Pla de Millora Energètica de Barcelona Pla de Millora L’Agència Local d’Energia de Barcelona és un conso impuls, gestionar i fer el seguiment del Pla de Millora Energètica L’Agència vol ser un instrument que faciliti la col·l social amb la voluntat d’avançar conjuntament cap ús energètic. de Barcelona El Pla de Millora Energètica de Barcelona s’adreça empreses i les administracions amb l’objectiu de mil i contribuir a un desenvolupament sostenible de conscienciació i del foment i la promoció de les ene així com de sistemes més eficients. Torrent de l’Olla, 218-2 08012 Barcelona Fax. 93 217 39 87 agencia@barcelonaene www.barcelonaenergia MAQ text integre cap 1-3NOU 17/11/2003 16:32 Página 3 Pla de Millora Energètica de Barcelona MAQ text integre cap 1-3NOU 17/11/2003 16:32 Página 4 PLA DE MILLORA ENERGÈTICA DE BARCELONA © Ajuntament de Barcelona Edició: Ajuntament de Barcelona. Agència d’Energia de Barcelona Disseny Gràfic: Sonsoles Llorens Impressió: Impremta Municipal D.L.: www.bcn.es/publicacions www.barcelonaenergia.com MAQ text integre cap 1-3NOU 17/11/2003 16:32 Página 5 El Pla de Millora Energètica de Barcelona va ser aprovat per la Comissió de Govern de l’Ajuntament de Barcelona el 30 de gener de 2002 i va rebre el suport de tots els grups polítics municipals en el Consell Plenari de 28 de juny de 2002. El Sector de Manteniment i Serveis de l’Ajuntament de Barcelona va encarregar a Barcelona Regional l’elaboració del Pla, comptant amb la participació d’una àmplia representació d’empreses, entitats i institucions, així com del Consell Municipal de Sostenibilitat i Ecologia Urbana. Imma Mayol i Beltran Tercera Tinenta d’Alcalde de l’Ajuntament de Barcelona i Presidenta de la Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient Ricard Frigola i Pérez Gerent del Sector de Manteniment i Serveis Albert Vilalta i Cambra Enginyer en cap. Director del Pla de Millora Energètica de Barcelona Antonio Romero Barcos Director Gerent de l‘Agència d’Energia de Barcelona Direcció del PMEB Miquel Sodupe i Roure Coordinació del PMEB Jordi López Benasat Redacció del PMEB Aleksandar Ivancić Coordinació tècnica del PMEB José Lao Mulero ˆ MAQ text integre cap 1-3NOU 17/11/2003 16:32 Página 6 Elaboració i redacció d’estudis i propostes sectorials Aportacions al Pla SIG (BR) Julio García Ramón (Ajuntament de Barcelona) Joan Marull Jordi Julià (BR) Martina Prat Joaquim Clusa Oriach (BR) Medi Ambient (UPC) Marga Macian (BR) Marga Parés (Ajuntament de Barcelona) Josep M. Baldasano David Casabona (Diputació BCN) Edificis (COAC/Aiguasol) Enric García (IMI-Ajuntament de Barcelona) Francesc Labastida José Luis Esquerdo (BR) Pilar Martorell Anna Ventura (Ajuntament de Barcelona) Arcadi de Bobes Picornell Domènech Cucurull (Diputació de BCN) Jaume Ratera Vives Guillem Massagué (CAPCA) Mercè Badal i Ferrés Jordi Sunyer (IMIM) Jaume Salom Ferran Ferrer Viana (Insp. del Paisatge Urbà) Jordi Pascual Josep M. Martín (DGEM-Gen.) Energia Elèctrica (iM3) Mercè Garcia de las Heras (DGEM-Gen.) Alfred Mas Denise Van Regemorter (Center of Economic Studies KULeuven) Lluís Rovira Treballs i estudis considerats de Sector Transports (UPC) ICAEN Francesc Robusté IDAE Jordi Cardenal Diputació de Barcelona Serveis i centres comercials Ajuntament de Barcelona Norman Ramiro Reyes Col·legi d’Arquitectes Gustavo Rodríguez Ferrer Col·legi d’Enginyers Industrials Jesús Izquierdo Universitat de Barcelona UPC Sector residu (RESA) Smassa Miquel Solé Aigües de Barcelona Jaume Nieto Gas Natural Xavier Muñoz Endesa, Enher-Fecsa Clima i Territori Urbà (UB) Enginyeria M3 Jeroni Lorente Mcrit X. Codina Idom Recintes Públics (Aj. BCN) Resa Ecoserveis Juan Carlos López Aiguasol Josep Maria Berengueres Pau Rodríguez Modelització (Mcrit/Ecoservicios) Andreu Ulied Andreu Esquius Laura Garcia Joaquim Corominas MAQ text integre cap 1-3NOU 17/11/2003 16:32 Página 7 Pla de Millora Energètica de Barcelona MAQ text integre cap 1-3NOU 17/11/2003 16:32 Página 8 8 Pla de Millora Energètica de Barcelona Joan Clos Alcalde de Barcelona L’energia és un dels pocs sectors tradicionals que, amb la darrera revolució tecnològica, ha cobrat més importàn- cia com a recurs bàsic per al bon funcionament de la nostra societat. El nivell de la qualitat de vida sovint va rela- cionat amb el consum energètic, però aquest, tal i com s’està portant a terme actualment, va en detriment de la sostenibilitat. En l’àmbit internacional, l’actual model energètic i el seu impacte negatiu en el medi ambient ha portat als governs dels estats i les ciutats a plantejar-se diverses mesures, a través d’acords en cimeres com les de Johannesburg, Kyoto, Aälborg i Rio de Janeiro. En aquest àmbit d’acció, tenint en compte que el 75% de l’energia mundial es destina a mantenir la complexa organització urbana, les ciutats i les institucions locals tenen un paper primordial en la planificació i la gestió energètica com a entitats més properes als demandants d’energia. Per les seves característiques pròpies com a ciutat compacta i per la seva tipologia de consum energètic, Barcelona és una de les ciutats europees de grandària similar amb menors emissions de CO2 per càpita. Aquesta posició inicialment satisfactòria implica que, a l’hora de complir els compromisos internacionals, reduir una mateixa quantitat d’emissions de gasos a l’atmosfera suposa un esforç més gran que per a d’altres ciutats més contaminants. Tot i això, tenim molt clar la importància d’un canvi de model energètic i ho hem fet palès en la planificació de les noves grans àrees i infrastructures urbanes. En el cas del Districte 22@, hem volgut plasmar un model de ciutat diversa i compacta, en el qual es combina l’activitat econòmica renovada amb l’ús residencial, aplicant a més un desenvolupament urbanístic sostenible. En termes similars, a la zona del Fòrum de les Cultures i a través del pro- jecte “Barcelona Renovable 2004”, s’han incorporat els conceptes de biourbanisme i arquitectura bioclimàtica, s’han integrat les infrastructures ambientals en la dinàmica de la ciutat i s’ha apostat per l’ús d’energia solar i per un disseny de mobilitat sostenible. En aquest marc d’actuacions, el Pla de Millora Energètica de Barcelona (PMEB) pretén fer un pas més, com un ele- ment que aporta i clarifica tota una sèrie d’informacions de rellevància per al desenvolupament futur de la ciutat de cara a fer front a la tendència de consum actual. Així, per exemple, amb les mesures que inclou el Pla, Barcelona es convertirà en la ciutat amb més presència d’energia solar del món. El PMEB –que ha rebut el premi europeu “Climate Star 2002”– no hauria estat possible sense la implicació i l’es- forç de les administracions, empreses i persones que han participat en el projecte. A tots ells, el nostre agraïment i la voluntat de seguir col·laborant per desenvolupar amb èxit les línies d’actuació del Pla. MAQ text integre cap 1-3NOU 17/11/2003 16:32 Página 9 Presentacions 9 Imma Mayol Quarta Tinenta d’Alcalde Regidora de Salut Pública i Medi Ambient L’ús intensiu d’energia de procedència fòssil i nuclear és un dels trets característics de les pautes de consum de la nostra societat actual. Si bé es conegut l’alt risc que representa la producció d’energia nuclear per a l’ecosiste- ma, la de procedència fòssil també té importants repercussions mediambientals. A més de ser un recurs limitat, el seu ús genera un impacte local de contaminació directa amb efectes immediats sobre la salut i un altre de glo- bal, ja que agreuja els problemes derivats del canvi climàtic. Per tal de capgirar la tendència actual de consum energètic cal una política decidida, per part de les administra- cions, orientada a promoure l’ús de fonts d’energia netes i renovables, cal aconseguir l’eficiència en la producció d’energia final i reduir el consum a partir de la introducció de millores tecnològiques i de pràctiques d’ús conscient. En aquest sentit, l’Ajuntament de Barcelona desenvolupa, des de fa temps, actuacions concretes a favor de l’es- talvi energètic i la disminució de la contaminació atmosfèrica, algunes d’elles amb resultats molt positius, com l’Ordenança Solar Tèrmica. Tot i això, faltava un marc global per visualitzar les polítiques energètiques i situar-les en un pla d’acció, com és aquest Pla de Millora Energètica de Barcelona (PMEB). A més, la recent creació del Consorci de l’Agència Local d’Energia significa una nova aposta per a la millora energètica de la ciutat, ja que esdevé un instrument essencial per impulsar el Pla adequadament. El PMEB es planteja com un pla de ciutat on, un cop analitzades les tendències actuals de consum, les diferents administracions implicades en la gestió de l’energia adquireixen un compromís ferm d’actuació, alhora que s’evi- dencia la necessitat de la participació de les empreses proveïdores de serveis energètics i la importància del paper que han de tenir els usuaris, tant del sector empresarial com dels particulars. Aquest és un pla innovador que té molt en compte els mecanismes d’informació i participació ciutadana com a ele- ments essencials per al canvi i que pretén fomentar el debat entre tots els sectors involucrats per arribar a un pacte ciutadà per l’energia. A gairebé tothom li preocupa la contaminació i l’efecte que aquesta té en el medi ambient, però ens cal un esforç individual i col·lectiu per contribuir activament a reduir les causes del deteriorament atmosfèric. I això és el que preveu el PMEB: l’aplicació de diverses mesures –un total de 55 projectes– que impliquen des de petites modifi- cacions en l’ús de les energies fins a grans canvis en els seus sistemes de producció i distribució, totes elles importants per arribar a l’horitzó de l’any 2010 amb un concepte més sostenible de l’energia i, en definitiva, més solidari per a totes les persones que habitem el planeta i per a les generacions futures. MAQ text integre cap 1-3NOU 17/11/2003 16:32 Página 10 Índex 1. Introducció 13 1.1. Energia 13 1.2. Medi ambient 14 1.3. Ciutat 15 1.4. Pla de Millora Energètica de Barcelona [PMEB] 16 2. Antecedents 19 2.1. Introducció 19 2.2. El perquè d’un Pla de Millora Energètica [PMEB] 19 2.3. Els compromisos de Barcelona 20 2.4. Les accions realitzades a Barcelona 22 2.5. Experiències d’altres ciutats i regions 23 3. Descripció del Pla de Millora Energètica de Barcelona, PMEB 25 3.1. General 25 3.2. Objectius i abast 25 3.3. Metodologia de treball 26 3.4. Els grups de treball 29 Estudi de base i diagnosi de la situació energètica a Barcelona [EDEB] 4. Entorn 33 4.1 Territori i clima 33 4.2 Economia 38 4.3 Evolució de la superfície construïda a Barcelona 40 4.4 Situació energètica general a Catalunya 42 5. Diagnosi 47 5.1 Situació actual 47 5.2 Estudis sectorials 59 5.3 Sector residencial 61 5.4 Sector terciari 92 5.5 Serveis de l’Ajuntament 113 5.6 Sector transport 116 5.7 Xarxes i serveis públics 131 5.8 Energia solar 144 5.9 Residus urbans 145 5.10 Avaluació mediambiental 151 MAQ text integre cap 1-3NOU 17/11/2003 16:32 Página 11 6. Escenaris 155 10.Descripció dels projectes i recomanacions 217 6.1 Definició dels escenaris 155 10.1 Descripció dels projectes ordenats per sectors 217 6.2 Demanda global 155 10.2 Descripció de les recomanacions i demandes a tercers 242 6.3 Estimació de la població en l’àmbit metropolità 157 6.4 Escenaris PIB 159 11.Valoració i impacte dels projectes 245 6.5 Escenari per la intensitat energètica 160 11.1 Nombre de projectes 245 6.6 Escenaris de la demanda energètica a Barcelona 161 11.2 Resum sectorial de l’estalvi energètic, 6.7 Demanda per sectors 162 reducció d’emissions i impacte dels projectes 245 6.8 Residencial – escenari tendencial 162 11.3 Quadre general 247 6.9 Terciari – escenari tendencial 163 11.4 Estimació de l’impacte de les actuacions 251 6.10 Transport – escenaris 164 11.5 Escenari sostre 254 6.11 Significació ambiental i energètica dels residus 170 11.6 Anàlisis de resultats 258 6.12 Generació elèctrica 171 6.13 Mix de subministrament 173 12.Resum i conclusions 267 7. Simulacions – Escenari tendencial 175 7.1 Situació actual – 1999 175 Annex 271 7.2 Escenari tendencial – 2010 181 7.3 Sensibilitat a les variacions de PIB de l’escenari tendencial de Barcelona 186 7.4 Comparació mix elèctric català i espanyol 189 Pla d’acció per a l’estalvi d’energia i la reducció de les emissions a l’atmosfera [PAE] 8. Els objectius i estratègies del Pla d’Acció 197 8.1 Els objectius del Pla d’Acció (PAE) 197 8.2 Les estratègies del Pla d’Acció 200 8.3 Descripció de les estratègies 201 9. El Pla d’Acció 209 9.1 Estructura del Pla d’Acció (PAE) 209 9.2 Programes 209 9.3 Descripció dels programes 209 9.4 Sectors 210 9.5 Descripció de sectors 211 9.6 Tipus de projecte 212 9.7 Projectes 212 9.8 Altres projectes relacionats 213 9.9 Recomanacions i demandes a tercers 213 MAQ text integre cap 1-3NOU 17/11/2003 16:32 Página 12 MAQ text integre cap 1-3NOU 17/11/2003 16:32 Página 13 1. Introducció 13 1. Introducció 1.1. Energia L’energia s’ha convertit en un recurs indispensable per al bon funcionament de la nostra societat. De fet, el sector energè- tic és un dels pocs sectors tradicionals que, en lloc de perdre, ha cobrat importància en l’última revolució tecnològica, la TIC (Tecnologia, Informació i Comunicació). Els indicadors de benestar i de nivell de desenvolupament vinculats al consum energètic són habituals: el consum per càpita com a indicador quantitatiu o la presència lumínica d’un territori en el cel nocturn. Cal dir que més d’un 80% de l’energia primària consumida a nivell mundial és de procedència fòssil1. Tanmateix, la trans- formació i el consum d’energia fòssil és una de les activitats humanes que més perjudiquen el medi ambient. Per altra banda, les reserves mundials de combustibles fòssils són limitades. Amb el ritme actual de consum i les reserves actual- ment conegudes, els períodes de “vida” de les fonts fòssils són els següents: gas, 61,9 anys; petroli, 41 anys i carbó, 230 anys2. Tot i que les dades sobre les reserves són a títol orientatiu (és probable que es localitzin nous jaciments) aquestes previsions segueixen sent un bon indicador ja que la demanda de gas i petroli està augmentant, factor que no es té en compte per avaluar la “vida” de les fonts. En qualsevol cas no es pot esperar trobar grans quantitats de combustibles fòs- sils com en els anys 70 quan s’argumentava que “per cada barril de petroli extret i consumit se’n trobava un de nou”. Tant l’estat espanyol com la Unió Europea són altament dependents de la importació de combustibles fòssils. Actualment, un 50% de la demanda energètica de la UE prové de l’exterior, amb un cost que representa el 6% de la importació total de la UE i un 1,2 % del PIB. En el cas de mantenir-se la tendència actual, l’any 2030 la dependència de la UE de tercers països aug- mentarà fins a un 70%. La situació d’Espanya és encara més acusada ja que un 74% de la demanda energètica rep l’abasta- ment de l’exterior3 (dades de l’any 1999). Aquest model energètic suposa una hipoteca pel futur desenvolupament de la Unió com a conjunt, així com per al de cada un dels seus membres. Per això apareix l’objectiu comunitari d’arribar a cobrir, l'any 2010, un 12% de la demanda energètica amb fonts renovables. Cal dir que aquest objectiu és inabordable sense el desen- volupament paral·lel d’instal·lacions d’aprofitament d’energia renovable i mesures de reducció de la demanda energètica. Durant la dècada passada, augmentava a nivell mundial en un 0,9% anual. Últimament, la demanda energètica a l’estat espanyol ha augmentat de manera considerable. Durant els anys 1999 i 2000 la demanda elèctrica augmentava a un ritme del 6% al 7%, el consum de gas natural va passar d’un 12% a un 14% al mateix període. Aquesta forta pujada del consum de gas a Espanya no és d’estranyar. A nivell mundial s’aposta pel gas natural com a com- bustible fòssil menys contaminant. L’ús del gas suposa evitar l’emissió de diòxid de sofre (SO2), diòxid de nitrogen (NO2), així com una reducció d’altres contaminants; d’aquesta manera es redueix l’impacte local – regional, reduint fenòmens com la pluja àcida. Pel que fa al negoci energètic, els sistemes energètics comunitaris i estatals estan en ple procés de transformació. El sec- tor de combustibles líquids està liberalitzat. En els sectors energètics relacionats amb les infrastructures de xarxes de sub- ministrament, el procés de liberalització té una complexitat particular. Les xarxes es consideren un monopoli natural. Això fa que es doni un procés de liberalització més complex. A l’estat espanyol, el mercat elèctric se situa en un procés de libe- ralització avançat, mentre que la liberalització del gas canalitzat se situa en les fases inicials. El compromís del govern espanyol és aconseguir la plena liberalització l’any 2003. Aquests processos de transformació del sector energètic afecten intrínsecament el sistema energètic local. 1 Key World Energy Statistics, International Energy Agency, 1999. 2 BP – ‘Statistical review of world energy’, BP, June 2000. MAQ text integre cap 1-3NOU 17/11/2003 16:32 Página 14 14 Pla de Millora Energètica de Barcelona Tradicionalment, els sistemes energètics es basaven en esquemes de monopoli controlat per empreses públiques. Les dimensions territorials del monopoli variaven segons el país, des de l’àmbit municipal on les empreses locals prestaven el servei (subministrament), fins a empreses estatals que operaven a nivell nacional. L’obertura dels mercats elèctrics i del gas està produint una profunda reestructuració de sistemes energètics. Aquest procés va començar a Nova Zelanda i a Gran Bretanya i actualment s’està donant en molts països del món industrialitzat i països en vies de desenvolupament. A la UE, el procés ha estat impulsat mitjançant directrius del Parlament Europeu3. Finalment, durant l’elaboració del present Pla han succeït dos fets particulars que han posat el sector energètic en el punt de mira d’àmplies capes de la societat: • La pujada i la inestabilitat del preu del petroli. La pujada de l’any 1999 respecte a l’any anterior va ser d’un 39%, men- tre que la de l’any 2000 va ser del 69% en termes de preu mitjà anual. L’opinió dominant entre els experts és que el preu del cru de petroli ja no baixarà de 20 $/barril (valor de diners actuals) amb previsions a llarg termini (2020) de 27 a 28 $/barril4. De fet, els països de l’OPEP ja intenten mantenir un preu entre 24 – 26 $/barril. • Dues crisis consecutives del sector elèctric californià, la de l’estiu del 2000 i de l’hivern del 2000/2001. A conse- qüència d’un gran augment de la demanda, de la reducció en el subministrament de gas natural i d’un cert estancament en la construcció de nova capacitat de generació, el preu del kilowatt hora elèctric en hora punta ha pujat de l’ordre de 20 vegades respecte l’any anterior. A més a més, el país ha patit nombrosos talls de subministrament i alertes de màxim nivell. Califòrnia es considerava com un cas exemplar pel que fa a la liberalització del mercat elèctric. Tot això ha pro- vocat dubtes sobre els processos de liberalització del sector energètic. 1.2. Medi ambient L’ús intensiu de l’energia de procedència fòssil i nuclear és una de les principals causes del deteriorament del medi ambient amb què ens trobem actualment. L’ús d’energia genera dos tipus d’impacte: local i global. L’impacte local en forma de contaminació atmosfèrica directe i d’aigua i sòl en forma derivada té efectes directes sobre la salut humana, men- tre que l’impacte global indueix al canvi climàtic i al consum dels recursos no renovables. En la situació actual, una de les preocupacions principals de la humanitat des d’un punt de vista mediambiental, és la gene- ració de l’efecte hivernacle a l’atmosfera que produeix un sobreescalfament de la terra. Aquest efecte està provocat prin- cipalment per l’emissió a l’atmosfera dels gasos que causen l’efecte hivernacle, derivats en gran part de la combustió de combustibles fòssils, ja sigui per a la seva utilització com a energia de forma directa –final– (transport, calefacció), o com a productora d’altres formes d’energia –primària– (generació elèctrica). Segons l’IDAE, a Espanya dues terceres parts dels gasos d’efecte hivernacle procedeixen de la transformació i el consum d’energia5. La combustió de fonts fòssils no és l’única causa d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, se’n podrien assenyalar d’al- tres, com ara l’emissió de metà fruit de la digestió anaeròbia dels residus orgànics o la combustió de determinades ener- gies renovables (residus) però, la de fonts fòssils és, des d’un punt de vista quantitatiu, la més important. 3 Directiva 96/92 del Parlamento Europeo y del Consejo de 19 de Diciembre sobre normas comunes del mercado interior de la electricidad y Directiva 98/30/CE del Parlamento Europeo y del Consejo de 22 de junio de 1998 sobre normas comunes para el mercado interior del gas natural 4 Green Paper pp78 – menciona un preu de 27 $/barril, mentre l’ IEA (http://www.iea.org/weo/hi%2004%20weo%202000.%20chap%201.pdf) pp 23 – menciona un preu de 28 $. 5 IDAE – ‘Prospectiva Energética y CO2, Escenarios 2010’, IDAE, 2000. MAQ text integre cap 1-3NOU 17/11/2003 16:32 Página 15 1. Introducció 15 La preocupació per l’escalfament del planeta i pel possible canvi climàtic ha portat els governs dels estats i les ciutats a plantejar-se mesures de reducció d’aquestes emissions a l’atmosfera. D’aquí sorgeixen tota una sèrie d’iniciatives inter- nacionals plasmades en forma de protocols, acords (Kyoto, Aalbörg, etc..) per a la reducció de l’emissió dels gasos d’efec- te hivernacle. Respecte a l’impacte global, el compromís que l’estat espanyol hauria de complir segons el protocol de Kyoto és el de no augmentar durant 2008-2012 les emissions de gasos d’efecte hivernacle més enllà d’un 15% respecte el nivell de 1990. Aquest marge d’increment es compensa dins la UE per complir l’objectiu de reducció d’un 8% dins de l’àmbit comunitari. El ‘coixí’ que tenia l’estat espanyol està àmpliament sobrepassat i per tant ha passat del grup de països que podien aug- mentar l’emissió al grup que ha de reduir-la. Després de l’última Cimera del Canvi Climàtic COP6, celebrada a L’Haia el novembre del 2000, els objectius per a la reducció de les emissions contaminants determinats a Kyoto segueixen sense ser obligatoris. Actualment es treballa per desenvolupar els mecanismes que permetin assolir aquests compromisos, (san- cions, intercanvis dels drets d’emissió, etc...). La reducció de les emissions de gasos necessita actuacions de diferents tipus relatives a (1) les fonts d’energia netes o renovables, (2) l’eficiència en la producció d’energia final (3) l’estalvi en el consum final d’energia a partir de la introduc- ció de millores tecnològiques i (4) les pràctiques de consum conscient. 1.3. Ciutat La societat contemporània està cada vegada més organitzada al voltant d’assentaments urbans, per tant, aquests es con- verteixen en grans consumidors energètics. Segons les estimacions dels experts, un 75% de l’energia a nivell mundial es destina a mantenir la complexa organització de les ciutats. La ciutat no deixa de ser un ecosistema. La comprensió del funcionament d’un ecosistema implica el coneixement del seu metabolisme, o sigui dels fluxos que es desenvolupen en el seu interior: el flux energètic, el de materials i el d’informació. Aquests fluxos determinen la relació de la ciutat amb l’exterior. Les ciutats modernes tenen un metabolisme lineal. Aquesta és una de les principals causes de l’alta demanda de recursos a les ciutats. L’alternativa al metabolisme lineal és el metabolisme circular6 que comprèn una reutilització i un ús més efi- cient dels recursos introduïts a l’ecosistema urbà, així com la captació dels recursos naturals renovables. Tanmateix, la reu- tilització d’energia es fa molt difícil, sobretot per les dificultats de captació i d’emmagatzematge d’energia residual. Una opció és recórrer als sistemes d’ús d’energia en cascades (el residu d’un procés és l’input per a l’altre). En aquest sentit, la generació d’electricitat “in situ” juntament amb l’aprofitament de la calor és una de les opcions més prometedores per al futur més immediat. El model energètic actual, juntament amb l’impacte ambiental que aquest suposa, exigeix una implicació activa de l’admi- nistració local. L’administració municipal no pot ser un simple consumidor més en el mercat energètic. La seva implicació com a gestora i legisladora és evident, però també pot ser innovadora, iniciadora, planificadora i promotora. Abans, el paper actiu de l’administració significava fer-se càrrec de la generació i distribució d’energia, cosa que no anava més enllà d’un monopoli local més o menys encertat. Avui dia l’administració local pot tenir un paper rellevant i adoptar una postu- ra activa i dinàmica sense necessitat de ser directament el subministrador d’energia. 6 Creating Sustainable Cities - Girardet, 1999. MAQ text integre cap 1-3NOU 17/11/2003 16:32 Página 16 16 Pla de Millora Energètica de Barcelona Cal apuntar la triple funció de l’administració local: en primer lloc, en els aspectes relacionats amb el consum –com a con- sumidora, gestora i promotora d’eficiència mantenint el desenvolupament urbà i defensor d’interessos d’altres consumi- dors; en segon lloc, com a part implicada en la distribució marcant la qualitat del servei; finalment, com a generadora – especialment mitjançant la promoció d’energies renovables o la valorització energètica dels residus. En les ciutats grans, la principal demanda energètica ve del sector transport, seguida dels sectors domèstic, comercial-ter- ciari i industrial. En el cas de Barcelona, segons els resultats dels treballs desenvolupats dins del Pla Energètic, aquesta distribució és la següent: 37% comercial més industrial, 33% transport i 30% domèstic. En les ciutats es dóna una opor- tunitat d’actuar sobre el model actual de consum energètic. Aquests són els grans camps d’actuació que es presenten per millorar l’eficiència energètica en l’entorn urbà: reduir la demanda de transport en vehicle privat, recentralització (centra- lització /descentralització) de sistemes energètics incloent-hi les fonts renovables, valorització energètica de residus, actuacions en el parc d’edificis i en les instal·lacions públiques i foment de les zones verdes urbanes. Cal subratllar que l’energia malgastada en processos ineficients és un recurs aprofitable i una oportunitat de negoci per a empreses de serveis energètics. Diverses ciutats de diferents dimensions han posat en marxa plans estratègics o d’actuació per millorar la seva situació energètica, per citar-ne algunes: Berlín, Toronto, Frankfurt, Roma i Gotemburg, entre d’altres. 1.4. Pla de Millora Energètica de Barcelona [PMEB] La preocupació pel medi ambient que existeix a la ciutat de Barcelona ha suscitat un interès creixent per limitar l’impacte ambiental derivat del consum d’energia. Aquest interès es materialitza en diferents propostes i esforços per millorar l’efi- ciència energètica i introduir energies renovables, tot plegat en un marc global de preservació del medi ambient. L’Ajuntament de Barcelona ha adquirit compromisos, a través d’un seguit d’acords internacionals, per reduir l’emissió local de gasos que provoquen l’efecte hivernacle: Declaració d’ Amsterdam (1993), Declaració de Heildelberg (1994), Carta d’ Aalbörg (1994), és membre de l’Associació Internacional Klimabündnis des de 1997 i està, per tant, compromès en la rea- lització d’accions per tal d'acomplir-los. Estem, doncs, com a ciutat, compromesos en la impulsió i la utilització d’energies netes i renovables. Finalment, cal assenyalar que la nostra societat es fonamenta en un ús important de les fonts energètiques. Es pot, i proba- blement cal, discutir el nivell d’intensitat d’aquesta utilització de les fonts d’energia, però, en qualsevol cas, cal partir d’una dada: les societats desenvolupades fan cada cop més un ús intensiu de l’energia, ja sigui en la producció de productes, en el transport de persones i mercaderies o en l’assoliment de millors nivells de confort (il·luminació, calefacció/refrigeració). A partir d’aquest encaix general, el Pla es planteja els objectius següents: • Reduir la contaminació atmosfèrica. • Reduir el consum d’energies no renovables. Aquests objectius es pretenen assolir de la manera següent: • Reducció del consum energètic mantenint la producció de productes, confort i mobilitat. • Incrementar el consum d’energies netes. • Incrementar la utilització d’energies renovables. MAQ text integre cap 1-3NOU 17/11/2003 16:32 Página 17 1. Introducció 17 A nivell general, s’han de tenir en compte • Factors tecnològics (tecnologies més eficients) • Factors culturals (ús més conscient) El PMEB neix de l’Administració Local amb la voluntat de donar resposta a una sèrie de demandes vinculades amb el sec- tor energètic que difícilment podrien tenir resposta en el marc exclusiu d’un sector privat amb un alt grau de liberalització. En alguns casos perquè les respostes estan en mans, en part o totalment, de l’Administració Local (regulacions construc- tives, polítiques de transport, aprofitament residus), en d’altres, perquè les actuacions responen a polítiques a més llarg termini que no estan en els objectius actuals del sector energètic (generació propera, companyies de serveis energètics, calor centralitzat,...) i necessiten d’una promoció des de l’Ajuntament. El Pla que es presenta ha tingut una voluntat pragmàtica de definir una sèrie de programes d’actuació integrats per pro- jectes que han estat valorats en termes energètics, econòmics i mediambientals. No obstant, aquesta finalitat no ha impe- dit el fet de posar les actuacions en un context més ampli tant en termes del sistema energètic global com en termes del desenvolupament sostenible de l’àmbit urbà en totes les seves vessants. El Pla ha efectuat un esforç important de coneixement de la realitat del sistema energètic de la ciutat de Barcelona, tant en els seus aspectes qualitatius (característiques del sistema) com quantitatius (dimensions de cada un dels aspectes) i amb aquesta finalitat s’han realitzat estudis i recerques tant directes com indirectes per conèixer l’estat de la qüestió. Cal subratllar que l’anàlisi detallat que s’ha efectuat de la ciutat construïda caldrà ampliar-lo, en el futur, amb el sector indus- trial i amb el d’altres elements de menor importància, com els garatges; en el seu conjunt, els elements fins ara no estu- diats, representen tan sols un 9,5% del consum total de la ciutat. Això ha permès disposar d’un model de simulació sobre base SIG7 que ha de fer possible un seguiment de les actuacions proposades pel Pla, la seva implantació i la seva eficàcia. Aquesta eina ha de permetre l’avaluació de les propostes actuals i futures. Finalment assenyalar que el Pla es planteja amb un caràcter de directrius de propostes d’actuació que caldrà concretar a través de diferents instruments: ordenances urbanístiques, actuacions internes de l’Ajuntament, inversions directes (algu- nes ja en marxa) campanyes d’impulsió d’actuacions privades, col·laboració amb els agents energètics, etc., que caldrà posar en marxa a partir de la seva aprovació. 7 Sistema d’Informació Geogràfica MAQ text integre cap 1-3NOU 17/11/2003 16:32 Página 18 MAQ text integre cap 1-3NOU 17/11/2003 16:32 Página 19 2. Antecedents 19 2. Antecedents 2.1. Introducció Barcelona ha estat treballant des de fa temps en temes energètics i en el seu impacte ambiental. La seva preocupació per la qualitat de l’aire de la metròpoli i la contaminació global ha fet que a Barcelona, tant els ciutadans i ciutadanes com els organismes que la governen, hagin estat sempre motivats per participar o promoure accions de caire mediambiental. En aquest sentit, i com a inici de tota una sèrie de mesures, desprès de firmar-se conjuntament amb d’altres ciutats la Carta d’Aalbörg l’any 1995 (entre d’altres acords internacionals) es van dur a terme tota una sèrie d’accions com la coorganitza- ció per part de Barcelona de la 2ª Conferència Europea sobre ciutats sostenibles (Lisboa, 1996). D’entre totes aquestes accions, les més significatives es poden resumir en el següent gràfic: El camí realitzat 1995: Adhesió a la Carta d’Aalbörg 1998: Creació del Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat 1999: Constitució de 13 grups de treball* La continuitat del procés Fase de participació ciutadana Pacte Ciutadà per la Sostenibilitat Elaboració Pla d’Acció L’Agenda 21 de Barcelona Fig. 2-1: Evolució de les accions més significatives de la ciutat de Barcelona1. 2002: Pla de Millora Energètica de Barcelona 2.2. El perquè d’un Pla de Millora Energètica [PMEB] Un Pla suposa un pas endavant perquè es tracta d’una eina que aporta i clarifica tota una sèrie d’informacions de rellevàn- cia per al futur desenvolupament de la societat i reacciona davant l’anàlisi d’aquestes informacions. Així doncs, el Pla de Millora Energètica aporta: • Coneixement i anàlisi de la matriu de consums energètics. • Coneixement i anàlisi de la matriu de demanda energètica. • Coneixement i anàlisi de les emissions produïdes localment i globalment per cadascun dels sectors. • Anàlisi global i general (no individual) de l’estat de la ciutat. • Permet realitzar tota una sèrie d’actuacions derivades de l’anàlisi. 1 font: Ajuntament de Barcelona. MAQ text integre cap 1-3NOU 17/11/2003 16:32 Página 20 20 Pla de Millora Energètica de Barcelona • Prioritza les actuacions basades en mètodes multicriteri. • Permet executar les accions definides dins d’un pla d’acció. • Permet incrementar la qualitat dels serveis actuals. • Desenvolupa eines per a la presa de decisions referents al medi ambient i l’alleugeriment del canvi climàtic. 2.3. Els compromisos de Barcelona Barcelona, conscient de la importància del paper de les ciutats en la sostenibilitat ambiental, ha subscrit diversos com- promisos internacionals sobre l'ús creixent d'energies netes i renovables i sobre la reducció d'emissions de CO2. any nom compromís abast 1992 Rio de Janeiro Mundial 1993 Declaració d’Amsterdam Desenvolupar un pla d’acció per reduir la contaminació de l’aire Ciutats 1994 Declaració de Heidelberg Reduir l’emissió del CO2 eq un 20% (des del 1987) fins a l’any 2005 Ciutats 1994 Declaració de Madrid El 15% de l’energia primària consumida serà renovable l’any 2010 (desestimat) Europa 1995 Carta d’Aalbörg Impulsar l’agenda 21 Ciutats 1997 Associació Klimabündnis (protecció del clima) Reduir l’emissió del CO2 eq un 27% fins a l’any 2010 respecte al 1997 Ciutats 1997 Llibre Blanc de les energies renovables L’any 2010, el 12% de l’energia consumida serà renovable Europa 1997 Cimera de Kyoto En el període 2008-2012 Espanya pot emetre un 15% mes del CO2eq a l’any respecte al 1990 Mundial 1998 Buenos Aires Mundial 2000 Conferència de Hannover Ciutats 2000 Llibre verd sobre el comerç i drets d’emissions Europa Taula 2-1: Compromisos mediambientals. Els compromisos més vinculants que ha signat Barcelona són: la Declaració de Heidelberg (reduir l’emissió del CO2 eq l’any 2005 al 20% de les emissions de l’any 1987) i el de ser soci de Klimabündnis (reduir l’emissió del CO2 eq un 27% fins a l’any 2010 respecte al 1997). Per altra banda, el compromís de Kyoto afecta implícitament a Barcelona. Aquí el compromís d’Espanya va ser no aug- mentar l’emissió de CO2 equivalent més enllà del 15% fins al període 2008-2012, amb el 1990 com a referent. Segons dades oficials, l’any 1998 Espanya ja va sobrepassar el límit, va arribar a un augment d’un 19,4%. Les organitzacions eco- logistes han avaluat el creixement en un 26,8% l’any 1999. Els estudis publicats per l’IDAE2 demostren que és difícil o gai- rebé impossible arribar a complir el protocol. L’escenari tendencial establert per l’ IDAE apunta a un increment de l’emis- sió del CO2 eq. d’un 48% en el període marcat pel protocol de Kyoto (1990-2010), mentre que sota l’escenari “Ahorro base” les emissions pugen fins a un 28%. La mateixa situació es repeteix en diversos països de la CE. A nivell de la ciutat es pot dir que, si es compleixen els acords signats per l’administració local (Declaració de Heidelberg i les fites establertes per Klimabündnis), també es compleix amb la responsabilitat local pel que fa al protocol de Kyoto. Un altre objectiu subsidiari per a la ciutat és assolir que el 12% d’energia consumida fins a l’any 2010 provingui de fonts renovables i que s’estableix al “Llibre blanc per a una estratègia i un Pla d’acció comunitaris” de la CE. La ciutat hauria d’a- doptar aquest objectiu, o com a mínim ho haurien de fer alguns dels sectors o activitats que es desenvolupen a les ciutats. 2 “Perspectiva Energètica y CO2, Escenarios 2010”; IDAE 2000 MAQ text integre cap 1-3NOU 17/11/2003 16:32 Página 21 2. Antecedents 21 Compromisos de Kyoto % reducció d’emissions globals entre 2008-2012 (any base 1990) 30% 20% 10% 0% -10% Fig. 2-2: Les emissions de gasos d’efecte hivernacle i la variació percentual per països i pel període entre 1990 i 2008-2012 ( valor positiu les ordenades: el país pot -20% incrementar les seves emissions si el valor és negatiu: el país ha de reduir les seves emissions). -30% Font: Annex B del compromís de Kyoto. Per assolir els objectius, a Barcelona s’estan duent a terme diverses iniciatives: • Substitució de les làmpades de vapor de mercuri de l'enllumenat públic per làmpades de vapor de sodi a alta pressió. • Substitució de bombetes incandescents per bombetes fluorescents compactes en totes les lluminàries dels edificis principals de l’Ajuntament a la Plaça de Sant Jaume. • Substitució de lluminàries a l'edifici Novíssim (8 plantes) –bombetes i reactàncies– amb un estalvi real assolit durant els primers sis mesos (maig-octubre 1998) de 175.200 kWh. • Gestió dels subministraments energètics i execució de propostes d'estalvi d'energia als edificis municipals. • Programa d’estalvi energètic i energies renovables impulsat per l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i de la Qualitat de Vida. • Incorporació de criteris de sostenibilitat en el disseny i la realització de les darreres promocions d'habitatges del Patronat Municipal de l'Habitatge, entre d'altres: energies renovables (bioclimatisme, aigua calenta solar, eficiència energètica, recollida selectiva,... ). • Programa d'instal·lació de captadors solars als edificis municipals. • Utilització d'energia solar per produir aigua calenta sanitària en escoles bressol i alguns poliesportius; en fase d’es- tudi per a altres poliesportius, més centres bressol i dos centres cívics. Es projecta col·locar captadors solars tèrmics a totes aquelles instal·lacions municipals on sigui viable. • Normativa sobre les instal·lacions d'enllumenat públic nadalenc a les vies públiques des del 1998. • Instal·lació d'una central elèctrica fotovoltaica de 1000 m2 i 100 kWp connectada a la xarxa elèctrica i ubicada a les teulades dels edificis centrals de l'Ajuntament. Els resultats sobre l’energia produïda es difondran via web. • Instal·lacions fotovoltaiques al jardí botànic i al punt verd de Vallbona. • Introducció dels combustibles més nets a la flota d’autobusos del TMB. • Suport a diverses iniciatives com ara: BARNAMIL, Taula Cívica d’Energia, etc. Austràlia Com Ca u n n a it d a à t Europea Alemanya Àustria Bèlgica Bulgàr D ia inamarca Espanya Finlàndia França Grècia Irlanda Ità L li u a xem P b a u ïs rg os Baixos Portug R a e l gne Unit Croàc E ia s * lovàquia E * slovèn E ia s * tats Units Estòn F ia e * d. Russa* Hongria* Islàndia Japó Letò L n ie ia c * htenstein Lituània* Mònaco Nor N ue o g v a a Zelanda P R oe lp ò ú n b ia li * ca Txeca R * omania* Suïssa Ucraïna* MAQ text integre cap 1-3NOU 17/11/2003 16:32 Página 22 22 Pla de Millora Energètica de Barcelona 2.4. Les accions realitzades a Barcelona En aquest context de compromisos adoptats per Barcelona, l’element impulsor del procés d’elaboració de l’Agenda 21 local de Barcelona és la Comissió de Política Mediambiental i de Sostenibilitat, constituïda per Decret d’Alcaldia de 29 de novembre de 1995. L’any 1996 es va elaborar el document “Materials per al debat”, un diagnòstic de vint-i-tres aspectes relacionats amb la vida de la ciutat segons l’anàlisi d’un conjunt d’experts. Les accions a què s’ha compromès la ciutat: • Elaboració d’inventaris locals de les emissions d’efecte hivernacle i dissenyar un pla d’acció (amb el trànsit inclòs) per reduir-les (1996). • Inici d’una campanya per promoure el canvi d’actituds de la ciutadania pel que fa a l’ús de l’energia (1996). • Promoció de fonts d’energia netes i renovables com a úniques formes alternatives d’energia sostenible (abans del 1997), i reducció de com a mínim el 15% per a l’any 1999 del consum associat als edificis municipals i a la flota de vehicles. • Creació del marc legal adequat per a la millora de l’eficiència del sistema energètic i per a la utilització de les energies renovables en l’àmbit urbà Les accions més significatives que ha fet la ciutat: • Creació de l’Agència Local d’Energia. • Creació del Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat. • Ordenança Solar Tèrmica aprovada el 16-07-1999 i entrada en vigor el 16-07-2000. • Pla d’Actuació Municipal de Barcelona 1996-1999. • Començament de la implantació dels criteris energètics als grans projectes urbans (22@, Fòrum 2004) • Desenvolupament del procés de l’Agenda 21 local. • Desenvolupament d’aquest Pla [PMEB]. 2.4.1. Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat Després de l’acceptació per part de la ciutat de Barcelona dels compromisos de la Declaració d’Aalbörg, Barcelona va crear el 1998 el Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat’, que és responsable d’actuar com a òrgan promotor de l’Agenda 21 mitjançant el fòrum de participació dels sectors i les entitats públiques i privades implicades. Durant els anys 1998 i 1999, el Consell va començar a impulsar l’Agenda 21 de Barcelona mitjançant propostes d’actuació en diferents àmbits de la ciutat. 2.4.2. Programa d’Actuació Municipal 2000-2003 El Programa d’Actuació Municipal 2000-2003 recull diferents propostes de les quals les més rellevants pel que fa al tema energètic són el desenvolupament d’infrastructures de transport públic, la creació de diversos parcs de dimensió conside- rable (Parc de Besòs, Parc de la Sagrera, Parc Pere IV), l’impuls de la campanya “Barcelona, posa’t guapa” insistint en els vessants ambientals i energètics, la promoció d’un disseny urbanístic i d’habitatge sostenible, la promoció d’energies netes i de mesures de reducció de consum als edificis municipals. MAQ text integre cap 1-3NOU 17/11/2003 16:32 Página 23 2. Antecedents 23 2.4.3. L’Agenda 21 L’Agenda 21 de les Nacions Unides revela que, atès que la major part dels problemes i solucions ambientals es concentren en les activitats locals, les ciutats tenen un paper protagonista en el camí cap a la sostenibilitat. 2.5. Experiències d’altres ciutats i regions A continuació es dóna, de manera resumida, la recopilació de mesures proposades en altres plans de caire semblant. Viernheim Roma Hannover Klagenfurt Catania Leipzig Berlín Graz Frankfurt Zurich Amsterdam Bremen Copenhaguen Bolonya Grècia San Jose Califòrnia Saarbrücken Leicester Portland Turí Alcobendas San Francisco Gothenburg Mesures Edificis e b s a t i à x n c d o a n r s d um, Cogeneració Noves ta re ri d fe u s c c o ions d’impos O to fi s cines e d d ’u in c f a o c r i m ó ació, E.R. Solar Abandonar nuclears Transpo z r o t n p e ú s b d li e c , v b ia ic n i a , nts Aprofita l m ’e e n n e t r g d i e a del RSU Etiqueta ecològica Monitorització pol·l À u r c e ió es verdes Augment del D.H. Constru d cc e i ó p l i a m nt o e d s e g r i n dis e itza tr n ib era c uïd d ió o o r r e e s s Projectes demostra T c r ió ansfor p m ú ab c li i c ó s d e e n ls e e d d if i i f c ic is is d E e s t b a a c i i x o n cons (d s um e d s ’e ce n n e t r r g a i l a i t p za et c i i t ó e ) s Il·lumina o c a ió u t d o e m b a a t i i x tz c a o d n a sum MAQ text integre cap 1-3NOU 17/11/2003 16:32 Página 24 MAQ text integre cap 1-3NOU 17/11/2003 16:32 Página 25 3. Descripció del Pla de Millora Energètica de Barcelona [PMEB] 25 3. Descripció 3.1. General L’Ajuntament de Barcelona, en la línia d’impulsar un millor coneixement i gestió de les activitats de la ciutat que tenen un impacte ambiental rellevant, va encarregar a Barcelona Regional l’elaboració del Pla de Millora Energètica de Barcelona [PMEB]. Aquest capítol resumeix els objectius i la metodologia del present projecte que, dins del marc de la ciutat, representa un pas més en l’elaboració de l’Agenda 21 de la ciutat, en la qual ja es contemplen els objectius i les mesures concretes reco- llides en el Programa d’Actuació Municipal 2000-2003. El PMEB és una primera aproximació al coneixement estructurat del sector energètic de la Ciutat de Barcelona. És una eina que permetrà anar enriquint i millorant la informació i coneixement per a la presa de decisions i l’actualització del Pla en futures edicions. El PMEB engloba un estudi de la situació actual i unes actuacions de futur. Així, per una banda, es fa una anàlisi de la situa- ció energètica de la ciutat i unes previsions de futur tendencials a: l’Estudi de base i Diagnosi de la situació Energètica a Barcelona [EDEB]. Per altra banda, dins del PMEB, s’arriba al: Pla d’Acció per a l’estalvi d’Energia i la reducció de les emis- sions a l’atmosfera [PAE], on es fa una definició d’objectius i estratègies per, finalment, identificar uns Programes d’Actuació on es proposen projectes i mesures d’acció concretes, fent una anàlisi d’incidència d’aquestes mesures en els escenaris de futur. El PMEB també engloba una base per a nous i futurs plans d’acció dins del PMEB, com ara el Pla d’Acció per a la millora d’infrastructures i de la qualitat del Servei Elèctric [PASE] (en última fase d’elaboració) o d’altres Plans futurs que parteixin de la informació base desenvolupada dins del PMEB i d’algunes de les actuacions promogudes per aquest pla. pmeb - pla de Millora energètica de barcelona PAE – Pla d’Acció per a l’estalvi d’Energia i la reducció de les emissions a l’Atmosfera EDEB - Estudi de base i Diagnosi de la Situació PASE – Pla d’Acció per a la millora d’infrastructures i Energètica de Barcelona de la qualitat del Servei Elèctric Fig. 3-1: Estructura del PMEB amb les vinculacions i els fluxos d’informació. ALTRES PLANS D’ACCIÓ FUTURS 3.2. Els objectius i l’abast L’objectiu ha estat definir un Pla de Millora Energètica per a Barcelona, per la qual cosa s’han fet els treballs necessaris per: • Estudiar els consums i els orígens de les energies a Barcelona i definir la matriu energètica. • Avaluar el model de generació i el consum energètic. • Estudiar l’impacte ambiental. MAQ text integre cap 1-3NOU 17/11/2003 16:32 Página 26 26 Pla de Millora Energètica de Barcelona • Determinar les mesures i les tipologies tecnològiques que cal fomentar. • Detectar les formes de gestió més adients. • Definir paràmetres de qualitat del sector energètic. • Definir les línies per difondre una nova cultura sobre el consum energètic. • Fer una primera proposta de programes i projectes que cal desenvolupar. El Pla integra també aquelles accions ja previstes a Barcelona, com ara el Fòrum de les Cultures 2004, el Pla director d’Infrastructures, Pla Integral d’Infrastructures 22@, etc. L’àmbit d’estudi és la ciutat de Barcelona, ara bé, en certs casos, és recomanable o necessari ajustar o modificar lleugerament els límits fins a una unitat funcional mínima; cada projecte ho especificarà, així com el significat de la valoració econòmica. S’ha exclòs de l’estudi el sector industrial pel seu comportament i la seva estructura tan diferenciada. 3.3. Metodologia de treball 3.3.1. General Aquest capítol descriu de forma general el procés i la metodologia amb què s’ha desenvolupat aquest projecte, així com els òrgans de govern que hi han intervingut. 3.3.2. Òrgans de govern en el projecte Per tal d’avançar ordenadament i eficaçment en el projecte, es van estructurar diferents nivells de decisió, tal com es mos- tra en la taula adjunta: funcions òrgan participants funcions Comitè de direcció Regidors Vist-i-plau Gerent de Manteniment i Serveis Aprovació final Enginyer en Cap Aprovació inicial Direcció Barcelona Regional Comitè de seguiment Ajuntament de Barcelona Impulsar el projecte Enginyer Cap Aprovació inicial Caps de Serveis Aprovació planning Direcció Barcelona Regional Direcció Direcció i coordinació Direcció Barcelona Regional Dirigir i coordinar Integrar Proposar experts Elaborar metodologia Administrar Àrees de treball Barcelona Regional Elaborar model Experts Fer propostes Taula 3-1: Quadre d’òrgans i funcions. Administració Barcelona Regional Administrar MAQ text integre cap 1-3NOU 17/11/2003 16:32 Página 27 3. Descripció del Pla de Millora Energètica de Barcelona [PMEB] 27 3.3.3. Planificació general El procés de planificació ha seguit una evolució emmarcada en el diagrama de blocs que contempla les fases següents: Identificació i obtenció de les dades En aquesta fase s’han acordat les dades que caldrà utilitzar i el seu abast sectorial i territorial. En aquest apartat s’han determinat: • Les dades d’interès. • Les fonts de les dades. • L’estructura de dades que es necessiten o estan disponibles. Anàlisis de les dades. Indicadors S’han definit els indicadors globals, sectorials, territorials i temporals que cal obtenir i s’han homogeneïtzat, interpolat, i analitzat les dades que serviran per confeccionar el model. Es documenten els indicadors sectorials, territorials, etc., les dades bàsiques i els indicadors que caracteritzen Barcelona. S’han buscat referències i comparatives nacionals i internacionals. S’ha determinat un model de dades que ha d’alimentar el simulador (model). Definició del model S’ha definit el model per a cada àrea de treball. El model contempla: • Els inputs: Les diferents fonts d’energia Les tecnologies aplicades L’eficiència • Els outputs: El consum L’impacte ambiental El cost • Les xarxes de distribució: L’estructura del consum Els paràmetres que lliguen les relacions dels punts anteriors El model conceptual partirà de l’esquema general que inclou el quadre “Model conceptual”. S’especifica el model per poder definir i desenvolupar el simulador informàtic. Determinació dels paràmetres Se seleccionen i es descriuen els paràmetres que han de configurar el comportament del model. Desenvolupament del simulador El desenvolupament del programa simulador es realitza per àrees i s’adapta a simuladors ja existents. MAQ text integre cap 1-3NOU 17/11/2003 16:32 Página 28 28 Pla de Millora Energètica de Barcelona Escenaris Es defineixen i es comenten escenaris possibles per veure’n els resultats: • Seguint la tendència històrica actual, sense actuar-hi, deixant-la a l’evolució del lliure mercat, amb la regulació actual, però considerant la incorporació natural de noves tecnologies (“bussines as usual”) i processos. • Escenari anterior incorporant-hi les mesures que proposi aquest pla. • Escenari de màxims tècnics (“best available technologies”). Estratègies i mesures Es defineixen i es descriuen els objectius i les estratègies que es creuen interessants i s’especifiquen les mesures adients que s’han de valorar. Simulació Mitjançant el simulador es determinen els resultats d’aquestes mesures. Anàlisis de resultats i viabilitat de les mesures S’analitzen els beneficis de les mesures proposades, des del punt de vista mediambiental i econòmic, el cost de la inver- sió i els condicionants culturals, econòmics o legals per implantar-los. Propostes d’actuació i Pla d’Acció • Es seleccionen i es descriuen les propostes. • Es fa el Pla d’Acció. El diagrama de blocs i tasques es pot veure a continuació: Taula 3-2: Diagrama de blocs de les fases i tasques del Pla de Millora Energètica de Barcelona [PMEB]. fases i tasques identificació i indicadors aavvaalluuació obtencio de dades i sistemes ació ii ddeeffiinniicciióó ddeell mmooddeell desenvolupament estratègies propostes pla d'acció del simulador i mesures propostes pla d'acció Producció i consum Matriu Inventari energètic Eficiència energètica Indicadors Fonts Ambiental Objectius Programes Paràmetres unitaris Inventari energètic Model Consum Propostes Projectes Econòmica Simulador Alineació amb altres Identificació mesures objectius potencial d’eficiència Escenaris Situació actual Valoració Cost Legal Estratègies Identificació mesures Organismes Calendari potenciació energies Tècnica renovables Programes Evolució històrica Altres experiències Eines actuals MAQ text integre cap 1-3NOU 17/11/2003 16:32 Página 29 3. Descripció del Pla de Millora Energètica de Barcelona [PMEB] 29 3.4. Els grups de treball Per tal de poder abastar els diferents temes i especialitats que engloba el projecte s’ha comptat amb la col·laboració de diferents experts, agrupats en els grups de treball següents: 3.4.1. Matriu energètica La matriu energètica conté diferents tipus de dades de consum: • Consum d’energia primària diferenciat per fonts. • Consum d’energia final per tipus d’energia, per sectors i, en alguns casos, per districtes, en el cas de consum de dis- positius estacionaris. • Procedència de l’energia final. Aquest grup realitza les tasques següents: • Recopila dades anteriors i dades actuals per poder analitzar les tendències. • Analitza dades històriques de consum d’energia amb dades de població, PIB, nombre de vehicles privats, caracterís- tiques de transport públic, estadístiques ambientals, etc. • Avalua les pèrdues en distribució. 3.4.2. Clima i territori urbà de Barcelona Aquest grup d’experts recopila dades meteorològiques mesurades en diferents punts de la ciutat: temperatura, humitat, radiació solar directa, difusa i UV, direcció i intensitat del vent, nuvolositat. En cas que es detectin diferències significatives, es divideix el territori en zones microclimàtiques. Les àrees d’estudi que s’inclouen són les principals característiques de l’urbanisme de Barcelona i el seu impacte micro- climàtic, així com l’anàlisi de l’efecte de l’“illa de calor” en el municipi de Barcelona o la influència de les zones verdes i del mar. Es confecciona un “any meteorològic tipus”. 3.4.3. Generació-distribució La generació i la distribució d’energia analitza les seves principals formes de consum i analitza l’estat i característiques de cada una d’elles. • Gas natural: Punts d’entrada. Tecnologia de regasificació, possibilitat d’aprofitament d’energia residual. Bombeig. Eficiència i pèrdues de la xarxa. MAQ text integre cap 1-3NOU 17/11/2003 16:32 Página 30 30 Pla de Millora Energètica de Barcelona • Distribució d’electricitat: Xarxes elèctriques. Eficiència de les xarxes de distribució. Estacions transformadores. • Microgeneració: Potencial d’aplicació de cogeneració de petita potència. Detecció de sectors d’aplicació potencials. Potencial d’aplicació de la tecnologia fotovoltaica i fototèrmica. • Climatització: Potencial d’aplicació de sistemes centralitzats de climatització a diferents escales: edifici, illa, grup d’illes. Criteris de viabilitat d’implantació de xarxes de distribució. Substitució de combustible o fonts d’energia. 3.4.4. Transport Els principals punts en què es treballa són: • Consum energètic en transport. • Gestió del transport públic i privat. • Transport per vies (metro, tramvia, rodalies). • Potenciació de l’ús del transport privat amb consum energètic reduït (bicicletes, motos, cotxes petits, cotxes amb més d’un passatger). • Combustibles alternatius al gasoil i gasolines: gas natural, hidrogen, biocarburants. • Actuacions generals en infrastructures de transport. • Actuacions factibles sobre la gestió. 3.4.5. Recintes públics i via pública Es revisen documents anteriors i les auditories energètiques dels edificis municipals i s’estudien els consums municipals, les instal·lacions en els centres sanitaris, educatius, residencial i esportius. A partir d’aquí es plantegen una sèrie de propostes, entre elles, plans de substitució de lluminàries (il·luminació de via pública. il·luminació pública puntual en les èpoques festives, introducció dels semàfors de tecnologia LED). 3.4.6. Edificis El grup d’experts d’edificis inclou diferents tipus d’edificis: habitatges, oficines, centres comercials. Es fa una tipificació dels edificis existents i dels de nova construcció i una anàlisi de les seves normes d’aïllament tèrmic (introduint-hi esmenes que permetin millorar les normes esmentades). Es proposen una sèrie d’actuacions per reduir el consum en el parc existent d’edificis. La realització d’aquest estudi es fa mitjançant la simulació del comportament dels edificis tipus en condicions de les nor- mes vigents. Aquest sistema ens permetrà contrastar els diferents resultats que s’obtenen en fer determinats canvis. MAQ text integre cap 1-3NOU 17/11/2003 16:32 Página 31 3. Descripció del Pla de Millora Energètica de Barcelona [PMEB] 31 3.4.7. Indústria i grans infrastructures En aquest estudi s’ha exclòs el sector industrial, ja que presenta un comportament i estructura molt diferent. Tot i això, es fa una visió de tipus descriptiu i generalista i es valora l’aplicació d’energies renovables en el sector industrial i en les grans infrastructures. 3.4.8. Residus Els punts principals que es tracten són: • Determinar, a partir de la informació existent, la producció de residus que genera la ciutat de Barcelona en les seves activitats diàries. • Preveure el creixement i/o reducció de residus en un horitzó de 5 i 10 anys i avaluar el potencial d’emissions dels resi- dus actuals i en la projecció establerta. 3.4.9. Modelització Es confecciona un model de comportament del flux d’energia i el seu impacte ambiental en termes de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle i emissions primàries. El model permet, sota certes hipòtesis, fer unes previsions de consum d’energia i de l’impacte ambiental. Les hipòtesis reflecteixen les precisions del desenvolupament del Pla a partir de les mesures adoptades per l’Administració, així com de la resposta esperada dels actors implicats. D’aquesta manera, es poden plani- ficar i ajustar les actuacions de l’Administració local per poder complir els acords internacionals relacionats amb la pro- tecció del medi ambient. La gestió dels models de la informació obtinguda en les fases prèvies (flux energètic, disponibi- litat de recursos, microclima, xarxes de distribució) es fa mitjançant un sistema GIS (sistema d’informació geogràfica). Aquesta metodologia permet creuar diferents tipus d’informació de manera sistemàtica amb la finalitat d’avaluar diferents opcions i poder identificar les més prometedores, que després tindran prioritat dins el Pla. 3.4.10. Energia i medi ambient Es valora l’impacte. S’avalua la importància de les diferents fonts d’emissió segons la font energètica. Avaluació de l’im- pacte a nivell local i a nivell global. Grup CLIMA I TERRITORI Grup Grup EDIFICIS Grup MATRIU ENERGÈTICA COORDINACIÓ + SIG Grup SERVEIS I CENTRES COMERCIALS Grup de XARXES Barcelona Regional Grup RESIDUS Grup TRANSPORTS Ajuntament de Barcelona Grup MEDI AMBIENT Grup RECINTES PÚBLICS manteniment i serveis Grup MODELIZACIÓ MAQ text integre cap 1-3NOU 17/11/2003 16:32 Página 32 MAQ text integre cap 4NOU 17/11/2003 16:34 Página 33 4. Entorn 33 4. Entorn En aquest capítol s’expliquen condicionants externs que tenen una influència important en el balanç energètic de la ciutat. Per això es comenten característiques del territori i del clima, dades demogràfiques, paràmetres econòmics, evolució de l’edificació a Barcelona i la situació energètica general a Catalunya i s’emfatitza especialment en el sector elèctric. 4.1 Territori i clima El coneixement del clima d’una àrea urbana és fonamental per a l’elaboració d’un pla com aquest. En qualsevol intercanvi d’energia influeixen de manera decisiva els valors de variables meteorològiques com la temperatura, la humitat, el vent, la radiació solar, etc., que, òbviament, han de figurar entre els inputs dels models de simulació dels processos involucrats en la planificació i l’avaluació de l’estalvi energètic. La ciutat de Barcelona està emmarcada, atesa la seva condició costanera, pels rius Llobregat i Besòs i per les serralades del Litoral i del Prelitoral. La part de la serralada Litoral que es troba paral·lela al Barcelonès s’anomena serra de Collserola, mentre que al sud-oest constitueix el Massís del Garraf i al nord-est la serra del Corredor. L’altura màxima de la serra de Collserola es troba al cim del Tibidabo, de 512 m. Paral·lelament a la serralada Litoral i més cap a l’interior es poden tro- bar, successivament, la depressió Prelitoral i la serralada Prelitoral. El tram de la serralada Prelitoral més propera al Barcelonès està formada, de NE a SO, pels massissos de Sant Llorenç del Munt, del Montseny i de Montserrat, amb alti- tuds màximes respectives de 1.104, 1.712 i 1.236 metres. A més de les valls del Llobregat i Besòs, a l’oest del massís de Montserrat hi ha la vall del riu Anoia. Les dues situacions meteorològiques més importants són les situacions típiques d'estiu, dominades clarament per pro- cessos locals, amb desenvolupament de brisa terra-mar i mar-terra, i de vents de muntanya, i les situacions d'hivern, domi- nades per una situació meteorològica de tipus anticiclònic. La localització de l’àrea de Barcelona en el context de la circulació general atmosfèrica de l'hemisferi nord explica les con- figuracions bàsiques més freqüents. En primer lloc, cal destacar la influència semipermanent de l'anticicló subtropical atlàntic. És durant els mesos càlids quan la seva incidència és més notable, tot i que en els mesos centrals de l'hivern hi ha permanències anticiclòniques (fins a 15 dies d'estabilitat atmosfèrica). Situació d’estiu Normalment, l'anticicló de les Açores projecta la seva influència a la Península Ibèrica de manera que predominen forta- ment unes condicions meteorològiques que permeten el desenvolupament de la denominada “Baixa Ibèrica” d'origen tèr- mic i la dominació dels factors locals en el conjunt de les condicions meteorològiques, la qual cosa implica, a les costes, processos de brisa terra-mar, d'especial intensitat, associats a vents de muntanya. Situació d’hivern Durant l'hivern, l'anticicló de les Açores, centrat a l'estiu cap als 35oN - 35oO, canvia de direcció cap al sud-est, permetent que els fronts freds penetrin regularment a la Península Ibèrica des del quadrant N-O. Tanmateix, la part alta de l'anticicló de les Açores no és immòbil i de vegades pot estar localitzat més cap al nord i cap a l'oest, posició que no és la més habi- tual a l’hivern. Llavors, s'observa una línia de pressió sobre la Península Ibèrica que impedeix la penetració de fronts terra endins i ajuda a que les condicions estables es desenvolupin per gairebé tota la zona. Predominen els cels clars i els vents febles, que permeten la formació de circulacions de mesoscala. MAQ text integre cap 4NOU 17/11/2003 16:34 Página 34 34 Pla de Millora Energètica de Barcelona Durant el cicle diürn es poden distingir les situacions següents: • Matí: de les 9/10 a les 13/14 hores, té lloc un procés de brisa de mar entre la línia de la costa i la primera línia de muntanya amb el desenvolupament de la clàssica cel·la convectiva, potenciada per la línia de muntanya del litoral (alti- tud mitjana de 500 metres) al costat de la costa, que també té vents ascendents de l'interior, i potencia un efecte xeme- neia d’ amplitud limitada. • Tarda: de les 13/14 a les 20/21 hores, la brisa de mar supera la línia de muntanya del litoral i arriba a la línia de mun- tanya del prelitoral. Això té una conseqüència molt important: la supressió dels vents de muntanya ascendents a la cara de terra de la línia de muntanya del litoral i, a la vegada, l’enfortiment dels vents de muntanya ascendents en el costat de mar de la línia de muntanya del prelitoral. Això crea un efecte de xemeneia important, injectant l’aire a una alçada d’uns 1.500 m, amb l’aprofundiment cap a l'in- terior. Això provoca una extracció i un transport de masses d'aire a distàncies més grans. • Durant la nit: el flux d'aire a l'interior de la regió durant les primeres hores del matí, es caracteritza per una brisa de terra cap a mar ben formada, associada amb fluxos descendents de muntanya que es desenvolupen seguint les mun- tanyes precostaneres. Migdia Tarda Nit Mar Barcelona Serralada Serralada Mar Barcelona Serralada Serralada Mar Barcelona Serralada Serralada Litoral Prelitoral Litoral Prelitoral Litoral Prelitoral Fig. 4-1: Fluxos d’aire en la secció terra-mar en el conjunt S’ha portat a terme una caracterització climàtica de la ciutat, de tipus qualitatiu i orientada a les necessitats d’un Pla de costa, Pla de Barcelona i Vallès fins a la serralada Prelitoral. Millora Energètica. S’ha utilitzat la informació meteorològica d’observatori de la facultat de Física de la UB, que ha propor- cionat dades contínues i de qualitat al llarg dels darrers deu anys que s’han considerat representatives del clima de la ciutat. Generalment, Barcelona gaudeix d’un clima mediterrani moderat, amb hiverns suaus i estius càlids. Les fluctuacions de temperatura són atenuades per la gran inèrcia tèrmica del mar que també aporta una alta humitat. Ara bé, en el cas de les àrees urbanes de gran extensió, com és l’àrea de Barcelona, els diversos factors que modifiquen el balanç d’energia i la dinàmica atmosfèrica difereixen d’un punt a un altre de la ciutat, raó per la qual es fa necessari tre- ballar amb dades meteorològiques recollides en més d’un punt. El coneixement de la distribució espacial de les variables meteorològiques és molt útil per als professionals (arquitectes, urbanistes i gestors d’infrastructures), ja que permet opti- mitzar els recursos energètics, millorar la planificació urbanística i el disseny arquitectònic i d’instal·lacions. En el present estudi, a més de l’estació meteorològica esmentada, s’utilitzen dades de diverses estacions meteorològiques per definir un “any tipus” representatiu de la variació, al llarg de l’any i a intervals horaris, de les diverses variables atmosfèriques del seu entorn. Això fa possible alimentar els models de simulació a partir d’una distribució bidimensional de les diferents variables meteorològiques més ajustada a la realitat. S’analitza a grans trets l’impacte de la ciutat sobre la temperatura, fenomen conegut com “ illa tèrmica”. MAQ text integre cap 4NOU 17/11/2003 16:34 Página 35 4. Entorn 35 El clima urbà està marcat per la influència antropògena. A Barcelona, l’efecte denominat “illa de calor” es percep en un moderat augment de temperatures, en un rang de 2º a 5º, encara que puntualment s’han registrat increments més alts. Cal dir que aquest efecte està atenuat per la presència de la influència marina. 4.1.1. Caracterització climàtica de Barcelona D'acord amb l'Organització Meteorològica Mundial (OMM), per caracteritzar la climatologia d'un cert indret cal utilitzar una sèrie de trenta anys de dades meteorològiques. En aquest treball, tanmateix, s’ha utilitzat un període de només deu anys perquè aquesta és la longitud del registre de dades meteorològiques més llarga, homogènia i contínua de què disposà- vem. A Barcelona, l’Institut Nacional de Meteorologia posseeix una sèrie que comprèn un període més extens, però no és homogènia perquè la ubicació dels sensors meteorològics ha anat canviant al llarg del temps (el darrer canvi tingué lloc el 1992, amb el trasllat de l'estació de la part alta de la ciutat a primera línia de mar, en un edifici de la Vila Olímpica). La temperatura és el principal paràmetre que condiciona el confort tèrmic. La temperatura ambiental de Barcelona té uns valors mitjans de 16,4oC. Les temperatures més altes s’enregistren el mes d’agost i les mínimes al mes de gener, amb una màxima absoluta de 36,5oC i una mínima de –0,6oC. A l’hivern, la mitjana és d’11,0oC i, a l’estiu, de 23,2oC. A la primavera i a la tardor les mitjanes són de 15,0 i 17,3oC, respectivament. Encara que no de forma tan clara com la temperatura, la humitat és una altra variable relacionada amb la demanda energè- tica. Fa referència al contingut de vapor d’aigua contingut a l’atmosfera, que pot quantificar-se de diverses maneres: les més comunes són la humitat relativa i la humitat absoluta. Barcelona és una ciutat “humida” ja que presenta uns valors mitjans d’humitat relativa entre el 60% i el 70% al llarg de tot l’any. Aquest fet afecta el confort tèrmic i fa dificultós (si no impossible) l’ús d’algunes tècniques d’edificació bioclimàtica. 4.1.2 Any meteorològic tipus Les variables meteorològiques constitueixen un dels inputs del model de simulació que s’utilitza en l’elaboració del PMEB. Aprofitant que es disposa de sèries meteorològiques de longitud igual o superior als quatre anys per a un total de cinc punts d’observació de l’àrea urbana de la ciutat (Observatori Fabra, Eixample, Ciutat Vella, Port i Pedralbes), s’ha elaborat un any meteorològic tipus que consta de valors horaris de la temperatura, la humitat i la irradiació solar. 4.1.3 Impacte urbanístic sobre el microclima El clima de les ciutats està fortament condicionat per l’ésser humà. Les característiques formals i físiques dels elements que composen la ciutat provoquen modificacions en el clima general de la seva regió, produint-se el que es denomina “microclima urbà”. Dins dels factors climàtics més determinants es produeixen les modificacions següents: • Assolellament.- La radiació es reflecteix successivament en els paraments i queda atrapada a nivell de sòl, tot gene- rant forts escalfaments. Per una altra banda, la intensitat mitjana de la llum disminueix a causa de la menor reflectivitat del sòl i la seva major emissivitat de la calor per les altes conductivitats de materials de paviments i recobriments d’e- dificació i també a causa de la disminució del percentatge de vegetació. • Temperatura.- Augmenta a causa de la radiació solar atrapada, motivada per la reducció del percentatge de vegetació i l’augment de superfícies pavimentades i degut a l’activitat humana i la calor antropogènica. MAQ text integre cap 4NOU 17/11/2003 16:34 Página 36 36 Pla de Millora Energètica de Barcelona • Vent.- La forma o relleu de la ciutat, amb edificis de gran altura, determina la capa límit dels vents i disminueix la con- vecció a nivell del sòl. • Humitat.- Com que el percentatge de superfície de vegetació a la ciutat és mínim, els efectes de l’evapotranspiració són molt reduïts i la humitat és inferior que en zones circumdants de característiques idèntiques. La modificació del clima està estretament vinculada a la grandària de la ciutat i és major en les ciutats més grans. Segons “Climatologia Urbana”1 d’Edicions Universitat de Barcelona 1999, a Barcelona, l’augment de temperatura arriba a valors de fins a 8oC respecte a l’entorn no urbanitzat. A nivell més microscòpic, la temperatura i el vent dins de la ciutat poden variar enormement en petites distàncies. En el present estudi s’ha fet una anàlisi de microclima a partir dels valors mitjans anuals i estacionals. Cal dir que en el pro- cés estadístic de calcular valors mitjans queden atenuades les diferències màximes. Amb aquest tipus d’anàlisis de dades, a Barcelona es percep un moderat augment de temperatures respecte a l’entorn de la ciutat, d’entre 2oC a 5 oC. L’impacte antropogènic a Barcelona està atenuat per la presència del mar i uns carrers relativament amples amb arbrat desenvolu- pat. En algunes altres ciutats aquest augment és bastant més alt: a Nova York se situa en 5-6oC i, a Ciutat de Mèxic, en10oC (segons el Departament of Energy dels EUA). Per corroborar les dades obtingudes en estacions meteorològiques i analitzar qualitativament la situació de la ciutat com a conjunt s’han examinat les imatges del satèl·lit Landsat-7, que abasten l’àrea metropolitana de Barcelona. S’ha estudiat la imatge tèrmica de només un dia d’estiu (10 d’agost del 2000). Aquest pre-estudi ha permès, d’una manera qualitativa, obser- var i avaluar si existeixen diferències tèrmiques superficials remarcables a l’àmbit metropolità de Barcelona a una escala de treball de 1:500.000. A la figura es pot observar que la zona més afectada per l’efecte illa de calor és la del Port, seguida del barri de Sant Andreu. A nivell general, sembla que la trama urbana de l’Eixample no pateix problemes de sobreescalfament. 4.1.4 Nivells freàtics, característiques tèrmiques i hidràuliques A Barcelona es poden diferenciar quatre zones del subsòl corresponents a les principals formacions geològiques. A cadas- cuna d’elles els valors de transmissibilitat s’estimen en un rang, a partir de les dades procedents de la interpretació d’as- saigs hidràulics, d’estimacions realitzades a partir dels valors de capacitats específiques i de la calibració de models numèrics successius. Les formacions que es contemplen són les següents: • Collserola: geològicament corresponent a formacions d’era paleozoica. En aquesta àrea la transmissivitat mitjana del subsòl s’ha estimat en uns 50 m2/dia. • Pla de Barcelona, amb materials d’Edat quaternària antiga. Les transmissivitats quedes compreses entre els 50 i 700 m2/dia. • Deltes del Llobregat i del Besòs; Quaternari recent. Els valors de transmissivitat oscil·la entre els 300 i 3300 m2/dia. • Montjuïc i Barri Gòtic (Terciari): s’han mesurat transmissivitats en un interval de 10 a 100 m2/dia. Les fortes extraccions d’aigües subterrànies en la segona meitat del segle XX mantenien els nivells piezomètrics a cotes molt inferiors als seus nivells naturals. A partir dels anys setanta, quan s’atura gran part de l’activitat industrial consumi- dora d’aigües subterrànies, es presenta un ascens de nivells fort i sostingut que s’està produint fins a l’actualitat. L’ascens 1 Autora: Mª Carmen Moreno García MAQ text integre cap 4NOU 17/11/2003 16:34 Página 37 4. Entorn 37 ha estat més intens en aquelles zones en què l’explotació va ser més forta, com és el cas de la zona del Besòs, però els esforços més negatius s’han produït a les àrees on originalment la cota piezomètrica estava a prop de la superfície i que la tendència actual ascendent tendeix a recuperar. Un exemple notable d’aquesta situació és el Poble Nou, però el mateix problema es presenta en altres zones baixes de la ciutat. En estudis recents2 de la UPC s’ha realitzat un balanç hidrogeològic global, determinant i quantificant els seus principals components. S’ha vist que les principals entrades o recàrregues es deuen a les pèrdues de les xarxes d’abastament i cla- vegueram i a la infiltració directa. Les sortides principals són les extraccions d’aigües subterrànies mitjançant bombeigs en pous encara actius i drenatge en les infrastructures subterrànies com el metro, aparcaments subterranis, etc. La descà- rrega natural dels aqüífers és fins al mar encara que, en anys anteriors i a causa de les fortes extraccions, es produïa un important efecte d’intrusió marina. A partir de la piezometria es poden fer una sèrie de consideracions sobre l’esquema de flux al delta del Besòs. En el contacte entre els materials de la plana i el delta es produeix una clara inflexió de la piezometria de forma que les línies de flux es dis- posen perpendicularment al contacte. El gradient mitjà observat al delta és d’un 0,2%. Actualment encara s’observen nivells negatius (respecte al nivell mitjà del mar), tot i que molt menors que en èpoques anteriors. Aquests nivells més deprimits podrien correspondre a bombeigs locals o a drenatges de diferents infrastructures, entre les quals destaca el metro. Per determinar la temperatura dels aqüífers, últimament s’ha mesurat la temperatura de les aigües en diversos pous. Sempre que ha estat possible s’han realitzat perfils verticals de temperatura i conductivitat elèctrica a tota la vertical del pou, per tal de determinar quines són les diferències tèrmiques entre els nivells superiors i els inferiors. Mapa tèrmic qualitatiu superposat sobre imatge de la ciutat (10 d’agost 2000) Imatge tèrmica (10,40 - 12,50 micròmetres) Imatge visible -T oC +T oC Fig. 4-2: Mapa tèrmic qualitatiu superposat a imatge (0,45 - 0,69 micròmetres) de la ciutat (10 d’Agost 2000). 2 “Estudi de les Aigües Subterrànies del Pla de Barcelona”, Departament d’Enginyeria del Terreny – UPC, 1997. MAQ text integre cap 4NOU 17/11/2003 16:34 Página 38 38 Pla de Millora Energètica de Barcelona En general, la temperatura ambiental afecta els primers metres i, a mesura que es descendeix en el pou, les fluctuacions tèr- miques van disminuint fins a arribar a l’equilibri tèrmic amb el terreny. En general, a profunditats superiors als 20-30 metres aquestes fluctuacions ja no es perceben i a majors profunditats la temperatura de l’aqüífer anirà augmentant segons el gra- dient geomètric local. Aquest gradient normalment se situa al voltant dels 3oC per cada 100 metres de profunditat. 25 20 15 30 70 10 60 70 50 50 15 60 70 45 45 20 50 20 45 60 45 60 50 40 20 35 20 30 30 35 15 20 25 35 30 25 8 30 15 20 15 10 15 20 15 30 20 35 30 40 25 30 3 25 40 20 30 25 15 25 15 15 25 20 10 10 20 15 15 10 10 20 9 5 20 5 15 5 10 4 4 3 Fig. 4-3: Profunditat del nivell freàtic. Font: Ajuntament de Barcelona, CLABSA. L’ús d’aqüífers com a pol tèrmic de les màquines de climatització està molt estès als països del centre i nord d’Europa. De fet, temps enrera, a Barcelona també es va fer servir l’aigua freàtica per als equips de climatització (edifici del Col·legi d’Arquitectes, diverses sales de cines) en no retornar l’aigua al subsòl sinó al clavegueram. Aquestes instal·lacions es van abandonar quan es va introduir el cànon de sanejament d’aigües. Al subsòl de la zona d'interès hi ha situades fins a dues capes freàtiques que es poden utilitzar com a font energètica. En general, aquest tipus de fonts es poden explotar de mane- ra directa o mitjançant bombes de calor. L’ús directe es pot realitzar quan la temperatura de l’aigua està per sota dels 14oC. En aquest cas, l’aigua freàtica s’utilitza per a la refrigeració sense necessitat de bombes de calor. L'ús directe d'aqüífers en condicions del terreny en l’àmbit del Pla no és viable. A Barcelona s’han realitzat mesures en diferents punts. La temperatura de l'aigua de la capa freàtica superficial oscil·la entre els 18oC a l'hivern i els 22oC a l'estiu, segons les dades facilitades per la Universitat Pompeu Fabra, que té un siste- ma que utilitza les bombes de calor acoblades amb freàtic per a la climatització dels seus edificis al carrer Ramon Trias Fargas. En canvi, als pous de CLABSA, a Cotxeres de Sants i Hospital Militar s'han trobat temperatures més estables, de 19,5oC i 18,5oC, respectivament, al llarg de l’any 1999. A Poblenou s’han fet mesures en set pous el gener del 2000 i s’han detectat valors entre 17,1oC i 20,5oC. 4.2 Economia 4.2.1 Dades bàsiques Les dades econòmiques són molt importants per a la previsió de la demanda energètica global. Molts mètodes de planifi- cació energètica es basen en la previsió dels paràmetres macroeconòmics com ara el PIB i la seva correlació amb el con- sum energètic. La relació entre la taxa de variació del PIB i la variació de la demanda energètica s’anomena “elasticitat”. MAQ text integre cap 4NOU 17/11/2003 16:34 Página 39 4. Entorn 39 A continuació s’indiquen algunes dades bàsiques per descriure la situació econòmica de Barcelona: • Renda - 99,1% del valor mitjà del PIB per càpita de la Unió Europea-15 el 1996 (94% el 1994) - 66% de la renda mitjana per càpita dels EUA, equivalent al 143% del nivell mitjà de la Unió Europea. • Estructura econòmica (1996) - Municipi de Barcelona (660.000 llocs de treball): serveis (72%), indústria (23%) i construcció (5%). El 1999: 750.000 llocs de treball, aproximadament. El procés de terciarització segueix les pautes europees. - El municipi de Barcelona concentra el 30% dels llocs de treball, amb el 25% de la població resident de Catalunya. - Turistes estrangers a Barcelona: 2,8 milions de persones (6,9 milions de pernoctacions) el 1997 (4,3 milions de per- noctacions el 1992). 4.2.2 Evolució del PIB a Barcelona Per al municipi de Barcelona existeixen poques dades sobre el PIB. Aquest indicador habitualment es calcula per a territo- ris més extensos i amb unes fronteres administratives més rígides que permeten controlar els fluxos econòmics (comuni- tats autònomes, estat). IDESCAT ha publicat les dades de Barcelona per als anys 1991 i 1996. Aquests dos anys coincideixen amb el cens i el padró de població, així que es disposa també de la informació del PIB per càpita. Per completar l’evolució del PIB de Barcelona s’ha estimat el valor d’aquesta variable per als anys 1991–1995 i 1997-2000 a partir de les taxes de creixement real publicades per l’IDESCAT i la Caixa de Catalunya. PIB en euros constants (99) per càpita 24.000 22.000 Fig. 4-4: Evolució de PIB per càpita a Barcelona. Font: IDESCAT pels anys 1991 i 1996, resta dades 20.000 d’estimació a partir de la informació de l’IDESCAT aplicant les seves taxes de creixement real del Barcelonès, 18.000 Caixa de Catalunya, i IPC. PIB de Barcelona en milions d'euros constants de 1999 40.000 38.000 36.000 34.000 32.000 Fig. 4-5: Evolució del PIB a Barcelona. PIB (M€) PIB (€/càpita) 1991 1991 1992 1992 199 13 993 199 1 4 994 19 1 9 9 5 95 1 1 9 9 9 9 6 6 1 1 9 9 9 9 7 7 19 1 9 9 8 98 199 1 9999 MAQ text integre cap 4NOU 17/11/2003 16:34 Página 40 40 Pla de Millora Energètica de Barcelona 4.3 Evolució de la superfície construïda a Barcelona S’han recopilat dades de l’evolució de les superfícies construïdes a Barcelona des de l’any 1941 fins a l’actualitat. Si s’a- nalitzen aquestes dades en termes de nombre d’edificis construïts es poden distingir tres pics: • 1946-1948, es van arribar a construir al voltant de 800 edificis l’any, sumant entre residencials i no residencials. • 1956-1959, el nombre d’edificis construïts arribava a uns 1.400 l’any, dels quals uns mil corresponen als residencials. • 1966-1969, s’arriba a construir més de 1.600 edificis l’any. Els pics estan relacionats amb les èpoques dels importants fluxos migratoris de la població així com del fort creixement industrial de la ciutat. Després dels primers dos pics, el creixement continua. Si s’analitza directament la superfície construïda es pot concloure que el creixement té un comportament gairebé expo- nencial en el període 1941-1967. Això indica que, a més dels pics observats en termes del nombre d’edificis realitzats, la dimensió mitjana d’edificis va augmentar. De fet, les edificacions dels anys 50, 60 i començament dels 70 estan marcades per grans desenvolupaments en polígons perimetrals del nucli format per l’Eixample i els cascs antics. A finals dels 60 s’han arribat a fer més de 2,5 milions de metres quadrats edificats l’any. Superfícies construïdes - Evolució històrica a Barcelona 1.800 1.600 1.400 1.200 1.000 800 600 400 nº edificis d’ús majoritari no residencial nº edificis d’ús majoritari residencial 200 Fig. 4-6: Evolució històrica dels edificis actuals a Barcelona. Font: Elaboració pròpia i IMI. 0 A partir dels anys 70 la ciutat va començar a experimentar una baixada constructiva a causa potser de la menor superfície edificable que anava quedant, una baixada progressiva que es va estabilitzar als anys 80. Sembla que, a partir d’aquest nº Edificis 1941 1942 1943 1944 1945 1946 1947 1948 1949 1950 1951 1952 1953 1954 1955 1956 1957 1958 1959 1960 1961 1962 1963 1964 1965 1966 1967 1968 1969 1970 1971 1972 1973 1974 1975 1976 1977 1978 1979 1980 1981 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 MAQ text integre cap 4NOU 17/11/2003 16:34 Página 41 4. Entorn 41 any, una gran part de tot el que s’ha anat construint ha estat per regeneració d’edificis antics a excepció del petit boom que van suposar els Jocs Olímpics del 1992. Així, en l’actualitat ens trobem amb la construcció d’aproximadament 350 edificis per any dels quals un 80% són d’ús majoritari3 residencial i la resta no residencial. Si es fa la distinció a nivell de superfície construïda es pot arribar a un nivell de detall més gran pel que fa als usos. Al grà- fic següent s’indica l’evolució de les construccions actuals4 al llarg dels anys. Els edificis, així com la superfície majoritària, és per l’ús residencial. Dels 350 edificis o mig milió de metres quadrats, apro- ximadament, que actualment es construeixen, un 74% equival a superfície residencial, un 14%, a superfície comercial, un 6% a oficines i un 6% a industrial. Superfícies construïdes - Evolució a Barcelona 3.000.000 2.500.000 2.000.000 1.500.000 1.000.000 Superfície residencial Superfície industrial 500.000 Superfície oficines Superfície comerços Fig. 4-7: Evolució històrica de la superfície construïda a 0 Barcelona. Font: Elaboració pròpia i IMI. A continuació es presenta la relació entre la població censada i la superfície residencial. La mitjana de superfície per habi- tant ha pujat significativament en els últims 25 anys: de 28 m2 per càpita l’any 1975 fins a més de 41 m2 l’any 1999. 3 Ús majoritari: definició introduïda a la base de dades de l’IMI. Qualsevol ús que ocupi el 51% de l’edifici es considerarà com a edifici destinat a aquell ús. 4 Es considera la superfície actualment existent; no es té en compte la superfície dels edificis que han estat enderrocats. 