GASETA MUNICIPAL Butlletí Oficial de l'Ajuntament de Barcelona 1 gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007 Comissions del Consell Municipal – Actes ACTA. Comissió d'Economia i Hisenda, sessió de 21 de març de 2017. A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 21 de març de 2017, s'hi reuneix la Comissió d'Economia i Hisenda, sota la presidència de la Ima. Sra. Carina Mejías Sánchez. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Agustí Colom Cabau, Gerardo Pisarello Prados, Gala Pin Ferrando, Sònia Recasens Alsina, Jaume Ciurana i Llevadot, Raimond Blasi i Navarro, Francisco Sierra López, Alfred Bosch i Pascual, Trini Capdevila i Burniol, Montserrat Ballarín Espuña, Xavier Mulleras Vinzia i Josep Garganté i Closa, assistits per l'assessora jurídica, Sra. Míriam Cabruja i Escobedo, que actua per delegació del secretari general i que certifica. També hi són presents l’Im. Sr. Jaume Collboni Cuadrado i les Sres. i els Srs.: Francisco Ramos Martín, director executiu d’Estratègies de Foment de l’Ocupació de Barcelona Activa; Jordi Via Llop, comissionat d’Economia Cooperativa, Social i Solidària i Consum; Jordi Ayala Roqueta, gerent de Presidència i Economia; Gemma Arau Ceballos, gerent del Districte de Nou Barris; Antonio Muñoz Juncosa, Interventor General. Excusen la seva absència les Imes. Sres.: Laura Pérez Castaño i Maite Fandos Payà. S'obre la sessió a les 16.35 h. La Presidenta comunica que el punt 3 de l’ordre del dia ha estat retirat. El Sr. Blasi confirma que aquesta sol·licitud de compareixença ha estat retirada d’acord amb la documentació que la regidoria lliurarà en el transcurs de la sessió. La Sra. Ballarín comenta que durant el decurs de la sessió la informació que es demana en aquest punt de l’ordre del dia es lliurarà al Grup Demòcrata i, si ho demanen, també a la resta de grups municipals. La Presidenta assenyala que aquesta informació interessa a tots els grups i, per tant, agrairà a la Sra. Ballarín que els la faci arribar. En segon lloc, anuncia que els punts 5, 6 i 7 de l’ordre del dia es tractaran i es votaran conjuntament, atès que tracten sobre la mateixa qüestió. Finalment, comenta que el Grup Socialista ha sol·licitat una alteració de l’ordre del dia per tal que, en l’apartat de proposicions i declaracions de grup, el punt 13 es tracti en primer lloc per una qüestió d’agenda. Cap grup no hi formula objeccions. I) Aprovació de l'acta de la sessió anterior S'aprova. II) Part Informativa 4 de Maig del 2017 CS V: 9 f2 4- 82 d4 -4 42 8- a8 a9 GASETA MUNICIPAL 2 gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007 a) Despatx d'ofici En compliment del Decret d’Alcaldia, de 13 de juny de 2015, es comuniquen les resolucions següents: Acord de la Comissió de Govern de 9 de febrer de 2017 1. (3–005/2017) Aprovar l’expedient núm. 3-005/2017 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona per a l’exercici 2017, d’import 155.864,63 euros, per atendre despeses addicionals de contractes de serveis de gestió de Centres Cívics i Casals per a la gent gran, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 17012791; i publicar aquest acord a la Gaseta Municipal. Acord de la Comissió de Govern de 16 de febrer de 2017: 2. (3-011/2017) Aprovar l’expedient núm. 3-011/2017 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona per a l’exercici 2017, d’import 21.458,69 euros, per atendre despeses addicionals de contractes de serveis de gestió dels Casals infantils de la Zona Sud del Districte de Gràcia, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 17020791; i publicar aquest acord a la Gaseta Municipal. Donar-ne compte a la Comissió d’Economia i Hisenda. Acord de la Comissió de Govern de 23 de febrer de 2017: 3. (3-014/2017) Aprovar l’expedient núm. 3-014/2017 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona per a l’exercici 2017, d’import 26.639,09 euros, per atendre despeses addicionals de contracte de serveis de gestió del Casal de joves Palau Alòs i Punt d’Informació de Ciutat Vella, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 17021491; i publicar aquest acord a la Gaseta Municipal. Donar-ne compte a la Comissió d’Economia i Hisenda. Acord de la Comissió de Govern de 2 de març de 2017: 4. (3-018/2017) Aprovar l’expedient núm. 3-018/2017 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona per a l’exercici 2017, d’import 398.251,18 euros, per atendre despeses de la liquidació de la taxa metropolitana de tractament de residus de l’exercici 2016, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 17022191; i publicar aquest acord a la Gaseta Municipal. Donar-ne compte a la Comissió d’Economia i Hisenda. Acords de la Comissió de Govern de 9 de març de 2017: 4 de Maig del 2017 CS V: 9 f2 4- 82 d4 -4 42 8- a8 a9 GASETA MUNICIPAL 3 gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007 5. (3-020/2017) Aprovar l’expedient núm. 3-020/2017 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2017, provinents de l’aplicació del Romanent de Tresoreria per a despeses amb finançament afectat en la liquidació del Pressupost de l’exercici 2016, d’acord amb ingressos provinents de la Generalitat de Catalunya en concepte de fons de foment del turisme (FFT) del tercer trimestre de 2016, per fer l’aportació del 50% al Consorci de Turisme, segons acord de la Comissió de Govern de 17 d’abril de 2013, i d’import 1.254.517,69 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 17022495; i publicar aquest acord a la Gaseta Municipal. Donar compte d’aquest acord a la Comissió d’Economia i Hisenda. 6. (3-021/2017) Aprovar l’expedient núm. 3-021/2017 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2017, provinents de l’aplicació del Romanent de Tresoreria per a despeses amb finançament afectat en la liquidació del Pressupost de l’exercici 2016, per ingressos provinents de la Generalitat de Catalunya en concepte de fons de foment del turisme (FFT), per finançar projectes municipals en matèria de turisme, segons acords de les Comissions de Govern de l'1 de desembre de 2016 i 2 de febrer de 2017, i per un import total d'1.343.751,80 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 17022795; i publicar aquest acord a la Gaseta Municipal. Donar compte d’aquest acord a la Comissió d’Economia i Hisenda. Acord de la Comissió de Govern de 16 de març de 2017: 7. (3-025/2017) Aprovar l’expedient núm. 3-025/2017 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2017, provinents de l’aplicació del Romanent de Tresoreria per a despeses amb finançament afectat en la liquidació del Pressupost de l’exercici 2016, per ingressos provinents de la Generalitat de Catalunya en concepte de fons de foment del turisme (FFT), per finançar projectes municipals en matèria de turisme, segons acord de la Comissió de Govern de l'1 de desembre de 2016, i per un import total de 63.511,69 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 17030795; i publicar aquest acord a la Gaseta Municipal. Donar compte d’aquest acord a la Comissió d’Economia i Hisenda. b) Mesures de govern A la Comissió: 1. Pla d'Actuació per l'Ocupació 2017. El Sr. Pisarello exposa que el govern presenta el Pla d’actuació per l’ocupació 2017, tal com es va comprometre a fer en sessions anteriors de la comissió. Remarca que aquest pla concreta les accions que s’han de fer durant l’any 2017, en el marc de l’Estratègia per l’ocupació 2016-2020, fruit de l’acord amb una cinquantena d’agents 4 de Maig del 2017 CS V: 9 f2 4- 82 d4 -4 42 8- a8 a9 GASETA MUNICIPAL 4 gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007 socials i econòmics que participen en aquesta estratègia impulsada per Barcelona Activa. A continuació, indica que a la ciutat de Barcelona s’està creant ocupació i s’ha recuperat el 68 % dels llocs de treball destruïts durant la crisi. Així, destaca que l’any 2016 es va tancar amb el major nombre de persones afiliades a la Seguretat Social des de l’any 2008. Tanmateix, apunta que l’ocupació generada no sempre és de qualitat i que el 85 % dels contractes signats són temporals i que la recuperació econòmica no arriba a tothom. Així, assenyala que l’índex d’atur cau amb menys velocitat en districtes com Nou Barris o Sants-Montjuïc, entre d’altres. Quant al Pla d’actuació per l’ocupació 2017, indica que preveu una inversió de 37 milions d’euros i prioritza l’atenció a col·lectius especialment vulnerables. En aquest sentit, el govern va anunciar el dia anterior la implantació d’un servei per a joves amb problemes de salut mental. A més a més, remarca que aquest pla s’emmarca en una estratègia per dur Barcelona Activa als districtes i, de fet, es preveu que abans d’acabar l’any s’obri el primer Punt de Servei Local d’Ocupació a Can Peguera, al districte de Nou Barris. Matisa que aquest pla no és l’única eina que té l’Ajuntament de Barcelona per afavorir l’ocupació, perquè també disposa de la contractació pública o les clàusules socials i salarials que s’incorporen en les licitacions. El Sr. Ramos comenta que els grups municipals ja tenen el pla i anuncia que durant el decurs de la sessió els lliurarà un powerpoint, de manera que la seva exposició serà breu. En primer lloc, assenyala que el Pla d’actuació per l’ocupació 2017 és fruit de l’Estratègia per l’ocupació de Barcelona 2016-2020 i es va pactar amb la Comissió Permanent de l’Estratègia, reunida el 16 de gener, integrada per patronal, sindicats i entitats del tercer sector. En segon lloc, indica que el pla consta de trenta mesures, entre les quals destaca que s’està a punt de tancar un protocol de col·laboració amb el Servei d’Ocupació de Catalunya per abordar l’orientació per l’ocupació i la intermediació de forma conjunta, i també per treballar conjuntament en la comunicabilitat dels sistemes d’informació orientats a l’avaluació de les polítiques d’ocupació. En aquest sentit, informa que aquest conveni se signarà el 5 d’abril i recull la creació de dos grups de treball per abordar en un futur proper l’actuació integral en aquest àmbit. També indica que ja s’ha fet la licitació del sistema d’avaluació de les polítiques d’ocupació de Barcelona Activa. Tot seguit, remarca que es renovarà el model d’orientació per descentralitzar la intervenció i articular els serveis locals d’ocupació, amb l’objectiu de disposar, al final del mandat, de vuit oficines d’orientació descentralitzades a la ciutat de Barcelona. Avança que probablement l’any 2018 es posarà en servei una d’aquestes oficines en col·laboració amb el SOC. A continuació, destaca l’articulació dels projectes integrals d’ocupació, que van més enllà dels plans d’ocupació i intenten integrar actuacions d’orientació, formació i ocupació, adreçats als col·lectius vulnerables recollits en l’Estratègia per l’ocupació i en diferents documents de planificació de l’ajuntament, com els de justícia de gènere, d’economia de les cures o per afavorir l’ètnia gitana, entre d’altres. Una altra línia de treball és el reforç de la formació per a l’ocupació mitjançant l’articulació dels actors de la formació a la ciutat en una xarxa per identificar les necessitats de les empreses i per instar actuacions en matèria d’acreditació de competències i de formació professional dual. 4 de Maig del 2017 CS V: 9 f2 4- 82 d4 -4 42 8- a8 a9 GASETA MUNICIPAL 5 gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007 Seguidament, remarca que un dels objectius del pla és transversalitzar l’ocupació en les àrees municipals mitjançant instruments com les clàusules socials. En aquest sentit, apunta que ja hi ha una guia i que properament s’aprovarà un decret per tal d’incorporar aturats mitjançant la contractació pública, segons els objectius que defineixi cada àrea. Les empreses licitadores hauran de presentar les propostes a Barcelona Activa. Per acabar, anuncia que es treballa per establir un salari mínim. La Sra. Recasens assenyala que el document que presenta el govern esmenta el Programa d’actuació municipal 2016-2019 i recorda que aquest programa no va ser aprovat. Reclama, doncs, que les bases i les estratègies de govern no es fonamentin en les línies programàtiques d’un PAM que no té consens de ciutat i, per tant, considera que quan el govern parla de polítiques d’ocupació consensuades i pactades no té credibilitat. En segon lloc, recorda que ha reclamat reiteradament que els grups de l’oposició puguin formar part de la Taula per l’Ocupació i critica que el govern actual no hagi donat continuïtat a la Taula Barcelona Creixement. Insisteix, doncs, que els grups de l’oposició no participen en l’Estratègia per l’Ocupació ni en el pla que es presenta pel govern. En tercer lloc, recorda que el govern ha parlat reiteradament que les desigualtats a Barcelona. En aquest sentit, assenyala que el mes de novembre de 2016 la mitjana d’atur de la ciutat era del 7,7 % però hi ha districtes, com Sants, Sant Martí, Horta, Sant Andreu, Ciutat Vella o Nou Barris, que superen aquesta mitjana, mentre que a Sarrià-Sant Gervasi aquesta taxa és menys de la meitat que a Nou Barris o Sant Andreu. Amb aquestes dades, palesa que la situació de desigualtat ha empitjorat amb el govern actual i, pregunta quina estratègia tenen per abordar aquesta situació. Tot seguit, comenta que el Pla d’actuació per l’ocupació 2017 conté trenta pàgines, però només en deu es fa referència a aquest pla per a 2017 i, a més a més, s’hi barregen actuacions sistèmiques i programàtiques. Apunta que, més enllà de la diagnosi i de l’exposició del context, el Grup Demòcrata podria arribar a compartir algunes de les línies estratègiques, però voldria saber què pensa fer el govern concretament en polítiques d’ocupació. En aquest sentit, assegura que el govern anterior tenia una estratègia molt clara, basada a potenciar l’empresa com a generadora de llocs de treball, raó per la qual va bastir tota l’estratègia al voltant de Barcelona Creixement. D’altra banda, recorda que hi havia uns plans d’ocupació molt específics, els darrers dels quals els varen pactar amb el Partit dels Socialistes i són els que actualment s’estan executant. També varen fer el programa «Barcelona crea ocupació» i els Bons compromís. Indica que, més enllà d’aquestes mesures que ja havia establert el govern anterior, no han sabut trobar cap pla nou ni cap política nova en matèria d’ocupació. El Sr. Sierra comenta que al Grup de Ciutadans li agrada la música però no tant la lletra del Pla d’actuació per l’ocupació. Celebra que després de dos anys el govern municipal abordi el problema principal dels barcelonins, que és l’atur. Malgrat que les dades de Barcelona són millors que a la resta d’Espanya i de Catalunya, assenyala que l’atur encara és molt elevat. A continuació, exposa que el problema principal és incidir en l’ocupació de qualitat i, malgrat que el govern fa dos anys que reconeix que l’ocupació és precària en el 4 de Maig del 2017 CS V: 9 f2 4- 82 d4 -4 42 8- a8 a9 GASETA MUNICIPAL 6 gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007 sector turístic i dels serveis, encara no se saben quines mesures s’implementaran per combatre la precarietat laboral. Pel que fa a mesures que valora com a positives, com la intermediació, la formació i la desconcentració de Barcelona Activa perquè es traslladi als districtes, recorda que són propostes del seu grup. Reconeix que l’any 2016 s’han creat més llocs de treball que durant l’any 2015, però creu que això encara és insuficient. Així, doncs, tot i que admet la bona intenció del govern, critica que aquest se centri en una eina errònia perquè pretén fer una mena de remunicipalització i crear ocupació pública, amb plans de formació en què s’ofereix un contracte de sis mesos a determinades persones, les quals després d’aquests sis mesos són abandonades completament. El seu grup no considera que la remunicipalització i la creació d’ocupació pública siguin el mètode millor per crear llocs de treball de qualitat a la ciutat de Barcelona. Contràriament, opina que s’haurien de diversificar els sectors econòmics, com es feia en la mesura que va presentar el govern en el plenari anterior. En segon lloc, assegura que l'Administració no és qui crea ocupació i el que ha de fer és crear les condicions òptimes perquè les empreses, els autònoms puguin crear llocs de treball de qualitat. Assenyala que també s’hauria d’incidir en la inserció laboral de llarga durada i, en aquest sentit, creu que ja s’hauria d’haver fet un estudi sobre les conseqüències que tenen els plans de formació de les persones que passen per Barcelona Activa sobre l’ocupació de qualitat i de llarga durada. Finalment, valora positivament la mesura sobre les dades i les persones que participen a Barcelona Activa amb el servei d’orientació d’ocupació, mesura que també va ser una proposta del Grup Municipal de Ciutadans. El Sr. Bosch troba pros i contres al Pla d’actuació per l’ocupació. Per començar, felicita el govern perquè finalment l’ha fet. El Grup d'Esquerra Republicana entén que la presentació del pla ha estat lenta, essent l’atur el problema que genera més preocupació als ciutadans segons totes les enquestes, però més val tard que mai. També celebra la feina que l’ajuntament fa amb el Servei d’Ocupació de Catalunya, la territorialització de Barcelona Activa i altres mesures que conté el pla. D’altra banda, creu que hi ha altres qüestions que són millorables, com tot el que fa referència a vincular la imatge de la ciutat a la generació de riquesa i d’ocupació. El seu grup creu que l’atracció d’empreses i d’inversions encara és una assignatura pendent, i recorda el cas de les empreses Cisco i Schneider, en què el govern va prestar poca atenció pel que significava d’atracció de capitals i talent, i també de creació d’ocupació. A continuació, reclama que es posi l’accent sobre els salaris dignes. Recorda que, des que es va plantejar el salari mínim de ciutat, el seu grup ha insistit en aquest tema i té la sensació que el govern no se’n surt. En aquest sentit, assenyala que el Sr. Ramos ha manifestat la voluntat del govern de treballar en aquesta qüestió, però remarca que qui ha de treballar són els treballadors i el que ha de fer l’ajuntament és complir allò que ja està discutit i aprovat, que és el salari mínim de ciutat. Emplaça el govern, doncs, a complir allò que s’ha aprovat en aquest sentit perquè és important per a la generació d’ocupació digna i amb salaris decents, qüestió en la qual entén que el govern no compleix els seus compromisos. El Sr. Mulleras considera que el Govern d’Espanya ha ajudat a crear una conjuntura legal i econòmica que ha permès recuperar el 68 % dels llocs de treball que s’havien 4 de Maig del 2017 CS V: 9 f2 4- 82 d4 -4 42 8- a8 a9 GASETA MUNICIPAL 7 gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007 perdut durant la crisi, tal com ha recordat el Sr. Pisarello en la seva intervenció. Assenyala que encara falta molt per arribar a tenir una situació econòmica òptima per a empresaris petits i mitjans, per a les persones que han patit la crisi econòmica i, en general, per a tota la societat, però que s’està en el camí adequat. Quant a les mesures del Pla d’actuació per l’ocupació, el Grup Popular hi troba a faltar molta concreció perquè les propostes són molt genèriques, com el Pla de desenvolupament econòmic de districtes. Tampoc no saben quin és el catàleg de serveis del pla, com es pretén ampliar i millorar la plataforma Empresa i Ocupació o què vol fer l’ajuntament amb el SOC. Pregunta si es pretén crear un nou organisme públic o un nou consorci amb aquest organisme, qüestió que no es concreta en el pla. Pel que fa a l’oficina local d’ocupació a Can Peguera, que es pretén obrir al setembre, no saben quins serveis s’oferiran ni el calendari previst per a la implantació de la resta d’oficines, perquè entenen que n’hi ha d’haver almenys una a cada districte de Barcelona. També desconeixen amb quina finalitat es constituiran les taules de districte per a l’ocupació esmentades en el pla. En conclusió, reitera que les propostes d’actuació són poc concretes i en molts casos no es justifiquen. El Sr. Garganté troba difícil jutjar la part literària del pla. Quant a la informació sobre el diagnòstic creu que tècnicament és correcta, tot i que no s’ha analitzat l’evolució del salari mitjà dels ocupats i falta incorporar-hi la perspectiva de gènere. Exposa que el salari mitjà és un element bàsic per analitzar la situació del mercat de treball a la ciutat i assenyala que els governs municipals, siguin del color que siguin, en són conscients perquè fa molt de temps que es parla d’un salari mínim de ciutat. En segon lloc, apunta que sí que es recull un altre aspecte significatiu, com el fet que les persones amb estudis de caràcter general, ESO i batxillerat, representen el 61,2 % del total dels aturats. A continuació, apunta que les estadístiques que es presenten no sostenen que hi hagi un problema més gran d’atur juvenil, atès que el 53,3 % dels aturats tenen més de quaranta-cinc anys. Pel que fa a l’atur femení, assenyala que s’està reduint més lentament que el masculí, però considera que aquesta dada mereixeria un estudi més acurat per sectors i ocupacions. Quant a les mesures del pla, atès el poc temps de què disposa per intervenir, comenta que se centrarà en la internalització de la gestió de serveis. Malgrat que aquesta mesura de municipalització s’anuncia en el pla, dubta si aquest pla suposarà un impuls real d’aquestes polítiques, perquè la relació final d’actuacions no és prou clara i no en detalla el pressupost associat. Així, assenyala que a la pàgina 15 del document, a la línia estratègica 24, es diu que s’aprofitarà l’ajuntament com a prestador de serveis per remunicipalitzar, proveir en gestió directa o incorporar clàusules socials per maximitzar el potencial d’ocupació d’aquest volum d’activitat, però més endavant, a les pàgines 26, 29, 30 i 34, on es desenvolupa aquest punt, el que es diu és que es confeccionarà un pla d’acció per a una major connexió amb els operadors i un protocol i sistema per opereativitzar les clàusules socials. És a dir, quan es detallen les actuacions i s’hi posa un calendari, la internalització de serveis desapareix completament i, a més a més, el resultat d’aquesta mesura es limita a l’elaboració de dos documents. D’altra banda, troba preocupant que aquest pla el signi Barcelona Activa i que es limiti a actuacions d’aquest organisme. La CUP - Capgirem Barcelona entén que aquest pla hauria de ser molt més transversal i global, que abastés tota 4 de Maig del 2017 CS V: 9 f2 4- 82 d4 -4 42 8- a8 a9 GASETA MUNICIPAL 8 gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007 l'Administració municipal i, per tant, les gerències de recursos humans de tots els ens municipals haurien d’assumir els deures propis. Considera, doncs, que això és un símptoma, més o menys subtil, de la manca de coordinació de les polítiques municipals. Finalment, manifesta la desconfiança absoluta del seu grup que el govern de Barcelona en Comú i del PSC tiri endavant processos reals d’internalització, atesos els precedents que s’han produït a BTV, a Parcs i Jardins, al Servei d’Atenció Domiciliària, al servei de neteja dels carrers, a Barcelona Activa, al 010 o a Turisme de Barcelona, i com s’ha vist amb tots els serveis, nous i vells, que surten a concurs per ser externalitzats o privatitzats. Es dóna per tractada. 