10 CD to 1::al.... .... al alc: c: E E .... -.:t lO Drassanes. L-3 B. 1.2J!' Plaça de la Mercè arq. R. M. Clotet R. Sanàbria P. Casajoana Drassanes. L-3 1.3 Plaça Reial arq. F. Correa A Milà fanals A. Gaudí Liceu -,L-3 1.4 - Fossar de les Moreres arq. C. Fiol • Jaume I. L-4 Barceloneta. L-4 1.5 Passeig de Picasso arq. R. Amadó LI. Domènech esc. A. Tàpies Jaume I. L-4 Barceloneta. L-4 Arc de Triomf. L-1 1.6 Plaça de Sant Agustí Vell i Plaça Basses de Sant Pere arq. R. Cáceres Urquinaona. L-4 i L-1 Arc de Triomf. L-1 1.7 Plaça de les Caramelles arq. C. Cirici Liceu. L-3 Pça. Catalunya. L-3 . 1.8 Jardins d'Emili Vendrell 1.9 Plaça de Folch i Torres 1.10 Enllumenat a La Rambla 1.11 Plaça del Teatre 1.12 Plaça de l'Àngel 1.13 Plaça al carrer de la Palla 1.14 Pavimentacions a Bamacentre carrers de Santa Anna, Comtal, de la Canuda i de Portaferrissa 1.15 Places del Pi i de Sant Josep Oriol 2.1 Parc de l'Estació del Nord ii1iii'ñ~!!i arq. A. Arriola C. Fiol E. Pericas esc. B. Pepper Marina. L-1 Arc de Triomf. L-1 . 2.2 Plaça de Tetuan • (Monument al doctor Robert) arq. A. Arriola esc. J. Llimona Girona. L-4 2.3 Jardí de la Torre de les Aigües carrer de Roger de Llúria 56 interior arq. C. Ribas A. Arriola . Girona. LA ~~~_. Passeig de Gràcia. L-3 i L-4 2.4 Plaça de la Hispanitat i Plaça de Pablo Neruda arq. D. Febles Sagrada Familia. L-5 2.5 Plaça de Can Robacols arq. P. Barragán Camp de l'Arpa. L-5 2.6 Avinguda de Gaudí arq. M. Quintana esc. A. Fenosa fanals P. Falqués Sagrada Família. L·5 Hospital de Sant Pau. L·5 2.7 Jardí de la Indústria carrer de la Indústria 109 . arq. M. Quintana ~ ~( Sagrada Família. L-5 ~ -, 2.8 Plaça de la Sedeta arq. R. Fayos P. Giol X. Llistosella 3.1 Plaça del Sol arq. J. Bach G. Mora astrolabi J. Camps Fontana. L·3 3.2 Sector Mercat de La Llibertat plaça de la Llibertat arq. J. Graells Fontana. L·3 ~ Gràcia 3.3 Plaça Trilla arq. J. Bach G. Mora Fontana. L·3 3.4 Plaça de Rovira i Trias arq. J. Graells esc. J. Camps e Joanic. LA 3.5 . Baixada de la Glòria arq. J. Graells P. Llimona X. Ruiz Vallès. Vallcarca. L·3 3.6 Jardins de Simón Bolívar avinguda de l'Hospital Militar 101·109 arq. C. Ribas - Vallcarca. L·3 3.7 Pont de Roman Macaya arq. M. L. Aguado J. M. Julià -, ~ Av. del Tibidabo 3.8 Plaça de la Gal-la Placídia 3.9 Plaça de la Virreina 3.10 Places de la Torre, de Mañé i Flaquer i de Sant Joaquim 3.11- Plaça de Kennedy 4.1 Fossar de la Pedrera arq. B. Galí M. Quintana Bus. 9, 38, 72 i 109 4.2 Jardins de Can Sabaté Parc de les Estrelles Altes arq. D. Navas N. Solé I. Jansana Bus. 9, 13,38,72 i 109 4.3 Avinguda de la Reina Maria Cristina arq. LI. Cantallops <8> Espanya. L-1 i L-3 I I I 4.4 ¡--¡--¡- Plaça de l'Univers arq. J. Bonet I esc. J. Llimona <8> Espanya. L-1 i L-3 -,;' 4.5 ~.• ~p' ,:' Plaça de Sancho Marraco .:;,M',~. R M ' .. ~"l, ,arq. . arques, .., .. <8> Poble Sec. L-3 4.6 Plaça de Navas arq. D. Navas N. Solé I. Jansana <8> Poble Sec. L-3 5.1 Parc de Joan Miró Parc de l'Escorxador arq. M. Quintana, B. Galí A. Solanas, A. Arriola esc. J. Miró <8> Tarragona. L·3 5.2 Parc de l'Espanya Industrial arq. L. Peña Ganchegui, F. Rius esc. A. Alsina, A. Caro E. Casanovas A. Nagel, P. Palazuelo «Peresejo», J. Pérez <8> Sants-Estació. L·3 i L·5 5.3 Plaça dels Països Catalans arq. H. Piñón A. Viaplana <8> Sants-Estació. L·3 i L·5 5.4 Plaça del Sol de baix arq. R. Marqués <8> Les Corts. L·3 5.5 Jardí de les Corts carrer de Numància 94·118 arq. C. Fiol. <8> Plaça del Centre. L·3 5.6 Jardins del Dr. Hannernann avinguda de Sarrià 86 arq. M. L. Aguado esc. M. Polo Bus. 6, 7, 33, 34 i 66 5.7 Jardí de la Vil·la Cecília carrer de Santa Amèlia 29·33 arq. E. Torres J.A. Martínez Lapeña esc. F. López Bus. 16,74,34 i 66 5.8 Plaça de la Concòrdia 5.9 Plaça d'Artós LO T~ Q) e E 6.1 Parc del Clot i carrer dels Escultors Claperós arq. D. Freixes V. Miranda esc. B. Hunt <9> Clot. L·1 6.2 Pont de Felip 11 - Bac de Roda arq. S. Calatrava ~ col. P. Barragán B. de Sola O. Tarrasó 6.3 Plaça del General Moragues arq. O. Tarrasó esc. E. Kelly Navas. L·1 6.4 Pare de la Pegaso arq. E. Batlle J. Roig <9> Sagrera. L·1 i L·S 6.5 Plaça de la Palmera arq. P. Barragán B. de Sola esc. R. Serra <9> La Pau. L·4 6.6 Rambla de Prim - arq. J. Sanjosé <9> Besós·Mar. L·4 6.7 Plaça Prim arq. B. de Sola P. Barragán Bus. 92 6.8 Parc de Sant Martí 6.9 Eix