2 Superfície (m ) 1941 1942 1943 1944 1945 1946 1947 1948 1949 1950 1951 1952 1953 1954 1955 1956 1957 1958 1959 1960 1961 1962 1963 1964 1965 1966 1967 1968 1969 1970 1971 1972 1973 1974 1975 1976 1977 1978 1979 1980 1981 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 MAQ text integre cap 4NOU 17/11/2003 16:34 Página 42 42 Pla de Millora Energètica de Barcelona Relació de Superfície Residencial i habitants censats Evolució de la Superfície Residencial per habitants censats 63.000.000 41 61.000.000 39 59.000.000 37 57.000.000 35 55.000.000 33 53.000.000 31 51.000.000 49.000.000 29 47.000.000 27 45.000.000 25 Fig. 4-8: Superfície residencial en funció de la població 4.4 Situació energètica general a Catalunya censada en termes absoluts i per càpita. Amb un consum de 19,1 milions de TEP registrat l’any 1995, Catalunya presenta unes necessitats energètiques similars a les d’altres països europeus com Dinamarca, Grècia o Portugal. Un 55,7% d’aquest consum és de petroli, un 24,2% prové de l’energia nuclear, un 11,6%, del gas natural i un 4,6%, de l’energia hidroelèctrica. Un català va consumir, l’any 1997, una mitjana d’energia primària de: 3,5 tones equivalents de petroli (tep) per any (3,1 tep/cap al 1995), un valor mitjà que és igual al consum d’energia primària per càpita a la Unió Europea (3,5tep/hab.) i molt més baix que l'enregistrat a l’Amèrica del Nord (7,8 tep/hab). Si s’observa l’evolució de la demanda d’energia primària des del 1980, es comprova la pèrdua de pes del petroli en l’es- tructura del consum energètic català. La dependència del petroli era d’un 71% el 1980, mentre que quinze anys després ha baixat fins al 55,7%. Les causes d’aquesta millora cal buscar-les, d’una banda, en l’increment de l’ús de l’energia nucle- ar, en detriment de la producció d’electricitat amb fuel, i en la substitució dels derivats del petroli pel gas natural, espe- cialment en la indústria, però també en el sector terciari i residencial. Catalunya compta amb unes infrastructures energètiques diversificades pel que fa a la generació i pel que fa a la primera transformació de l’energia fins al seu consum final. A Catalunya hi ha dues refineries de petroli amb una capacitat de refi- natge superior a les 10.000.000 tones de petroli per any. Les dues plantes tenen una capacitat d’emmagatzematge de més de 1.300.000 m3 de cru i 1.400.000 m3 de derivats. Els principals oleoductes uneixen Tarragona, Barcelona, Girona i Lleida. Catalunya disposa també d’una planta de regasificació a Barcelona amb una capacitat de producció de 100.000 milions de tèrmies de gas natural l’any. La xarxa de gasoductes a alta pressió (72 bar) disposa de dues línies principals que uneixen Barcelona amb València i Bilbao. També existeixen plantes satèl·lit, alimentades amb GLP o GNL, en aquells indrets on no arriba la xarxa de transport de gas natural a mitja pressió. Cal destacar que a Catalunya està en marxa el pla d’extensió de la xarxa de gas natural, que permet que aquest combusti- ble arribi al 90% de la població l’any 2000. Complementàriament, i per garantir que el gas canalitzat arribi a tota la pobla- ció, s’ha elaborat el pla de gasificació mitjançant xarxes locals de gas canalitzat. La potència del parc de producció elèctric instal·lat a Catalunya l’any 2000 puja als 8.600 MW, un 36,2% dels quals corres- ponen a centrals nuclears (que produeixen energia amb menys emissions de gasos contaminants a l’atmosfera tot i que generen residus nuclears), el 23,5% a centrals tèrmiques alimentades amb fuel o gas i l’1,9% a centrals tèrmiques de carbó. La resta són centrals hidràuliques i de règim especial. 2 Superfície residencial (m ) 1.475.000 1.500.000 1.525.000 1.550.000 1.575.000 1.600.000 1.625.000 1.650.000 1.675.000 1.700.000 1.725.000 1.750.000 1.775.000 1975 1976 1977 1978 1979 1980 1981 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 MAQ text integre cap 4NOU 17/11/2003 16:34 Página 43 4. Entorn 43 La generació total d’energia elèctrica l’any 1999 va ser de 33.993 GWh, el 16,9% de la qual correspon a autoproductors (incloent-hi l'energia autoconsumida). balanç d’energia elèctrica (GWh) 1999 catalunya Hidràulica 3729 Nuclear 23512 Carbó 686 Fuel/gas 1796 PRODUCCIÓ (b.a.) 29723 - Consums generació 1113 - Consums bombeig 379 PRODUCCIÓ (b.c.) 28232 + Règim especial 5761 PRODUCCIÓ 33993 DEMANDA (b.c.) 36828 Taula 4-1: Balanç d’energia elèctrica (GWh) el 1999. Font: REE. Cal indicar que Catalunya no és un país ric en recursos energètics. Si no fos per l’energia nuclear (considerada com a pro- ducció pròpia per la metodologia EUROSTAT), la producció d’energia primària a partir de fonts autòctones representaria únicament el 9,3% de la demanda (dades de 1995). D'aquest percentatge, la producció d’energia hidràulica va ser la més important, seguida per la de petroli i la de carbó. 4.4.1 Energia elèctrica L’energia elèctrica és una forma derivada d’energia (juntament amb el vapor d’aigua i el gas manufacturat), ja que no es tracta d’una energia primària que es troba de forma natural i en abundància. D’aquest fet, se’n desprèn la necessitat de posar en marxa un sistema elèctric capaç de generar-la, transportar-la i adap- tar-la a les necessitats dels diferents punts de consum. L’electricitat només s’utilitza com a energia “específicament elèctrica” als processos electroquímics i en l’electrònica, en la resta dels casos és necessària una transformació en una altra energia útil (calor, energia mecànica...). Entre els grans avantatges que presenta l’electricitat destaca el fet que el seu consum és molt net i de fàcil control i que pot transformar-se en altres formes d’energia. El seu gran inconvenient, però, és que no es pugui emmagatzemar en grans quantitats, i només sigui possible fer-ho en petites quantitats, en forma de corrent continua i amb sistemes d’alt cost. 4.4.2 Generació d’electricitat Pel que fa al Sistema Elèctric Espanyol, del qual forma part Catalunya, concretament Barcelona, es diferencien dos tipus d’activitats de generació en funció de la situació actual del mercat elèctric: MAQ text integre cap 4NOU 17/11/2003 16:34 Página 44 44 Pla de Millora Energètica de Barcelona Generació en règim ordinari: Generació en Règim Especial: Fonts Renovables: • Hidràulica • Fonts No Renovables • Hidràulica • Tèrmica Nuclear • Calor Residual • Biomassa • Tèrmica del Carbó • Carbó • Eòlica • Tèrmica amb Fuel/Gas • Fuel-Gasoil • R.S. Industrials • Gas de Refineria • R.S. Urbans • Gas natural • Solar 4.4.3 Mix elèctric La composició de les fonts d’energia primària utilitzades per a la generació d’energia elèctrica s’anomena “mix elèctric”. La informació sobre el mix permet conèixer l’origen de l’electricitat consumida en un territori. Si es coneix l’origen de l’electricitat, així com altres tipus d’energia final, es pot avaluar l’impacte ambiental de consum d’energia en termes d’emissió de gasos a l’atmosfera. En el present estudi no es pretén examinar o reflexionar sobre diferents models de generació elèctrica. Per a Barcelona es pot plantejar un mix local que conté l’electricitat produïda dins de la ciutat més l’energia importada de l’entorn. En realitat, a la ciutat es genera molt poca electricitat: cicles de cogeneració, algunes instal·lacions fotovoltaiques i l’electricitat generada en la planta de valorització energètica de RSU de St. Adrià de Besòs. Tot això, sumat, és inferior al consum de la ciutat. Per això, actualment el mix de la ciutat és pràcticament igual al mix de l’àmbit d’importació. En el present estudi s’ha analitzat el mix elèctric de dos àmbits territorials com a àmbits referents d’importació, el mix autonò- mic (anomenat mix català) i el mix estatal (mix espanyol). En els estudis anteriors sobre el consum i importació d’electricitat en l’àmbit de Barcelona, l’electricitat importada s’ha tingut en compte en base al mix català, o sigui, la composició de fonts de generació segons les centrals elèctriques ubicades a Catalunya. Des del punt de vista territorial, té sentit analitzar el consum de Barcelona segons el mix català. No obstant, si l’anàlisi parteix de les premisses del funcionament del mercat nacional elèctric –un mercat completament liberalitzat pel que fa a la generació– té sentit basar-se en el mix espanyol. El mix elèctric català i el mix elèctric espanyol són molt diferents, principalment per la ràtio d’aportació de les centrals nuclears i les de carbó. En el mix espanyol, les nuclears participen amb un 32% (semblant a la mitjana europea) i les de carbó amb un 37%. En canvi, en el mix català un 67% és nuclear i només un 2% del carbó. En conseqüència, l’impacte ambiental produït per la generació elèctrica varia molt segons el mix considerat. A títol d’exemple es pot comparar l’emissió del CO2 equivalent: segons el mix català és de 0,107 kg CO2eq/kWh mentre que segons el mix espanyol és de 0,467 kg CO2eq/kWh, o sigui, una emissió 3,8 vegades més gran. Evidentment, l’energia nuclear, predominant a Catalunya, té altres tipus d’impactes ambientals. Respecte a l’electricitat importada a l’estat, s’ha de dir que un 95,4% prové de França (any 1999), i que el mix francès consta d’un 77,53% nuclear, 17,3% hidràulica i un 5,17% fuel/gas. Pel que fa a la diferència entre el mix català i l’espanyol en relació al règim especial, a Catalunya es disposa d’un percen- tatge superior d’energies no renovables donada la gran presència de la cogeneració (nivell superior d’industrialització de Catalunya respecte la mitjana espanyola), la qual cosa dóna un 82% a Catalunya enfront un 68% a nivell espanyol de con- tribució per cogeneració. A Catalunya, el juliol de 1999, les instal·lacions que s’hi acollien representaven un total de 1.267 MW de potència elèctrica instal·lada. D’aquesta potència, la major part correspon a instal·lacions de cogeneració (963 MW) i la resta a energies renovables (303 MW). MAQ text integre cap 4NOU 17/11/2003 16:34 Página 45 4. Entorn 45 Respecte a les energies renovables, el grau d’aportació d’energia hidràulica és similar tant en l’àmbit català com en l’espanyol, però la gran diferència es troba en el percentatge aportat per l’energia eòlica, la qual representa un 1,5% a Catalunya i un 10,1% a Espanya, respecte a la totalitat del règim especial. En el present estudi s’ha decidit avaluar la situació respecte a ambdues dades de partida: s’ha analitzat la situació tant per al mix català com per a l’espanyol. Gas 16,9% Gas 10,1% Fuel/Gasoil 3,2% Fuel/Gasoil 5,2% Fig. 4-9: Composició del mix català l’any 1999. Carbó 1,8% Nuclear 32,4% Font: REE, elaboració pròpia. Hidràulica 11% Hidràulica 15,2% Fig. 4-10: Composició del mix espanyol l’any 1999. Nuclear 67,1% Carbó 37,1% Font: REE, elaboració pròpia. mix espanyol règim especial any 1999 Fuel/Gasoil 12,3% Gas natural 47,3% Gas natural 70% Gas de refineria 3,5% Fig. 4-11: Composició de la part generada en règim espe- R.S. Urbans 3,8% Carbó 0,4% cial del mix català l’any 1999. R.S. Industrials 0,8% Gas de refineria ~0% Calor residual 0,6% Fuel/Gasoil 17% Font: REE, elaboració pròpia. Eòlica 1,5% Biomassa ~0% R.S. Urbans 2% Eòlica 10,1% Hidràulica 11,6% R.S. Industrials 2,6% Carbó ~0% Biomassa 1% Fig 4-12: Composició de la part generada en règim espe- Hidràulica 15,4% cial del mix espanyol a l’any 1999. Calor residual ~0% Font: REE, elaboració pròpia. Solar ~0% Solar ~0% 4.4.4 Gas natural Barcelona està connectada amb gasoductes a la resta de la Península Ibèrica. Al Port de Barcelona hi ha una planta de recepció del gas natural liquat que es transporta en vaixells. De fet, aquesta planta representa una de les entrades de gas al gasoducte ibè- ric. Barcelona és un dels centres de recepció del gas natural més importants d’Espanya i disposa d’una dotació infrastructural con- siderable. L’any 1997, la planta del Port de Barcelona va rebre 92.600 TJ, dels quals només un 11% es van consumir a Barcelona. Gaviota Santander La Corunya Oviedo Bilbao Calahorra Lleó Sòria Barcelona Zamora Saragossa Segòvia Salamanca Madrid Conca Valencia Lisboa Albacete Gasoductes en operació Còrdova Múrcia Gasoductes en projecte o construcció Gasoductes en estudi Cartagena Huelva Granada Entrades del gas al sistema Emmagatzematges subterranis Màlaga Poseidón Jaciments de Gas natural Càdis Plantes de regasificació Tànger Plantes de regasificació en projecte Fig. 4-13: Xarxa Ibèrica de Gasoductes. Per al sector del gas, la liberalització està en fase inicial però, tot i així, encara no es disposa d’informació sobre el funcio- nament futur d’aquest sector. MAQ text integre cap 4NOU 17/11/2003 16:34 Página 46 MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:51 Página 47 5. Diagnosi 47 5. Diagnosi En aquest capítol s’analitza l’estat actual i històric dels fluxos d’energia a la ciutat de Barcelona. L’abast territorial de l’es- tudi és el terme municipal de Barcelona. Com a any de referència s’ha pres el 1999, l’any més recent pel qual ha estat pos- sible aconseguir i recopilar informació necessària per completar la matriu. Pel que fa a les dades històriques, s’ha acon- seguit una informació fiable a partir de l’any 1987. 5.1 Situació actual 5.1.1 Introducció A continuació s’analitza l’estat actual dels fluxos d’energia a la ciutat de Barcelona. Primerament, es descriu detallada- ment la situació actual amb la matriu energètica de Barcelona. Posteriorment, s’avaluen dades del consum i preus histò- rics, derivant en un estudi del comportament i sensibilitat del sistema. D’aquest anàlisi, se’n treuen algunes dades i paràmetres que posteriorment són útils per fer escenaris del comportament futur, així com algunes conclusions que es transformen en propostes, per exemple, la necessitat d’introduir tarifes progressives. Més endavant, s’entra en l’anàli- si detallat per sectors. Pel que fa a l’anàlisi sectorial, s’ha estudiat el sector residencial, el sector terciari, el sector de xarxes i serveis públics, el sector transport i el sector de residus. Els consums municipals es van analitzar com un conjunt, encara que contemplen consums que generalment pertanyen als sectors estudiats. 5.1.2 Matriu energètica de Barcelona La matriu energètica d’un territori, en aquest cas la ciutat de Barcelona, conté les dades sobre el consum energètic, orde- nades per tipus de fonts d’energia i per sectors o activitats que han consumit aquesta energia. A més d’aquestes dades, la matriu també pot tenir dades històriques o dades desglossades per unitats territorials més petites. Es poden diferenciar dos tipus de consum: estacionari –fix en territori– i mòbil – relacionat amb el transport. La informa- ció sobre el consum fix procedent de les companyies subministradores és una informació mesurada de manera directa. Pel que fa al consum relacionat amb el transport, és extremadament difícil determinar-lo ja que l’àmbit del pla no està delimitat per unes fronteres que permetin mesurar la quantitat de combustibles consumits dins de l’àrea d’estudi. Per una ciutat amb mobilitat molt intensa dins de la seva regió metropolitana, com ara Barcelona, la característica principal és la dissolució dels límits de la ciutat en el sentit tradicional i una forta relació funcional amb les àrees limítrofes. És pràcticament impossible mesurar el consum de combustibles per a transport privat per procediments directes. Per això, l’única via de determinar el consum mòbil (consum de combustible) és per un mètode indirecte: a partir del nombre de vehicles i una sèrie de paràmetres relacionats (tipus de vehicle, antiguitat, recorregut mig anual, etc.). En canvi, el con- sum energètic del transport públic es pot determinar amb exactitud a partir de les dades facilitades per empreses de transport públic. En el present projecte s’ha intentat recopilar una informació de consum energètic desglossada per districtes. L’única via per aconseguir aquest tipus d’informació són les companyies subministradores. Degut al sistema intern de processament de dades d’aquestes entitats, no ha estat possible obtenir-ne els consums desglossats per districtes. D’aquesta forma l’anàlisi a nivell de districtes queda per a futures fases del Pla. MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:51 Página 48 48 Pla de Millora Energètica de Barcelona Com a any de referència s’ha pres el 1999, l’any més recent del qual ha estat possible aconseguir i recopilar la informació necessària per completar la matriu. Pel que fa a les dades històriques, s’ha aconseguit una informació fiable a partir de l’any 1987. El consum total d’energia final a Barcelona l’any 1999 ha estat de 50,78 PJ. En funció de les fonts d’energia es distribueix de la manera següent: un 40,5% o 20.542 PJ d’electricitat, 31,5% o 15,97 PJ de petroli, 25,2% o 12.777 PJ de gas cana- litzat i un 2,9% o 1,484 PJ de gasos liquats de petroli. El consum d’energia primària, tenint en compte l’eficiència dels pro- cessos de transformació i distribució d’energia, és de 92,5 PJ (càlcul en base al mix català; en el cas del mix espanyol és de 89,9 PJ). El 64% s’utilitza per a la generació d’electricitat. De la quantitat citada es dedueix una eficiència energètica global de la transformació i distribució del 54,8%. Les raons bàsiques per tenir aquesta ràtio relativament baixa són de caire tecnològic, relacionats amb processos de generació elèctrica alienes als processos energètics interns de la ciutat. L’energia elèctrica es genera en processos poc eficients i, per tant, la relació entre l’energia primària consumida per a la generació i l’electricitat subministrada és d’un 35,7% com a mitjana entre els diferents processos de generació elèctrica a Catalunya. L’alt percentatge de consum elèctric a Barcelona correspon als processos de desindustrialització del municipi i la seva respectiva terciarització. Pel que fa a la distribució sectorial, un 37% del consum correspon a l’industrial i terciari, un 33% al transport i un 30% al consum domèstic. Aquí s’ha de destacar que la separació entre l’ús industrial i terciari no ha estat possible pel sistema tarifari que apliquen les companyies d’electricitat i gas. Desglossant el consum de transport, es pot veure que només un 9,6% correspon al transport públic, aproximadament un 30% al transport de mercaderies (furgonetes i camions) i un 60% als cotxes i motos. El consum d’electricitat a la ciutat de Barcelona representa un 15,5% del consum a Catalunya i un 3,1% del consum a l’es- tat espanyol. La major part de subministrament es realitza a Baixa Tensió: un 74% del qual un 50% correspon a l’ús ter- ciari i industrial i un 24% al domèstic. Un 9% del consum és subministrat en Alta Tensió a tarifa per als usos terciaris i industrials, mentre que un 17% de la demanda correspon a consumidors qualificats (mercat liberalitzat). El consum de gas a Barcelona representa un 2,77% del consum estatal. Un 70% del consum de gas se subministra al sec- tor residencial; la resta és del sector terciari i industrial. D’aquestes dades es dedueix que el sector residencial cobreix una gran part de la seva demanda tèrmica (calefacció, cuina, aigua calenta sanitària) amb el gas canalitzat mentre que el sec- tor terciari essencialment utilitza l’electricitat per cobrir la demanda tèrmica. La major part del consum dels combustibles líquids s’utilitza per al transport, mentre que només una petita part és desti- nada a calderes de calefacció i processos industrials. El consum dedicat al transport es pot desglossar en aproximadament un 54% de benzina i un 46% de gasoil. Consum d’energia final a Barcelona 1999 (50,78 PJ) Petroli 31% Electricitat 41% GLP 3% Fig. 5-1: Distribució del consum d’energia final per fonts d’energia per l’any 1999. Consum total 50,78 PJ. Gas canalitzat 25% MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:51 Página 49 5. Diagnosi 49 Consum d’energia final per sectors 1999 Domèstic 30% Transport 33% Fig. 5-2: Distribució del consum d’energia final per sectors Comercial-industrial 37% per l’any 1999. Consum total 50,78 PJ. La font d’energia primària més utilitzada a Barcelona, agafant la generació elèctrica segons el mix català, és l’energia nuclear amb un 49% del total. La següent font és el gas canalitzat amb un 23%, seguit pels combustibles líquids amb un 18%. La hidràulica (només grans centrals) representa un 4%. El carbó té molt poca representació amb un 1%. Les energies renovables (sense gran hidràulica) participen amb un 1%; a Espanya, les renovables, l’any 1999, estaven en un 6% apro- ximadament. La tendència actual és baixar el percentatge d’energies renovables degut a que el creixement del consum és més ràpid que la instal·lació d’una nova potència amb fonts renovables. El fet que l’energia nuclear sigui la font principal d'energia primària, seguida pel gas natural –que és la font fòssil menys contaminant–, fa que Barcelona tingui unes emissions de gasos d’efecte hivernacle relativament baixes. A canvi, produeix residus nuclears i té un risc d’accident nuclear que s’hauria de mencionar i considerar. Per altra banda, el carbó està pràcticament extingit i la participació dels combustibles líquids és baixa. Les vies per reduir les emissions globals i l’impacte ambiental substituint les fonts clàssiques són escasses, per això, com a estratègia gene- ral per reduir les emissions, queda la potenciació d’energies renovables i les mesures de reducció del consum mitjançant l’eficiència energètica. Consum energia primària 1999 (92,5 PJ) Carbó 1% Nuclear 49% Gas natural 23% GLP 4% Combustibles líquids 18% Hidràulica 4% Fig. 5-3: Distribució del consum d’energia primària per Renovable 1% fonts d’energia per l’any 1999. Consum total 92,5 PJ. Pel que fa a la distribució de l’energia final per fonts i sectors es pot veure que el consum més gran són els derivats del petroli pel sector transport, un 30%, seguit pel consum elèctric en Baixa Tensió del comercial-industrial amb un 20%. El següent en importància és el consum de gas natural pel sector domèstic amb un 17%, i el consum elèctric del mateix sec- tor amb un 10%. Consum d’energia per sectors i fonts 1999 Transport públic deriv. petroli 2% Domèstic GN 17% Transport privat deriv. petroli 30% Domèstic Elect 10% Tracció elect 1% Domèstic GLP 3% Electricitat c. cualificats AT (sense tracc) 5% Comercial-Industrial GN 8% Fig. 5-4: Distribució del consum d’energia final per sectors Comercial-Industrial Elect AT 4% Comercial-Industrial Elect BT 20% i fonts d’energia per l’any 1999. Consum total 50,78 PJ. MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:51 Página 50 50 Pla de Millora Energètica de Barcelona Consum elèctric a Barcelona 1999 Comercial-Industrial Elect AT 9% Electricitat c. qualificats AT 17% Domèstic Elect 24% Fig. 5-5: Distribució del consum d’electricitat per tarifes (sectors) per l’any 1999. El consum total és de 20,54 PJ. Tracció ~0% Comercial-Industrial Elect BT 25% La meitat del consum elèctric a Barcelona és per ús comercial-industrial de Baixa Tensió. El consum del sector domèstic és d’un 24 %. El consum en Alta Tensió és de només un 26%. Diagrama de fluxe del consum d’energia final a la ciutat de Barcelona ACS 6.312.173 GJ/any CALEFACCIÓ 7.864.894 GJ/any ACS = 5.939.495 GJ/any REFRIGERACIÓ CALEFACCIÓ = 5.541.483 GJ/any SECTOR HABITATGE 1.661.458 GJ/any 18.354.715 GJ/any REFRIGERACIÓ = 119.032 GJ/any EQUIPAMENTS = 5.371.879 GJ/any IL.LUMINACIÓ = 1.382.826 GJ/any ACS = 372.678 GJ/any EQUIPAMENT + CALEFACCIÓ = 2.323.411 GJ/any IL.LUMINACIÓ REFRIGERACIÓ = 1.542.426 GJ/any 12.559.063 GJ/any EQUIPAMENTS ELECTRIC + IL.LUMINACIÓ = 5.804.358 GJ/any SECTOR COMERCIAL I SERVEIS 10.042.873 GJ/any GAS NATURAL 13.199.890 GJ/any GAS NATURAL = 10.919.737 GJ/any GAS NATURAL DE SECTORS NO ESTUDIATS AL PLA ELECTRICITAT = 5.569.019 GJ/any Producció d’energia elèctrica final (Mix elèctric català) 1999 GLP = 1.861.952 GJ/any ALTRES SECTORS SOLAR TÈRMICA = 4.007 GJ/any 4.789.862 GJ/any SECTOR HABITATGE Gas natural 3,70% 18.354.715 GJ/any Gas natural 19,85% Fotovoltaica 0,001% TIPOLOGIES D’EDIFICIS ELECTRICITAT DE SECTORS Incineració RSU 1,69% RESIDENCIALS DEL PLA NO ESTUDIATS AL PLA 28.648.365 GJ/any Nuclear 58,05% Nuclear Electricitat 58,05% SECTOR COMERCIAL ELECTRICITAT I SERVEIS 14.836.271 GJ/any SECTOR DE SERVEIS 10.042.873 GJ/any MUN. PÚBLICS Carbó GAS NATURAL = 2.139.576 GJ/any 431.922 GJ/any Carbó 1,69% 1,69% GLP = 5.884 GJ/any Gas natural 4,43% Energies Hidràulica 9,21% Hidràulica GLP ELECTRICITAT = 7.897.413 GJ/any 10,85% Renovables 1.993.795 GJ/any 13,41% Gas natural (autoproductors) 9,96% ELECTRICITAT = 110.200 GJ/any GAS NATURAL = 140.577 GJ/any SECTOR TRANSPORTS Fuel (autoproductors) 1,76% GASOLINA ELECTRICITAT = 431.922 GJ/any 16.791.035 GJ/any Hidràulica (règ. especial) 1,64% 8.661.922 GJ/any GLP = 125.959 GJ/any Altres renovables (règ. especial) 0,87% ELECTRICITAT = 827.717 GJ/any Importació de França Importació de França 7,00% 7,00% GASOLINA = 8.661.922 GJ/any GASOIL 7.175.437 GJ/any GASOIL = 7.175.437 GJ/any EDIFICIS MUNICIPALS SOLAR TÈRMICA 250.777 GJ/any 4.007 GJ/any Electricitat Electricitat importada a generada a Barcelona Barcelona COMSUM TOTAL D’ENERGIA DE LA CIUTAT 50.657.178 GJ/any MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:51 Página 51 5. Diagnosi 51 5.1.3 Evolució històrica del consum d’energia a Barcelona L’evolució històrica del consum d’energia a Barcelona segueix la pauta de l’estat de l’economia. En les èpoques en què l’e- conomia és pròspera el consum creix, en les èpoques de crisis econòmiques la demanda es redueix. S’han analitzat les dades disponibles des de l’any 1987. Tant pel que fa al consum total com per als consums particulars d’electricitat i gas, es percep un creixement fins l’any 1992. Els consums baixen els anys 1993 i 1994 i, en el cas del gas, també el 1995. A partir de l’any 1995 s’experimenta altra vegada un creixement del consum. En els últims deu anys (1990 - 1999) el consum total de l’energia final ha augmentat un 23,11%, la qual cosa és equiva- lent a un augment de mitjana anual d’un 2,1%. Durant el període de 1995-1999 s’aprecia una acceleració en el creixement del consum amb la mitjana anual del 2,94%. creixement del 1990-1999 1995-1999 consum a barcelona acumulat mitjana anual acumulat mitjana anual Total energia final 23,11% 2, 1% 15,6% 2,94% Electricitat 26,36% 2,36% 13,42% 2,55% Gas canalitzat 39,78% 3,4% 25,60% 4,66% Derivats petroli 17,01% 1,59% 14,84% 2,8% Taula 5-1: Creixement del consum a Barcelona. En els últims cinc anys (1995-1999) el consum elèctric ha augmentat un 13,42% o un 2,55% de mitjana anual. El creixe- ment ha estat especialment alt en els anys 1999 (5,97%) i 2000 (4,04%). En el període 1995-1999 el consum del gas cana- litzat ha crescut un 25,6% o un 4,66% de mitjana anual. Cal destacar que, durant l’any 1999, l’augment del consum de gas va ser del 12,7% similar al creixement de consum a nivell estatal. El consum de carburants1 presenta una reducció important l’any 1991 a conseqüència de la inauguració de les Rondes. El fet d’introduir aquesta nova infrastructura de transport va augmentar la velocitat mitjana de circulació, es va reduir la con- gestió i, en conseqüència, el consum de carburants. Històricament, el consum de benzina és superior al de gasoil, tot i que la diferència no és significativa. Evolució del Consum a Barcelona 60.000 50.000 40.000 30.000 20.000 10.000 0 Fig. 5-6: Evolució del consum a Barcelona. A l’anàlisi del consum elèctric diferenciat per tarifes s’aprecia un creixement més pronunciat del consum en Baixa Tensió. A par- tir de l’any 1991, el consum domèstic presenta un estancament amb petites oscil·lacions, així com un ràpid creixement en el 1 Consum calculat pel mètode indirecte, tal com s’ha explicat anteriorment. consum [TJ] 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:51 Página 52 52 Pla de Millora Energètica de Barcelona terciari-industrial2 en Baixa Tensió. En Alta Tensió es detecta clarament l’efecte de la liberalització del mercat elèctric: a partir del 1997 cau en picat el consum a tarifa de terciari-industrial així com el de tracció. El consum desregularitzat creix. El consum domèstic de gas canalitzat es reparteix entre dos tipus de tarifes: residencial i industrial- terciari. El residencial representa aproximadament un 65% del consum total de gas realitzat a Barcelona, la resta és de l’industrial-terciari. El comportament històric del consum del gas canalitzat pel sector domèstic i comercial-industrial és semblant al sector domèstic que presenta un creixement una mica més pronunciat. El consum de GLP en els últims deu anys està disminuint contínuament. La reducció en els últims deu anys ha estat d’un 35%, degut a les millores en la cobertura de gas canalitzat. Evolució del Consum a Barcelona 25.000 20.000 15.000 electricitat 10.000 petroli gas canalitzat 5.000 Fig. 5-7: Evolució del consum a Barcelona del consum d’electricitat, GLP i gas canalitzat. 0 A la Fig. 5-7 es presenta l’evolució del consum d’electricitat, derivats de petroli i gas canalitzat. Els tres tipus d’energia final es comporten de manera similar. Com ja s’ha dit, el consum en el període 1993-1995 està clarament relacionat amb l’es- tat de l’economia, però en el cas del petroli influeix per l’efecte Rondes. A la següent figura s’indica la variació del consum respecte a l’any anterior. Destaquen les puntes d’increment del consum de gas natural. Les variacions negatives són molt menys intenses que les positives. Variació del Consum (1988-1999) 16% 14% 12% 10% electricitat gas 8% petroli 6% consum total 4% Fig. 5-8: Variació del consum d’electricitat, gas i petroli 2% durant el període 1988-1999. 0% 2 El sistema tarifari de les companyies no distingeix entre el consum comercial o terciari industrial, tot i que així, coneixent les tendències gene- rals de l’evolució de la ciutat, es pot arribar a la conclusió que el major pes en l’increment d’aquest conjunt tarifari es deu al sector terciari. consum [TJ] 1988 1987 1989 1988 1990 1989 1991 1990 199 1 2 991 1 1 9 9 9 9 2 3 1993 1994 1994 1995 1995 1996 1996 1997 1997 1998 1998 19 1 9 9 9 99 2000 MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:51 Página 53 5. Diagnosi 53 5.1.3.1 Consum d’electricitat segons tarifes El consum majoritari d’electricitat és a Baixa Tensió. Històricament ha estat d’un 75%. Últimament, durant els anys 1999 i 2000 s’aprecia un breu canvi, augmentant la ràtio del consum d’Alta Tensió. En el futur es pot esperar una tendència similar. En el subministrament en Baixa Tensió es pot distingir entre l’ús domèstic i l’ús comercial i industrial. Aquest últim és més gran, aproximadament dos terços del consum en Baixa Tensió. Entre l’any 1997 i 1998 hi ha un canvi en la discriminació entre l’ús domèstic i comercial i industrial i, per tant, les corbes del consum tenen una desviació aliena al comportament del sistema energètic. Dins del consum en Alta Tensió es pot distingir l’ús comercial-industrial i tracció elèctrica. L’any 1997 va aparèixer el con- sum de lliure mercat: en qüestió de tres anys el consum de tracció a tarifa pràcticament ha desaparegut i una gran part del consum comercial-industrial a tarifa ha passat al lliure mercat (al voltant del 88% l’any 2000). Consum elèctric B.T. ciutat de Barcelona 4.500.000.000 4.000.000.000 3.500.000.000 3.000.000.000 2.500.000.000 consum total BT 2.000.000.000 1.500.000.000 comercial-industrial 1.000.000.000 ús domèstic 500.000.000 0 Fig. 5-9: Consum elèctric en Baixa Tensió a Barcelona. Consum elèctric A.T. BCN 1.600.000.000 1.400.000.000 1.200.000.000 1.000.000.000 800.000.000 consum total AT 600.000.000 comercial-industrial AT 400.000.000 tracció elèctrica 200.000.000 lliure mercat AT 0 Fig. 5-10: Consum elèctric en Alta Tensió a Barcelona. kWh kWh 1979 1979 1980 1980 1981 1981 1982 1982 1983 1983 1984 1984 1985 1985 1986 1986 1987 1987 1988 1988 1989 1989 1990 1990 1991 1991 1992 1992 1993 1993 1994 1994 1995 1995 1996 1996 1997 1997 1998 1998 1999 1999 2000 2000 MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:51 Página 54 54 Pla de Millora Energètica de Barcelona Aquestes permutacions i fugues de consumidors en Alta Tensió, així com el canvi de discriminació de consums en Baixa Tensió comentat anteriorment, ha dificultat alguns anàlisis del comportament del sistema. 5.1.4 Anàlisi de sensibilitat i comportament En el present apartat es fa un anàlisi del sistema energètic de la ciutat en termes de: • Indicadors del consum energètic en relació als factors aliens al sistema energètic, com són el PIB, les superfícies cons- truïdes per diferents usos i dades demogràfiques. • Sensibilitat del consum d’energia respecte als seus preus. 5.1.4.1 Relació consum d’energia amb paràmetres econòmics Relació PIB de Barcelona (99) amb consum d’electricitat 4.500.000 4.000.000 1992 1994 1998 1999 1997 1996 3.500.000 1993 1995 1991 PIB BT comercial-industrial 3.000.000 2.500.000 PIB i BT domèstic 2.000.000 PIB i AT industrial 1.500.000 PIB i BT total 1.000.000 500.000 Fig. 5-11: Relació del PIB (a Euros constants de 1999) de Barcelona i el consum d’electricitat. 0 PIB M€ (99) Es troba una relació pràcticament lineal entre el consum elèctric total en BT/PIB i el d’AT/PIB. La pendent del creixement del consum elèctric amb el PIB, en el període 1991-1999, se situa al voltant de 0,89 tant per l’Alta Tensió com per la Baixa Tensió. Pel comportament del creixement del consum de benzina s’ha trobat un pendent similar. Relació PIB de Barcelona (99) amb consum de benzina de vehicle privat 10.000.000 9.000.000 8.000.000 1995 1999 1991 1998 1994 1997 1996 7.000.000 1992 1993 6.000.000 Fig. 5-12: Relació entre el PIB de Barcelona amb el consum 5.000.000 de benzina de vehicle privat al 1999. 4.000.000 PIB M€ (99) Consum (GJ) Consum (MWh) 32.0 0 3 0 2.000 33.00 3 0 3.000 34.0 3 0 4 0 .000 35.0 3 0 5 0 .000 36. 3 0 60 .0 000 37. 3 0 7 0 . 0 000 38 3 .0 8 0 .0 0 00 39 3 . 9 0 . 0 0 0 00 4 4 0 0 .0 .0 0 0 0 0 MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:51 Página 55 5. Diagnosi 55 Intensitat energètica 1.400 1.300 1.200 1.100 Fig. 5-13: Evolució de la intensitat energètica. La intensitat energètica3 final a Barcelona se situa al voltant de 1264,5 KJ/€ (valor Euros constants 1999) amb una lleugera tendència a baixar. Respecte a la intensitat energètica de l’Estat, la de Barcelona és, aproximadament, de tres a quatre vega- des més baixa. Aquesta relació és degut al fet que Barcelona és una ciutat amb les activitats terciàries i d’indústria lleugera. A continuació es presenta una taula amb intensitats energètiques d’altres ciutats properes: intensitat energètica (98) kWh / € Barcelona (1999) 0,35 Hospitalet de Llobregat 1,45 Manresa 1,93 Mataró 1,42 Terrassa 1,45 Taula 5-2: Intensitat energètica en altres ciutats properes. Rubí 0,91 Font: “Sistema Municipal d’Indicadors de Sostenibilitat”, Xarxa de ciutats i pobles cap a la sostenibilitat. Diputació Vilanova i la Geltrú 1,30 de Barcelona. 5.1.4.2 Relació població-consum elèctric La relació que hi ha entre la població censada a Barcelona i el consum elèctric de la tarifa domèstica de Baixa Tensió està representat a la gràfica que hi ha a continuació. Es pot veure com hi ha un increment pràcticament constant al llarg dels anys. En color taronja en línia punta està indicada la discontinuïtat a l’any 1998 degut a un canvi de manera de discrimi- nar i processar la tarifa domèstica i comercial a BT. Tot i això, es pot veure clarament el comportament del consum perquè desprès de l’any 1998 es repeteix la tendència de creixement, fins i tot més acusada fins arribar a l’any 2000. Relació població i consum elèctric domèstic BT 1.800.000.000 1997 1996 1.600.000.000 2000 1992 1995 1993 1991 1994 1.400.000.000 1999 1989 1987 1998 1.200.000.000 1990 1988 1984 1986 1981 1980 1985 1983 1.000.000.000 1982 1979 Fig. 5-14: Relació entre la població i el consum elèctric 800.000.000 domèstic en Baixa Tensió. Població censada (habitants) 3 Intensitat energètica = consum energètic / PIB a pessetes constants (99) Consum (kWh) KJ/€ 1.450 1 .0 9 0 9 0 1 1.475.000 1992 1.500.000 1 1 9 . 9 52 3 5.000 1.550.000 1994 1.575.000 1995 1.600.000 1.62 1 5 9 .0 9 0 6 0 1.650.000 1997 1.675.000 19 1 9 . 8 700.000 1.725.00 10 999 1.750.000 1.775.000 MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:51 Página 56 56 Pla de Millora Energètica de Barcelona Energia consumida (BT domèstic) per habitant 1.200 1.000 800 600 400 200 Fig. 5-15: Energia consumida per habitant (Baixa Tensió domèstic). 0 Representant les mateixes dades en termes del consum elèctric per càpita es veu que durant els últims vint anys el consum s’ha doblat. El nombre dels habitants després de l’últim cens s’ha agafat segons l’escenari tendencial de la població (veure el capítol ‘escenaris’ a la memòria, apartat de dades demogràfiques). Per veure la sensibilitat del resultats del consum per càpita, s’ha processat un resultat addicional suposant que la tendència de la pèrdua de població a Barcelona canvia i que l’any 2000 torna a haver-hi la mateixa població que l’any 1996. Es veu que en aquest cas (línia groga) el consum per càpi- ta no varia de manera important. 5.1.4.3 Relació població-consum total d’energia El consum total per càpita l’any 1999 se situava en 33 650 MJ, mentre que l’any 1990 va ser de 25 000 MJ. L’increment del consum en la passada dècada va ser d’un 37,5%. Energia consumida per habitant 40.000 35.000 30.000 25.000 20.000 15.000 Fig. 5-16: Energia final consumida per habitant. 10.000 A continuació es presenta una comparació de l’energia consumida per càpita en diferents ciutats properes a Barcelona: MJ/cap kWh/càp 1979 1987 1980 19 1 8 9 1 88 1982 19 18 99 83 1984 1990 1985 1986 1991 1987 1 1 9 9 9 8 2 8 1989 1993 1990 1991 1994 1992 19 1 9 9 3 95 1994 19 19 96 95 1996 1997 1997 1998 1998 1999 1 2 9 0 9 0 9 0 MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:51 Página 57 5. Diagnosi 57 consum d’energia final per càpita tep / càpita.any Barcelona (99) 0.803 Hospitalet de Llobregat (98) 0.93 Manresa (98) 2.01 Mataró (98) 1.18 Terrassa (98) 1.35 Taula 5-3: Consum d’energia per càpita. Font: “Sistema Municipal d’Indicadors de Sostenibilitat”, Vilanova i la Geltrú (98) 0.8 Xarxa de ciutats i pobles cap a la sostenibilitat. Diputació de Barcelona. NOTA: al Capítol 4.4 - Situació Energètica General a Catalunya, es fa menció del fet que a Catalunya es consumeix 3,5 tep/càpita (1997); aquesta xifra és ben diferent de la presentada a la Taula 5-3 (Barcelona = 0,82 tep/càpita) degut a que les 3,5 tep/càpita per Catalunya corresponen a energia primària i els 0,82 tep/càpita per Barcelona a energia final. La diferència consisteix en que en l’energia primària s’hi inclouen les pèrdues per transformació i transport, mentre que en l’energia final no es comptabilitza. Si s’introdueixen pèrdues de generació i transport, a Barcelona s’arriba a un con- sum d’energia primària de 1,5 tep/càpita. La diferència entre un territori i l’altre encara és molt considerable. Això es pot explicar per diferencies d’estructura productiva. Cal dir que els balanços energètics tractats en aquest projecte no contemplen l’energia associada a la producció i transport de béns materials realitzada fora de l’àmbit analitzat però con- sumides dins d’aquest. Després de fer una recerca en diferents fonts s’ha pogut identificar el consum d’electricitat i de gas a diverses ciutats europees de magnituds similars a la ciutat de Barcelona l’any 1996. Per això es fa la contrastació de consums només d’aquest any. Es nota un efecte climàtic molt pronunciat: a Graz, Dublín i les ciutats alemanyes, tenen un consum con- siderablement més elevat. Un elevat consum també es detecta a Turí, Nantes i Bordeus. Barcelona té un consum d’e- lectricitat i gas semblant a les ciutats Mediterrànies com Bari i Marsella, també és similar a Madrid i, sorprenentment a Viena i Brussel·les. Aquestes dues últimes, igual que Madrid, podrien tenir un consum d’electricitat i gas relativament baix degut a l’ús de petroli per a calefacció. Consum de gas i electricitat d’algunes ciutats europees 50.000 45.000 40.000 35.000 30.000 gas 25.000 electricitat 20.000 15.000 Fig. 5-17: Consum d’electricitat i gas en diferents ciutats europees. Totes les dades són per l’any 1996 exceptuant 10.000 el cas de Barcelona, on es diferencia entre 1996 i 1999. 5.000 Per Marsella dades de gas desconegudes. Font Urban 0 Audit Handbook (excepte Barcelona). consum per capita (kWh/cap) Hamburg Munic Colònia Essen Graz Viena Brussel·les Dublin Marsella Bordeus Nantes Turí Bari Madrid Barcelona Barcelona (99) MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:51 Página 58 58 Pla de Millora Energètica de Barcelona Desprès d’aquesta comparació amb altres ciutats es pot dir que Barcelona té un consum per càpita raonable per al seu clima. 5.1.4.4 Conclusions sobre la sensibilitat de consum respecte el preu de l’energia Existeix una relació entre el preu de l’energia elèctrica, el gas canalitzat i el consum. Aquesta relació és més evident per client petit que per gran. També s’ha de dir que la variació del preu, tant pel gas com per l’electricitat, és molt més gran per a clients petits, mentre que pels grans els preus són més estables. Pel que fa al consum d’electricitat en Alta Tensió, no s’ha pogut establir una relació perquè es conclou que aquest tipus de consumidor és poc sensible al preu de l’energia; els principals usuaris d’aquesta tarifa són el sector industrial, terciari i transport. En detectar la sensibilitat de consum d’alguns sectors respecte al preu es pot pensar que el mateix sistema tarifari ofe- reix importants possibilitats d’aconseguir estalvis d’energia. Actualment, el preu d’energia consumida (gas canalitzat i electricitat) és fix dins d’un grup tarifari, no depèn del consum realitzat. Com que l’energia és un recurs limitat es pot pensar en sistemes de tarifes més dinàmics amb la factura progressiva segons el consum efectiu. Aplicar un sistema semblant al de l’aigua seria més adequat. Això pot semblar contradicto- ri amb les tendències de la liberalització del mercat, que d’aquí a poc temps arribarà a tot tipus de clients, fins i tot als petits. Si la factura progressiva s’estableix com una regla homogènia per a tots els distribuïdors i comercialitza- dors la seva aplicació és factible. També pot semblar incompatible amb la lògica del negoci – penalitzar al client que consumeix més és contrari als conceptes bàsics del mercat. Però, justament, en tractar-se d’un recurs limitat, la lògi- ca del mercat s’inverteix i s’ha de fer una discriminació positiva pel client que fa un consum raonable i una discrimi- nació negativa pel que fa un consum desmesurat. En realitat, aquest tipus de facturació negativa no és desconegut als mercats energètics, és una de les mesures de la gestió de la demanda (Demand Side Management) que s’aplica en alguns països, com per exemple els EUA. Relació preu elèctric i consum d’electricitat BT 4.500 4.400 2000 4.300 4.200 1999 4.100 1998 4.000 1997 3.900 1996 3.800 1993 1994 3.700 1995 Electricitat total BT 3.600 Fig. 5-18:Relació Preu-elèctric i Consum d’electricitat BT. 3.500 preu c€ (cèntims d’euro) Consum (GWh) 8,5 9 9,5 10 10,5 MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:51 Página 59 5. Diagnosi 59 5.2 Estudis sectorials En els propers capítols es fa la descripció de la metodologia aplicada per estudiar cada sector, els principals resultats i les conclusions que determinen les propostes per millorar la situació energètica a Barcelona. Abans de començar l’exposició dels sectors es fa una explicació de l’abast de l’estudi pel que fa als edificis existents per diferents usos. 5.2.1 Elements arquitectònics inclosos en aquest estudi En el Pla de Millora Energètica de Barcelona [PMEB] s’han considerat una sèrie d’edificis del total de Barcelona, dels quals se n’ha estudiat el 74% en superfície edificada a Barcelona. Les tipologies arquitectòniques d’aquest Pla ana- litzen el 74% de la superfície total construïda a Barcelona; la resta (el 26%) [indústria, magatzems, pàrkings i altres usos minoritaris] no s’han considerat en els estudis sectorials per ser un conjunt d’edificis minoritaris de característi- ques molt diverses, o bé dedicats a usos que van quedar exclosos de l’estudi d’aquest Pla, com ara el sector indus- trial, però s’han tingut en compte en els consums totals de la ciutat en un mateix conjunt. Cal dir que pel sector de salut (clíniques, hospitals, ambulatoris) ja s’han fet estudis, com ara els de l’ICAEN i l’IDAE, i a partir d’aquests estudis s’han realitzat alguns projectes. Per això, l’anàlisi d’aquest sector no es repeteix. Per altra banda, no s’han fet estudis detallats d’edificis per l’ús educatiu. La problemàtica d’aquests edificis és coneguda. Per això es considera que amb els estudis d’edificis d’altres usos, creuats amb la informació del consum energètic de les escoles (coneguda per l’anàlisi de la despesa energètica de les dependències municipals) es poden proposar actua- cions i projectes coherents. Elements arquitectònics considerats pel Pla de Millora Energètica de Barcelona (PMEB) 100.000.000 % en superfície TOTAL: 123.668.338 m2 90.000.000 Total NO considerat pel PMEB 26% 80.000.000 70.000.000 Total considerat pel PMEB 74% 60.000.000 50.000.000 40.000.000 % en número d’UNITATS edificatòries 30.000.000 20.000.000 Total NO considerat pel PMEB 37,7% 10.000.000 Fig. 5-19: Elements arquitectònics considerats pel Pla de 0 Total considerat pel PMEB 62,3% Millora Energètica de Barcelona [PMEB]. 2 superfície (m ) Total consid p e e ra l t PM EB consid Te o r t a a t l p N e Ol PM EB MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:51 Página 60 60 Pla de Millora Energètica de Barcelona Elements arquitectònics considerats pel Pla de Millora Energètica de Barcelona % en m2 i Unitats Edificatòries considerades en el PMEB 100% 80.000.000 Bars i cafeteries 70.000.000 Restaurants 60.000.000 Aparthotels, apartaments, 80% bungalows 50.000.000 Hotels, hostals, motels 40.000.000 Ús esportiu coberts: vestuaris, calefacció, depuradores 60% 30.000.000 Ús esportiu coberts: piscines 20.000.000 Ús esportiu coberts: esports diversos 10.000.000 40% Fig. 5-20: Elements arquitectònics considerats pel Pla de Mercats i supermercats Millora Energètica de Barcelona [PMEB]. 0 Comerços en edifici exclusiu Comerços en edifici mixt 20% Oficines de Banques i Assegurances Oficines a edifici Mixt Oficines en edifici exclusiu 0% 2 superfície (m ) número d’ unitats Habitatges Fig. 5-21: Elements arquitectònics no considerats pel Pla de Elements arquitectònics no considerats pel Pla de Millora Energètica de Barcelona Millora Energètica de Barcelona [PMEB]. % en m2 i Unitats Edificatòries considerades en el PMEB 100% Ús singular: de caràcter especial Ús singular: de caràcter social 16.000.000 Ús singular: històric-artístic Centres religiosos: esglèsies i capelles 14.000.000 Centres religiosos: convents i centres parroquials 80% 12.000.000 Biblioteques, museus Escoles, col·legis, facultats Col·legis majors 10.000.000 Universitats Beneficència, assistència 8.000.000 60% Ambultoris i consultoris Hospitals 6.000.000 Sanatoris i clíniques Exposicions i congressos 4.000.000 Casinos i clubs socials Cinemes i teatres 40% Clubs, sales de festa, discoteques 2.000.000 Espectacles diversos: coberts i descoberts 0 Espectacles esportius: hipòdroms, velòdroms, etc... Espectacles esportius: estadis, places 20% de braus Ús esportiu descoberts: piscines Ús esportiu descoberts: esports diversos Serveis de transport: estacions de servei, ports i aeroports Garatges i aparcaments 0% Industrial: magatzems, fàbriques, 2 superfície (m ) número d’ unitats tallers, granges 2 superfície (m ) Indu fà s b tr r i i a q l u : e m s a , g ta a l t l zems G er a s r , a g , tg ra e n S g e s es 13.684.065rve i i s a d p e a r t c d r ame e ansp n t s s erv o e r i t , : es 10.615.520 por t t a s cion Ú i ae s s es r p o o p r o ti r u t s desco 64.325 Ús es e p s be o ports rt r s ti : u d d e i s v c e o r b so e s rt 432.486 E s s : p p e iscine e ct s s a t c a l d e i s s , e p sp 36.308la o c r e t E s iu s s: hip p d ò e e c b d t ra r a o c m l u e s s s , es 78.941 ve plò o d r r t o iu Es m s: p s e , c e ta tc c . l . e . 47.863 C cob s lu d b i s v , e e s r a ts le i s r d s e o s s: de c fe o s b t e a rts 47.240 , discoteques C 98.661 inem 2 es i superfície (m ) tea C t a re s s ino 139.323 s i clubs E s x o p ci o a s ls icio 229.967 ns i congress S os ana 26.018 toris i c H lí a n b iq O i f t ues i a c tges 780.800 ines en ed 77.692.555 i H fi o ci s exclu A p s m ita iu b l O u s l f to 136.374 ici r n is es 2.022.293 i co O n f s ic e u i n n lt e e B o s d ri e d if n s e ic i Mi e x ficèn 309.015 Banq t u ci e a s , i As 2.576.706 ass s is e t g è u n r c a ia C n 350.779 o c m es erço U s n en 1.101.471 ive e r d si C i t o fi at m ci s mi 31.253 erç x o t Co s l e ·l n e edif 5.151.440 gis m ici E a j e scole o x r clus s s i, co 45.074 Me l· r u l c e a g t i s s , Ú i s 409.966fa s c esp u o perm B u i l b ta rtiu li ts 2.865.861 c e o rca o ts te b q e u rt e s s : , e m sp u o c r 202.471 t o s nve C n e seus Ú t nt s diver s e s r o i e s s c s p e reli 284.174 o ntr gio rti e u s c p sos: oberts 519.003 arr C o e q : p n u t i r a Ú l s s 377.894 es is p c o in r e e s e s s r g e ti l u ig co Ú lèsi i e o b s s s o c er s a t 58.441 sin i c : lefac s a c : ves gula p ió tu r: e 280.927 , dep aris, h lles ui r s a t d òr o i r c e -a H s 156.397rtí o s t t e ic A ls p , a h Ús s 3.680 rt o h stals de c in o , a g t u e l ls mo ràc a t r , : apa e r l t s a 912.384 ter so m c e ial 424.086 nts, bu d Ús n ga e l c o a s r i à n c g ws 30.154 t u e l r a e r: speci R a 753.014 e l staurants 224.817 Bars i cafeteries 466.590 MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:51 Página 61 5. Diagnosi 61 5.3 Sector residencial 5.3.1 Introducció El parc d’edificis a tota la ciutat representa un demanda energètica important. El comportament tèrmic i l’eficiència energètica dels elements de la pell d’edificis depenen de les característiques climàtiques del lloc. Degut al clima, generalment càlid, i en vista dels canvis socials que provoquen una nova exigència de benestar, l’aire condicionat es perfila com un consum potencial molt elevat. Com a conseqüència, la demanda de climatització estival a Barcelona creix ràpidament. Aquesta problemàtica es presenta tant en els edificis existents com en els nous. El sector de la construcció és el sector clau per a la potenciació de l'eficiència energètica. Els edificis, tant del sec- tor residencial com del terciari, representen un gran potencial d'estalvi energètic. Pel que fa a l'aïllament tèrmic, la norma autonòmica NR-AT 87 està per sota dels criteris que s'estan adoptant a la CE. Posant-la en el context de la problemàtica energètica actual, aquesta normativa resulta anacrònica, tot i que les construccions actuals són més eficients energèticament que les antigues (ja que tenen una demanda energètica unitària menor). Cal pensar i refle- xionar sobre la possibilitat que les edificacions futures en l'àmbit territorial que recull aquest Pla compleixin uns cri- teris més en sintonia amb les tendències de futur. L’última proposta de la Directiva del Parlament Europeu referent al rendiment energètic dels edificis de la CE (COM2001/226, Maig, 2001) reforça la tesis de la necessitat de normes més exigents pels edificis en l’àmbit comunitari. El Ministeri de Foment, junt amb l'IDAE, acaba de posar a disposi- ció dels professionals del sector una eina informàtica per a qualificació energètica d'edificis d'habitatges (“Calificación Energética de Viviendas” – Ministerio de Fomento, IDAE, 1999). Aquest treball ha estat la resposta de l'administració espanyola a la directiva europea sobre l'eficiència i l'estalvi energètic SAVE 93/76/CEE. Entenent que aquesta eina va en bona direcció, s’ha d’exigir la seva aplicació per obtenir la qualificació energètica en els edi- ficis de promoció pública i privada. coeficient de conductivitat tèrmica K [W/m2K] Sostre Terra Parets Finestres Taula 5-4: Normes vigents referents a l’aïllament tèrmic en Barcelona 0,46 - 1,28 5,8 edificis a Barcelona. Els valors per a Barcelona provenen de la norma NR- AT-87 i de les Ordenances Metropolitanes d’Edificació en el seu article 68 sobre l’aïllament tèrmic. Les Ordenances Metropolitanes d’Edificació introdueixen criteris del comportament tèrmic d’edificis com ara el Coeficient de Conductivitat Tèrmica [K] de les parets. La definició dels cossos volants influeix sobre les possibilitats de fer la protecció solar d’obertures mitjançant elements fixos. Cal dir que, arreu d’Europa, comencen a aplicar-se normes tèrmiques d’altres tipus – basades en el consum d’energia anual previst, en lloc de fer-ho en paràmetres dels elements de la pell de l’edifici. Normes d’aquest tipus existeixen a Alemanya, Holanda i aviat també a França (a partir de juny del 2001). A continuació es mostra la demanda energètica per calefacció i refrigeració dels habitatges en diferents llocs d’Europa: MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:51 Página 62 62 Pla de Millora Energètica de Barcelona Demanda energètica per habitatge calefacció refrigeració 80 45 70 40 35 60 30 50 25 40 20 30 15 20 10 10 5 Fig. 5-21: Demanda energètica per calefacció i refrigeració de l’habitatge. Font: S.Alvarez. 0 0 En aquest treball s’ha fet un esforç considerable de classificació i tipificació dels edificis. L’objectiu final ha estat la tipificació del comportament teòric dels edificis. El procés s’ha iniciat partint del coneixement i la “intuïció” dels experts. Al llarg del pro- cés i a mesura que es processaven les dades estadístiques mitjançant les eines SIG, aquestes s’incorporaven a l’estudi. Per tant, no s’ha seguit la cronologia òptima des del punt de vista metodològic. Això es deu a la voluntat d’accelerar l’estudi. El comportament tèrmic dels edificis a Barcelona depèn principalment de l’època de construcció ja que aquesta marca tant les característiques urbanístiques com les solucions arquitectòniques pel que fa a l’organització de l’edifici, així com els materials utilitzats. 5.3.2 Evolució històrica dels tipus constructius i urbans de Barcelona Fins a la unificació de Barcelona amb els municipis propers (Gràcia, Sarrià, Les Corts, etc.) el Pla de Barcelona estava ocu- pat pels cascs antics d’aquests nuclis, separats per camps i zones de conreu. Per analitzar l’evolució de les construccions dins d’aquest Pla, des d’aleshores fins als nostres dies, s’han establert cinc períodes històrics rellevants que es configu- ren com el punt de partida per a l’estudi posterior de les diferents tipologies d’edificació existents actualment a la ciutat. Primer període (fins el segle XIX) Als cascs antics i particularment al de Barcelona, encerclat per les muralles, la trama viària era irregular. Als carrers, estrets, s’hi obrien parcel·les amb poca façana i de gran profunditat. Originàriament corresponien al model menestral, on coexistien els espais d’activitat econòmica, a la planta baixa, amb els habitatges, a les superiors. En molts casos els edifi- cis van sofrir operacions de remunta o substitució. Els mètodes constructius van evolucionar: murs de càrrega de fang i paredat irregular fins que, a començaments del segle XIX, es vulgaritza l’obra de fàbrica de totxo massís. A les plantes baixes es continua fent servir la maçoneria de pedra de MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:51 Página 63 5. Diagnosi 63 Montjuïc, per tal d’evitar les humitats. Els sostres són fets amb bigues de fusta de més o menys qualitat amb entrebigat de revoltons de guix in-situ o rajoles ceràmiques. Des del punt de vista tèrmic, els habitatges d’aquesta tipologia no tenen una bona ventilació: la grandària dels forats de façana i l’estretor dels carrers no permet una abundant il·luminació de les estances. A l’hivern són habitatges freds, per manca de sol i d’aïllament i degut a la baixa qualitat de les fusteries, tot i que això es pot matisar gràcies a la compacitat de l’edificació, que fa que globalment tingui poc contacte amb l’exterior. En habitatges sota coberta s’accentua el fred a l’hivern, mentre que a l’estiu són molt calorosos degut a la manca d’aïlla- ment de la coberta. Segon període (segle XIX- Guerra Civil) Amb l’aprovació del Pla Cerdà a mitjans del segle XIX i la posterior agregació dels municipis veïns, la ciutat trenca els límits a què estava sotmesa: es colonitza el Pla de Barcelona. Amb l’obertura dels nous carrers, de 20 metres d’amplada, l’Eixample es superposa a la parcel·lació agrícola, donant lloc a solars més grans que els dels cascs antics, tot i que de vegades són irregulars. Els solars més grans i les Ordenances del Pla Cerdà (tot i que les inicials no s’arriben pràcticament a aplicar) generen edi- ficis on els mètodes constructius encara s’assemblen als anteriors (murs de càrrega de totxo, bigues de fusta), però on es millora la qualitat del producte acabat: l’amplada de la parcel·la dóna per fer habitatges amb doble orientació que venti- len millor i permeten que entri el sol alternativament a les estances, apareixen patis interiors que ventilen les crugies inte- riors, les bigues es tapen amb cel rasos, apareixen les galeries al centre d’illa i també augmenta l’alçada dels edificis. A mida que avança el segle XX, de la mateixa manera que canvien els estils i els gustos arquitectònics, la tecnologia cons- tructiva també va evolucionant i determinats elements canvien. Val a dir que no hi ha un tall net en la forma de construir, ni tan sols pel que fa als llocs on es construeix: l’Eixample creix però es manté encara la construcció, ja sigui per creixement o per substitució, en zones de casc antic i, per tant, sobre par- cel·les i amb característiques tipològiques tradicionals. També hi ha operacions de dignificació dels cascs antics amb més o menys fortuna (obertura de la via Laietana, Passeig de les Drassanes, eix Ferran-Comerç,…) que importen el model “Eixample” a aquestes zones. Des del punt de vista energètic, l’original Pla Cerdà tenia una avantatge molt important: l’espai verd a l’interior de l’illa. Aquest espai podia proporcionar un microclima molt favorable per a les èpoques estivals. Desafortunadament, aquesta idea s’ha perdut sota la pressió urbanística. Per això, es considera molt encertada la tendència de recuperar alguns inte- riors d’illa com a espais verds públics. El típic habitatge de l’Eixample organitzat en torn un passadís llarg de façana a façana, malgrat la seva profunditat –habi- tualment 28 metres–, funciona bastant bé en termes de ventilació natural. En el cas de les unitats grans posteriorment dividides, aquests fluxos d’aire desapareixen a causa de les separacions introduïdes. L’amplitud dels carrers permet que entri el sol i la il·luminació de les estances de les primeres crugies de les plantes altes però les dimensions dels patis no només permeten la bona il·luminació de les estances interiors, sobretot a les plantes més baixes. A l’hivern, els habitatges són temperats perquè el sol sempre dóna a una de les dues façanes (menys a les pro- MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:51 Página 64 64 Pla de Millora Energètica de Barcelona peres als racons del pati d’illa), tot i que la manca d’aïllament específic fa que les façanes poc assolellades siguin fredes. A l’estiu són habitatges frescos perquè es poden ventilar bé i les proteccions solars són molt efectives. Únicament les estances orientades cap a l’oest de les plantes superiors tenen tendència a escalfar-se ja que la façana sense aïllament acumula la calor del sol de la tarda. Els habitatges sota coberta són més freds a l’hivern, degut a la manca d’aïllament de la coberta a la catalana. El soroll del trànsit impedeix, en molts carrers, que es puguin obrir les finestres i, per tant, dificulta la ventilació transver- sal, la qual cosa propicia l’aparició d’aparells d’aire condicionat amb un cert “efecte dominó”: quan un veí en posa un, de seguida el segueixen d’altres. Les grans alçades de sostre fan que a l'estiu siguin més habitables i permeten una gran flexibilitat d’ús, tot i que dificulten la calefacció a l’hivern. Els canvis d’ús, reconvertint habitatges en oficines, empitjora les prestacions, ja que tant les càrregues tèrmiques com les necessitats de confort i cicles d’utilització són diferents: se sol fer hermètiques les façanes, es prescindeix de la ventilació nocturna a l’estiu i es posa aire condicionat, amb notables problemes d’implantació (emissió de calor, soroll, pas de con- ductes, estètica de la façana, etc.). Tercer període (postguerra-anys 70) La guerra civil representa un parèntesi econòmic i un endarreriment social i tecnològic de gran rellevància. La postguerra arrossega sistemes de construcció tradicional a conseqüència de la desaparició i l’oblit de molts assaigs pre- vis (desapareix el GATCPAC- Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània-) i de la carestia o escassetat d’energia i de molts materials, particularment l’acer i el ciment. Però sobretot, a partir del final de la Segona Guerra Mundial i de l’autarquia, coincidint amb el canvi de dècada, 1940- 1950, una incipient recuperació econòmica acompanyada de fluxos migratoris lligats a la creixent industrialització de l’à- rea d’influència de la ciutat, acceleren la construcció d’edificis, ja sigui de forma unitària en substitució d’edificació antiga o creixement de la ciutat. A partir del 45 i fins la dècada dels 70 apareix la figura del “polígon” com a actuació global d’urbanització i construcció, normalment de cases barates, petites i senzilles, però en agregacions de fins a 4.000 habitatges, que construeixen orga- nismes oficials o empreses privades, destinats a absorbir la mà d’obra immigrant. Aquesta activitat econòmica comporta també l’adopció de nous tipus urbans (sobretot els polígons i algunes actuacions unitàries importants) i tecnològics. Es consolida l’estructura de formigó, inicialment convivint amb els murs de càrrega, els tancaments s’alleugereixen (la cambra d’aire adopta el paper d’aïllant que fins llavors tenia la massa de les façanes), les finestres es fan més grans, desa- pareixen els cel rasos, substituïts pels revoltons prefabricats enguixats directament, etc. Són anys de gran activitat i de gran especulació: apareixen sistemes tecnològics que tenen com a únic avantatge el baix preu (la fusteria “mondragon”, el ciment aluminós, els sostres ceràmics,etc.). Urbanísticament, el Pla Comarcal del 53 dóna via lliure a la saturació del sòl: augmenta l’alçada reguladora i permet fer remuntes a les finques ja construïdes que no han esgotat encara aquest increment. MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:51 Página 65 5. Diagnosi 65 Tipològicament, i a banda de la varietat que es troba als polígons, els habitatges es fan més petits: a la ciutat consolida- da, on es permet una gran profunditat, un mecanisme molt comú per tal d’aconseguir-ho és el de tallar els habitatges paral·lelament a la façana: una mateixa escala dóna accés a quatre habitatges, dos que s’obren al carrer i els altres al cen- tre d’illa; els patis canvien el seu paper d’elements auxiliars pel d’elements imprescindibles per a la ventilació i il·lumina- ció dels habitatges. Cap a finals dels anys 60 desapareixen pràcticament els murs de càrrega i apareixen els sostres reticulars i les jàsseres planes en detriment de les jàsseres de cantell; tímidament apareix la fusteria d’alumini, tot i que conviurà encara molt de temps amb la de fusta, i desapareix la d’acer. La divisió en habitatges interiors i exteriors impedeix la ventilació creuada directa; només es pot realitzar entre la façana i els patis interiors, amb no gaire bon resultat. Els patis són, en general, massa petits per ventilar i il·luminar, en relació a l’alçada. Cada habitatge té únicament una orientació, de manera que el seu comportament és molt divers en funció de la seva orientació. L’amplitud dels carrers permet una bona exposició al sol (segons l’orientació) i la il·luminació de les estan- ces de les primeres crugies de les plantes altes, però les dimensions dels patis no sol permetre la bona il·luminació de les estances interiors, sobretot a les plantes més baixes. La manca general d’aïllament i la major superfície de vidre fa que siguin habitatges més aviat freds a l’hivern, excepte els que estan ben assolellats. A l’estiu són habitatges calorosos per- què se suma la dificultat de ventilació amb la manca d’aïllament i la baixa efectivitat d’algunes proteccions solars. Els habi- tatges sota coberta són més freds a l’hivern i calorosos a l’estiu, degut a la manca d’aïllament de les cobertes. La baixa qualitat original de les fusteries exteriors fa que hi hagin moltes infiltracions. Quart període (1970-2000) A mitjans dels anys 70 entra en vigor un nou Pla General que disminueix les possibilitats de densificació que permetia l’an- terior: rebaixa les alçades reguladores, prohibeix les remuntes, augmenta la grandària dels patis de parcel·la, limita la pro- funditat edificatòria, etc. Els habitatges més estàndard perden superfície (també els nuclis familiars comencen a perdre membres), que es situa al voltant dels 90 metres quadrats, amb quatre habitacions. L’any 79, amb retard, però arran de la crisi del petroli de 1973, es promulga la primera i única norma tèrmica estatal (NBE- CT-79), que persegueix l’estalvi energètic lligat bàsicament al consum de calefacció dels edificis. Tot i les reticències inicials, la manca d’acompliment acurat en molts casos i les baixes exigències de les esmentades nor- mes d’aïllament, l’habitabilitat dels habitatges millora, sobretot els dels més exposats (sota coberta, molt assolellats, etc.). Socialment, l’aïllament i els dobles vidres són considerats valors de qualitat i es fan servir com a argument de venda. En termes generals, es repeteixen les mancances del comportament tèrmic del període anterior: la divisió en habitatges interiors i exteriors impedeix la ventilació creuada directa, els patis són en general massa petits en relació a l’alçada de l’e- difici per ventilar i per il·luminar, sobretot si estan coberts amb claraboies; tot i que sol haver-hi proteccions solars, mol- tes vegades no permeten la ventilació simultània per manca de possibilitat de regulació (persianes de rotlle). Paral·lelament, el final de l’època “desarrollista” del règim fa disminuir els fluxos de població i es comença a accedir a un nivell de vida més alt. Ja no es tracta de trobar un habitatge com sigui i on sigui: ara es demana una certa “qualitat”, a la qual cosa ajuden també campanyes publicitàries de marques comercials d’aïllament, fusteries, etc. MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:51 Página 66 66 Pla de Millora Energètica de Barcelona Els errors i les mancances de qualitat en la construcció comencen a aflorar, sobretot als polígons, on hi ha un moviment veïnal més actiu, cosa que ajuda als usuaris a ser conscients de la necessitat d’un nivell de qualitat mínim. Són anys en què els mètodes constructius van evolucionant però no de manera sorprenent: a banda de la millora de l’aï- llament, es construeix més o menys com durant els anys precedents. A Barcelona ja no es fan grans operacions immobiliàries (l’últim polígon s’ha construït el 1973) i la construcció emigra cap als municipis veïns; al casc urbà només s’actua puntualment, substituint edificació obsoleta o omplint els pocs solars lliu- res que queden. A mitjans dels 80 els preus immobiliaris pugen, segurament com a conseqüència dels moviments econòmics lligats als Jocs Olímpics del 92 (la designació es va fer el 1986). La preparació dels Jocs provoca un dels moments amb més activitat urbanística del segle: obertura de les Rondes, el front marítim, la transformació del Poble Nou, la Vila Olímpica, etc. Precisament és a la Vila Olímpica (també a la de la Vall d’Hebron), on la concepció global del barri i la mancança de temps imposen l’adopció de nous models tecnològics i d'edificació: crugia petita, doble orientació sense patis, envans de cartró- guix, sistemes centralitzats de recollida d’escombraries, galeries de serveis urbans, etc. Però un cop passat el moment olímpic i les actuacions que se’n derivaren, l’edificació de la ciutat torna al ritme anterior amb els alts i baixos que dicta l’economia i, potser, amb dos matisos: cada vegada hi ha menys sòl lliure i és car, això reper- cuteix en el preu final dels habitatges; la millora de les comunicacions - les Rondes i trens o autobusos de rodalies i la carestia de l’habitatge són factors que propicien que una part de la gent se’n vagi a viure fora de la ciutat i que una altra part opti per fer-ho per motius aliens al preu de l’habitatge. 5.3.2.1 Tendències actuals i futures Els canvis sociològics produïts en els últims anys han ocasionat l’aparició de diferents tipus d’usuaris dels habitatges, cosa que genera una demanda diversificada: des d’habitatges ocupats per una sola persona, per famílies monoparentals o uni- tats familiars tradicionals fins a habitatges amb una ocupació excessiva derivada del fenomen de la immigració; el ventall és molt ampli. D’altra banda, comencen a aparèixer a la ciutat conjunts d’habitatge amb serveis col·lectius annexos, fins ara presents en àrees residencials de menor densitat. També és molt important l’evolució dels últims vint anys pel que fa als hàbits de conducta i a la manera de viure, que afec- ten i afectaran directament a la concepció dels nous habitatges (tele-treball, oci, augment de l’esperança de vida...). El principal creixement residencial s’està produint de manera dispersa, tant en petits municipis metropolitans que perme- ten preus competitius amb un cert nivell d’equipaments i serveis d’accessibilitat com en la colmatació o renovació de les trames urbanes existents (cas del Poble Nou, Sagrera). En els pròxims anys es preveu un encariment progressiu del sector de la construcció (mà d’obra i materials). En general es tendeix a una major industrialització dels sistemes tot i que el sector residencial sol ser refractari a canvis radicals si no han estat suficientment experimentats. Possiblement s’utilitzaran sistemes de tancament amb majors prestacions: blocs ceràmics lleugers (Termoarcilla®) o no, de format més gran, pannells estandarditzats metàl·lics tipus sandvitx, pannells fets amb formigó lleuger armat amb fibres de vidre o amb formigó prefabricat més convencional, etc. MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:51 Página 67 5. Diagnosi 67 L’aparició de nous requeriments o normatives (telecomunicacions, Ordenança Solar) també obligaran al condiciona- ment i accessibilitat de les cobertes, si més no, pel manteniment de les instal·lacions que probablement aniran aparei- xent cada vegada més als edificis. Aquest fet pot generar una nova manera de reutilitzar els terrats, tradicionalment un espai destinat a estendre la roba però infrautiltzats o inaccessibles en les tipologies més recents. 5.3.2.2 Estimació de la superfície construïda a Barcelona 3.000.000 2.500.000 2.000.000 1.500.000 1.000.000 Superfície residencial Superfície industrial 500.000 Superfície oficines Superfície comerços 0 Fig. 5-22: Previsió a Barcelona de les superfícies construïdes. Les previsions de les superfícies construïdes tant d’ús residencial com terciari i industrial s’han fet a base de diferents documents com son ‘Barcelona Nous Projectes’, estudis fets per l’àmbit 22@ i projeccions recents del desenvolupa- ment de les àrees de nova centralitat: Glòries, Poblenou (22@) i Front Litoral. També s’ha tingut en compte el desen- volupament històric dels últims deu anys, així com la recent llei de les grans superfícies comercials. La superfície del terciari s’ha dividit en dos grans grups: comercial i oficines. La resta d’usos terciaris, com poden ser diferents equi- paments – escoles, universitats, hospitals, equipaments culturals- o hotels s’han inclòs dins d’aquests dos grups. increment anual 2000-2004 2005-2010 Comercial 30.000 m2 60.000 m2 Oficines 190.000 m2 215.000 m2 Residencial 350.000 m2 360.000 m2 Taula 5-5: Hipòtesis de superfície realitzades en diferents Industrial 30.000 m2 30.000 m2 sectors. 2 Superfície (m ) 1941 1944 1947 1950 1953 1956 1959 1962 1965 1968 1971 1974 1977 1980 1983 1986 1989 1992 1995 1998 2001 2004 2007 2010 MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:51 Página 68 68 Pla de Millora Energètica de Barcelona Acumulat de superfícies construïdes - Previsió a Barcelona 70.000.000 60.000.000 Superfície residencial 50.000.000 Superfície industrial 40.000.000 30.000.000 Superfície oficines 20.000.000 Superfície comerços 10.000.000 Fig. 5-23: Acumulat de superfícies construïdes- Previsió a Barcelona. 0 Població censada (habitants) Acumulat de superfícies construïdes - Previsió a Barcelona 100.000.000 90.000.000 80.000.000 70.000.000 Superfície residencial 60.000.000 Superfície comerços 50.000.000 Superfície oficines 40.000.000 30.000.000 Superfície industrial 20.000.000 Fig 5-24: Acumulat de superfícies construïdes- Previsió a 10.000.000 Barcelona. 0 Encara que la major part dels edificis és la substitució dels existents es produeix un augment de la superfície construïda. Això és degut a l’increment de les alçades dels edificis, aprofitant la màxima edificabilitat admesa. Els principals desen- volupaments se centren a Poblenou – Front marítim, Zona Franca, Sagrera i Glòries. 5.3.2.3 Metodologia d’anàlisi dels edificis residencials Per tal d’analitzar el comportament energètic del edificis del sector residencial s’ha fet una classificació per tipologies i un estudi detallat de cada tipologia. 2 Superfície (m ) 2 Superfície (m ) ab a a b n a s n s 1 9 1 49 141 1 1 9 9 4 4 3 3 1 1 9 9 4 4 6 6 1 1 9 9 4 4 9 9 1 1 9 9 5 5 2 2 1 1 9 9 5 5 5 5 1 1 9 9 5 5 8 8 1 1 9 9 6 6 1 1 1 1 9 9 6 6 4 4 1 1 9 9 6 6 7 7 1 1 9 9 7 7 0 0 1 1 9 9 7 7 3 3 1 1 9 9 7 7 6 6 1 1 9 9 7 7 9 9 1 1 9 9 8 8 2 2 1 1 9 9 8 8 5 5 1 1 9 9 8 8 8 8 1 1 9 9 9 9 1 1 1 1 9 9 9 9 4 4 1 1 9 9 9 9 7 7 2 2 0 0 0 0 0 0 2 2 0 0 0 0 3 3 2 2 0 0 0 0 6 6 2 2 0 0 0 0 9 9 MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:51 Página 69 5. Diagnosi 69 5.3.2.4 Elements per definir les tipologies S’ha fet una classificació tipològica dels edificis de la ciutat segons el seu comportament energètic. Aquesta resposta climàtica dels edificis té una relació directa amb certs aspectes urbanístics, de configuració arquitectònica i dels sistemes constructius utilitzats, que han estat la base de la classificació. En l’anàlisi realitzat s’han considerat els següents paràmetres: • CARACTERÍSTIQUES GENERALS: època aproximada de construcció, zones majoritàries de construcció, agregació típica de parcel·la, ús, estat de conservació • CARACTERÍSTIQUES URBANÍSTIQUES: orientació, amplada de carrer, tipus d’illa, forma de les parcel·les, longitud de la façana al carrer, alçada, possibilitat d’assolellament • CARACTERÍSTIQUES TIPOLÒGIQUES: nombre d’entitats per planta, superfície útil típica, nombre d’habitants, patis de par- cel·la, estances, alçada lliure interior, façanes, cobertes, plantes baixes • CARACTERÍSTIQUES CONSTRUCTIVES: estructura vertical, estructura horitzontal, fonaments, coberta, façanes, particions interiors, fusteria interior, acabats interiors, fusteria exterior, protecció solar, aïllament tèrmic, massa tèrmica, equipa- ment: original/ actual • CARACTERÍSTIQUES OPERACIONALS: règim de calefacció, règim de refrigeració, ús de proteccions solars mòbils (persia- nes), ús de finestres que defineixen les infiltracions, perfil d’ús de l’enllumenat, perfil d’ús d’equipaments domèstics generadors de calor, perfil d’ocupació dels recintes i activitat metabòlica de les persones • CARACTERÍSTIQUES D’EQUIPAMENTS: implantació i tipus de sistemes de cobriment de la demanda d’ACS, implantació i tipus de sistemes de cobriment de la demanda de calefacció, implantació i tipus de sistemes de cobriment de la deman- da de refrigeració, implantació de sistemes d’energia solar tèrmica, implantació i tipus d’equipament domèstic en habi- tatge, implantació i tipus d’equipament domèstic/ofimàtic en oficines, implantació i tipus de sistemes d’il·luminació La definició d’aquests paràmetres i la seva combinació posterior donaria lloc a multitud de tipologies d’edificació que representarien el parc d’habitatges i oficines de la ciutat. Tanmateix, s’ha fet una generalització pel que fa al comportament energètic global de les tipologies més usuals per tal de fer-les representatives de la major part dels edificis i fer viable l’es- tudi de balanç energètic posterior. D’altra banda, la implantació d’aquests models en les diferents zones de Barcelona, amb la particularitat estructural i fun- cional de cada barri, pot ocasionar comportaments diversos d’una mateixa tipologia edificatòria. Així, la pròpia orientació dels carrers, el soroll i la contaminació provocats pel tràfic de vehicles, les ombres projectades de les construccions adja- cents, els microclimes generats a causa de la topografia o, fins i tot, actuacions urbanístiques determinants (disminució d’alçades reguladores, obertura de carrers, parcs, arbres, places, etc.) influeixen considerablement en el comportament climàtic de la ciutat. Finalment, caldria afegir altres factors que afecten principalment al bon ús que es faci de les construccions. Els diferents condicionants sociològics, econòmics i culturals que es troben a la ciutat provoquen multitud de maneres de viure, utilit- zar i mantenir els edificis, amb efectes immediats en el seu comportament energètic. Aspectes com el seu grau d’utilitza- ció (des de petits habitatges on conviuen més de sis persones fins a habitatges de cent cinquanta metres quadrats per a una de sola), nivells de confort i equipament domèstic erròniament considerats com indicadors de cert status econòmic o la implantació de la cultura del manteniment dels edificis i les instal·lacions, condicionen efectivament la despesa energè- tica de les construccions durant la seva vida útil. MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:51 Página 70 70 Pla de Millora Energètica de Barcelona Posteriorment, s’ha estudiat de manera detallada el comportament energètic de cadascun dels edificis-tipus escollits mit- jançant un programa informàtic de simulació dinàmica i tèrmica, a més d’incorporar el càlcul de dades específiques relati- ves a les condicions d’ús i d’equipament més usuals. Degut a l’escassa disponibilitat de les dades de consums energètics, l’anàlisi energètica dels edificis d’habitatge i oficines de la ciutat de Barcelona s’ha basat en informacions i hipòtesis presents en diversos estudis de caire general, alguns dels quals recullen dades d’interès. Molts d’aquests estudis són d’abast general i relatius a regions més amplies: l’estat espan- yol o la regió de Catalunya. D’altres, són publicacions sectorials o de companyies subministradores. L’anàlisi tipològic s’ha realitzat en base a conceptes fonamentalment urbanístics, arquitectònics, constructius i de funcio- nament i estat de conservació més usuals. Per tal de saber el grau d’implantació a la ciutat de cadascuna de les tipologies escollides com a representatives, ha estat utilit- zat un Sistema d’Informació Geogràfica (SIG) que ha permès el creuament de les dades facilitades per l’Institut Municipal d’Estadística. Tanmateix, ha estat necessària la transposició dels paràmetres definitoris de cada tipologia a les dades disponibles. A partir de set paràmetres, inclosos en el SIG o que se’n poden deduir, es defineix una forma de quantificar la repercussió en el conjunt de la ciutat de cadascuna de les tipologies d’edificació definides en el treball previ. Els paràmetres de recerca amb SIG han estat els següents: • Ús majoritari de les entitats • Època de construcció de la finca • Amplada del carrer • Profunditat de l’edificació (desestimat per no disponibilitat de dades) • Longitud de la façana al carrer (desestimat per no disponibilitat de dades) • Nombre de plantes: alçada del cos principal de l’edifici • Nombre d’entitats per planta La resta de paràmetres queden reflectits en l’anàlisi constructiu i en els plànols dels edificis tipus representatius de cada tipologia. Degut a que l’ampli ventall de tipologies d’edificació de Barcelona ha quedat reduït a cinc únics tipus, cal extrapolar els resultats obtinguts al màxim d’edificis d’habitatge de la ciutat. Si s’amplien les forquilles dels parà- metres de consulta al SIG obtindrem un major nombre d’edificis representats. En contrapartida, a mesura que augmen- ti, per aproximació, el nombre d’edificis inclosos en l’estudi energètic, anirà augmentant el grau d’imprecisió. Per tant, a mesura que s’amplien les forquilles de consulta al SIG s’aniran obtenint diferents graus d’aproximació. S’han esta- blert tres graus d’aproximació a la representació estadística de les tipologies estudiades en el total d’edificis d’habi- tatge de la ciutat: • GRAU 1: Identificació i simulació de les tipologies estudiades en el pla de la ciutat segons les forquilles ampliades. • GRAU 2: Detecció de noves tipologies en representació dels edificis de menys de tres plantes i realització de noves simulacions. • GRAU D’APROXIMACIÓ 3: Extrapolació de resultats segons la semblança de comportament tèrmic amb les tipologies predefinides al grau 1. Cal subratllar que finalment s’han estudiat detalladament 7 tipologies que tenen una representativitat del 59% dels edifi- cis d’ús residencial, una tipologia que representa tendències futures i dues tipologies d’oficines a mode de comparació MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:51 Página 71 5. Diagnosi 71 amb el sector residencial. Desprès de la identificació i simulació de noves tipologies (GRAU 2) i de l’extrapolació de resul- tats segons la semblança en comportament tèrmic amb les tipologies predefinides al grau 1, s’ha arribat a una represen- tativitat del 92% dels edificis d’ús majoritari residencial de la ciutat. Total d’edificis d’ús majoritari habitatge (100%) 92% respecte el nº edificis Assimilació tèrmica GRAU 3 Tipus: C, F, I i K 59% Simulació GRAU 2 Tipus: B, E, G i (M) 23% Simulació GRAU 1 Tipus: A, D, H i J Fig. 5-25: Total d’edificis d’ús majoritari habitatge. Tipologies analitzades: A - HABITATGE EN CASC ANTIC, PB+2 – PB+5 B - HABITATGE EN CASC ANTIC, PB +1 C - HABITATGE EN CASC ANTIC, extrapolació a la tipologia A D - HABITATGE PRE-GUERRA (EIXAMPLE), PB+2 – PB+7 E - HABITATGE PRE-GUERRA (EIXAMPLE), PB +1 F - HABITATGE PRE-GUERRA (EIXAMPLE), extrapolació a la tipologia D G - HABITATGE POSTGUERRA (DESENVOLUPAMENT I EXPANSIÓ), PB+4 i més H - HABITATGE POSTGUERRA (DESENVOLUPAMENT I EXPANSIÓ), PB +3 I - HABITATGE POSTGUERRA (DESENVOLUPAMENT I EXPANSIÓ), extrapolació a la tipologia G J - HABITATGE POST NORMES TÈRMIQUES, PB+4 i més K - HABITATGE POST NORMES TÈRMIQUES, extrapolació a la tipologia J A més a més d’aquestes, a mode de comparació, s’ha analitzat una tipologia que representa l’habitatge futur i dues tipo- logies d’edificis d’oficines. L - HABITATGE FUTUR M - EDIFICI HABITATGE DEL TIPUS D i F TRANSFORMAT EN OFICINA (EIXAMPLE) P - OFICINES DE NOVA CONSTRUCCIÓ 5.3.2.5 Anàlisi comparativa de consums i demandes energètiques A continuació es presenten resumits els valors de consums energètics i demandes agrupats en valors relatius als m2 cons- truïts d’edificació i per a diferents tipologies. Aquestes dades permeten una anàlisi comparativa entre les diferents tipolo- gies atenent a diferents conceptes. Per tal d’obtenir les dades energètiques, s’han fet simulacions dinàmiques del comportament tèrmic d’edificis tipus. Amb les simulacions s’obtenen les demandes energètiques de calefacció i refrigeració. Els consums energètics tenen en consi- deració, no només les demandes, sinó també la cobertura d’aquestes demandes i les tecnologies usades per realitzar aquesta cobertura. Cal explicar la diferència entre la demanda i el consum d’energia. Per demanda s’entén l’energia necessària per satisfer un determinat grau de confort tèrmic a l’edifici, sense tenir en compte les instal·lacions per arribar a aquest confort. Els parà- MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:51 Página 72 72 Pla de Millora Energètica de Barcelona metres del confort l’estableixen les normes tèrmiques. L’energia final consumida és l’energia gastada per l’edifici en el seu ús. La diferència entre la demanda i el consum apareix quan no s’assoleixen o es sobrepassen els següents criteris: • els graus de confort marcats per la norma • el grau d’implantació dels sistemes transformadors d’energia • la cobertura de la demanda energètica del tipus de sistema. 