2. Estratègia d’impuls de la política alimentària 2016-2019. El Sr. Via exposa que, com totes les estratègies d’impuls que presenta el govern municipal, l’element contextual d’aquesta estratègia té a veure amb l’impuls de l’economia plural, orientada sota criteris de sostenibilitat, i aquest impuls no seria possible sense una proposta d’accions polítiques en relació amb la política alimentària que interpel·li les persones, les empreses i l’ajuntament mateix. Tot seguit, indica que l’Estratègia d’impuls de la política alimentària té com a punts de partida la participació de l’Ajuntament de Barcelona en el Pacte de política alimentària urbana de Milà, signat a l’octubre de 2015, i el desenvolupament del projecte europeu Food Smart Cities. Així, destaca que aquesta estratègia es desplega a partir de cinc objectius estratègics: l’extensió del concepte i la pràctica de la sobirania alimentària, tant en els àmbits de producció, de distribució com de consum; el foment a la ciutat de la producció agroecològica; el foment dels circuits curts de comercialització i la presència de producte agroecològic a la xarxa de mercats municipals i a Mercabarna; el foment del consum responsable associat, en el cas de la política alimentària, a la lluita contra el malbaratament alimentari, i continuar vetllant per la seguretat alimentària. Pel que fa a les accions contemplades en l’estratègia, apunta que s’adrecen a incidir en els àmbits de la producció, de la distribució i del consum, però també a la prevenció i a la gestió de residus, i a assegurar i mantenir la traçabilitat, pel que fa als criteris de seguretat alimentària. A continuació, exposa que aquesta estratègia d’impuls té caràcter transversal i afecta diferents àrees de l’ajuntament, com Mercabarna, l’Institut Municipal de Mercats, la Regidoria de Comerç, el Departament d’Ecologia Urbana, el Departament de Justícia Global i Cooperació Internacional, el Departament de Residus i el Departament de Salut, des del qual es coordina aquesta proposta estratègica. Destaca que l’estratègia contempla una seixantena d’accions, amb un pressupost fins a l’any 2019 d’11 milions i mig d’euros. Concretament, pel que fa a l’àmbit de la producció, destaca l’impuls del Parc Agrari del Baix Llobregat, el manteniment de terres per al conreu i la promoció del conreu agroecològic en aquesta zona. Quant a l’àmbit de la distribució, destaca la continuïtat de l’acció iniciada per a la presència de proximitat i ecològic als mercats municipals. En aquest sentit, reitera la voluntat del govern de desenvolupar una presència continuada en els mercats municipals d’uns espais específics per a la venda d’aquests productes de proximitat i agroecològics d’origen cooperatiu. En l’àmbit del consum, insisteix en el compromís 4 de Maig del 2017 CS V: 9 f2 4- 82 d4 -4 42 8- a8 a9 GASETA MUNICIPAL 9 gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007 de l’ajuntament pel que fa a la compra pública ètica i responsable, i en relació amb el desplegament del conjunt d’accions que afecten l’alimentació i que formen part del Pla d’impuls del consum responsable, que s’ha presentat recentment. Per acabar, informa que la metodologia de treball tindrà dos braços, un d’intern, que serà la continuïtat del grup motor que ha fet possible aquesta proposta d’accions, sota el format de taula interdepartamental, coordinada pel comissionat d’Economia Cooperativa, Social i Solidària i Consum, i un altre d’extern, que serà l’espai participat i on hi haurà les diferents àrees de l’ajuntament i també el sector de l’alimentació, que ha aportat un conjunt de propostes. El Sr. Blasi agraeix la informació. En primer lloc, comenta que el document parla de col·laboració publicoprivada i, irònicament, suposa que han introduït aquest concepte inadvertidament, atès que aquesta proposta és impulsada pel comissionat d’Economia Cooperativa, Social i Solidària i Consum. En tot cas, pregunta amb quins gremis i amb quin sindicat han treballat aquesta estratègia. Suposa que hi han intervingut els organismes que ha esmentat el comissionat, però hi troba a faltar l’Àrea Metropolitana. Seguidament, pregunta quina avaluació fa el govern del primer any d’execució del pla, el qual, segons les dades que els han facilitat, ha suposat una inversió de prop d’un milió d’euros l’any 2016. D’altra banda, recorda que el Grup Demòcrata ha insistit que no s’havien de separar les àrees de Comerç, Mercats i Consum a la ciutat de Barcelona. En aquest sentit, apunta que en el primer Consell de Consum el govern va intentar fer una OPA hostil per tal que l’Àrea de Comerç es quedés alguns àmbits que el seu grup creu que no li corresponen. Per tant, reclama que a la reunió del Consell Ciutat i Comerç que s’ha de celebrar el dijous proper el govern hi faci un rendiment de comptes i expliqui alguna d’aquestes mesures, que qualifica de sorprenents i que els grups de l’oposició i el conjunt de la ciutadania no coneixen. Així, critica que el govern no faci pedagogia i que el canvi de percepció en l’àmbit del consum no es comparteixi i es limiti als grups afins al govern, de manera que comencen la casa per la teulada, cosa que considera un error. Pregunta, doncs, qui forma part d’aquest espai participat, perquè els grups municipals no hi han estat convidats. En la mateixa línia, pregunta qui és el grup motor de l’estratègia. En conclusió, pensa que el govern té una mirada molt curta en aquesta qüestió i creu que hauria de ser més agosarat si vol aconseguir que hi hagi un canvi en la percepció de la ciutadania. Assenyala que per tal que la ciutadania es cregui aquest canvi no l’han d’imposar i no l’han de limitar als grups afins al govern. La Sra. Mejías intervé com a portaveu del Grup de Ciutadans. Agraeix la presentació de l’informe i recorda que en el debat sobre l’estat de la ciutat ja va advertir que al govern li sobra ideologia i li falta gestió. Així, critica que en el primer epígraf de l’informe ja es parli de sobirania alimentària i que l’informe se sumi als que ja s’han presentat sobre sobirania tecnològica i sobirania energètica, que respon al projecte polític de Barcelona en Comú, segons el qual la realitat s’ha de construir sobre múltiples sobiranies, també l’alimentària. Per tant, palesa que aquest informe explica l’estratègia ideològica del govern sobre el sistema de consum i de producció alimentària que han de tenir els barcelonins. Insisteix, doncs, que el concepte de sobirania alimentària és més impregnat d’ideologia que de la gestió que ha de fer l’Ajuntament de Barcelona per avançar en el consum responsable o en una producció 4 de Maig del 2017 CS V: 9 f2 4- 82 d4 -4 42 8- a8 a9 GASETA MUNICIPAL 10 gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007 més adequada a les necessitats de la població. A continuació, apunta que el seu grup no comparteix un conjunt d’actuacions que es proposen en aquesta estratègia per la càrrega ideològica que comporten, però, a més a més, hi ha uns àmbits temàtics importants en els quals el govern no ha aprofundit i no ha explicat quines accions durà a terme. Pel que fa a les accions encaminades al foment del consum responsable, per exemple, objectiu que el seu grup pot compartir, remarca que el comissionat Via no n’ha descrit cap. Creu que aquestes accions són importants i que s’haurien d’implementar en l’àmbit educatiu. També està d’acord en la prevenció i gestió de residus alimentaris amb l’objectiu de minimitzar-los, però tampoc no es concreten les actuacions que el govern impulsarà en aquest àmbit. Quant a la seguretat alimentària, indica que és un àmbit on l’ajuntament té més competències i, malgrat això, la pàgina de l’informe dedicada a aquest apartat és en blanc i no conté cap actuació definida. Apunta que si es volen minimitzar els riscos per a la salut derivats de l’activitat d’alguns operadors alimentaris, voldria saber quines actuacions durà a terme el govern pel que fa a comerços d’alimentació que no compleixen les normes sobre manipulació de productes, neteja, condicions de salut, manteniment de les instal·lacions amb uns sistemes adequats, control de plagues, avaluació la qualitat d’utensilis i equips utilitzats, adequació de les dependències i estructura, magatzems, distribució, transport i gestió de residus. Remarca que totes aquestes qüestions són de competència municipal però en l’Estratègia d’impuls de la política alimentària no es contemplen. Insisteix que correspon a l’ajuntament vetllar pel compliment de la normativa en els centres de producció i venda de productes alimentaris. Per aquestes raons, reitera que al govern li sobra ideologia i li manca gestió. La Sra. Capdevila agraeix al comissionat Jordi Via la presentació d’aquesta mesura, que el Grup d'Esquerra Republicana considera interessant. Exposa que avançar cap a la sobirania alimentària és un objectiu estratègic per a la societat i ho ha de ser cada cop més. Per tant, assegura que garantir l’accés universal a una alimentació de qualitat i saludable, potenciar la comercialització de productes de proximitat per evitar els costos ambientals que comporta dur aliments des de l’altra punta de món, generar ocupació i lluitar contra el malbaratament dels aliments són reptes que s’han d’afrontar per canviar els hàbits actuals. Tanmateix, el seu grup troba a faltar en el text una referència més àmplia al Parc Agrari del Baix Llobregat, un espai estratègic que s’ha de preservar i que pot ajudar a avançar cap al nou model, juntament amb la potenciació dels canals curts de comercialització dels productes agroalimentaris. Quant als espais agraris urbans, com els horts urbans, el seu grup entén que falta una visió més global d’aquests espais de la ciutat i creu que l’actuació no s’hauria de limitar al Pla buits. En aquest sentit, recorda la iniciativa sobre terrats verds i productius, aprovada a proposta d’Esquerra Republicana, i emplaça el govern a tenir- la en compte a l’hora de planificar aquests futurs espais. Sobre la contractació, entén que és un àmbit clau per facilitar la compra de productes de proximitat. Per tant, també emplaça el govern a incorporar aquests criteris als plecs de clàusules de la contractació. Pel que fa als mercats de productes ecològics que sorgeixen en diferents indrets de la ciutat, creu que són una bona iniciativa però que cal garantir-ne la regulació en aspectes com la localització i el compliment de les normatives municipals per tal 4 de Maig del 2017 CS V: 9 f2 4- 82 d4 -4 42 8- a8 a9 GASETA MUNICIPAL 11 gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007 d’evitar greuges comparatius amb altres comerços de l’entorn. També indica que s’ha de garantir la qualitat dels productes que es venen en aquests mercats mitjançant els distintius reglats i que s’ha evitar l’intrusisme. En aquest sentit, comenta que en alguna ocasió s’ha instal·lat un mercat de proximitat a la porta d’un mercat municipal, com en el cas de Fort Pienc. Finalment, pel que fa a la proposta Barcelona Vegfriendly, recorda que també va ser una iniciativa del seu grup i pregunta com s’estan desenvolupant les mesures que conformaven aquesta proposta, que tenia l’objectiu de convertir Barcelona en una ciutat de referència en aquest àmbit i facilitar informació i recursos a les persones que han optat per la dieta vegetariana o vegana. El Sr. Mulleras troba a faltar moltes concrecions en l’Estratègia d’impuls de la política alimentària que es presenta, per exemple en la lluita contra el malbaratament alimentari, que és una de les qüestions que han de divulgar-se mitjançant les escoles i la política divulgativa de l’Ajuntament de Barcelona. D’altra banda, el document tampoc especifica com es donarà suport als projectes que potenciïn la presència de productes ecològics als menjadors escolars. A continuació, recorda la controvèrsia que es va produir amb la proposta d’Esquerra Republicana sobre la cultura vegana, a la qual van donar suport la majoria de grups municipals del consistori. En aquest sentit, considera que el problema no és promocionar la cultura vegana, proposta en la qual podrien estar d’acord, sinó contraposar-la a la cultura càrnica i prohibir que se servís carn a les escoles un dia la setmana, que és el que deia la proposició, tal com es pot comprovar a les actes de la comissió. Pregunta si aquesta mesura s’ha arribat a aplicar i per quina raó s’ha de contraposar una cultura a l’altra, quan el Grup Popular creu que ambdues són lloables i s’han de divulgar totes dues. Tampoc no saben com es vol facilitar l’accés al finançament d’iniciatives de producció agroecològiques, socials i solidàries, mesura esmentada en aquesta estratègia, ni com vol el govern millorar la seguretat alimentària, qüestió prou important de la política municipal però que en aquesta mesura de govern no es concreta. Per tant, conclou que en aquesta mesura de govern hi ha molt poques accions concretes. Tot seguit, apunta que el govern impulsa l’economia de l’intercanvi i assenyala que a la pàgina 24 del document es parla d’impulsar l’economia desmonetaritzada, basada en principis de reciprocitat i autoconsum, de democratitzar la infraestructura de recursos comuns, que han de gestionats des de les administracions. Afegeix que a la pàgina 27 es parla de la regeneració del sistema financer i monetari perquè serveixi a l’economia productiva. Conclou que el govern dirigeix la política alimentària des de la ideologia. El Sr. Garganté exposa que la teoria del document és correcta, considera l’anàlisi i les propostes com a accions favorables per avançar cap a la sobirania alimentària, tot i que algunes de les propostes semblen més per omplir que no pas per fer-les realitat, i d’altres queden molt curtes per assolir l’objectiu de la sobirania alimentària. D’altra banda, la CUP - Capgirem Barcelona creu que s’hauria de detallar més i millor com es pressuposten aquestes mesures. Pel que fa a la producció, comenta que el Banc de Terres és una bona proposta per a una ciutat com Barcelona, on gairebé no queda espai agrícola. Atès que és molt difícil poder fer un banc de terres important, creu que aquesta proposta s’hauria d’elevar a l’Àrea Metropolitana de Barcelona perquè faci una protecció de les terres periurbanes 4 de Maig del 2017 CS V: 9 f2 4- 82 d4 -4 42 8- a8 a9 GASETA MUNICIPAL 12 gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007 i així poder evitar l’especulació amb el sòl agrari. Quant a iniciatives com els obradors comunitaris, entén que poden ser iniciatives de l’economia social i solidària o també pròpies d’un ens municipal. Assenyala que la gestió podria ser comunitària, la podria fer el veïnat, i d’aquesta manera es facilitaria que la gent es pogués fabricar el pa o la cervesa. També apunta que la publicació de guies i documents s’hauria de fer des de l’àmbit de la sensibilització i la formació. Afegeix que la creació d’horts urbans és una bona manera per conrear les fruites i verdures per al consum propi, però opina que cal anar més enllà dels horts urbans clàssics i suggereix que es podria alliberar un 5 % del sòl dels parcs municipals o supramunicipals i destinar-los a la creació d’aquests horts urbans. També opina que es podrien habilitar parterres o alguns escocells d’arbres per a la creació d’horts urbans petits, amb el suport de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins. Pel que fa a la distribució, considera que la sobirania alimentària hauria de ser un símbol del dret a escollir i, per tant, caldria canviar la metodologia en els menjadors escolars. En aquest sentit, recorda que el Parlament de Catalunya ha aprovat una resolució a favor que les associacions de mares i pares gestionin els menjadors escolars i que siguin aquestes les que puguin decidir com s’ha d’alimentar la mainada a les escoles. Malgrat tot, indica que el Departament d’Educació continua posant traves a aquesta gestió i fa uns plecs de clàusules que només poden complir les grans empreses de l’alimentació, les quals no compleixen els cànons de la sobirania alimentària i, a més a més, tenen unes ràtios molt baixes de monitoratge i mainada. Entén, doncs, que s’hauria de subvencionar els menjadors, i no les persones com a tals, per tal de poder millorar els menjadors en tots els centres i no solament els que tenen un poder adquisitiu més alt, com passa en alguns barris, i per poder assolir la sobirania alimentària. Creu que s’hauria de permetre que les escoles puguin comprar el producte directament als productors, de manera que no hi hagi cànons de calibre ni de forma i que puguin aconseguir un producte de qualitat fora dels estàndards comercials. També reclama que les cuines s’internalitzin i que s’abandoni la separació entre escola i cuina perquè aquesta ha de contribuir a l’educació alimentària, objectiu que només es pot aconseguir amb una gestió propera, real, ecològica i de qualitat. Per acabar amb l’aspecte de la distribució, creu que s’ha d’aconseguir que el producte ecològic i de proximitat tingui més facilitats per comercialitzar-se a Mercabarna. Finalment, en relació amb el consum, considera que la gestió de les cuines hauria de ser directa, tant a les escoles com als serveis municipals d’atenció directa. El Sr. Via agraeix les aportacions dels grups municipals. Assegura que la proposta d’impuls de la política alimentària que fa el govern té tanta càrrega ideològica com la que fan els diversos portaveus, perquè tots els models socioeconòmics que defensen uns i altres tenen càrrega ideològica. Reclama, doncs, que no es redueixi a ideologia solament el que planteja el govern. Dit això, exposa que l’Estratègia d’impuls a la política alimentària es desenvoluparà mitjançant plans de treball anuals i, de la mateixa manera que s’ha fet amb el Pla de treball d’economia social i solidària, el govern convocarà tots els grups municipals per compartir i contrastar el pla de treball, el qual detallarà molt més molts dels aspectes que s’han plantejat en aquesta sessió. El Sr. Blasi reitera que el govern municipal presenta ideologia i els grups municipals la rebaten amb ideologia. A més a més, el seu grup demana al govern que treballi i 4 de Maig del 2017 CS V: 9 f2 4- 82 d4 -4 42 8- a8 a9 GASETA MUNICIPAL 13 gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007 que faci gestió. Insisteix a reclamar que es desglossi el pressupost per a aquesta estratègia, que es faci balanç de les actuacions fetes durant l’any 2016. En aquest sentit, apunta que estan parlant d’11,5 milions d’euros. A continuació, comenta que el sector del comerç està desconcertat perquè hi ha comerciants que fa molts anys treballant el producte ecològic i es pregunten per què ara el govern fa aquesta proposta. Considera, doncs, que aquesta mesura de govern és feta per sectors afins al govern i destinada a ells mateixos. Per tant, demana que, si el govern vol que hi hagi un canvi d’hàbits, faci un canvi d’enfocament i intenti que les seves propostes arribin a tota la ciutadania treballant correctament. Finalment, constata que tampoc han rebut resposta sobre quin és l’espai participat, qui en forma part i quin és el grup motor, tot i que apunta que ja en coneix la resposta: els grups afins al govern. Reclama complicitat perquè la participació ha de ser col·lectiva i considera que en aquest cas no ho ha estat, tal com han manifestat la majoria de grups municipals. Finalment, es posa a disposició del govern per, si cal, tornar a començar de zero aquest treball. En qualsevol cas, exigiran que aquestes mesures s’expliquin en els àmbits i en els fòrums oportuns, com ara en el Consell Ciutat i Comerç, i insisteix a reclamar que es compti amb els grups municipals del consistori i no solament amb els grups afins al govern. Es dóna per tractada. c) Informes d) Compareixences Govern municipal Del Grup Municipal Demòcrata (PDeCAT-Unió-Demòcrates): 3. (M1519/5832) Que comparegui el responsable del govern municipal de l'àrea de Comerç per explicar l'execució dels diferents plans i mesures de l'àrea de comerç, consum i mercats. Es retira III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d'acord 4. (2017/32) Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 16 de febrer de 2017, que aprovà l’addenda al conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya de 9 de novembre de 2015, per al desenvolupament de l’Estratègia de recerca i innovació per a l’especialització intel·ligent de Catalunya (RIS3CAT) en el marc del Programa Operatiu d’inversió en creixement i ocupació FEDER Catalunya 2014-2020, que inclou l’ampliació de les obligacions de les parts d’acord amb la normativa vigent, la modificació del termini d’execució fins al 31 de desembre de 2023, l’adaptació del Pla financer i la designació de membres de la Comissió Tècnica de Seguiment i facultà el Primer Tinent d’Alcaldia, Im. Sr. Gerardo Pisarello Prados per a la signatura de l’addenda al conveni. 4 de Maig del 2017 CS V: 9 f2 4- 82 d4 -4 42 8- a8 a9 GASETA MUNICIPAL 14 gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007 El Sr. Ayala exposa que amb aquesta mesura es proposa modificar el conveni existent entre l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya per al RIS3CAT, en el marc del Programa Feder Catalunya 2014-2020, conveni que ja era acordat quan el nou govern municipal va prendre possessió i es va limitar a signar- lo. Assenyala que ara, quan comença a ser operatiu, s’ha vist la necessitat d’incrementar-ne el termini perquè el conveni finalitzava l’any 2019 i el Programa Feder finalitza l’any 2020. A més a més, apunta que aquest programa contempla un termini de tres anys per justificar la inversió. Afegeix que l’ampliació del termini s’ha d’aprovar en el plenari del Consell Municipal. Tot seguit, apunta que l’objectiu d’aquesta modificació és permetre que les inversions es puguin executar tranquil·lament i al màxim. D’altra banda, assenyala que, aprofitant que es fa aquesta modificació, també es modifica la clàusula tercera, a sol·licitud de la Generalitat, per incloure-hi la totalitat de les obligacions que les normatives europees, estatal i catalana fixen per als beneficiaris dels ajuts del Feder. Puntualitza que aquest aspecte, independentment que figuri al conveni o no, és d’obligat compliment i la Generalitat ha considerat oportú incloure’l i el govern municipal ho considera correcte. En segon lloc, indica que també es modifica la clàusula sobre la designació de membres de la comissió tècnica de seguiment, perquè aquests hi figuraven amb noms i cognoms però el govern considera més oportú que hi figurin els càrrecs, independentment de qui els ocupa en cada moment. La Sra. Recasens destaca que aquest conveni contempla una inversió de 80 milions d’euros i, per tant, és un dels convenis més importants que s’hauran de desenvolupar durant aquest mandat, de manera que troba sorprenent que el tinent d’alcalde Pisarello no hagi intervingut per exposar el projecte del govern i per explicar a què es destinaran aquests fons. També critica que en altres punts de l’ordre del dia, per exemple quan s’ha tractat el tema de les polítiques d’ocupació, el tinent d’alcalde es limiti a fer una breu introducció i després cedeixi la paraula a comissionats o gerents. Insisteix, doncs, que troba sorprenent aquesta manca d’implicació política i no sap si respon al fet que el tinent d’alcalde no s’ha mirat l’ordre del dia de la sessió o bé si és que no dóna importància a aquestes qüestions. Tot seguit, anuncia la reserva de vot del Grup Demòcrata en aquesta proposta, tal com ja va comunicar al gerent de Presidència i Economia en la reunió prèvia que varen mantenir. Assenyala que el 7 d’abril de 2015 el Grup de Convergència i Unió va fer una nota de premsa on explicaven aquest conveni i deien que Barcelona invertiria 90 milions d’euros durant el mandat següent per fomentar la innovació, el creixement econòmic i els serveis públics intel·ligents. Per tant, constata que s’han perdut 10 milions d’euros, que corresponien a projectes conjunts amb altres ciutats que tenen polítiques d’innovació, i no entén en quin moment s’ha perdut aquesta inversió. D’altra banda, recorda que el seu grup havia demanat quins programes es presentaven en el marc d’aquest conveni, en les tres línies estratègiques de què consta, i que havien de suposar una inversió de 80 milions d’euros. Comenta que els acaben de lliurar aquesta informació i, per tant, ara l’hauran d’estudiar. Tanmateix, indica que, segons aquesta informació, la inversió total és de 10 milions d’euros. Constata, doncs, un retard en l’aplicació del conveni perquè ja fa dos anys que es va signar i se n’havien estipulat les línies estratègiques. Si bé entén que el nou govern hagi volgut incloure-hi altres programes, remarca que ja fa dos anys que va prendre 4 de Maig del 2017 CS V: 9 f2 4- 82 d4 -4 42 8- a8 a9 GASETA MUNICIPAL 15 gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007 possessió i que els 90 milions d’euros d’inversió han passat a ser 80, s’han perdut dos anys, 10 milions d’euros de la inversió prevista i, a més a més, de moment solament hi ha projectes per valor de 10 milions d’euros. Com a conclusió, subratlla el retard en l’aplicació del conveni i considera que el govern no té una línia estratègica clara sobre aquesta qüestió. Demana, doncs, que es faci una sessió monogràfica específica perquè el govern expliqui a què destinarà aquests recursos que vénen d’Europa i de la Generalitat. El Sr. Sierra anuncia la reserva de vot del Grup de Ciutadans. Assenyala que el conveni que es modifica va ser signat per Convergència i Unió i representa moltes inversions dels fons Feder per al foment de l’ocupació i el desenvolupament tecnològic de la ciutat de Barcelona. Apunta que s’hi fan modificacions petites però no pas les més importants. No veu, doncs, que hi hagi cap diferència entre la posició de l’equip de govern anterior i l’actual en aquesta qüestió. A continuació, comenta que la clàusula cinquena del conveni se centra únicament en l’empresa, quan s’hauria de tenir més en compte el retorn social i implicar més tota la ciutadania en aquest desenvolupament tecnològic i en els ajuts a la creació d'ocupació. A més a més, diu que la clàusula novena fa referència a uns indicadors de seguiment i avaluació dels convenis, però no especifica quins són, i pregunta on queden la transparència i la regeneració democràtica que pregona el govern actual. Demana, per tant, que els diguin quins són aquests indicadors. D’altra banda, assenyala que la clàusula desena estableix que la comissió tècnica de seguiment del conveni es reunirà un cop l’any, periodicitat que el seu grup entén que és insuficient, sobre tot tenint en compte que el segle XXI és el segle de la rapidesa, del creixement urbà, del desenvolupament tecnològic i de la digitalització. Per acabar, indica irònicament que és un detall bonic que s’hagi llevat del conveni el nom de la regidora d’Unió i que hi hagin posat el càrrec, atès que l’any 2019 Barcelona en Comú i el PSC ja no governaran a Barcelona. El Sr. Bosch felicita el govern de la ciutat per renovar la col·laboració amb la Generalitat de Catalunya i el seu grup està segur que el govern estarà a l’alçada de la importància i de la dimensió que tenen aquests fons, que la relació serà intensa i que serà una relació de treball fluïda. Desitja que la relació de l’ajuntament amb la Generalitat fos present en tots els àmbits. El Grup d'Esquerra Republicana voldria conèixer el balanç de l’execució d’aquest conveni, saber quins projectes s’han tirat endavant i quines partides s’hi han destinat. Afegeix que el govern hauria de donar unes expectatives sobre creació de llocs de treball i que, a l’hora de fer el balanç de l’execució del conveni, es fes una avaluació de l’impacte que el conveni hagi tingut en la quantitat d’ocupació creada, en la qualitat dels llocs de treball, tenint en compte també els salaris dignes. El Sr. Mulleras exposa que amb aquesta proposta es modifica un conveni signat el mes de novembre de 2015. Pregunta per què un any i mig després s’ha de fer la modificació d’un conveni que ja va ser signat pel govern actual. També pregunta per què s’ha endarrerit tant l’execució del conveni. A continuació, apunta que el Grup Popular tampoc no sap en quins projectes es volen invertir els 80 milions d’euros que contempla el conveni ni els han lliurat cap explicació ni cap concreció, raó per la qual demana que el govern doni les informacions necessàries. 