Núm. 10 / Any CIV 30 de març de 2017 㻿㼁㻹㻭㻾㻵㻌 Comissió de Govern Acta sessió de 09/03/2017 ......................... 2176 Acta sessió extraordinària de 13/03/2017 .... 2182 Acords sessió 16/03/2017 .......................... 2183 Comissions del Consell Municipal Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports Acta sessió de 14/02/2017 ..................... 2189 Comissió d’Economia i Hisenda. Acta de la sessió de 14/02/2017 ............................. 2228 Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. Acta sessió de 15/02/2017 ............................. 2279 Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. Acta sessió 15/02/2017 .......................... 2351 Acords Sessions de març de 2017 .......................... 2402 Consells Municipals de Districte Districte 1. Ciutat Vella. Acords de la sessió de 16/03/2017 ...................................... 2413 Districte 7. Horta-Guinardó. Acords de la ses- sió de 13/03/2017 ................................ 2415 Disposicions generals Acords dels òrgans de govern Fe d’errates ............................................ 2418 Fe d’errates ............................................ 2426 Decrets de l’Alcaldia Delegació atribucions gerent de Seguretat i Prevenció ............................................. 2430 Altres Disposicions Aprovació instrucció factura electrònica ....... 2431 Instruccions Instrucció d’impuls de la factura electrònica . 2432 Cartipàs Actualització Consell Assessor d’Art Públic ... 2434 Designació membres de la Comissió d’Orde- nances Fiscals ....................................... 2434 2175 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 Personal Borses de treball Convocatòria de procés selectiu concurs pú- blic per cobrir places vacants o substituci- ons en règim d’interinitat en centres do- cents públics municipals gestionats pel Consorci d’Educació de Barcelona ........... 2436 Concursos Esmena bases concurs 25/2017-C ............... 2445 Bases generals que han de regir la convoca- tòria d’un concurs per a la provisió d’un lloc 2445 de treball .............................................. SUPORT 1 família General.Direcció de Serveis de Comptabilitat ................................... 2447 Bases generals que han de regir la convoca- tòria d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de l’IMSSB .............................. 2452 CAP DE SECCIÓ 2 família GE a la Direcció executiva de Planificació, Gestió de Recur- sos i Avaluació de l’Institut Municipal de Serveis Socials ...................................... 2454 Lliures designacions Convocatòria per a la provisió d’un lloc de treball de CAP DE DEPARTAMENT 1 famí- lia General. Departament de Recursos Hu- mans de l’Institut de Cultura de Barcelona 2459 Convocatòria per a la provisió d’un lloc de treball de CAP DE DEPARTAMENT 1 famí- lia General. Departament de Gestió Disse- ny Hub de l’ICUB ................................... 2463 Nomenaments funcionaris/àries de carrera Nomenament funcionària de carrera promo- ció interna Administratiu/va ................... 2468 Nomenaments concursos Esmena Concurs núm. 112/2016-C. ............ 2468 Concurs núm. 17/2017-C Declarar desert ..... 2468 Nomenaments lliures designacions Lliure designació 22/2016-L CAP DE DEPAR- TAMENT 1 família General. Secretaria Jurí- dica Gerència Institut Barcelona Esports ... 2468 Anuncis Altres anuncis ........................................... 2469 2176 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 COMISSIÓ DE GOVERN Actes Acta de la sessió de 9 de març de 2017, aprovada el 16 de març de 2017 A la Sala nova de Govern de la Casa Consistorial de la Ciutat de Barcelona, el dia 9 de març de 2017 s'hi reuneix la Comissió de Govern en sessió ordinària, sota la presidència de l'Excma. Sra. Alcaldessa, Ada Colau Ballano. Hi concorren els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents/tes d'Alcaldia, Jaume Collboni Cuadrado, Jaume Asens Llodrà, Janet Sanz Cid, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores, Gala Pin Ferrando, Laura Pérez Castaño, Mercedes Vidal Lago, Josep Ma. Montaner Martorell, Eloi Badia Casas, Carmen Andrés Añón, Daniel Mòdol i Deltell i Montserrat Ballarín Espuña assistits pel Secretari General, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica. Excusen la seva absència l’Im. Sr. Tinent d'Alcaldia Gerardo Pisarello Prados i la Ima. Sra. Tinenta d'Alcaldia Laia Ortiz Castellví, i l’Im. Sr. Regidor Agustí Colom Cabau. També hi és present el Gerent Municipal, Sr. Jordi Martí Grau. Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidència obre la sessió a les nou hores trenta minuts. A) Aprovació de l'acta de la sessió anterior Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, celebrada el 2 de març de 2017, l'esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres de la Comissió; i s'aprova. B) Part Informativa a) Despatx d'ofici b) Informes C) Part Decisòria a) Propostes d'acord Donat compte de les propostes incloses a l'ordre del dia, s'acorda: ÀREA DE TREBALL, ECONOMIA I PLANIFICACIÓ ESTRATÈGICA 1. Prorrogar l’acord marc, amb número de contracte 14005244, que té per objecte la contractació de l’empresa que ha de prestar els serveis d’identitat digital mòbil (MobileID) a l’Ajuntament de Barcelona i a la resta de les entitats i organismes que participen a l’Acord Marc, i la fixació de les condicions d’adjudicació i execució dels posteriors contractes derivats del mateix; en virtut del que estableix l'art. 303 del Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic i la clàusula 6 del plec de clàusules administratives particulars de l'esmentat Acord Marc; per un període que va des del dia 14 de març de 2017 fins al 13 de novembre de 2017, en atenció a les raons indicades a l'informe de 31 de gener de 2017, del Director de Serveis Generals de la Gerència de Recursos, i segons compareixença signada juntament amb l'empresa adjudicatària. 2. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Privada Elisava Escola Universitària per a l’establiment d’un marc general de col·laboració i cooperació en el desenvolupament, realització i promoció d’activitats culturals, NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2177 científiques i acadèmiques; facultar el Primer Tinent d’Alcaldia, l’Ilm. Sr. Gerardo Pisarello Prados, per a la signatura de l’esmentat conveni, així com la de tots aquells documents que se’n puguin derivar. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. 3. Informar favorablement les actuacions d’inversions relacionades en el document de 9 de març de 2017. 4. Aprovar inicialment les Bases particulars i la convocatòria per a l’atorgament de subvencions sobre la quota líquida de l’Impost sobre Béns Immobles, corresponent a l’habitatge habitual, a aquelles persones amb pocs recursos; sotmetre a informació pública les esmentades bases per un termini de vint dies hàbils mitjançant publicació d’anunci en el BOP de Barcelona, d’acord amb l’article 124.2 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals; tenir per aprovades definitivament les bases en cas que transcorri l’esmentat termini sense que es presentin al·legacions; convocar, en règim de concurrència no competitiva, l’atorgament de subvencions sobre la quota líquida de l’IBI per a famílies amb pocs recursos. Autoritzar la despesa per un import de 3.500.000,00 euros, amb càrrec al pressupost de 2017 i a la partida 0701-48939-23151; ordenar la publicació de la convocatòria mitjançant la inserció del corresponent anunci en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. 5. Aprovar l’expedient núm. 3-020/2017 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2017, provinents de l’aplicació del Romanent de Tresoreria per a despeses amb finançament afectat en la liquidació del Pressupost de l’exercici 2016, d’acord amb ingressos provinents de la Generalitat de Catalunya en concepte de fons de foment del turisme (FFT) del tercer trimestre de 2016, per fer l’aportació del 50% al Consorci de Turisme, segons acord de la Comissió de Govern de 17 d’abril de 2013, i d’import 1.254.517,69 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 17022495; i publicar aquest acord a la Gaseta Municipal. Donar compte d’aquest acord a la Comissió d’Economia i Hisenda. 6. Aprovar l’expedient núm. 3-021/2017 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2017, provinents de l’aplicació del Romanent de Tresoreria per a despeses amb finançament afectat en la liquidació del Pressupost de l’exercici 2016, per ingressos provinents de la Generalitat de Catalunya en concepte de fons de foment del turisme (FFT), per finançar projectes municipals en matèria de turisme, segons acords de les Comissions de Govern de l'1 de desembre de 2016 i 2 de febrer de 2017, i per un import total d'1.343.751,80 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 17022795; i publicar aquest acord a la Gaseta Municipal. Donar compte d’aquest acord a la Comissió d’Economia i Hisenda. 7. Aprovar l’expedient núm. 3-022/2017 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2017, d’import 2.239.098,86 euros, per atendre transferències de crèdit de diversos orgànics de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 17022791; i publicar aquest acord a la Gaseta Municipal. ÀREA D'EMPRESA, CULTURA I INNOVACIÓ 8. Aprovar el protocol de cooperació mútua entre l’Ajuntament de Barcelona i el Hong Kong Trade Development Council per promoure les relacions comercials i 2178 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 empresarials. Facultar per a la signatura de l’esmentat protocol i resta de documents que se’n derivin el Segon Tinent d’Alcaldia, Jaume Collboni Cuadrado. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. ÀREA DE DRETS SOCIALS 9. Prorrogar el contracte d’arrendament (contracte número 08004618) de l’edifici ubicat al passeig de Sant Joan número 75 de Barcelona, propietat de MRE – III Proyecto Tres, SLU de conformitat amb la clàusula tercera de l’esmentat contracte, des del 9 d’abril de 2017 fins al 8 d’abril de 2018, en les mateixes condicions en què fou concertat l’arrendament. Autoritzar i disposar a favor de MRE – III Proyecto Tres, SLU, amb NIF núm. B66783390, la despesa d'1.035.792,00 euros, IVA inclòs, dels quals 856.026,45 euros corresponen al preu net i 179.765,55 euros a l’IVA al tipus impositiu del 21%. Atès que el present contracte comporta despeses de caràcter plurianual, la seva autorització o realització se subordina al crèdit que per a cada exercici autoritzin els respectius Pressupostos municipals. 10. Aprovar l'ampliació provisional del servei de suport educatiu de les escoles bressol municipals, en tant no es modifiquin les ràtios d'alumnes de les esmentades escoles, en dues hores i mitja setmanals, en funció dels grups d'infants següents: -Escola bressol de 4 grups d'infants: 10 hores setmanals, - Escola bressol de 5 grups d'infants: 12,5 hores setmanals, -Escola bressol de 6 grups d'infants: 15 hores setmanals, -Escola bressol de 7 grups d'infants: 17,5 hores setmanals, -Escola bressol de 8 grups d'infants: 20 hores setmanals, -Escola bressol de 9 grups d'infants: 22,5 hores setmanals, -Escola bressol de 10 grups d'infants: 25 hores setmanals. Aquestes dues hores i mitja setmanals, cada educador/a de suport les realitzarà un dia fix a la setmana en una de les dues franges horàries, de 9 a 11,30 hores o de 10,30 a 11,30 hores i de 15,30 a 17,00 hores. Aquest dia setmanal fix es determinarà en funció de les necessitats del servei, a proposta de la direcció de l'escola i d'acord amb l'entitat adjudicatària del servei, amb l'objectiu de reforçar les activitats de les aules mentre no es modifiquin les actuals ràtios d'alumnes. ÀREA DE DRETS DE CIUTADANIA, PARTICIPACIÓ I TRANSPARÈNCIA Districte de Sant Andreu 11. Aprovar la Segona Addenda del Conveni marc de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona –Districte de Sant Andreu- i la Societat Cultural i Esportiva la Lira, per a la gestió coresponsable de l’edifici del carrer Coroleu, núm. 15 i la planta baixa del carrer Abad Odó, núm. 22, segons el programa d’activitats presentat, amb vigència per a tota l’anualitat 2017; facultar la regidora del Districte de Sant Andreu per a la signatura de l’Addenda al Conveni esmentat, així com la de tots aquells actes que se’n derivin; autoritzar i disposar la despesa de 52.776,75 euros, a càrrec de la partida 48903 33411 0609 per subvencionar l’execució d’aquesta actuació a favor de la Societat Cultural i Esportiva La Lira, amb NIF G58301466; requerir l’entitat beneficiària per tal que faciliti tota la informació que demani l’Ajuntament, i que procedeixi a la justificació de la subvenció rebuda en el termini màxim de tres mesos, a comptar des de la data de finalització de l’actuació subvencionada. ÀREA D'ECOLOGIA, URBANISME I MOBILITAT 12. Aprovar inicialment el projecte d'obres de la Fase V.1 de la nova xarxa de bus, amb un pressupost d’1.863.918,30 euros IVA inclòs, d'acord amb l'article 37 del Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals, aprovat per Decret 179/1995, de 13 de juny, i sotmetre’l a informació pública durant un termini de 30 dies hàbils, a comptar des de l’endemà de la seva publicació al Butlletí Oficial de la NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2179 Província de Barcelona, durant el qual es podrà examinar i formular-hi les al·legacions pertinents, i disposar que si no es formula cap al·legació ni reclamació durant aquest termini, el projecte s’entendrà aprovat definitivament sense necessitat de cap tràmit posterior; iniciar l'expedient per a la contractació de l’execució de les obres de l’esmentat projecte i el foment de l’ocupació de persones amb dificultats particulars d’inserció al mercat laboral, amb núm. de contracte 17001555, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació d’1.863.918,30 euros, IVA inclòs, distribuït en 8 lots; aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars regulador del contracte i la resta de documents tècnics reguladors del contracte; convocar la licitació per a la seva adjudicació i establir que aquesta resta condicionada a l’aprovació definitiva del projecte; autoritzar l'esmentada quantitat amb càrrec a les partides i als pressupostos que s'indiquen en aquest mateix document amb el següent desglossament: pressupost net 1.540.428,35 euros; tipus impositiu del 21% d'IVA, i import de l'IVA de 323.489,95 euros. 13. Encarregar a la societat municipal Barcelona de Serveis Municipals, SA les tasques per dur a terme el registre i l’homologació dels vehicles de mobilitat personal (VMP) i cicles de més de dues rodes, previst en la nova regulació de la ordenança de circulació, amb les funcions de creació, gestió i control del registre i l’establiment del mecanisme d’identificació dels vehicles de mobilitat personal (VPM) i el proveïment dels mecanismes d’identificació, amb la finalitat de contribuir a la millora de la mobilitat viària, amb subjecció a les condicions que s’estableixen en les prescripcions generals annexes, que s’aproven per un període de 10 anys de conformitat amb la seva clàusula tercera; i publicar el present acord en el butlletí Oficial de la Província i en la Gaseta Municipal. Districte de Ciutat Vella 14. Estimar parcialment el recurs de reposició interposat contra l’acord d’aprovació definitiva del Projecte de Reparcel·lació del Polígon d’actuació urbanística del Pla de Millora Urbana de les finques 4, 6, 8, 10, 12, 14 i 16 del carrer Arc del Teatre i 14, 16, 18, 20 i 22 del carrer Lancaster, modalitat cooperació, per Inés Vicente Torruella i Lorenzo Daniel Antoliano Montserrat Puyo pels motius que figuren en l’informe, del 17 de febrer de 2017, de la Direcció de Gestió de Sòl de la Societat Barcelona Gestió Urbanística SA que consta en l’expedient i que en els seus mateixos termes es donen per reproduïts. Desestimar els recursos de reposició interposats contra l’esmentat acord per Eudald Lligoña Mitjans, en nom i representació de Quin Pencil SL i de Xavier Mª Miguel Peláez, pels motius que figuren en l’informe esmentat, en els seus mateixos termes, que es donen per reproduïts. Aprovar el Text Refós del Projecte de Reparcel·lació del Polígon d’actuació urbanística del Pla de Millora Urbana de les finques 4, 6, 8, 10, 12, 14 i 16 del carrer Arc del Teatre i 14, 16, 18, 20 i 22 del carrer Lancaster, modalitat cooperació, que incorpora les modificacions no substancials introduïdes derivades de la resolució dels recursos de reposició. Notificar-ho individualment a tots els propietaris i altres interessats afectats. Donar-ne compte a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. Districte de les Corts 15. Resoldre les al·legacions formulades durant el termini d’informació pública de l’Operació jurídica complementària al Projecte de reparcel·lació de la Unitat d’actuació núm. 1 de la Modificació del PGM del sector de l’entorn del carrer Anglesola, relativa a la incorporació al compte de liquidació provisional de les despeses derivades de l’allotjament transitori d’ocupants de l’àmbit amb dret de reallotjament fins al seu reallotjament definitiu, en el sentit que, justificadament i raonada, figura en l’informe del 3 de febrer de 2017 de la Direcció de Gestió de Sòl de la Societat Barcelona Gestió Urbanística, SA, que consta en l’expedient i que en els seus mateixos termes es donen per reproduïts. Aprovar definitivament, de 2180 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 conformitat amb l’apartat segon de l’article 168 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme, l’esmentada Operació jurídica complementària, i tot això d’acord amb l’informe de la Direcció de gestió de sòl de la societat municipal Barcelona Gestió Urbanística, SA abans citat. Publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i en un dels diaris dels de més circulació de la província; i notificar-lo individualment a totes les persones interessades. Donar-ne compte a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. Districte d'Horta-Guinardó 16. Aprovar el Projecte d'obres vàries de millora al Park Güell: Projecte Executiu de millora als entorns del Park Güell, drenatge d’escorrenties superficials, xarxa de sanejament i arranjament perimetral del Camp de Futbol del CD Carmel, d’iniciativa municipal, a instància de BSM, per un import de 854.694,05 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb les condicions que consten als informes emesos pels responsables d’espai públic (REP) i que es donen per reproduïts, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; i publicar en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB) i en un diari dels de més circulació de Catalunya. Districte de Sant Martí 17. Concessió de llicències d'obres majors a Shaftesbury Re Diagonal 0, SL, per a l'execució d'obres a la rambla Prim, 6-12 consistents en gran rehabilitació d’edifici en construcció, originàriament destinat a oficines, consistent en enderrocs parcials, remunta, i canvi d’ús a habitatge, i resultant en edifici plurifamiliar de PB+26 i 3 plantes soterrani, incloent cos exempt en planta baixa. La planta baixa es destina a accés rodat, vestíbul general i 2 locals, un integrat a l’edificació principal, i l’altre al cos baix. Les plantes pis es destinen a habitatges, amb un total de 89. La planta soterrani -1 es destina a gimnàs comunitari i espais tècnics, i les plantes soterrani -2 i -3 es destinen a aparcament, per a un total de 155 places per a cotxes, distribuïdes en boxes, i 80 trasters. amb un total de 29.463,96 m2 construïts, 89 habitatges, 2 locals, 155 places d’aparcament per a cotxe i 80 trasters i amb les següents condicions particulars de la llicència: Condicions particulars de la llicència. Abans d'iniciar les obres caldrà comunicar-ne l'inici a l'Ajuntament i haver: -Lliurat la documentació relacionada a l'article 27.3 de l'Ordenança Reguladora del Procediment d'Intervenció Municipal en les Obres aprovada el 25 de febrer de 2011. El projecte executiu haurà de ser lliurat en pdf i visat. -Formalitzat la renúncia de les llicències d'obres 00-2003LM04590 i 10- 2008LM01316, de l'edifici en execució. Durant l'execució de les obres caldrà tenir en compte que: -Cal complir amb les condicions establertes a l'informe del SPEIS del 31 de gener de 2017, del qual s’adjunta còpia. -L'alçada sota els conductes i aparells de ventilació de l'aparcament no pot ser inferior a 2,20 m. -Els conductes d'extracció de l'aparcament, s'han d'ajustar a allò establert a l'article 23-2 de l'ordenança de Medi Ambient, ubicant-se a una distància de 3 m o superior de qualsevol finestra o boca d'admissió. -Cal posar-se en contacte amb el Cicle de l'Aigua (BCASA) per tal d'executar el clavegueró de connexió a clavegueram, o reaprofitar-ne un d'existent. -Cal seguir les prescripcions i condicions de l'informe d'autorització de les obres de l'Agència Europea de Seguretat Aèria. -La mitgera que resta vista, en contacte amb l'hotel en funcionament, ha de ser tractada com a façana a tots els efectes, amb acabats coherents amb els de la resta de l'edifici, i solucions de protecció contra la humitat i de limitació de la demanda energètica. - La coberta no pot contenir programa funcional, més enllà de l'aprovat a la present llicència. No s'hi admeten pèrgoles ni elements fixos. Els volums i les instal·lacions que s'hi ubiquen han de ser els justos imprescindibles, i formar un conjunt compositivament harmònic amb la resta de l'edificació, amb materials i proporcions que s'hi adiguin, i en cap cas ser tractats com a elements residuals de l'arquitectura. Aquest punt es tindrà especialment en compte durant el tràmit de la primera ocupació. -Totes les instal·lacions necessàries per tal que els habitatges NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2181 funcionin han d'anar ubicades dins el cos principal d'edificació. -Els paraments de protecció en front al risc de caiguda, així com els paraments de separació al terrat, hauran de fer 1,80 m d'alçada com a màxim. Les separacions hauran d'integrar-se també a l'arquitectura. -Cal dotar l'edifici de la previsió de càrrega de vehicles elèctrics, d'acord amb la disposició addicional primera del Reial decret 1053/2014, de 12 de desembre, pel qual s'aprova una nova Instrucció tècnica complementària (ITC) BT 52 "Instal·lacions amb fins especials. Infraestructura per a la recàrrega de vehicles elèctrics".-La llicència no inclou la urbanització de l’espai privat obert a via pública; caldrà contactar amb Serveis Tècnics de Districte per a consensuar solució i per a la supervisió de les tasques i, en qualsevol cas, mantenir continuïtat amb la urbanització de l’entorn. -La llicència no inclou enderrocs, la col·locació la de tanques de precaució o altres elements o mitjans auxiliars, ni ocupacions de via pública que requereixin permisos especials, els quals se sol·licitaran al Districte. Un cop finalitzada l'obra, i per tal de poder comunicar la primera ocupació, caldrà informar-ne a l'Ajuntament, i: -Justificar el compliment de totes les condicions de la llicència. -Vincular registralment cada traster respectivament a una entitat ubicada a l'edifici. -Tenir en compte que aquesta llicència no implica l'admissió de cap parcel·lació. -Lliurar comprovant de transport i abocament de residus a gestor autoritzat. -Lliurar final d'obra visat i la documentació de l'obra executada, declaració responsable referent al final d'obra, així com la resta de documentació establerta a l'Ordenança Reguladora del Procediment d'Intervenció Municipal en les Obres aprovada el 25 de febrer de 2011. Als plànols de l'obra executada caldrà reflectir la justificació de la normativa d'habitabilitat aplicable, així com la referent a instal·lacions de seguretat enfront del risc d'incendi. -Sol·licitar la legalització de les instal·lacions definides al projecte d'ITC a la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya. -Haver obtingut informe favorable a l'execució de la instal·lació de captadors d'energia solar tèrmica per part de l'Agència de l'energia. -Legalitzar l'activitat de l'aparcament, climatització i aparells elevadors, d'acord amb la instrucció per a l'aplicació de l'OMAIIA a partir de l'entrada en vigor de la Llei 20/2009 (BOP 12-01-11) i obtenir la llicència del corresponent gual; no serà admissible cap gual que no doni servei a una activitat. -Aportar la documentació requerida a l'article 6 de l'ORCPI/08. -Tenir en compte que la llicència no inclou les obres i l'activitat del local, que haurà de ser legalitzada d'acord amb la instrucció per a l'aplicació de l'OMAIIA a partir de l'entrada en vigor de la Llei 20/2009 (BOP 12 de gener de 11), i justificar el compliment de la legislació vigent, sobre condicions de protecció contra incendis. - Reposar els possibles elements urbanístics afectats i haver finalitzat la urbanització de l’espai privat obert a via pública, segons solució consensuada. Les que escaiguin de les assenyalades al dors del full. Termini d'inici de les obres: 18 mesos. Termini d'execució de les obres: 36 mesos. Aquesta llicència resta sotmesa a les condicions generals assenyalades al full adjunt. Es retira la proposta precedent. b) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les onze hores. 2182 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 Acta de la sessió extraordinària de 13 de març de 2017, aprovada el 16 de març de 2017 A la Sala nova de Govern de la Casa Consistorial de la Ciutat de Barcelona, el dia 13 de març de 2017 s'hi reuneix la Comissió de Govern en sessió extraordinària, sota la presidència de l'Excma. Sra. Alcaldessa, Ada Colau Ballano. Hi concorren els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents/tes d'Alcaldia, Gerardo Pisarello Prados, Jaume Collboni Cuadrado, Laia Ortiz Castellví, Jaume Asens Llodrà, Janet Sanz Cid, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores, Gala Pin Ferrando, Agustí Colom Cabau, Mercedes Vidal Lago, Eloi Badia Casas, Carmen Andrés Añón, Daniel Mòdol i Deltell i Montserrat Ballarín Espuña assistits pel Secretari General accidental, Sr. Xavier Sánchez Just, que certifica. Excusen la seva absència l’Im. Sr. Regidor Josep Ma. Montaner Martorell i la Ima. Sra. Regidora Laura Pérez Castaño. També hi és present el Gerent Municipal, Sr. Jordi Martí Grau. Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidència obre la sessió a les quinze hores i quaranta-cinc minuts. Part decisòria Proposta d’acord Donat compte de la proposta inclosa a l'ordre del dia, s'acorda: ÀREA DE TREBALL, ECONOMIA I PLANIFICACIÓ ESTRATÈGICA Única. Modificar els plecs de clàusules administratives particulars i de prescripcions tècniques del contracte número 17001445 i número d’expedient 0395/17, en l’únic sentit d’adaptar el seu contingut a la resolució núm. 44/2017 dictada pel Tribunal Català de Contractes del Sector Públic l’1 de març de 2017, en el recurs especial de contractació interposat contra els plecs i l’anunci de licitació de l’Acord Marc per al subministrament elèctric per a edificis i instal·lacions de l’Ajuntament de Barcelona i Organismes associats i l’atenció i reducció de la pobresa energètica, tramitat amb el número d’expedient 0078/17 i número de contracte 17000001; mantenir la resta de determinacions dels plecs objecte d’adaptació, i atorgar un nou termini per a la presentació d’ofertes. No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les setze hores i set minuts. NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2183 Acords Acords de la sessió de 16 de març de 2017 Acords adoptats per la Comissió de Govern en la sessió ordinària de 16 de març de 2017. Aprovació de les actes de 9 i de 13 de març de 2017. Part Decisòria Propostes d’acord ÀREA DE TREBALL, ECONOMIA I PLANIFICACIÓ ESTRATÈGICA 1. Informar, en el marc de l’acord, de 7 de juny de 2013, sobre participació de l’Ajuntament de Barcelona en les iniciatives normatives de la Generalitat de Catalunya que incideixen en el règim especial establert a la Carta Municipal de Barcelona, el posicionament de l’Ajuntament de Barcelona en relació a la iniciativa normativa següent: I. Projecte de Decret de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu de la Generalitat de Catalunya, en els termes dels documents elaborats pels Serveis Jurídics Municipals que consten a l’expedient i que constitueixen la motivació del present acord. Notificar el present acord i el posicionament municipal sobre cada iniciativa normativa a la Secretaria de la Comissió Mixta Generalitat-Ajuntament. 2. Modificar les Bases de la convocatòria de 60 places de la categoria de Caporal/a de la Guàrdia Urbana de l´Ajuntament de Barcelona, mitjançant concurs–oposició, en torn de promoció interna. Primer: Modificar el punt tercer de l’epígraf 8.3 de la convocatòria que quedarà redactat de la manera següent: “Aquesta prova es puntuarà amb un màxim de 8 punts. La puntuació final de cada persona aspirant s'obtindrà dividint entre dos la suma total de punts aconseguits en els dos exercicis. La realització de la prova d’aptitud física és obligatòria per les persones aspirants i la no realització de la mateixa per part de la persona aspirant suposa la seva exclusió del procés.” Segon: Modificar les marques establertes en el barem de puntuació per dones de l’exercici 2, Course Navette, de la prova d’aptitud física recollides en l’annex 2 de la convocatòria de referència i que s’indiquen en l’annex al present Acord. Tercer: Procedir, per raons de seguretat jurídica, a publicar novament i de forma íntegra els barems de marques tant per homes com per dones de l’exercici 1, Circuit d’agilitat, i de l’exercici 2, Course Navette, de la prova d’aptitud física de la convocatòria de referència. Aquesta publicació substitueix a tots els efectes els respectius barems que per aquests dos exercicis varen ser publicats inicialment a l’annex 2 de l’esmentada convocatòria. DONAR compte de la present resolució a la Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 3. Modificar les Bases de la convocatòria de 49 places d’Agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona, mitjançant concurs específic de mobilitat interadministrativa. Primer: Suprimir a tots els efectes el requisit de participació de “no haver complert 42 anys“ contingut en la base 2d de l’esmentada convocatòria. Segon: Addicionar a tots els efectes un primer paràgraf en la base 8.3 de l’esmentada convocatòria que quedarà redactat de la manera següent: “Del total de persones aspirants que hagin superat el segon exercici, com a màxim, només passaran a la realització del tercer exercici les 150 persones aspirants millor classificades atenent a la puntuació obtinguda en el segon exercici. En cas d’empat de puntuació a la posició 150, passaran al tercer exercici totes aquelles persones empatades en aquesta puntuació.” Tercer: Procedir novament a l’obertura d’un termini de presentació de sol·licituds de vint dies naturals comptadors des de l’endemà de la publicació d’aquesta resolució al DOGC per tal que les persones aspirants que compleixin els 2184 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 requisits de la convocatòria i així ho desitgin puguin presentar la seva sol·licitud en els termes establerts en la base 3 de la convocatòria, sens perjudici de la validesa de les sol·licituds anteriorment presentades pels aspirants en temps i forma. DONAR compte del present acord a la Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 4. Autoritzar i disposar la despesa per un import de 100.000,00 euros amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, a favor de la Fundació Universitat Oberta de Catalunya, amb NIF G60667813, per a activitats formatives en llengua anglesa. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i la Fundació Universitat Oberta de Catalunya, amb NIF G60667813, per a activitats formatives en llengua anglesa. Facultar al Gerent Municipal el Sr. Jordi Martí Grau per la signatura de l'esmentat conveni i qualsevol altre document que se'n derivi. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. 5. Aprovar el Plec de Clàusules Administratives particulars i el Plec de Clàusules Tècniques de l’Acord Marc de gestió del compte de serveis dels viatges de l’Ajuntament de Barcelona amb número de contracte 17000670 i número d’expedient 214/17. Convocar procediment obert amb tramitació ordinària, a l'empara de l'article 196 i següents del Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei de Contracte del Sector Públic, per a l’adjudicació mitjançant subhasta electrònica de l’Acord Marc de gestió del compte de serveis dels viatges de l’Ajuntament de Barcelona. Donar compte d’aquest acord a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 6. Aprovar el conveni de col·laboració arxivística entre l’Ajuntament de Barcelona i el Consorci de l’Auditori i Orquestra (CAO) pel tractament arxivístic, la gestió, la conservació i la difusió de la documentació generada per aquest Consorci. Facultar el Regidor de Presidència, Aigua i Energia, l’lm. Sr. Eloi Badia Casas per la signatura de l’esmentat conveni, així com la de tots aquells documents que se’n puguin derivar. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. 7. Informar favorablement les actuacions d’inversions relacionades en el document de 16 de març de 2017. 8. Aprovar la Regulació dels Preus Públics pels serveis d'educació per al curs 2017-2018 i següents, per a les escoles bressol municipals, les escoles municipals de música, el Conservatori Municipal de Música i el Planetari Municipal, annexa a la present proposta. 10. Aprovar inicialment la modificació de la Base 15 de les Bases particulars per a l’atorgament de subvencions a empresaris/es i professionals individuals de la ciutat de Barcelona per a donar suport a l’inici de la seva activitat econòmica, en el sentit d’ampliar el crèdit pressupostari en l’import de 2.000.000,00 euros i fixant l’import final en la quantitat de 4.000.000,00 euros, mantenint sense alteració i plenament vigents la resta de les Bases aprovades per acord de la Comissió de Govern de 28 de juliol de 2016. Ordenar la publicació de la modificació de les Bases al Butlletí Oficial de la Província i en el Tauler d’anuncis de l’Ajuntament així com la inserció d’una referència d’aquest anunci en la Gaseta Municipal. Sotmetre aquesta modificació a informació pública per un termini de 20 dies hàbils a partir del dia següent al de l’esmentada publicació. Aprovar definitivament la modificació de les Bases, sempre i quan no s’hagin formulat al·legacions durant el període d’informació pública que facin necessària la seva modificació i autoritzar la despesa per un import addicional de 2.000.000,00 euros per a donar suport a l’inici de l’activitat econòmica empresaris/es i professionals individuals de la ciutat de Barcelona. NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2185 11. Estimar la sol·licitud formulada per la companyia Barcelona d’Aparcaments Municipals, SA (BAMSA) mitjançant escrit ingressat al Registre General el 24 de gener de 2017. Autoritzar-la, per un termini de 5 anys, prorrogable fins a uns altres 5, de no existir causa justificada que ho impedeixi, a fi de dur a terme la cessió d’espai a l’interior dels aparcaments actualment gestionats per BAMSA, per a l’activitat complementària de lliurament de paqueteria, de conformitat amb allò establert a l’apartat 2.4 del Plec de prescripcions tècniques i amb subjecció a les prescripcions següents: - La present autorització obliga a respectar les prescripcions dels Plecs de Bases i Tècnic i del Contracte de Concessió. - BAMSA acreditarà que ha realitzat concurrència pública per a la selecció de l’operador. - BAMSA comunicarà a l’Ajuntament la celebració del contracte amb tercers per al desenvolupament de l’activitat prèviament a la seva perfecció i amb indicació de l’objecte i el tercer contractat, i un cop signat per les parts contractants li facilitarà un original de l’esmentat contracte i detall gràfic i descriptiu dels espais ocupats. - L’espai cedit, no afectarà a places d’aparcament i s’utilitzaran les zones properes a les sales de control i accessos de vianants dels aparcaments, sense que interfereixin la circulació de vehicles i vianants. - La sectorització de línia elèctrica i comptador propi es realitzarà garantint la seguretat elèctrica de l’aparcament, amb el compliment de la normativa vigent i supervisada per l’equip tècnic de BAMSA. - Haurà de comptar amb els títols habilitants preceptius per al seu desenvolupament, els quals s’hauran d’emetre a favor de la titularitat de qui desenvolupi aquesta activitat. Precisar que es respectarà i prevaldrà la funció principal de l’aparcament sobre l’activitat complementària que s’autoritza, i notificar aquest acord a la interessada i als districtes que correspongui en raó de la ubicació de l’aparcament de l’exercici de l’activitat objecte d’aquesta autorització. 12. Acceptar la constitució d’un dret real de superfície a favor de l’Ajuntament de Barcelona ofert per part de la Parròquia de Sant Ildefons de Barcelona respecte del local baixos dreta de la finca del carrer Marià Cubí núm. 111, amb caràcter gratuït i un termini de 25 anys, per a destinar-lo a Casal de Gent Gran o equipament similar i, en qualsevol cas, dedicat a l’atenció del sector de població de gent gran, d’acord amb les condicions del Conveni regulador, que s'aprova; formalitzar el Conveni i facultar l’Im. Regidor del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, per a la seva signatura; formalitzar el dret de superfície en escriptura pública i inscriure’l en el Registre de la Propietat. 13. Aprovar l’expedient núm. 3-024/2017 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2017, d’import 74.690,00 euros, per atendre transferències de crèdit de diversos orgànics de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 17030691; i publicar aquest acord a la Gaseta Municipal. 14. Aprovar l’expedient núm. 3-025/2017 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2017, provinents de l’aplicació del Romanent de Tresoreria per a despeses amb finançament afectat en la liquidació del Pressupost de l’exercici 2016, per ingressos provinents de la Generalitat de Catalunya en concepte de fons de foment del turisme (FFT), per finançar projectes municipals en matèria de turisme, segons acord de la Comissió de Govern de l'1 de desembre de 2016, i per un import total de 63.511,69 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 17030795; i publicar aquest acord a la Gaseta Municipal. Donar compte d’aquest acord a la Comissió d’Economia i Hisenda. ÀREA DE DRETS DE CIUTADANIA, PARTICIPACIÓ I TRANSPARÈNCIA 15. Aprovar el Plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques del contracte núm. 17001342, d’Acord Marc de fixació de les condicions per a la contractació dels serveis d’acolliment d’urgència, llarga 2186 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 estada i fase d’autonomia per a dones víctimes de violència masclista i llurs fills/es derivades del SARA, així com la designació o homologació d’entitats proveïdores amb les quals es podran contractar aquests serveis a mesura que apareguin les necessitats, amb un import aproximat d'1.734.480,00 euros, IVA inclòs (al tipus del 10%) i amb una vigència de 24 mesos. Convocar procediment obert i tramitació ordinària per a la seva adjudicació, de conformitat amb els articles 196 i següents del RDL 3/2011, de 14 de novembre, de text refós de la Llei de Contractes del Sector Públic. 16. Aprovar, de conformitat amb l’article 9.1.j) i 59 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, les següents Cartes de Serveis: Carta de Serveis de l’Institut Barcelona Esports; Carta de Serveis de l’Institut Municipal d’Hisenda; Carta de Serveis de l’Institut Municipal de Mercats; Carta de Serveis de l’Institut Municipal de Cultura; Carta de Serveis de la fundació Mies van der Rohe; Carta de Serveis de Barcelona de Serveis Municipals S.A.; Carta de Serveis del Parc d’Atraccions del Tibidabo S.A.; Carta de Serveis de Cementiris de Barcelona, S.A. i la Carta de Serveis de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona; publicar-les al Butlletí Oficial de la Província, a la Gaseta Municipal i al portal de transparència del web de l’Ajuntament de Barcelona. 17. Aprovar el projecte normatiu del Reglament de Participació Ciutadana i donar-li el tràmit previst pels articles 108 i següents del Reglament Orgànic Municipal. ÀREA D'ECOLOGIA, URBANISME I MOBILITAT 18. Encarregar a Solucions Integrals per als Residus, SA (SIRESA) els treballs de gestió, seguiment i control d’activitats econòmiques en relació a la recollida comercial, i l’anàlisi de dades i gestió d’informació del programa de caracteritzacions de la fracció orgànica comercial i domiciliaria, amb subjecció a les condicions que s’estableixen en les prescripcions generals annexes que s’aproven, i fins al 31 de desembre de 2017; autoritzar i disposar la despesa per un import de 522.355,14 euros amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, a favor de Solucions Integrals per als Residus, SA amb NIF A62439807, per a fer front a les despeses derivades d’aquest encàrrec de gestió; publicar aquest encàrrec al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i a la Gaseta Municipal. 19. Declarar excloses de la licitació que té per objecte les obres d'arranjament i millores dels elements urbans, proteccions i estructures vials en el Front Litoral de Barcelona, als districtes de Ciutat Vella i Sant Martí, i el foment de l’ocupació de persones amb dificultats particulars d’inserció al mercat laboral, contracte 16004703, les ofertes presentades per les empreses: Api Movilidad, SA, Cosplaan Obras y Servicios Laantit, SL, Construcciones Fertres, SL, Construcciones y Servicios Faus, SA, Firtec, SAU, Excavaciones y Construcciones Benjumea, SA, Grupmas Constructors, SLU, Imesapi, SA, i Construcciones y Servicios Voracys, SL, per estimar que no poden ser complides com a conseqüència de la inclusió de valors anormals o desproporcionats, de conformitat amb l’article 152.4 del text refós de la LCSP; adjudicar l'esmentat contracte, per un import de 533.850,34 euros, IVA inclòs, amb una baixa del 32,05% sobre el preu de sortida, de conformitat amb la proposta de valoració i classificació continguda en l'expedient a Acsa Obras e Insfrastructuras, SA amb NIF A08112716, i d'acord amb la seva proposició, en ser considerada l'oferta més avantatjosa; disposar a favor de l'adjudicatari l'esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s'indiquen en aquest mateix document amb el següent desglossament: import adjudicació 441.198,63 euros; tipus impositiu del 21% d'IVA, i import de l'IVA de 92.651,71 euros; requerir l'adjudicatari per tal que, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció de la notificació de l'adjudicació, comparegui per formalitzar el contracte a les dependències d'Ecologia NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2187 Urbana, avinguda Diagonal, 240, 5a pl. 08018 Barcelona; designar com a responsable del contracte al Sr. Frederic de Balanzó Guerendiain, cap del Servei d'Estructures Vials. 20. Anul·lar part de l'autorització del contracte número 16004703 que té per objecte les Obres d'arranjament i millores dels elements urbans, proteccions i estructures vials en el Front Litoral de Barcelona, als Districtes de Ciutat Vella i Sant Martí, i el foment de l'ocupació de persones amb dificultats particulars d'inserció al mercat laboral, per un import de 133.801,38 euros, corresponents a la diferència entre l'import d'adjudicació i el de licitació, amb càrrec al Pressupost/os i Partida/es indicades en aquest mateix document. 21. Aprovar la prorroga del “Conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona, l’Institut Municipal d’Informàtica de Barcelona i Aigües de Barcelona, Empresa Metropolitana de Gestió del Cicle de l’Aigua, SA, per promoure noves tecnologies per al benestar dels ciutadans i la sostenibilitat ambiental per a la telelectura per a comptadors d’aigua” signat per les parts el 24 de març de 2015, per un termini de 12 mesos. Facultar el Gerent d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Campillo Gámez, per a la signatura de l’esmentada pròrroga, així com la de tots aquells documents que se’n derivin de la mateixa. Districte de Ciutat Vella 22. Denegar l’aprovació inicial, de conformitat amb l'article 89.2 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme (Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost), del Pla Especial Integral i de Millora Urbana per a l’ordenació de les finques del carrer de Sant Pere Mes Alt núms. 13b, 15 i part del 17 i del carrer d'Amadeu Vives núms. 2-8, promogut per Olivia Hotels SA, atesa l’existència de motius determinants de la seva denegació, fonamentats a l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord; i donar-ne compte a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. Districte de Sants-Montjuïc 23. Aprovar les modificacions del projecte d’urbanització del Sector 2 de la Modificació del Pla General Metropolità a l’àmbit discontinu: Batlló-Magòria i les parcel·les situades a Via Laietana, 2 i 8-10, Pau Claris, 158-160, Girona, 20 i Carrera, 12 (aprovada definitivament per acord de la Subcomissió d’Urbanisme del municipi de Barcelona en sessió del 2 d’octubre de 2006 (DOGC de 24/11/2006) i planejament derivat posterior que desenvolupa, aprovat per acord de la Comissió de Govern en sessió del 24 de novembre de 2010, d’acord amb les condicions establertes a l’Informe Tècnic del Projecte (ITP amb classificació B) del 23 d’agost de 2016, que consta degudament incorporat a l’expedient administratiu i que a aquests efectes es dóna per reproduït, per un import de 2.250.764,21 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb el que estableixen els articles 89.6 i 119.2 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme derivades de les modificacions en els materials de pavimentació de l’àmbit, del canvi d’emplaçament de la distribució de serveis per part de les companyies i de la simplificació de determinats elements. Publicar el present acord en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB) i en un diari dels de més circulació de la província. Notificar-lo als interessats en aquest procediment. Donar-ne compte a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. Districte de Sarrià-Sant Gervasi 24. Suspendre l’aprovació inicial, de conformitat amb l’article 89.2 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme (Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost), del Pla Especial Urbanístic per a l’addició d’un nou tipus d’equipament a la parcel·la del passeig de la Bonanova, núms. 29-35, promogut per l’Institut de les Missioneres 2188 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 de la Immaculada Concepció, atesa l’existència de motius determinants de la suspensió de la seva aprovació, fonamentats a l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament que consta a l’expedient i es dóna per reproduït a efectes de motivació; advertir als promotors del Pla, de conformitat amb l’article 92.1 de la Llei 30/1992 de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, que disposen d’un termini de tres mesos, a comptar des del dia següent al de la notificació d’aquest acord, per resoldre les deficiències assenyalades a l’informe de referència; en cas que no ho facin, es declararà la caducitat de l’expedient administratiu i es procedirà a l’arxiu de les actuacions; notificar el present acord als promotors del Pla. Districte de Nou Barris 25. Denegar l’aprovació inicial, de conformitat amb l'article 89.2 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme (Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost), del Pla Especial Integral de l’equipament del carrer de l'Escultor Ordóñez, núms. 129-169, promogut per Elysius Europa, S.L., atesa l’existència de motius determinants de la denegació de la seva aprovació, fonamentats a l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord; i donar-ne compte a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2189 COMISSIONS DEL CONSELL MUNICIPAL Actes Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports Acta de la sessió de 14 de febrer de 2017, aprovada el 21 de març de 2017 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 14 de febrer de 2017, s’hi reuneix la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports, sota la presidència de la Ima. Sra. Montserrat Benedí i Altés. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Laia Ortiz Castellví, Laura Pérez Castaño, Josep Maria Montaner Martorell, Maite Fandos i Payà, Jaume Ciurana i Llevadot, Gerard Ardanuy i Mata, Mercè Homs i Molist, Marilén Barceló Verea, Koldo Blanco Uzquiano, Juanjo Puigcorbé i Benaiges, Carmen Andrés Añón, Àngels Esteller Ruedas i Maria Rovira Torrens, assistits per l’assessora jurídica, Sra. Teresa Ordóñez Rivero, que actua per delegació del secretari general i que certifica. També hi són presents les Il·lmes. Sres. Francina Vila i Valls i Trini Capdevila i Burniol, i l’Il·lm. Sr. Jaume Collboni i Cuadrado. Igualment, hi són presents els Srs.: Miquel Àngel Essomba Gelabert, comissionat d’Educació i Universitats; David Escudé Rodríguez, comissionat d’Esports; Lluís Torrens, director de Planificació i Innovació de l’Àrea de Drets Socials, i Xavier González, director econòmic i financer del Patronat Municipal de l’Habitatge. No hi és present la Ima. Sra. Mercedes Vidal Lago. S’obre la sessió a les 9.37 h. I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior S’aprova. II) Part informativa a) Despatx d’ofici En compliment del Decret d’Alcaldia, de 13 de juny de 2015, es comuniquen les resolucions següents: 1. Del gerent municipal, de 19 de desembre de 2016, que aprova els Plecs de clàusules, autoritza despesa i inicia l’expedient de contractació dels serveis per a l’elaboració dels informes d’habitatge, amb la finalitat del foment de la inserció laboral de les persones en risc d’exclusió, per als exercicis 2017-2018, i per un import de 417.065,52 euros. 2. Districte de l’Eixample Del gerent municipal, de 30 de desembre de 2016, que aprova els Plecs de clàusules, autoritza despesa i inicia l’expedient de contractació de Gestió Aula Ambiental i dinamització programa d’educació ambiental del districte, per als exercicis 2017-2018, i per un import de 207.600,00 euros. 3. Districte de les Corts Del gerent municipal, de 6 de febrer de 2017, que aprova els Plecs de clàusules, autoritza despesa i inicia l’expedient del contracte de gestió i explotació de les activitats de caire cultural, artístic i sociocultural en el Centre Cívic Tomasa Cuevas, per als exercicis 2017-2018, i per un import de 147.000,00 euros. 2190 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 4. Districte de Ciutat Vella Del gerent municipal, de 29 de desembre de 2016, que adjudica a Calaix de Cultura, S.L. el contracte relatiu a la dinamització Ludoteca infantil Placeta del Pi, per als exercicis 2017-2018, i per un import de 153.467,69 euros. 5. Districte de Sants-Montjuïc Del gerent municipal, de 30 de desembre de 2016, que adjudica a Progess, Projectes i Gestió de Serveis Socials el contracte relatiu a la prestació del servei d’educadors cívics per realitzar accions comunitàries al Districte de Sants-Montjuïc, per als exercicis 2017-2018, i per un import de 296.426,26 euros. Acord de la Comissió de Govern de 9 de febrer de 2017: 6. Aprovar el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques particulars, reguladors del contracte núm. 17000206, que té per objecte la contractació de 45 places d’acolliment residencial temporal al Centre Cal Muns, durant el termini comprès entre el 15 de febrer de 2017 o del següent al de la formalització del contracte si és posterior i fins al 31 de desembre de 2018, a la vista de l’informe emès per la Cap del Departament d’Atenció a Persones Vulnerables del 9 de gener de 2017, el qual justifica la idoneïtat i la necessitat del contracte, per un import de 2.168.561,85 euros, exempt d’IVA, de conformitat amb l’article 170.d) del Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de contractes del sector públic (TRLCSP). Declarar la impossibilitat de promoure la concurrència en l’oferta, de conformitat amb l’article 170.d) del TRLCSP, segons es justifica a l’informe justificatiu abans esmentat. Autoritzar la despesa d’aquest contracte per un import de 2.168.561,85 euros, exempt d’IVA. Adjudicar l’esmentat contracte per un import de 2.168.561,85 euros, exempt d’IVA, a Sant Pere Claver, Fundació Serveis Socials, amb NIF núm. G65662819, sotmès a la condició suspensiva d’existència de crèdit adequat i suficient en el pressupost posterior a l’actual. Disposar a favor de l’adjudicatari l’esmentada quantitat amb càrrec a la partida i als pressupostos que s’indiquen en el document comptable. Fixar en 108.428,09 euros l’import de la garantia definitiva i, retenir-lo del preu del contracte atesa la declaració del contractista d’acollir-se a aquesta modalitat de constitució de garantia. Requerir l’adjudicatari per a la formalització del contracte en el termini màxim de 5 dies naturals, a comptar del següent al de la recepció per part de l’adjudicatari del requeriment per a la formalització, sempre que hagin transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació de l’adjudicació i no s’hagi interposat recurs especial de contractació que impliqui suspensió de la formalització o s’hagués acordat l’aixecament de la suspensió. Donar-ne compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. El Sr. Ciurana posa de manifest que, un cop més, el despatx d’ofici contradiu el discurs oficial del Govern, ja que sessió rere sessió inclou diverses externalitzacions de serveis i equipaments. La Sra. Ortiz subratlla que BC sempre ha explicat que no defensa la municipalització extensible a tot, sinó en funció d’uns criteris i de cada servei. b) Mesures de govern c) Informes A la Comissió: 1. Vinclesbcn. Informe situació 31 gener 2017. La Sra. Andrés cedeix la paraula al Sr. Torrens, director de Planificació i Innovació de l’Àrea de Drets Socials. NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2191 El Sr. Torrens demana disculpes per l’informe que han rebut els regidors, que contenia faltes perquè no era el document definitiu corregit sinó un esborrany. Tot seguit, recorda que el setembre del 2014 l’Ajuntament de Barcelona va ser guardonat amb el primer premi Mayors Challenge de la Fundació Família Bloomberg pel projecte Vincles, que tenia com a objectiu combatre la soledat de la gent gran de la ciutat mitjançant l’aportació a 20.000 persones (persones grans que visquessin soles o en situació de risc) d’una tauleta digital amb connexió a internet i assistència tècnica domiciliària, amb l’objectiu de crear una xarxa de confiança de familiars, amics, veïns, treballadors socials i voluntaris connectats mitjançant una aplicació de mòbil. Això permetria identificar buits en l’atenció, coordinar l’assistència i fomentar la qualitat de vida. Assenyala que, segons l’acord signat amb la fundació, els usuaris amb ingressos inferiors a 22.750 euros anuals rebrien gratuïtament la tauleta, la connexió a internet i l’assistència. Indica que el premi estava dotat amb 5 milions d’euros a gastar entre el 2015 i el 2018, i que el compromís de l’Ajuntament era destinar-hi 15 milions més. Informa que a mitjan 2015 l’Ajuntament va analitzar el projecte i, d’acord amb la fundació, amb la qual manté un diàleg permanent, en va proposar una revisió per incrementar-ne les potencialitats d’ús i fer-lo sostenible financerament. Després de l’avaluació d’una primera prova de concepte i d’un procés de reflexió interna, es va decidir ampliar l’abast funcional del projecte i crear una segona xarxa de relacions formada per altres persones grans amb aficions o afinitats comunes i un dinamitzador que fomenta que les persones grans que formen part de la xarxa participin en les activitats, virtuals o presencials, de la comunitat i de l’entorn. Comenta que el programa també tindrà el suport i la participació dels diferents serveis socials de cada barri, especialment dels que mantenen una relació amb la gent gran. Exposa que els objectius del projecte s’han adequat per garantir-ne la sostenibilitat financera a mitjà i a llarg termini; s’ha reduït a 10.000 el nombre d’usuaris a assolir, s’ha allargat la durada del projecte fins al 2020 i s’ha definit més clarament els usuaris que no tindran dret a la gratuïtat de la tauleta i de la connexió. Observa que cal garantir que el cost per al pressupost municipal, una vegada finalitzada la implementació de l’acord, sigui proporcional a la resta de necessitats i de despesa social, tot tenint en compte que cal un model de creixement del nombre d’usuaris —que segur que existirà, ateses les projeccions demogràfiques—, però que no comprometi els recursos municipals. Esmenta com a aspecte clau de la sostenibilitat econòmica el desenvolupament d’una tecnologia tan oberta com sigui possible i adaptada a tot tipus de dispositius mòbils, que tingui en compte diverses opcions de connectivitat a la xarxa, ja sigui aportada per l’Ajuntament o per l’usuari. Explica que un cop redefinit el projecte, des de finals del 2015 fins a finals del 2016, es van fer els desenvolupaments informàtics necessaris per engegar-lo, amb les fases de disseny, programació, proves i arrencada. Comenta que la part tecnològica s’ha desenvolupat amb la col·laboració d’institucions de recerca i desenvolupament tecnològic publicoprivades arrelades a la ciutat, fet que permetrà futures millores i actualitzacions des de la proximitat i el contacte directe amb els usuaris. Alhora, es va fer un concurs per proveir el servei de suport tècnic i de dinamització per arrencar en paral·lel amb els primers usuaris. Les tauletes electròniques disposen d’una aplicació amb la qual els usuaris poden fer videoconferències i rebre missatges, accedir a informació del seu entorn, etc. Per acabar, informa que fa un mes va començar el desplegament del projecte, als barris de l’Antiga Esquerra de l’Eixample, la Nova Esquerra, Sant Martí, Besòs, Maresme i la Verneda, amb l’objectiu d’assolir els 400 usuaris al juny, 1.750 a finals d’any, 5.000 el 2018, i 10.000 el 2020. Les persones que formen part de la primera fase han estat seleccionades d’entre els usuaris del Servei Municipal de Teleassistència, i l’objectiu és que en properes fases el servei també estigui connectat amb la xarxa del sistema de salut, de manera que quan es detecti una persona en situació de solitud no volguda es pugui derivar. La Sra. Fandos posa en relleu la importància del premi aconseguit el 2014 i el mèrit que suposa guanyar davant 100 ciutats capitals d’Europa. Entén que si el 2192 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 projecte va ser premiat és perquè era bo, de manera que no entén que s’hagi modificat tot. Opina que si s’ha fet és perquè al Govern no li agradava que vingués d’una fundació que es diu Bloomberg ni que el premi l’hagués guanyat l’equip de govern anterior. Tampoc no entén que s’hagi trigat tant (gairebé dos anys) a presentar l’esborrany del projecte, i que no s’hagin facilitat les explicacions oportunes quan els grups han preguntat pel programa. Té la sensació que el projecte ha estat oblidat durant molts mesos perquè al Govern no l’ha interessat mai però ara a correcuita vol evitar perdre els 5 milions d’euros del premi i que li retreguin que no l’ha tirat endavant. Observa que alguns elements que es presenten com a novetats del projecte, en realitat ja hi eren, però, atès que era un projecte i no un informe d’un programa ja en marxa, calia desenvolupar-ho tot. Concreta que ja es preveien les xarxes de confiança, la inclusió de treballadores socials, metges, etc., i la diferència entre usuaris beneficiaris de la gratuïtat i usuaris amb més recursos, que haurien de pagar pel servei. La Sra. Barceló agraeix la presentació de l’informe, referent a un bon projecte que ja havia rebut reconeixement, però coincideix que arriba tard i que no aporta cap novetat. Subratlla que les administracions públiques han de garantir el benestar de les persones grans i, sobretot, fomentar-ne l’autonomia i potenciar-ne l’experiència — tenir més present la seva experiència seria una bona lluita contra la soledat—, i que han de tenir accés a les tecnologies. Recorda que el desembre del 2015 el Grup de Cs va presentar una proposta per fer tallers intergeneracionals per evitar el maltractament i potenciar l’experiència de la gent gran en una ciutat amb més de 34.000 persones de més de 65 anys, el 26% de les quals viuen soles. Observa que cal atendre tant la soledat física com l’emocional. Recorda també que a l’octubre del 2015 el seu grup va fer un prec per demanar la continuïtat del projecte Vincles i el Govern va dir que s’hi farien canvis i es presentarien, però fins avui, que es presenta una prova pilot, no s’havia presentat res. Pregunta en què s’ha basat el Govern per triar la mostra d’usuaris i els districtes i per concretar les dades que es volen assolir, i per què no se seleccionen persones procedents dels casals. D’altra banda, posa en relleu el treball extraordinari que fa el Consell Assessor de la Gent Gran, i critica el Govern per no haver presentat encara, després de més d’un any i mig, el projecte per a la gent gran de la ciutat. La Sra. Capdevila expressa la decepció del seu grup davant d’un informe mal fet i amb presses, i lamenta que el projecte, que podria posar fi a la soledat i l’aïllament de moltes persones grans, no sigui una prioritat per al Govern. Posa en relleu que el programa permetria als usuaris fer gestions sense haver de sortir de casa mitjançant videoconferències, i beneficiar-se d’altres avantatges que presta internet, com ara la possibilitat d’enviar i rebre arxius fotogràfics. Exposa que, d’acord amb estudis científics, la soledat pot deteriorar l’estat d’ànim de les persones grans o empitjorar-lo si aquestes presenten alguna malaltia crònica. D’altra banda, el teixit social de les persones grans canvia com a conseqüència de la independització de fills i nets, la jubilació dels amics, la seva tornada al lloc de naixement o la seva mort, fets que aguditzen la soledat. Subratlla que l’objectiu del programa —que l’equip de govern anterior va dir que en tres o quatre anys volia arribar a 20.000 ciutadans— és, precisament, trencar l’aïllament i la soledat, i pregunta per què s’està desaccelerant, no se n’ha fet el desplegament previ i no n’hi ha un calendari complet. Lamenta, tenint en compte la importància de promoure l’envelliment actiu i saludable, que un programa adreçat a facilitar la vida de les persones grans es quedi en un informe de set pàgines, i demana al Govern que s’hi posi a treballar de seguida, ja que les persones que se n’han de beneficiar no poden esperar gaire, i que demostri que realment l’interessa el programa Vincles. NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2193 La Sra. Esteller indica que el Grup del PP, que sempre ha intentat impulsar mesures de suport a les persones grans —a Barcelona hi ha 88.723 persones de més de 65 anys que viuen soles i que, per tant, requereixen una atenció especial— , va celebrar que el 2014 es presentés el programa Vincles i que aquest obtingués un reconeixement. Observa que, segons el calendari del govern anterior, avui hi hauria d’haver entre 15.000 i 20.000 usuaris del programa, mentre que l’informe presentat parla de només 12 persones i d’un objectiu de 1.750 per al desembre. Considera que el programa, encara en fase de proves pilot, ja hauria d’estar arrelat a la ciutat: les persones grans que viuen soles i els seus cuidadors ja haurien de tenir el suport de les noves tecnologies per evitar l’aïllament. Critica la passivitat del Govern, que no aprofita les potencialitats del sistema, i que s’hagin retallat recursos i serveis als usuaris potencials, i manifesta sorpresa pel fet que als dos districtes més envellits de la ciutat (Horta-Guinardó i les Corts) no hi hagi programa pilot. D’altra banda, troba a faltar un calendari amb compromisos ferms, i considera que la manca d’interès del Govern ha provocat que s’hagin perdut dos anys i ha donat lloc a un programa decebedor. Per això, demana determinació i recursos per a la implantació del programa. La Sra. Rovira entén que les mancances de l’informe provenen del fet que no és un informe complet sinó un esborrany, i espera que el Govern faciliti l’informe complet del que s’ha fet fins ara, amb l’organigrama, el calendari real, l’avaluació de les accions desenvolupades i el pressupost executat dels 5 milions d’euros que es van rebre de la fundació. Indica que el seu grup ja havia comentat amb la regidora anterior (abans de l’arribada del PSC al govern) que el programa tenia mancances, ja que era un projecte posat sobre paper, però la ciutat de Barcelona i els seus serveis socials són molt complexos, i els serveis socials són molt prims per començar a desenvolupar un projecte d’aquestes característiques. D’altra banda, continua havent-hi una bretxa pel que fa a l’accés a les noves tecnologies, per la qual cosa potser aquest projecte no era una prioritat per a la ciutat. Explicita que la CUP Capgirem Barcelona, tenint en compte la situació d’emergència social que existeix amb la gent gran, no considera prioritari el projecte. Aclareix que el seu grup defensa que cal continuar posant al centre les persones i, per tant, la gent gran, combatre la solitud i les mancances d’aquestes persones, i treballar per aconseguir l’accés universal i equitatiu a tots els serveis que ajudin a desenvolupar el benestar emocional i la salut. Subratlla que totes les accions han d’anar encaminades a aconseguir uns serveis públics, uns serveis socials que siguin universals i de qualitat, unes condicions dignes per a les treballadores, que han de realitzar la seva feina amb la màxima facilitat possible per garantir un bon servei, i que les persones usuàries participin en la planificació i en l’avaluació de les diferents polítiques d’acció social. Conclou que, si bé entén que el projecte no sigui una prioritat, el Govern hauria de presentar com s’està executant el pressupost i quina avaluació en fan els usuaris i ell mateix. La Sra. Andrés agraeix les crítiques, que considera constructives, i afirma que el Govern se sent orgullós del projecte pel premi que va guanyar, i, amb valentia, honestedat i transparència, ha presentat la situació actual del programa, fruit d’una adequació tecnològica i pressupostària a la realitat de Barcelona. Subratlla que l’objectiu és solucionar un problema de solitud i que les persones grans tinguin una xarxa comunitària, un tema complex quan es passa del paper a la realitat, i assegura que aquest objectiu és prioritari. Diu a la Sra. Barceló que els usuaris no poden provenir dels casals perquè les persones que van als casals sí que tenen xarxa i, per tant, no estan soles, i indica que a finals d’any es preveu presentar, després de la prova pilot, el calendari i el pressupost del programa. 2194 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 La Sra. Barceló no considera que desenvolupar un projecte presentat per un govern anterior que ha rebut un premi i estava planificat sigui valentia, sinó fer el que s’ha de fer. Es dona per tractat. 2.- Informe 2016 sobre les actuacions de l’Ajuntament de Barcelona i entitats del Consell Municipal LGTBI de Barcelona en relació amb el desenvolupament de la Llei 11/2014 per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per erradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. La Sra. Benedí dona la benvinguda als representants del col·lectiu LGTBI presents i al vicepresident del Consell. Tot seguit, dona la paraula a la Sra. Pérez. La Sra. Pérez recorda que fa un any el Govern es va comprometre a rendir comptes anualment sobre el desplegament de la Llei 11/2014, i comenta que l’informe d’aquest any té el valor afegit que s’ha treballat amb entitats LGTBI de la ciutat, que han aportat informació sobre les seves actuacions i com estan desplegant la llei esmentada. Indica que s’ha treballat en el marc del Consell LGTBI —saluda afectuosament les entitats presents i el vicepresident—, on es va crear un grup de treball que és qui ha tirat endavant també, d’una manera compartida, l’informe que avui es presenta. Informa que, dins del Pla per la diversitat sexual i de gènere, s’han treballat els àmbits de polítiques públiques de seguretat, ocupació, salut, cultura, cooperació i migracions, i dins del Consell s’han estudiat les accions d’enguany per donar-li al Pla una governança compartida. Destaca algunes de les vuitanta actuacions recollides a l’informe: impuls de la recerca i el coneixement, finançament de quatre estudis en la matèria; organització d’una conferència internacional, amb quinze ciutats assistents; inici d’activitats formatives internes, definició dels continguts, cursos per al funcionariat, pla formatiu específic per a la Guàrdia Urbana, altres serveis socials i atenció ciutadana; augment de la línia de subvencions i altres aportacions, que enguany superen els 200.000 euros; millora en la manera d’incorporar clàusules específiques en matèria de no-discriminació per motius LGTBI en les clàusules i la contractació de l’Ajuntament i els diferents serveis; elaboració d’un programa de sensibilització específica sobre aquest tema en casals de gent gran; en educació, realització del projecte «Diversitat en curt», amb cinc curtmetratges; treball de la diversitat sexual a l’escola mòbil que permetrà arribar a milers d’alumnes; adaptació de l’OND (Oficina per la No-Discriminació) a la llei i treball conjunt amb l’Observatori contra l’Homofòbia, que amplia el nombre de casos atesos; i, en salut, campanyes de prevenció del VIH, mapa sobre les accions que duen a terme les entitats —en destaca l’àmbit de la defensa dels drets sexuals i reproductius—, i les subvencions en salut, amb la incorporació d’una línia específica d’ajuts al col·lectiu LGTBI. Clou la intervenció posant en valor la feina que fan tant les entitats i el teixit social —amb un volum de feina molt significatiu que inclou accions d’incidència política en l’àmbit europeu, estatal i català—, com l’Ajuntament, amb la posada en marxa de programes per oferir respostes a les necessitats socials, laborals i sanitàries del col·lectiu, i també en matèria de refugi i cooperació internacional. Observa que tota aquesta feina demostra el compromís de la ciutat amb la defensa dels drets LGTBI. La Sra. Vila agraeix l’informe, que reflecteix la voluntat política i de consens de l’Ajuntament de continuar avançant i sent pioners en aquesta matèria. Posa de manifest que l’aprovació al Parlament, amb un ampli consens, de la llei que establia el marc que permetia lluitar contra l’homofòbia va omplir d’orgull la ciutadania. Explicita que era una llei pionera i molt desitjada per moltes persones. Comenta que en el moment en què l’Ajuntament va analitzar les responsabilitats i les competències que havia de tenir en el desplegament de la llei, es va comprovar que a Barcelona, ciutat capdavantera en aquestes polítiques, ja hi havia NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2195 molta feina feta. Tanmateix, calia analitzar el nou marc legal i la manera de desenvolupar l’activitat i les polítiques en aquest àmbit. Pel que fa a les entitats —destaca el seu paper en la implementació de la llei—, comenta que durant molt de temps el desenvolupament del programa de Drets Civils s’havia fet mitjançant convenis, que permetien garantir els serveis que prestaven les entitats, donar-los continuïtat i, sobretot, aportar-los tranquil·litat. Ara, en canvi, es tendeix a canviar els convenis per les subvencions, que són només per a un any. Pregunta a la regidora com es pensa afavorir la continuïtat i donar tranquil·litat a les entitats, i com està funcionant la cooperació amb les entitats. Celebra que es treballin la formació, la sensibilització i l’atenció, però subratlla que cal treballar també la sanció, ja que les lleis agafen més força si qui les incompleix rep la sanció corresponent. Pregunta a la regidora quina és la voluntat del Govern en aquesta qüestió. Per acabar, demana que s’expliqui quin és l’estat de la xarxa d’escoles i instituts per la igualtat i la no-discriminació, i com s’està treballant des de l’origen un canvi d’actitud i de rebuig a les actituds abusives. La Sra. Barceló agraeix la presentació de l’informe, el diàleg constant amb la regidora que porta aquest tema i, sobretot, la tasca que des de fa molts anys duen a terme les entitats per reivindicar uns drets que haurien d’estar totalment assolits. Considera vergonyós que al segle XXI encara se sentin declaracions com les de l’escriptor Philippe Ariño, que són una ofensa per a totes les persones, i entén que els poders públics han de vetllar perquè no s’atempti contra el dret i no hi hagi cap discriminació per naixement, raça, sexe, identitat de gènere, orientació sexual, religió o opinió. Expressa el suport total del Grup de Cs a les entitats perquè continuïn lluitant i que mai s’oblidi el patiment que ha tingut el col·lectiu LGTBI. Assenyala que al gener del 2016 es va aprovar una proposició del seu grup perquè es presentés un protocol educatiu contra la transfòbia i l’assetjament escolar per identitat de gènere, i encara no s’ha presentat. Vol saber per què no s’ha presentat, i observa que els protocols d’actuació i prevenció són necessaris en totes les fases del cicle vital, especialment la de la gent gran, que ha viscut en solitud els atacs soferts. Respecte de les clàusules socials, pregunta per què l’empresa ha de garantir la igualtat d’oportunitats i la no-discriminació LGTBI en els quinze dies posteriors a l’adjudicació i no abans. Entén que l’Ajuntament hauria de modificar aquest aspecte. La Sra. Benedí agraeix la presentació d’aquest informe anual, que permet valorar les accions impulsades per l’Ajuntament relacionades amb el desplegament de la Llei 11/2014, i comenta que una de les primeres iniciatives que va presentar el Grup d’ERC a l’inici del mandat anava en aquesta direcció, atès el paper clau de Barcelona en la implementació d’una llei tan important per al col·lectiu de persones lesbianes, gais, trans, bisexuals i intersexuals. Considera que el Pla per a la diversitat sexual, aprovat a finals del 2016, és una eina potent que conté algunes de les mesures recollides a l’informe. Valora la tasca inestimable del teixit associatiu LGTBI de la ciutat a l’hora d’empènyer les institucions i dur a terme una tasca decisiva per assegurar el desplegament de la llei. Indica, però, que dedicarà la intervenció a les accions impulsades per l’Ajuntament. En aquest sentit, valora la dinàmica de treball i coordinació amb la Generalitat de Catalunya, així com amb altres administracions i instàncies, ja que entén que aquesta col·laboració permetrà desenvolupar eficaçment la Llei, optimitzar els recursos i arribar als àmbits que queden fora de les competències de l’Ajuntament. Destaca la tasca que està duent a terme la Generalitat, a partir del desplegament de la Llei en àmbits pendents, com la Comissió Interdepartamental, el reglament del Consell Nacional LGTBI o la tramitació del reglament de sancions, com també la tasca adreçada a l’assoliment d’algunes de les reivindicacions històriques del moviment associatiu LGTBI, com ara el dret a la reproducció assistida per a dones lesbianes o el nou model 2196 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 d’atenció a la salut de persones trans, que les despatologitza, dos aspectes importants llargament reivindicats pel col·lectiu. Insta el Govern municipal a continuar avançant en els àmbits recollits a l’informe, sobretot en alguns com la formació de treballadors i treballadores municipals, especialment els cossos de seguretat, les escoles i els instituts, on cal promoure el respecte per la diversitat, les mesures per donar visibilitat a les persones grans, o les orientades a la integració laboral de les persones trans. D’altra banda, posa de manifest el retard en la posada en marxa del Pla jove. En darrer lloc, subratlla que, un cop més, s’ha demostrat que quan totes les administracions remen en la mateixa direcció, els canvis són possibles, encara més quan el compromís de les entitats és tan important. La Sra. Esteller valora l’informe presentat i totes les accions dutes a terme per l’Ajuntament i per les entitats, que desenvolupen una gran feina per posar fi a qualsevol tracte discriminatori cap al col·lectiu LGTBI. El Grup del PP considera inadmissible, algú sigui discriminat per qualsevol motiu, i entén que cal implementar totes les accions necessàries per aconseguir que totes les persones siguin tractades amb la dignitat que mereixen. Subratlla que, a l’hora de conscienciar sobre el respecte a tothom, cal posar èmfasi en l’àmbit educatiu —ja s’hi estan implementant moltes mesures—, així com en els àmbits laboral i social, i que, per aconseguir una acció més eficaç, cal un coneixement més ampli de les dades demogràfiques, que permeti conèixer amb més precisió les persones i les situacions de les quals s’està parlant. La Sra. Rovira saluda les entitats presents i posa en valor la feina que està duent a terme la Regidoria de Feminismes i LGTBI conjuntament amb les entitats del Consell Municipal per desplegar la llei que garanteix els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals, i, per tant, per erradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. Agraeix també la feina de tots els col·lectius que lluiten per reivindicar i garantir aquests drets tot i no formar part del Consell, però que són igualment necessaris per contribuir a la sensibilització, la formació i la garantia dels drets del col·lectiu LGTBI. D’altra banda, celebra que el Govern estigui aportant totes les eines i arribant als límits de la legalitat per desplegar una llei imprescindible, que ho és encara més si es té en compte l’existència d’una estructura eclesiàstica prou forta que atempta contra les llibertats sexuals d’aquest col·lectiu. Aprofita per condemnar que la Delegació de Joventut de l’Arquebisbat de Barcelona organitzés una xerrada amb un escriptor que ha declarat que les persones homosexuals no han de tenir parella i que l’homosexualitat és un món de mentides. Entén que els poders públics han d’intervenir quan això passa, ja que va en contra de la llei, que diu que cal protegir les persones LGTBI de qualsevol discriminació. Celebra la metodologia emprada a l’informe, que explica què s’està fent per garantir i per desplegar els articles concrets. Entén que aquesta metodologia es podria aplicar a altres àrees. Per acabar, destaca tres qüestions de l’informe: en primer lloc, aplaudeix el fet que en breu es disposarà del Centre de Recursos LGTBI de la ciutat, que espera que sigui un espai arrelat al barri on les entitats del col·lectiu LGTBI i del barri de l’Eixample puguin participar activament; en segon lloc, pregunta quina valoració fa el Govern de l’aplicació de la formació —fonamental tant en els cossos de seguretat com en el personal intern i en els treballadors dels centres externalitzats— i quins indicadors s’estan utilitzant per avaluar-ho a mitjà i a llarg termini; en tercer lloc, destaca la importància del circuit de violències de la ciutat, posa de manifest la preocupació del seu grup per les mancances detectades, i pregunta com s’abordarà aquesta situació. La Sra. Pérez agraeix totes les observacions i preguntes. Pel que fa a la intervenció de la Sra. Esteller, informa que properament es parlarà sobre l’enquesta de victimització de persones, i assenyala que el projecte de llei per la igualtat de tractament i no-discriminació aprovat al Parlament de Catalunya per unanimitat obre un marc per debatre sobre les sancions, àmbit en NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2197 què Barcelona com a ciutat començava a tenir limitacions. Afirma que en tots els tràmits de debat d’aquesta llei es demanarà que es reconegui la potestat sancionadora de l’Ajuntament per incoar, tramitar i sancionar les infraccions, tot posant en valor la capacitat de gestió que té, el paper dels cossos tècnics i policials, i les competències atorgades per la Carta municipal. Respecte dels convenis i les subvencions, comenta que s’ha creat una nova estructura LGTBI amb una línia de subvencions específica, i que s’està aconseguint transversalitzar en altres línies de subvenció i millorar la transparència i els processos a l’hora d’adjudicar subvencions, una fórmula que no ha de tenir cap impacte negatiu en les entitats. D’altra banda, indica que cal apujar els límits per rebre subvencions. Quant a la xarxa d’igualtat, assenyala que es va enviar un informe de la primera avaluació, i que és bo fer les reunions necessàries per fer-ne el seguiment quan hi ha alguna necessitat d’aprofundiment. En darrer lloc, puntualitza que en la proposició esmentada per la Sra. Barceló, que va incorporar una esmena que ella mateixa va redactar, l’Ajuntament no va aprovar l’elaboració d’un protocol. La Sra. Barceló confirma que ella mateixa va arribar a un acord amb la Sra. Pérez, però demana que presenti allò que es va aprovar per unanimitat al Plenari, tant si s’anomena protocol com si no. Es dona per tractat. d) Compareixences Govern Municipal III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d’acord 3. Autoritzar el Patronat Municipal de l’Habitatge a concertar dos préstecs hipotecaris per uns imports màxims de 3.900.000,00 euros i 3.600.000,00 euros respectivament, destinats a finançar les obres de dues promocions de 26 habitatges cadascuna, a Can Batlló, en les condicions que s’adjunten a l’annex. La Sra. Benedí enuncia la proposta i dona la paraula al regidor. El Sr. Montaner explica que els edificis UP4 (carrer Constitució, 31) i UP8 (carrer Parcerisa, 6), gairebé acabats, són dues intervencions fetes en principi per als afectats urbanístics del replantejament de Can Batlló, especialment els habitants del camí de la Cadena. Indica que una part dels 52 habitatges es destinarà a afectats urbanístics (en règim de propietat quan l’afectat sigui propietari i de lloguer públic quan sigui llogater, d’acord amb la llei d’urbanisme) i la resta es repartirà de manera que al llarg del 2017 es pugui complir el compromís del Pla pel dret a l’habitatge 2016-2025 (el 80% ha de ser lloguer públic i el 20%, dret de superfície). Subratlla que per primer cop la hipoteca es fa amb la banca ètica (Triodos Bank), de manera que s’obre una línia de col·laboració amb una banca no especulativa. Tot seguit, cedeix la paraula al Sr. Xavier González, director econòmic i financer del Patronat de l’Habitatge, perquè ampliï la informació. El Sr. González informa que, en principi, la promoció UP8 es destinarà a afectats urbanístics (com ha explicat el Sr. Montaner, els habitatges s’adjudicaran en règim de venda als afectats urbanístics que són propietaris i en règim de lloguer als que provenen d’un contracte de lloguer) i la promoció UP4, a dret de superfície, tot i que és possible que s’hi faci algun lloguer. En qualsevol cas, però, si els 26 habitatges es destinen a dret de superfície, es compliria el que preveu el Pla d’habitatge 2016-2025 (el règim d’un màxim del 20% dels habitatges seria de dret 2198 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 de superfície), i es preveu que el 2017 hi hagi prou habitatges de lloguer per complir les proporcions que estableix el Pla. A continuació, explica que la constitució del crèdit al final de les obres és una pràctica habitual quan les obres són petites i el Patronat té fons de maniobra suficient per finançar-les per si mateix: ho fa així, estalvia interessos i constitueix el crèdit al final per facilitar les adjudicacions dels habitatges. Per acabar, subratlla que Triodos, banca ètica, ha presentat la millor oferta econòmica amb diferència. La Sra. Fandos expressa la reserva de vot del seu grup, que vol acabar de revisar la documentació. El Sr. Blanco expressa l’abstenció del seu grup, motivada per la contradicció que ha trobat entre la documentació que s’ha facilitat per escrit i les explicacions del Sr. Montaner i el Sr. González. Entén que de la documentació es dedueix que la promoció del carrer Constitució es dedica íntegrament al dret en superfície i la del carrer Parcerisa, als inscrits en el Registre de Sol·licitants d’Habitatge Protegit, de manera que el 50% d’aquesta promoció d’habitatge públic es dedicaria a la tinença en propietat, opció amb la qual el Grup de Cs no està d’acord. De les explicacions del regidor i del representant del Patronat, en canvi, es desprèn que la voluntat és dedicar només el mínim imprescindible a reallotjar afectats urbanístics i la resta, majoritàriament, a habitatge de lloguer, amb el compromís que almenys el 80% de les promocions d’habitatge públic de Barcelona es destini a lloguer, opció amb la qual el seu grup sí que està d’acord. La Sra. Benedí expressa la reserva de vot del seu grup, que vol acabar de revisar la documentació. La Sra. Esteller expressa la reserva de vot del seu grup, que entén que cal promoure més el lloguer i que vol analitzar amb més profunditat la informació rebuda. La Sra. Rovira expressa la reserva de vot del seu grup. Es dictamina amb el posicionament favorable del Govern municipal, amb la reserva de vot de CiU, ERC, PP i CUP i amb l’abstenció de Cs. IV) Part decisòria / executiva a) Ratificacions b) Propostes d’acord c) Proposicions V) Part d’impuls i control a) Proposicions / declaracions de grup Del Grup Municipal CiU: 4. La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports insta el Govern municipal a concretar un nou impuls en la implementació del Pla d’assentaments irregulars aprovat l’octubre del 2012 que comporti cadascun dels aspectes següents: a. Diagnosi de la situació actual. b. Programes d’inserció laboral. c. Plans d’allotjament alternatiu. d. Plans de formació i millora de les capacitats de les persones per incrementar les oportunitats d’inserció laboral. e. Acompanyament per regularitzar la seva situació administrativa. f. Convocatòria i celebració periòdica de les taules de seguiment, política i social, per informar els diferents agents sobre el desenvolupament i evolució d’aquest pla. NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2199 La Sra. Benedí comenta que el Sr. Collboni, tinent d’alcalde, ha sol·licitat, atès que es veu obligat a abandonar la sessió abans de les dotze perquè ha d’assistir a una altra reunió d’un consell a l’Àrea Metropolitana, si totes les iniciatives que fan referència a Cultura es poden tractar a l’inici de la part d’impuls i control. Pregunta als portaveus dels grups si hi estan d’acord. La Sra. Esteller considera que s’hauria d’haver avisat abans. La Sra. Benedí hi està d’acord. Comenta que ja li ha dit a la vicepresidenta de la Comissió que això no es pot avisar cinc minuts abans d’arribar al punt. (Parlen sense micròfon. Diuen que estarien d’acord a modificar l’ordre de tractament dels punts de l’ordre del dia si els haguessin avisat abans, com s’ha fet altres vegades.) La Sra. Benedí constata que no s’accepta el canvi d’ordre i dona pas a la Sra. Fandos perquè presenti la proposició del seu grup. La Sra. Fandos explicita que la proposició definitiva, transaccionada amb el Govern, s’ha facilitat a tots els grups. Assenyala que durant el mandat anterior es va fer molta feina relacionada amb els assentaments i, entre altres coses, es va crear l’Oficina d’Atenció als Assentaments, en un moment en què a Barcelona hi havia 735 persones en 62 assentaments. El maig del 2015, les xifres s’havien reduït a 384 persones en 46 assentaments, gràcies als programes d’inserció laboral i al fet que moltes persones tenien un allotjament alternatiu, entre altres coses. Manifesta preocupació pel fet que en gairebé dos anys el Govern no hagi presentat cap projecte sobre assentaments ni s’hagi pronunciat respecte a l’existent, però, en canvi, s’hagin deixat de fer programes com el d’inserció laboral, que es feien amb algunes entitats, i hagin augmentat els assentaments: s’ha passat de 46 al maig del 2015 a 61 al setembre del 2016, i de 384 persones a 417. Per acabar, enuncia la proposició. La Sra. Barceló expressa el vot favorable del seu grup, que celebra que el redactat definitiu de la proposició parli de concreció, qualitat sovint absent en l’acció del Govern. Exposa que el 2012 es va presentar el Pla d’assentaments irregulars i que el novembre del 2015 CiU va demanar concreció pel que feia a les intencions respecte als assentaments irregulars, però l’únic que es va fer en aquest àmbit va ser una reunió el maig del 2016. Comenta que la manca d’informació a l’oposició fa sospitar que no s’està fent el que s’hauria de fer, i subratlla que els assentaments irregulars són un tema que preocupa molt, ateses les condicions d’inseguretat en què viuen les persones, així com les deficiències estructurals i de salut que pateixen, que no només afecten les persones que per manca de recursos han de recórrer a un assentament irregular per sobreviure i es troben en condicions lamentables, sinó també els veïns. Esmenta que el desembre del 2015 el Govern va informar que hi havia 34 assentaments nous i que se n’havien dissolt 29, i comenta que el 2015 n’hi havia 27 de registrats a Sant Martí. Pregunta per l’evolució d’una experiència presentada en una taula de seguiment del maig del 2015, de reallotjament en pisos de nou famílies amb menors provinents d’un assentament del carrer Àlaba. Vol saber quin seguiment hi ha d’aquestes famílies i si es repetirà l’experiència, que sembla que va ser un èxit, igual que la cooperativa de recollida i comercialització de ferralla impulsada pel govern anterior. Observa que donar resposta als assentaments irregulars suposa bàsicament la cobertura de necessitats bàsiques i la reinserció social. Subratlla que el Govern ha d’explicar quin és el diagnòstic dels assentaments actuals, quins plans de reinserció social es faran, amb quina periodicitat es 2200 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 reuniran les taules de seguiment, etc. Remarca que cal passar de les llistes de bons objectius a les accions que permetin solucionar els problemes. La Sra. Benedí posa de manifest que a Barcelona hi ha llocs on malviuen persones sense llar, persones que no reben cap prestació o que reben prestacions tan ridícules que no els permeten llogar una habitació i han optat per ocupar espais privats o públics, en naus, fàbriques o edificacions abandonades, amb els perills que això comporta, o solars amb estructures d’allotjaments precaris, barraques, caravanes, camions, etc. Celebra que, davant d’aquesta situació d’emergència, que afecta els drets humans més elementals, el Govern vulgui desenvolupar el Pla d’assentaments irregulars, atendre les necessitats dels residents pel que fa a la reinserció i la dotació d’un espai de residència adequat, evitar la reutilització dels assentaments existents per part de nous col·lectius en el moment en què s’ofereixen alternatives als residents actuals, i evitar l’establiment de nous assentaments, mesures incloses en el Pla pel dret a l’habitatge 2016-2025. Lamenta, però, la manca de concreció: es parla de la xarxa d’habitatges d’inclusió social, d’habitatges compartits i de recursos residencials per a persones vulnerables, així com de l’erradicació dels grans assentaments de més de trenta residents l’any 2019, però no es diu què es farà per assolir aquests objectius ni quina és la situació actual. Comenta que, si bé el Govern s’ha manifestat en contra de qualsevol desallotjament dels assentaments, cal donar-hi una solució immediata, que inclogui projectes d’economia social tenint sempre en compte la perspectiva de gènere i la formació bàsica, i un pla amb línies d’actuació consensuades amb els grups municipals, que inclogui consens amb la Taula del Tercer Sector i un allotjament digne, i garanteixi oportunitats de sosteniment econòmic, així com la dignitat i seguretat de les persones que viuen en els assentaments. D’altra banda, demana que es reculli el que ja es va fer bé tant en el darrer mandat com en els anteriors: actuar de manera conjunta i coordinada a través de projectes concrets; donar impuls a la innovació en la definició del model de Barcelona d’atenció a les persones sense llar; sensibilitzar el teixit social i la ciutadania; contribuir a la formació de les persones que treballen en l’atenció de les persones sense llar, etc., per poder facilitar a les persones afectades una solució integral que inclogui una alternativa d’habitatge, treball i regularització de la seva situació administrativa per assolir una vida digna. Per les raons exposades, el seu grup votarà a favor de la proposició. La Sra. Esteller recorda que el Grup del PP va estar en contra del pla que va elaborar el govern anterior vinculat al Pla d’immigració, i comenta que, atès que molts assentaments van vinculats amb el Pla d’immigració, cal fer-ne un tractament integral. Posa en relleu que els assentaments, que estan creixent a la ciutat, d’una banda afecten les persones que en formen part, que viuen en condicions infrahumanes, i d’altra banda tenen un gran impacte en l’entorn: molts veïns de les zones amb assentaments —especialment el districte de Sant Martí, on se’n concentren més— tenen moltes dificultats en el seu dia a dia a causa d’aquests assentaments. Afirma que davant d’aquesta realitat, el Govern, en lloc d’actuar, es manté passiu, i esmenta una de les nombroses queixes dels veïns: al número 29 del carrer Torrent del Remei hi ha un solar amb molta brutícia fruit d’uns assentaments, i als veïns fins i tot els arriben rates a casa, i l’Ajuntament no hi fa res malgrat les denúncies. A continuació, subratlla que cal evitar que la permissivitat generi un efecte crida —menys encara tenint en compte la quantitat d’assentaments existents— com el que es va produir a Puigcerdà quan va semblar que l’Ajuntament regularia ràpidament la situació de totes les persones que hi havia als assentaments. Observa que d’una banda hi ha les persones que estan en una situació regular i, de l’altra, les que estan en una situació irregular, i que cal abordar la qüestió d’una manera integral i tenint en compte la legalitat. En darrer lloc, indica que, segons l’últim informe del Govern, el perfil de les persones que formen part dels assentaments és el d’un home en una situació NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2201 irregular, d’origen divers i d’entre 30 i 40 anys, i demana que es presenti una valoració de la situació actualitzada. La Sra. Rovira exposa que el gener del 2013 la Xarxa de Suport als Assentaments va denunciar que la primera mesura del pla al qual fa referència la proposició de CiU fos el desallotjament d’una de les naus del carrer Zamora, on l’operatiu conjunt de Guàrdia Urbana, Mossos i Policia Nacional va actuar violentament amb la utilització de gas pebre i la detenció de vuit persones. Recorda que entitats de suport als assentaments van deixar clar que la intenció era erradicar-los, ja que la conseqüència de les accions repressores (desallotjaments, detencions, requises de pertinences, etc.) va ser una política clara d’agreujament de la situació d’exclusió social, que va posar fi a les estratègies de subsistència que ells mateixos havien desenvolupat. Posa de manifest que l’Ajuntament només es va reunir amb l’Assemblea Solidària contra els Desallotjaments després de les accions repressives. Afirma que les promeses d’habitatge i de treball per a les persones afectades de l’ajuntament anterior contrastaven amb les accions reals, ja que el 2013 només es van oferir cinc pisos i cinc llocs de treball (la inserció laboral només s’adreçava a les persones amb situació administrativa regularitzada). La CUP entén que les actuacions anaven més encarades a restituir el dret a la propietat privada dels propietaris de les naus —tot i que moltes continuen en desús— que a aplicar realment les mesures del Pla, que pretén, juntament amb altres mesures, justificar una política que criminalitza, exclou i reprimeix les persones migrades, que són l’últim esglaó de la cadena d’opressió de l’economia capitalista. Considera que el Consell Municipal d’Immigració hauria d’esdevenir una veritable oficina d’atenció i acollida a la persona immigrant amb prou recursos i competències per desenvolupar programes d’inclusió social i laboral dels nouvinguts, i que caldria treballar coordinadament amb les diferents àrees de l’Ajuntament. D’altra banda, opina que els programes haurien d’estar descentralitzats i que cada districte hauria de disposar d’una oficina d’atenció a la persona migrant amb la dotació pressupostària i de personal suficient per prestar informació, assessorament i suport, i atendre les denúncies per motius xenòfobs. Observa que la solució no és crear incomptables plans, taules de treball i comissions, sinó dotar de contingut i de pressupost les eines existents, com ara el Pla d’assentaments i el Pla d’habitatge, i, sobretot, aplicar polítiques honestes i de servei a les persones. Afirma que cal arribar al límit de la legalitat i, si cal, desobeir-la, per garantir l’accés a una vida digna i a l’habitatge. Per les raons exposades, el seu grup s’hi abstindrà. La Sra. Ortiz agraeix la proposició, però puntualitza que el compromís i la voluntat d’arribar a un acord té a veure amb el fet de despolititzar un fenomen que és prou sensible, que afecta força persones i que no té tant a veure amb conjuntures molt puntuals d’un mes a l’altre com amb itineraris i trajectòries vitals. Recorda que quan el 2012 i el 2013 va haver-hi una situació sobrevinguda a Barcelona, aquesta es va abordar amb la voluntat de fer visible el fenomen, fer-ne seguiment i fer-hi un pla específic. Indica que ara, uns anys més tard, s’ha consolidat una dinàmica, una intervenció social, i els serveis socials, mitjançant el Servei d’Inserció Social de Famílies Rom o l’Oficina del Pla d’Assentaments Irregulars (OPAI), coneixen els noms i cognoms de cadascuna de les persones que viuen en un assentament a la ciutat. Informa que al desembre va tenir l’oportunitat de visitar quatre assentaments i de parlar amb les famílies que hi viuen per conèixer-ne la situació, que varia en funció de l’origen, els costums i la manera d’obtenir ingressos. Assenyala que es treballa d’una manera integral, també per dignificar les condicions de les persones mentre són als assentaments, i nega que el Govern hagi estat mai absolutament en contra dels desallotjaments. Puntualitza que sempre ho ha vinculat amb una qüestió de seguretat, i ha reforçat el programa que havia fet l’OPAI, aportant-hi més recursos, com també se n’han aportat més als itineraris de regularització per la via de la inserció laboral. 2202 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 Confirma que es convocaran les taules de seguiment, i informa que actualment hi ha 419 persones en 62 assentaments —són assentaments més petits. Pel que fa al cas de les famílies del carrer Àlaba, subratlla que és un exemple de bona inserció i de bon acolliment en un nou espai de blocs —fa un esment especial de la feina dels tècnics—, una experiència que es podria reproduir en altres contextos. Observa que cada família i cada situació d’immigració és diferent, i que cal abordar els assentaments com una expressió més del sensellarisme a la ciutat, per la qual cosa s’ha volgut integrar el fenomen en el Pla de l’habitatge i en el Pla del sensellarisme. Per acabar, manifesta el desig del Govern que tothom hi col·labori amb responsabilitat. La Sra. Fandos diu a la Sra. Esteller que no és cert que CiU vinculés el Pla d’assentaments al Pla d’immigració, sinó que simplement eren responsabilitat del mateix comissionat, i comenta que la part del Pla relacionada amb el carrer Àlaba la va posar en marxa el govern anterior, i ella mateixa i l’alcalde es van reunir amb l’entitat Quart Món per impulsar tota aquesta qüestió. Insisteix que en cap cas va ser responsabilitat d’Immigració. A continuació, demana a la Sra. Rovira que no presenti dades que no són certes, i li diu que durant el mandat passat es van crear 382 recursos residencials, dels quals 104 eren pisos gestionats per entitats; es va facilitar formació i capacitació a 169 persones, i en recursos d’inserció es van atendre 119 persones i se’n van contractar 67, a banda d’implementar accions com la cooperativa de ferralla. Celebra que el Govern reconegui que aquest pla va començar a funcionar durant el mandat anterior i que ara s’està continuant i adaptant, tal com demanava el seu grup. Subratlla, però, que si bé el Pla d’habitatge diu que l’any 2018 o el 2019 s’haurà posat fi als assentaments, actualment les dades van en la direcció contrària: han augmentat tant el nombre d’assentaments com el nombre de persones que hi viuen (s’ha passat de 384 persones a 417). Explicita que pot ser que hi hagi la voluntat, però que aquesta no es reflecteix en els resultats, com sí que ho feia durant el mandat passat, en què cada cop disminuïen més les persones en els assentaments gràcies a insercions laborals, projectes d’allotjament i mesures d’acompanyament. Espera que la situació millori, ja que darrere dels números hi ha persones que malviuen. La Sra. Esteller diu a la Sra. Fandos que CiU va vincular el Pla d’assentaments al d’immigració per guanyar-se el vot d’ICV-EUiA, i expressa el vot contrari del PP a la proposició. La Sra. Rovira diu a la Sra. Ortiz que és una vergonya dir que cal despolititzar el fenomen dels assentaments, ja que els assentaments són una qüestió política perquè són una conseqüència política del racisme, el model capitalista i la propietat privada. La Sra. Ortiz respon que potser no hauria d’haver parlat de despolititzar sinó de despartiditzar l’ús de les condicions de vida d’aquestes persones, i comenta que les coses s’entenen si hi ha voluntat d’entendre-les. Observa que de vegades les dades quantitatives no reflecteixen l’evolució real d’una situació. Per exemple, pot ser que el nombre de persones en un assentament augmenti pel fet que s’ha reagrupat una família. Comenta que s’estan treballant els processos d’inserció amb Làbora, Barcelona Activa i Mercabarna, entre altres, i s’acompanya les persones, tant les que ja es troben en una situació regular com les que no, amb tots els recursos disponibles, no amb les barreres que posa l’actual llei d’estrangeria. Comenta que es treballa tenint en compte el canvi cultural i les necessitats d’inserció de les noves generacions dels assentaments, algunes ja nascudes a Barcelona. NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2203 Afirma que cal una mirada més integral i cercar la millor manera de dignificar les condicions de vida de les persones que formen part d’un assentament, una expressió de la pobresa, de les desigualtats i de no haver sabut integrar unes comunitats amb estils de vida diferents. En darrer lloc, diu a la Sra. Esteller, que ha parlat de veïns que rebutjaven els assentaments, que també existeixen grans mostres de solidaritat, especialment a Sant Martí, en què els membres d’un assentament s’integren com a veïns i veïnes de ple dret a la ciutat. La Sra. Benedí entén que el vot de BC és favorable. La Sra. Ortiz ho confirma. La Sra. Ortiz expressa el vot favorable de BC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Fandos expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Barceló expressa el vot favorable de Cs, la Sra. Benedí expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Esteller expressa el vot contrari del PP i la Sra. Rovira expressa l’abstenció de la CUP. S’aprova amb el redactat següent: La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports insta el Govern municipal a concretar l’actual model d’atenció i intervenció davant els assentaments irregulars que comporti cadascun dels aspectes següents: a. Diagnosi de la situació actual. b. Programes d’inserció laboral. c. Plans d’allotjament alternatiu. d. Plans de formació i millora de les capacitats de les persones per incrementar les oportunitats d’inserció laboral. e. Acompanyament per a regularitzar la seva situació administrativa. f. Convocatòria i celebració periòdica de les taules de seguiment, política i social, per informar els diferents agents. Del Grup Municipal Cs: 5. La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: - Que el Govern municipal de l’Ajuntament de Barcelona amb coordinació amb el Consorci d’Educació solucioni de manera immediata els problemes d’insfraestructures de l’escola Ítaca comentats anteriorment. I, per tal d’evitar que això torni a succeir, demanem al Govern municipal de l’Ajuntament de Barcelona que amb coordinació amb el Consorci d’Educació es comprometi a solucionar les deficiències estructurals detectades en els centres educatius de Barcelona i que s’informi cada 6 mesos de l’estat d’execució de les actuacions que s’hagin portat a terme. La Sra. Benedí anuncia que aquesta proposició es tractarà conjuntament amb la pregunta de la CUP Capgirem corresponent al punt 17 de l’ordre del dia. Tot seguit, dona la paraula a la Sra. Barceló. La Sra. Barceló agraeix l’esmena del Govern, que Cs accepta, i posa de manifest la necessitat de garantir la igualtat d’oportunitats educatives des de la infància, tant pel que fa a l’aprenentatge com pel que fa als equipaments, i afirma que els diferents governs que han passat per la ciutat hi tenen un deute en educació. Concreta que entre els centres educatius hi ha diferències pel que fa a les activitats extraescolars i pel que fa a equipaments, i agraeix la feina de les AMPA, que lluiten per combatre situacions lamentables com la de l’escola Ítaca, en què els patis es converteixen en un fanguer quan plou, la cuina no té els aparells adequats i s’inunda per culpa dels baixants, i no tenen una temperatura ambiental adequada segons la normativa. Subratlla que les reivindicacions de l’AMPA de l’escola Ítaca són qüestions que l’Administració pública hauria de garantir: l’article 23 de la Carta municipal diu que la responsabilitat de l’Ajuntament de Barcelona és la conservació, el manteniment i la vigilància dels edificis destinats a centres docents públics. Observa que si bé les grans obres depenen de la Generalitat i del Consorci, el Govern municipal forma part del Consorci: hi aporta més de 69 milions d’euros, més els 50 que aporta a l’Institut Municipal d’Educació i els 11 milions d’inversions 2204 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 en reforma, ampliació i millora dels centres educatius. Explica que la proposició vol que el Govern, a més de fer l’aportació econòmica corresponent, reivindiqui els drets dels alumnes i dels pares d’un centre educatiu de la ciutat, i eviti que la situació es torni a repetir gràcies a una prevenció que garanteixi que els nens i les nenes de Barcelona tinguin els centres educatius que han de tenir. El Sr. Ardanuy expressa el vot favorable del seu grup. Tot seguit, indica que Barcelona té aproximadament 330 centres educatius públics en què l’Ajuntament té competència per intervenir en l’àmbit de la reforma, l’ampliació i el manteniment, ja que transfereix fons al Consorci d’Educació (instrument administratiu format per l’Ajuntament i la Generalitat) per a aquestes actuacions. Considera que abans de fer una proposició sobre un centre, cal dialogar amb l’AMPA i amb la direcció del centre per analitzar-ne la situació. En aquest cas, entén que sí que hi ha unes deficiències estructurals que cal solucionar, ja sigui amb el pressupost que té el Consorci de forma ordinària per funcionar amb millores i manteniment, o de forma general i extraordinària en tots els centres públics de la ciutat. D’altra banda, opina que, atesa la disponibilitat de pressupost de l’Ajuntament, caldria donar compliment a una proposició presentada per CiU per garantir la transferència al Consorci dels fons necessaris per al manteniment de totes les escoles. Exposa que l’anàlisi de la situació la va fer l’anterior govern i l’ha fet l’actual, de manera que es coneixen les deficiències i les mancances de totes les escoles i els centres educatius públics de la ciutat. Conclou que el que demana la proposició és factible, que hi ha pressupost municipal i que hi ha la voluntat per tirar-la endavant. La Sra. Benedí expressa el vot favorable del seu grup, coneixedor dels problemes que pateix l’escola Ítaca a causa de les diferents deficiències de manteniment, que compliquen el dia a dia del centre. Comenta que el Grup d’ERC ha treballat amb l’AMPA de l’escola, ha mantingut converses amb els responsables del Districte i el comissionat d’Educació, i va participar en la concentració de suport que es va celebrar el 3 de març per reivindicar les millores al centre. Posa èmfasi en el fet que l’Ajuntament, com a part del Consorci, té l’obligació de dotar-lo de pressupost per garantir les millors condicions tant en aquesta escola com en tots els centres que no tenen el manteniment adequat i fa anys que tenen deficiències, com ara l’Escola Ferran i Clua, amb problemes als lavabos i que en més de trenta anys no s’ha pintat mai, o l’escola La Maquinista, que continua en barracons, cada cop més deteriorats. Subratlla que per defensar l’escola pública, laica i gratuïta cal que l’Ajuntament i la Generalitat destinin recursos al Consorci d’Educació, i que aquesta estructura sigui àgil i flexible i resolgui els problemes dels centres educatius, que han de ser un reflex d’una educació pública capdavantera i d’excel·lència. La Sra. Esteller manifesta el vot favorable del seu grup, conscient de les condicions deplorables que pateix l’escola Ítaca, recollides en un manifest de l’AMPA: deficiències en les aules, manca d’higiene i salubritat a la cuina, aparells electrònics que no funcionen correctament, temperatura de les aules inadequada i manca d’un espai d’esbarjo adient. Manifesta sorpresa pel fet que el Govern hagi presentat reduccions en el manteniment dels centres educatius i les inversions: la inversió va ser de 24 milions d’euros l’any 2014, de 17 milions d’euros l’any 2015 i de només 7.900.000 euros l’any 2016. Afirma que aquesta reducció no es deu a una disminució en les necessitats de manteniment dels centres. Demana al Govern que presenti una diagnosi de la situació dels centres, així com que faciliti l’informe que va demanar el Grup del PSC en aquesta comissió al març del 2016, en què va demanar un inventari de totes les escoles de la ciutat finançades amb fons públics. NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2205 D’altra banda, pregunta si és cert que alguns alumnes de l’escola Ítaca es traslladaran a l’Ausiàs March. La Sra. Rovira assenyala que l’escola Ítaca va ser inaugurada l’any 1992 pensant en una ocupació menor a l’actual, a la qual s’ha arribat pels diversos increments de ràtios i la duplicitat de línies d’infantil i primària no previstes des d’un inici. Afirma que la situació de les escoles de Barcelona demostra que el sistema públic d’educació actual no funciona: no s’estan aportant els recursos necessaris per tenir totes les línies que calen per garantir una educació pública, universal i de qualitat. Entén que hi ha bastants responsables polítics que la situació hagi arribat fins al punt actual i que cadascú hauria de fer la seva reflexió, i comenta que les deficiències de l’escola Ítaca poden comprovar-se tant si es visita l’escola com si se’n consulta el web —esmenta la gran feina de socialització de la situació feta per l’AMPA. Observa que el que es reivindica és una cosa bàsica que haurien de garantir totes les escoles públiques de la ciutat: un equipament escolar sa i en condicions. Concreta que l’escola Ítaca demana un espai d’esbarjo adequat per gaudir, aprendre i socialitzar en compliment de les ràtios oficials, una cuina neta, uns aparells electrònics que funcionin, una temperatura adequada a les aules i, sobretot, que quan no es garanteixin aquestes condicions, l’Administració pública ofereixi una resposta a les famílies i al conjunt de la comunitat educativa. Demana coordinació, que s’escolti més i, sobretot, que s’implementin les eines necessàries per garantir unes condicions dignes per a tots els infants que van a aquestes escoles. D’altra banda, afirma que el fet d’haver arribat fins aquí demostra que el Consorci d’Educació no funciona. Subratlla que aquest hauria de dinamitzar, facilitar, invertir i dur a terme unes tasques de manteniment que actualment no està duent a terme. Entén que el comissionat d’Educació hauria de presentar un informe i aportar les eines perquè el Consorci funcioni adequadament i que els grups puguin fiscalitzar què és el que no s’està fent. Per acabar, pregunta amb quina planificació d’actuacions treballarà el Consorci, amb quins terminis i quin pressupost, i quina serà la relació d’ara endavant amb l’AMPA i amb la comunitat educativa, com també quina gestió faran el Consorci i l’Ajuntament si es produeixen casos similars. La Sra. Andrés cedeix la paraula al comissionat d’Educació. El Sr. Essomba assegura que el Consorci d’Educació funciona, com demostra el fet que ja estigui en marxa la resolució dels problemes de l’escola Ítaca, des del 20 de gener i després d’haver portat a terme tot un seguit de valoracions tècniques. Manifesta que pel que fa al problema del sanejament, origen de les incidències per les pluges de la tardor, s’ha resolt a partir de dues opcions tècniques: en primer lloc, desviar les aigües recollides per l’embornal cap a la xarxa municipal, i, en segon lloc, a partir d’un pou de bombeig per abocar aigües al col·lector del pati. Ateses les actuacions d’obra civil que implica arribar fins al col·lector de l’escola, que passa pel pati, i la necessitat d’un manteniment posterior més exhaustiu de les bombes, l’anterior opció és la que s’està també valorant com a possible. A partir dels plànols d’Acefat, es coneixia l’existència d’un col·lector de xarxa municipal que transcorre pel carrer Numància, i un per Déu i Mata, i en aquests moments s’estan valorant aquestes opcions. Informa que una empresa de manteniment ha fet les actuacions de repassos i manteniments de la cuina necessàries (canvis de rajoles, pintura i tractament de rovells a les portes metàl·liques i tubs) i, aprofitant la reparació del sanejament i atès que s’haurà de moure mobiliari de la cuina, d’acord amb el centre s’ha proposat una nova distribució de mobiliari per invertir el funcionament entre zona calenta i zona freda i aconseguir una cuina més eficient, segura i còmoda. Manifesta coincidència amb les intervencions relatives a la reforma, l’ampliació i el manteniment general dels centres, i afirma que el Govern, en el marc del 2206 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 Consorci, podrà presentar, en un termini màxim de tres mesos, un informe sobre l’estat de la inversió en reformes, ampliacions i manteniment del conjunt de centres de la ciutat, que demostrarà que el pressupost augmenta i que les xifres exposades per la Sra. Esteller no coincideixen amb la informació oficial que el Consorci proporciona a tothom que la demani. Especifica que durant el 2016 la inversió va ser de 9.700.000 euros més 200.000 euros d’ampliació i una adequació de solars per valor d’1,5 milions d’euros. Assenyala que si bé la reforma, l’ampliació i el manteniment dels centres d’educació secundària és competència del Govern de la Generalitat, l’Ajuntament treballa en el marc del Consorci per col·laborar al màxim perquè tots els centres de la ciutat estiguin en condicions de salubritat. En darrer lloc, manifesta el vot favorable del seu grup a la proposició i agraeix la flexibilitat que ha tingut el Grup de Cs a l’hora d’incorporar-hi aspectes tècnics que faciliten que la feina es pugui dur a terme. La Sra. Benedí agraeix la resposta del comissionat i la presència de representants de l’AMPA de l’escola Ítaca. La Sra. Barceló saluda els representants de les AMPA i els dona les gràcies per reivindicar allò que les administracions públiques haurien de garantir. Agraeix també la sensibilitat de tots els grups. Tot seguit, diu al Sr. Essomba que si el Consorci funcionés, aquesta proposició, que vol donar solució a problemes que venen de lluny, no hauria estat necessària. Observa que, davant la situació actual, es pot continuar fent el que es feia fins ara, que no ha donat resultats, o bé treballar conjuntament amb el Consorci per solucionar els problemes i evitar que es repeteixin. Per acabar, demana al Govern que davant d’un problema, reuneixi els grups municipals per intentar trobar-hi una solució, i subratlla que els alumnes, els pares i els equips docents es mereixen centres com cal. La Sra. Esteller assegura que en l’últim informe del Consorci facilitat als grups consten les xifres que ha exposat, i torna a preguntar si és cert que alguns alumnes de l’escola Ítaca es traslladaran a l’Ausiàs March. La Sra. Rovira demana al comissionat si pot concretar els diferents terminis. El Sr. Essomba saluda els representants de l’escola Ítaca, amb els quals el Govern, sempre disposat a dialogar amb tothom, es reunirà el 21 de febrer a les onze del matí per continuar treballant, com va fer la setmana passada amb la coordinadora d’AMPA de la Dreta de l’Eixample. Comenta que qualsevol centre o qualsevol membre de la comunitat educativa sap que en el Govern municipal trobarà diàleg i predisposició a facilitar el treball. A continuació, diu a la Sra. Rovira que el Govern es compromet a presentar, en un màxim de tres mesos, un informe sobre com s’impulsarà la inversió en reformes, ampliacions i millores als centres d’educació infantil i primària, informe que permetrà veure com gestiona aquesta qüestió el Consorci i com s’està incrementant la inversió pel que fa a aquesta dotació. Per acabar, s’ofereix per facilitar qualsevol informació addicional que els grups requereixin sobre l’escola Ítaca o sobre qualsevol altra escola de la ciutat. La Sra. Ortiz expressa el vot favorable de BC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Ardanuy expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Barceló expressa el vot favorable de Cs, la Sra. Benedí expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP i la Sra. Rovira expressa el vot favorable de la CUP. S’aprova amb el redactat següent: La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: Que el Govern municipal de l’Ajuntament de Barcelona insti i doti de recursos el Consorci d’Educació per solucionar de manera immediata els problemes d’insfraestructures de l’escola Ítaca comentats anteriorment. I per tal d’evitar que això torni a succeir demanem al NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2207 Govern municipal de l’Ajuntament de Barcelona que insti el Consorci d’Educació a solucionar les deficiències estructurals detectades en els centres educatius de Barcelona i que s’informi cada any de l’estat d’execució de les actuacions que s’hagin portat a terme. Del Grup Municipal ERC: 6. La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: Que el Govern municipal, com a part del Consorci d’Educació de Barcelona, es comprometi a no augmentar el nombre de grups addicionals a la ciutat i a continuar treballant per adequar l’oferta inicial a les necessitats d’escolarització. La Sra. Benedí posa de manifest que Barcelona, una ciutat compacta i amb mancança endèmica d’espais, en molts àmbits no aconsegueix donar una resposta immediata i adequada a les necessitats dels seus ciutadans i ciutadanes. Per exemple, té dificultats per satisfer les necessitats d’escolarització pública, i actualment un gran nombre d’escoles disposen de grups addicionals (bolets), un recurs que ha servit per fer front a situacions concretes de manca de places públiques. Entén, però, que les administracions han de fer un plantejament diferent a l’hora de solucionar el problema de la manca de places. Assenyala que per als republicans i les republicanes, l’educació és una eina fonamental per garantir la igualtat d’oportunitats i complir amb el dret a una educació pública, laica, gratuïta, coeducativa, inclusiva i de qualitat, un dret que a Barcelona requereix l’existència d’un mapa escolar que cobreixi de manera satisfactòria les necessitats d’escolarització públiques. Indica que l’augment en la demanda de places d’escola pública demana la construcció de nous centres escolars públics. Remarca que per garantir l’excel·lència dels centres públics de la ciutat cal evitar que creixi el nombre de grups addicionals —és el primer pas per aconseguir revertir l’actual realitat de la ciutat, on l’educació privada i la concertada representen prop del 60% de l’oferta educativa, al contrari del que passa a la resta del Principat— i generar els espais suficients per desenvolupar els projectes educatius de centre. Per acabar, formula la proposició, que ha estat transaccionada pel Govern. El Sr. Ardanuy expressa el vot favorable del seu grup, que és conscient, però, de l’extremada dificultat de no recórrer a la creació de grups extraordinaris. Posa de manifest que el Govern no ha presentat a la Comissió totes les anàlisis que hi ha sobre oferta i demanda escolar per a aquest any i per als propers, ni ha començat a treballar per elaborar un mapa d’equipaments educatius a Barcelona. Subratlla que per prendre decisions sobre educació cal que es faciliti tota la informació de manera transparent i que es possibiliti un gran debat de ciutat, nítid i obert, amb la participació de la comunitat educativa, que permeti impulsar la realitat futura. Observa que la construcció d’un centre educatiu requereix temps —CiU en quatre anys va construir sis equipaments educatius d’infantil i primària a Barcelona— i una bona planificació, que tingui en compte ofertes i demandes, demografies, distribució per barris, etc. La Sra. Barceló manifesta el vot favorable del seu grup, que coincideix que cal obrir un debat per saber realment quins centres educatius hi ha a la ciutat i quina és la millor manera d’actuar, i subratlla que convindria assolir un pacte nacional per l’educació. Remarca que Barcelona no hauria de permetre situacions com la de l’escola La Maquinista, que continua en barracons —a tot Catalunya n’hi ha 1.010, 14 més que el curs passat—, i recorda que el Grup de Cs va preguntar al Plenari sobre les segones línies de les escoles Ignasi Iglesias, Mar Bella i Poblenou, ja que se’ls deia que farien segones línies, però no se’ls concretava quan, com ni qui afectaria. Subratlla que les AMPA, els pares, els equips docents i els alumnes no han de tenir incertesa, sinó bones condicions. 