'<t ID
ca ca
,
ca
ID >- IDale e e~ ~ ;E
NJI
1.1 Jardins de la Torre
de les Aigües / 1987
C. Ribas,.A. Arriola
R. Llimós
1.2 Basses de Sant Pere, carrer
i Sant Agustí Vell, plaça / 1983
R. de Càceres
1.3 Allada-Vermell, carrer / 1994
J. Artigues, M. Roig, A. Montes,
A. Santos
1.4 Fossar de les Moreres, plaça
/1990
C. Fiol
1.5 Joan de Borbó, Comte
de Barcelona, passeig / 1993
J. Henrich, O. Tarrasó, R. de Càceres
L. Baumgarten, M. Merz,
U. Rückriem (1992), F. Abad (1999)
1.6 Marítim de la Barceloneta,
passeig /1995, 2001
J. Henrich, O. Tarrasó, J. Artigues.
M. Roig, A.M. Castañeda, C. Fuente,
R. Hom (1992),,
1.7 Moll d'Espanya i Mar, rambla
/1994
A. Viaplana, H. Piñón, J. Mir, R. Coll
1.8 Moll de Barcelona / 1999
J. Henrich, O. Tarrasó
1.9 Drassanes, plaça / 1992
IMPUSA
1.10 Drassanes, avinguda / 1991
I de Lecea, J. Artigues, J. Barjuan,
C. Fuente
F. Botero (1994), N. Tortras (1998)
1.11 Raval, rambla / 2000
P.Cabrera, J. Artigues
1.12 Àngels, plaça / 1995
R. Meier & Partners,
F. Ramos i associats
1.13 Universitat, plaça / 1994
M. Periel
1.14 Jardins de César Martinell
/1994
A. Ribas
1.15 Catalunya, rambla / 1990
M. Quintana, R. de Càceres, J. Graells
J. Granyer (1972)
1.16 Passeig de Gràcia / 1997
E. Pericas
1.17 Portal de l'Àngel, avinguda
/1992 .
A. Montes, P.Alemany
1.18 Catedral, avinguda /1991
M.,Periel, M. Quintana
J. Brossa
1.19 Ferran, carrer / 1994
J. Artigues, M. Roig, A. Montes,
I. de Lecea
1.20 Reial, plaça / 1983
F. Correa, A. Milà
A. Gaudí, fanals (1879)
1.21 George Orwell, plaça / 1991
J. Barjuan
L. Cristòfol
. 1.22 Mercè, plaça / 1983
R. Clotet, R. Sanabria, P.Casajoana
A. Ferran, C. Guixà
1.23 Moll de Bosch i Alsina / 1987
M. de Solà Morales
R. Krier, R. Lichtenstein (1992)
li
2.1
2.4
2.9
2.1 Navas, plaça 11982
D. Navas, N. Solé, I. Jansana
J. Rebull
2.2 Setge de 1714, plaça 11990
13. Marquès
X. Corberó
2.9 Minici Natal, passeig
i Europa, plaça 11992
F. Correa, A. Milà, J. Margarit,
C. Buxadé
A. Miyawaki
2.10 Nou Jardí Botànic 11999
C. Ferrater, B. Figueras, J.L. Canosa
~.3 Paral-Iel,avinguda - accessibilitat
i carril bici 11994,.1998
E. Pericas, J. Massana, A. Montes
2.11 Jardins de Petra Kelly 11989
E. Batlle, J. Roig
2.12 Parc del Migdia 11992
B. Galí
2.4 Mistral, avinguda 11996
J. Graells
L. Weiner
2.5 Parc de Joan Miró 11985
A. Solanas, A. Arriola, B. Galí,
M. Quintana
J. Miró
2.13 Fossar de la Pedrera 11986
B. Galí, M. Quintana
F. Ventura
2.6 Tarragona, carrer 11996
M. Gabàs
2.14 Parc de la Font Florida 11995
C. Casamor, R. Marquès
2.15 Pare de Can Sabaté 11983
D. Navas, N. Solé, I. Jansana
2.7 Reina Maria Cristina, avinguda
11985
L. Cantallops
2.16 Ildefons Cerdà, plaça 11999
B. de Sola
2.8 Parc de Montjuïc - accessos
11992
IMPUSA
2.17 Badal, carrer I 2002
B. de Sola, J.C. Montoliu
3.1 Jardí de les Tres Torres / 1995
D. Febles
3.2 Jardins de Joan Vinyoli / 1998
C. Casamor, M. Gabàs
3.3 Jardins de la ViI·la Cecília
/1986
E. Torres, J.A. Martínez Lapeña
F. López Hernández
3.4 J.V. Foix, avinguda / 1998
J.M. Aguilera, J.M. Llapis, D. Febles
3.5 Badal, carrer / 2001
Brasil, rambla / 1997
Carles III, gran via /2002
O. Tarrasó, J. Henrich
3.6 Olivereta, plaça / 1998
M. Periel
3.7 ~ant Antoni, passeig / 1994
J. Artigues, M. Roig, E.M. Julián
3.8 Osca, plaça / 1998
L. Queralt, C. Hom, R. Cardona
3.6
3.7
3.9
3.15
3.9 Països Catalans, plaça / 1983
Joa~ Peiró, plaça / 1991
A, Vlaplana, H. Piñón
3.10 Parc de l'Espanya Industrial
/1985
L. Peña Ganchegui, F. Rius
A. Nage/, A. Caro, P. Pa/azue/o
E. Casanovas, A. A/sina, Peres'ejo
3.11 Josep Tarradellas avinguda
/1995 '
M.L.Aguado
X. Corberó (1999)
3.12 Les Corts, plaça / 1988
C. Fiol
3.13 Jardins de Sant Joan de Déu
/1994
R. Moneo, M. de Solà Morales
8. Figueras '
3.14 Numància, carrer / 1992
M. Gabàs
A. Alfaro (1999)
3.15 Jardins d'Olga Sacharoff / 1994
C. Casamor, M. Gabàs
(V) 'Ot CD
.¡: '¡:
tU tU... ...
