v4w Ajuntament de Barcelona ^r •1. • Ajuntament 4b de Barcelona Sector d'Urbanisme BIBUUOTECA Ajuntament de Barcelona Ambit d'Urbanisme, Obres i Serveis EQUIP REIDACTOR: Direccio : Mirr4iil 'Iirrragri, economiser Area d'urhanismv Area de Prnveimctits i Con.sum OOAjuntamenl de Barcelona . Area de Pruveiments i Consurn Edita : Ajunlarnent de Barcelona . Regidoria dEdicions i Puhlicacions Disseny Grirfic: Angels 'lcixidor Folocomposiciir : Pre.'lixt, S.A. Fologravacio : REPROCOLOR LLOVFl S.A. Irnpressib : ' I'ipografia Ernporianr, S.A. I.S. R. N.: 84-7609-335-3 Dip. Leg.: B. 3.107-1990 CARTA DE PRESENTACIO INTRODUCCIO MEMORIA D'ORDENACIO EL COMERC ALIMENTARI A LA CIUTAT DE BARCELONA DISTRIBUCIO ALIMENTARIA I COMERC AL DETALL EQUIPAMENT COMERCIAL I HABITS DE CONSUM ELS RESULTATS DE LA CRISI DE L'APARELL DE LA DISTRIBUCIO ALIMENTARIA LA LOGICA ECONOMICA DE LES ACTIVITATS DE DISTRIBUCIO ALIMENTARIA LA INTERVENCIO MUNICIPAL EN L'ORDENACIO DE LES ACTIVITATS COMERCIALS PRINCIPIS I OBJECTIUS DEL PLA ESPECIAL DE L'EQUIPAMENT COMERCIAL ALIMENTARI FORMES D'INTERVENCIO MUNICIPAL ELS PRINCIPIS DEL PLA ESPECIAL DE L'EQUIPAMENT COMERCIAL ALIMENTARI ELS OBJECTIUS DEL PLA ESPECIAL - L'EXPRESSIO TERRITORIAL DEL PECAB ANNEX : ASPECTES JURiDICS DEL PECAB LA NATURALESA DEL PLA ESPECIAL. LA FUNCIO PUBLICA URBANISTICA - TRANSCENDENCIA URBANISTICA DE L'US COMERCIAL ALIMENTARI ACTIVITATS I IMPLANTACIO COMERCIAL, COMPETENCIES MUNICIPALS LA CONCEPTUACIO DE L'OS COMERCIAL ALIMENTARI COM A EQUIPAMENT LA IDONEITAT DE LA FIGURA DEL PLA ESPECIAL PER A LA REGULACIO DE L'EQUIPAMENT ALIMENTARI N ORMAT I VA DISPOSICIONS GENERALS - ORDENACIO DE LES ACTIVITATS COMERCIALS ALIMENTARIES DE LA INTERVENCIO MUNICIPAL EN L'ORDENACIO I REGULACIO DE LES ACTIVITATS COMERCIALS ALIMENTARIES - ANNEX I ANNEX II AREES DE POLARITAT PLANOLS D'INFORMACIO 5 7 45 47 48 53 55 56 61 65 3 [W-11A 9 Tradicionalrnent, I'Ajuntarnent de Barcelona ha posat una cura espe- cial en tots aquells aspectes relatius al proveiment alirnentari de Ia ciutat. La politica de promoci.d municipal de mercat de proveiment, per exem- ple, iniciada fa un segle i mig amb la construccio del rrrercat de Ia Boqueria, ha donat a Ia. ciutat la xarxa mes important d'equipament d'aquest tipus que mai no ha assolit cap ciutat europea. Arnb el pas del temps, Ia distribucio comercial ha esdevingut una de les activitats economiques sotrnesa a tensions mes fortes a catisa de les moves tendencies del sector. Es fa necessari, dories, posar al dia 1'equipament comercial alirnenta- ri de la ciutat: cal adaptar aquesta xarxa d'equipament comercial a les necessitats de Ia ciutat per a 1'avenir pern, alhora, cal afrontar el repte que la nova distribucio comercial representa per al consumidor i per als propis comerciants del sector. El Pla Especial d'Equipament Comercial Alimentari de Barcelona (PE- CAB) es ]'instrument destinat a donar coherencia al eonjunt d'actua- cions que en els proper-, anys es pugui.n engegar. Un pla fet pennant en cis consumidors perque disposin d'un bon nivell d'equipament co- mercial sigui quin sigui el barn de Ia ciutat on visquin. Un pla fet pen- sant, tambe, en el mdn del comers per orientar-ne les actuacions, as- senvalant les arees deficitvies d'equipament, evitant els perills de dispersed i el minifundisme i els efectes negatius d'una aplicacio indis- crirninada de formes comercials noves. El Pla Especial d'Equipament Comercial Alimentari es tin dels ele- ments rues genuins de Ia politica de IAi untament de Barcelona: Ia pla- nificaci.d per dotar d'elements de centralitat tots els Barris i districtes de Ia gran ciutat. Els mercats municipals, en Ia seva eoncepcid de cen- tres de polaritat comercial, i les arees per a noves polaritats de comer4 ban representat un primer pas en el came que ens ha de portar, a tra- ves d'una xarxa d'equipament, punts d'interes i arees de nova centra- litat, a una ciutat perfectament equilibrada en les sever funcions i ho- mogenia pel que fa a Ia qualitat de vida. La politics de Proveiments no pot ser una politica abstracts i genera- lista_ El PECAB, com a pla urhanistic, dons un sentit de globalitat a les actuacions municipals- Les reformes iniciades als rnercats de la Sagrada Familia i Ia Concepcid, la construccid del mercat de Canye- Iles, les inillores en els entorns dels mercats de Sant Anton], Ia Lliber- tat i Santa Caterina son exernples del cornpromis municipal en conse- cucid dels objectius fixats per aquest pla. La renovacid i actualitzacid dels mercats municipals ha de trobar en la iniciativa dels col•lectius de comerciants els veritables protagonistes d'aquestes reformes per aconseguir la recuperaci.d de Ia seva inciden- cia en els processes de comercialitzacid que els situa a 1'alryada de les formes de comers mes modernes. La iniciativa privada, desenvolupant centres de prove'iment alimenta- ri noun en les arees de nova polaritat i en les noves centralitats, harira de culminar tot aquest proses. Josep M. Serra i Marti Regidor-Conseller 5 1. LES ORDENANCES MUNICIPALS Despres de l'activitat prornotora dels mercats zo- nals municipals de proveirnents, iniciada per 1Ajun- tarnent de Barcelona a partir del 1836 arnb 1'en- carrec a 1'arquitecte Josep Mas i Vidal de la construccio del Mercat de Ia. Boqueria o Sant Jo- sep i de les regulations de les activitats dels mer- cats a l'aire 1hure de comerrcarnent del XIX, es pot afirmar que l'ordenacio mes moderna i la regla- mentacio de les activitats de distribucici d'alunents a la ciutat de Barcelona; en les sever vessarrts sani- taries, de distribucio i transport; etc., comenca arnb de les ordenances municipals del 1947, Les ordenances, aprovades per I'Ajuntament pie- nari el 29 de juliol, son vigents a partir del 31 de desembre del 1947. Es tracta . d'una refosa de les ordenances vigents fins a aquelLs moments. Entre d'altres aspectes d'inter[s, l'ordenan4a del 1947 feia referencia als establiments alimentaris i a les seves condicions d'obertura, als aliments, a la inspeccio i policia de proveirnents i sanitaria, als rnercats de proveirnents, a] mercat del Born, a] cen- tral del peix i a 1'Escorxador. En sengles sentencies del 7 de novernbre del 1949 i 2 de juny del 1951, el tribunal provincial del Con- tencios Admintstratiu estirnava la necessitat d'in- troduir canvis en les ordenances en relacio amb les distancies rninimes entre establiments. En funcio d'aquestes sentencies, i a proposta de la comissio de proveiments, l'Ajuntament-Plenari va acordar Ada creaci6 d'una zona lurutrof en els mercats en la qual no poguessin instal•lar-se nuns establiments de co- mer, beber y arder. Comentem aquest fet ja que, malgrat que no es va executar l'acord, constitueix un precedent historic del Pla Especial de I'Equipament Comercial Ali- mentari. En anys successius, l'Ajuntament ha aprovat orde- nances complementaries a lei del 1947: Fors i fle- ques (1963); Mercats (1967, 68, 70, 71, 75 i 1980); Unitat alimentaria (1971); Aliments i establiments alimentaris (1983); Galeries I centres privats d'ali- mentacio (1983-1984). 