2208 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 Recorda també que Cs va presentar una proposició al Parlament —aprovada malgrat el rebuig de Junts pel Sí— que instava el Govern català a elaborar, en un termini de quatre anys, un pla per eliminar gradualment les escoles en barracons i garantir recursos com a mesura extraordinària. Per acabar, comenta que cal abaixar i garantir les ràtios adequades perquè els alumnes rebin l’educació que es mereixen. La Sra. Esteller expressa el vot favorable del seu grup, que entén que la quantitat de bolets existents a Barcelona (59) és conseqüència d’una mala planificació. Considera que cal trobar la manera, malgrat les dificultats, de reduir progressivament el nombre de bolets, ja que aquests empitjoren les condicions en què han de treballar tant els nens com els professors, així com demanar els recursos i la planificació necessaris per tenir els equipaments suficients i que aquests estiguin en condicions. Comenta que en els darrers anys la Generalitat ha deixat d’invertir 20 milions d’euros en matèria educativa a la ciutat de Barcelona. Per acabar, demana al Sr. Essomba que doni exemple de la transparència de què sempre fa gala el Govern i contesti a la pregunta que li ha plantejat en el punt anterior sobre el trasllat d’alumnes de l’escola Ítaca a l’Ausiàs March. La Sra. Rovira assenyala que a Barcelona hi ha una manca d’oferta pública en totes les etapes educatives (des de l’escola bressol fins a l’educació postobligatòria), i que la situació de les escoles bressol i les llars públiques és especialment dramàtica: d’acord amb el document de l’escolarització a la ciutat de Barcelona del 2014-2015, aquestes només atenen un 57% de la demanda. Afirma que la manca d’oferta en el sector públic és fruit d’una aposta política educativa en què hi ha responsables polítics actius (CiU i PSC) i altres forces que hi han donat el vistiplau, i que ha donat lloc a un model dualitzat (amb centres educatius públics i concertats). Subratlla que durant els darrers anys ni el responsable del Govern municipal en matèria d’educació ni el del Consorci d’Educació han reconegut degudament la manca històrica i estructural d’oferta pública, i remarca que la CUP pressionarà tant com pugui perquè això canviï, mitjançant la creació de noves escoles. Entén, però, que mentre no es construeixen aquestes escoles és necessari habilitar línies addicionals, que no han d’esdevenir permanents i servir d’excusa per no invertir en noves escoles públiques i d’accés universal amb una bona planificació. En darrer lloc, indica que cal establir una moratòria que impedeixi la creació o l’ampliació de línies privades concertades —aquesta ha de ser una prioritat del Consorci— i crear una oficina de matriculació municipal que vetlli perquè la distribució de l’alumnat sigui compensada i afavoreixi la composició heterogènia de l’alumnat en termes socioeconòmics, d’origen migratori o de necessitats educatives especials, una oficina que seria la responsable de controlar i supervisar les pràctiques sistemàticament il·legals de moltes escoles concertades de la ciutat pel que fa, per exemple, als drets de les treballadores. La Sra. Ortiz cedeix la paraula al comissionat d’Educació. El Sr. Essomba informa que durant els cinc cursos acadèmics anteriors a l’actual hi ha hagut una mitjana de 6,8 grups addicionals nous a Barcelona (34 en total), i enguany n’hi ha hagut 5 (quatre a l’Eixample i un a Gràcia), dada que demostra la direcció que vol prendre el Consorci. Explicita que tant la Generalitat com l’Ajuntament consideren que els grups addicionals no són una bona resposta de planificació educativa. Exposa que per elaborar la proposta d’oferta educativa del curs 2017-2018, que es farà pública aviat, s’ha treballat en l’increment de l’oferta pública. Subratlla que constantment s’insta la Generalitat perquè incrementi la inversió educativa, i recorda que en la convocatòria de subvencions hi havia un fons de recursos específics destinats a les AMPA de les escoles que tenen grups addicionals per corregir la desigualtat pel que fa a la dotació econòmica. NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2209 A continuació, afirma que la presentació del Consorci sobre com vol desenvolupar el pla estratègic és imminent, i que al març es presentarà un informe sobre oportunitats educatives a la ciutat. Posa en relleu el compromís del Govern amb la baixada de les ràtios, i comenta que uns 40 centres d’alta complexitat tenen una ràtio inferior als 25 alumnes (22), igual que els 20 centres de secundària d’aquestes característiques. Per acabar, assenyala que el Consorci també treballa per millorar els processos de preinscripció i de matriculació, millores que afavoriran un accés al sistema públic més equilibrat, i comenta que l’oficina de matriculació podria ser una realitat el curs vinent. La Sra. Benedí agraeix el vot favorable de tots els grups i les explicacions del Sr. Essomba, i celebra que el curs vinent pugui començar a funcionar l’oficina única de matriculació, que evitaria la segregació escolar. Entén que tots volen treballar per aconseguir una educació pública, catalana, laica, inclusiva, coeducativa i de qualitat. La Sra. Esteller demana rigor al Sr. Essomba, i observa que a l’abril es va informar que hi havia 59 bolets, mentre que ara s’ha afirmat que n’hi ha 34. El Sr. Essomba aclareix que 34 és el nombre de bolets creats els darrers cinc anys. La Sra. Esteller vol saber quants n’hi ha actualment. El Sr. Essomba contesta que tot seguit li farà arribar l’informe complet del nombre de grups addicionals que hi ha a la ciutat. D’altra banda, li diu que la resposta a la pregunta sobre els alumnes de l’escola Ítaca la facilitarà quan intervingui en el punt 14 de l’ordre del dia (prec del PP). La Sra. Ortiz expressa el vot favorable de BC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Ardanuy expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Barceló expressa el vot favorable de Cs, la Sra. Benedí expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP i la Sra. Rovira expressa el vot favorable de la CUP. S’aprova amb el redactat següent: La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: Que el Govern municipal, com a part del Consorci d’Educació de Barcelona, treballi per no augmentar el nombre de grups addicionals a la ciutat i continuï treballant per adequar l’oferta inicial a les necessitats d’escolarització. Del Grup Municipal PP: 7. La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: Instar el Govern municipal a estudiar l’obertura d’un museu del llibre, que reculli la història de l’edició de llibres a Barcelona, amb espais dedicats a tots aquells escriptors il·lustres que han passat èpoques de la seva vida a la nostra ciutat. La Sra. Esteller enuncia la proposició, que entén que encaixaria en el pla de museus que l’ICUB estudia fer. Assenyala que Barcelona, capital mundial de l’edició de llibres en llengua catalana i en llengua castellana, va ser la ciutat que va donar origen a la celebració del Dia del Llibre, l’any 1926, quan l’escriptor valencià Vicent Clavell va demanar que es dediqués un dia a promocionar la lectura. D’altra banda, considera positiu que es doni a conèixer el procés de creació d’un llibre (escriptura, edició, comercialització, lectura...), un patrimoni molt ric que cal conservar i enfortir. Esmenta alguns escriptors barcelonins que han projectat la ciutat al món (Narcís Oller, Maragall, Joan Salvat, Josep Puig i Ferreter, Eduardo Mendoza, Mercè 2210 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 Rodoreda, Salvador Espriu, Terenci Moix, Carlos Ruiz Zafón o Ildefonso Falcones) i d’altres que han visitat Barcelona o hi han viscut temporalment (Miguel de Cervantes, Gabriel García Márquez o Mario Vargas Llosa), i comenta que la UNESCO va declarar Barcelona Ciutat Literària l’any 2015. Puntualitza que la proposició no demana que es creï un museu del llibre, sinó que s’estudiï aquesta creació, i comenta que el Grup del PP ha acceptat una esmena de Cs —s’ha fet arribar a tots els grups— que demana que l’informe es traslladi als grups polítics. El Sr. Ciurana comenta que, segons la llegenda, el primer llibre imprès que va arribar a Barcelona va ser trobat a les platges de la ciutat entre les restes de la captura d’un vaixell pirata, i era una obra que es deia Rudimenta grammaticae, de Nicolaus Perottus, en certa manera introductor de l’humanisme. Tot seguit, indica que emetrà el seu vot després de sentir el Govern, ja que, si bé el seu grup comparteix la necessitat de salvaguardar el patrimoni literari i editorial, entén que potser no caldria fer un museu nou, ja que la Biblioteca de Catalunya ja té una part del Museu del Llibre; la Casa Verdaguer posa el focus en el patrimoni literari i el món del llibre, i la Biblioteca de Catalunya —l’Ajuntament durant el mandat passat també ho feia— reuneix en una plataforma virtual tot el patrimoni editorial i literari de la ciutat. Assenyala que si, malgrat l’existència d’aquestes i altres iniciatives, es conclogués que hi ha la necessitat de fer un museu dedicat al món del llibre, el Grup de CiU, que entén que l’espai també hauria de recollir aspectes relacionats amb la innovació al món editorial, hi donaria suport. La Sra. Barceló posa de manifest que el seu grup va presentar una esmena al grup proposant en què demanava un projecte de viabilitat valorat per tots els grups, ja que entén que la valoració de la viabilitat econòmica és imprescindible per decidir si es construeix un equipament com el que es proposa, però indica que el Grup de Cs, convençut que com més mitjans culturals tingui una societat, més lliure és i més capacitat crítica desenvolupa, està a favor dels nous equipaments culturals. D’altra banda, trobaria coherent que Barcelona, una ciutat amb una gran indústria editorial tant en català com en castellà, que destaca pels llibres, per la lectura i per les biblioteques, i que ha estat declarada Ciutat de la Literatura per la UNESCO, tingués un museu del llibre, un museu que hauria d’interactuar amb el pla de lectura que el Govern encara no ha presentat. Subratlla que cal potenciar la lectura des de la infantesa, ja que els lectors viatgen a llocs on mai no han estat, i identifiquen emocions que han viscut i d’altres que mai no tindran. Explicita que el seu grup votarà a favor de la proposició si es presenta un projecte de viabilitat, i pregunta al Govern si presentarà el pla museístic, quins nous museus preveu —pregunta concretament per l’Hermitage, que entén que la ciutat no pot perdre—, com en reordenarà els existents i què farà per consolidar una xarxa global d’interacció per incentivar que les persones s’apropin als museus. El Sr. Puigcorbé indica que, atesa l’estreta vinculació que hi ha hagut tradicionalment entre la trajectòria cultural de Barcelona i el món del llibre, tant en el vessant creatiu com en l’editorial, l’existència d’un centre d’interpretació de referència que mostrés la història del lligam de la ciutat amb l’escriptura, el llibre i la impressió estaria plenament justificada. Afegeix que Barcelona ha donat a la literatura grans creadors, ha acollit escriptors i escriptores de renom internacional de procedència diversa, i ha estat personatge i fins i tot protagonista d’algunes obres literàries. Exposa que als anys setanta i vuitanta hi havia hagut a Montjuïc el Museu del Llibre i de les Arts Gràfiques, hereu de la secció de gravat i arts gràfiques del Museu d’Arts i Indústries i Tradicions Populars del Poble Espanyol; en ser traslladat al Palau de Pedralbes l’any 1989, el museu va esdevenir Gabinet de les Arts Gràfiques, i actualment les seves col·leccions formen part del Museu del Disseny de Barcelona, tot i que el projecte museístic centra la seva atenció en el disseny gràfic, al qual dedica tota una planta. D’altra banda, la sala del Via Crucis de la NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2211 Biblioteca Nacional de Catalunya acull el Museu del Llibre Frederic Marès —només obert al públic el dimecres a través de visites guiades i el dimarts o el dijous al matí a les escoles—, que permet un viatge per la història del llibre durant els darrers mil anys a través d’una mostra de col·lecció de 1.500 documents donada a la biblioteca pel col·leccionista empordanès. Afirma que Barcelona està molt lluny de disposar d’un equipament equiparable al Museu de la Impremta i de la Comunicació de Lió, al Museu del Llibre i l’Escriptura de la Biblioteca de Leipzig o al Museu d’Impremta i Obra Gràfica de València, per la qual cosa el Grup d’ERC considera pertinent la proposició del PP, a la qual donarà suport. Entén que el nou equipament haurà d’establir vincles de cooperació amb el Museu del Disseny, el Museu Frederic Marès i altres institucions públiques relacionades amb el món del llibre i l’escriptura, com la Institució de les Lletres Catalanes i les esmentades pel Sr. Ciurana. No troba adient, però, que la proposició determini alguns continguts del futur museu o la rellevància d’aquests continguts, ja que són els professionals encarregats de concebre el projecte museològic i museogràfic d’un museu els qui han de determinar el discurs de l’equipament i la manera de mostrar-lo al públic. La Sra. Rovira considera que el fet que Barcelona hagi estat designada Ciutat de la Literatura perquè forma part de la xarxa de ciutats creatives de la UNESCO és una bona excusa per programar la captació d’inversors per a la indústria del sector editorial. Entén, però, que és més urgent trobar la manera de recuperar les publicacions que s’editen fora del país —la gran majoria—, perquè Barcelona recuperi el reconeixement que havia tingut. Subratlla que no s’ha pogut evitar el tancament de llibreteries de tota mena i que, tenint en compte que Barcelona acull onze festivals de literatura, com ara Barcelona Negra o Món Llibre, i cinc fires, com ara el Saló del Manga o el Saló Internacional del Còmic, la creació d’un museu del llibre a l’estil d’un gabinet de col·leccions i de curiositats no hauria de ser prioritària. Considera que, abans d’estudiar si cal un nou museu, caldria repensar la gestió dels projectes que ja s’estan desenvolupant i dels programes museogràfics i museològics dels equipaments existents, així com el futur dels museus de Barcelona. Per les raons exposades, el seu grup votarà en contra de la proposició. El Sr. Collboni agraeix les intervencions i la sensibilitat mostrada pel Grup del PP per la relació entre Barcelona i el llibre, una relació que ha fet que la ciutat fos declarada Capital Literària per la UNESCO, però indica que el Govern té com a prioritat fer dues reflexions que es materialitzaran en mesures de govern que actualment s’estan elaborant. En primer lloc, s’està preparant una mesura de govern per repensar i alinear tot allò que passa a l’entorn del sector editorial a la ciutat, que inclou la capitalitat literària però va molt més enllà. Aquesta proposta es farà arribar als grups amb prou temps perquè la mesura no sigui una mesura del Govern, sinó del conjunt de l’Ajuntament. L’objectiu de la mesura és impulsar el sector editorial i el món del llibre a la ciutat, dotar de continguts la capitalitat literària de Barcelona. S’hi preveu incloure un espai físic que aplegui tot el sector editorial de la ciutat i que podria contenir un centre d’interpretació vinculat al món del llibre. En segon lloc, s’està plantejant una mesura de govern sobre ordenació dels museus, que repensi la política museística de la ciutat, que és prou àmplia i rica, però presenta algunes deficiències que tenen a veure sobretot amb les disponibilitats pressupostàries: actualment l’Ajuntament, que prioritza el contingut per sobre del continent, fa un sobreesforç econòmic per mantenir oberts alguns museus de la ciutat. Explicita que el Govern no preveu obrir nous museus, sinó millorar-ne els existents. Per les raons exposades, BC i el PSC votaran en contra de la proposició. La Sra. Esteller agraeix els vots favorables i confirma que l’estudi sobre la creació del museu haurà d’incloure la viabilitat econòmica. Entén que aquest estudi podria formar part dels estudis que està fent el Govern sobre la manera d’enfortir 2212 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 el món del llibre i la capacitat editorial de Barcelona, així com millorar tot el circuit editorial (concepció d’un llibre, comercialització, difusió, etc.), i que ajudaria a apropar aquest món a la ciutadania, posar en valor els llibres i els autors, i afavorir la projecció de la ciutat. Demana més receptivitat al Govern, i insisteix que la proposició no demana que es construeixi un gran museu, sinó que s’estudiï la possibilitat de crear un espai que contribuiria a assolir els objectius del Govern. El Sr. Ciurana manifesta el vot favorable del seu grup, que coincideix que, atès que tothom comparteix la necessitat de preservar el patrimoni literari i editorial de la ciutat i que la proposició demana simplement que s’estudiï una possibilitat, el Govern hauria de ser més receptiu i estudiar la possibilitat d’incloure una mesura com aquesta en la mesura de govern sobre el món editorial que presentarà properament. La Sra. Barceló explicita que el seu grup votarà a favor de la proposició, i indica que no entén que el Govern voti en contra de fer un estudi sobre la idoneïtat de tirar endavant un projecte. El Sr. Puigcorbé entén que si l’espai que preveu la mesura de govern sobre el sector editorial esmentat pel Sr. Collboni podria incloure, com ell mateix ha dit, un centre d’interpretació vinculat al món del llibre, el Govern podria reconsiderar el seu vot. El Sr. Collboni insisteix que el Govern no estima prioritari obrir nous museus a la ciutat, sinó enfortir-ne els existents (manteniment, continguts, programació, etc.), després de fer-ne una bona diagnosi. Puntualitza que el Govern no es nega a considerar la possibilitat que hi hagi un centre d’interpretació que reordeni determinats espais, i indica que, de fet, ho farà, però no pot donar suport a una mesura que parla de l’obertura d’un museu. Comenta que potser hauria pogut transaccionar la proposició i haver buscat una afirmació menys categòrica. La Sra. Esteller agraeix de nou els vots favorables, que fan que la proposició s’aprovi, i diu al Sr. Collboni que, efectivament, podria haver proposat una esmena. Observa que, atès que el Govern haurà de fer arribar l’informe a tots els grups, aquests podran valorar els pros i els contres de fer un museu com el que es proposa i treure’n una conclusió. La Sra. Ortiz expressa el vot contrari de BC, la Sra. Andrés expressa el vot contrari del PSC, el Sr. Ciurana expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Barceló expressa el vot favorable de Cs, el Sr. Puigcorbé expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP i la Sra. Rovira expressa el vot contrari de la CUP. S’APROVA amb el redactat següent: La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: Instar el Govern municipal a estudiar l’obertura d’un museu del llibre, que reculli la història de l’edició de llibres a Barcelona, amb espais dedicats a tots aquells escriptors il·lustres que han passat èpoques de la seva vida a la nostra ciutat. El Govern municipal traslladarà l’estudi realitzat als grups municipals perquè pugui ser valorat. Del Grup Municipal CUP: 8. La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: Que en el termini d’un mes l’Ajuntament de Barcelona realitzi: - Una avaluació sobre la gestió de l’empresa Clece del servei de l’equipament integral de la Meridiana a través d’inspeccions sobre les tasques que s’estan desenvolupant, específicament: - com es cobreixen les baixes, - quins perfils professionals hi ha, - relació de les NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2213 categories amb els sous corresponents, - les hores realitzades per les treballadores, - les gestions necessàries per garantir que el servei d’higiene i de bugaderia funciona al 100%, sense que els usuaris hagin de pagar res, tal com estableix el contracte. - En el cas que en l’informe s’analitzi que s’estan incomplint les clàusules del contracte, que l’Ajuntament rescindeixi el contracte. La Sra. Rovira explica que la proposició vol posar de manifest les condicions en les quals es troben les treballadores dels serveis externalitzats dels serveis públics i socials de la ciutat. El Grup de la CUP entén que l’Ajuntament ha d’emprar totes les eines al seu abast per posar fi als incompliments de les condicions laborals, que afecten tant les treballadores com la qualitat del servei. Lamenta que les externalitzacions en l’Àrea de Drets Socials siguin habituals, malgrat que facin que l’Ajuntament perdi el control real sobre els serveis i sobre les condicions laborals. Indica que la proposició neix de la manca de mecanismes reals d’avaluació, seguiment i control sobre el compliment dels plecs de les licitacions per part de les empreses. Comenta que a l’equipament al qual fa referència la proposició també hi havia incompliments quan el gestionava l’empresa anterior, cosa que dona a entendre que aquesta dinàmica és habitual en molts serveis de l’Àrea de Drets Socials. Informa que la proposició ha estat transaccionada pel Govern, atès que aquest ha puntualitzat que ja està duent a terme les avaluacions que s’hi demanen, si bé la CUP ha sol·licitat els expedients d’aquestes avaluacions a l’Institut de Serveis Socials i no els ha rebut. A continuació, llegeix les qüestions concretes de les quals caldrà fer seguiment, i afirma que les treballadores estan fent moltes més hores de les que haurien de fer perquè no es cobreixen les baixes i perquè no hi ha els perfils adequats als centres. Exposa que abans de començar la sessió han sabut que l’assecadora que no funcionava del servei de bugaderia ja s’ha arreglat, però observa que el manteniment dels equipaments en aquest cas anava a compte de l’empresa, però és obligació de l’Ajuntament saber si l’equipament compleix les condicions per desenvolupar la tasca, una tasca que sovint realitzen col·lectius molt vulnerabilitats, que té un dur component psicològic per a les treballadores, i que és imprescindible per garantir una vida digna a les persones amb un risc d’exclusió social més elevat de la ciutat. Subratlla que aquesta tasca és imprescindible per a un govern que vol posar al centre les persones. Conclou que moltes empreses incompleixen les condicions contractuals sobretot per manca de control públic, i subratlla la necessitat de dur a terme el que demana la proposició. La Sra. Fandos expressa el vot favorable del seu grup, que entén, però, que la CUP sovint proposa supervisions com si no se’n fessin, com si volgués donar a entendre, per exemple, que el compliment dels plecs de clàusules no es controlaria si no ho demanés aquest grup. D’altra banda, comenta que si el Govern defensa les remunicipalitzacions, seria lògic que remunicipalitzés l’equipament de persones sense sostre, que manté externalitzat. També considera contradictori que s’insisteixi tant en les clàusules socials i es continuï adjudicant el servei a Clece. Per acabar, agraeix que la Sra. Rovira hagi explicat que s’ha arreglat l’assecadora, ja que no entenia que la part referent al problema de bugaderia hagués desaparegut de la proposició. La Sra. Barceló valora la feina que es duu a terme a l’equipament integral de la Meridiana, un espai clau per a les persones adultes en risc d’exclusió social, i la feina que fan els treballadors perquè aquestes persones estableixin un bon vincle que les apropi a la reinserció i eviti que tornin al carrer. Expressa el vot favorable del seu grup, que entén, però, que el seguiment i el control del compliment de les clàusules ja es fa, igual que es feia en mandats 2214 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 anteriors, atès que és una obligació de l’Ajuntament, i pregunta al Govern si ha tingut constància de les anomalies que recull la proposició. La Sra. Benedí comença la intervenció dient que considera sorprenent que una empresa de Florentino Pérez sigui responsable de l’atenció domiciliària a Barcelona, i assenyala que les empreses com Clece, del Grup ACS, que va néixer com a empresa de neteja, cerquen nous mercats i escletxes legals per fer negoci en qualsevol àmbit, fins i tot en el de l’atenció a les persones, amb les conseqüències que això comporta. Reconeix que el Govern intenta evitar situacions com les que recull la proposició mitjançant l’èmfasi en les clàusules socials i elements que no deixin el concurs a la lliure competència, però observa que no és suficient. Exposa que des de l’adjudicació, les treballadores han patit retallades en el temps de desplaçament, suspensió de temps per dinar, manca de material per desenvolupar la feina sense riscos i manca de targetes de transport per utilitzar dins dels temps exigits per Clece, cosa que les obliga a pagar de la seva butxaca les targetes necessàries per desplaçar-se d’un domicili a un altre. D’altra banda, afirma que Clece no respecta el conveni quant a les condicions subrogades amb l’empresa d’origen, i comenta que el Govern local de la Corunya l’any passat va obrir un expedient a aquesta empresa, adjudicatària del servei d’ajuda domiciliària a la ciutat, després de comprovar diferents incompliments del contracte. Subratlla que el Govern municipal hauria de garantir que en la contractació de serveis per a les persones es donés encara més valor a la qualitat, la continuïtat, l’accessibilitat i l’atenció a les necessitats específiques dels usuaris i les usuàries, i que es millorin les condicions de les professionals que dia rere dia fan possible que es duguin a terme serveis com aquests, imprescindibles en la vida de moltes persones vulnerables. Per acabar, manifesta el vot favorable del seu grup, que entén que Clece no és una empresa amb suficients garanties de qualitat ni per a les treballadores ni per a les persones usuàries, sinó una màquina d’extreure recursos públics. La Sra. Esteller valora la feina que s’està fent a l’equipament integral de la Meridiana, i no entén per què la CUP permanentment a la Comissió porta a fiscalitzar les clàusules dels contractes, que és una obligació del Govern, que ha de vetllar per la bona prestació dels serveis. Explicita que si el Govern no fes aquest seguiment o no rescindís un contracte o apliqués les penalitzacions necessàries en els casos previstos a les mateixes clàusules, incorreria en una falta gravíssima i en una gran irresponsabilitat amb conseqüències jurídiques. No entén que es presenti una proposició per demanar que el Govern continuï fent el que ja fa. Considera que amb aquesta proposició la CUP vol fer veure que fa alguna cosa, o que és l’únic grup que introdueix control i fiscalització en la contractació pública, quan aquest control el garanteixen la llei de contractes i els plecs de clàusules. D’altra banda, troba inadmissible que un servei es valori per qui el presta, que ha guanyat un concurs, en lloc de per com es presta. Per les raons exposades, el seu grup s’hi abstindrà. La Sra. Ortiz assegura que el Govern ha fet tots els possibles per millorar la contractació, i treballa en l’elaboració de la nova llei de contractes del sector públic en atenció a les persones, que atorgarà més capacitat per blindar especialment els serveis d’atenció a les persones, i el perfil d’empresa o d’entitat —amb sensibilitat clarament social— que pot prestar el servei. Demana que no s’acceptin totes les afirmacions sense verificar-les, i indica que s’ha creat una unitat de seguiment de la qualitat de la contractació i, en el cas de l’equipament integral de la Meridiana —contracte d’un únic servei de l’Àrea de Drets Socials, no pas de l’IMSS (Institut Municipal de Serveis Socials) —, només s’han rebut queixes d’un treballador. Exposa que els companys i companyes d’aquest treballador han fet arribar una carta en què desmenteixen algunes de les seves afirmacions, i el Govern ha parlat amb tots els agents implicats per comprovar si realment hi ha hagut incompliments o no. NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2215 Pel que fa als perfils professionals, indica que estan establerts en el plec tècnic de la contractació, on consten les categories i les hores de servei, i comenta que en el contracte que va iniciar l’1 de gener es va demanar una jornada contínua i un canvi de categoria professional perquè s’entenia que no s’ajustava al plec. Informa que s’ha resolt tant el canvi de categoria com el servei, i que en el plec s’inclou una relació annexada de les subrogacions del personal a realitzar en cas de canvi i s’hi estableixen les categories. L’adjudicatària, per la seva banda, en la formalització del contracte ha presentat el desglossament econòmic de com complir amb tots els plecs tècnics i tota la relació. Exposa que en la carta subscrita pels treballadors es deixa constància del compliment del plec i s’indica que l’acord sobre aquest punt està recollit en una acta d’una reunió del 24 de gener entre l’empresa i les delegades de personal, de la qual es va informar els treballadors en l’assemblea del 25 de gener. A la mateixa carta s’afirma que s’han complert els augments d’hores d’infermeria i dels serveis d’higiene. Comunica que s’ha rebut un informe que diu que s’han cobert les baixes sense cap sobrecàrrega i que s’han incorporat 38 persones suplents per cobrir les baixes i les vacants. Aclareix que, segons els mateixos treballadors, el servei de bugaderia sempre ha estat gratuït i quan l’assecadora no funcionava es permetia rentar i estendre dins les mateixes instal·lacions, i només hi ha dos usuaris que no volen utilitzar els serveis gratuïts del centre i mentre la maquinària s’havia espatllat van decidir portar-ho a rentar fora. Subratlla que el Govern continuarà treballant per vetllar pel compliment del plec tècnic, i insisteix a demanar rigor a l’hora de donar per certes totes les informacions, sobretot quan hi ha contradiccions clares entre unes i altres. Observa que el que s’ha de fer és comprovar què és cert i què no, no posar-se de part d’uns o d’altres. Exposa que del seguiment administratiu i tècnic amb els treballadors i les treballadores no es desprenen motius que justifiquin la petició que es feia inicialment, però, en cas de detectar qualsevol irregularitat, s’aplicarà el que estableix la regulació, com s’ha fet per exemple amb EURES, a qui recentment s’ha imposat una multa i un expedient sancionador per incompliment del seu plec. Per acabar, remarca que es vetllarà perquè no s’estafi la ciutadania amb diners públics i per garantir les condicions dels treballadors i les treballadores en una qüestió tan sensible, i subratlla que cal que tothom col·labori en la dignificació del conveni per poder anar més enllà del que estableix la llei. La Sra. Rovira diu a la regidora Ortiz que entén que la feina del Govern és garantir els drets laborals de les treballadores que presten serveis a l’Ajuntament, garantir que les intervencions siguin comunitàries i garantir la qualitat i les vides dignes tant de les persones que presten el servei com de les que el reben. Considera que un govern que diu que defensa els drets de les treballadores hauria de posicionar-se al costat d’aquestes, en lloc de qüestionar constantment el que diuen. Observa que les treballadores no tenen cap necessitat de mentir respecte a la seva situació laboral, i per això s’organitzen i lluiten, per exemple mitjançant la plataforma Municipalitzem, on persones de diferents col·lectius lluiten per unes condicions laborals dignes. La Sra. Ortiz respon que la feina del Govern és vetllar pels drets de les treballadores i els treballadors i per la qualitat del servei, sobretot mitjançant el compliment del plec de clàusules i la contractació. Considera que les regidores, tant si pertanyen al govern com si formen part de l’oposició, no han de donar més credibilitat a unes treballadores que a unes altres, sinó comprovar què és cert i què no, i posa de manifest que les treballadores que han desmentit les acusacions han denunciat que s’han sentit assetjades per una part dels treballadors. Aclareix que no qüestiona la lluita, però subratlla que l’Ajuntament no pot cometre la irresponsabilitat de dir quins són els bons sindicats i quins els dolents, o quines persones s’associen i fan una bona lluita i quines no. 2216 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 La Sra. Ortiz expressa el vot favorable de BC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Fandos expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Barceló expressa el vot favorable de Cs, la Sra. Benedí expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Esteller expressa l’abstenció del PP i la Sra. Rovira expressa el vot favorable de la CUP. S’aprova amb el redactat següent: La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: Que el Govern municipal continuï realitzant les avaluacions que es porten a terme habitualment en el compliment dels plecs de contractació per part de l’empresa Clece en el servei de l’equipament integral Meridiana incloent-hi, entre d’altres: la cobertura de les baixes, perfils professionals, relació de les categories laborals amb els sous corresponents, hores realitzades per les treballadores i serveis gratuïts d’higiene i de bugaderia. I, en cas que es detectin incompliments, que adopti les mesures necessàries previstes en el plec de condicions i en el si de la legislació per garantir la qualitat del servei i els drets de les treballadores. b) Proposicions amb contingut de declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal CiU: 9. Que el Govern municipal presenti les dades de la gestió de la Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència corresponents a la ciutat de Barcelona dels anys 2015 i 2016 i, a partir d’aquí, es presentin cada semestre. La Sra. Fandos formula el prec, i recorda que al març del 2016 el seu grup va demanar al Govern que presentés els informes trimestrals, i aquest va dir que l’informe es facilitaria a finals d’abril, però gairebé un any després no ha presentat res. La Sra. Ortiz accepta el prec i reconeix que el Govern es va comprometre a presentar els informes i no ho va fer. Demana disculpes a tots els grups per no haver presentat les dades del 2015 i del 2016, que el Govern va actualitzant, i assegura que farà arribar la informació demanada. La Sra. Fandos pregunta si es farà arribar a tots els grups aquesta setmana. La Sra. Ortiz ho confirma. La Sra. Fandos li dona les gràcies. Es dona per tractat. Del Grup Municipal Cs: 10. Que el Govern municipal amb coordinació amb l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD) i amb les diferents regidories es comprometi a garantir les eines necessàries per a l’accessibilitat de persones amb diversitat auditiva als diferents actes institucionals i activitats promogudes per l’Ajuntament de Barcelona (actes, obres de teatre, museus...). En aquest sentit, que es coordini amb BTV per tal que les retransmissions dels plenaris siguin accessibles mitjançant intèrpret de llengua de signes i subtitulació. La Sra. Barceló formula el prec, i indica que a Barcelona hi ha 7.172 persones amb diversitat auditiva, i a Catalunya, més de 29.000. Reconeix que aquestes persones disposen d’eines com ara els anells magnètics, la llengua de signes, la subtitulació, la transcripció de textos o les audioguies, cada cop més presents en els esdeveniments que es fan a l’Ajuntament (pregó de la NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2217 Festa de la Mercè, 25è aniversari dels Jocs Olímpics i Paralímpics, etc.), i dona les gràcies al Sr. Joaquin Vicente, a la Sra. Patricia Puig i a la Sra. Yolanda Anguita, de l’ICUB i de l’IMPD, per tota la informació facilitada respecte a la feina que es duu a terme perquè les persones amb diversitat auditiva puguin accedir als esdeveniments de la ciutat. La Sra. Ortiz manifesta l’acceptació del prec per part del Govern, que ja treballa per fer els actes més accessibles. Com a exemples d’aquestes actuacions, esmenta l’elaboració d’un protocol sobre com millorar l’accessibilitat comunicativa dels actes organitzats per l’Ajuntament, l’elaboració d’una guia sobre organització d’actes accessibles al carrer disponible per a les entitats, l’elaboració d’un protocol amb la quarta tinència perquè els actes de participació siguin accessibles, i la incorporació d’un protocol d’accessibilitat de Nacions Unides per fer una prova pilot a Barcelona, pionera en accessibilitat. D’altra banda, comenta que potser seria més interessant fer accessibles altres actes amb més audiència que els plenaris, però afirma que el Govern continuarà treballant en aquest àmbit, i agraeix que es posi en relleu aquesta tasca i la necessitat d’avançar. La Sra. Barceló agraeix la resposta de la Sra. Ortiz sobre una qüestió que preocupa tothom, i explicita que el prec vol que s’hi doni més impuls i que el recurs de l’intèrpret de llengua de signes no només hi sigui quan es demani sinó sempre, perquè els actes siguin accessibles. Coincideix que els plenaris no són el que té més seguiment, però entén que si algú amb diversitat auditiva els vol seguir, no ha de tenir cap obstacle. Es dona per tractat. 11 Que el Govern municipal es comprometi a garantir la seguretat i prevenir l’ocupació il·legal dels habitatges de què disposa l’Ajuntament de Barcelona destinats a reallotjar famílies afectades pel planejament de Can Batlló al c/ Constitució, 75, que és el primer bloc d’HPO de Can Batlló. La Sra. Barceló formula el prec, motivat per l’ocupació il·legal en el primer bloc d’HPO de Can Batlló de quatre dels cinc pisos que l’Ajuntament té destinats al reallotjament de famílies afectades pel planejament de Can Batlló, que van ser desallotjats gràcies a l’avís dels veïns del bloc. El Sr. Montaner comenta que els pisos que es van ocupar es van recuperar sense que calgués desallotjar ningú, i indica que l’Ajuntament treballa per conservar i ampliar el parc d’habitatge públic per garantir el dret a l’habitatge de la ciutadania, de manera que no es pot permetre que els habitatges siguin ocupats de manera no consentida, cosa que perjudica la ciutadania i el seu dret a l’habitatge. Explicita que la primera mesura és tenir el mínim d’habitatges públics buits i tenir-los buits el menor temps possible, cosa que implica que la rotació i els processos de rehabilitació i adjudicació siguin més ràpids. Indica, però, que de vegades els procediments legals allarguen aquests processos. Exposa que s’han activat moltes mesures de vigilància i seguretat per evitar les ocupacions no consentides, i que en els pocs casos en què es produeixen, s’aplica un protocol intern de l’Ajuntament que estableix com fer les desocupacions exprés d’aquests habitatges, un protocol en què es coordina la gerència del Patronat Municipal de l’Habitatge, la gerència del districte afectat, la Guàrdia Urbana i tots els serveis socials, i en què intervenen el Servei de Prevenció, Intervenció i Mediació en Habitatges Públics, el Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona i Serveis Socials. La Sra. Barceló agraeix les explicacions, però posa de manifest que en una reunió dels veïns —28 famílies, la majoria amb menors— amb el gerent del Districte, un coordinador de BAGURSA i un tècnic del barri, es va assegurar que 2218 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 s’estava garantint la seguretat tant al matí com a la nit, i es va suggerir als veïns que creessin un grup de WhatsApp per si tornava a produir-se el problema. Demana rigor i serietat, i que no es deleguin responsabilitats en els veïns ni se’ls generin problemes. Explica que, en aquests cas, els veïns es van adonar que hi havia una ocupació il·legal perquè un dia en tornar a casa es van trobar que no tenien llum. Subratlla que cal passar de les bones intencions a les solucions concretes i immediates, i evitar que quan una persona s’apropi a l’Administració per demanar ajuda, en surti encara amb més preocupacions. El Sr. Montaner manifesta el seu acord amb la Sra. Barceló. Reconeix que cal millorar, però insisteix que es treballa per intentar que no hi hagi aquestes ocupacions i, en cas que es produeixin, es resolguin al més aviat possible, recuperant el pis i atenent les persones que l’han ocupat, tot valorant-ne les necessitats socials i la vulnerabilitat, i comenta que en molts casos qui dona l’avís és un veí, que hauria d’avisar els serveis de vigilància que posa el Patronat. La Sra. Benedí pregunta al Sr. Montaner si el prec s’accepta. El Sr. Montaner confirma que sí s’accepta. Es dona per tractat. Del Grup Municipal ERC: 12. Que el Govern municipal impulsi la creació d’una aplicació específica que faciliti a la ciutadania l’accés en mobilitat a la informació relativa al conjunt d’equipaments culturals de la ciutat, des d’arxius i biblioteques fins a espais d’arts escèniques i de concerts, passant per museus i sales d’exposicions, centres cívics i ateneus, fàbriques de creació i sales de cinema. El Sr. Puigcorbé comença la intervenció recordant que fa uns dies el Sr. Collboni va valorar positivament la xifra de visitants de museus, centres patrimonials i d’exposició de Barcelona de titularitat municipal o consorciada durant el 2016 (7.627.397 persones), xifra que suposa una disminució de l’1% respecte al 2015. Tot seguit, posa de manifest la voluntat del Govern municipal d’incrementar aquest nombre de visitants, un objectiu compartit per tots els grups de l’oposició. Explicita el convenciment del seu grup que cal potenciar l’assistència de públic local i forà al conjunt d’equipaments culturals de Barcelona. Recorda que amb aquest objectiu, el Grup d’ERC va proposar en el darrer Plenari l’elaboració d’un pla de mobilitat cultural que millorés l’accessibilitat amb transport públic als equipaments culturals de la ciutat, una iniciativa que el Govern va refusar malgrat anar en la línia dels propòsits expressats pel Sr. Collboni. Subratlla que caldria disposar d’una eina que, de manera ràpida i eficaç, posés a l’abast tant de la ciutadania com de les persones que visitessin la ciutat les dades bàsiques (ubicació, horari, serveis, programació, accessibilitat, transport públic, etc.) de tots els centres que formen la densa i variada xarxa d’equipaments culturals de la ciutat, ja siguin de titularitat pública o privada. Assegura que aquesta eina afavoriria l’augment del nombre de visitants i d’usuaris d’aquests equipaments, alguns dels quals encara són força desconeguts per bona part de la ciutadania. Per acabar, formula el prec, i recorda que l’Ajuntament de Barcelona ja té experiències molt reeixides relacionades amb aquestes eines, com són les aplicacions de mòbil Barcino 3D o BCN Visual. Entén que l’aplicació Barcelona Museus actualitzada i ampliada amb els continguts suggerits podria servir com a punt de partida per al desenvolupament de l’aplicació proposada. El Sr. Collboni indica que els objectius pel que fa al nombre de visitants no han de ser únicament quantitatius sinó també qualitatius. Per exemple, cal augmentar NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2219 l’ús dels barcelonins i les barcelonines dels equipaments de la ciutat: els museus reben molts visitants estrangers, però no tants de locals. Diu al Sr. Puigcorbé que el contingut del prec, que s’accepta, ja s’està desenvolupant. Concreta que d’aquí a un o dos mesos serà realitat el mapa de centres culturals de Barcelona, que estarà al web de Barcelona Cultura, on l’usuari podrà fer tria de la tipologia d’equipaments que vol veure i aquests es mostraran sobre el mapa de la ciutat, i fent clic damunt d’aquests equipaments, es disposarà de tota la informació que té a veure amb programació, mobilitat, horaris, etc. Afegeix que serà un web responsiu. Per acabar, esmenta algunes de les moltes eines existents que faciliten informació sobre els equipaments culturals (el web de Barcelona Cultura, el web lameva.barcelona, l’aplicació Barcelona Museus o algunes de caràcter privat, que fan una feina molt important que complementa la que fa el sector privat, com ara Time Out, Le Cool Magazine o Visit Barcelona. El Sr. Puigcorbé agraeix l’acceptació del prec i que ja s’hi estigui treballant. El Sr. Collboni recorda al Sr. Puigcorbé que en el debat al Plenari que ha esmentat, la regidora, la Sra. Vidal, li va dir que la mobilitat té en compte sempre tots els equipaments que hi ha en un àmbit geogràfic, de manera que també se n’inclouen els culturals. Es dona per tractat. 13. Que el Govern municipal realitzi una prova pilot amb usuaris dels diferents districtes de la ciutat, on es complementi el finançament per part de l’Ajuntament de Barcelona de la provisió dels serveis de la gestió de la medicació, mitjançant els sistemes personalitzats de dosificació (SPD), a aquella població susceptible de rebre el servei per millorar els seus resultats en salut i per incrementar l’autonomia personal i benestar. La Sra. Benedí dona la benvinguda a les representants del Col·legi de Farmacèutics i Farmacèutiques abans de donar la paraula a la Sra. Capdevila. La Sra. Capdevila també dona la benvinguda a les representants del Col·legi de Farmacèutics, que des del 2008 ha estat demanant, tant al Consell de Benestar Social de Barcelona com a diferents consells de salut dels districtes, el projecte «Farmàcies comunitàries», que pretén millorar l’adherència terapèutica i garantir l’efectivitat i seguretat dels tractaments establerts mitjançant la utilització de dispositius de dosificació personalitzada, adreçat a persones amb dificultats en la gestió de la medicació. Explica que el programa es basa en la preparació setmanal de la medicació dels pacients segons la pauta establerta: el farmacèutic o farmacèutica concilia la medicació amb la resta de professionals, la revisa, i la condiciona en un dispositiu blíster segellat de fàcil utilització i degudament identificat de manera que la dispensació sigui segura i efectiva. Comenta que moltes farmàcies ofereixen aquest servei de manera altruista dins del programa Radars, com també amb entitats com Arrels o Creu Roja, però per les condicions de gratuïtat no es pot donar cobertura a tota la població vulnerable, ja que no se’n pot garantir la continuïtat. Per les raons exposades, el Grup d’ERC presenta aquest prec, que enuncia. La Sra. Ortiz saluda les persones representants del Col·legi de Farmacèutics, un actor essencial en el marc de l’acció comunitària, especialment en el programa Radars, i amb qui l’Àrea de Drets Socials treballa estretament. Comenta que en el conveni s’ha augmentat la seva capacitat d’intervenció, i que són una peça clau, d’acord amb l’especificitat dels perfils de vulnerabilitat existents. Exposa que hi ha hagut una línia de finançament i hi ha una mesura de govern per actuar en el marc de les desigualtats en salut, i s’ha signat un conveni amb el Banc Farmacèutic i amb Creu Roja per cofinançar els seus programes de copagament farmacèutic —el de Creu Roja s’adreça també a pacients crònics 2220 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 especialment vulnerables i inclou un seguiment personalitzat—, de manera que hi ha hagut un avenç en aquest àmbit. Comenta que el Col·legi de Farmacèutics va presentar el programa a què feia referència la Sra. Capdevila a la Direcció de Salut a l’octubre, i es va acordar que el Col·legi en facilitaria documentació sobre l’efectivitat per valorar adequadament el possible finançament del pilot. Observa que és un programa molt orientat a millorar les prestacions del sistema sanitari, i entén que convindria que els programes de medicalització es financessin en el marc del Consorci Sanitari, ja que la Conselleria de Salut hauria de garantir un bon consum. Per acabar, indica que el prec no es pot acceptar, però que el Govern espera rebre la documentació per valorar l’impacte del finançament de la prova pilot, i demana la coresponsabilitat de la Generalitat per endegar un nou programa, que actualment no se sap quin impacte econòmic tindria. La Sra. Capdevila lamenta que no s’accepti el prec, referent a un projecte que beneficiaria molts pacients amb pautes complexes i autonomia reduïda o pacients polimedicats amb problemes per organitzar la presa dels medicaments. Agraeix la feina altruista que duen a terme moltes farmàcies, però entén que aquestes no poden arribar a tota la població assumint un cost de 19,85 € per persona. La Sra. Ortiz respon que l’Ajuntament ja està aportant recursos econòmics al seguiment de la medicalització i és l’única administració que ho està fent, i insisteix que el projecte no es rebutja, però cal estudiar-ne l’impacte financer i demanar coresponsabilitat al Govern de la Generalitat i a la Conselleria de Salut. Es dona per tractat. Del Grup Municipal PP: 14. Que el Govern municipal mantingui obert el CEIP Mediterrània per tal de garantir l’oferta educativa als alumnes en les millors condicions. La Sra. Esteller formula el prec i subratlla que el CEIP Mediterrània va estar sis anys en barracons fins que es va inaugurar el nou edifici el curs 2013-2014, després d’un acord signat entre l’Ajuntament i la Generalitat que establia que l’Ajuntament en finançaria les obres. Exposa que l’edifici sempre ha tingut molts problemes, però que el problema principal és que a la junta escolar de l’institut Salvat celebrada, a finals de l’any passat, es va anunciar que el Consorci d’Educació tenia la intenció de proposar que el CEIP Mediterrània es traslladés a les instal·lacions de l’escola Alexandre Galí, trasllat que no aproven ni l’institut Salvat, ni el CEIP Mediterrània ni molts veïns. Demana que s’aclareixi si és cert que hi ha aquesta voluntat. La Sra. Ortiz cedeix la paraula al comissionat d’Educació. El Sr. Essomba indica que el Govern, que està a favor del manteniment i l’enfortiment de l’educació pública, accepta el prec. Tot seguit, demana a la Sra. Esteller que quan plantegi aspectes relacionats amb un centre públic, aporti proves documentals o informes oficials de la instància o l’autoritat competent, en aquest cas, el Consorci. Observa que treballar a partir de rumors o de declaracions no oficials no ajuda a gestionar bé el sistema i genera un malestar innecessari. Per acabar, assegura que la voluntat del Consorci d’Educació és mantenir i enfortir l’escola Mediterrània, i que no hi ha cap intenció de desplaçar els alumnes de l’escola Ítaca a cap altra escola de la ciutat, ni cap document o posicionament oficial del Consorci en aquest sentit. La Sra. Esteller explicita que la responsabilitat d’un grup polític és fer arribar al govern les inquietuds existents, independentment de si estan plasmades en un NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2221 document oficial o no. Observa que s’ha limitat a preguntar si la voluntat que s’havia manifestat en una junta escolar era certa, per poder donar resposta a una inquietud de diversos sectors, també veïnals, i celebra que el Sr. Essomba hagi afirmat que no hi ha voluntat de traslladar l’escola Mediterrània. D’altra banda, demana que es resolguin els problemes d’aquesta escola, probablement ocasionats per haver-la construït amb un pressupost de 4,1 milions quan s’hi havien pressupostat 4,6 milions. El Sr. Essomba respon que a banda de resoldre els problemes cal prevenir-los, i que considera una mala manera de fer política l’estratègia de la rumorologia o que es faci més cas del que diu un veí en una reunió que del que pugui dir un responsable oficial o un document d’una institució. Afirma que sempre està disponible per respondre, però subratlla que la millor manera de treballar és que si a algú li arriba una informació, aquest parli amb el responsable de l’Ajuntament que correspongui perquè aquest pugui aclarir si la informació és certa o no. Comenta que així s’evitarien preguntes i precs innecessaris a la Comissió. La Sra. Benedí explicita que el prec s’accepta. Es dona per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal CiU: 15. Quines són les actuacions que s’estan duent a terme per declarar bé cultural d’interès local la capella del Sant Crist dels Segadors del districte de Sant Andreu? El Sr. Ciurana formula la pregunta, i exposa que a l’octubre es va aprovar una proposició al Districte de Sant Andreu en què s’instava l’Ajuntament de Barcelona a declarar la capella del Sant Crist dels Segadors bé cultural d’interès local. La Sra. Andrés agraeix la pregunta i respon que al pressupost del 2017 del Districte de Sant Andreu hi ha una dotació per a l’estudi previ a la declaració de bé patrimonial i protegit; un cop fet l’estudi, es procedirà a la catalogació de la capella si la direcció corresponent ho troba adient d’acord amb els estudis. El Sr. Ciurana manifesta sorpresa pel fet que després de quatre mesos l’únic que hi hagi sigui una partida pressupostària. Subratlla que la declaració de bé cultural d’interès local només depèn de l’Ajuntament de Barcelona, i comenta que ahir al vespre el conseller tècnic de Sant Andreu demanava al Grup de CiU que li fes arribar la proposició, perquè ni la tenia ni sabia que existia. Assenyala que la capella del Sant Crist dels Segadors —el lloc on el 22 de maig de 1640 va haver-hi la trobada dels segadors que va originar la Revolta dels Segadors, la Guerra dels Segadors, etc.— està molt deteriorada i si l’Ajuntament donés compliment a l’acord de declarar-la bé cultural d’interès local podria exigir que s’arreglés. Considera que la declaració no requereix cap estudi ni cap partida pressupostària, sinó, simplement, voluntat. La Sra. Andrés assegura que el Govern té la voluntat de declarar la capella bé cultural d’interès local, a diferència del Sr. Ciurana, que podria haver fet aquesta declaració quan era tinent d’alcalde de Cultura. Insisteix que hi ha tant la voluntat política com els diners per als estudis previs que permetran assolir un objectiu que és compartit. Es dona per tractada. Del Grup Municipal PP: 2222 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 16. Quin és el posicionament del Govern municipal respecte al tancament i les conclusions de la Comissió no Permanent d’Estudi de la Candidatura Olímpica dels Jocs d’Hivern? La Sra. Esteller formula la pregunta, i recorda que el seu grup sempre ha considerat que amb els treballs que va fer l’oficina tècnica, que va funcionar durant molts anys i que va tenir un cost per a la ciutat de 2 milions d’euros, hi havia suficient informació tècnica perquè el Govern prengués una decisió, però CiU, ERC i el PSC van proposar la creació d’una comissió. Exposa que aquesta comissió ha tingut set reunions de treball i, després del tancament, es va convocar una reunió l’11 de gener per exposar-ne les conclusions i decidir la manera de procedir, però la reunió es va anul·lar. D’altra banda, assenyala que el pla de treball de la proposta deia que el mes de febrer se’n presentarien les conclusions. La Sra. Ortiz cedeix la paraula el Sr. Escudé. El Sr. Escudé diu a la Sra. Esteller que és una llàstima que no hagi participat en les comissions, que han estat molt interessants i han servit per matisar coses i per resoldre molts dubtes: totes les aportacions de les persones convidades han facilitat molt la feina dels grups municipals que hi han volgut participar. Assenyala, però, que el Grup del PP encara pot treballar amb la resta de grups. La voluntat del Govern és dur a terme una feina rigorosa i seriosa a partir del que s’ha fet a les comissions i emetre un posicionament conjunt de tots els grups. La Sra. Esteller insisteix a demanar les conclusions de la Comissió —que el seu grup no coneix perquè no es va celebrar la reunió de l’11 de gener—, i subratlla que el PP va col·laborar molt amb l’oficina tècnica, i que hi ha disponible un informe tècnic que s’ha anat elaborant des del 2010 i unes conclusions extraordinàries. Afirma que l’únic que podia aportar la Comissió era l’opinió dels alcaldes Trias, Colau i Hereu. Concreta que vol saber si els treballs que s’han fet durant tot aquest temps aconsellen que es presenti la candidatura olímpica o no, i remarca que la feina tècnica ja estava feta i a punt de presentar-se per prendre una decisió política, però es va crear la Comissió per cobrir un anunci de l’alcaldessa Colau i del Sr. Pisarello que la presentació de la candidatura es descartava definitivament. El Sr. Escudé torna a convidar la Sra. Esteller a unir-se als grups que ja hi treballen per emetre unes conclusions conjuntes que estiguin a l’altura de l’esdeveniment i de la ciutat, i observa que amb els anys hi ha criteris que es modifiquen, i cal treballar amb la informació actualitzada. Es dona per tractada. Del Grup Municipal CUP: 17. Quina és la planificació d’actuacions, de terminis i de pressupost tant del Comissionat d’Educació com del Consorci d’Educació de Barcelona per solucionar els problemes de manteniment, defectes constructius i dubtosa salubritat de l’actual espai així com per a la manca d’espai per les dues línies de l’escola Ítaca de les Corts? Es dona per tractada. (Punt tractat conjuntament amb el punt 5.) 18. Quins criteris s’han utilitzat per donar aquestes subvencions destinades a «inversions per a la realització d’estudis d’impacte acústic, la instal·lació de limitadors-enregistradors de nivells sonors, obres de rehabilitació i la dotació d’equipament tècnic dels establiments de música en viu oberts al públic de la ciutat de Barcelona, per a l’any 2016», tenint en compte que grans sales de concert ja insonoritzades han rebut gran part dels diners destinats per a aquesta subvenció? NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2223 La Sra. Rovira exposa que el 31 de desembre es van resoldre les subvencions que s’havien atorgat a sales que volguessin limitar els nivells sonors i que volguessin fer obres de rehabilitació per poder oferir música en viu —vuit mesos abans s’havia anunciat que les petites sales de Barcelona i els bars podrien tornar a tenir vida gràcies al fet que es vetllaria perquè tinguessin disponibles les eines per oferir música en directe— i, sorprenentment, el gran gruix dels diners concedits s’han atorgat a grans sales de concerts com ara l’Apolo o Razzmatazz, ja insonoritzades i rehabilitades, que s’entén que ja disposen del pressupost per fer les obres que necessitin, ja que són espais privats que apleguen moltíssimes persones cada setmana. Vol saber quins criteris s’han seguit per atorgar les subvencions i quina valoració política fa el govern del fet que s’anunciï la promoció de petites sales i els espais musicals als bars i després es concedeixin aquestes grans subvencions. Per acabar, posa de manifest que el seu grup no ha rebut la informació tot i haver-la demanat mitjançant els mecanismes adients. El Sr. Collboni aclareix que enlloc no s’afirmava que la subvenció fos només per a sales petites ni que les sales ja insonoritzades no poguessin demanar-la, i explicita que l’objecte de la convocatòria és la concessió de subvencions per a inversions per a la realització d’estudis d’impacte acústic, la instal·lació de limitadors, obres de rehabilitació i dotació d’equipament tècnic. Explica, però, que el Govern, amb la voluntat d’ajudar les sales més petites i evitar que les sales grans exhaurissin el pressupost disponible, va establir un límit de 50.000 euros per subvenció. A continuació, informa que de les dinou sol·licituds rebudes, se’n van valorar divuit i se’n va descartar una, que no complia els requisits; les subvencions han oscil·lat entre els 1.200 i escaig euros de dues sales i els 50.000 que han rebut quatre sales, i en els casos restants, la subvenció concedida ha estat la màxima possible, un cop descartades les despeses no subvencionables, de manera que cap de les sales no s’ha vist perjudicada per les subvencions concedides a les altres, i l’import total concedit ha estat de 368.000 euros, de manera que no s’ha exhaurit el crèdit disponible (400.000). La Sra. Rovira insisteix que voldria saber quina valoració política fa el Govern del fet que la destinació de les subvencions contradigui les declaracions que anunciaven que la música havia arribat a les sales petites. Posa de manifest que l’objectiu no s’ha complert, ja que el 70% de les subvencions ha anat a parar a sales grans, i pregunta quines polítiques es desenvoluparan perquè la música realment arribi a les sales petites i als espais amb menys infraestructures. El Sr. Collboni subratlla que la voluntat del Govern és arribar al màxim nombre possible de sales, i insisteix que s’ha establert un límit per subvenció per evitar que les sales grans copin les propostes. Observa que en una primera convocatòria és normal que la informació no arribi a tothom, i afirma que en la propera se n’intentarà millorar la difusió. Per acabar, remarca que amb aquestes subvencions, Barcelona aposta clarament per la música en viu, i es continuarà fent, tot corregint les mancances de les mesures implementades. Es dona per tractada. e) Seguiment proposicions / declaracions de grup Del Grup Municipal Cs: 19. Que s’informi de l’estat d’execució de la proposta aprovada a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports del dia 16 de febrer de 2016 amb el següent contingut: La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda la creació de programes municipals específics d’ajuda a les dones que decideixen ser mares i no disposen dels recursos materials, psicològics i socials necessaris. Aquests 2224 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 programes, a més d’atorgar recursos materials, han de tenir com a objectiu donar suport, assistència i acompanyament a les dones des de l’inici del seu embaràs promovent la coresponsabilitat en l’àmbit familiar. La Sra. Barceló enuncia la proposició de la qual es demana seguiment. La Sra. Pérez esmenta algunes accions que s’estan duent a terme tant en l’àmbit específic de la proposició com en el suport general a persones en exclusió i en risc de pobresa, amb una mirada de gènere que s’intenta incorporar en totes les polítiques, algunes de les quals ja es van exposar en el debat de la proposició aprovada al febrer, arran de la qual es va demanar un informe que recollia les accions i el marc estatal, que té tota una línia de polítiques actives de suport a la dona embarassada: increment a l’ASSIR de programes de planificació familiar; increment del suport psicològic i la vinculació amb Serveis Socials; ampliació del programa «Canviem-ho», referent a coresponsabilitat; creació d’un programa específic sobre el paper dels pares des de l’embaràs; noves actuacions en l’estratègia contra la feminització de la pobresa, com ara la implementació de mesures per garantir l’accés a complements i prestacions bàsiques (bolquers, tractaments farmacològics crònics, etc.); reforç de l’atenció psicològica amb perspectiva de gènere de dones cuidadores; dotació d’un suport econòmic d’inclusió per a les llars i persones amb dificultats per cobrir necessitats bàsiques relacionades; inclusió de la perspectiva de gènere en casos d’embaràs quan hi ha dificultats; realització d’activitats formatives i de sensibilització, d’alimentació saludable i sobre el paper que poden tenir mares i pares amb dificultats; accions per garantir l’accés prioritari a l’atenció sanitària en col·lectius de dones especialment vulnerables posant èmfasi, entre altres grups, en les dones embarassades; garantia d’accés universal a una dieta equilibrada mitjançant mesures com la targeta Barcelona Solidària, i mesures tangencials com la garantia de disponibilitat energètica i l’accés a instal·lacions adequades per cuinar en condicions de salubritat i seguretat. La Sra. Barceló agraeix que el Govern hagi treballat en relació amb la proposició, malgrat no haver-hi votat favorablement, i subratlla la importància de garantir que les dones que tiren endavant un embaràs disposin dels recursos materials i psicològics necessaris. Així mateix, agraeix la feina que duen a terme les entitats socials que treballen de manera altruista i voluntària per cobrir a vegades mancances de les administracions públiques. Pregunta si és possible rebre l’informe per veure amb més concreció el pressupost i les activitats que s’han incrementat per mantenir l’ajuda familiar, i assenyala, pel que fa a conciliació laboral i familiar, que les empreses han de presentar les clàusules socials i els informes deu dies després de l’adjudicació del contracte, quan haurien de tenir l’obligació de fer-ho abans. Es dona per tractada. Del Grup Municipal ERC: 20. Que s’informi de l’estat d’execució del prec atès a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports en data 20 d’octubre de 2016 amb el següent contingut: Que el Govern municipal encarregui, en el termini de 3 mesos, un pla director estratègic de la totalitat del traçat del Rec Comtal, que inclogui la seva catalogació, difusió i senyalització, l’estudi de l’àmbit i renaturalització dels seus entorns, del planejament afectat, una memòria social, la seva posada en valor i les possibles actuacions a realitzar, siguin de restitució o recuperació, tant a nivell general com en trams concrets, sempre sota la supervisió del Servei d’Arqueologia de l’Ajuntament. Tot amb la voluntat de poder recuperar l’antiga sèquia comtal com a element vertebrador de la història urbana, paisatgística i socioeconòmica de la nostra ciutat. NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2225 El Sr. Puigcorbé assenyala que l’objectiu del prec del qual es demana seguiment —que va ser acceptat el 20 d’octubre, de manera que ja ha passat el termini de tres mesos— és recuperar l’antiga sèquia comtal com un dels elements vertebradors i socioeconòmics de la ciutat, ja que el Rec Comtal, a més de ser història, és una oportunitat de futur per a la Zona Nord. Demana que s’exposi la situació del pla director acordat o, si no s’ha encarregat, que se n’expliqui el motiu. El Sr. Collboni respon que actualment el Servei d’Arqueologia de la Direcció de Memòria, Història i Patrimoni està redactant el plec de condicions tècniques que ha de permetre la contractació dels serveis tècnics per a la redacció del pla director del Rec Comtal, una contractació que té per objecte establir els requisits, concretar treballs i definir les obligacions que correspondran a l’equip contractat per tal de dur a terme els serveis d’assistència tècnica en la redacció del pla director del Rec Comtal. El conjunt del document acabarà definint diverses actuacions i fases possibles. L’abast genèric dels serveis que ha de prestar l’equip tècnic objecte d’aquest contracte és la definició del pla director i la coordinació dels diversos documents necessaris perquè posteriorment els resultats obtinguts puguin ser validats per la comissió del Govern municipal corresponent. A continuació, enumera els serveis que ha de prestar l’equip tècnic: definició i gestió de la documentació en la redacció del pla director (definició de les diferents fases de la redacció del pla director per garantir l’adequació als criteris urbanístics, mediambientals, històrics, patrimonials, senyalístics i econòmics que permetin el bon desenvolupament de les fases del pla) i concreció de les fases d’actuació a programar (proposta de les fases que posteriorment es desenvoluparan, composició de l’equip i calendari del procés de licitació del concurs i dels treballs), i anuncia el calendari: tramitació del concurs d’adjudicació, principis de març del 2017; adjudicació del contracte, primera quinzena d’abril; inici efectiu dels treballs, principis de maig; període d’execució, sis mesos; valoració per part de la comissió tècnica municipal, novembre del 2017; presentació del pla director del Rec Comtal, desembre del 2017. El Sr. Puigcorbé agraeix la resposta i demana, després del retard en l’encàrrec, celeritat en la redacció d’una eina indispensable per establir els criteris per a la preservació i recuperació del Rec Comtal, així com que es treballi amb informació veraç i contrastada i protocols d’actuació clars per evitar problemes. Es dona per tractada. Del Grup Municipal CUP: 21. En quin estat d’execució es troben els acords presos a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports de març de 2016 amb el contingut següent: La Comissió de Drets Socials Cultura i Esports acorda instar el Govern a: - Incloure la perspectiva de gènere en el si de l’Institut Municipal de Cultura de Barcelona per tal que les diferents polítiques que es duguin a terme tinguin en compte la necessitat de combatre la invisibilització i la situació específica de les dones en l’àmbit cultural i persones LGTBI. - Treballar per la recuperació de la memòria de les dones lluitadores i invisibilitzades de la ciutat de Barcelona i que aquesta es faci visible en els diferents carrers de la ciutat com a mesura per treballar per la visibilització de les dones de Barcelona. -Treballar per combatre el model cultural vigent, que alimenta un model patriarcal i unes relacions de desigualtat, mitjançant les diferents eines que té l’Ajuntament en l’àmbit de la promoció i difusió cultural, apostant també econòmicament per producció cultural feminista i LGTBI. - Formar les persones responsables de l’ajuntament en perspectiva de gènere aplicada a la cultura i que les noves contractacions de persones i empreses tinguin com a criteri o clàusula de selecció, coneixements i competències per treballar en l’àmbit cultural també des d’una perspectiva de gènere. 2226 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 La Sra. Rovira enuncia la proposició de la qual es demana seguiment i explicita que va ser aprovada el març del 2016. El Sr. Collboni comença la intervenció admetent que encara queda molta feina per fer pel que fa a la visibilització de les qüestions de gènere en la cultura, però assegura que tot allò que pot fer directament l’Ajuntament o l’Institut de Cultura s’està fent. Concreta que el Departament de Transversalitat de Gènere, en col·laboració amb l’Institut de Cultura, ha tret un concurs de contracte menor obert amb l’objectiu d’analitzar i estudiar la programació cultural de l’Ajuntament de Barcelona des d’una perspectiva de gènere, un estudi que proporcionarà un coneixement acurat de la realitat que permeti desplegar les actuacions de correcció i millora de les desigualtats de gènere en la política cultural de la ciutat adients. Indica que l’estudi analitzarà la participació, l’accés i la contribució de la vida cultural de les dones i els homes en els diferents àmbits de programació (centres cívics, biblioteques, fàbriques de creació, museus, etc.) els anys 2015 i 2016, i se n’extrauran dades estadístiques quantitatives i qualitatives. La Sra. Rovira lamenta que, després de dos anys, encara s’estigui en la fase de diagnosi. Es dona per tractada. VI) Mocions VII) Declaracions institucionals DI1. La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: 1. Adquirir un compromís públic real amb les necessitats i els drets de la infància i l’adolescència, i en particular de les nenes i els nens que es troben en situacions de violència en el nucli familiar, hagi estat o no denunciada aquesta violència. 2. Garantir una formació als/les professionals dels equips d’infància i de violència masclista (CSS, SAH, SARA, PIAD) i els serveis d’infància (EAIA) de l’Ajuntament sobre aquests casos integrant tant la perspectiva de gènere com la de la infància i l’adolescència, i treballar per una major coordinació dels mateixos actors. 3. Traslladar al Circuit Barcelona contra la violència masclista el compromís municipal i així sumar esforços amb la resta d’institucions per tal d’impulsar estratègies de formació a professionals que en formen part. 4. Instar la Generalitat a promocionar equips o serveis de valoració de la situació dels infants i l’escolta activa de la veu d’aquests infants i adolescents, com ara els equips d’assessorament tècnic civil en l’àmbit de família (EATAF), dotant-los del personal necessari i de la formació en perspectiva de gènere i en violència masclista imprescindible per a la valoració d’aquests casos. 5. Establir un diàleg amb diferents col·legis professionals (psicologia, advocacia, medicina, treball social, etc.) per garantir que la SAP no s’utilitza com a referència vàlida ni en formacions ni en les pràctiques professionals, així com promoure la inclusió de la perspectiva de gènere en la formació al voltant de conceptes com el d’interferències parentals. 6. Impulsar que als centres escolars i d’altres serveis d’infància i adolescència es proporcionin espais d’escolta activa amb els infants i adolescents que viuen aquestes situacions, i es disposi d’un circuit clar per informar els serveis corresponents quan calgui. La Sra. Pérez llegeix la declaració. La Sra. Ortiz expressa el vot favorable de BC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Fandos expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Barceló expressa el vot favorable de Cs, la Sra. Benedí expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP i la Sra. Rovira expressa el vot favorable de la CUP. S’aprova. NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2227 DI2. La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports mostra el seu ferm rebuig cap a la mutilació genital femenina i declara el seu compromís a contribuir a eliminar la mutilació genital femenina i a donar el màxim suport a qui la pateix. Tanmateix, considera necessari intensificar la col·laboració amb la societat civil i les associacions especialitzades per promoure la consciència social necessària per identificar els riscos que implica, impulsar accions per prevenir la seva pràctica, per garantir la recuperació i protecció de les dones i nenes que han patit o estan en risc de patir mutilació genital, i per facilitar la formació a professionals sociosanitaris, treballadors i treballadores de l’àmbit jurídic, policial i educatiu. La Sra. Esteller llegeix la declaració. La Sra. Ortiz expressa el vot favorable de BC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Fandos expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Barceló expressa el vot favorable de Cs, la Sra. Benedí expressa el vot favorable d’ERC i la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP. S’aprova. No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 13.26 h. 2228 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 Comissió d'Economia i Hisenda Acta de la sessió de 14 de febrer de 2017, aprovada el 21 de març de 2017 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 14 de febrer de 2017, s'hi reuneix la Comissió d'Economia i Hisenda, sota la presidència de la Ima. Sra. Carina Mejías Sánchez. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Agustí Colom Cabau, Gerardo Pisarello Prados, Gala Pin Ferrando, Laura Pérez Castaño, Sònia Recasens Alsina, Jaume Ciurana i Llevadot, Raimond Blasi i Navarro, Francisco Sierra López, Alfred Bosch i Pascual, Trini Capdevila i Burniol, Montserrat Ballarín Espuña, Xavier Mulleras Vinzia i Josep Garganté i Closa, assistits per l'assessora jurídica, Sra. Míriam Cabruja i Escobedo, que actua per delegació del secretari general i que certifica. També hi són presents els Ims. Srs.: Jaume Collboni Cuadrado i Josep Maria Montaner Martorell; la Sra i els Srs.: Jordi Via Llop, comissionat d’Economia Cooperativa, Social i Solidària i Consum; Jordi Torrades i Aladren, gerent de l’Institut de Mercats de Barcelona; Jordi Ayala Roqueta, gerent de Presidència i Economia; Àngels Mira Cortadellas, gerent del Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona, Fernando Pindado Sánchez, comissionat de Participació i Antonio Muñoz Juncosa, Interventor General Excusa la seva absència la Ima. Sra. Maite Fandos Payà. S'obre la sessió a les 16.36 h. El Sr. Mulleras planteja una qüestió d’ordre. Recorda que a l’inici de la sessió anterior de la Comissió d’Economia i Hisenda va demanar un informe per escrit a Secretaria sobre la no-inclusió d’una proposició del Partit Popular en l’ordre del dia d’aquella sessió quan, en canvi, sí que s’hi va incloure un punt sobre el Pla de xoc d’habitatges d’ús turístic. Vol deixar constància que encara no els han lliurat aquest informe. La Secretària comenta que les indicacions del secretari general van ser que aquesta qüestió s’havia de de tractar a la Junta de Portaveus. La Presidenta sol·licita que consti en acta que aquest informe no ha estat lliurat i demana que sigui lliurat el més aviat possible. Aprovació de l'acta de la sessió anterior S'aprova. II) Part Informativa a) Despatx d'ofici En compliment del Decret d’Alcaldia, de 13 de juny de 2015, es comuniquen les resolucions següents: 1. Districte de l'Eixample Del Primer Tinent d'Alcaldia, d'1 de febrer de 2017, que adjudica a Josel, SLU el contracte relatiu al lloguer del carrer València, núm. 307, planta 1a, porta 3a, ubicació Departament de Comunicació, per als exercicis 2017-2021, i per un import de 218.485,44 euros. NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2229 2. Districte de l'Eixample Del Primer Tinent d'Alcaldia, d'1 de febrer de 2017, que adjudica a Josel, SLU el contracte relatiu al lloguer del carrer València, núm. 307, planta 3a, porta 1a i 4a, ubicació Direcció de Serveis a les Persones i al Territori, per als exercicis 2017- 2021, i per un import de 470.532,96 euros. b) Mesures de govern A la Comissió: La Presidenta proposa que els punts 3 i 17 de l’ordre del dia, que tracten sobre la mateixa qüestió, es tractin conjuntament, proposta que no rep cap objecció. 1. Sobre preservació i millora del Mercat Municipal de La Boqueria. La Sra. Ballarín exposa que, tal com deien la regidora Pin i ella mateixa en un article publicat aquest mateix dia, el mercat de la Boqueria és el mercat dels sentits. Assenyala que la Boqueria és patrimoni de Barcelona, història viva de la ciutat i hi ha emocions intenses lligades als records dels ciutadans, i destaca que també és el mercat municipal més gran de la ciutat. Tot seguit, indica l’ajuntament és conscient que la preservació i millora d’aquest mercat és una operació complexa però considera que val la pena de posar-hi tots els esforços necessaris i exercir la seva responsabilitat per garantir que el mercat mantingui la seva essència tradicional, alhora que s’adapta als nous hàbits de compra i als nous visitants. Presenta, doncs, aquesta mesura de govern, la qual conté vint-i-nou accions concretes, moltes d’elles de promoció, d’altres de millora física de l’espai, per a les quals el PIM destina 3,5 milions d’euros, i d’altres accions que tenen a veure amb la regulació de determinades conductes que tenen lloc dins del mercat. Assenyala que algunes d’aquestes accions són aplicables de manera immediata mentre que d’altres han de menester una modificació normativa, que el govern es compromet a presentar en el termini de sis mesos. El govern entén que hi ha d’haver una normativa especial per al mercat de la Boqueria, com ja passa amb el mercat dels Encants, perquè la Boqueria és un mercat especial, situat en un lloc especial i amb una problemàtica molt diferent de la de la resta de mercats municipals. A continuació, comenta que aquestes vint-i-nou accions han estat fruit del debat amb l’Associació de Paradistes, amb qui s’han mantingut dues reunions. Els paradistes han respost a un qüestionari per tal que, de manera anònima, expliquessin les seves idees. També s’han mantingut converses amb el Consell de Districte de Ciutat Vella perquè aquest mercat és al cor de la Rambla. D’altra banda, s’ha iniciat un debat amb els grups municipals de l’oposició perquè la Boqueria és de tots, ha de continuar essent-ho i, per aprovar un nou reglament, s’ha de comptar amb els suports necessaris en el Consell Municipal. El govern aspira que la majoria per aprovar la modificació de l’ordenança sigui tan àmplia com sigui possible. El Sr. Blasi saluda els membres de la Junta de Venedors i Venedores del mercat de la Boqueria, que no han pogut assistir a la sessió de la comissió perquè estan reunits per valorar aquesta mesura de govern, que, igual que els grups municipals, van conèixer la setmana anterior. Seguidament, es mostra d’acord que la Boqueria és un mercat especial, amb marca pròpia, amb rellevància internacional, que pot competir perfectament amb l’Institut Municipal de Mercats, i el qual creu que no s’ha tractat degudament. En aquest sentit, afirma que el govern municipal de Barcelona en Comú i del Partit dels Socialistes intenta estroncar el model de mercats municipals, que era un model compartit per la majoria de grups municipals i per la ciutat de Barcelona, la qual valora de forma satisfactòria els mercats de la ciutat. Creu, doncs, que s’ha d’entomar la preservació i la millora del mercat. D’altra banda, apunta que el turisme genera problemes que afecten aquest mercat, però a la vegada també genera beneficis per a la marca de la Boqueria. 2230 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 Així, indica que el govern anterior ja va començar a executar algunes mesures i, després d’un parèntesi de quasi dos anys, el govern actual presenta aquesta mesura. A més a més, recorda que el seu grup va instar el govern municipal perquè mercats com el de la Boqueria o el de Sant Antoni tinguessin plans propis per abordar el fenomen del turisme. Opina, doncs, que en la mesura que presenta el govern no hi ha cap innovació. Quant a la inversió de 3,5 milions d’euros a què ha fet referència la Sra. Ballarín, comenta que aquests recursos es destinaran a reformes i remodelacions necessàries, com ara la compra d’espais per esponjar el recinte actual, i admet que el govern n’ha parlat amb la Junta de Venedors i Venedores. Finalment, critica que el govern no hagi teixit complicitats amb els grups municipals ni amb els agents afectats, especialment amb els venedors del mercat de la Boqueria. La Sra. Mejías intervé com a portaveu del Grup de Ciutadans. Exposa que el dia anterior va aparèixer un article de les Sres. Ballarín i Pin en un mitjà de comunicació i critica l’hàbit del govern de publicar notícies a la premsa abans de tractar els temes en les comissions. En aquest cas, el seu grup considera que hi ha aspectes positius i altres de negatius. En primer lloc, coincideix que el mercat de la Boqueria necessita una actualització dels espais per respondre a les necessitats i a les noves exigències que es produeixen com a conseqüència de la presència massiva de visitants en una part del mercat, mentre que altres parts no són tan freqüentades. També reconeix que la Boqueria és un mercat emblemàtic i, com a icona turística, és un pol d’atracció molt important a la ciutat. Per tant, els usos i les funcions d’aquest mercat han variat durant els darrers anys, raó per la qual s’han d’actualitzar, com també s’ha de fer amb les infraestructures i l’organització. En aquest sentit, considera que la mesura de govern és oportuna i, si el govern realment vol fer aquesta remodelació de forma conjunta, de manera que també signifiqui una millora per als comerciants, donen la benvinguda a la mesura. Tanmateix, destaca que aquesta actuació s’emmarca en un pla d’ordenació de la Rambla del qual no tenen notícia. Demana, doncs, que el govern informi de com pensa encabir la reforma del mercat en el pla d’ordenació de la Rambla. A més a més, assenyala que el govern ha anunciat que vol modificar el pla d’usos, el qual defineix els porxos com una àrea de tractament específic, que permet l’activitat de restauració, activitat que el govern municipal impedeix. També vol saber com pensa el govern reordenar l’oferta, perquè remarca que els productes més venuts són els de consum immediat, activitat que el govern vol restringir per tal de garantir la presència d’altres productes que actualment no tenen tanta sortida. Pel que fa al consens esmentat per la Sra. Ballarín, pregunta com és que en el qüestionari només hagin participat 54 paradistes dels 225 que hi ha al mercat de la Boqueria. En definitiva, reitera que aquesta mesura de govern té aspectes positius i aspectes negatius. En tot cas, espera que el govern sigui capaç de garantir el diàleg i el consens sobre un element tan important i tan atractiu per a la ciutat de Barcelona com és el mercat de la Boqueria. La Sra. Capdevila celebra la presentació d’aquesta mesura de govern, que proposa aturar el canvi de l’oferta comercial del mercat de la Boqueria, canvi que s’ha produït en bona part a causa del procés de massificació turística, i que es vulgui recuperar l’essència com a mercat municipal i espai de referència per als veïns i veïnes dels barris Gòtic i del Raval. Pel que fa a la diagnosi, el Grup d'Esquerra Republicana comparteix que cal fer actuacions per tal de frenar el deteriorament d’aquest mercat i per millorar-ne la qualitat dels espais. També coincideixen que cal impulsar un marc normatiu propi per a aquest mercat. Tot i això, indica que hi ha una sèrie d’aspectes que els fan dubtar de la manera com s’ha gestat aquesta iniciativa i de l’eficàcia d’algunes de les mesures proposades. En primer lloc, lamenta que no s’hagi treballat amb els diferents grups municipals i del districte de Ciutat Vella. Així, no sap a què es referia la Sra. NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2231 Ballarín quan ha parlat de debat amb els grups polítics perquè, com ja és habitual, es van assabentar d’aquesta mesura dues hores abans de ser presentada a la premsa. Posa en dubte, doncs, la voluntat del govern de cercar el màxim consens polític i social. En segon lloc, creu que el treball amb els paradistes del mercat és positiu, però troben que haver exclòs d’aquest procés de participació els veïns i les veïnes dels barris Gòtic i del Raval ha estat un error. Per tant, si l’objectiu d’aquesta mesura és recuperar l’essència de la Boqueria i tornar a fidelitzar una clientela que durant els darrers anys ha deixat d’anar-hi, el seu grup no entén per què no s’han creat espais de diàleg i participació per recollir les propostes d’aquests veïns. En tercer lloc, opina que el procés participatiu ha estat força dirigista, en el sentit que s’han plantejat les mesures a priori, com per exemple el percentatge de producte tradicional i elaborat que han de tenir les parades, proposta que els comerciants simplement han pogut puntuar. En quart lloc, li sorprèn que el percentatge de parades amb productes elaborats només sigui el 20 %, perquè creu que aquest és un fenomen força més estès en aquest mercat i que no es limita a les parades de l’entrada principal. També creu que s’hauria de plantejar com es pot reduir progressivament la concentració elevada de bars a l’interior del mercat. En aquest sentit, subratlla que a Barcelona no hi ha cap mercat que tingui tants bars com la Boqueria. El seu grup entén que aquesta és la clau per ajudar a esponjar l’interior del recinte. D’altra banda, destaca que el seu grup ha treballat per la reordenació dels porxos del mercat en el Consell de Districte per fer una proposta relativa a l’ocupació d’aquest espai, proposta que ja compta amb el consens de comerciants i veïns. A més a més, pel que fa a la retirada de les antigues parades dels ocellaires de la Rambla, opina que és una mesura encertada perquè considera que la decisió del govern de mantenir aquests espais va ser un error. El Sr. Mulleras exposa que el mercat de la Boqueria té problemes, que aquests problemes s’han agreujat durant el mandat de l’alcaldessa Colau i assegura que aquesta mesura de govern no resol els problemes de la Boqueria. Entén que hi ha dos grans problemes que el govern municipal ni afronta ni resol. En primer lloc, la massificació produïda per l’excés de turistes, que genera saturació i que impedeix el desenvolupament normal de l’activitat del mercat, alhora que n’allunya els veïns. En segon lloc, la retallada de les terrasses dels porxos del mercat. Per tant, augura que el mercat de la Boqueria continuarà essent una assignatura pendent per a l’ajuntament. Tot seguit, lamenta que el govern municipal perdi una oportunitat única per afrontar aquests problemes i per solucionar-los amb aquesta mesura de govern, la qual a més a més genera un problema nou perquè s’obre la porta a la desaparició dels quioscos de la Rambla a causa de la reconversió dels ocellaires. D’altra banda, insisteix que aquesta mesura es pren sense consens polític al districte i a l’Ajuntament de Barcelona, i sense una participació real, perquè el govern no l’ha debatut amb els diferents grups polítics. Recorda que el govern els va convocar dues hores abans de fer la roda de premsa per explicar-los una mesura que ja estava feta. A més a més, assenyala que els paradistes del mercat de la Boqueria tampoc no han participat en el procés d’elaboració d’aquesta mesura perquè, tal com la Sra. Ballarín ha manifestat, el govern va fer una enquesta anònima en la qual van participar 51 dels 225 paradistes, un 23 %, és a dir, un de cada quatre paradistes. Pregunta, doncs, si una enquesta amb aquesta participació pot ser vinculant. Finalment, afirma que no es contemplen mesures concretes per resoldre els problemes reals causats per la massificació turística. En aquest sentit, apunta que només es parla d’incrementar el control i d’ampliar les hores de prohibició a grups de més de quinze persones, però palesa que aquests grups es divideixen i després es tornen a ajuntar dins del mercat. El Grup Popular, doncs, creu que aquesta mesura no solucionarà els problemes. El Sr. Garganté exposa que el mercat de la Boqueria és per a les veïnes de Ciutat Vella allò que Ciutat Vella és per a les veïnes de Barcelona, és a dir, un lloc 2232 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 on tothom anava i que tothom recorda amb nostàlgia, però que cada cop menys gent té present. Així, assegura que aquest mercat és el paradigma d’allò que representa la gentrificació, la desaparició d’un tipus de gent, els veïns i les veïnes del barri, per la presència d’un altre tipus, els turistes de pas, que tenen un potencial per possibilitar el lucre ràpid. Considera que la intenció del pla del govern és que no se’l pugui acusar de ser la causa de la gentrificació. Així, assenyala que el govern presenta un seguit de mesures molt ben presentades, amb un llenguatge acadèmic i molt postmodern, mesures que no aborden el problema d’arrel, sinó que semblen destinades a rentar la cara de la institució, i qualifica el pla de reformisme sense voluntat transformadora i sense el valor per afrontar una situació que només beneficia, i molt, una minoria, alhora que perjudica, i molt, la majoria. A continuació, destaca alguns dels punts, que qualifica de despropòsits. En primer lloc, apunta que el punt 4.1 de les propostes d’actuació du com a títol «Millora de l’impacte de l’excés de les visites.» Afirma que un excés només es millora quan deixa de ser excessiu i la resta només és cantarella. Així, es proposa la reducció dels grups de quinze visitants o més en franges horàries i titlla aquesta mesura de ridícula. Recorda que el mes d’abril de 2015 el govern de Convergència i Unió ja ho deia en un informe, en el qual afegia que era competència del govern municipal regular aquesta qüestió. Tanmateix, indica que tothom sabia que els touroperadors dividien els turistes en grups de quinze per fer les visites, de manera que mentre un grup entrava a la Boqueria l’altre grup esperava a fora i després es tornaven. Per tant, palesa que aquesta mesura és calcada de l’informe jurídic del 2015, elaborat pel govern de Convergència i Unió, el qual ja contemplava que els divendres i els dissabtes al matí eren les franges més conflictives, mesura que es va demostrar que era inútil i fàcil de burlar per les empreses turístiques. Així, doncs, considera que aquesta mesura només pretén quedar bé perquè, tal com ja va quedar palès, no hi ha res més fàcil que adaptar- se a la norma fraccionant els grups. Plantejat d’una altra manera, assenyala que una escola bressol, una biblioteca o un centre de massatges, encara que sigui modernista, no són llocs adequats per dur-hi grups de cent turistes, com tampoc no ho és un mercat. Reclama, doncs, que si s’organitzen grups que es porten a la Boqueria les multes siguin per als touroperadors perquè considera que els mercats són un lloc on la gent ha d’anar a comprar i, per tant, ja tenen un ús estipulat. En segon lloc, comenta que aquesta mesura proposa garantir la convivència entre el producte tradicional i l’elaborat mitjançant la modificació de l’article 88 per fixar un percentatge mínim de presència de productes frescos i no elaborats. Opina que aquesta proposta també és fàcil de burlar i que el govern ho sap. Pregunta per què no es modifica la normativa per incloure un percentatge d’economats municipals als mercats que garanteixin preus populars. En tercer lloc, esmenta la proposta de posar en marxa un sistema de compra a distància, mitjançant internet i altres tecnologies de la informació, per acostar el mercat als veïns i veïnes de Barcelona. Subratlla que aquesta proposta és contradictòria perquè es parla de preservar l’ús veïnal del mercat però es troben fórmules perquè la gent se n’allunyi. Apunta que en un mercat el producte es veu, es toca i es comenta, aspectes que formen part de la relació entre el venedor i el comprador i inspiren confiança. Irònicament, pregunta per què no es proposa una visita virtual en 3D per als veïns i veïnes, o una còpia de cartró pedra de la Boqueria, similar al Poble Espanyol, a la Zona Franca, al costat del CIE, perquè hi vagin els turistes. Finalment, pregunta al govern amb quines associacions veïnals, col·lectius o associacions ha treballat aquesta mesura i si s’ha parlat amb alguna organització que no tingui interès de lucre en l’explotació del mercat. La Sra. Ballarín agraeix les aportacions dels grups municipals. El govern reitera el compromís per fer una regulació que abordi els reptes que té el mercat de la Boqueria, qüestió que han assumit amb valentia. Quant al consens, apunta que si haguessin plantejat el debat sense haver fet res els haurien acusat precisament de no haver fet res. Per tant, presenten una NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2233 mesura de govern, de manera que exerceixen una responsabilitat de govern, i assegura que han buscat el consens des del començament. Així, a més a més de la reunió que van mantenir amb els grups municipals dues hores abans de la roda de premsa esmentada, recorda que el 6 de novembre el govern els va comunicar que estava treballant en la problemàtica de la Boqueria i també s’ha reunit reiteradament amb la Junta de Paradistes. A més a més, assenyala que aquest consens no és un punt d’arribada, sinó de partida, perquè el consens de veritat el necessitaran en el moment d’elaborar una regulació adequada per al mercat de la Boqueria, moment en què tots els grups hauran de votar aquesta qüestió en el Consell Municipal. Per tant, reitera que el govern treballa per arribar a un consens polític, raó per la qual no vol ser gaire dura amb l’oposició. Pel que fa a l’enquesta, puntualitza que no era un referèndum, tal com ja van advertir als paradistes, sinó una oportunitat per aportar-hi la seva opinió, i aquells que hi van voler participar ho van poder fer. Remarca que això no s’havia fet mai abans. D’altra banda, rebutja que no s’hagi comptat amb els veïns i veïnes de l’entorn, perquè al districte de Ciutat Vella hi ha molts òrgans de participació, com audiències públiques o consells de barri, on els veïns i veïnes han manifestat les seves preocupacions, inquietuds i idees i solucions sobre el mercat de la Boqueria. Així, doncs, entén que aquesta mesura de govern incorpora l’opinió del districte de Ciutat Vella. Quant al consens sobre el percentatge de producte elaborat i fresc, propi de les diferents parades, indica que aquesta qüestió s’ha de fixar en el nou reglament, de manera que en aquest moment encara no s’ha determinat. En aquest sentit, apunta que alguns paradistes parlaven d’un 50 % com a màxim de producte elaborat, però insisteix que aquesta era una proposta dels paradistes que van opinar en el procés participatiu. Reitera, doncs, que el govern té una proposta però que s’ha de parlar amb els grups municipals, perquè finalment són els que finalment l’han de votar en el Consell Municipal. En conclusió, insisteix que el govern cerca més consens per a aquelles qüestions que necessiten una modificació normativa i remarca que hi ha bastants propostes concretes. Pel que fa a la limitació dels grups de visitants a quinze persones, admet que els paradistes tenen problemes per aplicar-la, però tampoc no volen que se suprimeixi. Apunta que s’han incrementat les hores de vigilància fins a 18.000 hores anuals, s’han contractat agents cívics i s’han establert protocols amb la Guàrdia Urbana per intentar resoldre els problemes de control dels grups de visitants. El Sr. Blasi ofereix la col·laboració del seu grup si el govern vol arribar a un consens sobre aquesta qüestió, perquè Convergència i Unió continua creient en el model de mercats de Barcelona i en el mercat de la Boqueria, si bé assenyala que el govern s’haurà d’esforçar per reunir aquest consens perquè s’ha allunyat una mica del model establert. En qualsevol cas, li sorprèn la poca capacitat d’influència del Partit dels Socialistes en el govern municipal perquè creu que són les tesis de Barcelona en Comú les que s’imposen. A continuació, insisteix que hi ha molts aspectes d’aquesta problemàtica que queden oberts i que es necessitarà confiança en els venedors i les venedores per redreçar aquest mercat, que té una rellevància internacional i que ha patit moltes obres, que encara pateix les obres de la Gardunya. En definitiva, el seu grup vol que aquest mercat sigui capdavanter, però reclama que el govern no oblidi la resta de mercats que es poden trobar en una situació similar. En conclusió, demana que el govern abordi aquesta qüestió abans que no sigui massa tard. La Sra. Mejías demana que aquesta vegada s’arribi a un consens per una normativa flexible i no restrictiva i prohibicionista, com és habitual en el govern municipal, que exclou bona part dels grups municipals. També vol saber exactament de qui té la responsabilitat d’implementar les mesures i si les obres les executarà l’Institut Municipal de Mercats, que és qui hauria d’haver tingut coneixement de la norma i no en té. 2234 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 La Sra. Ballarín respon que aquestes obres les executarà l’Institut Municipal de Mercats. Pel que fa a la intervenció del portaveu del Grup de Convergència i Unió, nega que el govern faci mesures continuistes respecte del govern anterior i afirma que els models d’ambdós governs són absolutament contraposats. Es dóna per tractada. 2. Estratègia d’Impuls del Consum Responsable 2016-2019. El Sr. Via exposa que en el marc de la política econòmica d’impuls de l’economia plural del govern han posat en marxa l’Estratègia d’impuls del consum responsable, la qual parteix de les actuacions que ja es feien d’informació i gestió de drets dels consumidors, i es basa en tres eixos: el reforçament de tot allò que té a veure amb el servei de l’Oficina Municipal d’Informació al Consum de manera significativa; la implantació de dispositius d’informació que afavoreixin la presa de consciència respecte a les conseqüències socials i ecològiques derivades del consum, i la incorporació d’un dispositiu d’interpel·lació a la ciutadania, al món de l’empresa i, per tant, amb la implicació de Barcelona Activa. A continuació, assenyala que el govern té com a referències per a aquesta estratègia el Pla de prevenció de residus, el programa «Barcelona més sostenible», el Pla estratègic de turisme, el Pla estratègic de mercats municipals 2015-2020, el Pla d’acció triennal de Mercabarna, entre d’altres. Per tant, apunta que mitjançant aquesta Estratègia d’impuls del consum responsable el govern fixa un marc de referència, fa evident la voluntat política prioritària d’intervenir en el món del consum per afavorir una dinàmica socioeconòmica transformadora. Tot seguit, comenta que aquesta estratègia s’articula a partir de cinc objectius: estendre una nova cultura de consum, afavorir disposicions reguladores per a un consum responsable, impulsar el consum responsable dins de les pràctiques de l’ajuntament, impulsar el consum responsable en relació amb el món de l’empresa petita i mitjana i d’una manera significativa amb el món del petit comerç de proximitat, i impulsar i vincular encara més el consum responsable en relació amb les empreses i entitats d’economia social i solidària. Destaca que un dels aspectes remarcables de l’estratègia és que es va molt més enllà de plantejaments associats al món de l’alimentació o estrictament al món del medi ambient. En aquest sentit, s’hi incorporen com a àmbits temàtics tot allò que té a veure amb energia, aigua i subministraments, amb prevenció de residus, amb mobilitat i espai públic, amb educació i cultura, amb serveis financers d’habitatge i altres. Finalment, remarca que hi ha programades més de vuitanta accions, a partir de les quals s’articula l’estratègia, per posar en marxa i consolidar un àmbit de coordinació interdepartamental i per potenciar el Consell Municipal de Consum. El Sr. Blasi agraeix la presentació de la mesura de govern i saluda l’equip de l’Àrea de Consum. A continuació, recorda que des de l’inici del mandat el Grup de Convergència i Unió ha manifestat que és una equivocació que les àrees de Comerç i Consum estiguin separades. D’altra banda, assenyala que els grups municipals només s’han reunit una vegada per parlar del Pla d’impuls al consum responsable i que no hi ha hagut cap tipus d’interlocució amb el món del comerç ni amb el món dels servei, tal com va posar de manifest en la reunió que varen mantenir. Té, doncs, la sensació que aquesta és una mesura feta a mida per a aquells sectors que sintonitzen amb el govern municipal i no pas per al conjunt de la ciutadania. Així, doncs, emplaça el govern a fer una revisió d’aquesta mesura, que compti amb tots els agents implicats. En tot cas, el seu grup comparteix que aquesta orientació de l’OMIC, que ja es plantejava en el Pla d’impuls del comerç, i espera que sigui una eina per conscienciar sobre les noves realitats. Insisteix, però, que això s’ha de fer d’acord amb tots els agents implicats. NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2235 El Sr. Sierra agraeix la presentació d’aquesta mesura però indica que els models del Grup de Ciutadans i del govern municipal són antagònics i, per tant, se la podrien haver estalviat. Exposa que es destinen 4 milions d’euros per imposar una ideologia i impulsar una economia dirigista. No sap si es pretén tornar a un sistema de barata i plantejar una economia d’autoconsum. Així, el govern torna a parlar de la moneda pròpia, independent de l’euro. En definitiva, opina que el govern falta al respecte a la societat quan diu que l’individu no pot decidir per si mateix ni té capacitat per exercir un consum responsable i alhora consumir allò que li ve de gust. Així, doncs, entén que el govern sobrevalora la responsabilitat dels individus i té com a intenció última atacar l’individu lliure perquè no pugui decidir per ell mateix. A continuació, apunta que l’informe és farcit de termes molt amplis i interpretables que amaguen una guia política que es vol imposar. Si bé admet que el sector de l’economia social, cooperativa i solidària té importància, i el seu grup no hi està gens en contra, entén que el govern desatén l’economia més potent i que ha permès que Barcelona assoleixi unes xifres d’ocupació i de regeneració econòmica, en temps d’una crisi econòmica forta, molt millors que les de la resta de Catalunya i d’Espanya. En definitiva, assenyala que aquesta mesura conté un conjunt de propostes molt heterogènies, que costaran 4 milions d’euros, per canviar el model econòmic de Barcelona, que és un model d’èxit. La Sra. Capdevila agraeix la presentació de l’Estratègia d’impuls del consum responsable, la qual entén que complementa el Pla d’impuls de consum responsable, que es va presentar a final de l’any 2015, que era més una declaració d’intencions i no concretava el calendari ni la metodologia per arribar al document que es presenta en aquesta sessió. Seguidament, exposa que el Grup d'Esquerra Republicana comparteix els objectius generals que es fixen en aquesta estratègia, en el sentit que cal que les polítiques públiques de consum incorporin aquesta visió del consum responsable i el treguin de l’àmbit més voluntarista o testimonial, per incloure’l de manera estructural en les actuacions que desenvolupa l’ajuntament. Pel que fa als continguts de la mesura de govern, en primer lloc comenta la poca presència de les entitats de consumidors i de comerç en el procés d’elaboració de l’estratègia, agents que entén que són destacats quan es parla de consum. Li sorprèn que no se’ls hagi tingut en compte en el disseny d’aquest document perquè, per exemple, el comerç de proximitat té un paper cabdal alhora d’avançar cap a aquest model de consum més responsable. En segon lloc, veu poca concreció pel que fa al paper de l’Oficina Municipal d’Informació del Consumidor, OMIC, que és el servei municipal per excel·lència en aquest àmbit, que cada any assessora més de 40.000 ciutadans sobre els seus drets i realitza tasques de mediació. Així, apunta que el document contempla la creació d’un nou espai d’informació especialitzada però no deixa clar el rol que han de tenir l’OMIC o la Junta Arbitral en aquesta nova línia de treball. Finalment, quant al paper de l’ajuntament, remarca que no s’ha d’oblidar la importància que té la institució en l’àmbit de la contractació. Per tant, creu que el consistori ha de continuar aprofundint en la contractació ètica i ha d’exercir l’exemplaritat per la qual aposta aquest document. El Sr. Mulleras agraeix la presentació de la mesura de govern, però demana concreció sobre les més de vuitanta accions que contempla, per exemple sobre el pressupost específic de cadascuna d’elles. A continuació, assenyala que el govern critica el model de consum tradicional que hi ha actualment i aposta per un model intervencionista i dirigista, al qual destinen 4,3 milions d’euros. El Grup Popular està totalment en desacord a fer aquesta despesa per imposar aquesta cultura de consum, entre altres raons perquè si s’haguessin tingut en compte més actors del sector a l’hora de plantejar aquesta mesura segurament el model resultant hauria estat molt més obert, més actual i més plural que no pas el model que planteja el govern. Així, apunta que entre la mà dura i invisible d’Adam Smith i la planificació marxista pura i dura en 2236 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 què es basa el govern hi ha un terme mitjà, que és el model neocapitalista de la societat actual i que és on el comerç es desenvolupa millor. En canvi, assegura que el govern vol imposar un model intervencionista i dirigista, en contra del comerç actual. D’altra banda, puntualitza que tothom està d’acord a evitar el malbaratament alimentari, però reclama que el govern digui quines mesures concretes es proposen per evitar-lo i com vol fer la fase d’adaptació del comerç actual al que es vol imposar. Pel que fa a la línia de subvencions per millorar la sostenibilitat del comerç, demana què es vol dir amb això i quines mesures concretes es volen impulsar. Quant a l’operador energètic mitjançant el qual es vol donar servei a 20.000 famílies d’un total de 600.000 famílies aproximadament que viuen a la ciutat de Barcelona, i que darrerament ha estat notícia, denuncia que el govern intenta influir sobre un 3 % del consum energètic total de la ciutat. Creu que el govern és molt il·lús si creu que amb aquesta mesura pot exercir cap influència sobre les tarifes del sector elèctric o sobre el consum energètic. El Sr. Garganté exposa que no es pot potenciar un consum responsable amb mercats de pagès si al costat hi ha la presència de gegants del consumisme. Així, indica que, mentre el Corte Inglés, les Arenes, l’Illa Diagonal, Heron City, les Glòries o la Maquinista tinguin llicència per operar, parlar de consum responsable simplement és una neteja de cara. En segon lloc, subratlla que no es pot parlar de consum de proximitat quan a l’àrea metropolitana viuen 3 milions d’habitants i, sense un projecte de creixement, s’han de fer desplaçaments de més de cent quilòmetres per trobar productes com llet, carn, cereals, cafè, farines, fruita i verdures per alimentar aquesta massa de població. Per tant, opina que sense decreixement és impossible que en l’àrea metropolitana es pugui conrear, pasturar o produir cereals i verdures per a 3 milions de persones. Així esmenta la gran quantitat de menjar que es llença i l’alta taxa d’obesitat en aquesta societat, les quals no exclouen la pobresa. En aquest sentit, apunta que la pobresa genera una alimentació poc saludable i, per tant, obesitat. En tercer lloc, indica que durant els darrers anys els mercats municipals s’han transformat per poder-hi encabir supermercats de franquícia. Sense una moratòria per a la instal·lació de supermercats en els mercats municipals, entén que parlar de consum responsable tampoc no té sentit. En quart lloc, si el consum responsable té a veure amb factors culturals, pregunta quin factor cultural fa que l’oci audiovisual a Barcelona sigui majoritàriament en castellà i quines polítiques públiques fa el govern per potenciar la cultura pròpia, com el tió per comptes del Pare Noel, la castanyada per comptes del Halloween. També pregunta quants diners de Barcelona Activa o Comerç de Barcelona es van destinar per potenciar imposicions consumistes, com la promoció laboral a McDonald’s, la compra compulsiva a la Shopping Night Barcelona o la il·luminació de Nadal, entre d’altres. En cinquè lloc, assegura que per tenir un comerç just cal produir productes justos. Així, pregunta on es produeix allò que es consumeix a Barcelona i si hi ha cap infraestructura municipal on es puguin instal·lar tallers per fer aquests productes, si l’ajuntament pot establir zones franques de tallers a cada districte, on la propietat dels tallers sigui municipal i hi hagi lloguer social per a artesans, de manera que es fomenti el consum de proximitat. En sisè lloc, reclama que hi hagi més inspecció laboral. Assegura que no hi ha comerç just si qui ven el producte és el primer explotat de la cadena. En conclusió, assenyala que no es pot parlar de consum responsable quan, de fet, no s’està impugnant el model de la marca Barcelona, que consisteix en centres comercials o grans esdeveniments com el Congrés Mundial del Mòbil, entre d’altres. Troba a faltar, doncs, compromisos concrets i que el govern determini on i com traslladarà la filosofia d’aquesta estratègia als plecs de condicions tècniques de material o serveis que adquireix l’ajuntament. NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2237 El Sr. Via assegura que voldria fer un debat efectiu sobre tots els aspectes que han plantejat els diversos portaveus, però el temps de què disposa no li ho permet. Comenta que a les reunions que s’han fet amb els grups municipals per parlar de l’Estratègia d’impuls del consum responsable el govern va deixar clar que estava obert a rebre propostes i consideracions, però no n’han rebuda cap. Pel que fa a la participació del sector, recorda que aquesta estratègia es va tractar en una reunió, amb informació prèvia, al Consell Municipal de Consum i, a més a més, es van entrevistar amb Pimec Comerç, entre altres agents. D’altra banda, es mostra convençut que aquest conjunt de mesures, que tenen a veure amb la presa de consciència respecte a les conseqüències del consum, amb la disminució del consum energètic o amb la disminució del malbaratament alimentari, són d’interès per a tots els grups municipals sense excepció. Tot seguit, i atès que és una qüestió recurrent, nega que el govern no tingui en compte cap altra política econòmica que no sigui la social i solidària. D’altra banda, comenta que les clàusules socials o el pagament directe a empreses subcontractades són aspectes valorats positivament pel món de l’empresa petita i mitjana. També assegura que es dóna tot el suport al comerç de proximitat des de la Regidoria de Comerç i Mercats i des de Barcelona Activa, amb els plans de desenvolupament local per districte. Finalment, afirma que aquesta mesura no té res a veure amb la planificació centralitzada d’arrel marxista, a la qual s’ha referit el Sr. Mulleras de manera reiterada. En qualsevol cas, admet que hi ha una interpel·lació a la capacitat d’autoorganització de la gent en relació amb el desenvolupament de l’activitat econòmica. El Sr. Blasi emplaça el govern a parlar amb tots els agents implicats. Troba molt bé que des de l’àmbit de Consum parlin amb la Regidoria de Comerç i Mercats quan els interessa, però insisteix que aquests àmbits no s’haurien d’haver separat. Pel que fa a la interlocució amb Pimec Comerç, diu que no s’esmenta en el document que han presentat, però en tot cas insisteix a emplaçar el govern a fer una interlocució amb tots els agents. Creu que la Regidoria de Comerç i Mercats els pot facilitar la informació necessària perquè comparteix amb Consum una part del Palau Foronda. Seguidament, reitera que el seu grup comparteix amb el govern el Pla d’impuls al comerç, el Pla estratègic de mercats, dona suport a la Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària, però té la sensació que el govern actua només pels seus amics i no pensa en la generalitat. Afirma, doncs, que si el govern vol que hi hagi un canvi de consciència ho ha de fer amb complicitats. Per acabar, comenta que darrerament les mesures de govern les presenten els tinents d’alcalde i després en comissió les presenten els comissionats o els regidors, fet que qualifica d’interessant perquè indica que quan hi ha mitjans de comunicació presents el govern vol tenir protagonisme. El Sr. Sierra afirma irònicament que el Sr. Via es troba en la millor posició per esperar aportacions del Grup de Ciutadans sobre consum responsable i li demana que esperi assegut. A continuació recorda que el Sr. Via ha manifestat que la voluntat política prioritària del govern és d’intervenir en l’economia, paraules que confirmen, tal com ha denunciat en la intervenció anterior, que el govern actua des d’una òptica marxista i vol imposar una ideologia. Critica, doncs, que el govern no tracti les persones com a individus lliures i amb capacitat de decidir per ells mateixos. La Sra. Capdevila s’alegra que el Sr. Via s’hagi reunit amb Pimec Comerç, però indica que hi ha molts representants del petit comerç de la ciutat amb els quals no han parlat i que tenen molt a dir sobre el consum responsable, així com els mercats municipals, molts dels quals han començat a treballar seriosament en aquesta qüestió. 2238 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 D’altra banda, apunta que el Sr. Via s’ha reunit una sola vegada amb el Grup Municipal d’Esquerra Republicana per parlar d’aquesta qüestió. Reconeix que el seu grup no ha fet propostes però insisteix que no n’hi ha prou amb una reunió en la qual el comissionat va plantejar uns punts molt generals. Entén, doncs, que el govern els hauria d’haver convocat per explicar-los el procés que va conduir a l’elaboració del document que acaben de presentar. Finalment, tal com ja va manifestar de bon començament, reitera que el govern tindrà el suport del seu grup sempre que treballi en la línia de millorar el comerç responsable a la ciutat de Barcelona. El Sr. Garganté insisteix que els llums de Nadal són un exemple de promoció del consumisme a qualsevol preu durant uns dies i, per tant, un exemple també de la derrota dels plantejaments del govern. Així, recorda que l’any 2015 es va intentar retardar tres dies l’encesa dels llums de Nadal, molts grups municipals i la patronal es van oposar a aquesta mesura i el govern va fer marxa enrere. Lamenta, doncs, la poca capacitat d’influir que té el govern. El Sr. Via comenta que a la pàgina 37 del document que han presentat hi ha la referència a Pimec. Per acabar, reitera la predisposició del govern i del comissionat d’Economia Cooperativa, Social i Solidària i Consum a rebre aportacions dels grups municipals. També recorda que el govern vol dinamitzar i reforçar el Consell Municipal de Consum, en el qual són presents tots els grups municipals. Entén, doncs, que aquest pot ser un bon àmbit per recollir propostes i contrastar-les. Es dóna per tractada. c) Informes d) Compareixences Govern municipal Del Grup Municipal CIU: 3. Que comparegui el màxim responsable polític del Govern per explicar el calendari d'obres del mercat de l'Abaceria. El Sr. Blasi anuncia que el seu grup es donarà per satisfet si se’ls dóna la informació reclamada. Recorda que durant el mandat anterior el govern havia fet una planificació de les obres del mercat de l’Abaceria, que el govern actual ha variat amb diversos processos participatius i revisions del projecte. Malgrat això, apunta que s’han donat informacions contradictòries, de manera que la Sra. Colau quan va al districte dóna unes dates, mentre que el regidor del districte en dóna unes altres i en comissió o al Consell Rector de l’IMB encara se’n donen unes altres de diferents. Per tant, solament pretenen aclarir aquesta situació per donar seguretat als paradistes. Per acabar, aprofita l’avinentesa per saludar els representants del mercat de l’Abaceria que són presents a la sessió. El Sr. Mulleras saluda els representants del mercat de l’Abaceria que són presents a la sessió. A continuació exposa que durant el mandat anterior es va aconseguir un consens unànime entre les forces polítiques per a la reforma d’aquest mercat i que el 98 % dels paradistes eren favorables al projecte de reforma que s’havia plantejat. Afegeix que durant el mandat actual aquesta reforma del mercat de l’Abaceria s’ha ratificat tres cops, si bé amb alguns matisos, en el plenari del Consell de Districte de Gràcia el novembre de 2015, gràcies a una proposició del Partit Popular, a la sessió del mes de maig de 2016 de la Comissió d’Economia i Hisenda, també mitjançant una proposició del Partit Popular, i també en la sessió del mes de gener d’aquesta mateixa comissió es va rebutjar una proposició del NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2239 Grup de la CUP - Capgirem Barcelona que anava en contra de la reforma del mercat. Per tant, demana un compromís públic del govern sobre la reforma del mercat de l’Abaceria i que es faci el trasllat a la carpa provisional perquè les obres puguin començar abans del mes d’octubre de 2017. Recorda que el projecte és fet, que els recursos econòmics hi són, que hi ha una majoria política i social a favor de la reforma i, per tant, creu que hi ha tots els factors necessaris perquè el govern municipal iniciï aquestes actuacions. La Sra. Ballarín reconeix que aquest projecte es va iniciar durant el mandat anterior, però recorda que ho hi havia cap reserva pressupostària per dur a terme la reforma del mercat de l’Abaceria. Remarca que en aquest moment ja hi ha un projecte, pressupost i una voluntat clara i ferma per tirar endavant la remodelació del mercat, tal com ja va manifestar ella mateixa quan va ser nomenada regidora de Mercats. Apunta que en aquell moment es va acabar el procés consultiu i des d’aleshores el govern ha treballat per impulsar aquest projecte. A continuació, assenyala que en aquesta sol·licitud de compareixença es demanen qüestions molt concretes i, per tant, ha demanat al gerent de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona, que és qui ha seguit el projecte des del primer moment i en coneix els punts clau, els canvis i ajustos, que doni les explicacions pertinents. El Sr. Torrades exposa que, després de mesos de negociacions, el 26 de juliol de 2016 l’assemblea del comerciants del mercat de l’Abaceria va aprovar, amb una majoria propera al 97 % dels vots, la proposta de reforma del mercat, la qual es va aprovar inicialment al Consell Rector de l’IMB el 4 d’octubre de 2016, i entre el 18 d’octubre i el 22 de novembre va estar en exposició pública. Després que el secretari general va certificar que no s’havien rebut al·legacions, el projecte va quedar aprovat formalment el 22 de novembre. A continuació, informa que, immediatament després de l’acord amb els comerciants, es van negociar les amortitzacions de les parades i, a excepció de dos paradistes que encara s’ho estan pensant, abans del 31 de desembre ja se sabia qui continuaria i qui no. Durant les darreres setmanes s’ha definit conjuntament amb els venedors com seria el mercat provisional i han arribat a un acord, tal com pot certificar el portaveu de la junta de paradistes, a qui aprofita l’avinentesa per saludar. Així, doncs, assenyala que la voluntat del govern és concursar el projecte del mercat provisional el divendres 17 de febrer i, a partir d’aquí, l’adjudicació del concurs es produiria cap a final del mes de març, la redacció del projecte duraria tres mesos i estaria enllestida a començament de juliol. A partir d’aquí, es faria la licitació per construir el mercat provisional, de manera que a mitjan o a final de setembre es faria l’adjudicació de l’obra, el mes d’octubre començaria la construcció d’aquest mercat provisional, que es preveu que pot durar quatre mesos o quatre mesos i mig, i a mitjan o final de febrer s’haurien enllestit les obres. En paral·lel al procés de construcció del mercat provisional, indica que es farà el concurs i la redacció del projecte executiu del mercat definitiu, procés que pot durar entre deu i dotze mesos, la qual cosa vol dir que entre febrer i març de 2018 es pot tenir el projecte definitiu. Immediatament es faria el concurs de les obres, procés que necessita tres mesos, les quals s’adjudicarien al voltant del mes de juny de 2018, moment en què es podrà iniciar la construcció del mercat definitiu. Atès que es preveu que aquestes obres durin entre vint-i-sis i trenta mesos, el trasllat al nou mercat i la inauguració es podrien fer entre l’octubre de 2020 i el març de 2021. El Sr. Blasi agraeix la informació, si bé troba que els terminis previstos són molt llargs. En tot cas, espera que el govern treballi amb el consens dels paradistes i de l’entorn veïnal. El Sr. Mulleras ha entès que el trasllat a la carpa provisional no es produirà fins al mes de febrer de 2018, cosa que lamenta perquè el Grup Popular demana que 2240 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 aquest trasllat es faci durant el mes d’octubre de 2017, perquè aquest era el compromís amb els paradistes. Constata, doncs, un primer incompliment del govern de Barcelona en Comú i del PSC pel que fa als pactes amb els paradistes. En segon lloc, insisteix que en la reforma d’aquest mercat hi ha tota una història d’incompliments. En aquest sentit, recorda que l’any 2008 es va aprovar aquesta reforma, que encara no ha començat, i ara s’endarrereix uns mesos més. El seu grup, doncs, demana celeritat al govern municipal, que hi hagi compromís públic sobre el trasllat del mercat a la carpa provisional tan aviat com sigui possible i que no cedeixi a les pressions de grups com la CUP - Capgirem Barcelona i ni del que qualifica d’associacions satèl·lits de la Sra. Colau i de la CUP a Gràcia. Conclou que el trasllat del mercat de l’Abaceria a una instal·lació provisional s’ha de fer tan aviat com sigui possible perquè és el que volen els paradistes, els veïns i la majoria del consistori. La Sra. Mejías intervé com a portaveu del Grup de Ciutadans. Per començar, saluda els representants dels paradistes del mercat de l’Abaceria presents a la sessió. Pel que fa a la intervenció del gerent de l’IMB, reconeix que la informació que ha donat sobre el calendari ha estat concreta, però constata que el retard acumulat és considerable. Així, recorda que en una de les primeres reunions del Consell d’Administració de l’IMB ja els varen presentar el projecte com a imminent i remarca que aquest és un bon exemple que els projectes d’inversió a la ciutat sota el mandat del govern actual estan absolutament aturats, situació que frena el progrés de Barcelona. Assenyala que aquesta circumstància es fa encara més evident en un cas com el del mercat de l’Abaceria, on hi ha consens des de legislatures anteriors, amb projectes aprovats, i tot i això s’han fet modificacions del projecte per acontentar alguns grups de pressió que no volen que el mercat tiri endavant, cosa que perjudica els interessos dels comerciants, dels paradistes i dels veïns. Per tant, malgrat que la regidora Ballarín hagi confirmat que hi ha pressupost per fer aquesta actuació, però es pregunta si hi ha voluntat política per cedir davant d’alguns grups municipals. Insisteix, doncs, que aquest és un bon exemple per veure com s’aturen projectes importants per a la revitalització d’un barri i per donar un servei important als seus veïns, per posar fi al deteriorament d’un mercat municipal que fa molts anys que en reclama la reforma i la innovació de l’oferta de venda. El seu grup, creu, doncs, que aquesta actuació hauria de ser una prioritat del govern. Finalment, pren nota del compromís del Sr. Torrades de tirar endavant aquesta reforma, anuncia que el seu grup vigilarà que el calendari es compleixi i espera que el pressupost es pugui executar d’acord amb els terminis previstos pel bé dels interessats, tant dels paradistes com dels veïns de Gràcia. La Sra. Capdevila saluda els representats del mercat de l’Abaceria i els agraeix l’assistència a la sessió. També agraeix les explicacions del Sr. Torrades sobre el trasllat del mercat a les instal·lacions provisionals i sobre l’inici de les obres. El Grup d'Esquerra Republicana entén, tal com ja ha explicitat en altres ocasions, la remodelació d’aquest mercat és una assignatura pendent i corre pressa abordar-la, tant per als paradistes com per al comerç de la zona. Assenyala que el darrer procés participatiu ha fet allargar els terminis però, un cop assolit consens respecte al projecte, demana al govern que es posi a treballar i que es compleixin els terminis que ha exposat el gerent de l’IMB pel bé dels paradistes, del petit comerç i dels veïns de Gràcia. El Sr. Garganté exposa que la línia general que ha seguit el govern municipal pel que fa a aquesta qüestió ha estat altament opaca durant tot el procés, tant durant el mandat anterior de Convergència i Unió com del govern de Barcelona en Comú, i sobretot actualment, quan aquesta àrea és gestionada pel PSC. En qualsevol cas, la CUP - Capgirem Barcelona discrepa de la concepció de la reforma que defensa el grup proposant de la compareixença i també de la NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2241 concepció del govern actual, perquè afirma que Barcelona en Comú desenvolupa un pla de Convergència i Unió que s’havia fet seguint el model del PSC. D’altra banda, indica que, més enllà d’explicar el calendari d’obres, caldria interpel·lar el responsable polític del que qualifica de funcionament obscur i aparentment autònom de l’àmbit polític de l’Institut de Mercats de Barcelona. També pregunta si el govern municipal ha donat instruccions als tècnics perquè dificultin l’accés de l’oposició a la informació. A continuació, recalca les discrepàncies del seu grup amb el model de mercats que es proposa. En aquest sentit, apunta que es parteix d’unes premisses que rebutgen de pla, com ara el fet que la gestió privada sigui millor que la gestió pública i que els equipaments municipals hagin de ser rendibles econòmicament. Per totes aquestes raons, el seu grup s’oposa a la ubicació d’un supermercat dins del mercat i a aixafar les parades per una qüestió de competència, i augura que amb aquesta línia d’actuació només subsistiran les parades dedicades a productes de luxe. Assenyala que, en un barri gentrificat, substituir la distribució de productes de primera necessitat per productes de luxe accentua el problema. També vaticina que la contractació per superfície i els salaris cauran en picat, i que es produirà un contrast entre el producte de luxe i la precarietat, situació que s’accentua al nucli antic de la vila de Gràcia i que perjudica especialment els col·lectius vulnerables, com els joves en situació de precarietat o la gent gran, que representen la major part dels consumidors. Seguidament, critica que es potenciï l’entrada de grans capitals als mercats, que destrueixen el teixit productiu local i la construcció d’un aparcament. Opina que la zona logística que es vol construir pot tenir sentit per descongestionar la travessera de Gràcia, però no així els tres aparcaments subterranis previstos, segons el darrer plànol que els han lliurat, perquè aquesta és una actuació contrària a la mobilitat sostenible, al respecte pel medi ambient i a la recuperació de l’espai públic. Argumenta que els aparcaments extres encareixen molt el projecte i allarguen el termini d’execució de les obres. A més a més, critica que l’espai destinat a cooperatives, entitats i associacions no s’ha definit i al seu grup li preocupa que aquest espai es converteixi en el que qualifica de menjadora del govern per cooptar moviments veïnals o per col·locar-hi cooperatives afins. La CUP - Capgirem Barcelona reclama que els mercats s’entenguin com a equipaments municipals que no solament donin un retorn monetari, sinó que tinguin, una funció social de cohesió i de distribució de productes de primera necessitat per a les classes populars. Així, doncs, aposten per un mercat sense aparcament ni supermercat, demanen que s’aprofitin les zones que tenen parades tancades i que es col·labori amb les que encara són obertes per fer-hi distribució de productes de primera necessitat, amb control de preus per a les classes populars. Insisteix que el retorn econòmic d’aquests equipaments ha de contemplar no solament el valor de canvi, sinó també el valor d’ús. Proposa, doncs, que el mercat es converteixi en un centre de distribució que cohesioni el barri, que no se sobredimensioni el cost de les obres amb la construcció d’aparcaments subterranis i que s’inverteixi en el centre de distribució. En aquest punt, matisa que troba correcte parlar de centre de distribució o de centre logístic per al mercat mateix, però es mostra contrari fer un centre de distribució fora del mercat perquè la mobilitat és limitada a causa de l’estretor dels carrers i veu complicada l’entrada constant de camions. Finalment, proposa que es facin polítiques de reaprofitament d’excedents alimentaris. El Sr. Torrades remarca la celeritat del govern perquè la reforma del mercat es va aprovar oficialment el 22 de novembre de 2016 i el 31 de desembre ja s’havien fet totes les amortitzacions. A més a més, indica que el trasllat a la carpa provisional s’ha discutit amb els venedors, els quals defensaven un tipus de carpa diferent de les que s’havien fet en altres remodelacions, de manera que les parades es puguin veure des de fora, que inclogui una sala cultural, amb inclusió de les noves tecnologies de la informació i de la comunicació. Assenyala que tot això s’ha pactat i és el que es licitarà el dia 17 de febrer de 2017. 2242 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 Pel que fa als terminis, indica que són molt justos però factibles. En tot cas, apunta que es poden guanyar algunes setmanes, tant en la redacció del projecte com en la construcció i en els processos d’adjudicació, però no gaire més. Per tant, comenta que un procés que ha de durar quatre anys no hauria de provocar discussions per guanyar dos mesos, sinó que el que cal fer és tirar-lo endavant. La Sra. Ballarín puntualitza que no s’ha aturat cap actuació en la política de mercats, que hi ha pressupostada una inversió global de 88 milions d’euros i hi ha el compromís d’acabar les actuacions als mercats del Bon Pastor, Sant Andreu, la Vall d’Hebron, Sant Antoni i l’Abaceria. Reivindica, doncs, el compromís del govern amb els mercats municipals. En el cas del mercat de l’Abaceria, creu que ha quedat clara la feina intensa que s’ha estat fent conjuntament amb els paradistes, que estan molt implicats, actius i creatius. Aprofita l’avinentesa per saludar els que són presents a la sessió. Pel que fa al prec del Partit Popular, en el sentit que el trasllat a la carpa provisional es faci abans del tercer trimestre de 2017 i d’acord amb els paradistes, manifesta que accepta aquest prec. Així, tal com ja ha explicat el gerent de l’IMB, s’està consensuant amb els paradistes la data d’octubre de 2107, tot i que és difícil avançar aquest termini a causa de la normativa establerta per fer tots els tràmits, i podria ser que el procés s’allargui fins a començament de 2018. En tot cas, assumeix el compromís d’ajudar els paradistes durant la campanya de Nadal de 2017 si encara no s’hagués pogut fer el trasllat a la carpa provisional. El Sr. Garganté recorda que el seu grup havia presentat una proposició en aquesta mateixa comissió que demanava una consulta vinculant sobre el mercat de l’Abaceria per tal que els veïns i veïnes de gràcia poguessin manifestar la seva opinió, proposició que va ser rebutjada per la resta de grups municipals perquè, segons es va dir, ja s’havia fet un procés participatiu sobre aquesta qüestió. Tanmateix, denuncia que, segons les entitats de la vila de Gràcia, aquest procés participatiu no va existir. La Sra. Ballarín insisteix que és complicat avançar els terminis, però el govern accepta el prec pel que fa al diàleg amb els comerciants. Es dóna per tractada. III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d'acord La Presidenta proposa que es tractin conjuntament els punts 4 a 8 de l’ordre del dia. Atès que el punt 4 tracta una qüestió diferent, s’acorda que aquest se substanciarà en primer lloc i del 5 al 8 es tractaran conjuntament. 4. Acceptar la renúncia formulada per la Generalitat de Catalunya, al dret de superfície constituït a favor de la dita administració per acord del Plenari del Consell Municipal en sessió de 26 de març de 1999, respecte la finca de propietat municipal situada al carrer Berruguete núms. 33-35, per a la construcció d’una Residència assistida i Centre de dia per a gent gran; i facultar l'Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. El Sr. Ayala exposa que mitjançant un acord del Consell Municipal es va constituir un dret de superfície a favor de la Generalitat de Catalunya sobre una finca del carrer Berruguete, número 33-35, durant un termini de setanta-cinc anys per a la construcció d’una residència assistida i un centre de dia per a gent gran. Assenyala que aquestes actuacions no s’han arribat a fer mai i ni tan sols es va constituir aquest dret de superfície, de manera que el Consell de Districte va NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2243 demanar a la Generalitat el retorn de la finca a l’Ajuntament de Barcelona per tal de poder-li donar una destinació. La Generalitat va respondre a la petició i torna el dret de superfície, de manera que la proposta que es porta a la comissió és que s’accepti aquesta renúncia. La Sra. Recasens mostra l’acord del seu grup amb aquesta proposta atès que el solar està en desús. Assenyala que la Generalitat mai no va fer l’acte formal d’acceptació d’aquest solar i, per tant, opina que aquest retorn és natural i així se li podrà donar un ús més rendible per als veïns i veïnes d’aquest indret. El Sr. Sierra anuncia el vot favorable del seu grup. La Sra. Capdevila anuncia el vot favorable del seu grup. Entén que la Generalitat no ha fet res en aquest solar que li va cedir a l’ajuntament i, per tant, és lògic que el retorni perquè l’ajuntament hi faci els equipaments que consideri oportú. El Sr. Mulleras voldria saber els motius pels quals la Generalitat no ha complert amb la seva obligació de construir una residència per a gent gran al barri de la Vall d’Hebron, quan hi ha una llista d’espera a tota la ciutat de més de sis mil persones. També voldria saber per què l’ajuntament ha trigat gairebé vint anys, des de l’acord del Consell Municipal de 1999, a reclamar que es doni un ús a aquest solar. D’altra banda, pregunta quan es preveu constituir el dret de superfície a favor de la Generalitat per construir un institut de secundària en aquest solar i si la Generalitat s’ha compromès formalment a fer-ho. El Sr. Garganté anuncia la reserva de vot del seu grup. El Sr. Ayala comenta que ell no pot parlar en nom de la Generalitat i, per tant, no sap les raons per les quals no s’han construït aquests equipaments. En tot cas, han constatat que en aquest solar no s’ha construït i, per tant, s’han dirigit a la Generalitat perquè aquesta retorni el dret de superfície atorgat. D’altra banda, admet que el Consell de Districte vol que s’hi construeixi un institut de secundària, però informa que això encara s’està negociant. Per tant no hi ha dates fixades ni tampoc pot assegurar que aquest equipament es construeixi, però el govern municipal no mantindrà els terrenys en mans de la Generalitat mentre es negocia aquesta altra qüestió. Per aquesta raó, mentre dura la negociació, la Generalitat automàticament renuncia al dret de superfície i retorna la titularitat d’aquesta finca a l’ajuntament. El Sr. Mulleras anuncia la reserva de vot del seu grup. Es dictamina amb el posicionament favorable del Govern Municipal, CIU, Cs i ERC i amb la reserva de vot del PP i CUP. 5. Cedir gratuïtament al Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona, la finca situada al passeig de Joan de Borbó núm. 11, grafiada en el plànol annex, per a destinar-la a la construcció d’un edifici d’habitatges de protecció en règim de lloguer, en el marc de la promoció del model d’habitatge cooperatiu, mitjançant les corresponents licitacions dels diferents projectes de cohabitatge, en compliment de l’encàrrec aprovat per la Comissió de Govern, per acord de 10 de novembre de 2016, i segons el que s’estableix en els articles 49 i 50 del Reglament del Patrimoni dels Ens Locals, de 17 d'octubre de 1988; sotmetre l'expedient a informació pública durant un termini de trenta dies i, si no s'hi formulen reclamacions o al·legacions, tenir per aprovada la cessió; formalitzar la cessió, fent esment de l’afectació de la finca a la dita finalitat que està garantida amb clàusula de reversió automàtica en els termes de l’article 50 del Reglament esmentat; i facultar l'Alcaldia per a realitzar totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. 