5.3.2.6 Anàlisi comparativa de demandes energètiques per destí i ús En aquesta secció es presenta una taula resum i diverses gràfiques comparatives de les demandes energètiques per m2 construït de calefacció, refrigeració i ACS. tipologies demandes per destí i ús (kWh/m2.any) cal ref acs B TIPUS I 2p 49.5 14.5 12.0 A, C TIPUS I 50.5 9.9 20.4 E TIPUS II 2p 36.8 6.2 13.2 D, F TIPUS II 31.5 6.0 14.6 G TIPUS III + IV 3p 32.7 8.9 15.0 H, I TIPUS III + IV 36.6 10.5 20.2 J, K TIPUS V 31.3 10.0 28.1 L TIPUS VI 13.9 18.4 24.1 M TIPUS VII 24.5 16.0 9.3 Taula 5-6: Demandes energètiques per destí i ús. P TIPUS X 7.0 81.0 8.1 La primera observació que es pot fer analitzant els resultats és que les demandes són generalment més baixes que els valors esperats. L’ICAEN fa servir uns valors al voltant dels 54,8 kWh/m2 i any per calefacció i uns 35 kWh/m2 i any per ACS com a referència per la zona climàtica A i un habitatge tipus de 90 m2 i quatre persones4; però alguns estudis de l’Institut Cerdà fets per a Barcelona ja apuntaven a valors inferiors. S’ha de dir que fins ara no s’ha fet un estudi tan detallat i exhaus- tiu com el present. Als capítols següents es demostra, mitjançant la contrastació amb dades globals mesurades a nivell de la ciutat, la validesa dels resultats obtinguts. També es poden treure les següents conclusions: • La demanda energètica per a calefacció de la majoria dels edificis d’habitatge de Barcelona (83,39%) se situa entre els 31,3 i els 36,8 kWh/m2 i any. • La demanda de calefacció és més gran per a la Tipologia A/C i B (al voltant dels 50 kWh/m2 i any). • La demanda energètica de calefacció és més petita per a edificis de nova construcció (13,9 kWh/m2 i any). • La demanda d’energia per a refrigeració en residencial existent és més baixa que la demanda per calefacció. Valors mitjans per a les tipologies excepte la Tipologia L (nova construcció ) se situen entre 6,0 i 10,5 kWh/m2 i any. • La demanda de refrigeració en habitatges de nova construcció és més alta que en les altres tipologies. De fet, és més gran que la demanda de calefacció: equival a 20,3 kWh/m2 i any. • El Tipus P d’edifici (oficina de nova construcció) es caracteritza pel moderat consum de calefacció al llarg de l’any: 7,0 kWh/m2 i any i l’extremat consum per a refrigeració que se situa per sobre dels 80 kWh/m2 i any, quatre vegades més que l’habitatge de nova construcció. 4 “Avaluació energètica i econòmica dels consums energètics en un habitatge a Catalunya”. MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:51 Página 73 5. Diagnosi 73 La variació de les demandes energètiques per a ACS, expressada en m2 de sostre, depenen del nombre de persones per habitatge i els m2 per habitatge de cada una de les tipologies (programa funcional suposat). Calefacció 60 50 40 30 20 10 Fig. 5-26: Demandes energètiques de CALEFACCIÓ per 0 tipologies. Refrigeració 90 80 70 60 50 40 30 20 10 Fig. 5-27: Demandes energètiques de REFRIGERACIÓ per 0 tipologies. Aigua Calenta Sanitària 30 25 20 15 10 5 0 Fig. 5-28: Demandes energètiques d’ACS per tipologies. 5.3.2.7 Anàlisi comparativa de consums energètics per destí i ús A continuació, es presenta una taula resum dels consums energètics per m2 construït segons el destí i ús de l’energia final, així com gràfiques comparatives per a cada un dels usos. 2 2 kwh/m /any kwh/m /any 2 kwh/m /any TIP TI U P TI S U S PU I 2 I p 2p S I 2p TIP TI U P S U S T I I IPUS I TIP TI U P S US T I I I P U II S 2 p 2p II 2p TIP TI U PUS TI S II II PUS II TIP TI U P S US T I I I P I U III + S + I I I I V I 3 V 3 + p Ip V 3p TIP TI U P S US T I IP U III S + II + IV I I I I V + IV TIP TI U P S US TIP U V V S V TIP TI U PUS TI S P U V VI SI VI TIP TI U P TI S U S VI V P I II US VII TIP TI U P S U S T X X IPUS X MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:51 Página 74 74 Pla de Millora Energètica de Barcelona tipologies demandes per destí i ús (kWh/m2.any) cal ref acs ilu equ total B TIPUS I 2p 13.7 0,5 13,7 5,8 20,5 54,2 A, C TIPUS I 14,0 0,3 23,1 5,8 34,2 77,4 E TIPUS II 2p 23,6 0,3 15,4 5,8 14,9 60,0 D, F TIPUS II 20,2 0,3 17,0 5,8 14,9 58,2 G TIPUS III + IV 3p 20,7 0,4 17,7 3,9 14,3 57,0 H, I TIPUS III + IV 23,1 0,5 24,0 5,1 18,7 71,4 J, K TIPUS V 24,6 0,7 33,3 7,3 34,0 100,0 L TIPUS VI 18,0 2,4 26,7 7,3 31,4 85,8 M TIPUS VII 15,7 3,3 10,7 18,5 27,9 76,2 Taula 5-7: Consums energètics per destí i ús de l’energia. P TIPUS X 6,3 39,1 9,2 41,6 109,1 205,3 Calefacció 30 25 20 15 10 5 Fig. 5-29: Consum de CALEFACCIÓ per tipologies. 0 Refrigeració 45 40 35 30 25 20 15 10 5 Fig. 5-30: Consum de REFRIGERACIÓ per tipologies. 0 2 kW·h/m /any 2 kW·h/m /any TIPUS I 2 T p IPUS I 2p TIPUS I TIPUS I TIPUS II 2 T p IPUS II 2p TIPUS II TIPUS T I I P I US III T + I P IV U S 3 p III + IV 3p TIPUS III T + I P IV US III + IV TIPUS V TIPUS V TIPUS VI TIPUS VI TIPUS VII TIPUS VII TIPUS X TIPUS X MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:51 Página 75 5. Diagnosi 75 Aigua Calenta Sanitària 40 35 30 25 20 15 10 5 0 Fig. 5-31: Consum d’ACS per tipologies. Il·luminació 45 40 35 30 25 20 15 10 5 0 Fig. 5-32: Consum d’IL·LUMINACIÓ per tipologies. Equipaments 120 100 80 60 40 20 0 Fig 5-33: Consum d’EQUIPAMENTS per tipologies. A mode de resum, en aquesta anàlisi comparativa es poden destacar els següents punts: • Els consums per calefacció són reduïts per als tipus A, C (14 kWh/m2 i any) i B (13,7 kWh/m2 i any), per la baixa cober- tura dels sistemes de calefacció, només un 20%. 2 2 2 kW·h/m /any kW·h/m /any kW·h/m /any TIP T U IPU TI S P U S I 2 S I I 2 2 p p p TIP T U IP S U TI S P U I S I I TI TIPU T P I US I S PUS I I 2 II 2p I 2 p p TI T P T U IPU IS P U S II II S II TIP T U IP TIPU S U I S II III S + III + + I V I IV 3 V 3 p 3p p TIP TIPU TIP U U S S I S I III + I I I I I + + IV V IV TIP T U IPU TIPU S S V S V V TIP TIPU TIP U U S S V S VI VI I TIP T U IPU TI S PU S S V V I I VII II TIP T U IPU TIPU S S X S X X MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:51 Página 76 76 Pla de Millora Energètica de Barcelona • Per al tipus L i els tipus M i P (entre 6,3 i 15,7 kWh/m2 i any), també els consums de calefacció són reduïts per les bai- xes demandes de calefacció. • Els consums de refrigeració són mínims en totes les tipologies, excepte en aquelles on la implementació de sistemes de refrigeració és apreciable (oficines i habitatges de nova construcció). • Els consums d’il·luminació són semblants per a totes les tipologies d’habitatge, entre 3,9 i 7,3 kWh/m2 i any; per les tipologies M i la P –oficines– són molt més elevats. • Els consums per equipaments per m2 són més alts en aquelles tipologies on la superfície mitjana dels habitatges és menor (Tipus A, C, J, K i L). Els consums per equipaments en habitatge es mouen entre el valors de 14,3 i els 34,2 kWh/m2 i any. • El consum per equipaments és alt en el cas d’edificis d’oficines de nova construcció (Tipus P): 109,1 kWh/m2 i any. 5.3.2.8 Anàlisi comparativa de consums energètics per fonts energètiques En aquesta secció es presenta una taula resum i diverses gràfiques comparatives dels consums energètics per m2 construït segons la font energètica final usada. consum per font energètica (kWh/m2.any) tipologies cal ref acs ilu equ total B TIPUS I 2p 15,7 18,4 19,9 0,0 0,2 54,2 A, C TIPUS I 25,0 24,1 28,0 0,0 0,3 77,4 E TIPUS II 2p 7,0 34,4 18,5 0,0 0,2 60,0 D, F TIPUS II 7,2 32,1 18,7 0,0 0,2 58,2 G TIPUS III + IV 3p 4,2 37,6 15,3 0,0 0,0 57,0 H, I TIPUS III + IV 5,5 45,9 20,0 0,0 0,0 71,4 J, K TIPUS V 2,5 63,0 34,4 0,1 0,0 100,0 L TIPUS VI 0,0 42,5 33,8 9,5 0,0 85,8 M TIPUS VII 4,4 22,9 48,7 0,0 0,1 76,2 Taula 5-8: Consums energètics per fonts energètiques. P TIPUS X 0,0 11,9 191,2 2,2 0,0 205,3 Gasos liquats del petroli 25 20 15 10 5 Fig. 5-34: Consum de GLP per tipologies 0 2 kW·h/m /any TIPUS I 2p TIPUS I TIPUS II 2p TIPUS II TIPUS III + IV 3p TIPUS III + IV TIPUS V TIPUS VI TIPUS VII TIPUS X MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:51 Página 77 5. Diagnosi 77 Electricitat 200 180 160 140 120 100 80 60 40 20 0 Fig. 5-35: Consum d’ELECTRICITAT per tipologies. Solar 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0 Fig. 5-36: Consum d’ENERGIA SOLAR TÈRMICA per tipologies. Gas natural 70 60 50 40 30 20 1 0 Fig. 5-37: Consum de GAS NATURAL per tipologies. 2 2 kW·h/m /any kW·h/m /any2 kW·h/m /any T T I I T P I U P PUS S U S I I 2 I p 2p 2p T TITI I P P U U P S US I S I I TIP T T I I U P PUS I S U I S II II 2 2 p p 2p TI T T P I I U P P S U U S S II I I I I T TIT P I I U P P U U S S I S II II III + I + + IV I IV 3p V 3 p 3p T TIP T U IP IP S U U S S II I I I I I I + I I + + V IV IV TIP T TIPU U IP S U V S S V V T T T IP I I P P U U S S U V S I V V I I T T TIPU IP IP U US S V V S I VII II I T T I I P P U U TIPUS S S X X X MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:51 Página 78 78 Pla de Millora Energètica de Barcelona Altres fonts 0,3 0,3 0,2 0,2 0,1 0,1 Fig. 5-38: Consum d’ALTRES FONTS per tipologies. 0 De les dades presentades en aquesta secció se’n poden extreure les següents conclusions: • El consum de combustibles tipus GLP, especialment butà, és relativament important en aquelles tipologies cronològi- cament més antigues: Tipus A, C; B; D, F i E. • Els consums elèctrics en edificis d’habitatges se situen per sobre dels 15 kWh/m2 i any destacant l’augment de con- sum per m2 en els edificis més moderns (Tipus J, K i L) on els consums estan per sobre dels 33 kWh/m2 i any. • L’energia solar tèrmica només té una aportació apreciable en la previsió dels habitatges de nova construcció per l’efecte de l’Ordenança Solar promoguda per l’Ajuntament de Barcelona. Tot i així, l’aportació energètica en forma d’energia solar útil és un 17 % del consum total d’energia en la tipologia L, o un 30% dels usos tèrmics (ACS, calefacció, refrigeració). • El Gas natural és la font energètica d’ús majoritari del sector residencial a la ciutat de Barcelona (59%) i també ho és en totes les tipologies constructives d’habitatges, excepte la tipologia A i C. • El consum d’altres fonts energètiques, principalment combustibles fòssils, és minoritari i només present en les tipo- logies constructivament més antigues (A, C; B; D, F o E). 5.3.2.9 Comparació de consum d’energia i energia demandada. En aquesta secció, es compara l’energia demandada per calefacció, refrigeració i ACS amb l’energia realment consumida. L’energia final consumida depèn de la implantació dels sistemes transformadors de l’energia, el tipus de sistema i els seus rendiments i la cobertura que fan aquests sistemes de la demanda energètica. 2 2 2 tipToIPlogies cal (kWh/m .any) ref (kWh/m .any) acs (kWh/m .any) OLOGIES demanda consum demanda consum demanda consum B TIPUS I 2p 49,5 13,7 14,5 0,5 12,0 13,7 A, C TIPUS I 50,5 14,0 9,9 0,3 20,4 23,1 E TIPUS II 2p 36,8 23,6 6,2 0,3 13,2 15,4 D, F TIPUS II 31,5 20,2 6,0 0,3 14,6 17,0 G TIPUS III + IV 3p 32,7 20,7 8,9 0,4 15,0 17,7 H, I TIPUS III + IV 36,6 23,1 10,5 0,5 20,2 24,0 J, K TIPUS V 31,3 24,6 10,0 0,7 28,1 33,3 L TIPUS VI 13,9 18,0 18,4 2,4 24,1 26,7 M TIPUS VII 24,5 15,7 16,0 3,3 9,3 10,7 Taula 5-9: Demandes energètiques i consums per destí i ús. P TIPUS X 7,0 6,3 81,0 39,1 8,1 9,2 2 kW·h/m /any TIPUS I 2p TIPUS I TIPUS II 2p TIPUS II TIPUS III + IV 3p TIPUS III + IV TIPUS V TIPUS VI TIPUS VII TIPUS X MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:51 Página 79 5. Diagnosi 79 De les dades de la taula prèvia, representades gràficament en les següents figures, se n’extreuen les següents conclusions: • El consum de calefacció només és superior a la demanda en el cas d’habitatges de nova construcció (Tipus L) on es cobreix la demanda de calefacció completament. • La relació entre demanda i consum varia entre un 63% i un 79% en calefacció i refrigeració per a la majoria de tipolo- gies d’edificació, excepte la L i les tipologies A, C i B on aquest valor és del 28%. • La cobertura de la demanda de refrigeració és poc significativa en la majoria de les tipologies, amb excepció d’edifi- cis d’oficina de nova construcció, edificis mixtes d’oficines i habitatge i tipologia L – habitatge de nova construcció. • Es considera que el 99% de la demanda d’ACS de la ciutat de Barcelona es cobreix. La diferència entre el consum i la demanda és producte de la tipologia de sistemes implementats per cobrir la demanda d’ACS. Demanda i consum per calefacció 50 40 demanda 30 consum 20 10 Fig. 5-39: Comparació demanda i consum energètics per 0 CALEFACCIÓ. Demanda i consum per refrigeració 80 70 60 demanda 50 40 consum 30 20 10 Fig. 5-40: Comparació demanda i consum energètics per 0 REFRIGERACIÓ. Demanda i consum d’ACS 35 30 25 demanda 20 15 consum 10 5 0 Fig. 5-41: Comparació demanda i consum energètics per ACS 2 2 2 kW·h/m /anykW·h/m /any kW·h/m /any TIP TI U T PS U IPUS S I 2 I p I 2 2 p p TIP T T I I US P P U U S S I I I TIPUS T T I I P P U U S II 2p S I I I I 2 2 p p TIP T U TI I P P S U U S S II I I I I TIP T TI U P S U I I I P I U + S S I III I + V I I 3 I p + IV V 3 3 p p TIPUS T T I I IPUS I P I U + S IV I I I I I I + + I I V V TIPUS T T V I I P P U U S S V V TIP T US T V I I P PUS I US V V I I TIP T US T V I I P PUS I V I US VI I I I TIP T TI U P S X IPU U S S X X MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:51 Página 80 80 Pla de Millora Energètica de Barcelona Una vegada calculats els consums unitaris es procedeix a analitzar la situació a nivell de la ciutat. En aquest apartat s’analitza la situació actual de consum energètic a Barcelona pel que fa a l’edificació destinada a habitatge i oficina. L’anàlisi es fa segons el tipus de font energètica consumida i segons el destí i ús de l’energia final. Els resultats han estat obtinguts mitjançant el Sistema d’Informació Geogràfica (SIG). 5.3.2.10 Descripció dels consums per fonts energètiques La situació actual en el sector de l’edificació, tenint en compte els edificis destinats a habitatge i oficina, és la que es reflecteix en la taula resum de la pàgina següent. En la taula, les dades globals de Barcelona es presenten agrupades per tipologies constructives (veure document “Tipologies d’Edificis” d’aquest Pla) i per fonts energètiques. A mode de resum s’observa una preponderància del consum de Gas natural i Electricitat com a principals fonts d’e- nergia i un consum encara apreciable de Gasos Liquats del Petroli (GLP: propà i butà) però amb tendència a la dismi- nució de la seva importància amb la modernitat de la tipologia constructiva. L’aportació d’altres fonts com el gasoil o de fonts d’energia renovables és, actualment, insignificant en el conjunt del consum energètic de la ciutat en aquest sector. Les dades globals són: • Consum de GLP: 1826 TJ/any, que suposa un 10 % • Consum de Gas natural: 10840 TJ/any, que suposa un 59 % • Consum d’electricitat: 5605 TJ/any, que suposa un 31 %. Taula 5-10: Consum de les diferents tipologies segons la • L’aportació dels sistemes solars és de 5,4 TJ/any font energètica. • Altres fonts d’energia, principalment gasoil, cobreixen 13,6 TJ/any. consum per fonts energètiques (kWh/m2.any) consum per fonts energètiques (kWh/any) consum per fonts energètiques (TJ/any) tipologies superfície const. (m2) glp gn elect. solar altres glp gn elect. solar altres glp gn elect. solar altres A I TIPOLOGIA I 4023777 25,0 24,1 28,0 0,0 0,3 100525902 97016926 112855898 0 1051559 361,9 349,3 406,3 0,0 3,8 B I 2p TIPOLOGIA I 2 plantes 777850 15,7 18,4 19,9 0,0 0,2 12236330 14307943 15473109 0 119917 44,1 51,5 55,7 0,0 0,4 C I bis TIPOLOGIA I bis 2805780 25,0 24,1 28,0 0,0 0,3 70096712 67649903 78694418 0 733252 252,3 243,5 283,3 0,0 2,6 D II TIPOLOGIA II 3613421 7,2 32,1 18,7 0,0 0,2 26033031 116032680 67426058 23773 677733 93,7 417,7 242,7 0,1 2,4 E II 2p TIPOLOGIA II 2 plantes 194840 7,0 34,4 18,5 0,0 0,2 1360512 6695690 3605864 373 33072 4,9 24,1 13,0 0,0 0,1 F II bis TIPOLOGIA II - bis 5879370 7,2 32,1 18,7 0,0 0,2 42358149 188795897 109708429 38680 1102735 152,5 679,7 395,0 0,1 4,0 G III 3p TIPOLOGIA III 3 plantes 8082731 4,2 37,6 15,3 0,0 0,0 33630907 303570307 123267704 66528 0 121,1 1092,9 443,8 0,2 0,0 H III + IV TIPOLOGIA III + IV 8597950 5,0 43,7 19,7 0,0 0,0 42989750 375730416 169379615 0 0 154,8 1352,6 609,8 0,0 0,0 I III + IV bis TIPOLOGIA III + IV bis 28420996 5,5 45,9 20,0 0,0 0,0 155603268 1305301206 568599324 316638 0 560,2 4699,1 2047,0 1,1 0,0 J V TIPOLOGIA V 1248459 2,5 63,0 34,4 0,1 0,0 3101367 78659341 42927245 158482 0 11,2 283,2 154,5 0,6 0,0 K V bis TIPOLOGIA V bis 7106894 2,5 63,0 34,4 0,1 0,0 17654629 447770712 244364660 902161 0 63,6 1612,0 879,7 3,2 0,0 M VII TIPOLOGIA VII5 427948 4,4 22,9 48,7 0,0 0,1 1893333 9783096 20860768 1751 50847 6,8 35,2 75,1 0,0 0,2 TOTAL BARCELONA 71 180 016 1826,9 10840,7 5605,8 5,4 13,6 10% 59% 31% 0% 0% 5 Oficines unides a habitatges de la tipologia 2, comparant amb les representacions gràfiques del GIS no s’ha tingut en compte aquesta caracte- rística per tant, la tipologia 2 surt considerant tota la seva superfície com a superfície destinada a habitatge. MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:51 Página 81 5. Diagnosi 81 100 80 consum per fonts energètiques (TJ/any) altres 60 solar GN 59% 40 elect Fig. 5-42: Consums per fonts energètiques. Total de Barcelona. Electricitat 31% 20 GN Solar ~0% Fig. 5-43: Percentatges dels consums per fonts energèti- 0 GLP Altres ~0% GLP 10% ques per a cada una de les tipologies de la ciutat. Per tal de validar el model emprat així com les hipòtesis de treball s’ha fet una contrastació dels resultats de l’anàlisi amb les dades de consum que van facilitar les companyies de subministrament energètic. A la següent taula es comparen les dades de consum per fonts energètiques obtingudes en aquest estudi amb dades reals de consum de l’any 1999. La diferència entre les dades mesurades el 1999 i els resultats de l’estudi tenen un grau de simi- litud satisfactori. El total de l’energia consumida segons els càlculs és un 20% major que les dades mesurades. La major diferència apareix en els GLP, un 36%, que a la vegada és la font menys utilitzada. Tenint en compte que l’any 1999 fou, des del punt de vista climatològic, benigne i que els resultats del càlcul procedeixen de l’any meteorològic tipus, l’ajust dels resultats teòrics i de les dades reals de consum, és bo. consum per fonts energètiques (TJ/any) glp gn elect. solar altres DADES REALS (1999) 1.333 8.878 4.976 - - PRESENT ESTUDI 1.826 10.840 5.605 5,4 13,6 36% 22% 12% - - Taula 5-11: Consum per fonts energètiques. 5.3.2.11 Descripció dels consums energètics per destí i ús Si ens fixem en la utilització de l’energia generada per les diferents fonts energètiques, podem observar el pes semblant i al voltant del 30% dels consums de Calefacció, ACS i els diferents equipaments domèstics o d’oficina. El consum destinat a enllumenat s’ha separat del consum associat a equipaments i suposa un 8 % del consum total. Per altra banda, el per- centatge del consum destinat a refrigeració és petit, degut a que el cobriment de la demanda de refrigeració en edificis d’habitatge és escàs. A la taula resum d’aquesta secció, les dades globals de consum energètic de Barcelona es presenten agrupades per tipo- logies constructives i per l’ús final a que es destinen. Les dades globals són: • Consum per Calefacció: 5.536 TJ/any, que suposa un 30 % • Consum per Refrigeració: 126 TJ/any, que suposa un 1 % I I 2p I bis II II 2p II bis III 3p III + IV III + IV bis V V bis VII MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:51 Página 82 82 Pla de Millora Energètica de Barcelona • Consum per ACS: 5.932 TJ/any, que suposa un 32% • Consum per Il·luminació: 1.399 TJ/any, que suposa un 8 %. • Consum per Equipaments 5.391 TJ/any, aproximadament, un 29% consum per destí EQU 29,3% ILU 7,6% ACS 32,3% Fig 5-44: Consums per destí i ús. Total de Barcelona. REF 0,7% Situació actual. CAL 30,1% Com s’observa pels resultats de les taules i gràfiques d’aquesta secció, el pes absolut de la tipologia G, H, I en el conjunt de tota la ciutat és important. Per tant, el comportament de la ciutat de Barcelona ve marcat pel comportament d’aquesta tipologia d’edificació. En relació a la distribució dels consums per destins es poden comentar alguns punts: • Consum relativament baix de calefacció en Tipus A, B i D. • La demanda de calefacció per sota de la mitjana en Tipus J, edificis d’habitatges construïts després de l’aparició de les Normes Tèrmiques (1979). • Consum important d’equipaments, il·luminació i refrigeració en edificis mixtes habitatge-oficina (Tipus M), reduint-se el percentatge d’energia que es dedica a ACS i Calefacció. Taula 5-12: Consums energètics per destí i ús de l’energia al sector habitatge. consum per fonts energètiques (kWh/m2.any) consum per fonts energètiques (kWh/any) consum per fonts energètiques (TJ/any) superfície tipologies scu conso per tnrsutfríuci ïda ï e (dma2) cal ref acs ilu equ cal ref acs ilu equ cal ref acs ilu equ A I TIPOLOGIA I 4023777.31 14,0 0,3 23,1 5,8 34,2 56388048 1126383 93118888 23337908 137479058 203,0 4,1 335,2 84,0 494,9 B I 2p TIPOLOGIA I 2 plantes 777849.81 13,7 0,5 13,7 5,8 20,5 10680519 380301 10619030 4511529 15945921 38,4 1,4 38,2 16,2 57,4 C I bis TIPOLOGIA I bis 2805779.93 14,0 0,3 23,1 5,8 34,2 39319386 785427 64931801 16273524 95864148 141,5 2,8 233,8 58,6 345,1 D II TIPOLOGIA II 3613421 20,2 0,3 17,0 5,8 14,9 73039344 1211653 61298778 20957842 53685658 262,9 4,4 220,7 75,4 193,3 E II 2p TIPOLOGIA II 2 plantes 194839.89 23,6 0,3 15,4 5,8 14,9 4601571 58115 2993497 1130071 2912257 16,6 0,2 10,8 4,1 10,5 F II bis TIPOLOGIA II bis 5879370 20,2 0,3 17,0 5,8 14,9 118841765 1971471 99738779 34100346 87351528 427,8 7,1 359,1 122,8 314,5 G III 3p TIPOLOGIA III 3 plantes 8082731.03 20,7 0,4 17,7 3,9 14,3 167190334 3457837 143344319 31253227 115289730 601,9 12,4 516,0 112,5 415,0 H III+IV TIPOLOGIA III+IV 8597950.02 23,1 0,5 24,0 5,1 18,7 198720172 4353175 206392257 43634596 160963247 715,4 15,7 743,0 157,1 579,5 I III+IV bis TIPOLOGIA III+IV bis 28420995.86 23,1 0,5 24,0 5,1 18,7 656880438 14389657 682240937 144236554 532072850 2364,8 51,8 2456,1 519,3 1915,5 J V TIPOLOGIA V 1248459.41 24,6 0,7 33,3 7,3 34,0 30713911 904079 41626261 9155369 42446815 110,6 3,3 149,9 33,0 152,8 K V bis TIPOLOGIA V bis 7106893.51 24,6 0,7 33,3 7,3 34,0 174839879 5146499 236958767 52117219 241629799 629,4 18,5 853,1 187,6 869,9 M VII TIPOLOGIA VII 427948 15,7 3,3 10,7 18,5 27,9 6729798 1397371 4595082 7917038 11950506 24,2 5,0 16,5 28,5 43,0 TOTAL BARCELONA 71 180 016 5536,6 126,7 5932,3 1399,1 5391,3 30% 1% 32% 8% 29% MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:51 Página 83 5. Diagnosi 83 100% EQU 80% ILU ACS 60% REF 40% CAL 20% Fig. 5-45: Percentatges de consums per destí final o ús per a cada tipologia a Barcelona. - Situació actual. La nomen- 0% clatura de les tipologies és la corresponent a la taula. tipologies percentatge de consum per destí i ús (%) I TIPOLOGIA I CAL REF ACS ILU EQU I 2p TIPOLOGIA I 2 plantes 1,1% 0,0% 1,8% 0,5% 2,7% I bis TIPOLOGIA I bis 0,2% 0,0% 0,2% 0,1% 0,3% II TIPOLOGIA II 0,8% 0,0% 1,3% 0,3% 1,9% II 2p TIPOLOGIA II 2 plantes 1,4% 0,0% 1,2% 0,4% 1,1% II bis TIPOLOGIA II bis 0,1% 0,0% 0,1% 0,0% 0,1% III 3p TIPOLOGIA III 3 plantes 2,3% 0,0% 2,0% 0,7% 1,7% III + IV TIPOLOGIA III + IV 3,3% 0,1% 2,8% 0,6% 2,3% III + IV bis TIPOLOGIA III + IV bis 3,9% 0,1% 4,0% 0,9% 3,2% V TIPOLOGIA V 12,9% 0,3% 13,4% 2,8% 10,4% V bis TIPOLOGIA V bis 0,6% 0,0% 0,8% 0,2% 0,8% VII TIPOLOGIA VII 3,4% 0,1% 4,6% 1,0% 4,7% Taula 5-13: Distribució en percentatge per destí i ús TOTAL BARCELONA 0,1% 0,0% 0,1% 0,2% 0,2% d’energia i per tipologies del consum en edificació sector 30,1% 0,7% 32,3% 7,6% 29,3% habitatge de la ciutat de Barcelona. - Situació actual. 14% CAL 12% REF 10% ACS 8% ILU 6% EQU 4% ALT 2% Fig. 5-46: Distribució en percentatge per destí i ús d’energia i per tipologies del consum en edificació, sector 0% habitatge de la ciutat de Barcelona. Situació actual. I I 2p I bis II I I 2p II I 2 b p is II II 2p II bis II bis III 3p III 3p III + IV III + IV bis III + IV V V bis V I I I I I + IV bis V V bis VII MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:51 Página 84 84 Pla de Millora Energètica de Barcelona 5.3.2.12 Anàlisi – representació energètica Fent una anàlisi gràfica i la seva corresponent assimilació als districtes de Barcelona, es poden representar, mitjançant el SIG, les tipologies d’edificació i els consums energètics de la ciutat, tant els totals com els consums per usos tal com es representa a continuació. tipologies edificatòries del sector residencial segons el seu comportament tèrmic ls ó r ca ri ci re lo s ta ruc ar d e de e i t c o o gi or ta o aj ons e e d er s er an us ol m c pl m e p ú nt úm pl ti tip ús y n a n an am pl pe r TIPUS - A T 1 Residencial < 1936 0-10 3-6 0-2,2 TIPUS - B T 1 Residencial 1860-1936 0-10 1-2 0-1,7 TIPUS - C T 1 Residencial 1860-1936 0-10 5-8 > 0 TIPUS - D T 2 Residencial 1860-1940 > 12 3-8 1,8-2,2 TIPUS - E T 2 Residencial 1860-1936 > 12 1-2 0-1,7 TIPUS - F T 2 Residencial 1860-1936 > 12 3-8 > 0 TIPUS - G T 3 Residencial 1940-2000 0 1-4 > 0 TIPUS - H T 3 + T 4 Residencial 1940-1978 > 10 > 5 3,6-4,5 TIPUS - I T 3 + T 4 Residencial 1940-1978 0 > 5 > 0 TIPUS - J T 5 Residencial 1979-2000 > 12 > 5 3,6-4,5 TIPUS - K T 5 Residencial 1979-2000 0 > 5 > 0 2 ) (m tja m) cie an t ) % e m i úm) ú ) fí ) n % r as da e ( íci (n( ( r ï i (% is is pe re ru f fíc er ca l ó u i ió c t r us fi fic s ob s e p c c i i s n p su lo la a ip d d o u er ob bl t e e c s p p po TIPUS - A 7.325 12,28 4.023.777 5,16 65,49 66.708 4,50 TIPUS - B 6.195 10,38 777.850 1,00 46,76 14.433 0,97 Tipologies edificatòries TIPUS - C 2.394 4,01 2.805.780 3,60 53,79 52.921 3,57 TIPUS - A TIPUS - D 2.438 4,09 3.767.973 4,83 103,01 46.688 3,15 TIPUS - B TIPUS - C TIPUS - E 1.337 2,24 194.840 0,25 54,28 3.202 0,22 TIPUS - D TIPUS - F 4.971 8,33 6.152.873 7,90 69,46 85.267 5,75 TIPUS - E TIPUS - F TIPUS - G 14.253 23,89 8.082.731 10,37 54,21 181.262 12,23 TIPUS - G TIPUS - H 3.050 5,11 8.597.950 11,03 103,37 188.851 12,75 TIPUS - H TIPUS - I TIPUS - I 10.586 17,74 28.420.996 36,47 88,65 577.117 38,95 TIPUS - J TIPUS - J 382 0,64 1.248.459 1,60 121,05 24.242 1,64 TIPUS - K Altres tipus TIPUS - K 2.231 3,74 7.106.894 9,12 81,05 128.877 8,70 Parcel·les d’altres usos Sense tipus 4.503 7,55 6.753.296 8,67 - 112.050 7,56 0 1 2 3 4 5 Total tipus 55.162 92,45 71.180.123 91,33 69,46 1.369.568 92,44 1:60.000 Font: AIGUASOL, COAC, BR, 2000 Total 59.665 100,00 77.933.419 100,00 - 1.481.618 100,00 MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:51 Página 85 5. Diagnosi 85 consum per fonts energètiques pel sector residencial consum d’energia per fonts energètiques per tipologia um l um s e m m m r on s d ns al su u u pe e nt c at 2 ) co ur on 2 ) s s l íci n n 2 e sa ) d u /m d e at e c m co 2 ) co 2 ) ta rf ra (m r liq J J/n m r d (M d e J/m d e J/ m to pe e da to s (M o s r r r M u J) s Su br c ca Fa so oli t a ac g 2 ) to c M ( T i a F ri to ( to l ns ( pu so i if g tr pe r J/m ac ct ac r s i d e F F la ac so Co nt t e p (M lè F e so Ga fo TIPUS - A 4.023.777,31 82,80 82,08 99,00 0,00 0,72 1.064,691 TIPUS - B 777.849,81 43,92 57,98 68,40 0,00 0,28 132,686 TIPUS - C 2.805.779,93 82,80 8208 99,00 0,00 0,72 742,409 TIPUS - D 3.767.972,95 25,92 115,56 67,32 0,00 0,72 789,466 TIPUS - E 194.839,89 25,20 123,94 66,60 0,01 0,62 42,158 TIPUS - F 6.152.872,53 25,92 115,56 67,32 0,00 0,72 1.289,150 TIPUS - G 8.082.731,03 11,88 119,16 52,92 0,00 0,00 1.486,899 TIPUS - H 8.597.950,02 18,00 157,32 70,92 0,00 0,00 2.117,159 TIPUS - I 28.420.995,86 18,00 157,32 70,92 0,00 0,00 6.998,386 TIPUS - J 1.248.459,41 7,92 209,88 122,04 0,36 0,00 424,726 TIPUS - K 7.106.893,51 7,92 209,88 122,04 0,36 0,00 2.417,765 Total 71.180.122,25 - - - - - 17.505,495 consum d’energia per fonts energètiques per tipologia ia rg ts s ia iae a ia ia en qu g a ’ rg rg g g d li J) r e e er er m s (T m pe ’en ) en n n J s u o li u ia TJ) d (T d ’ e e ) d ’ d’ e s s o ) ict n a o g tr ons er g ( m a m J m J m ) C r e C n ral nsu icr nsu r r (T u (T ns il nsu TJ t l ( ist pe l p e e d’ at u Co èc Co la Co so Co ta D d n el so Ga to Ciutat Vella 264,336 386,883 367,884 0,048 2,465 1.021,616 Consum total d’energia per fonts energètiques (MJ/any) L’Eixample 318,744 2.239,582 1173,158 0,712 4,877 3.737,072 Sants - Montjuïc 198,571 957,295 547,064 0,344 1,314 1.704,588 0 - 200.000 200.000 - 500.000 Les Corts 74,452 695,988 341,571 0,282 0,132 1.112,424 500.000 - 1.000.000 Sarrià - Sant Gervasi 200,812 1.411,512 706,065 0,309 0,846 2.319,544 1.000.000 - 2.000.000 2.000.000 - 4.000.000 Gràcia 178,338 749,419 438,264 0,188 1,277 1.367,487 4.000.000 - 9.000.000 Horta - Guinardó 103,633 893,579 428,780 0,226 0,164 1.426,386 9.000.000 - 24.000.000 Sense dades Nou Barris 95,313 864,503 402,851 0,143 0,058 1.362,857 Nota: Valor absoluts per parcel·la d’ús residencial Sant Andreu 99,961 827,358 413,513 0,340 0,216 1.341,388 0 1 2 3 4 5 Sant Martí 156,088 1.290,733 663,839 0,635 0,842 2.112,137 1:60.000 Font: AIGUASOL, COAC, BR, 2000 Total 1.690,247 10.316,851 5482,988 3,228 12,818 17.505,495 MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:51 Página 86 86 Pla de Millora Energètica de Barcelona consum d’energia destinat a aigua calenta sanitaria pel sector residencial consum d’energia destinat a aigua calenta sanitaria per tipologies ia um rg e ta ia ie nt ons n g ) ’en e ) r a a 2 c d al h ne en t fícr ras (m c W e l e a d e ’ r 2 ) su m ua (k dg ia m a c a ) p e d n i u % s Su br ca ct o /m co a ar u i h r t ns ig ia ( pu soi f a e i a r t ed i F kW p n ( a co s pe r itan sa TIPUS - A 4023.777,31 19,30 77.658.902,08 5,49 TIPUS - B 777.849,81 6,80 5.289.378,71 0,37 TIPUS - C 2.805.779,93 19,30 54.151.552,65 3,83 TIPUS - D 3.767.972,95 17,00 64.055.540,15 4,53 TIPUS - E 194.839,89 15,50 3.020.018,30 0,21 TIPUS - F 6.152.872,53 17,00 104.598.833,01 7,40 TIPUS - G 8.082.731,03 11,80 95.376.226,15 6,75 TIPUS - H 8.597.950,02 21,00 180.556950 12,77 TIPUS - I 28.420.995,86 21,00 596.840.913,06 42,21 TIPUS - J 1.248.459,41 27,80 34.707.171,60 2,45 TIPUS - K 7.106.893,51 27,80 197.571.639,58 13,97 Total 71.180.122,25 - 1.413.827.130,20 100,00 consum d’energia destinat a aigua calenta sanitaria per districte ia ia ia er g g g nta er er ’en e al h) ’end t d’en e d c W an m at g es ts m es su ua (k m t t su bi b) su bi ) ict g an tg n ai ria n a a n a t a o a Co h h viv tr bi it C er it er /h Co s b p n p h W pe r h/ i a a a k W D H H s ( (k Ciutat Vella 85.461 51.886 76.726.247,72 897,79 1.478,75 Consum d’energia destinat a aigua calenta sanitaria (kWh/any) L’Eixample 248.793 134.998 309.627.974,27 1.244,52 2.293,57 0 - 18.000 Sants - Montjuïc 167.372 82.620 13.769.507,52 822,69 1.666,61 18.000 - 48.000 Les Corts 82.893 39.364 92.119.004,70 1.111,30 2.340,18 48.000 - 94.000 94.000 - 170.000 Sarrià - Sant Gervasi 132.922 72.268 188.591.608,96 1.418,81 2.609,61 170.000 - 330.000 Gràcia 114.725 63.602 107.321.631,27 935,47 1.687,39 330.000 - 760.000 760.000 - 2.000.000 Horta - Guinardó 167.270 80.818 109.677.595,91 655,69 1.357,09 Sense dades Nou Barris 166.071 73.186 108.968.059,70 656,15 1.488,92 Nota: Valor absoluts per parcel·la d’ús residencial Sant Andreu 135.142 62.005 108.838.877,24 805,37 1.755,32 0 1 2 3 4 5 Sant Martí 205.992 93.565 174.260.722,91 845,96 1.862,46 1:60.000 Font: AIGUASOL, COAC, BR, 2000 Total 1.506.641 754.312 1.413.827.130,20 938,40 1.874,33 MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:51 Página 87 5. Diagnosi 87 consum d’energia destinat a calefacció pel sector residencial consum d’energia destinat a calefacció per tipologia ia um er g s ie nt n ’en ió r ) a 2 ) co d cc pe % rfíc s m e a ( d m fau e um a ( e r a r 2 ) s l s rgi ió p c s Su bre a n ica d ct o n /m o c ) Co ne acC r e f ip u so dif Fa h W pe h ’ t k kW d e e ( ( ca l TIPUS - A 4.023.777,31 14,00 56.332.882,34 3,66 TIPUS - B 777.849,81 13,70 10.656.541,76 0,69 TIPUS - C 2.805.779,93 14,00 39.280.919,02 2,55 TIPUS - D 3.767.972,95 20,20 76.113.053,61 4,94 TIPUS - E 194.839,89 23,60 4.598.221,42 0,30 TIPUS - F 6.152.872,53 20,20 124.288.025,29 8,07 TIPUS - G 8.082.731,03 20,70 167.312.531,29 10,87 TIPUS - H 8.597.950,02 23,10 198.612.647,03 12,90 TIPUS - I 28.420.995,86 23,10 656.525.009,44 42,65 TIPUS - J 1.248.459,41 24,60 30.712.101,43 2,00 TIPUS - K 7.106.893,51 24,60 17.482.958,46 11,36 Total 71.180.122,25 - 1.539.261.513,09 100,00 consum d’energia destinat a calefacció per districte ia ia ia g g g ner er er ’e ió en ’en e d ’ cc d nt da at g es ts es m fa m it su le su b ) um it ct an tg n ca on h a hab ns ab v) ri t o o h vi/ st bi bita C r e h) C er h/ C er h Di Ha Ha p W p k W p W ( (k (k Ciutat Vella 85.461 51.886 63.447.971,05 742,42 1.222,83 Consum d’energia destinat a calefacció (kWh/any) L’Eixample 248.793 134.998 338.753.634,03 1.361,59 2.509,32 Sants - Montjuïc 167.372 82.620 140.805.315,68 840,67 1.703,04 0 - 20.000 20.000 - 50.000 Les Corts 82.893 39.364 99.187.986,42 1.196,58 2.519,76 50.000 - 100.000 100.000 - 150.000 Sarrià - Sant Gervasi 132.922 72.268 210.175.142,38 1.581,19 2.908,27 150.000 - 300.000 Gràcia 114.725 63.602 114.843.111,95 1.001,03 1.805,65 300.000 - 600.000 600.000 - 2.200.000 Horta - Guinardó 167.270 80.818 137.513.988,90 822,11 1.701,53 Sense dades Nou Barris 166.071 73.186 130.431.201,40 785,39 1.782,19 Nota: Valor absoluts per parcel·la d’ús residencial Sant Andreu 135.142 62.005 120.315.133,35 890,29 1.940,41 0 1 2 3 4 5 Sant Martí 205.992 93.565 183.888.027,93 892,69 1.965,35 1:60.000 Font: AIGUASOL, COAC, BR, 2000 Total 1.506.641 754.312 1.539.261.513,09 1.021,65 2.040,62 MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:51 Página 88 88 Pla de Millora Energètica de Barcelona consum d’energia destinat a refrigeració pel sector residencial consum d’energia destinat a equipaments per tipologia gia um er ió e nt ons ’en ac r ) i a ) c d er pe (% fíc 2 s m e m ig m ia ció er a ( d u p e r da or 2 ) su fr m n re ns rg e er a us Su obr a t / o fic ac h C er ) Co h ’en ig tip s r ed i F (k W p W d f (k re TIPUS - A 4.023.777,31 0,30 1.207.132,66 3,65 TIPUS - B 777.849,81 0,50 388.926,32 1,18 TIPUS - C 2.805.779,93 0,30 841.733,93 2,55 TIPUS - D 3.767.972,95 0,30 1.130.391,45 3,42 TIPUS - E 194.839,89 0,30 58.451,98 0,18 TIPUS - F 6.152.872,53 0,30 1.845.861,39 5,58 TIPUS - G 8.082.731,03 0,40 3.233.092,35 9,78 TIPUS - H 8.597.950,02 0,50 4.298.976,29 13,00 TIPUS - I 28.420.995,86 0,50 14.210.502,08 42,98 TIPUS - J 1.248.459,41 0,70 873.921,56 2,64 TIPUS - K 7.106.893,51 0,70 4974.825,15 15,05 Total 71.180.122,25 - 33.063.815,16 100,00 Consum d’energia destinat a equipaments per districte ia a a rg rgi i er g ’en e ció ne n d er a d’e nt d’e ge t s s s um rig m ita a u ) um it ct e nt e tg ns ef ns hab hab s ab v) ri ta ta Co r ) Co r / Con h vi t bi i er r b h pe h pe h/ s p W W Di Ha Ha W (k (k (k Ciutat Vella 85.461 51.886 1.318.731,96 15,43 25,42 Consum d’energia destinat a refrigeració (kWh/any) L’Eixample 248.793 134.998 6.747.279,42 27,12 49,98 0 - 500 Sants - Montjuïc 167.372 82.620 3.115.954,73 18,62 37,71 500 - 1.500 Les Corts 82.893 39.364 2.247.877,76 27,12 57,10 1.500 - 3.000 3.000 - 6.000 Sarrià - Sant Gervasi 132.922 72.268 4.553.227,43 34,25 63,00 6.000 - 18.000 Gràcia 114.725 63.602 2.458.870,92 21,43 38,66 18.000 - 50.000 Sense dades Horta - Guinardó 167.270 80.818 2.949.713,80 17,63 36,50 Nou Barris 166.071 73.186 2.810.390,19 16,92 38,40 Nota: Valor absoluts per parcel·la d’ús residencial Sant Andreu 135.142 62.005 2.719.824,64 20,13 43,86 0 1 2 3 4 5 Sant Martí 205.992 93.565 4.141.944,31 20,11 44,27 1:60.000 Font: AIGUASOL, COAC, BR, 2000 Total 1.506.641 754.312 33.063.815,00 21,95 43,83 MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:52 Página 89 5. Diagnosi 89 consum d’energia destinat a il·luminació pel sector residencial consum d’energia destinat a il·luminació per tipologia ia um er g s n ió ) cie c an t n e r í 2 s ) e c o ’ m d na pe (% rf a (m d u umi m a ió pe e r da r 2 ) ns l su gi · ac s Su br to m o il on er in pu so ifi ca c h/ a C er h) C F ’en i W p W d ·lu m t ed (k (k il TIPUS - A 4023777,31 5,80 23337908,40 6,08 TIPUS - B 777849,81 5,80 4511528,90 1,17 TIPUS - C 2805779,93 5,80 16273523,59 4,24 TIPUS - D 3767972,95 5,80 21854243,11 5,69 TIPUS - E 194839,89 5,80 1130071,36 0,29 TIPUS - F 6152872,53 5,80 35686660,67 9,29 TIPUS - G 8082731,03 5,90 31522651,02 8,21 TIPUS - H 8597950,02 5,10 43849545,10 11,42 TIPUS - I 28420995,86 5,10 144947078,89 37,74 TIPUS - J 1248459,41 7,30 9113753,69 2,37 TIPUS - K 7106893,51 7,30 51880322,62 13,51 Total 71180122,25 - 384107287,35 100,00 Consum d’energia destinat a il·luminació per districte ia ia ia er g g ió rg e er d’en ac en ’enn d’ t d ge s s s um mi m an m ta t te nt ge ns t l·l u u i ) u bi ) ic a t o i ns abh hab s on h a viv ist r t bi ita C er h) Co r h/ C er h/ D Ha Hab p W pek kW p kW ( ( ( Ciutat Vella 85461 51886 22846639,11 267,33 440,32 Consum d’energia destinat a il·luminació (kWh/any) L’Eixample 248793 134998 87689803,12 352,46 649,56 0 - 4.000 Sants - Montjuïc 167372 82620 36921341,91 220,59 446,88 4.000 - 10.000 Les Corts 82893 39364 23518965,47 283,73 597,47 10.000 - 20.000 20.000 - 40.000 Sarrià - Sant Gervasi 132922 72268 49629771,45 373,38 686,75 40.000 - 80.000 Gràcia 114725 63602 29928175,36 260,87 470,55 80.000 - 180.000 180.001 - 520.000 Horta - Guinardó 167270 80818 30466846,97 172,14 376,98 Sense dades Nou Barris 166071 73186 28670125,45 172,64 391,74 Nota: Valor absoluts per parcel·la d’ús residencial Sant Andreu 135142 62005 28711080,71 212,45 463,04 0 1 2 3 4 5 Sant Martí 205992 93565 45724532,70 221,97 488,69 Font: AIGUASOL, COAC, BR, 2000 Total 1506641 754312 384107287,35 254,94 509,22 1:60.000 MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:52 Página 90 90 Pla de Millora Energètica de Barcelona consum d’energia destinat a equipaments pel sector residencial consum d’energia destinat a equipaments per tipologia ia um er g s n ts t n ’e en ) e n o d er (% fíc i 2 m as a ) c a p s er r a ( m de um ip um ia nt p e r 2 ) d ns u o m eq ons er g me us Su br o ic a ac t h/ Co er h) C ’en ipa ip s if F u t ed (k W p W d (k eq TIPUS - A 4.023.777,31 34,20 13.7613.184,00 9,22 TIPUS - B 777.849,81 20,50 1.5945.921,11 1,07 TIPUS - C 2.805.779,93 34,20 9.5957.673,61 6,43 TIPUS - D 3.767.972,95 14,90 5.6142.796,96 3,76 TIPUS - E 194.839,89 14,90 2903.114,36 0,19 TIPUS - F 6.152.872,53 14,90 9.1677.800,70 6,14 TIPUS - G 8.082.731,03 14,30 11.5583.053,73 7,75 TIPUS - H 8.597.950,02 18,70 16.0781.665,37 10,78 TIPUS - I 28.420.995,86 18,70 53.1472.622,58 35,62 TIPUS - J 1.248.459,41 34,00 4.2447.619,94 2,84 TIPUS - K 7.106.893,51 34,00 24.1634.379,34 16,19 Total 71.180.122,25 0,00 149.2159.831,70 100,00 consum d’energia destinat a equipaments per districte ia ia a rg rg rgi ne ts e e ’e en ’en n d m d nt ’ed ge t s s s um ipa m ta m ta te t e s u sug bi n n q n a ab) su bi ) ic ta at o e ) Co h h on h a viv r i t C r st b bi pe h pe r h/ C W pe r h/ Di Ha W W Ha (k (k (k Ciutat Vella 85.461 51.886 119.723.469,89 1.400,91 2.307,43 Consum destinat a equipaments (kWh/any) L’Eixample 248.793 134.998 295.071.820,83 1.186,01 2.185,75 Sants - Montjuïc 167.372 82.620 155.091.637,75 926,63 1.877,17 0 - 200.000 200.000 - 500.000 Les Corts 82.893 39.364 91.861.259,39 1.108,19 2.333,64 500.000 - 1.000.000 Sarrià - Sant Gervasi 132.922 72.268 191.340.140,68 1.439,49 2.647,65 1.000.000 - 2.000.000 2.000.000 - 4.000.000 Gràcia 114.725 63.602 125.376.371,80 1.092,84 1.971,26 4.000.000 - 9.000.000 Horta - Guinardó 167.270 80.818 115.554.700,73 690,83 1.429,81 9.000.000 - 24.000.000 Sense dades Nou Barris 166.071 73.186 107.654.159,18 648,24 1.470,97 Nota: Valor absoluts per parcel·la d’ús residencial Sant Andreu 135.142 62.005 111.942.332,55 828,33 1.805,38 0 1 2 3 4 5 Sant Martí 205.992 93.565 178.543.945,79 866,75 1.908,23 1:60.000 Font: AIGUASOL, COAC, BR, 2000 Total 1.506.641 754.312 1.492.159.831,70 990,39 1.978,17 MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:52 Página 91 5. Diagnosi 91 5.3.2.13 Comentaris sobre l’habitatge de nova construcció i el parc existent L’habitatge de nova construcció tendeix cap a una major industrialització dels sistemes tot i que el sector residencial acostuma a ser refractari a canvis radicals si no han estat suficientment experimentats. Possiblement s’utilitzaran sis- temes de tancament amb majors prestacions: com ara blocs ceràmics lleugers (Termoarcilla®) o no ceràmiques de for- mat més gran, pannells estandarditzats metàl·lics tipus sandvitx, pannells fets amb formigó lleuger armat amb fibres de vidre o amb formigó prefabricat més convencional, etc. L’aplicació de les finestres amb doble vidre és molt habitual. El valor K de les façanes moltes vegades no compleix amb la norma tèrmica, a causa, principalment, dels ponts tèrmics que es produeixen a les parts no aïllades de la façana, normalment pilars. Aplicant en la construcció habitual una mesu- ra senzilla i molt poc costosa com és la prevenció dels ponts tèrmics, fàcilment es passa dels valors K 1,3-1,4 W/m2·K als valors per sota de 0,8 W/m2·K. El valor K=0,8 W/m2·K hauria de ser el sostre permès de la part opaca de la façana pels edificis de nova construcció. Tot i que actualment es construeix millor que en èpoques passades, les construccions actuals encara es poden millorar tal com s’exposa en el present treball. Les finestres i portes sota la norma actual poden tenir un valor K fins a 5,8 W/m2·K. Amb la implantació habitual de la finestra doble aquest valor es va quedar antiquat. Per això, el màxim permès hauria de ser al voltant de K=3,5 W/m2·K. El valor K de terrats, actualment definit per la norma com K=0,46 W/m2·K, sembla ser adequat. Com s’ha vist, la demanda de refrigeració en habitatge de nova construcció és més alta que en els edificis existents, fins i tot és més gran que la demanda de calefacció. Els aparells d’aire condicionat al residencial encara no són un equipa- ment estàndard però la seva implantació és cada vegada més habitual. Aquí, existeix un increment potencial del con- sum d’electricitat que s’hauria d’evitar. Per tal d’evitar la demanda d’aire condicionat s’han de promoure sistemes de protecció solar així com la ventilació natural d’edificis. S’ha vist que l’Ordenança Solar va ser molt encertada, per això s’ha de dotar d’instruments de seguiment per reforçar la seva aplicació. També és important aclarir la seva possible incompatibilitat amb altres normes d’ús del terrat comu- nitari com l’espai per estendre la roba, actualment en desús per les tendències del comportament dels residents. Per potenciar l’ús de l’energia solar tèrmica s’ha de promoure la preinstalació pels aparells bitèrmics (rentaplats i rentado- res que agafen a més de l’aigua freda la calenta que pot ser preescalfada amb sistema solar ). En quan a les instal·lacions, s’hauria d’imposar un criteri de rendiment energètic mínim per calderes i bombes de calor que hauria de ser: • Calderes: rendiment del 89% a plena càrrega i 86% a càrrega parcial (30%). • Bombes de calor: COP mínim mode refrigeració 2,5 i mode calefacció 3,5. També s’hauria d’impulsar que tots els espais comunitaris al residencial fossin equipats amb il·luminació de baix consum. En el cas de la rehabilitació completa dels edificis existents s’han d’aplicar els mateixos criteris. Com a mesura immediata, s’ha de demanar als constructors d’habitatges la certificació energètica segons el mètode desenvolupat per l’IDAE. Aquest certificat s’ha de lliurar a l’hora de vendre el pis. Al mateix temps, s’hauria de començar una campanya orientada als ciutadans per donar a conèixer aquest tipus de certificació. Les empreses de promoció de l’habitatge de protecció com ara el Patronat Municipal d’Habitatge i REGESA poden ser pioners en la difusió dels resultats de la certificació pels seus edificis. MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:52 Página 92 92 Pla de Millora Energètica de Barcelona Tenint en compte que Barcelona té un gran parc d’edificis fets, el tema de millora de l’habitatge existent és fonamental per acon- seguir la reducció de la despesa energètica. Per això, cal introduir criteris d’eficiència energètica a la rehabilitació d’edificis exis- tents. Com a mesures principals s’aposta per la millora de tancaments exteriors (finestres i portes) i aïllament de façanes. 5.4 Sector terciari 5.4.1 Introducció En el present capítol s’analitza la demanda energètica dels sectors: comercial, oficines, hotels, restauració i poliesportius. A diferència del residencial els usos analitzats aquí tenen un consum molt més intensiu en climatització estival i d’electri- citat per diversos equipaments. A continuació, es mostra la demanda energètica per calefacció i refrigeració de les oficines per diferents llocs d’Europa: Demanda energètica per oficines calefacció refrigeració 40 140 35 120 30 100 25 20 80 15 60 10 40 5 Fig. 5-47: Demanda energètica per calefacció i refrigeració de les oficines. Font: S. Álvarez. 0 20 A Catalunya s’ha detectat un increment considerable de demanda d’energia per refrigeració. Segons l’ICAEN6, en el perío- de 1992-1999 la potència instal·lada de refrigeració en oficines va pujar un 40% i en locals comercials un 50%; al mateix temps l’energia consumida va augmentar un 36% en oficines i 46% en locals comercials. 5.4.2 Tipologies dels edificis a estudi • Comercial Les dades relatives a activitats econòmiques analitzades fixen en 37.402 les llicències de comerç minorista i en 12.125 les de comerç majorista a la ciutat de Barcelona (IAE). De la mateixa font, s’extreu que al 1999 la superfície ocupada pel sec- tor minorista a la ciutat era de 3.241.528 m2. Aquests valors no faciliten la tasca d’anàlisi energètic d’edificis però donen una idea del volum del sector i corroboren els valors extrets del tractament de dades del GIS. 6 “Eficiència Energètica” Núm. 152, Octubre 2000 MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:52 Página 93 5. Diagnosi 93 La següent taula mostra el resultat del filtrat de la base de dades del GIS pel que fa a edificis comercials de més de 500 m2. 7 cCtol laatas ss lssi iffiiccaacciióó instal·lacions superfície instal·lacions superfície total m2 >500m2 >500m2 Locals comercials 21.013 4.906.002 1.792 1.930.728 Galeries comercials 140 245.438 57 228.432 Ed. exclusiu en una planta 436 159.854 75 108.584 Ed. exclusiu en diverses plantes 167 250.113 73 229.221 Mercats 22 35.888 11 33.838 Supermercats 370 166.583 76 100.977 Taula 5-14: Instal·lacions i superfícies ocupades per Total 22.148 5.763.877 2.084 2.631.779 comerç de més de 500 m2. Aproximadament el 10% de les instal·lacions de comerços tenen més de 500 m2 i contenen el 46% de la superfície comercial. S’observa una diferència de prop de 2.500.000 m2 entre la superfície total extreta del GIS i la superfície ocupada per comerç minorista extreta dels informes econòmics de la ciutat. És lògic suposar que aquesta diferència és la superfície ocu- pada pel comerç majorista. Segons dades de l’Ajuntament de Barcelona la superfície declarada pel comerç majorista ocupa 2.871.323 m2. La diferèn- cia entre els 2.631.779 m2 (els 239.544 m2) és degut a que s’ha utilitzat per aquest estudi la base de dades de l’IMI que- dant incloses les superfícies comunes com poden ser escales, accessos, etc. • Oficines S’ha procedit de la mateixa manera amb les oficines, obtenint-se els valors de la Taula 5-15. Ccllaassssiiffiiccaacciióó instal·lacions7 superfície instal·lacions superfície totals total m2 >500m2 >500m2 Ed. exclusiu – múltiples 396 928.505 230 897.653 Ed. exclusiu – unitàries 883 1.093.788 341 1.007.561 Ed. mixt – habitatges 3.254 1.730.324 796 1.248.870 Ed. mixt – indústries 1.080 846.382 353 710.202 Banca i asseg. – ed. exclusiu 100 223.339 58 213.918 Banca i asseg. – ed. mixt 2.009 878.132 347 498.373 Taula 5-15: Instal·lacions i superfícies ocupades per ofici- Total 7.722 5.700.471 2.125 4.576.578 nes de més de 500 m2. El 27% de les instal·lacions d’oficines tenen més de 500m2 i contenen el 80% de la superfície d’oficines. • Turisme L’anàlisi de dades del GIS facilita els valors següents: 7 Es defineix Instal·lació com unitat edificadora, que és unitat edificada annexada a un edifici i de característiques d’ús diferent, segons classifi- cació IMI. MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:52 Página 94 94 Pla de Millora Energètica de Barcelona Ccllaassssiiffiiccaacciióó instal·lacions superfície instal·lacions superfície total total m2 >500m2 >500m2 Hotels, hostals i motels 549 912.384 349 864.861 Aparthotels i apartaments 12 30.154 10 29.778 Restaurants 1.036 224.817 71 64.040 Bars i cafeteries 3.453 466.590 65 55.961 Taula 5-16: Instal·lacions i superfícies ocupades pel sector turisme (amb i sense residència). Total 5.050 1.633.945 495 1.014.639 Per la valoració dels consums dels edificis del sector turisme no són suficients les dades recollides a la taula anterior. És per això que s’han processat també les dades del sector hoteler (facilitades pel Gremi d’Hotels de Barcelona en combina- ció amb les estimacions d’ocupació de diversos estudis). Els resultats es mostren a la taula següent. Classificació superfície Instal·lacions sup. total sup. total classificació mitjana per instatlo· totlacions taall (dades (sduapd.e tsotal 8 (dades dsiigg))8habitació m2 gremi d’hotels) Hotels d’1 estrella 22 18 14.150 ---- Hotels de 2 i 3 estrelles 32 66 135.770 143.686 Hotels de 4 i 5 estrelles 42 54 374.220 443.600 Taula 5-17: Instal·lacions hoteleres. Total 138 524.140 --- • Poliesportius coberts sense piscina i instal·lacions auxiliars Aquí es detallen les superfícies de poliesportius considerats ‘sense piscina’, tot i que algunes de les superfícies que s’hi inclouen corresponen a edificis auxiliars annexes a piscines. El fet de no poder discriminar entre uns i altres no augmenta l’incertesa dels càlculs ja que els consums de vestuaris i altres annexes a piscines són assimilables als equivalents en poliesportius sense piscina. Ccllaassssiiffiiccaacciióó instal·lacions superfície instal·lacions superfície total total m2 >500m2 >500m2 Poliesportius coberts sense piscina Taula 5-18: Nombre d’instal·lacions i superfície ocupada. i instal·lacions auxiliars 842 675.400 244 552.071 classificació instal·lacions totals superfície total m2 Poliesportius coberts sense piscina 636 519.003 Instal·lacions auxiliars 206 156.397 Taula 5-19: Poliesportius i instal·lacions auxiliars. TOTAL 842 675.400 • Poliesportius coberts amb piscina Com ja s’ha comentat a l’apartat anterior, les superfícies acostumen a pertànyer exclusivament a l’edifici que conté la pis- cina i no inclou els vestuaris i altres annexes 8 La superfície hotelera donada per fonts diferents d’informació (el Gremi d’Hotels i el SIG) discrepen entre un 5% i un 15%, la raó pot ser degu- da a que el SIG contempla la superfície de tot l’hotel i el Gremi d’Hotels només la superfície destinada als clients. En l’estudi inicial s’han consi- derat les dades del Gremi d’Hotels de Barcelona, però a l’hora de fer el càlcul i representació gràfica amb el SIG s’han utilitzat les bases de dades del SIG, pel que es pot donar una certa discrepància. MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:52 Página 95 5. Diagnosi 95 Ccllaassificació instal·lacions superfície instal·lacions superfície totaslssificació total total m2 >500m2 >500m2 Poliesportius coberts amb piscina 91 58.440 35 50.150 Taula 5-20: Poliesportius amb piscina. Tipologies dels edificis destinats a hotels segons el seu comportament energètic is) c cis ) is) cis ) ) fi fi fic fi fic is i i i i i 00 1 ’ed ’ed ed ’ed ’ed 0 s s d 2 3 ’ 1 te nt s H o d d s H o H o s H 4 o d d s / s ic ta u er u er s r l ro l nt tr bi r a ip m p m u u e e te s T ú Ti ú Tip e úm Tip t úm To úm Ho bita a Di H (n (n (n (n (n ha Ciutat Vella 85461 45 135 27 5 215 2,52 L’Eixample 248793 25 24 14 19 82 0,33 Sants - Montjuïc 167372 12 8 1 6 27 0,16 Les Corts 82893 5 4 4 7 20 0,24 Sarrià - Sant Gervasi 132922 5 7 12 5 29 0,22 Gràcia 114725 9 7 1 0 17 0,15 Horta - Guinardó 167270 8 1 1 1 11 0,07 Nou Barris 166071 1 0 0 0 1 0,01 Sant Andreu 135142 1 0 0 0 1 0,01 Sant Martí 205992 2 2 0 1 5 0,02 Total 1506641 113 188 60 47 408 0,27 D’aquesta manera, han quedat inventariats el total d’edificis del sector comercial, oficines i serveis poliesportius i turístics de la ciutat de Barcelona. A partir de la combinació de les superfícies obtingudes amb les ràtios de demanda d’ACS, cale- facció, refrigeració i electricitat, s’obtindrà el comportament i paràmetres energètics de l’edifici tipus de Barcelona per a cada sector d’activitat. font: IDOM, BR, 2000 5.4.2.1 Paràmetres energètics de les tipologies en estudi Tipologies edificatòries destinades a hotels 2 Tipus H1: Hotels 1*, hostals i motels <500m En aquest apartat es passen a descriure els consums energètics, unitaris i totals, de cadascuna de les tipologies en estu- 2 Tipus H2: Hotels 1*, hostals i motels >500m Tipus H3: Hotels 2* i 3* di i això permet fer, finalment, una representació gràfica sobre el plànol de la ciutat dels consums d’aquestes tipologies. Tipus H4: Hotels 4* i 5* Sense dades 0 1 2 3 4 5 5.4.2.2 Models de demanda 1:60.000 La definició del model de demanda dels edificis de la ciutat de Barcelona inventariats a l’apartat anterior té dos objectius: • Realitzar l’estimació de la demanda anual d’energia per ACS, calefacció, refrigeració i electricitat, per valorar-ne l’im- pacte ambiental i quantificar l’estalvi que suposaran les futures intervencions en aquest àmbit. MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:52 Página 96 96 Pla de Millora Energètica de Barcelona • Determinar les corbes de demanda de cadascun dels edificis per identificar les tecnologies d’aprofitament de fonts renovables i de cogeneració viables. Cal notar que, en tot moment, el terme demanda fa referència a l’energia tèrmica o elèctrica que els usuaris de l’edifici i les característiques d’aquest edifici ‘tipus’ sol·liciten i no equival necessàriament al consum. Per estimar les ràtios de demanda s’han tingut en compte les següents hipòtesis: • Dades climàtiques de Barcelona • Calendari laboral. Permet determinar les demandes diàries de les diferents tipologies d’edificis. gen feb mar abr maig jun jul ago sep oct nov dic any Laborables 19 20 23 19 22 22 21 21 19 21 21 18 246 Dissabtes 5 4 4 5 4 4 5 4 5 4 4 5 53 Diumenges i festius 7 4 4 6 5 4 5 6 6 6 5 8 66 Taula 5-21: Calendari laboral. Total 31 28 31 30 31 30 31 31 30 31 30 31 365 • Tipologies. Els usos dels edificis i els processos que tenen lloc al seu interior són els definits en l’inventari d’edificis del GIS de Barcelona. • Horaris i períodes de vacances. En funció de la tipologia d’edifici es considera: - Les oficines funcionen de 8.00h a 20.00h de dilluns a divendres. Els mesos de juliol i agost es redueix al 70% l’activi- tat per vacances. - Els centres comercials presenten activitat ininterrompuda tot l’any de 9.00h a 21.00h de dilluns a dissabte. En petits comerços, aquest horari s’ha suposat de 10.00h a 20.00h. - Els poliesportius no presenten variació estacional i funcionen de 8.00h a 11.00h. - Per la naturalesa del servei dels hotels s’ha considerat una activitat contínua de 24h tot l’any. • Ràtios de demanda. L’estimació de les demandes anuals per ACS, calor, fred i electricitat es basen en els valors contin- guts en els estudis realitzats. D’acord amb això s’han estimat les ràtios de demanda que es mostren a la següent taula: Grup acs calefacció refrigeració electricitat grup (kWh / m2) (kWh / m2) (kWh / m2) (kWh / m2) Oficines (>500 m2) 1,7 50 82 130 Oficines (<500 m2) 1,3 45 70 130 Comercial (>500 m2) 1,7 60 82 130 Comercial (<500 m2) 1,7 45 60 110 Hotels 1*, hostals i motels (>500 m2) 30 50 20 40 Hotels 1*, hostals i motels (<500 m2) 25 40 20 40 Hotels 2* i 3* 45 60 50 60 Hotels 4* i 5* 50 65 75 150 Restauració (>500 m2) 30 50 50 65 Restauració (<500 m2) 25 40 40 65 Poliesportius amb piscina 209 82 - 53 Taula 5-22: Demanda anual estimada per metre quadrat dels edificis de Barcelona. Poliesportius sense piscina 20 40 - 53 9 La demanda d’ACS de poliesportius amb piscina no inclou l’escalfament de l’aigua de la pròpia piscina. MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:52 Página 97 5. Diagnosi 97 Els valors de la Taula 5-22 són l’estimació de la demanda d’energia útil de cadascun dels edificis enumerats per metre quadrat en un any. Es diferencia en funció de l’ús de l’energia útil: ACS, calefacció, refrigeració o electricitat, indepen- dentment de quina sigui la tecnologia de generació o l’eficiència de conversió. No s'ha de confondre aquest concepte amb el d’energia final o energia subministrada a l’edifici (consumida). Dins del terme electricitat s’inclou il·luminació, electrodomèstics, equips d’oficina, etc., però en cap cas l’electrici- tat que tingui com a destí un procés de calefacció o refrigeració mitjançant bombes de calor o altres mecanismes de conversió. S’han determinat corbes de demanda d’ACS, calefacció i refrigeració per dies laborables, per dissabtes i per festius de cadascun dels 12 mesos de l’any. Aquestes corbes descriuen l’evolució de demanda d’energia diària i mensual dels edi- ficis i permeten identificar-ne les puntes i les valls. Com a exemple, a continuació es mostren les corbes de la demanda diària i mensual de la refrigeració. 25 2 Oficines (>500m ) 20 2 Oficines (<500m ) 2 Comerços (>500m ) 2 Comerços (<500m ) 15 2 Hotels 1* i hostals (>500m ) 2 Hotels 1* i hostals (<500m ) 10 Hotels 2* i 3* Hotels 4* i 5* 2 Restauració (>500m ) 5 2 Restauració (<500m ) Poliesportius amb piscina Fig. 5-48: Distribució de la demanda mensual d’energia 0 Poliesportius sense piscina per climatització. 100% 90% 2 Oficines (>500m ) 80% 2 Oficines (<500m ) 70% 2 Comerços (>500m ) 2 Comerços (<500m ) 60% 2 Hotels 1* i hostals (>500m ) 50% 2 Hotels 1* i hostals (<500m ) 40% Hotels 2* i 3* 30% Hotels 4* i 5* 2 Restauració (>500m ) 20% 2 Restauració (<500m ) 10% Poliesportius amb piscina Fig. 5-49: Distribució de la demanda diària d’energia per 0% Poliesportius sense piscina climatització en un dia laborable. valors relatius (%) producció mensual (kWh/m2) gener gener febrer febrer març març abril abril maig maig juny juny juliol juliol agos t agost setem s b et r e e mbre octub o r c e tubre nove n m ob v r e e mbre dese d m e b s r e e mbre MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:52 Página 98 98 Pla de Millora Energètica de Barcelona A continuació es realitza una descripció del procés emprat per a la determinació de les corbes: • Obtenció de la demanda anual. A partir de les ràtios establertes i les superfícies considerades s’obté la demanda anual per a cada una de les tipologies objecte d’estudi. • Obtenció de la distribució de la demanda mensual: A partir de les demandes específiques anuals de cadascuna de les tipologies dels edificis i del tipus de demanda tèrmica (calefacció, climatització, ACS i electricitat) s’ha obtingut la distribució mensual. En el cas de l’ACS s’ha considerat que el consum dels mesos d’hivern és un 10% superior a la mitjana anual i en els d’estiu, el consum se situa un 10% per sota de la mitjana anual. L’energia elèctrica s’ha considerat bàsicament uniforme al llarg de tot l’any. La distribució del consum de calefacció s’ha determinat a partir del graus-dia en base 15 oC que és l’indicador més habitual. Un criteri similar s’ha emprat pel cas de la climatització però en aquest cas s’ha basat en els graus-dia inversos en base 18 oC. És important tenir en compte les hipòtesis establertes en aquest mateix apartat referent a períodes de vacances. • Obtenció de la distribució horària de les demandes. Les corbes horàries s’han establert en base a estudis ante- riors i diverses publicacions consultades. Les corbes són modificades en funció dels períodes i horaris. Per les adaptacions s’han establert els següents criteris: • La potència de l’hora de màxima demanda correspon a la potència instal·lada. • La demanda mitjana correspon a l’àrea total de la corba. • S’ha considerat que la forma de la corba no varia mensualment, només hi ha variacions per factor d’escala. 5.4.2.3 Edificis i demandes tipus per a la ciutat de Barcelona Una vegada es coneixen els consums energètics, el nombre d’edificis i la seva superfície mitjana, ja poden definir-se els paràmetres de l’edifici tipus o l’edifici ‘mitjà’ de cadascun dels grups a estudiar. El producte de la superfície mitjana per les ràtios de la Taula 5-23 determinen les demandes que caracteritzen els edi- ficis del sector comercial i serveis de la ciutat de Barcelona. Són aquests valors els que han de permetre començar a decidir quines polítiques i actuacions energètiques són les més adequades per a cada edifici. Cal anotar, un cop més, que són valors mitjans i que per realitzar actuacions concretes es requereixen estudis més específics. La següent taula mostra el resum de les demandes estimades per edifici tipus. Restauració (>500m2) 4% Poliesportius amb piscina 3% 2 Poliesportius sense piscina 2% Oficines (>500m ) 14% 2 Oficines (<500m2) 1% Comercial (>500m ) 2% 2 Comercial (<500m2) 1% Hotels 1*, hostals i motels (<500m ) 1% Fig. 5-50: Demanda estimada d’energia total d’un edifici Hotels 1*, hostals i motels (>500m2) 5% Hotels 4* i 5* 52% tipus respecte el total d’edificis tipus. Hotels 2* i 3* 9% Restauració (<500m2) ~0% MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:52 Página 99 5. Diagnosi 99 eEdDiIfFiIcCiI tTiIpPuUsS sup. mitjana acs calef. refrig. electr. total (m2/ unit edif) (kWh/edif.any) (kWh/edif.any) (kWh/edif. any) (kWh/edif any) (kWh/edif any) Oficines (>500 m2) 2.154 3.661 107.684 176.602 279.979 567.926 Oficines (<500 m2) 201 261 9.036 14.056 26.104 49.457 Comercial (>500 m2) 1.263 2.147 75.771 103.554 164.170 345.642 Comercial (<500 m2) 156 265 7.025 9.366 17.172 33.828 Hotels 1*, hostals i motels (>500 m2) 1.458 43.736 72.894 29.158 58.315 204.103 Hotels 1*, hostals i motels (<500 m2) 235 5.882 9.410 4.705 9.410 29.407 Hotels 2* i 3* 2.050 92.570 123.427 102.856 123.427 442.280 Hotels 4* i 5* 6.930 346.500 450.450 519.750 1.039.500 2.356.200 Restauració (>500 m2) 882 26.471 44.118 44.118 57.353 172.060 Restauració (<500 m2 ) 131 3.282 5.251 5.251 8.532 22.316 Taula 5-23: Demanda anual estimada d’ACS, calefacció, refrigeració i electricitat dels edificis tipus de cada grup de Poliesportius amb piscina 642 12.844 52.660 - 34.036 99.540 la ciutat de Barcelona considerant la superfície mitjana de Poliesportius sense piscina 802 16.043 32.086 - 42.513 90.642 cadascun. Oficines >500 m2 Oficines <500 m2 Comercial >500 m2 Comercial <500 m2 ACS 1% ACS 1% ACS 1% ACS 1% Calef. 19% Calef. 18% Calef. 22% Calef. 21% Refrig. 31% Refrig. 28% Refrig. 30% Refrig. 28% Electr. 49% Electr. 53% Electr. 47% Electr. 50% Fig. 5-51: Repartiment de la demanda en els edificis tipus comercials i d’oficines. Hotels 1*, hostals i motels >500m2 Hotels 1*, hostals i motels <500m2 restauració >500m2 restauració <500m2 Electr. 29% Electr. 32% Electr. 33% Electr. 37% ACS 21% ACS 20% ACS 15% ACS 15% Calef. 36% Calef. 32% Calef. 26% Calef. 24% Refrig. 14% Refrig. 16% Refrig. 26% Refrig. 24% Hotels 2* i 3* Hotels 4* i 5* poliesportius amb piscina poliesportius sense piscina Electr. 28% Electr. 44% Electr. 34% Electr. 47% ACS 21% ACS 15% ACS 13% ACS 18% Calef. 28% Calef. 19% Calef. 53% Calef. 35% Refrig. 23% Refrig. 22% Refrig. ~0% Refrig. ~0% Fig. 5-52: Repartiment de la demanda en edificis tipus del sector hoteler, restauració i poliesportius. MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:52 Página 100 100 Pla de Millora Energètica de Barcelona A la Taula 5-24 s’inclou l’origen de l’energia per ACS i calefacció (calor) i per refrigeració de l’edifici. Els valors s’han extret dels consums de diferents combustibles i electricitat a la ciutat de Barcelona pel sector no domèstic (Comercial – Industrial) al 199810. S’ha treballat sobre la hipòtesi que el consum de propà, butà, gas natural i electricitat d’un edi- fici tipus és proporcional al consum del sector no domèstic de la ciutat. La fracció d’energia elèctrica destinada a gene- ració de calor s’estima en un 3% de l’energia elèctrica total subministrada a Barcelona i el coeficient de transformació (COP) de 2,5. Per la conversió de combustible a calor útil s’ha estimat un rendiment del 75%. propà butà (GWh/any) gas natural (GWh/any) electricitat (GWh/any) Consum Barcelona 13,3 1.001,6 3.917,1 Origen calor útil per edifici tipus 0,9% 71,2% 27,8% Taula 5-24: Estimació de l’energia total demandada a Origen calor final (escomesa edifici) 1,2% 88,4% 10,4% Barcelona i origen de l’energia per calor i fred dels edificis tipus. Refrigeració - - 100% 5.4.2.4 Dades significatives Aquest punt pretén fer més evident la diferència de demandes de cadascun dels grups d’edificis analitzats al punt anterior. Aquestes diferències vénen donades principalment pels metres quadrats construïts i les ràtios de demanda. A la Fig. 5-53 es pot observar que més de la meitat d’instal·lacions (edificis, galeries i locals) de Barcelona són comerços però que, malgrat això, representen un terç del total de la superfície edificada del sector terciari contemplat en aquest estudi. 100% 691.400 4.489 90% 942.500 675.400 80% Turisme sense residència 70% Turisme amb residència 5.763.877 Poliesportius sense piscina 60% 22.148 Poliesportius amb piscina 50% Comercial 40% Oficines 30% 5.700.470 Fig. 5-53: Nombre d’instal·lacions, d’edificis i de locals de 20% cada grup a estudiar (no hi figuren els poliesportius 10% 7.722 amb piscina per aportar una superfície negligible respecte el total). 0% nº d’instal·lacions Superfície total (m2) En una primera anàlisi global i concentrant l’atenció en les demandes de calefacció, refrigeració i electricitat es pot obser- var la següent distribució de l’energia (l’ACS és només significativa en el sector hoteler de 4 i 5 estrelles i es pot consultar a la Taula 5-25): 10 Anuari Estadístic de la Ciutat de Barcelona 1998-1999. MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:52 Página 101 5. Diagnosi 101 1600 Poliesportius sense piscina 1400 Restauració (<500m2) 1200 Hotels 4* i 5* Comercial (<500m2) 1000 Comercial (>500m2) 800 Oficines (<500m2) 600 Oficines (>500m2) 400 200 Fig. 5-54: Demanda anual estimada del total d’edificis del 0 sector comercial i serveis de la ciutat de Barcelona. Calefacció Refrigeració Electricitat ggrruupp acs calefacció refrigeració electricitat total (GWh/any) (GWh/any) (GWh/any) (GWh/any) (GWh/any) Oficines (>500 m2) 7,8 228,8 375,3 595,0 1206.9 Oficines (<500 m2) 1,5 50,6 78,7 146,1 276.9 Comercial (>500 m2) 4,5 157,9 215,8 342,1 720.3 Comercial (<500 m2) 5,3 140,9 187,9 344,5 678.6 Hotels 1*, hostals i motels (>500 m2) 9,5 15,8 6,3 12,7 44.3 Hotels 1*, hostals i motels (<500 m2) 1,2 1,9 1,0 1,9 6 Hotels 2* i 3* 6,1 8,1 6,8 8,1 29,2 Hotels 4* i 5* 18,7 24,3 28,1 56,1 127,2 Restauració (>500m2) 3,6 6,0 6,0 7,8 23,4 Restauració (<500 m2) 14,3 22,9 22,9 37,1 97,2 Poliesportius amb piscina 1,2 4,8 0,0 3,1 9,1 Poliesportius sense piscina 13,5 27,0 0,0 35,8 76,3 Taula 5-25: Demanda anual estimada del total d’edificis TOTAL 87,2 689 928,8 1590,3 3295,3 del sector comercial i serveis de la ciutat de Barcelona. És el grup d’edificis comercials i d’oficines que té més pes dins el global de la demanda. A continuació es presenta una anà- lisi més detallada dels edificis per separat. • Oficines Les oficines de més de 500 m2 demanden un total de 1.207 GWh/a i les de menys de 500 m2 277 GWh/a. El repartiment d’aquesta energia entre ACS, calefacció, refrigeració i electricitat és el que es mostra a la Figura següent i és proporcional a la demanda dels edificis tipus. Oficines >500 m2 Oficines <500 m2 ACS 7,8 GWh/any ACS 1,5 GWh/any Calef. 228,8 GWh/any Calef. 50,6 GWh/any Refrig. 375,3 GWh/any Refrig. 78,7 GWh/any Fig. 5-55: Demanda estimada de calefacció, refrigeració i Electr. 595 GWh/any Electr. 146,1 GWh/any electricitat de les tipologies més representatives. GWh / any MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:52 Página 102 102 Pla de Millora Energètica de Barcelona • Comerços De la mateixa manera, els comerços de més de 500 m2 demanden un total de 720 GWh/a i els de menys de 500 m2 un total de 679 GWh/a. El repartiment d’aquesta energia entre ACS, calefacció, refrigeració i electricitat és el que es mostra a la Fig. 0-10: és proporcional a la demanda de cadascun dels edifici tipus. Comercial >500 m2 Comercial <500 m2 ACS 4,5 GWh/any ACS 5,3 GWh/any Calef. 157,9 GWh/any Calef. 140,9 GWh/any Refrig. 215,8 GWh/any Refrig. 187,9 GWh/any Fig. 5-56: Consum energètic segons tipus de consum al sector oficines. Electr. 342 GWh/any Electr. 344 GWh/any Tot i que les demandes dels edificis tipus d’oficines i comerços poden considerar-se moderats, el seu elevat nombre els col·loca al capdavant dels consums del sector comercial i serveis de Barcelona. Altres edificis tipus, de consums molt més elevats, com per exemple els hotels de 4 i 5 estrelles, no tenen un impacte tant gran en el consum de la ciutat pel seu reduït nombre. És per això que accions energètiques adreçades a reducció de consum, generació eficient o ús de fonts renovables aplica- des al sector oficines i comerç, repercutirà de forma més evident en el balanç energètic de la ciutat que no pas aquelles adreçades a altres tipologies d’edificis. Fig. 5-57: Consum energètic segons tipus de consum al sector comercial. La resta de demandes objecte d’aquest estudi es mostren a continuació: restauració >500 m2 restauració <500 m2 poliesportius amb piscina poliesportius sense piscina Electr. 7,8 GWh/any Electr. 37,1 GWh/any Electr. 3,1 GWh/any Electr. 35,6 GWh/any ACS 3,6 GWh/any ACS 22,9 GWh/any ACS 1,2 GWh/any ACS 13,5 GWh/any Calef. 6 GWh/any Calef. 22,9 GWh/any Calef. 4,8 GWh/any Calef. 27 GWh/any Refrig. 6 GWh/any Refrig. 14,3 GWh/any Refrig. ~0 GWh/any Refrig. ~0 GWh/any Fig. 5-58: Consum energètic segons tipus de consum al sector poliesportiu i restauració. Hotels 1*, hostals i motels >500 m2 Hotels 1*, hostals i motels <500 m2 Hotels 2 i 3 estrelles Hotels 4 i 5 estrelles Electr. 12,7 GWh/any Electr. 1,9 GWh/any Electr. 8,1 GWh/any Electr. 56,1 GWh/any ACS 9,5 GWh/any ACS 1,2 GWh/any ACS 6,1 GWh/any ACS 18,7 GWh/any Calef. 15,8 GWh/any Calef. 1,9 GWh/any Calef. 8,1 GWh/any Calef. 24,3 GWh/any Refrig. 6,3 GWh/any Refrig. 1 GWh/any Refrig. 6,8 GWh/any Refrig. 28,1 GWh/any MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:52 Página 103 5. Diagnosi 103 5.4.2.5 Anàlisi - representació energètica Fent l’anàlisi estadística i la seva corresponent representació gràfica del consum energètic per fonts d’energia i per usos del sector terciari, s’obtenen a partir del SIG de Barcelona Regional els plànols que hi ha a continuació. consum per fonts energètiques del sector terciari consum d’energia per fonts energètiques per tipologia um l um ns de ns l um o s ie e c at 2 ) e c o ura s 2 ) on al fíc 2 ) t m t ) r re d u m d a c / o J e t a ( m q J/ n e J t T p s to r li M or s ( d ( d c s i ct a ) or c ( M um s u 2 t s S e s o g i n u fic a Fa so ol Fa r t r ns d i ga r e o ip et p J/m c t d M Fa ècl Co f er T e p ( e p Comerços > 500 m2 2.600.347,22 2,02 148,62000 629,47998 2028,58 Comerços < 500 m2 3.114.913,13 2,67 196,35001 786,29999 3069,19 Hotels 1*, hostals i motels > 500 m2 278.523,59 2,81 206,86000 240,34000 125,34 Hotels 1*, hostals i motels < 500 m2 30.290,47 3,46 254,59000 245,95000 15,27 Hotels 2* + 3* 142.403,40 4,54 334,14999 435,31000 110,22 Hotels 4* + 5* 443.599,78 4,97 365,98001 853,06000 542,97 Oficines > 500 m2 4.515.989,21 2,02 148,62000 737,47998 4010,74 Oficines < 500 m2 1.114.430,00 2,23 164,53000 782,56000 1057,95 Poliesportius amb piscina 58.309,05 4,41 324,60001 228,99001 32,54 Poliesportius sense piscina + Inst. Aux. 655.251,75 2,59 190,94000 213,25999 266,55 Restauració > 500 m2 110.608,82 3,46 254,59000 443,95001 77,65 Restauració < 500 m2 565.705,01 2,81 206,86000 402,34000 346,22 Total 13.630.371,43 - - - 11683,21 consum d’energia per fonts enrgètiques i districtes ia er g tsa ia TJ) ia ia ’en u rg ( rg l e rg d liq e e m s (TJ ) ’en ra u ’en J) ’en es su so oli d at d (T d ct on m g a n tr su s su m a i ica r su m ) C e n n (TJ Consum d’energia per fonts energètiques (MJ/any) r er p o g t n l ist p el C er Co c o D d p el è C ota t 0 - 300.000 Ciutat Vella 3,97 292,31 1021,18 1317,46 300.000 - 700.000 700.000 - 1.700.000 L’Eixample 9,45 695,38 2856,90 3561,73 1.700.000 - 3.200.000 Sants - Montjuïc 4,07 299,66 1081,79 1385,52 3.200.000 - 5.500.000 5.500.000 - 9.400.000 Les Corts 3,40 250,36 863,04 1116,79 9.400.000 - 16.500.000 Sarrià - Sant Gervasi 3,50 257,75 1008,54 1269,80 16.500.000 - 27.500.000 27.500.000 - 43.100.000 Gràcia 1,65 121,72 477,23 600,60 43.100.000 - 74.400.000 Horta - Guinardó 1,46 107,50 378,73 487,69 Sense dades Nou Barris 1,11 81,96 301,03 384,10 Nota: Valor absoluts per parcel·la destinat al sector terciari Sant Andreu 1,67 122,78 477,91 602,36 0 1 2 3 4 5 Sant Martí 2,55 187,67 766,93 957,15 1:60.000 Font: IDOM, BR, 2000 Total 32,84 2417,08 9233,28 11683,21 MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:52 Página 104 104 Pla de Millora Energètica de Barcelona consum d’energia destinat a aigua calenta sanitària del sector terciari consum d’energia per fonts energètiques per tipologia ia a rg a rgi 2 ) e nt e a n e en en t cieí 2 ) /m d’e l h) ’ al f re (m e h a d ) r d W um ua c W (k um ua c e t k s a ( % up so s a ad or m ( ns aig ria o on ai g ri us S c t u à C r de ifi ac s C ern p nit pe nità Tip ed F co sa sa Comerços > 500 m2 2.600.347,22 1,7 4.420.590,40 5,05 Comerços < 500 m2 3.114.913,13 1,7 5.295.352,47 6,05 Hotels 1*, hostals i motels > 500 m2 278.523,59 25,0 6.963.089,75 7,96 Hotels 1*, hostals i motels < 500 m2 30.290,47 30,0 908.714,10 1,04 Hotels 2* + 3* 142.403,40 45,0 6.408.153,00 7,33 Hotels 4* + 5* 443.599,78 50,0 22.179.989,00 25,35 Oficines > 500 m2 4.515.989,21 1,7 7.677.181,87 8,78 Oficines < 500 m2 1.114.430,00 1,7 1.894.531,05 2,17 Poliesportius amb piscina 58.309,05 20,0 1.166.181,00 1,33 Poliesportius sense piscina + Inst. Aux. 655.251,75 20,0 13.105.035,00 14,98 Restauració > 500 m2 110.608,82 30,0 3.318.264,60 3,79 Restauració < 500 m2 565.705,01 25,0 14.142.625,25 16,17 Total 13.630.371,43 - 8.747.907,29 100,00 consum d’energia per fonts energètiques i districtes ia ia ia rg g g e nta er er ’en e al h) d d’en en c nt d ’ tg e m a kW a a es ts es su gu a ( su m itb b) su m bit t ) ic an at g on ai i n a a n a iv tr it it C r e ità r Co h H v b er /h Co r b p h pe h/ is Ha a p an W W D H s (k (k Ciutat Vella 85.461 51.886 15473495,23 181,06 298,22 Consum d’energia destinat a aigua calenta sanitària (kWh/any) L’Eixample 248.793 134.998 20922613,62 84,10 154,98 0 - 6.000 Sants - Montjuïc 167.372 82.620 13255837,69 79,20 160,44 6.000 - 28.000 Les Corts 82.893 39.364 12855598,37 155,09 326,58 28.000 - 79.000 79.000 - 170.000 Sarrià - Sant Gervasi 132.922 72.268 8540403,63 64,25 118,18 170.000 - 380.000 Gràcia 114.725 63.602 3328890,42 29,02 52,34 380.000 - 1.050.000 1.050.000 - 2.350.000 Horta - Guinardó 167.270 80.818 3881755,93 23,21 48,03 Sense dades Nou Barris 166.071 73.186 2283662,96 13,75 31,20 Nota: Valor absoluts per parcel·la destinat al sector terciari Sant Andreu 135.142 62.005 2935168,20 21,72 47,34 0 1 2 3 4 5 Sant Martí 205.992 93.565 4002281,22 19,43 42,78 1:60.000 Font: IDOM, BR, 2000 Total 1.506.641 754.312 87479707,29 58,06 115,97 MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:52 Página 105 5. Diagnosi 105 consum d’energia destinat a calefacció del sector terciari consum d’energia per fonts energètiques per tipologia iag 2 ) er a gi ) e m ’en ió er (% íci 2 ) e e h/ d c ac ’en ió f m d W m er tr ( r (k su le f d cc p os a a d o m n ca um efl us Su s t o s de ifi ca ac su C er h) n F n p W o ca Tip ed co (k C r pe Comerços > 500 m2 2.600.347,22 45 117.015.624,90 17,41 Comerços < 500 m2 3.114.913,13 60 186.894.787,80 27,81 Hotels 1*, hostals i motels > 500 m2 278.523,59 40 11.140.943,60 1,66 Hotels 1*, hostals i motels < 500 m2 30.290,47 50 1.514.523,50 0,23 Hotels 2* + 3* 142.403,40 60 8.544.204,00 1,27 Hotels 4* + 5* 443.599,78 65 28.833.985,70 4,29 Oficines > 500 m2 4.515.989,21 45 20.321.514,45 30,24 Oficines < 500 m2 1.114.430,00 50 55.721.500,00 8,29 Poliesportius amb piscina 58.309,05 82 4.781.342,10 0,71 Poliesportius sense piscina + Inst. Aux. 655.251,75 40 26.210.070,00 3,90 Restauració > 500 m2 110.608,82 50 5.530.441,00 0,82 Restauració < 500 m2 565.705,01 40 22.628.200,40 3,37 Total 13.630.371,43 - 672.035.137,45 100,00 consum d’energia per fonts energètiques i districtes ia ia ia er g g g n er er ’e ió ’en ’en e d c d ac an t d tg m a es ts s um e s le f su m bit b) u it t a a ns ab iv) ic n ta at g n a n h h H v tr bi it Co c r o o s b pe h) C r / C r / i a W pe h W pe h W D H Ha (k (k (k Ciutat Vella 85.461 51.886 76.379.221,36 893,73 1472,06 Consum d’energia destinat a calefacció (kWh/any) L’Eixample 248.793 134.998 197.583.849,55 794,17 1463,61 0 - 30.000 Sants - Montjuïc 167.372 82.620 80.904.618,01 483,38 979,24 30.000 - 100.000 Les Corts 82.893 39.364 65.813.038,35 793,95 1671,91 100.000 - 250.000 250.000 - 530.000 Sarrià - Sant Gervasi 132.922 72.268 72.453.377,55 545,08 1002,57 530.000 - 1.060.000 Gràcia 114.725 63.602 34.913.868,71 304,37 549,01 1.060.000 - 2.500.000 2.500.000 - 4.600.000 Horta - Guinardó 167.270 80.818 29.897.781,45 178,74 369,94 Sense dades Nou Barris 166.071 73.186 23.469.660,45 141,32 320,69 Nota: Valor absoluts per parcel·la destinat al sector terciari Sant Andreu 135.142 62.005 35.646.795,23 263,77 574,90 0 1 2 3 4 5 Sant Martí 205.992 93.565 54.968.426,79 266,85 587,49 1:60.000 Font: IDOM, BR, 2000 Total 1.506.641 754.312 672.035.137,45 446,05 890,92 MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:52 Página 106 106 Pla de Millora Energètica de Barcelona consum d’energia destinat a refrigeració del sector terciari consum d’energia per fonts energètiques per tipologia ia ) rg 2 ne ióc ia ) m ’e a er g ó (% ie ) h/ d r i íc e 2 e W m ig e d’en c rf r (m d k u r er a pe ost a r ( ns ef m ig Su ad to um o r su fr us de s c c s C ifi Fa n pe r h) on p W C r r e Ti ed co (k pe Comerços > 500 m2 2.600.347,22 60 156.020.833,20 17,48 Comerços < 500m2 3.114.913,13 82 255.422.878,88 28,58 Hotels 1*, hostals i motels > 500 m2 278.523,59 20 5.570.471,80 0,82 Hotels 1*, hostals i motels < 500 m2 30.290,47 20 605.809,40 0,07 Hotels 2* + 3* 142.403,40 50 7.120.170,00 0,80 Hotels 4* + 5* 443.599,78 75 33.269.983,50 3,72 Oficines > 500m2 4.515.989,21 70 318.119.244,70 35,37 Oficines < 500m2 1.114.430,00 82 91.383.260,00 10,23 Poliesportius amb piscina 58.309,05 0 0,00 0,00 Poliesportius sense piscina + Inst. Aux. 655.251,75 0 0,00 0,00 Restauració > 500 m2 110.608,82 50 5.530.441,00 0,62 Restauració < 500 m2 565.705,01 40 22.628.200,40 2,53 Total 13.630.371,43 0 893.671.290,66 100,00 consum d’energia per fonts energètiques i districtes a gi gia ia er ió er g n ner d’en ac ’e er d nt d’e ge a m at es ges su m ig um it ) u it ict r t es ef ns ab ab ns abn h h h viv ) r ita d Co rr ) Co o st b ena pe h pe r h/ C r h/ i H iv kW kW pe W D V ( ( (k Ciutat Vella 85461 51886 97.976.367,76 1.146,45 1.888,30 Consum destinat a refrigeració (kWh/any) L’Eixample 248793 134998 278.825.652,01 1.120,71 2.065,41 0 - 30.000 30.000 - 120.000 Sants - Montjuïc 167372 82620 103.317.912,52 617,24 1.250,40 120.000 - 300.000 Les Corts 82893 39364 78.981.979,48 952,82 2.006,45 300.000 - 640.000 640.000 - 1.300.000 Sarrià - Sant Gervasi 132922 72268 98.873.231,48 743,84 1.368,15 1.300.000 - 2.800.000 Gràcia 114725 63602 4.701.571506 409,81 739,22 2.800.000 - 5.700.000 Sense dades Horta - Guinardó 167270 80818 37.088.708,06 221,73 458,92 Nou Barris 166071 73186 29.869.528,82 179,85 408,12 Nota: Valor absoluts per parcel·la destinat al sector tercia 0 1 2 3 4 5 Sant Andreu 135142 62005 47.321.955,56 350,16 763,20 Sant Martí 205992 93565 74.411.239,91 361,23 795,29 1:60.000 Font: IDOM, BR, 2000 Total 1506641 754312 893.671.290,66 593,15 1.184,75 MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:52 Página 107 5. Diagnosi 107 consum d’energia destinat a equipaments del sector terciari consum d’energia per fonts energètiques per tipologia a rgi ia ) 2 ) ne ts g (% m ’e en/ er ts fíc ie 2 ) d m n n r re e h (m d W m e t (k su uipa d’ me pe s da or n eq um o t m o s uipa s Su a u ) u de s ifi c c C r n q p d Fa ns pe h o e Ti e co W (k C r pe Comerços > 500 m2 2.600.347,22 110 286.038.194,20 17,97 Comerços < 500m2 3.114.913,13 130 404.938.706,90 25,43 Hotels 1*, hostals i motels > 500 m2 278.523,59 40 11.140.943,60 0,70 Hotels 1*, hostals i motels < 500 m2 30.290,47 40 1.211.618,80 0,08 Hotels 2* + 3* 142.403,40 60 8.544.204,00 0,54 Hotels 4* + 5* 443.599,78 150 66.539.967,00 4,18 Oficines > 500m2 4.515.989,21 130 587.078.597,30 36,87 Oficines < 500m2 1.114.430,00 130 144.875.900,00 9,10 Poliesportius amb piscina 58.309,05 53 3.090.379,65 0,19 Poliesportius sense piscina + Inst. Aux. 655.251,75 53 34.728.342,75 2,18 Restauració > 500 m2 110.608,82 65 7.189.573,30 0,45 Restauració < 500 m2 565.705,01 65 36.770.825,65 2,31 Total 13.630.371,43 - 1.592.147.253,15 100,00 consum d’energia per fonts energètiques i districtes ia ia h) er g rg W ’en ne pe r (k d nt ’ed ge m ia tss m ita m at s t te ts u i n ge ns rg men su b b) sua n ab ic a t o e on h ha o h viv ) a / ist r bit ta C n p C r / C r a ab i e d’ i qu pe h W pe h D H H e (k (k W Ciutat Vella 85.461 51.886 196.132.025,56 2060,96 3394,60 Consum destinat a equipaments (kWh/any) L’Eixample 248.793 134.998 492.035.696,17 1977,69 3644,76 0 - 70.000 Sants - Montjuïc 167.372 82.620 187.398.639,53 1119,65 2268,20 70.000 - 240.000 240.000 - 580.000 Les Corts 82.893 39.364 152.570.301,81 1840,57 3875,88 580.000 - 1.250.000 Sarrià - Sant Gervasi 132.922 72.268 172.854.802,22 1300,42 2391,86 1.250.000 - 2.600.000 2.600.000 - 5.300.000 Gràcia 114.725 63.602 81.570.200,97 711,01 1282,51 5.300.000 - 10.600.000 Horta - Guinardó 167.270 80.818 64.600.896,66 386,21 799,34 Sense dades Nou Barris 166.071 73.186 51.073.904,75 307,54 697,86 Nota: Valor absoluts per parcel·la destinat al sector terciari Sant Andreu 135.142 62.005 81.418.925,25 602,47 1313,10 0 1 2 3 4 5 Sant Martí 205.992 93.565 132.491.860,23 643,19 1416,04 1:60.000 Font: IDOM, BR, 2000 Total 1.506.641 754.312 1.592.147.253,15 1056,75 2110,73 MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:52 Página 108 108 Pla de Millora Energètica de Barcelona 5.4.2.6 Conclusions S’han definit mesures i tecnologies netes i eficients aplicables al sector comercial i serveis de Barcelona. En concret s’ha estudiat la viabilitat de sistemes solars de mitja temperatura per a edificis de reduït consum d’ACS (comercial i oficines). S’han estudiat 5 aplicacions de cogeneració i comentat els avantatges de la instal·lació de piles de combustible (veure, 5.4.3 Anàlisi d’opcions tecnològiques de generació eficient i ús de fonts renovables al sector terciari). Analitzant la demanda d’ACS s’ha vist que aquest consum és molt petit als edificis d’oficines i comercials – menys d’un 1% de la demanda total d’energia. En valors absoluts, això significa menys de 2 kWh/m2 a l’any, mentre que en l’habi- tatge supera 20 kWh/m2 a l’any de mitjana. Degut a aquest volum de demanda d’ACS, l’Ordenança Solar per a usos comercials i d’oficines no té un impacte significatiu. En qualsevol cas, els sectors indicats han d’assumir un compromís i tenir una obligació equivalent als altres actors a la ciutat. En tenir un alt consum elèctric, per als edificis d’ús comercial i d’oficines es planteja la possibilitat d’introduir una variació de l’Ordenança Solar actual, obligant a instal·lar sistemes fotovoltaics. Una mesura raonable per assolir un percentatge significatiu, de l’ordre d’un 6 a 10 % del consum elèctric actual o un 12% del consum d’un espai futur eficient, seria entre 4 i 7 W/m2 edificat. Per tal de promoure l’eficiència energètica a les instal·lacions alienes a l’administració cal motivar els actors pri- vats. Una de les estratègies prometedores, especialment pel sector hostaler i de restauració, seria crear una eti- queta que reconegui l’esforç per reduir i optimitzar l’ús de l’energia. Aquest sistema podria incloure els temes de manteniment d’instal·lacions, l’ús d’energia solar, l’ús de refrigerants respectuosos amb el medi ambient, la il·luminació de baix consum, els detectors de presència, la regulació de la temperatura de consigna, l’ús d’equips amb un rendiment energètic adequat, etc. Una altra possibilitat és promoure el sistema de contractació de rendiment energètic per grans clients (bancs, uni- versitats, etc.) que es comentarà més endavant. En relació a la pell dels edificis nous d’ús terciari s’hauria d’establir una nova normativa. Els edificis d’ús terciari moltes vegades tenen unes superfícies de vidre d’importants dimensions. Per això la ràtio de la superfície de vidre pot ser un criteri inicial. Una aproximació possible és la següent: • Finestres <33% de la façana, criteris iguals als de l’habitatge. • Finestres d’un 33% a un 66% de la façana, Valor de K a la superfície vidrada inferior a 2,5; factor solar <30%; K part opaca com l’habitatge. • Finestres >66% Valor de K a la superfície vidrada <2, factor solar <25%, K part opaca com l’habitatge on el fac- tor solar representa la ràtio de l’energia solar que penetra a l’interior de l’edifici. Els edificis terciaris haurien d’incorporar per normativa la zonificació d’enllumenat i d’aire condicionat i sistemes de gestió que incorporen mesures d’estalvi com per exemple detectors de presència. La zonificació d’instal·lacions s’ha de realitzar en funció de l’orientació de l’edifici i el programa funcional. Aquí s’ha plantejat introduir uns nous paràmetres per a la pell de l’edifici com a continuació i millora de la norma NR-AT 87, però sense variar el seu concepte. MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:52 Página 109 5. Diagnosi 109 En qualsevol cas, cal reflexionar sobre l’oportunitat i maduresa tecnològica per canviar el concepte de la definició de la norma tècnica. Com ja s’ha dit, arreu d’Europa comencen a sortir normes tèrmiques amb un concepte diferent – basades en el consum d’energia anual previst en lloc de paràmetres dels elements de la pell d’edifici. Una nova iniciativa de normes del comportament tèrmic hauria de referir-se al consum d’energia a l’edifici i no sols als paràmetres de la pell de l’edifici. Aquest enfocament obliga a una visió integral entre l’edifici pròpiament dit i les instal·lacions que garanteixen el confort tèrmic. Per assolir aquest tipus de normes cal plantejar una introducció progressiva amb l’objectiu d’arribar a garantir la seva acceptació per part dels sectors implicats. En una primera fase es poden aplicar els nous valors de K (proposats abans), situant-los en un 15 a 25% inferior als vigents. En una segona fase es poden incorporar els límits en termes del consum energètic per unitat de super- fície com una opció que significaria la coexistència dels dos conceptes. En una última fase s’arribaria a uns criteris únicament de consum que s’assoleixen mitjançant una adequada pell de l’edifici i l’eficiència dels aparells ins- tal·lats. 5.4.3 Anàlisi d’opcions tecnològiques de generació eficient i ús de fonts renovables al sector terciari L’aplicació de tecnologies de generació eficient i l’ús de fonts renovables pel proveïment energètic dels edificis de Barcelona és una política energètica sostenible i coherent amb els acords mediambientals que subscriu la ciutat. Un cop analitzats els consums dels diferents edificis tipus i estimades les necessitats d’ACS, calefacció i refrigera- ció s’estudien tres propostes d’aplicació de tecnologies de generació eficient i ús d’energies renovables: • Captació solar de mitja temperatura • Cogeneració • Altres (pila de combustible) També són susceptibles de ser aplicades als edificis en estudi les tecnologies de captació solar a baixa tempera- tura i de conversió fotovoltaica. La primera d’elles és objecte d’un dels annexos de l’Ordenança Municipal del Medi Ambient Urbà i per aquest motiu no s’inclou en aquest capítol. També s’està treballant en una reglamentació semblant per als sistemes de conversió fotovoltaica. Per això i pel fet que el dimensionat del sistema es redueix a un problema de la superfície disponible (independentment de la potèn- cia instal·lada, la producció elèctrica s’exporta a la xarxa) aquest tipus de sistema no és objecte d’estudi en aquest apartat. 