4 de Maig del 2017 CS V: 9 f2 4- 82 d4 -4 42 8- a8 a9 GASETA MUNICIPAL 16 gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007 Seguidament, assenyala que amb aquesta mesura es vol ampliar les obligacions de les parts, modificar el termini d’execució, adaptar el pla financer, assignar els membres de la comissió tècnica de seguiment i, pel que han pogut entendre, també canviar els membres d’aquesta comissió, extrem que desmenteix el Sr. Ayala. Demana, doncs, aclariments sobre la composició d’aquesta comissió tècnica de seguiment. Finalment, i mentre esperen rebre les informacions que han demanat, anuncia la reserva de vot del seu grup. El Sr. Garganté anuncia la reserva de vot del seu grup. El Sr. Pisarello es compromet a lliurar als grups municipals la informació que han demanat per tal que es pugui debatre aquesta qüestió al plenari del Consell Municipal. Es dictamina amb el posicionament favorable del Govern Municipal i amb la reserva de vot del Grup Municipal Demòcrata (PDeCAT-Unió-Demòcrates), Cs, ERC, PP i CUP. IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d'acord 5. (E.01.6036.16) Aprovar inicialment el Plec de clàusules reguladores per a la concessió de l’ús privatiu de domini públic del local “A” situat al carrer de Nou de la Rambla núms. 68-72; sotmetre’l a informació pública durant el termini de trenta dies i, si no s’hi formulen reclamacions o al·legacions, tenir per elevat automàticament aquest acord d’aprovació inicial a definitiva; convocar la concurrència pública per adjudicar la concessió; i facultar l'Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. La Sra. Pin exposa que els locals objecte de les tres propostes d’acord corresponents als punts 5, 6 i 7 de l’ordre del dia es troben al carrer Nou de la Rambla. Recorda que la concessió d’aquests locals es va fer quinze anys enrere, que l’adjudicació era per a usos comercials i es va fer per subhasta. Comenta que després de l’inici del mandat actual el govern va començar a redactar els nous plecs de clàusules, els quals s’havien d’haver discutit en la sessió del mes de novembre de 2016 de la Comissió d’Economia i Hisenda, però a causa d’algunes errades detectades aquesta tramitació s’ha endarrerit. Tot seguit, apunta que els plecs de clàusules són bastant continuistes, en el sentit que es mantenen els mateixos cànons i el termini de quinze anys de durada dels contractes. Destaca que els comerços objecte d’aquestes concessions estan bastant arreglats i, per tant, es vol garantir que es mantingui aquesta situació. La Sra. Recasens agraeix les explicacions donades. Si bé el Grup Demòcrata està disposat a debatre aquests tres punts conjuntament, anuncia que el vot serà diferenciat perquè, segons els consta, en un dels locals hi ha un estanc, en un altre una botiga de pintures, però en el darrer hi havia un supermercat que en aquest moment és tancat. 4 de Maig del 2017 CS V: 9 f2 4- 82 d4 -4 42 8- a8 a9 GASETA MUNICIPAL 17 gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007 A continuació, reitera que quinze anys enrere es va fer una concessió d’ús privatiu de domini públic però amb la finalitat de promoure el comerç petit i de proximitat, i que tingués un impacte positiu en el teixit econòmic del barri i de dinamització de l’entorn econòmic i social. A causa de la finalització del contracte, assenyala que des de l’estiu de 2015 aquests comerciants estan en una situació de precarietat. Per aquestes raons, demana que el govern articuli alguna mesura similar a la que s’havia adoptat anteriorment per al cas dels quioscos, cas en què es va poder justificar un interès públic, talment com passa amb els comerços objecte de discussió, atès que la finalitat de les concessions és l’arrelament d’aquests comerços al barri, el suport al comerç de proximitat i la dinamització de l’entorn. En aquest sentit, apunta que, segons la presidenta de l’Associació de Comerciants del Carrer Nou de la Rambla, aquests comerços són arrelats i adherits a la seva associació. Demana, doncs, que es faciliti la continuïtat dels dos comerços que en aquests moments estan en funcionament, l’estanc i la botiga de pintures, i el seu grup trobaria bé que es fes un concurs per al tercer local, de la mateixa manera que es va fer amb els quioscos que eren buits. El Sr. Sierra retreu a la Sra. Pin que no es fessin les coses bé i en el moment que tocava, perquè això té conseqüències. Li demana, doncs, que el govern no es comprometi amb els comerciants dels tres locals perquè el que s’ha de fer legalment és un concurs i tant pot ser que el guanyin com que el perdin. En qualsevol cas, anuncia el vot favorable del seu grup en aquests tres punts, en coherència amb el compromís que el Grup de Ciutadans sempre ha tingut amb el comerç de proximitat. Desitja que els comerciants que actualment ocupen els locals guanyin el concurs, però reitera que això no se’ls pot garantir perquè es tracta d’un concurs públic i que tant el poden guanyar com no. La Sra. Capdevila mostra l’acord del Grup d'Esquerra Republicana en la cessió d’aquests tres locals municipals per destinar-los a comerç de proximitat i per afavorir el comerç del barri. Tanmateix, planteja alguns dubtes. En primer lloc, pregunta per què s’ha retardat tant aquesta qüestió si la concessió finalitzava l’any 2015. En segon lloc, indica que no hi ha cap garantia que l’estanc i la casa de pintures, establiments en funcionament i arrelats al barri, puguin continuar atès que es fa un concurs obert i s’hi pot presentar qualsevol altre candidat. En segon lloc, els preocupa la disparitat de la superfície dels locals i els cànons mensuals previstos. Així, els locals A i B tenen pràcticament les mateixes dimensions, 143 m 2 i 142 m 2 respectivament, però el primer paga 806,75 euros i el segon en paga 672, mentre el tercer, que té 263 m 2 , només en paga 840, i el seu grup no acaba d’entendre aquestes discrepàncies. Davant d’aquests dubtes, anuncia l’abstenció del seu grup en els tres punts. El Sr. Mulleras també expressa dubtes quant a la conformació dels plecs de clàusules. El Grup Popular voldria saber quins són els criteris per establir els cànons per a cadascun dels locals, perquè no han sabut veure que tinguin cap relació amb la superfície mínima de patrimoni que estableix l’informe de Patrimoni, ni tampoc amb la superfície del local. En segon lloc, demana aclariments sobre l’ocupació dels locals, si en aquests moments són ocupats per un negoci o no, i quin pot ser el futur d’aquests negocis. Per tant, diu que esperarà a manifestar el sentit del vot del seu grup fins que conegui 4 de Maig del 2017 CS V: 9 f2 4- 82 d4 -4 42 8- a8 a9 GASETA MUNICIPAL 18 gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007 la resposta de la Sra. Pin a aquests dubtes. El Sr. Garganté assenyala que la CUP - Capgirem Barcelona també té dubtes sobre aquests punts. Entén que els tres locals estan ocupats per un estanc, una botiga de pintures i un establiment de menús. Indica que el seu grup es va posar en contacte amb un d’aquests negocis i la persona amb qui varen parlar no era gaire conscient que l’adjudicació sortiria a concurrència pública, si bé admet que potser aquesta persona no era el cap de l’empresa. Demana, doncs, si es pot aclarir aquesta qüestió. Davant d’aquests dubtes, anuncia l’abstenció del seu grup. La Sra. Pin informa que els criteris per redactar els plecs de clàusules reguladores han estat l’objecte de l’activitat, l’organització de l’activitat, l’arrelament dels comerços al barri, la funció social que desenvolupen i les bones pràctiques comercials. En segon lloc, assegura que fa molt de temps que s’ha notificat als propietaris dels negocis que la concessió sortiria a concurs públic. Pel que fa als retards, i sense voluntat de fer cap crítica al govern anterior, comenta que la concessió finalitzava el mes de juliol de 2015 i quan el nou equip de govern va prendre possessió del càrrec encara no s’havien començat les feines per renovar la concessió. A més a més, apunta que també s’ha produït un endarreriment perquè s’han millorat alguns aspectes d’aquestes clàusules. Comprèn l’angoixa dels comerciants perquè, malgrat que el govern els ha comunicat que les concessions sortiran a concurs públic, el que volen és que el tràmit es formalitzi. Quant al cànon, assenyala que s’ha mantingut l’anterior i solament s’ha apujat el percentatge corresponent a l’IPC. Admet, doncs, que la voluntat del govern és continuista. A continuació, reitera que s’ha comunicat als comerciants que la cessió d’ús privatiu de domini públic sortiria a concurs per destinar aquests locals a usos comercials. Informa que el propietari de l’antic supermercat ha manifestat la voluntat de presentar-se al concurs, però per establir-hi un altre tipus de negoci. Assegura que des del Districte de Ciutat Vella hi ha molta sensibilitat per aquesta qüestió i, en la mesura que els plecs es refereixen a l’arrelament, a la tasca social i a les feines que fan aquests comerços, creu que els propietaris han d’estar tranquils. Tanmateix, reconeix que es tracta d’un concurs públic i s’hi poden presentar altres projectes, tal com el govern ja ha dit des d’un primer moment. En conclusió, creu que es podrien haver millorat alguns aspectes però que el problema fonamental ha estat el retard en la tramitació i, per tant, el concurs s’ha de fer tan aviat com sigui possible. Afegeix que el termini de la nova concessió també serà de quinze anys per tal que els comerços tinguin visió de mantenir-se. Finalment, pel que fa al cànon, aclareix que oscil·la entre 3,18 i 5,62 euros per metre quadrat. La Sra. Recasens reitera que el seu grup no donarà suport a les tres propostes d’acord. Pel que fa al supermercat, indica que si no ha tingut arrelament es podria plantejar fer un concurs públic. Però, pel que fa als altres dos locals, continua defensant que es poden estudiar fórmules jurídiques que contemplin l’interès públic, l’arrelament social i la dinamització del comerç de proximitat per poder garantir la continuïtat dels negocis actuals, tal com es va fer en el cas dels quioscos municipals, 4 de Maig del 2017 CS V: 9 f2 4- 82 d4 -4 42 8- a8 a9 GASETA MUNICIPAL 19 gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007 àmbit en el qual hi havia quatre-centes concessions que també caducaven. La Sra. Capdevila no sap amb quins criteris s’apliquen els cànons que justifiquin que solament hi hagi una diferència de 34 euros en el lloguer d’un local de 263 m 2 i d’un altre de 143 m 2 . En segon lloc, de l’explicació que ha donat la Sra. Pin entén que no es garanteix la continuïtat d’uns establiments arrelats al barri i que fins i tot formen part de l’associació comercial d’aquest barri. Per aquestes raons, reitera que el seu grup s’abstindrà en la votació d’aquests punts. El Sr. Mulleras manifesta que el seu grup continua tenint molts dubtes sobre aquests plecs de clàusules, sobre el concurs, sobre el cànon i sobre altres aspectes, raó per la qual reitera l’abstenció en els tres punts. La Sra. Pin expressa el vot favorable del Govern Municipal, la Sra. Recasens expressa l’abstenció del Grup Municipal Demòcrata (PDeCAT-Unió-Demòcrates), el Sr. Sierra expressa el vot favorable de Cs, la Sra. Capdevila expressa l'abstenció d'ERC, el Sr. Mulleras expressa l'abstenció del PP i el Sr. Garganté expressa l'abstenció de la CUP. S'aprova. 6. (E.01.6037.16) Aprovar inicialment el Plec de clàusules reguladores per a la concessió de l’ús privatiu de domini públic del local “B” situat al carrer de Nou de la Rambla núms. 68-72; sotmetre’l a informació pública durant el termini de trenta dies i, si no s’hi formulen reclamacions o al·legacions, tenir per elevat automàticament aquest acord d’aprovació inicial a definitiva; convocar la concurrència pública per adjudicar la concessió; i facultar l'Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. Tractada conjuntament amb el punt 5 de l’ordre del dia. La Sra. Pin expressa el vot favorable del Govern Municipal, la Sra. Recasens expressa el vot contrari del Grup Municipal Demòcrata (PDeCAT-Unió-Demòcrates), el Sr. Sierra expressa el vot favorable de Cs, la Sra. Capdevila expressa l'abstenció d'ERC, el Sr. Mulleras expressa l'abstenció del PP i el Sr. Garganté expressa l'abstenció de la CUP. S'aprova. 7. (E.01.6038.16) Aprovar inicialment el Plec de clàusules reguladores per a la concessió de l’ús privatiu de domini públic del local “C” situat al carrer de Nou de la Rambla núms. 68-72; sotmetre’l a informació pública durant el termini de trenta dies i, si no s’hi formulen reclamacions o al·legacions, tenir per elevat automàticament aquest acord d’aprovació inicial a definitiva; convocar la concurrència pública per adjudicar la concessió; i facultar l'Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. Tractada conjuntament amb el punt 5 de l’ordre del dia. La Sra. Pin expressa el vot favorable del Govern Municipal, la Sra. Recasens expressa el vot contrari del Grup Municipal Demòcrata (PDeCAT-Unió-Demòcrates), el Sr. Sierra expressa el vot favorable de Cs, la Sra. Capdevila expressa l'abstenció d'ERC, 4 de Maig del 2017 CS V: 9 f2 4- 82 d4 -4 42 8- a8 a9 GASETA MUNICIPAL 20 gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007 el Sr. Mulleras expressa l'abstenció del PP i el Sr. Garganté expressa l'abstenció de la CUP. S'aprova. 8. (E.08.6016.17) Aprovar inicialment el Plec de clàusules reguladores per a la concessió de l'ús privatiu respecte dels locals de propietat municipal situats en l’immoble del carrer Cornudella núms. 1-17, grafiats en el plànol annex, a favor de l’Associació Juvenil Tronada, amb caràcter onerós i un termini de cinc anys prorrogable, amb la finalitat de destinar-los a les activitats que li són pròpies, especialment els projectes centre diari, joves i esplai, destinats a infants i joves de la zona sud del Districte de Nou Barris; sotmetre’l a informació pública durant el termini de trenta dies i, si no s’hi formulen reclamacions o al·legacions, tenir per elevat automàticament aquest acord d’aprovació inicial a definitiva; adjudicar la concessió a l’Associació Juvenil Tronada; formalitzar la concessió; i facultar l'Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. La Sra. Arau exposa que porten a consideració de la comissió la concessió d’ús privatiu d’uns locals municipals del barri de Can Peguera, procés que va començar al mandat anterior. Comenta que l’Associació Juvenil Tronada, beneficiària d’aquesta cessió, fa temps que ocupa aquests espais. S’ha fet un procés de reforma i millora de les instal·lacions per tal que en un futur aquesta entitat es pugui homologar per gestionar un centre obert. Per tant, amb aquesta mesura es pretén formalitzar jurídicament el projecte i es proposa una concessió d’ús privatiu amb un cànon social. Argumenta que aquesta entitat funciona mitjançant voluntaris i aglutina al voltant de vuitanta nens i nenes en un projecte de centre d’esplai diari, un altre de cap de setmana i un espai per a joves. S’estableix un termini de concessió de cinc anys prorrogables cinc anys més, per donar seguretat i continuïtat al projecte. La Sra. Recasens agraeix les explicacions donades i la bona feina que realitza l’Associació Juvenil Tronada. Entén que amb aquesta cessió s’encara la recta final del procés perquè aquestes instal·lacions es converteixin en centre obert i puguin formar part dels serveis socials d’atenció primària, que era l’objectiu inicial. Per aconseguir- ho, apunta que s’havia de condicionar l’espai, cosa que es va fer durant el mandat anterior, amb una inversió de 720.000 euros, que es van destinar sobretot a rehabilitar la coberta del casal i a ampliar les instal·lacions en 155 metres quadrats. Per tant, solament faltava formalitzar la concessió. Per aquestes raons, anuncia el vot favorable del Grup Demòcrata a la proposta d’acord i mostra satisfacció perquè aquest projecte continuï endavant. El Sr. Sierra, exposa que l’Associació Juvenil Tronada és una entitat sense ànim de lucre i que duu a terme una molt bona tasca amb un sector de la població molt desafavorit, com és la joventut, en un dels districtes que té més necessitats i en un barri molt afectat per la crisi. En destaca els berenars que donen als joves i la important tasca educativa que fan. Així, doncs, anuncia el vot favorable del Grup de Ciutadans a la proposta. La Sra. Capdevila anuncia el vot favorable del Grup d’Esquerra Republicana a la proposta. Destaca que l’Associació Juvenil la Tronada fa molts anys que treballa pels nens i joves de Nou Barris, concretament als barris de Can Peguera i del Turó de la 4 de Maig del 2017 CS V: 9 f2 4- 82 d4 -4 42 8- a8 a9 GASETA MUNICIPAL 21 gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007 Peira. Per tant, dóna tot el suport del seu grup a aquesta entitat. A continuació, comenta que han mantingut converses amb representants de l’associació i assenyala que aquests no coneixen gaire les condicions formals de la cessió. Demana, per tant, que el govern informi millor aquesta entitat. D’altra banda, valora positivament el cànon simbòlic i també que la cessió sigui per cinc anys, prorrogables cinc anys més, perquè aquesta és la manera de consolidar l’activitat que fa aquesta associació. El Sr. Mulleras exposa que l’Associació Juvenil Tronada fa una gran tasca a Nou Barris en favor del jovent, especialment als barris de Can Peguera i del Turó de la Peira, amb una educació integral en el temps lliure d’infants i joves, sobretot dels que estan en situació de risc social, i contribueix a la millora de l’entorn social donant suport als pares i mares en l’educació d’aquests infants i joves. Per tant, anuncia el vot favorable del Grup Popular a la proposta. El Sr. Garganté anuncia el vot favorable de la CUP - Capgirem Barcelona a la proposta. El Sr. Pisarello expressa el vot favorable del Govern Municipal, la Sra. Recasens expressa el vot favorable del Grup Municipal Demòcrata (PDeCAT-Unió-Demòcrates), el Sr. Sierra expressa el vot favorable de Cs, la Sra. Capdevila expressa el vot favorable d'ERC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i el Sr. Garganté expressa el vot favorable de la CUP. S'aprova. c) Proposicions V) Part d'impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal Demòcrata (PDeCAT-Unió-Demòcrates): 9. (M1519/5833) La Comissió d'Economia i Hisenda acorda instar al Govern municipal a: 1.- Acordar un salari mínim de ciutat amb les principals organitzacions sindicals i patronals de Barcelona. 2.- Que l'Ajuntament de Barcelona i l'Àrea Metropolitana de Barcelona es comprometin a pagar als seus treballadors, com a mínim, el salari acordat amb les organitzacions sindicals i patronals, per tal de ser unes institucions exemplars. 3.- Incloure clàusules socials en els plecs de clàusules dels concursos públics de l'Ajuntament i de l'AMB per incentivar a les empreses subcontractades que adoptin el salari mínim de ciutat acordat entre el seu personal contractat. La Sra. Recasens exposa que l’establiment d’un salari mínim de ciutat ha estat un tema recurrent per al Grup Demòcrata, però veuen que el govern municipal no exerceix el lideratge ni la fortalesa que es necessita per implantar-lo, perquè a la meitat del mandat encara no s’ha donat cap pas ferm en aquesta direcció. Malgrat que se’n sent a parlar, que aquesta qüestió s’ha tractat al plenari i que hi ha el compromís de l’alcaldessa, en aquest moment solament hi ha un estudi i l’anunci d’una jornada, el 24 de març, organitzada pel Consell Econòmic i Social. 4 de Maig del 2017 CS V: 9 f2 4- 82 d4 -4 42 8- a8 a9 GASETA MUNICIPAL 22 gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007 D’altra banda, recorda que el mes d’abril de 2015, en el marc de la Taula Empresa i Treball, els sindicats, les empreses i l’Ajuntament de Barcelona varen establir un termini de sis mesos per fixar quin havia de ser aquest salari mínim de ciutat, tenint en compte les limitacions derivades de la legislació vigent i les competències que té l’ajuntament, per tal que aquesta mesura pugui ser incentivadora de la qualitat laboral, exemplaritzant, i perquè l'Administració pública pugui fer plecs de clàusules i donar bonificacions fiscals. Així, doncs, insisteix que el govern anterior va deixar la feina enllestida perquè en aquest termini de sis mesos es pogués fixar la quantia del salari mínim de ciutat i eixamplar-lo a l’àrea metropolitana. Quant a la jornada organitzada pel Consell Econòmic i Ciutat, «Viabilitat i repercussions de l’establiment d’un salari mínim de ciutat», critica que es facin passos enrere i es torni a debatre sobre la idoneïtat d’aquest salari. Per aquestes raons, reclamen fets i, tal com apunta l’estudi encarregat al catedràtic Eduardo Rojo Torrecilla, que s’explori la regulació d’incentius econòmics per la via de la introducció de clàusules socials en la contractació pública per incentivar directament que les empreses apliquin aquest salari mínim. Finalment, llegeix el text de la proposició. La Sra. Mejías intervé com a portaveu del Grup de Ciutadans. Anuncia el vot contrari del seu grup a aquesta proposta, que ja ha estat presentada altres vegades pel Grup Demòcrata i pel Grup d'Esquerra Republicana, per establir un salari mínim de ciutat. No entén per què aquesta mesura s’ha de limitar a la ciutat de Barcelona i no es pot entendre a altres ciutats de l’entorn on el nivell de vida és igual de car o on les circumstàncies laborals i empresarials són les mateixes. Tot seguit, matisa que el seu grup no rebutja directament aquest salari de ciutat, perquè troben que aquesta qüestió s’ha de plantejar i s’ha d’estudiar, però el model de Ciutadans, que ja han plantejat a tot l’Estat, es basa en el complement salarial, l’objectiu del qual precisament es complementar els salaris que no arriben al mínim interprofessional, els salaris de les persones que els costa incorporar-se al món del treball per causa de l’edat i ho fan de manera intermitent, amb treballs moltes vegades precaris, per tal de garantir-los un nivell de recursos digne i suficient per mantenir la família. Aquest complement salarial, afegeix, permetria que tot l’esforç que ha fet la classe mitjana durant la crisi es pugui retornar mitjançant recursos de la Hisenda pública general. En conclusió, entén que aquesta és una qüestió de model. En aquest sentit, considera que el model que proposa el Grup de Ciutadans és aplicable amb caràcter universal a tot el conjunt de persones que tenen una situació laboral precària o que pertanyen a franges d’edat amb dificultats d’incorporació al món laboral, i permetria que tothom, en funció dels seus ingressos i condicions, podria accedir un complement salarial que garantiria una certa solvència econòmica i unes condicions de vida dignes. Opina, doncs, que aquest model és molt menys discriminador que l’establiment d’un salari de ciutat únicament i exclusiva per a Barcelona. No entén quines diferències veuen entre Barcelona i altres ciutats de l’entorn metropolità o de la resta d’Espanya perquè aquesta mesura no es pugui estendre a aquestes altres ciutats. El Sr. Bosch anuncia el vot favorable del Grup d'Esquerra Republicana a la proposició perquè, com ja s’ha dit, ja fa molts anys que proposen l’establiment d’un salari mínim de ciutat. Entén que aquesta mesura és necessària en primer lloc per dignitat, 4 de Maig del 2017 CS V: 9 f2 4- 82 d4 -4 42 8- a8 a9 GASETA MUNICIPAL 23 gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007 perquè el salari mínim interprofessional actual és molt baix i no cobreix les necessitats bàsiques. Assenyala que aquest salari es podria aplicar a l’àrea metropolitana i a moltes altres ciutats, però en aquests moments parlen d’allò que afecta Barcelona i, per tant, troba positiu fer aquesta proposta en el marc de l’ajuntament. En segon lloc, pensa que aquesta mesura també seria positiva per al model econòmic perquè permetria combatre els increments dels lloguers o altres fenòmens que fan la vida difícil fins i tot per a aquelles persones que treballen i tenen un salari però que és insuficient. D’altra banda, reitera que donaran suport a la proposició i recorda que el seu grup va presentar una proposició en aquest sentit al plenari del Consell Municipal prop d’un any enrere. Mostra satisfacció, doncs, perquè es continuï tractant aquest tema i molts dels grups municipals hi vagin insistint. Tanmateix, lamenta que el govern de la ciutat no apliqui una de les mesures que es van aprovar, com és incloure mesures en els plecs de clàusules per tal que les empreses adjudicatàries paguin salaris dignes. En aquest sentit, recorda que es va aprovar un document proposat per la plataforma Anem a Mil, que reclamava un salari mínim de ciutat de més de mil euros. Comenta que aquesta plataforma ha enviat una carta a tots els grups municipals on pregunta quines mesures s’han implementat. Irònicament, s’ofereix a respondre a la carta i a implementar la mesura, però considera que és el govern municipal a qui li correspon aplicar els acords presos i, com a mínim, respondre a la gent d’aquesta plataforma, que defensen una bona causa. Agrairia, doncs, al govern que respongui a la carta i que doni una còpia de la resposta als grups municipals. El Sr. Mulleras entén que quan es planteja el salari mínim de ciutat de forma recurrent en el consistori és per millorar la qualitat de vida dels barcelonins i que es parteix d’evidències clares, com el fet que Barcelona és una ciutat cara, segurament la ciutat més cara d’Espanya, no solament perquè els preus siguin més alts, sinó també perquè Catalunya té els impostos més cars de tot Espanya. Assenyala, doncs, que el PDeCAT i Esquerra Republicana, que conformen Junts pel Sí i governen a la Generalitat, tenen a les seves mans fer polítiques per