2. EL PLA ESPECIAL D'EQUIPAMENT COMERCIAL ALIMENTARI En el moment en que es treballava en la redaccici de I'ordenanca municipal de Galeries i Centres Pri- vats d'Alirnentacio, el mes de gener del 1983, l'Area de Serveis Municipals, conscient que la regulacio ordenancista d'aquests nous fenomens cornercials no podia assolir la totalitat de la seva ordenacio, fonamentalrrient pel que fa a la sever localitzacio, va proposar I'elaboracio del Pla Especial d'Equi- parnents Comercials Alirnentaris que «reguli les con- dicions de funcionarnent i de nova construccio d'aquest tipus d'instal•lacions». La cornissio permanent de I'Ajuntament de Barce- lona, en la seva sessio de 1'11 de febrer del 1983, encarrega al Servei de planejarnent la formulacio del pla Especial d'Equipaments d'Abastarnent i Subministrament i la reglarnentacio de I'Us Comer- cial Alimentari. Determina la suspensio de Ilice'n- cies d'edificacio i usos, relatives a I'activitat alimen- taria als establiments de 20 o mes metres quadrats de superfieie. Al rues de juny del 1983, es va crear un conveni entre 1'Area de Serveis Municipals de 1'Ajuntament de Barcelona i la Direccio General de Comer4 In- terior de la Conselleria de Comer; i 'lurisrne de la Generalitat per dur a terme un treball exhaustiu sobre 1'estructura del comers d'alirnentacio de la ciutat, el consum alimentari I cis sews condicionants, el paper deli mercats municipals. Aquest estudi es desenvolupa fins a] final del 1984 per un equip di- rigit. i coordinat per Mercabarna. Els resultats de ('estudi anterior permeten, a final de novembre del 1984, iniciar cis treballs de re- daccio del Pla Especial d'Equipament Cornercial Alirnentari de Barcelona (PECAB). 3. TRAMITACIO DEL PLA ESPECIAL: INFORMACIO PUBLICA I PARTICIPACIO DELS SECTORS INTERESSATS El 12 d'abril del 1985, la Comissib Permanent de ['Ajuntarnent de Barcelona va acordar I'aprovacio inicial del Pla Especial d'Equipament Comercial 7 8Alimenltrrl , I':I .3 de mail;, el 1301' publieava 1'acorcl i anunciava I'rxposic ; iu al public. dels rlocurnents del pia especial. I:n ucabar rl termini de I'expusicio p+iblica van pre- sentar a IAjunlrrrnent nOU cscrits d'al.legacio, els duals corresponien a les entitats segiients: Conseil de (;rernis de Corner(; de Barcelona; Grepo Pro- vincial I":rnlucsarial de 4uperrnercados y Autoser- vic;ios; sls escrils and) conirngul idenlic presentaLs per Ies societals quit a Catalunya forrnen part de I'Asociacicin Nacional dc (;randes Ernl,resas de 1)is- tribtrcion (AN(;II)). Al rnateix temps, cI (;repo de 5uperrnercados y Autoservicios va presentar un recurs de reposicici contra I'acord de suspensio en I'atorgailient de IIi- cencirs. Per altres vies, i en relaciu arnb aspectu5 concreLs, s'Iian expressat aI vollatrl del pla especial cliferenIs greirris de corncrc;. Arnb lots i cada on dels al•leganls I de loana pa- ra.l-iela, I'Ajuntarnent de Barcelona, a travc-s del Ser- vel de Proveirnenls i Consum, va manlenir reunions de treball, per Ial d'exposar el contingut del pia es- pecial. 'lirrnbc hi varen haver reunions arnb el Gre- ml de I)etallistes d'Alimentacici de Barcelona; amb diversos grentis agrupats en el Conseil de Barcelo- na; arnb Ies centrals sindicals presents en el sector de la distribucio i arnb entitats representatives dell consurnidors. Ks pot alirmar, doncs, que el con- j11111 dcls sector, interessats ha parlicipat en la roda Ile reunions que va seguir a I'aprovacio initial del pia especial. Corn pot deduir-se de la relaciu d'ent.itats que hair interving_ut en el proses de Ia inl'ormacici publica d'una o altra mantra , hi hall estat presents la tot.a- litat. dcls sectors de la distribucio: els concessiona- ris de parades als mercats municipals, els especia- listes, cis detallisies tradicionals, els autoserveis i supermercats i Its grans superficies de distribucio. Els escriis d'al-legacio denoten, en al,nins casos, po- sicions divergents entre els diferents sectors repre- sentats. Entre [its questions que, arnb rues recurrencia, apa- reixien als esc rits d'al•legacio, es podrien destacar els segiients escrits: criteris de delimitacio de les po- laritats cornercials , oposicin als Centres Direccio- nals previstos en el PGM, procediments pels can- vis de titrrlaritat., possibles indemnitzacions derivades del pla. Volgudarnent hem deixat per a] final les questions plantejades en alguna do les al•legacions at voltant de giiest.ions sobre la constitucionalitat del pla, la seva legalitat., la competencia municipal per regu- lar els usos, I'abast territorial limitat o l'oportuni- tat de la redaccin del PECAB. En la majoria de questions en relaciu amb aques- ta direccin (legalitat, competencia, 'etc.) es va do- nar una prirnera resposta en la mateixa forrnula- cio del pla (vegeu annex d'aquesta memtria sobre els aspectes juridics del pla especial). Cal, pert, es- rnentar arcs aspectes concrets entre els plantejats en aquest senlit: hfectivament, en I'ambit metropolita de Barcelo- na les interactions en la distribucio comercial te- nen un abast que transcendeix el propi municipi. Es podria suposar que el PECAB tindria influen- cia fora del context estrictament barceloni i vice- versa: actions empreses en algun municipi de la comarca metropolitana podrien incidir en els com- portanients de consurn dels residents a Barcelona. L'aprovacio definitiva del pla especial per a l'orga- nisme metropolita assegurava la coherencia supra- municipal de les propostes del pla. A mig termini, seria convenient que la resta de municipis de l'arnbit metropolita es dotessin Tun instrument ordenador corn es aquest Pla Especial. La versici definitiva del Pla Especial en la mesura que. es coneixia el text del projecte de l1ei, va in- corporar els criteris generals a la normativa pro- pia del pla. Es podia assegurar que no III havia con- tradiccin entre el Pla Especial i la futura llei, sins tot el contrari. Its mes, en alguns aspectes el PE- CAB va avan4ar tasques que calla realitzar per part dels rnunicipis un cop aprovada la llei. Val la pena, per acabar, destacar la sentencia dic- tada per I'Audiencia Territorial de Barcelona sobre el recurs presentat contra dacord de l'Ajuntarnent de suspensio de l'atorgament de llicencies d'edifi- cacio I usos comercials i l'inici de la redaccin del planejament. Per sentencia del 4 de novembre del 1985 es va declarar valid l'acte de suspensio d'atorgament de llicencies i usos relatius a I'activitat comercial ali- rnentaria en establiments de 20 o mes parades i 400 o mes metres de superficie. En el cos de la mateixa sentencia, i aixo es el que volem destacar, l'Audiencia Territorial va considerar l'Ajtrntarnent de Barcelona competent per a la iniciacis del pia especial d'equipament sobre proveiments i us co- mercial alimentari i va declarar aquests actes (la suspensio de llicencies 1 la redaccin del pla espe- cial) ajustats al dret establert. De les reunions mantingundes amb els sectors in- teressats i amb la totalitat dels al-legants van sorgir diversos canvis en la formulacio del Pla Especial. Els