Cataleg del Patrimoni
Arquitectonic Historico-Artistic
de la Ciutat de Barcelona
;^^-__ ,
(1111i r̂ ► ;-
`
,^..:^
to ^t ^^_^ ;.,,ta^a,^^,
^
In.
Ajuntament I,I
i .^' de Barcelona



Cataleg del Patrimoni
Arquitectonic Historico-Artistic
de la Ciutat de Barcelona
I
Ajuntament R de Barcelona
Sector d'Urbanisme
BIBLIOTECA
`Aro;
`u--
\jutilatll('lll .'^(IP Barcelona
Area d'Urbanisme i Obres Pbbliques
Servei de Proteccio del Patrimoni Monumental
Cataleg del Patrimoni Fotografies
Arquitectonic Historico-Artistic La major part be les fotografies son obra de
ljIII tantc'tIt do Barrelnna de la Ciutat de Barcelona Fstudi 18x24 (Joan Borras/Rosa Feliu)
Francesc Rioera
Edicib a cura del Servei de Proteccio del La resta procedeix de
Excm. Sr. Pasqual Maragall i Mira Patrimoni Monumental
Arxiu del Servei de Proteccio del Patrimoni
Alcalde de Barcelona
Direcci6 Monumental
Jacques Bestok
him. Sr. Jordi Parpal i Marfa Josep Emili Hernandez-Cros, Arquitecte Lluis Cuspinera
Primer Tined d Alcalde be Planificac^o i Cap del Servei Esqui us/Fayos/Gali many/Giol
Ordenacio be 'a Ciutat Ferran Freixa
Manuel Giralt
Sra. Carme Ballbe i Mallol Coordinacio
Servei d'Arqueologia del Museu d'Historia de
Direc,ora be Serveis be Disuplina Urbanistica Bel Moretd i Navarro, Arquitecte la Ciutat
Sr. Josep Emili Hernandez-Cros
Cap del Servei de Proteccio del Patrimoni Equip de base Delineacid
Monumental Recerca bibliografica i redaccio: Caries Carreras i Lluisa Marti (Encarregats)
Pere Beseran i Ramon; Llicenciat en Histbria
Caries Almoslino
de I'Art Mireia Moreto
Documentacio i recerca d'arxiu: Antoni Perez
Isabel Perez i Vidal, Estudiant Francesc Pons
Alejandro Romero
Antoni Tarifa
Equip de revisio dels fons documentals de Esteban Tobias
I'Arxiu Historic del Col-legi d'Arquitectes
Jordi Regent i Albiol, Arquitecte (Encarregat)
Disseny Grafic
Albert Bastardes i Porcel, Arquitecte
Lluis Cuspinera i Font, Arquitecte Loni Geest
Manuel Giralt I Clausells, Arquitecte Tone Hoverstad
Xavier Pouplana i Sole, Arquitecte
Impresio
Col-laboradors en la redaccio de textos Font + Diestre
Josep Oriol Granados, Arquebleg
M. Carmen Grandas, Llicenciada en Histbria Fotocomposicio
be I'Art Font + Destre
Jose Luis Hernandez Garrido, Llicenciat en
Historia de I'Art
Imma Lores i Otzet, Llicenciada en Historia de
I'Art
Juan Miguel Munoz Corbalan, Llicenciat on
Historia do Art
Daniel Sole i Llados, Llicenciat en Histbria de
I' A rt
Rosa Alcoy i Pedros, Llicenciada en Historia
de I'Art (index d'autors).
Sumari
1 Presentacio
Pasqual Maragall i Mira, Alcalde de Barcelona
3 Proleg
Jordi Parpal i Marfa, Primer Tinent d'Alcalde de Planificacio i
Ordenacio de la Ciutat
5 Un patrimoni arquitectonic per a bastir la desclosa de Barcelona.
Josep Emili Hernandez-Cros, Cap del Servei de Proteccio del
Patrimoni Monumental
7 Nota preliminar
8 Ordenanza sobre proteccio del Patrimoni Arquitectbnic Historico-
Artistic de la ciutat de Barcelona
13 Ordenanza sobre la proteccion del Patrimonio Arquitectonico
Historico-Artistico de la ciudad de Barcelona
21 Llistat general de carrers
33 Cataleg
479 Bibliografia
497 Index d'autors

Presentacio
Em complau presentar el Cataleg del Patrimoni Arquitectbnic
Historico-Artistic de Barcelona. La publicacib d'aquesta obra cons-
titueix un episodi important en el mare de la nostra cultura arquitec-
tbnica i urbanistica. Barcelona, amb mes de dos mil anys d'histbria
ininterrompuda, ens ha Ilegat una riquesa monumental que enllaca
amb els moments mes brillants de la cultura europea. Un cop ii es
es fa palesa la vocacio internacional d'una ciutat que sempre ha sa-
but connectar amb tota inquietud artistica que en cada moment ha
impulsat el desenvolupament de la nostra civilitzacio. Els rastres del
passat que aquest Ilibre recull ens permeten no solament coneixer
millor Barcelona, sinb que, a partir d'aquest coneixement, poder pros-
seguir en la tasca de requalificacio de la imatge urbana consolidada.
Molt sovint s'ha identificat Barcelona i el seu Ilegat a figures interna-
cionals com Picasso, Mira, Sert o el mateix Gaudi, Aquest cataleg
ens demostra que la ciutat ha estat producte de I'aportacio de tot
un seguit d'artesans, me.stres d'obres, arquitectes, escultors,... que
al Ilarg del temps ha anat configurant la seva identitat urbana, creant-
se un conjunt patrimonial de gran qualitat, integrattambe per jardins,
monuments, masies i botigues; varietat que reflecteix el moviment
comercial i industrial d'una ciutat culturalment viva.
Pasqual Maragall
Alcalde de Barcelona
1

Proleg
Aquest Ilibre es presenta com un dels instruments indispensables
per a I'aprofundiment en la historia i la realitat de Barcelona. Es a
partir del reconeixement per part del ciutada de les fites urbanes que
formen part de la seva vida quotidiana com es pot afrontar seriosa-
ment el gran repte col•lectiu de reconstruir i requalificar una ciutat
ja consolidada, superada l:etapa de creixement descontrolat que ca-
racteritza epoques d'un passat proxim. Podriem dir que amb aquest
documentat Cataleg del Patrimoni Arquitectonic Historico-Artistic de
la Ciutat de Barcelona s'ha salvat definitivament I'assignatura pen-
dent que representava el que Barcelona, des del 1979, tan sols dis-
poses d'un Ilistat com a eina per a donar compte de la seva gran
riquesa patrimonial. La tasca, pero, ha de continuar a partir de les
bases que aqui s'estableixen. La identificacio i catalogacid dels sig-
nes d'identitat dels antics municipis que conformen la realitat poli-
centrica de la nostra ciutat es una ingent feina en marxa. Els Eons
documentals dels arxius municipals han comencat, en aquesta i al-
tres publicacions, a sortir a la Hum. Tots aquest elements apunten
cap a la reflexio indispensable que garanteixi una intervencio creati-
va i culturalment valida en I'entorn constru'it que ens han Ilegat tants
anys d'historia. La rehabilitacio d'aquest patrimoni col.lectiu es I'ob-
jectiu coma que, enllacant passat i futur, ha de conduir Barcelona
pels nous camins que to plantejats.
Jordi Parpal i Marfa
Primer Tinent d'Alcalde de
Planificacid i Ordenacio de la Ciuta'
3

Un Patrimoni Arquitectonic per a bastir
la desclosa de Barcelona
L'Au Fenix com a mite de I'Arquitectura
Au Fenix-Ocell sagrat, unicen lase- to ultima obra, es denunciava -el greu pro- la mobilitzacid d'institucions i personalitats Belles Arts de Sant Jordi. les Associacions
va especie, que els grecs i els romans blema que des de fa temps s'esta plante- per tal de promoure la declaracio de 1'edifi- de Veins, ...), alguns intellectuals i gran part
consideraven imatge de la villa eter- jant amb les demolicions i desfiguracions ci com a Monument Historico-Artistic, o, de la premsa local; i sen foren ressb del pro-
na. Despres de mig millenari de vida dels edificis modernistes de la ciutat» i es feia com a minim, aconseguir que s'incoes ('ex- blema amb tal entestament, que I'alcalde
feia in niu d'herbes aromatiques i hi un balanc -negatiu- relacionant «els en- pedient; ja que d'aquesta manera s'obtenia, Porcioles, per fi, hague d'atendre la reivin-
calava roc. De la cendra na xia un nou derrocs de la Casa Llaudet (de Valeri), de provisionalment, una proteccio conjuntural,
Fenix, dicacid -viva des de mitjans
el qual anavaaltemple d'Helio- de 1968- que
!'Note! Terminus i el Palau
polis, a Egipte -d'on prccedia I'au- Trinxet (de Puig I com que aixb comportava veneer tota me- atesa la crisi total en que es trobava el Ca-
i hi portava les restes del seu pare per i Cadafalch ambdos), del Palau Simon al ca- na d'obstacles administratius, ('intent de sal- taleg, a causa de la seva manifesta inope-
oferir-les a ('altar del Sol. rrer Mallorca-Claris, de Domenech i Estapa, vacio d'un edifici es convertia sempre en rancia, s'havia esde"ingut inajornable la se-
etc.; i les mutilacions sofertes per la Casa una cursa contra el temps i un combat con- va revisib i actualitzacio.
L'historia d'aquest Cataleg que ara es pu- Lied Morera (de Lluis Domenech i Monta- tra la insensibilitat de la majoria de les auto- La tardor de 1970 comenca a laborer una
blica es remunta al dia 22 de maig de 1969, ner), la Casa Vicens i La Pedrera (de Gau- ritats artistiques, en particular de la Direc- Comissio de Treball designada per I'Ajun-
quan el Consell Ple de I'Ajuntament de Bar- di), la Fabrica Casarramona, els Pavelions cio General de Belles Arts del Govern de tament amb I'encarrec d'examinar of Cata-
celona autoritza I'enderrocament de I'edifi- de I'Exposicid i el Xalet de P. Company (to- Madrid. Aquesta es la rao que explica que leg de 1962, corregir les seves deficiencies
ci de Can Serra, de Puig i Cadafalch, tot pre- tes elles d'en Puig), les Cases Espona i Co- fossin declarats Monuments Histbrico- i resoldre una nova proposta de cataloga-
nent I'acord de treure'I del Catdlogo de Edi- malat (de Valeri), la Casa Perez Samanillo Artistics d' Interes Provincial edificis com Can cio mes adient i perfeccionada. Estava cons-
ficios y Monumentos de Interds Artistico, (d'Hervas i Arizmendi), etc., (...) com un clar Serra de Puig i Cadafalch o la Casa Tosque- tituida pels funcionaris municipals Joan
Histdrico, Arqueoldgico y tipico o tradicio- exponent de I'atemptat artistico-cultural que Ila de Balcells, a Sant Gervasi. Ainaud de Lasarte (Ilavors director dels M u-
nal que el propi consistori havia aprovat no- (estava) patint Barcelona>}. Aixb sense aven- Obviament aquest tipus de procediment no- seus d'Art de la ciutat, vinculat a la Univer-
mes set anys enrera. turar vaticinis sobre el risc imminent que co- mes era justificable ateses les particulars cir- sitat i que junt amb Josep Gudiol i Frederic-
La necessitat de confeccionar, els munici- men -entre d'altres- edificis tan significa- cumstancies de la nostra societat a princi- Pau Verrie havia publicat, ('any 1947; dins
pis, aquests catalogs, era una disposicio es- tius com la Casa Gldria d'I-forta i el Mercat pis de la decada dels 70, on la destruccib d'un estroncat Catalogo Monumental de Es-
tablerta a la Lley del Sol de 1956; pero el del Born, o la problematica que assolava les do I'arquitectura antiga era un fet cada ve- pana, of volum de la ciutat de Barcelona),
Cataleg de Barcelona -aprovat el 30 d'oc- masies que restaven a la ciutat, que s'ana- gada mes frequent a les nostres ciutats, a el propi Verne (destinat al Museu d'Historia
tubre de 1962 amb categoria del Pla ven enderrocant una darrera I'altre, malgrat causa de la pressio d'una notable activitat de la Ciutat) i els dos arquitectes responsa-
Parcial-, fou el primer que es redacta a estar incloses en el Cataleg (I'ultima ende- constructiva i de la mancanca dels instru- bles del Servei d'Edificis Artistics, Joaquim
I'Estat espanyol, i no ens consta que durant rrocada, Can Sabastida, significativament ments urban(stics que fessin possible con- Ros de Ramis -que presidia la Comissio-
bastants anys n'hi hagues cap altre vigent, ho fou durant el mare de 1971, mentre la ciliar aquesta dinamica de creixement amb i Ignasi Serra Goday, i per I'autor del pre-
ni tan sols redactat. En el nostre cas l'impul- Comissio de Treball estava revisant, preci- la pervivencia del passat. La major part de sent escrit, arquitecte liberal nomenat en re-
sor havia estat Adolf Florensa, I'arquitecte sament, el capitol corresponent a les masies les vegades. aquelles situacions es pro- presentacio del Col•legi Oficial d'Arqui-
municipal que dirigia el Servei d'Edificis Ar- del Cataleg de 1962). duien on connnivencia amb els mateixos tectes.
tistics i Arqueoldgics i d'Ornat Public, creat La causa es trobava en el fet que I'eficacia Ajuntaments, amb la impassibilitat compli- Aquesta Comissio es reuni assiduament fins
('any 1926 a I'Afuntament per a tenir cura del Cataleg era nul-la i que no tenia cap al- ce de les autoritats culturals i davant la im- I'agost de 1973 -data on la qual conclo-
de la conservacio dels monuments de la tra utilitat que la de constituir un tramit mes potencia dels ciutadans, que assistien des- gueren les seves tasques- i al Ilarg de mes
ciutat. en el proces d'obtencio de determinades Ili- valguts a Iexpoliacio del patrimoni col•lectiu. de cent reunions i visites d'obres, revista el
Basant-se en la seva recerca personal so- cencies d'enderrocament. La catalogacio Dintre d'aquest context, el cas de Can Se- veil Catalog i el posa al dia proposant una
bre I'arquitectura barcelonina, en la corres- en la practica, ni protegia, ni comportava rra esdevingue paradigmatic. Fou la pedra notable ampliacio, doncs prop de dues-
ponent aportacio de la historiografia local que, almenys, s'hagues d'actuar, als edifi- de toe dune conscienciacio generalitzada centes obres (entre conjunts, edificis i boti-
contemporania i en la relacio d'edificis pro- cis inclosos, amb un particular respecte. En- a la qual, certament, influi la personalitat his- gues) incrementaven la relacio precedent.
cedent del Registre del Patrimoni Historic, derrocar algun dels edificis que apareixien torica de I'arquitecte autor (la qual adhuc li Pero I'interes d'aquest desenvolupament no
Artistic i Cientific de la Generalitat republi- relacionats al Ilistat d'En Florensa (que mo- conferi una relative dimensio explicitament s'ha de reconeixer names on el pla quanti-
cana, Florensa elabora un cataleg basica- re el mateix any 1969) era names -com ho politica a la situacio), pero que fonamental- tatiu. Certament, doncs, el proces de forma-
ment centrat a la ciutat antiga i cronologi- provava of cas de Can Serra- una questio ment responia a I'afectacio d'una ciutat in- cib de I'Eixample (cicle frugifer del Moder-
cament acotat en els primers anys del se- de temps i paciencia. Pero, a mes a mes, dignada per la perdua excessivament ha- nisme), estava it lustrat per mes de cent cin-
gle xix. No obstant, incorporava una mos- amb Cataleg o sense, el Modernisme parti- bitual dels seus edificis monumentals. Per quanta edificacions; pero tambe es produia
tra -biografica- representativa de I'arqui- cularment s'estava destruint sistematica- aquests motius, la perspectiva d'aquell pos- la novetat que apareixien inclosos nombro-
tectura del Modernisme, incloent-hi les prin- rnent a casa nostra; ja queen no recollir-lo sible enderrocament actua com a element sos locals comercials -situacio amb la qual
cipals obres de Gaudi, Domenech i Monta- el Cataleg -es a dir, en ser culturalment ine- de sensibilitzacio col•lectiva, font palesa la s'inaugurava un tipus de proteccio nou, ja
ner, i Puig i Cadafalch: Entre aquestes ulti- xistent d'una manera oficial-, no s'en po- manca -i la necessitat- d'una politica de que s'abordava la inclusio d'obres que no
mes aparareixia relacionada la Casa Serra, dien dificultar els processor d'enderroca- proteccio del patrimoni arquitectbnic i I'ani- eren especificament arquitectoniques-,
de la Rambla de Catalunya. ment, ni tan sols quan es tractava de peces madversio dels politics municipals a resol- igualment com, per primera vegada a I'Es-
L'any 1969, pero, el Cataleg es trobava en importants. dre el problema. tat, s'inclogueren construccions tan proxi-
una situacio de franc desprestigi civic. En Davant una situacio com aquesta, l'Onica Es mobilitzaren les entitats ciutadanes (com mes a nosaltres com eren les peces repre-
un dels escrits de recurs oficialment presen- possibilitat de defensar qualsevol obra ar- are el Col-legi d'Arquitectes, el d'Aparella- sentatives del racionalisme catala; finaiment,
tats per impedir I'enderrocament d'aques- quitectonica de valor en peril]. consistia en dors, I'Escola d'Arquitectura, ('Academia de s'enfasitzaven tambe els conjunts urbans.
5
Aques: projecte. una vegada aprovat per la Aquests apunts histbrics no obeeixen uns deve un instrument fonamental per a plani- res urbanes i dels exemples arquitectonics
Comissid, romangue aturat durant quasi dos objectius merament documentalistes: Cons- ficar la proteccio del patrimoni i establir els que les subratllen.
anys, fins que, mitjancanl un decret de I'AI- titueixen un seguit de dades i d'episodis que corresponents programer per a les actua- Es a dir: Que precisament la publicacio del
caldia -aleshores menada per Joaquim cal tenir presents per entendre la naturale- cions. Es a la seva base i per tent, molt mbs Catalog constitueix I'episodi fonamental, m-
Viola-, el 10 de maig de 1975 s' establf la sa original d'aquest registre d'obres d'arqui- enlla que un simple index protectiu, ha d'es- prescindible i necessari, per a completer el
«Ponencia especial de caracter transilori per teature que ara es publica i aquf es prologa. ser un utensili de coneixement, sistematit- seu proces be perfeccionament i actualitza-
a I'estudi -informe del Projecte de Revisib del Perque el Catalog aprovat, en definitiva. no zacio i ordenacio; una eina de valoracio de cio. Comesa que enclou I'estudi i cataloga-
Catalog d'edificis d' interes artistic , historic va poder ser mes que un Ilistat enumeratiu farquiiectura i d'explicacib de I'evolucib de cib d'aquell patrimoni dels antics Municipis
i tfpic a traditional de la Ciutat de confeccionat amb una finalitat preservativa. la ciutat. Agregats que are es, en gran mesura, igno-
Barcelona,,. Ens he prova el seu propi origen i no ratifi- rat a es poc conegut. pero que pot agluti-
La composicio de la Ponencia - que cele- ca el paral-lelisme que la cronologia esta- Ateses aquestes raons, quan es va encarre- nar nombrosos signes d'afirmacio cultural
bra la sessio constitutiva el 9 de juny bleix entre el Ilarg periode que s'esten en- gar al Servei de Proteccio del Patrimoni Mo- i emblemes de la seva histbria. Es una tas-
seguent- era bastant ampla, pero prbdiga tre I'inici de la revisio del Cataleg d'Adolf Flo- numental -fa prop de tres anys- la publi- ca ja iniciada per als barris de Gracia,
en tecnics funcionaris , una majoria dels rensa i la data d'aprovacio del nou, i els es- cacio del Cataleg, es planteja la ineludible I'Eixample, Sant Andreu, Horta i el Guinar-
quals actuaven amb actiluds obstruccionis- deveniments politics i economics que du- necessitat d'introduir un suport documen- do. Sants,... i quo s'ha defer extensiva a tots
tes. Per aquest motiu, les sessions de de- rant aquest periode son concurrents al nos- tal minim per a cadascuna de les obres in- els altres per tal d'establir, d'una manera de-
bat esdevingueren tan intenses que feren, tre pats. Car durant tot el proces d'elabora- closes. Per aixo es determinaren unes pri- finitiva i forma, quin es el conjunt del nostre
en alguns moments. una gallera del Salo de cio, i ja des dels sews inicis, el Cataleg esti- mores valoracions critiques dels edificis, que patrimoni monumental pet qual hem de vetl-
Croniques. Les discussions s' estengueren gue condicionat per la necessitat peremp- destaquen els sews aspectes mes significa- lar i estimular-ne la conservacio i rehabilita-
durant mes d'un any i malgrat que general- loria d'aturar, quasi «com fos", la insensate tius, que a la vegada constituien una base cio i divulgar el seu coneixement, ja que, on
ment s'imposaven els criteris dels represen- epidemia destructiva que estava anihilant la per a I'estudi historic sobre at qual fonamen- definitiva, s'hi haura de fonamentar el pla
tants de les institutions ciutadanes i profes- nostra arquitectura d'interes. Calia sobretot, tar les hipotesis projectuals preliminars a pendent de proteccio del patrimoni de
sionals, la pressio del coma del sector mu- en aquelles circumstancies, evitar I'enderro- qualsevol actuacio restaurativa o de reuti- Barcelona.
nicipal devalue sensiblement el projecte ela- cament de mes edificis amb vaiors artistics litzacio. Dades que han estat completades Si, d'aquesta manera, reeixim a transmetre
borat per la Comissid de Treball. A pesar de i preservar-los esperant uns temps millors, amb la confeccio de les corresponents fonts aquest Ilegat ales generations futures, de-
tot, algunes sessions de la Ponencia arriba- en els quals fos possible establir -des de bibliografiques i amb la recerca de I'histo- gudament requalificat arquitectbnicament i
ren a funcionar com un autentic forum, cam, les instancies politiques, administratives, rial documental de cada obra. urbanfstica, haurem contribuct a esmenar la
per exemple, quan el setembre de 1975 es professionals i culturals- una programacio S'ha d'assenyalar tambe que, per un altre nostra traditional indolencia pet patrimoni
va debatre I'ampliacio del temple de la Sa- efectiva i moderna de la proteccio de I'ar- cami, tambe fou millorada la concordant or- arquitectonic i la consuetudinaria sequoia
grada Familial i el problema municipal deri- quitectura, ja que en aquells moments, la di- denanca del Catalog. Duna banda desen- d'esguerros i enderrocaments, malaurada-
vat de la manta de Ilicencia amb la qual namica prbpia dels fets no permetia esta- volupant -conjuntament amb els Serveis ment tan habituals en determinats moments,
s'estava construint. Igualment fou possible blir uns procediments operatius de protec- de Planejament Urbanistic- els articles co- que ja el segle passat mogue al patrici Pau
posar en crisi algunes questions de tipus ur- cio, malgrat que en at pia conceptual fos ben rresponents al Sector de I'Eixample per tal Mile i Fontanals, en el Ilit de mort, a dictar
banistic, arribant-se a modificar certes afec- clay que la proteccio del patrimoni reclama- de corregir el proces de dissolucib que s'es- una relacid dels monuments destructs a Bar-
tacions de vials, i es pogueren, tambe, in- da no havia de ser s:nonim, ni de bon tros, tava produint. reconduint-lo, i potenciant la celona (publicada a La Renaixensa del 2 de
troduir alguns canvis en el planejament d'una preservacid del patrimoni basada en rehabilitacio de les finques i una recupera- febrer de 1883), per tal qua l'esment de tan-
urba. la practica intangibilitat de les obres cio qualificada dels patis de mansana; a la ta destruccic en la capital del Principat, de-
La norma general, pero, la marcava una -restriccio tambe aconsellada per tal d'evi- vegada que s'introducen mecanismes de fle- turi per sempre mes als que, sons conser-
constant col lissio de criteris i interessos, que tar fins i tot les operations restauratives de xibilitzacib per tal d'afavorir la millora quali- var en son car metalisat per to vii interes ni
es traduca en tensio a ies sessions i quo as- ,,recreacio» historicista a I'us, que el pogues- tative de les obres que es construissin. De una guspira d'amor patri, a be fanatisats per
solf el punt culminant quan, el maig del sin malmetre encara mos. I'altra, precisant alguns conceptes que apa- I'ignorancia, sembran Iota Catalunya de rui-
1976, es va haver de decidir la inclusib a Si aquesta dicotomia marca tot el proces reixien excessivament indeterminats a am- nes, cridant amb cfnic orgull: Recedant ve-
no d'un gran rossec d'obres la proteccio de d'elaboracio del Cataleg. les insuficiencies bigus a la redaccio original i incorporant-hi tera/nova sint omnia».
les quals, fins aleshores, s'havia considerat que se'n deriven encara s'acusen mes des el filtre d'uns nivells de proteccio sistema- Pero encara hi ha mes, ja quo a mes a mes
dubtosa. Aquests dies Toren deixats sense de I'bptica del moment actual, en el qual es tics i progressius, adaptats a la complexitat haurem abastat el fit duns objectius cultu-
cap mena d'empara edilicis com la Casa donen, en principi, les conditions portal que d'aquestes tasques de classificacio. rals dels quals historicament hem estat res-
Planelis de Jujol. a la Diagonal: la Placa de no hagim dentendre mes la proteccio de Es evident que, per oils mateixos, tots sagats, ates que cal, aixi mateix, desenvo-
Toros Les Arenes; la Fonda Espana del ca- I'arquitectura amb valors monumentals a aquests esforcos no poden transformar lupar I'endar"erit debat arquitectonic sabre
rrer de Sant Pau. de Domenech i Montaner histbrics. cam un acte de paralitzacio a blo- substancialment el Catalog i for-ne l'instru- aquesta materia. Debat que fou impossible
(de la qual es recomana salvar-ne els mo- queig d'un edifici: sing que el patrimoni mi- ment idoni quo necessita Barcelona davant quan es va redactar el Cataleg -que es
saics!); la Fabrica Myrurgia, de Puig Gairalt; lior i mes ben protegit es aquell que es rein- el desenvolupament previst per als prbxims quan, cronologicament, li corresponia- pe-
la Casa Bloc del GATCPAC; i una punyent sert a la ciutat moderna per mitfa d'una in- anys. A desgrat de la paradoxa que pot ape- ro que la seva publicacio ha de contribuir
relacio d'obres de Sagnier, Coquillat, Fer- tervencio feta amb rigor, sensibilitat i respec- rentar aquesta afirmacio davant el fet de la a impulsar i enriquir, ja quo es indispensa-
res, Puig, Granell,... i un Ilarg seguit de te i dissenyada des de les premisses de I'ac- present publicacio, s'han de tend en compte ble establir quins son els objectius, els ter-
noms. potser no tan coneguts pero autors tual debat arquitectonic. Cal que la protec- les deficiencies que des de les arrels el Ilas- mes i els mit ans de la proteccio del patri-
igualment d'obres notables. cid del patrimoni arquitectonic constitueixi ten. Avui la proteccio del patrimoni esta as- moni per tal d'evitar que puguin esdevenir
L'u de juliol de 1976, ja en Iepoca de I'ul- una act vitat positiva que es resolgui en la sumida col-lectivament i els criteris valora- un alibi inoperant si el fons do la questio que-
tim battle del franquisme, Enric Masd, la Po- conservacio dels objectes arquitectonics tius d'aquesta arquitectura, entesa cam a da encobert darrera I'equivoca escomesa
nencia es reuni per ultima vegada i aprova d'interes mitjancant la seva reutilitzacio. En fita demostrativa de I'evolucio de la Ciutat, -ja incipient- entre ohs apblegs dune me-
el Cataleg. Pero aquest resta aturat, sense consequencia, el seu enquadrament esta- no venen condicionats necessariament per dernitat que pot capgirar-se en instrument
efecte, durant un any mes fins que, amb Jo- ra definit on funcid dots valors propis -de I'antiguitat cronologica de I'edifici ni tampoc conjuntural d'una nova especulacib, even-
sep M. Socias, I'alcalde de la transicib, el tota mena- dels elements a protegir, de per la seva situacio geografica preferent (a tualment Hustrada, i els maniqueus de la
Ple Municipal, en aprovar-lo, inicia el pro- I'analisi previa del seu context urba a nivell la ciutat antiga o a I'Eixample). culture, que darrera una enfervorida salva-
ces per for-ne un instrument legal i opera- morfolbgic i de tipologies, aixi cam dels con- El model urba descentralitzat ademes re- guarda de I'arquitectura disfressen ignoran-
tiu. L'aprovacio definitiva s'esdevingue el 18 tinguts i objectius del planejament; i la seva quereix el reconeixement explicit de I'origen cia a integrisme.
de goner de 1979. gestic, fundada en el desenvolupament de policentric de la Barcelona actual i, on co- Josep Emili Hernandez-Cros,
plans integrats de proteccio i rehabilitacio. rrespondencia, recuperar la historia Arquitecte Cap del Servei de Proteccio
Des d'aquesta perspectiva, el Cataleg es- d'aquests nuclis a partir de les seves textu- del Patrimoni Monumental.
6
Nota preliminar
Els materials que constitueixen el suport documental de la present publicacio s'han d'en-
tondre, basicament, com a instruments de treball. Aixf, els textos no estan redactats amb
una intencio de creacio novedosa, sing clue la seva confeccio correspon a un exercici de
sfntesi -il•lustrada, si es vol- en la qual s'ha donat preeminencia a I'aportacio de Jades
naves i a I'accentuacio d'aspectes poc reconeguts o valorats, sobre la informacio ja sabu-
da. Ates que per a determinades obres aquesta ultima pot ser molt extensa, aixo provoca,
de vegades, una aparent contradiccio entre la prolixitat dels textos i la importancia de I'edi-
fici al qual estan referits, ja que els mes extensos no corresponen, necessariament, als mes
qualificats sing, potser, a aquelles obres que eren mes desconegudes o que estaven mes
mancades de referencies. Els planols d'emplacament han permes estudiar I'entorn dels
diferents monuments i Ia seva confeccio ha obligat a una comprovacio in situ de moltes
localitzacions, a cause de les dificultats que plantejava I'estudi sobre les bases cartografi-
ques usuals, habitualment deficients.
Referent al contingut grafic, cal dir que amb les fotografies es preten situar I'edifici com
a peca singular inserida en on context urba, tot defugint. cones, qualsevol vel leitat artfsti-
ca. I quant als planols i documents que s'hi aporten, que no responen a un criteri expressa-
metn orientat vers la seva publicacio. sing que son el fruit d'una recerca documental ende-
gada amb l'objectiu d'obtenir les maximes dades possibles; no com on fi en si mateix, sing
per disposar dels instruments que permetin interpretar els diferents temes i documentar
aquelles peces orfans d'antecedents. En consequencia, no s'han recollit aqui els planols
que ja son coneguts o han estat publicats. Pero conve assenyalar que aixo ha comportat
el buidat de diversos arxius -alguns d'ells de manera sistematica, com es el cas d'una
primera fase de recerca a I Arxiu Administratiu-, malgrat que, obviament, la contribucio
documental no pot ser, ni de bon tros, exhaustiva, sing que encara es troba en un estadi
incipient.
La complexitat d'aquestes tasques converteix en deure de gratitud -dificil de concretar
amb noms- el fet de reconeixer-hi la col laboracid de les nombroses persones i institu-
tions que, duna manera o altra, han tingut una participacio en el proces mes recent de
documentacio i en la publicacio del Catalog. Pero malgrat que no es el moment de recons-
truir aqui la seva Ilarga cronologia, no podem oblidar, de les etapes initials, I'estimul i su-
port provinents d'Oriol Bohigas, Alexandre Cirici i Antoni de Moragas i Gallissa, aixi com
les contributions d'Ignasi de Sold-Morales. Salvador Tarrago, Francesc Roca, Txatxo Sa-
bater i Elena Bosch. Noms als quals cal afegir el d'Antoni Gonzalez i Moreno-Navarro per
les seves aportacions als treballs de la Ponencia, els de Xavier Subias i Xavier Sust pels
seus esforcos per millorar des de la Corporacio, els Ilistats durant els tramits d'informacio
publica i el de Joan Anton Solans, com a Delegat d'Urbanisme de I'Ajuntament, quant a
I'aprovacio definitive.
El conveni establert, fa quatre anys, entre I'Ajuntament i el Col-legi d'Arquitectes per tal
que aquest ultim revises i subministres la documentacio disponible al seu Arxiu Historic,
relativa a edificis catalogats, ha servit per a reiterar la importancia que aquesta institucio
atribueix al Cataleg i l'interes per contribuir a la seva millor realitzacio, i ha proporcionat
una base per a la confeccio dels fitxers documentals, be i ajudant a simplificar aquests tre-
balls. Aixi mateix, s'ha de for esment de la col,laboracio del Servei d'Arqueologia del Mu-
seu d'Histbria de la Ciutat; la del Servei d'Actuacio sobre el Patrimoni Artistic i Ambiental;
la de I'Arxiu Historic d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del Col-legi d'Arquitectes; la de
I'Arxiu de la Catedral de Barcelona i la de la Catedra Gaudf de I'ETSAB. I molten particular
la de I'Arxiu Administratiu Municipal i el seu personal, especialment Filer Muzas, Montse-
rrat Condominas i Josep Badia, als quals hem hagut d'amoinar massa vegades.
Es obligat tambe retre testimoniatge d'agraiment a totes aquelles persones que. en dife-
rents moments i per raons diverses, hem pogut consultar o han estat disposades a oferir
la seva col-laboracib i dedicar part del seu temps a reviser materials, cercar documentacio
o anar a comprovar Jades. S'ha de citar on concret Isidre Martinez -la cooperacio del
qual ja prove del primer Cataleg, amb Adolf Florensa-, I'arquitecte Lluis M. Arago i Ca-
banyes i Pilar Galera, entre un nombros conjunt de col-laboradors vinculats a centres d'es-
tudis i arxius dels barris els quals, de manera anonima pero insubstituible, hauran contri-
buit a for possible aquesta publicacio; i en general a tots aquells que en I'actualitat estan
involucrats en treballs d'inventari, de recerca documental i de catalogacio que hauran de
fer possible, en breu termini, la preceptiva revisio del Cataleg. Sense oblidar I'impuls defini-
tiu que el proces d'edicio, a I'ultim moment, deu a M. Carmen Ballbe. Llufs Hortet i Cristina
Grau, al conjunt del Servei de Proteccio del Patrimoni Monumental -que ha hagut de patir
les sequeles de I'esforc que el present catalog ha exigit -i molt destacadament a I'equip
que li ha tocat afrontar la responsabilitat directa de les feines, i a tots aquells professionals
que hi han intervingut -]'equip de grafistes al davant- i quo amb el seu entusiasme han
facilitat la consecucio final de l'abra.
A tots ells cal agrair el seu interes i civisme i se'ls emplaca des d'aqui a continuar col-labo-
rant on aquesta tasca alhora laboriosa, compromesa i gratificadora.
7
Ordenanca sobre proteccio
del Patrimoni Arquitectonic Historico-Artistic de
la Ciutat de Barcelona
generals ciliqui un nivell concret, s'entendra que la protec- Tipus IV: Els que siguin objecte de proteccio so- o descatalogacio es donara coneixement als pro-
Cap. I.- Dispositions
cio es la corresponent at nivell c, a excepcio ta el criteri be conservacio ambiental dun per(me- pietaris dels bens, titulars de drets reials inscrits.
Art. 1 r . 1. La present Ordenanca to per objecte d'aquells que siguin declarats Monuments tre delimitat. arrendataris i ocupaments per qualsevol titol -
regular la conservacio, valoracio. restauracio, pro- Historico-Artistics o Bens d'interes Culturals, la pro- Tipus V: Els que siguin objecte dune normative mitjancant citacio personal, quan fossin coneguts
leccio defensa dels valors art(stics, histories, ar- teccio dels quals es total. especffica, ja sia en aquesta Ordenanca o be a i tinguessin el seu domicili en el terme municipal,
queologics, tipics i tradicionals del patrimoni ar- Nivell a: proteccio dels edificis de caracter singular traves dels Plans Especials de Proteccio. i per edictes en altres casos-, els quals tindran
qulectOnic de la Ciutat i dels seus elements natu- els quals, pel seu gran valor arquitectonic, son con- consideracio d'interessats en el procediment a tots
rals i urbans d'interes. siderats com a monuments. La proteccio es total els efectes legals procedents.
2. Es consideraran inclosos en aquest concepte: i lee actuations de restauracio en cap cas no oo- Cap. II,- Ordenacio de I'acti- 4. Els expedients seran sotmesos a informacio pu-
a) els Monuments Nationals, Provincials o Locals dran suposar aportacions de rein,,encio o nou vitat municipal blica en el termini d'un mes.
d'interes historico-artistic, declarats segons la se- disseny. 5. La resolucio dell expedients correspondra a
va legislacio especffica; Nivell b: Proteccio d'aquells edificis de singular Art. 4rt.- L'activitat municipal en ordre a la con- la Comissio municipal executiva. Quan es tracti
b) els edificis i els elements o fragments arquitec- valor inclosos en el nivell anterior en els quals she servacio, valoracio, restauracio. us i destinacio del d'immobles classificats en la categoria A de fart.
tonics i ornamentals d'interbs artistic, historic, ar- perdut la coherencia unitaria genuina a causa d'in- patrimoni arquitectonic, historico-artistic, es desen- 2n. tindra caracter de proposta i s'elevarb als or-
queologic, tfpic o traditional; tervencions sobre la construccio original, dun pro- volupara mitjancant: gans competents d'Administracio de I'Estat per
c) els conjunts o perimetres urbans que per la se- ces de degradacio c un canvi d'us irreversible. a) la formacio de plans especials d'ordenacio i re- la resolucio qua procedeixi: on els altres casos tin-
va bellesa, importancia monumental, records his- Les actuacions permeses seran les de restaura- valoritzacio del Patrimoni Historico-Artistic de la dra of caracter provisional i s'elevara a ('Organ ur-
torics o valors trad c onals siguin declarats cio dels seus valors primitius mitjancant projectes Ciutat i les seves belleses naturals, a I'empara del banistic competent per a I'aprovacio definitive.
d'interes: unitaris de reforma i restauracio. que disposen els articles 17. 18 i concordants de Art. 7e .- La desqualificacio d'un immoble o ele-
d) les obres publiques commemoratives, monu- Nivell c: Edificis, of valor dels quals resideix prin- la Llei sobre el Regim del Sol i Ordenacio Urba- ment arquitectonic catalogat requerira la concur-
ments, estatues, lapides, emblemes, pedres he- cipalment en la seva estructura tipolOgica, exte- na text refos de 9 d'abril de 1976: rencia d'alguna be les circumstancies seguents
raldiques. creus de terme, fonts i altres elements riorment reflectida en la facana i la disposicio dels b) la formacio, modificacio i revisio del Catalog pre- a) haver desaparegut a cause d'una destruccid
d'analoga condicio: elements comuns (vestlbul, caixa de I'escala, es- vist en I'article 25 de I'esmentada Llei: o rufna, sense perjudici d'allO disposat at respec-
e) les finques rustiques de pintoresca siluacio, sin- tructura, etc.) que son les parts protegides, essent c) la inclusio en la programacio municipal de les te en aquesta Ordenanca:
gularitat topogratica o record historic; susceptible la resta be I'edifici dactuacions de re- previsions adients per at desenvolupament orde- b) Osser necessari of seu enderroc per previsions
I) els pares naturals i jardins d'interes historic, ar- habilitacio que mantinguin o revaloritzin els esmen- nat de les obres, serveis i inversions envers el com- de planejarnent d'interes public prevalent, quan
tistic o botanic, i tats elements comuns. pliment dels fins d'aquesta Qrdenanca: no existeixi alternativa ponderada que oermeti la
g) les belleses naturals en el seu complex pano- Nivell d: Protegeix els edificis of valor dels quals d) I'expropiacio dels bens catalogats quan con- seva conservacio;
ramic o en perspectives que convinguessin at fo- es trobi fonamentalment en la solucio de les faca- corrin circumstancies que la legitimin. i c) acreditar-se fetaentment I'existencia d'errors de
ment del turisme o formin part de la proteccio del nes. En qualsevol cas, independentment de I'obra e) la col laboracio amb els ens publics i privats que jet en I'apreciacio dels motius que aconsellaren
paisatge. a realitzar, inclus la substitucio total de ('edifica- pels seus tins desenvolupin activitats coincidents la inclusio:
3. L'aplicac16 d'aquesta Ordenanca requerira, tal cio, sera obligat el manteniment d'aquelles i dels amb I'accio municipal de proteccio, i amb els pro- d) haver perdut I'interes que anteriorment motive
i com disposa ('art. 25 de la Llei del Sbl, la previa elements estructurals que les consoliden. pietaris dels bens catalogats la seva inclusio.
inclusio dels bens en of Cataleg definitivament Nivell e: Protegeix els elements d'interes que, Art. 5e .- 1. En el Cataleg previst en ('article 25 Art. 8e .- Per at desenvolupament adient de les
aprovat, o la seva qualificacio historico-artistica, dune manera zonal o puntual, es troben en I'edi- de la Llei del SOI, i al que es refereix I'apartat b) obres, serves i instal-lacions tendents als objec-
de conformitat amb la Llei de 13 de maig de 1933, fici. Es protegeix especificament I'esmentat ele- de ('article anterior, en of capitol de -monuments tius be proteccio dels bens catalogats, el progra-
Decret de 22 de juliol de 1958 i dispositions con- ment o zone. En aquests casos sera necessari al historico-artistics, s'entendran ^ncorporats auto- ma d'actuacio municipal contindra les previsions
cordants i, quant a aquests, s'aplicara sense per- seu trasllat o inlegracio en la nova edificacio si es maticament, sense necessitat de cap acte legal, pertinents per a la seva conservacio i restauracio:
judici de l'obligada observancia de I'esmentada produfs la total substitucio de ('edificacio que li do- els que en el successiu siguin declarats monu- per a la seva adquisicio, en of seu cas, pet Muni-
legislacio especffica. na suport. ments d'interes nacional, provincial o local, pels cipi dels de propietat particular; per a la conser-
Art. 2n .- El patrimoni objecte de proteccio es 2) Els conjunts o perimetres urbans objecte de pro- organismes competents en la materia. vacio d'elements naturals urbans configuradors
classifica, a efectes d'aquesta Ordenanca, en les teccio es classifiquen, a tals efectes. en els se- 2 El Cataleg sera revisal cada deu anys i sera sus- be paisatges i panorames d'interes: per a la cons-
seguents categories: guents tipus: ceptible de modificacions, per inclusions o exclu- truccio de monuments commemoratius i conser-
A. Els Monuments declarats d'interes nacional - Tipus I: Els que siguin objecte de proteccio inte- sions, subjecte at procediment establert en la le- vacio dels existents; per a investigations arqueo-
conforme a la Llei de 13 de maig de 1933- i els gral, o sigui. que lee mesures de defensa i pro- gislacio vigent i al disposal en aquesta Ordenanca. IOgiques; per a I'expropiacio i enderrocament de
qualificats d'interes provincial o local -subjectes teccio assoleixin la totalitat dels editicis del con- Art. 6e .- 1. Les modificacions. per inclusions o constructions dels entorns dels edificis catalogats
at Decret de 22 de juliol de 1958-. junt i ales places, carrers i elements d'urbanitza- exclusions, s'incoaran, d'ofici o a instancia de part, que sigui convenient enderrocar per la valoracio
B. Els edificis i elements arquitectonics, les ma- cio, inc!oses en el seu per(inetre. En tot cas s'esti- en expedient individual per cada imMoble, finca, be Ilurs singularitats: per a la instal-lacio be vore-
sies i edificis aillats i els jardins, les fonts i monu- maran compresos en aquesl tipus els que siguin element arquitectonic, conjunt o part del mateix res, paviments, jardins i it luminacio viaria en els
ments, les excavations. els locals comercials i al- declarats «rac6, placa, carrer, barri o conjunt 2. En ('expedient es justificaran raonadament els conjunts; per a la instal-lacio d'il-luminacions ar-
tres elements inclosos en of corresponent Cata- historico-artistic" conforme a la legislacio motius que aconsellin la qualificacio o desqualifi- tistiques que ressaltin les belleses arquitectoniques
leg municipal, especifica. cacio. amb aportacio d'anlecedents. Jades his- dell edificis; per a la conservacio de fonts histori-
C. Els conjunts o per(metres urbans inclosos en Tipus II: Els que la proteccio es limiti a la siluacio. toriques, opinions de solvencia, dictamens peri- ques o artistiq.res: per a altres fins similars i per
I'esmentat Cataleg. volurn i alcada dels edificis, als murs i tanques que cials i altres elements relatius at valor historic, ar- desenvolupar I'accio be col-laboracio amb els par-
Art. 3er.- 1) La proteccio dels edificis i monu- els limitin, i les entrades i vestibuls. tistic, arqueologic o ambiental del be del que es ticulars als efectes de proteccio.
ments individualment catalogats, sera precise en Tipus III: Aquells en els que la proteccio assoleixi tracti. En tot cases corn unicara a la Reial Acade- Art. 9e .- La col-laboracio amb els particulars po-
relacio al seu significat en cada situacio concrete nomes les facanes, consideran; com a tals tots els mia de Bones Lletres be Barcelona i a la Reial Aca- dra apor(ar-se a terme mitjancant:
i, per aixo. estara referida a un dels seguents ni paraments d'un edifici, visibles des de la via pu- demia de Belles Arts be Sant Jordi. a) la concessid d'auxilis economics per a la con-
veils de proteccio Quan la catalogacio no espe- blica o be des do I'espai Iliure interior de mancana. 3. De la incoacio dels expedients be catalogacio servacib del patrimoni monumental del que siguin
8
titulars. de ]'immoble per dol o negligencia, no es conce- cio i restauracio de la situacio. volum o alcada dels tectoniques, d'acord amb el planejament urbanis
b) I execucid d obres d'ernbeiliment o adequacio diran Ilicencies d'edificaci6. excepte per la seva edificis, murs i tanques que els limitin i Ies entra- tic vigent i les seves Normes i Ordenances gene-
en els edificis catalogats, o en els adjacents o gro- reconstruccio. En tot cas, la no realitzacio de les des i vestibuls i comportara les seguents rals i amb subjeccio a les regles que s'assenya-
pers, quan les obres esmentades excedeixen del obres en of termini que sassenyali, legitimara limitations: len en aquesta Sub. Sec. 3a, sense perjudici que,
deure de conservacio al que estan obligats els I'Ajuntament per a I'expropiacid. a) la conservacio de les facanes i del forjat en la previa I'aprovacio de ]'instrument urbanistic ade-
propietaris; Art. 12e .- En els altres cases de ruina o ende- seva primera crugia, quan I'embigat sigui perpen- quat. es puguin adopter solucions diferents a les
c) la prestacio d'assessorament lecnic i ar..fstic per rroc d'un immoble catalogat no es podran retirar dicular a la facana, o on una fondaria igual, corn reglades, sempre congruents amb es fins gene-
a I'execucio d'obres de conservacio i reslauracio; les restes, ni lindra Iloc la desqualificacio, mentre a minim, a I'alcada Iliure de la planta, si fos pa- rals d'aquesta Ordenanca.
d) el reconeixernent de desgravacions tributaries el propietari no s'obligui al compliment del dispo- ral lel. La previsio relativa als forjats no regira en a) Aprofitament.
als immobles catalogats, dins els limits autoritzats sat en ]'art. 10-3 d'aquesta Ordenanca. respecte el cas que els existents no responguessin a I'es- Cap edifice, pet que fa referencia al cos principal,
per la legislacio; dels elements artistics que, a judici tecnic, siguin tructura autentica de I'edifici, per tent podran es- edificat a tota alcada, no podra tenir corn a resul-
e) la instal lacio d'il luminacions artistiques en els conservables i sense perjudici de I'exercici per ser modificats per restablir Ialcada corresponent tat de I'aplicacio d'aquesta Ordenanca, un sos-
edificis catalogats. de propietat particular; I'Ajuntament de la facullat d'expropiacib de les es- a la seva estructura originaria acusada per les tre, un nombre de plantes o un nombre d'habitat-
t) I'adquisicio dels immobles catalogats a d'aquells mentades restes. obertures de facana, o per documentacio fefaent. ges per parcel-la superior al definit peI planejament
on figurin incorporats elements arquitectonics d'in- Art. 13e .- 1. Podran realitzar-se obres en els im- b) la conservacio dels coronaments. teulades. ter- vigent.
teres, quan la carrega econ6mica provinent de la mobles catalogats sempre que s'observin les pres- rats, entrades, vestibuls, patis i escales sense al- b) Alineacid de vial' Recu/ades.
conservacio o la limitacio d'usos, fes excessiva- cripcions seguents: tra excepcio que I'establerta en I'apartat anterior. De les reculades definides en ]'article 244.1 de les
ment onerosa a la propietat el seu sostenirnent; a) no alterar-se I'aspecte exterior dels immobles 2. Sera aplicable a aquesta tipologia el disposat N.N.U.U. sols s admeten les modalitats de ,recu-
g) la instal lacio de medis especials de seguretat ni augmentar-se el volum edificat en alcada, pro- en el num. 2 de ]'art. 146. d'aquesta Ordenanca. lada en plantes pis i ' reculada en plantes pis junt
a serveis de proteccid que garanteixin la conser- funditat o amplada. En particular queda prohibit Art. 17e .- En els conjunts inclosos en el tipus a la mitgera^', quan amb aixo s'obtingui una mi-
vacio dels immobles. i addicionar plantes -rnalgrat que la seva alinea- I I I la proteccio comprendra exclusivament les fa- Ilor integracio amb els edificis de I'entorn.
h) la prestacio de serveix auxiliars, tals corn la guar- cio senretiri en relacio a la del carrer, c a la del canes, amb tots els seus elements, i caldra man- c) Plante baixa.
dia i custodia. vigilancia i neteja, sempre que es pati interior de I'illa- i modificar les obertures de tenir I'estil general tradicional dels edificis del con- La facana de la planta baixa tindra tractament pla
tracti d'immobles ober.s al public. les facanes, excepte que les obres oheissin a una junt, i restara prohibit I'us de materials que el i les seves obertures tindran una composicio or-
raonada restauracio per reposar 'edifici al seu es- desvirtuin. denada i en relacio amb els ritmes compositius que
Cap. Ill.- Regim juridic tat original; Art. 18e .- Els perimetres delimitats, qualificats adopta la fa(;ana del cos superior. No s'autoritza
h) es conservin els jardins, patis o espais Iliures corn de tips IV, no tindran altra limitacib que Iobli- la construccio de tancaments retrassats on plan-
Sec. 1 a CortservaciO i restauraciO que formin part de ]'ambit de I edifici catalogat; gacio de conservar o mantenir, inclus en les no- ta baixa que donin Iloc a facanes porticades o so-
Sub. Sec . 1a Edificis catalogats c) no es projectin modifications interiors que al- ves edificacions, ]'ambient estetic del sector de ma- portals en la seva alineacio. als quals es refereix
individualment ters o perjudiquin les parts essencials, murs, for- nera que harmonitzin i no desentonin del conjunt ]'art. 244.6 a de les N.N.U.U.
jats, pates, escales o altres elements arquitectonics o rnedi en cue estiguessin situades, d) Facana minima.
Art. 10e .- 1. Els immobles catalogats no podran o decoratius, per les quals hagues estat catalo- Art. 19e .- Els perimetres que es qualifiquin corn La minima amplada de facana permesa sera de
ser enderrocats o desmuntats totalrnent o parcial- gat I edificis de tipus V, estaran subjectes a la normative es- 8 metres. excepte en les situations existents amb
ment no podra realitzar-s'hi obres de reforma o d) sapliqui, on les seves parts vistes. en el possi- pecial de proteccio que especificament s'aprovi. constructions laterals consolidades que impedei-
reparacio malgrat que no afectin danyosament els ble, les tecniques tradicionals. Si necessariament xen arribar a I'esmentat valor, per ales quals el
seus valors artistics o historics, ambles exceptions haguessin d'emprar-se altres tecniques, hauran minim es reduira a 4,5 metres. En aquests casos
previstes en aquesta Ordenanca. Sub. Sec . 3a Conjunt Especial de
de respectar-se (ntegrament els elements d'inte- la facana es resoldra amb tractament pla, sense
2. Hauran de ser objecte de les obres i atencions res de I'edifici, el seu ambient tradicional i el seu I'Eixample de Barcelona. cossos sortints. A aquests efectes s'enten per edi-
de conservacio, consolidacio i restauracio que el aspecte interior i extern. Art. 20 . 1. Ambit d ' aplicaci6. ficacib consolidada. aquella que superi on nom-
seu estat requereixi per la salvaguarda dels seus 2. En les obres de restauracio s'observaran, de- El Conjunt Especial de I'Eixample de Barcelona bre de plantes, la meitat de les permeses peI pla-
valors. mes, les seguents: compren ]'area que, coincident arnb el tracat his- nejament vigent.
3. Els edit c s catalogats unicament Del fet de te- a) caldra que siguin precedides acompanyades toric de I'Eixample, conte corn a patrimoni histo- e) Espai Iliure interior de mancana.
nir elements o fragments arquitectonics d'interes d'un estudi arqueologic, historic o artistic de ric i urbanistic una trama urbana comuna, confi- En les actuations de nova planta situades en man-
artistic, historic, arqueologic, t(pic o tradicional no I'edifici:: gurada per ]'alineacio de I'edificacio al carrer i per canes on la profunditat edificable, resultant de
podran enderrocar-se si el propietari previament b) els elements que substitueixin els deteriorats I'esponjament interior caracteristic dels patis de I'eplicacio de ]'Art. 242 de les N.N.U.U. del P.G.M.,
no cedeix al Municipi la prooietat de tals elements s'integraran harmoniosament i en el cas que no mancana. L'esmentat Conjunt esta delimitat per sigui igual o superior a 20 metres i no estiguin tra-
o be es compromet a col locar-los en un altre im- es distingeixin de les parts originals que es con- I'avinguda de la Diagonal, passeig de Gracia, car- vessades per un passatge, no sera edificable. ni
moble de la seva propietat, dins el terme munici- servin, constara documentalment i detalladament rer de Corsega, carrer de Bailen, Travessera de tan sols en planta subsol, la part de la finca situa-
pal, sempre que el trasllat no irnpliqui desvalorit- I'abast de la restauracio efectuada; Gracia, carrer de Cartagena, carrer de Sant An- da a one distancia de les alineacions de vial su-
zacio dels esmentats elements. Tampoc no s'auto- c) es respectaran tots els elements conservables toni Maria Claret. passeig de Maragall, carrer de perior a one vegada i mitja la profunditat edifice-
ritzaran obres de reforma o conservacio que els d interes, qualsevulla que sigui l'epoca a que Corsega, carrer de la Independencia. carrer de ble, havens de destinar-se aquest espai a jardins.
afectin sense subjeccio a les esmentades pertanyin. Valencia, carrer de La Corunya, carrer del Con- Tanmateix, es tolerara que pugui ocupar-se part
condicions. Art. 14e .- 1. Malgrat allo indicat en ]'article an- sell de Cent. carrer de Castillejos. carretera de Ri- del subsol d'aquest espai enjardinat per establir
Art. 11 e .- 1. En el cas de ruina o enderroc par- terior, podran autoritzar-se en els edificis catalo- bes, passeig de Carles I. passeig de Pujadas, pas- on pas de comunicacio entre els edificis de la man-
cial o total d'un immoble catalogat, quan hi con- gats obres de restauracio que tinguin per objecte seig de Lluis Companys, carrer de Trafalgar, pla- cana situats on diferents fronts de la mateixa, sem-
corrin dol o negligencia. el propetari haura de eliminar elements arquitecton cs poster ors -que ca d'Urquinaone. carrer de Fontanella, placa de pre que aixo no suposi la destruccio dels jardins
reconstruir-lo conforme a alto que disposa ]'art. 21 haguessin desvirtuat I'estil i ]'ambient de I'edifici- Catalunya. carrer de Pelei, placa de la Universi- o arbrat existents i que la seva superficie quedi
del Decree de 16 d'abril de 1936. i retornar-lo al seu estat originari, excepte que les tat. ronda de Sant Antoni, ronda de Sant Pau. avin- enjardinada. exigint-se, a aquests efectes, un gruix
2. S'entendra que existeix dol qual ocorrin actes esmentades obres posteriors fossin per elles ma- guda del Parallel, carrer de Tarragona i avingu- minim de terres sobre el frojat o volta de 2 metres.
tendents directament a la demoliao total o partial teixes mereixedores de conservacio. da de la Infanta Carlota. L'amplada del pas sera el minim funcional neces-
dun immoble i negligencia en el cas de no exe- 2. Tambe podran realitzar-se aquelles obres que, L'esmentat limit se situa en I'eix dels carrers. Aixo sari, sense que on cap cas no sigui superior a 7,50
cucio de les obres necessaries per a la conserva- sense suposar desmerit per I'edifici ni destruccio no obstant, a I'avinguda de la Diagonal, passeig metres.
cib o consolidacio d'un edifici. o alteracid d elements d'inleres, possibiliten el seu de Gracia. passeig de Cartes I, carrer de Trafal- S'autoritzen, tambe, les escales calades de comu-
3. El propietari podra demorar la reconstruccio us per a destinations que siguin compatibles amb gar (entre Urquinaona i Ortigosa). placa d'Urqui- nicacio entre la planta primera i els terrats de les
previa auloritzacio municipal, sempre que assen- les seves caracteristiques i que tendeixin a facili- naona, carrer de Fontanella. placa de Catalunya, plantes ba xes. aixi corn entre aquestes i I'espai
yali un termini no superior a cinc anys per a la se- tar la seva conservacio. carrer de Pelai. place de la Universitat, ronda de enjardinat de ('interior de la mancana.
va reconstruccio, diposili les restes al seu carrec Sant Antoni i ronda de Sant Pau, s'inclouen amb- Art. 21. Sector Conservaci6.
en el Iloc que mdiqui I'Ajuntament. presti caucio dues facanes fins a la profunditat edificable o La seva delimitacio esta definida per I'avinguda
Sub. Sec. 2a Conjunts o perimetres
on quantia equivalent al 25 % de ]'import del pres- edificada. Diagonal, passeig de Gracia, carrer de Corsega,
supost de les obres per garantir el compliment de urbans protegits. Dintre d'aquest Conjunt Especial de I'Eixample de passeig de Sant Joan, carrer de Trafalgar, placa
termini d'execucio i accepti en document fefaent, Art. 15e .- Els conjunts classificats coin de tipus Barcelona es distingeix el Sector de Conservacio. de Catalunya, carrer de Pelai, placa de la Univer-
no sols la perdua de la caucid, sine tambe I'ex- I restaran subjectes a les mateixes limitacions as- S'adjunta, corn a Annex 1. on olanol indicatiu de sitat, ronda de Sant Antoni i carrer del Comte d'Ur-
propiacio de ]'immoble conlorme als criteris de senyalades en aquesta Ordenanca pels edificis ca- la delimitac o. gell, aixi corn la prolongacio de I'avinguda de la
valoracio de la Llei del Sol, en el cas talogats individualment. 2. Intervencions en el Conjunt Especial. Diagonal fins a la place de les Glories Catalanes,
d'incompliment. Art. 16e .- 1. La qualiticacio d'un conjunt corn En el Conjunt Especial de I'E xample. podran les de la Gran Via de les Corts Catalanes fins a
4. En tot suposit de destruccro o enderrocament de tipus II portara implicit el deure de conserva- portar-so a terree tot tipus d'intervencions arqui- la place d'Espanya i la placa de les Glories Cata-
9
lanes, la del passeig de Gracia fins al carrer Gran nous materials (pilars de fosa i primeres aplicacions cada superior a la determinada pet planejament lud ci d'allo disposat en ]'art. 21.4-A 3.
Sant Pau fins a I'avinguda del terra). vigent disminuida en 2,75 metres, es podra incre- 21.4. Composicio de facanes.
de Gracia i la ronda de
inclou ambdues facanes En el cas que I'edifici solament possefs alguna de mentar I'alcada be I'edifici a remuntar fins a arn- Per evitar problemes d'integracio tipologica, amb
del Parallel. Aquest limit
fins la profun- les caracteristiques anteriors, els Serveis Tecnics bar a la mitjana be les alcades deis edificis con- gran repercussid en les facanes. names s'autorit-
de les vies o places esmentades a
increment no sera mai su- za I'us d'aparcament on plantes baixa i subsols.
ditat editicada o edificable, excepte on of carver Municipals elaboraran un informe en base al qual Irontants. L'esmentat
Gracia i el pas- es podra autoritzar un enderroc parcial. Per aixb perior a 2,25 metres per damunt be I'A R M. Quan A. Actuacicns de nova planta.
de C6rsega entre of passeig de
Sant Joan, i en el carrer de Trafalgar en- sera necessari assimilar el nivell de proteccio as- I'addici6 d'una nova planta superi I'A.R.M. esta- 1. Facanes anteriors o principals.
seig de
tindran un tractament pia, prefe-
tre of carrer d'Ortigosa i of passeig de Llufs Com- signat a I'edifici entre els establerts en ]'article 3er. blerta o la incrementada segons el paragraf ante- a) Les facanes
limit situa a I'eix de carrer, que- 1 per aquesta Ordenanca. rior. aquesta addicio no podra portar-se a terme rentment simetric, general per I'ahneacio. No s'ad-
panys, on el se
c) Quan Ies finques hagin estat construides amb en els plans be facana i haura de recular-se 3 me- meten. en consequencia, cossos avancats o plans
dant exclosa la facana exterior.
endarrerits diferents deis elements sortints regu-
21.1. Enderrocs. posterioritat a I'Ordenanca de 1932 i no esliguin tres dells.
Degut a que Is configuracio arquitectdnica catalogades individualment. 4:3 Quan la facana anterior o posterior formi cor- lets en I'apartat d).
per En qualsevol cas, de forma previa a la demohci6 nisa amb la confrontant, I'addicio de la nova planta b) Es prohibeixen les facanes que acusin prefe-
d'aquest Sector de Conservacid esta definida
partial o total de I'edifici, sera preceptiu I'atorga- no podra efectuar-se en of pta de facana i haura rentment I'horitzontalitat amb bandes Ilises, mas-
Is presencia dunes caracteristiques comunes a
la gran malona de les construccions que of cons- ment de la Ilicencia per a la nova construccio i la be recular-se 3 metres be cada una de les que sisses en Iota la seva longitud. Reston tambe pro-
titueixen, aquestes no podran esser enderrocades Ilicencia d'enderroc es condicionara amb els com- formin cornisa. Si dones Iloc a una segona planta hibides les facanes cegues i les totalment envidra-
malgrat no estiguin catalogades individualment, promisos convenients en cada cas per assegu- endarrerida. la possibilitat de la seva execucio es des o murs cortina, excepte que es justifiquin rao-
Ilevat que hi concorri alguna de les seguents rar of ritme normal dels treballs be demolici6. aixi condicionara a I'aprovacio d'un Estudi de Detail nadarnent respecte de les conditions de I'entorn.
circums[ancies. com que entre of final d'aquests i I'inici de les obres que demostri is seva integraci6 a I'entorn. c) Les obertures es disposaran compostes prefe-
a) Quan existeixi declaraci6 legal i terma, en via de nova construccio, no transcorri un periode de 58 L'alcada deis pisos addicionats, reunira les se- rentment segons eixos de composicio vertical.
En el cas que aquesta es temps superior a 4 mesos. guents conditions: mantenint-se, en general, un domini del massis so-
administrativa, de rufna.
Tindran una proporcib minima entre
produeixi amb la concurrencia de dot o negligen- En aquelles situations en les que el manteniment a) S'ajustara at ritme i progress16 d'alcades deis bre el buit.
ample i llarg de Iordre d'1 x 1.5 i ]'ample dels mas-
ca, sera d'aplicacio el disposat en ]'article 11 de parts de I'edifici obliguin, excepcionalment i per pisos inferiors.
del darrer pis, sissos i pilastres, estara proporcionat amb el dels
d'aquesta Ordenanca, sempre que I'edifici afec- raons tacniques, al seu enderroc i posterior recons- b) En cap cas no sera superior a la
tat no reuneixi les condicions que mes endavant truccio, laComissio de I'Example establira Ies con- a menys que aquest sigui inferior a 2,75 metres. forats.
s'estableixen per al seu possible enderroc. dicions en les que aquesta es realitzara, previa pre- c) No sera superior a 3,05 metres, ni inferior a 2,75 d) Els volacissos, cossos i elements sortints res-
facana tindran un vol ma-
b) Quan les finques hagin estat edificades d'acord sentacio de la documentacio precisa. Si per raons metres, inclos un bets forjats. pecte de I'alineacio de la
amb una Ordenanca anterior a lade 1932 i es de- de tipus tecnic materials actualment exhaurits, tac- 68 Les addicions be nous pisos es realitzaran so- xim, amidat normalment al pla de la mateixa, d'l
forma documentada que I'edifici en niques desaparegudes, elements decoratius irre- bre el darrer forjat, i no sobre la coberta o cam- metre pals cossos oberts, i d'1,20 metres pels cos-
mostri de
sos tancats o semi-tancats, i en cap cas no sera
q6esti6 no participa de cap de Ies seguents petibles, etc., la reconstruccib resulta impossible, bra be ventilacio.
caracteristiques: la Comissi6 determinara el manteniment d'aquests Cl,Espai //lure interior de mancana. superior at de la planta immediatament inferior.
1. Integracio compositiva. elements durant of proces de construccio. a) En les actuations que comportin augment del Els cossos oberts nomes podran ocupar l'ampla-
Per garantir clue Ies obres s'ajusbn ales condicions volum existent, no s'autoritzaran increments d'edi- da total de la facana, establerta en ]'article 230.1.3
Facana al carrier.
per I'alineacid. Jerarquit- i prescriptions de la Ilicencia i als terminis esta- ficacio en I'espai Iliure interior be mancana. ni en de les N.N.U.U. del P.G.M., en dues de les plan-
Pla de facana genera[
pis, i en les plantes restants se separaran un
zacio vertical singularitzant-se les plantes inferiors blerts. en especial pet que es refereix a Ies faca- el subsbl. Excepcionalment, quan existeixin cons- tes
20.2.e, minim d'1 metre entre si. Les baranes seran rei-
i la cornisa o coronaments. Existencia d'eixos de nes, podra establir-se Is constitucio d'un aval o di- truccions en I'espai Iliure definit en ]'art.
composicio general. posit per un import equivalent a Is meitat del va- s'autoritzaran aquestes obres en Planta Baixa i xades i el seu disseny de composicio, predomi-
simetria subordinant la
nantment vertical.
Predomini del massis sobre el buit. lor estimat d'execucio de la Ilicencia, procedint- Subsols on I'espai edificabie definit pel mateix ar-
Els cossos sortints tancats o semi-tancats, corn tri-
Disposicio general deis forats segons eixos verti- se a la seva cancel laci6 o devolucio d'acord amb ticle, amb la condicio que I'espai interior quedi Iliure
cals de composici6 amb la presencia d'elements I'establert de forma general on ]'art. 54 de les Or- i enjardinat. bunes i miradors, hauran d'entendre's com un vo-
sortints, com son els balcons, establint contrapunts denances Metropolitanes d'Edificacio. b) S'exceptuaran be la precedent disposic16 aque- lurn sobreposat al pla be la facana.
de directriu horitzontal. 21.2. Alcada reguladora. Iles edificacions catalogades individualment que Als efectes de la seva situacio sobre la facana, s'es-
A) Actuations de nova planta: es trobin constru'fdes originaiment, totalment o en tara al disposat en ]'art. 230.1.3 be les N.N.U.U.
Soluci6 amb predomini de la dimensi6 vertical dels
del P.G.M., amb les excepcions de la planta pri-
forats i tribunes. Malgrat que el nombre de plantes i I'alcada regu- part dintre be I'espai Iliure interior de mancana.
ladora seran les que determini el planejament vi- D) Actuacions en Edificis Catalogats. mera en la que es podra ocupar les dues terce-
Facana a! pati de manpana:
Presencia de galeries, obertes o envidrades, es- gent per a cada finca. es permetra, no obstant, Les actuations en edificis catalogats s'acomoda- res parts de la seva longitud i de la darrera planta
ortogonal, amb ncrementar aquesta darrera fins a assolir la mit- ran a I'establert en ]'art. 13 d'aquest Cataleg. immediate a la cornisa en la qual no s'admetran
tructurades segons una reticula
serni-tancats. Les tribu-
predomini del buit sobre el massis, el qual sol jana d'alcades dels edificis confrontants. fins a un L'alcada dels edificis be la zona que es trobin in- aquests cossos tancats o
estructural. maxim d'1,55 m.. amb el fi d'aconseguir una mi- dividualment catalogats, sera la real be I'edifici, nes seran totalment envidrades, sense paraments
reduir-se a la seva simple expressi6
2. Integracio tipolbgica. Ilor harmonia del conjunt recuperant la meitat del sense perjudici d'acomodar-se a I'establert. en el cecs, respondran a una composici6 d'eix vertical
coronament. cas d'enderroc o be rufna total, no Bolos o i en cap planta la seva amplada no sera inferior
Diferencaco tipolotica entre una planta principal
singular i la planta tipus dels pisos superiors. B) Actuations que comporten un augment de vo- negligent. a 2,65 metres.
s'admetra la presencia a la facana de to-
Existencia de dues escales, una d'acces al pis prin- lum en alcada. 21.3. Cobertes i coronaments. e) Sols
calcul I'A,R.M., s'entendra que a) Les cobertes dels edificis es construiran en la rats de vent lacid i il-luminaci6 corresponents sa-
cipal i una altra d'acces als pisos. A efectes del de a
Pervivenca d'un jardi o terrassa on el pati de man- una facana forma comisa amb una altra facana modalitat be terrat i tan sols s'admetran cobertes les i dormitoris.
quan la diferencia entre ies seves al- inclinades o teulades. quan harmonitzin amb les 2. Facanes a I'espai Iliure interior de mancana.
cana amb acces des del pis principal. col lindant,
Disposici6 longitudinal dels habitatges per obrir- cades. mesurada sobre el darrer forjat. sigui iguai confrontants. Les golfes restaurades no seran El seu tractament sera predominantment pla, en-
dues facanes. o inferior a 1.55 mts. sempre i quan ambdues fa- habitabes. vidrat o obert.
los a les
Estructura continua de parels ortogonals be canes superin I'alcada A.R.M. del P.G,M. dismi- b) Damunt els terrats sols podran situar-se les cai- 3. Coronaments.
nufda en 2.75 metres. El concepte s'aplicara in- xes d'escala, cambres de maquines d'ascensors En el pia be facana i sobre I'alcada reguladora,
carrega.
ele- s'admetra la col 1ocaci6 be baranes i cims
3. Integraci6 qualitativa. dependentment en les facanes al carrer i a I'es- i, en general, els volums corresponents ais names
dels edificis
Presencia, tent on les facanes com on els espais pai Iliure interior de mancana. ments tecnics de les instal lacions, que se sepa- decoratius que harmonitzin amb els
comuns i interiors, d'elements decoratius arqui- Per determiner I'alcada reguladora i el nombre de raran dels plans be facana una distancia igual a col lindants.
tectonics, relleus o formes escultOnques pintures, plantes, quan es tracti de remuntar pisos sobre la seva alcada i com a minim 3 metres. Les co- Els coronaments podran ser opacs o formar
esgrafiats, estucs, ceramiques, fusteria, vidrieres, edifies existents, s'aplicaran les seguents regles: bertes corresponents als pisos endarrerits. sots se- miradors.
El nombre maxim de plantes, comptan[ ies exis- ran accesibles per al seu manteniment, permetent- La composic16 del darrer pis, a mes d'atenir-se
serralleria i arts aplicades en general. Utilitzacid 18
de materials nobles com pedra, marbres, fusses, tents i Ies afegides, no superara el maxim permes s'hi a sobre els coronaments perimetrals be faca- a les considerations del cos central, podra
etc. pel planejament vigent. nes, mitgeres i pats, amb una alcada maxima be ordenar-se en relacio al coronament de I'edifici.
Presencia de mobiliari singular, com mampares, 2a A efectes del calcul del nombre de plantes, 0.60 metres, les xemeneies i conductes be venti- B. Actuacicns sobre edificis existents.
garites, ascensors, etc. s'entendra per planta baixa, quan estigui desdo- lacio; Ies claraboies i Iluernes i elements similars 1. Plantes Baixes.
composicio integral de 1'estruc-
Exislencia d'elements estructurals o constructius blada, el nivell o conjunt be nivells of forjat supe- als relacionats. Les restants instal-lacions estaran a) Es obligatoria la
significatius del periode de transicio de les tecno- rior del qual no excedeixi I'alcada be 5.42 mss. i incorporades dintre el volum be I'esmentat cos tura i decoracio be la planta baixa, sempre que
logies que caracteritzen el proces de construccio el forjat intermedi del qual excedeixi I'alcada d'1,20 endarrerit. sigui originaria o d'interes arquitectonic.
canvi d'us dels
de I'Eixample historic, significat -ant per la recu- metres. referides ambdues mides al punt d'apli- c) En el pia de les facanes i sobre el forjat de la Quan es projecti la remodelacio o
cacio la A.R.M. darrera planta, sols es permetran les baranes i els locals situats a la planta baixa. haura do restituir-
peraci6 de tacniques tracicionals (voltes. revoltons, be
treballs be mao, etc.), corn per la introducc16 be 3,1 Quan els edificis confrontants tinguin una al- cirns decoratius oberts i no ocupables, sense per- se is imatge unitaria de les obertures al carver arch
10
tots els seus elements arquitectonics i decoratius. estructurals. raci6 de ru'fna, els d'inclusio en el Registre de So- edificis d'interes del Conjunt Especial de I'Eixam-
b) Es podia admetre la unio de semi-sbtans i en- c) Sobre a des de les facanes dels edificis clue lars i tambe pronunciar-se sobre els expedients ple, independentment de la seva data de
tresols unificant verticalment els forats a la faca- constitueixen aquest Sector de Conservaci6, no governatius d'enderroc a I'empara de la L.A.U., construccid.
na, suprimint els tres primers metres del forjat in- podran disposer-se mes elements publicitaris que dels edificis emplacats en aquest Sector de En ('ambit de I'Eixample, definit en aquesta Orde-
termedi, quan les obertures d'acces des del car- els permesos en I'article corresponent de I'Orde- Conservacio, nanca atenent a les diverses caracterfstiques, que-
rer tinguin una alcada igual o menor a 2,20 me- nanca de la Publicitat. En qualsevol cas no s'ad- d) Informar i valorar els projectes quan no s'ajus- den complementats els segOents articles: 225,
tres, I'actuacid no comporti la desaparici6 ni mu- metran retols sortints respecte al pla de la facana, tin als requisits de tipus compositiu i formal assen- 228, 230, 242, 243, 244, 245, 303 i 327 de les
tilacid d'elements decoratius o estructurals d'in- d) Queden prohibits els aparadors avancats so- yalats en aquest article, autoritzant solutions di- Normes Urbanistiques Metropolitanes, i els arti-
teres i els forats resultants s'integrin harmonica- bre la via publica i les terrasses tancades ados- ferents ales regulades, en funcio de les circums- cles: 11. 18 i 23 de I'Ordenanca Metropolitana de
ment en la composicio general de I'edifici i en es- sades als edificis. tancies concorrents en cada cas, sempre dintre Rehabilitacib.
pecial de la planta baixa. e) Els vetiladors i marquesines situats en la via pu- els criteris generals de proteccid i conservacio del
L'execucio de les esmentades cores de reestruc- blica estaran dissenyats de manera que no ocul- Sector de Conservacio exposats en aquesta Sub. Sec. 4a Entorn
turacio de la planta baixa es realitzara integrament tin la visid dels edificis del seu entorn. Ordenanca.
Art. 22e .- Als efectes d'aquesta Ordenanca
i simultaniament en iota la seva amplitud de faca- 21.6. Requisits det Projecte Tecnic. e) Informar l'interes artistic d'espais, jardins, edi-
s'entendra per entorn dels edificis catalogats es
na i, per assegurar el compliment d'aquesta con- a) Les sol-licituds de llicencia per actuations ar- ficis i eiements, on funcio dels seus valors corn-
finques contigues, les que tinguin facana davant
dicid, I'Ajuntament establia en atorgar la Ilicen- quitectoniques en el Sector de Conservaci6 que positius, tradicionals o histbrics, proposant si pro-
I'edifici catalogat en el mateix carrer, les que do-
cia, els compromises i garanties pertinents. exigeixin un projecte tecnic, complimentaran I'es- cedeix la seva inclusio en Is relaci6 del Catalog
nin davant de places on tingui la facana algun edi-
2. Addicid de pisos. tablert on les disposicions generals al respecte i per garantir la seva preservacio.
fici catalogat i les que es qualifiquin com a entorn
Aquestes actuations hauran d'assegurar una re- on particular: les segOents prescripcions: f) Informar preceptivament els recursos de les de-
a traves d'un pia especial.
habilitacid de grau clever, segons allo disposat on - Membria justificativa de la solucio proposada negacions de Ilicencies basades en criteris este-
Art. 23e .- L'entorn dels edificis catalogats es-
els articles corresponents de les OMR, aixi corn en projecte tecnic que inclogui una valoracio dels tics o compositius. tara subjecte a les mateixes obligations que es
la millora i actualitzacio de I'edifici i una posada elements arquitectonics, estetics i constructius g) Proposar les modifications que s'estimin perti-
establertes pels conjunts tipus IV.
en valor dels elements anfstics i arquitectonics dels adoptats. nents a les disposicions contingudes en aquesta
espais comuns i de les facanes, - Planols a escala 1:50 que continguin les faca- Sub-secci6 3a., en ordre al seu perfeccionament. Sec. 2a Llicencies d'obres
a) En els voladissos, cossos o elements sortints nes principal i posterior de I'edifici i les dels altres h) Tenir coneixement de totes les questions simi-
suscitin i evacuar els Art. 24e .- Les sol•licituds de Ilicencia en els edi-
respecte del pla de facana, aixi com en els forats edificis continguts. lars a les exposades que se
ficis o en els conjunts o perimetres urbans catalo-
i elements decoratius, es mantindra la composi- - Seccions que reflecteixin of perfil transversal do informes que se li encarreguin on ordre a la pro-
gats, se subjectara a les prescriptions generals
cio de I'edifici existent. El vol de cossos o elements I'edifici projectat i dels confrontants. teccid, manteniment i millora general del Sector
i ales especifiques establertes en ('art. 46 de es
sortints no sera superior al del pis precedent. - Reportatge fotografic a color. de Conservacio.
Normes Urbanistiques del Pla General Metropolita.
3. Coronaments. En els projectes constara la naturalesa, qualitat i La Comissio podra recabar I'assessorament de
Art. 25e .- En tots els expedients de sol-licitud
La cornisa o elements de coronament do I'edifici color o colors dels materials a emprar on la faca- representants d'altres arees municipals i de per-
quan ho requereixi of ca- de Ilicencia, relatius edificis o conjunts o perf-
preexistent, quan sigui original o posseixi un va- na, i es podran rebutjar aquells que, a judici de sones o tecnics experts a
metres urbans catalogats, inclus si es tractes de
lor arquitectbnic o artistic intrfnsec, sera despla- I'Ajuntament, no s'adaptin a ('ambient del Sector racter especific o singular de la materia tractada.
Ilicencia d'us o d'instal-lacions comercials o indus-
cada i adaptada per rematar Is facana remunta- que es tracta de conserver. El decret de constitucio de I'esmentada Comissio
trials, sera preceptiu I'informe de la Subunitat
da, excepte en aquelles circumstancies que, per b) La concessio d'una Ilicencia d'enderroc esta- determinara: of nombre dels seus membres, la ma-
d'Edificis Artistics, Arqueolbgics i d'Ornat.
constituir una part essential en la composicio de ra condicionada a la presentacio de la documen- joria del qual haura de correspondre en tot cas
Art. 26e .- Les sol licituds de Ilicencies d'obres
I'edifici, haura de conservar-se cam a recolzament tacio segOent, amb la finalitat de testimoniar do- a I'administracio municipal; of seu reglament fun-
menors, en els edificis catalogats, se subjectaran
de la nova intervencid. cumentalment I'edifici existent: cional i concretara les entitats ciutadanes que la
al tramit general establert per les ordenances de
4. Rehabilitacib de les finques. - Planol detallat de les facanes, plantes i sections compongueren.
I'edificacio, si be, la seva concessio, haura d'anar
a) La restauracio de qualsevulla de les facanes o a I'escala 1:100. precedida de l'informe de la Subunitat esmenta-
els vestfbuls i elements comuns, encara que sigui - Reportatge fotografic complet de I' obra existent.
da en I'article anterior.
parcial, comportara la restituci6 dels elements ori- c) En els cases de ruing o enderroc total o parcial Disposicio transitoria (1 a). Art. 27e .- En les sol-licituds de Ilicencia de no-
ginals alterats o desapareguts quan siguin provats d'un immoble del Sector, la propietat s'obligara
La Comissio de I'Eixample, en of termini d'un any va construccid o modificaci6 de I'aspecte exterior
documentalment, aixi com la conservaci6 i posa- a alto establert en els arts. 10.3 i 12 d'aquesta Or-
I'aprovacio definitiva d'aquesta Orde- de les facanes de les constructions de ('entorn
da en valor dels elements originals existents, com denanca per als edificis catalogats. a partir de
nanca, elaborara la relaci6 d'aquells edificis exis- dels edificis catalogats, malgrat que no constituei-
ara ornaments, balcons, tribunes, forja, vidrieres, 21.7. Estudis de Detail.
tents en of Sector de Conservacio els quals, ha- xin conjunt o per(inetre urba delimitat, haura
etc., i en particular les portes d'acces a I'edifici, En of Sector de Conservacio s'hauran de redac-
vent estat constructs amb posterioritat a ('any 1932, d'acompanyar-se la documentacio fotografica del
els propis espais d'us general i els ascensors, sen- tar Estudis de Detail en els segOents cases:
posseeixin valors arquitectonics o artfstics que, per catalogat i una perspective o dibuix de les faca-
se menyscapte dels seus atributs formals ni a) Per adequar el perfil del segon cos endarrerit
Ilur interes, fan necessaria la seva proteccid, pro- nes del projectat, tot el qual no n'esdevindra, per
qualitatius. remuntable, si fora possible, i demostrar la seva
movent la corresponent inclusio en el Catalog del la seva composici6 i caracter, cap perjudici este-
b) Amb una periodicitat de 10 anys, es procedia integracio en ('entorn edificatori.
Patrimoni Arquitectonic, i Historico-Artistic de la tic per al protegit. Sera preceptiu l'informe de la
a la restauracio i neteja de les facanes dels edifi- b) Quan la conservacio global o partial d'edificis
Ciutat de Barcelona. Subunitat d'Edificis Artistics, Arqueolbgics i
cis mitiancant les tecniques i productes adients per d'interes arquitectbnic, aconselli de buscar una no-
Aquesta relacid es fare extensiva a la resta dels d'Ornat.
mantenir en bon estat de conservaci6 i ornament va ordenacio volumetrica per a I'edifici o of seu
public els valors urbanistics ambientals i estetics entorn que millori substancialment la directa apli-
del sector, aixi com les mateixes finques. cacio d'aquesta Ordenanca.
c) La restauracio, modificaci6 o substitucio dell c) Per proposer projectes que per motius justifi-
elements clue componen les facanes de I'espai Iliu- cats necessitin un regim d'usos, un tractament Q ° UJc v U IJ^JC)C7ooso
re interior d'illa, find ran caracter unitari i no altera- compositiu, una redistribucid de I'espai Iliure de QJOC^ tUJUU'^`` TTm00000^ 00007
ran la tipologia ni la configuracio de les solutions ('interior de la mancana definit a ('article 20.2.e, 000,UD^fU^JU
originals. o una utilitzacio de materials no previstos on aques- DO DO O 'UJ U ^J:J rl :HBO ^ae00
21.5. Elements sobreposats a les facanes. ta Ordenanca. ( OO D ; UI LJ -_ iU ^IBa0000
Per la col locacid de tendals, retols, elements pu- 21.8. Comissio Tecnica pel Manteniment i Mi- LhJ^^a I ao^oc
blicitaris i decoratius en les facanes, les interven- Ilora de I'Eixample. [IUD fl IJ fi ^__j LiL,- D
tions s'atendran al dispost en ('art. 95.2 de les Or- L'Alcaldia, a proposta de I'Aread'Urbanisme, no- O(3aa
f C^R
denances Metropolitanes d'Edificaci6, ales orde- menara una «Comissio Tecnica pel Manteniment
nances espec(fiques en la materia i, a mes, a les i Millora de I'Eixample», la competencia i els ob-
0 JLi) JUJLJJJU U i^
seguents conditions i regles particulars: jectius de la qual seran:
a) Els tendals seran plegables, de Iona o teixits si- a) Interpretar, en els cassos de dubte o impreci- t I J
milars i, per la seva disposicio, forma, color i mi- sio, of sentit propi de les disposicions d'aquesta \oa`JO Off' Uu^;^ ^^ TJ JOO^
di. s'integraran a I'edifici en el qual s'incorporin. Sub-seccid 3a. 0000
b) Names es permetra la col•locacio de marque- b) Informar preceptivament les sol licituds d'en- QOOOC
sines a les plantes baixes quan pel seu disseny, derroc d'edificis emplacats dintre del Sector de 0000 a
materials, proportions i transparencia, s'integrin Conservacio amb subjeccio als criteris establerts
en la composicio de I'edifici sense desfigurar la en aquest article.
seva imatge ni ocultar elements decoratius ni c) Tenir coneixement dell expedients de decla-
11
Sec. 3a Ordres d'execucio d'obres cosa, comprometent-se a abonar I'apreuarnent demnitzacio subsbtutiva, previ informe del depar-
ministerial
.- 1. L'Ajuntament podra ordenar, als just que es fixi. tament competent per rad de la mate-
Art. 286
prop etaris d'immobles catalogats, I'execucio En tot cas, quan s'actui d'ofici, I'Adminisiracio po- ria. quan es tracti d'immobles catalogats en la ca-
d'obres de conservacio i consolidated, quan of seu dra for recaure sobre els beneficiaris tot o part del tegoria A
estat pose en peril) la permanencia o integritat de preu d'expropiacio, de conformital amb I'avantat-
I'immoble o aquest es deterior6s. ge que d'ella obtinguin. Sec. 71 Sancions
2. Els propietaris dels edificis qualificats podran 4. Les utilitzacions incompatibles existents en edi- Art. 376 ,- 1, Es consideraran infraccions urba-
recaptar. per a conservar-los, la cooperacio de ficis catalogats classificats en la categoria A. es- nistiques molt greus:
I'Ajuntament, que la prestara dins els limits pres- taran subjectes a les prescriptions a), b) i c) del a) Is destruccio total o partial d'edificis catalogats
supostaris i of programa d'actuaci6 quan s'acre- nUmero anterior i a la normativa especifica de la i el lrasllat sense autoritzacio dels seus elements
diti que of propietari no obte cap renda de l'im- Llei de 22 de desembre de 1955 i dispositions art(stics;
moble o que I'obtinguda es notbriament despro- concordants. b) 1'execuc16 en els edificis catalogats d'obres sen-
porcionada a import de la reparacib a efectuar, Art. 316 ,- En els edificis i monuments de la ca- se previa Ilicencia municipal o amb ocultacio de
que les obres esmentades no fossin repercutibles tegona A. no es permetra la fixacio de cartells, les circumstancies que determinen la subjeccid
als Ilogaters conforme a la legislacid vigent, i que col'locaco de suports ni, en general, maifestacib de les obres als requisits especials establerts on
accepti les condicions seguents: d'activitat publicitaria, ni la instal-lacio de suports aquesta Ordenanca;
a) que les obres s'executin directament per o cadiretes per sostenir els cables d'energia elec- c) I'enderroc o modificacio (Yedificis als que hi hagi
I'Ajuntament; trica i telefons o qualssevol altres elements per al incorporats fragments o elements arquitectonics
b) que of propietari concedeixi un dret de temp- subministrament de serveis publics, ni la instal la- catalogats; sense of compliment de les prescrip-
teig i retracte al Municipi. en of termini de deu anys, cid d'adornaments exteriors, persianes, tendals, cions d'aquesla Ordenanca;
en el cas de transmissio intervius de l'immoble, marquesines, aparells de refrigeracio visibles des c) I'enderroc o modificac o d'edificis als que hi hagi
mitjancant escriptura publica inscrita en of Regis- de ('exterior i, on general, qualssevol altres ele- incorporats fragments o elements arquitectonics
tre de la Propietat, i amb deduccio de ('import de ments, malgrat siguin mobils, que alterin a menys- catalogats, sense of compliment de les prescrip-
les obres satisfet per I'Ajuntament. cabin la seva configuraci6 arquitectonica. cions d'aquesta Ordenanca;
3. Quan es tracti d'immobles classificats en la ca- Art. 326 .- En els altres edificis catalogats es man- d) la modificacio de I'us objectiu dels immobles
tegoria A, es recaptara la col laboracid econbmi- findran les prohibitions de I'article anterior, excep- catalogats sense autoritzacio municipal;
ca de I'Estat, conforme a la legislacio especifica to que obserwn les prevencions estetiques Clue, e) ('ampliacio de les instal•lacions existents en els
en la materia. en cada cas, determini I'Ajunlament previ infor- esmentats immobles, quan I'activitat desenvolu-
Art. 29e .- 1. L'Ajuntament podra ordenar als me tecnic. pada sigui incompatible.
propietaris dels edificis, ubicats en conjunts o pe- 2. Es consideraran infractions urbanistiques
rrmetres urbans catalogats o qualificats com a en- Sec. 5a Adquisicions i expropiacions greus:
torn, I'execucio d'obres de consolidacio, conser- Art. 336 .- 1. D'acord amb les possibililats finan- a) I'execucio en edificis catalogats d'obres amb
vacio, modificacio del seu caracter arquitectonic cores amb subjeccid a les previsions del progra- Ilicencia amb inobservancia de les seves clausu-
i reforma de facanes o espais visibles des de Is ma d'acluacio, I'Ajuntament podra adquirir els edi- les leg(times;
via publica. amb el fi d'aconseguir I'harmonia es- ficis catalogats que s'alienin voluntariament pels c) I'execucio d'obres de reforma en edificis de I'en-
tetica del conjunt. seus propietaris. torn amb inobservancia de les prescriptions es-
2. Les obres s'executaran a carrec dels propieta- 2. En els suposits de bens catalogats en la cate- tablertes en aquesta Ordenanca,
ris si estiguessin en of limit del deure de conser- goria A, sempre que les possibilitats economiques d) qualsevol altra vulneracio dels preceptes
vacd quo els correspongui i amb carrec a Eons no permetin, I'Ajuntament interessara de I'Estat d'aquesta Ordenanca o I'execucio d'actes clue,
municipals en allre cas. 1'exercici al seu favor dels drets establerts per fart. directament o indirectament atemotin a la conser-
Art. 296 bis .- L'imcompliment pels propietaris 31 de la Llei d'Expropiacio forcosa 1 97 i 100 del vacio i dignificacio dels valors orolegits.
de les ordres dexecucio de les obres indicades seu Reglament. Art. 386 .- Seran responsables de les infractions
en els dos articles precedents, sense perjudici de Art. 346.- 1. I'Ajuntament, sense perjudici assenyalades en I'article anterior;
les mesures aplicables d'execucio forcosa, podra d'adoptar les mesures que procedeixin. podra ex- a) en of cas d'obres, of propietari, of constructor
donar Iloc a I'expropiacio dels immobles. confor- propiar els edificis, fragments i elements arquitec- i of tecnic facultatiu director de les mateixes;
me at precast en aquesta Ordenanca. tonics catalogats, en els seg(jents casos: b) on casos de defecles de conservacid o adap-
a) quan aixi es prevegi expressament en els plans tacio, of propietari de l'immoble;
Sec. 4a Us dels immobles d'ordenacio definitivament aprovats; c) en la modif cacio d'usos o ampliacio dels incom-
Art. 306 .- 1. L us dels edificis catalogats de pro- b) si els propietaris no realitzessin les obres d'adap- patibles, l'usuari i el propietari de l'immoble si els
piela' particular, haura d'acomodar-se ales seves tac o requerides per plans, normes o projectes de hagues consentit;
caracteristiques, no podent ser destinats a fins in- caracter historic o art(stic, d'acord al previs'. en I'an. d) en els altres casos, ('agent de la infraccio i of
compatibles amb el seu valor i significacio artisti- 66 de Is Llei del Sol de 9 d'abril de 1976, propietari de I'immoble si hagues consentit I acti-
ca o histbrica, o que d'alguna manera alectin a c) per reiterat incompliment pet propielari de les vitat danyosa o prohibida.
la seva conservacio o comportin perill de seves obligations en ordre a I'us i conservacio dels Art. 396 .- 1 Les infractions a aquesta Ordenan-
detenorament. immobles. o quan estiguin en perill de destruccio ca seran sancionades per I'Alcalde, previa audien-
2. Les utilitzacions incompatibles existents en o deteriorament. cia de I'interessat, amb multes, dins la quantia
iniciar-se la vigencia aquesta Ordenanca, 2. Tambe podran expropiar-se els immobles que aulorilzada per la legislacio vigen'.
determinaran: impedeixin la contemplacib d'edificis catalogats, 2. Dins els esmentats limits. ('import de la rrnulla
a) a no autoritzaci6 de qualsevol mesura que im- constitueixin causa de risc o qualsevol perjudici sera fixat discrecionalment, atesa la gravetat de
pliqui ampliacio o consolidated de I'activital incom- pels mateixos o puguin destruir o minorar la be- la infraccio, grau de responsabilitat de I'autor, per-
patible, com execucio d'obres, instal'lacib de no- Ilesa o seguretal dels conjunts d'interes judcis ocasionats als interessos generals i altres
va maquin(tiria. substitucio o augment de poten- historico-artistic. circumstancies concurrents.
cia de ('existent i analogues;
b) la imposicio de mesures correctores per evitar Sec. 6? Beneficis
danys als ^mrnobles catalogats, quan tecnicament Art. 356.- Els irmobles classificats on les cate-
sigui possible. gories A, B i tipus I de la categoria C. sempre que
c) la imposicio. arrib subjeccid als trarnits regla la seva catalogacid doni Iloc a una disminucio de
mentaris, d'un arbitri progressiu amb tins no fis- les seves rendes o increment de les seves des-
cals que grave I'activital incompatible que es de- pesos de conservacio, gaudiran d'exompcio on
senvolupi en l'immoble:: les exactions municipals que gravin directamenl
d) I'exorop acid forcosa de I'aclivilat mitjancant una la propietat amb les rnodalitals i condicions que
indem.nitzacio pet seu trasllat. s'estableixin en les respectives ordenances liscals.
3. Quan la destinaci6 incompatible estigui vincu- Art. 366 .- En I'execucio dels plans d'urbanis-
lada amb drels de forcer, els propietaris pod ran me, els immobles catalogats seran exclosos de
sot licitar de f Ajuntament la seva expropiacio for- la reparcel lacio, inclus on la seva modalitat d'in-
12
Ordenanza sobre la proteccion del
Patrimonio Arquitectonico Historico-Artistico de
la Ciudad de Barcelona
Cap. I.- Disposiciones siguientes niveles de proteccion. Cuando la cata- Tipo III: Aquellos an los que la proteccion alcan- te los motives que aconsejen la calificacion o des-
logacion no especifique un nivel concreto, se en- ce solamente a las fachadas, considerando Co- calificaci6n, con aportacion de antecedentes, da-
generales tendera quo la proteccion es la correspondiente mo tales todos los paramentos de un edificio. vi- tos hist6ricos. opiniones de solvencia, dictamenes
Art. 1?- 1. La presente Ordenanza t ene por ob- at nivel c. con exception de aquellos que esten sibles desde la via publica o desde el espacio li- periciales y demas elementos relativos at valor ar-
jeto regular la conservation, valoracion. restau- declarados Monumentos Historico-Artfsticos o Bie- bre interior de la manzana. tistico, historico, arqueologico o ambiental del bien
racion, proteccion y defensa de los valores arti- nes de Interes Cultural cuya proteccion as total. Tipo IV: Los qua sean objeto de proteccion bajo de qua se irate. En todo caso se diva a la Real Aca-
ticos. histbricos, arqueologicos, t(picos o tradicio- Nivel a: Protection de los edificios de caracter sin- el criterio de conservation ambiental de un perf- demia de Buenas Letras de Barcelona y e la Real
nales del patrimonio arquitectdnico de la Ciudad gular que, por su gran valor arquitectonico, son metro delimitado. Academia de Bellas Artes de San Jorge.
y do sus elementos naturales y urbanos de interes. consideradoscomomonumentos. Laprotecci6n Tipo V: Los qua sean objeto de una normativa es- 3. De la incoacidn de los expedientes de catalo-
2 Se consideraran incluidos an este concepto: as total y as actuaciones de restauracibn, an nin- pecifica bien an esta Ordenanza, bien a traves de gacion o descatalogacion se dare conocimiento
a) los Monumentos Naciona es, Prov nciales o Lo- gun caso podran suponer aportaciones de rein- los Planes Especiales de Protection. a los propietarios de los bienes, titulares de dere-
cales de interes historico-artistico. declarados con vencion o nuevo diseno. chos reales inscritos, arrendatarios y ocupantes
arreglo a su legislaci6n especifica; Nivel b: Protection de aquellos edificios de sin- Cap. II.- Ordenacion de Ia ac- por cualquier titulo -mediante citation personal.
b) los edificios y los elementos c tragmentos ar- gular valor incluidos on el nivel anterior en los cua- cuando fueren conocidos y tuvieren su domicilio
qu lectonicos y ornamentales de interes artistico. les se ha perdido la coherencia unitaria genuina tividad municipal an el t6rmino municipal, y por edictos an otro
historico, arqueologico, tipico o tradicional; a causa de intervenciones sobre la construccion Art. 4?- La actividad municipal an orden a la caso-, los cuales tendran la consideration de in-
c) los conjuntos o perimetros urbanos que por su original, de un proceso de degradation o de un conservaci6n. valoraciOn, restauracion, use y des- teresados en el procedimiento a todos los efec-
belleza, importancia monumental recuerdos his- cambio de use irreversible. Las actuaciones per- tino del patrimonio arquitectonico. hist6rico- tos legales procedentes.
toricos o valores tradicionales sean declarados de mitidas seran las de restauracion de los valores artistico, se desarrollara mediante: 4. Los expedientes saran sometidos a information
interes; primitives mediante proyectos unitarios de refor- a) la formation de planes especiales de ordena- publica per plazo de un mes.
d) las obras pdblicas conmemorativas, manumen- ma y restauracion. cion y revaloracion del patrimonio historico-artistico 5. La resolution doles expedientes correspondera
los, estatuas, lapidas escudos, emblemas, Pie- Nivel c: Edi-.icios cuyo valor reside principalmen- de la Ciudad y de sus bellezas naturales, at am- a la Comisi6n municipal ejecutiva. Cuando se tra-
dras heraldicas, cruces de termino, fuentes y de- to erg so estructura tipologica, exteriormente ref le- pare de to dispuesto an los arts. 17, 18 y concor- to de inmuebles clasificados an la categoria A del
mas elementos de analoga indole; jade an la fachada yen la disposition de los ele- dantes de la Ley sobre Regimen del Suelo y Or- art. 2° tendra caracter de propuesta y se elevara
e) las fincas rusticas de pintoresca situacion, sin- mentos comunes (vestibules, caja de escalera. es- denaciOn Urbana, texto refundido de 9 de abril a los 6rganos competentes de la Administration
gularidad topografica o recuerdo historico; tructura. etc.), que son las parses protegidas, sien- de 1976; del Estado para la resolution que proceda; an los
f) los parques naturales y jardines de interes his- do susceptible el resto del edificio de actuaciones b) la formation, modificaciOn y revision del Cata- demas cases tendra el caracter de provisional y
torico, artistico o botanico, y de rehabilitation que mantengan o revaloricen di- logo previsto an at art. 25 de dicha Ley: se elevara al brgano urbanistico competence pa-
g) las bellezas naturales an su complejo panora- chos elementos comunes. c) la inclusion an la programacibn municipal de re la aprobaci6n definitiva.
mico o an perspectivas qua convinieran al fomento Nivel d: Protege los edificios cuyo valor se encuen- las previsiones adecuadas para at desarrollo or- Art. 7?- La descalificacibn de un inmueble o ele-
del turismo o formen parte de la proteccion del tra fundamentalmente an la solution doles facha- denado de las obras, servicios e inversiones ten- mento arquitectonico catalogado requerira la con-
paisaje. des. En cualquier caso. independientemente de dentes at cumplimiento de los fines de esta currencia de alguna de las circunstancias
3. La aplicacion de esta Ordenanza requerira. con- la obra a realizar, incluso la Bust tucion total de le Ordenanza; siguientes:
forme dispone el art. 25 de la Ley del Suelo, la pre- edification, sera obligado at mantenimiento de d) la expropiacibn de los bienes catalogados cuan- a) haber desaparecido a causa de destruction o
via inclusion de los bienes an Catalogo definitiva- aquellas y de los elementos estructurales que las do concurran circunstancias que la legitimen, y ruina. sin perjuicio de to dispuesto at respecto an
mente aprobado, o su cal ficacion historico- consolidan. e) la colaboraci6n con los entes publicos y priva- esta ordenanza;
artistica, conforme a la Ley de 13 de mayo de Nivel e: Protege los elementos de interes que, de dos qua por sus fines desarrollen actividades coin- b) ser necesario so derribo per previsiones de pla-
1933.. Decreto de 22 de Julio de 1958 y disposi- una manera zonal o puntual, se encuentran an el cidentes con la acciOn municipal de proteccion, neamiento de interes publico prevalente, cuando
ciones concordantes y, an cuanto a estos, se apli- edificio. Se protege especificamente dicho ele- y con los propietarios de los bienes catalogados. no exista alternativa ponderada que permita so
cara sin perjuicio de la obligada observancia de mento o zona. En estos casos, sera necesario su Art. 5?- 1 Al Catalogo previsto an at art. 25 de conservaci6n;
dicha legislacion especifica. traslado o integration an la nueva edificacion si la Ley del Suelo, y al qua se refiere at apartado c) acreditarse fehacientemente la existencia de
Art. 2?- El patrimonio objeto de proteccion, se se produjese la total sustitucion de la edificacion b) del articulo anterior, an at capitulo de «monu- errores de hecho an la apreciacibn de los moti-
clasifica, a efectos de esta Ordenanza, an las si- que le da soporle. mentos historico-artisticos, se entenderan incor- vos qua aconsejaron la inclusion;
guientes categories: 2. Los conjuntos o perimetros urbanos objeto de porados automaticamente, sin necesidad de ac- d) haber perdido at interes que anteriormente mo-
A. Los Monumentos declarados de interes nacio- proteccion se clasifican, a tales efectos, an los si- to formal alguno, los qua an to sucesivo sean de- tive su inclusion.
nal -conforme a la Ley de 13 de mayo de 1933- guientes tipos clarados monumentos de intones national, provin- Art. 8?- Para at desarrollo adecuado de ]as
y los calificados de interes provincial o local Tipo I: Los que sean objeto de proteccion inte- cial o local, por los organismos competentes an obras, servicios e instalaciones tendentes a los ob-
-con sufecion at Decreto de 22 de julio de 1958. gral, o sea qua las medidas de defense y protec- la materia. jetivos de proteccion de los bienes catalogados,
B. Los edificios y elementos arquitectonicos, las cion alcancen a la totalidad de los edificios del con- 2. El Catalogo sera revisado cada diez anos y se- at programa de actuation municipal contendra las
masias y edificios aislados y sardines, las Fuentes junto y a las plazas, calles y elementos de urbani- ra susceptible de modificaciones, per inclusiones previsiones pertinentes para su conservacion y
y monumenlos, las excavaciones, los locales co- zaci6n, incluidas an so perimetro. En todo caso. o exclusiones, con susecion at procedimiento es- restauracibn: para la adquisicion, an su caso. por
merciales y demas elemenlos incluidos en el co- se estimaran comprendidos an este tipo los que tablecido an la legislacion vigente y a to dispues- at Municipio de los de propiedad particular; para
rresoondiente Catalogo municipal. sean declarados « ri noon, plaza, calle. barrio o con- to an esta Ordenanza. la conservaci6n de elementos naturales urbanos
C. Los conjuntos o perimetros urbanos incluidos junto historico-artistico,,. conforme a la legislac16n Art. 6?- 1. Las modificaciones, por inclusiones configuradores de oaisajes y panoramas de inte-
en el referido Catalogo. especifica. o exclusiones, se incoaran, de oficio o a instancia res; para la construccion de monumentos conme-
Art. 3 ?- 1. La proteccion de los edificios y mo- Tipo II: Los que la proteccion se limite a la situa- de parte, an expediente individual para cada in- morativos y conservacion de los existentes; pare
numentos individualmente catalogados, sera pre- cion, volumen y altura de los edificios, a los mu- mueble, finca, elemento arquitectonico. conjunto investigaciones arqueolbgicas: para la expropia-
cisa an cuanto a su significado an cada situacion ros y cierres qua los limilen, y a las entradas y o parte del mismo. ci6n y derribo de construcciones de los entornos
concreta y, para ello, estara referida a uno de los vestibulos. 2. En el expediente se justificarOn razonadamen- de los edificios catalogados que sea conveniente
13
riorripar tiara aIOrar,n i 1e s is nrJ : anda( I es tal o parcia de an inmueble y negligencia en el por si rn,sr is ; mnerece(i:xas be curiservacibn blo, avenida del Paralelo, calle Tarragona y ave-
para la nsta ac on de aceras. pavrmenlos. jardi- caso de no elecucion de las obras necesarias para 2. Tame en podran realizarse aquellas obras que nida infanta Carlota.
nes e iluminacion viaria en los conjunlos ; para la la conservation o consolidation de on edificio. sin suponer denier to para el edificio ni destruc- Dicho limite se sit0a en el ele de las calles. No obs-
instalacion de iluminaciones artisticas que resal- 3. El propetario podia demorar la reconstruction cion o alteration de elementos de interes, posibi- tante, en avenida Diagonal, paseo de Gracia, pa-
ten las bellezas arguitecton cas de los edificios; pa- previa autorizacion municipal, siempre que senate hlen su use para destinos que Sean compatibles see Carlos I, calle Trafalgar (entre Urquinaona y
ra la conservation de fuentes historicas o artisti- Lin plazo no superior a ci nco ahos para su recons- con sus caracterist cas y que tiendan a facilitar su Ortigosa), plaza Urquinaona. calle Fontanella. pla-
cas; para otros fines analogos , y para desarrollar truccion, deposite los restos a sus costas en el su- conservac on za Cataluna, calle Pelayo, plaza de la Universidad,
la accibn de colaboracion con los particulares a gar que senale el Ayuntamiento, preste caution ronda San Antonio y ronda San Pablo, se inclu-
los efectos de protection. en cuantia equivalente al 25 %/o del importe del pro- Sub. Sec . 2a Conjuntos perimetros yen ambas fachadas hasta la profundidad edifi-
Art. 9?- La colaboracion con los particulares o
po- supuesto de las obras para garantizar el cumpli- cable o edificada.
dra Ilevarse a cabo mediante miento del plazo de ejecucion y acepte on docu- urbanos protegidos Dentro de este Conjunto Especial del Eixample de
a) la concesion de auxilios economicos para la mento fehaciente no solo la perdida de la cau- Art- 15 °- 1 as conjuntos clasificados come de Barcelona. se distingue el Sector Conservation.
conservation del palrimonio monumental del que cion, sino tambieri Is expropiacion del inmueble, tipo I quedaran sujetos alas mismas limitaciones Se adjunta come anexo 1, piano indicative de la
Sean titulares; conforme a los criterios de valoracion de la Ley sehaladas en esta Ordenanza para los edificios delimitation.
b) la ejecucon de obras de embellecimiento o ade- del Suelo, para el caso de incumplimiento. catalogados individual mente. 20.2. Intervenciones en el Conjunto Especial.-
cuacion on edificios catalogados , o en los conti- 4. En todo supuesto de destrucc on o derriho del Art. 16 °- 1. La calification de on conjunto de En el Conjunto Especial del Eixample, podran lle-
guos o proxirnos , cuando tales obras excedan del inmueble per dole o negligencia no se concede- tipo II Ilevara implicito el deber de conservation varse a termino todo tipo de intervenciones arqui-
deber de conservation at que estan obligados los ran licencias de edificacion, salvo para su recons- y reslauracaon de Is situation, volumen o altura fectonicas, do acuerdo con el planeamiento urba-
propietarios; truccion. En todo caso, Is no realization de las de los edificios. de los muros y cierres que los Ii- nistico vigente. las normas y Ordenanzas gene-
c) la prestacidn de asesoramiento tecnico y artis- obras en el plazo que at electo se senate, legiti- miten y de las entradas y vestibules y comporta- rales del mismo y can sujec16n a las reglas que
tico para Is elecucion de obras de conservac on mara al Ayunlamiento para Is expropiacion. ra las siguientes limitaciones: se senalan en esta subsection tercera, sin perjui-
y restauracion. Art. 12 °- En los demos cases de ruina o derri- a) la conservacion de las fachadas y del torjado cio de que, previa Is aprobacion del instrumento
d) el reconocim i ento de desgravaciones tributa- bo de un inmueble catalogado nose podran reti- en su primers crujia. cuando el envigado sea per- urbanistico adecuado, se puedan adoptar solu-
rias a los inmuebles catalogados . dentro de los rar los restos. ni habri Lugar a Is descalificacion, pendicular a Is fachada, o en una profundidad ciones diferentes a Las regladas, siempre con
limites autorizados per la legislation; mientras el propietario no as obligue al cumpli- igual, come minimo. a Ia altura libre de la planta. gruentes con los fines generales de esta
e) Is instalacion de iluminaciones artisticas en los miento de to dispuesto en el art 10-3 de esta Or- si fuera paralelo. La prevision relativa a los forja- Ordenanza.
edificios catalogados , de propiedad particular, denanza, respecto a los elernentos artisticos que. dos no regira on el caso de quo Los existences no a) Aprovechamiento.-
f) la adquisicion de los inmuebles catalogados o a juicio tecnico. scan conservables y sin perjuicio respond eran a Is estructura autentica del edificio, Ningun edificio en to que hate referencia at cuer-
de aquellos en los que esten incorporados elemen- del ejercicio por el Ayuntamiento de la facultad de on cuyo supuesto podran ser modificados para po principal, edificado a toda altura, podra tener
tos arquitectbnicos de interes, cuando la carga expropiacion de dichos restos. restablecer Is altura correspondiente a su estruc- come resultado de Is aplicacion de esta Ordenan-
economica derivada de la conservacion o de la Art. 13 ?- 1. Podran realizarse obras en los in- tura originaria acusada por as aberturas de facna- za, on techo on numero de plantas o on numero
limitation de uses , h c era excesivamente gravo- muebles catalogados siempre que se observen da. o per documentation fehaciente, de viviendas per parcels superior al definido per
sa a la propiedad su soslenim enlo; las prescripciones siguientes. b) Is conservacion de Los remates, tejados, azo- el planeamiento vigente.
g) la instalac on de medios especiales de seguri- a) no as altere el aspecto exterior de los inmue- teas. entradas, zaguanes, patios y escaleras sin b) Alineacion de vial: Retranqueos.- De as re-
dad o servicios de protection que garanticen la bles ni se aumente el volumen edificado en altu- otra salvedad quo la establecida en el aparalo tranqueos definidos en el articulo 244,1 de las
conservacion de los inmuebles, y ra, profund dado o anchura. En particular queda anterior. NN.IJU. solo se admiten las modalidades de «re-
h) la prestacidn de servicios auxiliares , tales Co- prohibido adicionar plantas -aunque su alinea- 2. Sera aplicable a esta tipologia to dispuesto en tranqueo en plantas piso,s y ,retranqueo en plan-
mo los de guardia y custodia, vigilancia y limpie- cidn se retranquee en relation a la de la calle, o el n° 2 del art. 14 de esta Ordenanza. tas piso junto a la medianera». cuando con ello
za, siempre que se irate de inmuebles abiertos al a la del patio interior de manzana- y modificar Art . 17°- En los conjuntos incluidos on el tipo se obtenga una mejor integration con los edificios
publico las aberturas de as fachadas, salvo que las obras III la oroteccion alcanzara exclusivamente a las fa- del entorno.
obedecieran a una razonada restauracion para re- chadas, con todos sus elementos, y debera man- c) Planta baja.-
Cap. III.- Regimen juridico poner el edificio a su estado original; tenerse el estilo general tradicional de los edificios La fachada de la planta baja tendra tratamiento
a b) se conserven Los jardines. patios o espacios Ii- del conjunto quedando prohibido el empleo de piano y sus aberturas tendran una composition
Sec. 1 Conservacion y restauracion bros que formen carte del smbilo del edificio materiales que desvirtuen aquel. ordenada y on relation con los ritmos cornpositi-
Sub. Sec . 1 a Edificios catalogados catalogado; Art. 18?- Los perimetros delimitados, califica- vos que adopta la fachada del cuerpo superior.
individualmente c) no se proyecten modificaciones interiores que dos Como de tipo IV, no tendran otra limitation que Nose autoriza la construction de cerramientos re-
alteren o perjudiquen las panes esenciales, mu- la obligation de conservar o mantener, incluso en trasados en planta baja que den lugar afachadas
Art. 10 °- 1. Los inmuebles catalogados no po- ros, forjados, patios, escaleras u otros elementos las nuevas edificaciones, el ambiente estetico del practicadas o soportales en la alineacion de la mis-
dran ser derribados o desmontados total o par- arquitectonicos o decorativos, per los que hubie- sector do forma que armonicen y no desentonen ma, a los que se refiere el articulo 244.6 a) de las
cialmente, ni podia realizarse en ellos obras de ra side catalogado el edificio; del conjunto medic en que estuvieran situadas. NN.UU.
reforma o reparation aunque no afecten danosa- d) se aplique, en sus partes vistas, en lo posible, Art. 19 °- Los perimetros que se califiquen co- d) Fachada minrina.-
mente a sus valores artisticos o histdricos, con las las tecnicas tradicionales. Si necesariamente riu- me de tipo V. estaran sujetos a la normativa es- La minima anchura de fachada permitida sera de
salvedades previstas en esta Ordenanza. bieren deemplearse otras tecnicas, debera.n res- pecial de protection que especificamenle se 8 metros. salvo las situaciones existentes con cons-
2. Deberan ser objeto de las okras y atenciones petarse integramente los elementos de interes del apruebe para los mismos. trucciones laterales consolidadas que impidan al-
de conservacion, consolidation y restauracion que edificio. su ambiente traditional y su aspecto in- canzar dicho valor, para las cuales el minima se
su estado requiera para la salvaguarda de sus terior y externo. reducira a 4,5 metros. En estos casos. la fachada
Sub. Sec . 3a Conjunto Especial del
valores. 2. En las obras de restauracion se observaran, se resolvers con tratamiento piano, sin cuerpos
3. Los edificios catalogados unicamente por te- ademas, las siguientes: Ensanche de Barcelona salientes. A estos efectos se entiende per edifica-
ner elementos o fragmentos arquitectbnicos de in- a) deberan ser precedidas y acompanadas de un Art. 20?- 1. Ambito de aplicacion: El Conjunto Es- cion consolidada aquella que supere, en numero
teres artistico, historico, arqueologico, tipico o tra- esludio arqueologico, historico o artistico del pecial del Eixample de Barcelona, comprende el de plantas, la mitad de las permitidas per el pla-
dicional no podran derribarse si el propietario pre- edificio; area que. coincidenle con el trazado histbrico del neamiento vigente.
viamente no cede al Municipio la propiedad de b) los elemenlos que sustituyan a Lors deteriorados Eixample, contiene come patrimonio historico y e) Espacic Libre interior de manzana.-
tales elementos o bien se compromete a colocar- se integraran armoniosamente yen el caso de que urbanistico una trama urbana comun. configura- En las actuacicnes de nueva plants situadas en
los en otro inmueble de su propiedad, dentro del no se distingan de las panes originales que se con- da per la alineacion de la edificacion a la calle y manzanas en las que la profundidad edificable,
termino municipal, siempre y cuando el traslado serven. debera constar documental y detallada- por el esponjamiento interior caracteristico de los resultante de la aplicacion del art. 242 de las
no implique desvalorizacidn de dichos elementos. rnenle el alcance de la restauracion efectuada, patios de manzana. Dicho conjunto esta dehmi- NN.UU. del P.G.M., sea igual o superior a 20 me-
Tampoco se autorizaran obras de reforma o con- c) se respetaran lodes los elerentos conserva- tado por la avenida Diagonal, paseo de Gracia, tros y no esten atravesadas per un pasaje, no se-
servacion que afecten a los mismos sin sujecion bles de interes, cualesquiera que sea la epoca a calle Corcega, calle Bailen, Travesera de Gracia, ra edificable, ni siquiera on planta sotano. la par-
a dichas condiciones. que pertenezcan. calle Cartagena, calle San Antonio Maria Claret, te de finca situada a una distancia de las alinea-
Art. 11 ?- 1. En caso de ruina o derribo total o Art. 14 ?- 1. No obstante to indicado en el arti- paseo Maragall, calle Cbrcega, calle Independen- ciones de vial, superior a una vez y media de pro-
partial de un inmueble catalogado, cuando con- culo anterior, podran autorizarse en los edificios cia. calle Valencia. calle La Coruna, calle Conse- fundidad edificable, debiendo destinarse este es-
curra dolo o negligencia, el propietario debera re- catalogados obras de restauracion que tengan per jo de Ciento, calle Castillejos, carretera de Ribas, pacio ajardines. Elio no obstante, se tolerars que
construirlo conforme a to dispuesto en el art. 21 objoto elimrnar elementos arquitectonicos posle- paseo Carlos I, paseo Pujadas, paseo Lluis Com- pueda ocuparse pane del subsuelo de este es-
del Decreto de 16 de abril de 1936. riores -que hubieren desvirtuado al estilo y am- panys, calle Trafalgar, plaza Urquinaona, calle pacio ajardinado, para establecer un paso de co-
2. Se entendera que existe dolo cuando medien bience del edificio- y devolverle su estado origi- Fontanella, plaza Cataluna, calle Pelayo, plaza de municacion entre los edificios de la manzana si-
actos tendentes directamente a la demolicion to- nario, salvo que dichas obras posteriores fueran la Universidad, ronda San Antonio, ronda San Pa- tuados en distintos frentes de la misma, siempre
14
que ello no suponga Is destrucci6n de los jardi- Estructura continua de paredes ortogonales de due una fachada forma cornisa con otra tachada ficio, sin perjuicio de acomodarse a to estableci-
nes c arbolado existentes y que su superficie que- carga. colindante, cuando la diferencia entre sus alturas, do, en el caso de derribo o de ruina total, no do-
de ajardi nada, exigiendose a estos efectos, on es- 3. lntegracidn cualitati va. - medida sobre el ultimo forjado, sea igual o infe- loso o negligente.
pesor minimo de tierras sobre el forjado o bove- Presencia, tanto en las fachadas como en Los es- rior a 1,55 melros, siempre y cuando am bas fa- 21.3. Cubiertas y remates.-
da de dos metros. El ancho del paso sera el mini- pacios comunes e interiores. de elementos deco- chadas superen la altura A.R.M. del P.G.M. dis- a) Las cubiertas de los edificios se construiran en
mo funcional necesario. sin que en ningun caso rativos arquitectonicos. relieves o formas esculto- minuida en 2,75 mertros. El concepto se aplicara la modalidad de terrados y tan solo se admitiran
sea superior a 7,50 metros. ricas, pinturas, esgrafiados estucos. ceramicas, independientemente en las tachadas a la calle y cubiertas inclinadas o tejados, cuando armonicen
Se autorizan. tambien, las escaleras caladas de carpnterias, vidrieras, cerrajerfa y artes aplicadas al espacio libre interior de manzana. con las colindantes. El desvan resultante no sera
comunicacidn entre Is planta primera y as terra- en general. Utilization de materiales nobles co- Para determine. Is altura reguladora y numero de habitable.
zas de las plantas bajas, asi coma entre estas y mo piedra, marmoles, maderas, etc. plantas cuando se [rate de remontar pisos sobre b) Sobre Los terrados solo podran situarse las ca-
el espacio ajardinado en el interior de la manzana. Presencia de mobiliario singular, come mampa- edificios existentes, se aplicaran las siguientes jas de escaleras, cuartos de maquinas de ascen-
Art. 21 . Sector de Conservacion.- ras, garitas, ascensores etc. reglas: sores y, on general, Los volumenes correspondien-
Su delimitation esta definida por la avenida Dia- Existencia de elementos estructurales o construc- 1 a El nOmero maximo de plantas, contando las tes a los elementos tecnicos de las instalactones
gonal, paseo de Gracia. calle Corcega. paseo San tivos significativos del periodo de transition de las existentes y las anadidas, no superara el maximo que se separaran de los pianos de fachada una
Juan calle Trafalgar, plaza Cataluna, calle Pela- tecnologias que caracterizan el proceso de cons- permilido por el planeamiento vigente. distancia igual a su altura y como m(nimo 3 metros.
yo, plaza Universidad, ronda San Antonio y calle truccion del Eixample historico. significado tanto 2t A efectos del calculo del numero de plantas, Las cubiertas correspondientes a Los pisos retra-
Urgel. asi como Is prolongation de Is avenida Dia- por la recuperation de tecnicas tradicionales (bo- se entendera por planta baja cuando este desdo- sados, solo seran accesibles para su mantenimien-
gonal'hasta la plaza de las Glorias, las de la Gran vedas, bovedillas. trabajos del ladrillo. etc.), co- blade el nivel o conjunto de niveles cuyo forjado to, permittendose sobre ellos Los remates perime-
Via de les Corts Catalanes pasta la plaza de Es- mo por la introduction de nuevos materiales (pi- superior no exceda a la altura de 5.42 metros y trales de fachadas. medianeras y patios. con una
pana y la plaza de las Glorias, la del paseo de Gra- lares de fundicion y primeras aplicaciones del cuyo forjado intermedio exceda Is altura de 1.20 altura maxima de 0,60 metros; las chimeneas y
cia hasta Is calle Mayor de Gracia y la ronda San hierro). metros, referidas ambas medidas at punto de apli- conductos de ventilation; las claraboyas y lucer-
Pablo hasta el Paralelo. Este Ifmite incluye ambas En of caso en que of edificio poseyera solo algu- cacion de la ARM. narios y elementos similares a Los relacionados.
fachadas de las vias o plazas referidas hasta la na de las caracteristicas anteriores, los Servicios 31 Cuando Los edificios colindantes tengan one Las restantes instataciones estaran incorporadas
calle Corcega entre paseo de Gracia y paseo San Tecnicos municipales elaboraran un informe en altura superior a la determinada por el planeamien- dentro del volumen de dicho cuerpo retrasado.
Juan yen la calle de Trafalgar, entre Ia calle Orli- base at cual se podra autorizar un derribo partial. to vigente disminuida en 2,75 metros, se podra c) En el piano de las fachadas y sobre el forjado
gosa y el paseo Lluis Companys, donde el limite Para ello sera necesario asimilar e! nivel de pro- incrementar la altura del edificio a remontar has- de la ultima planta, solo se permitiran las baran-
se situa en el eje de la calle, quedando excluida tection asignado al edificio entre los establecidos ta Ilegar al promedio de las alturas de los edificios des y los remates decorativos abiertos y no ocu-
Is tachada exterior. en el art. 3.1 por esta Ordenanza. colindantes. Dicho incremento no sera nunca su- pables, sin perjuicio de to dispuesto en el artfculo
21.1. Derribos.- c) Cuando las fincas hayan sido construidas con perior a 2,25 metros por encima de la A.R.M. 21.4.A)3.
Debido a que la configuracidn arquitectonica de posterioridad a is ordenanza de 1932 y no esten Cuando la adicion de una nueva planta supere 21.4. Composition de fachadas.-
este Sector de Conservation. esta definida por Is catalogadas individualmente. IaA.R.M. establecida c la incrementada segun el Para evitar problemas de integration tipologica,
presencia de unas caracteristicas comunes a Is En cualquier caso. de forma previa a la demoli- parrafo anterior, esta adicion no podra efectuar- con gran repercusion en las fachadas, solo se
gran mayoria de las construcciones que to cons- cion partial o total del edificio, sera preceptivo el se en Los pianos de fachada y debera retrasarse autoriza el use de aparcamiento en plantas baja
tituyen, estas no podran ser derribadas aunque otorgamiento de Is licencia para la nueva cons- 3 metros de ellos. y sotanos.
no esten catalogadas ndividualmente, salvo que truccion y Is licencia de derribo se condicionara 41 Cuando Is fachada anterior o posterior forme A) Actuaciones de nueva planta.-
concurra alguna de las siguientes circunstancias. con Los cornpromisos convenientes en cads ca- cornisa con la colindante, Is adicion de la nueva 1. Fachadas anteriores o principales.-
a) Cuando exista aclaracion legal y firme, en via so para asegurar el ritmo normal de los trabajos planta no podra efectuarse en el piano de facha- a) Las fachadas tendran un tratamiento piano, pre-
administrativa. de ruing. En el caso de que esta de demolition. asi como due entre el final de es- da y debera retrasarse 3 metros de cada una de ferentemente simetrico, generado por la alinea-
se produzca con la concurrencia de dolo o negli- tos y el inicio de las obras de nueva construction. las que formen cornisa. Si hubiera Lugar a una se- cion. No se admiten, en consecuencia. cuerpos
gencia. sera de aplicaci6n to dispuesto para Los no transcu rra un periodo de tiempo superior a cua- gunda planta retrasada. Is posibilidad de su eje- adelantados o pianos retrasados distintos de los
edificios catalogados en el art. 11 de esta Orde- tro meses. cucion se condicionara a la aprobacion de un es- elementos salientes regulados en el apartado d).
nanza, siempre que el edificio afectado no retina En aquellas situaciones en las que el mantenimien- tudio de detalle que demuestre su integraci6n en b) Se prohiben las fachadas due acusen preferen-
las condiciones due mas adelante se establecen to de partes del edificio obliguen. excepcionalmen- el entorno. temente la horizontalidad cpa bandas lisas, ma-
para su posible derribo. te y por razones tecnicas, a su derribo y posterior 5a La altura de los pisos adicionados, reunira las cizas en toda su longitud. Quedan, asimismo, pro-
b) Cuando las fincas hayan sido edificadas de reconstruction, la Comision del Eixample estable- siguientes condiciones: hibidas las fachadas ciegas y las totalmente acris-
acuerdo con una ordenanza anterior a lade 1932 cera Las condiciones en las que esta se realizara. a) Se ajustara at ritmo y progresion de alturas de taladas o muros cortina, salvo que se just(fiquen
y se demuestre de forma documentada que el edi- previa presentation de la documentation preci- Los pisos inferiores: razonadamente, respecto de las condiciones del
ficio en cuestion no participa de ninguna de las sa. Si por razones de tipo tecnico, materiales ac- b) En ningun caso sera superior a la del ultimo pi- entorno.
siguientes caracteristicas tualmente agotados, tecnicas desaparecidas, ele- so, a menos que este sea interior a 2.75 metros. c) Las aberturas se dispondran compuestas pre-
1. Integration compositiva.- mentos decorativos irrepetibles, etc.. la reconstruc- c) No sera superior a 3,05 metros, ni interior a 2,75 ferentemente segun ejes de composition vertical
Fachada a Is calle: tion resulta imposible, la Comision determinara metros, incluido uno de Los forjados. manteniendose, en general, un dominio del ma-
Plano de fachada generado por la alineacon. Je- el mantenimiento de estos elementos durante el 6a Las adiciones de nuevos pisos se realizaran cizo sobre el hueco. Tendran una proportion mi-
rarguizacion vertical sing ularizandose las plantas proceso de construction. sobre el ultimo forjado y no sobre la cubierta o ca- nima entre ancho y alto del orden de 1 x 1,5 y el
inferiores y Is cornisa o remates. Existencia de ejes Para garantizar que las obras se ajusten a las con- mara de ventilation. ancho de Los macizos y machones, estara propor-
de simetria subordinando la composition general. diciones y prescripciones de la licencia y a Los pla- C) Espacio fibre interior de manzana.- cionado con el de Los huecos.
Predorninio del macizo sobre el hueco. zos establecidos, en especial por to que se refie- a) En las actuaciones que comporten aumento del d) Los voladizos, cuerpos y elementos salientes,
Disposition general de los huecos segun ejes ver- re alas fachadas. podra establecerse la cons6lu- votumen existente, nose autorizaran incrementos respecto de la alineaci6n de la fachada, tendran
ticales de composition con la presencia de ele- cion de on aval o deposito por un importe equi- de edification en el espacio libre interior de man- un vuelo maxima, medido normalmente al piano
mentos salientes, como son Los balcones. estable- valents a la mitad del valor estimado de ejecucion zana, ni en el subsuelo. Excepcionalmente, cuan- de la misma, de 1 metro para los cuerpos ab er-
ciendo contrapuntos de directriz horizontal. Solu- de la licencia, procediendose a su cancelacion o do existan construcciones en el espacio fibre de- tos y de 1.20 metros para los cuerpos comrades
cio con predominio de la dimension vertical de los devolution de acuerdo con to establecido de for- finido on el articulo 20.2. e), se autorizaran estas o semicerrados, y en ningun caso sera superior
huecos y tribunes. ma general en of art. 54 de las Ordenanzas Me- obras en planta baja y sotanos en el espacio edi- al de la planta inmediatamente inferior.
Fachada la patio de manzana: tropolitanas de Edificaci6n. fcable definido por el mismo articulo, con la con- Los cuerpos abiertos solo podran ocupar el an-
Presencia de galerias, abiertas o acristaladas, es- 21.2 Altura reguladora.- dicion de que el espacio interior quede libre y cho total de la fachada, establecido en el articuto
tructuradas segun una relicula ortogonal, con pre A) Actuations de nueva planta. - ajardinado. 230.1.3. doles NN.UU. del P.G.M., en dos doles
dominio del hueco sobre el macizo, el cual suele Aunque el numero de plantas y la altura regula- b) Se exceptuaran de is precedente disposition, plantas piso, y en las restantes plantas. se sepa-
reducirse a su simple expresion estructural. dora seran las due determinen el planeamiento aquellas edificaciones catalogadas individualmen- raran un minimo de un metro entre si. Las baran-
2. Integration tipologica.- Diferenciacion tipolo- vigente para cada finca. se permitira. no obstan- te que se hallen construidas originalmente, total- des seran caladas y su diseno de composicibn
gica entre una planta principal singular y la plan- le, incrementar esta ultima haste alcanzar el pro- mente o en parts. dentro del espacio libre interior predominantemente vertical.
ta tipo de los pisos superiores. medio de las alturas de Los edificios colindantes, de manzana. Los cuerpos salientes cerrado o semicerrados. co-
Existencia de dos escaleras, una de acceso at pi- hasta on maxima de 1,55 m, con el fin de conse- D) Actuaciones en eddicios catalogados. - mo tribunes y miradores, deberan entenderse co-
so principal y otra de acceso a Los pisos. guir una mayor armonia del conjunto recuperan- Las actuaicones en edificios catalogados se aco- mo on volumen superpuesto at piano de fachada.
Pervivencia de un jardin o terraza en el patio de do is unidad del coronamiento. modaran a to establecido en el art. 13 de este A Los efectos de su situation sobre la fachada. se
manzana con acceso desde el piso principal. B) Actuaciones que comportan aurnento de vo- Catalogo. estara a to dispuesto en el articulo 230.1.3 de las
Disposition longitudinal de las viviendas para lumen en alfura.- La altura de Los edificios de la zone que se hallen NN.UU. del P.G.M., con las excepciones de la
abrirlas a las dos lachadas. A efectos del calculo de la A R.M.. se entendera individuaimente catalogados, sera la real del edi- planta primera, en la que se podra ocupar los dos
15
tercios longitud, y de la dltima planta inme- que sea parcial, comportar6 la restitution de los taci6n siguiente, con la finalidad de testimoniar do- cion expuestos en esta Ordenanza.
de su
art(stico espacios, jardi-
diata a la cornisa, en la cual nose admitiran estos elementos originales alterados o desaparecidos cumentalmente el edificio existente: e) Informar el interes de
tribunas cuando sean probados documentalrnente, asf co- - Plano detallado de las fachadas, plantas y sec- nes, edificios y elementos, on funcion de sus va-
cuerpos cerrados o sernicerrados. Las
ser6n totalmente acristaladas, sin paramentos cie- mo la conservation y puesta en valor de los ele- ciones a escala 1:100. lores compositivos, tradicionales o hist6ricos, pro-
responder6n a una composicion de eje ver- mentos originales existentes Como ornamentos, - Reportaje fotogrefico completo de la obra poniendo si procede, su inclusion on la relaci6n
gos,
del Catalogs, para garantizar su preservation.
tical yen ninguna planta su amplitud sera inferior balcones, tribunas, forja, vidrieras, etc., yen par- existente.
a 2,65 metros. ticular las puertas de acceso al edificio, los pro- c) En los casos de ruina o derribo total o parcial f) Informar preceptivamente los recursos doles de-
e) S61o se admilira la presencia en fachada de hue- pips espacios de use general y los ascensores, de un inmueble del Sector, la propiedad se obli- negaciones do licencias basadas en criterios es-
de ventilation e ilurninaci6n correspondien- sin menoscabo de sus atributos formales ni gara a to establecido en los arts. 10.3 y 12 de es- teticos o compositivos.
cos
tes a salas y dormitorios. cualitativos. ta Ordenanza pars los edificios catalogados. g) Proponer las modificaciones que se estimen
2, Fachadas al espacio fibre interior de b) Con una periodicidad de diez anos, se proce- 21.7. Estudios de detalle.- pertinentes alas disposiciones contenidas en es-
manzana.- dora a la restauraci6n y limpieza de las fachadas En el Sector de Conservacidn se deberan redac- ta subsection 3a, on orden a su
Su tratamiento sera predominantemenle piano, de los edificios mediante las tecnicas y produc- tar estudios oe detalle en los casos siguientes: perteccionamiento.
tos adecuados para mantener en buen estado de a) Para adecuar el perfil del segundo cuerpo re- h) Toner conocimiento de cuantas cuestiones si-
acristalado o abierto.
3. Remates.- En el piano de fachada, y sobre conservaci6n y ornate publico los valores urba- trasado remontable, si fuera posible, y dernostrar milares a las expuestas se susciten y evacuar los
orden la pro-
la altura reguladora, solo se admitira la colocacion nisticos ambientales y esteticos del sector, asf co- su integracidn en el entorno edificatorio. informes clue se le encomienden en a
conservaci6n global o parcial de edi- teccidn, mantenimiento y mejora general del Sec-
de barandas y remates decorativos que armoni- mo las propias fincas. b) Cuando la
con con los remates de los edificios colindantes. c) La restauracion, modification o sustitucion de ficios de interes arquitectonico, aconsejo buscar tor de Conservacidn.
el asesoramiento de
Los remates podran ser opacos o former los elementos que componen las fachadas del es- una nueva ordenaci6n volumetrica para el edifi- La Comision podra recabar
miradores. pacio libre interior de manzana, tendran caracter cio o su entorno que mejore sustancialmente la representantes de otras areas municipales y do
cornposicidn del ultimo piso, adem6s de ate- unitario y no alteraran la tipologia ni la configura- directa aplicacion de esta Ordenanza. personas o tecnicas expertos cuando to requiera
La
nerse a las consideraciones del cuerpo central, cidn do las soluciones originales. c) Para proponer proyectos que por motivos jus- el caracter especifico o singular de la materia
podran ordenarse en relacion al remate del 21.5. Elementos sobrepuestos a las fachadas.- tificados necesiten un regimen de usos, un trata- tratada.
edificio Para la colocacion de toldos, rotulos, elementos miento compositivo, una redistribution del espa- El decreto de constitution de la citada Comision,
B) Hc(uaciones sabre edificios existentes.- publicitarios y decorativos en las facnadas, las in- cio fibre del interior de manzana definido en el ar- determinar6: El numero de sus miembros, cuya
1. Plantas bajas.- tervenciones se atendran a to dispuesto en el ar- ticulo 20.2.e), o una utilization de materiales no mayoria debera corresponder, en todo caso, a la
a) Es obligatoria la conservaci6n integral de la es- tfculo 95.2 de las Ordenanzas Metropolitanas de previstos en esta Ordenanza. Administration municipal, su reglamento funcio-
tructura y decoration de la planta baja, siempre Edification, alas ordenanzas especificas en la ma- 21.8. Comision Tecnica para el Mantenimien- nal y concretara las entidades ciudadanas que la
que sea originaria o de interes arquitectonico. teria y, ademas, a las siguientes condiciones y re- to y mejora del Eixample.- compandrOn.
