EQUIPAMENTS HOSP TALARIS EDE BARCELONA Ajuntament de Barcelona Ambit d'Urbanisme i Serveis Municipals Ambit de Salut Publica E^QUIPAMEN^TS HOSPITALARIS^EDE BARCELONA - PRIMERA FASE - Ajuntament de Barrelona URB u i i A i ii Ajuntament de Barcelona Ambit d'Urbanisme i Ser^eis Municipals Ambit de Salut Publica AUTORS: El present treball ha estat elaborat conjuntament per ('Ambit d'Urbanisme i Serveis Municipals i per ('Ambit de Salut Publica, dels quals, respecti- vament, es Director de Serveis de Planejament Urbanistic en Joan Bus- quets i Grau, dr. arquitecte, i es Cap del Gabinet de Sanitat en Xavier Casas i Masjoan, metge; el treball ha estat coordinat per en Jaume Gili Mestres, arquitecte i I'Aleix Carri6 i Milla, economista i amb la col-laboracio de Joan Rovira i Casajuana, arquitecte, Cap del Servei II de Planejament Urbanistic. © Ambit d'Urbanisme i Serveis Municipals Ambit de Salut Publica Edici6: Ajuntament de Barcelona Regidoria d'Edicions i Publicacions (1 a. edici6, gener de 1989) Coordinaci6 i Disseny Grafic: Jaume Barnada Impressi6: Tipografia Emporium, S.A. Diposit legal: B. 2663-1989 P R E E N T A C I O En la poiitica urbanistica que duu a terme I'Ajuntament de Barcelona, hi to gran importancia la realitzacio de treballs com el Pla d'Ordenacio Urbanistica dels Equipaments Hospitalaris, que avui presentem. Barcelona es troba en un moment de gran vitalitat, com a capital de Catalunya, que I'acosta, cada dia mes, a la seva voluntat de capitalitat mediterrania. Es un moment de canvis fonamentals en la seva estructura, canvis que tambe s'han de donar en el model assistencial que pot oferir. Barcelona to el principal complex hospitalari de Catalunya i potser el primer de I'Estat; per tant, la racionalitzacio de la seva xarxa hospitalaria es un repte que hem d'afrontar a partir d'avui. Els hospitals, corn a edificis de caracter representatiu, son part integrant de la ciutat, en ells podem veure mostres de gran qualitat arquitectonica i tambe hi podem Ilegir el pensament assistencial sanitari de les epoques en que foren constructs, Aquest Ilibre preten recollir I'estat dels hospitals i les cliniques mes importants de la ciutat, fer-ne una diagnosi, i esdevenir, aixi, una eina de treball per a futures actuacions hospitalaries que ens ajudin a fer aquesta Barcelona nova i mes moderna per la qual estem treballant. Pasqual Maragall i Mira Alcalde de Barcelona L'evoluci6 dels hospitals d'una ciutat representa un capitol important de la seva historia urbana. Els edificis hospitalaris recullen les innovations tecniques en el camp de I'assistencia i en la construcci6 hospitalaria; s6n, en definitiva, la formalitzaci6 del model assistencial que una societat posa en practica en un periode determinat. La presencia municipal en els centres d'assistencia hospitalaria ha estat una constant al Ilarg dels anys a la ciutat de Barcelona. I ho ha estat en epoques molt diverses respecte de la concepci6 d'tthospital^,. Barcelona, a causa de la seva dimensi6 (29 % de la poblaci6 de Catalunya) i la seva capitalitat, ens apareix amb una complexitat assistencial i administrativa que la diferencia notablement de la resta de Catalunya. Aixi, pot observar-se que hist6ricament ha tingut un pes molt especific dins del conjunt del sector sanitari catala, ja que una gran part de la poblaci6 de la resta de Catalunya ha vingut utilitzant els centres assistencials de Barcelona donada la forta especialitzaci6 que I'escala de la capital permet. El problema assistencial actual, pero, no es el de la construcci6 de nous hospitals, sin6 el d'entendre la problematica de la planificaci6 de I'estructura de la xarxa hospitalaria. La necessitat d'ordenar les actuations puntuals que es realitzen a cada centre hospitalari, i alhora l'oportunitat de disposar d'un document marc que ajudi a I'elaboraci6 de les options tecniques de planejament urbanistic i disseny arquitectonic de la xarxa hospitalaria de Barcelona, constitueixen els objectius principals que han de guiar aquest Pla. L'Ajuntament de Barcelona, amb un treball conjunt de les arees de Sanitat i d'Urbanisme, ha assumit aquesta necessitat i ha impulsat I'elaboraci6 d'aquest Pla d'Ordenaci6 Urbanistica dels Equipaments Hospitalaris de Barcelona, la fase de diagnosi del qual es presenta en aquesta publicaci6. Josep Maria Serra i Marti Joan Clos i Matheu Regidor de I'Ambit d'Urbanisme i Serveis Municipals Regidor de I'Ambit de Salut Publica x INTRODUCCIO 8 MARC REFERENCIAL SANITARI 9 MARC REFERENCIAL URBANISTIC 21 ESTRUCTURA URBANISTICA DELS EQUIPAMENTS HOSPITALARIS 36 ESTRUCTURA SANITARIA 38 AVALUACIO URBANISTICO-ASSISTENCIAL 46 DIAGNOSI URBAN ISTICO-HOSPITALARIA 50 RECOMANACIONS DE LESTRUCTURA HOSPITALARIA 52 BASES PER A LA REDACCIO DEL PLANEJAMENT HOSPITALARI 54 RECOMANACIONS URBANISTIQUES ESPECIFIQUES 58 I N T R O D U C C I O El -Pla d'ordenacio urbanistica dels equipaments hospitalaris de Barcelona- Una primers aproximaci6 a les caracteristiques de la xarxa hospitalaria exis- to com a objectius principals la planificaci6 urbanistica i la determinacio duns tent es la seva concentraci6 en un rectangle de 3 x 4 km, situat per damunt parametres edificatoris basics per als centres de la xarxa hospitalaria de la de la Gran Via i a ponent de la ciutat, i I'estructuracio en relacio amb els eixos ciutat. viaris importants. Aquests objectius serviran perque en fases posteriors es puguin crear les fi- La descripci6 d'aquesta xarxa hospitalaria respecte a les arees de cobertura gures legals i de planejament necessaries que acotin i determinin les futures hospitalaria i la determinacio dels parametres arquitectonics assistencials en actuacions hospitalaries de la ciutat. relaci6 amb les tipologies hospitalaries constitueixen el cos d'argumentacio El creixement o reordenament d'un centre, o la construccio d'un de nou, ha d'aquesta part del treball. d'obeir necessariament a criteris de planificacio de les necessitats sanitaries i a criteris de planificacio urbanistica. Model sanitari Situacio existent Aquest Pla Especial parteix de I'actual posicionat de les autoritats sanitaries catalanes en els aspectes d'ordenacio i planificaci6 sanitaries i analitza els La ciutat de Barcelona disposa de 70 hospitals per a malalts aguts i de 4 cen- recursos que caldra disposar per satisfer les necessitats assistencials de la tres psiquiatrics, a mes de centres per a I'atencio geriatrica. L'any 1981 ('area poblacib de Barcelona a mitja i a Ilarg termini. 12 -Barcelona- disposava de 10.563 hits per a aguts, aixo es el 46 % de El Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya tots els hits de Catalunya davant el 29 % de la poblaci6 del pals. ha presentat el Pla de Reordenacio Hospitalaria (PRH), que ofereix un marc El present estudi contempla la Xarxa Hospitalaria d'Utilitzacio P6blica d'aguts general en el qua[ s'espera que es mogui la sanitat catalana durant els propers (XHUP), integrada per 11 hospitals amb una capacitat de 6.868 hits i 14 cli- cinc anys (fins al 1992) i que prefixa els recursos necessaris en funci6 de la niques amb mes de 60 hits i una capacitat de 2.965 Ilits_ En total I'estudi com- demanda estimada i de les limitacions pressupostaries. pren 25 centres hospitalaris amb una capacitat de 9.833 Ilits. Aixi, veiem que a ('Area de Barcelona es produira, segons les estimacions del En analitzar estructuralment el sistema hospitalari de Barcelona, hi observem PRH, una reducci6 del 3,4 % en el nombre de hits (227 Ilits) en relacio amb dos fets remarcables: la concentracio dels hospitals en el centre de la ciutat i la situacio actual (6.427 Ilits), a diferencia del total de Catalunya, on es produira que la mitjana de hits per hospital es baixa. en el seu conjunt un increment del 12,5 % del nombre de Ilits (1.954 hits). El primer fet s'explica a causa de les disponibilitats d'espai que en determinats Dins d'aquest marc general hauran de prendre cos les determinacions urba- periodes hi ha hagut a la ciutat i el segon fet ve donat per I'elevat nombre de nistiques. Quant a la distribuci6 espacial, caldra avaluar la procedencia de cliniques i hospitals amb un nombre reduit de Wits. I'emplagament d'algun nou centre o el trasllat d'un existent per donar un servei Una primera conclusio es que els recursos hospitalaris de la ciutat de Bar- mes distribuit. En aquest sentit faria falta concretar algunes de les reserves celona son suficients, si be els centres son de dimensions petites. d'equipament assenyalades en el Pla General Metropolita. En un altre ordre, L'altra conclusio fa referencia a la distribucio espacial dels hospitals a Bar- caldra establir uns Ilindars o parametres minims de tipus urbanistic i arquitec- celona. Els estudis del pla presenten com la localitzacio es concentra seguint tonic que hauran de seguir els deferents centres per trobar un 6ptim funcio- quatre eixos viaris de direccio Llevant-Ponent: Eix Litoral, Eix Diagonal, Eix 1 r. nament i una bona inserci6 urbana. Cinturo i Eix 2n. Cintur6, i dos eixos secundaris Nord-Sud: Eix Via Augusta i Eix Hospital Militar. Fases del treball Consideracions urbanistiques El treball s'estructura metodologicament en quatre fases: Informacio, Analisi- El «Pla d'ordenacio urbanistica dels equipaments hospitalaris de Barcelona- Diagnosi, Prognosi i Proposta. preten determinar I'estructura fisica del sistema hospitalari de la ciutat, tot pre- En la fase d'informacio urbanistica i arquitectonica s'han recollit individualment, cisant les condicions d'edificacio que fan possible el disseny arquitectonic dels per a cada hospital i clinica, dades urbanistiques, arquitectoniques i assisten- centres que componen la xarxa hospitalaria. cials, les quals s'han grafiat sobre I'emplagament de cadascun dels centres. L'estudi s'inicia amb un inventari dels centres hospitalaris, estructurat segons nou parametres d'avaluaci6: 1 Connectivitat, 2 Estacionament, 3 Proximitat del transport public, 4 Senyalitzacio, 5 Tipologies hospitalaries, 6 Ocupacio en planta baixa, 7 Grau de conservaci6 de I'edificaci6, 8 Estat del planejament i 9 Parametres urbanistico-assistencials, els quals permeten una primera des- cripcio de I'estat urbanistico-assistencial dels centres estudiats. La major part d'aquests centres estan ben connectats a la trama viaria, tenen a prop els mitjans de transport public de metro i autobus i tenen, en general, resolt el problema de I'estacionament. Per contra, la senyalitzaci6 direccional es deficient, i els parametres d'ocupacio en planta baixa, possibilitat d'amplia- cio, i els urbanistico-assistencials tenen una forta dependencia amb la tipologia hospitalaria de cada centre. 0 MARC R E F E R E N C I A L S A N I T A R I INTRODUCCIO que estableix un marc general en qua s'espera que es mogul la sanitat ca- talana durant els propers cinc anys (fins a 1991) i que prefixa els recursos Nombrosos estudis epidemiologics ens demostren que la necessitat d'as- necessaris en funci6 de la demanda estimada i de les limitations pressupos- sistencia sanitaria d'una determinada col'lectivitat, depan en gran manera de taries, en el conjunt de tot Catalunya. Es el moment oportO per planificar, re- les caracteristiques sbcio-demografiques que aquesta tingui en un moment dissenyar i urbanitzar la xarxa assistencial de Barcelona, dins d'aquest marc determinat. general. Planificaci6 que cal for tenint en compte: Actualment, les caracteristiques sbcio-demografiques mes rellevants que - La demanda assistencial que caldra satisfer en els propers anys_ ens ofereix Barcelona, poden esser concretades en els segi ents aspectes: - La distribuci6 geografica i la densitat de la poblaci6. - Tendancia a I'envelliment continu de la poblaci6 de la nostra ciutat, cal- - El nombre i la qualitat dels centres assistencials (recursos) existents culada any 1984 en 1.752.627 habitants, i en la qual la poblaci6 mes actualment. gran de 64 anys represents el 14,6 % del total, I'any 1985. Es, doncs, dins d'aquest context on la ciutat de Barcelona, que disposa de - Continua tendencia cap al descens de la taxa de natalitat (10,2 per mil 70 hospitals per a aguts i 4 centres psiquiatrics, a mes de centres per a I'aten- habitants durant I'any 1982 i de 8,6 I'any 1985). ci6 sanitaria geriatrica -i on si ens limitem als centres per a aguts, podem - Estancament en la taxa bruta de mortalitat, indicador que s'ha estabi- observar-hi que I'any 1981 disposava de 10.563 Ilits, quantitat que represen- Iitzat entorn del 9 per mil habitants (8,4 per mil durant I'any 1983 i 9,1 tava 5,8 Ilits per cada mil habitants-, cal que es plantegi la realitzacio d'un I'any 1985). PIa d'ordenaci6 urbanistica dels equipaments hospitalaris que serveixi de marc - Possible descens del nombre total d'habitants de la ciutat at Ilarg dels d'actuaci6 per a la xarxa hospitalaria de Barcelona, sense oblidar pero ni el prbxims anys. paper capdavanter que per capitalitat i potential hums li correspon ni el d'area Aquestes dades ens ofereixen un marc general de caracteristiques sem- equilibradora que li correspon jugar fins que no as resolguin les fortes man- blants a les dels paisos desenvolupats, i en aquest sentit cal remarcar que el cances de totes les poblacions que I'envolten. tipus de problemes sanitaris exposats en els s,Estudis de Desplegament del Mapa Sanitari de Barcelonay' i en 'L'enquesta de Salut' s6n molt coincidents amb els que es donen en els diversos paisos europeus. Sobta, per tant, el fet que es faci una utilitzacio forga diferent dels serveis que s'ofereixen, com des- criurem mes endavant. Aixi, si ens movem dins d'aquest context sembla raonable treballar amb la hipbtesi que la tendencia en la utilitzacio dels serveis evolucionara en at sentit d'apropar-se als estandards europeus. Les caracteristiques sbcio-demografiques exposades ens fan pensar en un increment de les necessitats de la poblaci6 i, per taut, de la demanda d'as- sistencia hospitalaria com a consequencia de I'envelliment de la poblaci6, ja que no as pot oblidar que la poblaci6 amb una eclat superior als 64 anys in- crementa significativament el risc d'emmalaltir i que, per altra banda, es con- verteix en el subconjunt de la poblaci6 que mes recursos sanitaris utilitza. Aixi, veiem com a Barcelona la frequentaci6 hospitalaria d'aquest grup d'edat fou de 166 ingressos per mil habitants I'any 1981, en tant que la mitjana per a tots els grups d'edat era de 83,4 ingressos per mil habitants. Per altra banda, ob- servem que I'any 1981, a Anglaterra, la poblacio de mes de 64 anys repre- sentava el 15,2 % del total de la poblaci6 (un 4,1 % mes que a Barcelona I'any 1981) i ocupava el 60 % dels Ilits hospitalaris utilitzats amb un 30 % dels ingressos, i que diversos estudis realitzats en d'altres paisos demostren el creixement exponencial de la necessitat de Ilits hospitalaris amb I'edat. Barcelona, donada la seva dimensi6 (29 % de la poblacio de Catalunya) i la seva capitalitat, ens apareix amb una complexitat assistencial i adminis- trativa que la diferencien notablement de la resta de Catalunya. Aixi, pot ob- servar-se que historicament ha tingut un pes molt especific dins del conjunt del sector sanitari catala, ja que una gran part de la poblacio de la resta de Catalunya ha vingut utilitzant, encara que per diverses circumstancies, els cen- tres assistencials de Barcelona (I'any 1981 (' area 12 -Barcelona- tenia 10.563 Ilits, aix6 es el 46 % de tots els Ilits de Catalunya davant del 29 % de la poblaci6 del pals). Ara, quan s'intenta reordenar el mapa assistencial de Catalunya, la Ge- neralitat de Catalunya ha presentat la proposta de Reordenaci6 Hospitalaria 0 PLA DE REORDENACIO HOSPITALARIA DE CATALUNYA QUADRE 1. Evolucio de la poblacio catalana durant el periode 1981-1984. (PRH) NATALITAT MORTALITAT CREIXEMENT POBLACI6 ANY LES CARACTERISTIQUES DEL PLA nombre taxa nombre taxa vegetat. migratori 1981 40 205 6 , El Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Cata- 68 . 033 11,4 . 7 27.828 -6.361 5 . 956.414 si no ha estat 1982 68 . 281 Pla Reordenacio Hospitalaria, que be 11,3 40 . 385 6 , 7 27.896 - 16.116 6.006.554 lunya ha presentat un de socials del pals, si que vol representar un pri- 1983 61 . 696 10 , 1 42.361 7,0 19 . 335 -12 . aprovat per les diverses forces 985 6 . 055.526 1984 61.113 10 mer marc per a la sanitat catalana. , 0 43.661 7,2 17 .452 -10 . 769 6 . 078.154 En ell es defineix un model per al sector hospitalari d'utilitzacio publica, a Font: Anuari Estadistic de Catalunya, 1984 (CIDC). assolir en un periode de cinc anys i amb que s'esperen aconseguir: diversos lnformacid economica, num. 159, mark 1986. objectius assistencials i economics, la reordenacio estructural del sector sa- nitari amb la finalitat d'arribar a nivells mes elevats d'eficiencia, i al mateix Per altra banda, ('index de mortalitat experimenta un increment del 7,4 % temps plantejar un repte important als gestors hospitalaris, ja que les mesures en aquest mateix periode corn a consequencia de 1'envelliment de la poblacio de gestio son considerades basiques a fi i efecte d'assolir un sector equilibrat_ i, finalment, el flux migratori sembla continuar mantenint un equilibri negatiu, Els criteris considerats en el Pla de Reordenacio Hospitalaria de Catalunya si be amb una Ileugera tendencia decreixent, a partir de-l'any 1982. (PRH) se situen dins del marc de la planificacio establerta en el Desplegament En el Quadre 2 poden observar-se les taxes de mortalitat que van tenir els del Mapa Sanitari, tenint-hi en compte pert el condicionant que representen diversos paisos de la CEE ]'any 1984, i de les quals podem deduir que ens les previsions pressupostaries actuals_ trobem encara en nivells baixos de mortalitat i que, per tant, cal esperar un L'horitzo d'aquesta reordenacio se situa a ('any 1991 i considera, per tant, cert increment d'aquesta variable, directament relacionada amb I'envelliment que les mesures necessaries per portar-lo a terme es prendran durant el pe- de la poblacio. riode 1987-1991. Segons aquestes Jades, Catalunya pot incrementar encara de manera sig- Per altra banda no s'ha d'oblidar que el PRH haura de convergir amb els nificativa els seus nivells de mortalitat en els propers anys. objectius generals de la 'Ley General de San dad", de la qual encara no es coneix el seu desenvolupament reglamentari, i de la Llei que desenvolupi a Catalunya el Servei Catala de la Salut. QUADRE 2 . Taxes de mortalitat en els diversos paisos de la CEE ('any 1984. Morts per PAIS 1.000 hab. ESTIMACIO DE LA DEMANDA ASSISTENCIAL Alemanya 11,3 El PRH estableix els seguents criteris per definir la demanda assistencial Belgica 11,2 CATALUNYA 7,2 que hi haura a Catalunya en els propers anys: a) La poblacio catalana tindra un petit increment demografic fins arribar als Dinamarca 11,2 Espanya 7,7 6.200.000 habitants a ('any 1991. Franca 9,9 Aquest increment es Ileugerament inferior al que es considerava en el DMS83, degut basicament al fet que les darreres dades sobre I'evolucio de la poblacio Gran Bretanya 11,4 indiquen una disminucio de la natalitat corn tambe del flux migratori. Holanda 8,3 En el Quadre 1 pot observar-se I'evolucio de la poblacio catalana durant Italia 9,3 Irlanda 9,1 el perlode 1981-1984, tenint en compte el comportament de les variables que Luxemburg la caracteritzen (natalitat, mortalitat, fluxos migratoris). 