Q) Q)c: c:
E E
4.1
4.9
4.1 Molina, plaça / 1995
J. Garcés, E. Sòria, A. Montes
4.2 Trilla, plaça / 1984
J. Bach, G. Mora
4.3 Anna Frank, plaça / 1999
I. Sanfeliu
4.4 Sol, plaça / 1985
J. Bach, G. Mora
J. Camps
4.5 Poble Romaní, plaça / 1993
A. Montes
4.6 Sant Joan, passeig / 1999
J. Graells
4.7 Gaudí, avinguda / 1985
M. Quintana
A. Fenosa
P Falqués, fanals (1906)
4.8 Jardins de la Indústria / 1990
M. Quintana
4.9 Jardins del Príncep de Girona
/1995
J. Farrando
4.10 Font Castellana, plaça / 1992
J. Farrando
Madola
4.11 Gènova, carrer - escales / 1994
A. Montes
4.12
4.12 Sales i Ferré, carrer - escales
/1985
J. Farrando
4.13 Parc dels Turons i intervencions
al Park Güell / 1991-1999
J. Farrando, I. de Lecea, C. Fuente,
A. Ribas, J. Massana, J.L. Delgado
I. Hamilton Finlay (1999)
E. Torres, JA Martínez Lapeña
4.14 Salvador Allende, plaça / 1985
J. Farrando
M. Martí, L. Díaz (1997)
4.15 Beat Almató carrer - escales
/1999
J.M. Aguilera, A. Zubelzu, J.M. Llauradó
4.16 Parc de la Creueta del Coll
/1986
J. Martorell,. D. Mackay
E. Chillida, E. Kelly
4.17 Parc de la Vall d'Hebron / 1992
E. Bru
C. Oldenburg, C. van Bruggen,
S. Solana, E. Serra
4.18 Jardins de Rosa Luxemburg
/1999
P. Falcone
4.19 Alfons Comín, plaça / 1992
V. Rahola
4.20 John F. Kennedy, plaça 11988
M.L. Aguado
X. Corberó
"<:t CD
.t: - .¡:
etS ro.... Q;(I)
@ =ê
5.1 Roja de Ciutat Meridiana, plaça
/1995
R. Casanovas
5.2 Ciutat Meridiana, barri
, escales mecàniques / 1994
D. Febles
5.3 Vallbona, avinguda / 2001
L.:.-~ __ --",,,,,-"----,,"---,,' A. Monclús, B. de Sola
5.6
5.8
5.9
5.4 Roquetes, plaça / 1996
J.L. Delgado
5.5 Llobera, carrer i Rodrigo Caro,
carrer - escales / 1986
J.L. Delgado
5.6 Parc de Josep Maria Serra Martí
/1996
C. Hom, C. Casamor
5.7 Guineueta, polígon / 1995
E. Pericas, C. Casamor, C. Fuente
5.8 Parc central de Nou Barris / 1999
A. Arriola, C. Fiol
5.9 Boulevards de Nou Barris
/1999
Fabra i Puig, passeig
Doctor Pi i Molist, carrer
Verdum, passeig
Valldaura, passeig
R. Casanovas, F. Navarro, M. Payà
5.10 Virrei Amat, plaça / 1999
A. Arriola, C. Fiol
5.11 Sóller, plaça / 1984
, J.M. Julià, J.L. Delgado, A. Arriola,
C. Ribas
X. Corberó
5.19
5.12 Parc Esportiu de Can Dragó
/1991
E. Pericas, A. Ubach, M. Espinet
P. Gargallo, M. Polo
5.13 Ria de Janeiro, avinguda / 1988
P. Bardají, C. Teixidor
A. Roqué
5.14 Harry Walker, plaça / 1999
M. Quintana
5.15 Llucmajor, plaça / 1990
P. Barragán, B. de Sola, A. Viaplana,
H. Piñón
J. Viladomat
5.16 Júlia, via / 1986
B. de Sola, J.M. Julià
S. Aguilar, A. Rosselló
5.17 Dalt, ronda / 1992
P. Nobeli, B. de Sola, J. Torrella
5.18 Modernitat, plaça / 1992
C. Sanfeliu, I. Sanfeliu, E. Valencoso,
A. Espejo, B. Martorell
5.19 Parc de la Trinitat / 1993
E. Batlle, J. Roig, M. Herce,
J.M. Càmara, J.R. de Clascà,
J.M. Serrano, X. Ruiwamba, X. Monclús
R. Bartolozzi, J. Ros
5.20 Riu Besòs - llera / 2000, 2004
B. de Sola, F. Puig, A. Alarcón
6.1
6.6
6.9
¡ 6.1 Palmera de Sant Martí, plaça
/1985
P. Barragán, B. de Sola
R. Serra
6.2 Cantàbria-Guipúscoa-Concili
de Trento-Puigcerdà, jardí interior
/1999
L. Lamich, B. Martorell, C. Sanfeliu
6.3 Guipúscoa, rambla / 1997
M. Periel, J.M. Llauradó
F. Torres
6.4 Parc de Sant Martí / 1996
C. Martí, A. Armesto
A. Rosselló
6.5 Felip li-Bac de Roda, pont / 1987
S. Calatrava
6.6 General Moragues, plaça / 1987
O. Tarrasó
E. Kelly
6.7 Islàndia, plaça / 1995
C. Fiol, A. Arríola
6.8 Can Robacols, plaça / 1987
P. Barragán
6.9 Meridiana, avinguda / 1995, 1999
A. Montes, M. Periel, C. Fuente,
D.Domènech
6.10 Pare de la Pegaso / 1986
E. Batlle, J. Roig
6.11 Onze de Setembre, rambla
11995
O. Tarrasó, C. Fuente
6.12 Prim, rambla / 1989,1992
J. Sanjosé, P. Barragán, M. Tersol
F. Torres Monsó, M. Navarro
6.13 La Pau, polígon / 1991
J. Henrich, C. Fuente, M.T. Rubió
F. Soriano
6.14 Pare de Diagonal-Mar / 2001
E. Miralles, B. Tagliabue
6.15 Taulat, passeig / 1999
Ramon Calsina, plaça / 2001
M. Gabàs, C. ·Casamor
6.16 Fòrum de les Cultures
- esplanada i zona de banys /2004
E. Torres, J.A. Martínez Lapeña, B. Galí
7.2
7.3
7.6
7.8
c.~~
e.peteN
~LlacunaL4 ~
7.1 Aragó-Guipúscoa - enllaç / 1992
P. Barragàn, B. de Sola, A. Soldevila,
J.I. Llorens
R. Acín
7.11 Port Olímpic / 1992
J.R. de Clascà, MA Andújar,
A. Vidaor, J. Martorell, O. Bohigas,
D. Mackay, A. Puigdomènech
7.12 Icària, avinguda / 1992
E. Miralles
7.2 Parc del Clot / 1986
D. Freixes, V. Miranda
B. Hunf
7.3 Glòries Catalanes, plaça / 1992
A. Arriola, A. Monclús, X. Ruiwamba,
B. Figueras
F. Scali
7.13 Parc de Carles I / 1992
P. Zazurca
E. Úrculo (1999)
7.14 Voluntaris, plaça / 1992
J.M. Mercè
7.4- Diagonal, avinguda
- perllongació / 1991-1999
M. Gabàs, E.M. Julián, M. Herce
7.15 Parc de la Barceloneta / 1996
J. Henrich
J. Maragall
7.16 Picasso, passeig / 1983
R. Amadó, L. Domènech
A. Tàpies
7.17 Lluís Companys, passeig / 1991
J. Henrich
F. López Hernández (1998)
7.18 Parc de l'Estació del Nord / 1992
A. Arriola, C. Fiol, E. Pericas
B. Pepper
7.19 Sardenya, carrer - pont / 1992
JA Fernández Ordóñez
7.5 Poble Nou, rambla / 1991, 1999
J. Henrich, C. Hom, B. Martorell,
C. Sanfeliu
7.6 Prim, plaça / 1986
B. de Sola, P. Barragán
7.7 Juli González, plaça / 1995
J. Bellmunt
7.8 Parc del Poblenou / 1992
X. Vendrell, M. Ruisànchez
7.9 Marítim de la Nova Icària,
passeig i Marítim de Bogatell,
passeig / 1992
A. Font, J. Montero, A. Castañeda
7.10 Parc dels Ponts,
Parc del Port Olímpic
i Parc de les Cascades / 1992
O. Bohigas, J. Martorell, D. Mackay,
A. Puigdomènech
A. de vttes; A. Llena, X. Mariscal,
F. Fornells Pià, R. Llimós (1997)
7.18

Ajuntament de Barcelona
Projectes Urbans 1981-2001
Tinents d'Alcalde iregidors:
Josep Miquel Abad, Mercè Sala, Jordi Parpal,
Josep Maria Serra i Martí, Lluís Armet, Joan Clos, Xavier Casas,
Antoni Santiburcio
Arquitecte en cap:
Josep Anton Acebillo
Delegats, coordinadors igerents:
Oriol Bohigas, Josep Maria Vegara, Manuel Tuñl,
Josep Maria Alibés, Borja Carreras-Moysi,
Ramón Garcia-Bragada
Directors:
Josep Anton Acebillo, Rafael de Cáceres, Ignasi de Lecea,
Julio Laviña, Joaquim Español
Equip actual de tècnics:
Cinto Hom, Josep Maria Llauradó, Carlos Fuente, Elisabeth Aluja,
Manuel Buenaño, Carles Casamor, Miquel Casas,
Juan Corominas, Adolf Creus, Marta Gabàs, Rafael Garcia,
Jordi Henrich, Isidoro Martín, Antonio Montes, Modest Mor,
Montserrat Periel, Julián Ríos
Tècnics que han estat anteriorment membres de l'equip:
María Luisa Aguada, Josep Maria Aguilera, Andreu Arriola,
Jaume Artigues, Ramon Auset, Josep Barjuan, Pedra Barragán,
Jaume Camps, Ramon Cardona,Pere Casajoana,
Rosa María Clotet, Josep Lluís Delgada, Jordi Farrando,
María Dolares Febles, Paulí Ferrusola, Carme Fiol, Beth Galí,
Santiago Gassó, Jaume Graells, Leonardo Hereter,
Josep Maria Julià, Eva Maria Julián, Joan de León,
José Manuel Llapis, IRamon Marquès, Bernat Martorell,
Judith Massana, Lluís Mestras, Juan Miras, Diego Navarro,
Estrella Ordóñez, José Paniello, Elpidi Pedreny, Enric Pericas,
Màrius Quintana, Anna Ribas, Carme Ribas, Miquel Roig,
Miquel Royo, Fernando Ruiz Lacasa, M. Salvador,
Ramon Sanabria, Amadeu Saura, Esteve Sitjà, Bernardo de Sola,
Olga Tarrasó, Peplta Teixidor, Ignasi Udina,
José Manuel Vázquez, Pasqual Vidal, Enric Vintró
Edició:
Juny 2001
Ajuntament de Barcelona
Sector d'Urbanisme
Direcció de l'edició:
Jordi Henrich, Ignasi de Lecea, Sílvia Calavera
Textos:
Jordi Farrando, Ignasi de Lecea
Disseny gràfic:
Ferran Cartes / Montse Plass
Fotografia:
Josep Gri, Gb-foto, F. Català-Roca,
Aleix Bagué, Montserrat Periel,
Barcelona Regional. Institut Municipal d'Informàtica, PRONOBA
Base cartogràfica:
I.D.E.M., S.L.