millorar la qualitat de vida dels barcelonins, per exemple incrementant les inversions de la Generalitat a Barcelona, fomentant un pacte de salaris o reduint els impostos, i subratlla que aquesta darrera mesura es pot prendre des del Govern autonòmic. D’altra banda, apunta que l’establiment d’un salari mínim no és competència de l’ajuntament, sinó que és una competència estatal i, per tant, és en el Congrés dels Diputats on s’ha de regular. Recorda que el Partit Popular va augmentar el salari mínim interprofessional a Espanya a començament de 2017 i diu que, si alguns partits volen establir un salari mínim autonòmic o local, també ho poden fer reformant les lleis al Congrés dels Diputats. Quant a la proposició, comenta que en el punt número 2 es parla d’acordar un salari mínim. Admet que es podria discutir si l’ajuntament pot prendre aquesta mesura, però indica que també es demana estendre aquest salari mínim a l’àrea metropolitana i el seu grup no entén que des de l’Ajuntament de Barcelona es vulgui obligar altres administracions, com l’Àrea Metropolitana de Barcelona, a implementar-lo. En conclusió, reconeix que jurídicament és viable acordar un salari mínim, però dubta que es pugui obligar altres ajuntaments a prendre aquest acord. Pel que fa al punt número 3, que proposa la inclusió de clàusules socials per obligar les empreses subcontractistes a adoptar aquest salari mínim, assenyala que pot ser 4 de Maig del 2017 CS V: 9 f2 4- 82 d4 -4 42 8- a8 a9 GASETA MUNICIPAL 24 gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007 dubtós jurídicament perquè s’ataca la lliure competència. Finalment, el seu grup no veu viable jurídicament que es pugui establir un salari mínim a la ciutat de Barcelona, tal com diu l’informe del Dr. Rojo. Entén, doncs, que aquesta no és una competència local. Per aquestes raons, tot i compartir altres aspectes de la proposició, anuncia l’abstenció del seu grup a la proposició. El Sr. Garganté exposa que el 21 de setembre de 2015 la Comissió d’Economia i Hisenda va aprovar la proposició presentada pel Grup de Convergència i Unió que instava el govern a liderar la implantació d’un salari mínim més elevat a Barcelona, estendre’l a l’àrea metropolitana, amb els vots favorables de Convergència i Unió, Barcelona en Comú, Esquerra Republicana i el PSC, i les abstencions de Ciutadans, el Partit Popular i la CUP. Malgrat aquest vot favorable de Barcelona en Comú i el PSC, i tal com preveia la CUP, aquesta qüestió no ha tirat endavant. En aquell moment, ja varen dir que, desgraciadament, és el Govern central qui estableix el salari mínim interprofessional. Recorda que en aquella ocasió ja varen repetir que per al seu grup municipal incomplir la legalitat espanyola com a acte polític de sobirania municipal no representa cap problema i anima el govern municipal a fer-ho. En canvi, assegura que sí que és un problema el fet que els que proposen aquesta mesura siguin els mateixos que han donat suport a reformes laborals i que han acceptat expedients de regulació d’ocupació amb pèrdues elevades de llocs de treball. A més a més, apunta que a la Taula Empresa i Treball hi ha Comissions Obreres i UGT, a les quals qualifica d’empreses sindicals, organitzacions amigues de les retallades, dels ERO –mitjançant els quals, afegeix, s’embutxaquen diners–, de les rebaixes de sous, de l’allargament de la jubilació als seixanta-cinc anys. Ara repeteix els mateixos arguments i acusa els sindicats esmentats i el grup proposant de no tenir cap credibilitat per tirar endavant aquesta mesura. Per aquestes raons, de la mateixa manera que va fer al setembre de 2015, anuncia l’abstenció del seu grup, afirma que aquesta proposta és un brindis al sol i que es fa en aquest moment per rentar la cara a les privatitzacions i a les externalitzacions que continua fent el govern actual, al qual qualifica de «progre». Està segur que es farà molta publicitat d’aquest acord i que es faran molts titulars, però que no conduirà a res efectiu per la manca de valentia política de Convergència i Unió, quan manava a l’ajuntament, del PSC i d’Iniciativa per Catalunya Verds quan també manaven, o de Barcelona en Comú i el PSC actualment, per enfrontar-se al Govern central i desobeir pel que fa a la competència exclusiva del Govern central per marcar el salari mínim interprofessional. Assegura que si el govern s’atreveix a desobeir podrà comptar amb el suport del seu grup. El Sr. Pisarello anuncia el vot favorable dels grups del govern i assegura que ja estan treballant en aquesta qüestió. El creu que cal fer aquesta discussió sobre el salari mínim de ciutat, que també podria ser un salari mínim metropolità, però que s’ha de començar per algun lloc. Entén que aquest tema no es pot resoldre únicament en una ciutat, però considera que l’Ajuntament de Barcelona ha de prendre la iniciativa. A continuació, esmenta el problema de la gent que treballa però que cobra un salari amb el qual no pot satisfer les seves necessitats bàsiques, que es coneixen com a working poors, i, per tant, al seu parer aquest és un debat adient. Tanmateix, assegura que el plantejament del Grup de Ciutadans també és interessant i creu que ambdós models podrien ser complementaris. 4 de Maig del 2017 CS V: 9 f2 4- 82 d4 -4 42 8- a8 a9 GASETA MUNICIPAL 25 gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007 Tot seguit, informa que s’han fet tres estudis encarregats per l’Àrea Metropolitana i per l’Ajuntament de Barcelona, entre ells l’estudi del Dr. Rojo, que analitza les competències, les vies jurídiques disponibles i què es pot fer efectivament. Així, assenyala que no es pot introduir un salari mínim de mil euros en els contractes, tal com ja han advertit reiteradament. Recorda que quan varen votar a favor de la proposició presentada al setembre de 2015 ja varen advertir que entenien l’esperit del plantejament, però que jurídicament no es podia fer. Remarca, doncs, que no era una qüestió de voluntat política. A més a més, indica que no ha vist cap ajuntament on governi Esquerra Republicana que hagi implementat aquesta mesura, ni tan sols que s’hagi proposat, perquè insisteix que jurídicament no es pot fer. En tot cas, admet que és possible, tal com suggeria el Sr. Mulleras, posar els convenis de referència. Tanmateix, afirma que tampoc ha vist cap govern municipal «progre» de la CUP que ho hagi fet, però que si el Sr. Garganté, al qual anomena «líder de la revolució», els recorda quin ajuntament, encara que sigui petit, desobeeix i s’enfronta a la llei estatal per pagar aquests salaris, estarà molt content de tirar aquesta mesura endavant. De moment, el govern signarà un decret d’Alcaldia per incloure aquesta mesura en els contractes que fa l’ajuntament. Però, en tot cas, apunta que no poden suplantar la negociació col·lectiva, perquè són els treballadors i treballadores quan negocien amb els empresaris els qui han de lluitar perquè aquesta proposta sigui possible. Mentrestant, l’ajuntament es pot comprometre a adoptar un salari mínim en els contractes que fa i sobretot impulsar els espais de reflexió perquè aquesta mesura es pugui implantar. La Sra. Recasens agraeix el suport rebut i lamenta que hi hagi grups que, amb excuses, no ho hagin fet. Sobretot, agraeix al govern que signi un decret d’Alcaldia perquè aquesta reivindicació arribi a ser una realitat. Més enllà de les jornades i debats que es puguin fer sobre el salari mínim, sobre els complements salarials o sobre altres propostes que es puguin fer, afirma que Barcelona té el poder suficient per firmar un decret d’Alcaldia per incloure en les clàusules socials mesures incentivadores per fixar aquest salari mínim i que hi hagi un impacte en la contractació pública de la ciutat. La Sra. Mejías reitera que el Grup de Ciutadans proposa un model diferent al del Grup Demòcrata i que, a més a més, aquest model ha estat objecte de debat a tot Espanya. Aprofitant que al matí s’ha presentat un manifest al Col·legi d’Advocats que parla del rigor en termes jurídics, assenyala que els ajuntaments tenen autonomia local i no pas sobirania municipal. El Sr. Bosch observa, irònicament, que l’informe del Dr. Rojo deu ser la lectura de capçalera més popular entre els regidors del consistori, i afirma que l’ha llegit completament i que no diu enlloc que el salari mínim de ciutat sigui il·legal, sinó que es limita a dir que hi ha un litigi obert en un jutjat espanyol que no està resolt. Per tant, aquesta qüestió és susceptible de ser interpretada i suggereix, doncs, agafar-se a la interpretació més positiva, oberta i generosa cap als treballadors. Reclama valentia per intentar-ho. En segon lloc, demana que quan el Consell Econòmic i Social de Barcelona organitzi un debat sobre aquest tema es convidi, a més a més dels amics, la PIMEC, que és una patronal valenta, la plataforma Anem a Mil, i que la convocatòria sigui una mica 4 de Maig del 2017 CS V: 9 f2 4- 82 d4 -4 42 8- a8 a9 GASETA MUNICIPAL 26 gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007 més àmplia i més generosa. El Sr. Garganté exposa que les millores laborals i salarials sempre són fruit de moviments de protesta i no són iniciativa de les institucions, sinó que més aviat aquestes millores s’aconsegueixen en contra de les institucions. D’altra banda, diu que no farà una llista de regidors ni d’ajuntaments de la CUP denunciats per desobediència perquè esgotaria el temps d’intervenció. Finalment, afirma que la seva formació no té líders i no sap si aquesta circumstància fa ràbia al tinent d’alcalde, però li demana que es tranquil·litzi. El Sr. Pisarello recorda al Sr. Bosch que el mateix Dr. Rojo no contempla la possibilitat de poder implantar aquest salari mínim, com tampoc no ho veuen possible els Serveis Jurídics de l’Ajuntament de Barcelona. Assenyala que han estudiat molt aquesta qüestió perquè són els primers que voldrien impulsar aquesta mesura. De fet, indica que amb la inclusió del conveni de referència es pot aconseguir un salari més alt de mil euros. Demana, doncs, que no s’insisteixi que hi ha manca de voluntat política perquè ell personalment s’ha posat en contacte amb molts ajuntaments on governa Esquerra Republicana i també de la CUP, amb els quals té molt bona relació, per parlar d’aquest tema i tampoc veuen que jurídicament sigui possible. Tampoc no n’ha trobat cap que hagi desobeït en matèria salarial. En definitiva, reitera que la millor via que tenen per actuar en aquest sentit són les clàusules de contractació i impulsar, en la mesura que sigui possible, espais de concertació perquè les parts s’hi puguin trobar, sense suplantar la negociació entre treballadors i empresaris. La Sra. Recasens pregunta si en el decret d’Alcaldia que ha anunciat el Sr. Pisarello s’inclouran les clàusules socials relatives al salari mínim, els convenis de referència o què inclourà exactament aquest decret per donar compliment a la proposició. El Sr. Pisarello matisa que el decret d’Alcaldia farà referència a les clàusules socials de les guies de contractació pública. Això obligarà l’ajuntament a incloure clàusules socials i salarials, que en molts casos estableixen que es pagui el conveni, ja que el conveni de referència és una eina per garantir salaris dignes. Alhora, propiciar que en un temps determinat es generi aquesta concertació perquè les parts puguin arribar a un acord, tal com s’ha fet a moltes ciutats dels Estats Units, a partir d’un salari mínim que podria ser de referència. Tanmateix, indica que aquest procés és complicat i comenta que als Estats Units triguen fins a tres anys en cada ciutat que ho han impulsat, però s’ha aconseguit. El Sr. Bosch suggereix al Sr. Pisarello que es miri les clàusules de contractació a Sant Vicenç dels Horts i de Molins de Rei, i veurà com s’estan fent coses. El Sr. Pisarello expressa el vot favorable de BnComú, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Recasens expressa el vot favorable del Grup Municipal Demòcrata (PDeCAT-Unió-Demòcrates), la Sra. Mejías expressa el vot contrari de Cs, el Sr. Bosch expressa el vot favorable d'ERC, el Sr. Mulleras expressa l'abstenció del PP i el Sr. Garganté expressa l'abstenció de la CUP. S'aprova. 4 de Maig del 2017 CS V: 9 f2 4- 82 d4 -4 42 8- a8 a9 GASETA MUNICIPAL 27 gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007 Del Grup Municipal Cs: 10. (M1519/5844) La Comissió d'Economia i Hisenda acorda: 1. Que el Govern municipal justifiqui el nivell d'execució i el destí de les modificacions de crèdit realitzades durant els exercicis 2015 i 2016, mitjançant el balanç d'inversions i despeses pressupostades i realitzades. 2. Que a la propera Comissió d'Economia i Hisenda del mes d'abril, es presenti un pla d'inversió en els barris dotat amb els recursos del superàvit de l'exercici 2016. 3. Que atenent a que una part important del superàvit s'ha generat per l'augment de la recaptació en l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana (Plusvàlua Municipal), i d'acord amb la recent sentència del Tribunal Constitucional, el Govern municipal realitzi les accions següents: - Creació d'un protocol, establint els recursos humans i tècnics necessaris, perquè els ciutadans que hagin realitzat la venda d'un immoble amb pèrdues respecte a la compra puguin reclamar la devolució de l'impost de Plusvàlua. - Realització de les gestions necessàries amb l'Agència Tributària per tal que aquesta comuniqui els casos de minusvàlua produïts a Barcelona i que han liquidat l'impost, per calcular l'impacte pressupostari de la sentència. El Sr. Sierra agraeix l’esmena presentada pel Grup Municipal Demòcrata. Quant a la proposició que presenta, en primer lloc demana que el govern municipal justifiqui el nivell d’execució de les modificacions de crèdit que s’han fet durant el mandat. Comenta que s’ha fet la liquidació dels comptes de 2016 amb un superàvit de 97,5 milions i l’any 2015 el superàvit va ser de 100 milions. Recorda que durant la campanya electoral Barcelona en Comú va assegurar que presentar un superàvit en el pressupost municipal, amb els problemes que pateixen els ciutadans de Barcelona, és signe de mala gestió i d’injustícia amb els col·lectius més vulnerables. Tanmateix, insisteix que el govern actual ja acumula gairebé 200 milions d’euros de superàvit i estan a punt de batre tots els rècords del consistori. D’altra banda, s’han fet unes modificacions de crèdit, amb el suport d’Esquerra Republicana i del PSC en un cas i també amb el suport de la CUP en un altre, que el govern assegura que s’apliquen a polítiques socials, però segons el càlcul que ha fet el seu grup solament es destina a polítiques socials un 20 % d’aquests recursos. Una altra part, segons el govern, es destinarà a assegurar la liquiditat de l’ajuntament. Pregunta, doncs, si el govern té problemes de gestió per causa de la liquiditat i si s’està posant en risc el pagament a 30 dies. En segon lloc, demana que en el proper període de sessions de la comissió el govern presenti un pla d’inversions per ajudar els barris i els districtes més desafavorits quant a habitatge social i equipaments d’educació, àmbit en el qual hi ha un gran dèficit a tota la ciutat i que era un dels compromisos electorals més importants dels grups del govern. En tercer lloc, assenyala que el superàvit generat deriva principalment de la manca de projectes del govern i del baix nivell d’execució, però també a causa de la Llei d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, anomenada «llei Montoro», i finalment i de manera significativa pels increments de la recaptació propiciats per les ordenances fiscals, aprovades amb el suport del Partit dels Socialistes i d’Esquerra Republicana, i per la plusvàlua municipal. Pel que fa a aquest darrer punt, indica que l’augment de l’activitat econòmica a tot Espanya i l’activitat turística, comercial i hotelera incrementen la recaptació. A més a més, remarca que l’impost de plusvàlua a superat en 36 milions d’euros la previsió que havia fet el govern municipal. 4 de Maig del 2017 CS V: 9 f2 4- 82 d4 -4 42 8- a8 a9 GASETA MUNICIPAL 28 gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007 A continuació, vista la sentència del Tribunal Constitucional que declara inconstitucionals alguns articles que fan referència a les plusvàlues, proposen que es faci un control d’aquestes plusvàlues. Puntualitza que aquest impost és potestatiu i que amb 100 milions de superàvit que té l’ajuntament es podria decidir si s’aplica o no s’aplica l’impost. Per tant, proposen la creació d’un protocol que estableixi els recursos humans i tècnics necessaris perquè els ciutadans que han venut un immoble amb pèrdues puguin reclamar la devolució de l’impost de plusvàlues. També proposen que es facin les gestions necessàries amb l’Institut Municipal d’Hisenda de Barcelona per calcular l’impacte pressupostari que tindria la sentència d’inconstitucionalitat, punt proposat per l’esmena del Grup Demòcrata. La Sra. Recasens anuncia el vot favorable del seu grup a la proposició després d’haver-hi inclòs una esmena, on ha demanat que se substitueixi l’Agència Tributària per l’Institut Municipal d’Hisenda, atès que estan parlant d’un impost local com és la plusvàlua. Pel que fa al primer punt de la proposició, acusa el govern de manca de transparència perquè no aclareix com ha executat les modificacions de crèdit de 2015, pactada amb el Partit dels Socialistes i Esquerra Republicana, i de 2016, pactada amb aquests mateixos partits i amb l’abstenció de la CUP - Capgirem Barcelona. Així, doncs, critica el govern perquè no explica quin és el grau d’execució d’acords com el de l’adquisició de la Foneria de Canons o del Teatre Principal, entre altres. En relació al segon punt, comenta que s’hi referirà posteriorment en una pregunta formulada pel Grup Demòcrata. Es demana que es presenti un pla d’inversions als barris finançat amb el superàvit de gairebé 98 milions d’euros. Quant al tercer punt, reitera que hi han presentat una esmena. Creu que s’ha d’informar la ciutadania sobre l’impost de la plusvàlua. Afirma que el govern anterior, presidit per l’alcalde Trias, va fer de Barcelona un exemple perquè va ser la primera ciutat a establir una subvenció per a les famílies que havien de donar el pis en dació de pagament, als quals s’aplicava una plusvàlua totalment injusta. Per tant, es va articular un mecanisme que, tot i que era costós per a l'Administració, permetia la devolució d’uns ingressos indeguts. En aquests moments, afegeix, hi ha una sentència judicial que pot marcar un precedent important pel que fa a la transmissió de béns que no han tingut una plusvàlua, sinó una minusvàlua. Malgrat que encara hi hagi una certa inconcreció sobre aquesta qüestió i esperant la modificació de la Llei d’hisendes locals, el seu grup entén que l’ajuntament ha d’articular mecanismes d’assessorament ciutadà i protocols per informar la ciutadania dels seus drets en matèria fiscal. El Sr. Bosch mostra l’acord del seu grup amb la filosofia de la proposició i, per tant, anuncia el vot favorable, tot i que hi tenen algunes discrepàncies. En primer lloc, considera que bona part del superàvit és produït pel creixement dels ingressos derivats de les plusvàlues, fins al punt que aquest creixement supera el 50 % respecte dels ingressos per aquest concepte corresponents a l’any anterior, de manera que s’ha passat d’una recaptació de 121 milions d’euros a 177 milions. Atribueix aquesta circumstància a la bombolla immobiliària creada per uns pisos valorats a l’alça. Per tant, troben raonable que aquests recursos es reinverteixin per combatre els efectes de la inflació immobiliària, raó per la qual el Grup d'Esquerra Republicana va proposar invertir en habitatge social el 50 % d’augment de la 4 de Maig del 2017 CS V: 9 f2 4- 82 d4 -4 42 8- a8 a9 GASETA MUNICIPAL 29 gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007 recaptació de l’impost de plusvàlues o el 25 % de les inversions de l’Ajuntament de Barcelona, mentre que la proposta de Ciutadans és que aquests recursos es destinin al Pla de barris o a altres qüestions. En tot cas, afirma que els que ciutadans no entenen és que l’ajuntament tingui superàvits tan alts, de forma recurrent, i que aquests recursos no es reinverteixin, sinó que es dediquin a finançament i a assegurar la liquiditat de l’ajuntament. El Sr. Mulleras exposa que la primera part de la proposició parla del superàvit pressupostari i, la segona part, fa referència a l’impost de plusvàlues. El Grup Popular agraeix que es presenti aquesta proposició i espera que els grups que hi donin suport també ho facin amb la proposició presentada pel seu grup i que consta en el punt següent de l’ordre del dia. A continuació, afirma que el superàvit no es podrà destinar a inversions si no s’aproven els pressupostos generals de l’Estat per a 2017, perquè això només és possible gràcies a una disposició addicional dels pressupostos de l’any anterior i una possible pròrroga dels pressupostos no inclouria les disposicions addicionals. Suposa que l’alcaldessa i el tinent d’alcalde són conscients d’aquesta circumstància. També suposa, irònicament, que ja deuen haver parlat amb el Sr. Domènech i amb el Sr. Pablo Iglesias per demanar-los que facilitin l’aprovació dels pressupostos generals en el Congrés dels Diputats. En tot cas, sap que el Grup de Ciutadans estan més disposats a actuar en aquesta línia i ignora la posició del PDeCAT i del Partit dels Socialistes, tot i que no sap si aquest darrer parla amb el Sr. Pedro Sánchez, amb la Sra. Susana Díaz o amb el Sr. Patxi López. Espera, doncs, que en el pròxim plenari del Consell Municipal s’aprovi una declaració en la qual es demani als partits que tenen presència al Congrés dels Diputats que s’aprovin els pressupostos generals de l’Estat, perquè, en cas contrari, no es podrà destinar el superàvit de l’ajuntament a inversions. Pel que fa a l’impost de plusvàlues, el Grup Popular està d’acord amb la proposició, perquè és molt similar a la que va fer el seu grup a la Comissió d’Economia del proppassat 15 de novembre, que demanava analitzar els casos de minusvàlues en vendes immobiliàries per un preu inferior al de compra i compensar fiscalment aquest impost en els casos en què no es produís cap plusvàlua. Per aquestes raons, anuncia el vot favorable del seu grup a la proposició. El Sr. Garganté anuncia el vot contrari del seu grup a la proposició, de la qual diu que barreja diverses qüestions que tenen poc a veure. Seguidament, recorda que la CUP - Capgirem Barcelona ja ha demanat que el govern presenti una proposta de modificació pressupostària per decidir la destinació del superàvit corresponent a 2016 i recorda que el seu grup en el darrer plenari del Consell Municipal va votar a favor de destinar el 50 % d’aquest a habitatge, a proposta d’Esquerra Republicana. Així, doncs, no creu que aquests 97,5 milions d’euros s’hagin de destinar exclusivament al Pla de barris. D’altra banda, sobre la possibilitat de devolució en els casos de minusvàlua, apunta que no correspon a l'Administració acreditar aquesta circumstància, sinó al contribuent en fer la seva declaració. Tampoc no entén que s’hagin de destinar recursos públics, ni econòmics ni humans, a fer una devolució generalitzada, d’ofici, tenint en compte l’impacte que això pot tenir en el pressupost municipal i, per tant, en la despesa en polítiques socials a la ciutat. Tanmateix, sí que reclama que el govern calculi quin és l’impacte que podria arribar a tenir la sentència del Tribunal 4 de Maig del 2017 CS V: 9 f2 4- 82 d4 -4 42 8- a8 a9 GASETA MUNICIPAL 30 gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007 Constitucional sobre l’Ajuntament de Barcelona. El Sr. Pisarello exposa que l’Ajuntament de Barcelona té un grau d’execució del 98 %, que és un dels més alts de tots els ajuntaments de l’Estat. D’altra banda, diu que el superàvit es destinarà, en primer lloc, a incrementar el romanent de tresoreria, que havia disminuït després de l’execució de la sentència de l’1 %, tal com ja havien dit en altres ocasions, mesura que assegurarà el pagament a proveïdors. En aquest sentit, remarca que l’Ajuntament de Barcelona és un ajuntament solvent i que ho continuarà essent. En segon lloc, apunta que aquest superàvit es destinarà a inversions sostenibles financerament i remarca que aquest és el punt important. Recorda que el govern va presentar un pressupost expansiu, que superava en més de 170 milions la regla de despesa imposada per la llei Montoro, assenyala que el superàvit ja està incorporat a aquest pressupost de 2017 i es preveu destinar-lo a cobrir necessitats molt bàsiques, com l’habitatge i altres inversions sostenibles financerament. Per tant, assegura que aquest és el govern que més inverteix en habitatge, tot i que aquesta no és una competència pròpia. En aquest sentit, recorda al Sr. Bosch que les polítiques d’habitatge són competència de la Generalitat, on governa Esquerra Republicana, i és en aquesta institució on s’haurien de comparar les quantitats que s’hi inverteixen i on s’haurien de fer aquestes reclamacions. Insisteix, doncs, que, sense que aquesta sigui una competència municipal, l’Ajuntament de Barcelona és la institució que inverteix més en habitatge. Finalment, assegura que l’ajuntament ja disposa d’un protocol i d’una oficina d’assessorament als ciutadans a l’Institut Municipal d’Hisenda, que ja vetlla de manera proactiva en aquesta matèria per tal que els ciutadans coneguin les possibilitats que tenen d’interposar recursos. A més a més, informa que l’ajuntament ha sol·licitat que se’ls lliuri tota la informació dels estudis sobre el valor real que es fan anualment a la ciutat de Barcelona per poder elaborar els escenaris d’impacte, per resoldre adequadament les reclamacions que es facin. En aquest punt indica que la sentència del Tribunal Constitucional