11,1 L'analisi de les Jades del Quadre 1 ens indica I'existencia d'un decreixe- Portugal 9,6 ment de ('index de natalitat, el qual ha passat d'11 1,4 naixements per mil ha- Font: Eurostat Demografic Statistics. bitants ('any 1981 a 10 naixements per mil habitants I'any 1984. La utilitzacio d'aquestes dues fonts per a la materialitzacio d'aquest quadre comporta I'existencia de determinades diferencies en el quadrament de totes En el Quadre 3 pot observar-se I'evolucio de la distribucio territorial (se- les Jades. gons arees de gestio) de la poblacio catalana des de I'any 1981 fins al 1991, Les darreres dades sobre mortalitat a Catalunya -vegeu Butlletl Epide- aquesta segons les estimacions del PRH. miologic de Catalunya, vol. VII, num. 8, pp. 35-40- indiquen que la taxa global b) El nombre de beneficiaris s'incrementara en la mateixa proporcio que la de mortalitat ('any 1984 va ser d'un 7,36 per mil habitants (un 2,2 % superior poblacio global. a la indicada en el Quadre 1) i que la corresponent a ('any 1985 ha estat d'un c) La frequentacio hospitalaria s'incrementara progressivament fins arribar a 7,7 per mil habitants, fets ambdos que confirmen la tendencia de creixement 107 admissions per cada mil habitants ('any 1991. Aquest increment es esmentada. produira per I'envelliment de la poblacio i per I'equiparacio progressiva als estandards europeus, que son mes elevats. L'observacio de les Jades ac- tuals sobre frequentacio hospitalaria a Catalunya podrien induir a pensar 10 que no es massa probable que s'aconsegueixi aquest nivell en els gropers hospitalitzacions, es a dir, un 24 % de les hospitalitzacions dels be- anys, ja que les diverses dades que es tenen sembla que indiquen un cert neficiaris son pagades de forma privada. Es preveu pero que I'any 1991 estancament en els nivells de frequentaci6 hospitalaria. la proporcio d'hospitalitzacions pagades per TICS creixera fins at 79 % de les totals que es facin a Catalunya. e) La demanda d'atencio ambulatoria representara una activitat equivalent QUADRE 3 Distribuci6 territorial de la poblacio catalana any 1981 i estimaci6 a un terc de I'hospitalitzacio. per a any 1991. Poblacio Area 1991 de Gesti6 1981 91/81 QUADRE 5 Evolucio de la utilitzaci6 hospitalaria a Catalunya durant el perio- Lleida 352.933 5,9 355.000 5,7 1.005 de 1981-1984. Tarragona + Tortosa 512.922 8,6 545.000 8,8 1.062 Girona 469.526 7,9 496.000 8,0 1.056 ADMISSIONS CONSULTES URGENCIES Ponent 1.080.947 18,1 1.168.000 18,8 1.080 EXTERNES ANY Maresme 660.317 11,1 677.000 10,9 1.025 Nombre Index Nombre Index Nombre Index Centre 1.127.059 18,9 1.167.000 18,8 1.035 1981 583.988 100 5.132.310 100 1.275.899 100 Barcelona 1.754.579 29,4 1.792.000 28,9 1.021 1982 592.761 101 5.432.531 106 1.564.483 122 Font: Pia de Reordenacid Hospitalaria. Departament 1983 de Sanitat i Seguretat Social 597.673 de la Ge- 102 4.539.492 88 1.725.510 135 neralitat de Catalunya, 1986. 1984 596.179 102 4.431.835 86 1.887.174 148 Font: Segons Jades de l'Informe Tecnic del PRH. En el Quadre 4, s'hi poden observar els nivells d'utilitzaci6 hospitalaria per part de la poblaci6, corresponents a diversos paisos europeus. La frequentacio hospitalaria (nombre d'admissions per cada 1.000 habi- La frequentaci6 hospitalaria que tenim a Catalunya es troba clarament dis- tants) es troba practicament estabilitzada ja que ha crescut tan sols un 2 % tanciada de les que es donen en els diversos paisos europeus, a excepci6 de de I'any 1981 al 1984, que correspon at creixement de la poblaci6 durant Portugal. Hi ha pero un aspecte a tenir en compte abans de treure'n conclu- aquest periode. sions, que es el fet que la utilitzacio hospitalaria a Catalunya s'hagi mantingut Els nivells de consulta externa estan experimentant un decreixement no- constant, com ja hem assenyalat abans, durant el periode 1981-1984 (98 ad- table, ja que s'ha reduit d'un 18,5 % des del 1982 al 1984. Per altra banda, missions per cada 1.000 habitants). les consultes externes, acceptant la relaci6 d'una primers visita per cada qua- tre visites successives i tenint en compte tambe les seves respectives equi- QUADRE 4 Utilitzaci6 hospitalaria respecte a la poblaci6 en els diversos pai- valencies en Unitats Basiques d'Assistencia (una primera visita = 0,4 UBAs; sos europeus. una visita successiva = 0,2 UBAs), representen I'any 1984 una activitat de 1.063.641 UBAs (4.431.835 visites de consulta externa amb 886.367 primeres Admissions per PALS Any visites i 3.545.468 visites successives). 1.000 hab. El nombre d'urgencies s'esta incrementant significativament en aquests Catalunya 1984 98 darrers anys. S'ha passat de 3.495 urgenciesldia I'any 1981 a 5.170 Espanya 1981 92 urgenciesldia I'any 1984, cosa que ha representat un augment del 47,9 % du- Austria 1982 203 rant aquests quatre anys. Aixi, podem concretar que la freg66ncia d'urgencies Dinamarca 1982 187 a Catalunya I'any 1984 era de 310 urgencies per cada 1.000 habitants i any. Finlandia 1982 217 Tot fa pensar pero que aquest nivell d'urgencies es mes aviat degut a un mal Franca 1982 121 funcionament del sistema de fluxos assistencials, que d'una base real d'ur- Alemanya 1982 181 gencies. Grecia 1982 119 El nombre d'urgencies a Catalunya durant I'any 1984 representa una ac- Italia 1982 156 tivitat de 943.587 UBAs (una urgencia es igual a 0.5 UBAs). Portugal 1982 96 A partir d'aquestes hipotesis es pot estimar que hi haura a Catalunya. I'any Suecia 1982 189 1991, 663.400 ingressos i una demanda total d'assistencia de 8.058.098 Suissa 1982 128 UBAs. Font: Eurostat Demografic Statistics. Enquesta Establecimientos Sanitarios, 1984, i Despesa Sanitaria a Catalunya, 1983. d) La utilitzaci6 de I'asistencia privada disminuira degut al seu cost crei- xent i a la millora de I'assistencia publica. Hom preveu que es reduira des del 25 % actual fins a arribar at 19 % I'any 1991. Actualment TICS cobreix el 93 % de la poblaci6 catalana i nomes paga un 69 % de les 1 1 On pot observar-se que la Xarxa Hospitalaria d'Utilitzacio Publica cobriria LA POBLACIO DE BARCELONA el 90 % de la xarxa hospitalaria catalana. Aquest marc general per a la sanitat catalana hauria de representar la base per a la planificaci6 sanitaria SITUACIQ en els seus ACTUAL diversos nivells (arees de gesti6, centres...) durant els propers cinc anys. La poblacio del municipi de Barcelona era de 1.752.627 habitants el 1984, En el Quadre 6 pot observar-se amb detail el model dissenyat en el PRH aix6 suposa una densitat demografica de 18.000 habitants/Km2 i representa per a la XHUP d'aguts corresponent a I'any 1991; aixo es, un cop s'hauria el 30 % de la poblacio de Catalunya. Segons les lades del padro municipal arribat at final del periode d'aplicaci6 del PRH. de 1986, la poblacio de Barcelona es de 1.720.123 habitants de fet. Les Jades explicitades s'han tret de l'informe tecnic sobre el PRH i en ell Durant I'any 1985, el nombre de nascuts vius ha estat de 15.190, i el de poden observar-se algunes petites desviacions que no afecten el model en el morts de 16.039; es a dir, que s'ha produit un creixement vegetatiu negatiu seu conjunt i que s'ha preterit no corregir. de 449 habitants. Si a mes tenim en compte el saldo migratori, que ha estat En la proposta del PRH s'esmenta la possibilitat que alguns hospitals de tambe negatiu de 8.610, resulta que durant aquest darrer any la ciutat ha per- nivell B tinguin una productivitat inferior en funcio de tenir alguns serveis es- dut 9.459 habitants. pecials, i per tant un cost per UBA superior a I'indicat en aquest model. Entre 1970 i 1982 la taxa de natalitat (nombre de naixements per cada mil habitants) va disminuir un 41 %, situant- se en el 10,2 per mil. Durant els tultims anys ha seguit disminuint i ha estat I'any 1985 de 8,58 (vegeu Grafic 1). La QUADRE 6. Model del PRH per a la XHUP d'aguts, corresponent a I'any 1991 taxa global de fertilitat I'any 1985 ha estat de 41,67. (els valors monetaris en ptes_ constants de I'any 1986). L'esperanga de vida en neixer ha estat I'any 1985 de 73,79 anys per als NIVELL DELS CENTRES TOTAL homes i de 80,38 per ales clones. A B C XHUP La distribucio per edats de la poblacio mostra que cada cop la gent gran % de la frequentacio to un pes major en el conjunt de la ciutat. El percentatge de poblacio mes gran hospitalaria' 0,90 de 64 anys es de 14,60 % (era de 13,1 0,85 1,00 0,90 I'any 1982) mentre que un 19,47 es Total UBAs menor 15 7). (milers)2 2.859 2.484 de anys (Quadre 1.909 7.252 La baixa % d'UBAs hospitala- natalitat (8,6 naixements/any per mil habitants), un saldo migratori ries negatiu 0,75 (perdua de 8.610 habitants) i 0,75 una proporci6 cada cop 0,75 0,75 mes gran de Nombre de Hits persones 6.897 5.992 4.603 17.491 majors de 64 anys (14,6 %), son els trets demografics caracteristics de la ciutat. Nombre persones 9.510 Aquests fenomens de 9.914 tenen una important influencia la 10.880 30.304 en utilitzaci6 Persones per Ilit dels serveis sanitaris, i per tant, cal 1,38 1,65 2,36 1,75 tenir-los molt presents a Nora de dissenyar un pla Estada mitjana 8,00 d'ordenacio urbanistica dels 9,50 equipaments hospitalaris de Barcelona. 10,50 9,11 index d'ocupacio L'any 0,85 0,85 1985 van morir a Barcelona 16.039 dir, 0,85 0,85 persones, es a un 9,2 per UBAs persona mil de la poblacio. Aquesta va esser Ileugerament 300 250 superior a la de 1984 (8,6 175 237 per mil). Despeses Si estandarditzem la mortalitat de manera que eliminem de personal I'efecte que I'envelliment de la poblacio to sobre la (en %) 0,62 0,62 mortalitat veiem que aquesta 0,62 0,62 no ha Cost per persona (en parat de disminuir des del comengament del segle. milions de ptes.) 1,90 La mortalitat 2,10 2,30 es mes alta en els primers 2,12 moments de la vida i va disminuint fins Despeses totals (en als 5-14 anys, moment a partir del qual comenga a augmentar en relacio milions amb I'edat. Aixo de ptes.) vol dir 29.145 33.579 40.360 103.085 que quan considerem la mortalitat en conjunt estem Cost per (en sobretot atenent a la UBA mortalitat de la gent mes gran. Quan hom parla de les ptes.) grans causes de mort cal 10.215 13.548 21.198 14.424 tenir aixo ben present; per exemple a Barcelona, I'any 1985, de les 16.039 morts a club feiem referencia, 12.346 van corres- 1. UBAs XHUP/UBAs xarxa d'aguts. pondre 2. UBAs total a persones majors d'ambulatori de la XHUP com a % del d'UBAs de la XHUP. de 64 anys. El grafic descriu quines s6n les causes mes frequents de mort per al conjunt de la poblacio. Classificades en grans grups, les malalties circulatories i digestives son les mes frequents. Resulta, pero, molt mes interessant considerar les malalties especifiques en els dife- rents sexes . Cal ressaltar com en cadascun dels dos sexes nomes tres ma- lalties juntes expliquen el 30 % o mes de totes les morts (Grafics 2 i 3). Dins de la mortalitat, la mortalitat infantil (primer any de vida) constitueix un indicador molt informatiu del nivell de salut d'una poblacio. A Barcelona, de cada 1.000 nens que van neixer vius durant I'any 1985, 9,2 van morir durant el primer any de vida, xifra practicament igual a la de 1984. Al mateix temps, la mortalitat infantil mostra tambe les diferencies existents dins de la ciutat i aixi, mentre en el districte 1 la mortalitat infantil es de 12,7 per cada 1.000 nascuts vius, al districte 5 es de 4,4. De cada 100.000 nens entre 1 i 14 anys, 13 en moren a I'any 23,5, mentre que per a les penes aquesta proporcid es de LA POBLACIb DE BARCELONA PER DISTRICTES 18,7 per 100.000. En ambdos sexes la causa mes frequent son les anome- L'analisi de la poblacio de Barcelona segons els seus districtes ens indica nades causes externes, es a der, accidents i morts violentes. En Hombres ab- I'existencia diverses diferencies entre ells, diferencies que si be s'han snot soluts, I'any 1985 vam tenir a Barcelona 70 morts entre 1 i 14 anys; d'aquests, de reduint en els darrers anys, serveixen encara per caracteritzar-los. 20 per causes externes (7 per accident de vehicle de motor, 3 per caigudes En el Quadre 8 hi ha descrita la situacio quant a poblacib, superfjcie i den- accidentals i 1 per ofegament). Entre els joves de 15 a 24 anys el pes d'aques- 162 sitat scads districte de Barcelona ; en el 9 , 10 i 11 pot observar-se un resum ta causa de mart es encara mes gran i, aixi, el mateix any, d'un total de diversos indicadors ens caracteritzen morts, 88 van esser degudes a causes externes (38 per accidents de vehicles de la situacio que presentaven els que la poblacio de Barcelona durant I'any 1985. de motor i 13 per suicide i autolesions). De la seva analisi, se'n dedueixen alguns punts con- que podriem considerar Una visio mes detallada de la mortalitat per grups d' edat ens permet tom a basics per entendre la situacio de la poblacit5 barcelonina: cloure que en el grup d'1 a 14 anys, les morts per accident i violencia cons- a) Existeixen desigualtats en I'estat de salut dels ciutadans de Barcelona. titueixen el 23,1 % de totes les morts dels homes, i el 29,9 % de les morts b) Les diferencies entre els diversos indicadors son ben paleses, sigui quip entre les dones; que entre els 15 i 34 anys, aquesta mateixa causa totalitza sigui I'indicador escollit. el 44,6 % de les morts masculines i el 39,6 % de les femenines; que dels 35 I'infart homes c) La mortalitat infantil presents diferencies entre els districtes de la ciutat. als 54 anys, les primeres causes de mart scSn de miocardi en els Entre districte 1 i el aquesta diferencia es quasi de 3 a 1. L'estabilitat (13,7 % de les morts) i el tumor maligne de mama en les dones (16,1 %); que el 5, i pulmb expliquen de la tendencia any rere any suggereix que es tracts d'una desigualtat real, en el grup de 55 a 74 anys, I'infart de miocardi el cancer de no atribuible a la variabilitat de les dades (petit Hombre absolut de morts el 25,9 % de les morts dels homes i la malaltia cerebrovascular i el cancer de en deferents districtes). mama , el 20 % de les morts de les dones. Finalment, que a porter dels 75 L'esperan^a I'infart miocardi totalitzen el 27,5 °f° de d) de vida en neixer mostra tambe fortes diferencies entre els anys, la malaltia cerebrosvascular i de districtes de la ciutat. Com en el cos anterior, el districte 1 i el 5 consti- les morts dell homes i el 31,5 % de les morts femenines. tueixen els extrems de I'escala. Per als homes, la diferencia es de 5,5 anys, GRAFIC 2 . Evolucib de la taxa de mortalitat per grups d'edat i sexe a Bar- i per a les dones es de 3,5. e) Els mateixos resultats trobem en analitzar els anys de vida perduts. Els celona I'any 1985. homes del districte 1 perden cada any 12,4 anys per cada-10.000 anys de Tapes per 1000 hahi tools vida potential, mentre queen el districte 5 en perden Homes 4,3 (novament una diferencia de 3 a 1). Per a les dones, en el districte 1 en perden 4,7, to mentre que al districte mes favorable, en aquest cos el 7, en perden 2. Global QUADRE 8. Poblacio de Barcelona per districtes i densitat de poblacio, 1985. a^ Den- Sup. Habitants sit. T, , Districtes en m^ x ^ ^ - OTALS HOMES ONES hob./ ha. ha. FOhi. Elubaroclo props Morlahtal a la ciutat de Barcelano , 1.985. 1. Ciutat Vella 114.861 53.027 61.834 386 297 2. Eixample 300.213 136.675 163.538 745 402 GRAFIC 3. Causes mes frequents de mart per al conjunt de la poblacib. 3. Sants-Montjuic 191.070 91.915 99.975 2.090 191 Prrcmlo tgr sohre ! olrs les causrs 4. Les Carts 86.950 41.795 45.155 552 242 5. Sarnia-St. Gervasi 152.872 70.560 82.312 1.975 152 H.Isquimica Cor .. vm%Q^ 6. Gracia 141.813 65.823 75.990 526 269 T.M. Pulmti 7. Horta-Guinardo 203.016 98.394 104.622 1.112 290 Causrs Etlernes 8. Nou Barris 207.248 102.022 105.226 700 296' Cirrosi i AIt . Oiabrlis ___. 9. Sant Andreu 155.484 75.297 80.187 702 221 T M. de Mama. 10. Sant Marti 225.963 109.345 116.618 912 247 Aparell urinori. Bronx-En1 .- Asma. Nota: Per calcular les densitats de poblacib de les deferents frames urbanes s'han des- T.M. Eslomac. comptat les superticies importants de zones verdes i espais Iliures (Montjuic, Tibidabo, T M. Butlell Gros Ciutadella, etc...). PneulrionVa T,M dr Prostala T.M. de 9uleta T. M. de Pcncreos... 20 LO 60 BO Ip0 170 IrA 160 Tsars Pn 100 . 000 habilanls 14 IUADRE 9 . Situaci6 de la poblaci6 de Barcelona per districtes. Any 1985. QUADRE 11. Evoluci6 del moviment migratori per als districtes de Barcelona. idicador 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Any 1985. idex edat - dependencia* 59,54 57,22 51,56 49,41 48,77 54,68 49,26 46,88 50,32 47,12 Variaci6 Districte infantil Immigrants Emigrants axa mortalitat 12,73 10,64 7,02 12,10 4,43 9,73 8,66 10,97 11,70 5,91 migratdria axa mortalitat bruta 15,61 11,50 9,74 6,43 8,40 10,44 6,88 6,81 6,60 8,07 1. Ciutat Vella 2.339 natalitat 6,15 7,15 10,45 4.034 -1.695 axa 8,94 8,85 7,97 8,53 6,95 9,89 9,73 axa fertilitat 30,82 38,59 44,59 46,06 39,79 39,94 39,94 37,83 2. Eixample 45,54 47,12 7.207 7.852 -645 3. Sants-Montjuic 5.122 5.501 -379 = habitants (de menys de 15 + mOs grans de 64) / habitants (15-64 anys). 4. Les Corts 2.788 2.277 511 5. Sarria-St. Gervasi 4.251 4.288 23 6. Gr6cia 2.866 3.682 -816 7. Horta-Guinard6 4.145 5.919 -1.774 8. Nou Barris 4.147 5.891 -1.744 9. Sant Andreu 3.787 4.521 -734 10. Sant Marti 5.003 6.308 -1.305 INCIDENCIA DE LA DINAMICA DE LA POBLACIO DE BARCELONA EN ELS SERVEIS SANITARIS ( 1985-2000) Malgrat el descens de la poblaci6 que es preveu al Ilarg dels prbxims anys, resultat de diverses projeccions (entre 11,6 i 18,8 %), el percentatge de dis- minucio en la utilitzaci6 dels serveis sanitaris resulta molt mes petit i fins i tot pot augmentar. Aix6 succeeix pel fet que els grups de mes edat (65 i mes anys), que son els que utilitzen els serveis en proporci6 mes alta, augmenten en ambdues projeccions. Contemplada la situaci6 des d'una altra perspectiva es pot dir que tot i I'envelliment de la poblacio no es produira un augment en la utilitzaci6 total dels serveis, ja que la poblaci6 total disminuire de manera Estructura de poblacio. important si s'acompleixen les assumpcions de fertilitat i migracio. Pel que fa als dies d'hospitalitzaci6, l'impacte dels canvis demogrefics en el consum total sera molt petit: entre un 0,7 d'augment i un 2,7 de disminucib. No obstant, mentre que I'any 1981 el 29,8 % de les hospitalitzacions van cor- QUADRE 10. Evoluci6 natural de la po blaci6 de Barcelona, per dis trictes. Any respondre a persones de 65 o mes anys, I'any 2000 aquest grup d'edat to- 1985. talitzara entre el 40,4 i 43,6 % de les hospitalitzacions. Nascuts Creixement Quant ales visites mediques podem esperar un descens entre un 4,5 i un Districte Marts vius vegetatiu 10,3 %. Igual que en el cas anterior, la distribuci6 de les visites canviara, de manera lue augmentara notablement el percentatge atribuible a les persones 1. Ciutat Vella 707 1.798 -1.091 de mes eclat. El 1981, el 23,9 % del total de visites va correspondre als majors 2. Eixample 2.255 3.443 -1.188 de 64 anys mentre que I'any 2000 aquesta proporci6 creixere fins a un per- 3. Sants-Montjuic 1.709 1.854 -145 centatge situat entre el 34,3 i el 38,1 %. 4. Les Corts 909 557 352 Finalment, el nombre de productes farmaceutics consurnits disminuire en- 5. Sarria-St. Gervasi 1.353 1.298 55 tre un 4,9 i un 10,9 %. Contreriament, la proporci6 de medicaments consumits 6. Gracia 1.131 1.477 -346 per persones de mes de 64 anys augmentara, passant 7. de ser un 22,4 any Horta-Guinardo % 1.733 1.380 353 1981 a ser d'entre un 32,2 % i un 35,9 % I'any 2000. 8. Nou Barris 1.641 1.406 235 Els resultats d'aquest estudi alerten sobre la possibilitat que en el futur una 9. Sant Andreu 1.539 1.021 518 part molt mes gran dels nostres serveis sanitaris sigui utilitzada per persones 10. Sant Marti 2.200 1.821 379 de mes de 64 anys. La constant disminucib de la fertilitat ens ha ensenyat que els canvis demogrefics imposen canvis importants als serveis sanitaris i que la seva previsi6 o el seu reconeixement anticipat ha de permetre tant una millor resposta a les noves necessitats que es plantegin com una millor reconversi6 dels recursos que esdevenen inadequats. 