Correcció textos:
Carme Gual
Impressió:
Novatesa gràfiques, SL
Ajuntament de Barcelona
Projectes Urbans 1981-2001
Tinents d'Alcalde i regidors:
Josep Miquel Abad, Mercè Sala, Jordi Parpal,
Josep Maria Serra i Martí, Lluís Armet, Joan Clos, Xavier Casas,
Antoni Santiburcio
Arquitecte en cap:
Josep Anton Acebillo
De/egats, coordinadors igerents:
Oriol Bohigas, Josep Maria Vegara, Manuel Tuñí,
Josep Maria Alibés, Botja Carreras-Moysi,
Ramón García-Bragado
Directors:
Josep Anton Acebillo, Rafael de Cáceres, Ignasi de Lecea,
Julio Laviña, Joaquim Español
Equip actua/ de tècnics:
Cinto Hom, Josep Maria Llauradó, Carlos Fuente, Elisabeth Aluja,
Manuel Buenaño, Carles Casamor, Miquel Casas,
Juan Corominas, Adolf Creus, Marta Gabàs, Rafael Garcia,
Jordi Henrich, Isidoro Martín, Antonio Montes, Modest Mor,
Montserrat Periel, Julián Ríos
Tècnics que han estat anteriorment membres de l'equip:
María Luisa Aguado, Josep Maria Aguilera, Andreu Arriola,
Jaume Artigues, Ramon Auset, Josep Barjuan, Pedro Barragán,
Jaume Camps, Ramon Cardona,Pere Casajoana,
Rosa María Clotet, Josep Lluís Delgado, Jordi Farrando,
María Dolores Febles, Paulí Ferrusola, Carme Fiol, Beth Galí,
Santiago Gassó, Jaume Graells, Leonardo Hereter,
Josep Maria Julià, Eva Maria Julián, Joan de León,
José Manuel Llopis, Ramon Marquès, Bernat Martorell,
Judith Massana, Lluís Mestras, Juan Miras, Diego Navarro,
Estrella Ordóñez, José Paniello, Elpidi Pedreny, Enric Pericas,
Màrius Quintana, Anna Ribas, Carme Ribas, Miquel Roig,
Miquel Royo, Fernando Ruiz Lacasa, M. Salvador,
Ramon Sanabria, Amadeu Saura, Esteve Sitjà, Bernardo de Sola,
Olga Tarrasó, Pepita Teixidor, Ignasi Udina,
José Manuel Vázquez, Pasqual Vidal, Enric Vintró
Edició:
Juny 2001
Ajuntament de Barcelona
Sector d'Urbanisme
Direcció de l'edició:
Jordi Henrich, Ignasi de Lecea, Sílvia Calavera
Textos:
Jordi Farrando, Ignasi de Lecea
Disseny gràfic:
Ferran Cartes I Montse Plass
Fotografia:
Josep Gri, Cb-foto, F. Català-Roca,
Aleix Bagué, Montserrat Periel,
Barcelona Heqional, Institut Municipal d'Informàtica, PRONOBA
Base cartogràfica:
I.D.E.M., S.L.
.Correcció textos: .
Carme Gual
Impressió:
Novatesa wàfiques, SL
Itinerari 7
N/f
CI)
'Cro
Q;
@
CI)
Q5
'O
'0
'üro.a
i:ñ
Presentació
Els espais públics de Barcelona han estat des de 1981 un dels
elements més destacats de la nova política urbanística de la ciutat.
Aquesta s'inicià el 1979 poc després de les primeres eleccions
democràtiques municipals. L'alcalde que aleshores en sortí elegit,
Narcís Serra, i l'arquitecte que fou el seu delegat d'urbanisme, Oriol
Bohigas, la impulsaren amb força. Després els alcaldes Pasqual
Maragall i Joan Clos, els regidors que hi han tingut competències
i els arquitectes que successivament han estat al capdavant dels
projectes urbans, han mantingut aquesta mateixa voluntat original
d'intervenir amb empenta en els espais públics.
L'interès d'aquestes realitzacions prové tant dels seus valors
propis, com a objectes arquitectònics en si mateixos, com de
la seva capacitat per transcendir-ne els límits i esdevenir peces
rellevants en el procés de transformació de Barcelona.
Tot recuperant una tradició oblidada durant una bona part del
segle xx, els nous espais urbans es conceben com a temes unitaris
de projecte. Els diferents aspectes sectorials que han caracteritzat
l'obra pública durant molts anys -i que encara avui la caracteritzen
a moltes ciutats del món- s'integren a Barcelona sota un mateix
criteri globalitzador. Trànsit, enllumenat, sanejament o vegetació
deixen de ser temes tractats independentment per assumir-se com
a parts d'un tot que va més enllà de la suma dels seus components.
Aquesta integradó de les intervencions dels especialistes en
un conjunt homogeni serà bàsica per comprendre'n els resultats
i donarà lloc a espais radicalment diferents dels que es produïen
abans. Els equips d'arquitectura i d'enginyeria del Servei de
Projectes Urbans de l'Ajuntament de Barcelona, les agències
especialitzades que es van integrar en el holding olímpic (AOMSA,
IMPUSA i VaSA), els serveis tècnics dels districtes i l'agència
Barcelona Regional, han estat la clau, amb la col-laboració de
nombrosos professionals externs, per al desplegament d'una nova
cultura sobre el projecte de l'espai públic de la ciutat que s'ha anat
configurant al llarg dels darrers vint anys.
Però més enllà de la capacitat renovadora, des de la disciplina
mateixa del projecte, sorgeix una possibilitat desconeguda fins
aquell moment perquè l'espai públic actuï com a motor dels nous
processos urbanístics. Amb la intenció de reequilibrar la ciutat,
d'impulsar la cohesió social dels diferents barris que la componen,
els nous espais urbans impliquen una decidida aportació pública
per a la transformació d'algunes àrees.