Cuando se proyecte la remodelacibn o cambio de glas particulares: La Alcaldfa, a propuesta del responsable del Area
use de los locales situados en la planta baja, de- a) Los toldos seren plegables, de Iona o tejidos de Urbanismo, nombrara una ,Comision Tecni-
Disposition transitoria primera
bera restituirse la imagen unitaria de las abertu- similares y, por su disposicion, forma, color y ta- ca parael Mantenimientoy Mejoradel Eixample»,
Comision del Eixample, on el plaza de on ano
ras a la calle con todos sus elementos arquitecto- mano, se integraran con el edificio en el que se cuya competencia y objetivo seren: La
definitiva de esta Orde-
nicos y decorativos. incorporen. a) Interpreter, en los casos de dude o imprecision, a partir de la aprobacion
b) Se podra adrnitir la union de semisolanos y en- b) Solamente se permitira la colocacion de mar- el sentido propio de las disposiciones de esta sub- nanza, elaborara la relaci6n de aquellos edificios
Conservaci6n que, ha-
tresuelos unificando verticalmente los huecos de quesinas en las plantas bajas cuando por su di- seccion 3a existentes en el Sector de
construidos con posterioridad al ano
fachada, suprimiendo los tres primeros metros do seno, materiales, proporciones y transparencias, b) Informar preceptivamente las solicitudes de de- biendo side
forjado interrnedio cuando las aberturas de acceso se integren en la composicion del edificio sin des- rribo de edificios emplazados dentro del Sector 1932, posean valores arquitectonicos o artfsticos
igual menor a figurar su imagen ni ocultar elementos decorati- de Conservacidn, con sujecion a los criterios es- quo, por su interes, hacen necesaria su protec-
desde la calle tengan una altura o
la desa- vos ni estructurales. tablocidos on este artfculo. tion, promoviendo su inclusion on el Catalogo del
2,20 metros, la actuation no comports
parici6n ni mutilaci6n de elementos decorativos c) Sabre o desde las fachadas de los edificios que c) Tenor conocimiento de los expedientes de de- Patrimonio Arquitectonico, Hist6rico-Artistico de
estructurales de interes y los huecos resultan- constituyen este Sector de Conservation no po- claracion de ruina, los de inclusion on el Registro la Ciudad de Barcelona.
o
composicion dran disponerse mas elementos publicitarios que de Solares y tambien pronunciarse sabre los ex- Este relacion se hare extensiva al resto de los edi-
tes se integren armdnicamente en la
los permitidos en el articulo correspondiente de pedientes gubernativos de derribo al amparo de ficios de interes del Conjunto Especial del Eixam-
general del edificio yen especial de la planta baja.
fecha de
La ejecucion de dichas obras de reestructuracion la Ordenanza de Publicidad. En cualquier caso, la L.A.U., de los edificios emplazados en este Sec- ple, independientemente de su
de la planta baja se roalizara Integra y simultanea- no so admitiran rotulos salientes respecto al pia- tor de Conservaci6n. construction.
fachada y, para ase- no de fachada. d) Informar y valorar los proyectos, cuando nose En el ambito del Eixample, definido en esta Or-
mente en toda su amplitud de
atendiendo a las distintas caracteristi-
gurar el cumplimiento de esta condition, el Ayun- d) Quedan prohibidos los escaparates adelanta- ajusten a los requisites de tipo compositivo y for- denanza,
establecera, al otorgar la licencia, los dos sabre la via publica y as terrazas cerradas mal senalados, en este articulo, autorizando so- cas, quedan complementadQs los siguientes ar-
tamiento
compromisos y garantfas pertinentes. adosadas a los edificios. luciones diferentes a las regladas, en funcidn de ticulos: 225, 228, 230, 242, 243, 244, 245, 303
2. Adici6n de pisos.- e) Los veladores y marquesinas situados en la via las circunstancias concurrentes, en cada caso, y 327 de las Normas Urbanisticas Metropolitanas,
Estas actuaciones deberan asegurar una rehabi- p6blica estaran disenados de manera que no ocul- siem pre dentro de los criterios generales de pro- y los articulos 11, 18 y 23 de la Ordenanza Me-
litacidn de grado alto, segiin to dispuesto en los ten la vision de los edificios de su entorno. teccidn y conservation del Sector do Conserva- tropolitana de Rehabilitation.
articulos correspondientes de las O.M.R., asf Co- 21.6. Requisitos del proyecto tecnico.-
mo la mejora y actualization del edificio y una a) Las solicitudes de licencia pare actuaciones ar-
puesta en valor de sus elementos artfsticos y ar- quitectdnicas en el Sector de Conservation que
quitectonicos de los espacios comunes y de las oxijan proyecto tecnico, cumplimentaran lo esta-
fachadas. blecido en las disposiciones generales al rospec- ©CO^ -
a) En los voladizos, cuerpos o elementos salien- to y, en particular, las siguientes prescripciones. jCrlr^d0^1^^1 -^« - ^,DCUUO OO^a©RDT
tes respecto del piano de la fachada, as[ Como en - Memoria justificativa de la solution propuesta F)FI[ j CIoL^? UC CI ." ^1 qq ^^ jj Oo iOflH I17
los huecos y elementos decorativos, se manten en el proyecto tecnico que incluya una valoracion loo IL`1U _ I ' LJOOG r j0O 9 Te^C^^ FOU
dra la composicion del edificio existents. El vuelo de Jos elementos arquitectonicos, esteticos y cons- !4UO000Qo ^ 1 i fl1fl L .JILCL ICJ C, oQ[ R LJOOO
de cuerpos a elementos salientes no sera supe- tructivos adoptados. 'f ^oOC^o 0eC`COCj'I^ , ^C^r v' 7[J(f J007^
rior al del piso precedence. - Pianos a escala 1:50 que contengan las facha- 6 e ,oC^ i( ]UUL LJLLO ^ CSC 1!^OJ ]^C Ja CJOCTO
3. Remates.- das principal y posterior del edificio y las de los ^UUC JC I^° ,C !!SIC ^I '^ L 7^ C7 LLIJ
La cornisa o elementos de remate del edificio pree- edificios contiguos.
xistente, cuando sea original o posea on valor ar- - Secciones que reflejen el perfil transversal del ^. _ i^7^7ULJC J OC UUf 1L^?'O O Ci. lC EiUOU Job
quitectonico o art(stico intrinseco, sera desplaza- edificio proyectado y de los colindantes. Cl (JC^E^' rLiLWIL^Lj 1CLLUQLI B® 0^'^)^DI
da y adaptada para rematar la fachada remonta- - Reportaje fotogrefico en color. o^D©Cl C I^C) Off ,JUUJ COCi
da, salvo en aquellas circunstancias an las que, En los proyectos constara la naturaleza, calidad D1 U
composi- color o colores de los materiales a emplear en 19 Q'02 E0 °U^por constituir una parte esencial en la y noo oo
cion del edificio, deba conservarse coma apoyo lafachada, pudiendo rechazarse los que, ajuicio =
%11 .1f5 r ,L I
de la nueva intervention. del Ayuntamiento, nose adapten al ambiente del ;JUUL M
4. Rehabilitation de las fincas.- Sector que se trata de conservar.
a) La restauracion de cualesquiera de las facha- b) La concesidn de una licencia de derribo osta-
das ode los vestibules y elementos comunes, eun- ra condicionada a la presentation de la documen-
16
Sub. Sec . 4? Entorno los propietarios de edificios, silos en conjuntos o salvo que observen las prevenciones esteticas ciOn, grado de responsabilidad del autor, perjui-
Art. 22 ?- A los efectos de esta Ordenanza se perfinetros urbanos catalogados o calificados Co- que, en cada caso , determine el Ayuntamiento, cios ocasionados a los intereses generates y de-
entendera por entorno de los edificios cataloga- mo entorno, la ejecucion de obras de consolida- previo informe tecnico. mos circunstancias concurrentes.
dos las fincas contiguas, las que tengan fachada tion, conservation, modificacion de su caracter e) la ampliacion de las instalaciones existentes on
frente al edificio catalogado en la misma calle, las arquitectonico y reforma de fachadas o espacios Sec. 58 Adquisiciones y Expropia- dichos inmuebles, cuando la actividad desarro-
que den frente a plazas a las que tenga fachada visibles desde la via publica, con el fin de conse- ciones Ileda sea incompatible.
algun editicio catalogado y [as que se califique Co- guir la armonfa estetica del conjunto. 1. infracciones urbanfsticas
Art. 33 °- Con arreglo a las posibilidades fi- 2. Se cons deraran
mo entorno a traves de un plan especial. 2. Las obras se ejecutaran a costa de los propie- nancieras y con sujecidn alas previsiones del pro- graves:
Art. 23 ?- El entorno de los edificios cataloga- tarios si estuvieren en el limite del deber de con- grama actuacion, el Ayuntamiento podra a) la ejecucion
de ad- en edificios catalogados de obras
dos estara sujeto a las mismas obligaciones que servacidn que les corresponda y con cargo a Ton- con licencia con inobservancia cldusulas
quirir los edificios catalogados de sus
que se enajenen
]as establecidas pars los conjuntos tipo IV. dos municipales, en otro caso. voluntariamente por sus propietarios. leg(timas;
Art. 29 ° bis.- El incumplimiento por los propie- b)
En los la no ejecucidn en los edificios catalogados de
2. supuestos de bienes catalogados en la
Sec. 2a Licencias de obras tarios de las drdenes de ejecucion de las obras las obras de conservacidn ordenadas por el
categoria A, siempre que las posibilidades eco-
en indicadas on los dos artfculos precedentes, sin per-
Art. 24 °- Las solicitudes de licencia edificios ndmicas to permitan. el Ayuntamiento
Ayuntamiento;
interesara
juicio de las medidas aplicables de ejecucion for- c) la ejecucidn de obras de reforma en edificios
o en los conjuntos o perfinetros urbanos catalo- del Estado el ejercicio a su favor de los derechos
dar luger la expropiacidn de los in- del entorno con inobservancia doles prescripcio-
gados, se sujetara a [as prescripciones genera- zosa, podra a establecidos por el art. 31 de la Ley de Expropia-
establecidas muebles, conforme a to previsto on esta nes establecidas on esta Ordenanza;
les y a las espec(ficas en el art. 46 cion forzosa v 97 y 100 de su Reglamento.
Ordenanza. d) cualquier otra vulneracidn de los preceptos de
de las Normas Urban(sticas del Plan General Art. 34 °- 1. El Ayuntamiento, sin perjuicio de
esta Ordenanza o la ejecucidn de actos que, di-
Metropolitano. adopter las medidas que procedan. podra expro-
recta o indirectamente, atenten a la conservacidn
Art. 25? - En todos los expedientes de solicitud Sec. 4a Uso de los inmuebles piar los edificios, fragmentos y elementos arqui-
y dignificacidn de los valores protegidas por la
de licencia, referidos a edificios o conjuntos perf- Art. 30 °- 1. El use de los edificios catalogados tectdnicos catalogados, en los casos siguientes
rnisma.
metros urbanos catalogados, incluso si se tratare propiedad particular, debera acomodarse a sus a) cuando as( se prevea expresamente
de on los pla-
Art. 38 ?- Seran responsables de las infraccio-
de licencia de use o de instalaciones comercia- caracterfsticas, no pudiendo ser destinados a fi- nes de ordenacion definit vamente aprobados;
nes senaladas en el artfculo anterior:
les o industriales, sera preceptivo el informe de nes incompatibles con su valor y significaci6n ar- b) si los propietarios no realizaren las obras de
a) en el caso de obras, el propietario, el construc-
la Subunidad de Edificios Artfsticos, Arqueologi- tfstica o histdrica. o que de alguna manera afec- adaptation requeridas por planes, normas o pro-
tor y el tdcnico facultativo director de las mismas;
cos y de Ornato. ten a su conservation o comporten peligro de yectos de caracter histdrico o artfstico, con arre-
b) en casos de defectos de conservation o adap-
Art. 26?- Las solicitudes de licencias de obras deterioro. glo a to prevenido en el art. 66 de la Ley del Suelo
tacidn, el propietario del inmueble;
menores, en edificios catalogados, se sujetaran utilizaciones incompatibles existentes al ini- de 9 de abril de 1976;
2. Las c) en la modificacidn de usos o ampliacion de los
al tramite general establecido por las ordenanzas ciarse la vigencia de esta Ordenanza, c) par reiterado incumplimiento por el propietario
incompatibles. el usuario y el propietario del in-
de edification, si bien, su concesion, debera it pre- determinaran: de sus obligaciones en orden al use y conserva-
mueble silos hubiere consentido,
cedida del informe de la Subunidad indicada en autorizacion cualquier medida que im- tion de los inmuebles, o cuando esten en peligro
a) la no de d) en los demos casos, el agenle de la infraccidn
el art. anterior. plique ampliacion o consolidation de la actividad de destruccidn o deterioro.
y el propietario del inmueble si hubiese consenti-
Art. 27°- En las solicitudes de licencia de nue- 2.
incompatible, como ejecucidn de obras, instala- Tambien podran expropiarse los inmuebles que
do la actividad danosa o prohibida.
va construction o modificacidn del aspecto exte- cidn de nueva maquinaria, sustituci6n o aumen- impidan la contemplation de editions cataloga-
Art. 39 1- 1. Las mfracciones a esta Ordenanza
rior de las fachadas de las construcciones del en- to de potencia de la existente y analogas; dos, constituyan causa de riesgo o de cualquier
seran sancionadas par el Alcalde, previa audien-
torno de los edificios catalogados, debera acom- b) la imposition de medidas correctoras pars evitar perjuicio para los mismos o puedan destruir o ami-
cia del interesado, con multas, dentro de la cuan-
panarse documentation fotografica del cataloga- Banos a los inmuebles catalogados, cuando tec- norar la belleza o seguridad de los conjuntos de
tia autorizada por la leg slacidn vigente.
do y una perspective o dibujo de las fachadas del interes
nicamente sea posible: histdrico-art(stico.
2. Dentro de dichos limites, el importe de la multa
proyectado, de la que resulte que no se deriva, c) la imposition, con sujecion a los tramites regla- sera fijado disc recionalmente, atendida la grave-
por su composition y caracter, perjuicio estetico Sec. 6a Beneficios
mentarios, de on arbitrio progresivo con fin no fis- dad de la infraccidn, grado de responsabilidad del
pare el prolegido. Sera preceotivo el informe de cal que grave la actividad incompatible que se de- Art. 35 ?- Los inmuebles clasificados en las ca-
autor, perjuicics ocasionados a los intereses ge-
la Subunidad de Edificios Artisticos, Arqueologi- sarrolle en el inmueble; tegories A. B y tipo I de la categoria C, siempre
nerales y demos circunstancias concurrentes.
cos y de Ornato. d) la expropiacidn forzosa de la actividad mediante que su catalogacion de Lugar a una disrninucion
indemnizacidn por el traslado de la misma. de sus rentas a incrementos de sus gastos de con-
Sec. 38 Ordenes de ejecucion de 3. Cuando el destino incompatible este vincula- servacidn, gozaran de exencion en as exaccio-
obras do con derechos de tercero, los propietarios po- nes municipales que graven directamente la pro-
Art. 28 °- 1. El Ayuntamiento podra ordenar, a dran solicitar del Ayuntamiento la expropiacidn for- piedad con las modalidades y condiciones que
zosa de aquellos, comprometiendose a abonar el se establezcan en las respectivas Ordenanzas
los propietarios de inmuebles catalogados, la eje-
cucidn de obras de conservacidn y consolidation, justiprecio que se fife en Ia misma. Fiscales.
cuando su estado ponga en peligro la permanen- En todo caso, cuando se actue de oficio, la Ad- Art. 36 ?- En la ejecucidn de los planes de ur-
ministracion podra hacer recaer sobre los bene- banismo, los inmuebles catalogados seran exclui-
cia o integridad del inmueble o este se deteriorase.
2. Los propietarios de los edificios calificados po- ficiarios todo o parte del precio de expropiacidn, dos de la reparcelacion, incluso en su modalidad
de indemnizacibn sustitutiva, previo informe del
dran recabar, pare conservarlos, la cooperation de conformidad con la ventaja que de ella
departamento ministerial competente por razon
del Ayuntamiento, que la prestar6 dentro de los obtengan.
4. Las utilizaciones incompatibles existentes en de la materia. cuando se trace de inmuebles cata-
limites presupuestarios y del programa de actua-
tion cuando se acredite que el propietario no ob- edificios catalogados clasificados en la categoria logados en la categorfa A.
tiene renta alguna del inmueble o que la obteni- A, estaran sujetos a las prescripciones a). b) y c)
Sec. 78 Sanciones
da es notoriamente desproporcionada al importe del numero anterior y a la normative especifica de
de la reparation a efectuar; que tales obras no fue- la Ley de 22 de diciembre de 1955 y disposicio- Art. 37?- 1 Se considerardn infracc ones urba-
ren repercutibles a los inquilinos conforme a la le- nes concordances. nisticas muy graves
gislacidn vigente. y que acepte las condiciones Art. 31 ?- En los edificios y monumentos de la a) la destruccidn total a partial de edificios cata-
siguientes: categoria A, no se permitirA la fijacidn de carte- logados y el traslado sin autorizacion de elemen-
a) que las obras se ejecuten directamenle por el les, colocacion de soportes ni, en general, mani- tos artisticos pertenecientes a los mismos;
Ayuntamiento: festacion de actividad publicitaria, ni la instalacidn b) la ejecucidn en los edificios catalogados de
b) que el propietario concede on derecho de tan- de soportes o palomillas pare sostener los cables obras sin previa licencia municipal o con oculta-
too y retracto al Municipto, por plazo de diez anos, de energia elQctrica y telefonos, o cualesquiera cion de [as circunstancias que determinan la su-
para el caso de transmis16n intervivos del inmue- otros elementos para el suministro de servicios pu- lecion de las obras a los requisitos especiales es-
ble, mediante escritura publica inscrita en el Re- blicos, ni la instalacion de adornos exteriores, per- tablecidos en esta Ordenanza:
gistro de la Propiedad. y con deduction del im- sianas, toldos, marquesinas, aparatos de refrige- c) el derribo o modificacidn de edificios a los que
porte de las obras salisfecho por el Ayuntamiento. raci6n visibles desde el exterior y, en general, cua- se hallen incorporados fragmentos o elementos
3. Cuando se trate de inmuebles clasificados en lesquiera otros elementos, aunque sean moviles, arquitectonicos catalogados, sin cumplimiento de
la categorfa A, se recabara la colaboracion eco- que alteren o menoscaben su configuration las prescripciones de esta Ordenanza;
ndmica del Estado, conforme a la legislation es- arquitectdnica. d) la modificacion del use objetivo de los inmue-
pec(fica en la materia. Art. 32 F- En los demos edificios catalogados se bles catalogados sin autorizacion municipal; dis-
Art. 29?- 1. El Ayuntamiento podra ordenar a mantendran las prohibiciones del artfculo anterior, crecionatmente. atendida la gravedad de la infrac-
17

Cataleg del Patrimoni
Arquitectonic Historico-Artistic
de la Ciutat de Barcelona
Tots i cada un dels edificis, elements i con- Classificacib dels edificis, elements i con- Als planols d ' emplagament , el colors tenen
junts inclosos en el Cataleg apareixen res- junts del cataleg del Patrimoni Arquitectb- els segiients significats:
senyats en el Ilistat General amb les seves nic i Histbrico-Artistic:
adreces principal (en negreta) i secundaries, Categories A i B:
les quals remeten al numero de la fitxa co- Categoria A
rresponent. Cada una d'elles conte la infor- element la fitxa.
Capitol I: n Edifici o referenciat a
macid grbfica i escrita i la proteccib legal prb- Monument Histbrico-Artistic d'Interes Nacio-
pies de 1'element catalogat. Les fitxes estan espais Iliures o altres pertanyents
nal, Provincial o Local. Jardins,
ordenades alfabdticament per la seva adre- a ('anterior.
qa principal o per la seva denominacid, si Categoria B
es tracta de conjunts. A continuacid de • Parcel•les que conformen I'entorn de
I'adrega principal, les secundaries Capitol
i el nom 11: I'edifici o 1'element referenciat que no es-
Edificis i elements arquitectbnics d'interes
apareix la proteccib especifica segons la se- tan catalogades per elles mateixes.
artistic, historic, arqueolbgic, tipic o
guent classificacid:
tradicional. Parcel•les corresponents a altres catalo-
Capitol III: gacions de les categories A i B.
Masies, edificis aillats o jardins.
Capitol IV: Zones corresponents a conjunts catalo-
Fonts i Monuments. gats (categoria C).
Capitol V: Categoria C:
Excavacions.
Capitol VII: n Parcel•les que formen part del conjunt i
Locals comercials. no tenen catalogacio de categoria A o B.
Categoria C Parcel es corresponents a catalogacions
Capitol VI: de les categories A i B, tant si formen part
Conjunts histbrico - artistics. del conjunt referenciat com si no.
A la fi de cada text hi ha una bibliografia Zones corresponents a altres conjunts
abreujada pel procediment autor-data. Ca- catalogats.
da obra (Ilibre o article) ds referenciada amb
('any d'edicib (s.d. quan no ens Ls conegut)
precedit pel cognom de I'autor o autors.
Quan aquests excedeixen el nombre detres
o bb Os desconegut, hom utilitza al seu Iloc
la primera paraula del tttol. En una bibliogra-
fia al final del Cataleg es proporcionen, per
ordre alfabetic, les Jades completes de les
obres esmentades.
Rera la bibliografia apareixen les referencies
de les informacions d'arxiu localitzades, tot
respectant les signatures utilitzades en ca-
da un d'ells. Apareixen en forma abreuja-
da els tres arxius municipals mes esmentats:
AAM: Arxiu Administratiu Municipal
ALO: Arxiu de Llicencies d'Obres
IMH: Institut Municipal d'Histbria
La resta d'arxius son citats amb el seu nom
complet.
20
Llistat general de carrers
Abadesa Olzet , Carrer de I' num. 28 - vegeu fitxa num. 14 Arc de Sant Onofre , Carrer de I' num. 3 - vegeu fitxa num. 98
sin - vegeu fitxa num. 309 num. 35 - vegeu fitxa num- 15 sin - vegeu fitxa num. 112 num. 7 - vegeu fitxa num. 314
num. 37 - vegeu fitxa num. 564 num. 44 - vegeu fitxa num. 16 Arc de Sant Ramon del Call , Carrer de I' Ases , Carrer dels
Abaixadors , Carrer dels num. 45-47 - vegeu fitxa num. 17 Vegeu fitxa num. 536 Vegeu fitxa num. 711
18
Vegeu fitxa num. 708 num. 51 - vegeu fitxa num.
num. 1 - vegeu fitxa num. 134
num. 54 - vegeu fitxa num. 19 Assaonadors , Carrer dels
num. 10 - vegeu fitxa num. 1 num. 5 - vegeu fitxa num. 535
num. 1 - vegeu fitxa num. 39
num. 14 - vegeu fitxa num. 2 Angel , Placa de I' num. 5 bis - vegeu fitxa num. 535
num. 2-8 - vegeu fitxa num. 497
Vegeu fitxa num. 536 sin vegeu fitxa num. 464
Abat Safont , Carrer -
de I' num. 33 - vegeu fitxa num. 8
sin vegeu fitxa num. num. vegeu fitxa num. 535
num. 8 - vegeu fitxa num. - 535 7 -
760
Angel Baixeras , Carrer d' num. 7 bis - vegeu fitxa num. 535 Asturies , Carrer d'
Academia , Placa de I' num. 9 - vegeu fitxa num. 535 num. 91 - vegeu fitxa num. 860
sin - vegeu fitxa num. 225 Vegeu fitxa num. 536
num. 2-4 - vegeu fitxa num. 402 num. 11 - vegeu fitxa num. 535 Ataulf , Carrer d'
Agla, Carrer de N' num. 11 bis - vegeu fitxa num. 535 Vegeu fitxa num. 536
Angels , Carrer dels
num. 4 - vegeu fitxa num. 3 num. 13 - vegeu fitxa num. 29 num. 4 - vegeu fitxa num. 40
sin - vegeu fitxa num. 20
Agricultura , Carrer de I' Arc de Sant Silvestre , Carrer de I' num. 8- vegeu fitxa num. 535
num. 3-7 - vegeu fitxa num. 21
num. 4 - vegeu fitxa num. 30 num. 9- vegeu fitxa num. 535
sin - vegeu fitxa num. 753
Angels , Placa dels num. 5 - vegeu fitxa num. 697 num. 10 vegeu fitxa num. 535
Agullers , Carrer dels Vegeu fitxa num. 21 num. 11 - vegeu fitxa num. 535
sin - vegeu fitxa num. 403 num. 3 - vegeu fitxa num. 22 Are de Sant Vicenc , Carrer de I' num. 12 - vegeu fitxa num. 535
num. 1 - vegeu fitxa num. 509
Alacant , Carrer d' num. 14 - vegeu fitxa nbm. 535
Angli, Carrer d' num. 2 - vegeu fitxa num. 510 num. vegeu fitxa num. 535
num. 6-12 - vegeu fitxa num. 330 num. 67 - vegeu fitxa num. 177 16 -
num. 3 bis-4 - vegeu fitxa num. 803 num. 21 - vegeu fitxa num. 333
Alegre de Dalt , Carrer de Ca I' Anisadeta , Carrer de I' Arcs , Carrer dels Augusta, Via
num. 72-74 - vegeu fitxa num. 4 Vegeu fitxa num. 711 num. 5-7 - vegeu fitxa num. 261 num. 61 - vegeu fitxa num. 41
num. 1 - vegeu fitxa num. 150
Ali Bei, Carrer d' num. 8 - vegeu fitxa num. 31
Tram c. de Girona-Pg. de Sant Joan - Antic de Sant Joan , Carrer num. 10 - vegeu fitxa num. 32 Ausias Marc , Carrer d'
Tram c. de Roger de Lluria-pg. de Sant Joan -
vegeu fitxa num. 291 num. 15 - vegeu fitxa num. 115 Ardena , Carrer d' vegeu fitxa num. 291
num. 3 - vegeu fitxa num. 5
Antoni Lopez , Placa d' sin - vegeu fitxa num. 309 num. 16-18 - vegeu fitxa num. 42
Monument a Casanova - vegeu fitxa
num. 1 - vegeu fitxa num. 402 Arenes , Carrer de les num. 20 - vegeu fitxa num. 43
num. 764 4 fitxa num. 555 num. 44
Estacid del Nord - vegeu fitxa num. 857 num. - vegeu num. 1 - vegeu fitxa num. 54 num. 22 - vegeu fitxa
num. 5 - vegeu fitxa num. 220 num. 30-32 - vegeu fitxa num. 45
Arenes Sant Carrer de les
Allada , Carrer de I' de Pere ,
num. 6 - vegeu fitxa num. 23
- num. 33-35 - vegeu fitxa num. 46
num. 479 sin vegeu fitxa num. 781
num. 9 - vegeu fitxa num. 6 num. 7 - vegeu fitxa num. 37-39 - vegeu fitxa num. 47
num. 14 - vegeu fitxa num. 89 Argenter , Carrer de I' num. 46 - vegeu fitxa num. 48
Antoni Maura , Placa d'
num. 15 - vegeu fitxa num. 7
s/n - vegeu fitxa num. 24 num. 2 - vegeu fitxa num. 33
Ave Maria , Carrer de I'
num. 18 - vegeu fitxa num. 91
Carrer Argenteria , Carrer de I' Vegeu fitxa num. 746
num. 27 - vegeu fitxa num. 8 Arago , d'
Tram c. del Brosolf-pl. de Santa Maria -
Tram c. del Comte d'Urgell-pg. de Sant Joan - Carrer
Almirall Proixida , Carrer de I' vegeu fitxa num. 711 Avinyo , d'
vegeu fitxa num. 291 Vegeu fitxa num. 536
sin - vegeu fitxa num. 826 num. 29 - vegeu fitxa num. 34
num. 255 - vegeu fitxa num. 25 num. 49
num. 39 - vegeu fitxa num. 35 num. 2 - vegeu fitxa
Almogavers , Carrer dels num. 299 - vegeu fitxa num. 26
num. num. 7 bis - vegeu fitxa num. 535
num. 49 - vegeu fitxa 36
num. 1-9 - vegeu fitxa num. 439 num. 311 - vegeu fitxa num. 132 11-13
num. 51 - vegeu fitxa num. 686 num. - vegeu fitxa num. 535
num. 2 - vegeu fitxa num. 438 num. 311 bis - vegeu fitxa num. 27 num.
num. 62 - vegeu fitxa num. 75 num. 15 - vegeu fitxa 535
num. 17 - vegeu fitxa num. 535
Alsina , Carrer de N' Arago, Passatge d' num. 65 - vegeu fitxa num. 37
num. 1-3 - vegeu fitxa num. 595 Vegeu fitxa num. 291 num. 19 - vegeu fitxa num. 535
Aribau , Carrer d' num. 20 vegeu fitxa num. 50
Amor , Carrer de I' Arai, Carrer de N' Tram Gran Via de les Corts Catalanes- num. 21 - vegeu fitxa num. 535
s/n - vegeu fitxa num. 9 num. 1 - vegeu fitxa num. 302 av. Diagonal - vegeu fitxa num. 291 num. 23 - vegeu fitxa num. 51 i fitxa
num. 4 - vegeu fitxa num. 28 num. 155 - vegeu fitxa num. 38
Amadeu Vives , Carrer d' num. 535
num. 10 - vegeu fitxa num. 54 num. 181 - vegeu fitxa num. 273
num. 1 - vegeu fitxa num. 767 num. 24 - vegeu fitxa num. 52
num. 243 - vegeu fitxa num. 142
num. 3 - vegeu fitxa num. 398 Arc de Teatre , Carrer de I' num. 26 - vegeu fitxa num. 53
num. 1 - vegeu fitxa num. 638 Arlet , Carrer d' num. 30 - vegeu fitxa num. 54
Ample , Carrer
num. 2 - vegeu fitxa num. 640 vegeu fitxa num. 536 num. 33 i 35 - vegeu fitxa num. 55
num. 10 - vegeu fitxa num. 481
fitxa num. 374 num. 42 - vegeu fitxa num. 56
num. 11 - vegeu fitxa num. 10 Arc de Santa Eulalia , Carrer de I' sin - vegeu
- vegeu fitxa num. 215 num. 44 - vegeu fitxa num. 57
num. 13 - vegeu fitxa num. 11 num. 1 - vegeu fitxa num. 103 num. 1
num. 52-54 - vegeu fitxa num. 58
num. 21 - vegeu fitxa num. 12 Carrer d'
Arc de Sant Agusti , Carrer de I' Aroles , num. 58 - vegeu fitxa num. 59
num. 22 - vegeu fitxa num. 13 fitxa num. 97
num. 4-8 - vegeu fitxa num. 704 num. 1 - vegeu
21
Beat Sim6 , Carrer del num. 30-32-32 bis - vegeu fitxa num. Cagador , Baixada de
Bacardi , Passatge de
Vegeu fitxa num. 672 sin - vegeu fitxa num. 315 103 Vegeu fitxa num. 536
Bacardi - num. 34 - vegeu fitxa num. 104 num. 1 - vegeu fitxa num. 417
Arc d'entrada al passatge de Bellafila , Carrer de 36 - vegeu fitxa num. 105 num. 3-3 bis - vegeu fitxa num. 535
vegeu fitxa num. 642 num.
Vegeu fitxa num. 536 num. 38 - vegeu fitxa num. 106 num. 6 - vegeu fitxa num. 535
Bailen , Carrer de Bellesguard , Carrer de num. 40 - vegeu fitxa num. 107 num. 8 - vegeu fitxa num. 535
Tram rda. de Sant Pere-c. de Corsega - num. 16-20 - vegeu fitxa num. 80 num. 42 - vegeu fitxa num. 108 Cadena , Carrer de Ia
vegeu fitxa num. 291 num. 30 - vegeu fitxa num. 81 num. 43-45 - vegeu fitxa num. 109 num. 2 - vegeu fitxa num. 383
num. 72 - vegeu fitxa num. 60 num. 44 - vegeu fitxa num. 49
num. 113 - vegeu fitxa num. 835 Benet XV, Placa de num. 47 - vegeu fitxa num. 66 Calders , Carrer de
num. 40 - vegeu fitxa num. 177 num. 21 - vegeu fitxa num. 663
Balcells , Carrer de Boqueria , Pla de Ia
num. 28 - vegeu fitxa num. 4 Bergara , Carrer de Font - vegeu fitxa num. 110 Calella , Carrer de
Vegeu fitxa num. 291
Carrer de sin - vegeu fitxa num. 649 Vegeu fitxa num. 536
Baldomer Girona ,
Bernardi Martorell , Passatge de
num. 3 - vegeu fitxa num. 727 B6ria , Carrer de la Call, Carrer del
num. 1-2 - vegeu fitxa num. 382
Carrer num. 20 - vegeu fitxa num. 111 Vegeu fitxa num. 536
Ballester , de
Bisbe , Carrer del num. 21 - vegeu fitxa num. 112 num. 1 - vegeu fitxa num. 535
num. 58-72 - vegeu fitxa num. 675
Vegeu fitxa num. 536 num. num. 535
22 - vegeu fitxa num. 113 num. 3 - vegeu fitxa
Balmes , Carrer de num. 1-3 - vegeu fitxa num. 738 num. 24-26 - vegeu fitxa num. 114 num. 5-7 - vegeu fitxa num. 134
Tram c. de Pelai-av. Diagonal - vegeu num. 4-8 - vegeu fitxa num. 82 num. 8 - vegeu fitxa num. 135
del
fitxa num. 291 fitxa Born , Urbanitzacio
num. 5 - vegeu fitxa num. 83 i num. num. 10-12 - vegeu fitxa num. 136
17-19 - vegeu fitxa num. 61 Vegeu fitxa num. 115
num- 535 num. 14 - vegeu fitxa num. 137
num. 36-42 - vegeu fitxa num. 62 num. 10 - vegeu fitxa num. 805 Born , Passeig del num. 15 - vegeu fitxa num. 138
num. 81-81 bis - vegeu fitxa num. 63 num. 12 - vegeu fitxa num. 707 num. 1 - vegeu fitxa num. 709 num. 21 - vegeu fitxa num. 733
num. 169-169 bis - vegeu fitxa num. 64 2 - vegeu fitxa num. 116 num. 22 - vegeu fitxa num. 139
Bisbe Cagador , Carrer del num.
num. 4 - vegeu fitxa num. 117 num. 24 - vegeu fitxa num. 140
Banca , Passatge de la Vegeu fitxa num. 536
fitxa num. 65 num. 6 - vegeu fitxa num. 118
Vegeu num. 1 - vegeu fitxa num. 749 Calv6 , Placa de
num. 119
sin - vegeu fitxa num. 635 num- 12 - vegeu fitxa
num. 2 - vegeu fitxa num. 416 num. 1-2 - vegeu fitxa num. 141
num. 16 - vegeu fitxa num. 120 sin - vegeu fitxa num. 198
Banys Nous , Carrer dels num. 3 - vegeu fitxa num. 84 i fitxa num.
num. 17 - vegeu fitxa num. 121
Vegeu fitxa num. 536 535 num. 20 - vegeu fitxa num. 122 Camp d ' En Vidal , Carrer de
num. 1 - vegeu fitxa num. 66 num. 4 - vegeu fitxa num. 535
num. 30 - vegeu fitxa num. 663 num. 16 - vegeu fitxa num. 142
num. 2 - vegeu fitxa num. 535 Bisbe Catala , Carrer del
Bosch i Alsina , Carrer de Campoamor , Carrer de
num. 4 - vegeu fitxa num. 535 Vegeu fitxa num. 492
num. 535 num. 5-7 - vegeu fitxa num. 123 s/n - vegeu fitxa num. 143
num. 10 - vegeu fitxa num. 1 - vegeu fitxa num. 494
num. 12 - vegeu fitxa num. 535 Bot, Carrer d'En Camps Elisis, Passatge dels
- vegeu fitxa num. 535 Bisbe Laguarda , Carrer del
num. 14 num. 1-3 - vegeu fitxa num. 600 Vegeu fitxa num. 291
num. 85
num. 16 - vegeu fitxa num. 535 num. 1-3 - vegeu fitxa
num. 746 Botella , Carrer d'En Can Caralleu , Carrer de
num. 17 - vegeu fitxa Blanqueria , Carrer de la num. 16-16 bis - vegeu fitxa num. 124 num. 6 - vegeu fitxa num. 265
num. 18 - vegeu fitxa num. 698 Vegeu fitxa num. 86
20 - vegeu fitxa num. 67 num. 87 Boters , Carrer dels Candeles , Carrer de les
num. num. 11 - vegeu fitxa
num. 88 num. 2 - vegeu fitxa num. 125 i fitxa num. 2 - vegeu fitxa num. 412
Banys Veils, Carrer dels num. 12 - vegeu fitxa
num. 126
Vegeu fitxa num. 711 num. 13 - vegeu fitxa num. 89 Canonja, Baixada de la
fitxa num. 68 num. 14 - vegeu fitxa num. 90 num. 4 - vegeu fitxa num. 127 Vegeu fitxa num. 536
num. 11 - vegeu
num. 15 - vegeu fitxa num. 91 num. 10 - vegeu fitxa num. 128 806
num. 13 - vegeu fitxa num. 505 sin - vegeu fitxa num.
num. 13 - vegeu fitxa num. 129 vegeu fitxa num. 233
num. 16 - vegeu fitxa num. 488 sin -
Bolivar , Carrer de
num. 21 - vegeu fitxa num. 714 num. 54 - vegeu fitxa num. 676 Bou de Sant Pere , Carrer del Canonge Colom , Placa del
num. 6 - vegeu fitxa num. 130 377
Barcelona , Moll de Boltres , Carrer de Vegeu fitxa num.
s/n - vegeu fitxa num. 69 num. 1 - vegeu fitxa num. 223 Brocaters , Carrer dels Canuda , Carrer de la
Vegeu fitxa num. 536
Barceloneta , Placa de la Carrer del num. 6 - vegeu fitxa num. 144
Bonaire , sin - vegeu fitxa num. 846
sin - vegeu fitxa num. 70 num. 8 - vegeu fitxa num. 663 num. 13 - vegeu fitxa num. 145
sin - vegeu fitxa num. 757 num. 10 - vegeu fitxa num. 663 Brosoli , Carrer del num. 45-49 - vegeu fitxa num. 609
Barra de Ferro , Carrer de la num. 11 - vegeu fitxa num. 663 Vegeu fitxa num. 711 Canvis Nous , Carrer dels
vegeu fitxa num. 36
fitxa num. 71 num. 2 - Plegamans-c. dels Canvis Veils -
Vegeu Bonanova , Passeig de la Tram c. de
624 num. 3 - vegeu fitxa num. 131
num. 3 - vegeu fitxa num. 711
num. 55 - vegeu fitxa num. 92 vegeu fitxa num.
num. 5-5 bis - vegeu fitxa num. 72 Bruc , Carrer del num. 13 - vegeu fitxa num. 146
Bonaplata , Carrer de
8 num. 152
num. - vegeu fitxa num. 73 Tram c. de Trafalgar-c. de Corsega - num. 15 - vegeu fitxa
num. 23 - vegeu fitxa num. 93
num. 9 - vegeu fitxa num. 498 vegeu fitxa num. 291 Canvis Veils, Carrer dels
num. 10 - vegeu fitxa num. 499 Bonsucces , Carrer del num. 10 - vegeu fitxa num. 763 Vegeu fitxa num. 711
6 vegeu fitxa num. 94 num. 50 - vegeu fitxa num. 254
Basea , Carrer num. -
de num. 5 - vegeu fitxa num. 147
100-102 - vegeu fitxa num. 132
num. 2-6 - vegeu fitxa num. 74 Bonsucces , Placa del num.
- vegeu fitxa num. 133 Cap del M6n , Carrer del
num. 8-10 - vegeu fitxa num. 75 num. 3 - vegeu fitxa num. 95 num. 104-112
num. 141-143 - vegeu fitxa num. 270 num. 1 - vegeu fitxa num. 146
Basses de Sant Pere , Carrer de les Boquer , Carrer d'En num. 4 - vegeu fitxa num. 1
fitxa num. 411 Buenaventura Munoz , Carrer de
Vegeu fitxa num. 76 num. 1 - vegeu
num. 77 num. 143 - vegeu fitxa num. 438 Capellans , Carrer dels
num. 4 - vegeu fitxa Boqueria , Carrer de la num. 5 - vegeu fitxa num. 32
Buenos Aires , Carrer de
BatII6 , Passatge de Vegeu fitxa num. 96 num. 9 - vegeu fitxa num. 148
Tram c. del Comte d'Urgell-av. Diagonal -
Vegeu fitxa num. 291 num. 8 - vegeu fitxa num. 97
vegeu fitxa num. 291 Caputxes , Carrer de les
10 vegeu fitxa num. 98
Beates , Carrer de les num. - num. 56-58 - vegeu fitxa num. 179 Vegeu fitxa num. 711
fitxa num. 78 num. 11-15 - vegeu fitxa num. 99
2 vegeu Font Gotica - vegeu fitxa num. 710
num. -
fitxa num. 100 Cabanes , Carrer de
num. 4 - vegeu fitxa num. 79 num. 12 - vegeu num. 2 - vegeu fitxa num. 2
774 num. 24 - vegeu fitxa num. 101 sin - vegeu fitxa num. 567
fitxa num. num. 3 - vegeu fitxa num. 149
num. 6-8 - vegeu
num. 25 - vegeu fitxa num. 102
Cabres , Carrer de les num. 5 - vegeu fitxa num. 150
Beates , Placa de les num. 27 - vegeu fitxa num. 595 num. 10 - vegeu fitxa num. 651
num. 2 - vegeu fitxa num. 472
22
num. 6 - vegeu fitxa num. 151 Cascades , Passeig de les Portes d'acces - vegeu fitxa num. 208 num. 1 - vegeu fitxa num. 805
num. 10 - vegeu fitxa num. 152 Palaus d'Alfons XIII i do Victoria Eugenia Monument al General Prim - vegeu fitxa num. 2 - vegeu fitxa num. 232
- vegeu fitxa num. 519 num. 209 num. 4-6 - vegeu fitxa num. 668
Carabassa , Carrer d'En
Escales i Mirador del palau Nacional - Desconsol - vegeu fitxa num. 210 num. 8-10 - vegeu fitxa num. 233 i fitxa
num. 4 i 7 - vegeu fitxa num. 57
vegeu fitxa num. 520 Dama del Paraigua - vegeu fitxa num. num. 535
num. 5 - vegeu fitxa num. 56
211
num. 8 i 15 - vegeu fitxa num. 58 Casp , Carrer de Comtessa de Sobradiel , Carrer de la
Monument a Aribau - vegeu fitxa num.
num. 12 - vegeu fitxa num. 12 Tram pg. de Gracia-log. de Sant Joan - Vegeu fitxa ndm. 536
212
num. 19 - vegeu fitxa num. 59 vegeu fitxa num. 291 num. 3- vegeu fitxa num. 535
dels Nens
ndm. 2-4 - vegeu fitxa num. 347 Font - vegeu fitxa num. 213 num. 4- vegeu fitxa num. 535
Carabassa , Torrent de la
ndm. 24-26 - vegeu fitxa num. 180 Ciutadella , Placa de num. 5- vegeu fitxa num. 535
sin - vegeu fitxa ndm. 575
ndm. 46 - vegeu fitxa ndm. 181 sin - vegeu fitxa num. 214 num. 6- vegeu fitxa num. 535
Cardenal Casanas , Carrer del ndm. 48 - vegeu fitxa ndm. 182 vegeu fitxa num.
Ciutat , Carrer de la num. 8- 535
ndm. 1 - vegeu fitxa num. 648 num. 10 - vegeu fitxa num.
Castella , Placa de 535
Vegeu titxa ndm. 536
ndm. 5 - vegeu fitxa num. 153
sin - vegeu fitxa ndm. 183 ndm. 1 - vegeu fitxa ndm. 215 Concepcio , Passatge de la
ndm. 9 - vegeu fitxa ndm. 154
Catalunya num. 2 - vegeu fitxa ndm. 737 Vegeu fitxa num. 291
ndm. 16 - vegeu fitxa ndm. 155 , Placa de
sin - vegeu fitxa ndm. 592 Vegeu fitxa ndm. 291 Civader , Carrer del Concepcio Arenal, Carrer de la
Deesa - vegeu fitxa num. 184 num. 2 - vegeu fitxa nOm. 114 num. 161-163 - vegeu fitxa n6m. 156
Cardenal Tedeschini , Carrer del 3 vegeu ndm.
ndm. 32-44 - vegeu fitxa num. 156 Catalunya , Rambla
num. - fitxa 216
de Concordia , Placa de la
Vegeu fitxa ndm. 291 Claravall , Carrer de ndm. 13 - vegeu fitxa ndm. 234
Cardenal Vives i Tuto , Carrer del
num. 17 vegeu fitxa ndm. 185 sin - vegeu fitxa num. 198
ndm. 29-35 - vegeu fitxa ndm. -
290 Conseil de Cent , Carrer del
ndm. 19-21 - vegeu fitxa nOm. 186 Clot, Carrer del Tram c. del Comte d' U rgell-pg. de Sant Joan -
Carders , Carrer deis num. 23 - vegeu fitxa ndm. 187 ndm. 228 - vegeu fitxa num. 217 vegeu fitxa num. 291
Vegeu fitxa ndm. 157 num. 25 - vegeu fitxa ndm. 188 nOm. 340, 369 i 371 - vegeu fitxa num.
ndm. 2 - vegeu fitxa ndm. 158 num. 27 - vegeu fitxa num. 189 C6dols , Carrer dels
235
num. 4 - vegeu fitxa ndm. 39 num. 33 - vegeu fitxa num. 190 ndm. 2-8 - vegeu fitxa num. 300
num. 372 - vegeu fitxa num. 341
ndm. 12-12 bis - vegeu fitxa ndm. 159 num. 47 - vegeu fitxa num. 191 num. 3-5 - vegeu fitxa ndm. 301
ndm. 495-513 - vegeu fitxa ndm. 266
ndm. 13 - vegeu fitxa ndm. 160 num. 54 - vegeu fitxa num. 192 ndm. 15 - vegeu fitxa num. 218
num. 18-20 - vegeu fitxa ndm. 161 num. 77 - vegeu fitxa num. 193 num. 31 - vegeu fitxa num. 10 Conseil de la Vila, Placa del
ndm. 23 - vegeu fitxa num. 162 ndm. 77 - vegeu fitxa ndm. 832 num. 11 - vegeu fitxa num. 441
Coll del Portell , Avinguda del
ndm. 29 - vegeu fitxa ndm. 163 num. 78 - vegeu fitxa num. 194 num. 43 i 67 - vegeu fitxa num. 219 Consellers , Carrer dels
ndm. 38 - vegeu fitxa ndm. 164 num. 115 - vegeu fitxa num. 195 nOm. 3 - vegeu fitxa num. 236
ndm. 41 - vegeu fitxa ndm. 165 ndm. 122 - vegeu fitxa num. 196 Coll del Portell , Pas del
num. 43 - vegeu fitxa ndm. 166 num. 126 - vegeu fitxa num. 197 num. 2-4 - vegeu fitxa num. 219 Consolat de Mar , Carrer del
Vegeu fitxa num. 711
Caries I, Passeig de Catedral , Avinguda de la Colom , Carrer de
sin - vegeu fitxa nOm. 403
num. 180-196 - vegeu fitxa ndm. 256 Tram pl. Nova-c. de la Tapineria - Vegeu fitxa num. 672
num. 4 - vegeu fitxa num. 555
ndm. 203 - vegeu fitxa ndm. 266 vegeu fitxa num. 536 Colom , Passeig de ndm. 15-17-19-21-23-25-27-29-31-33-
Caries Buigas , Placa de Villa Romana - vegeu fitxa ndm. 24 sin - vegeu fitxa num. 613 37-39 - vegeu fitxa num. 237
fitxa ndm. 707
Font Magica - vegeu fitxa ndm. 517 sin - vegeu ndm. 1 - vegeu fitxa num. 220
fitxa num. 805 Corders , Carrer dels
Pavelld de la Ciutat de Barcelona - vegeu sin - vegeu num. 2 - vegeu fitxa num. 221
ndm. 4 - vegeu fitxa ndm. 806 ndm. 1 - vegeu fitxa num. 410
fitxa num. 518 num. 6 - vegeu fitxa num. 222
ndm. 9 - vegeu fitxa num. 238
Palaus d'Alfons XIII i de Victoria Eugenia Cecs de Sant Cugat , Carrer dels num. 14 - vegeu fitxa num. 223
num. 13 - vegeu fitxa num. 239
- vegeu fitxa ndm. 519 nOm. 1 - vegeu fitxa num. 161 Comers , Carrer del
Corretger , Carrer del
Carme , Carrer del Cervantes , Carrer de num. 11-33 i 68 - vegeu fitxa num. 115
sin - vegeu fitxa num. 829
ndm. 1 - vegeu fitxa ndm. 652 Vegeu fitxa ndm. 536 sin - vegeu fitxa num. 224
Correu Veil , Carrer del
ndm. 2-4 - vegeu fitxa ndm. 167 nOm. 1 - vegeu fitxa num. 535 num. 36 - vegeu fitxa num. 225
ndm. 23 - vegeu fitxa num. 168 i fitxa num. 2 - vegeu fitxa num. 535 Vegeu fitxa num. 536
Comercial, Carrer
ndm. 169 nOm. 3 - vegeu fitxa num. 535 num. 1 - vegeu fitxa num. 664
Vegeu fitxa num. 115
num. 24 - vegeu fitxa ndm. 170 num. 4 - vegeu fitxa num. 535 num. 2 - vegeu fitxa num. 665
num. 1 - vegeu fitxa num. 115
fitxa num. 240
ndm. 25 - vegeu fitxa ndm. 171 num. 5 - vegeu
fitxa num. 224
30-32 vegeu fitxa nOm. 172 Chapi , Carrer de num. 2 - vegeu num. 6 - vegeu fitxa num. 241
ndm. -
ndm. 39-41 - vegeu fitxa num. 375 num. 19 - vegeu fitxa num. 115
num. 8 - vegeu fitxa num. 242
ndm. 31 - vegeu fitxa num. 173
Comercial, Placa ndm. 12-14 - vegeu fitxa num. 243
ndm. 46-48 - vegeu fitxa nur^. 20 Circumval •lacio, Passeig de la
ndm. 47-49 - vegeu fitxa ndm. 174 Vegeu fitxa nOm. 199 num. 12 - vegeu fitxa num. 224
Corsega , Carrer de
ndm. 47-49 - vegeu fitxa num. 377 Cirera , Carrer de la Cometa , Carrer del Tram c. del Comte d'Urgell-pg. de Sant Joan -
ndm. 59 - vegeu fitxa num. 175 fitxa num. 801 Vegeu fitxa rim. 536 vegeu fitxa num. 291
Vegeu
9 - vegeu fitxa ndm. 321 num .4 - vegeu fitxa num. 563 ndm. 306-310 - vegeu fitxa num. 365
Carolines , Carrer de les ndm.
num. 311 - vegeu fitxa nOm. 197
ndm. 18-24 - vegeu fitxa ndm. 176
Cister , Carrer del Comtal , Carrer
num. num. 316 - vegeu fitxa num. 274
fitxa 226
Carrasco i Formiguera , Carrer de ndm. 41 i 43-45 - vegeu fitxa ndm. 198 num. 14-16 - vegeu
num. 321 - vegeu fitxa num. 366
num. 20 - vegeu fitxa num. 227
num. 28-62 i 31-65 - vegeu fitxa ndm.
Ciutadella , Parc de la Font d'Hercules - vegeu fitxa num. 742
num. 27 - vegeu fitxa num. 228
177 Vegeu fitxa num. 199 Travessera les
Comte Borrell , Carrer del Corts , de
Cartagena , Carrer de Arsenal - vegeu fitxa num. 200
num. 716 vegeu fitxa num. 229 num. 131-159 - vegeu fitxa num. 244
num. 32 - vegeu fitxa Capella - vegeu fitxa num. 201 sin -
fitxa num. 230 les
Palau del Governador - vegeu fitxa num. 244-288 - vegeu Corts Catalanes , Gran Via de
Casanova , Carrer de
num. 202 Comte d'Urgell , Carrer del Tram pi d'Espana-pl. de les Glories
Tram Rda. de Sant Antoni-av. Diagonal -
Cafe-Restaurant. Museu de Zoologia - Catalanes - vegeu fitxa num. 291
Vegeu fitxa num. 291
vegeu fitxa num. 291
178 vegeu fitxa num. 203 sin - vegeu fitxa ndm. 229 Font de la pl. d'Espanya - vegeu fitxa
num. 143 - vegeu fitxa num.
Hivernacle - vegeu fitxa nOm. 204 num. 173-221 - vegeu fitxa num. 230 num. 305
num. 203 - vegeu fitxa num. 179
Martorell de Geologia - vegeu num. 475-477 - vegeu fitxa num. 245
Museu Comtes , Carrer deis
Casas i Amigo , Carrer de fitxa ndm. 205 num. 491 - vegeu fitxa num. 246
Vegeu fitxa num. 536
sin - vegeu fitxa num. 597 Umbracle - vegeu fitxa ndm. 206 num. 536-542 - vegeu fitxa num. 247
Ciutat Romana i Visigotica - vegeu fitxa
Cascada - vegeu fitxa num. 207 num. 585 - vegeu fitxa num. 248
ndm. 231
23
Carrer del
num. 585 - vegeu fitxa num. 61 Dipbsit , Moll Figuero ,
del num. 1 - vegeu fitxa num. 140
sin vegeu fitxa num. 432
num. 595-599 - vegeu fitxa num. 249 s/n - vegeu fitxa num. 277 -
Escoles , Passatge de les
vegeu fitxa num. 185 Vegeu fitxa num. 291 Flassaders , Carrer dels
num. 601 - Diputacio , Carrer de la
fitxa num. 801
num. 609 - vegeu fitxa num. 349 Tram c. del Comte d'UrgelI-pg. de Sant Joan - num. 1-5 - vegeu fitxa num. 132 Vegeu
num. 611 vegeu fitxa num. 350 291 nam. 2-4 - vegeu fitxa num. 27 num. 13 - vegeu fitxa num. 318
vegeu fitxa num.
fitxa num. 250 21 - vegeu fitxa 319
num. 650 - vegeu
num.
num. 158 - vegeu fitxa num. 278 num. 7-11 - vegeu fitxa num. 133 num.
num. 654 - vegeu fitxa num. 251 num. 23 - vegeu fitxa num. 320
num. 228 - vegeu fitxa num. 248 Escudellers , Carrer dels 321
num. 658 - vegeu fitxa num. 252 num. 30-32 - vegeu fitxa num.
num. 246 - vegeu fitxa num. 279 num. 5-9 - vegeu fitxa num. 296
Font de Diana - vegeu fitxa num. 253 num. 40 - vegeu fitxa num. 322
num. 248 - vegeu fitxa num. 280 num. 8 - vegeu fitxa num. 297
676 vegeu fitxa num. 254 42 - vegeu fitxa num. 323
num. - num. 250 - vegeu fitxa num. 281 298 num.
num. 30 - vegeu fitxa num. num. 324
num. 684 - vegeu fitxa num. 255 vegeu fitxa
num. 265-267 - vegeu fitxa num. 351 num. 44 -
num. 31 - vegeu fitxa num. 299
num. 479 - vegeu fitxa num. 256 num. 329 - vegeu fitxa num. 282 num. 38-40 - vegeu fitxa num. 300 Flor de Lliri, Carrer de la
Cotoners , Carrer dels num. 355 - vegeu fitxa num. 739 num. 44 - vegeu fitxa num. 301 num. 2 - vegeu fitxa num. 238
num. 257 num. 430-450 - vegeu fitxa num. 256
Vegeu fitxa num. 59 - vegeu fitxa num. 302 Floridablanca , Carrer de
sin - vegeu fitxa num. 623 Doctor Andreu , Placa del Escudellers , Passatge dels Tram c. del Comte d'Urgell-Rda. de Sant
num. 8 - vegeu fitxa num. 258 sin - vegeu fitxa num. 455 num. 2 - vegeu fitxa num. 297 Antoni - vegeu fitxa num. 291
Credit , Passatge del Doctor Ferrer i Cajigal , Placa del Blancs , Carrer dels Floristes de la Rambla , Carrer de les
Escudellers
Vegeu fitxa num. 259 Vegeu fitxa num. 291 num. 3 bis - vegeu fitxa num. 303 sin - vegeu fitxa num. 377
num. 1-2 - vegeu fitxa num. 259
Fleming , Jardins del
num. 4-8 vegeu fitxa num. 535 Doctor
- Esglesia , Carretera de I' Folch , Carrer de
259 i fitxa sin - vegeu fitxa num. 174 num. 1 - vegeu fitxa num. 860 sln - vegeu fitxa num. 459
num. 7 i 10 - vegeu fitxa num.
num. 535 sin - vegeu fitxa num. 377
Esglesia , Carrer de I' Fondal de Sant Marti , Carrer del
Carrer Doctor Letamendi , Placa del fitxa num. 751
Cremat Gran , s/n - vegeu fitxa num. 304 Vegeu
fitxa num. 501 Vegeu fitxa num. 291
sin - vegeu Espanya , Placa d' Fonollar , Carrer del
Carrer Doctor Salvador Cardenal , Carrer del Vegeu fitxa num. 291 num. 2 - vegeu fitxa num. 162
Cremat Xic, 244
sin - vegeu fitxa num. 501 num. 2-6 - vegeu fitxa num. Font de la pl. d'Espanya - vegeu fitxa Carrer de
num. 5-7 - vegeu fitxa num. 283 Fontanella ,
num. 305 Vegeu fitxa num. 291
Creu Coberta , Carrer de la
Domingo , Passatge de sin - vegeu fitxa num. 516
num. 104-106 - vegeu fitxa num. 260 Fontcuberta , Carrer de
Vegeu fitxa num. 291 Esperanca , Carrer de I' 7-9 vegeu fitxa num. 325
Cucurulla , Carrer de la num. -
vegeu fitxa num. 607 Dominguez Miralles , Carrer de num. 9 - vegeu fitxa num. 386
Font Gotica - Font de Sant Miquel , Carrer de la
4 - vegeu fitxa num. 261 num. 1 - vegeu fitxa num. 284
num. Esparteria , Carrer de I' Vegeu fitxa num. 536
Dagueria Carrer de la Dominics , Carrer dels Tram c, de les Dames-c. de la Vidrieria sin - vegeu fitxa num. 737
,
536 num. 14 - vegeu fitxa num. 285 Vegeu fitxa num. 711
Vegeu fitxa num. num. 1 - vegeu fitxa num. 306 Font Magica , Placa de la
num. 1 - vegeu fitxa num. 427 Drassanes , Avinguda de les vegeu fitxa num. 517
num. 6 - vegeu fitxa num. 307 Font Magica -
sin - vegeu fitxa num. 391 num. 1 - vegeu fitxa num. 612 num. 8 - vegeu fitxa num. 308 Formatgeria , Carrer de la
num. 15 - vegeu fitxa num. 749
Duana , Carrer de la num. 18 - vegeu fitxa num. 663 num. 2 - vegeu fitxa num. 119
num. 20 - vegeu fitxa num. 262
sin - vegeu fitxa num. 553 num. 19 - vegeu fitxa num. 663
num. 22 - vegeu fitxa num. 263 Forn de la Fonda , Carrer del
Duc de la Victoria , Carrer del Espaseria , Carrer de I' num. 2 - vegeu fitxa num. 816
Dalmases , carrer de
num. 2 - vegeu fitxa num. 606 Vegeu fitxa num. 711
num. 63 - vegeu fitxa num. 92 Fossar de les Moreres , Carrer del
Duc de Medinaceli , Placa del Esplugues , Carretera d' Vegeu fitxa num. 326
Dalt, Travessera de Vegeu fitxa num. 286 num. 103 - vegeu fitxa num. 309 sin - vegeu fitxa num. 116
num. 45-61 - vegeu fitxa num. 264
Monument a Galceran Marquet - vegeu fitxa num. 327
Espronceda , Carrer d' num. 10 - vegeu
Dames , Carrer de les fitxa num. 287 num. 296 - vegeu fitxa num. 217 Francesc Carbonell , Carrer de
Vegeu fitxa num. 711 num. 7 - vegeu fitxa num. 288
sin - vegeu fitxa num. 547 num. 8 - vegeu fitxa num. 289 Esquirol , Carrer de I' sin - vegeu fitxa num. 456
Vegeu fitxa num. 310 Francesc Macia , Placa de
Dante , Placa del Eduard Conde , Carrer d' num. 291
Font - brollador de la Bellesa - vegeu num. 44 - vegeu fitxa num- 290 Estadi , Avinguda de I' Vegeu fitxa
fitxa num. 529 Font de Ceres- vegeu fitxa num. 527 Frederic Rahola , Avinguda de
Egipciaques , Carrer de les num. 460
Desert , Carrer del s/n - vegeu fitxa num. 377 Estruc , Carrer d' num. 2-8 - vegeu fitxa
num. 1-5 - vegeu fitxa num. 265 I' num. 14 - vegeu fitxa num. 311 Freixures , Carrer de les
Eixample Cerda , Sector de num. 31 - vegeu fitxa num. 775
Deu i Mata , Carrer de Vegeu fitxa num. 291 Fabra i Puig , Passeig de
num. 21-31 - vegeu fitxa num. 234 num. 274-276 - vegeu fitxa num. 701 Freneria , Carrer de la
Elies Pages , Avinguda d' num. 278 - vegeu fitxa num. 703 Vegeu fitxa num. 536
Diagonal , Avinguda sin - vegeu fitxa rum. 728 num. 328
Tram pl de les Glories Catalanes-pl. de Ferlandina , Carrer de num. 14 - vegeu fitxa
vegeu fitxa num. 291 Elisabets , Carrer d'
Francesc Macia - num. 2-10 - vegeu fitxa num. 495 Fruita , Carrer de la
269-275 - vegeu fitxa num. 266 num. 6 - vegeu fitxa num. 292
num. Vegeu fitxa num. 536
267 num. 8-10 - vegeu fitxa num. 293 Ferran , Carrer de
num. 332 - vegeu fitxa num. 1 - vegeu fitxa num. 721
Verdaguer - num. 12-14 - vegeu fitxa num. 294 Vegeu fitxa num. 312 num.
Monument a Mossen Jacint num. 2 - vegeu fitxa num. 734
268 num. 24 - vegeu fitxa num. 22 num. 6 - vegeu fitxa num. 313
vegeu fitxa num. 7 - vegeu fitxa num. 314 sln vegeu fitxa num. 719
num. -
num. 373 - vegeu fitxa num. 269 Enric Gimenez , Carrer d' 8-10 - vegeu fitxa num. 672 num. 5 - vegeu fitxa num. 735
num.
num. 387 - vegeu fitxa num. 365 num. 20-26 - vegeu fitxa num. 284
num. 28-30 - vegeu fitxa num. 315 Fusina , Carrer de la
num. 395 - vegeu fitxa num. 197
Enric Granados , Carrer d' num. 30 - vegeu fitxa num. 316 Vegeu fitxa num. 115
num. 416-420 - vegeu fitxa num. 270 Vegeu fitxa num. 291 num. 33 - vegeu fitxa num. 317 num. 2-4 - vegeu fitxa num. 224
num. 419-421 - vegeu fitxa num. 271
num. 106 - vegeu fitxa num. 295 num. 34 - vegeu fitxa num. 535 num. 3-13 i 6-8 - vegeu fitxa num. 115
num. 423-425 - vegeu fitxa num. 272
num. 120-124 - vegeu fitxa num. 271 num. 36-38 - vegeu fitxa num. 259
num. 433-439 - vegeu fitxa num. 273 Fusteria , Carrer de la
num. 157-159 - vegeu fitxa n/Jm. 272 num. 41 - vegeu fitxa num. 535 402
num. 442 - vegeu fitxa num. 274 sin - vegeu fitxa num
num. 53 - vegeu fitxa num. 139
num. 450 - vegeu fitxa num. 275 Ensenyanga , Carrer de I'
num. 55 - vegeu fitxa num. 140 Galileo , Carrer de
num. 502-504 - vegeu fitxa num. 64 Vegeu fitxa num. 536 num. 51-53 - vegeu fitxa num. 329
num. 686 - vegeu fitxa num. 276 sin - vegeu fitxa num. 139
24
Ganduxer , Carrer de num. 21 - vegeu fitxa num. 351 vegeu fitxa num. 536 Jupi, Carrer de
num. 85-105 - vegeu fitxa num. 330 num. 24 - vegeu fitxa num. 352 num. 4 - vegeu fitxa num. 243 Vegeu fitxa num. 536
num. 130 - vegeu fitxa num. 331 num. 27 - vegeu fitxa num. 353 num. 3-5 - vegeu fitxa num. 384
fitxa num. 385 Jupiter , Carrer de
num. 35 - vegeu fitxa num. 354 num. 7 - vegeu
Gardunya , Placa de la s/n - vegeu fitxa num. 401
num. 37 - vegeu fitxa num. 355
sin vegeu fitxa num. 173 Hostal de Sant Antoni , Carrer de I'
num. 39 - vegeu fitxa num. 356 sin - vegeu fitxa num. 829 Laietana, Via
Garriga i Bachs , Placa de num. 41 - vegeu fitxa num. 357 fitxa num. 318 num. 1 - vegeu fitxa num.
num. 3 - vegeu 402
Vegeu fitxa num. 536 num. 43 - vegeu fitxa num. 358 fitxa num. 319 num. 2 - vegeu fitxa num. 403
num. 6 - vegeu
sin - vegeu fitxa num. 83 num. 60 - vegeu fitxa num. 359 num. 11 - vegeu fitxa num. 690
sin - vegeu fitxa num. 795 num. 66 - vegeu fitxa num. 360 Ignasi Ros , Carrer d' num. 17 - vegeu fitxa num. 404
sin - vegeu fitxa num. 738 num. 75 - vegeu fitxa num. 361 num. 21-38 - vegeu fitxa num. 156 num. 30 - vegeu fitxa num. 405
sin - vegeu fitxa num. 805 num. 92 - vegeu fitxa num. 362 Ignasi Juliol , Placa d' num. 50 - vegeu fitxe num. 765
num. 94 - vegeu fitxa num. 363 Vegeu fitxa num. 752 num. 56-58 - vegeu fitxa num. 406
Gasometre , Passatge del
sin - vegeu fitxa num. 339 num. 96 - vegeu fitxa num. 364
Infanta Isabel , Carrer de la Lancaster , Carrer de
num. 107 - vegeu fitxa num. 365
Gaudi , Placa de - fitxa 366 num. 1-5 - vegeu fitxa num. 141 num. 17 - vegeu fitxa num. 640
num. 112 vegeu num.
sin - vegeu fitxa num. 453 num. 113 - vegeu fitxa num. 367 Institut Quimic de Sarria , Carrer de I' Lanzarote , Carrer de
num. 8 - vegeu fitxa num. 826
Gegants , Carrer dels num. 132 - vegeu fitxa num. 368 num. 25-39 - vegeu fitxa num. 177
Vegeu fitxa num. 536 Gran de Gracia , Carrer de Lepant , Carrer de
Iradier , carrer d'
sin - vegeu fitxa num. 756 num. 2-4 - vegeu fitxa num. 368 num. 5 bis - vegeu fitxa num. 386 num. 177-193 - vegeu fitxa num. 256
General Castanos , Carrer del num. 18-22 - vegeu fitxa num. 369
Isabel II , Passeig d' Lesseps , Placa de
sin - vegeu fitxa num. 553 num. 77 - vegeu fitxa num. 370
Vegeu fitxa num. 387 num. 25 - vegeu fitxa num. 407
num. 177-181 - vegeu fitxa num. 371
General Vives , Carrer del num. 1 - vegeu fitxa num. 555 num. 30-31-32 - vegeu fitxa num. 408
num, 26-40 - vegeu fitxa num. 177 Granja Vella , Cam, de la num. 2-6 - vegeu fitxa num. 388 Llana , Placa de la
num. 29 - vegeu fitxa num. 332 s/n - vegeu fitxa num. 9 num. 8-14 - vegeu fitxa num. 389 Vegeu fitxa num. 409
num. 9-10 - vegeu fitxa num. 410
Germans Desvalls , Carrer dels Grau , Passatge de Jaume I, Carrer de
num. 1-3 - vegeu fitxa num. 703 Vegeu fitxa num. 390 num. 11-12 - vegeu fitxa num. 411
s/n - vegeu fitxa num. 840 vegeu fitxa num. 412
Groc , Carrer d'En num. 2-4 - vegeu fitxa num. 215 num. 14 -
Gibraltar , Placa de 216
Vegeu fitxa num. 536 num. 11 - vegeu fitxa num. 391 num. 23 - vegeu fitxa num.
Esglesia de Nostra Senyora del Coll - num. 14 - vegeu fitxa num. 392
num. 1 - vegeu fitxa num. 242 Llanca , Carrer de
vegeu titxa num. 797 num. 18 - vegeu fitxa num. 535 num. 20 - vegeu fitxa num. 413
num. 2 - vegeu fitxa num. 241
Gignas , Carrer d'En num. 19 - vegeu fitxa num. 535
num. 3 - vegeu fitxa num. 336 Llastics , Carrer d'En
Vegeu fitxa num. 536 num. 4 - vegeu fitxa num. 335 Jaume Giralt , Carrer de num. 5 - vegeu fitxa num. 414
num. 5 - vegeu fitxa num. 333 num. 3-3 bis - vegeu fitxa num. 393
num. 13 - vegeu fitxa num. 334 Grunyl , carrer de Llauder
4 vegeu fitxa num. 394 , Carrer de
num. 17-21 - vegeu fitxa num. 335 num. 1 - vegeu fitxa num. num. -
35 Vegeu fitxa num. 387
num. 23 - vegeu fitxa num. 336 num. 11 - vegeu fitxa num. 487 Jerusalem , Carrer de num. 1 - vegeu fitxa num. 389
num. 26 - vegeu fitxa num. 337 Vegeu fitxa num. 744 num. 2 - vegeu fitxa num 388
Giiell, Parc
num. 28 - vegeu fitxa num. 338 Vegeu fitxa num. 372 Jesus i Maria , Carrer de Lledo , Carrer dels
Gimbernat , Carrer dels Casa Museu Gaud! - vegeu fitxa num. 373 num. 16 - vegeu fitxa num. 198 Vegeu fitxa num. 415
2 - vegeu fitxa num. 484 num. 1-25 - vegeu fitxa num. 730
num. de num. 1 - vegeu fitxa num. 416
Guillem , Carrer
num. 3 i 5 - vegeu fitxa num. 663 Joan XXIII , Avinguda de num. 3 - vegeu fitxa num. 417
Ginebra , Carrer de
sin - vegeu fitxa num. 244 num. 4 i 6 bis - vegeu fitxa num. 418
sin - vegeu fitxa num. 339 Guinardo , Ronda del
sin fitxa num. 716 num. 2-14 - vegeu fitxa num. 395 num. 6 - vegeu fitxa num. 419
Ginjol, Carrer del - vegeu num. 7 - vegeu fitxa num. 420 i fitxa
s/n - vegeu fitxa num. 639 Cartes I, Placa de
Harmonia , Carrer de I' Joan num. 535
Vegeu fitxa num. 291
s/n - vegeu fitxa num. 839 num. 11 - vegeu fitxa num. 421 i fitxa
Gfriti, Carrer sin - vegeu fitxa num. 365 num. 535
num. 1 - vegeu fitxa num. 34 Hercules , Carrer d' sin - vegeu fitxa num. 366 num. 13 - vegeu fitxa num- 422 i fitxa
num. 3 - vegeu fitxa num. 850 Vegeu fitxa num. 536
Joan Guell , Carrer de num. 535
Girona , Carrer de num. 1 - vegeu fitxa num. 215 Font del Nen - vegeu fitxa num. 396 num. 15 - vegeu fitxa num. 423 i fitxa
Tram c. de Trafalgar-c. de Cbrsega - num. 3 - vegeu fitxa num. 374 num. 535
vegeu fitxa num. 291 sin - vegeu fitxa num. 750 Joaquim Renart , Passeig de num. 17 - vegeu fitxa num. 424 i fitxa
num. 12-18 - vegeu fitxa num. 45 Vegeu fitxa num. 199
Horta , Carrer d' num. 535
n-im. 20-22 - vegeu fitxa num. 46 num. 46 - vegeu fitxa num. 375 Joaquin Costa , Carrer de Liedoner , Carrer del
num. 46 - vegeu fitxa num. 340 num. 19 - vegeu fitxa num. 397
Hort de Sant Pau, Carrer de I' num .1 - vegeu fitxa num. 807
num. 73 - vegeu fitxa num. 341
vegeu fitxa num. 342 sin - vegeu fitxa num. 759 Jonqueres , Carrer de les
num. 74 - Lleida , Carrer de
num. 1-3 - vegeu fitxa num. 406
num. 86 - vegeu fitxa num. 343 Hospital , Carrer de I' num. 9-11 - vegeu fitxa num. 425
num. 2 - vegeu fitxa num. 398
num. 113 - vegeu fitxa num. 344 num. 10 - vegeu fitxa num. 376 Palau de ('Agriculture - vegeu fitxa num.
num. 122 - vegeu fitxa num. 345 num. 56 - vegeu fitxa num. 377 Jordi Girona , Carrer de 524
num. 125 - vegeu fitxa num. 451 num. 70 - vegeu fitxa num. 378 sin - vegeu fitxa num. 571 Lleo XIII, Carrer de
num. vegeu fitxa num. 379
Goya , Placa de 74 - Josep Anseim Clave , Carrer de num. 1-3 - vegeu fitxa num. 731
Vegeu fitxa num. 291 num. 83 - vegeu fitxa num. 380
num. 8 - vegeu fitxa num. 289 Carrer
fitxa num. 381 Lleona , de la
num. 97 - vegeu num. 15-17
Carrer - vegeu fitxa num. 399
Gracia , de num. 7-9 - vegeu fitxa num. 315
num. 99 - vegeu fitxa num. 382
num. 19-23 - vegeu fitxa num. 570
nUirn. 2-6 - vegeu fitxa num. 368 num. 109 - vegeu fitxa num. 383
num. 25 - vegeu fitxa num. 570 Llibertat , Placa de la
Gracia , Passeig de num. 142 b is - vegeu fitxa num. 573 num. 31 - vegeu fitxa num. 400 Mercat de la Llibertat - vegeu fitxa num.
Vegeu fitxa num. 291 Hospital Militar , Avinguda de I' 426
Josep Carver, Passeig de
Faroles i Bancs - vegeu fitxa num. 346 num. 13-15 - vegeu fitxa num. 675
num. 26 - vegeu fitxa num. 612 Llibreteria , Baixada de la
num. 2-4 - vegeu fitxa num. 347 num. 89 - vegeu fitxa num. 676 Vegeu fitxa num. 536
num. 6-14 - vegeu fitxa num. 348 Josep M . Folch i Torres, Placa de vegeu fitxa num. 427
num. 349 Hostal d ' en Sol , Carrer de I' num. 2 -
num. 13 - vegeu fitxa Vegeu fitxa num. 291
de!s Traginers - num. 7 - vegeu fitxa num. 535
num. 18 - vegeu fitxa num. 350 Tram c. d'Angel Baixeras-pl.
25
450 ntim- 10 - vegeu fitxa num. 468 Moles , Carrer de les
vegeu fitxa num.
num. 8 - vegeu fitxa num. 428 num. 302 -
fitxa num. 451 num. 12 - vegeu fitxa num. 697 num. 5 - vegeu fitxa num. 489
num. 9 - vegeu fitxa num. 429 i filxa num. 312 - vegeu num. 17 - vegeu fitxa num. 490
num. 351-353 - vegeu fitxa num. 452 Maternitat , Carrer de la
nUm. 536
num. 401 - vegeu fitxa num. 453 i fitxa num. 1-25 - vegeu fitxa num. 395 Mdnec , Carrer d'En
num. 14 - vegeu fitxa num. 536
num. 454 num. 2-30 - vegeu fitxa num. 244 sin - vegeu fitxa num. 787
Llibreteria , Carrer de la num. 4 - vegeu fitxa num. 491
Carrer de Lequerica , Carrer de
Vegeu fitxa num. 536 Manso , Mejia
sin - vegeu fitxa num. 229 num. 1-33 - vegeu fitxa num. 244 Moneders , Carrer dels
num. 7-9-11 - vegeu fitxa num. 431
Monestir Benedicti de Montserrat -
num. 22 - vegeu fitxa num. 391 Nou
Manuel Arnus , Carrer de Mendez Vigo, Passatge de
vegeu fitxa num. 309
vegeu fitxa num. 455 fitxa num. 291
Llimona , Pati d'En num. 1-25 - Vegeu
Monestir , Baixada del
Vegeu fitxa num. 536 Manuel Girona , Passeig de Mercader , Passatge de Vegeu fitxa num. 492
sin - vegeu fitxa num. 796 num. 33-35 - vegeu fitxa num. 456 Vegeu fitxa num. 291 num. 1-15 - vegeu fitxa num. 493
sin - vegeu fitxa num. 563 num. 55-61 - vegeu fitxa num. 457
Mercaders , Carrer dels num. 2 - vegeu fitxa num. 494 i fitxa
Llivia, Carrer de Manuel Ribe, Placeta de sin - vegeu fitxa num. 405 num. 492
num. 2 - vegeu fitxa num. 432 Vegeu fitxa num. 536 num. 10 - vegeu fitxa num. 469
Monestir , Plata del
num. 11 - vegeu fitxa num. 470
Llobregos , Carrer del Maragall , Passeig de Vegeu fitxa num. 492
num. 13-15 - vegeu fitxa num. 471
sin - vegeu fitxa num. 575 sin - vegeu fitxa num. 458 vegeu fitxa num. 493
num. 472 sin -
num. 378-394 - vegeu fitxa num. 459 num. 42 - vegeu fitxa
Carrer del Monestir de Pedralbes , Sector del
Llucanes,
fitxa num. 729 num. 383-389 - vegeu fitxa num. 460 Mercat , Passatge del
sln - vegeu Vegeu fitxa num. 492
Vegeu fitxa num. 291
sin - vegeu fitxa num. 730 Marcus , Placeta de
num. 1-3 - vegeu fitxa num. 27 Mont , Passeig del
Companys , Passeig de Vegeu fitxa num. 461
Lluis num. 27 - vegeu fitxa num. 4
fitxa num. 158 Carrer de la
Arc de Triomf - vegeu fitxa num. 433 Capella Marcus - vegeu Merce ,
num. 1 - vegeu fitxa num. 39 num. 5-7 - vegeu fitxa num. 481 Montalegre , Carrer de
Monument a Rius i Taulet - vegeu fitxa
num. 497 14 - vegeu titxa num. 223 num. 2-6 - vegeu fitxa num. 293
num. 434 sin - vegeu fitxa num.
num. 15 - vegeu fitxa num. 14 num. 5 - vegeu fitxa num. 495
Monument a Roger de Lluria - vegeu Mare de Deu del Pilar, Carrer de la
- vegeu fitxa num. 473
fitxa num. 435 num. 15-15 bis - vegeu fitxa num. 462 num. 17 Montanyans , Avinguda dels
num. 19 - vegeu fitxa num. 474
Monument a Viladomat - vegeu fitxa num. 28 - vegeu fitxa num. 768 Font de Ceres - vegeu fitxa num. 527
num. 21 - vegeu fitxa num. 475
num. 436
Margarit , Carrer de num. 23 - vegeu fitxa num. 476 Montanyans , Carrer de
Monument a Pau Claris - vegeu fitxa
num. 7-9 - vegeu fitxa num. 463 num. 34 - vegeu.fitxa num. 222 num. 1 - vegeu fitxa num. 165
num. 437 fitxa num. 166
vegeu fitxa num. 438 Marina , Carrer de la num. 36 - vegeu fitxa num. 477 num. 2 - vegeu
num. 14-16 - fitxa num. 478 num. 12 - vegeu fitxa num. 619
num. 18-22 - vegeu fitxa num. 439 num. 253 - vegeu fitxa num. 453 num. 38-40 - vegeu
num. 46 - vegeu fitxa num. 479 Montcada , Carrer de
Llufs el PiadGs , Carrer de Marlet , Carrer de Vegeu fitxa num. 496
num. 1 - vegeu fitxa num. 761 Vegeu fitxa num. 536 Merce , Plata de la
num. 497
Vegeu fitxa num. 480 num. 1 - vegeu fitxa
Millet , Plata de num. 1 - vegeu fitxa num. 464 625
Lluis num. 718 num. 1-3 - vegeu fitxa num. 481 num. 7- vegeu fitxa num.
4 - vegeu fitxa fitxa num. 498
sin - vegeu filxa num. 765 num.
fitxa num. 720 sin - vegeu fitxa num. 223 num. 10 - vegeu
num. 5 - vegeu num. 12 - vegeu fitxa num. 499
Llufs Muntadas , Carrer de sin - vegeu fitxa n6m. 10
Marques de Barbera , Carrer del 11 num. 14 - vegeu fitxa num. 500
num. 2 - vegeu fitxa num. 822 sin - vegeu fitxa num.
821 num. 33 - vegeu fitxa num. 465 fitxa num. 501
num. 10 - vegeu fitxa num. Font de Neptu - vegeu fitxa num. 382 num. 15 - vegeu
num. 17 - vegeu fitxa num. 502
Passatge de Marques de Comillas , Avinguda del
Pellicer , Mestres Casals i Martorell , Carrer dels 503
Llufs num. 18 - vegeu fitxa num.
Font Magica - vegeu fitxa num. 517
Vegeu fitxa num. 291 num. 26 - vegeu fitxa num. 783 num. 19 - vegeu fitxa num. 504
Poble Espanyol - vegeu fitxa num. 526
num. 20 - vegeu fitxa num. 505
Londres , Carrer de Font de Ceres - vegeu fitxa num. 527 Metges , Carrer dels
num. 21 - vegeu fitxa num. 506
Tram c. del Comte d'Urgell-av. Diagonal - num. 15 - vegeu fitxa num. 483
Carrer del num. 23 - vegeu fitxa num. 507
vegeu fitxa num. 291 Marques de Foronda ,
vegeu fitxa num. 575 Mexic , Carrer de vegeu fitxa num. 508
num. 103-111 - vegeu fitxa num. 273 num. 2-8 - num. 25 -
num. 36-44 - vegeu fitxa num. 484
num. 27 - vegeu fitxa num. 509
Marques de Foronda , Plata del
Madoz , Passatge de 517 Milans , carrer de num. 29 - vegeu fitxa num. 510
Font Magica - vegeu fitxa num.
Vegeu fitxa num. 672 485
Palaus d'Alfons XIII i de Victoria Eugenia Vegeu fitxa num. Montcada , Placeta de
Magarola , Passatge de 519 num. 1 12 - vegeu fitxa num. 55
- vegeu fitxa num. Vegeu fitxa num. 511
num. 2 - vegeu fitxa num. 602 Escales i Mirador del palau Nacional - Mirador del Palau Nacional num. 6 - vegeu fitxa num. 512
num. 520 Mirador del palau Nacional - num. 8 - vegeu fitxa num. 513
Major de Sarria , Carrer vegeu fitxa Escales i
520 num. 10 - vegeu fitxa num. 514
sin - vegeu fitxa num. 799 num.
Marques de I'Argentera , Avinguda del vegeu fitxa
vegeu fitxa num. 521 num. 12 - vegeu fitxa num. 709
num. 74 - vegeu fitxa num. 440 sin - vegeu fitxa num. 466 Palau National -
num. 93 - vegeu fitxa num. 441 num. 2 - vegeu fitxa num. 553 Mirallers , Carrer dels Montfar , Carrer de
num. 109 - vegeu fitxa num. 442 num. 13-27 - vegeu fitxa num. 115 Tram c. dels Sombrerers-c. del Brosoli - num. 2-8 - vegeu fitxa num. 484
num. 114 - vegeu fitxa num. 800 711
Marques de Mulhacen , Carrer del vegeu fitxa num. Montjuic , Parc de
num. 1 - vegeu fitxa num. 486
Malaga , Plata de num. 22-24 - vegeu fitxa num. 123 Vegeu fitxa num. 515
fitxa num. 443 num. 2 - vegeu fitxa num. 851
num. 2-4 - vegeu Torres d'acces al recinte de I'Exposicid
Marquet , Carrer de num. 3 - vegeu fitxa num. 487
1929 - vegeu fitxa num. 516
Malcuinat , Carrer de de
sin - vegeu fitxa num. 16 num. 9 - vegeu fitxa num. 488 Font Magica - vegeu fitxa num. 517
Vegeu fitxa num. 711 sin - vegeu fitxa num. 476 sin - vegeu fitxa num. 687 PavellO de la Ciutat de Barcelona -
num. 477 num. 809
Mallorca , Carrer de sin - vegeu fitxa num. 18 - vegeu fitxa fitxa num. 518
Comted'Urgell-pg. de Sant Joan - sln - vegeu fitxa num. 222 vegeu
Tram c. del Miramar , Avinguda de Palaus d'Alfons XIII i de Victoria
vegeu fitxa nUm. 291 Martorell i Per a , Carrer de Font-brollador de la Bellesa - vegeu fitxa Eugenia - vegeu fitxa num. 519
num. 184-188 - vegeu fitxa num. 444 num. 2-6 - vegeu fitxa num. 332 num. 529 Escales i Mirador del Palau Nacional -
num. 253-257 - vegeu fitxa num. 445 vegeu fitxa num. 520
Mas Casanoves , Carrer del
259-263 - vegeu fitxa num. 361 Miret i Sans , Carrer de
num. Pau Palau Nacional - vegeu fitxa num. 521
Hospital de la Santa Creu i de Sant
vegeu fitxa num. 446 Nou Monestir Benedicti de Montserrat -
num. 278 - Ermita de Santa Madrona - vegeu fitxa
716
num. 283 - vegeu fitxa num. 447 vegeu fitxa num. vegeu fitxa num. 309
Torre de Santa Caterina - vegeu fitxa num. 522
num. 284 - vegeu fitxa num. 448 Massanet , Carrer de Palau de les Artes Grafiques - vegeu
291-293 - vegeu fitxa num. 449 num. 7 - vegeu fitxa num. 467 num. 565
num.
26
fitxa num. 523 sin - vegeu fitxa num. 687 num. 14 - vegeu fitxa num. 535 Pere d 'Artes, Carrer de
Palau de I'Agricultura - vegeu fitxa num. num. 16 - vegeu fitxa num.
Notariat , 535
Carver del num. 2 - vegeu fitxa num. 702 i fitxa
524 num. 18 - vegeu fitxa num. 83
Vegeu fitxa num. 538 num. 701
Museu Etnologic i Colonial - vegeu fitxa num. 21 - vegeu fitxa num. 558 num. 8 - vegeu fitxa num. 703
num. 525 Nou, Moll num. 31 - vegeu fitxa num. 559
Peris i Mencheta , Carrer de
Poble Espanyol - vegeu fitxa num. 526 sin - vegeu fitxa num. 69
Palma de Sant Just , Carrer de la num. 1-3 - vegeu fitxa num. 460
Font de Ceres - vegeu fitxa num. 527 Nou de la Rambla , Carrer Vegeu fitxa num. 536 num. 26-46 - vegeu fitxa num. 575
Estatua equestre de Sant Jordi - vegeu num. 1 - vegeu fitxa num. 643 num. 2 - vegcu fitxa num. 560
fitxa num. 528 , Passatge
num. 3-5 - vegeu fitxa num. 539 num. 4 - vegeu fitxa num. Permanyer de
561
Font-brollador de la Bellesa - vegeu fitxa num. 562 Vegeu fitxa num. 576
num. 6 - vegeu fitxa num. 540 num. 5 - vegeu
fitxa num. 529 num. 14 - vegeu fitxa num. 541 num. 16 - vegeu fitxa num. 563 Perot to Lladre , Carver d'En
Montjuic del Bisbe , Carrer dels num. 34 - vegeu fitxa num. 542 sin - vegeu fitxa num.
Carrer 583
Palomar , de
Vegeu fitxa num. 536 Nou de Sant Francesc , Carrer num. 48-58 - vegeu fitxa num. 827 sin - vegeu fitxa num. 584
sin - vegeu fitxa num. 83 sin - vegeu fltxa num. 587
num. 16-16 bis - vegeu fitxa num. 543
s/n - vegeu fitxa num. 795 Panama , Carrer de
num. 20-22 - vegeu fitxa num. 544 num. 13 - vegeu fitxa num. 564 Pescadors , Moll de
sln - vegeu fitxa num. 725 num. 42 - vegeu fitxa num. 400
s/n - vegeu fitxa num. 726 num. 21 - vegeu fitxa num. 565 sin - vegeu fitxa num. 577
Nou de Zurbano , Carrer Pes de la Palla , Placa del
Montjuic del Carme , Carrer dels Panses , Carver de les
num. 2 - vegeu fitxa num. 642
num. - vegeu fitxa num. 170 num. 1-2 - vegeu fitxa num. 237 Vegeu fitxa num. 291
Nova, Placa
Montseny , Carrer del Paradis , Carrer del Petons , Carver dels
Vegeu fitxa num. 536 536 num. 6 - vegeu fitxa num. 578
num. 24-28 - vegeu fitxa num. 808 Vegeu fitxa num.
num. 1 - vegeu fitxa num. 83 num. 7 - vegeu fitxa num. 82 Petrarca , Carver de
Montsid , Carrer de Obradors , Carrer dels num. 8 - vegeu fitxa num. 430 s/n - vegeu fitxa num. 459
num. 3 - vegeu fitxa n6m. 610 num .1 - vegeu fitxa num. 298 num. 10 - vegeu fitxa num. 566
num. 3 bis - vegeu fitxa num. 530 Petritxol , carver de
num. 5 - vegeu fitxa num. 531 Oli, Carrer de I' Paral •Iel, Avinguda del sln - vegeu fitxa num. 593
num. 8 - vegeu fitxa num. 532 num. 2 - vegeu fitxa num. 470 num. 2-30 - vegeu fitxa num. 612 num. 1 - vegeu fitxa num. 579
num- 4 - vegeu fitxa num. 545 Xemeneies de Is F.E.C.S.A. - vegeu n6m. 2 - vegeu fitxa num. 580
Mora , Cami de can num. 6 - vegeu fitxa num. 546 fitxa num. 567 num. 4 - vegeu fitxa num. 581
sin - vegeu fitxa num. 372 num. 17 - vegeu fitxa num. 601
sin - vegeu fitxa num. 617 Olivera , Carrer de I' Pardo , Carrer de
num. 68-78 - vegeu fitxa num. 425 num. 2-4 - vegeu fitxa num. 156 Petxina , Carrer de la
Morabos , Carrer dels
Placa les Pare Gallifa , carver del num. 1 - vegeu fitxa num. 650
num. 15 - vegeu fitxa num. 484 Olles, de
vegeu fitxa num. 744
Vegeu fitxa num. 711 sin - vegeu fitxa num. 405 num. 2 -
Morera , Carrer de la num. 2 - vegeu fitxa num. 547 Peu de Ia Creu , Carrer del
Vegeu fitxa num. 744 Pare Vitoria , Placa del
num. 7 - vegeu fitxa num. 548 fitxa num. 177 sin vegeu fitxa num. 20
num. 8-10 - vegeu
-
Mosques , Carrer de les num. 6-6 his - vegeu fitxa num. 21
Olot, Carrer d'
Vegeu fitxa num. 801 Paris , Carrer de
s/n - vegeu fitxa num. 372 del
Tram c. del Comte d'Urgell-av. Diagonal Pi, Carrer
s/n - vegeu fitxa num. 121
fitxa 291 num. 1 - vegeu fitxa num. 582
sin - vegeu fitxa num. 322 Or, Carrer de I' vegeu num.
num. 583
num. 44 - vegeu fitxa num. 549 num. 90-114 - vegeu fitxa num. 230 num. 5 - vegeu fitxa
s/n - vegeu fitxa num. 323 7 - vegeu fitxa num. 584
193-199 - vegeu fitxa num. 568 num.
s/n - vegeu fitxa num. 324 num.
Ortigosa , Carrer d' num. 8 - vegeu fitxa num. 585
num. 202 - vegeu fitxa num. 569
Mossen Jacint Verdaguer , Placa de num. 2-6 - vegeu fitxa num. 398 vegeu fitxa num. 586
num. 207-209 - vegeu fitxa num. 271 num. 10 -
Vegeu fitxa num. 291 Osi, Carrer d' num. 11 - vegeu fitxa num. 587
I'ensenyanca , Carrer del
Monument a Mossen Jacint Verdaguer - Pas de
num. 12-16 - vegeu fitxa num. 325 num. 12 - vegeu fitxa num. 588
Vegeu fitxa num. 536
vegeu fitxa num. 268 num. 13 - vegeu fitxa num. 589
Pablo Neruda , Placa de
Mozart , Carrer de Patriarca , Passatge del num. 16 - vegeu fitxa num. 125
sin - vegeu fitxa num. 266
num. 24 - vegeu fitxa num. 680 num. 1 - vegeu fitxa num. 530 Pi, Placa del
Padua , Carrer de num. 2-4 - vegeu fitxa num. 531 Vegeu fitxa num. 590
Muntaner , Carrer de num. 96 - vegeu fitxa num. 550 sin - vegeu fitxa num. 610 sin - vegeu fitxa num. 591
Tram rda. de Sant Antoni-av. Diagonal -
Palau , Carrer del Pau, Passatge de la num. 1 - vegeu fitxa num. 592
vegeu fitxa num. 291 Vegeu fitxa num. 536 num. 11-13 i 12-14 - vegeu fitxa num. num. 3 - vegeu fitxa num. 593
num. 158-162 - vegeu fitxa num. 688
num. 4 - vegeu fitxa num. 535 570 num. 4 - vegeu fitxa num. 594
num. 216-222 - vegeu fitxa num. 273
num. 6 - vegeu fitxa num. 535
num. 231 - vegeu fitxa num. 533 Pau Claris , Carrer de Pi, Placeta del
num. 342-348 - vegeu fitxa num. 534 Palau , Pla del Tram pl. d'Urquinaona-c. de Cbrsega - sln - vegeu fitxa num. 591
Vegeu fitxa num. 551 vegeu fitxa num. 291 num. 1 - vegeu fitxa num. 595
Muralla Romana
Font del Geni Catala - vegeu fitxa num. num. 81 - vegeu fitxa num. 180 num. 3 - vegeu fitxa num. 102
Vegeu fitxa num. 535
552 num. 96 - vegeu fitxa num. 250 Picasso , Passeig de
Muralles Romanes , Sector de les num. 15 - vegeu fitxa num. 553 num. 114-116 - vegeu fitxa num. 576 Vegeu fitxa num. 115
Vegeu fitxa num. 536 num. 19 - vegeu fitxa num. 554 num. 16-24 i 40-44 - vegeu fitxa num.
Pedralbes , Avinguda de
Napols , Carrer de num. 21 - vegeu fitxa num. 389
num. 15 - vegeu fitxa num. 571 115
num. 22 - vegeu fitxa num. 555
Estacib del Nord - vegeu fitxa num. 857 Pietat , Carrer de Ia
Pedro , Placa del
num. 238-254 - vegeu fitxa num. 452 Palaudarias , Carrer de
vegeu fitxa num. Vegeu fitxa num. 596
Xemeneies de la F.E.C.S.A. - vegeu fitxa Font de Santa Eulalia -
Natzaret , Carrer de s/n - vegeu fitxa num. 805
572
num, 105-107 - vegeu fitxa num. 728 i num. 567
sin - vegeu fitxa num. 573 num. 2-6 - vegeu fitxa num. 82
fitxa num. 727 Palla, Carrer de la num. 8 - vegeu fitxa num. 574 Piferrer , Carrer de
Nau, Carrer de la Tram c. dels Banys Nous-pl. Nova - fitxa num. 597
Pelai, Carrer de num. 94 - vegeu
3 - fitxa num. 74 vegeu fitxa num. 536
num. vegeu Vegeu titxa num. 291
num. 724 Pings Carrer de
num. 2-8 - vegeu fitxa ,
Neu de Sant Cugat , Carrer de la - vegeu fitxa num. 799
num. 9 - vegeu fitxa num. 556 Penedides , Carrer de les sin
Vegeu fitxa num. 537 num. 10 - vegeu fitxa num. 535 s/n - vegeu fitxa num. 644 Pintor Alsamora , Carrer del
Nicolau de Sant Climent , Carrer de num. 12 - vegeu fitxa num. 535 Perales , Torrent de num. 1-12 - vegeu fitxa num. 432
Vegeu fitxa num. 711 num. 13-15 - vegeu fitxa num. 557 Font del Nen - vegeu fitxa num. 396
27
419
Pintor Fortuny , Carrer del Pou de I'Estany , Carrer del num. 115 - veqeu fitxa num. 657 sin - vegeu fitxa num.
fitxa num. 653 num. 3 - vegeu fitxa num. 677 num. 116 - vegeu fitxa
num. 1-3 vegeu num. 658 Reina Elisenda de Montcada , Passeig
num. 118 - vegeu fitxa num. 598 de la
P16, Passatge de Pou Dolrr, Carrer del num. 125 - vegeu fitxa num. 659 num. 799
Vegeu fitxa num. 291 Vegeu fitxa num. 536 num. 1 - vegeu fitxa
num. 129 - vegeu fitxa num. 660
num. 1-3 - vegeu fitxa num. 133 sin - vegeu fitxa num. 756 Reina Maria Cristina , Avinguda de la
Ramon Berenguer el Gran , Placa de
num. 2-4 - vegeu fitxa num. 132 Torres d'acces al recinte de I Exposicid -
Prat, Rambla de Vegeu fitxa num. 536
num. 4-10 - vegeu fitxa num. 621 vegeu fitxa num. 516
Plata , Carrer de la Monument equestre a Ramon Font Magica - vegeu fitxa num. 517
sin - vegeu fitxa num. 14 Princesa , Carrer de la Berenguer III - vegeu fitxa num. 661
num. 3-5 - vegeu fitxa num. 473 Passatge del
Vegeu fitxa num. 622 Palau Reial Major - vegeu fitxa num. 668 Rellotge ,
Plegamans , Carrer de num. 12 - vegeu fitxa num. 623 Capella Reial de Santa Agueda - vegeu Vegeu fitxa num. 300
fitxa num. 711 num. 14 - vegeu fitxa num. 624 fitxa num. 669
Vegeu Republica Argentina , Avinguda de la
num. 1 - vegeu fitxa num. 2 num. 16-18 - vegeu fitxa num. 72 Casa Padellas - vegeu fitxa num. 670 sin - vegeu fitxa num. 407
num. 4 - vegeu fitxa num. 146 num- 22 - vegeu fitxa num. 625 Ramon Mas, Carver de num. 16-26 - vegeu fitxa num. 675
num. 5 - vegeu fitxa num. 151 num. 27 - vegeu fitxa num. 626 sin - vegeu fitxa num. 398 num. 92 - vegeu fitxa num. 676
num. 7 - vegeu fitxa num. 152 num. 50-58 i 53-61 - vegeu fitxa num.
Rauric , Carver de Rera Palau , Carver de
115
Pom d 'Or, Carrer del num. 1 - vegeu fitxa num. 101 num. 7 - vegeu fitxa num. 677
Vegeu fitxa num. 536 Provenca , Carrer de
Tram c. del Comte d' U rgell-pg. de Sant J oan - Ravella , carver de Rera Sant Just , Carrer de
Pons i Clerch , Placa del num. 15 - vegeu fitxa num. 662 Vegeu fitxa num. 536
vegou fitxa num. 291
sin - vegeu fitxa num. 225 sin - vegeu fitxa num. 750
num. 231 - vegeu fitxa num. 627 Rec, Carver del
Portadores , Carrer de les num. 261-265 - vegeu fitxa num. 362 num. 38-56 - vegeu fitxa num. 663 Residencia , Carver de la
num. 5-7 - vegeu fitxa num. 237 num. 267-269 - vegeu fitxa num. 628 sin - vegeu fitxa num. 826
Vallfogona , Carver del
num. 6 - vegeu fitxa num. 237 Rector de
num. 324-326 - vegeu fitxa num. 629
sin vegeu fitxa num. 754 i fitxa num. Ribera , Carrer de la
num. 8 - vegeu fitxa num. 237 -
num. 378 - vegeu fitxa num. 452 Vegeu fitxa num. 115
vegeu fitxa num. 453 751
Portaferrissa , Carrer de Is num. 450 -
sin - vegeu fitxa num. 751 sin - vegeu fitxa num. 224
num. 1-3 - vegeu fitxa num. 598 num.
Passeig de 4-18 i 5-7 - vegeu fitxa num. 115
Pujades , Passatge del
num. 2 - vegeu fitxa 599 Rector Oliveras ,
num. Monument a Rius i Taulet - vegeu fitxa Vegeu fitxa num. 291 Ribes , Carrer de
num. 2 - vegeu fitxa num. 658 num. 434 num. 1-7 - vegeu fitxa num. 26 Estacio del Nord - vegeu fitxa num. 857
num. 7-9 - vegeu fitxa num. 600 Parc de Is Ciutadella - vegeu fitxa num. Carrer de la
num. 10 - vegeu fitxa num. 601 Rector Ubach , Carrer del Riera de Sant Miquel ,
199
num. 13 - vegeu fitxa num. 602 num. 21 - vegeu fitxa num. 534 num. I - vegeu fitxa num. 275
num. 17 - vegeu fitxa num. 603 Quatre Camins Carrer dels num. 6 - vegeu fitxa num. 367
Regomir , Carrer del
num. 21 - vegeu fitxa num. 604 num. 22-23 - vegeu fitxa num. 730
Vegeu fitxa num. 536 Rio de Janeiro , Avinguda de
num. 22 - vegeu fitxa num. 605 num. 41-65 - vegeu fitxa num. 141
num. 3-5 - vegeu fitxa num. 796 sin - vegeu fitxa num. 432
num. 25-25 bis - vegeu fitxa num. 606 Queralt , Carrer de num. 4 - vegeu fitxa num. 535 de
num. 34 - vegeu fitxa num. 589 Rios Rosas , Carrer
num. 20 - vegeu fitxa num. 630 num. 4 bis - vegeu fitxa num. 535 num. 30 - vegeu fitxa num. 550
Portal de Don Caries , Carrer del Quintana , Carrer d'En num. 6 - vegeu fitxa num. 535
fitxa num. 339 num. 7-9 - vegeu fitxa num. 535 Ripoll, Carrer de
sin - vegeu sin - vegeu fitxa num. 100
num. 25 - vegeu fitxa num. 678
Portal de ('Angel , Avinguda del num. 5 - vegeu fitxa num. 631 num. 8 - vegeu fitxa num. 535
num. 8 bis - vegeu fitxa num. 535 Carrer de
Font Gdtica - vegeu fitxa num. 607 Riudarenes ,
Ramalleres , Carrer de les 11-19 vegeu fitxa num. 664
vegeu fitxa num. 608 num. - Vegeu fitxa num. 536
num. 3-5 - num 17 - vegeu fitxa num. 293
num. 609 num. 21-23 vegeu fitxa num. 665
num. 9 vegeu fitxa - num. 2 - vegeu fitxa num. 334
-
num. 20-22 - vegeu fitxa num. 610 Rambla, La num. 24 - vegeu fitxa num. 334
Rius i Taulet , Avinguda de
Vegeu fitxa num. 632
del Regomir , Placa del
Portal de la Pau , Placa Font Magica - vegeu fitxa num. 517
num. 2-4 - vegeu fitxa num. 633 num. 536
vegeu fitxa num. Vegeu fitxa Pavello de la Ciutat de Barcelona - vegeu
Monument a Colom - num. 7-9 - vegeu fitxa num. 634 num. 2 - vegeu fitxa num. 666 fitxa num. 518
611 num. 8 - vegeu fitxa num. 635
sin - vegeu fitxa num. 633 num. 10 - vegeu fitxa num. 636 Rei, Placa del Rius I Taulet , Placa de
sin - vegeu fitxa num. 612 num. 12-16 - vegeu fitxa num. 637 Vegeu fitxa num. 667 Campanar de Gracia. Torre del Rellotge
sin - vegeu fitxa num. 613 num. 25 - vegeu fitxa num. 638 Palau Reial Major. Salo del Tinell - - vegeu fitxa num. 679
num. 26 - vegeu fitxa num. 639 vegeu fitxa num. 668 i fitxa num. 535 num. 2 - vegeu fitxa num. 680
Portal de Santa Madrona , Carrer del
sin - vegeu fitxa num. 634 num. 27-29 - vegeu fitxa num. 640 Capella Reial de Santa Agueda - vegeu
Monument a Pitarra - vegeu fitxa num. fitxa num. 669 i fitxa num. 535 Rivadeneyra , Carrer de
sin - vegeu fitxa num. 612 sin - vegeu fitxa num. 695
641 Casa Padellas. Museu d'Historia de la
Portal Nou , Carrer del num. 38-42 - vegeu fitxa num. 642 Ciutat - vegeu fitxa num. 670 i fitxa num. Robador , Carrer d'En
num. 1-3 - vegeu fitxa num. 614 num. 39 - vegeu fitxa num. 643 535 num. 2 - vegeu fitxa n6m. 380
num. 2-8 - vegeu fitxa num. 615 num. 43 - vegeu fitxa num. 644 Ciutat romana i visigbtica - vegeu fitxa
Robi, Carrer del
num. 21-23 - vegeu fitxa num. 616 num. 44-46 - vegeu fitxa num. 672 num. 671 num. 28 - vegeu fitxa num. 860
Portell , Carrer del num. 45-47 - vegeu fitxa num. 645 Palau del Lloctinent. Arxiu de la Corona
d'Arago - vegeu fitxa num. 232 Roca , Carrer d'En
num. 11-17 - vegeu fitxa num. 617 num. 61-65 - vegeu fitxa num. 646
num. 25 - vegeu fitxa num. 654
num. 77 - vegeu fitxa num. 647 Placa
Pou de la Cadena , Carrer del Reial, num. 655
num. 80 - vegeu fitxa num. 110 num. 27 - vegeu fitxa
num. 672
sin - vegeu fitxa num. 623 Vegeu fitxa
num. 82 - vegeu fitxa num. 648 i fitxa Gaudf num. 29 - vegeu fitxa num. 656
Faroles projectades per Antoni - num. 658
Pou de la Figuera , Carrer del num. 649 num. 31 - vegeu fitxa
vegeu fitxa num. 673
num. 5 - vegeu fitxa num. 618 num. 83 - vegeu fitxa num. 650 Font de les Tres Grades - vegeu fitxa Roger de Flor , Carrer de
num. 10 - vegeu fitxa num. 619 num. 85-95 - vegeu fitxa num. 744 num. 674 num. 13-17 - vegeu fitxa num. 438
num. 17 - vegeu fitxa num. 620 num. 99 - vegeu fitxa num. 651
la num. 19-37 - vegeu fitxa num. 439
num. 105 - vegeu fitxa num. 652 Reina Cristina , Carrer de
fitxa num. 856
Pou de la Figuereta , Carrer del num. 52 - vegeu
num. 107 - vegeu fitxa num. 167 Vegeu fitxa num. 387
num. 171 - vegeu fitxa num. 740
num. 6 - vegeu fitxa num. 618
num. 109 - vegeu fitxa num. 653 num. 11-13 - vegeu fitxa num. 389
554 Carrer de
Pou de I'Estanc , Carrer del num. 110 - vegeu fitxa num. 654 num. 14 - vegeu fitxa num. Roger de Liuria ,
de Corsega
nur- . 2 - vegeu fi`xa num. 677 num. 112 - vegeu fitxa num. 655 d'Urquinaona-c.
Reina Elionor de Sicilia, Carrer de la Tram pl.
num. 114 - vegeu fitxa num. 656 291
Vegeu fitxa num. 536 vegeu fitxa num.
28
num. 8-14 - vegeu fitxa num. 681 num. 4 - vegeu fitxa num. 535 num. 8 - vegeu fitxa num. 721 Sant Josep Oriol, Placa de
Font de Diana - vegeu fitxa num. 253 num. 16 - vegeu fitxa num. 794 Vegeu fitxa num. 745
num. 43 i 45 - vegeu fitxa num. Santa Eulalia , Passeig
576 de
num. 18 - vegeu fitxa num. 265 Sant Eudald , Carrer de sin - vegeu fitxa num. 591
num. 49 - vegeu fitxa num. 235 num. 9-11 - vegeu fitxa num. 722 num. 4 - vegeu fitxa num. 746
num. 51-53 - vegeu fitxa num. 235 Santa Eulalia de Vilapicina , Barriada
Sant Just , Placa de
num. 56 - vegeu fitxa num. 682 de Sant Felip Neri , Carrer de
Vegeu fitxa num. 747
num. 60-62 - vegeu fitxa num. 235 Vegeu fitxa num. 700 Vegeu fitxa num. 536
num. 70 - vegeu fitxa num. 26 num. 2 - vegeu fitxa num. 793 Font Gbtica - vegeu fitxa num. 748
Santa Fe, Carrer de num. 3 - vegeu fitxa num. 263
num. 72 - vegeu fitxa num. 683 sin - vegeu fitxa num. 458 Sant Felip Neri , Placa de num .4 - vegeu fitxa num. 749
num. 80 - vegeu fitxa num. 684 Vegeu fitxa num. 723 num. 5-6 - vegeu fitxa num. 750
num. 99-101 - vegeu fitxa num. 446 Sant Agusti , Placa de
sin - vegeu fitxa num. 724 i fitxa num.
num. 103-111 - vegeu fitxa num. 447 num. 2 - vegeu fitxa num. 704 535 Sant Marti de Provencals , Barriada de
Sant Agustf s/n - vegeu fitxa num. 725 i fitxa num. Vegeu fitxa
Roig, Carrer d'En Veil , Placa de num. 751
num. 2 - vegeu fitxa num. 379 num. 8-9 - vegeu fitxa num. 614 535 Sant Miquel , Baixada de
num. 25 - vegeu fitxa num. 175 num. 10 - vegeu fitxa num. 705 sin - vegeu fitxa num. 726 Vegeu fitxa num. 536
num. 13 - vegeu fitxa num. 706
Roma , Avinguda de Sant Genis , Placa de sin - vegeu fitxa num. 535
Santa Llucia , Carrer de sin - vegeu fitxa num. 727 num. 1 - vegeu fitxa num. 535
Tram. c. del Comted'Urgell-c. de Muntaner- num. 2 - vegeu fitxa num. 535
vegeu fitxa num. 291 Vegeu fitxa num. 536 Sant Genis dels Agudells , Barriada de 3-7 -
num. vegeu fitxa num. num. vegeu fitxa num. 259
1 - 707 i fitxa
Ros de Olano , Carrer de Vegeu fitxa num. 727 i fitxa num. 728
num. 535 num. 8 - vegeu fitxa num. 756
num. 7-9 - vegeu fitxa num. 685 num. 2 - vegeu fitxa num. 805 Sant Gervasi , Passeig de Sant Miquel , Carrer de
num. 21-29 - vegeu titxa num. 808 num. 5-13 - vegeu fitxa num. 729
Santa Madrona , Passeig de num. 29-41-43 - vegeu fitxa num. 757
Rosic , Carrer d'En num. 15-21 - vegeu fitxa num. 730
Palau de les Arts Grafiques - vegeu fitxa num. 51 - vegeu fitxa num. 731 Sant Miquel , Placa de
Vegeu fitxa num. 711 num. 523 Vegeu fitxa num. 536
num. 1-1 bis - vegeu fitxa num. 686 Palau de I'Agricultura - vegeu fitxa num. Sant Honorat , Carrer de sin - vegeu fitxa num. 737
num. 4-4 bis - vegeu fitxa num. 687 524 Vegeu fitxa num. 732
num. 6 - vegeu fitxa num. 488 Sant Pau , Carrer de
Museu Etnolbgic i Colonial - vegeu fitxa num. 1 - vegeu fitxa num. 733
num. 2 - vegeu fitxa num. 738 num. 1-5 - vegeu fitxa
num. num. 646
Rossellib , Carrier del 525 num. 9-11 - vegeu fitxa num. 758
Tram c. del Comte d' U rgell-pg. de Sant Joan - num. 3 - vegeu fitxa num. 734
Santa Maria , Carrer de num. 99 - vegeu fitxa num. 759
vegeu fitxa num. 291 num. 5 - vegeu fitxa num. 735
Vegeu fitxa num. 711 num. 109 bis - vegeu fitxa num. 760
num. 101-139 - vegeu fitxa num. 230 num. 1 - vegeu fitxa num. 709 Sant Ignasi , Carrer de
num. 175 - vegeu fitxa num. 688 num. 18 - vegeu fitxa num. 116 num. 1 - vegeu fitxa num. 111 Sant Pau , Ronda de
num. 260-262 - vegeu fitxa num. 270 Vegeu fitxa
num. vegeu fitxa num. 113 num. 291
3 -
num. 279 - vegeu fitxa num. 269 Santa Maria , Placa de sin - vegeu fitxa num. 229
Vegeu fitxa num. 708 Sant lu , Placa de
Sabateret , Carrer del sin - vegeu fitxa num. 709 Vegeu fitxa num. 536 Sant Pere , Placa de
num. 1 - vegeu fitxa num. 319 sin vegeu fitxa num. 761
Font Gbtica - vegeu fitxa num. 710 Catedral de Barcelona - vegeu fitxa num. -
num. 2 - vegeu fitxa num. 320 sin - vegeu fitxa num. 149 805 Sant Pere , Ronda de
Sabino de Arana , Carrer de num. 5 - vegeu fitxa num. 151 Subsbl - vegeu fitxa num. 231 Vegeu fitxa num. 291
sin - vegeu fitxa num. 283 sin - vegeu fitxa num. 150 Palau del Lloctinent - vegeu fitxa num. num. 1 - vegeu fitxa num. 347
num. 1 - vegeu fitxa num. 244 232 num. 16 - vegeu fitxa num. 762
Santa Maria , Sector de Palau Reial Major. Salo del Tinell - vegeu num. 40 - vegeu fitxa num. 763
Sagrada Familia , Placa de la Vegeu fitxa num. 711 fitxa num. 668 Monument a Rafael de Casanovas -
sin - vegeu fitxa num. 453 Santa Monica , Carrer de Museu Mares - vegeu fitxa num. 233 vegeu fitxa num. 764
Salvador Anglada , Placa de sin - vegeu fitxa num. 634 Sant Jacint , Carrer de Arc de Triomf - vegeu fitxa num. 433
Font del Vell - vegeu fitxa num. 689 Sant Antoni , Ronda de num. 1 - vegeu fitxa num. 239 Sant Pere Mes Alt , Carrer de
Salvador Aulet , Carrer de Vegeu fitxa num. 291 Sant Jaume , Placa de num. 1 - vegeu fitxa num. 765
sin - vegeu fitxa num. 690 Vegeu fitxa num. 736 num. 4 - vegeu fitxa num. 766
Sant Antoni Abat , Carrer de num. 11 - vegeu fitxa num. 767
Santa Anna , Carrer de num. 10-16 - vegeu fitxa num. 85 s/n - vegeu fitxa num. 215
num. 18 - vegeu fitxa num. 768
num. 10 - vegeu fitxa num. 691 num. 54 - vegeu fitxa num. 712 num. 1 - vegeu fitxa num. 737
num. 24 - vegeu fitxa num. 769
num. 21 - vegeu fitxa num. 692 num. 61-63 - vegeu fitxa num. 713 num. 4 - vegeu fitxa num. 738
num. 25 - vegeu fitxa num. 770
num. 25 - vegeu fitxa num. 693 Sant Antoni deis Sombrerers , Carrer Sant Joan , Passeig de num. 27 - vegeu fitxa num. 771
num. 27-29 - vegeu fitxa num. 694 de Tram pg. de Llufs Companys-c. de Corsega - num. 46 - vegeu fitxa num. 772
num. 29 - vegeu fitxa num. 695 Vegeu fitxa num. 711 vegeu fitxa num . 291
Sant Pere Mes Baix Carrier de
Santa Caterina , Placa de num. 1 - vegeu fitxa num. 714 Arc de Triomf - vegeu fitxa num. 433
num. 7- 9 - vegeu f itxa num. 773
num. 1 - vegeu fitxa num. 696 num. 3 - vegeu fitxa num. 715 num. 39 - 41 - vegeu fitxa num. 739
num. 88 -92 - vegeu fitxa num. 740 num. 16 - vegeu fitxa num. 774
num. 2 - vegeu fitxa num. 697 num. 11 - vegeu fitxa num. 810
Monument a Mossen Jacint Verdaguer - num. 22-24 - vegeu fitxa num. 775
Santa Clara , Baixada de Sant Antoni Maria Claret , Carrer de vegeu fitxa num. 268 num. 27 - vegeu fitxa num. 776
VegeLl fitxa num. 536 num. 167-171 - vegeu fitxa num. 716 777
num. 108 - vegeu fitxa num. 741 num. 29 - vegeu fitxa num.
sin - vegeu fitxa num. 232 num. 29 - vegeu fitxa num. 778
Sant Bernat , Passatge de Font d ' Hercules - vegeu fitxa num. 742 his
sin - vegeu fitxa num. 847 779
num. 10 - vegeu fitxa num. 828 num. 31-31 bis - vegeu fitxa num.
Monument a J.A. Clave - vegeu fitxa
sin - vegeu fitxa num. 328 num. 35 - vegeu fitxa num. 780
Sant Camil , Carrer de num. 743
num. 37 - vegeu fitxa num. 781
Santa Creu , Carrer de la num. 31 - vegeu fitxa num. 717 Sant Joan de Malta , Carrer de num. 42 - vegeu fitxa num. 782
num. 2 - vegeu fitxa num. 860 num. 30-38 - vegeu fitxa num. 836
Sant Cugat del Valies , Carrer de num. 46 - vegeu fitxa num. 783
Santa Eugenia , Carrer de num. 20 - vegeu fitxa num. 798 Sant Jordi , Placa de num. 48 - vegeu fitxa num. 784
num. 1-9 - vegeu fitxa num. 370 num. 50 - vegeu fitxa num. 785
Sant Domenec del Call , Carrer de Estatua equestre de Sant Jordi - vegeu
fitxa num. 528 num. 52 - vegeu fitxa num. 786
Santa Eulalia , Baixada de Vegou fitxa num. 536 num. 55 vegeu fitxa num. 787
Vegeu fitxa num. 536 Font fitxa num. 527 -
num. 1 - vegeu fitxa num. 138 de Ceres - vegeu
num. 59 - vegeu fitxa num. 788
num. 1 - vegeu fitxa num. 67 num. 3-5 - vegeu fitxa num. 718 Sant Josep , Placa de num. 61 - vegeu fitxa num. 789
num. 2 - vegeu fitxa num. 698 num. 6 - vegeu fitxa num. 719 Vegeu fitxa num. 744 num. 62 - fitxa num. 790
num. 3 - vegeu fitxa num. 699 i fitxa vegeu
num. 7 - vegeu fitxa num. 720 sin - vegeu fitxa num. 744 num. 63 - vegeu fitxa num. 791
num. 535
29
Sant Pere Mitja , Carrer de Subsol - vegeu fitxa num. 535 Teatre , Placa del Unio, Carrer de la
num. 16 - vegeu fitxa num. 779 sin - vegeu fitxa num. 805 Monument a Pitarra - vegeu fitxa num. num. 3-5 - vegeu fitxa num. 645
sin - vegeu fitxa num. 491 num. 1 - vegeu fitxa num. 707 641 Universitat
vegeu , Placa de la
num. 2 - fitxa num . 806 i fitxa
Sant Quinti , Carrer de Tecnica , Avinguda de la vegeu fitxa nurn. 291
num. 55-59 - vegeu fitxa num. 716 num. 535 Pavello de la Ciutat de Barcelona - vegeu sin - vegeu fitxa num. 248
Sant Ramon , Carrer Sicilia, Carrer de fitxa num. 518
de Universitat , Ronda de la
num. 10-12 vegeu fitxa 465 sin - fitxa Palaus d'Alfons XIII i
- num. vegeu num. 267 de Victoria Eugenia Vegeu fitxa num. 291
- vegeu fitxa num. 519
Sant Sever , Carrer de Side, Carrer de num. 20 - vegeu fitxa num. 830
fitxa sin - vegeu fitxa num. 469 Templaris Carrer
Vegeu num. , dels
536 Urquinaona , Placa d'
Vegeu fitxa num.
num. 1 - vegeu fitxa num. 792 536
i fitxa Simb Oiler , Carrer de Vegeu fitxa num. 291
num. 535 num. 2 bis - vegeu fitxa num. 481 Teodor Roviralta , Carrer de Valencia , Carrer de
num. 2 - vegeu fitxa num. 29 s/n - vegeu fitxa num. 223 num. 8 - vegeu fitxa num. 819 Tram c. del Comte d'Urgell-pg. deSantJoan -
num. 5 - vegeu fitxa num. 793 Sinai, - num.
Carrer del num. 14 vegeu fitxa 820 vegeu fitxa num. 291
num. 6 - vegeu fitxa num. 794 num. 2-4 - vegeu fitxa num. 807 Tetuan , Placa de num. 241 - vegeu fitxa num. 831
num. 9-11 - vegeu fitxa num. 795 Vegeu fitxa num. 291 num. 256 - vegeu fitxa num. 832
num. 12 - vegeu fitxa num. 738 Sitges , Carrer de les
num. 12 - Monument al Dr. Robert - vegeu fitxa num. 256 - vegeu fitxa num. 193
vegeu fitxa num. 811
Sant Simplici , Carver de num. 817 num. 274-276 - vegeu fitxa num. 360
Vegeu fitxa num. 536 Sol, Carver del num. 293 - vegeu fitxa num. 833
s/n - vegeu fitxa num. 664 num. 2-8 - vegeu fitxa num. Tibidabo , Avinguda del
808 Vegeu fitxa num. 818 num. 302 - vegeu fitxa num. 834
2-6 - vegeu fitxa num. 796 i fitxa num. Sombrerers , Carrer dels num. 312 fitxa num.
num. 2-4 - vegeu fitxa num. 731 - vegeu 684
535 Vegeu fitxa num. 711 num. 330-332 -
- num. 819 vegeu fitxa 133
num. 31 vegeu fitxa num.
Santuari , Carrer del num. 2-6 - vegeu fitxa num. 709 num. bis vegeu fitxa
num. 37 - vegeu fitxa num. 820 332 - num. 27
num. 30-38 - vegeu fitxa num. 797 num. 7 - vegeu fitxa num. 339
num. 809 - vegeu fitxa num-
num. 48 - vegeu fitxa num. 821 835
num. fitxa num. num. vegeu fitxa
Santuari de Sant Josep 25 - vegeu 810
de la num. 56 - vegeu fitxa num. 822 370 - num. 740
num. 27 - vegeu fitxa num. 514 Valenti Almirall ,
Muntanya Avinguda del Carretera Placa
, Tibidabo , del de
num. 1 - vegeu fitxa num. 264 Sota Muralla, Pas de Torre de les Aigues - vegeu fitxa num. num. 8-9 - vegeu fitxa num. 836
sin - vegeu fitxa num. 372 Vegeu fitxa num. 387 823 Valenti Iglesias , Carrer de
num. 25 - vegeu fitxa num. 798 num. 1 - vegeu fitxa num. 388 Torre Pastor - vegeu fitxa num. 824 sin - vegeu fitxa num. 827
num. 15 - vegeu fitxa num. 554
Carver Observatori Fabra - vegeu fitxa num. sin - vegeu fitxa num. 826
Sardenya , de
num. 262-272 - vegeu fitxa num. 266 Sots-Tinent Navarro , Carrer del 825 Valeri Serra , Passatge de
num. 314-318 - vegeu fitxa num. 453 Vegeu fitxa num. 536 Timd, Carrer del vegeu fitxa num. 291
num. 2 - vegeu fitxa num. 535
Sarria , Placa de Vegeu fitxa num. 536
num. 4-6 vegeu fitxa 84 Vail d'Hebron , Passeig de la
num. - num. sin - vegeu fitxa num. 535
10 - vegeu fitxa num. 799 s/n - num. 93-103 -
vegeu fitxa num. 535 vegeu fitxa num. 837 i
num. 12 - vegeu fitxa num. 800 Tonell , Carrer del fitxa num. 838
sin - vegeu fitxa num. 404 sin - vegeu fitxa num. 15 sin -
Sarria a Vallvidrera , Carretera de vegeu fitxa num.
- 839
sin vegeu fitxa num. 535
sin - vegeu fitxa num. 630 Torras I Bages , Passeig de sin - vegeu fitxa num. 840
num. 13 - vegeu fitxa num. 690
la num. 24 - vegeu fitxa num. 535 num. 91-105 - vegeu fitxa num. 826
Seca , Sector de Valldonzella , Carrer de
Vegeu fitxa num. 801 num. 26 - vegeu fitxa num. 535 num. 108 - vegeu fitxa num. 827 num. 13-23 - vegeu fitxa num. 495
sin - vegeu fitxa num. 322 num. 28 - vegeu fitxa num. 535 Torrent del Remei , Carrer del Vallirana , Carrer de
num. 2 - vegeu fitxa num. 802 num. 30 - vegeu fitxa num. 535 sin - vegeu fitxa num. 372 num. 93 - vegeu fitxa num. 841
num. 3 - vegeu fitxa num. 803 Tallers , Carrer dels Torres i Amat , Carrer de Vallvidrera , Avinguda de
s/n - vegeu fitxa num. 508 num. 2 - vegeu fitxa num. 659 sin - vegeu fitxa num. 183 s/n - vegeu fitxa num. 842
s/n - vegeu fitxa num. 507 num. 11 - vegeu fitxa num. 811 num. 8-10 - vegeu fitxa num. 828 num. 25-39 - vegeu fitxa num. 843
num. 22-22 bis - vegeu fitxa num. 812
Segovia , Carrer de
num. 45 - vegeu fitxa num. 813 Trafalgar , Carrer de num. 44 bis - vegeu fitxa num. 844
Vegeu fitxa num. 536 Vegeu fitxa num. 291 Vallvidrera a Molina de Rei , Carretera
num. 4 - vegeu fitxa num. 846 Tamarit , Carver de de
num. 5 - vegeu fitxa num. 328 Tram c. del Comte d'Urgell-rda. de Sant Tragi , Carrer del
sin - vegeu fitxa num. 847 Antoni - vegeu fitxa num. 291 num. 1 - vegeu fitxa num. 467 Km. 5 - vegeu fitxa num. 845
Selva del Camp , Carrer de la sin - vegeu fitxa num. 229 Traginers , Placa dels Veguer , Carrer del
sin - vegeu fitxa num. 755 num. 70 - vegeu fitxa num. 429 Vegeu fitxa num. 536 vegeu fitxa num. 536
num. 1 - vegeu fitxa num. 854 num. 2 - vegeu fitxa num. 535
Semoleres , Carrer de les Tantarantana , Carrer d'En
num. 4 - vegeu fitxa num. 814 num. 3 - vegeu fitxa num. 853 num. 5-7 - vegeu fitxa num. 846
num. 1-2 - vegeu fitxa num. 410 num. 7-9 - vegeu fitxa num. 670
nurn. 19 -
num. num. vegeu fitxa num. 225 num. 3 bis - vegeu fitxa num. 424
10 - vegeu fitxa 804 num. 4 - vegeu fitxa num. 535 num. 13 - vegeu fitxa num. 847
nurn. 13 - vegeu fitxa num. 696 Tapineria , Carrer de la num. 5 - vegeu fitxa num. 535 Velazquez , Carrer de
Vegeu fitxa num. 536
Septimania , Carrer de Triangle , Carrer del num. 13-15 - vegeu fitxa num. 675
num. 1 - vegeu fitxa num. 408 num. 1 - vegeu fitxa num. 429
num. 3 - vegeu fitxa num. 535 num. 2 - vegeu fitxa num. 829 Vendrell , Carrer del
Sepulveda , Carrer de num. 31-33 - vegeu fitxa num. 233 Trinitat , Carrer de la num. 6 - vegeu fitxa num. 285
Tram c. del Comte d'Urgell-rda. de Sant num. 37-39 - vegeu fitxa num. 806 s/n - vegeu fitxa num. 315 Vent, Carrer del
Antoni - vegeu fitxa num. 291
Tapioles , Carrer de sin - vegeu fitxa num. 316 num. 1-3 - vegeu fitxa num. 375
Sequia , Carrer de la num. 10-12 - vegeu fitxa num. 463 Trompetes , Carrer de les Verdaguer i Callis, Carrer de
sin - vegeu fitxa num. 76
Tarongeta , Carrer de la num. 3 i 6 - vegeu fitxa num. 237 num. 3 - vegeu fitxa nOm. 773
Serra , Carrer d'En num. 7 - vegeu fitxa num. 74 Trompetes de Jaume I , Carrer de les num. 12 - vegeu fitxa num. 848
num. 24 - vegeu fitxa num. 11 num. 9 - vegeu fitxa num. 75 Vegeu fitxa num. 536 Vermeil , Carrer
Serra Xic, Carrer d'En Tarros , Carrer del num. 1 - vegeu fitxa num. 428 num. 3 - vegeu fitxa num. 814
num. 5 - vegeu fitxa num. 620 num. 2 - vegeu fitxa num. 160 Turull , Passeig de num. 10-12 - vegeu fitxa num. 6
Seu, Pla de la num. 4 - vegeu fitxa num. 815 fitxa 372 num. 14 - num.
Parc Guell - vegeu fitxa 7
vegeu num.
Vegeu fitxa num. 536 num. 6 - vegeu fitxa num. 816 num. 24 - vegeu fitxa num. 849
num. 28 - vegeu fitxa num. 8
30
Veronica , Placa de la Volta dels Tamborets , Carrer de la
Vegeu fitxa num. 536 Vegeu fitxa num. 711
sin - vegeu fitxa num. 51 num. 2 - vegeu fitxa num. 116
sin - vegeu fitxa num. 54 num. 4 - vegeu fitxa num. 327
sin - vegeu fitxa num. 535 num. 6-8 - vegeu fitxa num. 306
Vicenc Martorell , Placa de Volta d'En Bufanalla , Carrer de la
sin - vegeu fitxa num. 95 Vegeu fitxa num. 711
sin - vegeu fitxa num. 293 num. 1 - vegeu fitxa num. 118
Victor Balaguer , Placa de num. 2 - vegeu fitxa num. 117
sin - vegeu fitxa num. 1 Volta d'En Colomines , Carrer de la
sln - vegeu fitxa num. 74 num. 1 - vegeu fitxa num. 114
Vidre , Carrer del num. 2 - vegeu fitxa num. 113
num. 7 - vegeu fitxa num. 299 Volta d ' En Dusai , Carrer de la
Vidrieria , Carrer de la num. 2 - vegeu fitxa num. 122
Vegeu fitxa num. 711 Wellington , Carrer de
num. 12 - vegeu fitxa num. 307 Parc de la Ciutadella - vegeu fitxa
num. 13 - vegeu fitxa num. 308 num. 199
sin - vegeu fitxa num. 548
Xucla , Carrer de
Vigatans , Carrer dels s/n - vegeu fitxa num. 167
num. 4 - vegeu fitxa num. 850 num. 8 - vegeu fitxa num. 653
num. 8 - vegeu fitxa nOm, 851
num. 10 - vegeu fitxa num. 486
Viladecols , Baixada de
Vegeu fitxa num. 852
num. 1 - vegeu fitxa num. 535
num. 2 - vegeu fitxa num. 535
num. 3 - vegeu fitxa num . 853 i fitxa
num. 535
num. 5 - vegeu fitxa num. 854 i fitxa
num. 535
Vila de Madrid , Placa de la
sin - vegeu fitxa num. 144
Necrdpolis romana - vegeu fitxa num.
855
Viladomat , Carrer de
num. 120 - vegeu fitxa num. 246
Vila i Vila , Carrer de
Xemeneies de la F.E.C.S.A. - vegeu fitxa
num. 567
Vilanova , Avinguda de
num. 2-10 - vegeu fitxa num. 439
num. 12 - vegeu fitxa num. 856
Estacio del Nord - vegeu fitxa num. 857
Villarroel , Carrer de
Vegeu fitxa num. 291
num. 49-53 - vegeu fitxa num. 247
Violant d'Hongria , Reina d'Arago,
Carrer de
Font del Nen - vegeu fitxa num. 396
Virreina , Passatge de la
num. 5 - vegeu fitxa num. 858
num. 6 - vegeu fitxa num. 168
num. 8 - vegeu fitxa num. 859
Virreina , Placa de la
Vegeu fitxa num. 860
Vista Bella, Carrer de
num. 16-20 - vegeu fitxa num. 198
Volta de la Perdiu , Carrer de la
sin - vegeu fitxa num. 775
sin - vegeu fitxa num. 774
sin - vogou fitxa num. 472
Volta del Remei, carrer de la
num. 1 - vegeu fitxa num. 105
num. 2 - vegeu fitxa num. 104
num. 5 - vegeu fitxa num. 317
Volta dels Jueus , Carrer de la
num. 1 1 2 - vegeu fitxa num. 616
31

1 2 3
c. dels Abaixadors, 10 c. dels Abaixadors, 14 c. de n'Agla, 4
c. del Cap del Mon, 4 c. de les Caputxes, 2
pl. de Victor Balaguer, s/n. c. de Plegamans, 1 Categoria B, cap. II
Categoria B, cap. II Categoria B, cap. II
Edifici del segle xvui amb planta baixa i tres
pisos. A la facana les obertures son distribuc-
Construct a les darreries del segle xviii sabre Casa sobre parcel-la medieval que conser- des irregularment, alternant-s'hi les finestres
I'agrupacid de diverses parcel-les medievals, va a la facana principal, a la banda del ca- amb balcons de Ilosana de ferro forjat i al-
es tracta d'un edifici d'habitatges que s'or- rrer de les Caputxes, un cos sostingut per tres d'obra. Gairebe totes les obertures te-
ganit7a a I'entorn d'un pati central amb es- dues columnes que podrien ser obra del da- nen emmarcaments motllurats de pedra. Els
cala coberta d'acces a una planta noble, La rrer gotic (x.xv o xvi). La facana del carrer esgrafiats, poc visibles, descriuen temes de
facana, amb cinc obortures allindanades a de Plegamans tambe va volada a partir de sanefes i garlandes al voltant de les finestres,
cada pis i amb baixos de pedra, es ja en la la planta baixa, i en aquest cas els suports tot separant els pisos a I'altura dels forjats
linia del tipus caracteristic del segle xix. La son mensules de pedra i caps de biga. L'edi- i, en els paraments buits, insinuant obertu-
Ilosana dels balcons es ja de pedra, pert la ficacio, de planta baixa i tres pisos acabats res inexistents
barana, com tambe la de I'escala del pati, amb rafec, veie la seva ultima reforma a fons
es la propia del segle xviii el segle XVIII, moment en club caldria datar
la majoria de les obertures actuals i el dis-
Gallardo, 1934, p. 306 cret esgrafiat imitant carreus que enclou en
AAM: exp. 2261 AB (1899) una tarja la data 1735.
Comas, 1913, pp. 185, 187-188, Ainaud/GudioliVerrie,
1947, vol. 1, p. 337. vol. A, hg 1132, Cirici, 1973, p 63
VIMR
gI,L^CUE
33
F....o.. ^.,...
4 ^5
c. de ca I'Alegre de Dalt, T2-74 C. d' Ali Bei, 3 svt ^-
c. de Balcells, 28 ^^ ^^
Casa Modest Andreu f.°^: ^r^ . •.^ .
pg. del Mont, 27
Categoria B , cap. II
Casa Gusta I^ :^
^^,,
Categoria B, cap. II
Obra de Telm Fernandez i Janot, amb pro-
jectedel 1902-1903. Es un edifici de Ilenguat-
^^ ^-
Casa propia de I'arquitecte Jaume Gusta i ge modernista, de fapana amb composicio ^^
Bondia. Aquesta construocid, enllestida el conventional simetrica que ordena quatre ^ I
1910 i amb planta baixa i dos pisos, adopta pisos, coronats per un tancament-barana de
la tipologia de torreta entre mitgeres, amb perfils corbats, tom els dell balcons, bara-
jardf al davant i faGana davant i darrera i, pel nes de ferro incloses, i els de la resta d'ober-
^^
fet d'ocupar una cantonada, una tercera fa- tures. Entre aquestes sobresurt una galeria
+yana aAlegre de Dalt, an es disposa la Aor- tancada a la planta principal, amb estructu-
ta principal. L'edifici es resol amb unssemi- ra de fusta i vidre i barana unida a la dels ^^^^^ | | ^^^|
baixos. Aquests, estucats irritant carreus, es balcons del mateix nivell. Les formes que a
distingeixen de la resta de I'algat, esgrafiat manera de peanya la sostenen i la uneixen
sobre Blanc. En aquest volum es disposen, amb la clau de la Aorta central, repeteixen
simetricament ordenades a cada frontis, les el jot de corbes sinuoses, de clar origen ro-
obertures, d'un marcat goticisme, i rematant coco, de la resta de la facana, i que es tor- _fT
el conjunt un rafec sobre carteles i una ba- nen a trobar en el vestfbul d'entrada, inte-
rana de terrat. ressant pel tractament de la fusteria, els t'-
arrambadors, els sostres, etc.
Concurso anual, 1972, pp. 33-37; Cirici, 1951, pp. 85
i 118; Bohigas, f 983. Bohigas, 7983.
AAM: exp. 8451 (OP) (19D2-1943)
I
K
b
a ^L `^^
C ELLS
h
1
^
3 a
Sy
^1
7
S
4
^,
i
,
p^I
i
a
i.^
^^
.^ ^ x / ' .
:. x
13
^^^^^ ^'^^'
1
34
6 7 8
c. de I'Allada, 9 c. de I'Allada, 15 c. de I'Allada, 27
c. Vermell, 10-12 c. Vermell, 14 c. dels Assaonadors, 33
c. Vermell, 28
Categoria B, cap. II Categoria B, cap. II
Afectada d'enderroc pel P.E.R.I. del Afectada d'enderroc pel P.E.R.I. del Categoria B, cap. II
sector oriental del Barri Antic. sector oriental del Barri Antic. Afectada d'enderroc pel P.E.R.I. del
sector oriental del Barri Antic.
Casa de planta baixa i quatre pisos edifica-
Construct abans del segle xvui, es tracta d'un da abans del segle xvni sobre una parcel-la
edifici de planta baixa i quatre pisos, amb molt estreta. Fou, pert, reformada el xix, i Edifici caracterfstic del segle xviii i de cons-
balcons d'obra a la fagana del carrer de aixf, son del 1854 els arcs de mig punt que, truccio molt deficient. Conserva com a unit
I'Allada, mentre que la del carrer Vermell, en als baixos de totes dues facanes, apareixen element d'interes un portal d'art de mig punt
molt mal estat de conservacio, es molt po- partits per una fusteria de portal que defineix adovellat, potser d'epoca anterior.
bra i hi destaca nomes on portal adovellat. un entresol propi de casa artesana. Avui dia,
romanen tapiats.
AAM: exp. 750 bis C (1874).
L/-
li
I
PF-11
35
^^ seu
9eryc^s. ) 955-61 A, pp. 219-220; Camps r Arba^x 1976, obertura de la plaGa de la Merce -al
p r?_8; Villoro, 1984, p 55; D^ez, x986, pp. 78-82. ^^ davant- n'ha afavorit el protagonisme.
9
c. de I'Amor, s/n c. Ample, 11
Concurso, 1903 A, pp. 18-21 i 24-26; B. P. 1906, p. 324;
337; Blasco, 1932, pp.
cami de la Granja Vella, s!n c. dels Cbdols, 31 Vega, 1906, pp. 337-335 i
347-350; Cirici, 1973, p. 193; Fontbona/Miralles, 1985,
Mercantil p. 155.
Granja Vella • de Marti Codolar Societal del Credit
AAM: exp. 971 Z(7897-1898).
Categoria B, cap. III Categoria B, cap. II
primitiva construccid del segle xix nu- Entre 1896 i 1900 Joan Martorell i Montells
De la
conserva la fagana, forga eclecti- construi tom a seu de la Societal del Credit
mbs s'en
ca, i la primera crugia; I'edifici afegit a la pars Mercantil aquest edifici, qua retie el premi
posterior es mes modern. Consta de planta de I'Ajuntament per a obres enllestides el
pis, amb golfes a la part central, 1900. Constitueix un example del torrent
baixa i un
i sabre la cantonada esquerra de Ia fapana mes academicista de finals del segle xix, al
hi ha una torre mirador oberta, de planta vui- marge de ('incipient modernisme. La com-
i coberta piramidal. Del seu jardi de posicib esmonumental, amb elements trets
tavada 4^
gust neoclassic no en queda gairebe res. La del neoclassic barcelonf; hi destaca la qua- .
roea"
col•leccio zoolbgica qua hi hagub el segle litat dels acabats idel treball de la pedra. Cap p
adquirida el 1892 per I'Ajuntament al 1930 fou adquirit per la Cambra Official de
passat,
de Barcelona, constitui I'origen del Jardi Comerc, Industria i Navegacio, i aleshores
del Parc de la Ciutadella. van ser reformats els interibrs.
Zoologic La recent
:: -,.:.,
°^%.[_:
^?^^^^
,^
7F
IF 11 -1-1
36
11 12
c. Ample, 13 c. Ample, 21
c. d'En Serra, 24 c. d'En Carabassa, 12
Categoria B, cap. II Categoria B, cap- II
Edifici de grans dimensions del 1853 -la da- Edifici caracteristic del segle xvui, amb plan-
ta es la reixa sobre la porta. Aplioa d'una ma- ta baixa i tres pisos; el mare de totes les ober-
nera particular els trets propis de I'arquitec- tures, les cantoneres i tota la facana princi-
turacivil d'aleshores. Aixi, trobem que al seu pal son de carreus de pedra fins al primer
^ , alcat hi ha dos ordres superposats, un de Bo- pis inclbs. Els balcons -balconada al primer
^'_--_-
P1,g1^ITA ric que arrenca de la balconada del princi- pis- son de Ferro forjat i rajoletes i tambe
rJ 1
__ fin; r^: _ r^ - r_.r ^; pal i abastadues plantes, i un de jonic amb es ceramic el rafec de la construccio.
dues plantes mes, des de la cornisa sobre
i
el primer ordre fins a I'entaulament amb gran AAM: exp. SSd brs C (7857).
cornisa que tanca I'obra. Als baixos, de pe-
dra, uns elevats arcs de mig punt enclouen
r ,'
f-^ portals i balconades d'entresol. Son tambe
de pedra la cantonera arrodonida i I'emmar-
cament motllurat dels balcons. EI pati pos-
teriorque donava al caner d'EnSerra ha es-
tat ocupat per una construceid moderna.