15 ELS|STE^A SAKIAR|A BARCELONA DUADRE 12. Tipus de cobertura sanitaria per grups d'edat (taxes per 100 persones). CONGIDERACIONS GENERALS GRUPS D'EDAT La realitzacio del mapa sanitari de Barcelona va suposar una Pita en el COBERTURA TOTAL 0-14 15-44 45-64 65 + coneixement de la realitat dels nostres serveis i, des de Ilavors, el punt de Seguretat Social 91,8 90,5 88,5 referencia en que situar analisis comparatives. La informacio recollida en 93,4 91,5 Mutua Obligatoria 3,6 3,8 2,5 4,3 3,5 aquell moment va permetre compondre una visio global dels nostres serveis. Mutua Voluntaria 1,7 2,3 En conjunt, les conclusions van ser les segiaents: 1,8 3,6 2,2 Altres 1,2 2,1 1,0 - Sobreutilitzacio d'una assistencia primaria de poca qualitat (11 visites 2,1 1,9 Cap tipus 1,7 1,3 1,4 1,4 1,4 persona any, aproximadament el doble que a la CEE). - Sobreutilitzacio dels serveis d'urgencies per motius que caldria resoldre Font: Elaboracio propia. Resultats provisionals Enquesta de Salut 1986. al nivell primari (196 visites per cada 1.000 persones i any, 46 % de visites no-urgents, 15 % d'ingressos post-urgencia). - Baix rendiment hospitalari (73 °1° d'ocupaeio, 12,5 dies d'estada mit- QUADRE 13 . Cobertura per la Seguretat Social tinicament i per la Seguretat jana, 83,4 hospitalitzacions per cada 1.000 persones/any, per sota de Social i altres tipus de cobertura (taxes per 100 persones). Catalunya (97) i per sota de la CEE (110-150). GRUPS D'EDAT EI periode transcorregut es encara petit per realitzar una analisi compa- COBERTURA TOTAL 0-14 15-44 45,64 65 + rativa de les Jades de manera rigorosa, Pero ens permet afirmar que la situa- S.S. sola 61,1 57,1 cio no ha canviat substancialment. 59,2 63,7 59,5 S.S. + Mut. Vol. 25,3 27,1 29,5 22,4 26,6 S.S. +Altres (menys Mut. Vol.) 5,2 6,3 4,7 2,4 5,0 S.S. Total 91,8 90,5 93,4 88,5 91,5 NIVELL DE COBERTURA PUBLICA DE LA SANITAT Font: Elaboracio propia. Resultats provisionals Enquesta de Salut 1986. Com ja es sabut, al Ilarg dels uftims anys diversos coHectius han estat in- corporats al regim de la Seguretat Social, la qual cosa inclou el dret a les prestacions sanitaries corresponents. L'any 1981, el percentatge de poblacio coberta a tot I'Estat era ja del 85 %, i el 1985, del 91 %. ESTRUCTURACIO DEL SISTEMA HOSPITALARI Les xifres per a Barcelona han estat estudiades per I'enquesta de salut dels anys 1983 i 1986 i d'elles, se'n dedueix que per al conjunt En analitzar de la poblacio estructuralment el sistema hospitalari de Barcelona, hi obser- la cobertura p^ablica (Seguretat Social mes mtatues obligatories) vem dos fets es del 95 %. remarcables: la concentracio dels hospitals en el centre de la EI grup de 45 a 64 anys to dret a la cobertura publics ciutat en un i que la mitjana de Ilits 95,5 %, En el per hospital es baixa. grup de yells (65 o mes anys} tot i que EI ha existit un augment primer respecte de 1981, fet s'explica per les disponibilitats d'espai que en un determinat ha passat del 91 % al 92,8 %. Unes 60.000 persones han moment de recorrer a hi ha hagut la altres a ciutat, dins i a I'entorn de I'Eixample i a les poques tipus d'asseguranga sanitaria, especialment les mutues Aixo constructions privades. es noves es- que apareixen en les ultimes decades, paraHelament al pecialment important si tenim en compte el major grau creixement la de necessitats sani- de ciutat en els seus Barris mes periferics (Nou Barris, Sant taries d'aquest grup, Marti, Besos, Zona Franca-Montjuic). Aixi mateix, es produeix perque les cli- Un segon nivell d'interes rau a comprovar I'alta niques, taxa de doble moltes de filiacio sa- capacitat menor dels cinquanta Ilits, no precisen construc- nitaria a la nostra ciutat: el 26,6 % de la poblacio tions esta coberta tant per la arquitectoniques Se- molt amplies i s'instaHen entre edificis de vivendes. guretat Social com per una Mutua Voluntaria Privada (Quadres 10 i 11). EI segon fet ve donat precisament per I'elevat Hombre de cliniques i hos- Prevent com a punt de referencia els resultats pitals de ('Enquesta de Salut amb un de Hombre reduit de Ilits, el que fa que la mitjana sigui de 148 Ilits 1983 i comparant-la amb els actuals resultats de 1986, per hospital, podem assenyalar amb cam solament dotze centres per damunt de !a mitjana, i la rests, a mes importants els punt seguents: seixanta, per sots. Aquesta mitjana es, pero, enganyosa, perque el que es - Augment global de la cobertura de la Seguretat produeix Social, que es menor es una gran dispersio en la capacitat dels hospitals. Quaranta-set en el grup de 65 o mes anys. centres disposen de menys de 100 Ilits amb una mitjana de 50 per centre; dos - Disminucio del grup de poblacio sense cap cobertura sanitaria, centres tenen que ha a I'entorn de 1.000 Ilits (H. Clinic i H. de Sant Pau) i un arriba passat del 2,5 % a I'1,4 %. als 2.000 (Nall d'Hebron). - Disminucio de la cobertura Homes per Mutues Privades en favor La taxa de de Ilits a Barcelona, com ja hem esmentat abans, es de 5,8 per 1'augment de la doble filiacio. mil habitants, xifra que podriem considerar alts si els Ilits de la ciutat sols do- nessin servei als residents de la mateixa, pero aquest no es el cas. De fet, a part dels Ilits de superspecialitats que donen assistencia a tot Catalunya i a altres comunitats d'Espanya i que representen un 5 % dels Ilits totals, a Barcelona s'hi dons una alts afluencia de malalts procedents d'altres 16 indrets de Catalunya i de fora. Amb aquestes consideracions, la taxa real de QUADRE 14. Distribuci6 dels Ilits hospitalaris d'aguts a Catalunya 1981. Ilits d'aguts utilitzats per malalts de la ciutat es redueix a poc mes de la meitat, 3 per mil. N % Taxa ( 1.000 hab.) Podem fer, ja, una primera afirmaci6 global: els recursos hospitalaris de la BARCELONA 10.563 45,7 5,8 ciutat de Barcelona -principalment en Ilits, pero tambe en personal- s6n Barcelones Nord' 462 2,0 1,1 suficients, pero geogreficament estan mal distribuits i es troben molt dispersos, Maresme 564 2,4 2,2 presenten tant els inconvenients dels centres grans com els dels centres molt Barcelones Sud2 1.786 7,7 5,1 petits. Baix Llobregat 178 0,8 0,3 I podem avangar encara una segona afirmaci6, que despres explicarem: Valles Occidental 2.088 9,0 3,4 els Ilits hospitalaris de la ciutat de Barcelona son els necessaris per a cobrir Valles Oriental 543 2,4 2,5 I'assistencia hospitalaria dels usuaris de la ciutat i de ('Area Metropolitana, on CATALUNYA3 23.104 100,0 3,9 hi ha greus deficits de recursos hospitalaris, principalment en el Baix Llobregat, pero tambe en el Barcelones Nord. 1 Barcelones Nord (Santa Colorna de Gramenet, Sant Adria de BesOs i Montgat). 2 Barcelones Sud (I'Hospitalet, Esplugues i Sant Just), La distribuci6 dels hospitals a Barcelona i a I'Area Metropolitana no es gens 3 En el PRH s'indica que I'any 1984 el nornbre de Ilits per cada 1.000 habitants a Catalunya homogenia ni ha obeit a cap planificaci6 sanitaria, urbanistica ni poblacional era de 4,75. durant I'tiltima meitat del segle xx. Cal prendre, doncs, en consideraci6 aquests Font: Enquesta d'Establiments Sanitaris en regim d'Internament, Any 1980. Secci6 de Pla- fets dins tot proces de reordenaci6 del sector que s'emprengui. nificaci6 i Mapa Sanitari. En aquesta analisi de les caracteristiques de creixement i de planificacio Direcci6 General d'Assistencia Sanitaria. del sistema hospitalari de Barcelona, hem de fer-hi referencia a una situaci6 que pot ser conflictiva a curt i/o mitja termini. Es tracta de la pol(tica d'inversi6 practicada en els darrers quatre o cinc anys als centres hospitalaris publics i benefits; si exceptuem alguns centres, com per exemple els hospitals muni- RECURSOS HUMANS cipals de I'IMAS, ens trobem que, en general, no s'han fet als hospitals in- versions amb la quantia suficient, a ti i a efecte de mantenir els centres en El personal es el recurs mes important dins del sistema sanitari, ja que dell bones conditions i de renovar-ne instaWacions, mobiliari i equipament que es depen el seu funcionament. Representa la unitat de cost mes important (les va desgastant i a la vegada es va desfasant. Aixb produeix que en els centres despeses de personal se situen entre el 65 % i el 70 % de tota la despesa sorgeixin problemes d'infrastructura i equipament. assistencial) i, per altra banda, degut al seu volum i a la incidencia que aix6 Aquest problema es mes greu, principalment en la questi6 d'equipament comporta, representa un condicionant de primer ordre a Mora de qualsevol biomedic, en plantejar-se en un sector com I'hospitalari, on les innovations planificaci6 del sector. teenol6giques son molt accelerades i importants, tant per les repercussions La tendencia actual en el sector sanitari tendeix cap a una major eficiencia mediques/diagn6stiques com economiques. D'aqui que no sembli prudent del personal que es tradueix en un increment del nombre d'UBAs per persona quedar enrere en aquest camp concret. a nivell de cada centre, com tambe en una reducci6 del nombre de persones Cal tambe reflexionar respecte a quin haura d'esser el model de centre per Ilit. hospitalari per als propers anys per tal de poder planificar i dirigir les noves Tot i tenint en compte que ambd6s indicadors no poden tenir els mateixos constructions, com tambe les modificacions.dels centres actuals. Es pot pen- valors per a qualsevol tipus de centre, ja que aquests realitzen activitats de sar gCie aquest canvi ens dugui a partir del concepte d'hospital "universal' diferents nivells, si que podem afirmar que la tendencia esmentada es igual que d6na tots els serveis assistencials cap a la idea d'hospital ,especialitat", per a qualsevol centre assistencial, independentment de la seva mida, com- ja sigui en determinades activitats assistencials o be en noves formes d'as- plexitat o activitat que realitzi. sistencia i/o internament. Aquest proces de canvi respondria a I'evoluci6 ciclica Aixi, tenim que la Proposta de Reordenaci6 Hospitalaria estima que per a que to la vida dels centres hospitalaris. I'any 1991 hi haura els segcents valors per a aquests indicadors; QUADRE 15. Productivitat Eficacia Nivell Hospitalari UBAs/persona persones/flit A 300 1,38 B 250 1,65 C 175 2,36 Mitjana XHUP 237 1,75 Contraposant-les amb la situacio actual (Quadre 16), les dades ens per- meten estimar quina sera la dinamica de I'estructura de personal en el sector 17 assistencial en els propers anys. Podem, doncs, concretar que hi haura una ESTIMACIO DE LA DEMANDA ASSISTENCIAL A tendencia a la baixa del personal per /lit a tots els centres i que aquesta sera BARCELONA mes important en els centres amb nivells tecnologics d'assistencia mes baixos. Podem afirmar tambe que la reducci6 mitjana de personal sere del 20 % en ASSISTENCIA HOSPITALARIA els propers anys, ja que actualment ('index persona/Ilit es de 2,10 aproxima- dament, davant del 2,32 de /'any 1983, i s'espera que sigui de 1'1,75 /'any 1991. En el Quadre 17 s'expressa una radiografia dels nivells d' activitat dels ser- Per altra banda, aixo anira acompanyat d'una perdua de pes de la partida veis hospitalaris de Barcelona durant /'any 1985. de personal en el sector assistencial en el sentit que les despeses de personal se situaran en un 62 % de mitjana, davant del 70 % actual. Aquesta evoluci6 quantitativa cal que sigui contemplada en la seva mesura QUADRE 17 . Utilitzaci6 dels serveis hospitalaris a Barcelona - Any 1985. dins del Pla d'Ordenaci6 Urbanistica del sistema hospitalari de Barcelona, ja que pot tenir notable incidencia sobre els fluxos de cada centre- RESIDENTS A LA CIUTAT RESIDENTS FORA SERVE/ Nombre Frequentaci6 Nombre Frequentacio d'actes anyal d'actes anyal QUADRE 16. Recursos i Activitat actual de la XHUP (any 1983). HOSPITALITZACI6 163.559 93,4/1.000 hab . 111.5431 23 ,1/1.000 hab (In g ressos) RECURSOS CONSULTA EXTERNA 1. NIVELL Llits 'Pers. P./Llit UBAs/P. 548.360 0 , 88/hab . 695.640 0,16/hab_ URG. HOSPITALARIES 504.139 0 ,287/hab. 177.1312 0, 039/hab. III 4.219 10. 968 2,60 160 III B 2.092 4.109 1,96 212 1. Hi ha inclosos 11.280 ingressos de residents de fora de Catalunya, el que representa un 4,1 % del tots d'ingressos a la ciutat de Barcelona. 11 A 432 740 1,71 242 2. Hi ha incloses 5.450 urgencies de residents de fora de Catalunya, el que representa un 0,8 % del total d'u I 226 326 1,44 113 gencies a la ciutat de Barcelona. TOTAL 6.969 16 .143 2,32 176 La frequentaci6 hospitalaria a Barcelona ciutat, 93,41 per 1.000 habitants, es inferior a la del conjunt de Catalunya, 101,89 per 1.000 habitants, i se situa notablement per sota de la dels paisos de la CEE (110-180 per 1.000 habi- LES ESPECIALITATS REGIONALS tants). Per altra banda, cal tenir en compte que els centres hospitalaris de Barcelona registren una frequentacio de 23,1 ingressos per mil habitants re- Practicament, la totalitat de serveis de superspecialitat existents a Cata- sidents a la resta de Catalunya, el que representa el 95,9 % dels ingressos lunya es localitzen a la ciutat de Barcelona. Dins la ciutat es distribueixen prin- totals. El 4,1 % restant d'ingressos corresponen a malalts residents fora de cipalment entre els grans hospitals publics (ICS, Municipals i altres) i en alguns Catalunya. centres privats (mitues). La consulta externa registra una frequentaci6 anual de 0,88 visites per ha- El total d'altes produides en aquests serveis fou de 18.266, es a dir el bitant a Barcelona i 0,16 visites per resident de fora, sent la relaci6 consulta 6,6 % de totes les altes de /'any 1981 i el 7,8 % de les estades. D'aquests externa/ingres hospitalari forga superior a I'habitual a d'altres paisos europeus percentatges i de les dades d'atracci6 comentades anteriorment, en podem (9,4 per als residents a Barcelona i 8,1 per al conjunt de I'activitat, sent la deduir que els malalts provinents de fora de la ciutat acudeixen als hospitals relacio en els paisos de la CEE entre 5 i 7). de Barcelona presentant una problematica de salut tributaria de superspecia- Tambe les urgencies hospitalaries tenen una frequentacio alta, amb 0,287 litat sols en un baix nombre de casos. urgencies per habitant de Barcelona a /'any i 0,039 per resident de fora. Els Ilits dels principals serveis quirurgics de cirurgia cardiaca, toracica, Les caracteristiques socio-demografiques exposades en els apartats an- plastica, neurocirurgia i de trasplantament renal representen a I'entorn del 5 % teriors, apunten cap a un increment de la demanda de serveis derivada del del total de Ilits d'aguts a la ciutat. major pes de la poblaci6 de mes de 64 anys, ja que a mes de constituir el Queda pendent de realitzar el que en podriem anomenar: «Pla d'Ordenaci6 subgrup d'edat amb major risc d'emmalaltir, es el subgrup major consumidor dels Serveis de Superspecialitat de Catalunya». L'actual multiplicitat de ser- de recursos sanitaris. Aixi, tenim que a Anglaterra, /'any 1981, la poblaci6 ma- veis, especialitzats en diagnostic i tractament de patologies especials i la de- jor de 64 anys representava el 15,2 % del total, mentre que varen representar manda d'aquestes patologies, no permet utilitzar correctament els recursos, el 30 % dels ingressos i el 60 % dels Ilits emprats. Estudis realitzats a d'altres tant humans com materials, a fi i efecte d'augmentar-ne I'eficacia dels serveis. paisos ratifiquen el creixement exponential de la necessitat de Ilits hospitalaris amb I'edat. Les estimacions pel que fa a I'evoluci6 de la poblaci6 de Barcelona, tal i com hem indicat en el capitol de poblacio, ens indiquen que el nombre d'habitants de Barcelona no solament no augmentara en els propers anys, sin6 que es raonable pensar en un decreixement del nombre de residents a la ciutat. El Quadre 18 reflecteix I'estimaci6 de Ia demanda, basant-se en les se- guents hipotesis: 1 8 - Estancament de la poblacio_ - Increment de la frequentacio hospitalaria al 105 %. - Limitacio de I'hospitalitzacio de residents de fora de Barcelona a pro- cessos que requereixen atencio altament especialitzada i els quals cal- culem que produiran una frequentacio del 5 %. Aquesta demanda suposa, d'acord amb els criteris actuals i amb una es- tada mitjana de 10 dies per hospitalitzacio, un total de 3.000.000 d'UBAs. QUADRE 18 . Estimacio demanda serveis sanitaris a Barcelona. RESIDENTS A LA CIUTAT RESIDENTS FORA SERVES Nombre Frequentacio Nombre Frequentacid d'actes anyal d'actes anyal HOSPITALITZACIK 183.872 105/1.000 hab. 21.702 5/1.000 hab. (Ingressos) CONSULTES EXT. 1.751.167 1/hab. 434.039 0,1/hab. URGENCIES 455.303 0,28/hab. - - Comparant aquestes xifres amb les corresponents a la situaci6 actual (Quadre 35 ), s'evidencia una disminucio neta de I'activitat hospitalaria a la ciutat, quantificada en 61 . 306 ingressos (22,3 %) i 58 .794 consultes externes (2,6 %), i 225.967 urgencies ( 33,1 %). Cal remarcar , pero, que aquestes va- ' ^ M«I^`s ILISPILI, CCn1NL M C 1 11 SP-L OE SAN! PAU riacions depenen en gran part de la decisio politica d ' obrir nous centres hos- INiCO DARK ADUtx05 t 0ES10ENC1 . 0E LA I'll n nn IR5TIR17 POIICLIN:C XR [ US Irvt'.IAI pitalaris fora de la ciutat, alguns dels quals son acabats ,fa uns quants anys. CLINICA II SR. UEL RCMCI CI INICAI 5 . DCI PILED MDIIST II EI DOEOLLDESSPPRoRAUCA CLINIC. OUIMON GRLU'lx CLINICS 5000 L DIL L CLINIC. rv S.- DC LOURDES 0 OUIMIA OE L. S0LUO L.LI-NCA e lAl BCNONGELI _' i0kl ^LINIr,0 fiGORDIA PER0 11 PDI.I^IIrvIL4 ILelu Atencio Primaria La frequentacio actual entre els residents a Barcelona , a nivell de I ' assis- Estructura urbana. tencia primaria es d'11 visites per persona i any, considerant el total de visites realitzades pels metges de capgalera , els especialistes extrahospitalaris i els metges d'urgencies , tant del sector public corn del privat. La xifra resultant de 17.836 .370 visites mediques es molt elevada , sent previsible que amb una millora en els serveis publics d'assistencia primaria es pugui reduir sensible- ment. El nombre de metges totals que treballen en el nivell d'assistencia primaria al sector public de Barcelona es de 1 . 690, distribuits entre metges generals (688), pediatres ( 206), especialistes extrahospitalaris (657) i metges d'urgen- cies (139 ). La densitat medica es de 9,5 metges d'assistencia primaria per cada 10 . 000 hab . de Barcelona , o be que hi ha un metge de primaria per cada 1.047 habitants. Els recursos de I'assistencia primaria publica , principalment els recursos de TICS i en molt menor volum els de I'Ajuntament , son prou importants i quan- tiosos , malgrat que no estan distribuits homogeniament per la ciutat . Pero sent la quantitat d'edificis i locals prou elevada , no ho es la qualitat . Finalment, la distribucio irregular dels centres i l ' organitzacio peculiar de TICS, comporta que els usuaris hagin de fer multiples desplacaments per veure ateses les seves peticions i soHicituds. En total, hi ha 45 centres de TICS a Barcelona ; 36 son locals on sols hi ha metges generals i pediatres i 9 disposen d'especialistes extrahospitalaris. A mes , hi ha 5 dispensaris i 2 CAP municipals , on s'atenen els usuaris de beneficencia. 