Una primera etapa es pot caracteritzar per l'actuació sobre una
sèrie de punts escollits estratègicament d'acord amb les seves
capacitats potencials. La intervenció sobre un seguit de petits
espais dispersos obeeix sovint a la voluntat de ser una primera
actuació capaç de provocar-ne altres de posteriors per part
d'agents ja no necessàriament públics. Després, aquests punts
aniran configurant una xarxa cada vegada més complexa on les
intervencions efectuades arran dels Jocs Olímpics de 1992 tindran
una influència decisiva. En l'etapa posterior s'emfatitza en l'interès
en la sistematització del model, en el tractament del mobiliari
i elements urbans, en els treballs sobre els nous jardins i en la
remodelació de les grans infrastructures viàries dels anys 1960
i 1970.
Des del començament, l'escultura pública, com a element
simbòlic essencial en la caracterització de la ciutat, ha estat objecte
d'especial atenció. La col-laboracló entusiasta d'excel-lents artistes
ha estat una peça clau en el desplegament d'aquesta nova cultura
de l'espai urbà.
La selecció dels espais d'aquesta guia, d'entre els realitzats
al llarg d'aquests vint darrers anys, obeeix a un criteri de
diversificació, tant pel que fa als tipus d'espais, períodes d'execució
o actituds projectuals, com de presentar l'obra del màxim nombre
d'autors, i permetre recórrer una bona selecció de les intervencions
artístiques realitzades a la ciutat els darrers anys. Aquests primers
criteris s'han condicionat a una certa lògica del recorregut, la qual
ha imposat el deixar fora de la selecció algunes realitzacions que
en una guia no sotmesa a aquesta lògica haguessin estat clarament
recollides.
La guia presenta set itineraris diferents. Els textos que segueixen
a continuació presenten una imatge del territori que recorre
cadascun d'ells, i expliquen les característiques d'algunes de les
intervencions seleccionades. Els recorreguts són llargs, entre
12 i 15 km cadascun d'ells, concebuts inicialment per fer-se a peu,
i s'inicien i finalitzen'normalment en una estació de metro. L'usuari
trobarà un plànol ge'neral de la ciutat on s'indiquen els itineraris
establerts, cadascun dels quals s'identifica amb un color diferent.
Un índex general d'espais li permetrà de localitzar una obra
concreta. Tot i el necessari esquematisme divulgador, creiem que
aquestes informacions han de permetre un ús més profitós
d'aquest desplegable. Cada itinerari disposa d'un plànol que indica
la situació dels treballs, dóna les dades d'identificació dels espais
i la data d'acabament de les obres, i relaciona als autors i als
artistes (en cursiva).
Itinerari 1
La part més antiga de l'Eixample; la ciutat històrica,
desenvolupada en l'entorn de la ciutat romana; la Barceloneta
construïda el segle XVIII pels enginyers militars; i el nou tractament
urbà de la part més antiga del port, el port vell, són l'àmbit d'aquest
itinerari.
L'Eixample és un teixit clarament identificable que correspon
a la quadrícula de 133,33 x 133,33 m -entre eixos-, projectat
per Ildefons Cerdà, aprovat el 1859, serà la base per al
desenvolupament de Barcelona després de l'enderroc de la muralla
el 1860. Encara conserva molts dels seus valors inicials malgrat la
densificació i els canvis que ha sofert al llarg dels anys.
EI valor més clar de l'espai públic de l'Eixample és la configuració
mateixa de la xarxa de carrers. EI carrer-patró generador de la
trama té vint metres d'amplada i destina una secció igual al trànsit
rodat i al de vianants; en els encreuaments dóna lloc a xamfrans
-octàgons regulars de 20 m-, que esdevenen places virtuals.
En aquest itinerari es visita la part més antiga de l'Eixample,
després en els següents es visitaran diferents sectors dels seus
límits, cadascun d'ells amb característiques pròpies.
EI jardí de la Torre de les Aigües va ser el primer intent de
recuperar per a ús col-lectiu uns patis d'illa que, segons la proposta
original, no havien de ser edificats; l'itinerari arriba després a un
de més recent, el de César Martinell amb un aparcament soterrani.
Les noves regulacions d'edificació han anat intentant d'augmentar
aquestes actuacions i en aquest moment 18 patis d'illa s'han
destinat a ús col, lectiu o es troben en estat avançat de gestió.
A través del carrer Méndez Núñez, un intent dels anys 1950
després avortat que pretenia perllongar el carrer Girona fins
l'Estació de França, llavors l'estació central de Barcelona,
el recorregut s'endinsa dins el recinte de la muralla medieval,
i arriba a la plaça de sant Pere de les Puel·les, una plaça que prové
de l'antic cementiri parroquial de l'església veïna (s. IX a XII), amb
la seva font de 1826, continua per les places de les Basses de sant
Pere, i de sant Agustí Vell, configurades a mitjan segle XIX sobre
unes basses i molins d'aigua en el curs del rec comtal que abastia
d'aigua a la ciutat. Després de travessar l'espai fruït del buidat
recent d'una illa de cases entre els carrers d'Allada i Vermell
l'itinerari arriba al Fossar de les Moreres, també un antic cementiri,
el de Santa Maria del Mar (s. XIV-XVI) i on la tradició assegura foren
enterrats els defensors de la ciutat en el setge de 1714, als que
commemora el nou espai.
Dels carrers estrets de la ciutat medieval, amb places que
provenen sovint dels cementiris parroquials i que acostumen a ser
de dimensions reduïdes, poques vegades fruit d'operacions
projectuals prèvies, sortim a la Barceloneta, el primer barri construït
fora de les muralles de la ciutat. Bastit per enginyers militars el
segle XVIII, ha estat un barri amb un fort lligam amb el mar, la pesca,
el bany i l'activitat portuària. EI trasllat de l'activitat del port cada
vegada més al sud, ha permès d'afrontar una millor integració
del port vell i del barri amb la ciutat i el mar a través d'obres com
el passeig de Joan de Borbó, el nou passeig Marítim
de la Barceloneta i de la transformació dels molls d'Espanya
ide Barcelona.
EI recorregut continua per la nova façana portuària de la ciutat
i s'endinsa en el Raval, el llegendari barri xino, un sector de la ciutat
medieval que fou localització inicial de convents i hospitals,
es renovà profundament amb la desamortització i va acollir les
primeres indústries dins la muralla; afectat per l'obertura de noves
vies a partir del pla Cerdà, objectiu de l'atenció higienista dels anys
1920, ha estat objecte d'especial atenció en els darrers anys.
L'itinerari recorre les principals actuacions com l'avinguda
Drassanes, la rambla del Raval i la plaça dels Àngels front al nou
Museu d'Art Contemporani.
D'aquí el recorregut surt de nou cap a L'Eixample, cap al jardí de
César Martinell i la renovada plaça de la Universitat, la rambla
de Catalunya -l'arranjament de la qual obre una nova etapa en
el disseny del conjunt d'elements que caracteritzen el paviment
de la ciutat que s'adapten a les noves exigències d'accessibilitat
i de confort- i el passeig de Gràcia que incorpora les peces de
paviment dissenyades per Gaudí per a la casa Milà. Tots aquests
espais, emblemes de la ciutat burgesa, es trobaven sovint
notablement degradats. La majoria han recobrat un interès nou
gràcies a treballs que centrant-se sovint en el pla horitzontal
de base, han sabut redefinir el seu caràcter.
Després de travessar la plaça Catalunya, que identifica el centre
de la ciutat i que conserva els trets característics de la reforma
de 1929, l'itinerari arriba al Portal de l'Àngel i a l'avinguda de la
Catedral, espais de frontissa amb la ciutat romana i d'intensa
activitat comercial, tractats ara amb un llenguatge clarament
contemporani. S'arriba des d'aquí -valia pena distreure's un
moment en el fantàstic jardí del claustre de la catedral- fins la plaça
de Sant Jaume, una obra de 1823 que eixampla la placeta original
a l'encreuament dels dos carrers principals de la ciutat romana.