de vianants de Sant Andreu 6.10 Plaça del Dr. Serrat 7.2 Eix Francesc Layret -Conflent- Àngel I;'estaña arq. E. Pericas esc. J. Piensa E. Pladevall Roquetes. L·4 7.3 Plaça de Llucmajor arq. B. df! Sola P. Barragán base esc. A. Viàplana H. Piñón esc. Viladomat Llucmajor. LA 7.4 Plaça de Sóller arq. A. Arriola J. LI. Delgado J. M. Julià C. Ribas esc. X. Corberó __ ---..::.._'---y Llucmajor. L·4 7.5 Avinguda de Rio de Janeiro arq. P. Bardají C. Teixidor esc. A. Roqué Roquetes. L·4 Bus. 12,62,73, 102,302 i TM 7.6 Jardins de la Trinitat Nova carrer de Tamariu arq. P. Casajoana Bus. 76 i 51 7.7 Parc Esportiu de Can Dra~ó 7,8 Plaça dels Jardins' de l'Alfàbia 7.9 Montsant - Sant Iscle 7.10 Escales al carrer de Llobera 8.1 Parc de la Creueta del Coll -. arq. J. Martorell D. Mackay esc. E. Chillida E. Kelly 8.5 Racó de l'Olivera passeig de la Font de la Mulassa 47 arq. J. Farrando Bus. 25 i 28 8.2 Plaça de Salvador Allende arq. J. Farrando esc. M. Martí 8.6 Davallada de Gallecs arq. J. Farrando Bus. 25 i 28 ....... ~ir:3 8.3 Jardins de Santa Rosalia arq. O. Clos M. Rubert de Ventós - Penitents. L·3 Bus.19 8.7 Plaça d'Alfons el Savi i Boca Sud del Túnel de la Rovira arq. M. Quintana esc. R. Bartolozzi _!!P1 Alfons X. L·4 8.8 Jardins de la Torre Groga8.4Jardí de la Unitat carrer de Lloret de Mar 81 8.9 Jardins de Joan de Menaarq. J. Farrando Horta. L·5 Bus. 27. 45, 73, 76 i 85 8.10 Escales de Sales i Ferrer Barcelona Espais urbans 1981-1991 "Ajuntament de Barcelona o 100 200 l''''LJ 500, 'OOOmI Àmbit d'Urbanisme, Obres i Serveis Municipals Regidor: Josep M. Serra i Martí Àrea de Projectes i Obres Coordinador: Rafael de Càceres Director adjunt d'Espais Locals: Ignasi de Lecea Cap de la Unitat de Projectes i Obres: Lluís Mestras Cap del Servei d'Elements Urbans: .Màrius Quintana Equip actual d'arquitectes: Jaume Artigues Josep Barjuan Jordi Farrando María Dolores Febles Marta Gabàs Jaume Graells Jordi Henrich Cinto Hom Ramon Marquès Bernat Martorell Antonio Montes Enric Pericas Montserrat Periel Olga Tarrasó Arquitectes que han estat anteriorment membres de l'equip: María Luisa Aguado Andreu Arriola Pedro Barragán Pere Camps Pere Casajoana Rosa Maria Clotet Josep Lluís Delgado Carme Fiol Beth Galí Josep Maria Julià Carme Ribas Fernando Ruiz de la Casa Ramon Sanàbria Bernardo de Sola Pepita Teixidor Edició:' Abril 1991 Regidoria d'Edicions i Publicacions. Direcció de l'edició: Montserrat Ferrer Selecció i textos: Jordi Farrando Fotografies: Arxiu Fotogràfic del Servei Tècnic de Projectes i Obres Base cartogràfica: . Servei de cartografia de la MMAMB Disseny Gràfic: Ferran Cartes / Montse Plass Fotocomposició: Fernàndez Fotomecànica: Scanner Color, S.A. Impressió: Tipografia Emporium, S.A. Els espais públics de Barcelona han estat des de 1981 un dels elements més destacats de la nova política urbanística de la ciutat. Aquesta s'inicià poc després de les primeres eleccions democràtiques per als municipis, el 1979. L'alcalde que aleshores en sortí guanyador, Narcís Serra, i l'arquitecte que fou nomenat delegat d'urbanisme, Oriol Bohigas, la impulsaren amb força. L'alcalde actual., Pasqual Maragall, els regidors que més tard hi han tingut competències i els tècnics que successivament han estat al capdavant dels projectes urbans, José Antonio Acebillo i Rafael de Cáceres, han mantingut aquesta mateixa voluntat original d'intervenir amb èmfasi en els espais públics. L'interès d'aquestes realitzacions prové tant dels seus valors propis, com a objectes arquitectònics en si mateixos, com de la seva capacitat de transcendir-ne els límits per esdevenir peces clau en el procés de transformació de la ciutat. Tot recuperant una tradició oblidada durant una bona part d'aquest segle, els nous espais urbans es conceben com a temes unitaris de projecte. Els diferents aspectes sectorials que han caracteritzat l'obra pública durant molts anys -i que encara avui la caracterítzen a moltes ciutats del món- s'integren sota un mateix criteri globalitzador. Trànsit, enllumenat, sanejament o vegetació deixen de ser temes tractats independentment per assumir-se com a parts d'un tot que va més enllà de la suma de les seves components. Aquesta integració de les intervencions dels especialistes en un conjunt homogeni serà bàsica per . comprendre'n els resultats i donarà