canvis que no van significar alterations en cis principis i objectius fixats en la redaccin del pla van representar-ne millores, d'acord amb els crite- ris expressats pets diferents representants del min del comerr . I f[.T]T .:^ .1 DISTRIBUCIO ALIMENTARIA I COMERC AL DETALL A. El sector de la distribucio comercial alirnenta- ria al detail, que a la ciutat de Barcelona te, en alguna de les sever estructures (fonamentalment els gremis), institution's mes que centenaries, esta sot- mes en els darrers trays a processos contradIetoris que poden produir canvis i mutations substancials. El comerciant, el botiguer, defrnit sovint corn a I'in- termediari o el nexe entre la produccio alimenta- ria i el consurn familiar, rep les tensions que es pro- dueixen als dos extrems del proces distribut.iu: Canvis tecnologirs importants en la produc- cio dell aliments com (exclusivament a tall d'exem- ple) la introduccio generalitzada de tecniques de conservacio per fred, la desapariciu de la indtis- tria farrriliar cansaladera i el nou paper dels escor- xadors, la utilitzacio creixent de conservants auto- ritzats en tota mena de productes, etc. Canvis en els habits d'alirnentacici i consum de les families, diferent composicio de Ia dicta ali- mentaria, canvis en els costums de compra, etc. Per afrontar aquests canvis, l'aparell de distribu- ce de forma autonoma tambe ha iniciat mutations: La introduccici de les tecniques d'autoservei i la recerca d'augments en la productivitat. L'aparicici de noves formes comercials, Iliga- des normalment a un augment de la superficie de les sales de venda (anomenades pre(-istunent grans superficies). La construcciu i la posada en funcioI'll ru+nt d'equiparnents comercials periferics, d'irnpacte ter- ritorial important, taut per la superficie que ocu- pen corn per la mohilitat induida i les relations in- termunicipals i metropolitanes que produeixen. Al nostre pals en general, i a Barcelona mes en par- ticular, horta part d'aquests canvis en I'aparell de distribute s'han let des de fora del teixit comer- cial traditional. Operadors nous i diferents, amb suport financer important, han estat els encarre- gats d'aquesta primera onada de renovaciu co- mercial. B. Precisament aquests primers indicis de canvis tecnologics en la distrihucio (grans superficies, des- tntccio del teixit tradicional, etc.) topen amb la si- tuacio totalment endarrerida de I'aparell distrihu- tiu traditional. m2 per establiment % establiments per sofa dels 60 m2 Espanya 29 72% Franco 59 60% El minifundisme que caracteritza la distribucio ali- rnentaria a Barcelona ens permetria parlar de pol- voritzacio de la localitzaciu dels establiments, corn a caracteristica definit6ria de I'estructura comer- cial a la ciutat. .lurttarnent amb el rriinifundisme, la seguent nota que ens perrnet parlar d'estructures obsoletes en I'activitat comercial es el haixissirn grau d'autoor- ganitzaciu del comer(;. Ni en I'aspecte de la inte- gracio ni en el de I'associaciu, eIs negocis o em- preses comercials alimentaris rnereixen altre qualificatiu que el de disgregat, independent, de base familiar. Establiments empreses familiars 72% Establiments independents 86% Establiments associats 8% Establiments integrate 6% iA aquestes estructures caracterstiques rnes estruc- turals, cal afegir factors de caracter mes sociologic que incideixen sobre el funcionament de les acti- vitats comercials: Una poblaciu activa envellida, amb poca capaci- tat d'iniciativa per millorer Ices estructures; bona part d'activitats comercials sun a temps cornpartit; cal assenyalar la coincidencia en un mateix local de tenda i habitatge en regirn de Iloguer que, per efec- tes de la LAU, irnposs,bilita el canvi ('activitat eco- n;)mica familiar, arnb rise de perdua dels drets de Ilogater i desnonament automatic, etc. Aquests factors que permeten caracteritzar I'apa- 11 12 (1) Les xifres recollides en aquests quadres son els resultats de I'esiudi uEstructura del comers d'alimentacio de Barcelona. El Consurn i els sews condicionants». Dirigit i coordinat per JordiM. M6, sabre I'esquesta realitzoda per ABF, I'Ajuntament de Barcelona i la Direcci6 General de Comerc interior de la Generalitat de Catalunya. Barcelona 1983-84. 12) La dels establiments cal mesurar - lo en la su pp erficie (metres quadrats) de la so la de vends , sense comptar els locals de magatzems o alires usos. rell de distribucio d'endarrerit i que fan que difi- cacio de 1'IVA, etc.), incideixen negativament en cilment pugui adequar-se als nous reptes (reestruc- la productivitat de 1'ernpresa comercial amb ren- turacio, entrada a les Comunitats Economiques dirrrents molt baixos per establiment que poden. Europees, rious imperatius fiscals derivats de l'apli- com es veura mes endavant, no cobrir les despeses. habitants establiment establiments/ 10.000 hab. Barcelona 114 88 Espana 164 61 Franca 200 50 Regi6 de Paris 204 49 Barcelona m2lper establiment 36 Establiments per sots dels 60m2 90% Els quadres-resurn de dades estadistiques de pagi- nes seguents (1) expliquen millor que qualsevol al- tra argumentacio la dificil situacio en que es troba el corners alimentari a la ciutat de Barcelona: E L M I N I F U N D I S M E Els establiments, botigues i parades als mercats d'al,mentac16 a la ciutat de Bar- celona son excessius i de dimensions reduides. La conjuncio d'aquests dos fets, a mes d'altres consi- deracions a les quals mes endavant haurem de referir-nos, produeix una gran dispersio dels locals que fa que, per la localitzacio i nivell del servei, a vegades pugui resultar dificil parlar de la distri- bucio alimentaria en termes d'equipament. Minifundisme, hem assenvalat. fruit tint. del nom- bre excessiu com de les dimensions reduides dels establiments (2) generals i incidir negativament en el nivell de preus. 13 C. Les mutacions generals en I ambit de la pro- a I arnv 11)7-f _ eI nombre d'esiahliinents ereix cuns- ducciu alimentaria i en cis costurns dell c.onsmu liniment. familiar han estat I'incentiu. arreu d''Europa. de Ia refor•ma de les estrur lures cornervials. firms de fa qua- sr V1111 anus. La situaciu eel nornica al nostre pals cra diferent. Quart, a partir de la nrei(at do la d;tcada dels auvs 70. es comenca a mostrar corn a inexcusable la re- forma de les estructures cornerrials_ la nisi econir_ mica es gcneralitza i, de forma mr.s cuncreta_ arri- ha Ia G de la plena ocupaciri i augmenta I ai iir. I-.n aquestes condicions el comerr ha estat ci refugi in- dividual en vista de la crisi. Les activitats curnercials absorheixen bona part dels excedents de ma d'obra o poblacio artiva indus- trial i fins i tot agraria. Al conjunt de. paisos de I'O(;l)I? s'ubserva una ten- dencia general cap a la redueciu del nornbre d'"es- tablirnents del sector de I'alirnentacru. A Barcelo- na., contr riarnent. des del cornenr.wnent de In crisi Funcionament dels comercos Menys d'un any 9% Entre 1 i 5 ant's 14% Entre 5 i 10 onys 10% Augment % Entre e l 1974 i el 1983 Establiments d'olimentocid 25% Bodegues 166% Tendes de fruits i