EI carrer de Ferran, obert llavors, segueix una traça propera
al Decumanus romà. Pel seu traçat rectilini i la unificació de
façanes, contrasta amb la xarxa medieval de l'entorn i ha estat
pavimentat segons una traducció contemporània del projecte
de la pavimentació original. D'aquí arribem a la plaça Reial,
una obra neoclàssica de mitjan segle XIX, creada, a partir de la
desamortització, en el solar d'un antic convent; la reforma d'aquesta
plaça és, en el temps, un dels primers projectes d'aquesta guia.
Sortim després a La Rambla que és sens dubte la via més famosa.
Ocupa el que era un antic curs de sortida de les aigües i ressegueix
el perímetre exterior de la muralla del segle XIII. Va ser urbanitzada
a finals del segle XVIII aviat esdevingué un passeig aglutinador de la
vida de la ciutat.
Arribarem després a dues noves places, la de George Orwell
i la de la Mercè, ambdues fruït de l'enderroc d'una illa sencera de
cases el qual garanteix l'ordre de les façanes preexistents. Aquest
model d'intervenció que s'ha vist ja a Allada-Vermell i a la rambla
del Raval, ha estat un dels mètodes més reeixits en la construcció
de nous espais públics a la ciutat històrica. De la plaça de la Mercè
sortim al Moll de Bosch i Alsina, la primera intervenció en la
superació de les barreres que l'activitat portuària havia creat entre
la ciutat i el mar, un intent d'aconseguir un espai públic de qualitat
compatible amb un trànsit molt intens.
Itinerari 2
Montjuïc és el turó que domina l'angle sud-oest de Barcelona.
Bruscament tallat pel vessant mar, baixa amb més suavitat pel
costat de la ciutat. Habitat ja des del neolític, el seu punt més alt
(175 m) disposa d'una fortificació que va perdre el caràcter militar
el 1960. Amb els materials que s'extreien de les seves pedreres
es van construir molts edificis de Barcelona.
La urbanització de la part septentrional de la muntanya s'inicia
amb motiu de l'Exposició Internacional de 1929. Es construïren
dues-centes hectàrees de jardins que combinaven tipologies
diverses que s'adaptaven a les condicions de la muntanya. Amb les
actuacions fetes arran dels Jocs Olímpics de 1992, que tenien
l'escenari principal a Montjuïc, i amb el recent jardí botànic s'ha
completat pràcticament una primera urbanització del parc. Un nou
pla director es planteja per a organitzar tot el conjunt i adaptar-lo
als usos actuals.
Entre Montjuïc i l'Eixample es troba el Poble Sec. Aparegut a la
segona meitat del segle XIX, els espais públics hi són molt escassos
i els carrers són estrets, i amb un pendent accentuat.
A l'altra banda de la muntanya, a la Zona Franca, zona industrial
i de residència obrera, la nova seu de la Fira de Barcelona està
induint transformacions: importants.
L'itinerari comença a dues places del Poble Sec: la plaça Navas
i la del Setge de 1714, passa per les obres d'incorporació del carril
bici a l'avinguda de Paral-Iel -la traça de la qual es correspon amb
la direcció del paral-lel terrestre- i s'endinsa en el que és conegut
com l'Esquerra de l'Eixample, el sector més popular de l'eixampla
de la ciutat on es visita la remodelació de l'avinguda Mistral que
segueix un dels accessos històrics de la ciutat; el parc de Joan Miró
que ocupa els terrenys de l'antic escorxador municipal i el carrer
Tarragona, convertit en l'eix d'una nova àrea d'oficines que tracta
de disminuir la pressió del terciari sobre l'Eixample i de mantenir
el seu caràcter residencial.
Ja a Montjuïc, accedint des de la plaça Espanya, es travessen
els espais organitzats amb motiu de l'Exposició de 1929, avui
renovats, i el nou sistema d'escales mecàniques d'accés bastit
el 1992 per arribar als espais urbanitzats llavors a la zona Migdia:
l'esplanada olímpica -passeig de Minici Natal i plaça d'Europa-,
el nou jardí botànic, els vivers municipals de Tres Pins -jardins
de Petra Kelly-, el parc del Migdia i el memorial del Fossar de la
Pedrera, antic fossar del cementiri de Montjuïc, on se situa la tomba
de Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya,
afusellat a la mateixa muntanya el 1941.
A la Zona Franca, al peu de Montjuïc, hi trobem els nous parcs
de Can Sabaté o de la Font Florida -a Barcelona acostumem a dir
parcs de les àrees verdes de més d'una hectàrea-, parcs crescuts
entre l'edificació en uns nous patis d'illa d'unes illes ben diferents a
les de l'Eixample. Finalment l'itinerari arriba a la plaça Ildefons Cer-
dà i al primer tram del carrer Badal, resultats de la reconversió de la
més important infrastructura viària construïda a la ciutat els primers
anys setanta que soterra una autopista per donar lloc a un passeig.
Itinerari 3
Sants, Les Corts i Sarrià, tres àrees que havien estat municipis
independents i que es van integrar a la ciutat el 1883, el 1897
i el 1921 respectivament, són el centre d'aquest itinerari. Avui són
tres dels deu districtes en què s'organitza Barcelona.
Aquests nuclis tenen però una estructura social ben diferent.
Sarrià, d'origen agrícola, va ser un dels llocs preferits d'estiueig
de la burgesia barcelonina de mitjan segle XIX i també s'hi van
instal-lar les comunitats religioses. A Les Corts s'alternen les
ínstallaclons industrials amb les colònies obreres i les "quintas
de recreo". A Sants es van implantar indústries tèxtils durant la
revolució industrial; lloc de residència obrera, ha conegut un teixit
associatiu important i ha estat escenari de bona part de les lluites
obreres de la Barcelona moderna.
Aquests tres nuclis s'organitzen entorn de camins històrics
d'accés a Barcelona, que avui mantenen les traces sobre la ciutat.
La carretera de Sants era, per exemple, fins temps ben recents part
de la carretera N 11de Madrid a França. .
En els límits entre aquests nuclis i l'Eixample es van situar aviat
instal-lacions com l'escorxador municipal o l'estació de ferrocarril
de Sants, però també es van produir les primeres actuacions que
es van dur a terme per tal de "cosir" l'Eixample amb els antics
municipis, com el recinte de l'Exposició de 1929 i la urbanització de
la gran via de les Corts Catalanes que es completarà, més al nord,
amb la construcció del nou palau reial a la Diagonal els anys vint,
i l'obertura de la Diagonal pel Congrés Eucarístic lnternacional de
1952. En els primers anys setanta l'obertura del1 er Cinturó
de ronda, representarà una important fractura d'aquests sectors.
L'itinerari comença a Les Tres Torres, un barri ric, d'edificacions
residencials que han anat substituint, des dels anys 1950 fins ara,
les antigues residències unifamiliars burgeses. EI jardí de les Tres
Torres és el resultat d'una actuació urbanística completa, que inclou
dos blocs d'oficines, una superfície comercial, un nou carrer i el
jardí, un exemple de l'urbanisme recent on els promotors privats
han assumit les despeses d'unaurbanització d'alt nivell de qualitat.
EI nou jardí tracta d'integrar-se visualment amb el jardí veí del
col-leqi de les Teresianes, un edifici que va projectar Antoni Gaudí
el 1888.
Seguint un recorregut de jardins arribarem al de Joan Vinyoli que
ocupa la superfície d'un aparcament soterrani i al de la Vil·la Cecília
construït sobre les restes de l'antic jardí d'una residència privada
que avui es conserva com a centre cívic. AI costat d'aquest jardí
s'obre l'avinguda de J.V. Foix, l'intent d'harmonitzar un nou vial amb
els jardins veïns.