obeeix a un cas molt concret i fa referència a una llei de al País Basc. Per tant, subratlla que els dispositius que han esmentat diversos portaveus ja s’han implementat. El Sr. Sierra agraeix els vots favorables dels grups que han donat suport a la proposició. En segon lloc, replica al Sr. Pisarello que el nivell d’execució pressupostària que ha esmentat no és del tot correcte perquè hi ha partides pressupostàries que s’apliquen a instituts i empreses municipals o a altres organismes, com ara els 10 milions d’euros que es preveia destinar a les polítiques per a refugiats, que no s’han executat i s’han donat a altres organismes, de manera que s’ha fet una execució pressupostària comptable però no real. Pel que fa a la intervenció del portaveu del Grup Popular, pensa que el Sr. Mulleras deu mirar els telenotícies i, per tant, ja deu saber que el Sr. Rivera ha manifestat que el Grup de Ciutadans aprovarà dos pressupostos a les Corts Generals, perquè hi ha mesures socials, de creació d’ocupació, de regeneració de l’economia i d’ajuts a autònoms proposades pel seu grup. El Sr. Bosch replica que són a l’ajuntament de Barcelona, que el Sr. Pisarello n’és tinent d’alcalde i ell mateix regidor de l’ajuntament, i per tant parlen de la situació del consistori. Tanmateix, suggereix al Sr. Pisarello que, si vol parlar de la situació de la Generalitat, es presenti a les eleccions al Parlament de Catalunya i que intenti 4 de Maig del 2017 CS V: 9 f2 4- 82 d4 -4 42 8- a8 a9 GASETA MUNICIPAL 31 gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007 incidir en les polítiques que s’hi discuteixen. Quant a la situació a l’Ajuntament de Barcelona, considera que per als ciutadans és molt senzilla i molt inexplicable alhora. En primer lloc, assenyala que l’ajuntament té superàvit, és a dir, que sobren diners, però, d’altra banda, cal fer unes polítiques socials bàsiques, tal com ja ha assenyalat el govern municipal insistentment. Pregunta, doncs, per què no s’apliquen aquestes polítiques si sobren diners. Apunta que el tinent d’alcalde pot explicar aquesta situació, que qualifica d’estrambòtica, a la comissió amb tots els tecnicismes que coneix, però li demana que l’expliqui de forma senzilla i entenedora al conjunt dels ciutadans i que els expliqui també per què no la resolen. El Sr. Pisarello replica al Sr. Bosch que l’Ajuntament de Barcelona no té la competència en les polítiques d’habitatge, sinó que la té la Generalitat, que aquesta institució no hi posa els diners que hi ha de posar i, en canvi, sí que ho fa l’ajuntament perquè es creu el dret a l’habitatge. Quant al superàvit, insisteix que ja està incorporat en el pressupost de 2017, com es pot veure en la inversió que es fa per a habitatge. Per tant, remarca que els comptes són molt fàcils de fer i que només cal analitzar quants recursos inverteix en habitatge la institució que en té la competència i quants n’hi inverteix la institució que no té aquesta competència. Així, doncs, considera que l’argumentació d’Esquerra Republicana és purament electoralista i que intenta infantilitzar la ciutadania, de manera que tindrà un recorregut molt curt. Pel que fa a la intervenció del Sr. Sierra, matisa que el portaveu de Ciutadans es referia a dades de 2015 i que aquests arguments ja els ha repetit moltes vegades. En tot cas, assegura que l’any 2016 el superàvit s’ha destinat a polítiques d’habitatge i de desenvolupament dels barris, que són les polítiques principals que està articulant el govern municipal, cosa que haurien de reconèixer els grups de l’oposició. En aquest sentit, esmenta el Pla de barris i el Pla de desenvolupament local. Per tant, es mostra d’acord que aquesta qüestió ha de ser una prioritat però insisteix que el govern ja hi treballa. El Sr. Pisarello expressa l'abstenció de BnComú, la Sra. Ballarín expressa l'abstenció del PSC, la Sra. Recasens expressa el vot favorable del Grup Municipal Demòcrata (PDeCAT-Unió-Demòcrates), el Sr. Sierra expressa el vot favorable de Cs, el Sr. Bosch expressa el vot favorable d'ERC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i el Sr. Garganté expressa el vot contrari de la CUP. S'aprova amb el redactat següent: La Comissió d'Economia i Hisenda acorda: 1. Que el Govern municipal justifiqui el nivell d'execució i el destí de les modificacions de crèdit realitzades durant els exercicis 2015 i 2016, mitjançant el balanç d'inversions i despeses pressupostades i realitzades. 2. Que a la propera Comissió d'Economia i Hisenda del mes d'abril, es presenti un pla d'inversió en els barris dotat amb els recursos del superàvit de l'exercici 2016. 3. Que atenent a que una part important del superàvit s'ha generat per l'augment de la recaptació en l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana (Plusvàlua Municipal), i d'acord amb la recent sentència del Tribunal Constitucional, el Govern municipal realitzi les accions següents: - Creació d'un protocol, establint els recursos humans i tècnics necessaris, perquè els ciutadans que hagin realitzat la venda d'un immoble amb pèrdues respecte a la 4 de Maig del 2017 CS V: 9 f2 4- 82 d4 -4 42 8- a8 a9 GASETA MUNICIPAL 32 gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007 compra puguin reclamar la devolució de l'impost de Plusvàlua. - Realització de les gestions necessàries amb l'Institut Municipal d'Hisenda de Barcelona per tal que aquest comuniqui els casos de minusvàlua produïts a Barcelona i que han liquidat l'impost, per calcular l'impacte pressupostari de la sentència. Del Grup Municipal ERC: 11. (M1519/5824) La Comissió d'Economia i Hisenda acorda instar al Govern municipal a actualitzar l'estratègia de desconcentració turística de la destinació Barcelona mitjançant la concreció d'accions de promoció que, en el marc del Pla Estratègic 2020, contemplin els cinc programes de turisme cultural del Pla de Màrqueting Turístic de Catalunya: Arts i Cultura, Ciutats amb caràcter, Pobles amb Encant, Viles Marineres i Rutes de Catalunya, amb l'objectiu de garantir la sostenibilitat de la destinació, l'equilibri i la permeabilitat territorial i la qualitat de les estades turístiques. La Sra. Capdevila agraeix les esmenes transaccionals presentades pel govern i pel Grup Municipal Demòcrata, que han millorat la proposició. A continuació, exposa que unes setmanes enrere el govern va presentar el nou Pla estratègic de turisme de Barcelona 2020, estructurat en una sèrie de programes i mesures amb plantejaments molt bàsics, amb la finalitat d’arribar al màxim d’acords en matèria de turisme. Afegeix que en els programes del pla «Destinació Barcelona» el govern proposa revisar i actualitzar l’estratègia de desconcentració turística i iniciar una reflexió sobre la gestió del turisme, conjuntament amb l’Àrea Metropolitana i la Diputació de Barcelona. En un altre apartat d’aquest pla també s’apunta la necessitat d’elaborar una estratègia de màrqueting per garantir la sostenibilitat de la destinació Barcelona i admet que fa falta desenvolupar un pla de màrqueting fortament lligat a l’estratègia territorial de desconcentració i a les polítiques de comunicació. En aquest sentit, apunta que la Generalitat de Catalunya fa anys que, a més a més de desenvolupar una planificació estratègica territorial en matèria de turisme, va elaborar mitjançant l’Agència Catalana de Turisme un pla de màrqueting turístic a escala catalana, que des de 2013 identifica mercats emissors i prioritats per optimitzar la inversió promocional, fa una tria de les àrees principals i productes del país per explotar, i defineix tàctiques de comunicació online, estratègies de mercat i públic objectiu, entre d’altres. Considera que aquests són aspectes clau que cal tenir en compte per tal de definir quin és el model turístic al qual es pretén arribar com a país, model que comparteix moltes de les reflexions de fons del Pla estratègic de Barcelona, el qual dóna moltes respostes des del punt de vista territorial i de màrqueting turístic. Tanmateix, el seu grup considera que el termini de 2020 és excessivament llunyà. Tot seguit, remarca que seria absurd voler replantejar l’estratègia territorial de turisme a Barcelona sense tenir en compte l’escala catalana pel pes que tenen moltes altres destinacions catalanes, com la costa, l’interior o els Pirineus, entre d’altres. Considerant que el Pla de màrqueting turístic de Catalunya ja ha avançat molt la feina i que ja contempla diversos aspectes a replantejar en matèria de promoció turística, Esquerra Republicana creu que cal tenir-lo en compte per guanyar competitivitat, amb un coneixement profund dels mercats emissors i una promoció clarament orientada als resultats i objectius estratègics que planteja el pla estratègic de la ciutat de Barcelona. 4 de Maig del 2017 CS V: 9 f2 4- 82 d4 -4 42 8- a8 a9 GASETA MUNICIPAL 33 gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007 Per aquestes raons, amb l’objectiu de garantir la sostenibilitat de la destinació Barcelona, l’equilibri, la permeabilitat territorial i la qualitat de les estades turístiques, proposa que l’Ajuntament de Barcelona contempli l’estratègia de màrqueting territorial que es desenvolupa en el conjunt de Catalunya i que, a més a més de treballar amb l’Àrea Metropolitana i amb la Diputació de Barcelona, també ho faci amb la Generalitat de Catalunya. Per concretar aquesta col·laboració, proposa que Barcelona treballi conjuntament els cinc programes de marques i segells vinculats al turisme cultural que fa poques setmanes ha posat en marxa l’Agència Catalana de Turisme: Arts i cultura, Ciutats amb caràcter, Pobles amb encant, Viles marineres i Rutes de Catalunya. Indica que una promoció conjunta i la identificació d’una oferta complementària a pocs quilòmetres de la ciutat poden ajudar a posar fi a la visió tradicional que les opcions es limiten al barri Gòtic, Gaudí, el modernisme i el Barça. En conclusió, amb la voluntat que com a capital del país Barcelona pugui ser encara més la porta d’entrada a Catalunya, i pel gran ventall d’oferta cultural que té, demana el vot favorable a la proposició per tal que Barcelona s’adhereixi així als programes esmentats de turisme cultural, els quals està segura que ajudaran a equilibrar la massificació i a convertir l’estada del turista en una experiència memorable, mitjançant productes de qualitat i sostenibles que, a més, ajudaran a conèixer millor les tradicions, els oficis, la cultura, la història i la identitat territorial de Catalunya. La Sra. Recasens anuncia el vot favorable del seu grup a la proposició. Creu fermament que en temes de turisme l’ajuntament ha de treballar de manera col·laborativa i cooperadora amb la resta d’administracions, sobretot per equilibrar el país. Remarca que el turisme és una font de riquesa important per a Catalunya i que cal que aquesta activitat estigui repartida per llevar pressió turística a la ciutat de Barcelona. Afirma que ja es comencen a veure els resultats de les polítiques que es fan en aquest sentit. Així, a l’estudi que va fer la Diputació de Barcelona ja s’aprecia aquesta tendència en les pernoctacions a les comarques de Barcelona, amb 4,7 milions de viatgers, que representen un creixement del 7,35 %, dades que no inclouen les pernoctacions a la ciutat mateixa. Insisteix, doncs, que la feina conjunta amb la Diputació de Barcelona per llevar pressió turística a la ciutat comença a donar fruits. D’altra banda, considera que la ciutat de Barcelona ha de participar en l’estratègia de la Generalitat de Catalunya en matèria de turisme, que inclou els programes que ha esmentat la portaveu del Grup d’Esquerra Republicana, que té l’objectiu d’atraure un turisme cultural i posicionar Catalunya com a destinació referent en aquest segment. Per tant, creu que l’Ajuntament de Barcelona ha de treballar de manera estreta i molt més intensa amb la Generalitat de Catalunya. Finalment, agraeix que el grup proposant hagi acceptat l’esmena d’addició que ha presentat el seu grup, que completa la feina que es fa amb el programa «Barcelona és molt més», adreçat a les comarques properes i que pot ajudar a vertebrar el país. La Sra. Mejías mostra estranyesa per la formulació d’aquesta proposició perquè el Grup de Ciutadans opina que la pressió turística es produeix sovint com a conseqüència d’arribada de visitants a l’entorn més proper i que passen un dia a la ciutat de Barcelona, cridats pel seu atractiu cultural i històric, i que s’afegeixen al turisme de sol i platja. Per tant, no veien com encaixava aquesta proposta amb 4 de Maig del 2017 CS V: 9 f2 4- 82 d4 -4 42 8- a8 a9 GASETA MUNICIPAL 34 gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007 l’estratègia turística de desconcentració i la creació de noves centralitats a la ciutat de Barcelona per descongestionar els espais que tenen més pressió. Assenyala que el Pla de turisme 2013-2015 ja contemplava aquests objectius de desconcentració. Concretament, el seu grup no acaba de veure com poden encaixar programes com «Ciutats amb caràcter», «Pobles amb encant» o «Poblacions marineres» amb l’estratègia turística de la ciutat de Barcelona. Tanmateix, creu que amb la modificació que s’ha fet mitjançant l’esmena que ha presentat el Grup Demòcrata aquest encaix queda una mica més definida. Tot i així, continuen sense entendre gaire quina és l’estratègia que es proposa per intentar descongestionar el turisme a Barcelona i derivar-lo cap a altres viles de l’entorn, perquè creu que justament el fenomen va en la direcció contrària. Tot seguit, posa en dubte que aquesta estratègia de desconcentració turística doni els resultats esperats perquè en aquest moment no veu cap indicador que apunti en aquesta direcció i que suggereixi que els turistes que arriben a Barcelona vagin a visitar altres localitats. Contràriament, assenyala que les dades demostren els turistes que van a altres localitats visiten Barcelona un dia i és aquesta circumstància la que provoca concentracions a la ciutat. Per aquestes raons, i malgrat que l’esmena millora el text de la proposició, anuncia l’abstenció del seu grup. Creu que és millor parlar d’una estratègia interna de la ciutat de Barcelona i cercar noves centralitats per adreçar el turisme cap a altres barris i que aquests punts d’atracció evitin que la pressió turística es concentri sempre en els mateixos espais per raó del seu atractiu arquitectònic o cultural. El Sr. Mulleras exposa que desconcentrar, descongestionar i ampliar els atractius turístics és positiu per a Barcelona, però sempre dintre de la ciutat. Per tant, no acaba d’entendre què es planteja amb aquesta proposició ni com es pot interactuar amb un pla estratègic de la Generalitat que pretén enviar turistes fora de la ciutat de Barcelona. Creu que, com a regidors de l’ajuntament, han de procurar que el turisme no generi problemes en els indrets on hi ha més concentració, com a Ciutat Vella o en alguns llocs de l’Eixample, i que hi hagi altres llocs on anar però sense que això tingui res a veure amb el lloc on dormen els turistes. Tal com han dit en reiterades ocasions, no serveix de res prohibir que es facin hotels a Ciutat Vella si els turistes continuen visitant aquest barri, perquè s’hi continuaran produint aglomeracions i problemes a l’espai públic. El Grup Popular, doncs, tampoc no entén els problemes que s’han generat amb el PEUAT i amb la prohibició de construir hotels pràcticament a tota la ciutat. D’altra banda, insisteix que estan d’acord a crear nous atractius turístics, fomentar- los, divulgar-los i fer polítiques efectives i reals per desconcentrar el turisme i descongestionar alguns indrets de la ciutat. A continuació, no entén que l’Ajuntament de Barcelona hagi d’aprovar o procurar que s’aprovi el contingut d’un pla de la Generalitat perquè els turistes vagin a altres ciutats. Si bé n’entén la filosofia, no acaba de veure com es concreten les mesures. Per aquestes raons, anuncia l’abstenció del seu grup. El Sr. Garganté exposa que la CUP - Capgirem Barcelona ha defensat de forma continuada que el problema de la massificació turística que pateix la ciutat és un problema de model de ciutat i, per tant, la resolució d’aquest problema passa per l’elaboració de polítiques de decreixement turístic i per canviar el model de ciutat, tant productiu, com social, com cultural. En coherència amb la línia de decreixement 4 de Maig del 2017 CS V: 9 f2 4- 82 d4 -4 42 8- a8 a9 GASETA MUNICIPAL 35 gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007 turístic, estan en contra de continuar promocionant el turisme, sigui sota la forma de turisme cultural, de turisme descentralitzat, de turisme sostenible o de qualsevol altra mena. Pel que fa al pla estratègic, comenta que cap dels documents que se’ls ha facilitat no analitza els fluxos turístics i de visitants entre municipis ni estableixen els impactes d’aquests fluxos. Tanmateix, es coneix de forma superficial que Barcelona rep anualment 15 milions de visitants, a més a més de 15 milions de turistes, i que els municipis de l’àrea metropolitana pateixen les conseqüències negatives, mediambientals i urbanístiques, entre altres, de la sobreexplotació turística de la ciutat de Barcelona. Per tant, creu que fer aquesta proposta sense disposar d’informació sobre els efectes d’aquesta activitat si més no és temerari. Seguidament, assenyala que la desconcentració ja era un objectiu de l’anterior Pla estratègic de turisme i lamenta que aquesta estratègia fos un fracàs absolut. Afirma que l’activitat turística sempre es concentra allà on hi ha els majors atractius, de manera que continuar fent promoció de la destinació turística Barcelona suposa apostar per un creixement que no és sostenible, sinó tot el contrari. A continuació, assegura que promoure la destinació Catalunya sota l’argument de la desconcentració, a més a més de ser una fal·làcia perquè els turistes continuaran anant a Barcelona, només estén la taca d’oli a altres indrets del territori. Tanmateix, té dubtes seriosos que a la resta de Catalunya s’hagi de promoure el turisme en general perquè el grau de sobreexplotació d’algunes comarques i municipis des de fa anys, sobretot del litoral i de la muntanya, està destruint el territori i s’arriba a uns extrems difícilment comprensibles per ningú. Com a exemple, esmenta que més de la meitat dels habitatges de determinades comarques, com el Baix Empordà, estan buits, però els veïns han de cercar habitatge en altres pobles en no poder accedir-hi perquè resten en mans d’especuladors turístics i immobiliaris, o estan destinats a segones residències i, per tant, se’n fa un ús escàs. Finalment, considera que la mercantilització de la cultura i utilitzar-la com a producte turístic, quan el seu ús fonamental hauria de ser adreçar-se a millorar el coneixement i la vida dels veïns, és un error de fons per a una formació d’esquerres. Així, opina que parlar del patrimoni comú, material i immaterial, en termes de mercat i màrqueting, i no pas en termes d’ús i gaudi comú, no està en la línia de la societat que volen construir. Per aquestes raons, anuncia el vot contrari del seu grup a la proposició. El Sr. Colom comenta que el govern municipal participa en diversos espais i coordinació amb la Generalitat de Catalunya i hi treballen conjuntament tant en temes de promoció com de gestió turística. Així, informa que a la darrera trobada de ciutats sobre governança del turisme urbà hi va assistir per primera vegada la subdirectora general d’Ordenació i Inspecció Turística de la Generalitat. Afegeix que des de fa temps també treballen conjuntament amb la Diputació de Barcelona i el consorci Turisme de Barcelona en el programa «Barcelona és molt més». En aquest sentit, assenyala que l’estratègia de col·laboració ha permès avançar en la descentralització, tal com es pot veure en el darrer informe presentat per la diputació, i això ha permès que els turistes que arriben a Barcelona puguin visitar altres destinacions, com el Moianès, Osona, el Bages, el Baix Llobregat, el Maresme, l’Alt Penedès o els Pirineus i el Berguedà. De fet, informa que, segons les darreres dades, el 15 % dels turistes que visiten Barcelona també visiten altres destinacions, majoritàriament Montserrat, però també Sitges, Girona i Figueres, i que un 34 % 4 de Maig del 2017 CS V: 9 f2 4- 82 d4 -4 42 8- a8 a9 GASETA MUNICIPAL 36 gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007 d’aquests visiten diverses ciutats i pobles de l’entorn de Barcelona. Per aquestes raons, els grups del govern han proposat un text alternatiu per instar el govern municipal a intensificar el treball amb la Generalitat i amb la Diputació de Barcelona, i avançar en les polítiques de desconcentració. La Sra. Capdevila es mostra d’acord a buscar noves centralitats dintre de la ciutat de Barcelona perquè hi ha barris prou rics des del punt de vista arquitectònic, de manera que els turistes no es limitarien a visitar el parc Güell, el camp del Barça o Ciutat Vella. Tanmateix, indica que la promoció de ciutats i pobles propers a Barcelona d’alguna manera també fa sortir de la ciutat turistes que ja l’han visitada. A més a més, considera que si es donen alternatives properes a la ciutat els turistes que visitin Barcelona possiblement tindran ganes de tornar, però potser ja no aniran directament a Barcelona, sinó que s’escamparan més per l’àrea metropolitana i cap al Berguedà, l’Empordà o altres comarques. Pel que fa a la intervenció del Sr. Garganté, creu que a vegades se surt de to. Així, troba que és una bajanada que els atribueixi la intenció de mercantilitzar la cultura, perquè quan Esquerra Republicana vol promocionar la cultura del país en cap moment no fan mercadeig, sinó que simplement volen mostrar la cultura catalana, que és rica, a les persones que visiten el país. Quant a les dades que donava el Sr. Colom, considera que són una bona notícia, però creu que s’hauria de procurar que hi hagués més turistes que s’escampen per descongestionar la ciutat de Barcelona. La Sra. Mejías insisteix que no acaba de veure com es pot invertir el fenomen que es produeix actualment, perquè precisament dies enrere els regidors de Ciutadans de Sitges els deien que allà també tenen un problema de concentració turística durant tot l’any. Afegeix que tots els turistes que van a Sitges, a l’Empordà, a la Costa Brava o a la costa de Tarragona passen un dia a Barcelona. Per tant, no veuen clara quina és l’estratègia per dispersar aquestes aglomeracions cap a altres ciutats. Entén que el to de la proposta és positiu i constructiu, però no la veu viable. Per tant, no veuen com es pot encaixar dintre del Pla estratègic de turisme de Barcelona 2020 l’estratègia per portar turistes fora de la ciutat de Barcelona. En canvi, sí que veuen que els turistes podrien visitar alguns barris de Barcelona si es creessin altres espais d’atractiu turístic, com l’eix comercial de Sant Andreu, que ho demanen insistentment perquè significaria una revitalització d’aquestes zones. Per aquestes raons, reitera l’abstenció del seu grup. El Sr. Garganté replica a la Sra. Capdevila que hi ha exemples de mercantilització de la cultura, com el parc Güell, que era un espai obert i des de fa uns anys s’ha de pagar per entrar-hi. Afegeix que els partits que ara són al govern havien anunciat durant la campanya electoral que tornarien a obrir aquest espai, però han canviat d’opinió, talment com han fet amb el Congrés Mundial del Mòbil. El Sr. Colom creu que el govern municipal ha de treballar conjuntament amb la Generalitat en la definició del Pla de màrqueting turístic de Catalunya, que en aquests moments s’ha de revisar. També creu que l’ajuntament i el consorci Turisme de Catalunya també han de treballar en el que hauria de ser el pla de màrqueting turístic de la ciutat, dintre del pla estratègic, de manera que afavoreixi la sostenibilitat de la destinació. 4 de Maig del 2017 CS V: 9 f2 4- 82 d4 -4 42 8- a8 a9 GASETA MUNICIPAL 37 gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007 D’altra banda, apunta que quan la Generalitat surt a l’exterior parla de Catalunya com a terra de Barcelona i, per tant, entén que l’ajuntament hauria de participar en la redacció dels plans de màrqueting o de en la política estratègica turística de Catalunya. En aquest sentit, comenta que també estan treballant conjuntament amb l’Agència Catalana de Turisme i amb el Grup de Marques i Segells. En tot cas, és en aquest marc que els grups del govern donaran suport a la proposició del Grup d’Esquerra Republicana, amb l’esmena incorporada del Grup Demòcrata, la qual fa més fàcil que el govern pugui participar en els grups de debat i de presa de decisió, conjuntament amb la Generalitat, atès el pes que la ciutat de Barcelona té pel que fa al turisme en el conjunt del país. El Sr. Colom expressa el vot favorable de BnComú, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Recasens expressa el vot favorable del Grup Municipal Demòcrata (PDeCAT-Unió-Demòcrates), la Sra. Mejías expressa l'abstenció de Cs, la Sra. Capdevila expressa el vot favorable d'ERC, el Sr. Mulleras expressa l'abstenció del PP i el Sr. Garganté expressa el vot contrari de la CUP. S'aprova amb el redactat següent: La Comissió d'Economia i Hisenda acorda instar al Govern municipal a intensificar el treball amb la Generalitat de Catalunya per millorar la participació de l'Ajuntament en l'estratègia de desconcentració turística de la destinació Barcelona, en el marc del desplegament Pla Estratègic 2020, que contempli els cinc programes de turisme cultural del Pla de Màrqueting Turístic de Catalunya: Arts i Cultura, Ciutats amb caràcter, Pobles amb Encant, Viles Marineres i Rutes de Catalunya, amb l'objectiu de garantir la sostenibilitat de la destinació, l'equilibri i la permeabilitat territorial i la qualitat de les estades turístiques. Així mateix, també s'acorda alinear aquestes accions de promoció amb el treball que fa l'Ajuntament de Barcelona amb la Diputació de Barcelona, per tal de traspassar el turisme de la ciutat de Barcelona cap als grups de destinacions englobades sota la marca "Barcelona és molt més": Paisatges Barcelona, Costa Barcelona i Pirineus Barcelona. Del Grup Municipal PP: 12. (M1519/5840) La Comissió d'Economia i Hisenda acorda: 1. Instar al Govern de l'Estat a estudiar amb la Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP) la modificació de l'impost sobre l'increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana per evitar gravar minusvàlues en les vendes de béns immobles, de conformitat amb l'informe que emeti la Direcció General de Tributos i a la llum del pronunciament del Tribunal Constitucional que pugui realitzar amb caràcter general en relació amb aquest impost. 