19 DEFINICIO DEL MODEL PER A LA XHUP D'AGUTS- QUADRE 20. Distribuci6 territorial dels hits, tenint en compte el nivell dels centres hospitalarit BARCELONA , SEGONS EL PRH (Model -91). A partir del model que defineix el PRH per a 'la XHUP d'aguts, pot concre- INDEX PER AREES POBLACI6 tar-se el submodel que se'n dedueix per a I'area de Barcelona. LLITS (en POBLACIO milers) Segons les estimacions fetes en el PRH, Barcelona tindra I'any 1991 el A B C TOTAL 1 2 3 28,9 % de la poblaci6 de Catalunya, davant del 29,4 % que tenia el 1984, i Lleida 355 456 396 - 852 1 , 28 1,12 2,40 parlant en termes absoluts, la poblaci6 haura crescut solament un 2,1 % du- Tarragona - Tortosa 545 700 608 - 1.308 1 , 28 1,12 2,40 rant aquest periode_ Girona 496 637 554 - 1.191 1,28 1,12 2,40 L'analisi de I'evoluci6 que experimentara el nombre de Ilits, si s'acomplei- Ponent 1 . 166 1.288 1.120 921 3.329 1,10 0 , 96 2,85 xen les previsions fetes en el PRH, s'exposa en el Quadre 19, on pot observar- Maresme 677 905 787 - 1.692 1 , 34 1,16 2,50 se la distribuci6 actual dels Nits d'aguts de la XHUP, la distribuci6 que s'espera Centre 1 . 167 1.561 1.357 - 2.918 1 , 34 1,16 2,50 que hi haura I'any 1991 i la redistribuci6 de Ilits que es produira entre les di- Barcelona 1.792 1.347 1.171 3.682 6 . 200 0 , 75 0,65 3,46 verses arees de gesti6 hospitalaria de Catalunya durant aquest periode. TOTAL 6. 200 6.894 5.993 4.603 17.490 1. Llits nivell A en relaci6 amb el total de poblaci6. 2. Llits nivell B en relaci6 amb el total de poblaci6. QUADRE 19 Distribuci6 territorial dels Ilits d'aguts de la XHUP segons el 3. Total Ilits en relaci6 amb el total de poblaci6. PRH. LLITS AREA DE GESTIO Dif. QUADRE 21. Model del PRH per la XHUP 1981 a d'aguts de I'Area de Barcelona, 1991 any 1991 (els valors monetaris, en ptes. constants). Lleida 670 852 + 182 Tarragona-Tortosa HOSPITAL DEL NIVELL 1.027 1.308 +281 TOTAL Girona 891 1.190 + A B C 299 Ponent 2.583 3.329 + 746 Nombre de hits 1.347 1 .171 3.6821 6.200 Maresme 962 1.693 + 731 Persones per Ilit 1 , 38 1,65 2 , 36 2,092 Centre 2.976 2.918 - 58 Nombre de persones 1.895 1.932 8.690 12.481 Barcelona 6.427 6.200 - 227 Estada mitjana 8,00 9,50 10,50 9,11 TOTAL LLITS 15.536 17.490 + 1.954 Index d ' ocupaci6 0 , 85 0,85 0 , 85 0,85 UBAs/Persona 300 250 175 2053 Aix[, tenim Total UBAs que a I'Area de Barcelona ( en milers ) 588 produira, 484 1 . 526 es segons les estimacions 2.568 del PRH, una reducci6 del 3,4 % en el nombre de Wits (227 Ilits) en relaci6 1. El nombre de hits de tipus C es molt superior a la mitjana prevista del PRH, per6 cal tenir amb la situaci6 actual (6.427 Ilits), a diferencia del total de Catalunya, on es en compte que es considera que un 79,9 % de les superspecialitats es faran a Barcelona. produira en el seu conjunt un increment del 12,5 % del nombre de hits d'aguts 2. Valor que representa un increment del 19,4 % respecte al valor que at PRH preveu per a tot Catalunya. (1.954 Ilits). 3. La mitjana d'UBAs per persona a Barcelona es tambe inferior a la mitjana prevista en el En el Quadre 20 es detalla la distribuci6 territorial dels hits, per6 tenint-hi PRH (un 13,5 % inferior). en compte els seus respectius nivells. Els Ilits de nivell C, aix6 es, els que corresponen als centres que realitzen La qual cosa s'explica pel fet que un 31,1 % dels hits de tipus C de Bar- superspecialitats, trenquen I'homogeneitat d'aquesta distribuci6 per les diver- celona, hi s6n per a atendre les necessitats de superspecialitats de la resta ses arees de gesti6 i, aix[, tenim que Barcelona representa un 59,3 % de hits de la poblaci6 catalana. de tipus C, davant del 26,4 % de mitjana a Catalunya. Per altra banda, a Barcelona, es realitzarien el 35,4 % del total d'UBAs, el En el Quadre 21 pot observar-se el submodel que ens defineix la XHUP que representa un 6,5 % mes del que pel pes de la seva poblaci6 li cor- d'aguts per a I'Area de Barcelona, situada a I'any 1991. respondria. On pot observar-se que d'acomplir-se les estimacions del PRH, Barcelona, amb un 28,9 % de la poblaci6 catalana, tindra I'any 1991 el 35,4 % dels hits de la XHUP. La distribuci6 dels Ilits segons nivells mantindria les segUents diferencies en relaci6 amb la mitjana de la XHUP del pals: Nivell Assistencial A 8 C Total Llits Catalunya 39,4 34,2 26,4 100,0 Llits Barcelona 21,7 18,8 59,5 100,0 20 ses). Per aquests motius trobem centres en tipologies urbanes i constructives tan variades com ara I'Eixample (amb construccions entre mitgeres), les zones d'expansib dels Barris de Barcelona (construccions menys denses amb un ma- jor grau de proteccib), i zones d'expansi6 de la ciutat (les de menys densitat edificatbria). Malgrat el creixement espontani dels centres assistencials a la ciutat a tra- ves del temps, veiem que hi ha una serie de zones de ciutat totalment man- cades de Ilits, o amb molts menys del que requereixen les necessitats de la poblacio. Com a consequencia d'aquestes dades estadistiques podem definir: el Hombre de Ilits, els m2 de sbl ocupats i la superficie construida en el total de centres, i els coefficients de referencia rrr? construr'ts//lit, m2 sb!/llit pel total de la ciutat, Nombre de Ilits a Barcelona (hospitals i cliniques de mes de 90 Ilits). ;f,, . ^^.y,^., Nombre m2 CENTRES m2 sbl Llits construits . . '-^...` 0 0, ._.,. ^^ ..o Hospital del Mar 411 27.500 30.326 13 .^-. .',....~.. Clinica Barceloneta 112 349 2.239 Hospital Clinic 990 20.050 52.500 Situacid dels centres. Hospital Sagrat Cor 424 7.761 52.980 Hospital Creu Roja 295 7.175 12.892 INFORMACIO URBANISTICA Clinica I Figarola Pera 93 405 2.497 ARQUITECTONICA DELS HOSPITALS I CLINIQUES Maternitat Provincial 185 14.400 13.000 Policlinics Plato 174 5.731 8.200 RECOLLIDA DE DADES I Centre Medic Salus 325 2.300 11.293 PARAMETRES Clinica Dexeus 125 2.490 14.641 Aquests parametres i dades recollits els podem classificar a tres escales Clinica Sagrada Familia 140 3.876 9.310 diferents, d'un ambit molt ampli al mes reduit, sempre tenint com a finalitat i Clinica Corachan 97 5.250 7.197 punt de mira la clinica o ('hospital que s'estudia. Aixi els podem classificar en: Clinica del Pilar 212 5.127 18.973 Parametres i dades de caire municipal i metropolita Clinica Barraquer 150 1.480 10.360 Aquest grup es el que abarca un camp mes ampli, i inclou: els vials d'ac- Hospital Esperan^a 280 5.403 14.983 ces, tint des de I'entorn immediat com des d'una area mes amplia, els trans- Clinica Quiron 241 1.866 13.642 ports publics que conflueixen en la zona d'estudi des de les diferents parts de Clinica Lourdes 79 1.584 4.039 la ciutat, i la qualificacib urbanistica segons el Pla General Metropolite, que Clinica Remei 134 2.919 10.401 tindra gran importancia de cars a les futures actuations. Hospital Evangelic 104 1.982 4.2$2 Parametres i dades referits a 1'entorn Clinica Delfos 276 11.200 20,300 Sbn aquelles dades referides a I'entorn urbe immediat a cads centre, i que Residencia Vall d'Hebron 2.191 128.434 218.054 poden influir d'alguna miners en el seu funcionament. Hi podem incloure: els Hospital St. Rafael 204 33.892 12.292 aparcaments publics exteriors a ('hospital i en un embit prbxim; les zones ver- Hospital St. Pau 1.091 135.606 90.629 des i els espais Iliures existents fora de I'empla^ament que poden influir en Mutua Alianpa 623 6.006 39.927 les caracteristiques ambientals de la zona, i la senyalitzacio directional ex- Hospital Barcelona 414 5.304 43.470 terior als centres que faciliti I'apropament als mateixos dels usuaris. TQTAL 9.370 438.090 718.337 Parametres i dades referits al propi centre En aquest ultim apartat inclourem tot allb referit a ('hospital o clinica que Parametres per tot Barcelona estigui de les alineacions als vials cap endins, abarcant aspectes tint diversos Coeficient m2 construits/llit = 77 m2c/llit tom: estat actual de les tanques que delimiten el centre, estat de conservacib Coeficient m2 sbl/llit = 46 m2slllit exterior dels edificis i dels espais Iliures propis, zones d'aparcament prbpies en el mateix hospital o clinica, vials de distribucio interns del propi recinte si n'hi ha, dades i parametres referits a la situacib actual del solar i I'edifici tom sbn: superficie del solar, total m2 construits, Hombre de Ilits, i una serie de relations entre les dades interiors Como sbn: m2 construits per (lit, i m2 de sbl per (lit. 22 L'Hospital de la Santa Creu 1 St. Pau, obra de l'arquitecte Lluls Domenech i Montaner, es un dels edificis modemistes mes significatius de la ciutat de Barcelona. La seva tipologia es de pa- veilons aillats amb tunes soterranis de conne- xid, la qua] cosa ha facilitat que, per be que amb multiples ampiiacions i transformacions, hagi pogut funcionar fins a/s nostres dies. El seu so- lar es un dels que to mes possibilitats d'amplia- 66 i transformacio del centre. La Residencia Sanitaria de la Vall d'Hebron es el complex hospitalari mes important i de ma- jor capacitat de Barcelona. Esta integrada per la Ftesidencia General i els hospitals especialitzats de Maternitat, Infantil i de Trauma. Situada a la banda alta de la ciutat compleix una important funci6 metropolitana i regional. L'Hospital Clinic Provincial de Barcelona es un hospital de nivell 3 integrat en la trama de l'Eixample Cerda, del qual ocupa quatre man- sanes. La seva tipologia correspon a un hospital pavellonari en espina i, en aquests moments, es troba en fase de remodelaci6 i adaptaci6 a les necessitats sanitaries actuals. L'Hospital de la Mare de Deu del Mar era un antic hospital pavellonari d'infecciosos situat a la vora del port, al barn de la Barceloneta. Ac- tualment s'ha convertit en un hospital general, havent-s'hi constrult passos de connexi6 entre els pavellons per transformar-lo en un hospital pavellonari en espina, aixo i una ampliaci6 (Neurologic) als anys seixanta constitueixen el conjunt de l'hospital actual. L'Hospital de la Mare de Deu de I'Esperanga es troba a la banda nord del barri de Gr6cia, a prop del primer cintur6 de ronda. To una con- cepcid d'hospital modern, pero amb molt po- ques possibilitats d'ampliaci6 a causa del reduit de 1'emplagament. Donades les seves caracte- ristiques es pot considerar com a hospital de districte. L'Hospital de la Creu Roja esta situat a la tra- ma de I'Eixample Cerdi, amb una tipologia d'hospital pavellonari en espina. Sobre l'edifici original s'han anat fent successives ampliacions i reformes fins a constituir ('hospital general de nivell 2 actual. L'Hospital del Sagrat Cor es una mostra d'un hospital monobloc encaixat a la trama de f'Ei- xample Cerda. De recent creaciO i dun alt nivell tecnoldgic, forma part de la xarxa assistencial d'una mutua d'amplia difusib a Catalunya. La Quinta la Salut I Alianga, situada a 1extrem Nord de l'Eixample tocant at barri de Gracia, esta moll a prop de 1'Hospital de St. Pau. Es un centre amb molts flits i una gran densitat edifi- catbria, sense cap possibilitat de creixement a causa de la petita superficie del solar que ocu- pa. L'edifici de la Maternitat provincial forma part del complex de la Casa de Maternitat, propietat de la Diputacib Provincial, sent Punic amb us hospitalari. En aquests moments esta en Ease d'adaptacid a les directrius del Pla Directori de la institucib. L'Hospita/ de Si. Rafael es establert al costal de la Residencia de la Vall d'Hebron i tocant al segon cinturo de ronda. Antic hospital monogra- fic dependent d'un orde religi6s, ara compleix la funcio d'hospital general de nivell intermedi. " ^=q^^ Nm^Nmm ^? r+ .: ^ a La Policlinics P/at6 s'assenta al barri de St. Gervasi. Es una mostra de I'evoluci6 soferta per les antigues cliniques fins a transformar-se en un hospital general. L'edificaci6 es compon de deferents parts diferenciades pel temps, i pels estils arquitectonics, en que van ser constru!- des. _ . u_jUl.1 INF;;a.+.':.Clp URBANISTIU I ARCUIT FCTONICA HOS' TALS 23 RES,: DA INFGRI^1PCI0 _R2A'^ISTICA ' ^, AROUI 'EC TrdJIC0.. HCSPIT4L5 1-1- T-1 O O O % loll 9P O 1 0 O HOSPITIL O O 111 2. 7751 111. 1".. .1 a O r') J It 1. 71 Q Ll" ^. c uc .ME..- rroo^ ^ wErx o-i o - n.wcws . wwa ®ES .cwruaw. .^i - wurp.c. ep sFw•E.:iA^o1pr• ^' Ew.^.c. wr,^xo wx siczfi•u^ ^ ,^_sF^^•:s o. wrs eE soo ,..*z EalEw^cw wa a c s ^,' o .. r.w yu (.n.^(,o D .„ rEOron ^ O .^osci-ncs E we . rao «i.s O a i rJ®' i^ i Es v. is ^^ ..rewms © _ .o aa .sr ^ a Es^.^sw^us az uErv^S llw ^ • aEM '^+w (^ rv:SPit• ^,b lE DC 1[7 ^.L^15 La clinica Corachan esta situada al costat del primer cintur6 de ronda. En els anys setanta es va fer una ampliaci6 de la clinica primitiva que la va conduir a la capacitat actual. El Centre Medic Salus es troba a I'antic hotel La Rotunda, a la banda alta del carrer de Bal- mes. Es tracata dun edifici modernista de prin- cipis de segle en molt mal estat de conservacid exterior. No to possibilitats de creixement, ja que es un edifici entre mitgeres i ocupa pr6cti- cament el 100 % del solar. El Centre Medic Delfos s'assenta a 1'avinguda de l'Hospital Militar. La primera fase fou cons- truida als anys setanta, i recentment s'ha am- pliat la seva capacitat amb un nou edifici, for- mant el conjunt una de les cliniques privades de major capacitat de Barcelona. La Clinica Barraquer, situada al carrer Mun- taner, es un edifici entre mitgeres que segueix la tipologia edificatoria de l'Eixample. Consti- tueix uns dels centres oftamologics especialit- zats mes importants del pals. El conjunt to unes caracteristiques arquitectdniques racionalistes molt acusades. La Clinica Dexeus, situada al Passeig de la Bo- nanova del Districte de Sarria-St. Gervasi, es una mostra de les cliniques privades de nova creacib dels anys setanta. Compon un conjunt funcionalment i arquitectonicament equilibrat. La Clinica de la Mare de Deu del Remei esta situada al carrer Escorial, al barri de Gracia. Als anys setanta es va construir de nova planta for- mant el conjunt arquitectdnic actual. L'antlga ciinica del Pilar estava situada en l'emplacament del que avui ds la residencia de la comunitat religiosa. La Clinica actual esta for- mada per dues fases: la primera edificada als anys setanta, i la segona, completant-ne ei con- funt de recent creacib. La Clinica Quiron esta situada al costat del pri- mer cinturo de ronda. Configura un conjunt de gran densitat sense possibilitats d'ampliacio, i es una de les cliniques mes grans de Barcelona. La Clinica de Is Sagrada Familia toca al primer cinturb de ronda, en el barri de St. Gervasi. L`s una de les cliniques mes significatives de la xar- xa assistencial privada de la ciutat. La Clinica de la Mare de Deu de Lourdes esta establerta al bell mig del barri de Gracia, i la seva construccid s'esdevingue en dues fases. Una primera, cap als anys cinquanta, formada per un edifici de caire neoclassic, i una segona, duta a terma als anys setanta, que completa el conjunt actual. La Clinica Barceloneta , situada en el barri del mateix nom, segueix la tipologia edificatoria de la zona. En els darrers temps sha reconvertit en residencia. L'Hospital Evangelic es troba al costat del pri- mer cinturo de ronda. Als terrenys de l'antiga cli- nica es va construir, als anys setanta, el nou centre, que es el que existeix a/s nostres dies. La Clinica Figarola Pera esta situada a la Dia- gonal, ocupant un edifici entre mitgeres i diver- sos pisos d'edificis veins. Avui la clinica es es- pecialitzada, gairebe practicament, en malalts crbnics. L'Hospital de Barcelona s'esta acabant de construir a !'edifici inacabat de l'Hotel Hilton, a la Diagonal de Barcelona. Es tracta d'un hos- pital privat per a us exclusiu duna cooperativa medico-assistencial. I. 25 RE5UM INFORMACI0 URBANISTICA I AROLITECTONICA. CLINIQUES 25 RESUN INFORMACIO URBANISTICA i ARO.UITECTONI CA. CLINIQUES EN70RN UR04NI5113 OUALIFICACIO UROAN S16:4 E5T5T PLANIAMCIR 05111 CCRSEHYACO CARPCIEFISIIOUES I -A-R0 : SUP IOfAL DCU P.C 10 I M 1RAN50 20 NES K-11 5ENVPL N ' CDNS 50LAX 200 5(0 . 104143ME0IS N 1161E 201 + 1 FCA E51A1 BEN A 15705 CENOEC P SOLaR 1 _ 6 P . PB . ED II OTAL P D CLINICA APARC fA JO..ES RU0.IC5 VE RDE5 / ESF^O 3 1AM O0ECC10 . 740 COMUNIIARIS 0051.41 ENTOP11 P ,LNEIAM CONDEINAI REI•WM LIURES aiNlca Oe oOD r^ E 60 IL' 11-1 HOSPITAL F 0 PRIVAi 9, c; 04.90, N! 19 91 5250 1 1 600 7197 3C 74 51 10 _i UPLS PB. S 6 N0 B LL6 J ; ES 1 CDRACNAN - GENERAL 1 CD a aO I4N 0 .1 ]CIIA 000 ]00111 CENIRE 611011 HDIPIIAL CENTRE NEDI( PRIYaI ] i5 SI Pcss* 5143.0,, 325 2.]20 2140 11 . 29] 93 31 110 D ' CACIO 7 1`D• 4 to NO B R SALUS I GENERAL s.ws I © 1 f Es BA.A K 51-53 130 5119)01111._ 000 le LLR 3 CENTRE MEDIC HOSPITAL CENTRE MEOIC B o 0 131041 216 51 Ar Nos Pi101 IS 30, ] l6 11.100 3 . 100 20 100 33 93 51 4 l0 KtUAlS 45.16 • < EI. 19 RD B OELFOS ^ 1 ES m0I c LLN .ELI'OS GFNEML ]0 N! 151 _ ♦ I+ O ♦0♦♦ 0 1)0 CL'91C0 HOSPITAL CLiNICP PRIVAi 150 cr Mvnlener M. ]IC 50 1482 1480 10369 100 69 10 B * 70 ACIUALS 55•FB • 5 EN ND 0 q © D4RRAQUER 15R 1101001 BAPRAO'JE9 NS'IIU' IN'Sl13UI 50140 , IIC Po11(51011 ® 0 00 HC 01 Posse; d < b 9rnenor TO ACIUAL5 55.92.4 10 016 NO B LLB q Pg1vAl 125 - GENE60 9 125 2 . 490 7800 1,,.641 12 ill 199 DEAEJS 5 OEAEUS RAL M. 61 CLINICA SRA © 000 CLINICA 1-^ DERSIFi 10 11 NI ERA. HOSPTAL O'JIR 5 O 0 LLB 6 ESGLESIA 134 c+ES00001 41146 1919 1]6 PD 6 IJb I'D - 134 1221 0.401 11 11 21 q © Q DEL REMCI © O URBB2A. OEL REMEI HATE RN AL _ SU N 9 CLINICA Ne SRA O CLINIC. N] 501 04 1044041 OMq . ¢ ESQLE510 212 c4 Bolrres 99 221 212 5321 1914 16911 29 69'5 2116 q ACIUALS 45.16 . 6 13 51 D LLB DEL PILAR DEL -AR - IM2 ERNAL T CLINIC IOSPTAL Av. Yer9e MORIFerrel [T) ACTUALS SS... Lt. q 6 PRIVAi 141 _ 141 1.666 L263 1 3.61E 6 1 56 1'1 6 QUIRDN S, OUIPOH, GENERAL 511 (D It CLINICA 000 o Ilb 1 CLINICS NOSRIAL OUR ® 9 1 e 411U4 L S 25 . 16 . 1 Iq B 1 N E5GLE514 140 - cl 70rr ¢ s Pupl N!1 ILO 2116 1.316 5310 34 61 21 q 54GRADA 5041511 O © ^ © EQOre I '] SAGRAOA F MAIERNA '_ CLINICA N'_ SRA CLINICA SRA 4011 " 1 QJIR 11 10005 41 fie 10110 10 11 c- ANIIC P0'5 1] ND 0 LLD IO ESGLESIA 79 51 19 158 ,, 961 4039 60 51 20 q L_! OE LOURDES MATERIAL DE LOURDES 1 N9 312 IL CLINICA 40571111 CLINICA l+ B 1-1 II ACIUAL5 16.5 16 51 PRIVAi 112 51 Ll PeuoEas n5 86 111 3 49 349 3.139 100 10 3'I II O BARCELONEf0. GENERAL DARC [LCNEIA IB HOSPITAL ® 000 IIOSPIGL HOSPITAL 12 ) 0 ACI UAL S 55. 16 . 13 . I'D B LLB ti q PRI'lAi IOC 51 IIC ¢ me1i50 N! IS 104 1962 1.116 LESS 61 LI 19 EVANGEELIC EVANGELIC GENERAL 000 041 RICA OENSIP1CACIO ,3 CLINICS H051ITAL PRIVAI 3 51 cl N-'. M JLO 9] 405 315 E.L97 9E 26'6 4.1 q t] © * 110 1)0 NO B UR9ANA 55.16.1 FIGARDLA PERA GENERAL FIGAROLA PERA 1 SU5 OOG HOSPITAL OE 00501101 "P"AL DE 0 11 PRIYAI IC - 01090 0 04 / 0a19060 414 5304 1 660 1104410 69 105 12'80 to AC-15 35.10.1 11 NO 6 LLB FJ .ARCEL000 •E1ER01 RSR9ELUNw "' Q L3 CI H10UE5 DE ME5 BE 10190 LLIT5 n'.1 Ji;.:: n L I SE-.- --.- ^, Rmc(,-- 3!.E PARFMEiRES 3 t,'. :.C f.E55'BI LI 'Fi CES ]E L:. +.'. 3:{1 M'iE P.i{LS AMA HEC I'+ E BAf.A Mu^.H "4'+' = =R^P I 3.I,8.t '/.. OC'J PFCIO PL Ar:iA BGi^.A T I:. '. '71A UP tl4'I,: In IERNF E%'ENNA I ACC ESE '^BIL "oi 'iE5 nF i7T ^^r. L' ENTGRN T o NOSP , TALS SENSE RE[INTE Jt t, 2 . Yla LRBANA IMPO R-FM1T^: PROP I BONG E%TEPNa I ACCE55191L RAT F.4CIL CES ] "J' .--l ,jY a ]L91.2 GEUPAEIG PB 35-e3 ',. NA 0 DUES OIRECCICHS GE L'FJ: -ORN NDBPITF'_5 AMB REC INlE I 3.1'.3 . ACCESSIBILITAT DES DE TDT 1 BON4 E % TERNA -DEFICIENT 0 NJ.4 IN'F.R^ L'ENTORrI i ']A a 3te.1.3 OCUPACIO PB ^ 60'/. H Pp5Pl1.: _ 5 AM3 RELINTE N'JLA Eil EH N4 ^ BEFtEIE:,T INTERNA ^^ 1.1.1!„ ACCEES161L :-Ai FACIE UNI p ^ ^ - OI PIR [[CIONAI .^ 31.6.2 MI CONSTRUIiS / LLITS ^^• RECI r+IE 7.1.6.2: SU PER :OR A TS mtclll. NC3PI'FLS 5Er : 5E NNE.'. f,i EPN0. 3.1:.6 AC CE551 BI LITAT DI FILIL DES DE 'OiES LEfi DsRECC10N5 ^^^ ^1 7.1.6.2.2 EniRE 5's-TS m'c l1l. /J^\l 1 ^ 3.18.2 7 INFERIOR A 5U mac/ll ^ ].;. E.3 M^ SOLAR / LL!i ]'.B,3J SUPERIOR A IOC m41'.I. 3. %.. APAR CF MEN'S 3.1.2.1 ,; PAgCA NEf. T PROPI EN SUPER- FICIE ^^ ]18.12 ENiRE SC-:CO m's/I'._ -- ^"1 1 31.x.] APAFCA MENT PROPI EN Sa TE^ I ^ RRA NI ^6^ 1 3.',0 3.] INFERIGR A EV m's. 1:. I H F I ].1.2.3 APARCAMENi PROPI F.fl 5'J^ PE RFIGE I SOTERNA )11 SWAMIT Sly" 3.1.2E APA RCAMENT PROPI I EF'ERIDH Pl1BLIC YIGILAT q P 1 e1 I T.'