S'inicia després un llarg recorregut sobre les actuacions de
reconversió del1er Cinturó, amb la cobertura i urbanització del
carrer Brasil, de la gran via de Carles III, i l'arranjament del tram
del carrer Badal que va ser l'únic cobert en el moment de la
seva-construcció. Aquesta és una obra paradigmàtica de les
transformacions de les antigues infrastructures que es porten
a terme després dels Jocs Olímpics.
D'aquí l'itinerari ens porta a l'Estació de Sants, construïda també
aquells anys. En l'entorn de l'estació es recorre un coniunt de
projectes, de mans i actituds diverses, que tenen en comú els
condicionants de les lloses de cobertura de les vies de l'estació i la
fractura urbana del sector que la infrastructura ferroviària va produir
i que tracten d'esmenar. En el mateix context hom pot situar el parc
de l'Espanya Industrial, que pren el nom d'una important fàbrica
tèxtil, de la qual es conserva un dels edificis. La plaça d'Osca
és el resultat de la requalificació d'una de les places històriques.
EI recorregut es completa amb un conjunt d'actuacions puntuals
que pretenen atorgar la'cateqoria real d'espai públic a vies i espais
desestructurats com l'avinguda Tarradellas, el carrer Numància
o la plaça de Les Corts, i finalitza en dos jardins: el de Sant Joan
de Déu, un espai que s'integra en un reeixit intent de oentre
comercial netament urbà, i el jardí d'Olga Sacharoff vinculat
al llenguatge de l 'Earth Art nord-americà.
Itinerari 4
EI fragment de ciutat que comprèn aquest itinerari se centra en
l'antiga Vila de Gràcia, que també va ser un municipi independent,
i en els desenvolupaments de frontera que han produït el cosit amb
els creixements més recents, sectors heterogenis pel que fa a les
formes urbanes però que tenen en comú la topografia accidentada
i la proximitat geogràfica.
L'itinerari s'inicia a la plaça Molina, a l'antic municipi de Sant
Gervasi de Cassoles, una plaça marcada pel conflicte entre l'ús
cívic i l'antiga presència del ferrocarril a celobert i de la xarxa viària
després. Des d'aquí el recorregut s'endinsa pel nucli històric de
Gràcia, un nucli urbà del segle XIX incorporat a Barcelona el 1897.
La seva estructura física prové de la successiva urbanització de les
trenta finques agrícoles que configuraven el territori so'bre el qual
s'assenta. Malgrat aquest que va ser un procés que va durar
gairebé un segle i mig, el grau d'homogeneïtat que presenta permet
identificar Gràcia clarament dintre del conjunt de Barcelona.
Cada nova urbanització arrencava sovint de la creació d'una
plaça, de la qual partien uns carrers rectilinis, normalment de sis
metres d'amplada, i espaiats amb una certa regularitat.
Les intervencions recents més conegudes són precisament les que
rehabiliten aquestes petites places com la plaça Trilla, a les quals
de vegades es construeixen aparcaments soterrats, com a la plaça
del Sol. Totes elles van ser objecte d'un projecte de conjunt que es
va desenvolupar després a cadascuna. La plaça d'Anna Frank
i la del Poble Romaní, són de creació més recent, fruït d'operacions
de reforma urbana. Aquestes intervencions s'han anat completant
amb un tractament específic dels carrers que estructuren el barri,
amb solucions formals que estableixen una jerarquització de
les vies i possibiliten la convivència entre vehicles i vianants sense
perdre la imatge unitària.
Després l'itinerari es desplaça cap a l'Eixample perifèric del barri
de la Sagrada Família, un sector de residència popular construït
bàsicament en els darrers cinquanta anys. Les transformacions
del passeig de sant Joan i de l'avinguda Gaudí i els nous jardins
de la Indústria -abans una fàbrica- i del Príncep de Girona -abans
una caserna militar- són exemples de noves intervencions sobre
aquest sector.
La zona que s'estén al nord-oest de Gràcia està ocupada per
un conjunt de turons que dominen el pla, que inclouen també
el territori de l'antic municipi d'Horta, incorporat a la ciutat el 1904,
i els nuclis dispersos que, a linals del segle XIX i principis del xx,
urbanitzaren una part d'aquests turons centrals. L'ús intensiu
d'aquesta zona accidentada va tenir lloc, però, amb els fluxos
migratoris de fa quaranta o Cinquanta anys, moment en el qual
s'edificaren intensivament terrenys que, en teoria, havien
d'esdevenir un gran parc segons el Pla Comarcal de 1953.
La manca de reflexió sobre com havia de ser la ciutat que
abandona el pla i que s'enfila per les muntanyes, donà lloc a un
urbanisme sense estructures en les quals recolzar-se. La zona
és actualment una barreja de cases antigues d'estiueig, blocs
d'escassa qualitat i algun grup d'autoconstrucció encara en peu,
amb problemes d'urbanització arreu.
Molts dels nous projectes 'tenen com a orígen precisament la
necessitat d'introduir un rninm de rigor en el disseny quan les vies
i els espais lliures es produeixen en un entorn urbà muntanyenc.
Les escales del carrer Gènova, de Sales i Ferré o les del Beat
Almató són tres exemples, distanciats en el temps, de la nova
actitud adoptada davant d'aquest problema. La plaça de Salvador
Allende o la de la Font Castellana, il·lustren també el treball que
converteix solars residuals de pendent accentuat en un recorregut
amb valor intrínsec dins de la ciutat.
L'itinerari discorre després pels turons que constituiran,
en extensió, el segon parc urbà de la ciutat després de Montjuïc.
Amb una alçada a l'entorn dels 250 metres, el conjunt anomenat
Tres Turons ha estat lloc d'assentaments urbans des del segle VI
aC. i, temps després, ubicació de la fallida urbanització que seria
el Park Güell i d'autoconstruccions ocupades per la immigració.
EI recorregut pel Turó de la Rovira fins al Park Güell és l'eix
estructurador del futur parc que es va desplegant a poc a poc i que
permet gaudir unes esplèndides vistes sobre la ciutat. EI parc de la
Creueta del Coll mostra les possibilitats de tractament d'una antiga
pedrera.
Darrera dels turons, el parc de la Vall d'Hebron i la plaça Alfons
Comín són dues actuacions representatives de les intervencions
vinculades als Jocs Olímpics de ,1992. Els jardins de Rosa
Luxemburg són una mostra de les intervencions de jardineria
més recents, realitzades des dels serveis de Parcs i Jardins.
Finalment el recorregut arriba a la plaça John F. Kennedy, amb
condicionaments molt semblants als de la plaça Molina amb
la què s'ha iniciat el recorregut.
Itinerari 5
EI seu àmbit correspon essencialment al districte de Nou Barris,
una de les parts de la ciutat més recent. Tot i l'existència d'alguns
nuclis habitats ja durant el primer terç del segle xx, el seu gran
creixement espectacular s'esdevingué amb la forta immigració
dels anys 1950 i 1960, amb desenvolupaments aïllats, de promoció
pública o privada, sense estructura urbana, nou barris construïts
gaire bé sense cap lligam entre ells, on es varen originar
les Associacions de Veihs que van ser elements claus
en la recuperació de la democràcia.
Aquest és sens dubte l'itinerari on queda més palesa
la capacitat de la política de millorar l'espai públic, potenciar
la cohesió social i regenerar del teixit urbà. Si, en alguns dels
itineraris descrits, els treballs que s'han dut a terme són un primer
pas important per encoratjar intervencions posteriors, aquí, pas
a pas, les actuacions realitzades han convertit un sector oblidat'
de Barcelona en una autèntica peça de la ciutat. Potser sigui
en aquest itinerari és on es puguin apreciar amb més intensitat
els canvis d'èmfasi que es produeixen en els projectes de períodes
successius.