lloc a espais radicalment diferents dels que es produïen abans. Però més enllà del la capacitat renovadora, des de la disciplina mateixa del projecte, sorgeix una possibilitat desconeguda fins al moment perquè l'espai públic actuï com a motor dels nous processos urbanístics. Amb la intenció de reequilibrar la ciutat, d'evitar que el centre continuï sent el privilegiat i que la perifèria continuï sense tenir estructura de ciutat, els nous espais urbans suposen una decidida aportació pública per a la transformació d'algunes àrees. Escollits estratègicament d'acord amb les ~~ves capacitats potencials, la intervenció sobre un seguit pê 'petits espais dispersos obeeix sovint a la voluntat de ser una primera actuació capaç de provocar-ne d'altres posteriors per part d'agents ja no necessàriament públics. Els espais de nova creació actuen en àrees sovint mancades d'arquitectura d'interès i tenen una voluntat clara de convertir-se en veritables símbols per als ciutadans del barri en què es troben. La falta d'atractiu d'amplis sectors urbans es combat amb intervencions no necessàriament grans però potents, rotundes, que transformen teixits degradats en parts vives de la ciutat, plenes de caràcter. L'agrupació en itineraris dels espais urbans realitzats en els últims anys respon a raons de tipus pràctic per al visitant. Aquests han estat establerts de manera que el territori sobre el qual transcorren o la classe d'intervencions que inclouen tinguin un grau raonable de coherència. Però aquest sistema d'organització també implica servituds notables que obliguen a deixar fora algunes realitzacions. Malgrat duplicar pràcticament el nombre d'obres contingudes a l'edició 1981-87, és impossible que un fullet d'aquestes característiques les pugui incloure totes. Ha calgut, per una banda, donar la primacia a les que ja estaven acabades en el moment de confeccionar-lo i, per l'altra, deixar de banda les vinculades als projectes olímpics atès que aquestes tenen un marc de difusió propi. A continuació, l'usuari -no necessàriament professional ni coneixedor de la realitat barcelonina- trobarà un plànol general de la ciutat on s'indiquen els vuit itineraris establerts, cadascun dels quals s'identifica amb un color diferent. Un índex general d'espais, arquitectes i escultors li permetrà de localitzar una obra o un autor concret i unes breus descripcions el situaran mínimament. Aquestes explicacions aporten una primera informació sobre el fragment de ciutat en què es basa l'itinerari, emfasitzen sobretot l'estructura del seu espai urbà i expliquen les característiques de les intervencions dutes a terme. Tot i el necessari esquematisme divulgador, creiem que aquestes informacions han de permetre un ús més profitós d'aquest desplegable. AI darrere del fullet, cada itinerari -localitzable pel seu color- disposa d'un plànol que indica la situació de les obres, dóna les dades identificatives dels espais i informa del mitjà de transport públic per accedir-hi. Itinerari 1 O EI barri antic de Barcelona acumula el patrimoni llegatper més de dos mil anys d'història. Dins d'aquest recinte que va ser emmurallat tres vegades successives, hi conviuen antics grans edificis públics i habitatges privats altament densificats. Tant els uns com els altres són avui objecte d'ambiciosos plans de transformació i millora. Els carrers són, en general, estrets i poc assolellats. Alguns d'ells revelen encara el traçat del cardus i el decumanus romans o conserven la traça dels antics camins que connectaven la ciutat amb l'exterior. Les places acostumen a ser de dimensions reduïdes, no gaire nombroses i poques vegades fruit d'operacions projectuals prèvies. Entre els carrers, La Rambla és sens dubte la via més famosa; ocupa el que era un antic curs de sortida de les aigües i ressegueix el perímetre de la muralla del segle XIII. Va ser urbanitzada a finals del segle XVIII i aviat esdevingué un passeig aglutinador de la vida de la ciutat. EI carrer de Ferran és una obra del primer terç del segle XIX que pel seu traçat rectilini i la unificació de façanes contrasta amb la xarxa medieval de l'entorn-La Via Laietana, per la seva banda, va ser oberta als primers anys d'aquest segle per enllaçar la nova residència de l'Eixample amb el port i servir d'assentament a les noves activitats