5.4.3.1 Captació solar de mitja temperatura L’anàlisi dels consums d’ACS, calefacció i refrigeració dels edificis del sector comercial i serveis de la ciutat de Barcelona conclou que la fracció d’energia destinada a ACS és força petita. L’escalfament d’aigua sanitària suposa el 3% de l’energia total consumida a Barcelona pels edificis del sector comercial i serveis. Entrant en detall, els consums d’ACS de cada edifici tipus són: MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:52 Página 110 110 Pla de Millora Energètica de Barcelona Edifici tipus fracció de l’energia total edifici tipus demandada per l’edifici tipus per escalfament d’acs Oficines (>500 m2) 0,6% Oficines (<500 m2) 0,5% Comercial (>500 m2) 0,6% Comercial (<500 m2) 0,8% Hotels 1*, hostals i motels (>500 m2) 21,4% Hotels 1*, hostals i motels (<500 m2) 20,0% Hotels 2* i 3* 20,9% Hotels 4* i 5* 14,7% Restauració (>500 m2) 15,4% Restauració (<500 m2) 14,7% Poliesportius amb piscina 12,9% Taula 5-26: Fracció de l’energia total demandada per escalfament ACS segons l’edifici tipus. Poliesportius sense piscina 17,7% En el marc legal actual de Barcelona i, més concretament, en el marc de l’annex sobre la captació solar tèrmica de l’Ordenança Municipal de Medi Ambient, no es contempla l’aprofitament solar amb finalitats calefactores o refrigeradores. En els edificis comercials i d’oficines de més de 500 m2, on les necessitats d’ACS són inferiors a l’1% del total de la deman- da energètica, cal contemplar la possibilitat d’optimitzar l’ús de l’energia solar mitjançant aplicacions de calefacció i de refrigeració. Aquesta última aplicació, la de fred, és especialment interessant en un clima com el nostre on la demanda tèr- mica per refrigeració és força elevada en els mesos de màxima insolació. La conversió de calor a fred té lloc mitjançant la tecnologia d’absorció que requereix temperatures del fluid calor portador més elevades que les que poden assolir els cap- tadors de baixa temperatura. És per tot això, i pel gran nombre d’edificis comercials i d’oficines existents, que l’aplicació de captadors de mitja tempe- ratura es presenta com una opció energèticament i ambiental interessant. L’anàlisi de viabilitat s’ha dut a terme en base a: • La superfície ocupada per metre quadrat útil de col·lector és de 3 m2. • Els col·lectors de mitja temperatura emprats tenen un rendiment representat per l’equació: η = 0.78 - 3.5(Tm-Tl )/I – 0.002(T -T )2 m l /I (47% anual) on les variables són les habituals en les especificacions d’aquest tipus. La inclinació és de 40o. • La màquina d’absorció treballa amb un COP de 0,65. • El preu mig d’una màquina d’absorció de 300kW se situa al voltant dels 90.150 € (300 €/kW) i l’estudi de viabilitat es du a terme només per edificis de nova construcció on la màquina d’absorció és una alternativa als sistemes con- vencionals (90 €/kW). Podem considerar, doncs, la inversió com a diferència entre aquestes dues ràtios a raó de 210 €/kW instal·lat. Igualment, els captadors de mitja temperatura (MT) són una alternativa als captadors de baixa tem- peratura (BT) d’obligada instal·lació. El cost diferencial d’un metre quadrat de captador MT respecte el de BT s’estima en 120€ i se suposa una subvenció del 30% del cost de la instal·lació. L’energia aportada a un sistema de climatització per un metre quadrat de captador MT es mostra a la taula següent: MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:52 Página 111 5. Diagnosi 111 mes 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 Taula 5-27: Energia mensual aportada per metre quadrat kWh/mes 31,8 46,5 68,0 74,0 83,2 90,3 109,5 102,4 91,0 76,3 46,1 30,9 de captador al sistema de climatització (inclinació 40o). Suposant que l’energia aportada pel sistema de captació solar es destinarà a refrigeració des de mitjans d’abril fins a l’oc- tubre i a calefacció la resta de l’any, s’obtenen els següents resultats energètics: comercial (>500 m2) oficines (>500 m2) Edifici tipus (m2) 1.263 2.154 m2 útils de captador 55 80 Consum ACS (kWh/any) 2.264 3.661 Aportació solar ACS (kWh/any) 1.132 1.831 Cobertura ACS 50% 50% Consum calef. (kWh/any) 79.901 107.684 Aportació solar calef. (kWh/any) 12.280 17.653 Cobertura calefacció 15% 16% Consum refrig. (kWh/any) 109.198 176.602 Aportació solar refrig. (kWh/any) 25.150 36.150 Cobertura refrigeració 23% 20% Taula 5-28: Resum de resultats de l’anàlisi energètic i Inversió (Euros) 69.717 72.722 econòmic de la instal·lació de captadors solars de mitja temperatura per producció de calor i fred mitjançant tecno- Període de retorn amb 30 % subvenció (anys) 36 26 logia d’absorció en un edifici tipus de nova construcció. A la vista de l’anàlisi es conclou que, en els edificis tipus comercial i d’oficines, amb els preus actuals dels components de cada sistema, no és viable econòmicament la instal·lació de sistemes de mitja temperatura. Això es deu, principalment, a l’elevat cost de la màquina d’absorció. Per instal·lacions d’aquest tipus són necessàries majors superfícies de captació, fet que s’assoleix als edificis amb menys plantes que a l’edifici tipus, o fonts de calor addicionals per rendibilitzar la màqui- na d’absorció i el global de la instal·lació. 5.4.3.2 Cogeneració S’ha constatat en apartats anteriors la simultaneïtat de demandes elèctriques i tèrmiques en edificis del sector comercial i serveis de Barcelona. Aquesta situació és favorable a l’aplicació de sistemes de cogeneració que permetin també la con- versió a fred (absorció) de la calor generada als mesos d’estiu. El rendiment de la conversió del combustible en energia útil s’eleva d’un 35% a més d’un 70% en funció de la tecnologia de cogeneració emprada. L’anàlisi de viabilitat s’ha dut a terme en edificis poliesportius sense piscina i en edificis comercials, d’oficines i hotelers de gran superfície. En aquesta fase no s’ha valorat la viabilitat d’aquesta tecnologia en edificis poliesportius amb piscina per ser edificis poc nombrosos a la ciutat. S’ha utilitzat un programa de càlcul que permet la tria, entre d’altres variables, de: • El motor més adient d’entre els existents al mercat. • El règim de funcionament hora a hora en qualsevol dia de l’any (considerant per separat laborables, dissabtes i festius). MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:52 Página 112 112 Pla de Millora Energètica de Barcelona • Les tarifes elèctriques aplicables i els preus de combustible. • La cobertura de la demanda tèrmica i elèctrica. En aquest cas, tant els càlculs com la metodologia poden considerar-se conservadors ja que no s’ha considerat increments del preu del combustible (gas natural). Els edificis petits no permeten instal·lacions de cogeneració viables. És per això que s’ha buscat la superfície (i per tant la demanda) mínima que fa possible el benefici energètic i econòmic a mig i curt termini. Aquest càlcul de la superfície míni- ma que fa rendible la cogeneració s’ha realitzat per a cada tipologia d’edifici. S’ha pres com a base la superfície de l’edifi- ci tipus i s’ha incrementat progressivament fins a assolir els paràmetres energètics i econòmics òptims. comercial oficines hotels 2 i 3 estrelles hotels 4 i 5 estrelles poliesportius Taula 5-29: Superfícies estimades mínimes que fan possible la cogeneració. Superfície mínima per cogeneració (m2) 3.500 4.000 3.700 7.000 4.000 De la mateixa manera que en l’apartat anterior (captació solar) tots els càlculs es refereixen a un edifici nou amb les ràtios de demanda definides als apartats anteriors. A títol comparatiu, s’ha inclòs una doble anàlisi dels hotels de 4 i 5 estrelles. En el primer d’ells s’han estimat els estalvis energètics i econòmics de la implantació d’un motor de poca potència (143 kWe) en un edifici de les característiques de la Taula 5-29. Un motor d’aquestes dimensions per a consums elevats no pateix restriccions degudes al compliment del R.E.E. i, per tant, és possible optimitzar el funcionament per exportar l’energia elèctrica generada. Malgrat tot, la corba de demanda de calor de l’hotel de 4 i 5 estrelles no s’ajusta tant bé com la d’altres edificis a la dis- criminació horària de tarifes elèctriques. Aquest fet en perjudica el benefici econòmic. En un segon estudi s’ha optat per maximitzar l’estalvi energètic mitjançant un motor de més capacitat. Els resultats són els de la Taula 5-30. La següent taula és un resum dels resultats obtinguts. Cal notar els importants estalvis d’energia primària en cadascun dels edificis, considerant l’energia primària la d’origen fòssil i la nuclear. comercial oficines Hhootteellss Hhootteells * Hotels ** 2 i 3 estrelles 4 i 5 estrse l*les 4 i h5o etseltsr e*l*les poliesportius Funcionament (hores) 2.536 2.195 4.493 5.840 4.493 779 Rendiment instal·lació 69.9% 70.0% 66.8% 67.9% 66.8% 68.0% Electr. generada (kWh) 267.901 267.901 262.551 835.120 1.006.183 64.708 Electr. exportada (kWh) 65.036 64.423 138.697 152.577 311.817 35.878 Calor útil (kWh) 164.891 119.263 211.997 498.711 543.530 62.427 Fred útil (kWh) 148.036 135.035 100.112 249.133 291.118 - Estalvi energia primària 24% 22% 32% 31% 36% 34% Taula 5-30: Resum energètic cogeneració a edificis del TIR a 10 anys (Euros) 16% 16% 19% 12% 6% 17% sector comercial i serveis a la ciutat de Barcelona. (*) Motor de 143 kWe (**) Motor de 312 kWe. Retorn inversió (anys) 4,9 4,9 4,3 5,5 7,3 4,7 És molt significativa la reducció de consum d’energia primària que suposa la cogeneració en edificis del sector comercial i serveis. L’estalvi oscil·la entre el 22% i el 36% en funció de l’edifici subjecte d’anàlisi. Aquest fet i els bons resultats econò- MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:52 Página 113 5. Diagnosi 113 mics situen la cogeneració en un lloc privilegiat com a alternativa als sistemes de generació i distribució que actualment imperen a Barcelona. any 0 1 2 3 4 5 6 7 8 Poliesp H o o r t t e iu ls s 4,7 4* i 5* (312 H o kW te h ls ) 7,3 4* i 5* (143 kWh) 5,5 Hotels 2* i 3* 4,3 Comercial 4,9 4,9 Fig. 5-59: Consum energètic segons el tipus de consum al sector hoteler. 5.4.3.3 Altres: piles de combustible Dins la línia de la innovació tecnològica, les piles de combustible ja fa temps que avancen cap a l’abaratiment de costos de fabricació i la flexibilitat en les aplicacions. És per aquest motiu que cal tenir-les presents en la planificació del proveïment energètic del sector terciari de la ciutat de Barcelona. La implantació d’aquest sistema de generació no pot perseguir encara finalitats econòmiques. El cost de la inversió inicial és força elevat (més de 5.409 €/ kW). Apostar per la instal·lació d’una pila de combustible a la ciutat de Barcelona demos- tra la voluntat de ser capdavanters en tecnologies sostenibles i d’afavorir la investigació en aquest camp. L’ús més rentable de les piles de combustible va lligat al concepte de cogeneració. A més a més de les primes que ator- guen les administracions, la cogeneració en aquesta tecnologia permet l’aprofitament de fins el 85% de l’energia contin- guda en el combustible. El model comercial PC25C, per exemple, permet generar fins a 220 kW tèrmics (200 kW elèctrics). L’aplicació de les piles de combustible en edificis singulars de la ciutat de Barcelona (per exemple) seria una experiència pionera per tot l’estat espanyol. 5.5 Serveis de l’Ajuntament L’anàlisi del consum dels edificis i instal·lacions municipals s’ha realitzat a partir dels informes de seguiment de factures d’energia així com a partir de les mateixes factures i informació que les companyies subministradores faciliten a l’Ajuntament. Entre el consum elèctric i de gas, l’Ajuntament gasta uns 679 TJ l’any. El consum elèctric total de les activitats dependents de l’administració local és de 508,1 TJ/any, o un 2,5% del consum total del municipi. El consum de gas és d’uns 170,8 TJ/any, o aproximadament un 1,34% del consum de la ciutat. D’aquí es veu que el consum elèctric és molt més important que el de gas, però tots dos són poc significatius en el conjunt del consum que demanda la ciutat. En l’apartat del consum elèctric de grans consumidors destaca la il·luminació pública, amb un 58%. Altres consumidors importants d’electricitat són la senyalització de semàfors i els col·legis públics, un 8% cadascun; els edificis d’oficines con- sistorials i els poliesportius públics consumeixen un 6% del total cadascun. MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:52 Página 114 114 Pla de Millora Energètica de Barcelona Els grans consums de gas tenen lloc als col·legis públics, un 55%; en centres soci-culturals, un 11% i en els poliesportius, un 10%. El consum de gas té un clar comportament estacional: la demanda de l’hivern és vuit vegades més gran que la de l’estiu. En realitzar un ús intensiu per la calefacció (gas) s’hauria de fer una revisió periòdica de les calderes ja que aques- ta mesura suposa un estalvi considerable. En termes de consum final d’energia (electricitat + gas), el consum més alt, amb diferència, és el de la il·luminació pública – el 43% de l’energia final. Les escoles públiques tenen un consum del 20%. Els centres i pavellons poliesportius consu- meixen un 7%. La il·luminació de semàfors, oficines i centres socio-culturals demanden, cadascun, un 7% de l’energia final consumida per l’administració local. L’estalvi potencial en la il·luminació pública generalment està en la substitució del tipus de bombetes (les de vapor de mer- curi per les de vapor de sodi). A Barcelona ja s’ha fet un esforç en aquest sentit, així que la major part de lluminàries ja són de vapor de sodi. Tot i així, existeixen zones on es poden realitzar actuacions de substitució. S’ha fet un estudi de l’estat actual de les lluminàries i s’ha arribat a la conclusió de que uns 31.789 punts de llum són sus- ceptibles al canvi. Consum elèctric municipal 1999 (508,1 TJ/any; 2,5% elèctric ciutat) Fonts 4% Semàfors 8% Poliesportius amb piscina 3% Colegis públics 8% Oficines 6% Enll. públic sense comptador26% Centres socioculturals% Poliesportius 6% Aquartelaments 3% Enll. públic amb comptador 32% Fig. 5-60: Consum elèctric municipal a l’any 1999. Altres 2% L’anàlisi s’ha fet a partir de la base de dades de l’Ajuntament de Barcelona l’any 1999. Durant aquell any hi havia 150.370 punts de llum entre l’enllumenat viari, de túnels, rondes i enllumenat artístic, amb una potència instal·lada d’uns 26.580 kW. làmpades de la ciutat [nº] Làmpades enllumenat viari 122.991 Làmpades enllumenat artístic 5.475 Làmpades enllumenat túnels ciutat 11.525 Làmpades enllumenat Rondes 10.378 potència total làmpades de la ciutat [kW] Làmpades enllumenat viari 19.367 Làmpades enllumenat artístic 1.892 Làmpades enllumenat túnels ciutat 1.958 Taula 5-31: Nombre de làmpades instal·lades i potència corresponent. Làmpades enllumenat Rondes 3.365 Entre els punts de llum del viari s’ha fet una cerca de la base de dades amb tres criteris: • Tipus de lluminària • Tipus de fanal • Antiguitat MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:52 Página 115 5. Diagnosi 115 Segons els criteris exposats es confecciona una llista de prioritats en les operacions de substitució. S’han considerat, en aquest estudi, totes les lluminàries que incorporen equips de vapor de mercuri i que caldria substituir per equips de vapor de sodi d’alta pressió. Aquesta característica s’ha combinat amb les lluminàries que són del tipus contaminant (tipus de fanal en termes de contaminació lumínica) i que les actuals disposicions pel que fa a la contaminació lumínica situen fora de normativa com ara els del tipus: globus americà, fanal lira, fanal ornamental 4 cares, globus bossa, fanal dardi i les boles esfèriques (15.996 punts de llum). Aquest grup de lluminàries tindria prioritat a l'hora de ser substituït ja que té una mala eficiència energètica i no compleix la normativa regent de contaminació lumínica. Cal indicar que abans de l’entrada en vigor de les noves normatives, les actuacions municipals realitzades ja acomplien els actuals requisits. L’actual norma- tiva fa referència a totes les noves actuacions posteriors a la seva aprovació. Els canvis proposats aquí son per adaptar a les noves disposicions totes les instal·lacions ja existents i prèvies a la nova normativa. La resta d’instal·lacions o punts de llum equipats amb vapor de mercuri disposen de lluminàries del tipus convencional per enllumenat públic (15.793 punts de llum). Dins d’aquest grup es fa una discriminació en lluminàries de més de 25 anys i menys de 25 anys. Les més antigues, que són 3.290 unitats, configuren el segon grup per ordre de prioritat. Les altres 12.503 són el tercer grup de prioritat. Consum municipal d’energia final 1999 (sense transport) Impremta Municipal 1% Fonts 3% Colegis públics 20% Semàfors 6% Oficines 6% Enll. públic sense comptador 20% Centres socioculturals 6% Enll. públic amb comptador 23% Poliesportius 7% Aquartelaments 4% Altres 4% Fig. 5-61: Consum municipal d’energia final al 1999. Els semàfors de tecnologia LED s’estan instal·lant de manera sistemàtica en cruïlles noves on abans no hi havia semàfors. Aquesta iniciativa queda recollida en el PAM 2000-2003 de l’Ajuntament de Barcelona. Aquest tipus de semàfors tenen diversos avantatges, tant en el sentit de la seguretat viària com en el de consum energètic. Un semàfor de tecnologia LED consumeix com a mitjana un 85 o 90% menys que els semàfors de bombetes incandescents. Suposant els preus d’electri- citat actuals (sense canvi en el futur) el pay back simple dels semàfors LED és inferior als 9 anys. Com a grups de potencial d’estalvi energètic a les dependències Municipals, a més a més de la il·luminació pública i els semàfors, es poden identificar les instal·lacions de calefacció, tancaments i aïllament d’edificis i instal·lacions d’il·lumina- ció interior. És necessari realitzar una auditoria de calderes amb l’objectiu de millorar el seu manteniment i, en els casos on fos necessari, la seva substitució. Per tal que el procés d’optimització de la despesa, el procés de renovació dels equips i la millora de l’eficiència energètica a les instal·lacions municipals sigui eficaç, cal promoure nous esquemes de gestió implicant-hi empreses especialitzades en serveis energètics. Cal dir també que, tenint en compte el volum del consum elèctric, l’Ajuntament hauria d’obrir una via de negociació del preu d’electricitat amb la companyia de servei. L’Ajuntament es pot comprometre a satisfer la meitat de la seva demanda elèctrica amb l’energia renovable abans del 2010. Utilitzant l’electricitat generada pel biogàs produït als ecoparcs i a l’abocador de Garraf (només residus generats al MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:52 Página 116 116 Pla de Millora Energètica de Barcelona municipi barceloní) es cobriria aproximadament un 47% del consum elèctric actual o un 35% del consum energètic total de les dependències de l’Ajuntament. Si s’afegeix la producció fotovoltaica a les escoles i oficines, l’energia tèrmica als poliesportius, juntament amb les mesures d’estalvi, es pot arribar a cobrir el 50% del consum elèctric de l’Ajuntament. Contractació del rendiment energètic • En el procés de l’ESPC11, el client que té un gran nombre d’instal·lacions amb un consum considerable contracta una empresa de serveis energètics (Energy Saving Company – ESCO) per millorar els processos o equips existents o per substituir les instal·lacions existents i instal·lar-ne unes de noves. La contractació del rendiment energètic és un esquema ben conegut a països com ara els EUA, Alemanya, Àustria, Canadà o Austràlia. L’objectiu és millorar l’eficiència energètica amb una aproximació empresarial. El fet bàsic és que l’energia malgastada es considera com un recurs per part de les companyies de serveis energètics. • L’ESCO12, com a especialista tecnològic, es dedica a posar a punt la instal·lació, optimitzant els components existents o instal·lant nous equips. El finançament, habitualment, va a càrrec de l’ESCO, encara que són possibles altres esque- mes. Durant el període de contracte, el funcionament i manteniment de la instal·lació va a càrreg de l’ESCO. Una vega- da finalitzat el contracte, els equips instal·lats per l’ESCO són propietat del contractant. L’ESCO es compromet a un determinat estalvi energètic. El client es compromet a traspassar la major part del benefici econòmic obtingut a l’ESCO. La companyia contractada (ESCO) garanteix un estalvi energètic fix al llarg de la duració del contracte. El benefici econòmic obtingut degut a l’estalvi energètic es comparteix entre el client i l’ESCO. El client paga a l’ESCO directament dels beneficis obtinguts per l’estalvi. La resta de beneficis d’estalvi és benefici net per al client. A més del benefici econòmic existeix un clar benefici mediambiental, tant en l’estalvi de recursos com en reducció d’emissions. Client Client ESCO Entrega + manteniment Fig. 5-62: Esquema de repartiment de beneficis de l’ ESPC. abans del contracte durant el contracte després del contracte 5.6 Sector Transport Les tendències de separació funcional a les ciutats, fruit de la problemàtica del segle dinou de la ciutat industrial, fan aug- mentar les distàncies dels viatgers urbans i interurbans. Això suposa cada vegada més consum energètic, la qual cosa implica un increment de l’impacte ambiental. Tenint en compte aquesta problemàtica, el model de la ciutat compacta té molts avantatges sobre el model de la ciutat dis- persa. No obstant, cal subratllar que la ciutat compacta com a fet urbanístic no garanteix una millora de l’eficiència energè- tica o una reducció d’emissions, sinó que ha d’anar acompanyada d’infrastructures i xarxes adequades. 11 Energy Savings Performance Contracts. 12 Energy Service Company despesa energètica MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:52 Página 117 5. Diagnosi 117 Habitualment, la problemàtica del transport s’enfoca des del punt de vista de cogestió i el seu impacte territorial i econò- mic. El problema mediambiental induït pel sector transport acostuma a quedar en segon pla. És important introduir els cri- teris ambientals i energètics en la planificació i gestió del transport. 5.6.1 Mobilitat de la població barcelonina El nombre de desplaçaments i la seva distribució modal caracteritzen la mobilitat de la ciutat. A Barcelona es realitzen dià- riament 6 milions de desplaçaments segons dades del 1998, dels quals 4,1 milions corresponen a desplaçaments interns i 1,9 milions a desplaçaments interns-externs. Del primer grup, un 38%, es realitzen en transport públic - més d’una ter- cera part- un 36%, a peu i en bicicleta, i tan sols un 26% en vehicle privat. El gran nombre de desplaçaments interns a peu i bicicleta és un indicador que apunta al bon funcionament de la ciutat compacta amb activitats heterogènies; l’Eixample barceloní és un teixit urbà paradigmàtic pel que fa a la multifuncionalitat. El cotxe privat predomina en els desplaçaments interns-externs. Pels gairebé dos milions de desplaçaments interns- externs, en canvi, el vehicle privat és el mode utilitzat massivament: un 65% d’aquests desplaçaments es fan en vehicle privat, per només un 4% a peu i en bicicleta (lògic per l’augment de les distàncies) i tan sols un 31% en transport públic. La mobilitat de Barcelona però, no té sentit considerar-la de forma aïllada sinó que cal tenir en compte el seu àmbit metro- polità. Per aquest motiu, tot i que no s’ha considerat oportú treballar amb tota l’àrea metropolitana, si que es creu que prendre Barcelona i la resta de l’interior de les Rondes (l’Hospitalet de Llobregat i part de Sant Adrià del Besòs) com a àrea d’estudi és més coherent que no pas treballar tan sols amb la divisió territorial del municipi de Barcelona. Aquest àmbit territorial és l’expressió mínima del continu urbà barceloní. Tot i això, el consum energètic i l’impacte ambiental s’han cal- culat tan pel conjunt de Barcelona i la resta de l’interior de les Rondes com pel municipi de Barcelona. Desplaçaments interns Desplaçaments interns-externs A peu 36% A peu 4% Transport públic 38% Transport públic 31% Fig. 5-63: Distribució modal dels desplaçaments a Vehicle privat 26% Vehicle privat 65% Barcelona (1998). DESPLAÇAMENTS INTERNS 4.081.514 MOTORITZATS NO MOTORITZATS 2.594.189 (64%) 1.487.325 (36%) TRANSPORT PÚBLIC TRANSPORT PRIVAT A PEU (>35%) 1.541.455 (59%) 1.052.734 (41%) BICI (<1%) INDIVIDUAL COL·LECTIU COTXE 676.265 (64%) 144.480 (9%) 1.396.975 (91%) MOTO 155.630 (15%) FURGONETES I CAMIONS 168.595 (16%) ALTRES 52.244 (5%) TAXI DISCRECIONAL REGULAR 21.373 (2%) 1.375.602 (98%) METRO 668.777 (49%) Fig. 5-64: Distribució modal dels desplaçaments interns. BUS 660.584 (48%) MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:52 Página 118 118 Pla de Millora Energètica de Barcelona L’any 1999 el nombre mitjà de vehicles privats motoritzats a Barcelona és de 0,57 per càpita; això es pot desglossar en 0,42 cotxes i 0,15 motos i ciclomotors per càpita. El nombre de cotxes és bastant estable en el període 1996-1999, men- tre que el nombre de motos i ciclomotors experimenta un augment significatiu. Cal dir que la presència dels cotxes parti- culars poc adequats pel transport a la ciutat és cada vegada més gran (vehicles tot terreny). Comparant amb altres ciutats europees, la mitjana de cotxes per càpita a Barcelona és més alta que a Estocolm o Berlín, molt semblant a la d’Hamburg i per sota de la d’Hannover. La mitjana barcelonina també és lleugerament més gran que la mitjana de Catalunya i nota- blement més gran que la d’Espanya. L’antiguitat mitjana del cotxe barceloní és de 9 anys. DESPLAÇAMENTS INTERNS-EXTERNS 1.919.599 MOTORITZATS NO MOTORITZATS 1.844.559 (96%) 75.040 (4%) TRANSPORT PÚBLIC TRANSPORT PRIVAT A PEU (>35%) 595.721 (32%) 1.248.838 (68%) BICI (<1%) INDIVIDUAL COL·LECTIU COTXE 964.333 (77%) 23.520 (4%) 572.201 (96%) MOTO 45.100 (4%) FURGONETES I CAMIONS (19%) TAXI DISCRECIONAL REGULAR 83.525 (15%) 488.676 (85%) Fig. 5-65: Distribució modal dels desplaçaments METRO 267.138 (55%) interns – externs. BUS 51.095 (10%) Núm. cotxes per càpita 0,6 0,5 0,4 0,3 0,2 0,1 Fig. 5-66: Nombre de cotxes per càpita en diferents ciutats europees. 0 En desplaçaments a peu, la distància mitjana recorreguda és d’aproximadament 1.600 metres, uns vint minuts suposant una velocitat de 4,5 km/h. En transport públic, el recorregut mitjà és de 3,3 km en autobús i de 5,2 km en metro, amb velo- citats comercials de 13,24 km/h i 28,16 km/h respectivament (TMB, 1999). En vehicle privat, la distància mitjana recorre- guda s’estima que augmenta fins als 6 km, amb velocitats mitjanes de 59,8 km/h a les Rondes i de 19,8 km/h a la resta de la ciutat (Ajuntament de Barcelona, 1999). Barcelona Estocolm Berlín Hamburg Hannover Catalunya Espanya MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:52 Página 119 5. Diagnosi 119 Barcelona i la seva àrea d’influència compta amb servei d’autobusos, metro, ferrocarrils, tren de rodalies i taxis. La taula 2 resumeix l’oferta dels principals operadors de transport públic col·lectiu: TMB (autobús i metro), FGC (Ferrocarrils de la Generalitat) i RENFE. transport públic long. línies (km) línies vviiaattgers (milgioenrss) ∆99/98 (%) FMB (Metro) 81,2 5 286,7 2,1% TB (Autobús) 745 80 202,1 0,9% FGC (aglomeració central) 48,5 4 44,5 9,7% Resta FGC 95,2 4 12,4 2,7% Rodalies RENFE (agl. central) 109,7 4 37,8 1,8% Taula 5-32: Dades bàsiques dels principals operadors de Resta Rodalies RENFE 307,0 4 52,3 1,9% transport públic col·lectiu. Font: TMB, FGC,RENFE. Els viatges en metro suposen el 45% dels realitzats en transport públic col·lectiu i els d’autobús el 32%, per tant, TMB és l’operador més important de Barcelona i la seva àrea metropolitana ja que trasllada el 77% del passatge del trans- port públic. El transport públic consumeix menys i és molt més eficient energèticament, com mostra la Taula 5-33: que compara l’eficiència energètica dels diferents modes de transport. La bicicleta i caminar són, per aquest ordre, els modes més eficients. L’autobús: el transport públic “menys” eficient energèticament, és gairebé quatre cops més eficient que un cotxe de gasoil de menys de 1.400 c.c. i vuit vegades més eficient que un cotxe de gasolina de més de 2.000 c.c. Mmooddee ddee ttrraannssppoorrtt despesa energètica índex eficiència emissions CO (MJ/viatger- km) relatiu energètica (kg/viatger- km2) Bicicleta 0.06 1 Molt eficient - A peu 0.16 2.7 Molt eficient - Tren de rodalies 0.35 5.8 Eficient - Minibus 0.47 7.8 Eficient 0,034 Autobús urbà 0.58 9.7 Eficient 0,042 Ciclomotor 1.00 16.7 Poc eficient 0,070 Cotxe gasoil <1,4 2.26 38 Poc eficient 0,164 Cotxe gasolina <1,4 2.61 43 Poc eficient 0,182 Cotxe gasoil 1,4-2,0 2.76 46 Poc eficient 0,200 Cotxe gasolina 1,4-2,0 2.98 50 Poc eficient 0,208 Taula 5-33: Eficiència energètica dels diferents modes de Cotxe gasoil >2,0 3.66 61 Molt ineficient 0,265 transport Font: “El libro verde sobre el impacto del trans- porte en el medio ambiente”. Font: Comissió de les comu- Cotxe gasolina >2,0 4.66 78 Molt ineficient 0,325 nitats europees, 1992. 5.6.2 Consum i emissions del transport Es poden distingir 3 grans grups de tipus d’energia en el transport: • Fonts actuals: Combustibles líquids (gasolina i gasoil), Gas liquat del petroli (GLP), Electricitat (en transport col·lectiu guiat: metro, FGC, RENFE). MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:52 Página 120 120 Pla de Millora Energètica de Barcelona • Energies alternatives factibles a curt termini: Electricitat en transport de superfície incloent tracció mixta, gasolina més electricitat, gas natural (comprimit o liquat), biocarburants. • Energies alternatives a mig termini: Pila de combustible (H2), aire comprimit. L’ús d’energies alternatives: cotxes elèctrics, gas natural o biocombustibles, és encara molt puntual a Catalunya, així com l’entrada en funcionament de 35 autobusos de gas natural comprimit a la ciutat de Barcelona. La metodologia aplicada per avaluar el consum energètic del sector transport distingeix bàsicament entre el vehicle privat i el transport públic. Per la naturalesa del subministrament de combustible al vehicle privat va ser impossible fer càlculs directes del consum. Per això, l’única manera d’avaluar el consum del vehicle privat va ser mitjançant un mètode indirec- te: a partir del nombre de vehicles i una sèrie de paràmetres relacionats (tipus de vehicle, antiguitat, recorregut mitjà anual, etc.). En canvi, el consum energètic de transport públic es va determinar amb exactitud a partir de les dades facili- tades per operadors de transport públic. La metodologia pel càlcul del consum i les emissions es resumeix a la Fig. 5-67: Distribució per: - Consum unitari f(vmitjana) - nº desplaçaments COTXES - Tipus de combustible - Factors d’emissió: - Veh x km (gasolina/gasoil) · NOx, CO i COV: f(vmitjana) - dist mitjana recorreguda - Cilindrada · SO2, PST, NH3, N2O, CH4 per conducció urbana - Composició de trànsit · CO2: f(tipus combustible) - Distribució per vies de circulació VEHICLE - Consum unitari f(vmitjana) Distribució per: PRIVAT MOTOS - Factors d’emissió: - Cilindrada · NOx, CO, COV, SO2, PST, NH , N O, CH Consum i emissions - Motor 2T / 4T 3 2 4 · CO : f(tipus de combustible) VEHICLE PRIVAT 2 FURGONETES I Distribució per: - Consum unitari per conducció urbana CAMIONS - Tipus de combustible - Factors d’emissió: (gasolina/gasoil) CONSUM I · NOx, CO, COV, SO2, PST, NH3, N2O, CH4 - Pes EMISSIONS per conducció urbana TOTALS · CO2: f(tipus de combustible) - Autobusos TRANSPORT PÚBLIC - Metro, FGC i rodalies RENFE Consum i emissions - TAXIS amb GLP TRANSPORT PÚBLIC Fig. 5-67: Esquema del càlcul del consum i les emissions - Factor d’emissió d’autobusos associades al transport. per conducció urbana 5.6.3 Vehicle privat Pel que fa al vehicle privat, es calcula un consum específic i uns factors d’emissió considerant la tipologia de vehicle i l’àm- bit de conducció per a cada tipus de combustible. Determinat el consum unitari i els factors d’emissió, a partir de les dades de volums de trànsit (veh-km), la seva composició (% de cada tipologia) i distribució per vies de circulació (Rondes i resta ciutat), s’obté l’estimació del consum i les emissions globals. Pel que fa al transport públic, les dades de consum del transport col·lectiu les proporciona l’operador en el cas de TMB (autobús i metro) i es poden estimar en el cas de FGC i RENFE, mentre que el consum de GLP dels taxis que n’utilitzen es MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:52 Página 121 5. Diagnosi 121 recull a l’Anuari Estadístic de Barcelona. Les emissions dels autobusos es calculen a partir del consum de gasoil i els corres- ponents factors d’emissió en trànsit urbà, les emissions del transport de tracció elèctrica depenen del mix elèctric. S’han considerat vuit tipologies bàsiques dels vehicles. Les tipologies de vehicle considerades són les de la Taula 5-34 i el cens de vehicles de Barcelona el 1999 el de la Fig. 5-68: TRANSPORT DERIVATS DEL PETROLI COMBUSTIBLES LÍQUIDS VEHICLE PRIVAT COTXES GASOLINA TIPOLOGIA 1 GASOIL TIPOLOGIA 2 VEHICLE PRIVAT MOTOS TIPOLOGIA 3 COMBUSTIBLES LÍQUIDS FURGONETES I GASOLINA TIPOLOGIA 4 DERIVATS DEL PETROLI TRANSPORT CAMIONS GASOIL TIPOLOGIA 5 TRANSPORT AUTOBUSOS TIPOLOGIA 6 AUTOBUSOS TIPOLOGIA 6 PÚBLIC GAS LIQUAT DEL PETROLI (GLP) TAXIS DE GLP TIPOLOGIA 7 ELECTRICITAT METRO, FGC, RENFE TIPOLOGIA 8 Taula 5-34: Tipologies de vehicle. Cotxes 67% Motos 15% Ciclomotors 9% Furgonetes i camions 8% Altres 1% Fig. 5-68: Tipologia de vehicles del cens de 1999. nombre % Cotxes 625.024 66,7 Motos i ciclomotors* 224.642 24,0 Furgonetes i camions 73.110 7,8 Autocars i autobusos 1.811 0,2 Altres 12.559 1,34 Taula 5-35: Nombre i percentatge del parc de vehicles. Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de TOTAL 937.146 100 Barcelona (*) Dades de ciclomotors del 1998. En els cotxes de gasolina (tipologia 1) s’estableixen 6 franges d’edat, des dels anteriors a 1978 fins als del període 1996- 2000, i per a cada franja d’edat tres grups segons la cilindrada: fins a 1.399 c.c., entre 1.400 i 1.999 c.c. i més de 2.000 c.c. Pels cotxes diesel (tipologia 2) a efectes de consum, es distingeix entre vehicles de fins el 1992 i vehicles que com- pleixen amb la Directiva 91/441/EEC. En la distribució per edats dels vehicles és important distingir entre vehicles pre-EURO, anteriors al 1992 i classificats segons normativa d’homologació vigent l’any de fabricació (ECE), i vehicles EURO, posteriors al 1992 i sota l’àmbit MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:52 Página 122 122 Pla de Millora Energètica de Barcelona legislatiu de les Directives comunitàries sobre control d’emissions: Dir.91/441/EEC (EURO I, 1/7/1992) i Dir.94/12/EEC (EURO II, 1/1/1996). En estudis posteriors caldrà considerar també la Dir.98/69/EEC (EURO III 1/1/2001 i EURO IV 1/1/2006). La distribució per edats s’ha obtingut a partir de les dades del cens de vehicles de l’Ajuntament de Barcelona i la dis- tribució per cilindrades s’estima a partir del parc d’automòbils tipus de Catalunya considerat en estudis similars de l’ICAEN. Per a classificar les motos es fa una primera distinció entre les de menys de 50 c.c. (ciclomotors) i les de més de 50 c.c., i d’aquestes últimes es tracta per separat les de motor de 2 temps i les de motor de 4 temps. La classificació de furgonetes i camions depèn del tipus de combustible i del seu pes: vehicles de gasolina i de gasoil, tipologies 4 i 5, i després entre tres rangs de pes: menys de 3,5 tones, entre 3,5 i 16 tones i més de 16 tones. Els camions de més de 3,5 tones són tots de gasoil, o el que és el mateix, les furgonetes i camions de gasolina són tots de menys de 3,5 tones. El consum específic dels cotxes, que depèn de la distribució per edats (anteriors i posteriors al 1992) i de la velocitat mitjana, pràcticament no varia perquè es compensa la major quantitat de cotxes preEuro13 (anteriors al 1992) amb una major velocitat mitjana. La velocitat mitjana és un dels paràmetres decisius pel que fa al consum de combustible. A les Rondes, la velocitat mit- jana l’any 1999 va ser de 59,8 km/h, molt similar als 60 km/h que es prenen com a representatius per a la caracterit- zació del comportament de conducció en carretera a Espanya, mentre que a la resta de la ciutat va ser de 19,8 km/h, també molt similar als 20 km/h que es prenen com a representatius de la conducció urbana. A les Rondes, el consum específic calculat de gasolina és de 6,15 l/100 km, mentre que a la resta de la ciutat és de 10,91 l/100 km. Velocitat mitjana del vehicle privat 70 60 C. Interna C. Externa 50 Vies princ. Eixample 40 Vmitjana ciutat 30 Rondes 20 Fig. 5-69: Evolució de la velocitat mitjana de recorregut del 10 vehicle privat. Font: Servei de regulació. Ajuntament de Barcelona. 0 13 La normativa EURO marca els nivells màxims permesos d’emissió. km/h 1994 1995 1996 1997 1998 1999 MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:52 Página 123 5. Diagnosi 123 velocitat mitjana (km/h) consum específic (l/100 km) Vies mar-muntanya 16,0 12,36 Vies transversals 21,4 10,39 Vies de connectivitat externa 23,2 9,87 Taula 5-36: Consum específic als diferents tipus de vies de Total ciutat 19,8 10,91 la ciutat i al total de la ciutat al 1999. Comparant els consums mitjans obtinguts amb valors d’altres estudis es troba una semblança lògica: PpmMeEbB baldasano (1995) DGXVII (1993) i barracó (1998) dgxvii (1993) Consum urbà 10,91 l/100 km 10,5 l/100 km 11,6 l/100 km Consum en carretera (Rondes) 6,15 l/100 km - 6,3 l/100 km Taula 5-37: Comparació consum. Pel que fa al consum específic de gasoil obtingut pel total de la ciutat és de 8,45 l/100km, i el resultat per les Rondes és de 4,56 l/100 km. També, com en el cas dels cotxes de gasolina, el consum específic urbà obtingut està per sobre del de Baldasano (1995) i Barracó (1998), 7,1 l/100 km, però per sota del de la DGXVII Europea, 9,4 l/100 km. El consum espe- cífic de les Rondes, en canvi, i a diferència dels resultats obtinguts per cotxes de gasolina, és bastant inferior al que con- sidera la DGXVII per carretera, 5,8 l/100 km. tTiippuuss ddee ccoommbbuussttiibbllee pPeess factors de consum (g/km) (l/100km) GASOLINA Pes tot. < 3,5 t 120 16.00 Furgonetes (TIPOLOGIA 3) i Camions GASOIL Pes tot. < 3,5 t 106.3 12.65 (TIPOLOGIA 4) 3,5 t < Pes tot. < 16 t 227 27.02 Taula 5-38: Factors de consum específic urbà per furgone- Pes tot. >16 t 366 43.06 tes i camions. consum (l/100 km) Cotxe gasolina Total ciutat 10.91 Rondes 6.15 Cotxe diesel Total ciutat 8.45 Rondes 4.56 Motos Total ciutat 3.55 Rondes 4.27 Furgonetes i camions gasolina Total ciutat i Rondes 16.0 Taula 5-39: Consum específic per a cada una de les Furgonetes i camions diesel Total ciutat i Rondes 17.12 tipologies. 5.6.4 Dades del trànsit Els veh-km són l’indicador que reflecteix l’evolució de la mobilitat en vehicle privat (nombre de desplaçaments i distància mitjana recorreguda) i la seva incidència en l’evolució del consum i les emissions. Una disminució del consum específic i MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:52 Página 124 124 Pla de Millora Energètica de Barcelona els factors d’emissió deguda a millores tècniques dels vehicles i a l’optimització de la velocitat és insuficient davant l’aug- ment del nombre de vehicles en circulació i la distància de recorregut que s’ha donat els darrers anys. El 1986, el nombre de desplaçaments no arribava als 5 milions diaris (4.675.853) i la distància mitjana recorreguda era inferior als 4 quilò- metres. El 1998, el nombre de desplaçaments havia augmentat fins a poc més de 6 milions (6.001.113) i la distància mit- jana recorreguda es calcula que era de 6 quilòmetres. Tan sols al 1991 hi ha una davallada dels veh-km degut a les nombroses obres que s’estaven duent a terme a la ciutat i que dificultaven la circulació però, globalment, en el període 1990-1999, es registra un increment dels quilòmetres recorreguts a la ciutat de l’11,6%. 1986 1990 1995 1999 Taula 5-40: Evolució veh-km en feiner a Barcelona. Font: DOYMO. veh-km 10.492.729 12.074.200 12.182.000 13.474.560 14.000.000 13.474.560 13.500.000 13.354.371 13.066.658 13.000.000 12.686.076 12.500.000 12.182.000 12.000.000 11.630.000 vehxkm 11.309.930 11.500.000 11.000.000 Fig. 5-70: Evolució dels volums de trànsit (veh x km). 10.500.000 Font: DOYMO. 10.000.000 Analitzant l’evolució dels volums de tràfic i les velocitats mitjanes es nota un cert efecte d’alleugeriment amb l’obertura de les Rondes (període 1993-1997) però, a partir del 1998, la ciutat torna a apropar-se als límits de congestió. S’assumeix que l’efecte de les variacions de la composició del trànsit (repartiment entre cotxes, motos i furgonetes i camions) i la distribució per vies de circulació (Rondes i resta ciutat) sobre el consum i les emissions globals és molt menor que el de la variació dels volums de trànsit. Per tant, es pren la composició de trànsit de la Fig. 5-71 (Rondes: 76% cotxes, 6% motos, 17% pesats; ciutat: 68% cotxes, 12% motos, 19% pesats) i la distribució per vies (20% Rondes i 80% resta ciu- tat) com a paràmetres constants per al càlcul de l’evolució del consum d’energia i les emissions de gasos totals. composició trànsit Rondes composició trànsit resta de la ciutat Motos 6% Motos 12% Camions 17% Camions 19% Autobusos 1% Autobusos 1% Fig. 5-71: Composició del trànsit a les Rondes i a la resta de la ciutat. Cotxes 76% Cotxes 68% 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:52 Página 125 5. Diagnosi 125 via veh - km (%) km de xarxa Rondes 20% 24,1 2% Vies de connectivitat externa 20% 43,3 3% Xarxa de connectivitat interna 1er nivell 10% 74,5 6% Xarxa de connectivitat interna 2on nivell 13% 86,7 7% Xarxa de connectivitat interna 3er nivell 15% 104,1 8% Xarxa local 22% 948,3 74% Taula 5-41: Distribució del volum de vehicles per vies de Total 100% 1.281,0 100% circulació (1999). Font: DOYMO. Mvkm rondes Mvkm resta ciutat Cotxes Cotxes gasolina 523,5 1.873,5 Cotxes Cotxes diesel 130,9 468,4 Motos Motos 51,7 413,3 Furgonetes i camions Furgonetes i camions gasolina 5,1 22,9 Furgonetes i camions Taula 5-42: Quilòmetres per tipus de via i tipologia de Furgonetes i camions diesel 141,2 631,4 vehicle a BCN. consum rondes (l) consum – ciutat (l) consum a barcelona (l) Cotxe de gasolina 32.172.398 204.339.110 236.511.508 Motos 2.205.801 14.670.904 16.876.706 Furgonetes i camions de gasolina 819.642 3.664.282 4.483.924 Total gasolina 35.197.841 222.674.296 257.872.138 Cotxes diesel 5.967.545 39.577.003 45.544.548 Furgonetes i camions diesel 24.180.612 108.101.559 132.282.171 Taula 5-43: Consum globals del vehicle privat per tipus de Total gasoil 30.148.157 147.678.562 177.826.720 via i tipologia. El 1999, els autobusos de TMB van consumir 23.032.000 litres de gasoil, un 2,26% més que el 1998. El consum mitjà d’un autobús de TMB l’any 1999 va ser de 55,39 l/100km i d’un autobús articulat de 67,88 l/100 km. El consum del metro, que va proporcionar TMB, va ser de 163.908.000 kWh el 1999, un 0,19% més que l’any anterior. El consum específic per cotxe de metro va ser de 270,86 kWh/100km. El 1999 el metro a Barcelona va recórrer 58,5 milions de quilòmetres. El consum total de tracció i subministrament elèctric a les estacions dels FGC el 1999 va ser de 72.489.611 kWh. El 1999, FGC van recórrer 16,7 milions de quilòmetres per l’aglomeració central de Barcelona i, per tant, es pot estimar un consum de tracció de 45.233.620 kWh. El cas de rodalies de RENFE planteja una situació similar i per tant es tracta de forma anàloga. Segons dades proporciona- des per l’ATM, en l’aglomeració central de Barcelona els trens de rodalies van recórrer 23,8 milions de quilòmetres i, per tant, es pot estimar un consum de tracció de 64.464.680 kWh. MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:52 Página 126 126 Pla de Millora Energètica de Barcelona El resum del consum de tracció elèctrica del transport a l’àrea metropolitana de Barcelona el 1999 es presenta a la taula següent: TMB (metro) 163.908.000 FGC 45.233620 Rodalies RENFE 64.464.680 Taula 5-44: Consum d’electricitat del transport de l’AMB (en kWh). Total 273.606.300 5.6.5 Anàlisi dels resultats El consum total del sector transport l’any 1999 va ser de 16.745.405 GJ. A la taula següent es presenta el resum de l’e- nergia consumida l’any 1999 per transport a Barcelona. Combustibles líquids Gasolina Vehicle privat 257.872.138 (litres) 8.662.608 GJ 51,73 % 95,38 % 90,38 % 90,38 % Combustibles líquids Gasoil Vehicle privat 177.826.720 (litres) 6.471.663 GJ 38,65 % 95,38 % Gasoil Transport públic 23.032.000 (litres) 838.206 GJ 5,01 % 9,62 % Electricitat Transport públic 179.717.999 (kwh) 646.985 GJ 3,86 % 3,86 % 9,62 % GLP Transport públic 2.665.806 (kg.) 125.944 GJ 0,75 % 0,75 % Taula 5-45: Energia consumida l’any 1999 per transport a Barcelona. TOTAL 16.745.405 GJ 100 % 100 % 100 % Els combustibles líquids suposen el 95,38% del consum del transport a la ciutat de Barcelona, només un 3,86% correspon a l’electricitat i un 0,75% al GLP. A la zona de BCN + Int. Rondes (àrea metropolitana pel transport públic), tot i que els com- bustibles líquids segueixen representant gairebé tot el consum, l’electricitat augmenta fins al 4,94%, mentre que els deri- vats del petroli suposen el 95,06% restant, amb una aportació mínima, d’un 0,63%, del gas liquat del petroli i un 94,43% de combustibles líquids. BCN 1999 BCN+Int. Rondes 1999 16.745.405 GJ 19.958.915 GJ Combustibles líquids 95,39% Combustibles líquids 94,43% Electricitat 3,86% Electricitat 4,94% GLP 0,75% GLP 0,63% Fig. 5-72: Consum per tipus d’energies. Entre els combustibles líquids, el consum de gasolina supera el de gasoil en tots dos casos: a Barcelona representa un 52,41% del consum total i un 44,22% respectivament, i a BCN + Int. Rondes un 51,65% i un 42,79%. Si es distingeix entre vehicle privat i transport públic, a Barcelona, el 90,38% del consum correspon al vehicle privat i un 9,62% al transport públic i a l’àrea BCN + Int. Rondes és molt similar, un 90,23% pel vehicle privat i un 9,77% pel trans- port públic. MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:52 Página 127 5. Diagnosi 127 BCN 1999 BCN+Int. Rondes 1999 16.745.405 GJ 19.958.915 GJ Vehicle privat 8,44% Vehicle privat 9,77% Fig. 5-73: Consum del vehicle privat i el transport públic. Transport públic 91,56% Transport públic 90,23% Es pot veure de manera molt clara la diferència en el consum però també en l’eficiència energètica entre el transport públic col·lectiu i el vehicle privat. La millor percepció és contrastar el consum d’energia i el nombre de desplaçaments realitzats mitjançant vehicles motoritzats: el transport públic col·lectiu gasta un 8,9% de l’energia dedicada al trans- port per realitzar un 48% de desplaçaments, mentre que el cotxe privat gasta el 91,1% de l’energia per fer un 51,9% de desplaçaments. El metro és el mode de transport més eficient a Barcelona: amb un 3,86% de l’energia realitza un 21,7% de des- plaçaments. 100% 90% 80% 70% 60% desplaçaments motoritzats 50% 40% consum energia 30% 20% Fig. 5-74: Comparació entre el transport públic col·lectiu 10% i el vehicle privat en termes del consum energètic 0% i desplaçaments realitzats. 5.6.6 Evolució del consum de transport a Barcelona Segons les estimacions del PMEB s’obtenen els següents consums: any bcn + rondes [GJ/any] bcn [GJ/any] 1996 16.138.469 13.561.739 Taula 5-46: Evolució del consum d’energia del transport 1999 18.009.783 15.134.271 privat. Metro Transport públic (total) Vehicle privat MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:52 Página 128 128 Pla de Millora Energètica de Barcelona Evolució i consum d’Energia del transport PÚBLIC Any bcn + rondes [GJ/any] bcn [GJ/any] 1996 1.938.971 1.635.825 Taula 5-47: Evolució del consum de gasoil + elèctric + GLP (en taxis) del transport públic. 1999 1.949.133 1.611.135 5.6.7 Comparació amb altres estudis Entre el mètode de càlcul de consum d’energia de vehicle privat aplicat en el PMEB i el mètode aplicat en els estudis ante- riors hi ha algunes diferències. Per això, els resultats que s’obtenen també són significativament diferents. Per exemple, segons els últims càlculs realitzats per d’altres metodologies surten diferències entre un -0,4% i 24% per l’any 1997 res- pecte als resultats de la metodologia utilitzada pel PMEB de BCN+Rondes. any barraco14 i altres autors baldasano15 regidoria ciutat pmeb sostenible (estimació) bcn+int. rondes pmeb bcn 1996 20.891.803 20.100.000 - 16.972.000 14.363.000 Taula 5-48: Consums dels combustibles líquids per trans- 1997 21.515.165 20.700.000 17.246.104 17.326.000 14.900.000 port segons diferents autors.16 (Incloent-hi el gasoil per al transport públic). 1999 18.848.000 15.972.000 Una vegada detectades les diferències significatives cal dir que en els estudis anteriors (Baldasano, Barracó i d’altres) s’ha aplicat un mètode més simplificat. Tanmateix, l’àmbit territorial de mencionats estudis tampoc és del tot clar (Barcelona amb Rondes o Barcelona amb territori envoltat per les Rondes). Pel que fa a les diferències en el mètode de càlcul i parà- metres de partida són, bàsicament, tres: • Discriminació per tipologia de vehicles, en els models anteriors es distingeixen quatre tipologies: vehicle de benzina, cotxes i vehicles de dos eixos de benzina, camions de més de dos eixos i vehicles de tracció elèctrica. En el present estudi s’han definit vuit tipologies bàsiques i dins d’aquestes, diverses subtipologies. • El consum mitjà de cada tipologia s’havia definit prèviament mitjançant uns valors constants. En el present estudi el consum mitjà de cada tipologia es defineix en funció de la velocitat mitjana a la ciutat i a les Rondes, així com en fun- ció de la potència del motor. • El nombre de quilòmetres recorreguts en els dies laborables coincideix en tots els estudis. No obstant, els quilòme- tres recorreguts els dies festius és considerablement diferent. En els estudis previs es partia de la hipòtesi que el volum de trànsit d’un dia festiu correspon al 80% d’un dia laboral; passant al paràmetre denominat setmana equiva- lent resulta un valor de 6,7 dies. En el present estudi s’ha acceptat la hipòtesi d’una setmana equivalent de 6,197 dies. Això significa que els quilòmetres recorreguts en un dia festiu són equivalents al 57,8% d’un dia laboral. La hipòtesi de 6,197 dies equivalents a la setmana va ser establerta per l’ATM independentment del PMEB, i es va fer servir per diferents estudis del sector transport. Potser l’última diferència, entre les hipòtesis del trànsit els dies no laborals, és la que més discrepàncies en el consum total del sector transport aporta. 14 “Barcelona 1985-1999. Ecologia d’una ciutat”. Helena Barracó, Marga Parés, A. Prat, J. Terrades 15 “Valoración de las emisiones de los gases causantes del incremento del efecto invernadero en el municipio de Barcelona. Período 1987- 1994”. J.M. Baldasano 16 L’àmbit dels diferents estudis no s’ha pogut aclarir i comparar amb l’estudi d’aquest Pla, per això en l’estudi del PMEB s’han presentat dos àmbits:Barcelona, i Barcelona més Rondes. MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:52 Página 129 5. Diagnosi 129 5.6.8 Previsions del desenvolupament de infrastructures de transport. Actuacions del PDI 2001-2010 Per fer una estimació de l’estalvi energètic que suposen les actuacions del PDI, s’ha calculat primer el consum d’energia associat a les prolongacions i creació de noves línies, i després el consum associat als nous desplaçaments captats pel transport públic. La diferència entre tos dos consums és l’estalvi d’energia associat al canvi modal cap al transport públic. Prenent un consum anual de 4.114 GJ per km de línia, a partir de les dades de consum (984.983 GJ) i quilòmetres de línia de transport públic ferroviari en l’aglomeració central de Barcelona (239,4 km) l’any 1999, i sabent que les actuacions con- siderades suposen un increment de 36,7 km de línia en el període 2001-2005 i 39,7 km en el període 2005-2010, es pot estimar que tindran un consum anual associat de 150.984 GJ i 163.326 GJ respectivament. Les actuacions del període 2001-2005 capten 33.971.280 desplaçaments anuals nous cap al transport públic que, consi- derant una distància mitjana de recorregut de 6,5 quilòmetres, equival a 220,8 Mvkm, i que, prenent els consums especí- fics del 2005, suposa un consum de 17.090.951 litres de gasolina i 3.011.629 litres de gasoil i, per tant, un total de 683.732 GJ, un 6,8% del consum del vehicle privat considerat el 2005 sense canvi modal. Les actuacions del període 2005-2010 capten 25.039.840 de desplaçaments anuals nous que, prenent la mateixa distàn- cia mitjana de recorregut i els consums específics del 2010, suposen un consum de 11.323.597 litres de gasolina i 2.140.215 litres de gasolina, 458.279 GJ. L’estalvi energètic associat a les actuacions de cada un dels períodes és de 532.748 GJ i 294.953 GJ i, per tant, el primer és l’estalvi energètic anual al 2005, mentre que l’estalvi al 2010 és el resultant del conjunt d’actuacions considerades, 827.701 GJ. Aquestes xifres, considerant només Barcelona (sense l’anell que conformen l’exterior de les Rondes) es tradueixen en l’es- talvi següent: 2005 2010 Barcelona + Int. Rondes17 532.748 827.701 Taula 5-49: Estalvi energètic anual (en GJ) associat a les Barcelona 447.508 695.269 actuacions del PDI. 5.6.9 Estudi de sensibilitat La velocitat mitjana de circulació o les característiques del parc de vehicles del trànsit són indicadors resultat de la situa- ció actual. Per avaluar la sensibilitat dels resultats a la variació dels paràmetres d’entrada s’ha fet una variació de la velo- citat mitjana, de l’edat del parc de vehicles i de la potència del parc de vehicles. • Variació de la velocitat mitjana La velocitat mitjana òptima energèticament, entre 40 km/h i 70 km/h, és difícilment assolible en àmbit urbà, però una velocitat mitjana de 30 km/h suposaria, amb el parc automobilístic del 1999, una reducció d’un 17,95% del consum específic dels cotxes de gasolina que passaria dels 10,91 l/100 km a 8,95 l/100km, i l’estalvi de 36.682.496 litres de gasolina (14% del total del vehicle privat) i 86.250 tones de CO2 (8% del total del vehicle privat). 17 Implica l’àmbit de mobilitat de Barcelona + la part de la mobilitat exterior a les fronteres de Barcelona però que correspon a l’interior de les Rondes com: l’Hospitalet de Llobregat i part de Sant Adrià del Besòs. MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:52 Página 130 130 Pla de Millora Energètica de Barcelona • Variació d’edat del parc de vehicles Un hipotètic parc de cotxes de gasolina, sense vehicles anteriors al 1986 però amb la mateixa distribució per cilindra- des, suposaria, amb les velocitats mitjanes del 1999, un estalvi en el consum específic d’un 4,16% per ciutat i d’un 1,43% a les Rondes. El consum unitari urbà seria de 10,45 l/100 km i, per les Rondes, de 6,06 l/100 km. En aquestes circumstàncies, el consum de gasolina del vehicle privat seria de 248.905.942 litres, 8.966.196 litres menys que el 1999, i les emissions de CO2 d’aquest mode es reduirien fins 1.054.575 tones, 21.082 tones menys que el 1999. • Variació de la potència del parc de vehicles Els cotxes de gasolina de més de 2.000 c.c. són el vehicle menys eficient energèticament per a desplaçaments urbans. La hipotètica situació d’un parc de cotxes de gasolina de com a màxim 1.999 c.c., amb la mateixa distribució per edats i les mateixes velocitats mitjanes de circulació, suposarien un estalvi d’un 3,08% en el consum específic per ciutat i d’un 1,34% a les Rondes i, per tant, de 6.729.331 litres de gasolina i 15.822 tones de CO2. 5.6.10 Conclusions d’estudi sobre el sector transport De l’estudi fet se’n poden treure les següents conclusions: • El transport és dels sectors que tenen un consum més elevat. • Es posa de manifest l’eficiència energètica i els avantatges ambientals del transport públic: el transport públic col·lec- tiu gasta un 8,9% de l’energia dedicada al transport per realitzar un 48% dels desplaçaments, mentre que el cotxe pri- vat gasta el 91,1% de l’energia per fer un 51,9% dels desplaçaments. • El metro és el mode de transport més eficient a Barcelona: amb un 3,86% de l’energia realitza un 21,7% dels des- plaçaments. • La baixa eficiència energètica del cotxe privat està potenciada per la baixa ocupació, només 1,1 persona per vehicle. • El vehicle privat és el responsable del 92% de les emissions de NOx, el 99% de les de CO, el 98% de les de VOC i el 95% de les de CO2, a l’àrea envoltada per les Rondes. • La planificació del transport, exclusivament des del punt de vista de congestió, no aporta millores significatives en ter- mes de consum energètic i emissions. • Per reduir el consum i emissions del transport cal plantejar la incorporació dels criteris energètics a la planificació i gestió del transport. El cost ambiental del transport és molt elevat i s’hauria d’internalitzar d’alguna manera. • Per fer avanços significatius, a més de desenvolupar i afavorir el transport públic, cal intensificar la redistribució de l’espai de la via pública afavorint el vianant i el transport públic i anar introduint mesures de restricció de l’ús del vehi- cle privat. Cal considerar el creixement del repartiment de mercaderies en els propers anys; això obligarà a ser més restrictius amb el vehicle privat de viatgers. • El paràmetre més significatiu per reduir el consum unitari del vehicles és la velocitat mitjana. La velocitat mitjana només és pot incrementar si es redueix el nombre de vehicles que circulen a la ciutat. • S’ha de seguir potenciant la bicicleta com a mode de transport; el seu ús extensiu serà difícil abans d’aconseguir una xarxa de carrils homogènia en el territori i amb bona seguretat per a l’usuari. En els desenvolupaments i reurbanitza- cions cal seguir el model aplicat a l’àmbit 22@. • Els nous cotxes de metro actualment porten incorporat el sistema de recuperació de l’energia de frenada. Cal exten- dre aquest sistema a tot el parc. • El parc de cotxes oficials de l’Ajuntament s’ha de renovar amb vehicles de nova tecnologia, com per exemple vehicle híbrid (gasolina/elèctric). MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:52 Página 131 5. Diagnosi 131 • Per promoure tecnologies noves cal introduir avantatges pels usuaris/propietaris del cotxe privat amb tecnologies netes (aire comprimit, híbrid, elèctric, pila de combustible), com per exemple: circulació pel carril bus, aparcaments gratuïts o avantatges fiscals. 5.7 Xarxes i serveis públics 5.7.1 La generació d’energia a l’àmbit urbà; recentralització de sistemes energètics El model energètic actual té dues característiques oposades: per una banda concentra la generació elèctrica i l’allunya de l’usuari final i, per l’altra, descentralitza la generació de l’energia calorífica. Els cicles tèrmics de generació elèctrica tenen una eficiència limitada per la naturalesa del procés termodinàmic sota el qual funcionen; en aquest procés, una gran part d’energia es dissipa al medi ambient en forma de calor residual. Els sistemes de climatització descentralitzats també tenen la seva limitació pel que fa a l’eficiència i optimització del sistema. El concepte de generació local té dues vessants: generació d’energia elèctrica i tèrmica mitjançant procés de combustió de fonts fòssils i generació d’energia i tèrmica mitjançant fonts renovables (biogàs, solar,...). Pel que fa a l’ús de com- bustibles fòssils, amb la generació local es pretén augmentar l’eficiència energètica respecte als sistemes tradicionals i reduir les pèrdues de distribució. Les tecnologies més destacades són cogeneració i trigeneració amb motors i turbines de gas i, en un futur –a curt termini– la pila de combustible. Les petites instal·lacions dins de la ciutat augmenten la diver- sitat de fonts elèctriques així com la seguretat de subministrament en el cas hipotètic que el sistema elèctric falli. En els teixits urbans compactes la densitat de la demanda energètica, tant elèctrica com tèrmica, és alta. Això presenta l’oportunitat de plantejar sistemes de generació energètica local amb el subministrament anàleg de l’energia elèctrica i tèrmica a l’usuari final. Amb la generació conjunta d’energia elèctrica i calorífica, l’eficiència d’ús de combustible és con- siderablement major que en el cas de sistemes independents. Amb els sistemes centralitzats de calefacció o climatització d’edificis es pretén una millor gestió i augmentar l’eficiència energètica d’aquest sistema en particular, tant a nivell de generació com de demanda i, per consegüent, reduir l’impac- te ambiental. En els àmbits de nova construcció o rehabilitació és convenient recolzar l’estratègia energètica en la generació local de l’energia. La generació in situ està condicionada per la planificació i desenvolupament de les infrastructures urbanes. La complementarietat i compatibilitat de les xarxes elèctriques, de gas i de climatització, és crucial per aconseguir un siste- ma d’alta fiabilitat i un bon rendiment energètic. El sistema de generació local pot tenir diferents escales: des de l’ordre de kilowatts (microgeneració) fins desenes de MW. El fet d’apostar per la microgeneració o la generació local en general no significa prescindir de les xarxes elèctriques, més aviat al revés, necessita unes xarxes potents i robustes per optimitzar el sistema elèctric com a conjunt i treure el màxim rendiment energètic de la generació local. L’avantatge addicional dels sistemes de climatització centralitzats és la possibilitat d’ús de les aigües subterrànies com a font/absorbidor de calor per a màquines refrigeradores i bombes de calor. Aquest recurs natural pot millorar l’eficièn- cia energètica dels sistemes de climatització. El fet d’utilitzar l’aigua del subsòl en lloc d’aire ambient millora el ren- diment del sistema, evita les corrents d’aire calent a l’estiu i evita la possibilitat de contaminació per legionel·la. L’ús MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:52 Página 132 132 Pla de Millora Energètica de Barcelona d’aquest recurs ha de ser emmarcat en el context de la llei vigent d’aprofitament d’aigua, ja que les aigües freàtiques són de domini públic. Un altre avantatge relacionat amb els sistemes de climatització centralitzats i de generació local és la possibilitat d’in- corporar l’acumulació de calor. S’ha de destacar que l’acumulació d’aigua refrigerada o escalfada en dipòsits és un dels mètodes més àmpliament aplicats per reduir la demanda punta. La seva utilitat és múltiple: s’aplica per dismi- nuir la potència instal·lada en equips, per obtenir un funcionament continu dels equips, sense variacions brusques i en règim de rendiments òptims; aquest implica una eficiència mitjana més alta i una vida útil d’equips més llarga. En el cas d’equips de cogeneració, maximitza la producció d’electricitat; en el cas de màquines de fred elèctriques, per- met augmentar-ne l’ús en el període de la tarifa vall i reduir-ne l’ús en la tarifa punta. Si l’acumulador està ubicat en un punt de la xarxa diferent que el de la central, augmenta la capacitat de la xarxa pel fet d’incrementar-ne la utilitza- ció en horari de baixa demanda. En alguns casos l’acumulació de calor necessita ocupar un gran volum que ha de ser ubicat dins de l’entorn urbà. 5.7.2 Xarxa de distribució de gas natural La xarxa de gas existent a Barcelona, actualment, abasta pràcticament la totalitat de les zones habitades, amb l’ex- cepció de les noves zones urbanístiques, que es cobriran en un termini breu: • Fòrum 2004. • Urbanització Rectoret, Mas Guimbau, Mas Sauro (Zona limítrofa amb Vallvidrera). • Voltants de Les Glòries. • Zona de Sant Andreu, pròxima a La Maquinista. • Algunes zones del 22@. La longitud total de la xarxa de gas natural a Barcelona és de 1.442 Km, amb les característiques i pressions que es contemplen a la taula següent: barcelona material aallttaa aallttaa mmiittjjàà mmiittjjà baixa pressió a pressió b pressió a pressiàó b pbraeisxsai ó km total Acer 90 11 - 75 14 190 Fundició D - - - - 362 362 Fundició G - - - - 2 2 Planxa A - - - - 151 151 Polietilè - - 47 40 646 733 Planxa E - - - - 4 4 Taula 5-50: km de xarxa de gas. TOTAL 90 11 47 115 1179 1442 La xarxa existent està formada per canonades que subministren gas natural a quatre rangs de pressió diferents: pres- sió baixa, pressió mitjana A, pressió mitjana B i pressió alta. El canvi d'una part de la xarxa amb pressió més alta a una de pressió més baixa es realitza sempre mitjançant cambres de reducció de pressió. MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:52 Página 133 5. Diagnosi 133 xarxa gas natural de barcelona RED TM. DE BARCELONA Subtrams de xarxa (pressió) BP BP-500 MPA-1000 MPA-1500 MPA MPB AP-12 AP-16 AP-36 AP-45 AP-72 no definit desconegut Elements de xarxa • grup regulació • vàlvules 0 1 2 km Font: Gas Natural sdg. 1:20.000 MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:52 Página 134 134 Pla de Millora Energètica de Barcelona • Rangs de pressió a la xarxa de gas natural: - Baixa 0,02 bar - Mitjana A 0,1-0,15 bar - Mitjana B 2-4 bar - Alta > 4 bar La pressió a les branques principals, les de distribució, és més alta, cosa que permet transportar cabals més elevats per unes canonades de diàmetres no excessius. La pressió de subministrament a l'usuari final depèn del tipus d'ús del gas natural i del cabal de consum demandat. Les zones residencials es proveeixen amb la xarxa de pressió baixa o mitjana A. Com que aquestes dues franges de pressió donen servei al mateix tipus de client, és redundant desenvolupar-les totes dues en un mateix àmbit. En el cas d'un consum més elevat, com ara per a calderes centralitzades, ús industrial o cogeneració, el subministrament a l'usuari es realitza a pressió mitjana B o pressió alta. La xarxa de gas natural s’ha de planificar amb l’objectiu de poder atendre la demanda de petites instal·lacions de cogeneració. 5.7.3 Xarxa de distribució d’electricitat Pel que fa a les consideracions d’importació i/o exportació de l’energia elèctrica, es considerarà com a frontera d’estudi el territori municipal de Barcelona. Aquesta consideració es manté partint de la premissa que el PMEB que s’ha desenvolu- pat es refereix únicament a la ciutat de Barcelona. No obstant, s’ha de remarcar que no es pot aïllar, estructuralment i energèticament parlant, la ciutat de Barcelona de la conurbació i l’Àrea Metropolitana que l’envolta. Per això, a la figura anterior, s’expliciten les principals línies de transport d’energia elèctrica que transvasen l’electricitat des dels principals punts de generació a l’àrea de Barcelona. • Generació d’electricitat La demanda elèctrica de la ciutat de Barcelona, se supleix en la seva major part amb l’electricitat procedent de les grans centrals de generació catalanes exposades als apartats anteriors. El perfil de la ciutat és bàsicament importador ja que en l’actualitat, dins els terrenys del municipi, no existeix cap tipus de generació elèctrica en centrals convencionals. L’única activitat de generació es troba en el creixent parc de cogeneració (una vintena d’instal·lacions amb aproximadament 40 MW instal·lats i una generació al voltant de 211 GWh elèctrics l’any al gener del 2001) i en la implantació de plaques solars en alguns edificis (20 MWh produïts a les cases consistorials en el període (juny 2000-desembre 2000). Tot i que, com s’ha comentat, la ciutat de Barcelona no disposa de centrals generadores convencionals, a la seva conurba- ció (la comarca del Barcelonès i, concretament, Sant Adrià del Besòs i Badalona) s’hi troben les centrals tèrmiques del Besòs i de Badalona (1844 MW totals) i la planta de valorització energètica de RSU de Sant Adrià (18 MW). Aquesta potèn- cia és aproximadament un 25% de la potència instal·lada a Catalunya. S’ha de destacar el fet que aproximadament el 30% de la generació tèrmica convencional es realitza a la comarca del Barcelonès. MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:52 Página 135 5. Diagnosi 135 Històricament, havien existit petites centrals tèrmiques a la ciutat, entre les que destaquen la tèrmica de carbó de Vilanova (1898-1919, que generava en corrent continu) i la tèrmica de fuel de Mata (1967+), al Paral·lel. El consum anual elèctric de la ciutat de Barcelona per a l’any 2000 ha estat de 5967 GWh, amb una potència instal·lada a la banda del consum, estimada en 4.232 MVA. D’aquesta quantitat, tan sols 308 GWh, aproximadament (cogeneració + E. Solar + valorització energètica de RSU de Barcelona), són produïts a Barcelona, per la qual cosa s’ha d’importar un 95% de l’energia elèctrica total consumida. Cal remarcar que, amb la renovació del parc elèctric del Besòs, amb la construcció de les dues unitats de cicle combinat, de 400 MW cadascuna, pujarà la generació d’electricitat al Barcelonès. La generació elèctrica avaluada pel promotor d’a- questes noves instal·lacions és d’uns 6.000 GWh l’any, quantitat equivalent al consum elèctric actual dins del municipi de Barcelona. • Importació: Definició de fronteres, quantitats i evolució Pel que es refereix a les principals entrades de flux elèctric a la ciutat de Barcelona, s’han de considerar com a frontera les Estacions Receptores situades a la ciutat i als seus voltants, que transformen l’Alta Tensió de la xarxa de transport a la Mitja Tensió de la xarxa de distribució. Així doncs, elèctricament parlant, el límit de les entrades d’importació d’energia elèctrica se situa a les esmentades esta- cions receptores. S’ha de tenir en compte que, a excepció de la generació tèrmica de Sant Adrià i Badalona (que a la pràctica funcionen com a reforç del sistema de generació en els períodes estacionals i puntes de màxima demanda), la generació proce- dent de les nuclears i les centrals hidràuliques dels Pirineus, així com les interconnexions amb l’Aragó, València i França, es distribueix prèviament a les Estacions Receptores d’A.T/A.T. situades al cinturó industrial de la província de Barcelona. Aquestes grans Estacions Receptores a les que ens referim són les següents: estació transformació potència receptora AT/AT instal·lada Begues 400/220 kV 1 x 500 MVA Pierola 400/220 kV 1 x 500 + 1 x 300 MVA Rubí I 400/220 kV 2 x 500 MVA Rubí II 400/220 kV 1 x 500 MVA Sentmenat 400/220 kV 3 x 500 MVA Can Barba 400/110 kV 1 x 300 MVA TOTAL 4600 MVA Taula 5-51: Estacions Receptores A.T/B.T. Des d’aquestes Estacions Receptores s’originen les línies de Transport a 220 kV i 110 kV i 66 kV fins a les Estacions Receptores situades a la ciutat de Barcelona. Aquestes línies són principalment aèries fins a l’arribada al nucli de Barcelona, tot i que està previst el soterrament de gran part de la xarxa d’A.T. a l’Àrea Metropolitana de Barcelona en els propers 30 anys. MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:52 Página 136 136 Pla de Millora Energètica de Barcelona línies aèries actuals d’alta tensió línies aèries futures d’alta tensió Fig. 5-75: Xarxa Aèria de Línies d’AT a l’entrada de BCN. • Estacions transformadores AT/MT Situació actual i proposta de futur. Pel que fa a les Estacions Receptores de la ciutat de Barcelona, la seva situació es reflecteix al plànol ‘Estacions receptores d’energia elèctrica’. Des d’aquestes Estacions Receptores s’origina la distribució en MT a 25 kV i 11 kV fins els consumidors qualificats en M.T. i els Centres de Transformació MT/BT per a la distribució en B.T. S’ha de tenir en compte que el mallat entre les diferents EE.RR. es troba caracteritzat encara per l’existència de 3 grans companyies de distribució entre la dècada dels 40 i la dels 90 del segle passat, que eren HECSA (Hidroelèctrica de Catalunya), FECSA (Forces Elèctriques de Catalunya), i ENHER (Empresa Nacional Hidroelèctrica del Ribagorçana), actual- ment fusionades com a empresa de distribució FECSA-ENHER I, S.A. pertanyent al GRUPO ENDESA. instal·lació mt instal·lació mt ER Les Corts 11 kV ER S. Martí 25 kV ER Gràcia 11 kV ER S. Coloma 25 kV ER Hostafrancs 11 kV ER S. Just 25 kV ER Guinardó 11 kV ER Mata 11 kV ER S. Adrià 11/25 kV SE Poble Nou 11 kV ER S. Andreu 11/25 kV ER S.Andreu 25 kV ER Vilanova 11/25 kV ER Penitents 25 kV CR Carles III 25 kV ER Collblanc 25 kV ER Hospitalet 25 kV ER Sants 11 kV ER S. Adrià 25 kV ER Urgell 11 kV Taula 5-52: Estacions Receptores de Barcelona en funció de l’empresa explotadora a la que pertanyien. Maragall 11/25 kV MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:52 Página 137 5. Diagnosi 137 Actualment, la ciutat de Barcelona i el seu entorn metropolità està dotat d’un conjunt de subestacions AT/MT, amb una potència instal·lada de 3.285 MW, i amb una demanda en punta de 1.645 MW. Això vol dir que les ET com a conjunt enca- ra no estan saturades (no significa que algunes d’elles ho estiguin), doncs disposen d’un marge d’aproximadament un 100%, que d’altra banda és recomanable mantenir. • Estacions transformadores MT/BT Les estacions transformadores de MT/BT de la ciutat de Barcelona responen a l’esquema elèctric bàsic desenvolupat als reglaments de BT i AT vigents, que les defineix com a “instal·lacions proveïdes d’un o diversos transformadors reductors d’Alta a Baixa Tensió, amb l’aparellat i l’obra complementària necessària”. La necessitat de les Estacions Transformadores obeeix a la necessitat de disposar de potències cada vegada més elevades, no només a les indústries sinó als edificis d’habitatges i comerços, el més a prop possible del punt de consum. En general, els Centres de Transformació es composen dels següents elements: • El Transformador de Potència. • Proteccions Elèctriques i Aparellatge. • Proteccions Mecàniques i Elements de la Construcció. • Elements d’enllaç amb les Xarxes de Distribució de MT i BT. Tot i que falta confirmació per part de la companyia de distribució elèctrica FECSA-ENHER S.A., s’estima que a la ciutat de Barcelona existeixen 6.856 Estacions Transformadores, la qual cosa fa que es donin les següents ràtios: • Nº total de EE.TT. = 6.856 • Potència instal·lada mitjana per E.T. = 617,25 kVA / E.T. • Potència instal·lada per client BT = 4,75 kVA / client BT. • Característiques de la distribució elèctrica a Barcelona Xarxa de distribució de Baixa Tensió Són xarxes que, partint dels Centres de Transformació anomenats a l’apartat anterior, nodreixen directament els diferents receptors, constituint doncs, la darrera etapa en la distribució de l’energia elèctrica. Les tensions emprades en l’actualitat són: 220/127 V i 380/220 V La tensió 220/127 V generalment correspon a la xarxa antiga que es troba en els cascs antics com per exemple: Poble Sec, Poble Nou, Casc Antic de Barcelona. Aquesta tensió s’ha d’eliminar progressivament. Per descriure la distribució elèctrica a la ciutat de Barcelona, es dóna una informació bàsica sobre l’evolució històrica de la seva explotació, la qual ha estat determinant en les característiques tècniques actuals de la xarxa de distribució. Evolució històrica Com és d’esperar, cada una de les tres grans empreses distribuïdores que operava a Barcelona tenia criteris d’explotació i manteniment diferenciats, tot i que sempre dins de la normativa vigent en cada moment. MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:52 Página 138 138 Pla de Millora Energètica de Barcelona A grans trets, es poden establir les següents característiques per a cada xarxa independent. Repartiment d’explotació (1972) davant el ràpid creixement d’ENHER: • FECSA: Eixample + Sant Adrià- Badalona • ENHER: Santa Coloma + Les Corts + Poblenou • HEC: Centre de Barcelona + Sant Adrià + Eixample Xarxa de Distribució d’ENHER En pertànyer a l’I.N.I., ENHER disposava d’una major capacitat d’inversió, i de renovació tecnològica. Per això, la xarxa d’ENHER és la més moderna de les tres i es troba en millor estat de conservació. La tensió de distribució en MT predominant és la de 25 kV (aprox.90%) i la resta a 11kV, fruit dels traspassos que es van realitzar per reorganitzar l’explotació de Barcelona als anys 80. La qualitat de servei també és lleugerament superior ja que presenta menys avaries i, per tant, un TIEPI18 (Temps d’Interrupció de la Potència Instal·lada) que segons dades oficials resulta més reduït. Disposa principalment d’EE.RR. a l’anell exterior de BCN i la seva conurbació, estenent la seva xarxa de distribució en aquesta zona. La xarxa de distribució en B.T. és de tipus radial, per la qual cosa disposa de menor número d’EE.TT. / km2. Xarxa de Distribució d’HEC És la que disposa de parts de la xarxa més antigues, ja que va iniciar la seva explotació comercial a la primera dècada del segle XX. La tensió principal de distribució en MT és la d’11 kV (aprox. 70%), i la resta a 25kV. La seva disposició d’EE.RR. se situa als barris més cèntrics i més antics de la ciutat de Barcelona. Xarxa de Distribució de FECSA L’arquitectura de la xarxa és molt semblant a la xarxa d’HEC i compagina l’antiguitat de la xarxa en els nuclis més antics de la ciutat de Barcelona i l’Eixample, amb zones més modernes. Pel que fa a la tensió de distribució en MT és realitza en un 60% a 11kV, i la resta a 25 kV. L’arquitectura de la xarxa de dis- tribució en MT és mallable, igual que la de la xarxa de B.T., que és en la major part trifàsica a 220V. • La qualitat de servei en el nivell distribució a la ciutat de Barcelona. Evolució del TIEPI 18 TIEPI (M): Temps d’interrupció equivalent de la potència punta interrompuda al llarg d’un any. Quant més petit és el TIEPI millor funciona la xarxa. Existeixen altres indicadors de qualitat com ara el NIEPI – número d’interrupció equivalent de potència instal·lada. MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:52 Página 139 5. Diagnosi 139 estacions receptores d’energia elèctrica Font: IM3, BR. Pel que fa a la ciutat de Barcelona, tenint en compte les característiques diferenciades de la xarxa de distribució pertan- yent a l’antiga Cia. ENHER i a les de les Cies. FECSA i HECSA, s’ha estimat el TIEPI mitjà equivalent per a totes tres, consi- derant-les com si es tractés d’una única xarxa. Això permet veure l’evolució del TIEPI global de la xarxa de distribució elèctrica de la ciutat de Barcelona (AT, MT i BT) en els darrers anys. Atenent a la contribució percentual de cada tipus de xarxa elèctrica, es pot considerar la següent distribució mitjana en els darrers 14 anys: Xarxa AT: 8% del TIEPI global Xarxa MT: 60% del TIEPI global Xarxa BT: 32% del TIEPI global 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 Taula 5-53: Evolució del TIEPI global estimat (h) a 8,4 5,4 5,9 6,6 8,5 7,8 8,7 5,6 3,6 3,9 3,3 2,6 2,1 1,9 Barcelona. MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:52 Página 140 140 Pla de Millora Energètica de Barcelona 10 9 8 7 6 5 4 3 2 Fig. 5-76: Evolució de TIEPI a Barcelona. Font: Informació de la companyia distribuïdora, 1 línia marró - estimació de la companyia, no confirmat. 0 S’observa una disminució continuada del TIEPI, fruit de la creixent política de qualitat implantada en les empreses distri- buïdores, destacant la punta de l’any 1993, conseqüència de les tempestes del mes d’agost d’aquell any amb l’incendi a l’E.R. de Sant Andreu, de FECSA. En l’actualitat, segons la informació facilitada per la distribuïdora (dades sense confirmar) el TIEPI de Barcelona s’ajusta a l’establert al RD 1955/2000, que fixa un TIEPI màxim de 2,0 h per a ciutats amb més de 20.000 subministraments. Tenint en compte la positiva evolució de la reducció del temps sense subministrament de fluid elèctric a les xarxes elèctri- ques de Barcelona i a la millora de les infrastructures que s’està realitzant, es pot considerar que la xarxa elèctrica de Barcelona presenta una qualitat acceptable pel que respecta a l’indicador TIEPI. No obstant, s’ha de continuar treballant per millorar la xarxa i s’hauria de poder rebaixar el TIEPI de Barcelona per tal que no superés mai les 1,2 h, tenint en compte la creixent dependència elèctrica dels sistemes tecnològics actuals. També s’ha de subratllar que el TIEPI no és un indicador auditable i que caldria continuar treballant per definir nous indi- cadors auditables. Per altra banda s’hauria de treballar en la millora de qualitat de producte a nivell d’usuari. Cal recordar que el TIEPI és un indicador per un determinat conjunt de usuaris/subministraments. A nivell de qualitat de producte els usuaris estan començant a preocupar-se per problemes de microtalls. Se suposa que futures instruccions tècniques complementàries al RD 1955/2000 contemplaran aquesta problemàtica. 