La via Júlia és una mostra paradigmàtica de la manera
d'enfrontar inicialment els nous espais urbans, que no se centra
exclusivament en el trànsit i que sap assumir tota la complexitat
de funcions de què s'ha de dotar un carrer, amb respecte als
vehicles i als vianants, integrant també l'escultura contemporània
com a part de la definició de l'espai públic de la ciutat. La nova via
converteix un espai quasi residual, ple de problemes topogràfics,
en un instrument generador d'urbanitat, símbol que la ciutat ha
arribat als barris.
Dels espais realitzats en els anys' 1980, es veuran a més
l'avinguda de Rio de Janeiro, una altra solució per a un problema
similar al de la via Júlia, la plaça Llucmajor i la plaça Sóller, i una
mostra de petita escala en un context topogràficament complex:
les escales entre el carrer Llobera i el de Rodrigo Caro al barri
de Roquetes. D'altres actuacions d'aquest període com l'eix
layret-Conflenj-Pestaña estan ja en procés de transformació fruit
de la intensa activitat que s'està produïnt al sector.
Les obres realitzades en l'entorn dels Jocs Olímpics de 1992,
com el parc Esportiu de Can Dragó, o la plaça de la Modernitat però
sobre tot la ronda de Dalt i el nus i parc de la Trinitat, tenen en
aquest sector un vessant clarament estructurador. La ronda de Dalt
es planteja com un element urbà de gran escala que connecta
i ordena tot el seguit de promocions aïllades d'aquesta àrea i les
integra en el conjunt de la ciutat. EI fet de concebre les calçades
laterals com un carrer més, d'ordenar les superfícies cobertes com
a lligam de les dues vores i de tractar d'integrar aquests elements
a la ciutat, és un intent de superar l'experiència de les autopistes
urbanes europees dels anys 1960 i 1970. Les noves galeries
de serveis seran element clau en el desenvolupament posterior
de la ciutat i del sector.
Paral·lelament a les grans infrastructures per als Jocs es realitza
aquí un conjunt d'obres d'urbanització més global com les
actuacions a Ciutat Meridiana i a la plaça de les Roquetes, les
de requalificació dels espais lliures dels polígons dels anys 1960
i 1970, com el parc de Josep M. Serra Martí, o l'arranjament dels
espais interiors de la Guineueta, on els problemes d'accessibilitat
es tracten com a una de les premisses del projecte.
Finalment, les intervencions de finals dels 1990, alguna d'elles
encara en curs, se centren en el que s'han anomenat els nous
boulevards, el parc central, la plaça Virrei Amat i la de Harry Walker,
projectes que emfasitzen els valors d'identitat urbana, d'un espai
públic de qualitat com a imatge del conjunt del districte, on la
requalificació de la llera del riu Besòs tindrà un efecte d'apropament
amb els municipis veïns.
Itinerari 6
EI territori d'aquest itinerari és ampli i heterogeni. Inclou dos
nuclis antics: Sant Andreu i Sant Martí de Provençals que són avui
dos districtes que mantenen els noms històrics. EI teixit urbà mostra
aquí clarament el conflicte de la superposició entre les trames
originals dels diversos barris existents i la retícula del Pla Cerdà.
La influència de les ínstallacions ferroviàries i dels "polígons"
d'habitatges dels anys 1950 a 1970 en el sector de Llevant
-que ocupen precisament els terrenys que Cerdà destinava per
al gran parc del Besòs- afegeix encara mes confusió a un territori
profundament desigual.
L'actuació en petites places, velles o noves, de vegades espais
buits que es requalifiquen, intervencions semblants a les què s'han
visitats en anteriors itineraris, tenen aquí també un valor important
potenciat per una magnífica mostra d'escultures contemporànies
que es fan ressò d'aquella monumentalització de la perifèria que
el programa de millora de l'espai urbà havia plantejat com un dels
seus trets essencials. La plaça de la Palmera i la del general
Moragues, amb obres de Richard Serra i d'Ellsworth Kelly
constitueixen elements rellevants, com també la plaça d'Islàndia
o la de Can Robacols.
EI parc de la Pegaso, el de Sant Martí o el de Diagonal Mar,
amb diferents llenguatges projectuals, són bon exemple de
la política de creació de parcs urbans de barri o de sector que ha
permès doblar la superfície de verd urbà en els darrers vint anys.
Però potser en aquest itinerari és on es pot fer més palesa
la voluntat de transformar en avingudes i passeigs les antigues
autopistes urbanes, voluntat que ha pogut fer-se realitat gràcies
a l'esquema de trànsit que les noves rondes configuren.
EI pont de Felip li-Bac de Roda, la nova rambla Guipúscoa,
la remodelació de l'avinguda Meridiana -una antiga autopista
que els vianants havien de creuar amb ponts i que ara els
hi dedica el 48.5% de la seva secció que poden creuar a nivell-,
la nova rambla al passeig de l'Onze de Setembre que recupera
l'arbrat perdut en l'època del domini dels automòbils i la rambla
Prim, una autopista que no va arribar a néixer i que s'ha convertit
en el passeig vertebrador de tot aquest sector de la ciutat, són
exemples.
Les obres que s'han dut a terme en aquests últims anys
han estat un primer pas per modificar profundament una àrea
de la ciutat: que necessita encara transformacions importants.
La construcció de la nova estació del tren de gran velocitat a la
Sagrera i dels nous espais que allotjaran el Fòrum de les Cultures
el proper 2004 seran elements motors de la pròxima requalificació
urbana d'aquest sector.
Itinerari 7
Amb poques excepcions les realitzacions a recórrer en aquest
itinerari corresponen totes elles a un moment concret: els Jocs
Olímpics de 1992. Són projectes redactats a partir de les agències
especialitzades creades arran dels jocs i alguns també pels serveis
tècnics municipals. L'eix de l'itinerari són les intervencions
realitzades a la Vila Olímpica.
Abans de l'enderroc de la muralla medieval, el 1848 es va
inaugurar ja la primera línia ferroviària espanyola que enllaçava
Barcelona amb Mataró per la costa. En l'entorn del nou ferrocarril
es va implantar un conjunt important d'indústries que va ser
qualificat com el "Manchester català". AI seu voltant, seguint
la trama del Pla Cerdà, s'estructura el Poblenou, barri obrer situat
en l'antic municipi de Sant Martí die Provençals, un sector industrial
que es planteja una renovació urbana en els propers anys
per convertir-se en un districte de noves activitats productives
que vagin substituint les actuals i que ha estat anomenat 22@bcn.
L'obsolescència de bona part d'aquestes indústries i la voluntat
de recuperar el mar van implicar, ja en els anys 1960, propostes
d'intervenció en aquesta àrea. En ocasió dels Jocs Olímpics
de 1992 es planteja situar-hi la Vila Olímpica, remodelar el traçat.
ferroviari i regenerar la costa com elements essencials perquè la
proposta reeixís. Aquesta intervenció, finançada amb capital públic
i privat, va ser un motor potent per a la qualificació d'un sector urbà
molt més ampli, un gran pas en l'obertura de la ciutat aimar.
Sobre un pla global redactat pe'ls arquitectes Martorell, Bohigas,
Mackay i Puigdomènech, en el projecte dels edificis i dels espais
urbans de la Vila Olímpica hi va participar un gran nombre
d'arquitectes i enginyers. Es tractava d'estructurar un sector per
tal que l'endemà dels Jocs fos una peça més de la ciutat, el primer
desenvolupament urbà d'una certa escala que es construïa
a Barcelona en els últims vint anys. Les actuacions més rellevants
des del punt de vista de l'espai públic són les que es recullen
en l'itinerari.
Traslladat el ferrocarril cap a l'interior, la Vila Olímpica i el nucli
de Diagonal Mar que s'ha recorregut en l'itinerari anterior, i que es
completa amb les obres que es construeixen amb motiu del Fòrum
de les Cultures, han actuat com a motors per al desenvolupament"
residencial de tota la zona costanera, de la qualla plaça de Juli
González és un bon exemple.