37
13 14 15
c. Ample, 22 c. Ample, 28 c. Ample, 35
c. de la Merce, 15 c. del Tonell, s/n
Categoria B, cap. II c. de la Plata, s/n
Palau Mornau
Palau Sessa-Larrard Categoria B, cap. II
Edifici tfpic del segle xviii, reformat al xix; hi
resten alguns details de la construcci6 ori- Categoria B. cap. II
ginal, com son els balcons del darrer pis, uns
El Palau Mornau degue ser construct al se-
esgrafiats practicament desapareguts i la
planta baixa de pedra amb tres portals d'arc Les obres de construcci6 d'aquest palau, in- gle xvi i xv i i va arribar a principis del xx amb
centivades pel duc de Sessa, Virrei de Ca- les reformes derivades dels segles d'us.
escarser motllurats -el central amb una fi-
Conserva del moment originari el parament
nestra quadrada al damunt mentra que els talunya, van portar-se a terme entre 1772 i
altres dos, m6s baixos, deixen prou espai per 1778 segons projecte de Josep Rivas i Mar- extern de carreus resseguits amb estuc i el
als balcons de I'entresol. garit, que compta amb la col-laboracio de mart de pedra de balcons i finestres. El 1908
Josep Gaig i Joan Soler com a arquitectes I'arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Ma-
empresari. yol amplia i reforma I'edifici, propietat ales-
AAM: exp. 1362 C (1863). i de Josep Armet com a La de-
coracid pictbrica, perduda, s'encarrega a hores de la famflia Nadal, motiu pel qual es
Manuel Tramulles, i Josep Amadeu treballa anomenat de vegades palau Nadal. En fa-
els elements heraldics. Poc despres (la da- pana la renovacio es fa patent en el ferros
ta oscil-la entre 1779 i 1796 segons els de les baranes i, sobretot de la tribuna. A ('in-
autors), J.A. Larrard, consul dan6s i acomo- terior, mes enlla de I'estructura del pati amb
dat banquer, adquirf I'edifici i canvia I'escut I'escala, res no s'evidencia de la construc-
dels Sessa pet seu. L'edifici es de planta rec- cio primitiva. Contrariament, la reforma mo-
tangular, amb dues faganes, torratxa i un pati dernista s'acusa pertot; cal destacar-ne, en-
central provist d'escalinata, tot plegat d'un tre altres, com a elements remarcables, una
aspecte classicista propi de I'academicisme Ilar de foc, un sortidor ceramic en un petit
catala de la segona meitat del segle xvui. El pati interior, la decoracio dels sostres i I'es-
gran portal d'entrada estaflanquejat per co- mentat pati, amb escala de pedra, fanal de
lumnes estriades sobre basaments, amb ca- ferro forjat i claraboia emplomada, tot ple-
pitells corintis que sostenen un entaulament gat amb predomini de tematica floral.
-amb fris floral obra de Cartes Grau- i un
balc6 amb barana de forja abarrocada, sem- Bohigas, 1961: FloreslAmann, 1964; Altisent/Cirici, 1983,
p. 37; Bohigas, 1983.
blant a les de I'escalinata del pati, al qual
s'accedeix a trav6s d'un vest[bul sota arcs
carpanells. Rematen la part alta de la faca-
na un coronament de gargoles i els terrats,
que substitueixen la coberta de teula origi-
naria. Les actuals pintures interiors no son
les primitives sin6 que daten de la primera
meitat del xix.
Bonet, 1925 B, pp. 11-14; Ainaud/Gudiol/Verr,e, 1947,
vol. 1, p. 350, vol. 2, figs. 1375-1376; Bergos, 1955-1961
A, p. 205; Mainar, 1955-1961 B. p. 3113 16 ss.; Marti-
nell, 1959-1963, vol. Ill, pp. 43-44, lam. 15; Ffo-
res/Amann, (964; Cirici, 1973, p. 195; Hernfindez-
Cros/Mora/Pouplana. 1973, P. 103; Amades, 1984, vol.
11, pp. 453-454; Hernandez-cros/Mora/Pouplana, 1985,
fitxa 47.
38
7
16 17
C. Ample, 44 c. Ample, 45-47
c. de Marquet, s/n Categoria B, cap. II
Categoria B, cap. II
Conjunt de dos edificis de planta baixa i qua-
Edifici de planta baixa i quatre pisos . S'hi po- tre pisos sobre parcel-la molt estreta. La fa-
den apreciar tots els elements caracterstics cana de cada una de les dues cases, feta
de les cases de veins del segle xviii; hi res- de carreus amb arrebossat conservat en mal
salten molt especialment les balconades an- estat, segueix una tipologia caracteristica del
gulars del primer i segon pis, amb Ilosa de segle xvui, amb un balco amb barana de fe-
rajola i baranes de ferro forjat, i una notable rro forjat i una finestra a cada planta.
cornisa que es conserva en bon estat.
39

21 22
c. dels Angels, 3-7 pl. dels Angels, 3
pl.dels Angels c. d'Elisabets, 24
c. del Peu de la Creu, 6-6 bis
Casa i Capella dels Infants Orfes
Convent dels Angels
Categoria B, cap. II
Categoria B, cap. II
Incoat Expedient de Declaracio
Monumental R. 10-11-83. DOG. 2-12-83 Edifici del segle xvi destinat a ser seu de la
institucio fundada el 1370 per Guillem dez
Pou per recollir-hi els orfes de la didcesi.
El seu origen es en una comunitat de Tor- Construccio utilitaria, de notoria sobrietat i
ciaries Dominicanes que, el 1497 , s'instal la senzillesa de Ifnies, presenta un portal flan-
als terrenys on hi havia la capella de la Ma- quejat per pilastres que sostenen un frontb
re de Deu dels Angels , fora vila peril, que i que porta la data de 1578. Disposa d'una
per la manta de seguretat de I'emplacament capella adjacent contractada per Claudi Co-
rebe del Consell de Cent la capella del Peu sal el 1680 pero remodelada el 1785. Aques-
de la Creu, dins el Raval . El temple propia- ta es de nau Onica coberta amb volta de Ilu-
ment dit es construf entre 1562 i 1566. Des- netes, amb capelles laterals rectangulars i
pres de dues exclaustracions , el conjunt va intercomunicades segons la tradicid conven-
esser utilitzat com a Casa de Correccid Mu- tual. Els ornaments i escultures interiors de-
nicipal ( 1836) i, mes tard , fou parrbquia de saparegueren el 1936. Entre les utilitzacions
Sant Antoni Abat (1868 ). El 1906 es conver- tardanes de I'edifici es documenta la d'es-
tf en magatzem. cola regida per les Filles de la Caritat de Sant
L'esglesia , tracada pel mestre Bartomeu Vicenc de Paul (1848), la de convent de les
Roig, certifica una clara tradicio gotica a ple Carmelites de la Caritat (1875) i lade seu del
segle xvi; to nau Onica de cinc trams, cape- Sindicat Unic d'Espectacles (1936-1939) per
Iles laterals entre contraforts i absis poligo- passar, acabada la guerra, de nou ales
nal; la facana es senzilla , amb un portal re- Carmelites.
naixentista . El conjunt es compieta amb tres
sales voltades d'ogives , amb claus decora- Madoz, 1846, p . 96; Carreras i Candi, 1916, p. 895 i no-
des i amb la capella annexa del Peu de la ta 2410; Ossorio, 1916, p. 259; Ainaud/Gudiol/ Verrie,
1947, vol. 1, pp. 306-307; Garrut, 1952 B, p. 96; Cirici,
Creu , tambe del xvi amb additions renai- 1973, p . 299; Garriga, 1986, p. 188.
xentistes purament ornamentals i que con-
serva , molt malmes, un Sant Sepulcre do
guix del 1569. L'execucio barroera de a
construccio , amb materials de poca quali-
tat, i la seva expoliacio han incidit en festal
lamentable en club el Convent dels Angels
ha arribat a la restauracio iniciada el 1984.
Ponz, 1788 , vol. XIV, p. 30; Madoz, 1846, p. 126; P'; r
Arimon, 1854, vol. 1, pp. 522-523; CarrerasICandi, 19]6,
p. 907, Convenlo, 1922; Puigi.Alfonso, 1930, vol. 1N, pp.
143-151, Pauli, 1941 , Ainaud/Gudiol/Verrie, 1947, pp.
183-185 : Curet , 1966; Cirici, 1973 , p. 297; Bassegoda
Nonell, 1975 C, Monreal, 1975; Fabre/Huerlas, 1977; Ci-
rici, 1979 , p. 88, il. n0m . 273-275, Analisi, 1983, vol. 1,
fitxa 4, 23 pp. Clotet, 1985 , pp. 55- 60; Garnga, 1986,
pp. 104. 107 110, 112 r 122
AAM earn. 1862 A ( !887).
41
23 24 25
pl. d'Antoni Lopez, 6 pl. d'Antoni Maura, s/n c. d'Arago, 255
Categoria B, cap. II av, de la Catedral, s/n
Editorial Montaner i Simon
Villa Romana
Categoria B, cap. II
Es un edifici de planta baixa, entresol i qua- Categoria B, cap. V Incoat Expedient de Declaracio
tre pisos edificat abans del segle xviii en una Monumental 16-5-1977. BOE 1-7-1977
parcel-la molt petita. A cada planta hi ha un
balco i una finestra que segueixen una es- En 1954, amb motiu dels rebaixos fets per
tructura tfpica de I'epoca. Les obertures de a la construccid de ('edifici de la Zurich- Llufs Domenech i Montaner construi entre
I'entresol -amb un balcb mes gran que la Hisp2nia, es posaren al descobert les res- 1881 i 1886 1'edifici de 'editorial Montaner
resta- son motllurades. Els baixos resten tes d'una casa extramurs de la colonia ro- i Simon, considerat una de les primeres
completament ocultats per un modern esta- mana, de la qual queden alguns testimonis, obres qualificables de modernistes, be que
bliment comercial. com uns murs i mosaics que cobrien el te- amb un repertori decoratiu llunya del de la
rra d'algunes dependencies. plenitud del moviment i que de vegades es
Sobre les restes d'aquesta casa, es consti- referit sota el nom d' <estil Renaixencaa. Es-
tuf al segle iv una zona sepulcral amb tom- tructuralment Domenech recorre a I'us de pi-
bes perfectament alineades i estructurades, t tars de fosa, no utilitzats a Barcelona fins ales-
una de les quals estava coberta per una lau- hores excepte en mercats i estacions, i a la
da sepulcral. il•luminacio per mitja de claraboies, assolint
Aixf mateix es conserven alguns testimonis una organitzacio dels espais i de les estruc-
de la capella de ('Hospital de Santa Marta, tures sobria i racional, molt adient a I'us in-
que fou enderrocada a principi del segle dustrial que originariament tenia ('edifici. La
amb motiu de la reforma i obertura de la facana de mao fa patent el mudejarisme
Gran Via «A> de Barcelona (Via Laietana). practicat en aquells anys en incorporar ele-
ments de fabricacio artesanal en ferro i vi-
Duran i Sanpere , 1954; Bald , 1955 B; Palo!, 1955; Bali!, dre, aixf com un remat amb bustos i altres
1956 B; Vives 1956; Palo!, 1961; Camprubi, 1962; Pa- elements decoratius de pedra.
101; 1967; Palol, 196 8; Panol, 1969; Duran i Sanpere,
1972; Barral, 1978.
Roger;!. 1897; Martinell, 1933; Rilfols, 1949; Cirici, 1951;
Cirici, 1963, op. 26-33; Flores/Amann, 1964; Bohigas,
1973, pp. 23-26; Costanzo, 1973, pp. 145 i 148;
Hernandez-Cros/Mora/Pouplana, 1973, pp. 146-147;
L/u,s, 1981, pp. 25-26; Bohigas, 1983; Fontbona. 1983,
pp. 269-270, Corredor-Matheos/Montaner, 1984, pp.
57-58; Hernandez-Cros/Mora/Pouplana, 1985, fitxa 83;
Permanyer, 1986 C.
AAM: exp. 797 1(1879-1880).
1
J
n r,aco
i
42
1979, p 50; Fcntl;ona, 1983: pp. 173 i 282; .An-,ades,
1984, val. !l, pp. 269-27"; Grau, 1986 A, p. 6.
26 ,4AM: exp. 3198 (OP) 1888.
c. d'Arago, 299
ptge. del Rector Oliveras. 1-7
c. de Roger de Lluria, 70
I^t111+'"!^ Esglesia de la Concepcio
Categoria B, cap. II
;claustre del Convent de Jonqueres i
campanar de I'Esglesia de Sant Miquel)
EI rnestre d'obres Jeroni Granell i Mundet
trasllada a la trama de I'Eixample barcelo-
res I'esglesia (1871) i el claustre (1888) del
que havia estat convent de monges Comen-
iii
dadores de Santiago, comunitat instal•lada
des del 1293 al recinte format pels actuals
carters Jonqueres, Via Laietana i placa Ur-
^l quinaona, on es constru'iren, sembla que al
primer quart del segle xv -tot i que Cirici
opina que seria entre 1293 i 1300- un tem-
F^',_.;^ ple gbtic consagrat el 1448. Es de nau uni-
ca amb absis poligonal, coberta amb sis
I trams de voltes d'ogives amb nervis penjats
_. sobre mensules, sense pilastres que els re-
cullin ique separin elsquatre parells de ca-
} pelles, obertes aixi en un mur tontine. EI
claustre, que allotja alguns sepulcres dels se-
gles xiv i xv, to una galeria baixa datable a
principis del xv, d'ares apuntats sobre co-
lumnes tetralobades, amb abacs ornats amb
flors i escuts her^ldics, i una galeria alta de
la segona meitat del mateix segle, en que les
columnes son octogonals.
La parroquia de la Concepcio, construida a
partir de I'esglesia del Convent de Jonque-
res, es una execucio simptom^tica del fer-
{:-..,, vor medievalista de les darreres decades del
^.^:^^ segle passat, mes interessant per la recrea-
cio romanticaque nopas per la fidel restitu-
cid estructural i espacial. De fet, en el tras-
Ilat en canvia I'emplacament de la porta ori-
ginal, abans lateral, i s'obriren finestres ana-
crbniques, i el claustre, rectangular, fou re-
tallat en les quatre ales. La rosassa mante
encara el see aspecte original i el campanar
es bash a partir dels materials del de la de-
ll sapareguda esglesia de Sant Miquel, essent
incorporat amb un esperit declaradament
«pastichistau. La Capella del Santissim, una
^ construccio neogotica de nova planta ados-
sada al claustre i amb testes al carver Roger
de Lluria, es obra d'Antoni Serrallach i fou
inaugurada el 1869.
Madoz, 1846, p. 126; Pi i Arimon, 1854. vor 1, p. 535.
Balaouer, 186566, vol. J, pp. 572-573; Pilarrer/Pi y Aar
gall, 1884, pp. 107-104; Ceditlo. 1896-1897, pp. 147-153
i 172-177; Arquitectura Espanola, 7899 B , pp. 135-141:
Garriga . 1899; Cameras i Candi, 1913, pp. 53 54 i
126-128; Cameras i Candi, 7916, pp. 473-474, 906, 933
i 939; Capmany, 1929 A; Gatlardo, 1929, pp. 327-329:
Templos. 1932, pp. 41-42: Ainaud/GudioWerric^, 1947.
.^^^"'^- a., ^- vol. 1. pp. 763-167, 19m. XIX-XX, vol. 2. figs. 878-884;
Garret, 1952 B, pp. 112-113; Verrie, 1955-61, p. 302; Du-
ran i Sanpere, 1972; Bassegoda Nonell, 1973 A, p. 46.
il. entre pp. 56 i 57; Cirici, 1973. p. 108; Costa. 1973, pp.
95-119; Hernandez Gros/MOra/Pouplana, 1973, p. 164:
Cirici, 1974, p. 49, il. 96; Vila/Casassas, 1974, p. 341;
PladevaU, 1978, pp. 210-211 ; Bassegoda , 1979; Cirici,
43
27 .. Yd LE NC Id
c. d'Arago , 311 bis
ptge. de les Escoles, 2 -4
ptge. del Mercat, 1-3
c. de Valencia, 332 bis
Mercat de la Concepciu
Gategoria B, cap. II
Antoni Rovira i Trias es I'autor del Mercat de
la Concepcio (1887-1888}, disposal en un r aRdr,n
unic eix compositiu en sentit mar-muntanya,
a la zona central d'una illa de I'Eixample.
L'edifici, amt una caracteristica estructura
de ferro, es de tres naus. La central, mes am-
pla imes alta, s'il-lumina lateralment per so-
bre la teulada de les laterals. L'edifici desta-
ca per les seves proporcions i per les dimen-
sions de les encavallades, aixi com per la se-
va simplicitat i senzillesa. Hi predomina una
visit de conjunt per sobre d'elements estruc-
turals o decoratius concrets. Les facanes
principals, que acusen I'espai interior mitjan-
^/^: cant tresfrontons independents, es compo-
i
i' sen abase d'elements repetits de finestres
o persianes. D'altra Banda cal destacar que
es conserva la teulada original, de teules pla-
nes de dos colors. .
.^^;^^ Rue, 1934 8; Castillo, 1955, pp. 239 i 257; Sagarra, 1975;
An^lisi, J98fi, pp. 723-728.
- ^ .w._,
.^:.r .+^_:.,
^._. . ; <..^ ,
^. 7
I_ ^l
1 - I- -r _l ; ^ ^ ^-
L -;
_^
L I lk ^ -;^) " ^ -,-7
. - - ^ -^ i ^^
L
^.._^._-T.-_I --,^
^^:
44
28 29 30
c. de n ' Arai, 4 c. de I'Arc de Sant Ramon c. de I'Arc de Sant
Categoria B, cap. II del Call, 13 Silvestre, 4
c. de Sant Sever, 2
Categoria B, cap. II
Categoria B, cap. II
Aquest edifici, fonamentalment del segle Aixecada sobre I'agrupacio de diverses par-
xviii, conserva, pero, restes anteriors, potser cel .les medievals, aquesta casa dels segles
del segle xvi. Hi destaca, a la planta baixa, Aquest edifici, conformat als segles xvu, xvui xvn-xviii s'estructura a I'entorn d'un pati molt
un antic portal de pedra, d'art de mig punt i xix, conserva a la planta baixa de la faca- senzill al qua[ s'accedeix des del carrer a tra-
adovellat. A la resta, balcons de ferro forjat na, al carrer de I'Arc de Sant Ramon del Call, ves d'un gran portal d'arc escarser motllu-
i rajoles, tfpics del segle xviii, a les dues pri- un portal de mig punt adovellat com a ele- rat. Des del pati s'arriba als pisos mes alts
meres plantes. ment mes remarcable. atraves d'una escala lateral. Aquest esque-
ma suposa una evolucid de la tipologia go-
AAM: exp. 310 C (1848). tica en perdre importancia la planta noble i
prendre el pati central la funcio d'acces ales
cases de veins. De planta baixa, entresol i
tres pisos, la facana, de pedra als baixos i
estucada fingint carreus a la resta, presenta
una austera composicio en la qual ressalten,
a mes del portal flanquejat per altres portes
allindanades, els balcons amb Ilosanes motl-
r^ _-
lurades de pedra, tfpiques del xvm. En cons-
r ta, a mes, I'existencia de notables estructu-
res subterranies. Es tracta d'un edifici mo-
delic, tant per la seva tipologia com per la
puresa dels elements de la seva facana.
1. Gallardo, 1934 . p. 107
,1,
Ir^
II - it
CIlf '^ r^.l^.:
45
31 32 33
c. dels Arcs, 8 c. dels Arcs, 10 c. de I'Argenter, 2
c. dels Capellans, 5
Categoria B, cap. II Categoria B, cap. II
Hidroelectrica de Catalunya
Probablement aixecada at segle xvi, aques- Categoria B, cap. II (fagana) Del segle xviu , aquesta casa , de planta bai-
casa, de planta baixa i tres pisos, conser- xa i quatre pisos , presenta un esquerna de
ta
va trets de tipologia gotica, El portal de mig fagana simetrica . Centrant els baixos , un petit
balcons, re- Aquesta obra de I'arquitecte Arnau Calvet
punt es de grans dovelles; els portal d ' arc molt rebaixat , amb una finestre-
cap 1905, es la seu
novats al segle xvni, tenen Ilindes i brancals i Peyronill , realitzada al ta quadrada al damunt , serveix d'acces a
motllurats, i la solana del pis mes all - de la Hidroelectrica de Catalunya, per be I'escala de veins , i es converteix en una fi-
ressenya un mes antic:
parcialment deteriorada- es d'arcs carpa- que Bohigas en us nestra a cada una de les plantes. A cada
nells sobre columnes toscanes. El parament la seu de la drogueria Cendra i Caralt. Te una banda del portal , una obertura mes gran ser-
tota la fagana es elaborat a base de pe- composicio simetrica amb faixes verticals de veix d 'entrada als locals comercials
de , i es co-
els i zones
tits carreus regulars. pedra que emmarquen balcons rrespon en els pisos superiors amb balcons,
intermedies estucades amb esgrafiats. La reformats posteriorment. Els esgrafiats, poc
planta baixa, tota de pedra i amb tint por- descriuen sanefes garlandes i ge-
Cirici, 1973, p. 171; Amades, 1984, vol. 1, p. 188. visibles, ,
AAM: exp. 351 0 (1889 - 1890). tes iguals , es configura corn a diferenciada rros amb flors , segons Comas d'estil Llufs
dels pisos superiors , dels quals es veu se- xv.
parada per la balconada del principal . L'edi-
fici culmina amb una cornisa i ampit trencat
pels coronaments de les franges verticals.
Aquests elements son una de les referencies
mes Glares que la decoraci6 de I'edifici fa als
motius de la Sezession vienesa , i n'es una
de les mostres barcelonines mes evidents.
Cal destacar les mensules amb caps feme-
nins sota el balcd del principal i el corona-
ment i les baranes de Ferro resoltes amb un
entrellag vegetal de Ifnies ondulades. Vuit
Ilums de tres bragos emergeixen de la faga-
na com a referencia probablement de la
companyia propietaria . La fagana posterior,
mes Ilarga, conserva els baixos de la matei-
xa epoca que el frontis , mentre que la resta
( corn tots els interiors ) es fruit de renovacions.
Es resol amb pedra que emmarca bigues
amb pilars metal • lics reblonats . Els motllurats
de la pedra , amb estilitzats motius geome-
trics i rftmics , recorden dissenys centreu-
ropeus.
Cirid, 1967, i1. nums. 47 i 88; Bohigas, 1983 ; Garcia-
Margin, 1983, p. 96.
RIST
46
34 35 36 37
c. de I'Argenteria, 29 c. de I'Argenteria, 39 c. de I'Argenteria, 49 c. de I'Argenteria, 65
c. de Gfriti, 1 c. de Grunyf, 1 c. del Brosolf, 2
Zeleste
Categoria B, cap. II Categoria B, cap. II Categoria B, cap. II
Categoria B, cap. II
Edifici de principis del segle xix, amb bal- Als baixos d'aquest edifici hi ha I'acces al ca- A traves dels baixos d'un edifici de principis
cons de ferro forjat i senzills esgrafiats, als Casa d'abitatges construfda remodelada
rrer de Grunyf, que dona a I'Argenteria per del segle xix s'accedeix o
al carrer del Bros-
seus baixos sabre un acces al carrer Gfriti, al segle consta cossos, un de
una obertura xvni: de dos
amb Ilinda de fusta que es per- solf. L'obertura es constitufda per un portal
constitu''t per un arc de pedra molt rebaixat. pilars pedra a la base planta baixa i dos pisos, i un altre, el princi-
Ilonga dos portals mes enlla. L'interior es co- rectangular amb de
A ('interior del pas. es visible un bigam de de biga de fusta pal, amb un pis mes. Tots els balcons son
bert amb un bigam de fusta i l'obertura de dels muntants i Ilinda . A I'in-
fusta repartit en dues crugies. de Ilosana de ferro i rajoles i, entre les bara-
I'altre extrem es un arc de mig punt. L'edifi- terior hi ha , a Ia primera crugia , un arc re-
nes de ferro forjat, son especialment interes-
ci, tot i conservar la data «1512» a la Ilinda baixat de pedra i, a la segona , una altra bi-
sants les de la balconera del primer i els dos
d'un portal, es fonamentalment de principis ga de fusta.
balcons del segon -sempre al cos
del segle xix, restaurat i reformat el 1964
principal- amb senzills ornaments propis de
quan, probablement, fou afegida [a solaria
finals del xvui. Bona part de la planta baixa
del darrer pis.
era ocupada per la botiga de teixits «Suce-
sores de Modesto Aznar» que, tot i desapa-
reguda, mante la decoraci6 exterior, atribui-
da a un tal Pere Cala. i formada per una ex-
tensa biga de fusta amb relleus i aplacats
metal-tics, que reposa sobre cappals tam be
de fusta i peus drets de pedra. En un pati
posterior hi ha, procedent d'un altre edifici,
una Ilinda gbtica. En canviar el propietari als
anys setanta, Llufs Clotet dugue a terme una
reforma interior generalitzada de la casa, i
el 1979-1980, s'instal-la als baixos la sala Ze-
leste (conformada per Santi Roqueta del
1979 al 1980). La resta de ('edifici es ocu-
pada per I'escola de musica del mateix nom.
Formentor, 1986, pp. 15-17
47
38
c. d'Aribau, 155
Casa Conrad Roure
Categoria B, eap. II
De planta baixa, un pis i terrat, la Casa Con-
rad Roure fou edificada el 1901-1902 per
I'arquitecte Ferran Romeu i Ribot. La faca-
na d'aquest redu'it edifici, amb els baixos re-
vestits de carreus en relleu, es especialment
interessant per les formes orlades de la Aor-
ta i pels minuciosos relleus escult^rics de te-
ma floral que la complementen. Son remar-
cables tambd el vestibul d'entrada i I'esca-
la, d'acurada realitzacio a base de cerami-
ca, mosaics i Ferro forjat, constituint un no-
table exponent de la qualificacio dels arte-
sans col^laboradors dels arquitectes
modernistes.
Arquitectura Espanola, ?904 A; Cinci. 1951, p 119; 8er-
gbs, 1955-61 B, p. 424; Hernandez-Cros,`MorarPoupla
na, 1973, p. T55; 8ohiyas, 1983: vareia-Martin, 1983,
p. 89; Fonibona ;'Miralles, 1985, p. 154.
AAM: exp. 7862 (OPJ (1900).
`^
r__'
I'
^1r!
^>L-.-
I,
---^~^
_-T
^^ i J
r^--
^.
}
V
itµMls ^..•. i 1'y.
yc..u,
.^^. 1.k
V•i«y G P,ar --0. ^ is ^.^..uo. a..u^'
48
39 40
c. dels Assaonadors, 1 c. d'Ataialf, 4
c. dels Carders, 4
plta. d'En Marcus, 1 Capella del Palau
Casa del Gremi d'Assaonadors Categoria B, cap. II
Categoria B, cap. II
(fagana) AI segle xvi, quan el Palau Reial Menor era
ja propietat dels Requesens, aquests enca-
rregaren al mestre Andreu Matxi la reforma
Encara que la fagana que ddna al carrer dels de la capella (1542-1547), unit elment su-
Carders fou molt transformada en el segle pervivent del conjunt palatf derrocat cap al
xix, la del carrer dels Assaonadors -tot i 1858. Prova de la pervivencia dels procedi-
que consta una reforma del 1852 en que di- ^. ments gotics, esta constituida per tres trams
verses finestres foren convertides en coberts amb volta de creureria i separats per
balcons-, conserva alguns elements que amples arcs faixons, practicament de mig
varen definir les constructions dels segles punt, que ressegueixen els murs coma pi-
xvii i xviii, tom son els balcons amb Ilosana lastres. A I ampli presbiteri, de cappalera pla-
de pedra o ferro forjat, les irregularitats en na i coberta tambe de creueria, hi ha a Ban-
I'ordenaci6 de les obertures en fagana o el da i bandaares de guardapols conopial aca-
predomini del ple sobre el buit. A la canto- bat en floro. Amb tres capelles a cada cos-
nada d ' Assaonadors ,amb la placeta d'En tat, les de la dreta son intercomunicades i te-
Marcus , el gremi hi feu posar el 1628 el seu nen al damunt tribunes unides tambe per un
escut i, dins una fornicula , una imatge de pas. L'actual fagana, amb finestres i rosas-
Sant Joan Evangelista que, destruida el sa, es resultat d'una restauracib feta el 1868
1936, fou refeta el 1958. per Elies Rogent, qui va incorporar-hi les res-
tes d'una antiga porta lateral del segle xui,
AinaudlGudiolNerrie, 1947, vol. 1, p. 316, vol. 2, il. 127i; d'arquivoltes treballades i amb dues men- .^..
F7orensa, 1959 O. pp. 9 i 20; Cameras i Candi, 1916, p. sules figurades, darrer testimoni de la primi-
795; VilalCasassas, 1974. p 165.
AAM: exp. 637 bis C (1852). tivacapella dels Tempters, fundada el 1245
i incorporada al palau el segle xiv. La cape-
'
lla conserva fa Verge de la Victoria, gran
imatge d'alabastre contractada el 1556 junt
amb un retaule de fusta per Marti Diez de
Liatzasolo, i diverses pintures del segle xvi,
peril no el retaule major pintat cap al 1576
per Isaac Hermes Vermei, que es perde el
1936.
March, 1921: Gallardo, 1934, p. 285; AinaudlGudiohVe-
rrie, 1947, vol. 1, pp. 32, 261. 263-26i i lam. XXXV Ga-
rret, 1952 B, pp. 42-43; Martinell, 1959-1963, vol. 1, p.
30, lam. 31; Duran i Sanpere, 1972, pp. 246-247; Cirici,
1973, p. 278: Vila/Casassas, 1973, p. 110; Carbonell,
1975, vol. ll, p. 57, fig. 188; Cirici, 1979, p. 96, figs. -^^'.^
280-281; Amades, 1984, vol. 11, pp. 578 i 605; Dalma-
ses/Jose i Pitarch, 1985, p. 93: Garriga, 1986, pp. 105,
119-120, 122 i 200-2D2; Hereu, 1986, pp. 64 i 106.
AAM: exp. 7753 brs C (1866).
49
41 42 43
Via Augusta, 61 c. d'Ausias Marc, 16-18 c. d'Ausias Marc, 20
B.O .P. 23-2-1979 Casa Felip Casa Manuel Felip
Categoria B, cap. II Categorfa B, cap. II
Edifici d'habitatges datat el 1931; projectat
i construit per German Rodriguez Arias, un
dels arquitectes del GATCPAC, a titol indi- Aquest edifici, mostra caracter(stica de mo- Formant part del conjunt de constructions
vidual en familia dernisme abarrocat, fou projectat per Telm modernistes del carrer d'Ausias
un solar de la seva . Formal- Marc, espe-
ment vinculat al repertori de I'aleshores po- Fernandez i Janot el 1905, tot i que no es cialment entre Bruc i Bailen, la casa Manuel
lamic Moviment Modern , I'edifici defuig la ri- construi fins el 1911-1913. Presenta una fa- Felip, projectada el 1901 per Telmo Fernan-
gidesa que tot sovint comportaven les cons- cana plana de pedra, amb composicio sime- dez i Janot, presenta una facana simetrica
truccions inspirades per I'esmentat Movi- trica i obertures verticals molt similars, sen- emmarcada per prominents tribunes laterals
ment mitjancant subtils asimetries composi- se tribuna ni cap altre element que adopti un als pisos principal i primer. Aquestes estan
tives, les quals es fan paleses en cert protagonisme. Es flanquejada per dos cobertes d'una singular ornamentacio escul-
ambdues
facanes -originariament de color rosa la prin- cossos Ileument sobresortints que resseguei- tdrica a base de formes sinuoses i pesades,
cipal i verd la posterior -, pero sobretot en el xen tot I'alcat i acaben en un aparatos coro- present tambe al coronament de I'edifici i,
sorprenent trencament del ritme en la plan- nament que els emfasitza i que enllaca amb sobretot a les baranes de pedra dels bal-
ta principal, vinculat a la solucib d ' obertures la barana del terrat, amb les mateixes formes cons. En la mateixa linia decorativa es tro-
en la planta baixa , en I'actualitat completa- pesadament sinuoses que apareixen als ben I'escala i el vestibul, amb un gran por-
ment modificada . La Ilibertat expressive amb mares i ales bases dels balcons i tambe a tal d'acces a I'ascensor i porteria
qua esta tractat aquest edifici es fa palesa les seves baranes, totes de ferro.
aixi mateix en la configuracio Cirici, i1. num. 49; Akiscnt'Crric:i. 7983, num 3. So-
de les dues 1967.
higas, 1963; Garcia-Martin . 1983, pp. 12-13.
plantes atic -una de les quals correspon a Altisent/Cirici, 1983, nurn. 3; Bohigas, 1983. AAM: exp 8224 (OP) (1901).
AAM.' exp. 12799 (OP) (1911).
una reforma posterior assessorada pel ma-
teix arquitecte -, on els tancament es desvin-
culen del pla de facana , enfasitzat aixi per
contrast.
Casa, 1932, pp . 22-25; Flores , 1961: Bohigas , 1963 A;
Flores/Amann, 1964; Bohigas/Flores , 1965; Bohigas,
1970, p . 62; Hernandez - Cros /Mora/Pouplana, 1973, p.
243; Bohigas , 1976, p. 54.
50
^,^f,-^,a.^. ^^^ Rx
44
c. d'Ausias Marc, 22
Casa Antonia Puget
Categoria B, cap. II
:^' P^ _ ""a :^' y ^^^ ^. '^; Encara que el projecte de I'arxiu municipal
°^^_ -^^r °._ ^°
de la case Puget apareix signal, el 1904, per
Roc Cot i Cot, en la necrolbgica d'aquest a
I'Anuari de I'Associacio d'Arquitectes de Ca-
talunya s'afirma que lingua cure Homes de
-.^
1-' I'acabament i decoracio de I'obra. mentre
(- f-
que, quan aquesta es esmentada al mateix
anuari com a candidate al premi de I'Ajun-
tament per a edificis enllestits el 1906, se
n'assigna I'autoria a Ramon Vinolas i Llosas,
segons que sembla, doncs, principal res-
^^^
ponsable de la construccie. L'edificacio pre-
senta una facana plena de pedra d'una si-
metria trencada per la col^locacio del portal
i i de la tribune del seu damunt a la Banda es-
_^,T querra. Son especialment remarcables els
r^^, r^'- -^^ elements escultbrics sole la tribune i a les car-
II ^^ teles de la planta baixa, en que s'associen
;^-^_^. caps femenins amb plantes diverses. La ba-
rana del coronament, a base de corbes
suaus i en la linia elegant i mesurada que ca-
I' racteritza tote I'obra, emmarca i emfasitza els
buits.
Alsina, 1910, p. 262; Concurso Anual, 1910, p. 19; Ciri
ci, 1951, pp. 84. i 145; Cirici, 1967, ils. rums. 48, 51 i
52; Altisent/Cirici, 1983, num. 3; Bohigas, 1983, vol. Il,
pp. 150-156; Garcia-Martin, 1983, p. 101.
AAM: exp. 9209 (OP) (1903).
o - i
1
I ^^... -...^ I
l
1 ^'^` I
I^
-r 5 ^.
.-. i
^l ^
->, ^ -^
5_ ^^ `^,
^^^.,.^:^z^. ^..._^^.,.^^,
--
s1
^,,..,m.
45
c. d'Ausias Marc, 30-32
c. de Girona, 12-18
Casa Francesc Burs I Borr^s
Categoric B , cap. II
(fagana i vestfbul d'entrada)
-J.
Projectada el 1900 i enllestida segurament
-^`^.. el 1905, data que ostenta el coronament, ds
obra de I'arquitecte Miguel Pascual i Tinto-
^^ rer, amb la possible intervencib del seu
col^laborador habitual, Francesc Berenguer
i Mestres. EI pl^nol de I'edifici preveia, en els
dos vbrtexs del xamfra que ocupa, sengles
i .. torretes de planta circular i coberta conica
._ ^ .-_^ ^ ___.i^fN -de les quals nom^s se'n construf una, so-
f__i^'^ lucibusual en els edificis rellevants de I'epo-
ca. De la fagana, tota de pedra, cal destacar-
ne el tractament dels paraments, de carreus
sense polir, el r^fec de la coberta, els ferros
I dels balcons i la caracterfstica decoracio de
formes corbes, presents especialment en els
2^r..- ^ .cam.,:,: ornaments escultbrics de la barana corregu-
da def principal, de les dues tribunes i dels
emmarcaments dels balcons. Actualment
I'edifici, ben conservat pel que fa a les ober-
tures dels baixos i a la gran escala d'honor,
acull la seu social, magatzems i oficines de
I'empresa tbxtil fundada pel promotor de la
casa, amb la qual cosa es conserva encara
un cert afire del funcionament original. AI prin-
cipal, la solo de reunions de I'empresa es ins-
tal.lada al menjador i solo d'estar primitius,
on es conserva bona part de la decoracid
modernista, amb mobles i mosaics de Gas-
par Homar, fusteria de Joan Carreres i pin-
tures murals d'Oleguer Junyent.
Ci^ici, 1951, pp. 228-231, 234, 262, 2761287; Bohua.s,
1983; Ros, 1983, p. i9.
f1AM: exp. T339 (OP) (1900).
52
46
c. d'Ausias Marc, 33-35
c. de Girona, 20-22
Casa Antoni Roger
Categoria B, cap. II
La Casa Antoni Roger (1888-1890), una de
les primeres realitzacions d'Enric Sagnier i
Villavecchia, es un edifici de grans dimen-
sions, intencionadamentrepresentatiu,que
forma part del conjunt de cases que I'alta
burgesia barcelonina es feu construir a la zo-
na baixa de la dreta de I'Eixample. Cam a
obra primerenca, es ressent d'un us incohe-
rent d'elements de distinta procedencia es-
tilistioa, especialment d'origen classic i me-
dieval,que esfapatent en les desproporcio-
nades columnes de tipus jbnic i en el bruta-
lisme de la greca del coronament emmerle-
tat. Cal esmentar I'emfasi que la tapana pren
en el xamfra, on s'obre la Aorta principal que
mena a una escala en la mateixa tbnica d'un
monumentalisme brillant; actualment tanca-
da i en mal estat de conservacio.
Ausi'as, 1897, p. 122; Rogent, 7897, p. 49, lams. Xl71 X1V, __
Coneurso. 1903 B, p. 34, Cirici, 1951; Hernandez-
Cros'Mora/Pouplana, 1973, „i. 138; 8oruc^as, 1983; Fon1-
^._-..,.
bona^Mira!les, 1985, op. 35-36. 1^ '^
AAM: exp. 3322 (OP)(7888J. F T---^,
! j ~_-' r ^ ^ . _ ^_ ^i
L`r----
--^^-
/ ^-^ i. /| | |~-'
/ / ^
I ,„
fi `r-^^ ^-
^.
-=-^1
LT] f
^^__
^:.
53
47 48 Tot i que els planols municipals apareixen
c. d'Ausias Marc, 37-39 signats per
d'Ausias Juli Batllevell i Arus sembla que
c. Marc, 46 I'edifici (1903-1906) fou projectat i construft
Casa Tomas Roger Casa Antonia Bures pel mestre d'obres Enric Pi. Segueix una
composicio convencional, amb tribunes asi-
Categoria B, cap. II Categoria B, cap. II metriques als dos extrems del principal, uni-
(facana, vestfbul d'entrada i escales) des per una florida barana de pedra i recol-
zades sobre uns originals suports que imi-
ten de manera naturalista la forma d'un pi.
Immediatament despres de la vefna casa An- Aquests pins constitueixen 1'element mes sin-
toni Roger, Enric Sagnier i Villavecchia cons- gular de la construccio i Cirici els considers
truf entre 1892 i 1895 aquest edifici ambles una al-lusi5 al cognom del seu autor. La resta
mateixes pretensions monumental istes. La / \ de I'alcat es ocupat per balcons amb bara-
facana, mitjancant una composicio homoge-
[ AUSIiS VBRC na de ferro de planta i emmarcaments sinuo-
neitzadora basada en ordres gegantins que
ee sos i el tanca un conjunt de placids arcs units
recorren part de I'alcat, vol presentar I'edifi- per una motllura curvilfnia. En el central, bo
ci com un tot unic, malgrat que es tracta de i presidint discretament el conjunt, s'obser-
dues cases ben diferents. De la numero 37 va un relleu amb un bust del Sagrat Cor.
s'ha de ressaltar el gran pati d'entrada i els
senyorials vestfbuls i escala, mentre que els Casa. 1904-5A, larn. 44; Cirici, 1951, pp. 143-144 i 146;
de la casa numero 39 son de redu'ides di- Bergos, 1955-61 B, pp. 425 i 427, Cirici, 1967, il. num.
mensions i amb una decoracio molt senzi- 56; Jard(, 1972 A, p. 24; Bohigas, 1983; Garcia -Martin.
1983, p. 92.
Ila. Del conjunt, cal esmentar-ne tambe la ga- AAM: exp. 9201 (OP) (1903).
leria de la tacana posterior, molt mes senzi-
Ila pero ben composada. Ambdues han per-
dut I'alt coronament que rematava els cos-
sos centrals.
Rogenf , 1897 Op 44 i,;rr, !! rx?, oez C;r., c;;1r•
ra/Pouplana , 1973, p. 139 !3 is 1).53, r o' tY )! - -' b-
ralles, 1985. p. 36
.141.4 - r, 4771 (OPI(1p,;j rreioirpoi •5q
54
49 50 51
c. d'Avinyo, 2 c. d'Avinyo, 20 c. d'Avinyo, 23
c. de la Boqueria, 44 pl. de la Verbnica, s!n
Categoria B, cap. II
Categoria B, cap. II Borsi o Casino Mercantil
Casa d'habitatges senyorial de comenGa- Categoria B, cap- II
Sobre parcel^la medieval, aquest edifici d'ha- ments del segle xix, estructurada a I'entorn
bitatges del segle xvui, amb planta baixa, d'un pati quadrat accesible des del carrer
entresol i Edifici construct el mestre
quatre pisos, mostra la seva a traves d'una gran portada d'arc escarser. 1881-1883 pel
a fa-
cana elselements caracterfsticsdel moment: La facana es simbtrica respecte a un eix cen- d'obres Tiberi Sabater i Carne cam a Casi-
balcons i tral i presenta remarcada la planta noble, se- noMercantil. De planta baixa i tres pisos, re-
de ferro forjat rajoles -el del pri-
corre a un historicisme
pis es monumental d'inte-
mer una balconada en angle, es- parada de les altresper una cornisa. La com-
grafiatsamb modus geometries quasi invisi- posicio es a base d'elements molt simplifi- riors luxosos. Entre ells, compta amb un gran
vestibul decorat mitjancant columnes
bles, Ilindes i brancals de pedra al primer pis catsdel neoclassic barcelonf. Actualment es- de
policroms.
i tatja un col^legi-residencia. marbres Menys sofisticades i ri-
de fusta als altres, i cantonera de carreus.
ques son les secundaries les
Podria peces de parts
tractar-se de la reforma d'una antiga
posteriors. A ('exterior, oberta la placa
casa artesana. a de
Cirici, 1973, p. 272.
la Verbnica, hi ha una facana de modestes
dimensions, amb elements classics a gran
Comas, 1913, p. 195
escala i que recorren a fortes horitzontals per
neutralitzar la seva estretesa. La facana, al
.P/.....4 l^^,s carrer Avinyo, reprodueix en els seus dos ex-
trems la composicid de la facana principal,
tat variant-ne la disposicib de les obertures,
i s'orna amb escuts de les horses d'Europa.
La principal te, als intercolumnis, escultures
que representen la Industria i el Comerc,
obres de Joan f^oig i Rossend Nobas res-
pectivament. L'entitat perde importancia
. _ . arran de la fundacid el 1915 de la Borsa Offi-
^~-b/ cial de Barcelona i, despres del 1939, I'edi-
fici s'utilitza cam a Escola d'Arts Aplicades
i Oficis Artistics.
Blanco. 1891 ; Aogent , 1897, pp 71-73 lam, XXX7; Bas-
segoda None!!, 1973 A, pp. 46 ^ 98 , i lams. entre pp i20
^^'- i i21; Cirici, 1973 , pp. 274 -275; Hernandez- Cros/Mo-
.- i , ra/Pouplana . 1973, pp . 53-Sa ; Faulf, 1974, p . 128; Va-
;- `i ltes, J974-1976, vol. ! !, pp. 770 P71 ; Fontbona, 1983, pp
263-265; Garcra - Martin, 1984, p. 163.
AAM: exp. 123 K ( 1881-1882J.
^.^ -_. .
C.-^^
55
52
c. d'Avinyo, 24
I'T '^'^'7 `i 7"^f ^^ ^^
:^- ^ - a^!i Categoria B, cap. II
-^-^- -- - -=-=^
=1 I
^Y ^^ °^-^^^^T f^ Casa de planta baixa i quatre pisos, amb una
r . 4-..--.. t
facana molt plana, de balcons escassament
-^ -d -^ I^ I, u =^ volats, contrariament al que es habitual en
les edificacions d'aquesta mena del segle
'^^ ^ ^ e - -- _ s_ k ^: xvui. La Ilosana d'aquests petits balcons es
^•__ formada per bones rajoletes de Valencia,
''' potser sor:ides, segons Cirici, del taller dels
ceramistes barcelonins Passoles. Als baixos
_t.. ... ^ ,^. hi ha dues portes, una d'arc rebaixat per al
local comercial i I'altra, mes estreta i arqui-
travada, d'acces als pisos.
Cirici, 1973, n. 274.
-^
-` .I
:-^ .^}
3
l^ `
^_ ^ ^^, ., . ^ . ^
^^-
/
^fr ( ^ ^_
1 L^
^ , -^-,̂
^̂
^^
i
^,
56
54
c. d'Avinyo, 30
c. de n'Arai, 10
c. de les Arenes, 1
pl. de la Veronica, sin
Edifici del segle XVIII sobre parcel-la medie- Casa , dels Quatre Rius-,
val, de planta baixa i tres pisos, amb balco
i finestra a cada an. Allb mes destacat de la Categoria B, cap. II Edificis bessons a les dues cantonades del
fapana son els esgrafiats que, envoltant les carrer de Milans i el d'Avinyo. Tot i que
obertures, cobreixen tot el parament de for- s'aixequen sobre solars ben diferents, tots
mes vegetals dins una Ifnia rococo. Casal del segle xviii, de planta baixa, prin- dos tenen una fapana similar a Avinyo, men-
cipal i dos pisos, amb un tercer pis afegit a tre que la del carrer de Milans es molt mes
cavall de I'antiga durant una reforma duta extensa al n umero 35, que arriba fins a la pla-
a terme els anys vint o trenta del nostre se- ceta. Formen part, per tant, del conjunt ho-
gle i que afecta tambe als baixos amb I'ober- mogeni d'edificis del carrer Milans, projec-
tura de les portes a banda i banda del gran tat el 1849 per Francesc Daniel Molina, i edi-
portal d'art rebaixat i molt motllurat. Al pis ficat al Ilarg de la decada seguent, amb els
principal hi ha balcons de Ilosana de pedra quals comparteixen les facanes compostes
amb motllures, mentre que els altres son de amb portals rectangulars als baixos i desta-
ferro forjat. El mes important de la construc- cats entresols amb balconeres sobre una
cio, pero, son els excel-tents esgrafiats, dels ampla motliura plana. Els quatre pisos res-
millors de la seva epoca, que cobreixen les tants estan dotats de balcons de Ilosana de
facanes. A la planta noble hi ha represen- pedra, excepte el primer, amb Ilargues bal-
tats mitjancant grups de putti, la Ceramica, conades. Els cossos mes propers als angles
la Pintura, I'Escultura i I'Agricultura. A la se- es destaquen per senzills florons de terra cui-
gona planta apareixen, emmarcats de gro- ta enmig de platens motllurats i, als baixos
tescs, les personifications del Danubi, el Nil, de pedra, per I'encoixinat horitzontal.
el Ganges i el Riu de la Plata. A la tercera,
quatre grans medallons en forma d'oscillus
penjats d'una garlanda. Tambe hi ha esgra-
fiats a la facana del carrer de N'Arai, pero
no a lade les Arenes. Tots plegats as poden
datar cap a la decada del setanta del segle
xviii. El 1929 I'Escola Massana va instal-lar-
se en aquest edifici.
Comas, 1913, pp. 195-196; Gallardo, 1934, p. 285; Ciri-
ci, 1973, p. 274; Mirales, 1983, p. 130.
AAM: exp. 2592 A (1900).
57
56 57
c. d'Aviny6, 42 c. d'Aviny6, 44
c. d'En Carabassa, 5 c. d'En Carabassa, 4 i 7
Categoria B, cap. II Categoria B, cap. II
L'any 1859 es la data que figura a la clau Constru'ft basicament al segle xvii, les dues
de la porta principal de la fagana.d'aquest facanes d'aquest edifici han estat reforma-
edifici, tfpic del moment i amb details forga des posteriorment: la del carrer d'En Cara-
interessants. Aixf, podem ressaltar el vestf- bassa al segle xviii, amb la incorporacio
bul, amb una doble filera de columnes tos- duns excel-tents esgrafiats, forca ben con-
canes, i el pati amb galeria d'ares sobre co- servats, amb motius campestres i florals; i la
lumnes tot al voltant del nivell del principal. del carver Avinyd, modificada al segle xix,
En fagana es fan evidents, sobre els senzills que to I'aspecte d'una casa tfpica d'aquell
baixos, el principal i els tres pisos de club segle, amb un arrebossat que imita carreus.
consta la casa, obra, en conjunt, de bona De tot el conjunt destaquen, a mes dels es-
qualitat. grafiats, el portal d'acces de pedra, el vestf-
bul i el pati amb I'escala coberta per una ga-
Cirici. 1973. o. 275. leria arquejada de voltes inclinades, amb I'ar-
tifici dels capitells penjants sense el sosteni-
ment de cap columna. L'edifici es unit, a ni-
vell de la primera planta i per damunt del ca-
rrer d'En Carabassa, a uns cossos baixos
que es fan servir de terrassa i magatzem de
I'edifici. Erg un pati d'aquests cossos creix
una gran palmera.
Comas, 1913, p. 209; Cirici, 1973, p. 275; Amades, 1984,
vol. ll, pp. 554-555.
58
58
c. d'Avinyo, 52-54
C. d'En Carabassa, 8 i 15
Categoria B, cap. II
Edifici construct el segle xvui, Ilevat de la fa-
cana del carrer d'Avinyo, reformqda a mit-
jan segle xix. La part mes interessant es el
conjuntd'entrada, pati i escala: atravesd'un
gran portal d'art escarser motllurat i d'un
vestibul cobert amb volta de quatre punts
s'accedeix al pati, quo to I'escala perimetral
coberta per una galeria d'arcades, colum-
nes, pilastres i voltes d'aresta. Per damunt
del carrer d'En Carabassa i mitjancant un
pont molt Ileuger d'art i volta carpanells,
I'edifici comunica amb els cossos baixos del
numero 8 del mateix carrer, constru'its pro-
bablement abans del segle xviu i, actual-
ment, en molt mal estat de conservacio.
i Arnades, 1984, vol. 11, pp. 553 i 555.
59
59 60
C. d'Avinyo, 58 c. de Bailen, 72
c. d'En Carabassa, 19 Taller Masriera
Categoria B, cap. II Categoria B, cap. II
Edifici d'estructura i composici6 propies de Construct el 1882 per Josep Waseca i Ca- I
mitjan segle xix, tal com s'acredita al da- sanova, el taller Masriera constitueix un gran
munt de I'arc del pati on figura la data de espai unit destinat a acollir un taller de pin-
1847. Aquest pati constitueix 1'element de tors i escultors el qual es dotat d'una facana
mes interes de l'abra; es de planta quadra- emblematica -en tant que "temple de
da, amb decoracid de gust neoclassic i te, I'art»- per a la qual es recorre a una recrea-
DIPUTACI6
a I'alcada de la planta noble una galeria pe- cio Iliure del temple roma de Barcelona, des-
rimetral resolta amb columnes toscanes. A cobert poc abans. A116 que caracteritza I'edi-
la facana, molt senzilla, cal fer esment de les fici es la seva singularitat tant estilistica corn
baranes de ferro de fosa de precocos mo- de situacio respecte a 1'entorn, ja que origi-
tius neogbtics. nariament estava previst com a edifici aillat,
amb un petit jardi al davant que encara exis-
teix, essent-ne afegits posteriors els dos cos-
sos laterals. Als anys trenta la construccio ac-
cepta forca be un important canvi d'us, en
funcionar-hi un teatre durant un temps.
Vega. 1910, pp 137-140: Bassegoda i Amig6, 1911, p.
247; Una nueva sala, 1933. pp. 123-124; TeatroStudium,
1935-1936. pp 385-387.Aliberch. 1944 B : Cioci. 1951;
Bassegoda Nonell, 1974, p. 101; Bletter, 1977 ; Barey,
1980, pp. 102-103; Bohigas, 1983, Fontbona, 1983, p.
269.
AAM: exp . 14898 (OP)(1913).
60
61 r niauveio I
c. de Balmes, 17-19
Gran Via de les Corts Catalanes, 585
----
Companyia del Gas Lebon
Categoria B, cap. II A
L'aciual seu de la <tMutua General de Segu-
ros» fou bastida el 1894-1896 per Francis-
co de P. Villar y Carmona per a la Compan-
yia de Gas Lebon. La seva ubicacid, en un
extrem de la doble mansana dominada per
I'edifici de la Universitat obliga a una solu-
cio singular en el tractament de la cantona-
da. Aixi, la facana que Bona a la Gran Via,
privilegiada en tenir perspectives mes am-
pliesque la de Balmes -on hi ha en realitat
I'acces destacat-, es presenta coma prin-
cipal, creant I'aparenca que es tracta d'un
edifici exempt, malgrat ser la testera d'una
banda continua d'edificacio alineada al ca-
rrer Balmes. Cal destacar-ne la composicio,
amb cantonades emfasitzades per torretes,
i el tractament dels elements constructius i
dels materials, que alternen pedra i mao, tot
plegat amb un repertori eclectic amb preten-
sions nbrdiques. Les mansardes del teulat ^T^1 OE l06 PISOS.
corresponen a un pis afegit posteriorment
que visualmente empetiteix les torretes ^ .
angulars,
^t".^
Rogenl, 1597, pp. 99-i00, 1^.ms. XLVIIJXUX; Arquifec
fora Espanola . 1899 A , pp. 71-73 ; Va11es , 7974-1976, vol. _.. ^-^ .r ^I
7, p. 76; FontUona /A^ira7fes, Y985, p. 60. I fi
AAM: exp. 5408 (OP)(1894J.
ai
q !
ACHAdA PRINCIPAL ,!.
t
SII"
I
_ J
:.`^ ..
max...:...,... ,^.. ^ „^^.
r^ , ^=^
yi^.^^r -
61
62 63
c. de Balmes, 36-42 c. de Balmes , 81-81 bis
Foment d ' Obres i Construccions Categoria B, cap. II
(facana)
Categoria B, cap. II
(fagana i vestfbul d'entrada)
Joan Baptista Pons i Trabal es I'autor
d'aquest edifici (1908) que, amb una faca-
Construct el 1924 per Jaume Torres i Grau, na unitaria, compren en realitat dos nume-
es un edifici volgudament representatiu, ros. Aquesta facana to tres zones clarament
d'acord amb I'us al qual havia estat desti- diferenciables: la planta baixa de pedra, amb
nat i essent un dels millors exemples del nou-
C DI PUT 4C IC finestres d'entresol amb vitralls, una amplia
centisme classicista que hi ha a I'arquitec- zona interm6dia formada per cinc pisos amb
tura barcelonina. La composicio de la seva balcons de planta sinuosa i baranes de fe-
facana tripartida, de pedra de Montjucc, re- rro forjat amb elements florals, i un darrer ni-
corre a elements del vocabulari classic, sen- vell de tancament, que inclou els sobrebal-
se excloure, per6, trets d'origen barroc, i cons del darrer pis i la barana del terrat, co-
aconseguint una severs monumentalitat per ronada per un seguit de pinacles, tot plegat
be que es tracta d'una facana plana que no recobert d'una pesant i abundosa decora-
sobrepassa les dimensions de les cases vec- cio floral. La composicid simetrica es veu
nes. Ala barana que, juntament amb una pa- trencada pel balco corregut descentrat del
tent cornisa, corona el conjunt hi ha quatre principal, que emfasitza la localitzacio fora
escultures al-leg6riques fetes per Josep Te- de I'eix de simetria de la porta principal.
nas. L'edifici fou premiat per I'Ajuntament el
1925.
Bohigas, 1983.
AAM: exp. 11534 (OP)(1908).
Premis, s.d.; Casa. 1926. pp. 89-98; Homenatge, 1980.
vol. 2, p. 14; Garcia-Martin, 1984, p. 176.
AAM: exp. 25658 (OP)(1923), exp. 32889 (OP)(1925) fail
rJ7 a ., _ a o C
1 EE
t^
Z- T• s,J
62
64
c. de Balmes , 169-169 bis
av. Diagonal, 502-504
Casa Perez Samanillo
Categoria B, cap. II
Projectat com a residencia unifamiliar per
I'arquitecte Joan J. Hervas i Arizmendi i aca-
bat el 1910, any en que fou premiat per
I'Ajuntament, es tracta d'un exemple atipic
d'edifici exempt, emplacat seguint I'alinea-
cio de la cantonada. Les facanes estan plan-
tejades de manera eclectica i afrancesada
sense excloure, perb, elements de caire mo-
dernista, com per exemple el gran finestral
ovalat del menjador, obert sobre la Diagonal.
L'edifici, sorprenentment sense porta at xam-
fra, tenia 1'entrada dels senyors amb una es-
calinata, en.un jardf alineat a la Diagonal, pe-
rb aquest i el darrer tram de la construcci6,
amb coberta independent, desaparegueren
en aixecarse en el seu Iloc una casa de pi-
sZ rZ
sos de Iloguer. Aixb obliga a canviar I'entra-
da, des d'aleshores a traves d'una zona Iliure
alineada a Balmes, trasbalsant la disposicib
originaria del palauet. En aquesta zona pos-
terior, s'hi construi el 1948, arran de la ins-
tal.lacio en I'edifici del «Circulo Ecuestre},, un
cos amb planta baixa i terrat, obra de Rai-
mon Duran i Reynals.
Premis, s. o.; Arquileclura Espanola, 1912 A, pp. 121 i
lams 1 i 2, Concurso anual, 1912, pp. 25-31; Ciric1, 1951;
Vd Hernandez Cros/Mora/Pouplana, 1973, p. 158; Garriga
Marques, 1982; Vila-Grau/Radon, 1982, pp. 55-56; Bo-
higas, 1983, Contrallums, 1983, A(tisent/Carande((, 1984,
num. 22: FontbonelMiralles, 1985, p. 196.
AAM: exp. 11467 (OP)(1907-1922), ALO: 22457.
J
l i
I
L.
717
L'{ 'I-
I
63
65
Passatge de la Banca
Categoria C, cap. VI, tipus III
divyrv
EI 1865-1866 I'arquitecte Antoni Rovira i
^,... Trias projecta per a un grup de tres propie-
taris (Girona, Martorell i Casi) un passatge
"d,1C . Q f a' que, amb el nom de « Pasaje del Comercio»,
I^^
`. j.- havia d'unir en forma de «L» la Rambla i fac-
tual carver de J.A. Clave, tot formant una pe-
tita plaGa octogonal irregular a Tangle. A la
Memoria presentada junt amb el projecte,
Rovira preveu una edificacid de fapanes uni-
taries. Tot i que ell mateix hi projecta una en-
trada, els edificis que es constru^iren el
1869-1882 emmarcant-la son obra d'Elies
Rogent. AI fons de la placeta hi ha I'antic edi
fici de la Banca del Credito y Docks -des
_-s'^ del 1973 ocupat pel Museu de Cera-, amb
una curiosa facana de marbre convexa,
d'acord amb tres dels costats de I'octbgon.
EI conjunt es interessant com a exemple d' ^ in
dels diferents tipus de passatge que s'obri
ren a la segona meitat del segle xix a I'intc
rior de la ciutat vella per tal d'obtenir mes s^.
perficie edificable, i que constitueixen les rc
^,r,.r- rw Aw^a..^.+<.
formes urbanistiques mes importants dote s
^^"
a terme en aquella epoca al barri antic,
Inicis. 7985. p 158 ; Here!, 1986, p. 109.
^lAh^,_ exp ?686 C (1865-1866).
1
'^";
;^
. .
CP.SA MICUEL hL4Ii7URk;L^:.
rw-reaecnr
, 1. ..AN a 6 -An w j - 1 1 4 r r w '.
A., 7 ! v
^'_ x n a i ,_, -^. ---- n
.^5 F̂rti
\\^
^ i f
,,i'`^^
^^ \/ ^1
^,
r^l ^/
^I
^3
^---J . .^ .,^...,^ ^.,^.:. -----.^.
64
CRSP. D7A MIGII;,L 1MR'i OFIEL?.
fP.CTJV.n 66 6^
c. dels Banys Nous, 1 c. dels Banys Nous, 20
-7j c. de la Boqueria, 47 bda. de Santa Eulalia, 1
^^_, ^^^^^ :^ ^k IFS --
_ Categoria B, cap. II Categoria B, cap. II
Casa d'habitatges en angle, de planta bai- Edifici sobre parcel^la regular de grans di-
xa de pedra amb portals rectangulars i tint mensions; es de planta baixa i quatre pisos.
pisos amb balcons i finestres. Fou constru'i- La seva facana fou refeta a principis del se-
da el 1716, segons que s'indica a la Ilinda gle xx segons el gust de I'epoca, perb es
'E.:? dels dos balcons del primer pis mes propers conserva tota I'estructura de la construccid
a la cantonada arrodonida. Els esgrafiats del xviii, amb una amplia portalada d'art re-
d'aquell segle que recobrien els murs foren baixat al centre de la planta baixa. AI pis prin-
substitu'its a les darreries del segle xix per cipal hi ha dos beacons coberts amb Ilindes
uns d'estil Lluis XV projectats per Francesc del segle xvi, una de perfil curvilini amb me-
-- Soler i Rovirosa. Cal remarcar la forma con- dallons i escut sostingut per angelots i una
tundent de la cornisa que remata I'edifici. altra mes senzilla amb caps masculi i feme-
ni al nivell d'impostes tom a units elements
--^_._.
Cornas, 1913, p. 198 ; Elias, 1931 , pp 65 i 136; Gallar- esculpits. A ('interior de I'edifici, s'hi conser-
da. 1934, p. 185; Cirici, 1973. p. 252; Amades, 1984, ven restes de la muralla romana.
vol. 1, p. 632:
TfRREND DC
GC L A RFlU!!VA D:L P90YECTD D£ !R £C
t
G/RDNA O Y/Gt/C1 reRTORCt ,
PAUP/£0A0 O£ CDi Sra, D YGNAC/O
y U YAR/ANO CAS/
^^^^
. ^\ w
1
^ 6L --s--, - ^,----^-,
0 ^\;
1
J.^
/A NILA I! ITA-
65
68 69
c. dels Banys Veils, 11 Moll de Barcelona, s/n.
Moll Nou, s/n
Categoria B, cap. II
Torres de Jaume I i de Sant Sebastia
del transbordador aeri
Edifici del segle xviii de planta baixa i tres pi-
sos. Tot el parament de la facana es arre-
bossat imitant carreus, excepte els baixos, El transbordador aeri que enllaca el port amb
de pedra, en que hi ha, a mes d'altres ober- Miramar fou ideat el 1926 per Cartes Buigas,
tures, tres portals d'art escarser. Destaquen amb Ramon Calzada i Josep R. Roda com
especialment els ben conservats balcons de a col•laboradors, per tal de connectar I'ex-
ferro forjat i de Ilosana amb rajoles escaira- posicio del 1929 amb la seva seccio marfti-
des prbpies de I'epoca. ma. El capital privat nova ser aconseguit fins
el 1928, massa Lard per enllestir les obres
Gaiiardo, 1934, p. 310. per I'Exposicio. Bu'fgas va vendre aleshores
la seva participacio en el projecte a Josep
R. Roda, que el va realitzar el 1931, canviant
la ubicacio de la torre intermedia del moll
d'Espanya al moll de Barcelona. El recorre-
gut total es de 1292 metres i consta de dues
Ifnies de transport simultani sobre torres d'es-
tructura metal-lica, amb atirantaments de
creu de Sant Andreu, planta quadrangular
i fonaments als vertexs sobre dau de formi-
go. La torre de Sant Sebastia, a la Barcelo-
neta, to una alcada de 78,4 metres, amb tres
creus d'atirantament i cap divisio horitzon-
tal. A la part alta, on s'accedeix amb un as-
censor lateral, hi ha un gran volum prisma-
tic amb planta rectangular i ampliacions po-
ligonals als costats Ilargs, que alberga un
bar-restaurant (ara fora de servei) i I'estacio
de les cabines. La torre de Jaume I, de 107
metres i situada al moll de Barcelona, es mes
esbelta que ('anterior i te, despres del primer
atirantament, una plataforma octogonal vo-
lada que es repeteix al cim, sota el pas de
les cabines, mes reduida i tancada, en for-
ma de galeria mirador. L'acces aqui es fa
pel nuch central.
Cirici, 1973. pp. 315 i 317; Roura, 1974, pp. 98-99.
V o^^
66
70 71
pl. de la Barceloneta, s/n Carrer de la Barra de Ferro
Esglesia de Sant Miquel del Port Categoria C, cap. VI, tipus II
Categoria B, cap. II
Carrer de tracat medieval que no fou afec-
tat directament per la obertura del carrer
L'esglesia de Sant Miquel del Port s'integra Princesa, al qual es mes o menys parallel.
en el barri de la Barceloneta aprofitant I'es- Les seves construccions, pero, sf que foren
pai mes interessant dins latrama ortogonal. alterades, ja que es veieren obligades a
Juan Martin Cermeno, I'autor del projecte ur- dotar-se d'una nova facana que passe a ser
banistic, fou tambe qui, el 1753, done la tra- la principal. El seu nom prove, potser, d'una
ca del temple, que es construf rapidament barrera de ferro on es devia exigir el paga-
(1753-55) sota la direccio dels mestres Da- ment d'un tribut de pas, encara que no hi
mia Ribas i Francisco Paredes. La facana es ha cap constancia d'aquest fet. El gruix de
de tres cossos delimitats per dobles colum- les seves edificacions es dels segles xviu i
nes i coronada amb Pronto. i segueix un mo- xix, en alguns casos sobre restes d'anteriors
del pres del repertori classicista roma, neta- constructions, visibles encara a les plantes
ment diferenciat dels que utilitzaren altres en- baixes. Modernament el seu paviment de
ginyers militars en obres mes o menys con- Ilambordes ha estat substitult per un de (lo-
temporanies; la planta era inicialment qua- ses de pedra.
drada, amb copula central sobre quatre
grans pilars. Elies Rogent, pero, en la seva Balaguer, 1865 1866, vol. p. 108; Gallardo, 1934. p.
reforma del 1863, adopta la solucio de tres 310; Amades, 1984, vol. Il, pp. 764-766.
naus separades per pilars i columnes afegint
una nova copula al fals creuer. Desapare-
gue aleshores el retaule de Deodat Casano-
vas. El 1936 foren destrufdes les escultures
de la facana, bones obres de Pere Costa i
Caries Grau, i el sepulcre del marques de
la Mina, fet per Joan Enrich.
Ponz, 1788, vo1XiV, p. 39; Llaguno, 1829, vol. IV, p. 298;
Madoz, 1846. p. 124; Pi y .Arirnon, 1854, vol. 1, pp.
513-517; Carreras i Candi, 1916; Te.mplos modernos,
1934; Bassegoda, 1936, pp. 106, 108 i 176; Ainaud Gu-
diol/Verrie, 1947, pp. 214-215; Garrul, 1952B„op.58-59;
Martinell, 1955-61, pp. 45-46; Kub/er, 1957, p. 334, fig.
434; Martinell, 1957-61, pp. 45-46 i lam. 36; Martini!,
1959-63, vol. ill, p. 56, lams. 27-28 i 82; Flores/Amann,
1964: Clrici, 1973, p. 314; Hernandez-Cros/Morn/Pou-
plana, 1973, p 115, Carron/Morales/Valdivieso, 1984,
p. 586, fig. 526; Triado. 1984, pp. 140, 142, 165-166,
182, 136120E Hernandez-CrosiMora/Pouplana, 1985,
fitxa 41.
67
J^iluta at lnefjnJdpautla rain ^t famu r^0o eu re , fallc Je In 9uutua ^.^
72 73
'7
c. de la Barra de Ferro, 5- c. de la Barra de Ferro, 8
on ^ ^r
5bis Hir^F rt anm n! Categoria B, cap. II
^.
c. de la Princesa, 16-18
Casa Gomis ^.t^l Casa d'habitatges de les darreries del segle
cap. II xvui amb un portal d'art pla als baixos, a tra-
Categoria B,
ves del qual i d'un vestibul de volta bufada
t ,ter r d'art carpanell s'accedeix a un pati interior.
iBan-
Com en altres casos similars, en obrir-se el I Des del vestibul i ascendint aBanda
^wnuw
una part da del pati, sengles escales condueixen al
carrer de la Princesa fou destruida
dues escales
d'unedifici preexistent. Calguedotar-lod'un `:r^ pis principal, des d'on altres
es bona separades menen als pisos superiors. La se-
frontis nou per al nou carrer i refeu
construcci^. Fou I'arquitecte Mi- va concepcio tipologica, basada en el pati
part de la
qui el 1855 projecta la gdtic, mante el caire de pati de carruatges
quel Garriga i Roca
amb amplies dependencies al fons de la par-
zona propera al carrer Princesa, amb una i. , =.^ . -! r ^^. ^. '^ lafacana el proces d'evolu-
fagana caracteristica del moment amb els ni- cel.la. A es nota
t ^
per pilastres. A les r^- ciocap a lacasa deveins del segle xix, amb
vells intermedis solcats ^-^
li afegf I'aparicio sistematica del baled de Ilosana de
primeres decades del segle xx se
balcons ex- pedra Ileugerament emmotllurada, mante-
una tribuna damunt d'un dels
que
I'escala de nint, pert, baranes de ferro, encara sen-
trems del principal. L'accds a
barrots eniortolligats.
veins es fa per un dels portals no centrals se
-n'hi ha set- i a traves d'un vestibul rede-
Catal^, x978, num. XXIV.
corat en epoea modernista. La zona poste- Gallardo, 1934, p. 310;
rior, al carrer de la Barra de Ferro, corres-
pon a I'antiga facana de la casa Gomis, un
edifici dels voltants del 1800. Te un amplis-
sim portal d'art pla que mena a un pati amb
escala coberta, ara ocupat en bona part per
un comerq.
Gallardo , 1934, 310; Calaia, 1.978, n.° XXV; Garcia.
Marlin , x979, pp. 60 62
AAM exp . 790 bis C (18^i1
68
74 75
C. de Basea, 2-6 c. de Basea, 8-10
c. de la Nau, 3 c. de la Tarongeta, 9
c. de la Tarongeta, 7 c. de l'Argenteria, 62
pl. de Victor Balaguer, sin
Categoria B, cap. II
Categoria B, cap. II
Vasta edificacib fruit de I'addicio de parts dis-
Construccib que, tot i les evidents renova- tintes i d'actuacions d'epoques diverses, la
cions, conserva alguns dels elements carac- qual es tradueix en una facana irregular -
teristics de les construccions senyorfvoles amb desnivells de cornisa i de distribucib
catalanes dels segles xv o xvi. Aixi, a la plan- d'obertures i en una morfologia torturada.
ta baixa, entre altres obertures mbs moder- Aigunes restes a la banda de Basea acredi-
nes -especialment un gran arc escarser- ten un origen d'alguna part de la construc-
destaca un portal de mig punt amb grans do- cib com a casa senyorial quatrecentista (por-
velles, per be que amb el perfil de ('intrados tal adovellat, parament de carreus, organit-
modificat. A la planta noble, Jos finestres do zacio amb pati central), per bb que el con-
tipus gotic apareixen combinades amb ober- junt presenta els elements compositius pro-
tures convertides el segle xviu en balcons de pis de les construccions del segle xvu
ferro forjat. Sota el rafec hi ha galeries altes -grans balcons amb Ilinda de pedra- i, so-
o solanes parcialment tapiades o refetes. bretot del xvni. D'aquesta epoca es el por-
Tambe es caracteristic d'aquests palaus la tal principal (un dels tres accessos a les di-
torre, a la cantonada amb el carver de la Nau, feretns parts habitades), l'organitzacib del
que, segons Cirici, es In mes alta do les to- pati i de la majoria d'obertures, aixi com les
rres particulars barcelonines. dues facanes secundaries. Mentre a la d'Ar-
genteria hi ha balcons de ferro forjat i Ilosa-
Gallardo . 1914, p. 307; Cirici, 1973. p. 62. na de rajoles, a la de la Tarongeta aquests
-amb vidres emplomats on un altissim
principal- es combinen amb interessants
esgrafiats de gust rococo que ostenten la da-
ta de 1775.
Comas, 1913, p . 261; Gallardo , 1934, p. 307; Cirici. 1973,
p. 62.
69
76 77 78 79
Plana i carrer de les Basses c. de les Basses de Sant c. de les Beates, 2 c. de les Beates, 4
de Sant Pere Pere, 4 Categoria B, cap. II Categoria B, cap. II
Categoria C, cap. VI, tipus III Categoria B, cap. II
Casalot del segle xvlll convertit en edifici Casa del segle xviii de planta baixa, entre-
d'habitatges. Te una alcada de planta bai- sol i tres pisos. El seu tret mes notable, tot
Espai de forma irregular i amb desnivells sal- Edificada al segle xiv, es tracta, tot i el mal
molt am- i el mal estat de conservacio, son els esgra-
vats per graons de pedra, en el qua[ antiga- estat de conservacio, d'un bon exemple de xa i tres pisos i ocupa una parcel-la
mostra tres fiats que cobreixen la facana de gerros de
ment hi havia les basses que servien per als I'arquitectura civil gbtica catalana, ja que hi pla. La facana corresponent
eixos de composicio segons els quals es flors i de garlandes. Entre els dos balcons
molins anomenats de Sant Pere i instal-la- trobem els elements d'aquell tipus construc-
obertures dels baixos del primer pis hi ha una fornfcula per a una
cions auxiliars de la industria toxtil, que fo- tiu i la torre a la cantonada -amb una fines- col-loquen les
pla tots iguals, un ocupat per imatge religiosa.
ren desmantellades i el seu solar convertit tra coronella d'arcs trilobulats-, la solana so- -portals d'arc
de veins- i els balcons
en placa I'any 1825. El desnivell correspon ta el rafec i el predomini dels paraments cecs I'acces a I'escala
Comas, 1913, p. 200; Gallardo, 1934, p. 106.
al salt d'aigua. Les edificacions perimetrals, sobre les obertures. Les modificacions dels dels diferents pisos, que van disminuint de
mida amb I'alcada. Tota la planta baixa es
majoritariament del s. xix, tenen un caracter segles xvii i xvni son les responsables dels
altres, arrebossades, en son
forca unitari, i entre les quals destaca la cons- balcons de la planta i del perfil d'arc escar- de pedra, i ales
Ilosana d'alguns
truccib gotica del numero 4 del carrer. Da- ser retallat en I'antic portal medieval de grans el marc de les obertures i la
balconada que
rrerament (1982-1983) ha estat objecte dovelles, a la planta baixa i al peu de la to- balcons, en especial lade la
dona a la placa de les Beates, I'unic element
d'una reforma que ha reorganitzat I'espai be rre, avui forca emmascarat.
que marca alguna jerarquia en un frontis de
i seguint la configuracio primitiva.
Gallardo, 1934, gran homogeneitat.
Carreras i Candi, 1916, pp. 402 i 406;
p. 106; Architecture, 1935; Ainaud/Gud,o(A/errla, 1947,
Gallardo, 1934, p. 106; Cirici, 1973, p. 287; Barey, 1980, vol. 1.
Garcia/Guar- p. 337, vol 2, R. 1309; Cirici, 1973, p. 287;
p. 25; Amades, 1984, vol. 11, pp. 152-158; Hernandez-Cros/Mora/Pouplana, 1973, p. 88.
dia, 1986, p. 80, fig. 77.
70
80 81
c. de Bellesguard, 16-20 c. de Bellesguard, 30
cami del Cementiri de Sant Gervasi, s!n
Torre J . Figueras ^^Bellesguard»
Convent del Redemptor
Categoria A, cap. I
Monument Histdrica-Artistic d'Interes Categoria B, cap. II
National D. 1794!1969, 24-7. (Esglesia i Convent original)
BUS 20-8-1969
-IMMOA;;1^1 'I' ^ ^r Inaugurat el 1926, es obra de Bernardi Mar-
:a ;^ulm^^^^^:^^n^t^^u\\\\\\\\\\\\\\
"=^ ^"e^^^ . ..,,, , torell i Puig qui, anys abans; ja havia bastit
L'any 1900 Maria Sagues, vidua de Figue-
Valldonzella, formal-
ras, encarrege a Antoni Gaudi la construc- el proper convent de
d'una torte unifamiliar a la part alta de ^ itr.. ment emparentat amb aquest del Redemp-
cib
tor pe! que fa el seu modernisme goticista
Barcelona, a I'indret conegut tom Belles-
ja en un moment en que I'es-
guard, on es conserva^den encara testes del de totxo, perb
Marti fer comenga- til ha perdut el caracter hegemonic. L'esgle-
palau que I s'hi feu a
sia. ('element mes destacat del conjunt, es
ments del segle xv. EI particular neogoticis-
creu Ilatina amb un complicat sistema de
me de I'edifici, enllestit el 1902; podria de
cobertes a diferen[s nivells. sostingudes per
relacionar-se amb aquest precedent. La se-
afegits d'un grans arcs diafragma de totxo i de perfil pa-
va planta es quadrada amb els
Envoltant ('altar hi ha un deambula-
cos en un angle, en el qua! hi ha la Aorta prin- rabolic.
per arcades en que la pedra es
cipal i, al capdamunt, I'agulla coronada per tori format
un altre cos combing amb el totxo constant, i que orga-
una creu de quatre bracos, i
nitza el Hive!! mes baix del sistema de volums
semi-hexagonal cobert per un terrat a la fa-
esglaonats de la capcalera de I'edifici. En
cana de migjorn. EI nucli central to les qua-
aquess i a la nau, s'hi obre un bon Hombre
tre cares emmerletades i la seva coberta,
de finestrals. Tot i que molts rnai no n'arri-
tom tambe la del tos angular, es una pira-
baren a retire els vitralls i han estat sempre
mide truncada. EI parament exterior es tot
tapiats, els que en tenen proporcionen al
de maconeria en «opus incertum» interrom-
temple una abundant il^luminacid natural.
putper nombroses obertures, bona part de
les quals sdn coronellos. Pel que fa als inte-
Garrut, 1952 A, p. 144; Bergos, 1955-61 8, p. 429; Ciri-
riors, es especialment destacable I'estructura ci, 1973, p. 146; Bohigas, 1983, vol. ll, pp. 110 i 167.
de la golfa, amb arcs trilobulats de mad vist,
i la caixa d'escala a la qua! s'obre un origi-
nal vitrall amb una estrella en relleu.
Cap el 1910 Domenec Sugranes projecta i
dirigi la construccid de la reixa de ferro Be-
la Aorta principal, la barana de I'escala i els
banes de rajola policroma a bandy i bandy
de I'entrada, a mes d'altres elements de ('in-
terior de la easy.
Bonet, 1927, pp. 3 i 5; Ra1olsiFolguera, 1929: Ralols,
1943; Cirici, 1951; Bergos, 1954; Martinet!, 1954; Ama-
des, 1956, pp. 104-108; Hitchcock, 1957; Garrut, 1960;
SertiSweeney, 1960: Colfir^s, 1961; Pane, 1964, pp.
145-152, its. nurn. 175-184; CasaneHes, 1965: 1Vlartineli,
1967, pp. 324-333: Hernandez-CrosrMoraiPouplana,
1973; Flores, 1982; Bohigas, 1983; Sola-Morales, 1983;
Torii, 1983; 8assegoda Noneif, 1984, pp. 7683: Gue!!,
1986, pp. 94-i04
71
82
c. del Bisbe, 4-8 -z7
c. del Paradis, 7
c. de la Pietat, 2-6
Cases dels Canonges
Categoria b, cap. II
Les cases dels canonges son un conjunt he- 7-7
terogeni d'edificacions civils molt transforma-
f FERRAN ST. JAUME
des, amb origens del segle xiv, i que sorgi-
ren quan els canonges de la Seu van deixar
de viure en comunitat i s'instal laren en ca-
ses particulars a I'entorn d'aquella. La res-
tauracio del segle xx, que conforms el que
avui coneixem com a Cases dels Canonges,
s'inicia el 1921, amb la intervencio de J. Ru-
bio i Bellve tot refent la casa que fa cantona-
da entre els carrers del Bisbe i de la Pietat,
i dotant-la amb esgrafiats i maiblica. El
1924-1925, el Foment de les Arts Decorati-
ves emprengue la restauracio de la casa de
la placa de la Pietat, on es descobri, a una
sala alta, decoracio mural amb escuts nobi-
liaris i composicions jeroglifiques que, pel
seu mal estat, no pogueren ser conservats.
El 1928 J. Rubio i Bellve va construir el Pont
que uneix el Palau de la Generalitat ambles
cases dels canonges en un estil gbtic flami-
ger molt recarregat. La restauracio del con-
junt, sota encsrrec de la Diputacio, fou en-
Ilestida el 1929 per Jeroni Martorell amb cer-
ta precipitacio i amb un resultat que no sa-
tisfeu el propi autor. Utilitza finestres noves
de decoracio plateresca aixf com pedres ve-
Iles i elements originals reaprofitats que do-
nen al conjunt un aspecte de collage estilis-
tic. Cada edifici s'articulava originsriament
entorn a un pati descobert amb escala fins
a la planta noble, amb un o dos pisos mes
al damunt, el darrer amb galeria sota coberta
de teula. La planta baixa s'utilitzava com a
magatzems o obradors. Actualment hi ha
instal lades, a la part veina de la catedral di-
verses dependencies de la Diputacio, men-
tre que la zona mes prbxima a la placa de
Sant Jaume es la residencia oficial del pre-
sident de la Generalitat, funcio que ja tingue
durant el periode republics.
Martorell, 1926; Duran i Sanpere, 1928 D; Sacs, 1929
B, p. 3; Ainaud/GudiolNerrie, 1947, vol. 1, pp. 309-311;
Duran i Sanpere, 1972. pp. 382 i ss.; Cirici, 1973, pp.
35-36 i 45; Hernandez-Cros/Mora/Pouplana, 1973, p. 36;
Catala, 1978, num. XXV111; Cirici, 1979, figs. 110-111;
Amades, 1984 vol. 1, pp. 689 i 838; Gonzales. 1985, pp
260-273; Hernandez Cros/Mora/Pouolana, 1985, fitxa
10; Setanta, 1985.
72
83 Ply Arimon, 1854; Piferrer/Fi y Margall, 1884; Font, 1895;
Comas, 7913, pp. 234-235; Carreras i Candi, 1916, pp. 84
432433; Lamperez,
del Bisbe, 5 1922, pp. 5301534, i1. 612;
c. Comas,
1925; Pafacio, 1928, pp. 89-91; Sabaler, 1928, pp. c. del Bisbe Cacador, 3
pl. de Garriga i Bachs, sin 145-148; Bassegoda, 1936, p. 176; Ainaud/GudioWe- Navarro, 4-6
rrie, 1947, del Sots-tinent
vol. 1, pp. c.
354-355 i lam. XXX, vol. 2. figs.
c. dels Montjuic del Bisbe, sin 1382-1384; Duran i Sanpere, 1952; Garrut, 79528, pp.
pl, Nova, 1 24-25: Sergos, 1955-61 A. pp. 195-197; Martinell, Palau Requesens o de la Comtessa
1959-63, vol. U7, pp.
Palla, 48-49; Flores/Amann, 1964; Duran
la 18 de Palamds
c. de i Sanpere, 1972; Cirici, 1973, pp. 18 i 43 44; Duran i San-
pere, 1973, p. i Galeria
508; Hernandez-Cros/Mora/Pouplana, Academia de Bones Lletres de
Palau Episcopal 1973, p. 41; Carboriell, 1975, vol. 17, p. 58 i figs. 794-196; Catalans Il-lustres
Montaner, 1983; Triado, 1984, pp. 21, 234-2351241-242;
Categoria B, cap. II Hernandez-Cros/Mora/Pouplana, 1985, fitxa 7. Categoria A, cap. I
Monument Historico-Artistic d 'Interes
Nacional D. 1787/1975, 28-6.
Del primitiu palau del bisbe, enllestit a mit- BOE. 27-7-75
jan segle xiii (pets volts del 1253), nomes en
queden restes al pati, en especial a les ga-
leries romaniques, considerablement re- Bastit al segle xui a redos de la muralla ro-
construides. Tambe del xui son les finestres mana i amb part de la construccio descan-
geminades del segon pis del pati. Tampoc sant sobre grans voltes construides entre les
noes conserva practicament res dels docu- seves torres, el palau fou refet i ampliat al se-
mentats remodelatges del segle xvi, ja que gle xv. De I'edificacio primitiva, en resten en-
la major part de la construccio actual data cara algunes finestres coronelles i les parts
d'epoca barroca. El 1681 es comenca el nou baixes del pati central, amb escala desco-
palau i el 1769 es construi la facana al ca- berta que mena a una galeria de grans arcs
rrer del Bisbe, amb esgrafiats geometrics i apuntats. Una nova reforma al segle xviii do-
amb un portal amb I'escut del bisbe Josep te la construccio de balcons i configure I'as-
Climent; el 1734 el bisbe Galino Valladares pecte de les dependencies interiors, enca-
fa bastir als germans Josep i Pau Mas i d'Or- ra avui conservat. Hi tenen la seu ('Acade-
dal la facana sobre la placa Nova, obra de mia de Bones Lletres i, des del 1970, en que
plantejaments academicistes constatables fou restaurat, la Galeria de Catalans 11-lustres.
tambe en les obres interiors, pert plastica-
ment ben diferents de les pintures murals Puig i Cadafalch/Falguera/Goday. 1909-18; Carreras i
,el Viga- Candi, 1916; Galtes, 1934; Vida Cultural.... 1936; Duran
contemporanies de Francesc Pla i Sanpere, 1942; A,naud/Gudiol/Verrie, 1947; Grahit,
ta», autor de les expressives allegories i es- 1947; Flores/Amann, 1964; Duran i Sanpore, 1972; Ciri-
Hernandez-Cros/Mora/Pouplana, 1973,
cenes veterotestamentaries del gran sal6 del ci, 1973, p. 262;
o. 47; Catala, 1978. num. V111.
tron i tambe de les perdudes pintures que
ornaren la facana de la placa Nova. D'inicis
del segle xix es la integracio de la torre ro-
mans d'aquesta placa a la construccio i de
finals del mateix la restauraci6 que en feu el
bisbe Catala. D'altres restauracions -les del
1908-9 i 1928- incidiren especialment so-
bre les restes medievals i configuraren la fa-
cana esgrafiada a la placa de Garriga i else[
cacgoox
Bachs.
73
85 Martinell, 1933, p. 163. Templos modernos. 1934; Ga-
rrut, 19529, p. 93; Flores/Amann, 1964; Jardi, 1972 86 87
A.
p. 254; CiriCt, 1973, p. 302; Hernandez-Cros/MoraJPou-
c. del Bisbe Laguarda, 1-3 piana, 1963, p. 71; Bohigas, 1983. c. de la Blanqueria c. de la Blanqueria, 11
c. de Sant Antoni Abat, 10-16
Categoric C, cap. VI, tipus II Categoria B, cap. II
Esglesia del Carme
Categoria B , cap. II Aquest carrer, forga estret, duu el nom d'un D'origen probablement anterior al segle
dels oficis que es practicaven al barri ja al xvin, es un edifici sobre parcel-la estreta, de
segle xiv i manta la traga medieval i un cert planta baixa i quatre pisos. Els balcons, un
Destruit el 1909 el temple de les Jeronimes, nombre d'edificis dels segles xvi i xvii, que per planta, son d'obra i als baixos hi ha un
aleshores ja amb funcio parroquial, Josep conserven les caracteristiques de quan fo- portal allindanat-actualment compartimen-
Maria Pericas i Morros es feu carrec, entre ren constructs, per be que al Ilarg dels da- tat en porta i finestra- i un altre d'adovellat
1910 i 1914, de dur a terme un programa rrers dos-cents anys la sobreelevacio de les d'obertura retallada amb un perfil irregular.
complet de parrbquia del Carme, que inclou construccions n'ha accentuat el caracter an-
I'esgl8sia, el centre parroquial i un estatge. gost. Nomes una actuacio recent al nume- AAM; exp. 822 bis C (1855).
Pericas, que recorre a I'us exclusiu del rajol ro 5 desdiu del conjunt.
en ambdues faganes, reix a crear un con-
junt coherent i personal tot i el caracter he- Gallardo , 1934 , p. 107; Amades , 1984, vol . ll, pp.
terogeni de les seves fonts; entre elles hom 716-717.
ha esmentat el sezessionisme, I'expressio-
nisme alemany i I'escola d'Amsterdam, a
mes del pes d'un gaudinisme encara ben vi-
gent, pales sobretot a la fagana lateral, a la
qual hi ha la porta i els finestrals del temple.
A la que dona al carrer del Carme, amb un
Eris ceramic, les referencies no exclouen trets
de repertori classicista. La decoracio de I'in-
terior de I'esglesia es deguda a Darius Vi-
tas. Pei seu caracter excepcional, pot ser
considerada una pega important en el de-
senvolupament de I'arquitectura entre el mo-
dernisme i el noucentisme.
74

PROY^CTO DE AEfORMA DE LA CASH DE D' MON;^;RRA D PU,iOL 90 91
c. de la Blanqueria, 14 c. de la Blanqueria, 15
^-`^`-^~"^`. c. de I'A,Ilada, 18
Categoria B, cap. II
r Categoria B, cap. II
L'edifici, de planta baixa i tres pisos, conser-
va en planta I'estructura d'un petit Palau del Edifici del segle xvw amb estructura de pa-
segle xvm, organitzat a I'entorn d'un pati, en lau organitzat a I'entorn d'un pati, amb es-
el qual resten alguns elements interessants. cala forGa interessant, al qual s'accedeix per
A la fapana hi ha esgrafiats amb temes ve- un portal d'arc rebaixat amb decoracio es-
getals, garlandes i «putti», que Comas data cultdrica d'elements vegetals i d'un vestibul
a la decada dels setantes del segle xvui, en- cobert amb embigat de fusta. Els balcons de
caraque la construccio podria ser anterior. tots quatre pisos son de Ilosana de pedra.
Els balcons son de ferro forjat i a la planta Ala Banda del carver de I'Allada hi ha un cos
baixa hi ha tres portals, el central molt motl- afegit d'obra molt pobra, amb planta baixa,
lurat. Gallardo afirma que al pati hi ha una tres piscs i golfes, amb un arc rebaixat de
fornicula amb la imatge de sant Miquel. pedra als baixos.
Comas , 1913, pp. 200-201; Gallardo, 1934, p. 107. Gallardo, '934 , p. 107.
PAOYBC '!' Q QE REFORMA 0E LA CASH QE Q' MONSE )3RATE PUJOL
^,
76
92 93 94 95
pg. de la Bonanova, 55 c. de Bonaplata, 23 c. del Bonsucces, 6 pl. del Bonsucces, 3
pl. de Vicenc Martorell, s/n
Casa Muley-Afid Categoria B, cap. II Categoria B, cap. II
Restes de ('Antic Convent del Bonsucces
Categoria B, cap. III
De i cap.
planta baixa un pis, aquest petit edifici Edifici entre mitgeres de planta baixa i qua- Categoria B, II
entre mitgeres i cobert amb teulada que for- tre pisos, amb baixos i marts de les obertu-
Edifici aillat construct per Josep Puig i Cada- ma un rafec, constitueix un bon exemple de res de pedra. La facana es de composicid
falch, sembla que entre 1911 i 1914. Envol- de
les cases del Sarria antic. Hi destaca espe- simetrica, amb dos balcons de poca volada Aquesta massissa construccio pedra de
tada de jardf, es una construccio de planta cialment Tunica obertura dels baixos, un por- a banda i banda de cada pis. Entre els bal- Montjuic, amb aparenca de torre, es en rea-
baixa i un pis, que utilitza el mao cam a ele- resta del convent del Bon-
tal de pedra de mart motllurat i amb una Ilin- cons i als extrems laterals hi ha una decora- litat Punic cos que
ment decoratiu amb connotacions estilfsti- a la meitat del se-
da amb la data 1745 inscrita en un medallo cio esgrafiada de tipus quadricular, amb am- succes, aixecat primera
ques drabs. Es recorre tambe a I'esgrafiat abandonat pels religiosos el 1835,
flanquejat per la representacio de les eines ples faixes que es creuen en florons. Sabre gle xvii,
en la ornamentacio d'alguns paraments. de picapedrer, al•ludint potser al primitiu la porta de I'escala de veins, una tarja aba- any en que passa a estatjar dependencies
propietari, rrocada conte unes initials, que Comas des- militars, i definitivament enderrocat el 1936.
Moreu Rey, 1947-51; Cirici, 1951; Soh gas, 1968; Jardf, Plassa', i la data 1788, re- El seu solar va esdevenir ('actual pl. de Vi-
xifra cam -Ramon
1975.
lacionable tant amb els esgrafiats cam amb cenc Martorell. Es una obra de cinc plantes,
la construccio de I'edifici. I'ultima de les quals es formada per una ga-
leria d'arquets de mig punt, i coronada per
una potent cornisa de pedra. La porta, an-
Comas , 1913, pp. 186 1204-205
tic acces del convent, que mena a un vestf-
bul cobert amb volta de cane amb Ilunetes,
fou feta el 1690 pel mallorquf Miquel Perell0
i es coronada per un escut flanquejat per an-
gelets. Des del 1952 es seu de les depen-
PC. RONANCV4 dencies municipals del districte, i per aquest
motiu darrerament ha estat objecte de no-
ves obres d'adequacid.
Pi i Arimon, 1954; Barraquer, 1906, vol. 2, pp. 161-172,
Carreras i Candi, 1916, p. 901; Gallardo, 1934, pp. 215
i 217; Templos Modernos, 1934; Ainaud/GudiolNerrid,
1947, vol 1. pp. 201-203,16m, XXVII, vol. 2, fig. 988; Flo-
rensa , 1953 A, p- 25, fig. 46; Martinell, 1955-1961, pp.
38-39; Martinell. 1959-1963, vol. 1, p. 56; Curet, 1966;
Florensa, 1966, p. 27, fig. 47; Cirici, 1973, p. 300; Anali-
si, 1983, vol. 1, litxa 3, 11 pp.; Amades, 1984, vol. 1, pp.
554-555 1557-558; Triado, 1984. pp. 65 i 91.
A J CE,,;
MARTCREl
LIBAEAIA PAPLLEIhlt'!
PFAIOCIMS • AfU6701 • ,1IJETC ES[vnaif
PL. SON SL'CCES
77
96 97 98
Carrer de la Boqueria c. de la Boqueria, 8 c. de la Boqueria, 10
c, d'Aroles, 1 c. d'Aroles, 3
Categoria C, cap. VI, tipus III
Categoria B, cap. II Casa De Puig
Carrer sorgit al Ilarg de I'antic « carrer del Llo- Categoria B, cap. II
bregat,,, que era la continuacio del decuma- La casa, obra del segle xviii de planta bai-
nus roma a partir de I'anomenat- portal de xa i quatre pisos, amb balcons de ferro for-
Tot i que la construccio s'estructura en dos
Castell Nou. Posteriorment, quan at segle jat i una cornisa ceramica ben conservada,
parts ama facanes separades i aprovades
xiii fou edificada la muralla de Jaume I, es especialment notable pels seus esgrafiats,
d'aquest per la Ban- dates diferents -el 22 de marc de 1861
s'obri a I'extrem cam( que cobreixen els paraments tant pel carrer en
el 22 d'octubre del mateix
da de la Rambla un portal en el qual, a par- de la Boqueria com per el d'Aroles. Al pri- la part d'Aroles i
tir del 1217, s'instal-laren les taules de ven- any
pis, s'hi desenvolupen temes de garlan- la de Boqueria- respon a un projecte
mer
de bocateria, d'on segu- unitari I'arquitecte Narcfs Josep M .a Bla-
dre carp, o taules des i gerros de flors, i at segon i tercer alle- de
a magatzems i cot-
rament prove ('actual nom del carrer. Un que destina els baixos
gories de les quatre estacions: estiu i hivern dd
unit vast
tram del carrer de la Boqueria un dels xera del principal un i habitat-
fou at costat de Boqueria, i al d'Aroles, a mes i fa
mentre que distribueix
indrets mes importants del Call barcelonf. Ac- propietari,
d'altres figures i gerros, la primavera i la tar- ge per at
superiors entre tres ha-
tualment es un carrer molt important des del pisos
dor. Comas suggereix que I'autor del dis- I'espai dels dos
comercial mane una edifica- pin- bitatges distints, a dos dels quals s'accedeix
punt de vista i seny d'aquests esgrafiats podria ser el
cio d'alcada molt regular encara que d'epo- Manuel Tramulles. pel carrer Aroles i at tercer per Boqueria, per
tor
on s'arriba tambe al principal, encara que
ques forca diferents.
per una escala diferent. Per tant, aquesta ul-
Comas, 1913, p. 201; Gallardo, 1934, p. 185.
tima es la facana mes acurada i compta amb
Gallardo, 1,934, p. 185; Cirici, 1973, pp. 251.252; Ama-
des. 1984, vol . 1. pp. 609-517. bons treballs de pedra i ferro. Disposa de
dos portals d'art escarser als baixos -un
per a la botiga i un per a entrar a la casa-,
balconera de dues obertures al principal i pa-
rells de balcons als pisos, amb finestres de
les golfes al capdamunt. Als darreres de
I'edifici i a continuacio d'Aroles s'esten un
ampli pati elevat que conserva la seva ve-
getacio, visible des del carrer, i al qual la
planta noble to acces a traves d'una galeria.
AAM: exp. 1202 C (1861), exp. 1127 C ( 1861).
78
CAEA DE D. IGNACIO BE PUIq- CALLS DE ARDI.A$ CASA BE 0. IGNACIO BE PUIq 99
c. de la Boqueria, 11-15
Categoria B, cap. II
(facana)
Construccio modernista de principi del se-
gle XX de notable interes tant per la seva
composicio corn per I'abundancia i varietat
d'elements decoratius. Presenta a la planta
baixa dos amplissims arcs carpanells que re-
cullen I'entrada als comercos i un entresol,
aixi com el portal d'acces a I'escala de veins.
En aquests baixos apareix ja la decoracio flo-
ral de pedra i els elements de ferro que re-
culliran els balcons en Ilindes I baranes. Es
tambe interessant I'acabament tripartit de
I'edifici en correspondencia ambles tres Ii-
nies de balcons.
Cirici, 1973, p. 252; Bohigas, 1983.
iaan. .D1A Jlzv l!
YS_LY1.il ').L. 118U J.
F s
c^ ^ 1
1
1
L.
r
-1
1
lw .
MUMM
79
100 101 102
c. de la Boqueria, 12 c. de la Boqueria, 24 c. de la Boqueria, 25
c. d'En Quintana, s/n c. de Rauric, 1 plta. del Pi, 3
Categoria B , cap. II Categoria B, cap. II Categoria B, cap. II
(fagana)
Sobre parcel la medieval, trobern aquest edi- Edifici caracterfstic dels segles xvn-xviu, so-
Edifici del segle xvni, sobre parcel-la molt fici, possiblement reforma d'una casa arte- bre agrupacio de parcel-les medievals, amb
profunda, de planta baixa i quatre pisos, al sana del segle xviii, amb esgrafiats forga vi- planta baixa i tres pisos. Els balcons, tres al
qual li fou reformada la fagana, pels voltants sibles al carrer de Rauric que presenten pla- principi i cos i una finestra als altres, son de
del 1900, en una Ifnia modernista de caire fons geometrics separats a cada planta per ferro forjat amb marts de pedra emmotllu-
neoge tic que es manifesta sobretot en el por- senzilles sanefes a nivell de cada forjat, i, a rada. A la fagana posterior, a la placeta del
tal de planta baixa, de perfil interior lobulat la fagana a la Boqueria uns estranys capi- Pi, hi ha restes d'un portal de mig punt ado-
i axteriorment envoltada de fullatge com el tells jonics perpendiculars a les bases, co- vellat, actualment tapiat.
del seu pinacie, i amb capitells que repre- rresponents a unes columnes els fusts de les
senten sengles caps de cavalier i dama del quals no son ni tan sols indicats.
segle xix. La reforma afecto les obertures de
les dues primeres plantes i recobrf el con- Comas, 1913, pp. 201-202; Gallardo, 1934, p. 185.
junt amb un esgrafiat de tema floral, pert es
conserven els emmarcaments de pedra de
les plantes superiors, mentre que la fagana
del carrer d'En Quintana mantes tambe els
trets mes primitius, fins i tot unes finestres del
XVIII.
Cirici, 1973, p. 252.
AAM exp 2458 bis C (1872).
i-lam
80
103 104 105
c. de la Boqueria , 30-32 bis c. de la Boqueria, 34 c. de la Boqueria, 36
c. de I'Arc de Santa Eulalia, 1 c. de la Volta del Remei, 2 c. de la Volta del Remei, 1
Categoria B, cap. II Categoria B, cap. II Categoria B, cap. II
Casalot divuitesc de notables proporcions, Aquest edifici de planta baixa i tres pisos pre- De planta baixa i dos pisos, I'aparell d'aques-
amb planta baixa, entresol i tres-pisos. A la senta a la facana de la Boqueria totes les ca- ta casa d'habitatges evidencia, mes que cap
planta baixa hi ha tint portals d'arc rebai- racterfstiques de la casa del segle xvu, amb altra del carrer, uns orfgens medievals, pot-
xat, un dels quals, mes gran, constitueix el portals d'art rebaixat als baixos i balcons de ser del segle xv. Bona part de la construc-
pas al carver de I'Arc de Santa Eulalia. L'edi- ferro forjat amb Ilosana de rajoles escaira- cio, tota amb facanes de pedra, recolza so-
fici amb el numero 30 constitueix, de fet, un des. L'altra facana, en canvi, mostra restes bre la volta de cane, tambe de pedra, que
annex al conjunt, ja que les altures dels for- de construccions anteriors, que podrien dena nom al carrer que la travessa. Al seu
jats no coincideixen amb les de la resta. Els remuntar-se al segle xvi o xvii i en un pany interior hi ha un petit arc de mig punt. Els bal-
balcons, amb Ilosana de pedra, possible- de mur de petits carreus, un portal de mig cons tenen Ilosana de ferro forjat amb rajo-
ment foren renovats al segle xix. Cal assen- punt adovellat i un altre de mes gran i pos- les de gira-sol, prbpies del segle xvn. Hi ha
yalar la presencia d'esgrafiats poc visibles terior d'arc carpanell amb motllures. L'edifi- documentaries reformes interiors del 1872
amb temes florals -gerros, garlandes-, fi- ci es coronat per una gran cornisa cerami- i del 1888; aquesta darrera afecta tambe la
gures d'infants que dansen i fan mdsica, i ca i to esgrafiats geometrics, practicament configuracie de la facana al carrer de la Vol-
grups d'instruments propis de I'exercici de invisibles. ta del Remei.
les Arts, les Ciencies, etc. Tant Comas com
Gallardo els daten cap el 1780. Comas, 1913, pp. 202-203. Cirici, 1973, p. 252.
AAM: exp. 2381 bis (1872), exp. 386 P (1887-1888).
Comas, 1913, p. 202: GaUardo , 1934, p. 185; Bassego-
da, 1936 , p. 176; Cirici, 1973. p. 252.
AAM: exp. 1316 ( 1862), exp. 1482 bis C (1864).
81
^ ^ ^
MNMMY'" """" ''" 106 107
de la Boqueria, 40
Aww v2.1Ŷ w. ^11,71;i1N4 01H ,4111M3^1 m^M uWM NAN c. de la Boqueria, 38 c.
Categoria B, cap. II Categoria B, cap. II
'B,zymm lf:5b'.
Edifici de la segona meitat del segle xviu Sobre una parcel•la medieval, hi trobem
bastit sobre una parcel^la estreta i de linies aquest edifici del segle xvm, de planta bai-
molt senzilles. Consta de planta baixa, en- xa i cinc pisos, amb un balcd de ferro forjat
tresol i quatre pisos, amb dues obertures a i rajoles escairades a cada planta, aixi com
fapana en cada nivell i un balcd o balcone- un fals portal als baixos, que fa pensar en
ra Tuna finestra als tres primers i dues fines- una reforma d'antiga casa artesana. Els es-
tres als altres. Res no s'endevina dels bai- grafiats geometrics, molt simples, son qua-
xos primitius. L'esgrafiat de la faGana, molt si be invisibles.
senzill, es limita a resseguir les obertures
amb una cinta i a imitar carreus a la resta del Comas, 1913, p. 203; Gallardo, 1934, p. 185.
frontis.
Comas, 1913, p. 203; Gallardo. 1934, p. 185.
-.^i,'^ ; .
{^^,^_^ .
_..-r''
C,v^ ^ Ix :fopierir.
/i
^ :
^ c
82
108 109 110
c. de la Boqueria, 42 c. de la Boqueria, 43-45 Pla de la Boqueria
Categoria B, cap. II Categoria B, La Rambla, 80
cap. II
(facana) Font
Del segle xvin, pero construct en una estre- Categoria B, cap. IV
ta parcel-la d'origen medieval, es un edifici Edifici de planta baixa i dos pisos sobre dues
amb baixos, entresol i quatre pisos, amb un parcel•les medievals agrupades, almenys on
balco per planta de Ilosana renovada -ara facana. Els balcons dell segles xvii-xvui, Substituint la que fou enderrocada el 1818
es de pedra- i enreixat primitiu, amb bran- molt modificats, son de ferro forjat i rajoles. al mateix temps que una torre de la muralla,
cals i Winces de pedra excepte en les dues la font de la Boqueria s'inaugura el 1830. La
plantes superiors, on son de fusta. Tambe font esta dins un arcosoli de mig punt amb
es de pedra la cornisa, comuna amb la de dovelles a saltacavall i to al damunt un es-
la casa numero 40. Podria tractar-se d'una cut de la ciutat, amb cimera, Ilorers i atributs
antiga casa artesana. herculis.
Riutort, 1946, p. 39; Ainaud/GudiolNerrie, 1947, p. 321;
Voltes, 1970, p. 81; Sempronio, 1972, pp. 44-45; Cirici,
1973. p. 95.
83
111 112 113
c. de la Boria, 20 c. de la Boria, 21 c. de la Boria, 22
c_ de Sant Ignasi, 1 c. de ('Arc de Sant Onofre, s/n c. de Sant Ignasi, 3
c. de la Volta d'En Colomines, 2
Categoria B, cap. II Categoria B , cap. II
Categoria B, cap. II
Construct el segle xvui sobre una petita par- Als baixos d'un edifici de principis del segle
xIx, amb planta baixa, entresol i tres pisos, Als baixos de ('edifici, una volta d'arc rebai-
cel-la medieval, hi trobem un edifici de planta
franqueja el pas al carrer de la
baixa i tres pisos, a mes dunes golfes, aca- s'hi obre el pas del carrer de ('Arc de Sant xat de mao,
cornisa ceromica. A la fagana Onofre, format per un arc de pedra de mig Volta d'En Colomines i rep un emmarcament
bat amb una
presenta uns esgrafiats geomotrics, a base punt rebaixat a la banda de la Boria i per una de pedra en cada un dels seus extrems.
verticals que di- biga de fusta recolzada sobre permodols L'edifici, com ('arc, del segle xviii, es de
de grans faixes horitzontals i
quadricules. Els emmotllurats del mateix material a I'altre planta baixa, entresol i quatre plantes -
videixen la paret en grans
extrem. darrera una especie de golfes- i esta aca-
balcons, alguns renovats, son la major part
bat per una potent cornisa. Els balcons con-
de ferro forjat i rajola ceramica.
1033 A (1895). serven I'enreixat originari, pero les Ilosanes
AAM: exp. 594 bis C (1851), exp.
foren refetes al segle xix. Els senzills esgra-
Comas, 1913, p. 203; Gallardo, 1934, p. 107.
fiats geomotrics de la facana son similars als
del nOmero 20.
Comas, 1913, p. 203; Gallardo. 1934, p. 107.
I'
iP
84
En el projecte general d'urbanitzacio de la
114 115 Ciutadella, que Josep Fontsere i Mestres re-
dacta el 1872, s'inclo'fa ja un projecte de fa-
c. de la Boria, 24-26 Urbanitzacio del Born cana unitaria per ales edificacions que hau-
c. del Civader, 2 (sector delimitat pel pg. de Picasso, av. rien d'envoltar el mercat del Born i organit-
c. de la Volta d'En Co^omines, 1 del Marques de I'Argentera, c. del zar la facana als jardins per la banda del ca-
Comerc i pg. de Pujades) rrer de la Industria, ara Passeig Picasso, amb
Categoria B, cap. II
Sector del Mercat del Born (limitat pels la intenci6 d'ordenar tot el sector sota un Ilen-
Comercial, Fusina i Ribera). guatge i un disseny comuns. El juny de 1874
carrers:
I'Ajuntament aprova una modificaci6
Als baixos d'aquesta casa, del segle xvui, cap. VI, tipus II.
I'al-
soobre del pas amb embigat de fusta al ca- C. de Comerc, 11-33. cap. II (pbrtics). d'aquell projecte, en el que es redueix
c. de la Fusina, 3-13 i 6-8. cap. II cada de les cases de quatre a tres pisos i
rrer del Civader. L'edifici es de quatre pisos;
(pbrtics) es converteixen en pilars el que originaria-
a cada un, dos balcons i una finestra al late-
ment havien de ser columnes. L'esquema
ral esquerre, excepte al darrer, amb quatre av. del Marques de I'Argentera, 13-27.
cap. II (pbrtics) compositiu es mante en la tradici6 instaura-
finestres. Uns i altres presenten marts em-
Picasso (tram pg. de Pujades-av. da pets porxos d'En Xifre, que perdura al
motllurats, amb un rebaix continu de formes pg. de
la
arrodonides que matisen l'ortogonalitat de del Marques de I'Argentera). cap. VI, Ilarg del segle amb exemples clau com
Placa Reial, perb els details ornamentals
les obertures i que constitueixen un element tipus II.
pg. de Picasso, 16-24 i 40-44. cap. II (permbdols sota balcons i cornises, frontons
decoratiu singular. Cobreixen la facana es- sobre els principals, ferros de fosa...) posen
grafiats ben conservats a base de faixes que (pbrtics).
de manifest la disolucid dels models classics
contenen formes vegetals i s'acaba amb una c. de la Ribera, 4-18 i 5-7. cap. II
dissenys habitualment anome-
gran cornisa. (pbrtics). en ares d'uns
nats eclectics. El model fou seguit al peu de
la Iletra fins i tot en les cases que no foren
Comas, 1913, p. 203. projectades per Fontsere. Sabem que ell ma-
teix projecta, el febrer de 1878, la del Pas-
seig Picasso, 32, i les corresponents al ca-
rrer de la Ribera, 8-10 el mare del 1884. Un
altre mestre d'obres, Jaume Brossa i Mer-
cade, es I'autor dels edificis de Comerc, 31
i Marques de I'Argentera, 15, tots dos pro-
jectats el 1877, i Frederic Farreras i Villalon-
ga, mestre d'obres tambe, dissenyava el
1889 el de la cantonada Ribera, 7-Picasso,
40. En alguns casos es construfren magat-
zems o cases baixes que repetien en el seu
petit frontis la disposici6 prevista; dos
d'aquests cassos, al carrer Fusina, foren re-
modelats el 1918 (n° 9, actual «Metrbnom,>)
i el 1920 (n° 11, on Marcel•If Coquillat aixe-
ca dos pisos sobre I'unic existent) sense des-
virtuar el tipus Fontsere. Tot i aix6, el con-
junt mai no s'arriba a completar i avui dia es
presenta amb un quaranta per cent dels so-
lars ocupats per magatzems o tallers baixos,
sense cap relaci6 amb el model generic ano-
menat comunament «Porxos d'En Fontsere».
Bergds, 1955-1961 A, p. 214; Florensa, 1961, pp.
181-182; Tarrag6, 1974 B, pp. 28-29; Barey, 1980, p.
30; Fontbona, 1983, pp. 271 i 274; Plans, 1983, pp. 81
i84-88; ArranzlGrau/Lopez, 1984, pp. 53-54; Inicis. 1985.
p. 147; Restauracidn, 1985 B, pp. 36-39, Boix, 1986, pp.
15-17.
AAM- 266 G i268 G (1877-1878), exp. 357 O (1889), exp.
11076 (OP)(1907), exp. 11199 (OP)(1907), exp. 21978
(OP)(1920).
85
FACHADA
°1
... -.fr^'...K
_^ ,
86
116 117
pg. del Born, 2 pg. del Born, 4
c. del Fossar de les Moreres, s/n c. de la Volta d'En Bufanalla, 2
c. de Santa Maria, 18
Categoria B, cap. II
c. de la Volta dels Tamborets, 2
Categoria B, cap. II
Amb un arc escarser de pedra a cada ex-
trem i un altre al mig, i cob^rt amb un embi-
L'arc a traves del qual el carrer de la Volta gat de fusta, el pas del carrer de la Volta d'En
dels Tamborets conflueix al passeig del Born Bufanalla s'obre als baixos d'una casa de
esta constituit per una volta escarsera amb principis del segle xix, amb dos parells de
un arc de pedra del mateix perfil a cada ex- balcons en cada un dels quatre pisos.
trem. Just damunt de I'arc hi ha la mitgera
de les cases que el flanquegen: del segle Cirici, 1973, p. 70.
xviu, com I'arc, la de la dreta, i de principi
del xix la de I'esquerra.
Cirici, 1973, p. 70.
_^ rrrrrrrr^r rr.r ^ rrrrrrr r rrn rrrrrr r;r_rrrrrr- ; ^rr^r^-rr- i,-rro-rrrrr-rr_' ^ ,
n n "' r-i " ri n' rA r, :.'m5,71 r.
r- J ^^
i '
I
.;,
1
8^
118 119 120 121
pg. del Born, 6 pg. del Born, 12 pg. del Born, 16 pg. del Born, 17
c. de la Volta d'En Bufanalla, 1 c. de la Formatgeria. 2 c. de les Mosques, s/n
Categoria B, cap. II
Categoria B, cap. II Categoria B, cap. II Casa Meca
De planta baixa i tres pisos, aquest edifici Categoria B, cap. II
Edifici entre mitgeres construct el segle xix El pas sobre el carrer de la Formatgeria presenta elements datables abans del segle
sobre una parcel-la estreta i amb una alga- consta de dos arcs de pedra de mig punt xvui, com son els petits carreus emprats en
L'edifici, excessivament restaurat el 1965,
da de planta baixa i cinc pisos, amb un eix rebaixat i embigat de fusta amb revoltons. tota la fapana i, de manera especial, el mig
palau
unic d'obertures en fapana, format pels bal- Com el pas, la casa que el defineix es del finestral gotic, probablement de! segle xv, a presenta una fapana amb aspecte de
medieval del segle xw, amb torre, solana,
cons en disminucio en altura, amb brancals segle xvui, amb planta baixa i quatre pisos, un extrem del darrer pis, que tant podria ser
i Ilindes de pedra, tret dels dos darrers, que i la seva fapana va esser renovada el xix. un fragment reaprofitat com el testimoni sis finestres coronelles, un portal d'arc es-
construccio repetidament refeta. carser quatre amb Ilinda de fusta sobre per-
semblen correspondre a una remunta. So- d'una i
mbdols. Tot el parament exterior es a base
ta I'arrebossat, en els punts en quo ha sal- de carreus petits. L'interior ha sofert una pro-
tat, son visibles restes de carreus i pintures. Cirici, 1973, p. 70.
funda reforma.
Cirici, 1973, p. 70. Gallardo , 7934, p. 305; Cirici, 1973, pp. 69-70.
88
122 123 124 125
pg. del Born, 20 c. de Bosch i Gimpera, 5-7 c. d'En Botella , 16-16 bis c. dels Boters, 2
c. de la Volta d'En Dusai, 2 c. del Marques de Mulhac^n, 22-34 c. del Pi, 16
Categoria B, cap- II
Categoria B, eap. II Can Canet de la Riera Palau Castell de Pon¢
Reial Club de Tennis Barcelona
Casa setcentista construida al mig de les hor- Categoria B, cap. II
EI pas, eobert amb embigat de fusta, s'inte- Categoria B, cap. III tes que en aquell segle encara ocupaven
gra perfectament, com una mds de les ober- aquesta zona del Raval. La facana, en la qual
tures dels baixos, a la composicid de la fa- s'alternen balcons i finestres, ostenta ex- Bell exemple de casa neoclasica del segle
cana, corresponent a un edifici amb planta Masia de planta rectangular coberta aqua- cel.lents esgrafiats rococo amb temescam- xix, de planta baixa i entresol, principal molt
pisos xviu tre aigues, que consta de planta baixa i dos perols: un nen tallant Hors amb unes tisores; alt i dos pisos, coronats per una potent cor-
baixa i cinc del segle renovada,
compositivamentamb les pilas-
peril, el xix. AI primer pis hi ha balcons amb pisos, el segon dels quals s'obre a ('exterior un pastor amb el gaiato a I'espatlla; la per- nisa Iligada
Ilosana de pedra, dracs de ferro en els Ili- amb una galeria de Solana d'arquets de mig sonificacid d'un riu; Neptu dominant les ona- tres dels paraments entre balcons mitjangant
grans mensules amb triglifs. Tota la facana
bants elevats i batentsamb decoracio d'es- punt. EI portal d'entrada es un gran arc ado- des; grotescs, garlandes i, entremig, bustos
vellat. planta baixa hi ha un cos afegit
til rococo. A la damunt estipites. es de carreus regulars molt ben acabats. A
a la facana principal cobert amb terrassa. la planta baixa hi ha la modernista filatelia
Fou restaurada el 1952 en instal^lar-s'hi el Monge i la xocolateria Fargas, amb decora-
Gafiardo. 1934 , p. 305; Cirici, 19F3, p. 70. Comas, 1913, pp. 203-204; Gallardo, 1934, p. 305;
Club de Tenis Barcelona i el 1975-76 fou se- Ainaud/Gudiol/Verrie, 1947, vol. 1, p. 360, vol. 2, lig. cio vuitcentista. AI principal, s'hi estatja el
leccionada per al premi FAD d'interiorisme 1407; Cirici, 1973, p. 304. «Cercle Artistic de Sant Lluc».
la Sala d'estar, dissenyada pets arquitectes
F. Correa i A. Mila. Gallardo , 1934, p. 182; Bergos , 1955 61 A, pp 200 i 2.02;
Cirici, 1973, p. 171.
Camps i Arboix, 7976, p. 127.
- -- ! -(;fir- - ^^
^^I ^; r ti ... ....;
^^ - - 1-1 ;-;
1 1 - -
j L
. - J
89
126 127 128 129
dels Boters, 2 c. dels Boters, 4 c. dels Boters, 10 c. dels Boters, 13
c.
Fitatelia Casa Monge Palau Castanyer Categoria B, cap. II Categoria B, cap. II
Categoria B, cap. VII Categoria B, cap, II
Aquest edifici de mitjan segle xix -1848 ds A la planta baixa d'aquesta casa, tipica del
(vegeu planol d'emplagament del num. la data que hi ha a la reixa d'una porta a ['in- segle xvui, hi ha un relleu de pedra adossat
125) Edifici neoclassic del segle xix que s'estruc- terior del pati- consta de planta baixa, prin- a la facana, obra del segle xv o xvi i al-lusiu
tura a I'entorn d'un pati central -avui ocu- cipal amb balconada de cap a cap, i tres pi- al gremi dels sabaters, amb el lleo de Sant
pat per un comerg- amb escala indepen- sos, el darrer entre una petita cornisa i la que Marc. A la porta de I'ecala de veins, un An-
Fundada com a Llenceria Jauma, es man- dent d'accds al pis principal. Els balcons sbn clou I'algat. Lligant-lo verticalment hi ha pla- gel del s. xv fa de mdnsula. L'edifici consta
tingut com a tal fins als ant's quarantes. Es- culminats per petits frontons que en remar- fons rebaixats que contenen decoracid de de planta baixa i quatre pisos i to balcons
devinguda filatblia, mantO un bon estat de quen la importancia. Sobre les dues plantes terra cuita en relleu, amb un terra a base de de ferro forjat.
conservacib; hi destaca el treball de fuste- superiors hi ha una potent cornisa que tan- cargols marins i fulles amb volutes que, jun-
ria, tant el del cos de fagana com el del mo- ca I'edifici, La fagana 6s de carreus regulars tament amb I'enreixat dels balcons, conver- Amades, 1984, vol. 1, p. 178.
biliari de ('interior. Sembla que fou construi'- de pedra amb encoixinat als baixos, molt teixen aquesta casa en una de les mes pro-
da el 1910. amagats per les botigues, i marcant faixes fusament decorades de les del segle passat.
horitzontals a la resta de I'algat. A ('interior
Mackay, 1962, pp. 38-39/ Vista s. n.; Cirici, 1967, if. num. de la parcel-la, al nivell de la planta noble,
Cirici, 1944, p. 52.
9; 8ohigas, 1968, lam. n. 77, Hernandez-Cros/Mora/Pou- hi havia un jardi amb una font i palmeres.
plana, 1973, p. 124; Garcia-Martin, 1977, pp. 64-65; Bo-
higas, 1983, vol. 111, p. 200.
Gallardo, 1934, p. 182; Cinci, 1973, p. 171; Aftisent/Ca-
randell, 1984, num. 24; Amades, 1984, vol. 1, p. 168.
cuCURULLA
90
C
130 131 132
c. del Bou de Sant Pere, 6 c. del Brosoli, 3 c. del Bruc, 100-102
c. d'Aragd, 311
Categoria B, cap. II Categoria B, cap. II ptge. de les Escoles, 1-5
ptge. de Pla, 2-4
Aquest edifici sobre parcel-la medieval, de A la planta baixa to un portal de mig punt, Tinencia d ' Alcaldia
planta baixa i quatre pisos amb balcd i fines- adovellat amb dovelles de petit regras, que
tra cada un, presenta a la fagana esgrafiats podria remuntar-se al segle xv. L'edifici ac- Categoria B , cap. II
forga visibles amb motius florals, situats so- tual es el resultat de les modifications a que
bretot al voltant de la renglera de finestres. la construccid fou sotmesa el segle xvui.
El portal d'acces a I'escala i I'arc rebaixat Pere Falques i Urpf, en tant que arquitecte
municipal, projecta el 1893 aquest edifici, bo
d'enirada al local comercial, elements tipics
de la casa del segle ens han arribat i comptant, segons Bassegoda Nonell -qui
xviii,
modificats. data l'obra el 1910- amb la col•laboracid
d'Ubaldo Iranzo Eiras.
Construccio destinada a equipaments, com
Comas, 1913, p. 204.
bona part dels que ocupen la mansana que
presideix el mercat de la Concepcid, la Ti-
nencia d'Alcaldia n'ocupa una cantonada i
es una construccid de dimensions conside-
rables. La decoracio de la seva fagana res-
pon a un historicisme medievalista, amb tres
grans arcades apuntades que marquen I'ac-
ces al vestibul des del carrer. Cal destacar
les reixes de ferro que les tanquen, essent
del mateix material el desaparegut pinacle
-I que, per damunt de la cornisa, centrava la
fagana.
Portada, 1910, lam. 70; Bassegoda, 1917, p. 105; Edili-
cios, 1917, p. 23; Escultura, 1918, p. 233; Construccio-
nes escolars, 1922. p. 18, Modernismos, 1969, p. 164,
Bassegoda Nonell, 1973 8, p. 12; Infiesta, 1976, p. 52;
Bohigas, 1983. Analisi, 1986, pp. 13-24.
Arxiu del Servei d'Actuacid sobre el Patrimoni.
C, VA LE NCIA
a
Yi
- . E PL'
C GRGGO
91
133
c. del Bruc , 104-112
ptge. de les Escoles, 7-11
ptge. de Pla, 1-3
c. de Valencia, 330-332
Conservatori Municipal de MUsica
Categoria B, cap. II
(inclosa decoracid interior)
Encara que hom ddna I'any 1916 com a data
de la construccid -dissenyada per Antoni
de Falguera i Sivilla tot adoptant, segons
Fontbona, un projecte previ de Pere
Falques-, el Conservatori no fou inaugurat
oficialment fins el 1928. Es un interessant
exemple d'edifici d'equipaments en canto-
nada que resol els angles del xamfra mitjan-
pant torres cilindriques acabades en teulats
molt punxeguts. Aquesta i altres solucions
recorden a Puig i Cadafalch, de qui Falgue-
ra fou deixeble i col-laborador, si be se'n dis-
tancia en el repertori decoratiu, allunyat de
reelaboracions goticistes i, en bona part,
adaptat a la cultura noucentista sense, pe-
rb, un trencament amb el modernisme, a la
manera de Pericas. El grup escultdric que
emmarca la porta principal es obra d'Euse-
bi Arnau. Pel que fa als interiors cal desta-
car el vest(bul, I'escala noble amb enteixinat
elliptic, i, sobretot, I'espai conegut com <<Ia
peixera», said d'actes acomodat en una es-
pecie de celobert tancat amb una claraboia
envitrallada al qual s'obren, mitjanpant fines-
tres de diferent trapat, els passadissos d'ac-
ces a les aules dels diferents pisos.
Ortila, 1928, pp. 170-173; Cirici, 1951, pp. 1191 121; So-
ler, 1955, pp. 380-381; Hernandez-Cros/Mora/Poupla-
na, 1973, p. 183; Fontbona, 1974, p. 280; Valles,
1974-1976, vol. III, p. 330; Bohigas, 1983; Analisi, 1986,
pp. 1-12; Avinoa. 1986.
92

137 138 139
c. del Call, 14 c. del Call, 15 c. del Call, 22
c. de Sant Domanec del Call, 1 c. de I'Ensenyanca. s/n
Categoria B. cap. II c. de Ferran, 53
Categoria B, cap. II
Categoria B, cap. II
Sobre una petita parcel - la medieval hi ha un
edifici de planta baixa i tres pisos , cada un Compost de manera similar que les cases
amb una sola obertura al carrer . Des del de la placa Reial, es un edifici amb planta Edifici caracteristic del segle xviii, amb plan-
1591 i durant dos - cents anys hi haguo en baixa unida amb I'entresol, i principal i dues ta baixa i quatre pisos, amb balcons de fe-
aquesta casa la impremta Cormellas. Els es- plantes superiors Iligades per un ordre ge- rro forjat, un dels quals, al principal de la fa-
grafiats que en cobreixen la facana, datables gant de pilastres estriades i capitells compos- cana del carrer de I'Ensenyanca, reaprofita
a la dacada dels 1780 i restaurats el 1966, tos que suporten un entaulament complet so- un arc carpanell gotic del segle xv amb
al-ludeixen ales activitats de la casa a base bre el qual no hi ha, com es normal en aquest guardapols conopial sostingut per mansu-
de temes de Ilibres i Ilibreries i, en concret, tipus, una darrera planta, sino que directa- les en forma de testes humanes amb com-
commemoren I'edicib de Les Metamorfosis ment apareix una coberta a la catalana. Es plexos tocats. En obrir-se el carrer de Ferran
d'Ovidi. destacable la complexitat dels enreixats dels es conserva ('edifici, pero li fou adossada
balcons, aixf com els permodols de pedra una nova facana el 1852 (la data os en una
Comas, 1913, pp. 205-207; Carreras i Candi, 1916, p. que sostenen les Ilosanes. Aquest edifici es porta interior del vest(bul), excel-lent mostra
772, Gallardo, 1934, p. 185; Bassegoda, 1936, pp.
1973, un exemple molt particular de la manera de de la composicio classica del nou carrer,
178-179; Ainaud/Gudio1Nerri6, p. 359; Cirici, p.
252. Amades, 1984. vol. 1, pp. 657-658. compondre les facanes a partir del 1850. amb un destacat entresol de baranes aba-
rrocades, un ordre jdnic de fust ornamental
Gallardo , 1934, p . 185; Berg6s , 1955-1961 A, pp. amb terracotta i un tancament amb balus-
205-206. trada. Els baixos de tot el conjunt foren re-
AAM:: exp. 313 bis C (1848).
fets el 1881 per I'arquitecte Josep Marimon
i Cot, substituint els veils murs de carrega per
una estructura metal-lica de foneria.
AAM: exp. 1142 bis C (1861), exp. 581 K ( 1881).
94
140 141
c. del Call, 24 pl. de Calvo, 1-2
c. de I'Ensenyanga, 1 c. de la Infanta Isabel, 1-5
^:d/r API ^i// c. de Ferran, 55 c. dels Quatre Camins, 41-65
Categoria B, cap. II Can Canals
0 Categoria B, cap. III
Construccid del segle xviu, amb planta bai-
xa de pedra, com la cantonera, principal
Antiga masia voltada d'un jardf, amb la da-
amb balconada de ferro forjat fent angle, i
d'entrada. Probablement
tres plantes amb balcons de ferro forjat i Ilo- ta 1860 a la reixa
primitive era quadrada, amb
sanes de rajoles dedos colors. Te esgrafiats la seva planta
central i coberta a quatre vessants, Pe-
en pessim estat de conservacio a les dues pati
ro en perdre un dels angles queda redu'ida
faGanes del xviii, a base de plafons geome-
La part I'edi- a factual planta en L, si be el soterrani con-
tries de I'altura d'una planta. de
tinua essentquadrat. EI parament de maGo-
fici que done al carrer de Ferran retie un nou
neria, qualitat, amb tortugada sota
tractament el segle xix, amb una facana de de poca
el rafec, Homes es estucat a les cares inte-
composicio fidel al model de Mas i Vila, co-
la L.
ronada per una cornisa postissa que fa la riors de
cantonada amb el carrer de I'Ensenyanca.
Comas, 1913, p. 207; Gallardo, 1934, p. 185.
yt ^n UwE
PL.
La3aS dC /^ -7YdlXlFlDBLiPFOy 4'flOl^! ^pLVO
r / 5t'^1/JJJ^PI'/aJ! /Cd^%Of'
f ^^1I0 !^P IiT^II4/f.!'J 6J8 FOfI fSffJP4'f6/J r^r !as Off/d5 IJVF
^i8//[' ^F.^
^
J
r
,^
V
I
95
142 143 144
c. del Camp d'En Vidal, 16 c. de Campoamor, s/n c. de la Canuda, 6
pl. de la Vila de Madrid, s/n
c. d'Aribau, 243 Can Cortada
Palau Sabassona
Casa J . Espona Categoria B, cap. III Ateneu Barcelones
BOP. 23-2-1979
Categoria A, cap. I
Edifici de planta en L que consta de planta Monument Historico-artistic d'Interes
baixa i dos pisos, i que podria remuntar-se
faganes a cau- Nacional R.D. 476/1981, 5-2.
Edifici d ' habitatges amb dues
fagana principal, amb un 18-3-81
sa de la seva situacid en una mansana molt I AfDR A al segle xvi. La BOE.
portal adovellat i dues malmeses finestres
estreta -formada per la continuacid del car-
geminades, es situada en una de les cares
rer d'Aribau en el barri de Sant Gervasi-,
vessa aigues a ('exte-
l'obra mes significativa de I'arquitecte Rai- exteriors. La teulada Del 1796. el projecte del palau del bard de
es
la seva etapa de vin- rior de la L, mentre que les facanes interiors, Sabassona, que descriu una caracterfstica
mon Duran i Reynals en
al GATCPAC. Bastida ('any 1933, la orientades cap al nord, tenen molt poques edificacio senyorial del segle xviii, es obra
culacio
de material pobre. A ('inte- Francesc Ferrer
formulacid racionalista d'aquesta casa abas- obertures i son del mateix barn, Josep de
d'una de
ta no nomes la composicid de les faganes, rior, s'hi conserven els fonaments Llupia, i obtingue I'informe favorable del
amb un repertori d'elements caracteristics, les torres de vigilancia d'Horta. mestre d'obres Pau Mas. Posteriorment ha
transformacions, entre les quals
sing principalment l'organitzacid en planta, sofert moltes
1976, p. 129; Feduchi, 1976, p. 255. del 1904-1906 feta
que de fet proposa una reinterpretacio del Camps i Arboix, cal esmentar la reforma
Font i Guma i Josep
tipus d'edifici entre mitgeres de I'Eixample pels arquitectes Josep
quatre habitatges per repla, la M. Jujol Gibert. Les parts mes interessants
en disposar
dels quals possibili- de la construccio son I'acces pel carrer
regular de
geometria mes
una distribucio concentrada enfront del ti- la Canuda, amb un ampli pati d'escala co-
ta
i permet una racional dife- berta, la decoracio d'alguns salons i de la
pus lineal historic
biblioteca, pintures de Francesc Pla,
renciacid funcional de les zones entorn de amb
anomenat ,El Vigata»,
celoberts especialitzats. pintor del segle xviii
i ('original jardf a I'alcada del pis principal,
I'estil romantic del xix. Als
Arquitectura , avui, 1935, pp. 15-16; Viviendas, 1935, pp. tipica mostra de
33-35; Flores, 1961; Bohigas , 1963 A; Flores/Amann, anys seixanta d'aquest segle Joan Basse-
1964; Flores, 1964; BohigaslFlores, 1965; Jardr, 1972 goda i Nonell es feu carrec d'una reforma
A; Hernandez CrosJMora/Pouptana, 1973, pp. 201.202;
Rovira. 1976; Bohigas, 1978. Tarrus, 1982, pp. 38-39. i ampliacio de I'edifici; es dels mateixos anys
la fagana de la placa de la Vila de Madrid,
d'Adolf Florensa. L'edifici es especialment
remarcable pel fet de ser la seu des del 1907
de I'Ateneu Barcelones, prestigiosa entitat
cultural de la ciutat.
Gallardo. 1934, p. 186; Bassegoda, 1936, pp. 79.80; Ci-
rici, 1944, p. 53 i lam. davant p. 44; Benet, 1955-1961
A, p. 251; Castillo, 1956, pp. 135-138; Bassegoda No-
nell, 1970 Cirici, 1973, p. 179; Hernandez-CroslMo-
ralPouplana, 1973, p. 78; Bassegoda Nonell, 1974, p.
26; Rafols1Flores/Jujo1, 1974, pp. 21, 65, 73 i 86. Infies-
ta. 1976, p. 60; Bohigas, 1983; Montaner, 1983; Villoro,
1984, p 80; Amades, 1984, vol. 1, pp. 258-259;
Hernandez-CroslMoralPouplana, 1985, fitxa 54; Casas-
sas, 1986.
VILA MADRID
96
145 146
c. de la Canuda, 13 c. dels Canvis Nous, 13
c. del Cap del Mon, I
Categoria B, cap. II
c. de Plegamans, 4
Categoria B, cap. II
Gran casalot del segle xvw, molt reformat al
xix. La planta baixa encara conserva un
gran portal d'arc rebaixat i altres obertures Casa segurament d'origen gbtic, que fou re-
mos senzilles del mateix tipus. Els balcons formada al segle xvui introduint-hi cossos
del primer pis conserven la Ilosana primiti- volats a la facana del carrer dels Canvis Nous
va, mentre que els dels altres tres pisos son i balcons de ferro forjat i Ilosana de rajole-
obra completament del segle xix. tes. Els portals de planta baixa tenen Ilinda
amb biga de fusta i encara son visibles les
Gallardo, 1934, p. 186. antigues golfes sobre la planta segona i so-
ta un rafec prominent. Els esgrafiats es limi-
ten a resseguir els carreus de pedra que em-
marquen les obertures i a imitar aquest ma-
teixos carreus en altres parts.
Comas, 1913 , p. 207, Gallardo , 1934, p. 306.
sip
„p0.1
97
147 148 149
c. dels Canis Vells, 5 c. dels Capellans, 9 c. de les Caputxes, 3
pl. de Santa Maria, s/n
Categoria B, cap. II Categoria B, cap. II
Categoria B, cap. II
Casa de principis del segle xix, amb baixos, Senzilla casa de mitjan segle xix, de planta
entresol -amb fornicula per a imatge entre baixa i cinc pisos. A la fagana lateral hi ha Sobre tres columnes, que podrien datar del
les dues finestres- i quatre pisos, la seva balcons amb balustres de marbre. A la fa- segle xv o xvi, es recolza una gran jassera
fagana te, molt mal conservats, uns esgra- gana, entre les dues obertures d'arc rebai- de fusta que aguanta I'embigat del voladfs
fiats amb motius a base de grans figures hu- xat dels baixos, hi ha un relleu barroc de pe- que hi ha sobre la planta baixa. Damunt la
manes i sanefes. Constitueixen un cas par- dra, de finals del segle xvii o inicis del xviii, primera planta torna a formar-se un nou vo-
ticular dins de la unitat que els esgrafiats del que representa I'Anunciacio. Prove de I'edi- ladfs, I'algaria del qual arriba fins a la cober-
sector tenen, tant per les tecniques empra- fici del Priorat de Natzaret, procura depen- ta. La parcel-la es tan petita que gairebe es
des com per les proporcions de les figures. dent del monestir de Poblet -el seu escut podria afirmar que el volum volat es la mei-
Comas, que dona la data de 1804 per als apareix sota I'angel- que aquest tenia, des tat del de tot I'edifici. Constitueix un exem-
esgrafiats, els creu atribuibles a Josep del 1670, al Iloc on s'edifica al segle xviii el ple clar de corn, en el segle xviii, varen ser
Flaugier. palau de la Virreina. emplenades i sobreedificades les parcel es
urbanes. La pobresa dels mitjans emprats
Comas, 1913, pp 207-208, Gallardo, 1934, p. 306. Garcia-Martin, 1983, p. 19; Amades. 1984, vol. 1, p. 58. explica tambe que molt poques d'aquestes
ampliacions volades hagin sobreviscut,
Gallardo, 1934, p. 306; Ainaud/Gudiol/Vorric, 1947, vol.
1, p. 337, vol. 2, fig. 1321; Cirici, 1973, p. 64; Vila/Ca-
sassas, 1984, p. 165; Amades, 1984, vol. 11, p. 925.
98
150 151
c. de les Caputxes, 5 c. de les Caputxes, 6
c. de I'Anisadeta, 1 c. de Plegamans, 5
pl. de Santa Maria, sin pl. de Santa Maria, 5
Categoria B, cap. II Categoria B, cap. II
Casa sabre una minuscula parcel-la, que Es tracta d'un edifici molt complex. Consta
presenta, a la primera planta, una curiosa de dos cossos: un entre els carrers de les
balconada que volta les tres faganes, resse- Caputxes i el de Plegamans, i un altre que,
guint les dues cantonades. Aquesta balco- passant per damunt del carrer de les Caput-
nada ds de ferro forjat amb Ilosana de rajo- xes, to fagana a la plaga de Santa Maria. La
les amb la flor de gira-sol, caracterfstiques sustentacio del volum edificat sabre el car-
del segle xviii, epoca en club cal datar rer es fa mitjangant un embigat que reposa
I'edificacio. en dos arcs adovellats: un, de mig punt so-
bre impostes -a la banda del carrer
Gallardo, 1934, p. 306. d'Anisadeta- i I'altre carpanell molt rebai-
xat. Les modificacions del segle xviii es ma-
nifesten especialment en els cossos volats
sabre embigat de fusta o sustentats per una
columna, testimoni de l'origen medieval de
la construccid, i en la presencia dels carac-
terfstics balcons de ferro forjat.
Gallardo, 1934, p. 306; Vila/Casassas, 1984, p. 165;
Amades, 1984, vol. ll, pp. 925 i 927.