horlolisses 78% Venda de corn 38% Disminucid % les Ileteries 35% 14 EQUIPAMENT COMERCIAL I HABITS DE CONSUM L'EQUIPAMENT COMERCIAL Les dades recolli- des a 1'estudi realitzat els ant's 1983 i 1984 sobre «I estriictura del convert, d`alimentacio de Barce- lona, cl consum i els seas coil dicionants» perrne- Len corri:ixer (-ls diferents nivells d`equij)amenl. co- mercial segons les distintes arees de la eiutat. D'entre els diver os indicadors que pollen utilitzar-se n'hem escollit dos: El nivell de serrveis dels mercats municipals. La guantificacio d'aquest nivell de servei 1`hern es- tablert a partir (let nombre de parades de mercat per mil habitants (mercats localitzats a cada dis- tricte rnunicipallresidents a calla distri(te mu- nicipal). Aquest indicador cal posar-lo en prescncia de les arees realment servides per cada mercat i que s'ana- litzen rues endavanl. (vegeu l`apartat c). De fet, en la mesura que certs mercats exerceixen una forta atraccio adhuc fora dcls limits del districte (per exemple, La Boqueria en relacio at-rib to Barcelo- na, La LlibertaL en rclacio arnb els barns servits pel FFCC de Sarria i els autobusos 25, 31 1 32), aquest indicador to un valor relatiLt. Districtes que pollen apareixer infradotats (per ex. el 5e, 5arria- St. Gervasi) i que son servits per mercats de fora de la derrrarcacio i, vicecersa, districtes en teoria amb un alt nivell d'equipament tenen mercats que serveixen el conjunL do la ciutat. Aquest nivell de servci diferent , o d'equipament de mercats municipals ; del quail gandeixen els residents als diferents districtes de la eiutat s'expressa grafi- cament en el pla .nol que reproduim a continuacio. El nivell d equiparnent. al districte 1 (Ciutat Vella) 15 a causa de I'existencia de quatre mercats (Boque- ria, Sta. Caterina. Carrie i Barcelonet,a. etc.) mul- tiplica per 3 el nivell de mitjana de la ciutat, 14 parades per 1.000 habitants per inures 4.2. Fora d'aquest cas quasi erratic, els nivells de ser- vel son molt mes homogenis Centre 2.5 15.3 para- des per 1.000 habitants). DEixample i Gracia scin els districtes ribs servits i Sarria-St. Gervasi. I lorta- Guinardo i Nou Barris son cis rues deficitaris. El nivell de .servei dcls estahlirrients individuals. en aquest cas dificilrnent pot parlar- se del nombre d'establiments per mil habitants (indicador soviet mcs del nivell de rninifundisrne que no pas del ni- vell de servei). Ln all. nombre d'cstahlirnents pot arribar a suposar fins i tot un encarirnent dels preus al consurri , corn veurem en les planes sc ,nicnts. S'ha fet l'opciu de considerar el nivell d'equipament o servel dels establiments individuals ( botigues al car rer) a partir de les superficies de verida per habi- tant (arnh i» dependencia del nurnhre d'eslahliments (pie les apleguen). Fri ayuest cas, dorICS. l'lndlca- dor son metres quadrats de Sala de venda per ha- bitant_ Aml'l totes les matisrcions necessaries cal- dria pensar que un i altre nivell d''equiparrient 0 servei (mercats. estahlirnents al carrer) haurien de cornplcrnentar-se. Aixir no es exactarnenL aixi, aces yue dificilrnent un conjunt de polivalents tradicio- nals a] carrer pot substi tuir el servei d' un rnercat municipal. Corn es pot veure en concret en alguns Barris de la ciutat, si es cent que cis e.stahliments especialistes o grans polivalents substitueixen la maraca de servei dels rnerc ats municipals, menl.re en altres els deficits son absoluts. En concreL tamhe hi ha on districte (en ayuest cas 1'I .Jxantplej, amb un nivell de servei yue destaca sohre la rester, encara clue, nomes en proporcio 1 o 2 en relacio al district- rues suhequipat. K'n aquesta analisi districte a districte., que grafi- rarne nt sexpressa en els planols de la pagina se- giient., es pot contrastar l'asseveraciu que es I'eia del rlilerent cornponament _ cornplernentari o no, dell cst:IIliinents al carrer. Aixi en els distridtes tees servils per establiments al carrer -a la Ciutat Vella- I'establirrrent al car- rer se soma a I'oferta de rnercats , mentre que a Sarria-St.. C e..rvasi I'establirnent at carrer substitueix cI mercat. A I'cxtrern oposat, amb baix nivell de servei (Hor- la, 5t. Andreu, Nou Barris ) aquest baix nivell no ajuda a disminuir el subequipament en oferta de rnercats rnunicil,als. L`EQUIPAMENT A LES POLARITATS COMER- CIALS EN FUNCIONAMENT Coin rues cnda- vant s'explica a bastament, at voltant dell rnercats municipals s'han anat constituent. concentrations d'estal,lirnents que han acabat conligurant verta- deres ;rvees de polarilat cornercial. VI [)la especial de I'equipament alimentari to en els rnercats municipals i, sobretot en les trees de concentracio, i polarilat. comereial, un dels seas principals instruments d'actuacio. E'n Its arses de polarilat es concentra la part mss important dell actes de compra d'alirneniacio. En- Ire el rnercat municipal i les botigues de l'entorn absorbeixen la part fonarnental de la despesa en alirnentacio de les families de Barcelona. `Ibt aixo fa necessari considerar conjuntament el mercat (m)dal do la polaritat) i els establiments si- tuats en el seu entorn, per poder definir en con- crct els limits exactes d'aquests perimetres. En el volum annex es recull I'analisi grafica d'aques- tes trees de polaritat. at voltant dels mercats. So- bre planol escala 1/2.000 es localitzen els est.abli- nrents cornercials d'alimentacio (arnb expressio de sectors d'especialitat:, grandaries i formes dorga- nilzacio). Lanalisi es refereix tambe als aspectes d'accessibi- litat a la zona: estacions de metro i de FFCC, pa- rades d'origen/final d autobusos , parking propis del mercat o publics en general , zones d ' aparcarnent al carrer-l,arquirnctres -zones de carrega/desc.arre- ga, zones per a vianants, dire.ccions de circulacio, etc_ Es recullen tambe les possibilitats edificatories en els perimetres de polarilat: les possibilitats se- goris el Pla General h4etropolita, les operations de remodelacio previstes i els solar-, o edificis desocu- pats en la zona. AREES DE SERVEI DELS MERCATS MUNICI- PALS I HABITS DE CONSUM A partir de les mss de 138.000 enquestes que en el mart de 1'es- tudi esrnentat («L;estructura del comer4 i el con- sum») es varen realitzar a la porta dcls rnercats mu- nicipals, es possible establir el rnapa del nivell de servei d'aquests equipaments cornunitaris. Per a 1'establiment del nivell de servei o area d'in- fluencia directa dels mercats es to en compte, fo- namentalment, la pregunta que es refereix al punt de residencia dels visitants a cada rnercats. A par- tir de les respostes s'ban rnapificat les trees d'atrac- cio successives dels rnercats, es a dir les trees en les quals resideixen els percent.alges mss alts de les farilies que compren a cada mercat. El resultat es el planol que es reprodueix a conti- nuacio. Corn es facil suposar, els mercats originen al scu voltant trees d'influencia de captacio de chen- tela, concent.riques (es a dir., la maxima client.ela viu en les trees rues proximes al mercat, etc). Poden observar-se, en el mateix planol, algunes