econòmiques. Entre les places, la de Sant Jaume és una obra de 1823 que engrandeix la placeta original a l'encreuament dels dos carrers principals de la ciutat romana. La plaça Reial és, en canvi, una construcció neoclàssica de mitjan segle XIX que transformà un convent en un conjunt residencial. Els espais urbans objecte d'intervenció en els darrers anys són, amb freqüència, espais existents que es trobaven notablement degradats. La majoria han recobrat un interès nou gràcies a treballs que centrant-se sovint en el pla horitzontal de base han sabut redefinir el caràcter dels espais. En altres ocasions, la voluntat de millorar les condicions generals d'aquest teixit urbà tan densificat ha portat a I:enderroc d'alguns edificis per crear nous espais públics. Es el cas de la plaça de la Mercè, dels Jardins d'Emili Vendrell o de la plaça de les Caramelles. Un últim exemple, completament a part dels anteriors, és el Moll de Bosch i Alsina. La intervenció en aquest ampli espai tenia com a objectiu iniciar la recuperació de la façana marítima de la ciutat i, alhora, permetre la creació d'una nova via ràpida entre aquesta i el mar. En la capacitat de combinar aquests dos objectius -contradictoris d'acord amb el tractament que rebessin- rau el principal interès de l'actuació. Itinerari 2 O L'Eixample és un teixit clarament identificable.Correspon a la quadricula de poc més de 113x113 m projectada per Ildefons Cerdà i adoptada per decisió reial el 1859. Malgrat la densificació i els canvis que ha sofert al llarg dels anys, encara conserva molts dels seus valors originals. Els nombrosos espais lliures del projecte de partida són, però, difícils de trobar. Tot i que en teoria mai no havia d'edificar-se a les quatre bandes de les illes, que es preveia un Gran Parc al Besòs i que a més es reservaven 185 ha per a parcs a l'interior del teixit mateix, la realitat actual és ben lluny de tot això. EI valor més clar de l'espai públic existent és la configuració en ella mateixa de la xarxa de carrers. EI carrer-patró generador de la trama té 20 m d'amplada i destina una superfície igual al trànsit rodat i al de vianants; el seu encreuament dóna lloc a xamfrans que eixamplen l'espai públic i constitueixen places virtuals. A aquests carrers-patró, s'hi afegeixen una trentena de quilòmetres de vies d'unes altres característiques. Unes són avingudes que respecten l'ortogonalitat de la trama base però que, mercès a la seva amplada (sovint de 30 o 50 m), jerarquitzen la retícula de partida. D'altres, també amb amplades superiors a la del carrer-patró, travessen aquesta retícula d'extrem a extrem i resolen problemes de connectivitat general. Totes elles s'ocupen del trànsit amb seccions que, en la major part dels casos, són també respectuoses amb els usuaris no motoritzats. Una bona part de les intervencions produïdes en els darrers anys miren de recuperar una part de l'espai públic que la ràpida densificació va fer impossible i provenen de requalificacions previstes en el Pla General (Parc de l'Estació del Nord, plaça de la Hispanitat, plaça de Pablo Neruda, Jardí de la Indústria, plaça de la Sedeta). D'altres suposen una reflexió sobre alguna d'aquelles vies particulars i sobre el seu paper dins la trama. Així, la transformació de l'avinguda de Gaudí ha permès de fer-la esdevenir l'eix vertebrador d'un sector de l'Eixample. Una última intervenció singular (Jardí de la Torre de les Aigües) suposa un primer intent d'anar més enllà d'allò que el planejament general vigent estableix per tal d'aconseguir recuperar per a ús col· lectiu uns patis d'illa que segons la proposta original no havien de ser edificats. Itinerari 3 O EI fragment de ciutat que abraça aquest itinerariinclou l'antiga vila de Gràcia i la zona de connexió entre aquesta i la falda del Tibidabo. Gràcia és un nucli urbà del segle XIX incorporat definitivament al municipi de Barcelona el 1897. La seva estructura física prové de la successiva urbanització de les trenta finques agrícoles que configuraven el territori sobre el qual s'assenta. Malgrat ser un procés que va durar gairebé un segle i mig, el grau d'homogeneïtat que presenta permet identificar-lo clarament dintre del conjunt de Barcelona. Les finques agràries varen dividir-se en parcel-les de 6 m de façana que, originàriament, eren ocupades per