99
152 153 154
c. de les Caputxes, 10 c. del Cardenal Casanas, 5 c. del Cardenal Casanas, 9
c. dels Canvis Nous, 15 Categoria B, cap. II Categoria B, cap. II
c. de Plegamans, 7
Categoria B , cap. II
Edifici sobre parcel^la poc profunda, de plan- Edifici amb baixos, planta noble, entresol i
, to baixa, entresol, principal i tres pisos. Te un pis sota d'una cornisa ceramica molt vo-
tfpics segle xvni: balcons de lada. Aquesta disposicio fa pensar en una
Constitueix I'exemple mks reeixit de casa ^ els elements del
remonta feta al segle xviii sobre les golfes
amb volades en el barri Ribera. Tant al ^ ferro forjat i rajoles en escaire restaurades,
de
tom al dels Canvis i esgrafiats a I'entorn de les finestres i als pa- d'una antiga casa noble de xvi o xvu. Tots
carver de les Caputxes els
partir raments, avui gairebe invisibles. Tenen la da- balcons tenen emmarcament de pedra
Nous hi ha amplis cossos volats a de
progra- amb motllures i els del principal tenen tam-
la planta baixa construits, segons una ins- ta de 1733 i descriuen un complex
Iletres, a la geo- be de pedra emmotllurada la Ilosana. Els es-
cripcio a la Ilinda de fusta d'un portal, I'any ma iconografic al^lusiu a les
lesarts, collitadel blat i a la pre- grafiats, restaurats, no tenen massa interes
1764. D'altres elements a tenir en compte grafia, a a la
', a la planta baixa son les mensules de fusta paracio del vi. i estan sobre les Ilindes, al voltant de les fi-
nestres i sota la petitaIlosana de pedra dels
I i pedra, a la cantonada amb Plegamans, la
Comas, 1913, pp. 209-210; Cirici, 1973, p. 176. balcons alts.
mensula de pedra a Tangle entre Caputxes
^ i Canvis Nous, la Aorta de pedra d'art de
GaNardo, 1934, p. 182; Cirici, 1973, p. 177.
mig punt motllurat obert a aquest darrer ca-
rver i unpetit relleu amb Sant Jordi al costat
de la Aorta. L'abundant us estructural d'ele-
ments de fusta, fins i tot en brancals i Ilindes
de les obertures superiors, en fan un cas poc
frequent en I'arquitectura barcelonina.
Ga!lardo. 1934, p. 306; Ciriei, 1973, o. 63.
,e r
^µIP
1
1r
ryxYl! ^u5
PL.
ST.
JOSEP
OFIOL
100
155 156 157
c. del Cardenal Casaiias, 16 c. del Cardenal Tedeschini, Carrer dels Carders
Rectoria de Santa Maria del Pi 32-44
Categoria C, cap. VI, tipus III
c. d'lgnasi de Ros, 21-38
Categoria B, cap. II c. de Pardo, 2-4
Ca I'Armera Avui dia d'una certa importancia comercial,
el carrer Carders nasque sobre I'antic cami
Construccio del segle xv -amb reformes Categoria B, cap. III del Valles o de Franca, que sortia del Portal
del xvu i xviu- annexa a I'esglesia del Pi i Nou. La disposici6 dels edificis mante el tra-
ocupada per la seva rectoria. De planta bai-
cat medieval. Donada la seva importancia
xa i dos pisos, presenta com a elements mes Si be el seu origen podria ser al segle xvi, per al transit, s'hi instal•laren nombrosos hos-
notables tres portals adovellats de mig punt el 1714 fou destru'ida i posteriorment es re- tals que sortien de la capella d'En Marcus.
de mesures diferents, aixi com un seguit construl, De planta rectangular, consta de L'alcada de les seves edificacions es forca
d'obertures en primer pis amb brancals i Ilin- planta baixa, un pis i golfes. Als laterals to regular; s6n majoritariament de planta bai-
des de pedra i motllurats. El segon pis cor- adossats dos cossos, amb galeria al primer xa i quatre pisos, alternant les facanes de pe-
respon de fet al que foren unes golfes sota pis, i una Capella. La facana to remarcat I'eix dra amb altres de materials mes senzills.
la coberta inclinada de teula que vola sobre central amb un balc6 i una porta adovella-
I'embigat de fusta. Els carreus forca irregu- da, amb escut a la clau de volta. Gallardo , 1934, pp. 106-107; Cirici, 1973, pp. 81-82; Pas-
lars unifiquen I'espontania composici6 de fa- sat, 1983-1985 , vol. 1, p. 113; Amades, 1984 , vol. Il, pp.
cana. La part posterior del solar es ocupa- 90-101; Garcia/Guardia, 1986
Camps i Arbo,x, 1976, V. 728; Diez, 1,986, pp. 25-26.
da per un pati enjardinat, d'un extrem del
qual arrenca el campanar gotic de I'esgle-
sia del Pi.
Gallardo , 1934, p. 184; Cirici, 1973, p. 177.
101
158 159
c. dels Carders, 2 c. dels Carders , 12-12 bis
plta. d'En Marcus Hostal de la Bona Sort
Capella d ' En Marcus Categoria B, cap. II
Categoria B, cap. II
Aquest casalot noble del segle xvii corres-
Capella romanica que originariament forma- pon a I'unic dels hostals conservats que,
va part d'un alberg per a viatgers i hospital corn el del Lled, la Flor del Lliri, la Campa-
per a pobres, situada al camf que conduca na, etc., es trobaven en aquest carver a prop
al Valles, avui el carrer dels Carders. El con- seu, fins a finals del segle xix. Es un edifici
va ser construct, juntament amb un ce- de dos cossos, l'un de planta baixa i tres pi-
junt
mentiri, sofa la iniciativa del burges Bernat sos i I'altre, que sembla una torre, amb un
Marcus. El bisbe li concedf I'autoritzaci6 el pis mes. Tots els paraments son de carreus
1147, pero sembla que les obres no s'inicia- grans i regulars, amb dues motllures horit-
ren fins el 1166, concloent-se el 1188. A fi- zontals que, a I'alcada del principal, resse-
nals del segle xii o principis del xui la com- gueixen tota I'amplada de la facana. Els bal-
fraria dels "troters de bustia', formada pel cons, de ferro forjat amb rajoles, foren oberts
servei de correus treat pal propi Marcus, es el segle xviii. A la planta baixa, a traves
I'advocacio de la Mare de Deu d'una obertura d'art rebaixat retallada en un
posava sofa
la Guia, ubicada a la capella. Aquesta, portal adovellat, s'accedeix a un pati amb
de
ales
I'ilnic que resta del conjunt, es de planta rec- arcades baixes, des del qual s'arribava
tangular coberta amb volta de cano. L'ab- dependencies dels carruatges situades al
sis suprimit el s. xviu, ens es desconegut, i voltant.
tampoc no sabem quan fou construcda la
cripta amb planta de creu Ilatina. Els mars Gallardo , 1934, pp. 106-107; Perarnau, 1951, pp. 57-61;
Cirici, 1973, p. 82: Amades, 1984 , vol. fl, pp. 92-93 i 700.
exteriors apareixen articulats en tot el seu pe-
rfinetre visible per un registre d'arquets cecs
sofa el rafec, sostinguts per mensules, algu-
nes figurades. Al mur lateral hi ha una por-
teta secundaria i sofa un arc cec, una mare-
dedeu gotica. L'acces principal os a la fa-
cana i, corn ella -inclosos la teulada, la fi-
nestra i I'espadanya- fou refet el segle xix,
moment en que el conjunt conegue altres
transformations, com foren I'aixecament da-
munt de la volta d'un pis, suprimit a la res-
tauraci6 del 1954, i l'ornamentaci6 de gust
neoclassic que revestf els interiors, estucant
els paraments i ocultant la volta amb un en-
teixinat, decoracio que pati els incendis de
la Setmana Tragica i de la Guerra Civil i que
fou restaurada el 1954 i, novament, el 1980.
La reixa que alinea la capella amb I'edifici
al qual es adossada fou afegida entre 1916
i 1917.
Piferrer/Pi i Margall. 1884; Puig i Cadafalch/Floreasa/Go-
day. 19091918, pp. 128 i 138-139: Aymar, 1914; Car-
reras i Candi, 1916, pp. 278-279; Rue, 1932, pp. 163 1
165; Temples, 1932, pp. 53-54; Ainaud/Gudiol/Verrie,
1947, vol. 1, p. 31, vol.2, figs. 127-129; Garrul, 19528,
p. 67; Llopis, 1953 B, pp. 27-30; Florensa, 1955 C, pp.
23-26; Florensa, 1959 0. 7-8 i 18, Ffores/Amann, 1964;
Argelich, 1966; Florensa. 1966, p. 19, figs. 19-20; Cirici,
1973, pp. 80-81; Herrlandez-Cros/MoraiPouplana, 1973,
p. 89; Carbonell, 1975, pp. 54-55; Castoff, 1980, Ama-
des, 1984, vol. 11, 696697; Hernandez-Cros/Mora/Pou-
plana. 1985, fitxa 6
102
160 161 162 163
c. dels Carders, 13 c. dels Carders, 18-20 c. dels Carders, 23 c. dels Carders, 19
c. del TarrOs, 2 c. dels Cecs de Sant Cugat, 1 c. del Fonollar, 2 Categoria B, cap. II
Categoria B, cap. II Categoria B, cap. II Categoria B, cap. II
Ala facana d'aquest edifici del segle xviii de
Casa molt ben conservada pel que fa a la Ala planta baixa hi ha el pas del carrer dels Aquest edifici, de planta i tres pisos, fou una planta baixa, entresol i quatre pisos, hi tro-
seva estructura primitiva del segle XVI I amb Cecs de Sant Cugat, constituit per dos arcs casa amb planta noble que va sofrir a partir bem esgrafiats de principis del xix que re-
reformes del xvin. Cam a elements notables carpanells de pedra i bigam paral• rel de fus- del segle xviii moltes transformations i refor- presenten, a mes de les caracteristiques gar-
cal assenyalar els balcons del xvii al segon ta. L'edifici, del segle xvii, constava en el mes, sobretot a la facana al carver del Fo- landes i una compartimentacio de caracter
pis, amb Ilosana de pedra i Ilindes i brancals seu origen d'un pis principal i dues plantes nollar, amb noves obertures i modifications arquitectonic, tipus populars, medallons,
Ileugerament motllurats, aixi com unaamplia mes, pero posteriorment, al xviii, s'hi va de les antigues. Actualment es un caos com- bustos, temes mitolbgics i gerros amb flors.
cornisa ceramica al capdamunt de I'edifici. aixecar una altra planta. La part mds antiga positiu i presenta un aspecte deplorable. La Al mateix segle foren renovats els balcons
conserva una facana de carreus irregulars, facana a Carders conserva als baixos un por- del xviu. Els portals de la planta baixa son
Gaffardo, 1934. p. 106 amb balcons de Ilosana de pedra als pisos tal adovellat tapiat, resta d' una antiga cons- d'arc rebaixat.
principal i primer, mentre que els del segon truccio gotica, aixi com un balco de ferro for-
son de ferro forjat, caracteristics del segle jat de permodols metal•lics al principal. Al se- Comas, 1913. pp. 210-211; Gallardo, 1934, p. 106.
xvm. gle xviii li foren afegits dos pisos per damunt
de la primitiva cornisa motliurada, de la qual
Gallardo, 1934. p. 106. es conserva una part en la cantonada,
103
164 165 166 167
c. dels Carders, 38 c. dels Carders, 41 c. dels Carders, 43 c. del Carme, 2-4
c. de I'Allada, 1 c. de Montanyans, 1 c. de Montanyans, 2 La Rambla, 107
c. d'En Xucla, s/n
Categoria B , cap. II Categoria B , cap. II Categoria B, cap. II
Afectada d'enderroc pel PERI del Sector Afectada d'enderroc pel PERI del Sector Afectada d'enderroc pel PER del Sector Esglesia de la Mare de Deu de Betlem
Oriental del Barri Antic. Oriental del Barri Antic. Oriental del Barri Antic.
Categoria B, cap. If
L'edifici, tfpic del segle xvui, consta de plan- Casa de planta baixa i quatre pisos del se- El pas del carrer de Montanyans pels bai- La primera pedra de I'esglesia de Betlem es
ta baixa.i quatre pisos. Ala fapana del car- gle xviu, to als baixos dos portals d'arc re- xos d'aquest edifici esta constituit per un arc col-loca el 1681 per iniciativa del rector del
rer de I'Allada hi ha un portal petit d'art re- baixat i a la fapana esgrafiats a base de flo- de pedra de mig punt amb dovelles de petit col.legi de Cordelles i despres d'alguns con-
baixat i motllurat. La construccid, pels bai- rons combinats amb plafons geometrics i fai- regras i, a ('interior, un bigam parallel a la flictes amb la parrbquia del Pi. Encara que
xos de la qual passa el carrer de I'Allada, se xes, de conservaciO irregular. Els balcons de fapana. La construccid es de planta baixa, s'ha atribuit a Josep Juli, l'obra no sembla
soste al seu damunt per mitja de bigues de Ilosana de pedra responen a una renovacid entresol i tint pisos i presenta totes les ca- correspondre a un tracista nomes documen-
fusta. La darrera per la banda de Carders del segle xix. racterfstiques d'una casa de veins del segle tat en cases convencionals, amb la Casa de
es sostinguda per dues mensules de pedra. xviii, pert renovada al xix, especialment pel Convalescencia com a unit encerrec impor-
Comas, 1913, p. 211; Gallardo, 1934, p. 106. que fa a les Ilosanes dels balcons. La fapa- tant. D'altra banda les obres foren dirigides
na tingue una decoraciO pintada, prectica- pels jesuites Tort i Pau Diego de Lacarre, que
ment invisible en I'actualitat. haurien pogut transformar el projecte durant
la realitzacib, que no s'enllestf del tot fins el
Gallardo, 1934: p. 106. 1732. La planta correspon al tipus jesu'ftic
congregacional: gran nau longitudinal de sis
trams, amb nertex sota cor de clara funcio-
nalitat liturgica, absis semicircular apetxinat
i capelles laterals intercomunicades, cober-
ta amb cupulins de planta el.l ptica. Sobre
les capelles hi hague llotges amb gelosies
de fusta que formaven part de ('exuberant
i escenografica decoracio interior. L'incen-
di del 1936 destruf completament aquest
conjunt, el mes ric del barroc barcelonf, que
ara coneixem nomes per fotografies. La fa-
pana, amb columnes salombniques que flan-
quegen imatges de sant Ignasi i sant Fran-
cesc de Borja, atribuides a Andreu Sala, con-
serva a mes un Naixement de Francesc San-
tacruz, autor tambe de la fornfcula de sant
Francesc Xavier a la cantonada amb Xucla
i de la porta a la Rambla amb el Nen Jesus
amb els atributs de la Passid, porta copiada
per Enric Sagnier quan el 1906 projecta la
de I'altre extrem de la fapana a la Rambla,
aquf amb sant Joanet. L'encoixinat romboi-
dal dels carreus dona plasticitat als murs i
el coronament semicircular del frontis se-
gueix el recurs utilitzat a Sant Felip Neri.
Madoz, 1846, p. 124: Villanueva, 1851, pp. 275 ss., Pi
y Anmon, 1854, vol. 1, p. 173-174 i 508-510; Piterrer/Pi
y Margall, 1884; Barraquer, 1906, vol. ll, pp. 419-421;
Carreras i Candi, 1913, pp. 937 i 1009; Schubert, 1924,
pp. 299-301, ils. 178-180; Capmany, 1928, pp. 3-9; Tem-
plos Modernos, 1934, pp. 13-15; Bassegoda, 1936, p.
79; Ainaud/GudioWerrie, 1947. p. 206, Kubler, 1947, pp.
147, 156. 289; Garrut, 1952 B, p. 80; Camprub; 1954;
Martinell, 1954 B.: Martinell, 1955-61, pp. 44-45; Marti-
nell, 1959-63, vol. ll, pp. 59.63 i lams. 25-29 i 92, vol. IIl,
p. 73 i bAms. 54 i 63; Flores/Amann, 1964, p. 96; Floren-
sa, 1966, p. 27, Cirici, 1973, pp. 88-89; HemSndez-
Cros/Mora/Pouplana, 1973, pp. 64-65; Faull, 1974, p. 96;
Cirici, 1975; Triado, 1984, pp. 99 i 106.107; HernAndez-
Cros/Mora/Pouplana, 1985, fitxa 34.
AAM: exp. 3749 B (1873), exp. 72 E i 77 A (1875), exp.
700 A (1877), exp. 1423 H (1878).
CORSETE8t4
LENCERIA `.
94 UE SHEJM
104
168
c. del Carme, 23
ptge. de la Virreina, 6
Casa Epifani de Fortuny
Categoria B, cap. II
Edifici d'habitatges entre mitgeres, de plan-
ta baixa, entresol i tres pisos, fou projectat
el 1851 per Francesc Daniel Molina. Els bal-
cons del primer pis, a mes d'estar units en
balconada, tenen el damunt una obertura se-
micircular tancada amb reixa, tret comple-
tament excepcional. Aquest pis i el seguent
estan Iligats per quatre pilastres amb hete-
rodoxos capitells corintis que sostenen un
entaulament, la cornisa del qual fade Ilosa-
na dels balcons del darrer pis. Les baranes
d'aquests, com totes les altres de la fapana
-excepte la de I'entresol modificat per la
farmacia- estan constituides pel motiu re-
z z
petit d'una sageta dreta. La facana poste-
rior, del passatge de la Virreina conserva, tot
i els desperfectes, I'aparenpa del projecte de
Molina, amb baixos-magatzem, un pis amb
aspecte d'entresol i terrat amb balustrada.
i ,. Bergos , 1955-61 A , p. 202.
^I ^ ^ `. . .. AAM: exp. 553 bis C (1851), exp . 1476 C ( 1864).
i
\\
f l^
--- r*^s
l"
II'II,
n ^.
L:.
a /...uJ'4e^. / ./ i^,,.^b
^ly^
,L: :^ry^
ri.,.i.
l^
1 I ler./
Ila^ I: r n
^ -, r - ^r- 1
- -
--_---^ --- - - f-
cs,,.^,.,.,. .,...- F a....w..:.ry.^n„
l...Iv .f/^..V .^
!. AYIAw .
^^_^^
105
169 170 171
c. del Carme, 23 c. del Carme, 24 c. del Carme, 25
c. dels Montjuic del Carme, 1
Farmacia J . Mas Grau Casa Jacint Compte
Llenceria -,El Indio),
Categoria B, cap. VII Categoria B, cap. II
Categoria B, cap. VII
(vegeu planol d'emplacament del num.
El 1846 Josep Casademunt signava un sen-
168)
per una de Ja-
Botiga fundada cap al 1870 en els baixos zill projecte de facana a casa
la decada anterior. L'aspec- cint Compte al carrer del Carme, 25. Tot i que
d'un edifici de
ben poc a veure amb el di-
La farmhcia ds la reforma d'un establiment te actual, amb interessants treballs de fusta I'obra existent to
modernista, qual conserven restes i als aparadors, 6s el fruit d'una buix, degue ser construfda aleshores o poc
del es a la facana
veina numero 27, amb la qual
d'ornaments de ferro a la facana, al nivell de reforma de 1922 feta pels decoradors Vila- despres (la
contacte, la data 1852
I'entresol. Pel que fa a I'establiment, cal rd i Valls. to forca punts de du
de Jerusalem), proba-
destacar-ne els elements de fusteria i de vi- a la reixa del carver
-porta en punt, aparadors, blement per Casademunt. De baixos i qua-
dre arc de mig Almacenes, 1928, pp. 172-173; Mackay, 1962, pp.
armaris- en una Ifnia noucentista que, per 34-35, i Vista a n.; Bohigas, 1968, 19m. nom. 73; Fa- tre pisos, els dos primers tenen balconada
bre/Huertas, 1976-1977, vol. 7, p. 346, nota 65; Barey, murs entre les obertu-
similitud amb l'antiga confiteria Riera de la seguida. En els cecs
1980, vol. R, p. 66; Bohigas, 1983, vol. 11, p. 170; Satua,
Rambla, 129, obra de Joan Llongueres, ens 1984, pp. 162, 164 i 224, Vs. nuns. 303 i 430. res -trey per pis- del segon i el tercer hi
AAM: exp. 1125 bis C (1861), exp. 703 (7p) (1907).
no gaire (luny 1917. ha plafons verticals de terra cuita amb el co-
du del
negut tema de la sanefa trencada; entre les
del primer i el quart, plafons enfonsats.
AAM: exp. 139 al 159 bis C (1843-1846).
106
Comas, 1913, pp. 211-212; Gallardo, 1934, p. 216; Ciri-
172 173 ci, 1973, p. 153; Hernandez-Cros/Mora/Pouplana, 1973,
p. 68; Carandell, 1974, p. 189.
c. del Carme, 30-32 c. del Carme, 31 AAM: exp. 1129 C (1861), exp. 479 Y (1896-1897).
Casa Pau Vilaregut pl. de la Gardunya, s/n
Categoria B, cap. II Casa Torrens i Passatge 1800
Categoria B, cap. II
Senzill edifici neoclassic entre mitgeres, amb
planta baixa i quatre pisos, fou construct el Edifici de la segona meitat del segle xvui,
1853 per I'arquitecte Antoni Valls. Les ober- amb planta baixa i quatre pisos, el darrer
tures dels baixos son arcs escarsers i els bal- dels quals es un afegit dut a terme el 1861
cons, de Ilosana de pedra, son mes petits pel mestre d'obres Felip Ubach. Els baixos
corn mes arnunt estan situats. Entre ells hi amb pati i escala que Gallardo encara es-
ha grans plafons que ecorren verticalment menta el 1931, desaparegueren en obrir-se
la facana, interromputs a I'alcada del forjat a traves seu el passatge comercial anome-
del darrer pis per una motllura i posats on nat <<1800», les botigues del qual ocupen el
cantonada amb la cornisa mitjancant grups Iloc on eren les quadres a I'epoca en que
de permodols. la construccio era un habitatge unifamiliar.
Es conserven, pert, els tres portals escar-
Bergos, 1955-1961 A, p. 202; Cinci, 1973, p. 153; Ca- sers i la porta de I'escala en uns baixos de
randell, 1974, p. 189. facana, amb tres balcons i una fi-
AAM: exp. 662 bis C (1853). pedra. La
nestra a cada pis, es coberta d'esgrafiats de
bona qualitat, d'estil Llufs XV, que inclouen
plafons amb tomes mitologics, gerros de
flors i els habituals putti, sanefes i garlandes.
1
it I i
I.
107
174 175
C. del Carme, 47-49 c. del Carme, 59
jardins del Doctor Fleming, sln c. d'En Roig, 25
Col•legi de Cirurgia Casa Antonio de Monasterio
Reial Academia de Medicina i Cirurgia
Categoria B, cap. II
Categoria A, cap. I
Monument Histbrico-Artistic d'Interes
Nacional D. 2.3-1951. BOE. 16-3-1951 EI 1850 el mestre d'obres Oleguer Vilageriu
i Castells projecta aquest edifici, de baixos
i quatre pisos, en els quals es combinen bal-
L'edifici del Col•legi de Cirurgia, construct en- coneres amb balcons mes petits com mes
tre 1762 i 1764 a I'3mbit del conjunt de ('Hos- amunt i sostinguts per permbdols esculpits.
pital de la Santa Creu, es el resultat de la sim- Totes les baranes, de Ferro forjat, responen
biosi del pensament racionalista d'un cien- a un disseny de Clara filiacid barroca, a ba-
tffic, el cirurgi$ Pere Virgili, promotor i pro- se de Ifnies corbes. En els paraments taut
gramador de I'obra, i el sever disseny d'un a una fagana com a I'altra, hi trobem ele-
mestre d'epoca neoclassica, I'arquitecte mentsornamentals deterra cuita -d' un pe-
academicista Ventura Rodriguez autor, el culiar estil Llufs XIII, segons Cirici- que no
1761, del projecte. La construccio, de faga- coincideixen amb els dibuixats al projecte
nes de linies molt senzilles, amb fornfcules pero sf amb la seva distribucid. Destaquen
buides i un irontb mixtilini, oculta ('original Sa- el motiu mes gran, uns cartells complicada-
la de diseccions, de planta circular i amb gra- ment enrotllats, ames dedues cornises me-
deries de pedra, il^luminada per una Ilanter- nors que ordenen la composicio general,
na central. La decoracio rococo d'aquest una de mes gran i de pedra tanca I'alpat.
ambient -barana de la galeria, gelosies, bu-
taques, mares de les obertures,...- contras- Cirici, 1944, p. 54; Bergos , 1955-1961 A, p. 202; -:::::.n,r...^i
ta amb I'austeritat del disseny arquitectonic. Hernandez-CrosiMora/Pouplana, 1973, p. 73.
AAM. exp. 487 bis C (1850).
Fou seu de la Facultat de Medicina fins el
1904 i, despres de ser Escola Normal de
Mestres, es des del 1920 Academia de Me-
dicina iCirurgia.
CarrerasiCandi, 1916; Arnaud/GudiolNerric^, 1947; Mar-
tinell, 1948, pp. 67 78; Carrera i Pu)ol, 195 i; Lbpez Ofe-
ro, 1951; Montserrat/Carreras, 1954; Florensa, 1955 A;
Martinell, 1955-61, pp. 33 34; Florensa. 1956; Ainaud de
Lasarte, 1959: Azcarate, 1959; Martinell, 1959-1963, vol.
!!!, pp. 40-42, lams. 10 11; Usandizaga, 1964; Duran i
Sanpere, 1972, p. 510; Cirici, 1973, p. 158; lfern^ndez-
CrosiMora/Pouplana, 1973, p. 69; Triado. 1984, pp. 139,
150, 152 1.53; Hernandez-CrostMora/Pouplana, 1985. ht-
xa 43.
108
176 177
c. de les Carolines, 18-24 C. de Carrasco i
Casa Vicens Formiguera , 28-62/31-65
C. d'Anglf, 67
Categoria A, cap. I pl. de Bonet XV, 40
Monument Histbrico-Artistic d'Interes c. del General Vives, 26-40
Nacional D. 1794/1969, 24-7. c. de I'Institut Qufmic de Sarria, 25-39
BOE. 20-8-1969 pl. del Pare Vitoria, 8-10
CoI•Iegi de Sant Ignasi de Loiola
Amb projecte del 1878, Antoni Gaudf co- Categoria B, cap. II
menga el 1883 a construir la casa Vicens.
Es distinta la data que els diferents autors do-
nen per a la seva terminacio (1885, 1888 0 Conegut com -els jesuites de Sarria» , aques-
1889). L'edifici representa, dins la histbria de ta vasta construccid concebuda monumen-
I'arquitectura catalana -juntament amb talment, data del 1893-1896 i es obra de I'ar- V
('Editorial Montaner i Simon, de Domenech quitecte Joan Martorell i Montells, qui, pen-
i Montaner-, el punt d'inflexio entre I'histo- sant en la funcio d'internat per a fills de Ca-
ricisme academic imperant i les noves ex- sa bona, s'inspira on els <<colleges" angle-
periencies formals que conduiran a la defi- sos. La planta de I'edifici es simetrica i amb
nici6 de I'anomenat modernisme catala. Per- forma de T, amb dos claustres interiors vol-
tanyent a la primera etapa de la carrera de I tats d'aules i d'habitacions i amb un cos cen-
Gaudf, caracteritzada per I'experimentacid tral amb la capella i el salo d'actes. La faca-
sobre referencies historicistes -en aquest na, tambe simetrica, evidencia Ns alternat
cas mediterranies i crabs-, la Casa Vicens, de pedra i totxo vist amb formes d'un neo-
a partir d'una concepci6 arquitectbnica mes gbtic Tudor -present tambe a totes les parts
d'agregacio que no pas encara de sintesi - representatives del conjunt-, i enclou una
reflectida en la complexa volumetria torre central i una agulla a I'extrem esque-
exterior-, anticipa, pel que fa ales arts apli- rre, no havent estat mai conclosa la seva bes-
cades i sistemes constructius, algunes de les sona. Francesc Rogent fa constar en el seu
constants que caracteritzen la seva arquitec- Ilibre, contemporani a l'obra, I'ampli equip
tura: reelaboraci6 personal dels motius his- de col-laboradors de Martorell. En conjunt,
toricistes -com en els paraments exteriors es tracta de I'edifici escolar mes represen-
que combinen la pedra i la ceramica de tatiu d'aquells que, seguint els torrents hi-
color-, disseny acurat de tots i cadascun gienistes del moment, la burgesia es cons-
dels elements -la singular tanca de ferro for- trui a la falda del Tibidabo, en abandonar
jat n'es un exemple, entre molts altres- i la I'Eixample.
rica i imaginativa solucio de la decoracid in-
terior, on la bigarrada.successi6 de pintures Rogent, 1897, pp, 121-124, lam. LX11; Hernandez-
Valllls, 1977,
murals, entre les quals destaca un trompe- Cros/Mora/Pouplana, 1973, pp. 238-239;
vol. 1, pp. 294-295; Barey, 1980, pp . 87-88,
!'oeil al primer pis, fustes tallades o policro-
mades, ceramiques, mobiliari, etc., li confe-
reixen un caracter insolit i fantasi6s.
La Casa Vicens ha sofert diverses modifica-
cions, tent pel que fa a I'edifici -ampliaci6
forca respectuosa de Joan B. Serra i Marti-
nez entre 1925 i 1927- corn al seu entorn,
havent desaparegut la quasi totalitat del jar-
df original i els seus elements ornamentals
en segregar-se, per a la seva posterior edi-
ficacio, bona part del solar.
Premis, s.d ; Bonet, 1927, pp. 3-i 5; Rdfols/Folguera,
1929; Rafols, 1943; Ra1o1s, 1949; Album Historico, 1950;
Cirici, 1951; Llopis, 1953 8; Bergos, 1954, Martinell,
1954; Hitchock, 1957; Martorell, 1960; Sert/Sweeney,
1960; Collins, 1961; Pane, 1964; Casanelles, 1965; Cir-
lot, 1966; Martinll. 1967, pp. 234-239: Bassegoda No-
vell, 1969 A; Cirici, 1973, p. 336; Hernandez-CroslMo-
ra/Pouplana, 1973, pp. 250-251; Tarrago. 1974; Valllls,
1974-1976, vol. 1, pp. 188, 298 i 303, vol. p, p. 56; Bas-
segoda, 1977; Moragas, 1981, pp. 98.103; Flores, 1982;
Bohigas, 1983; Sofa-Morales, 1983; Torii, 1983: Besse-
goda Nonell, 1984, pp. 18-25; Guell, 1986, p. 20-29.
109
B.P. 1904 8, pp. 358-381; Anuario de /a 1Jniversidad,
178 1905-1906, pp. 57-63; Inauguraoibn, 1906-1907, pp. 179
23-100, Edificios, 1917, pp. 48-50/54-55, Correa, 1980,
c. de Casanova, 143 pp. 1-19; Bohigas, 1983, Reforma, 1983, pp. 89-91. c. de Casanova, 203
c. de Buenos Aires, 56-58
Facultat de Medicina
Hospital Clinic Casa Pere Company
Museu de I'Esport
Categoria B, cap. II
(Cos de I'edifici que ddna al c. de Categoria B, cap. II
Casanova)
El. 1911 Josep Puig i Cadafalch projecta per
Del conjunt d'edificacions acabades el 1904 a Pere Company la casa que el 1940 esde-
i construides per Josep Domanech i Estapa vindria, despres d'una ampliacio i reforma,
corn a Facultat de Medicina i hospital, se'n la clfnica del doctor Melcior Colet. L'edifici,
conserva relativament intacte el cos central originariament aillat i voltat de jardi, ocupa
de la facana del carrer Casanova. Com a fa- una peculiar cantonada en angle recte, sen-
Gana d'un gran edifici public, volgudament se xamfra, a I'extrem nord del solar. Per tal
representativa, constitueix un exemple no- d'assolellar la fagana al jardi, Puig hi fa una
table de les possibilitats de I'eclecticisme utilitzacio primerenca d'un Ilenguatge que
classicitzant per rdsoldre aquest tipus de pot ser qualificat de noucentista, emparen-
construccions, en aquest cas a partir del te- tat tant amb formes de tradicio popular i bar-
ma del pbrtic de grans columnes sostenint roca corn amb obres dels sezessionistes vie-
un poc ortodox frontd amb relleus al-legb- nesos Wagner i Olbrich, tot mantenint el tret
rics. Cal fer extensius valors similars a la resta modernista de I'acurat disseny dels elements
de I'edifici, en I'eix format pel vestibul, la gran constructius i decoratius. Restaurada recent-
escala principal, el claustre i I'antic paranimf, ment, alberga des del 1986 un museu de
aixi com a algunes aules esglaonades amb I'esport.
graderia de fusta, interessants mes per la
qualitat d'aquests espais que pets elements Premis, s.d.; Arquitectura Espanola, 1917, pp. 59 i 188;
arquitectonics que les constitueixen. Nostres, 1913, p. 88; Cirici, 1956, p. 51; Cirici, 1970, p.
33; Jard, 1972 A, p. 250; Hernandez-Cros/MoraiPou-
plana, 1973, p. 186; Jardi, 1975; Jardi, 1980, p. 94; Bo-
higas, 1983; Edificio, 1985.
AAM: exp. 12724 (OP) (1911).
110
Canal, 1934, pp. 5-10; Rafols, 1960 B, pp. 2 i 4-5; Bohi-
180 gas, 1963 A; Flores/Amann, 1964; BohigasiF/ores, 1965;
Folguera, 1968; Bohigas, 1970; Amdn, 1971, p. 64; Jar-
c. de Casp, 24-26 di, 1972 A; Hernandez-Cros/Mora/Pouplana, 1973, p.
CCt^r=: Pfd®^lF4u^:^ x ^^ 137; Bohigas, 1978, pp. 15, 18 i9; Morpurgo, 1981, pp.
ae c. de Pau Claris, 81 122-125; Hem^ndez-Cros/Mora/Pouplana, 1985, litxa
Permanyer, 1986 B, p. 29.
!i, r?='t'ar': CGd^`I^LS?'^^1 133;
Casal de Sant Jordi
Categoria B , cap. II
^^ (inclosos decoraci6 interior i jard^
^'. -_ ^
^ ^• ^ ..__
^e-`^r e -^ 5-'^ L'edifici conegut com a Canal de Sant Jor-
l di, obra de Francesc Folguera i Grassi^' del
1929-31, es potser el millor exemple de la
«modernitat moderada» propugnada per la
^, i ^., .^' f ^ cultura noucentista, compromesa amb el
classicisme, coneixedora de les experiencies
protoracionalistes centreuropeus i sensible
a les innovacions avantguardistes interpre-
tades en clau «art Deco». La composicio de
-, la fagana expressa la diferent funcio de les
plantes, destinades les primeres a oficines
i a habitatges les superiors. Entre aquestes,
I'atic, corresponent a habitatge de la familia
propietaria original, esta resolt en dos nivells
l'4P9viiGC2E.
o /NOPtECM4 1 esglaonats i oberts a una amplia terrassa jar-
pi rP^. as. ^.-- '`'^-
-U-
PMCPLOHF ^^ .. Ifil. di, amb un original estany amb fons de vi-
dre cobrint, a manera de claraboia, el pati
interior de la parcel•la. EI santJordi que cen-
tra les linies geometriques de la fagana es
una escultura de Joan Rebull.
;. _,
^^
^ ^^^^ ^^' [^. vL^^a"' Snr^[n',^'
VI
^..--.^eoua'
i
e t^.-
R ^:
In
J L
^^
I :1
':
c/ ^..:
^'" `^
ij^ ^r rnoviek.asi
111
181 182
c. de Casp, 46 c. de Casp, 48
Casa Salvad6 Casa Calvet
Categoria B, cap. II Categoria A, cap. I
(fapana primitiva i vestfbul d'entrada) Monument Historico-Artistic d'Inter^s
National D. 1794/1969, 24-7.
BOE. 20-8-1969
Dins del conjunt de cases de renda entre mit-
geres bastides a final del segle xix i comen-
pament del xx a la zona baixa de la dreta de Entre 1898 i 1900 Antoni Gaudi basti per a
I'Eixample, la fapana d'aquest edifici, enllestit la vidua Calvet aquest edifici, entre mitge-
el 1907 segons projecte del 1902 signat per res i de planta baixa mks quatre pisos, des-
Juli Batllevell i Arus, ds especialment valuo- tinat a habitatge. La composicio de la fapa-
sa per la seva claredat compositiva, la no- na, amb una tribuna central a la planta no-
blesa dels materials constructius emprats i ble, esta projectada amb temes prdpiament
pel treball escultbric dels seus elements, que modernistes, tom tamb^ ho son el treball del
en fan un bon exemple d'arquitectura eclec- ferro en les baranes dels balcons i el coro-
tics. EI reeixit coronament, amb un darrer pis nament de lafapana, en la formalitzacio dels
configurat tom una serie d'arcades entre ca- quals hom ha volgut remarcar les referen-
lumnesque sostenen el r^fec, es veu actual- cies al barroc. EI parament del frontis es de
ment alterat per I'afegit d'un Cinque pis. carreus senzillament desbastats i al capda-
munt hi ha els bustos dels tres sants patrons
AAM: exp. 8416 (OP) (1902). de Vilassar, Iloc d'origen dels Calvet. A la mit-
gera, visible Homes des del pati interior, hi
Y
Sacno ,t^nt -R. B.! ha un seguit d'arquets inclinats que deixen
passar la Ilum, pero impedint la visibilitat. Cal
destacar tambe ('abundant treball de ferre-
ria i serralleria i els mobles originals.
Premis, s.d; Rogent, 1897, pp. 151-152, Ism. LXXXVI;
Vega , 1900, pp. 200-201; Concurso, 1901, pp. 57-63;
R^1ols/Folguera, 1929; Bergos , 1954; Pane, 1964, pp.
131-137, ils. num. 131-158; Martinell, 1957, pp. 316-323;
HernanderCros/Mora/Poup/ana, 1973, pp. 138-139;
Bassegoda, 1977; Flores, 1982; Bohigas, 1983; Sol^-
Morales, 1983; Torii, 1983; Bassegoda Nonell, 1984, pp.
70-75; Guell, 1986, pp. 82-93.
AAM: exp. 6887 (OP) (1898).
r^l ^I ,
l 1
aaa^a
T^'
^7
I'^ ^.
SW
AU^14S MARC
112
C/ac^nc^a
^s^
Bmm.ux-wm ^
YM^Z^_B_^
Cir
^^
113
en que torna a la comunitat. Propietat esta-
183 tal fins al 1942, es transfer( a I'Ajuntament, 184
P1. que el 1943 enderroca les dependencies
de Castella, sin pl. de Catalunya
conventuals deixant nomes I'esglesia. Ac-
c. de Torres i Amat, s/n tualment, en tant que parrbquia, es sota I'ad- Escultura Deessa
Esglesia de Sant Sever i Sant Caries vocacid de Sant Pere Nolasc.
Borromeu
Barraquer, 1906, vol. II, pp. 581-591; Gallardo, 1934, p. Escultura de dona nua ajupida, caracter(sti-
Categoria B, cap. II 214; Templos Modernos, 1934, Bohigas, 1944, pp. del mediterranisme practicat per Josep
28-29; Florensa, 1946, p. 12, its. 2325; Ainaud/Gu- ca
dioWerna. 1947, vol. i, p. 216-217, vol, 2, figs. Clara i que en fa un dels principals escultors
1026-1028; Duran i Sanpere, 1948, pp. 255264; Garrut, noucentistes. Clara, despres d'haver realit-
despres d'establir-se Barcelona, l'or- 1952 B, pp. 99-100; Florensa, 1953A, p. 24. figs. 41-42;
Poc a Berg6s, 1955-1961 A, p. 190; Martini!, 1959-1963, vol. zat des del 1909 diverses versions de la se-
dre dels Pauls construf aquesta esglesia, a It. p. 41, lam. 6; Flares/Amann, 1964, p. 97; Cirici, 1973, va Deesa, esculpf aquesta dins el programa
mes del convent que I'envoltava, entre 1705 p. 296; Duran i Sanpere, 1973, pp. 508-509; Hernandez-
Cros/Mora/Pouplana, 1973, p 133; Duran i Sanpere, d'ornamentacio de Barcelona relacionat
i 1716, sense que se'n conegui I'autor. Es 1975, pp. 429-433; Ros Torner, 1975, pp. 10-11; Anali- amb I'Exposicid Internacional del 1929. Es-
de nau onica, amb dues capelles comuni- si, 1983, vol. 2, fitxa 76; Amades, 1984, vol. 1, pp.
Hernandez- tigue en el mateix emplapament fins el 1981
cades banda, tribunes i creuer coro- 588-589; Triad6, 1984. pp. 252-253 i 255;
a cada Cros/Mora/Pouplana, 1985, fitxa 37. en club, malmesa per la contaminacio, fou
nat amb copula semiesferica; a la capgale- guardada a ('interior de I'Ajuntament i subs-
ra, plana amb angles axamfrants, I'absis es tituida ('any seguent per una copia.
suggerit per un trompe 1'oeil arquitectbnic a
base de falses perspectives que, de fet, Ors, 1910 , p. 235; Frances, s.d., p. 89; Aguilera, 1967,
constitueixen un retaule pintat en grisalla pp. 24-26 i 46-47; Fontbona, 1978, pp. 259-261; Infies-
Jardi, 1980, pp. 112-113; Fa-
amb imatges. Es tracta d'una obra del pin- ta, 1979 , pp. 13-15;
brelHuertas/Bohigas , 1984, pp. 104 i 107; Garcia - Martin,
tor d'origen frances Josep Flaugier, autor 1984, p. 78; Fontbona/Miralles , 1985 , pp. 223-225.
tambe de la decoracio de la copula, amb ico-
nografia de glorificacid mariana, i de les se-
ves petxines. Si I'activitat de Flaugier es de
finals del xviu, es de la primera meitat
d'aquell segle el templet del Sagrari, de for-
mes abarrocades i pintura d'Antoni Vilado-
mat a la seva porta. Sorpren el revestiment
exterior de la copula a base de rajol groc i
verd segons les tecniques Ilevantines i for-
mulant faixes geometriques. La facana dis-
posa de porta simple amb frontd decorat per
un querubf, dins torretes laterals i un atri
(1947-1978) realitzat aprofitant elements de
('antic claustre, avui sols evocable per infor-
macions grafiques. El 1808 el convent fou
utilitzat com a Hospital Militar per les tropes
franceses, funcio que mantingue, excepte en
dos breus perfodes (1816-1821 i 1822-1823)
114
185 I 186
rbla. de Catalunya, 17 rbla. de Catalunya, 19-21
Gran Via de les Corts Catalanes, 601 Casa Heribert Pons
Casa Pia BatI16
Categoria B, cap. II
Categoria B , cap. II (fapana)
(fagana)
G. VI_ 9L LE; FORTS CG ".'-LANES
La casa Heribert Pons, I'obra fonamental de
Fent cantonada i voltada d'edificis de carac- I'arquitecte Alexandre Soler i March construi-
ter monumental, fou bastida per Josep Vila- da entre 1907 i 1909, responia origintiria-
seca i Casanoves entre 1891 i 1896. Es, mal- ment al tipus canOnic de casa de renda de
grat les mutilacions, una obra molt represen- I'Eixample, amb habitatges de Iloguer als pi-
tative del seu autor, realitzada en un Ilenguat- sos alts, i residencia i locals de negocis del
ge eclectic particular, d'inspiracid fonamen- propietari al principal i a la planta baixa, res-
talment gotitzant. La composicio de la fapa- pectivament. Despres d'abusives restaura-
na es centra en el xamfra -on es col-loquen cions, reconstruccions i reformes -d'E. Bo-
el portal i la tribuna assentada al seu na el 1934 i el 1939-1941 i, sobretot, de J.
damunt-, el qual s'articula amb els laterals Bonet i Armengol el 1978, pertal d'instal.lar-
mitjanpant unes tribunes poligonals remata- hi la Conselleria d'Economia i Finances- el
des per torretes de teules vidriades i coro- valor artistic de I'edifici radica en la facana
nades per miradors de ferro forjat i vidre. El a la Rambla de Catalunya i en el vestibul, els
coronament de les fapanes queda remarcat unics elements conservats. La solucid com-
per una falsa arqueria, en la qual nomes al- positiva i ornamental de la fapana -que ha
guns arcs coincideixen amb obertures reals. t- recuperat la torreta central desapareguda a
Hi sovintegen els elements escultorics i de la guerra, pero que ha perdut la majoria dels
ferro de disseny minucibs i d'inspiracid 1 I seus elements metal-lics- permet especu-
fantastica. lar sobre la influencia de la «Sezession vie-
nesa» en I'evolucio del repertori decoratiu
89-90, 12m. XLI, Vega, 1910, pp. modernista. Sdn obra de I'escultor Eusebi
Rogent, 1697, pp.
141-147, 1Am. 10, Jardi, 1972 A, p. 17, Tarrag6, 1974 Arnau els relleus al-legorics sobre els bal-
B, p. 13, Arquitectura, 1975, pp. 68-69, Bletrer, 1977, cons del principal i la Diana de I'arrencada
pp. 29,57-58 i 91-92, Uohigas, 1983. Contrallurns, 1983,
Fontbona/Miralles, 1985, p. 34. de I'escala, al vestibul.
AAM: exp. 4682 (OP)(1892).
Laredo, s.d.; Premis, s.d.; Casa, 1910 A, lAm. 85; Con-
cursoAnual, 1911, pp. 23-24 i26; Casa de A/quiler, 1914,
pp. 124-137; R$lols, 1949, p. 406; Cirici, 1951, pp. 85,
147, 179 i 181; Bohigas, 1963 D, p. 92; Bohigas, 1983;
FonlbonaiMiralles, 1985, p. 199; Ramble, 1987.
AAM: exp. 11111 (OP)(1907), exp. 38646 (OP)(1927).
(',w, . lk 74: 'W&I .h A,i.
){daiw a Zdr P/Sar
I
7 7 7-7
^VVV l /f
ter.
11, ^F
C
r
s. ./
115
187
rbla. de Catalunya, 23
Casa Jaime Moysi
Categoria B, cap. II
(fapana)
i
Construida el 1893-1895 per Manuel Comas
r ^ ^i>^II ^^ ^ ^^^ ,^ is `{ -^i I^ ^! i Thost, forma part del tram monumental de
la Rambla de Catalunya. La fagana ess inte-
ressant per la seva composicid, en la qual
s'ha de destacar la cornisa i la singular so-
'! II^r ^^ lucio de la tribuna de la planta noble, cons-
truida amb estructura metal^lica i vidre i amb
z ^. coberta semicilindrida d'escates de cer^mi-
!^_ . ca vidriada. AI vestibul, grans permodols de
fusta fosca profusament ornamentats soste-
.. .y^ nen un sostre pla del mateix material.
Rogent, 1897, p. 32, lam. X; Portada, 1913, lam. 103;
7arragb, 1974 8, p. 72; Bohigas, 1983.
AAM: exp. 4902(OP)(1893-1896).
PLANTA n.
II
.t
^, , o,
^M
V
,-... -.
.r^ -^if-:
^^^' °^`^ ^ s_,'
..,Y. ^,^;
116
188 77-
rbla. de Catalunya, 25
Casa Pratjusa
Categoria B, cap. II
(fagana)
Antoni Serra i Pujals os I'autor de IA casa
Pratjusa (1892-94) que cal incloure en el ma-
teix context que la veina i contemporania Ca-
sa Moysi. En I'acurada composicio de la ta-
gana destaca I'eix central a la part baixa, mit-
jangant el volum de la tribuna disposada so-
bre la porta d'acces, mentre que a la part
alta son els extrems laterals els que son su-
brallats per dues torretes amb coberta de pa-
vello, sostingudes per parelles de semico-
lumnes estriades i unifies per una cornisa de
gran volada sobre monsules.
Rogent , 1897, p. 33-34, 16m. X.
AAM: exp. 4881 (OP)( 1893-1897).
brow 1^/anlryisv^^
_ J -I
T
LL, -
L-
I
1p
r-
AJ-
MIMUM^
r
rl ^ r ^i
I*
117
190
189
,; II rbla. de Catalunya, 33
rbla. de Catalunya, 27 ', i
Casa Juncadetla
Casa Asols
, _'- Categoria B , cap. II
Categoria B, cap- II 4 1 ^,
!1, 111 ^7-^ ^
(fagana) _ f N-----tl '--' I 1 (fagana)
t
' c ^ ^ ---f
rid} _ ^ ^^^L,_ Constru'ida el 1888-1890, la casa Juncade-
Una altra de les cases del conjunt monumen- r ,. -_ ! ^^ ^
f _^-
_t^ Ila esuna obra representative de la primera
tal de la Ramble de Catalunya ^s la casa - += ^ etapa creative d'Enric Sagnier i Villavecchia.
Asols, obra de F. de P. del Villar i Carmona. La composicio de la fagana es extremament
Amb projecte del 1900, degud Esser enlles-
acurada en tots els aspectes. La seva distri-
tida poc abans del 1902, data en que apa-
bucio en amplada to cossos d'ordenacib ver-
regu^ publicada. A la seva fagana, de com-
tical, que inclouen les tribunes que delimi-
posicib abarrocadaamb profusid d'elements
ten els extrems, En I'algat, es distingeix for-
decoratius de car^cter eclectic, hi destaca malment cede una de les plantes, acabades
el balcb-tribune central emmarcant I'acces,
en una potent^cornisa que compositivament
voltat, com les altres obertures dels dos pri-
^_ s'incorpora al darrer pis amb grans meda-
mers nivells, per columnes amb capitellsjb- Ilons que contenen allegories en alt relleu
nics, i tambe les baranes de ierro dels bal- de la Musica, la Industria, I'Arquitectura i el
cons. Per damunt del darrer pis, que espre- I Comerp, obra de Pere Carbonell. Les gerres
sentacom un seguit d'ares de mig punt en- + ^^ oo que coronen la balustrade emfasitzen el rit-
trecolumnes, ('habitual terrat es substituit per , i me de buits i glens i formen part d'un con-
una insblita coberta a quatre vessants de ^lj
junt d'elements decoratius amb ornamenta-
gran pendent, coronada per una barana
,^^ , - ^_ cidvegetal de bona execucib que no es po-
peri metral. I den enquadrar, peril, dins del modernisme,
sind que responen al rigid eclecticisme que
B. P. 1902 , pp. 172- t 77. regeix el conjunt de I'edifici.
AAM: exp . 7651 (OP)(i90D).
Maison Juncadella, 1896, pp. 120 i 124; Rogent, 1897,
pp. 19-20, 'am. IV; Concurso, 1903 B, p. 33; Modernis-
mo, 1969, p. 184; Bohigas, 1983; Fontbona/Miralles,
1985, p. 35.
AAM. exp. 3423 (OP)(1888).
^7
it C. fONSEEI DE CENT
D IFUT4CiJ
.^ L
I
''.1.,
M
(;. ^I Ill Allis
^'
j'
118
191
rbla. de Catalunya, 47
Casa Fargas
Categoria B, cap. II
(fagana)
Datable els anys 1902-1904, la casa Fargas
es una obra de I'epoca de maduresa d'En-
ric Sagnier i Villavecchia que, a partir de la
perdua del rigid monumentalisme dels seus
edificis inicials, evoluciona fins a les formes
mes convencionals de la seva darrera pro-
duccio. Aqui Sagnier, en el seu moment de
plenitud modernista, se'ns presenta amb
I'obra potser mes coherent i reeixida entre
les que projecte dins aquesta tendencia, en
la qual va recbrrer a models francesos en la
seva recerca d'un estil conciliador i accep-
tableper alsclients menys agosarats. La fa-
Gana es concebuda amb sensibilitat i amb
un tractament escultural que configura les
tribunes, presents a la part central de tots els
pisos, el portal i els elements que els definei-
xen, abase de formes suaus i ondulades.
Unes obres al terrat han malmes el corona-
ment de I'edifici.
Portada, 1904-1905, lam. 21; Cirici, 1951, p. 105; Ber-
gos, 1955-1961 B, p. 425-426; Hernandez-Cros/Mo-
ra/Pouplana, 7973, p. 144; Bohigas, 1983.
AAM. exp. 8500 (OP)(1902).
^i
^ 4RAG0
I^.
^t"
I
t
1 1 ,_
II
J y--^" ^ ^i-i
!_
n.-. - -
L. ^
,-.' F ..
-^ ^ lt- ^^
r°®-^
t .^^
^Y:^-- _
'r. y...s^^.,v.^
^^_
I
L̂
^_1 ,1
^, 1 ..
I ^L^ ^-
119
-^^s.,
f Casa Dolors Calm
^,r.,.,
Categoria B, cap. II
(fagana)
^,^..^ r
Per enc^rrec de I'aleshores propiet^ria, Do-
IorsCalm, Josep Vilaseca i Casanova dugu^
^^ -^ --_= a terme el 193 la reforma d'aquest edifici,
r que el 1879 havia bastit el mestre d'obres
Josep Disu i Busquets, autor i propietari al-
hora. La intervencid de Vilaseca presenta
I'originalitat de traslladar a la fagana princi-
I^p,,,•.
pal unelement caracterfstie de la fagana pos-
terior com ^s la galeria tancada de materials
"^- '/! f Ileugers-fusta i vidre-, aqui convertida en
••---r
una gran tribuna que ocupa la major part del
^^ f
'^ ^ frontis i que t^ diferent a cada pis I'ornamen-
tacib modernista de la fusteria i els vitralls.
-- r,_t _-
Cirici , 1951; Bletter , 1977 , pp . 33-34 , 62-63. i02-103; 80
_ ^ ^,
1 ^t hrgas. 1983.
AAM: exp . 1469 (OPJ(1878-7879), exp . 8771(1902), exp.
^I y . ._._.,^, { J 3183 (OP)(1903J.
^.; -,,.
^ Ft^,^a a.^^.
'+i^
I
r..,J.r
^^__
..... I
T-r_-tll
-^
^^^^^
^--^_^_^__ .
--,
r . _-.^.. ^.;^.^
°=. . . ^ ' .
_. „^=^:
120
193 194 195
rbla. de Catalunya, 77 rbla. de Catalunya, 78 rbla. de Catalunya, 115
c. de Valencia, 256
Casa Juncosa Esglesia de la Mare de D6u de Montsio
Farmacia F . Novelles Parroquia de Sant Raimon de Penyafort.
Categoria B, cap. II
(actualment A. de Bolos) (facana) Categoria B, cap. II
Categoria B, cap. VII
Situada als baixos d'un edifici de J. Dome- De Salvador Vinals i Sabater, la casa Jun- Les obres de I'esglesia del convent agusti-
nech i Estapa dels anys 1904-1910, la far- cosa (1907-1909), de planta baixa, entresol nia de Montsio s'iniciaren el 1388 a la vora
macia correspon a unes dates similars. Con- i quatre pisos entre mitgeres, es un edifici de la placa de Santa Anna -actual Portal
serva gairebe tots els elements de la deco- d'estil modernista, inscrit en la Ifnia de Ilen- de I'Angel- i del carrer anomenat encara
racio original: mobiliari, Ilums, pots de cera- guatge «barroquitzant» suggerit per Gaud( de Montsio. El 1416 Guillem Abiell es esmen-
mica, esgrafiats i vitralls. a la casa Calvet del carrer Casp. Cal desta- tat com a mestre de l'obra de Montsio, cosa
car el treball decoratiu de la tribuna i dels bal- que permet suposar-lo autor de la traca ori-
Bohigas, 1968, lam. n. 62; Garcia-Martin, 1977, pp. cons, forca conventional, i el coronament, ginal. El 1423 terrenys i edificacions passa-
20-21; Vila-Grau/Aodon, 1982, p. 59; Satue, 1984, if. n. a la manera d'algunes construccions barro- ren a les monges dominicanes, que hi ro-
225.
7758 ques catalanes. mangueren fins al 1882, any en que es tras-
AAM.: exp. (OP)(1900).
Iladaren a la Rambla de Catalunya. Es veri-
Bohigas, 1983. fica aleshores una nova operacio de trasllat
AAM: exp. 11275 (OP)(1907). similar a la de la Concepcio, essent Joan
Martorell qui planeja I'actuacio, que va im-
plantar el claustre, la sala capitular i I'esgle-
sia al seu nou emplacament de I'Eixample
dins un nou conjunt monastic projectat tam-
be per Martorell. La necessitat de cenyir la
fabrica gotica a les disponibilitats espacials
del solar provoca intervencions poc afortu-
nades, en tant que Martorell s'interessa mes
en I'elaboracio d'un pla nou que no en
llk
I'adaptacio fidel d'un edifici ja formulat, les
parts del qua] s'integren en un collage revi-
valista en el qual resulta dificil d'esbrinar qui-
nes son realment les actuations de Marto-
rell i quines les restes medievals. Aixi, varia
la posicio del temple incorporant-hi arbitra-
riament contraforts, portic i espadanya: I'al-
cada de la volta s'augmenta, afegint-hi quin-
ze finestrals nous, i la facana resulta de crea-
cio prbpia, segons esquemes neogotics ja
utilitzats per I'arquitecte, incloent una Verge
del Roser sota dosser, obra de Maximi Sa-
la. L'esglesia es de nau unica, amb absis po-
ligonal i tint trams de voltes d'ogives, amb
capelles laterals entre els contraforts. Tenia
cripta i presbiteri elevat sobre quinze graons.
El 1890 s'enllestiren les obres, i entre 1945
i 1949, despres dels greus desperfectes so-
ferts el 1936, se suprim( la cripta, s'abaixa
el nivell del presbiteri i s'enderroca el con-
vent prdpiament dit, aix( com tambe la sala
capitular, els elements escult6rics de la qua]
es reparteixen entre el Museu Mares i el
d'Historia de la Ciutat. El claustre, novament
traslladat, ana a parar a Esplugues de Llo-
bregat, nova residencia de la comunitat.
Madoz, 1846, p. 126; Villanueva, 1851, p. 143; Pi yAri-
mon, 1854, pp. 519-520; Balaguer , 1865-1866, vol. ll,
p. 110; Carreras i Candi, 1916, pp. 475-476; Gallardo,
1929, pp. 326-328; Templos Modernos, 1934;
Ainaud/GudiolNerria, 1947, vol. 1, pp. 161-163, vol.2,
figs. 876-877; Pauli 1950, pp. 89-91; Garrut, 1952 B, pp.
116-117; Duran i Sanpere, 1972, pp. 542-544; Cirici,
1973, p. 281; Hernandez-Cros/Mora/Pouplana, 1973,
pp. 151; Cirici, 1974, pp. 99-100, d. 319 ; Bassegoda,
1979; Cirici, 1979, pp. 42-43, 50 i 52, il. 181; Fontbona,
1983, p. 282; Dalmases/Josa i Pitarch, 1984, pp . 40 i 82;
Grau, 1986 A, p. 6
121
196
rbla. de Catalunya, 122
Casa Antoni Costa
Categoria B, cap. II
(fagana)
Obra del 1904 representativa de la produc-
cib de Josep Domanech i Estapa, el qual hi
empra el seu repertori habitual en una com-
posicib poc frequent que inclou tribunes la-
terals, ornamentades amb discrets temes flo-
rals en cada un dels pisos, pero no a la planta
baixa. Com a motius singulars cal esmentar
les formes circulars, utilitzades sobretot en
les obertures del coronament de I'edifici. La
zona baixa es centrada per una gran ober-
tura d'arc rebaixat, situada sobre I'arc trilo-
bat que forma el portal d'acces, amb un cer-
cle a manera de timpa i, dintre seu, un es-
cut amb la data.
Romeu, 1918 A, p. 159; Bohigas, 1983.
C OR5 EGA
i
122
197
rbla. de Catalunya, 126 4^
^^a
c. de Cbrsega, 311 GIN s^
av. Diagonal, 395
Casa Serra ^ ^,
Categoria B , cap. II i_
-^.
(cos.de I'edifici ariginari}
Incoat Expedient de Declaracio
Monumental Histbrico-Artistica 2-7-1974 C. CUR SEGG
c,j t
Encarregada el 1900 i accidentalment cons-
tru'ida entre 1903 i 1908, la casa Serra es u na
interessant mostra de I'arquitectura de Jo-
sep Puig i Cadafalch i concretament de la per tal d'installar-hi part dels serveis de la Di-
seva primes epoca, o «epoca rosa», en la putacib de Barcelona.
qual queda palesa de manes molt clam la
utilitzacid i parafrasi, especialment en la fa- PwgiCadatafch, 1904; Escultura, 19068, pp. 185-187;
pana, d'elements de I'arquitectura del pas- Concurso Anual, 1970, pp. 25-26; Cirici, 1951; Rafols,
1956; Crrici, 1966; Cirici, 1973, p. 172; Nemandez-
sat, que es refereixen en aquest cas al se- Cros/Mora/Pouplana, 1973, p. 161; Jardi: 1975; Casa
gle xvi peninsular, i en concret, segons Ci- Serra, 1977, pp. 1 i8-119; Gonzalez, 7977, pp. 115-118;
Ambros, 1981, pp. 30-37; 8ohigas, 1983; Crnnologia,
rici, a la desapareguda casa Gralla del ca- 1985, pp. 46-49; Enheuista, 1985, pp. 40-44; Gonzalez,
rrer de la Portaierrissa. Aquestes faganes, 1985, pp. 278-225; Gonzalez, 1985 B, pp. 3439.
(OPJ(1902-1903J.
«inspirades en el mes
AAM: exp. 8392
elegant estil platerescu,
foren les que reclamaren I'atencid del just _ __ _- ^,
del concurs anual de I'Ajuntament de Bar- a.,.^: n,^^w^u a, i^y^
celona de I'any 1908, que no pogue atorgar- r^4^i«io e^ ^^x^,
li el premi corresponent a I'any 1907 perque
I'obra no estava encara enllestida. Seguint
el projecte de Puig i Cadafalch, fou Alfons
Juyol qui s'encarreg^ de la part escultbrica,
que fa de cada finestra un homenatge a una
personalitat de les arts (Cervantes, Wagner,
. gsx stnnn
Fortuny...). Amb fapana a la Diagonal es dis-
posava un cos baix amb terrassa. Els anys ^`^''r^a
40, per tal d'ampliar I'edifici, que aleshores
h
albergava una escola, s'afegiren damunt seu ,^ ^
3c=
dues plantes, projectades per Josep M. Pe- .,.^^,^`
ricas amb I'assessorament del mateix Puig ^- ^
i Cadafalch. Aquest cos i altres edificiscon- H.l~ f::. I
tigusforen enderrocats el 1981-1982, a I'inici
d'una pretesa restauracio, encara en curs,
._t,:_ . _ . ^:..^ .. - -.^--=1,:_..-.rY,
"E'"'^^^Tsa " --7--
r
a
123
Ileure. D'aquesta primera etapa d'urbanitza-
199 cib sbn la tanca amb les reixes, les portes
198 i els fanals de ferro, I'Umbracle, I'Hiverna-
Cister , 41 i 43-45 Parc de la Ciutadella cle i diferents monuments, com la Font dels
c. del
Nens, la Dama del Paraigua, el monument
pl. de Calv6, sin Categoria A, cap. I
Claravall, sin d'Interes a Prim o el d'Aribau, ubicat dins un espai ba-
c. de Monument Histbrico-Artistic
lustrat i elevat que es configura corn un in-
c. de Jesus i Maria, s/n National
dret destacat; sbn tambe d'aleshores alguns
Convent de Valldonzella elements de jardineria i complementaris, en-
tre els quals destaca la Cascada. Quan el
Categoria B, cap. II El Parc de la Ciutadella es el primer part ur-
Parc era en ple proces de construccib es
(parts originals de I'Esglesia i el Convent) ba gestionat per I'Ajuntament de Barcelona.
prengue la decisid d'ubicar-hi la (:ran Expo-
El seu nom prove del fet d'estar emplagat
sicib International del 1888, i es aleshores
sobre bona part dels terrenys ocupats per
quan es ddna I'empenta decisiva a la urba-
Conjunt de construccions monastiques que, la ciutadella militar constru'ida per ordre de
nitzacio, traslladant definitivament les tropes
a partir del 1910, Bernardi Martorell i Puig Felip V en la ciutat derrotada el 1714, des-
a noves casernes i decidint de mantenir els
basti per a les monges cistercenques, les pres de la guerra de Successio. Esdevingu-
principals edificis de la plaga militar: el pa-
quals s'hi traslladaren el 1913, tot i que el da simbol de l'opressio borbonica, se n'in-
"^!^^^1111Ut "1U111tl+u+yn lau del Governador, I'Esglesia i I'Arsenal. En
temple no s'inaugura fins el 1919, essent t^ tenta I'eliminacio en diversos moments cons-
el projecte de I'Exposicio hi treballaren pri-
consagrat el 1922. Les partes dutes a ter- titucionals del segle xix. La fortalesa fou ce-
mer Rovira i Trias i despres Rogent, que en
me en aquell moment sbn I'esglesia, el cos dida a la ciutat el 1869 pel general Prim, amb
fou el director definitiu. Del conjunt d'edifi-
adossat a aquesta i les dependencies al vol- la condicib que els terrenys fossin destinats
cis bastits ex-professo per a I'exposici6 dins
tant del claustre. Durant la guerra I'Ajunta- a pares i jardins. L'Ajuntament convoca el
i fora del parc names es conserva el Cafe-
ment projecte d'instal-lar a I'edifici un sana- 1871 un concurs de projectes per tal de pro-
Restaurant. Despres de l'Exposicib es rea-
tori antituberculos, per la qual cosa el refor- cedir a l'ordenacio del Parc, concurs decla-
litzaren algunes obres incoherents, quan ja
ma i amplia seguint el llenguatge formal ori- rat desert dues vegades, per be que a la se-
el conjunt acollia basicament instal-lacions
ginari. Tot el conjunt es realitzat utilitzant corn gona el jurat menciona corn els millors els
I'esbarjo popular, mentre continuava
a material quasi exclusiu el totxo vist, desta- projectes presentats pel mentre d'obres Jo- per a
la col-locacid als jardins de diverses estatues
cant especialment el temple de creu Ilatina sep Fontsere i Mestres i per I'arquitecte Ita-
i, a party del 1892, es comengava a acollir
dins un goticisme no exempt d'influencies lia Carlo Macciachini. Finalment s'encarre-
una col•leccio de feres, embrio de I'actual
gaudinistes, patents en les grans arcades ga at primer la realitzacid del Parc sota la su-
zoologic. El 1917 comenga una nova etapa
parabbliques. Cal remarcar tambe el deam- pervisio dels arquitectes Antoni Rovira i Trias
formacio, segons projecte de J.C.N.
bulatori, la coberta, que individualitza Ies ca- i Elies Rogent. Fontsere havia presentat el amb la
Forestier i sota la direccid de N.M. Rubio i
pelles, i la profusa decoraci6 policroma als seu projecte sota el significatiu lema olos par-
Tuduri, dels actuals jardins de la Plaga d'Ar-
sostres i als murs, en club s'obren nombro- ques son a la ciudad to que los pulmones
mes, completen la imatge que va tenir
sos vitralls. Adossat a I'esglesia i al costat del al cuerpo humano,,, i resolia molt encerta- que
el parc fins als anys seixanta en que, sota
porxo pel qual s'accedeix al brag del tran- dament I'enllag del Parc tant amb la ciutat
I'alcalde Porcioles, es ddna un gran impuls
septe d'aquesta des del carrer; hi ha el cam- vella corn amb I'Eixample, ubicant-se els ac-
at zoologic multiplicant-ne I'extensio per cinc.
panar, de planta quadrada i coberta cessos encarats a importants vies d'aquests
piramidal. nuclis i col-locant de forma adequada entre
Pi i Arimon. 1954; Sanpere, 1911; Carreras i Candi, 1916;
la trama medieval i el Parc la urbanitzacio del Rubi6 i Tuduri, 1926 E. pp. 21-23; Rubi6 i Tuduri, 1927,
Garrul, 1942 B. pp. 142-143; Flores/Amann, 1964; Ciri- Born, operacid immobiliaria que ajuda a fi- pp. 171-182; Capdevila, 1934 C, pp. 9-14; Capdevila,
78-84; Capdevila, 1934 E, pp. 207-211;
ci, 1973, p. 146; Hernandez-Cros/Mora/Pouplaaa, 1973, obres. 1934 D, pp.
nangar les Floren-
p. 231; Bohigas, 1983, vol. 1, pp. 81 i 153-154, vol. It, Ainaud/GudiolNerrie, 1947, vol. 1, pp. 325.327;
pp. 109 i 174. El conjunt s'organitza a partir d'avingudes sa, 1961; Hernandez-Cros/Pouplana, 1971, pp. 25-31;
del Passeig de Sant Duran i Sanpere, 1972; Bassegoda Nonell, 1973 A, pp.
que es prolonguen des 42-46; Ono, 1973, pp. 218-233; Hernandez-Cros/Mo-
Joan i des del carrer del Marques de I'Ar- ra/Poup/ana, 1973, pp. 116-118; Tarrag6, 1974 B, pp.
gentera, i Fontsere preveia un punt central 24-37; Vila/Casassas, 1974; Arranz, 1979; Barey, 1980,
pp. 27-45; Arranz, 1982; Galera/Roca/rarrag6, 1982, pp.
destinat a un Palau de la Industria i les Be- 508-515; Bohigas, 1983; Fontbona, 1983;
lles Arts. Les diferents zones arbrades s'or- Arranz/Grau/L6pez, 1984; Grau/L6pez, 1984, pp.
441-445; Triad6, 1984; Hernandez-Cros/Mora/Pouplana,
ganitzen de formes diferents, amb ajardina- 1984, fitxa 72.
ment a I'anglesa, a la francesa o amb ele- AAM: exp. 3354 B (1869), exp. 1901 A (1887-1888), exp.
ments d'aigua (cascada i llac), i d'altres es 2006A (1889-1890), exp. 2020 A (1889-1890), exp. 2104
A (1890-1891), exp. 2577A (1897-1898), exp. 3578 bis
destinen a acollir equipaments culturals i de A (1902), exp. 4130 A (1906), exp. 4665 A (1909).
124
1. Portes d'acces
2. Cafe-Restaurant
3. Font dels Nens
4. Hivernacle
5 Museu Martorell de Geologia
6. Umbracle
7. Monument a Aribau
8. Cascada
9. Monument a Prim
10. Palau del Governador
11. EsglBsia
12. Desconsol
13. Arsenal (Parlament)
14. Font de la Dama del Paraigua
15. Galeria de Maquines de I'Exposicid
16. Casa dels Lleons
17. -El Castell
125
formes i actualment tant el Museu com la Bi-
COQ blioteca dels Museus d'Art de Barcelona dei-
xaran Ilurs dependencies per tal de destinar
Parc de la Ciutadella integrament el conjunt de I'edifici a Parla-
ment de Catalunya. :^^ ^,,
Arsenal . Museu d ' Art Modern.
Parlament de Catalunya. CarrerasiCandi , 1916; Cor7curso , 1917, pp . 22i24-31;
ftubib i Tuduri . 1927, p. 174; Martine !!, 1933, p . 164; Mi-
rat, 1933 C, pp. 3-7 ; Miret, 1933 D, pp. 3539 ; Capdevi-
Categoria A, cap. I !a, 1934 8, pp. 299-3D3 ; Capdevila, 1936, pp . 139 146;
Monument Histbrico-Artistic d'Interes Ainaud/GudiolNemd , 1947, vol . t, p. 327, vol. 2, tig,
D. 47411962, 1-3 1357; CiriCi . 1973, p. 226; Nem^ndez - Cros/Mora/POu
Nacional. Plana, 1973 , p. 119; Va11As , 1977, vol. !, pp. 120-i2i
BOE. 9-3-1962 123126 : SobrequtsslVicensrPitarch, 19th; Passat
1983-1985 , vol. 7, p. 197; G,^;c :3-M,^Yin. ! 98i po 58 73,
{vegeu plenol d'emplaGament num. 199) Nem^nderCros/Mnra/Po^,nlana t3L15, ttha73: lviursoz
19ss A
Edifici projectat el 1717 com a Arsenal per
I'Enginyer General Jordi Prosper Verboom.
Les obres comenGaren a les darreris d'aquel I
any i el conjunt de I'edificacib pel que fa a
les estructures besiques, era enllestit el 1727.
Durant el segle xvw sofri restauracions i re-
formes, tot i que mantingue la fesomia origi-
nal fins al segle xix, amb les restauracions
fetes amb motiu de I'Exposicio Universal del
1888. Fins Ilavors, les formes apuntaven cla-
rament a certselements del classicisme set-
centista frances i la seva projeccib als Pai-
sos Baixos catblics. Una vegada enderroca-
da laCiutadella i les seves casernes interiors
(1868-1869), ('arsenal fou convertit provisio-
nalment en caserna per a la tropa de la de-
sapareguda fortificacib. EI 18891'Ajuntament
acorde de convertir-lo en Palau Reial, co-
mengant el mateix any les obres, sota la di-
reccib de I'arquitecte municipal Pere Fal-
ques. A I'alpadadel primer pis, s'obriren tres
balcons a la fapana, que es decors amb es-
grafiats. Els cos central fou ampliat en alpa- - n. `:'
da, ocultant-ne d'aquesta manera la copula .- _ - _ .,^.-. -^.^,r.-_^e..^
col•locada sobre el creuer de les dues grans - _----- -
naus axials ortogonals que ordenen I'espai
interior. A dalt d'aquest afegit fou col•locat ^_^,
I'escut reial que hi havia a la Porta de So-
cors de laCiutadella. Dels quatre patis inte-
riors, un fou convertit en escala d'honor de
marbre i a ('interior del primer pis en gene-
ral, les superficies i I'espai varen retire diver-
sa ornamentacib. L'any 18951es obres s'in-
terromperenfins al 1900, any en que es de- ^- -^r T r"'7
cidfdestinar I'edifici a Museu Municipal d'Art. r i
Ja ple d'obres d'art, el mateix Falques s'en-
M ^ ^ ^ r ,
carrega d'afegir-li, entre 1904 i 1915, dos
1 ^
cossos laterals amb il•luminacib zenital i en n ^ 1
un estil historicista sensfblement hibrid res-
pecte de la construccib original del segle ^_^^t ^^ i,^tiir
xviu. Amb la proclamacib de la Republica i _!. ! _.
4 ,^
de I'Estatut d'Autonomia, I'Ajuntament acor-
da de cedir I'edifici per a Parlament, tottras- il^l^,^^^titi
Iladant les col•leccionsdel Museu al nou Pa- i•• ^+
^ ^
lau Nacional de Montju'ic. Santiago Marco r.
s'encarrege de les obres d'adaptacio i de-
coracib, respectant al mexim tot allb pree-
xistent. EI 1932 s'inaugure el Parlament amb L ^ JII
el Salb del Tron transformat en Salb de Ses-
sions. EI 1939 fou destinat de nou a caser-
nafins al any 1945 en que s'hi instal•le el Mu-
seu d'Art Modern. Amb el restabliment de
la Generalitat, el 1977, I'edifici sofri noves re-
126
da banda i fossar darrera I'absis- remetia
201 en planta a edificacions religioses del segle 202 203
Parc de la Ciutadella xvii als Paisos Baixos (com he demostra la Parc de la Ciutadella Parc de la Ciutadella
caracterfstica ubicacid de la torre-campanar
Esglesia de la Ciutadella en I'eix longitudinal, com a apendix de I'ab- Palau del Governador Restaurant de I'Exposicid
sic) i a models de I'arquitectura classicista (Museu de Zoologia)
(vegeu num. 199) francesa del xvn. Despres de I'Exposicid del (vegeu num. 199) (vegeu num. 199)
1888 s'enderrocaren els pavellons laterals
i el mur de tanca de l'illa i es van tapiar els
Edifici de nau unica, absis semicircular, tran- espais entre contraforts. El 1894 Pere Fal- Edifici projectat per I'Enginyer General Jor- Popularment anomenat Castel) dels Tres
septe i cupula ovalada sobre el creuer; pro- ques projecta la conversid de la capella en di Prosper Verboom el 1717 i construct en- Dragons, fou construct el 1887-1888 com a
jectat el 1717 per Jordi Prosper Verboom al "Panted de Catalans II-lustres» amb, entre al- tre 1718 i el 1727, moment en que es com- Cafe-Restaurant de I'Exposicio Universal del
vertex sud de la placa d'armes de la Ciuta- tres coses, el cobriment de les noves <ca- plementaren les obres estructurals basiques 1888 per Llufs Domenech i Montaner qui,
della. Los seves obres comencaven I'hivern pelles" laterals mitjancant voltes de planta i Verboom pogue instal - lar-s'hi, abandonant posteriorment, hi instal-la un taller d'arts in-
del 1717-1718, i el 25 d'agost del 1728 el oval amb Ilanternes cupulades, obres que la residencia urbana que ocupava tot i ha- dustrials vinculades a I'arquitectura. Anys
propi Verboom indicava que I'esglesia era no foren dutes a terme fins al 1928 sota la ver estat nomenat Governador de la Ciuta- despres fou seu de I'Escola Municipal de
acabada, per be que algunes obres conti- direccid d'Antoni de Falguera i Sivilla. que della el 1718. Posteriorment i durant tot el MOsica i mes tard Museu Zoolbgic, funcid
nuaren fins a I'hivern del 1728-1729. Aques- respecta amb moderacid el projecte de segle xviii calgue for nombroses restaura- que conserva. Construct a base de mao dei-
ta primera campanya constructiva fou con- Falques. cions i reestructuracions de I'obra. ^l xix, xat vist i ferro laminat, es un edifici de con-
tractada per la companyia de Joan Bertran durant I'Exposicid Universal del 1888, el Pa- cepcid espacial unitaria, com fan pales la
i Tap, el germa del qual, Pere, s'encarrega Rubio i Tuduri, 1927, p. 174; Restauraci6n, 1928, pp. lau es convert(en Pavelld Reial. Despres tin- gran nau central, les quatre torres dels an-
Templos Mo-
de la tasca purament constructiva, sempre 316318; Obra. 1933. Capdevila, 1934 A; gue divorces funcions municipals fins que, gles i els passadissos perimetrals que circu-
dernos, 1934; Ainaud'GudioliVerrid, 1947; Garret. 1952
sota la direccid de diversos enginyers mili- B, p. 60; Maflinell, 1955-1961, pp. 31-32; Berp6s, el 1916, fou cedida la planta principal a la len entre la doble facana, a mes de I'expres-
tars, principalment del Ilavors Enginyer en 1955-1961 A; Kubler, 1957; Martinell, 1959-1965, vol. Junta de Museus i hi foren instal lades les sivitat volumetrica aconseguida amb el trac-
11, p. 94, lam. 68; Florensa. 1962; Duran i Sanpere. 1972,
Cap Alexandre de Rez. El seu aspecte ini- seves oficines i biblioteca. Durant la Repu- tament estructural i constructiu de les faca-
Circa. 1973, p. 225; Hernandez-Cros/Mora/Pouplana,
tial -integrada en una illa formada per la 1973, o. 118; Arranz, 1979; Montaner. 7983; blica es convert( en seu de I'Institut-Escola nes, posada mes en evidencia pel fet de no
pisos ca- Arranz/Grau/Ldpez, 7984, pp. 22, 24-25, 69, 95 i 718;
capella, un pavello annex de dos a de la Generalitat, i despres de la guerra es- haver estat acabada tota l'ornamentacid pre-
Tradd, 1984, pp.-157 158; Munoz, 1986 A; Muiioz, 1986
B; Munoz, 1987. devingue institut de batxillerat, la seva actual vista. D'aquesta, es realitza la decoracio ce-
AAM: exp. 2342 A (1894-1895). funcid. El 1983 pat( una remodelacid sota la ramica -feta en col-laboracid amb A.M. Ga-
direccid de Marc Carbonell. Les seves for- Ilissa, J. Llimona, J.A. Pellicer i A. de
mes, com les de la major part dels edificis Riquer- localitzada als merlets i als plafons
que es van construir a la Ciutadella, reme- en forma d'escut de la part alta, que desglos-
ten a models de I'arquitectura classicista sen en blau sobre blanc, un programa na-
nord-francesa i flamenca del segle xvn. La turalista de plantes i animals, encloent bon
-I rL1r. _ seva planta rectangular es dividida en dues nombre de begudes i licors. Els vitralls, de-
parts, ('anterior com a residencia i la poste- sapareguts en part, son obra d'Antoni Rigalt
rior com a pati de carruatges, i amb una su- i Blanch.
perficie igual a la de I'antiga illa de I'esgle- Punt de confluencia d'artistes de diferents
sia contigua, completava la simetria de la pla- camps que esdevindran capdavanters del
ca d'armes de la fortificacid a la part sud- Modernisme, aquest edifici ha estat valorat,
oest. tot i les seves referencies historicistes, per
la seva racionalitat constructiva, l'us directe
Edificios, 1917; Capdevila, 1934 A, pp. 268-274; i expressiu que es fa dels materials, la reva-
Ainaud/GudiolNerrie, 1947, vol. 1, p. 328, vol. 2, fig.
711, -iiIF I ki' loritzacid del pla de facana, la voluntat de
1358; Cirici, 1973, p. 225; Passat, 1983-1985, vol. 1, p.
190; Triadd, 1984, p. 142; Munoz, 1986 A. simplificacid formal i la qualitat arquitectoni-
ca dels seus espais interiors, en especial pei
que fa al tractament de la Hum. Tot plegat
ha dut Bohigas a considerar I'obra de Do-
menech, en la qual el Cafe-Restaurant inicia
--, el perfode de plenitud, com a iniciadora al
nostre pats d'un corrent arquitectonic que
anomena <racionalista", en front de ,I'ex-
pressionisme" dels seguidors de la Ifnia
gaudiniana.
Rogent, 1897, p. 31, lam. IX; Selva, 1934, pp. 323,
325-327; Rafols, 1949; Cirici, 1951; Flores, 1961; Bohi-
gas, 1963 A; Martorell, 1963, pp. 17-25; Durliat, 1967;
Flores/Amann, 1968; Borras, 1970; Jard( 1972 A; Bohr
gas, 1973, pp. 29, 32-35; Costanzo, 1973, pp. 147,
148-149; Cirici, 1973, p. 223; Hernandez-Cros/Mora/Pou-
plana, 1973, pp. 119-120; Lluis, 1981, pp. 30.31; Vila-
Grau/Rodon. 1982, pp. 126-127; Bohigas, 1983, Font-
bona, 1983, pp. 274-275; ArranzlGrau/L6pez, 1984;
Garcia-Martin, 1984, pp. 48-50; Hernandez-Cros/Mo-
ra/Pouplana, 1985, fitxa 79.
127
204
Parc de la Giutadella
Hivernacle
(vegeu num. 199)
Tot i que Josep Fontsera i Mestres projecta
un hivernacle per a Is Ciutadella, aquesta
construccie, portada a terme entre 1883 i
1887, com a part d'un programa musefstic
i cientific (pensern en el conjunt que formen
Hivernacle, Umbracle i Museu Martorell)
s'aixeca segons un projecte de Josep Amar-
ges i Samaranch, cristal-litzat amb motiu de
I'Exposicio del 1888. Hi empra estructura
metal•lica i tancament de vidre, seguint una
tipologia basica distant de les sofisticacions
britaniques. De tres naus, la central era ober-
ta i les laterals es limitaven a contenir grans
testos. El 1890 es tanca la nau central, per
tal d'endegar un hivernacle mes ambicios,
imatge que ha persistit durant mes de no-
ranta anys, fins la darrera rehabilitacio, que
torna l'obra a l'estat original, tot donant-li el
caracter de sale d'exposicions o d'actes. En
l'obra, sense cap aspiracie virtuosista, me-
reixen atencie els elements seriats en ferro
fos (palmetes, formes lobulades, corona-
ments) que utilitzen els repertoris canbnics
hel•lenfstics mr s de moda entre els projec-
tistes catalans del moment.
Cirici, 1973, p. 233; Tarrag6, 1974 8, pp. 36-37; Barey,
1980, p. 35; Bohgas, 1983; Forntbona, 1983, p. 274; Pas-
sat, 1983-1985, vol (1, pp. 277-278; Arranz/Grau/Lopez,
1984, pp. 51.52, 79-80, 111-112 i 115.
AAM: exp. 2238 A (1893-1894).
-1
128
205 206 207
Parc de la Ciutadella Parc de la Ciutadella Part de la Ciutadella
Museu Martorell de Geologia Umbracle Cascada
Categoria B, cap- IV
(vegeu num. 199) (vegeu'num. 199)
(Vegeu planol d'emplagament del num.
199)
EI 1882 s'inaugura aquest museu per aco- EI 1883 Josep Fontsere i Mestres aconse-
Ilir la biblioteca i les col•leccions d'arqueolo- guique elseu projecte d'Umbracle Fos apro- La Cascada del Parc es comenGa a cons-
gia i d'histdrianatural Ilegades per Francesc vat formant part, junt amb I'Hivernacle i el truir el 1875 amb projecte de Josep Fontse-
Martorell i Pena a I'Ajuntament de Barcelo- Museu Martorell, del grup d'edificacionspre- rd, i la critica no coincideix en el grau d'in-
na. Tot i que Josep Fontsere i Mestres en feu vistes al marge de I'Exposicid. Durant les tervenci6del jove Antoni Gaudf en I'obra. EI
un projecte el 1874, aquest fou rebutjat per obres d'aquesta fou reformat el 1886 per conjunt arquitectonic, de gust eclectic, fou
I'Ajuntament i substituit per un d'Antoni Ro- Jaume Gusta i Bandia per tal de destinar-lo inaugural el 1881 i fins el 1888 no hi foren
vira iTrias, en el mart dels contenciosos del a Sala de Fastes i de Conferencies. Finalment instal lades totes les escul[ures, en la cons-
primer amb els arquitectes titulats. L'edifici (1887-1888) Josep Amargos i Samaraneh li truccid de les quals intervingueren els ger-
patentitza una distribucio simetrica que to per retorna el seu aspecte original sota la direc- mans Vallmitjana (projecte del grup de Ve-
centre un cos de vestfbul, oficines i bibliote- cib d'Elies Rogent. Edifici especialment idoni nus inaiades amb carro de cavalls marins),
ca; abanda ibanda, completen la eonstruc- per a I'assaig de materials moderns i perfils Eduard B. Alentorn (execucio d aquell pro-
cid ales longitudinals amb pas elevat peri- d'avantguarda, Fontsere el planteja tom el jecte),Josep Gamot (quatre grups de genis,
metral. Lesformulacions neohel^lenfstiques desenvolupament en I'espai d'una seccio lo- i Anfitrita), Manuel Fuxa (Neptu i Leda), Joan
a que Trias recorre tenen mes relacid amb bulada composta de pilars de foneria i bi- Flotats (Danaos), Rafael Atche (grifons de
el tipus d'edifici que no amb el seu projec- gues corbades de ferroque, Iligades per jas- I'estany), Francesc Pages (fronto al^legbric)
tista, en taut que el model musefstic preci- seresdel mateix material i coberts per un en- i Rossend Nolas (quadriga de I'Aurora i
sava decanons classics garantidors visuals tramat de fusta, conformen un ambit espe- fames).
de la seva funcionalitat. EI terra del pbrtic cialment suggerent, no tan cols per la seva
amb columnes coronat amb fronto presideix qualitat espacial sino tambe pel jot de hums Cirici, 1951, p. 123; Lazaro, 1955; Benet, 1955-1961 8,
un continent sobri destinat al desenvolupa- i ombres que s'hi produeix. En els testers, p. 366; Garret, 1960; Raiols, 1960, p. 17-18; Florensa,
murs que interrompen 1961, p. 780-181; Pane, 1964, p. 64; Martinell, 1967, p.
ment d'activitats cientffiques. L'edifici fou mo- concebuts cam dos 216-217; Cirici, 1973, p. 223-225; Bassegoda, 1972 B,
blatcap al 1882-1883 i les estatues de la fa- i acoten la segiiencia espacial, el Ilenguat- p. 61; Hernandez-Cros/MoraiPouplana, 1973, p. 117;
pana sdn retrats de naturalistes realitzats per ge canvia radicalment per seguir la logica Tarrago, 1974, p. 6-7; Infiesta, 1976, p. 34; Bassegoda,
1977, p 39-42; Bohigas. 1983, vol. 1, nota 8, pp- 17-18;
E.B. Alentorn entre 1882 i 1887. ornamental de I'obra de maconeria. Fontbona, 1983, pp. 242-243: Torii, 1983, vol. 1, pp.
212-214, vol. ll, pp. 93-95; Arranz/Grau/Lopez, 1984, p.
55-57; Fabre/Huertas/Bohigas, 1984, pp. 50-52; Garcia-
Se1va, 1934, pp. 323.328: Bohigas, 1947, pp 147 148; Rogent, 1897, p. 10; Se1va. 1934, p. 328; Bassegoda No- Martin, 1984, pp. 32-41; Hernandez-Cros/Mora/Poupla-
Bassegoda Nonell, 1973 A, p. 46; Cirici, 1973, p. 223; ne11, 1973 A, p. 46: Cirici, 1973, p. 233; Tarrago, 1974 na, 1985, titxa 76.
Bassegoda Nonell, 1974, p. 34; 8arey, 1980rp. 34; Bas- 8, pp. 3438; AitisentiCirici, 1983, num. 27; Bohigas,
segoda Nonell, 1980; Bohigas. 1983; Fontbona. 1983, 1983; Fontbona, 1983, p. 274; Passat, 1983-1985, vol.
p. 271; ArranziGraulLopez, 1984, pp. 42.44, 1121 115; !l, pp 276-278; ArranzrGrau/LOpez, 1984, pp. 44-45, 73,
Garcr-a-h?ariin, 1985, pp. 74-77. i i 1 i 713-114; Hernandez-Cros/MoralPouplana, 1985,
titxa 77.
AW
129
208 209 210
Parc de la Ciutadella Parc de la Ciutadella Parc de la Ciutadella
Portes d'accLs Monument al General Joan Prim Escultura Desconsol
Categoria B, cap- IV Categoria B, cap. IV Categoria B, cap. IV
(vegeu plenol d'emplagament del num.
(vegeu plenol d'emplagament del num. (vegeu plenol d'emplagament del num.
199)
199) 199)
L'escultor Llufs Puigjaner guanye el 1882 el nus fe-
Entre 1876 i 1880 es construeixen les refixes Escultura prototfpica en la serie de
concurs municipal per a un monumental ge- La primera ver-
amb els seus accessos i els pedestals de les menins de Josep Llimona.
neral Prim. L'estetua egOestre del general 1917 la repli-
escultures de les portes, tot i que des del sib, de guix, es del 1903 i del
s'instal.le sobre un basament de Josep Font-
1872 es treballava en la fonamentacio ca, en marbre i a una mida mes gran, que
ja sere, amb relleus al-lusius ales gestes del jar-
d'aquestes obres. Encara que els plenols del Llimona esculpf per a I'estany ovalat del
militar. Fou inaugurat el 1887. Destruft el
conserven sbn signats per Jo- df que J.C.N. Forestier havia projectat I'any
1876 que es 1936, el reconstruf el 1945 I'escultor Frede- anterior, tot urbanitzant I'antiga plaga d'ar-
sep Fontsere, Antoni Gaudf apareix esmen- ric Mares.
en una publicacib de l'epoca com a autor mes de la Ciutadella. Malmesa per la conta-
tat
estetues, encarregades el minacid ambiental, I'escultura fou substitui-
de les refixes. Les
Bajo Relieves, 1887, pp. 353, 356 i 363, Monumentos,
germans col-loca- da des del 1984 per una cbpia i actualment1882 als Vallmitjana eren 1935 B, pp. 329-332, Ciervo, 1952, pp. 33-40, Benet,
des al seu Iloc el 1885. Agapit feu < El Co- 1955-1961 B, pp.. 366, Ciervo, 1956 C, p. 423, Tinto, es guarda a ('interior del Parlament de
1970, pp. 155-159, Subirachs, 1983, pp. 176-179, Fa-
merq- i «La Industria» per a la porta que mi- Catalunya.
bre/Huertas/Bohigas, 1984, pp. 55-56. Subirachs, 1986,
ra a I'arc del Triomf i Venanci «La Marinau pp. 41, 76, 110, 112 i 132.
i «L'Agricultura» per a I'altra. Flama, 1918; Cirici, 1951, pp. 157-159; Infiesta, 1976,
pp. 126, 133 i 139; Escalasrlnfesta/Monedero, 1977, pp.
45-47; Arranz/Grau/Lbpez, 1984, pp. 103-105; Fa-
Tamaro, 1880, pp. 57-59; Estatuas, 1885, pp. 228 i 235; bre/Huertas/Bohigas, 1084, pp. 83-87; Villoro, 1874, p.
Reig i Wardell, 1890, p. 198; Raafols, 1960, p. 18; Marti- 85; Fontbona/Miralles, 1985, pp. 74 i 104.
nell, 1967. p. 217; Bassegoda/Garrut, 1970, p. 44; Ta-
rragb, 1974, p. 7; Bassegoda, 1977, pp. 37 i 39; Bohi-
gas, 1983, vol. 11, p. 97; So12-Morales, 1983, p. 12; Torii,
1983, vol. 1, pp. 78- 79, vol. 11, pp. 20-22; Arranz/Grau/Ld-
pez, 1984, p. 42; Fabre/Huertas/Bohigas, 1984, p. 53;
Garcia-Martin, 1984, pp. 43-45.
130
211 212 213 214
Parc de la Ciutadella Parc de la Ciutadella Parc de la Ciutadella pl. de Ciutadella, s/n
Font de la Dama del Paraigua Monument a Bonaventura Caries Aribau Font dels Nens Torre de Mas Enrich
Categoria B, cap. IV Categoria B, cap. IV Categoria B, cap. IV Categoria B, cap. II
(vegeu planol d'emplacament del num.
(vegeu planol d'emplacament del num. (vegeu planol d'emplacament del num.
199) 199) 199) Edifici de planta quadrada, actualment en-
tre mitgeres, i que formava part de les edifi-
cacions de I'antic Mas Enrich. La construc-
Josep Fontsere projects el 1882 una font El monument a Aribau, amb eststua de Ma- Escultura de marbre d'un anecdotisme ama- ci6 es de tapia, amb cantoneres de totxo
monumental a dos nivells, que incloia una nuel Fuxa i pedestal de gust eclectic de Jo- ble, composta per un gran gerro amb cara- pres amb morter de talc i panys de fabrica
al•legoria del progres que mai no fou cons- sep Waseca, s'inaugura el 1884 dins d'un tules d'on brolla l'aigua i envoltat per nens de pedra. Destaquen la porta d'entrada, re-
truida. El seu Iloc fou ocupat el 1885 per la espai recollit i tancat per una balustrada que s'hi enfilen i s'hi aboquen. Its del 1884 tallada en un arc adovellat, i les dues fines-
Senyoreta del paraigua, escultura de Joan construida anys abans. En el seu disseny, i es l'obra mes caracteristica de Josep Rey- tres g6tiques sobreposades en el mateix eix
Roig Sole. La font va ser desmuntada el 1888 part de la critica vol veure-hi la intervenci6 n6 s i Gurgui. Del seu Hoc originari, prop del i en plantes successives, peces del segle xvi
en construir-se el palau de la industria, i es del Jove Gaudi, negada en canvi per altres. monument a Aribau, fou traslladada ja al se- que permeten presumir el moment en que
torns a muntar a final de segle en un altre Sigui com sigui, no deixa de tractar-se d'una gle xx al seu emplacament actual. s'origina I'edifici. La finestra del primer pis,
Iloc del parc. realitzaci6 dins I'6rbita de I'eclecticisme que mes gran, te, fent d'imposta de I'arc cano-
Josep Fontsere, director de les obres del Jarro, 1906, lam. 85; Masriera, 1926, pp. 4-6; Riutort, pial, un cap de dona, i un d'home amb tur-
Iglesies , 1955, pp. 110-123; Sempronio, 1972, pp. Sempronio,
176-177; Fontbona, 1983, pp. 242 i 244-246; part, practica en tota la seva produccio. 1947; Folch, 1957.61, vol. II, pp. 439-440; bant, probable motiu pel qual la construc-
1972, pp. 178-179; Inliesta, 1976, pp. 111 i 116; Fa-
Arranz/Grau/Lopez. 1984, p. 43; Fabre/Huertas/Bohigas, L'escultura de pedra del poeta fou substitui- bre/Huertas/Bohigas, 1984, p. 53; Garcia-Martin, 1984, ci6 es coneguda al barri com a ,torre dels
1984, pp. 55-56; Garcia-Martin, 1984, pp. 140-141. da el 1934 per una cbpia en bronze feta per p. 22. moros». L'estat de conservaci6 general es
Enric Monjo. deplorable.
Ciervo, 1950, pp. 146-148; Cirici, 1951, p. 88inota270;
Ciervo, 1955 B, 0.292; Rarols, 1960, p. 18; Pane, 1964,
p. 64; Martinell, 7967, pp. 217-218; Tinto, 1970, pp.
120-123; Bassegoda. 1977, pp. 3435; Blotter, 1977, p.
53; Fontbona, 1983, pp. 246-247; Subirachs, 1983, pp.
171-172; Torii, 1983, vol. 1, p. 212, vol. li, p. 22; Fa-
bre/Huertas/Bohigas, 1984, pp. 53-55; Garcia Martin,
1985, pp. 82-83; Subirachs, 1986, p. 132.
131
215 ^i^
c. de la Ciutat, 1 v^.
5'. JAIIME
c. d'Arlet, 1 F[^ERR4^N
c. d'H^rcules, 1 I"
c. de Jaume I, 2-4
pl. de Sant Jaume, sln
Caixa de Barcelona
Categoria B, cap. II
Aquest edifici, constru'it segons projecte
d'August Font i Carreras del 1899 al Iloc on
hi hagu^ I'antiga Taula Numularia de Co-
muns Diposits, fau enllestit el 1902. Guany^
el premi de I'Ajuntament d'edificis d'aquell
any. D'un neoplateresc emmarcat en el cor-
rent mks academicista de les darreries del
xix, resol encertadament la necessitat de
conformar un dels angles de la plapa de Sant
Jaume desplapant cap al carrer de Jaume
I I'entrada principal, un portal emmarcat per
columnes i un entaulament. L'entrada secun-
daria, pel carrer de la Ciutat, ^s mes senzi-
Ila, i menys ornamentats encara sdn els murs
als carvers posteriors. En un dels angles de
la plaga Sant Jaume, en I'embocadura del
carrer de la Ciutat, hi ha un alt relleu d'aquest
sant a cavall. A difer^ncia de les fapanes, els
interiors de la construccid ens han arribat
molt modificats-
Concurso, 1904-1905, pp. 26-37 i 38-40; Cirici, 1973, p.
270; Fontbona/Mira!les, 1985, p. 755.
AAM: exp. 256 AH (i899-7900).
o /N/.'HHON::
^^^'
%'
_ I;----
r" -^ - ^ V=] F:^^ i-^
I I r I
132
216 217
c. del Civader, 3 c. del Clot, 228
pl. de la Llana, 23 c. d'Espronceda, 296
Categoria B, cap. II Torre de Fang
Foment d'Obres i Construccions
probablement la primera Categoria B, cap.
Construct a meitat III
del segle xix, aquest edifici, avui en molt mal
estat de conservacid, especialment a la part
alta, consta de planta baixa, entresol i qua- Masia composta de dos cossos de desigual
tre pisos. Mentre que gairebe iota la fagana altura. Si be la configuracio actual es del se-
motius xvui, caracterfstica galeria
es esgrafiada amb geometrics, els gle amb la de so-
dos primers nivells mostren mares el mes elevat, algunes parts de
de pedra lana en cos
tant als construccid, aixi com alguns elements de-
a les obertures, balcons i finestres la
coratius, es remunten als segles xv i xvi, en
enreixats, com als portals. El mes gran, d'arc
particular finestres, tant
escarser, es tapiat, i es atraves d'un les nombroses les de
de mes
simple perfil lobulat com aquelles mes orna-
petit i allindanat que s'accedeix a I'escala,
mentades, parelles de caps fent de
factors que fan pensar en importants amb
modi-
mensules, Des de fa poc temps es seu de
ficacions sofertes en l'organitzacid de I'es-
I'Arxiu Historic del barri de Sant Marti.
tructura original. Els balcons, amb Ilosanafe-
ta de rajoles vidriades, mostren com a ele-
Camps i Arboix, 1976, pp. 128,216-217; Carreras i Can-
ment mes original uns grans tornapuntes de di, 1980, vol. IV, p. 1022: Arxiu. 1986, a 13.
ferro en forma de «S> d'extrems en espiral.
L'estreta fagana posterior, amb una balco-
nera i una finestra a cada pis, to baixos de
pedra amb portal amb Ilinda de fusta.
133
219 220 221
218
c. dels C6dols, 15 av. del Coll del Portell, 43 i pg. de Colom, 1 pg. de Colom, 2
67 pl. d'Antoni Lopez, 5 Casa Cervantes
Categoria B, cap. II
pas del Coll del Portell, 2-4 Categoria B, cap. II Categoria B, cap. II
Casa ViIar6
Edifici caracterfstic del segle xviii sobre par-
cel-la petita de planta baixa i tres pisos. A la Categoria B, cap. III Edifici del segle xviii. La restauracio del Tot i que per a la restauracio d'aquest edifi-
planta baixa hi ha un portal d'arc escarser 1945 feta per I'Ajuntament reproduf alguns ci I'arquitecte municipal Adolf Florensa va fer
motllurat, i a la fagana uns esgrafiats que en- elements de ('original. Consta de planta bai- servir, el 1945, alguns elements de I'edifici
volten les obertures de volutes i formes cor- Projectada i construcda per Sixt Illescas en- xa, entresol i quatre pisos. Son de pedra els original del segle xvi -les Ilindes esculpides
bel i col-loquen en els paraments cecs pla- tre 1929 i 1930, es el primer edifici raciona- dos primers, la gran cantonera arrodonida dels pisos tercer i quart-, l'obra actual no
fons escaquejats resseguits per ornamenta- lista construct a Barcelona amb una clara ac- -travessada per balconades als pisos pri- hi to practicament res a veure. Avui es una
cio similar. titud en pro de I'arquitectura moderna. Si- mer i segon- i les franges que travessen tot construccio amb planta baixa, on s'obren
tuat en un terreny de fort pendent, to un ac- I'algat fins la cornisa. dos arcs escarsers motllurats, i cinc pisos
bis C (1850). ces des del carrer pel badalot del terrat, ac-
AAM: exp. 511 Te a la fagana esgrafiats rococo envoltant els amb finestres diferents a cada un, i tot I'al-
tualment molt desfigurat, des del qual s'arri- balcons i, tot i haver estat refets, continuen gat es de petits carreus de pedra. Una tra-
ba a la planta baixa, ilnica de I'habitatge que estant malament. dicio sense cap fonament vol que sigui en
diferencia clarament zona de dia i zona de aquesta casa on Cervantes residf en les se-
nit, i que os quasi iota envoltada per una ter- Gallardo. 1934 , p. 239; Cirici, 1973, p. 196. ves estades a Barcelona, i d'aquf el nom do-
rassa correguda i coberta amb una Ilosa de nat a I'edifici.
formigo sustentada per columnes metal-li-
ques. El desnivell del terreny fa apareixer
Gallardo, 1934, p. 243; Florensa, 1946, p. 16, ils. 38-39;
una planta en semisoterrani, tractada en fa- Duran i Sanpere, 1972, pp. 605-608; Cirici, 1973, p. 196;
gana amb una finestra alta seguida que aju- Amades, 7984, vol. 1/, pp. 501-502; Garriga, 1986, p.
103.
da a remarcar la importancia de la terrassa.
El jardf es tractat en successives terrasses
planes enllacades mitjancant escales que
condueixen a un altre acces al nivell del car-
rer inferior.
Casa, 1931-A, pp. 12, 14-16; Bohigas, 1970, p. 56;
Hernandez-Cros/Mora/Pouplana. 1973, p. 257; Cirici,
1975.
Z
134
Llaguno, 1829, vol. IV, p. 49; Madoz, 1846, p. 125. Villa-
222 223 nueva, 1851, vol. XXVIII, p. 163; Pi yArimon, 1854, vol.
1, pp. 493 i 496; Barraquer, 1906, vol. fl, pp. 111-117;
Visita, 1929 B, pp. 111-131; Rubio. 1930; Ainaud/Gu-
pg. de Colom, 6 pg. de Colom, 14 diolNerrie, 1947, vol. 1, p. 195, tam. XXVI, vol. 2, fig. 977;
de Marquet, sin 1 Martinell, 1955-61, p. 48; Martinell, 1959-63, vol. I, p. 55,
c. c. de Boltres, lam. 56; Hernandez-Cros/Mora/Pouplana, 1973, p. 104;
c. de la Merce, 34 c. de la Merce, 14 Cinci, 1973, pp. 194-195, Evolution, 1981; Triad6, 1984,
pl. de la Merce, sin pp. 40, 42-43, 75-76; Hernandez-Cros/Mora/Pouplana,
Categoria B, cap. II 1985, fitxa 32.
c. de Simo Oller, s/n
Antic convent de la Merce
Casalot de les darreries del segle xvi o prin- Capitania General
cipis del xvu de planta organitzada a I'entorn
pati, al qual un vestfbul de Categoria B, cap. II
d'un s'arriba per
notables dimensions cobert amb voltes de
quatre punts d'arc escarser molt rebaixat. La
Construct entre 1605 i 1653, es un exerriple
facana de pedra forma dos pavellons sime-
fonamental entre les edificacions conven-
trics, dels quals destaca el de la dreta, a ma-
tuals barcelonines del segle xvii, que arriba
nera de torre, Als baixos hi ha tres portals
a crear una tipologia de considerable conti-
d'art de rr ig punt adovellats i, per la banda
nu'itat. Fou iniciat seguint latraca original de
del carrer de la Merce, un d'art escarser de
Jeroni Santacana, pero diverses dificultats
fats regras. Al principi hi ha balcons de Ilo-
econdmiques van aturar la construcci6 en-
sana de pedra -una balconada ressegueix
tre 1608 i 1613 i, de nou, el 1621. La deco-
('angle- i, al capdamunt, una cornisa molt
racio es comenca el 1636 i hi intervingue-
sobresortint sobre permddols triglifs.
ren Jaume Granger i, molt probablement,
Josep Rates en tasques escultoriques, a mes
Gallardo, 1934 , p. 243; Ainaud/GudiolNerrie , 1947, vol.
2, fig. 134 7, Cirici 1973. p. 196. de Jaume Flori, en el portal que s'obre a la
placa de la Merce (1641), i del mestre
d'obres Salanova. El conjunt es distribuca en
una part noble -tocant al carrer de Boltres-
de dependencies monacals al voltant del
gran claustre, i una altra destinada als ser-
veis -a la banda del carrer de Simo Oller-
com son la cornisa, el refectori, el rebost...
En estat original nomes ens ha arribat el
claustre columnat, amb pilastres angulars i
arrimador de rajoles de Valencia obra
d'Amador Soler. Totes les altres parts han
I sofert moltes transformacions, especialment
originades pel seu us militar des de 1846.
La darrera, feta per instal•lar-hi la Capitania
General i que va deixar I'edifici en el seu es-
tat actual, es la del 1926-1929 d'Adolf Flo-
rensa, autor, especialment, de la facana al
passeig de Colom i dels sumptuosos salons
interiors.
135
des damunt els carcanyols dels arcs. Es con-
Rub, 1934 B; Castillo, 1955; Florensa, 1961; Cirici, 1973,
224 p. 70; Hernandez-Cros/Mora/Pouplana, 1973, pp. 225 serven tambe cinc capelles i una de les naus
102-103; Tarrag6, 1974 8, pp. 30-33; Arquitectura, 1975, laterals de I'esglesia conventual. En aques-
c. del Comers, s/n pp. 58-60; Sagarra, 1975; S6ria/Garces, 1975, pp. 3237; c. del Comers, 36
Tarrag6, 1978; Espinosa, 1980, pp. 27-46; Fontbona, ta darrera, ara dividida en dos pisos, hi ha
c. Comercial, 2 1983, pp. 165-167; s/n
Plans, 1983, pp. 86-89; pl. de I'Academia,
ubicada la c.apella de les instal-lacions
pl. Comercial, 12 Arranz/Grau/L6pez, 1984, pp. 53-54; Hernandez- pl. de Pons i Clerch, s/n
Cros/Mora/Pouplana, 1985, fitxa 80. militars.
c. de la Fusina, 2-4 c. d'En Tantarantana, 19
AAM: 94 B (1835).
c. de la Ribera, s/n Antic Convent de Sant Agusti Madoz, 1846, pp. 153-154; Villanueva, 1851, pp.
171-175; Pi i Arimon, 1854, pp. 504-508; Balaguer,
Mercat del Born Caserna de Sant Agusti 1865-1866, vol. 1, pp. 32-34; Piferrer/Pi i Margall, 1884;
Carreras i Candi, 1916, p. 475; Gallardo, 1929, pp.
Categoria B, cap. II Categoria B, cap. II 297-298; Gallardo, 1934, p. 106; Ainaud/GudiolNerrie,
1947, vol. 1, pp. 170-173, lam. XXII, vol. 2, figs. 906-913;
Flores/Amann, 1964; Duran i Sanpere, 1972, pp.
563-566, ils. entre pp. 544 i 545; Cirici, 1973, p. 287; Du-
Projectat el 1873 per Josep Fontsere i Mes- La construccio de I'esglesia del Convent de ran i Sanpere, 1973, pp. 432-434; Hernandez-Cros/Mo-
ra/Pouplana, 1973, p. 88; Duran i Sanpere, 1975, pp.
tres com a Mercat Central de Barcelona, Sant Agusti, fundat el 1309, es perllonga des 165-167; Cirici, 1979, pp. 48 i 99-100; Galera/Roca/Ta-
['any seguent s'endegaren les obres, adju- del 1347 fins a comencaments del segle xvi. rrag6, 1982, pp. 106-1071190-191; Amades, 1984, vol.
Il, pp. 134-136 i 730; Arranz/Grau/L6pez, 1984, pp.
dicades a la « Maquinista Terrestre i Mariti- Per al claustre disposem de la data del 1474,
16-17.
ma,, per I'Ajuntament, fent-se cerrec de I'es- el 1580 per al petit claustre adossat al refec-
tructura I'enginyer Josep M. Cornet i Mas. tori, i el 1650 per a la facana de la placeta
L'edifici es conclogue ('any 1876, encara de ('Academia. Els bombardeigs del setge
que la inauguracio definitive noes produf fins de 1714 marcaren la destruccio de la major
dos anys mes tard. Realitzat , doncs, cin- part de la febrica gotica i de les dependen-
quanta anys abans que el mercat de Valen- cies monastiques. Les transformations del
cia, constitueix un dels exemples mes impor- barri de Ribera, motivades per la construc-
tants de les experi6ncies dutes a terme al cio de la Ciutadella ocasionaren que el 1738
nostre pats sobre els models europeus de una part del que restava en peu del conjunt
I'arquitectura del ferro . L'espai interior del fos utilitzada com a fleca publica de la ciutat
mercat es composa de dos grans naus - o <<Pastriny», i, amb els anys, acabaren obli-
que, en trobar - se, originen una sequencia gant els frares a abandonar definitivament
vertical de cupules- i quatre de menors el convent (1750), tot i haver estat remode-
completant la composicio planimetrica rec- lat per Pere Bertran (1738-1748). Les caser-
tangular . Les cobertes , de teula plana vidria- nes construides aleshores englobaren els
da, reflecteixen aquesta organitzaci6 espa- darrers vestigis de I'antic convent. Entre ells
cial amb la disposici6 dels seus plans incli- hi ha una porta lateral de la facana, interes-
nats, sustentats per una estructura d'enca- sant obra del segle xvii oberta a I'actual pla-
vallades metel • liques i peus drets de fone- ceta de ('Academia, i I'ala de ponent del
ria. Els tancaments son verticals de ma6 vist claustre gbtic, tram cobert amb voltes d'ares-
de dos colors i lemines de ferro . L'any 1977, ta i claus de volta esculpides, que s'obre al
en traslladar-se el mercat , I'Ajuntament en- pati mitjancant cinc parells d'arcades bes-
carrege la restauracio de I'edifici, actualment sones ara tapiades; cada parell reposa so-
destinat a ser escenari de grans exposicions bre una estilitzada columna de calcaria gi-
i actes ciutadans , a I'arquitecte Pere Espi- ronina i es separat dels veins per contraforts,
nosa i Gimenez , que la finalitza el 1979. i el completen petites rosasses calades situa-
136
226 227 228 Gallardo , 1934, p. 105; Cirici, 1973, p. 294.
c. Comtal, 14-16 c. Comtal, 20 c. Comtal, 27
Categoria B, cap. II Palau del Barb de Vilagaia Categoria B, cap. II
Categoria B , cap. II
Conjunt format per dues cases de veins del Tot i la profunda reforma soferta per aques-
segle xviu amb planta baixa i principal unifi- ta casa, especialment en els baixos -d'un
cats. Els baixos ens han arri bat totalment mo- Potser d'origen medieval la construccid poc afortunat neogotic-, una finestra cano-
dificats: les finestres del principal, amb marc d'aquest palau, transformat en edif(ci d'ha- pial trilobulada al primer pis fa pensar en un
de pedra, tenen a la Ilinda petits relleus amb bitatges, data fonamentalment dels segles origen al segle xv. L'obra es de pedra i
la Verge del Roser i Sant Cristdfol. A la faga- xvu i xvui. Es interessant el portal principal, consta de planta baixa i dos pisos sobre par-
na del numero 14, mbs alta, hi ha esgrafiats d'arc rebaixat i emmotllurat, aix( corn tam- cel-la estreta i molt profunda. Fora de I'es-
geometrics, mentre que els del 16 sdn a ba- bb el vest(bul i el pati amb arcs carpanells mentat arc i d'un ocul el.l(ptic al segon pis,
de garlandes i gerros de flors d'estil de pedra. L'edifici consta de planta baixa i
se totes les obertures son finestres rectangulars
tres els seus balcons son
rococo. pisos, i d'obra amb amb marc de pedra, i es divideixen en dos
Ilindes de perfil d'arc escarser. grups separats per un ressalt que travessa
Comas, 1913, p. 215; Galiardo, 1934, p. 105; Cirici, 1973, verticalment I'algat. Aplicada al seu damunt
p. 294. Gallardo, 1934, p. 105.
AAM: exp. 721 N (1884-1885). i sobre un permddol, una imatge moderna
de la Mare de DOu.
137
Als anys seixanta I'arquitecte Manuel Bal-
229 230 - - - - drich es feu carrec de noves construccions
dins del recinte, com son el nou pavello de
c. del Comte Borrell, s/n c. del Comte d'Urgell, ('Escola Industrial (1961) en el solar de I'an-
c. del Comte d 'Urgell, >l r 173-221 tiga Escola de Bells Oficis, i la Piscina Sant
c. de Manso, s/n c. del Rossello, 101-139 Jordi (1966).
rda. de Sant Pau. s/ri c. del Comte Borrell, 244-282
c. de Tamarit, s/r c. de Paris, 90-114 Escuela, 1906-1907, pp. 179-188; Edificis, 1913, pp.
121-127; Edificios, 1917, pp. 41-42 i 46; Escola, 1923;
Mercat de Sant Antoni Escola Industrial Lasarte, 1927, pp. 363-367 Nuestra Nueva Escuela,
1927, pp. 371-392; Nueva Escuela, 1928, pp. 162-166;
Categoria C, cap. VI, tipus II Castells, 1943; Cirici, 1951; Instituciones, 1952, p. 20;
Categoria B , cap. II Hernandez. 1953, pp. 36-39; Castellet, '955; En el 50,
(estructura originaria) Inauguraci6n, 1966, p. 42; Jardi, 1972
Enclou: Cos Central d'entrada, Edifici del 1963, pp. 38-47;
A; Cirici, 1973, pp. 319 i 321; Tarrag6, 1974 B, p. 43;
Rellotge, Escola d'Arts i Oficis, So/A-Morales, 1975, pp. 100-103; Voltes, 1975; Grupo
Residencia d'Estudiants i Capella. 2C, 1979, pp. 92 i 94; Galera/Roca/Tarrag6, 1982, fit-
Projectat per I'arquitecte Antoni Rovira i Trias xes 200 i 288; Grupo 2C, 1982; Bohigas, 1983; Fontbo-
Categoria B , cap. II na, 1983, p. 163 i 166; Corredor-Matheos/Montaner,
i construi entre 1 B72 i 1884, ocupa la totali- 1984, pp. 90-93; Gonzalez, 1985, pp. 254-287;
tat d'una mansana de I'Eixample i es com- HernAndez-Cros/Mora/Pouplana, 1985, fitxa 123.
posa en pianta a partir de l ' octbgon irregu-
del qua- El conjunt, que abasta ('ambit de quatre
lar del solar , segons les diagonals
mansanes de I'Eixample, correspon a I'an-
drat aparent , amb un element octogonal
les quatre tiga fabrica de brodats dels germans Batllo,
que, a manera de cimbori centra
concebuda segons el model de les colonies
naus i sobresurt per sobre la teulada. Cal
espacial del industrials, amb obradors i residencia per als
destacar , a l'interior, la riquesa
aglutinador de treballadors. De fet, perb, nomes es basti-
cos central , autentic nucli
ren, entre 1869 i 1875, les construccions in-
I'edifici, i tambe algunes parades de I'epo-
dustrials, obra de Rafael Guastavino.
ca de construccid del mercat o be
D'aquest moment es conserven I'edifici dels
modernistes.
telers,
se- cos paral•lelepipedic de mao i maco-
A les facanes son importants 1'element
neria amb torretes a la facana, avui conegut
riat d'il•Iuminacio i la decoracio dels frontons
corn «edifici del Rellotge» ; les naus de les fi-
dels testers i cupuli . Actualment, els afegits
latures que, semisoterrades per tal de man-
de mala qualitat als patis i I'ocupacio amb
tenir el grau d'humitat convenient, rebien
parades de la franja perimetral sobre la vo-
Ilum zenital i son ara els soterranis de ('ac-
rera de la mansana , deterioren la construc-
tual Escola d'Enginyeria Tecnica; i I'alta xe-
cio i fan variar la seva imatge original. Tot i
meneia de setanta metres d'alt i planta poli-
aixi, per la seva composicio volumetrica, la
gonal, tota de totxo.
qualitat del disseny de I'estructura , els aca-
L'any 1908 el complex fou adquirit per la Di-
bats i els elements decoratius, son el millor
putacio de Barcelona amb la intencio de
exemple d 'arquitectura de' Ferro que hi ha
crear-hi on Centre General d'Ensenyament
a Barcelona.
Industrial, i es planifica I'edificacio de noves
construccions destinades a les aules tebri-
Puig i Altonso, 1930, vol. 1, o. 213; Mcrcal, !93!_,,p.8-9,
Rue, 1934 8; Cirici, 1945, pp. 16 i 19-20; Castillo, 1955; ques i la remodelacio de les existents com
Bohigas, 1963 A; Martore/1/FforensalMartorell, 1970; a laboratoris i tallers de les diferents esco-
Hernandez-Cros/MoralPouplana, 1973, pp. 110-111; Sa- enfron-
garra, 1975; Grupo 2C, 1979, pp. 91-92; Grupo 2C. les. Les dificultats econbmiques i els
1982, p. 117; Fontbona, 1983, pp. 166-167; Hernandez taments politics amb I'Estat Central alentiren
Cros/Mora/Pouplana, 1985, fitxa 81; An$lisi, 1986, pp. la instal•lacio de les escoles, que es va fer
117-122.
al llarg de I'extens perfode entre 1913, en
que hi trobem I'Escola Elemental del Treball,
i 1927, en que es trasllada ('Escola d'Engin-
yers Industrials. Si les primeres obres de re-
modelacio, abans del 1915, foren dirigides
per I'arquitecte Llufs Planas i Calvet, a partir
del 1927 es Joan Rubio i Bellve qui posa en
marxa un ambicios pla de sistematitzacio del
conjunt, construint el cos d'accessos, amb
un vestfbul d'embigat radial; I'Escola del Tre-
ball, ('Escola de Bells Oficis, ara enderroca-
da, la Capella, interessant estructura d'arcs
parabblics, i la Residencia d'Estudiants. L'ar-
quitectura d'aquest conjunt d'edificis, enlles-
tits el 1931, es molt remarcable, tant per la
seva concepcio espacial, amb acurats trac-
taments de la Ilum, com per les solucions
constructives i decoratives que, tot i emmar-
cables dins un modernisme tarda, es decan-
ten episbdicament cap a una sensibilitat nou-
centista mes prbpia del seu moment histo-
ric i del programa desenvolupat.
138
139
Al peu de la basilica i sota la catedral gbtica dernes I'esquema del pati de la casa Gra-
231 ha estat trobat el baptisteri, un edifici de plan- 232 Ila, amb pilar d'arrencada decorat amb fru-
ta quadrada at mig del qual hi havia una pis- tescos i barana de balustres. Es cobreix amb
c. dels Comtes practicava cerimo- c. dels Comtes, 2
cina octogonal, on es la un enteixinat de rerafons mudejar, en forma
pita. de Sant lu (subsbl) nia del baptisme per immersio. Actualment pl. del Rei de copula i pasteres amb flora central «a la
en fase d'excavacio. bda. de Santa Clara, s/n romana», obra de fusta de pi tortosi del ma-
Vestigis de la ciutat romana i visigbtica esta
En epoca altomedieval aquestes construc- pl. de Sant lu teix Antcni Carbonell (1553). El Palau del
Categoria B, cap. V tions foren enderrocades i substituides per Palau del Lloctinent I Mirador del Rei Lloctinent es, des del 1836, seu de I'Arxiu
una serie d'edificacions, com are la catedral i Marti de la Corona d'Arago. Complete ('edifici la
(vegeu planol d'emplacament de la fitxa.
romanica i un palau, possiblement el primer Arxiu de la Corona d'Arago torre anomenada «mirador del rei Marti», en-
num. 670) palau episcopal, del qual s'han trobat tres Ilestida el 1555; es de planta rectangular
dependencies, destru'idesfinalment quan es Categoria A, cap. I amb tint nivells de galeries d'arc de mig
construf el palau comtal i la catedral gbtica. Monument Histbrico-artistic d'Interes punt obertes a Ilevant, sobre pilastres de
En 1950-1952, amb motiu dunes obres d'in- National D. 3-6-1931. Gac. 4-6-1931 motllura dbrica. Sabem que originariament
frastructura urbana, es posaren al descobert
Florensa, 1953 A; Duran i Sanpere, 1957 B; Bald, 1959; es cobria amb una teulada a quatre vessants
les restes d'un sector de I'antiga colbnia ro- Bali!, 1964; Adroer, 1965; Excavaciones, 1966; Floren- molt aguda. El concepte de torre, juntament
mana, consistents en part d'una insula, amb sa, 1966; Patel, 1966; Adroer, 1967; Palol, 1967; Baii!,
1972; Duran i Sanpere, 1972; VerdO, 1972 Edifici cinccentista de planta rectangular, amb elements com les gargoles, remet a es-
dues cases, de les quals es conserven els 1970, Bala,
A; Verrie, 1972 B; Bald, 1973; Verde, 1978, Verrie/Gra- quatre pisos i baixos, construct per Antoni quemes medievals.
mosaics en algunes de les habitations. Una nados/Pradell, 1980. Carbonell entre 1549 i 1557 com a residen-
part d'aquesta insula fou posteriorment uti- cia dels Iloctinents, encara que mai cap no Pi i Arimon, 1854, vol. 1, pp. 274-375; Bofarull, 1904; Edi-
litzada, en el segle v, per bastir-hi la basili- I'habita. La seva projeccio seguf la voluntat ficios, 1917pp. 44-47149-50; Bassegoda, 1929; Orfila,
ca paleocristiana, edifici de tres naus sepa- Mart.nez Ferrando, 1944; Ainaud/GudiolNerrie,
urbanistica d'organitzar un entorn homogeni 1932;
1947, vol. 1, pp. 256-259, vol. 2, figs. 1047-1055; Duran
rades per fileres de columnes, amb una por- al voltant de la placa de Sant lu, ja que ell i Sanpere 1952; Azcarate, 1953-1954; Mainar,
ta lateral. Es conserva una part de les tres mateix havia remodelat el palau reial. E; re- 1955-1961 A, pp. 154-155; Martinell, 1955-1961, pp.
21-22; Verne, 1959, pp. 205-209; Martinell, 1959-1963,
naus, amb algunes de les columnes i parets sultat es una regularitat de la planimetria i p. 21; Duran i Sanpere, 1972, pp. 240-241 i 272-274; Ci-
amb restes de pintures d'epoca posterior. d'alcats, amb una ordenacio externa sime- rici, 1973, pp. 32-34; Hernandez-Cros/Mora/Pouplana,
conserva I'absis. 1973, pp. 34-35; Cirici, 1975; Catal2, 1978, num. 1; Ciri-
No se'n trica i sbbria. Construct amb pedra de Mont- ci, 1979, pp. 73-75, ils. nums. 242-246; Bassegoda No-
jucc, ('edifici to evidents pervivencies gbti- nell, 1982, pp. 279-292; Hernandez-Cros/Mora/Poupla-
ne, 1985, nim. 29; Garriga, 1986, pp. 95-97.
ques, sobretot a les facanes. El pati interior AAM: exp. 181 F (1876-1877).
presenta elements de major caracter renai-
xentista: a la planta baixa, quatre grans arcs
carpanells que arrenquen de pilars canto-
ners; al seu damunt i corresponent a la planta
noble, una galeria d'ordre tosca, amb arc de
mig punt; cloent-los a manera d'ampit i res-
seguint el terrat que els remata hi ha sengles
balustrades; les cobertes de trams d'aresta
romana son resoltes amb el sistema tradicio-
nal del rajol de pla, mascarons de drenatge
a la cornisa... L'escala, integrada com en els
palaus italians en el cos de la casa, deixant
Iliure el pati, repeteix amb tipologies mes mo-
140
xentista que havia estat oberta al Tinell arran Bofarull, 1904; Carreras i Candi, 1916; Duran i Sanpere,
233 1945, p. 56; Ainaud/GudiolNerrie, 1947, vol. 1, pp.
de la instal-lacid de la Reial Audiencia al Pa- 249-250 i 254-256, vol. 2, fig. 1046; Duran i Sanpere,
lau. El museu Mares s'inaugura el 1946 i, a 1947, pp. 169-171; Florensa, 1966, p. 15, fig. 13; Duran
c. dels Comtes, 8-10 mes d'aquestes parts reconstruides, ocupa i Sanpere, 1972, pp. 41-43,242-243,253,255-256i272;
de la Canonja, Cirici, 1973, pp. 31-32; Vallve, 1976; Androer, 1979; Ci-
bda. stn dues cases del segle xix amb facana al ca- rici, 1979, p. 73, ils. 240-24 1; Duran i Sanpere, 1981; Ga-
pl. de Sant lu rrer de la Tapineria i I'edifici modern que arri- rriga, 1986, pp. 92-93 i 96.
c. de la Tapineria, 31-33 ba fins a la baixada de la Canonja.
Palau Relal Major: Museu Mares
Categoria A, cap.
Monument Histbrico-artistic d'Interes
National D. 474/1962, 1-3.
BOE. 9-3-1962
El Museu Mares esta u bicat en una zona de
('antic Palau Major que, al Ilarg dels segles,
ha patit frequents modificacions, no sempre
gaire Glares, i que va des de la baixada de
la Canonja fins al mur exterior del Tinell -
corresponent a la part mes antiga del
palau- entre la muralla romana i el carrer
dels Comtes. Ocupa part del solar on era si-
tuada la primitivacasa episcopal, integrada
al palau i completament reestructurada per
Jaume II. L'unic ambit conservat d'aquest
moment (s. xui-xiv) es I'ala amb facana al ca-
rrer dels Comtes, amb dos pisos d'arcs dia-
l fragma de mig punt. El superior es ara una
sala del museu i ('inferior fa de galeria del
pati que, rera aquesta nau, s'esten fins a la
muralla. Es el darrer vestigi del verger de Pa-
lau. Remodelat a principis del s. xv pel rei
Marti, aquest aixeca adossat al Tinell i per-
pendicular a la nau esmentada, un pdrtic
amb tres arcs de mig punt. El pati amb els
edificis del seu voltant seria cedit el 1487 a
la Inquisicio, i,el 1542 tot el conjunt palatf es-
devingue seu de la Reial Audiencia. El
1544-1545, Antoni Carbonell edifica en una
part del pati les sales dels tribunals civils i re-
modela tot el conjunt, substitufnt les obertu-
res medievals per les prdpies del segle xvi.
Es d'aquest moment el portal d'arc pla al ca-
rrer dels Comtes -esdevingut finestra
enreixada-, I'escut de la Inquisicid al seu
damunt i el de la Generalitat flanquejat per
grius a la cantonada amb la placeta de Sant
lu. El 1582 part de I ' edifici fou aixecada amb
un pis mes, i el segle xviu passa a formar
part del monestir de Santa Clara, que ocu-
pava tambe el Tinell, essent subsituides en
aquest moment les finestres del xvi per bal-
cons. Arran de I'expulsio de les monges el
1936, fou descobert el Tinell i tot el conjunt
va ser restaurat als anys seguents, insistint
en la recomposicib dels elements medievals
a costa dels del xvi i xvni, majoritariament
desplacats. Aixi, es tornaren a obrir els grans
arcs del segle xiv, a manera de claustre, i es
referen les finestres coronelles del xui de les
facanes i la Ilotja del rei Marti a partir de frag-
ments paredats, a mes de completar la cons-
truccio amb una ala nova amb un pati inte-
rior que enclou una escala de pedra proce-
dent d'una casa enderrocada del carrer dels
Templers. Tambe es reutilitza, com a acces
des de la placeta de Sant lu, la porta renai-
141
obertures varien respecte del cos principal, to cruilla concreta, sine a la proposada de
234 i la coberta es plana amb barana emmerle- 235 forma general per a altres emplapaments. La
tada. AI jardi, tancat amb una reixa, hi ha una voluntat d'imatge ciutadana de les faganes,
pl. de la Concordia, 13 c. del Consell de Cent, 340
glorieta. Darrerament I'edifici ha estat remo- amb piritures d'un tal Beltramini avui molt
c. de Deu i Mata, 21-31 d'ubicar-hi el centre civic de les c. del Consell de Cent, 369
delat per tal malmeses, la disposicio en planta i I'escas-
Corts. c. del Consell de Cent, 371 sa fondar a (10 metres) que permet una co-
Can Deu c. de Roger de Lluria, 49 rrecta ventilacie transversal, responen a la
BOP. 23-3-1979 Casasus , 1976, pp 85 r 96; Mansion , 1983; Mart^rter, c. de Roger de Lluria, 51-53 visid higienista i cfvica de Cerda.
1986, p. 7. c. de Roger de Lluria, 60-62 La quarta casa que completava el conjunt
fou enderrocada el 1960. Les modifications
Cerda
Fou projectat el 1898 per I'arquitecte Eduard Cases fetes a la num. 369 son sobreposades i no
Mercader i Sacanella i constitueix un bon Categoria B, cap . II (C.M.B. 21-12-1982) alteren la visio global del conjunt, mentre que
exemple de I'eclecticisme que aquest prae- Incoat expedient de declaracid actualment s'esta restaurant la num. 340.
tica fins dates ben avangades. L'edifici fa monumental historico-artfstica 16-4-1975
cantonada i consta de dos cossos amb di- BOE. 25-6-1975 Gamut, 1970; Vila/Casassas, 1974, p. 317; Noticias,
1975, pp. 34-39; lldefons, 1976, pp. 112 i 115; Basse-
ferents algades i un jardi. EI cos principal, goda Nonell, 1977 B; Fontbona, 1983, p. 170; Perman-
amb fapana a la plapa, consta de baixos, yer, 1986 A, p. 22.
principal -amb tribuna de ferro i vidre a AAM: exp. ; 234 C (1861-2), exp. 1288 C (1862), exp.
Contrariament al que alguna vegada s'ha- 1304 bis C !1862), exp. 4159 (OP)(1890), exp. 11834
Tangle- i golfes amb arquets. La coberta via suposat, les cases Cerda, del 1862-1864, (OP)(1909).
es a tres vessants amb rafec prominent i so- no foren projectades gel planificador de
bresurtuna tome-mirador de planta quadra- I'Eixample, sind que el seu autor es el mes-
da icoberta de pavelle, amb balco volat de tre d'obres Antoni Valls i Galf. Aquest nom
barana de ferro. L'altre cos, mes baix (hi prove de Josep Cerda i Soler, propietari dels
manta el nivell de golfes}, s'arrenglera a con- solars i promotor de les obres. De gran sim-
tinuacid gel caner deDeu i Mata. Les seves plicitat i correccid en el plantejament de les
faganes, compostes segons els canons 3!
6q
d'una monumentalitat domestica, mes acu-
sada per la pobresa dels materials, la seva
importancia rau en el fet de formar part del
primer conjunt de cases que van configurar i 3vo
un espai urbanitzat i edificat seguint les di- I
rectrius del Pla d'Eixample d'lldefons Cer- I
da, tot i que la solucid adoptada no corres-
pon a laque el Pla proposava per a aques-
142
•S
Ll Y r". c 71
^ir
.^I
'r
C
i
^-
1
143
236 237
c. dels Consellers, 3 c. del Consolat de Mar,
15 al 39
Categoria B, cap. II
Voltes dels Encants i dels Pintors
Edifici d'habitatges de quatre pisos sobre Categoria B, cap. II
parcel•la medieval molt petita, es tracta pos-
siblement d'una antiga casa artesana adap-
tada al segle xvni, dpoca de la qual daten Les Voltes dels Encants actuals son el que
Lambe els esgrafiats, la cosa mes notable va quedar despres de I'obertura de la Via
que poseeix la construceio, tot i que sdn poc Laietana d'un tram porxat que arribava fins
Aquests esgrafiats disposen faixes al carrer de la Fruita, mes enll^
visibles. de I'edifici
Consolat, anome-
asanefades als limits laterals de I'alcat i mar- de Correus. EI carrer del
cant I'algada de cada un dels pisos, i entre nat aixi des del 1834, apareix documentat
elles, gerros de flors sobre pedestals de si- el segle xiv com a carrer de les Voltes, dels
lueta ondulant, a mAs d'altres ornaments em- Fusters, o dels Boters, i el segle xv com de
marcant els balcons. les voltes d'en Guaita. Es coneixia cam a Vol-
tes dels Pintors el petit tram que, en angle
recte, tanca les dels Encants a I'extrem mes
Comas. 1913, p. 214.
proper al pla de Palau. Les dels Pintors son
les que conserven els elements mes antics
del conjunt ja que, tot i que els edificis que
sustenten no semblen anteriors al segle xviu,
els peus drets prismatics de pedra que sos-
tenen I'embigat de fusta podrien remuntar
la seva creacid fins al segle xv. Especial-
ment suggestiu es I'indret on es troben les
voltes dels Encants amb les dels Pintors i
amb la desembocadura, tambe coberta,
dels carvers de les Panses, de les Trompe-
tes i dels Orgues. A la banda de les voltes
dels Encants no es conserva cap de les ar-
cuacions gbtiques, essent tot edificacions del
segle xix que repeteixen als seus baixos
0.GULLERS I'estructura porxada amb voltes bufades, rei-
terant, i potser integrant, arcs carpanells i pi-
lars que existiren ja el segle anterior. L'es-
pai cobert transitable que perdurava malgrat
la substitucid dels edificis, es avui transita-
ble Homes a les voltes dels Pintors i al nu-
mero 31 de les dels Encants, essent tapiats
els arcs i ocupats els ambits per comercos
tancats en la resta d'edificacions. D'entre
elles, sabem I'autor i I'any del projecte de les
marcades amb els numeros 19 (Pau Jam-
bru i Badia, 1847), 23 (Joan Soler i Cortina,
1846) i 27-29 (Josep Buxareu i Gallart, 1861,
encara que a la facana apareix I'any 1874
junt a les inicials A.M., corresponents al pro-
pietari original, Antoni Marquet).
Carreras i Candi, 1916; Ga!lardo, 1934, p. 306; Crrici,
1973, p. 197: Ros Torner. 1973; Duran i Sanpere, 1975.
p. 474: Arcades, 1984, vol. 11, op.476, 942-943 1 94 6-949.
AAM: exo 290 bis C (1847), exp. 296 C (1847), exp. i 171 ^r~
C (186 f).
^^^.^
144
238 239
c. dels Corders, 9 c. dels Corders, 13
c. de la Flor de Lliri, 2 c. de Sant Jacint, 1
Categoria B , cap- II Categoria B, cap. II
En una Casa del segle xvui de baixos defor- Pels baixos d'una casa del segle XVlll i a tra-
mats i quatre pisos amb balcons de Ilosana, ves d'un arc escarser de pedra, s'accedeix
ceramica i finestres, hi destaquen uns esgra- al carrer de Sant Jacint. La construccib con-
fiats de I'epoca disposats en tres sanefes ver- tinua sobre un bigam de fusta parallel a I'arc.
ticals, una a cada extrem lateral i la tercera, L'edifici ha estat molt reformat i nomes con-
mes ampla, entre els parells de balcons, cen- serva els primitius balcons de Ilosana de fer-
trada per un medallo de motius vegetals. Cal ro i rajoletes a la tercera planta. La quarta
fer notartambe la prominent cornisa de perfil i ultima correspon a una remunta feta al 1861
motllurat. Ala banda del carrer de la Flor de per Josep Fontsere i Mestres.
Lliri degue haver-hi primitivament un arc so-
bre el carrer, ja que se'n conserva I'arren- AAM: exp. 1001 C (1859), exp. 1136 C (1861).
cada, aixi corn alguns cossos volats.
Comas, 1913 , p. 217.
145
~^.^-^-^--_^^^^--_
240 ^~~^~^^__^_''`^_^_-. ^ 241 242
'mn^r-^ _^'--`-~^^^^^~^
c. del Correu Vell, 5 ^^^ c. del Correu Vell, 6 c. del Correu Vell, 8
c. d'En Groc, 2 c. d'En Groc, 1
Categoria B, cap. II
Categoria B, cap. II Categoria B, cap. II
Palau del segle xvi en qu8 destaca el pati
amb escala, coberta al primer tram i desco- Fonamentalment del segle xvui, ^s un edifi- Encara que, el segle xvin, fou profundament
berta sobre volts rampant al segon, que me- ci molt senzill, amb baixos i cantonera de pe- transformat, aquest edifici conserva I'estruc-
na a la ports de la plants noble. Aquesta, dra iamb un portal d'art rebaixat a la faga- tura medieval, potser del segle xv. Consta
conjuntament amb les finestres del mateix na i a la Banda del carrer d'En Groc, testi- de plants baixa on sobre un portal d'art es-
pis que donen al pati, constitueix una de les moniant I'origen medieval de la construccio, carser retallat en les dovelles d'un arc de mig
millors mostres barcelonines d'escultura de- un arc de mig punt adovellat, completament punt mes antic, a mds de dos altres arcs tam-
corativadel moment, en la qual canflueixen emmascarat per una caps de pintura Blanca. be escarsers amb dovelles esglaonades. A
procediments encara en la tradicio gbtica - les dues faganes to esgrafiats geometries, a
perfils mixtilinis, motllurats- amb recursos base de plafons quadrangulars combinats
prbpiament renaixentistes -volutes vege- amb cercles. Els baixos son de carreus irre-
tals, escut amb timers. Cal considerar fruit gulars de pedra.
de la reforms del segle xvui les crugies mds
properes al carrer, a mes de la faGana, amb Comas , 1913, p. 2i7.
un gran portal d'art rebaixat i amb balcons
de mart de pedra motllurat, estructura de
Ferro i Ilosanes ceremiques (les del principal
han desaparegut). Del mateix moment son
els esgrafiats, de temetica ornamental.
Gallardo, 1934, p. 286; Ainaud/GudioJNerriLi, 1947, vol.
1, p. 339, vol. 2, fig. 1348; Florensa, 1966, p. 28, figs.
50151; Cirici, 1973, p. 268; HernandezCros/Mora/Pou-
pfana, ]973, p. 52; CiriCi, 1979, p. 83, its. 263-264; Gar-
riga, 1986, p. 102.
146
velld Helios dins el Ilenguatge racionalista del conjunt necessita una reorganitzacib aixf
243 244 GATCPAC, avui forga malmes i afectat pel corn una restauracio a tons dell edificis.
Correu Veil, 12-14 tray I'ar-
c. del . de les Corts , 131-159 veinatge d ' un edifici poc harmonic de
quitecte Cartes Llado i Badia . El grup de la Rogent, 1897, pp. 109-115, lams. LVIII i LIX. B.P., 1904
c. de I'Hostal d'En Sol, 4 c. del Doctor Salvador Cardenal, 2-6 part nord no to cap ordenacid global i els edi- A, pp. 36-45; Cuitart, 1904-1905, pp. 129-23 1; Pug i AI-
av. de Joan XXIII, sin tonso, 1918, pp. 17-23; Mailinel, 1933, p. 164; PerezJBal-
Categoria B, cap. II ficis se situen independentment uns dels al- drich, 1953; Bassegoda Nonell, 1971 C, p. 11;
c. de la Maternitat, 2-30 tres, enmig d ' una zona enjardinada. Hernandez-Cros/Mora/Pouplana, 1973, p. 214; Casasus,
c. de Mejfa Lequerica, 1-33 1976, p. 32; Bohigas, 1983; Pabelldn, 1984 A, pp. 59-63;
Avui la funcid primera del conjunt ja no es Pabelldn, 1984 B; Fontbona/Miralles, 1985, p. 148; Gon-
c. Sabino de Arana, 1 zalez, 1985, 196-209.