ca- racteristigrres especifiques do la forma de donar ser- vei dels deferents mercats. L'extensio territorial de les trees servides depen de la grandaria del mer- cat. Pero fonarnentalrnent el factor important a con- siderar es la incidencia de la trama urbana en la configuracio de les trees de servei o influencia dels mercats municipals. Trames poc urbanes (blocs aillats, baits urbans, etc.) creen discontinuitats en les trees servides. Carrers de gran circulac16 (Meridians, Gran Via, Urgell, Cinturons de Ronda) acaben alrant-se corn verta- deres barreres impenet.rables (encara que no siguin autopist.es) i impossibiliten faeces directe dels com- pradors al mercat. Aquests criteris que han estat tingnrts en compte en la deterrninacio dels perimetres d'influencia de les polanitats cornercials en funcionament es fan pale- sos en el planol que es reprodueix a continuacio sobre els irnbits de residencia de la clientela dels mercats municipals. NIVELL D'EQUIPAMENT DELS MERCATS MUNICIPALS q >5,30 parades/1000 habitants a 4,21-5,30 parades/1000 habitants 0 3,51-4,20 parades/ 1000 habitants q 2,80-3,50 parades/1000 habitants o <2,80 parades/1000 habitants 17 NIVELL D 'EQUIPAMENT DELS ESTABLIMENTS INDIVIDUALS SUPERFICIE VENDA/HABITANT ® >0,23 m2/habitant q 0,21-0,23 m2/habitant q 0,19.0,21 m2/habitant ® 0,17-0,19 m2/habitant o <0,17 m2/habitant 18 • UTUTIFRU.-W, 0 1.° Corona: Area on viu el 25% de la clientela compradora al Mercat. 2.° Corona: Conjuntament amb la primera, aplega el 50 % de la clientela. 3° Corona: Conjuntament amb la primera i segona, oplega el 75% de la clientela. Arees de superposici6 de segones corones d'influencia. Arees de superposici6 de terceres corones d'influencia. ELS RESULTATS DE LA CRISI DE L'APARELL DE LA DISTRIBUCIO ALIMENTARIA Tots aquests frets car-acteristics de la situacio de crisi de l'aparell de distribuci.s aliment iria suposen la progressiva destruceio del teixit social que at ]larg de decades ha significat el suport del comers bar- celoni. Duna situacio mes o menys equilibrada, I'estruc- tura comercial s'ha vist abocada a perils reals i pre- sents, de destruccio de la xarxa tradicional. Aquesta crisi to manifestacions que poden aparei- xer com a contradict' ries i. en canvi son consequen- cia una d'altra: Proliferacio de les unitats comercials de dis- tribuci.o localitzrdes de forma dispersa i difosa per la trama urbana. Aquesta proli.feracio ha acabat per saturar el sector. l'ha let entrar en rendirnenus decreixents i en definitiva I'ha fct deliil i vulnera- ble enfront de les novel formes de distribucro. La destruecio del teixit comercial tradicional que no ha sabot adaptor-se a les naves necessitate ha possibilitat que formes oligopolistes, de vega- des alienes a] rnateix sector comercial, ocupin quo- tes 'creixents del mercat. Aquesta situacio, afavorida per Ia rnanca d'una or- denacici adequada a les roves situacions, ha per- mes l'aparicio recent de fenomens comercials (no exactament formes comercials especifiques) en els quals els promotors busquen la rendibilitat en els aspectes extracomercials de les operacions. Aixi_ les concentracions de parades en forma de galeries d'alimentacis o formes semhlants es justi- fiquen no en terrnes de base comercial sins foria- mentalment immobiliaria. La diferent captacio de clientela. i en consequen- cia Ia diferent productivitat de lee diverses formes convencionals, es posy en evidencia en les seguents dades: Faciuraci6 anual per establiment pessetes Als mercots municipals 15 milions ^1) Tornarem molt men ampliament sabre aquest tema an tractor de A lee goleries privodes d ` alimentaci6 8 milions as polaritats localitzades an ell mercots municipals. Les consegiiencies d'aquests nous fenomens comer- cials son negatives per als dos protagonistes de les activitats comercials: els consumidors i els comer- ciants. A. Per als consumidors, la polvoritzacio de la xar- xa de distribucio en nombrosos estahlirnents, pe- tits i dispersos fa que, en la practica, en derivi una situacio de subequipament.. Les gammes de varietat i qualitats han de ser f'orSosarnent petites. La dispersio obliga a desplaraments erttre es- tabliments i a allargar Paste de la compra en el temps i impossihilita ]a cornparacio de I'oferta. La logica econ6mica del sector fa que la sa- turaci.o i l'exces d'oferta acabi per augrnentar els preus com mes endavant. veurem en concret.. B. Per als comerciants la proliferaci.o dels establi- ments, i fins i tot la seva dispersio fa que la rendi- bilitat sigui coda vegada mes baixa_ La quota de rnercat captada per cada petit botiguer es rncs pe- tita a mesura quc augrnenta el nombre de botiguers_ Faduraci6 anual per establiment pessetes Parada al mercat 15 milions Especialista at carrer 8 milions Polivalent tradicional 4 milions En les seves causes i en els resultats que se'n deri- ven molts dels factors d'aquesta crisi de l'aparell tie la distribucio comercial estan relacionats amb la forrna urbana, am[, els aspectes mes urhanistics de la ciutat: Lordenacio de les activitats cornercials de la ciutat, pel que fa a Ia seva Iocalitzacio, segueix pau- ses de cornportament identificable amh pautes ur- barristiques de caracter mes general. La formacio de centres o polaritats urhanes depen en bona me- sura rte les activitats comercials que s'hi desenvo- lupen (1) de la lur4a dell eixos urhans i la disposi- cio radiocentrica de les activitats. 19 20 El nivell d ' equiparnent comercial en un barn u zones depen , entre altres factors , de Ia densitat de poblacio (que justihea i dona suport a una quota de rnercat. suficient corn per generar una inversio) i de facce ssibilitat en relacio a altres Barris o zo- nes arnh tries concentracio d establiments. La tipologia de I'edificacio i la trama urbana condiciunen 1'estructuracio de les activitats comercials a la ciutat : des de la impossibilitat d'eixos corercials en tipologia d'edificacio aillada, a les dificultats de trohar establiments de superficie adequada (per les amplades de fa4ana i les crugies en arees d' edificacio antiga. La forrr ► a i les practiques de les activitats immobiliaries han incidit en cis darrers ant's en les activitats comercials : la permutes del t.erren.y per les hotigues en la nova edificacio o el desti nut dell haixos a locals comercials ha generat una sohreoferta d'esuihlirnents: la saturacio del rnercat. immohiliari de grans locals esta en bona part en l'origen de I'apariciu de les galeries i centres privats d'alirnentesciu ; 1"tstalvi - inversio en locals corercias i la posterior caiguda del mercat fa que l'ofertes comercial augrnenti sense bases econorniques reals de distribucio, etc. LA LOGICA ECONOMICA DE LES ACTIVITATS DE DISTRIBUCIO ALIMENTARIA EIs para.grafs que segneixen a continuacio intenten polar de relleu alguns aspectes economics que ineideixen en I'est.ructuracio de la distribucio alirnenteria, precisament aquells aspectes en relacio directa arnb l'objecte d'aquest pla: I'ordenacio de I'estructura comercial a la ciutat. A. El volum economic de la despesa en alinien- tacio (el consurn fisic d'aliments i el seu cost economic) pot considerar-se, a grans trets, corn estable a Barcelona. En una situacio urbana, d'un nivell de renda mig- alt, corn es el de la ciutat de Barcelona, amb una poblacio estacionaria en el seu creixement, el vo- lum total de la despesa en alirnentacio, en terrnes reals, es practicarnent estable. Els factors son dos, el rro-creixement de la poblacio i el no-creixement del consurn per capita. 