2244 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 El Sr. Montaner exposa que en aquest punt i en els punts 6, 7 i 8 es tracta sobre la transmissió de quatre solars al Patronat Municipal de l’Habitatge per impulsar la construcció de dos-cents habitatges protegits. Assenyala que el repte és engrandir el parc públic de la ciutat, un repte immens i que s’afronta mitjançant la cessió de sòl per fer-hi diverses operacions. A continuació, indica que l’objectiu del Pla pel dret a l’habitatge 2015-2025 és el 80 % d’aquest parc d’habitatge sigui de lloguer públic, però alhora s’han d’impulsar altres règims de tinença, com el cohabitatge. Assenyala que, mentre es fa cadascuna de les operacions, s’ha de tenir en compte l’arrelament al territori i potenciar la mixtura social perquè, a més a més, on hi ha més sòl públic és a la Marina del Prat Vermell, Nou Barris o la Sagrera, i aquesta mixtura és un element de partida per crear ciutat i cohesió social. Pel que fa als quatre solars, apunta que el que correspon al punt 4 de l’ordre del dia és al barri de la Barceloneta i és un espai molt emblemàtic, on es poden construir vuit habitatges i, per tant, només s’hi pot fer un tipus de gestió com ara el cohabitatge perquè en principi la gestió d’un espai tan petit no entra en la lògica de l’IMH. Quant als altres tres solars, informa que comportaran la construcció de 186 habitatges al districte de Nou Barris. Concretament, un solar és al carrer del Pla dels Cirerers, al barri de Roquetes, on es construiran vint-i-tres habitatges que també es licitaran per a cohabitatge; un solar més gran a la via Favència, al barri de la Trinitat Nova, on es construiran cent vint habitatges, la meitat dels quals s’oferiran en règim de lloguer públic i l’altra meitat en règim de dret de superfície; i un darrer solar, al carrer d’Escolapi Càncer, al barri de la Torre Baró, on es construiran quaranta-sis habitatges, tots ells en règim de lloguer. Finalment, comenta que la gerent del Patronat Municipal de l’Habitatge assisteix a la sessió, la Sra. Àngels Mira, la qual podrà respondre a les preguntes o als dubtes més concrets. La Sra. Recasens anuncia el vot favorable del seu grup a les quatre propostes, per coherència amb el seu suport al Pla pel dret a l’habitatge. Entén, doncs, que amb aquestes mesures es comença a construir l’habitatge que necessita la ciutat de Barcelona. Tanmateix, recorda el compromís del Grup de Convergència i Unió, quan van donar suport al Pla pel dret a l’habitatge, de treballar conjuntament amb les entitats del tercer sector. En aquest sentit, assenyala que en aquestes mesures es marca un model concret, basat en l’habitatge cooperatiu i de lloguer social, i insisteix que aquest model s’ha d’implementar tenint en compte les entitats del tercer sector. El Sr. Sierra anuncia el vot favorable del seu grup a aquests punts, no solament perquè van donar suport al Pla pel dret a l’habitatge, sinó perquè la construcció d’un parc d’habitatge social en règim de lloguer va ser un dels punts destacats del programa de Grup de Ciutadans a la campanya electoral. Pel que fa al punt 7 de l’ordre del dia, admet que la construcció i gestió dels habitatges es facin també en règim de venda perquè hi ha un imperatiu legal per reallotjar algunes persones. Per acabar, reitera el vot afirmatiu i el suport del seu grup a aquest tipus de mesures. La Sra. Capdevila recorda que el Grup d'Esquerra Republicana va presentar al·legacions al Pla pel dret l’habitatge, en les quals defensaven que, malgrat que el model col·laboratiu no té caràcter especulatiu, pel fet de desenvolupar-se en sòl públic es resten solars disponibles que permetrien augmentar el parc de lloguer públic a la ciutat. A més a més, indica que aquest model històricament ha patit casos de manca de transparència, raó per la qual en les al·legacions demanaven que els concursos fossin transparents, des de l’atorgament d’ajudes fins a l’adjudicació dels habitatges i el lliurament final als ocupants. Per aquestes raons, anuncia que en els punts 5 i 6 el seu grup farà reserva de vot i votarà favorablement als punts 7 i 8. NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2245 El Sr. Mulleras exposa que en els punts 5 i 6 es contempla la nova modalitat de cohabitatge, plantejada pel govern municipal. El Grup Popular té reserves respecte a aquest model i voldrien rebre una explicació més exhaustiva, si és possible en aquesta mateixa sessió. D’altra banda, també creu que hi ha manca de transparència en la gestió de l’habitatge protegit i, per tant, aquest model els genera molts de dubtes. Per totes aquestes raons, anuncia la reserva de vot en els punts 5 i 6. Quant al punt 7, comenta que a la reunió que van mantenir amb el Sr. Ayala se’ls va explicar que l’opció de venda del dret de superfície era un imperatiu legal perquè per fer un reallotjament s’han de donar les opcions de lloguer i de venda. Per tant, si ho van entendre bé i realment això és així, anuncia el vot favorable del seu grup als punts 7 i 8. Tanmateix, si el règim de venda no és un imperatiu legal, sinó una disposició del govern municipal, aleshores no hi votarien a favor, perquè el Grup Popular considera que els habitatges de protecció no han d’estar en règim de venda, sinó que s’ha d’apostar clarament pel règim de lloguer. El Sr. Garganté s’adreça als portaveus que han intervingut anteriorment i els diu que l’expressió «parc d’habitatge social» sona més a planificació marxista que no pas a lliure mercat. En tot cas, com que aquesta qüestió s’ha de votar definitivament en el ple del Consell Municipal, anuncia la reserva de vot del seu grup. El Sr. Montaner confirma que la Llei d’urbanisme obliga a mantenir el règim de tinença quan es fa un reallotjament, si bé hi pot haver ajustaments econòmics en funció de la superfície o d’altres circumstàncies. Explica que el dret de superfície és una invenció de fa uns anys i actualment es tendeix a reduir al màxim, però té un interès des del punt de vista de les finances del PMH perquè implica una cessió del volum però la propietat continua essent municipal. Apunta que el pagament que és fa és per sota del preu de mercat però és assimilable a una hipoteca. D’altra banda, remarca que el govern defensa el model de cohabitatge. Comenta que aquest model s’ha desenvolupat en països europeus i és diferent de les cooperatives d’habitatge, les quals continuaran impulsant perquè no renuncien a cap camí, malgrat que impliquen alguns dubtes de gestió. Afegeix que el model de cohabitatge és un model nou, que es troba en altres indrets de Catalunya, i consisteix en la cessió d’ús, de manera que el sòl continua essent públic. La base d’aquest model, continua, és una cooperativa que porta un projecte de vida comunitari, sa i sostenible, d’estalvi energètic, mentre que les cooperatives d’habitatges són una associació per tenir un habitatge de compra més econòmic. El govern, malgrat que coneix les reticències del Grup d'Esquerra Republicana a aquest model, considera que aquesta opció és millor perquè apodera la societat en tant que són la gent del barri, els veïns i veïnes, fills i filles, que tenen un habitatge públic cedit, que es gestiona de manera cooperativa i que és més difícil que es privatitzi perquè en la immensa majoria dels casos mitjançant la cooperativa se’n gestiona l’ús i la vida, però el sòl sempre és públic. Insisteix que el govern opta per aquest model perquè defensa l’economia cooperativa i solidària, i remarca que, malgrat que només representa un 6 % de les previsions del Pla pel dret a l’habitatge, implica la construcció de cinc-cents habitatges. La Sra. Mira puntualitza que, en el marc del Pla pel dret a l’habitatge, s’ha previst que hi hagi un ventall de formes diferents per a l’accés a l’habitatge públic i protegit, entre les quals hi ha una part que pot ser residual però que s’ha de mantenir, que és el dret de superfície, que permet no perdre la titularitat del sòl alhora que garanteix una estabilitat del superficiari en l’habitatge perquè no està subjecte als terminis dels lloguers i, per tant, això li permet fer una planificació de vida. Així, doncs, insisteix que el dret de superfície permet oferir uns lloguers de llarga durada sense que l’ajuntament perdi la titularitat del sòl. Finalment, remarca que el PMH és un instrument que promou i gestiona l’habitatge de lloguer. Aquest organisme està sectoritzat i qualificat com a entitat pública de mercat, i això precisament permet buscar finançament per poder fer les promocions. Per mantenir aquesta condició, afegeix, cal que les despeses de 2246 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 l’entitat ens financin majoritàriament amb ingressos de mercat, que obté dels lloguers i també de les vendes, la qual cosa permet estabilitzar els comptes i fer la promoció d’habitatge de lloguer social a preus assequibles, amb independència de les aportacions que fa l’ajuntament mitjançant el PIM, que també són molt necessàries. La Sra. Capdevila pregunta, si aquesta mesura s’implementa mitjançant un concurs públic, com es pot garantir que l’adjudicació serà per a la gent del barri. El Sr. Montaner aclareix que es fa un concurs públic per a set solars, al qual es presenten cooperatives dels diversos barris de Barcelona, i entre les condicions es demana una explicació del projecte comunitari, si hi ha gent del barri, quines activitats faran en relació amb el barri, la seva situació en relació amb l’entorn, a més a més d’especificacions sobre finançament, sistemes constructius i projecte, entre d’altres. Comenta que un dels elements que es valora, per tant, és la relació del projecte amb el context i amb el barri, precisament per tal que la gent del barri pugui arrelar-se i mantenir-se en la seva zona. Aquesta mesura, afegeix, s’adreça a dos cicles de vida: la gent jove, que altrament seria expulsada del barri perquè sovint no tenen gaires recursos, i la gent gran que també vol quedar-se al barri. Apunta que aquest mode de vida comunitari pot ser molt adient per a un sector de la societat. Finalment, assegura que el procés de licitació és públic i transparent en què guanyaran els projectes millors per a cadascun dels set solars de l’ajuntament. La Sra. Capdevila insisteix que en lloc no es diu que puntuï més el projecte que presenta la gent del barri. El Sr. Montaner respon que aquest és un concurs obert en el qual puntua la relació amb el context i l’enriquiment del teixit urbà de l’entorn. No es demana concretament si els concursants són gent del barri però afirma que lògicament l’ajuntament sap quines cooperatives són del barri i quines no. Opina, a més a més, que el coneixement del barri es demostrarà en el projecte que fan els licitadors i aquest arrelament es pot veure mitjançant molts elements, especialment la relació amb el context i les aportacions que es fan per enriquir el context social i urbà. Es dictamina amb el posicionament favorable del Govern Municipal, CIU i Cs i amb la reserva de vot d'ERC, PP i CUP. 6. Cedir gratuïtament al Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona, la finca situada al carrer Pla dels Cirerers núms. 2-4, grafiada en el plànol annex, per a destinar-la a la construcció d’un edifici d’habitatges de protecció en règim de lloguer, en el marc de la promoció del model d’habitatge cooperatiu, mitjançant les corresponents licitacions dels diferents projectes de cohabitatge, en compliment de l’encàrrec aprovat per la Comissió de Govern, per acord de 10 de novembre de 2016, i segons el que s’estableix en els articles 49 i 50 del Reglament del Patrimoni dels Ens Locals, de 17 d'octubre de 1988; sotmetre l'expedient a informació pública durant un termini de trenta dies i, si no s'hi formulen reclamacions o al·legacions, tenir per aprovada la cessió; formalitzar la cessió, fent esment de l’afectació de la finca a la dita finalitat que està garantida amb clàusula de reversió automàtica en els termes de l’article 50 del Reglament esmentat; i facultar l'Alcaldia per a realitzar totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. Tractada conjuntament amb el punt 5 de l’ordre del dia. Es dictamina amb el posicionament favorable del Govern Municipal, CIU i Cs i amb la reserva de vot d'ERC, PP i CUP. NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2247 7. Cedir gratuïtament al Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona, la finca situada a la Via Favència núms. 263-271, grafiada en el plànol annex, per a la construcció i gestió d’un edifici d’habitatges de protecció en règim de lloguer i de venda en dret de superfície, d’acord amb el planejament urbanístic, i segons el disposat en els articles 49 i 50 del Reglament del Patrimoni dels Ens Locals, de 17 d'octubre de 1988; sotmetre l'expedient a informació pública durant un termini de trenta dies i, si no s'hi formulen reclamacions o al·legacions, tenir per aprovada la cessió; formalitzar la cessió, fent esment de l’afectació de la finca a la dita finalitat que està garantida amb clàusula de reversió automàtica en els termes de l’article 50 del Reglament esmentat; i facultar l'Alcaldia per a realitzar totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. Tractada conjuntament amb el punt 5 de l’ordre del dia. Es dictamina amb el posicionament favorable del Govern Municipal, CIU, Cs, ERC i PP i amb la reserva de vot de la CUP. 8. Constituir un dret real de superfície a favor del Patronat Municipal de l’Habitatge respecte la finca del carrer Escolapi Càncer núms. 10-12, grafiada en el plànol annex, per un termini de setanta-cinc anys i amb caràcter gratuït, per a la construcció i gestió, d’acord amb el planejament urbanístic, d’un edifici d’habitatges de protecció oficial per a destinar-lo a lloguer social, d’acord amb les condicions del document annex, que s'aproven; sotmetre l'expedient a informació pública durant un termini de trenta dies i, si no s'hi formulen reclamacions o al·legacions, procedir a constituir el dret; formalitzar-lo d'acord amb les dites condicions; inscriure'l en el Registre de la Propietat; i facultar l’Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. Tractada conjuntament amb el punt 5 de l’ordre del dia. Es dictamina amb el posicionament favorable del Govern Municipal, CIU, Cs, ERC i PP i amb la reserva de vot de la CUP. 9. Aprovar la constitució de l’Associació Xarxa de Municipis per l'Economia Social i Solidaria i la incorporació a la mateixa de l’Ajuntament de Barcelona com a membre de ple dret; aprovar els Estatuts de l’associació que s’adjunten a l’expedient; designar el Primer Tinent d’Alcaldia com a representant titular i el Comissionat d’Economia Cooperativa, Social i Solidària i Consum com a representant substitut de l’Ajuntament de Barcelona. facultar ambdós, indistintament, per a la signatura dels documents i efectuar tots els tràmits necessaris per a l’execució i efectivitat de l’acord. Comunicar aquest acord a la Xarxa d’Economia Social i Solidària, a través de la secretaria tècnica que està assistint el procés de constitució de la futura associació. El Sr. Via exposa que després de la I Trobada Internacional de Municipalisme i Economia Social i Solidària es va decidir, conjuntament amb els ajuntaments de Badalona, Sabadell i Santa Coloma de Gramenet, impulsar un procés que dugués a la constitució de la Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària. A grans trets, en el manifest inicial s’indicava que convenia que els poders públics municipals exploressin i treballessin per l’extensió d’aquesta modalitat d’economia com a forma d’entendre l’activitat econòmica com una activitat al servei de les persones, que aprofundeix en la democratització de l’economia. Apunta que quaranta-set municipis, que signifiquen més del 60 % de la població de Catalunya, s’han adherit al manifest. A partir d’aquí, assenyala que han desenvolupat un procés, que ha durat un any i mig, i que ha de portar a la constitució de l’Associació Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària el proper 29 març de 2017. D’aquests quaranta-set municipis, n’esmenta els de Terrassa, Sant Feliu de Guíxols, Cornellà, Arenys de Mar, Canet de Mar o Palafrugell, i subratlla que són municipis de dimensions diverses, que van de 2248 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 micropobles com Mieres a ciutats com Barcelona, i municipis governats per diferents forces polítiques. A continuació, apunta que amb l’impuls d’aquesta associació es pretén crear condicions d’intercanvi i valoració d’acció política per al foment de l’economia social i solidària en l’àmbit municipal i, de manera rellevant i significativa, posar en comú la disponibilitat de recursos per poder desplegar aquestes polítiques. Finalment, remarca que l’Associació Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària es planteja com a xarxa de municipis d’àmbit català. El Sr. Blasi agraeix les explicacions que acaba de donar el comissionat i també les que els va donar la setmana anterior sobre aquesta qüestió. Remarca una incongruència entre ambdues informacions, i és que aquesta mesura suposa un cost econòmic per a l’Ajuntament de Barcelona. En qualsevol cas, creu que seria interessant que, ocasionalment o de forma periòdica, s’informi sobre el funcionament de la xarxa en la Comissió d’Economia i Hisenda o en algun altre àmbit. Finalment, anuncia el vot favorable del seu grup. La Sra. Mejías intervé com a portaveu del Grup de Ciutadans. En primer lloc, anuncia el vot favorable del seu grup a la incorporació de Barcelona a la Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària, amb el benentès que es tracta d’un sector emergent i que necessita un suport de l'Administració pública en les fases inicials, amb l’objectiu que puguin assolir el seu potencial màxim, sobretot quan es pretén que aquestes economies garanteixin una reducció de les desigualtats socials i territorials, promoure una economia al servei de les persones i una millor redistribució dels serveis i de la riquesa. Tanmateix, planteja reserves perquè creu que en aquest cas el suport inicial de l'Administració pública, que hauria de consistir a donar una empenta a aquest tipus d’economia, es podria convertir en un intent de crear un monocultiu d’aquest sector i obviar altres sectors econòmics que són molt importants per a la ciutat i que han de fer de suport i acompanyament del model socioeconòmic. Reitera, doncs, que s’ha de garantir la sostenibilitat a Barcelona i la consolidació d’aquest sector emergent, però també la consolidació d’altres sectors importants per al desenvolupament de la ciutat. Per tant, atès que Ciutadans també ha donat suport a aquesta mesura en altres municipis, reitera el vot favorable del seu grup i adverteix que vigilaran que els objectius de la xarxa se centrin en la millora de l’atenció a les persones i en la disminució de les desigualtats socials i territorials. La Sra. Capdevila exposa que dies enrere el comissionat d’Economia Cooperativa, Social i Solidària i Consum els va presentar aquest projecte. Per tant, agraeix, tant al comissionat com al seu equip, la informació que els han facilitat. Creu que aquesta associació pot ser una eina positiva per reforçar aquelles polítiques públiques orientades a l’economia social que es duen a terme des del món local. També considera molt positiu el paper de Barcelona, com a capital del país, a l’hora d’exercir el lideratge en aquest àmbit i que jugui un paper clau en la creació i posada en marxa d’aquesta associació. El Sr. Mulleras agraeix la informació. Assenyala que, tal com ha comentat un altre portaveu, s’ha establert una quota de 6.000 euros anuals per pertànyer a aquesta associació. El Grup Popular ha analitzat l’expedient i el Pla de treball 2017- 2019 i no està d’acord amb algunes de les propostes d’acció que el govern planteja en aquest pla. A més a més, entén que el govern utilitza aquest tipus d’eines per focalitzar únicament la tasca de foment de l’economia en l’economia social i solidària, sector al qual es mostra favorable però crítica que sigui l’únic sector que l’ajuntament té en compte. Per aquesta raó, anuncia l’abstenció del seu grup en aquest punt, perquè no comparteix la totalitat de les propostes d’acció que aquesta associació presenta per als propers dos anys. NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2249 El Sr. Garganté anuncia la reserva de vot del seu grup. Es dictamina amb el posicionament favorable del Govern Municipal, CIU, Cs i ERC, amb l'abstenció del PP i amb la reserva de vot de la CUP. IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d'acord c) Proposicions V) Part d'impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal CIU: 10. La Comissió d'Economia i Hisenda acorda que el Govern municipal presenti en el termini de tres mesos un pla de reactivació econòmica del Polígon Industrial del Bon Pastor i La Verneda Industrials així com també d'altres nuclis industrials, en els diferents àmbits d'actuació que contempli, entre altres extrems, la represa del Grup de treball del Polígon Industrial, un pla d'inversions consensuat, la reordenació urbanística, la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Adrià i especialment de l'AMB i la Diputació de Barcelona, així com la dotació d'una partida pressupostària suficient. El Sr. Blasi anuncia que aquesta proposició ha estat transaccionada. Exposa que a final del mandat 2007-2011 es va veure la necessitat d’aturar algunes intervencions urbanístiques a la zona del Bon Pastor i la Verneda i de fer una aposta decidida per a la preservació del teixit industrial, sostenible o en harmonia amb l’entorn. Amb aquesta finalitat es va crear un grup de treball específic que incloïa, a més a més dels diferents àmbits territorials i sectorials de l’ajuntament, empresaris, sindicats, veïns i grups municipals. Entén que aquella experiència va ser positiva i fins i tot es va arribar a presentar un projecte arran d’una iniciativa de la Sra. Recasens, en aquell moment vicepresidenta de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Considera que el Sr. Collboni també ha anat en aquesta mateixa línia. Tanmateix, afirma que amb el canvi de mandat aquesta línia d’actuació ha quedat aturada i l’únic que es va fer va ser una mesura el mes de novembre de 2016. Per aquestes raons, el Grup de Convergència i Unió creu que cal tornar a la feina que s’estava fent per reactivar industrialment i econòmicament els entorns del Bon Pastor i de la Verneda. Entén que els projectes no s’han de limitar a aquells vinculats al Pla de barris ni s’han d’excloure àmbits de treball com l’Àrea Metropolitana de Barcelona o el Consell Comarcal del Barcelonès o la Diputació de Barcelona, i apunta que tampoc no s’ha d’excloure el treball conjunt amb altres municipis com el de Sant Adrià del Besòs. A continuació, apunta que no s’han d’oblidar altres nuclis petits industrials existents i amb harmonia amb nuclis residencials de la ciutat de Barcelona. En aquest sentit, assenyala que tenir indústria sostenible dins de la ciutat significa un estalvi en mobilitat i es generen llocs de treball, cosa que actualment encara és necessària. La Sra. Mejías intervé com a portaveu del Grup de Ciutadans. Anuncia el vot favorable del seu grup a la proposició, amb el benentès que els polígon industrials del Bon Pastor, que és el que coneix millor, i el de la Verneda són uns espais industrials que com a conseqüència de la crisi han patit unes dificultats enormes i necessiten una revitalització i una injecció de suport de l'Administració pública per tal de garantir-ne la permanència i els llocs de treball. Afirma que també cal aquest suport perquè la innovació i l’aportació de noves iniciatives empresarials es puguin establir en aquests espais i reforçar així el teixit industrial que ha de 2250 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 conservar la ciutat de Barcelona perquè no es pugui dir que a la ciutat només hi ha la indústria turística i que no es pot viure del monocultiu. Espera, doncs, que algun dia es puguin detallar el pla d’inversions i les actuacions que es duran a terme en aquesta zona. El Sr. Bosch anuncia el vot favorable del seu grup a la proposició. Recorda que temps enrere el Grup d'Esquerra Republicana ja va presentar un prec i una proposició en la qual exposaven el que podria ser un pla per a Barcelona Nord, que incloïa accions com les que proposa el Grup de Convergència i Unió per reformular els polígons industrials, per donar sortida a noves activitats i per dinamitzar l’activitat d’aquests polígons. Creu que aquestes actuacions són prioritàries i que el nord de Barcelona, i en concret la franja del Besòs, és una zona que s’ha de desenvolupar perquè l’activitat es desplaça cap al sud, que és on hi ha les instal·lacions de nivell internacional i de gran productivitat. Opina, doncs, que cal reequilibrar la ciutat cap al nord. A continuació, reitera que el mes de novembre de 2015 el govern municipal es va comprometre a presentar una mesura de govern en el termini de sis mesos i poques hores abans de presentar-la, tot i que ja ho feien amb retard, la van retirar, situació que va causar un cert estupor i que encara ara no entenen. Reclama, doncs, que es doni compliment a aquella mesura. D’altra banda, considera que el Pla de barris, que pot ser una eina urbanística interessant, es limita a fer accions molt quirúrgiques sobre els barris implicats, però no és un pla global de ciutat que pugui contribuir a reequilibrar una dinàmica de ciutat, que ja es plantejava des dels temps d’Ildefons Cerdà, per la zona que necessita més atenció de l'Administració. El Sr. Mulleras exposa que si hi ha un tema en què coincideixin els diversos grups municipals, pel que fa a economia i industrialització, és aquest. En aquest sentit, recorda que el Grup Popular va presentar a la sessió de la Comissió d’Urbanisme de gener de 2016 un prec perquè s’aprovés inicialment el planejament urbanístic de la Verneda Industrial - Torrent de l’Estadella, i que es fes en un termini de sis mesos. Tot i que aquest prec va ser acceptat pel govern municipal, lamenta que aquesta aprovació, que s’havia d’haver fet el mes de juliol de 2016, encara no s’ha efectuat, quan aquest pla urbanístic és una de les eines necessàries per a la reindustrialització de la part nord de la ciutat. Seguidament, opina que si els grups municipals coincideixen en aquesta qüestió deu ser perquè, si hi ha dos llocs que es podrien reindustrialitzar a Barcelona, són el nord i el sud de la ciutat, que és on es podria generar aquesta activitat econòmica i crear molts llocs de treball. El Grup Popular, doncs, defensa que aquesta indústria logística, neta i verda es pugui implantar a la Verneda Industrial i també al barri de la Marina, a la Zona Franca. Finalment, reitera que el seu grup votarà a favor de la proposició perquè és coherent amb el que han demanat en diverses ocasions, també en aquest mandat, i espera que aquesta actuació arribi a ser una realitat perquè parlar de crear feina és parlar d’atraure indústria. Atès que hi ha el lloc per fer aquestes actuacions, creu que l’ajuntament ha de posar-hi les eines necessàries perquè això sigui una realitat. El Sr. Garganté exposa que la CUP - Capgirem Barcelona està d’acord amb la reactivació del polígon, però només si ha de ser una oportunitat per al veïnat del Bon Pastor i dels voltants, sobretot tenint en compte que és un dels barris més empobrits de la ciutat i amb un índex d’atur força alt. Entén que s’haurien de cercar complicitats entre el veïnat per integrar-hi les propostes del barri. Alhora, creu que cal parar molta atenció als moviments especulatius i de terrenys entre empreses i administracions. Per aquest motiu, el seu grup defensa la reactivació de la indústria del polígon del Bon Pastor, que s’incentivi l’arribada i creació de cooperatives d’arts i oficis, i la urbanització del polígon, que està molt malmès per la deixadesa dels governs anteriors del PSC i de Convergència i Unió. També reclama que es treballi sobre NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2251 l’enllumenat, que es faci una reordenació amb una mirada feminista, que es facin públics els terrenys de la Mercedes Benz per crear una escola d’oficis amb sinèrgies amb les cooperatives i empreses petites de la zona, que alhora es creï una bossa de treball amb un pla d’ocupació, i finalment que es treballi conjuntament amb el veïnat per a la definició del pla i amb la participació activa de borses de treball i l’escola d’oficis, sobretot amb els joves. El Sr. Colom anuncia el vot favorable dels grups del govern a la proposició perquè ja estan treballant en la redacció del pla de reactivació, en coherència amb allò que es va expressar en el PAM, on es plantejava la necessitat de reindustrialitzar Barcelona i en concret els polígons del Bon Pastor i del passatge del Torrent de l’Estadella, i en el parc del districte de Sant Andreu. Tot seguit, informa que des de Barcelona Activa s’està treballant en un pla de dinamització del polígon. Està d’acord que aquesta dinamització ha de cercar el desenvolupament sostenible, tant des del punt de vista econòmic com social, mediambiental i del territori. Per tant, assenyala que s’ha de treballar en diverses accions que facilitin la col·laboració entre els membres que formen aquesta comunitat per aconseguir que en aquest polígon es creï un ecosistema que permeti generar sinèrgies entre totes i cadascuna de les empreses, però també perquè les empreses siguin capaces de vincular-se amb el conjunt de la ciutat per aprofitar tots els elements. Entén, doncs, que el pla de dinamització hauria de definir cartera de serveis, actuacions de col·laboració, accions de foment de l’economia verda i circular, i, finalment, elements de comunicació. D’altra banda, indica que aquest pla de dinamització s’ha d’inscriure en el Pla del barri del Bon Pastor perquè té la capacitat per fer la modificació urbanística, que és el que permetrà inserir els projectes de canvis en les naus que estan desocupades per donar-los funcions diferents. Apunta que una de les millores urbanístiques podrien ser l’obertura del carrer de Cordelles. A continuació, destaca el paper de la Taula de Treball del Bon Pastor, que té representació empresarial, veïnal, sindical i de comerciants, la qual li consta que s’ha reunit el mes de novembre de 2016, com deia el Sr. Blasi, però també el mes de febrer i en altres ocasions. En tot cas, està d’acord que s’ha de potenciar la continuïtat d’aquesta taula i el govern treballa perquè, conjuntament amb l’Ajuntament de Sant Adrià del Besòs, el Consorci del Besòs, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, el Pacte Industrial de la Regió Metropolitana i la Diputació de Barcelona, es pugui tirar endavant la rehabilitació i dinamització d’aquest espai. El Sr. Blasi pregunta quin serà el sentit del vot del Grup Socialista, atès que no hi ha cap membre d’aquest grup present a la sessió. En qualsevol cas, agraeix el suport dels grups. Creu que aquesta qüestió és compartida pels altres grups, com s’ha vist en iniciatives anteriors, com les del Partit Popular i d’Esquerra Republicana. També ressalta, com demanava el portaveu de la CUP, que es faci un treball transversal amb el teixit veïnal, tal com es va plantejar en el mandat anterior, per intentar trencar la voluntat del govern del Partit dels Socialistes i d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa de reconvertir aquest espai en zona residencial. Finalment, recorda que a la Taula de Treball del Bon Pastor també hi hauria d’haver els grups municipals dels districtes, però no s’ha comptat amb ells. Per tant, emplaça el govern perquè en un termini de tres mesos es pugui implementar aquesta mesura, que és important per a la ciutat i per als seus veïns i veïnes. La Sra. Ballarín anuncia el vot favorable del seu grup a la proposició. El Sr. Colom expressa el vot favorable de BnComú, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Blasi expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Mejías expressa el vot favorable de Cs, el Sr. Bosch expressa el vot favorable d'ERC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i el Sr. Garganté expressa el vot favorable de la CUP. S'aprova amb el redactat següent: 2252 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 La Comissió d'Economia i Hisenda acorda: Que el govern municipal presenti en el termini de tres mesos un pla de reactivació econòmica pel Polígon Industrial del Bon Pastor i La Verneda Industrials així com també d'altres nuclis industrials, en els diferents àmbits d'actuació que contempli, entre altres extrems, la continuïtat del Grup de treball del Polígon Industrial, un pla d'inversions consensuat, la reordenació urbanística, la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Adrià i especialment de l'AMB i la Diputació de Barcelona, així com la dotació d'una partida pressupostaria suficient. Del Grup Municipal Cs: 11. La Comissió d'Economia i Hisenda acorda: Que el Govern municipal realitzi un anàlisi complert i general dels procediments establerts que determinin les quotes de les taxes municipals. Que s'aprofundeixi en l'ús de les tecnologies a nivell general amb l'objectiu de desenvolupar procediments més eficients, disminuir el temps de procés i reduir el cost que suposa per a les persones, autònoms i empreses. Que aquest anàlisi i els seus canvis estiguin previstos abans de la presentació de les Ordenances Fiscals per al 2018. El Sr. Sierra llegeix el text de la proposició. Indica que es tracta de fer una anàlisi i una revisió de tots els procediments que determinen les taxes municipals perquè en molts casos aquests procediments són antics i excessivament burocràtics, que involucren diverses persones i departaments. Entén, doncs, que cal aprofundir en l’ús de les noves tecnologies, les quals ja són prou desenvolupades, per tal de modernitzar els procediments. En definitiva, reclama que el govern sigui proactiu i prengui la iniciativa per treballar en la reducció de les taxes, de manera que se’n beneficiïn els veïns i veïnes de Barcelona, els emprenedors, els autònoms, les pimes i totes les empreses en general, atès que la ciutat suporta una de les pressions fiscals més grans d’Espanya. A tall d’exemple, comenta que establir un negoci nou, entre gestions, llicències, informes i permisos, té un cost excessiu en temps i en diners, que va en detriment del desenvolupament del negoci que es vol obrir i de la sostenibilitat inicial, i suposa una gran barrera. El Grup de Ciutadans, per tant, vol que s’estudiï la possibilitat de reduir aquests costos de manera significativa. Així, assenyala que en alguns casos s’estableixen taxes municipals per un treball efectiu o per ocupació de l’espai públic, però puntualitza que en la proposició es refereixen al cobrament de serveis com les tramitacions, l’expedició o la compulsa de documents, la realització de còpies o la digitalització i reproducció de documents, i reitera que la presentació física de documentació comporta un malbaratament de temps i que és innecessària. Per aquestes raons, espera el vot favorable dels grups i que la proposició s’aprovi per agilitzar la tasca dels empresaris petits i mitjans, dels autònoms i de les pimes, i per afavorir el desenvolupament econòmic de Barcelona. La Sra. Recasens explicita el suport del Grup de Convergència i Unió a la proposició del Grup de Ciutadans. Anuncia que han fet una esmena transaccional, que han fet arribar a la resta de grups. Recorda que les ordenances fiscals per a l’any 2017 no es van poder aprovar per manca de suports polítics i el mes de novembre el seu grup va presentar un prec, que va ser acceptat, mitjançant el qual demanaven fer un treball conjunt per poder oferir a la ciutat unes noves taxes i, en definitiva, una nova fiscalitat. Malgrat tot, tres mesos més tard encara no hi ha hagut cap novetat. En canvi, recorda que el govern de Convergència i Unió va implementar taxes sobre drogodependències, sobre alcoholèmia i sobre caixers automàtics, que van ser pactades durant el mandat. Pel que fa als costos, indica que durant el mandat anterior el govern municipal va crear la Direcció de Serveis de Gestió de Costos i Avaluació i creu que seria un bon instrument per treballar en aquesta direcció si rebés les instruccions polítiques corresponents per tal de revisar i avaluar els costos dels serveis i, així, poder aplicar uns preus més justos. NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2253 D’altra banda, també assenyala que una anàlisi acurada dels costos pot repercutir sobre una taxa com la de mudances, filmacions a la via pública i instal·lació bastides i grues. En aquest cas, recorda que el govern va reduir aquesta taxa del 90 % al 40 % del cost del servei i va adquirir el compromís de reduir-la progressivament després de fer una anàlisi dels costos. Tanmateix, critica que no han tornat a tenir notícies sobre el compliment d’aquesta mesura i recorda que precisament aquest compromís del govern va ser el que va possibilitar el suport del Grup de Convergència i Unió a aquella mesura. Finalment, suposa que els grups del govern votaran a favor d’aquesta proposició però reclama que es compleixi allò que s’aprova en les comissions. Per acabar, llegeix el text de la transacció. La Sra. Capdevila recorda que l’import de les taxes es calcula tenint en compte el cost que té per a l'Administració la gestió del servei que demana el ciutadà, ja sigui una persona física o jurídica. Creu, doncs, que l’Ajuntament de Barcelona té l’obligació de vetllar perquè els circuits i processos de gestió de les sol·licituds siguin el màxim d’eficients possible perquè això permet, d’una banda, tenir una administració més àgil i eficient, i, de l’altra, reduir el cost econòmic que les gestions amb l'Administració tenen per a la ciutadania. Tot i això, apunta que cada vegada que s’estudien, es negocien i es voten ordenances fiscals aquest és un punt important a l’hora de valorar el conjunt de la proposta d’ingressos propis que té l’ajuntament. Per aquesta raó, el Grup d'Esquerra Republicana està convençut que els Serveis Tècnics de l’Ajuntament de Barcelona quan elaboren els informes econòmics adjunts a les propostes de taxes valoren correctament aquest import i que des de les diverses àrees de l’ajuntament es fa el màxim esforç per avançar cap a una agilitat i eficiència majors. Per aquestes raons i pels exemples que ha exposat el portaveu del grup proposant, anuncia el vot favorable a la proposició. El Sr. Mulleras recorda que el Grup Popular ha denunciat en nombroses ocasions i en les al·legacions successives que ha fet a les ordenances fiscals les mancances destacades en l’anàlisi de costos per fixar les taxes municipals. Així, sempre ha considerat que el govern no facilita la relació detallada dels costos directes ni especialment dels indirectes, sinó que solament dóna imports globals de costos, però sense especificar ni argumentar com s’han calculat. Assenyala, doncs, que la mancança específica dels costos d’algunes taxes, com les de serveis generals, mercats, tinença d’animals de companyia, cementiris o cremació, entre d’altres, fa que no hi hagi la transparència obligada a l’hora de conèixer com s’han conformat aquestes taxes en les ordenances fiscals. El seu grup creu que hi ha recorregut per abaixar els costos que justifiquen les taxes municipals. En particular, tal com ja s’ha dit, recorda que el mes de juny de 2016 el Grup Popular va demanar mitjançant un prec la reducció de la taxa de mudances simplificant els tràmits i fent una racionalització de la documentació per evitar duplicitats i treball burocràtic. Per tant, coincideix que cal aprofundir en l’aplicació de les noves tecnologies per aconseguir la simplificació dels tràmits burocràtics. Per aquestes raons, anuncia el vot favorable del grup a la proposició, perquè entenen que la rebaixa de les taxes és possible millorant l’eficiència dels procediments administratius amb l’aplicació de les noves tecnologies. El Sr. Garganté anuncia l’abstenció del seu grup. El Sr. Pisarello recorda que els funcionaris de l’ajuntament, i l’ajuntament com a tal, contínuament estan millorant els processos interns de gestió i de prestació dels serveis, de manera que els costos es van reduint, com passa en el cas del sistema Activity Based Costing. Assenyala que quan es produeixen millores en la gestió de les taxes l’ajuntament les trasllada als imports de les tarifes. En aquest sentit, afirma que la majoria de tarifes de taxes se situen per sota del cost dels serveis prestats o de la valoració que es fa de l’ocupació de l’espai públic. 2254 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 Seguidament, apunta que a les ordenances fiscals aprovades l’any 2016 ja es van introduir reduccions de taxes per millores en la seva gestió, com en temes de Guàrdia Urbana o serveis de protecció i extinció d’incendis. Per tant, reitera que aquest esforç es fa de manera permanent. Pel que fa a la proposició, accepta incorporar l’anàlisi que es demana i els canvis en les taxes que se’n derivin abans de la presentació de les ordenances fiscals. També es compromet a explicar les mesures corresponents als grups municipals, tal com es demana, en una reunió monogràfica, tot i que insisteix que aquest esforç ja s’està fent i que els funcionaris de l’ajuntament han implementat procediments i mecanismes informàtics per millorar l’eficiència de la seva tasca i que això repercuteixi en la baixada de tarifes. La Sra. Ballarín anuncia el vot favorable del seu grup a la proposició. Pel que fa a la primera part de la proposició, es demana un informe tecnicoeconòmic en relació amb l’article 25 del text refós de la Llei reguladora d’hisendes locals, que exigeix que l’aprovació de cadascuna de les taxes vagi acompanyada d’un informe que justifiqui exactament el cost del servei i que el preu de la taxa no superi aquest cost. Per tant, indica que es tracta de complir el principi de legalitat. En aquest sentit, apunta que l’ajuntament sempre ha fet molts esforços per ser pioner a l’hora de fer els millors informes tecnicoeconòmics que acompanyen l’aprovació de taxes. En segon lloc, entén que la segona part de la proposició té relació amb la determinació del cost efectiu dels serveis, i això és una manifestació del principi d’eficiència administrativa. Per tant, manifesta que aquesta qüestió també forma part del mandat que té el govern municipal per avançar en la millora dels procediments. Per acabar, reitera el vot favorable del seu grup per tal d’incorporar aquests dos vessants de la proposició a la gestió municipal. El Sr. Sierra agraeix el vot favorable de tots els grups, tret d’un, i també agraeix la presentació de l’esmena del Grup de Convergència i Unió. A continuació, comenta que la proposició no planteja solament l’aplicació del principi de legalitat perquè el nombre de taxes municipals és molt gran i en l’essència de la proposta no hi ha solament la reducció del cost, sinó també la reducció dels terminis del procés per donar facilitats a tots els emprenedors que arrisquen el seu patrimoni personal i familiar. Afegeix que també es tracta d’aprofitar la millora de la situació econòmica per enfortir la creació d’ocupació a Barcelona i la regeneració de l’economia. El Sr. Pisarello expressa el vot favorable de BnComú, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Sierra expressa el vot favorable de Cs, la Sra. Capdevila expressa el vot favorable d'ERC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i el Sr. Garganté expressa l'abstenció de la CUP. S'aprova amb el redactat següent: La Comissió d'Economia i Hisenda acorda: 1. Que el Govern municipal realitzi un anàlisi complert i general dels procediments establerts que determinin les quotes de les taxes municipals. 2. Que s'aprofundeixi en l'ús de les tecnologies a nivell general amb l'objectiu de desenvolupar procediments més eficients, disminuir el temps de procés i reduir el cost que suposa per a les persones, autònoms i empreses. 3. Que aquest anàlisi i els seus canvis estiguin previstos abans de la presentació de les Ordenances Fiscals per al 2018 i que el Govern municipal ho presenti a tots els Grups municipals en una reunió monogràfica, per tal de poder fer-hi aportacions al respecte. Del Grup Municipal ERC: 12. La Comissió d'Economia i Hisenda acorda instar al Govern municipal a crear un grup de treball amb tots els grups municipals per tal de poder analitzar les dades de la revisió cadastral i poder garantir que aquesta revisió no afectarà NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2255 negativament als veïns i veïnes de Barcelona. La primera reunió d'aquest grup serà anterior a la propera Comissió d'Economia i Hisenda. El Sr. Bosch exposa que el cadastre va ser concebut com una eina per castigar la població l’any 1715, després de la victòria borbònica. El Grup d'Esquerra Republicana demana que aquest mal record no es revifi entre la població i que no es pugui considerar la revisió prevista del cadastre com un altre càstig, en aquest cas infringit no pas per la dinastia borbònica, sinó pels governants actuals de la ciutat. Per tant, sol·licita que es formi un grup de treball integrat per tots els grups municipals del consistori, que aquest grup es constitueixi abans de la celebració de la següent sessió de la Comissió d’Economia i Hisenda. Espera, doncs, que es pugui parlar i pactar com ha d’influir la revisió cadastral en els tributs de l’ajuntament, especialment en l’IBI, i en l’economia dels ciutadans. Creu que aquesta proposta és de sentit comú, en primer lloc perquè hi ha altres precedents. En aquest sentit, recorda que mesos enrere el PSC va proposar una mesura molt semblant a aquesta i Barcelona en Comú s’hi va pronunciar en contra, quan encara no eren socis de govern. Indica que serà interessant de veure com ara llimen aquelles diferències. En segon lloc, apunta que cal crear aquest grup de treball immediatament perquè el govern ja està treballant en la revisió cadastral, revisió que no es fa des de l’any 2001 i, per tant, s’ha de fer amb una certa urgència. A més a més, assenyala que la revisió cadastral comporta molts de riscos, com ara que es disparin els valors cadastrals i que això porti inevitablement a una apujada de l’IBI o a un desequilibri entre barris. En aquest sentit, comenta que l’apujada dramàtica que hi ha hagut en el preu de venda de pisos a Ciutat Vella es podria reflectir en els impostos, cosa que encara agreujaria més la situació d’alguns barris on els preus dels pisos, tant de venda com de lloguer, ja s’han disparat. Alerta, doncs, del perill d’expulsió de veïns i de buidatge dels barris. Quant a les finances de l’ajuntament, remarca que l’IBI representa un 25 % dels ingressos i un 50 % de la recaptació pròpia, de manera que una apujada d’impostos podria comportar un superàvit que s’hauria de saber gestionar bé. Recorda que quan el Grup d'Esquerra Republicana va proposar que s’inclogués en el Pla pel dret a l’habitatge que el superàvit de l’ajuntament s’utilitzés per contribuir a la construcció d’un parc públic de lloguer social la proposta va ser rebutjada. Insisteix, però, que aquesta mesura és de pura lògica perquè, si de l’increment del preu dels pisos i de la bombolla immobiliària es deriva un superàvit, aquests recursos s’haurien de destinar a mitigar els efectes d’aquesta bombolla immobiliària. Insisteix, per tant, que totes aquestes qüestions s’han de discutir i, si pot ser, s’han de consensuar. Opina, doncs, que no té cap sentit que el govern actuï unilateralment i que ni tan sols informi els grups municipals de com evoluciona aquesta situació. Per aquestes raons, el seu grup ofereix una mà estesa per tractar la revisió del cadastre i la repercussió possible dels canvis en els valors cadastrals en els impostos que pagaran els ciutadans. Proposa que es faci un pacte de ciutat entre totes les forces polítiques per evitar que sorgeixin propostes oposades i que tots els grups siguin coresponsables d’aquesta qüestió, que afecta tothom i que pot arribar a ser greu perquè s’acumularia amb altres derives que ja són molt greus. Afegeix que aquest pacte possibilitaria una transparència més gran, perquè en aquest moment el govern no està explicant les passes que fa, i també evitaria les corredisses d’última hora i la pressió per aprovar alguna mesura. En aquest cas, creu que haurien de ser capaços de preveure les conseqüències de la revisió cadastral, planificar-la i arribar a un acord en bé de tots els ciutadans. La Sra. Recasens anuncia el vot favorable del seu grup a la proposició. De fet, comenta que el Grup de Convergència i Unió està decebut amb Barcelona en Comú perquè va arribar a l’alcaldia amb la promesa de fer unes noves polítiques fiscals, més redistributives i justes, però després d’un període de temps considerable aquesta revolució fiscal no es veu per enlloc. Contràriament, tal com han denunciat 2256 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 reiteradament, diu que el govern ha potinejat en la gestió de l’IBI, que és una de les grans fonts d’ingressos per a la ciutat de Barcelona. Per tant, critica el govern perquè havia anunciat una política d’impostos progressiva però s’ha limitat durant dos exercicis fiscals a rebaixar l’IBI un 2 % per als habitatges amb un valor cadastral superior als 300.000 euros. Posteriorment, el govern va anunciar un seguit de subvencions a l’IBI per a persones amb poc recursos i per als equipaments que depenen de l’àrea gestionada pel Sr. Collboni, i altres ajuts per al comerç emblemàtic o mesures del programa «Reempresa». Està segura que la Sra. Ballarín, que especialista en dret tributari, encara que no ho digui, no deu compartir aquest potineig d’un dels impostos principals. També recorda els escarafalls que va fer el Sr. Pisarello quan el desembre anterior el Grup de Convergència i Unió va presentar una pregunta per saber quines eren les subvencions en matèria d’IBI i com havien funcionat, i encara no han rebut resposta. En definitiva, assenyala que el 31 de juliol de 2015 el govern va anunciar una revolució cadastral per avançar cap a una fiscalitat més justa i equitativa, com li agrada repetir al Sr. Pisarello, però posteriorment el comissionat Sr. Ayala va detallar que aquesta actuació es faria en tres fases: en la primera, al setembre de 2015, hi hauria una regularització dels impostos; en la segona fase, entre octubre de 2015 i març de 2016, es faria una inspecció a tots els edificis, i en una tercera fase, a final de 2016, hi hauria una nova ponència del cadastre. Constata que no s’ha tornat a saber res d’aquestes mesures, tret d’unes declaracions del Sr. Pisarello en què anunciava que tot això es retardava fins a 2018. Conclou dient que hi ha una apagada informativa sobre la revolució cadastral del Sr. Pisarello. El Sr. Sierra anuncia el vot favorable del seu grup a la proposició. Recorda que l’última revisió cadastral es va fer l’any 2001 i sospita que, encara que hi ha hagut un descens en els preus després que esclatés la bombolla immobiliària i que el valor cadastral es calculi aplicant un factor de correcció del 50 % sobre el preu de mercat, després de l’entrada al govern municipal de la Sra. Colau hi ha hagut una apujada dels preus de l’habitatge, tant de compra com de lloguer. Tot seguit, tot i que troba bé que es faci una comissió de seguiment sobre la revisió cadastral i que se n’estudiïn les conseqüències, ja avança que la conclusió immediata serà que s’ha d’abaixar el tipus imposable perquè li sembla molt que el valor cadastral dels habitatges s’incrementarà, atès que la darrera revisió es va fer l’any 2001. Quant a la intervenció del portaveu d’Esquerra Republicana, troba graciós que hagi parlat de coherència, quan governa a l’Àrea Metropolitana de Barcelona amb l’Entesa pel Progrés Municipal, on s’adscriu l’alcaldessa Colau, i amb el PSC, i alhora que parli dels problemes que causa el superàvit, quan el seu grup ha aprovat les dues modificacions pressupostàries que s’han hagut de fer a causa d’aquest superàvit de l’ajuntament. Així, tot i la proposta del Sr. Bosch de destinar aquests recursos al parc d’habitatge social, assenyala que aquestes modificacions pressupostàries han destinat un màxim del 20 % a polítiques socials. A més a més, l’acusa d’actuar més com a representant de la Generalitat de Catalunya que d’Esquerra Republicana perquè, per exigència del Grup Municipal d’Esquerra Republicana, el gruix de les modificacions pressupostàries s’ha destinat a pagar coses que hauria de pagar la Generalitat. Per acabar, reitera el vot favorable del seu grup a la proposició i espera que la revisió cadastral no faci apujar la gran pressió fiscal que pateixen els barcelonins. El Sr. Mulleras espera que la revisió cadastral no sigui un cavall de Troia recaptatori, un parany que asfixiï encara més els barcelonins, els quals ja tenen un ajuntament amb superàvit, que no necessita apujar més els impostos, i també tenen la fiscalitat més alta d’Espanya. Entén, doncs, que no és just que s’apugin més els impostos als barcelonins sinó que, contràriament, s’haurien d’abaixar més si es pot, sobretot a alguns col·lectius de persones. Seguidament, argumenta que, malgrat que el govern municipal assegura que aplica una fiscalitat més justa, progressiva i equitativa, en realitat ha apujat els NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2257 impostos i ha recaptat més. El Grup Popular, contràriament, demana que s’abaixin els impostos als col·lectius més desafavorits de Barcelona i que el govern apliqui la progressivitat de què parla. Proposa que això es faci mitjançant bonificacions i beneficis fiscals a les famílies nombroses, a les famílies monoparentals, a les persones grans, a les vídues amb rendes baixes, a les persones amb discapacitat i a les persones que han estat castigades per la crisi, que han quedat a l’atur i no tenen el poder adquisitiu que podien tenir anys enrere. Per tant, es mostra d’acord amb la proposició, la qual demana que la revisió cadastral no afecti negativament els veïns i les veïnes, que la fiscalitat municipal estigui al servei del ciutadà i no pas de la recaptació, és a dir, del govern municipal de torn i dels seus capricis de despesa. El Sr. Garganté entén que es demani que la revisió cadastral afecti el mínim possible algunes persones, però no comparteix l’anàlisi que es fa. Exposa que la revisió del cadastre es fa per actualitzar la fiscalitat dels immobles i, per tant, afectarà tothom, tant si el valor de l’immoble puja com si baixa. Remarca que fa molts anys que no se’n fa cap actualització. Així, doncs, celebra les mesures que es puguin prendre perquè una possible apujada del cadastre, que també implicaria una apujada de l’IBI i afectaria les classes populars, encara que siguin propietàries, sigui gradual. Contràriament, opina que les persones més benestants poden assumir directament aquesta apujada i les seves conseqüències. A més a més, entén que per pal·liar els efectes d’una apujada gran de l’IBI es poden donar subvencions. Per totes aquestes raons, anuncia l’abstenció del seu grup. La Sra. Ballarín manifesta que des de l’any 2002 han passat molts anys i la relació entre el valor cadastral i el valor de mercat ha evolucionat de manera molt diferent entre els barris de la ciutat, cosa que provoca situacions injustes. Assenyala que el mecanisme dels sostres impositius, que es va idear per evitar apujades ràpides o desproporcionades, temps després provoca que valors cadastrals similars tributin de manera diferent. Creu, doncs, que cal revisar els valors cadastrals. Tanmateix, assenyala que una apujada del valor cadastral no ha de significar per força una apujada de l’IBI perquè el valor cadastral solament és un dels dos elements que es tenen en compte per quantificar aquest impost. Així, apunta que el valor cadastral n’és la base, però sobre aquesta base s’aplica un tipus impositiu que pot oscil·lar amunt i avall, i hi ha altres mecanismes, com ara bonificacions i altres, que hi influeixen. A continuació, es mostra d’acord que el govern ha d’explicar les passes que faci i les ha de compartir amb tots els grups municipals per oferir la màxima transparència en aquesta qüestió. En aquest sentit, subratlla que si es fa una revisió cadastral és precisament per arribar a una situació més justa que l’actual. Es compromet, doncs, en nom del Grup Socialista, en tant que integrant del govern municipal, a oferir la màxima transparència i responsabilitat en aquesta qüestió. El Sr. Pisarello està d’acord a fer una reunió monogràfica sobre aquest tema però creu que no cal fer comissions o grups de treball específics per a aquestes qüestions. Assenyala que el portaveu del grup proposant ja ha explicat quins són els riscos que planteja una revisió cadastral i considera que la Comissió d’Economia i Hisenda és un espai adient per discutir sobre la revisió cadastral. A continuació, recorda que correspon al Ministeri d’Hisenda fer la revisió cadastral, que aquest procés és complex i s’està fent llarg, de manera que el retard actual no és causat pel govern municipal, sinó pel ministeri. Per tant, apunta que si aquesta revisió s’hagués durant el mandat anterior ara no tindrien aquest debat. Tot seguit, informa que el govern municipal espera rebre el resultat dels estudis relatius a determinats usos i quan tingui aquesta informació es compromet a compartir-la immediatament amb tots els grups. Accepta, doncs, la coresponsabilitat que han ofert tots els grups. 2258 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 D’altra banda, és conscient que l’ajuntament disposa d’un conjunt d’instruments per aconseguir que el resultat de qualsevol revisió cadastral sigui just i que no afecti els rebuts de l’impost de béns immobles. Assegura que el govern municipal ha aplicat una política progressiva fiscalment, que és la que van acordar amb el PSC, amb Esquerra Republicana de Catalunya i amb la CUP - Capgirem Barcelona en l’aprovació de les primeres ordenances fiscals del mandat, perquè van congelar els rebuts del 98 % de la població de Barcelona. Per contra, indica que el govern de Convergència i Unió feia apujades lineals. Aquesta sola mesura, afegeix, ja té un efecte redistributiu, a més a més de l’apujada de l’impost a l’1 % de la població que té més propietats. En conclusió, accepta que tots els grups municipals puguin ser coresponsables en aquesta qüestió i està d’acord a fer un pacte de ciutat. Creu que aquest és un tema prou important perquè qualsevol decisió que s’adopti compti amb un suport ampli de les forces polítiques del consistori. Finalment, anuncia l’abstenció del seu grup. El Sr. Bosch agraeix les explicacions però expressa una certa decepció perquè creu que el grup de treball que proposen és necessari. Espera, doncs, que el govern es prengui aquesta qüestió seriosament atès que la proposició s’aprovarà i desitja que es tingui en compte l’opinió de la majoria dels grups municipals. El Sr. Pisarello expressa l'abstenció de BnComú, la Sra. Ballarín expressa l'abstenció del PSC, la Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Sierra expressa el vot favorable de Cs, el Sr. Bosch expressa el vot favorable d'ERC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i el Sr. Garganté expressa l'abstenció de la CUP. S'aprova. Del Grup Municipal PP: 13. La Comissió d'Economia i Hisenda acorda: Instar al Govern municipal a incorporar en el Pla Estratègic de Turisme 2020 abans de la presentació al Consell Plenari de l'Ajuntament: 1. Defensar el model de col·laboració públic-privat com a eina bàsica de referència i de promoció del turisme sostenible a Barcelona. 2. Crear i fomentar noves icones turístiques allunyades del centre turístic de la ciutat. 3. Fomentar el turisme de qualitat que incrementa el valor afegit que aquesta activitat genera a Barcelona. 4. Treballar per disposar de les eines necessàries per aconseguir millorar la governabilitat del turisme a Barcelona: competències en la gestió i el 100% de la recaptació de l'impost turístic de Barcelona. 5. No incrementar la pressió fiscal als barcelonins/es i als emprenedors/es de la ciutat. El Sr. Mulleras recorda que dies enrere el govern va presentar el Pla estratègic de turisme 2020. Entén que la intenció és dur aquest pla al plenari del Consell Municipal en un termini d’un o dos mesos. Indica que el govern municipal i el Grup Popular van mantenir una reunió informativa sobre aquest pla, en la qual el seu grup va plantejar una sèrie de qüestions que entenen que no han estat recollides en la proposta que finalment ha fet el govern en el Pla estratègic de turisme 2020. El Grup Popular ha volgut condensar aquestes propostes, de forma genèrica i també de forma concreta, en els cinc punts de la proposició que presenten. En primer lloc, aposta per la defensa del model de col·laboració publicoprivada, perquè entén que el govern municipal vol donar un paper residual a aquest tipus de col·laboració, com es desprèn del document que ha presentat el govern. El seu grup entén que la col·laboració publicoprivada ha de continuar essent una referència per a la gestió del turisme a Barcelona perquè aquest model ha estat admirat i copiat per altres grans ciutats. Admet que s’ha de millorar la governança des de l'Administració, però apunta que això no s’ha de fer reduint a la mínima expressió el protagonisme del sector privat, tal com es fa en aquest pla estratègic. Aprofitant aquest debat, pregunta al regidor de Turisme quin serà concretament el paper que ha de tenir Turisme de Barcelona en el pla estratègic i quina importància NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2259 dóna el regidor a l’àmbit de la col·laboració publicoprivada, en el qual s’inclou Turisme de Barcelona. En segon lloc, proposa la creació i el foment de noves icones turístiques allunyades del centre de la ciutat, proposta que tampoc no veuen recollida en el pla. Assenyala que prohibir hotels no és la solució i no garanteix que es resolguin els problemes del turisme, perquè els turistes continuaran anant al barri Gòtic, a la Catedral, a la Sagrada Família o al front marítim, malgrat que no es permeti construir hotels en aquests indrets, perquè són les icones turístiques que la gent vol veure. Augura, doncs, que els hotels es faran en una altra ciutat però Barcelona continuarà tenint els problemes que genera la massificació del turisme al centre de la ciutat. Per reduir l’impacte causat per la massificació turística al centre de Barcelona, el seu grup proposa que s’espongi el turisme i que es creïn noves icones per repartir l’atracció turística arreu de la ciutat, mesura que tampoc no han vist reflectida en el pla. En tercer lloc, proposen fomentar el turisme de qualitat per incrementar el valor afegit que genera aquesta activitat, però veuen que el govern municipal renuncia a aquesta línia de treball. Acusa el govern de no apostar per créixer en qualitat i de fer tot el possible per expulsar aquest tipus de turisme, i no només amb la prohibició de construir determinats hotels fora del centre de la ciutat, com l’hotel del Deutsche Bank i l’hotel de la Torre Agbar, sinó també amb altres missatges que es donen a la societat i al món en general que impedeixen l’atracció del turisme de qualitat. Pel que fa als punts 4 i 5, comenta que fan referència als impostos. El Grup Popular creu que no calen nous impostos perquè ja hi ha un impost turístic que genera al voltant de 21 milions d’euros cada any. Per tant, insisteix a reclamar que l’Ajuntament de Barcelona exigeixi la gestió del cent per cent d’aquest impost, perquè amb aquests diners hi hauria recursos suficients per poder pal·liar l’impacte i els problemes generats pel turisme. Reitera, doncs, que no cal incrementar la pressió fiscal sobre la ciutadania, sinó que s’ha de gestionar millor allò que ja es té. Insisteix, doncs, a exigir a l’alcaldessa Colau fermesa davant del president Puigdemont per aconseguir els 21 milions d’euros anuals de l’impost turístic que es recapten a Barcelona. Per acabar, pregunta si el govern municipal pensa incrementar la pressió fiscal als barcelonins i als emprenedors de la ciutat en el sector del turisme. La Sra. Recasens anuncia el vot favorable a la proposició. Apunta que els debats polítics sempre es fan a instància dels grups de l’oposició, en aquest cas al voltant del Pla estratègic de turisme 2020, que hauria de ser una eina estratègica per resoldre la bombolla turística que hi ha a Barcelona. Recorda que els partits que hi ha al govern varen criticar molt el govern de Convergència i Unió al mandat anterior mitjançant diferents plataformes però, en canvi, un cop al govern han estat incapaços d’implementar eines per resoldre cap dels problemes existents. A continuació, afirma que la reunió plenària sobre el Pla estratègic de turisme 2020 va ser un fracàs absolut de participació, perquè només varen prendre la paraula els membres de l’equip directiu de Turisme o el Sr. Truñó per fer veure que hi havia una certa participació, situació que qualifica de surrealista i de sorprenent. El Grup de Convergència i Unió creu que aquest pla no té cap concreció i que és massa genèric. També troba sorprenent que no s’hi esmenti el Pla especial urbanístic d’allotjaments turístics, que és l’eina principal per fer front a aquesta problemàtica. A més a més, recorda que el govern va presentar plans de xoc contra els habitatges d’ús turístic il·legals i va anunciar tot un seguit de mesures, com l’enviament de 800.000 cartes als veïns perquè posessin denúncies, la promesa que amb els recursos de l’impost turístic es pagarien canvis d’estatuts de les comunitats de veïns, el conveni amb l’Agència Tributària per obrir expedients per les transaccions irregulars en aquesta matèria, la sanció a Airbnb, entre d’altres. Tanmateix, acusa el govern que, a l’hora de la veritat, es limita a filosofar i no fa cap tipus de concreció. D’altra banda, indica que el seu grup voldria que es gravés, amb una taxa nova, els turistes que no pernocten a Barcelona però passen el dia a la ciutat, que 2260 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 quantifica en 15 milions anuals, anomenats excursionistes, que ocasionen força problemes de mobilitat i no consumeixen en els sectors de l’allotjament, la restauració o el transport. Pregunta, doncs, què pensa el govern sobre la possibilitat d’estudiar aquest nou gravamen. A continuació, recorda que el seu grup havia demanat que es creés una comissió de seguiment del PEUAT i voldria saber si el govern està disposat a ser transparent en aquesta qüestió. Finalment, pregunta al govern com pensa concretar el Pla estratègic de turisme 2020. La Sra. Mejías intervé com a portaveu del Grup de Ciutadans. Anuncia el vot favorable del seu grup a la proposició, si bé amb no gaires esperances, malgrat que està segura que el Sr. Colom dirà que bona part dels punts proposats ja estan incorporats al pla estratègic, que hi donaran compliment i que formen part dels objectius del pla. Tanmateix, apunta que durant l’actual mandat el govern de la Sra. Colau ha impulsat mesures d’ordenació i regulació del turisme que no han anat en aquesta línia i que el model que defensa en govern municipal és força diferent. En aquest sentit, diu que l’aposta del seu grup és pel model de col·laboració publicoprivat perquè ha donat bons resultats i perquè, a més a més, l'Administració pública juntament amb el sector privat han de garantir una bona distribució i oferta de turisme de qualitat. Pel que fa a la creació de noves icones turístiques a la ciutat, assegura que és una qüestió molt important perquè esponjarà el turisme arreu de la ciutat, generarà riquesa en altres barris o acostarà els turistes a d’altres zones de Barcelona que ho reclamen, com l’eix Besòs, cosa que enriquiria el teixit comercial i dels emprenedors, i garantiria més inversions, les quals permetrien l’existència d’una oferta de més qualitat. Per tant, el seu grup vol que hi hagi noves centralitats a la ciutat que permetin una distribució millor del turisme, millorar la marca Barcelona, millorar les destinacions turístiques i evitar concentracions en determinats espais on tanmateix és evident que els turistes es concentraran perquè l’atractiu turístic hi és. El Grup de Ciutadans també és partidari d’apostar pel turisme de qualitat, però assenyala que impedir que hi hagi allotjaments turístics de qualitat, de luxe o d’alt nivell no afavorirà l’arribada de persones que deixin ingressos a la ciutat. Així, davant la manca d’oferta d’allotjament, entén que continuarà la presència de turistes que passen el dia a la ciutat però que s’allotgen fora, de manera que l’impacte serà el mateix però la ciutat no gaudirà dels recursos que generen els allotjaments. Pel que fa a les eines per a la bona governabilitat, al seu grup li agradaria que se n’implementessin, però constata que ni el PEUAT, ni altra regulació sobre allotjaments turístics, ni els resultats del pla de xoc no han permès aquesta millora de la governabilitat del turisme. Finalment, es mostra d’acord que els recursos provinents de la recaptació fiscal per conceptes turístics s’inverteixin en els barris que pateixen més la pressió turística, però sempre que això no augmenti la pressió fiscal dels ciutadans. El Sr. Bosch anuncia el vot contrari del seu grup a la proposició perquè creu que hi ha una certa confusió darrere d’aquesta proposta. Així, d’una banda s’insisteix que es vol un turisme de qualitat i sostenible, però entén que el grup proposant no està disposat a fer servir les eines que poden garantir aquests objectius. Assenyala que per tenir aquestes eines s’han de tenir uns instruments fiscals adequats, de manera que es puguin gravar les activitats més sostenibles i afavorir aquelles que ho són més. Pensa, doncs, que renunciar a la fiscalitat i a la modulació dels impostos i de les taxes corresponents és un gran error i una contradicció. Per tant, el Grup d'Esquerra Republicana no està d’acord amb el plantejament de la proposició i entén que el que es proposa és paradoxal. A continuació, qualifica de malaltissa la pretensió del Grup Popular que la Generalitat cedeixi la totalitat de la recaptació de l’impost turístic que es fa a Barcelona a l’ajuntament. Argumenta que l’impost d’estades en establiments turístics és un impost de la Generalitat de Catalunya, que una part important ja està cedida als municipis i una part encara més important està cedida a la ciutat NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2261 de Barcelona. Per tant, pregunta per què el grup proposant insisteix a en aquest tema quan, a més a més, no té clar com ha d’enfocar aquesta qüestió, atesa la contradicció que ha comentat anteriorment. També pregunta per què reclamen la cessió del cent per cent d’un impost de la Generalitat i no ho fan amb la totalitat o una part de les taxes aeroportuàries, que també tenen molt a veure amb el turisme i també afecten molt la saturació de la ciutat de Barcelona. Argumenta en la mateixa línia sobre les taxes d’amarratge de creuers al port de Barcelona. Assegura que el Grup Popular fa aquestes propostes perquè en un cas es tracta d’un impost de la Generalitat i en els altres casos la competència és del Govern espanyol del Partit Popular. En definitiva, torna a qualificar aquesta reclamació d’obsessiva i suggereix que l’apliquin a altres àmbits. El Sr. Garganté exposa que el model de col·laboració publicoprivat o de gestió mixta del turisme és un paradigma fals. Argumenta que el patrimoni comú sobre el qual es desenvolupa l’atracció turística és, per definició, de caràcter públic, mentre que l’empresa privada turística fonamenta el negoci sobre l’atractiu turístic per a benefici propi i exclusiu. La CUP - Capgirem Barcelona, per tant, considera que la gestió ha de ser pública i que no s’han de destinar recursos públics a la promoció del lucre privat. Defensa, doncs, un model de decreixement turístic per a la ciutat de Barcelona i no creu que s’hagi de promoure la ciutat amb l’objectiu de captar més turistes. En segon lloc, afirma que el model de descentralització turística és una fal·làcia perquè les icones turístiques són les que són i concentren els milions de visitants de la ciutat. La descentralització, afegeix, en el millor dels casos és una forma d’estendre el problema o, en el pitjor dels casos, una forma per continuar construint la bombolla turística i immobiliària. Apunta que el decreixement no passa per descentralitzar, sinó per fomentar un model productiu de ciutat diferent. En tercer lloc, en el supòsit que s’hagués de fomentar un tipus de turisme, el seu grup no optaria per un turisme de les elits, que és el que el grup proposant anomena «turisme de qualitat», sinó per un turisme de les classes populars i per a les classes populars. En quart lloc, assenyala que el problema no és la governabilitat del turisme, sinó el caràcter massiu, especulatiu i la incidència negativa sobre les veïnes. Tot i així, reclama que l’ajuntament pugui gestionar el cent per cent de la recaptació de l’impost turístic per tal de destinar-la íntegrament a reparar els efectes negatius que aquesta activitat té sobre la ciutadania, per exemple sobre la pobresa o l’habitatge, i no per continuar promocionant el turisme. Finalment, considera que s’ha d’incrementar la pressió fiscal a les empreses turístiques per fomentar el retorn social dels beneficis que extreuen aprofitant-se del patrimoni i l’esforç comuns. Recorda que el seu grup va fer propostes en aquest sentit durant el debat de les ordenances fiscals. Per totes aquestes raons, anuncia el vot contrari del seu grup a la proposició. La Sra. Ballarín anuncia el vot contrari del seu grup a la proposició. El Sr. Colom mostra sorpresa per la proposició del Grup Popular perquè, tal com el govern ha defensat reiteradament, la gestió de les polítiques turístiques han de tenir un lideratge municipal i, per tant, el pla estratègic respon al principi de gestió pública. Tot i així, comenta que a les primeres vint pàgines del pla s’esmenten deu mesures concretes de col·laboració publicoprivada. Pel que fa a les noves icones turístiques, remarca que el Programa 3, «Destinació Barcelona», en la línia d’actuació 3.3, «Estratègia territorial de la destinació», es contemplen mesures com l’estratègia de desconcentració, la gestió del turisme en l’àmbit metropolità. En la línia d’actuació 3.4, «Atractius de visita i productes turístics», es contempla crear nous atractius que encaixin amb l’estratègia territorial o promoure el comerç i la gastronomia locals. Així, doncs, pregunta al portaveu del Grup Popular si ha llegit el pla estratègic, perquè té la sensació que no ho ha fet. D’altra banda, li preocupa que es pretengui considerar els hotels com a icones turístiques i, per tant, opina que tant el Sr. Mulleras com la Sra. Mejías cometen 2262 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 una incoherència greu perquè defensen que s’ha de desconcentrar el turisme però alhora volen que es facin més hotels al centre. Contràriament, creu que el PEUAT precisament permet la construcció d’hotels a les zones perifèriques. A continuació, replica a la Sra. Recasens que el pla estratègic sí que fa referència al PEUAT, concretament a la pàgina 69. També li retreu que hagi criticat les intervencions del director de Turisme o del Sr. Truñó, quan és ben conegut el paper que ha jugat aquest darrer en diversos plans estratègics. Per tant, reitera que tota la crítica que ha fet la portaveu del Grup de Convergència i Unió no té coherència ni credibilitat. Finalment, pel que fa a reclamació que es fa per tal que l’ajuntament pugui gestionar el cent per cent de la recaptació de l’impost turístic, constata que el grup proposant no ha presentat cap esmena a la Llei de mesures fiscals en aquest sentit. El Sr. Mulleras torna a preguntar si el govern descarta, o no, incrementar la pressió fiscal als barcelonins i als emprenedors de la ciutat en l’àmbit del turisme. La Sra. Recasens aclareix que en la intervenció anterior havia dit que era significatiu que a la jornada participativa on el Sr. Colom va presentar el Pla estratègic de turisme 2020 només van prendre la paraula els membres del seu equip directiu i un redactor del pla estratègic, a part d’una consellera de la CUP i d’un veí que va parlar de l’àrea metropolitana. En tot cas, puntualitza que no ha criticat que el Sr. Torrella, director de Turisme i Esdeveniments, o el Sr. Truñó hi intervinguessin, sinó que en una jornada que havia de ser participativa només intervinguessin aquestes persones. La Sra. Mejías aclareix que no ha parlat d’hotels com a icones turístiques, sinó que ha defensat que cal crear noves centralitats amb atractius turístics nous en altres espais de la ciutat per tal d’esponjar el turisme. En cap moment, doncs, no ha dit que els hotels sigui icones turístiques. El Sr. Garganté fa referència a la situació que s’ha produït en el debat d’aquest punt, en el qual, havent-se esgotat el temps d’intervenció de tots els grups, la presidenta ha concedit trenta segons addicionals a cada portaveu. Entén, doncs, que quan dos grups sol·licitin trenta segons addicionals d’intervenció se’ls concedirà perquè, altrament, es produiria una situació discriminatòria. La Presidenta respon que la Presidència té la potestat d’administrar els temps d’intervenció. El Sr. Colom replica a la Sra. Recasens que primer havia dit que en la presentació del Pla estratègic de turisme 2020 només havien intervingut dues persones i ara ha reconegut que van ser quatre, de manera que si disposés de més temps segurament aquest nombre d’intervinents s’aniria ampliant. Quant al PEUAT, retreu a alguns grups que identifiquin turisme de qualitat amb turisme de luxe. En tot cas, assegura que en un any s’ha avançat molt perquè ara ja es parla de lideratge des de l'Administració i de turisme de qualitat per comptes de quantitat, mentre que un any enrere el debat era totalment diferent. A continuació, diu que el pla estratègic pretén ser un pla de ciutat. En aquest sentit, assenyala que el govern municipal hi ha estat treballant i ho continuaran fent amb tots els grups polítics perquè volen que, d’una manera o altra, tothom s’hi senti identificat i que es pugui avançar conjuntament per millorar la gestió del turisme a la citat de Barcelona perquè, en definitiva, això significa millorar el model de ciutat. El Sr. Colom expressa el vot contrari de BnComú, la Sra. Ballarín expressa el vot contrari del PSC, la Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Mejías expressa el vot favorable de Cs, el Sr. Bosch expressa el vot contrari d'ERC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i el Sr. Garganté expressa el vot contrari de la CUP. Es rebutja. NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2263 Del Grup Municipal CUP: 14. La Comissió d'Economia i Hisenda acorda: 1. Reprovar al President del Consell d'Administració de Fira de Barcelona, Josep Lluís Bonet i Ferrer, per fer cas omís a la moció del parlament de Catalunya i a la Declaració Institucional de l'Ajuntament de Barcelona que sol·licita la no presència de l'Exèrcit espanyol al Saló de l'Ensenyament, entre altres esdeveniments. 2. Instar a l'Alcaldessa i Presidenta del Consell General de Fira de Barcelona a convocar una sessió segons disposa el punt b) de l'article 9 dels Estatuts per explicitar aquesta reprovació i sol·licitar el compliment de la moció del Parlament de Catalunya i la Declaració Institucional de l'Ajuntament de Barcelona en relació a la no presència de l'Exèrcit espanyol al Saló de l'Ensenyament, entre altres esdeveniments. 3. Modificar l'article 1 paràgraf cinquè i l'article 2 paràgraf primer dels Estatuts: "...la promoció, foment i desenvolupament del comerç i la indústria..." afegint "dintre del marc de la cultura de la pau i les accions de foment de la pau al món". 4. Modificar l'article 13 on s'indica: "El Consell d'Administració està constituït per set o nou membres nomenats pel Consell General, a proposta de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona..." afegint ", la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona...". 5. Modificar l'article 15 on s'expressen les tasques que li corresponen al Consell d'Administració per a que el Consell General, tenint en compte que la part pública representa el 66% de la Fira de Barcelona, tingui potestat per introduir els canvis que consideri necessaris si així s'escau en la programació de les activitats de la Fira, l'organització de la realització de les activitats de la Fira, la cessió temporal de locals, instal·lacions o serveis de la Fira, la regulació de l'ordenació interna de la Fira, la constitució de comissions i ponències, l'autorització de concessions sobre instal·lacions o serveis de qualsevol naturalesa que s'estableixin al recinte firal, l'encàrrec, aprovació i contractació de la realització de projectes tècnics, obres, instal·lacions i presentacions de serveis, l'aprovació de l'emissió i subscripció d'emprèstits i tota mena d'inversions, operacions de crèdit i qualsevol tipus de contractes o convenis de contingut econòmic, la fixació de la política general de preus i tarifes d'utilització dels espais i dels serveis en les activitats firals i qualsevol altra que sigui necessària per al desenvolupament de la Fira. EL Sr. Garganté exposa que el 26 de febrer de 2016 el plenari del Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona va fer una declaració institucional de suport a la campanya «Desmilitaritzem l’educació», en el primer punt de la qual va acordar defensar un Saló de l’Ensenyament sense la presència de les Forces Armades Espanyoles i promoure uns espais educatius que fomentin la cultura de la pau, la convivència pacífica, els drets humans i la solidaritat internacional. A continuació, recorda que el 14 de juliol de 2016 el Parlament de Catalunya va aprovar una moció sobre la desmilitarització a Catalunya, amb els vots favorables de Junts pel Sí, Catalunya Sí que es Pot i la CUP. En el cinquè punt d’aquesta moció s’insta el Govern de la Generalitat a evitar la presència de l’exèrcit en qualsevol centre educatiu i de formació, i evitar també que sigui present en espais educatius i promocionals, com el Saló de l’Ensenyament, el Saló de la Infància, la Fira de Formació Professional a Lleida, l’ExpoJove, de Girona o l’Espai de l’Estudiant, de Valls. Malgrat aquesta declaració institucional de l’Ajuntament de Barcelona i la moció del Parlament de Catalunya, constata que l’exèrcit espanyol triplicarà la superfície del seu estand durant el Saló de l’Ensenyament, que s’ha de celebrar entre el 22 i el 26 de març de 2017 al recinte firal de Montjuïc. Pel que fa al funcionament de la Fira de Barcelona, indica que el president del consell d’administració des de 2004 és Josep Lluís Bonet, president també de Freixenet i de la Cambra de Comerç d’Espanya, i que el poder accionarial de la Fira es reparteix a parts iguals entre l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i la Cambra de Comerç de Barcelona. Remarca que el Consell General de Fira de Barcelona és presidit per l’alcaldessa Ada Colau, amb el conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, com a vicepresident primer i el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, com a vicepresident segon. A 2264 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 més a més, apunta que, segons els estatuts de Fira de Barcelona, s’estableix que la Cambra de Comerç té la potestat de proposar els membres del consell d’administració, potestat de la qual queden exclosos l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, malgrat que aquestes dues institucions públiques tenen un 66 % de les accions. Comenta que el Consell d’Administració de Fira de Barcelona és format per nou membres i que el seu president, el Sr. Bonet, ha decidit que l’exercit espanyol tripliqui la superfície del seu estand, conjuntament amb la resta de membres d’aquest consell d’administració. Tenint en compte aquesta situació, la campanya «Desmilitaritzem l’educació» va enviar una carta la Presidència del Consell d’Administració de Fira de Barcelona lamentant que hagi acceptat mantenir i ampliar l’espai destinat a l’exèrcit al Saló de l’Ensenyament contra la voluntat popular, recollida i expressada per l’Ajuntament de Barcelona i pel Parlament de Catalunya, i considera que les fires educatives o de qualsevol tipus han de servir per oferir al jovent opcions per fomentar la creativitat, el pensament crític i el valor de la pau, entre altres. Per tant, la CUP - Capgirem Barcelona proposa reprovar el president del Consell d’Administració de Fira de Barcelona, Josep Lluís Bonet i Ferrer, insta l’alcaldessa i presidenta del Consell General de Fira de Barcelona a convocar una sessió d’aquest organisme per explicitar aquesta reprovació i sol·licitar el compliment de la moció del Parlament de Catalunya i de la declaració institucional de l’Ajuntament de Barcelona. Per tal que no torni a succeir quelcom de similar, proposa la modificació del paràgraf cinquè de l’article 1 i el paràgraf primer de l’article 2 dels estatuts per tal que aquest organisme es regeixi dintre del marc de la cultura de la pau i les accions de foment de la pau al món. També proposa la modificació de l’article 13, que atorga la potestat de nomenar els membres del consell d’administració a la Cambra de Comerç de Barcelona, per tal que en aquest nomenament també participin la Generalitat de Catalunya i l’ajuntament de Barcelona. Finalment, proposa la modificació de l’article 15, on s’especifiquen les tasques del consell d’administració, per tal que la part pública, que insisteix que representa el 66 %, tingui la potestat per introduir els canvis que consideri necessaris. Si no es fan aquests canvis, subratlla que cada quatre anys es voten uns representants polítics però que en realitat qui pren les decisions són els membres del consell d’administració, els quals no són votats pels veïns i veïnes de Barcelona. La Sra. Recasens entén que no és pertinent plantejar aquesta proposta en el marc de la Comissió d’Economia i Hisenda de l’Ajuntament de Barcelona, raó per la qual anuncia l’abstenció del Grup de Convergència i Unió. En aquest sentit, recorda que l’ajuntament ja s’ha posicionat sobre aquesta qüestió i n’ha parlat a bastament. Així, assenyala que el 14 de juliol de 2016 el Parlament de Catalunya va aprovar una moció sobre la presència de les Forces Armades Espanyoles en el Saló de l’Ensenyament i va instar el Govern de la Generalitat, en concret el Departament d’Ensenyament, que és qui té representació en el Consell d’Administració de Fira de Barcelona, a emprendre les actuacions que ha assenyalat el portaveu de la CUP. De la mateixa manera, indica que el 26 de febrer de 2016 el Consell Municipal es va posicionar sobre aquesta qüestió amb una declaració institucional que instava l’Ajuntament de Barcelona a fer les gestions pertinents amb Fira de Barcelona perquè no es permetés la representació institucional militar al Saló de l’Ensenyament. D’altra banda, el Grup de Convergència i Unió agraeix a la CUP que presenti aquesta proposició perquè vol saber les gestions que ha fet l’alcaldessa, com a presidenta de Fira de Barcelona, per traslladar la posició de l’ajuntament sobre aquesta qüestió, més enllà que s’enorgulleixen i s’alegren de les rodes de premsa l’alcaldessa amb el president de Fira de Barcelona, amb el conseller Baiget i amb el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, perquè posen en valor la Fira, cosa que comparteix. A continuació, remarca que Fira de Barcelona fa molts anys que no està polititzada i temps enrere es va fer un acord per teixir complicitats amb el sector privat per tal que aquesta institució fos un motor econòmic de Catalunya i pal de paller de l’estratègia econòmica del país. En aquest sentit, assegura que els resultats són evidents i destaca que l’any 2016 Fira de Barcelona va tenir un NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2265 rècord històric de facturació, amb una xifra de negoci de més de 165 milions d’euros. Reclama, doncs, de no jugar amb els instruments que contribueixen a la competitivitat de la ciutat perquè alguns debats, posicionaments i formulacions no són innocus. Finalment, reclama que el govern municipal faci declaracions que siguin impecables pel que fa al suport a Fira de Barcelona i que, en aquest cas, expressi la posició de l’ajuntament en el si del Consell d’Administració de Fira de Barcelona, que és on pertoca. Demana que l’alcaldessa compleixi amb les seves funcions i alhora protegeixi la Fira i li doni suport. La Sra. Mejías intervé com a portaveu del Grup de Ciutadans. Exposa que les Forces Armades Espanyoles tenen diverses escoles de formació, on s’imparteixen cicles formatius i curriculars reconeguts tant pel Ministeri d’Educació com per la Secretaria d’Estat d’Universitats, fruit de convenis signats amb centres públics a Catalunya mitjançant el Departament d’Ensenyament i la Direcció General de Formació Professional. Destaca que aquestes formacions donen lloc a titulacions que tenen plena homologació en la vida civil com a tècnic especialista o tècnic superior. Afegeix que el nivell de formació és molt alt i en alguns casos les titulacions tenen reconeixement internacional a la Unió Europea i a la resta del món. Entén, doncs, que les Forces Armades tenen tot el dret a participar en el Saló de l’Ensenyament per fer conèixer la seva oferta formativa, igual que ho fa qualsevol altra institució de l’Estat. Tot seguit, qüestiona la credibilitat i l’autoritat moral de la CUP per exigir el compliment de les resolucions que s’aproven a l’ajuntament o al parlament, perquè són els primers a saltar-se la llei. Contràriament, assegura que Ciutadans està acostumat a complir les lleis, afirma que les lleis són iguals per a tothom i, per tant, també per a les Forces Armades. En aquest sentit, pregunta quina autoritat moral o quina credibilitat té qui insulta, menysprea, ofèn o provoca contínuament institucions de l’Estat, el qual es veu obligat a donar compte d’aquestes actuacions a la justícia, per exigir que algú se salti les lleis i veti il·legalment ningú de participar en una mostra educativa com el Saló de l’Ensenyament. També és pregunta quina autoritat té el portaveu de la CUP per parlar de cultura de pau, quan les alcaldesses d’aquesta formació han fet declaracions com «aquí habrá hostias que parirán terror», o quan tracten com a herois persones que han estat inculpades i condemnades per intentar imposar les seves idees a través de la força de les armes. Assegura que això no és cultura de pau i insisteix que la CUP no té cap autoritat moral ni credibilitat per demanar el que es demana en aquesta proposició. Finalment, indica que el grup proposant no té possibilitat de modificar els estatuts de Fira de Barcelona perquè no té representació en el consell d’administració atès que aquest està format per empresaris que amb la seva empenta han aconseguit fer de la Fira el que avui és i, en segon lloc, perquè no tenen representació en el Consell General ja que no tenen prou suport social ni prou vots. La Sra. Capdevila anuncia que, tot i que el Grup d'Esquerra Republicana no comparteix al cent per cent la manera com es planteja aquesta proposició, hi votaran a favor per coherència amb allò que han defensat sempre. En primer lloc, exposa que Esquerra Republicana i les seves joventuts sempre han denunciat la presència de les institucions militars en espais educatius i de lleure com el Saló de l’Ensenyament o el Saló de la Infància, perquè creuen que cal fomentar els valors de la pau. En segon lloc, apunta que votaran a favor de la proposició per ser coherents amb allò que els grups polítics han aprovat en diferents institucions els darrers mesos, com la Moció 55/XI del Parlament de Catalunya, en la qual s’insta el Govern de la Generalitat a evitar la presència de l’exèrcit en espais educatius i promocionals, i la declaració institucional de l’Ajuntament de Barcelona aprovada pel Consell Municipal tot just un any enrere, i que insta el govern municipal a no permetre la representació d’institucions militars al Saló de l’Ensenyament ni a cap altre espai educatiu o de lleure, com el Saló de la Infància. 2266 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 Finalment, creu que hi ha algun problema en els òrgans de representació i de gestió de Fira de Barcelona quan, malgrat que les administracions públiques, Ajuntament de Barcelona i Generalitat de Catalunya, representen el 66 % d’aquest consorci, malgrat el compromís d’aquestes institucions pel que fa a la sostenibilitat econòmica, al creixement i projecció de la Fira, i malgrat l’existència d’un mandat popular clar sobre aquesta qüestió que s’ha expressat mitjançant les declaracions de l’ajuntament i del Parlament, el consell d’administració en fa cas omís i ni tan sols es molesta a donar resposta a les cartes enviades per l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, que sol·liciten que es desestimi la sol·licitud de l’exèrcit pel que fa al Saló de l’Ensenyament. Per totes aquestes raons, el Grup d'Esquerra Republicana reitera el suport a la proposició. El Sr. Mulleras exposa que el Grup Popular no està d’acord ni en la forma ni en el fons de la proposició. Pel que fa a la forma, voldrien que Secretaria expliqués per quina raó aquesta proposició es tracta en la Comissió d’Economia i Hisenda i no pas a la de Presidència, per exemple, perquè es parla d’organització i funcionament de la fira, dels estatuts, de reprovar el paper d’una persona que té un càrrec a Fira de Barcelona, i no del contingut. Apunta la possibilitat que la proposició s’hagi inclòs en l’ordre del dia simplement perquè el grup proposant és qui és. D’altra banda, insisteix que la Comissió d’Economia i Hisenda no és el lloc per reprovar el president de la Fira ni la gestió del consorci. En tot cas, creuen que l’haurien de felicitar perquè l’exèrcit espanyol sigui al Saló de l’Ensenyament i perquè hagi triplicat la superfície del seu estand. El seu grup està molt content que això sigui així perquè aquest és un dels estands que té més èxit de visitants en aquest esdeveniment, cosa que atribueix a la gran tasca que fa en l’àmbit de la formació i de l’ensenyament a Barcelona i a Catalunya. Afegeix que la cultura de la pau no consisteix a coaccionar metges, a agredir periodistes, a cremar banderes ni homenatjar terroristes, sinó defensar civils en guerres internacionals, formar gent que no té recursos i lluitar i morir per la pau. Afirma que això és el que fa l’exèrcit espanyol. El Sr. Collboni anuncia que el Grup Socialista tampoc pot donar suport a la proposició i subratlla el suport del govern municipal a la tasca que fa la Fira quant a promoció de l’economia de la ciutat. En aquest sentit, assenyala que la projecció mundial de Barcelona en termes econòmics és un èxit clar, a més a més, la Fira ha tingut i té la capacitat de generar activitat econòmica directament i indirecta, i és un dels motors econòmics més evidents que tenen tant la ciutat com l’àrea metropolitana. Indica que, en part, això s’ha aconseguit gràcies a un treball conjunt entre la societat civil, les empreses i les administracions, en aquest cas la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i altres administracions. Tot seguit, apunta que, a causa d’aquest èxit que esmenta, no s’han de traslladar a la Fira de forma mimètica els debats polítics, tot i que són legítims, dels grups polítics. Entén que la Comissió d’Economia i Hisenda no és el lloc adequat i que fer reprovacions o demanar la modificació d’estatuts tampoc no és la forma adequada per abordar aquesta qüestió, perquè ja hi ha mecanismes previstos dins de la Fira per fer-ho possible. Per una raó de forma, doncs, reitera que el seu grup no donarà suport a la proposició. Tanmateix, remarca que l’alcaldessa, en nom del govern, es va adreçar als òrgans directius de Fira de Barcelona i els va traslladar les resolucions que havien pres l’ajuntament i el Parlament, i reconeix que aquestes resolucions no han estat ateses. Pel que fa al fons de la qüestió, el Grup Socialista no comparteix la posició que les Forces Armades no puguin ser a la Fira. Apunta que en qualsevol país democràtic i avançat la professió de militar és reconeguda i reglada, com també ho és a Espanya. Per tant, els sembla normal que l’exèrcit tingui presència al Saló de l’Ensenyament, tal com han expressat no donant suport a les iniciatives del Parlament de Catalunya i a l’Ajuntament de Barcelona. NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2267 A continuació, reclama més coherència als grups que donen suport al Govern de la Generalitat, perquè veu dues posicions diferents en aquests grups municipals, cosa que no entén perquè apunta que el conseller Baiget representa el Govern de la Generalitat a Fira de Barcelona i, per tant, assenyala que aquest debat es podria reproduir en el Parlament de Catalunya. Finalment, reitera que la Comissió d’Economia i Hisenda no és el lloc ni presentar una proposició és la forma per plantejar un debat d’aquestes característiques. El Sr. Colom exposa que Barcelona en Comú va signar la declaració institucional del 26 de febrer de 2016, en què s’instava el govern municipal a fer les gestions amb Fira de Barcelona per no permetre la representació d’institucions militars al Saló de l’Ensenyament. Informa que s’han fet les gestions corresponents i se’n continuen fent, gestions que hauran de ser ateses per la Fira. Tanmateix, el govern considera que no és mitjançant aquesta proposició que s’han d’articular canvis en els estatuts del consorci ni reprovar el president del consell d’administració. Així, el govern està obert a parlar sobre la governança de la Fira, qüestió que s’ha de poder discutir tranquil·lament, però afirma que seria un error fer aquest debat a causa de la presència de l’exèrcit a la Fira. Així, doncs, el seu grup està d’acord en el fons de la qüestió però no en la forma, raó per la qual anuncia l’abstenció del seu grup en aquest punt. El Sr. Garganté replica a la consideració que la Comissió d’Economia i Hisenda no és el lloc pertinent per presentar aquestes demandes i assenyala que la CUP no té presència en el Consell General de Fira de Barcelona, de manera que no tenen cap altre lloc on presentar-les. D’altra banda, considera que sí que és pertinent reprovar la decisió del president del consell d’administració, el qual ha ignorat les decisions de l’Ajuntament de Barcelona i del Parlament de Catalunya. Quant als estatuts del consorci, insisteix que pertoca modificar-los perquè les entitats públiques que hi ha a la Fira, que són majoritàries, puguin decidir sobre el consorci, i que no sigui la part privada, que és minoritària, la que acaba decidint qüestions com aquestes. A continuació, comenta que, malgrat que s’ha afirmat que la Fira no ha d’estar polititzada, la presència de l’exèrcit espanyol és una decisió política i té connotacions polítiques, més en aquests moments històrics, com li sembla que és evident. Pel que fa a l’afirmació del portaveu del Grup Popular sobre el fet que la proposició s’hagi inclòs a l’ordre del dia pel fet que el grup proposant és qui és, no sap a què ha volgut dir. En tot cas, indica que s’han limitat a registrar la proposició, tal com es fa habitualment. Finalment, reitera que el fet que el president del Consell d’Administració de Fira de Barcelona ignori les decisions de l’Ajuntament de Barcelona i el Parlament de Catalunya i que alguns grups municipals creguin que no és important reprovar aquesta actitud retrata aquests grups. El Sr. Collboni expressa l’abstenció del seu grup. La Presidenta davant l’empat en la votació dóna la paraula a la secretària que aclareix que quan es produeix empat en la votació la facultat de dirimir el vot la té atribuïda, mitjançant el vot de qualitat, el regidor portaveu del grup municipal del govern en el qual s’integra l’alcaldessa, i que quan el sentit del vot d’aquest és l’abstenció, s’entén que no s’aprova la proposició. El Sr. Colom expressa l'abstenció de BnComú, el Sr. Collboni expressa l'abstenció del PSC, la Sra. Recasens expressa l'abstenció de CIU, la Sra. Mejías expressa el vot contrari de Cs, la Sra. Capdevila expressa el vot favorable d'ERC, el Sr. Mulleras expressa el vot contrari del PP i el Sr. Garganté expressa el vot favorable de la CUP. Es rebutja. 2268 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal Cs: 15. Que el Govern municipal elabori dos censos. Un, dels immobles consistents en edificis que puguin destinar-se a oficines propietat de l'Ajuntament de Barcelona, empreses i organismes municipals. Altre dels immobles pels que l'Ajuntament de Barcelona, empreses i instituts municipals paguin un lloguer. El Sr. Sierra llegeix el text del prec. El Sr. Pisarello accepta el prec. Informa que el cens d’edificis municipals cedits ja existeix i està disponible a la web de l’ajuntament, web que s’actualitza de manera periòdica i que tindrà una nova actualització el mes d’abril de 2017. D’altra banda, comenta que el govern està treballant en un pla de racionalització i de gestió dels edificis municipals que permeti redistribuir les dependències municipals reduir paulatinament la despesa de l’ajuntament en concepte de lloguers. Pel que fa al cens d’immobles llogats, apunta que a començament de febrer de 2017 s’ha acabat d’actualitzar i pròximament serà publicat al Portal de la transparència. El Sr. Sierra agraeix l’acceptació del prec i anuncia que s’ha d’absentar de la sessió per motius personals. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal PP: 16. Que el Govern municipal ens informi sobre la situació administrativa del quiosc situat a la plaça de la Revolució del Districte de Gràcia, la raó per la qual no s'ha retirat i quina és la data prevista de fer-ho, detallant tota la informació per escrit en la mateixa sessió de la Comissió incloent les dates concretes corresponents. El Sr. Mulleras exposa que l’11 de desembre de 2013 es va aprovar un pla de quioscos, que preveia que quan un quiosc es tanqués sortiria a concurrència pública i, si aquesta quedava deserta, es plantejaria l’eliminació del quiosc de l’espai públic. Aquest prec fa referència al quiosc de la plaça de la Revolució, al districte de Gràcia, que actualment no té activitat. Vol saber des de quan està inactiu, perquè no s’ha retirat si ja no s’utilitza per vendre diaris, revistes i altres publicacions, quina és la seva situació administrativa i quina és la data prevista per retirar-lo de l’espai públic. El Sr. Pisarello recorda que aquestes preguntes s’han plantejat reiteradament en el Consell de Districte de Gràcia i ja han explicat al Grup Popular que la situació administrativa del quiosc de premsa de la plaça de la Revolució és de vacant, sense concessió. D’altra banda, apunta que les retirades puntuals de quioscos sempre s’han realitzat a petició dels districtes i assenyala que en aquest cas al consell de districte no li consta que hi hagi hagut cap tipus de protesta per la situació d’inactivitat del quiosc. Finalment, informa que el govern està confeccionant un nou pla de quioscos en el qual es decidiran les accions que s’han de fer a tots els quioscos de la ciutat. Apunta, doncs, que en aquest pla es donarà resposta a la situació d’aquest quiosc concret. El Sr. Mulleras comenta que, tal com ha reconegut el tinent d’alcalde Pisarello, el quiosc de la plaça de la Revolució no té concessió i, per tant, no s’està utilitzant NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2269 per a la seva finalitat. Denuncia que aquest potser és el primer quiosc ocupat de Barcelona i que actualment els ocupes de Gràcia l’estan fent servir de traster gratuït, on s’emmagatzemen cadires, cartells i no sap si també de materials que poden ser utilitzats per a alguna altra finalitat en les manifestacions. Fins i tot indica que pot mostrar una fotografia que palesa aquesta situació. Remarca que això és una utilització privativa de l’espai públic i gratuïta perquè aquestes persones no paguen impostos. Per tant, acusa els ocupes de Gràcia d’actuar amb absoluta impunitat, amb la permissivitat del govern municipal de la Sra. Colau i del Sr. Collboni. Seguidament, pregunta al govern per què té aquesta tolerància amb els ocupes i no la té amb altres col·lectius que també cometen infraccions. Qualifica aquesta situació de presa de pèl per als veïns i per als comerciants de Gràcia i de Barcelona. Per tant, el Grup Popular reclama la retirada immediata d’aquest quiosc ocupat perquè és un focus d’inseguretat i un greuge comparatiu important per als veïns i els comerciants del barri, els quals han de pagar per utilitzar l’espai públic, per posar una terrassa, un negoci o per fer qualsevol tipus d’activitat. Finalment, acusa el govern de ser còmplice d’aquesta situació, quan sap que fins i tot això pot constituir un delicte. El Sr. Pisarello apunta que els membres del Partit Popular s’haurien d’avergonyir quan parlen de no pagar impostos, de frau fiscal i de generació d’inseguretat. En tot cas, reitera que aquesta situació, que preocupa tant al portaveu del Grup Popular, al districte de Gràcia no ha generat cap tipus de queixa de veïns ni de comerciants. Per tant, insisteix que quan el pla estigui enllestit el govern n’informarà de manera adequada. Es dóna per tractat. 17. Que el trasllat del mercat de l'Abaceria a la carpa provisional del passeig de Sant Joan es faci, com a molt tard, abans del darrer trimestre d'aquest any 2017, i que l'esmentada carpa es faci de comú acord amb els paradistes afectats. Tractat conjuntament amb el punt 3 de l’ordre del dia. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal CIU: 18. Quin és el pla de treball del Govern municipal respecte al sector estratègic de la Moda a Barcelona. El Sr. Blasi recorda que durant el passat mandat, i potser durant els anteriors no tant, el sector de la moda era un sector estratègic. En aquest moment assenyala que s’ha produït un parèntesi i no sap si amb l’entrada del Partit dels Socialistes al govern municipal la situació ha variat. Per aquesta raó, formula la pregunta i, atès que suposa que hi respondrà el Sr. Collboni, espera tenir més sort en la resposta que quan l’àrea era gestionada per Barcelona en Comú. El Sr. Collboni exposa que el govern municipal, integrat per Barcelona en Comú i el PSC, té un pla per al sector de la moda i el disseny. Informa que en aquest moment el govern ha designat una persona de l’Àrea d’Empresa, Cultura i Innovació per fer-se càrrec de la gestió dels temes relacionats amb la moda. Reconeix que durant uns anys, i no solament durant el darrer, aquesta responsabilitat no havia estat ocupada. Tanmateix, assegura que el sector de la moda i del disseny és estratègic i transversal, aplega més de 2.000 empreses, 3.000 treballadors i té una dimensió artística, industrial i d’innovació clau per a la ciutat. 2270 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 A continuació, comenta que el darrer pla va ser el Pla de moda 2009-2016 i que s’ha arribat a 2017 sense haver-lo executat, entre altres coses perquè el govern de Convergència i Unió no ho va fer. Tot seguit, assegura que és conscient que el Grup de Convergència i Unió és sensible a aquesta qüestió. Reitera que l’ajuntament tindrà un responsable per a aquest àmbit i un pressupost, que estima al voltant de 300.000 euros, que es canalitzarà de l’àmbit de Promoció de la Ciutat. Assenyala que l’objectiu és tenir una diagnosi acurada de l’estat del sector, alinear els actors diferents actors que des de l’ajuntament treballen en qüestions vinculades amb la moda, alinear actors públics i privats al voltant d’una estratègia compartida, potenciar la vinculació de la moda amb la reputació internacional de Barcelona i garantir el suport municipal a aquelles iniciatives que, d’acord amb allò que estipuli aquest pla de treball, siguin d’interès per a la ciutat. En aquest cas, a més, el govern vol treballar al voltant de la relació entre el comerç, la cultura, el disseny, la moda i la innovació. Comenta que Barcelona Activa, sota la direcció de Promoció de la Ciutat, farà un procés de selecció de personal per treballar en aquest àmbit. Finalment, s’ofereix al Grup de Convergència i Unió per treballar plegats en aquest sentit. El Sr. Blasi agraeix la resposta. Entén que el govern municipal, amb l’entrada del Partit dels Socialistes, potser comença a tenir una visió més ampla per contemplar el sector de la moda com a estratègic, tal com havia estat en el mandat anterior. Quant al Pla de moda 2009-2016, constata que el segon tinent d’alcalde no ha esmentat si es farà un nou pla estratègic o de treball, o si voldran aplicar aquest, que ja està caducat. En qualsevol cas, puntualitza que han formulat aquesta pregunta també per posar-se a disposició del govern i treballar conjuntament en aquest àmbit, que ha de ser un àmbit de referència per a la ciutat de Barcelona. El Sr. Collboni respon que sí que hi haurà un pla de treball, en el qual ja s’està treballant. Es dóna per tractada. 19. Quin ha estat finalment el resultat pressupostari en termes SEC de l'exercici 2016 i quin serà el destí del mateix en matèria d'inversions o altres destins? La Sra. Recasens vol saber quin serà el superàvit amb què el govern tancarà l’exercici 2016 i quina serà la destinació d’aquest superàvit pel que fa a inversions. El Sr. Pisarello exposa que la Llei reguladora de les hisendes locals és la que regula el període d’aprovació de la liquidació del pressupost. Apunta que és molt complicat fer aquesta liquidació abans del primer de març i que és materialment impossible tenir el resultat de l’exercici abans dels terminis fixats legalment. En tot cas, com cada any, es compromet a presentar la liquidació del pressupost abans d’acabar el mes de febrer i el govern n’informarà en la següent sessió del Consell Municipal, que serà el 31 de març. La Sra. Recasens creu que aquesta liquidació s’haurà de fer abans del que anuncia el Sr. Pisarello perquè ja tenen el calendari de comptes i el 28 de febrer el govern tindrà el decret de liquidació, en el qual es podrà veure aquest resultat pressupostari. Diu que aquesta és una nova mostra de la manca de transparència del govern d’Ada Colau, que es va presentar a les eleccions precisament exigint transparència, i deu dies abans de signar el decret el govern vol fer veure que no coneix el superàvit amb què tancarà l’exercici. Atribueix aquesta falta d’informació al fet que el tinent d’alcalde pugui estar desinformat, cosa que sap que no és així, o bé al fet que li faci vergonya haver de reconèixer aquesta xifra de superàvit. Dit això, suposa que el superàvit de 2016 es deu acostar als 50 milions d’euros, que és la xifra que s’ha anat fent pública. NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2271 Pel que fa a la segona pregunta, suposa que el tinent d’alcalde deu tenir aquesta informació i, per tant, torna a preguntar a quina finalitat es destinarà el superàvit. El Sr. Pisarello recorda que, d’acord amb el calendari de tancament de l’Ajuntament de Barcelona, els proveïdors poden enviar les factures corresponents a serveis prestats el 2016 fins al 16 de gener de 2017, i la data límit d’aprovació d’aquestes factures és el 31 de gener de 2017. Apunta que després cal confeccionar tota la documentació de la liquidació. Per tant, assegura que el govern es mou dins dels mateixos terminis que en els anys anteriors. A continuació, i tal com ha comentat en altres ocasions, diu que durant l’exercici 2016 s’ha hagut de fer el pagament derivat de la sentència de l’1 %. D’altra banda, informa que una part del superàvit es destinarà a mantenir el romanent de tresoreria per tal que l’ajuntament pugui continuar pagant a trenta dies i, una altra part, a inversions que siguin sostenibles financerament. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal Cs: 20. Augmentarà el Govern municipal durant aquest exercici els preus de les àrees blaves i verdes d'aparcament per als usuaris en els termes recollits al projecte d'Ordenances Fiscals per a 2017 o similars? En quines zones es pretén aplicar aquest increment durant aquest any 2017? Inclou aquesta mesura l'augment de l'horari de pagament de l'àrea blava? La Sra. Mejías intervé com a portaveu del Grup de Ciutadans. Exposa que la regidora d’Urbanisme va assegurar en unes declaracions que té la intenció d’aplicar una mesura que incrementarà el preu de l’aparcament a les àrees blaves i verdes en els termes recollits en el projecte d’ordenances fiscals per al 2017 o en termes similars. Atès que aquesta mesura ja s’havia anunciada anteriorment i, a més a més, el govern municipal, d’una manera unilateral, va decidir incrementar el preu de l’aparcament en aquestes àrees també durant el mes d’agost, malgrat que aquest mes habitualment l’aparcament era gratuït, el seu grup vol saber si el govern realment vol fer aquesta apujada de preus i com la pensa fer. El Sr. Pisarello assenyala que els grups municipals van tenir accés a l’expedient i, per tant, saben que el govern és favorable a fer canvis en l’aplicació de tarifes per a l’aparcament de rotació a la via pública. Aquestes tarifes, afegeix, seran vinculades al nivell de contaminació i a la dimensió de cada vehicle. Tanmateix, recorda que finalment les ordenances no es van arribar a tramitar i en aquest moment el govern està obert a escoltar les propostes dels grups municipals. Així, doncs, indica que si el Grup de Ciutadans no està d’acord amb la proposta del govern o en té una d’alternativa l’escoltaran. La Sra. Mejías pregunta si el govern té previst aplicar una mesura d’aquestes característiques durant l’any 2017, tal com va afirmar categòricament la Sra. Pin en un programa de televisió pocs dies enrere, declaracions que també va recollir un titular de premsa. Insisteix a preguntar, doncs, si el govern té previst d’aplicar aquestes mesures de manera unilateral abans de presentar el nou projecte d’ordenances fiscals o d’incorporar-les a les ordenances. Creu que aquesta mesura té un impacte directe en l’economia domèstica perquè hi ha moltes persones que utilitzen el vehicle privat per treballar i necessiten aquesta rotació dels aparcaments. Entén, doncs, que l’objectiu no hauria de ser solament preservar el medi ambient, sinó que hi hagi una rotació dels aparcaments per facilitar la feina de totes aquestes persones que utilitzen el vehicle privat o industrial per treballar. El Sr. Pisarello diu que no pot respondre una altra cosa del que ja ha dit. Repeteix que els grups municipals van tenir accés a l’expedient i saben quina és la posició del govern. Malgrat tot, apunta que qualsevol iniciativa que s’aprovi en aquest sentit ha de comptar amb el suport de la resta de grups municipals. 2272 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ERC: 21.Quin és el superàvit previst de l'Ajuntament de Barcelona per a l'exercici 2016? El Sr. Bosch comenta que la pregunta és similar a la que ha formulat el Grup de Convergència i Unió, però ho atribueix al fet és sabut que hi ha aquest superàvit i, per tant, és lògic que diversos grups facin la mateixa pregunta. Així, doncs, tenint en compte que quatre mesos enrere el govern li havia dit a la Sra. Capdevila que tenia una previsió de 26,3 milions d’euros de superàvit, li pregunta quina és la previsió en aquest moment. Suposa que quatre mesos més tard de la primera previsió les dades deuen ser més afinades. El Sr. Pisarello reitera la resposta que ha donat a la Sra. Recasens, no pot donar en aquest moment la xifra exacta perquè hi ha uns terminis legalment establerts per al tancament de l’exercici. Tanmateix, sí que pot explicar per què s’ha produït el superàvit i a què es destinarà, informació que ha donat en la resposta a la pregunta del Grup de Convergència i Unió. En tot cas, insisteix que tan bon punt se signi el decret els lliuraran les xifres que es demanen. El Sr. Bosch no entén per què quatre mesos enrere van fer una previsió i en aquest moment no la poden fer. Ho troba contradictori. De tota manera, s’imagina que el superàvit serà superior al que havien previst i li estranyaria que no fos així. Tot seguit, recorda que els partits actualment al govern van flagel·lar governs anteriors perquè van generar un superàvit que segurament era inferior al que hi haurà en l’exercici de 2016 i, per tant, apunta que potser ara s’hauran d’autoflagel·lar una mica. També pregunta a quines finalitats es destinaran aquests recursos. En aquest sentit, el seu grup ja va proposar que es destinés a inversions i, davant la situació d’emergència habitacional, que un 25 % de les inversions es destinessin a habitatge de lloguer social, proposta que va ser rebutjada pel govern. Tenint en compte que l’ajuntament té un problema de liquiditat, pregunta si destinaran aquest superàvit a incrementar el romanent de tresoreria. El Sr. Pisarello explica que, tal com ja li ha dit a la Sra. Recasens, l’ajuntament ha hagut de fer front al pagament derivat de la sentència de l’1 % i li recorda que el Grup d'Esquerra Republicana estava molt content que s’hagi hagut de fer aquest pagament. Per tant, el govern destinarà una part del superàvit a mantenir el romanent de tresoreria, que és una qüestió important, i una altra part a inversió financerament sostenible, que pot incloure qüestions d’habitatge. En aquest sentit, remarca que aquest és el govern que més ha invertit en habitatge, molt més que el Govern de la Generalitat. Quan sent parlar el portaveu d’Esquerra Republicana amb tanta vehemència, li ha de recordar que el seu partit governa a la Generalitat i que és allà on hauria de fer tota aquesta pressió. Així, comenta que s’han ofert moltes dades sobre l’actuació de la Generalitat i la de l’Ajuntament de Barcelona. Li demana, doncs, que no pateixi perquè l’habitatge és una prioritat per al govern municipal. Es dóna per tractada. 22. A quantes persones s'ha denegat la subvenció de viduïtat corresponent a l'Impost sobre Béns Immobles de l'exercici 2016 a qui se'ls hi havia concedit per l'exercici 2015 i per quins motius? La Sra. Capdevila aclareix que hi havia un error en una data en l’enunciat d’aquesta pregunta però que ja ha estat corregit. A continuació, llegeix el text de la pregunta. NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2273 Tot seguit, apunta que fan aquesta pregunta per aclarir situacions de què han tingut coneixement sobre persones grans, viudes i dones que tenen recursos molt limitats i que no tenen l’obligació de presentar la declaració de renda perquè no arriben al límit establert. Aquests casos, afegeix, són persones viudes a les quals mai se’ls havia exigit la declaració de renda per poder obtenir aquesta subvenció i que amb el certificat de rendes de la Tresoreria de la Seguretat Social es donava per acreditat el requisit que la renda fos menor a dues vegades el salari mínim interprofessional. Tanmateix, el 2016 se’ls ha denegat la subvenció pel fet de no haver pogut aportar la declaració de la renda. Per aquestes raons, demana al govern municipal que estableixi, conjuntament amb l’Institut Municipal d’Hisenda, mecanismes per tal de facilitar que aquesta ajuda es pugui concedir al col·lectiu per al qual ha estat pensada i facilitar-ne al màxim la tramitació burocràtica. El Sr. Ayala explica que la problemàtica no és exactament la que ha exposat la portaveu del Grup d'Esquerra Republicana i puntualitza que aquesta subvenció no es denega pel fet de no presentar la declaració de renda. Assenyala que la Llei 38/2003, de subvencions, prohibeix la concessió de subvencions a aquelles persones en situació pendent de regularització amb l’Agència Tributària. Comenta que l’any 2015 hi va haver un canvi legislatiu que va fer que, a partir d’aquell moment, l’Agència Tributària creui dades. Aleshores, indica que el que ha passat amb una sèrie de vídues és que no havien de fer la declaració per volum d’ingressos però en tenir dos pagadors sí que l’havien de fer. Recorda que això havia passat sempre però fins aquest moment l’Agència Tributària no prohibia pagar la subvenció a aquestes persones. Per tant, a partir de 2018, el govern municipal assessorarà individualment les persones sobre la seva situació. Aclareix que no poden tenir un coneixement individualitzat de la situació de cada persona però sí que es pot saber quines persones estan en situació de risc, a les quals avisaran que la concessió de la subvenció pot provocar que hagin de fer la declaració de la renda. La Sra. Capdevila pregunta a quantes persones ha afectat aquesta situació. El Sr. Ayala informa que hi ha 731 persones afectades, però matisa que mitjançant l’Institut Municipal d’Hisenda s’han posat en contacte amb totes elles i han aconseguit que 300 solucionessin el problema amb hisenda i poguessin regularitzar la seva situació. Pel que fa a les 400 restants encara no s’ha pogut resoldre la situació, però hi estan treballant i l’ajuntament continuarà fent aquest assessorament individualitzat per tal de solucionar aquesta problemàtica. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal CUP: 23. Tenint en compte que el Mobile World Congress es va realitzar del 22 al 25 de febrer de 2016, i passat un any d'aquest esdeveniment, sol·licitem saber com és possible que no s'hagi entregat a l'Ajuntament de Barcelona l'estudi economètric dels suposadament 13.000 llocs de treball que creava el MWC segons el Cap de GSMA, John Hoffman, sol·licitat pel nostre grup el gener d'aquell any; i com és possible que ara sense aquest estudi per part de GSMA i per aquest any 2017 hagi anunciat el seu Cap l'ajustada xifra de 13.213 els llocs de treballs temporals. El Sr. Garganté exposa que el mes de gener de 2016 la CUP - Capgirem Barcelona va preguntar en quins sectors es crearien els suposats 13.000 llocs de treball que havia de generar el Congrés Mundial del Mòbil, quin seria exactament el nombre de llocs de treball creats, quants serien per a homes i quants per a dones, a quins convenis s’acollirien i quines serien les empreses privades i públiques contractants, entre d’altres. Recorda que l’ajuntament va fer publicitat de l’anunci de la creació d’aquests llocs de treball mitjançant el Digital D Barcelona i Barcelona 2274 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 Activa. El govern va respondre que no tenia resposta perquè aquestes xifres les havia donades el Sr. John Hoffman, conseller delegat de GSMA, però es van comprometre que després de l’esdeveniment, atès que l’ajuntament participa directament en la Fundació Mobile World Capital Barcelona, facilitaria aquesta informació tan detalladament com fos possible. Posteriorment, el 15 de novembre de 2016, nou mesos després de la primera resposta, van preguntar com estava l’informe sol·licitat i el Sr. Collboni va respondre que no podia lliurar aquesta informació perquè no GSMA no els l’havia facilitat. Troba que aquesta situació és sorprenent perquè dies enrere el Sr. John Hoffman va fer una roda de premsa, en la qual hi havia el Sr. Constantí Serrallonga, director general de Fira de Barcelona, i el primer tinent d’alcalde, Sr. Pisarello. En tot cas, entén que el Sr. Hoffman no va lliurar l’informe, però va anunciar la creació de 13.213 llocs de treball. Per tant, vol saber com és que encara no s’ha lliurat aquest informe a l’Ajuntament de Barcelona, perquè suposa que els representants municipals el van demanar, i com és possible que, sense tenir l’informe, el conseller delegat de GSMA donés una xifra tan concreta. El Sr. Collboni reitera, tal com ja va dir el mes de novembre, que el govern no té aquest informe i, per tant, no és responsable de les xifres que dóna una altra persona. Tanmateix, el govern municipal sí que disposa de xifres sobre l’impacte que té el Mobile World Congress a la ciutat de Barcelona, extretes de fonts contrastades, que demostren que aquest esdeveniment és una gran iniciativa per a la ciutat, defensada pel govern, i que permet que Barcelona sigui la novena ciutat d’Europa més atractiva per als emprenedors digitals segons els índexs europeus, el cinquè hub tecnològic europeu, només darrere de Londres, París, Berlín i Amsterdam, que acull el 30 % de totes les start-ups de base tecnològica de l’Estat, segons dades de 2016, que lidera la inversió en empreses d’aquest tipus a l’Estat i capta el 56 % de les inversions, i, a més a més, la ocupació que crea aquest sector és una ocupació de molta més qualitat i estabilitat que la creada en altres sectors. Això, remarca, és el que el govern municipal busca i facilita amb inversions estrangeres per facilitar l’ocupació de qualitat i estable en el temps, si bé no estrictament la que es genera durant l’esdeveniment, que és el que el Sr. Garganté demana constantment. El Sr. Garganté insisteix a demanar aquesta dada perquè es va fer pública en mitjans de l’ajuntament. Dit això, remarca que l’ajuntament es gasta cada any 5 milions d’euros per fidelitzar el Congrés Mundial del Mòbil, creu que el mínim que pot fer GSMA és facilitar aquest informe. Finalment, entén que el govern considera que el Congrés Mundial del Mòbil com el gran generador de llocs de treball i fa servir aquesta circumstància per vendre el producte, però demana prudència perquè els empresaris no es dediquen a crear llocs de treball per filantropia, sinó per obtenir una plusvàlua a costa del treballador i la treballadora. El Sr. Collboni informa que el quart trimestre de 2016 Barcelona tenia 51.000 treballadors en empreses del sector de les TIC afiliats a la Seguretat Social, 11.000 més que l’any 2011, i, per tant, palesa que s’ha creat ocupació en aquest sector. D’altra banda, assenyala que Barcelona té 2.500 empreses en el sector de les TIC, sense comptar els autònoms. Quant a la feina fixa, més enllà dels llocs de treball temporals que es creen durant aquest esdeveniment, indica que durant l’any hi ha moltes persones que treballen en empreses relacionades amb aquest congrés. Considera, per tant, que aquest esdeveniment és una bona iniciativa, que té un bon impacte sobre l’ocupació de la ciutat i això és el que valora el govern municipal. Es dóna per tractada. NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2275 24. El Govern de Barcelona en Comú i PSC realitzarà una procés participatiu i vinculant per tal de decidir la destinació de, com a mínim, un 5% del pressupost municipal corresponent a l'any 2018 per tal d'incorporar-lo prèviament a la seva aprovació al plenari del Consell Municipal? El Sr. Garganté recorda que el 12 de juliol de 2016 van presentar una proposició, que es va aprovar, en relació amb els pressupostos participatius, en el primer punt de la qual s’instava el govern a impulsar un procés participatiu i vinculant per tal de decidir la destinació de com a mínim un 5 % del pressupost municipal corresponent a l’any 2017 i incorporar-lo prèviament a l’aprovació pel plenari del Consell Municipal. Subratlla la dada del 5 %, extreta dels programes electorals tant de Barcelona en Comú com de la CUP - Capgirem Barcelona. Apunta que en aquell moment Barcelona en Comú i el Grup Socialista es varen abstenir i el Sr. Fernando Pindado, comissionat de Participació, va argumentar que el govern discrepava de la proposició perquè en el temps disponible no es podia fer un procés participatiu sobre un tema tan complex com el pressupost. Subratlla que ara, en principi, ja no tenen l’excusa del temps perquè tot just és el mes de febrer. Per aquestes raons, entén que el govern de Barcelona en Comú i del PSC farà un procés participatiu i vinculant per decidir la destinació d’una part del pressupost municipal corresponent a l’any 2018. Vol saber, doncs, quin percentatge del pressupost es tractarà en aquest procés participatiu i vinculant. El Sr. Pindado lamenta no poder respondre de manera tan concreta com es demana. Recorda que en la comissió en què es va tractar la proposició esmentada es va dir que es farien unes proves pilot, que s’estan executant en aquest moment a l’Eixample i Gràcia, i estan en fase de votació. Per tant, el govern no vol implicar- se en un procés molt complex sense tenir clars quins són els elements que grinyolen quan es posa en marxa un procés d’aquestes característiques. Apunta que amb aquestes proves pilot s’estan extraient conclusions d’aspectes que funcionen bé i de d’altres que no funcionen tan bé, i quan acabi aquest procés, a final de febrer, el govern tindrà les dades suficients per poder prendre una decisió coherent. El Sr. Garganté ja coneix les proves pilot i, en aquest punt, assenyala que estan d’acord amb el Partit Popular, que també va proposar aquesta mesura, situació que qualifica de surrealista. Tanmateix, insisteix que Barcelona en Comú proposava un procés participatiu i vinculant per als pressupostos en el programa electoral, de manera que suposa que aquesta qüestió la devien tenir una mica estudiada i que no és una improvisació d’última hora. Tenint en compte que dins del govern hi ha grups que han governat a l’Ajuntament de Barcelona durant trenta-dos anys i que hi ha experiències similars en altres municipis, suposa que ja devien tenir pensat com implementarien aquesta mesura. No entén, doncs, que s’argumenti que no hi ha prou temps per fer aquest procés participatiu i vinculant sobre els pressupostos, perquè no es parteix de zero. El Sr. Pindado aclareix que no diu que no es faci aquest procés, sinó que la resposta la podrà donar quan s’acabin aquesta fase de les proves pilots, que suposa que serà a final del mes de febrer de 2017. Apunta, doncs, que si el portaveu de la CUP té prou confiança per esperar-se al mes de març pot ser que en aquell moment el govern podrà identificar què pot fer-se i què no pot fer-se. En aquest sentit, li recorda que s’ha fet un procés de participació molt important per elaborar el Programa d’actuació municipal, el qual ha incorporat bona part de les propostes que han fet els ciutadans. Per tant, constata que el govern sap fer aquests processos, però matisa que les experiències que ha esmentat el Sr. Garganté no els serveixen perquè precisament el que indiquen és que s’ha d’anar amb cautela a l’hora d’organitzar aquest procés participatiu. Es dóna per tractada. 2276 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal ERC: 25. Que s'informi de l'estat d'execució de la proposició presentada a aquesta Comissió en data 19 de gener de 2016 amb el següent contingut: La Comissió d'Economia i Hisenda acorda instar al Govern municipal a: 1) Estudiar la signatura d'un conveni amb CONSTA, la Fundació Privada per a l'Ordenació del Sector de la Construcció a Catalunya, per tal de fomentar que les empreses del sector de la construcció i rehabilitació que operen a la ciutat ho facin, com a mínim, complint tots els requisits que regula el segell CONSTA. 2) Exigir la identificació del constructor que efectua les obres, en un lloc visible a on es faci l'obra, amb l'obligatorietat d'informar del nom de l'empresa, número de llicència i nom del promotor amb l'objectiu de vetllar pels drets dels consumidors i la qualitat del servei. La Sra. Capdevila llegeix el text del seguiment de proposició. El Sr. Colom exposa que s’ha avançat substancialment en el treball amb el Gremi de Constructors per impulsar aquesta certificació. Fruit d’aquest treball, anuncia que s’ha acordat incloure aquest segell de qualitat en el plec de condicions d’una propera licitació de Barcelona Gestió Urbanística SA, per tal que les empreses que el tinguin no hagin de presentar la documentació que aquest segell acredita. Així, assenyala que el gremi, en una notificació recent, valorava positivament aquest treball conjunt amb l’Ajuntament de Barcelona per incloure aquest segell de qualitat en els plecs de condicions de les licitacions. Apunta que aquest és un primer pas i creu que a partir de l’anàlisi dels resultats aquesta qüestió anirà avançant. Pel que fa al segon punt de la proposició, comenta que ja es recull en les ordenances d’obres. Li consta que la verificació que aquestes dades constin a peu d’obra és una pràctica habitual. La Sra. Capdevila assegura que el seu grup no té aquesta sensació. Assenyala que fa més d’un any que es va aprovar aquesta proposició i diu que el govern no hi ha fet res. La seva proposta era molt concreta i molt fàcil d’aplicar per avançar en l’exigència de qualitat en els àmbits laboral i ambiental, entre d’altres, pel que fa a les empreses que operen a Barcelona. Tanmateix, té la sensació que el govern municipal viu en el món de les idees i que això li impedeix dur a terme els projectes interessants i fàcils d’aplicar, com el que proposava el seu grup. Finalment, adverteix que si el govern no hi posa més interès el seu grup continuarà insistint amb el sector per impulsar polítiques des de l’oposició per millorar la ciutat i sobretot la qualitat de les construccions que s’hi fan. El Sr. Colom es remet a les dades i remarca que el gremi va atorgar el 27 de desembre passat un premi al director tècnic de Rehabilitació d’Habitatges de l’Ajuntament de Barcelona com a reconeixement per la tasca realitzada, i va destacar en una nota emesa la feina conjunta amb l’ajuntament, que valorava molt positivament, com ara la inclusió del segell de qualitat en els plecs de condicions de les licitacions de l’ajuntament, entre moltes altres col·laboracions. Per tant, considera que el govern sí que deu haver fet alguna cosa. D’altra banda, comenta que els processos de licitació són processos reglats, però ja hi ha una primera experiència, que es valora positivament, i per tant s’ha obert un camí que ja no té tornada enrere. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 26. Es requereix al Govern municipal que informi sobre les gestions realitzades i l'estat d'execució de la proposició següent, aprovada en la sessió de 20 de NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2277 setembre de 2016: La Comissió d'Economia i Hisenda acorda: Instar al Govern municipal a que l'Ajuntament presenti un pla d'inversions del Zoo de Barcelona, detallat per actuacions amb dotació econòmica pressupostària i calendari d'execució, per garantir el manteniment de les instal·lacions i les condicions d'habitabilitat exigides per les espècies del Zoo de Barcelona. El Sr. Mulleras recorda que el 20 de setembre de 2016 es va aprovar una proposició que instava el govern municipal a presentar un pla d’inversions per al Zoo de Barcelona, detallat per actuacions, amb dotació pressupostària i calendari d’execució, que permetés garantir el manteniment de les instal·lacions i les condicions d’habitabilitat exigides per a les espècies del zoo. Apunta que el Grup Popular sempre ha apostat per millorar i remodelar aquestes instal·lacions per garantir el benestar animal de les espècies que hi viuen. En segon lloc, la proposició feia referència explícitament al delfinari, que construït l’any 1968 i que no complia les condicions mínimes exigibles. Afegeix que el mes de novembre de 2015 es van deixar de celebrar espectacles en aquest recinte i durant tot aquest temps el govern municipal ha estat incapaç de gestionar amb una perspectiva de futur el delfinari, fins que es va tancar definitivament i es va paralitzar la inversió anunciada per garantir la continuïtat del zoo en les mateixes condicions que tenia l’any 2016. El Sr. Collboni assegura que tant el govern municipal com l’empresa BSM garanteixen el futur del zoològic. En segon lloc, vol fer un reconeixement de la feina dels treballadors i professionals d’aquesta instal·lació. En tercer lloc, desvincula la decisió sobre el futur del delfinari del futur de l’equipament mateix i remarca que la retirada del delfinari no és una amenaça a la viabilitat del zoo, sinó un replantejament del que ha de ser aquest equipament en el futur. A continuació, indica que s’estan fent inversions i actuacions en el Zoo de Barcelona, que li consta que el portaveu del Grup Popular coneix pel director financer de BSM, Sr. Pedro Vázquez, que assisteix a la sessió. Així, informa que hi ha un grup de treball que elabora les conclusions que han de fonamentar un pla estratègic que permetrà establir actuacions i inversions coherents amb un model de zoo que tingui futur, que faci una tasca de difusió, pedagògica i de protecció dels animals. També apunta que s’hi inverteixen recursos públics i anuncia que en els pressupostos de BSM per a 2017 i 2018 hi ha previstos 13,5 milions d’euros per a inversions, les quals s’acabaran de concretar en funció del pla estratègic. A més a més, assenyala que hi ha obres adjudicades, que consten al PIM, per valor de 4,6 milions d’euros, conegudes com a obres de la sabana, que inclouen actuacions al recinte de les girafes. També esmenta les obres de remodelació i reparació de la xarxa d’aigua per fer-ne un ús més eficient i reduir-ne el consum, per valor de 2,5 milions d’euros. Creu que el Sr. Mulleres ja deu conèixer aquestes xifres, que denoten que s’estan fent inversions de manteniment i millora del zoo. Tanmateix, reitera que el gruix de la inversió es produirà quan hi hagi un pla estratègic definit, amb objectius i en coherència amb allò que es vol que sigui el zoo del futur de la ciutat de Barcelona. El Sr. Mulleras qüestiona les manifestacions favorables al zoo que fa el govern perquè diu que només són paraules i el seu grup reclama fets i inversions, perquè la manca d’inversions va ser la causa que es perdés el delfinari i no volen que aquesta manca d’inversions també deixi morir el zoològic de Barcelona. Admet que el zoo té grans professionals, però assenyala que els grans professionals també necessiten que les inversions i la responsabilitat de l’ajuntament els acompanyin, cosa que no ha passat. Demana, doncs, perquè creuen en aquest equipament, que fa una gran tasca i que l’ha de continuar fent, que no es deixi morir el Zoo de Barcelona i que es facin les inversions corresponents perquè tingui més èxit encara que el que té ara i que esdevingui un model d’èxit que atregui cada vegada més les escoles i els barcelonins. Es dóna per tractada. 2278 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 VI) Mocions VII) Declaracions Institucionals 27. La Comissió d'Economia i Hisenda acorda: 1. Refermar la importància de la garantia del dret a Internet i de la lluita contra l'escletxa digital per garantir ciutats pròsperes i justes al segle XXI. 2. Destacar la importància de seguir estenent aquells serveis municipals destinats a fer accessibles de forma universal les noves tecnologies de la informació i la comunicació. 3. Constatar les limitacions que l'actual regulació estatal i europea posa a aquests serveis actualment. 4. Saludar que la UE hagi pres consciència d'aquestes limitacions, i estigui articulant un projecte d'ajuda a les ciutats europees per facilitar el desplegament del WIFI, i demanar l'aplicació d'aquest projecte a la ciutat de Barcelona, mitjançant la iniciativa Wifi4BCN. 5. Instar als òrgans competents, començant pels de l'Estat espanyol, a iniciar els canvis normatius pertinents perquè les ciutats puguin proveir WIFI lliure i de major qualitat a tota la ciutadania. 6. Treballar amb totes aquelles ciutats que comparteixin aquests objectius, per aconseguir les millores necessàries que reivindiquem. El Sr. Pisarello llegeix el text de la declaració. S’aprova amb el vot favorable de BnComú, PSC, CiU, Cs, ERC i PP. 28.La Comissió d'Economia i Hisenda acorda: Primer.- Refermar el compromís amb els drets i deures de les persones consumidores amb qualsevol de les formes de consum existents. Segon.- Sumar-se als diferents actes de celebració del Dia Internacional del Consum Responsable. Tercer.- Promoure el coneixement entre la ciutadania de l'Oficina Municipal d'Informació al Consumidor i de la Junta Arbitral de Consum com a mecanisme de resolució de conflictes. Promoure l'adhesió per part de les empreses i prestadores de serveis a la JACB. Quart.- Promoure campanyes de conscienciació dels drets i dels deures dels consumidors així com la necessitat d'exercir un consum responsable amb harmonia amb el nostre entorn. Cinquè.- Fer arribar el contingut d'aquesta Declaració a les entitats del consum i a les diferents institucions i administracions amb responsabilitats amb l'àmbit del consum. El Sr. Blasi recorda que el 15 de març és el Dia Mundial dels Drets del Consumidor, raó per la qual presenten aquesta declaració. A continuació, en llegeix el text. S’aprova amb el vot favorable de BnComú, PSC, CiU, Cs, ERC i PP. No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 20.39 h. NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2279 Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció Acta de la sessió de 15 de febrer de 2017, aprovada el 22 de març de 2017 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 15 de febrer de 2017, s’hi reuneix la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció, sota la presidència de l’Ima. Sra. Francina Vila i Valls. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Gerardo Pisarello Prados, Jaume Asens Llodrà, Gala Pin Ferrando, Eloi Badia Casas, Joaquim Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, Jordi Martí i Galbis, Francisco Sierra López, Santiago Alonso Beltrán, Trini Capdevila i Burniol, Jordi Coronas i Martorell, Carmen Andrés Añón, Ángeles Esteller Ruedas, Josep Garganté i Closa, assistits per l’assessora jurídica, Sra. Anna Martori Salichs, que actua per delegació del secretari general, i certifica. També hi són presents les Imes. Sres. Mercedes Vidal Lago, Maria Magdalena Barceló Verea, i Montserrat Benedí i Altés, els Ims. Srs. Raimond Blasi Navarro i Alfred Bosch i Pascual; els Srs. Amadeu Recasens Brunet, comissionat de Seguretat, i Ricard Vinyes Ribas, comissionat de Memòria Històrica. S’obre la sessió a les 10 h. La Presidenta informa que ha entrat dins el termini establert i en la forma escaient una declaració institucional perquè ha recollit les firmes necessàries. Indica que ja la té Secretaria i que es farà arribar a tots els grups. I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior S’aprova. II) Part Informativa a) Despatx d’ofici En compliment del Decret d’Alcaldia, de 13 de juny de 2015, ES COMUNIQUEN les resolucions següents: 1. Del gerent municipal, de 30 de desembre de 2016, que aprova els Plecs de clàusules, autoritza despesa i inicia l’expedient de contractació d’Auditoria de compliment dels ens dependents, per als exercicis 2017-2018, i per un import de 252.285,00 euros. 2. Districte de l’Eixample. Del gerent municipal, de 27 de gener de 2017, que aprova els Plecs de clàusules, autoritza despesa i inicia l’expedient del contracte per al subministrament, instal·lació i manteniment multifuncionals a diferents equipaments del Districte de l’Eixample, per als exercicis 2017-2018, i per un import de 61.150,98 euros. 3. Districte de Sant Andreu. Del gerent municipal, de 30 de desembre de 2016, que aprova el Plec de clàusules, autoritza despesa i inicia l’expedient del contracte relatiu als serveis d’impremta dels productes de comunicació del Districte de Sant Andreu, per als exercicis 2017-2018, i per un import de 145.200,00 euros. 4. Districte de Sant Andreu. Del gerent municipal, de 22 de desembre de 2016, que aprova el Plec de clàusules, autoritza despesa i inicia l’expedient del contracte relatiu al servei de distribució de productes de comunicació del Districte de Sant Andreu, per als exercicis 2017-2018, i per un import de 56.265,00 euros. 2280 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 5. Districte de Sant Martí. Del gerent municipal, de 30 de desembre de 2016, que aprova els Plecs de clàusules, autoritza despesa i inicia l’expedient del contracte relatiu a la gestió del bar cafeteria Casal Gent Gran Parc del Clot, per als exercicis 2017-2018, i per un import de 6.000,00 euros. 6. Del gerent municipal, de 30 de desembre de 2016, que adjudica a Remedios Olivencia Martínez el contracte relatiu al suport tècnic a les consultes de possible accés restringit i a la implementació de la nova normativa de consulta, reproducció i carta de serveis de l’Arxiu Municipal Contemporani, per als exercicis 2016-2017, i per un import de 29.500,00 euros. 7. Del gerent municipal, de 30 de desembre de 2016, que adjudica a Pública SL Gabinet d’Estudis Socials i Opinió el contracte que té per objecte l’Enquesta Socio- Demogràfica 2016 (ESD’16), per als exercicis 2016-2017, i per un import de 245.085,50 euros. 8. Del gerent municipal, de 30 de desembre de 2016, que adjudica a Consultia IT el contracte que té per objecte Migració al SAP Ecofin ME, per als exercicis 2016-2017, i per un import de 46.070,75 euros. 9. Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 19 de desembre de 2016, que convoca i aprova les bases per a la provisió d’un lloc de treball de suport 2 (família General), adscrit al Servei de Correu, Consergeria i Parc Mòbil del Departament de Recursos Humans de la Direcció de Serveis Generals (Gerència de Recursos). 10. Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 19 de desembre de 2016, que convoca i aprova les bases per a la provisió d’un lloc de treball de tècnic/a 2 (família Gestió i Administració), adscrit al Departament de Recursos Interns de la Direcció de Serveis Generals (Gerència del Districte de Gràcia). 11.Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 19 de desembre de 2016, que convoca i aprova les bases per a la provisió d’un lloc de treball de gestor/a de projecte 1 (família General), adscrit a la Direcció de Serveis de Comunicació Digital de la Direcció de Comunicació (Gerència de Recursos). 12. Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 19 de desembre de 2016, que convoca i aprova les bases per a la provisió d’un lloc de treball de tècnic/a 3 (família Serveis Urbanístics i Obra), adscrit al Departament de Patrimoni Arquitectònic Històric i Artístic de la Direcció de Serveis d’Arquitectura Urbana i Patrimoni (Gerència d’Ecologia Urbana). 13. Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 19 de desembre de 2016, que convoca i aprova les bases per a la provisió d’un lloc de treball de suport 3 (família General), adscrit al Departament de Llicències i Inspecció de la Direcció de Serveis de Llicències i Espai Públic (Gerència del Districte de les Corts). 14. Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 19 de desembre de 2016, que convoca i aprova les bases per a la provisió d’un lloc de treball de suport 2 (família General), adscrit al Gabinet Tècnic de Projectes (Gerència de Recursos Humans i Organització). 15. Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 20 de desembre de 2016, que convoca i aprova les bases per a la provisió d’un lloc de treball de tècnic/a 1 (família Gestió i Administració), adscrit a la Direcció de Serveis Generals (Gerència de Recursos). 16. Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 19 de gener de 2017, que convoca i aprova les bases per a la provisió d’un lloc de treball de suport 3 (família NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2281 General), adscrit a la Direcció de Serveis a les Persones i al Territori (Gerència del Districte de Ciutat Vella). 17. Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 19 de gener de 2017, que convoca i aprova les bases per a la provisió d’un lloc de treball de suport 4 (família General), adscrit a la Direcció de Serveis d’Assessorament Jurídic (Gerència de Seguretat i Prevenció). 18. Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 19 de gener de 2017, que convoca i aprova les bases per a la provisió d’un lloc de treball de gestor/a de projecte 1 (família General), adscrit a la Direcció de Serveis de Control de Gestió de la Direcció per a la Transparència i les Bones Pràctiques (Gerència de Recursos). 19. Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 19 de gener de 2017, que convoca i aprova les bases per a la provisió d’un lloc de treball de tècnic/a 2 (família Serveis de Ciències i Salut Pública), adscrit a la Direcció de Serveis d’Estratègia i Cultura de Sostenibilitat de la Direcció de Recursos i Control de Gestió (Gerència d’Ecologia Urbana). 20. Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 19 de gener de 2017, que convoca i aprova les bases per a la provisió d’un lloc de treball de suport 3 (família General), adscrit a la Direcció de Serveis de Secretaria General (Gerència de Recursos). 21. Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 30 de gener de 2017, que convoca i aprova les bases per a la provisió d’un lloc de treball de tècnic/a 2 (família Serveis Urbanístics i d’Obra), adscrit al Departament de Projectes Urbans de la Direcció de Model Urbà (Gerència d’Ecologia Urbana). 22. Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 16 de desembre de 2016, que reintegra, procedent de l’IMH, i nomena la Sra. Elena Rodríguez Lozano, de conformitat amb la proposta de la Junta de Valoració del concurs núm. 79/2016-C, per ocupar un lloc de treball de suport 3 (família General) adscrita al Departament de Coordinació de Processos de Mobilitat (Gerència d’Ecologia Urbana). 23. Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 16 de desembre de 2016, que reintegra, procedent de l’IMH, i nomena la Sra. Susana Rosell Mirabet, de conformitat amb la proposta de la Junta de Valoració del concurs núm. 73/2016-C, per ocupar un lloc de treball de suport 2 (família General) adscrita a la Direcció de Serveis de Comptabilitat de la Direcció de Pressupostos i Política Fiscal (Gerència de Presidència i Economia). 24. Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 18 de gener de 2017, que reintegra, procedent de l’IM de Serveis Socials, i nomena la Sra. Elisabet Bárbara Sirera, de conformitat amb la proposta de la Junta de Valoració del concurs núm. 56/2016-C, per ocupar un lloc de treball de gestió de projectes 1 (família General) adscrita a la Direcció de Serveis d’Acció Comunitària (Gerència de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència). 25. Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 18 de gener de 2017, que reintegra, procedent de l’ICUB, i nomena la Sra. Irene Martínez Fonrodona, de conformitat amb la proposta de la Junta de Valoració del concurs núm. 88/2016-C, per ocupar un lloc de treball de gestió de projectes 1 (família General) adscrita a la Direcció de Serveis de Planificació i Control (Gerència de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència). 26. Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 12 de gener de 2017, que reintegra, procedent de l’ICUB, i nomena la Sra. M Carmen Gómez Morodo, de conformitat amb la proposta de la Junta de Valoració del concurs núm. 55/2016-C, 2282 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 per ocupar un lloc de treball de suport 1 (família General) adscrita al Departament de Relacions Ciutadanes (Gerència de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència). 27. Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 18 de gener de 2017, que reintegra, procedent de l’IM de Serveis Socials, i nomena el Sr. Enrique Cano Gil, per haver superat la convocatòria de provisió mitjançant lliure designació núm. 43/2016-L, per ocupar un lloc de treball de cap de departament 1 (família General) adscrita al Departament de Promoció de la Gent Gran (Gerència de Drets Socials). 28. Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 22 de desembre de 2016, que convoca i aprova les bases per a la provisió per lliure designació d’un lloc de treball de direcció 2 (família General), adscrit a la Direcció de Serveis d’Arquitectura Urbana i Patrimoni (Gerència d’Ecologia Urbana). 29. Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 22 de desembre de 2016, que convoca i aprova les bases d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de gestor/a de projecte 2 (família General), adscrit a la Direcció de Serveis a les Persones i al Territori (Gerència del Districte de Sant Martí). 30. Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 13 de gener de 2017, que convoca i aprova les bases per a la provisió per lliure designació d’un lloc de treball de cap de departament 1 (família General), adscrit a Comunicació de la Direcció de Serveis Generals (Gerència del Districte de Sant Andreu). 31. Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 18 de gener de 2017, que convoca i aprova les bases per a la provisió per lliure designació d’un lloc de treball de cap de departament 1 (família General), adscrit al Departament de Control i Avaluació de Neteja i Gestió de Residus de la Direcció de Serveis de Neteja i Gestió de Residus (Gerència Ecologia Urbana). 32. Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 18 i 24 de gener de 2017, que convoca i aprova les bases per a la provisió per lliure designació d’un lloc de treball de cap de departament 1 (família General), adscrit a Comunicació de la Direcció de Serveis d’Estratègia i Innovació de la Direcció de Planificació i Innovació (Gerència de Drets Socials); i modifica les bases de la convocatòria en el seu punt 5 “Comissió de Valoració”. 33. Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 18 de gener de 2017, que convoca i aprova les bases per a la provisió per lliure designació d’un lloc de treball de suport 2 (família General), adscrit al Departament d’Administració (Direcció de l’Alcaldia). 34. Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 18 de gener de 2017, que convoca i aprova les bases per a la provisió per lliure designació de dos llocs de treball de gestor/a de projectes 1, adscrits a Intervenció General (Gerència de Recursos). 35. Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 22 de desembre de 2016, que convoca i aprova les bases d’un procés interadministratiu per a la provisió per concurs de mèrits d’un lloc de treball de tècnic/a 2 (família Serveis Jurídics), adscrit al Departament de Serveis Jurídics - Secretaria (Gerència del Districte de les Corts). 36. Del gerent de recursos humans i organització, de 16 de desembre de 2016, que aprova la llista de persones aspirants, admeses i excloses, per a la provisió d’un lloc de treball de tècnic/a 1 (família Serveis Jurídics), amb adscripció a la Junta Arbitral de Consum (Gerència de Presidència i Economia). NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2283 37. Del gerent de recursos humans i organització, de 16 de desembre de 2016, que aprova la llista de persones aspirants admeses i excloses per a participar en el concurs 97/2016-C per a la provisió d’un lloc de treball de tècnic/a 2 (família Gestió i Administració), adscrit a la Direcció de Serveis de Coordinació de Contractació Administrativa (Gerència de Presidència i Economia). 38. Del gerent de recursos humans i organització, de 13 de gener de 2017, que aprova la llista de persones aspirants admeses i excloses per a participar en la convocatòria per a participar a la lliure designació 59/2016-L, per a la provisió d’un lloc de treball de suport 3 (família General), adscrit a la Direcció de Comunicació (Gerència de Recursos). 39. Del gerent de recursos humans i organització, de 15 de desembre de 2016, que nomena funcionària interina, per acumulació de tasques, la Sra. Anabel Aznar Sánchez per ocupar un lloc de tècnica 3 (família Serveis Socials) i la destina a l’IMEB. 40. Del gerent de recursos humans i organització, de 15 de desembre de 2016, que nomena funcionària interina la Sra. Montserrat Perala Pons per ocupar un lloc de tècnica 4 (família Serveis de Gestió i Administració) i la destina a l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat. 41. Del gerent de recursos humans i organització, de 16 de desembre de 2016, que nomena funcionària interina la Sra. Georgina Torres Costa per ocupar un lloc de tècnica 4 (família Serveis Urbanístics i d’Obra) i la destina a la Direcció de Serveis Tècnics, Departament de Projectes i Obres del PMH. 42. Del gerent de recursos humans i organització, de 9 de desembre de 2016, que nomena funcionari interí, per acumulació de tasques, el Sr. Angel Mendo Gea per ocupar un lloc de tècnic 3 (família Serveis de Gestió i Administració) i el destina al Servei d’Atenció Telefònica del Departament d’Operacions i Processos d’Atenció Especialitzada de la Direcció de Serveis d’Informació i Atenció Ciutadana (Gerència de Drets de ciutadania, Participació i Transparència). 43. Del gerent de recursos humans i organització, de 12 i 13 de gener de 2017, que cessa el funcionari interí per vacant Sr. Tomas Gea Calza com a cap de departament 1 (família General) adscrit al Departament de Projectes d’Obres (Gerència d’Ecologia Urbana), i el nomena per ocupar un lloc de tècnic 3 (família Serveis Urbanístics i d’Obra) amb adscripció a la Direcció de Serveis Generals (Gerència de Recursos), fins que el lloc sigui cobert pels procediments reglamentaris corresponents. 44. Del gerent de recursos humans i organització, de 24 de gener de 2017, que nomena funcionària interina la Sra. Sara Díaz Gómez per ocupar un lloc de tècnica 4 (família Serveis Socials) i l’adscriu al Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida (SARA) del Departament d’Atenció i Acollida per Violència Masclista de la Direcció de Serveis de Feminismes i LGTBI (Gerència de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència). 45. Del gerent de recursos humans i organització, de 24 de gener de 2017, que nomena funcionari interí el Sr. Pau Balcells Alegre per ocupar un lloc de tècnic 3 (família Serveis de Gestió i Administració) i l’adscriu a la Direcció d’Estratègia i Nous Projectes de l’IMI (Projecte Europeu DECODE) 46. Del gerent de recursos humans i organització, de 24 de gener de 2017, que nomena funcionari interí, per acumulació de tasques, el Sr. David Asparo Huix per ocupar un lloc de tècnic 3 (família Serveis de Gestió i Administració) i l’adscriu a la Direcció Tècnica de Premsa (Direcció de l’Alcaldia). 2284 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 47. Del gerent de recursos humans i organització, de 24 de gener de 2017, que nomena funcionària interina, per acumulació de tasques, la Sra. Marta Pigem Jubany per ocupar un lloc de tècnica 3 (família Serveis de Gestió i Administració) i l’adscriu a la Direcció Tècnica de Premsa (Direcció de l’Alcaldia). 48. Del gerent de recursos humans i organització, de 24 de gener de 2017, que nomena funcionària interina, per acumulació de tasques, la Sra. Noelia Vida Marín per ocupar un lloc de tècnica 3 (família Serveis de Gestió i Administració) i l’adscriu a la Direcció Tècnica de Premsa (Direcció de l’Alcaldia). 49. Del gerent de recursos humans i organització, de 24 i 30 de gener de 2017, que cessa la funcionària interina, per renúncia, Sra. Maria Cristina Crespo Blanco com a tècnica 3 (família Serveis de Gestió i Administració) adscrita a l’Institut Barcelona Esports, i la nomena per ocupar un lloc de tècnica 3 (família Serveis de Gestió i Administració) i l’adscriu a la Direcció Tècnica de Premsa (Direcció de l’Alcaldia). 50. Del gerent de recursos humans i organització, de 30 de gener de 2017, que cessa la funcionària interina, per renúncia, Sra. Catalina Roman Valle com a suport 5 (família General) adscrita a l’IMEB, i la nomena per ocupar un lloc de tècnica 3 (família Serveis de Gestió i Administració) i l’adscriu al Born de la Direcció de Memòria, Història i Patrimoni (ICUB). 51. Del gerent de recursos humans i organització, de 30 de gener de 2017, que nomena funcionària interina, per acumulació de tasques, la Sra. Laura Ruíz Millán per ocupar un lloc de tècnica 3 (família Serveis de Gestió i Administració) i l’adscriu al Departament de Comunicació i Qualitat (Institut Municipal de Mercats de Barcelona). 52. Del gerent de recursos humans i organització, de 15 de desembre de 2016, que prorroga el nomenament com a funcionària interina de la Sra. Immaculada Torné Sans ja que continua l’acumulació de tasques generada al Departament de Gestió i Administració de Finques del PMH. 53. Del gerent de recursos humans i organització, de 15 de desembre de 2016, que prorroga el nomenament com a funcionari interí del Sr. Marc García Juan ja que continua l’acumulació de tasques generada al Departament de Gestió i Administració de Finques del PMH. 54. Del gerent de recursos humans i organització, de 15 de desembre de 2016, que prorroga el nomenament com a funcionari interí del Sr. Alberto Lozano Higueras ja que continua l’acumulació de tasques generada al Departament de Gestió i Administració de Finques del PMH. 55. Del gerent de recursos humans i organització, de 16 de desembre de 2016, que prorroga l’adscripció, mitjançant comissió de serveis, de la Sra. Esther Pita Nebot al lloc de treball de gestió projectes 2 (família General) per tal de donar cobertura al projecte Servei de Teleassistència del Departament de Gent Gran (Gerència de Drets Socials). 56. Del gerent de recursos humans i organització, de 9 de desembre de 2016, que prorroga el nomenament com a funcionari interí del Sr. Xavier Soler Soto, com a tècnic 4 (família Serveis de Gestió i Administració), i el destina a l’IMI donat que es prorroga el programa “Operacions de Qualitat i d’Edició de les dades territorials del Cens de Locals i Activitats (CELIA/MIB)”. 57.Del gerent de recursos humans i organització, de 16 de desembre de 2016, que adscriu a l’IMI el Sr. Javier Pérez Ribó, funcionari de carrera, en el lloc de treball tècnic 2 (família Serveis de Gestió i Administració), mitjançant concurs núm. 7/2016-C. NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2285 58. Del gerent de recursos humans i organització, de 9 de desembre de 2016, que adscriu a l’ICUB (Arxiu Històric de la Direcció de Memòria i Història) el Sr. Esteve Barandica Pairet, funcionari de carrera, en el lloc de treball gestió de projectes 2 (família General), mitjançant concurs núm. 10/2016-C. 59. Del gerent de recursos humans i organització, de 9 de desembre de 2016, que adscriu a l’IM de Serveis Socials el Sr. José Antonio Nuez Trallero, contractat laboral, en la categoria de conductor. 60. Del gerent de recursos humans i organització, de 9 de desembre de 2016, que adscriu a la Direcció de Serveis d’Informació i Atenció Ciutadana (Gerència de Drets de ciutadania, Participació i Transparència) la Sra. Susana Modamio Menacho, funcionària de carrera, en el lloc de treball suport 5 (família General), fins a la seva cobertura definitiva pels procediments establerts. 61. Del gerent de recursos humans i organització, de 9 de desembre de 2016, que adscriu a l’Oficina de Troballes del Departament de Serveis Presencials (Gerència de Drets de ciutadania, Participació i Transparència) la Sra. Concepción García Martín, funcionària de carrera, en el lloc de treball suport 5 (família General), fins a la seva cobertura definitiva pels procediments establerts. 62. Del gerent de recursos humans i organització, de 9 de desembre de 2016, que adscriu a la Direcció de Serveis Publicitaris (Gerència de Recursos) el Sr. Josep Cambray Tena, funcionari de carrera, en el lloc de treball tècnic 3 (família Serveis de Gestió i Administració), fins a la seva cobertura definitiva pels procediments establerts. 63. Del gerent municipal, de 13 de gener de 2017, que cessa el funcionari de carrera Sr. Roberto A Rios de Dios com a cap de departament 1, nomenat per lliure designació i amb adscripció al Departament de Regulació de la Direcció de Serveis de Mobilitat, i l’adscriu a la Direcció de Serveis de Mobilitat (Gerència d’Ecologia Urbana) en el lloc de treball de gestió de projectes 1 (família General), fins a la seva cobertura definitiva pels procediments establerts. 64. Del gerent de recursos humans i organització, de 24 de gener de 2017, que adscriu la funcionària de carrera Sra. Àngela Santos Solís al lloc de treball de tècnica 4 (Família Serveis de Gestió i Administració), i l’adscriu al Departament de Serveis a les Persones i al Territori (Districte de Nou Barris). 65. Del gerent municipal, de 9 de gener de 2017, que nomena el Sr. Francesc Casadesús Calvó per ocupar el lloc de treball de director 2 (família General) i l’adscriu al Festival Barcelona Grec (ICUB). 66. Del gerent municipal, de 18 de gener de 2017, que nomena funcionària de carrera la Sra. Magda Trabal Ogazón en el lloc de treball de directora 2 (família General), adscrita a la Direcció de l’Àrea del Contenciós de la Direcció dels Serveis Jurídics (Gerència de Recursos), per haver superat la convocatòria de provisió mitjançant lliure designació núm. 48/2016-L. 67. De l’alcaldessa, de 26 de gener de 2017, que esmena el Decret d’Alcaldia amb núm. de resolució S1/D2016-03181, en el sentit que havia de dir: Nomenar personal eventual la Sra. Anna Rebés Rodríguez en el lloc de treball de cap de departament 1 (família Serveis Suport Polític), adscrita a la Tercera Tinència d’Alcaldia, amb motiu de la situació de descans maternal i posteriors compactacions de jornades de la Sra. Laia Herrera Pujol. 68. De l’alcaldessa, de 15 de desembre de 2016, que nomena personal eventual la Sra. Lucia Morale, en el lloc de treball de tècnica 2 (Família Serveis de Suport 2286 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 Polític), amb nivell de destinació 24 i règim de plena dedicació, adscrita al Comissionat de Seguretat. 69. De l’alcaldessa, de 15 de desembre de 2016, que nomena personal eventual el Sr. German Rodríguez Sánchez, en el lloc de treball de tècnic 2 (Família Serveis de Suport Polític), amb nivell de destinació 24 i règim de plena dedicació, adscrit al Grup Polític Municipal Socialista. 70. De l’alcaldessa, de 15 de desembre de 2016, que nomena personal eventual la Sra. Montserrat Rosell Martí, en el lloc de treball de tècnica 2 (Família Serveis de Suport Polític), amb nivell de destinació 24 i jornada laboral de 18,75 hores setmanals, adscrita al Grup Polític Municipal de Convergència i Unió. 71. Del gerent municipal, de 13 de gener de 2017, que adapta el nomenament del funcionari de carrera Sr. Enrique Barquets Alfonso, cap de departament 1 (família General), adscrit al Departament de Senyalització que passa a estar adscrit al Departament de Gestió de la Mobilitat de la Direcció de Serveis de Mobilitat (Gerència d’Ecologia Urbana). 72. De l’alcaldessa, de 26 de gener de 2017, que cessa, com a personal eventual, la Sra. Gemma Sola Puig en el lloc de treball suport 1 (família Serveis Suport Polític) del Grup Polític Municipal de Ciutadans. 73. Del gerent de recursos humans i organització, de 15 de desembre de 2016, que cessa la funcionària interina de substitució Sra. Maria del Carmen Ramos Rodríguez, categoria auxiliar, que ocupa el lloc de treball de suport 4 (família General) adscrita al Grup Informadors Volants del Departament de Serveis Presencials (Gerència de Drets de ciutadania, Participació i Transparència) per haver finalitzat els motius que van donar lloc al seu nomenament. 74. Del gerent de recursos humans i organització, de 15 de desembre de 2016, que cessa la funcionària interina Sra. Lorena Celades Pitarch, categoria auxiliar, que ocupa el lloc de treball de suport 4 (família General) adscrita a l’OAC de l’Eixample (Gerència de Drets de ciutadania, Participació i Transparència) per haver presentat la seva renúncia. 75. Del gerent de recursos humans i organització, de 15 de desembre de 2016, que cessa la funcionària interina per programa Sra. Georgina Torres Costa, categoria TM Arquitectura, que ocupa el lloc de treball de tècnica 4 (família Serveis Urbanístics i d’Obra) adscrita al Patronat Municipal de l’Habitatge per haver transcorregut el període pel qual va ser nomenada. 76. Del gerent de recursos humans i organització, de 9 i de 15 de desembre de 2016, que esmenen errors materials de diversos decrets. 77. De l’alcaldessa, de 25 de gener de 2017, que esmena el Decret d’Alcaldia, amb núm. de resolució S1/D/2016-3534, referent al nomenament de la Sra. Montserrat Rosell Martí, en el sentit que on deia “amb una jornada laboral de 18,75h/setmanals” havia de dir “amb una jornada laboral de 37,50h/setmanals”. 78. Del gerent de recursos humans i organització, de 23 de gener de 2017, que esmena la incorrecció en noms dels membres dels Tribunals de les convocatòries de sotsinspector/a, sergent/a i caporal/a de la GUB. 79. Del gerent municipal, de 20 de desembre de 2016, que realitzen diferents modificacions, assignacions i trasllats de vinculacions de llocs de treball. 80. Del gerent de recursos humans i organització, de 24 de gener de 2017, que deixa sense efectes la resolució (S1/D/2016 01758), de 6 de juny de 2016, relativa al cessament de la Sra. Olga López Vázquez. NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2287 Acord de la Comissió de Govern de 19 de gener de 2017: 81. Iniciar l’expedient per a la contractació del servei de producció de continguts multimèdia, audiovisuals i fotografies; per a suport de la Direcció de Comunicació, amb núm. de contracte 16005829, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació d’1.452.000,00 euros, IVA inclòs; aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; convocar la licitació per a la seva adjudicació; autoritzar l’esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s’indiquen en aquest mateix document amb el següent desglossament: pressupost net 1.200.000,00 euros, tipus impositiu del 21% d’IVA, i import de l’IVA de 252.000,00 euros, condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os corresponent/s. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. Acords de la Comissió de Govern de 26 de gener de 2017: 82. Modificar les bases de la convocatòria de 120 places d’Agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona, mitjançant oposició en torn lliure, aprovades per la Comissió de Govern, de 12 de gener de 2017, en el sentit d’afegir a l’apartat 1 “De les 120 places convocades, 6 es corresponen al 10% addicional previst a l’oferta d’ocupació pública parcial per a l’any 2017, les quals es podran cobrir atenent a les vacants sobrevingudes que es produeixin durant el present any”. Donar compte de la present resolució a la Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 83. Aprovar les modificacions en l’organigrama de la Gerència de Presidència i Economia en l’àmbit de la Direcció de Patrimoni i de la de Pressupostos i Política Fiscal, assignant les adscripcions, denominacions i funcions al òrgans afectats, tal i com es detalla als annexos. Publicar la present resolució en la Gaseta Municipal als efectes pertinents. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. Acords de la Comissió de Govern de 2 de febrer de 2017: 84. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Carlos de Francisco Sans (mat. 25307) entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera, amb la categoria professional de caporal del Servei de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments (codi lloc: 60.70.PE.10), i adscrit al Parc de Bombers de Llevant de la Gerència de Seguretat i Prevenció, i l’activitat pública com a professor de l’Escola de Bombers i Protecció Civil de Catalunya de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya de la Generalitat de Catalunya amb una dedicació de 120 hores en l’any 2016. Aquesta autorització s’empara en l’article 3 i següents de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les administracions públiques, article 4.8 de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i en l’acord de la Comissió de Govern de l’Ajuntament de Barcelona, de 14 d’abril de 2016, que declara d’interès públic la realització habitual de funcions docents en l’àmbit de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, en el marc de l’activitat de formació que imparteix l’Escola de Policia de Catalunya i l’Escola de Bombers i Protecció Civil de Catalunya, per part del personal que presta serveis a l’Ajuntament de Barcelona (Gaseta núm. 13 del 30/04/2016). L’activitat docent desenvolupada segons la declaració d’interès públic de l’esmentat acord no podrà afectar la dedicació a l’activitat municipal. La present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 85. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Xavier Monge Profitós (mat. 75030) entre la seva activitat municipal com a personal eventual, amb destinació 2288 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 al Grup Polític Municipal CUP Capgirem Barcelona, on desenvolupa el lloc de treball de Tècnic 2 (80.20.PO.10), i l’activitat privada per compte propi com a advocat mitjançant la societat Monge i Orteu Advocats SLP. No podrà ostentar, per ell mateix ni mitjançant substitut, ni tampoc mitjançant l’esmentada societat ni d’algun dels seus membres, la representació i defensa d’interessos contraris als de la Corporació Municipal ni tampoc podrà assessorar, informar o desenvolupar les activitats pròpies de la professió en aquells assumptes o procediments en els quals l’Ajuntament o els seus Organismes hi tinguin relació. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 86. Aprovar la pròrroga del conveni marc de col·laboració signat el 26 de gener de 2015 entre la Generalitat de Catalunya, mitjançant el Departament d’Ensenyament, i l’Ajuntament de Barcelona per promoure la formació professional dual a la ciutat de Barcelona fins a la finalització del curs 2018-2019, en virtut del que preveu la clàusula vuitena de l’esmentat conveni. Facultar l’Im. Sr. Gerardo Pisarello Prados, Primer Tinent d’Alcaldia i responsable de l’Àrea de Treball, Economia i Planificació Estratègica, per a la signatura de la l’esmentada pròrroga. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. Acords de la Comissió de Govern de 9 de febrer de 2017: 87. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Fina Ferrer Vidal (mat. 74110) entre la seva activitat municipal com a funcionària interina, amb la categoria professional de Tècnica Superior en Psicologia, amb destinació al Departament d’Atenció, Acollida i Violència Masclista de la Gerència de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència, on ocupa el lloc de treball de Tècnic/a 3 (80.30.SS.20), i l’activitat pública com a professora associada, a temps parcial, a la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona, per al curs acadèmic 2016/2017, des del 15 de setembre de 2016 fins al 14 de setembre de 2017. La dedicació a la docència universitària serà a temps parcial i haurà de desenvolupar- se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 88. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Josep Pagès Massó (mat. 26826) entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera, amb la categoria professional de Tècnic Superior en Dret, amb destinació al Departament de Serveis Jurídics-Secretaria del Districte de l’Eixample, on ocupa el lloc de treball de Tècnic 3 (80.30.SJ.10), i l’activitat pública com a professor associat, a temps parcial, a la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, per al curs acadèmic 2016/2017, des de l’1 de setembre de 2016 fins al 28 de febrer de 2017. La dedicació a la docència universitària serà a temps parcial i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2289 present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 89. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Maria Àngels Orriols Sallés (mat. 24.919) entre la seva activitat municipal com a funcionària de carrera, amb la categoria professional de Tècnica Superior en Dret, amb destinació a l’Àrea del Contenciós de la Direcció de Serveis Jurídics de la Gerència de Recursos, on ocupa el lloc de treball de Tècnica 1 (80.10.SJ.10), i l’activitat pública com a professora associada a temps parcial a la Universitat Autònoma de Barcelona, per al curs acadèmic 2016-17 des de l’1 de setembre de 2016 al 31 d’agost de 2017. La dedicació a la docència universitària serà a temps parcial i haurà de desenvolupar- se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 90. Convocar la cobertura del lloc de treball de Direcció 2 de la família General (GE), d’El Born Centre de Cultura i Memòria adscrit a la Direcció de Memòria i Història de la Gerència de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB); i aprovar les bases que han de regir aquesta convocatòria (I.D. S 08014551). Publicar aquest acord i l’annex a la Gaseta Municipal, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i al web de l’Ajuntament de Barcelona. Donar compte de la present resolució a la Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. b) Mesures de govern A la Comissió: 1. Programa Nausica. El Sr. Asens explica que l’Administració competent per atendre els sol·licitants d’asil que arriben a Barcelona és l’Estat, i per això rep un generós finançament de fons europeu. Comenta que hi ha un programa estatal, que és el que ofereix habitatge i manutenció durant un període de temps. Tanmateix, destaca que la realitat és que moltes de les persones sol·licitants d’asil que finalitzen aquest programa no tenen l’autonomia necessària per poder viure pel seu compte. Afegeix que s’ha trobat que hi ha un gran nombre d’aquestes persones que queden excloses del programa estatal per diferents qüestions, entre d’altres pel sistema rígid i centralitzat que impedeix la mobilitat geogràfica. Indica que és per aquestes dificultats i deficiències que el govern en el marc del pla «Barcelona, Ciutat Refugi» va aprovar aquest programa Nausica, que té com a finalitat permetre l’acollida, l’acompanyament i l’assistència d’aquestes persones que no han aconseguit l’autonomia, per exemple, en àmbits com la vinculació al territori, les qüestions idiomàtiques, la inserció laboral, etc. Constata que és un recurs pont, que està pensat per millorar els processos dels sol·licitants d’asil en la integració a Barcelona. Afegeix que aquest recurs permet que, si finalment aquestes persones no se’n surten, puguin ser assistides pels Serveis Socials, tot i que la idea és que el mínim de persones hagin d’acabar en els Serveis Socials. 2290 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 Informa que el govern ha anat a explicar aquest programa a l’Estat –que finalment els va rebre–, a la Comissió Europea i a la Generalitat, amb la qual està col·laborant intensament i intentant fer front comú veient de quina manera es pot articular el pla que està projectant la Generalitat amb el que ja està en funcionament de l’Ajuntament. El Sr. Martí agraeix al govern i, en concret, al regidor Asens la presentació d’aquesta mesura de govern. Comenta que això té una continuïtat en relació amb actuacions anteriors. Recorda que al novembre de 2016 el govern ja va presentar un informe de balanç de la mesura «Barcelona, Ciutat Refugi». Indica que llavors ja es va queixar d’algunes formes utilitzades pel govern, que no eren cap novetat, pel que fa a tenir en consideració els grups municipals, no tan sols perquè se’ls va informar el dia abans dels eixos principals d’aquest programa, sinó per dur a terme una acció més comuna, més generalitzada i consensuada entre tots els grups, atès que tots estan d’acord que les persones que sol·liciten asil tenen aquests drets inalienables i que cal ajudar-los en el màxim possible. Reclama, doncs, al govern que compti amb la resta de grups municipals, més enllà de les administracions públiques competents com l’Estat, encara que no es comporti com correspondria, i especialment la Generalitat. Celebra que el Sr. Asens hagi subratllat que l’Ajuntament treballa conjuntament amb la Generalitat en aquesta i altres qüestions. Està d’acord, per tant, amb aquesta mesura en termes generals. Creu que té una visió inclusiva i, per tant, és positiva i serveix per detectar els col·lectius de risc, com també presenta mesures que incloguin aspectes professionals, socials, sanitaris i psicològics. Indica que hi ha un parell de coses que no entén. En primer lloc, comenta que el govern parla en aquesta mesura de govern com si es dupliqués la mateixa mesura que ja funciona des del 2016. Explica que es parla de dues fases, amb un pressupost d’1.135.000, però es parla d’una primera fase de 47 places fins al desembre de 2016 i una segona fase amb 100 places per al gener-desembre de 2017. No acaba d’entendre que es presenti una mesura de govern amb recursos que d’alguna manera donen resposta a situacions anteriors. Li sembla que el correcte seria que el govern presentés un balanç del 2016 i no tant una nova mesura de govern de cara al 2017. Pensa que en aquest cas hi ha un encavalcament, que no sap si és degut a les presses que hi ha hagut a l’hora de fer la mesura de govern o és un error de redacció. En segon lloc, constata que en els gràfics es parla de 2.292 persones que han demanat asil durant el 2016, però diu que en el gràfic de l’informe de la mesura de govern es parla del 2015. Pregunta si aquestes 2.292 persones sol·licitants d’asil són del 2015 o del 2016. Pensa que pot ser un error. Finalment, demana que el govern municipal sigui més explícit a l’hora d’expressar aquesta col·laboració franca, lleial i institucional amb el Govern del país, perquè creu que el Govern de la Generalitat està fent una feina molt bona i molt important. Pensa, doncs, que el govern municipal ho hauria de valorar més. La Sra. Barceló agraeix al Sr. Asens la presentació de la mesura, i agraeix també al Sr. Ignasi Calbó el diàleg que ha mantingut amb Ciutadans des de sempre quan es parla d’aquests temes. També vol donar les gràcies a les entitats, recollides en la mesura, que ajuden i que fan que sigui possible una nova vida per a les persones refugiades i que demanen asil. Diu que en aquests informes en què es donen les gràcies a les entitats li agradaria que de tant en tant també es valorés la tasca de l’exèrcit pel que fa a la gent refugiada. Recorda al Sr. Asens que l’Operació Sofía ha rescatat més de 13.000 refugiats al Mediterrani. Pensa que, ja que el regidor Asens fa un annex i critica els incompliments del govern espanyol, també estaria bé recalcar les tasques humanitàries que fa l’exèrcit. Vol ressaltar la feina dels tècnics del SAIER, ja que és un lloc que ha tingut la sort de visitar i creu que compleixen molt bé la seva feina. Pensa que, més enllà d’una feina tècnica, és vocacional. NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2291 Constata que s’està vivint una crisi humanitària i política. Opina que Europa no hi pot donar l’esquena com sembla que a vegades fa, i diu que cal revisar els convenis de Dublín. També agraeix un comentari de l’informe, i és que el govern accepta en aquesta mesura que a Veneçuela hi ha un conflicte polític. Li agradaria que el govern fos coherent amb aquest comentari i que, quan hi hagi declaracions institucionals de suport als presos polítics, poder comptar amb el suport del govern municipal. Indica que el seu Grup dona suport a aquesta mesura. Creu que el programa Nausica és important, entre altres coses, perquè intenta fomentar l’autonomia de les persones que arriben a Barcelona per sobreviure dels llocs d’on venen. Constata que molta gent està preparada i que només necessiten l’oportunitat per tornar a desenvolupar la seva feina, mentre que altres necessiten processos d’inserció social. Li agradaria saber quants habitatges pensa el govern destinar a aquest programa, ja que en el Pla d’habitatge només hi ha la intenció, però no es parla del nombre d’habitatges. També vol saber quins són els criteris perquè el programa tingui una durada de 6 o 1 any. Li agradaria que el pressupost estigués més detallat. Comenta que tampoc no estan especificats quins seran els circuits d’inserció laboral. Creu que l’annex de les queixes està molt bé i celebra que s’hagi establert un diàleg amb les diferents administracions. També li agradaria que aquest programa comptés amb una avaluació, i pensa que potser també estaria bé incloure l’avaluació del 2016 i que en aquesta es tingués present l’opinió dels refugiats per atendre les necessitats reals. La Sra. Benedí agraeix al govern la presentació d’aquesta mesura, tot i que les polítiques migratòries depenen de l’Estat espanyol, i la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament no poden legislar ni decidir i els Mossos no controlen duanes, fronteres ni CIE. Comenta que el 2016 el Govern de la Generalitat, amb el suport del Parlament, es va adreçar directament al comissari europeu d’Immigració i Afers Interiors per oferir el seu compromís d’acollir fins a 4.500 persones al més aviat possible, xifra molt superior als 28 refugiats que gaudien de la cobertura del programa estatal de refugi a Catalunya a principis del 2016. Remarca que, tot i l’oferiment del Govern de la Generalitat i d’altres administracions locals com l’Ajuntament de Barcelona, l’Estat espanyol no ha mostrat cap mena d’interès real a complir aquest compromís. Comenta que des del republicanisme la construcció de la ciutadania és un eix estratègic de la ciutat, sense cap tipus de discriminació per procedència, orientació sexual, creences, conviccions, formació, situació econòmica, edat o sexe. Com a aspectes positius del programa Nausica, vol destacar que demostra la voluntat de l’Ajuntament per donar resposta a una problemàtica que no rep per part de l’Estat una resposta adequada. Indica que comparteix objectius i filosofia amb el programa català de refugi de la Generalitat, i, per tant, posa en valor el treball consensuat entre les dues administracions –Ajuntament i Generalitat de Catalunya–, ja que aquest treball posa en primer pla les necessitats de les persones refugiades, i pensa que cal aparcar el joc polític al voltant d’aquestes matèries. Constata que el programa Nausica posa també especial èmfasi en els perfils més vulnerables i de difícil inserció, i presta especial atenció a les persones refugiades que han fugit dels seus països d’origen a causa de persecució per la seva orientació sexual. Considera que aquesta mirada específica connecta amb la personalitat de Barcelona com a ciutat gay friendly i de Catalunya com a primer país que ha legislat específicament contra l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia. També vol recalcar algunes coses que pensa que es podrien millorar, com ara concretar més els instruments d’avaluació dels resultats del programa amb la fixació d’objectius raonables per als diferents beneficiaris i de mecanismes de seguiment del seu assoliment. Comenta que en el programa es manifesta tenir com a prioritat les polítiques d’habitatge. Destaca que precisament l’accés a 2292 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 l’habitatge és un dels problemes principals que es troben aquestes persones a l’hora d’assolir una autonomia personal suficient. Troba a faltar més concreció d’aquests aspectes, especialment tenint en compte que la majoria de les places ocupades actualment per les persones refugiades del programa estatal a Barcelona les ha ofert la Generalitat a la Casa Bloc. Demana a l’Ajuntament que faci un esforç extra més gran i aporti també recursos habitacionals al servei de les persones refugiades. Adverteix que, si no, el mateix mercat immobiliari de Barcelona les acabarà expulsant com a altres municipis, i dificultarà que Barcelona acabi sent realment una ciutat refugi, almenys en la perspectiva del llarg termini. Reconeix que els reptes són grans, però diu que si el govern necessita el seu Grup el trobarà, ja que comparteix l’objectiu: que les persones que es veuen obligades a fugir dels seus països i buscar-se la vida en altres, i no per voluntat pròpia, sinó obligades per terribles circumstàncies, trobin a Barcelona una vida digna. Per acabar, fa una crida a participar en la manifestació del dissabte 18 de febrer, «Casa nostra és casa vostra», perquè el seu Grup té memòria i creu fermament en els drets humans. La Sra. Esteller celebra aquesta proposta i entén que és com s’ha de treballar. Constata que el dret d’asil el té tothom que està perseguit en els seus països o que ha de fugir del seu país. Indica que és, doncs, un dret regulat internacionalment. Afegeix que des d’Espanya s’està treballant intensament amb la Unió Europea per tal de donar cabuda a totes aquestes persones. Considera que hi ha dues qüestions molt importants en aquest sentit. Comenta que cada any a Espanya hi ha 20.000 persones que estan acollides amb el dret d’asil. Explica que després hi ha el contingent extraordinari pel drama que pateix Síria. Remarca que pels canals ordinaris es dona acollida a 20.000 persones. Indica que el pressupost nacional d’acollida per a la integració són 253 milions d’euros i s’organitza a través de les entitats, com ara ACNUR, que són les que estan gestionant aquests recursos en els diferents municipis d’Espanya. Constata que el govern municipal ha identificat uns trams en què es necessari fer un suport perquè hi havia persones que quedaven fora amb aquest marge de programa, i per això es complementa amb aquestes mesures. Creu que la via és aquesta, és a dir, parlar amb l’Estat i amb la Generalitat, perquè la Generalitat és estat i cal arbitrar totes aquestes polítiques. Davant el riure d’algun regidor, indica que el màxim representant de l’Estat a Catalunya és el president de la Generalitat, encara que ell no s’ho cregui. Reconeix, però, que aquestes mesures s’han d’arbitrar. Diu que si hi ha problemes cal veure com resoldre’ls, però que no es pot fer política amb els refugiats, que és el que acaba de dir la regidora Benedí. Considera que la Generalitat utilitza la pancarta per donar una sèrie de missatges polítics i fer política amb els refugiats, però que a l’hora de la veritat, quan la Generalitat ha d’oferir places al ministeri, només ofereix 301 places i només té cabuda per a 301 persones. Pensa que és una resposta parlamentària, ja que diu una cosa, però després només ofereix 301 places, de les quals 125 són a Manresa i 176 a Barcelona. Destaca que aquesta és la realitat. Demana, doncs, que siguin seriosos, i planteja si són a la Comissió per donar solucions o per fer política a costa de la gent que pateix. Diu que no es pot jugar amb la gent i proclamar que Catalunya és una terra d’acollida, però després no disposar dels recursos per acollir la gent. Troba positiu, doncs, complementar els programes que no són suficientment complementats i treballar amb l’Estat per si cal canviar coses o si hi ha deficiències. Conclou que és molt complicat. Comenta que ha parlat amb advocats que porten aquests temes i que li han explicat les dificultats per acabar d’organitzar-ho tot. Finalitza agraint el diàleg per trobar solucions i poder ajudar aquestes persones que estan patint. El Sr. Garganté diu que cada cop que se li presenta un document referent a persones migrants troba que els eixos sobre els quals es vertebra són paraules NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2293 com acollir, integrar, participar i un seguit de propostes creativoburocràtiques per crear taules, comissions, grups de treball, oficines o fer valoracions. Tanmateix, pregunta a quantes persones migrades en situació de demanda d’asil s’ha consultat per a la redacció d’aquest document. Constata que no consta cap tipus de testimoni o consulta, tret de les dades proporcionades per Nacions Unides i Frontex. Comenta, doncs, que l’anàlisi de la realitat social en el document es basa en un petit reducte estadístic oficial i, un cop més, no aporta un posicionament ni cap crítica que condueixi a una praxis en contra del capitalisme i de les polítiques neoliberals, que són inequívocament la causa directa de l’existència d’aquelles persones que creuen fronteres buscant un futur millor. Li agradaria veure un Ajuntament de Barcelona encapçalant la proposta de sortida de Catalunya de l’OTAN i de la Unió Europea, tots dos marcs institucionals bàsics per perpetuar un model de relacions global basat en l’explotació i la desigualtat, que provoca el desplaçament forçós anual de milions de persones arreu del planeta. Diu que no s’haurien de limitar a acceptar la cronificació de les polítiques merament pal·liatives, sinó que cal actuar sobre les causes. Considera que aquí l’Ajuntament té un paper a exercir quant a la construcció de nous models de relacions. D’altra banda, constata que el govern continua amb la necessitat de categoritzar, i suposa que ho fa per no sentir-se tan corresponsable diferenciant a qui fuig d’una bomba de qui fuig del neocolonialisme, com si no fossin les dues cares d’una mateixa moneda. Comenta que la formalització estatal de l’acolliment, com recull el document, exclou un amplíssim espectre de persones migrades susceptibles d’inserir-se en la categoria d’aspirants a refugiat. Pensa que cenyir l’aplicació del programa a persones acollides dins el programa estatal no ajuda gens ni mica a resoldre l’estat de les coses. No pot compartir de cap manera que el govern entorpeixi, bloqui, segregui o limiti la inserció dins d’aquest programa de persones a qui se’ls ha denegat l’estatus de refugiades perquè no responen a casos vinculats a greus discriminacions per l’orientació sexual de gènere i/o víctimes de la tortura, cosa que comparteix, però diu que és decebedor constatar que ni les motivacions ideològiques ni les que afecten explícitament les condicions materials de vida són tingudes en compte. Pregunta què pensa fer el govern amb les persones en situació irregular –tal com es diu en l’informe- , si els enviaran els UPAS, si els portaran a les comissaries dels Mossos d’Esquadra perquè els duguin al CIE de Zona Franca com ja ha passat algun cop. Recorda que el CIE de Zona Franca és aquell que fa temps el pamflet del PSC, El Periódico, va titular en portada que s’havia tancat. Indica que per a cada excés del sistema hi ha un pedaç assistencialista que va des d’aquest programa d’acollida fins a la formació de drets humans de la Guàrdia Urbana. Afegeix que per a cada hipocresia hi ha una justificació, ja sigui falta de competències o falta d’informació, però destaca que sempre és culpa dels altres, tot i que aquests altres són amb qui el govern diu treballar estretament i col·laborar quan cal, com ara amb Frontex. Comenta que aquesta manca de competències mostra les limitacions d’aquestes quatre parets i mostra encara més la manca del govern municipal de desobeir lleis injustes tal com havia promès en campanya electoral. Recorda que el dia anterior Barcelona en Comú ni tan sols va votar per reprovar el president de Freixenet i del Consell d’Administració de la Fira pel fet de no escoltar ni el Parlament ni aquest Ajuntament en relació amb la presència de l’exèrcit espanyol al Saló de l’Ensenyament. Destaca que mereix un punt i a part la propaganda de George Soros, quan es parla dels conflictes d’Ucraïna, Rússia, Veneçuela, que no tenen el ressò mediàtic que es mereixen. Pregunta si al govern no li fa vergonya repetir la propaganda otanista. Pregunta si cal que recordi quins nazis hi ha al govern d’Ucraïna o si cal que recordi quins criminals feixistes hi ha a l’oposició veneçolana. El Sr. Asens agraeix el suport de Convergència i Unió. En al·lusió al que ha dit el Sr. Martí, aclareix que el 2016 era una prova pilot, amb 47 places, i no ha estat fins ara, un cop superada aquesta prova pilot, que s’ha presentat com a mesura de govern. Reconeix que en el gràfic de la pàgina 8 hi ha un error, i puntualitza que on posa 2015 hauria de posar 2016. 2294 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 En relació amb el que s’ha dit des de Ciutadans, també agraeix el suport. Indica que la mesura va acompanyada d’una memòria tècnica amb tots els criteris d’entrada, indicadors de seguiment, etc. Diu que són qüestions molt tècniques que s’ofereix a aclarir. Quant als habitatges, comenta que el que el govern ha explicat és que a final d’any espera tenir 100 places. Recorda que en roda de premsa uns dies abans es va explicar que s’havien creat 34 places més, que s’afegien a les que es van obrir a l’octubre de 2016, i que la previsió era de 100 places. Pel que fa al comentari dels veneçolans de la Sra. Barceló, indica que qui decideix sobre les sol·licituds d’asil no és l’Ajuntament, sinó el Govern espanyol. Especifica que ho diu perquè si hi ha tants veneçolans i no persones d’altres orígens té a veure amb els criteris que estableix el Govern espanyol a l’hora de donar l’asil a uns o altres. En relació amb Esquerra Republicana de Catalunya, també agraeix els comentaris de la Sra. Benedí. Sobre Casa Bloc, creu que en aquest cas la competència és de l’Estat, però pensa que tothom, tant l’Ajuntament com la Generalitat, pot fer més del que ja fa. Afegeix que l’avaluació a què feia referència la regidora d’ERC es faria a final d’any. Quant al Partit Popular, diu que no rebatrà cada una de les fal·làcies que ha dit la Sra. Esteller. Diu que només li agradaria demanar a la regidora popular que faci tot el possible perquè el Govern del PP compleixi amb els compromisos. Destaca que el Govern de l’Estat només ha dut a terme un 8% d’allò a què s’havia compromès. Explica que el govern va anar a explicar a la Comissió Europea com es gestionen amb opacitat els fons europeus, sense coordinació amb les comunitats autònomes ni amb els ajuntaments. Diu que la comissària de política regional, la Sra. Corina Cretu, va reconèixer el seu malestar per com l’Estat espanyol estava gestionant el conflicte de la crisi dels refugiats. Comenta que el govern li va reclamar que es deixés accedir les ciutats a aquests fons. Explica que l’Ajuntament de Barcelona té un acord amb Atenes i té identificades 100 persones que ara mateix, si s’aixequés el veto per part de l’Estat, podrien ser a Barcelona. Informa que això també és el que el govern va anar a explicar a la darrera reunió amb l’Estat, i que se’ls va dir que s’ho estudiarien. Reconeix que hi ha un canvi d’actitud i, després d’un any i mig, com a mínim el Govern de l’Estat vol parlar amb el govern municipal. Reitera que el govern va explicar a la Comissió Europea que aquests fons europeus no s’estan destinant on s’haurien de destinar, sinó que s’estan destinant majoritàriament al control de fronteres –a Frontex– i a la política d’expulsions, i, en canvi, minoritàriament s’estan destinant a la política d’acollida. Es dóna per tractada. c) Informes d) Compareixences Govern municipal Del Grup Municipal Cs: 2. Que comparegui el responsable municipal de l’Institut Municipal d’Informàtica per donar les explicacions pertinents a tots els grups municipals, sobre les investigacions existents i els informes que s’han sol·licitat. El Sr. Alonso demana que comparegui el responsable municipal per donar les explicacions pertinents a tots els grups municipals sobre les investigacions existents a l’Institut Municipal d’Informàtica (IMI) relatiu a l’expedient de reconeixement de deute en relació amb aquestes factures per un import d’1.400.000 euros que està pendent de comptabilitzar. El Sr. Pisarello comenta que es tracta d’una qüestió que el govern ha contestat en moltes ocasions al Consell d’Administració de l’IMI, però diu que ho tornarà a repetir en aquesta sessió. Indica que a l’Institut Municipal d’Informàtica hi ha una situació singular. Recorda que quan el govern va arribar a l’IMI es va trobar diverses factures NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2295 pendents de pagament per un valor d’1.700.000 euros. Explica que els proveïdors els noms dels quals estaven en aquestes factures són Axis Management Consulting, Innova & Smart Consulting, Microsistemes, Essi Projects, Everis Spain, ICE Consultants Europe i Ibermática. Informa que, d’aquestes factures, al desembre de 2015, el Plenari va aprovar pagar factures per valor de gairebé 300.000 euros. Pel que fa als 1,4 milions d’euros restants i per esclarir dubtes, comenta que es van obrir dos informes mitjançant sengles decrets d’alcaldia: un per esclarir els dubtes sobre les factures, és a dir, si efectivament hi havia feines darrere o no, i un altre sobre les responsabilitats de tot ordre que es poguessin derivar d’una eventual realització de despeses sense la partida pressupostària corresponent. Indica que l’acabament d’aquests informes s’ha retardat per problemes tècnics. Explica que per poder analitzar aquestes factures concretament cal un pèrit informàtic i n’hi ha pocs a Catalunya. Diu que, un cop localitzat el pèrit, la tasca per validar la facturació de cadascuna de les empreses també ha estat laboriosa, però informa que aquest peritatge ja està en una fase molt avançada i confia que en poques setmanes ja es pugui tenir. Anuncia que, un cop hi hagi tota aquesta informació, els grups la tindran a l’abast. Diu que passarà la paraula al regidor Asens sobre els requeriments que va fer l’Oficina Antifrau sobre aquesta matèria. Aclareix que ell, com a president de l’IMI, explica quina ha estat l’actuació, i a continuació el Sr. Asens afegirà el que s’ha fet en relació amb els requeriments de l’Oficina Antifrau. El Sr. Asens recorda que l’Oficina de Transparència és l’eina destinada a garantir la gestió de l’Administració pública i les entitats amb criteris de transparència i complir la legalitat en matèria de contractació. Comenta que, precisament per això, mitjançant un decret d’alcaldia se li va encomanar analitzar les possibles irregularitats quant a les despeses que s’havien produït a l’IMI sense la corresponent partida pressupostària i sense, aparentment, la utilització de procediments establerts legalment. Explica que això ve de l’aparició d’unes factures que estaven pendents de pagament, emeses per diferents proveïdors de l’IMI, de les quals pot facilitar la llista, i que pujava a un valor d’1.400.000 euros per imports que no estan reconeguts aparentment en l’exercici que els correspon. Comenta que es tracta d’acords verbals, de contractació directa i negociada sense publicitat. Informa que, quan l’Oficina Antifrau de Catalunya va assumir aquests fets sota la seva competència, va reclamar a l’Ajuntament l’expedient corresponent i se li van facilitar tots els documents. Diu que, quan es tingui acabat el peritatge que ha esmentat el Sr. Pisarello, també es posarà a disposició aquest peritatge a l’Oficina Antifrau i també a tots els grups en un plenari o en comissió. El Sr. Alonso està molt sorprès i molt preocupat amb la paràlisi i la incapacitat que està mostrant el govern en relació amb aquest tema. Comenta que el govern va detectar les anomalies a la tardor del 2015 i va determinar la necessitat de fer una investigació al desembre del 2015, de la qual cosa ja fa més d’un any. Destaca que després d’un any el govern encara no sap si s’han de pagar les factures o no. Constata que, a més, ha estat un any en què han passat coses molt transcendents, com ara que, davant de la inacció i la falta d’explicacions del govern, hagi hagut d’intervenir d’ofici l’Oficina Antifrau. No li sembla normal que el govern no sàpiga si ha de pagar factures per valor d’1.400.000 euros després de dos anys de tenir-les sobre la taula. Li sembla que això és absolutament inacceptable. El preocupa molt perquè el govern o no sap o no vol aclarir aquest tema, és a dir, o és incapaç d’aclarir-lo o realment vol amagar coses, i qualsevol de les dues respostes és dolenta per a la ciutat. Diu que el més important és el fons de la qüestió, perquè ja sembla que tots tenen molt clar que aquesta gestió de l’IMI ha estat, com a mínim, inadequada i no s’ha ajustat als principis de la bona governança d’una empresa pública, tenint en compte que s’ha parlat d’acords verbals de contractacions. Comenta que això dona peu a més preguntes, com ara si ha estat una mala gestió administrativa o si els grups s’han de preocupar per coses més greus. 2296 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 Demana que el govern resolgui les incerteses i les sospites, que aclareixi què ha passat amb aquestes factures d’1,4 milions d’euros, que no s’amaguin coses, que sigui diligent i transparent i que arribi fins on hagi d’arribar sense por. Anuncia que si el govern aposta per la transparència tindrà el suport del seu Grup, però si aposta per amagar coses sota la catifa no compti amb Ciutadans. El Sr. Forn destaca que la informació que s’ha donat a la sessió és la mateixa que s’ha lliurat també en el Consell d’Administració de l’IMI i, per tant, no s’aporta res amb aquesta compareixença. Reconeix, però, que tothom té interès perquè això vagi el més ràpid possible. Indica que el Sr. Pisarello ja ha explicat els motius pels quals ha costat trobar els auditors que puguin demostrar que aquestes feines es feien centralitzades i que eren necessàries. Creu que, un cop es tingui això, es podrà dilucidar el que el seu Grup sempre ha pensat, que és que aquestes feines estaven ben realitzades. Pel que fa als treballs de reconeixement de crèdit i que s’han pagat, troba evident que s’havien fet, i pensa que és un problema més aviat administratiu, que no té cap altre contingut. Per tant, espera que amb el peritatge es pugui tenir tota aquesta informació, però reitera que el que s’està debatent en aquesta sessió és exactament el mateix que s’ha anat debatent darrerament en els diferents consells d’administració de l’IMI. La Sra. Capdevila comenta que Esquerra Republicana de Catalunya fonamenta la seva activitat pública des dels valors, la regeneració i l’obertura democràtiques. En aquest sentit, pensa que és d’importància cabdal el rendiment de comptes davant de la ciutadania mitjançant la transparència i el bon govern, que entén com a premisses irrenunciables, però també davant la llei. Destaca que la lluita contra el frau és fonamental en aquesta regeneració i obertura democràtiques, si el que es vol és generar espais de transparència i responsabilitat entre administrats i Administració, entre ciutadans i institucions. Indica que el seu Grup s’ho creu i diu que l’avalen més de 80 anys de pulcritud. Afegeix que ERC n’està tan convençuda i s’ho creu tant que en el seu moment va apostar fermament per la creació de l’Oficina Antifrau de Catalunya i perquè aquesta oficina de lluita contra el frau tirés endavant com a element indispensable de la regeneració democràtica. D’altra banda, diu que el seu Grup és i serà molt escrupolós pel que fa al respecte per les investigacions i accions judicials en curs, i recorda de nou que l’Oficina Antifrau de Catalunya va obrir una investigació la tardor anterior a instàncies d’una primera auditoria de l’Institut Municipal d’Informàtica realitzada pels serveis municipals que apuntava una alta proporció de contractació directa, negociada sense publicitat, sense considerar l’oferta de mercat i amb risc de fraccionament contractual, alhora que marcava també possibles irregularitats en la contractació de personal extern de l’IMI. Comenta que aquesta investigació, després d’una revisió durant els anys 2014 i 2015, suposava irregularitats i factures sense cobertura contractual per un valor d’1.400.000 euros. Destaca que aquests fets continuen sent investigats. Entén, doncs, que l’Ajuntament de Barcelona actua iniciant una auditoria davant d’uns fets que considera presumptament sospitosos i que, de les seves investigacions, se’n desprèn la posterior investigació de l’Oficina Antifrau de Catalunya. Remarca que aquesta investigació continua oberta i que, per tant, des de l’Ajuntament s’han de respectar les accions en curs. Reafirma el suport del seu Grup als tècnics i al personal de l’Institut Municipal d’Informàtica de l’Ajuntament de Barcelona. També expressa el seu ferm i indestriable suport com a partit republicà en la lluita a favor de la transparència, la regeneració i el bon govern municipal i de l’Ajuntament de Barcelona. Finalment, demana a l’Oficina Antifrau de Catalunya i, en cas que hi hagi un presumpte delicte, als jutjats que s’actuï amb la màxima celeritat, transparència i diligència possibles per aclarir les possibles responsabilitats polítiques, administratives i legals, tot respectant la presumpció d’innocència davant d’uns fets que encara s’estan investigant. NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2297 La Sra. Esteller comenta que, davant d’una irregularitat, hi ha dos nivells: el nivell tècnic, en què s’ha escudat el govern, i el nivell polític. Constata que el govern lidera la transparència i la informació, però vol saber què fa el govern a l’hora de la veritat. Pregunta per què el govern va actuar d’aquesta manera quan va trobar irregularitats en l’IMI, perquè el 16 de desembre de 2015 l’alcaldessa va signar dos decrets perquè s’iniciés la investigació de l’IMI. Recorda que hi va haver Consell Plenari uns dies després, el 29 de desembre de 2015, i no es va dir res, ni despatx d’ofici ni cap tipus d’informació. Comenta que el 18 de gener de 2016 hi va haver un consell rector en què tampoc es deia res, però sí que després es va fer un anunci públic amb premsa, després de diverses setmanes, per donar a conèixer tota aquesta situació. Constata que el govern va utilitzar, mitjançant la premsa, una confusió d’informació, quan la realitat és que el govern tenia aquesta informació i va signar decrets el 16 de desembre de 2015 sense donar cap tipus d’informació als grups municipals. Considera que això és opacitat, i no transparència. Pensa que un govern queda retratat amb els seus fets, no amb les seves paraules. Destaca que això també es va fer a esquena del Consell de l’IMI. Opina que això és una manera d’actuar contrària a la que el govern propugna. Pregunta per què el govern des que es van signar els decrets d’investigació no va informar els grups quan 13 dies més tard hi va haver el Plenari i després de diversos mesos l’Ajuntament sí que va fer una roda de premsa i es van donar a conèixer una sèrie d’actuacions. Vol saber el motiu pel qual s’està obrant d’aquesta manera, perquè al final el que cal esbrinar és què va passar i si es faran les recomanacions, no només el que diu l’Oficina Antifrau que s’hauria d’ampliar la investigació al 2009, sinó si ho ampliaran també al 2007, com vol el seu Grup. Pregunta quines línies d’investigació està obrint l’Ajuntament, com estan aquestes línies d’investigació internes, quina època s’investigarà –des del 2009 o des del 2007 fins ara–, etc. Opina que el normal seria que l’Ajuntament fes això per complir amb tota aquesta fiscalització i conèixer veritablement el que ha passat i per què s’han anat endarrerint, quan sovint es deia que l’expedient ja estava pràcticament fet, com es va dir el 6 d’abril del 2016. Es queixa que passa el temps i els grups no tenen cap tipus de resposta. Voldria que el govern, doncs, contestés aquests preguntes. El Sr. Garganté constata que s’està parlant d’un import de prop d’1 milió i mig, que el gerent anterior del mandat de Xavier Trias, Manel Sanromà, va deixar en descobert del pressupost de l’Institut Municipal d’Informàtica. Comenta que l’actual gerent de l’IMI i el primer tinent d’alcalde van dir que farien una investigació, que l’encàrrec el va assumir Joan Llinares, que fa mesos que el govern diu que al cap d’unes setmanes hi haurà l’informe, però que ha passat un any i mig i que de moment no s’ha tingut cap resultat. Indica que va arribar un requeriment de l’Oficina Antifrau que deia que d’això ja se n’encarregaven ells. Exigeix l’aclariment d’aquests fets i d’altres semblants que es puguin donar. Posa com a exemple que a les sessions del Consell Rector de l’IMI també s’ha conegut el cas del nomenament d’un director de l’IMI que sembla completament irregular administrativament i fet en favor d’una persona que ni tan sols reuneix els requisits legals mínims per optar a un lloc directiu a l’Ajuntament. Explica que el nomenament es va signar l’estiu del 2015 i va ser recorregut pel Comitè d’Empresa, però un any i mig més tard no li consta que el recurs hagi obtingut resposta formal, i destaca que la persona nomenada ha percebut fins ara un any i mig de retribucions que sembla que mai hauria d’haver rebut. Considera que això també és una irregularitat, i més recent, de la qual també creu que el govern hauria de donar explicacions. El Sr. Pisarello li diu a Ciutadans que el compromís de l’Ajuntament amb la transparència i la lluita contra la corrupció s’ha provat àmpliament en tots els casos que han entrat, com ara en el cas de Barcelona Regional i en el cas de BIMSA. Constata que l’IMI té unes singularitats molt concretes i que en aquest temps s’ha millorat notablement la contractació, s’ha limitat la contractació directa a 200.000 euros per a proveïdors en casos d’obra i 100.000 en la resta de casos 2298 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 precisament per evitar que es produeixin aquest tipus de pràctiques. Afegeix que s’ha renunciat al procediment negociat sense publicitat com a forma de contractació, cosa que comporta un canvi important. Comunica que s’ha signat un decret d’alcaldia per lluitar contra els paradisos fiscals i per impedir que es pugui contractar amb empreses que treballen il·legalment en paradisos fiscals. Comenta que s’ha dut a terme una política de transparència en matèria pressupostària, que no existia fins ara, en el tipus de visibilitat electrònica que s’ha donat a tot el tema pressupostari. Creu, doncs, que el compromís és clar. Afegeix que a l’IMI hi ha una dificultat tècnica molt concreta, que es pot valorar o no aquest peritatge quant de temps triga a trobar-se perquè té unes dificultats concretes en matèria de contractes que tenen a veure amb aquestes tecnologies. Diu que el govern no pot fer valoracions polítiques prèvies, sinó que ha de respectar aquesta investigació pel bé de la institució i dels treballadors i les treballadores, que és el que l’alcaldessa ha repetit en més d’una ocasió. Però reitera que el compromís hi és de manera plena. El Sr. Asens afegeix que, efectivament, el govern també lamenta aquest retard, que és imputable a la dificultat que comporta examinar tota aquesta documentació i els requeriments que s’han de fer a les corresponents empreses. Aclareix que no és ni el Sr. Pisarello ni ell mateix qui estan interrompent el curs de les coses, com semblava que es suggeria, atribuint el retard al govern. Especifica que hi ha un pèrit que té un encàrrec i que es troba unes certes dificultats. Diu que el govern no està per pressionar els pèrits, perquè ells han de fer la feina amb el temps que necessitin. Quan es tingui el peritatge, es compromet a donar-hi accés a tots els grups. Recorda que el govern ja va fer arribar als grups tota la documentació que es va facilitar a l’Oficina Antifrau en el seu moment. Diu que, si algun grup no la té per algun motiu, està al seu abast. Indica que en aquest procediment, com en d’altres, hi ha hagut màxima transparència. En relació amb el que ha suggerit Ciutadans que l’Oficina Antifrau ha actuat per la lentitud de la investigació del govern, indica que si el Sr. Alonso examina el moment en què actua l’Oficina Antifrau veurà que és a l’inici, quan tenen coneixement dels fets, i no després. Constata que l’Oficina Antifrau està dins el marc de les seves competències i quan surt a la llum pública que hi ha aquesta investigació reivindica la seva competència i per això inicia una investigació, amb la qual el govern està en coordinació. En tot cas, diu que sol passar que aquest tipus de casos, i més en casos judicialitzats com el cas Gürtel o el del Palau de la Música, necessiten molt temps d’anàlisi, més del que molts voldrien, però pensa que és perquè són investigacions complexes i no hi ha prou recursos, atès que tenen a veure amb realitats documentals molt complexes. El Sr. Alonso constata que el govern sempre contesta el mateix: que s’està investigant, però que és molt complicat. Es queixa que fa més d’un any que estan amb aquest tema. Li sembla que el mínim que se li pot exigir a un govern és que sàpiga si ha de pagar les factures que té. Indica que una investigació és per tenir resultats i conclusions, no per dilatar en el temps les sospites. Pensa que aquesta investigació ja s’ha dilatat massa i exigeix eficàcia, que realment s’acabi aquesta investigació, que hi hagi les conclusions i que se sàpiga realment què ha passat a l’IMI. Demana que, si hi ha hagut conductes administrativament negligents, es prenguin mesures immediates perquè s’acabin aquest tipus de situacions. La Sra. Esteller diu que el PP no fa cap sospita, sinó que demana explicacions i el govern no contesta. Torna a preguntar per què l’alcaldessa el dia 16 de desembre de 2015 va signar dos decrets i els grups no se’n van assabentar fins al 18 de gener de 2016 a través d’una roda de premsa. Pregunta si aquesta és la manera d’actuar, ja que el govern durant un mes va estar ocultant una informació, tot i que diu que és transparent. Afegeix que el govern també ho va fer a esquena de l’IMI. Pensa que el govern vol utilitzar les irregularitats per tenir una cobertura NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2299 mediàtica i donar a entendre coses que després el govern para dins el mateix Ajuntament. Recorda que a Barcelona Regional ha passat el mateix, ja que el govern va començar amb molta força, però després no va constituir ni la comissió, i ho va fer després de molts mesos i perquè el Partit Popular va estar preguntant i insistint. Recorda que en aquest cas al Plenari el Sr. Asens va dir una mitja mentida quan el PP va preguntar al govern pel decret i pel fet que no s’havia convocat la comissió i el Sr. Asens va respondre que ja estava signat, però ho va fer el mateix dia, mentre que el PP havia entrat les iniciatives una setmana abans. Torna a preguntar quin serà el període d’investigació, si el 2009, el 2007, el que diu l’Oficina Antifrau o si només es remetrà als últims anys. El Sr. Asens, en relació amb l’acusació de mitja mentida de la Sra. Esteller, vol aclarir el que va dir en aquell Plenari. Amb constants interrupcions sense micròfon de la Sra. Esteller, especifica que el que va dir en el Ple és que ja s’havia firmat el decret, però que no va dir el dia perquè no el sabia. Per tant, considera que no hi ha una falsedat –ni mitja ni completa– en aquesta afirmació del fet que s’havia firmat el decret. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal CUP: 3. Que comparegui el responsable del Govern de Barcelona en Comú i PSC en matèria de seguretat per rendir comptes en relació a l’actuació de la Guàrdia Urbana de Barcelona, la tarda del passat divendres 3 de febrer a l’Ateneu Popular de Sarrià, situat al c/ Hort de la Vila 29, al districte de Sarrià-Sant Gervasi. El Sr. Pisarello diu que, atès que el regidor de Sarrià-Sant Gervasi, Daniel Mòdol, no es troba en aquesta sessió, farà ell mateix aquesta intervenció. Comenta que l’immoble de l’Hort de la Vila, 29, de Sarrià, és un immoble que està okupat. Explica que allà va haver-hi un procés de diàleg des d’un començament. Indica que és un immoble que feia molts anys que estava en desús, que no tenia una destinació específica, sinó una assignació d’usos culturals, educatius. Assenyala que amb el conjunt d’entitats del Districte de Sarrià - Sant Gervasi es va acordar obrir un procés de negociació per tal de donar-hi un ús comunitari, mantenint sempre la bona convivència i la garantia de seguretat de l’ús de l’immoble, que són unes condicions que van acceptar totes les entitats del barri que hi van participar i els mateixos okupants, que estaven d’acord amb aquest objectiu. Explica que aquesta activitat estava afectada per una ordre de cessament provisional que s’havia emès el dia 30 de gener. Comenta que el motiu era la voluntat de seguir garantint l’estabilitat de l’edifici. Diu que al districte s’havien encarregat dos informes: un informe a Lacol, que és una cooperativa d’arquitectes, i un informe també a BIMSA. Assenyala que els dos informes advertien sobre les condicions de seguretat que existien en l’edifici. Conclou, doncs, que hi havia aquesta ordre de cessament provisional, i afegeix que es va encarregar a la Guàrdia Urbana des del districte que fes complir el cessament, sempre amb la proporcionalitat adequada. Explica que, davant d’una convocatòria que es va considerar que podia comprometre l’estructura de l’immoble, es van desplegar els efectius que el cos va considerar oportuns i, sempre amb aquest criteri de proporcionalitat, en veure que no es tractava d’un acte massiu es va decidir retirar aquests efectius. El Sr. Garganté, abans d’entrar al detall que exigeix al govern per l’esperpèntica actuació de la Guàrdia Urbana el passat 3 de febrer a l’Ateneu Popular de Sarrià, vol fer una petita introducció per tal d’exposar què és aquest espai i a quines necessitats respon. Explica que l’Ateneu Popular de Sarrià va ser okupat el 9 de desembre de 2015 per la plataforma «No tenim lloc», que agrupava diferents entitats juvenils del Districte de Sarrià - Sant Gervasi, com ara assemblees de joves, caus, esplais, 2300 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 assemblees de feministes, comissions de festes o colles de cultura popular. Comenta que l’okupació d’aquest espai responia a una demanda de les entitats juvenils del barri de Sarrià per la manca d’espais per desenvolupar les seves activitats. Afegeix que l’espai okupat, situat al carrer Hort de la Vila, 29, tenia un component simbòlic molt important, ja que es tracta d’una finca emblemàtica del barri de Sarrià que, tot i ser propietat municipal, estava abandonada des de feia 10 anys i amenaçada per un projecte urbanístic impulsat pel govern de Convergència i Unió consistent a construir-hi pisos de luxe. Assenyala que en el primer any de vida de l’ateneu els joves que l’han okupat s’han dedicat a la rehabilitació de l’espai, amb assessorament sempre d’arquitectes i experts, i al desenvolupament d’activitats per al jovent de Sarrià. Indica que durant aquest temps la presència de la Guàrdia Urbana a l’Ateneu ha estat constant, des de la presència de membres del cos durant les jornades de treball fins a escrits amb amenaces de precintament del local. Comenta que una de les preocupacions tant de les joves okupants de l’ateneu com del mateix Ajuntament ha estat l’estat de l’edifici per garantir la seva seguretat, cosa que ja es va fer des d’un primer moment amb una visita d’arquitectes supervisada per l’Ajuntament. Tanmateix, destaca que el govern, i en especial el regidor del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, ha tingut una actitud absolutament indigna i deslleial, tal com denuncia el mateix Ateneu Popular de Sarrià en un comunicat el 4 de febrer passat. Explica que, després d’arribar a un pacte amb els representants del govern sobre l’edifici per fer una revisió de l’estructura d’aquest, el regidor Mòdol, del PSC, més conegut per tenir menys paraula que Zapatero en campanya electoral, va decidir de forma unilateral canviar el pany de l’immoble i convidar tots els grups municipals a visitar l’edifici sense el consentiment dels membres de l’ateneu, amb la qual cosa es va mentir i enganyar els joves que fan ús de l’espai. Diu que aquesta va ser una actuació típica i tòpica del cinisme que impera a l’Ajuntament. Constata que així s’arriba al divendres 3 de febrer, en què es va dir que estava prevista una xerrada en què participava la seva companya i regidora de la CUP Maria Rovira. Constata que aquesta xerrada no es va poder realitzar, ja que una hora abans que comencés l’acte tres furgonetes dels UPAS de la Guàrdia Urbana – unitat que Barcelona en Comú es va comprometre primer a dissoldre en campanya electoral i després, com a govern, a canviar de funcions i de nom, cosa que tampoc no ha fet– es van col·locar a la porta de l’ateneu per impedir-hi l’entrada. Explica que en aquell moment hi havia gent dintre de l’edifici, amb la qual els agents de la Guàrdia Urbana no van establir cap tipus de contacte ni van donar cap tipus d’explicacions. Apunta que, sobre aquesta actuació, hi ha diverses coses a destacar. En primer lloc, diu que la presència de la Guàrdia Urbana a la porta de l’ateneu va durar des de les 6 fins a les 9 del vespre, el temps just que havia de durar la xerrada amb la seva companya Maria Rovira. En segon lloc, indica que, en preguntar als agents de la Guàrdia Urbana quin era l’objectiu d’aquella actuació, l’única resposta obtinguda va ser un «no ho sé» i un «som aquí fins que ens donin l’ordre contrària». Destaca que els agents de la Guàrdia Urbana no portaven cap ordre ni cap document que expliqués l’objectiu o els motius d’aquesta actuació, tot i assegurar que ells l’havien llegida, però no l’havien portada. En tercer lloc, comenta que, en demanar explicacions sobre aquest operatiu al govern, tant al Districte de Sarrià - Sant Gervasi com al de Barcelona, aquest va donar tres versions diferents. Diu que en un primer moment semblava que ningú no sabia res d’aquest operatiu; després es va dir que la causa era vetllar per la seguretat de l’edifici i, per últim, que l’objectiu era no permetre actes de partits polítics dintre l’ateneu. Afirma que en qualsevol d’aquests tres escenaris la conclusió que en treu és molt negativa, ja que si és cert que ningú sabia res d’aquest operatiu vol dir que hi ha agents de la Guàrdia Urbana, i concretament dels UPAS, que van actuar per lliure i sense directrius polítiques. Diu que tampoc no li estranyaria que fos així perquè ja li ho han dit en altres ocasions en aquesta legislatura, cosa que no treu que, una vegada més, denunciï el greu problema que hi ha a Barcelona amb membres de la policia local. Manifesta que també podria dir que alguns membres del govern es volen treure les responsabilitats policials de NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2301 sobre quan són desafortunades, que considera que és una mostra més del cinisme que impregna la institució. Diu que l’argument de la seguretat de l’edifici cau, òbviament, pel seu propi pes, ja que, en primer lloc, en el moment dels fets no hi havia cap informe tècnic que digués que l’edifici era insegur i, en segon lloc, perquè si fos per motius de seguretat és obvi que la Guàrdia Urbana no hauria realitzat una operació només de tres hores, deixant tancades diverses persones dins de l’edifici. Finalment, si la causa de l’actuació era que aquella mateixa tarda es realitzaria una xerrada, ho consideraria un fet molt greu i lamentable per no dir patètic. Li costa pensar que aquesta sigui la realitat, però diu que el que és evident és que la Guàrdia Urbana va impedir l’accés a l’entrada de l’Ateneu Popular de Sarrià el temps just per impedir una xerrada en concret, cosa que troba com a mínim curiosa, perquè s’han fet altres xerrades i no s’ha fet això. En definitiva, considera que es tracta d’una actuació policial absolutament inexplicable, sense cap sentit. El Sr. Martí constata que del tema de l’okupació de les casetes de l’Hort de la Vila ja fa temps que se’n parla, especialment en l’àmbit del Districte de Sarrià - Sant Gervasi i també a vegades de l’Ajuntament. Creu que tot plegat obeeix a una gestió del govern tant del Districte com de l’Ajuntament que qualificaria de gran despropòsit. Indica que en aquest cas hi ha dues qüestions diferents que cal tractar en nivells diferents. Comenta que a la tarda, a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, el seu Grup presentarà un prec sobre el tema, amb la qual cosa podran tractar algunes qüestions referides a aquesta crisi d’Hort de la Vila. Però, en concret, pel que fa a la compareixença, constata que aquesta és relativa a l’operativa de la Guàrdia Urbana del 3 de febrer i la trobada dels joves okupes. Creu que hi ha hagut una connivència i una complicitat inadmissible per part del govern del districte i de la ciutat amb una gent que incompleix normes, lleis i ordenances. Diu que políticament tot és defensable i el regidor Pisarello ho defensa. Vol posar en valor un intent de canvi de gestió política d’aquesta crisi per part del regidor Mòdol, que lamenta que no pugui ser present en la sessió. Indica que sembla que el regidor Mòdol ha volgut fer coses diferents respecte al que havien fet els seus companys de Barcelona en Comú. Destaca que sembla que el Sr. Mòdol ha estat desautoritzat políticament pels companys de Barcelona en Comú en relació amb aquesta operativa. I espera que membres del govern o el comissionat expliquin què va passar amb la Guàrdia Urbana en aquesta operativa. Destaca que Convergència i Unió dona ple suport a la Guàrdia Urbana i a l’operativa que es va fer per evitar uns mals que fa temps que se sap que poden passar. Indica que el govern fa mesos que té informes externs i interns respecte a la vulnerabilitat d’aquest edifici, sobre el mal estat de conservació d’aquest edifici, que pot amenaçar ruïna en qualsevol moment, depenent dels usos que se’n faci i de la càrrega de pes que suporti. Considera que això és un tema gravíssim, i diu que el govern sap que pot ser responsable d’uns fets gravíssims tant si aquest edifici es malmet cap endins, amb els usuaris i okupes, com si cau cap enfora, per als transeünts i veïns de Sarrià. Per tant, reitera el ple suport a l’operativa de la Guàrdia Urbana, perquè van rebre instruccions per evitar mals majors. No sap les raons per les quals es va donar l’ordre que es retiressin els agents de les UPAS. Demana que s’expliqui per què hi ha aquesta contraordre. Finalment, insta el govern del districte, en concret el Sr. Mòdol, perquè faci un canvi de rumb respecte a la connivència i la complicitat, que pot vorejar la prevaricació, del govern de la ciutat respecte a aquests okupes que malmeten l’espai públic, que molesten els veïns, que fan sorolls i festes amb consum de drogues i alcohol. La Sra. Barceló agraeix la compareixença del Sr. Pisarello, però considera que el primer tinent d’alcalde ha fet una descripció dels fets força bucòlica. Destaca que el que passa al carrer Hort de la Vila és que hi ha una okupació il·legal. Indica que davant d’això es poden fer dues coses: tolerància i permissivitat, que és el que el 2302 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 govern acostuma a fer, o bé actuar amb el marc legal, cosa que el govern no ha fet. Assenyala que no és que ho digui ella, sinó que ho diuen els fets. Considera que quan un governa i gestiona ho ha de fer amb rigor i sense contradiccions. Pregunta, doncs, qui decideix i per quins motius que hi vagi la Guàrdia Urbana i qui decideix i per quins motius es retira la Guàrdia Urbana. Pensa que el govern hauria de tenir més respecte als cossos de seguretat. Pregunta al Sr. Pisarello si sap com està l’edifici, el seu estat actual. Vol saber si hi ha els resultats de les prospeccions. Recorda que el passat 21 de gener els consellers del districte de diferents partits polítics i el conseller de govern van anar a visitar l’edifici i es va recomanar que no hi hagués ningú. Pregunta, doncs, si s’actuarà amb rigor i fermesa o amb tolerància i permissivitat encara que l’edifici no estigui en condicions de seguretat. Vol una resposta clara a aquestes preguntes. Reitera la pregunta de què cal fer davant d’una okupació il·legal: tolerància i permissivitat, o actuar amb la llei. Destaca que aquest edifici no és de cap grup i ningú no es pot apropiar un edifici que no és seu i cometre una il·legalitat. Demana, doncs, al Sr. Pisarello claredat en les respostes, que és la que no hi va haver en aquest edifici en aquells moments. El Sr. Coronas creu que caldria anar a l’arrel del problema, que és la falta d’espais per a joves. Remarca que això és sabut, és reclamat i s’ha obviat reiteradament la demanda d’espais per a joves al Districte de Sarrià - Sant Gervasi. Constata que ja fa temps que els joves del districte reclamen que volen espais per poder dur a terme les seves activitats per dinamitzar la zona, i diu que no se’ls escolta. Considera que aquí hi ha l’essència del problema: la inacció del govern a l’hora de resoldre demandes veïnals. Reconeix que el govern es va mostrar satisfet amb l’arribada de l’ateneu i que sempre hi ha hagut diàleg entre les parts. Pensa que això deixa entreveure que tan malament no deurien estar duent a terme la seva activitat. Ara bé, també vol deixar clar que, si s’ha de tornar a entrar a la caseta, cal que es facin les reformes pertinents, perquè no es pot permetre que el patrimoni de la ciutat estigui en aquest estat ni posar en risc la seguretat de les persones okupants. Destaca que ERC creu en el patrimoni, tal com es pot comprovar per la gran quantitat d’iniciatives que el seu Grup ha presentat en aquest sentit. Per això creu que cal mantenir les casetes i reformar-les, i que es destinin a equipaments i no a pisos de luxe, com es pretenia fer en el passat. Indica que es tracta de la masia on va viure el pintor Joaquim Torres García, que va decorar la Sala Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya el 1916 i que va treballar amb Gaudí, amb Casas i amb Miró. Recorda que és un indret que va ser salvat de l’enderroc gràcies al moviment veïnal. Afegeix que hi ha projectes presentats a tots els governs dels darrers anys, tant als del PSC i Iniciativa com als de Convergència i Unió, com ara al de Barcelona en Comú i el PSC de nou. Diu que aquests projectes són per rehabilitar l’espai i adequar-lo per convertir-lo en la casa d’entitats i cultura La Sarrianenca. Indica, però, que no sembla que estigui previst actuar-hi. Pensa que és molt important que l’espai sigui compartit i per a tothom i no només per a un col·lectiu que no té on reunir-se. Manifesta que el seu Grup està al costat dels veïns que reclamen espais i que es gestionin de la millor manera. No creu, però, que la intenció del govern hagi estat un acte en contra de la llibertat d’expressió, en evitar un acte polític. Considera que és clar que es volia impedir una nova okupació, però el sorprèn, tenint en compte l’actitud que sempre s’ha mostrat davant del col·lectiu. Lamenta que no hi hagi a la sessió el regidor de Sarrià - Sant Gervasi, el Sr. Mòdol. En tot cas, li recorda que la política està per resoldre problemes, no per aixecar la camisa a la ciutadania, que és el que s’ha fet en aquest cas. La Sra. Esteller pensa que això és el món al revés, perquè el regidor de la CUP demana al govern explicacions de per què la policia compleix amb la seva obligació. Afegeix que, a sobre, el govern s’amaga amb uns arguments que sembla que estiguin cedint al xantatge de la CUP permanentment. Remarca que l’okupació és il·legal. Destaca que en aquesta sessió, a més, Esquerra Republicana de Catalunya diu que els joves tenen necessitat d’espais, quan tothom necessita NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2303 espais. Pensa que els joves s’han d’esperar, i apunta que hi ha centres cívics. Considera que els joves no han d’okupar una casa il·legalment perquè volen, en contra de la voluntat de molts veïns, i a més fer-hi festes amb alcohol i consumint el que volen. Pregunta si algú troba normal això. Indica que aquesta permissivitat està portant al fet que la CUP demani al govern explicacions en aquesta sessió de per què la Guàrdia Urbana fa el que ha de fer. Remarca que la Guàrdia Urbana va actuar en aquell moment perquè hi va haver una pressió policial i molta gent que va pressionar, perquè, si no, no sap què hauria passat. En aquest sentit, diu que la responsabilitat la té el Sr. Pisarello, perquè va començar a ser permissiu amb aquest moviment okupa quan va tolerar, en la primera okupació, que aquesta gent continués a la finca. Recorda que el 10 de desembre la mateixa gerència del Districte va iniciar un expedient per recuperar la primera possessió al cap de 24 hores i que el Sr. Pisarello ho va parar, va dir que calia dialogar i va donar les claus als okupes. Diu que això no pot ser, ja que es perjudica i es discrimina els altres joves, que han d’anar a uns altres llocs. Afegeix que, a més, és un habitatge en males condicions. Indica, però, que no és només perquè està en males condicions, sinó perquè és un habitatge que no es pot okupar. Comunica que el PP ho va denunciar al districte i en va demanar el desallotjament. Pensa que el govern volia convertir aquestes cases de l’Hort de la Vila en un altre Can Vies. Denuncia que els okupes estaven fent obres sense cap tipus de llicència, amb el consentiment, l’aplaudiment i la permissivitat del govern municipal. Opina que aquesta complicitat del govern és la que genera que, a sobre, hi hagi gent que considera que hi té dret. Remarca que la policia va actuar amb tota la legalitat i és el que ha de fer la Guàrdia Urbana. Diu que el PP dona tot el suport a l’acció de la Guàrdia Urbana per restablir la legalitat. Remarca que no es pot cedir al xantatge de la CUP i dels antisistema, que el que volen es prendre’s la justícia per la seva banda, fer el que volen, okupar el que els dona la gana, fer festes, perjudicar els veïns, etc. La sorprèn que alguns grups justifiquin que la gent jove té tot el dret d’okupar el que vol perquè no hi ha espais a Barcelona. Ho troba penós. El Sr. Pisarello recorda que el que hi havia en aquestes casetes era una situació anòmala, ja que es tracta d’uns immobles propietat municipal i que feia 10 anys que estaven desocupats. Considera que l’okupació és simbòlica, perquè són joves del barri que viuen allà i són de caus. Explica que la resposta del govern de la ciutat és el diàleg. Diu que potser altres grups volien que allà es produís un altre tipus de resposta, però indica que el govern precisament no volia generar un altre Can Vies, amb disturbis, ni a Sarrià - Sant Gervasi ni enlloc de la ciutat. Per això manifesta que s’obre un espai de diàleg amb totes les entitats del barri per demanar-los en quina via han de ser aquests usos. Reconeix que l’estat d’aquest immoble, tècnicament, s’havia de constatar quin era. Indica que, en aquest sentit, s’encarreguen dos estudis: un de Lacol, una cooperativa d’arquitectes, i un altre a BIMSA. Explica que tots dos estudis arriben a la conclusió que o bé s’ha de clausurar l’accés a la planta baixa de les dues finques, o bé prendre mesures de protecció necessàries per poder garantir la seguretat dels usuaris. Comenta que la gent que estava okupant fa lliurament de les claus a BIMSA perquè es facin aquestes reparacions internes dins d’aquesta casa. Diu que l’objectiu fonamental és que hi hagi seguretat a l’immoble i que l’edifici sigui per a un projecte comunitari i obert al veïnat, en què hi havia molts usos en joc, no només les necessitats dels joves, sinó moltes altres. Pensa que el govern municipal ha de minimitzar la violència en tot moment. Explica que la presència de la Guàrdia Urbana tenia un sentit molt clar, que era protegir la seguretat de l’immoble. Indica que en el moment en què es considera que la seguretat no estava prevista la Guàrdia Urbana va intervenir amb proporcionalitat. Pensa que ara cal discutir quines són les condicions de seguretat que existeixen allà. Diu que si s’han de fer intervencions d’un determinat abast és evident que no les poden fer les persones que estan okupant l’edifici, i les hauran de fer equips tècnics. Afegeix que cal mantenir obert el debat sobre els usos públics i comunitaris, i aclareix que no parla d’usos de partit, cosa que consideraria 2304 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 inacceptable. Diu que no es pot donar a un partit polític concret un espai municipal com són les casetes de l’Hort de la Vila perquè hi ha molts partits polítics que també voldrien tenir un local allà. Li sembla plenament legítim, però diu que aquesta no pot ser l’actitud. Pensa que el que cal fer és mantenir el diàleg sobre els usos comunitaris i, mentrestant, garantir-hi la seguretat. Manifesta que el govern no incendiarà les coses amb actuacions desproporcionades ni tampoc exposarà la Guàrdia Urbana a una cosa així. Indica que la Guàrdia Urbana hi és per intervenir de manera proporcionada quan es produeix un perill en la seguretat d’un immoble en aquest cas municipal, cosa que ha fet amb absoluta professionalitat. El Sr. Martí constata que la compareixença era sobre l’actuació de la Guàrdia Urbana, no tant sobre altres problemàtiques. Reitera que aquest edifici està en molt males condicions. Comenta que pocs dies abans els portaveus municipals del districte hi van anar en una visita amb tècnics de BIMSA i Guàrdia Urbana i van poder veure que allò és la casa del terror. No sap què espera el govern, ja que fa mesos que el govern hauria de garantir la seguretat de la gent. Opina que això és perillosíssim, i diu que el govern ja sabrà les responsabilitats que pot assumir. Pel que fa al tema de la Guàrdia Urbana, diu que no ha tingut resposta, perquè el Sr. Pisarello només ha parlat de proporcionalitat. Pregunta què vol dir proporcionalitat, ja que hi van aparèixer 50 persones convocades pel Twitter, la Sra. Lecha i altres membres de la CUP. Diu que la Guàrdia Urbana se’n va anar i van desautoritzar el regidor Mòdol. Demana explicacions al govern, doncs, sobre les raons per les quals la Guàrdia Urbana va tenir ordres de deixar de protegir la seguretat d’aquell edifici. La Sra. Barceló constata que el Sr. Pisarello ha dit el mateix que ja havia dit en la primera intervenció i no ha donat les explicacions de qui va ordenar l’arribada i la retirada de la Guàrdia Urbana i els motius. Es queixa que el Sr. Pisarello torna amb el discurs bucòlic que no passa res, que hi ha un risc, etc. Destaca que tant el portaveu municipal de Ciutadans al districte com el mateix Sr. Pisarello diuen que hi ha un risc. Pregunta, doncs, si el significat de risc del Sr. Pisarello i el seu són diferents. Indica que una okupació il·legal mai no és un ús comunitari. Com que el Sr. Pisarello ha dit el mateix, ella també repetirà el que ha dit anteriorment. Diu que davant l’okupació il·legal es poden fer dues coses: tolerància i permís, que és el que acostuma a fer el govern, i desautoritzar la Guàrdia Urbana, o bé actuar amb legalitat i donant el suport als cossos de seguretat de la ciutat. Torna a demanar al Sr. Pisarello que no hi barregi els equipaments juvenils. Reconeix que els joves de la ciutat necessiten equipaments juvenils, però diu que han de ser en condicions i d’una bona manera, no okupacions il·legals. Manifesta que el Sr. Pisarello pot seguir la legalitat o ser permissiu i tolerant, com acostuma a ser. Indica que el respecte als grups de l’oposició és contestar les preguntes que es fan al govern, i més quan les preguntes són compartides. El Sr. Coronas li diu a la Sra. Esteller que aquesta Comissió seria molt avorrida sense ella i que la seva teatralització en les intervencions li agrada i el motiva. Tanmateix, li demana que escolti bé quan es fan intervencions, perquè aclareix que Esquerra Republicana de Catalunya no justifica l’okupació com a sistema per accedir a equipaments, sinó que vol destacar quin és l’origen dels problemes. Reitera que l’origen del problema és que a Sarrià - Sant Gervasi hi ha una demanda històrica d’equipaments juvenils, i diu que això no es pot obviar i mirar cap a una altra banda. Constata que això és una realitat, i afegeix que l’altra realitat és que hi ha patrimoni de la ciutat propietat de l’Ajuntament que està caient a trossos. Diu que només cal mirar al seu barri, Horta, què està passant amb el Palau del Laberint. Considera que això és una vergonya que la ciutat no es pot permetre, perquè reconeix que es van comprant i recuperant propietats per a l’Ajuntament, però diu que no s’inverteix en el que ja és propietat de l’Ajuntament. Indica que això fa molts anys que passa i és una realitat que segueix vigent. NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2305 Insisteix que no es tracta de justificar okupacions, sinó de resoldre els problemes de la ciutadania i d’afrontar els problemes de cara. Té la sensació que en aquest cas, en lloc d’afrontar el problema de cara, s’ha utilitzat la tàctica de l’engany, i considera que això és lleig. Pensa que la política s’ha d’afrontar mirant als ulls de la gent i dient-los quins són els problemes, com es poden resoldre i quines actuacions es duran a terme. Demana, doncs, que el govern doni la cara. La Sra. Esteller comenta que BIMSA va encarregar un informe a dit per 17.180 euros al col·lectiu d’arquitectes que està vinculat a Can Vies. Diu que aquesta és la realitat. Pregunta si aquesta és la voluntat del govern de tenir informes objectius i neutrals, encarregant a dit un informe als arquitectes vinculats a Can Vies. Li diu al Sr. Coronas que a Sarrià - Sant Gervasi tampoc no hi ha cap residència pública per a la gent gran, tot i que hi ha molta gent gran. Pregunta si el regidor d’ERC considera normal que molta gent gran se’n vagi a qualsevol lloc per trobar una residència. Destaca que a Sarrià - Sant Gervasi hi ha un dèficit d’inversió de l’Ajuntament, però diu que no per això es justifica una acció il·legal. El Sr. Pisarello constata que en les intervencions dels grups s’han dit coses greus, ja que s’ha parlat del fet que en aquest immoble hi ha drogues, caos, etc. Diu que ara mateix no és al districte, però que en el seu moment va parlar amb la parròquia del barri, que és la que va donar suport a la sortida que estava plantejant el govern, amb entitats culturals, caus, etc. Assenyala que cap d’aquestes entitats tenia la visió catastròfica que tenen els grups. Informa que, davant d’una situació de manca d’utilitat d’aquest edifici durant molt de temps, per al govern la prioritat és el diàleg, i més si hi ha una demanda. Destaca que s’ha parlat de prevaricació, i diu que s’intenta contenir, però que el fet que parlin de prevaricació grups com el de Convergència i Unió, que ha tolerat l’okupació irregular d’un pis de propietat pública al districte, li sembla una vergonya. Afegeix que el fet que un grup que ha pagat el banc okupat de Gràcia de manera irregular estigui dient el que ha dit en aquesta sessió li sembla un acte d’irresponsabilitat. Diu que el govern no anirà per aquesta via. Indica que l’obligació de la Guàrdia Urbana és vetllar perquè hi hagi les condicions de seguretat, que és el que va fer la Guàrdia Urbana de manera professional amb la decisió política del districte. Manifesta que no hi ha res a amagar, ja que va ser la decisió política del districte la que va demanar a la Guàrdia Urbana que vetllés per aquestes condicions de seguretat. Diu que la prioritat del govern és que es garanteixi la seguretat i que es doni compliment a una demanda veïnal molt àmplia, que és que els diferents usos culturals i comunitaris que es demanen puguin tenir una sortida. Manifesta que la llei també és el dret d’accés a equipaments culturals, el dret d’accés a l’habitatge, el dret d’accés a espais, etc. Es dóna per tractada. III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d’acord IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d’acord 4. Declarar, de conformitat amb allò disposat a l’article 18.2 de les Normes Reguladores del Funcionament dels Districtes, i a sol·licitud de la senyora Carolina Recio Cáceres, la compatibilitat entre el seu càrrec com a Consellera del Districte de Nou Barris, per al qual fou nomenada per Decret de l’Alcaldia del 24 de juliol de 2015, passant-lo a exercir en règim de dedicació parcial, en un percentatge del 75%, en virtut de la resolució de la Regidora del Districte de 3 de setembre de 2306 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 2015, i l’activitat pública per compte aliena com a professora associada al Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona fins al dia 31 d’agost de 2017. La dedicació a la docència universitària serà a temps parcial i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el propi de la seva dedicació municipal. Aquesta autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques i d’altra normativa aplicable, en especial, les establertes en les Normes Reguladores del Funcionament dels Districtes que s’han esmentat. En tot cas, la present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. El Sr. Badia expressa el vot favorable del Govern Municipal, el Sr. Forn expressa l’abstenció de CIU, el Sr. Alonso expressa l’abstenció de Cs, el Sr. Coronas expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Esteller expressa l’abstenció del PP i el Sr. Garganté expressa l’abstenció de la CUP. S’aprova. c) Proposicions V) Part d’impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal Cs: 5. La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció acorda: Que per part del Govern municipal i de conformitat amb l’establert al Reial Decret 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de Contractes del Sector Públic, s’elabori un protocol per a la contractació d’obres, serveis i subministraments, amb la finalitat que no es puguin celebrar contractes amb empreses i UTES que estiguin o hagin estat investigades o condemnades per causes de corrupció i finançament il·legal de partits. El Sr. Alonso diu que cal posar fi d’una vegada per totes a la corrupció. Està fart de trobar-se cada setmana titulars de premsa amb casos de corrupció i de finançament il·legal de partits polítics. Indica que Ciutadans està totalment decidit a acabar amb la corrupció a Catalunya i a Espanya i és una de les seves prioritats a totes les administracions on estan representats. Està segur que tots els grups estaran d’acord amb aquesta declaració de principis, però diu que el problema és que alguns partits polítics diuen que volen acabar amb la corrupció, però després fan el contrari, ja que la toleren i la tapen. Vol que es faci neteja i acabar d’una vegada per totes amb la corrupció a les institucions i als partits polítics. Diu que s’ha acabat el temps de les declaracions d’intencions i que ha arribat el moment d’emprendre accions concretes. Per això porta a aquesta Comissió una proposta concreta per lluitar contra la corrupció. Proposa que les empreses condemnades per casos de finançament il·legal de partits polítics, de tràfic d’influències, de blanqueig de capital o d’altres activitats delictives siguin automàticament excloses de qualsevol procés de contractació amb l’Ajuntament. No vol que l’Ajuntament de Barcelona contracti amb empreses que han comès delictes. Li sembla que és una proposta de sentit comú. De fet, constata que és una mesura que ja està prevista a la Llei de contractes del sector públic. Manifesta que la realitat, però, és que fins ara no hi ha hagut la valentia política per fer efectiva aquesta llei. Diu que ja n’hi ha prou i que és el moment de passar de les bones paraules a les accions, i per això demana que es desenvolupi un protocol que permeti aplicar de manera efectiva aquesta llei. Indica que disposar d’aquest protocol és indispensable per dues raons: en primer lloc, perquè és una qüestió moral, és un deure amb la societat i no es pot permetre que les administracions contractin empreses que practiquin la corrupció, i, en segon lloc, NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2307 perquè cal canviar la mentalitat de determinades empreses, ja que algunes empreses concretes entenen que la corrupció és una eina per tirar endavant els seus negocis. Manifesta que les empreses que practiquin la corrupció no poden tenir cabuda a la societat ni a la ciutat. Diu que cal fer que les empreses sàpiguen que amb pràctiques corruptes no tan sols no obtindran més beneficis, sinó que seran excloses de qualsevol possibilitat de negoci. Per això demana que el govern sigui valent i que entre tots es comencin a aplicar mesures valentes i concretes per lluitar contra la corrupció. Assenyala que no vol ni polítics corruptes ni partits polítics que es financin il·legalment, ni empreses que obtinguin beneficis de la corrupció. Insisteix que cal dir clar que les empreses corruptes no són benvingudes a Barcelona i no haurien de poder tenir contractes amb l’Ajuntament per escampar la seva teranyina corrupta. Espera que entre tots ho puguin fer possible. El Sr. Forn agraeix l’esmena que ha presentat Esquerra Republicana de Catalunya, perquè aclareix molt més el sentit de la proposició. Creu que s’està aprovant una proposició que diu que cal complir la llei, fer un protocol per fer el que diu la llei. Diu que, lògicament, no s’hi pot oposar. Està d’acord amb la Llei de contractes de l’Estat i amb totes les prohibicions que s’hi estableixen quan s’han de fer contractacions. Diu que hi estan recollides les prohibicions expresses, com ara que les empreses hagin estat condemnades per delictes de finançament il·legal de partits polítics, corrupció en els negocis, tràfic d’influències o prevaricació. Entén que és l’aplicació del que ja diu la llei i que la llei és de ple compliment. Per això hi donarà suport. El Sr. Coronas comenta que el seu Grup va presentar una esmena per transaccionar aquesta proposició d’acord per treure tot el que feia referència a aquells investigats i no condemnats, a part d’afegir el frau als delictes que cita la proposició. Està content que s’hagi acceptat la transacció, perquè pensa que és molt important la seguretat jurídica. Manifesta que ERC també vol lluitar contra el frau i contra tots aquells que vulguin apropiar-se del que no els pertoca, però diu que també cal garantir la presumpció d’innocència. Considera que els investigats sobre els quals no recaigui encara cap sentència no poden ser tractats igual que els condemnats per aquestes causes citades. També entén que les causes citades no són un numerus clausus, sinó que formen part d’una llista més àmplia, tal com disposa la Llei de contractes del sector públic. Constata que la llei va més enllà en qüestió d’il·lícits penals, però garanteix la presumpció d’innocència. Està d’acord, doncs, amb l’essència de la proposició, ja que creu que cal lluitar contra la corrupció i el frau en tots els àmbits. Diu que la contractació precisament és un instrument de força per evitar aquests casos, i vol la màxima transparència en tot. Pel que fa a l’instrument que es proposa, no creu que un protocol sigui el més adient, però diu que cal veure de quina manera té previst el govern municipal vehicular aquesta demanda. Constata que aquesta demanda, de fet, ja està recollida en la llei. Indica que la proposició el que demana és que es doni compliment a la llei, i en aquest cas creu que no pot ser d’una altra manera, ja que si hi ha empreses que participen de la corrupció o del frau com en casos recents a l’Ajuntament, en el cas de Fomento de Construcciones y Contratas, espera que s’activin tots els mecanismes perquè aquesta empresa i d’altres que facin el mateix no puguin tornar a accedir a contractació pública a l’Ajuntament. La Sra. Esteller comparteix l’objectiu d’aquesta proposta, però li diu al Grup de Ciutadans que estigui tranquil, que no és que no s’hagi fet res, sinó que hi ha la llei i s’està executant. Indica que l’article 60 impedeix que les empreses que estiguin vinculades a un finançament irregular dels partits puguin contractar amb l’Administració. Diu que el Sr. Alonso ha donat a entendre que hi ha una intenció que no es materialitza i que per això Ciutadans ha de presentar aquesta proposta. Manifesta que això no és així. 2308 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 Malgrat tot, hi votarà a favor, tot i que això ja està materialitzat. Demana, doncs, que Ciutadans no vulgui fer creure que ells són els únics que volen lluitar contra la corrupció, ja que tots els grups ho volen i per això es va fer la Llei de transparència i bon govern i la Llei d’alts càrrecs, per lluitar contra la corrupció. Afegeix que també es va modificar la Llei de contractes per lluitar contra la corrupció. Indica que la llei és d’obligat compliment, però que, a més, el ministeri té una relació de les empreses amb què no es pot contractar perquè han incorregut en alguna causa quan ja estan condemnades, i en mostra la llista. Considera que està bé que es retiri el terme investigades, perquè la presumpció d’innocència s’ha de garantir a tothom. Destaca, però, que totes les empreses condemnades per un cas de finançament irregular o de qualsevol tipus de corrupció no es poden contractar. No sap si l’Ajuntament ha de fer un protocol o no, però diu que sí que s’ha de complir la llei i tenir la relació d’empreses amb què no es pot contractar. Diu que, si per qualsevol altra sentència hi ha una ampliació d’aquestes empreses, això s’ha de materialitzar. Manifesta que en això hi estan tots d’acord, però no sap si l’instrument és el protocol o simplement tenir al web la relació d’empreses o que l’Ajuntament i les meses de contractació tinguin informació de les que no poden contractar. Diu que això ja existeix i que la prova és que des de l’any 2013 ja es va aprovar la llei i és d’obligat compliment per a totes les administracions, no només la de l’Estat, sinó també l’autonòmica i qualsevol administració local. El Sr. Garganté diu que hi anava a votar a favor, perquè en la primera proposició entenia, sorprenentment, que Ciutadans s’estava apropant a la CUP i proposava desobeir la llei per combatre la corrupció, anant més enllà de l’article 60 de la Llei de contractes d’administracions públiques. Constata que, després de la transacció, la proposició s’ha quedat, bàsicament, en el fet de complir aquest article 60 i punt, i, per tant, s’abstindrà. Li semblava sorprenent, venint de qui venia, que es parlés també d’empreses investigades i no tan sols de condemnades, amb la qual cosa, en clau política, estava totalment d’acord. Manifesta, però, que la corrupció no és l’únic problema que existeix, perquè, més enllà dels límits que fixa l’article 60 de la Llei de contractes d’administracions públiques, per justificar un límit per contractar amb una empresa el problema és sobretot quan el sistema i el model econòmic afavoreixen dinàmiques per part de les empreses de precarització de la realitat vital i existencial de les classes populars. Indica que un exemple clar d’això és Telefónica. Conclou que s’absté perquè es demana que es compleixi la legalitat vigent. La Sra. Andrés comparteix el contingut de la proposta i expressa el vot favorable, perquè, efectivament, la corrupció afecta la governabilitat, la confiança en les institucions, els drets de la ciutadania, l’estat de dret i la política en general. Constata que, efectivament, la llei recull aquesta causa com a causa invalidant per a la contractació pública, però diu que hi ha moltíssimes dificultats. Considera que el protocol que es pot aprovar a l’Ajuntament pot facilitar d’alguna manera un marc de seguretat, però pensa que cal resoldre molts temes, com ara la impunitat amb què es produeixen molts casos de corrupció. Destaca que la lentitud de la justícia en aquests macroprocessos de corrupció és brutal, i assenyala que la mitjana d’un procés d’aquests fins a tenir sentència és de 10 anys. Afegeix que després hi ha la dificultat de conèixer aquestes sentències condemnatòries per part de les administracions perquè han de ser les institucions judicials que comuniquin a la Junta Consultiva de Contractació Administrativa la sentència, cosa que també endarrereix les coses perquè moltes vegades no és fàcil obtenir aquesta informació. Diu que convindria que el ministeri tingués un web públic per accedir a aquesta informació de sentències condemnatòries d’empreses en aquests casos de finançament il·legal de partits o altres aspectes, fins i tot les que estan condemnades per treballar amb paradisos fiscals, si és que s’estan sancionant. Pensa que es podrien incrementar les sancions, dotar de més mitjans els jutges i, NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2309 sobretot, estendre entre tots una cultura d’exemplaritat dins de les institucions i de les empreses per prevenir en el sector públic aquest tipus de pràctiques. Està d’acord a fer aquest protocol, però entén que hi ha d’haver molts passos previs de relació institucional sobretot en el marc de les institucions de l’Estat i el poder judicial per tal d’obtenir tota la informació necessària d’aquestes sentències condemnatòries. El Sr. Pisarello comenta que el delicte de finançament il·legal dels partits està considerat com una causa de prohibició per contractar i que les empreses que liciten amb l’Ajuntament estan obligades a declarar si es troben en una situació de prohibició de contractar i, si no ho fan, això pot tenir conseqüències. Creu que és cert que es poden fer alguns avenços en matèria de contractació electrònica. Explica que la contractació electrònica, que no existia a l’Ajuntament, és una eina per lluitar contra la corrupció. Reconeix que la font d’informació de l’Ajuntament són els registres de l’Estat i de la Generalitat, que són totalment incomplets per manca d’informació suficient dels jutjats, sovint malgrat la normativa. Opina que no és cert que la Llei de contractació pública del PP ajudi a lluitar contra la corrupció, sinó tot el contrari. Comenta que l’endemà es discutirà al Congrés dels Diputats una modificació en la transposició de la directiva europea en aquesta matèria i el PP ni tan sols ha regulat la qüestió de la contractació electrònica, que seria un element molt important per lluitar contra la corrupció. Convida la gent de Ciutadans que s’hi afegeixin, i vol saber si tenen pensat presentar esmenes. Indica que el seu Grup ho ha elevat al Congrés dels Diputats perquè creu que allà s’hi juguen les coses. Diu que no és un especialista i no vol prejutjar, però li agradaria saber quines són les bones pràctiques que Ciutadans ha aplicat allà on governa en aquesta matèria. Està d’acord que es faci un protocol, però insisteix que vol saber quines són aquestes bones pràctiques. Comenta que a l’Ajuntament s’ha fet un decret contra la contractació amb empreses que operin il·legalment en paradisos fiscals i s’han canviat els criteris de contractació directa. Vol saber quines bones pràctiques s’han aplicat en altres llocs i, sobretot, que es doni suport a casos molt greus que preocupen el govern. Posa com a exemple la batalla amb el tema de l’aigua, en què hi ha una empresa, Agbar, que té condemnes judicials per aquesta matèria. Assenyala que hi ha casos molt preocupants que involucren governs autonòmics a Galícia, Astúries, el cas Pokémon, etc. Espera que, quan això es plantegi a l’Ajuntament o a l’Àrea Metropolitana de Barcelona Ciutadans, tingui una actuació contundent i ferma al costat del govern també en aquests casos. El Sr. Alonso agraeix els suports que ha tingut. Reconeix que, efectivament, la llei ja recull aquesta situació, però diu que el problema és que aquesta llei no s’aplica perquè no hi ha voluntat política d’aplicar- la per part del Govern del Partit Popular. Considera que no s’hi val a dir que una empresa que comet un delicte serà exclosa, sinó que s’ha de posar en pràctica aquesta exclusió. Pensa que el Govern espanyol no posa en pràctica mesures per coordinar realment aquestes situacions. Diu que qui ha de donar aquestes instruccions és el ministre. Pel que fa a la llista que la Sra. Esteller ha mostrat d’empreses excloses de la contractació, constata que era una llista d’una pàgina. Tenint en compte que fa 5 o 6 anys que hi ha aquesta llei, pregunta si es va a una empresa per any. Tot i que la Sra. Esteller li diu que la llista d’empreses que ha mostrat forma part d’un dossier, constata que la realitat és que no s’està aplicant la llei perquè no hi ha la voluntat política d’aplicar-la. En relació amb el que comentava el Sr. Pisarello, diu que li sembla que està molt clar i que Ciutadans ha defensat a tot arreu on té representació que la seva prioritat com a partit polític és lluitar contra la corrupció. Insisteix que cal ser valents, i pregunta que, si es troba una empresa que està condemnada per aquests delictes, per què no es pot anar a la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de l’Estat i demanar-li al ministre que exclogui una determinada empresa. Considera que des de l’Ajuntament es poden prendre 2310 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 iniciatives. Li diu al Sr. Pisarello que no es preocupi perquè Ciutadans sempre seran els primers en la lluita contra la corrupció. Espera que entre tots es puguin treure aquesta tara de sobre. La Sra. Esteller reconeix que tots els esforços són millorables, però demana que el Sr. Alonso no digui que no s’està fent res. Diu que Ciutadans vol donar l’aparença que no es fa res i que han d’anar ells a resoldre les coses i garantir-les. Reitera, doncs, que les coses s’estan fent. Quant a la pàgina amb la llista de les empreses, diu que, si el Sr. Alonso vol, a la tarda li enviarà el dossier. Afegeix que aquest dossier està publicat al Ministeri d’Economia i Hisenda i hi diu: «Relación de empresas con prohibición para contratar con las administraciones.» Es queixa que Ciutadans nega l’evidència i que el Sr. Alonso li diu que no amb el cap. Demana que el Sr. Alonso esmenti un altre document que digui el contrari. Diu que si un protocol ajuda que es coneguin aquestes empreses li sembla bé. Reconeix que a les juntes de contractació s’ha d’agilitzar la informació. Reitera que no s’inventa la llista d’empreses i que no porta mai un document fals, perquè és una de les coses de primer de Dret. El Sr. Alonso diu que les empreses de la llista de la Sra. Esteller són absolutament insignificants i que és una qüestió de cara a la galeria. Reitera que la llei no s’ha aplicat amb la contundència necessària per tal que a Espanya i a Catalunya funcioni. El Sr. Pisarello expressa el vot favorable de BnComú, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Forn expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Alonso expressa el vot favorable de Cs, el Sr. Coronas expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP i el Sr. Garganté expressa l’abstenció de la CUP. S’aprova amb el redactat següent: La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció acorda: Que per part del Govern municipal i de conformitat amb l’establert al Reial Decret 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de Contractes del Sector Públic, s’elabori un protocol per a la contractació d’obres, serveis i subministraments, amb la finalitat que no es puguin celebrar contractes amb empreses i UTES condemnades per causes de corrupció i finançament il·legal de partits o frau. Del Grup Municipal PP: 6. La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció acorda instar el Govern municipal a acordar i signar amb el Govern de la Generalitat un nou Conveni marc de coordinació i col·laboració en matèria de seguretat pública i policia sobre les funcions compartides amb caràcter ordinari. La Sra. Esteller, que continua parlant del punt anterior, diu que en dret hi ha una cosa bàsica, que és la demostració. Manifesta que ella diu una cosa i porta un document; per això demana que el Sr. Alonso en porti un altre que digui que una determinada empresa ha estat contractada després d’una data determinada. Davant la queixa del Sr. Alonso del fet que continuï en el punt anterior, respon que això té relació amb la seguretat. Constata que la seguretat, tant ciutadana com jurídica, és fonamental per garantir la llibertat de tothom. Explica que en aquesta proposta el PP demana que l’Ajuntament faci un nou conveni de regulació i cooperació en matèria de seguretat pública i policia a Barcelona amb la Generalitat, perquè el conveni que hi ha és del 2005 i el Sr. Forn, quan era regidor de Seguretat, va dir que estava negociant amb la Generalitat modificar aquest conveni. Considera que la realitat fa que s’hagin de tornar a millorar les condicions d’operativitat de les dues policies que actuen a la ciutat. NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2311 Entre aquestes accions, creu que és molt important que la Guàrdia Urbana pugui assumir funcions de policia judicial, ja que avui en dia no ho pot fer i, en canvi, ajudaria molt a agilitzar i millorar les diligències actuals. Explica que el conveni actual diu que la policia pot rebre denúncies, diligències, d’acord amb la seva organització, i que les ha de presentar davant dels Mossos d’Esquadra. Afegeix que les persones detingudes s’han d’entregar als Mossos d’Esquadra, mentre que les diligències d’investigació de la policia científica han de ser directament realitzades per la policia autonòmica. Creu que hi ha qüestions d’operativitat. Recorda que des de 2010 el Grup Popular demana que es pugui ampliar per a la policia judicial. Afegeix que hi ha coses que es poden millorar. Posa com a exemple que durant tot l’estiu –i encara dura– s’ha pogut veure com la manera d’actuar contra el top manta és millorable, ja que s’haurien de coordinar millor. Considera que hi ha qüestions d’operativitat diària que fan que aquest conveni de fa uns anys es pugui millorar i es puguin aclarir quines són les competències. Per això presenta aquesta proposta, per tal que es renovi aquest conveni adaptant-lo més a la realitat i a les necessitats que té Barcelona per millorar l’operativitat dels dos cossos policials amb l’objectiu de garantir millor la seguretat. El Sr. Forn anuncia que farà una abstenció, bàsicament perquè ha descobert el motiu principal pel qual es demana aquesta modificació del conveni. Reconeix que Convergència i Unió i també de manera unànime l’Ajuntament s’havien manifestat per tal de definir funcions de policia judicial per a la Guàrdia Urbana. Recorda que això era una votació que s’havia fet en el mandat anterior diverses vegades. Reconeix que Convergència i Unió havia iniciat negociacions amb la mateixa conselleria, amb un resultat no positiu, com és evident. Constata que la proposició parla d’una revisió generalitzada. Comenta que les lleis que defineixen les competències dels cossos policials i, en aquest cas, de les policies locals no s’han modificat i, per tant, les competències que té una policia local són exactament les mateixes. Reconeix que hi ha coses millorables. Explica que en aquest conveni s’estableix la titularitat i la col·laboració entre ambdues policies i qui té la titularitat d’una determinada competència i qui col·labora amb aquella altra policia. Pot entendre l’esperit de la proposició, però creu que s’hauria d’haver definit molt més en quin sentit es vol modificar aquest protocol, i per això farà una abstenció. La Sra. Barceló anuncia el seu vot favorable. Comenta que aquest conveni de 2005 ve determinat per la Llei 4/2003, de 7 d’abril, d’ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya, en què s’explica l’ordenament del sistema de seguretat pública de Catalunya i s’estableixen les competències tant de la policia local, en aquest cas de la Guàrdia Urbana de Barcelona, i dels Mossos d’Esquadra. Diu que aquest conveni és un compliment perquè ho estableix la llei en l’article 27. Creu que aquest conveni és important per garantir la seguretat i les competències. Indica que la necessitat d’actualitzar aquest conveni, que data del 2005, no és una demanda que únicament fa el Partit Popular, sinó que la fan els diferents cossos de seguretat. Diu que Ciutadans en aquest cas vol reforçar un cop més el seu suport als cossos de seguretat, que no tan sols actuen en casos de perill, sinó que també fan meravelloses tasques de prevenció, com ara l’educació vial o l’assetjament escolar. Pensa que, a part del conveni, que s’ha de negociar, hi ha d’haver la premissa del respecte. Finalment, creu que en aquest conveni són els cossos de seguretat els que han de decidir realment què els va millor per al seu funcionament. El Sr. Coronas reitera que aquest conveni signat entre la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona és del 2005. Explica que aquest conveni estableix un principi general de col·laboració mútua i d’intervenció mínima obligada, on qualsevol agent, ja sigui de la Guàrdia Urbana o dels Mossos d’Esquadra, ha 2312 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 d’atendre qualsevol petició ciutadana més enllà de les especialitzacions pròpies del seu cos. Afegeix que, a més, garanteix la lleialtat institucional, la complementarietat en l’actuació dels dos cossos i la intervenció mínima obligada, així com la integració progressiva en el servei conjunt d’emergències del 112. En relació amb els òrgans de coordinació, col·laboració i participació dels cossos policials, comenta que en destaca la Junta Local de Seguretat. I, sobre les responsabilitats dels dos cossos, diu que s’estableix un grau de titularitat o col·laboració en la gestió de l’incident, fet que genera la intervenció d’una dotació policial i resta reflectida a l’aplicació de cada cos. A més a més, explica que el Pla director de la Guàrdia Urbana diu que, fruit dels canvis exposats en el marc estratègic i la realitat de la ciutat de Barcelona, sorgeix la possibilitat de revisar el marc de competències per adaptar les funcions dels diferents operadors en seguretat de la ciutat. Creu que aquest conveni defineix de quina manera es coordinen els dos cossos policials i sota quins principis es regirà la seva relació. Especifica que els principis de lleialtat institucional, subsidiarietat i complementarietat, homologació de sistemes, coordinació tècnica, entre d’altres, són els que determinen de quina manera els serveis policials s’han de coordinar. També pensa que les lleis que sustenten aquesta coordinació no han experimentat canvis substancials. Per tant, no acaba de veure en quin sentit s’hauria de produir aquesta renovació del conveni. Diu que anava a preguntar a la Sra. Esteller en quin sentit, però manifesta que la regidora del PP ja ha donat a entendre allò que volia dir i, per tant, ha pogut veure per on va. Pregunta per què ha d’assumir funcions de policia judicial quan ja hi ha una policia a Catalunya que exerceix aquestes funcions. Creu que el conveni és l’acord marc bàsic en què es fixen les relacions, i diu que per a més concreció hi ha els diferents protocols, que potser són els que s’haurien de modificar i adaptar. Considera que seria bo que es presentés algun document en què es plasmessin els canvis en global que s’haurien d’impulsar amb aquest nou conveni. Assenyala que, sense aquesta informació i després del que ha sentit, el seu vot serà contrari a la proposició del PP. El Sr. Garganté considera que, en matèria de seguretat, hi ha altres tasques prioritàries abans de signar un nou conveni marc de coordinació i col·laboració en matèria de seguretat pública i policial sobre les funcions compartides amb caràcter ordinari amb la Generalitat. Entén que els canvis més necessaris en matèria de seguretat que el govern hauria d’estar adoptant, desplegant i aplicant són canvis profunds que fan, al seu entendre, necessari posposar qualsevol conveni de col·laboració que pugui frenar, condicionar o fer inaplicable la instauració d’un model de seguretat de proximitat, desmilitarització i on la tasca social passi per davant de la tasca repressiva. Entén que la manca de concreció de la proposta del Partit Popular és la necessitat de fer propostes sense contingut i sense estratègia en polítiques de seguretat. Està completament en desacord amb aquestes pràctiques i entén que les polítiques públiques en matèria de seguretat i espai públic requereixen reflexions profundes amb vista a millorar aquestes polítiques i que perdurin en el temps. Per tant, hi votarà en contra. La Sra. Andrés expressa el vot contrari, atès que s’està revisant la Llei de policia de Catalunya i, per tant, a expenses del que pugui ser en aquesta llei, sortirà la revisió o no del conveni. El Sr. Recasens explica que el conveni vigent prové del desplegament dels Mossos d’Esquadra a Barcelona i, per tant, és del 2005. Comenta que hi ha una distribució competencial que estableix una titularitat i complementarietat en les diverses competències de Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra. Constata que és un conveni marc i que, per tant, admet protocols i es poden fer una sèrie de modificacions sense tocar el conveni marc, si així es considera NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2313 necessari. Reconeix que el conveni ja té un temps, però destaca que, tot i així, és més nou que tot el cos normatiu que el regula, és a dir, la Llei 16/1991, de 10 de juliol, de les policies locals; la Llei 10/1994, d’11 de juliol, de la policia de la Generalitat; la Llei 4/2003, de 7 d’abril, d’ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya; la Carta municipal, o la Llei orgànica 2/1986, de cossos i forces de seguretat. Insisteix que tot el marc legislatiu és més antic que el mateix conveni. Pensa que en aquests moments el conveni té una naturalesa prou àmplia i flexible, i diu que no sembla lògic actualitzar un conveni quan el marc legislatiu que regula la qüestió no ha variat. Constata que el que sí que cal pensar és el sistema policial en el seu conjunt. Sap, perquè hi està en constant diàleg, que el Departament d’Interior treballa en una nova llei de policia de Catalunya, i diu que el govern municipal ja ha manifestat la seva intenció de participar-hi. Considera que això no vol dir que no calgui abordar en el futur la reforma del conveni, perquè potser tingui alguns aspectes millorables. Diu que està obert a revisar l’impacte de noves normes sobre el conveni, però indica que actualment el conveni ja preveu la cooperació, a part de tenir la idea d’intervenció mínima o d’establir que el primer cos que arriba per raons de proximitat ha d’actuar i després passar-ho a l’altre. Assenyala que el conveni sí que preveu que la Guàrdia Urbana faci funcions de policia judicial i diu que les està fent. Comenta que en l’article 21 el conveni, a més, habilita el Cos de Mossos d’Esquadra per denunciar qualsevol de les infraccions tipificades a les ordenances municipals. Diu que no sembla convenient que tots els cossos ho facin tot i anar a una mena de totum revolutum. Explica que la Guàrdia Urbana s’ha dotat d’un pla director que s’està desenvolupant i treballant. Diu que si es vol donar suport real a la Guàrdia Urbana es donarà si s’ajuda en el desenvolupament del pla director. D’altra banda, vol posar en relleu la cooperació bona i activa que hi ha actualment entre la Guàrdia Urbana de Barcelona i els Mossos d’Esquadra, que fan que el conveni estigui funcionant a plena satisfacció. En canvi, pensa que sí que caldria, segurament, convocar la Junta de Seguretat de Catalunya, i diu que també seria bo que s’aixequessin les limitacions que impedeixen assolir els nivells de plantilla òptims i compromesos a la Junta de Seguretat per tal que a Catalunya, i de manera especial a Barcelona, el Cos de Mossos d’Esquadra disposi del nombre necessari d’efectius. Diu que això és pensar en sistema, però que el conveni sol no és sistema de policia de Catalunya. La Sra. Esteller explica que el Grup Popular presenta aquesta proposta amb el que sempre s’havia estat treballant en aquesta Comissió o en la de Seguretat. Comenta que el regidor Forn, quan era responsable en matèria de seguretat, va presentar un informe a la Comissió al desembre de 2011 en què deia que, perquè la Guàrdia Urbana assumís les funcions de policia judicial, s’havia de signar un nou conveni. Entén que els informes fets per l’Ajuntament són els que marquen la línia a seguir, i diu que per això ho ha plantejat. Aclareix que no és un criteri discrecional del Partit Popular. Puntualitza que les funcions de policia judicial que fa la Guàrdia Urbana són menors, i diu que, en canvi, no ho fa en una matèria molt important i que ajudaria molt, com són els robatoris i furts. Considera que en aquests casos la Guàrdia Urbana sí que hauria d’actuar, però que no pot perquè necessita un nou conveni. Pensa que això ajudaria molt a combatre aquests delictes a la ciutat de Barcelona. Constata que fins fa poc Esquerra Republicana de Catalunya hi estava d’acord, al marge que canviés la direcció del Grup. Recorda que la Sra. Escarp liderava aquesta voluntat que la Guàrdia Urbana assumís aquesta funció de policia judicial. Destaca que hi ha una altra qüestió important, com és que els Mossos s’impliquin més a Barcelona en la lluita contra l’incivisme, cosa que resoldria moltes qüestions que actualment estan impunes. Explica que durant el 2015 té una resposta amb dades tancades en què els agents dels Mossos d’Esquadra només van interposar 66 sancions per incivisme, és a dir, 1 cada 5 dies. Diu que, amb la quantitat d’incivisme que hi ha, també caldria més implicació en tots els àmbits. 2314 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 Per tot això creu que caldria modificar aquest conveni. Demana que els grups pensin en aquesta voluntat, que no és res més que millorar la seguretat, sobretot en robatoris i furts, que són el principal volum de delictes a Barcelona. Recorda que l’informe de l’Ajuntament deia que perquè la Guàrdia Urbana assumís aquestes funcions caldria modificar aquest conveni. El Sr. Forn aclareix que no està en contra de la modificació del conveni, ja que tot és modificable i millorable. Tanmateix, constata que, tal com està expressada en aquesta proposició, és molt difícil saber cap a on va, tot i que ara la Sra. Esteller dona més dades. Sobre el que es va aprovar en el seu moment i la voluntat expressada en el Plenari i fins i tot en comissions per la majoria de grups polítics de poder tenir més atribucions en la policia judicial, especifica que anava adreçat a tenir més competències en la investigació de petits delictes. Comenta que eren aquestes les converses que en el seu moment es van tenir amb dos consellers, concretament, amb el Sr. Felip Puig i amb el Sr. Espadaler. Explica que es va parlar d’això, es va avançar i finalment no va ser possible la modificació. Diu que no té cap inconvenient a reprendre la feina que s’havia fet amb els informes jurídics, havent parlat amb la Guàrdia Urbana i amb els mateixos grups polítics. Comenta que la feina que s’havia fet i la modificació que es proposava llavors anava molt adreçada a tenir més atribucions en la investigació dels petits delictes. El Sr. Coronas diu que ja queda fixat en el conveni, en els supòsits de les funcions de policia judicial, que la Guàrdia Urbana ha de presentar les denúncies i les diligències de tramitació i de prevenció instruïdes a la policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra–, una vegada introduïdes al nucli d’informació policial. Conclou que ja es defineix en el conveni quines són les funcions de policia judicial que pot arribar a fer. Constata que probablement en el passat tots els grups han defensat coses diferents, i pensa que segur que altres grups també ho han fet. Diu que Esquerra Republicana de Catalunya actualitza el posicionament al moment actual. Pel que fa al tema de coordinació, creu que es podria parlar de coordinació entre els Mossos i cossos de policia de l’Estat, per exemple, en el tema del tracte de persones transfronterer, en què els Mossos tenen una unitat especialitzada molt potent però que no pot interlocutar amb policies de l’estranger perquè hi ha un tap, que són els cossos de policia de l’Estat. Conclou, doncs, que, posats a revisar convenis, també es revisi aquest. La Sra. Esteller li diu al Sr. Forn que quan el PP parla de signar un nou conveni no predetermina res. Per això comenta que això de la policia judicial no és que ho vulgui amagar, sinó que no vol predeterminar. Manifesta que l’objectiu és millorar la coordinació entre les dues policies. Comenta que, amb els informes que ja hi ha i els que es puguin rebre, és com s’haurà d’anar avançant. Diu que per això el PP no ha determinat res, perquè, si no, al final es condiciona. Recorda que també ha dit que un dels objectius és lluitar contra el petit delicte, els robatoris i els furts, en què la policia necessita més facultats, i insisteix que en un informe propi de l’Ajuntament es deia que calia modificar aquest conveni. Comenta que aquesta era la voluntat i el punt de partida, però que no vol dir que sigui també el d’arribada. Lamenta, doncs, que no s’aprovi la proposta. El Sr. Badia expressa el vot contrari de BnComú, la Sra. Andrés expressa el vot contrari del PSC, el Sr. Forn expressa l’abstenció de CIU, la Sra. Barceló expressa el vot favorable de Cs, el Sr. Coronas expressa el vot contrari d’ERC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP i el Sr. Garganté expressa el vot contrari de la CUP. Es rebutja. Del Grup Municipal CUP: NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2315 7. La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció acorda en relació a participació i transparència: 1) Reprovar l’actitud d’Enric Cañas, Conseller delegat de TMB, en no respondre a les sol·licituds d’un membre del Consell d’Administració quan avisant, amb més d’un mes d’antelació, va expressar-li la incompatibilitat existent per assistir a les reunions del Consell d’Administració i de la Comissió de Presidència. 2) Requerir al Govern i a la Secretaria General de l’Ajuntament de Barcelona a garantir la compatibilitat horària en els ens on els representants dels grups municipals hi són presents (Ajuntament, AMB, Diputació, Consell Comarcal), fent possible la seva assistència. 3) Reprovar la Presidenta de TMB, Mercedes Vidal, el Vicepresident de TMB, Antoni Poveda, i el Conseller delegat de TMB, Enric Cañas, per la manca de transparència sol·licitada en diferents ocasions i per diferents ens, entitats i plantilles de treballadors i treballadores en relació al personal fora de conveni de les empreses que composen Transports Metropolitans de Barcelona. 