.25 4PAR CA MENT ERT EgIGF PL9LIC i•-`^^ V IGILAT H P ANi4LISl URBANISTICA I ^i ].: s. Pnsnnlar.;"^. _^. - ^ , E^ PuHU o ExT=_ala^. ^.2 6 FnA P.LANE!^ ^ 'I' ^_ ARQUITECTONICA 3:,.4t I dI. PL --C ^' En IIIT ERIOR RECRI- _ TE aMG OCUPACIG EN FB < 25 •l. a _ - Î DEFINICIO DE CRITERIS D'ANALISI .6.2 eM'l:A,'G EII : NTERIGR REGIME IN^ IlV AL'.' A partir de la informacid urbanistica i arquitectdnica ob- S'JFI[IENi L IA CIC EXTE- ^' - RIGR tingudes i dels parametres i relations definits per cada Î ^ l -_^ centre, s'han establert una serie de criteris d'analisi sobre .fi.3 OCUPACIU P6 7yyTl' r, 11 2 MEDIC q EI Ŵ^`^ u - SAWS 1 MBT 3167 3 . 171 L8L 31921 1-1 3 .18.32 .71.1 31 G 115= 2 3!.21 31. 31 5 CENTRE H . J q 3 MEDIC -^ • nP• ^_ I C I A n M DELFUS MST 7'. 013 31923 11813 3113 3.1.3.5 3 '.+ 2 3.1.45 ]l56 31.6.1 171 4- //''''^^ CLINICA / e,/ I q N P \Ty l BaRRAOUER I 3.1.12 3 .1.5'A 315 3.1.7. 1 ]161] 31fl21 /^ 31.8.73 71'.3 1126 a1 2 2 I NSHTUT li Q LIÎ ^-I 5'XE INIC 3115 31 TI 313 i. 11813 31833 3.22 4 313 31 .5' ]16+ 111 3 CLINICA i = SRA OEL ^+F H P : LMJ I REMEI B T 111-1--- ^ I • 31.13 31.45 315:. 213.4 117.1 31032 11.32] 310.13 3113 1 31,11 21 CLINICA 1I^II J I1 11 7 FI - W SEA DEL -y 1.F ® __ J^ IL a I I^ FILAR T CP7 _ MBi 777""" J^- 118.1 310.2: 3.183 3.11.2 ]1.2 5 3133 J.1.45^ 11,5 3164D 31.71 , CLINICA • ^^ HH -LiJL I^n 1-1 OUIHUN 5 8T 31022 3183 .3 7112 11.2.4 313 3 15.5 3154 3181 .2 7152 3V1 1 F-31L3 CE LAICNAIACATI ^1 I^q^ 0 -40 r^ - $GRa D A -- P \•1rI y1.I ^ ,I a_ ^I LJ_ a! B AMILIA 1 - 31023 31.6.3.3 111.3 3' . 2.4 3132 3 . 145 315.5 3163 3171 1131 . 1 CLINFCA 1 H ® ICI 0 N: 51A OE -- r. N P: A P D D I^ .^^2_ LounUES M---"+B7 1115 +. 15 316L 3171 . 110103' 1181.3 3103.3 31.14 30.2 .6 0 CLINIC A II ^4• BARCELOMETA q ^ BT 11.24 31.15 7 . 1.5 ].1.64 117.1 71013 31.8.23 11831 711-2 q ]1.3 HOSPITAL ry 16 ^. EVANGELIC "/ Hi 31013 31823 33531 3113 3125 3111 1145 , 3156 11 ).171 CLINICA 1^1I ,^ I / / ^ 13 P E AROIA '--r4 H P ^Ly '^T)_1 ^_ q I' • ^_ P RA l 710^ ]1.7.1 . 3.1. &1.7 ]1021 7.10.73. ]4.11 31. 2.2 3.1.].3 ]. 1.5.5 -,115 .4 HOSPITAL CE BARCELONA T - q MI-1M._1•+n+BT 33 CONSIDERACIONS FINALS QUADRE RESUM DE DADES - PERCENTATGES REFERITS AL TOTAL I PARAMETRES HOSPITALS CLINIQUES PARAMETRES PARAMETRES % ocupacio Nombre % ocupacio Nombre m2 c/ll. m2 sdl, i, tilts % total m2 s61 % total m2 const. % total PB m2 c/Il. m2 sol/R. Ilits % total m2 sol % total m2 const. % total PB 1. St. Pau 1.019 16 135 . 606 35 90 . 629 17 24 83 124 1. Corachan 97 4 5.200 11 7.197 4 30 74 54 2. Residencia 2.191 32 128 . 434 33 218 . 034 40 25 100,5 59 2. Salus 325 13 2.300 5 11.293 7 93 34 7 14 20.050 5 52 . 500 10 66 53 20 3. Delfos 276 11 11.200 24 20.300 12 33 93 51 3. Clinic 990 6 100 69 10 4. Mar 411 6 27 . 500 7 30 . 326 6 35 73 67 4. Barraquer 150 6 1.400 3 10.360 5. Esperanga 280 5 5 . 403 1 14 . 893 3 59 53 17 5. Dexeus 125 5 2.490 5 14 . 641 8 72 117 19,9 6. Creu Roja 295 4 5 . 175 1 12.892 2 53 43 24 6. Remei 134 5 2.919 6 10 . 401 6 41 77 21 7. Sagrat Cor 424 6 7 . 761 2 52 . 980 10 61 124 18 7. Pilar 212 8 5.127 11 18 . 973 11 39 89,5 24,18 8. Alianga 623 9 6.006 1 , 5 39.927 7 79 64 10 8. Quiron 241 10 1.866 4 13.643 8 67 56 7,7 9. Maternitat 185 3 14.400 4 13 . 000 2 21 70 77 9. Sagrada Familia 140 6 3 . 876 8 9 . 310 5 34 66 27 10. St. Rafael 204 3 33.982 9 12 . 292 2 17 60 166 10. Lourdes 79 3 1.584 3 4.039 2 60 51 20 239 1 100 20 3,1 11. Plato 174 2,5 5 . 731 1 8.200 1,5 19 47 33 11. Barceloneta 112 4 349 1 2 . TOTAL 6.868 100 389 , 958 100 545 . 693 100 12. Evangelic 104 4 1.982 4 4.282 2 61 41 19 13. Figarola 93 4 405 1 2.497 1 92 26,8 4,3 14. H. Barcelona 414 16 5.304 11 43.470 25 69 105 12,8 TOTAL 2. 502 100 46 . 132 100 172.604 100 AGRUPACIO SEGONS CRITERIS D'ANALISI - CONSIDERACIONS FINALS ACCESSIBILITAT TRANSPORTS PUBLICS ACCESSIBILITAT DES DE LA TRAMA VIARIA El 64 % del centres estudiats, equivalent al 81 % del total de Ilits, frueixen El 80 % dels hospitals, equivalent al 90 % dels Ilits, tenen una accessibilitat d'una accessibilitat optima des de tota la xarxa de transports publics urbans, homogenia des de la trama urbana circumdant. L'altre 20 % (Hospital del Mar amb tots ells a menys de 200 m de ('hospital. La resta (Mar, Esperanga, Sagrat i de I'Esperani a) la tenen mes lineal, peril esta previst millorar-la en properes Cor i Maternitat) tenen estacio de metro a menys de 500 m per la qual cosa actuacions urbanistiques municipals. es pot cosiderar l'acces amb aquest mitja com a correcte (10 minuts a peu). El 92 % de les cliniques, equivalent al 95 % dels Ilits, gaudeixen d'una El 54 % de les cliniques, equivalent al 60 % del total dels Ilits, frueixen de bona accessibilitat des del teixit urba proxim. La Clinica Barceloneta to un ac- molt bona accessibilitat des de tots els transports publics, amb estacio de me- ces lineal considerant el conjunt del municipi (pel Passeig Nacional), i ho- tro a menys de 500 m, i la resta (Corachan, Remei, Quiron, Sagrada Familia, mogeni des de la trama urbana de la Barceloneta. Barceloneta i Evangelic), manquen d'aquest mitja de transport o el tenen a mes de 500 m, de tota manera, per tractar-se de centres amb una area d'in- APARCAMENTS fluencia mes restringida que els hospitals, es pot considerar igualment ('ac- Tots els hospitals tenen resolt mes o menys correctament el problema de cessibilitat com a bona. I'aparcament. El 45 % dels centres (Residencia, St. Pau, Sagrat Cor, Mater- nitat, St. Rafael), equivalent al 59 % dels Ilits, han solucionat el problema de SENYALITZACIO DIRECCIONAL I'aparcament amb mitjans propis, be sigui en superficie (Residencia, St. Pau, Els unics hospitals que disposen d'una bona senyalitzacio directional ex- Maternitat i St. Rafael), be sigui mixt superficie-soterrani (Sagrat Cor). terior des d'un entorn d'uns 500 m son: el Clinic i I'Esperanga, equivalent al Els unics centres que tenen els aparcaments propis correctament ordenats 18 % dels centres i al 19 % dels Ilits. La resta, o no en tenen o es insuficient son Sagrat Cor i St. Rafael . La resta de centres (Mar, Plato, Clinic, Esperarjga, per dirigir correctament l'usuari que desconeix la situacio del centre. Tots els Creu Roja i Alianga), be tenen aparcaments insuficients a ('interior del Centre hospitals amb recinte en que els edificis estan configurats com a pavellons (Mar, Plato), be confien totalment en ('exterior per solucionar el problema (Cli- ai1lats, manquen de senyalitzacio direccional interior (en els espais Iliures) per nic, Esperanga, Creu Roja i Alianga). dirigir correctament el public o la tenen insuficient (Residencia, St. Pau, St. Les uniques cliniques que han solucionat en el propi centre el problema Rafael). de I'aparcament son: el Pilar i H. Barcelona (en soterrani), i Delfos (en su- Les uniques cliniques amb una certa senyalitzacio exterior en un entorn perficie), que equivalen al 21 % dels centres i al 36 % del total de Ilits analit- immediat son: Corachan, Delfos i Quiron (23 % del total de centres, i 29 % zats. La resta de cliniques o disposen d'aparcaments propis insuficients i con- del total de Ilits). La resta no tenen cap tipus d'indicacio externa que sigui prou fien en la xarxa publica exterior d'aparcaments vigilats, o no disposen ni operativa per tal d'orientar els futurs usuaris. d'aparcament propi ni hi ha aparcaments exteriors vigilats a la zona , depenen unicament de I'aparcament al llarg dels vials de la zona. 34 TIPOLOGIES HOSPITALARIES PARAMETRES El 27 % dels centres, equivalent al 49 % dels hits (Residencia, St. Pau i Maternitat ), tenen la tipologia d'hospitai pavellonari, amb diversos edificis for- mant el conjunt arquitectonic o hospitalari. El 9 % dels centres (Esperanga), OCUPACIO SOLAR EN PLANTA BAIXA to tipologia d'hospital monobloc, amb un sol bloc edificatori, diferents algades El 45 % dels centres hospitalaris, corresponent al 56 % dels Hits (St. Pau, i entreguards. Els hospitals Clinic, Mar i Creu Roja (27 % dels centres i 24 % Residencia, Maternitat, St. Rafael i Plato), experimenten una ocupacio en dels hits) tenen una tipologia d'hospital pavellonari en espina, mentre que la Planta Baixa molt baixa (inferior al 25 %). El 27 % dels hospitals (Mar, Es- resta (Sagrat Cor i Alianga) tenen una tipologia entre mitgeres amb mes o peranga i Creu Roja), estan situats entre el 25 % i el 60 % d'ocupacio, i la menys espai Iliure sense edificar. resta (Clinic, Sagrat Cor i Alianga) experimenta una ocupacio superior at 60 %. El 50 % de les cliniques, equivalent al 56 % dels hits (Corachan, Delfos, El 50 % de les cliniques, corresponent al 55 % dels hits (Salus, Barraquer, Dexeus, Pilar, Sagrada Familia, Remei i H. Barcelona), tenen tipologia d'hos- Dexeus, Quiron, Barceloneta, Evangelic, Figarola i H. Barcelona), tenen una pital monobloc, mentre que la resta de centres tenen tipologies entre mitgeres ocupacio en planta baixa superior al 60 %, i la resta van des de Corachan i amb mes o menys espai Iliure a ('interior del solar, per trobar-se en zones de Delfos, amb una ocupacio inferior al 25 %, a una ocupacio intermedia, com gran densitat i disposar de solars petits en proporcio a la dimensio del centre. ara Remei, Pilar, Sagrada Familia i Lourdes. POSSIBILITATS D'AMPLIACIO EN PLANTA I EXTERIOR m2 CONSTRUITS PER LLIT El 36 % dels centres hospitalaris, equivalent at 53 % dels hits (St. Pau, El 27 % dels hospitals, corresponent al 54 % dels Hits (St. Pau, Residencia, Residencia, St. Rafael, Plato), disposen de prou espai Iliure no edificat per Sagrat Cor), tenen un coeficient m2 construit/Ilit superior a 75 m2, que es pot permetre l'ampliacio en plants i algada de I'edificacio, si es que ho requereixen considerar com una mitjana acceptable per les caracteristiques dels centres. les necessitats funcionals del centre. La Creu Roja, Mar, Maternitat, o be dis- La resta d'hospitals es reparteixen per un igual entre els 55-75 m2 per llit, i posen de poques possibilitats d'esponjament a ('interior del solar, o be dis- inferiors, com Clinic, Esperanga, Creu Roja i Plato, els quals els podem con- posen de solars propers destinats a equipaments comunitaris que podrien ser- siderar francament insuficients, sobretot per tractar-se la majoria d'hospitals vir, si es que fos necessari, per esponjar volumetricament els hospitals. El d'un alt nivell assistencial. Sagrat Cor i ('Alianga no tenen possibilitat ni d'esponjar-se en el propi empla- El conjunt de cliniques estudiades esta molt repartit entre els tres para- gament (a causa de la gran densitat d'edificaci6 que pateixen), ni en solars metres definits. Dexeus, Pilar, Delfos i H. Barcelona (28 % dels centres i 41 % propers destinats a equipaments, per no haver-n'hi a les rodalies. Esperanga dels Ilits), compten amb coeficients alts, de mes de 75 m2, que es pot consi- i Clinic names poden ampliar-se en solars d'equipaments exteriors. derar com a bo pel tipus de centres que son (cliniques). La resta es reparteix Un 62 % de les cliniques, amb un 65 % dels Hits estudiats, no tenen cap per un igual entre els dos coeficients inferiors, considerant les agrupades en possibilitat d'ampliaci6 ni en solar propi ni en solars veins, pel fet de tenir una el mes baix (inferior a 50 m2/ll.) com a francament insuficients (Salus, Lourdes, alta densitat d'edificacio, ocupacio i tambe pel fet de mancar de solar destinats Barceloneta, Evangelic i Figarola). a equipaments a I'entorn. La rests de centres (Lourdes, Corachan, Delfos, Remei i Sagrada Familia) poden ampliar-se o en poca quantia en solar propi m2 SOLAR PER LLIT (Corachan, Delfos, Remei , Sagrada Familia) i amb mes volum en solars an- Nomes hi ha 2 centres, St. Pau i St. Rafael (18 % dels hospitals i 19 % nexos, o solament en solars destinats a equipaments propers a la Clinica dels hits), amb un alt coeficient, aixb suposa un solar considerable referit al (Lourdes). nombre de hits, i conseguentment, la disponibilitat de molt espai Iliure. Els al- tres hospitals es reparteixen entre els altres dos indexs estudiats, els mes CONSERVACIO EXTERIOR EDIFICIS baixos, a ('inferior dels quals pertany el 55 % dels centres, que correspon als El 27 % dels centres hospitalaris, corresponent at 14 % dels hits, tenen les hospitals situats en zones urbanes denses. faganes en bon estat de conservacio i manteniment (Esperanga, Sagrat Cor, Practicament totes les cliniques, exceptuant-ne Corachan i Delfos (15 % St. Rafael). La resta d'hospitals estudiats (Sant Pau, Residencia, Clinic, Mar, dels centres i 18 % dels hits), estan situades en ('index mes baix dels estudiats, Creu Roja, Alianga i Plato), 64 % dels centres i 84 % dels Ilits, tenen les fa- per tractar-se de solars petits amb gran densitat d'edificacio. ganes parcialment ben conservades, pero en alguns d'ells (St . Pau, Mar) s'esta treballant a fi de millorar I'aspecte extern del conjunt. La Maternitat des- ESTAT DE PLANEJAMENT cura molt I'estat de les faganes, i fa temps i temps que no ha patit cap tipus El 9 % dels hospitals, equivalent al 4,2 % dels Hits (Creu Roja), tenen Pla d'intervencio de millora i manteniment. Especial aprovat. Clinic, Mar, Esperanga i Plato (36 % dels centres i 27 % dels El 92 % de les cliniques, corresponent at 84 % dels Ilits, tenen les faganes hits) tenen plans especials en estudi, o be individuals per al centre o englobats en bon estat de conservacie. El Centre Medic Salus necessita una acci6 coor- en entorns mes amplis. La Maternitat no to Pla Especial pero si to Pla Directori dinada del conjunt per a la restauracio de I'edifici, ja que es tracta d'un edifici aprovat per la Diputacio Provincial. La Residencia, Sagrat Cor, Alianga i St. catalogat. L'Hospital Evangelic to les faganes molt ennegrides a causa de la Rafael no tenen pla especial aprovat ni en estudi. contaminaci6, i perque aquestes son fetes de totxo manual molt por6s. El 23 % de les cliniques, equivalent al 27 % dels hits (Pilar, Quiron i Bar- celoneta), tenen Pla Especial aprovat, be individual del centre, be englobat en plans de mes amplitud. La resta no en tenen , ni en estudi ni aprovat. 35 ESTRUCTURA URBANISTICA DELS EQUIPMENTS HOSPITALARIS EL TERRITORI DE BARCELONA L'analisi del Mapa Hospitalari existent mostra una tendencia a l'agrupacio dels equipaments hospitalaris segons eixos viaris Llevant-Ponent. El territori de Barcelona es reduit, la seva extensio es de 97,02 km2 i ocupa una part del Pla situat entre el massis de Collserola, la linia de la costa i els Descripcio dels eixos: Nombre Ilits dels rius Besos i Llobregat. Centres m2 sdl m2 construits Ilits La forma del territori es sensiblement rectangular d'11 x 9 km, Ileugera- ment inclinada i de que sobresurten la muntanya de Montjuic al sud-oest i els Eix Litoral 411 27.500 30.326 turons del Putget, el Carmel, la Rovira i la Peira al nord-est. Hospital del Mar Clinica Barceloneta 112 349 2.329 I it l'II!IP Illill,ll, (523) (27.849) (32.565) Eix Diagonal Clinica Figarola Pere 93 405 2.497 Hospital Clinic Provincial 990 20.050 52.500 Hospital Sagrat Cor 424 7.761 52.980 Casa Provincial de Maternitat 185 14.400 13.000 (1.692) (42.616) (120.977) LA XHUP I LA SEVA LOCALITZACIO ill ^ !',, III'. IIIP,IUIII(!I^!^I^II^II^IIiIG PER COMPLETAR La Xarxa d'Utilitzacio Publica de la Ciutat de Barcelona la componen 11 ' I CINTURd PER COMPLETAR hospitals amb una capacitat de 6.969 Ilits. L'estudi compren 24 centres hospitalaris amb una capacitat de 8.987 Ilits. DIAGONAL : CONSOLIDADA D'aquests 24 Centres Hospitalaris, 22 estan situats per sobre de la Gran Via, dins d'un rectangle de 4 x 3 km, es a dir, que en aquest espai es con- I.ITORAL : PER COMPLETAR centra el 94 % dels Ilits de la ciutat. Eix 1r. Cinturo Hospital Sta. Creu i St. Pau 1.091 135.606 90.629 Creu Roja 295 7.175 12.892 Quinta de la Salut I'Alianga 623 6.006 39.927 Clinica Mare de Deu del Remei 134 2.919 10.401 Clinica Quiron 241 1.866 13.642 Hospital Evangelic 104 1.982 4.282 Hospital de I'Esperanga 280 5.403 14.983 Clinica Sagrada Familia 140 3.876 9.310 Clinica Corachan 97 5.250 7.197 PROCES DE FORMACIO I CRITERIS D'AGRUPACIO (3.005) (170.083) (203.263) De I'explicacio del creixement de la ciutat segons un model d'anelles con- Eix 2n. Cinturo centriques, podem concloure'n com, inicialment, els centres hospitalaris se si- Ciutat Sanitaria de la tuaven a la periferia: Vall d'Hebron 2.191 128.434 218.054 Hospital de Sant Rafael 204 33.892 12.292 Corona de la Ciutat Vella: Hospital del Mar. (2.395) (162.326) (230.346) Corona de I'Eixample Cerda: Hospital de la Sta. Creu i St. Pau, Eix Via Augusta Hospital Clinic i Maternitat. Clinica Barraquer 150 1.480 10.360 Corona del creixement dels anys sei- Clinica Mare de Deu del Pilar 212 5.127 18.973 xanta: Residencia de la Vall d'Hebron. Policlinica Plato 174 5.731 8.200 Institut Policlinic Dexeus 125 2.490 14.641 Posteriorment a la formacio de les successives corones, els centres hos- pitalaris han seguit altres criteris d'ocupacio, (661) (14.828) (52.174) 36 ^^. -- ^ ^ ^,_^ ^ ^ r T-^ -te r`^_^_r^ r.r^n^r-^^ _^-^ m ^ 7 I I I I I ^ ^ 1 1 ^ ^N 41 1 1 1 1 1 ,tl ^ - ;4.; ^- 14. ; P T T- V7T-r-T-T7-T--T-FT7-T--r^iL--l-e I-- t I I I I 'rT 7 1 T- F- 0 CLINIOUES 1 •BO I111a1 I LLINICd LOAALHAN ] LENTPE MEDIC SALUS CENTRE MEDIC DElFOS I HUSPITAL DC SAHi PA1t 6 CLINICA BAR AAOUEA ^ NESIOENf. IA pf le vatl D'IIC DRON 5 INSTITVT POLICLINIC DE %EUS 3 VIpSPITAL CIINIC PAOVInLIaI 6 CLINICA n.SRA DEl REMEI HOSPITAL DM M T LIINICA ry. SPA pEl PILAA 5 HUSPITAL UE l' ESPf pAnt;A B GLINICA OVIROn Q CPEU POl• 9 CLINIC• $ fi DA FAMIL IA i HOSPITAL SAGRAT COR Ip CLINICA N .SRA DF LOURDES tl UplryT• pf LA SAIUp l AI IANCA II CLINICA DARCELONETA 9 CASd PROVINCIAL DE MAT ERNITeT T^ HOSPITAL EVANGELIC t0 /IOSPITAI DE SANT RAfA[L 13 CLINICA FIGAiIOLA PERA 11 POLICLINICA DI ATO Eixos d'agrupacid defs equipaments hospitalans. Eix Hospital Militar Caracteristiques de /es agrupacions Centre Medic Salus 325 2.300 11.293 a) En els eixos del Litoral, 1 r. Cinturd i 2n. Cinturo es troben 17 dels 24 cen- Centre Medic Delfos 276 11.200 20.300 tres: dos centres de tercer grau i practicament tots els hospitals, a mes Clinica Mare de Deu de Lourdes 79 1.584 4.039 d'algunes cliniques. b) Els eixos de major connectivitat (35.632) urbana: 1 r. i 2n. Cinturd (580) (15.084) son els que su- porten un Hombre de centres mes gran i major capacitat de Ilits. Cada eix edif. to un centre de grau 3 i I'index d'edificabilitat mitja se situa entre 1 i 1,5 Resum dell eixos prom. m2Um2s. Eix Litoral 523 27.849 32.565 (1,16) c) Els eixos interiors: Diagonal, Via Augusta i Gran de Gracia-Hospital Militar Eix Diagonal 1.692 42.616 120.977 (2183) son els de major edificabilitat osciNlant entre 2,3 i 3,5 m2Um2s, resultat de Eix 1 r. Cinturo 3.036 170.083 203.263 (1,19) I'ocupacid de peces internes al creixement en corones i ocupant finques Eix 2n. Cinturd 2.395 162.326 230.346 (1149) de menor dimensid a les situades a la periferia. Eix Via Augusta 661 14.828 52.174 (3,50) Recomanacions Eix Hospital Militar-Gran - Possible formacid d'Eixos Hospitalaris. de Gracia 680 15.084 35.632 (2,36) - Intercomunicacid dels Eixos. 