cases de planta i pis amb un pati a la part posterior. La nova urbanització arrencava sovint de la creació d'una plaça de la qual partien uns carrers estrets, rectilinis i espaiats amb certa regularitat. Aquestes places han constituït al llarg del temps espais públics actius i estructuradors. Les intervencions més conegudes realitzades recentment a la zona són precisament les que rehabiliten aquestes petites places. Totes van ser objecte d'un projecte de conjunt desenvolupat després a cadascuna d'elles. Les intervencions han tingut així la coherència necessària per mantenir aquesta imatge unitària que convenia al caràcter de Gràcia. Un altre grup d'actuacions, probablement menys vistós però no gens menyspreable, és el que s'ocupa dels carrers que estructuren el barri. L'envelliment d'una xarxa pensada per a usos no tan intensos com els actuals ha obligat a trobar solucions formals que estableixin una jerarquització de les vies i possibilitin la convivència entre vehicles i vianants sense perdre la desitjada imatge unitària. La zona que s'estén al nord-oest de Gràcia i que va fins al peu del Tibidabo presenta teixits diversos. A Sant Gervasi, un altre municipi del segle XIX, les noves realitzacions continuen ocupant-se del recondicionament d'espais existents (places de la Torre, de Mañé i Flaquer i de Sant Joaquim). A la resta del sector s'aborden els problemes de connectivitat que origina la topografia de les àrees de contacte amb les muntanyes (Pont de Roman Macaya, Jardins de Simón Bolívar) i s'introdueixen per primera vegada escales mecàniques com a solució als forts pendents d'alguns carrers (Baixada de la Glòria). Els problemes originats per l'orografia seran posteriorment el tema central de l'itinerari 8. Itinerari 4 Montjuïc és la muntanya que domina l'angle sud-oest de Barcelona. Bruscament tallada pel vessant del mar, baixa amb més suavitat pel costat de la ciutat. Parcialment habitada en diferents periodes de la història, el seu punt més alt (175 m) disposa d'una fortificació que va perdre el caràcter exclusivament militar el 1960. Amb els materials extrets de les seves pedreres es construïren molts dels edificis de Barcelona, mentre que les seves nombroses fonts constituïren durant anys llocs d'esbarjo. Les operacions d'urbanització de la part septentrional s'iniciaren amb motiu de l'Exposició Internacional de 1929. Amargós en traçà l'ordenació general, Puig i Cadafalch s'ocupà de diverses peces d'arquitectura, Forestier de la jardineria i Nicolau M. Rubió i Tudurí dirigí les plantacions. Es construïren 200 ha de jardins que combinaven tipologies diverses i s'adaptaven a les condicions de la muntanya. Actuacions posteriors l'han consolidat com a parc i hi han introduït un bon nombre d'equipaments. A l'actualitat, els Jocs Olímpics de 1992 faciliten la urbanització de la banda de Migdia que encara restava per fer. Entre Montjuïc i l'Eixample es troba el Poble Sec. Aparegut a la segona meitat del segle XIX, els espais públics hi són molt escassos i els carrers estrets i amb un accentuat pendent. A l'altra banda de la muntanya, un seguit de barris inconnexos han iniciat el seu procés de vertebració. Les intervencions recollides en l'itinerari responen a totes aquestes situacions urbanes. D'una banda hi ha el . recondicionament dels espais inclosos dintre del recinte de la Fira, els quals havien estat organitzats amb motiu de l'Exposició de 1929 (avinguda de la Reina Maria Cristina, plaça de l'Univers). D'altra banda, els que urbanitzen la zona del Migdia, on es troba el cementiri (Fossar de la Pedrera), i que es veuran incrementats d'una manera important quan acabin les operacions vinculades amb els Jocs Olímpics. Aquestes obres responen a la voluntat de consolidar Montjuïc en la seva totalitat perquè esdevingui nexe amb els barris que avui resten deslligats del nucli central de la ciutat a causa precisament de la muntanya. Un tercer grup el constitueixen les realitzacions que volen articular aquests barris del peu de la muntanya, alguns d'ells fins ara notablement mancats d'estructura urbana (Jardins de Can Sabaté, plaça de Sancho Marraco i plaça de Navas). Itinerari 5 Aquest és un itinerari que transcorre per sectors urbans de característiques molt diverses. Constitueix, però, un eix clau que enllaça zones específiques