1Lelasticitat de la dernanda de productes alimentaris en relacio als augments de renda familiar disponible es, a partir de certs nivells de renda, negativa. Its a dir corn rnes altes son les render la proporcio d'aquesta destinada al consurn es cada vegada rnenor. En una situacio de mercat estable l'aparicio de noves unitats economiques de distribucio, en definitiva de nous establiments, fa que la quota de mercat en mans de cada establiment tendeixi a disminuir. En altres paraules I'augment del nombre d'est ; obli- guen als ajunt.arnents a dotar serveis de (,control d'aliments i begudes,, i de «mercat de proveiments» i, err tot car, s amba a er una reserva expressa en favor de les entitats locals en materies «d'escorxa- dors, rnercats i Ilotges centrals-. (1) Recordem el breu resum de la intervencio que es recull a la introduccio. Aquesta intervencio to corn a motivations , ent.re d'altres: Assegurar les rnillors condicions de consum pel que fa a varietat, qualitat . i preu en els procluc- tes alimentaris. Permetre el control sanitari dels aliments. Assegurar el proveiment fisic en condicions de rnercat clar i transparent. Impedir practiques que persegueixin beriefi- cis aliens a les activitats cornercials , (practiques es- peculat.ives, etc.). Assegurar tin adequat equilibri entre les ne- cessitate de consurn i la rendibilitat professional del comers d'alimentacio. Els instruments en mans del poder local, ja ho hem asserryalat mes amunt, fan dificil la intervencio di- recta sobre els preus (intervencio reservada a les autoritats centrals) o sobre els processor d'interine- diacio. I .es int.ervencions s'han centrat fins ara en tres ti- pus generals d'instruments: En les ordenances municipals, reguladores de les condicions d'exercici de les activitats comercials. Assegurant un rnercat majorista el mes com- plet i transparent possible (a traves de la I irritat ali- rnentaria de Barcelona a Mercabarna). I en forma especial dotant i rnantenint una alnplia xarxa de rnercats municipals. El mercat mu- nicipal zonal, (,la placa» ha estat t.radicionalment el principal instrument d'intervencio municipal: a) ha perrnes la concentracio de I'oferta en un mart fisic que facilita la cornpra als consumidors; b) ha estat un mecanisme de regulacio i concixements dels preus per part dels consumidors i la possibili- tat de comparar i escollir entre ofert.es alternatives; c) la concentracio d'establiments ha facilitat la firrr- cio inspectora sanitaria dels aliments peribles. Avui la politica de rnercats municipals zonals pot esser la resposta alternativa taut a la concentracio oligopolista de la gran distribucio corn a la prolife- racio minifundista d'establiments cornercials. Cal recordar, a mes, que la politica de rnercats mu- nicipals no es «intervenciornista> o (,publificadora», en el sentit de rrenysprcu que des de certs sectors es dona a aquestes expressions. Els mercats muni- cipals son una firma de suport public a la con- centracio d'unitats economiques privades, per tal d'assegurar-ne les millors condicions de funcio- narnent. Despres, o millor dit, conjuntament amb una po- litica municipal de proveunent fonarnentada en les Ordenances municipals de 1947, 1'ordenanca i la xarxa de mercats municipals, la dotacio de Mer- cabarna, l'ordenanga municipal d'aliments i esta- bliments alimentaris i 1'ordenanca municipal de ga- leries i centres privats d'alimentacio, lAjuntarnent de Barcelona es disposa a dotar-se d'un nou ins- trument d'ordenacio i regulacio de les activitats de la distribucio alimentiria: el Pla especial d'equi- pament comercial alirnentari de In ciutat de Bar- celona. El Pla especial, amb els pnncipis i objectius i els instruments i mecanismes que rues endavant s'ex- posen te, corn a misio fonarnental, el ref'erir sobre el territori de la ciutat de Barcelona les politiques municipals de distribucio alimentaria. El pla especial es concreta en ordenar i regular el comers de 1'alirnentacio en 1'espai urbi de la ciutat. Cal, d'entrada, sortir al pas de possibles valoracions mahntencionades: el pla, la planificacio, la progra- macio no s'oposa ni al concepte de llibertat de rner- cat ni al de Ilibertat i autonomia d'empresa. 23 Cal sortir at pas, d'antuvi, de veus que abusant de la rostra llei fonarnental, s'aixequin contra el pla amb falsos arguments d'inconstitucionalitat. Alla on la nostra Constitucio reconcix la Ilibertat d'erripresa (art. 38) es garanteix la iritervencio dels poders publics per protegir el seu exercici i la de- fensa de la productivitat, fins i tot mitjancfant ]a pla- nificacio . La mateixa Constitucici obliga els poders publics a la defensa dell drets dels consurrri.dors (art.. 51) i a ajudar a la modernitzacio 1 desenvolupa- merrt. de tots els sectors economics (art. 130). Es doncs en aquest mare constitutional on ca] veure el pla especial corn l' instrument . per oferir ones pers- pectives mes segures a I'activitat. pnvada, en un in- tent de garantir mes gran productivitat, un servei mks adequat al consumidor i el coneixement dels objectius i les actuations del sector public en el mare de la distnbucio alimentaria_ El pla especial ha d'ajudar a impedir la concurren- cia deslleial corn a forma tie garantir la defensa de. Ia competencia i de la Ilihertat de corner(;. Fer que la competencia, en la rnesura clue no signifiqui uni- cament i exclusiva la destruccio del teixit. social tra- dicioral, sigui I'estiniul per a la transformaciu i la reestrueturacio do les estructures comercials. El pla especial corn a resum (I instruments legals hen diferents (Llei de regirn del stl i ordenacio ur- bana, Ordenances municipals, Reglarnentacio tecnico-sanitaria, etc...) ha d'esser Iexernple de vo- luntat municipal en una Jinja d'actuacio de rnillo- ra constant del comer4. i la distrihucio corn a ser- vei als corisumidors 1 corn equipament social i col.lectiu. Un ultirn element en defensa de la planificacio de les activitats comercials per ajudar a sortir de la crisi: S'ha dit I escrit que qualsevol regulacio i or- denacio (i el pla especial ho es) en epoca de crisi es entrebaric a la creacio de Ilocs de treball, a la represa de 1'activitat econornica, pert de fet, l'ul- traliberalitzacio de les activitats econorniques to corn a consegtiencia,, no un augment de 1'aclivitat sins l'apariciu de formes, de canals parallels i bosses cl'econornia subrnergida. La regulacici i ordenacio de les activitats comer- cials ha de suposar; al contrari, una exigencia flies gran de professionalilfacio, aixi corn unes millors conditions en l'exercici de les actlvitats comercials. 