5.7.4 Conclusió sobre xarxes elèctriques A Barcelona hi ha un percentatge important de la xarxa d’una antiguitat considerable, dissenyada sota diferents criteris. S’ha vist que l’antiguitat i la qualitat de la xarxa és força heterogènia. També s‘ha detectat que la xarxa de distribució de Baixa Tensió no és homogènia pel que fa a la tensió que arriba al consumidor (380/220 i 220/127). Per altra banda, la majoria d’avaries enregistrades, un 75%, són degudes a les causes internes de la companyia distribuïdora, fet relacionat amb l’estat i l’antiguitat de la xarxa i els equips. Per tal de garantir el servei de subministrament i la seva qualitat, aconseguir una reducció en les pèrdues de la xarxa a Barcelona i, per tant, una millora ambiental general, i considerant les responsabilitats de les companyies operadores i TIEPI 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:52 Página 141 5. Diagnosi 141 l’Ajuntament de Barcelona, es detecta la necessitat d’estructurar un equip de planificació conjunta, on hi puguin col·labo- rar altres organismes i assessors externs per tal de pactar un Pla Tècnic d’Infrastructures de Distribució i Transport per a la Ciutat. Algunes de les actuacions necessàries que caldria considerar en aquest Pla per ordre de prioritat, serien: • Millora de la xarxa de distribució de M.T. i B.T a Barcelona - Xarxes i CC.TT en barris antics de Barcelona. - Implantació de nusos per distribuir i ampliar la potència instal·lada davant de l’increment sostingut de la demanda elèctrica. - Millores en subestacions antigues AT/MT I MT/MT. - Automatització dels punts de maniobra. - Adaptació dels CC.TT inundables i substitució d’aparellatge elèctric. - Conversió a 380 V. trifàsics de les xarxes actuals de 220V. - Soterrament de les línies de M.T. I B.T. aèries. - Homogeneïtzar la Mitja Tensió, passant de 6 i 11 KV a 25 KV., i adequar el parc de transformadors. - Aprofitar les renovacions urbanístiques per renovar xarxa, enterrar-la i expandir-la. • Millora de la xarxa d’A.T. - Implantar noves EE.RR per redistribuir i ampliar la potència elèctrica davant l’increment de la demanda. - Homogeneïtzar la tensió de les línies d’alta tensió. - Adequar el parc elèctric de transformació de les EE.RR i del’aparellatge associat a les tensions 220/25KV. - Construir anells per connectar totes les EE.RR de la ciutat. - Soterrar les línies de transport d’AT. • Establiment de criteris de qualitat de serveis (TIEPI, NIEPI, microtalls) i mecanismes de seguiment. • Normatives que regulin la implantació de nous CC.TT. • Creació d’un model de canalització estàndard a Barcelona. • Elaborar un sistema de gestió i planificació elèctrica integrada. • Generar a Barcelona. Les bases de treball han de ser les dades reals de la xarxa i les previsions de la demanda. És necessari disposar de la infor- mació referent a consums i càrregues actuals, amb segmentacions geogràfiques i sectorials, la capacitat i situació real de la xarxa i, amb el mateix detall, l’estimació de la demanda. S’han de determinar les estratègies per portar a terme les actua- cions i inversions necessàries. Posteriorment, s’ha d’establir un pla que detalli la creació de noves infrastructures, les ampliacions i millores de les existents o les variacions i modificacions necessàries. Atenent als aspectes de qualitat, cal definir i fixar els objectius per Barcelona i tenir la informació de forma sistemàtica i periòdica. De forma inicial, però, per part de l’administració municipal, s’ha de demanar a la companyia que emeti regu- larment, cada sis mesos, informes sobre l’evolució de TIEPI i el compliment del RD 1955/2000, estadístiques i indicadors d’avaries (nombre d’avaries per 100 km de xarxa, segons tipus i ubicació territorial). També s’ha de fer l’esforç de definir uns nous indicadors de qualitat que siguin auditables per part d’organismes independents. Aquest tipus de seguiment conjunt entre la companyia distribuïdora i l’administració ha de permetre el control de qualitat del subministrament elèc- tric així com l’anàlisi i detecció dels punts o zones fluixes del sistema per planificar les intervencions de millora de la xarxa. El valor objectiu del TIEPI s’hauria de posar a l’1,2, que és més exigent que el valor estrictament marcat pel RD 1955/2000. MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:52 Página 142 142 Pla de Millora Energètica de Barcelona S’ha vist que el TIEPI és molt heterogeni segons les zones de la ciutat i la procedència de la xarxa. Això significa que alguns barris gaudeixen de servei molt bo, però que d’altres en tenen un de pitjor. Per això el TIEPI s’ha de mesurar per unitats territorials més petites que el Municipi, per exemple a nivell de districtes o unitats funcionals de dimensions equivalents per tal d’homogeneïtzar la qualitat de servei. La qualitat del fluid elèctric en termes de microtalls és un altre tema pendent de millorar. Per altra banda, cal esmentar que la ràtio d’avaries de la ciutat de Barcelona (11 a./ 100 km) és 1,57 vegades superior al d’UNESA (7 a./100 km), degut en gran part a l’alt índex d’avaries en les connexions mixtes de la xarxa d’11 kV. La ràtio d’avaries de la xarxa no ha de sobrepassar la mitjana d’UNESA. En l'estat de la xarxa actual i per raons tècnico-administratives és difícil assegurar la possibilitat de connexió d’autopro- ductors. L’estratègia de desenvolupament de xarxes a mig termini ha de facilitar la connexió de tecnologies emergents de generació d'energia elèctrica a petita escala en qualsevol punt de la xarxa. Avui dia existeixen múltiples possibilitats de generació d'energia a petita escala, a vegades anomenada microgeneració. En un futur a mig termini, amb comercialitza- ció de noves tecnologies ja provades tècnicament, la gamma de possibilitats s'anirà ampliant. Amb aquesta estratègia de fomentar la microgeneració, no es pretén una autosuficiència en termes absoluts però sí una certa autonomia que aug- menta la garantia de servei i aconsegueix una diversificació de les fonts de proveïment. Per poder absorbir aquest canvis tecnològics cal un canvi de concepció de la xarxa. Segons diversos organismes experts (IEA, COGEN, CE DG Research), en un futur pròxim les xarxes elèctriques deixaran de funcionar de manera jeràrquica –unidireccional– des d’un gran centre de generació cap a la multitud de consumidors, sinó que cada vegada tendiran més a ser xarxes que funcionen en ambdós sentits, amb multitud de generadors petits ubicats en diversos punts de la xarxa. Cal anar introduint aquests nous con- ceptes com a criteris de desenvolupament de la xarxa. 5.7.5 Xarxes de climatització Els sistemes centralitzats de climatització (district or local heating and cooling systems, district energy system) proveeixen diversos edificis amb l'energia tèrmica necessària per a la seva climatització. Aquests sistemes produeixen energia tèrmi- ca, en forma d'aigua calenta i freda, en unes instal·lacions centralitzades anomenades plantes o centrals de producció. El sistema centralitzat de climatització comercial és un servei que actualment no existeix a Barcelona i, com a tal, s'ha de con- templar, d'una banda, en el context del territori urbà, i de l'altra, dins del cicle d'energia. Es posa èmfasi en el fet que el sistema de climatització és comercial; sistemes de tipus institucional (tot el sistema pel mateix client) ja existeix a Barcelona, a l’hospital de Vall d’Hebron. Al seu dia es va proposar la implantació d’un sistema centralitzat per a la Vila Olímpica però aquesta proposta no va prosperar. Els edificis que s’han de proveir amb aigua condicionada per a climatització es connecten mitjançant xarxes de distribució a les plantes de producció. Per tant, alguns dels elements principals dels sistemes centralitzats de climatització són: - Centrals de generació d'energia tèrmica. - Xarxes de distribució. - Xarxa secundària en edificis. Els sistemes centralitzats de climatització s'introdueixen a l’entorn urbà per ampliar la gamma de serveis que s'ofereix als residents. D'aquesta manera, s'augmenta la qualitat de l'espai urbà. Aquest servei pretén centralitzar, a nivell de barri o a nivell d'unitats territorials més reduïdes, la producció de calor i fred necessaris per a la climatització d'edificis de tot tipus d'usos, aigua calenta sanitària i, opcionalment, aigua calenta amb finalitats industrials. MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:52 Página 143 5. Diagnosi 143 Les xarxes per a calefacció i per a refrigeració es poden desenvolupar de manera independent. En algunes ciutats els sis- temes centralitzats són només per a la calefacció o només per a la refrigeració. Fins i tot, en alguns casos, hi ha dues xar- xes al mateix territori, una per a calefacció i una altra per a refrigeració, desenvolupades independentment. Això és causat per diferents factors, principalment el tipus d’ús de l'espai i el clima. Els sistemes centralitzats de calefacció tenen una implantació fàcil en urbanitzacions d'habitatge noves. En canvi, les xarxes de fred s'implanten a les àrees d'oficines i és habitual la seva construcció en zones cèntriques ja edificades. A Europa, la implantació de xarxes de refrigeració no és habitual en urbanitzacions destinades exclusivament a l'habitatge. La tendència en sistemes de generació centralitzada d'energia tèrmica és la d'aplicar tècniques de cogeneració (producció d'electricitat i ús simultani de la calor residual per a calefacció i refrigeració). Una solució d'aquest tipus assoleix eficièn- cies energètiques molt altes, entre un 70% i un 90% d'utilització de l'energia primària. Una altra solució molt extensa és l’ús de la calor residual de processos industrials, entre d’altres. • Avantatges i desavantatges d'un sistema centralitzat de climatització Avantatges per a l'usuari: - Estalvi de l'espai dedicat als equips. La reducció d'espai utilitzat per a la instal·lació pot arribar a ser del 90% a cada edifici. - Accés a una font d'energia de cost competitiu. - Reducció en la inversió en equips. - Reducció de personal de manteniment. - Reducció de gestió. Avantatges per a l'administració pública: - Els equips eficients redueixen l'impacte mediambiental. - La gestió i el manteniment són centralitzats- creació d’ocupació. - El control d'impacte mediambiental és més eficient. - Possibilita l'ús de les energies renovables i de la calor residual. - Possibilita l'ús de refrigerants no-contaminants. - Estètica urbana, suprimeix aparells a les finestres. - Diversificació de proveïment energètic. - Tractament més eficient de soroll i seguretat a les plantes generadores. Desavantatges d'un sistema centralitzat de climatització: De caràcter tècnic: - Pèrdues d'energia a la xarxa de distribució. - Energia necessària per al bombejament d'aigua. Barreres potencials: - Existència de sistemes de producció de calor/fred en possessió d'usuaris potencials (els que ja estan en funcionament en el moment d’arrancar la xarxa). - Un servei poc conegut pels usuaris. - Falta d’interès de grups formats al voltant de determinades fonts energètiques com poden ser l’energia elèctrica i els combustibles líquids o gasosos. MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:52 Página 144 144 Pla de Millora Energètica de Barcelona Cal dir que els desavantatges de caràcter tècnic esmentats es mantenen dins d'un rang acceptable, d’un 8% en termes de pèrdua d'eficiència energètica global del sistema. • Instal·lacions en desenvolupament A Barcelona, actualment, s’estan promovent sistemes centralitzats de climatització: - L’àmbit 22@ - L’àmbit del Fòrum 2004 En l’àmbit de 22@ s’ha proposat un sistema de petites xarxes que segueix el desenvolupament urbanístic. L’energia primà- ria principal per aquests sistemes és gas natural. Per l’àmbit del Fòrum 2004 s’ha proposat l’ús de l’energia procedent de la valorització energètica dels residus sòlids urbans de la incineradora de Sant Adrià. A més a més, s’ha detectat una font important d’energia residual procedent de la regasificadora de gas natural liquat. Aquesta instal·lació, ubicada al Moll d’Inflamables del Port de Barcelona té un excés d’energia tèrmica en forma de fred que actualment s’està llançant al mar. Segons l’estimació feta en el Material per al debat de la Comissió de la política mediambiental i de sostenibilitat (Ajuntament de Barcelona, Desembre 1997) el potencial tècnic d’aquesta planta és d’uns 900 GWh/any en forma de fred. Tenint en compte el cost energètic i ambiental de produir fred, sembla inadmissible llençar aquesta energia. A la veïna Zona Franca hi ha una demanda potencial de fred significativa. Per poder fer una proposta cohe- rent per aprofitament d’aquesta energia residual cal fer un estudi detallat. Els resultats dels estudis fets pel PMEB i creuats en GIS amb les dades sobre l’edificació donen una base molt bona per estudiar la implantació de nous sistemes centralitzats. 5.8 Energia solar L’energia solar és, juntament amb el biogàs, tractat a la secció de valorització dels residus, la font d’energia renovable més important a la ciutat de Barcelona. Hi ha hagut diversos intents de fomentar la instal·lació de sistemes tèrmics d’aprofita- ment d’energia solar, com per exemple la campanya Barnamil, ajuts dins de la campanya “Barcelona posa’t guapa,” etc. Tenint en compte el poc impacte d’aquestes accions, a Barcelona s’ha fet un pas pioner amb l’Ordenança Solar, una llei d’àmbit local sense precedents. Abans de Barcelona es va fer un intent similar a Berlín però no va prosperar. El model de l’Ordenança barcelonina va ser ben acollit per altres municipis així que actualment existeix una llei similar vigent a Sant Joan d’Espí i s’està en procés d’adopció en diversos municipis catalans com ara Terrassa, Sabadell, Girona i Tarragona, entre d’altres; l’impacte fora de Catalunya també va ser considerable. La iniciativa del Patronat Municipal d’Habitatge, amb projectes d’habitatges de protecció a les vores de les Rondes on es va instal·lar en total uns 750 m2 de captadors solars, va tenir una importància decisiva de cara a promoure instal·lacions solars.. Encara és prematur fer una avaluació de l’impacte directe a la ciutat, que s’hauria de fer després del primer any de vigèn- cia. Però, es pot dir que, fa uns quatre o cinc anys, a Barcelona, hi havia al voltant de 900 m2 de col·lectors instal·lats, que després del projecte de les vores va pujar fins a uns 1.650 m2 i que actualment, entre les instal·lacions fetes i en fase de realització, n’hi ha uns 4.300 m2. Com a resultat directe de l’Ordenança, el sector privat n’ha instal·lat uns 2.400 m2, que és més del doble de la superfície existent fa quatre anys. MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:52 Página 145 5. Diagnosi 145 Després del període d’adaptació i de quasi un any d’aplicació s’han detectat alguns detalls que podrien millorar la nor- mativa: • El límit d’aplicabilitat de 292 MJ al dia és alt, seria factible posar aquest límit a 190-210 MJ. • En el cas de la incompatibilitat d’instal·lació solar amb altres instal·lacions, aquesta s’ha de prioritzar degut a l’impacte ambiental positiu. • Tenir precaució en instal·lacions on la caldera de l’habitatge rep l’aigua pre-escalfada; la caldera ha de ser dis- senyada per aquest mode de funcionament. • El factor de correcció (l’article 9.3) s’hauria de calcular en funció del nombre de llits previst i no en funció del nom- bre d’habitatges. Caldria simplificar els tràmits administratius per aquelles instal·lacions no afectades per l'Ordenança. La gestió hau- ria d’estar centralitzada amb un sistema de finestreta única on el ciutadà pogués resoldre tots els tràmits mediam- bientals. La possibilitat de fer la climatització d’edificis amb l’energia solar, coneguda fa temps a nivell acadèmic, està madu- rant a nivell tecnològic. Sembla que la seva aplicació massiva encara és inviable perquè els preus encara no són com- petitius. Tot i això, amb l’objectiu de seguir sent una ciutat pionera en noves aplicacions d’energies renovables, cal- dria promoure unes instal·lacions de refrigeració solar de demostració. L’energia solar fotovoltaica ha de ser una nova aposta de la ciutat. De fet, aquesta política ja s’està portant a terme amb les instal·lacions realitzades per l’Ajuntament als edificis de la plaça Sant Miquel, la del jardí botànic o el punt verd de Vallbona, juntament amb la projecció de la central fotovoltaica del Fòrum 2004. Els edificis nous que allotgen usos sense un intensiu consum d’aigua calenta sanitària, com per exemple oficines o usos comercials, haurien de comptar amb instal·lacions fotovoltaiques. 5.9 Residus urbans 5.9.1 Significació ambiental i energètica dels residus sòlids urbans Els residus generats per l’activitat humana s’incrementen cada vegada més. En l’entorn urbà, la concentració d’a- quests residus és especialment alta. En la societat actual, sota determinades forces del mercat i la falta d’unes infras- tructures adequades, la ciutat contemporània ha arribat a unes situacions extremes. Com a exemple, un estudi de la ‘US National Academy of Engineering’19 sosté que aproximadament un 80% de tots els productes acabats es llencen després d’una única utilització. Això fa que la gran quantitat de residus generats estigui creant problemes socials, mediambientals i logístics que hipotequen el desenvolupament de les ciutats. L’eliminació de residus sòlids urbans té un impacte important en la contaminació atmosfèrica, especialment en ter- mes de gasos d’efecte hivernacle, un dels impactes avaluats detalladament en el present Pla. A més a més, algunes tecnologies de tractament de residus estan estretament relacionades amb la generació d’energia. Els abocadors con- trolats, com és el cas de Garraf, converteixen la fracció orgànica dels residus a través d’una digestió anaeròbia en 19 segons el llibre Factor 4 – Informe al Club de Roma, de Weiszacker et al. (1997) MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:52 Página 146 146 Pla de Millora Energètica de Barcelona autèntics jaciments de biogàs. Aquest biogàs té un alt percentatge de metà. EL biogàs es pot deixar anar a l’atmosfe- ra o es pot captar i fer servir com a combustible. Si es fa servir, aquest tipus de combustible es considera renovable (en termes energètics) i neutre en termes d’emissió de CO2 equivalent. En canvi, si el biogàs s’emet a l’atmosfera s’ha de comptar com una aportació de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. L’any 1997, la generació dels residus sòlids urbans per càpita a Espanya va estar al voltant de 1,06 kg/habitant.dia, relativament baixa si es compara amb la resta d’Europa. Les últimes dades de l’Institut Nacional d’Estadística situen la mitjana espanyola en 1,4 kg/habitant.dia. país kg/habitant.dia Alemanya 1,26 Àustria 1,39 Bèlgica 1,31 Dinamarca 1,53 Espanya 1,06 Finlàndia 1,12 França 1,31 Holanda 1,53 Itàlia 1,26 Noruega 1,72 Regne Unit 1,31 Suïssa 1,64 Suècia 1 Taula 5-54: Ràtios de producció de residus segons l’OCDE AMB 1,42 (1997). Els residus sòlids urbans tenen un contingut energètic molt considerable. En primer lloc, els aprofitaments de residus sempre són de valorització de la matèria en forma de recuperació i reciclatge, però una vegada fet aquest procés ve l’aprofitament energètic. Aquest aprofitament es fa primer en forma de metanització de la matèria orgànica i després en forma d’incineració. Segons el Programa Metropolità de Gestió de Residus Municipals (fins l’any 2006), la valorització energètica de resi- dus generats a Barcelona es concreta en: • L’aprofitament de biogàs generat a l’abocador de Garraf (projecte en fase inicial de desenvolupament). • Una planta incineradora de residus urbans que a la vegada produeix electricitat. Actualment s’estan realitzant estudis per aprofitar la calor residual de la generació elèctrica mitjançant la connexió de la planta a un sistema de climatització centralitzat. • Un ecoparc en fase de proves i tres en fase de planificació; aquestes instal·lacions generaran biogàs mitjançant el procés de digestió. La valorització energètica dels residus sòlids és molt extensa en alguns països europeus. Les tècniques més utilitza- des són la desgasificació d’abocadors controlats i la incineració. En el cas de fer la incineració s’ha d’insistir en esque- mes de cogeneració per treure màxim profit de l’energia alliberada. MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:52 Página 147 5. Diagnosi 147 Suïssa Luxemburg Dinamarca Suècia Bèlgica 22% 2% 19% 16% 3% 7% 1% 4% 3% ~0% 12% 22% 29% 34% 43% 59% 75% 48% 47% 54% França Holanda Alemanya Àustria Espanya 3% 15% 16% 6% 13% 10% 5% 2% 18% 17% 45% 45% 46% 65% 65% 42% 35% 36% 11% 5% Noruega Itàlia Finlàndia Portugal Gran Bretanya 7% 3% 15% ~0% 2% 5% 7% 0% 15% ~0% Reciclatge 66% 74% 83% 85% 90% Compostatge Abocat 22% 16% 2% ~0% 8% Incineració 5.9.2 Composició dels residus municipals Fig. 5-77: Situació del tractament de residus a Europa l’any 1997. fracció composició (%) Matèria orgànica 39,0 Paper i cartró 27,1 Vidre 7,0 Plàstics 11,0 Metalls 4,0 Tèxtils 2,6 Voluminosos 2,5 Runes 1,4 Especials 0,2 Altres 5,2 Taula 5-55: Composició mitjana del residus municipals generats a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (dades Total 100,0 1996). S’entén com a matèria orgànica aquells residus fermentables (restes d’aliments i restes de jardineria). MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:52 Página 148 148 Pla de Millora Energètica de Barcelona Els materials voluminosos són aquells amb dimensions superiors a 500 mm de diàmetre. S’hi poden trobar restes de mobles, electrodomèstics, pneumàtics, etc. La fracció de materials especials està conformada per piles, fluorescents, pintures, restes de medicaments, etc. La fracció ‘Altres’ està composada per tots aquells residus que no entren específicament en qualsevol de les fraccions ante- riors (poden ser barreges de les altres fraccions). Aquesta composició és l’última de què es disposa segons el Programa Metropolità de Gestió de Residus Municipals. En base a aquest estudi, s’ha partit de la premissa que aquesta composició romandrà constant al llarg dels anys. En tot cas, la tendència en la generació pot implicar un lleuger descens del contingut en orgànics amb el conseqüent augment d’al- tres fraccions (paper, plàstic, etc.). generació de residus a l’AMB 1.600.000 1.400.000 1.200.000 1.000.000 800.000 600.000 Fig 5-78: Creixement mitjà de la generació dels residus 400.000 sòlids urbans experimentat en el període 1986-1999 200.000 (és de 3,49% anual). 0 La valorització energètica actualment es realitza en forma d’incineració a la planta de Sant Adrià de Besòs, tractant unes 300.000 tones l’any amb una generació elèctrica al voltant de 100 GWh/any (rendiment energètic d’ordre del 19%). El PCI mitjà de RSU sense tractar 7530-7950 kJ/kg. La generació del biogàs a l’abocador del Garraf es pot quantificar en uns 50 milions de m3/any els propers 10 - 15 anys (com a mitjana anual d’aquest període). A nivell de càlcul de balanços es pot dir que un 53% correspon al municipi de Barcelona. L’extracció de biogàs de l’abocador del Garraf està en fase inicial. Actualment hi ha 14 pous d’extracció cons- truïts dels més de 300 que s’haurien d’arribar a construir per fer l’explotació del total del gas que es pot captar. 90 80 70 60 50 40 altres gasos 30 metà 20 Fig. 5-79: Producció de biogàs a l’abocador de Garraf 10 Font: ICAEN/UAB (projecte ALTENER). 0 tones 3 milions m /any 1977 198 1 6 979 1981 1987 1983 198 1 8 985 1987 1989 1989 199 1 0 991 1993 1991 1995 199 1 2 997 1999 1993 2001 199 2 4 003 2005 1995 2007 199 2 6 009 2011 1997 2013 199 2 8 015 1999 MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:52 Página 149 5. Diagnosi 149 Els residus orgànics recollits per Parcs i Jardins s’avaluen de 15.000 a 20.000 tones a l’any. Aquests residus actualment es fan servir per compost – un 10% a Parcs i Jardins per ús propi i la resta per a una empresa especialitzada. Tenint en comp- te aquest tractament, no es planteja fer-ne una valorització energètica. 5.9.3 Instal·lacions previstes per a la valorització de residus Programa Metropolità de Gestió de Residus Municipals de l’Entitat del Medi Ambient de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (PMGRM) contempla la construcció de diverses instal·lacions per la valorització energètica dels residus. Aquest programa contempla el període fins l’any 2006. • Ecoparcs. Els ECOPARCS seran centres receptors de Residus Municipals. La valorització energètica es limita a la digestió anaeròbia d’algunes de les fraccions orgàniques dels Residus Municipals. Els residus d’entrada previstos als ECOPARCS seran, per una banda, la fracció orgànica de la recollida selectiva (fracció orgànica (FORM) o generadors singulars), i per una altra, la fracció ‘Resta’ de la recollida selectiva (inclosa la fracció de resi- dus sense cap selecció en origen, o RMM). El tractament que es realitzarà a cadascuna de les fraccions és el següent: • Biotractament (metanització i/o compostatge) de la matèria orgànica continguda en les fraccions orgàniques de reco- llida selectiva (FORM i generadors singulars). • Classificació mecànica de la fracció ‘Resta’ de la recollida selectiva o dels Residus en Massa (RM) per al posterior bio- tractament de la matèria orgànica (MOR) que continguin. Com a resultat del tractament s’obtindran tres corrents: • Matèria orgànica a metanitzar. D’aquest corrent s’obtindrà energia elèctrica per la combustió del biogàs generat. • Matèria orgànica a compostar. •Rebuig del procés de classificació. En els Ecoparcs no està prevista la seva valorització energètica. El PMGRM preveu quatre ecoparcs dels quals un està construït, un en construcció i un en fase d’estudis i projectes. MAT.RECUPERATS FORM PREPARACIÓ COMPOSTATGE MADURACIÓ I REFÍ COMPOST REBUIG BIOTRACTAMENT BIOGÀS DIGESTIÓ ANAEROBIA COGENERACIÓ ENERGIA ELÈCTRICA REBUIG depèn de la tecnologia RESTA RMM CLASSIFICACIÓ MAT. RECUPERATS Fig. 5-80: Diagrama de blocs del funcionament d’un REBUIG Ecoparc. MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:52 Página 150 150 Pla de Millora Energètica de Barcelona El biogàs produït es farà servir per motors de cogeneració. L’energia tèrmica, així com una part de l’electricitat generada, s’utilitzen a la mateixa planta de metanització. L’excedent elèctric resultant dels quatre Ecoparcs per metanització de matè- ria orgànica se subministren a la xarxa elèctrica general. L’electricitat injectada a la xarxa es resumeix a la Taula 0-46 Generació elèctrica neta als 4 Ecoparcs. ECOPARC 1. Zona Franca kWh/any 22.000.000 ECOPARC 2. Montcada i Reixac kWh/any 10.600.000 ECOPARC 3. Sant Adrià del Besòs kWh/any 11.250.000 ECOPARC 4. Sense ubicació kWh/any 12.350.000 Taula 5-78: Generació elèctrica neta als 4 Ecoparcs TOTAL kWh/any 56.200.000 • Aprofitament del potencial energètic de l’abocador de residus municipals del Garraf. L’abocador del Garraf està en funcionament des del 1974. Una part del vas d’abocament ja té instal·lats pous de captació de gas. Actualment, amb aquest gas, s’alimenta un motor de combustió interna acoblat a un generador elèctric. Aquesta energia es consumeix a la planta de tractament de lixiviats. El que queda per fer és la desgasificació de la resta de l’abocador. Les conclusions sobre la futura explotació de biogàs de l'abocador, segons l'estudi fet per l’empresa Eurocomercial S.A.20, són les següents: • Pous construïts 14 • Pous a construir 294 • Cabal de biogàs total previst 6.000 Nm3/h • Poder calorífic inferior del biogàs 3.700 kcal/Nm3 • Potència generable 9 MWh/h • Autoconsum 0,5 MWh/h • Potència exportable 8,5 MWh/h • Producció anual (8.000 h/any) 68.000 MWh/a • Vida útil esperada extracció de biogàs 10-12 anys 5.9.4 Instal·lacions no previstes per PMGRM. • Valorització de la part tèrmica de processos d’ incineració (calor residual) Actualment el vapor generat en el procés de combustió de residus a la planta incineradora de Sant Adrià passa per una tur- bina de 18MW de potència, generant aproximadament uns 100 GWh elèctrics l’any. Una vegada passat per la turbina, el vapor condensa cedint la calor al fluid refrigerant (actualment l’aigua de mar). D’aquesta manera s’està abocant al mar una quantitat considerable d’energia. En introduir el consum tèrmic per a la climatització, es pretén reduir la quantitat de calor residual. L’ús de la calor de la incineradora té un doble avantatge: primer, l’aprofitament de l’energia tèrmica (que en sí mateixa comporta una disminució de l’ús de l’energia d’altres fonts i per tant reducció d’emissions de CO2 i NOx) i segon, s’evitarà la pol·lució tèrmica de l’entorn litoral-marí. 20 informació proporcionada per TERSA, empresa operadora de l’abocador. MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:52 Página 151 5. Diagnosi 151 Segons les dades facilitades per TERSA i AMB, els paràmetres actuals de funcionament de la planta incineradora són els següents: • Volum de residus tractats: 300.000 T/any. • PCI: 1.450 kcal/kg. • Condicions de vapor a la sortida de les calderes: 400 oC, 38 atm. • Cabal de vapor: 75 T/h. • Funcionament de la planta: 8.000 hores/any (11 meses 24 hores/dia). • Cabal d’aigua marina pels condensadors de vapor: 3000 m3/hora. • Salt tèrmic de l’aigua marina de refrigeració: 11 oC (condensadors). • Temperatura a l’entrada del condensador: 36 oC. • Sortida de fums: 130 oC. D’aquestes dades es dedueix que la potència tèrmica dels condensadors és de 34,8 MW, la qual cosa suposa una genera- ció de calor de 278 GWh/any (a baixa temperatura), actualment dissipats al mar. La planta incineradora de TERSA actualment té un rendiment elèctric d’entre un 17% i un 19%, mentre que la calor residual evacuada a través dels condensadors representa entre un 50 i 55% de l’energia tèrmica generada en el procés de com- bustió de RSU. La resta (fins 100%) es dissipa a l’atmosfera mitjançant gasos de combustió. Sota l’esquema de funcionament en condicions òptimes de treball, l’aprofitament directe de la calor residual (una vegada passat per la turbina) no és possible degut a la baixa temperatura del vapor que surt de la turbina. Per això, és necessari replantejar l’esquema de funcionament de les instal·lacions energètiques de la incineradora, buscant un esquema de fun- cionament òptim des del punt de vista energètic i econòmic. L’aprofitament de la calor de la Incineradora de Sant Adrià s’ha plantejat pel desenvolupament del Fòrum 2004. Després de fer estudis detallats s’ha arribat a la conclusió que uns 50.000 MWh tèrmics a l’any es poden aprofitar de la incinera- dora de Sant Adrià. 5.10 Avaluació mediambiental Aquest Pla s’ha limitat a tractar l’impacte ambiental atmosfèric. Aquest impacte és el més rellevant dels associats amb el flux d’energia; això és degut al fet que la transformació d’energia moltes vegades va associada als processos de combustió. Altres tipus d’impacte ambiental, com és el de la producció d’energia a partir de fonts nuclears, no s’han analitzat; actual- ment no hi ha una metodologia clara que permeti la comparació de l’impacte ambiental de contaminants atmosfèrics (efec- te hivernacle –GHG i d’efecte local– primaris) amb l’impacte de residus nuclears i riscos associats a aquesta tecnologia. Tenint en compte que la font principal és l’energia nuclear, seguida pel gas natural –que és la font fòssil menys contaminant–, no és d’estranyar que Barcelona tingui unes emissions de gasos d’efecte hivernacle relativament baixes. A canvi d’això, pro- dueix uns residus nuclears i un risc d’accident nuclear que s’hauria de mencionar i considerar. D’altra banda, el carbó està pràcticament extingit i la participació dels combustibles líquids és baixa. Els mitjans per reduir les emissions globals i l’im- pacte ambiental a l’atmosfera substituint les fonts clàssiques d'energia són escassos, per això, com a estratègia general, queda la potenciació de les energies renovables i les mesures de reducció del consum a partir de l’eficiència energètica. L’emissió dels gasos d’efecte hivernacle procedent de l’ús d’energia i tractament de residus l’any 1999 va ser de 4.732.360 tones de CO2 equivalent. Això correspon a unes 3,14 tCO2 equivalent per càpita segons el mix català; si es considera el mix MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:52 Página 152 152 Pla de Millora Energètica de Barcelona elèctric espanyol, les emissions per càpita pugen a 4,4 tCO2 equivalent. Amb aquesta xifra, Barcelona se situa entre les ciu- tats europees de grandària similar, o del món occidental en general, amb menors emissions per càpita. Aquestes baixes emissions de CO2 equivalent es deuen a diferents fets: • Un clima benigne. • Un mix elèctric amb relativament poca implicació de fonts fòssils. • Una ciutat compacta amb molta densitat de població i activitats per unitat de territori. • Ús extens de gas natural dins de la ciutat. L’emissió dels gasos efecte hivernacle procedent només de l’ús d’energia l’any 1999 va ser de 3.164.065 tones de CO2 equivalent, o sigui 2,1 tCO2 equivalent per càpita (segons el mix català). Emissió de CO2 eq. - comparació 25 20 15 10 5 0 Fig. 5-81: Emissions de CO2 equivalent per càpita21 La posició satisfactòria de la ciutat de Barcelona (en termes d’emissió per càpita) implica que per reduir una mateixa quan- titat d’emissions de gasos contaminants es requereix un esforç major que en d'altres ciutats. Però per mantenir aquesta bona posició cal prendre accions decidides. Després d’analitzar la situació actual es planteja la qüestió de saber si és pos- sible aconseguir les reduccions acordades dins del marc de l’acord d’Heidelberg i de Klimabündnis. Emissions totals de CO equivalnt - (només mix català) Port, aeroport, etc. 2 5.000.000 Garraf 4.500.000 Incineradora Sant Adrià 4.000.000 3.500.000 Altres (Indústria, etc.) 3.000.000 Electricitat 2.500.000 GLP 2.000.000 Gas natural 1.500.000 Petroli automoció 1.000.000 500.000 0 Fig. 5-82: Evolució de les emissions de gasos efecte hiver- nacle a Barcelona, considerant mix elèctric català. 21 Font dades: en marró (tones de CO2/càp): “The urban Audit Handbook”, CE (normes d’emissions electricitat i gas canalitzat). Font dades en gris ciutats (tCO2 equivalent/càpita): “Emission inventory for greenhouse gases in the City of Barcelona, 1987-1996” J.M. Baldasano et al. Atmospheric Environment, 33 1999. Dades Barcelona: 96 - Baldasano, idem, 97 – M. Pares et al. Barcelona, Ecologia d’una ciutat. Dades Barcelona-1999: Pla de Millora Energètica de Barcelona [PMEB]. Dades Espanya COM(2000)749 final. Dades altres països John Byrne, comunicació personal. tCO2 eq/càp Brussel:les Essen Esto B co a l r m celona B ( a 9 r 6 c ) tCO eq/càp e 2 lona B ( a 9 r 7 c ) elona B ( a 9 r 7 c ) elona (99) Ankara Nante 1 s 987 Glasgow Burdeus 198 L8 iverpool Bolonya 1989 Mún M ic anchester 199 L 0 ee C d o s penhage H n eid 1 e 9 lb 9 e 1 rg Berlin (90 B ) erlin 1 ( 9 9 9 7 2 ) Helsinki T 1 u 9 S r 93 a í n Jose CA Portla S n a d 1994 arbrücken Hannover 1995 Dresden Helsinki 199 To 6 ron M to inneapolis 19 D 9 en 7 ver Espany 1 a 9 ( 98 E 9 s 0 p ) anya (98) 1999 Índia Àfrica Xina EU 15 Japó Alemanya EUA MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:52 Página 153 5. Diagnosi 153 Habitatge 19% Terciari 8% Port/aeroport 9% Indústria 6% Incineradora St. Adrià 7% Edificis municipals ~0% Transports 25% Fig. 5-83: Distribució d’emissió de gasos efecte hivernacle Serveis municipals ~0% Abocador Garraf 26% per sectors. Representant la distribució de gasos d’efecte hivernacle –GHG– per sectors s’arriba a la conclusió que en aquest moment, un 26% es deu a les emissions de l’abocador del Garraf, un 25% s’associa amb el sector transport, un 19% al de l’habi- tatge, un 8% al terciari, un 7% al residus tractats a la planta de valorització energètica a St. Adrià i el 15% restant ve d’al- tres activitats no contemplades, com la del sector industrial. Analitzant la ‘intensitat de carboni’22 a la ciutat de Barcelona resulta que en els últims deu anys (1990-1999) aquesta s’ha reduït un 4%, o un 0,39% anual. En el conjunt de la CEE, pel període 1990-1998, la intensitat de carboni es redueix a un ritme d’un 2% a l’any, mentre que a Espanya va pujar23. 3,5 3,0 2,5 2,0 1,5 1,0 0,5 Fig 5-84: Evolució de les emissions de gasos efecte hiver- 0,0 nacle expressats en termes per càpita En termes d’emissions primàries (NOx, SO2, N20, CH4, CO, VOC, PST), el transport és el sector amb més incidència, amb una participació del 88%, seguit amb un 7% per l’habitatge i un 5% pel terciari. El potencial més gran de reducció de gasos d’efecte hivernacle, en aquest moment, el representa el sector residus. Per reduir contaminants primaris s’ha de treballar, evidentment,amb el sector transport. El comportament històric dels últims cinc anys dibuixa un escenari futur d’increment de l’efecte hivernacle, tant per l’in- tens desenvolupament de la ciutat com per l’ús creixent de fonts d’energia fòssil. Per invertir aquesta tendència sense com- prometre els processos de desenvolupament que té la nostra societat, cal introduir actuacions que corregeixin aquests pro- cessos. I és en aquest punt que entra en escena aquest Pla de Millora Energètica, entès com a Pla d’Acció per a l’estalvi d’Energia i la reducció de les emissions a l’atmosfera. 22 Intensitat de carboni = emissió de CO2 equivalent / PIB. 23 European Environment Agency - http://themes.eea.eu.int/Sectors_and_activities/energy/indicators. tCO2 eq/càp. 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 Simulació MAQ text integre cap 5NOU 17/11/2003 16:52 Página 154 MAQ text integre cap 6-7NOU 19/11/2003 12:58 Página 155 6. Escenaris 155 6. Escenaris Es poden definir unes situacions de futur més probables o convenients per ser estudiades com a escenaris. Al Pla s’han contemplat els escenaris a l’horitzó dels anys 2005 i 2010, prenent el 2010 com a escenari del Pla i el 2005 com a esce- nari de referència intermedi, tot i que en els resultats finals (de consums i emissions totals) s’han realitzat resultats anuals fins l’any 2010. Aquests escenaris dels anys 2005 i 2010 dependran de moltes variables, moltes d’elles exògenes a les actuacions de l’Ajuntament de Barcelona. Els escenaris són imatges alternatives del que podria passar en el futur: són un instrument d’anàlisi per estimar les evolu- cions de consums i emissions, i s’hi contemplen les forces externes i internes. Els escenaris no porten associat cap grau de probabilitat fet que ens portaria a altres tipus d’estudi. 6.1 Definició dels escenaris Barcelona és una ciutat que, actualment, no té sistema de generació significatiu en el seu terme municipal ni competèn- cies en regulació de preus, ni en generació ni distribució; per tant, el Pla ha de centrar-se en l’àmbit de la demanda, de la qualitat del servei i de l’impacte ambiental. Per altra banda es plantegen situacions que afavoreixen la microgeneració i la generació a escala moderada dins de la ciutat. És per això que la definició de la matriu energètica i l’ús del sistema de simu- lació s’allunya dels sistemes que juguen amb la capacitat d’afectar els preus, els volums de producció o el mercat. De fet, la majoria de variables son exògenes a les actuacions de l’Ajuntament de Barcelona. L’estudi proposa fer una extrapolació a 10 anys del sector i actuacions energètiques a Barcelona. Això es fa per veure el comportament en una situació forçada que remarca el comportament i tendències a curt i mig termini. Així mateix, encai- xa en el marc de les previsions que es fan per grans infrastructures i dins el marc de previsió de l’acompliment dels com- promisos internacionals en medi ambient. També permet tenir unes primeres xifres sobre l’impacte ambiental, des del punt de vista del consum. L’impacte ambien- tal derivat de la generació de l’energia queda també fora de les competències de la ciutat. A Barcelona és difícil reduir l’im- pacte ambiental dels gasos d’efecte hivernacle a causa del mix del subministrament elèctric, on el consum procedent de l'energia nuclear té un pes important, segons el mix català. També es presenta una previsió a mig termini, 5 anys, per veure el ritme de creixement o els efectes de les actuacions necessàries. 6.2 Demanda global Un dels factors principals a considerar és la previsió de la demanda global. Es determinarà seguint l’evolució actual, segons l’evolució històrica dels paràmetres macroeconòmics com ara el PIB i la seva correlació amb el consum energètic, o sigui, la intensitat energètica. En aquesta previsió caldrà considerar la ponderació de l’aparició de les noves tecnologies com a factor diferencial i innovador del creixement del consum i d’altres elements (com l’increment de la demanda de refri- geració als sectors terciari i residencial). Si bé la demanda d’alguns sectors està fortament condicionada pel preu, altres sectors com el transport, industrial i fins i tot terciari són molt menys sensibles a les variacions del cost energètic. Donat que el preu de l’energia és un factor extern aliè a les decisions dels òrgans rectors de la ciutat, es considera constant a efectes de previsió de la demanda. MAQ text integre cap 6-7NOU 19/11/2003 12:58 Página 156 156 Pla de Millora Energètica de Barcelona La disminució de la demanda deguda a una millora de la gestió dels sistemes energètics, a un estalvi mitjançant sistemes tecnològics més eficients o a la conscienciació ciutadana depèn tant de l’evolució dels sistemes tecnològics i la seva pene- tració al mercat com el grau de conscienciació aconseguida pels programes del Pla. 6.3 Estimació de la població en l’àmbit metropolità L'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT) ha fet projeccions demogràfiques a l'horitzó 2010 per a les comarques i àmbits del Pla territorial general. Aquestes projeccions territorials es basen en les efectuades prèviament pel total de la població de Catalunya que suposaven quatre escenaris d'evolució demogràfica (vegeu la metodologia a la publicació de l'Idescat “Projeccions de població de Catalunya. 2010-2030”). S'han elaborat tres hipòtesis sobre l'evolució futura de les migracions i la fecunditat i dues hipòtesis d'evolució de l'esperança de vida a l'horitzó 2010. Segons les hipòtesis establertes per l'IDESCAT, els tres components del creixement demogràfic (fecunditat, esperança de vida i saldo migratori) coneixeran un augment respecte als valors actuals en l'horitzó 2010. La combinació selectiva de les hipòtesis d'evolució dels components del creixement demogràfic ha donat lloc a quatre escenaris d'evolució de la població de Catalunya que són significatius, no només pel que fa al ventall de les xifres de pobla- ció total, sinó per les diferents estructures demogràfiques que s'hi associen. Els dos escenaris intermedis són l'escenari tendencial i l'escenari central. Ambdós escenaris preveuen un creixement moderat de la fecunditat i de la migració, amb opcions alternatives pel que fa a l'evolució futura de l'esperança de vida: l'escenari tendencial suposa un creixement alt de l'esperança de vida mentre que l'escenari central suposa que l'increment de l'esperança de vida serà més moderat. L'escenari situat en l'extrem superior, l'escenari alt o jove, preveu una acceleració del creixement en el component migra- tori i en la fecunditat, alhora que inclou un creixement només moderat de l'esperança de vida. Aquest escenari serveix per situar tant els màxims efectius de població que es poden atènyer plausiblement, com el mínim envelliment demogràfic, ja que combina totes les hipòtesis, en cap cas extremes, que actuen per alentir la tendència a l'en- velliment de la població. Simètricament, l'escenari situat en l'extrem inferior, escenari baix o vell, reflecteix el creixement demogràfic mínim que es pot esperar i representa un extrem en termes de l'envelliment de l'estructura demogràfica, en combinar baixos nivells de fecunditat i migració amb alts nivells de creixement de l'esperança de vida. 6.3.1 Escenaris d’evolució a l’horitzó 2010 per a les poblacions comarcals. La migració interna Per projectar la migració interna, l’IDESCAT ha utilitzat el mètode del "fonts de migrants" o migration-pool que consisteix, primer, a obtenir per a cada comarca les sortides per emigració cap a la resta de Catalunya i, després, a assignar a cada comarca les entrades per immigració procedent de la resta de Catalunya com una proporció del total de sortides definides prèviament. La migració procedent del Barcelonès ha estat determinant en el creixement de les poblacions comarcals els anys 1986- 1996, tant per l'efecte directe de les sortides netes del Barcelonès en direcció a la resta de Catalunya com pel seu efecte indirecte sobre el creixement natural. Atesa la importància que ha tingut la migració del Barcelonès en el creixement MAQ text integre cap 6-7NOU 19/11/2003 12:58 Página 157 6. Escenaris 157 demogràfic de la resta de comarques, s'han previst dues hipòtesis pel que fa a l'evolució futura de la migració procedent del nucli central metropolità. Es poden sintetitzar aquestes dues hipòtesis en dos models territorials diferents: 6.3.2 Escenari alt i escenari tendencial: difusió alta de la població del Barcelonès en el territori Els escenaris alt i tendencial suposen que el saldo intern del Barcelonès continuarà sent negatiu en el període de projec- ció, la qual cosa es tradueix en creixements migratoris elevats a la resta de les comarques. En la previsió dels escenaris alt i tendencial la migració procedent del Barcelonès juga un paper decisiu en els creixements de la resta de comarques. 6.3.3 Escenari baix i escenari central: baixa difusió de la població del Barcelonès en el territori. En aquests escenaris es preveu una recuperació moderada de les entrades internes cap al Barcelonès en el període 1996- 2010, de manera que el saldo migratori intern d'aquesta comarca s'acostarà a zero cap al final del període de projecció. Així doncs, els escenaris baix i central preveuen una reducció substancial de la pèrdua d'habitants del Barcelonès i supo- sen una baixa difusió en el territori de residents procedents del nucli central metropolità. En utilitzar les projeccions demogràfiques, cal tenir sempre present que l'evolució demogràfica futura és incerta i aquesta incertesa és més important com més s'allunya l'horitzó temporal de la projecció i com més es disgrega la informació terri- torialment. La possibilitat que es produeixin desviacions significatives entre les poblacions projectades i les poblacions que finalment es registraran és gran, especialment en les previsions que inclouen la variable territorial. Per tant, les xifres que es presenten s'han d'utilitzar bàsicament com un instrument de treball sobre tendències demogràfiques en el territo- ri. Les xifres projectades de la població futura en les diferents comarques i àmbits territorials s'han de prendre com a apro- ximacions, que s'esdevindran si es compleixen determinats supòsits, però que no abasten totes les situacions possibles. Previsió d’Habitants a l’Àmbit Metropolità any escenari baix escenari central escenari tendencial eEscenari alt 2000 4.226.044 4.259.921 4.249.034 4.256.766 Taula 6-1: Les dades de projeccions de l’IDESCAT han estat 2005 4.231.398 4.320.478 4.309.962 4.329.690 actualitzades l'abril de 2000. Evolució i estimació de la 2010 4.251.351 4.383.905 4.382.900 4.415.488 població a Barcelona. L’estimació de població futura a la ciutat de Barcelona és una tasca molt inexacta degut a que: Primer: les dades de cens actuals no són reals a conseqüència de que la població resident a la ciutat no és la que real- ment viu a la ciutat. Segon: degut a la inesperada afluència d’immigració a la ciutat. Per aquestes dues variables que poden fer fluctuar molt la població futura a Barcelona, s’ha considerat el següent per determinar la població futura a la metròpoli: La tendència segons el mateix IDESCAT és que la població del Barcelonès (Barcelona, Badalona, l’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià del Besòs i Santa Coloma de Gramenet) redueixi la seva població degut a una migració d’aquesta població cap a l’àmbit metropolità. Però no té en compte l’afluència d’immigració o estudiants estrangers que viuen temporalment a la ciutat però que mantenen els índexs d’ocupació d’habitatges en un nivell alt. Tenint en compte que la ciutat mantingui aquest índex com fins ara, és d’esperar que el creixement de la població estimat per l’àmbit metropolità (degut a la migració de Barcelonins als anells de la ciutat) pugui ser aplicable a la població que entri nova a la ciutat per cobrir les vacants creades, per això: MAQ text integre cap 6-7NOU 19/11/2003 12:58 Página 158 158 Pla de Millora Energètica de Barcelona Previsió de la Població a Barcelona 1.800.000 cens 1975 cens 1981 1.750.000 cens 1986 1.700.000 escenari Alt cens 1991 1.650.000 escenari Central 1.600.000 escenari Tendencial 1.550.000 cens 1996 1.500.000 escenari Baix 1.450.000 Fig. 6-1: Evolució i estimació de la Població a Barcelona segons cada escenari. 1.400.000 • S’ha considerat que la població futura a la ciutat serà semblant a la previsió futura que ha desenvolupat l’IDESCAT per l’àmbit metropolità, aplicant un factor de correcció. D’aquesta manera l’IDESCAT distingeix 4 escenaris descrits amb anterioritat per l’àmbit metropolità però aplicables a Barcelona ciutat: • Escenari Baix • Escenari Tendencial • Escenari Central • Escenari Alt I els resultats pels anys 2005 i 2010 són: Previsió d’Habitants a la Ciutat de Barcelona any escenari baix escenari central escenari tendencial escenari alt 2000 1.457.985 1.469.673 1.465.917 1.468.584 2005 1.459.832 1.490.565 1.486.937 1.493.743 Taula 6-2: Previsió d’habitants a la ciutat de Barcelona. 2010 1.466.716 1.512.447 1.512.101 1.523.343 Població Censada a Barcelona any 1975 1.751.136 1981 1.752.627 1986 1.701.812 1991 1.643.542 Taula 6-3: Evolució de la població censada a Barcelona. 1996 1.508.805 Cal apuntar que hi ha indicis de que el nombre real d’habitants és major que el que apareix en els censos. Però, com que aquest no és un tema d’importància decisiva pel Pla no s’ha aprofundit més. En les simulacions i previsions de futur s’ha treballat amb l’escenari alt. Població 1975 1976 1977 1978 1979 1980 1981 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 MAQ text integre cap 6-7NOU 19/11/2003 12:58 Página 159 6. Escenaris 159 6.4 Escenaris PIB Els escenaris del creixement del PIB contemplen diverses possibilitats de la futura marxa de l’economia. Per ells mateixos no defineixen els escenaris del consum d’energia. Sembla ser que les previsions del PIB no s’acostumen a fer per períodes més enllà de quatre anys. Per això no s’han trobat dades sobre la previsió del PIB de Barcelona. Com que les previsions del PIB no són l’objectiu del present treball no s’ha pogut aprofundir en aquest sentit. Com a escenaris de creixement econò- mic s’han adoptat els escenaris plantejats per l’estudi “European Union Energy Outlook to 2020”. En aquest estudi s’han previst quatre escenaris sociopolítics a nivell mundial que reflecteixen diferents tendències socials, econòmiques i políti- ques. Són els següents: • Conventional Wisdom – CW – (tendència actual) El món segueix la tendència actual de creixement econòmic. • Battlefield – BF – (camp de batalla) El món torna a l'aïllament, la política de blocs i el proteccionisme. • Hypermarket – HM – (hipermercat) El món està dominat per les forces del mercat lliure i el liberalisme. • Forum – FO – (fòrum) El món es dirigeix cap a estructures de consens i de cooperació internacional. En realitat, els escenaris citats impliquen unes hipòtesis de creixement econòmic. Per a Espanya es preveuen els següents índexs de creixement anual mitjà del PIB: creixement escenari 2001-2005 2006-2010 Base CW 2,91% 2,83% Baix BF 1,41% 2,33% Alt HM i FO 3,41% 3,33% Taula 6-4: Tipus de creixement segons l’escenari de la CE. Cal dir que els mateixos valors han sigut acceptats per a Catalunya en els recents estudis fets per l’ICAEN1 pel Pla Director d’Energia a Catalunya 2001-2010. Les previsions de l’INE2 i Ministeri d’Economia pel període 2001-2004 coincideixen amb l’escenari del creixement alt. Previsió del creixement econòmic 35.000 30.000 25.000 20.000 15.000 base 10.000 baix alt 5.000 0 Fig. 6-2: Previsió del creixement econòmic a Barcelona. 1 Institut Català de l’Energia 2 Instituto Nacional de Estadística PIB/càpita (euros constants 99) 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 MAQ text integre cap 6-7NOU 19/11/2003 12:58 Página 160 160 Pla de Millora Energètica de Barcelona 6.5 Escenari per la intensitat energètica La intensitat energètica3 és el macro indicador de l’eficiència energètica. És la relació entre l’energia consumida i el PIB. Habitualment, es planteja a nivell d’estats; es pot fer servir per als territoris més reduïts. La intensitat energètica també es pot plantejar com un indicador sectorial. S’han suposat tres escenaris per la intensitat energètica final: • Tendencial – la intensitat millora a un ritme d’un 0,41% l’any com a mitjana o un 4% en el període 2001-2010. Hipòtesis ‘Business as usual’ amb expectatives de certs canvis tecnològics en el sector energètic. • Ineficient – la intensitat empitjora un 0,27% l’any com a mitjana, o sigui un 2% durant el període estudiat. • Eficient – la intensitat millora un 1,46% l’any, al final del període s’acumula una millora d’un 15%. Hipòtesis: “Best available technologies” amb expectatives de canvis tecnològics considerables en el sector energètic. Eesscceennaarrii variació variació període 2001-2010 mitjana anual Tendencial (BAU4) 4% 0,41% Ineficient -2% -0,27% Taula 6-5: Reducció de la intensitat energètica segons el període. Eficient (BAT5) 15% 1,46% Cal dir que l’IDAE preveu a nivell estatal un escenari tendencial amb una reducció de la intensitat energètica primària d’un 7% i un altre anomenat ‘ahorro base’ amb una reducció de la intensitat energètica primària del 10%, ambdós pel període 2000-20106. Tanmateix, la CE posa com a objectiu una millora de la intensitat de l’1% l’any pel període 1998-2010. Intensitat energètica 1.600 1.500 1.400 històric 1.300 tendencial ineficient 1.200 eficient 1.100 Fig. 6-3: Intensitat energètica (d’Energia Final) de Barcelona. Comportament històric i previsions. 1.000 3 Intensitat energètica = Consum energètic total de la ciutat / PIB a euros constants. 4 Business as usual. 5 Best available technologies. 6 IDAE – ‘Prospectiva Energética y CO2, Escenarios 2010’, IDAE, 2000. PIB/càpita (euros constants 99) 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 MAQ text integre cap 6-7NOU 19/11/2003 12:58 Página 161 6. Escenaris 161 6.5.1 Elasticitat La relació entre la taxa de variació del consum energètic i la variació del PIB s’anomena l’elasticitat7. L’elasticitat refe- rent al total de consum energètic mitjà per Espanya durant el període 1985-1998 va ser d’1,21 mentre que la de Barcelona pel període 1991-1999 va ser de 0,78 i per 1995-1999 de 0,98. L’elasticitat del consum elèctric a Barcelona pel període 1991-1999 va ser de 0,89. escenari (energia-pib) ∆consum 2005 ∆consum 2010 mitjana anual comentari Tendencial - base 17% 30% 2,41% Ineficient - base 24% 40% 3,10% no desitjable Eficient - base 8% 16% 1,36% desitjable Tendencial – baix 7% 16% 1,36% Ineficient – baix 13% 25% 2,05% Eficient - baix -1% 3% 0,27% improbable Tendencial – alt 20% 37% 2,9% no desitjable Ineficient – alt 27% 48% 3,63% no desitjable Taula 6-6: Previsió de l’increment de consum energètic (respecte any base 1999) segons diferents escenaris Eficient - alt 12% 22% 1,82% desitjable Energia-PIB. 6.6 Escenaris de la demanda energètica a Barcelona Combinant els escenaris de la variació de la intensitat energètica i els macroeconòmics (PIB) s’han creat escenaris de la demanda energètica pel municipi de Barcelona. Com a escenari de referència es pot agafar el tendencial-base (variació tendencial de la intensitat energètica més el crei- xement econòmic anomenat base que no és altra cosa que el comportament tendencial en termes econòmics). Sota aquesta hipòtesi s’arriba a un increment de la demanda d’un 17% l’any 2005 i un 30% l’any 2010 respecte l’any 1999. Aquest increment és equivalent a un augment mitjà d’un 2,41% anual. Aquest valor és lleugerament més gran que el de la dècada passada (2,1%). En termes d’elasticitat, l’escenari de referència té un valor mitjà de 0,93. L’increment de l’e- lasticitat respecte a la dècada passada es deu al creixement del consum combinat amb les millores tecnològiques que penetren per la pròpia inèrcia del mercat (business as usual). La millora per eficiència tecnològica es considera integrada en la corba d’evolució de la demanda. L’estalvi que es pot aconseguir per conscienciació i actuacions municipals dependrà dels objectius i programes a adoptar pel Govern Municipal. Un objectiu ambiciós i factible a la vegada seria el creixement del 0,5 anual sota l‘escenari tendencial. Això implicaria un increment de la demanda fins a un 12 i 22% els anys 2005 i 2010 respectivament. En termes d’elasticitat significaria arribar a uns valors de 0,65 a 0,7. A la taula anterior es pot veure que aquest objectiu es compleix en el cas de l’eficiència energètica i creixement econòmic base o alt. Tanmateix, l’objectiu energètic es pot aconseguir en el cas de l’eficiència energètica tendencial i creixement econòmic baix. Encara que aquest cas arriba a un increment de la demanda moderat, ja que no implica mesures d’eficiència i que està pendent d’una situació econòmica feble, no es pot considerar com a desitjable. 7 Elasticitat = ∆consum energètic / ∆PIB MAQ text integre cap 6-7NOU 19/11/2003 12:58 Página 162 162 Pla de Millora Energètica de Barcelona Escenaris de la demanda tendencial - base 85.000 ineficient - base 80.000 eficient - base 75.000 tendencial - baix 70.000 ineficient - baix 65.000 tendencial - alt 60.000 ineficient - alt 55.000 eficient - alt 50.000 45.000 Fig. 6-4: Previsió de la demanda segons l’escenari (línia verda indica la zona objectiu). 40.000 Dels escenaris resultants es pot veure que en el cas de comportament ineficient i amb el creixement econòmic base o alt s’arriba a unes situacions d’increment acumulat l’any 2010 del 40 i 48% respectivament. Això seria un creixement del con- sum duplicat respecte a la dècada passada. Increment tendencial 2,41-2,9% anual, 30-37% l’any 2010 Taula 6-7: Escenari tendencial i escenari objectiu a l’horitzó 2010. Objectiu assolible 1,82-2,1% anual, 22-25% l’any 2010 Tots aquests escenaris, fets a base de macro indicadors, tant econòmics com energètics, es fan servir com a previsió del marc per tal de tenir referència, orientar i valorar la suma d’escenaris més detallats –sectorials– fets a base de paràmetres a escala més petita. Els escenaris detallats s’han realitzat prenent la hipòtesi de creixement econòmic alt, d’un 2,8% l’any. 6.7 Demanda per sectors La suma de les estimacions sectorials agregada ha de coincidir amb la demanda global. Si es disgrega per sectors, la demanda dependrà de variables locals i sectorials molt heterogènies que caldrà definir per a cada sistema, com poden ser la desregularització del mercat, la creació de grans infrastructures (AVE, Zal, ampliació del Port, 22@, etc), les noves aplicacions etc. 6.8 Residencial – escenari tendencial L’escenari tendencial pel sector habitatge s’ha determinat en base a les següents hipòtesis: • L’habitatge nou es construeix sota les hipòtesis establertes en el capítol 5.3 (Sector Residencial). • La superfície construïda es de 350.000 m 2 2 a l’any fins 2004 i de 360.000 m a l’any entre el 2005 i el 2010. • S’aplica l’ Ordenança Solar. demanda (TJ/any) 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 MAQ text integre cap 6-7NOU 19/11/2003 12:58 Página 163 6. Escenaris 163 • La implantació de sistemes d’aire condicionat en habitatge nou: 25% l’any 2000, 40% l’any 2005 i 60% l’any 2010. • Els edificis existents no canvien el consum de l’ACS. • Hi ha un canvi en la distribució de fonts d’energia als edificis existents: un 20% del consum de GLP és substituït amb gas natural fins el 2005 i un 40% fins el 2010. • El consum d’aparells elèctrics puja un 9% fins l’any 2005 i un 17% fins el 2010. • La implantació de sistemes de calefacció i d’aire condicionat puja. Ttiippoollooggiiaa actual8 2005 2010 calefacció refrigeració calefacció refrigeració calefacció refrigeració Tipus 1 20% 5% 40% 10% 60% 15% Tipus 2 46% 10% 60% 18% 80% 35% Tipus 3 46% 10% 60% 18% 80% 35% Tipus 4 46% 10% 60% 18% 80% 35% Taula 6-8: Ritme d’implantació de sistemes (calefacció i Tipus 5 62% 15% 75% 25% 85% 40% aires condicionats) al sector de l’habitatge. L’escenari de projectes del PMEB suposarà millores en la construcció dels edificis nous a conseqüència d’una nova nor- mativa. Això implica una reducció en la demanda de calefacció i frena la implantació dels sistemes d’aire condicionat. L’habitatge existent es rehabilita d’acord amb els criteris d’eficiència energètica. Hi ha una millora en l’eficiència d’equips com ara calderes, electrodomèstics, enllumenat (d’acord amb els projectes proposats més endavant). Un 5% d’ACS a la residència existent es supleix amb instal·lacions solars. Totes aquestes mesures estan explicades al capítols 9 i 10. 2000-2004 2005-2010 Residencial 350.000 m2/any 360.000 m2/any Taula 6-9: Previsió de noves superfícies construïdes al sec- TOTAL 1.750.000 m2 al 2004 3.910.000 m2/al 2010 tor residencial. Les previsions de noves superfícies construïdes es mostren a la taula següent: 2000-2004 2005-2010 Comercial 30.000 m2/any 60.000 m2/any Taula 6-10: Previsió de noves superfícies construïdes al Oficines 190.000 m2/any 215.000 m2/any sector comercial i oficines. 6.9 Terciari, escenari tendencial Les previsions de noves superfícies construïdes es mostren a continuació: La hipòtesi de la distribució futura de superfície comercial, entre diferents usos com són comerços i restauració, s’ha fet mantenint la distribució del any 1999: • Superfície comercial total: 5.784.307 m2 (1999) 5.994.307 m2 (2005) - increment 210.000 m2 6.294.307 m2 (2010) - increment 510.000 m2 8 Per més informació consultar el document: ‘Tipologies d’Edificis’ del “Pla de Millora Energètica de Barcelona” MAQ text integre cap 6-7NOU 19/11/2003 12:58 Página 164 164 Pla de Millora Energètica de Barcelona • La distribució al 1999 és: Comerços >500 m2 = 40,77% Comerços <500 m2 = 48,5% Restauració >500 m2 = 1,86% Restauració <500 m2 = 8,87% • Increment superficial (aplicant la mateixa distribució) Comerços >500 m2 = 85,617 m2 (2005) – 207,927 m2 (2010) Comerços <500 m2 = 101,850 m2 (2005) – 247,350 m2 (2010) Restauració >500 m2 = 3,906 m2 (2005) – 9,486 m2 (2010) Restauració <500 m2 = 18,627 m2 (2005) – 45,237 m2 (2010) A l’escenari tendencial del PMEB se suposen els increments indicats a la taula següent: tTiippoollooggiiaa 2005 2010 electricitat aire condicionat electricitat aire condicionat Comercial >500m2 10% 10% 20% 20% Comercial <500m2 10% 30% 20% 60% Oficines >500m2 10% 10% 20% 20% Oficines <500m2 20% 40% 40% 80% Hotels 1* i motels 10% 18% 20% 37% Hotels 2* i 3* 18% 37% Restaurants >500m2 10% 20% Taula 6-11: Increments estimats segons l’escenari Restaurants <500m2 20% 40% tendencial segons la tipologia objecte. Hotels de 4 i 5* no representen cap increment en tipologies existents. Poliesportius 10% 20% S’avança aquí el que en els capítols 9 i 10 s’exposa en detall: l’escenari del PMEB, que suposa millores en la construcció dels edificis nous a conseqüència d’una nova normativa. Implica una reducció en la demanda de calefacció i frena la implantació dels sistemes d’aire condicionat. Els edificis existents es rehabiliten d’acord amb els criteris d’eficiència energètica. Hi ha una millora en l’eficiència d’equips ofimàtics, de climatització, enllumenat (d’acord amb els projectes proposats al capítol 9). 6.10 Transport - Escenaris Per fer escenaris del consum energètic i les emissions associades al transport, es prenen com a referència els anys 2005 i 2010 i es plantegen tres possibles escenaris: el primer, resultant de l’evolució del sector transports seguint la tendència dels darrers anys i sense un canvi modal significatiu, el segon, l’escenari PDI i el tercer, el PAE (el Pla d’Acció), assumint les propostes d’aquest Pla i la millora del transport públic associada al Pla Director d’Infrastructures 2001-2010 (PDI 2001-2010). Els escenaris de futur corresponen als que varen ésser estudiats per al Pla Director d’Infrastructures, on per cada modali- tat de transport es mantenia el creixement dels últims anys i es considerava un canvi de distribució modal en el transport públic, on tenia una importància bàsica el metro. El canvi de modalitat s’ha d'aconseguir perquè és la manera més soste- nible i l’única forma que Barcelona pugui mantenir el creixement de mobilitat. MAQ text integre cap 6-7NOU 19/11/2003 12:58 Página 165 6. Escenaris 165 La identificació del consum i les emissions s’estructura en tres parts: 1. Caracterització del parc de vehicles i càlcul del consum unitari i factors d’emissió del vehicle privat. 2. Caracterització de la mobilitat i repercussió en veh-km, composició del trànsit i distribució per vies de circulació en el cas del vehicle privat i en oferta de servei en el cas del transport públic. 3. Càlcul del consum i les emissions del vehicle privat, del transport públic i totals. Considerant la distribució per edats de la Taula 6-12: dels cotxes de gasolina, la tipologia de vehicle amb major consum i emissions i les reduccions dels factors d’emissió, s’obtenen les reduccions globals del consum unitari i dels factors d’e- missió. tipus de vehicle franja d’edat any 2005 Any 2010 ECE 15-03 1981-85 2 % - ECE 15-04 1986-92 18 % 1 % EURO I 1993-95 22 % 13 % EURO II 1996-00 28 % 25 % EURO III 2001-04 24 % 23 % Taula 6-12: Distribució per edats dels cotxes de gasolina el EURO IV 2005-10 6 % 38 % 2005 i el 2010. 2005 2010 ciutat rondes ciutat rondes Taula 6-13: Reduccions del consum unitari dels cotxes de Consum 3,48% -2,11% 12,37% 14,63% gasolina respecte el 1999. Pel que fa a la mobilitat, els desplaçaments en laborable el 1998 eren els de la Taula 8-9 de l’Annex-1 i es planteja la pre- visió d’increments de la Taula 6-14: interns interns-externs total Cotxe 1,3 % 3,2 % 2,4 % Moto 1,6 % 2,6 % 1,7 % Furg. i camions 1,4 % 3,5 % 2,6 % Taxi 1,6 % 1,5 % 1,6 % Bus TMB 1,5 % 0,0 % 1,4 % Metro 1,8 % 1,0 % 1,6 % FGC 3,5 % 5,5 % 4,6 % RENFE 2,0 % 3,5 % 3,4 % Peu i bicicleta 1,3 % 2,0 % 1,3 % Taula 6-14: Increment anual de viatges per modes de Altres 1,2 % 1,5 % 1,4 % transport en el període 1998-2010. Total 1,5 % 2,8 % 1,9 % Font: Ajuntament de Barcelona. Els desplaçaments interns-externs creixen gairebé el doble que els interns (2,8 % i 1,5% respectivament), i per modes, on els desplaçaments a peu i en bicicleta, gairebé tots interns, són els que tenen un increment menor (1,3%). El major aug- ment correspon al transport públic ferroviari, especialment FGC (4,6%) i RENFE (3,4%). Els desplaçaments en cotxe també tenen un increment significatiu (2,4%), mig punt per sobre de l’increment global (1,9%). MAQ text integre cap 6-7NOU 19/11/2003 12:58 Página 166 166 Pla de Millora Energètica de Barcelona 6.10.1 Escenari tendencial i escenari PDI Assumint aquests increments de desplaçaments sense canvi modal i les dades de mobilitat de la Taula 6-15: pel 1998, la previsió de desplaçaments i la seva distribució modal el 2005 i el 2010 són: 1998 2005 2010 Taula 6-15: Evolució de la distribució modal Vehicle privat* 2.417.328 40,3% 2.838.796 41,6% 3.184.887 42,4% – desplaçaments/dia Transport públic col·lectiu 1.864.278 31,1% 2.109.413 30,9% 2.318.253 30,9% * Els desplaçaments en taxi s’inclouen en els de vehicle privat Peu + bicicleta 1.719.507 28,6% 1.881.034 27,5% 2.005.623 26,7% Evolució de la distribució modal 100% 80% 60% 40% vehicle privat transport públic col·lectiu 20% peu + bici Fig. 6-5: Distribució modal (1998-2005-2010). 0% 1998 2005 2010 Pel càlcul del consum i les emissions cal estudiar de quina manera l’increment de mobilitat repercuteix en l’increment de veh-km i com la distribució modal afecta la composició del trànsit i la seva distribució. Prenent un increment tendencial anual del 2,7% dels quilòmetres diaris recorreguts a Barcelona s’obté l’evolució de la Taula 6-16: 1999 2005 2010 Taula 6-16: Estimació de l’evolució dels veh-km/dia. 13.474.560 15.810.196 18.062.983 1999 2005 2010 Barcelona 4.305 5.051 5.771 Taula 6-17: Estimació dels volums de trànsit anuals (en Mvkm). Barcelona + Int. Rondes 5.123 6.011 6.867 Pel que fa a la distribució del trànsit per vies de circulació, el major increment dels desplaçaments interns-externs res- pecte als interns suposa també un major increment dels volums de trànsit a les Rondes i a les vies de connectivitat externa respecte a les vies de connectivitat interna i la xarxa local. Globalment però, es pot considerar que les Rondes MAQ text integre cap 6-7NOU 19/11/2003 12:58 Página 167 6. Escenaris 167 seguiran suportant un 20% del trànsit (el 1998 ja havien assolit pràcticament la seva capacitat) i, en canvi, el que sí que variarà és el pes relatiu de les vies de connectivitat externa en el 80% restant. Pel càlcul del consum i les emis- sions però, tan sols es distingeix entre les Rondes i la resta de la ciutat i, per tant, es segueix prenent el repartiment de 20% i 80% respectivament. La moto és el vehicle privat que té un major increment en els desplaçaments interns, mentre que les furgonetes i camions són la categoria de vehicle privat que té un major increment en els desplaçaments interns-externs. L’increment de desplaçaments en moto l’absorbeix la xarxa viària interna i, el segon, les vies de connectivitat externa i les Rondes. Per tant, a les Rondes creix lleugerament (1%) el pes dels vehicles de distribució urbana de mercaderies en detriment de les motos, però a la resta de la ciutat els increments de les dues categories es compensen i es pot considerar que la composició del trànsit no varia. El consum d’energia del transport públic s’ha estimat considerant un increment anual de l’1% del consum de combus- tible dels autobusos, un increment del 0,5% del consum de tracció elèctrica del transport col·lectiu guiat (no es consi- deren increments per prolongació de la xarxa), i una reducció del 10% el 2005 i del 20% el 2010, del consum de GLP. Tanmateix, s’ha considerat un augment de la flota d’autobusos en un 30%, bàsicament introduint els vehicles que fan servir el gas natural com a combustible. En aquest escenari, els consums són els de les taules següents: COMBUSTIBLES LÍQUIDS GASOLINA VEHICLE PRIVAT 257.872.138 (litres) 8.662.608 GJ 51,73 % 95,38 % 90,38 % 90,38% COMBUSTIBLES LÍQUIDS VEHICLE PRIVAT 177.826.720 (litres) 6.471.663 GJ 38,65 % 95,38% GASOIL TRANSPORT PÚBLIC 23.032.000 (litres) 838.206 GJ 5,01 % 9,62 % ELECTRICITAT TRANSPORT PÚBLIC 179.717.999 (kWh) 646.985 GJ 3,86 % 3,86 % 9,62% GLP TRANSPORT PÚBLIC 2.665.806 (kg.) 125.944 GJ 0,75 % 0,75 % Taula 6-18: Consum total del transport TOTAL 16.745.405 GJ 100 % 100 % 100 % a Barcelona - 1999. COMBUSTIBLES LÍQUIDS GASOLINA VEHICLE PRIVAT 288.689.248 (litres) 9.697.837 GJ 51,51 % 94,97 % 91,0 % 91,0% COMBUSTIBLES LÍQUIDS GASOIL VEHICLE PRIVAT 204.308.057 (litres) 7.435.400 GJ 39,49 % 94,97% GASOIL TRANSPORT PÚBLIC 20.537.103 (litres) 747.408 GJ 3,97 % 9,0 % ELECTRICITAT TRANSPORT PÚBLIC 236.810.933 (kWh) 852.519 GJ 4,53 % 4,53 % 9,0% GLP TRANSPORT PÚBLIC 2.015.349 (kg.) 95.214 GJ 0,51 % 0,51 % Taula 6-19:Consum total del transport TOTAL 18.828.378 GJ 100 % 100 % 100 % a Barcelona - 2005. COMBUSTIBLES LÍQUIDS GASOLINA VEHICLE PRIVAT 295.940.800 (litres) 9.941.436 GJ 49,44 % 95,23 % 90,88 % 90,88% COMBUSTIBLES LÍQUIDS GASOIL VEHICLE PRIVAT 231.476.723 (litres) 8.424.152 GJ 41,89 % 95,23% GASOIL TRANSPORT PÚBLIC 21.584.701 (litres) 785.533 GJ 3,91 % 9,12 % ELECTRICITAT TRANSPORT PÚBLIC 242.790.706 (kWh) 874.047 GJ 4,35 % 4,35 % 9,12% GLP TRANSPORT PÚBLIC 1.784.702 (kg.) 84.634 GJ 0,42 % 0,42 % Taula 6-20: Consum total del transport TOTAL 20.109.802 GJ 100 % 100 % 100 % a Barcelona - 2010. MAQ text integre cap 6-7NOU 19/11/2003 12:58 Página 168 168 Pla de Millora Energètica de Barcelona Barcelona 2005 (18.828.378 GJ) Barcelona 2010 (20.109.802 GJ) Electricitat 4,53% Electricitat 4,35% GLP 0,51% GLP 0,42% Combustibles líquids 94,96% Combustibles líquids 95,23% Fig. 6-6: Consum per tipus d’energies. Barcelona 2005 (18.828.378 GJ) Barcelona 2010 (20.109.802 GJ) Vehicle privat 9% Vehicle privat 9,12% Transport públic 91% Transport públic 90,88% Fig. 6-7: Consum del vehicle privat i el transport públic. Els combustibles líquids segueixen representant prop del 95% del consum total, l’electricitat es manté entre un 4 i un 5% i el GLP cada cop es consumeix menys (0,42% al 2010 enfront un 0,63% al 1999). Entre els combustibles líquids augmenta el pes del consum de gasoil degut a l’increment de veh-km del transport de mer- caderies diesel. El 1999 representava un 42,79%, el 2005, un 45,76 % i el 2010, un 48,09%. En el repartiment entre el vehicle privat i el transport públic tampoc hi ha canvis significatius i el vehicle privat segueix representant al voltant del 90% del consum total. Actuacions del PDI 2001-2010: Per estimar l’estalvi energètic que suposen les actuacions del PDI, s’ha estimat primer el consum d’energia associat a les prolongacions i creació de noves línies i, després, el consum associat als desplaçaments captats del cotxe. La diferència entre tots dos consums és l’estalvi d’energia associat al canvi modal cap al transport públic. El Pla Director d’Infrastructures 2001-2010 recull les inversions necessàries en la xarxa del transport públic col·lectiu a l’àmbit de la Regió Metropolitana de Barcelona en aquest període. Les actuacions de millora i ampliació de la xarxa amb una major repercussió sobre la mobilitat barcelonina són: 1. Prolongació L1 de metro Feixa Llarga - Pl. Catalunya (El Prat) (2) 2. Prolongació de L1 de metro Fondo - Badalona Centre (2) 3. Prolongació de L2 de metro Sant Antoni - Zona Franca (Foc - Cisell) (2) 4. Prolongació de L2 de metro Pep Ventura - Casagemes - Morera (1) 5. Prolongació de L3 de metro Montbau - Canyelles - Trinitat Nova (1) 6. Conversió de L4 a L2 tram La Pau - Pep Ventura (1) 7. Prolongació L4 metro La Pau – Sagrera TAV (1) MAQ text integre cap 6-7NOU 19/11/2003 12:58 Página 169 6. Escenaris 169 9. Metro lleuger Trinitat Nova - Can Cuiàs (1) 10. Prolongació de L5 de metro Horta - Vall d’Hebron (1) 11. Noves estacions de metro: Diagonal Mar (1) i Virrei Amat (L4) (2), Cardenal Reig (L5) (2). 12. Creació L9. Aeroport - Gorg - Can Zam (1+2) 13. Creació Tramvia Diagonal - Baix Llobregat (1) 14. Ampliació de flota d’autobusos en un 30%, a base de vehicles amb combustibles més nets (gas natural i hidrogen; aquest últim, si el resultat de les proves pilot programades per TMB són positius ). D’entre aquestes actuacions se’n distingeixen dos grups: les que s’ha considerat que podrien ser susceptibles d’aprova- ció i priorització en el període 2001-2005 (1) i les corresponents a un segon període, 2005-2010 (2). S’han de prendre, però, com una primera aproximació que caldrà tornar a avaluar un cop ATM les hagi aprovat i n'hagi esta- blert el seu calendari d’implantació. Les actuacions del període 2001-2005 absorbeixen 33.971.280 desplaçaments anuals nous al transport públic que, con- siderant una distància mitjana de recorregut de 6,5 quilòmetres, equival a 220,8 Mvkm i, prenent els consums específics del 2005, suposa un consum de 17.090.951 litres de gasolina i 3.011.629 litres de gasoil i, per tant, un total de 683.732 GJ, un 6,8% del consum del vehicle privat considerat el 2005 sense canvi modal. Les actuacions del període 2005-2010 absorbeixen 25.039.840 desplaçaments anuals futurs al transport públics que, pre- nent la mateixa distància mitjana de recorregut i els consums específics del 2010, suposen un consum de 11.323.597 i 2.140.215 litres de gasolina, 458.279 GJ. L’estalvi energètic (considerant Barcelona + Rondes] associat a les actuacions de cadascun dels períodes és de 532.748 GJ i 294.953 GJ i, per tant, el primer és l’estalvi energètic anual al 2005, mentre que l’estalvi el 2010 és el resultant del con- junt d’actuacions considerades, 827.701 GJ. 2005 2010 Barcelona + Int. Rondes 533 828 Taula 6-21: Estalvi energètic anual (en TJ) associat a les Barcelona 448 695 principals actuacions del PDI. Hi ha un estalvi aproximat de 14.516 GJ per km de túnel de metro el 2005 i de 10.820 GJ per km de metro el 2010. 6.10.2 Escenari de màxims pel transport: PDI ampliat Com a objectiu es pot plantejar però, el fet de mantenir els viatges en vehicle privat i els viatgers d’autobús de TMB del 1999 i absorbir l’increment de la demanda de la mobilitat amb les noves infrastructures de transport públic i un increment dels desplaçaments interns a peu i en bicicleta. En aquestes circumstàncies l’estalvi energètic seria directament proporcional a l’increment del consum del vehicle privat en l’escenari tendencial respecte el 1999. 2005 2010 Barcelona + Int. Rondes 2.160 3.440 Taula 6-22: Estalvi energètic anual (en TJ) amb un incre- Barcelona 1.814 2.890 ment nul dels viatges en vehicle privat. MAQ text integre cap 6-7NOU 19/11/2003 12:58 Página 170 170 Pla de Millora Energètica de Barcelona Escenaris tendencial, PDI i PDI Ampliat (màxim) • Àmbit Barcelona + Int. Rondes 1999 2005 2010 situació actual tendencial iinnccrreement respemcteen t19( (%%) 99) pdi % sobre '99 max % sobre '99 tendencial %r ersepsp(ece % tc ) et 1e999 pdi % sobre '99 max % sobre '99 PARC DE VEHICLES 937.147 997.167 1.050.109 DESPLAÇAMENTS [Milions ] T. Privat 2,47 2,84 14,97% 2,59 4,85% 2,47 0,00% 3,18 28,74% 2,83 14,57% 2,47 0,00% T. Públic 2.02 2,11 4,45% 2,48 22,77% 2,60 28,71% 2,32 14,85% 2,79 38,12% 3,16 56,43% Peu+bicicleta 1.62 1,88 16,05% 1,76 8,64% 1,76 8,64% 2.01 24,07% 1,88 16,05% 1,88 16,05% TOTAL 6,11 6,83 11,78% 6,83 11,78% 6,83 11,78% 7,51 22,91% 7,51 22,91% 7,51 22,91% CONSUMS [PJ] T. Privat 18,01 20,40 13,28% 19,71 9,43% 18,01 0,00% 21,86 21,37% 20,72 15,04% 18,01 0,00% T. Públic (*) 1,95 2,02 3,59% 2,17 11,28% 2,24 14,87% 2,08 6,66% 2,39 22,56% 2,49 27,69% TOTAL 19,96 22,41 12,27% 21,88 9,61% 20,25 1,45% 23,94 19,94% 23,11 15,78% 20,50 2,70% EMISSIONS [Tones de CO2] T. Privat 1.280.031 1.450.008 13,28% 1.401.874 9,52% 1.280.031 0,00% 1.555.670 21,53% 1.475.263 15,25% 1.280.031 0,00% T. Públic 60.788 64.529 6,15% 64.529 6,15% 64.529 6,15% 67.819 11,56% 67.819 11,56% 67.819 11,56% TOTAL 1.340.819 1.514.537 12,95% 1.466.403 9,37% 1.344.560 0,28% 1.623.489 21,08% 1.543.082 15,08% 1.347.850 0,52% Escenaris tendencial, PDI i PDI Ampliat (màxim) • Àmbit Barcelona 1999 2005 2010 situació actual tendencial iinnccr resrpeemment (%) ecteen 1t9(%99) pdi % sobre '99 max % sobre '99 tendencial r%es res(%) pecptee c1t9e99 pdi % sobre '99 max % sobre '99 CONSUMS [PJ] T. Privat 15,13 17,13 13,22% 16,55 9,38% 15,13 0,00% 18,36 21,35% 17,40 15,00% 15,13 0,00% T.Públic (*) 1,61 1,69 4,96% 1,82 13,04% 1,88 16,77% 1,74 8,07% 2,00 24,22% 2,09 29,81% TOTAL 16,74 18,82 12,42% 18,37 9,73% 17,00 1,55% 20,10 20,07% 19,40 15,89% 17,21 2,80% Taula 6-23: Estimació de l’augment del parc de vehicles, 6.11 Significació ambiental i energètica dels residus els desplaçaments, consums i emissions segons l’escenari respecte 1999 per Barcelona + Rondes. 6.11.1 Escenari tendencial Taula 6-24: Estimació de l’augment del parc de vehicles, els desplaçaments, consums i emissions segons l’escenari En aquest escenari es considera que la tendència actual es manté. Així, no es realitza cap millora tecnològica ni modificació respecte 1999 per Barcelona. en la incineradora de Sant Adrià, ni tampoc es considera la metanització dels Ecoparcs 1, 2, 3 i 4, considerant que els resi- Parc de vehicles 1999 dus urbans s’aboquen en un abocador que té un índex d’emissió de gasos semblant a la que tenia l’abocador del Garraf. Font: Aj. de BCN. Parc de vehicles 2005 i 2010 suposant un increment anual de l'1,04% 6.11.2 Escenari amb compliment de PMGRM i del PMEB: Pla de Millora Energètica de Barcelona Dades de desplaçaments 1999 Font: Dades bàsiques de la mobilitat a BCN. Aj. de BCN L’escenari tendencial del PMEB contempla les instal·lacions previstes segons PMGRM. En el PMGRM el càlcul del potencial Dades de desplaçaments 2005 i 2010 "No actuació" energètic de les fraccions a valoritzar es refereixen a l’any 2006, que és quan està previst que les instal·lacions funcionin Hip.d'increment de mobilitat a la memòria del PMEB Font: Planificació Marc PDI. a ple rendiment. Tenint en compte que el Programa Metropolità de Gestió de Residus Municipals de l’Entitat del Medi Ambient de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (PMGRM) contempla el període fins l’any 2006 i per tal de poder completar l’escenari fins a l’any 2010, el marc temporal del present Pla, s’ha establert una hipòtesis del tractament de RSU coherent amb l’actual MAQ text integre cap 6-7NOU 19/11/2003 12:58 Página 171 6. Escenaris 171 PMGRM. Se suposa, en l’escenari del PMEB, que l’excés de residus que es genera després del 2006 es tracta amb un nou Ecoparc o amb una tecnologia equivalent en termes d’aprofitament energètic i impacte ambiental. Aquest escenari avalua el potencial energètic de les diferents fraccions obtingudes a les instal·lacions previstes pel PMGRM. Com que està prevista l’entrada de residus de totes les poblacions de l’Àrea Metropolitana en aquestes instal·lacions, la metodologia seguida ha estat la següent: S’ha determinat el potencial energètic per la capacitat total de les instal·lacions previstes. S’han extrapolat aquests valors als de la ciutat de Barcelona segons el pes de la seva població respecte al total de l’Àrea. D’acord amb la descripció de les instal·lacions desglossades als apartats anteriors del present Pla, els resultants de la valo- rització energètica es resumeixen a continuació: • Generació elèctrica procedent de la metanització dels Ecoparcs 1, 2, 3 i 4. • Aprofitament del potencial energètic de l’abocador de residus municipals del Garraf. • Aprofitament de la calor residual de la planta de valorització de RSU a Sant Adrià per a la climatització centralitzada de l’àmbit Fòrum 2004. Uunnitiattasts previstes per pmgrm Taula 6-25: Potencial elèctric de les instal·lacions previs- Metanització Ecoparc 1, 2 i 4 MWh/a 24.111 tes en el PMGRM. (*) S’han introduït dues opcions per la planta de valoritza- Metanització Ecoparc 3 MWh/a 6.035 ció de Sant Adrià, una sense canvis i altra amb un aug- Valorització Planta Sant Adrià MWh/a 99.112/123.300* ment de la potència de turbina elèctrica dels actuals 18 a 23 MW. Aquesta segona correspon al cas de realitzar una Abocador Garraf MWh/a 36.475 millora dels forns que donaria un excés de vapor i es pot TOTAL MWh/a 165.733 turbinar en una nova turbina. 6.12 Generació elèctrica 6.12.1 Escenari tendencial de l’àmbit municipal: L’autogeneració a Barcelona queda reduïda, pràcticament, a la cogeneració i l’energia fotovoltaica. La cogeneració creix un 5 % l’any. Els sistemes fotovoltaics assoleixen una potència instal·lada d’1 MW al 2005 i 3 MW al 2010. La incidència de cogeneració amb biogàs ja està contemplada en la previsió de valorització de residus. 6.12.2 Escenari PMEB L’escenari del PMEB per la generació elèctrica preveu, dins el municipi, uns 14,14 MW fotovoltaics al 2010 amb una gene- ració d’aproximadament 18,4 GWh/any. Respecte a la cogeneració, el Pla preveu un creixement d’un 7% anual a Barcelona, cosa que portaria a una generació d’uns 430 GWh/any. 6.12.3 Previsió de nous generadors a l’Àrea Metropolitana Està prevista la renovació del parc elèctric de Besòs (Sant Adrià de Besòs-Badalona), bàsicament, la substitució de cicles actuals de vapor pels de cicle combinat. En aquest sentit ja es construeixen les dues unitats de 400MW de potència cadas- cuna. El promotor de la central va estimar la generació elèctrica de les noves instal·lacions en uns 6000GWh/any, o sigui, l’equivalent a l’electricitat consumida al municipi de Barcelona l’any 2000. La generació elèctrica real dels nous cicles com- binats dependrà de la situació al mercat elèctric i del gas. MAQ text integre cap 6-7NOU 19/11/2003 12:58 Página 172 172 Pla de Millora Energètica de Barcelona 6.12.4 Previsió de nous generadors a Catalunya L’any 2000 la Red Eléctrica Española (REE) va publicar9 la previsió dels nous generadors segons les llicencies demanades per les noves centrals fins a 2005. La potència prevista per la REE a l’estat espanyol suma 51.589 MW, que significa un increment de 52% sobre la potència actualment instal·lada en règim ordinari. La previsió de la REE per Catalunya és de 7.507 MW (6.600 MW en cicle combinat i 907 MW en parcs eòlics) o un increment del 47% respecte a la potència total ins- tal·lada. En aquestes estimacions no està inclosa la generació local (cogeneració, minihidràulica, solar). Per altra banda, l’Informe del Grup d’Experts en matèria de línies elèctriques pel Parlament de Catalunya, en vista de la previsió del creixe- ment de la demanda, arriba a la conclusió que la demanda de l’any 2010 quedaria satisfeta amb la implantació d’uns 2.400 a 2.800 MW de cicle combinat més les instal·lacions en règim especial: 1000 a 1740 MW, bàsicament repartit entre parcs eòlics (1000 MW) i cogeneració per tractament de purines (480 MW). S’ha de dir que després d’aquestes estimacions s’ha retirat la proposta d’ENRON pel que fa a la construcció d'una central de cicle combinat de 1600 MW de potència a Mora la Nova; ambdues previsions (REE, grup experts) mencionaven aquesta central. La diferència bàsica entre aquestes dues previsions és que la de REE està feta en base a les llicències demanades per empre- ses del sector elèctric per l’horitzó 2005; això significa que es va fer des de la banda d’oferta de l’energia. En canvi, l’Informe Fig. 6-8: Zones d’instal·lació de generadors eòlics. pel Parlament s’ha fet en base a previsions del creixement del consum en l’horitzó 2010. De fet, el segon es pot considerar Font: REE. realista, mentre que el primer indica el posicionament de les empreses del sector davant d’una demanda en ràpid creixement. línies circuits tensions xarxa elèctrica tensions empreses previstos instal·lats 400kV 220kV 132 kV 400kV 220kV 132 kV 1 1 En servei 2 1 2 2 En construcció i programades 1 1 2 1 2 2 Cable subterrani/submarí en servei en construcció i programades Subestacions Previsió de nous generadors Eòlic 24.369 MW Cicle Combinat 27.220MW 9 www.ree.es MAQ text integre cap 6-7NOU 19/11/2003 12:58 Página 173 6. Escenaris 173 6.13 Mix de subministrament La construcció de generadors en l’entorn metropolità, Catalunya o Espanya serà establert segons les previsions o compro- misos dels organismes responsables. El repartiment segons el tipus de subministrament energètic es fa en funció del mix actual i de la política de creació de nous generadors que es defineixen en l’estudi. El mix català futur s’ha estimat a partir de les dades de l’ICAEN10, agafant com a referència l’escenari de demanda anomenat MAE i les previsions de nous generadors segons l’Informe del Grup d’Experts en matèria de línies elèctriques pel Parlament de Catalunya, mentre que el mix espanyol correspon a les estimacions publi- cades per l’IDAE a partir del treball del Grupo de Perspectiva Energética IDAE-MINER-MEH11 agafant com a referència l’es- cenari tendencial. Respecte al mix actual, cal esmentar que, al mix català, la presència d’energia nuclear passa a tenir un pes del 67% a l’any 1999 a un 48% pel 2010, el gas guanya, passant del 16,9 (entre cicles de vapor i règim especial) al 33% repartit entre el de cicle combinat i les instal·lacions en règim especial (app. 16% corresponent a gas). El règim especial cobreix un 25% de la demanda total. Aquest canvi modal en generació elèctrica (de nuclear a cicles combinats) implica que, per un mateix con- sum elèctric, les emissions de CO2 augmenten mentre que hi ha una reducció dels residus nuclears. En termes de l’emis- sió de CO2 equivalent això significa un augment de 0,107 kg CO2eq/kWh a 0,15 kg CO2eq/kWh o un 40%. El mix futur espanyol també experimenta canvis: el carbó passa del 37% al 17%, la nuclear del 32% al 23% mentre que el gas natural passa del 10% al 24%. Aquest canvi modal en la generació elèctrica representa, en termes de l’emissió de CO2 equivalent, una reducció de 0,467 kg CO2eq/kWh a 0,357 kg CO2eq/kWh o un 24%. Aquest augment en el mix català és una tendència desfavorable des del punt de vista d’emissions de gasos d’efecte hiver- nacle i dificulta la seva reducció en el còmput de balanços globals. En canvi, les variacions esperades en el mix espanyol donen un balanç més positiu respecte a la situació actual avaluada amb el mateix mix. gas 33% nuclear 48% petroli 3% renovables 5% Fig. 6-9: Hipòtesi pel mix elèctric català l’any 2010, hidràulica 11% escenari MAE. renovables 14% petroli 8% gas 24% carbó 17% nuclear 23% hidràulica 14% Fig. 6-10: Hipòtesis pel mix espanyol tendencial 2010. 