37 E S T R U C T U R A S A N I T A R I A SISTEMA D'ACCESSIBILITAT ALS CENTRES el 51 % dels Ilits, pero molt irregularment distribuits, formant dos conjunts HOSPITALARIS DE BARCELONA de gran proximitat i gran densitat hospitalaria: St. Pau, Alianga i Creu Roja, per una bands, i Clinic i Sagrat Cor, per I'altra. DENSITAT DE POBLACIO I CAPACITAT HOSPITALARIA En la zona de densitat mitja (200-300 hab. ha.) hi trobem nomes el 12 % dels centres de la xarxa publica, amb nomes el 12 % del total de Ilits, exis- Densitat de poblacio tint grans zones de densitat mitja de poblacio sense cap centre hospitalari. Per tal de resumir graficament les densitats de poblacio del Municipi de En la zona de densitat baixa hi trobem el 28 % dels centres i el 40 % dels Barcelona, hem considerat tres graus de mes a menys, segons I'esquema Ilits. Aquesta desproporci6 entre nombre de Ilits i nombre de centres (en seguent: %) es deguda a la Residencia Sanitaria de la Vail d'Hebron (2.191 Ilits), la resta correspon a la Maternitat Provincial (Hospital especialitzat) i a Densitat alta. S'ha considerat la zona de mes alta densitat de poblacio la ('Hospital de St. Rafael, contigu a Ia Residencia. compresa entre 300/400 hab. ha, hi son englobats: Casc Antic, Eixample, Poble Sec, Gracia i Guinardo, i la part alts de St. Gervasi, fins a la Plaga de la Bonanova. ISOCRONES Densitat mitja. Correspon a una densitat entre 200/300 hab. ha., practi- cament 6s una zona concentrica a la primera que compren: Passeig Zona Les isdcrones dels diferents centres hospitalaris s'han calculat de 30 mi- Franca, Sants, Les Corts, Sarria, Pedralbes, la part alta de Gracia i Gui- nuts amb transport public (metro), ja que aquest es el mitja de transport mes nardo, Horta, part de Nou Barris, costat Est d'Avg. Meridiana i St. Marti. usual a la ciutat i el que permet fer mes combinacions de recorreguts amb el Densitat baixa. Es una zona amb una densitat de menys de 200 hab. ha, minim temps. i es correspon amb les zones residencials de Sarria-Pedralbes, la part alta Les isocrones considerades han estat les dels segUents hospitals per en- del Passeig de la Bonanova, Zona Franca i tot el peu de muntanya sota globar aquestes les dels altres: la carretera de les Aigi es, fins a la trama urbana de densitat mitjana de- finida anteriorment. - Residencia Sanitaria de la Vail d' Hebron Les tres zones formes unes faixes irregulars pero concentriques al voltant - Hospital Clinic. de I'Eixample i Casc Antic, que son les de densitat mes alta. - Hospital de Sant Pau. - Hospital del Mar. Capacitat hospitalaria Superposant-ho al planol de les densitats de poblacio definides anterior- En el planol adjunt les isocrones s'han superposat als limits de la trama ment s'ha grafiat la situaci6 dels diferents hospitals de Barcelona amb la seva urbana. capacitat (nombre de Ilits) corresponent. D'aquesta superposicio, en podem Com es pot veure, la superficie de trama urbana sense cobrir per les iso- extreure les seguents afirmacions: crones es molt petita, pert aixo no significa que I'estructura hospitalaria actual sigui Ia mes idonia, sing que a traves dels transports publics quasi tota la po- En la zona de densitat alta de poblacio, s'hi troben el 54 % dels centres i blacio to acces a un centre hospitalari o altre. Densitat de poblacio - Capacitat hospitalaria. Nivells d'accessibilitat - isdcrones. 38 AREES DE COBERTURA TEORICA HOSPITALARIA Com a conclusi6 d'aquesta fase, podem establir els seguents punts: Donada la irregular distribuci6 de centres hospitalaris de la xarxa d'utilit- 1) El total de flits en hospitals de la Xarxa d'Utilitzaci6 Publica (XHUP) es Barcelona de 1.752.627 habi- zaci6 Publica al municipi de Barcelona, en aquest planol s'ha intentat repre- de 6.899 Ilits, que per una poblaci6 de coeficient de 3,93 Hits x 1.000 habitants considerat sentar els diferents nivells tebrics de cobertura (sobre la poblaci6) de cada tants, ens d6na un les arees amb cobertura hospitalaria o sense. com a optim i correcte si tenim en compte que part d'aquests hits son centre, per determinar aixi aquestes arees de cobertura de cada hospital s'han tingut utilitzats per gent de ['area metropolitana, comarca, provincia i fins i tot Per determinar determinades superspecialitats que nomes es en compte els seguents punts de partida: comunitat aut6noma en troben en hospitals de nivell 3 de Barcelona. del seu entorn. 2) Considerant les arees de cobertura tebrica dels diferents hospitals ana- La densitat de poblacio habitants flits malalts aguts). litzats, veiem que les zones amb gran densitat de centres tenen co- La consideraci6 de 3 flits x 1.000 ( cobertura a causa Determinaci6 de la superficie coberta per cada hospital segons Ia densitat bertures multiples, mentre que d'altres queden sense entorn. de no tenir cap hospital en la seva zona immediata, pal-liant-se aquestes de poblacio del seu nivell (Clinic, Sant Pau , Residencia ) nomes s ' ha tingut deficiencies, millorant I'accessibilitat als centres concentrats mitjangant En els hospitals de 3 la resta correspon a una adequada xarxa de transport public que fa que, a aquestes zones, en compte el 60 % dels Ilits per la consideracio que hi accedeixi mes poblacio en demanda d'assistencia hospitalaria que pacients de fora del municipi. la que li pertocaria tenint en compte I'entorn immediat de cada hospital, nivell 2, a nivell urba es consideren com a hospitals Una vegada grafiades sobre el planol les arees de cobertura s'observa una sobretot els de que superposici6 de les mateixes en determinades zones i una absencia de co- de Districte arreu del m6n. bertura en altres, per tant es poden definir 5 tipus de cobertura diferents: 1) Arees sense cobertura hospitalaria, corresponents a zones allunyades geometricament dels centres assistencials. 2), 3) Arees amb cobertura d'un o dos centres, les primeres corresponen a zones properes a un centre, i les segones a zones que cauen dintre del radi d'influencia de dos hospitals. 4) Arees amb cobertura de mes de dos centres, corresponen a zones amb gran densitat hospitalaria i amb gram proximitat fisica entre centres. 5) Arees amb cobertura d'hospital especialitzat, aquestes arees estan en la zona de cobertura d'un hospital especialitzat (Maternitat Provincial), per6 els manca la cobertura d'un hospital de nivell 2, per considerar-se adequadament coberts. A la vista de les diferents arees de cobertura hospitalaria grafiades s'ob- serven tres zones amb cobertura multiple de diversos hospitals cadascuna- 1) Zona de la Vall d'Hebron (Residencia, Sant Rafael). 2) Zona de I'esquerra de I'Eixample (Clinic, Sagrat Cor). 3) Zona de la dreta de I'Eixample (St. Pau, Alianga, Creu Roja). Arees de cobertura tedrica hospitalaria. A part d'aquestes tres zones d'elevada cobertura, n'hi ha d'altres amb un nivell de cobertura intermedia que correspon a ('Hospital del Mar i al de I'Es- peranga, i amb un nivell de cobertura especialitzat (Maternitat Provincial). Les diferents arees de cobertura dels hospitals de Barcelona ens delimiten uns espais urbans sense cap cobertura hospitalaria (cobertura geometrica, sense tenir en compte les isbcrones) que corresponen a les arees de: Sarria- Pedralbes, Les Carts, Zona Franca i Passeig Zona Franca, Poble Sec, part central de I'Eixample, St. Marti, St. Andreu i part de Nou Barris. Part d'aquestes arees sense cobertura geometrica poden quedar cobertes per les isbcrones corresponent als transports publics, perb la cobertura de poblacio de les isocrones de 30 minuts es molt superior per cada centre a la que Ii correspondria a la del seu entorn calculat sobre la base de 3 flits de malalts aguts per 1.000 habitants. 39 L'ACTIVITAT SANITARIA A BARCELONA QUADRE 2 . Nombre de trastorns crbnics declarats en I'enquesta de salut de 1986 (totes les edats). Taxes per 1.000 persones.* MORBIDITAT A BARCELONA Tipus de transtom Taxa per 1000 pers. Artrosi 190 A tots els paisos occidentals, a mesura que ha anat disminuint la mortalitat, Trastorns de la circulaci6 105 aquest indicador ha anat perdent forga a I'hora d'informar-nos sobre la salut Allergies 102 de la poblaci6. Actualment, i cada cop mes, hem d'atendre a Ia morbiditat, Mal d'esquena crbnic 71 com tambe a la qualitat de vida. Ara be, a diferencia de la mortalitat, no hi ha Migranyes 68 una unica mesura de la morbiditat. Les persones patim diverses malalties i Pressi6 alta 63 trastorns al Ilarg de la vida, algunes de manera simultania, i el seu coneixe- Diversos 62 ment des d'una bptica poblacional esta directament relacionat amb el concepte Bronquitis i/o asma 55 de morbiditat. Problemes nerviosos /depressions 55 L'indicador classic de morbiditat percebuda es el nombre de dies de Ilit en Morenes , fistula 46 les dues setmanes anteriors a I'entrevista que les persones fan per motiu de Sordesa 46 salut. En el Quadre 17 es presenten les taxes de morbiditat, globals i espe- Altres 97 cifiques segons quatre grups d'edat Pot observar-se tambe que, pel conjunt TOTAL 1.257 de la poblaci6, un 6,2 % de les persones han fet algun dia de Ilit durant les dues setmanes anteriors a la realitzaci6 de I'entrevista que ens ofereix aquesta ' No s6n trastorns excloents; una persona pot declarar mes d'un trastorn fins a un maxim i nformaci 6. de nou trastorns. Font: Elaboraci6 prbpia. Resultats provisionals Enquesta de Satut 1966. Un segon indicador de morbiditat percebuda es el percentatge de persones que declara patir algun dels trastorns crbnics que figuren a la Ilista de I'en- questa de salut. t`s evident que el grau de gravetat dels diversos trastorns pot ser ben diferent, perb aquest indicador ens ofereix una idea de la prevalenga QUADRE 3. Taxa de visites mediques segons motiu (CIE-9). (Nombre de vi- de les malalties tal i com la poblaci6 les viu i les coneix. Hi ha un sites per cada 1.000 habitants i any) (Pacients no hospitalitzats). 52,9 % de persones que pateixen una o mes malalties. Aquest percentatge Motiu Taxa/7.000 varia de manera creixent amb I'edat, arribant fins a un 86,4 (CIE-9) % en el grup de persones de 65 o mes anys. Les diferencies per sexes son les mateixes que M. Infeccioses 987 en el cas dels dies de Ilit: mes patologia per a les dones en tots els grups Neoplasties 159 d'edat excepte en el primer (de 0 a 14 anys). Es declarers un total de 1.257 M. Endocrines i nutrici6 175 trastorns crbnics per cada 1.000 persones, el que significa que la gent que en M. de la Sang 45 pateix, to com a mitjana 1,25 transtorns (Quadre 2). Trastorns mentals 61 M. del S . Nervi6s 36 M. del S . Circulatori 615 M. del S. Respiratori 2.308 M. del S . Digestiu 577 QUADRE 1 . Nombre de persones que han fet Ilit durant les dues setmanes M. del S . Genito - Urinari 220 anteriors a I'entrevista, segons edat i sexe (taxa per 100 habi- Embaras/Part i M . Ostetr. 30 tants). M. de la Pell 691 Grup d'edat Homes Dones M. del S . Mtisculo - Esquel. 546 0-14 8,9 8,6 Anomalies congenites 15-44 3,5 5,2 Patologia perinatal 45-64 3,5 7,0 M. Mal definides 501 > 65 7,6 8,4 Accidents/Lesions/Viol. 266 TOTAL 5,3 6,9 Classificacid Suplementaria 45 TOTAL 7.591 Font: La salut a Barcelona, 1986_ Ajuntament de Barcelona. Font: Elaboraci6 prbpia. Resultats provisionals Enquesta de Salut 1986. Una altra manera d'aproximar-nos als patiments de la poblaci6 es tenir en compte quins s6n els motius de salut que fan que visitin el metge. Al Quadre 3 apareixen els motius de salut, classificats en els grups de la CIE-9. Entre aquests, hi destaquen el grup de les malalties respiratbries (2.308/1.000 per- sones) i el de les infeccioses (987 visites per cada 1.000 persones). 40 VISITES MEDIQUES EXTRA-HOSPITALARIES Del total de visites declarades, un 48,4 % han estat realitzades per metges generalistes, un 11 % per pediatres i un 4,6 % per odont6legs; la resta han El nombre de visites mediques en les dues setmanes anteriors a I'entre- estat realitzades per metges especialistes (vegeu Quadre 6). vista es la base per calcular el total anual de visites mediques extra-hospita- Pel que fa al motiu de les visites mediques declarades, el primer Iloc cor- laries (vegeu Quadre 4). respon a les malalties del sistema respiratori, les quals han estat responsables del 30,4 %, seguides de les malalties infeccioses, les quals han ocasionat un QUADRE 4 . Nombre de persones que declaren alguna visita medica durant 13 % de les malalties declarades. Amb molta menys importancia quant a la les dues setmanes anteriors a I'entrevista, per edat i sexe. frequentaci6, segueixen les malalties de Ia pell, les del sistema circulatori i les del sistema digestiu (vegeu Quadre 3). Grup d 'edat Homes Dones La satisfacci6 de l'usuari respecte de les visites realitzades depen de ma- 0-14 18,8 18,5 nera clara del seu caracter institucional, especialment pel que fa ales visites 15-44 10,2 16,5 insatisfact6ries (vegeu Quadre 7). No s'ha de perdre de vista per6 que la re- 45-64 13,5 24,1 laci6 cost real per malalt/servei que se li ofereix, es tant desproporcionada a > 65 24,1 28,7 favor del servei que aix6 desdibuixa el resultat d'aquest tipus d'analisi. TOTAL 14,9 20,4 Font: La Salut a Barcelona, 1986. Ajuntament de Barcelona. QUADRE 7. Satisfacci6 de la visita medica segons el tipus d'instituci6 (pa- Segons aquestes dades, observem que com a mitjana cada ciutada es cients no hospitalitzats). visitat per un metge 7,6 vegades ['any. Per altra banda, si es to en compte Metge MGtua Mtitua que en un estudi previ vam trobar I'existencia d'una infradeclaracio de les vi- Insalud Total Part. Obl. Vol. sites mediques del 15 % podriem establir la xifra provisional de 8,7 visites mediques per persona i any a Barcelona (8,7 x 1.769.014 = 15.390.421 vi- Molt satisfactoria 31,2 69,5 36,4 57,0 40,3 sites mediques/any). Satisfactdria 34,2 17,9 31,8 30,9 29,7 Pel que fa al caracter institucional de les visites realitzades, el 58,3 % han Acceptable 26,2 10,5 27,3 11,8 20,2 estat a carrec de I'SS, el 18,4 % a carrec d'un metge particular i el 13,2 % Insatisfact6ria 5,0 1,1 - - 1,4 d'una mtitua voluntaria. Respecte ales mateixes dades de ['any 1983, el canvi Molt insatisfact6ria 2,0 - 4,5 1,4 1,9 mes important es ['augment en la proporci6 de visites de I'SS i la disminucio Font: La Salut a Barcelona, 1986. Ajuntament de Barcelona. de les visites de metges particulars. Aquestes han passat de representar el 25,8 % de totes les visites realitzades en I'enquesta de 198:5 a un 18,4 % en I'actual estudi (Quadre 5). QUADRE 5. Caracter institucional de les visites mediques (patients no hos- pitalitzats). PATOLOGIA HOSPITALARIA Institucio La patologia hospitalaria es directament indicativa de la demanda atesa i 18,4 per tant dels recursos necessaris en la situaci6 actual. Particular 58,3 Per als homes, les principals causes d'hospitalitzaci6 son les malalties di- Seguretat Social Mutua Obligat6ria 4,3 gestives (12.352 ingressos al 1985), les respirat6ries (10.354) i les circulat6- 13,2 ries (8.872) (vegeu Quadre 8). Per ales dones, les causes mes importants Mutua Voluntaria 1,7 s6n el part (12.562), les genito-urinaries i les digestives (9.688) (vegeu Qua- Altres consta 4,1 dre 9). No Una part molt important de I'activitat hospitalaria es de tipus quirbrgic. Mal- Font: La Salut a Barcelona, 1986. Ajuntament de Barcelona. grat que no tenim dades recents de la patologia quirurgica atesa als hospitals, Si que disposem de les dades del Mapa Sanitari de Barcelona corresponents QUADRE 6 . Tipus de metge que realitza les visites mediques (patients no al periode 1981-1983. Per aquest estudi sabem que a ['any es practiquen, hospitalitzats). aproximadament, per cada 100.000 dones 184 cesaries i 270 histeroctomies; per cada 100.000 homes, 86 prostatectomies, i per al conjunt de la poblaci6 Tipus metge (per cada 100.000 habitants), 157 apendicectomies, 92 colecistectomies, 65 Metge General 48,4 operacions de varius i 105 interventions per hernies abdominals (vegeu Qua- Pediatre 11,0 dre 10). La frequencia amb que Ia poblaci6 de Barcelona es intervinguda qui- Dentista 4,6 rurgicament resulta propera a la d'altres paisos europeus, i clarament inferior Psiquiatre 0,1 a la de paisos com els EUA o el Canada. En conjunt, un 45 per mil dels ha- Altres 35,1 bitants de la ciutat se sotmet a alguna intervenci6 quirurgica al cap de I'any, Font: La Salut a Barcelona, 1986. Ajuntament de Barcelona. i I'edat mitjana de les persones intervingudes es de 35,3 anys. 41 Del 40,6 % d'altes de residents de fora de la ciutat, aproximadament la QUADRE 8. Ingressos per 100.000 hab. segons grup diagnostic (CIE-9) i edat. meitat son de ('Area Metropolitana (19,8 %). Aixo representa que el 41 de cada DIAGNOSTIC HOMES GRUPS D'EDAT mil habitants d'aquesta area utilitza els hospitals de la ciutat de Barcelona. Si <1 a. 1-4 5-14 15-24 25-44 45-64 65 + Total assumim que la frequentaci6 en I'Area Metropolitana As la mateixa que la de Infecci6s 938,14 599,62 254,64 228,01 93,55 327,95 203,34 247,57 Barcelona-ciutat, resultara que el 43,6 % dels ingressos dels residents Tumors 0,00 90,38 85,84 68,85 215,20 1.061,81 2.914,95 650,75 d'aquesta area es produeixen a la ciutat de Barcelona (vegeu Quadre 11). Endocri 0,00 46,29 54,10 82,91 75,57 133,83 287,41 107,18 La distribucio percentual de les altes segons el nivell assistencial de ('hos- Sang 0,00 103,61 15,15 54,78 38,25 50,49 149,95 54,91 pital es molt semblant entre residents i no-residents a la ciutat. Aquest feno- Trast. Mentals 0,00 0,00 0,00 136,22 202,30 100,49 85,20 107,78 men, que resulta sorprenent, pot explicar-se pel fet que a la ciutat es d6na Sist. Nervi6s 329,90 418,85 253,92 128,81 391,70 593,16 1.464,29 489,02 una alta utilitzaci6 del nivell 3 per problemes de salut que corresponen a nivells Circulatori 216,49 178,56 15,15 101,42 332,71 1.872,13 4.624,61 1.059,00 assistencials inferiors. Sembla logic pensar que la distribucio de les patologies Respiratori 1.164,95 2.649,79 1.134,72 325,73 613,35 1.090,73 3.941,88 1.235,87 ateses dins del nivell 3 ha de ser diferent entre els residents i els no-residents Digestiu 2.618,56 958,95 632,64 792,86 1.192,60 2.125,57 3.170,55 1.474,87 Genito-urinari 546,39 1.161,77 1.012,80 305,74 425,80 883,86 2.892,23 915,50 (vegeu Quadre 12). Pell 0,00 19,84 73,58 338,32 276,95 173,54 135,18 196,00 Osteo-muscular 443,30 123,45 308,03 430,12 562,66 638,75 402,14 475,65 Ingressos per 1.000 habitants per Iloc de residencia. Congenites 793,81 529, 08 288 ,55 42,20 17,05 0,00 0,00 QUADRE 11 . 96,80 Perinatal 5.876,29 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 68,04 Lloc de residencia Taxes/1.000 hab. Mal definits 845,36 425,47 268,35 430,86 464,51 750,03 1.547,22 612,80 Barcelona-ciutat 93,41 (+-0,01) Traumatismes 938,14 617,26 333,27 1.074,92 758,51 654,93 1.285,60 763,79 Area Metropolitana (menys Barcelona-ciutat) 40,74 (+-0,02) QUADRE 9. Ingressos per 100.000 hab. segons grup diagnostic (CIE-9) i edat. Provincia de Barcelona DIAGNOSTIC DONES GRUPS D'EDAT (menys Area Metrop.) 