24 , FORMES D'INTERVENCIO MU- NICIPAL Corn horn assenyalat al capitol anterior, les formes d''irrtervencio municipal en la regulacio i ordena- cio rle les activitats cornercials han estat tradicio- nalincnt Its ordenances municipals i les actuacions en inercats (rnajoristes i zonals). A aquestcs actua- cions An afi'geix ara el Pla especial de I'equipa- merrt comercial alirnentari. L'ORDENANCA MUNICIPAL Uordenansa municipal corn instrument regulador i reglarnentari dels ser- veis `, a -hodrgucs- 4 rnL.etc. b) La superficie minima leis polivalents es de 60 m2. i en r^girn d'autoservei la que s'expresa en la propia definici6. c) Els establiments polivalents poden vendre (en Ics sales de venda de lea superficies mini- mes definides) cis productes deis grups d'es- pecialitat assenyalats arnb asterisc*. d) F:Is pruductes dels grups d especialitat as- senvalats amb E ( envas ) names pollen ven- dre s envasats i no detallats en els establiments que figura aixi. e) Els productes dels grups d'especialitat as- senvalats arnb D (detail) poden vendre's de- tallats als polivalents a partir de in grandaria superficial que figtrra aixi. VI detail de congelats_ llegum suit, xarcute- ria, pasta fresca i conserves es regeix segons Ics detcrrninacions que figuren en in colurn- nu respectiva. 1) F:ls polivalents tradicionals i autoserveis po- dcn vendre at detail Ileguin cult, congelats. xarcuteria, pasta fresca i conserves augmen- tant la superficie de venda en cis metres qua- drats que sexpressen en in taula. Tambe po- dert vendre. and) eI matrix condicionament fruits i hortalisses i productes de drogueria. La venda deis pruductes assenyalats arnb (1) (Ileguni cult i pasta fresca) sun compatibles i nu es fan necessari (`augment de 15 tut`, en in superficie de venda. El ntateix cal dir dell assenyaiats and) (2) (xarcuteria detail i con- serves detail). D'aquesta nranera Ics superficies rninirnes de In Sala the venda (](-is polivalent. ( tradicionals. en auuaservei) son: Polivalent .......................... 60 m2 Polivalent+llegum cult i/o pasta fresca 60+15 ....................... 75 m2 Polivalent+xarcuteria ilo conserves 60+15 75 m2 Polivolent•fruita i hortalisses 60 + 20 ...... 80 m2 Polivalent+fruita i hortalisses+ xarcuteria do conserves 60+20+15 ...... 95 m2 Polivalent+fruita i hortalisses +xarcuteria+ llegum cuit+drogueria 60+20+ 15+ 15+ 10 120 m2 Superservei ........................ 120 m2 g) E Is establiments especialistes en cis grups de productes assemalaLs arnb (3) (tactics. xar- cuteria, -bodegues". pastisseria i gelats) po- dcn disposar de sales de degnrstacic amb la qual coca la superficie minima de la sala de verities +sala de degustacio es de: 55 lactics 55 m2 Xarcuteria 55 m2 «Sodegues>t 60 m2 Postisseria 60 m2 Gelats 40 m2 h1 1'er rl lu vrnda do pa i articles rJc reboste- rist rn r.ls rslabluncnls assenyalats arnb !4); r;s linrJrrrn cn cornlltr. Icy dispusicions cstahlnr- ^es al llrcrr.l 241119$`L rJc 22 rlu juliol do la (;^^ncralia^ de Ca^rtlunya sobrc. crrrnercirdiba- ciri i venda dry pa, i en Ira orrlres do 20/7'2/82 i hl(iIY,:S del Ucparuuncnl rL: (:orner,: i'filris- rne yuc dcsplcl;uen fr^5nuentat Uecret. i) La jjo,^iibifiwt df! detallar ds productes c^r- uics., pitix i pastisseria qlAl' V,., perino en esla- bliments polivalems de trie'ts de 400 m2 W) Iml domir Hot: u I'aparicif') irregnifar (]it cen- ircs i privades ffalimentaciil). VII lot cas pti, a Fatiloritzacit; ifitstablirrienis amb possibilimi (lit milda al detall, la ffici,-n- cia d"obfirlitra (^Sjwvificijrij darmlivill el liplis (h-stabliinvia milorily.al i I'acorripliment, (jujin dM que ijisposki I'ordermrji;.a mimicipal Hobrit citmws i galvrics privades i I la I i ri wj i I i wi i) . Hegendii de Laula .Qmjdr(! armex art. 32) I;n r'nlmm^cs ..... grups d'cspecialitat ISn tiles ......... opus d'cstablirncnt 5upcrlicirs rninimes tlc lu sale rlc vender rn^'' * productcs autoritzats cn polivalcnt N. .............. prucluctcs autoritzats t'.11 P 114'x5 D ............ Productes autoritzats r;n detall 5upcrficies addicionades de rata do vcnda per c,5pccialil.us + m' (1) f.:ompatible Ilc^nlrn cult/pasta lresca. (2) Xarcuteria 1 consen-es al detall. (3) Sala de de};ustacio ZO Ind addirionals. (^}) ^'i;nda do plt (vcurc apartat h anterior). (yj I'odra delallar-se tut opus de care en r•s- tubliluents do mcs do 2:^U nr en recintes es- pecilicarnent delimitats. ANNEX II GRUPS D'ESPECIALITATS • ._ 1.1. Alimentacio en l;eneral 1:2. Productes lactics 7.3. Graneria 1.4. I,legum cult 1.5. Congelats 1.6. Congelats detall 1.?. Xarcuteria 1.8. Xarcuteria detall 1.9. OIts 1.10, Productes de regim i dietetira 7.11. Pasta lresca 1.12. Conserves detall 1.1:3. Aliments estimulants, altres 1.14. I3egudes alcoholiyues i no alcuholiyucs '•r _:. . '?.1, Carnisseria/Ualsi^xrria 2.2. Caltsaladeria/5alsitxcria 2.:3. Aus i ca4a 2.4 Ous 'l.5 llespulles • :3.1. Fnlites i ha-talisses • • • . 4.1. Peix i marisc 4.2. Pesca salada • _ a.1. Pastisseria ^.2. Garamels_ bourbons 7.:3. Gelats 5.4. llespatx de pa ^.^. llespatx de pa arnb Ileca anexa • , 6.1 Productes de neteja i higiene Pressup . Liicen . O.M. Mercats 0. Municipal Estudi . Pla Esp. Familia Fiscal Conc. Alt. Estab. GPA Equip. Arr6s 111.100 641.21 7 1 160 1.1 Farines i cereales 111.200 641.11 12 7 1 160 1.1 Pa 111,30 641.92 141 5.5 Galetes, xbiscottes» i magdalenes 111.410 Pol 1 1.1 Altres «bolleriaH 111.420 641.93 143 5.1 Pastissos 111 .430 641.93 142 5.1 Pastes alimentaries 111.50 Pol Pol 1 160 1.1 Altres preparats cereals 116 .1 Pol 12 1 160 1.1 Pasta fresco 1.11 Cons. Peix 113.300 P 10 11 1.1 Ous 114.400 641.43 9 4 103 2.3 Olis 115.300 641.95 14/16 6 1 150 1.9 Olives 116.312 641.20 10 14 11 1 1.1 Verdura con, fruits 116.300 Pol 10 14 11 1 1.1 Cons Ilegum 116.700 Pol 10 14 11 1 1.1 Mel, confitures 110.100 Pol 10 14 P 11 1 1.1 Salses i condim . 110.500 Pol Pol 9 1 1.1 Llet fresco 114.100 641.51 5 2 110 1.2 Llet conserv. 114.200 641.51 5 2 110 1.2 Lactics iogurt 114.300 641.52 5 2 110 1.2 Formotges 14.400 641.53 14115 5 2 110 1.2 Montego 115.100 641.53 7 14115 5/6 2 110 1.2 Margarine 115.200 P 6 160 1. 