de la trama urbana. Hi trobem la Fira de Mostres a la plaça d'Espanya (descrita a l'itinarari 4); i, així mateix, el sector de ponent de la Diagonal, de remarcable activitat terciària; enmig, l'estació central dels ferrocarrils. La vertebració d'una espina que connecti aquestes àrees singulars prefigura l'existència d'un nou centre urbà reequilibrador de la ciutat en el seu, sector occidental. Constitueix el que coneixem com a Area de Nova Centralitat. La construcció d'espais públics no només millora aquí la qualitat urbana d'unes zones concretes, sinó que assumeix papers estratègics que en transcendeixen els límits mateixos. Aquesta capacitat impulsora de l'espai urbà s'observa especialment en el tram inicial del recorregut. Aquí és l'enderroc d'antics grans edificis fabrils o de servei i el buit provocat per la transformació de l'estació ferroviària el que ha permès l'aparició dels nous espais lliures. Aquests tenen una dimensió important per comparació a un bon nombre dels nous espais de la ciutat, requalifiquen profundament aquesta zona fronterera entre l'Eixample i Hostafrancs -un dels municipis agregats al tombant de segle-, i obren camí per a les futures intervencions que han de transformar radicalment les zones envellides del carrer de Tarragona. L'itinerari s'endinsa després en l'antic nucli de Les Corts i arriba fins a l'extrem de Sarrià. Les actuacions adquireixen llavors una escala menor, més pròpia de les intervencions en àrees consolidades -tot i que alguna d'aquestes sigui de consolidació recent. La plaça de la Concòrdia és el resultat de la rehabilitació d'una vella plaça de característiques similars a les de Gràcia (Itinerari 3). Actuacions com la plaça del Sol de Baix, la plaça d'Artós o els Jardins del Dr. Hahnemann, malgrat les diferències entre elles, suposen l'arranjament de petits espais per a l'ús dels ciutadans de la zona immediata. EI Jardí de les Corts o el de la Vil· la Cecñía són petits parcs de barri que configuren un segon nivell de dotacions verdes que complementen els parcs de ciutat. Itinerari 6 Aquest és sens dubte l'itinerari que abraça un territori més ampli i més heterogeni. Inclou dos nuclis antics: Sant Andreu i Sant Martí de Provençals, originàriament dividits en subnuclis que a l'actualitat es reagrupen en dos districtes que mantenen els noms històrics. EI teixit urbà mostra aquí clarament el conflicte provocat per la superposició entre les trames originals dels diversos barris existents i la retícula del Pla Cerdà. La presència d'un important sector industrial a la zona marítima més propera al centre i els «polígons» d'habitatges dels anys cinquanta, seixanta i setanta en el sector de llevant -que ocupen precisament els terrenys que Cerdà destinava per al Gran Parc del Besòs- afegeix encara més confusió a un territori profundament dispar. Aquest es troba, a més, travessat per grans infrastructures segregadores, que dificulten la connexió entre les parts, i per vies internes que no han acabat de ser obertes i que no exerceixen la seva teòrica funció d'enllaç. Les obres dutes a terme en aquests últims anys no són més que un primer pas per modificar profundament una àrea de la ciutat que necessita transformacions importants. Operacions actualment en marxa o en projecte, com la desaparició de la línia del ferrocarril arran de mar, la creació de la Vila Olímpica, el nou Cinturó del Litoral o l'obertura de la Diagonal, donaran en el futur l'empenta decisiva per a aquesta transformació. Ara com ara, la plaça Prim, la plaça del General Moragues, la plaça de la Palmera, la plaça del Doctor Serrat, el Parc del Clot, el Parc de la Pegaso, el Parc de Sant Martí o l'eix de vianants de Sant Andreu, han aconseguit requalificar els àmbits urbans immediats dins dels quals s'inscriuen. EI Pont de Felip li-Bac de Roda o la Rambla de Prim ja han iniciat, en canvi, requalificacions d'una altra escala. EI primer ha permès l'aparició d'un eix mar-muntanya que ha modificat substancialment les relacions entre dues parts de la ciutat que fins al moment de la seva construcció havien estat desconnectades. La segona és tot just l'inici del que ha dI'esdevenir el gran eix vertebrador del sector de llevant de la ciutat. Itinerari 7 O L'àmbit que inclou aquest itinerari correspon a una deles parts de la ciutat d'aparició