L'itinerari inclou també d'altres obres d'infrastructura vinculades
als Jocs com l'enllaç entre el carrer Aragó i el de Guipúscoa, abans
sense continuïtat per raons del traçat ferroviari, o la plaça de les
Glòries Catalanes, un encreuament sense resoldre des del projecte
de Cerdà i que es planteja reprengui la seva vocació simbòlica de
centre urbà mitjançant les noves construccions en curs. L'obertura
de la perllongació de la Diagonal, iniciada llavors i completada
el 1999, que finalitzarà en l'àrea del Fòrum de les Cultures està
contribuint de manera decisiva a fer possible aquesta vocació.
També es recorren operacions realitzades en el teixit que limita
l'Eixample com el parc de l'Estació del Nord, situat sobre l'antiga
platja de vies d'una estació ja en desús, el nou pont del carrer
Sardenya, la remodelació del passeig de Lluís Companys, eix
d'accés a l'Exposició Universal de' 1888, degradat després
de les obres de construcció d'un aparcament soterrani el 1967,
la del passeig Picasso, i actuacions de millora dels barris més
antics com el Clot i el Poblenou (el parc del Clot, la rambla
del Poble Nou, la plaça Prim).
Aquest conjunt d'itineraris finalitza precisament aquí, en el
Poblenou, l'escenari del que es planteja com la gran transformació
urbana, no tan sols física sinó també productiva i funcional
de Barcelona durant els propers anys.
Mistral, avinguda (2.4)
Modernitat, plaça (5.18)
Molina, plaça (4.1)
Moll de Barcelona (1.8)
Moll de Bosch i Alsina (1.23)
Moll d'Espanya (1.7)
Navas, plaça (2.1)
Nou Jardí Botànic (2.10)
Numància, carrer (3.14)
Olivereta, plaça (3.6)
Onze de Setembre, rambla
(6.11)
Osca, plaça (3.8)
Països Catalans, plaça (3.9)
Palmera de Sant Martí, plaça
(6.1)
Paral·lel, avinguda (2.3)
Parc de la Barceloneta (7.15)
. Parc central de Nou Barris (5.8)
Parc Esportiu de Can Dragó
(5.12)
Parc de Can Sabaté (2.15)
Parc de Carles I (7.13)
Parc de les Cascades (7.10)
Parc del Clot (7.2)
Parc de la Creueta del Coll
(4.16)
Parc de Diagonal-Mar (6.14)
Parc de l'Espanya Industrial
(3.10)
Parc de l'Estació del Nord
(7.18)
Parc de la Font Florida (2.14)
Parc de Joan Miró (2.5)
Parc de Josep Maria Serra
Martí (5.6)
Parc del Migdia (2.12)
Parc de Montjuïc - accessos
(2.8)
Parc de la Pegaso (6.10)
Parc del Poblenou (7.8)
Parc dels Ponts (7.10)
Parc del Port Olímpic (7.10)
Parc de Sant Martí (6.4)
Parc de la Trinitat (5.19)
Parc dels Turons i intervencions
al Park Güell (4.13)
Parc de la Vall d'Hebron (4.17)
Passeig de Gràcia (1.16)
Picasso, passeig (7.16)
Poble Nou, rambla (7.5)
Poble Romaní, plaça (4.5)
Port Olímpic (7.11)
Portal de l'Àngel, avinguda
(1.17)
Prim, plaça (7.6)
Prim, rambla (6.12)
Ramon Calsina, plaça (6.15)
Raval, rambla (1.11)
.. Reial, plaça (1.20)
Reina Maria Cristina, avinguda
(2.7)
Ria de Janeiro, avinguda (5.13)
Riu Besòs - llera (5.20)
Rodrigo Caro, carrer (5.5)
Roja de Ciutat Meridiana, plaça
(5.1)
Roquetes, plaça (5.4)
Sales i Ferré, carrer (4.12)
Salvador Allende, plaça (4.14)
Sant Agustí Vell, plaça (1.2)
Sant Antoni, passeig (3.7)
Sant Joan, passeig (4.6)
Sardenya, pont (7.19) .
Setge de 1714, plaça (2.2)
Sol, plaça (4.4)
Sóller, plaça (5.11)
Tarragona, carrer (2.6)
Taulat, passeig (6.15)
Trilla, plaça (4.2)
Universitat, plaça (1.13)
Vallbona, avinguda (5.3)
Valldaura, passeig (5.9)
Verdum, passeig (5.9)
Virrei Amat, plaça (5.10)
Voluntaris, plaça (7.14)
Espais Urbans:
índex segons nomenclàtor oficial de la ciutat
Alfons Comín, plaça (4.19)
Allada-Vermell, carrer (1.3)
Àngels, plaça (1.12)
Anna Frank, plaça (4.3)
Aragó-Guipúscoa - enllaç (7.1)
Badal, carrer (2.17), (3.5)
Basses de Sant Pere, carrer
(1.2)
Beat Almató, carrer (4.15)
Boulevards de Nou Sarris (5.9)
Brasil, rambla (3.5)
Cantàbria-Concili de Trento-
Guipúscoa-Puigcerdà,
jardí interior (6.2)
Can Robacols, plaça (6.8)
Carles III,gran via (3.5)
Catalunya, rambla (1.15)
Catedral, avinguda (1.18)
Ciutat Meridiana - escales
mecàniques (5.2)
Dalt, ronda (5.17)
Diagonal, avinguda
- perllongació (7.4)
Doctor Pi i Molist, carrer (5.9)
Drassanes, avinguda (1.10)
Drassanes, plaça (1.9)
Europa, plaça (2.9)
Fabra i Puig, passeig (5.9)
Felip li-Bac de Roda, pont (6.5)
Ferran, carrer (1.19)
Font Castellana, plaça (4.10)
Fòrum de les Cultures (6.16)
Fossar de la Pedrera (2.13)
Fossar de les Moreres, plaça
(1.4)
Gaudí, avinguda (4.7)
General Moragues, plaça (6.6)
Gènova, carrer (4.11)
George Orwell, plaça (1.21)
Glòries Catalanes, plaça (7.3)
Guineueta, polígon (5.7)
Guipúscoa, rambla (6.3)
Harry Walker, plaça (5.14)
Icària, avinguda (7.12)
Ildefons Cerdà, plaça (2.16)
Islàndia, plaça (6.7)
J.V. Foix, avinguda (3.4)
Jardí de les Tres Torres (3.1)
Jardins de César Martinell
(1.14)
Jardins de la Indústria (4.8)
Jardins de Joan Vinyoli (3.2)
Jardins d'Olga Sacharoff (3.15)
Jardins de Petra Kelly (2.11)
Jardins del Príncep de Girona
(4.9)
Jardins de Rosa Luxemburg
(4.18)
Jardins de Sant Joan de Déu
(3.13)
Jardins de la Torre de les
Aigües (1.1)
Jardins de la Vil·la Cecília (3.3)
Joan de Borbó, Comte de
Barcelona, passeig (1.5)
Joan Peiró, plaça (3.9)
John F. Kennedy, plaça (4.20)
Josep Tarradellas, avinguda
(3.11)
Juli González, plaça (7.7)
Júlia, via (5.16)
La Pau, polígon (6.13)
Les Corts, plaça (3.12)
Llobera, carrer (5.5)
Llucmajor, plaça (5.15)
Lluís Companys, passeig (7.17)
Mar, rambla (1.7)
Marítim de Bogatell,
passeig (7.9)
Marítim de la Barceloneta,
passeig (1.6)
Marítim de la Nova Icària,
passeig (7.9)
Mercè, plaça (1.22)
Meridiana, avinguda (6.9)
Minici Natal, passeig (2.9)