La presencia de dues finestres geminades compleix pels canvis socials i tecnics pro- pp.
de trets romanics, probablement del segle Casa Provincial de Maternitat dufts. Els edificis son ocupats ara per esco-
xui, permeten a Florensa datar en aquest se- les (Pavello Rosa , Lactancia), Conselleria de
gle l'origen de la construccib i veure-hi ja el Categoria B, cap. II Sanitat (Ave Maria , restaurant per Bosch, Bo-
tipus de palau tot de pedra amb torre lateral tey i Cuspinera , premi FAD , 1983), serveis
i solana, que sera caracteristic del 'arquitec- socials de la Diputacid i Generalitat (inclosa
tura gotica catalana. L'edifici, perb, ha estat La Casa Provincial de Maternitat estava for- la Maternitat), etc., mentre que d'altres son
molt transformat el segle xvii i convertit en mada per una eerie de dependencies amb desocupats i infrautilitzats . En general, el
planta baixa hi ha dos diferents
veins. A la especialitats sanitaries distribuldes
casa de
portals d'art fals i dos mes amb Ilinda de en un gran recinte tancat, totes relacionades
amb la funcio que el seu nom indica. Es po-
fusta.
den distingir dos subconjunts, el del nord i
el del sud. En aquest darrer, constituit se-
Ainaud/GudiolNerrie, 1947, vol. 1, p. 339; Florensa, 1955
B; Florensa, 1966, p. 28, figs. 48 i 49; Cirici, 1973, p. 268. guint el projecte de 1889 fet per Camil Oli-
AAM: exp. 493 C (1850). veras i Gensana, es on esta situat el nucli ori-
ginal, que consta d'una serie d'edificis dis-
posats entorn d'un gran pati rectangular
amb un eix d'ordenacib simetrica longitudi-
nal. Fins a la mort d'Oliveras, el 1898, ha-
vien estat realitzats, amb la col•laboracio de
General Guitart i de Josep Bru com a aju-
dants, cinc pavellons: els dos mes Ilargs si-
tuats a cada banda de I'eix -de Lactancia
l'un i de Deslletats o de I'Ave Maria I'altre-,
els dos de malalties infeccioses i els safa-
reigs. Continua les obres Josep Bori i Gen-
sana, que respecta l'ordenacio del conjunt,
construint-hi la cuina (1903) i els pavellons
Prat de la Riba i Germanes (a tocar de la Tra-
vessera de les Corts), encara que va intro-
duir modificacions, sobretot als pavellons
d'acces. Aquest nucli original to una unitat
compositiva i una ordenacib general Glares,
amb construccions d'obra vista i pedra d'evi-
dent qualitat arquitectonica, sobretot en els
grans pavellons de Lactancia i de I'Ave Ma-
ria, on se sintetitzen funcionalitat i recerca for-
mal, especialment als interiors. En aquesta
zona sud les obres foren finides cap al 1910
i no hi hagueren noves construccions fins al
1953-1957, en que Manuel Baldrich i Tibau
realitza el pavello Cambb, ocupant I'espai re-
servat en el projecte inicial per a I'esglesia,
entre els blocs amb fagana a la Travessera.
Al conjunt nord I'arquitecte J. Rubio i Bellve
inicia, a partir de 1915, el projecte del pave-
116 Rosa que Josep Goday i Casals acaba
el 1924. Es un edifici simetric en planta de
doble T i decorat amb esgrafiats. Goday va
realitzar tambe el pavello Blau, acabat el
1942, que es paral-lel al costat nord, resse-
guit pel carrer de Salvador Cardenal. Es de
planta rectangular, tancat pals extrems amb
dos cossos perpendiculars emfasitzats per
unes tribunes de planta semicircular. L'ac-
ces es central, amb un templet a la coberta
que marca I'eix de simetria. La fagana es pla-
na, amb decoracio geometrica als massis-
sos, dins el gust noucentista. A Pest se situa
un annex mes baix. El 1934 es realitza el pa-
147
245
Gran Via de les Corts
Catalanes , 475-477
Categoria B , cap. II
La Casa de Lact^ncia (1908-1913) es una
obra projectada per Antoni de Falguera i Si-
villa -reaprofitant elements de I'Armeria Es-
truch, edificada el 1888 per Jaume Berna-
das a la plapa Catalunya- si b^ fou Pere Fal-
quCS i Urpi qui, com a arquitecte municipal,
dirigi les obres i signs, juntament amb Fal-
guera, el projeete. Es un edifici public, com-
post segons la disposicib classica de petit
Palau entre mitgeres, amb un basament o
sbcol de pedra, corresponent a la planta se-
misoterrani, un cos principal que consta de
planta baixa i pis, amb paraments de mao
vidriat i un coronament centrat per un nota-
ble grup escultbric, obra d'Eusebi Arnau, i
un escut de Barcelona de ceramica tambe
vidriada, tot plegat amb un Ilenguatge mo-
dernistaque tant aviat recorre a elements go-
ticitzants, a les obertures de la fagana, com
florals, al coronament i a la decoracio inte-
rior, conservada en bona part. L'edifici des-
taca per la gran correccio i mesura de tots
els seas elements i per la seva singularitat
funcional i formal en tant que construccid in-
closa en una zona d'edificis d'habitatges.
Fou considerablement ampliat en una refor-
ma del 1968.
Rogent, 1897, p. 125, lam. LX117; A/trelleu, 1310, p. 226;
Casa, 1915, pp. 314-3f8; Arquifectura Espanola, 1917,
pp. 155-159i i94; PuigiAlfonso, 1918, pp. i0-14; Ber-
tran, 1934; Cirici, 1951, pp. 10i i 155-156; Jardi; 1972
A, pp. 23-24; Hernandez-Cros/Mora/Pouplana. 1973, p.
183; Sohigas, 1983; Contra!lums, 1983; Garcra-Martin,
1983, p. 60; Fontbona/Mira!les, 1985, p. 199; Analisi,
1986, pp. 61-66.
i Arxiu de! Servei de Proteccid del Patrimoni Monumenfal.
^h^l uc t;^llln^q
_ ^-
-^-
--'-- n ._/
^
C^^^^
L^]
^i-^-H ^ ^'
148
n'ha sortit, perb, considerablement malme-
246 sa, i esta pendent d'una restauraci6 general.
Gran Via de les Corts
Premis, s.d.; Coneurso, 1903 $ p. 33, B.P. 1903, pp.
Catalanes, 491 134-745; Editicios, 1917 B, pp. 4-9; Crrici, 1951; Jard(
de Viladomat, 120 7972 8; Nernander-CroslMora/Pouplana,
c. 7973, pp.
187-182: Arqurtectura, 7975, pp. 64-65; Sol'a-Morales,
1975; Fabre/Nuertas, 1976-1977, vol. 5, pp. 7077 i
Casa Golferichs 98-99; Sohigas, 1983; Soli-Morales, 1984, p. 39; Font-
bonalMiralfes, 1985, pp. 1481 152; Nerna^ndez-Cros/Mo-
Categoria B , cap. II ra/Pouplana, 1985, fitxa 700; Oriol, 1986, p. 7; Restau-
raeibn, 7986, p. 20.
AAM: exo. 7784 (OP)(1900), exp. 8544 (OP)(1902).
Del 1901, la Casa Golferichs es la segona
obra de Joan Rubio i Bellve i la mes antiga
de les conservades. S'hi manifestaja la ten-
dbncia de Rubio a prcjectar els volums ex-
teriors a partir de I'organitzacio interna de
I'edifici, sobre el qual s'articulen les obertu-
res, tribunes, miradors, etc„ acabant amb
un tractament agosarat i minucios dels ra-
fecs i teulades. Els paraments recullen ele-
ments de la tradicio constructiva del pais,
oom es I'us de la magoneria reforgada amb
totxo vist. Aquest tractament es reprodueix
a ('interior, tant a les obertures com als ele-
ments estructurals. Tambecal destacar la uti-
litzacib de la parcel^la, sense edificar tot el
xamfra de I'Eixample que ocupa i deixant
una zona enjardinada- Element emblematic
de I'esforc ciutad^ per tal de salvar un edifi-
ci amenacat d'enderroc, la casa Golferichs
r,^ ,.^ ^a^Ca,:
..r..a .4d.r wCmw.
,,.+. u.^..3b.+,,._.....
.,,, ^ b %e^.r
^rIl--I
^. ^^
^^^^^^ r,' ^^
^ ^ ^^ ^^^,',^^
,r,,..
j ^^
,my....,
r--- ^^
r.,.
^\ i
rt;.:
1-tf •.I .li
149
ecta a 247
atrex
^-•
^. o ^ Gran Via de les Corts
536-542
^.(dd. atoll. a 4...4 4 6.C,h^'iK Catalanes,
^X^Y^":9 a
L c. de Villarroel, 49-53
n }^vl. cfvca
^^ ^.h" ^W' Y^^ •u
/ .,,, V d. Vytadoma^" Categoria B , cap. II
1^.^,r1'd%!
^^
Conjunt de tres edificis d'autor desconegut
realitzats a principi de segle amb fagana de
pedra projectada unitariament perb resolta
segons una composicio molt poc rigorosa,
que canvia de manera arbitraria per a cada
carrer. Els dos edificis de la Gran Via son
iguals; la decoracid esculpida en pedra es
^^^
de motius florals i es concentra en la tribuna
i les baranes, deixant Iliure el parament. Els
baixos d'ambdos estan desfigurats pels lo-
cals comercialsque els ocupen. La tercera
^-- casa -com les altres, amb planta baixa i
cinc pisos- divideix la seva composicid en
_^l dos frontis: el del carrer Villarroel es simb-
tric, amb una ordenacio similar a la dels al-
--h c^ tres dos edificis, mentre que el de la canto-
ff l' nada s'articula amb una tribuna a cada ex-
trem. La del carrer Villarroel es de planta cir-
/^' ^..
cular i unifica els cinc pisos, en tant que la
de Gran Via, de planta triangular, abasta Ho-
' ,̂^.^ mes tres nivells. L'espai entre una i altra es
compon simetricament, amb I'eix remarcat
lr
L^^-', per la tribuna del principal, perb amb I'ac-
ces descentrat i molt poc subratllat. A dife-
fK" ^_
- ^' rbncia dels altres , aquest tercer edifici ha per-
^,1`1; `. dut la balustrada i els pinacles del
coronament.
^l^ ^^-- -
Bohigas, 1983.
I
^` `1 ^ - .^_.^ .i _
44
__ _^<
^::^ , , ,
_^
^_
150
248 Coliseum, s.d.; Coliseum, 1923; Martinell, 1933, pp. 163
249 i 164; Aliberch, 1944 8; Bohigas, 1963 A; 8ohigas, 1966;
Jardf, i972A, pp. 267-2fi8; Nern^ndez-Cros/Mora/Pou-
Gran Via de les Corts Gran Via de les Corts plana, 1973, p. 136: Aohigas, 1979, p. 13; Ucha, 1980;
8assegoda l+lonell, 1983 C, p. 18; Mira7fes, 7983, pp.
Catalanes, 585 Catalanes , 595-599 102-103; Garcia-Martin, 1984, pp. 166-168; Nern^ndez-
Cros/Mora/Pouplana, 1985, fitxa 120.
c. de la Diputacid, 228 Cinema Coliseum
pl, de la Universitat, s!n e
Categoria B, cap- II
Universitat Literarfa
Categoria A, cap. I
Monument Histbrico-Artistic d'Interes Francesc de Paula Nebot i Torrents en el seu
Cinema Coliseum, un edifici d'us public en-
Nacional D. 62411870, 26-2
Ilestit el 1923 i destinat a acollir un especta-
BOE. 10-3-1970
cle aleshoresincipient, segueix al maxim I'us
dels canons academics en la Ifnia dels Beaux
Arts, patrocinats per la burgesia que susten-
L'edifici de la Universitat, obra d'Elies Rogent
tava la dictadura de Primo deRivera. Es trac-
i Amat, es construi entre 1863 i 1868 ocu-
ta d'una construccid representativadel cor-
pant la major part de dues mansanes de
rent monumentalista, abarrocat i oficialista,
I'Eixample. Amb planta en «U», s'organitza
del goal tant els espais interiors com la fapa-
en dos cossos que envolten sengles claus- ".5 - 599 Ali
na-decomplexavolumetria, presididaper
tres, corresponents originariament a les fa- . .. .
una gran copula flanquejada de torretes i tot Vu .E LG`, ".cRP' v,'A ^LNES
cultats de Iletres I'un i a les de ciencies I'al-
plegat recobert d'abundants escultures rea-
tre. A partir d'un vestfbul Tuna escala d'ho-
litzades per P ere R icart -, en so n u n dles
nor, a laplanta baixa, s'organitzen en la zo- exemples mes contundents i significatius.
na d'unib de les dues ales els serveis cen-
trals: rectorat, paranimf, capeila, biblioteca,
aula magna... Dues torres quadrades rema-
ten els extrems de la facana, que comple-
ten el caracter de temple laic per al goal I'estil
adequat, en sintonia amb la renaixenca cul-
tural i el medievalisme d'arrel romantica, era
un neoromanic elaborat amb criteris no gens
arqueolagistes. En el Paranimf, comencat el
1870 i en el goal Rogent compta amb la
col•laboracib dels decoradors Josep Mira-
bent i Jaume Serra, el programa ideologic,
segons Fontbona, sembla haver variat en
funcib dels canvis politics i respondre ara a
un ideal hispanic, representat per una de-
Illl^ilr
coracib pretesament neomudejar, en sinto- - /_
^ ^:.
nia alhoraamb I'orientalismeque Fortuny po- 1!!ft!!!I !NH!!!H^lI !!ft! ^^.^,R! ,^'.^.'^.^^^.^^^^^ r.'.'.'-.'. '.'. V
sy de moda. ^ ---r -t-
,^ ^ ^ ^';
Vidal, 1881; Piferrer/PiiMargall, 1884; Rogent, 1897, pp.
21-29, 7dms. JV-V11; Anuario de 1a Universidad, 1906, pp.
7-56 i 113.719; 1917, pp. 37-40 i 41-44; Uni-
versidad. 1921; 8assegoda, 1929; Capmany, 1929; Re-
sena, 1929; Arturo Rigol, 1934, pp. 22-23; Reformas,
1934, pp. 34-35; Vida Cultural, 1936; Dwn^nech Man-
sana, 1945; Ainaud/GudioLVerrie, 1947; R^fo1s, 1949;
Cirici, 1951; Termes%Cirici/Alcolea, 1971; Cirici, 1973, pp.
318-3i9; NernAndez-CrosrMora/Pouplana, 1973, p. 135,
Grupo 2C, 1979; Alcolea/Ga riga/Coll, 1980; Ucha, 1980;
Fontbona, 1983, pp. 162, 166 i 206; Nernandez-
Cros/Mora/Pouplana, 1985, titxa 70.
151
cades (frisos, balconada del darrer pis, cor-
250 251 nisa amb arquets i rafec) que contraresten
Corts les linies verticals de les obertures, tant els
Gran Via de les Corts Gran Via de les balcons i la tribuna, corn els cinc portals d'art
Catalanes, 650 Catalanes, 654 lobulat dels baixos.
c. de Pau Claris, 96 Categoria B, cap. II
Arquitectura Espanola, 1905 E, pp. 2431245, Bohigas.
1983.
FarmAcia Wardell
Casa de renda entre mitgeres dins el tipus
Categoria B, cap. VII
de I'Eixample, obra del 1904 d'Enric Sag-
nier i Villavecchia. Tot i moure's dins els re-
molt conservades, amb cursos eclectics de I'autor, pertany al seu
Botiga i rebotiga ben
fusta i un gran taulell. Tot i que moment mes evidentment modernista, amb
armaris de
la data el 1914, els seus trets estilfstics ornamentacid d'inspiracib barroca molt con-
hom
mouen en les coordenades de I'histori- tinguda. Es al principal on esclata la deco-
es ondulants
cisme i I'eclecticisme
formes mes Iliure, amb
de finals del segle xix, racio de
construccid de 1'edifici en club una gran tribuna central que tanca amb vi-
moment de la
seva estructura de pedra, i de la qual
s'integra aquesta botiga. dre la
arrenquen les florejades baranes de pedra
dels dos balcons que completen la planta.
Mackay, 1962, llista s .n.; Bohigas, 1983, vol. 11, p. 187.
La resta de la facana -tota de pedra amb
diferents tractaments de les textures, tret ca-
racterfstic de Sagnier- es composa sime-
tricament amb faixes horitzontals molt mar-
152
dels pisos inferiors. Cal destacartambel'es-
252 cala del principal situada al pati central, dins 253
Gran Via de les Corts la tradicib de I'arquitectura civil catalana.
Gran Via de les Corts
Catalanes, 658 8.P., 1905, pp. 375-383; Cirici, 1951, pp. 117-119,235 Catalanes
1239; Hernandez-CrosrMora/Pouplana, 1973, p. 139; Ba-
Casa Oiler rey, Roger Lluria
1980, p. 87; 8ohigas, 1983; Contrallums, 1983; c. de de
Font-
bona/Miralles, 1985, p. 154.
Categoria B, cap. II AAM: exp. 5404 (OP)(1894). Font de Diana
Categoria B , cap. IV
L'obra mes significative de Pau Salvat i Es-
pasa es aquesta casa Oiler. Es tracta, en rea- L'estatua de marbre de la deessa assegu-
litat d'una profunda reforma duta a terme a da al damunt d'un pedestal amb grans pet-
partir del 1900 en un edifici preexistent, ca- xines per on vessa l'aigua es una escultura
racteristica casa de I'Eixample entre mitge- encarregada el 1913 per I'Ajuntament a I'es-
res constru'ida el 1871 pel mestre d'obres cultorVenanci Vallmitjana i Barbany, per be
Eduard Fontsere. Salvat, en tant que segui- que el model inicial, amb la figura femenina
dor de I'estetica de Puig i Cadafalch, reco- nua, fou realitzat tot vestint-la pudicament,
rre a una decoraci6 inspirada en el mbn me- segons les preferencies municipals. D'ales-
dieval i la tradici6 artesanal popular. Es pot hores enga el basament ha estat modificat
apreciar el seu domini en aquest camp en -elevant-lo sobre una base de pedra amb
els esgrafiats, la ceramica i la forja, amb vir- noves petxines- i la ubicacib del grup rec-
tuosismes com el d'encastar motius vege- tificada en diverses ocasions per exigencies
tals en ferro als capitells petris de la porta del transit. El conjunt, desprovei't de qualse-
principal. La fagana es simetrica amb una vol significaci6 politica i en que Diana es un
franja central buida i remarcada al principal mer pretext, constitueix una obra forga rei-
per una tribuna de ferro i vidre, i per un re- xida tot i el seu caracter d'encarrec oficial.
Ileu amb la data a la part alta. A banda i Ban-
da, hi ha parells de balcons de composicio Actualidades, 1913, p. 13; Sempronio, pp. 92-93; Subi-
vertical. Tanca aquesta verticalitat el darrer rachs, 1983, pp. 252-253; Fabre/HuerdasrBohigas, 1984,
patent que culmina pp. 68-69; Garcia Martin, 1984, p. 144; Subirachs, 1986,
pis que, sota el rafec p. 26.
('edifici, converteix en tres els dos balcons
G. VIA DE LES CCET CATALANES
b I^
pEp
L-_
153
Hernandez.Cros/Mora/Pouplana, 1973, p. 202; Rovira. Rogent, 1897, p. 75 i lam. XXXIII; Juan. 1928, p. 83; Font
254 1975, p- 65, Bohigas. 1979, pp. 20-2 t; Catala. 1979. pp. 255 bona/Miralles, 1985, p. 59
26 i 33: 7arrJs, 1982, pp 33 i 43.45. AA M: exp. 3418 (OP)(1888).
Gran Via de les Corts Gran Via de les Corts
Catalanes, 676 Catalanes, 684
c. del Bruc, 50 Casa Maria Robert
Cia. Anonima de Filatures Fabra i Coats Categoria B, cap. II
Categoria B, cap. II
Del 1888-1890, es obra de Salvador Vinals,
G. YIA DE LES CORTS CATALAN ES
del 1941 - 1944 construct per que va conrear-hi un correcte eclecticisme
Edifici d ' oficines
i Reynals dins la seva tenden- d'arrel classica aplicat a un edifici entre mit-
Ramon Duran
nomes interrompuda pel pe- geres de I'Eixample. La facana es compos-
cia classicista ,
pertinenca al GATCPAC, i accen- ta mitjanpant ;ivies verticals -columnes ado-
node de
inclinacions grandiloquents del sades a la part central i pilastres amb encoi-
tuada per les
diamant
perfode autarquic de la postguerra. La fa- xinat de punta de a la resta- con-
amb el costat del carrer traposada a horitzontals -les balconades
cana es simetrica ,
L'acces principal , el xamfra, del principal i del segon pis- que la dividei-
Bruc mes Ilarg .
simetria i subrallat per una xen en tres parts, coronades per una corni-
marca I'eix de es
amb balustres al primer pis. A ca- sa que es doblega formant tres frontons se-
balconada
carrers laterals, hi ha un ac- micirculars. El central mes gran, es cobert
da Banda , als
L'ordenacio de les finestres per una volta a quatre vents rematada amb
ces secundari.
encoixinades promou una cer- Ilanternd i conte un grup escultoric en que
entre faixes
trencada per les horitzontals dos robustos infants sostenen un escut amb
ta verticalitat
que divideixen I'alcat en tres parts: la planta la data 1890. Aquests elements, juntament
pisos i el darrer que, junt amb la porta d'acces al sumptuos vestibul
baixa, els quatre ,
amb una contundent cornisa, tanca el volum. -flanquejada per dos infants corn els es-
Al primer pis , que ja destaca per les balus- mentats, aquf amb funcid de cariatides-
hi apareixen a mes frontons corbats marquen I'eix de simetria del frontis.
trades ,
i triangulars a sobre de les obertures, que
es repeteixen al darrer pis nomes en laver-
sib triangular.
154
256 Valles, 1973-1976, vol. ll, p. 21 i; Infiesta, 1976, p. 67;
Lahuerta, 1978, pp. 3 i 5; Barey, 1980, p. 79; Bohigas,
1983; Hernandez-Cros/MOra/Pouplana, 1985, fifxa i 14.
Gran Via de les Corts AAM: exp. 15065 (OP)(1914). _B
Catalanes, 749 s
pg. de Cartes I, 180-196
c. de la Diputacio, 430-450
c. de Lepant, 177-193
iturRe'^1:^i^ir'.^ ^1
Plana de Toros S^Monumental^^
Categoria B, cap. II
Tor reformant i ampliant la plaga de Toros
«EI Sport»que M.J. Raspall havia construit
el 1913-1914 -de que sembla que res no
se'n conserva- Ignasi Mas i Morelli en
col^laboracio amb Domenech Sugranes,
projecta el 1915 factual placa de toros Mo-
numental. L'edificacio, volgudament monu-
mentalista a partir d'unaforma singular mo-
tivada pet seu us, ocupa tota una mansana
de I'Eixample, perb posant especial emfasi
en les faganes de la Gran Via i del Passeig
de Cartes I, aixi cam en el xamfra en que
ambdues s'uneixen. EI tractament dels ex-
teriors, amb totxo vist i obertures altes i es-
tretes d'arc parabolic, aixi com la importan-
ciaque les vuittorres quadradesque soste-
nen les caixes d'escala tenen en I'ordena-
ciddel volum i de les circulacions interiors,
es veu subratllat per la presencia de quatre
cupules ovoides coronant les torres de la zo-
na destacada i per I'us de decoracio cera-
mica en aquestes i en les zones principals.
Els arabismes caracterfstics d'aquest tipus
d'obres es veuen en aquest cos molt
atemperats.
ur:Hx^a \ a - ^\ t^,^\ a nxxisrl .axx11
h+^nw\ coon ix i „cants
.^
'f^^ti'1
.::^,^ .1^9 w }e l1^Ix
;E^
[7-
a a ^ ^ y i i
p'^^1%^ BI p ^ i ! ^ ^ ^
1. i t r
F^ n iz
f`- ^--
.;Y:_>
.^
nn n Y
s^ y e{
^+1^
r ^''^ I
f^.=- .
^.. ^^^^.^ ;
Uh Y(x)N\ Ix 1.\I^I \.\Ix I(11X )1'-fi H>t x11'
155
257 258 259
Carrer dels Cotoners c. dels Cotoners, 8 Passatge del Credit
Categoria C, cap. VI, tipus III Categoria B, cap. II Categoria C, cap. VI, tipus III
Enclou: num. 1-2
c. de Ferran 36-38
Carrer de petita longitud que permet fer una Casa del segle xviii sobre parcel-la irregular (Categoria B, cap. II)
lectura clara de l'obertura d'un vial recte, el de notables proporcions amb plants baixa, num. 7 i 10
carrer de la Princesa, dam unt un tramat me- principal i dos pisos, a mes a mes de les gol-
bda. de Sant Miguel, 3-7,
dieval, seccionant en aquest cas un dels ex- fes. A traves d'un portal d'art escarser reta- (Categoria B, cap. II)
trems del carver dels Cotoners. L'edificacio llat en les dovelles d'un arc de mig punt mes
es majoriteriament del segle xix i aprofita antic, s'accedeix al pati amb escala desco-
restes de les cases enderrocades durant berta que estructura I'edifici. Ala facana de
Una de les darreres construccions que, al
I'obertura de Princesa a mitjan segle passat. carreus parcialment arrebossats, apareix el
Ilarg del tercer quart del segle xix, s'anaren
El paviment de (loses es una remodelacio repertori propi del segle xvin d'elements bastint per tal d'urbanitzar el carrer Ferran
recent. compositius: balcons de ferro forjat, portals -l'obertura del qual no es feu totaiment
amb Ilinda de fusta, etc., que en fan un exem- efectiva fins als anys quaranta d'aquell
Amades, 1984, vol. Il, pp. 780-786. ple caracterfstic d'una tipologia especffica. segle-, es la que correspon al Passatge del
Credit i al bloc d'edificis en que aquest s'ubi-
Gallardo, 1934 , p. 311.
exp. 1048 A (1894-1895). ca. Tot el conjunt es obra de Magi Rius i Mu-
AAM:
let (1875-1879) que I'aixeca per a la Socie-
tat Catalana General del Credit en una part
del solar que havia ocupat el Convent de
I'Ensenyanca. El passatge travessa l'illa de
cases, tot enllacant el carrer Ferran i la Bai-
xada de Sant Miquel, amb trams coberts a
cada extrem despres dels arcs de mig punt
que assenyalen les entrades. Its una de les
ME=
obres mes representatives de I'aleshores vi-
gent arquitectura del ferro, material que es
fa visible, combinat amb la pedra les dues
primeres plantes, tant al passatge com al car-
rer, essent utilitzat tambe en els elements or-
namentals (capitells, baranes...). Estilfstica-
ment Rius utilitza un eclecticisme de recur-
sos discretament classicistes, dins el que
hom ha anomenat arquitectura «progressis-
taa. El quiosc de porteria, de coberta pun-
xeguda constitueix a la configuracio d'una
atmosfera vuitcentista de ressonancies
parisenques.
Basegoda Nonell, 1971 E, p. 11; Cirici, 1973, p. 279;
Hernandez-Cros/Mora/Pouplana, 1973, p. 49; Tarragb,
1974 B, pp. 20-21; Barey, 1980, pp. 17-18i20-21; Font-
bona, 1983, pp. 285 i 287; Amades, 1984, vol. II, pp.
398-399; Hernandez-Cros/Mora/Pouplana, 1985, fitxa
84.
156
260
c. de la Creu Coberta,
104-106
Alcaldia de Sants
Seu Disctricte III
Categoria B, cap. II
Comengat a construfr el 1895 per Jaume
Gusty i Bondia, es un edifici amb una faga-
na de grans dimensions, tot i ser entre mit-
geres, i d'una notable riquesa ornamental,
tali com corresponia a un edifici represen-
tatiu ubicat al carrer principal de I'aleshores
municipi independent de Sants, encara que
aquest fou annexionat a Barcelona el 1897,
quan I'obra encara no era enllestida, cosa
que explica que sigui ja I'escut barcelonf el
que presideix la fagana. Aquesta to els bai-
xos amb arcades; a trav6s de les tres cen-
trals s'accedeix al gran vestibul i, des dell,
a I'escala principal. La planta noble, molt al-
ta, es ocupada en bona part per un sal6
d'actes molt ornamental i il-luminat pels vi-
tralls confeccionats el 1914 per la casa Ri-
galt i Granell segons disseny clarament nou-
centista de Francesc Labarta i Planas. El dar-
rer pis, amb grups de finestres verticals, re-
peteix l'organitzaci6 tripartita de tot el fron-
tis, amb els cossos laterals Ileugerament
avangats. El de I'esquerra -amb un unit
balcb al principal, element inevitable en el
programa d'un edifici destinat a
ajuntament- fa de base a un campanar
amb rellotge de quatre esferes i campana,
mentre el de la dreta, mes ample, equilibra
la composicio amb un remat prominent. Cal
remarcar els ornaments escult6rics, majori-
tariament florals, disseminats per la fagana,
tota de pedra.
Edificios, 1917; Bassegoda Nonell, 1971 D, p. 12; Bohi-
gas, 1983; Vila-Grau/Rodon, 1983, pp. 170-171.
157
261 262 263
c. de la Cucurulla, 4 c. de la Dagueria, 20 c. de la Dagueria, 22
c. dels Arcs, 5-7 pl. de Sant Just, 3
Casa Bassols Categoria B, cap. II Categoria B, cap. II
Categoria B, cap. II
Edifici d'habitatges de la mes rutineria arqui- Corn la veina numero 20, es un exemple de
tectura del segle xvin construct sobre una construccid adotzenada del segle xviu. TO
L'edifici actual es el resultat de la unit de parcel-la molt petita. Te baixos amb un por- portals amb Ilinda de fusta i balcons de fe-
dues cases diferents, I'antiga casa Bassols, tal i balcons de ferro i Ilosanes de rajoletes, rro i rajoletes, renovats al segon pis. El ter-
amb fapana a Cucurulla, i factual seu del i tot el seu frontis fou arrebossat a finals del cer i quart nomes tenen finestres. Son de pe-
Reial Cercle Artistic amb acces pel carver segle xix imitant carreus. dra vista una porteta a la banda de la plapa
dels Arcs. El mes notable del conjunt es la i la part mes baixa de la cantonera. La resta
fapana de la casa Bassols, del segle xvi, de I'obra, de carreus petits, es tota arrebos-
amb balcons a la planta noble -finestres sada, amb vestigis de pintures geometriques
primitivament- amb guardapols mitxilinis del s, xix.
sobres testes humanes que contenen me- 1 `}
dallons amb relleus que descriuen els tre- Amades, 1984, vol, ll, p. 405.
balls d'Hercules. Al seu interior hi ha salons
amb decoracid del segle xix, a mitjan del
qual (1854) es feu, sota la responsabilitat de
Josep Fontsere i Domenech, la remunta que
afecta els dos darrers pisos. Pel que fa a I'al-
tra casa, es el resultat d'una profunda ures-
tauraci6,, de I'any 1968 en la qual es reutilit-
zaren les restes de la vella fapana gbtica en
la construccid del frontis d'acord amb la no-
va alineacib. Entre I'una i I'altra hi ha uns pbr-
tics baixos, construccid moderna que subs-
titueix el casal barroc que anava d'un carrer
a I'altre.
Balaguer, 1865-1866, vol. 1, p. 73; Gallardo, 1934, p. 105;
Ainaud/Gudio/Ne(u,6, 1947, vo). 1, pp. 346-3471362, vol.
2, fig. 1339; Florensa, 1966, p. 36; Cirici, 1973, pp.
170-171; Garriga, 1966, p 103.
AAM: exp. 747 C'(1854).
158
264 265
tray . de Dalt, 45-61 c. del Desert, 1-5
av. del Santuari de Sant Josep de la c. de Can Caralleu, 6
Muntanya, 1
Palau dels Marquesos de Sentmenat
Can Tusquets
Categoria B , cap. III
Categoria B, cap. III
Antiga masia del segle xvi, I'edificacio fou
Bon exemple de masia de finals del segle convertida al segle xix en palau dels Mar-
xviu amb esgrafiats i un rellotge de sol amb quesos de Sentmenat, restaurant-la,
la data 1793 a la fapana principal, remata- ampliant-la i integrant-hi ornaments escultb-
da amb una motllura de forma sinuosa, in- rics dels segles xv i xvi procedents dels cas-
dependent de lateulada. Te una planta bai- tells de Ciutadilla (Urgell) i Sentmenat (Valles
xa i dos pisos i els interiors, amb una nau Occidental). Destaca la seva composici6 si-
central a cada nivell, responen a la distribu- metrica obtinguda per la disposicid de les
cio classica de masia. torratxes laterals, i el tractament de la faga-
na, conseguint aixt el caracter majestuos exi-
Album Hisl6rico, 1950; Camps i Arboix, 1976, p. 128. git per la funcid palatina.
Cirici, 1973, p. 149; Ibanez, 1986 A, p. 16.
159
terreny amb menys pre-existencies que els
266 altres, si be sacrifica la idoneitat de l'orien- 267
av. Diagonal , 269-275 tacid al fet de remarcar I'alineacio de la fa-
av. Diagonal, 332
gana del carrer principal reforgant-ne la
pg. de Caries I, 203 perspectiva. c. de Sicilia, sin
c, del Conseil de Cent, 495-513
pl. de Pablo Neruda, sin Casa Planells
Construcciones Escolares, 1922, pp . 203-206; Goday,
c. de Sardenya, 262-272 1933 B, p. 19; Rafols , 1959 , p. 11; Bru/Mateo, 1972, pp. BOP. 23-2-1979
2829, Jardi,, 1972 A, p. 251; Hernandez-Cros/Mora/Pou-
Grup Escolar Ramon Llull plana, 1973 , p. 122; Cariellasi -roran . 1976, Mirales,
1983. p 58 : Hernandez- Cros/Mora/Pouplana , 1985, fit
Categoria B, cap. 11 xa 117; AnAiisi, 1985, pp 141-146. Del 1923-1924, la Casa Planells de Josep
M. Jujol i Gibert es una obra tardana del mo-
dernisme, molt influenciada per la Ilarga
L'escola Ramon Liull, projectada el 1918 per col•laboracio del seu autor amb Gaud(. Per
Josep Goday i Casals i comengada a cons- be que amb materials pobres, constitueix
truir tres anys despres, es un exemple des- una particular interpretacid de les formes cor-
tacat en el grup d'edificis noucentistes que bades i continues de "La Pedrera», sobre-
recorren a la reinterpretacio de I'arquitectu- tot en el tractament dels cossos volats -
ra barroca popular, essent alhora represen- tribunes i balcons- de la fagana de la Dia-
tatiu de la voluntat pol(tica que el va for cons- gonal, que sobresurten del volum general
truir i que entenia 1'escola corn a edifici mo- per I'alineacid de facana dels dos carrers.
numental. Presenta una adaptacio entre pro- El solar, molt petit, obliga I'arquitecte a adop-
grama pedagogic i solucio espacial que ha tar solutions tom I'escala de cargol, col-lo-
permes readaptacions a altres programes. cada en un espai reduit, i els pisos on du-
Es potser I'edifici mes reeixit entre els cons- plex per tal d'augmentar-ne les dimensions.
tru'its dins el mateix pla de constructions es- Jujol nomes dirigi les obres fins al segon pis,
colars, tal vegada pel fet de ser bastit en un i I'edifici no es remata fins als anys trenta,
sembla, amb un discret darrer pis, alie a la
construccid jujoliana. Aquesta, especialment
severa per la banda del carver de Sicilia,
combina la racionalitat constructiva i estruc-
tural del conjunt amb la riquesa d'imagina-
cid i facilitat creativa d'alguns dels seus
elements.
Cirici, 1951; Flores/Arran, 1964; Jujol, 1969, pp. 14-15;
Jardi, 1972 A, pp. 245 i 248; Hernandez-Cros7Mora/POu-
plana, 1973, p. 171; Rafols/Flores,'Jujol, 1974, pp. 52-54,
98-99; Flores, 1982, pp. 328-329, 338-339; Bohigas,
1983; HernandezCroslMora/Pouplana, 1985, fitxa 121.
160
Puig i Cadafalch, 1904; Casa-Palacio, 1904-1905, 1906,
268 269 lams. 91, 93 i 57; Arquitectura Espanola, 1907 B, pp.
165-179, Jams. 11-12; ConcursoAnual, 1913, p. 19; Ci-
av. Diagonal av. Diagonal, 373 rici, 1951, pp. 115-116 i 266; Rafols, 1956; Cirici, 1966;
Jardi. 1972 A; Hernandez-CroslMora/Pouplana. 1973,
pl. de Mossen Jacint Verdaguer c. del Rossellb, 279 p. 161; Va11es, 1974-1976, vol. 1, p. 76; Jardi, 1975; Ucha,
pg. de Sant Joan 1980; Rohigas, 1983; Contrallums, 1983; Garcia-Martin,
Palau del Barb de Quadras 1983, pp. 58-59; HernandezCros/Mora/Pouplana, 1985,
Monument a Mossen Jacint Verdaguer Museu de la Musica itxa 104; Analisi, 1986, pp. 25-32.
AAM exp. 9459 (OP)(1902-1904), exp. 1)99 (6p)(1906).
Categoria B , cap. IV Categoria A, cap. I
MOSSEN (Palau del Barb de Quadras)
JACINT
V ERSAGUER Monument Histbrico-Artistic d'Interes
EI concurs de projectes per al monument del Nacional D. 24811976, 9-1
poeta, convocat el 1912 per I'Ajuntament, BOE. 17-2-76
fou guanyat pel que presentaren I'arquitec-
te Josep Maria Pericas i I'escultor Joan Bor- Categoria A, cap. I
rell Nicolau, que es configurava (Museu la
a partir de MOsica)
gran voltada d'una tanca Monument Historico-Artistic d'Interes
d'una columna
Nacional D. 474/1962, 1-3
amb relleus. En l'obra, inaugurada el 1924,
I'escultor nomes BOE. 9-3-1962
perb, esmertat es autor de
les estatues exemptes -Verdaguer i la poe-
sia epica, la mistica i la popular- mentre que
A partir d'una casa de Iloguer amb facana
els relleus del basament, amb temes de
al carrer Rossello, Josep Puig i Cadafalch
L'Atlanfida, son realitzats pets germans Mi-
construi, entre 1904 i 1906, el palau del Ba-
guel i Llucia OsI6. Els motius d'aquesta
1913 ro de Quadras, ampliant i reformant a fons
col-laboracio no prevista el -els ger-
I'estructura pre-existent. Tot i aixi, aquesta
mans Oslo presentaren al concurs un pro-
es fa palesa en el palau que, tot i la residen-
jecte diferent no premiat- aixi com el de la
cia senyorial dels nivells
col-lo- baixos. continua
Ilarga durada de la construccio -se'n
destinant a pisos de Iloguer, amb escala in-
ca la primera pedra el 1914- no son
dependent, les plantes altes. L'aspecte del
coneguts.
conjunt, doncs, amb cinc nivells entre mit-
geres, es similar al de les cases de pisos de
Anteoroyectos. 1912, pp. 173-179; Monument, 1912, pp.
609-612; Monument, 1914, p. 5; Ciervo, 1950, pp Iloguer contemporanies. El programa deco-
146-148; Schaub Koch, 1953; Ciervo, 1956A. p. 99; Su- ratiu que Puig hi desenvolupa no respon a
birachs, 1983; Fabre/Huerdas/Bubgas; 1984. pp. 69 i criteris unitaris i aixi, mentre la facana prin-
71-72; Fonlbona/Miralles, 1985, pp. 2001210; Garcia- a
Martin, 1985, pp. 100-101; Subirachs, 1986. pp. 55-57, cipal recorre a la seva caracteristica reinter-
174-115 i 137. pretacio d'elements gotics amb una teula-
da amb mansardes, una tribuna correguda
i un portal amb profusa ornamentacio escul-
t6rica, a la facana del darrera reutilitza la de
I'edifici anterior, organitzada a partir d'una
tribuna central en tots els pisos, dotant-la
duns senzills esgrafiats florals i prescindint
d'escultures i de «goticismes'. Als interiors,
en els quals es mante una certa heteroge-
neitat de disseny, hi ha instal let des del 1980
el Museu do In Musica.
161
. ,;-; . 270
av. Diagonal , 416-420
c. del Bruc, 141-143 C. K^v55 ELL`J
c. del Rosselld, 260-262
Casa Terrades o «Casa de les Punxes»
Categoria A, cap. I
Monument Histdrico-Artistic d 'Interes
Nacional D. 248/1976, 9-1
i^. BOE. 17-2-1976
La Casa de les Punxes fou constru^ida el
1903-1905 per Josep Puig i Cadafalch i ocu-
i^ 'f
TV" pa tota una mansana irregular apareguda en
.'Im interferir la Diagonal la retfcula de I'Eixam-
^r
ple. L'arquitecte projecta un gran volum uni-
tari sense pati a ('interior de la mansana. En
µ
la decoracio de les facanes Puig i Cadafalch
utilitza recursos del gbtic nordic i del plate-
resc peninsular juntament amb d'altres de
populars i tradicionals, extrets de I'arquitec-
turalocal, assolint una obra molt interessant
i una de les mes caracteristiques de la seva
produccio. Sis punxegudes torres de mides
diferents subrallen les cantonades i donen
nom a la casa.
Puig i Cadalalch. 1904; Casas de A/quiler, s. d.; Foment
delesArtsDecoratives, s. d.; Ra/ols, 1949; Cirici, 7951;
Sohiyas/Flores, 7965; Cirici, 1966; Exposicion-
Nomenaje, 1967; Florensa, 1967 C; Hem^ndez-
Cros/Mora/Pouplana, 1973, p. 161; Jard! 1975; Ucha,
7980; Vila-Grau/Rodon, 1982, pp. 112-113 1 1 18-1 19; AI-
fisent/Cirici, 1983. n° 25; 8ohrgas, 1983; Hernandez-
Cros/Mora/Pouplana, 1985, fitxa 706.
AAM: exp. 9548 (OP)(1903-1908), exo. 1200 (6p)(1906).
exp. 1201 (6p)(1906), exp. 1202 (6p)(1906).
162
271
av. Diagonal, 419-421
c. d'Enric Granados, 120-124
c. de Paris, 207-209
Categoria 8, cap. II
Projectada per Ricard Churruca Dotres i
i construfda entre 1934 i 1940 sota la direc-
II cib d'aquest i de Germa Rodriguez Arias,
ambdbs fundadors del GATCPAC , aquest PGF15
edifici de pisos de Iloguer es una obra es-
pecialment remarcable pel fet que, a mes
d'ocupar una posicib de gran importancia
i significacio urbana, es un dels conjunts
d'arquitectura racionalista de majors dimen-
sions de la ciutat . Es pot entendre tom una
acomodacib del model racionalista del bloc
cubic aillat a I ' ordenacib traditional de
I'Eixample, mantenint les alineacions pero
obrint el pati de mansana del carver d'Enric
Granados. Cal remarcar que la qualitat dels
acabats , Ileugerament superior a la usual en
aquest Ilenguatge, li confereixen unes bones
perspectives de conservacib.
l '^
8ohigas, Y963R; Bohigas, 1970; Hernandez-Gros, 1973,
p. 53; Hernandez-Cros/Mora/Pouplana, 1973, P. Y57.
Yiwr»5
E°
V
u„^ F
^1
s,ewpr ^_
163
272 273
av. Diagonal , 423-425 av. Diagonal, 433-439
c. d'Enric Granados. 157-159 ,.}^^ c. d'Aribau, 181
c. de Londres, 103-111
Casa Sayrach c. de Muntaner, 216-222
Categoria B, cap, II Cases Almirall
Categoria B, cap. II
Encara que el projecte municipal es signat
per Gabriel Sorrell i Cardona i datat eI 1915,
quan Manuel Sayraeh i Carreras, fill del pro- Conjunt d'edificis d'habitatges construits en-
pietari, encara no posseia el titol d'arquitec- tre 1928 i 1932 per Francesc Guardia i Vial
te, sembla que es aquest darrer I'autor que ocupen gairebe tota una ilia practica-
d'aquest edifici, d'un modernisme tardy amb ment triangular i delimitada per quatre car-
fortes influencies gaudinianes, que resol la rers. De planta baixa i sis pisos, el darrer amb
cantonada amb una tribuna de planta circu- obertures en forma de mansardes, el seu va-
lar rematada per un esvelt templet, que ja lor es fonamenta en el seu caracter de con-
no apareix en la solucid similar utilitzada per junt en el qual es ressalten la gran facana
resoldre el Iliurament de les mitgeres. La fa- a la Diagonal i les cantonades, tot sacrificant
cana es rematada per formes ondulants amb la solucio de volums i facana de la part que
obertures a manera de mansardes. En el pis Bona al carrer secundari.
principal, remarcant I'acces per la banda de
la Diagonal, apareix una tribuna tancada per Bohigas, 1979, p. 9.
una successid d'esveltes columnes que es AAM: exp. 47138 (OP)(1930 1932).
1-aco-+^ros^
repeteixen a banda i banda i constitueixen
un especie de galeria. Un notable sbcol de
pedra ressegueix les obertures de la planta
baixa tot al Ilarg de I'edifici.
^ Modemismo, 1969; Bohigas, 1983.
AAM: exp. 11871 (OPJ(1909J.
%,
I^ c _ 6
.^ _ ^\
^ ^ ^ j ^-
--^-. ^ ^r^,_ ^ -^ ^-
164
i
274
s^
av. Diagonal, 442 f
c. de Corsega, 316 i
i
Casa Comalat C C^P.SE va
Categoria B, cap. II
La Casa Comalat (1909-1911) constitueix
I'obra mes important i mes personal de Sal-
vador Valeri i Pupurull, que hi empra unes
caracteristiques formes toves i pesades, de
clay origen gaudinia tant en la facana princi-
pal, on cal ressaltar la tribuna i I'aparatbs re-
mat, com en la posterior, al carver de COr-
sega, especialment singular per la solucid
en que I'us de la persiana enrotliable es
transforma en un element important de la
composicid de la facana, en la qual hi ha una ;ter
i ^ _^- -
voluntat de transposicid de la facana del pati
d'illa de les cases de I'Eixample. Tambe ha
de ressaltar-se I'interes extraordinari del tre-
ball aresanal, amb mostres notables de les t^_: .., .
r ^.
^.. _ ,. ^
k^:^., _ ..^.r^ , -.^ .
diferents tecniaues -mosaic, vi:raps.
fusteria...- en tot I'edifici. En aquest sentit
cal potser esmentar la sclucio donada al
vesti bul.
GoncursoAnual, i9t3,p,D.1819;Arqu^lec;ruraEsaa6oia.
1917, PP ^2'99i 199: Cirici, '931, pp. 85, ;?P-12f ^ 2??:
Cantal,bps, ?90'&; Cirici, 19~67, iYS, rums. ; 0 ^ ?9;
Nern2ndezCro^-fAor^lrcup,^ra, 1973, p. 160; irresta
1976, pp. 41 i 52; C?ar^^a MaCin, 19i9, po. _5-33; Ga,.cr"a-
,1Aart'n, 1981; Bchigas, ?983; Contra^ly,ms, 1°83, .Ennt-
bcra/M;^alle:, 19A5, p. 194; H=r,^^rsdez-Ceosr7L1warPrcu
p!ana 1983, frcuz 1 f2.
a.AA9: exh:. 10776 (OP;(19U6^.
7
3lCGION .^ V FRCHRDA POSTERIOR
FRC HRGA PRIN[IML
,^ 275
I ?- av. Diagonal, 450
^^-^ c. de la Riera de Sant Miquel, 1
ID^J; _i-i_Tf-;1;:^G^i
Esglesia i Convent de Pompeia
Categoria B, cap. II
EI convent de Pompeia, bastit per Enric Sag-
nier i Villavechia entre 1907 i 1910, s'orga-
nitza al voltant d'un ampli celobert remota-
ment relacionable amb I'esquema monas-
tic central per un claustre. Adossada a un
dels seus costats, hi ha I'esglesia dedicada
a la Mare de Deu del Roser. Aquesta, de tres
naus d'acusada verticalitat, repeteix forGa mi-
meticament I'estructura de temple gbtic ca-
tala amb arcs diafragma i coberta de fusta,
plana en aquest cas en les naus laterals. No-
mes en alguns details com son els capitells
dels pilars i altres elements ornamentals,
PLANTN . . . e• P^505
Sagnier manifesta el seu enquadrament en
- f , el modernisme. EI frontis i el campanar, ali-
^e
I -- -- - neatsamb la resta de dependencies en una
--
facana a la Diagonal, reelaboren, de mane-
ra mes Iliure que els interiors, formes d'ori-
gen gbtic. La cripta fou reformada el 1964.
Cirici, 1951, p. 157; FabreiHuerlas, 1976-1977; Bohigas,
1983.
^^ ^ ^^ AAM: exp. 11511 ('OP)(i908).
T^^---il- ^'
^;^- -.
ra' ^ `'^'==`- '
166
I el 1919 i, tot i que el palau acollf Alfons XIII
276 el 1926 , no Toren concloses fins el 1929. EI
resultat de I ' operacio es un edifici amb un
av. Diagonal, 686 cos central de quatre plantes i Capella a la
Palau de Pedralbes part posterior , i dues ales laterals , d'un pis
menys, corbades a banda i banda del nucli
Categoria A , cap. I (Palau) de la fapana , tot plegat d ' un aspecte mas-
Monument Historico-Artistic d'Interes sis i conventional . Simultaniament a la cons-
National D. 3-6-1931. Gac. 4-6-1931 trucciddel palau , Nicolau M . Rubio i Tuduri
Categoria A, cap. I projecta i construf a partir de la vegetacid
pre-existent a la finca Guell I'extens i acurat
(Museu de les Arts Decoratives)
d'Interes jardf que separa I'edifici de la Diagonal.
Monument Historico-Artistic
fou reformat el 1931 per tal
National D. 474/1962, 1-3 Aquest
BOE. 9-3-1962 d'habilitar - lo tom a Museu d'Arts Decorati-
ves. Des del 1939 fou residencia del gene-
ral Franco i fou obert al public el 1960. En
la intencid de crear un allotjament ade- les antigues cavallerisses , una dependencia
Amb
per acollir al Rei d ' Espanya en les se- aillada a un extrem del jardf, hi ha instal^lat
quat
ves visites a Barcelona , I'aristocracia cata- des del 1970 el Museu de Carruatges.
lana promogue la creacio mitjanpant subs-
cripcio popular d'un palau reial . Els arqui- Extraordinario, 1924; Rubio i Tudun; 1926, pp. 12-75;
Rubioi Tuduri; 1926; Siul, 1930, pp. 164-165; Ex-Palacio
tectes Eusebi . Bona i Puig i Francesc de Pau- Real, 1931; Un nuevo parque, 1931; Barcelona: 1933;
la Nebot i Torrens projectaren la reforma de Rubio i Tuduri, 1936; Cirici, 1973, p. 213; Tarin-
Iglesias/PIanas, 1974; Giner, 198D; Ucha, 1980; Bru,
la torre inclosa en la finca de Pedralbes que 1982, pp. 54-58; Bassegoda Nonell, 1983 A; Bassego-
dona la famflia Guell. Les obres s'iniciaren da Nonell, 1983 B, p. 20; Villoro, 1984, p. 118;
Hernandez-Cros/Mora/Pouplana, 1985. fitxa 118.
^_^_^
^ i/ .-^`
Q! /,
^s^ `
Gr
U
a ^- ^9 u/ ^:^;
u ^ .^l
Z ^ ,-c,,. ^'^ ^/y;
rZ/^I
^z 1
._\\ b ^^
_^,,: !.M
.x'
^^'f3
167
cos de coberta plana connecta directament
277 amb I'aigua, formant un moll al qual podien 278
Moll del Diposit, s/n adossar-se els vaixells, facilitant la correga c. de la Diputacio, 15$
i descerrega. La fagana maritima, subdivi- i
Magatzems Generals del Diposit dida en tres cossos, esta formada a la plan- Casa Rabaseda n
ta baixa -mes altaque els altrespisos- per
BOP. 23-2-1979 Categoria B, cap. II
una serie d'arcades a traves de les quals en- C D^PUTGCIO
(fagana)
traven i sortien les mercaderies. L'interior,
d'estructura metal•lica, s'organitza segons
Als anys setanta del segle passat Elies Ro^ un esquema de racionalitzacib del prates
gent redacto un projecte de Magatzems Ge- Ferran Romeu i Ribot resol el 1912 la faga-
d'arribada, classificacib, emmagatzament i
nerals del Diposit per a la Societal del Cre- na d'aquesta casa amb referencies a ele-
correga de les mercaderies sabre els vaixells
dit, que havien d'anar pr^cticament al ma- ments classics. Cal destacar el tractament
o sabre els trens o carruatges.
teix Iloc dels que ara ens ocupen i tenien un de la planta baixa, de pedra amb textures
programamoltsimilar. Finalment, perb, Ro- diverses, i amb pilastres, garlandes i petites
Miret, f927D; Docks. 1975, p. 62; SassegodaiNonell,
gent s'encarrega dels magatzems de la ma- 1978 C, p. 688; Fontbona, 1983, p. 269; Plans, 1983, obertures al voltant de la porta d'entrada; al
teixa empresa al Poblenou -on es conser- pp. 54 6; Nereu 1986, p. 105. damunt d'aquest, sabre un ocul, un gerro
va una part de les seves interessants en relleu, del qual neixen els temes florals
edificacions- i qui en realitat project, el de I'esgrafiat dels primers pisos, ostenta el
1881, I'obra existent fou Mauricio Garran, di- lema «trevallant se fa la casa». A les dues dar-
rector del port. Els pl^nols signals per Ga- reres plantes els esgrafiats esquematitzen un
rran i I'edifici construit lentament al Ilarg dels ordre de pilastres que arriben fins al promi-
anys vuitanta i noranta, es relacionen direc- nent rafec del eoronament. Els balcons, apa-
tamentamb el projecte de Rogent i, uns i al- rellats, son de planta semicircular. L'obra
tres, segueixen esquemes i solutions usuals presenta un us d'elements classics fet des
en aquest tipus d'edificis al Hord d'Europa, de postures irbniques dins d'un noucentis
essent els Docks de Londres el model mes me incipient.
evident. Es tracta de tres naus cobertes ca-
da una a dues vessants mes un cos afegit Bohigas, 1983.
(OP)(1912).
amb coberta plana, formant un conjunt de AAM: exp. 13222
planta rectangular. Les parts de tancament
son de totxo vist -es una de les obres mos --^^
antigues de la ciutat en usar-Io-, amb ele- " \ ^_
ments de pedra emmarcant les obertures,
resseguint els forjats i separant les naus. EI
5
^^
i \
r
^/
/t
I ^ _
k"O"Mm"W
'-I I
I.- ^ , 1
Y'-'
I,
^^ I
\` I
^;^
,ri ^
L
{
,'^ .' ^`
u-
J _^,_^
^^-,___- _^
^.,. _ ,f.
,E)^,vt9 ., Cfi
^_'--^
1sa
279 -28-0-
c. de la Diputacio, 246 c. de la Diputacio, 248
Casa Berenguer Casa Ciapes
Categoria B, cap. II Categoria B, cap. II
(fapana) (fapana)
El 1907-1908 la societat «Sobrinos de Beren- Catalogada per Bohigas com a obra de Joa-
guer» com a tal -les initials -S. de B>, apa- quim Bassegoda i Amigo del 1909, sabem,
reixen ales reixes de I'entresol- es feu cons- peril, que existia ja el 1905, perque apareix
truir aquest edifici com a casa de pisos de en una foto publicada aquell any. Si hem
lloguer i alhora com a seu social de I'empre- d'admetre'n I'autoria i el nom, per forpa cal-
sa textil. L'edifici aparegue publicat el 1911 dra relacionar-la, amb la veina casa Beren-
com a propietat de Casimir Clapers, mentre guer, tot i que estilisticament no tenen mas-
que a la documentacio municipal un tal Jo- sa punts de contacte. La fapana es compon
sep Clapers i Berenguer es esmentat com seguint, a la meitat inferior, recursos forpa
a gerent de la Societat. Probablement ells convencionals: baixos amb tint arcs de mig
son els «sobrinos de Berenguer» i per aixb punt amb I'eix de simetria subratilat nomes
la casa ha estat anomenada algun cop ca- pel parell d'al•legories escultdriques que flan-
sa Clapers o Berenguer Clapers. Mentre quejen la porta central i que es repeteixen
unes vegades fou publicada com a obra de al principal; tribunes laterals a les dues pri-
Joaquim Bassegoda i Amigo, d'altres apa- meres plantes, unides per balconades de
reguo assignada a son germe Bonaventu- barana de ferro. Ws original es la part su-
ra; aixi, encara que aquest darrer es qui sig- perior, ja que els balcons del darrer pis son
na els plonols municipals, cal considerar-la de planta semicircular i recolzen sobre men-
obra d'ambdos arquitectes, com feu tambe sules cilindriques lobulades que recullen els
alguna publicacio. Es una de les seves obres buits del pis inferior a manera de dossers.
mes singulars, inclosa dins de la sensibilitat Els dos balcons semicirculars extrems es
modernista per la valoracio del treball arte- transformen en tribunes prismatiques de vi-
sanal i la profusio d'elements decoratius i es- dre i fusta coronades per un rafec que cons-
cultorics. La fapana enclou com a element tituia I'arrencada dels aguts pinacles cera-
predominant la tribuna central, de dues plan- mics que apareixen a I'esmentada foto anti-
tes d'alpada i amb un relleu d'una teixidora ga i que ara, juntament amb la resta del co-
amb un teler. En el mateix sentit al•lusiu a la ronament, han estat mutilats.
industria toxtil, el coronament de la fapana
enclou una matrona amb un fus voltada de Arquitectura Espanola, 1905 D, p. 79; Bohigas, 1983,
peces de roba. Les torretes que la flanque- vol. 11, pp . 72 i 179.
javen, que mantenien la inspiracio goticista
de les obertures de la fapana, han
desaparegut.
Arquitectura Espanola, 1910, pp. 269-273; Corn..., 1910,
p. 309; ConcursoAnual, 1911, pp. 24 i26-27., Fachada,
1913, tam. 6; Cirici, 1951; Hernandez-CroslMoralPou-
plane, 1973, p. 150; ln8'esta, 1976, p. 60; Example, 1982;
Vila-Grau/Rodon, 1982, pp. 15, 39i 111; Bohigas, 1983;
FonrbonalMiralles, 1985, p. 196.
AAM: exp. 11245 (OP)(1907-1908).
169
281 282
c. de la Diputacio, 250 c. de la Diputacio, 329
Casa Garriga Nogues Casa Fabra
Categoria A, cap. I Categoria B, cap. II
Monument Historico-Artistic d'Interes
Local ML.O. 15-1-1980. BOE. 26-2-2980
La Casa Fabra, del 1894-1896 constitueix
Categoria B, cap. II una mes de les realitzacions primerenques
d'Enric Sagnier i Villavecchia, de disseny sec
i eclectic. En aquest cas organitza la faca-
Construct per Enric Sagnier i Villavecchia pro- na, entre mitgeres, al voltant d'un fort ele-
bablement entre 1902 i 1904, es tracta d'un ment central compost a partir del balco del
edifici d'habitatges amb planta baixa i qua- principal. sobre la porta d'entrada, i d'un me-
tre pisos, amb mitgera al costat dret i amb dallo decoratiu al seu damunt. El carecter
facana a pati de parcel-la obert al carrer a vertical d'aquest nucli es compon amb les
la banda esquerra. El canvi de pla de faca- Ifnies horitzontals de la balconera del tercer
na es resolt amb un cos en forma de torre pis i, sobretot, de la galeria correguda sota
coberta amb volta esquifada, del qual sobre- un fronto d'art molt rebaixat del darrer. La
surten dues tribunes. La diversitat de bal- facana efectista i de materials barats ama-
cons resol I'alcat de la facana, coronada per ga una construccio que ja Rogent conside-
una serie d'elements decoratius vegetals. rava convencional i discreta.
Sagnier sintetitza en obres com aquestes un
eclecticisme d'arrel francesa amb alguns Rogent, 1897, p. 128, lam. LXVI; Bohigas, 1983.
trets formals del modernisme mes conven-
tional. Les grans mbnsules que sostenen els
balcons del principal, amb relleus al lusius
a les edats de la vida, son una mostra ex-
cellent de l'obra de I'escultor Eusebi Arnau,
Portada, 1904, lam. 19; Arquitectura Espanola, 1904 D,
pp. 79-85, Escultura, 1906 A. pp. 161 i 181-183; Bohi-
gas, 1963 D, p. 90; Bohigas, 1983; Contrallums, 1983;
Vila-Grau/Rodon, 1983, p. 76; Garcia Martin, 1984, p.
187. Fundacia, 1986, p. 31.
7
r
GRAN VIA OE LES COPTS CATAL ANES
170
I
283 284
c. del Doctor Salvador c. de Dominguez Miralles, 1
Cardenal, 5-7 c. d'Enric Gimenez, 20-26
c. de Sabino de Arana, sin
.Y' Casa Ponsich
Torre Rodona Categoria B , cap. III
Categoria B, cap. III
Obra del 1892 de I'arquitecte August Font
Datada el 1610 per una inscripcio, aquesta i Carreras es tracta d'un casalot senyorial de
masia, molt modificada, es un edifici de pe- caracter goticista, construct sobre una super-
dra afllat, amb planta baixa, pis i golfa. Se- ficie plana sustentada per murs de conten-
gueix una tipologia basilical, amb la cober- cio que imiten baluards de muralla. La faca-
ta del cos central a quatre vessants, molt re- na principal, vfctima com tota la construccio
feta. El seu nom prove d'un cos de planta d'una destrossa sistematica, es emmarca-
circular, adossat a la facana i probablement da per dues torres quadrades, amb miradors
mes antic. rematats per merlets. Adossada a la facana
posterior hi ha una capella, i separada de
('edifici una torre de planta circular.
Camps i Arboix, 1976, p. 92; Casasus, 1976; Triado,
1984, p. 29; Hernandez-CroslMora/Pouplana, 1985, (il-
xa 56.
171
285 286 287
c. dels Dominics, 14 Plata del Duc de Medinaceli pl. del Duc de Medinaceli
c. del Vendrell, 6 Categoria C, cap. VI tipus II Monument a Galceran Marquet
Casa Rialp Categoria B, cap. IV.
Categoria B, cap. III El front marftim de Barcelona -encara ara
en procOs de recuperacid i revitalitzacib-
Monument previst per Francesc Daniel Mo-
estava format des de mitjan segle xvi per projectar el 1844 la plaga del Duc de
Projectada per Joan Rubib i Bellva i cons- lina en
I'anomenada Muralla de Mar. Aquesta ana
un Medinaceli. Sembla que ja aleshores comen-
truida entre 1908 i 1910, la casa Rialp as perdent importancia militar i des dels anys
i pisos que s'or- garen a treballar-hi I'escultor Josep Anicet
edifici de planta baixa dos vint del segle xix (tot i que la muralla no de- Santigosa i el fonedor Valenti Espero, realit-
ganitza a parti r de dos cossos octogonals co- saparegue fins a meitat del segle) es comen-
altres zant en ferro colat els tritons dins el safareig
berts a dues vessants i ampliats per Garen les obres d'enderroc i urbanitzacib de
rematats amb terrassa pla- circular i la columna que, amb un complicat
cossos cubits, I'espai que, rera muralla, ocuparen les de-
na. La torre-mirador se situa sobre la caixa capitell de tipologia corfntia que enclou ca-
fenses militars i el seu entorn, dins d'un pro-
d'escala i as coronada per un xapitell valls marins, es I'autantica protagonista del
grama municipal d'actuacions organitzades
conjunt, mas que no pas l'imprecfs navegant
piramidal. entorn a I'eix de la Rambla, connectat amb al qual es decidf el 1849 dedicar el monu-
el passeig de la Muralla, i entorn de I'eix
1975. ment, despres de ser refusada la candida-
Cirici, 1951; Bohigas, 1968; Sol8-Morales, transversal. Les Ileis de desamortitzacid dels
tura de Blasco de Garay. L'estatua ha estat
bens eclesiastics de 1836 significaren la do- atribuida al mateix Santigosa i a un tal Tar-
tacid de nombrosos espais urbanitzables
res, pert la documentacid municipal sem-
que dugueren a la formacio de les places de bla demostrar que I'autor del model fou el
Sant Josep, Plaga Reial i de Medinacelli.
ja octogenari Damia Campeny. Es tamba de
Aquestes places marcaren els episodis cen-
ferro colat, material usat per primer cop amb
trals del conjunt de projectes que s'articula- funcions monumentals, i es, alhora, una de
ren entorn de la Rambla i el passeig de la
les primeres escultures dins un medievalis-
Muralla de Mar. La plaga del Duc de Medi-
me romantic, tot i ser obra, la darrera, del
nacelli, ocupada antigament per part del principal escultor neoclassic del pats. El con-
convent de Sant Francesc, fou urbanitzada
junt, restaurat diverses vegades, fou inaugu-
I'any 1849 per Francesc Daniel Molina. Es
rat el 1851.
tracta d'un espai rectangular definit en tres
dels seus costats per edificis d'algades for-
Balaguer, 1865-1866 vol. 1, pp. 372-373; Puig i Alfonso,
ga regulars, amb faganes de notable interes 1930; Elias, 1938, p. 25; Cirici, 1944, pp. 44 i 63; Riutort,
-algunes d'elles decorades amb terra- 1947, p. 38; Ciervo, 1949, p. 144-149; Benet, 1955-1961
A, pp. 245, 248 i 250-251; Ciervo, 1955 A, p. 95; Sem-
cottes-, i obert a I'antic passeig de la Mu- pronio, 1972. pp. 54-55: Tinto, 1980, pp. 191-195; Font-
ralla. Centrant la plaga, hi ha un espai ajar- bona, 1983, p. 79 i 84; Subirachs, 1983, pp. 157-159 i
1984, pp. 32, 34-36;
dinat, igualment quadrangular, presidit per 334-346; Fabre/Huertas/Bohigas,
Garcia-Martin, 1984, p. 142; Villoro, 1984; Hernandez-
I'estatua de l'almirall Galceran Marquet en- Cros/MoralPouplana, 1985, fitxa 67; Subirachs, 1986,
voltada de palmeres. pp. 22-23, 85, 87, 119-121, 131.
Carreras i Candi, 1916; Gallardo, 1934, pp. 242-243; Du-
ran i Sanpere, 1972, pp. 439-440; Cirici, 1973, p. 190;
Hernandez-Cros/Mora/Pouplana, 1973. pp. 99; VilalCa-
sassas, 7974, pp. 290-291 i308, Amades, 1984, vol. 11,
pp 521-526; GarcialGuardia, 1,986, pp. 81.
172
288 289 290
pl. del Duc de Medinaceli, 7 pl. del Duc de Medinaceli, 8 c. d'Eduardo Conde, 44
c. del Cardenal Vives i TutO, 29-35
Categoria B, cap. II c. de Josep Anselm Clave, 8
Casa Sastre i Marques
Can Girona
Edifici de caracter senyorial de la segona Categoria B, cap. II
Categoria B, cap. II
meitat del segle xix, es, segons Cirici, un
bon exemple d'arquitectura romantica amb
plan- Construi'da el 1905 corn a residencia unifa-
ornamentacio de terra cuita. Consta de Construccid senyorial del tercer quart del se-
ta baixa, amb tres obertures d'arc escarser, miliar aillada i de discretes dimensions per
gle xix. Segons Cirici, les balustrades de
entresol i tres pisos, el primer dels quals to Josep Puig i Cadafalch, hom I'emmarca en
marbres del seu principal son les mes anti-
una balconada de cap a cap. Hi ha a mes l'anomenada epoca blanca de I'arquitecte.
gues de I'arquitectura privada barcelonina.
unes golfes, amb petites obertures rectan- Als paraments exteriors els materials s'orde-
Als tres pisos restants, tots els balcons tenen
gulars, damunt les quals la cornisa reposa nen amb claredat: sbcol de pedra, seguit
barana de Ferro d'un original disseny, simi-
sobre permbdols. d'un escaquejat de rajoles de Valencia ver-
lar al de les refixes que tanquen les finestres
des i blanques; estucat blanc a tots els pa-
dels baixos d'arc escarser motllurat com la
raments tancant I'alcat, us de totxo vist, en
Gallardo, 1934, p. 242; Cirici, 1944, pp 53-54, Cirici, i,
resta de les obertures de I'edifici.
1973, p. 190. els pilars de la galeria del pis mes alt, a la
cornisa i, sobretot, en els merlets que resse-
Gallardo, 1934, p. 242; Cirici. 1973, p 190.
gueixen els tres terrats i tambe la tanca del
jardf. El volum de I'edifici es reparteix en tres
nivells esglaonats, el mes alt dels quals do-
na al jardf, on organitza la facana principal,
amb finestrals, porta voltada d'esgrafiats, tri-
buna acabada en una torreta punxeguda,
i rafec prominent sabre una galeria. Cal as-
senyalar tambe una xemeneia al segon ter-
rat i una glorieta a Tangle de la tanca del jar-
df, d'estructura de fusta i coberta cbnica de
trencadfs verd i blanc, aixf com la importan-
cia del frondos jardf en la configuracio del
conjunt i en la modulacio de la seva Ilum.
Puig i Cadalalch , 1904; Rafols, 1956; Cirici, 1966 ; Cirici,
1970; Hernandez-Cros/Mora /Pouplana, 1973, p . 222; Ar-
quitectura, 1975, n. 75; Jard: 1975; Bohigas. 1983.
173
eIs esdeveniments previs a I'expansio de la cis fins a I'alcaria maxima permesa, apare-
291 ciutat: entre 1854 i 1855 Ildefons Cerda rea- gue la Ifnia de coronament. D'aquesta ma- 292
litza el seu Planol Topografic, Garriga i Ro- nera s'arriba a la rotunda imatge actual dels
Eixample Cerda c. d'Elisabets, 6
ca fa el seu projecte d'eixampie (1857-1858) carrers i patis de I'Eixample, generats formal-
Sector delimitat pels carrers: av.
i, el 1859, d'una banda I'Ajuntament convo- ment per plans de facana que enfasitzen I'ali- Capella de la Misericbrdia
Diagonal, pg. de Gracia, c. de Cbrsega,
ca un concurs de projectes que guanya Ro- neacio. En la zona central del sector, hi con-
c. de Bailen, tray. de Gracia, c. de
vira i Trias, i, de I'altra, una Reial Ordre del tribueix, a mes, la gran homogeneitat esti- Categoria B, cap. II
Cartagena, c. de Sant Antoni Maria
Govern Central aprova el projecte de Cer- Ifstica i tipolbgica que li imprimf la rapida
Claret, pg. de Maragall, c. de Cbrsega,
da, titulat «Estudios del Ensanche y Refor- construccio en el perfode inicial. Coincidint
c. de la Independencia, c. de Valencia,
ma de la Ciudad de Barcelona,,, que fou el aquesta etapa d'empenta constructiva amb La senzilla capella de la Casa de la Miseri-
c. de La Corunya, c, del Consell de Cent,
que, tot i les disputes sobre aquesta decisio, I'eclosio del fenomen modernista, I'Eixam- cordia compta amb una sola nau i petites ca-
c. de Los Castillejos, ctra. de Ribes, pg.
es tira endavant. El propbsit contingut en el ple historic es constitueix actualment com un pelles laterals, cor alt sobre I'entrada -ja
de Cartes I, pg. de Pujades, pg. de Llufs
Pla d'enllacar en un continuum urba Barce- veritable museu de I'arquitectura que inspi- desaparegut- i porta oberta a Elisabets
Companys, c. de Trafalgar, pl. seva
lona i els seus pobles immediats re aquest moviment, malgrat les desafortu- amb la data 1693. A la Ilinda hi ha un
-
d'Urquinaona, c. de Fontanella, pl. de de Barcelona sostingut per dos angels.
definitivament agregats el 1897- es forma- nades interventions que propiciaren les or- escut
Catalunya, c. de Pelai, pl. de la es a dues vessants. Entre 1836
litza en I'extensa i caracteristica xarxa viaria denances «congestives> dels anys 1942 al La coberta
Universitat, rda. de Sant Antoni, rda. de
ortogonal, orientada segons la direccio mar- 1976. El tipus cristal•litzat durant la segona 1 1868 fou seu de la Parrbquia de Sant An-
Sant Pau, av. del Parallel, c. de Abat i la Mare de Deu dels Angels, i ha
muntanya i escairada a 45 graus del Nord. meitat del segle passat -cases altes entre toni
Tarragona, c. de la Infanta Carlota. ser
El plantejament abstracte i uniforme del Pla mitgeres, amb dos habitatges per repla, or- patit les consegObncies de destinada a
Ambdues faganes
Cerda es correspon amb la idea d'un crei- denats jerarquicament en alcada, que es dis- magatzem de fustes.
Categoria C, cap. VI, tipus V xement il•limitat i amb la voluntat de creacio tribueixen segons la facana representativa
Madoz, 1846, p. 195; Ainaud/Gudiob'Verrie, 1947, p. 307;
C. M . B. 24-4-1986 d'una ciutat nova, alternativa ales pautes de al carrer i la mes domestica i funcional al
Garrut, 1952 B, p. 95; Cirici, 1973, p. 300.
B.O.P. 25-7-1986 creixement de la ciutat existent. Aquesta no- pati-, significa Cant formalment com socio-
va ciutat es projecte a partir de la conside- logica la construccio d'una veritable nova
racio dels problemes de la circulacio -vies Barcelona, el primer pas cap al fenomen me-
Al segon quart del segle xix, Barcelona ex- de 20 o mes metres d'amplada, introduccio tropolita, que, en produir-se, ha convertit
periments un gran impuls demografic a con- dels xamfrans- i de la higiene -mansanes aquest sector en el nou centre representa-
sequencia del proces d'industrialitzacio del regulars, que s'adapten a disposicions d'edi- tiu de la ciutat.
pals, del qual passe a ser el centre econo- ficacio diferents, que sempre permeten un
mic mes important i el punt de confluencia assolellament i una ventilacio favorables. Cerda, 1867; Carreras i Candi, 1916, Castillo, 1945; Ci-
1963
de les xarxes de transport. A mitjan segle, L'edificaci6 de I'Eixample es produf fona- rici, 1951; lldefonso, 1959; Bohigas, A; Estape.
1968; Martorell/Florensa/Martorell, 1970, pp. 1541: Gru-
la necessitat d'enderrocar les muralles me- mentalment a partir dels planols d'alinea- po 2C, 1972; Cirici. 1973; Hernandez-Cros/Mora/Pou-
creixement pel ciens i de mes de deu ordenances al Ilarg plane, 1973, pp. 141-143; Cerda, 1974; Tarrago, 1974
dievals que impedien el seu B, pp. 2-14; Vila/Casassas, 1974, pp. 317-320; Coromi-
Pla es convertf en causa comuna de tota la de cent anys. L'ordenanpa, que comenca nas/Castirieira , 1975; lldefonso , 1976; Fabre/Huertas,
poblacio, que comenca a tirar-les durant la donant unes pautes generiques per a la 1976-1977, vol. 5; lldefonso, 1977; Laboratorio, 1978;
Montaner, 1978; Grupo 2C, 1979; Soria, 1979; Barey,
revolta del juliol de 1854. Poc despres el Go- construccio d'edificis, s'ana convertint en 1980; Galera/Roca/Tarrago, 1982, pp. 432-451 et alt.;
vern Central, que no permetia I'enderroc a I'instrument «conformador» de I'edificacio. Manzana, 1982; Bohigas, 1983; Busquets/Gomez/Labo-
amb pacio dels quatre costats de ratori, 1983, Fontbona, 1983, pp. 77-80i 158-166, Font-
causa de les estrictes ordenances militars Aixf, I'oci bona/Miralles, 1985, pp- 146 -148; Bohigas, 1985;
que regien sobre Barcelona, hague de re- la mansana amb franges definides per la fon- Hernandez-Cros/Mora/Poup/ana, 1985 ; Corominas,
coneixer i legalitzar la nova situacio. A partir daria edificable maxima sorgiren els grans 1986 ; Sabata, 1987
d'aquest moment, se succefren rapidament patis interiors, i amb I'aixecament dels edifi-
D DU ED
I ODO ,v ODOr- iC^ 0 ODODODOD000[7A©°00 77,
;lDDD ,^ OQOOppo^ I OLJOD^JD OD^a00E m
,DO DO 0 l D001O( DO(^a 7^D^a8000^
000000 ODODDDDD° 7ooQOC1ED D^a0000D
o°^ODOD(DC aDDODO,^^^Doa l0000c^D°O
muDa^°QDODO JDOOOD OOH ODD°°a^CDOGu^^OC JDD
DDD^DO ^ DDO_ofL ^r on o^^^^ oooo
DDDOU OMOOoaEJ U nODDOOU DDDO^ maa000D
_ooooD DaaOOO^C_7 00009MM n ee
OC^j VI o r 71-17MNHIo
^e oe ao0o = a0 oMOCI RM 0
aaDnDn-oO , 0021U0 EJDDOp
aoaO^Do Q _ UD00
DDOO^ ^ ^ ^ 0°
\QOO0 ICU
friq ,LIOOD
\OD'^ I ,uuuVau I
174
293 294
c. d' Elisabets, 8-10 c. d'Elisabets, 12-14
c. de Montalegre, 2-6
c. de les Ramalleres, 17 Antic CoI •Iegi de Sant Guillem
pl. de Vicenq Martorell, s/n d'Aquitania
Casa de la Misericordia Categoria B, cap. II
Categoria B, cap. II
Seu d'aquesta institucid fundada el 1587, els
agustins s'encarregaren de posar on mar-
L'hospici de la Casa de la Misericbrdia, ins- xa les obres i regentar el conjunt, que cons-
tituc[6 fundada pel cavalier Diego Perez de ta d'esglesia d'una sola nau, dues capelles
Valdivia I'any 1583 i posada sota els auspi- a cada banda i retaule il•lusionista pintat al
cis del Consell Municipal, es un edifici de no- mur de tancament de la capcalera. La faca-
tables dimensions, obra del segle xvii, orga- na, en bon estat, exhibeix una fornfcula pe-
nitzat entorn de dos grans patis allargats, un tria del segle xviii i un bcul, tots dos al da-
dells ajardinat i que fa de distribufdor de les munt dune senzilla porta d'art de mig punt.
diverses dependencies i serveix d'acces a L'interior -planta baixa i dos pisos- es tro-
I'esglesia, situada tancant un dels costats ba completament alterat respecte al seu es-
menors. Ala Casa de Misericbrdia, que dei- tat primitiu, i disposa d'un petit pati enlloc de
xe de ser hospici durant el anys setanta del claustre. Ha estat seu d'algunes dependen-
nostre segle per convertir-se en magatzem, cies de l'Institut del Teatre.
s'hi arriba, des del carrer d'Elisabets, a tra-
ves d'un passatge al qua[ s'accedeix per un Ainaud/Gudiol/Verrie, 1947, p. 239; Cirici, 1973, p. 300;
portal on, Ia Ilinda adovellada, hi ha I'es- Catala, 1978, num. XL VI; Amades, 1984, vol. 1, pp.
a 551-553; Garriga, 1986, p. 98.
cut de la ciutat i la data de 1613. Al funs del
passatge, un altre portal to al damunt una
fornfcula amb una imatge i, a banda i Ban-
da, dues mensules amb escuts sostinguts,
respectivament, per una au i un salvatge,
obres del segle xv procedents d'alguna
construccio mes antiga. El conjunt, reformat
al segle xix, veie transformada la seva faga-
na sud en un grup d'edificis d'habitatges i
oficines, i actualment esta pendent d'una
profunda remodelacio, continguda en el pia
de I'Ajuntament de Barcelona anomenat
< Del Liceu al Seminari), (Llufs Clotet, 1980).
Madoz, 1846 , pp. 94-95 ; Gonzalez, 1903; Barraquer,
1906, vol . N, p. 206; Ainaua%Gudio//Verrie, 1947, vol. 1,
p. 307; Duran i Sanpere, 1971. pp. 109-1 12; Cirici, 1973,
p. 300; DuraniSanpere , 1973 , p. 639 -640; Plans, 1983,
pp 117.1 18 i 120: Amades, 1984 . vol. 1, pp. 552.
175
295 296
c. d'Enric Granados, 106 c. dels Escudellers, 5-9
Casa R. Sala Categoria B, cap. II
(fagana)
Categoria B, cap, II
(fagana)
A traves d'un arc escarser, flanquejat per al-
tres de similars, i d'unvestibul s'accedeix al
La Casa Sala (1906) de Domdnec Boada i pati central, a I'eniorn del qual s'estructura
Piera ds un abarrocat edifici modernista en- tot I'edifici i del qual arrenca I'escala que duu
tre mitgeresamb fagana Plana centrada per ales plantes superiors. L'esquema simetric
una gran tribuna central que abasta els pi- de la planta es mante en fagana. En aques-
sos principal i primer i que conserva ex- ta trobem una composicid relacionada amb
cel.lents vitralls. Flanquejant la tribuna i els la dels edificis que conformen la placa Reial,
pisos superiors hi ha un conjunt d'originals cosa que permet datar la construccid caps
balcons de plantatrilobada. EI vestibul d'en- a mitjan segle xix. Les tres primeres plantes
trada t^ un arrimador de rajoleta i una curio- sdn Iligades per un ordre gegant de pilas-
sa volta de ferradura, la seccid de la qual es tres estriades amb enormes capitells jonics
projecta a la fagana en la Aorta principal que, que sostenen un gran entaulament, interrom-
com la resta de I'obra, presenta un bon tre- put per les obertures d'un quart pis, just so-
ball tant de pedra com de fusta i de ferro ^^w bre la cornisa de permddols decorats. La
forjat. -^ unitat de les tres primeres plantes ve refor-
cada per una balconada de cap a cap al pis
ArquiJecfura Espanola, 1907 G, pp. 197 i 199, Jarn. 13; principal, tot fent de base de la composicid
Casa, 19 t3 C, 7^m. 76; Cirici, 1951. p. 145; Nern2ndez-
Cros^Mora'Pouplana, 1973, p. 156; 8ohigas, 1983: Con- classica. La greca de les baranes de ferro
Jrallums, 1983. insisteix en I'us de temes classics.
AAM: exp. 10927 (OP)(19^6).
'^!^' ^_ , Bergds, 1955-7961 A. p. 206.
!®e-n^a dg lpXpGi'gs
--
^l
l^
r- ^^I
2
[. [O NS EGe
Lr....1 ^__,
,^. '.
is
^^^',..
^s -=:s
176
297 298 299
c. dels Escudellers, 8 c. dels Escudellers, 30 c. dels Escudellers, 31
ptge. dels Escudellers, 2 c. dels Obradors, 1 c. del Vidre, 7
Grill Room Categoria B, cap. II Categoria B, cap. II
(facana)
Categoria B , cap. VII
Casa tipica de les darreries del segle xviu.
La seva construccio es de qualitat superior Edifici de planta baixa i quatre plantes, coin-
Pel fet d'haver pertangut al mateix propie-
a la normal, a base de carreus petits i amb cident amb un projecte del 1847 de Josep
tari que el.fambs Bar Torino del Passeig de bon motllurat a totes les obertures. La faca- Fontsere i Domenech. Mentre que els bai-
Gracia, el Sr. Mezzalana, el bar Grill Room na que dona a Escudellers es simetrica, amb xos ens han arribat forca malmesos, els pi-
ha estat sovint confbs amb aquell. Potser es tres portals de Ilinda recta d'una peca als bai- sos conserven I'estat originari -malgrat la
tracta del segon bar Torino, tambe projec- xos i amb dos balcons i una finestra central remunta del segle passat que constitueix el
tat per R. de Capmany, de que parla Bohi- a cada planta. Una gran lapida sobre el por- darrer pis- i, especialment, la decoracio a
gas. Conserva bona part de la decoracio tal proporciona la data de 1794. base de peces de terra cuita del principal,
modernista, que cobreix les dues facanes i emprades com a marc de les obertures i, en-
part de ('interior. tre d'elles com a medallons amb caps hu-
mans voltats de vegetacib estilitzada. A la
Mackay, 1962, /Jista s.n.; Bohigas, 1968, 1,4m. n. 84; Ba-
rey, 1980. vol. Jl, p. 63; Bohigas, 1983, vol. 1, p. 61, vol. banda del carrer del Vidre s'hi repeteix, pe-
lJ, p. 181. rb no en els emmarcaments dels balcons.
La cantonera es arrodonida i resseguida per
una balconada a I'altura del principal. Es un
exemple significatiu de la renovacib arqui-
tectonica duta a terme al barri durant el se-
gle xix.
Cirici, 1944, p. 52 : Bergos, 1955 - 61 A, p 209
AAM. exn. 22 6 his C ( 1847).
J
rr^
I_
r P El 1
n
U
177
300 301
c. dell Escudellers, 38-40 c. dels Escudellers, 44
c. dels Codols, 2 -8 c. dels Codols, 3-5
ptge. del Rellotge Categoria B , cap- II
Passatge del Rellotge
Categoria B, eap. II Edifici caracteristic del segle xviii amb plan-
ta baixa i tres pisos. A la planta hi ha dos por-
tals de pedra d'arc escarser i entre ells un
EI Passatge del Rellotge es fruit d'una ope- balconet sobreposat a una porta d'arc simi-
racid realitzada pels banquers Arnus i Codi- larmolt mes petita. A cada pis hi ha dos bal-
na, que I'any 1852 havien fundat en aquest --_^ _-i cons i, entre ells, una finestra. Els balcons
indret la Banca Arpus. Encara que no es co- ^^-
del primer sonde Ilosana de pedra i a la cor-
neix el projecte original d'edificacid del con- nisa el canalo es de teules. Te esgrafiats ben
junt, format per tres solars irregulars al vol- conservats emmarcant els balcons i, sobre-
tant del passatge, I'arxiu Elies Rogent per- tot, a la zona central, envoltant les finestres
met atribuir-ne I'autoria, el 1864, a aquest ar- i entre elles, on hi ha abarrocades formes ve-
quitecte qui, el 1880, es feu carrec de I'am- getals ifigures al^legdriques de sentit poc
pliacio, millor documentada, d'un dels edi- clar. AI mar hi ha gravada la data de 1769.
ficis. EI passatge to forma de «T>^ de costats
desiguals, un amb sortida a Escudellers, un Comas, 1913, p. 219.
altre a Codols i el tercer, i mes curt, sense
sortida. Els edificis que I'envolten, una part
dels quals era destinada originariament a
sea del banc, tenen un senzill disseny uni-
tari, amb pisos separats per motllures. L'es-
tat de conservaci6 actual es pessim, i han
desaparegut la claraboia que cobria el pas-
satge i el rellotge que des d'un principi li do- D
v^.
na el nom, obra de Billeter que assenyalava NEI4L
els dies del mes, les Eases de la Ilona i I'hora
a diferents ciutats del man.
EI conjunt constitueix una excellent mostra
d'aquest tipus d'operacions urbanistiques
que, a la segona meitat del segle xix i con-
temporaniament a I'edificacid de I'Eixample,
foren dotes a terme en aquesta zona de la
ciutat per tal d'aprofitar millor els seas solars.
8alaguer, 7865-1866, vol. 2. p. 274; Arnades. 1984, vol.
11, p. 594; Nereu, 1986, p. 110.
AAM: exp. 62 J (1884- 188iJ.
178
302 303
c. dels Escudellers, 59 c. dels Escudellers Blancs,
c. de N'Arai, 1 3 bis
Categoria B, cap. II Categoria B, cap. II
Del segle xviii, es una obra t(pica de I'epo- Sobre una parcel-la amplia i regular trobem
ca, amb planta baixa i quatre pisos, i amb aquest edifici, de principis de la segona mei-
obertures de balcons i finestres aiternats, tots tat del segle xix, estructurat a I'entorn d'un
amb brancals i Ilindes de pedra amb motllu- pati cobert amb claraboia des del qual s'ac-
res, tractament similar al de les Ilosanes dels cedeix a traves d'una escala de marbre amb
balcons. Els esgrafiats representen temes balustres at pis principal, amb total indepen-
camperols -la sega, la verema, etc.- que dencia dels altres tres pisos de I'edifici. La
poden ser interpretats com allegories de les facana, com la planta, es de composicio si-
estacions, a mes de sanefes i elements ve- metrica, amb el principal i les dues plantes
getals, segons Comas, d'estil Lluis XV. de sobre Iligades per un ordre gegant de pi-
lastres estriades amb capitells corintis. Men-
Comas , 1913, pp. 219-220; AinaudlGudloUVerrie, 1947, tre aquestes son als extrems del frontis, a la
vol. 2, fig. 1404. part central hi ha plafons rebaixats amb motl-
lures. Entre la fina cornisa que les pilastres
sostenen i la definitive, reforcada amb per-
modols, hi ha la quarta planta. Constitueix
un dels cosos mes significatius de la zona
de renovacio del teixit medieval mitjancant
agrupacions de parcel•les.
PL
NEIL
CUDELLEPS I. _
179
304 305
ctra . de I'Esglesia, s/n pl. d'Espanya
Gran Via de les Corts Catalanes
Esglesla de Santa Maria de Vallvidrera
Font de la pl . d'Espanya
Categoria B, cap. II
Categoria B, cap. IV
Encara que el temple esta documentat des
del 987, 1'esgl6sia actual es construf el La font de la plaga d'Espanya fou projecta-
1540-1587, essent, tot i les modificacions del da per Josep M. Jujol el 1928 com a fita d'en-
segle xvn, una clara mostra de la perviv6n- trada a l'Exposicio Internacional de I'any se-
cia de la tradici6 gbtica en I'arquitectura ca- guent. Quan aquesta s'obri al public, pero,
talana de tot el segle xvi. Es de nau unica la font encara no era acabada. Rica en ele-
i absis poligonal i deu ser contemporani el ments simbblics, enclou, a mes de les tres
campanar de planta quadrada que flanqueja grans columnes primitivament cobertes
el temple. Avui 6s tancada al culte i del seu d'inscripcions, grups escultbrics de Miquel
retaule cinccentista se'n conserven frag- Blay (al•legories fluvials) dels germans Osl6
ments al monestir de Poblet. (els fruits de l'aigua) i de Llovet (victories ala-
des del braser). La majoria dels elements de
Ainaud/Gudiol/Verrie, 1947, p. 229; Cirici, 1,979, p. 94; bronze que tenia -inscripcions, finals- ha
Garriga, 1986, p. 104. desaparegut.
Sole-Morales , s d. p. 34 ; Jujol, 1969. pp. 21 i 23; Sem-
pronio , 1972, pp . 108-109; AHUAD, 1974, pp. 59 i
108-109; Bohigas, 1976, p. 10; Bohigas, 1983, vol. 1, p.
151; Fabre/Huerlas/Bohigas, 1984, pp. 73 i 75-76;
Garcia-Martin, 1984, pp. 154-159; Grandas, 1986; Gran-
das, 1987.
14
180
306 307 308 309
c. de I'Esparteria, 1 c. de I'Esparteria, 6 c. de I'Esparteria, 8 ctra . d'Esplugues, 103
c. de la Volta dels Tamborets, 6-8 c. de la Vidrieria, 12 c. de la Vidrieria, 13 c. de I'Abadessa Olzet, s/n
Categoria B, cap. II Categoria , c. de I'Ardena, s/n
B cap. II Categoria B, cap. II c. de Miret i Sans, s/n
c. dels Moneders, s/n
A principis del segle xlx fou bastida aques- En aquesta casa, de planta baixa, entresol Edifici del segle xvui amb planta baixa, qua- Nou Monestir Benedict ! de Montserrat
ta casa d'habitatges en la qual, tot repetint i tres pisos, es comencen a fer evi dents, tot tre pisos i atic, construct a base de carreus
un tret que ja devia tenir la construccid an- i ser construida el 1783 (segons la data a I'es- grossos als baixos i a la cantonera. Conser- Categoria B, cap. II
terior, es deixa Iloc per al pas, a traves dels cut esculpit sobre el portal), els trets que, evo- va al primer pis una balconada de ferro for- (Parroquia de Maria Reina i jardins)
seus baixos, del carver de la Volta dels Tam- lucionats, seran caracteristics de la casa de jat i Ilosana de rajoles fent cantonada; i, so-
borets, mitjangant dos arcs escarsers forca veins del xix. Tots els acabats sbn molt acu- bretot, uns esgrafiats que es mantenen en
amples units per un sostre pla. L'edifici, amb rats i cal for notar la balconada del principal, bon estat. Als pisos primer i segon hi ha re- El nou monestir de la Mare de Deu de Mont-
baixos de pedra i tint pisos amb fileres de la cantonera de pedra i el rafec motllurat: tots presentats motius campestres, mentre que serrat, ara parroquia de Maria Reina, es va
balcons i finestres, fou reformat I'any 1908 tres descriuen de manera arrodonida ('an- al tercer hi ha una composicio de caracter iniciar el 1920 sota projecte de Nicolau M.
en ple modernisme, moment en que s'ador- gle de la cantonada. Les baranes de tots els arquitectonic a manera de galeria. Rubio i Tuduri; I'obra, a partir de I'exili de Ru-
naren les baranes de ferro dels balcons i es balcons, de ferro forjat, constitueixen un es- bio arran de la guerra, fou continuada per
dota la facana d'esgrafiats: carreus encoixi- tadi previ a les tfpiques del segle xix. Verti- Raimon Duran i Reynals
Comas, 1913, p. 220; Gallardo, 1934, p. 312. fins als anys 50, qui,
nats al primer pis, tomes florals al darrer i car- calMent, entre les fileres de balcons, son en- seguint el projecte i els consells de Rubio,
reus senzills amb sanefes sobre els forjats cara perceptibles vestigis de les pintures va for el campanar, la capella i la copula, aixi
a la resta. Sobre la porta de veins immedia- que, amb el tema de grans columnes estria- com els edificis annexos destinats a mones-
tament despres dels dos arcs hi ha, entre al- des, cobriren el parament estucat. tir. La jardineria es de Mirambell i les pintu-
tres ornaments esgrafiats, la data de la res de Josep Obiols, completant aixi la se-
reforma. va completa adscripcio, si mes no en el mo-
ment inicial, a la cultura noucentista. El con-
junt, situat enmig d'un jardi, to una clara in-
fluencia reinaxentista i va ser patrocinat pels
monjos benedictins de Montserrat sota su-
fragi economic de Josep Nicolau d'Olzina,
que hi es enterrat. El composen I'esglesia,
dos claustres -un a cada banda de
I'accos-, el campanar i les construccions
annexes, avui col-legi major, que ha afegit
nous edificis al conjunt original. L'esglesia
es presidida per un portic d'entrada amb pin-
tures d'Obiols. L'interior s'articula en planta
de creu Ilatina amb absis semicircular; la nau
es coberta amb volta de cano i copula se-
miesferica amb Ilanterna al creuer. Al brat
PFLAU esquerra s'afegeix una capella amb planta
PL_
de creu grega i una nova copula. El campa-
nar es adossat a I'absis. L'ascendencia re-
naixentista es pot seguir facilment amb mo-
dels concrets; aixi I'esglesia s'inspira en la
capella Pazzi de Brunelleschi, la copula amb
tambor octogonal en el baptisteri de Sant
Joan de Florencia i la logia oberta dels claus-
tres al jardi d'acces en el tambe brunelles-
chia Hospital dels Innocents. El conjunt es
dividit actualment per una tanca que sepa-
ra esglesia i claustres dels edificis dedicats
a col-legi major.
Ralols, 1960 C, pp. 24 128; Rubio i Tudun; 1961, p. 44;
Flores/Amman, 1964, p. 117; Rubio i Tudun; 1966, p.
44; Cirioi, 1973, p. 212; Jardi, 1972A, pp. 259-261; Bru-
nelleschians, 1978; Rubio i Tudun; 1982, pp. 24-25 127,
Tarrus, 1982; Rovira. 1983 B, D. 17; Miralles, 1983, pp.
56-57; HernandezCros-Mora/Pouplana, 1985, fitxa 119.
181
310 311 312
Carrer de I'Esquirol c. d'Estruc, 14 Carrer de Ferran
C, cap. VI tipus III
Categoria C, cap. VI, tipus II Categoria B, cap. II Categoria
de carrer que mante de forma for- Bastit segons tipologia prbpia del segle xvui L'obertura del carrer de Ferran es, despres
Curt tram
de I'esglesia de Sant
ca evident el tracat medieval amb parcel-la- sobre parcel-la estreta, es un edifici de qua- dels enderrocaments
d'epoca gotica, perb amb edificacions tre pisos i, a la facana, to un balco de ferro Jaume i de la Batllia que donaren Iloc a la
cio
evidencien la gran activitat constructi- forjat i una finestra a cada planta. Enclou placa de Sant Jaume, el primer projecte rea-
que pe-
segle xix. Es mante amb certa regu- ro, als baixos un soterrani amb finestreta litzat dins la iniciativa de I'ajuntament cons-
va del
una alcada constant de les cases, de arran de terra, element poc frequent en titucionalista del periode 1820-1823 d'enlla-
laritat
baixa i quatre pisos. aquest tipus d'edifici. Al seu front hi ha una car la Rambla i el Raval amb la Ciutadella
planta
decoracib esgrafiada poc visible a base de mitjancant un eix transversal que, en Ifnia rec-
escenes dins me- ta, travesses de Ilevant a ponent les laberfn-
Arnades, 1984, vol . 11. pp. 778-780. gerros de flors, garlandes i
dallons, tots ells segons dibuix poc habil. tiques trames medievals. Comencada l'ober-
tura del carrer simultaniament als enderro-
Comas, 1913, p 221 caments de la placa de Sant Jaume (1824),
el primer tram -de la Rambla al carrer
d'Avinyb- s'enllestf el 1826. Es en aques-
ta part mes occidental on millor pot apreciar-
se el tipus de facana unitaria projectada per
Josep Mas i Vila per a tot el carrer, el qual
no fou completat, degut als frequents can-
vis politics de la primera meitat del segle xix,
n C [5a
fins I'any 1848, en que enllaca amb la nova
q U_
placa de Sant Jaume,
Carreras i Candi, 1916; Puig i Alfonso, 1930, vol. II, pp.
133-136; Forensa, 1961 C; Duran i Sanpere, 1972, p.
143; Cirici, 1973, pp. 104 105; Hernandez-Cros/Mo-
ra/Pouplana, 1973, pp. 48-49; Tarrago, 1974 B, p. 16;
Vila/Casassas, 1974, p. 290; Barey, 1980, p. 17; Font-
bona, 1983, p. 68; Amades, 1984, vol. 11, pp. 639-645;
Inicis, 1985, pp. 28 i 138-139; Garcia/Guardia, 1986.
1.82
0
313
^41L
c. de Ferran, 6
i
Casa Odena
Categoria B, cap. II
PL.
5T
^L. REIAL M IOVE'_ Projectat i construit el 1853 pel mestre
d'obres Antoni Jambru i Badia, es una cons-
truccio caracterfstica del seu moment, amb
planta baixa, principal i tres pisos. A la faca-
na, organitzada simetricament, hi ha balcons
amb marc i Ilosana de pedra i baranes de
ferro distintes de les del projecte. Entre
aquells i als extrems laterals, els paraments
cecs son travessats verticalment per deco-
racid deterra cuita, abase de garlandes ve-
getals que va de I'entaulament del capda-
munt -amb els oculs de les golfes oberts
al tris i ornats tambe amb elements
ceramics- fins a la balconada del principal,
amb separacio Clara de la planta baixa, de
pedra i amb tres severs portals d'arc de mig
punt amb Ileu encoixinat marcant dovelles.
Cirici. 1944, p. 54: Beryos, 1955 61 A, p. 206; iodes%Uo
beUPuig, 1.985_ p. 139.
AAM: exp. 661 C (1853).
111.
,:..1^ ^4 .. ^^^u.
183
314 315
c. de Ferran, 7 c. de Ferran, 28-30
c. d'Aroles, 7 c. del Beat Simo, s/n
c. de la Lleona, 7-9
Casa Veciana c. de la Trinitat, s/n
Categoria B, cap, VII Antiga esglesia de la Trinitat
Parroquia de Sant Jaume
Obra de Veciana de 1922, la facana Categoria B, cap. II
d'aquesta botiga, revestida de fusta pinta-
da, es desenvolupa en dues plantes. Entre
els elements decoratius, extrets del reperto- L'actual parroquia de Sant Jaume radica en NC I,LL
ri modernista, destaca la porta amb vitrall de un temple fundat el 1394 sota I'advocacio
la rebotiga. de la Santissima Trinitat per una confraria de
jueus conversos, poc despres del saqueig
Mackay. 1962, Nista s, n.; Cirici, 1973, p. 104; Hernandez- del Call. El 1525 ('esglesia va passar als Tri-
Cros/Mora/Pouplana, 1973, p. 124: Garcia-Martin, 1977, nitaris calcats que en mantingueren la titu-
pp. 78-80; Barey, 1980, vol 11, p 66: Bohigas, 1983. vol
1984, o. n 438 laritat i, durant els segles xvi i xvii I'amplia-
11, p. 182, Sahie 220. if
ren i es bastiren al seu voltant el convent -
en que destacava el claustre de tres pisos-,
que fou derru+t arran de I'exclaustracio de
1835. Convertit en parroquia, el temple pren-
gue aleshores I'advocacio de la veina esgle-
sia de Sant Jaume, desapareguda poc
abans.
De la construccio gotica, se'n conserven els
primers quatre trams de la nau unica coberts
amb volta de creueria, i la traca de la porta
-contractada el 1398 per Ramon de la Por-
ta i Bartomeu Gual-, amb una Ilinda del
1580 amb I'Anunciacid i la Trinitat i un tim-
pa amb sant Jaume, obra del 1878 de Jo-
sep Santigosa. Al segle xvi, hi foren afegi-
des les capelles laterals i la del Remei, per
a la qual Joan Costura construf el 1585 la
porta exterior, d'un classicisme rigoros. A la
primera meitat del xvu es reforma I'edifici,
afegint-li un tram mds, tribunes, cor, una cap-
calera plana i un ampli transepte amb copula
de base octogonal. Al segle xvii, a mes do
noves dependencies conventuals, s'aixeca
el campanar (1722). Entre 1866 i 1880 Jo-
sep Oriol Mestres s'encarrega de remode-
lar el temple, ampliant-ne el presbiteri, relent
les dependencies secundaries que arriben
fins al carrer de la Lleona -on reordena
(1866) un frontis medievalitzant-, i dotant
d'un maquillatge goticitzanttant les parts bar-
roques com la facana principal, en que am-
plia, multiplica i redecora les poques ober-
tures existents, entre elles un ocul sota la co-
berta a dues vessants. A ('interior, renovat,
alterat en successives restauracions, s'hi
conserva des del 1970 el retaule major de
la Catedral, estructura de fusta daurada del
segle xiv.
Madoz, 1846, p. 125; Barraquer, 1906, pp. 325 346;
Templos. 1932, pp. 39-41; Ainaud/Gudiol/Verrie, 1947,
vol. 1, pp. 189-191, lam. XXIV. vol 2, figs. 940i957958;
Duran i Sanpere, 1952, Garrut, 1952 B, pp. 37-39, Bas-
segoda Nonell, 1968 B; Duran i Sanpere, 1972, P. 246;
Cirici, 1973, pp. 104-105, HernandezCros/Mora/Poupla-
na, 1973, pp. 77-78; Cirici, 1979, p. 95, figs. 276 278;
Amades, 1984, vol /1, pp. 640-641; Garriga, 1986, pp.
251 188.
AAM: exp. 658 C (1853), exp. 684 C (1853), exp. 1743
C (1866).
184
316
c. de Ferran, 30
c. de la Trinitat, s/n
Casa Jeroni Juncadella
t, 1 o-.__. ,f.,,.,y..L.
Categoria B, cap. II
;._--i
A^ ^iIDlillf if (Illllllllfi EI 1853 I'arquitecte Josep Fontsere i Dome-
nech construi aquest edifici, de planta bai-
^m xa, entresol, principal i tres pisos, amb la par-
ticularitat de disposar una de les crugies al
^i damunt de la Capella del Remei de la veina
^^^;i ali esglesia de Sant Jaume, la porta renaixen-
tista de la qual apareix en facana al costat
de les alires obertures dels baixos. Entre els
balconets d'entresol del frontis del segle xix
^.:`.v ;^
_-_ ^ hi ha plafons de terra cuita. Del mateix ma-
terial son els ornaments sobre els balcons
del principal i els florons amb rostres humans
al centre dels rectangles enfonsats entre els
balcons de les tres darresres plantes. La cor-
nisa amb permddols que acaba el conjunt
es en la linia del primitiu disse.ny per a totes
les facanes del carver. Segons Gallardo, les
columnes -ara dues- que hi ha al vesti-
bul de la Casa, del qual arrenquen dues es-
cales, provenen del claustre del segle xvi
del convent dels trinitaris, desaparegut poc
abans de la construcci6 de I'edifici.
Gallardo, 1934 , p. 135.
AAM: exp. 661 bis C (7853).
^.
neu^
r+'7'^^
^,ry..^^
'^^fys
185
317 318 319
c. de Ferran, 33 c. dels Flassaders, 13 c. dels Flassaders, 21
c. de la Volta del Remei, 5 c. de I'Hostal de Sant Antoni, 3 c. de IlHostal de Sant Antoni, 6
c. del Sabateret, 1
Categoria B, cap. II Categoria B, cap. II
Categoria B, cap. II
Aquest edifici de planta baixa i quatre pisos Construi'da a la decada dels vuitanta del se-
es Tunica construccio residential anterior al gle xvni, es una Casa sobre parcel-la petita, Edifici de notables dimensions i d'origen me-
segle xix que hi ha al carrer, ja que, en coin- amb planta baixa i quatre pisos, amb fines- dieval, va esser profundament transformat
cidir la seva alineacio amb la del nou tracat tres i balcons de ferro forjat i llosana amb in- probablement al segle xvii. Te un interes-
del carrer de Ferran, no calgue enderrocar- teressants rajoletes, a mes d'un Atic. Als bai- sant pati amb escala, balcons de llosana de
la, Aixf el seu origen es al xviii, per be que xos, un gran arc rebaixat. El mes notable de pedra i fabrica de carreus petits en la qual
al xix hi hague un intent d'adaptar-lo als la construccid sdn uns esgrafiats ben con- s'obren, entre moltes altres obertures de dis-
nous models afegint-li una cornisa, relent els servats que desenvolupen un complet pro- posicio poc regular, un portal de mig punt
baixos i repassant la facana que conserva grama que enclou figures en actituds poc adovellat.
els balcons de ferro forjat originals, pert molt comprensibles, a mes de bustos sobre pe-
deteriorats. El seu mal estat actual fa que els destals i genis florals. Gallardo , 1934, p. 312.
balcons del darrer pis siguin apuntalats.
Comas, 1913, p. 222; Gallardo, 1934, p. 312; Ainaud/Gu-
diolNerrie, 1947, vol. 2, fig. 1406.
^, P111M CE5A
r
r r
LJ
Uu- ^Y [j ri n = 8 i1
r
n
r IF J I
s
1
186
320 321
c. dels Flassaders, 23 c. dels Flassaders, 30-32
c. del Sabateret, 2 c. de la Cirera, 9
Categoria B, cap. II Casa Casanovas
Categoria B, cap. II
Semblantment a la seva veina, aquestacons-
truccib, malgrat l'origen medieval, degue ser
refeta segurament al segle xviii, a mes de les Es tracta d'un edifici sobre parcel-la gran
reformes de xix que hom to documentades. construct el 1852 segons projecte de I'arqui-
Val la pena esmentar un balco amb dues ca- tecte Francesc Vila. D'entresol i quatre pisos,
rasses a la Ilinda, un portal recte de pedra la seva planta baixa esta resseguida d'ares
i d'altres amb arc escarser. Son de pedra, de mig punt que enclouen diferents tipus
si mes no, els baixos i la Ilosana de la majo- d'obertures (portals, finestres, balconets
ria dels balcons. d'entressol...). Entre els dos arcs de la faca-
na de Flassaders hi ha la porta de I'escala
de veins.
Gallarao, 1934, En la seva vertical hi ha, a I'alcada
p. 312.
AAM: exp. 1040 Y (1896-1897). de I'entresol, un particular disseny geome-
tric gravat a la pedra, que substitueix els con-
junt d'atributs del comers maritim previstos
al projecte. En el mateix eix hi ha, al nivell
de les dues plantes seguents, un plafo de
terra cuita amb el tema de la dansarina ala-
da, de menys qualitat, pero, que les que fi-
guren a la casa del carrer Hospital.
AAM: exp. 598 bis C (1851). exp. 1381 (7P)(1907).
187
:'
''hlhml,l H IH ''H' Y^ j,,,mm 11 M A,MnM
M B 322
c. dels Flassaders, 40
c. de les Mosques, s/n
c. de la Seca, s/n
', La Seca
Categoria B, cap. II
Documentada des del segle xui i tom a mf-
nimdes del 1441 en aquest mateix Iloc, s'hi
fabrica moneda, amb diverses interruptions,
fins el 1849. Practicament res no s'endevi-
na de la construccid medieval en aquesta
senzilla construccid de planta baixa i un pis,
que degue ser reconstruida a la primera mei-
tat del segle xviii pets Borbons, que hi dei-
Y"
xaren un gran escut reial de pedra, coronat
i voltat de volutes, al damunt d'un ampli por-
tal d'art carpanell esplandit. Sabem que el
seu pati interior fou cobert el 1902 i es con-
verti en un magaizem amb columnes de
Ferro.
Balaguer, 1865-66, vol. ll, pp. 301-305; Gallardo, 1934,
p. 312; AinaudiGudiolA/errie, 1947, vol. !, pp. 323-324,
vol. 2, fig. 1291; Camos, 1948, pp. 106-110; Cirici, 1973,
p. 71; Ros Torner, 1973, p. 9; Vila/Casassas, 1974, p.
i96; Arcades, 1984, vol. ll, o. 906.
AAM: exp. 1220 (OP)(1902).
188
323 324
c. dels Flassaders, 42 c. dels Flassaders, 44
c. de les Mosques sin c. de les Mosques, s/n
Categoria B, cap. II Categoria B, cap. II
(elements gotics)
Casalot divuitesc construct sabre una par-
cel-la gran. Al segle xix fou ref eta la facana Edifici del segle xviii de planta baixa i qua-
principal i li fou afegit un darrer pis. Aixi, ara tre pisos, de febrica de pedra i Ilindes de fus-
to quatre pisos sabre uns baixos de pedra ta als portals de la planta baixa. Ala canto-
en els quals s'obre un notable portal d'arc nada amb el carrer de les Mosques i a I'al-
escarser amb abundant motllurat, a mes cada del primer pis hi ha una petita carassa
d'altres obertures, similars pero mes senzil- de pedra, un rostre bigotut de factura ben
les. L'interior i els balcons han estat restau- mediocre; Gallardo el creu un almogaver, i
rats els ant's setantes. podria fer pensar en obres de comencament
de segle xviu i fins de les darreries de
Gallardo, 1913, p. 312. I'anterior.
AAM: exp. 1482 C ( 1864).
Gallardo , 1934, p. 312; Amades, 1984 , vol. II, p. 804.
^r1K b^•.1.mAM ^nA.a
RANTA O![ JI / A ' NJOJ /. IAA [A IAJA OJ B PIOAO NHO
f]
189
325 326
c. de Fontcuberta, 7-9 Carrer del Fossar de les
c. d'Osi, 12-16 Moreres
Casa Senillosa Categoria C, cap. VI, tipus I
Incoat expedient de Declaraci6
Categoria B, cap. III Monumental Histbrico-Artistica
R. 12-6-84. DOG. 476, 10-10-84
Masia de tres piantes, amb balcons al pri-
mer pis i finestres - balc6 al segon . A la plan- Buit urba adossat a la facana lateral de (le-
ta baixa les obertures s6n arcs de mig punt vant de 'esgl6sia de Santa Maria del Mar,
de pedra. tant ales finestres com a la porta correspon a un dels dos fossars parroquials
principal. En I'estuc de la facana hi ha dibui- d'aquest temple i deixa d'utilitzar-se com a
xat un rellotge de sol. tal ('any 1819. Segons la tradicio, s'hi enter-
raven els caiguts durant el setge de Barce-
lona de 1714. L'indret, amb mes significa-
cio historica que arquitectbnica o urbana, es-
ta actualment en obres per tal de crear un
element simbdlic que recordi les persones
que hi foren enterrades, i, en general, els fets
histbrics corresponents. Per tal motiu s'ha
enderrocat el conjunt de locals comercials,
de planta triangular, aixi corn el pont o pas-
sadfs elevat que unia directament I'esglesia
de Santa Maria del Mar amb el Palau del Vir-
rei, que fins el 1875 s'aixecava al Pla de Pa-
lau, enfront de Llotja.
Gallardo, 1934, p. 308; Cirici, 1973, pp. 61 168, Plans,
1983, pp. 92-93: Amades, 1984, vol. ll, pp. 848-851.
AAM: exp 676 C (1853).
190
327 328 329
c. del Fossar de les c. de la Freneria, 14 c. de Galileo, 51-53
Moreres, 10 bda. de Santa Clara, sin
c. de la Volta dels Tamborets, 4 c. de Segovia, 5 Vapor Veil de Saints
Categoria B, cap. II Incoat Expedient de la Generalitat
Categoria B, cap. II
R. 6-7-84. DOG. 468, 12-9-84
Construccio molt simple de baixos deterio- Casa de planta baixa i tres pisos molt refor-
mada. Conserva encara les volades d'origen Comencat el 1840 i inaugurat com a fabrica
rats i tint pisos amb balcons decreixents.
gotic sobre bigams de fusta i pilars el 1848, fou la primera gran fabrica textil de
Entre ells hi ha esgrafiats geometrics en for- octogo-
mes
ma de plafons d'uns pis d'altura; a cada un nals de pedra, ('element mes antic conser- vapor que s'instal•la a Sants i una de les
importants del Principat. L'any 1891 es tan-
dells el motiu decoratiu -puntejats, ratllats, va juntament amb una finestreta lobulada a
Coloma
escaquejats...- varia. Segons Comas, hi ha la facana a la baixada de Santa Clara i una ca i la industria es trasllada a Santa
de Cervello. Les dependencies de la fabri-
en una serie de plafons, a mes dels anagra- coronella -afegida en epoca moderna- a
la ca es repartiren aleshores entre diferents in-
mes de Crist i de la Verge, la data 1798 i la banda do la Freneria. La resta de la cons-
Ilegenda «Hostal de Santa Eularia», institu- truccid correspon ales dustries mes petites i s'hi ha treballat fins als
transformations de
nostres dies. Al Ilarg dels anys s'han produ(t
cid existent en el Iloc de molt abans de I'es- baixa qualitat efectuades, sobretot, al segle
modificacions en el conjunt. Tot
mentat any, del qual datarien els esgrafiats XVIII. nombroses
i aixf, conserva part de les seves naus i una
i, aproximadament, I'edifici. monumental xemeneia tronco-piramidal de
Gallardo, 1913, p. 143; Ainaud/GudiolNerrie, 1947, vol.
1. p. 336, vol. 2, fig. 1322; Cirici, 1973, p. 34; Amades, planta octogonal i considerable alcada. Per
Comas, 1913, p. 223. 1984, vol. 1, pp. 719 i 72-3-624. la banda de Galileo hi ha, al costat del pas-
AAM: exp. 1483 C ( 1864).
satge d'acces a ('interior de la mansana, dos
cossos semiderrui'ts que conserven la faca-
na de planta baixa, pis i capser segons la
coberta a dues vessants. A ('interior de I'illa
hi ha I'edifici principal, de notables propor-
cions, constituft de planta baixa, amb ober-
tures de mig punt, i quatre pisos, que s'obren AV
a les facanes planes mitjancant series de fi-
nestres d'art escarser.
Fabre/Huertas, 1976-1977 . vr)( 1, pp. 151-154, P=ar
1983-1985 , vol. ll, pp. 199-204; Corredor-Matneos Mon-
taner , 1984, pp . 76-79.
191
330
c. de Ganduxer , 85-105
c. d'Alacant, 6-12
CoI•Iegi de les Teresianes
Categoria A, cap. I
Monument Histbrico-Artistic d'Interes
Nacional D. 179411969, 24-7
BOE. 20-8-1969
Quan el 1889 Antoni Gaudf es feu carrec de
les obres del Col•legi de les Teresianes, I'edi-
fici ja havia estat aixecat fins al primer pis i
I'arquitecte hague d'assumir la planta rec-
tangular. L'obra es presenta com un bloc
massfs, amb aire sever i de fortalesa, confir-
mat pets merlets, que el 1936 perderen les
birretes doctorals de ceramica que els co-
ronaven. Als paraments, s'alterna la maco-
neria irregular de pedra amb el mad vist, que
apareix en els emmarcaments de les ober-
tures, en tot el pis de coronament i ordenant
tota la facana amb franges horitzontals. Tot
i que constructivament els recursos formals
utilitzats en el tractament del mad son d'ins-
piracid mudejar, el sentit de la composicio
fa referbncia al gotic, amb substitucio dels
arcs apuntats per arcs parabblics, element
que es multiplica insistentment tant en ('ex-
terior com en els interiors. Aquets arcs son
organitzats segons dues crugies de facana
i una de central, en la qual s'ubica, amb so-
lucions diferents en cada pis, el conjunt for-
mat pets correctors i els patis de Hums, nucli
on radica la gran qualitat formal i de tracta-
ment de la Hum i I'espai que singularitza
aquest edifici, amb el joc d'ombres produit
per la sequencia d'arcs parabblics que mar-
ca el recorregut, tant junts l'un de I'altre que
no hi va caldre bigues.
La intervencio de Gaudf finalitza el 1894, en-
cara que el projecte complet as componia
de tres edificis: dos normals al carrer Gan-
duxer, dels quals es feu el de la banda de
muntanya, i un de transversal, que inclofa la
capella.
Bonet, 1927, op. 10-13; Ratols/Folguera, 1929; Ratols,
1949; Cirici, 1951; Bergos, 1954; Martinell, 1954; Hitch-
coch, 1957. Sert/Sweeney, 1960; Collins, 1961; Pane.
1964; Casanelles, 1965; Cirlot, 1966; Martinell, 1967, pp.
294-301; Hernandez-Cros/Mora/Pouplana. 1973, p. 208;
Bassegoda, 1977: Bohigas, 1983, Sola-Morales, 1983;
Torii, 1983; Bassegoda Nonell, 1984, pp. 58-63; Guell,
1986 pp. 68-73.
192
331 332 333
c. de Ganduxer, 130 c. del General Vies, 29 c. d'En Gignas, 5
Capella de les Mares Reparadores c. de Martorell i Pena, 2-6 c. d'AtaOlf, 21
C.M.B. 14-3-1985 Casa Alemany Categoria B, cap. II
Categoria B, cap. III
planta baixa i tres pisos, construct
Edifici religi6s construct a les darreries dels Edifici de
Durant fonamentalment el segle xviii, per be que un
anys vints. la guerra civil fou malmes, Edifici construct el 1900-1901 per Joan Ru- portal adovellat als baixos testimonic, potser,
per la qual cosa hague de dur-s'hi a terme bid i BeIlve. Es una construcci6 de mao i pe- un origen mes antic. Al damunt d'aquest arc,
una profunda restauracio, dirigida per En- dra, envoltada de jardf. La seva decoraci6, un balcd de ferro forjat i Ilosana de cerami-
ric Sagnier i Vidal, que ja havia intervingut en que destaca la utilitzacio del mao corn a ca refeta fa poc. Per la banda d'Ataulf, hi ha
al projecte original. La capella no to espe- element expressiu, en fa una obra de carac- diversos balcons de Ilosana de pedra i es
cials valors arquitectbnics, i el seu interes rau ter netament modernista. molt interessant el que, al principal, presen-
en ('interior, on as pot contemplar el conjunt
ta al sotabalco uns curiosos relleus a base
de pintures al fresc i vitralles policroms que Hernandez-Cros/Mora/Pouplana, 1973; Sola-Morales, de rostres peluts i petxines.
varen ser encarregats al pintor Pere Pruna, 1975.
una de les darreres obres que va realitzar
(1952-54). Les pintures es troben a les tres
voltes, a I'absis i a ('arc que es disposa en-
tre aquest i la nau; destaquen per la seva
adaptacid al mare arquitectbnic. La decora-
ci6n del cor de la capella ha desaparegut a
causa de I'enderrocament d'una part del
convent, del qual avui tan sols resta aques-
ta capella.
Miralles, 1983, p. 199; Ibanez, 1984, p. 18; Castro, 1986,
p. 29.
193
334 335
- -vssc_
c. d'En Gignas, 13 c. d'En Gignas, 17-21
4 c. del Regomir, 24 c. d'En Groc, 4
c. de Riudarenes, 2
Categoria B, cap. li
Categoria B, cap. II
Edificis de mitjan segle xix, tipics d'aquella
Caracterfstic edifici de mitjan segle xix que epoca i amb una bona qualitat en I'edifica-
consta de planta baixa, entresol i tres pisos. cia. La facana dels dos numeros es comu-
Al carrer d' En Gignas la facana principal, de na i consta de planta baixa -amb grans arcs
dificil visualitzacio a causa de I'estretor del de mig punt que contenen les petites ober-
carrer, es composa de manera classicista i tures de I'entresol- i quatre pisos. Entre els
simetrica, a base de dos parells de pilastres balcons, relleus de terra cuita organizats en
gegantins amb capitells corintis als dos ex- alcada entre parts; la central, mes gran, en-
trems del frontis, sostenint un entaulament volta de pesades fulles uns medallons amb
terminal que, entre les pilastres, es fa mes rostres humans.
prominent. A les dues facanes laterals rea-
pareix el tema de les dues plantes nomes a
la banda mes propera a Gignas, quedant aixf
especialment remarcats els dos angles de
I'edifici. Les pilastres reposen sobre el pis
principal, amb balconada, per sota del qual
entresol i baixos -amb un seguit d'obertu-
res d'arc escarser- reben un senzill tracta-
ment a base de faixes horitzontals.
194
336 337 338
c. d'En Gignas, 23 c. d'En Gignas, 26 c. d'En Gignas, 28
c. d'En Groc, 3
Categoria B, cap. II Categoria B, cap. II
Categoria B, cap. II
Aquesta construccid, anterior al segle xvui, Casa de veins bastida a la segona meitat del
Semblantment als numeros anteriors, es un es la mes antiga que es conserva at carver. segle xix entre mitgeres amb una alcada de
edifici construct a mitjan segle xix i en el qual L'obra, sobre parcel -la doble Ileument sobre- planta baixa i quatre pisos i sense cap ele-
destaquen especialment els elements deco- sortint de I'alineacid del carrer, es de carreus ment remarcable d'interes. Als baixos de pe-
ratius de terra cuita. Aqui es presenten com petits i enclou als baixos dos portals amb Ilin- dra s'obren tres portals que marquen els
a plafons verticals mes Ilargs, amb un de petit des de fusta. Al damunt, un entresol i tres eixos de composicib sobre els quals s'ali-
at darrer pis, marginat dels altres per un cor- pisos, amb dos balcons a cada nivell. neen les obertures, tres a cada pis: un bal-
nisament. Ala facana a Gignas el plafd gran cb amb Ilosana d'arestes arrodonides amb
unic mostra un estrany tema que enclou, en- Gallardo, 1913, p. 286. una balconera a cada banda. Tota la faca-
tre els habituals fullatge i garlandes, una es- na es arrebossada imitant carreus, amb fran-
trella de vuit puntes dins d'un medallo el.lip- ges horitzontals que separen els pisos at ni-
tic, una copa flamejant i un caduceu; el petit vell dels forjats.
es centrat per una mascara, identica a les
que ornen I'edifici de la Rambla, 129. Els pla-
fons de la banda del carrer d'En Groc repro-
dueixen dues vegades temes similars perb
no identics,
195
i
339 340
c. de Ginebra, s/n c. de Girona, 46
ptge. del Gasbmetre, s/n Casa Vila
c. del Portal de Don Carlos, sln
Categoria B, cap. II
Torre de la Fabrics de Gas (fagana i vestibul)
Categoria B, cap. II
De Joan Maymd i Cabanellas, la casa Vila
gran (1913-1916) es un edifici modernists en la
La torre de la fabrics de gas, un dipb-
linia rococo practicada per Sagnier. La fa-
sit d'aigua per abastir el conjunt industrial,
Gana, simetrica, es coronada per una
fou construida el 1906 per Josep Domenech
barana-front6 de perfil sinuos, amb un es-
i Estapa; esta formada per una alts base de
garlandes vegetals, elements
plants octogonal, amb pilars als vertexs i mur cut central i
es ^epeteixen en el tancament de la tri-
de totxo vist, quo eleva el diposit prdpiament quo
pis principal i sobre la ports
dit, un cos cilfndric amb coberta cbnica, to- buna quo, al
contra composicio.
talment recobert de ceramics. La torre era d'acces, la
enclosa en el conjunt d'edificacions que con-
8ohigas. 1983.
formava la primitiva fabrics, bastida per Do- Cirici, 1951, p. 143;
AAM: exp. 14945 (OP)(1913).
menech, sembla quo des de 1893, essent
practicament enllestida I'any 1909. A mes de
la torre, es conserven encara altres interes-
sants pavellons, obres en que es fa patent
la particular formulacid modernists de I'ar-
quitecte. Estracta, d'una Banda, del pavel-
lo d'oficines al costat de I'entrada pel carrer
de Ginebra, amb acurat treball de totxo vist,
material quo es combing amb la pedra en
els altres, les antigues sales de comptadors
i reguladors, ubicades prop del carrer del
Portal de Don Carlos i actualment utilitzades
com a oficines. Hi destaca el cos prominent
amb quatre frontis esglaonats i torreta amb
finestres rodones.
Concurso Anual, 1910, pp. 33-35; Rorneu, 1918 A, pp.
1571 165; Cirici, 1951, p. i40; lnfiesfa, 1975, p. 54; Ba-
rey, 1980, p. 93 i 150; Bohigas, 1983; Corredor-
Malheos/Monfaner, 1984, p. 58.
^/^'\
196
341
c. de Girona, 73
c. del Conseil de Cent, 372
Forn Sarret
Categoria B, cap. VII
Forn especialment interessant per la solucio
de tagana, amb un treball de fusta en el qual
predominen les caracteristiques corbes del
modernisme, que integren en un dibuix uni-
tari portes, aparadors, retols i emblema.
Sembla que cal datar-lo al 1898. L'edifici es
obra del 1866 del mestre d'obres Felip
Ubach i Corbella.
Fachada, 1908 , la'm. 36 ; Mackay, 1962; p . 37; Cirici,
1967, il. num . 53; Bohigas, 1968, tams. 56 i 64;
Hernandez-Cros/Mora/Pouplana, 1973 , pp. 123-124;
Garaa -Martin, 1977, pp. 46-49; Barey , 1980, vol. ll, p.
67; Bohigas, 1983, vol. ll, p. 184; Satue, 1984, ds. Hums.
448-449.
AAf^?: exp. 10778 (OP)(1906).
I;.- J,...^ ^ ^..--^ ^^i i ,i
11!. J,
^'^ h
c.
I^
i
1ti
i.
ri
^.
^^
^.. ^ ^, U
_....6
^>
197
342 343
c. de Girona, 74 c. de Girona, 86
Forn de la Concepcio 0 Casa Pomar
Categoria B , cap. VII Categoria B, cap. II
Hi destaca la solucio de tapana, que enclou Del 1904-1906, la casa Isabel Pomar de
el treball de fusteria, amb corbes i volutes Joan Rubio i Bellve es la mes significativa de
amb fulles, i dues pintures sobre vidre, tot [. CO HSE LL PE CENT les cases entre mitgeres del seu autor. Mal-
d'^poca modernists. L'edifici, en canvi, fou grat I'estretor d' un solar que no permetia so-
bastit al 1862 per Josep Buxareu Gallart. r" lucionssingulars, Rubio assoli una facana de
gran qualitat i d'ordenada composicio, amb
1962.11is1as.n.; Nern^ndezCros/Mora/Pouola element decoratius de ferro forjat de gran
Mackay,
na, 1973. p. 124; Garcra^Marrn 1977, pp. 50-52; Bohm qualitat. Hi destaquen la tribuna del princi-
gas, 1983, vol. 11, p 184. pal, d'original estructura aparent i sostingu-
AAM: exp. 1312 bis C (1862).
daper una unica mensula central, i el remat
de la fapana, a manera de traceria de fines-
tral gotic, que correspon a un estudi sots teu-
lada resolt amb una estructura d'encavalla-
des de fusta:
Premis, s. d.; ConcursoAnual, 1910, p. i9; Cirici, 1951;
Sola-Morales , 1975; Bohigas, 1983.
AAM: exp. 10049 (OP)(1904).
^I
^-^,^, ;,,,A - 1 1̂^1^
- -^f _.
i
_^ ^;_
,i.
1 1 x 11, ^ ],,^ !-^
({ x1810 UAII ' F.RRAL
u k
TITF-T-M
=^ I
r ^`
• c.
..
.k_^-T- tR^®^
-
;^^ i
^1
..
198
el primer edifici modernista de Domenech,
344 un cop superat el perfode que qualifica 345
c. de Girona, 113 d'«esteticista».
c. de Girona, 122
Casa Lamadrid Arquitectura Espanola, 7904-7973, pp. 257-255; Casa, Casa Granell
1904-1905 S, lams. 65 i 88; Rafols, 1949; Cirici, 7951;
Categoria B, cap. II Flores, 7967; 8ohigas, 1963 A; Sohiyas. 7963 C, pp. 69
i 87; Flores/Amann, Categoria B, cap. II
7964: Boh;'gaslFlores, 1965; 8ohi-
gas, 7973, p. 48; Cirici, 1973, p 48; Cirici, 1973 8, p. (facana i vestfbul)
SD; Hernandez CrosiMora/Pouplana 1973, p. 166; Lluis,
T987, p.
En construir el 19O21a casa Lamadrid, Llufs 38; Sohigas, 7983.
AAM: exo 84 78 (OPJ(1902).
Domenech i Montaner feu la seva unica obra Jeroni F. Granell i Manresa, amb projecte del
dins la tipologia habitual a I'Eixample de ca- 1901, construi per a ell mateix, entre 1902
sa d'habitatges entre mitgeres, amb facana i 1903, aquesta casa, que constitueix una
al carver i al pati de mansana, sense ocupar mostra molt representativa de I'obra de Gra-
cap posici6 singular. Amb un solar forGa re- nell, la millor, segons Cirici, Hi repren la ti-
duit, Domenech projecta una facana plana pologia, practicament exclusiva en la seva
i relativament estreta, sense tribuna i amb produccio, d'edifici d'habitatges entre mit-
tres balcons en cada un dels cinc pisos, geres, projectant una facana que ordena ca-
destacant-ne Homes els del primer, amb ba- da un els cinc pisos amb un baled a cada
ranes de pedra de planta semicircular ipro- extrem i dos parells de finestres rectangu-
fusa escultura floral, en la mateixa linia que lars a la part central. Aquesta exceptional
la que orna els capitells de les quatre grans composicid es completa amb la caracteris-
columnes de la planta baixa. Menys original tica ornamentacio granel liana a base de If-
es el coronament de la fapana, tambe amb nies sinuoses, presents en el coronament,
decoracio vegetal i amb un escut central en el mart de les obertures i els ornaments
amb la data composant un perfil goticitzant. entre elles, en I'esgrafiat que.cobreix tot el
Segons Cirici, la casa Lamadrid constitueix parament del fronds i tambe en la planta bai-
xa i entresol, de blocs de pedra suaument
modelada, on la solucio esdeve especial-
ment afortunada. Fusteria, vitralls i ferros
d'un estil similar arrodoneixen I'interes de
0 I'edifici.
I
Cirici, 1951, pp. 7421 144; HernandezCros/Mora/Pou-
r.^.^.^ plana, 1973. p. 167; Infiesta , 1976, p. 68; Eixample, 1982;
eohlgas, 1983; Fontbona/Miralles, 1985, p. 153.
AAM exp. 8342 (OPJ(1901-1902).
i"7
^[ i
^^^ :..p. n..ra
^.{"y^ ^^ t
r-
^-.+
J^
C. VPL EM CIA
LL--_- 1
n
^_
h •;! t
,y ^
-^ f
!^
^;:`^
i ,^.:. re.,^
1 r^
199
346 347
pg. de Gracia pg. de Gracia, 2-4
c. de Casp. 2-4
Fanals rda. de Sant Pere, 1
Categoria B, cap. II Casa Pascual i Pons
Categoria B, cap. II
Elements singulars dins el conjunt del pas-
seig de Gracia, els fanals-banc del passeig
de Gracia, projectats el 1906 per Pere Fal- Les cases d'Alexandre M. Pons i Sebastia
ques i Urpi en tant que arquitecte municipal, Pascual son dues edificacions distintes pro-
constitueixen un acurat disseny en que es jectades unitariament per a membres d'una
reuneixen de manera reeixida un bon resul- mateixa familia per Enric Sagnier i Villavec-
tat formal i una doble funcionalitat, en tant chia i construides el 1890-1891 en un em-
que Banc i fanal alhora. Falques recorre en plagament privilegiat. El conjunt, de grans
aquestes peces a un repertori mes conven- dimensions, destaca per la seva unitat i si-
cionalment modernista que el que acostu- metria, encara que es recorre a diferents so-
ma a utilitzar en les seves obres majors. Aixi lucions en aspectes com la volumetria de les
el banc de trencadis blanc es un ressb de torres i la seva articulacio amb els plans de
formes gaudinianes, mentre que els ele- la cantonada. Formalment es una obra d'un
ments de ferro forjat, realitzats pel forjador marcat gust neogotic, tant en la planificacio
Manuel Ballarin, habitual col-laborador de general -fagana plana de pedra emmarca-
Puig i Cadafalch i altres arquitectes, prenen da per torres punxegudes i tancada per ra-
formes vegetals i ,coup de fouet». Avui dia, fec de fusta- com en el disseny de la de-
els fanals-banc, en molt mal estat de conser- coracio, cuasi arqueologista. El cos baix que
vacio, ocupen un bloc marginal en l'orde- tancava la fagana per la banda de la ronda
nacib actual del Passeig de Gracia. fou elevat i modificat en els baixos, ja abans
de la restauracio del 1984 -dels tallers
Rue, 1934 A, p. 101; Rsfols, 1949, p. 293; Cirici, 1951, Martorell-Bohigas-Mackay i Espinet-
p. 140; Cirici, 1973, p. 241; Fabre/Huertas, 1976-1977; Ubach-. que ha recuperat la imatge origi-
Bohigas, 1983; Fontbona/Miralles, 1985, p. 195.
nal de les faganes, introduint-hi elements
nous, com les finestres sota el rafec i la re-
munta enretirada, i remodelant tots els inte-
riors. De la rica ornamentacio d'aquests in-
teriors, se'n conserven elements significatius,
com la Ilar de foci alguns vitralls del principal.
Rogent, 1897. pp. 45-47, lam. XVII, Fachada, 1913 B,
lam. 31; Castillo. 1954, p. 206; Barey, 190. pp. 12 i 91;
Bohigas, 1983; Contrallums, 1983; Ampliacion, 1985, pp.
76-79; Fontbona/Miralles, 1985, pp. 35 i 42; Recupera-
tion, 1985.
AAM: exp. 3837 (OP)(1890), exp. 3850 (OP)(1890), exp.
24057 (OP)(1922).
200
^^^^^
""*"".~..-`.^:"t="=.
..^
t^dl. ia.
/°i f^
201
DTI/3a1S 1.a^a: 348
61 /. A. pg. de Gracia, 6-14
Cases Rocamora
Categoria B, cap. II
'^ w-
^'^=
Encara que en la documentacid municipal
apareix Joaquim Bassegoda i Amigd com
a unic responsable de la construccid, entre
1914 i 1917, de les cases Rocamora, aques-
tes sdn tradicionalment considerades un fruit
de la col•laboracid amb el seu germa Bona-
ventura. Es tracta d'un conjunt de cases de
renda englobades en un unic edifici de gran
importancia en el paisatge urba de I'inici del
passeig de Gracia. La facana aconsegueix
un bon equilibri entre el tractament de con-
junt i la singularitzacid de cada una de les
cases mitjangant la repeticid del mbdul-casa v(q NTA OE LOS 4^50^ 2'3+Yre
emfasitzat per les tribunes, els coronaments
..,̂..n._i..... cupulats de les quals sobrepassen la bara- ^^
.:i nadel terrat, barana que, en canvi, no acu-
.::^ sa les teoriques mitgeres, unificant les diver-
ses cases en un sol conjunt, quedant inter- ^ K U U |
rompuda, perb, per la torre i mirador de plan- ^ ^^-^-^^r^ ~~
ta circular que resol Tangle de la cantona-
-
da. Cal destacar la qualitat del tractament de ^ L+
la pedra dels paraments de fagana, aixi com ^, ^ ^ ^r|^ -^^-
I'acusat goticisme dels elements tant arqui- ^ ^ ^ .^
tectbnicscom decoratius, als quals se suma
un discret floralisme en algunes parts. ^=
^r^ ^ ^
Giralt. 19188, pp. 10-11; Hem2ndezCros/MoralPoupla-
na. 1973, p. i51; Bohigas, 1983; Contrallums, 1983;
Fontbona/Mi^alles, 1985, p. 196.
AAM: exp. 15560 (OP)(1915 1920).
2Q2
el 1934 feu Pere Domenech per tal de con-
^ 349 vertir I'edifici en teatre, transformaren les
pg. de Gracia, 13 obertures de I'entresol i planta baixa, supri-
miren molts forjats i enderrocaren la facana
Gran Via de les Corts Catalanes, 609
al costal de la mitgera Hord. Posteriorment,
Palau Marcel en esdevenir cinema, sofri noves i continua-
des modifications.
i Categoria B, cap. II
Rogent, 1897, pp. 85-86, lam. XXXVIII; Castillo, 1945, p.
208; Bassegoda Nonell, 1973 A, p. 46 i lam. s/n davant
EI 1887 Tiberi Sabater i Carner construi, amb p. 105; Fontbona, 1983, p. 263.
AAM: exp. 3066 (OP)(1887).
planta pentagonal irregular i en una de les
cantonades mes notables del passeig de
Gracia, aquest gran palauet urba per a un
dels representants de la poderosa burgesia
industrial. Els pisos s'organitzaren segons
una distribucio horitzontalment racionalitza-
da, que no estalvia en materials nobles a les
sumptuoses dependencies eclectiques:
gran vestibul pompeia, Capella goticista, sa-
PLANTA OE LOS Pl505 2=3""-Y4-°
lons oriental i japonas, etc. En la decoracio
coincidiren diversos artistes del fi de segle:
pintures i escultures d'Eduard Llorenq i Joan
Parera, vitralls d'Antoni Rigalt, taller en mar-
bre de Joan Balletbd i Francesc Roig. Ve-
niem, doncs, I'existencia d'una posicio
eclectica conscientment assumida, paral^lela
a la d'altres mestres d'obres barcelonines i
allunyada del torrent innovador que desem-
.w,: bocara en el modernisme. Les reformes que
._^ .
^r
^^._^^^~~^".
^
t.i. . "
`q°^yr-- . - ~^^
\ _,__-
^^r,
PLAN7A DE Pf505
E, P^rD^r.'. ^^r fl Arf^.
-^
A^i
203
350
pg. de Gracia, 18
Gran Via de les Corts Catalanes, 611
Joleria Roca
Categoria B, cap. VII
Dissenyada el 1934 per Josep Lluis Sert, es
Punic establiment comercial construct segons
els parametres del racionalisme dels anys
trenta que es conserva a Barcelona. Presen-
ta una fapana plana que es corba en el xam-
fra amb aparadors i paves de vidre que il-lu-
minen el nivell superior dels tres de la cons-
truccio -soterrani, botiga i altell
d'exposicid-, si be la decoracio interior ha
estat alterada i el local ampliat el 1964 per
Marcelo Leonori.