2. Instar al Govern municipal a posar en funcionament una oficina d'assessorament i ajuda als veïns i veïnes que plantegin una situació de pèrdua de valor de l'immoble subjecte a l'impost de plusvàlua a la ciutat. El Sr. Mulleras exposa que fa molt de temps que el Grup Popular crida l’atenció sobre l’impost de plusvàlues, sobretot quan aquest impost s’aplica a vendes amb pèrdues, és a dir, quan es generen minusvàlues. Entén que en aquests casos no s’hauria d’aplicar aquest impost, però se segueix aplicant. Tot seguit, apunta que el seu grup cada any fa al·legacions a les ordenances fiscals, també a les de l’any 2016, per tal que l’ajuntament subvencioni els deutes tributaris 4 de Maig del 2017 CS V: 9 f2 4- 82 d4 -4 42 8- a8 a9 GASETA MUNICIPAL 38 gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007 que es generen amb aquest impost en cas de minusvàlues o pèrdues per una venda a preu inferior al de compra. Així, recorda que a la sessió de la Comissió d’Economia i Hisenda del proppassat 15 de novembre el seu grup va presentar una proposició, que va ser rebutjada, en la qual es demanava que es fes un estudi sobre l’evolució de l’impost de plusvàlua i que es compensessin els efectes fiscals en cas de minusvàlues. Entén que l’ajuntament ha de fer un informe jurídic per analitzar com s’està aplicant l’impost i que s’ha de fer un estudi sobre l’impacte econòmic que podria tenir un canvi en l’impost de plusvàlua per aplicar les sentències recents que s’han produït al país, tenint en compte sobretot que l’any 2017 hi ha previstos uns ingressos per aquest concepte de 172 milions d’euros, que representen un 12,5 % dels ingressos tributaris propis de l’Ajuntament de Barcelona. Considera, doncs, que l’impacte que poden tenir aquestes sentències a l’ajuntament és molt important i, per tant, també sobre els barcelonins. Per aquestes raons, demanen que hi hagi un organisme municipal que assessori i ajudi els veïns i veïnes que plantegin una situació de pèrdua de valor de l’immoble subjecte a l’impost de plusvàlua per tal que no se’ls apliqui aquest impost. A continuació, entén que el Govern central ha de modificar la Llei d’hisendes locals per canviar el sistema de càlcul de la quota de l’impost de plusvàlua i incorporar-hi una exempció. Tanmateix, opina que no cal esperar que es faci aquesta modificació perquè l’ajuntament també pot articular mecanismes tributaris de l'Administració municipal, com ara les subvencions fiscals, per tal de compensar aquests efectes. D’altra banda, indica que els tribunals estan precipitant tots aquests canvis en l’impost de plusvàlua. Així, comenta que hi ha tot un conjunt de sentències, tant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya com de tribunals de la resta d’Espanya, sobre aquest impost. En concret, esmenta una sentència recent del Tribunal Constitucional, del 16 de febrer, i que fa referència al municipi d’Irún, que ha declarat nul l’impost de plusvàlua en cas de minusvàlues. Admet que aquesta sentència no és aplicable automàticament a la resta d’ajuntaments d’Espanya, però considera que s’ha de preveure que sigui l’inici d’un pronunciament del Tribunal Constitucional amb caràcter general per a tots els municipis espanyols. En el cas de Barcelona, remarca que hi ha un informe de la síndica de Greuges de l’any 2016 i també un informe del Consell Tributari on es crida l’atenció sobre l’aplicació de l’impost de plusvàlua. Finalment, llegeix el text de la proposició i subratlla que és una proposta de caràcter fiscal però que també té molt de caràcter social perquè tothom sap que algú que va comprar un bé immoble al voltant de l’any 2005 i l’ha hagut de vendre a partir de l’any 2008, enmig de la crisi immobiliària, no ho ha fet per voluntat pròpia, sinó que segurament ho ha fet perquè s’hi ha vist obligat. Amb aquesta mesura, doncs, es pretén ajudar aquells col·lectius que en un moment donat han vist com es gravava amb l’impost de plusvàlua una minusvàlua en el moment de la transmissió immobiliària. La Sra. Recasens exposa que, tal com està dissenyat actualment aquest impost i amb la fórmula que s’aplica, derivada de la Llei d’hisendes locals, es pot produir una diferència de preu en un bé immoble entre el moment de la compra i el moment de la venda, però en canvi no se’n modifica el valor cadastral, i aquesta situació provoca ineficiències en l’impost de plusvàlua, especialment en el moment que va esclatar la bombolla immobiliària. Seguidament, recorda que el Tribunal Constitucional va anul·lar la plusvàlua 4 de Maig del 2017 CS V: 9 f2 4- 82 d4 -4 42 8- a8 a9 GASETA MUNICIPAL 39 gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007 municipal en la venda d’immobles amb pèrdues i va declarar inconstitucionals diversos articles de la norma foral sobre l’increment de valors a Guipúscoa, en entendre que tributar per aquest impost quan hi ha hagut una venda amb pèrdues era contrari al principi de capacitat econòmica. Assenyala que després d’aquesta sentència s’ha sabut que el Ministeri d’Hisenda i Funció Pública està estudiant diverses possibilitats per adaptar l’impost municipal sobre la plusvàlua i que els tècnics estan estudiant la situació. Tanmateix, és conscient que el Tribunal Constitucional no aclareix com s’ha d’acreditar que un immoble no ha incrementat el valor i tampoc no defineix un horitzó temporal per a la reclamació. Així, els contribuents que han abonat l’impost durant els darrers quatre anys poden iniciar el tràmit, però no queda clar si aquest període podria ser més ampli. Per aquestes raons, el seu grup veu molt bé sobretot el segon punt de la proposició, que insta el govern a posar en funcionament una oficina d’assessorament. D’altra banda, comenta que no ha entès la intervenció del tinent d’alcalde Pisarello, en el debat de la proposició del Grup Demòcrata, quan ha dit que no calia crear cap organisme nou perquè l’Institut Municipal d’Hisenda ja informa els ciutadans. Replica que quan el govern ha volgut crear punts d’assessorament energètic ho ha fet. Recorda que el seu grup va proposar que es creés un punt d’assessorament en matèria de serveis funeraris, per exemple. Creu que l’ajuntament té moltes maneres d’articular un mecanisme per informar d’aquesta qüestió. Per tant, quan hi ha un tema que pot tenir un impacte ciutadà important, considera que pertoca a l'Administració facilitar la vida als ciutadans. No considera acceptable, doncs, que es remeti els ciutadans a l’Institut Municipal d’Hisenda perquè la gent acudeix a aquest organisme per molts altres motius i en aquests moments hi ha una gran part de la ciutadania que no s’ha pogut informar sobre l’impost de plusvàlua. Per acabar, recorda que cal fer una bona reforma de la Llei d’hisendes locals també per adequar situacions com la dació en pagament, qüestió en la qual es va articular una proposta viable però que va ser molt costosa per a la ciutadania. El Sr. Sierra anuncia el vot favorable del Grup de Ciutadans a la proposició, no solament perquè hi estan d’acord, sinó perquè el segon punt és coherent amb la proposició que el seu grup ha presentat anteriorment i que ha estat aprovada amb la majoria dels vots. A més a més, recorda que el seu grup parlamentari també ha presentat una proposició similar al Congrés dels Diputats que és on s’han de presentar les iniciatives per modificar la Llei d’hisendes locals. Així, doncs, apunta que, de la mateixa manera que diuen a Esquerra Republicana o a l’antiga Convergència i Unió que quan tenen alguna iniciativa que és competència de la Generalitat l’han de traslladar al Parlament de Catalunya, també diu al portaveu del Grup Popular que demani al ministre Montoro que es plantegi aquesta modificació al Congrés dels Diputats. D’altra banda, fent referència a la crida al consens que ha fet el Sr. Mulleras perquè s’aprovin els pressupostos generals de l’Estat, recorda que quatre anys enrere, quan el Partit Popular tenia majoria absoluta al Congrés dels Diputats, no havien de menester suports externs i aplicaven l’impost de plusvàlua en molts ajuntaments on governaven. Remarca que la crisi es va començar a notar l’any 2007 i que els anys pitjors varen ser el 2009 i el 2010, i tanmateix s’aplicava aquest impost en el cas de vendes amb pèrdues. El Sr. Bosch anuncia el vot favorable del Grup d'Esquerra Republicana a la 4 de Maig del 2017 CS V: 9 f2 4- 82 d4 -4 42 8- a8 a9 GASETA MUNICIPAL 40 gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007 proposició. Irònicament, comenta que el Sr. Mulleras comença a entendre que aquesta qüestió depèn de l’Estat i que per fer aquesta modificació s’ha d’instar el govern de l’Estat espanyol. Rebla que pot semblar estrany que el Partit Popular insti el Partit Popular a fer aquesta modificació, però el seu grup s’alegra que finalment hagin entès com funcionen aquestes qüestions. Espera que aquesta situació algun dia canviï però que de moment depèn de l’Estat, i la qualifica d’il·lògica i d’injusta perquè hi ha gent que paga plusvàlues quan en realitat tenen minusvàlues. D’altra banda, manifesta que l’ajuntament pot fer altres coses i aprofita l’avinentesa, atès que en el punt anterior ha exhaurit el temps d’intervenció, per recordar al Sr. Pisarello que quan hi ha un superàvit causat per unes plusvàlues altes, com ha passat enguany, es pot reinvertir en habitatge social, per exemple. Apunta que hi ha el Consorci de l’Habitatge i, per tant, l’ajuntament té capacitat d’acció, tant en el passat, com actualment i en el futur. El que vol el seu grup és que l’ajuntament incrementi la seva capacitat d’acció. Demana, doncs, al tinent d’alcalde que s’enfadi amb ell però que no s’enfadi amb la realitat i el que demana el seu grup és que el govern resolgui la situació perquè té els instruments per fer-ho. El Sr. Garganté mostra sorpresa pel plantejament de la proposició perquè comença instant el Govern de l’Estat, com si el grup proposant fos un grup desconegut i no pas del mateix partit d’aquell Govern. Recomana, doncs, al portaveu del Grup Popular que telefoni als seus col·legues de partit de Madrid. Per acabar, anuncia el vot contrari del seu grup a la proposició. El Sr. Pisarello troba que aquesta proposició sembla un acudit. Assenyala que el que demana el Grup Popular ja ho ha fet la Federació Espanyola de Municipis, que fa temps que demana a la Direcció General de Tributs que es pronunciï sobre la situació de l’impost de plusvàlua. A més a més, comenta que ja hi ha sentències sobre aquesta qüestió des de l’any 2012 i, per tant, ja hi ha antecedents. Així, doncs, opina que el Govern del Partit Popular ha pecat de manca de previsió. Suggereix al portaveu del Grup Popular que enviï un missatge al Govern de l’Estat o que demani al Sr. Fernández Díaz que ho faci, gestió que es pot fer amb rapidesa. En tot cas, reitera que la Federació Espanyola de Municipis ja ha fet aquesta petició insistentment i els ajuntaments fa anys que adverteixen sobre aquest tema. D’altra banda, no entén que, a més a més de tenir un sistema de finançament prou injust, es demani que l’Ajuntament de Barcelona subvencioni el pagament d’aquest impost. Reclama, doncs, que sigui el ministre Montoro qui aprovi un decret llei, que ho fa quan cal. Davant la indicció que li fa el Sr. Mulleras que la proposició no parla de cap tipus de subvencions, replica que el portaveu del Grup Popular ho ha suggerit oralment. Per tant, es mostra contrari que els ajuntaments hagin de posar diners per resoldre aquesta qüestió i insisteix que ha de ser el ministre Montoro qui aprovi un decret llei o el que calgui per compensar la pèrdua d’ingressos que una mesura d’aquest tipus pot representar per als ajuntaments. En conclusió, exposa que el que es necessita és una reforma de la Llei d’hisendes locals i fer un debat a fons sobre aquest tema. Quant a la proposta del Grup Demòcrata, considera que s’ha d’estudiar, però insisteix que ja hi ha una oficina a l’IMH i un protocol específic per atendre aquests casos. Per tant, es compromet a donar tota la informació que calgui i, si es veu que el protocol és insuficient, el govern prendrà les mesures oportunes. En tot cas, reitera que els ajuntaments estan pagant la manca de previsió de l’Estat. 4 de Maig del 2017 CS V: 9 f2 4- 82 d4 -4 42 8- a8 a9 GASETA MUNICIPAL 41 gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007 Finalment, anuncia l’abstenció dels grups del govern en aquest punt. El Sr. Mulleras puntualitza que quan s’ha referit a les subvencions estava explicant la proposta que va fer el seu grup el mes de novembre anterior. Continua pensant que l’ajuntament, que s’ha beneficiat d’aquest impost de plusvàlua, ha d’assumir les subvencions per compensar fiscalment les persones que les han hagut de pagar sense motiu. Tanmateix, reitera que aquesta proposta no consta en la proposició que presenten i que cal diferenciar entre allò que pensa i el que diu el text de la proposició. Tot seguit, afirma que als altres grups els costa instar la Generalitat per altres qüestions i, en canvi, al Grup Popular no li costa instar l’Estat quan toca, com és aquest cas. També considera que és molt important que l’ajuntament creï una oficina d’assessorament perquè els qui es veuran molt afectats per aquesta qüestió seran els barcelonins que hagin suportat una plusvàlua quan en realitat han tingut una minusvàlua. El Sr. Pisarello expressa l'abstenció de BnComú, la Sra. Ballarín expressa l'abstenció del PSC, la Sra. Recasens expressa el vot favorable del Grup Municipal Demòcrata (PDeCAT-Unió-Demòcrates), el Sr. Sierra expressa el vot favorable de Cs, el Sr. Bosch expressa el vot favorable d'ERC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i el Sr. Garganté expressa el vot contrari de la CUP. S'aprova. Del Grup Municipal CUP: 13. (M1519/5818) La Comissió d'Economia i Hisenda acorda: 1. Realitzar un estudi sobre l'impacte econòmic del MWC desagregat en funció dels beneficiaris (expositors, hostaleria, restauració, agències de viatges, empreses de lloguer de vehicles, etc.), quins beneficis han anat a l'àmbit privat i quins a l'àmbit públic, quins ingressos són directes, indirectes i repercutits, així com en funció de les despeses amb especial atenció a l'ús de les infraestructures, la càrrega en la mobilitat, l'ocupació de l'espai públic, la neteja, la seguretat, l'ús del transport públic, la publicitat subvencionada, les ajudes econòmiques, els descomptes fiscals, la contaminació atmosfèrica i acústica, etc. 2. Realitzar un estudi sobre els llocs de treball temporal del MWC, en quins sectors es desenvolupen per nombre de treballadors i treballadores, quants són per homes i quants per a dones, quin conveni els i les hi correspon per sector, quants i quantes són contractades per empreses o ens públics i quantes per empreses privades, quins sous representen per a cada nivell del sector i conveni i quina és la duració del contracte segons sector i conveni. El Sr. Garganté recorda que al novembre de 2015 el Grup Municipal de la CUP - Capgirem Barcelona va presentar una proposició que instava el govern a obrir una renegociació immediata sobre les condicions pactades amb GSMA en relació amb el Congrés Mundial del Mòbil, proposició que no va comptar amb cap suport. Entre aquestes condicions destaca que la quantitat econòmica que rebran els organitzadors del Mobile World Congress entre 2019 i 2023 serà la mateixa que s’aportarà per a l’edició de 2018; que l’Ajuntament de Barcelona ha de fer tant com pugui per assegurar un canvi temporal del trànsit al voltant de l’Hotel de les Arts, ha d’habilitar carrils taxi per a cent vehicles VIP i l’accés a un heliport a tres-cents metres d’aquest hotel; que Turisme de Barcelona formarà un grup de cent voluntaris a partir de 2016 per ajudar en hotels, llocs públics i zones properes al congrés, que parlin anglès i 4 de Maig del 2017 CS V: 9 f2 4- 82 d4 -4 42 8- a8 a9 GASETA MUNICIPAL 42 gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007 tinguin coneixement de la ciutat, que treballaran de 8 del matí a 6 de la tarda, sense cap cost per als organitzadors; que la ciutat ha de procurar que els anuncis del Congrés del Mòbil no rebin cap dany; que es faci un acte de benvinguda amb presència del rei d’Espanya i del batlle, i un sopar amb cent cinquanta convidats VIP; que els partits de la ciutat organitzadora i GSMA han de fer tant com puguin per mitigar l’impacte dels impostos Barcelona Mobile World Capital Foundation en concepte d’IVA de les factures emeses per GSMA; que el contracte ha d’estar subjecte a la llei anglesa, mesura que suposa que va adreçada als qui s’anomenen sobiranistes, tant espanyols com catalans; que el perímetre de seguretat per a autoritats s’ampliarà de 500 metres a un quilòmetre, i que les instal·lacions de la Fira han de mantenir un preu de 27,32 euros per metre quadrat per al Mobile World Congress. A continuació, assenyala que al consistori hi ha gairebé unanimitat sobre les bondats d’aquest esdeveniment i tot el que aporta a la ciutat perquè GSMA ha sabut vendre aquestes bondats amb una gran campanya de màrqueting. Així, aquesta empresa ha anunciat la previsió d’un impacte econòmic de 465 milions d’euros i la creació de 13.213 llocs de treball, i ha estimat que en dotze anys el Congrés Mundial del Mòbil haurà deixat un benefici de 3.900 milions d’euros i haurà creat un total de 101.000 llocs de treball parcials. Malgrat l’elevat grau de detall en les dades totals d’impacte econòmic i de creació de llocs de treball, indica que GSMA no ha lliurat cap de les dades concretes que li ha demanat l’ajuntament i que el seu grup ha demanat al govern municipal. Recorda que van sol·licitar aquesta informació al gener de 2016 en un plenari del Consell Municipal i al novembre de 2016 en aquesta comissió, i el tinent d’alcalde Pisarello va reconèixer que GSMA no havia lliurat al govern municipal l’estudi que se’ls demanava sobre la creació de llocs de treball. A més a més, apunta que aquesta empresa tampoc no ha donat als mitjans de comunicació els detalls sobre l’impacte econòmic de l’esdeveniment ni sobre els llocs de treball creats. Seguidament, explica que el seu grup ha pogut constatar que els treballadors contractats tenen sous de 8 euros l’hora, que treballen quinze hores el dia i que aquesta és la jornada laboral més habitual per a treballadors subcontractats per empreses d’hostesses i altres serveis organitzats pel congrés. També han constatat que el preu de l’hora pot anar de 5,5 euros per escombrar unes escales a l’exterior del recinte fins als 25 euros per fer d’imatge, és a dir, una dona que aguanta un mòbil en un estand i deixa que els congressistes li facin fotografies. Remarca que sovint aquests contractes són per quatre dies i les persones contractades solen ser joves i estudiants, amb jornades laborals que solen superar les vuit hores. Moltes de les persones amb qui s’han entrevistat han demanat mantenir l’anonimat i, fins i tot, alguns han refusat comentar les condicions laborals perquè ho tenen prohibit. També apunta que el guarda-roba del Mobile és gratuït i és molt concorregut, però per treballar-hi paguen 6,25 euros l’hora, amb un horari de 7 del matí a 10 del vespre, és a dir, quinze hores. Per controlar l’aforament de les cues als auditoris es paguen 7 euros l’hora i 8 euros si es fan hores extres; apunta que el més habitual és fer dotze hores el dia. Finalment, remarca que hi ha persones que treballen sense contracte i, per tant, no estan regularitzats. Creu que aquest col·lectiu és nombrós perquè moltes de les persones amb qui han parlat els han dit que, malgrat que feia un dia que treballaven en el Congrés Mundial del Mòbil, no sabien quines condicions tindrien. Atès que es diu que aquest esdeveniment també té impacte fora del congrés, explica que varen anar a la plaça d’Europa, uns 300 metres enfora, on hi havia una fira 4 de Maig del 2017 CS V: 9 f2 4- 82 d4 -4 42 8- a8 a9 GASETA MUNICIPAL 43 gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007 gastronòmica, i un dels treballadors treballava sense contracte, a 10 euros l’hora, i un altre era subcontractat per l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, a 19 euros l’hora. Comenta que això és el que habitualment es coneix com a «contracte zero», que vol dir que les condicions laborals les imposa l’empresa, sense cap mena d’escrúpol. Aquests treballadors, afegeix, solen ser contractats per agències o empreses de treball temporal, amb sous per sota de conveni, es perden altres drets extrasalarials com ara les dietes per menjar, i aquestes condicions signifiquen una nova baixada de sou perquè són despeses que assumeix el treballador pel seu compte. En conclusió, la CUP - Capgirem Barcelona vol que s’acabi aquesta manca de transparència i l’opacitat absoluta de GSMA amb relació a l’impacte econòmic i als llocs de treball, i, per tant, presenta aquesta proposició, el text de la qual llegeix a continuació. La Sra. Recasens comenta que el grup de la CUP - Capgirem Barcelona sol tenir una visió negativa dels grans esdeveniments que es fan a la ciutat de Barcelona i creu que cal equilibrar aquesta visió. Així, comparteix algunes de les consideracions que ha exposat el Sr. Garganté, però també creu que l’edició de 2017 d’aquest congrés ha tornat a batre rècords de visitants, tant en nombre com en qualitat, i això fa que la ciutat de Barcelona sigui capdavantera en atracció de talent i que es posicioni en bon lloc quant a innovació durant els dies que dura l’esdeveniment. D’altra banda, remarca que l’impacte econòmic que ha tingut el Congrés Mundial del Mòbil ha estat quantificat en 465 milions d’euros i ha generat 13.200 llocs de treball temporals, i reconeix que cal lluitar contra la precarització laboral d’aquests treballadors, però no només pel que fa a aquest congrés. En aquest sentit, comenta que en un punt anterior ja han pogut entreveure quines són les polítiques d’ocupació que el govern vol tirar endavant i han arribat a la conclusió que no té cap full de ruta clar en matèria d’ocupació. Tot seguit, apunta que en el Congrés Mundial del Mòbil per primera vegada s’ha donat una rellevància especial al paper de la dona en la indústria tecnològica i ha representat la consolidació de la plataforma 4 Years From Now com a cita mundial de les startups, que ha tingut un creixement del 60 %, i també per primera vegada s’ha fet el Youth Mobile Festival, adreçat als més joves, on han participat 11.000 estudiants. En conclusió, anuncia l’abstenció del Grup Demòcrata en aquesta proposició. Els sembla bé que es facin estudis però els agradaria que quan es parli del Mobile no hi hagi matisos, tampoc des del govern, a l’hora de donar un suport absolut als grans esdeveniments que se celebren a la ciutat de Barcelona. La Sra. Mejias intervé com a portaveu del Grup de Ciutadans. Recorda que el grup proposant ja va presentar la mateixa iniciativa l’any anterior. Constata, doncs, que a la CUP - Capgirem Barcelona no li agraden aquests tipus de congressos i que té una fixació per desvirtuar l’impacte important que tenen sobre la ciutat de Barcelona, de manera que pretenen generar un estat d’opinió contrari a un dels esdeveniments més importants del món, tot i que aquest congrés té un gran impacte sobre tots els sectors d’activitat. A més a més, remarca que en l’edició de 2017 s’ha produït una descentralització de les activitats del Mobile World Congress en diferents districtes de Barcelona, els quals també han rebut un impacte important per la presència de les empreses tecnològiques a la ciutat. 