10 l’Informe del Grup d’Experts en matèria de línies elèctriques pel Parlament de Catalunya; Eficiència Energètica no. 153, pàg. 3-5, novembre 2000 11 Perspectiva Energética y CO2. Escenarios 2010, IDAE, 2000 MAQ text integre cap 6-7NOU 19/11/2003 12:58 Página 174 MAQ text integre cap 6-7NOU 19/11/2003 12:58 Página 175 7. Simulacions - Escenari Tendencial 175 7. Simulacions. Escenari tendencial Aquest capítol recull els resultats derivats de les simulacions pels escenaris Situació actual (considerant que l’any base de tot el treball és el 1999, l’any més proper amb disponibilitat d’informació), també recull la simulació per l’any 2010 tendencial, mostrant-se uns resultats globals i sectorials. Totes les simulacions són en base al mix elèctric català. Per veure resultats tendencials amb el mix espanyol cal anar al capítol 11 d’aquesta memòria. Els resultats es presenten amb el mix català exclusivament. Cal indicar que, per comparar aquestes dades amb els resultats de l’acció dels projectes contemplats en el capítol “Valoració i impacte dels projectes”, s’hauria de considerar la diferència que aporta el pes de ”altres”. 7.1 Situació actual – 1999 A continuació es presenten els resultats globals i sectorials de la simulació de la ciutat de Barcelona a l’escenari Situació actual, escenari que ha servit per calibrar el model. Calibratge del model Tal com s’ha explicat al capítol 5.2. “Estudis sectorials”, s’ha considerat el 74% de la superfície construïda a Barcelona i el 100% del parc mòbil. Això vol dir que el 26% dels elements arquitectònics no considerats al Pla afecten als resul- tats globals de consum d’energia que dóna el simulador si es comparen amb els resultats històrics de consum d’ener- gia de tota la ciutat, ja que no s’han definit les tipologies d’aquest 26% i, per tant, no participen en el consum que dóna el simulador. Aquest conjunt d’edificis s’ha batejat dins del simulador amb el nom d’ ‘ALTRES’ i contempla tot el sector industrial, els magatzems, fàbriques, zona portuària, tallers, garatges i pàrkings, sales culturals i de festa, hospitals i sanatoris, biblioteques, edificis d’usos singulars i d’altres edificis molt minoritaris. D’aquesta manera, per poder fer una comparació dels resultats globals del simulador (amb les seves tipologies) i el global de la ciutat, s’ha calibrat el simulador dins un escenari anomenat ‘Situació actual’, que és només l’escenari del 1999, any del que es disposava de dades completes de consum energètic. La diferència entre el consum i les emissions de 1999 i els resultats donats pel simulador pel conjunt de les tipologies en l’escenari Situació actual (1999), es deu al consum i les emissions del sector no estudiat pel Pla de Millora Energètica de Barcelona (‘Altres’ a les gràfiques). S’ha dit que el sector ‘Altres’ correspon a un 26% en superfície. Els resultats energètics indiquen que aquest sector consumeix un 15,95% respecte al consum de totes les tipologies del Pla (sense comptar transports, ja que no és una tipologia que tingui m2 de sostre construït) i emet un 20,71% respecte a les emis- sions de totes les tipologies del Pla (excepte transports), la qual cosa indica que l’ordre de valors de superfícies i de consums o emissions són coherents, contrastant un calibratge correcte. MAQ text integre cap 6-7NOU 19/11/2003 12:58 Página 176 176 Pla de Millora Energètica de Barcelona Històric de consum energètic (Escenari A=Situació actual 1999) Consum total d’energia 50.000.000 40.000.000 30.000.000 industrial i d’altres resta de sectors 20.000.000 petroli automoció 10.000.000 0 TOTAL Altres [Industrial,...] (*): 4.789.862 GJ / any TOTAL Resta sectors: 30.029.956 GJ / any TOTAL Automoció - petroli (**): 15.837.360 GJ / any TOTAL: 50.657.178 GJ / any Increment 1999 - 1999 0,00 % (*) Industrial i altres contempla els sectors: Sector industrial Increment mig anual 1999 - 1999 0,00 % Magatzems, fàbriques i tallers Zona portuària Garatges i aparcaments Sales culturals i de festa Increment ( 90- 99): 22,85 % Hospitals i sanatoris Biblioteques Increment mig anual ( 90- 99): 2,31 % Edificis d' usos singulars altres… Increment ( 97- 99): 8,98 % (**) Automoció: Increment mig anual ( 97- 99): 4,39 % - Contempla el consum exclusivament de benzina i gasoil per automoció. El consum de GLP i electricitat per transport està inclòs en “Resta de Sectors" Consum per habitant 33,65 GJ / càpita. any Dades 1987-96. Font : José M ª Baldasano Consum per m2 de sostre: 0,51 GJ / m2 any GJ/any 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 Simulació MAQ text integre cap 6-7NOU 19/11/2003 12:58 Página 177 7. Simulacions - Escenari Tendencial 177 Històric d’emissions ambientals (Escenari A=Situació actual 1999) Emissions totals de CO2 equivalent (només mix català) 5.500.000 5.000.000 4.500.000 Port, aeroport, etc. 4.000.000 Garraf 3.500.000 Incineradora Sant Adrià 3.000.000 Altres (Industria, etc.) 2.500.000 Electricitat 2.000.000 GLP 1.500.000 Gas natural 1.000.000 Petroli automoció 500.000 0 3,5 3,0 2,5 (*) Industrial i altres contempla els sectors: 2,0 - Sector industrial - Magatzems, fàbriques i tallers 1,5 - Zona portuària - Garatges i aparcaments 1,0 - Sales culturals i de festa 0,5 - Hospitals i sanatoris - Biblioteques 0,0 - Edificis d'usos singulars - altres... (**) Automoció: - Contempla el consum exclusivament de benzina i gasoil TOTAL Port, aeroport,..: 405.669 t CO2 eq/any per automoció. El consum de GLP i electricitat per TOTAL Garraf: 1.238.529 t CO eq/any transport està inclòs en “Resta de Sectors" 2 TOTAL Sant Adrià: 329.765 t CO2 eq/any TOTAL Altres [Industrial ] (*): 270.003 t CO2 eq/any 1999 - 1999 MIG TOTAL Electricitat: 440.872 t CO2 eq/any Increment GHG simulació 0,00% 0,00% TOTAL GLP: 121.460 t CO2 eq/any 1990 - 1999 MIG TOTAL Gas natural: 741.179 t CO2 eq/any Increment emissions GHG: 17,88% 1,84% TOTAL Automoció - petroli (**): 1.184.883 t CO2 eq/any 1997 - 1999 MIG TOTAL: 4.732.360 t CO2 eq/any Increment emissions GHG: 8,23% 4,03% tCO2 eq/any tCO2 eq/càp. 1987 198 1 7 988 1988 1989 1989 1990 1990 1991 1991 19 1 9 9 2 92 19 1 9 9 3 93 1994 1994 1995 1995 1996 1996 1997 199 1 7 998 1 1 9 9 9 9 9 8 Simulació 1999 Simulació MAQ text integre cap 6-7NOU 19/11/2003 12:58 Página 178 178 Pla de Millora Energètica de Barcelona Consum energètic global per sectors i usos (Escenari A=Situació actual 1999) Habitatges Comercial i serveis gas natural 60% gas natural 21% electricitat 30% electricitat 79% GLP 10% GLP ~0% solar ~0% solar ~0% gasolina ~0% gasolina ~0% gasoil ~0% gasoil ~0% Consum global per sector biodiesel ~0% biodiesel ~0% 20.000.000.000 calor ~0% calor ~0% 18.000.000.000 fred ~0% fred ~0% 16.000.000.000 altres ~0% altres ~0% 14.000.000.000 12.000.000.000 Edificis municipals Transports 10.000.000.000 8.000.000.000 6.000.000.000 gasolina 51% 4.000.000.000 gas natural 56% 2.000.000.000 electricitat 44% gasoil 43% 0 GLP ~0% electricitat 5% solar ~0% GLP 1% gasolina ~0% solar ~0% gasoil ~0% gas natural ~0% biodiesel ~0% biodiesel ~0% calor ~0% calor ~0% fred ~0% fred ~0% altres ~0% altres ~0% Consum energètic per sector d’activitats Serveis municipals Habitatge 40,1% Serveis municipals 0,94% electricitat 100% Transports 36,60% gas natural ~0% GLP ~0% Edificis municipals 0,55% solar ~0% Comercial+serveis 21,89% gasolina ~0% Diversos ~0% gasoil ~0% biodiesel ~0% calor ~0% fred ~0% altres ~0% TOTAL (*) 45.871.322.160 MJ/any Habitatge 18.354.715.324 MJ/any Comercial i serveis 10.042.873.350 MJ / any (*) Amb calor cogeneració + fred per trigeneració Edificis municipals 250.776.665 MJ / any Transports 16.791.035.038 MJ / any Serveis municipals 431.921.513 MJ / any Diversos 0 MJ / any MJ/any Habitatge Comercial +serveis Edificis municipals Transports Serveis municipals Diversos MAQ text integre cap 6-7NOU 19/11/2003 12:58 Página 179 7. Simulacions - Escenari Tendencial 179 Consum energètic global per tipus d’energia i fonts (Escenari A=Situació actual 1999) Consum Global per tipus d’energia 16.000.000.000 edificis municipals 1% 14.000.000.000 comercial + serveis 16% Gas natural 13.199.889.878 MJ/any habitatge 83% 12.000.000.000 transports ~0% serveis municipals ~0% 10.000.000.000 diversos ~0% 8.000.000.000 6.000.000.000 transports 6% habitatge 94% GLP 1.993.795.767 MJ/any 4.000.000.000 edificis municipals ~0% 2.000.000.000 comercial + serveis ~0% serveis municipals ~0% 0 diversos ~0% serveis municipals 3% edificis municipals 1% Electricitat 14.836.270.418 MJ/any transports 6% habitatge 38% comercial + serveis 52% diversos ~0% transports 100% serveis municipals ~0% Gasolina 8.661.922.060 MJ/any edificis municipals ~0% habitatge ~0% Gas natural 29% comercial + serveis ~0% Gasoil automoció 18% diversos ~0% Gasolina 19% GLP 4% Electricitat 32% Solar ~0% transports 100% serveis municipals ~0% Gasoil 7.175.437.476 MJ/any Biodiesel ~0% Calor-Cogen. ~0% edificis municipals ~0% Fred-Trigen. ~0% habitatge ~0% Altres ~0% comercial + serveis ~0% diversos ~0% Altres 0 MJ/any Biodiesel 0 MJ/any Calor Cogen. 0 MJ/any TOTAL 45.871.322.160 MJ/any (*) Amb calor cogeneració + fred per trigeneració Fred Trigen. 0 MJ/any MJ/any Gas natural GLP Electricitat Solar Gasolin G a asoil automoció Biodiesel Calor-Cogen. Fred-Trigen. Altres MAQ text integre cap 6-7NOU 19/11/2003 12:58 Página 180 180 Pla de Millora Energètica de Barcelona Emissions (Escenari A=Situació actual 1999) 60.000 3.000.000 4.500.000 4.000.000 Incineradora Sant Adrià 50.000 2.500.000 3.500.000 Abocador del Garraf 40.000 2.000.000 3.000.000 2.500.000 30.000 1.500.000 2.000.000 20.000 1.000.000 1.500.000 1.000.000 contaminants primaris 10.000 500.000 500.000 gasos efecte hivernacle 0 0 0 Distribució d’emissions gasos ef. hivernacle Distribució d’emissions de contaminants primaris Habitatge 7% Incineradora St. Adrià 8% Comercial + Serveis 5% Habitatge 22% Transports 88% Comercial + Serveis 32,3% Abocador Garraf 31% Edificis municipals ~0% Transports 30% Serveis municipals ~0% Diversos ~0% Edificis municipals ~0% TOTAL Gasos efecte hivernacle 4.056.688 tones / any TOTAL Contaminants primaris 73.053 tones / any MIX ELÈCTRIC A = Catalunya Situació actual tones /any Emissions E d m e i N s O si x ons de NMVO Em C issions de E C m O issions de S E O m 2 issions de P E S m T issions de C Em H4 issions de N2O tones /any Emissions de CO2 tones /any Gasos ef. hivernacle Contaminants primaris MAQ text integre cap 6-7NOU 19/11/2003 12:58 Página 181 7. Simulacions - Escenari Tendencial 181 7.2 Escenari Tendencial – 2010 A continuació es presenten els resultats globals i sectorials de la simulació de la ciutat de Barcelona a l’Escenari tendencial de l’any 2010. Per disposar de més detalls sobre aquest escenari es pot consultar el capítol “Estudis sectorials” d’aquest Pla [PMEB]. Històric de consum energètic (Escenari B = Tendencial 2010) Consum total d' energia 70.000.000 60.000.000 50.000.000 40.000.000 30.000.000 industrial i d’altres 20.000.000 resta de sectors petroli automoció 10.000.000 0 TOTAL Altres [Industrial,…] (*): 6.516.893 GJ / any TOTAL Resta sectors: 40.857.545 GJ / any TOTAL Automoció - petroli (**): 19.157.236 GJ / any TOTAL: 66.531.675 GJ / any Increment 1999 - 2010 31,33% % (*) Industrial i altres contempla els sectors: Increment mig anual 1999 - 2010 2,51% % - Sector industrial - Magatzems, fàbriques i tallers - Zona portuària - Garatges i aparcaments Increment ( 90- 99): 22,85% % - Sales culturals i de festa Increment mig anual ( 90- 99): 2,31% % - Hospitals i sanatoris - Biblioteques - Edificis d' usos singulars - altres… Increment ( 97- 99): 8,98% % Increment mig anual ( 97- 99): 4,39% % (**) Automoció: - Contempla el consum exclusivament de benzina i gasoil per automoció. El consum de GLP i electricitat per trans- port està inclòs en “Resta de Sectors" Consum per habitant 43,67 GJ / càpita. any Consum per m2 de sostre: 0,62 GJ / m2 any Dades 1987-96. Font: José M ª Baldasano. GJ/any 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 Simulació MAQ text integre cap 6-7NOU 19/11/2003 12:58 Página 182 182 Pla de Millora Energètica de Barcelona Històric d’emissions ambientals (Escenari B = Tendencial 2010) Emissions totals de CO2 equivalent (només mix català) 6.000.000 5.500.000 5.000.000 4.500.000 Port, aeroport, etc. 4.000.000 Garraf 3.500.000 Incineradora Sant Adrià 3.000.000 Altres (Industria, etc.) 2.500.000 Electricitat 2.000.000 GLP 1.500.000 Gas natural Petroli automoció 1.000.000 500.000 0 (*) Industrial i altres contempla els sectors: 4,5 - Sector industrial - Magatzems, fàbriques i tallers 4,0 - Zona portuària 3,5 - Garatges i aparcaments - Sales culturals i de festa 3,0 - Hospitals i sanatoris - Biblioteques 2,5 - Edificis d'usos singulars 2,0 - altres... 1,5 1,0 (**) Automoció: - Contempla el consum exclusivament de benzina i gasoil 0,5 per automoció. El consum de GLP i electricitat per trans- port està inclòs en "Resta de Sectors" 0 TOTAL Port, aeroport,..: 510.447 t CO2 eq/any TOTAL Garraf: 1.321.020 t CO2 eq/any TOTAL Sant Adrià: 329.765 t CO2 eq/any 1999 - 2010 MIG TOTAL Altres [Industrial ] (*): 415.977 t CO2 eq/any Increment GHG simulació 27,44% 2,23% TOTAL Electricitat: 837.951 t CO2 eq/any 1990 - 1999 MIG TOTAL GLP: 86.050 t CO2 eq/any Increment emissions GHG: 17,88% 1,84% TOTAL Gas natural: 1.084.240 t CO2 eq/any 1997 - 1999 MIG TOTAL Automoció - petroli (**): 1.445.447 t CO2 eq/any Increment emissions GHG: 8,23% 4,03% TOTAL: 6.030.897 t CO2 eq/any tCO2 eq/any tCO2 eq/càp. 1987 1 19 9 8 8 7 8 1988 1989 1989 1990 1990 1991 1991 1992 1992 1 1 9 9 9 9 3 3 1994 1994 1995 1995 1996 1996 1997 1997 1998 1 1 9 9 9 9 9 8 Simulació 1999 Simulació MAQ text integre cap 6-7NOU 19/11/2003 12:58 Página 183 7. Simulacions - Escenari Tendencial 183 Consum energètic global per sectors i usos (Escenari B = Tendencial 2010) Habitatges Comercial i serveis solar 1% gas natural 18% Consum global per sector electricitat 28% electricitat 82% GLP 5% GLP ~0% gas natural 66% solar ~0% 30.000.000.000 gasolina ~0% gasolina ~0% 25.000.000.000 GO ~0% GO ~0% biodiesel ~0% biodiesel ~0% 20.000.000.000 calor ~0% calor ~0% 10.000.000.000 fred ~0% fred ~0% 15.000.000.000 altres ~0% altres ~0% Edificis municipals Transports 5.000.000.000 0 gas natural 54% gasolina 49% electricitat 46% GO 46% GLP ~0% electricitat 4% solar ~0% GLP 1% gasolina ~0% solar ~0% Consum energètic per sector d’activitats GO ~0% gas natural ~0% biodiesel ~0% biodiesel ~0% Habitatge 41,99% calor ~0% calor ~0% Serveis municipals 0,77% Serveis municipals fred ~0% fred ~0% altres ~0% altres ~0% Transports 33,46% Edificis municipals 0,53% electricitat 100% Comercial+serveis 23,25% gas natural ~0% Diversos ~0% GLP ~0% solar ~0% gasolina ~0% GO ~0% biodiesel ~0% calor ~0% fred ~0% altres ~0% Habitatge 25.267.347.337 MJ/any TOTAL (*) 60.171.127.420 MJ/any Comercial i serveis 13.988.441.406 MJ / any Edificis municipals 317.471.858 MJ / any Transports 20.132.403.671 MJ / any Serveis municipals 465.463.148 MJ / any (*) Amb calor cogeneració + fred per trigeneració Diversos 0 MJ / any MJ/any Habitatge Comercial +serveis Edificis municiplas Transports Serveis municipals Diversos MAQ text integre cap 6-7NOU 19/11/2003 12:58 Página 184 184 Pla de Millora Energètica de Barcelona Consum energètic global per tipus d’energia i fonts (Escenari B = Tendencial 2010) Consum Global per tipus d’energia edificis municipals 1% 25.000.000.000 comercial + serveis 13% Gas natural 19.309.568.070 MJ/any habitatge 86% transports ~0% 20.000.000.000 serveis municipals ~0% diversos ~0% 15.000.000.000 transports 7% habitatge 93% 10.000.000.000 edificis municipals ~0% GLP 1.424.062.991 MJ/any comercial + serveis ~0% serveis municipals ~0% 5.000.000.000 diversos ~0% 0 serveis municipals 4% edificis municipals 1% transports 4% Electricitat 20.123.914.084 MJ/any habitatge 35% comercial + serveis 58% diversos ~0% transports 100% serveis municipals ~0% edificis municipals ~0% Gasolina 9.944.597.818 MJ/any habitatge ~0% Gas natural 32% comercial + serveis ~0% Gasoil automoció 15% diversos ~0% Gasolina 17% GLP 2% Electricitat 34% transports 100% Solar ~0% serveis municipals ~0% Biodiesel ~0% edificis municipals ~0% Calor-Cogen. ~0% Gasoil 9.212.638.545 MJ/any habitatge ~0% Fred-Trigen. ~0% comercial + serveis ~0% Altres ~0% diversos ~0% Altres 0 MJ/any Biodiesel 0 MJ/any Calor Cogen. 0 MJ/any Fred Trigen. 0 MJ/any TOTAL 60.171.127.420 MJ/any (**) Amb calor cogeneració + fred per trigeneració (*) Sense comptabilitzar ALTRES (Indústria, Aeroport...) MJ/any Gas natural GLP Electricitat Solar Gasolin G a asoil automoció Biodiesel Calor-Cogen. Fred-Trigen. Altres MAQ text integre cap 6-7NOU 19/11/2003 12:58 Página 185 7. Simulacions - Escenari Tendencial 185 Emissions (Escenari B=Tendencial 2010) 30.000 4.000.000 6.000.000 3.500.000 25.000 5.000.000 Incineradora Sant Adrià 3.000.000 20.000 4.000.000 Abocador del Garraf 2.500.000 15.000 2.000.000 3.000.000 1.500.000 10.000 2.000.000 1.000.000 contaminants primaris 5.000 1.000.000 500.000 gasos efecte hivernacle 0 0 0 Distribució d’emissions gasos ef. hivernacle Distribució d’emissions de contaminants primaris Incineradora St. Adrià 6% Habitatge 12% Habitatge 26% Comercial + Serveis 5% Comercial + Serveis 12% Transports 82% Abocador Garraf 26% Edificis municipals ~0% Transports 30% Serveis municipals ~0% Edificis municipals ~0% Diversos ~0% Serveis municipals ~0% Diversos ~0% TOTAL Gasos ef. Hivernacle 5.104.473 tones / any TOTAL Contaminants primaris 44.953 tones / any MIX ELÈCTRIC B,F,G = 2010 Tendencial Catalunya tones /any Emissions E d m e i N s O si x ons de NMVO Em C issions de E C m O issions de S E O m 2 issions de P E S m T issions de C Em H4 issions de N2O tones /any Emissions de CO2 tones /any Gasos ef. Hivernacle Contaminants primaris MAQ text integre cap 6-7NOU 19/11/2003 12:58 Página 186 186 Pla de Millora Energètica de Barcelona 7.3 Sensibilitat a les variacions de PIB de l’escenari tendencial de Barcelona En aquest Pla, tal com s’ha explicat anteriorment, s’ha desenvolupat un simulador que ha permès fer previsions de les diverses actuacions respecte a un escenari tendencial fins a l’any 2010. En aquest capítol es presenten quines poden ser les variacions de l’escenari tendencial (tant en energia com en emissions) a l’any 2010 suposant variacions del PIB de Barcelona [considerant-lo tendencial i a euros constants del 99]. 7.3.1 Variacions del consum energètic respecte al PIB A continuació es presenta tot el ventall de corbes tendencials resultant del creixement del PIB de Barcelona que s’ha considerat en aquest treball (un 2,8% anual), fent variacions d’un -1,5% fins a un +1,2%. Es considera que la variació del 0,0% correspon a l’escenari tendencial que s’ha utilitzat en aquest Pla per fer totes les simulacions abans presentades, i és l’escenari de futur considerat com a més probable. Evolució consum energètic A = Situació actual 90.000.000 Tendencial 1,2% Tendencial 0,9% 80.000.000 Tendencial 0,6% Tendencial 0,3% 70.000.000 Tendencial 0,0% Tendencial -0,3% 60.000.000 Tendencial -0,6% Tendencial -0,9% 50.000.000 Tendencial -1,2% Tendencial -1,5% 40.000.000 30.000.000 20.000.000 10.000.000 Fig. 7-1 Evolució del consum energètic sota diferents escenaris de creixement de PIB. 0 7.3.2 Variacions de les emissions d’efecte hivernacle respecte al PIB De la mateixa manera es presenta, en la següent gràfica, tot el ventall de corbes tendencials per variacions de PIB res- pecte el considerat en aquest Pla [en les gràfiques com a variació de 0,0%]. Es pot observar com l’amplada del ventall d’energia és més gran que la del ventall d’emissions, això indica (representat en l’apartat següent) que l’energia és més sensible a les fluctuacions del PIB que les emissions de CO2 equivalent. Al capítol 7.3.4 es pot veure la comparació entre aquests dos ventalls. GJ/any 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 MAQ text integre cap 6-7NOU 19/11/2003 12:58 Página 187 7. Simulacions - Escenari Tendencial 187 Evolució d’emissions de CO2 equivalent 7.000.000 A = Situació actual Tendencial 1,2% 6.000.000 Tendencial 0,9% Tendencial 0,6% 5.000.000 Tendencial 0,3% Tendencial 0% 4.000.000 Tendencial -0,3% Tendencial -0,6% 3.000.000 Tendencial -0,9% Tendencial -1,2% 2.000.000 Tendencial -1,5% 1.000.000 Fig 7-2 Evolució d’emissions de CO2eq sota diferents 0 hipòtesis de creixement de PIB. 7.3.3 Sensibilitat del consum i emissions Si es realitza una representació gràfica dels consums i emissions respecte les variacions del PIB es pot veure clarament com la pendent del consum energètic és superior a la d’emissions de gasos d’efecte hivernacle (si la línia de consum d’energia puja un 15% la d’emissions puja un 9,4%). Això, des d’un punt de vista de creixement econòmic, és positiu ja que indica que per un mateix increment de PIB les emissions de GHG no seran tan sensibles com el consum energètic, però des del punt de vista de recessió -o en tot cas d’estalvi energètic per aplicació de mesures-, implica que un esforç considerable en mesures d’es- talvi energètic, fan reduir amb molta menor mesuras les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Sensibilitat de simulador a la variació del PIB 72.000.000 6.400.000 71.247.295 6.300.000 6.235.912 6.305.331 70.000.000 6.200.000 6.167.042 70.051.972 6.098.709 6.100.000 68.867.882 6.030.897 68.000.000 6.000.000 5.963.594 67.694.542 emissions de CO2 de Barcelona 5.896.706 5.900.000 66.531.675 66.000.000 5.830.460 5.800.000 5.764.604 65.379.010 5.699.206 5.700.000 64.000.000 64.236.285 5.600.000 63.103.240 62.000.000 5.500.000 61.979.623 5.400.000 consum de Barcelona 60.865.189 Fig 7-3 Sensibilitat del simulador a la variació del PIB. En 60.000.000 5.300.000 vermell, el cas considerat al Pla. t/any consum GJ/any 1987 1988 198 - 9 1,5 1990 19 - 9 1 1 ,2 1992 1 - 9 0 9,9 3 1994 -0 1 , 9 6 95 1996 -0, 1 3 997 1998 0,0 1999 2000 0,3 2001 2002 0,6 2003 2004 0,9 2005 2006 1,2 2007 2008 2009 2010 emissions t/any MAQ text integre cap 6-7NOU 19/11/2003 12:58 Página 188 188 Pla de Millora Energètica de Barcelona Relació consum-emissions segons la variació del PIB 6.400.000 1,2% 6.300.000 0,9% 6.200.000 0,6% 0,3% 6.100.000 0% 6.000.000 -0,3% 5.900.000 -0,6% 5.800.000 -0,9% -1,2% 5.700.000 -1,5% Fig. 7-4: Relació consum-emissions segons la variació del PIB. En vermell, el cas considerat al Pla. 5.600.000 consum GJ/any 7.3.4 Comparació de la variació del consum i la variació de les emissions En aquest apartat es mostra com el ventall dels diferents resultats de consum energètic sota diferents suposicions de PIB és superior en percentatge respecte al valor tendencial del ventall d’emissions. Per dues hipòtesis simètriques com són una variació respecte el PIB base del Pla de +1,2% i -1,2% [donant creixements de PIB de 4% i 1,6% anualment i respec- tivament], s’obtenen resultats de variacions de consum de +7,09% i -6,84% i variacions d’emissions de +4,55% i -4,42% tal com es mostra a la taula següent: variació respecte pib resultat de la variació del consum respecte variació de les emissions tendencial-2010 variació del pib el consum al 2010 respecte les emissions al 2010 +1,2% 4% anual +7,09% +4,55% 0% 2,8% anual 0% 0% Taula 7-1: Variacions de consum i emissions respecte l’escenari tendencial (0%) a l’any 2010. -1,2% 1,6% anual -6,84% -4,42% Si es fa la representació gràfica d’aquest fet s’obté la Fig. 7-5. emissions (tCO2)eq/any) 60.000.000 61.000.000 62.000.000 63.000.000 64.000.000 65.000.000 66.000.000 67.000.000 68.000.000 69.000.000 70.000.000 71.000.000 72.000.000 MAQ text integre cap 6-7NOU 19/11/2003 12:58 Página 189 7. Simulacions - Escenari Tendencial 189 Variació del consum i emissions respecte la variació del PIB 8% +7,09% 6% 4% +4,55% 2% 0% emissions de CO2 eq de Barcelona -2% -4% -4,42% consum de Barcelona -6% -6,84% -8% Fig. 7-5: Representació gràfica de la variació de consum i -10% emissions respecte l’escenari tendencial al 2010. variació respecte PIB (%) 7.4 Comparació mix elèctric català i espanyol En el present estudi s’ha analitzat el mix elèctric de dos àmbits territorials com a àmbits referents d’importació, el mix autonòmic (anomenat mix català) i el mix estatal (mix espanyol). En els estudis anteriors sobre el consum i importació d’electricitat en l’àmbit de Barcelona, l’electricitat importada s’ha tin- gut en compte en base al mix català, o sigui, la composició de fonts de generació segons les centrals elèctriques ubicades a Catalunya, per tant, totes les comparacions històriques d’aquest estudi es fan sobre el mix català. Des del punt de vista territorial té sentit analitzar el consum de Barcelona segons el mix català. No obstant, si l’anàlisi par- teix de les premisses del funcionament del mercat nacional elèctric –un mercat completament liberalitzat pel que fa a la generació– té sentit basar-se en el mix espanyol. El mix elèctric català i el mix elèctric espanyol són molt diferents, principalment per la ràtio d’aportació de les centrals nuclears i les de carbó. En el mix espanyol, les nuclears participen amb un 32% (semblant al mix europeu) i les de carbó amb un 37%. En canvi en el mix català un 67% és d’origen nuclear i només un 2% es d’origen del carbó. A conseqüència d’això, l’impacte ambiental produït per la generació elèctrica varia molt segons el mix considerat. Respecte a l’electricitat importada l’estat, s’ha de dir que un 95,4% prové de França (any 1999), i que el mix francès cons- ta d’un 77,53% nuclear, 17,3% hidràulica i un 5,17% fuel/gas. Pel que fa a la diferència entre el mix català i l’espanyol pel que es refereix al Règim Especial, a Catalunya és disposa d’un percentatge superior d’energies no renovables degut a la gran presència de la cogeneració (nivell superior d’industrialit- Variació de consum o emissions (%) -1,5% -1,2% -0,9% -0,6% -0,3% 0% 0,3% 0,6% 0,9% 1,2% MAQ text integre cap 6-7NOU 19/11/2003 12:58 Página 190 190 Pla de Millora Energètica de Barcelona zació de Catalunya respecte la mitjana espanyola), la qual cosa dóna un 82 % a Catalunya davant el 68 % a nivell espan- yol de contribució per cogeneració. A Catalunya, el juliol de 1999, les instal·lacions acollides al Règim Especial represen- taven un total de 1.267 MW de potència elèctrica instal·lada. D’aquesta potència, la major part correspon a instal·lacions de cogeneració (963 MW) i la resta a Energies Renovables (303 MW). Pel que fa a les energies renovables, el grau d’aportació d’energia hidràulica és similar tant per l’àmbit català com per l’es- panyol, però la gran diferència es troba en el percentatge aportat per l’energia eòlica, ja que aquesta representa un 1,5 % a Catalunya i un 10,1 % a Espanya, respecte a la totalitat de Règim Especial. En el present estudi s’ha decidit avaluar la situació respecte a ambdues dades de partida: s’ha analitzat la situació tant per al mix català com per a l’espanyol. A continuació es presenta la simulació de les emissions de Barcelona respecte al mix català i respecte al mix espanyol segons les previsions de potència que s’instal·laren en un futur en cada àmbit. Es pot apreciar com les emissions de Barcelona varien considerablement segons el càlcul amb el mix català o espanyol. Per l’any de referència (1999) la dife- rencia és d’un 41%, mentre que, degut al canvi modal de generació elèctrica, l’any 2010 la diferencia es redueix a un 27%. Per això, en la gràfica de comportament tendencial futur les dues línies d’emissions s’estan apropant. Aquest apropament és degut a l’aposta de tots dos àmbits per les centrals de cicle combinat amb gas natural amb menys emissions que les tèr- miques actuals de combustió de fonts fòssils (les emissions de les centrals en cicle combinat són majors respecte a les nuclears), i l’augment d’energies renovables, sobretot l’eòlica. També es presenten gràfiques segons l’estimació de mix elèctric feta en aquest Pla. El mix català futur s’ha estimat a par- tir de les dades de l’ICAEN1 (escenari MAE), mentre que el mix espanyol correspon a les estimacions publicades per l’IDAE a partir del treball del Grupo de Perspectiva Energética IDAE-MINER-MEH2 (escenari tendencial base). 1 Informe del Grup d’Experts en matèria de línies elèctriques pel Parlament de Catalunya; Eficiència Energètica, maig 2001. 2 Perspectiva Energética y CO2. Escenarios 2010, IDAE, 2000. MAQ text integre cap 6-7NOU 19/11/2003 12:58 Página 191 7. Simulacions - Escenari Tendencial 191 comparació d’emissions mix català-espanyol Emissions Totals de co2 equivalent a la ciutat de barcelona segons mix català o espanyol 8.000.000 7.500.000 Port, aeroport, etc. 7.000.000 Garraf 6.500.000 6.000.000 Incineradora Sant Adrià 5.500.000 5.000.000 Altres (Industria, etc.) 4.500.000 Electricitat 4.000.000 3.500.000 GLP 3.000.000 Gas natural 2.500.000 2.000.000 Petroli automoció 1.500.000 1.000.000 500.000 (*) Industrial i altres contempla els sectors: 0 - Sector industrial - Magatzems, fàbriques i tallers - Zona portuària - Garatges i aparcaments - Sales culturals i de festa - Hospitals i sanatoris - Biblioteques mix català mix espanyol - Edificis d'usos singulars - altres... Evolució d’emissions de co2 equivalent de barcelona (segons mix elèctric català o espanyol) 8.000.000 7.000.000 6.000.000 Mix espanyol històric (assimilat) 5.000.000 Mix espanyol tendencial 4.000.000 Mix català històric 3.000.000 Mix català tendencial Mix català 1999 3,14 t CO2 càpita 4.732.442 t CO2/any Mix català tendencial 2010 3,96 t CO2 càpita 6.030.455 t CO2/any Mix espanyol 1999 4,43 t CO2 càpita 6.675.120 t CO2/any Mix espanyol tendencial 2010 4,99 t CO2 càpita 7.598.235 t CO2/any % Creixement emissions CO2 equivalent 1999-2010 total mitjana anual Diferència d’emissions Mix català 1999 0,00% 0,00% Mix català tendencial 2010 27,43% 2,23% any 1999 any 2010 Mix espanyol 1999 0,00% 0,00% Absoluta 1.942.678 1.567.780 Mix espanyol tendencial 2010 13,83% 1,18% Proporcionals respecte MIX català 41,05% 26,0% t/any tCO2 eq/any 1987 1988 1989 1 M 99 ix 0 català 199 1 9 991 1992 1993 1994 Mix c 1 a 9 t 9 a 5 là Tendenci 1 a 9 l 96 201 1 0 997 1998 1999 2000 M 2 i 0 x 0 e 1 spanyol 199 2 9002 2003 2004 2005 2006 Mix esp 20 T a 0 e n n y d o 7 e l ncial 20 2 1 0 0 08 2009 2010 MAQ text integre cap 6-7NOU 19/11/2003 12:58 Página 192 192 Pla de Millora Energètica de Barcelona mix energètic català (Situació actual 1999) mix elèctric d’energia importada a Barcelona Lignit 2% Fuel 2% Gas natural 15% Hidràulica 11% Hulla-Antracita ~0% Altres renovables 1% Carbó importat ~0% Energia importada de França 7% Biogàs ~0% Nuclear 62% Electricitat importada a Barcelona + règim especial Energia elèctrica generada a barcelona 30.000.000 30.000.000 25.000.000 25.000.000 20.000.000 20.000.000 15.000.000 15.000.000 10.000.000 10.000.000 5.000.000 5.000.000 0 0 Procedència de l’energia elèctrica consumida a Barcelona Energia elèctrica generada a Barcelona Electricitat generada a Cogen. Gas natural 69% Barcelona 5,4% Incineració RSU 31% Producció elèctrica renovable / Electricitat importada de fora Produc. Elèctrica total (Àmbit mix) 9,65% de Barcelona 94,6% Pes de l’autoproducció a BCN / Fuel ~0% Gasoil ~0% Producció TOTAL del mix 0,80% Biogàs ~0% TOTAL Energ. importada a Barcelona 19.431.655.234 MJ/any 5.397.682 MWh/any TOTAL Energ. exportada de Barcelona 0 MJ/any TOTAL Energ. generada a Barcelona 1.108.123.200 MJ/any 0 MWh/any TOTAL Energ. generada a Barcelona 307.812 MWh/any MWh/any Nuclear Hulla-Antracita Lignit Carbó importat Fuel Gasoil Gas natural Biogàs Hidràul A ic l a tr E e n s e r r e g n i o a v i a m b p le o s rtada de França MWh/any Combustibles líquids Combustibles gasosos Incineració RSU Biomassa Fotovoltaica MAQ text integre cap 6-7NOU 19/11/2003 12:58 Página 193 7. Simulacions - Escenari Tendencial 193 mix energètic català 2010 mix elèctric d’energia importada a Barcelona Nuclear 46% Fuel 3% Hulla-Antracita ~0% Gas natural 33% Carbó importat ~0% Hidràulica 11% Biogàs ~0% Altres renovables 5% Lignit ~0% Energia importada de França 2% Electricitat importada a Barcelona + règim especial Energia elèctrica generada a barcelona 30.000.000 400.000 350.000 25.000.000 300.000 20.000.000 250.000 15.000.000 200.000 150.000 10.000.000 100.000 5.000.000 50.000 0 0 Procedència de l’energia elèctrica consumida a Barcelona Energia elèctrica generada a Barcelona Electricitat generada a Cogen. Gas natural 79% Barcelona 5,9% Producció elèctrica renovable / Incineració RSU 21% Produc. Elèctrica total (Àmbit mix) 8,92% Electricitat importada de fora de Barcelona 94,1% Pes de l’autoproducció a BCN / Fuel ~0% Producció TOTAL del mix 0,91% Gasoil ~0% Biogàs ~0% TOTAL Energ. importada a Barcelona 26.211.909.160 MJ/any 7.281.086 MWh/any TOTAL Energ. exportada de Barcelona 0 MJ/any TOTAL Energ. generada a Barcelona 1.648.242.000 MJ/any 0 MWh/any TOTAL Energ. generada a Barcelona 457.845 MWh/any MWh/any Nuclear Hulla-Antracita Lignit Carbó importat Fuel Gasoil Gas natural Biogàs Hidràul A ic l a tr E e n s e r r e g n i o a v i a m b p le o s rtada de França MWh/any Combustibles líquids Combustibles gasosos Incineració RSU Biomassa Fotovoltaica MAQ text integre cap 6-7NOU 19/11/2003 12:58 Página 194 194 Pla de Millora Energètica de Barcelona mix energètic espanyol (Situació actual 1999) mix elèctric d’energia importada a Barcelona Lignit 7% Hulla-Antracita 22% Carbó importat 8% Fuel 5% Gas natural 8% Nuclear 31% Hidràulica 14% Energia importada de França 3% Altres renovables 2% Gasoil ~0% Biogàs ~0% Electricitat importada a Barcelona + règim especial Energia elèctrica generada a barcelona 80.000.000 250.000 70.000.000 60.000.000 200.000 50.000.000 150.000 40.000.000 30.000.000 100.000 20.000.000 10.000.000 50.000 5.000.000 0 0 Procedència de l’energia elèctrica consumida a Barcelona Energia elèctrica generada a Barcelona Cogen. Gas natural 69% Producció elèctrica renovable / Electricitat generada a Barcelona 5,4% Incineració RSU 31% Produc. Elèctrica total (Àmbit mix) 12,37% Electricitat importada de fora Pes de l’autoproducció a BCN / de Barcelona 94,6% Fuel ~0% Producció TOTAL del mix 0,16% Gasoil ~0% Biogàs ~0% TOTAL Energ. importada a Barcelona 19.431.655.234 MJ/any 5.397.682 MWh/any TOTAL Energ. exportada de Barcelona 0 MJ/any TOTAL Energ. generada a Barcelona 1.108.123.200 MJ/any 0 MWh/any TOTAL Energ. generada a Barcelona 307.812 MWh/any MWh/any Nuclear Hulla-Antracita Lignit Carbó importat Fuel Gasoil Gas natural Biogàs Hidràul A ic l a tr E e n s e r r e g n i o a v i a m b p le o s rtada de França MWh/any Combustibles líquids Combustibles gasosos Incineració RSU Biomassa Fotovoltaica MAQ text integre cap 6-7NOU 19/11/2003 12:58 Página 195 7. Simulacions - Escenari Tendencial 195 mix energètic espanyol 2010 mix elèctric d’energia importada a Barcelona Hulla-Antracita 16% Fuel 8% Gas natural 25% Gasoil ~0% Nuclear 20% Carbó importat ~0% Energia importada de França 3% Biogàs ~0% Hidràulica 14% Lignit ~0% Altres renovables 14% Electricitat importada a Barcelona + règim especial Energia elèctrica generada a barcelona 80.000.000 400.000 70.000.000 350.000 60.000.000 300.000 50.000.000 250.000 40.000.000 200.000 30.000.000 150.000 20.000.000 100.000 10.000.000 50.000 0 0 Procedència de l’energia elèctrica consumida a Barcelona Energia elèctrica generada a Barcelona Electricitat generada a Incineració RSU 25% Producció elèctrica renovable / Barcelona 6,3% produc. Elèctrica total (Àmbit mix) 24,61% Pes de l’autoproducció a BCN / Electricitat importada de fora Cogen. Gas natural 75% de Barcelona 93,7% producció TOTAL del mix 0,16% Fuel ~0% Gasoil ~0% Biogàs ~0% TOTAL Energ. importada a Barcelona 26.115.630.760 MJ/any 7.254.342 MWh/any TOTAL Energ. exportada de Barcelona 0 MJ/any TOTAL Energ. generada a Barcelona 1.744.520.400 MJ/any 0 MWh/any TOTAL Energ. generada a Barcelona 484.589 MWh/any MWh/any Nuclear Hulla-Antracita Lignit Carbó importat Fuel Gasoil Gas natural Biogàs Hidràul A ic l a tr E e n s e r r e g n i o a v i a m b p le o s rtada de França MWh/any Combustibles líquids Combustibles gasosos Incineració RSU Biomassa Fotovoltaica MAQ text integre cap 6-7NOU 19/11/2003 12:58 Página 196 MAQ text integre cap 6-7NOU 17/11/2003 16:49 Página 196 MAQ text integre cap 8NOU 17/11/2003 16:48 Página 197 8. Els objectius i estratègies del Pla d’Acció 197 8. Els objectius i estratègies del Pla d’Acció 8.1 Els objectius del Pla d’Acció El Pla d’Acció [PAE] conté els elements d’actuació i les eines necessàries per assolir una sèrie d’objectius generals con- siderats com la finalitat d’aquest pla i presentats en aquest capítol. Aquestes eines s’han classificat com a programes i projectes, amb una finalitat clara de permetre la definició d’objectius, assignació de recursos, la gestió i el seguiment de resultats. S’han considerat, dins dels projectes proposats, aquells en què l’Ajuntament de Barcelona pot tenir una responsabilitat directa o capacitat d’acció finalista; en aquells casos en què això no es compleix es faran recomanacions d’actuació o demandes a tercers, de forma paral·lela als projectes. 8.1.1 Objectius generals L’objectiu principal és definir una estratègia energètica en l’àmbit de la ciutat de Barcelona i estructurar un Pla d’Acció. Té com a fites el foment de l’eficiència energètica i l’ús d’energies renovables per així assolir una reducció en les emissions de gasos causants de l’augment de l’efecte hivernacle i dels gasos perjudicials per la salut. Tanmateix, existeixen d’altres objectius, indicats en les dues llistes següents: 8.1.2 Objectius principals Definir una estratègia energètica en l’àmbit de la ciutat de Barcelona per tal de tendir a un estat de ciutat sostenible: • Planificació energètica. • Fomentar l’eficiència energètica. • Fomentar l’ús d’energies renovables. • Fomentar la qualitat dels serveis energètics. El concepte Ciutat Sostenible implica un balanç dinàmic entre tres elements mútuament independents: 1) protecció i cura d’ecosistemes naturals; 2) productivitat econòmica; i 3) provisió d’infrastructures socials com llocs de treball, cases, edu- cació, salut i cultura. L’equilibri entre aquests elements dependrà de la localització geogràfica, de les condicions de l’en- torn i dels valors de la comunitat. El concepte de sostenibilitat distingeix entre el creixement i el desenvolupament. El creixement fa referència a la quantitat de canvis físics en l’urbanisme de la regió. Desenvolupament fa referència als beneficis qualitatius com ara provisió de llocs per viure, treball, salut, etc. Una de les claus per a la sostenibilitat és minimitzar la quantitat de creixement físic que és necessari per a un determinat desenvolupament. Tanmateix el Pla ha de permetre assolir una sèrie d’objectius relacionats: • Determinar i definir les actuacions a realitzar en temes energètics. • Determinar les energies i tecnologies a fomentar. • Impulsar les accions necessàries derivades dels objectius i compromisos de la ciutat de Barcelona alineades amb els acords de Heidelberg, Klimabündnis, Kyoto, etc. • Estimular la reducció en el consum energètic. • Elaborar les eines i obtenir les dades per tal d’estructurar el model energètic de Barcelona i fer-ne un seguiment. MAQ text integre cap 8NOU 17/11/2003 16:48 Página 198 198 Pla de Millora Energètica de Barcelona 8.1.2.1 Planificació Energètica L’instrument decisiu per a una política urbana energètica és desenvolupar un “Pla Energètic Local” (LEP - Local Energy Planning, en anglès), que significa donar suport al desenvolupament d’estratègies energètiques locals mitjançant una pla- nificació racional i considerant uns principis d’administració. Les experiències d’altres ciutats que han desenvolupat plans locals han demostrat que les solucions parcials per a projec- tes individuals i les estratègies de llarg termini han de ser estudiades i optimitzades simultàniament. D’aquesta manera un LEP és un procés iteratiu de llarg termini (learning by doing) en contra del que pot ser una tasca a curt termini. És un procés que, tal i com la dóna a entendre, les fases “d’estudi” i “d’avaluació i decisió”, han d’alimentar-se constantment de la informació proporcionada pel seguiment dels resultats dels projectes. Recursos humans Implementació Monitorització Avaluació i decisió Interacció Fase d’estudi Preparació i orientació Fig. 8-1: Fases que comporta un Pla Energètic Local. Temps EDEB PAE PMEB: Pla de Millora energètica de Barcelona S’ha desenvolupat, també, un model i una ‘metodologia consistent’ que ha partit de l’evolució de sistemes i models d’optimització anteriors i que és un prerequisit necessari per assolir els objectius d’una manera més eficaç i econò- mica degut a les moltes interaccions entre els diferents components d’un sistema energètic local. Donar solucions integrals significa que una combinació de diferents mesures ha estat desenvolupada per assolir els objectius de la millor manera possible, en contra de la manera tradicional de planificar mesures individuals per construir un Pla el més “eficient” possible. Amb aquests criteris, s’han considerat els aspectes tècnics, de gestió, de mercat, socials, econòmics i legals. 8.1.2.2 Fomentar l’eficiència energètica Un sistema energètic està compost per uns subministradors d’energia i uns consumidors. L’objecte d’un sistema energètic és proporcionar als consumidors els beneficis que l’energia aporta; la cadena energètica que fa possible MAQ text integre cap 8NOU 17/11/2003 16:48 Página 199 8. Els objectius i estratègies del Pla d’Acció 199 proporcionar aquests beneficis o serveis comença amb la col·lecta o extracció d’energia primària que podrà ser trans- formada en energia útil per a ús final. Dins d’aquesta cadena, l’energia suporta un procés de transformació, distribu- ció i, finalment, transformació en béns útils. Tot això comporta una pèrdua d’energia degut als diferents rendiments de cadascun dels processos. La millora de l’eficiència energètica és una aposta per reduir al màxim aquestes pèrdues incorporant sistemes de gestió, de comunicació o tecnologies que millorin el rendiment en les parts de la cadena energètica on sigui adient actuar. 8.1.2.3 Fomentar l’ús d’energies renovables Com a objectiu principal també es contempla l’aprofitament de les fonts d’energia renovables, que són considerades ener- gies netes. Aquest objectiu pretén aconseguir una substitució del consum d’energies fòssils o nuclears per energies reno- vables com ara l’energia solar tèrmica, la fotovoltaica o l’energia aprofitada en forma de calor –corrent de ventilació natu- ral– per edificis climàtics, biogàs, etc. 8.1.2.4 Fomentar la qualitat del servei El Pla d’Acció [PAE] ha d’impulsar el desenvolupament en un entorn sostenible, incentivant la qualitat del subministrament dels serveis energètics a Barcelona. La qualitat implica, de cara a l’usuari final, disposar d’un servei que asseguri un sub- ministrament adequat i constant de l’energia contractada i d’un servei a l’usuari que sigui eficient i actiu. Al mateix temps, la qualitat de cara a la ciutat o al món, implica proporcionar un servei energètic d’ús final amb una eficiència màxima durant els processos de transport i transformació, amb millores i manteniments continus per adequar els nous avenços al siste- ma de subministrament. 8.1.3 Objectius relacionats En aquest apartat es descriuen objectius també rellevants que es deriven dels anteriors. 8.1.3.1 Determinar i definir les actuacions a realitzar en temes energètics La Planificació Energètica ha de contemplar tant la diagnosi de la situació com un conjunt de mesures estructurades per a ser dutes a terme. Això conformarà un Pla d’Acció. 8.1.3.2 Determinar les energies i tecnologies a fomentar El creixent canvi de tecnologies i el nombre de sistemes de generació i transformació existent actualment fa necessari un estudi de totes les alternatives possibles, per avaluar quines energies i tecnologies són aplicables i adients a Barcelona, actualment i en el futur. 8.1.3.3 Impulsar les accions necessàries Impulsar les accions necessàries derivades dels objectius i compromisos de la ciutat de Barcelona cap als acords de Heidelberg, Klimabündnis, Kyoto, etc., per reduir les emissions de gasos a l’atmosfera. Per tant, és obligat contemplar un estudi energètic global per estudiar la reducció total de gasos que es pot assolir i verificar, amb les projeccions a llarg ter- mini i amb l’evolució del grau de compliment factible. MAQ text integre cap 8NOU 17/11/2003 16:48 Página 200 200 Pla de Millora Energètica de Barcelona 8.1.3.4 Estimular la reducció en el consum energètic En un pla d’acció energètic, la reducció del consum energètic d’ús final amb canvis d’estils de vida o costums de la societat enfront a l’ús de l’energia, es pot considerar un tema clau. Aquest objectiu comporta establir una reflexió entre la societat i els seus costums per conscienciar-la a fer un bon ús de l’energia. 8.1.3.5 Estructurar el model energètic de Barcelona Elaborar les eines i obtenir les dades per tal d’estructurar el model energètic de Barcelona i fer-ne el seguiment. Mantenint la idea de ‘solucions integrals’ per desenvolupar estratègies més efectives i optimitzades i la necessitat de fer un seguiment continuat de les mesures adoptades, sorgeix la conveniència de disposar, a Barcelona, d’un model que permeti fer projeccions, establir estratègies, processos de gestió, avaluacions a llarg termini i que permeti dis- posar d’un sistema de seguiment per verificar el calibratge i els resultats de les mesures estudiades. Per posar en funcionament aquesta eina és necessari disposar d’un centre on s’hi reculli tota la informació pertinent, per tant un dels objectius és l’inici d’aquest sistema mitjançant l’elaboració d’eines, protocols i convenis amb les diferents organitzacions públiques i privades. No només són necessàries certes dades i informació actual, sinó que disposar de previsions futures en tot l’entorn d’urbanisme, lleis, població i tecnologies ha de ser un objectiu clar per tal de poder fer prospectives a llarg termini. Així mateix cal aprofundir en l’estudi i coneixement del sector energètic a Barcelona i tenir-ne els indicadors ade- quats. 8.2. Les estratègies del Pla d’Acció Per assolir els objectius generals que han estat marcats en aquest Pla, s’ha de definir com i de quina manera s’es- tructuraran les propostes. Les estratègies del Pla d’Acció són una sèrie de mesures sobre com desenvolupar un conjunt de propostes coherents que permetin definir el marc de treball i els programes i projectes necessaris. Les estratègies es classifiquen de la següent manera: • Estratègies de gestió: Aquelles que estan relacionades amb la forma i processos de gestió, tant en l’àmbit municipal com en l’àmbit extern. • Estratègies de subministrament i consum: Relacionades amb les mesures que cal prendre en relació a l’eficiència i sostenibilitat de la generació, distribució i consum de l’energia. • Estratègies en l’àmbit social i de la comunicació: Defineixen el marc d’actuació en els aspectes socials, d’imatge, de comunicació, d’educació i d’impacte ciutadà. • Estratègies econòmiques i legals: Emmarquen les propostes que es faran en l’entorn econòmic i legal. Les estratègies proposades es poden veure de forma sintètica en els següents quadres: MAQ text integre cap 8NOU 17/11/2003 16:48 Página 201 8. Els objectius i estratègies del Pla d’Acció 201 estratègies de gestió Liderat de l’Ajuntament de Barcelona Definir l’estructura de gestió del Pla Coordinació i col·laboració amb altres organismes públics Col·laboració del món professional i empresarial Estructuració del Pla Desenvolupar els sistemes d’informació Taula 8-1: Estratègies de gestió. estratègies de subministrament i consum Promoure a Barcelona el consum energètic dins d’un model sostenible Potenciar l’ús d’energies verdes i/o renovables Millorar la qualitat de productes i serveis energètics a Barcelona Adequació de la generació i distribució del subministrament elèctric Promoure la generació d’energies renovables Actualització del Pla i desenvolupament de les eines de mesura i control Reducció del consum intern de l’Ajuntament de Barcelona Compromís de consum d’energies renovables Taula 8-2: Estratègies de subministrament i consum. estratègies en l’àmbit social i de la comunicació Impulsar un nou model de consum Difusió i comunicació Crear un identificador i segell de qualitat Difondre l’aplicació de noves tecnologies Estimular les actuacions de l’àmbit educatiu Aprofitar els grans projectes actuals Taula 8-3: Estratègies en l’àmbit social i de la comunicació. estratègies econòmiques i legals Mantenir el creixement i desenvolupament de Barcelona Promoure la competència i qualitat en el subministrament energètic Promoure les activitats i noves ubicacions a Barcelona d’empreses del sector Buscar la col·laboració de tercers a través del patrocini en els projectes adients Estudiar l’impacte econòmic general Adaptar les actuacions a l’evolució previsible del marc legal Adaptar les normatives i ordenances a les propostes del pla Taula 8-4: Estratègies econòmiques i legals. 8.3 Descripció de les Estratègies 8.3.1 Descripció de les Estratègies de Gestió 8.3.1.1 Liderat de l’Ajuntament de Barcelona L’Ajuntament de Barcelona ha de ser líder en la promoció, aplicació i gestió del Pla d’Acció, així com ho ha de ser amb polítiques i actuacions energètiques a la ciutat de Barcelona. MAQ text integre cap 8NOU 17/11/2003 16:48 Página 202 202 Pla de Millora Energètica de Barcelona L’Ajuntament de Barcelona s’ha de comprometre a liderar l’impuls dels projectes que contempli el Pla d’Acció, gestionant i coordinant les activitats necessàries: pressupost, recursos, imatge, etc., que s’hauran d’aconseguir per a l’èxit dels pro- jectes. La disposició de recursos i experts per part de l’Ajuntament de Barcelona és la condició bàsica i indispensable per a la consecució dels objectius que el Pla estableixi. 8.3.1.2 Definir l’estructura de gestió del Pla d’Acció Cal definir i dotar-se del sistema de gestió més adient als programes i projectes del Pla d’Acció. Cal tenir present que la varietat i impacte dels projectes serà enorme i que la situació de gestió actual no té perquè ser la més idònia per impulsar i gestionar els projectes que recollirà el Pla d’Acció. 8.3.1.3 Coordinació i col·laboració amb altres organismes públics i institucions És important que els objectius del Pla d’Acció estiguin en sintonia amb la resta de plans de l’Ajuntament de Barcelona i, a la vegada, s’ha d’establir una coordinació amb els objectius d’altres administracions i organismes públics. S’hauran d’es- tudiar les activitats i programes d’aquests organismes i institucions que puguin tenir incidència en els temes energètics a la ciutat de Barcelona. Els plans i programes de tercers que siguin d’utilitat per a la ciutat en el futur haurien de poder ser incorporats al Pla d’Acció, a la vegada que es pot demanar la seva potenciació a Barcelona. Així doncs, és factible i acon- sellable que, en el futur, es derivin, d’aquest Pla, compromisos de col·laboració per a d’altres organismes. 8.3.1.4 Col·laboració del món professional i empresarial Les empreses i les estructures professionals són elements claus per impulsar el Pla. S’ha de buscar la seva complicitat i implicació per tal de poder incidir en l’abastament de Barcelona en els sectors productius. Els professionals que tenen rela- ció amb disseny, producció, manteniment, instal·lació, etc., de sistemes o elements relacionats amb la cadena de submi- nistrament i consum energètic, seran els que hauran d’aplicar les recomanacions i polítiques d’aquest Pla. El sector d’empreses que treballen directament a la cadena de subministrament i aparellatge energètic tenen més capaci- tat i visibilitat a l’hora d’actuar i, per això, hauran de rebre una atenció especial, demanant la seva col·laboració per acon- seguir un intercanvi fluid d'informació. Les estructures de representació empresarial i professional, com ara els col·legis professionals, gremis, Foment, etc., rebran una atenció preferent per tal que coneguin i col·laborin amb el Pla d’Acció. 8.3.1.5 Estructuració del Pla El Pla s’estructura en forma de programes i projectes per tal que siguin executables. Els projectes són elements de plani- ficació que permeten la definició concreta d’objectius, l’assignació i gestió de recursos, l’establiment de calendaris i la mesura de resultats. Tenint en compte que l’abast del Pla és molt ampli, la varietat i tipologia de projectes també ho serà; sorgiran projectes d’estudis estratègics, generalistes i d’altres d’aplicacions detallades. Aquesta diversitat pot ser agrupada segons simili- tuds d’aplicació o gestió dels projectes, és a dir per programes. L’agrupació per programes farà més entenedora i fàcil de presentar i gestionar les llistes d’objectius i programes. MAQ text integre cap 8NOU 17/11/2003 16:48 Página 203 8. Els objectius i estratègies del Pla d’Acció 203 8.3.1.6 Desenvolupar els sistemes d’informació El desenvolupament de sistemes d’informació permetrà mesurar, informar i prendre decisions sobre temes energètics a Barcelona. Barcelona ha de disposar d’una millor informació sobre generació, distribució i consum energètic a la ciutat. S’han de defi- nir les informacions necessàries i els sistemes de gestió d’aquesta informació. S’hauran de desenvolupar els sistemes d’informació per gestionar la captació de dades i el seu procés. S’haurà d’estimar l’impacte de l’evolució natural dels processos i de les mesures que es vagin presentant. El desenvolupament de simuladors adaptats a Barcelona permetrà, en el futur, interrelacionar diferents camps (tràfic, consums, etc.) i enriquir al llarg dels anys el model de coneixement de Barcelona. La gestió d’elements bàsics de la ciutat, com per exemple el trànsit, haurà de contenir elements de gestió energètics (informatius i decisions). En el futur, la ciutat es gestionarà més globalment. El Pla desenvolupa una primera etapa d’un simulador energètic i mediambiental per Barcelona. 8.3.2 Descripció de les estratègies de subministrament i consum 8.3.2.1 Promoure a Barcelona el consum energètic dins d’un model sostenible La matriu energètica de Barcelona és la base per a l’anàlisi del model actual de la ciutat, que permetrà identificar les pau- tes a seguir per assolir un model sostenible. A partir de la seva anàlisi i de l’avaluació de la situació actual, cal definir quines són les energies que cal promoure en el futur a Barcelona i considerar les xarxes de distribució més adient. La consideració de model sostenible implica considerar també aspectes tarifaris i de regulació com, per exemple, veure la possibilitat d’impulsar l’aplicació, en certs casos, de tarifes progressives. 8.3.2.2 Potenciar l’ús d’energies verdes i/o renovables És evident que dins d’un model sostenible cal promoure activament l’ús d’energies verdes o renovables. Això caldrà fer-ho amb mesures de comunicació, legals o de mercat, que seran contemplades en altres apartats. També caldria incidir en aspectes tarifaris i de regulació com, per exemple, veure la possibilitat d’impulsar l’elecció, per part del consumidor, del tipus de mix elèctric que es vol consumir (lligat a una taula tarifària clara per tipus d’origen de l’energia). 8.3.2.3 Millorar la qualitat de productes i serveis energètics a Barcelona Dins del nou marc legal que regularà la competència en el sector energètic –on, a més a més, es preveu un horitzó de can- vis legals–, cal estar atents a les garanties de qualitat del servei elèctric a la ciutat, lligades, entre d’altres coses, a les inversions que cal fer per mantenir i millorar les xarxes. Es pretén impulsar els treballs d’estudi d’estàndards sobre la qualitat del subministrament energètic a Barcelona. Les inver- sions en les xarxes de subministrament i l’estructuració dels serveis han de venir referenciades amb els índexs de qualitat que cal definir. Aquests índexs han de tenir una sistema per tal que l’Ajuntament pugui realitzar un seguiment i control. MAQ text integre cap 8NOU 17/11/2003 16:48 Página 204 204 Pla de Millora Energètica de Barcelona Dins del concepte de garantir el servei, inclòs en els nivells imprescindibles en casos d’emergència provocats per factors externs, caldrà considerar la revisió i adaptació dels Plans de Protecció civils al nou marc legislatiu i a l’entorn estratègic que aquest Pla defineixi. 8.3.2.4 Adequació de la generació i distribució del subministrament elèctric Impulsar l’adequació de la generació elèctrica i de les xarxes de subministrament d’energia a les noves demandes i a les característiques dels índex de qualitat que han de definir-se en una ciutat de primer nivell. Les fonts dels diferents tipus d’energia, el temps de connexió, la informació al ciutadà, la disponibilitat del servei, la seva qualitat, etc., han de ser con- siderades en aquest procés. Les activitats relacionades amb noves activitats, negocis o tecnologies són extraordinàriament sensibles a la disponibili- tat d’un subministrament elèctric abundant, de qualitat i amb un cost raonable. És per això que cal estudiar i garantir aquestes disponibilitats a la Ciutat del Coneixement. Caldrà fer programes de treball amb les grans companyies de serveis del sector per obtenir compromisos factibles d’inversió a Barcelona. 8.3.2.5 Promoure la generació d’energies renovables a Barcelona Per cada tipus d’energia, caldrà veure quin és el sostre recomanable i màxim per a la generació energètica pròpia, per tal de poder definir quin ha de ser el ritme d’aplicació i promoció. Aquests recursos propis han d’ésser promoguts i aplicats tant a efectes demostratius com comercials quan sigui factible. Barcelona té una capacitat de generació limitada en el seu territori, tot i així es compromet a impulsar la generació d’ener- gies renovables compatibles amb l’entorn. Les dades que recull la matriu energètica de Barcelona han de ser avaluades des de diferents punts de vista: ambiental, de qualitat, de fiabilitat de subministrament, etc. Cal també definir les eines per fer-ne el seguiment continuat i analitzar les tendències i l’impacte de les mesures del Pla d’acció i d’altres d’externes. En aquest sentit, i considerant també el seu impacte econòmic, es promouran projectes pilot que permetin tenir un conei- xement de camp tant en aspectes tecnològics, comercials, econòmics o de gestió en l’entorn de l’energia. Sempre que es pugui, cal que Barcelona utilitzi els mecanismes de les proves pilot per estar al dia del coneixement aplicat en el sector energètic. 8.3.2.6 Actualització del Pla i desenvolupament de les eines de mesura i control El Pla ha de ser actualitzat de forma periòdica i revisat quan es presentin situacions externes que modifiquin el marc en què es mou el sector energètic. També cal considerar que aquest Pla conté una informació de base que és la que defineix el model i la referència a les pro- postes que es fan i que, en alguns casos és incompleta o no està prou detallada. En realitzar les actualitzacions es farà un esforç sistemàtic per enriquir la informació i el coneixement disponible. Caldrà treballar també en la promoció de les eines de mesura i control i en projectes pilot a Barcelona que comportin un millor coneixement aplicat de les noves tecnologies. MAQ text integre cap 8NOU 17/11/2003 16:48 Página 205 8. Els objectius i estratègies del Pla d’Acció 205 8.3.2.7 Reducció del consum intern de l’Ajuntament de Barcelona L’Ajuntament de Barcelona ha de seguir reduint el consum intern i aplicant les noves tecnologies. Com a model i líder en aquests processos de canvi regulador, d’obertura de mercat, d’implantació de noves tecnologies, etc. cal que l’Ajuntament de Barcelona segueixi aplicant mecanismes i programes per reduir el consum propi aplicant, a efectes operatius, sistemes i tecnologies que estiguin arribant al punt de maduresa i, a efectes demostratius, les més inno- vadores. 8.3.2.8 Compromís de consum d’energies renovables L’Ajuntament de Barcelona es compromet a promoure i potenciar el consum d’energia elèctrica generada amb fonts reno- vables. En el consum intern, caldria considerar que el 50% del consum de l’Ajuntament fos procedent de fonts renovables en l’horitzó del Pla. 8.3.3 Estratègies en l’àmbit social i de la comunicació 8.3.3.1 Impulsar un nou model de consum Impulsar l’acceptació i aplicació d’un nou model de cultura en el consum energètic, respectuosa amb el nivell de qualitat de vida actual, que és el nivell al qual aspira la ciutadania. Les pautes de valoració de l’energia i del consum energètic han d’ésser variades per tal que puguem variar de manera efec- tiva el model de consum. Les mesures que han d’adoptar-se han d’ésser conegudes, enteses i recolzades per les màximes capes de població possibles. És fonamental estructurar una campanya potent de comunicació que empari aquest objectiu. S’haurà de buscar la participació i complicitat ciutadana. La importància de la implicació dels actors socials aconsella defi- nir un mecanisme de gestió potent per tal de vincular les accions previstes amb la comunicació i la participació ciutadana. 8.3.3.2 Difusió i comunicació Per impulsar els continguts, programes, canals i suports de comunicació que permetin donar a conèixer el que s’està fent en aquest àmbit. S’hauran d’utilitzar els diferents canals de comunicació: internet, revistes, programes de ràdio i televisió, etc. En alguns casos això serà liderat per l’Ajuntament, en d’altres, caldrà veure la manera d’impulsar-ho amb tercers. 8.3.3.3 Crear un identificador i un segell de qualitat És convenient crear un segell de qualitat de gestió, subministrament i consum d’energia que permetrà poder identificar estàn- dards de qualitat, fer campanyes i impulsar els conceptes lligats al nou model de consum i distribució i generació que es vol. 8.3.3.4 Difondre l’aplicació de noves tecnologies Els professionals i empreses són els que han d’aplicar la major part de mesures que el Pla identificarà. És per això que cal que tinguin un bon coneixement de les possibilitats de les tecnologies existents. S’ha d’impulsar el coneixement de les noves tecnologies dins el sector i facilitar la disponibilitat de les últimes eines i metodologies. MAQ text integre cap 8NOU 17/11/2003 16:48 Página 206 206 Pla de Millora Energètica de Barcelona 8.3.3.5 Estimular les actuacions en l’àmbit educatiu És important promoure actuacions, en l’ àmbit educatiu, pel que fa a les energies renovables i a l’eficiència energètica. S’han de crear continguts pedagògics i programes per tal de transmetre el nou model i implicar als ciutadans que estan en procés de formació. Això té beneficis evidents i aprofita tant la facilitat de tenir aquest col·lectiu de ciutadans agrupats com la seva receptivitat. 8.3.3.6 Aprofitar els grans projectes actuals Els projectes actuals de Barcelona, Fòrum 2004 i BCN 22@, són una ocasió per impulsar la demostració i l’ús de nous con- ceptes energètics i l’aplicació de noves tecnologies. És evident que aquests esdeveniments oferiran actuacions importants en l’àmbit energètic. Cal aprofitar-les pel seu efec- te demostratiu i impulsor, a part del benefici operatiu. 8.3.4 Descripció de les estratègies econòmiques i legals 8.3.4.1 Mantenir el creixement i desenvolupament de Barcelona Les actuacions que s’han d’emprendre a Barcelona en matèria de política energètica, han d’anar enfocades, entre d’altres objectius, a promoure un creixement sostenible i a desenvolupar aquells aspectes de serveis de ciutat que contribueixen al desenvolupament en aquesta línia. És interessant, també, estudiar l’impacte econòmic dels projectes. 8.3.4.2 Promoure la competència i qualitat en el subministrament energètic Cal promoure la competència i qualitat en el subministrament elèctric, de gas canalitzat així com de xarxes de climatització. La desregularització del sector s’ha de fer amb les màximes garanties de subministrament. Una vegada garantit això, l’a- parició de nous serveis i l’ajust de tarifes pot ser afavorit per la competència. Les ciutats poden donar facilitats per afavo- rir l’aparició d’aquesta competència en les trames urbanes. Aquesta desregularització obligarà a jugar un paper més actiu als Ajuntaments per tal de vetllar pel preu i la qualitat dels serveis. 8.3.4.3 Promoure les activitats i noves ubicacions d’empreses del sector Les activitats que es desenvolupin a Barcelona en relació al sector energètic –i considerant que Barcelona ha de ser una ciutat líder en aquest sector– han d’afavorir l’aparició de noves activitats empresarials a Barcelona i noves ubicacions d’empreses. En aquest sentit, promoure les activitats de recerca i desenvolupament, sobretot en temes de serveis i marketing a Barcelona, és un complement important per cohesionar altres estratègies, com ara el desenvolupament de proves pilot i la promoció de noves activitats. MAQ text integre cap 8NOU 17/11/2003 16:48 Página 207 8. Els objectius i estratègies del Pla d’Acció 207 8.3.4.4 Buscar la col·laboració de tercers a través del patrocini dels projectes Molts projectes són de gran vistositat i impacte ciutadà. S’han d’aprofitar per poder implicar els diferents organismes i empreses en un benefici d’imatge. Aquest benefici d’imatge pot tenir una estructura de patrocini amb l’aportació de béns en metàl·lic o serveis per part de les empreses. 8.3.4.5 Adaptar les actuacions a l’evolució previsible del marc legal. Els projectes que aquest Pla determini tindran en consideració el nou marc legal. Els projectes hauran de ser revisats de forma sincronitzada amb l’avanç del marc legal. 8.3.4.6 Adaptar les normatives i ordenances a les propostes del Pla Una vegada aprovat el Pla es farà un estudi i una proposta rigorosa dels canvis pertinents en cada projecte. MAQ text integre cap 8NOU 17/11/2003 16:48 Página 208 MAQ text integre cap 9NOU 17/11/2003 16:47 Página 209 9. El Pla d’Acció 209 9. El Pla d’Acció 9.1 Estructura del Pla d’Acció El Pla d’Acció s’ha estructurat fent una classificació dels diferents projectes identificats; aquells amb objectius o actuacions semblants s’han agrupat per programes. Dins de cada programa, els projectes s’ordenen per sectors, segons es pot veure a l’esquema que es presenta a continuació: pla d’acció Programa 1 Programa 2 Programa N Projecte 1 Projecte 1 Projecte 1 Sector A Projecte 2 Projecte 2 Projecte 2 Projecte 3 Projecte 3 Projecte 3 Sector G Projecte.. Projecte.. Projecte.. Fig. 9-1: Esquema dels projectes que comprenen Projecte.. Projecte.. Projecte.. Sector Z el Pla d’Acció. Projecte n Projecte n Projecte n El Pla d’Acció és un conjunt de projectes classificats per programes i sectors, amb un contingut definit per a la seva exe- cució. Aquests projectes queden descrits i valorats per sectors. Tanmateix el Pla d’Acció també contempla la valoració i impacte dels projectes dins de l’escenari tendencial definit per a Barcelona fins al 2010. Els projectes són unitats d’actuació en què l’Ajuntament hi té un paper de responsabilitat, ja sigui econòmica o de liderat rellevant. En alguns casos, s’han identificat propostes d’actuacions en què la responsabilitat de dur-les a terme són de ter- cers. Per aquests casos s’ha creat l’apartat “Recomanacions i demandes a tercers”. 9.2 Programes Els projectes són una forma de gestió finalista que defineixen una sèrie d’accions concretes, de manera clara i executable. Els projectes, amb objectius funcionals o formes de gestió semblants, s’han agrupat en programes segons tinguin un o altre àmbit d’actuació. D’aquesta manera es distingeixen una sèrie de programes que clarifiquen i agrupen els projectes. • Llista de programes • Energies renovables • Eficiència energètica • Estalvi de consum • Gestió • Revisió de l’estructura legal actual • Informació i comunicació • Educació 9.3 Descripció dels programes • Energies renovables - REN Aquest programa conté projectes que tenen com a objectiu promoure i potenciar activament l’ús de les energies reno- vables com a font o origen energètic. S’entén com a energia renovable qualsevol font energètica no originada per com- MAQ text integre cap 9NOU 17/11/2003 16:47 Página 210 210 Pla de Millora Energètica de Barcelona bustibles fòssils o nuclears, com ara l’energia solar (fotovoltaica o tèrmica), l’energia eòlica, la proporcionada pels bio- combustibles, geotèrmica, maremotriu, hidràulica o la del cos humà (per exemple, la bicicleta com a transport). • Eficiència energètica - EFI El que es busca amb els projectes inclosos en aquest programa és incentivar l’ús de tecnologies eficients ja existents en certs sectors i potenciar o renovar tecnologies actuals per d’altres de més eficients. Tots els projectes que motivin i fomentin diferents tecnologies que produeixin un estalvi energètic per un mateix bé de consum, suposarà un projecte d’aposta cap a l’eficiència energètica. • Estalvi de consum - EST En el programa d’estalvi de consum estan inclosos tots els projectes que promouen una actuació que impliqui un tractament de l’energia més conscient des del punt de vista d’estalvi dels recursos existents, sense restar importància al confort humà. Es pot dir que es tracta d’un programa que prioritza el fet de consumir menys –o realitzar estudis per aconseguir-ho–, amb actuacions definides que no es basen de forma rellevant en canvis tecnològics. • Gestió - GES Aquest programa inclou les actuacions o programes que contemplin una modificació, diferents enfocaments o creació de nous sistemes de gestió en temes relacionats amb el Pla. S’inclou la creació d’estructures de gestió específiques pels diferents sectors, la gestió general i la creació o modificació d’estructures de tractament d’informació, d’anàlisi de dades o de gestió pública i/o privada. • Revisió de l’estructura legal actual - LEG Aquest programa comprèn tots els projectes que promouen: 1) noves lleis o ordenances legals, 2) la revisió o seguiment de les que actualment estan en marxa a nivell energètic o d’emissions de gasos nocius. • Informació i comunicació - I&C Els projectes classificats com a projectes d’informació i comunicació responen a mesures per fer arribar al públic tota la informació necessària, de manera que ell mateix sigui capaç d’avaluar els avantatges i desavantatges en l’ús, implan- tació i/o adopció de tecnologies o sistemes de millora dels recursos energètics actuals. S’entén, en aquest Pla, que la informació és una part molt important per aconseguir l’èxit i acceptació en la implantació de tecnologies eficients o renovables i per aconseguir educar la societat per tal d’arribar a un ús dels recursos energè- tics més conscient. • Educació - EDU Els projectes d’educació són actuacions amb l’objectiu clar d’educar, conscienciar i introduir a les escoles o centres de formació la filosofia del ‘consum energètic sostenible’. En aquest aspecte, no només es contemplen programes per ajudar a canviar el hàbits de les persones cap a un estil de vida més eficient energèticament, sinó que també es contempla l’educació necessària per al coneixement i ús en temes de tecnologies de generació energètica renovable, mobilitat sostenible, alternatives en el consum energètic, etc. 9.4 Sectors Addicionalment a la classificació per programes, els projectes també s’han agrupat per sectors, tenint en compte l’àmbit d’actuació final al qual va destinat cada projecte. MAQ text integre cap 9NOU 17/11/2003 16:47 Página 211 9. El Pla d’Acció 211 Llista de sectors: • Residencial • Edificis i instal·lacions públiques exteriors • Industrial1 • Xarxes • Serveis i comercial • Oficines • Transport • Residus • General 9.5 Descripció de sectors • Residencial - RES El sector residencial està compost per tots els edificis d’habitatges. • Edificis i instal·lacions públiques exteriors - PUB En el sector d’Edificis i d’instal·lacions públiques exteriors s’hi contempla tot el conjunt d’il·luminació i senyalització públiques així com d’altres elements urbanístics, incloent-hi tots els edificis municipals. • Industrial - IND Aquest sector no conté cap projecte degut a que dins del PMEB no s’ha considerat el sector industrial en aquesta primera fase. Dins d’aquest sector hi tindrà cabuda tot el conjunt d’activitats industrials que generen emissions a Barcelona. • Xarxes - XAR Aquí s’hi inclouen tots els projectes que contemplen actuacions a les xarxes de distribució energètica a la ciutat o actua- cions dins el marc del subministrament de l’energia. • Serveis i comercial - S & C En aquest grup hi entra tot el sector terciari, tant els petits comerços situats a les plantes baixes dels edificis com les grans infrastructures comercials considerades de consum energètic massiu. També hi estan contemplats el sector hote- ler, centres esportius, bars i restaurants, etc. • Oficines - OFI Aquest sector està configurat per tot el sector d’oficines de Barcelona, tant les ubicades en edificis exclusivament per a aquesta activitat com les que aprofiten edificis d’habitatges. • Transport - TRA Dins d’aquest sector queden inclosos tots els projectes relacionats amb el transport. • Residus - RSU En aquest sector es tracten els projectes relacionats amb els residus sòlids urbans i amb les instal·lacions que els trac- ten o els transformen. 1 El sector Industrial no s’ha estudiat en aquest Pla d’Acció, però es deixa indicat per futures ampliacions d’aquest Pla. MAQ text integre cap 9NOU 17/11/2003 16:47 Página 212 212 Pla de Millora Energètica de Barcelona Cal indicar que, tot i que hi ha excepcions com la planta de tractament de residus de Sant Adrià i l’abocador del Garraf, que es troben fora de les fronteres físiques del Municipi, són punts clau que s’han de tenir en compte ja que són un col·lector de residus generats a Barcelona i el consistori té influència en la seva gestió. • General - GEN Aquest sector conté els projectes que, per les seves característiques, tenen incidència general o afecten a més d’un sector. 9.6 Tipus de projecte Existeixen dos tipus ben diferenciats de projectes, depenent de la seva valoració i impacte: • Projectes FINALISTES [F]: Són aquells que les seves accions són directament valorables en estalvi directe de consum o emissions de gasos con- taminants. • Projectes INSTRUMENTALS [I]: Són aquells amb accions difícilment quantificables, de forma directa, pel que fa a l’estalvi de consum o emissions, però que són una eina que en molts casos és important i imprescindible en el desenvolupament del projecte o perquè altres projectes puguin executar-se o implantar-se amb èxit. També s’ha inclòs, en els documents de treball, una classificació anomenada “tipus d’actuació”, que fa referència a l’àmbit d’actuació o tipus de treball majoritari que comporta el desenvolupament del projecte. • Infrastructures Fa referència a tots els projectes que tenen una execució principal mitjançant el desenvolupament o instal·lació de noves infrastructures o sistemes. • Organització Els projectes catalogats dins d’aquest apartat es consideren projectes amb un caire executiu, majoritàriament d’orga- nització i gestió, tant a nivell de gestió energètica com a nivell de gestió d’organitzacions o organismes. • Estudis - Normatives Projectes que tenen la finalitat de realitzar estudis o modificar / proposar noves normatives. • Difusió - Informació - Formació Aquí s’hi inclouen els projectes amb una clara intenció informativa i comunicativa de cara als ciutadans o col·lectius de professionals. 9.7 Projectes Un dels objectius d’aquest pla és la planificació energètica, en aquest sentit s’entén que, en un Pla de tipus estratègic com el present, que haurà de ser continuat amb estudis, avantprojectes i projectes executius en el futur, els projectes són l’e- lement clau i unitari per aconseguir el següent: • La definició quantificable d’objectius. • La definició de l’abast. MAQ text integre cap 9NOU 17/11/2003 16:47 Página 213 9. El Pla d’Acció 213 • La valoració general de l’impacte. • L’estimació econòmica. • La definició d’indicadors. • La identificació d’actors. • La identificació de formes de gestió. • La identificació d’aspectes legals. • L’estimació de recursos necessaris. • La proposta de calendari. 9.8 Altres projectes relacionats Hi ha altres projectes l’objectiu principal dels quals no és la gestió energètica però que tenen implicacions fonamentals amb el Pla d’Acció [PAE] ja que afecten directament als seus escenaris i impactes. Aquests projectes que anomenem “Relacionats” són de dos àmbits, Tractament de residus i Transport. ÀMBIT - Tractament de residus: • Aprofitament del biogàs de l’Abocador de Residus Municipals del Garraf. • ECOPARCS. ÀMBIT - Transport: • PDI: Pla Director d'Infrastructures. Millora i promoció del transport públic. 9.9 Recomanacions i demandes a tercers S’han identificat una sèrie de Recomanacions, que en alguns casos caldrà considerar com a demandes, que són de gran importància per a Barcelona. Són, bàsicament, aquelles que estan relacionades amb operadors o administracions que tenen competència en les matèries que es considera que incideixen en temes energètics a la ciutat. Com a exemple, tenim el sector del transport o el del subministrament elèctric. En aquest últim cas, ens trobem davant d’un mercat liberalitzat, regulat per unes administracions que no són les locals i on les responsabilitats de cobertura de la demanda, prestacions i qualitat de servei depenen de les operadores. Les recomanacions són: • PDI Ampliat: Pla Director d'Infrastructures Ampliat2. • Projecte d’una futura instal·lació de tractament dels residus municipals3. • Revisió dels estàndards energètics en nova construcció i rehabilitació [a nivell autonòmic o estatal]. • Factura elèctrica per origen energètic i cost progressiu de l'energia elèctrica. • Fòrum de col·laboració amb el sector elèctric. 2 Projecte Valorat [ambientalment i energètica] en aquest Pla. 3 Projecte Valorat [ambientalment i energètica] en aquest Pla. MAQ text integre cap 9NOU 17/11/2003 16:47 Página 214 214 Pla de Millora Energètica de Barcelona Inventari de Projectes assignats A continuació es presenten, de manera classificada, la taula de tots els projectes d’aquest Pla d’Acció, agrupats per projectes i sectors. sectors \ programes energies renovables -ren- eficiència energètica -efi- estalvi de consum -est- RESIDENCIAL • Millora de fusteries i vidres de les finestres RES • Millora en els aïllaments dels habitatges actuals • Calderes d'alt rendiment en habitatges • Enllumenat de baix consum en habitatges i bones pràcti- ques d'ús • Adequació de la massa tèrmica en habitatges nous EDIFICIS i INSTAL·LACIONS PÚBLIQUES • Substitució de lluminàries d'enllumenat públic • Concessió d'instal·lacions de servei EXTERIORS • Semàfors de LEDs i millora de l'eficiència energètica energètic en edificis públics -Energy PUB • Instal·lacions ornamentals Pools- XARXES • Planta Fotovoltaica del Fòrum 2004 • Xarxa urbana de climatització Fòrum 2004 XAR • Xarxa urbana de climatització 22@ • Aprofitament del fred generat a la regasificadora del port per climatització SERVEIS i COMERCIAL • Sistemes fotovoltaics per a grans comerços i altres ser- • Cogeneració a poliesportius S & C veis de més de 3.500 m2 • Cogeneració a edificis comercials de més de 3.500 m2 • Sistemes de captació solar per ACS a poliesportius • Cogeneració a grans hotels i clíniques • Sistemes solars de mitjana temperatura per calefacció i refrigeració en superfícies comercials OFICINES • Sistemes fotovoltaics per oficines majors de 1.500 m2 a • Cogeneració a edificis d'oficines de més de 4.000 m2 OFI Barcelona • Adequació de la massa tèrmica en noves oficines • Sistemes solars de mitjana temperatura per calefacció i refrigeració d'oficines TRANSPORT • Potenciació de la bicicleta i anar a peu com a mode de • Implantació de vehicles amb energies més eficients TRA transport GENERAL • Desenvolupar un pla d’Acció per a l’estalvi d’energia i la • Auditories energètiques a les empre- GEN reducció de les emissions a l’atmosfera per zones indus- ses i l'aplicació de mesures d'estalvi trials MAQ text integre cap 9NOU 17/11/2003 16:47 Página 215 9. El Pla d’Acció 215 gestió -ges- revisió normatives -leg- informació i comunicació -I&C- educació -edu- • Millora de l’eficiència energètica en • Revisió dels estàndards energètics en la construcció d'o- edificis residencials bra nova i rehabilitació integral en habitatges • Millorar i actualitzar la gestió energètica de l'enllumenat • Energia fotovoltaica a les escoles i edificis públics • Estàndards en edificis i instal·lacions municipals • Programes de gestió energètica pública a escoles i uni- versitats • Revisió dels estàndards energètics en la construcció d'obra nova i rehabi- litació integral en comerços • Revisió dels estàndards energètics en la construcció d'obra nova i rehabi- litació integral en oficines • Gestió mediambiental del trànsit a Barcelona i desenvolupament d'un simulador • Estàndards en flotes municipals • Agència de l'Energia de Barcelona • Pacte Energètic de Barcelona • Informació i Comunicació • Difondre continguts pedagògics en • Observatori de l'energia • Estàndard energètic per a grans • Ecoetiqueta energètica centres educatius • Sistemes d'Informació per a la Gestió Energètica -SIGE- consumidors • Pàgina web de l'energia a Barcelona • Promoció de la formació en eficièn- • Promoció amb fabricants d'elements de baix consum i • Reducció de la contaminació lumínica • Proves pilot d'últimes tecnologies en el sector energètic i cia i gestió energètica per a professio- impacte ambiental nals • Certificació energètica d'edificis • Premis Anuals "Nit de l'Energia" • Medi ambient i salut • Seguiment d'aplicació de l’ 'Ordenança Solar' Taula 9-1: Matriu de projectes del Pla d’Acció de Barcelona per a l’estalvi d’Energia i la reducció de les emissions a l’atmosfera. MAQ text integre cap 9NOU 17/11/2003 16:47 Página 216 MAQ text integre cap 10NOU 19/11/2003 12:52 Página 217 10. Descripció dels projectes i recomanacions 217 10. Descripció dels projectes i recomanacions Aquest capítol recull de forma sintètica la descripció de cada projecte. Els projectes s’han agrupat per sectors. També es fa una descripció d’altres projectes relacionats que ja s’estan duent a terme i que, per tant, tot i no ser projectes propis del PAE, són projectes que tenen una incidència molt important en el tema energètic i ambiental i cal tenir-los pre- sents. També es proposen recomanacions (valorades i no valorades) i demandes a tercers d’aquells temes que són de fort impacte per a la ciutat però que no són competència directa de l’Ajuntament. En cada projecte o recomanació s’expliciten els objectius i es fa una descripció que pugui donar una idea de les actuacions i de l’abast. 