Joyeria, 1934, pp. 121 14-17; Bohigas, 1970, p. 61;
Hernandez-Cros/Mora/Pouplana, 1973, p. 203; Fa-
bre/Huertas, 1976-1977. vol. 5, p. 43.
AAM: exp. 1207 (OP)(1882).
if
i
204
^...,`^°^
351 °
pg. de Gracia, 21 :-^L^-;-r- _
c. de la Diputacio, 265-267 '^^
Edifici de FFL^ Union y el Fenix ^,a ,^^ :
EspanolFF ^^^^
Categoria B, cap. II
(fapana i vestibul)
Obra del 1927 d'Eusebi Bona i Puig no en-
Ilestida fins el 1932, es un dels millors testi-
monis de I'arrelament entre I'alta burgesia
de I'epoca d'una concepcio monumental de
la ciutat que implicava exigir la col.labora-
cid de les institucions privades en la tasca
de dotar-la d'obres indiscutiblement relle-
vants. La total identificacib entre projectista
i promotors en aquest pragrama cultural ex-
plica tant elvigor de lacom posiciocom I' ana-
cronisme del Ilenguatge arquitectbnic em-
prat en aquestaobra, EI principal interes del
seu disseny rau en ('original plantejament vo
lumetric d'una cantonada de I'Eixample,
concebuda com un cos de planta central,
rematat per una copula d'elevat tambor co-
ronada per una au fernix al•legorica de lains-
titucib promotora -obra deSaint-Marpeau-
incrustat entre dos cossos ortogonals que re-
cuperen I'alineacio delscarrers. Interiorment
el cos cilindric es manifests mitjancant un pati
de planta circular sots la copula, que il^lu-
mina el sistema de comunicacions verticals,
i els passadissos de distribucio horitzontal,
alguns dels quals envaeixen ('ambit del pati
formant passeres i tribunes. Les nombroses
escultures que completen la fapana son de
Frederic Mares,
Martine!!, 1933, p. 167; Bohr'gas, i963A; Jardi; 79T2A,
pp. 267-268; Dom^nech, 1974, p. 9; 8ohigas, 1979, p.
15; Mira!les, 7983, pp. 702-103; Garcra-Martin, 1984, pp.
AAM: exp. 39263 (OP)(7927 7928).
-rar
Gc GY4CT0 [E LAWCI^
^k
S4
^^ lLy(,7: Y H FFN1Y ESFASOL
^^
^^
n.rcw-^.n.,^
_1_ _^
2
205
352
pg. de Gracia, 24
Casa Pere Llibre
Categoria B, cap. II
Fent cantonada amb un petit passatge que
conduia al desaparegut «Teatro Espanol» la
,: casa Pere Llibre, aixecada el 1872 per Do-
m^nec Balet i Nadal, feia jot amb una edifi-
cacib similar a I'altre costal del passatge,
tambe desapareguda, a la qual s'unia mit-
janpant un arc amb les taquilles del teatre.
En adquirir-la a darreries de segle Pere Lli-
bre encarrega a Pere Bassegoda i Mateu
una reforma que, tot i alterar I'entresol i el
MMMEMPMEN principal i afegir el darrer pis, mantingue el
caracter arabitzant de I'ornamentacio.
Aquesta en fa una de les constructions mes
representatives^de la ciutat del torrent his-
toricistaque a la segona meitatdel segle xix
es dedica a transcriure mimeticament ele-
m
_.---,^;--.rte--^ _^1^17;
^- ments de proced^ncia arab sense cap me-
na d'interpretacid, en un intent de cercar un
«estil nacional» -idoni en relacio al «Teatro
Espanol»- intent que agiutina les polemi-
ques arquitectoniques d'aquells anys, pre-
vis al naixement del modernisme. Dels anys
1950-1962 Pere Benavent de Barbera du-
gue a terme una reforma dels baixos que
afecta, pel que fa a la facana, la part oberta
al passeig de Gr^cia, on desaparegueren les
caracteristiques obertures islamitzants.
Rogent, 1897, p. 162, lam. XCIV; Bassegoda Nonell,
1973 A, lam. s. n.; Hernandez-Cros/Mora/Pouplana,
1973, p. 174; Barey, 1980, p. 75; Flores, 1982, p. 44.
Pp.OYbCTO Dk PnLRC 10
L^
"Lti UNK4i Y K FENIX ESPaRoL'
EN
p.cn...e _iro-^tY
i
}
206
3^3
pg. de Gracia, 27
Casa Malagrida
Categoria B, cap. II
Encara que ha aparegut publicada com a
obra de Josep Codina i Clapes, cal consi-
derar la Casa Malagrida, c^nstruida entre
1906 i 1908, obra del mestre d'obres Joa-
quim Codina i Matali, que es qui, el 1905,
en signa el projecte. Te una facana simetri-
ca dividida en tres cossos, el central dels
quals es mes alt i esta acabat per una gran
volta a quatre vents comunicada per una co-
rona metal•lica, mentre els laterals tenon sen-
gles mansardes recolzades en la cornisa. AI
principal dues tribunes de costats concaus
flanquegen la balustrada del baled, de cor-
batura inversa. Entre la decoracid escultori-
caque soste aquests elements volats en dis-
tingeixen referencies al caracter d'india del
propietari: I'aliga i el condor, simbolitzant Es-
F^ Pxa+^r^ /'rv
panya iArgentina, i r fa am
medallons amb effigies
de Cristbfor Colom i del politic argenti Bar- ,^
tolome Mitre.
Casa, i9i08, 1^m. 9i; Castillo, 1945, p. 209; Cirici, 7951,
p. Y48; Sohigas, 1983; Garcia-Martin, 1983, pp. 94-95. _,,. >
ARM: exp. 3494 (OP)(1889). -. ^•'a
Ci
i
7-7
•- --^
^ ^ f ^ ` .^
L L''-a ^:
^^ ..:.
20^
354
pg. de Gracia, 35
Casa LIeo Morera
Categoria B, cap. II
La casa LleO Morera, obra del 1905 de Llufs
Domenech i Montaner, constitueix el millor
exemple de la plenitud de I'estil floral dome-
nequie aplicada a una casa de pisos. Tot i
aixb, i havent estat premiada en el seu mo-
ment per I'Ajuntament, ens ha arribat salvat-
gement mutilada, tant en els baixos, on co-
lumnes i escultures han estat substitufts per
una pretenciosa botiga, com en els acaba-
ments, dels quals ha desaparegut un cos alt
enretirat i I'esvelt templet que coronava el
xamfra, en el qual es conserva, sense les es-
cultures d'Eusebi Arnau, la tribuna de plan-
ta circular. Als algats, Domenech defuig la
convencional disposicio dels balcons i ac-
tua amb una gran Ilibertat i varietat: galeries
columnades al principal, i al capdamunt, sota
un tancament calat en la pedra, avui molt
erosionada, balconeres al primer, flanque-
jades per relleus femenins, i uns originals bal-
cons aparentment circulars al segon. L'in-
teres que suposa I'edifici a tots nivells con-
trasta amb el mal estat de conservacib ge-
neral, La rica decoracib interior es conser-
va tambe nomes en part.
Arquitectura Espanola, 1905 F. pp 325-339; Arquitec-
tura Espanola, 1907 0, pp. 97-i 11, tarns. 7 i 8; Concur-
so anal, 1908-1909, pp. 22-29, Castillo, 1945, p. 210;
Cinci, 1951, pp. 93-94, 179, 182,217,221,232233,235,
258, 264-265; Bohigas, 1963 C, p. 83. Bohigas, 1973,
pp. 12,16, 18,38-39,43-44i47, Costanzo, 1973, p. 150;
Hernandez-Cros/MoralPouplana, 1973,p. 147; Garcia-
Martin, 1979, pp. 108-110, Barey, 1980, p. 98; Lluls,
1981, p. 45; Vila-Grau/Rcdon, 1982, pp. 132-136; Atti-
sent/Cinci, 1983, num. 6; Bohigas, 1983; Contrallurns,
1983: Garcia-Martin, 1983, pp. 118-139.
AAM: exp. 10831 (OP)(1903).
208
355 356
pg. de Gracia, 37 pg. de Gracia, 39 6i
Casa Mulleras Casa Bonet
Categoria B, cap. II Categoria B, cap, II
(fagana} (fagana)
Es una obra del 1906 d'Enric Sagnier i Villa- EI mestre d'obres Jaume Brossa i Mascaro
vecchia de composicib molt sobria, combi- projects el 1871 per a Santiago Torroella una
nant un discret floralisme de caire rococo Casa d'un eclecticisme convencional que, en
amb elements d'inspiracid classica, sobre- la mateixa linia, el 1901 seria reformada en
tot a la tribunadel principal, d'arquets de mig els baixos i ampliada amb un nou pis segons
punt sobre capitells i columnes, a manera de projecte d'un tal Jaume Brossa, potser ell
loggia, i en les pilastres gegantines que tan- mateix. EI 1915, pert, quan la casa era pro-
quen lateralment la fagana i suporten la Ileu- pietat de Josefina Bonet, la fagana fou com-
gera cornisa i la baranadel coronament, da- pletament refeta, aixi com reformats els in-
vant d'una teulada inclinadaamb obertures teriors segons projecte de Marcel^li Coquil-
circulars. Situada a la «mansana de la dis- lat i Llofriu, que utilitza un classicisme poc
cdrdia^, al costat de la casa Lleo Morera i brillant, alie ja a I'arquitectura modernista, en
prop de I'Amatller, compleix amb la seva vei- un frontis de marcada verticalitat en el qual,
na la funcib de contrapunt, discret perb con- a mks de modificar totes les obertures. ara
temporani, de les canstruccions que prota- de mig punt i baranes balustrades, afegi un
gonitzen el conjunt. cos que sobresurt de la barana de tanca-
ment Tuna gran tribuna central de finestres
Cirici, 1963, p. 24 i; AltisenUCirici, 1983, num . 6; 8ohi- serlianes. Com la veina casa Mulleras, de-
gas, 198,3. senvolupa perfectament la funcio de discret
farcit de la «mansana de la discordia^.
II Concurso, 1918, pp. 83190-92; Cirici, 1973, p. 24Y; 8a-
rey, 1980, l1. p. 98; A1lisenVOirici, 1983, num. fi.
AAM: exp. 10190 (OP)(1904).
AF
n
209
357
pg. de Gracia, 41
Casa Amatller .>1
Institut Amatller d'Art Hispanic
^_
Categoria A, cap. I
Monument Histbrico-Artistic d'Interas
National D. 248!1976, 9-1. I ^^
BOE. 17-2-1976
Entre 1898 i 1900 Josep Puig i Cadafaleh
basti la casa Amatller a partir d'una construc-
cib pre-existent. L'obra resultant as un edifi- ,': s
ci entre mitgeres, amb planta baixa i quatre ^^ mil
pisos, mas un Cinque sota la coberta a dues ^_. .iJ. r ^` I -
vessants molt pronuneiades, amagades a la \,
ti A
faGana per un coronament ceramic esglao-
natque segueix la tradicib dels Paisos Bai-
xos. La resta de la decoracid de la fagana
es mante en una linia d'origen neogotic, es-
pecialment en les obertures, tauten els bal-
cons de laplanta noble, tom en les finestres
^_-^i
del segon i el quart i en les galeries segui- a^°. ^
des de la planta baixa i el tercer pis. Espe- T-T7I t T T l 1 | ^j=am'
(.;,; .
cialment destacables sbn els elements escul- ^. ^'^..1..(
torics, realitzats per Eusebi Arnau, que en-
,̂̂ ^ y ^ ^^
volten la porta i els balcons i la tribuna del
principal, aixf tom tamb2 tats els interiors de
la planta noble, on hi ha instal•lat I'Institut :=M:-^
Amatller d'Art Hispanic. Pel que fa als inte-
riors es tambe destacable el salo sota teu- Erwb IP<^5o El Ft 9„^teeto Et P. er^eta+-^^
lat, amb profusa decoracib de fusta de gust Ba^eetono 25 de f' e6rero . de iH99. 4^_ __
nbrdic, obra de Gaspar Homar.
Foment de les Arts Decoratives, s. U.; Maison Amatller,
1900-1904; ArquiteCturaEspariola, 1901 B, pp. 303-309
i 3 ! 1; Puig i Cadalalch, 1904; R^lols, 1949; Cirici, f 951;
BohigaslFlores, T965; Cirici, 1966; Exposicion-
Nomenafe, 1967; Nern^ndez Cros/Mora/Pouplana,
1973, pp. 144 145; VaH^s, 1974-1976, vol. 1, p. 37 i; Jar- i _._,
dl, 1975; Intiesta, 1976, pp. 37, 58, 6i, 258 i 265; Ucha, ^- -
198D; A!]isenUCirici, 7983, num. 6; 8ohlgas, 1983;
Garcra^Mad^h, 1983, pp. 53-56, 140-i47; Nerndndez-
Cros/Mora/Pouplana, 1985, (itxa 97.
AAM. exp. 7294 (OP)(i898-7899).
.-..^^
II ..
:J ^ ^ _^'
L1
1
L=^ ^
i
I .^.
1 ^i
' ^;}a -3
i __
^ °-- - ^
210
358
pg. de Gracia, 43
Casa Batllo
Categoria A, cap. I
Monument Histdrico-Artistic d' Interes
Nacional D. 1794/1969, 24-7
BOE. 20-8-1969
s ^
Entre 1904 i 1905 Antoni Gaudf dugue a ter-
me la reforma d'un edifici pre-existent al pas-
seig de Gracia, relent completament la fa-
cana i redissenyanttots els espais de lacons-
trucci6, una casa entre mitgeres de planta
baixa mes cinc pisos destinats a habitatges.
Entre la planta baixa i tribuna de primer pis,
de fluides formes en pedra arenisca que pre-
ludia «La Pedrera», i el teulat d'escates de
ceramica, la resta de la facana consisteix en
una especie de tela ondulant en que s'obren
els balcons d'originals baranes de ferro en
forma d'antifaG. En els mosaics que recobrei-
xen aquesta fapana intervingue activament
Josep M. Jujol. La coberta, amb una torre-
ta culminada per una creu de ceramica,
^:.^> in-
tenta adaptar-se a la veinacasa Amatller, de
Puig i Cadafalch, d'alcada inferior.
Premis, s. d.; Arquilectura Espanola, 1907 A, pp.
299-31 1; Carreras i Candi, 7916; Ralols/Folguera, 1929;
R^lols, 1943; R2fols, 1949; Cirici, 1951; Bergos, 1954;
-r-' Martinell, 1954; SerUSweeney, 1560; Collins, 1961; Pa-
i ne, 1964; Casanelles, 1965; Cirlot, 1966; Martinell, 1967,
A . " pp. 386-398; Bassegoda/Garrut, 1970; Zevi, 1971 A, pp.
' 7 - T '^ 1 7 i 7 7 1 7 7 7 356-359; Futagawa/Borr^s, 1972; HernandezCros/Mo-
ra/Pouplana. 1373, pp. 145-146; Bassegoda, 1977; Moo-
ring, 1980, pp. 88-93; Fluxes, 1982; Bohigas, 1983; Alti-
_i{ senVCirici; 1983, num. 6; Sola-Morales, 1983; 7orii, 1983;
Bassegoda Nonell, 1984, pp. 112-121; Guell, 1986, pp.
132-149.
AAM: exp. 9612 (OP)(1904 1913).
et acv::. .... .^ 5. . ,`
t'
211
359 360
pg. de Gracia, 60 pg. de Gracia, 66
- "i
c. de Valencia, 274-276
Casa Olano
Casa Vidua Marta
j -r I- - Categoric B, cap. II
(fagana i vestfbul) Categoric B, cap. II
1„-
Obra de Tiberi Sabater i Carne construida Obra projectada per Manuel Comas i Thos
1^ 11 "1 entre 1880 i 1885 es coneguda tambe corn el 1901 i enllestida el 1905, la casa de la Vf-
casa Elcano o casa "del Pirata», en funcio dua Marfe recorre a un rnedievalisme neo
ti de I'abarrocada estatua del navegant, obra gotic en pie moment modernists. Edifici en
r
L de Francesc Font, que presideix el pis prin- cantonada, compensa mitjancant els ele-
cipal. Edifici de pisos de lloguer d'un classi- ments verticals en els punts d'inflexib -
I I . . cisme eclectic i preciosista, disposa una fa- tribunes, finestrals i torretes prominents amb
cana simetrica amb tribunes laterals al dos coberta a dues vessants- la tendencia ho-
I primers nivells que trenquen I'horitzontalitat ritzontal en la disposicid de les obertures, es-
L imposada per les faixes del parament i per pecialment pel que fa a la galeria d'arquets
les baranes amb balustres dell balcons i tri- de mig punt sots rafec sobresortint del dar-
bunes i, sobretot, del tancament del terrat. rer pis. Els tres grans arcs de mig punt que
obren al carrer colurnnes de capitell floral
Castillo, 1945, p. 217; Beret, 1955-1961 B, pp. 368-369; que contrasten amb les esveltes columne-
Bassegoda Nonell, 1973 A; Hernandez-Cros/Mora/Pou-
263; tes dels arcs que tanquen, a manera de tri
plana, 1973, p. 54; Fontbona, 1983, pp. 248 i
Garcia-Martin, 1985, p. 226. bung oberta, la balconera del seu damunt.
Un cos Ileugerament rnes elevat i una tribu-
na completer I'edifici per, la bands del car-
ver Valencia.
Casa, 1904-1905 C, lam. 84; Cirici, 1951, p. 146; Bohi-
gas, 1983; Fontbona/Miralles , 1985, p. 154.
AAM: exp. 8368 (OP)(1902).
o m • •
0 B -
I i w
0-M9111
[ I
212
-__- _.^ _^i'i
^.-^aoccooo -^o^ r 00 000 0^ 'u oob^
n ^ (! n^^1 (l}it^fe'lF
^ ^^̂ ^ G ^1(I li I^^l^ l ^ ^ rI,.^.G^-^^h^a, ^'Fr^^^
f,
=^
V
a,... 1
..-^.- _....
^^
i i
^^
^1'.
^/
^^ 11 y
N^^
S'^
rte,,.,
^a ..
213
361
pg. de Gracia, 75
c. de Mallorca, 259-263
La Casa Enric Batllb es un interessant exem-
ple d'edifici entre mitgeres situat en una can-
tonada i construft el 1895-1896 per Josep
Vilaseca i Casanovas. El problema del gir de
ka cantonada ha estat resolt aquesta vega-
da mitjancant un cos poligonal a manera de
tribuna. En I'acurada composicio de la faca-
na trobem una reeixida combinacio de dife-
rents materials -pedra, ceramica, totxo i ele-
ments de forja- insblita en els altres edificis
de Vilaseca i que, a part, ens remet al seu
arc del Triomf. Encara que Bletter la qualifi-
ca de neogbtica, I'arquitecte recorre a un re- r -7 -7
pertori ornamental extens i eclectic dins "[17 1_-17
d'allo que Cirici anomena esteticisme.
Rogent, 1897, pp 66-67, 19m. XXV11f; Cinci. 1951, p 89,
Aietter, 1977, pp. 29, 33, 58-59, its. nums. 64-71; Res-
lauracibn, 1978, pp. 18-19, Fontbona/Miralfes, 1985, p.
34; Jbadnez , 1986 C, p. 22.
AAM: exp. 4368 (OP)(1891).
Xr'* a
f^zarv.^av.
214
Arquitertura Espanola, 7977, pp. 137-735 i 193; R^-
362 fols/Folguera, 1929; RAfaJs, 7943; R^fols, 1949; Cirici,
7957; Llopis, T953 8; Schoelkopf, 7953; 8ergos, 1954, i
1[ ^`i3.
pg. de Gracia, 92 pp. 98-f04; Martinell, 7959; Barba, 1955, pp. 74-18;
Cbra, 7956; Sartoris, 1956; Barba, 1957; 1-fitchocock,
c. de Provenga, 261-265 7957; Martinell, 1960; SerUSweeney, 1960; Collins, 7967;
Pane, 1964; Casanelles, 1965; Cirlot, 196fi; Martine!!,
Casa Mila, «La Pedreraa 1967, pp. 383-423; Descharnes/Prevost, 1969, pp.
752-185; $assegoda/Ganut, 7970, pp. 48-49; Tapie/Go-
Categoria A, eap. I mis/Prats, 7977; Zevi, 1971 A, pp. 356-359; Zevi, 1977
8, pp. 40-43; Flores, 7972, pp. 49, 69 i 72; Futagawa/Bo-
Monument Histarico-Artistic d'Interes rrAs, 7972; Jard( i972A, pp. ?_9-3D; Haitar, 1973, pp.
National D. 1794!1969, 24-7 55-60; Nern^ndez Cros/Mora/Pouplana, 1973, pp.
749-750; Tarrago, 7974; Bassegoda, 1977; 8assegoda
BOE. 20-$-1969 None!!, 7980 A; Clemencigh, 7987, pp. 104706; Flores,
7982, pp. 792-198; 8ohigas, 7983, vol. 1, pp. 153-757;
Sola-Morales, 1983, pp. 22-23i 177-134; Torii, 1983; 8as-
segoda Novell, 1984, pp. 122-737; Ca^za, 1980, pp. 1
Popularment coneguda com «La Pedrera», i35; Guel1, 1986, pp. 750-165; Oliveras, 7986, p. 26; Bas-
la Casa Mila (1905-1910) fou construida per segoda Novell, 7987, p. 3.
AAM: exp. 7052fi (OPJ(1905).
Gaudf en el moment culminant de la seva car- it i
rera, tot just acabada la reforma de la Casa
Batllb i mentre treballava en el Parc Guell,
F3
en un perfode en que, superades les rein- `!^
terpreta^ions historicistes d'edificis anteriors,
la seva obra assoleix un nivell de sintesi ar- i
quitectbnica formulada segons una estetica i^
tan personal i peculiar que ha indu^it a molts i^
critics a relacionar-la amb I'expressionisme
centreuropeu i fins i tot amb una mena de u
^`^ ^i
surrealisme avanf-la-^eitre. La peculiaritat 4. i 7f
,-j- i '^ ' - ^
d'aquest edifici radica, perb, en ('especial ^-r- --i i ' r -----^_
plantejament conceptual que es fa d'una I
^_^.
cantonada de I'Eixample evitant els esque- Il i-
mes tipolbgics establerts i creant, amb una
gran coherencia formal, una Ibgica prbpia. ^^, ^
Les innovations mes importants respecte del
tipus edificatori cristalitzat a I'Eixample son
la reunib dels petits patis de ventilacio habi-
tuals en dos de grans que organitzen Iota
la planta; la supressid de I'escala de veins
establint-se I'acces als habitatges mitjancant ^^v^P^l}dYt 1., ^iYK^}tt^L.
ascensors i escales de servei; la col-locacio ^J. JAL'
^, ^r^,
d'un aparcament de carruatges al soterra- ^
ni, al qua) s'accedeix per ram pes helicoidals,
i el plantejament de la planta Iliure, que per-
metuna geometria distributivainterior a ba-
se de paraments corbats i traces poligonals,
la qua! cosa es possible gracies a una com-
plexaestructura de pilars i jasseres metal-li-
quesque substitueixen els tradicionals murs
de carrega. Aquesta estructura es connec- ^^ ^
ta mitjangant jasseres metal^liques corbes
-
amb I'escultbrica fapana de pedra que, amb j -
la seva sorprenent mobilitat plastica.obvia
un cop mbs les conventions, en aquest cas
el pla de fagana caracteristic de I'Eixample.
Rematant el conjunt, I'insblit paisatge del te-
rrat, sustentat per les costelles parabbliques
de les golfes, amb les fantastiques xeme-
neies revestides de trencadis i les mansar-
des sinuoses, constitueix el contrapunt que
confirma el dramatisme de la fauna de pe-
dra que, en el prajecte original, era conce-
budacom la inmensa peanya d'una imatge
de la Verge del Roser que mai no s'arriba
a realitar.
215
^^^ ,,___^._._._, ,. 363
a pg. de Gracia, 94
Casa Codina
Categoria B, cap. II
I;, ,
I -, , %^
1^ / Obra del 1898, es contemporenia de la vei-
^ ' ^ `. r . - nacasa Casas, bastida tambe per I'arquitec-
te Antoni Rovira i Rabassa, amb la qual com-
parteix un seguit d'elements que, malgrat les
diferencies, en fan una obra bessona. Molt
mes estreta, Homes I'acces principal, des-
plagat a la dreta, contradiu la simetria gene-
^'^ .^--
ral amb que es disposen els elements de la
fagana. Tota I'amplada del principal es ocu-
pada per una tribuna triple, en tot similar a
les de la casa veina, que es repeteix al buit
central del primer pis. Tambe al darrer pis
presenta les finestres seguides, aqui amb al-
gades Ileument diferents i amb baranes de
pedra com les de la resta dels balcons. En
el coronament destaquen els balconets ins-
crits practicament en un cercle i amb bara-
na metal•lica de forma corbada, entre els
quals s'ubica la data de I'edifici.
Bohigas, 7983.
i
216
plantes nobles, de major alcada de i millor
364 365 ornamentacid, i coronat per una potent cor-
pg. de Gracia, 96 pg. de Gracia, 107 nisa que suporta el segon pis, zona de ser-
veis de menor alcada i tractament mes sen-
Casa Casas c. de Corsega, 306-310 zill, rematat per la balustrada de la barana
av. Diagonal, 387 del terrat. Cada una de les tres facanes
Categoria B, cap. II pl. de Joan Cartes I, s/n exemptes es simetrica i el tractament d'estil
Palau Robert classic es similar en totes elles. L'edifici s'or-
ganitza al voltant d'un gran espai central de
Constru'ida el 1898-1899 per Antoni Rovira Categoria B, cap. II doble alcada il•luminat zenitalment per una
i Rabassa, fou residencia del pintor Ramon (palauet i jardi adjacent) claraboia. Es conserven encara una part dels
Casas. La facana, 'de pedra, presenta, da- acabats interiors i tambe els seus jardins, no-
munt les cinc obertures d'identic perfil de la table exemple, tot i el seu actual abandona-
planta baixa, tres pisos on es distribueixen L'arquitecte frances Henry Grandpierre pro- ment, de jardi privat.
ordenades fileres de balcons molt similars jecta per al marques de Robert el seu pa-
entre els quals es distribueixen simetrica- lauet del Passeig de Gracia, essent Joan ConcursoAnual, 1906-1907, pp. 27136; Castillo, 1945,
ment tres tribunes, dues de laterals al prin- Martorell i Montells qui dirigf les obres i qui, p. 220-221, yams. 29-3 1; Bergds, 1955-1961 A, p. 208;
cipal i una de central al primer pis. A la part Tarrus, 1982, pp. i
de fet, signa els projecte I'arxiu 33 49.
de munici- AAM: exp. 6819 (OP)(1898), ALO: 25484.
alta del frontis sota la barana del terrat, de pal, del 1898, forca diferents a I'estat actual
pedra i amb decoracio floral similar a la de de l'obra. Enllestit el 1903 es tracta d' un edi-
la resta de les baranes, una filera de fines- fici aillat, de planta rectangular, amb facana
tres iguals separades per esvelts pilars ocu- alineada al passeig de Gracia, unit mitjan-
pa tota I'amplada a manera de galeria. El de- cant el vestibul d'entrada de carruatges i un
corator Josep Pasch i Mensa intervingue en petit cos de dues plantes a I'edifici vef as-
l'ornamentacid de la casa, especialment en senyalat amb el numero 105 i conegut per
el vestibul i en els interiors, conservats en els Torre Munoz, obra de Raimon Duran i Rey-
elements immobles -Ilar de foc, sostres, pa- nals, del 1949, harmonitzada amb el palau
viments, escala- i visibles en at local comer- Robert amb el qual forma un tot. La casa
cial que ocupa els baixos i el principal de la consta de semisoterrani, planta baixa i dos
construccid. pisos, amb una distribucio funcional clara-
ment expressada en la facana de carreus Ili-
Rogent, 1900, p. 156, Am. XC; Artes Decorafivas, 1902, sos en el semisoterrani, a manera de basa-
pp. 43-45W; Cirici, 1951, pp. 111, 119, 261-282; Bas-
segoda Nonell, 1971 A. p. 11; Valfes, 1974-1976, vol. ment del cos principal, format per les dues
1, p. 309; Garcia-Martin, 1979, pp. 34-39; Barey, 1980,
p. 49; Bohigas, 1983; Riviera, 1986, pp. 36-43.
217
gides dues plantes mes, la segona parcial-
366 ment enretirada, que recullen forGa be I'ori-
FA C HADA LATERAL ginaria ordenacio en faixesverticals. Mes ra-
pg. de Gracia, 112 dical ha estat la transformacid dels baixos,
c. de Cbrsega, 321 on les obertures de semisoterrani i entresol,
pl. de Joan Carles I, s/n substitu'ides gels portals rectangulars de di-
s'han conservat Homes
Casa Garriga ferents establiments,
a I'extrem de la Banda encarada al carrer de
(.+^'.
i. ^^^ r Categoria B, cap. II Corsega.
(fagana i vestfbuls)
Casa, 1913 C, lam 1 18; Castillo, 1945, p. 227; Bohigas,
1983.
Garriga Garriga Nogues AAM: 1201 (OP)(1909).
La casa o
.^...-^-'; (1909-1911) fou construida per Enric Sag-
C'^.s''.''.' nier i Villavecchia en unaimportant cantona-
da de I'Eixample fent us d'un estil eclectic
afrancesat i concebent-la com un volum uni-
tari amb aparent simetria, trencada gel dis-
tint tractament de la part de la fagana mes
important, la que mira al passeig de Gracia.
Aquesta to la superffcie petria mes pulida
que la resta del frontis -amb el qual enlla-
ca mitjancant un^a tribuna cilfndrica al nivell
del principal- i en ella les obertures trifores
_ I ..-1. .^
R I P L AI^I TA
i ^ dels dos primers pisos s'unifiquen al tercer
' . sofa un arc de mig punt; sobre dell tres fi-
' e nestresmes tancaven, sofa un potent rafec
1 que unificava tota la fagana, I'algat de I'edi-
M r i
fici primitiu. Despres de la guerra li foren afe-
I ^^^
1 - _ ^ J.
^_ J/,
l
^^ _
PLAN TA
[a ^^"
218
367 368
_ j ^^ . -,
pg. de Gracia, 113 ^^--, pg. de Gracia, 132
c. de la Riera de Sant Miquel, 6 c. de Gracia, 2-6
c. Gran de Gracia, 2-4
Casa Bonaventura Ferrer
Casa Fuster
Categoria B, cap. II
Categoria B, cap. II
Obra del 1905-1906 de Pere Falques, perb
amb projecte municipal del 1903 signat per P L. AI final de la carrera de Lluis Domenech i
JOAN CANLES I
Lluis de Miquel i Roca, constitueix I'aporta- Montaner, la Casa Fuster (del 1908-1911 i
ciomes caracteristica d'aquest autor a la ti- construida amb la intervencib de Pere Do-
pologia de Casa depisos de Iloguer entre mit- menech, fill de Lluis) suposa un resum de
geres. A partir d'un senzill esquema de com- les seves experiencies urbanes anterior al-
posicid de faGana seg ons tres eixos verticals, horaque, per la seva situacio, tancant el pas-
la introduccio d'una Ileugera asimetria, pau- seig de Gracia i salvant la diferencia d'am-
tada pel desplapament del portal d'entrada .^^-^ plada entre aquest i el carrer Gran de Gra-
i no resolta fins al darrer pis, aixi com el so- ^^ cia, adquireix importancia la seva imatge en
bredimensionat dels elements decoratius i el conjunt urbanistic. Composat com un edi-
^r rpa• ^ R!. ?
escultbricsde latribunadel primer pis i dels r, ficiquasi exempt, amb tres facanes, les dues
finestrals de la botiga de la planta baixa - .^i^'. mes visibles desenvolupen, tot i la diferen-
amb acces des del vestibul de la casa- i cia d'amplada, una organitzacio simetrica si-
tambe, a menor escala, del coronament, pre- milar, amb tribuna al principal i quatre pisos
-_ :ate,..
nen el protagonisme, dotant a la construc- ^ ^ mbs, el darrer amansardat, i es troben en un
cib I'aspecte abarrocat, monumentalista i pe- n cos cilindric a la cantonada. Elements simi-
sat caracteristic de I'obra de Falques. La fa- ti Jf lars als que marquen I'eix de simetria dels
pana posterior, sobre la Riera de Sant Mi- r dos frontis serveixen a I'arquitecte per a re-
quel, mostra, reculat respecte a I'alineaci6 soldre I'encontre amb I'alineacio perpendi-
del carrer, les galeries amb tribuna semicir- cular decases del passeig de Gracia, men-
cular de fusta, ferro i vidrieres -parcialment treque la facanaposterior, al carrer de Gra-
conservades- prbpies d'un pati d'intericr cia, es molt mes simple i plana. Els baixos
de mansana. es resolen amb un seguit d'ares sobre co-
lumnes de capitells florals, utilitzant marbres
12; Nern^ndez Cros/Mo- de color rosa i Blanc que apunten I'us per
8assegoda Nortell, 1973 8 p.
ra/Pouplana, 1973, p. 122; Bohigas, 1983. part de Domenech d'una gamma cromati-
AAM: exp. 70441 (aP)(i905). cames suau i reduida, que evita les estriden-
cies d'obres anteriors.
ArquitecturaEspanola , 1917, pp. 174-179, 194-195; Ci
rici, 1951, p. 97, 1271302; Bohigas , 1963 C, pp. 69-79;
Bohigas , 1973, pp. 44, 73-74 ; Costanzo , 1973, p. 151;
Hernandez-Cros/MoraJPouplana . 1973, pp . 158-159; Bo-
higas , 1983; Hernandez-Cros/Mora/Pouplana , 1985, frtxa
111.
AAM. exp. 1662 (6P)(1906).
219
.ill^: Y .;=^^ .
t o r r 'y
!` ^ L _
tr=.i f^F a x^^^^^ ^ ^ , ^
n A'^', _
P 11- I[ !L W
e ' ^ a
I
^y ^ e
.._ f
"I tit
I j, j I I
LI 11 LIJ-ul 1 1!,: L". I I:
Awnwasukoxf -1 7 VO 0mv - -,-
.. .^L^j'^.. ai:_- ..^
220
de ferro que, com tants d'altres details, des-
369 menteixen tota pretensio de rigores arqueo- 370 4
logisme goticitzant. T
c. Gran de Gracia, 18-22 c. Gran de Gracia, 77
Edifici de la Caixa de Barcelona Dube, s. d. D.; Vega, 1906 ; ConcursoAnuai, 1910, p. 18. c. de Santa Eugenia, 1-9
B, cap. II Categoria B , cap. II
Categoria
Edifici
i d'habitatges en cantonada, obra del
August Font Carreras, queja havia projec-
1905 de Francesc Berenguer i Mestres tot
tat I'edifici central de la Caixa d'Estalvis de
i que el projecte sigui signat per Miquel Pas-
Barcelona a la placa de Sant Jaume i una cual. La facana principal es simetrica i s'or-
sucursal al carrer de Sant Pau, s'encarrega
EWp'Iri :C V: r". ganitza prescindint del fet de disposar d'un
el 1906 de la nova oficina de Gracia resolta,
frontis secundari, del qual se separa neta-
com I'edifici del Raval, amb una facana de ment, recurs, d'altra banda, habitual a Gra-
pedra (I'unic element conservat de I'edifici
cia. S'estructura eh dos cossos separats per
originari) clarament neomedieval. Esta for- una ampla franja vertical de la porta d'ac-
mada per Iajuxtaposicie d'unatorre, a I'ex- ces, que actua com a eix de simetria, i to es-
trem esquerre de la facana, i el cos princi- grafiat a la part central un ormanent tenta-
pal de.l'edifici. La primera, coberta a quatre cular que conte la data de construccie. A ca-
vessants, conte la parta dances a I'escala,
da banda hi ha parells de balcons, els mes
una fornfcula amb una imatge i una esfera exteriors dels quals es converteixen at prin-
de rellotge. Pei que fa a la resta de la cons- cipal en tribunes poligonals de rajoleta, men-
truccid, s'observen tres plantes separades tre que el coronament mante la divisid amb
per motllures: la baixa, oberta amb grans dos falsos frontons esglaonats resseguits per
arcs sobre columnetes que reposen damunt
una motllura que es perllonga, com la bal-
d'un socol alt, estatja les oficines de la Cai- conada del principal, a la facana del carrer
xa; la primera to tres grans finestres corone-
de Santa Eugenia, mes senzilla i quasi total-
Iles i la segona una galeria correguda, sota ment plana, perb que mante la qualitat de
el rafec i la barana del terrat, amb elements disseny caracterfstica de Berenguer. En
aquest sentit sovintegen en aquest edifici les
mostres de la seva personal ornamentacie:
sotabalcons de trencadfs de colors, arram-
badors ceramics, ferros forjats, emmarca-
ment escultoric d'obertures, esgrafiats, vi-
tralls de tribunes i pati interior, caseta de fusta
de la porteria, guixos al sostre del vestibul
i d'aigunes cambres, etc.
Cirici, 1951 , p. 137; Infiesta , 1954, p. 12; Bergbs,
1955-1961 B , p. 427; Mackay , 1964, p. 45; Hernandez-
Cros/Mora /Pouplana , 1973, p . 252; Bohigas , 1983; Ros,
1983, p. 29.
221
teixos mecanismes creatius de la propia na- Selles, 1903. Se11es, 1911; Carreras i Candi, 1916, pp.
turalesa, Rubio i Tudun 1926 A, Ratols'Folguera, 1929;
371 372 endintsant-se, aixi, en la muntan- 990991.
Waugh, 1930; Ralols, 1943; Ralols. 1949: Cirici, 1951;
ya en contrapunt amb la rotunditat de 1'eix Bergos. 1954; Martinell, 1954; Obra, 1956, pp. 7-11;
c. Gran de Gracia , 177-181 Parc GOO d'equipaments central, revestit en la major Hitchcock, 1957; Parque Guell, 1959, pp- 132 135; Ciri-
Mora. sin ci. 1960. Sert/Sweeney, 1960; Sostres, 1960; Collins,
cami de can part de les seves superficies d'un brillant i
Trilla 1961: Bohigas, 1963 A; Flores/Arnann. 1964.- Pane,
Masia Can c. d'Olot, sin acolorit trencadis ceramic. Segons Ignasi de 1964; Casanelles. 1965; Cirlot, 1966; Florensa, 1966;
Giedion Welker/Gomis/Prats. 1966, Ribas, 1966, Marti-
Categoria B, cap. III c. del Torrent del Remei, 2-18 Sola-Morales, -el Parc GueII representa cla- nell, 1967, pp. 359-385; Vigil, 1969; Bassegoda/Garrut,
pg. do Turull (inclos) rament l'abandd de les referencies als estils 1970; Cirici 1970: Flores, 1972, pp. 66-72; Jardi, 1972
historics i la utilitzacio d'un Ilenguatge en el A; Cirici, 1973, pp. 322-325; HernandezCros/Mora/Pou
Parc GueII Plana. 1973, pp. 258 260; Park Guell. 1973, pp. 10-13;
Masia molt reformada del segle xvu, de qual la continuitat de les superficies, firs de Parque Guell, 1973. pp. 30-31; Tarrago. 1974; Basse-
planta rectangular, amb planta baixa, dos pi- Categoria A, cap. I formes geometriques complexes i I'esplen- goda, 1977, Ucha. 1980, Paricio, 1981, Flores, 1982. Pie,
1982; Bohigas, 1983: Sola-Morales, 1983; Torii, 1983.
sos i golfes. Adossat a la facana posterior hi Monument Histbrico-Artistic d'Interes dor del colorit i dels acabats constitueixen Bassegoda Nonell, 1984, pp. 102-112, Guell, 1986. pp.
ha un cos transversal, nomes amb planta National el que to de mes especific la contribucid gau- 106-127, Rojo, 1986.
AAM: exp. 2882 (4p)(1904)-
baixa, i a un costat de I'edifici, el cos d'una diniana a la desclosa modernista de comen-
capella barroca. Actualment hostatja activi- cament de segle'.
tats ben diverses. El Parc GueII es el resultat de la utilitzacio
coma espai public dels solars, la infraestruc-
Ambum Historico, 1950; Fabre/Huertas, 1976-1977. vol. tura viaria i els serveis comunitaris d'una
2. I ciutat-jardi que Antoni Gaudi projecta, con-
temporAniament a la cripta de Santa Colo-
ma de Cervello, per encarrec d'Eusebi GueII.
Aquest, influit per les idees dels reformadors
socials anglesos, situa I'urbanitzacid en la fin-
ca de Can Muntaner de Dalt, als Tres Turons
de la Muntanya Pelada de Barcelona, un in-
dret privilegiat pel seu assolellament i les vis-
tes sobre la ciutat i el mar al fans. En la part
que s'arriba a construir entre 1900 i 1914
-el viari, el mur de tancament, els dos pa-
vellons d'entrada i una casa, factual
Museu-, Gaud( compta amb la col labora-
cio de Francesc Berenguer i J.M. Jujol.
Enfrontat a les peculiaritats paisatgistiques
i al fort pendent dels terrenys, Gaudi idea un
gran espai horitzontal que, centralitzant un
viari sinuos adaptat a la topografia, es recol-
za parcialment, a manera de mirador, en una
sale hipbstila que havia de ser mercat local
per al servei dels habitants del part. Situat
el conjunt en I'eix de 1'entrada -flanquejada
pels dos edificis d'acces-1 enfasitzat per la
famosa escalinata amb el Ilangardaix i la font,
el sistema assoleix una gran potencia espa-
cial on confrontar-se amb el pendent irregu-
lar de la muntanya. Cada una de les parts
reflecteix en si mateixa la coherencia del
plantejament basic. Els pavellons d'entrada,
resolts amb formes sinuoses i cobertes guer-
xades, semblen formar part, en planta, del
mateix mur de maconeria que tanca el con-
junt. L'escalinata, de dos trams separats per
una cascada, esta dissenyada per a esser
culminada monumentalment per la gran co-
lumnata, d'inspiracio classica molt Iliure, ad-
huc ironica. El banc ondulant, recobert d'un
policrom trencadis, resol els limits de la pla-
ca com a balustrada i es alhora el remat do
I'entaulament doric de la placa. El viari que
seguint les corbes de nivell. havia de donor
acces a les seixanta parcel•les triangulars, es
transforma, segons el Iloc, en viaductes que
adapten la seva horitzontalitat al terreny. Llur
forma, exactament determinada pels calculs
funiculars, i la pedra desbastada amb la due
foren constructs, extreta de la mateixa mun-
tanya, li infonen una extraordinaria flu'fdesa
plastica, suggerint la idea d'una arquitectu-
ra que segueix, en la seva genesi, els ma-
222
5...;a, p. C. D.
^,, ^_,.^
J!^ J,( -^''^
J ^^:I..
l ^I
^ :'t_. ^,t^^a
,{^ti^ ^: ,"^, s L%i71
1 ti T
«^ L^
- -^
Fah 1j..
b
223
1 00
373 374
Parc Guell c. d'Hercules, 3 1-1 r
c. d'Arlet, s/n ^ L.
Casa - Museu Gaudi ST F-71 El
Casa Requesens
Categoria A, cap. I
Monument Histbrico-Artistic d'Interes Categoria B, cap. II
Nacional D. 1794/1969, 24-7
BOE. 20-8-1969
(vegeu planol d'emplacament del num. Palau d'origen medieval, probablement del
372) segle xv. La restauracid dels anys setanta
no permet gairebe endevinar quines parts
corresponen a la construccio primitiva, pe-
Francesc Berenguer i Mestres es I'autor de rb semblen antics la porta adovellada, els car-
factual Casa-Museu Gaud[ del Parc Guell, reus dels baixos, I'arrencament de I'escala
encara que fou el mateix Gaudf qui signe el o les dues finestres coronelles tapiades i I'es-
projecte, el 1904, ja que Berenguer no arri- tructura general de I'edifici, tfpica dels pa-
ba mai a titular-se. Es tracta d'un xalet amb laus gbtics. Pei que fa a la resta es evident
dues plantes i una tercera mes reduida, amb una reforma del segle xviii, en base a ele-
terrat. Una de les cantonades es tractada en ments com els balcons o els portals quadrats
xamfra, amb un balcb al primer pis i amb una i els 6culs de les golfes. Cal esmentar un cu-
torre punxeguda drecada per damunt del rios animal esculpit en una de les pedres
teulat. Els murs exteriors son estucats amb cantoneres, a I'alcada del segon pis, que
esgrafiats. Tot ell un xic dins d'un modernis- allarga el coil tot girant al cap en direccid al
me decorativista, va esser construct com a carrer de la Ciutat. Segons Gallardo, aquesta
mostra de la urbanitzacib que es pretenia era la casa de B. de Requesens que, poste-
promocionar en el Parc Guell, si be nomes riorment -no precisa quan- passa als
s'arrib6 a construir un segon xalet. Gaud( va Cruclles.
viure-hi des del 1906 fins el 1926, quan, poc 5
abans de morir, es trasllade a la Sagrada Fa-
milia. El 1963 els Amics de Gaudf hi obriren
la Casa-Museu Gaudf.
Ciric,, 1951, p. 137; Mackay, 1964, p. 47, nola 3,- Basse-
godalGarrut, 1970; Jardl, 1972 A, HernAndez-CroslMo-
ra/Pouplana, 1973, p 260; Infiesta, 1976, p. 53; Basse-
goda, 1977, pp. 160-163; Pie. 1982; So/higas. 1983; Ros,
1983, pp. 28-29; Garret, 1985, pp. 69-73; Rojo, 1986.
AAM: exp. 1215 (6P)(1906).
224
375 376 377
c. d'Horta, 46 c. de I'Hospital, 10 c. de I'Hospital, 56
c. de Chapi, 39-41 pl. del Canonge Colom, s/n
Categoria B, cap. II
c. del Vent, 1-3 c. del Carme, 47-49
jardins del Doctor Fleming, s/n
Can Mariner c. de les Egipciaques, s/n
Edifici entre mitgeres, amb planta baixa, en-
Categoria B, cap. III c. de les Floristes de la Rambla, s/n
tresol i quatre pisos construct a mitjan segle
xix. Ocupa una parcel-la molt estreta que Hospital de la Santa Creu i Casa de
nomes permet col•locar una sofa obertura Convalescencia
Tot i que es parla d'origens medievals, el per pis a la facana. Tot l'interes de la cons-
gruix de la construccio actual sembla del se- truccio rau en la decoracid de terra cuita que Categoria A, cap. I
gle xvu, encara que amb una reforma cone- orna el parament a banda i banda dels bal- Monument Histbrico-Artistic d'Interes
guda del 1950. La masia, de planta basili- cons. Enclou, a mes d'estilitzats elements ve- National
cal, ha sofert nombroses modifications de getals vinculats amb gerros i cornucdpies, D. 3-6-1931
les facanes i obertures. A la facana sud bustos humans -al plafo del darrer pis, mar- Gac. 4-6-1931
s'obre una terrassa jardi a nivell de planta ginat per una cornisa- i, sobretot, les dues
baixa, al damunt d'un garatge en soterrani ballarines alades que centren les franges i
obert al carrer amb grans arcs. que constitueixen un motiu antologic entre El 1401 es decideix unificar en un de sol un
les obres barcelonines d'aquest tipus. Hom seguit d'hospitals depenents tant del muni-
Camps iArboix, 1976, p. 128. Diez, 1986, pp. 100-106. I'ha publicada com a obra del 1849, data cipi com de I'esglesia, entre els quals es
que, tot i l'origen desconegut, es perfecta- comptaven ('hospital d'En Colour, el d'En
ment versemblant. Guitart, ('hospital de Mesells, la casa de Ma-
ternitat de Sant Macia, etc. Sota la protec-
cid reial, iniciativa cristal-litza funda-
Gallardo, 1934, p. 218; Cirici, 1944, pp. 51 i53, lam. da- la en la
vant p. 50; Bonet, 1955-1961 A, p. 251; Bergbs, cid de ('Hospital de la Santa Creu. Immedia-
1955-1961 A, pp. 202 i 208; Cirici, 1973, p. 164; tament s'iniciaren les obres al Raval, a I'in-
Hernandez-CroslMora/Pouplana, 1973, p. 73; Fontbo-
na, 1983, p. 66. dret que ocupava ('antic hospital d'En Co-
lom, del qual es conservaren algunes parts
properes al carrer de ('Hospital. El projecte
que se seguia era d'una construccio de plan-
ta rectangular de dos pisos a 1'entorn d'un
pati amb porxo tot al seu voltant, a manera
de claustre. En pocs anys foren enllestides
la nau de (levant i la meitat de la septentrio-
nal, i el 1406 es contracts amb el mestre Gui-
Ilem Abiell la construccio de les correspo-
nents ales del claustre. Aquest, de trams de
volta de creueria oberts al pati amb arcs
apuntats entre contraforts, es disposa al da-
vant del cos de les naus, i al seu damunt no
hi ha altres dependencies sing, simplement,
una terrassa. Pel que fa a les naus son, al
pis inferior, cobertes tambe amb voltes de
creueria, aqui molt rebaixades, mentre que
el sostre del superior s'estructura a base de
teulada de fusta a dues vessants sobre alts
arcs diafragma de perfil apuntat, excepte a
les crugies angulars, on son de mig punt.
L'esquema es repeti quan, a partir del 1509
i al Ilarg de tot el segle xvi es prosseguf
l'obra tot bastint la resta de I'ala nord i lade
ponent.
La capella, que ja era enllestida el 1444,
s'aixeca aprofitant una estructura mes anti-
ga pertanyent a ('hospital d'En Colom, i en
la reforma que patiria al segle xviii hour li feu
una volta nova foradada per una Ilanterna.
A principis del xvi es bastiren les crugies
que formaren bona part de la facana al ca-
rver de ('Hospital, tot unint la capella amb la
nau que, sensiblement paral-lela a ella i pro-
xima al carver de les Egipciaques, ja forma-
va part, potser, de I'antic hospital. Aquesta
nova ala conte una ornamentada porta pla-
teresca i tanca un segon pati que, en no arri-
bar a completar-se el projecte inicial amb la
225
construccio de I'ala sud. s'uneix amb el jar- i per a bon nombre de dependencies de la
di claustrat sense solucio de continuitat. Als Casa de Convalescencia es realitzaren des
extrems del claustre, als Ilocs d'on hauria del 1662 fins ben entrat el segle xvni abun-
d'haver arrencat Pala de separaci6, s'aixe- dants ceramiques pintades destinades, fo-
caren a partir del 1585 les dues grans esca- namentalment, als arrambadors. El principal
les monumentals que comuniquen les naus ceramista, clue subministra tant rajoletes po-
altes amb el pati. licromes corn de cartabo (verdes i blanques),
Als segles xvn i xvui es continuaren succeint fou Llorenc Passoles, i la seva obra mes des-
ampliacions i modifications del conjunt que, tacada Os el cicle de la vida de sant Pau
perb, no suposaren cap canvi important en (1679-1682) que cobreix els murs del can-
la seva estructura. Aix(, podem esmentar, a cell a travOs del qual s'accedeix a I'edifici.
la segona r .eitat del sis-cents, la construc- El conjunt estatja, a mes de la Biblioteca de
cio de la farmacia, al costat de I'escala de Catalunya, que ocupa les naus altes de ('an-
la nau occidental i, unint aquesta ala amb el tic Hospital, I'Institut d'Estudis Catalans -a
carrer de les Egipciaques, d'un nou cos de la casa de Convalescencia-, la Biblioteca
dos pisos. Del 1691 es la creu sabre colum- de Sant Pau, I'Escola Massana, etc.
na salomonica al centre del pati, obra de Ber-
nat Vilar. Al xvui les noves interventions es PluArimon, 1854; Martorell, 1915; CarrerasiCandi, 1916;
a la zona propera al carver de Edilicios, 1917, pp. 50.52 i 56; Roca, 1920; Hospitales,
concentren 1922; Lamperez, 1922; Martinell, 1922; Edilicis. 1927-31;
I'Hospital: es renova la facana corresponent Gallardo, 1929, pp. 293.294 i 296; Sacs, 1929 A; CrOni-
a aquest carrer; es convert( I'atri de Ia cape- ca. 1930: Sarthou, 1930, Capdevila, 1931; Bonet, 1934;
Gallardo, 1934, pp. 216-217; Architecture, 1935: Vida
Ila en vestibul, per al qua[ Pere Costa pro- Cultural, 19368; Ainaud/GudiolfVerrie, 1947, vol. 1, pp.
jecta i enllesti el 1730 un portal barroc que 296-304. lams. XL1-XLIl, vol. 2, figs. 1219-1242; Verne,
1953; Nadal, 1955 A; Nadal, 1955 B, Florensa, 1959 C;
enclou una al-legoria de la caritat, escultura Martinell. 1959-1963: Verne, 1959 B; Florensa, 1956; Ci-
exempta dreta sabre un complex joc de rici, 1968; Madurell i Marimon, 1968; Villarruhia• 1969;
volutes centrat per I'escut de I'hospital. Hospital, 1971; Duran iSanpere, 1972; Crici, 1973, pp.
153.163; Hernandez-Cros'Mora/Pouplana, 1973, pp.
Entre 1736 i 1749 s'edifica el cos que des- 70-72; Cirici, 1977; Danon, 1978; Cirici, 1979, pp. 32-33,
criu la cantonada amb el carver de les 77-78, its. Hums. 77-85; Larrueca, 1980; Garcia/Casano-
vas, 1983; Triadd, 1984, pp. 71, 73-75, 181; Hernandez-
Egipciaques. Cros/Mora/Pouplana, 1985, nums. 20 i 31.
Pero la principal aportacio d'epoca moder- AAM: exp. 1980 C (1868), exp. 2411 C(1572), exp. 237
U (1893-1894).
na al conjunt assistencial fou la seva amplia-
cio en incorporar-li, a Tangle nord-est, la Ca-
sa de la Convalescencia, clue feu arribar la
construccid fins al carrer del Carme. Tot i clue
les obres s'iniciaren el 1629 -sense que se
sapiga qui les dirigia aleshores- patiren Ilar-
gues interrupcions per motius tant bel•lics
com economics, i no finalitzaren fins el 1680.
Merces a diversos Ilegats testamentaris, es-
pecialment el del mercader Pau Ferran, el
projecte es reprengue amb empenta a par-
tir del 1655 sota la responsabilitat dels mes-
tres de cases Pere Pau Ferrer i Pere Vidal
i dels mestres fusters Joan Mans, Francesc
Aldabo i Francesc Puig, el darter dels quals
feu una maqueta de fusta de la nova traca,
L'estructura de I'edifici ve pautada per un
pati quadrat central al voltant del qual s'or-
denen quatre crugies de dos pisos. Tambe
de dos pisos es el claustre que envolta el pa-
ti, amb un pis superior amb doble nombre
d'arcades de mig punt que ('inferior. El 1675
el mestre de cases Andreu Bosch era qui ci-
rigia les obres del claustre i tres anys des-
pres era Josep J uli qui ho feia. El senzill pe-
rfinetre exterior de I'edifici fou enllestit el 1668
i t6 corn a unit ornament Ia fornicula airP
un sant Pau a la cantonada del carver de les
Egipciaques, obra de Domenec Rovira el Jo-
ve, intal-lada aquell mateix any. MOs reeixit
es un segon Sant Pau, esculpit per Lluis Bo-
nifac of Vell el 1689 i col-locat sobre la cis-
terna que centra el pati. Tambe de Bonifac
son les gargoles i bona part dels escuts, i
hom Ii atribueix les talles del retaule de la Ca-
pella, que enclou una taula del pintor Joan
Grau Carbonell. Josep Bat es I'autor de les
pintures murals d'aquesta Capella- Per a ella
226
227
378 379 380
c. de ('Hospital, 70 c. de ('Hospital, 74 c. de I'Hospital, 83
c. d'En Roig, 2 c. d'En Robador, 2
Categoria B, cap. II
Categoria B , cap. II Casa Gene
Categoria B , cap. II
Edifici entre mitgeres del segle xviu -potser
anterior-, de planta baixa i tres pisos, amb Construccio en cantonada, de planta baixa
balcons de mida decreixent en altura, de ba- i quatre pisos, amb dos balcons i una fines-
esgra- D'aquesta construccio residencial entre mit-
ranes de ferro i Ilosanes de ceramica. La tra enmig a cada un d'ells. Presenta
geres, en coneixem el projecte realitzat el
composicib de la facana, amb un balco i una fiats en els dos paraments visibles: mentre
1848 per I'arquitecte Josep Fontsere i Do-
finestra petita per planta, es molt habitual en que al mur cec que dona al carrer d'En Roig
for- menech (pare del conegut mestre d'obres
edificis contemporanis de context similar. hi ha uns anodins plafons alternats amb
Fontsere i Mestres), per be que en
Destaquen els esgrafiats, molt malmesos, en mes romboidals, a la fagana principal Comas Josep
I'esmentat projecte no apareixen els ele-
els quals el mes visible son els medallons vol- hi veu, a mes de gerros florals, utils de pes-
ments decoratius de terra cuita a base de te-
tats, de garlandes al damunt de les finestres ca i cacera que li fan pensar que I'edifici hos-
mes vegetals, gerros, rostres i bustos, que
dels pisos primer i segon. Els baixos estan tatjaria, a I'epoca en que fou esgrafiat -el
ornen la facana i que son ('element mes
completament desfigurats. 1777-, una fonda important. tota
vistos del conjunt. L'edifici, que tracta la can-
tonada arrodonint ('ample, es de planta bai-
Comas , 1913, p. 227
xa i quatre pisos, amb balcons en degrada-
cio segons I'altura, amb barana de ferro i
marc de pedra motllurada amb cura. Com
es habitual, I'alcat es modula marginant el
darrer pis, sota la cornisa, amb una impos-
ta seguida al nivell del seu forjat. Al vestfbul
i sobre la porta que duu a I'escala, un timpa
esculpit amb allegories del comerc
-repintades amb poc gust- ostenta la da-
ta 1850, moment en que degue finalitzar-se
la construccio.
Cirici, 1944, pp. 51 i 53; Bergos, 1955-1961 A, pp. 202
i210, Hernandez-Cros/Mora/Pouplana, 1973, p. 73.
AAM: exp. 303 bis C (1848).
=M
f
228
381 382 383
c. de I'Hospital, 97 c. de I'Hospital, 99 c. de I'Hospital, 109
ptge. de Bernardi Martorell, 1-2 c. de la Cadena, 2
Categoria B, cap. II
Casa Bernardi Martorell Farmaciia Dr. Sastre i Marques
Edifici d'habitatges amb planta baixa i qua- Categoria B, cap. II Categoria B, cap. VII
tre pisos, a cada un dels quals li correspa-
nen dos balcons de Ilosana ceramica -
alguns son balconeres- i un finestra tapia- Edifici entre mitgeres amb planta baixa i tint Fundada el 1855, la farmacia que J. Puig i
da enmig. Sobre el portal escarser dels bai- pisos -al darrer, una remunta- enclou als Cadafalch projecta per al Dr. Sastre i Mar-
xos hi ha gravada la data 1786. D'aquest seus baixos el portal d'acces al passatge que cubs fou construida el 1905-1906 (1907 se-
moment deuen ser tambe els esgrafiats, amb prengue el nom del propietari, un arc de mig gons JardQ. Tot i el seu mal estat de conser-
sanefes voltant les obertures, visibles amb punt enmarcat per semicolumnes i un entau- vacid i haver sofert diverses alterations,
flors i garlandes. Comas hi veu tambe allu- lament, sense quo poguem descartar un ori- mante encara el cel ras i el mobiliari interiors
sions a la cacera, a la pesca i a altres refe- gen antic -del segle xvi- per a aquest ele- i, ales facanes, els relleus dels timpans i els
rencies culinaries, cosa que li permet deduir ments. Aquest portal conte elements de rei- esgrafiats, molt malmesos, a mes del fanal
la primitiva existencia d'una fonda en aquest xat que proporcionen la data de 1849 per de forja de la cantonada.
edifici. Cal assenyalar tambe la prominent a la casa, i al seu damunt hi hagueren esta-
cornisa que clou la facana. tues de Mart i Apollo asseguts. La facana Detalle, 1908, lam. 9 i 8, Mackay, 1962, Ilista s.n.; Bohi-
d'elements decora- gas, 1968, lam. 61; Hernandez-Cros/Mora/Pouplana,
destaca per la profusio 1973, p. 123; Jardi, 1975, pp. 69-70, nota 24; Fa-
tius de terra cuita, tant de tipus vegetal, en bre/Huertas, 1976-1977, vol. 7, p. 346, nota 65; Garcia-
Comas, 1913, pp. 227-228.
les franges verticals entre balcons, com nar- Martin, 1977, pp. 82-85; Bohigas, 1983, vol. 1, il. num.
12, vol. ll, p. 188.
ratiu -infants dedicats a tasques
industrials- sobre els balcons del principal.
Fontbona assenyala I'actitud eclectica en la
projectacio d'aquests ornaments d'extrac-
cio diversa, sobretot si tenim en compte les
I
baranes de fosa de disseny goticista.
Balaguer, 1965-1966, vol. 1, p. 123; Cirici, 1944, p. 51;
Bergos, 19551961 A, pp. 204 i 210; Hemandez-
Cros/Mora/Pouplana , 1973, p. 73; Fontbona, 1983, p.
69; Amades. 1984, vol. 1, p. 307.
229
384 385
c. de I'Hostal d'En Sol, 3-5 c. de I'Hostal d'En Sol, 7
Categoria B, cap. II Casa Baltasar de Bacardi
Categoria B, cap. II
Encara que origineriament era un edifiei en-
tre mitgeres, aquesta construccid, que I'any Projectat el 1869 per Joan Soler i Cortina,
gravat a la clau de I'arc de la porta principal es un edifici d'habitatges sobre solar irregu-
data el 1736,. to en I'actualitat part d'una mit- lar i dedimensions relativamentgrans, amb
gera al descobert des de I'enderroc de la ca-
una algada de quatre pisos sobre una plan-
sa veina,que era la que donava nom al car-
ta baixa de pedra amb tres portals. EI cen-
ver. Ames de I'obertura esmentada, amb do- tral, mes ample, juntament amb el de la dre-
velles, hi ha als baixos dos portals mes amb
ta, correspon als magatzems que ocupen els
brancals de pedra i Ilinda de fusta. L'obra baixos, mentre que al vestibul de I'escala de
es de maponeria i totxo arrebossats irritant
veins s'arriba pel portal esquerre. A tots els
carreus. Als dos primers pisos hi ha balcons pisos trobem la mateixa ordenacid d'ober-
amb marc de pedra i els dos restants tenen
tures: dues finestres en I'eix de simetria i, a
finestres Ileugerament desplagades dels tres
cada Banda, un baled i una finestra: AI prin-
eixos compositius. Cal remarcar Lambe el ra- cipal tots sis buits son recollits dins una bal-
fecque tanca la fagana i el petit pati interior
conada de cap^a cap. Sostenint-la, i sobre
amb les escales d'acces als habitatges. la Ilinda del portal mes gran, hi ha una gar-
gola de pedra -Gallardo la creu gdtica-
Gallardo, f934, p. 286. que representa un animal fantdstic, element
reaprofitat segurament d'una construccid
mes antiga. Sota la cornisa que tanca I'edi-
fici hi ha les sis obertures de la cambra d'aire,
amb I'amplada i en I'eix de la resta dels buits.
Gallardo, 1934, p. 286.
AAM: exp. 1953 bis C (1868).
v) & k Ah k X":'O AJ JA k
I @A- A Wh
230
dvMw ;,a,.
386 387 388
IyxSp
c. d'Iradier, 5 bis Conjunt del passeig pg. d'Isabel II, 2-6
c. de I'Esperanca, 9 d'Isabel II c. de Llauder, 2
Pas de Sota Muralla, 1
Casa Bauder i jardi Categoria C, cap. VI, tipus I
C.M.B. 11-11-1982 Categoria B, cap. II
Categoria B, cap. III (pbrtics)
La progressiva perdua d'importancia militar
Edifici de tres plantes formats per la juxta- de I'anomenada Muralla del Mar, que forma- El model de les cases d'En Xifre, amb el seus
posicio d'un cos amb coberta a dues aigues, va el front marltim de Barcelona, a partir dels caracterlstics porxos i la distribucio de fron-
una torre emergent amb coberta piramidal anys vint del segle wx, a mes de I'enderroc tis simetric va ser adoptat per aquest edifici
i un altre cos acabat en terrat. Un habil joc d'alguns dels nuclis monastics de la zona, ve!, que d'alguna manera n'esdeve una pro-
de formes corbes dbna animacib al conjunt. arran de la desamortitzacid del 1835, porta- longacid. Aquf tambe el projecte abasta to-
L'arquitecte d'aquesta construccio fou Jau- ren a diferents actuacions d'urbanitzacions ta una illa de cases, ara amb tres facanes,
me Bayc i Font el 1910. i edificacio dels espais propers a les velles que incorpora la idea de palau a una casa
defenses militars. Aix!, el 1833 s'inicia I'en- destinada en origen a veins benestants. Els
HernAndez-Cros/Mora/Pouplana , 1973, p. 228; Bohigas, derroc de la muralla i edificacions adossa- balcons -balconada seguida a tot el primer
7983.
des, i el 1834 s'obrl, entre altres, el carrer pis i als tres balcons centrals del segon-
r 1. de la Reina Cristina. Aquest es I'eix central marquen gradacio de volades en relacio a
del conjunt precticament triangular d'edifi- I'alcada de tres pisos. El coronament balus-
cacions que delimiten el passeig d' Isabel II, trat enclou un cos longitudinal en I'eix de si-
el Pla de Palau i el carrer del pas de Sota metria, en el qual s'assenyala I'any 1842 per
Muralla -nom que recorda I'origen de a la construccio, nomes cinc anys despres
r 4k
^a^1n J', I'operaci6- i que fou edificat a partir del que els porxos d'En Xifre. Les solutions or-
1836, quan s'iniciaren les obres dels Porxos namentals es distingeixen per la sobrietat
d'En Xifre, que donaren la pauta de les edi- -amb relleus figurats sobre els balcons de
ficacions que, en pots anys, completaren la la primera planta- dins un programa seriat
urbanitzacio, coherent i programada, del de caire classicista que no arriba a la prodi-
conjunt, especialment interessant pel seu ca- galitat dels aplics i terracotta de I'edifici vei.
racter unitari i, alhora, per constituir una de Destaquen tambe les baranes de ferro fos
les primeres experiencies immobiliaries en- del primer nivell, amb Glares allusions
degades per la burgesia colonial en col-la- maritimes.
boracio amb les iniciatives urbanistiques
militars. Bergds , 1955-1961 A , p. 214.
Hern8ndez-Cros/Mora/Pouplana, 1973, pp. 98-100; Vi-
la/Casassas, 1974, pp. 291-292; Amades, 1984, vol. ll,
p. 966; Garcia/Guardia, 1986, p. 82.
AAM: exp. 1417 bis C (1863), exp. 2061 C (1869), exp.
ESPERA,q,
932E (1876), exp. 1532 A (1882-1883).
N
231
Rogent, 1901, p. 126, Cirici, 1944, pp. 44-46, lam. da-
389 vant p. 40; Ainaud/Gudiol/Verrie, 1947, vol. 1, pp.
365-366; Moragas, 1951, pp. 73-76; Benet , 1955-1961
pg. d'Isabel II, 8-14 A. pp. 250 i 254; Bergos, 1955-1961 A, pp. 212-214; Igle-
sies, 1955, pp. 17-18; Flores/Amann, 1964; Cirici, 1973,
c. de Llauder, I p. 201; Hernandez-Cros/Mora/Pouplana, 1973, p. 101;
Pla del Palau, 21 Ros Torner, 1973, p. 10; Vi/a/Casassas, 1974, p. 294-295
i 363; Bassegoda None, 1977 C; Fontbona, 1983, pp
c. de la Reina Cristina, 11-13 66 68; Garcia-Martin, 1983, pp. 24-26132-35; Montaner,
1983; Hernandez-Cros/Mora/Poup/ana, 1985, fitxa 63;
Cases d'En Xifre Carandell, 1986.
Categoria B, cap. II
(pbrtics)
El conjunt format per cinc cases d'habitat-
ges amb tractament unitari i conegut com a
cases -o porxos- d' En Xifre, fou fet cons-
truir per I'indie Josep Xifre i Cases, seguint
el projecte d'urbanitzacid del Pla de Palau
de Josep Massanes, i s'enllestf el 1837. Hom
atribueix I'edifici als arquitectes Josep Bu-
xareu i Francesc Vila, per be que tambe se
n'ha reclamat I'autoria per al mateix Xifre. Pot
ser considerada I'obra paradigmatica de I'ar-
quitectura privada burgesa de la primera
meitat del segle xix que, aquf, rivalitza amb
les construccions publiques vanes. La faca-
na principal es de composicid neoclassica,
amb porxos a tota la planta baixa i tres pi-
sos al damunt. De I'alcada d'aquests, hi ha
a cada extrem un parell de pilastres jdniques
gegantines, i sis al cos central, coronat per
un atic sobresortint amb un rellotge voltat per
un grup escultbric. Ales quatre cantonades
de I'edifici hi ha petites cupuletes. La deco-
racid de la facana la completen a mes dels
ferros de fosa, els relleus de pedra i, espe-
cialment, els de terra cuita, projectades per
Damia Cam peny i executats per Ramon Pa-
dro i Domenec Talarn entre 1837 i 1840, que
constitueixen la mostra mes antiga de la ciu-
tat d'aquest recurs decoratiu tan explotat a
les decades seguents.
232
el carrer, es conserva un ban nombre de les
390 que s'aixecaren contemporaniament a la se- 391 392
Carrer de Jaume I va obertura, circumstancia que concorre c. de Jaume I, 11 c. de Jaume I, 14
tambe en els carrers Ferran i Princesa. En-
Categoria C, cap. VI tipus III tre tots tres proporcionen un notabilfssim c. de la Dagueria, s/n
Hotel Gotico
d'arquitectura de mitjans del segle c. de la Llibreteria, 22
conjunt
xix, particularment en la seva vessant de re- Categoria B, cap. II
Categoria B, cap. II
El carrer de Jaume I forma part de la serie sidencia per a la burgesia.
d'operacions urbanes, iniciades el 1824 amb
construct el 1852 -la data apareix en
els enderrocaments que donaren Iloc a ('ac- Edifici
Carreras i Candi, 1916; Florensa, 1961 C; Hernandez- Edifici d'habitatges tfpic de mitjan segle xix,
segons el projec- Cros/Mora/Pouplana, 1973, pp. 48-49; Tarragd, 1974 B, xifres romanes sobre la balconera central de
tual placa de-Sant Jaume, p. 16; Fonrbona, 1983, p. 68; Amades, 1984, vol. 11, pp. sobre parcel-les molt gran i de construcci6
('entresol- ocupa un solar de grans dimen-
te de I'ajuntament constitucionalista del pe- 645-648; Inicis, 1985, pp. 28 1 138-139; Garcia/Guardia, de bona qualitat. Consta de planta baixa -
1986.. sions resultant de I'operaci6 d'obertura del
rfode 1820-1823 d'obrir un carrer que, en amb altells- entresol i tres pisos, a mes
carrer pocs anys abans. La facana eviden-
Ifnia recta, travesses els diversos teixits me- d'unes golfes que sobren, mitjancant oculs,
cia un primer nivell que enclou uns alts por-
dievals unint la Rambla i el Raval amb I'Es- al fris de I'entaulament que corona I'alcat. A
tals rectangulars (que, de fet, enclouen un
planada de la Ciutadella. L'obertura del ca- I'alcada del forjat del tercer pis hi ha una im-
altell) i les balconeres de ('entresol que, on
rrer, realitzada entre 1849 i 1853, constitueix posta; per sobre d'ella els buits entre balcons
els dos mdduls extrems dels set on que es
aixf una segona fase en la realitzacio estan ocupats per plafons en relleu, mentre
pot dividir el frontis, apareixen sota arcs. Els
d'aquest eix transversal, ja que fou precedit que per sota, els plafons, de I'alcada de c os
de la dos pisos segOents, excloent sempre els mb-
pel carrer de Ferran i seguit pel carrer pisos, contenen una sanefa trenada de te-
51. duls laterals, estan Iligats per pilastres corin-
Princesa. L'operacio comportetambe la ur- JAUME rra cuita, element que trobarem en altres edi-
estriades, que sostenen en ('eix de les
banitzacib i millora de la placa de ('Angel i ties
ficacions barcelonines similars.
pilastres, grans gerros adossats de terra cui-
de la baixada de la Pres6 (actualment Llibre-
sobre pedestals. Encara mes amunt els
teria), punt en que posteriorment hauria de ta
bculs de la cambra d'aire i una discreta cor-
convergir amb ('eix transversal un projecte
tanquen el conjunt, que, entre els del
hereu de les seves intencions: la Via Laieta- nisa
seu tipus, constitueix una de les obres de
na, unint en el sentit perpendicular I'Eixam-
mes envergadura de la seva epoca.
ple i el Port.
Pel que fa a les edificacions que conformen
Cirici, 1944, p. 54.
:4WE
I
233
393 394
c. de Jaume Giralt , 3-3 bis C. de Jaume Giralt, 4
Categoria B, cap. II Categoria B, cap. II
Afectada d'enderroc pel PER del Sector
Oriental del Barri Antic.
Cases de planta baixa i quatre pisos, presen-
ten les caracterfstiques prdpies dels edificis
del segle xvni, amb arcs escarsers als bai- Casa senyorial dels segles xvn-xvni sobre
xos, finestres i balcons de ferro forjat i Ilosa- amplia i torturada parcel-la, s'organitza a
na de rajoletes. Com a units elements de- I'entorn de dos patis, I'un d'acces des del
coratius destacables hi ha, empotrades als carrer a traves d'un portal d'art escarser i
paraments cecs at damunt de la planta bai- amb escala que puja al principal, i I'altre co-
xa, tres caparrons de pedra, fragments es- municat amb aquest. Tots dos han estat tant
cultorics d'origen imprecfs: dos podrien da- transformats que es diffcil esbrinar corn fo-
tar del segle xv o xvi mentre el tercer, mes rem primit vament. Ala facana hi ha balcons
gran i al damunt de la porta, es un cap d'an- de ferro fcrjat al principal i al primer pis, aixf
gelot del segle xvin forca malmes. com motllures a les Ilindes i els brancals tant
dels balcons corn de les finestres. La faca-
Amades, 1984, vol. 11, p. 128. na, a base de carreus irregulars fins al se-
gon pis, mostra I'afegit molt posterior de la
remunta d'una planta, amb obertures tapia-
des. El poeta Joan Maragall nasque en
aquesta casa el 1860, i desconeixem si es
conserva algun interior amb la decoracid
d'aquella epoca.
Altisent/Carandell, 1984, num . 17; Valles, 1974-1976, vol.
1, p. 290; Amades, 1984, vol . fl, p. 128.
234
395
av. de Joan XXIII; 2-14
c. de la Maternitat, 1-25
Can Planas
Futbol Club Barcelona
Categoria B, cap. III
Construida a comengament del segle xviii
(1702) apareix on un planol de 1870-1880
corn a Can Freixes. Its un edifici aillat de
planta rectangular, amb nivell inferior i un pis,
a mes d'un segonnomes en el cos central,
donant a la fagana principal la composicio
basilical. La coberta es a dues vessants, ex-
cepte en el cos central, cobert a quatre. Pro-
pietat del F.C. Barcelona, hi ha ubicades ins-
tal-lacions esportives i sanitaries.
Cirici, 1973, p. 216; Camps i Arboix, 1976, pp. 128,
230-231; Casasus, 1976, pp. 25 i 29; Hernandez-
Cros/Mora/Poup/ana, 1985, fitxa 57.
235
396 397 398
c. de Joan Guell c. de Joaquin Costa, 19 c. de les Jonqueres, 2
Jardins de can Mantega c. d'Amadeu Vives, 3
Categoria B, cap. II
t. de Perales c. d'Ortigosa, 2-6
c. de Violant d'Hongria Reina d'Aragb c. de Ramon Mas, s/n
Font del - Nifion Del 1857 (la data es a una reixa entre el ves- Edifici annex de la Caixa de Pensions
tibul i un reply de I'escala), es un edifici d'ha- per a la Vellesa i d'Estalvis
Categoria E , cap. IV bitatges entre mitgeres, de planta baixa, en-
tresol i quatre pisos. Baixos i entresol, de pe- Categoria B, cap. II
dra, s'emmarquen dins de tres grans arcs
Encarregada el 1880 a I'escultor Venanci de mig punt que determinen els eixos verti-
Vallmitjana i Barbany (Agapit segons Fa- cals de tota la fapana. Els tres primers pisos, El 1917-18, contemporaniament a ('edifici
bre/Huertas/Bohigas, 1984) per I'alcalde de amb balconada al principal i balcons els al- central de la Caixa de Pensions per a la Ve-
I'encara independent vila de Sants, I'estatua tres, estan units per franges verticals de te- Ilesa i d'Estalvis, Enric Sagnier i Villavecchia
al-legbrica d'un nen sobre un alt pedestal rracotta situades als panys de paret interme- construf per a la mateixa institucib aquest an-
amb font, escuts i Iapides fou ubicada en la dis, amb el motiu trenat amb un medallb al nex, que coincideix amb aquell en I'us dels
plapa Victor Balaguer, que desaparegu6 en mig a les dels extrems i amb elements flo- materials -pedra blanca a la facana princi-
obrir-se el Cinturb de Ronda. Despres d'un rals centrats per ballarines els altres dos. La pal i combinada amb rajol en les
Ilarg peregrinatge ha gnat a raure als jardins darrera planta, entre una imposta i la corni- secundaries- i en el Ilenguatge neogbtic
de can Mantega. sa, to balcons alternats amb plafons mes pe- dels acabats, perb la seva concepcib respon
tits ocupats per medallons que contenen a una tipologia molt mes moderna, propera
Sempronio, 1972, pp. 138139; Fabre/Huertas, bustos femenins. ales noves concepcions d'edifici d'oficines.
1976-1977, vol. 1, p. 151; Fabre/Huertas/Bohigas, 1984, La zona amb fapana a la Via Laietana, com-
pp. 204 i 210; Garcia-Martin, 1984, p. 149.
bina cantonades arrodonides i un cos cen-
tral abombat amb cossos plans, alts i emmer-
letats, i rep ornamentacid escultdrica atribuf-
da a Eusebi Arnau. A la part posterior, cor-
responent als carrers Ortigosa i Amadeu Vi-
ves, un portal decorat tambe amb relleus db-
na acces a la part de ('edifici ocupada per
habitatges de gran superficie.
Berg6s, 1955-61 B, p. 426; Jardt, 1972 A, p. 24; Cirici,
1973, p. 293; Hernandez-Cros/Mora/Pouplana, 1973, p.
82; Valles, 1974-1976, vol. lll, p. 170; Bohigas, 1983;
Sarcia-Martin, 1984, p. 165.
236
399 400 401
c. de Josep Anselm Clavr , c. de Josep Anselm Clave, 31 c. de Jupiter, s/n
15-17 c. Nou de Sant Francesc, 42 Sanatorl Antituberculos
Hostal Milo Palau d ' Alfarras Categoria B, cap. III
Categoria B, cap. II Categoria B, cap. II (Pavellons Cuines)
(part noble)
segona del segle xix amb Del Sanatori Antituberculos del Tibidabo,
Edifici de la meitat
planta baixa i quatre pisos, amb quatre bal- Del palau dels Marquesos d'Alfarres, cons- obra de Joan Rubio i Bellve i destruit durant
cons per planta i quatre portals iguals als bai- truit al carrer Nou de Sant Francesc el 1774, la guerra sense haver arribat mai a utilitzar-
xos. Totes les obertures tenen la Ilinda en no resta sind la facana al carrer de Josep An- se, nomes en resta en peu, en molt mal es-
acord arrodonit amb els brancals. Els bal- selm Clave, la qual li fou afegida-Cirici parla tat de conservacid, el pavelld que segons un
cons son d'amplada decreixent de baix a d'una restauracid- a mitjans segle xix coin- projecte del 1903 era destinat a safareig i de-
segon cidint amb la urbanitzacid de la placa del Duc sinfecci6. Este constituft per un cos central
dalt, i els centrals del primer i pis es-
de Medinaceli. Malmes pels bombardeigs de planta circular, voltat de vuit cossos ci-
tan units en una balconada.
de la guerra civil, sembla que el palau resta Ifndrics, a manera d'asidioles, i un nove cos
dempeus fins a principis dels anys quaran- mes separat que conte I'escala, tots ells amb
ta del nostre segle, en que una operaci6 im- coberta c6nica revestida de trencadis cera-
mobiliaria de caire especulatiu comporta el mic. Consta de dos nivells, amb sengles fi-
seu enderroc i posterior edificaci6 de viven- nestres corregudes que trenquen el para-
des en el seu solar. Tanmateix, Adolf Floren- ment de facana, d'enve, amb un particular
sa, des del seu cerrec municipal, aconseguf aparell que recull les filades Iligades amb el
impedir la desaparicio de la delicada faca- parament interior.
na neoclassica del carrer Josep Anselm Cla-
juntament amb la crugia que d'una ma- Martorell. 1910 ; Cirici, 1951; Sola-Morales , 1975, pp.
ve,
43-45; Bohigas, 1983.
nera estricta li d6na suport. Inclosa en ella,
una volta i un arc son Punic testimoni d'un
vestibul presidit per una gran escala, possi-
blement datable amb anterioritat a la faca-
na. Es conserven fotografies d'aquest espai,
aixf com de la sum ptuosa decoracid interior,
d'estil imperi, i dels jardins penjants que, al
costat de la facana neoclassica, donaven al
carrer Josep Anselm Clav6. Ala facana, de
carreus de pedra de Montjuic i paraments
estucats, destaca l'acurada talla dels relleus
escultbrics, entre els quals cal esmentar I'em-
marcament del portal i les quatre mensules
que sostenen el balco principal.
Abandonades des d'aleshores, I'aspecte ac-
tual de les escasses restes de ('antic Palau
d'Alfarras es deu tambe en part a petites in-
tervencions dutes a terme per Florensa, com
es la conversio dels dos portals que flanque-
gen el principal en finestres i el revestiment
afegit a ('angle amb Nou de Sant Francesc
per tal d'integrar-lo mimeticament amb la fa-
cana que es volia conservar.
Gallardo, 1934, p. 242; Ainaud/Gudio/Nerrid, 1947, vol.
1, pp. 364-365, vol. 2, fig. 1411: Bergds, 195561 A, pp.
200-202 i 204; Mainar, 1955-61 B. pp. 314, 317, 321;
Cirici, 1973, p. 189; Amades, 1984, vol. 11, p. 536; Tna-
dd, 1984, p. 152; lbaner, 1987, p. 22.
237
402 403 404
Via Laietana, 1 Via Laietana, 2 Via Laietana, 17
c. d'Angel Baixeras, 2-4 c. dels Agullers, s/n c. del Sotstinent Navarro, s/n
pl. d'Antoni L6pez, 1 c. del Consolat del Mar, s/n
c. de la Fusteria, s/n BOP. 23-2-1979
Edifici de la Companyia
Casa de Correus i Telegrafs Transmediterrania
L'edifici que Albert Joan i Torner bastf entre
Categoria B, cap. II Categoria B, cap. II
1918 i 1928 constituf una obra pionera a Bar-
celona d'un tipus de construcci6, I'edifici
d'oficines, amb una problematica inedita fins
Del 1926-27, I'edifici de Correus es obra dels Seguint el corrent classicista del moment, del aleshores, les referencies de la qual cal
arquitectes Josep Goday i Casals i Jaume qual la Via Laietana en posseeix exemples
cercar-les en els ,Off ice Buildings,, de I'Es-
Torres i Grau. Es una gran construcci6 aflla- abundants i notables, aquest edifici d'ofici-
cola de Chicago. La resoluci6 de la planta
da de tres plantes; les dues primeres comu- nes fou construct el, 1921 per Juli M. Fossas
de despatxos respon a un plantejament ra-
niquen amb un gran espai central il-luminat i Martinez, que havia estat un notable mo-
cional del programa, amb I'agrupaci6 en ca-
zenitalment per una copula de vidre. La com- dernista. En aquesta obra hi ha elements es-
da pis i amb una estructura resolta per a fa-
posici6 de la fagana recorre a un classicis- tranys a I'arquitectura de Barcelona, que es- cilitar I'agrupaci6 de locals. La monumenta-
me abarrocat i oficial -Miralles hi troba re- tan en una Ifnia marcadament eclectica. Es litat de la fagana es basa en la introducci6
miniscencies postherrerianes- que respon notable, a mes de la complexa escala del d'un ordre compositiu que, recollint els buits
a un programa monumentalista; aquest es vestfbul, la bona soluci6 de les cantonades
de cada planta, soluciona I'entrega amb la
completa ambles torres que a banda i Ban- -amb torretes- i la consciencia de la seva potent cornisa amb un fris d'exuberant de-
da de I'acc6s principal -amb escalinata, co- importancia paisatgfstica, en constituir, jun-
coraci6 vegetal, que constrasta amb la con-
lumnata jbnica i gran escut- coronen les tament amb I'edifici de Correus, I'emboca- tenci6 del conjunt. Tot i aquest i altres ele-
cantonades de la construcci6. La torre de dura de la Via Laietana del port.
ments convencionals -com son les
la dreta, m6s alta, altera la simetria tot subratl-
portes-, I'obra no pot amagar el seu apro-
lant la relacio amb I'eix principal constitu'it per Bassegoda , 1946 B, p. 43. pament a I'arquitectura moderna, cosa que,
la Via Laietana. Les escultures -tant al-le-
per exemple es reflecteix clarament en el
gbriques com ornamentals- que es troben
tractament de les obertures, tallades direc-
als exteriors s6n obra de Pere Jou, Manuel
tament en el mur.
Fux6 i Eusebi Arnau, i les pintures del vestf-
bul sdn dels pintors murals mes caracterfs-
Benet, 1926, pp. 20-22; Florensa, 1925, p. 23; Portes,
tics de I'epoca i mes relacionables amb un 1925, p. 27; Hernandez-Cros/Mora/Pouplana, 1973, p.
programa noucentista: Francesc Galf, Josep 54.
Obiols, Francesc Labarta, Francesc
Canyelles.
Arquilectura Espanola, 1915, pp. 25, 28-33 i 40; Basse-
goda, 1928. pp. 137-142; Martineil , 1933, p. 165; Cirici,
1973, p. 196: HernandezCros/MoralPouplana, 1973, p.
100; Homenatge, 1980, vol. 2, pp. 12-13; Jardi, 1980,
pp. 134, 150-151, 155 i 205, Wailes, 1984, pp. 53-55,
Garcia-Marlin, 1984, pp. 160 i 169-170; Hernandez-
Cros/MoraiPouplana, 1975, fitxa 115.
238
405 406
Via Laietana, 30 ,w Via Laietana, 56-58
c. dels Mercaders, s/n c. de les Jonqueres, 1-3
c. del Pare Gallifa, s/n Caixa de Pensions per a la Vellesa i
Casa Cambo d'Estalvis
Categoria B, cap. II Categoria B, cap. II
Obra d'Adolf Florensa i Ferrer realitzada en Despres d'obres de I'envergadura com el
dues etapes; la primera, corresponent al cos Palau de Justicia o la Duana Nova, Enric
que dbna a la Via Laietana, es projecta en- Sagnier i Villavecchia s'encarrega del dis-
tre 1921 i 1923, i les obres finalitzaren el seny d'un edifici destinat a esser seu de la
1925. La part mes baixa, amb facana al ca- Caixa de Pensions i que prendria un desta-
rrer dels Mercaders, va ser edificada, el cat protagonisme en el mart de la Via Laie-
1930-1931, pero distributivament constitueix tana, data entre 1907 i 1920. La seva data
una ampliacio de ('anterior. El diferent trac- de construccio, 1917, ens posa davant un
tament, qualitatiu i formal, que es dbna en- "revival" de doble sentit: per un costat I'ar-
tre ambdos posa en evidencia el caracter de quitecte torna a reciclar models propis mai
telb, darrera del qual s'amaga la degrada- no oblidats del tot; d'un altre, ('edifici con-
cio de la ciutat antiga, amb que foren pro- rea un neo-medievalisme que, tot recorrent
jectades les facanes de la Via Laietana. La a una gran torre que evoca les fabriques
casa Cambo exemplifica precisament eclesials gbtiques, al joc de I'aparell encoi-
aquest caracter escenogratic amb la des- xinat i a finestres arqueblogicament compo-
connexio formal expressiva entre I'estructura sades, contrasta amb els principis classicit-
de pbrtics de formigb, coherent amb la mo- zants proposats per un noucentisme que co-
dernitat del programa d'oficines, i la compo- mencava a imposar-se. La singularitat dels
sicib historicista de la facana a la via, que perfils relaciona el conjunt mes amb el me-
s'ordena segons els tres segments classics: dievalisme nbrdic que no amb les fonts lo-
basa (planta baixa i primer pis), dau (sis pi- dals. La racionalitat manifesta, mes enlla dels
sos) i coronament (cornisa i ultim pis, corres- detallismes, ha fet que la crftica hagi comen-
a Is casa dels propietaris). Mentre tat certes ressonancies de I'Escola
ponent de Glas-
en la part central les obertures, que se- gow en aquesta obra de Sagnier, enclava-
que
gueixen ritmes diferents dels vanos estruc- da en un sector urba on, excepcionalment,
composen seguint els models de s'assajaren tipologies dels "Office Buildings"
turals, es
i al corona- de I'Escola de Chicago. Malauradament, els
I'Escola de Chicago, als baixos
es concentren les referencies renaixen- interiors ens han arribat practicament tots
ment
exteriorment el
tistes, a partir de les quals I'obra s'ha enclbs molt desfigurats mentre que,
en el torrent mes classicista de I'anomenat volum: les proportions originals han estat al-
Noucentisme. terats en una recent ampliacio mimetica. El
grup escultbric de la cantonada, "I'Estalvi',
Bonet: 1925, pp. 20-22: Flo- es obra de Manuel Fuxa i Leal.
Baiarola, 1925, pp. 24-26;
rensa, 1925, p. 23; Porles, 1925, p. 27; Bohigas, 1963
A; Flores/Amann, 1964; Bohigas, 1969, p. 51; Bohigas, Arquitectura Espanola, 1917, PP. 112-115 i 192; Con-
1970; Jardi. 1972 B, p. 260; Chici, 1973, p. 294;
curso, 1919, pp. 133, 137-140; Martinell, 1933, p. 164;
Hernandez-Cros/MoralPouplana, 1973, pp. 55-56; Bo-
Cirici, 1951, p. 105; Hernandez-Cros/Mora/POuplana,
higas, 1979, pp. i 1-12; Jardi, 1980; Rovira, 1983 B, pp. 1973. p. 82; Cirici, 1973, p. 293; Valles, 1974-1976, vol.
19-20. III, pp. 170-171; Vila-GraulPodOn, 1982, pp. 16-17; Bo-
higas, 1983; Fontbona/Miralles, 1985, p. 196; Garcia-
Martin, 1985, p. 165.
C
Pu
STA.
12.FC IrA I._ 1 CATERIN4
239
407 408
pl. de Lesseps, 25 pl. de Lesseps , 30-31-32
av. de la Republica Argentina, s/n c. de Septimania, 1
Esglesia de la Mare de Deu de Gracia Cases Ramos
i de Sant Josep
Categoria B, cap. II
Categoria B, cap. II (fapana)
Incoat Expedient de Declaracio
Monumental 14-3-1973.
Del convent dels Carmelites Descalpos, es-
tablerts el 1626 al costat del cami de Barce-
lona a Sant Cugat, nomes en resta I'esgle- Les Cases Ramos, del 1906, es entre els edi-
sia barroca, projectada per Fra Josep de la ficis modernistes de la primera etapa de la
Concepcib, <,El Tracista,,, i consagrada el carrera de Jaume Torres i Grau, el de mes
1687 (1682 es I'any que apareix als escuts envergadura. Constituit per un massfs pa-
de la fapana). Com es propi de les obres con- ral-lelepiped sobre parcel-la de gran super-
ventuals de I'epoca, es de nau unica amb ficie, esta resolt per la juxtaposicio de tres
volta de cano amb Ilunetes, n2rtex sotacor mbduls distributius simples, unificats per la
i copula al creuer, i introdueix la novetat, que composicio de les facanes. D'aquestes es
retrobarem en obres mes tardanes de co- la de Lesseps la tractada com a principal,
brir les capelles laterals -ubicades entre els amb mes ornamentacio, amb una tribuna a
contraforts i intercomunicades- amb peti- la planta noble i amb coronament esglaonat.
tes cupules amb Iluernari. Tant elles com la A I'altre frontis, molt mes pla, s'hi repeteix
principal es cobreixen amb teulats a ('exte- I'esgrafiat per6 la decoracio hi es molt mes
rior, on es fan evidents els volums simples escassa i la composicio mes simple, amb
d'obra de maponeria, en tant que els inte- predomini de finestres (primitivament dona-
riors son enguixats i pintats, fora d'alguns va a un carrer estret i secundari). La part pos-
elements estructurals, de pedra. La facana terior es ocupada per un jardi amb una tan-
principal, tripartita i amb frontd segons recurs ca d'obra de la que sobresurt, a ('angle amb
habitual de l'ordre, to tres portals molt mal- el carrer Montroig, un original templet forpa
tractats i desfigurats respecte de l'obra ori- malmes.
ginal, a mes de dues portes menors. Enclou
a mes d'un rellotge, una vidriera i dos escuts, Tarrag6, 1973 B, pp. 3-5; Homenalge, 1980, vol. 2, p.
una fornicula amb una imatge de la Imma- 9; Bohigas, 1983.
culada, als seus peus de la qual un meda-
116, a la clau de ('arc, conte gravats els sig-
nes d'un rellotge de sol. El campanar d'es-
padanya es perpendicular al frontis.
Barraquer , 1906 , vol. 11, pp. 465-471; Cash/lo, 1945, pp.
309-314; Pauli. 1950, pp. 75-77; Garrut, 1952 B, pp.
134-135; Madurell i Man'mon, 1954, p. 61; Mattinell,
1959-63, vol. 11, p. 99, Cirici, 1973, p. 334; Triadq, 1984,
pp- 46 i 79.
240
409 410
r
Placa de la Liana pl. de la Liana, 9-10
c. dels Corders, 1
Categoria C, cap. VI, tipus II
c. de les Semoleres, 1-2
Categoria B, cap. II
La placa de la Liana es un espai irregular en
el que desemboquen els carrers de la Boria
i dels Corders, i, per sota d'arcades, els de Sobre el carrer de Semoleres, un cos edifi-
Boquer, de I'Arc de les Candeleres i de Se- cat reposa sobre un bigam senzill de fusta
moleres, per be que I'eix primordial es el que parallel a la facana de la placa. Tot i estar
descriu la continuitat entre Boria i Corders. alineat amb la casa numero 10, un pis mes
Es el punt de confluencia dels antics barns alta, forma part de la numero 9, amb la qual,
medievals de la Boria, de Sant Cugat i de encara que enretirat respecte d'ella, compar-
Santa Caterina, i tot l'indret conserva bastant teix I'alcada. Aquesta es una casa artesana
be les caracteristiques d'aquella epoca. Ha molt reformada al segle xviii, quan aparei-
tingut diferents noms al Ilarg dels segles - xen els balcons de ferro forjat propis de
de la Pellisseria de la Boria, de la Pellisseria I'epoca, mentre que un dels del primer pis
Major, dels Calderers i, finalment, de la conserva encara la Ilosana de pedra emmotl-
Liana- i ha estat floc de mercat de produc- lurada del xvii. La casa numero 10, corn la
tes de gerreria i, posteriorment, de Hanes. 9 amb portals de Ilinda de fusta, presenta,
Fou tambe centre de sortida dels antics en general, uns trets similars.
correus.
Gallardo, 1934 , p. 311; Cirici, 1973 , pp. 82-83.
Gallardo, 1934, p. 311; Cirici, 1973, p. 82-83, VilalCa-
sassas, 1973, p. 445; Passat, 1983-85, vol. 1, p. 113;
Amades, 1984, vol. II, pp. 62-75; VilaiCasassas, 1974,
p. 445; GarcialGuirdia, 1986.
241
412 413 Cirici, 1967, il. num. 22; Bohigas, 1983, vol, Il, pp. 101
411 i 191.
pl. de la Liana, 11-12 pl. de la Liana, 14 c. de Llanca, 20
c. d'En Boquer, 1 c. de les Candeles, 2
Casa de la Papallona
Arc d ' En Boquer Categoria B, cap. II
BOP. 23-2-1979
Categoria B , cap. II
El pas del carrer de les Candeles per sota
Construida el 1912 pel mestre d'obres Jo-
d'una senzillisima construccib del segle xvui
Als baixos d'un edifici del segle xviii profun- sep Graner i Prat, la Faiol,
el constitueix un bigam de fusta limitat, casa coneguda
a la
dament refet al xx, amb obertures emmar- com a casa de la Papallona, es un cas clar
banda de la plaga de la Llana, per una Lin-
cades en pedra i fapana molt renovada, d'assimilacio epidermica de trets formals de
da tambe de fusta, mentre que, al costat opo-
sobre I'entrada al carrer d'En Boquer a tra- caire modernista en una arquitectura no culta
sat, ho es per un arc de mig punt de pedra
ves d'un arc escarser molt ampli, obra no- molt vinculada encara a les obres del segle
sobre impostes.
va que reemplapa ('antic acces allindanat. xix. En aquest cas, sobre uns baixos for-
L'interior es cobert amb un bigat de fusta, mats per tres grans portals iguals hi ha cinc
Gallardo, 1934, p. 31 1; Cirici, 1973, pp. 82-83.
per sota del qua] i en angle recte s'arriba a pisos amb tres balcons cada un, units, ex-
I'altre extrem del pas, limitat per una biga de cepte el darrer, en balconada. L'element que
fusta. reclama l'atencio es el coronament, consti-
tu'it per una descomunal papallona ambles
Gallardo, 1934, p. 311; Cirici, 1973, pp. 82-83. ales desplegades, projectada a base de If-
nies corbes tendents al semicercle -al.lu-
dint a un fronto- i recoberta de trencadis
ceramic policrom amb predomini de grocs
i verds; formes i procediments que vinculen
('ornament i, de retruc, tot ('edifici, al
modernisme.
GRAN VIA DE LES CORTS CATALAN ES
0
Now
4
242
414 415 416 417
c. d'En Elastics, 5 Carrer dels Lledo c. dels Lledo, 1 c. dels Lledo, 3
c. del Bisbe Cagador, 2 bda. de Cagador, 1
Categoria B, cap. II Categoria C, cap. VI, tipus I
Categoria B , cap. II Categoria B , cap. II
Casalot del segle xviu -potser amb vestigis Carrer de trapa medieval format a partir del
del xv- que presenta un amplissim portal segle xin, quan s'autoritza I'edificacib ado- Edifici amb estructura de palau medieval i Aquest edifici conserva encara I'estructura
d'art rebaixat que donava acces a un pati sada als murs de la muralla romana. L'aris- amb alguns elements primitius, probable- d'un Palau medieval organitzat a I'entorn
situat al fons de la parcel-la i pel qual podien tocracia va bastir-hi nombrosos palaus, dels ment del segle xv, el mes visible dels quals d'un pati. Consta de planta baixa i tres pi-
entrar-hi carruatges. Al costat dret hi ha un quals encara avui se'n conserven notables es un portal adovellat a la fapana que dona sos, I'ultim dels quals es un afegit molt pos-
altre portal, de fals regras, i a me esquerra exemplars, essent, despres del carrer de al carrer del Bisbe Cacador. El conjunt, pe- terior. Del palau primitiu en resten, a mes de
un antic portal adovellat de mig punt. A la Montcada, el que en conserva un nombre ro, es una construccio de pedra dels segles l'obra de pedra dels baixos, el portal ado-
planta noble, sobre el portal carrosser, hi ha major, per be que en pessim estat de con- xvu i xviii -son d'aleshores els portals d'art vellat d'art carpanell, molt ample, i alguns
un gran balc6, a la Ilosana de pedra del qual servaci6. EI caracter senyorial del carrer de- rebaixat, els marts de les obertures...-, de elements mes al pati. Son de la reforma del
hi ha, dins un medallo de mare rococo, un gue mantenir-se fins forca tard, com ho de- tres pisos amb prominent cornista i amb re- segle xvu un portal recte i els balcons de pe-
bon relleu de Santa Eulalia. L'edifici ha es- mostren les notables construccions del se- formes del segle xix com son els balcons dra de les dues primeres plantes.
tat enderrocat recentment i, de la fapana, no- gle xviii. Les del xix, en canvi, son ja obres actuals.
mes se'n conserven els baixos -l'obertura correctes perb de tipus corrent. Malgrat el Cirici, 1973, p. 266.
gran amb porta de ferro i les altres ventall cronologic de la seva I'edilicia, el car-
tapiades- i el primer pis amb els seus rer presenta un caracter forpa unitari que, en
balcons. certs trams, permet intuir el seu brillant
passat.
Cirici, 1973, pp. 265-267; Passal, 1983-85, vol. 1, p. 91;
Serra, 1983; Amades, 1984, vol. 2, pp. 674-675.
Q
7'17177
.L. 0
'L ST
J UST
243
418 419
c. dels Lled6 , 4 i 6 bis c. dels Lled6, 6
c. de la Reina Elionor
Palau de Sicilia, s/n
Fivaller
Categoria B, cap. II
Categoria 8, cap. II
Anomenat Reina
Tot i haver estat molt transformat per Cirici -Palau de la Elio-
als segles
nor» sense
posteriors i el deplorable estat cap altre motiu que el veinatge
de conserva-
amb el carrer que el nom de la reina,
cid del conjunt, aquest palau conserva abun- du to
trets
dants vestigis d'una construccid de casa senyorial gbtica, del segle xiv
senyorial
dels segles L'extensa fagana o xv, transformada en casa de veins al se-
xiv-xv. de pe-
carreus mostra gle xvii, daten les actuals fi-
tits les obertures renovades, epoca de que
especialment nestres i balcons i els
els balcons del principal, dos portals de Ilinda
amb
grans Ilosanes de fusta dels baixos. Son caracteristiques
de pedra motllurada del se-
gle Entre els diversos medievals evidents: I'aparell de petits cor-
xviii. portals d'epo-
reus, portal mena
ques diferents -alguns tapiats- el adovellat -que a un
destaca el
principal mes gran, d'arc pla vestibul embigat d'on arrenca I'escala
i amb mensu- de
veins,
les renaixentistes. A traves construfda durant I'esmentada refor-
dell s'arriba al
ma
pie en dins el primitiu pati, del qual s'endevinen,
pati, de pedapos, i el que destaquen
I'escala tapiats, els arcs-, d'una
descoberta, de dos trams restes finestra co-
i de pe-
ronella a fapana lateral, una finestra
s'acaba sota una pintoresca i, la qua-
dra, que edfcula
drada amb guardapols
prolongada recent- amb Ilanceta, en no
amb escut i que fou mes
gaire bon estat, corn la resta
ment un tercer tram; un finestral de la construc-
amb i gotic
bones escultures principis cib, que to una alcada de tres pisos.
amb de del xv
Pent de mensules. Representen, corn es ha-
bitual, dos caps, masculf Gallardo, 1934, p. 282; Ainaud/GudiolNerrie, 1947, vol.
i femeni, habillats 1, . 338; Cinci, 1973, p. 266.
a la moda de I'epoca i sovint associats a I'art
de Pere Joan.
Gallardo , 1934, o. 282, Ainaud/GudioWWerrie , 1947, vol.
1, p. 338; Cirici, 1973, p. 265; Calaia, 1978, r ° X7; Cirici,
1979, p. 35, if. 107.
244
420 421
c. dels Lleda, 7 c. dels Lledo, 11
Categoria B, cap. II Palau Mercader
Categoria B, cap. II
Malgrat que esta sobre una parcel-la gran
i molt rectangular i que fou reformat al segle
xvir, aquest edifici De principis del segle xvni, aquest edifici, de
conserva a la planta i la
planta i golfes (a mes de la
facana I'estructura i forca elements d'un pa- baixa, dos pisos
lau gbtic. La facana es d'obra de carreus pe- remunta, reculada rera la cornisa, que Nar-
ex-
tits i integra un gran portal adovellat i una fi- c(s Nuet construi el 1863), constitueix un
nestra de Ilinda esculpida als baixos, i la so- cellent exemple de I'arquitectura barcelo-
d'es-
lana de columnes prismatiques - nina del moment. La facana es cobreix
barroeres,
restaurada- gargoles i una finestra lobula- grafiats amb formes corbes i i to
pedra un gran
da a la part alta. Pei portal s'accedeix pati una prominent cornisa de i
at
per un vestfbul amb arcs diafragma embi- portal escarser de motllurat complexe. L'ele-
i
gat fusta, ment mes notable del conjunt es, perb, el pa-
de el qual fou ampliat al segle xviii
ti, molt ben restaurat. La seva
amb pbrtics escala de dos
d'arc escarser sobre semi-
trams, tota
columnes toscanes. d'aquest de pedra, es dissenyada segons
Tambe sen se-
els principis de I'«arquitectura obliqua» de
gle els balcons de ferro forjat i el portal amb
Caramuel. Este coberta amb trams de volta
Ilinda de fusta de la facana, i els balcons que,
d'aresta sobre arcs rampants que arrenquen
al fons del pati, s'obren a la terrassa sostin-
capitells inclinats pilastres i colum-
guda per arcs i permbdols de fabrica enca- dels de
nes, Dos d'aquests -una d'elles la que ocu-
ra medieval.
pa I'angle dels dos trams- estan tallades pel
centre del fust, <<tour de force» constructiu
Gallardo, 1934, p. 282; Ainaud/GudioUVerrie, 1947, vol.
1, p. 338; Cirici, 1973, pp. 264 i 266. possible gracies al virtuosisme de
I'estereotomia.
Gallardo, 1934, p. 282; Ainaud/Gudiol/Verrie, 1947. vol.
1, p. 338, vol. 2, fig. 1387; Cirici, 1973, pp. 264 i 266;
Cata/a, 1978, num. X11; Serra, 1983, pp. 102 i 103-106.
AAM: exp. 1417 C (1863).
i
245
422
c. dels Lledo, 13
Categoria B, cap. II
El 1857 Josep Gallart projecta per a Manuel
de Figuerola aquesta casa de veins carac-
terfstica del seu moment. La fapana 6s tripar-
tida, amb tres obertures a cada nivell, que
son portals escarsers als baixos i balcons als
quatre pisos. L'edifici fou bastit a l'indret on
hi havia un casal gotic reformat a principis
del segle xvi. El seu pati, amb galeria d'arcs
de mig punt sobre columnes toscanes, fou
integrat a la construccio del s. xix i es con-
serva encara, en un carcanyol dels arcs, un
medall6 de marbre amb un bust de perfil i
amb inscripcio Ilatina, obra renaixentista d'un
classicisme estricte. Dos medallons similars,
probablement recuperats d'algun altre Iloc
de I'obra enderrocada, foren encastats a la
nova fagana, entre els balcons del principal.
Els baixos de 1'edifici han estat restaurats re-
centment, posant en evidencia els elements
mes antics de Ia construccio, que enclou di-
versos fragments de la muralla romana.
Ainaud/GudiolNerri6, 1947, p. 339; Cirici, 1973, p. 267;
Serra, 1983, p. 102; Amades, 1984, vol. Il, p. 674-676;
Garriga, 1986, P. 29.
AAM: exp. 913 C (1857).
246
423 424
c. dels Lledo, 15 c. dels Lledo, 17
pl. dels Traginers, 3 bis
Categoria B, cap. II bda. de Viladecols, 1
Casa Bulbena
Completament remodelada al segle xix,
aquesta casa d'habitatges to cinc pisos d'al- Categoria B, cap. II
gada, el darrer una remunta i el primer, de
notable algada, habilitat com a biblioteca in-
fantil. Els elements mes interessants, super- Casa d'habitatges sense gaire pretensions,
vivents de ]'anterior construccio del segle fou projectada el 1871 per Ramon Portu-
Amb facana a la Traginers,
xviu, es concentren als baixos de pedra. sach. placa dels
entre aquesta i la de Lledo hi ha un consi-
Dos arcs escarsers flanquegen la porta prin-
cipal, d'arc pla ricament emmotllurat. El bal- derable desnivell, • corresponent a la cota
co del seu damunt, tot i la barana decimo- mes alta de ]'interior de la muralla romana,
vestigis deuen trobar-se
nonica, conserva la Ilosana de pedra, tam- alguns de la qual
seu interior on, segons Serra Goday, hi ha
bb amb motllures i la part inferior decorada at
columnes gotiques de I'estructura
amb petxines i altres ornaments. Rera el por- algunes
anterior. facana principal consta de bai-
tal, una volta escarsera dbna pas at pati del La
xos tres arcs escarsers i ocupats ma-
xix amb una curiosa escala amb of segon -amb
joritariament, per magatzems-, un entresol
tram sobre un arc. Segons Serra Goday es
quatre pisos, amb tres balcons a cada plan-
conserven a ]'interior de I'edifici uns sostres i
pintats a finals del segle xiii o principis del ta, sempre amb el del mig mes gran, emfa-
sitzant aixi I'eix central.
xiv.
Florensa, 1964; Serra, 1983, p. 102-
Gallardo, 1934, p. 282; Ainaud/GudioWerrie, 1947, p. AAM: exp. 2290 C (1871).
339; Catali , 1978, num. X97; Serra, 1983, p. 102; Ama-
dos, 1984, vol. 11, p. 674.
247
425
c. de Lleida, 9-11
c. de Tamarit, 70
c. de I'Olivera, 68-78
BOP. 23-2-1979
Agrupacid de nou edificis d'habitatges en-
tre mitgeres, amb dos pisos per repla, ocu-
pa una extensa area de la mansana on s' ubi-
ca, inclosa la cantonada amb el carrer de
Lleida, on se situen els habitatges mes grans.
Realitzada per Ramon Reventos i Farrarons
el 1928, la importancia d'aquesta obra radi-
ca en la utilitzacib que es fa, per primera ve-
gada a Catalunya, d'un Ilenguatge formal ex-
pressionista inspirat en les experiencies cen-
treuropees en el camp de I'habitatge mas-
siu. Aix(, la disposicio de I'escala en fagana
permet a I'arquitecte el recurs de les tribu-
nes acristal-lades de. planta triangular, con-
trapuntejades per la solucio diferenciada de
les plantes sisena i primera, les quals mar-
quen la component horitzontal.
Rubio i Tuduri, 1930, p. 7; Arquitectura, 1931, p. 243;
Bohigas, 1970, pp. 28-29; Jardi,, 1972 A, pp. 264-265;
Hernandez-CroslMora/Pouplana, 1973, p. 170; Bohigas,
1978.
Ir
r
248
426 427 428
pl. de la Llibertat bda. de la Llibreteria, 2 bda. de la Llibreteria, 8
Mercat la Llibertat c. de la Dagueria, 1 c. de les Trompetes de Jaume
de I, 1
BOP. 23-2-1979 Categoria B, cap. II Categoria B, cap. II
Bastit entre 1888 i 1893 segons projecte de Casa molt senzilla sobre parcel-la petita, Casa tipica del segle xvni, es de planta bai-
Miquel Pascual baixa,
i Tintorer, sembla que la in- consta de planta entresol i quatre pi- xa i cinc pisos i, excepte el darrer -una re-
els seus
tervencio de i sos i elements son tots els propis
Francesc Berenguer Mestres, munta del xix- la seva obra es de grans ca-
segle balcons
habitualment s'atribueix del xviu: de Ferro forjat, corni- visibles la cantonera arrodo-
a qui l'obra, es limita rreus, ben en
sa, esgrafiats geometrics -tant deteriorats
als details ornamentals introdufts en el dar- nida que articula els dos frontis. Les obertu-
que son practicament invisibles- etc. No- res dels baixos son arcs escarsers motllurats
rer moment de la construccio. Tipologica-
destacable, Dague- molt volats,
ment es pot mos os a la facana de la i els balcons son de ferro forjat i
arrenglerar amb els altres mer-
ria, I'existencia d'un cos volat sobre bigues destacant-se especialment
d'estructura la balconada
cats metol•lica aixecats a Bar-
fusta revoltons que abasta forjat sostinguda sobre metal-tics
celona contemporaniament. planta de i des del que, permodols
Es de
del primer pis fins el terrat. ressegueix I'angle de I'edifici entre
rectangular, una ober-
amb tres naus; la central mes
tura I'altra.
ampla i alta, to coberta de teula a dues i
ves-
Comas, 1913, p. 197.
sants sostinguda encavallades parabb- AAM: exp. 1288 bis C (1862).
per
liques de ferro; la de les laterals, tambe de
dues vessants, s'uneix, amb la d'una ves-
sant dels trams baixos dels dos costats curts.
] E
Els murs de tancament son de mad vist so-
c L-;E ^^I9 FET -
bre sdcol de pedra i amb gelosies de Ilibret ^7 / I I I-^I Iw ---r
.L
de fusta sota els rafecs baixos que resseguei- I
L1UNE
xen tot el perimetre. Les dues faganes tes-
teres s'organitzen com afaganes principals
formant frontons triangulars i concentrant
l'ornamentacio de pedra i ferro, en els quals
son visibles els entrellacos de corbes carac-
terfstics de Berenguer (tot i que no aliens a
Pascual) que conformer, a la part central,
I'escut amb tres Iliris de Gracia.
infiesta , 1954, p. 10; Mackay, 1964, pp. 45-46; Arqui-
tectura, 1975, p. 74; Bohigas. 1983; Ros, 1983, p. 18;
Fontbona/ Mirales, 1985, p. 34.
249
429 430 431
bda. de la Llibreteria, 9 0 c. de la Llibreteria , 7-9-11 c. de la Llibreteria, 13
c. de la Tapineria, 1 c. del Paradis, 8
b Categoria B, cap. II
Casa Baules Categoria B, cap. II
Categoria B, cap. II Casa tfpica dels volts del 1850, consta de
Conjunt de tres edificis projectats unitaria- quatre pisos i de planta baixa de pedra, amb
HOd. ::IHN Ei F_ Rid
L^ ment a mitjans del segle xix. Tots tres cons- dos grans arcs de mig punt -dins els quals
Sabem que fou el mestre d'obres Narcis
r. il^iE L ten de planta baixa, amb obertures de pe- s'inicien els balconets de I'entresol- i una
Nuet qui, el 1848, projects aquest edifici. dra emmotllurada, i quatre pisos amb bal- senzilla ports entre ells. Destaca, en gene-
r-^
Obra caracteristica de mitjan segle xix, des- ' i cons. Destaca la bona qualitat de la cons- ral, la qualitat de la construccib i dels aca-
taca per la qualitat i la relativa complexitat i
truccio i dels acabats de la facana, en la qual bats de la fapana i, en concret, la presencia
de la composicio i decoracid de la seva fa- rJ^ ^^
i apareixen plafons de terra cuita ocupant ver- de plafons de terra cuita amb tres dissenys
Gana.Observant I'alpat de baix a dalt veiem: ticalment I'alpat dels pisos segon i tercer, diferents: un entre les obertures del primer
uns baixos i un entresol estretament relacio- amb un terra trenat present en altres edifi- pis que disposa de balconada, un segon
nats; un principal amb balconada que res- cis de la zona, mentre que al primer hi ha mes gran i complex total Ilarg dels pisos se-
segueix tot el perimetre i de la qual arren- Homes florons, Ileument diferents en cada gon itercer, i un altre per al quart, a base
quen les pilastres estriades que, als extrems una de les tres propietats. del terra trenat tan repetit en cases veTnes.
de cada un dels frontis, sostenen una corni-
sa sobre el segon pis. Damunt d'aquest Nuet
Cirici, 1944, p. 51.
hi col•locava Homes les golfes pert una re-
forms moderns, dels anys vint o trenta del
segle xx, hi afegf una altra planta, amb ober-
tures d'art de mig punt amb baranes de ba-
lustres i flanquejades per pilastres corfnties,
sobre les quals reposa la prominent cornisa
terminal. Del projecte primitiu hi ha encara,
entre els balcons del principal, elements de-
coratius de terra cuita i fantasies vegetals a
Tapineria i un bust femenf dins clipeu sos-
tingut per sirenes i flors a la bands de
Llibreteria. ^f I
Cirici, 194d, p. 53. , 13
AAM: exp. 314 C (1848), exp. 1 Q20 bis C (1859).
^^
c 1 I
^^^ ! I ^
^®'^iRt,
----^ ' .
^^^ 2-
250
432 433
c. de Lllivia, 2 pg. de Lluis Companys
c. del Figuero, sin pg. de Sant Joan
c. del Pintor Alsamora, 1-12 rda. de Sant Pere
av. de Rio de Janeiro, sin
Arc de Triomf
AV. VILANOVA
Can Valent i Categoria B , cap. IV
Categoria B, cap. III
Arc triomfal segons les proporcions classi-
Masia de planta basilical asimetrica, amb ques perb amb uns materials i alguns ele-
I'ala esquerra mes gran que la dreta. El pa- ments ornamentals que permeten parlar de
rament de maponeria ha perdut I'estuc i les neo-mudejarisme, fou projectat i construit el
obertures tenen brancals de pedra i Ilindes 1888, corn a entreda a l'Exposicio Univer-
arquejades de totxo a sardinell, mentre que sal d'aquell any, segons disseny de Josep
I'acces principal es un arc de mig punt ado- Waseca i amb relleus escultbrics de Josep
vellat. Its una construccib bastant pobra i Llimona, Josep Reynes, Torquat Tasso i An- C. ALMOOAVER^
amb una conservacib molt deficient. toni Vilanova, flanquejats per fames alades
segons models de Manuel Fuxb i Pere
Camps i Arboix, 1976, p. 128. Carbonell.
Vega, 1910; Bassegoda i Amigo, 1911, p. 248; Tinto,
1970, pp. 174-178; Cirici, 1973, p. 221; Bletter, 1977,
pp. 25-26, 55-56 i 87-89; Fontbona, 1983, pp. 248 i
274-276; Garcia-Martin, 1983, pp. 49-50;
ArranzlGrau/Lopez, 1984, pp. 82-83; Fabre/Huertas/Bo-
higas, 1984, p. 65; Garcia-Martin, 1984, pp. 46-51.
Arxiu del Servei d'Actuacib sobre el Patrimoni.
251
434
.^RCrO ^ ^1^Z^Z^D^: pg. de Lluis Companys \^^'^^i >~ I
pg. de Pujades ^^
Fr^^llranr^ pnlrxrlF^aL.
Monument a Francesc de P. Rius i
Taulet ^^
PG. OE PUJA^ES
Categoria B , cap. IV
:4) ^ .
.--.i'^j
1 EI monument, inaugurat el 1901, es construi
. ^... L•
segons el projecte presentat al concurs de
.
^L'^] ft^ ri rL°'SY1:= t'„"7..Ie^1,411o',^ignr;:o;Yak`-, 'j^ ?Lid;^d;^3'IPaIP71Jra ll91fo1;:U .' u^ c;.^lllol^Ci:Vic^ j.,I,^dLa. 1897 per Pere Falques, aleshores arquitec-
temunicipal, iper I'escultorManuel Fuxa. Es-
^F,^I E.,. ta constituit per un basament i un obelisc, tots
^^ ti ie° -
r .Id.^ji",I^. Ili'^^''^{^{`rf'I^`11^I'^i.l^!`^^Il dos de pedra. Als angles del primer, entre
-
>^^:^-a^wnF-fr-9r^r w;r ^ w Lr^rt^! 1,. les inscripcions de les quatre cares, hi ha re-
^saa.^^n ^ - - - n ^ Ileus debronze al•lusius als monuments aixe-
_ . ^ '
cats durant el mandat de Rius i Taulet. Tam-
be son de bronze el bust de I'alcalde, ado-
sat a I'obelisc, i la resta delselements escul-
tbrics, allegories figurades: el Treball i Bar-
celona drets damunt el pedestal; adosada
a la part posterior del monblit, la Fama, ala-
da; tres petits genis simbolitzen la Industria,
la Cibncia i I'Art.
Concurso, 1897, p. 407; Monumento, 1901, pp. 277,
284-285, 287-288; Monumentos, 1935 A; pp. 301-311;
Ciervo, 1952, pp. 33-40; Tintd, 1970, pp. 161-164; Subi-
rachs, 1983, pp. 214-218 i 384-393; Fabre/Huertas/8o-
higas, 1984, p. 60; Garc;a Martin, 1985, pp. 192-193; Su-
birachs, 1986, pp. 122-123 i 134.
4* gobb"
-1.
T_-.._^. .I__
- _.--^ -^^^1 T
' , I ,
YA, eiR,.i jr,,.7 ,,41v ^^ ..
e13CAl,A DW o`o i POYt P0.s1YeRn.
is <n ary. ,
,^1:t^o na ^srza^R>^n^
flnanaa
^
,^^^.^^o^^^ r-, NOW TOO
^I ^ _ _ ---.^ - - -^----------^ -- --- ------^ -J it ii
^^
- ^ ^----
D _ j
U"D1---- = ^ : -..^L=^ ^
--^---- - ---- ------ ^---^ ^ ^ ^^ oD ; ^
- -, o ^^
I ^ ^
^r ^ - ... _. - ^ - - ---- - _^ ^ - l
^ 1?^^^ ^-^ 1^l i
^^ ^ , ^^
^. _ , .^^.
lr8'
.'-ldr9ar(x/a.:^Grcla^vme r!
rl_9r^rrr:^'n^:r^
•dr•srA^'n!•fr1^
'fig ^}^i,^- .
X33
252
435 436 437 438
pg. de Llulis Companys pg. de Llulis Companys pg. de Llulis Companys pg. de Llulis Companys, 14-16
c. dels Almogavers, 2
Monument a Roger de Lluria Monument a Antoni Viladomat Monument a Pau Claris c. de Buenaventura Munoz, 143
Categoria B, cap. IV Categoria B, cap. IV Categoria B, cap. IV c. de Roger de Flor, 13-17
Palau de Justicia
Encarregada a Josep Reynes, I'estatua de Torquat Tasso robe el 1886 I'encsrrec d'una Quan el 1914 I'eststua de Rafael Casanovas Categoria B, cap. II
Roger de Lluria fou instal-lada provisional- estatua del pintor barroc Antoni Viladomat, es separada del conjunt de vuit del Sal6 de
ment a la Ciutadella el 1885 i el 1888 passe i el represents seguint la fesomia de I'hipo- Sant Joan as decideix substituir-la per la de
a formar part del conjunt de monuments de tetic autorretrat d'aquest en un dels quadres Pau Claris que, el 1880, Rafael Atches ha- Josep Domenech i Estaps i Enric Sagnier i
personalitats catalanes que decoraven el de la serie de la vida de Sant Francesc, ins- via modelat a proposta del Congres Catala- Villavecchia col-laboraren en la construcci6
que era I'acces a I'Exposicio Universal. Junt tal-lada el 1880 a un extrem del passeig d'en- nista. Un cop fosa en bronze, s'inaugura el del Palau de Justicia, obra iniciada el 1887
amb la de Viladomat es I'unica de les que trada a I'Exposicio, no fou retirada ni durant 1917. Derrocada del seu pedestal el 1937 i que, tot i serja coronada el 1898, no s'inau-
no han estat destrui'des que practicament no la guerra ni durant la postguerra, i no cone- romangue en un magatzem municipal fins gura fins el 1908. Mentre els autors de la
ha canviat de lloc des d'aleshores. gue la sort de les que si ho foren, la majoria el 1977, en que es torns a inaugurar en el «Guia d'arquitectura>> de Barcelona conside-
foses per a for la Mare de Deu de Ia Merce seu actual emplacament. ren a Sagnier responsable principal del pro-
Ciervo, 1952; T1nt6, 1970, pp. 141-142; Fontbona. 1983, que corona la basilica barcelonina. jecte, Fontbona creu que, contrariament, es
p. 250; Subirachs, 1983, pp. 202.209-210 i 380-383; Fa- Subirachs , 1983, pp. 241-242; Fabre/Huertas/Bohigas, la personalitat de Domenech la que hi pri-
bre/Huertas/Bohigas, 1984, pp. 58-60; Garcia-Marlin, 1984, pp. 58-60 i 64; Garcia - Martin, 1985 , pp. 52-53; Su-
1985, pp. 42-43; Subirachs, 1986, p. 133. Ciervo, 1972; Tinto, 1970, pp. 184-185; Fontbona, 1983, i 136. ma. L'edifici, amb una clara voluntat monu-
birachs , 1986 , pp. 58
p. 250; Subirachs, 1983, pp. 203, 209-210 i 380-383; Fa- mentalista, s'estructura en dos cossos rec-
bre, 1984, pp. 58-60; Garcia-Marln, 1985, pp. 46-4 7; Su-
birachs, 1986, p. 133. tangulars amb dos patis cada un i separats
per un cos central que conte els accessos
i la sala del ple de I'Audiencia. S'accedeix
a aquest cos per un portic monumental ele-
vat respecte del carrer per una escalinata,
i que ddna pas al vestibul de doble alcada
cobert amb claraboia de vidres de colors i
amb escala monumental. Exteriorment
s'acusen els tres cossos, destacant les vuit
torres que coronen les cantonades dels la-
terals, i la major alcada del sale de plens aixf
com I'alta Ilanterna que el corona.
Dube, s.d.G.; Palacio. 1899; Palacio, 1906, lams. 59 i
74; Romeu, 1918 A, pp 152-154; Marls, 1930; Martine/l,
1933, p. 163; Cirici, 1951, pp. 91 i 102-103; Cirici, 1973,
p. 222; Hernandez-Cros/Mora/Poup/ana, 1973, p. 120;
Bohigas, 1983; FontbonalMiralles, 1985, p. 34; Gonza-
lez, 1985, pp. 184-195; Hernandez-Cros/Mora/Poupla-
na, 1985, fitxa 90.
253
439
pg. de Lluis Companys, 18-22
c. dels Almogavers, 1 -9
c. de Roger de Flor, 19-37
av. de Vilanova, 2-20
Grup Escolar Pere Vila
Categoria B, cap. II
Emmarcat en el programa pedagogic que
les institucions politiques catalanes endega-
ren des del 1917, el col•legi Pere Vila, pro-
jectat per Josep Goday i Casals es comen-
qa a construir el 1921 pert les obres resta-
ren aturades despres del cop militar de Pri-
mo de Rivera. Confirmant el caracter politic
del projecte amb I'adveniment de la Repu-
blica, la construccio fou represa i enllestida
el 1931 en unes formes noucentistes ja ana-
crbniquesque foren molt criticades pets ra-
cionalistes. L'organitzacio es en tres cossos:
els Hens, a I'esquerra; el central mbs petit,
dedicat a biblioteca i sala d'actes, i el de pe-
nes, a la dreta. Dos porxos de grans colum-
nes els uneixen. EI pati enjardinat, que ocu-
pava I'amplia zona davant les construccions,
fou rapidament tota substituida per pistes es-
portives en epoca recent.
construccions esco/ars , 1922, pp. 189-197; Martinell,
1933; Ralols, 1959, p. 11; Bru/Mateo , 1972; Jardf, 1972
A, p. 251; Cirici, 1973; Hernandez-Cros/Mora/Pouplana,
1973, p. 121; Canellas/Toran, 1976, p. 35; VaIIBs, 1977,
vol. 1, p. 290 ; Miralles , 1983, pp. 58-59.
254
440 441 442
c. Major de Sarria, 74 c. Major de Sarria, 93 c. Major de Sarria, 109
pl. del Consell de la Vila, 11
Can Canals-Miralles Categoria B, cap. II
Categoria B, cap. II
Categoria B, cap. II
Construccio entre mitgeres, del segle xvii o
Edifici del segle xvii en cantonada, consta xvui, de planta baixa i pis. La seva facana,
Casalot de tres plantes -baixa i dos pisos
de planta baixa, un pis i golfes, amb cober- plana i acabada amb la barana d'obra del
amb balcons- i coberta plana construTt pels
ta vessants acabada en rafec. La fa- terrat, enclou als baixos un arc de mig punt
volts del 1800; les seves a dues
facanes, cobertes
cana, plana, es de composicid simetrica di- amb dovelles de pedra i, al pis, finestres em-
d'esgrafiats geometrics, giren cap el fons de
vidida en tres franges horitzontals, les dues marcades amb carreus i ampit emmotllurats.
la parcel-la conformant una tribuna semicir-
superiors amb esgrafiats de bona factura i Malgrat les reformes introduides ofereix en-
cular. La facana principal, a traves de la qual
traca geometrica tot i que forca esborrats. cara la imatge de casa menestral del primi-
s'accedeix a I'edifici, esta encarada a un jardf
L'estructura formal del conjunt esta poc re- tiu poble de Sarria.
contigu que s'obre al carrer a traves d'una
tocada si exceptuem les botigues de la plan-
reixa amb una interessant porta de ferro for-
ta baixa.
jat de I'epoca que, com tot el conjunt, es tro-
ba en un estat de conservacio no gaire bo.
Gallardo , 1934 A, p. 85.
255
443 444
pl. de Malaga, 2 -4 c. de Mallorca , 184-188
Torre del Rellotge Cases Jeroni F. Granell
iea • ies
Categoria B, cap. III Categoria B, cap. II
D'aquesta masia, potser del segle xvu, en Sabem que, d'aquest conjunt de tres cases
queda nomas el cos central, mentre que la projectades per Jeroni F. Granell i Manre-
rests fou enderrocada en ser urbanitzada la sa, la numero 188 fou constru'ida el 1901,
plaga de I'esgldsia, o de Malaga, i la plaga essent-ne ell mateix el propietari, i no es difi-
Ibaria. Es de destacar una finestra gotica. cil deduir circumstancies similars per a les
altres dues. La composicib general permet
d'interpretar-les unitariament, a partir de I'al-
ternanga de cossos amples, amb parells de
balcons units en balconades, amb d'altres
d'estrets, amb fileres de finestres ressegui-
des per motllures verticals que es resolen als
baixos amb complexes volutes curvilfnies,
propies del modernisme granel^lia, patent ;^
tambe als relleus de pedra entre finestres,
sobre els balcons i a les baranes del terrat, ^^^'^^
i, a mes, als esgrafiats que recobreixen to- J.(^,
tes les fapanes. Als baixos apareixen dobles
obertures d'entresol i semi-soterrani I
-separades per ampits trepanats en Iloses
planes depedra- combinats irregularment ^,^
I^
amb portals d'escala, ja que I'amplada de ^^^
les tres finques no es identica, corresponent
a la central un unic cos ample i, a les altres '^ii . -^
dues, un d'ample flanquejat per dos de
petits.
!i li
i .;;
Arquitectura Espanola, 1905 B, p. 229; Cirici, 1951, pp. ^?J
142-143; F/ores/Amann, 1964; HernandezCros/Mo
ra/Pouplana, 1973, p. 153; Bohigas, 1983.
AAM: exp. 7975 (OP)(19o0).
r '^!E +AFr`
256
,^r^r ^r r„ fr:^^,. 445
c. de Mallorca , 253-257
Casa Angel Batll6
Categoria B, cap. II
Josep Vilaseca i Casanovas, en projectar el
1891 aquestes tres cases, enllestides el
1896, utilitza en el disseny de les fapanes un
m8dul que es repeteix sis vegades -dos a
^_ cada finca- de tal manera que el conjunt
permet una lectura unit^ria. Cada mddul est^
recollit, al coronament, per un gran arc apun-
tat i se separa dels altres per pilastres amb
esgrafiats que recorren I'alcat des dels arcs
fins al primer pis. En aquest, cam al darrer,
^^^ una balconada ressegueix horitzontalment
Ll 1 tot el conjunt. Prominents balconades sobre
mensules esculpides recullen els parells de
balcons del segon pis. Homes als baixos -i
en menar grau a I'entresol amb
balconeres- es perceptible la distribucio de
les tres finques (ben evident en canvi en
planta), mitjanGant la desigual alternanca de
portals de mides diferents, amb pilars de pe-
dra i Ilindes de ferro. Vilaseca recorre en la
decoracid epidermica de I'obra a un reper-
tori ornamental propi elaborat de manera
eclectica, essent insufficient la presencia
d'ares apuntats per a qualificar el conjunt de
medievalista.
I
+^
ftogent, 1897 , p. 84, lam . XXXVl1; Cirici, 7957, p. 89; I a
Hernandez-Cros^Mora/Pouplana , 1973, p . 138; Bohigas, I F ^^
1977, pp. 29-30, 33 , 59 i 95-96; Bohigas, 7983. F i
AAM: exa. 4369 (E7P)(7891).
1 1 -^ 1 1 i
. ;_....^^x^
i .i
^^/Y .-^
i^ -
1 -
N .^^'ddj..Se
^:^n'^^ ^- v^.w l
!^v
4^r/J!t/`^!.s--^
257
modernista i pre-modernista -Cirici en diu
446 esteticista- amb tot d'elements que hom re-
trobara mes tard en I'obra de Domenech. A
c. de Mallorca, 278 ('interior destaca la riquesa espacial i deco-
c. de Roger de Lluria, 99-101 rativa del hall d'entrada amb I'escalinata i el
Palau Montaner passadfs volat del primer pis, il-luminats per
una gran claraboia de vidre i enriquits amb
Categoria B, cap. II escultures, mosaics i fustes. Despres de
complir diverses funcions com a edifici pu-
blic, el 1980, un cop restaurat, s'hi instal-la
El 1889 Josep Domenech i Estapa projecta la Delegacib del Govern a Catalunya.
i inicia la construccib del palau Montaner,
edifici aillat parallel al desaparegut palau Si- Rogeni, 1897. p. 88, lam. XL; Cirici, 1951, pp. 92 i 268;
mbn, bastit a la mateixa mansana i pel ma- Bohigas, 1963 C, pp. 13, 69, 75, 87 t 89; Bohigas, 1963
('edi- 0, p. 91; Bohigas, 1973, pp. 41-43, Cirici, 1973 B. p. 51:
teix arquitecte per a I'altre propietari de HernAndez-CroslMora/Pouplana, 1973, p. 166; Z1uis,
torial Montaner i Simdn. El 1891, quan ja se 1981, p. 36; Bohigas, 1983; Contrallums, 1983; Garcra-
aixecat les dues primeres plantes, Marn'n, 1983, pp. 148-151; FontbonalMiralles, 1985. pp.
n'havien 34.35.
Domenech i Estapa, per desavinences amb AAM: exp. 3657 (OP)(1889-1913).
el propietari, deix' la direccib de les obres,
que passaren a mans de Lluls Domenech
i Montaner, encara que fou Antoni Gallissa
qui oficialment les prengue al seu carrec. Do-
menech i Montaner completa l'obra construf-
da, aixeca el darrer pis i es cuida de tota l'or-
namentacib interior, en la que compta ja, a
mes d'altres, amb els que serien els seus
col•laboradors habituals: Homar, Arnau i Ri-
galt. Mentre que el que s'endevina com a
obra del primer arquitecte es d'una notable
simplicitat i contencid, la intervencid del se-
gon, que conclogue I'edifici el 1896, concen-
tra a la part alta i sota un rafec molt promi-
nent una profusa decoracib ceramica i es-
cultbrica, present tambe en el cos baix late-
ral, tot plegat amb un incipient Ilenguatge
Fachada
258
Planla de Pisos 447
Lwe. d 1/.. -.
c. de Mallorca, 283
c. de Roger de Lluria, 103-111
Palau Casades
Col-legi d'Advocats
Categoria B, cap. II
L'actual edifici del Col-legi d'Advocats es fruit
d'una ampliacio del Palau Casades, adqui-
rit pets advocats el 1922. L'edifici original,
construct el 1883-1885 per Antoni Serra i Pu-
jals, constitueix I'ala amb facana a Mallorca
del conjunt tal corn ara el coneixem, i se'n
conserven els elements mes interessants. Es
de planta rectangular, amb un pati central
al voltant del qual s'organitzen la planta bai-
xa i els dos pisos de club consta I'edificacio.
El pati, antigament centrat per una font pom-
peiana, es cobert per una claraboia i format
per columnes de marbre de diferents colors.
L'ampliacio duta a terme de 1950 al 1953
per Agusti Borrell i Sensat sobre una part del
jardi i al solar que ocupaven les quadres de
I'antic palau -projectades conjuntament
amb ell- reitera la modulacid i bona part
dels elements d'aquest, repetint-ne la faca-
na a Roger de Lluria i unint una i altra en un
frontis angular coronat per escultures i en-
retirat respecte de I'alineacio dels altres, tot
deixant espai per a uns parterres amb fonts
i plantes, solucio singular per a un xamfra
de I'Eixample.
Roca i Roca, 1895, p. 243; Rogent, 1897, p. 97, lam.
XLVI; Mora gas, 1953, pp. 105-110; Cirici, 1973, p. 108.
AAM: exp. 1406 (OP)(1882-1883), ALO: 44489
(1949-1950).
J.A. 'A /01
..c.4Sc._. 1..
259
o-L L II I
r ^.
.
1^
260
448 449
c. de Mallorca, 284 c. de Mallorca , 291-293
Casa Iglesias Casa Thomas
Categoria B, cap. II Categoria B, cap. II
(ascensor i reixa protectora situada a la
planta baixa)
Construi'da entre 1895 i 1898 per Llufs Do-
menech i Montaner, la facana posava cla-
Encara que el planols municipals de la casa rament de manifest els diferents usos que
que constru( el 1899 Francesc Farreres son acull ('interior, diferenciant entre el tractament
signats per Llu(s Domenech i Montaner del semi-soterrani i entresol -destinats a un
-que aleshores edificava la veina casa Tho- us industrial i unificats per la gran obertura
mas, ben diferent- sembla que es a Antoni envitrallada sota arc escarser- i el primer
Millas i Figuerola (que apareix corn a Millant pis -destinat a habitatge amb una galeria
al Ilibre de Bohigas) a qui cal otorgar-ne correguda de columnes pseudo-joniques re-
I'autoria, ja que es a all a qui les publicacions cobertes d'elements florals. El 1912 Fran-
contemporanies assignen I'edifici. Aquest cesc Guardia i Vial, gendre de Domenech,
presenta una interessant i monocroma faca- afeg( tres pisos a I'edifici en una ampliacio
na de pedra, especialment ben conservada, resolta encara amb Ilenguatge modernista
la distribucio de la qual ve pautada per la que estableix un bon dialeg amb les plan-
col-locacio dels elements mes destacats i de- tes preexistents sense repetir-ne els elements
corats: les tribunes -dues als extrems del i adoptant el revestiment ceramic i el coro-
principal unides per una barana de pedra nament amb torres laterals amb pinacles de
i una de central al primer pis- i en els re- I'edifici primitiu. Al seu interior, les oficines
mats de les obertures del darrer pis, amb or- de la planta baixa conserven la seva rique-
namentacions abarrocades que sobresurten sa ornamental que, a la seva deguda esca-
de la barana del terrat. El 1913, quan I'edifi- la, es mante en els espais d'us industrial, re-
ci era propietat del tarragon(Josep Ma Igle- solts en la I(nia iniciada en ('editorial Monta-
sias, protector de Josep M. Jujol i Gibert, nor i Simon peril utilitzant columnes de tot-
aquest hi projecta ('actual ascensor, amb ori- xo aplantillat enlloc de columnes de ferro i
ginals obertures angulars i amb una reixa de amb un tractament molt mes treballat de la
ferro coronada per una cresteria. Ilum.
Rogent, 7897, p. 153, lam, LXXXVI I; Arquitectura Espa- Rogent, 1897, pp. 146-147, lam. LXXXIII; Arquitectura
nola, 1900 B, pp. 81, 85-86 i 96; Ju)ol, 1969. p. 17; Espanola, 1900 A, pp. 1, 8-10 i 24-25; Cirici, 1951. pp.
Hernandez-Cros!Mora/Pouplana. 1973, p. 171; Ra- 93-94, 188 i 274; Bohigas, 1963 C, pp. 69 i 85; Bohigas,
i 86; Boh,gas, 1983. 1973, pp. 37, 48-49; Hernandez-Cros/Mora/Pouplana,
i fols/Flores/Jufol, 1974, pp. 65
AAM: exp. 7168 (OP)(1899). 1973, pp. 162-163 ; Domenech , 1979 , pp. 41-42, Lluis,
1981, p. 37 ; Odoni, 1981, pp. 116-119; Ritter, 1981, pp.