4 de Maig del 2017 CS V: 9 f2 4- 82 d4 -4 42 8- a8 a9 GASETA MUNICIPAL 44 gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007 A continuació, assenyala que durant els darrers anys Barcelona ha rebut un impacte econòmic de més de 400 milions d’euros i una enorme generació de llocs de treball, en un període de temps molt curt. Si bé admet que es podria parlar de les condicions de precarietat d’aquests llocs de treball, considera que també s’hauria de tenir en compte l’impacte sobre els enginyers i els economistes, la feina dels quals permet que les empreses puguin presentar novetats en el MWC i que treballen en condicions bastant interessants. Seguidament, destaca que l’impacte que aquest congrés ha tingut sobre la ciutat de Barcelona ha estat de llarga durada, perquè moltes de les empreses que varen instal·lar la seu comercial a la ciutat per introduir els seus productes en el mercat digital en aquest moment també hi han instal·lat la seu industrial. Així, doncs, anuncia el vot contrari del seu grup a la proposició, entre altres raons perquè consideren que l’estudi que es demana no és una prioritat. Creu que tots els barcelonins han pogut comprovar l’impacte que aquest esdeveniment ha tingut a la ciutat des de tots els vessants, però, a més a més, assenyala que en els pressupostos de l’ajuntament hi ha una partida de més de 13 milions d’euros destinada a serveis professionals independents, i està segura que entre els informes que es facin se’n podrà trobar algun que estudiï l’impacte que té el congrés sobre la ciutat de Barcelona. El Grup de Ciutadans, doncs, està a favor que aquest congrés es continuï celebrant a Barcelona i subratlla que és molt profitós perquè situa la ciutat en el centre de l’interès tecnològic mundial. La Sra. Capdevila creu que el Mobile World Congress és un esdeveniment molt positiu per a la ciutat i que cal treballar per retenir la capitalitat d’aquest esdeveniment a Barcelona. Tanmateix, el Grup d'Esquerra Republicana també entén que aquest esdeveniment serà un valor de la ciutat si es pot aconseguir que aquest èxit arribi a tots els barcelonins i barcelonines, ja sigui retenint alguns dels llocs de treball que genera, captant talent, ampliant l’oferta de formació professional en l’àmbit de la tecnologia, elevant el nivell d’anglès, creant llocs de treball de qualitat o ajudant a diversificar l’economia a la ciutat. En tot cas, el seu grup aposta per la màxima transparència i, per tant, volen conèixer amb detall les dades sobre l’ocupació que genera aquest esdeveniment. Indica que el Grup de la CUP - Capgirem Barcelona ja va formular aquesta demanda en la sessió plenària del Consell Municipal de gener de 2016, en què va sol·licitar les dades desagregades sobre els 13.000 llocs de treball que genera el Mobile World Congress, i recorda que l’alcaldessa va afirmar que compartia la preocupació pel retorn social d’un esdeveniment com aquest i es va comprometre a encarregar aquest estudi a la Fundació Mobile World Capital Barcelona per avaluar les característiques de l’ocupació temporal, atès que, segons va dir, el model economètric amb què treballa la fundació per calcular el nombre de llocs de treball no permet fragmentar les dades. Indica que l’alcaldessa es va comprometre a encarregar aquest estudi un cop finalitzada l’edició del congrés de 2016 i, per tant, suposa que ja s’hauria de tenir. Per aquestes raons, anuncia el vot favorable del seu grup a la proposició i emplaça el govern municipal a presentar aquest estudi a la Comissió d’Economia i Hisenda quan el tingui enllestit. El Sr. Mulleras fa una intervenció irònica i dedueix de la proposta que fa el Sr. Garganté que la mida importa, perquè no creu que ningú discuteixi que els efectes del Mobile World Congress sobre la ciutat de Barcelona són positius, sinó que el que es vol discutir és la dimensió d’aquest efecte i es demana un informe per poder 4 de Maig del 2017 CS V: 9 f2 4- 82 d4 -4 42 8- a8 a9 GASETA MUNICIPAL 45 gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007 concretar quin és l’impacte positiu d’aquest esdeveniment sobre l’economia i sobre la qualitat de vida dels barcelonins. Creu que és evident que hi ha una oposició ideològica i radical des de la CUP - Capgirem Barcelona a la celebració d’aquest esdeveniment, però assenyala que la Sra. Ada Colau abans de presentar-se a les eleccions també s’hi oposava i, en canvi, ara n’és favorable. En aquest mateix sentit, continuant amb la ironia, indica que el Sr. Pisarello no solament no s’oposa als lobbies del Mobile World Congress, sinó que els posa una catifa vermella per entrar a l’ajuntament i els fa una festa de recepció, i ell mateix va poder veure com el tinent d’alcalde cantava les excel·lències d’aquest congrés. En aquell moment es va adonar que la conversió del govern era absoluta. El Grup Popular està convençut que el Congrés Mundial del Mòbil és bo per a la ciutat i que té molts efectes positius, no solament directes sinó també indirectes, com ara sobre els sectors del taxi, dels hotels, del transport públic, de la restauració o dels serveis indirectes que treballen per al congrés. Matisa que potser l’efecte sobre el sector hoteler potser és menor perquè els han obligat a tenir uns preus taxats durant els dies que dura aquest esdeveniment. Afegeix que els efectes positius s’allarguen en el temps perquè la ciutat en surt reforçada, ja que la majoria dels cent mil congressistes que visiten Barcelona en queden contents i, per tant, hi tornen per vacances o per fer convencions i congressos dels sectors respectius, de manera que continuen generant activitat econòmica i riquesa. Opina que també es dóna una imatge positiva de la ciutat perquè Barcelona sap fer bé les coses i això demostra que l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i l’Estat espanyol poden arribar molt més lluny quan treballen junts i amb lleialtat. Aquesta bona imatge, conclou, facilita que la gent torni a Barcelona i a Espanya per invertir-hi. A continuació, remarca que la dimensió de l’esdeveniment té efectes positius també per a les startups, i en aquest sentit esmenta la plataforma 4 Years From Now, i això permet crear llocs de treball de qualitat i indústria de gran valor afegit a la ciutat de Barcelona. El Sr. Collboni recorda que aquest debat ja s’ha produït altres vegades i assenyala que, des que el Mobile World Congress se celebra a Barcelona, segons la Seguretat Social s’han creat 11.000 llocs de treball en el sector vinculat a la tecnologia del mòbil i que l’índex d’estabilitat d’aquesta ocupació és de més del 50 %, dades que el portaveu del grup proposant sempre obvia, quan la mitjana d’estabilitat és del 13 %. Palesa, doncs, que la feina que es crea amb motiu del Congrés Mundial del Mòbil és de més qualitat, més estable i millor pagada. Afegeix que l’objectiu final d’un esdeveniment com aquest és atraure i fixar activitat econòmica, atraure inversió productiva i donar oportunitats a la gent que surt de les facultats o que té la formació adequada en aquests sectors. A continuació, reconeix que en aquest país la temporalitat s’ha vinculat històricament a la precarietat i assegura que el govern municipal posarà tots els mitjans que tingui al seu abast per combatre aquells que pensen que temporalitat ha de significar precarietat o desregulació. En aquest sentit, explica que abans d’entrar a l’acte d’inauguració del congrés va parlar amb un grup de treballadors de l’hostaleria que denunciaven la precarietat que hi ha en el seu sector. Els va fer la reflexió sobre tot allò que el congrés aporta indirectament en forma de llocs de treball. Quant a l’edició de 2017, a més a més d’altres èxits que ja s’han explicat a bastament, remarca que s’ha descentralitzat l’activitat, s’ha treballat per la feminització del sector de les noves tecnologies, s’ha fet un festival adreçat 4 de Maig del 2017 CS V: 9 f2 4- 82 d4 -4 42 8- a8 a9 GASETA MUNICIPAL 46 gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007 directament als joves i s’han fet activitats culturals i artístiques en el marc de la Mobile Week. En resum, diu que s’ha incrementat i intensificat el retorn social, més enllà de la creació de riquesa i de llocs de treball. Per tant, considera que el Sr. Garganté té una idea preconcebuda i pren la part pel tot. Malgrat aquestes consideracions, diu que el govern farà l’estudi que se sol·licita i anuncia el vot favorable dels grups del govern a la proposició. Tanmateix, si les dades no corroboressin els prejudicis del grup proposant, demana que n’acceptin les conclusions. El Sr. Colom expressa el vot favorable de BnComú, el Sr. Collboni expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Recasens expressa l'abstenció del Grup Municipal Demòcrata (PDeCAT-Unió-Demòcrates), la Sra. Mejías expressa el vot contrari de Cs, la Sra. Capdevila expressa el vot favorable d'ERC, el Sr. Mulleras expressa l'abstenció del PP i el Sr. Garganté expressa el vot favorable de la CUP. S'aprova. b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal Cs: 14. (M1519/5845) Que el Govern municipal ens lliuri i justifiqui l'informe i el peritatge pel que es va valorar en 6,6 milions d'euros el solar ubicat a l'avinguda Diagonal, 177, de Barcelona. Aquest solar va ser aportat per la societat pública municipal 22@BCN, SA, posteriorment absorbida per BIMSA, a la societat Mediacomplex, S.A. El Sr. Sierra llegeix el text del prec. Aclareix que fa referència a l’edifici Imagina. El Sr. Pisarello accepta el prec i diu que tot seguit li lliuraran aquest informe, que fa referència a una operació de l’any 2003. El Sr. Sierra agraeix l’acceptació del prec i adverteix al govern municipal que el seu grup està molt a sobre d’aquesta qüestió, no solament de la valoració, sinó també de les obligacions que va contraure la societat Rilson XXI SL amb BIMSA per al pagament de 250.000 euros anuals, i assenyala que aquest pagament no s’ha fet. Diu que estudiaran l’informe i tornaran a referir-se a aquest assumpte en una altra ocasió. El Sr. Pisarello comenta que el govern també hi està a sobre. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal ERC: 15. (M1519/5825) Que el Govern municipal augmenti el pressupost del Programa de Subvencions per al Foment de la Continuïtat Empresarial per tal de poder atendre la demanda generada per les empreses de la ciutat. 4 de Maig del 2017 CS V: 9 f2 4- 82 d4 -4 42 8- a8 a9 GASETA MUNICIPAL 47 gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007 La Sra. Capdevila exposa que durant l’any 2016, i a proposta del Grup d'Esquerra Republicana, es va crear una nova línia de subvencions en polítiques d’ocupació i empresa, mitjançant el Programa de subvencions per al foment de la continuïtat empresarial. Indica que totes les polítiques d’aquest tipus tenen diverses virtuts, que són les que van dur el seu grup a proposar i a impulsar aquesta línia de subvencions. Remarca que durant la crisi econòmica s’ha creat el paradigma d’un model d’emprenedoria sovint sense condicions, amb el qual el neoliberalisme ha intentat fer sentir culpables els aturats dient-los «si vols, pots». En canvi, en aquest projecte, la persona que adquireix l’activitat ho fa amb un seguiment de programes com el Reempresa, que permeten que l’emprenedor ho faci en unes condicions que faciliti l’èxit d’aquest procés. També permet que negocis arrelats a la ciutat que cessin la seva activitat a causa de la jubilació del propietari puguin continuar, en facilita l’evolució i el manteniment de comerços o altres tipus de negoci, que d’altra manera es perdrien. Es garanteix així que les funcions socials que compleixen aquestes activitats no es perdin. A més a més, apunta que en la primera edició d’aquesta línia de subvencions s’ha exhaurit el crèdit previst a causa de l’èxit d’aquesta iniciativa. De fet, subratlla que només s’han pogut subvencionar 18 projectes, que han generat prop de 40 llocs de treball, i que de les 60 sol·licituds presentades se n’han denegat 33 perquè s’havia exhaurit el pressupost. Per tant, argumenta que amb un augment de la partida pressupostària fins a 267.000 euros es garantiria, segons les dades que tenen, la creació de més de 110 llocs de treball anuals, amb les garanties i condicions que ha comentat anteriorment. Finalment, llegeix el text del prec. El Sr. Colom recorda que, després de les converses mantingudes amb el Grup d'Esquerra Republicana, el govern va implementar aquest programa i els n’han fet arribar els resultats, de manera que ja coneixen l’èxit d’aquest programa. Admet que l’any 2016 hi va haver un nombre de sol·licituds que va superar el pressupost màxim consignat. Pel que fa al 2017, i atenent aquest prec, anuncia que el govern treballarà per poder incrementar aquest pressupost, tot i que no pot comprometre’s amb una quantitat perquè això depèn de la capacitat pressupostària. En tot cas, manifesta la voluntat del govern de treballar en aquesta direcció i que el programa pugui complir la funció que està realitzant. La Sra. Capdevila entén que accepta el prec. El Sr. Colom ho confirma, però sense determinar la quantitat. La Sra. Capdevila creu que si es pot fomentar la creació de 110 llocs de treball a la ciutat val la pena que l’Ajuntament de Barcelona faci un esforç en aquest sentit. Subratlla que no estan parlant d’una quantitat astronòmica de govern. El Sr. Colom es compromet a fer aquest esforç. Es dóna per tractat. 16. (M1519/5826) Que el Govern municipal ampliï la representació de la Comissió de Coordinació del 22@, per tal de donar cabuda als grups municipal de l'Ajuntament, 4 de Maig del 2017 CS V: 9 f2 4- 82 d4 -4 42 8- a8 a9 GASETA MUNICIPAL 48 gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007 així com els agents econòmics i socials que es considerin oportuns. La Sra. Capdevila exposa que a final del mes de gener es va presentar l’estudi «22@ Barcelona 2000-2015, el districte de la innovació», que feia un balanç dels primers quinze anys d’aquesta àrea econòmica i productiva de la ciutat, que també ha estat un projecte ambiciós de transformació econòmica i de regeneració urbanística i social d’aquesta zona del districte de Sant Martí de Provençals. Afegeix que, arran d’aquest estudi, també s’ha creat una comissió de coordinació del 22@, integrada pel Districte de Sant Martí i les àrees d’Urbanisme i Empresa, a més de la Fundació BIT, amb l’objectiu de continuar amb el desenvolupament d’aquesta zona i afavorir les inversions, la instal·lació d’un nou teixit empresarial i la participació veïnal. Destaca la importància del projecte del 22@, tant en l’àmbit de la ciutat com metropolità, i formulen aquest prec davant la necessitat de reorientar el projecte de cara als propers anys per poder-ne garantir el desenvolupament amb el màxim consens polític. Finalment, llegeix el text del prec. El Sr. Colom assenyala que en la presentació que es va fer de la Comissió de Coordinació del 22@ no solament es feia un reconeixement als quinze anys de la creació d’aquest districte de la innovació i del que havia significat com a model de desenvolupament i de mixtura d’usos per reindustrialitzar aquest espai amb nous conceptes, sinó que també es reprenia un treball que, malauradament i de forma bastant incomprensible, s’havia aturat els darrers anys. Per tant, després d’algunes felicitacions dels membres que van assistir a la reunió i de les empreses del 22@, els varen demanar que es reprengués aquest projecte, que mai s’havia d’haver abandonat. En tot cas, apunta que aquesta comissió, tal com defineix el seu nom, té la funció de ser el màxim òrgan de coordinació municipal i per aquesta raó integra les regidories d’Empresa i Urbanisme, i el Districte de Sant Martí. Per tant, assenyala que té una funció operativa. D’altra banda, indica que el debat sobre el 22@ es fa en altres espais, com en la Comissió d’Economia i Hisenda, en el plenari del Consell Municipal, entre d’altres. Finalment, comenta que la Comissió de Coordinació del 22@ preveu crear espais perquè entitats i agents territorials i socials puguin participar en projectes concrets i actuacions específiques. Afegeix que s’ha de veure com es poden incorporar els grups municipals en aquests espais. Per aquestes raons, no accepta el prec en la seva literalitat perquè el govern entén que en una comissió de funcionament intern no hi hauria d’haver els grups municipals, però sí que recull la necessitat que, més enllà dels espais de debat, hi hagi algun espai de rendiment de comptes i per parlar sobre projectes concrets on tinguin cabuda els grups municipals. La Sra. Capdevila diu que li preocupa que no s’accepti el prec perquè, per tal que la comissió tingui tota la representativitat del consistori, els grups municipals hi haurien de ser, independentment que uns estiguin a l’oposició i uns altres al govern. Creu, doncs, que seria molt més coherent, si el govern realment vol que tothom hi pugui participar, que s’hagués acceptat el prec. En tot cas, recull el compromís de generar l’espai de debat anunciat i pregunta com se n’ha de dir i com es farà perquè els grups de l’oposició tinguin informació del que va passant en la Comissió de 4 de Maig del 2017 CS V: 9 f2 4- 82 d4 -4 42 8- a8 a9 GASETA MUNICIPAL 49 gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007 Coordinació. Remarca que aquest tema és molt important perquè és convenient que el 22@ continuï amb empenta i amb el nou projecte d’empreses, que potser són diferents de les que actualment hi ha instal·lades. El Sr. Colom reitera que la Comissió de Coordinació s’ha plantejat com una comissió merament operativa i hi participen tècnics municipals per fer operatiu el treball dins del 22@, i no hi són els agents socials ni els territoris. Tanmateix, insisteix que hi ha previst un espai on hi hagi aquests agents i en aquest espai, que no tindrà un caràcter operatiu ni tampoc de debat, perquè el debat s’ha de fer en altres llocs, es podrà donar informació sobre els projectes i debatre sobre aquests projectes concrets, i s’ha d’estudiar com hi poden participar els grups municipals. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal PP: 17. (M1519/5841) Instar al Govern municipal a que l'Ajuntament de Barcelona no faciliti a la Generalitat de Catalunya, ni directa ni indirectament, dades fiscals de forma generalitzada de les persones físiques o jurídiques de Barcelona. El Sr. Mulleras exposa que la Generalitat de Catalunya pretén que l’Agència Tributària de Catalunya sigui una de les seves estructures d’estat bàsiques, amb l’objectiu de firmar convenis i donar contingut a un organisme buit de diners però ple de propaganda. Aquesta és, doncs, és una de les seves eines bàsiques en aquesta estratègia. Afegeix que la renovació dels convenis amb l’Ajuntament de Barcelona entra dins d’aquesta estratègia de la Generalitat de Catalunya. Apunta que això s’ha ajuntat amb l’alarma social que va crear el senador d’Esquerra Republicana Santi Vidal quan va dir que disposaven de bases de dades fiscals de tots els catalans de forma il·legal. Per aquestes raons, el Grup Popular formula aquest prec, el text del qual llegeix a continuació. El Sr. Pisarello manifesta que l’Ajuntament de Barcelona, com qualsevol altra administració, està obligada, d’acord amb l’article 93.1 de la Llei general tributària, a facilitar les dades fiscals que li demani qualsevol administració tributària. Afirma que el portaveu del Grup Popular coneix el text dels convenis amb l’Agència Tributària de Catalunya i, tal com ja li va explicar el gerent municipal, van en el camí de lluitar contra el frau fiscal i, per tant, assolir més efectivitat mitjançant els intercanvis recíprocs d’informació i dins de les competències de cada administració. Li demana, doncs, que no vegi fantasmes on no n’hi ha. El Sr. Mulleras puntualitza que el seu grup ja sap que a efectes fiscals l’ajuntament està obligat a facilitar les dades, però no amb caràcter general, és a dir, per a qüestions que no siguin fiscals. Formula aquest prec perquè han llegit els convenis amb l’Agència Tributària i volen que es faci explícit el que diuen aquests convenis, és a dir, que l’ajuntament només faciliti aquestes dades per qüestions de lluita contra el frau fiscal o per qüestions fiscals generals, però no de manera generalitzada. El que no vol el seu grup és que l’Ajuntament de Barcelona faciliti aquestes dades per fer un referèndum il·legal d’independència, per exemple, que no és una qüestió fiscal. Així, 4 de Maig del 2017 CS V: 9 f2 4- 82 d4 -4 42 8- a8 a9 GASETA MUNICIPAL 50 gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007 doncs, pretén evitar l’alarma social i tranquil·litzar els barcelonins i les empreses de Barcelona. Insisteix que Barcelona no pot cedir, ni directament ni indirectament, les dades fiscals per a activitats no fiscals. Demana, doncs, que s’accepti el prec, El Sr. Pisarello assegura que tot plegat seria molt més fàcil si el Partit Popular fos demòcrata en aquesta qüestió. Insisteix que l’Ajuntament de Barcelona complirà l’article 93 de la Llei general tributària, el qual diu: «Les persones físiques i jurídiques estan obligades a proporcionar a l'Administració tributària tota classe de dades amb transcendència tributària relacionades amb el compliment de les seves obligacions.» Per tant, en els termes que s’ha plantejat el prec, no l’accepta. No entén perquè no planteja directament la qüestió que li preocupa i no demana que l’ajuntament no pugui facilitar, ni directament ni indirectament, dades fiscals de forma generalitzada. Insisteix que el govern ha de complir l’article 93 de la llei esmentada. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal Demòcrata (PDeCAT-Unió-Demòcrates): 18. (M1519/5834) Quin import del total del superàvit del 2016, per tant, dels 97,5 M d'euros, destinarà el Govern municipal a inversió i quin import a romanent de tresoreria i/o a altres destins? La Sra. Recasens exposa que l’exercici 2016 s’ha tancat amb un superàvit de 97,5 milions d’euros. Recorda que el govern va dir literalment que una part d’aquest superàvit es destinaria al romanent de tresoreria i la resta a inversions. Pregunta, doncs, quina quantitat destinaran a cada un d’aquests conceptes. El Sr. Pisarello creu que la portaveu del Grup Demòcrata ja coneix aquesta informació. En tot cas, apunta que la pregunta fa referència a dos àmbits diferents de les finances públiques. Reitera, doncs, que el superàvit es destinarà a cobrir el romanent de tresoreria i també a inversions financerament sostenibles, mesura que ja està incorporada al pressupost de 2017. Assenyala que ambdues coses són possibles perquè una té una dimensió comptable i l’altra una dimensió pressupostària. La Sra. Recasens entén que el Sr. Pisarello fa de tinent d’alcalde d’Economia i, per tant, dóna una resposta absolutament tècnica, però ella demana una resposta pedagògica. Li recorda que durant la campanya electoral i volien optar a l’alcaldia, quan el govern anterior havia tancat l’exercici amb un superàvit de 14 milions d’euros, Barcelona en Comú deia que no els agradava que els diners quedessin als calaixos. En tot cas, si un any enrere al Sr. Pisarello no li agradava que els diners quedessin als calaixos i exigia que el superàvit es destinés a inversions, li demana que també ara sigui honest i expliqui el que ja ha explicat als mitjans de comunicació i a la ciutadania, més enllà de reconèixer que el superàvit és culpa de la llei Montoro i que, fruit de la bombolla immobiliària, hi ha hagut un increment de recaptació de l’impost de plusvàlua. En aquest sentit, assenyala que el gerent de l’ajuntament ha emès una nota interna on diu que el superàvit és de 97 milions i el romanent ha 4 de Maig del 2017 CS V: 9 f2 4- 82 d4 -4 42 8- a8 a9 GASETA MUNICIPAL 51 gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007 disminuït en 40 milions, i que si no hi hagués hagut aquest resultat positiu aquesta dada hauria encès totes les alarmes. Afirma, doncs, que el govern juga al joc del gat i la rata i fa discursos diferents en moments i en entorns diferents. Per tant, recorda que el tinent d’alcalde ha manifestat públicament que els 97,5 milions d’euros del superàvit es destinaran a reposar la caixa perquè no hi hagi problemes de liquiditat i per poder continuar pagant a trenta dies, i a inversions. Pregunta, doncs, quines seran aquestes inversions i no accepta com a resposta que les inversions ja consten en el pressupost de 2017 perquè això voldria dir que el govern reconeix que aquest superàvit no es destinarà a inversions a l’exercici següent. El Sr. Pisarello insisteix que aquestes inversions estan previstes als pressupostos de 2017, contràriament al que va fer Convergència i Unió, que durant l’exercici de 2014 va dir que es gastaria el superàvit del 2013, que va ser el més alt de la sèrie recent i pujava a 139 milions d’euros, dada que creu que la portaveu del Grup Demòcrata hauria de recordar, en inversions vinculades a habitatge, al Pla 100 x 1.000, però no s’hi va arribar a destinar res i aquests recursos es van destinar a la privatització de BAMSA. Afegeix que del Pla 100 x 1.000 encara resten per executar 48 milions d’euros. La Sra. Recasens replica que ha fet una pregunta molt concreta referida al superàvit de 2016 i no pot admetre que el tinent d’alcalde respongui amb una referència al superàvit de 2013. Demana, doncs, l’empara de la presidenta perquè el tinent d’alcalde respongui al que se li demana. La Presidenta demana al Sr. Pisarello si vol respondre a la pregunta concreta, però adverteix que, si no ho vol fer, ella no l’hi pot obligar. Si aquest fos el cas, suggereix que la portaveu del Grup Demòcrata faci la queixa corresponent i aleshores estudiaran de quina manera reglamentària es pot aconseguir que el tinent d’alcalde respongui a la pregunta que s’ha formulat. El Sr. Pisarello diu que ja ha respost i que la Sra. Recasens ha reconegut que tècnicament la resposta és correcta. Reitera que la totalitat d’aquests recursos es destinaran a romanent de tresoreria, mesura que entra en l’àmbit comptable, i, pressupostàriament, aquesta quantitat es destinarà a inversions sostenibles financerament, les quals ja consten al pressupost. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal Demòcrata (PDeCAT-Unió-Demòcrates): 19. (M1519/5835) Com pensen posar en marxa aquesta implantació dels APEUs/BIDs a la ciutat de Barcelona? Quin serà el seu cost? Com la pensen finançar? El Sr. Blasi recorda que quan es va formar una comissió tècnica sobre aquesta qüestió el seu grup ja va formular un prec per tal que els grups municipals en poguessin formar part. En una reunió els varen explicar les iniciatives del govern municipal en relació amb els BID i APEU i van poder mostrar la predisposició del seu grup a col·laborar-hi. Varen preguntar quin era el full de ruta però no hi havia una 4 de Maig del 2017 CS V: 9 f2 4- 82 d4 -4 42 8- a8 a9 GASETA MUNICIPAL 52 gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007 explicació concreta de modificacions legals i legislatives. Ara els arriben informacions que es volen fer dues proves pilot d’APEU i BID i pregunta com es pensa posar en marxa aquesta implementació a la ciutat, quin en serà el cost i com es preveu finançar. La Sra. Ballarín recorda que el compromís del govern era posar en marxa dues proves pilot d’àrees de promoció econòmica urbana a la ciutat de Barcelona. Apunta que aquesta és una demanda del sector comercial i que no és un caprici per trobar noves maneres de gestió, sinó una necessitat de supervivència del sector. Subratlla que l’experiència comparada demostra que els BID, amb diferents formulacions, ja que és una fórmula molt adaptable al territori, han funcionat bé. Per tant, el govern treballa en les dues proves pilot esmentades i s’ha constituït una comissió per fer l’acompanyament al sector comercial per tirar-les endavant. Pel que fa al cost d’aquesta iniciativa, indica que de moment només consisteix en el que costa fer l’acompanyament amb la comissió esmentada i un pla d’ocupació amb el qual es fan tots els estudis per veure com s’han de posar en marxa aquestes iniciatives. Finalment, informa que aquestes proves pilot es financen des de la Direcció de Comerç. El Sr. Blasi pregunta si ambdues proves pilot tindran finançament propi i, en aquest cas, d’on vindria aquest finançament. En qualsevol cas, assenyala que l’objectiu de la pregunta era tornar a posar de manifest l’interès del seu grup en l’àmbit dels BID i de les APEU, interès que creu que és compartit per la majoria dels grups municipals. També vol apel·lar a la complicitat que es va mostrar a la reunió que ha esmentat anteriorment i demana transparència per poder treballar de forma conjunta. Així, creu que quan arribi l’hora de plantejar aquesta qüestió a les institucions estatals s’haurà d’intentar buscar la col·laboració i la complicitat de la resta de grups polítics, com també quan s’hagi de treballar la nova Llei de Comerç de Catalunya. Espera, doncs, que aquesta feina es pugui fer en origen i des del principi, i creu que encara hi són a temps. Finalment, demana que el govern respongui a la pregunta concreta que ha formulat sobre la font de finançament d’aquestes proves pilot. En cas que no es pugui respondre, diu que estaran encantats que els emplacin a alguna altra reunió per poder treballar aquest tema. La Sra. Ballarín exposa que la característica fonamental de les APEU consisteix en un grup d’activitats econòmiques d’una zona determinada que fa uns projectes i l’autofinancen. Assenyala que en la majoria d’experiències de l’àmbit comparat això es fa mitjançant un recàrrec sobre l’IBI. Apunta que en aquest moment la Llei d’hisendes locals no preveu aquesta mesura i, per tant, el govern municipal està cercant el màxim de complicitats per poder fer la reforma de la llei, per explicar que no es tracta d’un impost nou, sinó una contribució voluntària que paguen aquestes activitats econòmiques, sota el control de l’ajuntament. Informa que han establert converses amb la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, i la setmana anterior van visitar la Secretaria d’Estat de Comerç per intentar fer pedagogia sobre aquesta qüestió, perquè el que es troben és que aquestes figures són molt desconegudes i hi ha reticències a tot arreu, que atribueix a aquest desconeixement. Quant al finançament, indica que la posada en funcionament d’una APEU triga un 4 de Maig del 2017 CS V: 9 f2 4- 82 d4 -4 42 8- a8 a9 GASETA MUNICIPAL 53 gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007 parell d’anys i espera que es pugui anar per aquesta via. També apunta la possibilitat de finançar aquests projectes amb fons europeus. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal Cs: 20. (M1519/5846) Quines són les conseqüències de l'adhesió de l'Ajuntament de Barcelona al conveni entre aquest i l'Agència Tributària de Catalunya, signat recentment, en la recaptació i en els procediments d'inspecció davant casos d'evasió fiscal? Quina és la conseqüència sobre la situació del personal afectat per la signatura d'aquest conveni? Quina és la garantia de protecció de dades en els casos dels ciutadans de Barcelona que no estiguin disposats a cedir-los? El Sr. Sierra comenta que aquesta pregunta fa referència al conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i l’Institut Municipal d’Hisenda amb l’Agència Tributària de Catalunya, firmat el 8 de març de 2017. A continuació, llegeix el text de la pregunta. El Sr. Pisarello explica que aquest conveni és una eina per a l’ajuntament per lluitar contra el frau fiscal, que els permet ser més eficaços, per exemple, en les actuacions d’embargament per evitar el frau en el pagament dels deutes. Assegura que no hi haurà cap afectació per al personal de l’ajuntament perquè les actuacions les farà l’Agència Tributària de Catalunya, perquè l’ajuntament no té competències fora del municipi propi. Quant a la protecció de dades, assenyala que la llei no protegeix les dades en els supòsits de ciutadans que no estiguin disposats a cedir-los davant la lluita contra el frau. El Sr. Sierra entén que les dades concretes que se cediran a l’Agència Tributària fan referència al frau fiscal. El Sr. Pisarello confirma que la cessió de dades es fa per raons tributàries, que és el que diu la llei. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 21. (M1519/5842) Existeixen reclamacions de quantitat, creuades o no, entre l'administració municipal i l'anterior adjudicatari del contracte per a la conservació, instal·lació i explotació del mobiliari urbà de la ciutat? En cas afirmatiu, referiu-vos per quines raons, imports i estat actual de la controvèrsia. El Sr. Mulleras formula aquesta pregunta perquè el seu grup ha tingut coneixement de l’existència d’un intercanvi de correspondència entre l'Administració municipal i l’anterior empresa adjudicatària del contracte de publicitat exterior de Barcelona. En primer lloc, demana que el govern confirmi o desmenteixi l’exactitud d’aquestes informacions, perquè parlen d’una contractació iniciada el 29 de juny de 2006, que tenia una vigència de deu anys, que va concloure amb l’entrada d’un nou operador el 21 de juny de 2016. Comenta que a la sessió del 2 de desembre de 2010 de la Comissió d’Economia i Hisenda es va començar a condonar un import de 3 milions 4 de Maig del 2017 CS V: 9 f2 4- 82 d4 -4 42 8- a8 a9 GASETA MUNICIPAL 54 gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007 d’euros i al plenari del Consell Municipal celebrat el 18 d’octubre de 2013 també es va establir una reducció del cànon de 10 milions més en tres anys. Per tant, el seu grup vol saber si aquest creuament de dades deriva del compliment de l’acord de la Comissió de govern del 13 de maig de 2015, que va iniciar un expedient per analitzar aquesta valoració. Pel que fa a aquest últim acord de 2015, sol·licita formalment disposar dels resultats dels treballs que, en compliment de l’acord, s’haguessin desenvolupat. També demana que se’ls lliuri un document executiu que resumeix tot allò relacionat amb aquesta qüestió, amb detall dels imports presumptament reclamats i a quins conceptes i partides fan referència. El Sr. Ayala diu que respondrà a la pregunta que es formula per escrit i, pel que fa als detalls que el portaveu del Grup Popular ha comentat de paraula, s’ofereix a parlar-ne en una altra ocasió perquè en aquest moment no té la informació disponible. En primer lloc, informa que el concessionari va demanar el mes de novembre de 2015 la condonació dels 13 milions ajornats els anys 2010 i 2013, i l’inici de converses per restablir una pèrdua patrimonial que al·legava, estimada en 45 milions d’euros. Des d’aleshores el govern ha negociat amb aquesta empresa i li ha demanat que acrediti aquesta pèrdua, encara no els ha arribat una acreditació que considerin suficient jurídicament. Per tant, en no tenir les proves documentals reclamades, han iniciat els tràmits per a la liquidació del contracte, per un valor total de 15 milions i escaig, que corresponen als 13 milions ajornats, més els interessos, més prop de 600.000 euros d’inversions no realitzades. Afegeix que aquest expedient es tancarà en els propers dies, s’obrirà un període d’al·legacions i finalment, un cop estudiades les al·legacions, el govern prendrà la decisió que correspongui. En tot cas, apunta que la posició de l’empresa és que no ha de pagar aquests 13 milions i que l’ajuntament encara li hauria de pagar un import per al reequilibri patrimonial, mentre que l’ajuntament defensa que, sense acreditació, s’ha de liquidar el contracte i que l’empresa aboni els 15 milions que queden pendents. El Sr. Mulleras entén que encara no s’ha arribat a una situació de litigi judicial, sinó que estan en una fase prèvia, de reclamació d’aquests 15 milions d’euros, mentre que el concessionari demana 45 milions d’euros per al reequilibri patrimonial i no haver de pagar els 13 milions d’euros ajornats, que ja no havia pagat. El seu grup volia aclarir aquestes dades i la discrepància jurídica i econòmica. Aprofitant l’avinentesa, pregunta si aquesta situació prové de l’expedient que el govern municipal va incoar a la Comissió de Govern del 13 de maig de 2015 i demana que els facilitin un informe sobre aquesta qüestió, si és que en tenen cap. El Sr. Ayala reitera que tot aquest procés prové de les negociacions i de les diferents reclamacions d’informació entre l’ajuntament i l’empresa, a partir de la sol·licitud de condonació de novembre de 2015. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal CUP: 22. (M1519/5819) El Govern municipal de Barcelona en Comú i el PSC eliminarà la contractació irregular del personal de Barcelona Activa SAU SPM tal com s'havia 4 de Maig del 2017 CS V: 9 f2 4- 82 d4 -4 42 8- a8 a9 GASETA MUNICIPAL 55 gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007 compromès a l'octubre de 2016, així com convocarà una sessió extraordinària del consell d'administració d'aquesta empresa municipal per informar de la solució acordada? El Sr. Garganté exposa que el mes d’octubre de 2016 el seu grup va formular una pregunta en aquesta mateixa comissió, i creu que el Grup d'Esquerra Republicana també va fer un prec sobre aquesta qüestió, que feia referència als treballadors i treballadores contractats de manera irregular a Barcelona Activa i a una reunió extraordinària per tractar aquest tema que el conseller de la CUP - Capgirem Barcelona ha demanat cinc cops però que no s’ha realitzat. Indica que el primer tinent d’alcalde va manifestar que compartia el neguit de la plantilla, el desig de fer un contracte indefinit a aquestes persones i que la voluntat del govern és tenir una resposta per a aquesta reivindicació, que al seu grup li sembla plenament legítima, abans de finalitzar l’any 2016. Tot seguit, assenyala que dos mesos i mig després d’acabat l’any 2106 encara no s’ha solucionat la situació denunciada en la seva pregunta. Comenta que hi ha una cinquantena de treballadors amb contractes encadenats des de fa més de set anys i uns altres amb contractes fixos discontinus amb una antiguitat de més de divuit anys. A més a més, remarca que aquest personal que treballa de manera precària precisament es dedica a l’assessorament de persones aturades i en situació de vulnerabilitat i exclusió. Pregunta, doncs, quan pensa el govern eliminar la contractació irregular del personal de Barcelona Activa, tal com s’hi havia compromès, i quan convocaran la sessió extraordinària del consell d’administració que el seu grup ha demanat cinc vegades. El Sr. Pisarello reitera que el problema fonamental és que la llei Montoro no permet contractar persones en societats mercantils públiques més enllà de la taxa de reposició. Recorda que han impugnat molts aspectes d’aquesta llei, però que aquesta limitació és real. En tot cas, el govern continua treballant amb el comitè d’empresa per trobar una solució a aquesta situació, i assegura que no és culpa del govern actual que hi hagi persones que fa set anys que encadena contractes. Incidentalment, assenyala que la Sra. Recasens fa piulades sobre aquesta qüestió, cosa que li sembla una hipocresia enorme. A continuació, informa que el mes de desembre de 2016 la direcció de Barcelona Activa es va comprometre perquè totes les persones que fa més de tres anys que encadenen contractes d’obres i serveis continuïn treballant el 2017 i que aquests contractes serien tractats com a indefinits a tots els efectes quan la llei ho permeti. Afegeix que si la llei no ho permet però hi ha una altra administració que interpel·la a Barcelona Activa o a alguna instància jurisdiccional, s’hauria de prendre alguna decisió. En tot cas, subratlla que l’ajuntament com a tal no pot fer aquest pas. El Sr. Garganté assenyala que la resposta que dóna el govern és una denúncia en si mateixa perquè no hi ha disjuntiva, no es tracta de respectar una llei o una altra, sinó que la contractació inicial d’aquestes persones no es va fer conforme a llei. Apunta que, si fa més de tres anys que aquestes persones treballen a Barcelona Activa amb un o més contractes de tipus temporal, la llei és taxativa i se’ls ha de reconèixer com a personal indefinit. Afirma que no hi ha cap altra llei que anul·li aquesta normativa, imposada per les directives europees i, per tant, ni la LRSAL ni la Llei de pressupostos no la poden suspendre. Considera, doncs, que l’únic que s’ha de fer és reconèixer que aquest personal és de facto indefinit. Entén que, si el que es 4 de Maig del 2017 CS V: 9 f2 4- 82 d4 -4 42 8- a8 a9 GASETA MUNICIPAL 56 gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007 necessita és més personal, el camí és declarar servei essencial aquestes feines i fer convocatòries públiques per cobrir els llocs de treball de forma interina o definitiva. Esmenta el tema de la convocatòria pública perquè, encara que Barcelona Activa sigui una societat anònima, funciona amb diners dels pressupostos públics i, de la mateixa manera que per fer contractacions d’obres i serveis s’ha d’aplicar la normativa de contractes públics, per contractar personal també s’han d’aplicar els principis d’igualtat, mèrit i capacitat en la selecció, i publicitat en la convocatòria, encara que a vegades al govern això no li agradi gaire. El Sr. Pisarello reitera que, d’acord amb els Serveis Jurídics, l’ajuntament no pot fer això que planteja el Sr. Garganté. Ara bé, afirma que si ho planteja una altra instància, aleshores seria una altra qüestió. Troba correcte que el portaveu de la CUP - Capgirem Barcelona tingui aquesta opinió, i considera que si això mateix ho digués un tribunal o la Inspecció de Treball, aleshores la situació seria diferent. En tot cas, insisteix que l’ajuntament garanteix que aquestes persones puguin continuar treballant. Es dóna per tractada. 23. (M1519/5817) Quants contribuents són susceptibles i quina previsió econòmica fa el Govern municipal respecte a les possibles reclamacions i pel descens de la recaptació? El Sr. Garganté exposa que el 16 de febrer de 2017 el Tribunal Constitucional va dictar sentència mitjançant la qual declarava inconstitucional l’exigència de l’impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana, conegut com la plusvàlua municipal, en aquells casos en què no s’hagués produït un increment real del valor. Aquesta sentència, doncs, obre la porta als contribuents que es trobin en aquesta situació a reclamar la devolució de l’import pagat, situació que pot tenir un impacte fort sobre les arques municipals i es pot traduir en un descens de la recaptació d’aquest impost. A continuació, llegeix el text de la pregunta. El Sr. Pisarello comenta que aquesta informació encara no la tenen completa. Indica que han rebut 600 reclamacions, la majoria de persones jurídiques, és a dir, immobiliàries, 491 de les quals han presentat recurs administratiu i 65 han recorregut a la via contenciosa administrativa. Assenyala que el valor de les reclamacions és de 36 milions d’euros. El Sr. Garganté pregunta quan creu el govern que podrà tenir tota la informació, tot i que és conscient que és aventurat dir-ho, per poder fer una estimació del que pot significar per a les arques públiques aquesta situació. El Sr. Pisarello apunta que un dels problemes és que no s’ha definit exactament què és una minusvàlua, qüestió en la qual el Consell Tributari té una opinió i considera que seria convenient que el Govern estatal aclareixi aquesta qüestió. Puntualitza que el Tribunal Constitucional no ha definit aquest terme en la sentència esmentada, sinó que s’ha limitat a declarar inconstitucional la norma quan afecta minusvàlues i ha remès al legislador per fer-ne la definició. 4 de Maig del 2017 CS V: 9 f2 4- 82 d4 -4 42 8- a8 a9 GASETA MUNICIPAL 57 gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007 Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal Demòcrata (PDeCAT-Unió-Demòcrates): 24. (M1519/5836) Que el Govern municipal informi sobre l'estat d'execució de la proposició aprovada a la Comissió d'Economia i Hisenda de 19 d'abril de 2016, amb el contingut següent: La Comissió d'Economia i Hisenda acorda: 1. Que es reprenguin les convocatòries de la Taula de Seguiment del Pla de Locals com a òrgan de seguiment de les cessions de locals fetes per l'Ajuntament. 2. Que s'entregui als grups trimestralment un informe de totes les cessions de propietats municipals fetes pel Govern, així com els acords verbals amb entitats que ocupen propietats municipals. La Sra. Recasens recorda que el mes d’abril de 2016, gairebé un any enrere, el seu grup va proposar que es reprengués la Taula de Seguiment del Pla de Locals, que era l’òrgan que reunia l’ajuntament i diverses entitats. En aquest òrgan s’analitzava quins locals i espais públics hi havia disponibles a la ciutat de Barcelona i, de manera transparent, es plantejaven les diferents adjudicacions i concessions per cedir el patrimoni municipal a tercers, de manera que no hi hagués cap procés opac. Amb l’arribada del nou govern aquesta taula no s’ha tornat a convocar i la regidora Gala Pin a l’abril de 2016, durant el debat de la proposició, es va comprometre que al maig de 2016 es convocaria la Comissió per a la Gestió d’Espais Municipals, que havia de ser el nou organisme de seguiment del Pla de locals. Pregunta, doncs, si aquesta comissió s’ha convocat i, en cas afirmatiu, quants cops i qui la integra. D’altra banda, assenyala que es va demanar un informe sobre els locals que s’havien cedit, sobre les condicions de les cessions, a quines entitats i per quins terminis, i el govern es va comprometre a lliurar-los aquest informe, cosa que no s’ha produït. La Sra. Pin informa que la comissió s’ha reunit quatre vegades, la primera de les quals finalment va ser el mes de juny de 2016, i posteriorment al desembre, al febrer de 2017 i al març. També informa que la comissió està composada pel gerent de Presidència, el comissionat de Participació i Democràcia Activa, la responsable de la Direcció de Democràcia Activa, el director de Barcelona Capital, organisme adscrit a l’ICUB, Ecologia Urbana, un tècnic de Democràcia Activa i Descentralització, el director de Patrimoni i Inversions, un tècnic de Patrimoni, el director de Gestió Econòmica de Patrimoni, els gerents de les àrees de Drets Socials, les gerents de Nou Barris i de Ciutat Vella, la Direcció de Coordinació i Projectes Estratègics, i gerents dels districtes on hi ha els locals afectats. Tot seguir, indica que aquest grup de treball ha fet una revisió dels criteris per a la gestió de béns comuns i està elaborant un cens de locals de titularitat municipal. Suposa que la portaveu del Grup Demòcrata, atès que ha estat al govern, sap que hi ha molta informació desglossada pels districtes i àrees de l’ajuntament sobre el patrimoni real que té l’ajuntament. Per tant, estan fent aquest cens real, de manera semblant a com es va fer durant el mandat anterior a Sant Andreu, però també visitant in situ els locals. Quant a les cessions que s’han fet fins aquest moment, apunta que s’han cedit locals a USOC, Amputats de Sant Jordi, Associació Beach Tennis de Catalunya, Handbol 4 de Maig del 2017 CS V: 9 f2 4- 82 d4 -4 42 8- a8 a9 GASETA MUNICIPAL 58 gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007 Sant Andreu de Palomar, Desenvolupament Comunitari, Associació de Comerciants de la Marina, Coordinadora d’Entitats del Poble Sec, Comunitat d’Estrelles Altes, Fundació Paco Candel, Escola Pausa, Fundació Roure, Associació de Veïns i Veïnes de les Cases Barates, Associació de Veïns del Barri Gòtic, Cooperativa Gregal i Casa d’Oficis de Boca Nord. Altres adjudicacions estan pendents d’estudi. Finalment, comenta que la feina més difícil de desenvolupar ha estat la recopilació dels locals que són patrimoni de l’ajuntament perquè, tal com ja van dir anteriorment, el Pla de locals, tot i ser una bona idea, incloïa locals d’altres administracions que estan en molt mal estat i moltes vegades a les entitats adjudicatàries no els sortien a compte. A més a més, hi havia algunes disfuncions en les necessitats internes de l’ajuntament i no podia ser que, per exemple, Serveis Socials demanés un espai i que el districte el tingués compromès amb una altra entitat. La Sra. Recasens agraeix la resposta, que ha estat exhaustiva. Demana que els la lliuri per escrit. També pregunta si en aquesta Comissió per a la Gestió d’Espais Municipals hi ha entitats externes, i també demana que en la relació d’entitats a les quals s’han cedit locals s’afegeixi el període de la concessió i les condicions. Entén que la cessió que s’ha fet a les entitats que acaba d’esmentar la Sra. Pin ha estat en el marc de la Comissió per a la Gestió d’Espais Municipals. La Sra. Pin aclareix que al cens no hi figuren solament els espais de l’ajuntament que són buits, sinó també aquells que estan en ús, quina es la seva situació, per quant de temps i en quin règim jurídic. Per tant, assenyala que un cop el cens s’hagi enllestit també inclourà les noves adjudicacions. La Sra. Recasens demana que els lliurin la relació d’entitats a les quals s’ha adjudicat la concessió d’un local. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 25. (M1519/5843) Es requereix al Govern municipal que informi sobre les gestions realitzades i l'estat d'execució de la proposició següent, aprovada en la sessió de 19 de gener de 2016: Instar al Govern municipal a rectificar i seguir promocionant la destinació sanitària d'excel·lència en benefici de la ciutat, potenciant el turisme amb les sinèrgies del model sanitari públic i privat, sempre que aquesta activitat mai no perjudiqui de cap manera la sanitat pública o l'atenció sanitària dels barcelonins o barcelonines. El Sr. Mulleras exposa que deu dies enrere es van fer públiques unes xifres sobre turisme de congressos a la ciutat de Barcelona i celebra que la Sra. Colau encara no l’hagi pogut destruir. Per tant, malgrat l’acció del govern, apunta que el turisme de congressos, que és un turisme de qualitat, continua anant a Barcelona. Tot i que no ha vist l’estudi economètric, té entès que es parla d’un impacte de 1.500 milions d’euros durant l’any 2017. D’altra banda, recorda que el 19 de gener de 2016 es va aprovar una proposició arran de la retirada del govern municipal del programa «Barcelona Medical Destination», mesura que trencava una llarga tradició de suport al turisme de salut 4 de Maig del 2017 CS V: 9 f2 4- 82 d4 -4 42 8- a8 a9 GASETA MUNICIPAL 59 gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007 mitjançant programes com el «Barcelona Health». Acusa el govern d’impulsar aquesta política per demagògia, per populisme i perquè volien enfrontar la sanitat pública i la sanitat privada. Per tant, el Grup Popular vol saber si el govern municipal ha continuat donant suport a la ciutat de Barcelona com a destinació sanitària d’excel·lència, si ha tornat el sentit comú al govern municipal, si ha tornat a apostar per programes com el «Barcelona Medical Destination». També vol saber si el PSC fa al govern municipal el mateix que fa en aquests moments en aquesta sessió, és a dir, absentar-se. El Sr. Colom assegura que el govern municipal, mitjançant Turisme de Barcelona, defensa el turisme de congressos, el turisme de qualitat i el turisme d’oci. Tanmateix, tal com ja havien explicat en el seu moment, reitera que el govern no estava d’acord amb el conveni al qual feia referència el Sr. Mulleras i ara no rectificaran. Indica que aquest debat ja s’ha produït en diverses ocasions i el govern defensa que els recursos públics no poden anar a la sanitat privada, de manera que en aquell moment es va prendre aquesta decisió, posició que es manté. El Sr. Mulleras indica que, com a partit de l’oposició i promotor d’aquesta iniciativa, que va ser aprovada, la seva obligació és insistir-hi. Remarca que en aquella ocasió el Grup Socialista va votar a favor de la proposició, però posteriorment el govern municipal, del qual forma part el PSC, no l’han dut a terme. No entén que en aquesta comissió s’aprovin proposicions de caràcter polític i que el govern no les apliqui. Tampoc entén que un grup que hi va votar a favor després no digui res sobre aquest no-compliment, tot i formar part del govern municipal. Seguidament, reclama que el govern abandoni la demagògia que va utilitzar en aquell moment per enfrontar la sanitat pública i la sanitat privada, quan a Catalunya no s’han enfrontat mai i que ha tingut èxit perquè ha complementat les dues opcions, tant a Catalunya com a Barcelona. Demana, doncs, que es continuï apostant amb intensitat pel turisme de congressos i pel turisme professional, també pel turisme de salut, i en aquest cas pel «Barcelona Medical Destination», perquè aporta qualitat, valor afegit a la ciutat, i el govern sap que és positiu i que li convé a Barcelona. El Sr. Colom demana que no es barregin conceptes. Reitera que el govern va prendre una decisió en aquesta qüestió i que la manté. Es dóna per tractada. VI) Mocions VII) Declaració Institucional No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 20.30 h. 4 de Maig del 2017 CS V: 9 f2 4- 82 d4 -4 42 8- a8 a9