10.1 Descripció dels projectes ordenats per sectors Els projectes s’agrupen en el sectors següents: • Residencial • Edificis i instal·lacions públiques exteriors • Xarxes • Serveis i comercial • Oficines • Transport • Residus • General • Altres projectes relacionats PROJECTES del Pla d'Acció per a l'Estalvi d'Energia i la reducció de les emissions a l'atmosfera [PAE] Sector: Residencial • Millora de fusteries i vidres de les finestres Substitució i reparació de fusteries i vidres en edificis construïts. Permetrà la millora de l'estanqueïtat i l'aïllament dels habitatges actuant positivament en l'aïllament tèrmic, en el confort dels ciutadans i a reduir el soroll a l'interior dels habitatges. Les actuacions previstes pretenen fer incidència sobre els ciutadans que disposen de finestres o portes antigues o en con- dicions dolentes [amb infiltracions exteriors], per tal de que realitzin una substitució o reparació dels elements afectats amb objecte de limitar les infiltracions, millorar l'aïllament tèrmic exterior-interior via substitució de fusteries i vidres (per doble vidre), o potser també, en molts casos, mitjançant un canvi de vidre i ajustament de la fusteria existent (particular- ment en les fusteries de fusta d'esquadres adequades però desajustades). Aquestes mesures provocaran la disminució de la despesa energètica de calefacció i, en el seu cas, de refrigeració. També evitaran problemes derivats de la manca d'aïllament, com les condensacions i l'efecte de radiació freda a l'hivern que, pro- voca un augment de la demanda energètica (augment de les temperatures de consigna). L'excés d’infiltracions provoca disconfort i augment de la despesa energètica. Tanmateix aquest tipus de mesura provoca una millora en l'aïllament acústic a l'interior de l'habitatge, fet que es tradueix en un augment de confort. MAQ text integre cap 10NOU 19/11/2003 12:52 Página 218 218 Pla de Millora Energètica de Barcelona L'Ajuntament de Barcelona ha de considerar els costos de gestió directa del projecte i ajuts per al seu impuls que pot esti- mar-se en el 10 % del cost del canvi. > Se suposa una incidència del projecte en el 2,45% en habitatges de tipologies 1+2+3+4, és a dir en 18.400 habitatges aproximadament, la qual cosa representa 200.000 m2 de finestres. • Millora en els aïllaments dels habitatges actuals Millorar l'aïllament de parets, sostres i cobertes d'alguns tipus d'edificis d'habitatges existents, per tal de disminuir la despesa energètica de calefacció i, en el seu cas, de refrigeració; tant de les vivendes, com de les oficines i comerços que alberguin. El projecte pretén millorar l'aïllament de parets, sostres i cobertes d'alguns edificis ja construïts (els més crítics) per disminuir el consum energètic –per un mateix confort– tant de calefacció com de refrigeració. L'aplicació d'un millor aïllament també repercutirà a evitar problemes derivats de la manca d'aïllament, com les condensacions i l'efecte de radiació freda a l'hivern que provoca un augment de la demanda energètica (augment de les temperatures de consigna). El sobrescalfament de les cobertes a l'estiu incentiva l'aparició, moltes vegades evitable, de sistemes d'aire condicionat als pisos sota coberta. Es proposa també independitzar tèrmicament els habitatges d'altres locals amb necessitats i usos molt diferents (comerços). Les actuacions es concreten en: • Aïllament de façanes: fomentant l'aïllament exterior o interior de les façanes dels edificis construïts i aprofitant les accions dutes a terme dins el programa existent: "Barcelona, posa't guapa" per abaratir despeses. • Aïllament de mitgeres vistes: fomentant l'aïllament (interior o exterior) de les mitgeres vistes dels edificis construïts, dotades normalment, com a molt, d'un envà pluvial. L'operació té el valor afegit de millorar el paisatge urbà si els aca- bats que es donen són prou dignes. • Aïllament de cobertes: fomentant l'aïllament de les cobertes dels edificis construïts. La intervenció pot ser total, és a dir, de substitució de la coberta antiga, o parcial, sobreposant aïllament i impermeabilització a la coberta existent. • Aïllament de sostres sobre locals no calefactats: fomentant l'aïllament dels sostres sobre locals no calefactats (porte- ries) o de diferent ús (locals comercials, aparcaments). • Estructurar un programa d'incentius per part de l'Ajuntament. • Per a noves construccions o grans remodelacions es revisaran els estàndards i normatives segons contemplen altres projectes del Pla. > Se suposa que aquest projecte tindrà una incidència sobre un 1% o 2% de les tipologies antigues d'habitatges, és a dir uns 800 edificis. L'Ajuntament ha d'estructurar un sistema d'ajuts que tingui una incidència no menor del 10% del cost. • Calderes d'alt rendiment en habitatges Promoure la renovació de calderes i millora del seu manteniment en habitatges existents i revisar els criteris sobre la ins- tal·lació de calderes en nous habitatges per a impulsar la instal·lació de calderes d'alt rendiment (mitjançant possible ordenança o normativa). Substitució de calderes actuals per d’altres de millor rendiment en habitatges tant antics com nous, és a dir, substitució de calderes de gasoil o de gas per d'altres més eficients que possibiliten un estalvi energètic important. Es proposa l’apli- cació d'una espècie de Pla 'Renove' per calderes antigues; s'incentivaria amb ajuts dels fabricants, gremis i institucions, no el canvi de caldera, sinó que quan s'hagi de canviar se substitueixi per una de millor rendiment. MAQ text integre cap 10NOU 19/11/2003 12:52 Página 219 10. Descripció dels projectes i recomanacions 219 Es proposa també aplicar una normativa en edificació nova per instal·lar calderes amb un alt rendiment (de baixa tempe- ratura) en comptes d'una caldera habitual. Aquest punt no contempla l'opció de calderes de condensació, de millor rendi- ment que les de baixa temperatura degut al seu elevat preu. La qualitat de les calderes segons el seu rendiment es contempla al RITE (Reglament de Instal·lacions Tèrmiques als Edificis); la proposta de la normativa en edificació nova passa per instal·lar les calderes definides al RITE com les de 3 o 4 estrelles. També es vol fer promoció del manteniment adequat de les calderes, a tal efecte es pot pensar en l'impuls d'una normati- va o nous procediments amb ajuts pel seu correcte manteniment. > Se suposen les següents incidències del projecte: • Canvi del 100% de les calderes de gasoil. • Canvi de calderes per d’altres de millor rendiment en el 5% dels habitatges actuals. • Implantació de calderes d'alta eficiència en el 100% de les noves construccions (per normativa). • Manteniment correcte en el 10% del parc de calderes [actual i futur] mitjançant el nou Pla de Manteniment. • Els ajuts s'estructuraran segons l'impacte ambiental de l'actuació. • Enllumenat de baix consum en habitatges i bones pràctiques d'ús Els ciutadans poden estalviar energia amb un bon ús (bones pràctiques) de la mateixa i amb petits canvis als seus habi- tatges, com poden ser la substitució de bombetes d'incandescència per d'altres de millor rendiment. Impulsar aquestes bones pràctiques, conscienciar als ciutadans dels beneficis associats a l'adopció d'aquestes bones pràctiques i concedir ajuts per afavorir aquests canvis en l'enllumenat en habitatges. El projecte ha de contenir els elements per impulsar als ciutadans en l'ús d'elements de baix consum, mitjançant el canvi o reposició d'elements d'ús residencial de més baix consum. Segons la situació del mercat per estalvi i impacte es consi- dera convenient realitzar les següents accions: • Programes de substitució. - Canvi de bombetes per d’altres de baix consum • Estudis sobre els següents temes: - Implantar sensors de presència en els replans dels edificis (proposta avaluada) - Sensors de presència en els pàrkings dels edificis de nova construcció - Promocionar l’ús d’electrodomèstics de baix consum - Promoure proteccions solars internes i externes (lamel·les, persianes, etc.) - Ús de sistemes tèrmics més eficients - Sistemes d’estalvi en instal·lacions d’aigua • Mostres d'habitatges per analitzar la situació i l'ús dels diferents elements. • Realitzar els estudis i elaborar els procediments i recomanacions de les diferents propostes. • Proves pilot, ja que en alguns casos caldrà fer proves de camp abans de la implantació. • Definir i estructurar un programa de comunicació per informar sobre el comportament i la gestió energètica dels habitatges. • Estructurar un programa de col·laboració amb fabricants, distribuïdors i punts de venda per aconseguir una millora de preus i incentivar als ciutadans a canviar les bombetes i elements de més baix consum. En aquesta línia ha de fer-se també un programa de comunicació associat que sigui efectiu. • L'Ajuntament ha de considerar els costos de gestió i possibles ajuts per facilitar el procés global. > El canvi de bombetes s'ha estimat que pot suposar una incidència en el 40% dels habitatges actuals. MAQ text integre cap 10NOU 19/11/2003 12:52 Página 220 220 Pla de Millora Energètica de Barcelona • Revisió dels estàndards energètics en la construcció d'obra nova i rehabilitació integral en habitatges Realitzar un estudi per la revisió dels estàndards de construcció d'edificis nous, per tal de millorar l'estalvi energètic dels edificis de nova construcció o en rehabilitacions integrals. Les propostes, que han de mantenir o millorar el confort actual dels habitatges, poden ser recomanacions o es poden aplicar mitjançant una nova ordenança. Caldrà revisar els actuals estàndards de construcció per reduir els consums energètics dels edificis del futur, partint de l'es- tudi del comportament de les diferents tipologies edificatòries de Barcelona i d'altres treballs, com els de certificació energètica de l'IDAE. Per conèixer la situació actual, és imprescindible plantejar també la realització de diferents mostres de comportament energètic de les tipologies edificatòries de Barcelona. Per implantar els estàndards es pot pensar en l'aplicació d'una normativa de construcció i una posterior verificació mit- jançant una etiqueta energètica (projecte contemplat en aquest Pla). Aquesta, podria anar lligada a les vendes d'habitat- ges, per rebre ajuts per rehabilitacions totals o parcials, etc. Com a exemple, en aquesta descripció es proposen algunes mesures de millora que s'haurien d'aprofundir en l'estudi: • El valor del coeficient de conductivitat tèrmica (K) de les façanes moltes vegades no compleix amb la norma, principal- ment degut als ponts tèrmics que es produeixen a les parts no aïllades de la façana, principalment pilars. Amb la cons- trucció futura, si s'afegeix una senzilla (i poc costosa) mesura per prevenir els ponts tèrmics, fàcilment es passaria de valors K=1,3 W/m2·K a valors de 0,8 W/m2·K, que hauria de ser el sostre permès de la part opaca de la façana pels edi- ficis de nova construcció. • Les finestres i portes poden tenir un valor de 5,8 W/m2·K (sota la normativa actual); la finestra de doble vidre pot per- metre baixar al màxim permès a valors per sota els 3,5 W/m2·K del coeficient de conductivitat tèrmica. • S'haurien de promoure sistemes de ventilació natural als edificis de nova construcció per intentar evitar la creixent demanda d'aparells d'aire condicionat. • S'hauria de dotar d'instruments adequats als habitatges de nova construcció per intentar reforçar l'existent Ordenança Solar Tèrmica (així com d'altres que puguin derivar-se d'aquest Pla). • Sobre instal·lacions s'hauria d’imposar un criteri de rendiment energètic mínim per calderes i bombes de calor, així com la il·luminació de baix consum a l'interior dels habitatges i als espais comuns dels edificis o la preinstal·lació de màqui- nes bitèrmiques. • Millora de l'eficiència energètica en edificis residencials Fer un estudi per detectar quins elements, accions o modificacions poden portar a augmentar l'eficiència energètica en edificis residencials existents. Els resultats, una vegada processats i extretes les conclusions de l'estudi, poden ser un valuós ajut per aplicar-los a les recomanacions o normatives en futures construccions. Proposta de desenvolupar uns estudis per a la millora de l'eficiència energètica en edificis residencials per la tipologia constructiva de Barcelona i el clima mediterrani; aquests estudis poden contenir els següents conceptes: • Integració de criteris bioclimàtics als projectes d'urbanització i edificació. • Estudi d'impacte de jardins als terrats, terrasses i balcons com a reguladors tèrmics. • Cogeneració amb refredament per absorció en comunitats de propietaris o grans edificis. • Estudis d'implantació de microgeneració i màquines frigorífiques d'alt rendiment. • Ascensors de baix consum amb crida selectiva - opcions i estalvis. • Sistemes de protecció solar. • Estudis sobre l'ús de bombes de calor. MAQ text integre cap 10NOU 19/11/2003 12:52 Página 221 10. Descripció dels projectes i recomanacions 221 • Estudis d'optimització de sistemes de ventilació i climatització centralitzada en habitatges. • Estudis sobre l'aire condicionat a Barcelona - tendències del sector residencial. • Estudis de zones de nova urbanització: regulació de microclimes. Aquest projecte, juntament amb el de "Revisió dels estàndards energètics en la construcció d'obra nova i rehabilitació inte- grada en l'habitatge" i "Adequació de la massa tèrmica en habitatges nous" permetrà determinar una nova ordenança o unes bones pràctiques de construcció a Barcelona. • Adequació de la massa tèrmica en habitatges nous Fer un estudi sobre la situació actual i tendències del comportament de la massa tèrmica en habitatges nous, per tal d'a- valuar la seva contribució a la disminució de la despesa energètica de calefacció i de refrigeració. Veure la possibilitat d'a- profitar els cicles naturals de les temperatures exteriors, millorar el comportament dels edificis i minimitzar-ne la dependència energètica a la primavera i a la tardor. L'estudi permetrà aprofundir el coneixement del grau actual d'adequació de la massa tèrmica a les necessitats dels edifi- cis al clima mediterrani, així com les recomanacions o normatives que caldria impulsar de cara al futur. Previsiblement, caldrà fomentar l'augment de la massa tèrmica efectiva als edificis d'habitatges de nova construcció (per sobre dels estàn- dards cap als quals s'està tendint), per tal de millorar el seu comportament com a regulador de la temperatura interior, i aprofitar les oscil·lacions tèrmiques exteriors per reduir, a l'estiu, la necessitat d'instal·lacions d'aire condicionat combi- nada amb una bona ventilació. En aquest Pla s'ha fet una primera simulació de quins serien els estalvis energètics obtinguts en augmentar la massa tèr- mica dels habitatges de nova construcció i quina inversió o sobrecost comportaria. Aquest projecte està molt vinculat als estudis i resultats del projecte "Revisió dels estàndards energètics en la construcció d'obra nova i rehabilitació integral en l'habitatge." L'estudi haurà d'incloure l'avaluació de variacions estructurals necessàries a introduir per tal d'augmentar la massa de l'e- difici, juntament amb el detall de l'impacte econòmic i de mercat, que marcaran la viabilitat de les propostes. SECTOR: EDIFICIS I INSTITUCIONS PÚBLIQUES EXTERIORS • Substitució de lluminàries d'enllumenat públic Reduir el consum elèctric de l'enllumenat de la via pública mitjançant la substitució de bombetes de vapor de mercuri per bombetes de vapor de sodi d'alta pressió. A la vegada, per tal d'augmentar l'eficiència i reduir la contaminació lumínica, es proposa la substitució d'algun tipus de làmpades per d'altres de disseny més adequats a aquests objectius. El projecte compromet la substitució progressiva de lluminàries de l'enllumenat públic segons uns criteris de prioritat d'ac- tuació per tipus de bombetes, antiguitat, programes de remodelació o actuacions viàries i per zones. La millora de l'eficiència energètica de les làmpades d'enllumenat públic es produeix degut al canvi per bombetes més efi- cients i per làmpades que distribueixen millor la llum. En el projecte, per altra banda, no es considera l'estalvi potencial degut a la reducció de nivells d'il·luminació del carrer. Tot i això a Barcelona existeix un nombre important de carrers il·luminats amb més intensitat que els valors recomanats, que podrien ser revisats, considerant sempre els aspectes de seguretat ciutadana. > Se suposa una incidència del projecte del 90% de l'enllumenat públic de làmpades de vapor de mercuri. Actualment el 25% de punts de llum són de làmpades de vapor de mercuri: 32.000 unitats a substituir. MAQ text integre cap 10NOU 19/11/2003 12:52 Página 222 222 Pla de Millora Energètica de Barcelona • Semàfors de LEDs i millora de l'eficiència energètica Reduir el consum elèctric de la senyalització de tràfic mitjançant la substitució de les lluminàries dels semàfors amb bom- betes d'incandescència per semàfors de LEDs. Aquest projecte compromet la substitució gradual de la totalitat de les lluminàries dels semàfors que actualment hi ha de bom- betes d'incandescència pels nous semàfors amb tecnologia LED (diodes que emeten llum). Altres avantatges que presenten són: • Proporcionen més eficiència energètica i més il·luminació. • Major temps de vida i fiabilitat. • Major seguretat. El projecte també assenyala la necessitat de millorar les escomeses i el correcte manteniment de les instal·lacions per afa- vorir l'eficiència global del sistema. > Se suposa que en 10 anys s'hauran canviat el 100% dels semàfors de bombetes per semàfors de LEDs. • Millorar i actualitzar la gestió energètica de l'enllumenat i edificis públics Normalitzar la utilització dels sistemes de gestió centralitzada en els edificis i enllumenat públic per aconseguir una millor gestió i aprofitament energètic i millorar o actualitzar l'actual sistema informàtic de control centralitzat mitjançant nous programes i sistemes informàtics de control, monitorització i regulació. Aquest projecte consta de diverses actuacions o mesures: • Promoure la continuació del programa, que actualment té en marxa l'Ajuntament, de control centralitzat de la totalitat de l'enllumenat públic, per tal d'obtenir una millor gestió i major eficiència energètica i un millor control en la regulació horària de consigna dia/nit. • Millorar aquest sistema de control amb l'adquisició de programes i sistemes informàtics avançats. • Fer un estudi per a la zonificació d’enllumenat a les dependències municipals a Barcelona i una possible prova pilot en l'ús de sensors de presència [per encesa i apagat automàtic] en oficines i algunes dependències comuns d’edificis municipals. • Acabar de fer la renovació i adaptació dels equips i sistemes elèctrics existents que pertanyen a l'Ajuntament de Barcelona –tant en edificis com en la via pública– a la reglamentació vigent, buscant les màximes garanties per al ciutadà. • Gestionar i reduir escomeses per optimitzar potències i reduir consums i, en casos específics, com el de l'enllumenat públic, fer un desplegament d'escomeses buscant la màxima disponibilitat (seguretat) del servei elèctric. > Es proposa tenir al 2010 el 50% d'enllumenat públic centralitzat amb reductors de flux de capçalera o el nou sistema de balastes electrònics. • Energia fotovoltaica a les escoles Es tracta d'un projecte amb doble funció, la primera és educativa, per apropar el coneixement de les tecnologies i gestió de les energies renovables als escolars i la segona és energètica, per aconseguir una operativa real, un estalvi mesurat i un efecte demostratiu per a tots els ciutadans. Incorporar instal·lacions de sistemes d'energia fotovoltaica a les escoles com a part dels programes d'educació i sensibi- lització ambiental. Els sistemes han d'ésser operatius i connectar-se a la xarxa elèctrica, a més a més han d'acompanyar- se d'una campanya educativa i a la vegada crear una xarxa d'escoles amb sistemes solars, com s'ha fet a d'altres pisos. També els sistemes fotovoltaics haurien d'estar a Internet per difondre el projecte i permetre un seguiment i monitoritza- ció de l'energia estalviada i les emissions reduïdes. Una primera proposta és fer instal·lacions estandarditzades de 5 kW per escola. > Es pot considerar la instal·lació d'aquests sistemes en una mitjana de 5 escoles cada any. MAQ text integre cap 10NOU 19/11/2003 12:52 Página 223 10. Descripció dels projectes i recomanacions 223 • Programes de gestió energètica pública a escoles i universitats Elaborar programes de gestió energètica per a les escoles i universitats, de manera que puguin conèixer de quina mane- ra poden fer un ús i consum més eficient de l'energia i aconseguir estalvis amb petites actuacions. Realitzar un programa que contempli la realització d'uns estàndards per a centres escolars, la seva posterior aplicació i el seguiment. Les tasques que caldria fer són: • Inventari i tipificació de centres. • Funcions i característiques constructives. • La gestió dels centres i necessitats. • Les tecnologies: La implantació de noves lluminàries més eficients poden provocar un estalvi del consum del 40%, segons s'ha pogut demostrar respecte actuacions en diferents centres escolars. Optimització de sistemes de calefacció i aire condicionat. • Les alternatives de gestió. Es possible estudiar la inclusió d'aquest programa dins de l'esquema: 'Energy Performance Contracting', "Concessió d'instal·lacions de servei energètic en edificis públics -Energy Pools-". • Les recomanacions. • La formació i difusió. • Els acords amb els centres. • La implantació. • El seguiment. > Es preveu que el programa tingui una primera actuació en 30 Centres. • Concessió d'instal·lacions de servei energètic en edificis públics -Energy Pools- Introducció de serveis energètics integrals (energy performance-contracting) a edificis municipals a Barcelona, per tal d'estalviar energia en el sector públic i, com a conseqüència, tenir un estalvi econòmic i d'emissions. Creació de precedents perquè aquest tipus de negoci sigui conegut i aplicat a les empreses privades. La contractació de serveis integrals o “performance-contracting” és una eina per a empreses privades o entitats públi- ques (com és el cas d'aquest projecte) per millorar l'eficiència energètica i reduir els costos d'energia i les emissions de les instal·lacions. La concessió de les instal·lacions del servei energètic dels edificis i altres centres de l'administració local, s’atorga a empreses que gestionen el subministrament en millors condicions econòmiques i amb estalvis globals energètics i d'impacte ambiental. El contracte de concessió defineix el termini, el preu del servei (inferior a l'actual), els estalvis energètics garantits i millores en la gestió energètica. En el contracting, una companyia de serveis energètics (ESCO) s'encarrega de la planificació, realització i finançament d'una varietat de mesures d'eficiència energètica en les instal·lacions del client, com ho pot ser per exemple l'Ajuntament. Aquestes mesures tenen per finalitat optimitzar el subministrament i l'ús d'energia resultant en un estalvi de consum i cost pel client. En general, l'ESCO garantieix un estalvi mínim fixat contractualment. La diferència entre el cost anual d'energia abans i des- prés de les mesures posa a disposició uns fons econòmics en el pressupost anual amb els quals el client remunera a la com- panyia de serveis al llarg del contracte. Amb tot això, els beneficis per l'ESCO depenen directament de l'èxit de la seva gestió. > Se suposa una incidència del projecte 'Edificis i instal·lacions públiques dependents de l'Ajuntament de Barcelona' apli- cant aquests contractes d'estalvi del 100%. MAQ text integre cap 10NOU 19/11/2003 12:52 Página 224 224 Pla de Millora Energètica de Barcelona Estàndards en edificis i instal·lacions municipals Estudi per la definició d'uns estàndards que estableixin les caractístiques d'us energètic i confort en edificis municipals. Fer un estudi per definir uns estàndards sobre criteris energètics i d'emissions màximes per als edificis municipals. Tant per al seu manteniment com per la nova construcció o adequació. Per això caldrà introduir criteris de valoració sobre temes bioclimàtics, d'impacte ambiental i eficiència energètica, d'il·luminació eficient, etc. S'han de definir ràtios de consum, tipus de tecnologies i instal·lacions òptimes, així com la limitació d'ús d'elements, com per exemple refrigerants que afectin la capa d'Ozó. També s'incidirà sobre els criteris de gestió i bon ús de les instal·lacions. Aquest projecte està relacionat amb el projecte "Concessió d'instal·lacions de servei energètic en edificis públics -Energy Pools-", ja que ha de marcar les pautes per definir les ràtios a les quals s'ha d'arribar, les condicions i qualitat de les prestacions i les empreses concessionàries del servei. Per tant, aquest projecte s'ha de realitzar amb anterioritat al d'Energy Pools. Instal·lacions ornamentals Estudi que té per objectiu reduir el consum elèctric de les instal·lacions ornamentals. Com a instal·lacions ornamentals s'entén l'enllumenat ornamental, tan d'ús diari com d'ús festiu, així com les fonts públiques. Realització d'un estudi sobre les instal·lacions ornamentals, il·luminació i fonts públiques de la ciutat de Barcelona. Aquest estudi considerarà: • Les tipologies i els consums. • Les funcions, horaris i impacte. • La gestió. • Les tecnologies. • Les alternatives valorades. • Les recomanacions i normes. Cal d'estacar que aquestes instal·lacions són d'alt impacte públic, així que qualsevol mesura d'estalvi influeix positivament en els ciutadans. De forma paral·lela es farà també un estudi general per a sistemes d'enllumenat privat, oficines, centres comercials, etc. que tinguin un impacte significatiu a la via pública i del que es pugui extreure un llibre de recomanacions, bones pràcti- ques o fins i tot una normativa. SECTOR: XARXES Xarxa urbana de climatització Fòrum 2004 Introduir a l'àrea on es desenvoluparà el Forum 2004 de Barcelona un sistema de climatització centralitzada que cobreixi les necessitats de climatització amb menys impacte medi ambiental, amb menys consum de l'energia elèctrica i ofertant nous serveis energètics per millorar la qualitat de l'oferta de residència o treball en aquest nou barri. Aquest projecte promou la implantació d'una xarxa urbana de climatització (calefacció, refrigeració, aigua calenta sanità- ria) en l'àmbit del Fòrum 2004. La font principal d'energia és la instal·lació de valorització de residus (a Sant Adrià del Besòs) de TERSA. S’ha previst també una font addicional d'energia mitjançant un camp de col·lectors solars tèrmics. La xarxa cobreix el 100% de la demanda dels edificis següents: MAQ text integre cap 10NOU 19/11/2003 12:52 Página 225 10. Descripció dels projectes i recomanacions 225 • Edificis d'ús terciari. • Edificis residencials. • El nou zoo marí. • Edificis singulars. • Els banys climatitzats. • El campus universitari. > L'àrea d'incidència d'aquest projecte és l'àmbit del Fòrum 2004 i actualment està en fase d'elaboració. • Planta fotovoltaica del Fòrum 2004 Instal·lació d'una planta fotovoltaica amb connexió a xarxa a l'àmbit del Fòrum 2004, S'implantarà una Central Fotovoltaica Urbana amb connexió a xarxa ubicada a l'esplanada per sobre la depuradora d'ai- gües residuals. La Instal·lació fotovoltaica es trobarà sobre una gran pèrgola que serà un element visible i significatiu del mobiliari urbà; permetrà disposar d'espai lliure per sota d'ella que podrà ser aprofitat per passejar o muntar-hi activitats culturals. Aquesta pèrgola elevada es planteja en forma d'una gran superfície inclinada i amb una orientació idònia. Els laminats fotovoltaics s'ensemblaran a la fàbrica en forma de mòduls prefabricats d'un tamany d'aproximadament 16 m2, d'aquesta manera es facilita el muntatge a l'obra. La potència de tota la instal·lació fotovoltaica serà de 1,35 MW. La planta de producció elèctrica fotovoltaica és un dels punts clau per a la recuperació urbanística d'una zona degradada, tant en termes urbans com en termes mediambientals. Serà el 'landmark' de l'àmbit del Fòrum 2004. • Xarxa urbana de climatització 22@ Introduir a Barcelona un nou sistema de climatització centralitzada en l'àmbit 22@ amb menys impacte mediambiental, amb menys consum de l'energia elèctrica i ofertant nous serveis energètics per millorar la qualitat de l'oferta de serveis en aquest barri. Aquest projecte promou la implantació d'una xarxa urbana de climatització (calefacció, refrigeració, aigua calenta sanità- ria) a l'àmbit del 22@. El desenvolupament del sistema està condicionat per la dinàmica urbanística de l'àmbit, s'articula en unes micro xarxes flexi- bles, de manera que s'adaptin al creixement i demandes de la zona, però amb la visió finalista de la seva interconnexió. L'oportunitat que ofereix l'operació 22@, tant per les actuacions infrastructurals en la via pública que permetran l'oportuni- tat d' instal·lació de la xarxa de tubs, com per l'aparició d'activitats que tenen una forta demanda d'aquests serveis, és única. La font principal d'energies és el gas natural, que mitjançant cogeneradors proporciona serveis d'electricitat i climatització. Es pretén que el projecte pugui cobrir tota la zona 22@. • Aprofitament del fred generat a la regasificadora del port per climatització Estudiar la viabilitat d'un sistema de distribució de fred produït a la regasificadora del Port. El projecte intentaria realitzar un estudi que pugui reflectir la viabilitat d'un sistema de distribució de fred produït en la regasificadora del port amb instal·lacions de conducció complementàries. Aquest estudi servirà per veure la capacitat d'aprofitar el fred que actualment genera la regasificadora del Port i que actualment s’utilitza per donar servei de climatització a edificis propers, o a grans consumidors d'aquest servei durant tot l'any, com Mercabarna (magatzems frigorífics) i la Fira. Per aquest projecte, s'ha de promoure un conveni amb el Port, Enegàs i l'Ajuntament de Barcelona. MAQ text integre cap 10NOU 19/11/2003 12:52 Página 226 226 Pla de Millora Energètica de Barcelona L'estudi contemplarà els aspectes de generació (aprofitament de actual), distribució, alternatives tecnològiques, la gestió, les consideracions d'inversió, d'explotació i econòmiques. Paral·lelament, és imprescindible fer una auditoria de la demanda de fred. SECTOR: SERVEIS I COMERCIAL • Cogeneració a poliesportius Aconseguir un augment del rendiment entre l' energia primària i la final en poliesportius, implantant sistemes productors d'electricitat i calor, mitjançant equips de cogeneració. Projecte per donar facilitats a l'aplicació de sistemes de cogeneració a grans instal·lacions poliesportives per a la produc- ció d'electricitat i calor. La superfície de sostre mínima d'un poliesportiu per rendibilitzar un equip de cogeneració és de 4.000 m2, així que l'aplicabilitat del projecte és pels poliesportius de més de 4.000 m2 de sostre construït. S'hauria d'estudiar també el fet d’aprofitar l'espai que puguin tenir poliesportius municipals menors de 4.000 m2 per ins- tal·lar un sistema de cogeneració (amb trigeneració) que proporcioni calor i fred a edificis veïns, com poden ser edificis d'o- ficines, col·legis o facultats, etc…. En el cas d'edificis de nova construcció (adients per disposar d'un sistema de cogeneració) s'ha d'incloure en el projecte inicial els espais i instal·lacions que permetin allotjar els equips i les escomeses adients de gas. L'aplicació d' aquest projecte no és compatible amb el projecte "Sistemes de captació solar per ACS a poliesportius", degut al fet que amb un sistema de cogeneració s'aprofita la calor residual per, entre d’altres aplicacions, produir ACS i calefac- ció. Es pot pensar a aplicar el projecte de "Cogeneració a poliesportius" en els poliesportius on no sigui factible la ins- tal·lació de plaques solars (per problemes d'espai), prioritzant primer la intenció d'instal·lar plaques solars abans que sis- temes de cogeneració, després d'un estudi econòmic i mediambiental. > L'objectiu de l' aplicació considerada en aquest projecte engloba el 100% dels poliesportius públics i privats [amb ajuts de l'Ajuntament] majors de 4.000 m2. • Cogeneració a edificis comercials de més de 3.500 m2 Aconseguir un augment del rendiment entre l'energia primària i la final en edificis comercials, implantant sistemes produc- tors d'electricitat, calor i fred mitjançant equips de trigeneració. La reducció de l'energia primària fòssil arriba a ser d'un 24%. Projecte per donar facilitats a l'aplicació de sistemes de cogeneració a grans edificis (com grans centres comercials) per a la producció d'electricitat, calor i fred. La superfície sostre mínima dels comerços per rendibilitzar un equip de cogeneració és de 3.500 m2, així que l'aplicabili- tat del projecte és pels centres comercials de més de 3.500 m2 (d'àrea comercial: sense comptar pàrkings o d'altres). En el cas d'edificis de nova construcció (adients per disposar d'un sistema de cogeneració) s'han d'incloure en el projecte inicial els espais i instal·lacions que permetin allotjar els equips i les escomeses adients de gas. Es pot pensar en programes d'ajuda per comerços antics o nous, lligats a propostes que puguin tenir un certificat energè- tic, que garanteixin o demostrin que l'equip cogenerador treballa en l'òptim energètic, això vol dir que hauria de tenir una eficiència energètica major del 75% o un rendiment elèctric equivalent -REE- major de 0,63 (superior a la marcada per la llei del règim especial de generació elèctrica). > S'estima que la incidència d'aquest projecte en comerços de més de 3.500 m2 serà del 50% en els de nova construcció (sense ajuts de l'Ajuntament, segons recomanacions o en el 100% en el cas de preus de gas favorables i una política de promoció molt activa) i sobre el 25% dels actuals, en els que caldrà estructurar un programa d'estímuls i ajuts. MAQ text integre cap 10NOU 19/11/2003 12:52 Página 227 10. Descripció dels projectes i recomanacions 227 Cogeneració a grans hotels i clíniques Aconseguir un augment del rendiment entre l'energia primària i la final en grans hotels i clíniques, implantant sistemes productors d'electricitat, calor i fred mitjançant la instal·lació d'equips de trigeneració. La reducció de l'energia primària fòssil arriba a ser d'un 24%. Projecte per promoure l'aplicació de sistemes de cogeneració a grans edificis hotelers i clíniques o hospitals per a la pro- ducció d'electricitat, calor i fred. La superfície de sostre mínima dels hotels per rendibilitzar un equip de cogeneració és de 3.700 m2, pels hotels de 2 i 3 estrelles i de 7.000 m2 pels hotels de 4 i 5 estrelles (sense comptabilitzar el pàrking). En el cas de clíniques o hospitals s'ha d'estudiar la superfície mínima viable. En el cas d'edificis de nova construcció (adients per disposar d'un sistema de cogeneració) s'han d'incloure en el projecte inicial els espais i les instal·lacions que permetin allotjar els equips i les escomeses adients de gas. Es pot pensar en programes d'ajuda per hotels i hospitals antics o nous, lligats a propostes que puguin tenir un certificat energètic, que garanteixin o demostrin que l'equip cogenerador treballa en l'òptim energètic, això vol dir que hauria de tenir una eficiència energètica major de 75% o un rendiment elèctric equivalent -REE- major de 0,63. També s'hauria de estudiar una nova ordenança sobre el sistema energètic i l'estructura d'estalvi dels hotels. > Aquest projecte ha d'actuar en el 100% d'hotels futurs de 2* i 3* de més de 3.700 m2 i els hotels de 4* i 5* de més de 7.000 m2]; i entre el 30% i 40% en actuals, amb un programa d'ajuts i promoció. També tindrà aplicabilitat a clíniques i hospitals grans, que s'hauran de quantificar. Sistemes fotovoltaics per grans comerços i altres serveis de més de 3.500 m2 Aconseguir que el 10% de l'energia elèctrica que consumeixen les noves grans superfícies comercials i grans serveis de Barcelona sigui d'origen fotovoltaic. S'entén com a gran comerç i grans serveis els que disposen de superfícies de sostre majors de 3.500 m2 Consisteix a implantar sistemes fotovoltaics, amb connexió a la xarxa elèctrica, en les grans superfícies comercials i ser- veis de nova construcció així com les que efectuïn una remodelació significativa, entenent-se com a gran superfície el comerç únic o galeries de comerços o serveis de més de 3.500 m2. Es proposa que el 10% del consum elèctric d'aquestes grans superfícies –sense considerar el consum degut a la climatit- zació i amb criteris d'estalvi1–, tingui una aportació d'energia solar fotovoltaica. Es proposa una normativa que marqui una ràtio de potència de plaques fotovoltaiques a instal·lar per superfície de sostre construïda de 7W/m2. Es proposa que la normativa afecti als grans comerços de nova construcció i uns incentius "com l'e- tiqueta energètica" en els comerços ja construïts. El projecte d'etiqueta energètica està inclòs en aquest Pla. El sistema FV serà de connexió a xarxa, la qual cosa evitarà la instal·lació de sistemes d'acumulació energètica i a més a més proporcionarà un benefici econòmic extra als centres comercials per la venda d'energia elèctrica a xarxa. > El grau d'aplicació previst per a aquest projecte és del 100 % dels nous comerços i serveis de més de 3.500 m2 que pot venir via ordenança. En el 10% dels actuals caldrà adequar ajuts. 1 Els criteris d'estalvi són, per exemple, sistemes d'il·luminació més eficient, sensors de presència, etc.... Són sistemes que fan reduir el consum sense detriment del confort. En la valoració d'aquest projecte no s'han considerat els costos econòmics ni beneficis energètics o ambientals que aporten aquestes mesures, degut a que no és una conseqüència implícita al imposar un % d'energia solar FV per m2 de sostre. MAQ text integre cap 10NOU 19/11/2003 12:52 Página 228 228 Pla de Millora Energètica de Barcelona Sistemes de captació solar per ACS a poliesportius Promoure la cobertura de la demanda anual de calor per aigua calenta sanitaria -ACS- dels edificis d'ús poliesportiu exis- tents, i en els que sigui possible per disposicions arquitectòniques, mitjançant energia solar tèrmica. La cobertura de les necessitats d'ACS de poliesportius ja existents amb i sense piscina de la ciutat de Barcelona mitjançant captació solar tèrmica de baixa temperatura es proposa com a continuació de la implantació, ja començada a Barcelona, de sistemes d'aigua calenta sanitària utilitzant l'energia solar com a font majoritària (amb un mínim del 60% d'aportació anual energètica). Les noves construccions ja estan regulades per l'actual ordenança. Es proposa ampliar el programa a poliesportius muni- cipals i a poliesportius d'entitats privades ja construïts on sigui possible físicament (per qüestió d'espai) la col·locació de plaques solars mitjançant uns programes d'ajuts. Un altre punt d'interès és acompanyar-lo amb un projecte d'informació i comunicació als usuaris dels poliesportius [p.e: amb el % d'energia solar i fòssil que utilitzen per a cada dutxa]. Cal considerar que l'aplicabilitat d'aquest projecte no és compatible amb el projecte: "Cogeneració a poliesportius", degut a que amb un sistema de cogeneració s'aprofita la calor residual per, entre altres aplicacions, produeix ACS i calefacció. Es pot pensar a aplicar el projecte de "Cogeneració a poliesportius" en els poliesportius on no sigui factible la instal·lació de plaques solars (per problemes d'espai), prioritzant primer la intenció d'instal·lar plaques solars abans que sistemes de cogeneració. > La incidència d'aquest projecte se suposa que és del 60% dels poliesportius actuals i del 100% en els futurs [per l'Ordenança ja existent]. L'Ajuntament pot concedir ajuts fins al 20% en els actuals i els futurs regulats per ordenança. • Sistemes solars de mitja temperatura per calefacció i refrigeració en superfícies comercials L'objectiu a curt termini és demostrar la viabilitat d'aquests tipus de sistema i adquirir l'experiència necessària en la ins- tal·lació i l'explotació per veure’n el rendiment i avaluar costos. A llarg termini: s'hauria de veure la viabilitat d'aconseguir que el 20% de l'energia d'ACS, calefacció i refrigeració del sector comercial (comerços entre 500 i 3.500 m2) de Barcelona, sigui d'origen renovable mitjançant l'energia solar. Fer un estudi per veure la viabilitat de la incorporació progressiva de col·lectors solars de mitja temperatura als sistemes de calefacció i refrigeració dels edificis amb consum d'aigua calenta reduït. En concret, a edificis amb comerços i centres comercials existents, rehabilitats i de nova construcció. Paral·lelament amb el sistema de col·lectors solars s'han d'utilit- zar màquines d'absorció per a la producció de fred. En aquest projecte, es presenta com un estudi de projecte aplicable a comerços entre 500 m2 i 3.500 m2, ja que per més superfície són més eficients les alternatives contemplades en altres projectes d'aquest Pla: "Sistemes fotovoltaics per comerços a Barcelona" i "cogeneració a edificis comercials", més adients a centres comercials de grans superfícies (i per tant gran consum). El sistema es planteja en dos fases: • Proves pilot, estudi i seguiment per demostrar la viabilitat tecno-econòmica de les instal·lacions • Aplicació progressiva d'aquests sistemes. • Revisió dels estàndards energètics en la construcció d'obra nova i rehabilitació integral en comerços Realitzar un estudi de revisió dels estàndards de construcció, il·luminació i ventilació en nous comerços, a partir de la situació actual, per tal de millorar l'estalvi energètic dels edificis de nova construcció i de rehabilitacions integrals, mantenint o millo- rant el confort. El resultat final pot ser una proposta de nous estàndards, per a recomanacions o per una nova ordenança. MAQ text integre cap 10NOU 19/11/2003 12:52 Página 229 10. Descripció dels projectes i recomanacions 229 Revisar els actuals estàndards de construcció, il·luminació i ventilació per millorar els consums energètics dels comerços del futur [partint dels treballs de certificació energètica de l'IDAE]. Per implantar els estàndards es pot pensar en l'aplicació d'una normativa de construcció i una posterior verificació mit- jançant una etiqueta energètica (projecte contemplat en aquest Pla). Aquesta podria estar relacionada amb vendes o tras- passos de comerços ser necessària també per rebre ajuts per rehabilitacions totals o parcials. Es pot plantejar també la realització de diferents mostres de comportament energètic de les tipologies dels comerços de Barcelona. SECTOR: OFICINES • Cogeneració a edificis d'oficines de més de 4.000 m2 Aconseguir un augment del rendiment entre l'energia primària i la final en oficines, implantant sistemes productors d'electricitat, calor i fred en aquelles que presentin un focus de consum suficient, com els edificis d'oficines de més de 4.000 m2. Projecte per donar facilitats a l'aplicació de sistemes de cogeneració a grans edificis d'oficines per a la producció d'elec- tricitat, calor i fred. La superfície sostre mínima d'oficines per rendibilitzar un equip de cogeneració és de 4.000 m2, així que l'aplicabilitat del projecte és pels centres d'oficines de més de 4.000 m2 (d'àrea útil sense comptar pàrkings o d'altres). En el cas d'edificis de nova construcció subsceptibles d'aplicar un sistema de cogeneració s'han d'incloure en el projecte inicial els espais i les instal·lacions que permeten allotjar els equips i les escomeses adients de gas. Es pot pensar en programes d'ajuda per edificis d'oficines antics o nous, si reben el certificat energètic que garanteixi que l'equip cogenerador treballa en l'òptim energètic, això vol dir que haurà de tenir una eficiència energètica major del 75% o un Rendiment Elèctric Equivalent –REE– major de 0,63. > La incidència d'aquest projecte serà sobre les oficines de més de 4.000 m2. Es considera que afectarà el 15% de les ofi- cines futures aplicant-ho a tots els edificis que compleixen els requisits de viabilitat anteriorment explicats, i en el 10% dels actuals amb un programa d'ajuts estructurats. • Sistemes fotovoltaics per oficines majors de 1.500 m2 a Barcelona L'objectiu és aconseguir que el 12% de l'energia elèctrica que consumiran les oficines de nova construcció o remodela- cions de més de 1.500 m2 de Barcelona sigui d'origen fotovoltaic. Consisteix en implantar sistemes fotovoltaics, amb connexió a la xarxa elèctrica, en les oficines de nova construcció i majors de 1.500 m2, així com les que efectuïn una remodelació significativa. Es proposa que el 12% del consum elèctric d'aquestes oficines, sense considerar la climatització i els criteris d'estalvi, tin- gui una aportació d'energia solar fotovoltaica. Els criteris d'estalvi són per exemple, sistemes d'il·luminació més eficient, sensors de presència, etc.... Són sistemes que fan reduir el consum sense detriment del confort. En la valoració d'aquest projecte no s'han considerat els costos econòmics ni els beneficis energètics o ambientals que aporten aquestes mesures, degut a que no és una conseqüència implícita a l' imposar un % d'energia solar FV per m2 de sostre. El sistema FV serà de connexió a xarxa, la qual cosa evitarà la instal·lació de sistemes d'acumulació energètica i a més a més proporcionarà un benefici econòmic extra a les oficines per la venda d'energia elèctrica a xarxa. S'estudiarà l'aprovació d'una ordenança municipal que afecti als edificis d'oficines (de gran interès degut a que es preveu un creixement intensiu d'oficines a Barcelona pels propers anys –més de dos milions de m2 més al 2010–). Es proposa una MAQ text integre cap 10NOU 19/11/2003 12:52 Página 230 230 Pla de Millora Energètica de Barcelona normativa que indiqui una ràtio de potència de plaques fotovoltaiques a instal·lar per superfície de sostre construïda de 7W/m2. Es proposa que la normativa afecti a les oficines de nova construcció i grans remodelacions i uns incentius "com l'etiqueta energètica" en els ja construïts. El projecte de certificació energètica està inclòs en aquest Pla. És possible que es donin casos (ens grans remodelacions) que sigui impossible físicament per qüestions d'espai, instal·lar les plaques fotovoltaiques; en aquests casos no és necessari que el sistema FV estigui en el mateix lloc que les oficines, podent-se instal·lar en espais municipals (com escoles) sempre i quan l'energia aportada sigui la corresponent a la ràtio fixa- da. El benefici econòmic de la venda d'energia en un sistema allunyat com aquest és per l'oficina, mentre que les escoles reben un benefici social al ser un element de formació pels escolars. Aquest enfoc pot aplicar-se a d'altres projectes del Pla. > La incidència d'aquest projecte és del 100% de les oficines futures més grans de 1.500 m2 [aplicat per ordenança] i el 5% de les actuals si s'estructura un programa d'ajuts del 4,8% de la inversió. L'aplicació de "sistemes fotovoltaics per oficines" (entre 1.500 m2 i 4.000 m2) està sol·lapada amb el projecte de "sistemes solars tèrmics a oficines", per tant s'ha suposat que el 20% de les oficines futures entre 500 m2 i 4.000 m2 consideren els sistemes solars tèrmics i el 100% de les oficines majors de 1.500 m2 aplicant la normativa FV. • Sistemes solars de mitja temperatura per calefacció i refrigeració d'oficines L'objectiu a curt termini és demostrar la viabilitat d'aquests tipus de sistema i adquirir l'experiència necessària en la ins- tal·lació i l'explotació per veure’n el rendiment i avaluar-ne els costos. A llarg termini: s'hauria de veure la viabilitat d'a- conseguir que el 20% de l'energia d'ACS, calefacció i refrigeració del sector oficines (entre 500 i 4.000 m2) de Barcelona sigui d'origen renovable, mitjançant l'energia solar. Estudi per veure la viabilitat de la incorporació progressiva de col·lectors solars de mitja temperatura als sistemes de cale- facció i refrigeració dels edificis amb consum d'aigua calenta reduït. En concret, a edificis amb oficines existents, rehabili- tats i de nova construcció. Es presenta aquest projecte com un estudi d'aplicació a oficines entre 500 m2 i 4.000 m2, ja que per oficines de més superfí- cie entren en consideració altres actuacions de projectes contemplats també en aquest Pla: "Sistemes fotovoltaics per ofici- nes a Barcelona" i "cogeneració a edificis d'oficines". Aquests últims són més adients a centres d'oficines amb grans superfí- cies (i per tant gran consum), mentre que el d'energia FV pot ser aplicat a oficines grans o mitjanes (entre 500 i 1.500 m2). Paral·lelament amb el sistema de col·lectors solars s'han d'utilitzar màquines d'absorció per la producció de fred. El sistema es planteja en dos fases: • Proves pilot, estudi i seguiment per demostrar la viabilitat tecno-econòmica de les instal·lacions. • Aplicació progressiva d'aquests sistemes. > L'aplicació d'aquest projecte2 és el 20% de les oficines futures i el 4% de les actuals, totes elles amb superfícies com- preses entre 500 m2 i 4.000 m2. • Adequació de la massa tèrmica en noves oficines Realitzar un estudi per avaluar el comportament actual de la massa tèrmica dels edificis d'oficines en el consum energè- tic. Estudiar les recomanacions per disminuir la despesa energètica de calefacció i de refrigeració. Aprofitar els cicles natu- rals de les temperatures exteriors, és a dir, millorar el comportament dels edificis i minimitzar la dependència energètica a la primavera i a la tardor. 2 L'aplicació de sistemes solars tèrmics a oficines (entre 1.500 m2 i 4.000 m2) s’encavalca amb les actuacions del projecte "sistemes fotovoltaics per oficines", per tant s'ha suposat que el 20% de les oficines futures entre 500 m2 i 4.000 m2 consideren els sistemes solars tèrmics i el 100% de les oficines majors de 1.500 m2 aplicant la normativa FV. MAQ text integre cap 10NOU 19/11/2003 12:52 Página 231 10. Descripció dels projectes i recomanacions 231 Estudi per aprofundir en l'adequació de la massa tèrmica a les necessitats dels edificis mediterranis, partint de l'estudi de la situació actual de la construcció i la normativa. Previsiblement, caldrà fomentar l'augment de la massa tèrmica efectiva als edificis d'oficines de nova construcció, previsi- blement per sobre dels estàndards cap als que es tendeix), per tal de millorar el seu comportament com a regulador de la temperatura interior, més enllà de les variacions de l'exterior i reduir a l'estiu, la necessitat d'instal·lacions d'aire condi- cionat, combinada amb una bona ventilació. En aquest Pla s'ha fet una primera simulació de quins serien els estalvis energètics obtinguts en augmentar la massa tèr- mica dels habitatges de nova construcció i quina inversió o sobrecost comportaria. Aquest projecte està molt vinculat als estudis i resultats del projecte "Revisió dels estàndards energètics en la construcció d'o- bra nova i rehabilitació integral en habitatges" derivant-se’n també una vinculació en el moment de desenvolupar normatives. • Revisió dels estàndards energètics en la construcció d'obra nova i rehabilitació integral en oficines Realitzar un estudi de revisió d'estàndards de construcció, il·luminació i ventilació en noves oficines per tal de millorar l'estalvi energètic dels edificis de nova construcció i de rehabilitacions integrals, sempre mantenint o millorant el confort. L'estudi pot fer una proposta de nous estàndards i d'aplicació d'una nova ordenança. Caldrà revisar els actuals estàndards de construcció per millorar els consums energètics de les oficines del futur, partint de l'estudi del comportament de les diferents tipologies d'oficines de Barcelona i d'altres treballs, com els de certificació energètica de l'IDAE. Per conèixer la situació actual és imprescindible plantejar també la realització de diferents mostres de camp del comportament energètic de les tipologies de Barcelona. Per implantar els estàndards es pot pensar en l'aplicació d'una normativa sobre oficines i una posterior verificació mit- jançant una etiqueta energètica (projecte contemplat en aquest Pla). Aquesta, podria estar relacionada amb les vendes o traspassos, altes, llicències etc., per rebre ajuts per rehabilitacions totals o parcials, etc. SECTOR: TRANSPORT • Gestió mediambiental del trànsit a Barcelona i desenvolupament d'un simulador Gestionar el trànsit de la ciutat des del punt de vista d'eficiència mediambiental, definint els criteris i aportant les eines necessàries, entre elles, sistemes de simulació que permetin estimar i conèixer l'impacte d'emissions i considerar la pos- sibilitat d' optimitzar la coordinació del trànsit per minimitzar-les. Introduir el concepte de gestió ambiental del trànsit a Barcelona, en què s'estudiï i gestioni la mobilitat des del punt de vista de congestió i també, de forma afegida, de l'impacte ambiental: • Coordinació semafòrica per a reduir emissions, conducció uniforme sense parades mantenint la velocitat de recorregut, etc. • Incrementar les restriccions espacials (bolardos, zones de trànsit calmat, illes de vianants, zones excloses als vehicles contaminants), i temporals, millora de la disciplina viària, control d'accessos a les Rondes, etc. • Informació de l'impacte ambiental de les mesures o dels comportaments dels conductors. La informació particularitza- da també es configura com element clau de gestió eficient de la mobilitat. Desenvolupar l'aplicació d'un simulador de gestió mediambiental del trànsit a Barcelona i reestudiar el Pla de Trànsit. • Implantació de vehicles amb energies més eficients Promoure l'adquisició i l'ús de vehicles elèctrics, híbrids, etc., en general aquells que consumeixin energies menys con- taminants, en contra dels vehicles de gasolina o gasoil. És un projecte que impulsa la comunicació, la demostració i les proves pilot sobre la viabilitat i efectivitat d'aquests vehicles. També en temes d'eficiència infrastructural del metro. MAQ text integre cap 10NOU 19/11/2003 12:52 Página 232 232 Pla de Millora Energètica de Barcelona Aquest projecte intenta, per una banda, informar i donar a conèixer als ciutadans els avantatges dels nous vehicles amb energies més eficients (vehicles elèctrics, híbrids, vehicles de gas natural, vehicles d'hidrogen...), i per altra banda, pre- tén promoure demostracions i projectes pilot. La incentivació dels ciutadans per a l'ús d'aquests tipus de vehicle pot venir facilitada per mesures sobre mobilitat i també mitjançant un programa d'ajuts que potenciï els actuals. Per desenvolupar o començar a activar aquest projecte es poden considerar entre d'altres, les següents accions: • Promoció de vehicles elèctrics o híbrids en detriment dels de gasolina o de gasoil. • Proves pilot amb vehicles híbrids o equivalents de repartiment de mercaderies. • Senyalització viària pels vehicles elèctrics (avantatges en circulació i aparcaments). • Proves pilot de motos elèctriques i bicis amb motor elèctric. • Prova pilot de la cèl·lula de combustible a autobusos de TMB o altres vehicles. • Introducció paulatina del vehicle elèctric o híbrid en la flota municipal. • Utilització de biocombustibles en aquells vehicles que no sigui viable la introducció de combustibles gasosos. • Adaptació dels vehicles actuals per utilitzar metà i GLP: • Utilització de metà i GLP en substitució dels carburants derivats del petroli. Adaptació dels vehicles actuals per poder emprar aquests combustibles, particularment (potenciar-ne el programa actual d’implantació en autobusos). • Implantar sistemes de recuperació de l'energia de frenada en el metro. • L'eficiència pot venir per inversions de manera indirecta als vehicles, com per exemple catenàries de menys pèrdues, sistemes de cogeneració a les estacions, sistema de distribució d'energia en anell, etc. • Potenciació del caminar i de la bicicleta com a mode de transport Promoure el caminar i l'ús de la bicicleta com a mode de transport possible i respectuós amb el medi ambient. Juntament amb el transport públic són les bases per aconseguir una ciutat sostenible a Barcelona. Aquest projecte ha d'impulsar aquests dos modes de transport, fer-ne la valoració de l'estalvi de l'impacte ambiental i donar-ho a conèixer. També difondre aquests valors als ciutadans, impulsar proves pilot i integrar a nivell informatiu totes les actuacions que es fan en aquest sentit a Barcelona. Algunes de les accions que ja s'estan realitzant i caldria potenciar o fer proves pilot són: • Illes i xarxes de vianants, amb voreres amples i netes (millora de les voreres efectives un cop descomptat el mobiliari urbà, senyalitzacions i efecte mur), itineraris: rectilinis, il·luminats, segurs, sense barreres arquitectòniques, agrada- bles de passejar, ordenació dels usos fora de la calçada de la via pública, etc. • Aparcaments especials per bicis (a estacions de metro, edificis de nova construcció i a la via pública), biceberg, facili- tats a empreses, pla de carrils bici: més carrils bici (en 1 i 2 sentits per carrer), integració bici+transport públic, prova pilot de bicis de lloguer i bici groga, prova pilot de “tiradors” (ex.: Trondheim) en carrers en rampa (carrer de pujada mar-muntanya de l'Eixample que ja tingui carril bici a la calçada o a l'Av. Josep Tarradellas), identificació i seguretat antirobatoris, adquisició de flota de bicicletes “institucionals”, recolzament de Distribució Urbana en bici (missatgers Trèbol), perllongament dels carrils bici urbans amb els municipis limítrofs. • Estàndards en flotes municipals Fer un estudi per la definició d'uns estàndards que estableixin les característiques de consum i emissions dels vehicles de la flota municipal. MAQ text integre cap 10NOU 19/11/2003 12:52 Página 233 10. Descripció dels projectes i recomanacions 233 Definir uns estàndards sobre criteris energètics i d'emissions màximes per a les flotes de vehicles municipals de gestió directa, indirecta o transport públic, tant per al seu manteniment com per a les noves adquisicions. Per això caldrà intro- duir criteris de valoració sobre temes d'impacte ambiental i consum, prestacions, etc. S'han de definir ràtios de consum, tipologies de vehicles i usos. SECTOR: GENERAL • Agència de l'Energia de Barcelona Crear l'Agència Energètica a Barcelona per gestionar el Pla d'Acció [PAE], tant dels projectes derivats d'aquest, com del seguiment de les actuacions que puguin tenir un impacte energètic, i per tant ambiental, a la ciutat. Crear l'organisme "Agència de l'Energia de Barcelona" per tal de gestionar els temes energètics de forma àgil i eficient a Barcelona. L'agència es dotarà de l'estructura i mecanismes necessaris per a les seves actuacions i funcionament. La rela- ció amb el sector energètic es farà a través de diferents fòrums. • Observatori de l'energia Crear un observatori de l'energia que faci un seguiment de la situació del sector de l'energia, la incidència local, el grau de qualitat, tarifes i activitats a la ciutat i detectar possibles propostes de millora. És una funció que pot quedar enquadrada dins de l'Agència de l'Energia de Barcelona. S'ha de disposar de manera sistemàtica d'informació sobre el sector de l'energia a Barcelona: • Plans futurs dels operadors. • Qualitat del servei. • Seguiment dels plans de les companyies. • Previsions de la demanda. • Balanços de valorització energètica de residus. • Actuacions singulars. • Plans de seguretat. • Tecnologies. • Situació internacional. • Situació en d'altres ciutats. A la vegada s'ha de tenir coneixement sobre l'impacte mediambiental de les actuacions en el sector de l' energia. Així, les actuacions sobre la implantació de centrals, cogeneradors, plans de mobilitat, etc. han de tenir el seu estudi mediambiental. El seguiment i coneixement del sector energètic i impacte mediambiental associat pot permetre actuar en el futur mercat de negociació d'elements contaminants, proposar la regulació d' usos i de consums de determinats tipus de combustibles, etc. • Pacte Energètic de Barcelona Aconseguir la complicitat dels diversos actors implicats en el sector energètic: professionals, empreses, sindicats, gre- mis, consumidors, universitats, etc. per promoure les actuacions definides a el Pla i facilitar la signatura d'un pacte de l'e- nergia a Barcelona. La promoció i impuls de millora de l'eficiència, consum i aplicació de tecnologies de generació d'energia renovable depèn de tots els agents implicats en la cadena de l'energia i dels consumidors. És per això que caldria implicar els agents que tinguin algun tipus d'intervenció en temes energètics per tal d' aconseguir acomplir els objectius del Pla d'Acció, mitjançant un Pacte Energètic per Barcelona. MAQ text integre cap 10NOU 19/11/2003 12:52 Página 234 234 Pla de Millora Energètica de Barcelona • Informació i comunicació Impulsar la comunicació i difusió de totes les accions lligades a les actuacions dels projectes d'aquest Pla, donant a conèi- xer als ciutadans què significa l'estalvi energètic, les alternatives tecnològiques i de gestió, el seu impacte ambiental i les opcions que hi ha per dur-lo a terme. Donar a conèixer també els organismes on es pot trobar informació, demanar ajuts, etc.... Aquest projecte agrupa i en molts casos integra i impulsa totes les actuacions dels projectes del Pla relacionades amb la infor- mació i comunicació sobre temes energètics. És evident que la integració permetrà fer campanyes més entenedores i eficients. • Promoure continguts a internet, TV, premsa, revistes, que expliquin què són les energies renovables i l'estat del medi ambient, com es poden aplicar als habitatges, a les empreses, etc. i quines avantatges comporten, tant mediambien- talment com econòmicament, què són els gasos GHG, etc. • Elaboració de tallers de gestió energètica. Incloure continguts audiovisuals d’informació mediambiental i de l’estat ambiental real a internet i als mitjans de comunicació. • Conscienciació de l'impacte energètic en altres àmbits. Per exemple: l'impacte del vehicle privat en revistes del RACC, autoscoles, etc. • Promoció i difusió a la web municipal, impulsant un portal de l'energia. • Promoure l’adequat manteniment de les instal·lacions de climatització i calefacció. • Ecoetiqueta energètica Crear una marca de qualitat sobre la gestió i ús de l'energia a Barcelona. Aquesta marca identificarà els edificis, empre- ses, institucions o col·lectius que apliquin protocols de bones pràctiques energètiques en les seves activitats. La gestió energètica en els diferents sectors de serveis, industrials etc. i en els consumidors de Barcelona es podria millo- rar amb la creació d'una etiqueta que portés definits un protocol de bona gestió i que s'otorgués a aquells que acomplei- xen el nivell establert. Ha d'ésser una etiqueta valorada per la qualitat, l'eficiència i el respecte al medi ambient. L'assignació de l' etiqueta es faria d'acord amb l'acompliment d'uns estàndards que s'haurien d'assolir per cada sector o ús. Aquests estàndards s'han de definir i elaborar prèviament. Per aconseguir que l'etiqueta tingui incidència, es pot pensar en que sigui un prerequisit per l'obtenció de diferents avan- tatges o ajuts locals, lligats a cada projecte. Cal pensar que, pel fet de ser un distintiu de qualitat, aquell que l'obtingui, siguin serveis, edificis d'hotels, oficines, etc. gaudirà d'una imatge pública de prestigi sobre estalvi energètic. Haurà d’estar avalat per l'Ajuntament de Barcelona i per d'altres organismes oficials. • Pàgina web de l'energia a Barcelona Creació d'una pàgina web de l'energia a Barcelona amb continguts d'informació, pedagògics, recomanacions, noticies, ajuts, eines informàtiques, aparador dels projectes d'energies renovables que es desenvolupen a la ciutat, informació en temps real de projectes amb impacte energètic, etc. Estructurar continguts sobre energia a la pàgina web de Barcelona de forma que pugui ser considerada gairebé un portal local per aquests temes. Els continguts han d'ésser variats i útils: • Informació de fàcil accés i comprensible al ciutadà. • Capacitat d'informar i fer gestions. MAQ text integre cap 10NOU 19/11/2003 12:52 Página 235 10. Descripció dels projectes i recomanacions 235 • Informació sobre serveis de subministrament, tarifes i empreses. Informació sobre serveis del sector. • Informació i links a tercers. • Informació sobre ajudes públiques per energia renovable, impresos i formularis per demanar ajuts, sol·licitud electrònica d'ajuts ('finestreta única virtual'). • Eines informàtiques per fer auto-auditories de consum energètic –per internet– amb propostes per augmentar l'eficiència i l'estalvi (amb beneficis econòmics i amortitzacions), per ajuts a la diagnosi, disseny, etc. • Recomanacions per a l'ús i la selecció d'equips (aire condicionat, calderes, electrodomèstics, equips informàtics) explicant la certificació (CE, Green,...). • Informació específica sobre l'energia a Barcelona: dades climàtiques rellevants (diagrama climàtica de temp. Humitat, carta de radiació solar, any meteorològic tipus, graus-dia, radiació, etc.). • Creació d’un llistat anual (publicat a la revista o a la web o als diaris) dels habitatges que han implantat –amb ajuts muni- cipals– sistemes d’ER i publicació dels resultats de l’auditoria i del benefici obtingut econòmic i ambiental. • Edició del llibre “Manual de la dieta energètica” que et permet calcular fàcilment les emissions de CO2 que has fet al dia i verificar el consum d’energia diari, això permet promoure el canvi de l’estil de vida. • Monogràfics a la revista de l'Ajuntament, que es distribueixi gratuïtament, sobre energies renovables i estalvi. • Creació de xats. • Creació d’una subscripció d’informació d’ER, dels compromisos internacionals i de la situació ambiental tant en tecnologia de projectes desenvolupats a BCN o Catalunya. • Publicacions anuals de comptabilitat energètica d’instal·lacions públiques, balanç d’emissions, indicadors energètics. • Altres. • Sistemes d'informació per a la gestió energètica -SIGE- Impulsar l'aplicació d'eines informàtiques de gestió energètica en els diferents sectors, empreses, professionals i ciuta- dans de Barcelona. Inventariar, recopilar i desenvolupar eines informàtiques i sistemes d'informació per a l'ajut al disseny, decisions i estratè- gies, eines d'auditories i auto-auditories, implantació, construcció i gestió de sistemes energètics. També convindria desenvolupar una eina que permeti vincular la informació sobre diferents sistemes energètics, estu- dis, dades estadístiques, etc. Seria de gran importància per permetre el desenvolupament de més estudis energètics al territori. També s'ha de potenciar la utilització i/o desenvolupament d'eines d'anàlisi avançat i multicriteri per la presa de decisions en estratègies energètiques. Posar a disposició dels diferents col·lectius, empreses, gremis, professionals, ciutadans, etc. totes aquestes eines. • Auditories energètiques a les empreses i l'aplicació de mesures d'estalvi Promoure un sistema d'auditories voluntàries que detecti millores a realitzar per l'estalvi energètic en les empreses. Desenvolupar un sistema per auditar energèticament els edificis i les empreses més representatives de la ciutat. Fer un programa d'auditories energètiques en les empreses de serveis, industrials i de tecnologies de la informació i comu- nicació a Barcelona. Elaborar un sistema d'informació sobre aquests temes. Desenvolupament d'un mecanisme d'auto-auditories a mida de les necessitats de les empreses de la ciutat. Fer el seguiment de la implantació de les auditories i dels resultats. MAQ text integre cap 10NOU 19/11/2003 12:52 Página 236 236 Pla de Millora Energètica de Barcelona Desenvolupar incentius perquè les empreses duguin a terme les mesures resultants de l'auditoria. Facilitació de vies de sol·licitació d'auditories i d'aplicació de les mesures, així com agilitzar la concessió del certificat energètic [Ecoetiqueta Energètica]. Fer un programa de recolzament a l'auditoria mitjançant termografies de les façanes dels edificis. Les termografíes són fotografies en la banda dels infrarojos que permeten veure gràficament les pèrdues calorífiques dels edificis. L'anàlisi de les pèrdues, una vegada feta la fotografia, es pot fer automàticament analitzant informàticament de les imatges. Aquestes mesures poden aplicar-se també als edificis d'habitatges i mixtes. > La incidència d'aquest projecte s'estima en 5.000 empreses en 10 anys. • Difondre continguts pedagògics en centres educatius Aconseguir que les generacions futures adoptin hàbits de comportament en estalvi energètic i donar a conèixer les energies renovables i les actuacions per a la preservació del medi ambient. Promoure l'elaboració i difusió de mòduls o continguts pedagògics de temes relacionats amb la gestió i l'ús de l'e- nergia en centres educatius i cívics, perquè adoptin, en el futur proper, els més de 350.000 nois i noies de menys de 24 anys, hàbits d'estalvi i d'eficiència energètica, mitjançant: • Elaboració de manuals. • Potenciar l'actual sistema d'auto-auditories en escoles fetes pels estudiants: "l'Agenda 21 escolar". • Introduir més bibliografia d’ER i medi ambient a biblioteques municipals, privades, escoles i universitats, així com en centres cívics o socials. • Potenciar les visites a la coberta FV de l'Ajuntament així com d'altres instal·lacions. • Potenciació de les rutes de la "mostra d'energies Renovables" [camió mòbil d'E.R]. • Tallers pràctics a l'escola, masies i cases de colònies, instal·lació de sistemes de FV i solar tèrmica. • Promocionar visites al Centre de Recursos Barcelona Sostenible. • Educació sobre la mobilitat sostenible i segura. • Fer una campanya de comunicació, amb un llenguatge entenedor per als escolars. • Promoció amb fabricants d'elements de baix consum i baix impacte ambiental Promoure amb els fabricants i subministradors d'electrodomèstics o altres elements que facin consum d'energia a les habitatges, oficines o comerços, la compra i ús de sistemes o components que presentin un consum i impacte ambien- tal més baix. Promoure amb els fabricants i els subministradors l'ús d'elements com bombetes de baix consum, equips d'ofimàti- ca, electrodomèstics i d'altres que tinguin un baix consum en funcionament i en estat de stand-by. Promoure l'ús d'elements més eficients: • Utilització de màquines frigorífiques (plantes refrigeradores i bombes de calor) per la producció d’aigua freda/ calenta amb recuperació de calor i de màquines de recuperació tèrmica (entàlpica i sensible) en unitats de tracta- ment d’aire. • Afavorir la instal·lació d’aixetes termostàtiques. Promoure els elements fàcilment reciclables. Estructurar programes d'ajuts per la renovació de components per altres de més eficients, així com informació de consums, estalvi i impacte ambiental,etc. MAQ text integre cap 10NOU 19/11/2003 12:52 Página 237 10. Descripció dels projectes i recomanacions 237 • Desenvolupar un Pla d'Acció d'estalvi energètic i reducció d'emissions per a zones industrials Desenvolupar un Pla d'Acció per a l'estalvi d'energia i la reducció d'emissions a l'atmosfera per a les zones industrials i indústries ubicades a Barcelona, per tal d' impulsar una sèrie de mesures que promoguin l'eficiència energètica en les seves activitats. Desenvolupament de plans d'acció energètics i ambientals per les zones industrials i indústries de Barcelona, com per exemple: • Cogeneració a zones industrials. • Sistemes energètics al 22@: Impulsar l'aplicació dels sistemes i infrastructures energètiques que contempla el Pla d'Infrastructures del 22@. • Pla del Delta. • Promoure activitats de R+D en energia fotovoltaica: promoure activitats de recerca i desenvolupament d'energia foto- voltaica a Barcelona, sobretot aprofitant el 22@. • Programes especials per processos industrials: inventariar els processos industrials a Barcelona i elaborar uns objec- tius i programes especials per a cada tipus de procés per tal de reduir l'impacte ambiental, com per exemple en la incidència sobre la reducció de l'Ozó estratosfèric per causa de certs elements en la refrigeració industrial, dissolvents (neteja), espumes (sofàs i matalassos, aïllaments), extintors i aerosols. • Elaboració de manuals de bones pràctiques. • Elaboració d'auditories. • Promoció de canvis d'elements per d'altres de més eficients. • Certificació energètica d'edificis Disposar de les eines i organismes per certificar energèticament que els edificis construïts o remodelats acompleixen els estàndards per tenir l'Ecoetiqueta Energètica. Mitjançant equips de control i verificació, s'ha de comprovar que els edificis nous han adoptat les mesures que el projecte contemplava, un cop finalitzada la seva construcció. Es proposa un projecte que certifiqui l'eficiència energètica d'edificis, ja siguin d'habitatges o de serveis. Aquesta cer- tificació l'haurà de concedir l'organisme oficial mitjançant un equip de persones que realitzin un treball de camp de control i de verificació energètica per certificar si els edificis de nova construcció o rehabilitació integral (un cop ja construïts/rehabilitats) contemplen les mesures d'estalvi energètic proposades en el projecte. Aquest equip també serà l'encarregat de certificar els edificis que vulguin disposar de l'Ecoetiqueta Energètica d'edificis antics (projecte contemplat en aquest Pla). La certificació energètica ha de ser el pre-requisit per aconseguir l'Ecoetiqueta Energètica, que serà la que permeti garantir al públic i altres organismes que l'edifici es comporta eficientment en termes energètics. Disposar de l'Ecoetiqueta Energètica per edificis podria suposar beneficis en taxes i/o poder rebre certs ajuts, una vegada estudia- da la seva viabilitat. Es pot partir d'estudis i processos fets, com els estudis de l'IDAE sobre certificació d'edificis residencial, i ampliar-ho al sectors d'oficines, comerços, hotels, etc. Es proposa que la certificació sigui obligatòria per edificis de nova construcció i rehabilitacions integrals. > La incidència estimada d'aquest projecte és en 5.000 edificis de construcció futura en 10 anys, i en 5.000 edificis actualment ja construïts que es rehabilitin o vulguin disposar del certificat i l'Ecoetiqueta, prèvia auditoria. MAQ text integre cap 10NOU 19/11/2003 12:52 Página 238 238 Pla de Millora Energètica de Barcelona • Promoció de la formació en eficiència i gestió energètica per a professionals Elaborar continguts i desenvolupar eines i programes per donar a conèixer als professionals relacionats amb el sector energètic els nous conceptes de disseny, eines, tecnologies, ús i gestió de l'energia. Promoure la difusió i ús de les noves eines informàtiques i els nous conceptes de disseny i gestió de l'energia en els dife- rents col·lectius professionals: arquitectes, enginyers, instal·ladors, etc. Amb la col·laboració dels col·legis professionals, gremis, associacions, universitats, FP, etc. • Medi ambient i salut Desenvolupar estudis relacionats amb les emissions atmosfèriques i la salut dels ciutadans. Desenvolupar també estudis tèrmics de la ciutat (illa de calor de la ciutat) i incrementar els sensors de contaminants atmosfèrics a la ciutat. Hi ha una sèrie d'actuacions relacionades amb els efectes del consum d'energia que haurien de desenvolupar-se i veure’n els beneficis o coneixements que es podrien aportar sobre temes de: • Salut pública: estudiar un model per relacionar consum i generació energètica, impacte ambiental i efectes sobre la salut a la ciutat de Barcelona. • Clima de Barcelona: estudi detallat de l'Illa de calor a Barcelona. Realitzar un seguiment de l’efecte de l'illa de calor a Barcelona. Sistema de detecció i mesura: instal·lar nous sensors de temperatura i humitat en diversos punts de la ciu- tat. Instal·lar nous sensors de contaminants a la ciutat. Estructurar la xarxa, elaborar nous sistemes de procés i donar informació en temps real. • Fer campanyes de mesura amb sensors mòbils, realitzar mesures aèries, termografies de la ciutat, etc. • Reforestació. • Estàndard energètic per a grans consumidors L'ojectiu d'aquest projecte és definir què s'ha de demanar a aquells usuaris que puguin considerar-se grans consumidors d'energia, perquè presentin un pla de mesures d'estalvi. Es definiran els conceptes energètics de gestió i consum per a grans consumidors, proposant estàndards generals. Abans d'atorgar llicències d'activitat, els grans consumidors haurien de presentar un pla on s'expliquin els sistemes pre- vistos, les mesures, els consums, etc. segons els conceptes i estàndards anteriors. Incloure en l'estàndard la no utilització de refrigerants perjudicials pel medi ambient. • Reducció de la contaminació lumínica Aquest estudi té com a objetiu determinar la situació de contaminació lumínica que provoca Barcelona i proposar les mesures reductores en els àmbits públic i privat. Fer un estudi que pot contemplar les següents fases: • La situació actual de la contaminació lumínica tant en instal·lacions d'il·luminació pública com d'il·luminació artística (façanes, o altres). • Les alternatives d'actuació. • La integració amb altres programes municipals. • Les actuacions i la seva valoració i impacte. • Les recomanacions. MAQ text integre cap 10NOU 19/11/2003 12:52 Página 239 10. Descripció dels projectes i recomanacions 239 • Les normatives. • El seguiment. • Proves pilot d'últimes tecnologies en el sector energètic i ambiental. Desenvolupar projectes pilot a Barcelona de les últimes tecnologies en energia i medi ambient, nous sistemes d'informa- ció o de gestió, per situar a la ciutat com a pionera en noves aplicacions en l'entorn de les energies. Aquest projecte contempla les proves pilot i l'aprofitament de visibilitat i demostració d'aconteixements amb gran ressò públic com és el Fòrum 2004 de Barcelona, o punts de desenvolupament estratègic de la ciutat com són el 22@ i Sagrera. Per exemple, aprofitar les actuacions previstes que es faran per a la preparació i celebració del Fòrum 2004 a Barcelona per tal d'aplicar millors sistemes de gestió energètica, com la central fotovoltaica. • Promoure la realització de proves pilot en temes de gestió energètica a Barcelona explorant al màxim les noves tecno- logies, com per exemple: • Promoure un projecte pilot de monitorització centralitzada d’edificis. • Seguiment a temps real del consum energètic (en col·laboració amb empreses subministradores). • Piles combustible: Demostració del funcionament d'una instal·lació de cogeneració amb piles de combustible. Són un dels sistemes que té més probabilitats d'implantació massiva en un futur proper, per això caldria promoure’n l'ús per a generació elèctrica i tèrmica en edificis singulars de la ciutat de Barcelona, especialment en algun edifici de nova construcció (p.e. Fòrum 2004). • Sistema de climatització centralitzada per al 22@ i Fòrum 2004. • Premis Anuals "Nit de l'Energia" Crear uns premis anuals atorgats a la "Nit de l'Energia". Aquest acte social permetrà donar vistositat a la investigació i el desenvolupament, l'estalvi energètic, les energies renovables, així com la projecció social de totes les entitats públiques i privades implicades en la producció, gestió i control de l'energia. Creació d'uns premis anuals per fomentar l'estalvi energètic, la investigació de noves tecnologies energètiques, la genera- ció amb energies renovables, la gestió energètica i d'altres conceptes relacionats amb l'energia i la gestió mediambiental. La "Nit de l'Energia" és un esdeveniment social a l'entorn del sector energètic, on, anualment, es poden atorgar premis com: • Millor gestió de l' energia (consumidors). • Millor projecte d'aplicació. • Personatge rellevant (en el sector energètic). • Millor projecte de I+D. • Premi sobre l'actuació en mobilitat més respectuosa amb el medi ambient. • Seguiment d'aplicació de l'Ordenança Solar L'objectiu és conèixer el grau d'acceptació i d'aplicació de l'Ordenança Solar i comptabilitzar les instal·lacions i m2 ins- tal·lats, així com el seguiment de l'estat de les instal·lacions existents i el seu funcionament. L'Ordenança Solar de Barcelona va despertar molt d’interès arreu d’Espanya i Europa. A la ciutat s'ha fet un esforç consi- derable per aconseguir la complicitat de diversos sectors implicats. Les primeres avaluacions indiquen un bon desenvolupament i un bon grau de penetració en la introducció d'aquest tipus d'instal·lacions en nous edificis. Tot i així es considera necessari un seguiment més detallat d'aquestes instal·lacions, per MAQ text integre cap 10NOU 19/11/2003 12:52 Página 240 240 Pla de Millora Energètica de Barcelona avaluar: la incidència de l'ordenança, la satisfacció dels usuaris així com els detalls tècnics que puguin ser mesurats per futures actuacions. Una de les informacions que poden ser rellevants, és si es realitza o no un correcte manteniment de les instal·lacions, fet que pot demostrar la ben entesa dels usuaris i dels instal·ladors d'aquest tipus de sistema. Amb aquests resultats es poden definir noves actuacions o millorar-ne les actuals. ALTRES PROJECTES RELACIONATS: ÀMBIT TRACTAMENT DE RESIDUS • Aprofitament del biogàs de l’Abocador de Residus Municipals del Garraf Aprofitar el gas metà que es produeix de forma natural a l'abocador de residus del Garraf per produir energia i reduir de forma importantíssima el seu impacte d'emissions a l'atmosfera. Implantació d’una xarxa de pous amb tubs perforats per a la captació del biogàs. Inclou sistemes de control de la pressió i de la composició del gas aspirat (per evitar l’ingrés de massa d’aire atmosfèric a la massa de residus) i la seva purificació. Posteriorment se'n fa la combustió per a l'obtenció d'energia elèctrica propor- cionada a la xarxa elèctrica. Les emissions de metà dels abocadors que no tenen aprofitament del gas són molt considerables. La contribució a l’in- crement de l’efecte hivernacle d’aquests abocadors és molt important. És urgent dur a terme aquest projecte d’aprofi- tament, ja iniciat. Aquest projecte, a part dels costos d'inversió i operació, té ingressos com a conseqüència de la venda de l’energia produïda. • ECOPARCS Aquest projecte ja està en marxa, i consisteix en construir 4 Ecoparcs per realitzar correctament el tractament dels Residus Sòlids Urbans de l'Àrea Metropolitana amb mètodes respectuosos amb el medi ambient com ara la metanització, el com- postatge i la recuperació de materials. Construcció, ja iniciada, de quatre Ecoparcs per absorbir una part dels residus de l'Àrea Metropolitana. Els Ecoparcs estan situats a la Zona Franca [Ecoparc 1], Montcada i Reixac [Ecoparc 2], Sant Adrià del Besòs [Ecoparc 3] i un quart Ecoparc sense ubicació [Ecoparc 4]. Els ECOPARCS seran centres receptors de Residus Municipals. La valorització energètica es limita a la digestió anaeròbia d’algunes de les fraccions orgàniques dels Residus Municipals. Els residus d’entrada previstos als ECOPARCS seran per una banda la fracció orgànica de la recollida selectiva, i per una altra la fracció Resta de la recollida selectiva (inclosa la fracció de residus sense cap selecció en origen). El tractament que es realitzarà a cadascuna de les fraccions és el següent: • Biotractament (metanització i/o compostatge) de la matèria orgànica continguda en les fraccions orgàniques de recolli- da selectiva. • Classificació mecànica de la fracció Resta de la recollida selectiva o dels Residus en Massa per al posterior biotracta- ment de la matèria orgànica continguda. Com a resultat del tractament s’obtindran diversos productes: • Matèria orgànica a metanitzar. D’aquest corrent s’obtindrà energia elèctrica per la combustió del biogàs generat. Amb la generació de biogàs es produirà electricitat i energia tèrmica mitjançant un centre de cogeneració. • Matèria orgànica a compostar, amb l'obtenció d'un compost de molt bona qualitat. • Rebuig del procés de classificació. • Materials recuperables. MAQ text integre cap 10NOU 19/11/2003 12:52 Página 241 10. Descripció dels projectes i recomanacions 241 ALTRES PROJECTES RELACIONATS: ÀMBIT TRANSPORT • PDI: Pla Director d'Infrastructures; Millora i promoció del transport públic El Pla Director d'Infrastructures contempla en un horitzó de 10 anys les actuacions infrastructurals que cal fer en trans- ports públics col·lectius per seguir donant resposta al creixement d'activitats que comporten noves demandes de mobili- tat. És un programa existent que aquí es recull per fer la seva valoració energètica i veure el seu impacte ambiental. La planificació d’infrastructures de transport públic col·lectiu en l'horitzó temporal de 10 anys i, específicament, l'elaboració dels instruments de planificació per a la coordinació del SMTPC, incloent-hi el Pla Intermodal de Transport, és una tasca que correspon a les administracions i que realitzen a través de l'Autoritat del Transport Metropolità -ATM-. El desenvolupament de la seva activitat bàsica de coordinació del transport públic col·lectiu a l’RMB, l’ATM disposa de diversos tipus d'instruments: • Planificació i programació d’infrastructures: Pla Director d’Infrastructures 2001-2010. • Planificació i coordinació de serveis: Pla de Serveis de TPC. • Definició i coordinació de tarifes: Pla d'Integració Tarifària. • Gestió de la mobilitat: Pla Metropolità de Mobilitat. Els objectius que vol aconseguir l'execució del Pla Director d’Infrastructures de TPC 2001-2010 són els següents: • Augmentar significativament el volum de desplaçaments en TPC i fer guanyar quota al transport públic enfront del vehi- cle privat a tots els àmbits: dins de la ciutat central, als seus accessos, a les connexions entre les polaritats metropoli- tanes, etc., a través d'una política d'oferta de gran volum. • Aconseguir que la disponibilitat de TPC amb infrastructura fixa no sigui un factor limitatiu del funcionament metropolità, de la implantació d'activitats a FIRMB ni de la competitivitat internacional de Barcelona. • Garantir la major eficàcia econòmica i social de les inversions públiques destinades al sistema metropolità de transport, mitjançant la seva planificació integral i l'adequació del mode de transport al volum previst de demanda. • Emprendre un conjunt d'actuacions de xoc que remarquin la decidida voluntat de les Administracions de potenciar el transport públic a la regió metropolitana. Les actuacions valorades són les especificades en el PDI. • Potenciació del ‘Car Sharing’ a Barcelona’ Promoure el concepte de Car Sharing a Barcelona. Els vehicles incorporats al programa han de ser aquells que consumei- xin energies menys contaminants o, en el cas dels vehicles de gasolina o gasoil, s'han de triar models amb baix consum. És un projecte que, a més del seu caire finalista, impulsa la comunicació i demostra la viabilitat i efectivitat d'aquest esque- ma d'ús de vehicle. RECOMANACIONS VALORADES • PDI Ampliat: Pla Director d'Infrastructures Ampliat Impulsar l'ampliació del PDI cap a un escenari de màxims, en el que el transport públic es dissenyés per absobir tot l'in- crement de mobilitat que es produirà en els propers 10 anys, limitant els desplaçaments en vehicle privat als valors actuals. Realitzar actuacions complementàries al PDI per intentar absorbir tota la demanda creixent de desplaçaments esperada pel 2010. Tot i que és molt difícil absorbir el 100% del futur augment de mobilitat en transport públic, aquí es treballa amb aquesta tesi, que s’anomena "Escenari de màxims": Mantenint els mateixos viatges que hi ha actualment en vehicle privat i absor- bint la nova mobilitat amb transport públic mitjançant la creació o extensió de noves línies de metro i bus. Cal considerar que l'increment previst del transport de mercaderies, que considerem imprescindible a la ciutat, ha de poder satisfer-se; MAQ text integre cap 10NOU 19/11/2003 12:52 Página 242 242 Pla de Millora Energètica de Barcelona això implica una reducció real del volum actual del vehicle privat per tal de mantenir el total fix al 2010. L'ampliació del PDI permetrà oferir als ciutadans més serveis i facilitar altres sistemes alternatius de transport. La demanda d'aquestes actua- cions està basada en l'estalvi de consums i d'emissions que permet obtenir el canvi modal de transport privat a públic. • Projecte de futura instal·lació de tractament dels residus Municipals Proposta de desenvolupament d'un projecte que tracti d'una manera respectuosa amb el medi ambient tots els residus urbans de la ciutat conjuntament amb els futurs Ecoparcs. Aquesta proposta implica desenvolupar un projecte que contempli tractar els residus urbans de Barcelona conjuntament amb els Ecoparcs quan l'abocador del Garraf, degut al seu tancament, no n'absorbeixi més. Així es proposa fer el tracta- ment d'aquests residus mitjançant mètodes que tinguin baixa incidència amb el medi ambient. 