4) Requerir a la Direcció de TMB l’entrega de la documentació requerida al mitjà de comunicació Catalunya Plural, que no està sotmesa a mesures cautelars avui dia, així com als grups municipals de l’Ajuntament de Barcelona i a tota persona que faci ús del seu dret a l’accés a la informació pública. El Sr. Garganté explica que la proposició tracta de dues qüestions: una que per al seu Grup és molt greu i una altra que és lleu però preocupant. Comenta que la qüestió molt greu tracta sobre la transparència a Transports Metropolitans de Barcelona, i la lleu però preocupant, sobre la participació. Diu que ho explicarà de manera cronològica. Exposa que el 5 d’agost de 2015, en el primer Consell d’Administració de TMB, la CUP va presentar una bateria de propostes, entre les quals fer públiques les condicions laborals i salarials de les 571 persones fora del conveni d’aquesta empresa; que el 8 de setembre de 2015 la CUP va fer una petició de sol·licitud per escrit; que el 20 de febrer de 2016, enmig del conflicte laboral tant a bus com a metro, el seu Grup va denunciar l’opacitat de la direcció en les seves condicions; que el 26 de febrer de 2016 va presentar una pregunta al Plenari del Consell Municipal en relació amb els sous dels membres de fora del conveni de TMB; que l’1 de març de 2016 va tornar a fer una petició per escrit, que no ha estat resposta; que el 29 d’abril de 2016 va tornar a fer una pregunta oral al Plenari del Consell Municipal en relació amb l’incompliment de la sentència que afirma que s’han de passar 293 membres fora del conveni de metro a dintre del conveni, i que el 21 de juny de 2016 va tornar a presentar una altra petició d’informació per escrit que tampoc ha estat contestada. Assenyala que en aquest context un mitjà de comunicació, Catalunya Plural, va sol·licitar a l’empresa certes dades sobre el personal fora de conveni de TMB el 29 de febrer de 2016. Diu que, com que aquest mitjà no va rebre una resposta, va reclamar a la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP) el 7 d’abril de 2016. Explica que la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública va emetre una primera resolució el 7 de juliol de 2016 en què va confirmar la necessària entrega de documentació per part de TMB en relació amb el seu personal fora del conveni i va donar dos terminis: l’11 d’agost i el 7 de setembre de 2016. Constata que cap dels dos terminis van ser respectats per TMB. Indica que la GAIP va emetre una segona resolució el 28 de setembre de 2016 amb un nou termini: el 28 d’octubre de 2016, però diu que tampoc no hi va haver una resposta a les demandes d’informació de Catalunya Plural. Afegeix que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va imposar el 7 de novembre de 2016 mesures cautelaríssimes contra la resolució de la GAIP emparant-se en la petició realitzada per 163 membres de l’equip directiu de TMB, que van presentar un contenciós. Explica que aquestes mesures cautelaríssimes van quedar sense efecte el 2 de desembre de 2016, a excepció de 6 persones que formen part de l’equip directiu de seguretat. Comenta que, a aquest aixecament de les mesures cautelaríssimes, van tornar a respondre els directius i alts càrrecs amb un nou recurs que va comportar que l’11 de gener de 2017 el TSJC imposés mesures cautelars novament a una part de la resolució de la GAIP. Aclareix que diu això perquè en concret el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya té com a 2316 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 objecte d’impugnació i de cautelars l’apartat 2.d de la resolució de la GAIP del 7 de juliol, mentre que els apartats 2.a, 2.b i 2.c de la mateixa resolució mai han estat impugnats ni estan dintre de les mesures cautelars ni han estat entregats tal com es va demanar des de l’11 d’agost de 2016. Constata que, transcorregut un any des del primer cop que el mitjà de comunicació va sol·licitar la informació de TMB, el 29 de febrer de 2016, i 5 mesos d’ençà que es va exhaurir el primer termini atorgat per la GAIP, l’11 d’agost de 2016, la direcció de TMB continua sense lliurar la informació sol·licitada, com a mínim pel que ha pogut contrastar amb el mitjà de comunicació, indicant que aquesta informació no ha estat aturada per les mesures cautelars. Comenta que l’11 de gener de 2017 la CUP va entrar un escrit perquè s’iniciés un procediment sancionador contra la direcció de TMB a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), perquè és a la presidència de l’AMB on es decideix si s’incoa un procediment sancionador. Exposa que, dintre d’aquest panorama en què no hi ha manera de saber les condicions del personal fora del conveni de TMB, cosa que han reclamat per activa i per passiva tant la plantilla com innumerables organitzacions i mobilitzacions, la part lleu però preocupant és que es va convocar el Consell d’Administració de TMB, es va canviar unilateralment la data i es va posar una data que coincidia just amb la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. Explica que la CUP amb un mes d’antelació va dir que hi havia aquesta coincidència i que es canviés la data o l’hora, però va passar un mes i no va rebre cap resposta. Comenta, doncs, que va rebre un altre correu que deia que el Consell d’Administració era el mateix dia. Diu que va tornar a recordar que la CUP havia avisat d’aquesta coincidència i, finalment, es va fer el mateix dia a la mateixa hora i, òbviament, membres d’aquesta Comissió no van poder assistir-hi, perquè no es pot ser a dos llocs alhora. Manifesta que la proposició planteja reprovar la presidenta de TMB, Mercedes Vidal; el vicepresident de TMB, Antoni Poveda, i el conseller delegat de TMB, Enric Cañas, per la manca de transparència sol·licitada en diferents ocasions i per diferents ens, entitats i plantilles de treballadors i treballadores en relació amb el personal fora del conveni; requerir a la direcció l’entrega de la documentació demanada al mitjà de comunicació, que no està sotmesa a mesures cautelars actualment, així com als grups municipals de l’Ajuntament i a tota persona que faci ús del dret a l’accés d’informació pública; també reprovar l’actitud d’Enric Cañas, conseller delegat de TMB, en no respondre a les sol·licituds perquè fos possible assistir a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció i també al Consell d’Administració de TMB, i alhora requerir al govern i a la Secretaria General que facin possible la compatibilitat horària en els diferents ens de l’Ajuntament. El Sr. Forn, abans de manifestar el seu posicionament, vol escoltar les explicacions del govern. Comenta que el seu Grup ha rebut explicacions que tenen la seva lògica pel que fa a la primera qüestió, en què es planteja tot el tema d’accés a la informació, però creu que seria bo poder escoltar el govern abans de posicionar-se per poder prendre una decisió amb més coneixement de causa. El Sr. Alonso constata que aquesta proposta és una mica una barreja de moltes coses, i no està segur de si és una proposta política o una vendetta personal del regidor de la CUP. Indica que, d’una banda, el Sr. Garganté explica les seves converses personals amb el secretari de TMB, que no sap quina transcendència tenen. Diu que el regidor de la CUP, de l’altra, parla d’un mitjà de comunicació concret; no sap si són a l’Ajuntament com a regidors per defensar o fer gestions en nom d’un mitjà de comunicació. No entén, doncs, gaire bé la redacció d’aquesta proposta, ja que pensa que no és com hauria de ser una proposta política. En aquest sentit, no veu bé la proposta, però sí que el preocupa molt una cosa que hi surt, que és el tema de la transparència. Diu que, ara que com a mínim ja saben una part dels sous dels directius, vol exigir una qüestió al govern amb contundència. Constata que ara ja se sap que hi ha 78 alts directius, entre el director de serveis i membres del Consell Director, amb salaris mitjans per sobre NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2317 dels 100.000 euros a TMB, que és un salari més elevat que el de l’alcaldessa i presidenta de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Diu que li sembla intolerable que el govern mantingui aquesta situació i no hagi pres encara mesures contundents. Pensa que no es pot estar reclamant una millora del finançament del transport públic i que aquesta millora del finançament se’n vagi a pagar sous d’alts directius, ja que a més molts hi són ubicats per qüestions polítiques. Creu que cal ser contundent amb el govern i exigeix transparència, però no tan sols transparència, perquè ja se sap què està passant, sinó també mesures contundents per reordenar TMB. Anuncia que s’abstindrà en la proposta perquè no la comparteix, però sí que vol donar un toc d’atenció al govern en el sentit que ha de canviar les seves polítiques a l’interior de TMB. La Sra. Capdevila anuncia que intervindrà després de l’explicació del govern. La Sra. Esteller considera que aquesta proposta és impròpia en aquesta Comissió, perquè el Sr. Garganté en aquest cas està dirimint qüestions personals seves. Pregunta si el regidor de la CUP ha parlat amb TMB i amb Secretaria i si ha mirat de quina manera es poden organitzar els òrgans col·legiats de manera que no coincideixin unes comissions amb els consells. Tanmateix, indica que la composició del Consell de TMB és molt complexa, ja que hi participa molta gent i no sempre es pot atendre al calendari de tothom. Reitera, però, que en aquest cas és una qüestió personal. Diu que hi ha recursos i que molts regidors es troben amb altres òrgans en què també tenen reunions i no hi poden assistir. Insisteix que és un tema personal, més enllà del cas concret del Sr. Garganté, i espera que el govern respongui. Pensa que hi ha l’opció d’enviar una persona com a substituta a TMB si algú no hi pot anar i que també es pot enviar un regidor substitut a la Comissió. Considera que el regidor de la CUP va decidir lliurement en aquell moment abandonar la sessió de la Comissió. Arran d’això, li pregunta al Sr. Garganté si cobra dieta al Consell de TMB. Destaca que el Sr. Garganté, a part de per a un tema privat seu, també utilitza aquestes sessions com un òrgan judicial o per interferir en qüestions personals en defensa d’un determinat col·lectiu. Diu que ja està acostumada a aquestes qüestions i que en aquesta sessió ho torna a reiterar fent d’un cas personal un motiu per a una proposta política. Pel que fa al segon punt, indica que el Grup Popular sempre ha demanat aquesta transparència i la llista dels alts directius i de les persones que treballen a TMB, però que no se li ha facilitat mai. Comenta que ha protestat en moltes ocasions, en l’anterior mandat, a TMB, a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, etc. Diu que el problema és que actualment això està sub iudice, ja que hi ha hagut uns recursos i hi ha un jutjat que té una causa. Li consta, doncs, que aquesta informació no es pot donar, no sap ben bé per què. Li agradaria sentir la resposta del govern en aquest sentit. La Sra. Andrés es remetrà al què digui la presidenta de TMB. La Sra. Vidal destaca que s’ha fet un gran avenç en transparència a TMB, empesos pel desig de compliment de la legalitat i per un desig, no tan sols del govern, sinó també de molts moviments socials, d’obrir portes i finestres a tot arreu. Explica que, en aquest sentit, el 17 de març de 2016 a TMB es va posar en marxa el seu Portal de Transparència de manera conjunta amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que és l’Administració propietària de TMB, no pas l’Ajuntament de Barcelona. Informa que el portal s’ha confeccionat seguint les directrius d’aquesta Agència Metropolitana de Transparència i incorpora les dades més rellevants en matèria pressupostària i informació relacionada amb la plantilla. Manifesta que hi ha una ferma voluntat de TMB de complir amb les directrius que preveu la Llei de transparència, tot compatibilitzant-la amb altres lleis, com ara la de protecció de dades. Comenta que la publicació que es va fer en aquest portal el mes d’agost, on 2318 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 consta la publicació individualitzada amb sou, nom i cognoms de tots els directius de la companyia, que són 21 persones, va suposar un pas més a l’hora de donar publicitat activa sobre les retribucions. Afegeix que es va publicar informació relativa al Consell d’Administració i, en general, a tota l’estructura retributiva de TMB: organigrama, càrrecs, funcions, retribucions de tots els membres que formen part dels diferents òrgans de govern de la companyia –Consell d’Administració, conseller delegat, Consell Executiu, Consell Directiu–, unificant el que ja s’havia anat publicant fins llavors i assolint amb aquesta publicació tota la informació que requereix la Llei de transparència i que alhora permet la Llei de protecció de dades. Conclou, doncs, que s’està complint amb la Llei de transparència i bon govern, i afirma que s’està contestant puntualment a les demandes que fa la GAIP dins el termini establert i en la forma escaient, ben al contrari del que afirma el Sr. Garganté en la proposició. Afegeix que, d’altra banda, tota aquesta informació s’ha explicat reiteradament en els diferents consells d’administració de TMB, dels quals el regidor de la CUP és membre. Està d’acord que la ciutadania ha de poder saber com es gasta fins l’últim cèntim públic, i per això es compromet a fer més passos per millorar la publicitat activa que exigeix la Llei de transparència. En aquest sentit, defensa que els sous dels càrrecs directius siguin públics, i remarca que, sota aquesta premissa, això ja es pot consultar al web. Recorda que en arribar a la presidència de TMB no tan sols es va fer públic el sou del conseller delegat, sinó que es va fer una rebaixa substancial i inèdita en aquest Ajuntament d’un 40% del seu sou respecte de l’anterior conseller. Així doncs, i seguint aquesta manera de fer, entén que qualsevol nou directiu substitut haurà d’acceptar que la seva retribució sigui pública, com no pot ser d’altra manera, ja que ho demana la Llei de transparència. En concret i en relació amb la demanda de Catalunya Plural i de les altres peticions al Portal de Transparència rebudes per TMB, que són 79 i han estat contestades, vol fer notar que l’empresa mai no ha contestat fora de termini. Manifesta que la voluntat és contestar sempre amb la màxima informació i celeritat possibles. Comenta que des de TMB s’han posat a disposició de les diferents instàncies per no incórrer en incompliments de la Llei de transparència i alhora de la Llei de protecció de dades, perquè el límit entre aquestes dues lleis, i més quan s’exigeix un nivell de concreció, és molt difús. Per això diu que han de ser els jutges qui determinin on és aquest límit. Indica que la demanda de Catalunya Plural està aturada judicialment, i remarca que les mesures cautelars són per a tot el procediment, no per a una part, com afirma el Sr. Garganté en la proposició. Diu que, un cop s’aixequin les mesures cautelars dictades pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, TMB evidentment continuarà amb el lliurament de la informació sol·licitada. Creu que no és sobrer posar en valor la necessitat d’un periodisme crític i vigilant alhora que rigorós, que fiscalitzi la gestió pública dels governants i que ajudi a fer més democràtiques i transparents totes les administracions i empreses públiques. En relació amb la queixa sobre la convocatòria del Consell d’Administració a què es fa referència, recorda que ja es va contestar al Sr. Garganté en el seu dia i se li van donar les explicacions adequades. Explica que no tan sols en aquest Consell d’Administració hi ha l’Ajuntament de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, sinó que també hi estan presents pràcticament tots els ajuntaments en metro de l’àrea metropolitana. Constata, doncs, que no és fàcil quadrar aquesta agenda i, en tot cas, indica que, quan un conseller no hi pot assistir, aquest pot delegar en un altre conseller el tema a tractar i fins i tot enviar un suplent amb veu però sense vot. El Sr. Garganté torna a repetir que el que està en mesures cautelars és el punt 2.d, però el 2.a, el 2.b i el 2.c no ho estan, i destaca que és el que no s’ha enviat des de fa un any a Catalunya Plural. Comenta que Ciutadans ha manifestat que ha lluitat per la transparència, però diu que aquest grup no ha lluitat gens en aquest tema, sinó que qui va lluitar per la transparència és la plantilla, algun mitjà i algun grup municipal, que són els que han empès perquè s’hagin publicat 21 sous, tot i NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2319 que encara en queden 550 a fora. Assenyala que s’ha dit que hi ha 21 directius, però posa com a exemple que a Autobusos de TMB hi ha 31 directors, 6 adjunts de direcció, 3 coordinadors, 6 caps, 3 gerents de Metro, 6 altres càrrecs de Metro, 29 CGOL, 119 responsables, 52 tècnics, 6 analistes, 4 secretàries de direcció, 5 metgesses i infermeres i 7 altres càrrecs, dels quals no se saben les condicions. El Sr. Forn agraeix les explicacions de la Sra. Vidal. Creu que ha quedat molt clar que les motivacions per les quals no es pot accedir a aquestes dades és per unes mesures cautelars establertes pels mateixos jutjats. Per tant, considera que no té cap sentit que es facilitin, ja que s’estaria contravenint una resolució judicial. Creu que no hi ha gran cosa més a dir, però es vol referir a dues coses menors. Pel que fa al Consell d’Administració, reconeix que ell mateix s’hi ha trobat en dues ocasions seguides perquè coincidia amb un ple de la Diputació i amb una Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. Explica que la segona vegada va poder enviar una persona en substitució seva sense tenir dret a vot, però diu que va demanar que a partir d’ara es tinguessin en compte també els calendaris dels regidors, cosa a la qual es va comprometre el Sr. Cañas. Finalment, recomana al Sr. Alonso que no repeteixi com un lloro segons quines coses, carregant-se tots els directius, perquè pensa que és impropi d’un partit com Ciutadans. Demana, doncs, al regidor de Ciutadans que primer conegui l’empresa. Per això vol fer una defensa de la gent que hi treballa, dels directius que hi ha allà, perquè són gent d’un nivell tècnic enorme. Comenta que ha estat 4 anys president de TMB i no ha contractat ni una persona del seu partit ni d’altres partits. Demana, doncs, que Ciutadans no vagi a explicar històries perquè les ha sentit una vegada i ara queda bé repetir-les. Reitera que el Sr. Alonso primer hauria de conèixer el nivell tècnic de l’empresa i de la gent que hi treballa i després valorar-ho, perquè fer judicis de valor des de fora creu que és absolutament gratuït i perjudicial per a la mateixa empresa. El Sr. Alonso li diu al Sr. Garganté que entén que tenen posicions molt oposades, però li demana que quan parla l’escolti perquè cada vegada que s’ha parlat de TMB a l’Ajuntament o a l’Àrea Metropolitana de Barcelona el Grup de Ciutadans ha demanat transparència, que es publiquin els sous dels directius i ha fet iniciatives variades en totes aquestes institucions. Entén que el regidor de la CUP no el vulgui escoltar, però remarca que la realitat és aquesta, i diu que el Sr. Garganté només ha de mirar les actes. Aclareix al Sr. Forn que no critica la plantilla de TMB. Diu que el regidor de Convergència i Unió el vol posar en una situació com si critiqués la plantilla de TMB. Especifica que el que ha dit és que 78 directius amb sous de més de 100.000 euros li semblen excessius. Indica que aquesta informació dels 78 directius amb sous de més de 100.000 euros està publicada al web. Diu que, si justament el que es vol és defensar l’empresa, aquesta hauria de donar una bona imatge, i remarca que això justament no dona una bona imatge a la societat. Aclareix que això no té res a veure amb la professionalitat, ja que també defensa que el personal de TMB és d’una professionalitat bastant elevada. La Sra. Capdevila agraeix la informació de la regidora Vidal, i diu que els representants d’ERC al Consell d’Administració de TMB sempre han demanat la màxima transparència pel que fa als directius i als seus sous. D’altra banda, pensa que cal respectar el que diu la Llei de protecció de dades. Veu, a més, que aquesta qüestió en aquest moment està en mans judicials i que, per tant, un cop acabi el procés, demanarà les explicacions que consideri oportunes. Pel que fa a la primera part de la proposició, vol fer algunes puntualitzacions. D’una banda, entén que, efectivament, és responsabilitat del govern i de Secretaria General vetllar perquè les convocatòries dels òrgans i ens on assisteixen representants dels grups municipals siguin, en la mesura que es pugui, compatibles, si més no amb l’activitat institucional dels regidors i les regidores de l’Ajuntament. Per tant, diu que el seu Grup està completament a favor de garantir la compatibilitat horària, sempre que sigui possible, entenent que l’activitat municipal és força atapeïda, i de fer-la compatible amb altres de supramunicipals. 2320 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 De tota manera, és conscient de la dificultat de compatibilitzar tots els òrgans, ens i actes que l’activitat ordinària de l’Ajuntament suposa, però també és conscient que cal garantir la representativitat i la presència de tots els grups, sigui quin sigui, i que això no sempre està garantit. Així doncs, fa seva la reivindicació que fa la CUP i demana als responsables que vetllin per tal de garantir els drets dels representants municipals. Ara bé, no participa en absolut de la reprovació que fa el Sr. Garganté, igual que no ho va fer quan algú va demanar la reprovació del mateix regidor de la CUP. Entén que les reprovacions no s’han de fer servir per a determinats usos personals i que han de quedar com a eina avaluadora de la tasca de govern. Per tant, tot i estar d’acord amb alguns dels punts que planteja la proposició de la CUP, farà una abstenció. La Sra. Esteller considera que és molt greu que el Sr. Garganté utilitzi la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció per defensar els seus interessos personals. Pensa que ja és hora que el Sr. Garganté utilitzi aquesta Comissió per tal de complir amb l’obligació de regidor, que no sempre fa, perquè només l’ha sentit defensar activitats il·legals o utilitzar la Comissió per fer un judici paral·lel. Constata que aquesta deu ser la nova política de la CUP. En aquest cas, destaca que el regidor de la CUP està fent sevir la Comissió per defensar un interès personal. Remarca que el Sr. Garganté no ha dit si cobra o no una dieta a TMB. Pensa que el regidor de la CUP potser ho feia perquè en aquell moment li interessava més cobrar la dieta que complir amb la seva obligació de regidor a la Comissió. Manifesta que tots els grups s’han trobat amb comissions que han hagut de compatibilitzar i han fet tot el que han pogut per compatibilitzar-ho, és a dir, o enviar-hi gent o complir amb les seves obligacions. Espera que el Sr. Garganté no utilitzi més la Comissió per defensar els seus interessos. La Sra. Vidal creu que TMB ha mostrat àmpliament el seu compromís amb la transparència. Afegeix que és de les empreses que més estan treballant en aquest sentit. Convida tots els grups a buscar exemples a d’altres empreses catalanes del mateix nivell de transparència o, fins i tot, altres empreses europees de transport perquè puguin veure fins on arriben les publicacions detallades i vegin que TMB està en la banda més alta i complint amb la Llei de transparència. Destaca que TMB és la major empresa pública de Catalunya i mou cada dia 2 milions de persones, cosa que fa que necessiti molt personal qualificat com ho són els conductors tant de metro com d’autobús, que són el major cos laboral de l’empresa –8.000 persones. Indica que, pel que fa a aquestes 8.000 persones, es tracta de més de 300 milions d’euros en sous. Comenta que el Sr. Alonso ha fet referència als costos laborals, i li explica que si se sumés tot el personal fora del conveni únicament és el 9% del que són els costos laborals d’aquestes 8.000 persones que té TMB. No creu que el Sr. Alonso estigui pensant que tota aquesta gent ha d’anar a fora. Defensa un transport públic de qualitat perquè és el que necessita Barcelona i cal fer-ho amb total transparència, com s’està demostrant. El Sr. Alonso es queixa que la Sra. Vidal ha posat en boca seva paraules en contra de la plantilla que no ha dit. Aclareix que ell parlava d’alts directius. Diu que TMB amaga els alts directius darrere dels treballadors. El Sr. Garganté, pel que fa a les dietes per les quals preguntava la Sra. Esteller, explica que, tenint en compte que hi haurà una vaga de portuaris per culpa del PP, els treballadors i treballadores quan van a la vaga fan una caixa de resistència. Diu que la Sra. Esteller no ho sap perquè pertany a una altra classe social. Informa que els diners de les dietes que cobra se’n van a la caixa de resistència dels treballadors i treballadores d’autobusos per a quan fan vagues i la presidenta, Mercedes Vidal, els sanciona per desobeir. NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2321 La Sra. Vidal expressa el vot contrari de BnComú, la Sra. Andrés expressa el vot contrari del PSC, el Sr. Forn expressa el vot contrari de CIU, el Sr. Alonso expressa l’abstenció de Cs, la Sra. Capdevila expressa l’abstenció d’ERC, la Sra. Esteller expressa el vot contrari del PP i el Sr. Garganté expressa el vot favorable de la CUP. Es rebutja. b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional Del Grup Municipal BnComú: 8. La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, i Seguretat i Prevenció acorda: 1. Expressar el nostre suport i solidaritat amb les ciutats nord- americanes per tal d’impulsar, amb altres ciutats europees, aquelles accions que ens permetin frenar l’avanç del racisme i defensar conjuntament els valors i principis democràtics que ara es troben amenaçats. 2. Mostrar la nostra solidaritat amb totes les comunitats i pobles (Mèxic, països musulmans i altres) que són objecte de discriminació per part del nou govern nord-americà i expressar la nostra oposició a la discriminació, tant als EUA com a qualsevol Estat d’Europa, per raons de sexe, raça, religió o nacionalitat. 3. Condemnar el tracte que el govern dels EUA vol donar als refugiats i expressar alhora el nostre rebuig al tracte que el govern espanyol i altres estats europeus estan donant a aquelles persones que fugen de conflictes armats. En aquest sentit, exigim investigacions independents sobre les violacions dels drets humans que s’hagin pogut donar a les fronteres de la UE. 4. Que el govern traslladi aquests acords als fòrums multilaterals municipals, així com a les xarxes internacionals de ciutats en què participa: Ciutats i Governs Locals Units, Metròpolis, Eurocities, UCCI, Ciutats Educadores, entre altres. El Sr. Pisarello explica que presenta aquesta proposició amb contingut de declaració institucional perquè considera que Barcelona és una ciutat que sempre ha tingut una veu pròpia en l’àmbit internacional, mai no ha estat aliena al que ha passat al món, és la ciutat que va sortir als carrers per dir «No a la guerra», i és la ciutat que segurament omplirà els carrers el dissabte 18 de febrer per demanar que vol acollir. Sap que quan hi ha un govern que atempta contra la democràcia i contra les llibertats bàsiques, que és el que passa als Estats Units, el silenci faria còmplice el govern de Barcelona. Sap que les causes de l’arribada del govern de Donald Trump als Estats Units són causes profundes, que en la seva opinió també tenen a veure amb la manca de resposta a la desesperança que l’atur i la desindustrialització han generat als Estats Units, a la concentració de riquesa en poquíssimes mans i a la impunitat de Wall Street, del sistema financer i d’un grapat de grans corporacions. Diu que també és cert que moltes d’aquestes polítiques s’estan produint a Europa, on l’altra cara de les polítiques d’austeritat que s’estan aplicant des de la Unió Europea és moltes vegades el blindatge de les fronteres, la indiferència davant de la tragèdia dels refugiats o la repressió de les protestes socials que aquestes polítiques generen en el continent. Tanmateix, diu que no cal estar d’acord amb tots aquests elements. Remarca que són en aquesta sessió per intentar arribar a un acord de mínims perquè, quan un president prohibeix entrar a les persones per raons de la seva religió o la seva nacionalitat, quan un president d’un país com els Estats Units anuncia la construcció d’un mur en la frontera amb Mèxic, quan un president com el dels Estats Units menysprea de manera tan clara les dones i les minories, no es pot romandre en silenci, callar no és una opció, i molt menys quan moltes de les ciutats europees van patir el drama de la Segona Guerra Mundial i van rebre el suport dels Estats Units en la lluita contra el feixisme. Manifesta, doncs, que aquesta proposició amb contingut de declaració institucional té bàsicament aquest objectiu: fer sentir a tota la gent que als Estats Units s’estan mobilitzant contra aquestes mesures, començant per la marxa de les dones del 21 de gener de 2016, que no estan soles; fer sentir a tots els fiscals, jutgesses, membres del poder judicial que estan qüestionant no tan sols la immoralitat, sinó la il·legalitat d’aquestes mesures, que no estan sols, i sobretot 2322 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 fer sentir a tots els ajuntaments, des de Nova York fins a Boston, San Francisco, Los Angeles i tantes altres ciutats que s’estan aixecant contra aquestes polítiques d’odi, de discriminació i de xenofòbia, que no estan sols i que sempre tindran Barcelona al seu costat. La Sra. Vila diu que, més enllà del totum revolutum que el Sr. Pisarello feia a l’inici, se centrarà a defensar el seu posicionament de cara al text que s’ha estat treballant. Agraeix, doncs, que s’hagin acceptat les esmenes del seu Grup. Manifesta que per Convergència i Unió la defensa i promoció dels drets fonamentals, les llibertats individuals, les llibertats públiques, la igualtat d’oportunitats i també la igualtat de tracte són fonamentals per a una societat democràtica, de progrés, on les persones puguin desenvolupar-se plenament i aportar el seu talent i capacitats a la pròpia societat. Per això la preocupen determinades retòriques populistes que es volen imposar, siguin de dretes o d’esquerres. Explica que la preocupen perquè estan mancades d’ideologia, perquè només busquen desvetllar els instints més primaris de les persones i perquè utilitzen els més febles o les persones que ho passen malament per guanyar favors i vots. Afegeix que la preocupa que un país de tradició democràtica tan important com els Estats Units, capaç de fer una revolució liberal per trencar amb els principis i valors de l’antic règim, tingui un govern i un president que vagi en contra precisament dels valors fundacionals d’aquella nació. Pensa que l’única manera per fer front al populisme és reforçar la democràcia, amb un compromís ferm de tots els partits polítics, de totes les forces i també de la societat; reforçar els principis democràtics que es deriven del mateix sistema, i sobretot fer èmfasi en les polítiques públiques, en l’educació, ja que només formant les persones es podran generar oportunitats i es podrà fer front al populisme. Afegeix que, a més, cal dotar-se d’un sistema que realment doni respostes a les necessitats de la ciutadania. Per aquest motiu està a favor d’aquesta proposició, perquè rebutja actituds i discursos que, al seu entendre, són cultiu d’odi i de discriminació. La Sra. Barceló anuncia el suport a la proposta. Creu que els populismes, tant si venen de la dreta com de l’esquerra, construeixen discursos que són banals i que advoquen per solucions simples, que no tenen present la complexitat de les relacions socials del món actual. Indica que alhora aquests partits que ho defensen intenten crear un enemic, ja sigui d’elit o immigrant, i creuen que el seu paradigma és el constant de tots els seus problemes. Assenyala que aquest model aposta per una societat tancada al canvi i al progrés, i són estereotips més propis del segle XIX que no pas del segle XXI. Explica que recentment el nou president electe dels Estats Units ha pres mesures que poden atemptar contra el principi de no discriminació en l’aplicació de les normes, el qual no té excepcions i vincula tots els estats, com ara destituir la fiscal general perquè havia donat l’ordre que no es complís el veto a la immigració mostrant que no té respecte per la separació dels poders ni per les persones. Constata que aquestes mesures i altres són antagòniques i contràries a Ciutadans, i creu, a més, que és un pas enrere en matèria de drets i de llibertats. Manifesta que el seu Grup creu en les societats obertes, que permeten la llibertat, que defensen els drets humans, la llibertat de premsa i la llibertat d’expressió. Comenta que Ciutadans forma part del grup ALDE al Parlament Europeu, que és una agrupació que defensa el procés d’integració europea, entenent la llibertat, la igualtat i la fraternitat entre els ciutadans. Per això diu que el seu Grup rebutja les mesures aplicades pel nou president dels Estats Units, que superen qualsevol límit acceptable. Ara bé, considera que assumptes d’aquest tipus també s’haurien de tractar en la Comissió d’Exteriors al Congrés dels Diputats o en el mateix Ple de la cambra baixa. Però, per tot el que ha comentat anteriorment i perquè significa un pas enrere en els drets i les llibertats, donarà suport a la proposta. NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2323 La Sra. Benedí està d’acord amb la diagnosi que ha fet el Sr. Pisarello, ja que, efectivament, hi ha una base que confirma l’existència de situacions de racisme, present, malauradament, també a Barcelona i a altres capitals europees, sens dubte alimentades pel discurs de l’extrema dreta, rejovenida en molts casos. Comenta que aquestes formacions xenòfobes i euròfobes guanyen suport amb un discurs basat en les solucions simples als problemes complexos, discursos populistes que atrauen, més enllà de la ideologia, segments de la població que han vist empitjorades les seves condicions de vida i estan cansats dels polítics, els partits i les institucions. Explica que a finals del 2015 el Tribunal dels Drets Humans instava jutges i policies a lluitar contra l’odi i el racisme, atès l’increment dels delictes d’odi i xenofòbia. Considera que l’Ajuntament de Barcelona ha de tenir una actitud contundent contra els discursos o propostes que promulguin la desigualtat, la discriminació o la criminalització de qualsevol membre o grup de la societat per motius d’ètnia, nacionalitat, color de pell, cultura, religió o sexe. Comenta que durant els darrers mesos a Catalunya s’ha viscut també un augment i una extensió preocupants del discurs racista. Assenyala que la reacció de part de la societat civil nord-americana, promoguda pel discurs de la por del nou govern, ha generat un brou de cultiu idoni per un augment de posicionaments racistes en contra de les minories, sovint basats en l’exageració del conflicte i alimentats per la ignorància. Indica que, darrere de grans titulars de la premsa propera al govern dels Estats Units, hi ha unes persones que pateixen les conseqüències de ser assenyalades, criminalitzades i deshumanitzades. Manifesta que, davant la violació dels drets humans, hi ha dues sortides: commoure’s amb les històries dels milers de refugiats que fugen de la por, regirar-se contra la injustícia, preguntar-se què es pot fer, obligar-se a exigir la veritat, la de tots els bàndols, la que ataca les institucions europees, la que salvaguarda els interessos d’uns quants, es pot escollir, doncs, escoltar, ser solidari i activar-se, o es pot escollir la indiferència. Diu que Esquerra Republicana de Catalunya opta per la primera elecció. Comenta que el seu Grup, des del republicanisme, sempre ha defensat el model català de convivència, basat no tant en l’assimilació o la segregació, sinó en la interculturalitat, amb un equilibri adquirit pel consens entre la cohesió. S’afegeix a condemnar el tracte que el govern dels Estats Units vol donar als refugiats, i expressa el seu rebuig a la resposta que el Govern espanyol i altres estats europeus donen a les persones que fugen de conflictes armats. Considera que el tracte que reben aquestes persones a les fronteres és una vulneració dels drets humans. Diu que contra l’odi, hi ha d’haver la solidaritat, i contra els murs, l’acolliment i la llibertat. Per tot el que ha exposat, vota a favor d’aquesta proposició. La Sra. Esteller considera que el Sr. Pisarello no té cap credibilitat a l’hora de presentar aquesta proposta en aquesta sessió perquè pensava que el primer tinent d’alcalde parlaria de tots els presidents de qualsevol govern del món que veritablement estan perseguint la gent, que veritablement estan violant els drets humans, que veritablement estan empresonant gent per les seves idees. Es queixa, però, que el Sr. Pisarello només se centra en el president dels Estats Units, que ha estat votat per 60 milions de persones i que té un estat de dret al seu país que corregirà els excessos que ell pugui cometre amb les seves intencionalitats o la seva política. Diu que el Sr. Pisarello no vol només anar en contra de moltes d’aquestes accions, sinó que vol criminalitzar el capitalisme. Destaca que aquesta proposta només se centra en aquells països capitalistes que no pensen igual que el primer tinent d’alcalde. Considera que el regidor Pisarello té moltes coses en comú amb el Sr. Trump, ja que Barcelona en Comú és un partit populista, d’arrel populista. Indica que una part de la política i de com es comuniquen moltes qüestions, resolent els problemes profunds amb qüestions molt simples i pensant que el món es pot resoldre amb línies polítiques sense tenir en compte l’estat de dret, són coses que Barcelona en Comú també fa. Comenta que la Sra. Ada Colau, quan va ser alcaldessa, va dir que només compliria les lleis que li agradessin, igual que el 2324 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 Sr. Trump. Destaca que Donald Trump ha estat corregit per un tribunal dels Estats Units, ja que és un país demòcrata, amb una democràcia profunda, que té sistemes per corregir els excessos del seu president. Afegeix que els Estats Units també tenen un procediment, l’impeachment, per corregir moltes de les qüestions que fa Donald Trump. Li diu al Sr. Pisarello que no es preocupi perquè no depèn d’ell ser el gendarme del món. Constata que, en canvi, Barcelona en Comú silencia tot el que passa a Veneçuela. Pensa que seria convenient que el Sr. Pisarello alcés la veu quan empresonen, per exemple, l’opositor Leopoldo López. Recorda que va presentar una proposta que Barcelona en Comú no va voler signar. Comenta que, quan el Grup Popular va presentar el 16 de setembre de 2016 una proposta perquè va considerar que era necessari alçar la veu respecte a totes les manifestacions que hi havia a Veneçuela, amb 120 responsables municipals empresonats, retencions arbitràries, agressions, vulneració de drets humans, Barcelona en Comú no la va voler signar. Es pregunta, doncs, a qui defensa el Sr. Pisarello, i conclou que són els que identifica amb el seu propi pensament. Pregunta si el populisme de Veneçuela no té cap motiu per rebre una crítica de Barcelona en Comú. Conclou que Barcelona en Comú només es dirigeix als que no pensen com ells. Tanmateix, aclareix que no comparteix moltes de les coses que fa el Sr. Trump, però demana que Barcelona en Comú faci una proposta conjunta si vol perseguir- ho, o, si no, deu voler dir que només vol fer política, que és el que fan els populistes. Anuncia, doncs, el seu vot en contra. El Sr. Garganté, en primer lloc, es nega a avalar un relat fictici i manipulador, que és el relat que han estat fent certs mitjans de desinformació occidentals que confronten la idea d’Obama Premi Nobel de la Pau amb Trump autoritari. Indica que l’ADN dels governs dels Estats Units és de caire totalment imperialista, i diu que, per tant, existeix una continuïtat en la política del govern dels Estats Units, ja sigui cap a dins de les seves fronteres o en la seva estratègia geopolítica internacional. El sorprenen les referències a la història dels Estats Units i la seva suposada lluita contra el feixisme. Recomana la biografia del marxista nord-americà Howard Zinn sobre el paper dels Estats Units a la Segona Guerra Mundial, perquè potser alguns s’endurien una sorpresa. Veu clar que qui ho ha escrit no ha repassat gaire bé la història dels Estats Units, que és la història de com les oligarquies, emparades pels seus successius governs republicans i demòcrates, han jugat amb el món com un tauler d’escacs, generant conflictes allà on han vist oportunitats per a l’extracció de recursos i acumulació de capital per a les elits occidentals. Remarca que és sobradament conegut com la CIA va fomentar la creació d’Al- Qaeda, a la qual va instruir militarment i se li va fer entrega d’armament, i la propagació del fonamentalisme islàmic com a eina per fer-se amb el control de l’Afganistan. Indica que recentment ha vist la devastació total de Líbia, avui dia convertida en un país sense cap tipus de sobirania i on els recursos naturals han passat a mans de les oligarquies internacionals, cosa que ha generat conseqüències catastròfiques per a la seva població. Afegeix que, més a prop, recerques recents han revelat que l’agressió imperialista del govern dels Estats Units a l’Orient Mitjà, concretament a Síria, és una estratègia pensada i planificada des de l’any 2003 pel Congrés nord-americà com a continuïtat de l’agressió contra l’Iraq, i especifica que va ser una agressió perpetrada a partir de 2011 que ha pretès acabar amb aquells estats que havien construït una economia sobirana respecte als interessos imperialistes, de manera que es van generar milions de morts pel camí. Afegeix que aquesta estratègia també ha pretès acabar amb tot el suport a la resistència palestina contra l’estat sionista d’Israel, emplaçat estratègicament a la zona com a eina d’entrada als interessos occidentals al Pròxim Orient. Destaca que tot això passava sota el govern del partit demòcrata liderat pel Premi Nobel de la Pau Barack Obama i, òbviament, tenint el suport de certs mitjans de desinformació i l’aparell ideològic, que ha permès fer creure al món que NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2325 la intervenció dels Estats Units és sempre producte de la seva voluntat d’instauració de la democràcia i defensa dels drets humans, cosa que suposadament els ha legitimat per perpetrar una massacre darrere l’altra. Vol recordar també que la construcció d’un mur de separació amb Mèxic va ser iniciada amb la Secure Fence Act, signada pel republicà George Bush, i que Obama va prosseguir la construcció d’aquest mur amb el suport del govern titella dels Estats Units a Mèxic, liderat per Peña Nieto. D’altra banda, comenta que els decrets sobre immigració recentment aprovats consisteixen en l’aplicació de lleis ja aprovades per Obama. Opina que és fàcil centrar-se en la figura de Trump, però diu que la realitat és més complexa, i creu que simplificar-la els faria a tots plegats titelles dels interessos dels diferents governs dels Estats Units i del seu imperialisme. Manifesta que, si la crítica que cal fer és confrontar el racisme, la xenofòbia i l’imperialisme, la CUP hi serà encantada per denunciar les massacres comeses per Occident amb la Unió Europea i l’OTAN com a peces clau per a la conseqüència de l’estratègia política. Afegeix que aquestes massacres van ser comeses en aliança amb les «petromonarquies» del golf Pèrsic, com la silenciada guerra contra el Iemen, una de les agressions més catastròfiques que s’està produint en l’actualitat i on la burgesia espanyola té importants interessos amb la venda d’armament. Ara bé, diu que, si el que es demana és que s’avali un relat simplificador i legitimador de la política dels diferents governs dels Estats Units, la CUP es nega a ser titella d’aquest relat, i per això s’absté. La Sra. Andrés comparteix plenament l’esperit d’aquesta proposició, que expressa la solidaritat del govern de la ciutat i dels grups que hi votaran a favor amb les comunitats que estan patint la discriminació del nou govern Trump dels Estats Units, i en especial contra la comunitat islàmica, la més propera del col·lectiu d’origen llatinoamericà. Afegeix que la preocupa molt l’auge del populisme com a ideologia que posa en crisi el sistema de democràcia, que planteja solucions simples a problemes molt complexos i que atempta contra la mateixa racionalitat de la política. Indica que aquest populisme no és el mateix que el de les forces polítiques d’arrels populars, sinó que és un populisme que es mostra com una amenaça real a les conquistes de la modernitat i de l’humanisme contemporani. Vol expressar el rebuig del seu Grup en el veto que es vol imposar als ciutadans de països amb majoria musulmana, suspès per la justícia federal, a què s’ha fet referència i que és un clar exemple del necessari imperi de l’estat de dret sobre governs que prenen decisions circumstancials basades en l’atemptat contra els drets humans. Manifesta el seu respecte a la comunitat llatina que viu als Estats Units i que ha de tenir dret a expressar-se en la seva llengua, que és la segona més majoritària d’aquell estat. Comenta que és una comunitat que ha contribuït a construir el benestar col·lectiu de tot aquell país enorme, que és gairebé un continent i que està enriquit precisament pel flux d’onades migratòries successives, que l’han constituït com a tal. Vol contraposar el model obert i solidari de Barcelona, que defensa els drets civils, les llibertats individuals, l’estat de dret i l’imperi de la llei, en contra de l’abús del poder i l’arbitrarietat. Finalment, valora molt positivament aquest eix nou que incorpora, que no ha pogut ser un pla d’actuació municipal, que es diu Justícia Global i en el marc del qual es desenvolupa aquesta proposició del Grup de Barcelona en Comú. El Sr. Pisarello agraeix la desmesura a la Sra. Esteller perquè, efectivament, ell sí que creu que el creixement d’aquest populisme de dretes i racista té a veure amb el tipus de capitalisme que s’està vivint, el capitalisme financiaritzat, especulatiu, que no accepta cap tipus de límit. Diu que aquest sistema no cal criminalitzar-lo perquè ja es criminalitza a si mateix, ja que produeix pràctiques criminals, cosa que diu fins i tot el papa. S’imagina que la Sra. Esteller és una dona molt religiosa i, per tant, una cosa que diu el papa li deu semblar raonable, tret que el papa també sigui un agent comunista o alguna cosa d’aquestes. 2326 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 Efectivament, sí que creu que els Estats Units és un país on hi ha una tradició democràtica profunda i de lluita per les llibertats, però precisament diu que el que està en perill és això. Recorda que Donald Trump va perdre aquestes eleccions per més de 2 milions i mig de vots, gairebé 3 milions de vots. S’imagina què hauria dit la Sra. Esteller si això s’hagués produït en altres països que a la regidora del PP la preocupen molt. Indica que precisament el que està passant és que tots els contrapoders que podrien actuar per evitar aquestes polítiques prepotents que s’estan imposant estan en perill. Apunta que el govern de Trump està desqualificant obertament fiscals, jutges, membres del poder judicial, etc. Comenta que el que es planteja en aquesta proposició és que cal aixecar la veu contra això, però diu que ni ho fa la Sra. Esteller ni ho fa el Govern del Partit Popular, sinó que, al contrari, el president Mariano Rajoy ha dit que està disposat a col·laborar cordialment amb el Sr. Trump. Destaca que el president espanyol vol col·laborar cordialment amb una persona que practica el negacionisme en matèria ambiental, amb una persona que està dient de manera oberta que donarà suport a polítiques racistes, xenòfobes, sexistes, etc., com no ho havia dit mai un president en els últims temps. Considera que l’actitud de Rajoy és totalment servil en aquest cas, que no defensa ni tan sols l’autonomia política amb dignitat i, per tant, li sembla totalment inacceptable. Insisteix que es tracta d’una moció de suport sobretot a tota aquesta gent que als Estats Units està contribuint a aquesta resistència democràtica i en nom dels drets humans. Li recorda al Sr. Garganté que, quan llegeixi Howard Zinn, es llegeixi també la història des de baix. Assenyala que la història dels Estats Units no és tan sols la història del gran imperi, sinó que també és la història d’aquesta resistència democràtica des de baix, que és el que es defensa en aquesta proposició. Remarca que molta gent al llarg de la història s’ha oposat a aquestes polítiques fins i tot durant la Segona Guerra Mundial i en la lluita contra el feixisme. S’imagina que la marxa de dones i moltes mobilitzacions que s’estan produint als Estats Units no són producte d’aquests fenòmens que descriu el regidor de la CUP, i pensa que donar-hi suport no els converteix en titelles de res. La Sra. Vila reitera el posicionament de Convergència i Unió a favor de la defensa dels drets fonamentals i les llibertats de les persones. Lamenta la situació, més enllà de qui presenta el text, i per això hi vota a favor. Tanmateix, lamenta i posa de manifest aquesta visió una mica esbiaixada per part del govern, que aprofita qualsevol ocasió per parlar de moltes altres qüestions i portar-ho al seu terreny. Indica que en aquest cas el que s’està debatent és què està passant en aquests moments als Estats Units i quins posicionaments està prenent el govern, que entén que va en contra dels valors i principis. Indica que sí que hi ha una llarga trajectòria d’unitat i cohesió a Barcelona de totes les forces polítiques i de la ciutadania. Manifesta que, malauradament, discursos com el que ha sentit del Sr. Pisarello el que fan és allunyar els ciutadans i les ciutadanes de la democràcia, perquè ho porta tot a un terreny excessivament simplista. Considera que, a vegades, en defensa de tot això que deia la declaració, amb aquesta actitud de confrontació i de portar el debat a uns terrenys que són gairebé al límit, es va en contra del que s’està votant amb aquesta proposició. La Sra. Barceló reitera el que ha dit la Sra. Vila que s’està votant la proposta. Demana, però, coherència a la Sra. Esteller, perquè la regidora del PP ha començat a fer una defensa de Veneçuela, mentre que el dia anterior tenia l’oportunitat de signar una declaració institucional en suport als pensionistes de Veneçuela que viuen a Espanya i no cobren les pensions des de gener de 2016 i no la va signar. Davant la precisió de la Sra. Esteller de que no va signar per l’últim punt, li respon que l’últim punt deia que el Govern central, coordinat amb la resta d’administracions públiques, si no es complia el conveni, busqués mesures per solucionar els problemes de les persones que estan en risc d’exclusió social. Demana, doncs, que la regidora del PP, més que paraules, passi a fets. Reitera la petició de coherència a la Sra. Esteller quan parli de Veneçuela, perquè el dia anterior no va tenir coherència. NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2327 El Sr. Pisarello expressa el vot favorable de BnComú, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Vila expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Barceló expressa el vot favorable de Cs, la Sra. Benedí expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Esteller expressa el vot contrari del PP i el Sr. Garganté expressa l’abstenció de la CUP. S’aprova amb el redactat següent: La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, i Seguretat i Prevenció acorda: 1. Expressar el nostre suport i solidaritat amb les ciutats nord- americanes per tal d’impulsar, amb altres ciutats europees, aquelles accions que ens permetin fer front a l’avanç del racisme i la discriminació i defensar conjuntament els valors i principis democràtics, així com els drets fonamentals i les llibertats públiques. 2. Mostrar la nostra solidaritat amb totes aquelles persones i col·lectius que puguin ser objecte de discriminació per part del nou govern nord- americà i expressar la nostra oposició a la discriminació, tant als Estats Units com a qualsevol Estat d’Europa, per raons de sexe, raça, religió o nacionalitat. 3. Condemnar el tracte que el govern dels Estats Units vol donar als refugiats i expressar alhora el nostre rebuig al tracte que el govern espanyol i altres estats europeus estan donant a aquelles persones que fugen de conflictes armats. En aquest sentit, exigim investigacions independents sobre les violacions dels drets humans que s’hagin pogut donar a les fronteres de la UE. 4. Que el govern traslladi aquests acords als fòrums multilaterals municipals, així com a les xarxes internacionals de ciutats en què participa: Ciutats i Governs Locals Units, Metròpolis, Eurocities, UCCI, Ciutats Educadores, entre altres. Del Grup Municipal CIU: 9. La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció acorda: Primer.- Donar suport a tots els representants polítics que estan sent investigats i encausats, per defensar el dret a decidir dels catalans i catalanes. Segon.- Instar a aquest Ajuntament a manifestar-se en contra de la politització de la justícia i manca total de voluntat de diàleg per part de l’Estat Espanyol. Tercer.- Traslladar aquests acords al Parlament de Catalunya, a la Generalitat de Catalunya, a l’Associació de Municipis per la Independència, a l’Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya i al Govern espanyol i al Parlament Europeu. El Sr. Forn explica que la proposta és per donar suport als representants polítics que estan sent investigats. Comenta que el passat 6 de febrer de 2017 prop de 40.000 persones es van aplegar al centre de Barcelona per acompanyar el president Mas, la vicepresidenta Ortega i l’exconsellera Rigau en el seu trajecte des de la plaça de Sant Jaume fins al passeig de Lluís Companys, on havien de ser jutjats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Diu que van fer aquest trajecte acusats d’haver fet possible el mandat que el poble de Catalunya els havia fet a través del seu Parlament: la celebració d’una consulta sobre el futur polític de Catalunya. Manifesta que tots els que eren al passeig de Lluís Companys el matí del 6 de febrer hi van anar per donar-los suport i escalf en un dia trist per a ells, per a la democràcia, per a la justícia i per a la política. Explica que presenta, doncs, aquesta proposició per tal que l’Ajuntament de Barcelona, que és la capital de Catalunya, transmeti també aquest escalf a tots aquells que són i seran jutjats i investigats per haver donat l’oportunitat al conjunt dels catalans d’expressar-se a les urnes. Vol que l’Ajuntament de Barcelona es posicioni contra la politització de la justícia, que denunciï la total manca de voluntat de diàleg per part de l’Estat espanyol i que defensi un cop més i tants com calgui el dret a decidir dels barcelonins i del conjunt del poble de Catalunya. Comenta que el clam del dret a decidir va néixer fruit del primer episodi de la politització greu de la justícia constitucional espanyola: la retallada de l’Estatut d’autonomia aprovat al Parlament, a les Corts i en referèndum per part del 2328 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 Tribunal Constitucional, que va empènyer molta gent a sortir massivament al carrer per primer cop el 2010 sota el lema «Som una nació, nosaltres decidim». Constata que han passat 7 anys des de llavors i moltes coses des d’aquella manifestació. Considera que el procés participatiu del 9-N és un capítol més d’aquesta història, però destaca que és un capítol rellevant i que parla de la voluntat dels catalans d’expressar-se a les urnes de manera lliure i democràtica sobre el seu futur. Afegeix que és un capítol que també parla de la voluntat ferma de l’Estat espanyol d’impedir aquesta expressió, encara que sigui judicialitzant la política i polititzant la justícia més enllà del que és propi de les democràcies consolidades. Indica que no ho diu Convergència i Unió, sinó que ho diu la Comissió Europea quan situa la justícia espanyola en la posició 23 de 28 en el rànquing d’independència judicial. Constata que la generació actual de catalans ha vist el seu president sotmès a un judici polític. Explica que el 27 de febrer serà jutjat a Madrid l’exconseller Francesc Homs, i diu que els fets semblen indicar que ben aviat serà la presidenta del Parlament de Catalunya la que hagi d’afrontar també l’embat dels qui volen els catalans muts, tot i parlar de diàleg. Comenta que dos dies abans molts regidors van ser presents a l’acte d’entrega de la Medalla d’Honor de Barcelona a Muriel Casals, que va ser un acte emotiu que va servir per recordar-la a ella i al seu llegat. Recorda que Muriel Casals deia: «Malgrat els temors i les amenaces, els ciutadans de Catalunya hem decidit que la democràcia és el nostre camí –no en coneixem cap altre–, i junts estem fent el camí cap al nostre futur.» Demana, doncs, que els grups donin suport a aquesta proposició perquè, com deia Muriel Casals, malgrat els temors i les amenaces, aquesta és una causa noble i perquè sempre i en tot moment ha estat defensada des del civisme i d’acord amb la voluntat democràtica del Parlament de Catalunya. La Sra. Barceló no sap què entén el Sr. Forn per democràcia, ja que no hi ha cap democràcia en què els polítics se saltin les normes i la justícia. Constata que el segon punt de la proposta parla de politització de la justícia. Manifesta que a Ciutadans no li agrada que hi hagi polítics ni imputats ni investigats, però diu que el que menys li agrada és que es pensin que estan per sobre de les lleis democràtiques. Remarca que tant si es diu Mas com Forcadell o com es digui tothom és igual davant de la llei. Troba inadmissible que Convergència i Unió digui que els tribunals espanyols estan polititzant tot això. Diu que el que estan fent els tribunals és aplicar la llei en aquells supòsits en què s’ha contravingut. Destaca que, tot i que a CiU no li agrada, a la justícia hi ha el principi de jerarquia normativa de l’ordenament jurídic espanyol. Indica que la Constitució és la llei marc i si una llei, com la Llei de consultes, se n’aparta, no pot ser aplicada, i diu que si s’aplica s’ha de sancionar. Pel que fa al judici del 9-N, assenyala que, si el Govern català va decidir desobeir i saltar-se les lleis, el que ha de fer és assumir les responsabilitats i no delegar-les en els voluntaris. Quant a la politització de la justícia de què parla el Sr. Forn, diu que Convergència i Unió també ha participat a escollir els jutges, tot i que ara no poden perquè són al Grup Mixt a Madrid. En relació amb el diàleg, sap que el Sr. Forn sap dialogar perquè li ho ha demostrat en aquest any i mig de legislatura, però diu que potser els seus companys convergents no saben dialogar. Destaca que el Sr. Puigdemont fa molts mesos que va renunciar a defensar els interessos de tots els catalans, perquè s’oblida que no només representa la gent que el va votar, sinó tots els catalans. Indica que un dia el Sr. Puigdemont no va voler anar a treballar perquè va deixar buida la cadira en la conferència dels presidents autonòmics. Opina que aquesta era l’oportunitat per treballar per un finançament millor i més just per a totes les comunitats autònomes, però aquell dia el president de la Generalitat no va voler treballar. Constata, doncs, que Convergència i Unió no vol diàleg, sinó imposició. NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2329 La Sra. Capdevila donarà suport a la proposició de CiU. Diu que tots els que es diuen demòcrates haurien de formar part d’un bloc comú, i que aquest bloc hauria de condemnar qualsevol atac als drets civils i polítics de qualsevol persona arreu. Sabent que la Comissió Europea col·loca l’Estat espanyol en el lloc 23 sobre 28 en independència judicial, diu que no els pot sorprendre de cap de les maneres que s’actuï a cop d’impugnació enjudiciant a tort i a dret els polítics que li sembla a l’Estat espanyol. Assenyala que en un país normal l’estat té el dret de garantir el respecte i les llibertats individuals i l’exercici de la sobirania popular, tot i que la realitat que es viu a Espanya és ben diferent. Recorda que la setmana anterior es va veure un judici a aquells que van facilitar que la gent pogués parlar i expressar lliurement la seva opinió. Considera que la justícia no ha de ser una eina política de repressió. Comenta que el que uns van viure com una festa democràtica –2.300.000 persones el 9-N– altres ho fan servir per promoure judicis contra aquells que van posar una urna. Pensa que aquesta causa no hauria d’haver arribat mai als tribunals. Destaca que tots s’han sentit jutjats aquesta última setmana. Per acabar, manifesta que no hi ha remei, perquè mentre Catalunya no deixi Espanya hi haurà aquesta injustícia per justícia. Diu que ara és el moment de construir entre tots un nou estat, una república socialment justa i nacionalment lliure, en què no es permetran situacions com les viscudes. Insta els que encara dubten que s’uneixin en la construcció d’aquest nou país, perquè és l’única garantia de no continuar com fins ara. La Sra. Esteller diu que la proposta de Convergència i Unió és tendenciosa i busca confondre l’opinió pública, perquè vol fer entendre que la setmana anterior es va celebrar un judici polític. Destaca que el Sr. Mas va orquestrar un numeret i va arribar tard al judici per coaccionar la justícia. Considera que això sí que és polititzar la justícia, perquè es va intentar influir-hi i coaccionar-la convocant gent a la porta del jutjat. Indica que Artur Mas serà jutjat amb totes les garanties democràtiques perquè a Espanya hi ha independència judicial. Afegeix que, a més, serà jutjat pel TSJC, tenint en compte que Convergència i Unió nomena els magistrats d’aquest tribunal a través del Parlament de Catalunya. Destaca que aquesta agitació fa que fins i tot hi hagi gent que amenaci una fiscal, cosa que aquesta ha denunciat. Pregunta si el Sr. Forn troba que això és normal. Reitera que això passa per l’agitació que Convergència i Unió provoca, perquè dona a entendre que hi ha un judici polític quan no és veritat, tot i que és el que CiU vol en el fons. Insisteix que hi ha un judici amb totes les garanties. Remarca que Convergència i Unió utilitza la política per estar impune de moltes coses. Puntualitza que s’està jutjant Artur Mas per desobediència, perquè va desobeir la sentència del Tribunal Constitucional que li prohibia fer el 9-N i ell, en canvi, va fer la retransmissió de la desobediència en directe. Destaca que, a més, ho feia amb una chulería tremenda, però diu que després Artur Mas en el tribunal s’amaga darrere dels voluntaris i no afronta la seva responsabilitat. Diu que, quan un fa una acció en la vida, ha d’assumir les conseqüències i si el Sr. Mas té tanta valentia a l’hora de desafiar a tothom després no se’n pot amagar, que és el que va fer el president Mas. Constata que el Sr. Forn presenta aquesta proposta com una coartada per donar a entendre a l’opinió pública que en aquest cas hi ha un judici polític, quan el que Convergència i Unió vol és polititzar la justícia. Afegeix que CiU vol que hi hagi una oligarquia política a Catalunya que estigui fora de la llei, tot contraposant democràcia i legalitat. Opina, però, que la democràcia viu de la llei. Assenyala que la democràcia no és només votar, sinó votar d’acord amb les lleis. Pensa que l’avantsala de la vulneració i del trencament entre democràcia i llei és l’autoritarisme, que és el que deu voler Convergència i Unió. Indica que a l’Estat espanyol es compleixen les lleis, se separen i es respecten els poders. Reitera que el judici és per desobediència i no per cap altra cosa. Demana, doncs, que no es confongui la gent i no es menteixi tant, perquè al final CiU es creu les seves pròpies mentides. 2330 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 El Sr. Garganté votarà a favor de la proposició. Dit això, manifesta que la meitat de la CUP, que, segons Artur Mas, el 30 de gener de 2016 va aliar-se amb els poders estatals que li volien tallar el coll, té algunes observacions sobre el que un programa de TV3 va qualificar com «el judici del segle», tot i que és el 2017 i queden 83 anys per acabar el segle XXI. Constata que aquest judici era bàsicament polític i, per tant, una defensa tècnica basada en el fet de negar els fets podria servir per a un judici normal, però no per a un judici que era una oportunitat per posar en valor el dret d’autodeterminació i donar cobertura política als ulteriors procediments per desobeir la legalitat espanyola que impedeix la llibertat d’una part del nostre poble. Destaca que, com ja suposava, cap dels tres acusats va estar a l’altura del moment històric i es van parapetar en un «no vam fer res il·legal i quan el Tribunal Constitucional ho va prohibir vam canviar d’estratègia». Constata, doncs, que el del pas al costat, el que el 5 de gener de 2016 va dir dolenta a la meitat de la CUP i que o ell era president de la Generalitat o tornava a anar a eleccions, va repetir davant dels mitjans de comunicació que tornaria a fer un 9-N, que n’estava orgullós, però indica que davant del tribunal va comentar que no va fer res, que els protagonistes van ser bàsicament els voluntaris. Reitera que per a un judici normal aquest tipus de defensa és fins i tot lògica, però destaca que aquest no és un judici normal, sinó que és la prova del cotó de fins on estan disposats a arribar els convergents en aquest procés. Constata que el resultat per a molts i moltes ha estat decebedor, tot i que no per a la CUP, que té força clar que entre país i ordre –capitalista, òbviament– els de sempre elegeixen el de sempre. Suposa que en part per això la territorial de la CUP Barcelona va votar en contra dels pressupostos de la Generalitat; afegeix que va ser per això i perquè són antisocials. No té cap problema a rebre les crítiques dels sectors populars que es mobilitzen, però diu que d’altres persones no n’accepten ni una, de crítica, bàsicament perquè han fet el mateix. Per acabar, comenta que el cap de setmana anterior s’ha parlat molt de competències i incompetències en relació amb els no refugiats que arriben a Europa. Té clar que en el cas dels no refugiats, com en el cas del referèndum sobre la independència d’una part del país, o s’exerceix la sobirania popular i es passa per sobre de les competències legals espanyoles, que són cadenes de l’Estat, i de l’ordre, o ni s’acolliran refugiats ni es farà el referèndum. Pensa que com més aviat ho tingui tothom clar abans es deixaran de tirar pilotes fora. La Sra. Andrés diu que el PSC no pot compartir el sentit d’aquesta proposició perquè, tot i que està d’acord amb el fet que no és positiu polititzar la justícia, també pensa que no es pot instrumentalitzar políticament un procés estrictament judicial. És conscient que en aquest clima de tensió política que està vivint la societat catalana els últims anys parlar de la via del pacte com a solució no és un camí, però destaca que cada cop són més les persones i els partits que defensen aquesta via com a única solució política. Afirma que el seu Grup està pel pacte i s’oposa frontalment a dividir la societat per una qüestió política. Defensa que encara existeix un catalanisme majoritàriament dialogant, que pot arribar a conclusions sense necessitat de fer trencaments. No vol aquesta confrontació ni a la societat catalana ni a l’espanyola, ni tampoc la vol a Barcelona, ni molt menys fomentar-la des de l’Ajuntament. Vol remarcar la necessitat que els governs de la Generalitat i d’Espanya reverteixin la dinàmica de relacions conflictives i les substitueixin per una fase de diàleg, començant per una negociació de solucions concretes a problemes concrets i històrics, que, a més del que es tracta avui, són altres com les emergències socials, que s’enquisten, o la manca d’inversions estratègiques per dotar la ciutat de les infraestructures de transport i comunicacions que necessita. El Sr. Asens diu que la posició de Barcelona en Comú en aquesta matèria és coneguda. Anuncia que votarà a favor de la proposició. Recorda que ha dit en moltes ocasions que expressar una opinió no pot ser mai delicte, ni tampoc posar les urnes. Comenta que l’expresident Mas i els altres membres de CiU són els seus NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2331 adversaris polítics i que el seu Grup té moltes diferències ideològiques amb ells, però, malgrat això, sempre ha manifestat públicament que estaran al seu costat davant d’actuacions antidemocràtiques com aquesta. Destaca que el que està en joc no és la independència de Catalunya, sinó la mateixa democràcia, ja que hi ha el perill que per carregar-se el moviment sobiranista es carreguin l’estat de dret. Pel que fa al que ha dit la Sra. Esteller sobre l’autoritarisme, assenyala que no hi ha res més autoritari precisament que un Tribunal Constitucional que ha imposat un estatut als catalans i catalanes contra la seva voluntat. Recorda que els catalans i les catalanes es van dotar d’un estatut i la seva voluntat va quedar plenament manifesta, però que va ser el Tribunal Constitucional qui va imposar a la força a tots els ciutadans un estatut que no és el que van decidir. En aquest sentit, constata que la major prova de la connotació política que té aquest judici és que qui va anunciar la querella contra l’expresident Mas i la resta de persones va ser la Sra. Alicia Sánchez-Camacho, i ni tan sols va ser el Sr. Torres Dulce. Afegeix que l’altra prova d’aquesta connotació que li sembla evident és el fet que va passar una cosa inèdita: que tota la cúpula dels fiscals catalans en ple van fer una manifestació, atès que no hi havia base jurídica per tirar endavant aquesta acusació. Recorda que va ser una ordre que va venir del fiscal en cap, escollit pel Govern del Partit Popular, la que va posar ordre en aquesta situació inèdita, cosa que va generar el malestar de molts fiscals que van considerar que s’havia teledirigit la fiscalia, que es va posar al servei dels interessos del Govern. Aclareix que això no ho diu el seu Grup, sinó que ho diuen els mateixos fiscals. Creu que el que s’hauria de jutjar no és posar urnes, no és fer democràcia, sinó que s’hauria de jutjar precisament a qui impedeix la democràcia. El Sr. Forn, respecte al que ha dit la Sra. Barceló que CiU s’ha saltat les normes, aclareix que el seu Grup no s’ha saltat cap norma, sinó que compleix les normes del Parlament de Catalunya i compleix la voluntat del país. Pel que fa a la Constitució com a llei marc que esmentava la regidora de Ciutadans, indica que precisament, en aplicació d’aquesta llei, 9 fiscals de Catalunya van dir que no hi havia cap tipus de delicte. Assenyala que aquests fiscals van canviar d’opinió quan des del Govern espanyol es va intervenir per tal que s’iniciés aquest judici. Demana, doncs, a la Sra. Barceló que busqui un altre argument. Quant a la trobada de presidents autonòmics per parlar del finançament, pregunta si era per parlar dels 16.000 milions d’euros que Catalunya perd cada any per l’espoli fiscal de l’Estat espanyol. Es queixa que el Govern espanyol no regala res a Catalunya, i reitera que cada any perd 16.000 milions d’euros, situació que es vol revertir. En relació amb el que deia la Sra. Esteller del fet que és tendenciós polititzar la justícia, li pregunta si li sonen d’alguna cosa no tant les intervencions de la Sra. Sánchez-Camacho donant informes en connivència amb la policia, cosa que no té gaire importància a parer seu, sinó les paraules «vostè creï una prova que ja ho afinarem a la fiscalia». En relació amb el fet que la regidora popular troba inadmissibles les coaccions que es fan en l’assistència al judici, pregunta si li ha de recordar a la Sra. Esteller quants dirigents del Partit Popular –potser fins i tot ella mateixa– van acompanyar el Sr. Albiol a un judici que tenia perquè havia tractat de delinqüents un grup de romanesos. Constata que en aquell cas la Sra. Esteller no ho deu considerar una coacció. Diu que el Sr. Albiol també devia lluitar per un gran tema, tractant de delinqüents uns romanesos en un pamflet electoral. Indica que no hi ha cap oligarquia política. Apunta que l’única oligarquia contra la qual es lluita és contra els que no permeten votar i contra els que no permeten que es pugui expressar democràticament i lliurement el poble de Catalunya. La Sra. Barceló recorda que no es parli en nom de tots els catalans, perquè no tots els catalans ho volen. Diu que Convergència i Unió no té ni la majoria social ni la majoria en vots. Diu que saltar-se les lleis és assumir les responsabilitats i no delegar en els voluntaris o buscar la complicitat de l’Ajuntament de Barcelona. 2332 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 Reitera que CiU ha de deixar la imposició i ha de passar al diàleg i a treballar per les necessitats reals dels catalans, que no passen per la independència. La Sra. Capdevila diu que, si es vol saber quants catalans i catalanes hi ha a favor de la independència, s’ha de deixar que la gent vagi a votar i així se sabrà. La preocupa, tot i que no l’estranya, que hi ha tres grups –Ciutadans, el Partit Popular i el Partit Socialista– que coincideixen a no considerar com a judici polític el judici de la setmana anterior. Indica que el judici de la setmana anterior va ser un judici polític totalment, com ho seran els que han de venir. Li agradaria que la Sra. Esteller li digués si hi ha algun article de la Constitució que digui que es pot espiar d’una forma barroera i il·legal els ciutadans, tant si es diuen Oriol Junqueras com Mas o Trias. No sap si a la Sra. Esteller li sona o recorda alguna conversa que deia: «No encontramos nada, no encontramos nada. Buscad más, buscad más» o «Nos hemos cargado la sanidad pública». Pregunta si el PP demanarà que es porti al jutjat el seu company de files Jorge Fernández Díaz. La Sra. Andrés reitera que el vot del PSC és contrari perquè està a favor de la via del pacte, del diàleg i la no confrontació, i en contra de la confrontació promoguda des d’aquest consistori. Diu que s’ha expressat de la mateixa manera en altres proposicions de contingut semblant. Diu que no explicarà el model del seu Grup perquè considera que no hi ha d’entrar, ja que tothom sap que és un model federal per la via del diàleg, que defensa i està a favor de la legalitat i del compliment de les lleis. Afegeix que davant dels tribunals tothom és igual. El Sr. Forn diu que li fa gràcia la història de què parla la Sra. Barceló de la Catalunya real i que CiU només en representa una part. Pregunta quina és la Catalunya real, si no són els 2,3 milions de persones que van votar, les 50.000 persones que van assistir l’altre dia al jutjat o els 1,5 milions que es manifesten cada Onze de Setembre. Pregunta si la Catalunya real són les 3.000 persones que van a la festa del Dia de la Hispanitat, el 12 d’octubre. Demana que Ciutadans tingui una mica de respecte per la gent. Insta el PP a posar les urnes, si són tan valents, i així es veurà la decisió de la gent. El Sr. Asens expressa el vot favorable de BnComú, la Sra. Andrés expressa el vot contrari del PSC, el Sr. Forn expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Barceló expressa el vot contrari de Cs, la Sra. Capdevila expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Esteller expressa el vot contrari del PP i el Sr. Garganté expressa el vot favorable de la CUP. S’aprova. Del Grup Municipal ERC: 10. La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, i Seguretat i Prevenció acorda: Instar al Govern espanyol a garantir el bon funcionament del Port de Barcelona i assegurar els drets laborals dels seus treballadors, assolits després de molts esforços i lluites. El Sr. Bosch explica que el Port de Barcelona és vital per a la ciutat, ja que forma part integral no tan sols de l’economia de Barcelona, sinó de l’entorn i del que explica la ciutat de Barcelona. Vol començar saludant els representants dels estibadors del Port de Barcelona, que són a la sala. Els dona les gràcies per assistir a la sessió i per tota la feina que estan fent en pro de la prosperitat i del funcionament de Barcelona. Indica que si el port ha guanyat en eficiència i en tots els sentits és també gràcies als treballadors i als acords que aquests han propiciat per tal que això vagi millorant dia a dia. Explica que bàsicament el que demana aquesta proposició és que es respectin el Port de Barcelona i els seus treballadors i els seus drets laborals. Insta, doncs, el Govern espanyol i els representants del Partit Popular que governen a Espanya, NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2333 alguns companys dels quals són a la sala, com la Sra. Esteller, que deixin de posar Europa com a pretext, dient que Europa imposa una reforma laboral, cosa que és un invent del PP. Destaca que amb un decret unilateral el Partit Popular està promovent la precarització dels llocs de treball i fins i tot l’explotació de gent, inclús de gent que podria venir de fora amb els mateixos vaixells, si s’aprovés aquest decret llei que proposa el Grup Popular. Comenta que es tracta de la conversió de la mateixa societat d’estibadors en una ETT, la introducció d’altres ETT, també competint al Port de Barcelona, el final dels convenis col·lectius, és a dir, una degradació general de les condicions de treball que tant han costat d’assolir i durant tants anys. Per tant, demana que el Govern espanyol reflexioni i rectifiqui. Fa una crida perquè el Govern espanyol faciliti l’acord. Diu que és un acord que estava a l’abast de la mà i, en lloc de facilitar-lo, el que s’ha fet és anar a fer de piròmans, a provocar una vaga, que pot ser imminent, i a pressionar per totes bandes per tal que aquest acord entre treballadors i les empreses implicades no sigui una realitat, quan estava a punt i feia anys que es treballava. Demana al Govern espanyol i als representants del Partit Popular que no vagin contra el port ni contra Barcelona, perquè al capdavall el que s’ha fet en aquest cas és, primer, fabricar un conflicte que no existia i, després, cremar les barques perquè sigui impossible tornar enrere. Reitera, doncs, la petició de rectificació. La Sra. Recasens saluda el col·lectiu de treballadors que són a la sessió. Constata que s’ha arribat a aquesta situació fruit d’una sentència de la Unió Europea de desembre de 2014 que insta a liberalitzar el mercat dels estibadors, sota una multa important ja imposada de 21 milions d’euros, però també sota l’amenaça de multes contínues i diàries si no es compleix aquesta sentència. Indica que és indiscutible que cal complir la sentència, però també troba evident que s’ha de fer des de la màxima interpretació que permeti una sortida negociada en aquest conflicte. Constata que hi ha un punt de conflicte, que és el manteniment o no del registre dels estibadors, però afegeix que també hi ha sobre la taula aquesta liberalització, que portarà implícita una suposada reducció de costos portuaris en benefici d’empreses i consumidors. Diu que la liberalització en si és conseqüència d’aquesta sentència, però pensa que cal ser capaç de fer-la de manera gradual i negociada i de garantir la continuïtat dels llocs de treball i de la qualitat del servei. Creu que hi ha un punt que serà clau, que és negociar també la transitorietat del compliment d’aquesta sentència. Indica que fins ara es parla a l’Estat de donar tres anys de coll, però creu que poden quedar molt curts i que, per tant, hi pot haver un marge. Anuncia que el seu Grup parlamentari a Madrid demanarà que l’Estat tramiti un projecte de llei per poder-hi influir, per poder-hi presentar esmenes i poder interlocutar amb els grups del Congrés dels Diputats. Comenta que el port és una infraestructura clau de país i en la competitivitat de les empreses i, per tant, una eina clau d’estratègia. Apel·la, doncs, al diàleg permanent i també al diàleg que no ha sabut fer l’Estat amb el port i amb qui viu dia a dia amb el col·lectiu de treballadors. També denuncia aquesta pèssima gestió que ha fet l’Estat en aquesta qüestió. Constata que sovint es parla de preservar llocs de treball d’alta qualitat. Pensa que aquí hi ha un bon exemple i una bona oportunitat per demostrar que es pot ser exemplar a l’hora de negociar i interlocutar en un conflicte amb uns llocs de treball que requereixen una alta especialització, però que també poden comportar una alta perillositat i que, segons com es faci, es poden precaritzar determinats llocs de treball. També demana seny al col·lectiu d’estibadors. Diu que unes possibles vagues en un futur molt proper a Barcelona la poden posar en una situació al límit del col·lapse. Per això manifesta que entre tots han de ser capaços de posar-hi seny, de posar-hi capacitat negociadora i capacitat permanent de diàleg. 2334 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 El Sr. Alonso comença saludant els treballadors del port que són a la sala per defensar els seus drets laborals. Anuncia el vot favorable del seu Grup en aquesta proposta. Pensa que cal complir les normatives europees i està a favor que hi hagi una liberalització d’aquest sector, cosa que sembla que ningú qüestiona, i que s’ha de desenvolupar un canvi normatiu. D’altra banda, assenyala que cal fer-ho bé i que el que no es pot fer per part del Govern del Partit Popular és fer una normativa sense haver fet primer un esforç seriós de negociació amb els treballadors. Demana que aquest canvi normatiu es faci amb una negociació i buscant un grau de consens raonable. Pensa que això no s’ha fet bé per part del Partit Popular. Per això demana prudència als treballadors i demana al PP que obri un veritable procés de negociació en relació amb aquesta necessària liberalització del sector. En aquest sentit, pensa que la proposta que es presenta a la Comissió és prudent, és molt oberta i està en la línia de treballar per buscar consensos. Per aquest motiu hi votarà a favor. La Sra. Esteller vol recordar una qüestió fonamental que només ha comentat Convergència i Unió. Suposa que el Grup proposant ha de parlar amb rigor, però constata que el Sr. Bosch no ho ha fet, ja que ha dit que el Govern de l’Estat té discrecionalitat i pràcticament ha dit que el Govern espanyol ho està fent per caprici, per perjudicar. Remarca que no és així, sinó que és en compliment d’una sentència. Explica que, vinculada al compliment d’aquella sentència, hi ha una sanció molt important i la Unió Europea està reclamant aquesta liberalització. Comenta que s’està negociant des de fa més d’un any. Indica que el divendres 17 de febrer de 2017 s’aprovarà un reial decret que establirà unes condicions, i remarca que aquest reial decret tindrà 3 anys d’entrada en vigor gradual, no immediata. Diu que això s’acordarà en una negociació col·lectiva. Constata que hi ha coses que no es poden establir en una llei, però sí que està vinculat a una negociació col·lectiva, que és on s’han de determinar aquestes condicions. Diu que ERC ho vol confondre tot i donar a entendre que el Govern de l’Estat fa les coses per caprici, cosa que no és veritat. Reitera que el Ministeri de Foment està fent aquestes negociacions des de fa un any. Constata que tothom està a favor del port, perquè és una plataforma logística vital per a la ciutat de Barcelona. Considera que els estibadors són grans professionals que fan molt bé la seva feina, igual que totes les persones que treballen al port. Insisteix que ningú vol perjudicar a ningú, però que cal veure de quina manera es pot conciliar la sentència amb un reial decret que apliqui veritablement aquesta transposició. Diu que per això es fan les negociacions al ministeri. Considera que els grups parlamentaris són al Congrés dels Diputats per incidir, per negociar i per parlar amb el ministre i treballar conjuntament. Reitera que s’està negociant des de fa un any, que hi ha qüestions que es deriven a la negociació col·lectiva i que aquest reial decret té un calendari de 3 anys d’entrada en vigor definitiva. Insisteix que aquesta és la situació, però que Esquerra Republicana de Catalunya vol sempre vincular-ho amb una intencionalitat política. Reconeix que hi ha qüestions que generen inseguretats a molts treballadors, perquè tots els canvis impliquen una part d’inseguretat, i que quan un coneix una realitat li interessa mantenir aquesta realitat, però diu que en aquest cas les coses venen fruit d’aquesta sentència. Pensa que cal intentar trobar una solució sense que perjudiqui a ningú i que tothom pugui veure com es poden millorar aquelles condicions i que la realitat que s’ha d’imposar sigui l’adequada perquè tothom pugui fer bé la seva feina i continuar amb la màxima seguretat. Entén que aquest és l’escenari i que hi haurà les màximes garanties per a tothom. El Sr. Garganté, en primer lloc, saluda el col·lectiu d’estibadors i estibadores portuàries, que han estat al llarg de la història un exemple d’unitat i defensa de la seva professió. NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2335 Donava per descomptat que en aquesta sessió gairebé tots els grups municipals estarien d’acord a donar suport perquè s’insti el Govern espanyol a garantir el bon funcionament del Port de Barcelona i les condicions laborals dels treballadors. Espera que aquest mateix suport sigui exactament igual al cap d’un mes, quan arribi el reial decret al Congrés dels Diputats i s’hagi de ratificar. Avança que hi votarà a favor, però creu que cal anar a l’arrel del problema. Manifesta que el sector de l’estiba ha demostrat ser una activitat en creixement, que genera riquesa col·lectiva i on estibadors i estibadores garanteixen un servei públic de qualitat, eficient, productiu, alhora que han conquerit condicions laborals estables. Diu que ni la patronal ni les autoritats portuàries han instat cap canvi en relació amb un model que ha servit per fer créixer els ports i provocar guanys a les empreses. Indica que, davant d’aquesta realitat, el nou ministre de Foment d’Espanya anuncia un reial decret que suposarà, primer, en un màxim de 3 anys fer desaparèixer les actuals societats d’estiba –Sagep– o que es transformin en pures ETT; segon, en 3 anys eliminar l’obligació de contractar els actuals estibadors i estibadores del port, el primer any mantenint-ne el 75%, el segon el 50% i el tercer el 25%, i a partir de llavors podran contractar a qui tingui una titulació homologable sense necessitat de pràctiques; tercer, que siguin les autoritats portuàries qui paguin les indemnitzacions dels acomiadaments a 20 dies per any treballat, és a dir, que amb diner públic es paguin acomiadaments; quart, que la negociació col·lectiva s’adapti en un any al contingut del reial decret; cinquè, que les cotitzacions per contractació temporal al sector siguin més barates. Destaca que tot això el ministeri ho ha disfressat a l’empara d’una sentència de l’11 de desembre de 2014 del Tribunal de Justícia de la Unió Europea i just en el moment en què els sindicats i la patronal del sector tenien una proposta d’acord per adaptar-s’hi. Explica que el contingut del reial decret no té cap relació amb la sentència, que l’únic que diu és que no es pot obligar les empreses a integrar-se amb capital a les societats d’estiba i l’obligació de contractar prioritàriament treballadors d’aquestes. Diu que ja coneix aquesta pràctica del Govern espanyol de parlar de negociació i donar repressió. Constata que els sindicats del sector no volen anar a la vaga, sinó que volen diàleg social, però evidentment no signaran la seva mort laboral. Espera que hi pugui haver un acord, perquè, si no, la CUP, des d’ara –i dilluns si arriba la vaga–, es posa a plena disposició dels estibadors i les estibadores pel que calgui, sobretot tenint en compte la resolució de serveis mínims que ha decretat el mateix Govern espanyol, carregant-se el dret de vaga. Recomana, doncs, als estibadors i estibadores que dilluns si hi ha vaga, com que fa força fred, es tapin bastant i vagin a totes. La Sra. Andrés saluda els estibadors que són a la sala i vol fer un reconeixement a la seva feina, que ha fet del Port de Barcelona el que és actualment, que és una infraestructura reconeguda a tot Europa i fins i tot al món per la seva activitat. Constata que l’impacte del port és claríssim sobre la ciutat, sobre Catalunya, sobre tot l’Estat i també sobre les famílies dels treballadors i treballadores de tot el port, també dels estibadors. Explica que el seu Grup s’ha vist amb el Comitè d’Empresa d’Estibarna i comparteix la preocupació de tots els treballadors. Comenta que aquests temen que el reial decret que aprovarà el Govern espanyol properament per a l’adaptació de la normativa espanyola a la sentència europea porti implícita una desregulació total del sector que precaritzi les seves condicions laborals. Indica que els treballadors temen que al final del procés molts vaixells portin els seus propis estibadors, personal propi que, com en el cas actual de la marineria en general, treballaria en unes condicions molt precàries. Afegeix que els consta que al Port de Barcelona les empreses estan satisfetes amb el model existent. Destaca que el Port de Barcelona està batent rècords de contenidors transportats, cosa que ha fet augmentar la productivitat sense necessitat de fer canvis en aquest sentit, en un fet que posa en valor l’experiència, la formació i la capacitació dels estibadors. Apel·la al Govern espanyol a fer compatibles les exigències de la normativa europea d’obertura del sector amb el fet que no precaritzi les condicions laborals 2336 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 dels treballadors d’un sector vital per a la ciutat i que, en el cas del Port de Barcelona, ha demostrat la seva capacitat de liderar la reactivació econòmica i la generació d’ocupació. Diu que el PSC estarà atent tant a Barcelona com a Madrid, al Congrés dels Diputats, per tal de, quan es converteixi aquest reial decret en un projecte de llei, introduir-hi les esmenes que consideri oportunes, d’acord amb el sector. La Sra. Pin també vol saludar els companys i companyes d’Estibarna. Per no repetir-se, reitera el que ha comentat el Sr. Garganté, en el sentit que els que tenen representació a Madrid, més enllà de votar a favor a l’Ajuntament, allà també traslladin aquesta necessitat de diàleg i de negociació. En aquest sentit, diu que la demanda del col·lectiu d’estibadors entén que va sobretot per aquest diàleg. Creu que no cal demanar-los seny, perquè creu que els treballadors són molt conscients que la vaga és l’últim recurs, però l’últim recurs davant d’una negativa del Partit Popular al diàleg, al qual ja estan acostumats. Diu que és una negativa després de més de 2 anys negociant. Pensa que ningú no està dient que no es compleixi la sentència del tribunal europeu. Considera que la multa de la sentència no ha de ser un xantatge, sinó que fa 2 anys que ja s’hi treballa. Diu que una forma de negociar no és estar 2 anys treballant i de sobte, a cop de decret, fer aplicar la sentència sense parlar amb el col·lectiu, sinó que és continuar negociant. Creu que ja no és només els estibadors, sinó que tots volen que Europa serveixi per garantir drets fonamentals de la gent que hi viu, no només al Port de Barcelona, sinó de tots els pobles d’Europa. Aprofita aquest moment en què es parla del col·lectiu d’estibadors per convidar que es conegui la feina dels estibadors. Comenta que s’ha publicat últimament que tenen una feina amb unes condicions laborals de privilegi. Creu que això és fruit d’un desconeixement del fet que tenen aquestes condicions laborals perquè hi va haver unes lluites que els van portar a poder tenir unes condicions laborals dignes i també de com de dura és la feina de l’estiba, que forma part del bon funcionament del Port de Barcelona, que és una infraestructura logística vital no només per a la ciutat, sinó també per al país. Reitera que estaria bé que tots coneguessin la feina de l’estiba i de l’esforç i perills que comporta aquesta feina. Acaba dient que creu que és una demanda molt de sentit comú, ja que s’està demanant diàleg i negociació, i a més un diàleg que s’havia fet amb empreses de la patronal. Troba absolutament incomprensible que el Govern de l’Estat no s’avingui a continuar amb aquest diàleg i a tenir reunions multilaterals amb totes les parts implicades, amb la Comissió Europea i amb aquells que han d’interpretar la sentència, cosa que no s’ha fet fins ara i seria un pas mínim. El Sr. Bosch, pel que fa al que deia la Sra. Esteller que aquest tema s’ha de portar a Madrid i que a l’Ajuntament no s’hauria de plantejar, manifesta que es plantejarà a tot arreu, on calgui, perquè creu que la causa que es defensa aquí és una causa justa i assenyada. Ara bé, el deixa estupefacte la intervenció de la regidora popular, perquè el Port de Barcelona és el port de la ciutat de Barcelona, i si no és que la Sra. Esteller es vol endur el port de Barcelona a Madrid, això s’ha de parlar a l’Ajuntament de Barcelona. Destaca que és vital per a la ciutat i que el funcionament del port determina en bona part el funcionament de la ciutat i de la seva economia. Conclou que si no se’n parlés a l’Ajuntament de Barcelona s’estaria incorrent en una greu irresponsabilitat. Troba evident que cal parlar-ne al consistori i que tothom s’hi ha de posicionar. Pensa que és a Barcelona on millor es pot defensar el Port de Barcelona, els seus treballadors i les empreses associades. Remarca que la Sra. Esteller també entona l’«oh, Europa!» i demana rigor europeu. Opina que s’hauria d’haver pensat en el rigor europeu quan el PP va redactar la llei, perquè va ser una llei del Partit Popular la que va esmenar el Tribunal de Justícia europeu. Conclou que el Grup Popular no va pensar prou en Europa quan va redactar aquella llei, i diu que la prova és que Europa la va haver d’esmenar. Diu que s’hi va pensar a posteriori quan va arribar la sentència que corregia i esmenava aquesta llei. Explica que aquesta sentència contenia 3 punts, i comenta que el PP en el decret llei, que en teoria respon al que demana el Tribunal de Justícia europeu, de punts NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2337 en posa 300, és a dir, aprofita el viatge per proposar una sèrie de coses en la direcció de la liberalització i de la reforma laboral que van molt més enllà. Constata que això és el que trenca l’acord. Comenta que amb l’anterior ministra, la Sra. Ana Pastor, del PP, però una persona bastant més assenyada que d’altres, es va estar uns quants anys negociant, se’n va parlar durant 2 anys i l’acord estava a tocar. Constata que hi ha hagut un canvi de govern i de ministre i no sap per què s’ha girat el tema, de manera que s’ha provocat aquesta vaga i aquest incendi. Insisteix a demanar diàleg. Està d’acord amb el rigor europeu, però responent al que demana Europa, no a allò que s’inventa el Partit Popular per tal d’aprofitar el camí. Demana que es posi una mica de seny, una mica de diàleg, que es facin les coses bé, a favor de Barcelona i a favor del Port de Barcelona. Destaca que Barcelona no seria el que és si no fos pel seu port. Per tant, com que és vital i tots estan d’acord que és estratègic, sol·licita que s’hi posi una mica de sentit comú, que es posin a parlar i a dialogar amb els treballadors, que estan disposats a entrar en un diàleg genuí, com han fet durant anys. La Sra. Recasens reitera que cal complir la sentència, però des de la màxima interpretació possible i que permeti una sortida negociada, pactada i consensuada per evitar, en primer lloc, la precarització de llocs de treball, però també aquesta possible vaga anunciada i que pot comprometre la viabilitat de la principal entrada i sortida de mercaderies de Barcelona i també posar en col·lapse la situació de la ciutat. Per tant, demana diàleg entre els treballadors, l’Estat i el port i realment advocar per una situació negociada i consensuada. Anuncia que hi votarà a favor. El Sr. Alonso diu que li sembla que ja s’ha explicat bastant bé. Manifesta el suport del seu Grup a aquesta necessitat de buscar un consens, establir un diàleg i que els canvis normatius tinguin més consens per garantir els drets laborals dels treballadors. El Sr. Garganté constata que s’ha parlat molt de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Diu que seria interessant veure qui va posar la denúncia i encara més interessant veure com el Regne d’Espanya va fer una defensa per perdre aquesta denúncia, és a dir, que la sentència sortís per després utilitzar-la com l’estan utilitzant. La Sra. Pin reitera la demanda de diàleg i diu que sap que per a tothom la vaga és l’última opció. Comenta que si finalment hi ha d’haver una vaga els estibadors tindran el suport d’alguns dels grups polítics d’aquest consistori, entre d’altres de Barcelona en Comú. La Sra. Pin expressa el vot favorable de BnComú, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Alonso expressa el vot favorable de Cs, el Sr. Bosch expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Esteller expressa l’abstenció del PP i el Sr. Garganté expressa el vot favorable de la CUP. S’aprova. c) Precs Del Grup Municipal CIU: 11. Que el Govern municipal lliuri en el termini màxim de dos mesos a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, i Seguretat i Prevenció, un informe sobre l’estat de desenvolupament del Reglament del directiu, de la carrera horitzontal i del Pla de Formació dels treballadors municipals, tal com estava previst en el Sistema d’Ordenació Municipal (SOM), aprovat el 21 de desembre de 2013 pel Plenari del Consell Municipal. 2338 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 El Sr. Forn explica que el prec demana que es lliuri en el termini de 2 mesos a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció un informe sobre l’estat de desenvolupament del Reglament del directiu, de la carrera horitzontal i del Pla de Formació dels treballadors municipals. Recorda que això estava previst en el Sistema d’Ordenació Municipal, que es va aprovar el 21 de desembre de 2013 en el Plenari del Consell Municipal. Manifesta que, a parer seu, és un tema important per a la mateixa carrera horitzontal, però també per als funcionaris de l’Ajuntament. Explica que amb la carrera horitzontal es pretén valorar la trajectòria assolida pel personal ampliat en l’exercici de les seves funcions en el mateix lloc de treball. Comenta que també és un reconeixement de les seves competències, de les actuacions i el desenvolupament professional i els resultats que progressivament es van aconseguint. Indica que amb l’Estatut del directiu el que es pretén és establir un marc de responsabilitat que compti amb una sèrie de requeriments propis perquè la direcció es configuri amb força al sector públic. Vol que es creï un espai de decisió i gestió autònoma que permeti a la direcció pública l’exercici de la seva activitat, definint una funció directiva subjecta als principis d’eficiència i d’eficàcia i disposant d’un àmbit de responsabilitat amb un sistema d’avaluació i de control. Creu que hi ha un treball fet. No diu que hagi de ser exactament aquest, però creu que és un punt de partida important, que permetria començar a poder-ho parlar per fer una aprovació durant aquest mandat. El Sr. Badia accepta el prec. Comparteix la importància de tot aquest treball, i assenyala que en alguns àmbits ja s’ha començat a treballar. Explica que, per exemple, en l’àmbit del Pla de formació ja es va elaborar a finals de 2015 un pla d’acord amb totes les seccions sindicals, que s’ha posat en vigor el 2016, en què han participat més de 3.000 persones. Preveu que a finals de 2017 es puguin establir les actuacions que es duran a terme el 2018. Pel que fa a la carrera horitzontal, reconeix que la legislació quan va entrar en vigor tota la normativa estatal de contenció de despesa pública el 2010 va paralitzar tot el projecte de desenvolupament de la carrera horitzontal. Comparteix, doncs, la voluntat del fet que és una eina que cal treballar i actualment és un dels elements que forma part de la taula de negociació. Finalment, diu que també s’apuntava l’aspecte del Reglament del personal directiu. Informa que hi ha una nova legislació que també té implicacions en el règim directiu. Explica que hi ha un nou marc regulat de les seves garanties retributives en cas de cessament, de sistemes de lloc del personal directiu. Assenyala que s’ha detectat en aquests 2 anys que s’hi podrien incorporar algunes millores. Per tant, creu que en aquest cas es podrien acabar de puntuar alguns temes d’ordenació retributiva, així com incorporar alguns aspectes en els sistemes i règims de cessament. Explica que hi ha un grup de treball on es poden incorporar aquests aspectes i treballar-los de manera conjunta. El Sr. Forn agraeix l’acceptació del prec. Insisteix que ja hi ha feina feta en aquest sentit i que és important poder incorporar en la discussió i en la seva aprovació tots els sectors implicats, tant els directius com, d’una manera més general, tots els funcionaris. Constata que ja s’està fent amb la part social de l’Ajuntament. Es dóna per tractat. 12. Que el Govern municipal atorgui la Medalla d’Or al Mèrit Cívic al Sr. Jordi- Joan Alsina, per la seva trajectòria en l’activisme cultural i difusió de la cultura popular. El Sr. Blasi explica que el 14 de juny de 2016 es produeix la mort de Jordi-Joan Alsina, que és una figura rellevant de la cultura popular i de l’activisme cultural, a més d’un amic dels seus amics, una persona vinculada al barri de Sants, però també al conjunt de la ciutat de Barcelona, promotor de la recuperació dels Tres Tombs a Barcelona, entre d’altres, etc. NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2339 Comenta que el mateix mes de juny el seu Grup va fer avinent una carta al regidor de Presidència, el Sr. Badia, per sol·licitar l’atorgament de la Medalla d’Or al Mèrit Cívic per al Sr. Jordi-Joan Alsina. Diu que el fet de no rebre una resposta, afegit a la possibilitat que dona el Reglament d’honors i distincions de l’Ajuntament de Barcelona en l’article 7 del reconeixement a títol pòstum, enquadrat en un termini màxim d’un any, va fer que decidissin portar-ho a aquesta Comissió per tal d’intentar aconseguir aquest reconeixement. La Sra. Pin accepta el prec, ja que, efectivament, el Sr. Jordi-Joan Alsina era un personatge molt influent en la cultura popular barcelonina. Explica que era membre de la colla castellera de Sants i dinamitzador de les festes dels Tres Tombs de Sant Antoni Abat. Afegeix que tenia també l’entitat Arca de Noé. Conclou, doncs, que era una persona molt polièdrica i que, a més, tenia una cansaladeria per la qual passava molta gent del barri i era un lloc on fer bullir l’olla. Apunta que era una persona coneguda i estimada pel barri en la seva faceta pública. Indica que en la seva faceta privada la cosa es complicava, sobretot en les relacions amb les seves diferents parelles i exparelles, cosa que fa pensar si el reconeixement públic que es dona a una persona s’ha de basar només en la seva vida pública o també en la seva vida privada. En tot cas, reitera l’acceptació del prec i deixa aquest debat obert per a quan pertoqui. El Sr. Blasi agraeix l’acceptació del prec. Diu que es dirigia al regidor de Presidència i ha tingut la sort que una vegada a la vida a les sessions li ha contestat la regidora de Participació. No sap en categoria de què li ha respost, però s’imagina que com a govern. No sap quin és el debat que es deixa obert ni quines són les vinculacions de què parlava la Sra. Pin. Creu que el que planteja el prec no és ni de titularitat ni de propietat de CiU, sinó del conjunt de la ciutadania i probablement compartit per tots els grups municipals, almenys amb les persones que el coneixien. Constata que el govern és una mica estrambòtic a l’hora de donar les explicacions. Opina que un debat que podia ser en positiu i de rellevància amb aquesta persona, amb la seva família i amb les entitats amb què havia estat vinculat, sembla que el govern el desvirtua. Entén que amb aquesta aprovació el govern ho promourà i en els propers mesos hi haurà l’oportunitat de gaudir del reconeixement del Sr. Jordi-Joan Alsina amb aquesta Medalla d’Or al Mèrit Cívic de Barcelona. A més, espera poder-ho compartir amb el conjunt de grups municipals. El Sr. Badia matisa que la gestió de medalles ja no es porta des de l’àmbit de Presidència, sinó des de la primera tinència, i és per això que no ha respost ell. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal Cs: 13. Que es procedeixi per part del Govern municipal a la immediata subsanació de les suposades irregularitats dels processos de selecció per a la promoció de places a la Guàrdia Urbana de Barcelona, així com de les de la convocatòria d’interadministratives. El Sr. Sierra explica que el prec és perquè el govern municipal solucioni les presumptes irregularitats que es produeixen en els processos de selecció de promoció interna de la Guàrdia Urbana de Barcelona i també en la convocatòria de places d’interadministratives. Per citar-ne només algunes, indica que en les mateixes bases d’aquestes tres oposicions es produeix una delegació de la presidència, de manera que s’incompleix l’article 60 del TREBEP; s’estableixen diversos barems en la fase de 2340 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 concurs, i la possible vulneració de l’article 20 del Decret 233/2002, que és el reglament d’accés a les policies locals de Catalunya. Respecte a les oposicions de caporal de la Guàrdia Urbana, pel que fa a la promoció interna, indica els epígrafs 8.3 i 8.33 en relació amb les proves físiques, en què en un cas es diu que són obligatòries i en un altre es diu que no tenen aquest caràcter d’obligatorietat. Finalment, quant a les interadministratives, parla de dues possibles irregularitats substancials, que són la d’establir un màxim d’edat de 42 anys, de manera que també es vulnera el TREBEP, i un requisit extra de tenir una destinació a Catalunya durant 2 anys, que també vulnera possiblement nombroses normes. Afegeix que s’exclouen altres forces i cossos de seguretat de l’Estat, com ara la policia autònoma basca, la Guàrdia Civil i una altra sèrie de cossos de seguretat de l’Estat. Conclou que aquesta possible vulneració afectaria els drets dels treballadors respecte a l’oposició interna i la resta de ciutadans per al cas de l’oposició lliure i per a la interadministrativa. El Sr. Recasens diu que, en principi, li agradaria que quedés clar i que constés que no comparteix la terminologia emprada, ja que pensa que no es pot parlar d’irregularitats perquè no n’hi ha, i que no entrarà en els temes enumerats un per un. Informa que, segons la Gerència de Recursos Humans i Organització, que és l’òrgan competent en matèria de selecció i promoció de personal en l’àmbit de l’Ajuntament, el contingut del procés entra perfectament dintre del marc legal vigent. Dit això, admet que tota norma és interpretable dins del marc de la legalitat, i, per tant, en aquest sentit, reconeix que alguns sindicats han presentat recurs davant de les bases de la convocatòria. Explica que aquests recursos han estat objecte d’una revisió d’ofici per part del govern, i diu que aquesta mateixa setmana s’ha fet una reunió entre els Serveis Jurídics de la Gerència de Recursos Humans i Organització i l’Àrea de Seguretat i Prevenció per tal d’abordar-los, perquè la voluntat del govern és i serà sempre la del diàleg i l’entesa amb els sindicats en la mesura del possible. Informa que, de l’anàlisi dels recursos, s’ha determinat que hi ha aspectes que, efectivament, poden ser objecte d’interpretació, i que aquestes interpretacions possibles es tindran en compte en el redactat final. Indica que es donarà retorn exhaustiu als recursos presentats per les organitzacions sindicals i, probablement, es revisaran alguns aspectes d’aquest procés de selecció, però no perquè hi hagi irregularitats, sinó per aquesta voluntat de diàleg justament amb els sindicats. El Sr. Badia diu que accepta el prec. El Sr. Sierra agraeix l’acceptació del prec. Aclareix al Sr. Recasens que en tot moment ha parlat de «possibles irregularitats» i que no ha dit que n’hi hagués amb certesa. Comenta que la idea són possibles vulneracions de drets dels treballadors, així com de la resta de ciutadans i les persones que troben una possibilitat d’accedir a la Guàrdia Urbana de Barcelona per la via interadministrativa. Indica que les notícies que té d’altres sindicats policials són que l’entesa costa. Es dóna per tractat. 14. Que l’Ajuntament de Barcelona dins del marc de la commemoració del 30è aniversari de l’atemptat d’Hipercor adeqüi la zona on es troba el monument a les víctimes, i els hi cedeixi un espai a l’antiga fàbrica Fabra&Coats, per tal que els familiars puguin celebrar la seva exposició. El Sr. Sierra comenta que es complirà el 30è aniversari de l’atemptat més greu i sagnant que hi ha hagut a Barcelona, el d’Hipercor. Explica que el prec és que, a demanda de l’Associació de Víctimes del Terrorisme de Catalunya, s’adeqüi la zona NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2341 en què es troba el monument a les víctimes d’Hipercor. Apunta que és una sol·licitud que li consta que s’ha fet en converses amb la primera tinència per tractar d’adequar aquesta zona i que no sigui com és ara, que sembla més aviat un pipican que un monument. En segon lloc, també demana que s’habiliti un espai en l’antiga Fabra i Coats perquè els familiars de les víctimes puguin fer-hi qualsevol tipus d’acte o homenatge, ja que ho han sol·licitat i encara no se’ls ha facilitat. El Sr. Badia accepta el prec. El Sr. Vinyes comenta que el seu comissionat fa temps que està en contacte amb l’associació de víctimes esmentada i també amb altres víctimes que no formen part d’aquesta entitat. Indica que s’està estudiant quina és la millor manera d’adequar l’entorn del monument per tal que no hi hagi excrements, etc. Diu que no és senzill perquè allò forma part d’un paisatge deliberat per l’autor, que és l’artista Sol LeWitt, i que pot portar algunes complicacions. Però reitera que s’està intentant veure com es fa des de ja fa un temps. Pel que fa al que és pròpiament l’adequació de la plaça, també vol fer constar que, a parer seu, l’adequació no és només que no s’hi acostin els gossos, sinó també que quedi ben clar què és aquell monument, ja que actualment no està gens clar. Per tant, indica que es posarà una senyalització que expliqui què és el monument i qui el va fer. Afegeix que es farà el mateix davant dels magatzems d’Hipercor, per aclarir com es va produir aquell atemptat, qui el va fer i per quines causes es va fer. En relació amb la sala d’exposicions, diu que no hi ha cap problema. Comenta que ha estat parlant també amb l’associació de víctimes. Sap que ells ho van gestionar amb Fabra i Coats. Suposa que això dependrà de la programació que hi pugui haver, però diu que farà tots els possibles perquè a través de l’ICUB es busqui un lloc perquè puguin fer l’exposició que desitgen. De totes maneres, apunta que el que cal saber és quines dimensions té aquesta exposició, quins són els objectes d’aquesta exposició, etc. El Sr. Sierra agraeix l’acceptació del prec i la disposició tant del comissionat com del regidor per tractar de dur a terme aquesta exposició, sigui a la Fabra i Coats o en algun espai adient. Finalment, recomana que el govern parli amb aquesta gent perquè entre tots poden trobar la millor solució per a aquest tema. El Sr. Vinyes aclareix que fa molt temps que parla amb aquesta gent. Afegeix que, a més, rebrà les famílies una a una. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal ERC: 15. Que el Govern municipal actualitzi els reglaments de règim intern i el d’honors i recompenses, tant de la Guàrdia Urbana de Barcelona com el de Bombers, durant els propers 6 mesos. El Sr. Coronas mostra el Reglament de règim intern de la Guàrdia Urbana tot indicant que data de l’any 1932. Diu que, com es veu per l’estil, es podria considerar patrimoni artístic. Comenta, tot mostrant-lo també, que el del Servei d’Extinció d’Incendis i Salvament data del 1984. Constata que correspon als dissenys de l’època, que no són del seu gust. També mostra el Reglament d’honors, i explica que és del 1976. Comenta que està picat amb una màquina d’escriure de les que avui en dia ja fa temps que no es fan servir. Diu que posarà alguns exemples de per què aquests reglaments estan desfasats, concretament el de bombers. Apunta que es parla de SEIS quan ja no 2342 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 existeix, ja que actualment són SPEIS. Afegeix que, segons l’article 5, el director actual no pot ser director perquè no és ni enginyer ni arquitecte. Comenta que, segons l’article 6 i l’11, els oficials actualment no existeixen, i, segons l’article 14, no existeix la figura de sergent de setmana, i en l’article 30 parla de les edats d’accés i posa el límit a 30, cosa que ja no és certa perquè no hi ha límit d’edat. Troba evident que aquests reglaments estan totalment obsolets i són arcaics, i diu que si s’agafen els originals segurament faran olor de naftalina. Per tant, opina que cal refer-los tots. Veu que hi ha hagut canvis i modificacions en plans directors, plans de seguretat, etc., però destaca que no s’han actualitzat els reglaments de règim intern. Així doncs, i veient les dates d’aquests, que ja parlen per si soles, pensa que cal una actualització i adequar-los als nous temps i a la nova manera d’organitzar-se. Remarca que hi ha coses obsoletes, i pensa que una de les coses que es poden fer per als garants de la seguretat dels ciutadans és actualitzar els documents on consta tota la seva organització. Explica que la Guàrdia Urbana es va crear el 1843, i els bombers de Barcelona, el 1865. Constata que la seva història avala el bon servei prestat a la ciutat, i està segur que la seva actualització i els recursos necessaris garantiran un futur encara millor. El Sr. Badia accepta el prec. El Sr. Recasens comenta que, en principi, els plans directors i les polítiques de l’àrea preveuen ja una bateria de modificacions legislatives per recuperar justament aquest retard que el Sr. Coronas justament invoca. Informa que, tal com es va comprometre en aquesta mateixa Comissió i com preveia el Pla director de la Guàrdia Urbana, s’està impulsant una modificació del vigent Reglament d’honors i recompenses de la Guàrdia Urbana i dels bombers, de tots dos. Constata que des del primer dia ja es va dir que eren reglaments incomprensiblement obsolets. A partir d’aquí, explica que el tema serà tractat i compartit, com es fa sempre en les qüestions clau, amb els grups municipals i les organitzacions sindicals. Indica que la proposta està en una fase molt avançada, i apunta que es pot tancar un document aquesta mateixa setmana. Assenyala que es passarà als grups municipals i a les organitzacions sindicals. Afegeix que vol que el text sigui revisat per alguna institució externa i de prestigi reconegut a Catalunya. Diu que s’intentarà fer un text ben articulat. Avança als grups que s’està treballant en el Reglament d’imatge corporativa, que també es presentarà properament. Reitera que l’impuls que fa Seguretat de tota la bateria normativa es començarà a veure a partir de la setmana següent. El Sr. Coronas agraeix l’acceptació del prec i el termini de sis mesos que es fixa. Constata que el Sr. Recasens ha parlat de dos reglaments: el d’honor i recompenses i el d’imatge corporativa. Remarca, tot mostrant-los, que el seu Grup feia referència explícitament al Reglament del Servei d’Extinció d’Incendis i Salvament, editat amb l’antiga fotocomposició, i al Reglament del Cos de Policia Urbana, fet amb tipografia clàssica. Entén que aquests dos també han de ser motiu de renovació, a petició d’ERC. Diu que si s’accepta el prec entén que aquests dos també hauran de ser revisats i actualitzats. El Sr. Recasens indica que, naturalment, s’accepta la revisió de tots aquests reglaments. Constata que algun d’aquests ja no és vigent, com el de la Guàrdia Urbana. Afegeix que també s’està treballant en el Reglament de règim interior de bombers. Assenyala, doncs, que hi ha tota una bateria que s’està posant en marxa els propers mesos. Es dóna per tractat. NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2343 Del Grup Municipal PP: 16. Instar el Govern municipal a desenvolupar un únic protocol que estableix i desenvolupi els criteris d’actuació jurídica de l’Ajuntament de Barcelona, i que contempli, com a mínim: - Personació com a acusació particular o com acusació popular en procediments penals. - Criteris per a l’externalització dels serveis jurídics. - Criteris per tal que l’Ajuntament de Barcelona assumeixi la defensa de funcionaris, càrrecs directius o càrrecs polítics. - Rescabalament a l’Ajuntament de les despeses causades per la defensa de funcionaris, càrrecs directius o càrrecs polítics quan hagin estat condemnats per sentència ferma. La Sra. Esteller demana al govern que faci un protocol en què estableixi i desenvolupi els criteris d’actuació jurídica de l’Ajuntament. Creu que aquest protocol ha d’incloure com a mínim el següent: la personació com a acusació particular o acusació popular en procediments penals; els criteris d’externalització dels serveis jurídics; els criteris pels quals l’Ajuntament assumeix la defensa dels funcionaris, càrrecs directius o polítics, i el rescabalament en cas que alguns dels càrrecs sigui condemnat en algun procediment. Explica que fa aquesta petició perquè el govern només estimava unes directrius per a l’acusació particular, en què deia que no calia perquè ja estaven defensats per fiscalia, i per a l’acusació popular en conductes referides a delictes masclistes, de gènere i corrupció. Creu que una acció tan important per defensar els interessos de l’Ajuntament com és aquesta no pot quedar només en una sèrie de directrius. Pensa que s’han de definir clarament aquests criteris perquè l’Ajuntament pugui actuar sempre que sigui perjudicat, sense que hagi de derivar-ho a fiscalia. Opina que no es pot instrumentalitzar aquesta personació en funció del tipus de delicte. Comenta que fins ara sempre hi havia consens al consistori i l’Ajuntament sempre es personava. Apunta que el govern ha demostrat des de l’inici que presenta o retira acusacions en funció d’uns criteris més polítics que no pas de defensa dels interessos de l’Ajuntament. El Sr. Asens accepta el prec amb el benentès que dues de les qüestions que es plantegen en el prec ja estan fetes. Quant al protocol de personació com a acusació particular o acusació popular i quant als criteris per a l’externalització dels serveis jurídics, informa que els protocols ja estan fets. Recorda que es van explicar en roda de premsa en el seu moment. Reconeix, però, que encara no estan publicats, perquè hi ha els tràmits pendents de publicació. Explica que és un expedient que passa per serveis jurídics, gerència i el responsable polític de l’expedient. Diu que això no s’ha fet, però que sí que són criteris que ja estan establerts. Està d’acord amb el fet de publicar-ho en el web de l’Ajuntament, a diferència del que succeïa abans. Destaca que hi ha una sèrie de criteris que són formes de funcionar de l’Ajuntament que ja venen de lluny. Per exemple, pel que fa als criteris perquè l’Ajuntament assumeixi la defensa dels funcionaris, càrrecs directius o càrrecs públics, sí que li sembla important poder-los publicar i que tothom els conegui, igual que els criteris que esmentava la Sra. Esteller de rescabalament de les despeses causades per la defensa dels funcionaris. Explica que, en el cas de funcionaris, càrrecs directius o càrrecs polítics que hagin estat condemnats per sentència ferma, sempre es reclama el rescabalament, primer a la pòlissa d’assegurances i, en tot cas, aquesta dirigeix les accions cap a aquestes persones condemnades. La Sra. Esteller agraeix l’acceptació del prec perquè pensa que hi ha d’haver una seguretat i tothom n’ha de tenir coneixement quan l’Ajuntament es persona en una acusació particular. Creu que l’Ajuntament ho hauria de fer en els moments en què té algun perjudici per qualsevol tipus de delicte. Considera que en la defensa d’aquests interessos cal establir i han de quedar molt clars aquests criteris, com també en la personació o en la defensa de qualsevol membre de l’Ajuntament. 2344 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 D’altra banda, no tenia informació dels criteris sobre els quals s’encomana qualsevol tipus d’informe o suport jurídic extern. Diu que agrairia que se li fessin arribar aquests protocols complets perquè els pogués valorar abans fins i tot que siguin publicats. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal ERC: 17. Què pensa fer el Govern municipal davant la manca de col·laboració d’algunes àrees de l’Ajuntament amb les demandes d’informació de la Síndica de Barcelona? La Sra. Capdevila comenta que els darrers dies ha sentit la síndica de greuges de Barcelona justificar-se públicament davant la demora per respondre una sol·licitud d’intervenció amb els següents termes: «Us voldria demanar disculpes pel temps transcorregut des que vau sol·licitar la intervenció d’aquesta sindicatura, però no m’ha estat possible emetre abans una decisió en relació amb el vostre cas perquè l’Ajuntament no m’ha facilitat la informació sol·licitada, malgrat les contínues reclamacions fetes. Finalment, a petició vostra, aquesta institució ha estudiat l’assumpte plantejat, tot i la manca de col·laboració municipal.» Indica que el Reglament de la Síndica de Greuges de Barcelona és prou clar en aquest sentit i en l’article primer de les bases terceres determina que per desenvolupar les seves funcions la síndica gaudirà dels recursos personals i materials necessaris, així com de la col·laboració de tots els òrgans municipals, inclosos els organismes autònoms i les societats de capital íntegrament municipals. Diu que, després de tenir aquestes notícies, el seu Grup planteja aquesta pregunta, i la llegeix. El Sr. Asens comparteix la preocupació de la Sra. Capdevila, que és la mateixa que la de la síndica. Constata que és un mal endèmic que ve de lluny. Explica que la síndica en tots els informes s’ha anat queixant reiteradament del retard en les respostes a les seves peticions. Comenta que té les dades dels diferents percentatges de les peticions respostes per àrees, però, en tot cas, sí que vol aprofitar per informar que hi tenen a veure molts motius. Explica que un motiu d’increment del retard té a veure amb la reorganització del govern. Indica que els darrers mesos s’ha estat treballant en un nou sistema informàtic, conjuntament amb l’Institut Municipal d’Informàtica i l’oficina de la síndica, per tal d’agilitzar els tràmits d’entrada i de control de les diferents peticions. Assenyala que aquest sistema ha començat a funcionar al gener del 2017. Diu que d’això ja en va informar la síndica un parell de dies abans. Explica que la mateixa síndica ha pogut comprovar que el volum d’entrades és especialment gran actualment, fins i tot tan gran que els seus propis recursos no poden donar a l’abast de les respostes que el govern ha donat de sobte gràcies a aquest sistema informàtic. Afegeix que també s’ha simplificat el circuit intern de signatures i de gestió, que era un sistema excessivament burocràtic, cosa que significa una reducció important del temps de resposta. Espera que en els propers mesos aquest mal funcionament per retard en les respostes quedi solucionat amb aquestes mesures implementades. La Sra. Capdevila dona les gràcies al Sr. Asens i li agraeix aquesta espècie de mea culpa que ha fet, però segueix preguntant què pensa fer l’Ajuntament amb aquelles àrees que no faciliten la documentació dins el termini establert i en la forma escaient quan la sol·licita la síndica. El Sr. Asens indica que ja ho ha respost, perquè ha dit que el que s’ha fet és crear un nou sistema informàtic i un circuit intern. Constata que si aquestes àrees no donen a temps les respostes no és per una falta de voluntat, sinó perquè les NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2345 peticions que arriben a aquestes àrees, per exemple, a Ecologia o Drets Socials, són un volum molt més gran que la resta i, per tant, el col·lapse dels circuits es produeix en unes determinades àrees, però diu que també és perquè en proporció són tres o quatre vegades més que moltes altres àrees. Aclareix que no és que no hi hagi una voluntat dels que són en aquestes àrees. Explica que són els mateixos funcionaris que han de tramitar aquestes peticions els que es veuen desbordats. Insisteix que aquestes són les dues mesures, que la mateixa síndica ha celebrat, i espera que això en els propers mesos es noti de manera considerable, com ja s’està notant aquest mes de gener pel que ha dit que ara mateix té un volum de respostes que la mateixa síndica no pot gestionar. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 18. Quin és el capteniment del Govern municipal de convocar noves places de bomber/a del Servei de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament? La Sra. Esteller vol saber quina és la proposta del govern per convocar noves places de bombers del Servei de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament. Explica que fa aquesta pregunta perquè, segons el Pla director, es necessita una plantilla de 754 persones per gestionar bé els Serveis de Prevenció i Extinció d’Incendis. Comenta que el 2016 hi havia una previsió de convocar 24 places, que al final no es van convocar. Recorda que la darrera convocatòria va ser el 16 de maig de 2015 amb 60 places. Vol saber si el govern té previst convocar places el 2017. El Sr. Recasens explica que l’oferta pública del 2016 de la categoria de bomber i bombera és de 25 places, d’acord amb la taxa de reposició que preveu la Llei general de pressupostos de l’Estat per a l’any 2016. Constata que es topa sempre amb la mateixa llei. Comenta que de moment està pendent de poder aprovar l’oferta del 2017, en funció, un cop més, del que prevegi en matèria d’ofertes públiques la Llei general de pressupostos de 2017, que espera i desitja que sigui més oberta per part de l’Estat. En matèria d’ofertes públiques de la categoria de bomber, assenyala que recentment s’ha signat un acord en el si de la mesa general amb els principals sindicats. Comenta que aquest acord preveu que el nombre de places d’oferta pública a incloure a cada exercici anual en els propers 4 anys serà la necessària perquè de manera esglaonada es pugui assolir la dotació de personal adient, que està xifrada, en dades actuals, en 155 places aproximadament, sempre que sigui possible d’acord amb la normativa pressupostària. Assenyala que, d’aquestes places, unes 132 corresponen a la taxa de reposició, segons jubilacions previstes en aquest període. Indica que l’oferta per a cada exercici s’anirà completant amb la proposta anual a la mesa general, amb un increment suplementari de la taxa de reposició per tal d’assolir les previsions indicades. Apunta que la idea del Pla director és assolir plenament la plantilla de bombers, i diu que s’està treballant en aquest sentit. La Sra. Esteller diu que el 2016 no hi va haver cap convocatòria d’aquestes 24 places, tot i que estava previst que es fes. Pregunta, doncs, quina previsió de jubilacions hi ha el 2017. Diu que és veritat el que diu el Sr. Recasens, però constata que el 2016 no s’ha aprofitat per fer una convocatòria que cobrís les jubilacions, cosa que es podria haver fet. Reitera la pregunta de quantes jubilacions hi ha previstes el 2017, i diu que a partir d’aquí ja es treballarà perquè no tan sols es puguin fer les reposicions, sinó que es pugui ampliar més. Demana que com a mínim es facin les reposicions, i insisteix que el 2016 no es va fer perquè la darrera convocatòria va ser el 16 de maig de 2015. Apunta que, segons la seva informació, la plantilla actualment és de 662 persones. 2346 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 Diu que li agrairia al Sr. Asens que respongués a les preguntes del seu Grup, perquè el Partit Popular li ha preguntat moltes vegades per escrit quantes jubilacions es van produir el 2016 i quantes es produiran el 2017 i no li ha contestat. El Sr. Recasens explica que al juliol sortiran 60 bombers més de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya i, per tant, hi haurà 60 persones més a la plantilla. Li diu a la Sra. Esteller que no es preocupi perquè no quedarà cap plaça sense cobrir, ja que les que no es puguin cobrir un any s’acumularan a l’altre. Indica que, en tot cas, la taxa de reposició es reposarà al 100%. Manifesta que s’intenta que es permeti ampliar més enllà de la taxa de reposició. Pel que fa al tema de jubilacions, diu que demanarà que se li passi a la Sra. Esteller la informació de les jubilacions previstes, perquè no es pot tenir exactament el nombre fins que no s’esdevé el fet. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal CUP: 19. Sol·licitem conèixer quin és el plantejament del Govern de Barcelona en Comú i PSC en relació a la readmissió dels treballadors que avui dia continuen acomiadats de BTV malgrat guanyar la sentència ferma de cessió il·legal de treballadors de BTV, quan es realitzarà la reunió entre els representants de l’Ajuntament i de BTV amb aquests treballadors per tractar la seva reincorporació i quins són els tempos per a que comencin a treballar a ICB, SA. El Sr. Garganté explica que el 9 de novembre de 2015 arribava la primera sentència sobre la cessió il·legal de 4 treballadores que practicava, i practica encara, l’empresa municipal ICB, més coneguda com a BTV. Constata que és un tema recurrent i del qual s’ha parlat molt. Comenta que al desembre de 2016 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va desestimar el recurs de BTV contra la sentència que obligava a contractar directament les 4 primeres demandants per cessió il·legal i, a més, obligava ICB a pagar-los la diferència entre el sou que percebien de l’empresa i el que correspon com a treballadores de la societat municipal d’un any ençà, que és quan es va presentar la demanda, amb un 10% d’interessos afegits. Indica que aquesta sentència actualment és ferma. Destaca que, malgrat la primera sentència del 9 de novembre de 2015, els 4 primers demandants continuen estant acomiadats, a l’atur. En aquest context, diu que l’alcaldessa va respondre, en una entrevista realitzada fa poc a BTV sobre aquest tema, que hi havia totes les converses obertes amb les diferents situacions, els diferents programes, treballadores, etc. Malgrat les paraules d’Ada Colau i que BTV ha demanat als primers acomiadats de posposar en tres ocasions el judici per acomiadament, amb la finalitat d’entrar a formar part de les negociacions, constata que aquestes persones continuen estant al carrer. Vol conèixer quin és el plantejament del govern de Barcelona en Comú i el PSC en relació amb la readmissió d’aquestes treballadores i quins són els tempos perquè comencin a treballar a ICB, com hauria de ser. El Sr. Badia reconeix que hi ha una sentència ferma que no va ser recorreguda ni per ICB ni pels treballadors. Comenta que el dia anterior es comunicava a ICB que s’havia d’executar la sentència, però no s’ordenava la incorporació d’aquests treballadors, perquè és un cas que no està del tot tancat, ja que encara hi ha pendent un judici, atès que es va interposar una demanda pel tema de l’acomiadament i les diferents parts van ajornar el judici. Pensa que cal obrir taules de negociació. Explica que s’han obert taules de negociació amb tots els col·lectius. Reconeix que en l’última taula que es va convocar finalment no es van presentar els treballadors vinculats, però espera que es puguin sumar a aquestes taules de negociació perquè cal arribar un acord en NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2347 què es dictamini quin és el volum de treballadors i treballadores que es necessiten per a BTV i com se’n garanteix la viabilitat. Creu que no es poden escapar d’haver de fer aquesta negociació i, per tant, està a l’espera que la negociació prosperi i doni els seus fruits. Finalment, indica que l’únic òrgan competent en mesures de definició de l’estratègia política de recursos humans és el Consell d’Administració de BTV i que això també és un element que sovint interfereix, però que cal tenir present. El Sr. Garganté reitera que s’ha posposat en tres ocasions el judici per acomiadament, suposadament per la reincorporació, perquè si es posposa és perquè s’arriba a un acord i aquesta gent haurien d’estar ja treballant per ICB. Tanmateix, constata que actualment això no és així. Comenta que el que li diuen és que reunions informatives potser n’hi ha hagut, però que no de negociar quan entren. Exigeix que el govern s’assegui amb els treballadors per parlar directament de quin dia tornen a treballar i en quines condicions ho tornen a fer. Recorda que, si finalment, després de posposar tres cops el judici, s’hi acaba anant, si surt improcedent o nul el que quedarà retratat és el govern, perquè voldrà dir que s’han acomiadat 4 treballadores com a repressió per haver denunciat la cessió il·legal de treballadores d’ICB, que és una cosa confirmada i amb sentència ferma. Per tant, demana que el govern s’assegui amb aquestes persones i negociï quin dia comencen a treballar allà. El Sr. Badia creu que el Sr. Garganté ho ha explicat molt bé, és a dir, que si s’ha ajornat aquest judici és perquè s’ha d’arribar a un acord, però actualment encara no s’hi ha arribat. Explica que l’advocat va anul·lar la primera reunió amb les treballadores un dia abans i, per tant, encara no s’han pogut asseure. Pensa que del que es tracta és d’arribar a un acord de tota la plantilla de BTV, no només d’una part de la plantilla. Diu que les sentències insten com a mínim a negociar i a posar una proposta damunt la taula. Indica que el camí del govern no és anar per la via de les sentències, sinó per trobar una postura d’acord. Constata que aquí hi ha un acord que ha de tenir en compte la viabilitat de l’empresa, i diu que aquest és un dels elements fonamentals per poder tancar aquest acord. Es dóna per tractada. 20. Sol·licitem conèixer quin és el projecte del Govern de Barcelona en Comú i PSC per al nou Parc de Bombers de l’Eixample i en quins tempos es planteja executar. El Sr. Garganté comenta que al gener de 2010 es va tancar el Parc de Bombers de l’Eixample, situat al carrer Provença entre Casanova i Villarroel. Explica que aquest tancament era un acord signat entre la Generalitat, l’Hospital Clínic i l’Ajuntament de Barcelona en què s’intercanviaven els terrenys del Parc de Bombers per uns terrenys situats al carrer Consell de Cent. Assenyala que el projecte de nous equipaments ubicats en aquest terreny preveia una ampliació de l’Hospital Clínic i un nou parc de bombers que hauria d’haver estat operatiu durant el 2013. Indica que el mateix conveni establia la construcció d’un parc de bombers provisional situat al Parc de l’Escorxador. Constata que, passats sis anys de l’enderroc del Parc de Bombers de l’Eixample, aquests terrenys continuen sent un solar. Diu que l’arribada de la crisi i la nova planificació d’ampliació de l’Hospital Clínic fan que actualment el futur d’aquests terrenys sigui incert, pel que sap. A causa d’aquesta situació, destaca que els bombers continuen estant en un parc provisional, malgrat una sentència en contra, i s’està incomplint l’acord perquè no es construeix el nou Parc de Bombers de l’Eixample. Vol saber quin és el projecte del govern de Barcelona en Comú i el PSC per al nou Parc de Bombers de l’Eixample i en quins tempos es planteja executar. 2348 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 El Sr. Recasens reconeix que hi ha d’haver un enderroc del parc de bombers que està situat al Parc de Joan Miró, ordenat per una sentència, però diu que això s’ha de fer compatible amb la prestació essencial del servei de prevenció i extinció d’incendis i salvament, tal com recull la mateixa decisió judicial, que aprecia la necessitat de ponderar els interessos en joc donant preponderància davant de tot a l’interès general de tota la ciutadania i de manera destacada al conjunt de veïns en l’àrea d’influència del parc. Dit això, reconeix que cal construir un nou parc de bombers a l’Eixample. En aquest sentit, explica que el 2005 es va signar el conveni a què el regidor Garganté feia referència, en què l’Hospital Clínic es comprometia a executar i lliurar a l’Ajuntament de Barcelona els locals i espais destinats al parc de bombers. Diu que el govern ha tingut coneixement de l’escrit que al gener de 2015 el regidor Forn va fer per requerir per carta a l’Hospital Clínic sobre l’estat de la qüestió. Comenta que l’Hospital Clínic va respondre indicant que en el marc de les restriccions pressupostàries de la Generalitat de Catalunya el projecte havia quedat diferit i no comptava amb dotació pressupostària. Indica que el govern actual ha reprès la qüestió i ha fet diverses reunions tècniques amb els diferents serveis i actors implicats en l’àmbit de l’Ajuntament. Afegeix que s’ha fet un nou requeriment a l’Hospital Clínic perquè doni degut compliment a les obligacions convingudes i als compromisos adquirits. Ignora si en el recent pressupost de la Generalitat, aprovat amb el suport imprescindible de la CUP, hi ha previst consignar una dotació pressupostària per donar compliment a aquest compromís que la Generalitat té amb l’Ajuntament, ja que el Clínic ara és Generalitat. Però, sigui com sigui, informa que l’Ajuntament de Barcelona està negociant amb la Generalitat per avaluar les diverses fórmules possibles per donar compliment als objectius del conveni. Assenyala que, com és evident i ja ha dit, és voluntat municipal procedir al trasllat el més ràpid possible, prèvia construcció d’un nou parc de bombers de l’Eixample, i afegeix que s’està treballant per resoldre tots aquests obstacles perquè el considera del tot necessari. Tanmateix, encara no pot donar una data d’inici de les obres justament perquè s’està intentant que l’Hospital Clínic i la Generalitat compleixin amb els seus compromisos estipulats. El Sr. Garganté proposa un nou acord amb la Generalitat i l’Hospital Clínic que permeti la construcció del nou Parc de Bombers de l’Eixample en aquests terrenys, i alhora proposa que s’integri en aquest mateix projecte la nova sala conjunta del 112 de Barcelona per així donar solució als greus problemes de salut que s’han detectat en l’actual ubicació que hi ha al carrer Lleida. El Sr. Recasens demana l’ajuda de la CUP a la Generalitat i del govern de la Generalitat perquè ajudi l’Ajuntament a fer efectiu aquest compromís. Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal Cs: 21. Que el Govern municipal informi de l’estat d’execució de la proposta aprovada a la Comissió de juny de 2016 amb el contingut següent: Que el Govern municipal compleixi amb l’estipulat al Pla Director respecte al Cos de Bombers de l’Ajuntament de Barcelona en els extrems següents: - Que es respectin les especialitats indicades dins de Bombers de Barcelona. - Que s’elabori el reglament sobre el funcionament de Bombers de Barcelona. - Que es procedeixi a la construcció d’un adequat Centre de Gestió d’Emergències. - Que hi hagi coordinació entre el 112 i 080 amb el Centre de Gestió d’Emergències. El Sr. Sierra explica que es tracta d’una proposta que es va aprovar en la Comissió de juny de 2016. Comenta que era respecte al que s’estipula en el Pla director del Cos de Bombers de l’Ajuntament de Barcelona i que es va aprovar el NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2349 següent: que es respectin les especialitats dins del Cos de Bombers; que s’elabori el reglament sobre el funcionament de Bombers de Barcelona; que es construeixi un adequat Centre de Gestió d’Emergències, que també va ser objecte d’una iniciativa per part de Ciutadans, i que hi hagi coordinació entre el 112 i el 080. Vol saber, doncs, quines gestions ha fet el govern municipal respecte a aquest tema. El Sr. Recasens, sobre les diverses qüestions plantejades pel regidor Sierra i també contestant parcialment una cosa que ha preguntat el regidor Garganté a què no ha contestat esperant aquesta ocasió, pel que fa a les especialitats previstes genèricament en el Pla director de bombers, considera que cal traduir-les i concretar-les en forma d’itineraris professionals i de funcions. En aquest sentit, explica que s’ha arribat ja a un preacord amb els sindicats de bombers per tal d’organitzar els aspectes relatius als submarinistes. En relació amb el reglament, informa que aquest es troba molt avançat i compta poder presentar-lo properament. Quant a la construcció d’un nou Centre de Gestió d’Emergències, informa que s’està treballant activament per trobar una nova ubicació perquè, al marge que cap informe dels que s’han demanat ha establert una relació causa-efecte entre la sala conjunta i els casos de càncer, el govern sí que considera que és una instal·lació que es va fer com a provisional i com a tal cal buscar una sala nova per acabar amb aquesta provisionalitat. Per tant, indica que s’està buscant una ubicació per a una instal·lació que és molt important per a la coordinació i per a la seguretat a Barcelona. Explica que el govern municipal, en coordinació amb el Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya, tenint en compte que també hi ha els Mossos d’Esquadra integrats a la sala, ha tractat aquesta qüestió en diversos contactes bilaterals i està actualment cercant aquesta possible ubicació. Diu que tan bon punt es disposi d’aquest espai alternatiu idoni es podran definir els terminis per al trasllat, sempre d’acord amb la Generalitat i tenint present el paper que aquesta infraestructura juga en la seguretat de Barcelona, que és fonamental. Indica que de manera més immediata el Departament de Logística i Infraestructures de l’Àrea de Seguretat i Prevenció treballa per implementar les mesures correctores requerides per la Inspecció de Treball, és a dir, es faran obres immediates a la sala conjunta perquè la Inspecció de Treball va proposar algunes mesures correctores que, a l’espera de les noves obres, s’implementaran immediatament. Pel que fa a la coordinació entre el 112 i el 080, diu que és una qüestió de la qual el govern és conscient que també s’està treballant des de la perspectiva de buscar una millor solució tecnològica per facilitar amb la màxima eficiència un intercanvi d’informació i la millor resposta possible. Indica que cal fer una passarel·la entre el 112 i el 080, cosa que té uns problemes tècnics que s’han detectat, però diu que s’està treballant per resoldre-ho al més aviat possible. El Sr. Sierra diu que el Sr. Recasens té una habilitat per parlar durant dos minuts i mig i no respondre absolutament res, perquè diu coses com «estem treballant», «estem buscant», «estem fent», «estem mirant de veure», «hi ha uns problemes tècnics», etc. Es pregunta quan estarà fet tot això perquè no es resol res. Constata que es continuen detectant nous casos de càncer en una sala que el govern reconeix que té deficiències i que la Inspecció de Treball diu que té deficiències. Remarca que s’està posant en perill la vida dels ciutadans de Barcelona –perquè dos minuts són vitals en l’extinció d’un incendi– per uns problemes tècnics. Demana que el govern es posi a treballar de veritat i a resoldre uns problemes que són molt greus, tant el del Centre d’Emergències com la coordinació adequada entre el 112 i el 080. Aprofitant aquest seguiment, s’adhereix al prec del PP, que recorda que el govern ha acceptat en la seva totalitat. Es queixa que Ciutadans fa un seguiment al cap d’un any i que l’únic que respon el govern és que s’està buscant, s’està mirant i s’està tractant de fer. Reitera que el govern s’ha de posar a treballar de veritat. 2350 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 El Sr. Recasens agraeix que el Sr. Sierra li reconegui alguna habilitat, com és la de parlar durant dos minuts. Diu que deu ser la seva faceta de teòric que de tant en tant li surt. De tota manera, indica que s’han millorat els temps de resposta pel que fa a bombers i que ha donat dades i temes concrets sobre els altres elements. Per tant, diu que s’està treballant per fer coses sòlides i construir obra de govern sòlida i no focs d’encenalls produïts per la precipitació i per un marcatge d’agenda que no té a veure amb les necessitats dels cossos tant de bombers com de policia. Es dóna per tractada. VI) Mocions VII) Declaració Institucional Única.- La Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció acorda: Primer.- Instar al Govern de l’Estat a complir amb el compromís davant la UE del 2015 d’acollida de les 17.337 persones refugiades. Per facilitar-ho, l’Ajuntament de Barcelona s’ofereix, un cop més, a realitzar la reubicació directa de persones refugiades entre ciutats amb les que té acords. Segon.- Instar al Govern de l’Estat al replantejament del procediment d’atenció social a sol·licitants d’asil a Espanya, establint sistemes de coordinació eficaços amb les Comunitats Autònomes i les principals ciutats. Tercer.- Instar al Govern de l’Estat a que un percentatge dels Fons d’Asil, Migració i Integració (FAMI) sigui transferit als municipis per destinar-lo efectivament a l’acollida de refugiats. Quart.- Declarar l’Ajuntament de Barcelona municipi adherit a la campanya Casa Nostra És Casa Vostra. Quart.- Declarar l’Ajuntament de Barcelona municipi adherit a la campanya Casa Nostra És Casa Vostra. Cinquè.- Convocar a la ciutadania a mobilitzar-se assistint a la convocatòria de manifestació de la campanya Casa Nostra És Casa Vostra que es celebrarà a Barcelona el proper 18 de febrer. S’aprova aquesta Declaració Institucional, que ha estat llegida pel Sr. Asens, amb el posicionament favorable de tots els Grups municipals excepte els de Ciutadans i del Partit Popular. No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 14.30 hores. NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2351 Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat Acta de la sessió de 15 de febrer de 2017, aprovada el 22 de març de 2017 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 15 de febrer de 2017, s’hi reuneix la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, sota la presidència de la Ima. Sra. Janet Sanz Cid. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Janet Sanz Cid, Mercedes Vidal Lago, Jordi Martí i Galbis, Francina Vila i Valls, Raimond Blasi i Navarro, Santiago Alonso Beltran, Koldo Blanco Uzquiano, Jordi Coronas Martorell, Montserrat Ballarín i Espuña, Xavier Mulleras Vinzia, Maria José Lecha González, assistits per l’assessor jurídic, Sr. Joan Caparrós Hernández, que actua per delegació del secretari general i que certifica. També hi són presents la regidora, Ima. Sra. Gala Pin Ferrando, i les Sres. i els Srs.: Aurora López Corduente, gerent adjunt d’Urbanisme, i Adriana Malé Tolo, tècnica de la gerència adjunta de Mobilitat i Infraestructures. Excusen la seva absència les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Daniel Mòdol i Deltell, Josep Maria Montaner Martorell, Agustí Colom Cabau, Sònia Recasens Alsina, Alfred Bosch i Pascual. S’obre la sessió a les 16.42 h. La Sra. Sanz excusa l’absència del president de la Comissió i indica que serà ella qui presidirà la sessió. Manifesta que el Govern municipal vol incorporar una moció d’urgència en l’ordre del dia de la Comissió, tal com n’han informat tots els grups per correu electrònic. Explica que l’objectiu d’aquesta moció és la suspensió de llicències en l’àmbit d’una proposta de deu sòls de titularitat privada qualificats d’equipament al districte de l’Eixample, per tal d’estudiar la seva incorporació com a possibles sòls de titularitat pública i, per tant, d’equipament públic, tenint en compte les necessitats d’aquest districte. Remarca que la urgència ve motivada per un informe que els ha fet arribar el Districte de l’Eixample aquesta mateixa setmana, i demana el posicionament dels grups respecte a l’acceptació d’aquesta urgència. La Sra. Vila afirma que el districte de l’Eixample està mancat d’equipaments des de fa molt de temps i que, per tant, el Grup Municipal de CiU considera que el caràcter urgent d’aquesta moció no està justificat. Destaca que ja fa temps que són conscients de la necessitat d’equipaments d’aquest districte i que al seu moment van treballar per esponjar la densitat que té, recuperar determinats espais i crear equipaments per a la ciutadania. Explica que entenen que la manera de construir la ciutat i fer que avanci és a partir de consensos, i que per això no entenen que se’ls hagi presentat el mapa de les ubicacions dels possibles equipaments fa mitja hora, quan a més tots estan d’acord en la recuperació d’espais per a la ciutadania per fer-hi equipaments o espais verds. A més, opina que des d’un districte s’ha de vetllar per ser propers a les persones i per teixir complicitats no només amb la societat civil i amb els veïns i veïnes, sinó també amb els diferents grups municipals. En relació amb això, recorda que el Grup de CiU és el grup més votat al districte de l’Eixample, independentment de la representació que pugui tenir en aquest districte o a l’Ajuntament de la ciutat. Afirma que, a més a més, és incomprensible que no tinguin una informació detallada de la proposta, mentre que el Govern n’ha parlat amb els mitjans de comunicació tot just abans de la sessió. Opina que això és una falta de sensibilitat i deferència cap a la resta de forces polítiques, a les quals se’ls n’hauria pogut informar avui al matí. Explica que es pregunten com és que el Govern no té prou confiança als grups per traslladar-los una informació tan important, quan hi ha determinats punts d’equilibri que permeten que hi hagi una certa confiança i lleialtat institucional entre els grups de l’oposició i el Govern. Assenyala que potser el Govern és deslleial amb la institució i amb la resta de grups perquè té por que 2352 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 els grups actuïn de la mateixa manera que havien actuat els membres del Govern en el passat, fent honor a la dita castellana «Piensa el ladrón que todos son de su condición». D’altra banda, afirma que l’expedient és poc rigorós. Manifesta que si, segons l’expedient, els tècnics treballen en aquesta qüestió des del setembre, no entenen que el Govern, a part de presentar la moció d’urgència, no concreti què vol fer als solars on vol suspendre l’activitat. Conclou que no aproven el fons de l’expedient, que al seu parer no té cap solidesa des del punt de vista tècnic, ni les formes com s’ha presentat. En relació amb això, remarca que en política les formes també són importants. Afirma que, per tant, no accepten la urgència de la moció. El Sr. Blanco manifesta que el Grup Municipal de Cs no aprecia tampoc la urgència de la moció, i que se suma a les consideracions que ha fet la Sra. Vila. Explica que no els agrada votar propostes que desconeixen, ja que fa poques hores ni tan sols sabien que s’estigués tramitant un planejament urbanístic a l’àmbit de l’Eixample, i molt menys decidir en tan poc temps la conveniència o no d’establir una suspensió de llicències. Afirma que els grups municipals haurien de tenir coneixement d’actuacions tan importants de l’Ajuntament. El Sr. Coronas manifesta que el Grup Municipal d’ERC aprecia la urgència de la moció. Assenyala que les suspensions de llicències s’acostumen a fer amb una certa urgència, tal com ha succeït en altres planejaments, ja que fer-ho d’una altra manera implicaria peticions de certificats d’aprofitament urbanístic que després no entrarien dins la suspensió de llicències. Remarca que, no obstant això, entenen que a partir d’ara el Govern haurà d’informar de tot allò que tingui a veure amb la intenció de fer aquesta modificació de planejament perquè puguin fer-hi les aportacions oportunes i consensuar-ho. El Sr. Mulleras remarca que el districte de l’Eixample té un dèficit d’equipaments des de fa més de trenta anys i que, per tant, no entenen la urgència de tramitar aquesta moció, si no és perquè avui s’havia de fer una roda de premsa abans de la sessió de la Comissió. Afirma que, per tant, voten en contra de l’apreciació d’urgència de la moció. La Sra. Lecha manifesta que el Grup Municipal de la CUP votarà a favor de la urgència d’aquesta aprovació inicial, atès que l’experiència ha demostrat que l’anunci de qualsevol tipus de moratòria comporta l’entrada d’un elevat nombre de llicències. La Sra. Ballarín afirma que el Grup Municipal del PSC aprecia la urgència tant de la moció com de la necessitat d’equipaments al districte de l’Eixample. Remarca que el que ha canviat al districte respecte a temps anteriors és l’aparició de nou «bolets» i la necessitat d’equipaments immediats per a tres escoles públiques del districte, així com la manca d’espais per construir l’habitatge dotacional que preveu el pla d’habitatge que s’ha aprovat. Explica que no li agradaria que els grups es prenguessin això com una manca de voluntat de debat, ja que ara començarà el diàleg amb els propietaris i amb els grups. Assenyala que, tal com ja s’ha dit, el procediment habitual un cop es decideix fer un pas com aquest és fer una suspensió de llicències i iniciar tot el tràmit per la via d’urgència. La Sra. Sanz manifesta que el Grup Municipal de BC també aprecia la urgència d’aquesta moció. Afirma que és evident que han de treballar conjuntament per avaluar els sòls privats que es proposen i decidir quins són els més adequats per fer-hi equipaments. Remarca que l’únic que fan és una suspensió de llicències preventiva per garantir que aquests sòls de titularitat privada però qualificats d’equipament puguin esdevenir espais on ubicar equipaments públics. Assenyala que, atès que hi ha majoria absoluta de vots favorables, la urgència ha estat ratificada i tractaran la moció en la part resolutòria o bé a la part de mocions de l’ordre del dia. NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2353 I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior S’aprova. II) Part Informativa a) Despatx d’ofici En compliment del Decret d’Alcaldia, de 13 de juny de 2015, es comuniquen les resolucions següents: 1. Del gerent municipal, de 30 de desembre de 2016, que reajusta la distribució pressupostària del contracte del manteniment dels sistemes de visió artificial i adjudicar-lo a UTE Visió Artificial Barcelona, per als exercicis 2016-2018, i per un import de 423.266,66 euros. Acord de la Comissió de Govern de 26 de gener de 2017: 2. Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de Millora Urbana per a la determinació dels paràmetres edificatoris del front consolidat del carrer Doctor Trueta, cantonada al carrer Ciutat de Granada, promogut per Promoción Ciudad de Granada 11, SL; exposar-lo al públic pel termini d’un mes; sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne compte a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. Acords de la Comissió de Govern de 2 de febrer de 2017: 3. Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de Millora Urbana per a la qualificació com a vial del passatge Arc de Sant Martí, al Districte d’Horta-Guinardó, d’iniciativa municipal; exposar-lo al públic pel termini d’un mes; sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne compte a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. 4. Aprovar el projecte d’execució d’adequació del local ubicat a l’avinguda Escolapi Càncer, 4-6, nº 5, 6 i 7 al Districte de Nou Barris, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe de supervisió i aprovació tècnica del 20 de gener de 2017 emès pel Cap del Departament d’Obres i Manteniment del Districte de Nou Barris i l’informe d’aprovació tècnica del projecte emès per la Directora de Llicències i Inspecció del Districte que figuren a l’expedient administratiu i que aquests efectes es donen per reproduïts, amb un pressupost de 583.382,48 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs), d’acord amb allò que preveuen els art. 37.6 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals de Catalunya (ROAS), en concordança amb els art. 121 a 125 del Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de Contractes del Sector Públic de la Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de Contractes del Sector Públic (TRLLCSP), 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya (TRLLMRLC), 93 del Reial Decret Legislatiu 781/1986,de 18 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local (TRRL), 134 de Reial Decret 1098/2001, de 12 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament general de la llei de contractes de les administracions públiques (RCAP) i apartat 8.5.A 4 I 9.3 de l’annex al Decret d’Alcaldia de 17 d’abril de 2012. Publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), a la Gaseta Municipal i al Tauler d’Anuncis de l’Ajuntament de Barcelona; i donar-ne compte a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. 2354 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 Acords de la Comissió de Govern de 9 de febrer de 2017: 5. Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de Millora Urbana per a l’ordenació volumètrica de l’edificació en el carrer de Balmes, núm. 167 i carrer Paris, núms. 208-210, promogut per Duim Investment 2015, SL, amb les prescripcions a que fa referència l’informe complementari de 8 de febrer de 2017, de la Direcció de Serveis de Planejament, que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora a aquest acord; exposar-lo al públic pel termini d’un mes; i donar-ne compte a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. 6. Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de Millora Urbana del Subsector 4 del PMU Perú-Pere IV Illa delimitada entre els carrers Pere IV, Josep Pla, Marroc i Puigcerdà, promogut per Metrovacesa Promoción y Arrendamiento, S.A.; exposar-lo al públic pel termini d’un mes; sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne compte a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. 7. Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, Pla de Millora Urbana per a la transformació de l’edifici Industrial consolidat situat al carrer de Ciutat de Granada, núm. 123, xamfrà amb el carrer de Tànger 96 -Districte d’activitats 22@-, promogut per Jonko, SL; exposar-lo al públic pel termini d’un mes; sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne compte a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. b) Mesures de govern c) Informes d) Compareixences Govern municipal Del Grup Municipal ERC: 1. Que comparegui el responsable del govern municipal en matèria d’urbanisme per tal d’explicar i concretar la trentena de projectes que segons el govern municipal conformen l’anomenat "Segon Pla Delta", anunciat per l’Alcaldessa el passat 16 de gener en el marc de la conferència al Col·legi de Periodistes. El Sr. Coronas assenyala que presenten aquesta compareixença arran de l’anunci que va fer l’alcaldessa en una conferència del Col·legi de Periodistes sobre un nou Pla Delta, i arran de la pregunta que va formular el Grup Municipal de la CUP en el darrer Plenari, a la qual l’alcaldessa va contestar que desenvoluparia el contingut d’aquest pla en les properes setmanes. Recorda que l’alcaldessa va admetre l’equívoc que pot comportar l’ús del nom de Pla Delta i va aclarir que aquest pla afectaria només els terrenys industrials municipals de la Zona Franca, i no pas el parc agrari o el delta del Llobregat. A més, explica que la Sra. Colau es va referir a l’ampliació de Mercabarna i l’aposta pels productes ecològics de proximitat, a la nova estació intermodal del port i a la creació d’una plataforma de sòl industrial. Demana que se’ls expliqui amb més detall en què consisteix aquest segon Pla Delta, així com la trentena de projectes que va esmentar l’alcaldessa. La Sra. Sanz recorda que el 16 de gener del 2017, a la conferència anual del Col·legi de Periodistes, l’alcaldessa va parlar del fet que la ciutat ha de tenir una visió de futur tant per a l’àmbit del Besòs com per a l’àmbit del Llobregat. Destaca que aquests espais, a més d’acollir activitat econòmica, tenen un valor ambiental molt important. Afirma que, des d’aquest punt de vista, volen traslladar una visió de transformació i conservació d’aquests espais liderada des de l’interès públic, i no només des del sector privat. Assenyala que el 2016 es va prioritzar el desenvolupament del Besòs i es va treballar amb els grups municipals el Pla de barris, i que a partir d’aquí s’han anat concretant projectes i propostes que s’estan treballant amb els barris i amb els veïns i veïnes. Explica que la proposta que va llançar l’alcaldessa de cara al 2017 NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2355 era iniciar un procés de treball amb tots els actors que tenen un pes important en l’àmbit del delta del Llobregat, tant privats com institucionals. Pel que fa a això, remarca que es tracta d’un àmbit en què conflueixen moltes institucions, com la Generalitat, l’Àrea Metropolitana, el port i l’aeroport. A més, assenyala que també volen treballar amb els grups municipals, no només de l’Ajuntament de Barcelona, sinó també d’altres municipis fronterers amb els quals es comparteix aquest àmbit, com l’Hospitalet o el Prat de Llobregat. Explica que tenen un diagnòstic sobre aquest àmbit que ofereix dades molt rellevants i que els motiva a treballar-hi amb tots els actors: el 23% de l’espai disponible per a activitat industrial es troba en desús; la petjada ecològica de l’activitat econòmica que s’inscriu en aquest àmbit és molt alta a causa dels gasos contaminants i el consum energètic, i els usos ciutadans són molt escassos. Manifesta que, a partir d’aquí, es plantegen tres grans objectius: millorar l’activitat econòmica, apostant per la reindustrialització i buscant aquells sectors econòmics que puguin inscriure’s en aquest espai; treballar en accions per disminuir els gasos contaminants i augmentar la capacitat d’energies renovables, i incrementar els usos ciutadans. Assenyala que es preveu començar a treballar en una trentena de projectes, molts dels quals ja estan en marxa, i que la novetat és la participació de l’Ajuntament, amb un període de desenvolupament de deu anys i amb una inversió tant pública com privada que està per determinar, però sempre sota els criteris de sostenibilitat i d’habitabilitat. Explica que, a partir d’aquí, han sortit diversos projectes, com l’ampliació de Mercabarna, de la qual s’havia parlat també en altres moments, amb la idea d’oferir superfície destinada al producte local i ecològic, que és una reivindicació de molts productors. Afirma que altres projectes són: una nova estació intermodal al port per eliminar tots els camions que circulen per la ronda Litoral o la C-31; l’impuls a la creació d’una plataforma de sòl industrial per a pimes; i la comunicació amb Montjuïc a peu i amb bicicleta, seguint el front litoral i definint corredors verds. Remarca que cap d’aquests projectes, o dels que puguin sorgir, han d’afectar els espais naturals ni els terrenys agrícoles de l’àmbit del delta, que consideren que són un «tresor ecològic» que cal protegir amb totes les accions que faci falta. Manifesta que l’objectiu és treballar de manera coordinada i participada amb l’alcaldessa i amb altres àrees, i incorporar els grups municipals i tots els actors per desenvolupar aquests projectes. Subratlla que es tracta d’un projecte molt diferent del Pla Delta que es va plantejar als anys vuitanta, que estava orientat al desenvolupament d’unes infraestructures que no són compatibles amb la preservació d’aquest àmbit. Destaca que el que volen és gestionar aquest espai des del lideratge públic, activar-hi l’economia amb sentit comú i, sobretot, integrar-lo d’una millor forma a Barcelona, tot preservant la riquesa ecològica que conté. El Sr. Coronas manifesta que agraeix l’explicació, però que la Sra. Sanz no ha aportat cap novetat. Afirma que això li confirma que l’anunci que va fer l’alcaldessa el passat 16 de gener va ser improvisat, i que el suposat macroprojecte anunciat és un simple «refregit» de mesures que es plantegen des de fa temps o que ja s’estan executant. Opina que s’ha llançat la idea del segon Pla Delta sense tenir present les connotacions del controvertit primer Pla Delta, molt centrat en la transformació de la zona del delta del Llobregat a partir de l’ampliació d’infraestructures del port i l’aeroport i el desviament de la desembocadura del Llobregat, i s’hi han vinculat tot un seguit de projectes. Assenyala que aquests projectes van des del desenvolupament del nou barri de la Marina, vigent des de fa anys, fins a l’arribada del metro a aquesta zona, fruit de la petició d’ERC i l’acord que es va afavorir amb la Generalitat, o el nou pas de vianants i bicicletes, que també està projectat des de fa anys. Remarca que, tot i que se suposa que aquest pla ha de ser un ambiciós procés de reforma d’aquest sector de la ciutat, s’ha plantejat públicament sense treballar-lo ni consensuar-lo amb els diferents grups del consistori, que opina que hauria de ser quelcom d’habitual en un govern que està en minoria. 2356 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 Explica que els fa l’efecte que tot això forma part de la pràctica habitual del Govern de «vendre titulars», i que aquest tipus d’anuncis grandiloqüents sovint acaben en no-res quan no contenen cap novetat. Assenyala que, per exemple, el Pla Besòs no és res més que un pla de barris que implicarà unes accions determinades en alguns barris i una foto amb els alcaldes. Demana al Govern que no anunciï els grans projectes de ciutat que té la intenció de tirar endavant a través de titulars buits de contingut, i que al darrere d’aquests anuncis hi hagi una feina, un consens i un rigor. El Sr. Martí manifesta que el Grup Municipal de CiU creu que aquesta sol·licitud de compareixença és molt pertinent. Afirma que creuen que el pla anunciat té una dimensió urbanística, política, econòmica i social de ciutat i metropolitana de gran magnitud. Explica que, després de sentir l’anunci de l’alcaldessa, van pensar que era un projecte que valia la pena, més enllà d’adonar-se que tenia alguna cosa a veure amb el que s’havia plantejat en l’etapa final del Govern de l’alcalde Trias amb el projecte d’un 22@ al delta del Llobregat. Afirma, però, que, en vista de la resposta que ha donat la tinenta d’alcalde sobre aquest pla, coincideixen plenament amb les consideracions que ha fet el Sr. Coronas. En aquest sentit, opina que el que han explicat la Sra. Sanz i l’alcaldessa confirma una manera de fer del Govern que respon a una obsessió per donar titulars i fer-se fotos, a més «d’encarregar feina als altres», tenint en compte que, segons l’alcaldessa, la meitat dels 1.500 milions d’euros que s’hi invertirien haurien d’anar associats a iniciatives i col·laboracions amb el sector privat i amb altres administracions públiques. Remarca que darrere d’aquest anunci no hi ha res de nou ni de treballat, tal com ha apuntat el Sr. Coronas. Opina que segurament, davant la pressió d’explicar una acció de govern que fins ara ha estat feble, a l’alcaldessa li era més fàcil explicar alguna cosa de futur poc concreta per generar un titular. A més, assenyala que no saben què passa amb els 30 projectes que es diu que estan incorporats a aquest Pla Delta. Pregunta si, per exemple, s’està parlant de l’ampliació de Mercabarna amb els accionistes, Mercasa i el Consell Comarcal, o si s’està conversant amb altres administracions per fer la plataforma logística. Afirma que el Govern els ha donat una informació molt escassa i molt improvisada, i que, per tant, lamenten l’anunci que va fer l’alcaldessa el passat mes de gener. El Sr. Blanco manifesta que el Grup Municipal de Cs també lamenta que el Govern anunciés actuacions i inversions tan importants en un acte públic del Col·legi de Periodistes en comptes de fer-ho a l’Ajuntament davant de tota la ciutadania i els grups municipals. Assenyala que els 30 projectes de què es parla s’han agrupat amb un nom que els sembla una mica pompós i que connecta amb les actuacions que ja es van fer a la Zona Franca als anys noranta. Afirma que, malgrat com s’han anunciat, consideren que l’enfocament d’aquests projectes té aspectes positius. Explica que, en primer lloc, valoren positivament que es consideri el caràcter metropolità d’aquests projectes, ja que pensen que aquest és l’àmbit on tenen lloc els grans projectes de transformació urbana de Barcelona. Manifesta que també troben positiu que es compti amb la col·laboració privada, amb els ajuntaments de l’Hospitalet i el Prat de Llobregat, i amb el Consorci de la Zona Franca. Demana que, pel que fa a la participació dels governs autonòmic i central, no només s’interpel·li aquests governs sinó que es prenguin iniciatives per assegurar- ne la participació activa, atès que alguns d’aquests projectes són de gran interès tant per a Catalunya com per a tot Espanya. Explica que volen destacar tres projectes que consideren que són una oportunitat per generar una nova centralitat a la Zona Franca que contribueixi a diversificar l’activitat econòmica: el desenvolupament residencial al barri de la Marina, la reactivació econòmica a través d’una plataforma que posi sòl a disposició de les pimes i la connexió intermodal portuària. Assenyala que no es tracta de projectes nous, però que consideren que cal donar-los un impuls. NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2357 El Sr. Mulleras opina que el mes de gener el Govern municipal va pensar que havia de fer algun anunci i que, un mes després, no sap què dir en la compareixença d’avui. Remarca que en la conferència que va fer al Col·legi de Periodistes l’alcaldessa va parlar de 30 projectes, de 12.000 pisos públics i privats i de 1.500 milions d’euros d’inversió, mentre que la Sra. Sanz només ha parlat de quatre projectes (l’estació del port, la plataforma de sòl industrial per a pimes, l’ampliació de Mercabarna i la definició de nous espais de comunicació amb Montjuïc), sense especificar com es finançarà aquest pla, o si el Govern ha parlat amb el port, l’aeroport, el Consorci de la Zona Franca i els ajuntaments del Prat i de l’Hospitalet abans de fer aquest anunci. Opina que tot això és una mostra de tres elements que caracteritzen el Govern Colau, «postureig polític, titulars buits de contingut i cortines de fum», i demana al Govern que comenci a governar de veritat la ciutat. La Sra. Lecha opina que és cert que les declaracions de l’alcaldessa van ser pomposes, i manifesta que, per al Grup Municipal de la CUP, Barcelona no necessita créixer, tal com va dir l’alcaldessa, sinó completar i racionalitzar l’estructura finalitzant actuacions en curs, omplint adequadament els buits urbans i reciclant espais obsolets. A més, assenyala que no es pot parlar de la petjada ecològica amb el poc rigor amb què ho va fer l’alcaldessa, ja que es tracta d’un tema molt complex, i més en una zona com la Marina. D’altra banda, recorda que hi ha afectacions sobre el delta del Llobregat a causa del pla aprovat el 2015, així com pel Pla director urbanístic de Gran Via-Llobregat, que opina que és molt perillós que tiri endavant. Afirma que també és perillós deixar en mans privades els més de 5.000 habitatges protegits del barri de la Marina, ja que d’aquesta manera difícilment s’executaran. Assenyala que la Marina és al costat de la Fira i queda dins d’una àrea de creixement turístic en la regulació del PEUAT, fet que al seu parer també és preocupant. D’altra banda, manifesta que valoren positivament l’estació intermodal del port, però creuen que també cal una millora substancial de les connexions ferroviàries, que són competència de l’Administració de l’Estat. Pregunta què passarà amb el CIE de la Zona Franca, situat al mig de l’àmbit en qüestió; com es pensa garantir el lideratge públic del procés i el control dels operadors semipúblics i privats que intervindran en el pla, i quins processos participatius es duran a terme en tota aquesta zona. La Sra. Sanz manifesta que convocaran els grups municipals per treballar tot això. Remarca que no és una qüestió vinculada només a l’àmbit urbanístic, sinó que hi intervenen moltes altres àrees, i que, per tant, explicaran conjuntament amb més detall moltes de les actuacions que es treballen als grups. Es dóna per tractada. III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d’acord 2. Ratificar, com a ens consorciat, l’acord adoptat pel Comitè Executiu de l’Autoritat del Transport Metropolità, en sessió de 12 de juliol de 2016, per delegació del seu Consell d’Administració, relatiu a l’aprovació de la modificació i refosa dels seus estatuts segons consta en l’expedient administratiu. Es dictamina amb el posicionament favorable de BnComú, CIU, ERC i PP i amb l’abstenció de Cs i CUP. 2358 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 Districte de Sant Andreu 3. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla Especial Urbanístic i de Millora Urbana per a la regulació de l’equipament esportiu situat a la confluència dels carrers Pare Manyanet i Bonaventura Gispert, d’iniciativa municipal, amb les modificacions a què fa referència l’informe tecnicojurídic de la Direcció de Serveis de Planejament; resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de l’esmentada Direcció, de valoració de les al·legacions; informes, tots dos, que consten a l’expedient i a efectes de motivació s’incorporen a aquest acord. La Sra. Sanz presenta el punt, i recorda que aquest pla es va aprovar inicialment a la Comissió de Govern el 20 d’octubre del 2016. Explica que s’han resolt tots els problemes vinculats a l’afectació del pati de l’escola de disseny de la Llotja, que és una qüestió molt important per garantir el futur d’aquest centre i conservar el seu entorn enjardinat, així com l’al·legació que va presentar un grup municipal, que s’ha estimat. Afirma que els grups tenen tota aquesta informació, i els demana que expressin el sentit del seu vot. El Sr. Blasi expressa la satisfacció del Grup Municipal de CiU pel fet que aquest pla iniciat en el mandat anterior tiri endavant. Recorda que el pla servia per resoldre certs problemes que els governs del PSC i d’ICV-EUiA havien generat a l’entorn, com al Club Patí Congrés o al pavelló provisional de Francisco Calvo. Afirma que aquest acord hauria de posar fi a aquesta provisionalitat, i pregunta quin és el calendari d’execució del projecte. Opina que és una llàstima que el pla no inclogui el pàrquing, ja que hauria suposat una oportunitat important per a la Llotja i és necessari per al barri de la Sagrera. Manifesta que estan a favor de la proposta, malgrat el seu endarreriment i les afectacions que pot generar a les piscines descobertes del Club Natació Sant Andreu. El Sr. Blanco manifesta que reiteren el vot favorable que el Grup Municipal de Cs ja va expressar al Districte de Sant Andreu. El Sr. Coronas afirma que el Grup Municipal d’ERC vota a favor de la proposta, tal com ja ho va fer al Districte. Manifesta que estan d’acord que es comenci a pal·liar la manca històrica d’equipaments al barri amb un equipament esportiu llargament reclamat. D’altra banda, explica que els preocupa que l’habitatge dotacional que s’havia previst s’afegeixi al ja dens Pla Sant Andreu-Sagrera, atès que això significa gairebé renunciar-hi a curt i a mitjà termini, tenint en compte el ritme de les obres. El Sr. Mulleras precisa que el grup que va presentar al·legacions al pla era el Grup Municipal del PP. Explica que volien que es garantís que l’habitatge públic que quedava afectat per aquest pla especial es pogués fer dins del mateix districte de Sant Andreu. Manifesta que, atès que l’al·legació ha estat acceptada, votaran a favor de la proposta. La Sra. Lecha expressa la reserva de vot del Grup Municipal de la CUP. Es dictamina amb el posicionament favorable de BnComú, CIU, Cs, ERC i PP i amb la reserva de vot de la CUP. Districte de Sant Martí 4. Resoldre sobre l’aprovació definitiva del Pla Especial Urbanístic per a la implantació de locals comercials inferiors a 2500m2 de superfície de venda, al Centre Comercial de Diagonal Mar, promogut per NW Diagonal DM1 S.L., amb les modificacions a què fa referència l’informe tècnic-jurídic de la Direcció de Serveis NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2359 de Planejament; resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de l’esmentada Direcció, de valoració de les al·legacions; informes, tots dos, que consten a l’expedient i a efectes de motivació s’incorporen a aquest acord. La Sra. Sanz presenta el punt, i explica que els Serveis d’Urbanisme han elevat, per al seu debat, la proposta de resolució d’aquest expedient. Afirma que és una proposta que compleix tots els criteris tècnics i legals exigibles, amb expedient complet, i que no s’han trobat motius d’alegalitat per oposar-se a l’aprovació definitiva. Això no obstant, recorda que el Ple del Districte de Sant Martí sí que va informar desfavorablement aquesta proposta, amb el vot contrari de tots els grups municipals. Manifesta que és per aquesta raó que el Grup Municipal de BC planteja una qüestió vinculada a la tramitació de l’expedient. Avança que hi votaran en contra perquè no es correspon amb el model de ciutat que proposa el Govern municipal, un punt que queda concretat en l’informe tecnicopolític del qual fa entrega en aquest moment. Demana que les conclusions d’aquest informe quedin reflectides a l’acta i, per tant, passa a llegir-les literalment. Abans, però, especifica que l’informe ha estat redactat i desenvolupat per una tècnica de projectes urbanístics de la Tinència d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. L’informe diu el següent: «B.1. El model urbanístic de la ciutat en relació amb la memòria informativa i justificativa de la proposta del Pla especial. Analitzats en detall cadascun dels apartats de l’anterior part A expositiva, i el document del Pla especial urbanístic, s’observa que no s’inclou en la memòria informativa i justificativa del document un dels preceptes bàsics que es desprèn i motiva aquest planejament, amb relació a analitzar l’impacte social, ambiental i econòmic de la proposta en l’entorn immediat, que el PECNAB ens demana. El document presentat que se sol·licita per incloure en la memòria, una anàlisi econòmica i social de l’entorn, elaborada pel Gabinet d’Estudis Econòmics SA, com a requeriment en el tràmit de suspensió de l’aprovació definitiva per part del Plenari municipal de data 23/12/2016, no analitza l’evolució dels locals comercials del districte de Sant Martí, i en concret l’anàlisi dels locals comercials dels nuclis més antics de la ciutat, amb el seu comerç tradicional i de proximitat. La memòria justificativa tampoc explica el perquè de la proposta de fer locals de més de 1.300 m2, motiu bàsic de presentació del Pla especial, però de la documentació es desprèn que aquesta conveniència és deguda a la proposta d’un major aprofitament de les superfícies dels locals comercials resultants en relació amb la distribució condicionada pels accessos comuns que els distribueixen. Tampoc analitza amb detall l’estat de l’edificació actual en relació amb el compliment dels paràmetres basics urbanístics relacionats amb l’aprofitament, tenint en compte, que pel fet de tractar-se d’una ampliació de la superfície comercial, aquesta remodelació sí que té relació amb un major aprofitament urbanístic del centre comercial existent, amb un model comercial que no s’ajusta al que actualment treballa i impulsa aquest Ajuntament. Per aquest motiu, les diverses mesures i proposicions, relacionades amb potenciar el model de comerç de proximitat, presentades en les comissions i plenaris d’aquest Ajuntament, són documents que justifiquen en caràcter complementari aquest model de ciutat que s’explica extensament en aquest document. El present document, amb tots els seu annexos de mesures, proposicions, i estudis, el considerem complementari a la memòria del Pla especial, ja que es fonamenta en l’anàlisi prèvia dels aspectes socials, econòmics i ambientals relacionats amb el model comercial que pretenem, i que el PECNAB demana que es justifiqui. B.2. En relació amb el model de ciutat que impulsa i treballa el Govern municipal i la seva vinculació amb els articles 3 i 9 del TRLU. Després de vint anys d’haver iniciat els tràmits urbanístics per a la implantació de l’actual centre comercial de Diagonal Mar, ara ens trobem en una dècada ben diferent, on els requeriments legals urbanístics i els acords de les cimeres 2360 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 internacionals sobre el canvi climàtic determinen unes premisses sobre les grans ciutats basades en la sostenibilitat ambiental urbanística integral. La competència municipal dels ajuntaments en qualsevol tràmit d’aprovació del planejament urbanístic, encara que de dimensions petites, ha de respondre i ser coherent amb aquest model urbanístic, on aquestes premisses han de ser el fonament de l’actuació responsable dels ajuntaments, com a institució més propera als ciutadans. Aquest model urbanístic és contrari al model de ciutat que de manera integrada està treballant el Govern actual, d’acord amb tot el que s’exposa en l’apartat A.3 del present dictamen, en dos aspectes que es consideren prioritaris: No potencia el comerç de barri, i és un model comercial que s’allunya d’interaccionar les diferents activitats que es produeixen a la ciutat i no col·labora en la cohesió social i urbana. I per un altre costat, potencia l’ús del cotxe privat. És imprescindible l’actuació responsable de l’Administració pública davant els efectes ambientals i sobre l’entorn urbà, relacionats amb el concepte de desenvolupament urbanístic sostenible i d’interès públic general, com a premisses de la Llei d’urbanisme. L’Administració pública té capacitat i responsabilitat d’actuació davant de propostes que poden generar efectes negatius per al medi ambient i l’entorn urbà, i que de manera indirecta poden afectar el benestar i la salut de les persones. És evident que la proposta concreta del present Pla especial en tramitació no té unes repercussions directes en detriment de la sostenibilitat ambiental urbanística, però sí que participa en accions indirectes que afecten les polítiques ambientals integrals en la lluita contra el canvi climàtic, com un repte clar en el marc del model urbanístic que l’Ajuntament de Barcelona està treballant. Aquesta conclusió té relació directa amb els principis d’actuació urbanística sobre el desenvolupament urbanístic sostenible segons els articles 3 i 9 del TRLU, i per tant té un fonament jurídic on recolzar-se.» Tot seguit, passa a demanar el posicionament dels grups. El Sr. Blasi inicia la seva intervenció posant de manifest l’absència del Grup Municipal del PSC. Al seu parer, malgrat que formi part del Govern, la seva presència seria important en el debat, en deferència a la resta de grups municipals presents. A continuació s’adreça a Secretaria, de qui assumeix que es troba en la mateixa posició que la resta de grups, és a dir, que és la primera vegada que veu l’informe que ha presentat la regidora, un informe que dedueix que no ve avalat ni pels Serveis Jurídics ni per la Secretaria General. Al seu entendre, el Govern s’ha tornat «a treure un as de la màniga», de manera semblant al que ha fet en el punt anterior. En aquest sentit, subscriu les paraules anteriors de la regidora Vila sobre les formes en política, i expressa dubtes sobre la validesa de l’informe. Reconeix que, a l’octubre, la Sra. Sanz i la Sra. Ballarín ja havien anunciat que posarien tots els obstacles possibles a l’aprovació d’aquesta proposta, tal com recollia la premsa, i que treballarien un informe per poder justificar el seu vot contrari. Afirma que, sigui com sigui, l’informe arriba tot ajust avui i no ve avalat per Serveis Jurídics, a banda del fet que la tècnica que l’ha redactat molt probablement no té la responsabilitat de secretària jurídica o de jurista de l’Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. Recorda que el Grup de CiU va dir que, d’entrada, tampoc no compartia l’ampliació, i hi va votar en contra al Districte. En aquest punt, es mostra complagut pel fet que el Govern elevi la importància dels posicionaments dels districtes en les comissions de Plenari de l’Ajuntament, però critica que en altres temes reorganitzatius els treguin competències, com en l’àmbit urbanístic. En tot cas, remarca que el seu és un dictamen preceptiu, però no vinculant. Subratlla que aquesta situació genera, una vegada més, inseguretat jurídica davant els administrats. En opinió seva, doncs, no s’està donant un missatge positiu. En aquest sentit, recorda que ja es van demanar informes a l’àrea de Mobilitat i a la Direcció de Comerç, informes que van ser favorables a la proposta NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2361 d’ampliació. A més, puntualitza que el model de centres comercials que el Govern critica va néixer sota els governs del PSC i d’ICV-EUiA, a dia d’avui BC. Per tot plegat, manifesta que el Grup Municipal de CiU farà reserva de vot en espera que Secretaria emeti un informe que permeti saber exactament quines poden ser les conseqüències jurídiques i penals per a l’Ajuntament de Barcelona en cas que es voti en contra de la proposta. En tot cas, insta el Govern a fer les coses millor, i no només a fer titulars que després queden diluïts i sense concreció. Seguidament, referma el compromís de la seva formació amb un model comercial que no és el que s’estableix a l’entorn del centre comercial Diagonal Mar, que qualifica de desèrtic. Finalment, insisteix en la reserva de vot en espera de rebre informació més concreta de Secretaria. El Sr. Blanco recorda que hi ha una simfonia de Haydn titulada La sorpresa, que opina que és molt adient per reflectir el que s’està produint en aquesta sessió de la Comissió, en la qual hi ha diversitat de sorpreses. Es mostra sorprès per la improvisació amb què treballa el Govern, i titlla d’inadmissible que es presenti un informe de 20 pàgines d’extensió, del qual no es tenia notícia i que ni tan sols va signat, just en el moment de la votació. Al seu parer, les conclusions d’aquest informe semblen més aviat «un sermó» sobre el model de ciutat que té el Govern, concebut només per justificar una decisió que qualifica d’arbitrària, improvisada i precipitada, de manera semblant al punt anterior sobre la suspensió de llicències a l’Eixample. Conclou que el Grup Municipal de Cs fa reserva de vot en espera de llegir l’informe de Secretaria i poder votar en condicions al Plenari. El Sr. Coronas manifesta que el Grup Municipal d’ERC és conscient que el que proposa el Pla especial es pot tirar endavant tècnicament i legalment, i que per això no acaba d’entendre per què es porta a votació. Al seu parer, es tracta de fer un posicionament polític, i en aquest sentit recorda que en comissió i en plenari s’han aprovat diverses declaracions institucionals i propostes d’acord en què la majoria dels grups es manifestaven en contra de les grans superfícies i a favor del comerç de proximitat. Subratlla que el Grup d’ERC ho ha fet així en una majoria de plens anteriors i, per això, ara es troba en un dilema, ja que el seu grup no pot votar en contra del que creu, predica i defensa. Tot seguit, retreu al Govern que s’apropiï de la defensa d’aquest model de ciutat, ja que el comparteixen altres grups que al llarg del temps han mirat d’anar blindant el fet que no es puguin obrir més grans superfícies o més botigues d’entre 1.300 i 2.500 m². A més, recorda que els nous locals que es volen obrir ho faran en el lloc d’uns cinemes, de manera que es passa d’un ús més cultural que comercial a un ús de gran superfície purament comercial. Manifesta que el vot del Grup d’ERC serà contrari a l’aprovació del Pla especial, però insisteix a demanar per què s’ha de votar si legalment la proposta pot tirar endavant. Afegeix que el que s’ha presentat no té la categoria d’informe, sinó que simplement és un document que relaciona el Pla especial urbanístic amb el model de ciutat. Per això reclama poder disposar, no abans del Plenari, sinó abans de la Junta de Portaveus, d’un informe amb més contingut i caràcter jurídic per saber quines conseqüències jurídiques pot tenir el fet de no aprovar una proposta que podria tirar endavant sense la necessitat d’un pla especial. Afirma que, en definitiva, volen saber si realment es pot aturar el projecte o si simplement fan teatre. El Sr. Mulleras coincideix que les formes, en política, també són importants, i en aquest sentit recorda que a la darrera Junta de Portaveus ja es va esmenar una actuació de la Sra. Sanz com a presidenta de la Comissió durant el debat sobre el PEUAT. Es mostra convençut que en política no s’hi val tot i qualifica aquest de debat de cortina de fum del Govern municipal. Critica que, per sorpresa, la regidora els hagi fet lliurament d’un informe de 20 pàgines, no signat, que ella mateixa ha qualificat de tecnicopolític. Remarca que un 2362 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 informe pot ser tècnic o polític, però no ambdues coses alhora, i opina que en aquest cas és tan sols una maniobra de distracció. Recorda que el projecte plantejat no suposa cap ampliació del centre comercial, sinó que l’únic que s’està debatent és si els 5.000 m² que corresponien a sales de cinema passaran a ser dos locals nous de 2.500 m², si s’aprova el pla, o es convertiran en deu locals de 500 m² cadascun, si no s’aprova. Afirma que la pregunta clau és què pot afectar més el comerç de proximitat. Insisteix, doncs, que no voten sobre una ampliació sinó sobre la tipologia d’uns locals comercials. D’altra banda, subratlla que el model comercial actual és fruit de la tasca del Govern del PSC, ICV-EUiA i ERC durant 32 anys. Per tant, en responsabilitza també el Govern actual, en el qual hi ha part d’aquests grups. Per acabar, se suma a la petició d’un informe jurídic a Secretaria per poder actuar amb seguretat jurídica i conèixer les conseqüències jurídiques d’aquesta actuació. Mentrestant, fa reserva de vot, ja que entén que no es pot emetre cap tipus de vot amb la informació disponible. La Sra. Lecha anuncia que el Grup Municipal de la CUP estarà d’acord amb totes les eines que ajudin a aturar aquest pla especial urbanístic. Manifesta que coincideix que en política no s’hi val tot, i convida la resta de grups a reflexionar sobre el paper dels grups a l’hora d’incidir en l’urbanisme de la ciutat segons el model polític que vota la gent, al marge de la validesa que donin a l’informe presentat. Recorda que la ciutadania, quan vota cada quatre anys o lluita al carrer, és per defensar un model de ciutat. En aquest cas, especifica que estan parlant d’una zona que està fracturada, ja que no hi ha hagut cohesió entre les dues bandes del barri des que es va crear el Fòrum. Per tant, al seu parer, l’últim que convindria a aquesta zona, que qualifica de «nyap», és que superfícies comercials substituïssin els cinemes. Consegüentment, opina que és molt més coherent aturar aquesta reforma que no pas fer política per tal d’afavorir els lobbys comercials i les grans empreses. Conclou que, per tot plegat, voten en contra d’aquest projecte, en espera que es pugui aturar definitivament. La Sra. Sanz assenyala que hi ha hagut més vots en contra. Manifesta que, tot i tractar-se d’un expedient administratiu complet amb tots els informes, consideren que, atès que és un pla especial que requereix per a la seva aprovació el vot polític dels regidors i regidores al Plenari municipal, cal estudiar tots els motius d’oportunitat política en l’exercici de la potestat de planejament. És per això que se suma també a la petició a Secretaria d’un informe sobre els marges legals concrets en l’exercici de la potestat discrecional de planejament, tal com estableix la llei. Es dictamina amb el posicionament contrari de Govern Municipal, ERC i CUP i amb la reserva de vot de CIU, Cs i PP. IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d’acord 5. Acordar la declaració d’interès públic i utilitat municipal de les obres a realitzar en el pati central i dintre de la part catalogada de l’edifici conegut com el Palau Sol terra-Barberà, avinguda Portal de l’Àngel, núm. 9, catalogat d’interès local amb nivell de protecció B i, de conformitat amb l’Ordenança Fiscal 2.1 per a l’any 2015, concedir a Hennes & Mauritz, SL, una bonificació del 50% sobre la quota de l’Impost de construccions, instal·lacions i obres generada per l’admissió del comunicat d’obres, del 5 de gener de 2015, per a la seva realització, donat que s’ajusta a allò establert en l’article 7è.1.B2 de l’esmentada Ordenança, en relació a l’aplicació de la bonificació i a la seva quantia. D’aquesta manera la quota de l’Impost sobre instal·lacions, construccions i obres que ascendeix a 816,06 euros, es redueix en un 50%, la qual cosa representa una bonificació de 408,03 euros, NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2363 quedant només obligat a pagar 408,03 euros per aquest concepte. Donar trasllat a l’institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. La Sra. Sanz expressa el vot favorable de Govern Municipal, el Sr. Martí expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Blanco expressa el vot favorable de Cs, el Sr. Coronas expressa l’abstenció d’ERC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i la Sra. Lecha expressa el vot contrari de la CUP. S’aprova. 6. Aprovar inicialment la modificació de l’Ordenança de circulació de vianants i vehicles de Barcelona, aprovada pel Consell Plenari Municipal el 27 de novembre de 1998, per tal d’incloure-hi determinacions relatives als vehicles de mobilitat personal, al transport de mercaderies, al de mercaderies perilloses i al transport escolar; sotmetre-la a informació pública per un termini de trenta dies, de conformitat amb allò disposat a l’article 112 del Reglament Orgànic Municipal; publicar aquest Acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i al web municipal. La Sra. Sanz dóna la paraula a la regidora de de Mobilitat. La Sra. Vidal agraeix totes les aportacions que els han fet arribar els grups municipals en el procés de modificació de l’ordenança, que afirma que ha estat molt constructiu. A més, destaca que han estat pioners a regular aquesta qüestió, per les mateixes característiques de la ciutat. Recorda que aquest procés va començar el febrer de l’any passat amb l’estudi tècnic de la UPC i l’estudi del cens dels establiments. Assenyala que de maig a novembre van fer sessions de treball amb els grups i amb el sector en els diferents espais del Pacte per la mobilitat per anar recollint les diferents aportacions a l’ordenança, així com amb el grup de treball que tenen amb la Direcció General de Trànsit. Tot seguit dóna la paraula a la Sra. Adriana Malé, de Gerència, perquè expliqui com ha quedat el text i les aportacions que s’hi han fet. La Sra. Malé remarca que la modificació de l’ordenança s’ha fet sobretot per incloure-hi la regulació dels vehicles de mobilitat personal, tot i que s’ha aprofitat també per fer altres canvis i adequar-la a la normativa. Assenyala que van fer una classificació de vehicles a partir de l’estudi de la UPC. Explica que els A són els vehicles de mobilitat personal més petits, com la roda, el patinet elèctric o la plataforma; els B són més grans i tenen més velocitat, com els segways i els patinets elèctrics més grans, i els C són cicles de més de dues rodes, que es diferencien en funció de l’ús. Precisa que el C.0 és d’ús personal i, per tant, és equivalent a una bicicleta; el C.1 fa una activitat econòmica, principalment d’ús turístic, i el C.2 es dedica al transport de mercaderies. Explica que els vehicles A només podran circular per carrils bici segregats i no segregats, per plataformes úniques i per parcs públics; els B podran circular també per les zones 30; en el cas dels C.1 s’hi afegeixen les calçades que no formen part de la xarxa bàsica, i els C.2 podran accedir a les voreres per tal d’arribar als locals. Assenyala que, en el cas dels vehicles que fan una activitat econòmica, es diferencia quan circulen en grup o no. Explica que, quan hi ha fins a un màxim de dos, poden anar per on acaba de dir, mentre que si circulen en grup han d’anar per unes rutes concretes que estableix l’ordenança, i que poden ser modificades per decret d’alcaldia en funció de les necessitats i requeriments. Exposa les principals condicions generals: els usuaris dels vehicles A i B han de portar casc, tot i que en el cas dels A només és obligatori per als que fan activitat econòmica; els vehicles B i C han de tenir llums, elements reflectants i timbre; l’assegurança és obligatòria per a tots els vehicles que fan una activitat econòmica i recomanada per als d’ús personal; l’edat mínima per conduir aquests vehicles per la via pública és de 16 anys, i de 18 anys en cas de transportar persones. Assenyala que també han aprofitat la modificació de l’ordenança per adequar el transport de mercaderies, el transport de mercaderies perilloses i el transport escolar a la normativa de rang superior. 2364 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 Informa que, en la disposició transitòria segona, que passa a ser disposició transitòria tercera, s’hi ha afegit la frase següent: «Les bicicletes podran circular per les voreres d’amplada superior a 4,75 metres i 3 metres d’espai lliure, sempre que no existeixi una zona especialment habilitada per a la circulació ciclista en calçada.» Indica que això s’emmarca dins l’objectiu d’anar fent baixar les bicicletes de les voreres. Respecte a les esmenes que es van rebre per part dels grups municipals de Cs i de CiU, afirma que s’ha aclarit la definició dels vehicles de mobilitat personal (VMP). En aquest sentit, assenyala que en l’apartat 1 de l’article 14 es fa referència a la instrucció tècnica de la Direcció General de Trànsit. Explica que també s’han aclarit els conceptes d’activitat econòmica, de persona titular i d’empresa organitzadora anomenant-los com a «activitat d’explotació econòmica» i «persona física o jurídica titular», ja sigui de propietat o d’explotació econòmica. Informa que no s’han incorporat altres esmenes que van rebre perquè no s’adequaven a l’àmbit competencial, però que es farà l’encàrrec de confecció d’un registre de VMP i cicles per tal d’identificar tots els d’activitat econòmica i aquells d’ús personal que ho vulguin. La Sra. Vidal manifesta que, després d’aquesta aprovació inicial i els 30 dies d’exposició pública, esperen sotmetre aquesta modificació a aprovació definitiva entre els mesos d’abril i maig. Assenyala que, en paral·lel, es realitzarà el procés de registre de VMP, que farà BSM, i que també es presentarà al Plenari. Remarca que es tracta d’una ordenació restrictiva per posar cada vehicle al seu lloc i salvaguardar les voreres, en la mateixa línia que la modificació específica per a les bicicletes. Pel que fa a això, afirma que és de sentit comú que en aquells carrers on hi hagi carril bici no es pugui transitar per les voreres, com ara sí que permet l’ordenança. El Sr. Blasi assenyala que ja van dir al Govern que creien que caldria ampliar el període d’exposició pública de 30 a 60 dies, atesa la complexitat del tema i la manca de diàleg amb alguns sectors que es veuen afectats per aquesta modificació de l’ordenança. Manifesta que, per tant, el Grup Municipal de CiU s’abstindrà. Recorda que, quan el Govern va presentar en la Comissió una altra iniciativa, ja van comentar la necessitat de definir diversos aspectes respecte als vehicles que circulen per la vorera, com la velocitat màxima i el volum, i de prohibir la circulació per la vorera excepte en el cas de persones amb mobilitat reduïda. Assenyala que, tanmateix, el trasllat d’aquests vehicles de la vorera a calçada comporta una sèrie de problemes i una necessitat d’adequació, ja que de la mateixa manera que avui hi ha una sobreocupació de la vorera, també hi podria haver una sobreocupació de la calçada i dels carrils específics que han de donar servei a aquest tipus de vehicles. D’altra banda, explica que consideren que s’ha fet una discriminació positiva amb la bicicleta en permetre una moratòria de 18 mesos per a aquests vehicles, i que no entenen per què no s’ha fet extensiva a altres àmbits. Assenyala que queda recorregut per parlar de tot això, i insisteix que els agradaria que s’ampliés el període d’exposició pública de la modificació de l’ordenança. Manifesta que són conscients de la complexitat del tema, però insta el Govern a dialogar amb el conjunt d’agents implicats, ja que en alguns casos l’ordenança pot afectar llocs de treball. Demana al Govern que, si vol ser realment agosarat, estableixi les condicions necessàries perquè es protegeixi tothom per igual: el vianant, l’usuari del giny i l’usuari de la calçada, ja sigui en transport públic o en transport privat. El Sr. Alonso assenyala que les societats evolucionen i cal adaptar-se als canvis. Explica que, en l’àmbit de la mobilitat, el ritme d’evolució dels nous vehicles de mobilitat és molt més ràpid que el ritme d’evolució dels carrers, i que cal coordinar totes dues coses. Manifesta que, des del Grup Municipal de Cs, estan d’acord amb alguns dels principis que han motivat la modificació de l’ordenança. Afirma que, d’una banda, comparteixen que cal regular tots els nous vehicles que transiten per la ciutat, i de NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2365 l’altra, també estan d’acord que cal protegir els vianants d’altres tipus de vehicles. En aquest sentit, explica que creuen que s’ha de separar els vianants de les bicicletes i de qualsevol altre tipus de vehicle de mobilitat personal. Afirma que, per tant, votaran a favor de l’aprovació inicial d’aquesta modificació. A més, assenyala que han presentat una sèrie d’esmenes per tal que l’ordenança fos més clara i el Govern les ha assumit. Remarca que el fet que votin a favor d’aquesta aprovació inicial no significa que hagin de votar a favor de l’aprovació definitiva. Explica que voten a favor d’aquesta aprovació inicial per obrir el debat amb la societat sobre com ha d’evolucionar la ciutat en termes de mobilitat, ja que hi ha moltes persones, entitats i col·lectius que hi tenen moltes coses a dir. Destaca que un dels aspectes que per al seu grup serà clau a l’hora de posicionar-se en l’aprovació definitiva serà justament aconseguir una ordenança de consens, i que, dins d’aquest consens, una de les seves prioritats serà la seguretat. El Sr. Coronas recorda que el Grup Municipal d’ERC ha insistit des de l’inici del mandat que l’actualització de l’Ordenança de circulació de vianants i vehicles amb relació als vehicles de mobilitat personal era una de les qüestions vinculades a la mobilitat que calia prioritzar. Explica que consideren que cal acabar amb el desgavell que suposa la proliferació desordenada d’aquests nous vehicles i cobrir el buit legal existent respecte a la seva regulació i la seva circulació pels carrers de la ciutat. En aquest sentit, assenyala que volen fer especial esment de les molèsties que causen els grups de turistes que opten per llogar aquest vehicles per visitar la ciutat amb més comoditat, i que col·lapsen carrers, voreres i, en alguns casos, fins i tot les calçades. Respecte al procés d’elaboració de la proposta de regulació, en destaca la complexitat, tenint en compte el gran nombre de tipus de ginys que han aparegut, amb diferent naturalesa, massa, capacitat, radi, alçada o finalitat. Assenyala que calia fer un esforç per simplificar-ne la classificació, cosa que entenen que no ha estat fàcil, i que caldrà anar adaptant i revisant en funció de l’evolució i la presència que vagin tenint aquests ginys. Explica que, per exemple, han pogut comprovar l’enorme diferència que hi ha amb relació a la seguretat en els diferents tipus de ginys del tipus A, i els avantatges que poden arribar a tenir en un futur com a complement al transport públic, que no arriba a tots els racons de la ciutat. Afirma que aquells que van amb una roda i es pleguen com si fossin una maleta podrien créixer en nombre, pel cost i la funcionalitat que tenen. Remarca que, per tant, l’ordenació és important, però cal també buscar fórmules de flexibilitat. Assenyala que el més important encara està per fer, atès que caldrà posar en marxa l’ordenança i hi ha algunes males experiències amb relació a l’aplicació d’ordenances, com les de bicicletes, animals de companyia o terrasses. En aquest sentit, opina que caldrà voluntat política per tal que aquesta no només tingui una finalitat pedagògica, i que el més important per aplicar-la serà el sentit comú. Manifesta que votaran a favor d’aquesta proposta de modificació de l’ordenança, entenent que cal posar ordre en el sector i que caldrà acabar d’afinar-la i adaptar- la a les necessitats futures. El Sr. Mulleras afirma que, des del Grup Municipal del PP, comparteixen la necessitat de regular els vehicles de mobilitat personal, que reconeix que han provocat problemes de convivència a l’espai públic. A més, assenyala que aquests vehicles es concentren en determinades zones, com el front marítim, Ciutat Vella, la Barceloneta i Sant Martí. Manifesta que entenen que es posi ordre en aquest sector i que es regulin alguns aspectes dels vehicles i els itineraris. Remarca, però, que no estan d’acord que el fet que alguns usuaris utilitzin malament aquests ginys signifiqui la criminalització del conjunt d’usuaris i dels emprenedors del sector. Pregunta a la regidora de Mobilitat si té previst incloure en aquesta modificació les recomanacions de la síndica pel que fa a l’assegurança obligatòria i la matrícula en el cas de la bicicleta. D’altra banda, demana que els confirmi que la modificació preveu el reconeixement de la figura d’agent d’autoritat en el cos auxiliar de la Guàrdia Urbana, tal com els ha semblat entendre. 2366 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 Explica que, segons el que han pogut estudiar d’aquesta modificació d’ordenança, sembla que el Govern aprovarà la tercera moratòria de circulació de la bicicleta per les voreres, i demana a la Sra. Vidal que aclareixi aquest aspecte. Recorda que la primera moratòria va acabar el 22 de novembre i que la segona, d’un any i mig, es va iniciar el 22 de novembre. Subratlla que una tercera moratòria significaria un total de quatre anys de moratòria pel que fa a la circulació de la bicicleta per les voreres. La Sra. Lecha manifesta que veuen amb satisfacció el treball que s’ha fet fins ara respecte a la regulació dels vehicles de mobilitat personal, en part perquè s’han recollit moltes de les aportacions del Grup Municipal de la CUP. Remarca que parlen d’uns vehicles que majoritàriament són utilitzats per turistes i d’unes empreses que es concentren sobretot a Ciutat Vella. A més, assenyala que aquests vehicles passaran a ocupar un carril bici que al seu parer encara és estret, sobretot els bidireccionals, mentre que cada vegada hi ha més gent que es desplaça per la ciutat amb bicicleta. En aquest sentit, opina que el ritme d’increment de veïns i veïnes que utilitzen la bicicleta contrasta amb el ritme d’implantació de carrils bici i d’eliminació dels punts negres per part de l’Ajuntament. Destaca que les associacions de la bici consideren que la massificació que hi haurà als carrils bici pot ser un problema, i demana al Govern municipal que faci un sobreesforç perquè aquests carrils siguin segurs i no quedin interromputs. D’altra banda, opina que un aspecte positiu de l’ordenança és que potencia el trasllat de mercaderies en bicicleta. Assenyala que restaran atents a com s’atorgaran aquestes llicències en l’aprovació definitiva de l’ordenança, ja que han detectat que hi ha tot un teixit empresarial al voltant d’aquests vehicles molt bel·ligerant amb l’ocupació de l’espai públic i del carril bici. La Sra. Vidal reitera l’agraïment per les aportacions dels grups. Assenyala que la manca d’antecedents regulatoris en aquest àmbit fa que el diàleg amb els agents implicats hagi de ser necessàriament intens i prolongat, i afirma que continuaran tenint aquest diàleg. Destaca, però, que aquesta regulació prioritza sobretot els criteris de seguretat i d’ordenació de cada vehicle a l’espai més adient. En aquest sentit, opina que han aconseguit una regulació prou equilibrada, tot i que encara quedi recorregut per fer-hi modificacions. Pel que fa a les preguntes del Sr. Mulleras, confirma el reconeixement de la figura d’agent d’autoritat en el cos auxiliar de la Guàrdia Urbana. Assenyala que es tracta d’un tema menor que ve donat per un decret d’alcaldia i que s’ha inclòs en l’ordenança de la mateixa manera que s’han incorporat adaptacions a la normativa europea. D’altra banda, explica que, atès que estan començant a regular com ha de ser la circulació dels vehicles de mobilitat personal per la ciutat, els han exclòs de les voreres des d’un bon principi. Afirma que tenen la intenció de fer el mateix amb les bicicletes i que, per això, en l’ordenança s’avança en aquest sentit pel que fa als carrers que ja tenen carril bici. Manifesta que faran un esforç perquè els carrils bici siguin segurs, coherents i puguin donar cabuda a més bicicletes i als ginys que hi hagin de circular. Finalment, convida els grups a fer un debat més prolongat sobre aquest tema quan vulguin. La Sra. Sanz pregunta si algun grup vol afegir alguna cosa més. El Sr. Mulleras expressa l’abstenció del Grup Municipal del PP, i insisteix que, amb aquesta modificació, s’està aprovant també la modificació de la disposició transitòria segona, que passa a ser la disposició transitòria tercera, que estableix una nova moratòria de 18 mesos respecte a la circulació de bicicletes per les voreres d’amplada superior a 4,75 metres, que, sumada a les dues anteriors, suposa uns quatre anys de moratòria. NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2367 La Sra. Vidal assenyala que l’ampliació del termini d’exposició pública de l’ordenança no formava part de les al·legacions de CiU que han avaluat per a aquesta aprovació inicial, i que estudiaran si es pot dur a terme. La Sra. Sanz expressa el vot favorable de Govern Municipal, el Sr. Blasi expressa l’abstenció de CIU, el Sr. Alonso expressa el vot favorable de Cs, el Sr. Coronas expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Mulleras expressa l’abstenció del PP i la Sra. Lecha expressa el vot favorable de la CUP. S’aprova. Districte de Sants-Montjuïc 7. Desistir del procediment per a la tramitació de la Modificació del Pla General Metropolita per a l’emplaçament de l’equipament penitenciari de la Zona Franca i Modificació Puntual de MPGM de la subzona 22AL, d’iniciativa municipal, aprovat inicialment per la Comissió d’Habitat Urbà i Medi Ambient en sessió de 19 de març de 2015, pels motius exposats a l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament que consta a l’expedient i es dóna per reproduït a efectes de motivació. La Sra. Sanz presenta el punt i demana el posicionament dels grups. El Sr. Mulleras explica que el Grup Municipal del PP s’abstindrà perquè creuen que hauria d’haver-hi una tramitació alternativa d’aquesta modificació abans de desistir-ne. La Sra. Sanz expressa el vot favorable de Govern Municipal, el Sr. Martí expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Alonso expressa el vot favorable de Cs, el Sr. Coronas expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Mulleras expressa l’abstenció del PP i la Sra. Lecha expressa el vot favorable de la CUP. S’aprova. c) Proposicions V) Part d’impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal CIU: 8. Que el govern municipal prengui les mesures necessàries per tal de presentar a la ciutadania i aquesta Comissió en un termini de 6 mesos, un Pla director del vehicle elèctric i electrificació de la mobilitat per a la ciutat de Barcelona, que assoleixi entre d’altres objectius: 1) Estratègia definida per implantar els dispositius de recàrrega lenta als aparcaments soterranis de BSM i a les places regulades públiques en superfície. 2) Establiment de convenis amb empreses de car-sharing de vehicles elèctrics per facilitar la capil·laritat de l’oferta d’estacionament. 3) Planificació temporal i pressupost definit al detall de l’electrificació de la flota municipal de vehicles i de la flota d’autobusos de TMB. 4) Foment de la recàrrega en garatges privats i en comunitats de veïns amb places d’aparcament. 5) Creació d’una oficina o punt d’atenció per tal que la ciutadania pugui rebre assessorament o informació per instal·lar a les places de pàrquing punts de recàrrega privats. 6) Coordinació amb els programes que estan impulsant la resta d’administracions que treballen en aquest àmbit, així amb la plataforma Alive. La Sra. Vila manifesta que tot apunta que cap al 2025 hi haurà una eclosió de la compra i l’ús del vehicle elèctric, bàsicament perquè la tecnologia permetrà que aquests vehicles siguin més autònoms i que els costos de producció siguin més assequibles per a la ciutadania en general. Explica que, per tant, des del Grup Municipal de CiU, entenen que el Govern d’una ciutat com Barcelona, capdavantera en la defensa del medi ambient i referent a tot el món per moltes qüestions relacionades amb la innovació, hauria de liderar polítiques que fessin possible una 2368 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 ampliació de la flota electrificada a la ciutat. Destaca que això milloraria la qualitat de l’aire i reduiria la contaminació acústica, i que, a més, aquest sector econòmic d’alt valor afegit generaria llocs de treball de mà d’obra qualificada i una riquesa important. Afirma que, per tant, creuen que seria interessant fer-hi una aposta ferma, i més tenint en compte l’existència d’algunes indústries automobilístiques a l’àrea metropolitana. Manifesta que, tot i aquesta situació favorable i l’inici de polítiques en aquest sentit durant el mandat anterior, observen una total manca d’ambició per part del Govern municipal actual, que no dialoga amb un sector que té ganes d’interactuar amb les administracions i que no té una estratègia clara per avançar positivament en aquest àmbit. Finalment presenta la proposició. El Sr. Alonso afirma que, des del Grup Municipal de Cs, estan molt preocupats per l’increment de la contaminació atmosfèrica i pensen que una de les mesures que podria ajudar més a reduir-la seria apostar pel vehicle elèctric. Explica que s’ha parlat molt d’això des de fa anys i s’han fet moltes propostes i declaracions de bones intencions, però que la utilització del vehicle elèctric encara no s’ha consolidat d’una manera global a causa de diversos factors: el cost del vehicle, la seva poca autonomia i la falta de punts de recàrrega. Manifesta que el seu grup ha donat suport a totes les propostes i mesures que s’han presentat en diverses administracions per impulsar el vehicle elèctric i que, per tant, també donaran suport a aquesta proposta del Grup de CiU. Opina que, amb aquest impuls polític des de totes les perspectives i des de les diferents institucions i partits polítics, és com es podrà veritablement impulsar el vehicle elèctric. Pel que fa a la proposició del Grup de CiU, destaca que una qüestió que els sembla cabdal és l’increment dels punts de recàrrega als aparcaments públics i privats. Pel que fa a això, opina que seria molt positiu atorgar ajuts perquè els aparcaments privats instal·lin punts de recàrrega, de la mateixa manera que l’Ajuntament subvenciona la instal·lació d’ascensors, la remodelació de façanes o les rehabilitacions energètiques. Conclou que donen suport a aquesta proposta, de la mateixa que donen suport a totes les mesures que vagin en la línia de potenciar el vehicle elèctric i lluitar contra la contaminació atmosfèrica. El Sr. Coronas manifesta que, per al Grup Municipal d’ERC, la progressiva consolidació del vehicle elèctric hauria de ser una de les estratègies a desenvolupar de cara a avançar cap a un model de mobilitat més sostenible a la ciutat. Remarca que, per això, fa gairebé un any que el seu grup va demanar una compareixença en la Comissió per debatre la implantació del vehicle elèctric a Barcelona, en la qual ja va posar de manifest algunes de les mancances de la ciutat, com el fet que el 40% dels punts de recàrrega no funcionin, les limitacions pel que fa a la implantació d’aquesta xarxa de punts, o el fet que no es disposi d’una aplicació que en faciliti l’ús. Recorda que, uns mesos després, el Govern municipal va presentar un informe sobre el desenvolupament del vehicle elèctric. Afirma que era un document poc concret que enumerava una sèrie de projectes que ja s’estaven realitzant, sense una visió global o estratègica de cap a on s’havia d’encaminar la ciutat i amb un discurs conformista i molt poc ambiciós de la Regidoria de Mobilitat, més preocupada per comparar la situació de Barcelona amb la d’altres ciutats de l’Estat que no pas per intentar igualar-se amb altres ciutats europees molt més avançades en aquest àmbit. Assenyala que en aquell moment ja van manifestar que els sorprenia que el Govern no apostés per una estratègia conjunta en aquest àmbit que anés acompanyada d’un calendari, d’un pressupost i, sobretot, de plans operatius que garantissin la implantació d’aquesta tipologia de vehicles en segments estratègics de la mobilitat, com les bicicletes, les motos, els autobusos, els taxis i els vehicles de distribució, entre d’altres. Afirma que, al seu parer, aquesta estratègia s’hauria de basar en tres eixos: energia, indústria i consum, i mobilitat. NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2369 Conclou que, per tot això, i davant la inacció del Govern de la ciutat, votaran a favor de la proposició, per tal de disposar d’un pla director del vehicle elèctric que defineixi les estratègies per convertir Barcelona en una ciutat capdavantera en aquest àmbit de la mobilitat, tal com el seu grup reclama des de fa temps. El Sr. Mulleras assenyala que tant en la Comissió com en el Ple s’ha parlat diverses vegades de la contaminació ambiental, i que el Grup Municipal del PP ha fet diverses propostes respecte a aquesta qüestió, entre les quals hi havia una de molt semblant a la que avui presenta el Grup de CiU, en el sentit que s’aposti per l’electrificació de la ciutat als aparcaments i a l’espai públic per fomentar el vehicle elèctric a Barcelona. Afirma que les principals raons per les quals la gent no compra vehicles elèctrics és perquè són més cars que els no elèctrics i perquè no hi ha punts de recàrrega. Opina que, per tant, s’haurien d’afrontar aquestes dues qüestions a través d’ajudes de l’Administració i un pla d’electrificació dels aparcaments tant públics com privats i de l’espai públic, per facilitar que la gent pugui canviar el seu vehicle ordinari per un d’elèctric. En relació amb això, assenyala que estan a favor d’aquest tipus de mesures i no pas de polítiques «ecopijes», com ara obligar a renovar els cotxes vells, que fan que només pugui ser ecologista aquell que té diners. Conclou que votaran a favor de la proposició perquè, entre altres coses, ja han plantejat aquesta proposta en diverses ocasions tant en la Comissió com en el Ple. La Sra. Lecha manifesta que, si bé és cert que el vehicle elèctric millora els índexs d’emissió de CO2 i de determinats gasos contaminants amb relació als vehicles de motor amb combustibles fòssils, no és la solució als problemes de mobilitat ni de contaminació. Remarca que un dels grans problemes de Barcelona pel que fa a la mobilitat és la congestió per l’ocupació del vehicle privat, i que la substitució d’un vehicle per un altre no elimina aquest factor. Afirma que, per fer una ciutat amable on prevalgui la presència dels vianants per sobre dels vehicles motoritzats i una ciutat no contaminada, el que calen són polítiques estructurals de reducció de la circulació. En aquest sentit, opina que cal donar prioritat a les bicicletes, ampliant els carrils bici en detriment dels carrils per a vehicles motoritzats, implantar més carrers pacificats i d’ús exclusiu per a vianants, i millorar el transport públic i fer-lo accessible amb preus populars. Adverteix que cal vigilar que la potenciació dels vehicles elèctrics no es converteixi en un mecanisme per atorgar subvencions encobertes a les empreses automobilístiques, o per beneficiar aquelles famílies que tenen un nivell suficient d’ingressos per poder canviar el cotxe per un altre de gamma superior cada determinats anys. Manifesta que no poden estar en contra d’alguns aspectes de la proposició, com la conversió progressiva de la flota a vehicles elèctrics, però que s’oposen al fet que es destinin diners públics a la potenciació del vehicle privat, en qualsevol de les seves formes, ja sigui a través de les empreses o de particulars. Conclou que el camí per avançar cap a una ciutat sostenible no és la subvenció dels vehicles privats, sinó el finançament del transport públic, una bona xarxa de carrils bici i el manteniment dels carrers per al gaudi de la mobilitat personal. La Sra. Ballarín manifesta que, per al Grup Municipal del PSC, el vehicle elèctric és una de les estratègies complementàries del Pla de mobilitat urbana de l’Ajuntament de Barcelona, i concorda amb les prioritats d’altres eines de planificació a escala de ciutat, d’àrea metropolitana i de Catalunya, entre les quals destaca el Pla estratègic metropolità de Barcelona 2010-2020. Assenyala que en aquest pla s’aborden temes clau com la sostenibilitat, la capitalitat, les indústries de coneixement, la salut o els esports, i que un dels reptes que planteja pel que fa a sostenibilitat i canvi climàtic és que el vehicle elèctric sigui una oportunitat perquè Barcelona esdevingui la metròpoli millor preparada per desenvolupar aquest mercat. Afirma que comparteixen moltes de les qüestions que s’esmenten en la proposició del Grup de CiU, i que és evident que cal prioritzar els modes de transport no motoritzat, el transport col·lectiu i el no contaminant per a una mobilitat sostenible. En aquest sentit, destaca que el vehicle elèctric és un camp 2370 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 de treball que el Govern està abordant. Recorda que, per exemple, l’Ajuntament lidera la plataforma LIVE, amb un tercer conveni signat, i també treballa en coordinació amb altres institucions i administracions. Explica que també comparteixen la necessitat de millorar la informació i l’assessorament als ciutadans i ciutadanes, així com la necessitat de reforçar els punts de recàrrega, que és una de les estratègies que treballa BSM. Assenyala, però, que la proposició entra en alguns aspectes operatius molt concrets, com l’elaboració d’un pla director i la creació d’una oficina específica d’informació. En relació amb això, explica que van presentar algunes esmenes però que han estat rebutjades, i que, per tant, tot i compartir la filosofia de la proposició, no poden acceptar aquest nivell de detall en qüestions operatives. La Sra. Vidal afirma que el Govern sí que aposta pel vehicle elèctric com una de les estratègies clau per canviar el model de mobilitat a la ciutat, però que, a diferència d’altres governs, aposta per moltes més iniciatives i potser el vehicle elèctric no té ara el protagonisme que tenia en altres èpoques. Assegura, però, que han continuat treballant en la línia iniciada pel Govern anterior. Manifesta que han proposat esmenes a la proposició perquè es pugui dur a terme, tenint en compte que ja es pot desprendre un programa o una estratègia del Pla de mobilitat urbana, en el qual el vehicle elèctric està integrat de forma estructural. D’altra banda, remarca que el 100% dels aparcaments de BSM tenen punts de recàrrega, 174 en concret, i que es preveu fer-ne 46 de nous durant el 2017. En relació amb això, assenyala que han proposat incorporar-hi altres operadors mixtos o privats, com BAMSA o SABA, però que el Grup de CiU no ho ha acceptat. A més, explica que el Grup de CiU tampoc no ha volgut comprendre que és millor treballar estructuralment des de l’Ajuntament per informar del vehicle elèctric que no pas amb una oficina, que sempre estaria subjecta a un pressupost o a la discrecionalitat política. Afirma que estan a favor de la mobilitat elèctrica i, també, d’electrificar la mobilitat amb transport públic a la Diagonal, a la qual el Grup de CiU s’oposa. A més, destaca que les flotes de vehicle elèctric, tant privades com públiques, s’han anat incrementant sense parar des del 2016, i que s’està fent un esforç extra pel que fa a les flotes privades, amb la col·laboració de moltes empreses. Remarca que els punts de recàrrega lenta han d’estar als aparcaments privats i no pas als aparcaments del carrer, que és l’estratègia que duen a terme conjuntament amb la Generalitat. En relació amb això, assenyala que potser la diferència del Govern actual respecte a altres governs és que treballa operativament pel vehicle elèctric i per això està en contacte amb totes les administracions que ho han de fer possible. En aquest sentit, afirma que l’Administració de l’Estat hi tindria molt a dir pel que fa a la fiscalitat. Explica que, per exemple, a Noruega els vehicles elèctrics són els més comprats perquè els de combustió convencional estan gravats amb uns impostos que fan que el vehicle elèctric sigui més assequible. La Sra. Vila diu a la Sra. Ballarín que fan propostes concretes perquè intenten contribuir a fer que la ciutat avanci en un tema que consideren cabdal. A més, remarca que les propostes que plantegen provenen del sector, que els ha expressat que aquesta és la línia de treball que segueixen altres ciutats capdavanteres i que està molt insatisfet amb l’actitud del Govern. Diu a la Sra. Vidal que el vehicle elèctric no només no té actualment el protagonisme que havia tingut en altres moments, sinó que no és tampoc una prioritat per al Govern. Manifesta que, des d’aquest punt de vista, lamenten la manca d’ambició del Govern en un àmbit de futur i que genera molt de valor afegit. Remarca, però, que hi ha altres persones dels partits de govern que han estat intel·ligents en aquest sentit, com el Sr. Poveda, que està fent una aposta ferma pel vehicle elèctric en l’àmbit de l’àrea metropolitana. Assenyala que actualment a Barcelona només hi ha 2.500 vehicles elèctrics, que representen el 0,27% del total de 900.000 vehicles. Destaca que, si es fes una aposta decidida per aquest vehicle, el 2025 es podria arribar gairebé a un 25%, que suposaria un 14% d’estalvi d’emissions contaminants. Explica que a Noruega, NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2371 que hi ha apostat, el 18% de les matriculacions són de vehicles elèctrics. A més, remarca que, mentre que Londres té 4.000 punts de recàrrega ràpida i París 1.300, a Barcelona només n’hi ha 16. Afirma que és evident que sobretot cal instal·lar punts de recàrrega als aparcaments privats, però que s’han d’afavorir les condicions per fer-ho. Explica que per això proposaven que hi hagués un servei perquè les persones interessades rebessin un assessorament integral per fer front a molts obstacles que encara hi ha, atès que no hi ha una cultura generalitzada del vehicle elèctric. Manifesta que lamenten que el Govern es quedi gairebé sol en aquesta qüestió, i que la batalla que ha iniciat contra el vehicle privat no el deixi veure l’oportunitat que brinda a la ciutat un sector que és molt actiu i molt innovador. D’altra banda, fa un agraïment a tots els grups que comparteixen aquesta visió estratègica de futur. Finalment, demana al Govern que tingui en compte aquesta proposició, que ha estat aprovada per la gran majoria de les forces del consistori. El Sr. Coronas opina que cal evitar que el mercat vagi per davant de la iniciativa pública en aquest tema. Afirma que hi ha d’haver incentius, infraestructura i acords, també amb el sector privat, per aconseguir resoldre alguns problemes de mobilitat que el transport públic col·lectiu no pot resoldre, sobretot pel que fa a mobilitat interurbana. Explica que els sembla especialment interessant establir acords amb concessionaris pel que fa al car sharing elèctric, per poder arribar, per exemple, a polígons industrials on no hi ha opcions de transport públic col·lectiu mínimament sostenibles, i sobretot facilitar la recàrrega ràpida. En aquest sentit, assenyala que un taxista no optarà per tenir un taxi elèctric si això implica perdre una hora de la seva jornada per fer la recàrrega. El Sr. Mulleras demana a la Sra. Vidal que no defugi responsabilitats, ja que l’Ajuntament pot fer molt en aquest àmbit. Opina que el problema és que el Govern municipal està en guerra contra el vehicle privat, sigui elèctric o no. La Sra. Lecha reitera que el seu grup aposta pel transport col·lectiu, que opina que sí que pot cobrir molts desplaçaments. Afirma que els diners públics han d’anar a resoldre problemes del transport col·lectiu i que el finançament amb diners públics cap al transport privat no ha de ser en cap cas una prioritat. La Sra. Vidal expressa l’abstenció de BnComú, la Sra. Ballarín expressa l’abstenció del PSC, la Sra. Vila expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Alonso expressa el vot favorable de Cs, el Sr. Coronas expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i la Sra. Lecha expressa el vot contrari de la CUP. S’aprova. Del Grup Municipal Cs: 9. Que es defineixi una nova estratègia de gestió i promoció de la bicicleta com a mitjà de transport, amb els objectius d’assolir una implantació territorial d’àmbit metropolità i millorar la qualitat del servei mitjançant noves tecnologies. Aquesta estratègia hauria de contemplar, entre d’altres, els aspectes següents: 1) Que el nou contracte del Bicing inclogui major cobertura territorial en els barris amb una orografia de muntanya, incrementant el nombre de bicicletes elèctriques. 2) Que el nou contracte de Bicing inclogui un salt qualitatiu en la qualitat del servei mitjançant la implementació de les noves tecnologies. 3) Que l’Ajuntament de Barcelona sigui el propietari de les patents dels elements del nou contracte del Bicing i que el sistema es desenvolupi sobre tecnologies estandaritzades, de manera que es pugui garantir en tot moment la concurrència d’empreses en nous contractes o ampliacions, sense que es generin dependències tecnològiques. 4) Que l’Ajuntament de Barcelona, cedeixi els drets d’usos de les patents esmentades a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, per tal que els altres municipis de l’àrea puguin implantar els seus propis sistemes de Bicing, i que tots siguin compatibles entre si. 5) Que en la mesura del possible, les noves estacions de Bicing 2372 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 s’alimentin de fonts d’energia renovables. 6) Que, de forma paral·lela al Bicing, s’implantin sistemes de Bicibox o àrees d’aparcament de bicicletes facilitant, així mateix, l’ús de bicicletes privades. El Sr. Alonso destaca que hi ha un consens polític ampli amb relació al fet d’impulsar la bicicleta com a mode de transport ecològic i saludable, i que ara hi ha l’oportunitat d’establir una nova estratègia de gestió i promoció de la bicicleta, atès que s’acaba el contracte del Bicing i és el moment de desenvolupar els nous plecs de contractació i de redefinir la totalitat del servei. Afirma que la iniciativa del seu grup s’inscriu en aquest escenari d’obertura del debat sobre el model de gestió de la bicicleta. Explica que comparteixen amb el Govern la necessitat d’incrementar la cobertura del Bicing i que arribi als barris de muntanya. Manifesta que també volen que el nou Bicing aprofiti tot el potencial de les noves tecnologies, que l’Ajuntament sigui el propietari de tots les patents tecnològiques i que el sistema es desenvolupi a partir de tecnologies estandarditzades, de manera que l’Ajuntament tingui el control d’aquest servei des d’un punt de vista tecnològic i no sigui captiu d’una empresa. A més, destaca que volen un Bicing metropolità. Afirma que justament volen que l’Ajuntament de Barcelona controli la tecnologia perquè després pugui cedir-la a altres ajuntaments del voltant i, de mica en mica, la xarxa de Bicing arribi al conjunt de l’àrea metropolitana de Barcelona. Explica que també demanen que s’aposti per les energies renovables i que es creïn àrees d’aparcament per a les bicicletes privades, tenint en compte que cada vegada hi ha més gent que utilitza la seva bicicleta. El Sr. Martí expressa el vot favorable del Grup Municipal de CiU. Explica que creuen que la proposició va en la línia de fer una política de ciutat per promocionar aquest mode de transport i del que ja es va impulsar en el mandat anterior des del Govern de l’alcalde Trias. Afirma que, per tant, és una línia de continuïtat que creuen que és coherent i positiva per a la ciutat. Assenyala que han pogut aportar algunes millores a la proposició gràcies a la voluntat de transacció del Grup de Cs. Explica que hi han introduït un èmfasi encara més gran pel que fa a desenvolupar el pla d’electrificació del Bicing i han ampliat una mica l’horitzó amb relació a la cooperació metropolitana en aquest àmbit amb l’estudi d’un possible Bicing metropolità. Afirma que encara hi ha força camí per recórrer respecte a aquest servei, més enllà dels punts que conté la proposició. Recorda que en l’anterior mandat municipal ja es preguntaven fins a quin punt tenia sentit que el cost del Bicing per a l’Ajuntament de Barcelona pugi entre 12 i 15 milions anuals. Opina que s’han d’introduir millores en el finançament perquè el cost sigui inferior per a l’Ajuntament i per al mateix usuari, i que hi ha vies a explorar en la renovació dels contractes que es puguin produir en el futur. Assenyala que, per exemple, cal incrementar el nombre de bicicletes elèctriques, que actualment són 300. El Sr. Coronas manifesta que, des del Grup Municipal d’ERC, valoren positivament els sis punts de la proposició i que, per tant, encara que amb algun matís, hi votaran a favor. Explica que saben que la majoria de les millores que estaven previstes han quedat posposades a la posada en marxa del nou contracte de Bicing, sota el qual s’ha de subrogar personal treballador. Assenyala que, per exemple, ja es preveu la millora de la cobertura territorial de les bicicletes mecàniques i elèctriques, que s’ha d’estendre per arribar a nous espais estratègics i amb més pendents d’alguns barris de la ciutat; la implementació de millores tecnològiques vinculades al nou Bicing 2.0, que podria compatibilitzar el servei amb la T-Mobilitat; la possibilitat d’instal·lar noves estacions híbrides, o un sistema d’informació predictiu de la demanda per programar millor les reposicions. Observa que, a banda d’això, la proposició del Grup de Cs també proposa que l’Ajuntament sigui propietari de les patents dels elements del nou contracte, per no generar dependències tecnològiques i que aquestes es puguin cedir a altres municipis. Explica que això els sembla una bona idea per facilitar l’extensió NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2373 d’aquest servei més enllà dels límits municipals de la ciutat, així com l’autoalimentació de les parades del nou servei amb energies renovables per incrementar l’eficiència energètica al conjunt del servei. Manifesta que cal que el servei de Bicing s’ampliï i s’actualitzi, però que sobretot compleixi amb la seva funció de familiaritzar usuaris amb el món de la bicicleta amb l’objectiu que finalment se n’acabin comprant una, en detriment d’altres mitjans de transport menys sostenibles. En relació amb això, opina que és d’especial rellevància el sisè punt de la proposició, ja que la majoria d’aparcaments de bicicletes no són segurs i aquesta és una de les principals raons per les quals la ciutadania renuncia a fer servir la bicicleta com a mitjà de transport. El Sr. Mulleras afirma que el Grup Municipal del PP està d’acord en algunes qüestions de la proposició, però no en totes. Assenyala que la proposició que es planteja té molt d’estratègia metropolitana, i no saben si, per exemple, ja se n’ha parlat amb els 36 municipis que formen l’àrea metropolitana, que també haurien de participar en la gestió d’un Bicing metropolità. En aquest sentit, assenyala la dificultat que pot tenir gestionar un servei d’aquestes característiques a escala metropolitana i amb 36 actors diferents. Pregunta, per exemple, com s’aconseguiria garantir la lliure concurrència a l’hora d’accedir al contracte del Bicing; com es podria evitar el dèficit actual del Bicing, que és d’entre 12 i 13 milions d’euros anuals, i com i qui finançaria aquest cost. Remarca que, per tant, caldria respondre encara molts dubtes sobre l’àmbit metropolità del Bicing. D’altra banda, manifesta que és veritat que hi ha un problema d’aparcament i de robatoris de bicicletes privades, però que entenen que el sistema del Bicibox no és el més adient, mentre que la proposició el posa en valor. Explica que creuen més, per exemple, en el sistema de la U invertida als carrers, que no és tan agressiu amb el paisatge urbà, ocupa menys espai i pot ser utilitzat per a altres usos, tenint en compte que l’espai públic és limitat i que el que s’utilitza per a un Bicibox no es pot fer servir per a mobiliari públic, espais infantils o altres elements. A més, remarca que, de les 1.540 places totals que hi ha de Bicibox a l’àrea metropolitana, només se n’utilitza un percentatge mínim diàriament, cosa que demostra que aquest sistema no és funcional. Afirma que consideren que aquest sistema ha estat un fracàs, i recorda que en diverses ocasions han demanat que es faci una auditoria sobre l’elaboració i la utilització del Bicibox. Conclou que s’abstindran, ja que hi ha aspectes de la proposició que valoren positivament i d’altres en els quals no estan d’acord. La Sra. Lecha manifesta que, des del Grup Municipal de la CUP, sempre han apostat per un sistema de transport públic de gestió pública. En aquest sentit, recorda que actualment diversos serveis de transport tenen privatitzada la seva gestió i explotació, com els autobusos, el Tram o el mateix Bicing. Explica que pensen que la finalització del contracte de deu anys amb Clear Channel és una oportunitat per no repetir l’error de privatitzar el servei públic de bicicletes. Afirma que, per això, rebutgen que l’Ajuntament tregui de nou a concurs la licitació del servei i exigeixen que iniciï els tràmits per internalitzar-lo. D’altra banda, expressa la preocupació del seu grup per la situació en què es troben la majoria de treballadors i treballadores d’aquest servei. Assenyala que la subcontractació de la pràctica totalitat del contracte per part de Clear Channel a l’empresa Movement suposa que la gran majoria del personal també estigui subcontractat. Afirma que a dia d’avui no està garantida la seva subrogació en cas de canvi de contractista, i això planteja seriosos dubtes sobre la licitació. Explica que creuen que la internalització del servei significaria mantenir els llocs de treball, millorar la prestació del servei, facilitar-ne la integració en l’ATM i deixar d’enriquir les grans empreses amb diners públics per la gestió d’un servei públic de transport tan important com el Bicing, que a més remarca que és força dolenta. La Sra. Ballarín manifesta que al Grup Municipal del PSC li agrada especialment que en aquesta proposició es faci èmfasi en la bici com a mitjà de transport, ja que l’estratègia de la bicicleta com a mitjà de transport està lligada a moltes de les accions que la ciutat ha adoptat en els darrers anys, com la xarxa de carrils bici 2374 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 segurs, la promoció de la bicicleta i, sobretot, la implantació del Bicing com un sistema de bicicletes públiques de la ciutat. Recorda que el Bicing es va implantar el 2007, que actualment té més de 100.000 abonats i abonades, i que cada dia es fan més de 40.000 viatges de mitjana amb aquest sistema. Afirma que, per tant, és evident que ha esdevingut clau en la mobilitat de la ciutat i ha donat a la bicicleta el protagonisme que es mereixia. Manifesta que comparteixen amb el Grup de Cs que la nova contracta ha de suposar un salt qualitatiu important pel que fa a la implantació territorial del Bicing, l’ampliació dels serveis de bicicletes elèctriques, la qualitat del servei i la coordinació amb altres mitjans de transport sostenibles. Explica que també estan d’acord que l’ús de noves tecnologies per millorar el servei es faci sense dependències tecnològiques i amb capacitat de transmetre coneixement i tecnologia a altres municipis de l’àrea metropolitana. Afirma que creuen que cal apostar per una tecnologia amb codi obert i que, a més, s’hauria de fer majoritàriament des de l’acció pública, ja que això permetria la transmissió de tecnologia i la compatibilitat. Manifesta que també comparteixen que s’estudiï la màxima implantació d’energies renovables per alimentar el sistema i s’analitzi com es pot incrementar l’aparcament de bicicletes privades. Conclou que donen suport a la proposició, amb unes esmenes que ha presentat el Govern. La Sra. Vidal agraeix la presentació d’aquesta iniciativa per part del Grup de Cs, així com la seva predisposició a introduir-hi esmenes tècniques per fer possible la seva aplicació. Destaca que l’estratègia de gestió i de promoció de la bicicleta no només ja està marcada, sinó que és una de les línies estratègiques del Pla de mobilitat urbana, en el qual el Bicing té un paper fonamental. Manifesta que, tal com han explicat altres vegades, es plantegen un Bicing amb una major cobertura territorial en barris amb una orografia de muntanya on ara no hi arriba, i reduir la desigualtat per unitat de territori i per habitant pel que fa al nombre de bicicletes i els punts d’accés. Afirma que això s’ha d’aconseguir sobretot a partir de l’electrificació substancial del sistema. Assenyala que el vehicle elèctric és una de les qüestions que han de parlar entre tots, i que ho faran en una taula política àmplia on tractaran també el tema del Bicing, en el marc d’una estratègia d’electrificació de la ciutat que pot ser molt constructiva i molt compartida entre tots els grups. Explica que estan treballant en la millora de la qualitat del servei amb estacions mixtes que permetin l’ancoratge de bicicletes elèctriques i mecàniques, així com en l’ús de la tecnologia per a la gestió amb mòbil de la bici, la integració a partir de la T-Mobilitat, un sistema d’informació predictiu de la demanda i un servei obert les 24 hores. Manifesta que potser el tema de les patents és difícil que pugui tenir un lloc important perquè és tecnologia que es desfasa constantment, però que agraeix la visió metropolitana de la proposició, que afirma que comparteixen totalment. Pel que fa a això, assenyala que seria competència de l’Àrea Metropolitana de Barcelona posar en comú tots els municipis, no els 36, sinó com a mínim els més conurbats. Afirma que, en tot cas, els elements tecnològics de comunicació permetrien una integració metropolitana a través de la T-Mobilitat. D’altra banda, explica que estan treballant per la subrogació del personal que actualment està subcontractat a Movement, ja que volen que estigui contractat directament per concurs i aprofitar tota la seva experiència de cara a la següent contracta. El Sr. Alonso assenyala que contestarà algunes preguntes del portaveu del Grup del PP. Afirma que els altres ajuntaments es podran afegir al Bicing metropolità quan vulguin i ho pressupostin, i que ningú no els obliga a fer-ho abans. Respecte a com garantir la concurrència, remarca que precisament la proposició parla del fet que no hi pot haver patents tecnològiques que la limitin. Explica que, com que les patents dels elements de connexió que facilitin la integració seran lliures, qualsevol ajuntament que vulgui afegir-se al Bicing només haurà de contractar una empresa que vulgui desenvolupar aquest servei. NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2375 D’altra banda, assenyala que no era l’esperit d’aquesta proposta parlar de finançament, que és un debat que s’haurà de fer al seu moment. Pel que fa al Bicibox, aclareix que l’esmenten a tall d’exemple perquè s’ha implantat en altres municipis metropolitans, però que la seva proposta està oberta a qualsevol altre sistema d’aparcament que es consideri segur. Agraeix els vots favorables dels grups. Destaca que hi ha consens en la necessitat de potenciar l’ús de la bicicleta i hi ha l’oportunitat de fer-ho amb la renovació del contracte del Bicing, i demana al Govern que ho aprofiti. La Sra. Vidal expressa el vot favorable de BnComú, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Martí expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Alonso expressa el vot favorable de Cs, el Sr. Coronas expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Mulleras expressa l’abstenció del PP i la Sra. Lecha expressa el vot contrari de la CUP. S’aprova amb el redactat següent: La Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda: Que es defineixi una nova estratègia de gestió i promoció de la bicicleta com a mitjà de transport, amb els objectius d’assolir una implantació territorial d’àmbit metropolità i millorar la qualitat del servei mitjançant noves tecnologies. Aquesta estratègia hauria de contemplar, entre d’altres, els aspectes següents: 1) Que el nou contracte del Bicing inclogui major cobertura territorial en els barris amb una orografia de muntanya, incrementant el nombre de bicicletes elèctriques. 2) Que el nou contracte de Bicing inclogui un salt qualitatiu en la qualitat del servei mitjançant la implementació de les noves tecnologies. 3) Desenvolupar un pla d’electrificació de la bicicleta al “Bicing” per poder continuar avançant en aquest mode de desplaçament. 4) Que l’Ajuntament de Barcelona estudiï la possibilitat de ser el propietari de les patents dels elements del nou contracte del Bicing i de que el sistema es desenvolupi sobre tecnologies estandaritzades, de manera que es pugui garantir en tot moment la concurrència d’empreses en nous contractes o ampliacions, sense que es generin dependències tecnològiques. 5) Que l’Ajuntament de Barcelona, pogués cedir en tot cas els drets d’usos de les patents esmentades a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, per tal que es pugui estudiar la implantació d’un servei de Bicing metropolità. 6) Que en la mesura del possible, les noves estacions de Bicing s’alimentin de fonts d’energia renovables. 7) Que, de forma paral·lela al Bicing, s’estudiï la possibilitat d’implantar sistemes de Bicibox o àrees d’aparcament segur de bicicletes facilitant, així mateix, l’ús de bicicletes privades. Del Grup Municipal ERC: 10. La Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda instar al govern municipal a concertar els usos de l’edifici d’El Borsí, de titularitat municipal, amb la plataforma veïnal El Borsí per al Barri, de manera que se li doni l’ús com a equipament municipal que els veïns i veïnes considerin més oportú per a respondre a les necessitats de la gent del Gòtic. El Sr. Coronas agraeix la presència a la sala de membres de la plataforma veïnal «El Borsí per al barri», que assenyala que és una de les veus reivindicatives d’un barri massa sovint oblidat com és el Gòtic. Destaca que l’edifici neoclàssic del Borsí ha esdevingut un espai emblemàtic per a la gent del Barri Gòtic. Explica que, construït entre els anys 1881 i 1883, va acollir el Casino Mercantil, i a partir de l’any 1940 va allotjar l’Escola de Belles Arts, més endavant Escola d’Arts Aplicades i Oficis de la Llotja. Subratlla que a les seves aules es van formar personatges tan il·lustres de la creació artística catalana com Modest Cuixart, Josep Guinovart, Òscar Tusquets o Josep Maria Subirachs, entre d’altres. Recorda que a partir de finals del 2009, quan un despreniment d’un fals sostre va precipitar el trasllat dels darrers alumnes de l’escola Llotja, el Borsí va quedar en desús i l’edifici, propietat de la Generalitat, va començar un lent procés de degradació. Explica que, l’abril del 2015, la premsa es va fer ressò de la possibilitat 2376 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 que la Generalitat cedís el Borsí com a seu del museu Woody Allen que es volia obrir a la ciutat. Assenyala que, tot i que el projecte mai no es va arribar a concretar, aquest anunci va provocar que els veïns i veïnes del Gòtic tornessin a reivindicar amb força la recuperació del Borsí com a equipament públic al servei de les nombroses necessitats de la gent del barri. Afirma que, per tal de defensar amb més força i donar més legitimitat a la seva reivindicació, el 2016 veïns i veïnes i diverses entitats van decidir organitzar-se i van constituir la plataforma «El Borsí per al barri». Explica que, en els darrers mesos, aquesta plataforma ha portat a terme un procés participatiu exemplar que ha permès identificar les mancances del barri i elaborar un projecte que respon a algunes de les peticions dels veïns i veïnes. Assenyala que es tracta d’un projecte que fa del Borsí un equipament cultural i de convivència de proximitat per gestió comunitària, i amb diferents serveis, com ara un espai autogestionat per a joves, un espai social i d’intercanvi intergeneracional i intercultural, un espai d’estudi, un espai expositiu, o tallers d’experimentació i creació artística. Destaca que el Borsí és molt més que un equipament cultural per als veïns i veïnes del Gòtic, ja que la seva recuperació per a la ciutadania és, com explica la mateixa plataforma, una de les poques oportunitats que queden per recapitalitzar el barri de veïns. Afirma que representa la lluita del veïnat per recuperar la dignitat d’un barri durament castigat per la massificació turística que expulsa la seva gent. Manifesta que, per això, el projecte ha comptat des de l’inici amb el suport del Grup d’ERC i també ha interessat al Govern municipal. Recorda que, de fet, el desembre passat la plataforma va veure amb esperança com el Govern de la Generalitat va acordar amb l’Ajuntament el traspàs de la propietat del Borsí. Explica que, tanmateix, a principis d’any la premsa va publicar la intenció del Govern municipal d’ubicar a l’edifici la seu de la Fundació Jaume Bofill i reservar la planta baixa per a ús veïnal; a canvi, l’entitat havia d’assumir el finançament de la rehabilitació de l’immoble. Afirma que la reacció contrària de veïns i veïnes del barri va ser immediata i que, per aquesta raó, a petició de la plataforma, divendres van entrar una proposició per concertar els usos de l’edifici del Borsí, de titularitat municipal, amb la plataforma veïnal, de manera que s’hi doni l’ús que els veïns i veïnes considerin més oportú. Assenyala que divendres mateix els regidors Jaume Collboni i Gala Pin van anunciar a la plataforma i van fer públic que el Borsí acollirà espais d’ús veïnal de gestió comunitària que seran definits pels mateixos veïns i veïnes, així com un equipament cultural públic, la Biblioteca Gòtic-Andreu Nin. Explica que no saben si això és només una coincidència, però que, en qualsevol cas, la proposició del seu grup haurà servit per acabar amb les vacil·lacions del Govern municipal i amb les seves possibles picabaralles internes, almenys pel que fa al Borsí. Destaca que el més important és que la gent del barri podrà gaudir de l’equipament cultural i veïnal pel qual ha lluitat durant aquests darrers anys i que el barri recuperarà el Borsí gràcies a la tenacitat d’una plataforma veïnal que ha sabut defensar els interessos i la dignitat de la ciutadania del Gòtic. Manifesta que per això volen agrair a tots els membres de la plataforma la feina feta i l’exemple que han donat. El Sr. Martí dóna la benvinguda als membres de la plataforma «El Borsí per al barri». Recorda que, per part del Grup Municipal de CiU, els membres d’aquesta plataforma van ser atesos tant en el mandat anterior com en l’actual per la Sra. Mercè Homs, com a mostra de suport a la petició majoritària del Barri Gòtic. En relació amb això, remarca que als polítics els agrada relacionar-se amb gent que no només té les idees clares, sinó que, a més, hi té darrere tot el barri, com és el cas d’aquesta plataforma, a la qual felicita per la capacitat d’atracció i de sinergia amb gent del barri amb sensibilitats molt diverses. Afirma que donaran suport a la proposició presentada pel Grup d’ERC. Explica que ja van dir als impulsors d’aquesta reivindicació que estaven d’acord que els usos que s’han de pactar amb el Govern municipal fossin els que volguessin de forma majoritària el barri i la plataforma. Manifesta que resten a l’espera que l’espai de què disposa aquest equipament municipal sigui compatible amb els usos que es decideixin des de la plataforma o des de la societat civil organitzada del NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2377 Barri Gòtic i que, per tant, hi hagi una complementarietat i una sinergia entre l’oferta municipal i la gestió futura de l’equipament per oferir aquests serveis a la comunitat. Afirma que, per tant, l’únic que demanen en aquests moments és que el Govern faci la feina que li pertoca i que es concreti aquest acord, amb el lideratge de la regidora del Districte. Manifesta que esperen tenir-ne notícies i que es facin públiques quan s’arribi a un acord, sense que hi hagi més indefinicions. Assenyala que aquesta operació no deixa de ser molt semblant a d’altres que s’havien fet en el mandat anterior. En aquest sentit, recorda que quan el Govern municipal de CiU intentava fer operacions per a la cessió d’edificis a l’Ajuntament a canvi de condonar una part del deute de la Generalitat amb el consistori se’ls deia que eren la banca de la Generalitat i que això era inacceptable. Afirma que els governs acaben fent allò que han de fer i que celebren que sigui així, sobretot si aquesta operació acaba redundant en benefici del Gòtic. El Sr. Blanco saluda els veïns del Barri Gòtic. Recorda que el Borsí és, des de fa relativament poc temps, un edifici de titularitat municipal, tot i que abans era també un edifici públic, en aquest cas de la Generalitat, que es podia haver rehabilitat i destinat a equipament de barri. Manifesta que el Grup Municipal de Cs està totalment d’acord que aquest edifici ha de ser un equipament públic i que cal concertar-ne els usos amb la plataforma veïnal, que reclama que es destini a activitats d’interès per als residents del barri. Assenyala que el Borsí és un edifici que té una llarga història i un apreciable valor arquitectònic i que, malauradament, ha restat sense cap ús durant massa temps. Afirma que això ha causat durant molts anys uns perjudicis a la ciutat, i especialment als veïns del barri, i que consideren que aquesta situació no pot continuar durant més temps. En relació amb els usos que s’haurien de donar a l’edifici, explica que creuen que, en primer lloc, cal tenir en compte les necessitats i les demandes veïnals. Assenyala que, en segon lloc, pensen que la tipologia de l’edifici el fa especialment adequat per a usos docents o culturals, que són els que tenia abans de quedar abandonat. Manifesta que, en tercer lloc, consideren que, tenint en compte que les obres d’adequació de l’edifici tindran un cost elevat atès el seu mal estat, els nous usos no haurien d’incrementar desproporcionadament el cost de les obres i, per tant, s’haurien d’adaptar al màxim possible a la tipologia i a l’estat de l’edifici. Conclou que, amb aquestes tres consideracions, votaran a favor de la proposició. El Sr. Mulleras saluda els veïns que són presents a la sala. Remarca que el Borsí haurà costat entre 11 i 12 milions d’euros, entre la compra i la rehabilitació que ha de fer l’Ajuntament, malgrat que formi part d’una operació d’intercanvi amb la Generalitat per una qüestió de deute. Manifesta que, des del Grup Municipal del PP, estan d’acord que aquest equipament es destini a usos del barri, però que també creuen en la igualtat d’oportunitats. En aquest sentit, explica que valoren la feina que ha fet la plataforma veïnal que ha defensat aquesta reivindicació, però que consideren que no han de ser els únics a decidir els usos de l’edifici i s’han de tenir en compte tots els veïns del Gòtic. Afirma que, atès que no estan d’acord amb tota la literalitat de la proposició, s’abstindran. La Sra. Lecha assenyala que ha tingut ocasió de saludar els veïns i veïnes abans de l’inici de la sessió. Afirma que la proposició que planteja el Grup d’ERC és bàsicament el que demana la plataforma, que representa la lluita que fa temps que duen a terme els veïns i veïnes per aconseguir un equipament al Barri Gòtic. Subratlla que aquest és un dels barris més gentrificats de la ciutat, castigat per la despersonalització del turisme i mancat d’equipaments. Manifesta que el Grup Municipal de la CUP està totalment d’acord amb el manifest de la plataforma, que diu: «El Borsí ha de ser un equipament cultural, del barri i per al barri, públic en la seva totalitat.» Assenyala que fer això costarà uns milions, però que qualsevol edifici del segle XVIII en el qual s’hagi de fer un 2378 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 manteniment té un cost. En aquest sentit, opina que val més gastar-se els diners així que no pas protegir determinats lobbys de la ciutat. Afirma que cal donar resposta a tot el col·lectiu veïnal, que demana un espai cultural sense el caràcter elitista que predomina en molts espais de la ciutat. A més, assenyala que cal no oblidar la utilització que tenia abans, ja que li consta que els veïns no van estar d’acord amb la sortida de l’Escola d’Arts i Oficis. Explica que els projectes dels veïns i veïnes giren al voltant de recuperar el Borsí per a espais educatius i culturals gestionats des del veïnat, i sortir del cercle consumista per establir activitats autogestionades, amb jovent i infants. Indica que hi ha també una demanda important de l’Assemblea de Joves per tenir espais de trobada i de creació, sense la tutela paternalista de les institucions. Afirma que, en conclusió, aquest és un moviment transversal que té reivindicacions molt justificades amb les quals estan d’acord. D’altra banda, explica que suposa que, quan determinats grups diuen que s’ha de comptar amb tothom, es refereixen, per exemple, a les plataformes pro pisos turístics, al gremi d’hotelers, o al gremi de comerciants de la Rambla, que per al seu grup no són els veïns i veïnes del Gòtic. La Sra. Ballarín dóna la benvinguda a la plataforma de veïns i veïnes, i expressa la satisfacció de poder donar suport a una proposta que el Govern ja du a terme. A més, recorda que l’any 2009, quan l’edifici va patir despreniments i es va haver de tancar l’escola que allotjava, ella era regidora d’Educació i va ser un moment bastant dur. Destaca que l’adquisició del Borsí per part del Govern municipal, després d’anys d’abandonament per part de la Generalitat de Catalunya, s’ha volgut fer sempre amb la finalitat de recuperar aquest espai per als veïns i veïnes del Gòtic. Així mateix, expressa la voluntat de fer-ho en diàleg amb el teixit associatiu, en aquest cas la plataforma veïnal. Explica que li consta que ja fa uns dies el tinent d’alcalde Jaume Collboni i la regidora del Districte de Ciutat Vella van tenir una reunió amb la plataforma per plantejar la proposta del Govern, que va en la línia que aquest edifici esdevingui un equipament cultural amb espais veïnals durant aquest mandat, amb la voluntat que aquests usos siguin compatibles i es relacionin entre si. Afirma que hi ha una inversió prevista de 3,5 milions d’euros, i que la proposta és treballar sempre amb les entitats, amb la idea que aproximadament la meitat de l’edifici sigui per a usos de gestió comunitària i altres usos culturals, definits pels veïns i veïnes del barri. Explica, a tall d’anècdota, arran del comentari del regidor de CiU sobre el lideratge que ha de tenir el districte de Ciutat Vella i la seva regidora, que dos dies abans que sortís a la premsa que es preveia convertir l’edifici en el museu de Woody Allen, es va trobar a la porta el Sr. Jaume Roures amb el tinent d’alcalde Antoni Vives, mentre que no hi va veure la regidora del districte. Opina que, per tant, és una bona notícia que el Districte i altres responsables municipals s’ocupin conjuntament d’aquesta qüestió. La Sra. Sanz dóna la paraula a la regidora del Districte de Ciutat Vella. La Sra. Pin dóna la benvinguda als veïns, i manifesta que ella sempre diu que, quan hi ha una proposta que neix de la ciutadania i té el consens de tots els grups polític, això és mèrit de la plataforma que ho lidera. Recorda que l’última proposta quer hi havia respecte a aquest edifici, abans que entrés el nou Govern municipal, era fer el museu de Woody Allen. Explica que després es va filtrar a la premsa la possibilitat que s’hi ubiqués la Fundació Jaume Bofill, entitat amb la qual havien tingut converses però no s’havia signat res. En relació amb això, afirma que la reacció dels veïns va fer que acceleressin un acord intern del Govern sobre quin destí havia de tenir aquest edifici. Aclareix al Sr. Coronas que una de les coses que havien parlat sovint amb la plataforma és que, tot i haver adquirit el Borsí, no tenien pressupostada al Pla d’inversió municipal la rehabilitació de l’edifici, valorada en 3,5 milions d’euros. Explica que ella s’havia compromès amb els veïns que qualsevol cosa que es fes al Borsí es parlaria amb ells abans, i que un cop han trobat el finançament necessari, NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2379 els ho van voler comunicar ràpidament per posar-se a treballar i poder fer les obres en aquest mandat. Manifesta que el compromís que van adquirir era que hi hauria 1.500 metres d’equipaments veïnals i que els veïns serien els que en definirien els usos amb una gestió comunitària. Assenyala que no van anunciar quin equipament cultural s’hi faria, però que hi ha la voluntat que sigui un equipament cultural territorial. En relació amb això, remarca que el Gòtic és el barri que més població perd i el que té menys equipaments territorials i de proximitat. Afirma que el Borsí ha de servir justament per poder generar espais d’arrelament, i també de creació artística, com planteja la plataforma, però ha de ser també un nucli central de sociabilitat al barri. Explica que hi ha diferents opcions en aquesta línia, però que no n’han anunciat cap perquè esperen tenir els últims detalls completament tancats. Diu a la Sra. Lecha que els joves, que també estan dins de la proposta de la plataforma, tindran un espai temporal fins que el Borsí estigui rehabilitat, i després ja decidiran si s’hi queden o no. Assenyala que, per tant, també s’intentarà anar solucionant les necessitats veïnals existents, atesa la poca disponibilitat d’espai que hi ha al barri. El Sr. Coronas agraeix que gairebé tots els grups hagin votat a favor de la proposició. Assenyala que, en qualsevol cas, una abstenció del Grup del PP en una proposició d’ERC també la valoren positivament. Opina que cal posar en valor tota la feina que s’ha fet i que avui és dia de celebració, i no pas de retrets a cap dels partits que estan al Govern. Manifesta que es congratulen que el Govern digui que ja està fent el que demana la proposició i que, a més a més, la presentació de la proposició hagi accelerat algunes coses. Assenyala que aquesta iniciativa anava encaminada, sobretot, en el sentit de la reivindicació dels veïns i veïnes, que destaca que no s’han limitat a reivindicar sinó que han fet una feina constructiva que ha estat exemplar. En relació amb això, afirma que aquesta plataforma els ha demostrat que quan els veïns i veïnes s’organitzen, s’impliquen, prenen la iniciativa i tenen idees, i ho fan des de l’interès dels mateixos veïns i veïnes i no des d’un posicionament partidista i polític, la seva feina resulta reeixida. El Sr. Blanco manifesta, en resposta al comentari de la Sra. Lecha que no es pot considerar tothom com a veí del barri, que si el Grup de Cs s’assabenta que hi ha cap veí o entitat del barri que no és benvinguda a un equipament públic, ho denunciarà i s’assegurarà que això no sigui així. La Sra. Sanz dóna el punt per finalitzat, atès que la resta de grups renuncien a fer una segona intervenció. La Sra. Pin expressa el vot favorable de BnComú, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Martí expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Blanco expressa el vot favorable de Cs, el Sr. Coronas expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Mulleras expressa l’abstenció del PP i la Sra. Lecha expressa el vot favorable de la CUP. S’aprova. Del Grup Municipal PP: 11. La Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda: Instar a l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) per tal que es deixi sense efecte la caducitat dels títols de transport que no han sofert increment tarifari d’un any per l’altre. El Sr. Mulleras afirma que la política municipal és també la de les petites coses. En aquest sentit, assenyala que presenten una proposta que pot semblar petita, però que seria de gran utilitat per a molts usuaris del transport públic. Explica que la mesura va dirigida principalment a les T-10 que es van adquirir el 2016 i que caducaran el 28 de febrer, de manera que els usuaris perdran els possibles viatges que quedin pendents, o si no han utilitzat encara la targeta, l’hauran de bescanviar als centres d’atenció dels operadors. 2380 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 Afirma que, si es vol afavorir el transport públic, cal evitar aquest inconvenient als usuaris. A més, recorda que la T-10 és el títol de transport més utilitzat pels usuaris del transport públic, i que si no s’hagués ajornat la implementació de la T- Mobilitat a finals del 2018, segurament ja no hi hauria aquest problema. Destaca que la mesura que proposen no té cap tipus de cost per a l’Administració pública, atès que l’usuari ja ha pagat la T-10. D’altra banda, explica que el síndic de greuges, el Sr. Rafael Ribó, va recomanar a l’Autoritat del Transport Metropolità que permetés bescanviar les T-10 caducades per altres de noves amb el mateix nombre de viatges pendents. Conclou que aquesta és una proposta de sentit comú a favor de la utilització del transport públic i a favor de tots els seus usuaris, i que per això demanen el suport de tots els grups municipals. D’altra banda, assenyala que s’ha transaccionat el text amb el Grup de CiU, que ha afegit un punt sobre la implementació de la T- Mobilitat que complementa i millora la proposició. El Sr. Martí opina que l’explicació que ha fet el portaveu del Grup del PP és molt completa i pedagògica. Explica que no sap l’impacte real que pot tenir aquesta mesura, però que segurament afecta milers d’usuaris del transport públic. En aquest sentit, afirma que cal donar suport a tot el que representi anar a favor de l’usuari, de garantir els seus drets com a consumidor i d’un estalvi generalitzat en moments de crisi. Assenyala que el Grup Municipal de CiU ha proposat una esmena a la proposició, que ha estat acceptada, en el sentit que creuen que aquests problemes quedaran automàticament resolts per la T-Mobilitat i tota la tecnologia que implica, malgrat l’ajornament en la implantació d’aquest sistema. D’altra banda, manifesta que són conscients que aquest tema competeix l’ATM, però que entenen que seria bo que hi hagués una sensibilitat que permetés tirar endavant aquesta mesura. El Sr. Alonso expressa el vot a favor del Grup Municipal de Cs. Explica que consideren que no té sentit que caduqui un títol de transport quan el seu cost no varia. D’altra banda, manifesta que també estan a favor de la implantació de la T- Mobilitat. El Sr. Coronas explica que, des del Grup Municipal d’ERC, entenen que la caducitat dels títols de transport segueix la lògica de deixar un marge de temps raonable a l’usuari per poder esgotar els viatges no realitzats durant un any en concret. Assenyala que és cert que en la darrera actualització de preus hi ha hagut títols de transport que no han patit cap increment tarifari, cosa que fa que la seva caducitat deixi de tenir sentit. Manifesta que, per tant, votaran a favor de la proposició amb la finalitat d’esmenar-ho. Afirma que, no obstant això, cal remarcar l’enorme cost que ha tingut per a les administracions aquesta congelació de preus i la importància de poder avançar en la tarifació social del transport públic amb l’objectiu d’arribar a uns preus més justos en funció de la renda de cada usuari. En aquest sentit, demana als regidors del PP que convencin els seus companys del Govern espanyol perquè l’Estat recuperi els nivells d’aportació de recursos al sistema metropolità de transport públic de fa uns anys per assegurar-ne la viabilitat i garantir que es puguin seguir congelant les tarifes en els propers anys. La Sra. Lecha afirma que és sorprenent aquesta proposició del Grup del PP per tal que els usuaris no perdin diners a l’hora de conservar el títol, tenint en compte que el Govern de l’Estat hauria d’haver aportat 165 milions d’euros al transport públic metropolità de Barcelona el 2017 i només n’ha aportat 99. En aquest sentit, opina que les propostes del Grup Municipal del PP no tenen res a veure amb les del PP de Madrid. Explica que volien votar a favor de la proposició, però que la transacció acordada amb el Grup de CiU no els ho permet fer, ja que estan totalment en contra del finançament de la T-Mobilitat, dels guanys que n’obtindrà la Caixa i de NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2381 la vulneració de dades personals que suposa aquesta targeta. Afirma que, per tant, el Grup Municipal de la CUP s’abstindrà. La Sra. Ballarín manifesta que, des del Grup Municipal del PSC, comparteixen que no s’hauria de perdre el dret a utilitzar els títols quan no es produeix un increment tarifari d’un any respecte a l’anterior. A més, afirma que es congratulen que aquesta congelació s’hagi fet de manera reiterada, ja que ha estat una aposta molt clara del seu grup. En aquest sentit, recorda que, quan van negociar amb el Govern de CiU, una de les condicions que van posar va ser congelar les tarifes del transport. Afirma que, en coherència amb això, estan d’acord amb la filosofia de fons de la proposició. Assenyala que, tanmateix, no saben si això es pot fer deixant sense efecte la caducitat del títol o d’alguna altra manera. Demana que, per tant, sigui la regidora qui digui si això és possible. La Sra. Vidal manifesta que entenen la preocupació que expressa la proposició en el marc de la proposta tarifària aprovada per a l’any 2017, si bé l’ATM ja ha resolt aquesta qüestió en bona mesura i assegura que la proposta, tal com es planteja, té dos problemes principals. Explica que la tecnologia actual dels títols de transport fa que portin codificada la informació a la banda magnètica, que inclou també la data de caducitat, de manera que no es pot deixar sense efecte perquè les validadores ho rebutjarien. Afirma, però, que sí que serà possible canviar això quan la T-Mobilitat estigui operativa. En aquest sentit, recorda que ja fa temps que parlen de l’obsolescència del sistema actual de validacions, i que aquesta n’és una de les conseqüències. Manifesta que, de tota manera, els títols caducats de l’any 2016 sense començar a utilitzar sí que es poden bescanviar per títols del mateix tipus de l’any en curs, sense cap transacció econòmica, fins al 30 de juny. Explica que l’altra mesura que es preveu és situar una data de caducitat suficient per gastar aquests títols. Precisa que, per a la T-10, la T-50/30, la T-70/30, la T-Mes i la T-Dia, la data de caducitat és el 28 de febrer, i que per a les targetes trimestrals, fins al 31 de març. Opina que el bescanvi de títols començats només tindria sentit en el cas de la T- 10, i que les condicions d’ús fins a finals d’aquestes dates donen un temps suficient per gastar els viatges pendents, si més no per a la gran majoria d’usuaris. Conclou que l’ATM ja ha posat els mitjans per resoldre aquest problema amb els bescanvis, i que a mitjà termini, amb la implantació de la T-Mobilitat, això quedarà solucionat. Manifesta que, per tant, s’abstindran. El Sr. Mulleras agraeix el suport dels grups municipals que han votat a favor de la proposició, i també les abstencions, ja que permeten aprovar-la. Assenyala que abans s’ha oblidat de dir que la proposició parteix de la base que no es produeixi un increment tarifari d’un any a l’altre. D’altra banda, reitera que la mesura té un cost zero per a l’Administració. Demana a la regidora que, atès que s’aprova la proposició, no s’esperi a implantar la T-Mobilitat per fer-la efectiva, sinó que s’intenti aplicar ja en els propers mesos per tal que es puguin bescanviar tant els títols que no s’han utilitzat com els que tenen algun ús, de manera que els usuaris del transport públic no perdin diners. La Sra. Vidal expressa l’abstenció de BnComú, la Sra. Ballarín expressa l’abstenció del PSC, el Sr. Martí expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Alonso expressa el vot favorable de Cs, el Sr. Coronas expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i la Sra. Lecha expressa l’abstenció de la CUP. S’aprova amb el redactat següent: La Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda: - Instar a l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) per tal que es deixi sense efecte la caducitat dels títols de transport que no han sofert increment tarifari d’un any per l’altre. - Instar a l’Ajuntament de Barcelona que dediqui esforços conjuntament amb l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) per a impulsar de forma decidida la implantació del 2382 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 sistema T-Mobilitat, com a solució definitiva a la problemàtica vinculada a la caducitat dels títols de transport. Del Grup Municipal CUP: 12. La Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda encarregar al govern l’aportació en aquesta comissió en el termini de sis mesos els estudis següents: 1) Estudi del cost del rescat de la concessió actual de l’explotació del TRAM tant al Besós com al Llobregat, que inclogui un càlcul i previsió de la recuperació d’aquest cost en cas que es rescatés, tenint en compte el cànon anual que reben les concessionàries així com la resta d’ingressos derivats de la seva explotació. 2) Estudi sobre mecanismes i fórmules jurídiques, econòmiques i tècniques que permetin garantir la titularitat i gestió 100% públiques en cas d’ampliar el traçat actual del tramvia i, en particular, de la unió del TRAMBaix i el TRAMBesós per l’avinguda Diagonal. La Sra. Lecha assenyala que pràcticament des de l’inici del mandat el Govern ha apostat per la unió dels dos trams del tramvia en un sol recorregut. Explica que el Govern ha exposat el resultat dels estudis efectuats, amb dades sobre la possible reducció de la contaminació i de l’ús del vehicle privat, l’estalvi energètic i les millores ambientals, entre d’altres, per demostrar que les coses no es fan sense haver-les estudiat a fons i donar inici a la connexió dels municipis que travessen els trams. Afirma que, malgrat tot això, encara no han sentit, ni per part del Govern ni de la resta dels grups del consistori, cap referència a la gestió que proposa el Govern respecte al Tram. Assenyala que tampoc no es fan públics els beneficis milionaris de les empreses que gestionen el Tram, tot i que la premsa sí que s’ha fet ressò de la incorporació a aquestes empreses de persones que s’han dedicat a la política institucional, com el Sr. Collell i el Sr. Felip Puig. Manifesta que, per tant, els agradaria que, a més de tots els estudis que s’han fet sobre la conveniència de la unió dels dos tramvies, es fessin els estudis que planteja la proposició, que exposa tot seguit. El Sr. Martí afirma que el Grup Municipal de CiU votarà en contra de la proposició, ja que no estan d’acord amb els plantejaments de fons del Grup de la CUP. Explica que ja saben que el rescat d’aquesta concessió costaria al voltant de 500 milions d’euros, i consideren que és impropi d’un Govern municipal haver de destinar una suma com aquesta a rescatar una concessió. Manifesta que creuen que aquesta xifra s’hauria d’invertir en moltes altres coses que necessita la ciutat i no pas per acabar afavorint o simplement rescabalant unes empreses privades concessionàries d’aquest servei. Remarca que el seu grup està totalment a favor del transport públic, tal com ho va demostrar en el mandat anterior augmentant un 37% les aportacions a l’ATM amb relació a l’increment que s’havia fet en el mandat previ amb el PSC i ICV-EUiA al Govern. Manifesta que també estan d’acord que cal disminuir el trànsit de vehicles privats de manera racional i progressiva, reduir la contaminació i guanyar espai per als vianants. Afirma que, tanmateix, en grans ciutats europees, com Londres i París, el tramvia s’articula com a corredor metropolità que enllaça barris o ciutats, però en cap cas s’implanta als centres neuràlgics, perquè és incompatible amb grans densitats de població. En aquest sentit, manifesta que continuaran reivindicant el bus elèctric com a mitjà de transport que aporta una solució tècnica més coherent, sense externalitats negatives i a un cost molt més raonable que no pas el tramvia. A més, recorda que el 2010 hi va haver una consulta ciutadana en la qual el 80% dels ciutadans de Barcelona que hi van participar ja van dir que no volien les opcions que oferia el Govern, entre les quals s’incloïa el tramvia per la Diagonal. D’altra banda, destaca que l’alcaldessa va proclamar en un plenari recent el seu compromís que no es tiraria endavant la connexió del tramvia per la Diagonal si no hi havia un consens polític ampli a la ciutat, cosa que opina que és molt raonable. Afirma que, per tant, no volen pensar que hi hagi actors que tirin endavant projectes que vagin en direcció contrària al compromís de l’alcaldessa. NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2383 El Sr. Alonso explica que els sembla bé conèixer en detall les finances d’aquesta concessió i assegurar-se que realment correspon a l’interès públic, tot i que veuen el rescat com una possibilitat bastant llunyana perquè previsiblement implicaria un preu inassumible ara mateix. D’altra banda, afirma que la proposta dóna per feta la connexió del tramvia per la Diagonal. Manifesta que, per tot això, el Grup Municipal de Cs s’abstindrà. El Sr. Coronas explica que, des del Grup Municipal d’ERC, votaran a favor d’aquesta proposició perquè els sembla lògic que qualsevol projecte constructiu amb un abast tan important com el de fer connectar les dues xarxes de tramvia per la Diagonal de Barcelona tingui el suport d’estudis al més acurats possibles. Assenyala que, durant els últims mesos, l’atenció sobre el tramvia s’ha centrat sobretot en l’àmbit tècnic per saber si aquest és o no és el mitjà de transport adequat per connectar la Diagonal, i que alguns grups han fet èmfasi en el bus elèctric com a alternativa al tramvia. A més, recorda que en altres moments, com en la sessió anterior de la Comissió, el Grup del PP va proposar la implementació del D30 al llarg de la Diagonal, que va rebre una resposta bel·ligerant i contundent del Govern. Opina que tot això impossibilita el consens polític necessari i fa que en cada sessió les posicions estiguin més enfrontades. Afirma que, en canvi, el que ha intentat fer el seu grup des de l’inici és demanar estudis, com les microsimulacions de trànsit de l’àmbit afectat per aquesta connexió, cosa que almenys ha ajudat a detectar-ne els punts febles. Destaca que tots els estudis ajuden a poder prendre una decisió sobre aquest tema, i que el que avui demana el Grup de la CUP va en aquesta línia i amplia el focus centrant- se en la gestió. Manifesta que tots saben que a hores d’ara la discrepància sobrepassa el punt de vista tècnic i que políticament hi ha una gran disparitat d’opinions. En aquest sentit, opina que la realització d’aquests estudis pot ajudar a aclarir moltes de les qüestions plantejades. Afirma que el seu grup és un ferm defensor del transport públic, però que cal que l’elevada inversió que requereix la implantació del tramvia estigui justificada, i més quan l’Ajuntament finança el projecte sense demanar retorn a la Generalitat, a diferència del que ha passat amb la línia 9. Conclou que, per tant, cal fer tots els estudis que siguin necessaris. El Sr. Mulleras afirma que sembla que la proposició plantegi uns estudis «a mida» per justificar la remunicipalització d’aquest servei, atès que el Grup de la CUP s’ha caracteritzat per fer propostes de remunicipalització de gairebé tot. Opina que aquest grup no creu en la gestió privada i pensa que només és possible la gestió pública en aquest tipus de serveis, a diferència del Grup del PP. D’altra banda, manifesta que tampoc no estan d’acord amb una qüestió que es dóna per feta, que és que la connexió del tramvia ha de ser per la Diagonal. Pel que fa a això, recorda que el seu grup ha defensat que s’han d’estudiar altres alternatives. Conclou que votaran en contra de la proposició perquè desconfien dels informes que es demanen, que consideren que busquen unes conclusions predeterminades. La Sra. Ballarín expressa el vot a favor del Grup Municipal del PSC. La Sra. Vidal manifesta que agraeixen la proposició del Grup de la CUP perquè estan d’acord que cal conèixer tots els detalls tècnics per a la implementació de la unió de les xarxes del tramvia, que és una qüestió que portaven al seu programa i que creuen que és un eix fonamental per completar el transport públic en superfície. Afirma que estan treballant per obtenir tot el consens necessari i que això passa per tenir tota la informació possible, també de les possibilitats d’aquesta concessió. Assenyala que, de fet, un dels grups de treball de l’equip que estudia el tramvia se centra precisament en el model de gestió. Explica que des del setembre passat s’està treballant en l’estudi de les alternatives de gestió de la connexió de la xarxa i s’han encarregat dues assistències, una economicofinancera i una altra de jurídica. 