10,76 (+-0,02) <1 a. 1-4 5-14 15-24 25-44 45-64 65 + Total Catalunya 8,49 (+-0,02) Infecci6s 1.527,88 194,90 26,71 100,17 101,14 20,54 173,03 99,68 (menys prov. Barcelona) Tumors 0,00 16,24 95,41 277,58 440,89 946,13 1.506,58 644,59 Entre 0 s'indiquen els intervals de confianga. Endocri 240,10 0,00 16,03 115,47 200,96 247,33 602,23 229,72 Font: Elaboraci6 propia. Enquesta d'Altes Hospitalaries, 1985, Sang 0,00 0,00 161,05 56,59 0,00 80,07 133,15 72,45 Trast. Mentals 0,00 0,00 0,00 146,05 79,68 48,21 89,22 66,74 Sist. Nervi6s 43,65 631,09 377,05 229,40 350,70 496,33 1.187,56 518,00 QUADRE 12. Distribuci6 percentual dels ingressos segons nivell de ('hospital Circulatori 0,00 48,72 5,34 9,94 541,15 896,67 2.690,08 796,16 per Iloc de residencia. Respiratori 1,047,69 2.122,97 1.051,78 479,45 313,04 463,22 1.294,35 726,73 Digestiu 1.113,17 740,14 622,06 595,68 945,26 1.163,70 1.850,61 1.042.89 Lloc de residencia Genito-urinari 425,62 201,86 114,49 962,73 2.268,80 1.743,03 1.142,27 1.352,59 Nivell Area Metro- Provincia Resta Embares 0,00 0,00 0,00 2.467,62 6.673,29 29,76 4,06 1.997,17 Hospital Barcelona politana' Barcelona2 Catalunya3 Resta Pell 76,39 64,97 33,58 237,05 242,55 96,42 77,05 138,54 Nivell 1 2,1 6,6 2,1 0,8 0,4 Osteo-muscular 229,18 64,97 216,77 377,75 445,27 646,41 721,86 479,46 Congenites 76,39 255,22 13,74 29,82 0,00 12,58 0,00 21,96 Nivell 2a 7,4 12,6 7,3 4,3 6,7 8,8 Perinatal 5.413,07 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 53,39 Nivell 2b 17,9 12,6 18,6 16,7 Mal Definits 229,18 707,66 300,73 488,63 877,83 486,27 1.262.58 688,08 Nivell 3 40,3 39,1 38,8 42,4 27,8 Traumatismes 556,59 243,62 356,45 636,21 283,27 464 ,89 1.888 ,46 646,42 No acreditats 32,3 29,1 33,1 35,7 56,4 1. Area Metropolitana: A.M. menys Barcelona-ciutat. QUADRE 10 Intervencions quirbrgiques en diversos paisos i Barcelona (per 100.000 hab.) 2. Prov. Barcelona: P. Barcelona menys A.M. 3. Resta Catalunya: Catalunya menys P. Barcelona. TIPUS Pai'sos Canada EUA Anglaterra Barcelona Font: Elaboraci6 propia. Enquesta d'Altes Hospitaliries, 1985. O'INTERVENC16 Baixos (1974) (1975) Gales (1973) (1981) (estim.) Apendicectomies 169 171 132 194 157 Cesaries 73 275 304 155 184 FREQUENTACIO EN ELS HOSPITALS DE BARCELONA Colecistectomies i/o co- a) Internament lecistomies 144 393 191 62 92 La frequentaci6 hospitalaria de ('any 1985 pels residents a Barcelona va Flebectomies i/o op. di- ser de 93,41 ingressos per mil habitants. Aixo suposa un augment substancial verses 83 82 42 47 65 respecte a ('any 1981, en club la taxa era de 83,2. De totes maneres, continua Hernies 179 238 244 140 105 sent baixa si la comparem amb la frequentaci6 de paisos europeus corn Ale- Histerectomies 346 614 549 234 270 manya (181 ingressos per mil habitants), Franca (113) o Italia (160). Prostectomies 149 269 218 91 86 Les dones de la ciutat son hospitalitzades mes sovint (97,3 per mil) que 42 En fer comparacions amb altres indrets, ens trobem que Barcelona que se QUADRE 18. Distribuci6 percentual dels ingressos als hospitals generals de la Xarxa Hospi- talaria d'Utilitzaci6 Publica situa en un nivell intermedi; pel que fa a la frequentaci6 anual dels serveis (XHUP) per cada un dels districtes municipals (que- incrementat fortament index. den exclosos els ingressos aquest a d'altres hospitalaris s'esta hospitals). d'urgencies Districles V. d'Hebron H. Clinic St. Pau Alianga S. Cor H. del Mar 0. Roja Esperanra St. Rafael Platd TOTAL Ciutat Vella 8,3 29,1 8,6 3,9 2,0 37,6 2,0 5,2 1,0 2,5 100% Eixample 7,0 33,3 22,0 9,9 11,2 4,0 5,0 3,5 1,6 2,5 100% Sants-Montjuic 4,5 62,5 3,6 6,6 7,9 5,8 4,0 2,3 1,0 1,8 100% Les Cons 0,0 62,0 6,4 5,3 16,3 0,9 1,2 4,0 1,5 2,3 100% Sarria-St. Gervasi 10,9 33,7 13,3 4,6 6,4 9,5 5,3 10,2 2,4 3,7 100% Gracia 10,5 6,6 33,0 13,0 3,2 5,7 7,1 15,2 1,6 4,2 100% Guinardb 34,6 6,7 25,7 16,8 0,0 2,7 3,3 4,6 4,6 1,0 100% Nou Barris 55,8 4,7 13,4 4,9 0,6 3,0 2,8 5,0 8,5 1,3 100% Sant Andreu 26,4 12,2 31,4 6,9 2,3 1,6 5,4 3,4 8,5 1,8 100% Sant Marti 8,6 5,5 37,7 9,5 2,0 23,9 8,0 2,7 0,6 1,4 100% Font: Elaboraci6 propia. Enquesta d'Altes Hospilalaries, 1985. QUADRE 19 . Distribuci6 percentual dels ingressos dels residents a Barcelona segons distric- tes municipals per a cada un dels hospitals generals de la Xarxa Hospitalaria d'Utilitzaci6 Publica (XHUP).* Districtes V. d'Hebron H. Clinic St. Pau Allanga S. Car H. del Mar C. Roja Esperanga St. Rafael Platd Ciutat Vella 4,9 12,7 4,1 4,5 4,2 36,1 4,2 10,7 3,3 12,3 Example 6 ,9 24,2 17,6 19,3 40,0 6,5 17,9 12,0 9,0 20,5 Sants-Montjuic 3,0 29,9 1,9 8,5 18,8 6,1 9,4 5,2 3,8 9,6 Les Corts 0,0 9,8 1,1 2,3 12,7 0,3 0,9 3,0 1,9 4,1 QUADRE 18 Estandards de frequentaci6 i ingressos per urgencies. SarriA-St. Gervasi 3,4 7,8 3,4 2,8 7,3 4,8 6,1 11,2 4,3 9 , 6 GrAcia 4,4 2,0 11,2 10,8 4,8 3,9 10,8 22,3 3 , 8 14 , 4 Ingressos per Guinardb 23,2 3,3 13,9 22,2 0,0 2,9 8,0 10,7 17,6 5,5 Urg. per Lioc urgencies per Nou Barris 33,0 2,0 6,4 5,7 1,2 2,9 6 , 1 10 , 3 28 , 6 6 , 2 1.000 hab. Sant Andreu 1.000 13,3 4,5 12,7 hab. 6,8 4,2 1,3 9,9 6,0 24,3 7,5 Sant Marti 7 ,9 3,7 27,7 17,0 6,7 35,2 26,4 8,6 3,3 10,3 Barcelona ciutat (1981) 296 56 TOTAL 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% Lib (1982) 90 14 Nomes es tenen en compte els ingressos dels residents a Barcelona. Lisboa (1982) 600 49 Font: Elaboracio propia. Enquesta d'Altes Hospitalaries, 1985. Anglaterra (1976) 275 - A Lisboa les urgencies s6n molt elevades i es relacionen amb un mal fun- b) Urgencies cionament de la xarxa primaria, la frequentaci6 d'urgencies a Lib, per contra, El volum total d'urgencies ateses durant I'any 1981 als hospitals de Bar- es molt baixa. Tambe observem que els ingressos per urgencies sbn mes celona fou de 460.000, a que cal afegir les 190.000 dels centres de Bellvitge elevats a Barcelona malgrat els seus nivells intermedis de frequentaci6. i St. Joan de Deu, donada la seva situaci6 propera a Barcelona. Si I'evoluci6 De les 460.000 urgencies que es van produir a Barcelona I'any 1981, de les urgencies, des de 1981 a 1984, ha estat igual a Barcelona que per al 294.000, aixb suposa un 64 %, corresponien a residents de Barcelona; 67.620 conjunt de Catalunya, podem afirmar que actualment les xifres esmentades (el 14,7 %) a residents del Barcelones Nord i/o Maresme; 43.240 (9,4 %) a s'han incrementat en un 47,9 %, ja que en el total de Catalunya s'ha passat residents del Barcelones Sud i/o Baix Llobregat: 15.180 (3,3 %) a residents de 1.275.889 I'any 1981 a 1.887.174 I'any 1984. del Valles Occidental i Oriental (vegeu Quadre 19). Aix6 voldria dir que a la ciutat de Barcelona hauriem passat de les 460.000 Aixi, tenim que I'atracci6 mes gran d'urgencies hospitaleries que exerceix urgencies I'any 1981 a 681.000 urgencies I'any 1984. el municipi (Grafic), a part dels residents a Barcelona, es produeix sobre el El 82 % de les atencions d'urgencia, el 1981, a Barcelona fou finangat per Barcelones i el Maresme, amb frequentacions de 134 urgencies per cada l'ICS, fet que ha de permetre un control efectiu per part d'aquesta entitat, trans- 1.000 hab. Segueixen les erees IX (Barcelones Sud i Baix Liobregat), ferida amb 28 a la Generalitat, en l'ordenaci6 dels serveis d'urgencia als hospitals. i X (Valles), amb 24 urgencies cada 1.000 hab. La frequentaci6 anual, consultes d'urgencia per cada mil habitants a Bar- celona el 1981, fou de 29,6. Es a dir, que almenys 1 de cada 4 habitants de Barcelona va anar als hospitals una vegada I'any per una consulta d'urgencia. Actualment aquesta frequentaci6 s'ha incrementat fins a 438 (segons les es- timacions que hem donat abans). 44 QUADRE 19. Distribuci6 dels usuaris segons Iloc de residencia. QUADRE 20 . Frequentaci6 als hospitals de Barcelona per prestaci6 i per pro- Arees % d'usuaris cedencia (per 1.000 hab.; any 1981). 64,0 Consulta XII - Barcelona Area Saniteria Hospitalitzacid Urgencies XI - Barcelones Nord/Maresme 14,7 Externa X - Valles Occidental i Oriental 3,3 XII-Barcelona - ciutat 83 , 4 296 945 IX - Baix Llobregat - Barcelones Sud 9,4 XI-Barcelones Nord i Ma- Resta de Catalunya 3,0 resme 61 , 3 134 491 Fora de Catalunya 0,8 X-Valles Occident. i No consta 4,8 Oriental 28,9 24 174 IX-Baix Llobregat i Bar- celones Sud 43,7 28 332 Font: Elaboraci6 propia. Estudis Tecnics per al Desplegament del Mapa Sanitari de Barcelona, vols. 1 i 2. Bar- celona, 1983. QUADRE 21 . Procedencia dels usuaris de consultes externes a Barcelona. Area Saniteria XII-Barcelona-ciutat 61,3 + 2,0 XI-Barcelones Nord i Maresme 11,9 + 1,4 X-Valles Occidental i Oriental 5,4 + 1,0 IX-Baix Llobregat i Barcelones Sud 10,3 + 1,4 Resta Catalunya 6,8 + 1,0 Altres i no consta 4,2 Font: Elaboraci6 pr6pia. Estudis Tecnics per al Desenvolupament del Mapa Sanitari de Barcelona, vol. 2. Bar- celona, 1983. Atraccib dels Serveis d'Urgencies Hospitalaries de la ciutat sabre les arees veMes. c) Consulta externa FLUXOS DE LA XARXA HOSPITALARIA DE BARCELONA El nombre total de consultes externes als hospitals de Barcelona fou de 2.606.000 durant ('any 1981. Si I'evoluci6 de les consultes externes ha estat Dins ('hospital i entre aquest i la resta de serveis sanitaris es donen un igual a Barcelona que per al conjunt de Catalunya, i durant el periode de 1981- ampli nombre de contactes que determinen fluxos d'usuaris en totes les di- 1984 i tenint en compte que aquestes han passat de 5.132.310 ('any 1981 a reccions. 4.431.835 ('any 1984 (aix6 es, han disminuit un 13,7 %), podem estimar que De I'observaci6 del grafic de fluxos de la xarxa hospitaleria de Barcelona les consultes externes realitzades a Barcelona durant ('any 1984 hauran estat entre els diversos serveis sanitaris I'any 1984, en clue s'indiquen en xifres el 2.244.000. nombre d'actes medics que es realitzen a cada servei, com tambe dels fluxos Les xifres de ('any 1981 implicaven que es fessin 945 visites ('any per cada que ens indiquen la font i la intensitat dels diversos tipos d'actes, ja en podem mil residents a la ciutat de Barcelona, o sigui que cada any una persona que deduir la importencia de disposar de circuits correctament dissenyats, pel que vivia a Barcelona acudia un cop als serveis de consulta externa d'un hospital. fa als espais i circulations, en els hospitals, per tal d'absorbir tota la demanda Aquesta frequentaci6 haura baixat a 814 visites ('any per cada mil habitants que se'n produeix. ('any 1984. L'alta afluencia de malalts als serveis de consulta externa dels hospitals Com ja hem esmentat, I'atracci6 de Barcelona pel que fa a l'internament i es deu, en gran mesura, que no s'ha aconseguit resoldre la relaci6 entre I'as- a les urgencies es molt elevat sobre els residents ales comarques de I'entorn sistencia primaria i els centres hospitalaris. Relaci6 que es concreta besica- de Barcelona, fet que es repeteix en el cas de les consultes externes. ment en els especialistes d'ambulatori de TICS. En els Quadres 20 i 21 pot observar-se la intensitat d'aquesta atracci6 La incertesa existent sobre el model que finalment s'adoptaria ens dificulta sobre les comarques veines. d'establir les hip6tesis de correcci6 dels fluxos actuals entre els diversos ser- veis sanitaris. 45 AVALUACIO URBANISTICO - ASSISTENCIAL AVALUACIO URBANISTICA TIPOLOGIES HOSPITALARIES. LOCALITZACIO i CLASSIFICACIO L'evoluciO de la tipologia hospitalaria esta directament Iligada a les inno- COLUNIA vacions mediques i a l'organitzacio hospitalaria que comporten, en conse- quencia existeixen diferents tipologies desenvolupades al Ilarg del temps que SANT RAFAEL PLATO utilitzarem per a I'analisi dels centres. Aquestes tipologies fan referencia a la disposicio i l'organitzacio de I'edi- ficacio dintre del recinte de I'hospital, i que d'una posicio de I'edifici totalment aillada a una altra concentrada es poden classificar de la manera seguent: PAVELLO 'Colonia,, "PavellO H. SANT PAU MATERNITAT RESIDENCIA "Espina,, " Monobloc' «Entre mitgeres amb jardi» ,,Entre mitgeres» ESPINA Tipologies hospitalaries: Hospitals Cliniques «Colonia,, H. St. Rafael H. DEL MAR H. CLINIC CREU ROJA Plato 'cPavell& H. Sant Pau T Maternitat MON0BLOC Residencia «Espina>) H. del Mar H. Clinic H. DE L ESPERANGA Creu Roja «Monobloc' H. de I'Esperanga Corachan Delfos 10, Dexeus ENTRE MITGERES Remei AMB JARDI Pilar Sagrada Familia H. Barcelona L ALIANC,A H. SAGRAT COR 'Entre mitgeres H. Sagrat Cor Quiron amb jardi » L'Alianga Lourdes Evangelic n «Entre mitgeres? Salus ENTRE MITGERES Barraquer Barceloneta Figarola Sagrat Cor i Alianga, que pertanyen a les tipologies entre mitgeres amb En contemplar la distribucio de les diferents tipologies establertes entre els jardi i monobloc. hospitals i cliniques analitzats, hi observem els seguents punts: b) Practicament totes les cliniques ( 100 %) estan situades en les tres ti- pologies que es poden considerar de major densitat dels volums d'edi- a) La major part dels hospitals (73 %) estan classificats en tipologies de ficacio com son : monobloc, entre mitgeres amb jardi i entre mitgeres. poca densitat edificatoria corn son: colonia, pavello i espina, amb solars En aquesta ultima i amb una ocupaciO de practicament el 100 % hi ha de considerables dimensions, exceptuant els hospitals de I'Esperanga, 4 cliniques (31 %) mentre que no hi ha cap hospital. 46 Els solars de les cliniques son proporcionalment mes petits que els dels hos- «Entre mitgeres» pitals (m2 solar/Ilit), i la major part d'elles es troben en teixits urbans mes den- Salus 93% 100% sos_ Barraquer 100% 100% Barceloneta 100 % 100 % Figarola 92 % 100 % QCUPACIO P.B.-CLASSIFICACIO I ESTANDARDS HOSPITALS Determinaci6 dels estandards Ocupaci6 Estandard Possibilitat actual maxim ampiiaci6 Hospitals Els estandards d'ocupaci6 de cada tipologia s'han escalonat des del 25 % «Colbnia» H. Sant Rafael 17% 25 % 8% corresponent a la tipologia amb menys ocupaci6 en PB (col6nia), al 90 % de Plat6 19% 25% 6% la tipologia entre mitgeres. Aquesta gradaci6 es correspon amb I'escalonat real que hi ha en l'ocupaci6 en PB de les diferents tipologies, i guarda un paral-lelisme amb el mateix pa- ,,Pave116- Sant Pau 24 % 30% 6% rametre definit en les zones urbanistiques del PGM que tenen tipologies edi- H. Maternitat 21 % 30% 9% ficat6ries semblants ales definides. 30% 5% A les tipologies amb menys ocupaci6 en PB (colbnia i pavell6), els es per- Residencia 25% mesa una certa ampliaci6 (d'un 5 a un 9 %) per regularitzar parametres (m2 c/11) o volumetria. A la resta, nomes els es permesa un augment d'un 5 % a ' Corachan 1,37 1,5 0,13 m2t/m2s (682 m2) Delfos 1,8 2,2 0,4 m2ttm2s (4.480 m2) Dexeus 5,9 1,5 Remei 3,56 1,8 Pilar 3,7 2,2 Sagrada Familia 2,4 1,8 H. Barcelona Ordenanca especial ' Entre mitgeres amb espai Iliure,, Quiron 7,3 1,8 Lourdes 2,55 1,4 Tipologies i ocupacio en planta baixa. Hospitals. Evangelic 2,16 2,2 «Entre mitgeres,, COEFICIENT EDIFICABILITAT-CLASSIFICACIO I ESTANDARDS Salus 4,9 2,2 Barraquer 7,- 2,2 HOSPITALS Barceloneta 6,4 - Figarola 3,- 2,2 c.e. c.e. proposta actual zona augment c.e. Les possibilitats d'augmentar el coeficient d'edificabilitat dels diferents cen- ,,Colonia,, tres venen condicionades pel coeficient d'edificabilitat de I'entorn. H. St. Rafael 0 ,4 1,24 0, 2 m2t/m2 s (6.778 m2) a) Hospitals Plato 1 , 4 1,8 0,4 m2tim2s Els hospitals que superen en la seva situacio actual el c.e. del seu entorn (2.292 m2) no el poden sobrepassar, o sia, no poden augmentar la volumetria des d'aquest punt de vista. ' Pavello» Els centres que no el superen, el poden augmentar fins a I'estandard sec- H. St. Pau 0 ,7 1,- 0,3 torial; exceptuant St. Rafael i la Residencia, als quals sels ha limitat vo- Maternitat 0,9 1,- - luntariament el creixement a un maxim de 0,2 m2t/m2s per tal de mantenir Residencia 0,9 1,24 - els espais Iliures actuals, que afavoreixen el conjunt de la zona. «Espina,, b) Cliniques H. del Mar 1,1 a determinar Practicament totes les cliniques sobrepassen el c.e. zonal exceptuant les H. Clinic 2,6 2,2 cliniques Corachan i Delfos, que poden creixer limitadament fins a igua- Creu Roja 1,8 2,2 lar-ho. 48 AVALUACIO ASSISTENCIAL superior al fixat. Els altres hospitals hauran d'augmentar els m2 construits si els parametres urbanistics ho permeten, o si no disminuir els seus Ilits a fi PARAMETRES ASSISTENCIALS -LOCALITZACIO, d'assolir els estandards prefixats. CLASSIFICACIO I ESTANDARDS En observar el quadre corresponent a les cliniques veiem que el 54 % de les mateixes tenen un parametre m2 construits/flit correcte, mentre que la resta m2 solar/lilt m2 construits/llit hauran de prendre alguna de les determinacions exposades en parlar dels actual actual estandard Proposta hospitals. HOSPITALS St. Pau 124 83 100 disminuir Ilits/augmentar m2 Residencia 59 100 100 correcte Clinic 20 53 100 disminuir Ilits/augmentar m2 Mar 67 73 70 correcte Esperanga 17 47 70 disminuir Ilits/augmentar m2 Creu Roja 24 43 70 disminuir Ilits/augmentar m2 Sagrat Cor 18 124 70 correcte Alianga 10 64 70 disminuir Ilits Maternitat 77 70 70 correcte St. Rafael 166 60 70 disminuir Ilits/augmentar m2 Plato 33 47 70 disminuir Ilits/augmentar m2 CLINIQUES Corachan 54 74 70 correcte Salus 7 34 70 disminuir Ilits Delfos 51 93 70 correcte Barraquer 10 69 70 correcte Dexeus 20 117 70 correcte Remei 21 77 70 correcte Pilar 25 90 70 correcte Quiron 8 56 70 disminuir Ilits Sagrada Familia 27 66 70 correcte Parametres hospitalaris. Lourdes 20 51 70 disminuir Ilits Barceloneta 3,1 20 70 disminuir Ilits Evangelic 19 41 70 disminuir slits Figarola 5 27 70 disminuir llits/augmentar m2 H. Barcelona 12,8 105 70 correcte Determinacid dell estandards La determinacio dels estandards m2 construits/Ilit corresponent als hospi- tals de mes i de menys de 900 Ilits, i a les cliniques estudiades, s'ha fet d'una manera pragmatica fugint de parametres tebrics maximalistes, que Punic que farien seria desqualificar, pel fet de no assolir-los practicament cap dels cen- tres. Pels hospitals de mes de 900 Ilits, tots ells corresponents als centres d'alta tecnologia, s'han fixat 100 m2 c/llit, per considerar que aquesta xifra es la mi- nima que permet tenir un dimensionat correcte i suficient de tots els serveis i departaments. Els hospitals de nivell inferior i les cliniques tenen menys necessitats d'es- pai per Ia seva menor complexitat de serveis. Els ha estat assignat un estan- dard de 70 m2 c/Ilit. A la vista del quadre anterior, amb les Jades actuals de cada centre en el referent a m2 construits/flit, i als estandards de referencia considerats com a optims, veiem que nomes el 36 % dels hospitals tenen un estandard igual o 49 DIAGNOSI URBANISTICG - HGSPITALARIA RELACIO ENTRE PARAMETRES URBANISTICS I CENTRES SENSE POSSIBILITATS D'AMPLIACIQ EN EL SEU HOSPITALARIS EMPLAC^AMENT ACTUAL, QUE HAN DE CREIXER A L'EXTERIOR O DISMINUIR EL NOMBRE DE LLITS En aquesta fase del treball s'ha establert una relacio entre els parametres Aquests centres superen amb escreix els parametres i estandards que urbanistico-hospitalaris seguents, per ta! de poder arribar a fer unes reco- s'han considerat com a optims, en el cas d'ocupacib en PB i volum edificat, i manacions d'intervencib per cada centre en funcib del seu estat actual i dels els manta molt per assolir el grau optim en el cas dels parametres estandards i de caire parametres definits com a optims per a cadascun dells. sanitari (m2 construits/llit}. Tots ells no poden creixer a ('interior del seu em- plagament actual, conseguentment les saves alternatives d'optimitzacib con- RECOMANACIONS D'INTERVENCIO sisteixen a: creixer a ('exterior de I'empla^ament actual amb aquells serveis dels quals la descentralitzaci6 del cos principal no representi una minva en la seva qualitat, be disminuir el Hombre de Ilits si el creixement exterior A la vista de la situacib o no es real actual dels diferents hospitals i cliniques ana- possible, recuperant per als serveis deficitaris els espais alliberats litzats, pals Ilits i previa comparacib amb els estandards i parametres definits com a disminu^its fins assolir uns estandards optims. Els centres optims, podem determinar a considerats en les actuations a realitzar a cada centre, per tal d'op- aquest apartat son: timitzar el funcionament dels mateixos de Cara al maxim rendiment assistencial sense sobrepassar ies coordenades urbanistiques i arquitectoniques que ens Hospitals: Hospital Clinic, Hospital de I'Esperan^a, Alian^a determinen les i Hospital de la diferents zones del Pla General Metropolita i les Ordenances Roja. Municipals Creu d'Edificacib. el cliniques: Clinica Barceloneta, Centre Medic Salus, En planol adjunt anomenat Clinica Quiron, Hos- «Recomanacions d'intervencib» es tracta pital Evangelic, d'equilibrar el Mare de Deu de Lourdes. maxim els diferents estandards i parametres urbanistics i hos- pitalaris, considerant els centres ailladament, sense constituir cap proposta i d'actuacib global, En els quadres esquemes seguents podem veure la que correspondria relacib antra tots a una altra etapa posterior. els Shan parametres estudiats, i les recomanacions d'actuacib definit tres tipus d'actuacib, tant per a hospitals a la vista de tom per les a cliniques, possi- els bilitats d'adequacib als estandards prefixats que son seguents' per cada tipologia. CENTRES EQUILIBRATS Sbn els que tenen els parametres i estandards optims, tart des del punt de vista hospitalari tom urbanistic i arquitectonic, no sent necessaria cap ac- ^ ^,a., tuacib immediata a fi de millorar el conjunt global del centre, si no es que s'actui en remodelacio interna de serveis o estructures interiors. Dintre dels mateixos, hi podem considerar els seguents: -- Hospitals: Maternitat Provincial, Sagrat Cor, Hospital del Mar, Residencia Sanitaria de la Vall d'Hebron. ,fITITI@ cliniques: Dexeus, Sagrada Familia, Corachan, Pilar, Barraquer, Delfos, Remei i H. Barcelona. CENTRES AMB AMPLIACID NECESS ,4RIA I POSSIBLE SENSE AUGMENTAR EL NOMBRE DE LLITS I^ Sbn els centres que tenen algun dels parametres hospitalaris o urbanistics per sota dels ,^,^. ,o,.,^., estandards, pero per la seva situacib actual ^ es possible la seva ampliacib sense augmentar els Ilits. Entre ells, hi considerem: Hospitals: Policlinica Plato, Hospital St. Rafael i Hospital de St. Pau. cliniques: Figarola Pera. Relacro ocupacrb-vorum edificatrtt^ construits/Ait. RELACIO ENTRE PARAMETRES URBANISTICS I HOSPITALARIS - RECOMANACIONS (HOSPITALSI RELACIO ENTRE PARAMETRES URBANISTICS I HOSPITALARIS - RECOMANACIONS (CLINIOUESI .ea.. I um au.wxnf um ^ ^ I ^ os•••nr^+ wn ^ ., .a mfmf m I^.