més recent. Tot i l'existència d'alguns nuclis habitats ja durant el primer terç d'aquest segle, el seu creixement espectacular s'esdevingué amb la forta immigració dels anys cinquanta i seixanta. L'urbanisme nascut de la transgressió sistemàtica de les normes, totalment lliurat a les immobiliàries privades i amb promocions públiques de migrada qualitat, donarà lloc a una ciutat-dormitori plena de mancances. Aquest és sens dubte l'itinerari en què la capacitat de l'espai públic com a regenerador per si mateix del teixit urbà queda més palès. Si en algun dels itineraris descrits els treballs sobre l'espai públic són un primer pas important per encoratjar intervencions ulteriors, aquí, pas a pas, les actuacions dutes a terme fan esdevenir per si mateixes un racó oblidat de Barcelona en una autèntica peça de ciutat. La transformació de la Via Júlia en una veritable espinai dorsal del sector és clau per explicar-se l'èxit del procés , endegat. Mercès a un projecte que no se centra I exclusivament en el trànsit i sap assumir tota la complexitat de funcions amb les quals un carrer s'ha de dotar, la nova I via converteix, així, un espai quasi residual, ple de problemes de topografia, en un instrument generador d'urbanitat. Després d'aquesta operació fonamental, se'n realitzen d'altres que inicien la configuració d'uns recorreguts urbans articuladors del barri. L'eix Layret-Conflent-Pestaña intersecciona la Via Júlia en el seu punt mig i dóna lloc a una creu de la qual partiran dues directrius fonamentals per a aquests recorreguts. Espais com la plaça de Llucmajor són clarament vinculats a un d'ells, d'altres, com els Jardins de la Trinitat Nova, ho seran en el futur. Tots ells són espais que segons el Pla General havien de ser places però que restaven buits, incapaços de ser res més que uns solars sense urbanitzar o vies que, segons el tractament que rebessin, podien constituir talls profunds en el teixit urbà. Gràcies al tipus d'intervencions realitzades, esdevenen, però, peces bàsiques per convertir la zona en alguna cosa més que un suburbi oblidat. Itinerari 8 O Aquest és l'itinerari de la Barcelona dels turons.Inclou l'antic municipi d'Horta, incorporat a la ciutat el 1-.904, i els nuclis dispersos que a finals del XIX i principis del xx urbanitzaren una part de les muntanyes centrals. L'ús intensiu d'aquesta zona accidentada va tenir lloc, però, amb els fluxos migratoris de fa vint o trenta anys, moment en el qual la voracitat constructiva portà a edificar terrenys que en teoria havien d'esdevenir un gran parc. La manca de reflexió sobre com havia de ser la ciutat que abandona el pla i s'enfila per les muntanyes, donà llOCa un urbanisme absolutament mancat d'estructures en les quals recolzar-se. La zona és actualment una barreja de cases antigues, blocs d'escassa qualitat i algun grup d'autoconstrucció encara en peu. Els problemes d'urbanització apareixen pertot arreu i afecten tant les zones edificades que s'han constituït en ciutat com aquelles on encara sembla possible que hi hagi una gran zona verda. Un nombre important dels projectes realitzats tenen com a origen precisament la necessitat d'introduir un mínim de rigor en el disseny de les vies i els espais lliures quan aquests es produeixen en un entom urbà muntanyenc. Han estat freqüents els carrers que han hagut de recórrer a les escales per solucionar els problemes causats per la topografia. La Davallada de Gallecs o les Escales de Sales i Ferrer són dos exemples de la nova actitud adoptada davant d'aquest problema. La plaça de Salvador Allende, els Jardins de Santa Rosalia i el Racó de l'Olivera, altrament, ü-lustren el treball que converteix solars residuals de pendent accentuat en un recorregut amb valor intrínsec dins de la ciutat. EI Parc de la Creueta del Coll, en canvi, s'ocupa d'un dels turons encara convertible en parc i mostra les possibilitats de transformar el forat provocat per una pedrera situada en un barri perifèric en un equipament suficientment atractiu perquè sigui d'interès general per a tota la ciutat. La resta d'actuacions tenen lloc en zones no tan accidentades. EI Parc de la Unitat és un petit parc de barri per a una de les zones més tranquil· les d'Horta, els Jardins de Joan de Mena, l'espai verd d'un conjunt de blocs de finals dels seixanta i