10.2 Descripció de les recomanacions i les demandes a tercers Aquest apartat recull la descripció de les recomanacions, les recomanacions valorades i les demandes a tercers. Dins d’aquest Pla d’Acció [PAE], a més a més de realitzar i valorar tota una sèrie de projectes i mesures d’actuació, s’han identificat un conjunt de recomanacions que, en alguns casos, caldrà considerar com a demandes, totes identificades degut a la seva importància per a la ciutat de Barcelona. Aquestes recomanacions, bàsicament, estan relacionades amb operadors o amb diverses administracions amb competèn- cies sobre matèries vinculades als fluxos energètics de la ciutat. Dins d’aquest apartat es recullen i descriuen les que el Pla identifica i proposa. RECOMANACIONS DEL PAE: ÀMBIT GENERAL • Revisió dels estàndards energètics en nova construcció i rehabilitació Es fa una proposta o recomanació de revisió dels actuals estàndards energètics amb la Generalitat de Catalunya i revisió dels estàndards espanyols de construcció de nous habitatges, oficines o comerços, així com rehabilitacions, per tal de millorar l'estalvi energètic. En paral·lel als estudis que es proposen de fer a Barcelona, s'ha de demanar a les Institucions competents d'àmbit extern a les fronteres de la ciutat (Generalitat de Catalunya i estat espanyol), que es faci una revisió dels actuals estàndards de construcció per millorar els consums energètics dels comerços i altres serveis de futur, partint de treballs de certificació energètica de l'IDAE. Per implantar els estàndards es pot pensar en l'aplicació d'una normativa de construcció i una posterior verificació mit- jançant una ecoetiqueta energètica amb certificació a nivell autonòmic o estatal. El projecte vinculat a la "Revisió dels estàndards energètics en nova construcció i rehabilitació." on l'Administració Local fa l'esforç de regulació normativa en el territori sota la seva competència. Aquest esforç ha de ser una iniciativa per impulsar el mateix procés a nivell autonòmic, estatal i servir d'experiència per zones climàtiques semblants a la de Barcelona (tant a Espanya com a Europa). • Factura elèctrica per origen energètic i cost progressiu de l'energia elèctrica Promoure que els consumidors rebin una facturació detallada segons el consum per origen de producció energètica (fòs- sil, nuclear, eòlica, hidràulica, etc.) i possibilitar que els consumidors puguin escollir si compren directament kWh proce- dents de les diferents fonts d'energies renovables. El procés ha de ser transparent amb tarifes detallades. Promoure que el cost del consum energètic per determinats sectors, és a dir la facturació, sigui no lineal amb el consum, sinó que sigui a partir d'uns mínims, progressiu. Això afavorirà l'estalvi. MAQ text integre cap 10NOU 19/11/2003 12:52 Página 243 10. Descripció dels projectes i recomanacions 243 A partir del gener del 2003 (liberalització total del mercat elèctric), el client hauria de poder demanar a la seva empresa comer- cialitzadora quin és l'origen dels kWh que consumeix, així com la possibilitat d'escollir el tipus de kWh que vol consumir en fun- ció del tipus de generació (renovable, tèrmica, nuclear, etc). Amb un objectiu paral·lel, s'ha de promoure l'adequació del cost de l'energia a nivell de consum de manera progressiva, per alguns sectors i activitats (com habitatge per exemple), per tal de fomentar l'estalvi, o bé l'obtenció de recursos per al foment de la generació d'energies renovables. Un cop aconseguit tot això, l'Ajuntament de Barcelona s'ha de comprometre a comprar energia renovable i promoure el fet que els ciutadans també ho facin. > En funció del quadre tarifari, si va lligat a costos reals o fins i tot promocionats, es pot establir com a objectiu que el 50% de l'energia elèctrica consumida per l'Ajuntament de Barcelona sigui generada per energies renovables l'any 2010. L'altre objectiu es conscienciar i incentivar els ciutadans perquè el 25% de l'energia elèctrica consumida pel sector residencial arribi a ser d'origen renovable. • Fòrum de col·laboració amb el sector elèctric Realitzar un estudi conjunt entre les companyies de distribució elèctrica i l'Ajuntament per tal d'establir les actuacions necessàries a Barcelona per garantir la qualitat i el subministrament elèctric. Crear el Fòrum de treball i recolzament adient per portar a terme aquest estudi, fer el seguiment i posar-lo al dia. Crear el Fòrum de treball, acordar els objectius, representants i forma de gestió, el calendari, els pressupostos i el seguiment. Entre els resultats a obtenir podem identificar: • Objectius d'índex de qualitat en el subministrament elèctric de Barcelona. Definició dels índex i seguiment. • Noves demandes de qualitat de servei o microtalls de flux elèctric. • Característiques de la planificació de la xarxa elèctrica amb impacte urbanístic. • Estimació de la demanda. • Dades auditables per l'Observatori de l'Energia. Algunes de les actuacions que caldria considerar en el Pla, veient la seva necessitat i, per tant l’ordre de prioritat, serien: • Millora de la xarxa de distribució de M.T. i B.T a Barcelona. - Xarxes i CC.TT en barris antics de Barcelona. - Implantació de nusos per distribuir i ampliar la potència instal·lada davant de l’increment sostingut de la demanda elèctrica. - Millores en subestacions antigues AT/MT I MT/MT. - Automatització dels punts de maniobra. - Adaptació dels CC.TT inundables i substitució d’aparellatge elèctric. - Conversió a 380 V. trifàsics de les xarxes actuals de 220V. - Soterrament de les línies de M.T. i B.T. aèries. - Homogeneïtzar la mitja tensió, passant de 6 i 11 KV. a 25 KV. i adequar el parc de transformadors. - Aprofitar les renovacions urbanístiques per renovar xarxa, enterrar-la i expandir-la. • Millora de la Xarxa d’A.T. - Implantar noves EE.RR per redistribuir i ampliar lal potència elèctrica davant l’increment de la demanda. - Homogeneïtzar la tensió de les línies d’alta tensió. - Adequar el parc elèctric de transformació de les EE.RR i de l’aparellatge associat a les tensions 220/25KV. - Construir anells per connectar totes les EE.RR de la ciutat. - Soterrar les línies de transport d’AT. • Normatives que regulin la implantació de nous CC.TT. • Creació d’un model de canalització estàndard a Barcelona. • Elaborar un sistema de gestió i planificació elèctrica integrada. • Generació a Barcelona. • Desenvolupar un sistema de mesura i control de qualitat de la xarxa. MAQ text integre cap 10NOU 17/11/2003 16:33 Página 244 MAQ text integre cap 11NOU 17/11/2003 16:33 Página 245 11. Valoració i impacte dels projectes 245 11. Valoració i impacte dels projectes En aquest capítol es presenten els quadres resum de tots els projectes, que permetran tenir una visió més global de tots ells, així com la valoració energètica i mediambiental de les accions proposades. Aquestes valoracions de l’impacte s’han obtingut, entre d’altres processos, mitjançant la utilització del simulador que s’ha construït expressament per a aquest Pla. A continuació es presenten els resultats resumits o integrats en quadres. 11.1 Nombre de projectes El Pla proposa 55 projectes. La imputació per sector i tipus de projecte, així com si aquest ja s’ha començat a dur a terme (per part de l’Ajuntament de Barcelona), es pot veure a la taula següent: Nombre de Projectes del PAE Sseeccttoorr ffiinnaalliisstteess iinnssttrruummeennttaalls projectes ja iniciats subtotal per l’ajuntament de projectes Residencial 4 3 (2) 7 Edific. i inst. púb. ext. 6 2 (5) 8 Xarxes 3 1 (3) 4 Serveis i comercial 5 2 (1) 7 Oficines 2 3 (1) 5 Transport 4 1 (2) 5 General 0 19 (2) 19 Taula 11-1: Relació de projectes per als diferents sectors i catalogació. TOTAL 24 31 (16) 55 L’agrupació de Projectes per Programa i tipus d’actuació es pot veure en el quadre següent: Nombre de Projectes del PAE Pprrooggrraammaa fFiinnaalliisstteess Iinnssttrruummeennttaalls projectes ja iniciats subtotal per l’ajuntament de projectes Energ. renovables 5 2 (4) 7 Efic. energètica 13 5 (7) 18 Estalvi consum 1 1 (0) 2 Gestió 4 10 (3) 15 Revisió Legal 0 6 (0) 6 Inform. i comunic. 0 5 (0) 5 Educació 1 2 (2) 3 Taula 11-2: Relació de programes i els projectes associats. TOTAL 24 31 (16) 55 11.2 Resum sectorial de l’estalvi energètic, reducció d’emissions i impacte dels projectes Aquest capítol presenta una taula que agrupa tots els projectes per sectors del Pla d’Acció per a l’estalvi d’Energia i la reducció de les emissions a l’atmosfera [PAE], desenvolupat per a la ciutat de Barcelona, sumant-hi els estalvis energètics, de reduccions d’emissions, inversions i beneficis econòmics per estalvi energètic. Per altra banda, també es presenten agrupats els projectes relacionats amb aquest Pla d’Acció (tot i que no són estrictament del Pla d’Acció), tant en l’àmbit de tractament de residus sòlids urbans com en el de transport. S’hi agrupen també les recomanacions valorades. MAQ text integre cap 11NOU 17/11/2003 16:33 Página 246 246 Pla de Millora Energètica de Barcelona A la taula següent es presenten els resultats en forma de columnes, la descripció del seu contingut és el següent: • INVERSIÓ TOTAL: Indica la inversió total del projecte en milions d’euros. En el cas de projectes de substitució o millora d’algun element es considera la inversió del sobrecost d’aquesta substitució. En el cas de compra d’equipaments es con- sidera la inversió íntegra de l’equip. Per a projectes de programes d’informació, educació o similars també es considera la inversió total del programa. Representa el sobrecost inversor de la ciutat per assolir els objectius del Pla. • INVERSIÓ AJUNTAMENT: Es presenta la inversió estimada que haurà de fer l’Ajuntament en milions d’euros (com a part de la inversió TOTAL). Aquesta inversió està separada en dues partides: per una banda la Inversió Bàsica de l’Ajuntament, que correspondria a la inversió en equipaments o a la posta en marxa del projecte; per altra banda la inversió en estímuls. En la Inversió Total de l’Ajuntament també es representa la inversió que aquest ja té compromesa pels projectes que ja s’han iniciat. • AJUTS de TERCERS: En aquesta columna es troben els ajuts o subvencions, en milions d’euros, que es poden aconseguir per part de tercers, entenent-se com a tercers, organismes nacionals o estatals, europeus, associacions o entitats privades. • BENEFICI: Estimació del benefici ACUMULAT (fins l’any 2010) que es pot aconseguir degut a l’estalvi d’energia (i per tant l’estalvi de factura energètica segons els preus de l’energia per un ciutadà a l’any 20001). En molts casos, com en instal·lacions fotovoltaiques o cogeneració, també es contempla el benefici degut a la venda d’energia a la xarxa de distri- bució. En tots dos casos es considera, per a tots els projectes, una implantació progressiva i lineal sent el 0% la implanta- ció en l’actualitat, i el 100% a l’any 2010. Aquesta hipòtesi implica una inèrcia constant d’implantació de projectes. Aquest benefici està vinculat a l’estalvi, no directament a operacions de mercat que poden tenir un benefici més alt. • ESTALVI d’ENERGIA: Es presenta l’estalvi energètic ANUAL (suma de totes les energies) quan cadascun dels projectes s’ha- gi implantat al 100%. El percentatge associat es refereix al pes que té aquest estalvi d’energia sobre el consum total d’e- nergia de la ciutat de Barcelona a l’any 2010 tendencial (segons l’escenari elaborat en aquest Pla). • GENERACIÓ d’ENERGIA ELÈCTRICA: Es presenta la quantitat d’energia generada dins les fronteres del PMEB, que tanma- teix representa l’energia elèctrica que s’estalvia de comprar la ciutat fora de les seves fronteres. • REDUCCIÓ d’EMISSIONS de GHG: Aquesta columna representa la reducció d’emissions de gasos contaminants d’efecte hivernacle (CO2 equivalent), en tones per any, mitjançant, en alguns casos, un càlcul respecte l’estalvi de consum energè- tic i el mix elèctric català de l’any 1999, i en d’altres casos, l’assignació directa de l’estalvi. El percentatge associat es refe- reix al pes que té aquesta reducció d’emissions sobre les emissions totals de CO2 equivalent de la ciutat de Barcelona per a l’any 2010 tendencial (segons l’escenari elaborat en aquest Pla). En general, les hipòtesis emprades han estat conservadores, sobretot en l’estimació de resultats en el projectes instrumentals. NOTA: Per portar a terme aquest Pla, s’han desenvolupat una sèrie d’eines que han facilitat, per una banda, el tractament i integració dels projec- tes (una base de dades de projectes), i per l’altra el resultat energètic i ambiental de l’execució d’aquests projectes dins l’entorn de la ciutat (el simulador). Cal comentar que poden existir petites diferències entre els resultats de la reducció d’emissions obtinguts de la base de dades dels projectes2, i els obtinguts posteriorment en introduir-los al simulador de Barcelona. La raó d’això és que la pri- mera eina disposa d’un càlcul de reducció d’emissions ‘estàtic’, que vol dir que s’utilitzen factors d’emissió del mix elèc- 1 Preus usuari petit: Cost GN (6,61 C€/ter) = 15,81 €/GJ Cost GLP (72,12 C€/kg) = 15,78 €/GJ Cost gasolina-gasoil (72,12 C€/l) = 25,04 €/GJ Cost elèctric = 84,14 €/kWh = (23,37 €/GJ) Per usuaris de consum gran, com per exemple cogeneració, s’han fet servir tarifes vigents. 2 Les taules de les pàgines següents (taules: “Agrupació de projectes per sectors” [en euros] i “Projectes ordenats per sectors”) MAQ text integre cap 11NOU 17/11/2003 16:33 Página 247 11. Valoració i impacte dels projectes 247 tric català de l’any 1999 (tot i que s’estan sumant projectes amb terminis fins al 2010). En canvi el simulador de la ciutat, també desenvolupat per a aquest pla, té un càlcul ‘dinàmic’, per tant contempla les variacions experimentades pels factors d’emissió de contaminants degut a les variacions del mix elèctric segons les previsions futures. Per tant, els resultats més precisos i els que al final es tenen en consideració, són els donats pel simulador. A continuació es presenta la taula amb els projectes agrupats amb inversions en euros: Agrupació de projectes per sectors. Inversions en milions d'euros milions d’euros fins al 2010 GJ/any % (**) MWh/any tCO2 eq/any %(**) inversió inversió ajuntament ajuts de benefici estalvi generació reducció total (M€) inversió inversió inversió ajunt. inversió tercers (fins 2010) energia energia ghg(*) ajuntament ajuntament estímuls ajunt. ja elèctrica total bàsica per actuacions compromesa PROJECTES del Pla d'Acció per a l'estalvi d'energia i la reducció de les emissions a l'atmosfera [PAE] SECTOR: Residencial Cuenta 7 Suma 229,96 13,63 5,9% 2,10 11,53 0,00 6,99 3,0% 82,44 812.890 1,22% 0 34.168 0,57% SECTOR: Edificis i inst. públiques Cuenta 8 Suma 36,24 29,34 80,9% 29,34 0,00 4,87 2,76 7,6% 16,09 124.416 0,19% 275 4.237 0,07% SECTOR: Xarxes Cuenta 4 Suma 140,78 15,61 11,1% 15,61 0,00 2,93 3,62 2,6% 20,62 228.471 0,34% 1.890 13.047 0,22% SECTOR: Serveis i comercial Cuenta 7 Suma 29,94 3,38 11,3% 1,31 2,07 0,00 3,12 10,4% 10,28 138.011 0,21% 25.759 4.282 0,07% SECTOR: Oficines Cuenta 5 Suma 77,94 2,08 2,7% 1,14 0,94 0,00 14,14 18,1% 34,12 200.600 0,30% 25.863 7.057 0,12% SECTOR: Transport Cuenta 5 Suma 65,77 59,55 90,5% 58,89 0,66 51,09 1,35 2,1% 1,23 -26.932 -0,04% 0 3.406 0,06% SECTOR: General Cuenta 19 Suma 87,24 14,12 16,2% 12,56 1,56 0,24 6,80 7,8% 59,53 598.046 0,90% 0 26.703 0,44% CUENTA Pla d’Acció (PAE) 55 Suma PAE 667,88 137,72 20,6% 120,96 16,76 59,13 38,78 5,8% 224,31 2.075.502 3,12% 53.787 92.899 1,54% milions d’euros fins al 2010 GJ/any % (**) MWh/any tCO2 eq/any %(**) inversió inversió entitats públiques ajuts de benefici estalvi generació reducció total (M€) inversió inversió inversió ent. púb. inversió tercers (fins 2010) energia energia ghg(*) ent. púb. ent. púb. estímuls ent. púb. ja elèctrica total bàsica per actuacions compromesa Tractament de residus Cuenta 2 Suma 235,56 222,77 94,6% 222,77 0,00 222,77 0,61 0,3% 35,56 0 0% 94.944 931.054 15,44% Transport Cuenta 1 Suma 3.147,55 3.147,55 0,00 0,0% 87,04 695.267 1,05% 0 67.542 1,12% CUENTA Tract. Residus + Transport 3 Suma altres 3.383,12 222,77 6,6% 222,77 0,00 3.370,32 0,61 0,0% 122,60 695.267 1,05% 94.944 998.596 16,56% CUENTA PAE + Tract. Residus + Transport 58 Suma subtotal 4.050,99 360,48 8,9% 343,72 16,76 3.429,45 39,39 1,0% 346,91 2.770.769 4,16% 148.731 1.091.495 18,10% RECOMANACIONS valorades Cuenta 2 Suma 2.194.331 3,30% 23.160 532.802 8,83% CUENTA RECOMANACIONS Valorades 2 Suma recom. 2.194.331 3,30% 23.160 532.802 8,83% CUENTA TOTAL 60 Suma total 4.050,99 360,48 8,9% 343,72 16,76 3.429,45 39,39 1,0% 346,91 4.965.100 7,46% 171.891 1624.298 26,93% 11.3 Quadre general (*) Mix català de 1999. (**) % de reducció respecte l'Escenari tendencial El Quadre general de projectes presenta el llistat complet de projectes del Pla d’Acció [PAE] per sectors, sumant-se als [any 2010] del PMEB. (***) En el sector Transport està inclós la inversió estalvis energètics, de reduccions d’emissions, d’inversions i beneficis econòmics per estalvi energètic. de 51 M€ de TMB. També es presenta el llistat de projectes relacionats amb el Pla d’Acció a efectes de reducció de despesa energètica i con- taminació atmosfèrica, tant en l’àmbit de tractament de residus sòlids urbans com en el de transport. MAQ text integre cap 11NOU 17/11/2003 16:33 Página 248 248 Pla de Millora Energètica de Barcelona Finalment, també es mencionen dues recomanacions valorades, que s’han volgut separar de les altres tres d’aquest Pla degut a l’enorme pes que suposen per l’estalvi d’energia i reducció d’emissions. Respecte a l’anterior quadre només apareixen dues noves columnes descrites a continuació: • TIPUS DE PROJECTE: Indica si es tracta d’un projecte FINALISTA (FIN) o INSTRUMENTAL (INS). Finalista: Són aquells projectes amb accions directament valorables en estalvi directe de consum o emissions de gasos conta- minants. Instrumental: Són aquells projectes amb accions difícilment quantificables, de forma directa, en estalvi de consum o d’emis- (*) Mix català de 1999. sions, però són una eina que en molts casos és molt important o imprescindible pel desenvolupament del projecte o perquè (**) FIN = projecte finalista. altres projectes puguin executar-se o implantar-se amb èxit. INS = projecte instrumental. (***) En el sector Transport està inclosa la inversió • PROJECTE JA INICIAT per L’AJUNTAMENT: Indica si actualment l’Ajuntament ja ha destinat recursos i esforços en l’execució de 51 M€ de TMB. del projecte. Projectes ordenats per sectors milions d’euros fins al 2010 GJ/any % (**) MWh/any tCO2eq/any %(**) tipus de projecte inversió inversió ajuntament ajuts de benefici estalvi generació reducció projecte (**) iniciat ja total (m€) inversió inversió inversió aj. inversió tercers (fins 2010) energia energia ghg*) per l’aj.? ajuntament ajuntament estímuls per ajunt. ja elèctrica total bàsica Actuacions compromesa PROJECTES del Pla Energètic de Barcelona [PEB] SECTOR: RESIDENCIAL 1 Millora de fusteries i vidres de les finestres FIN SI 2 Millora en els aïllaments dels habitatges actuals FIN 3 Calderes d'alt rendiment en habitatges FIN SI 4 Enllumenat de baix consum en habitatges i bones pràctiques d'ús FIN 5 Revisió dels estàndards energètics en la construcció d'obra nova i rehabilitació INS 6 Millora de l'eficiència energètica en edificis residencials INS 7 Adequació de la massa tèrmica en habitatges nous INS Compte del SECTOR: 7 Suma del SECTOR: 229,96 16,63 5,9% 2,10 11,53 0,00 6,99 3,0% 82,44 812.890 0 34.168 % de reducció respecte l'Escenari tendencial [any 2010] del Pla Energètic de Barcelona 1,22% 0,57% SECTOR: EDIFICIS i INST. PÚBLIQUES EXT. 1 Substitució de lluminàries d'enllumenat públic FIN SI 2 Semàfors de LEDs i millora de l'eficiència energètica FIN SI 3 Millorar i actualitzar la gestió energètica de l'enllumenat i edificis públics FIN SI 4 Energia fotovoltaica a les escoles FIN SI 5 Programes de gestió energètica pública a escoles i universitats FIN SI 6 Concessió d'instal· lacions de servei energètic en edificis públics -Energy Pools- FIN 7 Estàndards en edificis i instal· lacions municipals INS 8 Instal· lacions ornamentals INS Compte del SECTOR: 8 Suma del SECTOR: 36,24 29,34 80,9% 29,34 0,00 4,87 2,76 7,6% 16,09 124.416 275 4.237 % de reducció respecte l'Escenari tendencial [any 2010] del Pla Energètic de Barcelona 0,19% 0,07% SECTOR: XARXES 1 Xarxa urbana de climatització Fòrum 2004 FIN SI 2 Planta Fotovoltaica del Fòrum 2004 FIN SI MAQ text integre cap 11NOU 17/11/2003 16:33 Página 249 11. Valoració i impacte dels projectes 249 milions d’euros fins al 2010 GJ/any % (**) MWh/any tCO2eq/any %(**) tipus de projecte inversió inversió ajuntament ajuts de benefici estalvi generació reducció projecte (**) iniciat ja total (m€) inversió inversió inversió aj. inversió tercers (fins 2010) energia energia ghg(*) per l’aj.? ajuntament ajuntament estímuls per ajunt. ja elèctrica total bàsica actuacions compromesa 3 Xarxa urbana de climatització 22@ FIN SI 4 Aprofitament del fred generat a la regasificadora del port per climatització INS Compte del SECTOR: 4 Suma del SECTOR: 140,78 15,61 11,1% 15,61 0,00 2,93 3,62 2,6% 20,62 228.471 1.890 13.047 % de reducció respecte l'Escenari tendencial [any 2010] del Pla Energètic de Barcelona 0,34% 0,22% SECTOR: SERVEIS I COMERCIAL 1 Cogeneració a poliesportius FIN 2 Cogeneració a edificis comercials de més de 3.500 m2 FIN 3 Cogeneració a grans hotels i clíniques FIN 4 Sistemes fotovoltaics per grans comerços i altres serveis de més de 3.500 m2 FIN 5 Sistemes de captació solar per ACS a poliesportius FIN SI 6 Sistemes solars de mitja temperatura per calef. i refrig. en superfícies comercials INS 7 Revisió dels estàndards energètics en la construcció d'obra nova i rehabilitació INS Compte del SECTOR: 7 Suma del SECTOR: 29,94 3,38 11,3% 1,31 2,07 0,00 3,12 10,4% 10,28 138.011 25.759 4.282 % de reducció respecte l'Escenari tendencial [any 2010] del Pla Energètic de Barcelona 0,21% 0,07% SECTOR: OFICINES 1 Cogeneració a edificis d'oficines de més de 4.000 m2 FIN 2 Sistemes fotovoltaics per oficines majors de 1.500 m2 a Barcelona FIN SI 3 Sistemes solars de mitja temperatura per calefacció i refrigeració d'oficines INS 4 Adequació de la massa tèrmica en noves oficines INS 5 Revisió dels estàndards energètics en la construcció d'obra nova i rehabilitació INS Compte del SECTOR: 5 Suma del SECTOR: 77,94 2,08 2,7% 1,14 0,94 0,00 14,14 18,1% 34,12 200.600 25.863 7.057 % de reducció respecte l'Escenari tendencial [any 2010] del Pla Energètic de Barcelona 0,30% 0,12% SECTOR: TRANSPORT 1 Gestió mediambiental del trànsit a Barcelona i desenvolupament d'un simulador FIN 2 Implantació de vehicles amb energies més eficients FIN SI 3 Potenciació del caminar i de la bicicleta com a mode de transport FIN SI 4 Estàndards en flotes Municipals INS 5 Implantació de Car-Sharing FIN Compte del SECTOR: 5 Suma del SECTOR: 65,77 59,55 90,5% 58,89 0,66 51,09 1,35 2,1% 1,23 -26.932 0 3.406 % de reducció respecte l'Escenari tendencial [any 2010] del Pla Energètic de Barcelona -0,04% 0,06% SECTOR: GENERAL 1 Agència de l'Energia de Barcelona INS SI 2 Observatori de l'energia INS 3 Pacte Energètic de Barcelona INS 4 Informació i comunicació INS 5 Ecoetiqueta energètica INS 6 Pàgina web de l'energia a Barcelona INS 7 Sistemes d'informació per a la gestió energètica -SIGE- INS 8 Auditories energètiques a les empreses i l'aplicació de mesures d'estalvi INS 9 Difondre continguts pedagògics en centres educatius INS SI MAQ text integre cap 11NOU 17/11/2003 16:33 Página 250 250 Pla de Millora Energètica de Barcelona milions d’euros fins al 2010 GJ/any % (**) MWh/any tCO2eq/any %(**) tipus projecte inversió inversió ajuntament ajuts de benefici estalvi generació reducció de projecte iniciat ja total (M€) inversió inversió inversió aj. inversió tercers (fins 2010) energia energia ghg(*) (**) per l’aj.? ajuntament ajuntament estímuls per ajunt. ja elèctrica total bàsica actuacions compromesa 10 Promoció amb fabricants d'elements de baix consum i baix impacte ambiental INS 11 Desenvolupar un Pla d'Acció d'estalvi energètic i reducció d'emissions per a zon INS 12 Certificació energètica d'edificis INS 13 Promoció de la formació en eficiència i gestió energètica per a professionals INS 14 Medi ambient i salut INS 15 Estàndard energètic per a grans consumidors INS 16 Reducció de la contaminació lumínica INS 17 Proves pilot d'últimes tecnologies en el sector energètic i ambiental INS 18 Premis Anuals "Nit de l'Energia" INS 19 Seguiment d'aplicació de l' Ordenança Solar INS Compte del SECTOR: 19 Suma del SECTOR: 87,24 14,12 16,2% 12,56 1,56 0,24 6,80 7,8% 59,53 598.046 0 26.703 % de reducció respecte l'Escenari tendencial [any 2010] del Pla Energètic de Barcelona 0,90% 0,44% Compte Pla Energètic Barcelona 55 PEB 667,88 137,72 20,6% 120,96 16,76 59,13 38,78 5,8% 224,31 2.075.502 53.787 92.899 % de reducció respecte l'Escenari tendencial [any 2010] del Pla Energètic de Barcelona 3,12% 1,54% Tractament de residus 1 Aprofitament del biogàs de l’Abocador de Residus Municipals del Garraf FIN SI 2 ECOPARCS FIN SI Compte del SECTOR: 2 Suma del SECTOR: 235,56 222,77 94,6% 222,77 0,00 222,77 0,61 0,3% 35,56 0 94.944 931.054 % de reducció respecte l'Escenari tendencial [any 2010] del Pla Energètic de Barcelona 0,00% 15,44% Transport 1 PDI: Pla Director d'Infraestructures; Millora i promoció del transport públic FIN SI Compte del SECTOR: 1 Suma del SECTOR: 3.147,55 3.147,55 0,00 0,0% 87,04 695.267 0 67.542 % de reducció respecte l'Escenari tendencial [any 2010] del Pla Energètic de Barcelona 1,05% 1,12% Compte Tract. Residus + Transport 3 Altres 3.383,12 222,77 6,6% 222,77 0,00 3.370,32 0,61 0,0% 122,60 695.267 94.944 998.596 % de reducció respecte l'Escenari tendencial [any 2010] del Pla Energètic de Barcelona 1,05% 16,56% Compte PEB+Tract residus+Trans 58 Suma SUBTOTAL 4.050,99 360,48 8,9% 343,72 16,67 3.429,45 39,39 1,0% 347 2.770.769 148.731 1.091.495 % de reducció respecte l'Escenari tendencial [any 2010] del Pla Energètic de Barcelona 4,16% 18,10% RECOMANACIONS Valorades 1 PDI Ampliat: Pla Director d'Infraestructures Ampliat FIN 2.194.331 0 163.995 2 Projecte de futura instal· lació de tractament dels residus Municipals FIN 0 23.160 368.807 Compte del SECTOR: 2 Suma del SECTOR: 2.194.331 23.160 532.802 % de reducció respecte l'Escenari tendencial [any 2010] del Pla Energètic de Barcelona 3,30% 8,83% Compte RECOMANACIONS Valorades 2 Recom. 2.194.331 23.160 532.802 % de reducció respecte l'Escenari tendencial [any 2010] del Pla Energètic de Barcelona 3,30% 8,83% Compte PEB+Tract residus+Trans 2 Suma SUBTOTAL 2.194.331 23.160 532.802 % de reducció respecte l'Escenari tendencial [any 2010] del Pla Energètic de Barcelona 3,30% 8,83% COMPTE TOTAL 60 SUMA TOTAL 4.050,99 360,48 8,9% 343,72 16,76 3.429,45 39,39 1,0% 346,91 4.965.100 171.891 1.624.298 % de reducció respecte l'Escenari tendencial [any 2010] del Pla Energètic de Barcelona 7,46% 26,93% MAQ text integre cap 11NOU 17/11/2003 16:33 Página 251 11. Valoració i impacte dels projectes 251 11.4 Estimació de l’impacte de les actuacions A continuació es presenten una sèrie d’escenaris definits en el PMEB. Més endavant es presenten els resultats i efectes que aquests escenaris poden tenir respecte l’escenari tendencial: • ESCENARI A: Situació actual. Tots els càlculs de creixement futur es realitzen sobre l'any base (1999). Aquest escena- ri està calibrat i coincideix amb les dades recollides en la diagnosi. • ESCENARI B: Tendencial. És l’escenari tendencial fins l’any 2010 segons les hipòtesis aplicades en el Pla de Millora Energètica de Barcelona [PMEB]. • ESCENARI C: Projectes PAE. En aquest escenari es contempla l’efecte d’estalvi i reducció d’emissions que tenen el paquet de projectes anomenat “Projectes del Pla d’Acció [PAE]” descrits en el capítol “Descripció dels projectes”. • ESCENARI D: Garraf + ECOPARCS. Aquest escenari només contempla l’efecte que té el tancament (i aprofitament de biogàs) de l’abocador del Garraf, així com la construcció dels 4 Ecoparcs sense cap altra mesura o projecte aplicat. • ESCENARI E: D + Futura Planta de tractament de RSU. Aquest escenari implica, a més a més de tancar el Garraf i cons- truir els Ecoparcs (escenari D) una nova instal·lació de tractament de residus sòlids urbans que assumeixi el creixement de residus 2006-2010 (recomanació d’aquest Pla a la vista de creixement de volum de residus fins l’any 2010, conside- rant que el Pla de Residus actual té l’horitzó del 2006), avaluada com si fos una instal·lació d’Ecoparc amb generació elèctrica mitjançant la metanització, capaç d’absorbir tots els residus que els futurs Ecoparcs no poden absorbir i que el Garraf rebia abans de ser tancat. • ESCENARI F: PDI. En aquest escenari se simula aïlladament l’efecte del Pla Director d’Infrastructures [PDI] que ja està aprovat. • ESCENARI G: PDI + PDI Ampliat. Es fa una recomanació, en aquest Pla, de realitzar actuacions complementàries al PDI per intentar absorbir tota la demanda creixent de desplaçaments esperada pel 2010 mitjançant el transport públic. Tot i que és molt difícil absorbir el 100% del futur augment de mobilitat en transport públic, aquí es treballa amb aquesta tesi, que s’anomena: "Escenari de transport de màxims". • ESCENARI d’ACCIÓ GLOBAL: ESCENARI H: C + D + F. És un escenari compost pels escenaris de projectes del PAE [C], més l’escenari de Garraf+Ecoparcs [D], més l’escenari de PDI [F]. Es considera que aquest és l’escenari més probable si es duen a terme totes les actuacions del Pla d’Acció, ja que els escenaris D i F ja estan en marxa. • ESCENARI I: C + E + F. És un escenari format pels escenaris de projectes del PAE [C], l’escenari de Garraf+Ecoparcs+futu- ra planta de RSU [E], i l’escenari de PDI [F]. Aquest és un escenari altament recomanat per aquest Pla degut a que com- porta el tractament adequat (des del punt de vista mediambiental) del 100% dels residus sòlids urbans generats a la ciutat de Barcelona. • ESCENARI OBJECTIU: ESCENARI J: C + E + G. És un escenari de màxims, compost pels escenaris de projectes del PAE [C], l’escenari de Garraf+Ecoparcs+futura planta de RSU [E] i l’escenari de màxim de transports PDI+PDI Ampliat [G]. Aquest és un escenari també altament recomanat per aquest Pla degut a que comporta el tractament adequat (des del punt de vista mediambiental) del 100% dels residus sòlids urbans generats a la ciutat de Barcelona i un creixement de la mobilitat de la ciutat fent una aposta màxima pel transport públic. En tot cas és un escenari difícilment assolible. A les gràfiques que hi ha a continuació (que són les sortides del simulador d’aquest Pla realitzades amb la hipòtesis de mix elèctric català), es pot mostrar l’efecte de diferents escenaris comentats i l’aplicació dels projectes contemplats en el Pla –segons totes les seves hipòtesis– permetent-se veure també el seu comportament anual. MAQ text integre cap 11NOU 17/11/2003 16:33 Página 252 252 Pla de Millora Energètica de Barcelona històric de consum Consum total d’energia (2010) 70.000.000 Industrial i altres* Resta de sectors 60.000.000 Petroli automoció** 50.000.000 *Industrial i altres contempla els sectors: Sector industrial 40.000.000 Magatzem, fàbriques i tallers Zona portuària 30.000.000 Garatges i aparcaments Sales culturals i de festa 20.000.000 Hospitals i sanatoris Biblioteques 10.000.000 Edificis d’usos singulars altres... **Petroli automoció: 0 - Contempla el consum exclusivament de benzina i gasoil per automoció. El consum de GLP i Electricitat per trans- port està inclòs en "Resta de Sectors" Simulacions consum total (2010) consum per càpita (2010) % increment respecte 1999-2010 GJ / año GJ / càpita Total Mitjana Anual A = Situació actual 50.657.178 33,65 A = Situació actual 0% 0,00% B = Tendencial 66.531.675 43,67 B = Tendencial 31,33% 2,51% C = Projectes PAE 64.476.654 42,33 C = Projectes PAE 27,27% 2,22% D = Garraf+ECOPARCS 66.531.675 43,67 D = Garraf+ECOPARCS 31,33% 2,51% E = D+futura planta tract. RSU 66.531.675 43,67 E = D+futura planta tract. RSU 31,33% 2,51% F = PDI 65.836.813 43,22 F = PDI 29,96% 2,41% G = PDI+PDI ampliat 63.642.583 41,78 G = PDI+PDI ampliat 26,63% 2,10% ESCENARI d’Acció Global: H = C+D+F 63.783.376 41,87 ESCENARI d’Acció Global: H = C+D+F 25,91% 2,12% I = C+E+F 63.783.376 41,87 I = C+E+F 25,91% 2,12% ESCENARI OBJETIU: J = C+E+G 61.590.208 40,43 ESCENARI OBJETIU: J = C+E+G 21,58% 1,79% GJ/any 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 A = Situació actual B = Tendencial C = Projectes P D A = E Garraf+ E E C = O D P + A f R u C tu S ra planta tract. RSU F = PD G I = E P S DC IE + N P A D R I I a d m ’A p c l c ia ió t Global: H = C+D+F E I S = C E C N + A E R + I F OBJETIU: J = C+E+G MAQ text integre cap 11NOU 17/11/2003 16:33 Página 253 11. Valoració i impacte dels projectes 253 Evolució Consum Energètic 65.000.000 60.000.000 55.000.000 A = Situació actual 50.000.000 B = Tendencial C = Projectes PAE D = Garraf+ECOPARCS 45.000.000 E = D+Futura Planta Tract. RSU F = PDI 40.000.000 G = PDI+PDI Ampliat ESCENARI d’Acció Global: H =C+D+F I = C+E+F 35.000.000 ESCENARI objectiu: J =C+E+G històric d’emissions Emissions totals de CO2 equivalent (2010) (només mix català) 6.500.000 Petroli automoció** 6.000.000 GAS NATURAL 5.500.000 GLP 5.000.000 ELECTRICITAT 4.500.000 Industrial i altres* 4.000.000 ST. ADRIÀ 3.500.000 GARRAF 3.000.000 AEROPORT 2.500.000 2.000.000 1.500.000 1.000.000 *Industrial i altres contempla els sectors: 500.000 - Sector industrial 0 - Magatzem, fàbriques i tallers - Zona portuària - Garatges i aparcaments - Sales culturals i de festa - Hospitals i sanatoris - Biblioteques - Edificis d’usos singulars - altres... **Petroli automoció: - Contempla el consum exclusivament de benzina i gasoil per automoció. El consum de GLP i Electricitat per trans- port està inclòs en "Resta de Sectors" Simulacions tCO2 eq/any GJ/any 1987 1987 1988 1988 1989 1989 1990 1990 1991 1991 1992 1992 1993 1993 1994 1994 1995 199 1 5 996 199 1 6 997 19 1 9 9 7 98 19 1 9 9 8 99 A = Situació 1 a 9 c 9 tu 9 al B = Tend 2 e 0 n 0 ci 0 al C = Projecte 2 s 0 P 0 A 1 D E = Garraf+EC E O = P 200 D A + RC 2fu S tura planta tract. 2 R 0 S 0 U 3 F = 2 P 0 D 0 I 4 G = E P S D C I+ E P N D A I R a 2 I m 0 d 0 ’ p liat 5Acció Global: H = C+D 2 + 0 F 06 ES I = C E C+E 2N 00 A 7R + I F OBJECTIU: J = C+E+G 2008 2009 2010 MAQ text integre cap 11NOU 17/11/2003 16:33 Página 254 254 Pla de Millora Energètica de Barcelona emissions total (2010) emissions per càpita (2010) increment d’Emissions CO2 equivalent 1999-2010 tCO2/any tCO2/càp Total Mitjana Anual A = Situació actual 4.732.360 3,14 A = Situació actual 0,00% 0,00% B = Tendencial 6.030.897 3,99 B = Tendencial 27,44% 2,23% C = Projectes PAE 5.817.802 3,82 C = Projectes PAE 22,93% 1,89% D = Garraf+ECOPARCS 4.984.192 3,27 D = Garraf+ECOPARCS 5,32% 0,47% E = D+futura planta tract. RSU 4.573.265 3,00 E = D+Futura Planta Tract. RSU -3,36% -0,31% F = PDI 5.965.247 3,92 F = PDI 26,05% 2,13% G = PDI+PDI ampliat 5.774.522 3,79 G = PDI+PDI Ampliat 22,02% 1,83% ESCENARI d’Acció Global: H = C+D+F 4.805.849 3,15 ESCENARI d’ACCIÓ GLOBAL: H = C+D+F 1,55% 0,14% I = C+E+F 4.394.862 2,89 I = C+E+F -7,13% -0,67% ESCENARI OBJETIU: J = C+E+G 4.204.255 2,76 ESCENARI OBJECTIU: J = C+E+G -11,16% -1,07% Evolució d’Emissions de CO2 equivalent 6.500.000 6.000.000 5.500.000 5.000.000 A = Situació actual 4.500.000 B = Tendencial C = Projectes PAE D = Garraf+ECOPARCS 4.000.000 E = D+Futura Planta Tract. RSU F = PDI G = PDI+PDI Ampliat 3.500.000 ESCENARI d’Acció Global: H =C+D+F I = C+E+F ESCENARI objectiu: J =C+E+G 3.000.000 11.5 Escenari Sostre Per tal de veure quin és el benefici i cost marginal en incrementar les inversions, és interessant estudiar un escenari de “màxims” a Barcelona, és a dir, ampliar els objectius en els projectes, passant a ser projectes de màxims. Cal dir que per a la confecció d’aquest escenari s’han fet hipòtesis coherents i amb límits o restriccions lògiques; en cap moment s’ha tCO2 eq/any 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 MAQ text integre cap 11NOU 17/11/2003 16:33 Página 255 11. Valoració i impacte dels projectes 255 intentat abordar el 100% del TOT com a escenari màxim, ja que es pot acabar elaborant un escenari impossible. L’escenari sostre elaborat passa a ser un escenari realitzable físicament però amb un alt grau de complexitat i amb una inversió enorme que el fan ser una fita límit i quasi impossible d’aconseguir. Les hipòtesis treballades en cadascun dels projectes per establir l’escenari Sostre (“Z”) o escenari màxim de Barcelona, són3: • Millora de fusteries i vidres de les finestres: aconseguir que totes les finestres tinguin un nivell òptim de qualitat [s’es- tima que el 40,7% es renova, la resta ja s’ha fet o no es necessari]. • Millora en els aïllaments dels habitatges actuals: tots els habitatges disposen d’un nivell òptim d’aïllament [100% tipologies 1+2+3+4]. • Calderes d’alt rendiment en habitatges: totes les calderes tenen un nivell de qualitat òptim i a més a més es realitza un manteniment adequat de totes elles [el 50% es canvien perquè es consideren no eficients i en el 100% de calderes es fa manteniment]. • Enllumenat de baix consum en habitatges i bones pràctiques d’ús: totes les bombetes d’incandescència són de baix consum [97% de les bombetes d’incandescència es canvien]. • Millorar i actualitzar la gestió energètica de l’enllumenat i edificis públics: se suposa enllumenat públic 100% cen- tralitzat. • Energia fotovoltaica en escoles [s’estima que el 60% d’escoles de secundària i 20 edificis universitaris instal·len ener- gia FV]. • Programes de gestió energètica pública a escoles i universitats [el projecte es realitza el 100% en escoles de secundà- ria i 40 edificis universitaris]. • Aprofitament del fred generat a la regasificadora del port per climatització: s’aprofita el fred equivalent a la deman- da efectuada pels edificis propers [s’aprofita el fred del 3% en oficines o semblants i el 4% en indústria]. • Cogeneració a edificis comercials de més de 3.500 m2: s’instal·len sistemes de cogeneració a tots els edificis comer- cials de més de 3.500 m2. • Sistemes FV per a grans comerços i en altres serveis de més de 3.500 m2: s’instal·len sistemes FV en el 50% dels grans comerços actuals (es considera que per problemes d’espai no és possible en l’altre 50%) Nota: els comerços futurs ja es veuen afectats per la normativa]. • Sistemes de captació solar per ACS a poliesportius: s’estima que el 100% dels poliesportius actuals (i futurs per nor- mativa) instal·laran el sistema. • Cogeneració a edificis d’oficines de més de 4.000 m2: Instal·lació en el 100% d’oficines futures i el 30% d’oficines actuals totes majors de 4.000 m2. • Sistemes FV per oficines majors de 1.500 m2 a Barcelona: s’instal·la el sistema en el 50% d’oficines actuals, no s’es- tima el 100% per problemes físics d’espai. Nota: en les oficines futures ja està contemplat com a normativa en el pro- jecte d’aquest Pla. • Implantació de vehicles amb energies més eficients: el 20% dels vehicles nous seran vehicles híbrids. • Potenciació de l’anar a peu i de la bicicleta com a mode de transport: Es genera un projecte que motiva a utilitzar la bicicleta com a mode de transport al 0,3% del parc de vehicles privats. 3 Les hipòtesis dels projectes que tenen alguna variació respecte a les hipòtesis de l’escenari del Pla d’Acció [PAE], els projectes no mencionats indiquen que no varien. MAQ text integre cap 11NOU 17/11/2003 16:33 Página 256 256 Pla de Millora Energètica de Barcelona • Auditories energètiques a les empreses i aplicació de mesures d’estalvi: es fan auditories a totes les empreses. • Certificació energètica d’edificis: es certifiquen el 100% dels edificis. • Ampliació de l’ordenança solar als edificis existents: s’estimula a que un 40% dels edificis existents implantin sis- temes solars d’ACS. El resultat de l’aplicació d’aquestes hipòtesis, juntament amb els altres projectes del Pla d’Acció [PAE] configuren l’esce- nari PAE_SOSTRE. Tanmateix, aquest escenari, juntament amb les hipòtesis de transport [PDI + PDI_ampliat] i de residus [Tancament del Garraf + Ecoparcs + projecte de futura instal·lació de tractament de residus Municipals] configuren l’esce- nari SOSTRE de BCN, implicant un estalvi energètic i d’emissions representats en la següent taula: I II III IV pae ppaaee__ssoossttrree %% II ssoobbrree IIII escenari escenari % III sobre IV [escenari c] objectiu [esc. j] sostre de bcn % III sobre IV Inversió TOTAL [Meuros] 667,87 13.443.55 5% 4.050,99 Estalvi Energètic [GJ/any] 2.055.021 9.055.745 22,7% 4.941.467 11.942.191 41,4% Generació Elèctrica [MWh/any] 53.787 114.664 46,9% 171.891 232.768 73,8% Reducció d’emissions [tCO eq/any] 213.095 626.184 34% 1.826.642 2.239.731 81,6% Taula 11-3: Comparació entre els resultats dels escenaris 2 4 Sostre i l’escenari Objectiu i el PAE. TIR 4,44% -4,23% En aquesta taula es pot observar com, en l’escenari escollit, realitzant una inversió del 5% respecte a la inversió del esce- nari PAE_SOSTRE, s’obté un estalvi energètic del 22,7% i una reducció en emissions de pràcticament el 34%. A mesura que les inversions s’apropen al sostre s’obtenen menys beneficis energètics i ambientals per unitat d’inversió efectuada, això vol dir que cada cop és més difícil aconseguir resultats rendibles. La taxa de rendiment intern –TIR– glo- bal de tots els projectes del PAE representa un 4,44%, una aproximació cap al sostre fa que la TIR arribi a números nega- tius, per tant sembla correcte proposar un desenvolupament dels projectes fins a nivells marcats en el PAE. S’ha intentat reflectir aquest fet mitjançant la representació gràfica de les inversions i estalvis energètics dels projectes i fent una aproximació logarítmica, resultant la gràfica següent: Ajust Logarítmic (límit fins 6.000 M ) y=493.279Ln(x) - 974.833 3.000.000 ESCENARI 2.500.000 d’acció H ESCENARI 2.000.000 PAE: C 1.500.000 1.000.000 Fig. 11-1: Aproximació logarítmica de les inversions 500.000 i estalvis energètics dels projectes del PAE. 0 projectes Inversió total M€ 4 a euros constants estalvi de consum energètic (GJ/any) 0 2.000 4.000 6.000 8.000 10.000 12.000 14.000 MAQ text integre cap 11NOU 17/11/2003 16:33 Página 257 11. Valoració i impacte dels projectes 257 A la gràfica es pot observar com, a mesura que es realitzen més projectes s’han de fer més esforços –tant econòmicament com tecnològicament– per aconseguir estalvis d’energia considerables. També queda representat on es situen els esce- naris dels projectes del PAE exclusivament, i els projectes de l’escenari d’acció Global (escenari H), contemplant aquest últim els projectes del PAE i les actuacions ja iniciades [PDI i aprofitament del biogàs de l’abocador del Garraf i els nous Ecoparcs] per part de l’Ajuntament de Barcelona i altres entitats públiques. La localització d’aquests dos escenaris dins la gràfica revela els punts ja comentats a les conclusions de la memòria sobre l’estat actual de la ciutat: Barcelona és una ciutat que es pot considerar eficient i, per tant, els costos o esforços d’implan- tació de serveis o els associats a millores tecnològiques es fan ràpidament majors. A continuació es presenta una taula amb els resultats de l’escenari de màxims desglossats per sectors: Agrupació de projectes per sectors escenari de màxims (sostre de Barcelona) milions d’euros fins al 2010 GJ/any % (**) MWh/any tCO2eq/any %(**) inversió benefici estalvi generació reducció total (M€) (fins 2010) energia energia elèctrica ghg(*) PROJECTES del Pla d'Acció per a l'estalvi d'energia i la reducció d'emissions a l'atmosfera [PAE] SECTOR: residencial Compte 7 Suma 12.337,91 447,84 5.137.437 7,72% 0 263.305 4,37% SECTOR: edificis i inst. públiques Compte 8 Suma 58,03 24,18 179.765 0,27% 1.095 6.103 0,10% SECTOR: xarxes Compte 4 Suma 356,12 50,07 480.471 0,72% 1.890 21.114 0,35% SECTOR: serveis i comerç Compte 7 Suma 45,96 14,04 152.338 0,23% 29.454 5.134 0,09% SECTOR: oficines Compte 5 Suma 108,41 56,23 356.622 0,54% 82.226 9.808 0,16% SECTOR: transport Compte 5 Suma 245,18 3,70 652.946 0,98% 0 49.613 0,82% SECTOR: general Compte 19 Suma 291,94 195,79 1.987.826 2,99% 0 87.879 1,46% COMPTE Pla Energètic de Barcelona 55 SUMA PEB 13.443,55 791,85 8.947.405 13,45% 114.664 442.957 7,34% Tractament de residus Compte 2 Suma 235,56 35,56 0 0,00% 94.944 931.054 15,44% Transport Compte 1 Suma 3.147,55 87,04 695.267 1,05% 0 67.542 1,12% COMPTE Tract. residus + Transport 3 SUMA ALTRES 3.383,12 122,60 695.267 1,05% 94.944 998.596 16,56% COMPTE PEB Tract. residus + Transport 58 SUMA SUBTOTAL 16.826,67 914,45 9.642.672 14,49% 209.608 1.441.553 23,90% Recomanacions Valorades Compte 2 Suma 284,45 2.194.331 3,30% 23.160 532.802 8,83% COMPTE Recomanacions Valorades 2 SUMA RECOM. 284,45 2.194.331 3,30% 23.160 532.802 8,83% COMPTE Recomanacions Valorades 2 SUMA SUBTOTAL 284,45 2.194.331 3,30% 23.160 532.802 8,83% COMPTE TOTAL 60 SUMA TOTAL 16.826,67 1.198,90 11.837.003 17,79% 232.768 1.974.356 32,74% MAQ text integre cap 11NOU 17/11/2003 16:33 Página 258 258 Pla de Millora Energètica de Barcelona 11.6 Anàlisi de resultats Avaluació energètica Després de realitzar simulacions i anàlisis de diferents escenaris, s’ha definit com l’escenari de treball aquell que considera un creixement econòmic mig del 2,8%, o un 35,5% de creixement acumulat pel període 1999-2010, o sigui, sense crisi econòmica; en termes del consum d’energia s’ha avaluat el comportament tendencial; incorporant-hi canvis tecnològics compresos com ‘business as usual‘ porta a un increment de consum de 31,3% en el mateix període. Això comporta un aug- ment del consum per càpita de 33,65 GJ/any a 43,67 GJ/any. Sota aquest escenari s’arriba a una elasticitat de 0,87, supe- rior a la de la dècada passada, que va ser de 0,78. Recordem que interessa aconseguir una elasticitat petita. En aquest esce- nari el creixement de la ciutat està clarament vinculat al creixement del consum d’energia i de contaminació atmosfèrica. L’escenari considerat factible [escenari d’Acció Global] és el que contempla les accions del Pla d’Acció [PAE], sumant-hi el Programa Metropolità de Gestió de Residus Municipals i el Pla Director d’Infrastructures, arribant a un increment del con- sum del 25,9% en el període 1999-2010, és a dir, un consum de 41,87 GJ/càpita i any. Aquest escenari dóna una reduc- ció del consum energètic d’un 4,14% o de 2,75 PJ respecte l’escenari tendencial 2010 [aquest estalvi és equivalent al consum energètic d’un municipi d’aproximadament 80.000 habitants]. L’escenari d’Acció Global també indueix a una generació elèctrica de 148,7 GWh l’any mitjançant instal·lacions de petita escala (cogeneració i renovables) distribuïdes dins de Barcelona. Sota aquest escenari s’arriba a una elasticitat de 0,72, considerablement inferior a la de la dècada passada i encara més que la de l’escenari tendencial. Aquest comportament de la ciutat com a sistema consumidor d’energia seria molt desitja- ble ja que comporta una desvinculació progressiva del creixement econòmic amb el consum energètic. La intensitat energè- tica final a l’any 2010 sota aquest escenari arriba a 1.184,66 kJ/€ de PIB (en Euros constants l’any 1999), o sigui una reducció d’un 8,2% respecte la mitjana de la dècada anterior. En termes anuals la intensitat aniria reduint-se un 0,85%. La reducció resultant queda a prop de l’objectiu europeu que s’ha plantejat pel període 1998-20105, millorar anualment la intensitat energètica final en un 1%. estalvi d'energia per sectors Habitatge 3,22% respecte el sector habitatge Terciari 4,05% respecte el sector terciari Serveis i edificis municipals 39,19% respecte el sector municipal Taula 11-4: Escenari d’Acció Global: PAE + PDI + PMGRM, estalvi d’energia per sectors respecte al consum sectorial Transports 3,32% respecte el sector transport previst per l’any 2010. Estalvi mig 4,14% respecte el TOTAL de la ciutat El Pla d’Acció [PAE] fa una aposta seriosa per aprofitar el màxim del potencial de les energies renovables disponibles a la ciutat. Els dos tipus d’energia disponibles són els residus orgànics com a matèria primera per fer biogàs i l’energia solar. L’Ajuntament va ser pioner en l’aprofitament d’energia solar tèrmica; el Pla reforça la implantació d’aquesta tecnologia afegint-hi una forta aposta per la tecnologia fotovoltaica. La previsió del pla es pot quantificar en la següent aportació d’energies renovables: 5 COM(1998) 246 final). MAQ text integre cap 11NOU 17/11/2003 16:33 Página 259 11. Valoració i impacte dels projectes 259 • La generació elèctrica de 341.800 GJ/any a partir de biogàs. • La generació elèctrica de 58.000 GJ/any amb tecnologia fotovoltaica, amb una potència pic de 14,14 MW. Aquesta potència es divideix en 11,44 MW en sector oficines; 1,1 MW en comerços; 0,25 MW en les escoles i la planta centralit- zada del Fòrum 2004 de 1,35 MW. • La implantació de 96.300 m2 de captadors solars tèrmics amb una generació tèrmica de 280.000 GJ/any. Amb aquestes instal·lacions Barcelona es convertiria en una de les ciutats amb més energia solar aprofitada, i disposa- ria d’un total de 679.800 GJ/any de fonts renovables, que representa un 1,1% de la despesa energètica de la ciutat a l’any 2010. Els objectius proposats per aprofitament d’energies renovables apunten en la mateixa direcció que el ‘Plan de Fomento de las Energías Renovables en España’ promogut pel govern espanyol. El Pla estatal preveu per a Catalunya uns 539.500 m2 de captadors solars tèrmics i uns 16,5 MW fotovoltaics. En el cas d’acomplir al 100% el PAE, s’assolirà també un 18% del Pla estatal per captadors tèrmics i un 95% per la tecnologia fotovoltaica. Dins el Pla no s’ha contemplat l’opció de producció de biocombustibles, degut al fet de tractar-se d’una opció externa a les fronteres del Pla (Barcelona) i per tant es tractaria d’una estratègia o acció fora de les seves competències territorials. eesscceennaarrii ccoonnssuumm ttoottaall % increment respecte consum intensitat 1999-2010 per càpita energètica final GJ / any Total Mitjana Anual GJ / càp.any kJ / euros-PIB A = Situació actual 50.657.178 0,00% 0,00% 33,65 1279,50 B = Tendencial 66.531.675 31,33% 2,51% 43,67 1236,24 C = Projectes PAE 64.476.654 27,27% 2,22% 42,33 1197,97 D = Garraf+ECOPARCS 66.531.675 31,33% 2,51% 43,67 1236,24 E = D+Futura Planta Tract. RSU 66.531.675 31,33% 2,51% 43,67 1236,24 F = PDI 65.836.813 29,96% 2,41% 43,22 1209,62 G = PDI+PDI Ampliat 63.642.583 25,63% 2,10% 41,78 1183,00 ESCENARI d'ACCIÓ GLOBAL: H = C+D+F 63.783.376 25,91% 2,12% 41,87 1184,66 I = C+E+F 63.783.376 25,91% 2,12% 41,87 1184,66 ESCENARI OBJECTIU: J = C+E+G 61.590.208 21,58% 1,79% 40,43 1144,73 Taula 11-5: Comparació de resultats obtinguts ESCENARI SOSTRE de BCN: Z 54.589.484 7,76% 0,68% 35,84 1013,29 pels diferents escenaris. Entre els dos escenaris exposats – “Tendencial” i “d’Acció Global”, no es produeix un canvi modal significatiu de tipus d’energia final utilitzada. L’energia final més utilitzada segueix sent l’energia elèctrica amb un 41 a 42% (actualment el 41%), seguida pel gas canalitzat amb un 28% (actualment 25%) i petroli amb un 28 a 29% (actualment 31%); finalment els GLP es queden en un 1,6% respecte al 3% actual. L’escenari considerat com a objectiu és el que contempla les accions del Pla, sumant-hi el Programa Metropolità de Gestió de Residus Municipals i afegint-li un Ecoparc més pel tractament de residus (a partir de la fi de l’actual Pla de residus ) i el Pla Director d’Infrastructures ampliat. Sota aquest conjunt d’hipòtesis s’arriba a un increment del consum d’energia del 21,58% a l’any 2010; en termes del consum per càpita això és 40,43 GJ/any. L’estalvi d’energia respecte l’escenari ten- dencial és de 4,94 PJ. Aquest és un escenari de màxims dins la realitat, assolible amb dificultat en la seva totalitat. Sota aquest escenari es produeix un canvi modal d’energia final, però tampoc massa significatiu: l’electricitat puja un 44%, el gas canalitzat un 29%, el GLP es queda quasi sense variació (1,7%) i el petroli es redueix fins a un 25%. MAQ text integre cap 11NOU 17/11/2003 16:33 Página 260 260 Pla de Millora Energètica de Barcelona Per poder avaluar el significat del Pla en el context de l’estat tecnològic i de la realitat de la ciutat, es va simular un escena- ri de potencial tecnològic o sostre tecnològic dels projectes del Pla. Aquest contempla l’aplicació dels mateixos projectes ja proposats dins del Pla d’Acció però aplicant-hi una implantació màxima. Cal dir que, en tot moment, per la confecció d’a- quest escenari [PAE_SOSTRE], s’han fet hipòtesis coherents i amb límits o restriccions lògiques; això significa que no s’ha aplicat simplement el 100% d’implantació per tots els projectes, ja que es pot acabar elaborant un escenari utòpic i contra- dictori amb les limitacions físiques. L’escenari sostre elaborat passa a ser un escenari realitzable físicament però amb un alt grau de complexitat i amb una gran inversió que el fan ser assolible però amb una enorme dificultat d’aplicació. actual-1999 escenari tendencial Consum petroli 31% Consum petroli 29% Consum elèctric 41% Consum elèctric 41% Consum GLP 3% Consum GLP 2% Consum gas natural 25% Consum gas natural 28% escenari Pla d’Acció Global escenari objectiu Consum petroli 28% Consum petroli 25% Consum elèctric 42% Consum elèctric 44% Consum GLP 2% Consum GLP 2% Fig. 11-2: Distribució del consum d’energia final per fonts d’energia per diferents escenaris. Consum gas natural 28% Consum gas natural 29% Així mateix, l’escenari PAE_SOSTRE, juntament amb les hipòtesis de transport [PDI + PDI_ampliat] i de residus [Tancament del Garraf + Ecoparcs + projecte de futura instal·lació de tractament de residus Municipals] configuren l’escenari ‘SOSTRE de BCN’, implicant un estalvi energètic de 11,94 PJ, situant el consum per càpita de l’any 2010 a 35,84 GJ, una xifra lleu- gerament superior a la situació actual. I II III IV pae ppaaee_sos [escenari c] _sosttrree %% II ssoobbrree IIII escenari escenari % objectiu [esc. j] sostre de bcn % IIIIII ssoobbrree IIVV Inversió TOTAL [Meuros] 667,87 13.443,55 5% 402,85 Estalvi Energètic [GJ/any] 2.055.021 9.055.745 22,7% 4.941.467 11.942.191 41,4% Generació Elèctrica [MWh/any] 53.787 114.664 46,9% 171.891 232.768 73,8% Reducció d’emissions [tCO eq/any] 213.095 626.184 34% 1.826.642 2.239.731 81,6% Taula 11-6: Comparació entre els resultats dels escenaris 2 6 Sostre, l’escenari Objectiu i el PAE. TIR 4,44% -4,23% La comparació de l’escenari PAE amb l’escenari de PAE_SOSTRE indica que el Pla d’Acció del PAE realitza un 22,7% de l’es- talvi avaluat com el màxim tecnològic. 6 a euros constants MAQ text integre cap 11NOU 17/11/2003 16:33 Página 261 11. Valoració i impacte dels projectes 261 Fent una anàlisi del canvi de l’escenari tendencial i del canvi degut a les actuacions en el tipus de font energètica utilitzat pel conjunt de tipologies definides en aquest Pla (sense el sector ‘Altres’), es reflecteix a la Fig. 11-3 com l’escenari ten- dencial al 2010 fa incrementar el pes del consum de gas natural i electricitat en detriment de la importància del consum de benzina, GLP i energia solar tèrmica. La diferència existent entre els percentatges indicats en les figures Fig. 11-2 i Fig. 11-3 és degut a que a les primeres està comptabilitzat el consum de tota la ciutat, mentre que en les segones només es contempla el consum de les tipologies estu- diades al Pla (sense el sector ‘Altres’) la qual cosa implica, sobretot, un augment del pes de consum elèctric. L’escenari d’Acció Global actua directament sobre un canvi de fonts energètiques, reduint-se novament la proporció de benzina i augmentant la solar tèrmica i climatització (mitjançant aquesta última dels sistemes de cogeneració o trigenera- ció). També queda reflectit com en el mix elèctric només de Barcelona7, hi ha una part molt més important de procedència renovable (mitjançant energia fotovoltaica i de generació elèctrica amb biogàs produïda pels RSU), passant del 0,01 per mil al 2% en energia elèctrica d’origen7. És clarament una forta aposta per l’eficiència energètica i les energies renovables. Finalment l’escenari objectiu, que contempla una forta incidència sobre el sector de transports (amb el projecte: PDI Ampliat) i una forta aposta pel tractament de la totalitat dels residus (amb el projecte: Futura planta de RSU) implica una resposta, del conjunt de la ciutat, que fa reduir el pes del gasoil sobre el total de la ciutat, augmentant, aleshores, la importància de l’electricitat i del gas natural (energies més netes que el gasoil tant des del punt de vista d’emissions primà- ries com de gasos d’efecte hivernacle). Al mateix temps s’incrementa encara molt més la proporció d’energia elèctrica pro- cedent d’energies renovables (del 2% al 2,5%7). TOTAL de Barcelona (de les tipologies del PMEB) A = actual-1999 B = tendencial Gas natural 28,8% Gas natural 32,3% Gasoil 15,6% Gasoil 15,3% Gasolina 18,9% Gasolina 16,5% GLP 4,3% Solar tèrmica 0,007% Biodiesel ~0% Biodiesel ~0% Solar tèrmica 0,0099% FV: 0,001% FV: 0,001% GLP 2,4% Biogàs: ~0% Calor-Cogen ~0% Calor-Cogen ~0% Biogàs: ~0% Electricitat 32,3% Altres 99,999% Altres 99,999% Electricitat 41% Fred-Trigen ~0% Fred-Trigen ~0% escenari d’Acció: H = C+D+I escenari objectiu: J = C+E+G Gas natural 35,5% Solar tèrmica 0,2% Solar tèrmica 0,2% Gasoil 12,6% Gasoil 15,3% Gasolina 15,6% Gasolina 15,8% Biodiesel ~0% Biodiesel ~0% Gas natural 33,8% FV: 0,300% Fig. 11-3: Representació de la importància de les fonts GLP 2,4% FV: 0,301% Biogàs: 1,773% Calor-Cogen. 0,2% Calor-Cogen. 0,2% GLP 2,5% Biogàs: 2,196% energètiques en el consum de totes les tipologies definides Altres 97,926% Altres 97,504% Electricitat 33,5% Fred-Trigen. 0,1% Fred-Trigen. 0,1% Electricitat 35% en el PMEB sota diferents escenaris. Desenvolupant el mateix anàlisi però pels sectors residencial (Fig. 11-5) i el sector comercial i serveis (Fig. 11-7) resulta apreciable l’aposta de Barcelona. En el sector residencial: l’energia solar tèrmica és una aposta ja que pot arribar a repre- 7 Per detectar millor els canvis produïts per actuacions endògenes, s’indica el percentatge de l’electricitat generada a Barcelona amb fonts renovables. MAQ text integre cap 11NOU 17/11/2003 16:33 Página 262 262 Pla de Millora Energètica de Barcelona sentar un 0,5%8 del total del mateix sector en base a una reducció de gas natural. També es reflecteix una important reduc- ció del pes de consum elèctric degut a les apostes d’eficiència energètica del Pla, al mateix temps que hi ha un augment de la procedència renovable de l’energia elèctrica7. Sector Habitatge A = Situació actual B = Tendencial Escenari d’Acció: H = C+D+I Solar tèrmica 0,022% Solar tèrmica 0,016% Solar tèrmica 0,5% Fig. 11-4: Representació de la importància de les fonts energètiques en el consum de les tipologies d’habitatges Electricitat 30,3% Electricitat 28,2% Electricitat 27,6% FV: 0,001% FV: 0,001% FV: 0,301% sota diferents escenaris. Biogàs: ~0% Biogàs: ~0% Biogàs: 1,773% (*)NOTA: percentatges només per la generació elèctrica de GLP 10,17% Altres 99,999% GLP 5,2% Altres 99,999% GLP 5,3% Altres 97,926% Barcelona (per detectar millor els canvis produïts per actuacions endògenes). Gas natural 59,5% Gas natural 66,5% Gas natural 66,6% En el sector Comercial i Serveis resulta rellevant l’aposta de la ciutat per dues tecnologies: per una banda l’eficiència energè- tica mitjançant sistemes de cogeneració (que poden aportar mitjançant l’energia calòrica aprofitable –i sovint anomenada ‘residual’– un pes de l’1,1% del consum energètic total del mateix sector degut a la climatització), i per l’altra, s’aposta, dins d’aquest sector, per l’energia solar fotovoltaica i, en l’àmbit general, per l’aprofitament de biogàs per generar electricitat. Apostes molt concretes que fan reduir el pes d’energies no renovables del mix elèctric de Barcelona fent que es passi del 0,01 per mil al 2% en energia elèctrica d’origen renovable considerant només la generació elèctrica de Barcelona. Sector Comercial i Serveis A = Situació actual B = Tendencial Escenari d’Acció: H = C+D+I Fig. 11-5: Representació de la importància de les fonts energètiques en el consum de les tipologies del sector Gas natural 21,3% Gas natural 17,8% Gas natural 16,3% Comercial i de Serveis sota diferents escenaris. (*)NOTA: percentatges només per la generació elèctrica de GLP 0,1% GLP ~0% GLP ~0% Barcelona (per detectar millor els canvis produïts per actuacions endògenes). Electricitat 78,6% Electricitat 82,2% FV: 0,301% FV: 0,001% FV: 0,001% Electricitat 82,6% Biogàs: 1,773% Biogàs: ~0% Biogàs: ~0% Altres 97,926% Altres 99,999% Altres 99,999% Solar tèrmica ~0% Solar tèrmica ~0% Solar tèrmica 0,1% Calor-Cogen ~0% Calor-Cogen ~0% Calor-Cogen 0,7% Fred-Trigen ~0% Fred-Trigen ~0% Fred-Trigen 0,4% Avaluació mediambiental Barcelona, desprès d’aquest estudi global dels fluxos energètics i de contaminants atmosfèrics a la ciutat, es mostra com una ciutat amb uns índexs de consum i d’emissions per càpita inferiors als d’altres ciutats europees de grandària similar. Això és positiu, per una banda, perquè es pot dir que actualment Barcelona és una ciutat més neta i eficient, però, per una altra banda, implica que reduir una mateixa quantitat d’emissions de gasos contaminants suposa un esforç molt major que per a d’altres ciutats. A diverses ciutats, sobretot d’Alemanya, s’han fet esforços en l’última dècada per reduir emissions de GHG i, tot i així, les seves emissions, en termes absoluts, encara estan molt per sobre de les de Barcelona. 8 Respecte l’habitatge de nova construcció és un 11% de consum total. MAQ text integre cap 11NOU 17/11/2003 16:33 Página 263 11. Valoració i impacte dels projectes 263 La taula següent mostra amb xifres aquest fet: ciutat període reducció tCO2eq / cap BERLIN 1990 - 1997 14% 9,2 ➾ 7,94 HANNOVER 1990 – 1997 5,1% 11,3 ➾ 10,8 MUNIC 1987 – 1994 5.3% 6,12 ➾ 5,8 FRANKFURT 1987 – 1995 1,7% 14,33 ➾ 14,06 LEIPZIG 1990 – 1998 40,5% 16,2 ➾ 8,95 BARCELONA 3,14 (Mix Català) BARCELONA Taula 11-7: Reducció de gasos d’efecte hivernacle en 4,43 (Mix Espanyol) d’altres ciutats. Es veu clarament a la Taula 11-7 com les ciutats que són de l’antiga RDA tenen major facilitat per reduir emissions conta- minants, perquè la renovació de tecnologies molt antigues per d’altres de noves suposa un augment del rendiment consi- derable. En les ciutats més desenvolupades tecnològicament, la millora ambiental implica efectuar un sobreesforç d’ac- tuacions que moltes vegades no suposaran el mateix ordre d’estalvi que a les ciutats amb tecnologies més antigues. A la taula següent es mostren resultats comparatius de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, segons diferents esce- naris d’actuació. Eesscceennaarrii Eemmiissssiioonnss % increment respecte emissions 1999-2010 per càpita tCO2eq / any Total Mitjana Anual tCO2eq/càp.any A = Situació actual 4.732.360 0,00% 0,00% 3,14 B = Tendencial 6.030.897 27,44% 2,23% 3,96 C = Projectes PAE 5.817.802 22,93% 1,89% 3,82 D = Garraf+ECOPARCS 4.984.192 5,32% 0,47% 3,27 E = D+Futura Planta Tract. RSU 4.573.265 -3,36% -0,31% 3,00 F = PDI 5.965.247 26,05% 2,13% 3,92 G = PDI+PDI Ampliat 5.774.522 22,02% 1,83% 3,79 ESCENARI d'ACCIÓ GLOBAL: H = C+D+F 4.805.849 1,55% 0,14% 3,15 I = C+E+F 4.394.862 -7,13% -0,67% 2,89 ESCENARI OBJECTIU: J = C+E+G 4.204.255 -11,16% -1,07% 2,76 Taula 11-8: Comparació d’emissions de gasos d’efecte ESCENARI SOSTRE de BCN: Z 3.791.166 -19,89% -2,00% 2,49 hivernacle obtinguts pels diferents escenaris. Sota l’escenari tendencial l’emissió de gasos d’efecte hivernacle puja un 27% fins al 2010 respecte l’any de referència i dóna unes emissions de 3,96 tones de CO2eq per càpita i any. En termes absoluts això es 6,03 milions de tones de CO2 equivalent a l’any. En l’escenari considerat com a Escenari d’Acció Global (que contempla les accions del Pla, sumant-hi el Programa Metropolità de Gestió de Residus Municipals i el Pla Director d’Infrastructures) l’emissió de gasos d’efecte hivernacle es manté als nivells actuals de 4,8 milions de tones de CO2 equivalent o 3,15 tones de CO2eq/càpita i any. Respecte l’esce- nari tendencial la reducció d’emissions és del 20,3% a l’any 2010. MAQ text integre cap 11NOU 17/11/2003 16:33 Página 264 264 Pla de Millora Energètica de Barcelona En l’ escenari objectiu, la contaminació atmosfèrica arriba a reduir-se un 30,3% (incloent-hi la desgasificació del Garraf) respecte el tendencial del 2010, resultant en unes 2,76 tones de CO2eq/càpita. Sota la hipòtesis de potencial tecnològic anomenada ‘SOSTRE de BCN’ s’arriba a una reducció d’emissions d’un 37% res- pecte el tendencial 2010. En termes d’emissió per càpita això es tradueix en 2,49 tones de CO2. En relació als compromisos internacionals recolzats per la ciutat de Barcelona (Heidelberg i Klimabündnis), un objectiu més realista és mantenir el baix nivell d’emissions per càpita o intentar baixar les emissions de gasos d’efecte hivernacle per sota de les 3 tones de CO2eq/càpita i any. La condició necessària per arribar a aquest nivell és seguir implantant instal·lacions d’adequat tractament de residus més enllà del 2006, que és quan s’acaba l’actual PMGRM. L’objectiu de 3 tones de CO2eq/càpita i any segueix sent molt ambiciós tenint en compte que anirà acompanyat de canvis desfavorables en el mix elèctric i un significatiu augment en la demanda de mobilitat. Assolir el llistó de 3 tones de CO2eq/càpita i any situaria a la ciutat en una metròpoli capdavantera en termes de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle. En el cas de no actuar, la bona situació de Barcelona se’n pot veure afectada i és per aquest motiu que s’han d’impulsar les accions necessàries per mantenir els bons nivells actuals i millorar-los tant com sigui possible. Avaluació econòmica El cost total del Pla d’Acció [PAE] s’ha avaluat en 667,88 milions d’euros (111.125 milions de pessetes). Es considera que un 5,8% podrien ser d’ajuts de tercers. Si considerem només els projectes relacionats, aquells que tenen com a objectius principals el tractament de residus i la mobilitat però que tenen un impacte fonamental en els temes de medi ambient i energètics, la inversió associada és de 3.383,12 milions d’Euros (562.903 milions de pessetes). La inversió total per l’escenari d’Acció Global: H ( Projectes del Pla, tancament del Garraf i tractament de Residus en Ecoparcs i Implantació del PDI ) és de 4.050,99 milions d’euros (674.028 milions de pessetes). La rendibilitat global dels projectes del PAE en termes de la taxa interna de rendiment –TIR–, considerant euros constants i només els efectes d’estalvi o nova generació energètica, està en un 4,44%. Per tal de veure quin és el benefici i cost marginal en incrementar les inversions, s’ha estudiat, en l’Annex, un escenari de potencial tecnològic anomenat PAE_SOSTRE, és a dir, ampliar els objectius en els projectes, passant a ser projectes de màxims. Com ja s’ha dit, per a la realització d’aquest escenari s’han fet hipòtesis coherents i amb restriccions lògiques. L’escenari sostre elaborat passa a ser un escenari realitzable físicament però amb un alt grau de complexitat i amb una inversió enorme que el fan ser una fita límit i quasi impossible d’aconseguir. Com a comentari general val a dir que es requeririen unes inversions per als projectes PAE_SOSTRE de 13.443,55 milions d’euros ( 2.236.810 milions de pessetes) a Barcelona. La TIR seria evidentment negativa, -4,23%. En referència a l’escenari escollit i en comparació amb l’escenari PAE_SOSTRE, realitzant una inversió del 5% del SOSTRE dels projectes del Pla s’obté un estalvi energètic del 22,7% i una reducció d’emissions de pràcticament el 34% respecte l’escenari sostre. 9 Per a aquest càlcul es té en compte la vida útil dels projectes. MAQ text integre cap 11NOU 17/11/2003 16:33 Página 265 11. Valoració i impacte dels projectes 265 A mesura que les inversions s’apropen al sostre s’obtenen menys beneficis energètics i ambientals per unitat d’inversió efectuada. Això vol dir que cada vegada és més difícil aconseguir resultats rendibles i, per tant, sembla raonable proposar un desenvolupament dels projectes fins als nivells marcats al PAE. S’ha fet un estudi del cost que suposa estalviar una tona de CO2 equivalent, els resultats per sector i totals són els de la següent taula: sector pessetes per tCO2eq reduïda9 euros per tCO2eq reduïda RESIDENCIAL 38.000 228,38 EDIFICIS i INSTAL·LACIONS PÚBLIQUES 75.000 450,76 XARXES 36.000 216,36 SERVEIS i COMERCIAL 40.000 240,40 OFICINES 43.000 258,43 TRANSPORT 180.000 1.081,82 GENERAL 45.000 270,46 SUBTOTAL Projectes PAE 44.000 264,45 Proj. Relacionats – Tractament de Residus 3.000 18,30 Proj. Relacionats – Transport 86.000 516,87 Taula 11-9: Cost d’estalviar una tona de CO2 eq. en euros i SUBTOTAL ESCENARI d’ACCIÓ GLOBAL 30.000 180,30 en pessetes. És rellevant com el cost d’estalviar una tona de CO2 equivalent a l’atmosfera és relativament petit en el sector de tracta- ment adequat dels residus comparat amb les altres actuacions, que estalvien emissions a l’atmosfera d’una manera més indirecta (mitjançant primer l’estalvi energètic). MAQ text integre cap 11NOU 17/11/2003 16:33 Página 266 MAQ text integre cap 12NOU 17/11/2003 16:34 Página 267 12. Resum i conclusions 267 12. Resum i Conclusions El Pla exposat en aquest document té un àmbit acotat al municipi de Barcelona, s’ha fet amb un horitzó de 10 anys, té com a referència les inquietuds exposades al Llibre Verd Cap a una Estratègia Europea per Seguretat de Aprovisionament1 i s’a- linea amb els objectius de la CE d’arribar fins al 12 % de contribució d’energies renovables al 2010. El consum energètic i el seu impacte ambiental és una de les qüestions més actuals de la nostra societat; és per aquest motiu que a nivell internacional s’està fent un esforç important per desenvolupar noves tecnologies i noves fonts d’ener- gia. Una de les tasques d’aquest Pla és precisament la de preparar la ciutat tècnicament i culturalment per a aquests can- vis tecnològics i impulsar les transferències tecnològiques en tots els àmbits d’activitats. La capacitat d’actuació dels ajuntaments en l’entorn energètic ve condicionada pel grau, qualitat i diversitat d’activitats que es desenvolupen en el seu terme, així com per efectes externs, com ara l’evolució tecnològica, la disponibilitat i cos- tos de fonts energètiques locals i internacionals i, de manera molt important, pels Òrgans reguladors o Institucions de con- trol del Mercat. En el cas de Barcelona, la capacitat de generació amb fonts pròpies és molt limitat, les competències de distribució i comercialització estan en mans de companyies, i la regulació, bàsicament, en altres organismes públics. L’Ajuntament de Barcelona ha elaborat aquest Pla de Millora Energètica de Barcelona [PMEB] en què s’inclou un Pla d’Acció amb Projectes: Pla d’Acció per a l’estalvi d’Energia i la reducció de les emissions a l’atmosfera [PAE], que són un compro- mís municipal, i unes Recomanacions a tercers per aquelles actuacions necessàries que queden fora de la seva competèn- cia. Aquest PAE dóna plena cobertura a les possibilitats d’actuació municipal per impulsar el model de ciutat sostenible, amb l’objectiu de reduir l’impacte de contaminació atmosfèrica i el consum d’energies no renovables a través de: • El coneixement de les necessitats i alternatives d’actuació. • El compromís d’actuació, com a gran consumidor. • Incidir en la regulació de nous elements que requereixin un menor consum d’energia, dins del marc de les competèn- cies locals. • Promoure el transport públic. • Impulsar l’estalvi i el consum d’energies renovables, impulsant la major capacitat de generació possible d’energies renovables a la ciutat. • Promoure la disponibilitat i ús de tecnologies, equips, sistemes, i serveis més eficients i de qualitat a Barcelona. • Promoure un canvi de cultura en l’ús de l’energia. El PMEB, com a eina de planificació i seguiment, haurà de sotmetre’s a revisions periòdiques que perfilin les actuacions, el posin al dia i l’adaptin als canvis externs que es vagin produint, tant en el sector com en el desenvolupament de la ciu- tat. Com a exemple es pot comentar un dels factors externs més important a considerar: el mix elèctric. Si es consideren les variacions de la composició del mix català, on la futura reducció de l’aportació de l’energia nuclear a favor d’altres tipus de fonts d’energies fòssils seran predominants respecte a les renovables, és evident que tendirà a empitjorar les emissions associades imputables al consum de la ciutat. Si es treballa amb el mix espanyol, degut al pes inferior del sector nuclear, la situació tendencial en les emissions imputables al consum de la ciutat sempre seran millors que en el cas anterior. Cap d'aquestes situacions, però, depenen de Barcelona. Tal com s’ha comentat a l’apartat de la diagnosi, la situació de consums i emissions a Barcelona es pot considerar de les més eficients, això també ens indica que el costos tecnològics, d’implantació de serveis i econòmics associats a les millo- res dels factors d’emissió seran més grans que en d’altres ciutats. La implantació dels projectes previstos en l’horitzó dels 1 COM(2000) 769 MAQ text integre cap 12NOU 17/11/2003 16:34 Página 268 268 Pla de Millora Energètica de Barcelona 10 anys vindrà modulada per aquests costos, per l’estalvi que produeixi cada mesura i les perspectives de benefici de mer- cat, que no estan lligades només a l’estalvi. És a dir, aniran lligades al rendiment econòmic i mediambiental. En aquest punt incideix de manera molt important l’evolució del cost de l’energia i la capacitat del ciutadà de poder escollir de quin tipus de fonts energètiques li arriba el subministrament. Després de simulacions i anàlisis de diferents escenaris s’ha vist que el comportament tendencial, incorporant-hi canvis tecnològics compresos com ‘business as usual‘ porta a un increment de consum del 31,3% en el període 1999-2010. Això comporta un augment del consum per càpita de 33,65 GJ/any a 43,67 GJ/any. En termes d’emissions de gasos d’efecte hivernacle això representa un increment de 27% fins al 2010, o 3,96 tones de CO2eq/càpita i any. L’escenari que es considera factible de partida [Escenari d’Acció Global] és el que contempla les accions del Pla d’Acció [PAE], afegint-hi les del Programa Metropolità de Gestió de Residus Municipals i les previstes en el Pla Director d’Infrastructures. Amb aquestes actuacions s’arriba a un increment del consum del 25,9% en el període 1999-2010, és a dir, a un consum de 41,87 GJ/càpita i any. L’emissió de gasos d’efecte hivernacle es manté als nivells de 3,15 tones de CO2eq/càpita i any. Aquest escenari dóna una reducció del consum energètic d’un 4,14% respecte l’escenari tendencial 2010, i una generació elèctrica de 148,7 GWh l’any mitjançant instal·lacions de petita escala (cogeneració i renovables) dis- tribuïdes dins de Barcelona, i una reducció d’emissions del 20,3% respecte el tendencial 2010. Sota aquest escenari s’a- rriba a una elasticitat de 0,72, considerablement inferior al de la dècada passada i encara més a la de l’escenari tendencial. L’escenari considerat com objectiu és el que contempla les accions del Pla [PAE], sumant-hi el Programa Metropolità de Gestió de Residus Municipals afegint-li un Ecoparc més –per poder tractar correctament els increments en generació de residus més enllà del 2006– i el Pla Director d’Infrastructures ampliat. Sota aquest conjunt d’hipòtesis s’arriba a un incre- ment del consum d’energia del 21,58% l’any 2010; en termes del consum per càpita això és 40,43 GJ/càp. i any. En aquest escenari la contaminació atmosfèrica arriba a reduir-se un 30,3% (incloent-hi la desgasificació del Garraf) respecte el ten- dencial del 2010, quedant en unes 2,76 tones de CO2eq/càpita. Aquest és un escenari de màxims en referència al trans- port, difícil d’assolir en la seva totalitat, però és el que ha de marcar les tendències d’actuació. El Pla vol subratllar la importància ambiental d’aquestes dues actuacions. El Pla d’Acció fa una aposta seriosa per aprofitar al màxim el potencial d’energies renovables disponibles a la ciutat. Els dos tipus d’energia disponibles són els residus orgànics com matèria primera per fer biogàs i l’energia solar. L’Ajuntament va ser pioner en l’aprofitament d’energia solar tèrmica; el Pla reforça la implantació d’aquesta tecnologia afegint-li una forta aposta per la tecnologia fotovoltaica. La previsió del pla es pot quantificar en la següent aportació d’energies renovables: • La generació elèctrica de 341.800 GJ/any a partir de biogàs. • La generació elèctrica de 58.000 GJ/any amb tecnologia fotovoltaica, amb una potència pic de 14,14 MW. • La implantació de 96.300 m2 de captadors solars tèrmics amb una generació tèrmica de 280.000 GJ/any. Amb aquestes instal·lacions Barcelona es convertiria en una de les ciutats amb més energia solar aprofitada. Els objectius proposats per aprofitament d’energies renovables apunten a la mateixa direcció que el ‘Plan de Fomento de las Energías Renovables en España’ promogut pel govern espanyol. El Pla estatal preveu per a Catalunya uns 539.500 m2 de captadors solar tèrmics i uns 16,5 MWp fotovoltaics. En el cas de complir al 100% el PAE al mateix temps s’arribarà a complir un 18% del Pla estatal per captadors tèrmics i un 95% per la tecnologia fotovoltaica. MAQ text integre cap 12NOU 17/11/2003 16:34 Página 269 12. Resum i conclusions 269 En relació als compromisos internacionals, un objectiu potser més realista és el de mantenir el baix nivell d’emissions per càpi- ta o intentar baixar les emissions de gasos d’efecte hivernacle sota les 3 tones de CO2eq/càpita i any. Aquest objectiu segueix sent molt ambiciós tenint en compte que anirà acompanyat de canvis desfavorables en el mix elèctric i un significatiu augment en la demanda de mobilitat. La condició necessària per arribar a aquest nivell és seguir implantant instal·lacions d’adequat tractament de residus més enllà del 2006, que és quan s’acaba l’actual PMGRM. Assolir el llistó de 3 tones de CO2eq/càpita i any situaria a la ciutat en una metròpoli capdavantera en termes de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle. En el cas de no actuar, la bona situació actual de Barcelona se’n pot veure afectada. Per aquest motiu, cal impulsar les accions necessàries per mantenir els bons nivells actuals, i millorar-los tant com sigui possible. Emissió de CO2 eq - comparació 25 20 15 10 5 Fig. 12-1 Comparació d’emissions per càpita2, inclosos els resultats segons escenari d’Acció Global (negre) i el ten- 0 dencial (taronja); els valors de 1997 són de diferents fonts. Organismes i dependències municipals involucrats en el desenvolupament del PMEB Sectors Instituts Districtes Consells de Participació • Serveis Generals • Institut Municipal d’Urbanisme • Urbanisme • Institut Municipal del Paisatge Urbà i • Consell Municipal de Medi • Manteniment i serveis Qualitat de Vida Ambient i Sostenibilitat • Via pública • Institut Municipal de Parcs i Jardins de • Comissió Cívica de la Bicicleta • Serveis personals Barcelona • Pacte per la Mobilitat de Barcelona • Patronat Municipal de l’Habitatge • Institut Municipal d’Educació • Institut Municipal de Mercats de Barcelona • Institut Cultural de Barcelona 2 Font dades: en gris (tones de CO2/càpita): “The urban Audit Handbook”, CE (nomes emissións electricitat i gas canalitzat). Font dades en marró ciutats (tones de CO2 eq/càpita): “Emission inventory for greenhouse gases in the City of Barcelona, 1987-1996” J.M. Baldasano et al. Atmospheric Environment, 33 1999. Dades Barcelona: 96 - Baldasano, idem, 97 – M. Parés et al. Barcelona, Ecologia d’una Ciutat. Dades Barcelona(99): Pla de Millora Energètica de Barcelona [PMEB]. Dades Espanya COM(2000)749 final. Dades altres països John Byrne, comunicació personal. tCO2 eq/càp Brussel:les Essen Esto B co ar lm celona B ( a 9 r 6 ce ) lona B ( a 9 r 7 ce ) lona B ( a 9 r 7 ce ) lo B n a a r c ( e 9 l 9 o ) na B ( a 2 r 0 ce 1 l 0 o ) na (2010) Ankara Nantes Glasgow Burdeus Liverpool Bolonya Mún M ic anchester Lee C d o s penhage H n eidelberg Berlin (90 B ) erlin (97) Helsinki Tu S r a í n Jose CA Portla S n a d arbrücken Hannover Dresden Helsinki Toron M to inneapolis Denver Espanya ( E 9 s 0 p ) anya (98) Índia Àfrica Xina EU 15 Japó Alemanya EUA MAQ text integre cap 12NOU 17/11/2003 16:34 Página 270 MAQ text integre ANNEXNOU 17/11/2003 16:31 Página 271 Annex 271 Annex a la memòria 1. Factors de conversió Les unitats vigents a Espanya segons la llei 3/1985 de 18 de març són les del sistema internacional d'unitats (SI) que també és vigent a tota la Comunitat Europea. L'ús d'aquest sistema (i el seu ensenyament) és obligatori a tot el territori de l'estat espanyol. Les unitats bàsiques del sistema internacional són les que surten a la taula següent: magnitud nom símbol Longitud metre m Massa quilogram kg Temps segon s Corrent elèctric amper A Intensitat lluminosa candela cd Temperatura kelvin K Taula 1-1: Unitats bàsiques del sistema internacional (SI). Quantitat de substància mol mol A més de les unitats bàsiques hi ha dues unitats suplementàries magnitud nom símbol Angle pla radiant rad Taula 1-2: Unitats suplementàries del sistema internacional (SI). Angle sòlid estereoradiant sr A partir de les unitats bàsiques i suplementàries poden derivar-se’n altres unitats; algunes d'aquestes tenen nom propi, com es mostra a la taula següent. magnitud nom símbol expressió Activitat d'un radionúclid becquerel Bq s-1 Càrrega elèctrica, quantitat d'electricitat coulomb C s·A Capacitància farad F m-2·kg-1·s4·A2 Dosi absorbida gray Gy m2·s-2 Inductància henry H s-1 Energia, treball joule J m2·kg·s-2 Flux lluminós lumen lm cd·sr Il·luminància lux lx m-2·cd·sr Força newton N m·kg·s-2 Resistència elèctrica Ohm Ω m2·kg·s-3·A-2 Pressió Pascal Pa m-1·kg·s-2 Conductància elèctrica Siemens S m-2·kg-1·s3·A2 Dosi equivalent Sievert Sv m2·s-2 Densitat de flux magnètic Testka T kg·s-2·A-1 Potencial elèctric, força electromotriu Volt V m2·kg·s-3·A-1 Potència, flux radiant Watt W m2·kg·s-3 2 -2 - Taula 1-3: Unitats derivades que tenen nom propi. Flux magnètic weber Wb m ·kg·s ·A MAQ text integre ANNEXNOU 17/11/2003 16:31 Página 272 272 Pla de Millora Energètica de Barcelona 1.1. Prefixos d’unitats Els símbols de les unitats es poden veure afectats de prefixos que fan de múltiples i submúltiples decimals. Aquests pre- fixos es posen davant del símbol de la unitat corresponent sense deixar cap espai. El conjunt del símbol i el prefix equival a una nova unitat que pot combinar-se amb altres unitats i ser elevat a qualsevol exponent (positiu o negatiu). En cas de quocient d'unitats, els prefixos mai han d'acompanyar a les unitats del denominador. factor prefix símbol 1024= (103)8 yotta Y 1021= (103)7 zetta Z 1018= (103)6 exa E 1015= (103)5 peta P 1012= (103)4 tera T 109= (103)3 giga G 106= (103)2 mega M 103= (103)1 kilo k 102 hecto H 101 deka da 10-1 deci d 10-2 centi c 10-3= (103)-1 mil.li m 10-6= (103)-2 micro µ 10-9= (103)-3 nano n 10-12= (103)-4 pico p 10-15= (103)-5 femto f 10-18= (103)-6 atto a 10-21= (103)-7 yepto z Taula 1-4: Prefixos del sistema internacional (SI). 10-24= (103)-8 yocto y MAQ text integre ANNEXNOU 17/11/2003 16:31 Página 273 Annex 273 1.2. Conversió d’unitats energètiques ENERGIA J kJ MJ GJ Ws kWs MWs GWs Wh kWh MWh GWh cal 4.2 1.16·10-3 kcal 4200 4.2 1.16 Mcal 4200 4.2 1.16 Gcal 4200 4.2 1.16 cal kcal Mcal Gcal Wh kWh MWh GWh J 0.24 0.28·10-3 kJ 240 0.24 0.28 MJ 240 0.24 0.28 GJ 240 0.24 0.28 cal kcal Mcal Gcal J kJ MJ GJ Wh 860 0.86 3600 3.6 kWh 860 0.86 3600 3.6 MWh 860 0.86 3600 3.6 GWh 860 3600 POTÈNCIA J/h kJ/h MJ/h GJ/h W kW MW GW cal/h 4.2 1.16·10-3 kcal/h 4200 4.2 1.16 Mcal/h 4200 4.2 1.16 Gcal/h 4200 4.2 1.16 1.16·10-3 cal/h kcal/h Mcal/h Gcal/h W kW MW GW J/h 0.24 kJ/h 240 0.24 0.28 MJ/h 240 0.24 280 0.28 GJ/h 240 0.24 280 0.28 cal/h kcal/h Mcal/h Gcal/h J/h kJ/h MJ/h GJ/h Wh 860 0.86 3600 3.6 kWh 860 0.86 3600 3.6 MWh 860 0.86 3600 3.6 GWh 860 3600 Taula 1-5: Conversió d’unitats energètiques del SI. altres Unitats de conversió utilitzades al pla de millora energètica de barcelona [pmeb] 1 ter (tèrmia) 1.000 kCal 1 tep (tona equivalent de petroli) 107 kcal 1 l Benzina 33,59 MJ 1 l Gasoil 36,39 MJ 1 l Biodiesel 36,39 MJ 1 m3 Gas natural 33,49 MJ Taula 1-6: Conversió a unitats energètiques d’altres 1 l ACS 0,1256 MJ unitats utilitzades al PMEB. MAQ text integre ANNEXNOU 17/11/2003 16:31 Página 274