120-121; Bohigas , 1983 : Gest/Calzada , 1983, pp. 8-13;
Hernandez-Cros/Mora/Poup/ana, 1985 , fitxa 93.
AAM: exp . 5992 (OP)(1897).
k
261
I^.F Z.
e a a6 4 a a a a a a of a r
D-
:s ^: ^
414 kti kw--^'
t ^ R i % .{ ^I
'^,
•
•' C
4.Y.^ ---^ - - - .^ .,^-, ., ,
^^'^W^ €^;^^^^
I
I,
h ^-
0
i s---
L
i^
`^Z f
,:fi: .
C! ^. ^'
Ll t
^;
i I^ ,_ .^- ^1 ^, p-
- s.-: = G-A=-
y.,. ^. ,
1
'.^.y^_...^.,^ ^. ° ° ° _ ^^^,
--^^'^
_^t^^ti
262
450 451
°-
c. de Mallorca, 302 5;--^ c. de Mallorca, 312
J
Casa Vallet i Xird a _ii c. de Girona, 125
T.;'
I II Farmacia Puigoriol
Categoria B, cap. II
1 Categoria B, cap. VII
Ij ^l i
Edifici d'habitatges constru^it el 1912-1913 ^^
per Josep M. Barenys i Gambus dins un mo .,^._ Inaugurada el 1914, conserva la majoria dels
dernisme tardy d'ornamentacio basicament seus elements originals. EI seu constructor
floral peril amb algunes referencies centreu- fou Maria Pau, amb fusteria de Francesc Tor-
ropees visibles tant a la fagana com al recar- res, lampares de Pere Angles i marbres de
regat iben conservat vestibul. Destaquen als Nogues Hnos. L'ornamentacib de IafaGana,
baixos, flanquejant el portal i sobre els pa- amb sbcol revestit de marbre, s'emmotlla a
rells d'arquets del semi-soterrani, les fines- la forma sinuosa dels arcs de I'edifici, obra
tresquasi eliptiques de I'entresol. AI seu da- de I'arquitecte Juli M. Fossas projectada el
munt hi ha sengles tribunes corresponents G.,
_^^ 1912 i enllestida el mateix any en que s'obria
al pis principal, al qual hi ha, a mes, una bal- la Farmacia.
conada amb barana de pedra. Es de Ferro
forjat la dels balcons del quatre pisos res- Mackay, 1962, pp. 35, 36, 37, 39 i llista s. n.; Ba^ey, 1980,
tants, inclosa la de la balconada central del val. ll, p. 64; Bohigas , 1983, vol. ll, p. 193; Satue, 1984,
il. num. 88.
darter. Tanca I'alpat un coronament escul- AAM: exp. 13851 (OP)(1913).
pit on es combinenformes de diverses pro-
cedencies amb tres grans arcs en relleu que
recullen els balcons de I'ultima planta.
Infiesla, 1976, p. 66; Bohlgas, 1983.
AAM: exp. 13371 (OP)(i912J.
aoz
1
i
a^^.c^
/^
263
452
c. de Mallorca, 351
c. de Napols, 238-245
c. de Provenga, 378
F^brica Myrurgia
B.O.P. 23-2-1979
Projectada per Antoni Puig Gairalt el 1928
i acabada de construir el 1930, aquesta nau
industrial amb oficines es un dels millors
exemples de la produccio arquitectonica ca-
talana dels anys 20-30 no vinculada a I'or-
todoxiadel GATCPAC . La simplificacio for-
mal aconseguida es nodreix, en aquest
autor, d'influencies diverses , com poden es-
ser el protoracionalisme de Perret o la de-
puracio classicistadel Noucentisme, sense
defugir elements inspirats en la plastica fun-
cionalista -finestres horitzontals corregu-
des, tractament vist de I ' estructura de
Tai:'. ^-. ^^^(:. ^^ ,-.)1^--^-,,...
--^ f^a^rr^n.-^.P.mmarr ats_ nPr^ . P n u-n.a^ comnosi-
N`^mu^^^ ^ _-_--^.--^.-. ..''
^^^^u^ ,u^ cio nasicament oraenaaa peas eixos ^ is sr
88Q^^^^^^^^^«^^^^^^^^'^^0^,^k^
metria. Aquest fret compositiu es fa patent
i no tant en les naus, mes Iligades a progra-
mes funcionals, com en la situacid i disseny
dels espais representatius, Aixi, I'escala de
doble tram que dbna acces a les oficines de
la fabrica, situada en el xamfra i que cents
amb una component vertical els dos cossos
mes baixos de desenvolupament horitzon-
tal, es resol com un espai autonom, d'acu-
rat disseny art deco i voluntat monumental,
recolzada per I'us de marbres, baranes de
Ilautd, fustes, etc., i la col•locaci6 d'una es-
cultura de Ferran Monegal en el focus de la
composicid.
Benet , 1928, pp. 11-13; Rubib i Tuduri, 1930; Arquitec-
tura, 1931, p. 244; Arquitectura, 1933, 4 pp; Antoni,
1936, pp. 6 i 8; Bohigas, 1936 A; Bohigas, 1970; Jardf,
1972 A; Hernandez-Cros/Mora/Pouplana, 1973, pp.
^^^ 169-170; Valles, 1977, vol. 1, p. 198; Miralles, 1983, pp.
^ '; 133, 135; Corredor-Matheos/Montaner, 1984, pp. 62,
64-65 i 264-269.
f',
264
453 454
c. de Mallorca, 401 c. de Mallorca, 401
pl. de Gaud(, sin pl. de Gaud[, s/n
c. de la Marina, 253 c. de la Marina, 253
c. de Provenca, 450 c. de Provenca, 450
pl. de la Sagrada Famflia, sin pl. de la Sagrada Famflia, sin
c. de Sardenya, 314-318 c. de Sardenya, 314-318
Temple Expiatori de la Sagrada Familia Escoles Parroquials del Temple de la
Sagrada
Categoria Familia
A, cap. I
Monument Historicc-Artistic d'Interes Categoria A, cap. I
National D. 197411969, 24-7 Monument Histbrico-Artistic d'Interes
BOE. 20-8-1969 7'̀ f ll i` F) Ci Nacional D. 1974/1969, 24-7
BOE. 20-8-1969
Comencat el 1882 per F. de P. del Villar i Lo-
zano corn edifici neogotic, el Temple de la El 1900 Antoni Gaud( construeix, a tocar de
Sagrada Famflia passa a ser dirigit any se- la Sagrada Famflia i amb caracter provisio-
guent per Antoni Gaudi, que hi treballa fins nal, un petit edifici escolar de planta baixa.
a la seva mort, el 1926. En I'obra es palesa Els seus murs, de rajola segueixen en plan-
la successio de les etapes evolutives de ta una suau ondulacio que els dona una ma-
I'autor, que parteix del neogoticisme de la jor solidesa. La coberta es resolta per mitja
cripta, comencada per Villar, per iniciar un de paraboloides hiperbblics fets tambe de
cert naturalisme en l'ornamentacid de I'ab- rajola. Aquf la plastica expressionista es pre-
sis, d'estructura encara neogotica. A la fa- senta, com a «la Pedrera,,, despullada, pu-
cana del Naixement que s'inicia el 1891, re i neta, configurant simples espais i sim-
I'unica de les tres previstes que Gaudi arri- ples volums. Successivament cremada el
ba a construir, s'accentua ja el naturalisme 1936 i el 1939, ('edifici fou restaurat a partir
desbordant, el simbolisme i l'ornamentalis- d'aquesta darrera data per Francesc de
me tan accentuats en quasi tota I'obra de Paula Quintana i Vidal, sense ser del tot fi-
I'arquitecte. Les quatre torres d'aquesta fa- del al projecte de Gaudi.
cana son un bon exemple d'estilitzacio i pu-
resa geometrica, acordades amb una deco- B.C., 1910. pp. 521-523; Ed,!icis, 1913, pp. 104106; Es-
racio desbordant. L'obra ref lecteix un esforc cuela, 1918, pp. 6.16; Sostres, 1950, Bergds, 1954; Cor-
busier/Gomis/Prats, 1958; Sert/Sweeney, 1960; Pane,
de creaci6 constant i fins i tot d'improvisa- 1964, pp. 221-224, ils. nums. 337-343; Martinell, 1967,
cio, i en ella queden paleses totes les solu- pp. 346-347; Ribalta/Fontquerni, 1972, p. 10;
Hernandez-Cros/Mora/Poup/ana, 1973, pp. 172-173;
cions estructurals i d'utilitzacio de materials Ucha, 1980; Flores, 1982; Bohigas, 1983; Sola -Morales,
tan grates a Gaudi. En morir aquest el 1926, 1983; Torii, 1983; GOO, 1986, pp. 182-185.
estaven constructs la cripta, I'absis i practi-
cament tota la facana del Naixement. Des
d'aleshores i sota la direccio de diferents ar-
quitectes (D. Sugranes i Gras, F. de P. Quin-
tana i Vidal, U. Bonet i Garf, F. de P. Cardo-
ner i Blanch, J. Bonet i Armengol) es conti-
nuen les obres del temple, que en I'actuali-
tat tc practicament enllestida la facana de la
Passib, corresponent a I'altra porta del
transepte.
Martinell, s.d.; Templo, s.d.; Piloan, 1905; Selles, 1908:
Folguera, 1915; Carreras i Candi, 1916, pp. 940-942;
Temple, 1916, pp. 45-53; Sugranes, 1923, pp. 17-36;
Quintana, 1927, pp. 16-29; Rafois/Folguera, 1929,
Waugh, 1930; Templos Moderns, 1934; Album Record,
1936; Exposicidn, 1940; Rafols, 1943; Rafols, 1949; Ci-
rici, 1951; Martinell, 1951; Llopis, 1952; Martinell, 1952:
Sesidn, 1953; Bergds, 1954; Martinell, 1954; Cirici, 1956:
Corbusier/Gomis/Prats, 1958; Bohigas, 1960; Sert/Swee-
ney, 1960; Collins, 1961; Flores/Amann. 1964; Pane,
/964; Bohigas, 1965, pp. 27-31; Casanelles, 1965; Cir-
lot, 1966; Martinell, 1967, pp. 154-163, 270277,
304-315, 434.451; Bassegoda Nonell, 1968: Deschar-
nes/Prdvost, 1969; Jardi, 1972 A; Cirici, 1973, pp.
108.113; Hernandez-CroslMora/Pouplana, 1973, pp.
172-173; Gonzdlez/Lacuesta, 1976, pp. 20.47; Basse-
goda, 1977; Bassegoda Nonell, 1977; Puig Boada. 1979;
Giner, 1980; Ucha, 1980; Flores, 1982; Bohigas, 1983;
Sola-Morales, 1983; Torii, 1983; Bassegoda Nonell,
1984; pp. 132-143; Fonibona/Miralles, 1985, pp. 33-34,
149, 186-187; Gael, 1986, pp. 188-206.
265
455 456
c. de Manuel Arnus, 1-25 pg. de Manuel Girona, 33-35
pl. del Funicular, s/n c. de Francesc Carbonell, s/n
Casa Evarist Arnus ^,El Pinan, Can Raspall
Col-legi Estudis Generals Lluis Vives
Categoria B, cap. III
^J Categoria B, cap. III
Conegut com,,El Pinar,,, Enric Sagnier i Vi-
Ilavecchia construi el 1903 aquest edifici per Existent ja al segle xvii, com indica una ins-
a Evarist Arnus. Es un habitatge unifamiliar, cripcid del 1661, Can Raspall es una masia
aillat, de grans dimensions, voltat per una pi- voltada avui de jardi. La facana s'organitza
neda limitada per una tanca de mamposte- simetricament, amb finestres geminades a
ria a la qual, en el Iloc d'acces des del ca- banda i banda del balcd del primer pis, so-
rrer, s'hi adossa I'edifici de la porteria. La bre la porta principal. Damunt la galeria que
mansid es imaginada corn un palau-castell corona un cos central sobresortint, una co-
i la seva volumetria esta formada per un cos berta a quatre vessants. Cal remarcar tam-
central, de planta en creu, amb les quatre b6 els esgrafiats. El 1935 s'hi instal-la el
ales cobertes a dos vertents molt pronuncia- col-legi que encara I'ocupa.
des i revestides de rajoles vidriades de co-
lors, per diversos cossos amb coberta pla- Gallardo, 1933 A, pp. 88-89 ; Cirici, 1973, p. 213; Camps
na adossats entre les ales, i per dues torres i Arboix, 1976, p. 127; HernOndez Cros/Mora/Poup/ana,
1985, litxa 58.
quadrades i amb teulat piramidal Puna i oc-
togonal i emmerletada I'altra, que ha perdut
la punxeguda coberta de pavello original.
Arquilectura Espanola, 1905 A, pp. 4-23; Cirici, 1951;
Berg6s. 195561 6, p 426; 1/a116s. 197476, vol. 1, p. 172;
Barey, 1980 , vol. 1l, p. 7; Bohigas , 1983; Fontbona/Mi-
ratles, 1985 , p. 154.
266
457 458
pg. de Manuel Girona, 55-61 pg. de Maragall, s/n
c. de Santa Fe, s/n
Portal d ' entrada a la Casa Miralles
FE
Torre Llobeta SZP
Categoria A, cap. I
Monument Histbrico-Artistic d'Interes Categoria B, cap. III fI'^ \
Nacional D. 197411969, 24-7
BOE. 20-8-1969
Casa pairal, datable a les darreries del se-
gle xv, amb planta quadrada, pati central i
Antorii Gaudi projecta per a la finca d'Her- coberta a quatre aigOes que consta de plan-
menegild Miralles el mur de tanca i el portal ta baixa i dos pisos. Recentment ha estat res-
d'accesaljard (( 1901-1902 ). Del primer, que taurada i acondicionada per al seu nou us,
ha perdut la reixa sobreposada , names se i aixb ha suposat la recuperacio de la serie
n'ha conservat un petit fragment , suficient, de finestres arquejades del segon pis, d'una
perb, per a copsar la seva organica unitat finestra gbtica geminada al primer, i de les
amb el portal , senzilla construccio de pedra pontes d'acces entre altres elements. L'arre-
en la que es continuen les linies ondulants, bossat de la paret recobreix la pedra excepte
vagament zoombrfiques , tan caracteristica- en cantoneres i zones de bon carenat.
ment gaudinianes . S'hi obren dues portes,
la menor de les quals conserva la tanca de Giber, 1947; Cirici, 1-973, p. 328; Camps iArboix, 1976,
ferro original . Entre les dues obertures, un p. 128; Diez, 1986, pp. 148-149.
plafb enfonsat contindria un retol de cartrb-
pedra , material fabricat pel propietari. En la
restauracib a fons efectuada el 1977-1978
el conjunt va ser reforgat , restablint la mar-
quesina de teules de fibrociment , que havia
desaparegut , i eliminant els pilars i la reixa,
fets per Domenec Sugranes , que tancaven
l'obertura major.
u,
R2fols/Folguera, 1929 , p. 139. Pane, 1964, pp. 150-151.
its. num. 187-190; Martinell, 1967, pp 336-337; Basse-
goda/Garret , 1970; Jardi, 1972 A ; Bohigas. 1983; Solb-
Morales, 1983; Tori,, 1983: Bassegoda None!!, 1984, pp.
14-15; Guell, 1986, pp. 128-129.
267
459 460
pg. de Maragall, 378-394 pg. de Maragall , 383-389
c. de Folch, s/n av. de Frederic Rahola, 2-8
c. de Petrarca, s/n c. de Peris i Mencheta, 1-3
Can Querol Can Fargas
Fundacio Valldejuli Categoria B, cap. III
Categoria B, cap. III
Organitzada basicament al segle xvw, la ma-
Construct el darrer quart del segle xvin sia de Can Fargas esta constituida per un
(1775-1777), Can Querol as un notable edi- cos central de cronologia anterior, amb plan-
fici residencial de volumetria cubica, amb ta rectangular i coberta a quatre aigUes, al
tres plantes i golfes obertes a 1'exterior per voltant del qual s'agrupen un seguit d'afe-
mitja d'oculs, mentre que les obertures dels gits de diferents moments entre els que des-
dos pisos sdn balcons a la fagana principal taca la fagana sud-oest amb una galeria
i finestres a les altres, ordenats tots regular- d'arcs rebaixats. Les faganes son de mago-
ment segons eixos verticals. Les faganes te- neria i arrebossades nomes en part. Ala part
nen la planta baixa estucada imitant sbcol posterior hi ha un petit jardf de gust roman-
de carreus i la resta de I'algat, fins a la gran tic, amb brollador i estatua, separat del car-
cornisa de pedra que el tanca , esta cobert rer amb un mur'd'obra no gaire alt i un tan-
d'esgrafiats . La coberta es a quatre vertents, cament de xiprers retallat.
Cirici, 1973, p. 328 ; Camps i Arboix . 1976_0 128; Diez, Camps i Arboix, 1976, p. 128; Hernandez-Cros/Mo-
1986, pp. 113-114. ra/Pouplana, 1985. fitxa 60; Diez, 1986 , pp. 52-53.
268
461 462 463
Placeta d ' En Marcus c. de la Mare de Deu del c. de Margarit, 7-9
Categoria C, cap. VI, tipus I Pilar, 15-15 bis c. de Tapioles, 10-12
Categoria B, cap. II Porta del Convent de Sant Joan de
Jerusalem
L'importantfssim eix del carrer de Montca-
da acaba, al seu extrem nord, un cop salva- Categoria B, cap. II
Edifici construct al segle xvni, presenta a la
da la interrupcib del carrer Princesa, en una facana una planta baixa amb portals d'arc
placeta tancada pets edificis del carrer de pla i de Ilinda de fusta; una planta principal
Corders i per la facana lateral de la capella Porta realitzada at primer terc del segle xviii,
f7]_== amb balcons de ferro forjat i Ilosana de rajo-
d'En Marcus, Tot i que s'ha esmentat el ce- segons una barreja de conceptes cinccen-
letes; i, entre aquest principal i els dos dar-
mentiri de pobres donat per Bernat Marcus tistes, barrocs i classicistes desenvolupats
rers pisos, una singular planta petita, a ma-
el 1166junt amb la capella com a precedent amb I'adveniment de la monarquia borbo-
nera d'entresol fora de Iloc. Al capdamunt,
d'aquest ambit, hi ha documentada el 1418 nica i que , on forca aspectes , coincideix amb
una cornisa ceramica. Ala seva amplia fa-
la reorganitzacio de I'encontre, fins alesho- obres contemporanies com els portals de les
cana destaquen la distribucio relativament
res incbmode i amb desnivells, entre el car- esglesies de Santa Marta ode Sant Felip Ne-
singular de les obertures i, afavorida pel pre-
rer de Montcada i ets de Carders i Corders, ri. L'ereccio del portal i del conjunt de la fa-
domini del ple sobre el buit, la presencia
en aquest moment la placeta que cana de I'antiga esglesia del Convent
formant-se dots
d'esgrafiats geometrics, a base d'un seguit
havia de facilitar el pas dots carros i dels en- Hospitalers de Sant Joan de Jerusalem, a
de plafons rectangulars dangles esmussats.
de Corpus. L'am- la desapareguda riera de Sant Joan
de la processo , fou pro-
tremesos
l'indret prove, basica- moguda pel prior Josep de Vilallonga de
bient caracteristic de i
Comas, 1913, p. 262,
ment, de la seva planta irregular, de la tipo- Saportella , patrocini patent en el seu escut
I'envolten (a oval a la Ilinda de la porta i que permet
de les facanes que datar-
logia i trets
la casa numero 3 hi ha un escut al Ilindar de la amb una certa precisib entre el 1728, any
la porta) i del protagonisme que hi adquireix en que comenca el priorat de Vilallonga i el
gotica 1734, on que mor . El 1881 el convent fou
la capella. Una marededeu dins un
venut i poc despres enderrocat . L'esglesia
nfnxol obert al seu mur i la imatge de sant
tambe fou demolida el 1888 i el seu portal
Joan Baptista que hi ha en una fornicula a
es reconstrui exterior
la cantonada amb el carrer a la part de I'absis de
d'Assaonadors
nova
monumentalitzar la la esglesia parroquial neogotica de
acaben de lam bit de
Santa Madrona, obra del 1884-1888 d'Adria
placeta.
Casademunt i Vidal, on encara es troba. Les
parts escultoriques del portal , especialment
Gallardo, 1934, p. 312; Ainaud/Gudiol/Verri6, 1947, vol.
1, p. 340; Duran i Sanpere, 1972, p. 448; Cirici, 1973, la imatge del sant titular, dins la fornfcula, fo-
pp. 70 i 80; Ros Torner, 1973, p. 5; Amades, 1984, vol. ren destrucdes el 1936 i s'atribueixen a Pe-
11, pp. 695-696. re Costa o Miquel Sala.
Bassegoda, 1936. pp. 106-107; Ainaud/Gudiol/Verr,6,
1947, vol. 1, pp. 197-198, vol. 2, fig. 980; Gamut, 1952
B, pp. 89-90; Duran i Sanpere, 1972, pp. 551.552, Font-
bona, 1983, p. 282; Amades, 1984, vol- ll, p. 384; Tna-
d6, 1984, pp. 171 i 190.
269
464 465
c. de Marlet, 1 c. del Marques de Barbera, 33
c. de I'Arc de Sant Ramon del Call, sin c. de Sant Ramon, 10-12
Categoria B, cap. II Categoria B, cap. II
Senzill edifici d'habitatges de principis del se- De les darreries del segle xviu, es una casa
gle xix, constru'it al solar en que fou troba- de planta baixa i quatre pisos. La seva fapa-
da la lapida jueva que, incrustada als seus na, a excepcio feta dels balcons en degra-
baixos a nivell de la vista, testimonia I'exis- dacib ascendent dels extrems, es comple-
tencia en aquesta zona d'un important call tament Ilisa, amb petites finestres verticals
medieval. S'hi Ilegeix, en caracters hebraics, disposades forca irregularment. L'ordenacib
el text: «fundacid santa del Rabi Samuel Has- del frontis es confiada als esgrafiats, ara molt
sareri, del qual no s'acabi mai la vida», i I'any malmesos, que hi desenvolupen un ampli
695 de I'Hegida, corresponent al 1314 de programa decoratiu, en el que priven els
I'era cristiana. Sota la lapida una altra de mes gran gerros de flors i les garlandes. El rafec
gran, amb data del 1820, ddna la traduccio que tanca I'algat es amb canalo ceramic.
del text al castella i narra les circumstancies
de la seva troballa. Comas, 1913, pp. 199-200.
Gallardo, 1913, p. 184; Cirici, 1973, p. 253.
270
4ss
av. del Marques de
I'Argentera, s/n
Estaci6 de Franga
Categoria 8, cap. II
(vesttbul i nau metal•lica)
Del 1926 al 1929 i en funcio de les millores
urbanes motivades per I'Exposicid Interna-
cional, la vella estacio de tren, que des del
1848 s'havia anat ampliant, es veie substi-
tu'ida per una nova construcci6, obra dels
arquitectes Pedro de Muguruza i Raimon
Duran i Reynals i de I'enginyer Andreu Mon-
taner iSerra. Les dues grans naus d'ares me-
t^l^lics, enllestides el 1928, constituiren una
novetat pel que fa a I'avancada solucio tec-
nica adoptada- Fins el 1929 no s'acaba el
vestibul, fabrica de mab de planta rectangu-
lar coberta per tres voltes de quatre punts
amb cassetons, d'un grandiloquent classi-
cisme a la romana, la responsabilitat del qual
es de Duran i Reynals i Pelai Martinez i Pari-
cio. Completen el conjunt les dependencies
afegides a ambdbs costats, en les quals des-
taca una monumental escala de marbre.
Obras, 7925 A, pp. 1728: h?artrncii. 7933, pp. 1631 167:
Castillo, 1955; Nubio r Tuc?uri, ; 966; Nerranpez Cros/rL!o-
ra/Pouplana , 1973, p. 99; Jarcii, 1980, pp . 103-104; Na
vasrues/Aguilar , 7980 . p. 18Q, Aguilar, 7981 A, p 96 r
1^r17. O- i °4; RuL^io i Tudur, '982: A1N^enUCirci 19A.3,
^^,p^^3 Ad^ral,'zs. J9S3, 0 107.
271
467 468 469 470
c. de Massanet, 7 c. de Massanet, 10 c. dels Mercaders, 10 c. dels Mercaders, 11
c. del Tragf, 1 c. de Side, s/n c. de I'Oli, 2
Categoria B, cap. II
Categoria B, cap. II Categoria B, cap. II Categoria B , cap. II
(elements gotics)
Casa sobre parcel-la medieval amb planta
Aquesta casa, la fagana de la qual ha estat baixa, dos pisos i golfes que conserva pot- Tres arcs escarsers Ileument rampants i de
restaurada recentment, conserva a la del car- ser, a la part baixa, parts d'una construccio dovelles petites formen dues crugies sobre Casa bastida al segle xix sobre parcel-la pe-
rer del Tragf un portal adovellat de mig punt del xv. Els dos portals son a base de Ilindes el carrer de Side, completades amb un bi- tita en cantonada, amb planta baixa i qua-
parcialment ocult per la caixa de persiana de fusta en les quals es perllonga la motllu- gam de fusta vist. Sobre la primera crugia tre pisos. Les parts en club es visible el mur
d'un local comercial. La casa, de planta bai- ra dels muntants de pedra. L'edifici note bal- hi ha un cos de I'edifici del carver de Merca- de pedra, a la banda de Mercaders, testimo-
xa i quatre pisos, to una visible cantonera de cons volats perb conserva a les finestres bal- ders numero 10, que es del segle xix, de la nien una antiguitat mes gran d'algunes parts
pedra -en la qual hi ha gravada, a I'algada coneres baranes de ferro del segle xvw, mo- mateixa epoca que el del numero 8, que re- de la construccio, encara que el conjunt es-
del primer pis, la data 1679- i, ales dues ment de la reforma general soferta per la fa- colza sobre la segona crugia. Malgrat aques- ta forpa modificat.
primeres plantes, finestres i balcons de marc pana. Al capdamunt, un refec se sustenta so- ta renovacio edificatdria, I'arc, que fou cons-
i Ilosana de pedra motllurada, tipics del se- bre caps de biga. truct al segle xvui, conserva els elements pri-
gle xvii. Mentre els primers nivells son tots mitius fins al sostre de la planta baixa.
de pedra, els dos darrers pisos semblen fruit
d'una remunta del segle xviii.
U
C. PARE GALLIFA
272
471 472
c. dels Mercaders, 13-15 c. dels Mercaders, 42
pl. de les Beates, 2
Categoria B, cap. II
c. de la Volta de la Perdiu, s/n
Categoria B, cap. II
Son dues cases sobre parcel-la petita, peril
que donen al carrer de Mercaders, amb una
facana forca ampla. Als baixos, de mampos- Palau del segle xvu de grans proportions,
PL.
teria no gaire regular, s'hi conserva, a I'es- amb planta baixa, planta noble i dos pisos.
ANTONI AV FRANCESC COMBO
querra, un portal de pedra de mig punt amb Als baixos s'hi obre una amplissima porta es- NAORA
petites dovelles, parcialment tapiat per tal carsera per a carrosses, que dona acces a
d'adaptar-hi el format rectangular d'una por- un pati -parcialment subedificat- amb es-
ta moderna. A la part corresponent al nume- cala al seu voltant, coberta amb un portic
ro II
15, el portal, mes gran, os d'art pla de d'arcs rampants sobre columnes toscanes
pedra, i s'endevina, al seu damunt, un arc de capitells i bases paral•leles a la barana
de descarrega de rajol. Encara que alguns ascendent. Els balcons son de Ilosanes de
vestigis podrien ser medievals, el gruix pedra motllurada i s'emmarquen amb ca-
d'aquestes construccions deu ser dels se- rreus i una gran Ilinda. Tambe es de pedra
gles xvii o xvin. Els baixos de I'edifici nume- la cantonera, Ileugerament arrodonida. Les
ro 15 estan comunicats amb els del carrer seves facanes tenen tot I'alcat de carreus i
de I'Oli numero 4, formant un unit local. mentre que la que mira a la placeta esta ben
conservada, la del carrer de Mercaders es-
ta en forca mal estat, sobretot I'extrem mes
proper a I'avinguda de Francesc Cambo.
Gallardo, 1934, p. 106; Cirici, 1973, p. 283
C. PARE GALLIFA
273
474 475
473
c.
17 c. de la Merce, 19 de la Merce, 21
c. de la Merce,
c. de la Plata, 3-5 Categoria B, cap. II Categoria B, cap. II
Categoria B , cap. II
Construida segurament al segle XVII, aques- Edifici de planta baixa, tres pisos i golfes, pro-
xvii-xvni, es un edifici d'habitat- ta casa fou refeta al segle seguent. Te als bai- bablement bastit al segle xvni sobre un al-
Dels segles
xos un portal amb una gran Ilinda, dos bal- tre d'anterior, testimoni del qual es el portal
ges en cantonada, amb tres portals amb Ilin-
cons de ferro i rajoles al principal, balcons adovellat dels baixos, entre dos de rectan-
da de fusta als baixos i tres balcons de Ferro
ha balcone- mes petits a la seguent planta i finestres a gulars mes grans.
forjat al primer pis. Al segon hi
rafec sostingut per caps
res i al darrer finestres senzilles. Part del pa- la darrera, sota un
de biga. Totes les obertures tenen marc de Gallardo, 1934, p. 286.
rament es de pedra, de carreus resseguits
pedra i la resta del parament apareix
amb estuc, i allb de mes destacat del con-
junt es, a I'extrem dret de la fapana, una fi- arrebossat.
nestra gbtica del segle xv o xvi.
Gallardo, 1934, p. 286
r Y
274
476 477 478 479
c. de la Merce, 23 c. de la Merce, 36 c. de la Merce, 38-40 c. de la Merce, 46
c. de Marquet, s!n c. de Marquet, s/n pl. d'Antoni Lopez, 7
Categoria B, cap. II
Categoria B, cap. II Categoria B, cap. II Categoria B, cap. II
Son dos edificis amb parcel-la petita cons-
Edifici del segle xviii de planta baixa i qua- Edifici d'habitatges en cantonada construct tructs al segle xviii. Mentre els baixos, de ca- Edifici del segle xviii amb planta baixa, en-
tre pisos, amb dos portals al carrer de la Mer- al segle xviu. Els seus baixos son de carreus rreus regulars de pedra, i el primer nivell, tresol i cinc pisos, el darrer corresponent a
co, un amb llinda de fusta i I'altre d'arc re- petits i a la resta de I'alcat to esgrafiats gai- amb balconada de ferro forjat i rajoles a la una remunta posterior. Els elements mes in-
baixat amb bones motllures. Els balcons son rebe invisibles. Els balcons son d'obra i els Ilosana, presenten una certa unitat en amb- teressants son els dos portals d'arc escar-
de ferro forjat i un dels del primer pis resse- portals tenen llinda de fusta, al capdamunt, dos edificis, a partir de la segona planta els ser de la planta baixa i el relleu en forma de
gueix I'angle de la construccio sense, pero, amb una cornisa ceramica. forjats d'un i altre no coincideixen, ja que la gos que, a tall de mensula, suporta tres tor-
arribar a cap obertura de la fagana que do- primera es un principal al 38 i un entresol al napuntes de ferro que sostenen la balcona-
na al carrer de Marquet. 40. Ala primera, els altres balcons son tam- da en descriure Tangle de 1'edifici a nivell de
be de ferro forjat, amb rajoles de gira-sol a principal.
la Ilosana, a la segona, amb arc escarser als
baixos, hi ha dos balcons amb gran Ilosana
d'obra, propia del xvni, i una balconera.
OtOM
275
480 481
Plata de la Merce pl. de la Merce, 1-3
c. Ample, 10
Categoria C, cap. VI, tipus II c. de la Merce, 5-7
c. de Simb Oller, 2 bis
L'espai que actualment porta aquest nom es Esglesia de la Mare de Deu de la Marce
el format per I'antiga placa, mes l'aconse-
Categoria B, cap. II
guit amb I'enderroc d'una illa de cases dut
a terme el 1982. El solar fou urbanitzat se-
gons projecte del Servei de Projectes Urbans
Malgrat que els origens del conjunt conven-
de I'Ajuntament. La placa, rectangular, es-
tual es poden fixar al segle x111, amb refor-
0 presidida en un extrem per la facana de
mes durant els dos segles seguents, ('actual
la basilica de la Merce i I'altre per la Font de
Josep Mas d'Ordal, que
Nepto, voltada d'alzines, mentre que a esglesia es obra de
la
pose la primera pedra el 1765 i, probable-
banda que mira a mar hi destaquen les fa-
ment, nomes exercf com a contractista i no
canes de ('antic edifici de la Societat del Cre-
com a dissenyador. Consta de planta de
dit Mercantil i de la casa nomero 13 del car-
creu Ilatina derivada dels models congrega-
rer Ample. El frontis oposat el formen tres edi-
cionals contrareformistes, amb copula al
ficis entre mitgeres diferents pero amb prou
creuer i quatre capelles a cada costat, a mes
elements comuns a les facanes com per
Santissim. El fet d'adjuntar un
proporcionar-los un cert caracter unitari; de la dita del
a
cambril -on es conserva la imatge gbtica
la mateixa banda i a ('extrem mes prbxim al
de la Mare de Deu, atribuida a Pere
temple hi ha la cantonada de 1'edifici de I'an-
assimila al temple I'esquema de
tic convent de la Merce, ara Capitania Ge- Moragues-
santuari, casuistica insblita en una esglesia
neral, amb una porta de marbre de mitjan
urbana, per be que encara es mes signifi-
del segle xvii. cativa la facana, Ionic exemple barceloni en
que es planteja un jot combinatori entre fron-
Cirici, 1973, p. 193; Plans, 1983, pp. 62-63; Amades,
vol. It, p. 474. tis pla i murs corbats plenament
1984, barroc, en-
riquit amb ornaments escultdrics de Cartes
Grau. El 1775 s'enllestiren les obres, essent
del darrer quart de segle la luxosa decora-
cion interior, greument danyada el 1936. Un
portal cinccencista de traca encara goticit-
zant, obra el 1519 per Rene Ducloux per a
('esglesia de Sant Miquel, fou empotrat el
1870, en desapareixer aquesta, al mur que
dona al carrer Ample. El presbiteri i la copu-
la foren refets el 1888 per Joan Martorell i
Montells. La immensa imatge de la Mare de
Deu, obra de Maximf Sala, que coronava la
copula, fou derruida, corn les estetues del
portan de Sant Miquel, el 1936, i la nova, fe-
ta pels germans Osle, s'inaugure el 1956.
Madoz, 1846, p. 124; Barraquer, 1906, vol. 11, pp.
105-112; Carreras i Candi, 1916, pp. 469-471 i 950; Es-
plugues, 1916; Comas, 1917, pp. 21-39; Gazulla, 1918;
Bassegoda, 1936, pp. 148-149; Ferrando, 1941;
Ainaud/Gudiol/Verric, 1947, vol. 1, pp. 191-195, ilAms.
XXV-XXVI, vol. 2, figs. 959-976; Garrut, 1952 B, pp.
55-57; Fabrega, 1954, pp. 15-25; Berg6s, 1955-61 A, p.
190; Martinet, 1955-61, pp. 18-19 i 48; Kubler, 1957, pp.
307-308 i 339, fig, 435; Martinell, 1959-63, vol. I, pp. 55,
16m. 56, vol. I/l, p. 74, lfims. 56, 91, 95; Flores/Amann,
1964; Cirici, 1973, pp. 193-194; Duran i Sanpere, 1973,
pp. 505-517; Hern6ndez-Cros/Mora/Pouplana. 1973, pp.
104-105; Duran iSanpere, 1975, pp. 301-304, 319-321;
AmbrOs, 1981, pp. 23-27; Triad6, 1984, pp. 166-167,
194, 247, 248 i 254; Garcia-Martin, 1985, pp. 3132;
Hernandez-Cros/Mora/Pouplana, 1985, fitxa 46; Garri-
ga, 1986, pp. 28-29.
276
482 483
pl. de la Merce c. dels Metges, 15
Font de Neptu Categoria B, cap. II
Afectada d'enderroc pel PEAT del Sector
Categoria B, cap. IV Oriental del Barri Antic.
La font de Neptu fou inaugurada al port de Aquesta construccio de planta baixa i tres
Barcelona el 1826. L'estatua del deu es obra pisos, a mes dels tipics balcons de ferro for-
d'Adrie Ferran mentre que les esfinxs i els jat del segle xviii, presenta elements que fan
motius al•legorics foren realitzats per Celdoni pensar en la transformacid d'una casa goti-
Guixa. El 1929 passa als jardins de Montjuic, ca, com son el portal adovellat i els carreus
fins el 1975, en club fou desmuntada en irregulars de la planta baixa.
construir-se la Fundaci6 Mird. El 1983 ha es-
tat inaugurada de nou a la placa de la Mer-
ce, recuperant la disposicio originaria dels
seus elements, perduda a Montjuic.
Galtes , 1935, pp. 236-237; Riutort, 1946, pp. 34-35;
Plans, 1983, pp. 62-63; Fontbona, 1983, pp. 47- 48; Su-
birachs, 1983, pp. 144-148; Fabre/Huertas/Bohigas,
1984, pp. 31-32; Garcia-Martin , 1984 , p. 143; Grau, 1986
B, p. 14; Subirachs, 1986, pp. 18, 20 i 59-60.
277
4$4
c. de Mexic, 36-44
c. de Montfar. 2-8
Antiga Fabrics de Filats Casaramona
Cuartel de la Policia National
Categoria A, cap.
Monument Historico•Artisfi^ d'!ntcres
National D . 24811976, 9 1
BOE. 17-2-1976
L'antiga fabrica de Filats i teixits de coto Ca-
saramona es obra de Josep Puig i Cada-
falch, del 1911. Ocupa tots una ills, axam-
franada tom les de I'Eixarnple i to una plan-
ta distribuida simatricament, marcant I'eix
amb les dues torres. La racionalitzacid del
conjunt, construit majoritariament nomas en
planta baixa, es evident; aixi, es disposen
tres naus paral^leles dedicades a filats,
magatzem-preparacid del cotb i teixits, se- y.
parades per dos carrers interiors que envol-
ten la nau central (magatzem). Les torres
eren dipbsits d'aigua per evitar les irregula-
ritats de subministrament de I'dpoca i garan-
tir el flux en pressib constant en cas d'incen-
di. Les naus sbn rectangulars i els extrems
sbn ocupats per cossos baixos destinats a
oficines i serveis, deixant buits els triangles ^,
sobrers. Estructuralment I'obra esta resolta 1`
amb parets portant de mab vist a ('exterior,
pilars de Ferro i vigues armades que supor-
ten voltes de rajola reomplertes amb formi-
gb. La coberta es plans, a la catalana. L'es-
pai aixi treat permet multitud de possibilitats
d'utilitzacio i, per tant, manifests una gran vo-
cacib funcional. La decoracio, molt contin-
guda, es bass tambe en el mao, resseguint
tots els volums amb cresteria de pinacles i
merlets esgraonats. Les torres son els ele-
ments mes vistosos del conjunt, totes dues
de planta quadrada; Puna, amb rmat de-
coratiu iferro forjat, -molt malmas, tom al-
tres parts del conjunt- marts I'acces i to re-
tols de ceramics i banderols de ferro: L'al-
tra, interior, amb la interseccio del cos cir-
culardel diposit a la part superior, es coro- ,^
nada per un pinacle conic revestit de cera-
mics, obert amb arcs parabbl•lics i amb es-
cala helico'idal al mig. La fabrica es utilitza- :..^.
da tom a quartet de la Policia National des ^^
de la Guerra Civil. ,^
1
^a
Dube, s. d. F; Arquifectura Espanola, 1913, _ lPie^1
pp. 4-9; Con- ^ ^ ^^ I
cursoAnual, 1973, pp. 1618; Cirici, 1951, pp. 100-107 ^•
i 117: Jardi; i 973, p. 23; Cirici, 1973, p. ) T8; Nern^ndez-
Cros/Mora/Pouplana, 7973, pp. 785-i8fi; Fontbona/Mi- I^ -'^
ralles , 1985, p_ 192.
AAM: exp. 12190 (OP)( 19 f 0).
[SGALA I^bo
RA:^C^ OMA
k dt AC ^; S§{^ EC 1^^11 Ht
278
^ ,., I' 485
iti 'r ^,.,
^,''---
^'".^ - ;^^.-- F, ,^ -^ Carrer de Milans
iiiiii iiiiii 1 1111 ^ I ^ I I I I ! i I ii!
^}^ LJ U ^ ^^_J L I^ I. I L_ I I! G' _._j JL lij d, ^ h J^I^ 11L Categoria C, cap. VI, tipus II
n,
Un cop enderrocat el 1847 el Palau Reial Me-
nor, es comenca a bastir al sea solar el con-
junt d'edificacions que constitueixen el que
^^ s'anomena barri del Palau, organitzades se-
gons un nou tramat urbanfstic, espaibs i mo-
_.-s ; .
^^ delic a la seva epoca, i que encara mante
un ambient propi d'un barri senyorial d'epo-
ca «romantica». Una d'aquestes noves vies
es el carrer de Milans, que Francesc Daniel
,̂ Molina projecta el 1849. Construit durant la
,^„ ^,. decada seguent, el formen dos trams en an-
gle obtus que van del carrer Avinyd a I'en-
creuament dels carrers Gignas i Ataulf, un
Iloc que aleshores era conegut tom placa
dels Lleons. Els dos trams coincideixen en
una placeta poligonal de quinze costats, on-
ze dels quals sdn edificats. Les diverses
constructions que configuren carrer i placa
responen a projectes diferents pero amb un
programa coma de facanes que suposa la
repeticib en elles d'un seguit d'elements,
mentre que la seva organitzacio en planta
es desvincula de I'ordenacid radial sugge-
rida per la plaga. Si mes no un dels edificis,
el que fa cantonada amb el carrer Ataulf -i
que es tambe el mes desfigurat- es obra
del mateix Molina, que el projecta el 1850.
Carreras i Candi, 1916, p. 850; Cirici, 1973, pp. 275-276;
Hernandez-Cros/Mora/Pouplana, 1973, p. 52; Inicis,
1985, p. 760; Hereu, 1986, p. 64.
: , ",j ,:41 rt^° ` t
... 'w^
279
486 487
c. dels Mirallers, 1 c. dels Mirallers, 3
c. dels Vigatans, 10 c. de Grunyf, 11
Casa de la Carassa Categoria B, cap. II
Categoria B, cap. II
Construccio basicament del xviu, que ('any
gravat a les Ilindes de fusta de dos portals
La casa de la Carassa era, fins al 1983, una dels baixos data al 1772. Entre aquests, un
construccio en cantonada que sumava els altre portal, d'arc escarser motllurat, dona
seus origens medievals -amb restes dels acces a un pati petit amb una escala al vol-
segles xiv-xv a les parts baixes- a les refor- tant que porta a lade veins. Totes les Ilindes
mes dels segles seguents, especialment la dels balcons i finestres de la facana del ca-
que, at 1785, refeu els pisos alts i la data de rrer dels Mirallers son amb perfil d'arc rebai-
balcons de torja. S'hi conservava, just a I'an- xat, en contraposicio a la majoria de cases
gle i a I'algada del primer forjat, un gran ros- que, en el mateix context, tenen sempre la
tre esculpit, obra gotica de la primera mei- Ilinda horitzontal d'una Bola pega. A la ma-
tat del segle xv, que tradueix, en una versio teixa fagana hi ha balcons emmotllurats del
vulgaritzada pero no exempta de destresa, segle xvii a les dues primeres plantes, fet
els trets androgins propis dels angels que, que fa pensar en una remunta de dues plan-
en la versio mes culta, Pere q a Anglada ha- tes mes i una reforma general al segle xvui.
via donat at seu Sant Rafael de la fagana de De I'esgrafiat d'aquesta epoca no en que-
la Casa de la Ciutat. Sovint ha estat interpre- da practicament res.
tada, sense cap fonament, com a indici de
I'existencia d'un prostfbul dins la construc-
Gallardo, 1934, p. 311.
cio. Aquesta, en un estat de conservacio no
gaire bo, fou enderrocada per I'Ajuntament
I'estiu del 1983 -cosa que provoca un con-
siderable enrenou periodistic- per tat de
construir-hi un nou edifici d'habitatges de
proteccio oficial (projectat per Lluis Dome-
nech i Roser Amado). Enllestit el 1985, inte-
gra als baixos la vella fagana de pedra amb
les primitives obertures i la carassa a ('angle.
Gallardo, 1934, p. 311, Ainaud/GudioWerrie, 1947, vol.
2, fig. 1315; Bassegoda Nonell, 1980 L; Bassegoda No-
nell, 1983 E; Bassegoda None)), 1983 F, Carassa, 1983
A; Carassa, 1983 B; Collazos, 1983; Lacuesla, 1983; Lu-
na, 1983; Malope, 1983 A; Malope, 1983 B, pp. iii 4;
Mauri, 1983; Taixes, 1983; Vecinos, 1983; Amades,
1984, vol. 11, pp. 769771; Malope, 1985.
280
488 489 490
c. dels Mirallers, 9 c. de les Moles, 5 c. de le Moles, 17
c. dels Banys Vells, 16 Categoria B, cap. II Categoria B, cap. II
c. d'En Rosic, 6
Categoria B, cap. II
Edifici de les darreries del segle xvni sobre Com ('anterior , el mes notable d'aquesta
parcel-Ia estreta, consta de planta baixa, construccio divuitesca sobre parcel • Ia estreta
Casalot divuitesc, presenta a lafacana prin- amb portal escarser de pedra i porteta de i amb un balco i una finestra a cada un dels
cipal tres portals d'arc escarser. El central, I'escala de veins, i quatre pisos, amb un bal- quatre pisos, son els malmesos esgrafiats a
mes gran i de motllurat mes complex, cons- co de Ilosana de pedra motllurada i una fi- base de temes vegetals i decoratius en una
titueix I'acces a un pati interior que estructu- nestra a cada planta. Els esgrafiats, molt mal Iinia rococo , Lluis XV, segons Comas. Als
ra, a Ia manera gbtica, tota Ia parcel-Ia. Te conservats, ens proporcionen Ia data de baixos , una alta portalada amb Ilinda de fusta
una escala al seu entorn que permet arribar 1792, i presenten, a mes de les habituals sa- i, al seu costat , una porta d ' arc escarser amb
a Ia que, a partir del principal, mena als pi- nefes i garlandes, tin nen amb unafaixa i una una finestra d'entresol sobreposada.
sos superiors. Damunt d'un dels balcons del fals al primer pis, al segon un medallo amb
primer pis una Ilinda esculturada al segle xvi el bust de Mart i dos gerros de flors i, als dos Comas, 1913, p. 233.
mostra dos angelets sostenint un escut. Ala restants, cistelles plenes de fruita.
cantonera de pedra entre els carrers d'En
Rosic i dels Banys Vells s'hi endevina un any Comas, 1913, p. 233.
de Ia decada del 1640 gravat a Ia pedra i,
a mes a mes, Comas suggereix per a I'edifi-
cacio, com veiem mes heterogenia del que
aparenta, uns origens medievals forca
confusos.
Comas, 1913, pp. 198-19.9.
281
491 492 ^^C1
c. d'En Monec, 4 Sector del Monestir de
c. de Sant Pere mitja, s/n Pedralbes
Categoria B, cap. II Categoria C, cap. VI, tipus I
(Monestir, Conventet i dues portes del
recinte, baixada del Monestir i placa del
Els esgrafiats que ornen les facanes omplen, Monestir)
a base de senzills plafons geometries, tots
els murs entre les diverses obertures. Cal es-
mentar, a mes a mos, la balconada de ferro El conjunt enclou, aproximadarnent, el pe-
forjat que, a I'alcada del primer pis, fa can- rimetre de Pantie recinte emmurallat al segle
tonada, seguint la forma arrodonida que to xiv al voltant del monestir, dins el qual hi ha-
tambe la cantonera de pedra; les Ilindes i els i via, a mes de I'esglesia, claustre, i depen-
brancals de quasi b6 totes les obertures, que dencies personals de les monges, els edifi-
son de pedra amb motllures, i la tambe em- cis destinats a residencia del clergat secu-
motllurada cornisa. Cal datar al segle wit lar i de franciscans al servei de les monges
aquesta caracterfstica edificacio. (el Conventet), dels servents del monestir, 1. Monestir de Santa Maria de Pedralbes
Conventet
magatzems i altres dependencies
2.
Iligades a 3. Torres i portes del recinte emmurallat
Comas. 1913. p 233. les activitats productives depenents del ce-
nobi. Actualmenf el conjunt s'articula al Ilarg
de la baixada i la placa del Monestir, espais
publics dins del gran espai tancat, al qual
s'accedeix per les dues portes de la mura-
da, situades als extrems de la baixada, a mes
de per un dels costats de la placa. Junt amb
Ies portes es conserva part dels antics murs
de tancament. La seva conservacio, a mes
de les carcterfstiques dels edificis que con-
formen el conjunt, del tractament dels pavi-
ments i I'existencia'del tram d'escales que
rnenen a I'extrem N.O. de la Baixada, fan
que el conjunt mantingui els trets mes des-
tacats i un cert ambient propis d'un nucli mo-
nacal afllat.
282
El temple, de nau unica, constitueix un es-
493 pai homogeni amb absis radial i capelles la-
bda. del Monestir, 1-15 terals entre contraforts i en consonancia amb
els trams de la volta de creueria. L'exterior,
pl. del Monestir, s/n
de volums austers, as correspon ambles for-
Monestir de Santa Maria de Pedralbes mes internes, revel-lant la sequencia dels
contraforts per sobre de les capelles. Un
Categoria A, cap. I campanar de planta octagonal flanqueja la
Monument Historico-Artistic d'Interes porta d'ingres a I'esglesia tot composant el
Nacional D. 3-6-1931 predomini d'horitzontals. Aquest monestir
Gac. 4-6-1931 constitueix un dels conjunts prototipics de
(Vegeu planol d'emplacament del num. I'arquitectura gotica catalana, entre les de-
492) pendencies del qual cal esmentar tam b6 el
vast claustre, de tres pisos d'arcs apuntats
sobre estilitzades columnes i amb un you re-
Conjunt fundat per la reina Elisenda de Mont- naixentista, i la petita capella de Sant Miquel,
cada, esposa de Jaume II, als terrenys del que conte les conegudes pintures murals de
mas de Pedralbes, que adquiri el 1326. Ferrer Bassa, les quals, juntament amb el se-
L'edifici comenca a aixecar-se el 26 de marc pulcre de la reina Elisenda, certifiquen la im-
d'aquell any i fou consagrat el 3 de main del
0% 1 portancia del conjunt dins el panorama del
I seguent, moment en que fou Iliurat a la co- gotic catala.
munitat femenina institu'ida per la reina.
L'autor del projecte resta encara en I'anoni- Madoz, 1846; Mestres, 1882; Piferrer/Pi I Margall, 1884;
mat i, tot i que s'ha especulat amb els noms Fita, 1896; Anzizu, 1897; Puig i Cadala/ch/Falguera/Go-
day, 1909-1918; Carreras i Candi, 1916, Duran i Sanpe-
de Ferrer Peyron i Domingo Granyena com re, 1920, pp. 9-35; BassegodaAmig6, 1922; M. M., 1923;
a directors de l'obra, sabem de segur que Bassegoda Amigo, 1926; Duran i Sanpere, 1926; Bas-
el primer no era arquitecte, sing gestor de segoda/Rodriguez, 1928; Gallardo, 1929, pp. 324-327;
Templos, 1932, Rius, 1937-1940, pp. 75-77; Ainaud/Gu-
I'empresa. Algunes hipotesis consideren diol/Verrie, 1947, voL 1, pp. 132-152, yams XVI-XVII, vol.
que les obres, susceptibles d'allotjar un bon 2, figs. 761-855; Verrie, 1951; Garrut, 1952 B; Azcarate,
1953-54; Verne, 1955-61, pp. 308-310; Manegat, 1957;
nombre de religioses, frares i servents, con- Flores/Amann. 1964; Cirici, 1968; Vives, 1969, pp.
tinuaren fins el 1334. La sala capitular 150-163; Bassegoda Nonell, 1972 A; Duran i Sanpere,
1972, 1.1, pp. 685-697; Cirici, 1973, pp. 208-212;
(1416-1419) i una de les ales del claustre Hernandez-Cros/Mora/Pouplana, 1973, pp. 223-224; Ci-
(1412) es realitzaren posteriorment. Al segle rici, 1974, pp.74, 87-90, ils. num. 270-281; Escudero,
xvi finalitzaren els treballs ales cel-les de dia 1974; Bassegoda Nonell, 1975 A; Bassegoda Nonell,
1975 B; Bassegoda Nonell, 1976; Bassegoda Nonell,
i del xvui es la cripta funeraria i el noviciat 1978 A; Pladevall, 1978, pp. 212-217; Dalmases/Jose
nou. Durant el xix es portaren a terme diver- i Pitarch, 1984, pp. 28, 41, 65-66 i 157; Hernandez-
Cros/Mora/Pouplana, 1985, fitxa 16.
ses restauracions a I'esglesia i des del 1920
han tingut Iloc diverses actuacions parcials
dirigides per Jeroni Martorell, Camil Pallas
i Joan Bassegoda.
283
1928: El conjunt es restaurat i parcialment
494 495 redecorat amb arrambadors ceramics i es-
grafiats de gust noucentista en patis i faca-
bda. del Monestir, 2 c. de Montalegre, 5 na principal, segons projecte de Goday.
c. del Bisbe Catala, 1 c. de Ferlandina, 2-10 1957: L'edifici deixa de ser utilitzat corn a
c. de Valldonzella, 13-23 hospici i comenca una etapa de deixadesa
Conventet
i degradacio del conjunt. Tot i els projectes
(vegeu num. 492) Casa de la Caritat
de rehabilitacio del conjunt endegats als da-
Categoria B, cap. II rrers anys, per ara nomes la zona del pati
Manning ha estat restaurada i remodelada
Aquesta gran residencia unifamiliar fou bas-
(1986) segons projecte dels arquitectes
tida el 1920 sobre les restes de diferents de-
Conjunt heterogeni, producte de I'activitat Bosch, Botey i Cuspinera.
pendencies del monestir de Pedralbes se-
constructiva durant diversos segles.
gons projecte i obres dirigides per Enric Sag-
1256: Les monges agustines de la Mare de Pi i Arimon, 1854; Carreras i Candi, 1916; Puig i Alfon-
nier i Villavecchia. A la banda mes propera
Deu de Montalegre ocupen aquest Iloc, on so, 1918 , pp 24-29; Gallardo, 1934, p. 214; Ainaud/Gu-
a la baixada del monestir hi havia hagut gra- diol/Verrie, 1947, vol. 1, p. 295, vol. 2, fig. 1218; Garrut,
esglesia del segle xii. Voltes, 1970 B, pp. 227-229; Cirici,
ners, corrals i carnisseria, i al seu costat, amb ja hi havia una 1952 B, pp. 97-98;
1362: S'inaugura una important remodela- 1973, p. 297; Argent; 1975; Catala, 1978. num. XLV/I
porta a la placa, la residencia de frares fran- XLVIII; Maso. 1980, p. 13; Analisi, 1983, vol. 1. p. 46;
monestir, la es cio de ('edifici, del qual res no es conserva
ciscans al servei del de que Amades, 1984, vol. 1, pp. 534-536; Triadd, 1984, p. 149;
degut als bombardeigs del setge del 1651 Gonzalez, 1985, pp. 128-135; Hernandez-Cros/Mo-
conserva un claustre gotic (s. xiv-xv) de ra/Pouplana 1985, num. 44; Domdnech, 1986, pp.
i reduides dimensions, sobre Barcelona.
planta trapezoidal 78-81; Pati, 1986, p. 31
ornamentar i amb gale- 1598: Dissolta l'ordre cinc anys abans, s'or- AAM: exp. 826 bis C (1855), exp. 1506 C (1864), exp.
amb capitells sense
per 1545 bis C (1864), exp. 3731 B (1872).
ria superior a dues de les ales. L'edifici de ganitza en ('edifici abandonat les mon-
el Seminari de Montalegre.
Sagnier integra tambe una torre de la mura- ges nou
facana baixada, 1706-1715: Obres de restauracio.
Ila del monestir i, a la a la
1736-1749: Segona Ease d'intervencio que
diversos elements arquitectdnics de bona es-
important remodelacio, in-
cultura romanica procedents del monestir de comporta una
el capella
Santa Maria de Besalu (s. xii). El 1942 Fran- cloent la construccio, 1743, de la
claustre del semi-
cesc Folguera projecta la part de la construc- de Sant Tomas i del tosca
nar( trident(, conegut com a pati Manning.
cia encarada a un espai ajardinat que comu-
Segueix un esquema derivat
nica amb el carrer del Bisbe Catala, amb una dels claustres
barce l onins siscentistes t ra d iciona l s (conven t
facana ornamentada amb esgrafiats de Llon-
classicista. L'edifici acull de la Merce, casa de Convalescencia) amb
gueres d'esquema
col•leccio privada d'obres dos arcs al pis superior corresponents a un
una important
('inferior.
d'art. de
1799.• S'estableix a ('edifici, tancat des de
I'expulsio dels jesui'tes del 1767, una Junta
Anz,zu, 1897; Gallardo, 1929, pp. 358-360; Ainaud/Gu-
diol/Verrie, 1947, vol. 1, p. 152, vol. 2, fig. 856; Monreal, de Caritat, i tres anys mes tard s'hi funda la
1971; Cirici, 1973,' p 212; Cirici, 1979, p. 46 i figs. Casa de Caritat. El 1803 s'habilita el conjunt
280-281.
com a hospici amb tallers artesanals, a mes
d'altres serveis que s'aniran multiplicant amb
els anys . L-
1804-1832 : Primera etapa de construccio
d'un ambici6s projecte reticular , d'autor des-
conegut , amb un cos central al voltant d'un
gran pati, anomenat « edifici de les dones».
Conforma la gran facana al carrer de Mon-
talegre. Its, de fet , l'unica part bastida se-
gons I ' esmentat projecte.
1840-1842: Al marge ja de I'esquema origi-
nari es basteix a ('angle amb el carrer de Fer-
nandina ('« edifici de Fatus», avui semi-derruft.
1855: Es construct , segons projecte de Nar-
cfs Nuet , I'«edifici d ' impedides i distingides»,
cos rectangular de quatre plantes arrengle-
rat al carrer de Ferlandina , i amb una inte-
ressant facana interior amb tres nivells d'ar-
cades . Als anys seixanta Josep Oriol Mes-
tres, arquitecte de la institucio, interve com-
pletant obres ja endegades i redactant un
nou projecte ordenador , mai no dut a terme.
1912: L'antiga esglesia es substitucda per
una de neomedieval amb planta de creu Ila-
tina, obra d ' August Font i Carreras i, simul-
taniament , Josep Goday i Casals projecta
una sala d ' actes de formes modernistes,
construcda amb facana al carrer de Valldon-
zella, a continuacio de ('esglesia.
284
tre segle-, el nucli d'arquitectura civil me-
496 dieval mes important de la ciutat. Una de les
modifications mes greus que ha patit la uni-
Carrer de Montcada tat del conjunt fou l'obertura, el 1853, del car-
cap. I rer Princesa, que, en travessar perpendicu-
Categoria A,
Histdrico-Artistic d'Interes larment el carrer Montcada, el divideix
Monument en
Nacional D. 26-12-1947 dues parts.
BOE. 11-1-1948
Ainaud/Gudiol/Verrie , 1947, vol. 1, pp. 339 - 343, lams.
XLIII-XL VII, vol. 2. pp. 1324 - 1338; Florensa , 1949; Flo-
rensa , 1959 D ; Florensa, 1966 ; Cirici, 1968; Duran i San-
Nascut amb la finalitat d'enllacar el barri co- pere, 1972 , pp. 444-463 : Cirici, 1973, pp. 59 - 60 i 70-80;
HernandezCros/Mora/Pouplana , 1973, pp. 90-91, Ros
mercial de la Boria amb I'antic barri maritim, Torner . 1973, pp . 5-6; Amelag. 1979: Cirici, 1979: Gale-
Vilanova de la Mar, hom ha vinculat la for- ra/Roca/Tarrago , 1982; Hernandez -Cros,/Mora 'Poupla-
na, 1985, num. 22.
macid del carrer de Montcada a la conques-
ts de Tortosa per part de Ramon Berenguer
IV, el 1148, ja quo a partir d'aquesta data
es pot detectar com s'instal-len o operen en
aquesta zona -fins aleshores vedada a
I'edificacio i sotmesa a diversos privilegis del
monarca-, els ciutadans que I'avalaren
economicament en la campanya militar, amb
Guillem Ramon de Montcada, director de
I'empresa, al davant. Cal suposar la liquida-
cio dels interessos del comte de Barcelona
en benefici dels seus creditors. De la regu-
laritat del tracat d'aquest carrer i dels veins
hom n'ha deduit una urbanitzacid programa-
da, que contrasta amb la irregularitat de les
vies dels altres barris de la ciutat vella. Ja des
del 1283 sembla que el carrer. encara en for-
macid, esta documentat amb el nom que du
actualment, Durant els segles xiv i xv es con-
verteix en el centre de la vida senyorivola
barcelonina, caracter que mante fins al se-
gle xviii, tot i la competencia del carrer Am-
ple des del xvi. Aixo es fa patent en les se-
ves edificacions que constitueixen -malgrat
les alterations inflingides per les successi-
ves reformes, especialment als segles xvni
i xix, i les excessives restauracions dutes a
i terme als anys quaranta i cinquanta del nos-
285
497 498 499
c. de Montcada, 1 c. de Montcada, 10 c. de Montcada, 12
c. dels Assaonadors, 2-8 c. de la Barra de Ferro, 9 c. de la Barra de Ferro, 10
plta. d'En Marcus, s!n
Categoria B, cap. II Palau del Marques de Llid
Casa Puigguriguer " Casa de la Custodla" Museu Textil i de la Indumenteria
Categoria B, cap. II Categoria B, cap. II
Edifici del segle xvi, reformat al xvui, que
consta de planta baixa, planta noble i dos
pisos. Resseguint la seva fapana en angle,
Tot i mantenint el caracterfstic pati central, Tot i haver estat successivament refet,
presenta una interessant baiconada de ra-
amb escala d'acces a la planta noble, 'ac- I'estructura primitiva,
joles de cartabo, sostinguda per tres suports aquest palau conserva
tual configuracib de I'edifici, que ostenta la probablement del segle xiv , a I'entorn dun
de ferro forjat i amb barana tambe de ferro.
data de 1723, es dels segles xvui i xix. A la pati central amb escala descoberta d'acces
L'any 1598 es funde en aquesta casa la far-
planta noble de la fapana, que mira a la pla- encara avui una farmecia a la planta noble . L'edifici to planta baixa i
mecia Benassat, i
ceta d'En Marcus, hi ha, convertides en bal- I'extrem esquerre de
ocupa els seus baixos, si be en ella res no dos pisos, i presenta a
cons, tres grans finestres d'art carpanell po- la caracterfstica torre quadrada
es conserva del primitiu establiment. la fapana
lilobulat i guardapols conopial, a mes d'una dels palaus entre mitgeres dels segles xiv-
quarta finestra mes petita, que ens perme- xvi. En les obertures de la fapana es combi-
ten datar I'origen de I'edifici al segle xvi. Al nen les finestres triforades d ' aspecte trescen-
Ainaud/GudioWerrie, 1947, p. 340; Florensa, 1959 D,
segle xvui s'aixece el darrer pis i, a mitjans p. 20; Cirici, 1973, p. 80; Ros Turner, 1973, p. 5. tista amb els finestrals quadrats i emmotllu-
del xix, foren modificats la fapana al carrer rats del segle xvi, moment de la primera
Montcada i el pati, en el qual una lapida re- gran reforma de la construccio . D'aquest se-
corda que durant la processo de Corpus de gle son tambe I'obertura de balcons, la subs-
1762 la Custbdia es refugie d'una tempesta titucio del portal adovellat per un altre amb
en el seu vestfbul. arquitrau i I'ampliacio de I'edifici fins al xam-
fra del carrer de la Barra de Ferro . Del segle
Ainaud/GudioWemO , 1947, p. 340; Florensa, 1957 A; xvu es la porta barroca d'acces a la planta
Florensa, 1957 8, pp. 242-243; Florensa , 1959 D, pp. noble , al capdamut de ('escala , i del xviu la
3/20; Cirici, 1973, p. 80; Amades , 1984, vol. II, pp. 703
i 760. remodelacio total de I ' edifici per part de Jo-
sep Mora i Cirera , pare del primer Marques
de Llo , o Llio, que el comps el 1706.
Des del 1969 , una vegada enllestida la se-
va restauracio , I'Ajuntament, que I'havia ad-
quint el 1955 , hi to instal lat el Museu Textil
i de la Indumenteria , treat a partir de la
col leccio Rocamora.
Ainaud/GudiolNerrie, 1947, pp. 340-341; Florensa,
1949; Florensa, 1959 D, pp. 14-17/ 22; Flores-Amann,
1964; Duran i Sanpere, 1972, pp. 454-455; Cirici, 1973,
pp. 75 i 77; Hernandez-Cros/Mora/Pouplana, 1973, p.
93; Ros Torner, 1973, p. 5; Cirici, 1979, p. 34, its. num.
105-106; Amades, 1984, vol. II, pp. 756 i 758-759;
Hernandez-Cros/Mora/Pouplana, 1985, titxa 23.
PRINCESA
CgEHAT !-
GRAN CREMAGRTRAIG
C. CREMAT RC
286
500 501 502
c. de Montcada, 14 c. de Montcada, 15 c. de Montcada, 17
c. del Cremat Gran, sin
Palau Nadal sin Casa del Baro
c. del Cremat Xic, de Castellet.
Museu Picasso
Categoria B, cap. II
Palau Berenguer d'Aguilar.
Picasso Categoria B, cap. II
Museu
Probablement originari del segle xv, el Pa- Categoria B, cap. II
lau Nadal conserva I'antic perfil medieval, Palau del segle xviii que conserva, a mes
amb la torre a un extrem de la facana i a la d'algunes restes del segle xv, I'estructura
resta, solana sota teulada. Del segle xvi hi Tot i els vestigis conservats dels segles xii i prbpia de les constructions gdtiques a 1'en-
ha a la planta baixa una finestra canopial xiv, molt especialment les pintures murals torn d'un pati. Seguint el gust antic, un arre-
amb caps esculpits al Iloc dels capitells. La de la conquesta de Mallorca, avui al Museu bossat que imita les filades de carreus co-
portalada de la planta baixa, d'ordre tosa d'Art de Catalunya, el palau Berenguer breix la facana. En ella i a certa altura, hi ha
amb triglifs que enquadren arc d'entrada, d'Aguilar fou refet el segle xv, constituint un encastat un relleu, probablement del segle
aixi com el balco que recolza sobre I'entau- bell exemplar d'arquitectura gbtica flamige- xvi, amb la imatge de Deu Pare voltat de
lament, son un afegit neoclassic de les da- ra, especialment notable pel seu pati, amb querubins. A ('interior es conserva un sump-
rreries del segle xvu o principis del xix. L'edi- escala descoberta i galeria d'arcs apuntats, tubs salo neoclassic del segle xix. Un cop
fici fou parcialment restaurat el 1979 i esta amb fines columnes numulitiques i ampits de restaurat, les seves dependencies les ocu-
previst ampliar en ell el vei Museu Textil i de rosetes calades, prou semblant al pati del Pa- pa, aixi com les del vei palau Berenguer
la Indumentaria. lau de la Generalitat com per que Cirici atri- d'Aguilar, el Museu Picasso.
bueixi a Marc Safont, I'autor d'aquest, la re-
Ainaud/GudioWNerrie, 1947, p. 341; Florensa, 1949; Flo- modelacio del palau del carrer Montcada. Ainaud/GudiolNerrie, 1947, pp. 341342; Florensa,
rensa , 1959 0 , pp. 16-17 i22-23; Cirici, 1973; Hern4ndez- primer reply 1949 Maioar, 1955
Al de I'esmentada escala hi ha, ; - 61 B, pp . 314 i 317; Florensa, 1959
CroslMora/Pouplana, 1973 , p. 95; Ros Torner , 1973, p. 5. D, pp. 18-20 i22, Cirici, 1973, p. 75; Hernandez-Cros/Mo-
flanquejada per un relleu que representa a ra/Pouplana, 1973, p. 92; Has Torner, 1973, p. 5; Plans,
Sant Cristofor, una porta profusament orna- 1983, pp. 90-9 1; Altisent/Carandell, 1984 , num. 12.
mentada, que tambe fa pensar en Safont i
en el Palau de la Generalitat, ara a la fagana
de la capella. Prop seu hi ha finestres flami-
geres, tambe del segle xv, mentre que les
obertures de la facana, amb abundant es-
cultura figurativa, parcialment restaurada,
son ja del segle seguent, en el que es realit-
zaren, com tambe al xvin, diverses reformes
i ampliacions. Comprat el 1953 per I'Ajun-
tament, el restaura i I'adapta pertal d'ubicar-
hi el Museu Picasso, inaugurat el 1963.
Ainaud/Gudiol,Nerrie, 1947, p. 341; Florensa, 1949; Flo-
rensa, 1955 B, Florensa. 1959 0, op. 5, 10-16 i 22; Dv-
ran i Sanpere, 1,961, p. 31; Cirici, 1973, pp. 76-78;
Hernandez-Cros/Mora/Pouplana, 1973, pp. 91-92; Ros
Torner, 1973, p. 5; Cirici, 1979, pp. 24, 34, ils. num.
92-97; Plans, 1983, pp. 90-91; Dalmases/Jose i Pilarch,
1984, pp. 83-84, Hernandez-CroslMora/Pouplana, 1985,
fitxa 24.
AAM.: exp. 1139 bis C (1861), exp. 1513 (7C)(1907).
287
503
c. de Montcada, 18
Asil Bressol de Nen Jesus
Categoria B, cap. II
Com moltes de les cases senyorials del car-
rer de Montcada, ('antic Asil-Bressol del Nen
Jesus, fundat per Francesc Canyado, dispo-
sa de pati i escala d'acces al pis noble de
la residoncia, cel•lula estructuradora d'una
edificacid de consonancia tardogotica
(s. xv) amb indicis puntuals renaixentistes
(s. xvi). La facana es d'una gran senzillesa
i incorpora una galeria superior, descober-
ta i completada cap el 1950 despres de des-
muntar tres balcons. S'ha parlat de I'em-
premta d'Antoni Carbonell, pero no hi ha
prou elements de judici com per afirmar
aquesta autoria. En qualsevol cas, cal fer no-
tar una clara simbiosi entre dades medievals
-com el finestral gdtic al fons del pati- i la
regularitat d'espais i superficies propera al
renaixement catala del xvi. Les obres de
restauracio ja assenyalades descobriren les
restes tapiades a partir de les quals es re-
compose I'esmentat finestral i la volta de pe-
dra de ('escala, oculta tambe per envans i
estucs del segle passat.
Florensa, 1949: Florensa , 1956, pp. 141-142: Florensa,
1959 0, pp. 15. 23-25: Furan i Sanpere , 1972, p. 459:
Ciric,, 1973, p. 74: Hernandez-Cros/Mora/Pouplana,
1973, p. 93; Ros Torner, 1973, p. 5; Garriga. 1986, p. 29.
288
C..a EH^T x:c
504 505
c. de Montcada, 19 c. de Montcada, 20
c. dels Banys Vells, 13
Palau Meca
Museu Picasso Palau Dalmases
Omnium Cultural
Categoria B, cap. II
Categoria B, cap. II
Tot i que se'n coneixen dades des del segle
xiv i que resentment hi han estat descober- El palau Dalmases es una construccio fona-
tes alguns vestigis medievals, I'edifici cone- mentalment del segle xvii si be s'hi conser-
gut com a palau Meca es una construccio ^6. 9p0.^S /1 ven vestigis d'una construccio gdtica ante-
bssicament d'epoca barroca, estructurada rior. Tradicionalment s'afirma que aquest
com quasi tots els palaus del carrer a I'en- hauria estat el palau Cervello, si be Duran
torn d'un ampli pati, al qual s'accedeix des i Sanpere arguments la seva relacio amb la
del carver per un portal de carruatges d'art famflia Boixadors. A mes d'algunes restes
molt rebaixat. Part dels balcons de la faga- arquitectdniques, es conserva el segle xv la
na son de Ilosa motllurada, caracterfstica del capella, de volta estrellada amb relleus dan-
segle xviii. El pati interior, de grans dimen- gles musics envoltant I'Epifania de la clau.
sions, to I'escala a la catalana, sense cobrir, La profunda renovacio del conjunt efectua-
que mena a la porta barroca de la planta no- da a finals del segle xvii configure I'edifici
ble. A ('interior s'hi conserven pintures de- actual, en el que els grans paraments Ilisos
coratives de sostres del s. xix. Comprat i res- de pedra s'alternen amb l'ornamentacio es-
taurat per la Caixa de Pensions als anys cin- cultorica, segons els procediments compo-
quanta, recentment ha estat sotmes a una sitius de I'arquitectura barroca barcelonina
nova restauracio, radical i no gaire respec- de I'epoca. La major concentracio ornamen-
tuosa amb I'estructura de I'edifici, per tal tal es troba a I'escala coberta del pati, amb
d'instal•lar-hi una ampliacio del Museu dos arcs rampants sostinguts per columnes
Picasso. salomOniques i ampits amb els temes del
rapte d'Europa i del carro de Neptu en re-
Florensa, 1959 D, pp. 20-21 123; Flores'Amann, 1964; Ileu, excel-let mostra de la millor escultura
Duran i Sanpere, 1972, pp. 460-461 i 569; Cirici, 1973, barroca catalana. La senzilla facana, coro-
p. 75; Ros Torner, 1973, p. 5; Arnbros, 1981, pp. 27 i
29-30: Plans, 1983, pp. 90-91 nada per un seguit de gargoles, emmarca
totes les obertures amb motllurats trencats,
part dels quals, especialment els de les fines-
tres dels baixos, foren refets a la restaura- Marti, 1927, pp. 112-116; Ainaud,Gumo6Verrie, 1947,
pp. 342-343; Florensa, 1949; Mainar, 1955-61 B, p. 314;
cio dels anys cinquanta. El 1699 s'hi funds Martinell, 1955-61, pp. 28 i 31; Florensa, 1959 D, pp.
L'Academia dels Desconfiats, que hi tingue 27-28, Martinell, 1959-63, vol. ll, pp. 53-54, lam. 17-18;
Duran i Sanpere, 1972, pp. 450-454 i 567-577; Cirici,
sesions als primers anys del segle xviii. Es 1973, pp. 72-73; Hernandez-CrosiMora/Pouplana, 1973,
seu, des del 1962, d'Omnium Cultural, i del p. 92; Ros Torner, 1973, pp. 5-6; Cirici, 1979, p- 34, ils.
num. 98-100; Amades, 1984, vol. ll, pp. 759-760: Tria-
mateix any fins el 1982 ho fou de l'Institut db, 1984, pp. 68-70; Hernandez-Cros/Mora/Pouplana,
d'Estudis Catalans. 1985, fltxa 26.
AAM exp. 397 0 (1889-1890).
289
506 507 508
c. de Montcada, 21 c. de Montcada, 23 c. de Montcada, 25
c. de la Seca, s/n c. de la Seca, s/n
Categoria B, cap. II
Casa Finestres Casa Cervello - Giudice
Categoria B, cap. II
Casa barroca del segle xvii, amb grans por- Categoria B, cap. II
tals rectangulars i balcons de Ilosanes molt
motllurades i Ilindes amb un fris queixalat,
Es una de les cases mes antigues del carrer Bastida fonamentalment al segle xvi, corn a
traduccio barroca del guardapols gbtic. El
Montcada amb facana i escala del segle xiv residencia dels Cervello, encara que agluti-
pati que centra la seva estructura esta com-
algunes la construccio que podrien nant materials anteriors, passa al segle se-
pletament desfigurat. Es I'unica casa del car- i parts de
conserva, a un extrem de la facana, remuntar-se al xiu. La facana conserva la ca- guent als Giudice, famflia de potentats co-
rer que
finestra amb gelosia de fusta, element racteristica disposicio del segle xiv: a un ex- merciants genovesos, essent incendiat el
una
fou molt caracterfstic de les facanes del trem una torre quadrada acabada amb ter- 1625 durant una revolta del barri de la Ri-
que
xvni i del qual practicament no se n'ha rat i amb una finestra triforada i, coronant la bera, amb el conseguent esfondrament dels
segle
conservat cap mes en tota la ciutat. resta de I'alcat, la teulada sostinguda per les interiors. La facana, una de les millors del ca-
columnes d'una solana, completament re- rrer, destaca pels carreus ben tallats, la porta
construida en la restauracio dels anys cin- adovellada, les gargoles Ilises, la galeria so-
Carreras i Candi, 1916, p 794; Ainaud/GudiolNerre, in-
1947, p. 342; Florensa, 1959 D. p. 23; Cirici, 1973, p. quanta, aixf com el portal adovellat de la ta el rafec i els motlluratges longitudinals
74; Hernandez-Cros/Mora/Pouplana, 1973, p. 41; Ros planta baixa, mentre que es obra autentica terromputs pels balcons que substitueixen
Torner, 1973, p 6, TriadO, 1984, p. 70.
del segle xiv la finestra gotica de la torre. Els les finestres coronelles originals. Al pati co-
balcons de la planta noble i els altres por- rrespon un paper regularitzador que estruc-
tals, arquitravats, son afegits del segle xvi o tura tot I'edifici, la planta del qual es d'una
xvii. El pati to escala descoberta amb el pri- regularitat ja no propiament medieval. Dins
mitiu passama de pedra i un conjunt d'arcs un dels murs del pati i sota arcs rampants
a la part alta. Els interiors estan molt desfi- s'aixopluga ('escala que, plantejada ja a I'edi-
gurats, i tant la seva restauraci6 corn la del ficacio mes antiga, fou conformada al segle
pati semblen aturades. xvi integrant materials de ('anterior (capitells,
columnes) i modificada probablement al
Ainaud/GudiolNerrie, 1947. p. 342; Florensa, 1949; F1o- xviii. Es al pati on podem trobar les restes
rensa, 1959 D. pp. 24, 26 -27; Cirici, 1974, p. 74, mes primitives, motllures i capitells amalga-
Hernandez-Cros/Mora/Pouplana, 1973, p. 95, Ras Tor-
ner. 1973, p. 6, Cirici, 1979, p. 34. mats amb indicis renaixentistes que acusen
una forta tendencia local enfront de la distri-
bucio palacial italiana.
Ainaud Gudiol/Verrie, 1947. vol. 1, p. 342, lams. XLVI-
XL VII, vol. 2, figs. 1332-1333; Florensa, 1949; Florensa,
1959D, pp 27i29: Duran i Sanpere, 1972, p. 459; Ciri-
ci, 1973, pp. 71-72: Hernandez-Cros/Mora/Pouplana,
1973, p. 94; Ros Torner, 1973, p. 5: Cirici, 1979, pp. 34,
83, il. num 104; Amades, 1984, vol. 11, pp. 760-763;
Hernandez-Cros/Mora/Pouplana, 1985, nurn. 25; Garri-
ga, 1986, p. 32.
290
509 510
c. de Montcada, 27 c. de Montcada, 29
c. de I'Arc de Sant Vicenc, 1 c. de I'Arc de Sant Vicenc, 2
Categoria B, cap. II Categoria B, cap. II
Edifici caracteristic del segle xvti, molt son- Edifici molt senzill, de planta baixa i quatre
All i restaurat de manera molt discreta als pisos, amb origens, probablement, al segle
anys setanta. Consta de planta baixa, qua- xviii. A cada pis hi ha dos balcons i una fi-
tre pisos, amb dos balcons a cada pis. A la nestra, aquesta a I'extrem esquerre de la fa-
planta baixa, construida amb grans carreus, cana i sobre el pas d'acces al carrer de I'Arc
s'hi obren dos portals rectangulars. La faca- de Sant Vicenc, obert als baixos de la cons-
na constitueix una unitat amb la de la vefna truccio, amb coberta d'embigat i amb un arc
casa numero 29, amb la qual comparteix la carpanell a cada extrem. La facana, discre-
cornisa. tament restaurada, esta unida a la del nume-
ro 27.
Florensa, 1959 D, p. 27; Cirici, 1973, p. 71.
AAM: exp. 2538 C (1873).
lYhfv a de./ Porgy y 5er:e
rrreq.
I
t
F
291
511 512 513
Placeta de Montcada ^, plta. de Montcada, 6 plta. de Montcada, 8
Categoria C, cap. VI, tipus Categoria B, cap. II Categoria B, cap. II
EI carrer de Montcada acaba, en el seu ex- A la planta baixa d'aquesta casa, i ocupant L'actual configuracio d'aquest edifici, cons-
trem meridional, el mGs proper a Santa Ma- tota I'amplada de la parcel^la medieval, hi ha truit potser al segle xviu sobre una parcel•la
riadel Mar, amb un eixamplament que con- un interessant portal d'art plaque podria co- artesana, es deu probablement a una res-
figura un espai rectangular que desembo- rrespondre a un arc de mig punt d'origen tauracid efectuada als anys cincuanta o sei-
ca al Passeig del Born i escassament assi- medieval retallat en ^poca moderna. Enca- xanta. EI portal, amb una gran Ilinda de fus-
milable auna plaga. L'origen d'aquest bits en aquesta gran obertura hi ha avui un ta, enclou una botiga i I'escala de veins. AI
eixamplament es troba en I'operacio urba- establiment comercial i la porta d'acces a primer pis hi ha un balcd amb Ilinda escul-
nistica aprovada el 1437 i destinada a reor- I'escala de veins, cosa que fa pensar en una pida, del segle xvi, i una finestreta gotica;
ganitzar I'enllaq entre el carrer i el Born; hom operacid de reforma d'una caracteristica ca- elements d'origen divers reaprofitats, Da-
esmenta tambe la necessitat de permetre als sa artesana, amb obrador als baixos, que munt del quart pis, una Ilotja que soste una
passos de la processd de donar la volta. podria ser feta, sobretot pel que fa a la faGa- altra Ilinda de fusta sembla ser un element
L'espai ^s interessant tant pel fet de ser un na, al segle xix. afegit en la restauracio del segle xx, irritant
dels extrems de ('important carrer de Mont- solutions similars del segle xvi.
cada tom per ('ambient que li donen els al-
tres carvers que hivan a parar -dels Som- Florensa, 1959 D, p. 28; Cirici, 1973, p. 71.
brerers i de les Mosques- i les fapanes dels
edificis del seu perimetre.
Gallardo, 1934, p. 310; Ainaud/GudiolNerrie. 1947, vol.
i, p. 340; Ouran i Sanpere, 1972, p. 448; Cirici, 1973,
p. 70; Aos Torner, 1973, p- 5; Amades, 1984, vol. I7, pp.
753-754.
sowanrF
292
514 515
plta. de Montcada, 10 Parc de Montjuic
c. dels Sombrerers, 27
Categoria B , cap_ II
L'edifici, que correspon al model tipic de Ca-
sa de veins del segle will sobre agrupacio
de parcel•les medievals, to a la planta baixa
una interessant balconada amb rajoles i ba-
rana de ferro antigues, que es doblega a la
cantonada per continuar pel carrer de Som-
brerers. L'angle presenta en tot I'alcat grans
cantoneres de pedra. En un dels balcons del
pla principal hi ha, seta la Ilinda i a manera
de capitells, sengles caps masculf i femeni,
un a cada banda segons la disposicio habi-
tual en obertures gbtiques, si be en aquest
cas la data deu ser forca tardana. Potser si-
gui aquesta la casa que, segons Florensa,
conserva un sale amb pintures i artesonat
a I'entresol.
Florensa, 1959 D. p. 28.
1. Torres d'accas al recinte de I'Exposicio
2. Font Magica
3. Pavello de la Ciutat de Barcelona
4. Palau d'Alfons XIII
5. Palau de Victoria Eugenia
6. Escales i Mirador
7. Palau Nacional
8. Ermita de Santa Madrona
9. Museu Etnologic
10. Palau de les Arts Grafiques
11. Palau de I'Agricultura
12. Poble Espanyol
13. Font de Ceres
14. Estatua de Sant Jordi
15. Font de la Bellesa
293
La urbanitzacio de la muntanya de Montjuic
va comencar a contemplar-se I'any 1872, 516 517
quan Ildefons Cerda va realitzar el primer Parc de Montjuic Parc de Montjuic
projecte d'estudis que va donar Iloc als pro- pl. d'Espanya pl. de Cartes Buigas
jectes d'urbanitzacio dels barris situats al seu av. de la Reina Maria Cristina av. de la Reina Maria Cristina
peu, com el de Sant Beltra (N. Aran 1867; pl. del Marques de Foronda
J. Fontsere 1875) o el de la Fransa (J. Amar- Torres d'acces al recinte de av. del Marques de Comillas
gbs, 1890). Pero no seria fins I'any 1894 que I'Exposici6 de 1929 av. de Rius i Taulet
I'arquitecte Josep Amargbs va realitzar
I'avant-projecte que significaria I'eina urba- Categoria B, cap. II Font Magica
nfstica que endegaria aquesta operacid de (vegeu planol d'emplacament del num.
recuperacio de la muntanya per a la ciutat, Categoria B, cap. IV
515)
que es veura potenciada per la seva decla- (C.M.B. 8-7-1982)
raci6 d'utilitat publica (1914) a I'haver de ser
Comencades construir any 1928 sofa la (vegeu planol d'emplacament del num.
el mart de I'Exposici6 Internacional de a
direcci6 de I'arquitecte Ramon Reventbs i 515)
Barcelona.
de Farrarons -autor del Teatre Grec, i que in-
La primera fase de les obres I'Exposici6
tervingue tambe al Poble Espanyol- les tor- En I'Exposici6 International de 1929 foren
va iniciar-se amb els projectes d'enjardina-
formen part la urbanitzacio de I'en- especialment el-laborats els jocs de Ilum i
ment d'algunes finques (Pubill, la Rosale- res de
(1917-19), la trada al recinte de I'Exposici6 situant-se al aigua projectats I'any anterior per I'enginyer
da...) obra de J.C.N. Forestier
centre I'hemicicle originat per les colum- Caries Buigas, en especial la font conegu-
construccio dels Palaus d'Alfons XII I i de Vic- de
Magica, de formes i colors
toria Eugenia (J. Puig i Cadafalch,
del da com a Font
1919-23) nates emplacades davant dels palaus
canviants. Degradat i mutilat el conjunt du-
i la urbanitzacio de Miramar (A. Font; E. Sag- Vestit i del de Comunicacions i Transports,
rant quaranta, aquesta font, I'unic
nier, 1917; Forestier, 1919; F. Romeu, 1919). motiu pet qua] es converteixen en els dos ele- els anys
element supervivent, fou restaurada pet seu
Les obres van romandre un temps aturades, ments que centren I'eix que va de la font de
autor el 1954-1955.
construint-se la resta de palaus pavellons, la placa d'Espanya fins a la copula del Pa-
i
d'aigue-Ilum (C. Buigas) de lau National. Iconograficament prenen el
aixf com els jocs
model campanar de Sant Marc de Ve- lluminacion, 1928, pp 175-179; Buigas, 1928, pp.
1927 fins al 1929, any en que va inaugurar- del
artificial i
I'Exposicio. D'aleshores enca la muntan- necia, essent d'obra de pedra tot- 323-330; Maleras, 1966; Roura, 1974, pp. 37-45; Gra-
se nell, 1979, po. 50-58; Sola-Morales, 1979, pp. 32-33; Sil-
diverses alteracions en la seva xo vist amb planta quadrada i coberta pira-
ha sofert va, 1981; SolA-Morales, s.d., pp. 32-33: Miralles, 1983,
ya
1930 van enderrocar-se gai- midal de planxa d'aram sobre columnata. pp. 118-119; Hernandez-CrosrMora/Pouplana, 1985, fit-
fesomia, car el xa 128: So/A-Morales, 1985, pp. 146-154; Grandas,
rebe tots els pavellons i part dets palaus. 1986, vol. 1, pp. 127-130, vol. 2, pp. 73-181, vol. 3. p.
i abando, va tenir- Hernandez-Cros/;vlora/Pouplana, 1973, p. 185; Cinici. 15, vol. 4, pp. 44-49.
Amb tot, malgrat el seu 1979 B. p. 52; Rovira, 1983, p. 30; Hernandez-Cros/Mo-
se en compte el part com una de Ies zones ra/Pouplana, 1985, fitxa 125, Grandas. 1986, vol. 1, pp.
culturats i esportives de la ciutat, ja que a mes 79-85, vol. 2, pp. 35-57, vol. 3, pp. 10-11, vol. 4, pp.
2933; Grandas, 1987.
de trobar-s'hi alguns dels museus mes im-
portants (Museu d'Art de Catalunya, 1934;
Museu Etnolbgic i Colonial, 1969; Fundacid
Mirb, 1975 i Pavellb Mies, 1983-86), i el tea-
tre del Mercat de les Flors, disposa d'una se-
rie d'instal-lacions esportives que es veuran
incrementades amb la construccio de I'Ane-
Ila Olfmpica per als Jocs Olimpics del 1992.
Carreras i Candi. 1906; Rodon, 1921; Cirici, 1973, pp
114-116; Sabaler, 1973, pp. 12.15, Sofa-Morales, 1976;
Carreras, 1979, pp. 54-55; Hernandez-Cros/Mora/Pou-
plana, 1979, pp. 40.45; Inicis, 1985; Grandas, 1986, vol.
1, pp. 9-117.
294
a rectangulars murs cecs, ja que la il•lumi-
518 519 nacio es zenital, mitjanpant un sistema de cla-
Parc de Montjuic raboies. La decoracio exterior es remet ico-
Parc de Montjuic nograficament al perfode barroc dintre de la
av, de Rius i Taulet pl. de Cartes Bu'fgas tradicib catalana: els murs cecs amb esgra-
av. de la Tecnica pg. de les Cascades fiats que reprodueixen columnes salombni-
pl. del Marques de Foronda
Pavello de la Ciutat de Barcelona ques; elements de remat als angles formant
av. de la Tecnica torres que segueixen el model del Pont Reial
Categoria B, cap. II Palau d'Alfons XIII i de Victoria Eugenia de Valencia, i cossos d'acces que repetei-
xen la portada de I'esglesia de Caldes de
(vegeu planol d'emplapament del num. Categoria B, cap. II Montbui. A nivell urbanfstic, els dos palaus
515) entorn
(vegeu planol d'emplapament del son cabdals, car configuren el seu or-
num. 515)
ganitzant el tancament de la playa en que
s'ubiquen, i definint amb la seva disposicio
Pavello projectat i construct any 1929 per de
I'arquitecte Josep Goday i Casals per a I'Ex- Unics palaus edificats fora projecte part de I'eix que uneix la font la playa
del que
d'Espanya amb el Palau Nacional. Els inte-
posicio Internacional de Barcelona. Es trac- general per a la seccid national de I'Expo-
s'han vist
ta d'un edifici de planta rectangular, format sicio de 1929, projecte del 1916 realitzat per riors d'ambdds palaus modificats
Guillem Busquets. per tal d'adaptar-los a les necessitate
per un sol cos, que segueix esquemes nou- Josep Puig i Cadafalch i expo-
sitives actuals.
centistes en la combinacio de pedra de Constructs entre 1918 i 1923, son obra de
Montju'fc, totxo vist i elements de terra cuita, Puig i Cadafalch, presenta en realitat dos pa-
i en el que destaca, a la fapana, la composi- vellons i no dos palaus, organitzats per dues Barcelona, 1929; Exposicio Internacional, 1929, pp.
143-145 i 154-155; Gifreda, 1929, p. 90; Sanz, 1930 A;
cib i I'austeritat decorativa, encloent a la plan- naus adossades, de grans dimensions, so- Cinci, 1966; Cirici, 1973; Jardi, 1975, p. 114; HernSndez-
ta baixa dues series simetriques d'ares cecs, lucionant la planta a partir d'una retfcula in- Cros/Mora/Pouplana, 1973. p. 189, Catali, 1979, pp.
30-31; Cirici, 1979 B, p. 50; Sola-Morales, 1979; Soli-
que reculien les finestres rectangulars i, al tegrada per moduls quadrangulars sobre els Morales, 1980, pp. 110-112; Miralles, 1983, p. 78;
pis unit, tres arcs centrals i finestres quadra- que es disposen columnes com a units ele- HernandezCros/MoralPouplana, 1985, fitxa num. 127;
Soli-Morales, 1985, pp. 103-106; Grandas, 1986, vol.
des a banda i banda. Les diverses escultu- ments interiors de sustentacid de la cober- 1, pp. 174-177, vol. 3, pp. 34-38, vol. 4, pp. 114-153.
res son obra de Frederic Mares i Eusebi Ar- ta. Les fapanes es resolen plantejant-les com
nau. A nivell urbanfstic cal destacar el pa-
per que juga aquest pavelld que, confron-
tant el Pavello d'Alemanya, organitza el tan-
cament de la playa en que es troba, deixant
oberts els dos costats on varen disposar-se
el joc d'escales i de cascades, emfasitzant
d'aquesta manera I'eix principal des del Pa-
lau National fins a la playa d'Espanya.
Exposition lnternacionaf, 1929, pp. 310 ss.; Gifreda,
1929, p. 90; Sanz, 1929-30; Selles, 1930, pp. 44-46; Ci-
rici, 1964, p. 24; Hernandez-CroslMoralPouplana, 1973,
p. 182; Cirici, 1979 B, p. 52; Jardi, 1980, p. 89; Rovira,
1983 B. p. 44; Sofa-Morales, 1985, p. 121; Grandas,
1986, vol. 1, pp. 163-166, vol. 3, p. 31, vol. 4, pp.
180-186.
295
hi col•labora Pere Domenech Roura. D'un
Garcia-Martin, 1984, pp. 110 i 112; Sola-Morales, 1985,
520 pp. 148.149; Grandas, 1986, vol. 1, pp. 109-115 i 521 monumentalisme eclectic, en el qual el clas-
119-127, vol 2, pp. 68-181 , 182-185, vol. 3, pp. 12-14 sicisme general es combina amb elements
Parc de Montjuic i 39, vol. 4, pp. 42-49; Subirachs, 1986, p. 39. Parc de Montjuic d'ascendencia xorrigueresca, la seva plan-
pg. de les Cascades Mirador del Palau National ta, simetrica, esta centrada per un gran sa-
pl. del Marques de Foronda
Palau National lo de planta aproximadament elfptica i el seu
Mirador del Palau National
Museu d ' Art de Catalunya perfil exterior, magnificat per una gran co-
Escales i Mirador del Palau National pula sobre el cos de fagana, dues cupules
Categoria B, cap. II menors i quatre torres, tanca visualment
Categoria B, cap. II (Palau Nacional) I'avinguda de Maria Cristina de manera es-
Categoric A, cap. I cenografica.
d'emplagament del num. La copula fou pintada per Fran-
(vegeu planol (Museu d'Art de Catalunya) cesc Galf i son obra de Josep Obiols, Josep
515) Monument Historico-Artistic d'Interes Togores i Francesc Labarta altres pintures
Nacional D. 474/1962, 1-3 murals de I'edifici. El 1934 passe a ser seu
Formen part de I'eix monumental que uneix BOE. 9-3-1962 del Museu d'Art de Catalunya.
la Font de la Plapa d'Espanya amb el Palau (vegeu planol d'emplagament del num.
National, al voltant del qual es construiren
515) Exposicidn, 1925, pp. 83-93; Fernandez, 1925, pp.
es instal-lacions i edificis mes significatius de 149-152; Dorndnech Roura, 1927; Miret, 1927 B; Expo-
sici6n, 1929, pp. 291-296; Exposicidn Internacional,
I'Exposicio del 1929. Foren projectades per 1929, pp. ',34-136; Bohigas, 1963 A; Fernandez, 1968,
Josep Puig i Cadafalch per salvar el desni- El 1924 es convoca un concurs de projec- p. 70; Bohigas, 1970, pp. 44-45 i 60-61; Cirici, 1970; Ci-
vell entre I'Avinguda Maria Cristina i I'empla- tes per al Palau Nacional de I'Exposicio In- rici, 1973, p. 130; Hernandez-Cros/Mora/Pouplana,
1973, pp. 190-191; Sola-Morales, 1979, pp. 3, 5, 10-11;
pament del palau principal i completades ternacional de 1929, que fou guanyat pels Miralles, 1983, pp. 102-103, 110-111 i 115; Hern'ndez-
amb les fonts construides al perfode arquitectes Eugeni P. Cendoya i Enric Cata Cros/Mora'Pouplana, 1985, litxa 129; Soli-Morales,
1985, pp. 79-83; Grandas, 1986, vol. 1, pp. 177-186, vol.
1927-29, quan el director de les obres era i en la seva construccio, entre 1927 i 1929, 2, pp. 356-357, vol. 3, pp. 40-45, vol. 4, pp. 242-261.
Pere Domenech. L'espai esta tancat visual- Arxiu del Servei d'Actuacid sobre el Patrimoni.
ment per la gran fagana del Palau Nacional,
es faganes laterals dels Palaus d'Alfons XI II
Victoria Eugenia, del mateix Puig, i les ar-
bredes del passeig de les Cascades, i
s'obren cap a I'Avinguda de Maria Cristina
la plaga d'Espanya, obtenint-se des del mi-
rador del capdamunt una de les visions mes
caracterfstiques de Barcelona. El conjunt es
absolutament simetric, amb cascades
d'aigua al centre i escalinates als costats,
unes i altres combinades amb elements ve-
getals de jardineria retallada; les baranes sbn
molt ornamentades, amb balustres i testos
-pessimament conservats per la baixa qua-
litat dels materials-, completant-se el con-
junt amb algunes escultures, entre les que
destaquen les dues noies nues de Josep Lli-
mona, a la part baixa, i la parella de figures
reclinades de Frederic Mares que tanca el
conjunt de la part del mirador on, fins fa poc,
hi havia tambe grans mastils metal-tics per
a col•locar-hi banderes.
296
522
Parc de Montju'ic
(caner darrera Palau Nacional)
Ermita de Santa Madroda
Categoria B, cap. II
(vegeu pldnol d'emplacament del num.
515)
L'ermita de Santa Madrona es Tunica sub-
sistent entre les nombroses capelles que tin-
gue la muntanya de Montjuic. De petites di-
EXPOSICION :13ARCEWi1R
'PHLACIO TACHADA mensions, es una construccid de pedra de
CENTRAL PRINCIPAL
planta rectangular bastida el 1734 - la data
es a la Ilinda- al Iloc d'una Capella mes an-
tiga documentada des del segle xvi. La co-
berta es de teula a dues vessants, al vertex
de les quals hi ha, a la facana, un campana-
ret d'espadanya . L'interior es enguixat, amb
restes de pintures al fresc. Fou restaurada
el 1907 i actualment es fora de culte.
Cameras i Candi, 1906, pp. 293-306; Cameras i Candi,
1916, pp. 951-952; Martinell, 1933, p. 164; Voltes, 1960;
Sabater, 1973, p. 13; Fabre/Huertas, 1976-1977, vol. 4,
p. 148, nota 2.
EXPOSICION IIRRCEL6NR
RALA<Ili rnrknc=
[ENTRAL ^ObT£kICR
^y; ^^ ^.
--^. f
'^=^"y^=
EXPOSICION DARCELONF
^_. 1
„^ ^I
,n
;bus .,-.. --
^^^ -^
L^r ^^^ l_ -1^ ^^.^i -
6XPOSI CIUN I^IBARCELONR
rnLAClo sccuLYv
cervrnAL L(J NGI1' IINNRL
^. ...
297
523 524
Parc de Montjuic Parc de Montjuic
pg. de Santa Madrona c. de Lleida
pg. de Santa Madrona
Palau de les Arts Grafiques
Museu Arqueoldgic Palau d'Agricultura
Categoria B, cap. II Mercat de les Flors
(Palau de les Arts Grafiques)
Categoric B, cap. II
Categoric A, cap. I
(Museu Arqueolbgic) (vegeu planol d'emplagament del num.
Monument Histbrico-Artistic d'Inter6s 515)
Nacional D. 474/1962. BOE. 9-3-1962
(vegeu planol d'emplagament del num. El palau d'Agricultura es va comengar a
515) construir ('any 1927 sota la direccid tecnica
dels arquitectes Josp M. Ribas i Manuel M.
Mayol. Es tractava d'un dels grans palaus
Bastit entre 1927 i 1929 corn a Palau de les
de I'Exposicib Internacional de Barcelona de
Arts Grafiques de I'Exposicib International
1919, ja que ocupava una superficie de
del 1929 per I'arquitecte Pelagi Martinez,
16.000 metres quadrats. El conjunt s'orga-
amb la col•laboracid de Raimon Duran Rey-
nitzava al voltant d'un gran pati central,
nals, as un edifici de planta aproximadament
autantic nucli de comunicacio, que es tan-
triangular, organitzat al voltant d' un nucli he-
cava per les tint naus d'exposicio, de plan-
xagonal cobert amb un copula tambe sisa-
ta rectangular, i dues galeries porticades. Tot
vada. Els dos bragos del triangle que flan-
el conjunt segueix els canons de I'arquitec-
quegen la fagana tenen al davant sengles
tura noucentista, utilitzant materials propis de
doggies- amb arcs de mig punt sostinguts
excel-lent I'arquitectura catalana traditional, tals corn
per columnes, Tot el conjunt es un
la «terracotta' , la teula i I'estucat blanc. La
exemple del classicisme culte de Iinia bru-
il•luminacib de les naus es zenital mitjancant
nelleschiana, amb els paraments blancs i
claraboies. Part notable es I'abarrocada fa-
amb els elements estructurals i ornamentals
gana del cos d'acces, amb pbrtic semicircu-
recoberts amb «terracotta», practicat per al-
lar. A la post-guerra fou enderrocada una
guns arquitectes als anys vint. Des del 1935
part de la construccib, mentre que una altra
estatja el Museu Arqueolbgic.
era utilitzada corn a Mercat de les Flors, fun-
cio que ha acabat donant a ('edifici el nom
Exposition International, 1929, pp. 212-214; Bohigas,
1963 A; Bohigas, 1970; HernAndez-Cros/Mora/Poupla- mes conegut, que es mante fins i tot avui dia
na, 1973, pp. 191-192; Brunellesch,ans, 1978; Jardr, quan, desaparegut el mercat, una nau ha es-
1980, pp. 102-103, 7arr6s, 7982, pp. 32-34; Miralles, adaptada
1983, pp. 56 i 110; HernAndez-CrosiMoraiPouplana, tat per I'Ajuntament corn a teatre
1985, fitxa 130; So/A-Morales, 1985, pp. 95-97, Grandas, municipal.
1986, vol. 1, pp. 206-211, vol. 3, pp. 55-58, vol. 4, pp.
74-78 i 174-179.
Miret, 1927 C, pp. 252-255; Barcelona, 1929; Exposition
International, 1929, pp. 196-199 i 202; Sanz, 1930 B;
Hernandez-Cros/Mora/Pouplana, 1973, pp. 198-199; Ci-
rici, 1979 B, p. 52, Jard, 1980, p. 106; So/A-Morales,
1979; So/A-Morales, 1985, pp. 93-95; Grandas, 1986, vol.
1, pp. 212-216, vol. 3, pp. 51-54, vol. 4, pp. 50-67.
298
525 526
Parc de Montjuic Parc de Montjuic
pg. de Santa Madrona av. del Marques de Comillas
Museu Etnologic i Colonial Poble Espanyol
Categoria A, cap. I Categoria B, cap. II
Monument Historico-Artistic d'Interes
planol d'emplacament
national D. 474/1962, 1-3 (vegeu del num.
BO E. 9-3-1962 515)
(vegeu planol d'emplacament del num.
515) Es tracta d'un dels tres recintes que forma-
ven part del grup,,('Art a Espanya» de I'Ex-
posicio Internacional de 1929. La seva cons-
El nou edifici del Museu fou construct el truccio es va aprovar el desembre de 1926,
1972-1974 per I'Ajuntament de Barcelona i Ia direccio del projecte va estar a carrec dels
segons projecte de Jaime Puigdengoles arquitectes Francesc Folguera i Ramon Re-
Pons realitzat en el servei corresponent, di- ventos, del pintor i dibuixant Xavier Nogues
rigit aleshores per Antonio Lozoya Auge. i del critic Miquel Utrillo, qui van realitzar di-
L'obra, de mao vist, substituf un bell palauet versos viatges per Espanya per tal de
palladia construct per Josep Puig i Cadafalch documentar-se i poder portar a terme la
abans de la guerra i que, al moment de ser construccio d'un poble que fos la sfntesi de
enderrocat, ja complia la funcio de Museu ('Espanya Monumental, interpretant els mo-
Etnologic. dels per tal de donar Iloc a un conjunt har-
monic i unitari, forca reixit malgrat el plante-
Bohigas, 1974, pp. 10-11. jament pintoresquista. Elements importants
del conjunt, tancat dins un recinte emmura-
Ilat amb Avila com a referent, es la Plata Ma-
jor, amb funcio d'espai d'entrada, I'esglesia
i la disposicio dels carrers que, junt amb la
interpretaci0 arquitectonica, recullen ('am-
bient de les regions i ambits que
representen.
Guia, s.d.; Tolosa, 1929; Fernandez, 1930; Bohigas,
1961; Cirici, 1973, pp. 119-121; Hernandez-CrosrMo-
raiPouplana. 1973,p. 190; Valles, 1974-1976, vol. 111, p.
157; Rovira, 1979, pp. 46-47; Giner, 1980, vol. 11, p. 115;
Rovira, 1983, p. 30; Hernandez-CrosrMora/Pouplana,
1985, fitxa 131; Soia-Morales, 1985. pp. 133-141; Gran-
pas, vol. 1, pp. 219-224, vol. 3, pp 62-63.
299
527 528 529
Parc de Montjuic Parc de Montjuic Parc de Montjuic
av. de I'Estadi pl. de Sant Jordi pl. del Dante
av. del Marques de Comillas av. de Miramar
Estatua EqUestre de Sant Jordi
av. dels Montanyans Font de la Bellesa
p1. de Sant Jordi Categoria B, cap. IV
Categoria B, cap. IV
Font de Ceres (vegeu planol d'emplacament del num.
515) (vegeu planol d'emplacament del num.
Categoria B , cap. IV 515)
(vegeu planol d'emplacament del num.
515) L'estatua del sant fou comencada a mode-
lar per Josep Llimona el 1918, i es una de L'estany circular de la font es centrat per I'es-
les obres mes significatives d'aquest escul- tatua «Bellesa» de Josep Llimona. Esculpi-
Al centre d'un estany circular s'aixeca el con- tor, alterant-hi la manera tradicional de mos- da al 1925, es una replica, en marbre blanc
junt escultoric al-lusiu a la deessa. La font es trar el sant guerrer. Un cop fosa en bronze, i Ileugerament mes gran, de la versio origi-
una obra de Celdoni Guixa que fou inaugu- el 1824 fou emplacada al damunt d'un alt nal, modelada per Llimona I'any anterior. Es
rada el 1825 a I'encara desurbanitzat pas- pedestal de blocs de pedra de Montjuic, al tracta d'una mes de les idealitzades figures
seig de Gracia. Desmuntada el 1870, pas- mirador del Liobregat, on es encara. femenines que I'escultor conreava des de
se quatre anys despres a la Placa de Blas- comencaments de segle, seguint pautes
co de Garay del Poble Sec, i d'alli a I'em- Sacs, 1933-1934, p..201; Galles, 1935, pp. 237 i 242; modernistes.
33-40; Cirici, 1973, p. 122; Escalas/ln-
placament actual el 1918. Ciervo, 1952, pp.
fiesta/Monedero, 1977, pp. 63 i 72; Subirachs, 1983, pp.
265-266; Fabre/Huertas/Bohigas, 1984, p. 107; Subi- Sacs, 1933-1934, p. 202; NuevoMonumento, 1935, p.
22; Galles. 1935, pp. 237 i 239; Escalas/lnfiesta/Mone-
Riutort, 1946 , p. 30; Album Hisbric, 1950: Sempronio, rachs, 1986, pp. 31, 77 i 137.
dero, 1977, pp. 64-66; Fabre/Huertas/Bohigas, 1984, pp.
1972, pp. 194-195 ; Fontbooa, 7983, p. 47; Subirachs, 106-107; Garcia-Martin, 1984, p. 20.
1983, pp. 142-143; Amades, 1984 , vol. 1, pp.• 226-228;
Garda-Martin, 1984, p 145 , Fabre/Hueras/Bohigas,
1984, pp . 29-31. Subirachs , 1986, p. 60.
3 00
530 531
c. de Montsio, 3 bis c. de Montsio, 5
ptge. del Patriarca, 1 ptge, del Patriarca, 2-4
Casa Marti, ^^Els Quatre Gats» Casa Carreres
Categoria A, cap. I Categoria B, cap. II
Monument Histbrico-Artistic d'Interes
National D. 24811976, 9-1.
BOE. 17-2-1976. Atribuida a Josep Puig i Cadafalch tom a
obra de cap el 1920, no pot descartar-se que
es tracti Homes de la reforma d'un edifici que
Construida entre 1895 i 1986, constitueix la ja existia quan, vint anys abans, Puig bash
primera obra important de Josep Puig i Ca- «Els Quatre Gats» o casa Martf. Ja alesho-
dafalch. Parteix d'un concepte neogdtic tan res dissenya la porta de Ferro forjat -
pel que fa a la composicid tom a I'ornamen- realitzada per Manuel Ballarin- que tanca
tacio, amb una interpretacio molt Iliure de el passatge i uneix I'edifici que ens ocupa
I'arquitectura popular catalana i amb molts amb la casa Marti, a la que es refereix en
elements que son plenament modernistes. Ann n multiples elements decoratius. Es curios que,
Te arcs apuntats a la planta baixa i una tri- ,^/' tot i ser coneguda tom a casa Carreres, os-
buna profusament esculpida. La cantonada tenta tom a emblema la mateixa M que
s'enfasitzava amb una imatge de Sant Jo- aquella. A la planta baixa to arcs de mao vist
sep, de la qual Homes se'n conserva la pean- sobre columnes i un portal amb timpa de mo-
ya, amb Sant Jordi i ell drat. Forma part del saic. AI damunt hi ha dos pisos amb fines-
projecte la reixa de ferro forjat, obra de Ba- tres i balcons tallats al mur i voltats d'esgra-
Ilarin, que tanca el passatge del Patriarca. fiats. EI tercer pis esta format per una gale-
L'edifici, a mes, este estretament relacionat _._:._ .^ ria d'ares escarsers sobre pilars prismatics,
amb fart catale de principi de segle ja que i tanca I'alGat una cornisa i merlets esgrao-
t
fou la seu del Cercle Artistic de San Lluc nats de mao, remat que continua a I'edifici
(1903-1936) i ostatja en els seus baixos la del costat, el numero 4 del passatge, amb
cerveseria «Els Quatre Gats», Iloc de reunid els mateixos esgrafiats i finestres pert amb
d'artistes modernistes. Recentment s'hi ha portals adintellats als baixos, tot i que hi rea-
obert un establiment amb el mateix nom. pareixen el revestiment ceramic sobre ba-
^--^
sament de pedra, tret que es mante als ma-
Rogent Pedrosa, 1897, lam. LXXU; Arquitectura Espa- gatzems baixos que s'estenen a continua-
nola..., 1901, pp. 6995; Cirrci, 1951, pp. 1 12-1 13 1 280; cidfins alfinal del passatge, on un pont rec-
R^lols, 1956; Cirici, 1966; Jardr, 1972 A; Jardr; 19728;
Cirici, 1973; NernAndez-Cros/Mora/Pouplana, Y973; Jar- te, lobulat i recobert de trencadis Blanc, co-
dl, 1975; Ucha, 1980; Bohigas, 1983; Garcia-Martrn, munica la terrassa posterior del pis principal
1983, p. 52; Fontbona, 1995, pp. 36-37; Nern^ndez-
i
fitxa 92. de la casa del Portal de I'Angel num. 24 amb
Cros/Mora/Pouplana, 1985,
AAM: exp. 769 X (1895-1896). el que havien estat els seus jardins. A la fa-
r cana del passatge hi ha dos plafons de ra-
joles pintades. Un amb Sant Joaquim, sobre
el portal del numero 4 i, mes a la vora de
Montsio, un altre amb sant Eloi, d'excel•lent
dibuix modernista sota fornicula de pedra
^^ I ^ -^ molt ornamentada.
^# Bohigas, 1983, vol. ll, p. 195.
301
532 533
c. de Montsio, 8 c. de Muntaner, 231
Categoria B, cap. II Casa Pares de Piet
Categoria B, cap. II
Ala planta baixa d'una senzilla casa de veins
de mitjans del segle xix -del tipus d'un bal- Projectada el 1910 per Bonaventura Basse-
c6 i una finestra per pis- s'hi conserva un
goda i Amigo -no consta la intervencio del
portal del segle xvi, amb motllures molt fines
seu germa Joaquim, amb qui habitualment
i, sobre la Ilinda mes ampla que els muntants,
col•laborava- aquesta casa d'habitatges
un relleu renaixentista amb elements vege-
entre mitgeres no fou enllestida fins el gener
tals i putti. Tapiada, dins del seu marc, s'hi
de 1912, essent el 1911 I'any que apareix
obren ara una porta d'escala i un finestra
al coronament de la fagana. En aquesta des-
d' entresol. taquen els dos cossos verticals formats pels
parells de tribunes de cada pis. Son de plan-
ta poligonal, tancades amb vidre i fusta i amb
ornaments de ferro forjat, i es cobreixen, al
capdamunt, amb una teulada d'escates vi-
driades. La resta sdn balcons i balconades
amb barana de ferro forjat i Ilosanes de per-
fil sinuos. Els baixos de pedra han conser-
vat intactes les seves obertures, tant les de
semi-soterrani i entresol com el portal
d' acces.
Hernandez-Cros/Mora/Pouplana, 1973, p. 150; Bohigas,
1983; Fontbona/Miralles, 1985, p. 196.
AAM: exp. 12490 (OP)(1910).
302
i 14/c. dels Banys Nous, 20/bda. de Santa
534 535 Eulalia, 1/c. del Bisbe, 5, pl. de Garriga i
c. de Muntaner , 342-348 Muralla Romana Bachs, s/n/c. dels Montjuic del Bisbe,
4000gT4 s/n/pl. Nova, 1/c. de la Palla, 18/c. del Bis-
c. del Rector Ubach, 21
Categoria A, cap. I be Cacador, 3/c. del Sots-tinent Navarro,
Categoria B, cap. II Monument Historico-Artistic d'Interes 4-6/c. del Bisbe Cacador, 4/c. del Sots-
National D. 3-6-1931. Gac. 4-6-1931 tinent Navarro, s/n/bda. de Cacador, 3-3
bis/c. del Sots-tinent Navarro, s/n/bda. de
Realitzat entre 1930 i 1931 per Josep Lluis Cacador, 6/bda. de Cacador, 8/c. del Call,
Sert, amb la col•laboracio de Sixt Illescas i Vestigis existents: c. de I'Arc de Sant Ra- 3/c. del Call, 5-7/c. de I'Arc de Sant Ramon
Mirosa, aquest edifici d'habitatges en duplex mon del Call, 9/c. de I'Arc de Sant Ramon del Call, 1/c. de Cervantes, 1, c. d'Avinyd,
del carrer de Muntaner 6s una de les obres del Call, 11/c. d'Avinyo, 17/c. d'Avinyd, 21/c. de Cervantes, 3/c. dels Comtes,
mes significatives del torrent racionalista Ca- 19/c. dels Banys Nous, 2, c. del Call, 1/c. 8-10/bda. de la Canonja, s/n/c. de la Tapi-
tala i espanyol. La seva estructura tipoldgi- dels Banys Nous, 12/c. dels Banys Nous, neria, 31-33/c. del Correu Veil, 5/c. dels Lle-
ca es presenta cam una proposta innovado-
ra alternativa al tipus consolidat a I'Eixam-
ple. Els sis habitatges en duplex, distribuits
a dos per replans alternatius, permet l'orga-
nitzacid espacial vertical en contrast amb
I'horitzontal, i lineal, tradicional. Aixi, es dis-
tingeixen dues zones en planta que es co-
muniquen verticalment: la de nit, amb els
dormitoris, ddna a la facana lateral: la d'es-
tar, amb la cuina, menjador-living i un dor-
mitori principal, al carrer de Muntaner. El do-
ble espai d'aquesta ultima zona reflecteix
emblematicament la distribucio general. En
facana, les grans superficies estucades, de
color verd pallid, enfasitzen el rigor geome-
tric de la composicib, en la qual apareixen
els elements caracteristics del Moviment Mo-
dern, cam son les finestres de component
horitzontal, el disseny estil «barco» de les ba-
ranes i, en general, I'absencia de qualsevol
recurs expressiu que no s'entenguin cam a
significant d'alguna funcib interior.
Rabid i Tuduri, 1930, p. 7; Arquitectura, 1931, p. 243;
Casa, 1931 B, pp. 14 i 16-19; Flores, 1961; Bohigas,
1963 A; Flores/Amann, 1964; Donato, 1972, p. 5; Jardf
1972 A; Hernandez-Cros, 1973; Hernandez-Cros/Mo-
ra/Pouplana, 1973, pp. 202-203; Bohigas/Flores, 1975;
Moneo, 1975, pp. 10-11; Bohigas, 1978; Frsr.:a, 1979;
Bohigas, 1983 B, pp. 30-31; Hernandez-CrosrMora/Pou-
plana, 1985, lifxa 134.
303
do, 7/c- dels LIed6, 11/c. dels Lled6, 13/c. tessa de Sobradiel, 6/c. de la Comtessa de raons militars, van ser sistematicament des-
dels LIed6, 15/c. dels Lled6,17/pl. dels Tra- Sobradiel, 8/ptge. del Credit, 4-8/ptge. del muntats. La muralla es reforga amb un nom- 536
giners, 3 bis, bda. de Viladecols, 1/c. de Credit, 10/bda. de Sant Miquel, 3-5/c, de bros conjunt de torres de planta rectangu- Sector de les Muralles
Sant Simplici, 2-6/Pati d'En Llimona, s/n/c. Ferran, 34/c. de Ferran, 411c. de Jaume I, lar i circular en els angles i les portes. Les
Romanes
de la Palla, 10/c. de Ia Palla, 12/c. de la Pa- 1 8/c. del Sots-tinent Navarro, 2/bda, de la torres estaven constru'ides sobre una plan-
de la Palla, c. dels
Ila, 14/c. de la Palla, 16/c. del Regomir, Llibreteria, 9/c. de la Tapineria, 1/c. del Pa- ta massissa feta de forma continua, amb la (limitat pels carvers: c.
mateixa tecnica de la resta de la cortina. Te- Banys Nous, c. d'Avinyo, c. d'En Gignas,
3-5/c. del Regomir, 7-9/pl. del Rei/pl. de Ra- lau, 4/c. del Palau, 6/c. de la Comtessa de
del Regomir, 41c. del Rego- nien dos pisos d'aparell petit ,d'opus cer- c. d'Angel Baixeres, c. del Sots-tinent
mon Berenguer el Gran/c. dels Comtes, 4-6 Sobradiel, 5/c.
(Palau Reial Major: Sa16 del Tinell)/pl. del mir, 4 bis/c. del Regomir, 6/c. d'Ataulf, 9/c, turn» amb finestres de mig punt i portes en Navarro, pl. de Ramon Berenguer el
Rei/pl. de Ramon Berenguer el Gran (Ca- del Regomir, 8/c- del Regomir, 8 bis/bda. el primer pis per tal de mantenir la continuf- Gran, c. de la Tapineria, av. de la
pella Reial de Santa Agueda)lpl. del Rei/pl. de Santa Eulalia, 31bda. de Santa Eulalia, tat del pas de ronda. Catedral i pl. Nova (ambdues faganes)
Ramon Berenguer el Gran/c- del Veguer, 4/bda. de Sant Miquel,1 /c. d'Aviny6, 9/bda. La planta del recinte que tancava aquesta Categoria C, cap. VI, tipus IV
4 (Casa Padell6s)/c. de Santa Llucia, 1/av. de Sant Miquel, 2/Pla de la Seu (subsol)/c. muralla nova variar respecte al fundacional,
de la Catedral, s/n/Pla de la Seu, 1/c. del de la Tapineria, 3/c. del Veguer, 2/bda. de encara que a] costat S.E. es construf un «cas-
Bisbe, 12/pl. de Sant Felip Neri, s/n/c. de la Llibreteria, 71bda. de Viladecols, 2. tellum» o cos defensiu, potser per augmen- Aquest sector central de la ciutat vella, deli-
la Palla, 2-8/pl. de Sant Felip Neri, s/n/c. tar la proteccio pel costat de mar. mitat pe; primer cinturo de muralles, corres-
dels Montju'fc del Bisbe, s/n/c. de Sant Se- La muralla romana fou construfda en el mo- pon al solar que ocupa la ciutat romana des
ver, 1/Pla de la Seu, 2/av- de la Catedral, ment de la fundacio de la colbnia en I'epo- Capdevila, s.d.; Duran i Sanpere, s. d.; P1 i Arimon, 1854; fundacio.
en delimitar I'area ur- Piferrer/Pi i Margall, 1884; Pug i Cadafa/ch/Falguera/Go- de la seva
4/c. de la Tapineria, 37-39/bda. de la Ca- ca d'August, funcio de day, 1909-1918; Carreras i Candi, 1916; Puig i Cada- Per sota les cases i carrers actuals de tota
nonja, s/n/c. del Sots-tinent Navarro, 24/c. bana. Segons testimonis conservats, la pri- falch, 1934; Florensa, 1945; Ainaud/Gudiol/Verrie, 1947; aquesta area es conserva un extraordinari
del Sots-tinent Navarro, 26/c. del Sots- mera cortina defensiva, de 2 m de gruix i uns Florensa, 1953 C; Balil, 1955 A; Duran i Sanpere, 1955
B, pp. 12-15; Balil, 1956 A; Duran i Sanpere, 1957 A, conjunt de vestigis que son les restes dels
tinent Navarro, 28/c. del Sots-tinent Nava- 9 m d'algada, estava constituida per dos pa- pp. 27-30; Florensa,,1957, pp. 551-556; Florensa, 1958, edificis publics de l'antiga colonia romana.
rro, 30/pl. dels Traginers, 4/pl. dels Tragi- raments d'aparell petit «d'opus certum)) i un Voltes, 1958, p. 12; Balil, 1961; Udina/Garrut, 1963; Flo- testimoni estructures
rensa, 1964; Flores/Amann, 1964; Serra, 1964; Floren- En son un bon les po-
ners, 5/bda. de Viladecols, 3/pl. dels Tra- reompliment' d'opus incertum,> insertada to- sa, 1966; Serra, 1967; Duran i Sanpere, 1972; Cirici, sades al descobert a la Plaga del Rei, al ca-
giners, 3/bda- de Viladecols, 5/pI. dels Tra- ta ella sobre un fonament de grans pedres 1973, pp. 16-21; Hernandez-Cros/Mora/Pouplana, 1973, rver dels Comtes de Barcelona, i a la Plaga
pp. 29-30;
irregulars. VilalCasassas, 1974; Granados, 1976; Bank,
giners, 1. 1977; Galera/Roca/Tarragh, 1982; Granados, 1984, pp. de Sant lu; tambe els mosaics i pintures que
Possibles vestigis: pl. de I'Angel, s/n/bda. La seva planta era rectangular amb els an- 267-319; Gimeno, 1986. aparegueren el s. xix on ser enderrocat el
de la Llibreteria, 14/c. de Jaume I, 19/c. de gles retallats, per adaptar-la a la topografia Palau Reial Menor i el convent de I'Ensen-
]'Arc de Sant Ramon del Call, 5/c. de I'Arc del Mont Taber. Ala meitat de cada costat yament. I aixf en altres punts.
de Sant Ramon del Call, 5 bis/c. de I'Arc estaven situades les quatre portes, de les Les successives reformes iniciades a I'alta
de Sant Ramon del Call, 7/c. de I'Arc de quals tan sols n'han quedat les restes de la Eclat Mitjana han fet que la riquesa historico-
Sant Ramon del Call, 7 bis/c. de I'Arc do del NO. a la Plaga Nova, de tipus trifora i arqueolbgica s'anes acumulant sobre la ciu-
Sant Ramon del Call, 11 bis/c, d'Atai lf, 8/c. 'd'opus quadratum'. Les altres, entre les tat romana deixant-nos al sector N. estruc-
de la Comtessa de Sobradiel, 10/c. quals destacava la del S.E. per ser de tipus tures tan notables com la basilica paleocris-
d'Ataulf, 10/c. d'Ataulf, 11/c. d'Ataulf, 12/c. monumental amb doble arcada geminada, tiana, la catedral romanica o el primitiu pa-
d'Ataiilf, 14/c. d'Ataulf, 16/c. del Timb, van ser enderrocades durant les reformes lau bisbal o comtal.
s/n/c. d'Aviny6, 7 bis/c. d'Aviny6, del segle xix. Al segle iv aquesta muralla va Per sobre es consolida el tragat d'epoca gd-
11-13/bda. de Sant Miquel, s/n/c. d'Avin- ser totalment reforcada, construint-se una al- tica sobre el que s'ha anat actuant durant se-
y6, 15/c. d'Aviny6, 23/c. dels Banys Nous, tra cortina de 2 m, que se Ii adossa per ('ex- gles, configurant finalment el paisatge urba
4/c. dels Banys Nous, 10/c. dels Banys terior. Fou feta amb un nucli <d'opus cae- actual. Tot ell constitueix un arxiu material
Nous, 16/c. del Call, 8/c. de Cervantes, menticium» i un parament o fagana externa unic i insubstituible per a I'estudi de I'evolu-
2/pl. de la Ver6nica, s/n/c. de Cervantes, «d'opus quadratum», carreus que en gran ci6 urbana de la nostra ciutat.
4/c. de la Comtessa de Sobradiel, 3/c. de part foren reaprofitats dels monuments fune-
la Comtessa de Sobradiel, 4/c. de la Com- raris i religiosos d'extramurs, els quals, per Gimeno, 1983, pp. 18-37; Granados, 1984.
304
537 538
^^^ Carrer de la Neu de Sant Cugat Carrer del Notariat
vL. IL. Categoria C, cap. VI, tipus III Categoria C, cap. VI, tipus III
a
EI(Ip W
MAUM
I -J 4LA Enclos en I'antic barri de Sant Cugat, aquest No gaire ample i de tragat recte i regular, el
DE L4
eeu carrer, com els altres dels sews voltants, man- carrer del Notariat forma part de la urbanit-
SV. LLISc1A
te les caracteristiques del seu tragat medie- zacio dels terrenys de I'anticconvent del Car-
val. EI seu nom sembla tenir relacio amb me duta a terme immediatament despresdel
vL
^,. I'existencia, en alguns dels edificis del carrer, seu enderroc, el 1876. Moltes de les cases
of E1 OE,ov.
d'un you de glaq on s'acumulava neu pro- de pisos que aleshores es construiren en
cedentdel Montseny que, posteriorment, era aquesta zona, entre 1878 i 1888, son obra
venuda a I'estiu per refrescar aliments i be- del mestre d'obres Joan Frexe. Es tracta
BENEMGUErt gudes. La fagana, adaptada al recorregut si- d'edificis de planta baixa i cinc pisos, com-
EL GNW
nudsdel carrer que tenen les traces i les fa- postos academicament i amb escasses di-
ganes dels seus edificis, fa que aquests re- ferencies entre ells, Ilevat de I'edifici del
cordin, encara que molt transformats, els Col•legi de Notaris, projectat el 1880 per
seus origens medievals. Leandre Albareda i ampliat posteriorment,
que destaca pel seu caracter mes monu-
Amades , 1984, vol . ll, pp. 710-711. mental. Acaben de donar qualitat al conjunt
^i els fanals de ferro fos de I'enllumenat public
AMGEL
i la palmera del jardi de la Casa de la Miseri-
cbrdia, que tanca la visual per I'extrem que
desemboca al carrer d'Elisabets.
^^
^,^^ Fonfbona, 1983, p. 287; Amades , 1984, vol. 1, pp.
DL. L
^, 568-569.
w,aucL AAM: exp. 97 J (1880), exp. 1739 Z (1898).
L_
;^, Siw.,,^ 1EM^h
oEL
/^^ `".
,^ E SUGW
'^ GU^fls'U
'b ''
;:n^k:^; ^
t-OGc^r^,,o-;,
i^\
N. ^
^'p„ LC^t
305
539
- -- c. Nou de la Rambla, 3-5
-i
7-7777,77TTT Palau Guell
11 1" Museu del Teatre
Categoria A, cap. I
.^, Monument Histdrico-Artistic d'Interes
^---,-
Nacional D. 1794/1969, 24-7
BOE. 20-8-1969
ifl i^^I1F
^^^^^^ L: ^.1,^^ 4^iwkbb^ tr bi'}•!;^ Entre 1885 i 1889 Antoni Gaudi projecte i
I construi per a Eusebi Guell un palau al ca-
rrer Nou de la Rambla. La seva fapana, de
pedra Blanca i d'insistents ritmes vertical i ho-
^1^ ^-1 - F^^^
^^^ ritzontal, presenta la novetat dels arcs para-
^^ bblics de I'entrada, que interrompen aquests
ritmes i que es cloven amb refixes de Ferro
forjat de Iinies sinuoses. Una escala monu-
mental de marbre de Garraf, mena al <hall»
superior. Aquest es un espai que travessa
verticalment tot I'edifici, com un pati cobert,
i rep la claror de la copula alta i, Homes indi-
^ J rectament, de les finestres. AI terrat sobre-
surt I'extrem conic d'aquesta copula, de sec-
cib parabblica voltat de divuit xemeneies,
ones de pedra, altres de rajola, i altres reco-
bertes, aixi com I'agulla central, de mosaics,
tant de trossos de ceramica com de petites
G ^ pedres irregulars. Cal esmentar tambe el so-
terrani, cobert amb voltes de mad sostingu-
des per grans columnes i pilars del mateix
material despullades de qualsevol ornamen-
tacib, al qua! s'accedeix per una rampa he-
licoidal de mad de pla.
Puiggar(, 1894; Rogent , 1897, pp. i58 - 160, lam. XCII;
R^fo/s/Folguera, 1929; R2tols , 1943; Puig Boada, 1944,
pp. 25 -34; Ratols , 1949; Cirici, 1951; L/opis, 1953 B; Ber-
gbs, 1954 ; Bonet , 1954; Martine/l , 1954; Hitchcok, 1957;
r^G ^ ^^ Sert/Sweeney, 1960; Collins , 1961; Flores/Amann, 1964;
. -- Pane , 1964; Casanelles, 1965; Cirlot , 1966; Martinell,
^̂ I -- 1967, pp. 250-269; Ulsamer, 1967, pp. 214 -219; Zevi,
1971 C , pp. 410 - 413; Cirici, 1973, p . 97; Herni3ndez-
n.C. ^ r r'- T""t' Cros/Mora/Pouplana , 1983 , p. 75; Bassegoda, 1977;
Ucha, 1980; Flores , 1982; Bohigas 1983; Gonza-
^- r,y ^. lez/Jaen/Bastardes , 1983, pp. 129 i i49-155; Marga-
L ^^ riUBuxad^, 1983 ; Sola-Morales , 1983; Torii, 1983: Bas-
P.Lr IJ segoda Noneli, 1984, pp. 42-51; Gonzalez , 1985, pp-
170-183 ; GOe/l, 1986 , pp. 46-59.
AAM exp. 38 (O)(i896).
^ ^.6. ^ ^ xV.^. z SLi fa..
I
^r
r
^^
aL.
"r°wr-^-
4 -: ^r^
^^
I :^..:-.J.ue4- fA.^.SL.
^
^^̂ 1L1 ^-^ ^u^ Sw ^^
. ^ f.
L-- L--- _--^--
.^
`.R,o.'. ^vG...^.
306
%Yvi/.r .i€/^
!I
l
^^l ,yc. ^.,:r
:3, I -"
1 1 11 f^l^l
t: ^7^^ O
C>? tC^. ^^
^,l^^J
r,^--:^^ ^^-,
_ ;,
.w.-- ^_^
.Gi^^.
t^
^^
n U ^+
1
u
O
.C':..
:GCis^,'^^^
I^
./- //
307
540 541 542 543
c. Nou de la Rambla, 6 c. Nou de la Rambla, 14 c. Nou de la Rambla, 34 c. Nou de Sant Francesc,
16-16 bis
Categoria B, cap.' I I Categoria B, cap. II Bar London
Categoria B, cap. VII Categoria B, cap. II
Edifici entre mitgeres de planta baixa i tres Edifici del segle xviii entre mitgeres, amb
pisos construct a principis del segle xwu, Mo- planta baixa i quatre pisos. Tant el petit por-
Constru'lt el 1910, conserva part de la seva Sdn dues edificacions del segle xviii sobre
dernament -el 1913, quan Comas escriu, tal d'arc escarser -totes les altres portes parcel-]a gran. Ambdues tenen de pedra les
encara no hi era- ha estat incorporada una dels baixos ens han arribat malmeses- com decoracib original, especialment I'emmarca-
ment exterior fusta altres elements Ilosanes, Ilindes i rebranques dels balcons,
tribuna de fusta i vidre que oculta tota la pri- les finestres i balcons, tenen marc de pedra. de i del
mateix material, pintures, balconeres, finestres i portals que omplen els
mera planta i amb ella els esgrafiats corres- Aquests darrers sbn de ferro forjat i cerami- a mes de a
l' i nterior. seus tres pisos sobre planta baixa. Mentre
ponents, visibles nomes als dos pisos alts. ca i sdn mes petits com mes alts. El mes no- el numero 16 conte un pati interessant, la se-
Comas hi pogu6 veure encara escenes mi- table de la construccid sbn els esgrafiats, va bessona inclou un passatge public. Els
Mackay, 1962, llista , s.n.; Barey , 1980, p . 68; Bohigas,
toldgiques, medallons amb busts d'herois i d'estil similar al dels del numero 6, perb molt 1983, vol . Il, p. 175. esgrafiats que repeteixen motius a manera
trofeus envoltats de cintes i garlandes de Ilo- malmesos per un baixant que, alhora que de carreus, presenten una conservacio molt
rer. Remata el conjunt, ara practicament ina- els erosiona amb la seva humitat, en trenca deficient.
preciable, una cornisa motllurada. la composicib.
Comas, 1913, pp. 215-216. Comas, 1913, p. 216.
308
544 545 546
c. Nou de Sant Francesc, c. de I'OIi, 4 c. de I'OIi, 6
20-22 Hostal de Girona Categoria B, cap. II
Esglesia de I'Esperit Sant Categoria B, cap. II
Categoria B, cap. II Edifici de planta baixa construct a comenca-
ments del segle xix sobre una parcel-la de
Gran construccio del segle xvii o xviii amb mitjanes dimensions. Cal remarcar-ne els
La data de Ilicencia de construccio de I'es- una extensa facana i I'algada corresponent elements de pedra que emmarquen les
glesia de I' Esperit Sant es del 1732, i sabern als seus quatre pisos, que s'obren a ('exte- obertures de la facana, especialment els dos
tambe que la seva primera pedra fou col-lo- rior amb finestres i balcons de Ilosa de per- grans arcs escarsers que als baixos flanque-
cada el 1734 i que ja el 1736 era consagra- fils metal-lics i rajoles, renovades en algun gen la porta de I'escala, i tambe els balcons
da. Sota I'advocaci6 de la Mare de Deu de cas. Entre les diverses obertures de la plan- amb barana i estructura de ferro i llosana de
la Font de la Salut, es fruit d'una iniciativa por- ta baixa destaquen dos arcs escarsers amb rajoles. En alguns dels paraments exteriors
tada a terme per la «Confraria de Cecs, Coi- dovelles i muntants de pedra. Pel mes gran s'endevinen restes molt desdibuixades d'es-
xos i Contrafets' , despres que la seva pri- s'accedeix a un ampli local que abasta tam- grafiats. Tot i ser sota la cornisa de la casa
mera capella fos enderrocada el 1716 per be els baixos de I'edifici amb facana al ca- veina, sembla que un portal amb Ilinda de
les obres de la Ciutadella. El reduft edifici, rrer de Mercaders num. 15. El seu espai co- fusta correspon tambe al numero 6.
d'autor desconegut, es de nau unica, amb rrespon a la planta baixa de I'Hostal de Gi-
capelles i tribunes als costats i amb una sen- rona, del gran pati d'arcs carpanells del qua]
zilla facana de carreus petits, tenint com a on resten encara elements integrats en la re-
unit ornament la porta motllurada i corona- modelaci6 feta per tal d'instal-lar-hi una ga-
1735, la creu flanqueja- leria d'art. Its possible, peril, la confusio
da amb la data de
da per galledes, atribut de I'esmentada con- d'aquest edifici amb algun altre, ja que Ama-
des parla desaparegut Hostal d'En Gi-
fraria, i un emblema heraldic amb tres pei- d'un
xos que, segons Rue, pertany a I'intendent rona al carrer d'En Grunyf.
Antonio de Sartine, relacionat d'alguna ma-
nera amb I'empresa. El 1936 desaparegue- Comas, 1913; Carreras i Candi, 1916, p. 767; Gallardo,
1934, p. 107; Duran i Sanpere, 1975, p. 472 i il. 19;Ama-
ren ('altar amb cambril, alguns ex-vots i tota des, 1984, vol. 11, pp. 789-790.
la decoraci6 interior. A la sagristia, un plaf6
de rajol policromat datat el 1804 i la imatge
de la Mare de Deu titular certifiquen que I'or-
namentaci6 no es va completar fins als ini-
cis del xix.
Madoz, 1846, p. 128; Comas, 1913, p. 234; Carreras i
Candi, 1916; Rue, 1932, pp. 163 i 165; Ainaud/Gu-
dioWerrie, 1947, vol. 1, po. 212-213, vol. 2, fig. 1013.
Amades, 1984, vol. 11, pp. 544-545.
309
547 548 549 550
pl. de les Olles, 2 pl. de les Olles, 7 c. de I'Or, 44 c. de Padua, 96
1 c. de les Dames, s/n c. de la Vidrieria, s/n c. de Rio Rosas
Categoria B, cap. II
Categoria B, cap. II Categoria B, cap. II B.O.P. 23-2-1979
Obra de Francesc Berenguer i Mestres del
Aquest edifici, del 1910, evidencia la Ifnia Constitueix un dels exemples que ens han 1909, es un dels seus millors edificis d'habi- Edifici d'habitatges construct entre 1934 i
neogotica que el seu autor, Enric Sagnier i arribat de les reformes que, a partir de prin- tatges entre mitgeres. Uns aguts pinacles de 1935 , fou projectat per Sixt Illescas i Mirosa
Villavecchia,.va culminar set anys despres cipis del segle xvin, es van introduir en mol- mad vist coronen la facana i defineixen les dins l'ortodoxia compositiva del GATCPAC,
en I'edifici de la Caixa de Pensions, i que es tes cases del barri a fi d'ampliar la seva su- Ifnies de forga verticals en les quals s'alinien incorporant - hi una serie d'elements cons-
manifesta aquf d'una manera encara mode- perficie, mitjancant volades sobre els carrers. els balcons, amb un interessant tractament tructius propis de la tradicio catalana -voltes
rada. Aix(, al costat d'elements inequfvoca- La pobresa dels materials i tambe de la tec- del Ferro forjat a les baranes, i amb Ilosana d'escala, rajoles vidriades, etc.- i d'altres
ment goticitzants -finestretes trilobades, va- nica expliquen I'escassa supervivencia de de revoltons i trencadfs. A la resta del para- inusuals en la construccio d'habitatges, corn
riants d'arc tudor, voladis de fusta, tribuna mostres d'aquest tret. Aquesta casa, paisat- ment Berenguer hi disposa esgrafiats a ba- el fibrociment i la tela metal • lica, a causa dels
al xamfre amb pinacles i gergoles, etc.- hi gfsticament notable en el context de la pla- se de corves entortolligades, caracterfstiques escassos mitjans tecnics i economics de que
trobem balcons individuals o balconades ga, presenta a la seva facana un primer pis dels seus dissenys. Als baixos, quatre arcs disposa . Quant a l'organitzacio tipologica
semblants als de les cases dels voltants a fi volat sobre els baixos i, al damunt, un segon angulars de mao descarreguen sobre mat- dels habitatges , distribucts a tres per repla,
d'incorporar les preexistencies basiques encara mes prominent que el primer. xons de pedra suaument motllurats. cal destacar la incorporacio de les terrasses
dels edificis de la plaga. Ala planta baixa es superiors als habitatges del cinque pis mit-
on es produeix mes clarament la ruptura, en Gallardo, 1913, p. 312 Infiesta, 1954, p. 12; Mackay, 1964, pp. 45-46; jangant una escala interior col•locada al men-
Hernandez-Cros/Mora/Pouplana, 1973, p. 252, Bohigas,
utilitzar portals de perfil trilobats o tudor en 1983; Ros, 1983, pp. 32 i 34-35. jador . En facana es reflecteix la voluntat sim-
contradiccib amb els elements formals de la plificadora racionalista en els grans para-
resta del context. Per sobre dels baixos de ments estucats , les finestres enrasades al pla
pedra i fins al principal el nom es cobert d'es- de facana i el contrapunt establert per la re-
grafiats de dibuix modernista. solucio volumetrica dels balcons.