2384 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 Manifesta, pel que fa al segon punt de la proposició, que no s’estarà en condicions d’adoptar una solució de presència pública fins que no es disposi de l’estudi al qual es referia el primer punt. Explica que esperen poder disposar de totes les dades per definir la posició municipal concreta amb relació al model de gestió durant aquest semestre, tot i que no és cap secret que l’actual Govern municipal sempre ha apostat per la gestió pública, i en cas que no es pugui fer al 100%, per maximitzar la seva presència. Recorda que, en les primeres proves que es van fer dels tramvies moderns a Barcelona, aquests portaven el logo de TMB, però que després, quan es van realitzar les obres i es van implantar a la ciutat, es va optar per un model privat. Pel que fa a això, remarca que actualment TMB i Ferrocarrils de la Generalitat només tenen entre les dues un 5% de tota la concessió. Afirma que l’augment d’aquesta presència pública podria ser una de les alternatives, però que cal estudiar molt bé l’arquitectura jurídica de la concessió actual per veure com això es pot dur a terme. D’altra banda, explica que cal no menystenir que l’ens titular del servei i, per tant, el decisor del model de gestió és l’ATM, per delegació expressa del Govern català. Afirma que, per consegüent, no és una decisió que únicament competeixi l’Ajuntament, sinó que l’han de prendre entre tots, a banda de compartir-la amb la resta de grups municipals, tal com ho han fet en relació amb tota la informació tècnica. La Sra. Lecha assenyala que és veritat que la competència sobre el model de gestió és de l’ATM, però que el protocol signat delega en l’Ajuntament la realització dels estudis que calguin. Manifesta que no els sorprèn que alguns grups estiguin en contra del que planteja la CUP, però sí la seva manca de capacitat lectora pel que fa a les proposicions del seu grup, ja que en cap cas diuen que estiguin a favor de la connexió del tramvia per la Diagonal. Explica que el càlcul que fa el Grup de CiU respecte al cost del rescat de la concessió no li mereix gaire confiança, tenint en compte que els càlculs que va fer respecte a la L9 van distar molt de la realitat, ja que es va triplicar el preu, tot i no estar acabada. Opina que és sorprenent que el Grup del PP es negui a fer aquests estudis amb l’argument que la CUP en predeterminarà els resultats, quan serà el Govern el que farà els estudis. Finalment, subratlla que la concessió costarà, durant el seu temps de vigència, 2.062 milions d’euros. Demana que, per tant, es valorin totes les xifres a l’hora de fer números. La Sra. Vidal expressa el vot favorable de BnComú, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Martí expressa el vot contrari de CIU, el Sr. Alonso expressa l’abstenció de Cs, el Sr. Coronas expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Mulleras expressa el vot contrari del PP i la Sra. Lecha expressa el vot favorable de la CUP. S’aprova. b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal CIU: 13. Que el govern estableixi un marc de diàleg franc i transparent amb els operadors de Residències d’estudiants i Col·legis Majors, de forma prioritària a l’actuació per la via coercitiva i sancionadora, per donar resposta a la problemàtica existent i cercar solucions constructives de forma que no es vegi perjudicada la viabilitat econòmica -i per tant la subsistència- d’un sector que desenvolupa una important funció social. El Sr. Martí manifesta que hi ha una problemàtica important que afecta una bona part de les residències d’estudiants i col·legis majors a la ciutat, que són una NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2385 oferta que la ciutat necessita i fa molts anys que té. Explica que aquests centres estan sotmesos a una regulació i a una normativa estatal poc clara, i cal una nova regulació que doni més seguretat a aquesta oferta. A més, assenyala que els hàbits dels estudiants, del professorat i de tota la gent que utilitza aquest tipus d’allotjaments també han canviat. Afirma que un nombre considerable d’aquestes residències d’estudiants i col·legis majors tenen oberts expedients sancionadors i que en alguns casos això pot suposar la seva inviabilitat econòmica. Manifesta que per això demanen al Govern municipal que acompanyi d’una manera propositiva i propera aquest sector, que passa per uns moments complicats, sobretot tenint en compte que la regulació no l’afavoreix en absolut. Finalment exposa el prec. La Sra. Sanz pregunta al Sr. Martí què planteja exactament en aquest prec perquè és una mica confús. Explica que, pel que fa a la primera part, no tenen cap problema a tenir un diàleg franc i transparent amb els operadors de les residències d’estudiants i col·legis majors. Afirma que, de fet, des de l’àrea d’Urbanisme s’han reunit diverses vegades amb l’associació que representa totes les residències d’estudiants, que, a més a més, han obtingut tota la informació que han demanat. Assenyala, però, que no acaba d’entendre què es vol dir amb «de forma prioritària a l’actuació per la via coercitiva i sancionadora», i pregunta si s’està demanant que no s’apliqui la llei en aquest cas. Pel que fa a això, explica que algunes residències que tenen una llicència per ser residències d’estudiants i que, a més, s’han construït en sòl d’equipament, operen de forma il·legal com a allotjament turístic. Afirma que en aquests casos cal complir la llei i això no és negociable, cosa que no vol dir que el Govern no estigui disposat a tenir un diàleg constructiu amb elles. Conclou que no pot acceptar el prec tal com està redactat, però que pot reconsiderar-ho si el Sr. Martí el matisa. El Sr. Martí assenyala que aquest tipus d’oferta no està considerada com a equipament turístic per la normativa en sentit estricte, però s’inclou en els còmputs estadístics del turisme de la ciutat i de la resta de ciutats i territoris on és present. Precisa que el que demanen al Govern és la màxima sensibilitat i la màxima predisposició política per acompanyar un sector representat per una entitat concreta a fi de veure de quina manera es pot superar la situació actual de cara al futur. Afirma que això no passa només per un contacte permanent entre l’Ajuntament i el sector, sinó també per donar-li suport davant la Generalitat i l’Estat, si cal, per mirar de trobar solucions que evitin que la situació actual es pugui reproduir en el futur. Remarca, però, que no diuen que no es compleixi la llei. La Sra. Sanz explica que creuen que no s’ha de poder oferir allotjament turístic en sòl d’equipament i que, per tant, no promouran canviar aquesta normativa. Afirma que una residència d’estudiants ha d’exercir com a tal i que estaran d’acord amb tot el que se cenyeixi a aquesta activitat. Manifesta que entén que això no és compatible amb el que es proposa, i conclou que accepta la primera part del prec, però no pas la segona. Es dóna per tractat. 14. Que el govern municipal prengui les mesures necessàries per impedir l’accés a la finca del carrer Hort de la Vila situada al número 29 al Districte de Sarrià-Sant Gervasi, per tal de garantir la seguretat de les persones. Que s’identifiqui el responsable municipal que va autoritzar la celebració de l’acte del passat dia 3 de febrer contravenint les indicacions tècniques i de seguretat i que es prenguin les mesures adients per tal de garantir que fets com aquests no tornin a succeir, tenint en compte l’estat de l’edificació. 2386 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 El Sr. Martí recorda que a la Comissió de Presidència que ha tingut lloc al matí ja han tractat aquest tema a través de la iniciativa d’un altre grup. Manifesta que les casetes d’Hort de la Vila, al barri de Sarrià, són dues edificacions de titularitat municipal que estan ocupades il·legalment des de fa més d’un any o un any i mig. Explica que estan preocupats perquè el divendres 3 de febrer es van produir un conjunt d’esdeveniments que van fer obligada la presència de la Guàrdia Urbana a requeriment del Districte. Afirma que aquests edificis estan en una situació de gran deteriorament físic, tal com ho certifiquen diversos informes del Govern municipal, i suposen un greu perill per a les persones que hi puguin estar dins, i fins i tot les del voltant. Explica que demanen una actitud clara del Govern municipal per impedir l’accés a aquestes finques, d’acord amb els requisits que incorporen els informes tècnics, tant els encarregats a BIMSA com a empreses externes. Remarca que es tracta d’una qüestió de seguretat i d’evitar possibles responsabilitats polítiques i patrimonials de l’Ajuntament. La Sra. Ballarín assenyala que contestarà ella el prec, atesa l’absència del regidor del Districte de Sarrià-Sant Gervasi. Manifesta que, segons els informen des del Districte, s’estan duent a terme les actuacions tècniques i administratives per fer les gestions necessàries per impedir la presència de persones a la finca. Explica que l’obligació del Govern municipal és garantir la seguretat, però que impedir l’accés a una finca ocupada requereix tràmits administratius i tècnics ben fonamentats que comporten uns passos definits legalment i uns terminis. Afirma que, per tant, si no es compta amb la col·laboració de les persones que ocupen la casa per deixar-la lliure, els procediments per fer les obres necessàries per garantir la seguretat no són automàtics i porten temps. Explica que el darrer estudi tècnic que s’ha fet diu que cal clausurar l’accés de la planta baixa de les dues finques o bé adoptar les mesures de protecció necessàries per garantir la seguretat dels usuaris. Afirma que, per consegüent, des del Districte s’està estudiant, juntament amb Serveis Jurídics i amb Ecologia Urbana, què es pot fer i si caldria arribar a demanar l’auxili judicial. Manifesta que no pot acceptar el prec perquè, tot i que s’hi està treballant, no es pot impedir l’accés a les finques, tal com es demana. A més, remarca que cap de les activitats que es van fer pels volts del 3 de febrer van ser autoritzades. Explica que hi ha una resolució del Districte que ordenava el cessament immediat d’aquestes activitats, i que la Guàrdia Urbana va fer una acció preventiva davant la casa, però no va anar més enllà per respectar el principi de proporcionalitat. El Sr. Martí agraeix la informació. Explica que el Sr. Mòdol ja li havia dit que no podria contestar el prec perquè seria fora, però que no acaba d’entendre que sigui la Sra. Ballarín la que ho faci. Manifesta que, tot i que el Govern és lliure per designar la persona que consideri per contestar, creu que correspondria més fer-ho a la tinenta d’alcalde d’Ecologia i Urbanisme, atès que parlen d’un edifici de titularitat municipal que prové d’una reparcel·lació. Explica que van demanar a l’Oficina de Transparència i Bones Pràctiques que donés el seu punt de vista sobre aquesta qüestió i fes una investigació, i que l’informe d’aquest organisme diu que el Govern municipal ha d’exercir les seves obligacions com a administració titular d’aquesta finca. La Sra. Ballarín insisteix que estan treballant d’acord amb el que les normes els permeten fer. Es dóna per tractat. NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2387 Del Grup Municipal Cs: 15. Que el govern municipal presenti una proposta concreta de modificació de l’Ordenança de Terrasses, per ser debatuda i aprovada en la propera reunió de la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. Que en la modificació de l’Ordenança es tingui en compte, entre d’altres aspectes, les conclusions de la comissió d’experts impulsada pel Gremi de Restauració. El Sr. Blanco recorda que en el juliol del 2016 el regidor Jaume Collboni va presentar en el Consell Municipal una mesura de govern de suport i promoció de l’hostaleria a Barcelona. Assenyala que en el quart punt d’aquesta mesura s’incloïa una proposta de modificació de l’ordenança de terrasses, que s’havia de presentar durant l’últim trimestre del 2016. Remarca, però, que el Govern encara no ha presentat aquesta proposta. Tot seguit presenta el prec. La Sra. Ballarín manifesta que no poden acceptar el prec perquè s’està treballant amb molta intensitat aquesta proposta, tant des del punt de vista tècnic com des del punt de vista de cerca del consens amb els grups polítics, però que encara no s’està en disposició de poder-la portar a aprovació. Assenyala que cal tenir en compte que aquest és un tema de gran complexitat, que cal una reflexió conjunta entre els diferents territoris i entre els sectors implicats, i que hi ha alguns punts de validació de l’ordenança actual que encara estan pendents. D’altra banda, explica que, pel que fa a l’informe de la comissió d’experts impulsada pel Gremi de Restauració, s’ha trigat cinc mesos a fer el debat i se’ls ha lliurat el document fa poc més de deu dies. Remarca que això demostra que la feina per trobar acords i consensos al voltant d’aquest tema no és fàcil. Destaca que el Govern vol sobretot aconseguir una bona ordenança que perduri en el temps i que, per tant, no farà prevaldre la rapidesa sobre la qualitat. El Sr. Blanco manifesta que són conscients de la complexitat de l’ordenança de terrasses, però que no demanen que ja estigui aprovada, sinó la presentació d’una proposta inicial, d’acord amb el que va anunciar el Govern. Afirma que, en els set mesos que han transcorregut des d’aquest anunci, no han tingut notícia del treball que s’ha fet i, per tant, volen que se’ls notifiqui el resultat d’aquesta feina. Recorda que el Sr. Mòdol va demanar responsabilitat a la resta de grups municipals i que donessin suport a la seva feina. Pel que fa a això, manifesta que estan disposats a col·laborar per tenir una ordenança de terrasses degudament consensuada i amb qualitat, però que no poden fer-ho si el Govern no els informa dels treballs que du a terme. La Sra. Ballarín explica que segurament van ser massa optimistes en les previsions que van fer en relació amb aquesta ordenança, ja que per arribar a un articulat cal tenir una idea global sobre la direcció en què s’avançarà. Afirma que, no obstant això, el Govern aviat es posarà en contacte amb el Grup Municipal de Cs per parlar d’aquest tema. Es dóna per tractat. 16. Que el govern municipal convidi a representants de la plataforma d’afectats per l’alberg de la Vila Olímpica a participar en les reunions de la comissió constituïda per decidir el futur de l’esmentat projecte. El Sr. Blanco recorda que el passat mes de gener el Govern va anunciar la constitució d’una comissió política i tècnica per decidir en un termini de trenta dies les accions que s’emprendrien en relació amb el projecte d’un alberg a la Vila Olímpica. Assenyala que aquest anunci va ser fruit d’un acord amb el Grup d’ERC amb motiu del debat i l’aprovació del PEUAT. Explica que la resta de partits accepten ser exclosos d’aquesta comissió, que és fruit del pacte esmentat, però que no poden entendre que se n’exclogui els veïns, especialment aquells que es consideren afectats per aquest projecte. Precisa que, en concret, hi ha una 2388 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 plataforma veïnal que va ser creada el novembre del 2016 per veïns que es consideren afectats per la construcció d’aquest alberg de 440 places. Explica que aquesta plataforma, que representa 200 veïns de la Vila Olímpica, defensa l’expropiació del permís d’obres i, fins i tot, disposa d’un dictamen pericial que va encarregar a una consultora, que inclou una valoració aproximada del que podria suposar la indemnització. Conclou que consideren que cal convidar aquesta plataforma d’afectats a participar en les reunions de la comissió, atès que la funció d’aquesta comissió és decidir el futur del projecte, analitzar la situació tècnica i jurídica, i bé decidir una consulta o plantejar la compra de l’edifici. La Sra. Sanz assenyala que, tal com ha explicat el Sr. Blanco, la creació d’aquesta comissió va ser fruit d’un acord amb el Grup d’ERC, que incloïa també la seva composició. En aquest sentit, remarca que l’Associació de Veïns en forma part des del començament, tal com s’havia acordat amb aquest grup. Manifesta que no pot acceptar el prec tal com està redactat, ja que no pot modificar aquest acord polític sense haver-ho parlat en el marc de la comissió. Explica, però, que podria acceptar el prec si el Sr. Blanco accepta una transacció en el sentit que es proposi la incorporació d’un membre de la plataforma, tal com s’ha fet en el cas de l’Associació de Veïns. El Sr. Blanco afirma que accepten la transacció si consisteix en el fet que la tinenta d’alcalde està d’acord a proposar al Grup d’ERC la participació d’un representat de la plataforma a la comissió. La Sra. Sanz, davant la intervenció d’un membre de la plataforma, manifesta que vol que el secretari llegeixi un acord de la Junta de Portaveus arran de les queixes dels grups de Cs i del PP perquè en la sessió anterior de la Comissió va deixar parlar a un veí. El Sr. Mulleras precisa que es va queixar perquè la Sra. Sanz només va deixar parlar uns veïns i no va permetre fer-ho a d’altres. La Sra. Sanz afirma que aquests altres veïns no van demanar la paraula. Demana al secretari que llegeixi l’acord de la Junta de Portaveus. El secretari explica que l’acta de la Junta de Portaveus anterior posa de manifest que es va proposar reprovar, amonestar i prendre mesures contra la presidenta accidental de la Comissió. Afirma que, finalment, es va acordar que la Secretaria General enviaria una comunicació a la presidenta, que llegeix textualment: «En virtut d’allò ordenat per la Junta de Portaveus, en sessió de 24 de gener de 2017, us faig avinent que l’article 92, paràgraf tercer, del Reglament orgànic municipal (ROM), estableix que el públic que assisteix a les sessions de les comissions del Consell Municipal no pot intervenir, sense perjudici que s’articulin els mecanismes que corresponguin per rebaixar la possible tensió que s’origini en el desenvolupament de les sessions. En aquest sentit, l’article 92.3 del Reglament orgànic municipal diu que [...] el públic que assisteixi a les esmentades sessions no podrà intervenir-hi, amb l’excepció dels casos que s’estableixin a la regulació municipal de participació ciutadana.» Assenyala que, per tant, el ROM remet a les Normes de participació ciutadana, on es preveuen els espais de participació de veïns i veïnes en l’àmbit dels districtes. La Sra. Sanz manifesta que la seva funció com a presidenta és fer el que li mana la Junta de Portaveus. Davant les queixes d’alguns regidors, pregunta si els grups de Cs i del PP, que van demanar a la Junta de Portaveus que quedés clar que no es podia donar la veu als veïns en la Comissió en compliment del ROM, es plantegen ara un canvi d’aquest acord. NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2389 El Sr. Blanco afirma que ell no està a la Junta de Portaveus i no sap què es va decidir, però que és cert que va protestar en la sessió anterior perquè uns ciutadans van irrompre a la sala, van desplegar unes pancartes i es van posar a parlar sense demanar permís. Manifesta que, en aquest cas, ho deixa a criteri de la presidència i dels portaveus. La Sra. Sanz demana que els grups diguin si estan a favor o en contra del fet que els veïns puguin parlar en la Comissió. Assenyala que és una qüestió del ROM, i no és una competència que li pertoqui a ella directament. El Sr. Martí manifesta que ell, com a portaveu de CiU en la Comissió, creu que és la presidenta qui ha de decidir què es fa en aquests casos. La Sra. Sanz afirma que, com a presidenta accidental, el que farà serà donar compliment a l’acord de tots els grups en la Junta de Portaveus, pel qual Secretaria li va fer arribar un escrit que deia que no podia donar veu als veïns a la Comissió. Pregunta al Sr. Blanco si accepta el prec en els termes que ha proposat. El Sr. Blanco manifesta que confia en les gestions del Govern per assegurar la participació de la plataforma en la comissió sobre l’alberg de la Vila Olímpica, ja que al seu parer és una qüestió de justícia. La Sra. Sanz diu al Sr. Blanco que ara concretarà la proposta per escrit i, després d’acordar-la amb ell, l’hi faran arribar al secretari. Destaca que per al Govern és molt important trobar una solució jurídicament i tècnicament viable a la qüestió del projecte de l’alberg, i que per això hi ha una proposta de creació d’aquesta comissió. Manifesta que espera que, de la mateixa manera que hi ha hagut predisposició a pensar alternatives amb el Grup d’ERC i altres grups, tots els grups municipals els ajudin a pensar en solucions jurídicament viables. Afirma que el Govern està disposat a estudiar-les totes, i a aplicar-les si és necessari, per anar contra projectes que no respectin el bé i l’interès comuns. Es dóna per tractat amb el redactat següent: Que el govern municipal proposi a la comissió constituïda per decidir el futur de l’alberg de la Vila Olímpica, la incorporació d’un representant de la plataforma d’afectats per l’alberg de la Vila Olímpica. Del Grup Municipal ERC: 17. Crear una taula de treball per tal de donar solució a les reivindicacions veïnals i a les problemàtiques derivades de la implantació del Camp de Futbol de Sant Genís, amb els representants del Districte d’Horta-Guinardó, els gestors de l’equipament, els responsable de les obres i els veïns i veïnes de l’entorn afectat. El Sr. Coronas manifesta que, en primer lloc, volen deixar clar que no estan en contra del camp de futbol de Sant Genís ni de la seva ubicació, tal com ho demostra el fet que van votar favorablement l’aprovació del Pla especial urbanístic per a la regulació d’aquest equipament esportiu. Explica que, no obstant això, la construcció d’aquest equipament ha generat una gran inquietud als veïns i veïnes de les finques limítrofes, tant pel seu impacte com per la seva futura gestió. Assenyala que la construcció del camp ha comportat una sèrie de conseqüències urbanístiques, ja que han canviat les condicions preexistents. En aquest sentit, remarca que els veïns i veïnes del carrer Tirso 5 i 7 han vist com el talús que tenien abans i que allunyava el camp de futbol existent a 24 metres de les façanes dels seus habitatges ara s’ha convertit en un mur de 9 metres d’alçada a 6 metres de casa seva. Afirma que aquest mur i la proximitat de l’equipament als habitatges 2390 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 condicionarà la vida dels seus residents, tant per la manca de llum natural dels pisos baixos com per la contaminació acústica i lumínica dels pisos superiors. Assenyala que vol esmentar diversos aspectes de la intervenció que no són clars, sense entrar en el fet de si s’adeqüen o no a la normativa: l’alçada màxima permesa dels murs interiors per contenció de terres que s’han executat supera la que hauria de ser; els canvis introduïts al mur durant l’obra difereixen del projecte aprovat; la hipoteca que representa la construcció del mur per a les possibles millores d’accessibilitat de la zona; la construcció de trams al carrer Samaria en percentatges superiors als permesos legalment i la impossibilitat de connectar aquest carrer amb el carrer Judea; la construcció d’unes escales que recauen en un possible sòl privat de la comunitat afectada; la impossibilitat de garantir un accés per als bombers a les façanes de davant del camp de futbol en cas d’incendi per edificis de gran alçada, i el trasllat dels equipaments existents anteriorment a l’Institut de la Vall d’Hebron a un altre solar amb qualificació de zona verda on el veïnat reclamava un arborètum. Finalment exposa el prec. La Sra. Vidal manifesta que accepten el prec perquè ja hi ha una taula de treball sobre aquest camp de futbol i les problemàtiques derivades de la seva implantació, amb representants dels veïns afectats, els serveis tècnics de BIMSA, el Districte, l’Associació de Veïns i l’equip gestor del camp, tal com s’ha explicat als grups municipals del districte. Explica que aquest grup ha estat treballant diferents qüestions amb relació a les peticions dels veïns, com un millor enjardinament del mur i el compromís del límit horari d’ús del camp per part del gestor, la qual cosa minimitzarà les molèsties als veïns. Informa que també estan plantejant que el Pla de barris inclogui la nova urbanització del carrer Judea, així com la possibilitat de subvenció de millores en finestres mitjançant doble vidre als veïns que ho sol·licitin, que és una iniciativa que ja està en estudi per part de l’Oficina de l’Habitatge. Assenyala que, tot i que el Sr. Coronas diu que no vol entrar en el fet de si els canvis respecte al projecte s’ajusten o no a la normativa, estan parlant d’un projecte aprovat i executat i, per tant, cal parlar-ne. Explica que, quan es van adonar que el mur quedava tan proper als habitatges, el van allunyar tot el que van poder en el projecte aprovat. Destaca que han fet tot el possible, en un projecte que ja estava complet, per poder acontentar els veïns que tindran el camp de futbol davant de casa seva. Afirma que, tanmateix, també és necessari que els mateixos veïns i el barri trobin un espai d’entesa, que és el que es treballa en aquesta taula. Finalment, recorda que aquest camp de futbol va ser plantejat i molt reivindicat per l’Associació de Veïns de Sant Genís. El Sr. Coronas manifesta que agraeix l’acceptació del prec, atès que, tot i que la Sra. Vidal diu que ja hi ha una taula, els veïns no saben que existeix. Assenyala que no nega que s’hagin produït reunions per separat amb diferents parts implicades, però que el que reclamen els veïns és una taula de diàleg. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal PP: 18. Que el govern municipal informi de quants projectes s’han rebut del concurs d’idees de Vallcarca, per definir la futura ordenació urbanística de la part del barri de Vallcarca afectat per la Modificació del PGM Hospital Militar-Vallcarca, al Districte de Gràcia, així com del calendari i la inversió prevista. Sol·licitem disposar d’una còpia per escrit de la resposta que es doni en aquesta comissió. El Sr. Mulleras exposa el prec. Recorda que la modificació del PGM en l’àmbit de l’avinguda de l’Hospital Militar es va aprovar definitivament el 27 de maig de l’any 2002, i que l’1 de desembre del 2016 es van publicar en el BOP les bases i la convocatòria del concurs d’idees per a la reordenació urbanística d’aquesta part del NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2391 barri de Vallcarca, que ha de servir de base per elaborar un projecte que reculli les demandes veïnals per a l’àmbit comprès entre els carrers Farigola, Cambrils, Calendau, Gustavo Adolfo Bécquer i l’avinguda Vallcarca. Explica que el 31 de gener de 2017 va finalitzar el termini per a la presentació dels projectes i està previst que la proposta guanyadora s’esculli en el mes d’abril. La Sra. Sanz informa que han rebut 23 propostes i que actualment el jurat del concurs, que té una composició molt àmplia, n’està fent la valoració. Explica que, a partir del projecte guanyador, s’iniciaran els treballs de modificació del PGM d’acord amb el calendari acordat a la Taula d’Urbanisme de Vallcarca. Destaca que això es farà en un marc de participació i de coproducció per assolir el màxim consens. D’altra banda, afirma que disposen d’una reserva econòmica per desenvolupar un projecte, però que volen esperar a veure quina és la proposta guanyadora per veure si calen o no més recursos i ajustar-la al màxim. Finalment, recorda que aquest àmbit no només inclou la reordenació de les peces del nucli antic de Vallcarca, sinó també l’àmbit de transformació de la rambla verda, que és una de les qüestions que també es treballen en el marc de la Taula d’Urbanisme de Vallcarca. El Sr. Mulleras manifesta que agrairien que se’ls donés informació més concreta dels 23 projectes que s’han presentat al concurs, així com del calendari i la inversió. Demana que no s’endarrereixi més la millora d’aquesta part del barri de Vallcarca, que consideren que és un deute històric de la ciutat. La Sra. Sanz explica que ara no pot donar-ne més informació, però que es compromet a fer arribar a tots els grups la resolució del jurat, així com la proposta de calendari acordat amb la Taula d’Urbanisme. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal ERC: 19. Quin ha estat el cost total de la campanya El Bon Karma i des de quin àmbit o àrea s’han pres les decisions d’impulsar-la i posteriorment de retirar-la? El Sr. Coronas explica que en les darreres setmanes han vist com TMB posava en marxa la campanya «El bon Karma», basada en el terme de la filosofia índia que designa el principi de casualitat universal i que representa que el conjunt d’actes que efectua cada individu acaben condicionant les seves accions futures. Manifesta que dedueixen que amb aquesta campanya TMB insinuava a l’usuari que, si no pagava, el karma li passaria factura. Assenyala que des del Grup d’ERC creuen que, a banda d’un mal karma, també s’ha de poder sancionar qui no paga el transport públic, tal com preveu la normativa. Afirma que, al marge d’entrar a valorar si la campanya ha estat o no ha estat pedagògica, consideren que ha fracassat, ja que s’ha retirat de manera parcial, possiblement perquè alguns usuaris en feien mofa a través de les xarxes socials. Tot seguit formula la pregunta. La Sra. Vidal explica que aquesta campanya, que puntualitza que no es diu «El bon Karma», és la nova campanya per al foment de la bona convivència i respecte en l’ús del transport públic a TMB. Assenyala que tots els metros tenen campanyes de convivència, i que entenen que TMB també ha de fer un pas endavant i actualitzar aquest tipus de campanyes. Afirma que l’objectiu és subratllar la bona actitud envers l’ús del transport públic, fomentar la bona convivència i transmetre la fermesa de TMB en la lluita contra el frau. Assenyala que el frau també es combat amb campanyes específiques per sancionar totes aquelles persones que no validen els títols de transport correctament, però que aquesta campanya és més de caràcter educatiu i de foment de la convivència. 2392 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 Explica que la campanya l’ha encarregat l’Agència BUM per procediment de concurrència d’ofertes adjudicat l’1 de febrer del 2016, i s’ha triat el concepte d’un personatge molt versàtil fet pel prestigiós il·lustrador Juan Díaz Faes, que destaca que ha treballat per a moltes agències i, a més, amb un estil que consideren que connecta amb la gent jove. Afirma que la campanya no s’ha retirat, sinó que ara mateix està en una fase prèvia que es coneix com a teaser i encara no se n’ha fet una presentació oficial. Explica que es pretén que la campanya tingui una durada a mitjà termini, que és com són efectives aquest tipus de campanyes, i que en aquesta fase prèvia ha tingut un cost d’una mica més d’uns 100.000 euros, que és molt inferior al cost que poden arribar a tenir aquest tipus de campanyes. Manifesta que, per tant, es podrà veure aquest personatge en diferents localitzacions, tant al metro com als autobusos, per fomentar la convivència al transport públic, que creuen que és molt necessària. El Sr. Coronas explica que en les dues parades que ell acostuma a freqüentar, Horta i Jaume I, així com en moltes altres, la il·lustració que hi havia a les màquines validadores ha estat retirada i només queden les lletres. Opina que, per tant, és evident que s’ha fet una acció de comunicació en la qual s’han enganxat uns vinils que després s’han retirat. En aquest sentit, afirma que la Sra. Vidal no li ha explicat per què s’han retirat ni quant ha costat retirar-los, que era l’objectiu de la pregunta. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 20. Quina és la previsió del govern municipal per al trasllat de la caserna dels bombers del Parc Joan Miró, tenint en compte que hi ha una sentència dels tribunals que dicta que aquesta caserna és il·legal, per trobar-se ubicada en una zona verda? Sol·licitem disposar d’una còpia per escrit de la resposta que es doni en aquesta comissió. El Sr. Mulleras formula la pregunta. Recorda que l’any 2010 l’alcalde Hereu va traslladar l’antiga caserna de bombers del carrer Provença al parc Joan Miró, i que l’Ajuntament té pendent complir una sentència que es va dictar el 2012, que donava la raó als veïns del parc en el sentit que la instal·lació provisional de la caserna de bombers era il·legal i obligava l’Ajuntament a enderrocar el parc de bombers i buscar un altre emplaçament. Explica que, en presentar una pregunta escrita sobre aquest tema, se’ls ha contestat el següent: «El posicionament de l’Ajuntament és exigir el compliment del conveni per construir la instal·lació del parc de bombers a la ubicació prevista en la confluència dels carrers Provença i Villarroel». Demana a la tinenta d’alcalde que els aclareixi la intenció del Govern municipal i com farà complir la sentència esmentada. La Sra. Sanz manifesta que el Sr. Mulleras sap perfectament que el parc de bombers s’instal·larà al solar que hi ha al costat de l’Hospital Clínic, i que des de l’Ajuntament han sol·licitat a la Generalitat que els informi dels seus plans respecte a l’edificació de l’equipament, ja que hi ha una cessió d’aquest sòl a la Generalitat que encara perdura. Explica que la Generalitat encara els ha de respondre fermament sobre si té la intenció d’executar aquest equipament, i que en funció d’aquesta resposta buscaran les possibles solucions per desenvolupar aquest projecte i complir la sentència. El Sr. Mulleras recorda que es va traslladar la caserna de bombers al parc Joan Miró per una operació urbanística mitjançant la qual el solar on estava ubicada la caserna es destinava a l’ampliació de les instal·lacions de l’Hospital Clínic. Remarca que la construcció de la caserna al parc Joan Miró va suposar un cost de 3 milions NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2393 d’euros, i que entenen que el seu possible retorn al mateix lloc on era abans suposa una malversació, com a mínim política, dels fons públics. D’altra banda, pregunta si es pot concretar més quines previsions hi ha sobre el trasllat i, per tant, el compliment de la sentència. La Sra. Sanz diu al Sr. Mulleras que si creu que s’ha produït un delicte de malversació ha d’anar als jutjats i denunciar-ho. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal CUP: 21. Quina és la posició del govern municipal i què pensa fer davant de l’evidència que l’hotel previst al solar de Creu Coberta 20-24 al barri d’Hostafrancs és il·legal per basar-se en unes modificacions del Pla General Metropolità nul·les de ple dret? La Sra. Lecha manifesta que la recent aprovació definitiva del PEUAT estableix que el barri d’Hostafrancs està qualificat com a zona 1 de decreixement natural. Explica que, en aquest context, l’hotel previst al carrer de la Creu Coberta 20-24 hauria esquivat la moratòria prèvia a l’aprovació amb l’obtenció del certificat d’aprofitament urbanístic dies abans del canvi de govern. Afirma que, malgrat això, les modificacions del PGM segons les quals es va emetre aquest certificat contenen vicis de nul·litat de ple dret, motiu pel qual s’escau dur a terme una revisió d’ofici de les mateixes modificacions i tots els actes que se’n deriven. En aquest sentit, manifesta que el seu grup municipal va entrar una petició de revisió d’ofici divendres passat. Tot seguit formula la pregunta. La Sra. Sanz assenyala que van rebre la documentació del Grup de la CUP dilluns passat i que els serveis tècnics i jurídics de l’àrea l’estan analitzant. Puntualitza que estan davant de dos procediments de naturalesa diferents, amb diversos expedients implicats, però que estan relacionats. Explica que, d’una banda, hi ha la llicència atorgada, amb un expedient i un procediment que en principi semblen correctes perquè donen estricte compliment al planejament vigent i a la legislació aplicable; i de l’altra, un planejament vigent sobre aquest solar que ha estat aprovat, que requereix una anàlisi jurídica molt més detallada que pugui donar resposta a l’escrit que els va fer arribar el Grup Municipal de la CUP. Manifesta que, a partir d’aquí, plantejaran totes les actuacions que siguin necessàries per comprovar que el planejament s’ha desenvolupat correctament. Explica que, per l’anàlisi que han pogut fer en aquests dos dies, sembla que el planejament és correcte, però que, tot i així, volen estudiar-ho bé i això requereix una mica de temps. Agraeix al Grup de la CUP que hagi detectat això i ho hagi denunciat, i ofereix la possibilitat de treballar-ho conjuntament per estudiar les actuacions que es poden desenvolupar. La Sra. Lecha manifesta que prestaran tota l’ajuda que puguin per aclarir aquesta situació. D’altra banda, assenyala que la Sra. Sanz no ha donat cap termini. La Sra. Sanz afirma que intentaran fer-ho al més ràpid possible. Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal CIU: 22. Que el govern municipal informi sobre l’estat d’execució de la proposició aprovada a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de 18 de maig de 2016, 2394 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 amb el contingut següent: La Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda: Instar el Govern municipal a realitzar al llarg de 2016 els projectes de reurbanització del carrer Balmes entre plaça Molina i plaça Kennedy incorporant les corresponents partides al pressupost de l’any 2017, per tal de que les obres finalitzin al llarg del present mandat. El Sr. Martí recorda el contingut de la proposició que és objecte del seguiment. Explica que, segons han informat els mateixos responsables de BIMSA als membres del Consell d’Administració, en aquests moments està en marxa la perspectiva de tirar endavant els projectes per fer aquesta obra en els propers tres mesos, però des de la plaça Molina fins a la plaça Joaquim Folguera, de manera que faltaria el tram de la plaça Joaquim Folguera fins a la plaça Kennedy, que és el que es va aprovar. Manifesta que volen saber si aquests treballs tindran continuïtat una vegada s’executin les obres del tram fins a la plaça Joaquim Folguera. La Sra. Sanz explica que es va desenvolupar una proposta durant els mesos de novembre i desembre del 2017, es va validar el document d’avantprojecte d’urbanització del carrer Balmes entre la plaça Molina i la plaça Joaquim Folguera, i que durant les pròximes setmanes s’adjudicarà l’encàrrec de redacció del projecte executiu. Manifesta que, un cop finalitzat i revisat, calculen que el projecte es podria aprovar inicialment el novembre del 2017 i que les obres podrien començar a principis del 2018 i finalitzar el primer semestre del 2019. Assenyala que aquesta actuació suposa uns 6 milions d’euros, i que no es preveu desenvolupar el tram entre la plaça Joaquim Folguera i la plaça Kennedy. El Sr. Martí afirma que, encara que la proposició que es va aprovar en la Comissió no sigui vinculant, creuen que el Govern té l’obligació moral de fer el possible per tirar-la endavant, i més tenint en compte la reivindicació dels veïns afectats i la unanimitat de tots els grups del districte pel que fa a la continuïtat de les obres al tram comprès entre la plaça Joaquim Folguera i la plaça Kennedy. La Sra. Sanz recorda que el seu grup es va abstenir en aquesta proposició. Afirma que el Districte ha considerat que el tram comprès entre la plaça Molina i la plaça Joaquim Folguera és el prioritari, i per tant es farà en aquest mandat. Assenyala que hi ha un tràmit de desenvolupament d’aquesta urbanització per fases, i aquesta és la primera. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 23. Es requereix al govern municipal que informi sobre les gestions realitzades i l’estat d’execució de la proposició M1519/3510, aprovada en la sessió de 22 de juny de 2016: La Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda instar al govern municipal a presentar el calendari per a l’execució del Pla Especial de Reforma Interior (PERI) de Torre Baró, aprovat definitivament el 22/03/1984, així com la possible desafectació d’habitatges del Pla, en la propera Comissió. El Sr. Mulleras recorda la proposició que és objecte de seguiment. Assenyala que es va aprovar amb els vots del Govern municipal i que l’únic grup que no va votar- hi a favor va ser la CUP. Explica que, després de vuit mesos de la seva aprovació, no tenen constància que el Govern municipal hagi avançat en el compliment d’aquesta proposició, i que per això demanen que es concreti com s’executarà. La Sra. Sanz destaca que aquesta proposició és important per al Govern, que creu que ja va sent hora de desenvolupar una proposta que actuï sobre el barri de Torre Baró, tenint en compte les característiques i les necessitats que té. Afirma que treballen aquesta qüestió no només des de l’òptica singular de Torre Baró, sinó també des del front de muntanya, però que han d’intentar garantir que un plantejament de nou planejament o de desafectació es faci de la millor manera possible i amb el màxim acord. Explica que, per tant, han encarregat tots els NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2395 estudis tècnics que fan referència a moltes actuacions que estan pendents des de fa molt de temps a la franja de muntanya i que l’objectiu és que la proposta tècnica estigui enllestida a l’estiu. Indica que, a partir d’aquí, s’iniciarà el debat, el treball i la participació amb els veïns i veïnes. Subratlla que es tracta d’un tema complex que s’arrossega en alguns casos des de fa més de trenta anys. D’altra banda, explica que en el cas de Torre Baró han començat un procés de participació en tot l’àmbit de transformació de la zona nord en el marc del Pla de barris, que implica recursos i projectes addicionals. El Sr. Mulleras remarca que el que es va aprovar era que es presentés un calendari de l’execució del PERI de Torre Baró. Demana més concreció en aquest sentit, i que es doni la màxima urgència possible a l’execució d’aquest pla, ja que els veïns de Torre Baró fa molt temps que esperen aquesta possible desafectació per poder estar tranquils. La Sra. Sanz reitera que a l’estiu tindran una proposta tècnica i que, a partir d’aquí, la negociació amb els grups municipals i la participació amb els veïns i veïnes serà un procediment amb un calendari obert per arribar al màxim consens. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal CUP: 24. Saber en quin estat d’execució es troben els acords presos en la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de desembre de 2015: La Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda: 1) Adequar l’estructura de la ciutat a les necessitats de la vida quotidiana, facilitant la realització dels treballs de cures. Promoure la creació d’un nou reglament que proposi mesures com, per exemple, la disposició de canviadors i espais per a l’alletament en espais oberts al públic —segons m2 i funcions—, tant en establiments privats com públics, o la revisió dels plans de mobilitat perquè es tinguin en compte els diversos recorreguts que fan les dones. 2) Elaborar un pla de reforma dels espais públics per a permetre el ple accés i gaudi a les dones, especialment pel que fa a l’eradicació de totes les formes de violència contra aquestes. Aquest pla abordaria tant l’assetjament al carrer en forma de comentaris com les agressions sexuals. Abordatge també de la por com a límit a l’accés de la ciutat. 3) Considerar els espais privats com a part de la ciutat, promocionant relacions lliures de violències, abusos i desigualtats. 4) Crear un pla per a dotar els edificis d’habitatges d’estructures col·lectives per a la realització dels treballs de cures, com també el foment de la creació d’espais privats que fomentin la coresponsabilitat en aquestes tasques. La Sra. Lecha recorda els punts que contenia la proposició que és objecte de seguiment, especialment el quart. Manifesta que, atès que recentment s’ha aprovat el Pla pel dret a l’habitatge, els agradaria saber si s’ha aplicat algun d’aquests acords, sobretot la perspectiva de gènere amb relació als habitatges. La Sra. Sanz explica que aviat parlaran a bastament d’aquesta proposició, ja que és una de les qüestions que treballen des del principi i ara ja comencen a tenir bastantes propostes. Afirma que, pel que fa al Pla pel dret a l’habitatge aprovat recentment, es tindrà en compte la perspectiva de gènere en totes les noves promocions. Precisa que això es farà des dels criteris de flexibilitat i igualtat de gènere, que actualment estan incorporats en els concursos del Patronat Municipal de l’Habitatge, i inclou preveure espais per als treballs de cures o reproductius en cadascuna de les noves promocions. A més, destaca que en l’elaboració d’aquesta proposta han participat des de la Regidoria de Feminismes i LGTBI fins a moltes entitats i col·lectius que han articulat la necessitat de polítiques de gènere aplicades a l’habitatge. Explica que, a més, s’ha determinat un percentatge dirigit a contingents especials en la definició dels nous projectes, com ara dones que han patit violència masclista o famílies monomarentals. En relació amb això, assenyala que es 2396 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 manifestarà la voluntat que el 10% de les adjudicacions dels habitatges de lloguer assequible i del dret de superfície es facin a dones i famílies monomarentals en el marc del Consorci de l’Habitatge de Barcelona, on es comparteix la competència per fer aquestes atribucions amb la Generalitat. A més, explica que es recull l’atenció a col·lectius especials en una de les actuacions concretes per tal d’afavorir que puguin accedir a un habitatge adequat a les seves necessitats. Afirma que, per tant, les noves construccions han de recollir aquestes necessitats des de l’origen. Destaca que els plecs de clàusules dels concursos sobre els futurs habitatges i alguns dels exemples que ja s’han començat a treballar amb algunes cooperatives respecte al dret de superfície en espais comuns diferents de l’habitatge tradicional són elements transformadors que ja s’han implementat. La Sra. Lecha explica que sap per la premsa que, per exemple, al barri de la Marina es treballen aspectes urbanístics amb transversalitat de gènere. Afirma que és una pena conèixer-ho a través de la premsa i no pas en la Comissió, i que els agradaria tenir informació més concreta sobre aquest projecte i saber si s’ha fet en altres espais de la ciutat. La Sra. Sanz explica que és un aspecte puntual que es treballa al barri de la Marina, però que a Gràcia també s’està fent un projecte en aquest sentit i que, a més, s’han seguit desenvolupant les marxes exploratòries als barris que es van iniciar en el mandat anterior. Afirma que es tracta de passos endavant respecte al projecte global que es presentarà ben aviat als grups municipals. Es dóna per tractada. VI) Moció Suspendre, de conformitat amb l’article 73.1 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, i d’acord amb les determinacions de l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord, la tramitació de plans urbanístics derivats concrets i de projectes de gestió urbanística, i l’atorgament de llicències i/o comunicats d’obres de parcel·lació de terrenys, d’edificació, reforma, rehabilitació o enderrocament de construccions, d’instal·lació o ampliació d’activitats o usos concrets i d’altres autoritzacions municipals connexes establerts per la legislació sectorial, en els àmbits del Districte de l’Eixample delimitats i grafiats en el plànol de suspensió que figura en l’expedient, elaborat de conformitat amb el punt 3 de l’esmentat article 73 del TRLU; precisar que aquesta suspensió es fa amb la finalitat de procedir als estudis previs a la tramitació d’una Modificació de Pla General en els esmentats àmbits del Districte de l’Eixample; determinar, també, a l’empara de l’article 74.1 de l’esmentat text legal, que el termini de suspensió serà, com a màxim, d’un any, a comptar des de la publicació al BOPB d’aquest acord; i publicar el present acord en el Butlletí de la Província. La Sra. Sanz assenyala que tot seguit repartiran el text de la moció, que s’ha enviat per correu electrònic, perquè els grups el tinguin també en format paper. Recorda que es tracta d’avaluar la possible adquisició de deu sòls de titularitat privada qualificats d’equipament i que es troben repartits entre els sis barris del districte de l’Eixample a fi de donar-los l’ús d’equipaments públics o habitatge dotacional, i alhora desenvolupar una modificació del PGM per tal de poder tramitar aquest canvi de planejament. Destaca que l’objectiu és atendre les necessitats del districte pel que fa a equipaments de proximitat, centres educatius i habitatge dotacional. La Sra. Vila manifesta que el Grup Municipal de CiU no votarà a favor d’aquesta moció perquè es tem que donarà lloc a una situació semblant a les que el Govern ja ha creat amb el PEUAT, el Pla d’usos de Ciutat Vella, o els expedients de Diagonal Mar, la Torre Agbar o l’hotel de Drassanes. En aquest sentit, afirma que NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2397 el Govern els té acostumats a paralitzar iniciatives impulsades per la ciutadania que poden generar riquesa però que considera, per dogmatisme ideològic, que no encaixen plenament amb els seus models. A més, remarca que ho fa sense tenir alternatives per resoldre la situació. Explica que els fa la sensació que al Govern el tornen a perdre les formes en una qüestió que podria ser positiva perquè significa recuperar espais en un districte molt densificat i sense espais verds. Pel que fa a això, opina que el Govern primer «fa el titular» d’una suspensió de llicències, però després no concreta, cosa que al seu parer és poc seriosa. Remarca que la suspensió potestativa de llicències és un mecanisme que preveu la llei, però que s’ha d’utilitzar de manera selectiva i acurada. En aquest sentit, explica que, quan es fa una suspensió d’aquestes característiques, s’ha d’acompanyar d’un document de planejament o de gestió que legitimi aquesta decisió. Afirma que, per contra, el Govern actual utilitza aquest mecanisme com «una barra lliure», i que el seu grup municipal no vol ser còmplice d’aquesta manera d’actuar poc ètica i poc rigorosa. Opina que és una situació gairebé dantesca que es presenti una moció que el Govern no ha consensuat ni ha estat capaç d’explicar quin propòsit final té, ja que no concreta què vol fer en cada un dels solars en qüestió. Manifesta que els fa la sensació que es governa sense rumb i de manera improvisada. Explica que creuen que aquesta política de grans titulars que busca només cops d’efecte no és positiva per a la ciutat, i que això els sorprèn de partits com el PSC i ICV-EUiA, amb una llarga trajectòria de govern a la ciutat. Conclou que voten en contra de la moció perquè no saben en què es concretarà la suspensió de llicències proposada i no estan d’acord amb les formes plantejades. El Sr. Blanco manifesta que el Grup Municipal de Cs rebutja la manera d’actuar del Govern, que els obliga a votar de manera precipitada. Afirma que, atès que no poden valorar la conveniència, la idoneïtat i l’oportunitat d’adoptar aquesta mesura, hi votaran en contra. El Sr. Coronas expressa el vot a favor del Grup Municipal d’ERC. Explica que consideren que no es fa una suspensió de llicències indiscriminada i generalitzada, sinó que es limita a uns solars determinats, i que és a partir d’ara que cal començar a treballar per veure quins d’aquests solars val la pena incloure en una modificació de PGM. A més, remarca que no s’atura cap activitat perquè actualment no hi havia intenció de fer res en aquests solars. El Sr. Mulleras afirma que l’Eixample és un districte històricament mancat d’equipaments i que, després de 32 anys de govern del PSC, ICV-EUiA i ERC, continua igual en aquest sentit. Assenyala que a l’Eixample hi ha planejaments aprovats, com el de la peça de les Germanetes, que està pendent d’acollir-hi un equipament. Pregunta, doncs, per què no s’aprofiten els solars de què ja es disposa, en comptes de fer aquest «postureig polític». En relació amb això, opina que sembla que el Grup del PSC ja està imbuït d’aquesta manera de fer de la Sra. Ada Colau i participa de les seves «cortines de fum». Manifesta que el Grup Municipal del PP està a favor de dedicar solars a equipaments, però des del consens i des del diàleg amb els grups de l’oposició, i més tenint en compte que les majories al Govern del Districte de l’Eixample són molt diferents de les que hi ha a l’Ajuntament de la ciutat. Afirma que no poden estar d’acord en el fet que s’entri aquesta moció «per la porta del darrere», i que cal ser rigorosos a l’hora de fer expedients. En aquest sentit, opina que aquest expedient és un «nyap», ja que no inclou calendari de compres, ni concreció de les superfícies dels solars, ni quina serà la coresponsabilitat de la Generalitat a l’hora de construir els equipaments escolars, entre altres coses. Conclou que no estan d’acord amb la manera com s’ha tramitat aquest expedient i, a més a més, en demanen la retirada i que es configuri un nou expedient que contingui la informació pertinent. Manifesta que, per tot l’exposat, votaran en contra de la proposta. 2398 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 La Sra. Lecha afirma que el Grup Municipal de la CUP vota a favor de la moció, ja que consideren una oportunitat el fet de poder parlar d’equipaments i d’aprofitar millor els espais a tot l’entorn de l’Eixample, que és un districte molt dens i amb una manca important d’equipaments. Explica que consideren que l’urbanisme ha d’estar al servei dels veïns i veïnes de la ciutat, i que, en aquest sentit, esperen treballar perquè aquests solars acullin equipaments que responguin a les necessitats dels veïns i veïnes. La Sra. Ballarín afirma que les mancances d’equipaments de proximitat a l’Eixample són evidents. Remarca que aquest districte de 264.000 habitants té una densitat poblacional molt elevada, i està tres vegades per sota de la mitjana de metres quadrats per equipament que té qualsevol ciutadà o ciutadana de Barcelona. Manifesta que, per tant, volen que els ciutadans i ciutadanes de l’Eixample siguin també ciutadans de primera pel que fa a equipaments públics. Destaca que la reivindicació veïnal ha estat fonamental per trobar molts dels solars destinats a equipaments públics al districte de l’Eixample. Assenyala que hi ha solars públics disponibles, com el de Germanetes, i que també hi haurà d’altres com els de la Model i Glòries, però que tots aquests solars ja tenen un destí determinat, fruit del consens entre els veïns i veïnes i entre els grups polítics. Explica que, quan analitzen les necessitats, es troben que, per exemple, totes les escoles públiques de l’Eixample tenen un o dos «bolets», és a dir, una sobrecàrrega de grups de línies d’estudis, o que a tota l’Esquerra de l’Eixample no ni ha habitatge públic. Manifesta que, davant l’evidència d’aquestes mancances, l’Ajuntament ha d’esgotar tots els mecanismes que permetin respondre a aquestes necessitats urgents i ha d’explorar totes les possibilitats per intentar aconseguir espais per construir-hi equipaments. En aquest sentit, considera que l’Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat ha activat un mecanisme que permet estudiar deu solars perquè deixin de ser privats per donar servei als ciutadans i ciutadanes de l’Eixample. La Sra. Sanz opina que és absolutament legítim no estar d’acord amb la fórmula utilitzada, però que no és acceptable dir que s’està d’acord amb la necessitat d’aconseguir espais per fer equipaments i no plantejar propostes alternatives. D’altra banda, assenyala que no només actuen en el sòl privat, atès que prèviament també han treballat amb el Districte el desenvolupament d’equipaments en sòl públic. Afirma que plantegen aquesta proposta en relació amb el sòl privat perquè creuen que les necessitats urgents que tenen els sis barris de l’Eixample exigeixen propostes per posar les polítiques públiques d’urbanisme al servei de les necessitats del districte. Remarca que la proposta és una suspensió de llicències, però no pas l’expedient definitiu del que es farà en aquests solars, perquè ni tan sols saben si actuaran en tots ells, ja que es tracta d’estudiar si s’adeqüen a les necessitats d’equipaments que requereix cadascun dels barris. Assenyala, però, que el primer que cal fer per dur a terme aquesta avaluació és una suspensió de llicències, per tal d’evitar que la tramitació d’una llicència pugui impedir-los disposar d’un d’aquests solars en cas que decideixin que és estratègic i necessari. Manifesta que, en aquest sentit, es donen un termini d’un any per determinar quins d’aquests solars poden acabar acollint equipaments necessaris per als barris o habitatge dotacional, tenint en compte que hi ha molts barris que pràcticament no en tenen. Reitera que és contradictori dir que s’està a favor de fer equipaments i no plantejar cap proposta. En relació amb això, manifesta que seran totalment receptius a escoltar totes les propostes dels grups de CiU, Cs i el PP per aconseguir que els equipaments que requereix el districte de l’Eixample siguin una realitat, però els demana que no barregin les coses. Diu a la Sra. Vila que el Govern anterior de CiU no va fer cap actuació per garantir el desenvolupament d’aquests equipaments, mentre que ara hi ha el compromís d’Urbanisme i del Districte per fer-ho. Pregunta als grups si volen afegir alguna cosa més. NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2399 La Sra. Vila opina que qui barreja les coses és la Sra. Sanz, que fa referència a qüestions que no tenen res a veure amb aquest cas concret. Explica que en el mandat anterior a l’Eixample es van iniciar uns processos de recuperació d’equipaments, com ara el de Transformadors, que el Govern actual ha permès que s’ocupés, de manera que el projecte ha estat paralitzat durant dos anys. Assenyala que també s’havia de recuperar Germanetes perquè hi hagués una escola d’educació especial i un espai polivalent, entre altres coses, però que el Govern actual ha paralitzat el projecte perquè «els seus amics» gestionen un pla Buits en aquest espai. Remarca que el seu grup pot opinar sobre els criteris del Govern, que afirma que els fa xantatge apel·lant a la seva responsabilitat. Opina que una administració rigorosa no planteja mai una suspensió de llicències per començar a estudiar què es farà en uns solars, ja que aquest procediment va associat a un conjunt de documents i expedients que inicien processos que donen seguretat jurídica a les persones. D’altra banda, recorda que el Grup d’ERC va demanar que hi hagués una suspensió de llicències a l’entorn de Sant Antoni i el Govern no hi va votar a favor amb els arguments que avui utilitza per tirar endavant aquesta suspensió de llicències. En aquest sentit, manifesta que la sorprèn que el Grup d’ERC voti a favor de la proposta, i opina que el Govern no té credibilitat. Afirma que, en canvi, el seu grup es reafirma en els seus principis i reitera el vot contrari a una manera de fer que els sembla impròpia d’una ciutat com Barcelona. El Sr. Blanco opina que el Govern juga amb la paraula «urgència», barrejant els seus dos significats per provocar confusió. Assenyala que una cosa és que estiguin debatent una proposició d’urgència que s’ha presentat fa poques hores, sense que els grups hagin tingut temps d’estudiar-la perquè no tenen la documentació ni el coneixement del que s’estava fent en aquests àmbits, i una altra cosa és que sigui urgent la necessitat d’equipaments de l’Eixample. Afirma que és veritat que al districte de l’Eixample no hi ha prou equipaments ni zones verdes i hi ha una manca d’habitatge públic, però que això no és gens diferent del que passava a l’Eixample fa deu, vint o quaranta anys. Remarca que, per tant, no és una cosa sobrevinguda de la qual s’adonin avui. Manifesta que, per votar amb coneixement de causa, els grups necessiten estudiar els expedients i els documents. Conclou que, atès que aquestes condicions no s’han donat, no poden votar a favor de la proposta. El Sr. Coronas opina que, amb l’excusa del rigor, hi ha grups que mai no farien res a la ciutat. En relació amb això, recorda que quan el Grup Municipal d’ERC va presentar la seva proposició de tempteig i retracte per comprar edificis sencers i solars a la ciutat, aquests grups també van dir que s’abstenien per manca de rigor. Remarca que, tal com acaba de dir el Sr. Blanco, fa quaranta anys que l’Eixample té una manca important d’equipaments i d’habitatge públic, i que no cal que passin quaranta anys més per canviar aquesta situació. Diu a la Sra. Vila que, si ERC estigués al Govern, s’hauria fet una suspensió de llicències al barri de Sant Antoni. Remarca, però, que el Grup del PSC, que és el que està al Govern, hi va votar en contra, mentre que el Grup de BC es va abstenir. Opina que, per tant, la Sra. Vila ha de qüestionar la coherència del PSC i no pas la del seu grup, que ha mostrat una coherència absoluta. Manifesta que voten a favor d’aquesta proposta perquè creuen que pot ser una via per resoldre les necessitats que té el districte de l’Eixample, i que serà més o menys útil en funció del que acabin acordant, ja que farà falta una majoria per aprovar una modificació del PGM. En aquest sentit, encoratja tothom a treballar en la línia de pal·liar aquests dèficits de l’Eixample. Opina que segurament hi ha d’haver habitatge dotacional, però no a costa de massificar encara més l’Eixample, que és un dels districtes més densos de la ciutat. Assenyala que per això han plantejat mecanismes com el tempteig i retracte. Afirma, però, que és evident que hi ha d’haver equipaments, com escoles públiques i escoles bressol, entre d’altres. Recorda que un dels grans problemes que té el districte de l’Eixample és que gairebé no té espais i que, a més a més, 2400 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 algun d’ells està hipotecat per convenis com el de l’Hospital Clínic. Remarca que, per tant, la via de l’acord i del conveni és útil, però que de vegades s’encalla en mans dels privats. En aquest sentit, opina que desencallar alguns d’aquests solars i convertir-los en públics és una bona via que s’ha d’explorar i treballar. D’altra banda, assenyala que una suspensió de llicències no es pot anunciar amb molta antelació i s’ha de fer per urgència. Afirma que a ningú no li agrada la precipitació, però que hi ha moments en què cal analitzar el que es presenta abans de començar a criticar-ho per veure si realment té sentit o no, i votar-hi en conseqüència. El Sr. Mulleras opina que, tot i que ERC nominalment no està al Govern municipal, actua com a tal, de la mateixa manera que la CUP, ja que aquests grups estan aprovant mocions i modificacions d’ordenances amb força executiva. Diu a la Sra. Sanz que, quan no es pot defensar el que es fa, s’acaba fent d’oposició de l’oposició. En aquest sentit, afirma que l’expedient de la moció és indefensable perquè és un «nyap». D’altra banda, pregunta per què el Govern no ha actuat sobre el solar de Germanetes, que té el planejament aprovat, si és tan urgent fer equipaments a l’Eixample. Assenyala que és evident que no es pot anunciar una suspensió de llicències perquè, si no, es provoca un efecte contrari, però que, quan es fa la suspensió, s’ha de saber quins equipaments es volen fer i tenir previst un calendari. Afirma que, si no, el que hi ha és un expedient barroer i que cau en la improvisació, segurament motivada per raons d’oportunitat política i mediàtica, i no pas per raons d’interès general. Opina que, per tant, no es pot presentar aquesta suspensió dient que no se sap ben bé com acabarà, ja que és possible que alguns solars no s’acabin utilitzant, i sense saber quins equipaments es faran. Demana a la Sra. Sanz que en la propera intervenció li respongui per què el Govern no ha actuat encara, després d’un any i mig, al solar de Germanetes; i per què aquest expedient no està ben informat. La Sra. Lecha opina que el que realment creuen els grups de CiU, Cs i PP és que s’ha d’anunciar aquesta moratòria per tal que determinats empresaris puguin tenir temps de fer tot el que han de fer. Diu a la Sra. Vila que suposa que quan ha parlat de rigor no es referia a l’Institut Angeleta Ferrer, que és un equipament de l’Eixample molt necessari que fa més de 20 anys que hauria d’estar construït. La Sra. Ballarín remarca que ara afronten el primer repte, que és aconseguir espais per fer equipaments públics, ja que el dèficit d’equipaments també té a veure amb altres coses. En relació amb això, assenyala que l’Institut Angeleta Ferrer ja estava licitat, però que es va haver d’indemnitzar l’empresa perquè al final es va fer enrere tota la decisió. Afirma que ella també vol demanar que no es barregin coses. Remarca que en aquest cas estan parlant d’una suspensió de llicències molt concreta per analitzar si una sèrie d’equipaments privats poden acabar esdevenint públics, mentre que els plans d’usos són una altra cosa. Finalment, diu al Sr. Mulleras que al solar de Germanetes estan a punt de construir-se tots els projectes previstos. La Sra. Sanz recomana als grups que revisin la normativa relativa a com es justifica una suspensió de llicències, tenint en compte que la proposta del Govern és absolutament rigorosa, correcta, legal i adequada per al que vol fer, que és preservar el dret a equipaments que tenen els veïns i veïnes de l’Eixample, com tota la resta de districtes. A més, insisteix que el Govern actuarà als espais públics on ja hi ha un planejament aprovat, però que no hi ha prou amb aquests solars i volen estudiar si solars i sòl de titularitat privada qualificats d’equipaments poden ajudar a oferir la possibilitat de fer equipaments públics. Assenyala que alguns grups van tenir l’oportunitat de fer propostes al seu moment, i torna a expressar la disponibilitat a sentir les propostes dels grups del PP, de Cs i de CiU amb relació a com garantir equipaments públics i habitatge dotacional en un districte molt NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2401 habitat i amb molt poc espai disponible. Afirma que tant ella com tot el Govern municipal estan absolutament oberts a recollir aquestes propostes i impulsar-les. Manifesta que també voldran saber què pensen els grups dels solars que són objecte de la suspensió de llicències. En aquest sentit, remarca que l’expedient no s’aprova avui, sinó que la planificació es determinarà a partir de la suspensió de llicències, tal com s’ha fet sempre a l’Ajuntament. En relació amb això, recorda que quan es va fer la suspensió de llicències en determinats nuclis de la ciutat, no es va concretar què es protegiria o no es protegiria, sinó que això es va fer després. Opina, doncs, que els grups que voten en contra de la proposta saben perfectament que el procediment utilitzat pel Govern és correcte. Finalment, agraeix el vot favorable dels grups municipals d’ERC i de la CUP, que permet tirar endavant la proposta i treballar per garantir els equipaments que necessita l’Eixample. La Sra. Sanz expressa el vot favorable de BnComú, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Vila expressa el vot contrari de CIU, el Sr. Blanco expressa el vot contrari de Cs, el Sr. Coronas expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Mulleras expressa el vot contrari del PP, la Sra. Lecha expressa el vot favorable de la CUP. S’aprova. No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 21.33 h. 2402 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 Acords Acords de les sessions del mes de març de 2017 Acords adoptats per les Comissions del Consell Municipal: COMISSIÓ D'ECONOMIA I HISENDA Sessió de 21 de març de 2017. Part Decisòria / Executiva Propostes d’acord 1. Aprovar inicialment el Plec de clàusules reguladores per a la concessió de l’ús privatiu de domini públic del local “A” situat al carrer de Nou de la Rambla núms. 68-72; sotmetre’l a informació pública durant el termini de trenta dies i, si no s’hi formulen reclamacions o al·legacions, tenir per elevat automàticament aquest acord d’aprovació inicial a definitiva; convocar la concurrència pública per adjudicar la concessió; i facultar l'Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. 2. Aprovar inicialment el Plec de clàusules reguladores per a la concessió de l’ús privatiu de domini públic del local “B” situat al carrer de Nou de la Rambla núms. 68-72; sotmetre’l a informació pública durant el termini de trenta dies i, si no s’hi formulen reclamacions o al·legacions, tenir per elevat automàticament aquest acord d’aprovació inicial a definitiva; convocar la concurrència pública per adjudicar la concessió; i facultar l'Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. 3. Aprovar inicialment el Plec de clàusules reguladores per a la concessió de l’ús privatiu de domini públic del local “C” situat al carrer de Nou de la Rambla núms. 68-72; sotmetre’l a informació pública durant el termini de trenta dies i, si no s’hi formulen reclamacions o al·legacions, tenir per elevat automàticament aquest acord d’aprovació inicial a definitiva; convocar la concurrència pública per adjudicar la concessió; i facultar l'Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. 4. Aprovar inicialment el Plec de clàusules reguladores per a la concessió de l'ús privatiu respecte dels locals de propietat municipal situats en l’immoble del carrer Cornudella núms. 1-17, grafiats en el plànol annex, a favor de l’Associació Juvenil Tronada, amb caràcter onerós i un termini de cinc anys prorrogable, amb la finalitat de destinar-los a les activitats que li són pròpies, especialment els projectes centre diari, joves i esplai, destinats a infants i joves de la zona sud del Districte de Nou Barris; sotmetre’l a informació pública durant el termini de trenta dies i, si no s’hi formulen reclamacions o al·legacions, tenir per elevat automàticament aquest acord d’aprovació inicial a definitiva; adjudicar la concessió a l’Associació Juvenil Tronada; formalitzar la concessió; i facultar l'Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. Part d’impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup que es transcriuen a continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2403 Del Grup Municipal Demòcrata (PDeCAT-Unió-Demòcrates): 5. La Comissió d'Economia i Hisenda acorda instar al Govern municipal a: 1. Acordar un salari mínim de ciutat amb les principals organitzacions sindicals i patronals de Barcelona. 2. Que l'Ajuntament de Barcelona i l'Àrea Metropolitana de Barcelona es comprometin a pagar als seus treballadors, com a mínim, el salari acordat amb les organitzacions sindicals i patronals, per tal de ser unes institucions exemplars. 3. Incloure clàusules socials en els plecs de clàusules dels concursos públics de l'Ajuntament i de l'AMB per incentivar a les empreses subcontractades que adoptin el salari mínim de ciutat acordat entre el seu personal contractat. Del Grup Municipal Cs: 6. La Comissió d'Economia i Hisenda acorda: 1. Que el Govern municipal justifiqui el nivell d'execució i el destí de les modificacions de crèdit realitzades durant els exercicis 2015 i 2016, mitjançant el balanç d'inversions i despeses pressupostades i realitzades. 2. Que a la propera Comissió d'Economia i Hisenda del mes d'abril, es presenti un pla d'inversió en els barris dotat amb els recursos del superàvit de l'exercici 2016. 3. Que atenent a que una part important del superàvit s'ha generat per l'augment de la recaptació en l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana (Plusvàlua Municipal), i d'acord amb la recent sentència del Tribunal Constitucional, el Govern municipal realitzi les accions següents: - Creació d'un protocol, establint els recursos humans i tècnics necessaris, perquè els ciutadans que hagin realitzat la venda d'un immoble amb pèrdues respecte a la compra puguin reclamar la devolució de l'impost de Plusvàlua. - Realització de les gestions necessàries amb l'Institut Municipal d'Hisenda de Barcelona per tal que aquest comuniqui els casos de minusvàlua produïts a Barcelona i que han liquidat l'impost, per calcular l'impacte pressupostari de la sentència. Del Grup Municipal ERC: 7. La Comissió d'Economia i Hisenda acorda instar al Govern municipal a intensificar el treball amb la Generalitat de Catalunya per millorar la participació de l'Ajuntament en l'estratègia de desconcentració turística de la destinació Barcelona, en el marc del desplegament Pla Estratègic 2020, que contempli els cinc programes de turisme cultural del Pla de Màrqueting Turístic de Catalunya: Arts i Cultura, Ciutats amb caràcter, Pobles amb Encant, Viles Marineres i Rutes de Catalunya, amb l'objectiu de garantir la sostenibilitat de la destinació, l'equilibri i la permeabilitat territorial i la qualitat de les estades turístiques. Així mateix, també s'acorda alinear aquestes accions de promoció amb el treball que fa l'Ajuntament de Barcelona amb la Diputació de Barcelona, per tal de traspassar el turisme de la ciutat de Barcelona cap als grups de destinacions englobades sota la marca "Barcelona és molt més": Paisatges Barcelona, Costa Barcelona i Pirineus Barcelona. Del Grup Municipal PP: 8. La Comissió d'Economia i Hisenda acorda: 1. Instar al Govern de l'Estat a estudiar amb la Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP) la modificació de l'impost sobre l'increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana per evitar gravar minusvàlues en les vendes de béns immobles, de conformitat amb l'informe que emeti la Direcció General de Tributos i a la llum del pronunciament del Tribunal Constitucional que pugui realitzar amb caràcter general en relació amb aquest impost. 2. Instar al Govern municipal a posar en funcionament una oficina d'assessorament i ajuda als veïns i veïnes que plantegin una situació de pèrdua de valor de l'immoble subjecte a l'impost de plusvàlua a la ciutat. 2404 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 Del Grup Municipal CUP: 9. La Comissió d'Economia i Hisenda acorda: 1. Realitzar un estudi sobre l'impacte econòmic del MWC desagregat en funció dels beneficiaris (expositors, hostaleria, restauració, agències de viatges, empreses de lloguer de vehicles, etc.), quins beneficis han anat a l'àmbit privat i quins a l'àmbit públic, quins ingressos són directes, indirectes i repercutits, així com en funció de les despeses amb especial atenció a l'ús de les infraestructures, la càrrega en la mobilitat, l'ocupació de l'espai públic, la neteja, la seguretat, l'ús del transport públic, la publicitat subvencionada, les ajudes econòmiques, els descomptes fiscals, la contaminació atmosfèrica i acústica, etc. 2. Realitzar un estudi sobre els llocs de treball temporal del MWC, en quins sectors es desenvolupen per nombre de treballadors i treballadores, quants són per homes i quants per a dones, quin conveni els i les hi correspon per sector, quants i quantes són contractades per empreses o ens públics i quantes per empreses privades, quins sous representen per a cada nivell del sector i conveni i quina és la duració del contracte segons sector i conveni. COMISSIÓ DE DRETS SOCIALS, CULTURA I ESPORTS Sessió de 21 de març de 2017. Part d’impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup que es transcriuen a continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. Del Grup Municipal Demòcrata (PDeCAT-Unió-Demòcrates): 1. La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports insta al Govern municipal a que dins del Mapa d’instal·lacions esportives de Barcelona que s'està elaborant s'inclogui un Pla de millora i manteniment dels equipaments esportius municipals i de suport als clubs esportius de la ciutat, que hauria de preveure: a) Actualització de la diagnosi de la situació actual dels equipaments esportius municipals i les seves necessitats i possibles mancances. b) Diagnosi de la situació actual dels clubs esportius que requereixen suport en aquest moment per al manteniment i millora de les seves infraestructures. c) Programació de mesures de millora dels equipaments esportius municipals, prenent especial atenció sobre els equipaments esportius de districte. I que, en paral·lel es posi en marxa una línia d'ajuts per a la millora dels equipaments esportius dels clubs o associacions esportives sense afany de lucre. Del Grup Municipal Cs: 2. La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: Que el Govern municipal de l'Ajuntament de Barcelona presenti en el termini de dos mesos les valoracions i conclusions del Projecte Baobab així com la previsió del desenvolupament d'aquest projecte durant l'estiu de 2017. En aquesta previsió creiem oportú incorporar els següents aspectes: - Que els projecte pugui arribar a tots els barris que ho necessitin. - Que s'ampliï l'interval d'edat dels participants per a la franja 12-16 anys. - Que s'incloguin activitats del projecte durant la primera quinzena de setembre. Del Grup Municipal ERC: 3. La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda instar al Govern municipal a crear un programa social adreçat a la gent gran, que contempli la NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2405 possibilitat de compartir habitatge amb persones de la mateixa edat que així ho desitgin. Del Grup Municipal PP: 4. La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: Instar al Govern municipal a crear un àrea d'assessorament i suport als propietaris d'habitatges afectats per ocupacions irregulars en les oficines d'habitatge que hi ha als districtes de Barcelona. b) Declaracions Institucionals 5. La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports decideix donar suport al Manifest del dia Mundial de la Síndrome de Down fet públic per la Coordinadora d'entitats de síndrome de Down de Catalunya que declara: 1. Es reivindica que les persones amb síndrome de Down mereixen les mateixes oportunitats que tothom a desenvolupar el màxim les seves capacitats. Això vol dir rebre una educació inclusiva i de qualitat en totes les etapes de la vida, amb els suports necessaris. 2. Es defensa el dret a poder participar en qualsevol esdeveniment social, sense exclusions; tenen opinions, somnis i reptes, i per això volen que la societat escolti la seva veu com la de les altres persones, és a dir, que no se'ls discrimini. 3. Es reclama el respecte de tots aquells drets bàsics que corresponen a qualsevol persona. Com, per exemple, el dret a treballar, a viure independent, a cuidar de la seva salut i fer esport, a tenir espais d'intimitat, a votar, a moure's i viatjar en llibertat, a tenir parella i formar una família, o a gaudir d'una jubilació amb garanties i en companyia d'aquells qui estimen. 4. Es necessita una assistència sanitària personalitzada i ben preparada, i que la recerca científica en síndrome de Down rebi el finançament que li fa falta per tirar endavant. 5. Es requereix una societat orgullosa de la seva diversitat. Una societat que entengui que la vida de cap persona mai està escrita per endavant ni marcada pel seu origen, gènere, edat o condició genètica. Així mateix els partits polítics que subscriuen la present declaració institucional volen també mostrar el seu suport a totes les entitats i organitzacions que treballen dia a dia per a què la igualtat de les persones amb síndrome de Down sigui una realitat ben aviat. 6. La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esport acorda: Primer.- L'Ajuntament de Barcelona es compromet a sol·licitar al Congrés dels Diputats, al Senat i al Govern de l'Estat la reforma legislativa estatal que faci possible la no discriminació de les persones amb discapacitat sensorial en matèria matrimonial, i concretament la modificació immediata de l'article 56 del Codi Civil i de l'article 58.5 de la Llei del Registre Civil, per tal de suprimir l'exigència a les persones amb discapacitat sensorial de certificat mèdic que acrediti la seva aptitud per prestar el consentiment matrimonial. Segon.- L'Ajuntament de Barcelona es compromet a sol·licitar al Congrés dels Diputats, al Senat i al Govern de l'Estat la reforma legislativa estatal que faci possible la no discriminació de les persones amb discapacitat sensorial en matèria d'atorgament d'escriptures i de documents públics així com de testaments i concretament les modificacions immediates de l'article 697 del Codi Civil espanyol i de l'article 180 del Reglament del Notariat de 1944, per tal de suprimir l'obligatorietat de presència de dos testimonis en l'atorgament de documents públics i testaments oberts per part de persones amb discapacitat sensorial i d'introduir l'ús de les noves tecnologies per a facilitar a aquestes persones la possibilitat de llegir i signar per si mateixes els documents i testaments i conseqüentment la modificació de l'article 708 del Codi Civil espanyol per tal de suprimir la prohibició a les persones amb discapacitat sensorial d'atorgar testament tancat. Tercer.- L'Ajuntament de Barcelona, es compromet a sol·licitar al Parlament de Catalunya la modificació del Dret Civil Català per fer efectiu el dret de no discriminació de les persones amb discapacitat sensorial en matèria testamentària. Concretament la modificació dels articles 421-10 apartat 2 per tal de suprimir l'exigència de testimonis al testament notarial, del 421-14 apartat 5 per tal de suprimir la prohibició de fer testament tancat i del 421-11 apartat 2b per 2406 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 tal de suprimir la prohibició de cecs, sords i muts per a ser testimonis. Quart.- L'Ajuntament de Barcelona es compromet a realitzar els canvis i adaptacions oportuns per garantir els drets de les persones amb discapacitat sensorial en l'accés als serveis públics i a l'administració municipal. Cinquè.- L'Ajuntament de Barcelona es compromet a trametre aquests acords als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya; als grups parlamentaris del Congrés dels Diputats i del Senat. a l'Associació Catalana per a la Integració del Cec, a la Federació de Municipis, i a l'Associació Catalana de Municipis, així com a les regidories municipals que són necessàries per introduir els canvis i adaptacions oportuns per garantir els drets de les persones amb discapacitat sensorial en l'accés als serveis públics i a l'administració municipal. COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, DRETS DE CIUTADANIA, PARTICIPACIÓ I SEGURETAT I PREVENCIÓ Sessió de 22 de març de 2017. Part Decisòria / Executiva Propostes d’acord 1. Aprovar inicialment el Codi ètic i de conducta de l’Ajuntament de Barcelona; sotmetre'l a informació pública durant el termini de trenta dies, de conformitat amb el disposat a l'article 112 del Reglament Orgànic Municipal. 2. Aprovar inicialment l’ordenança de Cementiris de l’Ajuntament de Barcelona; sotmetre-la a informació pública per un període de trenta dies hàbils, a comptar des del següent al de la publicació del corresponent anunci en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. 3. Aprovar inicialment l’ordenança de Serveis Funeraris de l’Ajuntament de Barcelona; sotmetre-la a informació pública per un període de trenta dies hàbils, a comptar des del següent al de la publicació del corresponent anunci en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. 4. Modificar l’Acord Marc, amb número de contracte 16002540, que té per objecte la fixació de les condicions per a la contractació dels serveis de telecomunicacions corporatius de veu, dades, mòbils, serveis de numeració especial i accés a Internet per part de l’Ajuntament de Barcelona, els seus organismes autònoms i societats municipals i organismes amb participació municipal majoritària de l’Ajuntament de Barcelona, en virtut del que estableix l'art. 105 del Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic, la clàusula 20 del PCAP i segons compareixença signada per l’empresa adjudicatària, en el sentit d’incloure dintre de l’àmbit d’aplicació de l’esmentat Acord Marc les entitats vinculades a l’Ajuntament que s’indiquen a continuació: Fundació Barcelona Institute Of Technology for The Habitat, amb número de NIF G66205246, (Lot 1, 2) Consorci Museu d'Art Contemporani de Barcelona, amb número de NIF Q5856181B, (Lot 1 i 2). Requerir l’empresa Vodafone España, SAU, amb NIF A80907397, adjudicatària del lot 1 (Serveis i sistemes de comunicacions de veu fixa de tots els centres i serveis de dades) i del lot 2 (Serveis de comunicacions de veu i dades mòbils), per tal que comparegui a les dependències de la Direcció de Serveis de Gestió Econòmica de la Gerència de Recursos per a formalitzar la modificació contractual esmentada en el termini de 15 dies hàbils des de la tramesa de la present notificació. Part d’impuls i control Proposicions / Declaracions de Grup NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2407 Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup que es transcriuen a continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. Del Grup Municipal Demòcrata (PDeCAT-Unió-Demòcrates): 5. La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció acorda: Instar a les administracions i òrgans competents a estudiar i implementar les mesures següents, per tal d'aconseguir abaratir el cost de la prestació del servei funerari, mantenint els estàndards de qualitat avui vigents a la ciutat de Barcelona: 1. Modificar l'Ordenança dels Serveis Funeraris i la de Cementiris de Barcelona. 2. Estudiar la rebaixa de la taxa de cementiris i cremació. 3. Instar a l'Estat a rebaixar l'IVA dels Serveis funeraris a un IVA reduït del 10%. 4. Crear una comissió presidida per la Síndica de Greuges de Barcelona, on siguin representats les empreses del sector, l'Ajuntament de Barcelona i l'OMIC amb l'objectiu d'establir un índex de preu de referència de preus dels serveis funeraris. 5. Prestar amb el propi personal municipal mitjançant les Oficines d'Atenció Ciutadana, o d'altres oficines municipals que es considerin, un servei d'assessorament i informació de l'oferta i preus dels serveis funeraris de la ciutat. 6. Establir la obligatorietat de que els operadors ofereixin un paquet bàsic de serveis que inclogui un servei digne i de qualitat. 7. Garantir que la totalitat dels operadors que avui presten els serveis funeraris compleixin els estàndards de transparència en política d'oferta de preus dels serveis funeraris. 8. Revisar els actuals criteris d'accés als serveis de beneficència gratuïts o subvencionats, per garantir que un major nombre de famílies hi puguin accedir. Del Grup Municipal Cs: 6. La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció acorda: Que el Govern municipal doni instruccions al propi Ajuntament de Barcelona, a les empreses de titularitat municipal, i als instituts i consorcis que té participació per tal de facilitar i donar accés a la informació de tots els expedients, contractes i qualssevol altres documents oficials que sol·licitin els Grups municipals de l'Ajuntament de Barcelona, per al desenvolupament del compliment d'una de les principals tasques d'oposició com és la de control i fiscalització. Del Grup Municipal ERC: 7. La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció acorda: Que el Govern municipal presenti, en el termini de 3 mesos, una estratègia transversal contra la violència masclista a l'espai públic, en la que hi consti, com a mínim: - Dades segregades i diferentment estructurades en els informes de seguretat, de cara a poder conèixer la realitat exacte del problema per poder definir les polítiques correctes. - Estands públics a tots els esdeveniments multitudinaris de la ciutat de Barcelona, en els que no només hi hagi informació, sinó que hi hagi dotacions policials expertes en la temàtica. - Mesures reals i efectives per assolir l'equitat en els cossos policials. Del Grup Municipal PP: 8. La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció acorda instar al Govern municipal a anular i deixar sense efecte el Procediment operatiu de la Guàrdia Urbana número 11/17 sobre desallotjaments privats a bens immobles. Del Grup Municipal CUP: 9. La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció acorda: 1. Condemnar el tarannà antidemocràtic de l'estat Espanyol i la 2408 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 vulneració de llibertats que han patit i continuen patint artistes per expressar les seves idees. 2. Manifestar la preocupació per l'extensió del delicte d'enaltiment del terrorisme a actes i missatges que haurien d'estar emparats per l'exercici de la llibertat d'expressió i per les recents condemnes per aquest càrrec que fan retrocedir els drets fonamentals. 3. Mostrar el suport al cantant de rap mallorquí Josep Miquel Arenas, més conegut com Valtonyc, condemnat a tres anys i mig de presó per l'Audiència Nacional. Declaració Institucional 10. La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania Participació i Seguretat i Prevenció acorda: • Manifestar públicament el total rebuig de l’Ajuntament de Barcelona a qualsevol tipus de manifestació o expressió d’intolerància vers qualsevol persona o col·lectiu de la nostra ciutat fonamentada en la vulneració dels drets i les llibertats civils. • Instar al conjunt d’institucions del país a mobilitzar els recursos necessaris i emprendre les accions que calguin per evitar que l’autobús de l’entitat ‘Hazte Oír’ transiti pel territori tal i com ja va ocórrer el passat divendres 17 de març quan a instàncies del Govern de la Generalitat de Catalunya l’autobús va ser immobilitzat, traslladat a un dipòsit i obligat a retirar els lemes, impedint així la seva arribada a Barcelona tal i com preveia l’associació, així com que les seves campanyes puguin arribar a ser difoses a través de qualsevol tipus de mitjà de comunicació, l’espai públic o els centres escolars i educatius. • Instar als sectors catòlics de la nostra societat, i en especial als màxims responsables i referents de la comunitat catòlica a Catalunya que no comparteixen les accions d’una minoria fanàtica i extemporània representada per l’entitat ‘Hazte Oír’, que expressin públicament la seva opinió i es desmarquin i distanciïn de forma clara i contundent d’actituds intolerants que una immensa majoria de barcelonines i barcelonins condemnem, que fan malbé la convivència a la nostra ciutat, que estigmatitzen al col·lectiu LGTBI, i que són contràries a l’esperit d’una Barcelona oberta i tolerant i a la pròpia imatge de l’Església catòlica entre la ciutadania. • Manifestar el rebuig de Barcelona a qualsevol tipus de menyspreu, persecució o agressió física i/o verbal vers la població més vulnerable de la ciutat, així com a qualsevol expressió o actitud que fomenti o empari per acció o omissió l’aïllament social o l’assetjament a les persones trans. • Mostrar la nostra plena solidaritat amb les persones i col·lectius que es puguin sentir ofesos i agredits pel contingut de les campanyes i accions adreçades a atacar la dignitat, els drets i la integritat de les persones trans. • Reconèixer institucionalment i de forma pública la tasca de les persones i entitats de la ciutat que treballen per la plena igualtat i la defensa de la llibertat i els drets civils del col·lectiu LGTBI. •Renovar el compromís de la institució amb la plena igualtat i la defensa de totes les persones sense cap tipus de discriminació, treballant activament per generar espais de convivència, solidaritat i respecte mutu. • Instar al govern de l’Estat a retirar a ‘Hazte Oír’ la seva condició d’entitat d’utilitat pública concedida pel Ministeri de l’Interior durant l’etapa en la que el seu titular era el Sr. Jorge Fernández Díaz, així com el conjunt de beneficis i prerrogatives que d’aquest estatus se’n deriven. •Declarar l’entitat ‘Hazte Oír’ com a persona jurídica non grata a la ciutat de Barcelona. • Reivindicar el caràcter de Barcelona com a ciutat oberta i tolerant. Una ciutat oberta a acollir totes les persones que fugen de la discriminació per qualsevol condició de gènere, creença, condició, orientació sexual i de qualsevol tipus. NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2409 COMISSIÓ D'ECOLOGIA, URBANISME I MOBILITAT Sessió extraordinària de 22 de març de 2017. Part d’impuls i control Proposició amb contingut de Declaració Institucional Es fa constar que la Proposició amb contingut de Declaració Institucional que es transcriu a continuació té naturalesa d’acte d’impuls polític de l’acció del govern i no produeix efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. Dels Grups Municipals d’ERC i de la CUP: Única. La Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda instar a Transports Metropolitans de Barcelona i, en concret, a la seva presidenta a: 1. Complir amb els criteris de transparència i publicar les dades sobre els sous que perceben els directius de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). 2. Realitzar, en el termini de dos mesos, una auditoria externa sobre l’organització i la gestió interna de TMB, per tal de poder avaluar l’eficiència en la gestió d’aquesta empresa pública al llarg dels darrers anys. 3. En el cas que l’auditoria determini una mala praxi per part dels actuals responsables de l’empresa pública TMB, així com dels seus antecessors, emprendre les mesures necessàries per tal de depurar responsabilitats. 4. Entregar als membres del Consell d’administració de TB S.A. i FMB S.A. (TMB) la plantilla de les empreses citades, inclosa la coberta per contractes temporals i d’interinatge no vinculats a cap lloc de treball. 5. Entregar als membres del Consell d’administració de TB S.A. i FMB S.A. (TMB) la relació de llocs de treball de cada una d’aquestes empreses, entesa com la llista que identifica cada un dels llocs de treball, amb indicació, per a cada un d’ells, de les dades següents: la denominació i les característiques essencials del lloc de treball, els requisits essencials per ocupar-lo, el grup, la categoria professional i el règim jurídic aplicable al lloc, la forma de provisió i la retribució íntegra de cada lloc de treball. 6. Entregar als membres del Consell d’administració de TB S.A. i FMB S.A. (TMB) la relació de contractes temporals i d’interinatges subscrits per les empreses indicades i que no estan vinculats a cap lloc de treball, assenyalant per a cada un d’aquests contractes la durada i l’objecte del contracte, incloses les funcions que ha de desenvolupar la persona contractada per aquestes vies, i la retribució bruta íntegra prevista, sense donar el nom de la persona contractada. 7. Entregar als membres del Consell d’administració de TB S.A. i FMB S.A. (TMB) còpia de tots els contractes del personal fora de conveni de Transports de Barcelona S.A. i Ferrocarrils Metropolitans de Barcelona S.A. (571 persones). 8. Entregar als membres del Consell d’administració de TB S.A. i FMB S.A. (TMB) còpia de tots els contractes de les externalitzacions que manté TB S.A. i FMB S.A. (seguretat, neteja, etc.). 9. Entregar als membres del Consell d’administració de TB S.A. i FMB S.A. (TMB) còpia de tots els contractes d’operacions fora del seu propi àmbit de servei (Metro de Panamà (dos), Tramvia Saragossa, Tren Equador, Sistema tarifari Equador, Tramvia d’Orán Argelia, Metro Santiago de Xile, Transport urbà Perpinyà, Transport urbà Antibes, BRT Greater Dhaka). 10. Sol·licitar la intervenció de la Sindicatura de Comptes i la realització d’un informe de fiscalització respecte als processos de selecció, contractació i règim de retribucions de tots els càrrecs directius i personal fora de conveni de TB S.A. i FMB S.A. (TMB). 11. Traslladar aquest acord al Parlament de Catalunya, a la Sindicatura de Comptes i a l’Oficina Antifrau de Catalunya. COMISSIÓ D'ECOLOGIA, URBANISME I MOBILITAT Sessió ordinària de 22 de març de 2017. 2410 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 Part Decisòria / Executiva Propostes d’acord 1. Acordar la declaració d’interès públic i utilitat municipal de les obres a realitzar en espais inclosos a l’interior d’un edifici amb nivell de protecció C, al carrer Palla núm. 6 i, de conformitat amb l’Ordenança Fiscal 2.1 per a l’any 2016, concedir a Eugenio Jauregui Ortega, una bonificació del 35% sobre la quota de l’Impost de construccions, instal·lacions i obres generada per l’admissió del comunicat d’obres amb condicions al c/ Palla 6, de l'1 d’agost de 2016, per a la seva realització, donat que s’ajusta a allò establert en l’article 7è.1.B2 de l’esmentada Ordenança, en relació a l’aplicació de la bonificació i a la seva quantia. D’aquesta manera la quota de l’Impost sobre instal·lacions, construccions i obres que ascendeix a 1.758,63 euros, es redueix en un 35%, la qual cosa representa una bonificació de 615,52 euros, quedant només obligat a pagar 1.143,11 euros per aquest concepte. Donar trasllat a l’institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. 2. Acordar la declaració d’especial interès i utilitat municipal d’un conjunt d’obres i actuacions a realitzar en el Palau Nacional de Montjuïc del Museu Nacional d’Art de Catalunya (entre d’altres: creació nou accés amb adequació del vestíbul, de terrassa mirador i de coberta), als terrenys situats al carrer Mirador Palau Nacional núms. 6-10 i de conformitat amb l’Ordenança Fiscal 2.1 de l’any 2014, concedir al Museu Nacional d'Art de Catalunya la bonificació del 50% sobre la quota de l’Impost de Construccions, Instal·lacions i Obres generada per la concessió de la llicència, el 15 de juny de 2014 (exp. 03-2013LL19337), per a un conjunt d’obres i actuacions a realitzar en el Palau Nacional de Montjuïc; donat que s’ajusta a allò establert en l’article 7è de l’esmentada ordenança, en tant que les obres s’executen en un edifici catalogat d’interès local, inclòs en el catàleg del Patrimoni cultural català (nivell de protecció B); i donar trasllat a l'Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. 3. Acordar la declaració d’especial interès i utilitat municipal de les obres de construcció d’edifici de planta baixa per allotjar les activitats del Taller de Pedra i Metalls de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, als terrenys situats al carrer Pau Gargallo número 2-8 i de conformitat amb l’Ordenança Fiscal 2.1 de l’any 2011, concedir a la Universitat de Barcelona la bonificació del 70% sobre la quota de l’Impost de Construccions, Instal·lacions i Obres generada per la concessió de la llicència, el 14 d’octubre de 2011 (exp. 04-2010LM14576), per a l’edificació de planta baixa per allotjar les activitats del Taller de Pedra i Metalls de la Facultat de Belles Arts, donat que s’ajusta a allò establert en l’article 7è de l’esmentada ordenança, en tant que les obres s’executen per iniciativa pública, la construcció es realitza en terrenys qualificats d’equipaments (clau 7c) i les obres acompleixen una indiscutible funció d’interès social com és la realitzada per un equipament docent; i donar trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. 4. Acordar la declaració d’especial interès i utilitat municipal de l’activitat de Centre Esportiu Municipal (CEM) Can Dragó al local ubicat al carrer Rosselló i Porcel, 1 de conformitat amb l’Ordenança Fiscal 2.1 de l’any 2016; concedir a Jump 2001, SL la bonificació del 35% sobre la quota de l’Impost de Construccions, Instal·lacions i Obres generada per la concessió de la llicència, de 7 de novembre de 2016 (exp. 00-2016-0014), per exercir l’activitat de Centre Esportiu Municipal (CEM) Can Dragó, donat que s’ajusta a allò establert en l’article 7è. de l’esmentada ordenança, en tant que el titular de la llicència és una entitat privada, les instal·lacions acompleixen una indiscutible funció d’interès social com és la realitzada per un equipament esportiu i recreatiu i d'acord amb l'informe tècnic de 3 de febrer de 2017 que consta a l'expedient; i donar trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2411 5. Declarar d’especial interès o utilitat municipal les obres de reforma del local ubicat al carrer Wellington 32-36, titularitat de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), que han estat objecte del comunicat diferit 10-2016CD32149; concedir a la UPF la bonificació del 70% sobre la quota de l’Impost de Construccions, Instal·lacions i Obres; donat que resulta procedent d’acord amb allò que estableix l’article 7è de l’Ordenança Fiscal 2.1., en tant que les obres les realitza una entitat sense ànim de lucre, en sòl qualificat d’equipaments i per a realitzar obres en un equipament destinat a la docència que s’inclou dins dels esmentats a l’article 212 de les NUPGM. Donar trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. 6. Acordar la declaració d’especial interès i utilitat municipal de les obres de construcció d’edifici destinat, entre d’altres, a 36 habitatges de protecció oficial, als terrenys situats al carrer Sancho d'Àvila núms. 15-35 i de conformitat amb l’Ordenança Fiscal 2.1 de l’any 2014; concedir a Llar Unió Catalònia, SCCL la bonificació del 90% sobre la quota de l’Impost de Construccions, Instal·lacions i Obres generada per la concessió de la llicència, el 8 de maig de 2014 (exp. 10- 2013LL45029) a la part amb protecció, donat s’ajusta a allò establert en l’article 7è de l’esmentada ordenança, en tant que es tracte d’obres destinades a la venda d’habitatge social de promoció pública o per entitats sense ànim de lucre, adreçades al compliment del Pla d’habitatge de Barcelona 2008-2016; i donar trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. 7. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'article 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modificació del Pla General Metropolità en tres peces discontínues de la Zona Franca per a l’emplaçament de l’equipament penitenciari a Barcelona, d’iniciativa municipal, i exposar-lo al públic el termini d’un mes. Part d’impuls i control Proposicions / Declaracions de Grup Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup que es transcriuen a continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. Del Grup Municipal Demòcrata (PDeCAT-Unió-Demòcrates): 8. La Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda: 1.- Que el govern elabori i presenti, en el transcurs dels propers 6 mesos, un Pla Integral d'intervenció i millora de l'avinguda Paral·lel, que afronti la revitalització de la via, afrontant les diferents problemàtiques, per a la revitalització comercial, cultural, funcional i urbanística de la via, i que contingui i doni resposta al següent: a) Pla d'usos del Paral·lel. b) Programa temporal i d'inversions per a la reurbanització dels extrems del Paral·lel, així com l'execució de la segona fase del col·lector del Poble Sec. c) Pla de suport a la dinamització cultural del Paral·lel com a eix motor del teatre. d) Pla de suport a la dinamització del teixit comercial del Paral·lel. e) Pla d'intervenció i millora de la neteja i manteniment del Paral·lel. f) Pla d'intervenció i definició dels usos futurs del Teatre Arnau. g) Estudi i proposta, si s'escau d'adquisició del Teatre El Molino per a destinar-lo a usos de creació artística i de divulgació de les arts escèniques. h) Impulsar la concertació dels tres districtes afectats (Eixample, Ciutat Vella i Sants-Montjuïc), amb les àrees centrals de l'Ajuntament, els grups municipals i les entitats del Paral·lel per a tirar endavant les actuacions que es determinin. i) Impulsar el Pla de Mobilitat del Poble Sec i concretar el Pla Director d'Ordenació de la plaça Espanya. 2.- Que ho faci mitjançant el diàleg amb les entitats i associacions, tan veïnals, culturals, com de comerciants, procurant concertar les actuacions que es determinin amb els tres districtes pels quals discorre la via, els diferents serveis centrals de l'ajuntament, així com amb els Grups Municipals. 2412 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 Del Grup Municipal Cs: 9. La Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda que el govern de la ciutat promogui les següents actuacions, en coordinació amb les altres administracions, amb l'objectiu de garantir que les restriccions de vehicles contaminants prevista per a l'any 2019, tinguin el menor impacte social possible, facilitant la substitució de vehicles antics per altres mitjans de transport o per vehicles menys contaminants. - Un programa de subvencions econòmiques impulsat a nivell estatal per facilitar la substitució de vehicles antics per vehicles menys contaminants (etiqueta cero), especialment adreçat a les famílies amb menor poder adquisitiu. - Un programa de bonificacions per a les persones que retirin els vehicles antics més contaminants i adoptin altres mitjans de transport. - Un programa de desplegament d'infraestructures per facilitar la introducció de nous vehicles menys contaminants, com per exemple, instal·lant punts de recarrega per a vehicles elèctrics, aparcaments segurs per a bicicletes elèctriques, etc. - Un programa per afavorir noves formes d'ús del vehicle privat, com el cotxe compartit, el lloguer de vehicles elèctrics, etc. Tot això, sens perjudici de les millores necessàries en el transport públic. Del Grup Municipal ERC: 10. La Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda instar al Govern municipal a que es treballi conjuntament els plans de definició d'usos del Port Olímpic i dels locals d'oci de primera línia Front Marítim de la Barceloneta i que a tal efecte és constitueixi una comissió amb els grups polítics i les entitats veïnals d'ambdós barris per tal d'abordar el tema. Del Grup Municipal PP: 11. La Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda instar al Govern municipal a publicar i presentar, abans de dos mesos en la CEUM, un informe sobre l'aplicació de l'Ordenança de terrasses dels anys 2014, 2015 i 2016, incloent tots els procediments judicials oberts per l'aplicació per part del Govern municipal de l'esmentada ordenança i les possibles conseqüències patrimonials per reclamacions judicials a l'Ajuntament de Barcelona. Del Grup Municipal CUP: 12. La Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda la creació d'un grup de treball participatiu per tal d'elaborar durant el 2017 una proposta d'Ordenança de solars i edificacions en desús, en el marc del Registre de Solars, d'acord amb les característiques següents: 1.- L'objecte de l'ordenança serà la de regular els usos transitoris i condicions dels solars buits i les edificacions en desús, quan aquestes no tinguin la consideració d'habitatge, sigui quin sigui el seu estat de conservació. 2.- La regulació ha de perseguir que no es mantinguin solars i edificacions en desús sense motiu, combatre l'especulació amb el sòl de la ciutat i generar les condicions necessàries per la mobilització d'aquests espais per a la rehabilitació i construcció d'habitatges i equipaments, així com promoure i facilitar els usos comunitaris transitoris en solars en desús. 3.- L'ordenança regularà, més enllà de les condicions de seguretat i salubritat mínimes, els terminis màxims de mesures de tancament d'edificacions i solars, d'estat de ruïna, els usos transitoris, així com la tipificació d'infraccions i sancions en cas d'incompliment, especialment dirigides a garantir la funció social de la propietat per sobre de l'ús especulatiu d'aquesta. NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2413 CONSELLS MUNICIPALS DE DISTRICTE Acords Districte 1. Ciutat Vella Acords de la sessió del 16 de març de 2017 PART DECISÒRIA Informar favorablement per unanimitat el Pla Especial Urbanístic i de millora urbana per a la regulació d’una escola bressol municipal al carrer de l’Aurora, número 24, i la creació d’un equipament esportiu al conjunt escolar “La Maquinista de la Barceloneta” d’iniciativa municipal. PART D’IMPULS I CONTROL Acceptar per majoria dels membres presents la Proposició al Consell Plenari de Ciutat Vella del Grup Municipal CUP-Capgirem per a què es calendaritzi immediatament un procés deliberatiu-vinculant per la nova urbanització de la plaça Antonio López, que inclogui el canvi de nom i on les veïnes de Barcelona, així com les entitats que hi estiguin interessades, prioritzant les panafricanes, puguin votar un nom que substitueixi la humiliació vigent a la dignitat humana que representa l’actual. Que en aquest procés s’hi inclogui el debat sobre el futur de l’estàtua, incloent el seu enderroc. Instal·lar immediatament una placa que expliqui el context històric i polític que ha possibilitat la seva existència. DECLARACIONS INSTITUCIONALS El Consell de Districte de Ciutat Vella acorda acceptar, per majoria dels membres presents, la següent Declaració Institucional presentada pel Grup Municipal ERC-AM: “Que l’Ajuntament de Barcelona emprengui les accions necessàries per denunciar i aturar la campanya que l’associació Hazte Oír preveu realitzar el proper dia 3 de març a Barcelona sota el lema Los niños tienen pene. Las niñas tienen vulva. Que no te engañen, degut al seu missatge homòfob i transfòbic. Instar a la Generalitat a donar compliment a la Llei 11/2014 comunicant aquesta campanya a la Fiscalia de Delictes d’Odi per si constitueix causa de delicte i a obrir un expedient, a banda de recollir denúncies de persones o col·lectius afectats. Sol·licitar al Ministeri Fiscal que actuï en cas que aquesta campanya vulneri la legalitat vigent i al Govern espanyol a iniciar el procediment de revocació de la declaració d’utilitat pública a l’entitat Hazte Oír, ja que aquesta associació no compleix les finalitats que marca la llei per ser considerada com a tal. Declarar l’associació Hazte Oír i la seva campanya com a non grata a Barcelona, tal i com reclamen les associacions de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals (LGTBI) de la ciutat. Fer arribar aquesta Declaració al Govern de la generalitat, al Síndic de Greuges, al Govern espanyol i a les associacions de LGTBI de la ciutat.” 2414 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 El Consell de Districte de Ciutat Vella acorda acceptar, per majoria dels membres presents, la següent Declaració Institucional presentada pel Grup Municipal PSC: “Rebutjar tota forma de violència vers les dones, sexuals, masclista i la derivada de totes les formes de desigualtat, laborals, salarial, de salut i socials que perduren en la nostra societat i alerta sobre la urgent necessitat de no normalitzar en els mitjans de comunicació aquestes situacions. Reposar els organismes i polítiques específiques d’igualtat desmantellades i dotar-les de recursos, reforçant la prevenció en violència de gènere, especialment entre els i les joves. Instar a què la lluita contra el terror masclista sigui una qüestió d’estat i que es revisin i es reformin les lleis existents, tenint com a referent les aportacions dels col·lectius de dones. Instar a què es garanteixi una major cobertura i atenció estable i de qualitat en condicions d’àmplia accessibilitat, confidencialitat i de protecció que inclogui la recuperació i l’apoderament de les dones i dels seus fills i filles, així com l’avaluació dels serveis per a la igualtat i contra tots els tipus de violència masclistes. Reclamar que la prevenció de els violències sigui una prioritat en la política educativa, garantint l’aplicació real de la coeducació de manera transversal, i oferint formació específicament acreditada per als membres de la magistratura especialitzada prèviament a ocupar el càrrec. A més de garantir el manteniment dels jutjats de violència sobre la dona.” El Consell de Districte de Ciutat Vella acorda acceptar, per majoria dels membres presents, la següent Declaració Institucional presentada pel Grup Municipal Barcelona En Comú: “Instar al Ministerio de Fomento a deixar sense efecte l’aprovació de l’esborrany del Reial Decret-llei pel qual modifica el règim legal del servei de manipulació de mercaderies (estiba i desestiba), i impulsar un projecte normatiu que compleixi la sentència sense destruir ocupació ni precaritzar les condicions de treball en un sector d’alta productivitat i competitivitat internacional com l ’estiba portuària Sol·licitar a la totalitat de grups polítics amb representació a les Corts espanyoles que exigeixin diàleg al Ministeri de Foment fent públic el seu compromís de no donar suport a la convalidació del Reial decret que modifica el sector de l’estiba en els termes presentats i que, per contra, consensuïn un règim jurídic que suposi la compatibilitat entre l sentència del TJUR d’11 de desembre de 2014 i estabilitat laboral, deixant sense efecte els elements essencials del nou contingut material normatiu del Ministerio de Fomento. Traslladar tot el nostre suport al sector de l’estiba i mostrar la nostra solidaritat als estibadors i estibadores en aquests moments d’incertesa que estan vivint respecte al seu futur laboral.” NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2415 Districte 7. d’Horta-Guinardó Acords de la sessió del 13 de març de 2017 Aprovació de l’acta de la sessió ordinària del dia 1 de desembre de 2016. PART INFORMATIVA Cartipàs  Donar compte del decret d’Alcaldia de 12 de gener de 2017 de nomenament de la Sra. Lina Huélamo Soriano com a membre del Consell Municipal del Districte d’Horta-Guinardó i de la seva presa de possessió efectuada en data 14 de febrer de 2017.  Quedar assabentat de la comunicació de les resolucions incloses en el despatx d'ofici.  Quedar assabentat de l’informe de la regidora del Districte.  Quedar assabentat de la Mesura de Govern: “Sobre el Pla de Barris”. PART DECISÒRIA Propostes d’acord.  Informar favorablement, de conformitat amb allò disposat a l'art. 23.2.f) de la Carta de Barcelona, el Pla de Millora Urbana per a la qualificació com a vial del passatge Arc de Sant Martí, al districte d’Horta-Guinardó, d’iniciativa municipal. S’aprova per unanimitat. x Informar favorablement, de conformitat amb allò disposat a l'art. 23.2.f) de la Carta de Barcelona, el Pla Especial Urbanístic per a la concreció de la titularitat, tipus i ordenació de l’equipament situat a la parcel·la del carrer Segle XX, núms. 16-18, per a la nova ubicació de la residència Baró, promogut per Residències Geriàtriques Segle XX. S’aprova per majoria absoluta amb el vot favorable de GMDBComú-E, GMDPSC- CP, GMDDemòcrata, GMDCs, GMDERC-AM, GMDPP i el vot en contra de GMDCUP- PA. x “Informar favorablement, de conformitat amb allò disposat a l’art. 23.2.f) de la Carta de Barcelona, el Pla Especial Urbanístic i de Millora Urbana per a ODUHJXODFLyɍGHO HTXLSDPHQWVLWXDWDOFDUUHU/OREUHJyV-113, d’iniciativa municipal”. S’aprova per majoria simple amb el vot favorable de GMDBComú-E, GMDPSC-CP i l’abstenció de GMDDemòcrata, GMDCs, GMDERC-AM, GMDPP i GMDCUP-PA. x “Informar favorablement la proposta sobre la nova denominació de “Mercat Vall d’Hebron-Teixonera“ a l’actual “Mercat de la Vall d’Hebron”. S’aprova per unanimitat. 2416 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 PART D’IMPULS I CONTROL Proposicions/declaracions de grup Del grup municipal demòcrata x Implementació del projecte Radars als barris del districte que encara no el tenen S’aprova per majoria absoluta amb el vot favorable de GMDDemòcrata, GMDCs, GMDERC-AM, GMDPP i GMDCUP-PA i amb l’abstenció de GMDBComú-E i GMDPSC- CP. Del grup municipal de Cs x Pla de millora de l’enllumenat públic S’aprova per majoria absoluta amb el vot favorable de GMDDemòcrata, GMDCs, GMDERC-AM, GMDPP i amb l’abstenció de GMDBComú-E i GMDPSC-CP i en contra de GMDCUP-PA Del grup municipal d’ERC-AM x Actuacions de millora del comerç de proximitat S’aprova per majoria absoluta amb el vot favorable de GMDBComú-E, GMDPSC- CP, GMDDemòcrata, GMDCs, GMDERC-AM, GMDPP i l’abstenció de GMDCUP-PA. Del grup municipal del PP x Construcció d’equipaments al barri de la Vall d’Hebron S’aprova per majoria simple amb el vot favorable de GMDDemòcrata, GMDCs, GMDPP i amb l’abstenció GMDBComú-E, GMDPSC-CP, GMDERC-AM i en contra de GMDCUP-PA. Del grup municipal de la CUP-PA x Eina de control sobre els efectes i compliment del PEUAT S’aprova per majoria simple amb el vot favorable de GMDDemòcrata, GMDERC- AM, GMDPP, GMDCUP-PA, l’abstenció GMDBComú-E, GMDPSC-CP i en contra GMDCs. Declaracions institucionals. x 8 de març, Dia Internacional de la Dona 1. Reconèixer la lluita històrica feminista i dels moviments de dones que durant dècades han teixit aliances transversals per al reconeixement mutu, l’apoderament de les dones i la justícia de gènere, avui encara present al nostre Districte i a la ciutat de Barcelona. 2. Continuar exigint als poders públics una reacció immediata perquè el Pacte d’Estat contra la violència de gènere sigui una prioritat. 3. Refermar el rebuig davant de qualsevol acte o acció de discriminació per qüestió de gènere i/o d’orientació sexual. 4. Seguir treballant per tirar endavant polítiques de conciliació de la vida laboral, personal i familiar perquè totes les persones tenen dret a gaudir de temps de lleure i participació en igualtat de condicions. NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2417 5. Vetllar perquè les lleis i normes d’igualtat de gènere siguin respectades i garantides incorporant-les en tots els espais (polítiques, contractacions, pressupostos, subvencions...) del Districte d’Horta-Guinardó i de l’Ajuntament de Barcelona. 6. Vetllar perquè les empreses i organitzacions del Districte i la ciutat garanteixin el compliment de les lleis i normes que garanteixen la igualtat de gènere i la igualtat de drets de les dones i homes de la seva plantilla i direcció. 7. Garantir la coeducació, dins la legalitat, en tots els espais educatius formals i informals del Districte. 8. Realitzar campanyes als centres escolars dirigides al jovent per evitar que se segueixin reproduint rols estereotipats de gènere. 9. Millorar l’ús de la tecnologia instrumental, en particular les tecnologies de la informació i la comunicació, per promoure l’apoderament de les dones. 10. Defensar els drets i l’accés a la salut sexual i reproductiva de les dones i garantir la informació necessària per a què totes puguin exercir el dret legal al seu propi cos. 11. Impulsar que la construcció dels nostres barris i el seu espai públic inclogui sempre la perspectiva de gènere i per tant tingui en compte les necessitats de dones i homes . 12. Afirmar el nostre compromís amb les necessitats i el dret a la cura de la ciutadania al llarg dels diferents cicles de vida i fomentar que aquesta sigui compartida amb equitat i coresponsabilitat per homes i dones així com per l’administració i la societat. 13. Refermar el compromís del nostre districte contra les violències masclistes i les agressions sexistes, treballant en comú les propostes positives generades des de les entitats i col·lectius i les dones del districte i de la ciutat com, per exemple, recolzant i augmentant als barris la tasca de conscienciació i divulgació que s’està fent durant les Festes Majors amb la campanya “Barcelona antimasclista”. 14. Prohibir qualsevol tipus de publicitat sexista en elements i mitjans públics propietat de l’Ajuntament de Barcelona o aquells on l’Ajuntament hi participi (tanques publicitàries, parades d’autobús, etc.) distingint així la ciutat de Barcelona com a Ciutat lliure de publicitat masclista. x No a l’autobús de Hazte Oír” El Districte d’Horta-Guinardó: Demana a les institucions pertinents que emprenguin les accions necessàries per evitar que aquest tipus de campanyes arribin als carrers, i encara menys, a les escoles catalanes actuant d’ofici quan existeixin indicis de vulneració de drets i assegurin el desplegament de mesures i accions contra la lgtfòbia. Així mateix, demana a la Generalitat de Catalunya que s’esmeri en els treballs de desplegament de la Llei contra la LGTBfòbia que exigeixen les circumstàncies socials per vetllar pels drets de les lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals. Reclama al Govern de l’Estat que retiri la condició “d’entitat d’utilitat pública” concedida a “Hazte Oír” pel Ministeri de l’Interior. I declara a l’organització Hazte Oír “Non Grata” al districte d’Horta-Guinardó.” 2418 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 DISPOSICIONS GENERALS Acords dels òrgans de govern Fe d’errates. Per error material, s’ha publicat a la Gaseta núm. 9 del 20 de març de 2017, secció Disposicions generals, subsecció Acords dels òrgans de govern, pag.2067, aquest Protocol incomplet. A sota, el text íntegre del Protocol d’actuació davant alts nivells de contaminació atmosfèrica. PROTOCOL D’ACTUACIÓ DAVANT ALTS NIVELLS DE CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA Exposició de motius: I. Introducció Nombrosos estudis han posat de manifest l’impacte en la salut dels contaminants atmosfèrics, especialment en zones urbanes on es concentren les emissions de contaminants i una elevada densitat de població. Estudis epidemiològics han demostrat la relació existent entre la concentració de contaminants i la incidència en la població de malalties respiratòries i cardiovasculars. Els efectes de la contaminació poden derivar en malalties cròniques, però també són importants els seus efectes sobre la salut a concentracions elevades de contaminants en exposicions curtes de temps (efectes aguts). El Protocol d’actuació davant d’episodis d’alta contaminació atmosfèrica per diòxid de nitrogen (NO2) i PM10 (partícules en suspensió) a Barcelona (en endavant “el Protocol”) té per objecte la regulació i definició de les mesures que haurà d’adoptar l’Ajuntament de Barcelona quan es produeixin a la ciutat situacions d’elevada concentració d’aquests dos contaminants, provocades per la confluència d’emissions provinents de diverses fonts, junt amb condicions meteorològiques desfavorables. De manera il·lustrativa, cal fer menció als anticiclons i a l’absència de vent que, en combinació amb les baixes temperatures en superfície, dificulten la capacitat de dispersió atmosfèrica dels contaminants, augmentant, en conseqüència, la concentració d’aquests. Les mesures previstes pel Protocol s’han dissenyat per fer front a situacions d’elevades concentracions d’NO2 i PM10 a l’aire ambient. Aquests contaminants són els que històricament han enregistrat nivells superiors als seus valors límit de protecció de la salut, raó per la qual la seva regulació i control han estat contemplats a través de diversos instruments normatius de procedència europea, estatal i autonòmica. Des de l’any 2011, Barcelona s’ha vist afectada per vuit episodis puntuals d’elevada contaminació atmosfèrica declarats oficialment per la Generalitat de Catalunya, fet que justifica l’elaboració d’aquest protocol, tot i tenint en compte que fins ara es contemplaven diverses mesures a adoptar, al Pla Específic Municipal per a risc sanitari, actualment en revisió. En definitiva, es vol tenir un punt de vista més ampli i integrador sobre el tema de la contaminació ambiental en concret. NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2419 II. Context normatiu Pel que fa a la regulació en matèria de qualitat de l’aire, cal fer referència obligada als següents instruments normatius:x Les directives 2008/50/CE i 204/107/CE, relatives a la qualitat de l’aire ambient i a una atmosfera més neta a Europa, que persegueixen protegir la salut humana i el medi ambient establint valors límit i objectius de qualitat de l’aire. També estableixen la manera d’avaluar el seu acompliment i contemplen la possibilitat d’adoptar plans d’acció a curt termini en cas que s’incompleixin els objectius de qualitat del medi ambient atmosfèric.x La Llei 34/2007, de qualitat de l’aire i protecció de l’atmosfera, que, amb l’objectiu d’actualitzar i adequar la capacitat d’acció contra la contaminació atmosfèrica, atribueix a les administracions locals de municipis de més de 100.000 habitants diverses obligacions relatives a la qualitat de l’aire, com ara disposar d’instal·lacions i xarxes d’avaluació o informar a la població sobre els nivells de contaminació i sobre la qualitat de l’aire, controlar i inspeccionar el grau de compliment dels objectius de qualitat del medi atmosfèric i adoptar totes aquelles mesures tendents a assolir aquests objectius entre les quals es poden incloure fins i tot les de restricció del trànsit viari.x El Reial Decret 102/2011, de Millora de la Qualitat de l’Aire, que transposa les directives 2008/50/CE i 2004/107/CE abans esmentades. D’aquest Reial Decret en destaca l’article 25 que faculta a les entitats locals per elaborar plans d’acció a curt termini quan concorri risc d’incompliment dels valors límit d’immissió o del llindar d’alerta que fixa el seu Annex I. Pel que es refereix a l’NO2, aquest valor límit d’immissió horari és de 200 µg/m3 mentre que el llindar d’alerta s’estableix en 400 µg/m3.A més, el Reial Decret especifica que el llindar d’alerta de 400 µg/m3 relatiu a l’NO2 es considerarà superat quan durant 3 hores consecutives s’excedeixi d’aquest valor cada hora en llocs representatius de la qualitat de l’aire en una àrea de com a mínim 100 km2.Pel que fa a PM10, s’estableix un valor límit diari de 50 µg/m3, que no podrà superar-se més de 35 dies a l’any. Així mateix, per a l’elaboració del Protocol s’han pres en consideració les normes autonòmiques següents:x La Llei 22/1983, de Protecció del Medi Ambient Atmosfèric a Catalunya.x El Decret 322/1987, de 23 de setembre, de desplegament de la Llei anterior.x El Decret 152/2007, de 10 juliol, d'aprovació del Pla d'actuació per a la millora de la qualitat de l'aire als municipis declarats zones de protecció especial de l'ambient atmosfèric mitjançant el Decret 226/2006, de 23 de maig.x El Decret 203/2009, de 22 de desembre, pel qual es prorroga el Pla d'actuació per a la millora de la qualitat de l'aire als municipis declarats zones de protecció especial de l'ambient atmosfèric, aprovat pel Decret 152/2007, de 10 juliol. Complementàriament, l’Organització Mundial de la Salut estableix en el document Review of evidence on health aspects of air pollution - REVIHAAP Project les darreres evidències científiques sobre l’impacte dels nivells de contaminació atmosfèrica, tant a curt com a llarg termini, sobre la salut. El Protocol s’emmarca, doncs, dins d’aquest context normatiu, però també cal tenir en compte altres instruments de planificació, com el Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire a les zones de protecció especial de l’ambient atmosfèric (en endavant el PAMQA) que es va aprovar per acord del Govern de la Generalitat el 23 de setembre de l’any 2014 a iniciativa del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya (ACORD GOV/127/2014). El Capítol VI d’aquest Pla, relatiu a les actuacions en episodis ambientals de contaminació, reconeix la idoneïtat de disposar de diversos models d’emissió i de dispersió de contaminants, per tal d’elaborar una predicció dels nivells de contaminació a l’atmosfera a les zones de protecció especial. L’objectiu últim és el 2420 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 de predir els nivells d’immissió per tal de donar suport al procés de decisió d’activació dels protocols d’actuacions. Igualment, cal tenir en compte el Pla Basic d’Emergències, actualment en redacció, de la Divisió de Protecció Civil i Prevenció, específic sobre aquest tema, i que actualitzarà les previsions actuals recollides al Pla Específic Municipal per a Risc Sanitari, on es recullen les mesures concretes i les actuacions davant cada escenari dels que aquí s’esmenten. Finalment, convé esmentar un document de treball que recull l’estratègia municipal, el Pla de millora de la qualitat de l’aire de Barcelona 2015-2018, que estableix una sèrie de línies estratègiques de caire transversal en diversos àmbits que afecten a la qualitat de l’aire de la ciutat. En aquest marc, el 20 de juliol del 2016, es va aprovar definitivament la constitució de la Taula Contra la Contaminació de l’Aire de Barcelona com un instrument de coordinació transversal integrada per agents del sector municipal, polític, econòmic, social, mobilitat i científic per tal de poder analitzar la situació de l’aire, proposar i desenvolupar mesures correctores, informar i sensibilitzar i fer el seguiment de la seva bondat; així com analitzar com actuar en el cas d’episodis d’alta contaminació de l’aire, del que aquest Protocol n’és la concreció. Per tant, aquest Protocol és una de les accions que es desplegaran des de l’Ajuntament de Barcelona amb l’objectiu de reduir els nivells de contaminació atmosfèrica a la ciutat de Barcelona, per coordinar l’actuació municipal amb la de la Generalitat de Catalunya, i per complir els valors límit i objectiu de protecció de la salut establerts en la normativa d’aplicació, i si s’escau, aproximar-los als nivells de referència de l’Organització Mundial de la Salut. III. Dades de qualitat de l’aire L’eina principal i més efectiva per a avaluar la qualitat de l’aire és la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (en endavant, la “XVPCA”), gestionada a la ciutat de Barcelona per l’Agència de Salut Pública de Barcelona i per la Generalitat de Catalunya. Consisteix en un sistema de vigilància dels nivells d’immissió dels principals contaminants, estructurada de forma piramidal, amb la base formada per les estacions de mesurament fix i el vèrtex en el centre receptor i coordinador de dades. Aquesta xarxa permet fer el seguiment dels nivells de concentració a l’aire ambient dels principals contaminants atmosfèrics en el territori i, a partir dels resultats de les mesures que s’obtenen, determinar si cal aplicar mesures correctores. La configuració actual de la xarxa resulta de la consideració dels factors següents: el tipus i la distribució de les fonts emissores, les característiques meteorològiques de les zones, les característiques geogràfiques i orogràfiques, la distribució de receptors, la demanda social, la magnitud de la població afectada i els recursos especialment protegits o més vulnerables. Distribució de les estacions de la xarxa de vigilància i previsió de la contaminació atmosfèrica a la ciutat (XVPCA) NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2421 Per la seva banda, el sistema de modelització de la qualitat de l’aire és també una eina d’avaluació de la contaminació atmosfèrica que permet obtenir prediccions de la qualitat de l’aire amb una antelació de dos a tres dies. Aquestes modelitzacions tenen la virtualitat de proporcionar pronòstics que resulten fonamentals per tal de reaccionar davant de situacions en les quals es puguin superar els valors límit establerts a la legislació. El sistema de modelització, que complementa els resultats de les mesures de la XVPCA, utilitza principalment tres mòduls; el meteorològic, el d’emissions i el fotoquímic, amb els quals i a través de càlculs matemàtics es determinen els nivells de contaminants en cada punt del territori. A més de contribuir a la predicció de la qualitat de l’aire, la modelització també serveix per dissenyar plans i programes que tenen com a objectiu garantir l’acompliment dels valors límit d’immissió i per avaluar l’impacte sobre els nivells d’immissió de les mesures de reducció de les emissions. Finalment, permet també estudiar les fonts i els processos que afecten als contaminants. No obstant, cal tenir en compte que la modelització de la qualitat de l’aire pot tenir una incertesa elevada, donada la dificultat de reproduir en el temps i l’espai les dades de projecció d’emissions, les meteorològiques i les d’immissió derivades de les anteriors. En definitiva, es tracta d’una eina d’informació i de gestió avançada que permet anticipar la presa de decisions i que resulta idònia per a dotar al Protocol de caràcter preventiu. L’ús dels sistemes de modelització juntament amb les estacions o punts fixos de mesurament està permès pel Reial Decret 102/2011. El sistema de modelització juntament amb els resultats registrats a les estacions de mesura són dos elements clau que en aplicació d’aquest Protocol permetran adoptar les mesures adequades. Per tot l’exposat, l’Ajuntament de Barcelona disposa l’aprovació del següent PROTOCOL 1. Objecte L’objecte del protocol és definir les actuacions que aplicarà l’Ajuntament de Barcelona en cas de nivell alts de contaminació atmosfèrica i coordinar les diferents direccions municipals que les aplicaran. 2. Definicions a) Episodi d’alta contaminació atmosfèrica: situació atmosfèrica caracteritzada per una elevada concentració de contaminants y per unes nul·les o baixes condicions de dispersió. b) Diòxid de nitrogen (NO2): compost químic format pels elements nitrogen i oxigen, que es forma com a subproducte d’una combustió. c) Partícules PM10: aquelles partícules sòlides o líquides disperses a l’atmosfera que tenen un diàmetre aerodinàmic inferior a 10 micres. 3. Escenaris Els principals escenaris que el present Protocol preveu activar a la vista de les lectures automàtiques d’NO2 i PM10 provinents de les estacions de mesura i de les prediccions del sistema de modelització són els següents: 2422 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 3.1 Escenari 1: SEGUIMENT ATENT Escenari que es produeix, amb caràcter fonamentalment preventiu i informatiu, davant d’un augment dels valors d’immissió d’NO2, conjugada amb un pronòstic meteorològic i de dispersió advers. L’activació d’aquest escenari es produeix davant la superació del valor horari d’immissió de 140 µg /m3 d’NO2, valor que equival al 70% del valor límit horari, en qualsevol de les estacions de mesurament d’aquest contaminant a la ciutat i, a més a més, davant d’un increment del seu nivell de concentració previst pel sistema de modelització pels dies següents, i d’una previsió meteorològica desfavorable. Per a la seva implementació, els òrgans municipals competents aplicaran les mesures contemplades a l’annex 2. 