la plaça d'Alfons el Savi, la reconversió I d'una autopista a l'interior de la ciutat en una via molt més respectuosa amb l'entorn urbà, capaç d'integrar les diverses peces que hi ha al seu voltant en lloc de mantenir-se com a barrera segregadora. Altres actuacions en marxa, com l'acabament del 11Cinturó o la zona olímpica I de la Vall d'Hebron, establiran la futura relació entre aquest sector de.la ciutat i les altres muntanyes de la banda nord. Espais urbans Avinguda de Gaudí (2) Avinguda de la Reina Maria Cristina (4) Avinguda de Rio de Janeiro (7) Baixada de la Glòria (3) Davallada de Gallecs (8) . Eix Francesc Layret-Conflent-Àngel Pestanya (7) Eix de vianànts de Sant Andreu (6) Enllumenat a La Rambla (1) Escales al carrer de Llobera (7) Escales de Sales i Ferrer (8) Fossar de les Moreres (1) Fossar de la Pedrera (4) Jardí de les Corts (5) Jardí de la Indústria (2) Jardí de la Torre de les Aigües (2) Jardí de la Unitat (8) Jardí de la Vtl-la Cecília (5) Jardins de Can Sabaté (Parc de les Estrelles Altes) (4) Jardins del Dr. Hahnemann (5) Jardins d'Emili Vendrell (1) Jardins de Joan de Mena (8) Jardins de Santa Rosalia (8) Jardins de Simón Bolívar (3) Jardins de la Trinitat Nova (7) Jardins de la Torre Groga (8) Moll de Bosch i Alsina (Moll de la Fusta) (1) Montsant - Sant Iscle (7) Parc del Clot i carrer dels Escultors Claperós (6) Parc de la Creueta del Coll (8) Parc de l'Espanya Industrial (5) Parc Esportiu Can Dragó (7) Parc de l'Estació del Nord (2) Parc de Joan Miró (Parc de l'Escorxador) (5) Pare de la Pegaso (6) Parc de Sant Martí (6) Passeig de Colom (1) Passeig de Picasso (1) Pavimentacions a Bamacentre (1) Plaça d'Alfons el Savi i Boca Sud del túnel de la Rovira (8) Plaça de l'Àngel (1) Plaça d'Artés (5) Plaça Basses de Sant Pere (1) Plaça de «Can Robacols» (2) Plaça de les Caramelles (1) Plaça de la Concòrdia (5) Plaça dels Jardins de l'Alfàbia (7) Plaça al carrer de la Palla (1) Plaça del Dr. Serrat (6) Plaça de Folch i Torres (1) Plaça de la Gal·la Placídia (3) Plaça del General Moragues (6) Plaça de la Hispanitat (2) Plaça de Kennedy (3) Plaça de Llucmajor (7) Plaça de la Mercè (1) Plaça de Navas (4) Plaça dels Països Catalans (5) Plaça de Pablo Neruda (2) Plaça de la Palmera (6) Plaça Prim (6) Plaça Reial (1) Plaça de Rovira i Trias (3) Plaça de Salvador Allende (8) Plaça de Sancho Marraco (4) Plaça de Sant Agustí Vell (1) Plaça de la Sedeta (2) Plaça del Sol (3) Plaça del Sol de Baix (5) Plaça de Sóller (7) . Plaça del Teatre (1) Plaça de Tetuan (Monument al doctor Robert) (2) Plaça Trilla (3) Plaça de l'Univers (4) Plaça de la Virreina (3) Places del Pi i de Sant Josep Oriol (1) Places de la Torre, de Mañé i Flaquer i de Sant Joaquim (3) Pont de Felip 11- Bac de Roda (6) Pont de Roman Macaya (31 Racó de l'Olivera (8) Rambla de Prim (6) Sector Mercat de la Llibertat (3) Via Júlia (7) Arquitectes Aguado, M. L. (3, 5) Amadó, R. (1) Arriola, A. (2, 5, 7) Bach, J. (3) Bardají, P. (7) Barragán, P. (2, 6, 7) Batlle, E. (6) Bonet, J. (4) Cáceres, R. (1) Calatrava, S. (6) Cantallops, LI. (4) Casajoana, P. (1, 7) Cirici, C. (1) Clos, O. (8) Clotet, R. M. (1) Correa, F. (1) Delgado, J. LL. (7) Domènech, LI. (1) Farrando, J. (8) Fayós, R. (2) Febles, D. (2) Fiol, C. (1, 2, 5) Freixes, D. (6) Galí, B. (4, 5) Giol, P. (2) Graells, J. (3) Jansana, I. (4) Julià, J.M. (3, 7) Llimona, P. (3) Llistosella, X. (2) Mackay, D. (8) Marquès, R. (4, 5) Martínez Lapeña, J. A. (5) . Martorell, J. (8) Milà, A. (1) Miranda, V. (6) Mora, G. (3) Navas, D. (4) Peña Ganchegui, L. (5) Perícas, E. (2, 7) Piñón, H. (5) Quintana, M. (2, 4, 5, 8) Ribas, C. (2, 3, 7) Rius, F. (5) Roig, J. (6) Rubert de Ventós, M. (8) Ruiz Vallès, X. (3) Sanàbria, R. (1) Sanjosé, J. (6) Sola, B. de (2, 6, 7) Solà-Morales, M. de (1) Solanas, A. (5) Solé, N. (4) Tarrasó, O. (6) Teixidor, C. (7) Torres, E. (5) Viaplana, A. (5) , I Escultors Aguilar, S. (7) Alsina, A. (5) Bartolozzi, R. L. (8) Camps, J. (3) Caro, A. (5) Casanovas, E. (5) Chillida, E. (8) Corberó, X. (7) Fenosa, A. (2) Hunt, B. (6) Kelly, E. (6, 8) Llimona, J. (2, 4) López, F. (5) Martí, M. (8) Miró, J. (5) Nagel, A. (5) Palazuelo, P. (5) Pepper, B. (2) Pérez, J. (5) «Peresejo», (5) Pladevall, E. (7) Piensa, J. (7) Polo, M. (5) Roqué, A. (7) Rosselló, A. (7) Serra, R. (6) Tàpies, A. (1) Viladamat, J. (7)