1 Sucre 118.100 Pol Pol 8 1 160 1.1 Cafe 118.100 Pol Pol 10 1 160 1.13 Te 119.200 Pol 10 1 160 1.13 Xocolata 110.200 Pol Pol 1 160 1.13 Confiteria 110.300 641.93 16 145 5.2 Gelots 110.400 12 5.3 Aigues minerals 121.100 641.75 13 163 1.14 Beg . no alcohol 121.200 641.74 13 163 1.14 Licors 131.100 641.71 14 13 163 1.14 Vi 131.200 641.71 14 13 163 1.14 57 Pressup. Llicen . O.M. Mercats 0. Municipal Estudi. Pla Esp. Familia Fiscal Conc. Alt, Estab. GPA Equip. Cervesa 131.300 641.71 13 1 163 1.14 Altres alcohol 131.400 641.71 13 163 1.14 Sucs Fruita 116.322 P 13 163 1.14 C. Vaca 112.100 641,31 4 1 7 102 2.1 C. Bou 641.31 4 1 7 102 2.1 C. Toro alidian 641.34 1 7 102 2.1 C. Vedello 112.200 641,34 1 7 102 2.1 C. Parc 112.300 641.35 6 1 5 101 2.2 C. Be 112.400 641.31 40 1 7 102 2.1 C. Motto 112.400 641.31 40 1 7 102 2.1 C.Ovella 112.400 641.31 40 1 7 102 2.1 C.Cabrit 112.400 641.31 40 1 7 102 2.1 C.Cavall 112.811 641.31 1 102 2.1 Altres carns 112.813 641.31 8 2 4 103 2.3 Caca 641.43 8 2 4 103 2.3 58 C. Aus 112.600 641.43 8 2 4 103 2.3 Conill 112.812 641,43 8 2 4 103 2.3 Corgols 8 11 2.3 Fetge Vaca 112.821 641.36 5 1 2.5 Fetge Porci 112.822 641.36 6 1 2.2 Altres despulles vaca 641.36 5 1 2.5 Altres despulles porci 641.36 6 1 2.2 Altres despulles 112.823 641.36 5 1 2.5 Salxitxes i botifarres (porc) 112.621 641.35 7 6 1 5 159 2.2 Pernils 112.611 641.35 7 6 1 5/6 159 1.7 Embotits curats 112.614 641.35 7 6 1 5/6 159 1.7 Embotits tous i corn freda 112.622 641.35 7 1 5/6 159 1.7 Altre Xarcut 641.35 7 1 6 159 1.7 liar 641.35 7 14-15 1/6 2.5 foie-Gras 112.711 7 2 1.7 Peix fresc 113.100 641.61 1 3 8 130 4.1 Crustaci i moluscs 113.400 641.61 2 3 8 130 4.1 Bacalla salot 113.211 641.61 3 3 131 4.2 Pressup. Llicen . O.M. Mercats O. Municipal Estudi. Plc Esp. Familia Fiscal Conc. Alt. Estab. GPA Equip. Altres salat 113.212 641.61 3 3 131 4.2 Peixos fumats 113.212 641.61 3 1.7 Fruits fresco 116.1 641.22 11 7 3 120 3.1 Hortolisses i Ilegum fresc 116.400 641.22 11 7 3 120 3.1 Patates 117.1 641.22 11 12 7 3 120 3.1 Fruits secs 116.200 641.21 Pol 7 1 121 1.3 Llegum sec 116.500 641.21 12 14 7 1 1.3 Llegum cult 1.4 59 PLANOLS D'INFORMACIO 61 t • 1 Limit do Zones i Sistemes M 11121 4 12 low"14 • 1 • Limit de Zones I Sistemes 4 Sistemes de serveis tecnics Al Manteniment , rehabilitacio, o renovacio de I'edificacid 5 Sisterna viari basic A2 Conservaci6 de I'edificaci6 5b Vies civiques A3 Situacio de I'edificacid ORDENACI6 EN ILLA LINEAL 6a Pares i jardins urbans actuals de caracter local Bi Manteniment, rehabilitacio o renovacid de l'edificaci6 6c Pares i jardins urbans de nova creaci6 a nivell metro- ILLA SINGULAR vESGLESIA ST. MIQUEI» polita Cl Manteniment, rehabilitacio o renovacid de I'edificacid 7a Equipments comunitaris i dotacions actuals ORDENACIO EN ILLA TANCADA 76 Equipaments comunitaris i dotacions actuals de nova D1 Manteniment , rehabilitacio o renoavacid de I'edificacid creaci6 a nivell local ORDENACIO EN ILLA AMB PASSATGE s a Verd privat protegit El Manteniment rehabilitacio o renovacio de I'edificacid ORDENACIO EN ILLA OBERTA 12 Barri antic F1 Manteniment de I'edificaci6 12b Conservacid del centre historic de Barcelona DE NOVA ORDENACIO 13a Zona intensiva ( sal urba) G1 Manteniment , rehabilitacio o renovacio de I'edificacid 13b Zona semiintensiva G4 Edificocio residential de nova planta SISTEMA VIARI BASIC 14a Remodelaci6 publica 5b Vies civiques 14b Remodelaci6 privada PARCS I JARDINS URBANS 15 Conservaci6 de I'estructura urbans i edificatoria 6a Actuals de caracter local 16 Renovacio urbana. Rehabilitacid 6b de nova creacid de caracter local EQUIPAMENTS COMUNITARIS I DOTACIONS 17 Renovacio urbana- Transformacid d'us existent 76 De nova creaci6, de caracter local 17-5 Renovacio urbana. Transformacid d'6s existent a vial 17-6 Renovaci6 urbana . Transformaci6 d'us existent a part urba 17-7 Renovacio urbana . Transformaci6 d'us existent a equi- pament 17-9 Renovacio urbana. Transformaci6 d'us existent a pro- tecci6 de Sisternas Generals 1 s Zones subjectes a I'anterior ordenacid volumetrica es- pecifica 20a Ordenaci6 en edificacid aiilada . Subzones plurifami- liars, Subzona VII F, Alimentocia general Cellers Carps ® FruitesiVerdures (D Peix 6) Pastisseria ® Fleca Q 0 Autoservei de 125 a 250 m2 Autoservei de 250 a 400 m2 Supermercat de 400 a 1.000 m2 Supermercat -. 1.000 m2 Oferta comercial no alimentaria de mercat nn G Oferta comercial alimentaria de mercat Galeries Comercials Establiments comercials d'acces restringit q Edificis d'immediata renovacio 0 Solars W Edificis desocupats RODADA Sentit de circulacid Aparcament ales voravies ++^ Aparcament altern per quinzenes P Aparcament temps limitat, de pagament Aparcament privat ® Aparcament del propi mercat Zona carrega i descarrega Moll de carrega i descarrego PER A VIANANTS Accessos al mercat A xxx rn Accessos secundaris at mercat Arees per a vianants Barreres urbanes (voreres mes petites d'1 m, escales, pendents excessives( Grans barreres urbanes TRANSPORT PUBLIC Metro Origen i final autobos m Parada d' autobus Locals de Iloguer a la PB fS . ESC 115.000 MERCAT MUNICIPAL DE LA BOQUERIA ^ ESC 115.000 MERCAT MUNICIPAL DE SANTA CATERINA 65 ^ ESC 115.000 MERCAT MUNICIPAL DE SANT ANTONI ^ ,_ f ^,/^ 9 F 0;t .^ rrr^^ f7.7^T3fL•Tf' ^ ESC 115.000 .Esc Irs.ooo MERtAT MUNICIPAL DE LA PROVE^(DORA tENTRAL ( ABAtER1A) 1 If i ,^. --^^. ^C ^..i^+b^ "^•--T^^r Try S+ ;^ (,2) . V, Ua4 - - - - - - - 7.1 -r---:--.,^ -^., MERCAT MUNICIPAL DE SANTS _'^ '' :^^ ^ I' f, .. [TI^T7i7_T^! MERtAT MUNICIPAL DE LA LLIBERTAT n ESC 115.000 - - r-i-.. _:. ^ ESC 1!5.000 MERCAT MUNICIPAL D'HOSTAFRANCS Q j 1 r I Ir I rI.7>lT3iFS'i; ^ ESC 1!5.000 ^ ESC 1 JS.000 MERCAT MUNICIPAL DEL CLOT MERCAT MUNICIPAL DE SANT ANDREU •. :: ^, ^ ESC 16.000 ^ ESC 1!5.000 MERCAT MUNICIPAL DE LA UNI$ I a^ :i(i^, ^c^ ^iS'o (iz'^ V - MERCAT MUNICIPAL DE SARRIA rrnr_rrr^^ ^ ESC 1!3.000 ^>^ ^ ESC 1 f 5.000 MERCAT MUNICIPAL DE GALVANY ^^:YN ,Ai I ,^ ; II ' ^,, ^ I^ ^ - ---i,I :I^ ^' 1 I 13e^ ^ ^^I ;1 . e.ir -' ro-^: ^._r-- "h,^ ^^ MERCAT MUNICIPAL DE I^ 'I _ ^ ^ I^ __ _ I I _I ^ I r ^' ^i i^ I , ^; ^ ^^; i ^ '1^ . LYI'^ ETA 9 r e,^a 'l^ •o. Y^ ^. .^ .^ ri - -^ ` ^ 1 .^ r-- ^ia^T .. "^ ^, _ _ _ ^^^ F---- ^-- . - |^ tJ l1.'^ ^^ `^, .. I ^, ^' ^ ^^ C /^`^ '^' : I F ': ^^, D.1 v :l =; i/ ',/^/, lads ^ ``^+` ^f,:_ ^`,.^% ^ ' ^ °r,! ' ^ 'Y,^,i, / ^. r flip ^^-^' ^ C/J '' i ^ ^. ^ f^ r - 7w$i e . . ^`^`^FI ^^^^ p ^^//// r ^^^ ^^^^ b LA BARCELON F :r .. :^ i ^, en), Ir _^.r -^ ^^, >f 1PSe. Uofj :I. ;, C 'J ^4J ^^lt ft.i^,41 : iGr .N b v gP^ ^- ^! ^'. ^ ESC 115.000 MERCAT MUNICIPAL DE LA SAGRADA FAMILIA .=- ^ez^.: Piece de Geudi n fi nn. n ESC 115.000 • ESC 115.000 MERCAT MUNICIPAL DE L'ESTRELLA ESC 115.000 n ESC 115.000 MERCAT MUNICIPAL DEL GUINARDO ESC 115.000 f3%7T_17fLiZ^ . ESC 115.000 MERCAT MUNICIPAL DE LA MARE DE DEU DE MONTSERRAT . ESC 115.000 - ESC 115.000 MERCAT MUNICIPAL D'HORTA MERCAT MUNICIPAL DE LA MARE DE DEU DE LA MERCE f37^L:TfL^^? MERCAT MUNICIPAL DE LES CORTS w ESC I iS.000 rT-"7, L)Z/f "ON f V/ f ^ ESC 115.000 FI•II^' ^ ESC 1!5.000 MERCAT MUNICIPAL DEL BON PASTOR --- .I ^ ^ ' ^...i^^^.La.-.tea+ras!4.^^^sL...4 ! . _ . rR^:R^'lC -x Y']C-fit sS,'a4-xatY x9ratir xa[ y1-.]f X9t rx.x-^r-uymtxrx it-xss^Sx^; p' w ^ _ _ - - _ _ _ -,. ,p .4.__r^^. ^2. - z^ .ZZZl^^+^<:^....^^^^..':1Z„^ µziz-x_^`^i. . ^ r' ^ _- r _ f.. rt - - - _ - - ^ _ -^-^'- ^'_` 7""-' ^Y ^ ^ •-^."'^._`J"^ -'mss-.a.. ,^g^e. -•--v^ ^ - i M ESC 1/5,000 l-I^LI^ - ESC 115.000 n ESC 115.000 Q• - ESC 115.000 ESC 115.000 - ESC 115.000 MERCAT MUNICIPAL DE SANT GERVASI MERCAT MUNICIPAL DE LA MARE DE DEU DEL PORT - ESC 115.000 P 0 Esc 115.000 MERCAT MUNICIPAL DEL CARMEL MERCAT MUNICIPAL DE LA MARE DE DEU DEL CARME ^ ESC 113.000 rI^7^T:^ ^ ESC 1!3.000 MERCAT MUNICIPAL DE LA TRINITAT ^^^`. _ _ _ . ^ ^_ , .^^ ^ r^ oo^J )^) ^ ra ;; iii!^iho OY)r) r,9U^9r^u'JYJ J9 9^)') I^I^ ^'J'JO ')'!O ir)4rj O 10 6c 9U0 7)9 090 OU3 IOJO ^' ^ PI^7^T^f7Tl^i ^ ESC 115.000 .. ,. ., ^ ESC 115.000 MERCAT MUNICIPAL DE LESSEPS MERCAT MUNI CIPA L DE CANYELLES