3.2 Escenari 2: AVÍS PREVENTIU Aquest escenari apunta ja a un grau més elevat de probabilitat de producció de l’episodi de contaminació. L’activació d’aquest escenari per NO2 i/o per PM10, es realitzarà quan l’òrgan de la Generalitat de Catalunya que en sigui competent declari l’avís preventiu per aquests contaminants. L’activació d’aquest escenari es produeix davant la superació del valor horari d’immissió de 160 µg /m3 d’NO2 en 2 estacions de la xarxa de vigilància de Catalunya i la previsió sigui desfavorable. En el cas de les PM10 l’activació es produeix davant la superació del valor horari d’immissió de 50 µg /m3 de PM10 en 2 estacions de la xarxa de vigilància de Catalunya i la previsió sigui desfavorable. Es tracta, en qualsevol cas, d’un escenari en el qual es pretén que els ciutadans prenguin plena consciència de l’eventual declaració d’un episodi. El risc que es produeixi un episodi, en un grau raonable de probabilitat, es comunica a la població a través de diferents canals previstos als annexos, de manera que es permet als ciutadans col·laborar activament per evitar l’efectiva declaració d’episodi per alta contaminació atmosfèrica. Aquesta mesura ha de contribuir a la conscienciació de la ciutadania respecte a la responsabilitat que aquesta té com a font col·lectiva d’emissions –fonamentalment degut a l’ús del transport privat. A més, els òrgans municipals competents aplicaran les altres mesures contemplades en l’annex núm.3. 3.3 Escenari 3: EPISODI Aquest escenari s’activa per NO2 i/o PM10 quan l’òrgan de la Generalitat de Catalunya que en sigui competent declari la situació d’episodi ambiental de contaminació, d’acord amb l’establert al PAMQA. L’activació d’aquest escenari es produeix davant la superació del valor horari d’immissió de 200 µg /m3 d’NO2 en 2 estacions de la xarxa de vigilància de Catalunya i la previsió sigui desfavorable. En el cas de les PM10 l’activació es produeix davant la superació del valor horari d’immissió de 80 µg /m3 de PM10 en 2 estacions de la xarxa de vigilància de Catalunya i la previsió sigui desfavorable. Aquest escenari implica la necessitat d’implementar per part dels òrgans municipals competents mesures més contundents que en els escenaris anteriors. Aquestes mesures estan recollides en l’annex núm.4 i en formaran part, com a pla específic, del Pla Basic d’Emergències de la ciutat abans esmentat. 3.4 Escenari 4: ALERTA Finalment, l’escenari d’Alerta es correspon a la situació descrita pel Reial Decret 102/2011: la superació del llindar d’alerta dels 400 µg/m3 d’NO2.Es considera superat quan durant 3 hores consecutives s’excedeixi aquest valor en llocs NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2423 representatius de la qualitat de l’aire en una àrea, com a mínim, de 100 km2 o en una zona o aglomeració sencera, prenent la superfície que sigui menor. Així doncs, en superar-se el llindar d’alerta de 400 µg de NO2/m3 s’activa aquest Escenari 4 al qual van associades no solament les obligacions d’informació als ciutadans sinó també l’establiment, per part dels òrgans municipals competents, de les mesures d’intervenció més greus i urgents tendents a reduir les concentracions d’NO2 al medi atmosfèric. Aquestes mesures poden consistir fins i tot en la suspensió provisional d’activitats causants d’aquest episodi o en la supressió de trànsit viari a determinades zones. Aquest és un escenari que, malgrat estar regulat en la normativa sectorial abans esmentada, a la ciutat de Barcelona no s’han produït mai i no es previsible que es produeixi. Per això aquest protocol no preveu, de moment, mesures específiques a adoptar, sens perjudici d’incorporar-les en el futur, i sens perjudici de les mesures que determinin organismes autonòmics o estatals. 4. Mesures a adoptar 4.1 Principis reguladors Les mesures del Protocol associades als diferents escenaris s’aplicaran de conformitat amb el principi de proporcionalitat, sempre que siguin adequades per reduir els nivells de contaminació que hagin motivat l’activació de dits escenaris. S’hauran d’aplicar sempre i quan no suposin la contravenció de prescripcions normatives de més alt rang i, especialment, davant d’escenaris d’alerta, ponderant sempre els interessos en joc i tenint en consideració tant la normativa ambiental en vigor i les seves successives modificacions com els criteris d’ordenació urbana o de millora de qualitat de l’aire que regeixin l’actuació de l’Ajuntament de Barcelona. 4.2 Concreció i actualització de les mesures Els annexos 2 a 4 al present protocol preveuen el tipus de mesura a adoptar per part dels òrgans municipals competents, associades a cadascun dels escenaris regulats a l’article 3 d’aquest protocol. En el marc de la política d’intervenció en matèria de qualitat de l’aire que correspon a l’Ajuntament de Barcelona, es podran implementar noves mesures amb l’objectiu de millorar amb caràcter permanent i constant la gestió dels episodis d’alta contaminació i optimitzar els recursos de la Corporació municipal a aquests efectes, que quedaran incorporades a aquest protocol. Atesa la naturalesa canviant, evolutiva i de millora i actualització contínua que caracteritza l’estudi de les qüestions relatives a la qualitat de l’aire i dels nivells de contaminació atmosfèrica, es desenvoluparan les mesures previstes als annexos 2 a 4 d’aquest protocol mitjançant els instruments que es considerin més adients. 5. Operativa i coordinació en l’aplicació del protocol. 5.1 Activació i desactivació dels escenaris El departament o direcció municipal que tingui encomanat el control de la qualitat de l’aire serà el responsable de coordinar l’activació i la desactivació dels diferents escenaris en el moment que es produeixin. 5.2 Aplicació i manteniment de les mesures Aquest mateix departament o direcció serà també l’encarregat de coordinar l’aplicació de les mesures establertes en el present protocol. Si l’escenari continués, es podran mantenir les mesures fins que sigui necessari. Aquestes decisions es prendran motivadament. Igualment, als efectes de reduir els efectes sobre la salut pública, es podran mantenir algunes mesures, fins i tot quan afectin a la mobilitat privada, i encara 2424 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 que s’hagin rebaixat els nivells de contaminants en l’atmosfera, sempre que es superin els nivells de l’escenari immediatament inferior al que va provocar l’adopció de la mateixa. Si s’arribés a l’escenari d’alerta i persistissin els nivells de contaminants que l’han provocat, essent la previsió meteorològica desfavorable, tot i tenint en compte el sistema de modelització de la qualitat de l’aire abans esmentat, es podran implementar mesures extraordinàries addicionals no contemplades en el present protocol, als efectes d’evitar majors nivells de contaminació i protegir la salut pública. D’aquestes mesures se’n farà la difusió prevista als annexos al protocol i tindran la durada mínima imprescindible d’acord amb els principis previstos a l’article 4.1 del protocol. L’aixecament d’aquestes mesures també es farà pel mateix òrgan que les ha adoptades, i en cap cas quedaran incorporades de manera permanent al present protocol. 5.3 Equip de treball S’estableix un grup intern de treball contra la contaminació atmosfèrica a Barcelona format per representants de les següents entitats i direccions municipals, o les que més endavant les substitueixin:x Direcció d’Energia i Qualitat Ambiental, com a direcció competent en matèria de qualitat de l’aire.x Direcció de Serveis de Mobilitat, com a direcció competent en matèria de mobilitat.x Direcció de Serveis d’Infraestructures i Espai Urbà, com a direcció competent en matèria d’infraestructures.x Agència de Salut Pública de Barcelona, com a ens competent en matèria de salut pública. Aquest grup podrà ser convocat quan s’arribi a l’escenari 1 i serà sempre convocat des dels nivells de l’escenari 2 o superiors, per tal de coordinar l’aplicació les mesures aplicables a cada cas i verificar que les actuacions i mesures que es portin a terme funcionen correctament. La convocatòria tindrà caràcter d’urgència quan s’arribi a l’escenari d’alerta o es donin les condicions atmosfèriques que la facin previsible. Cada membre del grup designarà un suplent per casos de vacant, absència o malaltia. Igualment el grup podrà convocar experts externs per a assessorament. 5.4 Desactivació del protocol El Protocol, així com la necessitat de mantenir les mesures corresponents, es desactivaran per part del departament o direcció municipal competent en matèria de qualitat de l’aire, des del moment en que desapareguin les condicions establertes per a cada un dels escenaris i no sigui previsible que tornin a produir- se en un termini breu de temps. A aquest efecte, els seus responsables tindran també en compte els pronòstics relatius a la situació atmosfèrica. 6. Inscripció, publicació i entrada en vigor El Protocol s’inscriurà al Registre Municipal d’Instruccions i Circulars de l’Ajuntament de Barcelona i es publicarà a la Gaseta Municipal i al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. El Protocol entrarà en vigor el dia següent de la seva publicació al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2425 ANNEX 1. ESTRUCTURA DE LA XARXA DE VIGILÀNCIA PER A L’NO2 I LES PARTÍCULES PM10 (MONITORS AUTOMÀTICS) A BARCELONA. CONTAMINANT ESTACIÓ TIPUS D’ESTACIÓ NO2 Eixample Trànsit molt intens Gràcia-St. Gervasi Trànsit molt intens Poblenou Trànsit moderat Sants Trànsit moderat Palau Reial Trànsit moderat Ciutadella Fons Urbà Vall d’Hebron Fons Urbà PM10 Eixample Trànsit molt intens Gràcia-St. Gervasi Trànsit molt intens Poblenou Trànsit moderat Palau Reial Trànsit moderat Vall d’Hebron Fons Urbà 2. Mesures associades a l’escenari de SEGUIMENT ATENT La fase de seguiment atent contempla la vigilància en detall dels nivells d’immissió dels contaminants NO2 i PM10 registrats a les estacions de la XVPCA, el seguiment de les previsions del model de dispersió i l’evolució meteorològica, així com les comunicacions internes conseqüència de la seva activació. 3. Mesures addicionals al punt 2 associades a l’escenari de AVÍS PREVENTIU En cas d’avís preventiu per a NO2:x Comunicació a la població: panells d’informació variable, xarxes socials i webs municipals x Comunicació específica als centres sanitaris i centres de reunió de persones sensiblesx Activació de les campanyes de sensibilització: implantació de 2 punts de control de fums a la ciutatx Priorització del transport públic envers del privat als accessos de la ciutat: implantació extraordinària de carrils Bus-VAO en vies d’accés a la ciutatx Reforç de l’oferta de transport públic: reforç del transport públic mobilitzant vehicles addicionals i augmentant la freqüència del Transport Públic en general En cas d’avís preventiu per a PM10:x Comunicació a la població: panells d’informació variable, xarxes socials i webs municipalsx Comunicació específica als centres sanitaris i centres de reunió de persones sensiblesx Activació de les campanyes de sensibilització: implantació de 2 punts de control de fums a la ciutatx Reg amb aigua freàtica de parcs i places no asfaltats i increment de reg dels carrersx Prohibició de l’ús de bufadors en les tasques de neteja i el verdx Comunicació a les activitats pulverulentes a les obresx Intensificació del control del compliment del pla d’ambientalització de les obres 2426 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 4. Mesures addicionals al punt 3 associades a l’escenari d’EPISODI En cas d’episodi per a NO2:x Comunicació a la població: panells d’informació variable, xarxes socials i webs municipalsx Comunicació específica als centres sanitaris i centres de reunió de persones sensiblesx Activació de les campanyes de sensibilització: implantació de 2 punts de control de fums a la ciutatx Priorització del transport públic envers del privat als accessos de la ciutat: implantació extraordinària de carrils Bus-VAO en vies d’accés a la ciutatx Reforç de l’oferta de transport públic: reforç del transport públic mobilitzant vehicles addicionals i augmentant la freqüència del Transport Públic en generalx Encariment i posterior prohibició de l’aparcament regulat en calçadax Restricció de la circulació als vehicles més contaminants: mesura a aplicar un cop s’hagi definit la ZBE, amb els mateixos criteris de restricció, durant el període transitori d’implantació En cas d’episodi per a PM10:x Comunicació a la població: panells d’informació variable, xarxes socials i webs municipalsx Comunicació específica als centres sanitaris i centres de reunió de persones sensiblesx Activació de les campanyes de sensibilització: implantació de 2 punts de control de fums a la ciutatx Reg amb aigua freàtica de parcs i places no asfaltats i increment de reg dels carrersx Prohibició de l’ús de bufadors en les tasques de neteja i el verdx Prohibició de les activitats pulverulentes a les obresx Intensificació del control del compliment del pla d’ambientalització de les obres * * * Fe d’errates Nou redactat de les Prescripcions Generals de l’encàrrec de gestió pública del cicle de l’aigua, publicat a la Gaseta núm. 9 del 20 de març de 2017, secció Disposicions generals, subsecció Acords dels òrgans de Govern, pag.2065. PRESCRIPCIONS GENERALS DE l’ENCÀRREC DE GESTIÓ DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA A BARCELONA CICLE DE L’AIGUA S.A. PER DUR A TERME LES TASQUES INCLOSES A LES PROPOSICIONS APROVADES PEL PLENARI DEL CONSELL MUNICIPAL DE L’AJUNTAMENT REFERENTS A LA GESTIÓ PÚBLICA DEL CICLE DE L’AIGUA I. Antecedents: 1. L’Ajuntament de Barcelona va crear, el 23 de novembre de 2013, la societat mercantil BCASA que d’acord amb l’article 1 dels seus Estatuts fundacionals té naturalesa de societat privada municipal amb capital 100 per cent de l’Ajuntament de Barcelona. 2. L’objecte social de BCASA inclou, entre altres activitats, la gestió del cicle de l’aigua, l’assessorament i la col·laboració en estudis i en activitats relacionats amb el medi ambient i el cicle de l’aigua, la realització d’activitats i la prestació de serveis relacionats directament o indirectament amb el cicle de l’aigua, les platges, el litoral i el medi ambient així com les NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2427 funcions i els serveis relacionats amb els anteriors que l’Ajuntament li pugui assignar. 3. Els estatuts de BCASA estableixen que és una societat adscrita a l’Ajuntament de Barcelona, qui ostenta sobre la societat un control anàleg al que exerceix sobre els seus propis serveis. En conseqüència, BCASA es configura com un mitjà propi i ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, en el sentit assenyalat per l’article 24.6 del Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel que s’aprova el text refós de la Llei de contractes del sector públic (TRLCSP). 4. La totalitat del capital social de BCASA és de titularitat de l’Ajuntament de Barcelona, de conformitat amb els seus estatuts. 5. BCASA realitza la part essencial de la seva activitat per a l’Ajuntament de Barcelona, cosa que s’ajusta a l’article 24.6 del TRLCSP. 6. D’acord amb el règim jurídic exposat, aquest encàrrec de gestió es formula a l’empara del que preveuen l’article 4.1.n) del TRLCSP, en relació amb l’article 24.6, restant expressament exclòs del seu àmbit d’aplicació, en virtut del que disposa l’article 4.2. 7. A la vista de tot l’anterior, BCASA es configura com el mitjà propi idoni per portar a terme el present encàrrec de gestió. II. Condicions de l’encàrrec: 1. Objecte: L’objecte del present encàrrec de gestió de l’Ajuntament de Barcelona a BCASA és la realització d’actuacions a en l’àmbit del cicle de l’aigua, que es concreten en els termes del segon punt. Aquest encàrrec es circumscriu a l’àmbit material i territorial de competència de l’Ajuntament de Barcelona. 2. Descripció de les feines: L’Ajuntament de Barcelona es planteja crear el Servei d’abastament domiciliari d’aigua potable de la ciutat de Barcelona. Fins el moment, aquest servei es dóna a través de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Es per aquest motiu que és necessari l’elaboració dels documents tècnics i jurídics especialitzats per poder analitzar en profunditat l’abast jurídic, els actius i passius, els títols concessionals, les competències i la forma en què es presta actualment el servei per poder establir les bases respecte al futur model de Governança i la futura prestació del servei del Nou servei municipal que es vol impulsar. Així doncs, l’objecte del present encàrrec compren la realització dels següents treballs: x Informes tècnics sobre el servei actual: o Detall i valoració d’aquells actius que formen part del servei en alta en el municipi de Barcelona. o Detall i valoració dels actius en baixa del municipi de Barcelona. o Identificació de les possibles limitacions físiques en la separació dels serveis municipals de Barcelona respecte dels municipis amb els quals limita, així com la determinació de les actuacions que serien necessàries per poder separar dits serveis. o Anàlisi tècnica de la creació de l’empresa mixta (SEM) que actualment gestiona el servei respecte de:  la Memòria justificativa del canvi de gestió i estudi econòmic justificatiu. Relació dels actius constituents de la SEM, i que són la base del repartiment del capital (85% soci privat – 15% AMB), amb la distinció, si és possible, d’aquells que formen part de la gestió en alta, dels de la baixa. 2428 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017  Detall de l'organització de l’actual prestador del servei (SEM) i com es presta el servei ( analitzant tant els mitjans humans com els materials que la conformen. o Anàlisi tècnica de l’abonament del servei: taxa o tarifa. x Informes jurídics o Àmbits competencials entre les diferents administracions. o Anàlisi dels títols concessionals. o Anàlisi jurídic de la creació de l’empresa mixta. o Anàlisi jurídica de les diferents opcions per l’abonament del servei: taxa o tarifa. x Proposta de Nou model de gestió per l’abastament domiciliari a la ciutat de Barcelona que inclogui model de governança i la prestació del servei, es a dir, Creació del Servei d’abastament domiciliari de la ciutat indicant les accions que cal dur a terme. 3. Pressupost de l’encàrrec: Amb l’aprovació d’aquest encàrrec l’Ajuntament disposarà a favor de Barcelona Cicle de l’Aigua S.A la quantitat de 200.000 euros (€) per a l’any 2017 com a contraprestació per la realització de les actuacions encarregades se’ns perjudici que pels anys posteriors s’hagin d’habilitar noves partides pressupostàries, degudament justificades, a tal efecte. Aquesta valoració es inferior al valor de mercat, degut a què Barcelona Cicle de l’Aigua S.A disposa actualment de les eines tecnològiques i dels tècnics especialitzats necessàries per dur a terme molts d’aquests estudis, com és per exemple la plataforma GIS per poder realitzar l’anàlisi d’actius tant d’alta com de baixa de la xarxa. També disposa de l’experiència en la realització d’estudis i duu a terme les accions per a l’establiment d’una nova forma de gestió en l’àmbit municipal ( creació l’any 2013 de l’empresa municipal Barcelona Cicle de l’Aigua) així com l’experiència en la anàlisis de la creació de l’empresa mixta l’any 2013 en haver-la analitzat, com del coneixement en profunditat de l’actual abonament del servei al haver participat en estudis, debats i grups de treball en aquest àmbit. La valoració econòmica estimada de les actuacions encarregades és la següent: Nº Projecte Import 1 Informes tècnics sobre el servei actual. Inclou: x Detall i valoració dels actius en altax Detall i valoració dels actius en baixax Identificació de les possibles limitacions físiques en la separació dels serveis municipals de Barcelona respecte dels municipis amb els quals limitax Anàlisis tècnic de la creació de l’empresa mixta respecte de: o Memòria creació de la mixta o Anàlisi actius o Prestació del servei actualx Anàlisis tècnic sobre taxa o tarifa 100.000€ 2 Informes jurídics. Inclou: x Àmbits competencials entre les diferents administracions.x Anàlisis dels títols concessionals. x Anàlisis jurídic de la creació de l’empresa mixta.x Anàlisis jurídic de les diferents opcions per l’abonament del servei: taxa o tarifa. 80.000€ NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2429 3 Proposta de Nou model de gestió per la ciutat de Barcelona, Creació del Servei. Inclou: x Governança x Forma de prestació del servei 20.000€ Aquesta aportació anirà a càrrec de la partida 0502-44453-16011 del Pressupost de l’exercici 2017 de la Gerència d’Ecologia Urbana. 4. Durada: La durada del present encàrrec serà des de la seva aprovació fins el 31 de desembre de 2017, amb la possibilitat que sigui prorrogat durant el temps que sigui necessari el servei encarregat. 5. Obligacions de BCASA: a) Executar les prestacions objecte d’aquest encàrrec d’acord amb les instruccions dels responsables de l’Ajuntament de Barcelona. b) Designar un referent com a interlocutor del servei d’assistència encomanat. c) Fer constar, en totes les activitats que es desenvolupin, així com els materials produïts en el marc d’aquest encàrrec, de manera clara l’encàrrec i el logotip de l’Ajuntament de Barcelona. d) Transcorregut el període de vigència total del present encàrrec s’hauran de lliurar els informes i/o memòria que justifiqui la seva correcta execució. e) Complir amb la resta d’obligacions que es desprenen del present encàrrec. f) Aquest encàrrec no suposa cessió de titularitat de les competències ni dels elements substantius del seu exercici. g) En el cas que BCASA contractés amb tercers amb motiu de l’execució d’aquest encàrrec, als contractes a subscriure els resultarà d’aplicació, en els termes que en cada cas resulti procedent, el Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre , TRLCSP. 6. Comissió tècnica de seguiment: Per al seguiment dels treballs objecte d’aquest encàrrec es constituirà una Comissió Tècnica que es reunirà periòdicament i als menys un cop durant la vigència del present encàrrec. Estarà integrada per dos tècnics de l’Ajuntament de Barcelona i per dos tècnics de BCASA, que designaran els respectius ens. Això no obstant, en les reunions d’aquesta Comissió podran participar també altres experts degudament convocats si els seus membres ho consideren convenients en funció dels assumptes a tractar. Formaran part inicialment d’aquest Comissió Tècnica. Per part de l’Ajuntament de Barcelona – Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat: Sr. Jordi Ribas, Gerent adjunt de Medi Ambient i Serveis Urbans Per part de BCASA: Sra. Cristina Vila, Directora General de Barcelona Cicle de l’Aigua S.A. 7. Extinció de l’encàrrec: Aquest encàrrec de gestió s’extingirà per la realització del seu objecte, el transcurs del seu període màxim de vigència, la voluntat de la part encomanant o per les causes generals establertes en dret. 2430 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 Decrets de l’Alcaldia Decret. En ús de les facultats atribuïdes per l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona i l’article 22 del Reglament Orgànic Municipal, Disposo: Primer. Delegar en el Gerent de Seguretat i Prevenció les atribucions següents: 1. Anul·lar les quotes improcedents de tributs i d’altres de drets públic d’import inferior a 1.500,00 euros gestionats en el marc les competències de Policia i Extinció i Prevenció d’incendis per l’Àrea de Seguretat i Prevenció. 2. Ordenar les devolucions d’ingressos indeguts i les que es derivin de l’aplicació de la normativa de tributs gestionats en el marc de les competències de l’Àrea de Seguretat i Prevenció d’import inferior a 1.500,00 euros. Segon. Establir que en les resolucions adoptades en exercici de la facultat delegada en aquest decret es farà constar expressament que s’actua per delegació de l’Alcaldessa. Tercer. Determinar que la delegació d’atribucions conferida en aquesta resolució serà efectiva a partir del dia de la seva signatura, sens perjudici de la publicació en el Butlletí Oficial de la Província, en la Gaseta Municipal i en el web municipal. Quart. Donar compte d’aquesta resolució al Plenari del Consell Municipal en la primera sessió que celebri. Barcelona, 16 de març de 2017. L’ alcaldessa, Ada Colau Ballano. (Ref. 855/2017) NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2431 Altres Disposicions Decret. Dono la meva conformitat a la precedent proposta i en ús de les facultats delegades a aquesta Gerència per Resolució d’Alcaldia de 13.06.2015, Disposo: Aprovar la Instrucció d’impuls de la factura electrònica de l’Ajuntament de Barcelona, que s’adjunta en annex. Publicar-la en la Gaseta Municipal de Barcelona, a la seu electrònica o el web municipal, d’acord amb la Llei del Parlament de la Generalitat de Catalunya 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. Inscriure-la al Registre Municipal d’Instruccions i Circulars, donant així compliment a l’Acord de la Comissió de Govern de 15 d’abril de 2015. Barcelona, 21 de febrer de 2017. El gerent de Recursos, Joan Llinares Gómez Barcelona, 22 de febrer de 2017. El gerent municipal, Jordi Martí Grau. (Ref. Expedient núm. 358/17) * Consultar el text íntegre a la subsecció Instruccions 2432 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 Instruccions INSTRUCCIÓ DE LA GERÈNCIA MUNICIPAL D’IMPULS DE LA FACTURA ELECTRÒNICA DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA I DE LES ENTITATS DEPENENTS Exposició de Motius La Llei 25/2013, de 27 de desembre, d'Impuls de la Factura Electrònica i Creació del Registre Comptable de Factures en el Sector Públic té com a objectius agilitzar els procediments de pagament als proveïdors i donar certesa de les factures pendents de pagament existents, com elements clau per a millorar la competitivitat de les empreses. En la seva disposició final quinta estableix el seu caràcter bàsic i resultant d'aplicació per a totes les Administracions Públiques. La Llei establia que a partir del 15 de gener de 2015, totes les Administracions Públiques han de rebre de forma obligatòria les factures dels seus proveïdors per via electrònica, amb les excepcions que en ella es determinen. Per altra banda, el 13 de novembre de 2014 el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya publicava l’Acord del Govern, GOB/151/2014 d’11 de novembre, sobre el punt general d’entrada de factures electròniques de Catalunya, i declara servei e.FACT del Consorci d’Administració Oberta de Catalunya (AOC), punt general d’entrada de factures electròniques. L'Ajuntament de Barcelona, conscient de la importància de garantir i millorar els terminis de pagament als seus proveïdors i de la gestió eficient i transparent dels recursos públics, des del mes de juliol 2014, va establir els mecanismes necessaris per tal facilitar als proveïdors la presentació de les factures electrònicament. Per últim, la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les Administracions Públiques, avança en la línia que tots els procediments de les administracions i les relacions amb el ciutadà, siguin electrònics. És en aquest marc, en el qual s’estableix que a partir de l’1 de gener de 2018 únicament s’acceptaran per part de l’Ajuntament de Barcelona i les seves entitats depenents factures en format electrònic. A tal fi, es dicta la present instrucció: Primer. Objecte L’objecte de la present instrucció és establir el procediment de transició respecte l’obligatorietat de la factura electrònica com a forma de pagament de les obligacions municipals. Segon. Àmbit d’aplicació La present instrucció serà d’aplicació a l’Ajuntament de Barcelona, els seus organismes autònoms, ens públics, societats mercantils, consorcis i fundacions amb participació majoritària de l’Ajuntament. Tercer. Fases de la transició 1) A partir de l’1 de juliol de 2017, únicament s’acceptaran en format paper aquelles factures d’import igual o inferior a 5.000 euros, o bé, que independentment del seu import, hagin estat emeses amb anterioritat al 30 de juny. NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2433 2) A partir de l’1 de gener de 2018, no s’acceptarà cap factura en format paper, amb data factura posterior al 31 de desembre de 2017. Per a qualsevol excepció, la unitat gestora haurà d’informar a la Gerència de Recursos, i requerirà informe favorable de la Intervenció General. 3) En aquells supòsits en què es rebi la mateixa factura en suport paper i electrònicament, l’òrgan gestor serà el responsable de tramitar la factura electrònica i retornar a l’emissor la factura en format paper deixant constància del seu retorn. Quart. Implementació El desenvolupament dels processos d’implantació de la factura electrònica i les incidències que se’n derivin, recaurà en els òrgans competents de la Gerència de Recursos, la Gerència de Presidència i Economia i de l’Institut Municipal d’Informàtica. Disposició final. Entrada en vigor La present Instrucció entrarà en vigor l'endemà al de la seva publicació en la Gaseta Municipal. 2434 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 CARTIPÀS Decret. En ús de les facultats atorgades a aquesta Alcaldia per l'article 13 de la Carta Municipal de Barcelona, Disposo: Actualitzar la composició del Consell Assessor d’Art Públic que quedarà format per les persones següents: President: - Im. Sr. Jaume Collboni Cuadrado, tinent d'Alcaldia d'Empresa, Cultura i Innovació Vicepresidents: - Im. Sr. Daniel Mòdol Deltell, regidor d’Arquitectura Urbana i Patrimoni - Sr. Ricard Vinyes Ribas, comissionat de Programes de Memòria Vocals: Sr. Ferran Barenblit Scheinin, director del MACBA Sra. Lola Domènech Oliva, arquitecta Sr. Emmanuel Guigon, director del Museu Picasso de Barcelona Sr. Juan José Lahuerta Alsina, arquitecte, professor d'Història de l'Art i l'Arquitectura a l'ETSAB i Director de la Càtedra Gaudí Sr. Xavier Marcé Carol, assessor de Presidència de l'ICUB Sr. Valentí Oviedo Cornejo, gerent de l'Institut de Cultura de Barcelona Sr. Manuel Ruisánchez Capelastegui, arquitecte Sr. Josep Maria Trullén Thomàs, director del Museu Frederic Marès Sr. Carles Vicente Guitart, director de Memòria i Història Secretària: Sra. Montse Torras Virgili, conservadora d'escultura del Museu Frederic Marès Barcelona, 16 de març de 2017. L’alcaldessa, Ada Colau Ballano. (Ref: 831/2017) * * * Decret. En ús de les facultats atribuïdes a aquesta Alcaldia per l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona, disposo: Primer. Designar membres de la Comissió d’Ordenances Fiscals les persones titulars dels òrgans i dels llocs de treball que s’indiquen a continuació: Presidència: - Tinència d’Alcaldia d’Economia, Treball i Planificació Estratègica. Vicepresidència: - Gerència Municipal. Membres: - Gerència de Presidència i Economia. - Direcció de Pressupostos i Política Fiscal. - Direcció de Planificació Estratègica i Fiscalitat. - Direcció de Projecte d’Ordenances Fiscals i Altres Ingressos. - Direcció Jurídica i Secretaria delegada de l’Institut Municipal d’Hisenda. - Gerència de Seguretat i Prevenció. NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2435 - Gerència d’Ecologia Urbana. - Gerència de Drets Socials. - Gerència d’Empresa, Cultura i Innovació. - Direcció de Coordinació i Projectes Estratègics de la Gerència Municipal. Segon. Deixar sense efecte els anteriors decrets de designació de membres de l’esmentada comissió. Tercer. Disposar que l’esmentada comissió determinarà, a proposta de la Gerència competent en matèria d’economia, els criteris de coordinació de les propostes de modificació així com el calendari de tramitació del projecte d’ordenances fiscals de cada exercici. Barcelona, 23 de març de 2017. L’alcaldessa, Ada Colau i Ballano. (Ref. 927/2017) 2436 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 PERSONAL Borses de treball Convocatòria de procés selectiu mitjançant concurs públic per formar part de les llistes d’aspirants per cobrir places vacants o substitucions en règim d’interinitat en centres docents públics municipals gestionats pel Consorci d’Educació de Barcelona (CEB). La Gerència del Consorci d’Educació de Barcelona ha resolt aprovar amb data 27 de març de 2017, la convocatòria, i les bases específiques que han de regir-la, del procés selectiu per formar part de les llistes d’aspirants per cobrir places vacants o substitucions en règim d’interinitat en centres docents públics municipals gestionats pel CEB. Les persones que desitgin prendre part en el procés selectiu hauran de presentar la sol·licitud i el currículum vitae acompanyat de la documentació justificativa dels requisits exigits, a l’Oficina d’Atenció del Consorci d’Educació de Barcelona, o bé trametre-la per qualsevol dels mitjans que estableix l'article 16.4 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, en el termini de quinze dies hàbils a comptar de l'endemà de la publicació de l’anunci de la convocatòria al DOGC. Excepcionalment, el títol oficial de màster de formació del professorat o la certificació que acrediti la formació pedagògica i didàctica equivalent, establerts com a requisit, es poden acreditar fins a la data d'inici del curs 2017-2018, per tal que les persones que estiguin cursant aquesta formació puguin ser admeses de forma condicionada a l'obtenció i presentació efectiva de la titulació o certificació corresponent. Contra aquesta Resolució, que exhaureix la via administrativa, les persones interessades poden interposar recurs contenciós administratiu, davant la jurisdicció contenciosa administrativa competent, en el termini de dos mesos a comptar de l’endemà de la seva notificació, de conformitat amb el que preveu l’article 46.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Així mateix, es pot interposar potestativament recurs de reposició, previ el recurs de contenciós administratiu, davant del òrgan que dicta l’acte, en el termini d’un mes a comptar de l’endemà de la seva notificació, tal i com disposen els articles 123 i 124 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques (BOE núm. 236, de 2.10.2015), i l’article 77 de la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya (DOGC núm. 5686, de 5.8.2010), o qualsevol altre recurs que considerin convenient per a la defensa dels seus interessos. Les bases específiques són les que s’adjunten a continuació, NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2437 Bases específiques que han de regir la convocatòria per formar part de les llistes d’aspirants per cobrir places vacants o substitucions en règim d’interinitat en centres docents públics municipals gestionats pel Consorci d’Educació de Barcelona (CEB) Especialitats convocades Mestre/a PAN Anglès PMU Música PEF Educació Física ALL Audició i llenguatge ALL Audició i llenguatge amb el següent perfil professional: Coneixements avançats i experiència en llengua de signes EES Pedagogia terapèutica amb el següent perfil professional: - Llocs de treball als centres d’educació especial La Ginesta i Vil·la Joana, específics per a l'atenció d'infants i adolescents amb diferents patologies psíquiques, afectats per autisme, psicosi i patologia límit. - Experiència de treball, en l’àmbit escolar ordinari o d’educació especial, com a docent i/o en tasques d’educador/a, amb aquesta tipologia d’alumnat . - Capacitat de treball en equip i en xarxa. - Es valorarà la experiència en l’àmbit clínic. - Formació específica en relació als trastorns de l’espectre autista, trastorn mental i de la conducta i experiència de treball amb aquest alumnat. Professor/a d’Ensenyament secundari AN Anglès LC Llengua i literatura catalana LE Llengua i literatura castellana ECO Economia FI Filosofia FQ Física i química MA Matemàtiques PSI Orientació educativa PSI Orientació educativa amb el següent perfil professional: - Titulació de psicologia o psicopedagogia - Experiència de treball en l’àmbit escolar ordinari o d’educació especial, com a docent i/o en tasques d’assessorament psicopedagògic. - Formació específica en relació als trastorns de l’espectre autista, trastorn mental i de la conducta i experiència de treball amb aquest alumnat. - Capacitat de treball en equip i en xarxa. Capacitat de lideratge. - Es valorarà la experiència en el treball clínic, amb famílies i coordinació d’equips. TEC Tecnologia 502 Anàlisi i química industrial 520 Processos i productes de tèxtil, confecció i pell amb el següent perfil professional: - Enginyer tèxtil amb experiència en el camp de la producció tèxtil: processos de confecció, organització de la producció, gestió de la qualitat, prevenció de riscos laborals i gestió mediambiental; fitxes tècniques i habilitats de disseny (color, dibuix en pla i algun programa vectorial de dibuix). 524 Sistemes electrònics 525 Sistemes electrotècnics i automàtics 2438 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 Professor/a Tècnic/a de Formació Professional 602 Equips electrònics 605 Instal·lació i manteniment d’equips tèrmics i de fluids 606 Instal·lacions electrotècniques 608 Laboratori 611 Mecanització i manteniment de màquines 613 Oficina de projecte de fabricació mecànica 616 Operacions i equips de producció agrària amb el següent perfil professional: - Jardiners amb experiència en jardineria pràctica (instal·lació i manteniment de jardins) i/o experiència en organització i dinamització d'activitats per a joves (monitoratge en lleure, educació no formal, voluntariat, ...) - Capacitat per atendre persones amb necessitats educatives especials de tipus social o cognitiu. 617 Patronatge i confecció amb el següent perfil professional: - Confeccionista, prendre mides i fer patrons de totes les dificultats, ensenyar a l’alumnat les tècniques de confecció a mida i confecció industrial i l’ús de la maquinària indicada. - Especialista en vestuari d’espectacles: tintura i ambientació de teixits. Professor/a d’Arts plàstiques i disseny 712 Disseny gràfic 713 Disseny tèxtil 718 Ceràmica i vidre 721 Vídeo i mitjans audiovisuals 722 Mitjans informàtics Mestre/a de Taller d’Arts plàstiques i disseny 809 Modelisme i maquetisme 813 Tècniques ceràmiques 815 Tècniques joieria i bijuteria 818 Tècniques de metall 820 Tècniques tèxtils Requisits dels candidats Per formar part de la borsa de treball les persones interessades han de complir necessàriament els requisits següents: a) Ser espanyol, o nacional d'altres estats membres de la Unió Europea o nacional d'altres estats als quals, en virtut dels tractats internacionals subscrits per la Unió Europea i ratificats per l'Estat espanyol, sigui aplicable la lliure circulació de treballadors. També poden ser admesos el cònjuge, els descendents i els descendents del cònjuge, tant dels ciutadans espanyols com dels nacionals dels altres estats membres de la Unió Europea o dels estats als quals, en virtut de tractats internacionals subscrits per la Unió Europea i ratificats per l'Estat espanyol, sigui aplicable la lliure circulació de treballadors sigui quina sigui la seva nacionalitat, sempre que els cònjuges no estiguin separats de dret i, pel que fa als descendents, tinguin menys de vint-i-un anys o siguin més grans d'aquesta edat però visquin a càrrec dels seus progenitors. b) Tenir divuit anys complerts i no excedir els seixanta-cinc anys d'edat. c) No patir cap malaltia ni estar afectat per cap limitació física o psíquica incompatible amb l'exercici de les funcions corresponents a la funció docent. NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2439 d) No haver estat separat mitjançat expedient disciplinari del servei de cap de les administracions públiques, ni trobar-se inhabilitat per a l'exercici de les funcions públiques. Els candidats amb nacionalitat no espanyola hauran d'acreditar igualment que no es troben sotmesos a cap sanció disciplinària o condemna penal que impossibiliti l'accés a la funció pública en el seu estat d'origen. e) Tenir el nivell de titulació que la normativa vigent exigeix per a l'ingrés a les respectives categories de funcionaris: Mestres: titulació de mestre o títol de Grau corresponent. Professors d'ensenyament secundari i professors d'arts plàstiques i disseny: titulació de doctor, enginyer, arquitecte, llicenciat, grau o equivalent a efectes de docència, d'acord amb el que estableix la disposició addicional única del Reial decret 276/2007, de 23 de febrer. Professors tècnics de formació professional i mestres de taller d'arts plàstiques i disseny: titulació de diplomat universitari, arquitecte tècnic, enginyer tècnic, grau o equivalent a efectes de docència d'acord amb el que estableix la disposició addicional única del Reial decret 276/2007 de 23 de febrer. f) Per a les especialitats de professors d'ensenyament secundari i professors tècnics de formació professional estar en possessió del títol oficial de màster de formació del professorat o la formació pedagògica i didàctica equivalent, d'acord amb el que estableix l'article 9 del Reial decret 1834/2008, de 8 de novembre, per exercir la docència en l'educació secundària obligatòria, el batxillerat, la formació professional i l'ensenyament d'idiomes. Els certificats d'aptitud pedagògica (CAP), els títols d'especialització didàctica i els certificats de qualificació pedagògica (CQP) obtinguts abans de l'1 d'octubre de 2009 acrediten la formació pedagògica i didàctica. Quedaran exempts d'aquest requisit els qui acreditin haver prestat serveis docents abans de l’1 d’octubre de 2009 durant dos cursos acadèmics complets o, si no, durant dotze mesos exercits en períodes continus o discontinus en centres públics o privats d'ensenyament reglat degudament autoritzats en els nivells d'ESO, batxillerat o formació professional. Així mateix, estan exempts d'aquest requisit els candidats que posseeixin el títol de mestre, diplomat en professorat d'educació general bàsica, mestre d'ensenyament primari, els que estiguin en possessió de les llicenciatures en pedagogia, psicopedagogia, ciències de l'activitat física i de l'esport (itinerari educació), del títol superior de música (especialitat de pedagogia de la formació musical bàsica i general), o del títol superior de dansa (especialitat de pedagogia de la dansa), llicenciatura o titulació equivalent que inclogui un mínim de 80 crèdits de formació pedagògica i didàctica , llicenciatura en psicologia de l'educació, llicenciatura en psicologia de la intervenció social, organitzacional i educativa, llicenciatura en psicologia evolutiva i de l'educació, 180 crèdits de pedagogia i psicopedagogia (certificació emesa per la Universitat), o Màster de Psicopedagogia en el cas que es vulgui optar a impartir l'especialitat d' Orientació Educativa(PSI), sempre que s'hagin obtingut abans de l'1 d'octubre de 2009. Les persones de les especialitats de professors tècnics de formació professional que tenen titulació equivalent a efectes de docència han de tenir un certificat que acrediti la formació pedagògica i didàctica d’acord amb el que estableix l’Ordre EDU/2645/2011, de 23 de setembre, per la qual s’estableix la formació equivalent a la formació pedagògica i didàctica exigida per les persones que tenen una titulació declarada equivalent a efectes de docència i no poden realitzar els estudis universitaris de màster. Estan exemptes d'aquest requisit les persones que abans de l'1 de setembre del 2014 van impartir docència a l'ESO, el batxillerat, la formació professional durant dos cursos acadèmics complets o durant dotze mesos en períodes continus o discontinus. Fins que no es desenvolupi la reglamentació corresponent, aquest requisit no s'exigeix per impartir especialitats de professors d'arts plàstiques i disseny i de mestres de taller d'arts plàstiques i disseny. 2440 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 g) Acreditar el coneixement adequat, oral i escrit, de la llengua catalana, d'acord amb el que estableix el Decret 244/1991, de 28 d'octubre, sobre el coneixement de les dues llengües oficials a Catalunya que es requereix per a la provisió de llocs de treball dels centres públics d'ensenyaments no universitari dependents del Departament d'Educació i Universitats, i l'Ordre VCP/491/2009,de 12 de novembre, per la qual es refonen i actualitzen els títols, diplomes i certificats equivalents als certificats de coneixement de català de la Secretaria de Política Lingüística i l’Ordre VCP/233/2010, de 12 d’abril, que la modifica. h) No ser funcionari de carrera o en pràctiques de la categoria a la qual es pretén accedir. i) Tenir la capacitació corresponent per impartir les àrees i matèries curriculars corresponents a l'especialitat que requereixi el lloc de treball que s'hagi d'ocupar, d’acord amb la taula de titulacions publicada a la pàgina d’Internet del Departament d’Ensenyament. j) No haver estat condemnat per sentència ferma per algun delicte contra la llibertat i la indemnitat sexual que inclou l'agressió i l'abús sexual, l'assetjament sexual, l'exhibicionisme i provocació sexual, prostitució i explotació sexual i corrupció de menors, així com pel tràfic d'éssers humans, d’acord a la Llei orgànica 1/1996, de 15 de gener, de protecció jurídica del menor. Documentació acreditativa dels requisits Documentació justificativa dels requisits 1. Fotocòpia del document nacional d'identitat (DNI) vigent. En el cas de no ser espanyol, s'ha de presentar una fotocòpia del document acreditatiu de la seva nacionalitat o, si no, una fotocòpia del passaport. En qualsevol dels casos el document acreditatiu ha de ser vigent. 2. Fotocòpia compulsada del títol exigit o expedient acadèmic original o, en tot cas, fotocòpia compulsada acreditativa d'haver realitzat tots els estudis necessaris per a la seva expedició, amb indicació de la convocatòria en què es van acabar. En el cas de presentar l'expedient acadèmic dels estudis realitzats, s'hi ha d'adjuntar també la fotocòpia compulsada del rebut que acrediti el pagament corresponent dels drets d'expedició del títol. Si la titulació ha estat obtinguda a l'estranger, cal adjuntar l'homologació del títol estranger al títol corresponent del Catàleg de títols universitaris oficials. Si la titulació ha estat obtinguda a la Unió Europea també es pot acreditar mitjançant la credencial de reconeixement de la titulació per a l'exercici de la professió de mestre o de professor d'educació secundària d'acord amb el que estableix el Reial decret 1837/2008, de 8 de novembre, pel qual s'incorporen a l'ordenament jurídic espanyol la Directiva 2005/36/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 7 de setembre de 2005 i la Directiva 2006/100/CE, del Consell, de 20 de novembre de 2006, relatives al reconeixement de qualificacions professionals, A la credencial expedida pel Ministeri d'Educació haurà de constar expressament l'especialitat que pot impartir. 3. Per als professors d'ensenyament secundari i professors tècnics de formació professional, original o fotocòpia compulsada del títol oficial de màster o certificació que acrediti la formació pedagògica i didàctica d'acord amb el que estableix l'article 9 del Reial decret 1834/2008, de 8 de novembre i l'Ordre ECD/1058/2013, de 7 de juny, per exercir la docència en l'educació secundària obligatòria, el batxillerat, la formació professional i l'ensenyament d'idiomes o del document que acrediti l'exempció d'aquest requisit. NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2441 Quan en substitució del títol de màster s'al·legui experiència docent efectiva, aquest fet s'ha d'acreditar mitjançant certificació expedida pel secretari amb el vistiplau del director del centre, si es tracta d'un centre públic. Si l'experiència docent que s'acredita correspon a un centre privat, l'esmentada certificació ha de ser expedida pel director del centre amb el vistiplau de la Inspecció d'Educació, o pel secretari del col·legi de doctors i llicenciats o d'altre col·legi professional, sempre que aquesta certificació pugui ser emesa d'acord amb els seus estatuts. En tots els casos haurà de constar el nivell en el qual s'han prestat serveis. En els supòsits que s'acreditin els 80 o 180 crèdits caldrà una certificació emesa per la Universitat. Aquelles persones que, pel fet de tenir una titulació equivalent als efectes de docència per impartir ensenyaments de formació professional (tècnic superior i tècnic especialista), no poden accedir als estudis de màster, han de presentar una certificació oficial que acrediti que estan en possessió de la formació pedagògica i didàctica equivalent. Si la convocatòria preveu que el títol oficial de màster de formació del professorat o la certificació que acrediti la formació pedagògica i didàctica equivalent es pot acreditar fins a la data d'inici del curs, cal presentar el full de matrícula corresponent o certificació acreditativa de que s'està cursant aquesta formació. 4. Declaració jurada o promesa de no haver estat separat mitjançant expedient disciplinari del servei de cap administració pública, ni de trobar-se inhabilitat per a l'exercici de les funcions públiques ( està en la sol·licitud d’inscripció). Els candidats que no posseeixen la nacionalitat espanyola han de presentar declaració jurada o promesa de no estar sotmesos a sanció disciplinària o condemna penal que impossibiliti l'accés a la funció pública al seu estat d'origen. 5. Fotocòpia compulsada del títol acreditatiu del coneixement adequat de la llengua catalana. 6. Declaració responsable de no haver estat condemnat per sentència ferma per delictes contra la llibertat i la indemnitat sexual ni per delictes de tràfic de persones; la declaració conté una autorització expressa perquè es pugui comprovar la veracitat de la declaració. Les persones que no presentin aquest document han de presentar un certificat negatiu del Registre Central de Delinqüents Sexuals. 7. Certificat mèdic ordinari acreditatiu de no patir cap malaltia ni estar afectat per limitació física o psíquica incompatible amb l'exercici de les funcions corresponents a la funció pública docent. Aquest certificat s’haurà de presentar en el moment del primer nomenament. Procediment Transcorregut el termini de presentació de sol·licituds i comprovada la documentació aportada pels candidats i revisada la valoració dels mèrits al·legats, es publicarà la llista provisional d’admesos i exclosos. Un cop publicada s’establirà un període de 10 dies hàbils, per tal que les persones interessades puguin formular les reclamacions que creguin oportunes. Finalitzat el termini per a la subsanació de la llista provisional, es publicaran les llistes definitives de les persones admeses i excloses. Amb la publicació de la llista definitiva s'entenen resoltes, a tots els efectes, les reclamacions presentades contra la llista provisional i es consideren efectuades les notificacions als interessats. Per tal de garantir la capacitació per impartir determinades especialitats, en funció dels perfils professionals requerits, podrà establir-se la realització d’una 2442 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 prova i/o entrevista, que certifiqui la idoneïtat de la persona que ha d’ocupar la vacant o realitzar la substitució. La prova versarà sobre aspectes científics, tècnics, pràctics i pedagògics propis de l’especialitat i el perfil professional convocat. L’entrevista versarà sobre aspectes relatius a la formació, experiència professional i competències didàctiques. Prova i entrevista es valoraran conjuntament com Apte o No apte, i aquests últims seran exclosos de la borsa en aquesta especialitat. En el cas que al moment de procedir a l’ordenació dels aspirants segons la puntuació total obtinguda es produeixin empats, aquests es resoldran atenent successivament els criteris següents: a) Major puntuació als apartats del barem de mèrits, per l’ordre en què aquests figuren al barem de l’annex I. b) Major puntuació als subapartats del barem de mèrits, per l’ordre en què aquests figuren al barem de l’annex I. c) Major edat. Tota la informació del procés, convocatòria, procediment, sol·licitud es troba publicada en el web del Consorci d’Educació de Barcelona www.edubcn.cat . El fet que no s’accepti un nomenament a jornada completa, si no s’aporta una justificació suficient per baixa per malaltia o treball en centre docent, públic o privat (degudament acreditat), s’entendrà com a renúncia a formar part de la llista. Si el nomenament és a jornada parcial o es tracta d’una substitució puntual, la no acceptació d’una segona oferta, degudament justificada, comportarà perdre el número d’ordre i l’assignació de l’últim lloc de la llista. També és motiu de baixa de la borsa l’haver estat sancionat, mitjançant expedient disciplinari, per falta notòria de rendiment o per l’incompliment greu dels deures i les obligacions derivades de les funcions pròpies del lloc de treball. Així mateix, serà exclòs de la borsa, una vegada finalitzat el seu nomenament, aquell docent que hagi mostrat un rendiment insuficient que no comporti inhibició o una evident i documentada manca de capacitat per ocupar el lloc de treball i que impedeixi complir les funcions assignades, mitjançant expedient administratiu contradictori i no disciplinari, un cop escoltada la Junta de Personal Docent corresponent. Quan s’adjudiqui un lloc de treball al professorat nomenat per cobrir substitucions en règim d’interinitat, aquest rebrà una credencial de nomenament on s’especificaran les dates d’inici i cessament previstes, la categoria i el motiu que ha originat la vacant. Les dades especificades a la credencial no les podrà modificar unilateralment l’Administració, llevat dels casos en què es produeixi una reincorporació anticipada d’un funcionari, la qual cosa provocarà el cessament del professorat nomenat. Així mateix, i sens perjudici de les normes reglamentàries que siguin d’aplicació al moment d’acceptació del nomenament, la persona interessada presentarà una declaració jurada conforme no treballa en cap altre lloc ni públic ni privat. L’ocupació d’un segon lloc de treball o l’exercici d’un segon càrrec o activitat al sector públic o privat requerirà la prèvia i expressa autorització de compatibilitat, que només s’atorgarà als casos previstos a la Llei 2187 de 26 de novembre, d’incompatibilitats del personal al servei de l’Administració. NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2443 ANNEX I Barem de mèrits Únicament es valoraran els mèrits assolits fins a la data de finalització del termini de presentació de sol·licituds. Un mateix mèrit no podrà ser valorat per més d’un apartat o subapartat. 1. Experiència docent (màxim 18 punts) 1.1. Per cada mes complet durant el qual s’hagin impartit ensenyaments reglats corresponents a qualsevol nivell educatiu, 0,5 punts. Documents justificatius: fotocòpia compulsada del nomenament o contracte i vida laboral, o certificació expedida per la direcció del centre corresponent, amb el vistiplau de la Inspecció d’Ensenyament, o per la secretaria de la delegació territorial corresponent, o bé per la secretaria del col·legi de doctors i llicenciats o d’altres col·legis professionals, sempre que aquesta certificació pugui ser emesa d’acord amb els seus estatuts. Els serveis prestats a l’estranger s’acreditaran mitjançant certificats expedits pels ministeris d’educació dels països respectius, degudament traduïts a qualsevol de les dues llengües oficials de Catalunya. En tots els casos s’haurà d’acreditar la data de finalització de la prestació del servei mitjançant una diligència de cessament, una certificació d’empresa o algun altre document oficial on consti aquesta informació. Per poder computar els serveis prestats als becaris de formació de docència i recerca com a experiència docent, cal que la universitat on els ha prestat certifiqui que estan en possessió de totes i cadascuna de les facultats pròpies dels docents (que imparteixen la totalitat de la matèria d’un curs, que avaluen els alumnes de la matèria esmentada i que signen les actes corresponents). També computen com a serveis docents els prestats com a educador/a en escoles bressol i llars d’infants i com a professorat d’estudis catalans i altres llengües a les universitats de fora del domini lingüístic. 2. Formació acadèmica 2.1. Expedient acadèmic en el títol al·legat com a requisit de titulació que preveu el punt e) de la Resolució, tal i com a continuació s’indica: 2.1.1. De 6 punts fins a 7,50 punts: 1,5 punts 2.1.2. De 7,51 punts fins a 10 punts: 2,5 punts Documents justificatius: expedient acadèmic original o fotocòpia compulsada en la qual es facin constar les puntuacions obtingudes en totes les assignatures i en la que figuri la nota mitjana. En el cas que la nota mitjana de l’expedient acadèmic no hi figurin les expressions numèriques completes, s’aplicaran les equivalències següents: - Aprovat: 5 punts - Notable: 7 punts - Excel·lent: 9 punts - Matrícula d’honor: 10 punts 2.2. Per cada títol de doctor/a, 5 punts, màxim 10 punts. Documents justificatius: fotocòpia compulsada del títol de doctor o, en tot cas, de la certificació d’abonament dels drets d’expedició d’aquest, d’acord amb l’Ordre de 8 de juliol de 1998 (BOE núm. 167, de 13.07.1998). 2.3. Per titulacions universitàries, màxim 20 punts. 2.3.1. Per cada titulació universitària de primer cicle, 5 punts, màxim 10 punts. 2.3.2. Per cada titulació universitària de segon cicle: 5 punts, màxim 10 punts. 2444 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 La puntuació corresponen a les titulacions de segon cicle (apartat 2.3.2) és acumulable a la de primer cicle de la mateixa llicenciatura o grau (apartat 2.3.1). Documents justificatius: fotocòpia compulsada del títol o certificació acadèmica. Quan la certificació acadèmica correspongui a una titulació de segon cicle, ha d’esmentar que ha superat e primer cicle. 2.4 Acreditació del domini d'una llengua estrangera 2.4.1 Per l'acreditació del domini d'una llengua estrangera corresponent al nivell B2 del Marc Comú Europeu de referència, 1 punt 2.4.2 Per l'acreditació del domini d'una llengua estrangera corresponent al nivell C1 o C2 del Marc Comú Europeu de referència, 2 punts. Documents justificatius: certificats i diplomes relacionats a l'annex 1 de la Resolució ENS/1477/2015, de 25 de juny, de l'acreditació de la competència en llengües estrangeres en l'àmbit del Departament d'Ensenyament. La puntuació corresponent a l'apartat 2.4.2 no és acumulable a la del apartat 2.4.1 per la mateixa llengua estrangera. 2.5 Per cada curs de formació i perfeccionament impartit o realitzat d'un mínim de 15 hores, diploma de postgrau o màsters finalitzats, 0,5 punts per cada 15 hores acreditades. Puntuació màxima 5 punts. En aquest apartat es valora, tant haver participat com haver impartit, cursos de formació permanent inclosos al Pla de formació permanent del Departament d'Ensenyament o organitzats per les universitats o reconeguts pel Departament d'Ensenyament, o organitzats o reconeguts per altres comunitats autònomes amb plenes competències educatives, o pel Ministeri d'Educació, Cultura i Esport; així com els diplomes de postgrau o màsters finalitzats. Exclusivament per a l'especialitat de música, es valoren en els mateixos termes els cursos organitzats pels conservatoris de música. En el cas de cursos de formació semi-presencials i no presencials el nombre d'hores computables per setmana no pot ser superior a 10, d'acord amb l'Ordre ENS/248/2012 de 20 d'agost que estableix els requisits i el procediment per reconèixer activitats de formació permanent adreçades al professorat d'ensenyament no universitari. Documents justificatius: en el cas dels cursos de formació, certificació acreditativa expedida per l'organisme o centre corresponent, amb especificació de les hores de durada (no s'accepta cap certificació que no les inclogui). Per els cursos inclosos al pla de formació o reconeguts, l'entitat col·laboradora corresponent hi ha de fer constar explícitament que aquest està inclòs o reconegut a l'esmentat pla, i hi ha d'indicar la resolució de reconeixement. En cap cas no poden ser valorats mitjançant aquest apartat els cursos realitzats per a l'obtenció d'un títol o certificat acadèmic. En el cas dels cursos de postgrau i màsters, fotocòpia compulsada del títol amb especificació de les hores de durada. Si en el títol no hi consten les hores, certificació acreditativa expedida per l'organisme o centre corresponent, on constin les hores de durada, juntament amb una fotocòpia compulsada del títol o del rebut que acrediti el pagament corresponent a la seva expedició. NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2445 Concursos de personal Esmena Concurs núm. 25/2017-C El Gerent de Recursos Humans i Organització, actuant per delegació de l’Alcaldessa, en data 29 de març de 2017, ha dictat la següent resolució: Esmenar el punt 4 “Requisits de participació” de les bases de la convocatòria del concurs 25/2017-C per a la provisió d’un lloc de treball de GESTOR/A DE PROJECTE 2 de la família General (GE) adscrit al Departament de Prevenció de Riscos Laborals de la Direcció de Serveis de Gestió i Relacions Laborals de la Gerència de Recursos Humans i Organització, en el sentit d’afegir com a requisit “estar en possessió del títol de Tècnic Superior en Prevenció de Riscos Laborals en les tres especialitats tècniques: seguretat en el treball, ergonomia i psicosociologia aplicada i higiene industrial”. BASES GENERALS QUE HAN DE REGIR LA CONVOCATÒRIA D’UN CONCURS PER A LA PROVISIÓ D’UN LLOC DE TREBALL (Aprovades per decret de l’Alcaldia) De conformitat amb les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari del dia 22 de juliol de 1988, es convoquen per a la seva provisió pel personal de plantilla d'aquest Ajuntament els llocs de treball que consten a l'annex, d'acord amb les condicions específiques que s'indiquen en aquest mateix annex per a cadascun d'ells i amb els requisits comuns que es fixen a continuació: REQUISITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS A part dels requisits addicionals de cada concurs, per a optar a qualsevol convocatòria és necessari: – Trobar-se en servei actiu a l’Ajuntament o a un Institut Municipal, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). – Tractar-se de personal funcionari o contractat laboral fix de l’Ajuntament de Barcelona. El personal funcionari de l’Ajuntament adscrit a un Institut Municipal i el personal laboral fix de l’Ajuntament posteriorment subrogat a un Institut podrà participar igualment en els concursos. També hi podran participar els contractats laborals fixos d’Instituts Municipals que hagin efectuat la corresponent adhesió a l’Acord Marc de Condicions de Treball, d’acord amb la clàusula preliminar cinquena de l’esmentat Acord. – Haver prestat un mínim d'un any de serveis com a funcionari de carrera o amb contracte laboral indefinit a l’Ajuntament o Institut Municipal. – Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs. MÈRITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS 1. Antiguitat. Es valorarà per anys complets de serveis, inclosos els serveis anteriors en altres administracions públiques que hagin estat formalment reconeguts, a raó de 0,10 punts i fins a un màxim d'1 punt. 2. Grau personal consolidat. S'avaluarà fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: – Per posseir com a grau un nivell superior al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Per posseir com a grau el mateix nivell del lloc de treball convocat: 0,75 punts. 2446 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 – Per posseir com a grau un nivell inferior en dos al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en quatre al del lloc de treball convocat: 0,25 punts. 3. Nivell del lloc de treball actualment ocupat o, si és el cas, l'últim ocupat, fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: – Pel desenvolupament d'un lloc d'igual nivell al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Pel desenvolupament d'un lloc de treball inferior en dos nivells al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Pel desenvolupament d'un lloc de treball de nivell superior al nivell del lloc de treball base de la categoria del concursant: 0,25 punts. – A aquests efectes, s'ha d'entendre per nivell del lloc de treball desenvolupat, el nivell de complement de destinació efectivament acreditat en la nòmina corresponent, quan es tracti d'un nivell superior al del grau personal consolidat de cada aspirant, i el nivell del lloc de treball ocupat per adscripció o trasllat quan aquest sigui inferior al grau personal que hagi pogut consolidar a la carrera administrativa. 4. Cursos de formació i perfeccionament. Es valoraran fins a 2 punts, sempre que tinguin relació directa amb el lloc de treball a cobrir, i es puntuaran, si s'escau, en funció de les matèries, la durada i l'avaluació. JUNTA DE VALORACIÓ Estarà formada pels membres següents: – Presidència: El director de Recursos Humans, com a titular. – Vocalies: El/la gerent o director/a de Serveis que per a cada concurs s'indiqui expressament a l'annex, que en cas d'absència del president titular, exercirà la presidència de la Junta. Un cap de Personal de sector d'actuació o districte. Un/a tècnic/a especialista en la matèria objecte del concurs. Un/a tècnic/a de la Direcció de Recursos Humans, qui també tindrà la condició de secretari/ària de la Junta de Valoració. A més, a tots els concursos hi podran assistir, en els termes previstos a les Bases Marc, els representants designats conjuntament per la Junta de Personal i el Comitè d'Empresa. PROCEDIMENT I NORMES GENERALS Les persones que compleixin les condicions exigides hauran de presentar la sol·licitud, a la qual adjuntaran la relació de mèrits al·legats classificats segons l'ordre d'aquesta convocatòria, i els documents acreditatius corresponents, al Registre General o a qualsevol dels registres municipals, en el termini de quinze dies hàbils a comptar de l'endemà de la publicació d'aquesta convocatòria en la Gaseta Municipal. Els requisits i mèrits al·legats s'han d'entendre sempre referits a la data d'acabament de l'esmentat termini. Per a cada concurs s'ha de presentar una instància i la documentació separada, per a la qual cosa, es podrà utilitzar l'imprès normalitzat de què es disposa a l'Oficina d'Informació de Personal i a les seus dels districtes. En cas d'empat en la puntuació, per dirimir-lo s'atendrà a l'antiguitat de serveis prestats a la Corporació des de la data d'incorporació en la plantilla, amb caràcter indefinit. En els casos en què entre els mèrits complementaris s'estableixi la redacció d'un informe o memòria, aquest no podrà excedir de cinc pàgines, excepte en aquells casos en què les bases específiques del concurs determinin un nombre superior de pàgines, donades les característiques del lloc de treball a cobrir. L'informe s'haurà de presentar conjuntament amb la sol·licitud i el curriculum vitae. NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2447 Els llocs de treball objecte de la present convocatòria tenen com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts setmanals. Per a la valoració dels mèrits, la Junta podrà disposar dels sistemes d'acreditació i de comprovació que consideri més escaients en cada cas i per a cada tipus de mèrits, i podrà convocar les persones que optin a les places per precisar o ampliar aspectes concrets en relació als mèrits al·legats. Les destinacions adjudicades són irrenunciables un cop s'ha pres possessió del lloc. Malgrat això, quan una persona hagi obtingut una plaça en diferents concursos convocats, haurà d'optar per una d'elles, dins del termini dels tres dies hàbils següents al de l'exposició en el tauler d'anuncis del departament de Personal de la proposta de la Junta de Valoració de l'últim concurs en què hagi obtingut la plaça. Per a tot allò no estipulat expressament en aquesta convocatòria, s'estarà a allò que disposen les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari el dia 22 de juliol de 1988 i la normativa legal i reglamentària corresponent. ANNEX Concurs núm. 37/2017-C. Un lloc de treball de SUPORT 1 de la família professional General (GE) adscrit a la Direcció de Serveis Comptabilitat de la Direcció de Pressupostos i Política Fiscal de la Gerència de Presidència i Economia. (Nivell 22) SUPORT 1 de la família professional General (GE) adscrit a la Direcció de Serveis Comptabilitat de la Direcció de Pressupostos i Política Fiscal de la Gerència de Presidència i Economia. Concurs núm. 37/2017-C D’acord amb l’article 294 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb les bases marc que regulen la provisió de llocs de treball mitjançant concurs, amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona i amb el vigent catàleg de llocs de treball d’aquest Ajuntament. Es convoca la provisió per concurs de mèrits d’un lloc de treball de SUPORT 1 de la família professional General (GE) adscrit a la Direcció de Serveis Comptabilitat de la Direcció de Pressupostos i Política Fiscal de la Gerència de Presidència i Economia. 1. Classificació del lloc convocat Denominació: Suport 1 (90.10.GE.10 segons catàleg vigent) Àmbit funcional: Suport Tipus de lloc: Suport Vinculació: Funcionària Subgrup d’accés: C1 Destinació: Nivell 22 Sistema de provisió: Concurs de mèrits Classe de lloc: Lloc de promoció El lloc de treball objecte de la present convocatòria té jornada ordinària 2. Esquema retributiu Destinació: 22 (514,94 € mensuals segons catàleg vigent) Complement específic: 996,92 € mensuals segons catàleg vigent 3. Descripció funcional 3.1. Descripció funcional del lloc convocat (Suport 1 de la família GE) 3.1.1. Missió Realitzar la gestió integral o supervisió d’un o més processos administratius singulars i de complexitat alta, en les matèries i processos que siguin competència 2448 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 de l’òrgan on presten els seus serveis, d’acord amb la normativa establerta i amb la supervisió d’un superior. 3.1.2. Funcions bàsiques 1. Les funcions bàsiques del lloc de treball són: x Executar i integrar un o més processos de naturalesa diversa i/o especialitzada de l’òrgan on està adscrit, controlant el seu desenvolupament.x Dur a terme el procés o processos dels que es responsabilitza per tal d’aconseguir la seva resolució i l’adequat tractament en termes d’eficàcia i qualitat requerides.x Elaborar documentació administrativa, sobre el procés o processos sota la seva responsabilitat.x Participar en la programació, planificació i control del procés o processos sota la seva responsabilitat, proposant alternatives.x Prestar serveis directes als ciutadans o al personal de la Corporació Municipal, sobre els processos que executa, en el marc de les Competències i recursos de l’òrgan on presten servei.x Exercir l’actuació inspectora, si correspon a l’òrgan on presten els seus serveis. 2. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la supervisió d’un superior sobre els resultats dels processos per tal de validar l’alineament de la seva tasca als objectius i a l’eficàcia i qualitat requerida. 3. El lloc requereix autonomia per prioritzar processos i tasques i permet escollir o proposar alternatives dins les directrius fixades. 4. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de l’actuació sobre un marc normatiu i/o de processos estandarditzats amplis i diversificats, dins de l’òrgan on presten els seus serveis. 5. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la interacció amb la ciutadania o amb personal de la Corporació Municipal per informar-los o assistir-los sobre els procediments, criteris, serveis i recursos que estan sota la seva responsabilitat. 6. Aquest lloc de treball requereix de coneixements específics i profunds sobre els processos administratius complexos que estan sota la seva responsabilitat, i experiència en la seva aplicació. 3.2. Descripció funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc (Direcció de Serveis de Comptabilitat) 3.2.1. Missió Direcció de la gestió comptable municipal, de l’elaboració del Compte General i del sistema d’informació econòmic-financer. 3.2.2. Funcionsx Dirigir la gestió comptable municipal i coordinar els processos comptables descentralitzats.x Dirigir la coordinació de la xarxa d’informació econòmica-financera.x Assegurar l’adequació dels sistemes comptables a la normativa vigent i la correcta comptabilització dels fets econòmics en els corresponents estats de la comptabilitat municipal.x Dirigir la confecció i comptabilització dels expedients d’incorporació de romanents, ingressos tributaris, així com les operacions extra pressupostàries.x Anàlisi i comptabilització d’operacions especials: permutes, vendes amb preu aplaçat, etc.x Elaborar les liquidacions d’IVA i IRPF.x Elaborar el Compte General i de la documentació necessària per la seva aprovació.x Proposar a la Gerència l’adopció d’acords en les matèries pròpies de les seves competències.x Representar a la Gerència i a l’Ajuntament, per delegació d’aquesta, en les matèries pròpies de la seva competència. NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2449 4. Requisits de participacióx Pertànyer al grup C, subgrup C1 (categoria Administrativa) x Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari/a de carrera (*) de l’Ajuntament de Barcelona i/o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). (*) Així mateix, podran participar en la present convocatòria aquells/es treballadors/res de l’Ajuntament de Barcelona en règim laboral fix del mateix grup, subgrups i categories establerts en aquesta convocatòria sempre i quan la seva categoria estigui inclosa en les declarades funcionarials en el vigent catàleg de llocs de treball d'aquest Ajuntament. x Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir.x Les persones candidates hauran d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de nivell de suficiència de català C1 (antic C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, les persones candidates que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. Les persones candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (C1). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part el personal funcionari en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria i s'han de complir a la data de la presa de possessió. 5. Mèrits valorats Mèrits Comuns De conformitat amb les bases marc d’aplicació a tots els concursos de provisió de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, es valorarà l’antiguitat (fins a 1 punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del qual es concursa (fins a 1 punt) i els cursos de formació i perfeccionament realitzats (fins a 2 punts). Mèrits Complementaris 1. Experiència professional fins a 6 punts, segons el barem següent: Gestió dels impostos estatals (IVA i IRPF): Confecció i presentació telemàtica de les declaracions mensuals i anuals corresponents; declaracions informatives (model 347 declaració d’operacions) i gestió de notificacions de l’AEAT, fins a 3 punts 2450 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017  Preparació, comptabilització i seguiment en entorn SAP-Ecofin d’operacions pressupostàries i operacions extrapressupostàries, fins a 2 punts Coordinació de les sol·licituds d’informació per part dels auditors (interns o externs), fins a 1 punts 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 3. Exercici o supòsit pràctic: La Junta de valoració podrà convocar les persones candidates per a la realització d’una prova o supòsit pràctic relacionat amb les funcions pròpies del lloc dins de l’òrgan al qual està adscrit, valorant-se fins a un màxim de 5 punts. En cas de realitzar-se, aquesta prova tindrà caràcter obligatori. 4. Exercici de valoració de les competències professionals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions del lloc de treball. La Junta de Valoració convocarà les persones aspirants que puguin assolir la puntuació mínima del concurs per a l’avaluació de les competències professionals definides per al lloc de treball de Suport 1 de la família professional General d’acord amb el Sistema d’Ordenació Municipal (SOM): Compromís professional, Treball en equip, Orientació al servei públic, Pensament analític, Flexibilitat i obertura al canvi, Autoconfiança, Rigor i organització i Comunicació i influència. L’exercici consistirà, com a mínim, en una entrevista individual, tot i que la Junta de Valoració podrà utilitzar altres sistemes d’avaluació complementaris. L’exercici serà valorat fins a un màxim de 6 punts. Puntuació mínima Si s'avaluen tots els apartats la puntuació mínima és d’11,5 punts. Si no s'avalua l’apartat 3 (exercici o supòsit pràctic), la puntuació mínima és de 9 punts. 6. Junta de valoració President: Sr. Antoni Fernández Pérez, director d’Empreses, Entitats Municipals i Recursos, o persona en qui delegui. Vocals: Sr. Enric Perea Estrada, director de la Direcció de Serveis de Pressupost i Inversions, o persona en qui delegui Sr. Alfons Segura Urroz, adjunt a la Gerència de Presidència i Economia, o persona en qui delegui. Sr. Julio Pradas Moya, tècnic de la Direcció de Serveis de Comptabilitat, o persona en qui delegui. Secretària: Sra. Laura Izquierdo Sánchez, tècnica del Departament de Selecció i Promoció de Recursos Humans, o persona en qui delegui. Representant de la Junta de Personal o del Comitè d’Empresa 7. Presentació de sol·licituds Les persones interessades podran presentar la seva sol·licitud preferentment per mitjans electrònics accedint a l’aplicació “TRÀMITS” de l’apartat de “Recursos Humans” de la Intranet Municipal, mitjançant el tràmit PROVISIÓ DE LLOCS DE TREBALL > SOL·LICITUD PARTICIPACIÓ CONCURS, el qual dóna accés a complimentar els diferents camps que conformen el model de “currículum vitae” electrònic. Excepcionalment, i en aquells casos en que no es tingui accés a l’esmentat aplicatiu de TRÀMITS, es podrà presentar la sol·licitud al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, fent servir necessàriament el model de sol·licitud i currículum vitae normalitzat que es poden descarregar des del portal informatiu de CONCURSOS de l’apartat de “Recursos Humans” de la Intranet Municipal. En ambdós mitjans de presentació de sol·licituds el termini de presentació d’instàncies és de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació de les bases del concurs a la Gaseta Municipal. Les persones candidates són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2451 8. Llista de persones admeses i excloses Finalitzat el termini de presentació de sol·licituds, el Departament de Selecció i Promoció de Recursos Humans de l’Ajuntament de Barcelona publicarà a la intranet municipal la llista de persones admeses i excloses al procés, indicant també si la persona aspirant està exempta de realitzar la prova de llengua catalana. 9. Presa de possessió En el cas de personal de l’Ajuntament de Barcelona, la persona que obtingui nova destinació cessarà en el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l’endemà de la publicació de la resolució del procés a la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme l’endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la publicació de l’esmentada resolució a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del procés a la Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta Municipal del mes, la pressa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s’hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d’actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l’òrgan convocant. 10. Recursos Contra aquestes bases, les persones interessades podran interposar recurs potestatiu de reposició davant la Regidoria de Presidència en el termini d’un mes a comptar de l’endemà de la data de la seva publicació o bé recurs contenciós administratiu en el termini de dos mesos des de l'endemà de la seva publicació davant la jurisdicció contenciós administrativa. Contra els actes de tràmit de la Junta de Valoració que decideixen directament o indirectament el fons de l'assumpte, que determinen la impossibilitat de continuar en el procés, que produeixen indefensió o perjudici irreparable als drets i interessos legítims, les persones interessades poden interposar recurs d'alçada davant la Primera Tinència d’Alcaldia en el termini d’un mes a comptar de l’endemà de la data de la seva notificació o publicació. Contra els actes de tràmit de la Junta de Valoració no inclosos en el punt anterior, al llarg del procés, les persones aspirants poden formular totes les al·legacions que estimin pertinents. 2452 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 BASES GENERALS QUE HAN DE REGIR LA CONVOCATÒRIA D’UN CONCURS PER A LA PROVISIÓ D’UN LLOC DE TREBALL A L’INSTITUT MUNICIPAL DE SERVEIS SOCIALS DE BARCELONA (Aprovades per decret de l’Alcaldia) De conformitat amb les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari del dia 22 de juliol de 1988, es convoquen per a la seva provisió pel personal de plantilla d'aquest Ajuntament els llocs de treball que consten a l'annex, d'acord amb les condicions específiques que s'indiquen en aquest mateix annex per a cadascun d'ells i amb els requisits comuns que es fixen a continuació: REQUISITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS A part dels requisits addicionals de cada concurs, per a optar a qualsevol convocatòria és necessari: Trobar-se en servei actiu a l’Ajuntament o a un Institut Municipal, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). Tractar-se de personal funcionari o contractat laboral fix de l’Ajuntament de Barcelona. El personal funcionari de l’Ajuntament adscrit a un Institut Municipal i el personal laboral fix de l’Ajuntament posteriorment subrogat a un Institut podrà participar igualment en els concursos. També hi podran participar els contractats laborals fixos d’Instituts Municipals que hagin efectuat la corresponent adhesió a l’Acord Marc de Condicions de Treball, d’acord amb la clàusula preliminar cinquena de l’esmentat Acord. Haver prestat un mínim d'un any de serveis com a funcionari de carrera o amb contracte laboral indefinit a l’Ajuntament o Institut Municipal. Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs. MÈRITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS 1. Antiguitat. Es valorarà per anys complets de serveis, inclosos els serveis anteriors en altres administracions públiques que hagin estat formalment reconeguts, a raó de 0,10 punts i fins a un màxim d'1 punt. 2. Grau personal consolidat. S'avaluarà fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: – Per posseir com a grau un nivell superior al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Per posseir com a grau el mateix nivell del lloc de treball convocat: 0,75 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en dos al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en quatre al del lloc de treball convocat: 0,25 punts. 3. Nivell del lloc de treball actualment ocupat o, si és el cas, l'últim ocupat, fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: – Pel desenvolupament d'un lloc d'igual nivell al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Pel desenvolupament d'un lloc de treball inferior en dos nivells al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Pel desenvolupament d'un lloc de treball de nivell superior al nivell del lloc de treball base de la categoria del concursant: 0,25 punts. – A aquests efectes, s'ha d'entendre per nivell del lloc de treball desenvolupat, el nivell de complement de destinació efectivament acreditat en la nòmina corresponent, quan es tracti d'un nivell superior al del grau personal consolidat de cada aspirant, i el nivell del lloc de treball ocupat per adscripció o trasllat quan aquest sigui inferior al grau personal que hagi pogut consolidar a la carrera administrativa. NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2453 4. Cursos de formació i perfeccionament. Es valoraran fins a 2 punts, sempre que tinguin relació directa amb el lloc de treball a cobrir, i es puntuaran, si s'escau, en funció de les matèries, la durada i l'avaluació. JUNTA DE VALORACIÓ Estarà formada pels membres següents: – Presidència: El director de Recursos Humans, com a titular. – Vocalies: El/la gerent o director/a de Serveis que per a cada concurs s'indiqui expressament a l'annex, que en cas d'absència del president titular, exercirà la presidència de la Junta. Un cap de Personal de sector d'actuació o districte. Un/a tècnic/a especialista en la matèria objecte del concurs. Un/a tècnic/a de la Direcció de Recursos Humans, qui també tindrà la condició de secretari/ària de la Junta de Valoració. A més, a tots els concursos hi podran assistir, en els termes previstos a les Bases Marc, els representants designats conjuntament per la Junta de Personal i el Comitè d'Empresa. PROCEDIMENT I NORMES GENERALS Les persones que compleixin les condicions exigides hauran de presentar la sol·licitud, a la qual adjuntaran la relació de mèrits al·legats classificats segons l'ordre d'aquesta convocatòria, i els documents acreditatius corresponents, al Registre General o a qualsevol dels registres municipals, en el termini de quinze dies hàbils a comptar de l'endemà de la publicació d'aquesta convocatòria en la Gaseta Municipal. Els requisits i mèrits al·legats s'han d'entendre sempre referits a la data d'acabament de l'esmentat termini. Per a cada concurs s'ha de presentar una instància i la documentació separada, per a la qual cosa, es podrà utilitzar l'imprès normalitzat de què es disposa a l'Oficina d'Informació de Personal i a les seus dels districtes. En cas d'empat en la puntuació, per dirimir-lo s'atendrà a l'antiguitat de serveis prestats a la Corporació des de la data d'incorporació en la plantilla, amb caràcter indefinit. En els casos en què entre els mèrits complementaris s'estableixi la redacció d'un informe o memòria, aquest no podrà excedir de cinc pàgines, excepte en aquells casos en què les bases específiques del concurs determinin un nombre superior de pàgines, donades les característiques del lloc de treball a cobrir. L'informe s'haurà de presentar conjuntament amb la sol·licitud i el curriculum vitae. Els llocs de treball objecte de la present convocatòria tenen com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts setmanals. Per a la valoració dels mèrits, la Junta podrà disposar dels sistemes d'acreditació i de comprovació que consideri més escaients en cada cas i per a cada tipus de mèrits, i podrà convocar les persones que optin a les places per precisar o ampliar aspectes concrets en relació als mèrits al·legats. Les destinacions adjudicades són irrenunciables un cop s'ha pres possessió del lloc. Malgrat això, quan una persona hagi obtingut una plaça en diferents concursos convocats, haurà d'optar per una d'elles, dins del termini dels tres dies hàbils següents al de l'exposició en el tauler d'anuncis del departament de Personal de la proposta de la Junta de Valoració de l'últim concurs en què hagi obtingut la plaça. Per a tot allò no estipulat expressament en aquesta convocatòria, s'estarà a allò que disposen les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari el dia 22 de juliol de 1988 i la normativa legal i reglamentària corresponent. 2454 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 ANNEX Concurs núm. 2/2017-C. Un lloc de treball de CAP DE SECCIÓ 2 de la família professional General (GE) adscrit a la Direcció executiva de Planificació, gestió de recursos i avaluació de l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSSB). (Nivell 22) Convocatòria per a la provisió definitiva per concurs de mèrits de 1 lloc de treball de CAP DE SECCIÓ 2 de la família professional General (GE) adscrit a la Direcció executiva de Planificació, gestió de recursos i avaluació de l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSSB) Concurs núm. 2 / 2017 D’acord amb l’article 294 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb les bases marc que regulen la provisió de llocs de treball mitjançant concurs, amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona i amb el vigent catàleg de llocs de treball d’aquest Ajuntament. Es convoca la provisió per concurs de mèrits d’un lloc de treball de Cap de Secció 2 de la família General (GE) adscrit a la Direcció executiva de Planificació, gestió de recursos i avaluació de l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSSB) en els termes continguts en aquesta convocatòria. 1. Classificació del lloc convocat Denominació: Cap de Secció 2 (50.20.GE.10 segons catàleg vigent) Àmbit funcional: Comandament Tipus de lloc: Cap de secció Vinculació: Funcionària Subgrup d’accés: C1 Destinació: Nivell 22 Sistema de provisió: Concurs de mèrits Classe de lloc: Lloc de promoció El lloc de treball objecte de la present convocatòria té jornada ordinària. 2. Esquema retributiu Destinació: 22 (514,94 € mensuals segons catàleg vigent) Complement específic: 1061,56 € mensuals segons catàleg vigent. 3. Descripció funcional 3.1 Descripció funcional del lloc convocat (Cap de Secció 2 de la família GE) 3.1.1 Missió Coordinar i supervisar equips que es responsabilitzen d’un o més programes i processos administratius d’un servei integrat, d’acord amb les directrius del cap, la normativa establerta i les necessitats plantejades per tal de d’aconseguir l’adequat desplegament i resolució d’aquests programes i processos en termes d’eficàcia i qualitat. 3.1.2 Funcions 1. Les funcions bàsiques del lloc de treball són: x Dissenyar i realitzar el desenvolupament de la programació de l ‘equip en el marc d’actuació fixat i sota les directrius de l‘òrgan superior on esta adscrit l’equip o centre prestador de serveis x Coordinar els recursos humans adscrits al centre o equip, gestionar els recursos econòmics assignats i integrar la prevenció de riscos laborals, d’acord amb el sistema de gestió de seguretat i salut laboral de l’Ajuntament x Realitzar el seguiment i control de la prestació de serveis x Supervisa activitats operatives de forma propera, integrades dins de procediments i processos diversos definits. Habitualment coordina equips tècnics operatius, requerint d’una capacitat d’interacció per distribuir, NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2455 organitzar i supervisar el treball de l’equip i d’un coneixement ampli de mètodes, tècniques i processos. 2. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de supervisió i disposen de certa de llibertat d’actuació. La coordinació es duu a terme mitjançant informes de gestió, a demanda d’informació del cap i a través de les reunions periòdiques establertes 3. Les tasques d’aquest lloc de treball es desenvolupen en un marc normatiu o de processos estandarditzats. 4. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la interacció amb la ciutadania o amb personal de la Corporació Municipal per informar-los o assistir-los sobre els procediments, serveis i recursos que siguin competència de l’òrgan on presten els seus serveis. De la mateixa manera es requereix de la relació amb proveïdors externs i altres operadors per dur a terme el control de serveis. Poden representar tècnicament a la Corporació Municipal en les relacions amb entitats internes i externes. 5. Aquest lloc de treball requereix de coneixements específics sobre els processos tècnics i administratius que estan sota la seva responsabilitat. El lloc requereix habilitat en la coordinació de persones. 3.2. Descripció funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc (Direcció executiva de Planificació, gestió de recursos i avaluació) 3.2.1. Missió: Desenvolupar els sistemes de planificació, gestió de recursos, (humans, econòmics, organitzatius, jurídics, materials i sistemes d’ informació) i d’ avaluació dels serveis que porta a terme l’IMSSB, en el marc de les coordenades marcades per l’Ajuntament de Barcelona i d’acord amb la legislació vigent. 3.2.2. Funcions: Planificar i dirigir projectes de millora dels serveis actual i de nous que fruit de les necessitats socials de la ciutat sigui oportú implementar.x Realitzar el seguiment dels Plans municipals i del mateix IMSS definits pels òrgans de govern d’ acord amb els objectius i estratègies definides.x Dirigir, coordinar i supervisar la gestió de recursos de l’IMSSB, d’acord amb la normativa vigent i les polítiques especifiques d’àmbit municipal.x Elaborar el pressupost partint de la informació aportada pels serveis.x Dirigir i supervisar la gestió de la contractació i de convenis amb entitats socials.x Proposar l’assignació, modificació i aplicació de recursos necessaris per garantir el correcte funcionament de l’IMSSB.x Dissenyar i dirigir un model de seguiment i avaluació dels serveis de l’IMSS, orientat a mesurar els resultats, la qualitat i l’ impacte d’ aquest.x Supervisar la qualitat de les dades en els Quadre de Comandament, Informes i Memòries de Gestió dels Serveis, així com el compliment dels indicadors agregats.x Dirigir i coordinar els responsables i equips dels departaments adscrits a la direcció.x Planificar, avaluar i dirigir els models d’ organització dels Recursos Humans de l’ IMSS. x Assessorar i donar suport en les matèries definides a la Gerència i als òrgans de direcció de l’IMSSB i coordinació amb altres òrgans municipals anàlegs. 4. Requisits de participacióx Pertànyer al grup C, subgrup C1 (de la categoria Administrativa de l’Ajuntament de Barcelona).x Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari/a de carrera (*) de l’Ajuntament de Barcelona i/o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). (*) Així mateix, podran participar en la present convocatòria aquells/es treballadors/res de l’Ajuntament de Barcelona en règim laboral fix del mateix grup, 2456 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 subgrups i categories establerts en aquesta convocatòria sempre i quan la seva categoria estigui inclosa en les declarades funcionarials en el vigent catàleg de llocs de treball d'aquest Ajuntament.x Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir.x Les persones candidates haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat C1 de nivell de suficiència de llengua catalana (antic nivell C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística, o equivalent. Restaran exempts d’acreditar els coneixements de la llengua catalana en la convocatòria, els i les candidates que es troben en una de les situacions que s’indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l’apartat corresponent de la sol·licitud: Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en l’Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. Les persones candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (certificat C1). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas (mobilitat o concurs) no hi podran prendre part el personal funcionari o laboral fix que estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part els funcionaris en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases, tant en l’apartat de mobilitat com en el de concurs, s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria i s'han de complir a la data de la presa de possessió. 5. Mèrits valorats Mèrits Comuns De conformitat amb les bases marc d’aplicació a tots els concursos de provisió de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, es valorarà l’antiguitat (fins a 1 punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del qual es concursa (fins a 1 punt) i els cursos de formació i perfeccionament realitzats (fins a 2 punts). Mèrits Complementaris 1. Experiència professional, fins a 6 punts segons el barem següent: Per experiència en tramitació d’expedients de subvencions i d’ajuts, fins a 2 punts. Per experiència i ús de programes informàtics: Word, Excel, Power point, Acces i en interoperabilitat amb altres administracions, fins a 2 punt.  Per experiència en gestió i coordinació d’equips de treball, fins a 2 punts. 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 3. Exercici o supòsit pràctic: La Junta de valoració podrà convocar les persones candidates per a la realització d’una prova o supòsit pràctic relacionat amb les funcions pròpies del lloc dins de l’òrgan al qual està adscrit, valorant-se fins a un màxim de 5 punts. En cas de realitzar-se, aquesta prova tindrà caràcter obligatori. 4. Valoració de les competències professionals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions vinculades al lloc de treball. NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2457 La Junta de valoració convocarà les persones aspirants que puguin assolir la puntuació mínima del concurs per a l’avaluació de les competències professionals definides per al lloc de treball de Cap de Secció 1 de la família professional General d’acord amb el Sistema d’Ordenació Municipal (SOM): Compromís professional, Treball en equip, Orientació al servei públic, Pensament analític, Flexibilitat i obertura al canvi, Autoconfiança, Empatia, Lideratge i desenvolupament i Direcció de persones. L’exercici consistirà com a mínim en una entrevista individual, tot i que si es considera necessari, la Junta de Valoració podrà utilitzar altres sistemes d’avaluació complementaris. L’exercici serà valorat fins a un màxim de 6 punts. Puntuació mínima Si s'avaluen tots els apartats opcionals la puntuació mínima és de 11,5 punts. Si no es realitza l’exercici o supòsit pràctic, la puntuació mínima és de 9 punts. 6. Junta de valoració President: Sr. Eladi Torres González, director de Serveis Generals de l’IMSS, o persona en qui delegui. Vocals: Sr. Eduard Canet Ríos, cap del departament de Gestió econòmica i Sistemes d’informació de l’IMSS, o persona en qui delegui. Sra. Montserrat Jordà Pallisa, cap de Recursos Humans o persona en qui delegui. Sra. M Carmen López Moreno, suport 3 del departament de Recursos Humans o persona en qui delegui, qui també farà les funcions de secretària Representant de la Junta de Personal o del Comitè d’Empresa 7. Presentació de sol·licituds Les persones interessades podran presentar la seva sol·licitud al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, fent servir necessàriament el model de sol·licitud i currículum vitae normalitzat que es poden descarregar des del portal informatiu de CONCURSOS de l’apartat de “Recursos Humans” de la Intranet Municipal. La instància ha d’anar adreçada a l’Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona (C/ València 344, 2a planta). El termini de presentació d’instàncies és de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació de les bases del concurs a la Gaseta Municipal. Les persones candidates són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. 8. Llista de persones admeses i excloses Finalitzat el termini de presentació de sol•licituds, el Departament de Recursos Humans de l’IMSSB publicarà a la intranet municipal la llista de persones admeses i excloses al procés, indicant també si la persona aspirant està exempta de realitzar la prova de llengua catalana. 9. Presa de possessió El personal funcionari de carrera o laboral fix de l’ens convocant que hagi obtingut nova destinació cessarà en el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme a l'endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent de l’Ajuntament de Barcelona o d’un dels seus organismes autònoms o ens instrumentals diferents del convocant, la seva presa 2458 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta Municipal del mes, la presa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan convocant. 10. Recursos Contra aquestes bases, les persones interessades podran interposar recurs potestatiu de reposició davant la Regidoria de Presidència en el termini d’un mes a comptar de l’endemà de la data de la seva publicació o bé recurs contenciós administratiu en el termini de dos mesos des de l'endemà de la seva publicació davant la jurisdicció contenciós administrativa. Contra els actes de tràmit de la Junta de Valoració que decideixen directament o indirectament el fons de l'assumpte, que determinen la impossibilitat de continuar en el procés, que produeixen indefensió o perjudici irreparable als drets i interessos legítims, les persones interessades poden interposar recurs d'alçada davant la Primera Tinència d’Alcaldia en el termini d’un mes a comptar de l’endemà de la data de la seva notificació o publicació. Contra els actes de tràmit de la Junta de Valoració no inclosos en el punt anterior, al llarg del procés, les persones aspirants poden formular totes les al·legacions que estimin pertinents. NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2459 Lliures designacions Lliure designació núm. 4/2017 Convocatòria per a la provisió definitiva per lliure designació d’un lloc de treball de CAP DE DEPARTAMENT 1 de la família General (GE), adscrit al Departament de Recursos Humans de la Direcció de Recursos de la Gerència de l'Institut de Cultura de Barcelona. D’acord amb l’article 294 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb l’article 22.3 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona i amb vigent catàleg de llocs de treball d'aquest Ajuntament. Es convoca la provisió per lliure designació d’un lloc de treball de CAP DE DEPARTAMENT 1 de la família General (GE), adscrit al Departament de Recursos Humans de la Direcció de Recursos de la Gerència de l'Institut de Cultura de Barcelona. Aquestes bases contemplen, pel que fa referència a la perspectiva de gènere, allò que disposa l’Ajuntament de Barcelona en el Pla d’Igualtat d’Oportunitats pel període 2015-2019 en quant a la promoció d’una presència equilibrada de dones i homes en els diferents col·lectius professionals municipals. 1. Classificació del lloc convocat Denominació: Cap de Departament 1 (40.10.GE.10 segons catàleg vigent) Àmbit funcional: Comandament Tipus de lloc: Cap de Departament Vinculació: Funcionària Subgrup d’accés: A1 i A2 Destinació: Nivell 26 Sistema de provisió: Lliure designació Classe de lloc: Lloc de promoció 2. Esquema retributiu Destinació: 26 (705,19 € mensuals) Complement específic: 1.390,28 € mensuals, segons catàleg vigent 3. Descripció funcional 3.1 Descripció funcional del lloc convocat (Cap de Departament 1) 3.1.1 Missió Dirigir els serveis, sistemes, programes i recursos del departament, d’acord amb els objectius, directrius i planificació de la gerència o direcció a la que pertany, per tal d’assolir i integrar els resultats esperats amb la qualitat, eficàcia i eficiència requerida. Aquest lloc actua en un marc d’alta complexitat tècnica, de recursos i d’impacte organitzatiu. 3.1.2 Funcions 1. Les funcions bàsiques del lloc de treball són: x Dirigir la planificació, coordinació, execució i control dels programes, processos i serveis del seu departament en funció dels resultats esperats.x Dirigir els recursos humans, econòmics, materials i tecnològics adscrits, en funció dels resultats esperats i integrar la prevenció de riscos laborals, d’acord amb el sistema de gestió de seguretat i salut laboral de l’Ajuntament.x Determinar els protocols, paràmetres tècnics, circuits i procediments per a la realització dels objectius assenyalats i/o dels serveis prestats, la seva coordinació i control de les prestacions.x Exercir les delegacions que li siguin atribuïdes. 2460 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 2. Integra més d’un àmbit funcional servei de naturalesa i objectius homogenis. Actua en un pla tàctic, dins de les polítiques o objectius específics clarament definits. 3. Les tasques d’aquest lloc de treball no requereixen de supervisió i disposen de llibertat d’actuació. La coordinació amb la gerència / direcció, s’estableix mitjançant informes de gestió o a través de les reunions periòdiques establertes. 4. Les tasques d’aquest lloc de treball no es desenvolupen necessàriament en un marc normatiu o de processos estandarditzats. En cas d’existir, requereixen de la seva interpretació. Aquest lloc actua en un marc d’alta complexitat tècnica, de recursos i d’impacte organitzatiu. 5. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la interacció amb la ciutadania o amb personal de la Corporació Municipal per informar-los o assistir-los sobre els procediments, serveis i recursos que siguin competència de l’òrgan on presten els seus serveis. De la mateixa manera es requereix de la relació amb proveïdors externs i altres operadors per dur a terme el control de serveis fruit de contractes, convenis o altres sistemes de col·laboració. Poden representar tècnicament a la Corporació Municipal en les relacions amb entitats internes i externes. 6. Aquest lloc de treball requereix de coneixements d’un camp tècnic o especialitzat ampli, adquirit a través de l’experiència en el seu camp d’especialització i de la competència tècnica d’una llicenciatura, enginyeria o arquitectura superior o mitjana, amb coneixements específics en els processos i sistemàtica de treball de la Corporació Municipal. El lloc requereix de competència directiva per al comandament del personal. 3.2. Descripció funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc (Departament de Recursos Humans) 3.2.1. Missió Gestió dels Recursos Humans de l’Institut : planificació de la plantilla, administració dels recursos humans, desenvolupament i promoció, retribució (cap. I), formació i selecció. 3.2.2. Funcions x Proposar a la Direcció de Recursos els objectius i plans d’actuació a efectuar i els criteris per a la planificació i gestió dels recursos assignats.x Aplicar les estratègies i actuacions establertes en la política de recursos humans de l’Institut.x Assessorar en l’elaboració de l’organigrama de l’Institut.x Coordinar i executar la gestió administrativa de personal: nomenaments, contractes, permutes, reingressos, excedències, llicències, horaris, vacances, destinacions i trasllats de personal, entre d’altres actuacions.x Gestionar els processos de selecció, la promoció i la racionalització dels recursos humans efectuats a l’Institut.x Supervisar i controlar el compliment de les normes i procediments existents pel que fa a la gestió dels recursos humans: incompatibilitats, horaris, disciplina laboral, entre d’altres.x Gestionar l’aplicació de gratificacions, ajudes familiars, hores extraordinàries, prolongació de jornada, productivitat, entre d’altres.x Garantir les gestions i tramitacions oportunes a efectuar amb d’altres administracions: OTG, Seguretat Social, Inspecció de Treball, entre d’altres.x Supervisió de la Gestió del Capítol I.x Proposar, planificar i gestionar el Pla anual de Formació per al personal de l’Institut.x Dissenyar o fer recerca d’activitats formatives internes i externes.x Planificació i gestió dels Recursos Humans, identificant necessitats i realitzant propostes de millora.x Oferir suport tècnic i metodològic en les dinàmiques organitzatives relacionades amb els recursos humans.x Gestionar les borses de treball existents, en funció de les necessitats de l’Institut. NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2461 x Coordinar les actuacions en matèria de Prevenció de Riscos Laborals, pel que fa a plans d’emergència, informes d’avaluacions de riscos laborals i altres temes de salut laboral.x Representar a la Direcció de l’Institut en el Comitè de Seguretat i Salut 4. Requisits de participacióx Pertànyer al grup A, subgrup A1 de qualsevol de les categories de l’Ajuntament de Barcelona o bé pertànyer al grup A, subgrup A2 de qualsevol de les categories de l’Ajuntament de Barcelona.x Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari/a de carrera (*) de l’Ajuntament de Barcelona i/o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). (*) Així mateix, podran participar en la present convocatòria aquells/es treballadors/res de l’Ajuntament de Barcelona en règim laboral fix del mateix grup, subgrups i categories establerts en aquesta convocatòria sempre i quan la seva categoria estigui inclosa en les declarades funcionarials en el vigent catàleg de llocs de treball d’aquest Ajuntament. x El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de nivell de suficiència de català C1 (antic C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística o equivalent. Restaran exempts de realitzar la prova de coneixements de llengua catalana en la convocatòria, les persones candidates que es trobin en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova del mateix nivell o superior. Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. Les persones candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (C1). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal que estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi pot prendre part el personal en situació diferent de servei actiu que no hagi romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria, i s'han de complir a la data de la presa de possessió. 5. Comissió de valoració Es crea una Comissió de Valoració integrada pel següents membres: Titular de la Gerència de l’Institut de Cultura de Barcelona Titular de la Direcció de Recursos de l’Institut de Cultura de Barcelona. Titular de la Direcció de Serveis Jurídics i Promoció de la Gerència de Recursos Humans i Organització. Les tres persones titulars d’aquesta Comissió podran delegar la seva participació en altres persones funcionàries designades entre el personal de la corporació municipal que ocupi un lloc de treball d’igual o superior nivell al convocat. En cas d’absència, malaltia o vacant d’alguna de les anteriors persones titulars, el Gerent Municipal designarà una persona suplent entre el personal de la 2462 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 corporació municipal que ocupi un lloc de treball d’igual o superior nivell al convocat. 6. Criteris de valoració Es valorarà: L’experiència i els coneixements relatius a les funcions bàsiques del lloc de treball. La formació en les matèries relacionades amb el lloc de treball. Les competències professionals necessàries per a l’òptim desenvolupament de les funcions del lloc de treball. La Comissió de Valoració avaluarà els punts anteriors en base a la lectura i anàlisi dels currículums de les persones aspirants i, si s’escau, a la realització d’entrevistes a les persones candidates més idònies que podran completar-se, si la Comissió de Valoració ho considera convenient, amb la realització de proves psicotècniques i/o professionals. En cas que la Comissió així ho consideri, es podrà comptar per a la realització de les entrevistes i proves amb l’assessorament de personal tècnic del Departament de Selecció i Promoció de la Gerència de Recursos Humans i Organització. 7. Presentació de sol·licituds Les persones interessades podran presentar la seva sol·licitud al Registre de l’Institut de Cultura de Barcelona, Rambla 99 planta 4a., de dilluns a divendres de 09:00 a 14:00h i dijous tarda també de 15:30 a 17:30h. També es podrà presentar la sol·licitud al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, fent servir necessàriament el model de sol·licitud de participació normalitzada que trobaran a la Intranet de l’Ajuntament de Barcelona a l’apartat Tràmits més usuals: Selecció i provisió. El termini de presentació d’instàncies és de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació de les bases del concurs a la Gaseta Municipal. A l’efecte d’admissió de les persones aspirants es tindran en compte les dades que aquestes facin constar a la seva sol·licitud de participació. Juntament amb la sol·licitud s’haurà de presentar currículum professional i documentació acreditativa dels requisits i mèrits al·legats. 8. Llista de persones admeses i excloses Finalitzat el termini de presentació de sol·licituds, el Departament de Recursos Humans de l’Institut de Cultura de Barcelona publicarà a la Intranet Municipal la llista de persones admeses i excloses al procés, indicant també si la persona aspirant està exempta de realitzar la prova de llengua catalana. 9. Proposta de resolució Una vegada feta l’avaluació de les persones candidates per a la Comissió de Valoració, aquesta emetrà, si s’escau, un informe sobre la persona aspirant que es consideri més adient en relació amb les funcions i tasques que ha de dur a terme i l’elevarà al Gerent de l’Institut de Cultura de Barcelona proposant el seu nomenament. La persona nomenada haurà de presentar abans de la presa de possessió els documents acreditatius de les seves dades professionals i titulacions, sens perjudici que se’l pugui demanar els aclariments o les justificacions necessàries per a la seva verificació. Les actuacions d’aquest procés que requereixin notificació a les persones aspirants es faran públiques a la Intranet Municipal i, pel que fa a la resolució definitiva del nomenament, es publicarà a la Gaseta Municipal. 10. Presa de possessió El personal funcionari de carrera o laboral fix de l’ens convocant que hagi obtingut nova destinació cessarà en el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme a l'endemà del cessament. NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2463 Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent de l’Ajuntament de Barcelona o d’un dels seus organismes autònoms o ens instrumentals diferents del convocant, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució de la lliure designació a la Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta Municipal del mes, la presa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan convocant. 11. Recursos Contra aquestes bases, les persones interessades podran interposar recurs potestatiu de reposició davant la Regidoria de Presidència i Territori en el termini d’un mes a comptar de l’endemà de la data de la seva publicació o bé recurs contenciós administratiu en el termini de dos mesos des de l'endemà de la seva publicació davant la jurisdicció contenciós administrativa. Contra els actes de tràmit de la Comissió de Valoració que decideixen directament o indirectament el fons de l'assumpte, que determinen la impossibilitat de continuar en el procés, que produeixen indefensió o perjudici irreparable als drets i interessos legítims, les persones interessades poden interposar recurs d'alçada davant la Primera Tinència d’Alcaldia en el termini d’un mes a comptar de l’endemà de la data de la seva notificació o publicació. Contra els actes de tràmit de la Comissió de Valoració no inclosos en el punt anterior, al llarg del procés, les persones aspirants poden formular totes les al·legacions que estimin pertinents. Lliure designació núm. 5/2017 Convocatòria per a la provisió per lliure designació d’un lloc de treball de CAP DE DEPARTAMENT 1 de la família General (GE), adscrit al Departament de Gestió del Disseny Hub Barcelona, de la Direcció de Memòria, Història i Patrimoni de l’Institut de Cultura de Barcelona. D’acord amb l’article 294 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb l’article 22.3 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona i amb vigent catàleg de llocs de treball d'aquest Ajuntament. Es convoca la provisió per lliure designació d’un lloc de treball de CAP DE DEPARTAMENT 1 de la família General (GE), adscrit al Departament de Gestió del Disseny Hub Barcelona, de la Direcció de Memòria, Història i Patrimoni de l’Institut de Cultura de Barcelona. Aquestes bases contemplen, pel que fa referència a la perspectiva de gènere, allò que disposa l’Ajuntament de Barcelona en el Pla d’Igualtat d’Oportunitats pel període 2015-2019 en quant a la promoció d’una presència equilibrada de dones i homes en els diferents col·lectius professionals municipals. 1. Classificació del lloc convocat Denominació: Cap de Departament 1 (40.10.GE.10 segons catàleg vigent) Àmbit funcional: Comandament Tipus de lloc: Cap de Departament 2464 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 Vinculació: Funcionària Subgrup d’accés: A1 i A2 Destinació: Nivell 26 Sistema de provisió: Lliure designació Classe de lloc: Lloc de promoció 2. Esquema retributiu Destinació: 26 (705,19 € mensuals) Complement específic: 1.390,28 € mensuals, segons catàleg vigent 3. Descripció funcional 3.1. Descripció funcional del lloc convocat (Cap de Departament 1) 3.1.1. Missió Dirigir els serveis, sistemes, programes i recursos del departament, d’acord amb els objectius, directrius i planificació de la gerència o direcció a la que pertany, per tal d’assolir i integrar els resultats esperats amb la qualitat, eficàcia i eficiència requerida. Aquest lloc actua en un marc d’alta complexitat tècnica, de recursos i d’impacte organitzatiu. 3.1.2. Funcions 1. Les funcions bàsiques del lloc de treball són: x Dirigir la planificació, coordinació, execució i control dels programes, processos i serveis del seu departament en funció dels resultats esperats.x Dirigir els recursos humans, econòmics, materials i tecnològics adscrits, en funció dels resultats esperats i integrar la prevenció de riscos laborals, d’acord amb el sistema de gestió de seguretat i salut laboral de l’Ajuntament.x Determinar els protocols, paràmetres tècnics, circuits i procediments per a la realització dels objectius assenyalats i/o dels serveis prestats, la seva coordinació i control de les prestacions.x Exercir les delegacions que li siguin atribuïdes. 2. Integra més d’un àmbit funcional servei de naturalesa i objectius homogenis. Actua en un pla tàctic, dins de les polítiques o objectius específics clarament definits. 3. Les tasques d’aquest lloc de treball no requereixen de supervisió i disposen de llibertat d’actuació. La coordinació amb la gerència / direcció, s’estableix mitjançant informes de gestió o a través de les reunions periòdiques establertes. 4. Les tasques d’aquest lloc de treball no es desenvolupen necessàriament en un marc normatiu o de processos estandarditzats. En cas d’existir, requereixen de la seva interpretació. Aquest lloc actua en un marc d’alta complexitat tècnica, de recursos i d’impacte organitzatiu. 5. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la interacció amb la ciutadania o amb personal de la Corporació Municipal per informar-los o assistir-los sobre els procediments, serveis i recursos que siguin competència de l’òrgan on presten els seus serveis. De la mateixa manera es requereix de la relació amb proveïdors externs i altres operadors per dur a terme el control de serveis fruit de contractes, convenis o altres sistemes de col·laboració. Poden representar tècnicament a la Corporació Municipal en les relacions amb entitats internes i externes. 6. Aquest lloc de treball requereix de coneixements d’un camp tècnic o especialitzat ampli, adquirit a través de l’experiència en el seu camp d’especialització i de la competència tècnica d’una llicenciatura, enginyeria o arquitectura superior o mitjana, amb coneixements específics en els processos i sistemàtica de treball de la Corporació Municipal. El lloc requereix de competència directiva per al comandament del personal. 3.2. Descripció funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc (Departament de Gestió del Disseny Hub Barcelona) 3.2.1. Missió Gestió amb els operadors del Disseny Hub Barcelona del calendari, les activitats i la programació dels diferents espais polivalents del Centre. NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2465 3.2.2. Funcions x Definir, impulsar i gestionar el programa d’activitats del Centre, com a referent en el sector del disseny, obert al públic general i professional.x Generar i mantenir els diferents canals de comunicació del Centre, coordinant l’actuació dels diferents operadors i elaborar plans de treball conjunts.x Portar a terme la gestió econòmica, de recursos humans i materials del Centre.x Garantir l’adequació i manteniment de les instal•lacions del Centre, vetllant per la seva seguretat i el correcte desenvolupament dels plans d’emergència.x Gestionar i supervisar els serveis directes i indirectes del Centre.x Establir i mantenir relacions amb entitats i centres, nacionals i internacionals, i investigadors, en l’àmbit de les competències del Centre.x Generar i promoure marcs de col·laboració amb entitats i institucions públiques i privades per al desenvolupament d’activitats capdavanteres del món del disseny. 4. Requisits de participacióx Pertànyer al grup A, subgrup A1 de qualsevol de les categories de l’Ajuntament de Barcelona o bé pertànyer al grup A, subgrup A2 de qualsevol de les categories de l’Ajuntament de Barcelona.x Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari/a de carrera (*) de l’Ajuntament de Barcelona i/o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). (*) Així mateix, podran participar en la present convocatòria aquells/es treballadors/res de l’Ajuntament de Barcelona en règim laboral fix del mateix grup, subgrups i categories establerts en aquesta convocatòria sempre i quan la seva categoria estigui inclosa en les declarades funcionarials en el vigent catàleg de llocs de treball d’aquest Ajuntament. x El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de nivell de suficiència de català C1 (antic C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística o equivalent. Restaran exempts de realitzar la prova de coneixements de llengua catalana en la convocatòria, les persones candidates que es trobin en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova del mateix nivell o superior. Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. Les persones candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (C1). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal que estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi pot prendre part el personal en situació diferent de servei actiu que no hagi romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. 2466 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria, i s'han de complir a la data de la presa de possessió. 5. Comissió de valoració Es crea una Comissió de Valoració integrada pel següents membres: Titular de la Gerència de l’Institut de Cultura de Barcelona Titular de la Direcció de Memòria, Història i Patrimoni de l’Institut de Cultura de Barcelona. Titular de la Direcció de Serveis Jurídics i Promoció de la Gerència de Recursos Humans i Organització. Les tres persones titulars d’aquesta Comissió podran delegar la seva participació en altres persones funcionàries designades entre el personal de la corporació municipal que ocupi un lloc de treball d’igual o superior nivell al convocat. En cas d’absència, malaltia o vacant d’alguna de les anteriors persones titulars, el Gerent Municipal designarà una persona suplent entre el personal de la corporació municipal que ocupi un lloc de treball d’igual o superior nivell al convocat. 6. Criteris de valoració Es valorarà: L’experiència i els coneixements relatius a les funcions bàsiques del lloc de treball. La formació en les matèries relacionades amb el lloc de treball. Les competències professionals necessàries per a l’òptim desenvolupament de les funcions del lloc de treball. La Comissió de Valoració avaluarà els punts anteriors en base a la lectura i anàlisi dels currículums de les persones aspirants i, si s’escau, a la realització d’entrevistes a les persones candidates més idònies que podran completar-se, si la Comissió de Valoració ho considera convenient, amb la realització de proves psicotècniques i/o professionals. En cas que la Comissió així ho consideri, es podrà comptar per a la realització de les entrevistes i proves amb l’assessorament de personal tècnic del Departament de Selecció i Promoció de la Gerència de Recursos Humans i Organització. 7. Presentació de sol·licituds Les persones interessades podran presentar la seva sol·licitud al Registre de l’Institut de Cultura de Barcelona, Rambla 99 planta 4a., de dilluns a divendres de 09:00 a 14:00h i dijous tarda també de 15:30 a 17:30h. També es podrà presentar la sol·licitud al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, fent servir necessàriament el model de sol·licitud de participació normalitzada que trobaran a la Intranet de l’Ajuntament de Barcelona a l’apartat Tràmits més usuals: Selecció i provisió. El termini de presentació d’instàncies és de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació de les bases del concurs a la Gaseta Municipal. A l’efecte d’admissió de les persones aspirants es tindran en compte les dades que aquestes facin constar a la seva sol·licitud de participació. Juntament amb la sol·licitud s’haurà de presentar currículum professional i documentació acreditativa dels requisits i mèrits al·legats. 8. Llista de persones admeses i excloses Finalitzat el termini de presentació de sol·licituds, el Departament de Recursos Humans de l’Institut de Cultura de Barcelona publicarà a la Intranet Municipal la llista de persones admeses i excloses al procés, indicant també si la persona aspirant està exempta de realitzar la prova de llengua catalana. 9. Proposta de resolució Una vegada feta l’avaluació de les persones candidates per a la Comissió de Valoració, aquesta emetrà, si s’escau, un informe sobre la persona aspirant que es consideri més adient en relació amb les funcions i tasques que ha de dur a terme i NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2467 l’elevarà al Gerent de l’Institut de Cultura de Barcelona proposant el seu nomenament. La persona nomenada haurà de presentar abans de la presa de possessió els documents acreditatius de les seves dades professionals i titulacions, sens perjudici que se’l pugui demanar els aclariments o les justificacions necessàries per a la seva verificació. Les actuacions d’aquest procés que requereixin notificació a les persones aspirants es faran públiques a la Intranet Municipal i, pel que fa a la resolució definitiva del nomenament, es publicarà a la Gaseta Municipal. 10. Presa de possessió El personal funcionari de carrera o laboral fix de l’ens convocant que hagi obtingut nova destinació cessarà en el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme a l'endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent de l’Ajuntament de Barcelona o d’un dels seus organismes autònoms o ens instrumentals diferents del convocant, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució de la lliure designació a la Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta Municipal del mes, la presa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan convocant. 11. Recursos Contra aquestes bases, les persones interessades podran interposar recurs potestatiu de reposició davant la Regidoria de Presidència i Territori en el termini d’un mes a comptar de l’endemà de la data de la seva publicació o bé recurs contenciós administratiu en el termini de dos mesos des de l'endemà de la seva publicació davant la jurisdicció contenciós administrativa. Contra els actes de tràmit de la Comissió de Valoració que decideixen directament o indirectament el fons de l'assumpte, que determinen la impossibilitat de continuar en el procés, que produeixen indefensió o perjudici irreparable als drets i interessos legítims, les persones interessades poden interposar recurs d'alçada davant la Primera Tinència d’Alcaldia en el termini d’un mes a comptar de l’endemà de la data de la seva notificació o publicació. Contra els actes de tràmit de la Comissió de Valoració no inclosos en el punt anterior, al llarg del procés, les persones aspirants poden formular totes les al·legacions que estimin pertinents. 2468 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 Nomenaments Funcionaris/es de carrera L’Alcaldessa, en data 16 de març de 2017, ha adoptat la següent resolució: Nomenar, amb efectes de l’1 de desembre de 2016, de conformitat amb la proposta del Tribunal qualificador de la convocatòria de 80 places d’Administratiu/va de l’Ajuntament de Barcelona (promoció 2015), mitjançant concurs oposició en torn de promoció interna, com a funcionària de carrera en la categoria Administratiu/va la Sra. Amalia BARROSO CALICO, d’acord amb l’article 18 del Reial Decret Legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, del Text Refós de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic i l’article 20 del vigent Acord regulador de les condicions dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona. Donar compte de la present resolució a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. Concursos El Gerent de Recursos Humans i Organització, en data 16 de març de 2017, ha adoptat la següent resolució: Esmenar, a l'empara de l'article 109.2 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les Administracions Públiques, l’error material del decret de l’expedient electrònic 2017/396, relatiu al funcionari de carrera, Sr. Martí Albuixech Fabregat (mat. 24681), en el sentit que on deia “adscrit al Departament de Recursos Humans de la Direcció de Serveis Generals (Gerència de Recursos)” havia de dir “adscrit al Servei de Correu, Consergeria i Parc Mòbil del Departament de Recursos Humans de la Direcció de Serveis Generals (Gerència de Recursos)” El Gerent de Recursos Humans i Organització, actuant per delegació de l’Alcaldessa, en data 22 de març de 2017, ha dictat la següent resolució: Declarar deserta la provisió per concurs 17/2017-C convocat per a cobrir un lloc de treball de TÈCNIC/A 2 de la família professional de Serveis Jurídics (SJ) adscrit al Departament de Serveis Jurídics de la Direcció de Serveis Jurídics i Secretaria Delegada de la Gerència del Districte de Ciutat Vella, atès que no ha arribat cap instància per participar en el procés. Lliures designacions El Gerent de Recursos Humans i Organització, en data 09 de març de 2017, ha dictat la següent resolució: Declarar deserta la lliure designació 22/2016-L convocada per a cobrir un lloc de treball de CAP DE DEPARTAMENT 1 de la família General (GE), adscrit a Secretaria Jurídica de la Direcció de Planificació i Serveis Generals de la Gerència de l’Institut Municipal de Barcelona Esports, atès que cap dels perfils professionals s’adequa al lloc de treball convocat. NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2469 ANUNCIS Altres anuncis Gerència d’ Ecologia Urbana Expedient núm. 17SD0057CO Per Decret d’Alcaldia, de data 23 de març de 2017, s’ha resolt el següent: 1. Habilitar un espai d’un màxim de 1.250m2 a la part nord de la platja de Llevant com a platja oberta als gossos durant la temporada de bany 2017, de l’1 de juny fins al 25 de setembre de 2017, ambdós inclosos. 2. Establir que l’Ajuntament podrà limitar la presència dels gossos a aquest espai en situacions puntuals de grans aglomeracions i per motius de seguretat de les persones o dels animals, i interès públic. 3. Habilitar la Guàrdia Urbana de l’Ajuntament de Barcelona com a competent per valorar la situació de grans aglomeracions, per motius de seguretat de les persones o dels animals, i d’interès públic. 4. Sotmetre la present resolució a informació pública per un termini de 20 dies hàbils, a comptar des de l’endemà de la seva publicació al Butlletí Oficial de la Província, transcorregut el qual, i sense que hi hagi hagut al·legacions, es considerarà definitivament aprovat. 5. Publicar el document definitivament aprovat al Butlletí Oficial de la Província, a la Gaseta Municipal, i a la web o seu electrònica de l’Ajuntament. La documentació restarà exposada al públic pel termini d’un mes, als efectes de l’art. 23.1 del Reglament de la Llei d’Urbanisme, en el Departament d'Informació i Documentació de la Gerència d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat (Av. Diagonal, núm. 230, planta segona. Horari d’atenció al públic: consultar-lo en el lloc web: http://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana, a l'apartat d'Informació Urbanística, clicant "Cita prèvia per a informació presencial"). Barcelona, 23 de març de 2017. Natàlia Amorós i Bosch, secretària delegada d’Urbanisme (P.D.16/10/2015). * * * Institut Municipal d’Urbanisme Exp. 17obo24 La presidenta de l’IMU, en ús de les facultats conferides per l’article 5.2 k) dels seus Estatuts, en data 21 de març de 2017, ha resolt: “Aprovar el “Projecte de desconstrucció de la finca situada al carrer Llosa núm. 3 / S’Agaró, 19-27, dins l’U3 de la MPGM del Sector Trinitat Nova”, al Districte de Nou Barris a Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb els informes emesos pel Director de Llicències i Espai Públic del Districte de Nou Barris de data 15 de febrer de 2017, i la Direcció de Serveis de Projectes i Obres de Bagursa de data 22 de febrer de 2017, que figuren a l’expedient administratiu i que a aquests efectes es donen per reproduïts, amb un import de cent trenta-cinc mil quatre-cents setanta- nou euros amb vint-i-un cèntims (135.479,21 €), més el 21% de l’impost del valor afegit (IVA); d’acord amb allò que preveu el punt 9.3 del Procediment per a l’elaboració, i tramitació dels projectes i l’execució de les obres municipals, aprovat per Decret d’Alcaldia de data 17 d’abril de 2012, i l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya; publicar aquesta resolució al Butlletí Oficial de la 2470 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 30-3-2017 Província (BOP), a la Gaseta Municipal, i al Taulell d’Anuncis de l’Ajuntament; encarregar a BAGURSA la gestió de l’actuació; i donar compte al Consell Rector de l’IMU.” Contra aquesta resolució, que no exhaureix la via administrativa, podeu interposar recurs d’alçada davant l'Alcaldia, en el termini d'un mes comptat des de l'endemà d'haver rebut la present notificació. Transcorregut el termini de tres mesos des de la interposició del recurs d’alçada sense haver estat notificat de llur resolució, es considerarà aquest desestimat als efectes de poder interposar recurs contenciós administratiu davant el Jutjat del Contenciós Administratiu de Barcelona en el termini de sis mesos. Us ho comunico als efectes oportuns. Barcelona, 22 de març de 20. La secretària delegada, Ma. Camino Suárez García. * * * Exp. 17obo25 La presidenta de l’IMU, en ús de les facultats conferides per l’article 5.2 k) dels seus Estatuts, en data 21 de març de 2017, ha resolt: “Aprovar el “Projecte de desconstrucció de la finca situada al carrer Llosa núm. 5 / S’Agaró, 21-29, dins l’U3 de la MPGM del Sector Trinitat Nova”, al Districte de Nou Barris a Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb els informes emesos pel Director de Llicències i Espai Públic del Districte de Nou Barris de data 15 de febrer de 2017, i la Direcció de Serveis de Projectes i Obres de Bagursa de data 22 de febrer de 2017, que figuren a l’expedient administratiu i que a aquests efectes es donen per reproduïts, amb un import de cent quaranta-quatre mil vuit-cents disset euros amb cinquanta-cinc cèntims (144.817,55 €), més el 21% de l’impost del valor afegit (IVA); d’acord amb allò que preveu el punt 9.3 del Procediment per a l’elaboració, i tramitació dels projectes i l’execució de les obres municipals, aprovat per Decret d’Alcaldia de data 17 d’abril de 2012, i l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya; publicar aquesta resolució al Butlletí Oficial de la Província (BOP), a la Gaseta Municipal, i al Taulell d’Anuncis de l’Ajuntament; encarregar a BAGURSA la gestió de l’actuació; i donar compte al Consell Rector de l’IMU.” Contra aquesta resolució, que no exhaureix la via administrativa, podeu interposar recurs d’alçada davant l'Alcaldia, en el termini d'un mes comptat des de l'endemà d'haver rebut la present notificació. Transcorregut el termini de tres mesos des de la interposició del recurs d’alçada sense haver estat notificat de llur resolució, es considerarà aquest desestimat als efectes de poder interposar recurs contenciós administratiu davant el Jutjat del Contenciós Administratiu de Barcelona en el termini de sis mesos. Us ho comunico als efectes oportuns. Barcelona, 22 de març de 2017. La secretària delegada, Ma. Camino Suárez García. * * * NÚM. 10 30-3-2017 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2471 Ponència del Nomenclàtor dels carrers de Barcelona La Ponència del Nomenclàtor dels carrers de Barcelona, en la sessió celebrada el dia 20 de juliol de 2016, adoptà el següent acord: Informar favorablement el canvi de denominació Espigó de la Mar Bella per la denominació Espigó d’Antoni Gutiérrez Díaz. En conseqüència, d’acord amb l’article 3 de l’Ordenança sobre l´ús de les vies i espais públics de Barcelona, els referits acords es sotmeten a informació pública durant 20 dies hàbils a partir del dia de la seva publicació. L’expedient corresponent podrà ser sotmès a consulta a la Secretaria de la Ponència del Nomenclàtor, Institut de Cultura de Barcelona, la Rambla, 99, 3a planta, de dilluns a divendres, de 9,00 a 14,00 hores. La qual cosa es fa pública per a coneixement general. Barcelona, 24 de març de 2017. El secretari general, Jordi Cases i Pallarès. * * * La Ponència del Nomenclàtor dels carrers de Barcelona, en la sessió celebrada el dia 20 de juliol de 2016, adoptà el següent acord: Informar favorablement el canvi de denominació de la plaça de la Hispanitat per la denominació plaça de Pablo Neruda. En conseqüència, d’acord amb l’article 3 de l’Ordenança sobre l´ús de les vies i espais públics de Barcelona, els referits acords es sotmeten a informació pública durant 20 dies hàbils a partir del dia de la seva publicació. L’expedient corresponent podrà ser sotmès a consulta a la Secretaria de la Ponència del Nomenclàtor, Institut de Cultura de Barcelona, la Rambla, 99, 3a planta, de dilluns a divendres, de 9,00 a 14,00 hores. La qual cosa es fa pública per a coneixement general. Barcelona, 24 de març de 2017. El secretari general, Jordi Cases i Pallarès. GASETA MUNICIPAL Pl. Sant Miquel, s/n ISSN 1887-357X – Dipòsit legal: B-5.656-2007 Es publica cada deu dies