^ s w.ls w m..cn i l.i aElf ] fO.f Kft'bM5 ].])^ I ^). II ni xMl .^` pY.^a^a fl ^^If .xK..^.. [( dfu.nP H I u b w,f 1 w. a o^w^+w. wn ..,n.. its '.'_'^m''.'":'n''m'':"":"::.^.svm: ...e ,w ^_ Ea.tt.E ,.. ^ co..nxE ..m EaacrE ^^^^^^ '^~~~ cartnE h- N a.^,^, 1 rt.p.x1 wevK^U .[iur ` CpmtCx[ CO9QC1. ,uGUf+l...xxo ^ ^M•Sf .N f.Eitf. a pSMpp. t1 ttrt5 OS Vpy e ^ URf110 [0..[Cx[ C9..[C1( (MIKIfE ^..^ ,^..• I ..dlx mf II .,., I .x. II Rf. I m •, ^^^ '^^' .^^. x^^.^,. m d tm. I .n II nx.I m o^f^^u . ^ u^,f ^ Eo.oE< rE ^ro1 clRpu ^ .wr-sc us .. u.^rr.es ^ -- -- ^1^v1 .I . .;,. 0 OLIN If]IIES I •8011.1.1 I CLINICP COR^CR.N .9uiliEr.x .mpll.cle .rc.aa..l. 1 w.ael.l•e m.. nu,l m.mnu= 90 °/o - Els aparcaments en els vials es posaran el mes (luny possible de lee fa- ^anes dels blocs d'hospitalitzacio (mai COEFICIE.NT !7'EQIFICA,BILtTAT toca^n^t a la^'fa^ana}. i EI coeficie^nt d'edificabihitat de ca^da ^cenmre s'adafrtara a la mitjana dels coe- i fficients de lee zones pen^metrals, i quedara detern^irnat en elaborar els diferents i plans especials. r---^---^---, COEFICIEIVT rr>? C+(71^CSTRt^fTS{,I.LIT :. ,..^ EI coefficient ma c.^^tlitt ens deternnina la dimensio optima de ('hospital rela- cionant- lo amb el Hombre de Igits. 22.2 (^)En line^. Hospitals nivell 3 = 100 m` c.Nllit. ? 2 ^ ^1 En ba:e'iu Hospitals nivell 2 = r0 m` c^'llit. cliniques 90 Ilits = TO m^ c.r'llit. 57 RECOMANACIONS URBANISTIQUES ESPECIFIQUES PLANEJAMENT ACTUAL PLANEJAMENT ACTUAL PLa GEN ERAL NETRO POLITA O HOSPITAL CLINIC PLANEJAMENT A REALITZAR : PLANEJAMENT A REAL, TZAR : PLA ESPECIAL R050ITAL SITUACIO ACTUAL ALTERNATIVES MFIERVENCIO VALORACIO INTERVENCC SITUACIO ACTUAL ALTERNATIVES INTERVENCIO VALOR-10 IN TERVENCIC[S 2010: 9 ' Mwi -w•Iml]' I Root, ,, l 11.9 IICis m gclu2co VI A L S ^n I x::d ROT : T n 1I[[ bn W6 r NOO20 RU Piq EXTERIORS W 1.2 VO O]CrSIIAAcld axe sso ¢8100 I. a 10110 t o 4:105 a.11'yi+ cl0 Eaz It 1 Pam , 100]5 ] ACCESSOS 4410 g0VC 1. Ta Talgxs,ICOI:cg0 53 Pmmea[:lil oca 1:11 XA fl I5DO0gs,fml- Ton,.es : 00„05 1] PamAeo .sxw tan ISO m '. 1',E WD asl m'_ TRANFORLLACIO oP05VC' 94'•5 cf Caeega. WOOD P.4 TRANFOPMACIO ..1] ., :'. TANQUES S 900 410.1. TUNISLCS 250 0's 150 1.4 Cw1m4 m Fimb i l 1:1 CcIT1JIr IT ROndO ]OOOIYJ:IC ^2s IONNICSM d2 Ng u SEFTYAUTZA[ IO ^K,^.q1 m Eanbl lo. tU ndigwr ]ATPUL¢¢ I' d 200D00 q5 SENYAI ITZnCiO LL1 211,21 sc +'. yRL:I:Cc'0 T FAIOR iW JW III] c21 , I Ixgl. EXTERIOR •11[11 2LI G .10 6081 U 0,1110,0 m 0015 m - 111 01205n3d ],pals IIIU 500010 ' 526D] pn.10P: ESPAIS RO 800000 P1a FACANES f ACANES )10 m )JEO m l ' VA LOO ACID GLOBAL INTERNSCIONS J59 450 Of0 pls. VALORACIO GLOBAL INTERVECIONS sos s[0 SD Gs n RECOMANACIONS INTERVENCIO \LJ n 1lCOMANer, lONS INTE RVENCIO E 111000 E 11 }000 59 PLANEJAMENT ACTUAL PEA 0 11 5(53 1 AAI 'ERNITAT PRWINCIAL IPD) 11 POLICLINICA PLATON PLANEIAMENT A REALITZAR PLA ESPECIAL HOSPIT AL IERF I V I 1 0.11) PLANEIAMENT A REALITZAR : MA ESPECIAL HOSPITAL SITIJACq ACTUAL ALTERNATIVES INTERVENCG VALORACIO IHTERVENCIOH` SITUACIO ACTUAL ALrERHATIVES INTERVENCIO VALORAC0 INTERVEIrCI 01111 p..lm -1 112 Crr«w 31011 ]OO I X .5•IA IR.l,,.1 = 1A VIALS du5minu VIALS Pem-r5l CLU) 11003000 O H1rsR5 p1s 200 ml O EXTERIORS tA N 10 U P.c,os P.: nCIpo1 Orr 1x1 Cam ash p cs V IP CameGe 122 Hill«ar 5101 A.er vN a r.r 1...U, of G Cmtltml C OL+NIe1t 5001 loners me•ghc1o ACCE55pS IP01 0.CCESSOS aml9en[IR 3.1 f I] P°'1 [511gart tPR91rz I] PermeadL [ mcio o 44mLx ISOLOps1mL= < Nu cvlklclo TRANFORMACq nw VlSn1 } R] ANFORr1AOq 2 E00000EL TORQUES 1701 TANOVES 2 [a la 01NCI.nI IA2 A..p. « znRnitia[ a x00000pA DrlrciM IV smut . umya il%5cia SOUVAL1r2aCLV IW.000 l s ae,lei[ local SENTALIr2ACID fi mat P b of f%IEPILM E%TERIDR 11 9l S U En I*11 a. 1.mpae - ILI Oil- ( us 4 R ESPAIS E . 4W m.`a 1Y00 PIS Im•_ CIXrtcle LL ESPAIS 2100 p AROIMATS lOC1O m• C 62+4000 P[t W AIAROINATS 3.2 224 151550 IIIi) W ].3 220 lpgro r lliT 3 I111rlla .n 150 0 F 20 230271` lTpwn'. JV0(Dps! 12.2 IfIV!ic':en (0[155115 110.1[ Z VIALS I 14697133 30.000 MRIm'. PM1cie zentr « 3051 ! 3 ' SP«01,01 rer.s VIALS _ APARCAMENT ] 0000D00 pt 20 1150 H. d ' o rrs len Yt nr) N APARCAMENT 64600000 VIA port[me 1 23 a SE Rs p1^ [3510 p« 2 ] Ra.+cw ENYALIT2rClO 57150 Itiu 50000 pta Orliclrnl 23 Nillorcr INTER I0 ir...... AOC:d Ii2 AC 100000p, lnlerltr 5001110 RJTEREOE RECINTE r « ^ ^ NTERIOR RECINTE AI 1 A, 31,1.1 F1 55 K 31 Ptsseili1AI 1 ORns PO 2500,'. 6C[OOpIA:m`_ 7113(50 Cp1TAirnt m•[ RIN 11 FvssIRt L A Umplpt 3C 2292 ,1 . 600ZZpltlm' _ pmPli OAic 2500m' AMP I CIO 111 1 150ON WC Ors InIVllc Len. 2 . 252,' 009015 Po. EOIOCI 1]T 520000 PIs ]3 0 u RRDCs O U EN0ERROCS Fl.2 ] ] 31 AJ R - 3] REFIMMA ,02311 ^ 325 ,'. Sp Opp O 5151 m•_ 1.4.2 Coen (1.0 REFORMa m'OIIII 13 ,1111, , TAhvmq. 1030 ,'. 5050)135) m• ED 1710 011 5555 IMT[RIOR 15 YA lI4 pls inwliriN. 10]2 m'tllirrenus l]5 INTERIOR ,01500 003 pt 23 ]aiaURaCp De1eN«1,010 971.5 ., 1 c mstor•r1 ' 6600,• . 19000P1tl nrr_ FS.cnn 71.11 00115. 31 Resl^uno: 1000105 101: REST4URaC10 3SSO,'a 11 000 FSI 1ACANES •' ^'T'r 461 V320)Is loan 3510,' PACANES 3950 0 230 pn n RFCOMANACIVH5 1(rFRVENCIO 0 VALONACIO GLOBAL INTERVECIONS 1: 6590000 ps INTE RVENT.IO VALORACIO F 111000 n AECOMANACUIMS GLOBAL INTERVECIONS 315130YS, pls ``LJ E. 110000 PLANE.JAMENT ACTUAL PLANEI AMENT ACTUAL ILA GENERAL NETROPOLITA PLANEIAMENT A REALITZAR PLA ES P EC IAL HO SPITAL L PI_ANEJAMENT A REALITZAR ILA ESPECIAL 511UACI0 ACTUAL ALTERNATIVES 1NIERVEMCIO VALORACID INTERVENCONS SITVACIO A UAL ALTERNATIVES INTERVE5CIO v ENC'DNS 11^'Mel¢re r[ .^ i l1 P. r [,1150 VIALS n '91,min' C«rttl. EXTERIORS V trwnrlmcb xcr_ecs n_ Ynlt pa tdtptIA o 1 }3 1510571 « LIT Co.rtt le 0.((55505 i a'em1.g11 ,cra yrclt uyolnx«rd a C«,rtI, rRAMFORMACIO Corlecte - MOUES IA Mrt1mr 142 oat.«^ I+p[:i V SEIlfALIT2ACIO „ MON att. 5mdr I Irt^l. ore Pl lag V Inn smyot:upON F%IFR10R r,000p0ER G'cm6i1 l«01 2.1 3.1.1 O Carlek 0 1,00 pre rt5 ] ESPAIS 1t Orelneerd 1150 003 m '. 26CO 551.1 rl 3.1.3 543 In•Tr :51 5501 sm n ec a Zan 1,100 3,1102 .11 31.2 013.13, 5e_ a2G06µ5113,+. p Ara 1040000 warm. pt, I000 , 0. 551001,• 1000 AE000EOPI. ]0 VIOLA N 3'1505 (1.01 lAporailPE W i [ 5- 221 350071'.5(5 VIALS 0*01m'= I 51011 [«11110 enrrc ms O'OCVAVI . CI. 1TS0CWp. Vscal 121 C,AmpT . 19111 Ina) 500 P RCAMEHT ,! I3.ACC PAIn'' 2.1.2 230 c 1520000201 a 3O 2.22 M300 m' 01.CI.M 21 Nlll5r5 AAC.d SFNTALIT ZACw IHTyOI 100 OO0 pt. 223 IncompeHS E] Millapr 112501: NTERIOR 10015 RECINTE 100 . 0400111 i.l 1050 mt . 600005151 ml = 05. 5013 p5rV rT.I,s 3.11 11rxrs AOUPlie Pe AMP 030550 5mplmld )IA C 1 U CAC ( u1«:s 313 VMS- 111:1c51 per fIC1 1]3400002 71. A,21:1112 PTNitlo 1 5 LuramIt es 3':.1 a5pt-M ]I] 313 32 0 ^ ENDEHRDCs O RRPOAHA 1 4.2 INTERIOR 23 RESTAURACO P AC AN ES . NECOMAHACIDNS INTERVENCIO E VALORACIO GLOBAL INTERVECIONS 1)5400 .000 RIO E: If 2.000 RECOMANa 1ON5 INTERVENCIO VALORACIO GLOBAL INTERVECIONS W E: 1)1.940 5320 .(12 p11.^ 60 PLANEIAMENT AC TUAL MEDIC SALUS PLANEJAMENT ACTUAL PLA GENERAL MErROPOLITA CENTRE PLANEIAMENT A REALITZAR PLANEJAMENT A REALITZAR PLA ESPECIAL SITUACI ACTUAL ALTERNATIVES INTERVENCIO 1C.10 SITUACIO ACTUA L ALTERNATIVES INTERYENCIO v IN VAIORACIO INTERVENCIONS ON5 I 0 CAr.cT. COrrre:e O E 10211015 VI 12 U ^ CWTrcI, or0rc 1 U c 204425505 I.J 4A _ TRANFORM0.Cq TA NOUTS IA N.an tat A4awr xnyolllsR 0 TI tX TAT 200400015 AI- lllr«.o ZW 003 PIL. 5ENIALITZRCIO ctrl A'umbit local E'0 'caT1 lOCRl EXTERIOR IX 2.1 ESPA15 p OAp NINATS 124 I Alto • III - - ?0 1EL IPIacV •Ilit Ct1,0P1I Nccrssl1R 150.1• ICMC•IIE.MIPCIIIT OeNc rnt TP ,:1n 125• .•20= 6500m • c 2000001[Zm1= v1AL5 I 20=2000 m1 5'000.. _6500 m ' :' A A0T 030.001037 0 031CC1 Pls [ - UNT APARCAMENT Q R3 SENYtLIT ZACIO ^1 1 11111 INTERIOR RECINTE 31 N. crmp^elx PA'NAC - 213 1O • II II x lO EDI013NC501 N.i RSSMte^ci:ls 11, 1 32 50105 P,b 32 Enhrro: n ae Sam • 1701515 + ° - • f•Kur. a ae m..mre 5: m L,.,, uUa ;. . s UO ENO[R Rots [147D2 33 N°0i o 33 301..0.0 11140- N 307 m'. iV.30 P'Plm'_ W EOR N n 11.0 ec .i .11^cwls ]6 x ]25.11744 NT[ m' 565000000 P5 IN P IOn .I R 1f1 n.gr0•JR :IC grro1 Rasla Uracii . I , NX • 2L . pN.r m. - 4314 m^ Rc Lao 403 pacaNES r a ,. VALURACIG GLOBAL INTERVECIONS 60[000100 01S n OICOMANACIONS INTERVENCIO VAIORACIO GLOBAL INTERVECIONS 60200000 III, T E , 12000 n RECONANACIONS INTER-CIO \_J E Ir.000 DELFOS PLANEJAMENT ACTUAL 5 INSTITUT POLICLINIC DEXEUS 3 CENTRE MEDIC PLAN EAMENT A REALITZAR SITVACIO ACTUAL R IP III I R NA! IVES INIERVLNCIO VAIONALIO INI[RVLNI:RINS SIT.-N1 xCTUAl 1 AITE RN ATIVES INTEPVENCIÔ V R LO AC -.--ln^Ll 10 11 - CPrrec2e 0110,- L02 Canpel Pr 5[10501 VIALS _ EXTERIORS ExTERIORS 02 U U 12 1r ne LI Ca•.e41r 4 5os af.CES50S I.3 J Om le eEenc.o RANEORYACq RANIORMAr ; IO CRrreel TANOUES ANOVES u car,-^1r 14 O YN,R 43 ahgPar sa701112xlo 10] o .0000.; DU sIAENraU Tzecq a -I Ir5mb l I« E%TERIg1 EXTERIOR R0 C 21 K Cn•rcclr DNA,- 212 07 . 20201 espRis reMS 2022 rt1 X 260001x.1 m! _ LL ESPAIS ESPAIS 202V m` 5 ]'t 111X1 P> W AIAROINATS Ap AIARDIWATS 2 ] 1111 2.2 224 T IVR4. • Ilil IA 2.2 F IPIALU • ZS2C 11 1311 Xl0Pal m': 1152.0.10 226.1 . 14=5630 m`. INCC1011R 125 r 1 • 2.50001 • ROTA PSI m'_ Z Ina Wicienl VIALS uLS relwls 20{00000 20: 2500 m` tl'Ap&. .000600 - ' PIN PANCAMENT •2000000001 'IIUI PARCarlENT 2.5]4 m` reusvi N 4 2J 4 23 E°rr.01. Iral1ICITRI 23 C4mitIRr I*00 PIS. SENYALITZACIO W Y0.LIT2ACI0 ry INTERIOR -A-E NE11RIOR .11,-E 31 st mein[ Fga01R4. 311 Pot -000r Ebn AMPLIAUTO IaClO r,s cenecles T`/. en an O UIICI 32 ]2 O O ENOEpROCs t_I ROCS U 3J O REr.RMA O 0EIORMA INTERIOR RIOR 3. RESIAURAC10 RESr.Up AClO IACANCS facANES GLOBAL INTERVECIONS •A 0000 '10 011. VALORACIO GLOBAL INTERVECIONS 55050000 I. VALORACIO . RECOMANACIONS 151100010,0 E: 122000 n RECOMONA<.IONS Irv TERVENCIO 'mil/ E 1 r 2.000 61 j PLANEIAMENT ACTUAL PLA OEn ERAL NETPOPOLi rA B CLINICA OUIRON PI.ANEId MENT ACTUAL FEA ESRECIA PLANEIAMENT A RE OLIT 24R PLA CSPCC ILL PLANEIAMENT A HEALIT2AR SliuaClO ACTYAL al lERxaiIVCS IN1ER VErVClO v vFNC10N5 uaCro ACTUAL ALTERNpiIVES IHTERV Ex CIO vaLURnClO iNTEPY[NCi[' II COmrc le [orrcdc YIaLS __ O EeTLERIDRS ^ E%TERIORS N w tZ U U C^rrcclr _ U I 2 Correcle _ 4C[EA505 ACC[5505 13 < I^ cwrreF a iRaNFONMaCb - rorreue LpaNFOp MaG1G - isxOxES N J F W la ZZI 11 ^ roriv Ic] Aee GuRr 2 SENrALITZAClO xnyvlll.aKO u 100.000 pz CRrrecle n'Em EIt IocRl ^ 9CNY0.LITZrC10' E%TERIOR a " a x., V pellc:ent ERPa15 1,2 e.Ur.NRr elntlicac.ms 600 m•r. Z61]Dlvsrm•: V Correcle ESPAIS p AI0.ROINATS EWmr L550.000 Ptn ^ A1Ag01NAT5 x ] ]34 I plxG . Ilil N ^ YIALS Grf: c:rm VrcesPta I14 I a l i Z600 m! a )0000 psl m'. N 2^ Corr eclu e N 111=26ep ,^ ^ VIALS I PaNC4MENT U'opor. E].^0000 PS. M 0.PARCAMENT 4 2.] Z3 SENTALITZACIO Cwrrcte 6 Cortrcte SENYALITZACIO INTERroR RECINif INTERIOR RECINTF ]I ].1 0.MPLIa[IO - complP 3t] )0 m! n llil AMPLIACIO % porumt EOIFICI ern aurclerc,ols EDIFICI ]] 32 O - ENOERROCS O - 1.4.2 a V ENDERROGS U vl ]] U 3] O REFURMA - mmpleie paromnres FORMA 3l RE Rr^ormo Weriw : 3])L m'.5C000IRalllt c INTERI[il w csuatmcialA Wc1LI _].3TL INTERIOR m' s6E'l0000C pls. 3n RESraURaCiO -' - REST0.Uq ACI(I -^ FACpn[5 Facaxfs YALORACIO RECOMAMACIONS INTERVEN[ID GIORAI INTERVECIONS +S?60000 n n s e: it 2A00 VALOHACIO . GLOBAL INiERVECIONS RECOM /JJAC IONS INTERJENCIO e: v]aoR lAa.:oo ooo ptn 7 CLINICA N. SRA PILAR PLAN EIAMENI ACTUAL PLa CSPCCIAL -^ 9 CLINICA SAGRABA FAMILIA PLANEIAMENT AOTUAL PL0. GEREgaL NE TROPOLIIh PLANEIAMEN T A HEAllT2AR PLANEIAMENI A RE ALITZAR PLA ESPECIAL nClO ACTUAI nLl FxuaiIVES INTERV ENCq YALORACIO IN VEHCIONS SITUa CiO ACTUAL Vks HTERVENC:O V0.1ORA <:IO I FNCIONSi (orrMe I twrette _ xr ERIL1pS N Correcle _ _ I? U Correcrr 4 a CCE5505 iRaNEnRMnEla aNCTUes Carrnle TRANFORMa TANOUES u ornGirm Icz A1lsyuomRnraEt%n- arc maps z i% ic 'E xl . r Jelic^erT Ic] Aerqunr SENYALIT2acIU ,r..yoL.t%,- ^p^ ^ pls era tl ' Empil Ixol C orrccle Z.I G U ( ncorrrctrESP0.15 iJ.] Mrlryor segms In 1EC9 m !%2000Mc.r m'c o agmun ]s. Gr°°°I° 46eooeo n:. lfoa m• CorrK,e 2.R 1]A I Plo{n . Ilil Ins^xric^l ? VI4L5 I Nn ssira is 140 : 2W0m' . 20000 pslm'c x ^ ]EOO m• . G•nPr,r. A PARCAMENr s0000.0D0 Ms rnI IELN .n'r.rcU cGrrFG:r a° pei:cient SENYALITZACIO t3 Nillcrar N0.000 pis INTERIOR RFGIN iE JI PRromeNrs corrcc a ]11 ^o MUi Nlitol a nmpr. 4MPLIACIO EDIrICI ^ 6 A en PD ]] O - EMDERROf.S a V J3 D URMA - INTER^OR . Ia URAC^O Fa[nxED n RECOMANACIONS ixtENV ENClO VALORACIO GLOBAL INTE ^J/ E:11 ]OCO RV ECIONS xoo paD Rls. W E » E Ipo VALORACIO GIOBAI INT ERVECIONS L4980000 clz 62 (LANE IAME NT ACTUAL 12 SRA UE IOURC)ES HOSPITAL EVANGELIC PLdNEJ4MEN1 11(:iUAL PFA xEx [ R4L METRO +OCITA 1 10 CLINICA Ns PLANEIAMENT A REAL ITIAR PLANEIAMENT 4 REALIT24 R RLA LSPECIAF IIEIMa11vE5 WTFRVENCID ` AIORAC:O 1n ' TCGYCNCIONS -__ SITUM1CIO A atIERNATfYES WIERVE VALORACfO INIC RVCNCa]u5 Cc,.c^c ._,v,sc VIALS ALS lc - O EKT ERIORs O N N N V 11+ L . û } Cmrrvle - ^dral. a nccfssos accESSOs \\` - _ ^ _ ' ^i F L] - C.IO TRAxFORMnCVO - } TANOU[5 U U Z to N.la LL.2 .YJCRVa T SC„ya ,lza- 100 by P'. O.NCm^I 141 ^ SENYal IT2AGID ^ sENY4LITZ0.Cl0 A,k+lwr sirryRl.laxrd 11pOpp pli i3 E'a I 1 ;ot d ' cmpit ls[RI EYTEPIOx EM TERICVi d ]^ U al Incarrecle tt[ Aecclwr s cf s ^„ '-OOm•.1o00gslr«= Drl,<^.enl - ESRAIS - Exxa15 lts [kerw seams ,n llp m'. )Eppptslm'_ diwclons LOW UIIC PIs NAiS tlif R[14ns 7 AlARD1NAT5 p 598 pOO __ c00 qs *.' )3p m` ].] Z2^ .xll ]Z Z}c 1 data . [r^svti [ icnl V r.tt lessroR taSa }O= 15BU ^ .`. tOls ) J :ts!m'= W I^,,,nl[^mt Mc.LrO=tow 1AL5 m' zpw m'. mppp n.alm'_ w = 1sx Rr e[Par [4me41N axcaMENT n.3opDO0 qa. J'np.,rramc„t 4p4nC4MENl tI ADCOW PIs , atlcNVV. a 2.G[ rR^y ^.S N N 4 ].] C ]] Cxrecle W SENYALITZACi4 w x10.9 x . x TESIOR2 RE[INiE at pommelrcs )13 10 m'.!1111 xu wmplns psrcmnres ,.I 1ac10 s.smnpic IaClo 31] lpm'I III , af MsPJOlons rcI1Cl lEl .f ]Z - O q - LI N RR[JCS ^I ENOERROCS < _. 4 u 1.4.2 ^ ., , v 1.4.2 ^P romPleia PRrcmalres Rc1c „w ,nle,u I`.^I m'+ EO.000=tslm'_ O xEFORMa O RC FORMA mgei. ryrJe. K )} I ,,, .SUUITrgslm - ^ssist < rumis 19. A: i 501 of ^ `50W C_3 q•. Nrs IzDxRIarIS lY M 1Y. : iuJ RiOR ' )OIGm ikT R. i 1 1`A REOG ppp xls. ]{ ]{ i lc RESTnu RAC10 R[E.rnu ReC^, a-: ^;^ f^_zr.. i tiaD,.,•, xr ]CW Ft Im' ' IAUEti ^ sti0 m` Faf AuF. I'+PUUr, RI•^ n ^ Fa VA LURACIO GL0l3AL INTERVECIONS 1E+390 tt) C.s VA dClO RrCOMArvALiONS INT[RVENLO LOR GLOFIAL INiERVf CInNS 1951'!s p0] I`IS ftFCOMANAC^ONS NTE RVENCiO W PLANEIAMENT ACTUAL PCA ESPECIAL R. I. 6ARCELOxETA PI.ANEIAMENI ACTUAL PLA GENE SAL xETROROLITA _ 13 CLINICA FIGARULA PERA PLANEIAMENT d REALITIAR PLANEI4MENT q REALIT2AR PLA ESPECfAI S11Na010 s at1ERNAl WE51xTERYENCIO VA10110.C ED INIERV ENCNNS S1IUACIO 4O }1141 al val anar.l0 I oN5 orrc[se C,eneele VIALS ^ E%i ERIORS N 1] E«rc[ee ^ arcs , ,c _ 4ccsssos 1^ a raFwuesxal,ln ? u - l 0.xici < nl .It] aeE4mT SergR '. itaxi^ }W Opp qs =O IA Nula ftl JAdR^ serycOtzwlu lpp ppp U SENTAI Pts R2aL:iu a'Emeie Iw RI Irc aTEftlox ^ ].1 U CSRAI`. - p a14RDIxATs w x^ is ,q^„ II. 2}<0 m`s ] pOlpPla lrl'^- ^ .,,sun..nl lkcesrcu 9 ). 1 c}D^ 1960 m' . 1D UNIpISI,^. Deficmm San r,ecesaora l ]+ w VIALS I =1 BAD of tl'awrcR' )} 1pC Wp 4PnRCAMCHT fns. enl K 9a d VNj SENV4LITZAClO - INlCR10R R[CINTC Rt ]IT PcgW r , rio lur cAingen para,mlr lY9Y m'.6G L:N VIS l,^ . Nv c ei port s 3.t.) Tp m .. I'.,1 ^ ,.tcssvls r R ,rW,o, MRLI4CPJ sP,lnlor,4 ]999m• p+sonVYr ' res nasplRlariam I E ICI 139900000gs ED pwom Nres O V ^ RROCS U 1.4.2 Nn cLmgen o ^^ ]] Nelor mn . S6W m'.Sp tttlgsl rk= PC FORMa rb [ange,. O powmelrn )) AGeryro. Rmq,RC^Ii REEOBM4 arcs Nospilolornsm 504)1Z=EROOr^R }BpttA'XC its NczP'xalrris IN1ENIl IP INTERIOR RESIauRAClo nesreuaeuo - - -- L r4CArvE5 VA LOR dC 10 E:1.084L INTERVECIONR CE1 p0'1 ~~~~~~. ~.~.~~ YrtI UR gC10 GI.URA1 iNILIIV Ef;IOMti I ) tE 4ts c^L n xECOMPNACIONS INTERVEN[IO NN F I! Z.PDP ^1/ E 63 PLA D ' ETAPES Les diferentes actuacions a realitzar en I'estructura hospitalaria de la ciutat, tant a nivell urbanistic com a nivell dels edificis i espais propis dels centres, es diferencien en dues grans fases: Primera Etapa En aquest apartat s'inclouen: 1) Totes les actuacions de vials exteriors als centres hospitalaris, l'ordenacio dels accessos, la senyalitzaciO exterior tant d'ambit local com metropolita, i la transformacio de tanques per tal d'incorporar els espais Iliures-interiors a la via publica. 2) Actuacions previstes en els centres sota la influencia del Pla de Vies Ba- siques a desenvolupar fins a any 1992 i ja aprovades. En elles s'inclouen les indicacions fetes per la Residencia de la Vall d'Hebron, i ('Hospital de Sant Rafael (afectats pel 2n. Cinturo) i per I'Hospital del Mar (Cinturo Litoral i Vila Olimpica) a nivell d'estructuracib de vials interns i aparcaments, or- denacio dels espais Iliures interiors i remodelacib de faganes. Segona Etapa Aquesta segona fase incloura totes les actuacions dels apartats estudiats en el treball per a tots els hospitals i cliniques, exceptuant-ne els tres centres mencionats en la primera etapa, i sobre els quals s'actua en els aspectes no mencionats: enderroc, ampliacio edificis i reforma interior (Residencia, Hos- pital del Mar, Hospital de Sant Rafael). CONCLUSIO FINAL A partir de l'acabament d'aquest Pla d'Ordenacio dels Equipaments Hospita- laris de Barcelona, i coordinant-lo amb les diferents actuacions municipals pre- vistes per ais propers anys (Pla de Vies, Arees de Nova Centralitat, actuacions urbanistiques de cara als Jocs Olimpics del 92, etc), es preten que I'estructura hospitalaria i assistencial de la ciutat assoleixi un maxim equilibri i eficacia, coordinant els recursos existents i adequant els deferents centres hospitalaris al paper que han de complir en la Barcelona de ('any 2000. 64 I