Cirrci, 1951, p. 105; Bohigas. 1983, Viviendas, 1934 B, pp. 16 i 18-21; Arquitectura, Avui,
1935, p. 17; Flores, 1961; Bohigas, 1963 A; Bohigas,
1970; Jardi, 1972 A, p. 277; Hernandez-Cros/Mora1Pou-
plans, 1973, p. 246.
pplPV
PL-
310
551 552
Pla del Palau Pla del Palau
Categoria C, cap. VI, tipus II Font del Geni Catalb
Categoria B, cap. IV
En el front marftim de Barcelona, fortificat per
l'anomenada Muralla del Mar des del 1563, Malgrat que ja el 1825 Francesc Daniel Mo-
s'aixecaven al segle xv les dues «alles,, lina projecta una font per al Pla de Palau, no
(naus) gbtiques corresponents a la Alle dels fou fins el 1856 que aquesta s'inaugura en
Draps i a la Llotja, el convent de Sant Fran- honor del Marques del Campo Sagrado. En-
cesc i les Drassanes. Amb el trasllat dels vir- clou allegories de les provfncies i els rius Ca-
reis a I'Alle dels Draps (1656), que fou adap- talans, a mes de la del geni catala. Es obra
tada com a palau per Fra Josep de la Con- dels germans Fausto i Angel Baratta, italians
cepcid entre 1663 i 1668, I'explanada que afincats a Barcelona, pero sembla que tam-
s'estenia entre aquest edifici i la Llotja, con- be hi intervingue Josep Anicet Santigosa,
nectada amb la Rambla pel carrer Ample - que segons Tinto i Garcia-Martin esculpf el
arteria principal del barri-, s'ana confor- geni alat que corona el monument, mentre
mant com a nou centre representatiu, enfront que per a Fontbona nomes col•labora en
del que ja constitufa la plaga de Sant Jau- I'escultura decorativa. Al segle xx ha sofert
me, seu de les institutions locals. Aquesta importants restauracions.
voluntat cristal•litza el 1820 amb el primer
projecte d'urbanitzacio de la plaga saki, rea- Elias, 1926-1928, pp. 70-72; Puig i Alfonso, 1930; Riu-
litzat pel coronel Jose Massanes, les faga- tort, 1946, pp. 37-38; Benet, 1955-61 A, p. 249; Barges,
Folch, 1957-1961, vol. 11, p. 249; R2-
nes de la qual eren conformades per la Llotja 1955-61 A. p. 216;
fols, 1958, pp. 6-11; Tinto, 1969, pp. 184-185; Sempro-
-remodelada el 1772-, la Duana (1790) i nio, 1972, pp. 50-51; Cirici, 1973, p. 202; Fontbona,
el Palau dels Virreis, que li dona nom. Les 1983, pp. 176-177; Subirachs, 1983, pp. 160-161; Fa-
bre/Huertas/Bohigas, pp. 32-33 i 36-37; Garcia-Martin,
obres s'iniciaren el 1822 i continuaren, inter- 1984, p. 146; Hernandez Cros/Mora/Pouplana, 1985, fit-
rompudes periodicament per motius politics, xa 68; Subirachs, 1986, pp. 96 i 131.
fins que el 1833, per ordre del capita gene-
ral Manuel Llauder, s'inicia una operaci6
d'eixamplament per la banda de mar amb
I'enderroc de la vella muralla i la construc-
ci6 d'un nou i monumental Portal del Mar se-
gons projecte del mateix Massanes del
1836. En aquestafase, empresa I'any 1934,
s'obriren els carrers quo donarien Iloc a una
de les primeres operations immobiliaries de
la burgesia barcelonina, els quatre blocs
d'habitatges entre els que s'inclouen les Ca-
ses d'En Xifre i la Casa Collasso. Amb la
construccid de la Font del Geni Catala (Fran-
cesc Daniel Molina, 1855) s'acaba de con-
formar la plaga, pero I'enderroc, gairebe
contemporani, del Portal del Mar i l'incendi
que destruf el Palau Reial I'any 1875 -
immediatament substituit per cases d'habi-
tatges sense pretensions representatives-,
afectaren ja definitivament el caracter monu-
mental que, des de bon comengament, es
volgue donar a aquest espai, tancat actual-
ment per I'Escola de Nautica, construida en-
tre 1930 i 1933 segons projecte de Joaquim
Vilaseca i Adolf Florensa, al Iloc on hi havia
hagut el Portal del Mar.
Noticias, 1934, p.4; Madoz, 1846, pp. 89, 130 a 142-143;
Carreras i Candi, 1916, pp. 804, 812-813, 831, 841 i 853;
Puig i Alfonso, 1930, vol. 1, pp. 131-132 i 175-183; Bas-
segoda, 1936, p. 106; Ainaud/GudioWerrid, 1947, vol.
1, pp. 291-293; Bosch, 1956, pp. 345-350; Rafols, 1958;
Puig, 1970, p. 130; Duran i Sanpere, 1972, pp. 441 443;
Cirici, 1973, pp. 201-204; Hernandez-Cros/Mora/Poupla
na, 1973, pp. 98-100; Ros Torner, 1973, pp. 9-10; Tar-
ragd, 1973, pp. 41-46; Laborde, 1974, p. 39; Bassego-
da Nonell, 1974; p. 34; VilarCasassas, 1974, pp. 184-185;
Galera/Roca/Tarragd, 1982, fitxes 102, 130, 143, 145,
1671 176; Fontbona, 1983; Inicis, 1985, pp. 23; 122-123;
Garcia/Guardia, 1986.
311
553
Pla del Palau, 15
c. de la Duana, s/n
c. del General Castanos, s/n
ROVE3 ` ^RaffR/.
av. del Marques de I'Argentera, Of
2
Vella 'v. tip,
Duana
Govern Civil
Categoria B, cap. II
El comte de Roncali, dedicat a I'enginyeria
militar i ministre d'Hisenda de Cartes IV, va
projectar i bastir entre 1790 i 1792 un nou
edifici per acollir la Duana, despr6s que un
incendi destruf l'antiga el 1777, comptant, C0.15YIN^
REIMS
potser, amb la col-laboraci6 de Josep Ivern.
Les ambicions del comerq catale trobaren
la seva mida dins d'aquesta edificaci6, defi-
nibie com atfpica si la comparem amb obres
del xvui menys decoratives. La facana 6s
una obra Ilunyana de I'academicisme, bicro-
matica i efectista, plena d'estucs que imiten
marbres i motllures afrancesades. L'interior
s'organitza a I'entorn d'un gran pati que,
contrastant amb la fagana, formula un idea-
ri m6s sever, recordant el classicisme del pati
del Convent de la Merc6. En la decoraci6 in-
terior destaquen les pintures murals de l'aca-
demic Pere Pau Montana, de tematica co-
mercial -referida a la ciutat-, religiosa, mi-
tolbgica, bucblica i quixotesca, destacant
I'apoteosi monarquica de la sala d'actes. El
1902 I'edifici fou destinat a Govern Civil de
la provfncia i anys despr6s tingue Iloc una
restauraci6 parcial feta per Adolf Florensa.
Uaguno, 1829, vol. 1V, p. 328; Madoz, 1846, p. 131; P1
yArimon, 1854; Balaguer, 1965-1966, vol. 1, pp. 27-28;
Piferrer/Pi y Margall, 1884; Carreras i Candi, 1916; Lam-
p6rez, 1922, vol. 11, p. 242, I1. 179; Schubert, 1924, pp.
446-447, fig. 279; Bassegoda, 1936, p. 176; Ainaud/Gu-
diol/Verri2, 1947, vol. 1, p. 328, vol. 2, figs. 1361-1369;
Berg6s, 1955-1961 A. pp. 196 i 198; Mainar, 1955-1961
B, pp. 312-312 ss.; Madinell, 1959-1963, vol. 111, pp.
49-50, lam. 21; Cirici, 1973, pp. 203-204; Hernandez-
Cros/Mora/Pouplana, 1973, p. 100; Ainaud/Fonlbona,
1974, p. 403; Triad6, 1984, pp. 24 1 230; Hernandez-
CroslMora/Pouplana, 1985, fitxa. 53.
312
ren alguns dels ambients medievals, espe-
554 555 cialment el gran sal6, i s'amplia el conjunt
amb un pati quadrat i noves dependencies,
Pla del Palau, 19 Pla del Palau, 22 unificant-lo exteriorment amb facanes d'un
c. de la Reina Maria Cristina, 14 pl. d'Antoni Ldpez, 4 classicisme academic i afrancesat. La prin-
Pas de Sota Muralla, 15 c. del Consolat de Mar, 4 cipal, encarada al Pla de Palau, presenta un
pg. d'Isabel II, 1 atri tosca cobert amb voltes i un portic alt de
Casa Collasso columnes j6niques amb frontd. Al pati hi ha
Llotja
Categoria B , cap. II de Belles Arts de escultures de N. Traves, A. Sola, F. Bover,
Borsa I Academia
(pbrtics) M. Oliver i a I'escala d'honor dues allego-
Sant Jordi
ries de S. Gurri.
Categoria A, cap. I 1813: Reparacio de les facanes per J. Lucini.
Edifici alcat al Pla de Palau cap a mitjans del Monument Histbrigo-Artistic d'Interes 1815: Tomas Soler repara els desperfectos
segle xix. D'autoria encara dubtosa, ha es- National D. 3-6-1931. Gac. 4-6-1931 produits al salo gotic durant la guerra del
tat atribuit a Antoni Rovira i Riera, pert refe- Frances.
rencies confuses assignen al dibuixant, pin-
tor i escenograf Lluis Rigalt I'autoria del ca- 1352-1357: L'arquitecte Pere Llobet cons- Madoz, 1846; Pi i Arlmbn, 1854; Ba/aguer. 1865-1866,
racteristic portic peripter d'estil neogrec. trueix vora mar un porxo destinat a llotja, es vol. 1, pp. 274-278; Piterrer/Pi i Margall, 1884, vol. l; Lli-
bre, 1914; Riera, 1914; Carreras i Candi, 1916, pp.
Aquest portic, de convenci6 dorica, to co- a dir, a Iloc de contractacions comercials. 431-432; Edilicios, 1917, pp. 30-36; Lamperez, 1922;
1380-1387: Durant aquest perfode Pere Schubert, 1924; Martinell, 1926; Street, 1926; Architec-
lumnes Hues a la part baixa i estriades a les ture, 1935; Bassegoda, 1936, p. 150; Duran i Sanpere,
dues terceres parts superiors. TO tres pisos, Arrey aixeca la part principal d'una construc- 1942; Ainaud/GudiolNerrie, 1947; Cid, 1947; Cid, 1948;
Moreu-Rey, 1951; Azcsrate, 19531954; Benet,
amb balconera al primer i balcons els altres, ci6 molt mes ambiciosa destinada a la ma-
1955-1961 A, pp.230-2311238-239; Berg6s, 1955-1961
tots amb barana de ferro forjat amb un par- teixa funcio . Se'n conserva fonamentalment A, pp. 196-200; Florensa, 1955-1961, pp. 34 7-349, Mar-
ticular disseny a base de grans cercles, i la el gran sal6 gotic, amb coberta plana de fus- tine/l, 1959-1963, vol. /1/, pp. 45-47, lams. 17-19, 92 i 100;
Cirici, 1968; Bassegoda Nonell, 1971 B; Cirici, 1973, pp.
volada de les seves (loses disminueix pro- ta sobre dues fileres de tres arcs diafragma.
197-201; Hernandez-Cros/Mora/Pouplana, 1973, pp.
gressivament a mesura que anem ascendint. s. xv: L' edifici fou ampliat per tal d'estatjar 101-102; Tarragd, 1973; Cirici, 1974, p. 80, its. num.
la Duana i el Consolat de Mar i al segle se- 243-245; Laborde, 1974; Muntaner, 1983; Altisent/Ca-
Construccio veina de les cases d'en Xifre, randell, 1984, nbrn. 11; Dalmases/Jose i Pitarch, 1984,
reprodueix el model dels porxats i de la Ca- guent encara se'n completava la decoracid p. 98; Garca-MartIn, 1984, pp. 24-31; Triad6, 1984, pp.
226-230; Bassegoda Nonell, 1986; Hernandez Cros/Mo-
sa burgesa del vuitcents sense rec6rrer, pe- escultorica.
ra/Pouplana, 1985, fitxa 45.
ro, a la seva riquesa ornamental. Al segle 1774-1802 : Es procedeix durant aquests
passat era coneguda com casa Carbonell anys a una profunda reconstruccio de I'edi-
i donava directament a la muralla de mar i fici. Despres de ser abandonat el projecte
al seu portal eclectic. de Bartomeu Tami i Pere Branlij , fou Joan
Soler i Faneca qui es feu carrec de l'obra,
Etemerides, 1905, p. 2; Bergos, continuada , un cop mort , pel seu fill Tomas
Regent, 1901, p. 126;
1955-1961 A. pp. 202 i 206; Cirici, 7973, p. 203; Font- Soler i Ferrer . En la nova Llotja es respecta-
bona, 1983, pp. 53 i 68.
313
556
c. de la Palla, 9
Categoria B, cap. II
Construccio molt senzilla del periode barroc,
amb planta baixa i quatre pisos. Els seus bal-
cons son tant del tipus de Ilosana de ferro
forjat com dels de Ilosanes de pedra, i les
seves obertures -dues rengleres de fines-
tres i dues de balcons-, tenen marc de pe-
dra. Als baixos, un portal d'arc escarser al
costat de la porteta de I'escala.
PIM
M
!I IIII IR
314
557 558 559
c. de la Palla, 13-15 c. de la Palla, 21 c. de la Palla, 31
Categoria B, cap. II Capella de I ' Hospital de Sant Sever Antiga Pirotecnica Estape
Categoria B, cap. II Categoria B, cap. VII
Edifici de planta baixa i quatre pisos sobre
una parcel •la amb molta fapana i poca pro-
funditat. balcons de Ferro forjat i rajoles, Mossen Alomar va fundar el 1412, al carrer Construida abans del 1910, el seu interes ra-
Te
tipics del segle xviii, moment en que cal da- de la Palla, ('Hospital de Sant Sever per aten- dica en el tancament de facana, tant de la
dre als clergues pobres i malalts de la dib- caixa de la persiana i els elements que la sos-
tar el conjunt. Especialment remarcable es
la presencia d'un escut encastat a la planta cesi barcelonina. Es conserva nomes, encla- tenen, com del dibuix a base de corbes que
baixa. Bona escultura en marbre del xvii, es vada en una construccio amb aparenpa de determina la fusteria de la porta i els
casa de veins principis
conserva en molt mal estat i presenta, flan- de del segle xix, la aparadors.
quejat dos putti, un baix relleu amb la porta de la capella, amb una
per fornicula for-
mada per una serliana que, tot i crear un re- Mackay, 1962, p. 39 i llista s.n.; Hernandez-Cros/Mo-
imatge de Sant Jordi,
pertori classic, esta organitzada amb men- ra/Pouplana, 1973, p. 124; Bohigas, 1983, vol. Il, p. 198.
talitat encara goticitzant. Hi apareix grava-
da la data, 1562, indicant una reforma de la
construccio medieval. Fins el 1937 hi hague,
ocultes dins la triple fornfcula, les imatges del
bisbe sant Oleguer, desapareguda, acom-
panyant de dos orants, ara al Museu d'Art
de Catalunya, obres atribuides a I'escultor
del quatrecents, Pere Oller. El retaule de la
capella, sota I'advocacib del mateix sant i
avui al Museu Diocesa, fou contractat el
1541 pels pintors portuguesos Enrique Fer-
nandes i Pedro Nunyes i es una de les mi-
nors realitzacions del xvi catala.
Madoz, 1846, p. 96; Ainaud/Gudio7Nerrie, 1947, vol. 1,
pp. 307-308, vol. 2, figs 1247-50; Martinell, 1955-61, pp.
21-22; Duran i Sanpere, 1972, pp. 175-176; Cirici, 1973,
p. 251; Amades, 1984, vol. 1, p. 886; Garriga, 1986, pp.
25, 102 i 141-144.
315
5fiO 561
c. de la Palma de Sant Just, 2 c. de la Palma de Sant Just, 4
Esgl^sfa de I'Esperanra Categoria B, cap. II
Categoria B, cap. II
Malgrat que I'estructura d'aquest edifici es
la d'un Palau gbtic dels segles xv o xvi, la
Enclavada en la construccio que fou convent restauracio del 1909 no permet endevinar
de I'Esperanga, es una esglesia del setcents que resta de la construccio original. Ja al se-
de petites dimensions, de nau ilnica amb ca- gle xviii es dugue a termeuna reforma radi-
pelles laterals d'ornamentacio barroca ben cal del conjunt, tot afegint-li pisos i balcons,
restaurada. A ('exterior hi ha una porta sim- i refent el pati, on apareix el recurs de la co-
ple d'arcmolt rebaixat coronada per una car- lumna truncada. Fou aleshores quan es re-
tel.la i un relleu de fulles carnoses. AI damunt, modela el gran portal adovellat i es conver-
i al peu d'una fornfcula que Conte una imat- tiren en balcons les finestres del principal,
ge de la Mare de Deu de I'Esperanga, un de Ilindes gotiques, unics vestigis clars de
gran escut reial. Completen la faGana uns es- la Casa primitiva. Entre dos d'aquests bal-
grafiats, realitzats modernament tot seguint
L 1 [. l L-A L cons una fornicula commemora la canonit-
models del xvni, a base de gerros florals i
r--, zacio de Sant Josep Oriol, que sembla que
garlandes d'esperit rococo. Durant la Guer- ^1 n, visque a I'edifici, i proporciona la data de la
ra Civil I'edifici del convent de I'Esperanga ,. moderna restauracio, que afecte tambe els
-que el 1854 havia estat remuntat per I'ar- --- -I--^ -- senzills esgrafiats divuitescos que cobreixen
quitecte Jaume Jambru-, fou utilitzat pro- r-^ la part baixa del frontis.
visionalment per tal d'emmagatzemar-hi ar- -I
xius documentals. _,
Comas, 1913, p. 235; Gallardo, 1934, p. 282; Cirici, 1973,
i p. 269; Amades, 1984, vol. ll, p. 663.
Madoz, 1846, p. 128; Gallardo, 1934, p. 282; Garrur, i
1952 8, pp. 46-d7; Cirici, 1973, p. 269; Duran i Sanpe-
re, 1975, pp. 623624; Ros Torner, 1975, pp. 9-10. ^-L
4AM: exp. T26 C (1854), exp. 745 bis C (1854J.
,...^,..^^ CAL
Q l
cy
:HM I!
316
562 563 564
c. de la Palma de Sant Just, 5 c. de la Palma de Sant Just, 16 c. de Panama, 13
c. del Cometa, 4 c. de I'Abadessa Olzet, 37
Categoria B, cap. II
Pati d'En Llimona, s/n
ViI•Ia Helius
Categoria B, cap. II
A la planta baixa d'aquesta discreta cons- Categoria B, cap. III
truccib del segle xix hi ha una gran finestra
gbtica del segle xv que, tot i la seva mala Edifici de mitjans del segle xix, amb planta
conservacid, mante totes les seves parts inal- Construct aproximadament entre 1906 i 1908
baixa, entresol -units en facana per arcs de
terades. De perfil rectangular, I'emmarca un per I'arquitecte M.J. Raspall, es un edifici
mig punt-, principal -amb balconeres, una
guardapols sostingut als extrerns per animals acllat tres plantes cobert a dues aigues,
angular-, i tres de
pisos. La facana, de com-
fantastics de pedra forca erosionada. amb una de quadrada adossada a un dels
posicib classicista i acabats de bona quali-
laterals, tambe coberta a dues vessants. A
tat, esta decorada amb pilastres de capitells
la facana principal el rafec es doblega da-
Cirici, 1973, p. 269. jdnics que van del principal fins a la cornisa
munt la finestra de les golfes, mentre que la
al nivell del forjat del darrer pis. Trobem de-
posterior esta composta al voltant de la tri-
coracio escultbrica ales Ilindes dels balcons
buna central de la planta baixa, coberta per
i a les mensules que els sostenen.
una terrassa-balconera amb barana de ter-
ro. Els paraments son estucats, amb esgra-
fiats at voltant de les obertures i sota els
rafecs.
Bohigas, 1961; Bohigas, 1983.
C 8ux
L 1
317
I-=T I
565 566
c. de Panama, 21 c. del Paradis, 10
c. de Miret i Sans Temple Roma
Torre de Santa Caterina Categoria A, cap. I
Font del LIeb Monument Histbrico-Artistic d' Interes
Categoria 8, cap- III Nacional. R.O. 27-12-1924.
Gac. 30-12-1924 r1
Masia d'origen medieval que hom ha volgut
relacionar amb el Mas Pedralbes adquirit per Les uniques restes que ens han arribat del
C. FER Nov . J^uNE
la reina Elisenda de Montcada el 1325 per temple roma dedicat al culte Imperial, que
a construir-hi el monestir de Pedralbes. Al se- s'aixeca a Barcino al segle i a la part mes
gle xviu era propietat dels dominics i pren- alta del Mons Taber, sdn quatre columnes
gue el nom del convent d'aquests, dedicat d'ordre corinti i part de I'entaulament, ele-
a Santa Caterina. Conserva alguns elements ments que constituien un dels angles de la
gbtics. Esta formada per dos cossos amb co- construccid.
berta a dues aigues, units per un pati tancat Una de les columnes estigu6 durant molt
que ddna acces al conjunt. A la facana pos- temps a la Placa del Rei. Les altres, ocultes
terior hi ha un notable porxo de grans arca- dins d'edificis, romangueren en el seu Iloc
des. A ('interior, un gran (led de pedra sost6 originari, el mateix on encara sdn, convertit
I'escut del qual brolla la font que dona nom, ara en pati d'una casa gotica molt restaura-
posteriorment, a tota la finca. da, seu del Centre Excursionista de Catalun-
ya. La primera reconstruccid hipotdtica del
Cirici, 1973, p. 212; Camps i Arboix, 1976, p. 127; Bala- temple, a partir de I'estudi dels materials con-
n; 1979; Villoro, 1984, p. 67. servats, fou feta per Antoni Celles ('any 1836
i posteriorment per.Puig i Cadafalch despres
de les troballes de restes de les cornises. Es
tractava d'un temple peripter i hexastil de
17,5 x 44 m situat al mig de ('antic fbrum i
orientat seguint I'eix menor de la ciutat, amb
la seva escalinata oberta a una banda de la
placa.
Cabanes, 1838; Pi i Arimon, 1858; Piferrer/Pi i Margall,
1884; PuigiCadafalch/Falguera/Goday, 1909-1918; Car-
reras i Candi, 1916; Capmany, 1929; Puig i Cadafalch,
1936, pp. 89-97; Duran i Sanpere, 1942; Ainaud Gu-
diol/Verrie, 1947; Duran i Sanpere, 1952; Azcarate,
1953-1954; Balil, 1964; Florensa, 1966; Duran i Sanpe-
re, 1972; Hernandez-Cros/Mora/Pouplana, 1973, p. 35;
Bassegoda Nonell, 1974; Catala, 1978, num. XXVII; Gra-
nados, 1978; Gimeno, 1983.
AAM: exp. 1125 (7P)(1907).
318
567 5ss
av. del Parallel, sln c. de Paris , 193-199
c. de Cabanes, sJn Edifici Astoria
c. de Palaudarias, s.fi
c. de Vila i Vila, sJn B.O.P. 23-2-1979
Xemeneies de la FECSA
BOP. 23-2-1979 German Rodriguez Arias, arquitecte vincu-
lat al moviment racionalista cataladel GATC-
PAC, projecta i construi aquest edifici d'ha-
bitatges entre 1933 i 1934. EI programa,
L'anomenat «Grup h4ata» (1908) forma part orientat a treure la maxima rendibilitat al so-
de les instal•lacions destinades a la produc- lar, encloia la construccid de quaranta ha-
cid d'energia electrica que als inicis de se- bitatges -que es repartiren a sis per repla:
gle esvan crear a les rodalies de Barcelona tres a la Banda del carrer i tres al pati
per abastir la ciutat. Del conjunt original en interior-, sala cinematografica ibar. L'ulti-
destaquen les tres xemeneies, que han es- ma planta, amb quatre habitatges en duplex,
devingutuna fitavisual i un simbol per al barri resol el coronament de I'edifici amb una vo-
del Poble Sec, aixi com algunes construc- lumetria esgraonadaque, en fagana, es re-
cions de poca alGaria, d'estructura metal^li- flecteix en el cos diferenciat que centra la
ca atirantada pintada de Blau, que compo- composicio, rigorosament simetrica i seria-
sen les seves parets amb paraments ocres. da. La fagana al carrer de Paris es presenta
Les xemeneies, de 72 metres d'algada i 4 com una pell, el pla estucat, en la qual la dis-
de diametre, son troncoconiques sobre ba- posicio de les finestres enrasades i els bal-
ses paralel•lepipediques, tot de mao vermeil, cons encolumnatsfan patents tant la densi-
i la seva superficie es Ilisa (ara cosides amb tat del programa com I'organitzacib interior:
anelles metal•liques per les moltes esquer- tres obertures per habitatge centrades per
des) exceptuant I'anella en forma de corni- un balco que sobresurt ostensiblement.
saamb dentellons, prop de la Boca. Actual- L'adopcio d'un entramat d'estructura me-
mentuna escala metal•lica puja auna plata- tal^lica permete la reduccid de la seccio dels
situada sobre la cornisa. pilars i la introduccio d'un ordre estructural
forma
amb I'objectiu d'alliberar al maxim la planta
1976-1977, baixa, on s'instal^la la Sala Astoria. La deco-
Vifa/Casassas , 1974, p. 390; Fabre/Huertas,
vol. 4, pp. i4i-i42; Altisenf/Cirici, 1983, num. 27; racib d'aquesta i del bar situat a I'altell fou
Corredor-Malheos,'Montaner, T984, pp. 244-247. resolta per la propietat, segons disseny de
AAM: exp. i 1367 {OPJ{1907J.
J.A. Castane, dins d'un gust «art deco»que
ja fou rebutjat el 1934 per I'arquitecte pro-
jectista en la revista AC, fetque posa en evi-
d^ncia les tensions estilistiques i conceptuals
del moment.
Viviendas, 1934 A, pp. 30-32; Nuevo local, 1935-1936,
pp. 357-359; Flores, 1961; Bohigas, 1963 A; Flo-
res/Amann, 1964; Bohigas/Flores, 1965; Bohigas, 1970;
Jardi; 1972 A, pp.277i279; Hem2ndez-Gros, 1973, p.
41; Hem^ndez-CrosMora/Pouplana, 1973, pp. 156-157;
Hernandez-Cros/Mora/Pouplana, 1985, fitxa 137.
319
I
569 570
c. de Paris, 202 ptge. de la Pau, 11 -13 i 12-14
[, PARIS
Casa Batlfes Categoria B, cap. II
Categoria B, cap. II
"s
Del Passatge de la Pau, els edificis amb els
numeros 10, 10 bis, 11, 12, 13 i 14 constructs
Entre 1903 i 1905 I'arquitecte Francesc Fer- a la d^cada 1870, constitueixen una unitat
riol i Carreras construi aquesta casa i la veT- urbanistica, corresponent a una de les ini-
nanum. 204 per a membres d'una mateixa ciativesque a la segona meitat del segle xix
fami1ia, tot projectant faGanes de compasi- ^^ es dugueren a terme per tal d'obtenir una
cid de buits, convencional i pesada orna- f..w^. major edificabilitat dels terrenys. La zona
mentacid. En lacasa que ens ocupa, la por- mks immediata al carrer de
CORSEGa J.A. Clav^ est^
ta principal est^ flanquejada per les obertu- pr^cticament coberta per diferents cossos
res del semisoterrani i I'entresol que diver- que enllacen els edificis d'una Banda i altra.
geixen del projecte original, de planta bai- Ja a la part descoberta, els edificis 10 i 10
xa homog^nia (quan el 19D9 calgu^ legalit- bis, d'una algada de planta baixa i quatre pi-
zar el canvi, fou Eduard Mercader qui en sig- sos i tipologicament unitaris, enllacen a ni-
n^ els pl^nols). AI principal, una tribuna de vell de motllures de coronamentamb els edi-
pedra presenta uns ornaments mes integrats ficis que formen la part coberta del passat-
en les formes arquitectoniquesque la resta ge, i mostren, a la clau de I'arc d'entrada,
dels elements escultorics, d'un modernisme I'any 1871. En conjunt, estracta d'un nota-
floral i feixuc que tes el coronament, sostin- ble exerrple d'intervencio en el teixit de la
gut per quatre pilastres des del tercer pis, ciutat vella, d'actuacid residencial de grans
com a element mess destacat. proporcions en una zona en que la proximi-
tat del port feia que I'activitat edificatbria no
Cirici, 1967, ils. Hums. 83-84; Bohigas, 1983. decaiguess malgrat el desenvolupamentgue
AAM: exp. 9327 (OPJ(1903J.
I'Eixample ja tenia en aquells moments.
Barey, 1980, p. 22; Amades, 1984, vol. ll, pp. 538-539.
^..^wT.e ^ r^r. 3ioRr..- A
C'.r,ra air .^ 3r'ire
_^w^_
^^ -^^
^,
cw4 z. iz 2msii,,:ZA
--.^_:^ ^1,^,..^a
^sy :.,,=^.s
frr.--,^r>^ .9r r...G.^^r dr.99
£^ C;'
^^
320
571 572
av. de Pedralbes, 15 pl. del Pedro
c. de Jordi Girona, sln Font de Santa Eulalia
Pavellons d' entrada de la finca Guell Categoria B, cap, IV
Categoria A, cap. I
Monument Histdrico-Artistic d'Interes
Nacional . D. 1794/1969, 24-7. Destruida I'obra barroca el 1936, el monu-
BOE. 20 -8-1969 ment a la santa, avui visible, es la restaura-
cid del 1952, amb una escultura de Frede-
ric Mares, del que fou inaugurat el 1687,
Entre 1884 i 1887 Antoni Gaudf bastf el con- construct per Miquel Colomer i Jaume Arnau-
junt de pavellons que configuren el que fou dies, amb una imatge de Llufs Bonifac el Vell.
I'acc2s principal a la finca que els Guell te- Aquest substitu'fa una obra mes senzilla, pro-
nien a Pedralbes i que donaren el 1918 per jectada per Josep Darder i construfda per
establir-hi el Palau Reial. La gran porta de Benet Pares, que s'inaugura el 1673. El 1982
ferro forjat de I'entrada representa un drat, la font recupera I'emplacament originari, per-
que forma part del complet programa deco- dut el 1823-1826. La imatge de Santa Eula-
ratiu que al•ludeix al mitoldgic jardf de les Iia, de la qual se'n conserva un fragment al
Hesperides. Entrant a I'esquerra es troba la Museu d'Historia de la Ciutat, era una mos-
casa del conserge, distribuida en tres cos- tra excel-lent d'escultura barroca catalana.
sos, un de planta octogonal, nomes amb bai-
xos i cobert amb copula, i dos de planta qua- Riutort, 1946, p. 39; Folch, 1957-61, vol. ll, p. 67; Marti-
nell, 1959-1963, vol. 11, pp. 39-40 i 136, lam. 4; Sempro-
drada, amb un pis i similar coberta. A la dreta nio, 1972, pp. 62-63; Carreras i Candi, 1980; Subirachs,
hi ha el pavelld destinat a cavallerissa, for- 1983, pp. 124-129; Fabre/Huertas/Bohigas, pp. 20-23;
mat per una rectangular, amb arcs pa- Amades, 1984, vol. 1, pp. 439-440; Triado, 1984, pp. 71
sala i 73; Garcia-Martin, 1985, pp. 33-34; Hernandez-
rabolicstransversals que sostenen voltes de Cros/Mora/Pouplana, 1985, fitxe 35; Subirachs, 1986,
mad de pla, i comunicat amb un altre pave- pp. 15-17, 40, 58, 105 i 129-130.
116 destinat a picador. Es de planta quadra-
da i esta cobert amb volta de revolucio aca-
bada en una Ilanterna, unides en superffcie
continua. L'estructura dels murs es de tapia
recolzada sobre paredat i emmarcada per
resistents pilars de totxo vist, acusats exte-
riorment. La ceramica polfcroma que reco-
breix les Ilanternes i el treball de rajol fa pen- P fDXd
sar en ('orient islamic. G ,
Al conjunt, restaurat el 1978, hi ha instal-la-
da la Catedra Gaudf.
RAfols/Folguera, 1929; Rafols, 1943; Rafols, 1949; Clvi-
ci, 1951; Bergos, 1954; Hitchcock, 1957; Sert/Svreeney,
1960; Collins, 1961; Flores, 1961; Bohigas, 1963; Flo-
res/Amann, 1964; Pane, 1964; Casanelles, 1965; Cirlot,
1966; Martinell, 1967, pp. 244-249: Bassegoda Nonell,
19698; Bassegoda/Garrut, 1970; Hernandez-Cros/Mo-
ra/Pouplana, 1973, pp. 221-222; Tarrago, 1974; Flores,
1982; Bassegoda None)), 1983 0, pp. 65-73; Bohigas,
1983; Soia-Morales, 1983, Torii, 1983; Bassegoda No-
nell, 1984, pp. 32-41; Guell, 1986, pp. 36-45.
321
573 574 575
pl. del Pedro, sin pl. del Pedro, 8 c. de Peris i Mencheta, 26-46
c. de I'Hospital, 142 bis t. Carabassa, s/n
Hostal del Carme de la
c. del Marques de Foronda, 2-8
Antiga Capella de Sant Llatzer Categoria B, cap. II
Can Carabassa
Categoria B, cap. II Col•legi de Sant Josep
Encara que Amades identifica aquest edifi-
Capella romanica que originariament forma- ci amb I'Hostal del Carme, un dels mes im- Edifici aillat del segle xvm, d'origen rural.
va part de ('Hospital dels malalts mesells o portants del Raval, sabem que a comenca- Constitueix un magn(fic exemple d'arquitec-
leproseria, fundat pel bisbe Guillem Torroja ment de segle era ocupat per un apotecari tura neoclassica i esta organitzat en tres cos-
(1144-1171) en una zona no urbanitzada. Al i despres, per una vaqueria. El mateix Ama- sos, un de central mes alt i amb frontons sos-
segle xiv es canvia I'advocacib de I'esgle- des en parla com a ferreria, a la que al•ludi- tinguts per columnes a les dues faganes, i
sia, fins Ilavors de la Mare de Deu dels ma- ria I'emblema sobre el balcd principal que dos de laterals amb galeries porticades, mes
lalts, per lade sant Llatzer, el nou patrb dels Gallardo, pero, interpreta com a referencia baixos. Integrat en el conjunt d'edificis mo-
leprosos. Avui I'edifici, I'unica resta del con- a I'apotecari. A I'estreta fagana, amb un es- derns d'un col-legi, ha estat utilitzat com a
junt, queda engolit per les construccions que grafiat no gaire antic que imita carreus, hi biblioteca del centre.
I'envolten. La capella consta d'una nau cap- destaca I'esmentat balcd del primer pis, amb
gada per un absis semicircular que ddna a una Ilinda de pedra que ostenta, en relleu,
Bergbs, 1955-1961 A, pp. 208 i 218; Camps i Arboix,
un pati interior. El mur extern compta amb la data 1703 i que te, a banda i banda, ca- 1976, p. 128; Hernandez-Cros/Mora/Pouplana, 1977, p.
la tipica decoracio d'arcuacions cegues i le- parrons esculpits procedents segurament 29; Hernardez-Cros/Mora/Pouplana, 1985, fitxa 61;
Diez, 1986 , pp. 40-43.
senes, i al centre s'hi obre una finestra, I'uni- d'una finestra del xvi. Sobre la Ilinda, una Ilo-
ca que to I'esglesia. La fagana, als peus de sa de pedra to gravat el referit escut, en el
la nau, dbna a la plaga: els habitatges que que poden identificar-se una ferradura i una
to adossats per la banda del carrer Hospital enclusa voltades de fullatge.
se'n menjaren ben be un terg, aixi com la
part de la nau corresponent. Es distingeix, Gallardo, 1934, p . 239; Bassegoda , 1936, p. 78; Ama-
des. 1984, vol. 1, pp. 441-442 i 453-454.
perb, un bocf de I'acces originari, en arc de AAM: exp. 624 bis C (1852).
mig punt, tapiat i substitu'it per una porta
adintellada, I'entrada a I'edifici on, fins fa
pocs anys, s'hi ubicava un estanc. A la fa-
gana hi ha tambe una fornicula i una espa-
danya. Tot i que la volta es mante de pedra
vista, els murs interiors presenten acabats
i estucats d'epoques posteriors i a un d'ells
s'obre una capella lateral barroca coberta
amb volta ovalada. Fora de culte des del
1913, als darrers anys s'ha iniciat una certa
neteja interna, per be que sembla que en-
cara perdura la seva utilitzaci6 com a
magatzem.
Carreras i Candi, 1916, p. 938; Ainaud/GudioWerrA,
1947, vol. 1, p. 31, vol. 2, fig. 126; Verrie, 1947, pp.
100-104; Garrut, 1952 3, p. 94; Florensa, 1955 C, pp.
23-26; Florensa, 1966, p. 26, figs. 40-41, Cirici, 1973, pp.
303-304; Hern8ndez-Cros/Mora/Pouplana, 1973, pp.
70-71; Argenti/Gonzalez, 1979, p. 16; Analisi, 1983, vol.
2. fitxa num. 82.
322
576 '!
Passatge Permanyer
Categoria C, cap. VI, tipus
EI passatge Permanyer fou projectat el 1864
per Jeroni Granell i Barrera (encara que al-
guna vegada ha estat atribu'it a Pere Basse- 0
goda i Mateu), i es el mes representatiu dels
passatges oberts a I'Eixample durant la se-
gona meitat del segle xix, ja que tot el con- V
junt va ser dissenyat unitariament, junt amb ,. Di PU'^f i0
la resta de la mansana. Granell recorre al ti-
pus edificatori denominat de «cases a I'an- \ ^^
glesa>}, consistent en un model de casa uni-
familiar entre mitgeres, amb jardinet particu-
lar tancat amb reixa al davant de la fagana,
que s'organitza en semisoterrani, il•luminat
per un pati excavat al jardf, i planta baixa Ileu-
gerament aixecada, a is qual s'arriba per uns
graons sobre el pontat que salva el petit ce-
lobert. Partint d'aquest esquema, Granell de-
senvolup^, amb forpa contencio ornamen-
tal, un Ilenguatge arquitectbnic emmarcable
en els corrents eclectics en boga. Els dos ex-
trems son tancats per refixes, amb pilars so-
bre els quals seuen infants esculpits. Tot i la
qualitat del conjunt, es un testimoni de les
primeres desvirtuacions sofertes per I'ampli 3
espai Iliure i public de les mansanes projec-
tades per Cerda. Efectivament, I'espai ocu-
pat pet passatge no era originariament edi-
- --.^.^.
ficable i I'obertura del carrer privat -o
semipublic- el recupera per a I'edificacid.
Cirici, 1973, p. 107; Hernandez-CrosrMora/Pouplana,
1973, p. 743; rarrago, 1974 8, p. 5; Grupo 2C, 1979,
p. 90; 8arey, 1980, p. 24; Galera/Roca/Tarragd, 1982,
pp. 482-483; AltisenUCirici, 1983, num. i 7; Fontborra,
7983, p. 170; lnias, 1985, p. 201; 1-lernandez-Cros/Mo^
ra/Pouplana, 1985, fitxa 71; lnicis, 1985, p. 207.
AAM: exp. 1328 C (1862}, exp. 1328 bis C (7862), exp.
1358 bis C (1863}, exp. 1547 C (1864}, exp. Y5 A! (1864),
exp. 1840 C (1867), exp. 403 D (1874-1875), exp. 1771
(OPJ (1883-1908-1309), exp. 13280(OP)(1912}. IMN: vol.
^ Gran Fol. Arxiu Co1leccio Particular.
La^^ ^^°.^ cc^^^^Jna.^ a^ ^c^c,^^^a^^y^^,^tc1i^tbc
^^'t^.c.
c^.>,.;
323
577 578
moll dels Pescadors c. dels Petons, 6
Torre del Rellotge Categoria B, cap. II
Categoria B, cap. IV
Casa d'habitatges del segle xvu, amb plan-
ta baixa i quatre pisos, el darrer afegit; els
Durant les ampliacions del port, projectades
balcons sdn d'obra i a la planta baixa hi ha
pels enginyers militars borbbnics a partir del
dos portals amb Ilinda de fusta. Del segle se-
1743, es preveu una nova Ilanterna per a guent sdn els esgrafiats, que Comas data al
substituir la que des de principis del segle
1786, i que son de temOtica bucdlica, amb
xvii marcava I'entrada del port. L' obra ds fi-
escenes idfl-liques i amorets.
nalitzada i datada el 1772. Les successives
ampliacions del port dutes a terme al Ilarg
Comas , 1934, pp. 235-236; Ainaud/Gudiol/Verrie, 1947,
del segle xix acaben fent inoperant aquest vol. 1, p. 360.
far, que seria convertit en rellotge de quatre
esferes.
Jauregui, 1935 , pp. 16121 ; Ainaud/GudiolNerri6, 1947,
pp. 324325 , Carreras i Candi, 1980 , vol IV, pp . 966-967;
Galera/Roca/Tarrag6 , 1982, pp . 38-39 i 207-213; Ale-
many, 1984, pp . 98 i 106.
324
579 580 581
c. de Petritxol, 1 c. de Petritxol, 2 c. de Petritxol, 4
Categoria B, cap. II Categoria B, cap. II Casa Fontrodona
Categoria B, cap. If
Casalot de planta baixa i quatre pisos, man- Edifici del xvui de parcel-la gairebe regular,
ta, dels segles xv o xvi, un portal de mig amb planta baixa i quatre pisos, que s'obren
punt adovellat, pero pel que fa a la resta pre- al carrer amb balcons de ferro forjat i rajo- El 1847 Miquel Garriga i Roca veu aprovat
senta el repertori caracteristic del segle xvni: les. Als baixos, portes d'arc rebaixat i de Ilin- el seu projecte per a aquesta casa, amb bai-
balcons de ferro forjat i rajoles escairades, da de fusta i, als paraments, senzills esgra- xos de portals rectangulars, principal amb
distribucio espontania de les obertures a la fiats amb sanefes i plafons dangles retallats. balconada i quatre pisos amb dues finestres
fagana, predomini molt acusat del ple sabre i dos balcons a cada un, separats vertical-
el buit, obertures d'arc pla o escarser, etc. ment per tres relleus de terra cuita, amb fi-
Comas, 1913, p. 236.
Els discrets esgrafiats es limiten a resseguir gures d'infants que sostenen cistelles de
amb sanefes les obertures, els limits laterals flors. L'edifici noes construi exactament com
i els forjats dels pisos. indicava el projecte, ja que totes les obertu-
res es convertiren en balcons i els plafons
de terra cuita foren nomes dos. La banda es-
querra de la casa, que s'amplia fins a sis
obertures per pis, degue ser afegida imme-
diatament despres que la construccib prime-
ra fou enllestida, i en repeteix quasi literal-
ment tots els elements fins al punt de per-
metre com a mes immediata la lectura uni-
taria de I'obra. Als baixos d'aquesta part afe-
gida es avui visible una excellent estructu-
ra de voltes sabre columnes de ferro que de-
gueren correspondre a un magatzem.
Cirici, 1973, p. 178.
AAM: exp . 288 C (1847).
^o SEP
LWOL
325
582 583 584
c. del Pi, 1 c. del Pi, 5 c. del Pi, 7
c. d'En Perot lo Lladre, s/n c. d'En Perot lo Lladre, s/n
Casa Barnola
Palau Mald6 Categoria B, cap. II
Categoria B, cap. II
Categoria B, cap. II
Construct al segle xviii amb planta baixa i
Casalot del vuitcents sobre parcel-la molt tres pisos, aquest edifici d'habitatges veie
gran -ocupada a Ia part posterior per unes El palau que, abans de posseir la baronia com a Ia primera meitat del segle xix Ia se-
galeries comercials- amb planta baixa i de Maldb, els Cortada es construiren al se- va facana fou reformada tot respectant, pe-
dues de nobles amb balcons molt transfor- gle xvu, s'aixeca sobre una enorme par- ril, Ia composicib del xviii. D'aquest segle
mats de ferro forjat i rajoletes. Al damunt, i cel-la -juntament amb el vef numero 1 del deuen ser I'estructura dels balcons de ferro,
sota una cornisa motllurada molt prominent, mateix carrer es la parcel Ia mes gran de to- d'ornamentacio renovada, els permbdols del
hi hales obertures el•lfptiques de les golfes; ta Ia ciutat vella destinada a una unica edifi- mateix material que sostenen els del pis prin-
als baixos, cinc amplis portals d'arc rebai- cacio residencial. Te planta baixa i dos pi- cipal i I'arc de mig punt de petites dovelles
xat amb motllures. Els esgrafiats rococo que sos amb balcons de Ilosana de pedra, em- que constitueix I'acces a la construccio. Allb
completen el conjunt sbn uns dels millors de motllurada a totes les obertures, i esta rema- mes vistos de Ia modernitzacio del segle xix
Ia ciutat, i a mes de mares d'obertures, gar- tat per una potent cornisa, en les inflexions son els nous mares dels balcons i els orna-
landes i sanefes, disposen, entre els balcons, de Ia qual es fa potent I'adaptacib de Ia fa- ments que, en forma de sanefes de palme-
bustos al damunt d'ornaments a manera de gana a la corba que el carrer descriu. En ('ex- tes, separen els pisos i que amb motius de
pedestals. terior de carreus petits destaca Ia cantone- pilastres i esgrafiats recobreixen Ia planta de
ra amb el carrer d'En Perot to Lladre. A tra- les golfes.
Comas, 1913, p. 236; Gallardo, 1934, p. 183; Ainaud/Gu- ves d'un dels amplis portals de Ia planta bai-
dioWerric. 1947, vol. 1, p. 359; Cirici, 1973, p. 173; emmascarats, s'accedeix ales
Hernandez-CroslMoralPouplana. 1973, p. 78; Amades, xa, Ia majoria Cirici, 1973, p. 172.
1984, vol 1, p. 929. galeries comercials que, conservant el nom
del palau, n'ocupen els baixos i el que fou
I'esplendid jardf del fons de Ia parcel-Ia.
Comas , 1913, p. 236; Gallardo , 1934, p . 183; Ainaud/Gu-
diol/Verri6, 1947, vol . 1, p. 359; Cirici, 1973, p. 172;
Hernandez - Cros/MoralPouplana , 1973, p. 78.
326
585 586
c. del Pi, 8 c. del Pi, 10
Casa Malsach Categoria B, cap. II
Categoria B, cap. II
Com l'edifici anterior, obra d'Antoni Rovira
i Trias, aquest degue ser construct poi des-
Construct el 1852 sobre parcel-la medieval pres del 1850, i certes similituds amb ell per-
per I'arquitecte Antoni Rovira i Trias, consta metrien considerar-lo obra del mateix arqui-
de planta baixa, entresol i quatre pisos. Cal tecte. S'aixeca sobre una parcel-la quasi re-
considerar-la una versid redu'ida i simplifica- gular, centrada per una escala i un pati. Cinc
da de la vecna casa numero 10, amb la qual arcs de mig punt motllurats contenen les
comparteix, a mes de I'esquema general obertures dels baixos i I'entresol i, amb la
d'alpat, el tipus de balcb i d'entresol, tot re- clau de volta convertida on mensula, soste-
corrent als mateixos dissenys en les baranes nen la balconada del principal. Als tres pi-
de ferro fos. Aixf, a la planta baixa hi trobem sos restants els balcons son simples peso la
I'arc de mig punt amb dovelles a saltacavall seva barana de ferro repeteix el disseny de
dins el qual es recullen, a mes del petit en- la del principal. En els paraments entre ells
tresol, els accessos a I'escala de veins i al hi ha plafons rebaixats, centrats per meda-
comerp que ocupa els baixos. A la resta de Ilons de terra cuita que col-loquen, dins co-
I'estreta fagana s'ha prescindit de qualsevol rones de Ilorer, rostres voltats de petals
tipus d'ornament. radials.
AAM: exp. 626 C ( 1852). Gallardo , 1934, p. 183; Ciric,, 1944, p. 52, Bergos,
1955-1961 A, p. 204
A" ,J-y2
327
587 588 589
c. del Pi, 11 c. del Pi, 12 c. del Pi, 13
to Lladre, s/n c. de la Portaferrisa, 34
c. d'En Perot Categoria B, cap. II
Categoria B, cap.
Categoria B , II
cap. II
Construcci6 del segle xix sobre parcel-la
Casalot sobre parcel-la molt gran, podria re- irregular, aplica esquemes simetriques tant Al damunt d'una zona inferior que ordena
xv en una construcci6 en la distribuci6 -que enclou un pati cen- els baixos i I'entresol amb el conegut recurs
collir restes del segle
dos tral amb dues escales-, com a I'alcat. Cons- a un seguit d'arcs de mig punt, aquest edifi-
del xvii no exempta de reformes dels
segles seguents. Consta de baixos, planta ta de baixos, amb cinc obertures, principal ci en cantonada de la meitat del segle pas-
noble i un pis, a mes dunes golfes sota la amb balconada, tres pisos i golfes, i la seva sat hi disposa quatre plantes, ordenant la se-
assenyalar I'ampli facana tendeix a la horitzontalitat en virtut de va facana segons una equilibrada combina-
coberta. A la facana cal
pri-
portal de mig punt amb grans dovelles -la I'esmentada balconada i de les fines corni- cio de Ifnies verticals i horitzontals. Les
resta de les obertures dels baixos s6n refor- ses sobre el principal i el segon pis, a mes meres son introdufdes pels parells de pilas-
i, combinats amb finestres de la que tanca I'edifici. Introdueix, en can- tres estriades que arriben fins al primer pis.
mes modernes-
els estucs a
de diverses mides, balcons de ferro forjat, vi, una certa verticalitat la decoraci6 dels pa- Entre els balcons dels restants,
de-
alguns amb brancals i Ilindes de fusta. En raments cecs a base de relleus de terra cui- diferents nivells emmarquen garlandes
la composicib domina el ple sobre el buit i ta. Aixf, uns florons circulars centren les fai- coratives de terra cuita. Al seu damunt un
obertures 6s mes aviat xes motllurades entre els pisos i, entre els bal- potent entaulament proporciona, juntament
la distribuci6 de les
irregular. En un dels paraments del pis prin- cons del principal, hi veiem una rica deco- amb la cornisa que les pilastres sostenen i
cipal hi ha un petit relleu de pedra amb un raci6 vegetal voltant medallons amb bustos la balconada que ressegueix tot el principal,
femenins, exemple destacat d'aquest tipus la component horitzontal en un notable pro-
escut.
d'ornament barcelonf que, justament amb jecte fins avui d'autor desconegut.
Gallardo, 1934, p. 183; Cirici, 1973, p. 172. els elements de ferro, fan pensar en els anys
1845-1860 com a data del conjunt. Gallardo, '934, p. 183 ; Cirici, 1944, p. 53.
Gallardo, 1934, p. 183; Cirici, 1944, p. 52; Bergds,
1955-1961 A, p. 204; Cirici, 1973, p. 172; Garcia-Martin,
1983, pp. 30-31.
PL
CLCURULLA
328
590 591
Plata del Pi pl. del Pi, s/n
pita. del Pi, s/n
Categoria C, cap. VI, tipus I pl. de Sant Josep Oriol, s/n
Esglesia de Santa Maria del Pi
Aquesta placa, com altres de la ciutat, es el
resultat de la recuperacio publica de I'espai Categoria A, cap. I
ocupat per un dels dos fossars de 1'esglesia Monument Historico-Artistic d'Interes
del Pi que, al seu moment, fou constituft so- Nacional D. 3-6-1931. Gac. 4-6-1931
bre els sorrals acumulats per les rieres del
Pi i de la Rambla. Its rectangular i homoge-
nia, amb edificis notables d'alcades similars L'esglesia de Santa Maria del Pi constitueix
a tres dels seus costats i amb la facana prin- una de les obres mes representatives de I'ar-
cipal de.1'esglesia gotica de Santa Maria del quitectura gotica catalana, caracteritzada
Pi al quart. Sembla que el nom del11oc deri- per una acusada horitzontalitat i perfecta dis-
va del fet que des de temps immemorials hi posicid de les masses resseguides per mot-
ha hagut un pi plantat en aquesta placa, so- Ilurats que estructuren els murs gairebe cecs
litari en uns moments, acompanyat de xi- i sense decoracib escultbrica. Construida al
prers mentre existi el fossar. L'actual repre- Ilarg de tot el segle xiv (- 1306-1391), es
sentant d'aquesta tradicid fou plantat, ja amb d'una sola nau,, amb set trams i absis poli-
unes considerables dimensions, el 1985. gonal, coberts amb volta de creueria i amb
capelles laterals entre contraforts de planta
Gallardo, 1934 , pp. 183- 184; DuraniSanpere , 1972, pp. quadrada. La facana presenta la porta prin-
476-480; Cirici, 1973, pp. 173-174; Amades, 1974, vol.
1, pp. 906 i 925. cipal, al centre d'un sistema d'arcuacions ce-
gues, i una gran rosassa i esta flanquejada
per petites torretes vuitavades inconcloses.
No coneixem I'autor del projecte del temple
pero sabem que el 1360 era mestre major
Guillem Marti i que el 1415 el director de les
obres era Guillem Abiell. El 1443-1444 ho era
Francesc Bacet i el 1463 passa a ser mes-
tre major Bartomeu Mas, responsable de la
terminacio, aquell mateix any, del massis
campanar de planta octogonal del costat de
la capcalera, comencat al darrer quart del
JOSEP
DHIOL segle xiv. El mateix Bartomeu Mas construi
la capella del Capitol, adossada al costat dret
de I'esglesia, entre 1468 i el 1486. El 1863
s'edifica I'actual cor damunt I'entrada
principal.
Madoz, 1846; Mestres. 1853-1854; Pi i Arimdn, 1954; Vi-
Ilar, 1863; Piferrer/Pi i Margall, 1884, vol. l; Fita, 1896;
Puig i Cadafalch/Falguera/Goday, 1909-1918; Carreras
i Candi, 1916, pp. 454-455; Street, 1926; Templos, 1932;
Ainaud/GudiolNerrie, 1947; Duran i Sanpere, 1952; Gar-
rut, 1952; Rosselld, 1952; Llopis, 1953 A; Azcarate,
1953.1954; Verri6, 1955-1961, pp. 307 i 311-312; Cirici,
1968; Duran i Sanpere, 1972; Cirici, 1973, pp. 174-177;
Hernandez-Cros/Mora/Pouplana, 1973, p. 79; Cirici,
1974, pp. 96-97, its. Hums. 300-305; DalmasesrJose i Pi-
tarch, 1984, pp. 62-65; Hernandez-Cros/Mora/Poupla-
na, 1985, fitxa 13.
329
pisos, separada per sanefes, enclou garlan-
592 593 des, algunes voltant instruments musicals,
i, a la part central, un tOmul honorific. En can-
pl. del Pi, 1 pl. del Pi, 3 vi, els grans gerros del darrer pis, sota la pro-
c. del Cardenal Casanas, s/n c. de Petritxol, s/n minent cornisa, han estat eliminats.
Casa de la Congregaclo de la Casa del Gremi de Revenedors
Comas, 1913, pp. 267-268; Gallardo, 1934, p. 183; Bas-
Purissima Sang Categoria B, cap. II segoda, 1936, p. 177; Ainaud/GudiolNerric, 1947, vol.
1, p. 316, vol. 2, fig. 1272; Cirici, 1973, p. 174;
Categoria B, cap. II Hernandez-Cros/Mora/Pouplana, 1973, p. 78; Amades,
1984, vol. i, pp. 920-922; Triad6, 1984, p. 223.
La casa gremial es una senzilla construccio
Edifici de tres pisos algat sobre I'antiga Ca- amb planta baixa, entresol i quatre pisos del
sa rectoral de I'esglosia del Pi. La misib de 1685, segons I'any que apareix al medallo
la congregacio se cents en I'assistencia als als peus de la imatge de Sant Miquel, escul-
condemnats a pena de mort per tal de tura moderna que substitueix la que degue
satisfer-ne les necessitats espirituals. Cons- desapareixer durant la guerra. Aquesta es
tru'it el 1542 -datat en un portal de pedra dins d'una fornfcula flanquejada per semi-
ornat amb escut i Angels- fou reformat el columnes i coberta per entaulament i fron-
1613 -any que apareix a I'escut sostingut to, de classicisme sever, per be que voltats
per Angels a I'angle amb el carrer del Car- de flors i garlandes. Completen l'ornamen- PL
ST.
denal Casanas i en una autoritzacio tacio de I'edifici els esgrafiats que, segons o
OSUL
municipal-, i el 1789 -a la Ilinda de fusta Comas, duien la data de 1781. Tot i una re-
d'un altre portal, al costat de I'escut de la cent restauracio que no ha respectat gaire
congregacio, novament representat-. Man- els dissenys originals, han estat respectades
ta una galeria superior d'arcs de mig punt en els seus trets essencials les figures d'an-
-alguns tapiats- sobre pilastres que recor- gelots sobre nuvols, amb divises que els par-
den les construccions gotiques; enclou tam- ticularitzen, que ocupen els paraments Iliu-
bo un salo d'actes normalment utilitzat com res de la facana. La resta, ben ordenada per
a capella. Els motllurats de la fagana i el por-
tal amb Ilinda d'una sola peca demostren la
integracio tardana d'elements renaixentistes
de caire ornamental sense, pero, correspon-
d6ncia estructural. Cal considerar, en qual-
sevol cas, el factor de les reformes, eviden-
ciables als paraments i a les obertures.
Comas, 1913, p. 267; Carreras i Candi, 1916; Ainaud/Gu-
diolNerriO, 1947, vol. 1, p. 315, vol. 2, fig. 1268; Cirici,
1973, pp. 173-174; Hernandez-Cros/Mora/Pouplana,
1973, p. 80; Garriga, 1986, p. 102.
330
i
594 595 596
pl. del Pi, 4 pita. del Pi, 1 Carrer de la Pietat
c. de N'Alsina, 1-3
Categoria B, cap. II 27 Categoria C, cap. VI, tipus I
c, de la Boqueria,
Categoria B, cap. II
Edifici del segle xviu sobre parcel-la poc pro- Espai situat entremig d'edificis tan represen-
funda, presenta una planta baixa amb tres tatius i monumentals com son la Casa dels
obertures d'arc escarser, una de les quals Caracteristica casa d'habitatges del segle Canonges i I'absis i el claustre de la Cate-
s'ha convertit en aparador i una altra en ac- xviu bastida sobre parcel-la medieval; es de dral, una porta del qual s'obre al carrer i li
ces a les galeries Malda. Al seu damunt hi planta baixa i quatre pisos i to balcons de dona el nom. Les especials caracteristiques
ha un entresol i dos pisos, excepte a la Ban- ferro forjat i rajoles ceremiques a les faganes ambientals d'aquest indret provenen essen-
da esquerra en que n'hi ha tres i on, a mes, de la placeta del Pi i del carrer de la Boque- cialment d'aquest particular entorn, amb un
les obertures son balcons on Iloc de fines- ria. El Ilarg frontis al carrer de N'Alsina, en edifici gbtic a una banda i un de neogbtic (ex-
tres. Unes i altres son emmarcades per sen- canvi, mostra un mur sense cap prominen- cepte a I'extrem mes proper al carrer del Bis-
zills esgrafiats que, a Is zona dels baixos i cia en e! qual s'obren sense gaire regulari- be, amb esgrafiats de gust noucentista) a
entresol, imiten carreus i disposen a la resta tat, petites finestres i balconeres, I' altre.
senzilles faixes perpendiculars que quadri-
culen I'alpat. Gallardo, 1934, p. 148; Amades, 1984, vol. 1, pp
838-842.
Cirici, 1973, p. 174.
331
597 598
c. de Piferrer, 94 c. de la Portaferissa, 1-3
c. de Casas i Amigo, s!n La Rambla, 118
Can Verdaguer Palau Moja o del Marques de Comillas
Conselleria de Cultura de la
Categoria B, cap. III Generalitat de Catalunya
Categoria A, cap. I
Masia de planta basilical, amb cobertes a Monument Histbrico-Artistic d'Interes
dues vessants i amb un arc de mig punt ado- Nacional D. 311/1969, 13-2
vellat en el portal d'acces. Te un cos ados- BOE. 3-3-1969
sat en planta baixa a cada costat, destinat
a garatge i magatzem. Les fapanes estan es-
tucades i en bastant mal estat de conserva- 5egons projecte de I'arquitecte Josep Mas
cib. EI seu origen sembla remuntar-seal se- i d'Ordal i sota la seva direccio, el mestre
gle xvi d'obres Pau Mas, germs de Josep, construi
entre 1774 i 1789 el Palau Moja, un dels edi-
ficis de finals del segle xviii que mes clara-
ment s'allunya de I'ornamentacie barroca i
s'inscriu en una vessant molt mes classicis-
ta, malgrat els nombrosos details que I'allun-
,^
^i yen d'un neoclassicisme rigores, entre els
quals cal esmentar les pintures murals con-
temporanies de Francesc Pla «el Vigata», tant
en alguns salons interiors com en part de les
facanes. A principis del segle xix el pintor
Josep Flaugier completa la decoracio exte-
rior, completament perduda. EI 1856 Anto-
ni Rovira i Trias construi una logia amb grans
columnes corinties i decoracio de terra cui-
ta separadadel palau per un jardi elevat amb
tanca a la Rambla. EI 1934 es corregi I'ali-
niacib per tai d'eixamplar la vorera, cosa que
obliga a obrir en la facana de la Rambla una
porxada a la planta baixa. A la mateixa epo-
ca desaparegue eljardi, actualment substi-
tuit per uns grans magatzems, que conser-
ven, Pero, a la facana alguns elements de n'^,.:: ors /c
I'obra primitiva. A finals del segle passat el
palau fou adquirit per Antonio Lopez i Lo-
pez, Marques de Comillas i despres d'un
Ilarg abando durant el qual pati un parell d'in-
cendis, el 1982-84 fou rehabilitat i adaptat
per a dependencies de la Conselleria de Cul-
tura de la Generalitat per I'arquitecte Fran-
cesc Mitjans.
Lamperez, 1922; Gifreda, 1930 8; Maseras, 1932: Me-
joras, 1935, pp. 150-151; Ainaud/GudiollVerrie, 1947;
Bergos, 1955-61 A, pp. 199-201 i 219; Martinell,
1959-1963. vol. ll, p. 44, lam. 16; Flores./Amann, 1964:
Noticias, 1971, pp. 8-9; Alcolea, 1972, pp. 5-11; Duran
i Sanpere, 1972; Cirici, 1973, pp. 89-90; Hern^ndez-
Cros/Morn/Pouplana, 1973, pp. 65-66; Bassegoda.
1974; Montaner, 1989; Triado, 1984, pp. 234-235; Villo-
ro. 1984, pp. 76-77: Hem^ndez-CrosiMora/Pouplana,
1985, fitxa 50; Restauracion, 1985, pp. 72-75; Alcolea.
1986, pp. 8-9.
AAM: exp. 849 C (1856), exp. 2280 C (1871), exp. 103
J (1880-1881), exp. 51 i K (1881-1882), exp. 1014 K
(1881-1882), exp. 10 M (1883), exp. 128 R (1890-1891).
IMH: LUV-G (6685.6690](1870).
332
599
c. de la Portaferrissa, 2
Font
Categoria B, cap. IV
L'obra actual, amb precedents coneguts al
segle xvui, fou edificada en el seu actual em-
placament el 1818. EI plafo que, al damunt
de les aixetes amb mascarons, ocupa el fons
de i'arc en que s'inscriu la font, es una rea-
litzacib deJoan Baptista Guivernau Sans del
1959, en la qual es representa I'estat ideal
de la Porta Ferrica de la muralla al segle
xviu.
Riutort, 1946, pp. 39-40; VoIles, 1970, pp. 80-81; Sem-
pronio, 1972, pp. 42 43; Carreras i Candi, 1980, vol. IV,
p. 848.
s
S
n
j
s
t 9
5,...,44 s. e,^.^,.
. ^^^ ^^ ^ ^-^^^. ^ ^ ^
I°
^Q^^'
333
600 601
c. de la Portaferrissa, 7-9 c. de la Portaferrissa, 10
c. d'En Bot, 1-3 c. de Petritxol, 17
Casa del Comte de Fonollar Categoria B, cap. II
Categoria B, cap. II
Casa d'habitatges del segle xix, to una plan-
ta baixa de pedra amb obertures d'arc es-
Aquesta construccib senyorial conserva res- carser i un principal amb balconada segui-
tes d'un palau de principis del segle XVIH, da que ressegueix Tangle on es troben Por-
com sbn una part dels baixos i, sobretot, el taferrisa i Petritxol. Aquest principal esta Ili-
pati amb escala al qual s'accedeix a travels gat amb les dues plantes seguents per pla-
d'un vestfbul cobert amb voltes de quatre fons verticals que ressalten damunt dels pa-
punts sobre arcs carpanells molt rebaixats. raments i que a la part central s'interrompen
L'escala es coberta amb voltes rampants per deixar Hoc a medallons de terra cuita
que a la banda del pati descansen damunt amb caps humans. Separat per una corni-
columnes i semicolumnes d'ordre tosca. La sa, un tercer pis de balcons mes petits td al
resta de I'edifici, encloent la seva Ilarga fa- damunt el gran cornisament terminal refor-
oana amb balcons i portals escarsers, fou to- oat amb permbdols.
talment refeta segons projecte d'Elies Ro-
gent el 1857.
Cirici, 197i. p 178, Triado, 1984, p. 22; Hereu, 1986,
p. 107.
334
--^_^\^`^S\ q^ T'€:\\'^\\l^^l^ \^\+.^0.1^ ^A'^/ ^^/r .villa-. ^'iiss:
VOG
c. de la Portaferrissa, 13
ptge. de Magarola, 2 r
Palau Magarola i I
Categoria B, cap. II
I^
La configuracio actual del que fou Palau Ma-
garola es deu basicament a les obres d'am-
pliacio i reforma de I'edifici al segle xviii fe-
tes en diferents interventions del segle xix.
En la primera documentada, del 1846, I'ar-
quitecte Josep Oriol i Bernadet afegi a la
construccio un tercer pis i feu Ileus modifi-
ca^ions a la fagana. Caneixem tambe la que ^_ '_^- - -
feu Narcfs Nuet el 1866, probablement mes 11 51 ;^
profunda, i que comporta I'aixecament d'un I
pis mes. Degue ser en aquest moment quan .^ ^ . ,^ 1 i -.. _ -.
es trasllada al passatge interior un portal del ^^
^^^_ -^ :..^...
segle xvi, amb fronto semicircular amb la ^^;
Mare de Deu de Montserrat, voltat per an-
gels i el Pare Etern, unica resta de la Procu- Xw.h^m~WMt-W^'^ "WM7r~.'-^nh
ra de Montserrat bastida al segle xv en
aquest indret. La porta fou convertida en ac-
ces d'una Capella de la Mare de Deu de Y!
Montserrat enclosa en I'edifici barroc i de- L. __,
^>
penent dels Magarola. EI palau d'aquests,
el frontis del qual s'enllestia el 1772, es con- ...
serva parcialment, essent-ne els elements
mes visibles la portada d'art escarser molt
motllurada i amb escut i una part dels bal-
cons, ja que els notables esgrafiats que co-
5)
brien la fagana foren destrufts en una restau- I
racio de principis del segle xx. Tota una ala
del palau fou substituida el 1880 per I'actuual J jt
numero 13 bis del mateix carter, obra del
mestre d'obres Agusti Mas.
Madoz, 1846, p. 127; Comas, 1913, pp. 237-238; Ga- -,^_ -
llardo, 1934, p. 183; Bassegoda. 7936, pp. 17T-178; Ci- ^\
rici, 1973, p. 178; Laborde, Y974; Amades, 1984, vol.
1, pp. 159-161 i i7Y-172; 7•riado, 1984, pp. 148 i 255.
AAM: exp. 169 br's C (1846), exp. 1707 C (1885). r ^v
^'. i
i
1 ^ r+
_^ _ _!;
Zaln,,xt
`C>adn &
335
603
c. de la Partaferrissa, 17
Casa Josep Marti i F^bregas
Categoria B, cap. II
Aquest Palau del xviu, tot i les reformes del
segle seguent, conserva bona part del seu
aspecte originari pel que fa a la fagana i al
/jtAY / {p 15lK ljJ'
pati. Aixi, a la primera sdn visibles Ies tres
obertures d'arc escarser dels baixos, la cen-
tral motllurada i amb clan de volta esculpi-
da, i laprominent cornisa amb quatre grans 1_^. ,^_._^I
^ ®
mascarons grotescos de bona factura. A tra- ^
v^s d'un Ilarg vestibul d'interessants voltes
^u+
de quatre punts s'arriba a un Pali amb es- i -^-
t^I . W
cala coberta amb voltes d'aresta sobre arcs
rampants i pilastres toscanes i capitells pen-
jants, amb elements escultorics de gust ro-
cocd. Pel que fa a la intervencio del segle
xix, fou projectada el 1864 per Miquel Gar- _^^^^-- _ /^^_^^^`
riga iRoca, duta a terme per Francesc Bat- -
Ile, i consisti en refer els balcons de la fapa-
na, eliminant les finestres, i redistribuint tots
els anteriors. D'aleshores, deu ser I'orna-
mentacib pintada als sostres del principal,
conservada en part, i tambe el bell jardinet
dels darreres al qual sobre una galeria de T=
vidres de colors. ^ ^
i #
Gallardo , 1934, p. 183; Cirici, 1973, p. i79; Cafa!'a, 1978, ^^ -^- F -^
num. XXXV17.
AAM. exp. 1703 C ( 1865). ^^
I^
i 1
^^:,
336
604 605 606
c. de la Portaferrissa, 21 c. de la Portaferrissa, 22 c. de la Portaferrissa , 25-25 bis
c. del Duc de la Victoria, 2
Categoria B, cap. II Categoria B, cap. II
Casa Jover
Casalot dels segles xvu-xvm, consta de plan- Casalot barroc sobre una gran parcel•la amb Categoria B, cap. II
ta baixa amb portals d'art escarser -un de planta baixa, principal, un pis i unes golfes
reformat- i tres pisos am b una fi nestra i dos sota la coberta, que to una cornisa cerami-
grans balcons de ferro forjat i Ilosana de ra- ca ben conservada. Tant al principal tom al Quan el 1856 s'obrf el carver del Duc de la
joletes en el primer, tres balcons similars al pis, Pero de manera diferent, s'hi combinen Victoria fou enderrocat el Palau Gralla, I'any
segon i tres mes, amb Ilosana d'obra al dar- finestres i balcons, tots plegats amb mart de seguent, i coincidint aproximadament amb
rer. AI pati hi ha una escala descoberta so- pedra emmotllurada. Els balcons, molt vo- la ubicacio del veil edifici, es comenca a
bre arcs carpanells de pedra, i a la facana lats al principal, son amb Ilosana de ferro for- construir, segons projecte de Josep Oriol
son visibles uns esgrafiats geometries que jat i rajoles. A les golfes, un seguit de fines- Mestres, aquesta easa senyorial per a una
ordenen I'asimetrica distribucio d'ober- tres quadrades amb ampit prominent. Els important fami1ia de banquers. Consta de
tures. baixos, ocupats per unes galeries comercials planta baixa, principal i tres pisos i hi desta-
que ocupen tambe I'espai del jardf, es con- ca la qualitat de la construccio i la decora-
Comas, Y913, p. 238; GaBardo, 1934, p. 183. serven molt transformats. cio dels dos portals d'acces i dels balcons
del seu damunt, emmarcats per parells de
capitells corintis
p. 183; CiriC+, 1973, p. 179. pilastres amb i grotescos al
Ga!lardo , 1973,
fust. Tots els pisos son separats per Ileus cor-
nises i laque tanca superiorment la construc-
cio es sostinguda per series de grans
permbdols.
Cirici, 1973, p. 171.
AAM: exp. 914 bis C (1857).
'061 C
^ cucu^^a^
.^
' ^^ ^.
^~
337
i
607 608
av. del Portal de I'Angel av. del Portal de ('Angel, 3-5
c. de la Cucurulla Palau Marimon
Font de Santa Anna
Categoria B, cap. II
Categoria B, cap. IV
El Palau Marimon es un bon exemple de
Construida el 1356, vei6 despardixer, el construccio civil del segle xvii en la que es
1621, quatre dels costats de la seva planta fa patent la pervivencia de l'organitzacio me-
primitiva, probablemente octogonal. Refeta dieval dels palaus al voltant d'un pati. El
diverses vegades durant el segle xix, adqui- d'aquest casal conserva una interessant Ilot-
rf la seva imatge actual el 1918, quan s'hi ja toscana sobre grans arcs rebaixats, a la
afegiren gerros de ceramica i plafons deco- qual es to acces des del carrer travessant
ratius del mateix material, obra de Josep Ara- un vestibul de voltes rebaixades que comu-
gay. Ha estat superficialment restaurada el nica amb el carrer a traves d'un portal es-
1985. carser, les portes del qual conserven uns
particulars picaports a I'alpada d'un genet
Riutort , 1946, p 4 1; Ainaud1GudioWerri6, 1947, p. 320; a cavall. La fapana fou refeta al segle xix,
Cirici, 1970, pp. 68-69 ; Voltes. 1970, pp. 79-80; Sempro- quan es renovaren els balcons, dotant als
nio, 1972. pp. 36.37; Cirici, 1973, p. 169; Cirici, 1977,
pp. 428-432; Fonlbona, 1978, pp. 268-269; Jardi, 1980, del principal de sengles frontons, i s'afegf la
p.186; Amades , 1984, vol . 1, pp. 223 i 229-230. cornisa que clou I'alpat de I'edifici. Despres
dels Marimon, pertangue als marquesos de
Cerdanyola i mes endavant als Sanllehy, es-
devinguts a finals del xix marquesos de Cal-
des de Montbui, nom que de vegades rep
aquest palau.
Gallardo , 1934 , p. 105; Cirici, 1973, p. 169; Cata/A, 1978,
nOm. XXXV.
T-"-
338
609 610
av. del Portal de (' Angel, 9 av. del Portal de (' Angel, 20-22
c. de la Canuda, 45-49 c. de Montsio, 3
ptge. del Patriarca, s/n
Palau Solterra -Barbera
Catalana de Gas i Electricitat
Categoria B, cap, II
Categoria B , cap. 11
(facana i vestibul d'entrada)
Edifici molt gran amb senzilla facana carac-
terfstica del segle xvu, en la que s'obren, en
cada un dels tres pisos, un seguit de balcons Tot i les seves dimensions relativament re-
emmarcats amb carreus de pedra, material duides, Josep Domenech i Estapa recone-
usat tambe en la cantonera amb el carrer Ca- gue en aquest edifici, bastit del 1893 al 1895,
nuda --arrodonida fins passat el principal i la seva habitual tendencia monumentalista,
en aresta des d'alli- i la cornisa motllura- patent sobretot a la facana principal. En ella
da, pel damunt de la qual s'aixeca encara apareixen tots els trets que configuren el seu
un mur mes modern. L'interior, que fou un particular eclecticisme, que el mante apar-
dels mes luxosos de Barcelona, ha estat molt tat, pero parallel, a les obres mes explfcita-
modificat pero conserva encara alguns ment modernistes de I'epoca, amb les quals
sumptuosos salons i una part del mobiliari. comparteix I'acusat disseny dels details, i al-
Les alterations afecten tambe els baixos, gunes fonts, corn podria ser el secessionis-
completament ocupats per botigues, i al jar- me vienes. En I'esmentada facana hi retro-
di, desaparegut en ser ocupat el seu Iloc pel vem les caracterfstiques obertures escarse- Fachada de la ce'le Montaston 5eccion
cinema vei. res emmarcades, els arcs de mig punt pe-
raltats, els frontons rebaixats, la galeria de
Cirici, 1973, pp. 168-169; Amades, 1984, vol. 1, p. 236. columnetes i I'ornamentacio vegetal geome-
tritzada -Cirici parla de maquinisme-, ele- F7__ F
ments presents en altres obres de Dome-
nech. Els interiors han estat completament
refets, exceptuant el vestibul amb escalina-
ta. Aquest, la facana principal i la menys am-
biciosa a Montsio son, de fet, els elements
mes significatius que romanen de I'edifici
primitiu.
Rogent. 1897, pp. 41-43, lam. XV, Romeu, 1918 A, pp.
160-161; Cirici, 1951, p. 140; Hernandez-Cros,Mora/Pou-
plana, 1973, p. 32, Bohigas, 1983.
AAM: exp. 712 T (1893).
Fachada de la Plaza 51' Ana. Section.
-;
339
611
pl. del Portal de la Pau
Monument a Cristofor Colom
Categoria B, cap. IV
El monument a Colom fou projectat per I'ar-
quitecte Gaiety Buigas, guanyador del con-
curs municipal el 1881, i no s'inaugura fins
el 1888. Els escultors que hi intervingueren
foren Pere Carbonell, Josep Gamot, Rafael
Atche i Josep Carcasso en les allegories
dels regnes: Josep Gamot, Manuel Fuxa,
Francesc Pages i Eduard B. Alentorn en els
estatues dels col-laboradors de Colom;
aquestes vuit escultures son de pedra, men-
tre que sbn de bronze la de Colom, de Ra-
fael Atche, els quatre Ileons d'Agapit Vallmit-
jana i Abarca i els vuit relleus amb escenes,
obra d'Antoni Vilanova i de Josep Llimona,
desapareguts poc despres, essent substi-
tuits el 1929 per uns de nous de Fuxa, Car-
bonell i Torras. La columna monumental es
de ferro i conte I'ascensor, completament re-
novat en la restauracio a fons a carrec dels
arquitectes Buixade, Margarit i Casanovas
feta el 1982-1984.
Buigas Monrava, 1882; Monumento, 1888, pp. 336-344;
Ossorio, 1916, pp. 94-98; Elias, 1926, vol. 1, pp. 128-130;
Miret, 1927, pp. 203-211; Ciervo, 1949, pp. 144-149;
L^ la,H.Sa ^ ^ a. Ciervo, 1957, p. 245; Folch, 1957-1961, p. 344; Esca-
las/Infiesta/Monedero, 1977, p. 46; Garcia-Martin, 1983,
pp. 16-51; An2lisi, 1983, vol. 2, fitxa 95; Fontbona, 1983,
pp. 250-252; Analisi, 1983, vol. 2, fitxa num. 95, Subi-
rachs, 1983, pp. 180.195; Fabre/HuertasiBohigas, 1984,
pp. 41-48; Garcia-Martin, 1984, pp. 52-77; HernAndez-
Cros/Mora/Pouplana, 1985, fitxa 85: Subirachs, 1986,
pp. 72-73, 83-86, 97-98 i 132.
^
I
WO
f
I,
4^
340
Pi i Arimon, 1854: PiferrerlPi i Margall; Ramos Mesnata,
612 1910; Carreras i Candi, 1916; Lamperez, 1922; Street,
1926; Drassanes, 1927; Carreras i Candi, 1928; Miret,
pl. del Portal de la Pau, s/n 1932; Architecture Gothique, 1935; Madureii i Marimon,
1935; Condeminas, 1943; Florensa, 1946, pp. 11 i 14,
av. de les Drassanes, 1 its. 18-19i31-37,Ainaud/Gudiol/Verrid, 7947, vol. 1, pp.
pg. de Josep Carner, 26 278-282, Yam. XXX1X, vol. 2, figs. 1206-1209; Grahit,
1947; Florensa, 1953 A. pp. 15 i 21-23, its. 13-15 i 33-40;
av. del Parallel, 2-30 Amich, 9955, pp. 46-49; Florensa, 1955-1961, pp.
c. del Portal de Santa Madrona, stn 340-341,348,350-351; Florensa, 1959A; Florensa, 1959
8; Flores/Amann, 1964; Florensa, 1966, p. 18; Cirici,
Muralla Medieval, 1968; DuraniSanpere, 1972; Cirici, 1973, 182-185;
Reials Drassanes , pp.
Hernandez-Cros/Mora/Pouplana, 1973, pp. 106-107; Ci-
Porta de Santa Madrona i Baluard. rici, 1974, pp. 70, 79, ils. num. 79-82 i 182-183; Cirici,
Museu Maritim. 1975; Anguera, 1979; Cirici, 1979; Galera/Roca/Tarra-
go, 1982; Analisi, 1983, vol. 1, fitxa 1, 22 pp; Dalma-
ses/Jose i Pitarch, 7984, pp. 20-21; Martinez-Hidalgo,
Categoria A, cap. I 1984; Hernandez-Cros/Mora/Pouplana, 1985, fitxa 17;
Monument Historico-Artistic d'Interos Belmonte. 1986, p. 37; Projecte, 1986, pp. 14-20.
Arxiu del Servei d'Actuacid sobre el Patrimoni.
Nacional
D. 89611976, 5-3 Reials Drassanes
BOE. 29-4-1976
Categoria A, cap. I
Monument Historico -Artistic d'Interes
Nacional
D. 474/1962, 1-3 Museu Maritim
BOE. 9-3-1962
1282-1348. Durant el regnat de Pere el Gran
es construeix la primera drassana, consis-
tent en un gran pati porxat i fortificat.
1378. Pere el Cerimonibs, d'acord amb la
ciutat, decideix prosseguir la construccio de
les Drassanes, a base de grans naus, amb
arcs de mig punt sobre pilars i cobertes de
fusta. El mestre d'obres era Arnau Ferrer i
Joan Gener era el director de I'obra grossa
de fusta. El 1390 encara s'hi treballava.
1612-1618. La Generalitat aixeca tres naus
mos a la banda de la Rambla. `p `PW
1681. Joan d'Austria construeix el baluard
de la banda de Ilevant.
s. xvuu, Despros de la Guerra de Successio,
les Drassanes passen a ser caserna d'arti-
Ileria. Entre altres reformes, es construeix la
nau gran central i dependencies adequades
a les necessitats militars.
1935. L'exercit cedeix tot el conjunt a la ciu-
tat, que el destinaa Museu Maritim. S'inicia
el 1936 una primera restauracio, que no
s'enllestirafins el 1966, essent-ne el respon-
sable Adolf Florensa.
Pel que fa a la muralla, I'unic fragment con-
servat dels recintes murals medievals ender-
rocats el 1860, correspon a I'ampliacio feta
al segle xiv per Pere el Cerimonios per tal
d'englobar el Raval. El pany conservat fou
bastit adossat a la primitiva drassana, i en-
clou dues torres, la de Mar i lade Santa Ma-
drona, en la qual s'obre la porta del mateix
nom. Bona part de l'obra fou ref eta a meitat
del s. xvii, quan as construl el baluard de
Santa Madrona, que prendria la seva forma
definitiva desprCs de la intervencio de Pros-
per de Verboom, a principis del segle xviu.
341
613
pl. del Portal de la Pau, s/n
pg. de Colom, s/n
Junta d ' Obres del Port
Categoria B , cap. II
L'enginyer de camins, canals i ports Julio
Valdes , aleshores sots-director del Port de
Barcelona , projecta el 1903 aquest edific .
enilestit el 1907 . A'illat i de planta rectangu-
lar, consta de planta baixa i un pis , amb tor-
res als quatre vertexs , tot concebut i deco-
rat en un bigarrat estil eclectic que recorda
els grans casinos francesos. Per la seva si-
tuacio contribueix a configurar I'espai de la
Porta de la Pau , Iloc on desembocaven els
passatgers que arribaven a la ciutat . L'aco-
Iliment d ' aquests viatgers fou I'Os original
^_. d'aquest edifici, concebut com a «embarca-
dor de viatgers>>, en que eren de gran im-
portyncia els espais de rebuda, acolliment
Tt i de tramits burocratics. Per aquest motiu a
la planta baixa s hi instal-laren les oficines de
Correus i Duana (on els tramits podien du-
_-- -- __^ rar dies) i a la planta pis un restaurant ano-
menat « El Mundial$. El 1918 i dins la remo-
^__ delacio de les instal-lacions portuaries feta
despres de la Primera Guerra Mundial, la to-
talitat de I'edifici es destiny a oficines de la
Junta d'Obres del Port, actualment Port
Autonom. El 1940 calgue restaurar-lo a fons
a causa de les destrosses patides durant la
Guerra Civil.
Edificios, 1917, pp. 32-33 i 37; Alemany, 1984, pp.
133-134, 151 i 184.
I Q
C
-
Z
P4. LO Df COLON
342
614 615 616
c. del Portal Nou, 1-3 c. del Portal Nou, 2-8 c. del Portal Nou, 21-23
pl. de Sant Agusti Vell, 8-9 c. de la Volta dels Jueus, 1 i 2
Categoria B, cap. II
Categoria B, cap. II Categoria B, cap. II
Possiblement originaria dels segles xv o xvi,
La data de 1699 a la Ilinda d'un portal cor- una porxada recorre els baixos d'un seguit El pas que proporciona el nom al carrer de
responent a la casa numero 3 ens propor- de cases d amplada i alcaria diverses, l'obra la Volta dels Jueus esta constituit per dos
ciona l'origen de I'edifici en el qual, pero, son de les quals fa patent renovations que arri- arcs de pedra entre els quals un bigam de
evidents les interventions dels segles xviii i ben fins als nostres dies i que, probablement, fusta soste la construccio del damunt.
xix. Tots els elements compositius i els ma- han afectat tambe els elements del porxo. Aquesta correspon a parts iguals a dues fin-
terials son d'una gran pobresa, essent des- Aquest to una estructura de bigues de fusta ques; la numero 21, els balcons de la qual
tacables el balco on cantonada al principal que reposen sobre massissos pilars de pe- testimonien un origen al xvii --Ilosana de
i la potent cornisa i balustrada, que propor- dra i cal suposar que, en un principi, deuria pedra- i interventions del segle xix -
ciona a I'edifici numero 1 una certa impor- abastir a moltes mes cases, ja que en que- baranes-, i la numero 23, amb balcons de
tancia paisatgistica dins el mart de la placa den vestigis en altres construccions de la pla- ferro forjat del segle xviii. En aquest darrer
de Sant Agusti Vell. ca de Sant Agust( Vell. edifici, de planta baixa i tres pisos. hi ha a
mes unes golfes, utilitzades tambe com a
Gallardo, 1.934, p. 106; Cirici, 1973, o. 288. habitatge.
343
617 618 619
c. del Portell, 11-17 c. del Pou de la Figuera, 5 c. del Pou de la Figuera, 10
cam( de can Mora, s/n c. del Pou de la Figuereta, 6 c. de Montanyans, 12
Can Mora Categoria B, cap. II Categoria B, cap. II
Afectada d'enderroc pel PER[ del
Categoria B, cap. III Sector Oriental del Barri Antic.
Aquesta casa de planta baixa i quatre pisos
presenta restes que suggereixen un original
Masia de tres crugies, amb planta baixa i dos Aquesta casa es de planta baixa i quatre pi- medieval, potser una torre gdtica totalment
pisos i golfes a la crugia central, amb teula- sos amb uns senzills esgrafiats, que propor- desfigurada, de les quals la mes notable es
da sobreelevada, porta la data de 1750 a la cionen la data de 1789, a base de faixes in- un portal adovellat als baixos. L'edifici de-
Ilinda de la porta d'entrada. A la dreta de la terrompudes per florons. El dibuix es fa lleu- gue patir nombroses reformes dels segles
facana, i perpendicular a una quarta crugia gerament mes pretensios al voltant de la for- xvii al xix, essent documentada la que a mit-
afegida, hi ha un cos amb dependencies n(cula oberta entre els balcons del primer pis, jans del noucents modifice les obertures,
auxiliars, i un pis amb galeria d'arcades sos- en el Iloc on, a les altres plantes, s'hi obre deixant-les aproximadament com les conei-
tingudes per columnes, cobert amb teulat una finestreta. El Iloc de la imatge religiosa xem avui dia.
pla i barana de balustres. L'espai entre l'ocupa un gerro ornamental de pedra.
aquest cos i la construccib primitiva configu- AAM: exp. 718 C (1853).
ra un pati davant de I'entrada principal. Comas, 1913, p. 237.
Camps i Arboix, 1976, p. 127; Fabre/Huertas,
1976-1977, vol. 4,
344
.ray-
w 620 621
c. del Pou de la Figuera, 17 rbla. de Prat, 4-10
c. d'En Serra Xic, 5
Categoria B, cap. II
Categoria B, cap. II
Afectada d'enderroc pel PERT del
Sector Oriental del Barri Antic. Conjunt d'edificis atribuits a I'arquitecte Do-
menech Boada i Piera i datables a la prime-
,d .., ra decada del segle xx. Sbn quatre cases
^, :>r ^5
ri Construccio del segle xvui, de planta baixa entre mitgeres, amb dos models distributius:
"v
^- i tint pisos, s'ubica en una cantonada dan- els numeros 4 i 10, amb sis metres de faca-
gle remarcat amb grans carreus de pedra na i un sol habitatge per repla, i els nume-
d'aresta arrodonida. Cobreixen la facana ros 6 i 8, de dotze metres i dos habitatges.
uns esgrafiats de dibuix forca habil que, a Estan resolts amb una fagana unitaria que
part de la mala conservacid general, han es- mostra entresol i tint pisos (excepte al nu-
tat destruits en amplies zones del mur. Les mero 10, amb botiga). Els dos edificis cen-
parts conservades mostren els habituals cu- trals tenen un clar eix de simetria remarcat
pidells, sanefes i garlandes, entre les quals per la Aorta d'acces i el coronament ondu-
es disposen instruments musicals i altres ob- lantamb exuberant decoracio. EI mateix co-
jectes heterogenis. Menys torrents sbn la fi- ronament es repeteix als edificis laterals, en-
gura d'un timbaler amb indumentaria siscen- cara que la simetria particular queda tren-
^° ''i'ce' tesca que Comas relaciona amb un perso- cada pel desplacament de la Aorta d'acces
natgepopular del barri, i el Ileo coronat que aixf tom I'ordenacio dels balcons; no aixi la
mostra la cartela que proporciona la data simetria general del Conjunt que es compo-
1789, que conv^ tant a la part arquitectoni- saper I'oposicio delsedificis extrems. La de-
ca tom a la decorativa. coracio es concreta als marts dels balcons
i als coronaments amb motius inspirats en
Comas, 1913, pp. 256-257; Ainaud/GudioiNerrie, 1947, un modernisme abarrocat. La facana esta
voi. 2, fly. 1405; Amades, 1984, vol. !7, p. 746. en general ben conservada, aixi tom tam-
be els ornamentals vestibuls de les diferents
escales.
Bohigas, 1983.
345
622 623
Carrell, de la Princesa c. de la Princesa, 12
c. dels Cotoners, s/n
Categoria C, cap. VI tipus III c. del Pou de la Cadena, s/n
Casa Malet
L'obertura del carrer de la Princesa, a partir
B, cap.
de 1853, constitueix I'iiltima fase de realit- Categoria II
zaci6 del projecte concebut durant el perio-
de constitucionalista de 1820-1823 d'enlla-
D'una irregular parcel•la majoritariament ex-
car la Ram bla i el Raval amb I'Esplanada de
propiada en obrir-se el carrer, nomes en va
la Ciutadella mitjancant un nou carrer que,
com edificable una estreta Ilenca
en linia recta, travesses el laberIntic entra- quedar a
entre Princesa i Cotoners per a la qual Fran-
mat dels barris medievals. Repetidament atu-
cesc Vila va fer el 1853 un projecte de ree-
rades les obres a causa dels esdeveniments
dificaci6. Aquest enclou una amplia fapana
politics que trasbalsaren la primera meitat del
unitaria dividida en tres parts, la central mes
segle xix, I'eix transversal -format per la
elaborada, amb balconada al principal, pla-
plaga de Sant Jaume i els carrers de Ferran,
fons als murs cecs i coronament a manera
de Jaume I i de la Princesa- manta una re-
front6 sobre la cornisa. Als
marcable unitat tipologica malgrat el gaire- de semicircular
baixos, arcuacions per als portals i entresols,
be mig segle que Jura la seva obertura i
motllurades nomes les centrals. El projecte
constitueix un dels primers exemples de
definitiu de facana posterior el signava Jo-
col-laboraci6 de la nova classe emergent
sep Buxareu i Gallart el 1854, per absencia
-la burgesia- amb les iniciatives munici-
de Vila, i es tracta d'una rectificacio d'un dis-
pals i, encara, militars, en la construcci6 de
seny anterior d'aquest. Com al principal, el
la Barcelona moderna.
frontis de Cotoners organitza els baixos amb
un sistema d'arcs -aquesta vegada cecs
Carreras i Candi, 1916; Puig i Alfonso, 1930, vol. 11, pp.
137-155; Aliberch, 1944 B, p. 80; Florensa, 1961 C; i amb finestretes molt alterades- i alterna
Hernandez-Cros/Mora/Pouplana, 1973, p. 49; Tarrago, a la part alta balcons amb finestres. Darrera
1974 B, p. 16. Vila/Casassas, 1974, p. 308; Fontbona, ('anterior
1983, p. 68; Amades, 1984, vol. 11, pp. 733-736; inicis, seu s'amaguen, potser, restes de
1985, pp. 28 i 138-139; Garcia/Guardia, 1986. construcci6; d'aquesta no se n'endevina res,
AAM: exp. 1237 6 (1852). a no ser els baixos al carrer del Pou de la
Cadena, amb un arc escarser tapiat i una ori-
ginal cantonera.
AAM: exp. 715 bis C (1853), exp. 766 C (1854).
PRINCE BA
346
624 625
c. de la Princesa, 14 c. de la Princesa, 22
aba^a c. de la Barra de Ferro, 3 c. de Montcada, 7
Categoria B , cap. II Categoria B, cap. II
(facana)
Edifici de parcel-la poc profunda, es el tipic
Edifici pantalla format per dos cossos: un del retail despres de l'obertura del carrer Prin-
segle xviii, amb facana als carrers de la Bar- cesa. Consta de planta baixa amb entresol
ra de Ferro i del Pou de la Cadena, i I'altre i quatre pisos. Als baixos de pedra hi ha un
del xix, amb un frontis principal al carrer seguit d'arcs, tots ells corresponen a una co-
Princesa. L'habilitat de la unib entre les dues neguda pastisseria excepte el central. En
parts es manifesta en el tractament d'aquest aquest s'hi obre la porteta de I'escala de
carrer, en el qual, tot respectant I'algaria dels veins coberta amb un fronto semicircular
forjats del cos posterior, s'aconsegueix man- ambles dates 1852-1952 que semblen cor-
tenir un model de facana clarament del nou- respondre a I'any de construccid de I'edifici
cents, amb uns baixos amb portals d'art pla i al de la reforma en la que es remodelaren
i quatre plantes Iligades verticalment per pla- els baixos i la botiga i es construi aquest por-
fons emmotllurats en els paraments cecs. La talet. Dels pisos, amb balcons com mes alts
importancia de la coberta a la catalana s'as- mes petits, cal fer notar la balconada del prin-
senyala situant-la entre dues cornises. Els ca- cipal que descriu la cantonada amb el ca-
racteristics dibuixos de les baranes de ferro rrer Montcada. La resta del frontis mostra un
apunten al perfode 1845-1860. arrebossat amb plafons a nivells diferents.
7
.I
HI
I --
,r
.1
347
626 627 628
c. de la Princesa, 27 c. de Provenca, 231 c. de Provenca , 267-269
Categoria B, cap. II Casa Puig I Cadafaich Casa Ferrer-Vidal
Incoat Expedient de Declaraci6 Categoria B, cap. II
Construct immediatament despres d'obrir-se Monumental 2-7-1974 LI
el carrer Princesa el 1853 aquest edifici d'ha- Enric Sagnier i Villavecchia construi, el
bitatges sobre parcel-la ampla i poc profun-
El 1917 Josep Puig i Cadafalch feu per a la 1905-1907 aquesta casa d'un modernisme
da actua com d'altres del mateix carrer a ma-
seva sogra la reforma d'un edifici ja existent atemperat, amb facana de composicib sime-
nera de pantalla. La disposici6 de la facana
de planta baixa i dos pisos i separat de la trica alterada per la tribuna del principal a
es tamb6 ben frequent a la Barcelona d'ales-
mitgera de ponent. La intervencio en la fa- la banda esquerra, sobre el portal d'acces,
hores: baixos amb cinc arcs -aquest cop
cana va consistir en I'ordenaci6 i emfasitza- emmarcat, corn la resta d'obertures dels bai-
carpanells- que contenen portals i entre-
ci6 de la part central amb la balconada del xos, per motllures d'arc carpanell. Els bal-
sols; principal amb balconada i, arrencant
primer pis i el finestral de planta corba del cons, molt senzills, estan dividits en tres zo-
d'aquesta, pilastres amb capitells corintis;
sostenen una cornisa sobre la qual segon, que sobresurt del pla de facana nes per dos parells de pilastres Ilises que
aquests
recolzant-se sobre carteles. La mateixa cor- deurien relacionarse amb la decoracib del
hi ha encara un tercer pis. Al damunt, la suc-
ba suau es repeteix en planta a la cornisa- coronament desapareguda. La barana del
cessio de grans carteles, que sostenen la
rafec i a la balustrada del terrat, que incor- pis principal, la seva tribuna i els baixos con-
prominent cornisa final, s'interromp en pas-
pora uns pilars que, fins fa poc, sostenien tenen ornaments amb details naturalistes
sar sobre cada balc6 per deixar espai a les
golfes. una pergola a pla de facana. Als baixos, una propis del modernisme aixf com jocs a ba-
finestretes de les
serie de columnes a manera de pbrtic, a mes se de les diferents textures donades a la pe-
de la porta de I'escala, amb la data i esgra- dra, caracteristics de I'obra de Sagnier.
fiats. A ('interior es conserva el despatx pro-
fessional de I'arquitecte, amb molta de la se- Casa , 1913 A, lam. 50; Cirici, 1951, pp. 105-106; Bohi-
documentaci6 personal. L'edifici suposa, gas, 1983.
va AAM: exp. 10262 (OP) (1905).
tant per la composicib de la facana com pels
elements emprats, I'adscripcib de Puig a una
arquitectura qualificable com a noucentista.
h Jard; 1972 A. p. 250 ; Jardr, 1975; Ainaud, 1976. p 45;
Bohigas , 1979, p 7. Calafa, 1979, p. 30.
348
629
c. de Provenca, 324-326
Cases Armenteras i Parellada
Categoria B, cap. II
Projectades respectivament el 1909 i el 1907
per I'arquitecte Arnau Calvet i Peyronill, res-
ponen, pert, a un mateix projecte adaptat
en cada una a solars de diferents dimen-
sions. Aixi, mentre I'amplada de la segona,
numero 326, permet I'existencia d'una gran
tribuna sobre el portal, en I'eix de simetria,
I'altra, el 324, organitza la seva facana, molt
mes estreta, desplacant a I'extrem dret por-
^- tada itribuna de proporcions mes modes- ^n^^zv
\ ^ ' tes. Coronades per un rafec volat que no
^^`^. rd^
- mostra cap inflexio entre elles, les dues fa-
- ^_^
canes recorren a un identic repertori, tant pel
que fa a les obertures com a la decoracio
esculpida a les tribunes, pontes i sobrebal-
cons i de Ferro a les baranes d'aquests.
Aquesta decoracio fa us d'elegants temes
vegetals geometritzats i remet, com tambe
ho fan altres obres de Calvet, a experiencies
de I'arquitectura centreuropea contempo-
.,^ r^nia. t^
c
Eixamp/e , 1982; Bohigas, 1983. j . '^ ^ _
AAM. exp. 11502 (OP)(1908), exp. 12199 (OP)(1908J.
||
.^
_.
^^
i
.s
^^ ^ASSwicar
-^' :^ f
349
630 631
c. de Queralt, 20 c. d'En Quintana, 5
ctra. de Sarria a Vallvidrera, sin Can Culleretes
Estac16 Superior del Funicular de Categoria B, cap. II
Vallvidrera
Categoria B, cap. II
Sobre una parcel-la petita i estreta s'aixeca
un edifici de mitjans segle xix, la fagana del
Construccib del 1905 destinada a terminal qual separa, segons recurs habitual al mo-
del funicular que enllaga I'estacio de tren del ment, els baixos i I'entresol de la resta de
peu de la muntanya amb el poble situat a plantes, essent la balconada del principal la
la seva cresta, constitueix un excel-lent que margina les dues parts. Per sota i dins
exemple d'edificacio modernista singular. un arc entre pilastres, hi ha la porta del res-
Assignada a Bonaventura Conill, Cirici I'es- taurant <<Can Culleretes,,, existent des del
menta com a obra d'Arnau Calvet, i no sem- 1786. A la part alta pilastres amb capitells
bla del tot improbable que sigui fruit de la jonics i medallons de terra cuita resseguei-
col•laboracib d'ambdos. Els baixos de ('edi- xen I'algat fins una senzilla cornisa. Entre
fici estan revestits amb un gran sdcol de pe- aquesta i la que tanca ('edifici, sostinguda
dres irregulars en el qual s'obren diversos per permodols decorats, hi ha encara un dar-
tipus d'obertures de perfils parabblics i sinuo- rer pis.
sos, segons fdrmules tfpicament modernis-
tes. La resta de I'algat es arrebossat i pintat Cirici, 1973, p. 106; Amades , 1984, vol. 1, p. 71, vol. ll,
pp. 386-397.
de blanc, encloent rajoletes blanques i ver-
des escaquejades on els angles i els remats.
Aquests darrers han conservat els medallons
decoratius i els ferros terminals amb para-
Ilamps -ambdos elements d'un marcat ca-
recter centreuropeu que save poc amb les
Ifnies de les portes, perb en canvi ja no exis-
teixen els esgrafiats sobre els murs blancs.
Cirici, 1951, p. 146; Bohigas, 1983, vol. 2, p. 202.
[ FERRAN
I
ti4 L^^
350
el 1824 es comenca a obrir el carrer Ferran
632 i anys mes Lard (1836-1840), es construi la 633
placa de Sant Josep. El 1843 fou enderro-
La Rambla La Rambla, 2-4
cat I'edifici dels Estudis Generals, usat cam
Categoria C, cap. VI, tipus IV a caserna des de la seva clausura per Felip Antiga Foneria de Canons
V, obrint-se aleshores la Porta d'Isabel II
el pany muralla des del se- Categoria B, cap. II
(1847) on de que
La Rambla, I'unica via ampla de la Barcelo- gle xiv tancava la Rambla per la part alta. El
na emmurallada que travessa de muntanya 1848 s'iniciaren les obres de la placa Reial;
Construccio situada a la Rambla de Santa
a mar, to el seu origen en el torrent que cons- entre 1849 i 1856 s'enderrocaren totes les
Monica, a tocar de mar i al davant de I'hort
titu'ia el limit occidental de la ciutat al segle restes de fortifications, determinant-se ('ac-
dels franciscans, es construi a les darreres
xui, al peu de la muralla edificada per Jau- tual aliniacio. El 1859 es plantaren els pri-
decades del segle xvii com a ampliacid de
me I, que s'obria amb tint portals. Al segle mers platans, procedents de la Devesa de
canons; despres del 1714 es-
xiv, la nova muralla que englobava el Raval, Girona, donaren ja la imatge caracteris- la foneria de
que
fabrica de campaments durant un
deixava la Rambla com a eix dins el recinte tica del passeig, encara vigent. El ferro co- devingue
fanals, fonts i altres elements ara de- temps. Convertida on seu del Banc de Bar-
murat. La muralla de la Rambla es conser- lat, en
1844-1845, torna a esser depen-
va intacta durant els segles xvi i xvu, pero el sapareguts, acaba de configurar la Rambla celona el
dencia militar despres de la Guerra Civil,
torrent comenca a prendre caracter viari gra- de finals de segle que, a grans trets, es la
mostra
coneixem, que, majoritariament L'estat actual I'edifici notablement
cies a la construccio de diversos edificis re- que ara ja
desfigurat respecte de la primitiva planta -
ligiosos al Raval, convertint-se aixt en la via I'arquitectura d'una banda i altra del carrer
una tercera part mes gran- a consequen-
dels convents. D'altra banda, des del xvi, es dels segles xvui i xix.
cia de I'adaptacio cam a entitat bancaria, du-
tres edificis publics caracteritzaren tres sec- ta a terme per Josep Oriol Mestres el 1858,
tors diferents de la Rambla: la Universitat o Pi i Arimon, 1854; Balaguer, 1865-1866; Carreras i Can-
di, 1916; Puig iAlfonso, 1930, vol. 1, pp. 93-99, 107-120 que la retalla pel nord, al costat de la faca-
Estudi General, a ('actual Rambla dels Estu- i 203-207; Aimerich, 1945; Carreras Pu/al, 1951; Udi- na; la mateixa reestructuracio afegf un pis
dis; el teatre de la Santa Creu, al que es ara narGarrot, 1963; Vila, 1965; Duran i Sanpere, 1972, pp.
486-506; Cirici, 1973, pp. 84-106; Hernandez-Cros/Mo- mes, redissenya els exteriors segons crite-
Pla del Teatre, i la foneria de canons a la part ra/Pouplana, 1973, pp. 62-63; Arranz, 1982; Amades, ris classicistes -dobles pilastres joniques,
de la Rambla de Santa Monica. La Rambla, 1984, vol. 1, pp, 19 153; Triad6, 1984, pp. 219-221; amb frontons, coronament
peril, un carrer prbpiament dit fins que Hernandez-Cros/Mora/Pouplana, 1985, filxa 48; Gar- balcons rematats
no fou c i a/Guardia, 1986. amb balustrada- i col-loca sabre la porta
no es va donar permis per aixecar edificis AAM: exp. 480 C (1849), exp. 1358 6 (1853), exp. 809 principal un grup escultoric amb figurations
adosats a la muralla, fet que comenca cap bis C(1855), exp. 7322 B (1856), exp. 916C(1858), exp.
972 C (1858), exp. 2533 B (1859), exo. 1006 bis C (1859), del comerc i la industria, obra primerenca
el 1704 a la zona de la Boqueria. L'any 1775 exp. 1011 C (1859), exp. 1023 C (1859), exp. 7111 bis dels germans Vallmitjana, del 1853-1859.
fou enderrocada la part baixa de la muralla C (1860), exp. 2652 B (1862), exp. 1423 bis C (1863), allegories
exp. 1426 bis C (1863), exp. 1430 bis C (1864), exp. 1530 Tant I'escut que sostenen les cam
i, a les darreries del segle xvui, s'urbanitza bis C (1864), exp. 1543 C (1864), exp. 1554 bis C (1864), el del coronament corresponen a la reutilit-
cam a carrer amb un passeig, sobretot en- exp. 1573 C (1865), exp. 31 10 B (1866), exp. 1744 bis zacio militar de postguerra.
Boqueria i el de les Come- C (1866), exp. 1816 C (1869), exp. 2020 C (1869), exp.
tre el Pla de la 2115 bis C (1869), exo. 2163 bis C (1870), exp. 2284
dies, que actuaven cam a places. Durant el C (1871), exp. 2349 (1871), exp. 3560 B (1871), exp. Balaguer, 1865-1866, vol. ll, p. 204; Elias, 1926-1928,
segle xix les intervencions a la Rambla i les 2375 bis C (1872), exp. 2563 bis C (1873-1874), exp. 324 vol. Il, p. 114, vol. II, p. 213; Ainaud/Gudio1Nerri6, 1947,
D (1875), exp. 913E (1875-1876), exp. 483 G (1877),
foren constants: es vol. 1, p. 323, fig. 1292; Igl6sies, 1955, p. 17; Berges,
seves immediacions exp. 1305 G (1878), exp. 420 H (1878), exp. 604 J 1955-1961 A, p. 200; Cirici, 1973, p. 100; Hernandez-
construi una font monumental al pla de les (1880-1881), exp. 388 L (1882), exp. 1598 C Cros/Mora/Poup/ana, 1973, p. 105; Vila/Casassas, 1974,
(1883-7884), exp. 333M(1883), exp. 698(0)(1886-1887),
Comedies (1816); s'obri una placa (1810) al p. 300; Fontbona, 1983, pp. 170 i 179; Amades, 1984,
exp. 1970 A (1889), exp. 425 G bis (1890), exp. 1460 vol. 1, pp. 135-138.
solar que havien ocupat els Trinitaris, on el AH (1890-1900), exp. 1187 V (1895), exp. 274 Y
(1896-1897), exp. 1400Z(1898), exp. 2061 AB (1899),
que mes tard (1844) s'hi edificara el Liceu;
exp. 1200 AH (1900), exp. 704 (3p)(1903), exp. 1097
(3p)(1903), exp. 2007 (6p)(1906), exp. 371 (7p)(1907),
exp. 1437 (7p)(1907-1908).
351
I vent tenia les dependencies parroquials.
634 L'ala oriental passa a mans del Ministeri de
Ia Guerra i, a finals del segle xix, part
La Rambla, 7-9 d'aquest sector fou cedit a Ia Creu Roja. A
c. del Portal de Santa Madrona, s/n I'antic claustre d'epoca barroca, amb arca-
c. de Santa Monica, s/n des de mig punt sobre pilars a la planta bai-
Santa Monica xa, balcons
Convent de al primer pis i noves arcades al
segon, s'hi embotf a Ia postguerra un tem-
Categoria A, cap. I ple provisional que fou abandonat quan
Monument Historico-Artistic d'Interes s'enlles_f la nova esglesia ocupant el solar
National D. 388/84. de la vela. A 1'exterior ressalten les tres plan-
D. Cultura 17-12-84. tes amb facanes i cobertes de teula a dues
DOG. 8-2-1985 vessants, destacant-hi Ia caracterfstica torrat-
xa quadrada amb teulat a quatre vessants,
tot actualment en restauracib.
Es I'unic dels edificis siscentistes que es con-
serven a Ia Rambla. El conjunt actual esta Pi i Arimon, 1854, vol. 1, pp. 55 i 511; Barraquer, 1906,
format per tres cossos simples entorn d'un vol. fl, pp. 501-517; Carreras i Candi, 1916; Ainaud/Gu-
diolNerrie. 1947, vol. 1, pp. 200-201, vol. 2, figs. 984-987;
claustre de planta quadrada annex a ('esgle- Martinell, 1959-1963, vol. 1, p. 56; Cirici, 1973, p. 99;
sia i a les altres estructures afegides aquest Amades. 1984, vol. 1, pp. 142-143 i 146-148.
AAM exp. 389 N (1886-1887).
segle. L'ordre dels Agustins Descalcos o Pa-
res Recol-lectes s'introduf a Barcelona el
1618 i compra ['any segOent una Casa prop
del portal de Santa Madrona on s'inaugura
deseguida una petita esglesia. El 1626 es
posa la primera pedra de Ia nova, que no
fou beneida fins deu anys despres. Aquest
temple, destruft completament el 1936, te-
nia I'estructura tradicional de nau Onica, amb
quatre capelles quadrades per banda comu-
nicades entre elles sota tribunes, i creuer
amb copula al centre. Amb Ia desamortitza-
cio del segle xix esdevingue esglesia parro-
quial, cosa que afavorf una reforma de cai-
re eclecticista feta el 1887 per Joan Marto-
rell i Montells, que afecta sobretot a la desa-
pareguda facana. L'ala occidental del con-
352
PL.4PJTA nn LA 1GLFSTA PP.RAOpIIIAL DF 5^?05^. 635
La Rambla, 8
ptge. de la Banca, s/n
1^^ --r
J Casa March de Reus
5 J 'c
Categoria B, cap. II
Un cop enderrocada la muralla de la Ram-
bla, Joan Soler i Faneca projecta i construi
per a Salvador March, entre 1775 i 1780
aquest edifici senyorial, paradigma de la re-
sidencia prbpia de la nova burgesia comer-
cial en el seu desig d'assolir I'estatus de
I'aristocracia tradicional. La seva facana es
d'un classicisme academic i, a ('interior, les
peces es distribueixen segons una organit-
zacib de I'espai ordenada a partir d'un pati
central que racionalitza les proportions ad-
huc de la facana, tot demostrant el bagatge
tecnic de Soler i Faneca, bon coneixedor
dels tractadistes classics. Del pati arrenca de
manera lateral I'escala d'honor que mena a
la planta noble, en la que destaquen les al-
coves angulars i el salonet vuitavat obert a
la facana posterior, que fou projectada de
manera similar a la principal. Algunes sales
conserven pintures andnimes que formen
part de la nova decoracid que rebe el palau
el 1791. El 1876 Tomas Ribalta va comprar
el palau i hi feu reformes entre els que es
compten la substitucio de I'escala per una
nova de marbre i la col-locacio sobre el bal-
co principal d'un relleu amb allegories pro-
gressistes. El 1892 I'edifici passa a ser ocu-
pat pel Banc d'Espanya que, al Ilarg dels
anys seguents, I'adapta a les noves neces-
sitate segons projecte d'Elies i Francesc Ro-
gent. En aquesta reforma, a mes d'altres in-
tervencions, es cobri el pati central amb cla-
raboia, es tancaren amb reixes les portes la-
terals de la facana. S'altera la facana poste-
rior i es basti un pis mes. El 1933 el Banc
d'Espanya canvia de seu i el palau resta buit
fins que, despres de la guerra, s'hi instal-la
el «Movimiento National,,. Transferit a la Ge-
neralitat el 1981, aquesta endega un projecte
de reforma i revitalitzacio, dut a terme per
Cartes Solsona entre 1982 i 1984, per tal
d'instal-lar-hi el Departament de Cultura.
Llaguno, 1829, vol. IV, p. 330; Puig-Gairalt, 1933; Bas-
segoda, 1936, p. 79; Ainaud/Gudiol/Verrie. 1947, vol. 1,
pp. 355-356, vol. 2, figs. 1385-1391; Bergos. 1955-1961
A, pp. 200 i 204; Martinell, 1959-1963, vol. Ill, p. 50; Flo-
res/Amann, 1964; Cirici, 1973, p. 100; Hemandez-
Cros/Mora/Pouplana, 1973, p. 105: Amades, 1984, p.
138; Montaner, 1984; Triadb, 1984, pp. 233, 236-238 i
242; Hernandez-Cros/Mora/Pouplana, 1985, fitxa 51;
Arranz/Fuguet, 1987; Solsona, 1987.
AAM: exp. 1142 S (1892).
353
636 637 638
La Rambla, 10 La Rambla, 12-16 La Rambla, 25
c. de I'Arc del Teatre, 1
Categoria B, cap. II Categoria B, cap. II
Casa Xuriguer
B, cap. II
^s un dels primers edificis constructs en Conjunt de cases bastides, cam la vecna nu- Categoria
aquesta zona, al darrer quart del segle xvni, mero 10, pot desprrss de la desaparici6, el
immediatament despres de I'enderroc del 1774, del sector mes proper al mar de la mu-
que son visi- Sabem que I'autor d'aquesta casa d'habi-
sector de muralla que taneava la ciutat vella ralla de la Rambla, per be hi
mitgeres I'arquitecte Fran-
per la part baixa de la Rambla. Als seus bai- bles importants interventions del segle xix. tatges entre es
la pro-
xos hi ha tres portals d'art escarser motllu- Responen a un concepte unitari, amb un ma- cesc Daniel Molina i Casamajo, que
s'hi aixe- teix tipus de baixos de pedra amb finestres jecta el 1847. Amb prou feines s'endevinen
rat, mes gran el central, i al damunt oe^
tres quadrades I'entresol i amb una mateixa al- avui els quatre portals dels baixos, sobre els TEATRE
quen un alt principal amb balconada i a
i, si exceptuem els quatre quals hi ha un primer nivell amb balcons a
pisos amb balcons. Totes les obertures es- cada dels forjats
d'entresol. AI seu damunt hi ha la
tan emmarcades en pedra, mentre la resta pisos del numero 12, un pis mes alt que les manera
del principal. A partir d'aquest els
del parament es arrebossat i pintat. Els usos altres dues, poden ser eonsiderades sime- balconada
a un unit eix que passa pel murs cecs entre balcons es veuen ocupats
diversos a que hom I'ha destinat han gnat triques respecte
terra cuita a ba-
transformant el seu interior. Aixi, en temps portal mes destacat i per I'ampli pany de pa- per elements decoratius de
numero 14. se de temes fonamentalment florals.
de la Republica fou seu del Centre Autono- ret cega entre els balcons del Aparei-
xen tambe en altres parts de la facana, en
mista de Dependents del Comerq i de la In-
la que retrobem temes presents en obres
dustria,que fou canonejat el 6 d'octubre del
contemporanies, tom son els trenats dels
1934, i despres del a guerra s'hi instal-le, fins
plafons laterals i les mascares entre les fines-
el 1971, una escola sindical.
tres de I'atic. Per sobre d'aquest la balustra-
da ha perdut les figures d'infants que, se-
Girici, 7973, p. 70D; Va!l^s. 1974- f 976, vol. 171, p. 104;
Vall^s, 1977, voJ. !, pp. i46 i 166; Amades, 1984, vol. gons el projecte, ocupaven els pedestals
1, P. 143. que la interrompen i que completaven
aquest edifici, especialment interessant pel
fet de ser mostra de la produccio dins
d'aquest genere d'un dels arquitectes mes
notables del moment.
Cirici, 1944, p. 51.
AAM: exp. 839E (1876).
Y
ea
zu^ ---
7 77!
ti
-;.
:ti
f
^^ --:,,^
^' r-.?^
I^r ^
1__._^.
354
Madoz, 1846, p. 137; Balaguer, 1865-1866, vol. 11, pp.
639 640 358-364; Ossorio, 1916; Miret, 1933 B, pp. 347-351; Ci- 641
rici, 1944, p. 46; Bergos, 1955-1961 A, pp. 223-224; Hos-
La Rambla, 26 La Rambla, 27-29 pital, 1971; Cirici, 1971; Vila/Casassas, 1974, p. 258; La Rambla
Fontbona, 1983, pp. 68, 72 i 74; Amades, 1984, vol. I,
c. del Gfnjol, s/n c. de ('Arc del Teatre, 2 pp. 124-129, vol. Il, p. 372; Arquitectura Teatral, 1985, pl. del Teatre
c. de Lancaster, 17 pp. 104-107; Hernandez-Cros/Mora/Pouplana, 1985, fit-
Categoria B, cap. II xa 52. Monument a Serafi Pitarra
Teatre Principal AAM: exp. 879 B (1845).
Categoria B , cap. IV
forma cap.
Aquest edifici part del grup que, a la Categoria B, II
darreria del segle xviii i principis del xix, vin-
Previst des del 1896, el monument a Frede-
gue a substituir el pany de muralla alesho-
Amb i quatre pi- Existent, com a Teatre de la Santa Creu - ric Soler, conegut com a Serafi Pitarra, no
res enderrocat. planta baixa
depenia de I'hospital del mateix nom- des s'inaugura fins el 1906. Its obra de l'arqui-
sos amb tres balcons per pis, alto que li pro=
del 1587, arriba a l'incendi del 1845 com una tecte Pere Falques i de I'escultor Agustf Que-
porciona una certa excepcionalitat es l'obra
construccib de caracter sever i classic de dar- rol, especialista en estatuaria oficial. El con-
de pedra a tota la faeana, de grans carreus
reries de segle xvui. Francesc Daniel Moli- junt consta d'un complicat basament de pe-
regulars que dibuixen motllures al voltant
amb obertures rectan- na s'encarrega dos anys despres d'una pro- dra sobre el que s'eleva un estrany pedes-
dels buits. Als baixos,
que els funda renovacib de I'edifici, des d'aleshores tal de marbre en forma de numero dos, en-
gulars, hi trobem un Ileu encoixinat
Teatre
resta parament exterior. Principal. L'obra, adscrita al roman- voltat d'exuberant fullatge mes o menys mo-
distingeix de la del
ticisme -de vegades anomenat isabelf-, dernista, del qual emergeixen les inscrip-
to una fapana tripartida Ileugerament conve- cions i I'escut de la ciutat. Dalt de tan apara-
xa; el seu cos central, mes alt i destacat, to tds setial, i coronant el conjunt, seu, en acti-
als baixos, corn als cossos laterals, arcs de tud despreocupada, I'estatua tambe de mar-
mig punt, i al principal tres grans arcs mes, bre de I'escriptor.
que abasten dos pisos; primitivament
aquests eren tancats amb vidrieres i entre Monumentos, 1933 B, pp. 294-295; Ciervo, 1950, pp.
146-148; Tintb, 1980, pp. 218-221; Bohigas, 1983, vol.
ells i als seus carcanyols hi havia decoracib 1, p. 177; Subirachs, 1983, pp. 219-220 i 394-397; Fa-
escultbrica obrada per Bertomeu Ferrari. bre/Huertas/Bohigas, 1984, pp. 66-67; Garcia Martin,
Aquests elements, com la decoracib analo- 1985, pp. 94-95; Subirachs, 1986, pp. 1 12 i 114 i 135.
ga del coronament, desaparegue -despres
d'algunes modifications- a comencaments
del segle xx, arran de diversos incendis. En
('actual frontis les arcades sbn cegues i en
elles s'obren balcons amb frontb i dculs, i
I'atic de coronament es resseguit per parells
de petites pilastres que sostenen una corni-
sa que es doblega a la part central, al da-
munt del rellotge. Entre les dependencies in-
teriors conservades -el teatre es fora d'us
fa decades- destaca un espai circular co- CAIRC
bert amb copula casetonada, que ha estat
utilitzat com a petita sala d'espectacles.
355
642 643
La Rambla, 38-42 La Rambla, 39
c. Nou de Zurbano, 2 c. Nou de la Rambla, 1
ptge. de Bacardi
Casa Fradera
Hotel les Quatre Nacions i Hostal Categoria B, cap. II
Sant Marc
Categoria B, cap. II
^- A partir d'una de les senzilles constructions
que a finals del segle xvui i principis del xix
Existent des de principis del segle xix a la poblaren la part baixa de la Rambla, una im-
cantonada amb la plapa del Teatre, I'Hotel ^^,-,/ portant reforma duta a terme el 1864 gel
de les Quatre Nacions fou reformat a mitjans mestre d'obres Pere Casany dota a I'edifici,
del segle xix {a I'entaulament del portal mes aleshores propietat de Llorenc Fradera, de
proper a la plaga del Teatre, ara correspo- la seva aparenga actual, si mes no gel que
nent a I'hostal de Sant Marc, hi ha la data fa a les faGanes que organitzen exteriorment
1849) amb una fagana en que es remarquen la casa; amb entresol i tres pisos, essent els
amb pilastres els eixos sobre els portals i on balcons del darrer, coberts amb frontons
destaquen els ferros de balcons i refixes. triangulars i arrodonits alternativament, un
L'edifici immediat a aquest correspon al que dels elements que mes singularitzen el con-
a principis dels cinquanta Francesc Daniel junt, juntament amb els relleus vegetals de
Molina bastf per a Ramon de Bacardf i que la resta de balcons i la cornisa motllurada.
Integra el passatge amb el nom del propie- Una nova intervencid en I'obra degue remo-
tari iamb I'any 1856 a la reixa (tot i que el delar els baixos a base d'ares que integren
1854, quan se'n feu una remunta, ja era I'entresol, una solucid similar a la que ja Ca-
constru'it). Posteriorment, tota la fagana de sany utilitza en la facana del jardi elevat.
I'edifici fou objeete d'una reforma per tal Aquest darrer no es conserva perb sf la ba-
d'unificar-la formalment amb el cos constru'it lustradaamb gerros per a plantes que I'abo-
el 1849. La data de 1865 que apareix a la cava al caner Nou.
reixa sobre el portal corresponent al nume-
ro 40 de la Rambla, obert seguint el model AAM: exp. 944 C (1858), exp. 1480 C (1864), exp. 1576
exp. 769 bis C (1854).
del passatge i integrat en un eix vertical que C (1865), exp. 86i P (1889),
repeteix els frets del cos d'edifici mes antic,
ens serveix d'orientacib per a situar crono-
Ibgicament aquesta reforma que conferf al
conjunt la seva imatge actual.
Cameras i Candi, 1916, p. 779; 8ergos, 7955-1961 A,
p. 208; Cirici, 7973, op. 97 i 102; Amades, 1984. vol. !,
pp. 97-99.
AAM: exp. 11015 (1892-1893), exp. 1.".+54-75 bis C
(1863).
l,.a ^ ,.fi r:v_,,. ^-,
^------=
r
ff ^- -I
i, 1
^ : ^I
I - i' ;'^ I
i^
^^ ^.i
^----^
.; a a_ I_ T ^l
^4L. YJ`
2_..^
356
644
La Rambla, 43
c. de les Penedides, s/n
Antic Col •legi de Sant Angelo
Categoria B, cap. II
Instal•lat a la Rambla el 1593 i dedicat a I'es-
tudi de filosofia i teologia dogmatica, el col.le-
gi de Sant Angel, martir de I'ordre dels Car-
melites calcats, fou reconstruct entre 1786 i
1790 segons projecte de Narcis Serra. Con-
vertit en caserna de la Guardia Civil conser-
va, fins el 1985, en que fou enderrocat qua-
si totalment, les dependencies mes notables,
especialment la Capella de nau unica i sen-
tit classicista, i el claustre, amb quatre arcs
de mig punt sobre pilastres de seccio qua-
drada a cada una de les galeries, cobertes
amb voltes d'aresta creuada separades per
/'IeN 1111 n! '1. JIN,Y1VflE'LI I.f.!'r BLR lAR.cN^rlRlDL'F1. arcs. Aquest claustre, del qual Homes se'n
conserven les arcades exteriors i el mur amb
-, ^;, finestres sobreposat, constituca la part mes
_,..
interessant del conjunt. Adossats a la seva
-- -
^raad d:^aaa^-ra^dd9^^,^, - ^^^R^,' Banda Hord hi havia el refectori i les aules.
La facana, existent fins fa pot a la Rambla,
fou bastida el 1790 i renovada un segledes-
pres, era una conventional construccid amb
balcons i baranes de ferro.
Balaguer , 1865-1866, vol, ll, p. 201; 8arraquer, 1906.
vol. 1, pp. 404-407; CarrerasiCandi, 1916, pp. 708-806;
Ainaud/Gudiol/Verrie, 1947, vol. 1, p. 237; Cirici, 1973.
pp. 9697; Arcades. 1984, vol. 1, pp. 114-115.
i
PAOfT?O
357
645 646
La Rambla, 45-47 La Rambla, 61-65
c. de la Uni6, 3-5 c. de Sant Pau, 1-5
Antic Col•legi de Sant Bonaventura Teatre del Liceu
Hotel Orient Categoria B, cap. II
Categoria B, cap. II Incoat Expedient de la Generalitat
BOE. 13-5-1981.
El Col-legi de Sant Bonaventura, dels Fran-
ciscans, es va construir el 1652 per acollir En el context de la reutilitzacid, a partir de
els estudiants de canons, teologia i filosofia. la desamortitzaci6 del 1835, de solars ocu-
Fou aixecat en dues fases: una de 1652 a pats per institucions religioses, fou constru'(t
1670, quan es construiren el claustre i el re- en el de ('antic convent dels Trinitaris el tea-
fectori, i una segona ales acaballes del xviii tre del Liceu segons projecte del 1845 de
quan, amb motiu del canvi d'aliniacions de Miquel Garriga i Roca, guanyador del con-
la Rambla, I'arquitecte municipal Pere Serra curs convocat. Amb cinc amfiteatres i capa-
i Bosch projecta I'esgiesia i varies dependen- citat per a 4000 espectadors, es col-loca al
cies annexes (1779). La Llei de Desamortit- costat de l'ortodbxia arquitectdnica, una po-
zaci6 provoca, el 1835, una mutaci6 del seu sicid contraria a la qua s'adopta en la realit-
us, convertint-se el 1842 en «Gran Fonda zaci6 de la fagana, en la que, per decisi6 del
d'Orient.. Resten nomes el claustre i el re- promotor de l'obra, Joaquim de Gispert, se
cinte del refectori noteriament alterats: el pri- substituf el disseny de Garriga pel del pro-
mer, que es let de carreus i voltes d'aresta jectista frances Viguie, amb elements histo-
amb cinc arcs de mig punt a cada costat i ricistes i details ornamentals de regust pla-
pilars quadrangulars, cobert amb claraboia, teresc. El teatre fou inaugurat el 1847 perb
fa de sal6 principal de ('hotel; el segon, de el 1861 un incendi obliga a refer bona part
planta rectangular, es un espai rectangular del teatre sota la direcci6 de Josep Oriol
voltat. Tots dos estan ara enclavats en un edi- Mestres, que ja havia signat el projecte de
fici que projecta el mestre d'obres Eduard la facana de Viguie, nomes retocada en la
Fontsere i Mestres el 1881 i qua fou cons- restauraci6. Mestres, que es mantingue fi-
truct a partir de ('any seguent per Juli Marial del als principis heterodoxos del frances, ac-
i Pey. Als baixos de la senzilla fagana del se- ^1_ titud que li valgue agres desaprovacions,
gle xix s'hi afegf mes tard un grup d'arcs so- programa les tasques decoratives, realitza-
bre pilastres jbniques que emmarquen les des per un equip dirigit per Josep Mirabent
dues primeres plantes. i Gatell i en el que figuraven pintors com Mart(
i Alsina, Joan Vicens, Agusti Rigalt i Antoni
Barraquer, 1906, vol. 1, pp. 480-483; Ainaud/GudiolNe- Caba. Al primer repla de I'escala principal
rrt6, 1947, pp : 237-238; Cirici, 1973, p. 96; Fabre/Huer- hi ha una al-legoria de la musica de I'escul-
tas, 1976-1977; Amades, 1984, vol. 1, pp. 96-100; Tria-
db, 1984, p. 46; Hotel, 1985, p. 26. tor Agapit Vallmitjana i Barbany. El Liceu,
AAM: exp. 663 K (1881), exp. 458 (7p)(1907). una de les mes notables creacions auspicia-
1MH: G-B/A-XV. des per la potent burgesia industrial catala-
na, fou sotmes encara a diverses remode-
lacions, entre elles les d'Emili Sala del 1873,
la del 1881 de Pere Falques i encara una al-
tra el 1909. A mes dels salons amb pintures
il-lusionistes o be pompeianes, dins I'edifici
hi ha tambe el Cercle del Liceu, notable con-
junt modernista amb obres d'Alexandre de
Riquer i de Ramon Casas.
Piterrer/Pi y Margall, 1842, vol. Il, p. 225; Madoz, 1846,
pp. 137-139; Balaguer, 1865-66, vol. I, pp. 128-135; Ro-
gent, 1901, pp. 128-129; Bertran, 1931; Miret, 1933 A,
pp. 69-72; Bergos, 1955-61 A, p. 222; Cirici, 1973, p.
93; Hernandez-Cros/Mora/Pouplana, 1973, p. 74; Fau-
li, 1974, p. 117; Fontbona, 1983, pp. 72, 74-75, 168-170,
204 i 276-277; Altisent/Carandell, 1984, num. 1, 13 i 15;
Amades, 1984, vol. 1, pp. 131-134; Arquitectura Teatrat,
1985, pp. 100-103; Gran Teatre, 1985, p. 23; Hernandez-
Cros/Mora/Pouplana, 1985, litxa 65.
AAM: exp. 1 162 bis C (1861), exp. 2673 C (1874), exp.
132 R (1890-1891), exp. 829 (8p)(1908).
358
ad ^,a,, u^^^.^• Jd 1,«^
PLA
0E LA
9 OOUERIA
359
647 648
La Rambla, 77 La Rambla, 82
Pla de la Boqueria, s/n
Casa Doctor Genove c. del Cardenal Casanas, 1
Categoria B, cap. II Casa Bruno Quadros
Categoria B, cap. II
Aquest estret edifici entre mitgeres, un dels
candidats al premi de I'Ajuntament per a
construccions acabades el 1911, fou projec- El 1883 Josep Vilaseca i Casanovas es feu
tat per Enric Sagnier i Villavecchia per tal de carrec de la reforma d'un edifici de princi-
ser ocupat tot ell per la farmacia i el labora- pis del xix, reforma que, motivada probable-
tori d'analisis farmaceutics del doctor Geno- ment per la renovacio de la botiga que ocu-
ve. Als baixos hi ha un arc apuntat amb I'em- pava bona part de I'edifici, afecta la deco-
blema d'Esculapi en relleu a la clau. L'en- racie de les faganes i la distribucio interior
volten mosaics que, despres de modifica- i que comporta I'aixecament d'un pis mes.
tions per les successives substitutions de Vilaseca reconegue el seu particular eclec-
retols comercials, han estat restaurats en el ticisme, aquf amb predomini de referencies
disseny initial peril sense cap inscripci6. Mo- egfpcies, patents en el mart dels balcons i
saics similars els trobem sota el rafec pro- on la galeria columnada del darrer pis que,
minent flanquejat per pinacles, en els dos alhora, no deixa de ser una referencia a les
panys de mur que separen els finestrals de construccions gdtiques i barroques catala-
cada un dels tres primers pisos, i al voltant nes, tot plegat on contraposicio a I'orienta-
de arc apuntat que clou la gran obertura lisme de la botiga que s'esten pels para-
vertical que tanca els esmentats finestrals ments alts en forma de panoplies d'om-
dins un perfil com de vitrall gdtic. La darrera brel-les i ventalls de Ferro fos i culmina en el
planta presenta tres arcs carpanells de per- drat xines del mateix material de la canto-
fil canopial, a manera de galeria, configurant nada, projectat a manera d'ensenya comer-
el goticisme moderat del conjunt. L'antic em- cial i que soste un paraigua i un farolet tam-
blema en banderola, de ferro forjat, desapa- be de ferro. Aquesta volgua juxtaposicid
regue en perdre I'edifici la funci6 de d'estil constitueix en l'obra de Vilaseca un
farmacia. recurs caracterfstic que, persistentment
practicat, el mantindra apartat de les formes
Concorso Anual, 1913, p. 19; Cirici, 1951, pp. 85 i 105; considerades prbpies del modernisme.
Fabre/Huertas, 1976-1977, vol. 7, p 346; Bohigas, 1983.
Cirici, 1951, p. 89; Jardi, 1972 A, p. 17; Cirici, 1973, p.
95; Hernandez-Cros/Mora/Pouplana, 1973, p. 74; Bet-
ter, 1977, pp. 21, 31, 53-54 i 83; Bohigas, 1983.
AAM: exp. 336 M (1883-1885).
360
FACFiHDAS 649
La Rambla, 82
Pla de la Boqueria
c. del Cardenal Casanas
(Casa Bruno Cuadros)
^^
Antiga Botiga Bruno Cuadros
Actualment Oficina de la Caixa
d'Estalvis de Sabadell
,, Categoria B, cap. VII
(vegeu planol d'emplacament del num.
648)
Construida segons el projecte de reforma de
tot I'edifici fet per Josep Vilaseca el 1883, les
obres del qual eren acabades el 1885. La
f.-... Botiga, amb decoraci6 eclectica i elements
ornamentals japonitzants, es desenvolupa
endues plantes-amb un espai a doble alpa-
da i sostre pintat. A ('exterior, la decoraci6
recobreix completament els baixos i I'entre-
sol de tota la Casa a base de cites Orientals
presents tant en els treballs de fusteria i en
els vidres pintats com en les pintures on es
copien personatges extrets de lamines japo-
neses i en els ornaments de ferro que abas-
ten les parts altes de la fagana, destacant el
drac xines que actua d'ensenya de I'esta-
bliment. EI 1980 es dugue a terme una re-
forma i restauraci6 general del conjunt per
tal d'adaptar-hi les oficines d'una caixa
d'estalvis.
Mackay, 1962, llista s.n.; Cinci, 1973, p. 95; Bletter, 1977,
pp. 21, 31, 53-54, 71, 83, 97; Bohigas, 1983, vol. (l, p.
202; Satue, 1984, p. 34, il, num. 36.
rJl
^^
Z
'','
--^
361
650 651
La Rambla, 83 La Rambla, 99
c. de la Petxina, 1 c. de les Cabres, 10
Antiga Casa Figueres Palau de la Virreina
Categoria B , cap. VII Categoria A, cap. I
Monument Histbrico- Artistic d'interes
Nacional D . 27-1-1941
Constru'fda Pent cantonada, utilitza el Ilen- BOE. 3-2-1941
guatge modernista i enclou un relleu escul-
tbric a ('angle i profusa decoracio de mo-
saics, vitralls i ferro forjat. Sabem que fou pro- Entre 1772 i 1778 Manuel Amat i Junyent,
jectada el 1902 pel pintor i decorador Anto- virrei del Peru, es feu construir a la Rambla
ni Ros Giiell, amb la intervencio d'un Ilarg un palau que, un cop mort ell, comenca a
seguit de col-laboradors: vitralls de Granell ser conegut com a Palau de la Virreina,
Rigalt, metalls de M. Vila i Domonech; escul- referint-se a la seva vidua. Sembla que el ma-
tura de Bernadors; mosaics de Merogliano; teix virrei, coneixedor de I'arquitectura, in-
escultura a ('exterior de Lambert Escaler; pin- tervengue en el projecte de I'edifici, cons-
tura de Boix, marbres de Corrius; fusteria de truct amb la intervencio de I'arquitecte Josep
taller de Medemant; treballs al coure de F. Ausich i Mir i de I'escultor Cartes Grau. El Pa-
Lacambra i serralleria de Badia. Recentment lau, amb planta baixa i tres pisos, respon a
ha estat objecte d'una remodelacio per tal esquemes barrocs, amb ornamentacio ro-
d'instal-lar-hi una pastisseria, operacio que coco afrancesada, especialment en I'escul-
ha comportat la restauracio dels elements tura de la facana, reculada respecte ]'actual
decoratius. aliniacio de la Rambla. Aquesta s'organitza
a partir d'una serie de pilastres corinties que,
Mackay, 1962, p. 35, 37, 39 i Vista s. n ; Bohigas, 1968, sobre un cos basamental, sostenen un gran
Jams. 10 i 51; Hernandez-Cros/Mora/Pouplana, 1973, p. entaulament rematat per una balustrada
123; Fabre/Huertas, 1976 1977, vol. 7, p. 346, nota 65;
Garcia-Mart(n, 1977, pp. 66-69; Barey, 1980, vol. 11, p. amb gerros. Cal esmentar tambe un pati in-
64; Vila-Grau/Rodon. 1982, p. 93; Bohigas, 1983, vol. terior, rectangular amb angles arrodonits,
lJ, p. 202; Salud, 1984, p. 128, ifs. num. 1311211; Figue-
ras, 1986, p. 28. una doble escala per ascendir a la planta no-
AAM: exp 74 G (1877-1878). ble des del vestibul, i la senzilla facana pos-
terior, sobre el mercat de Sant Josep. Entre
els salons que han conservat la decoracio
antiga, majoritariament d'estil imperi, desta-
ca el menjador, cobert amb volta i amb pin-
tures al-legoriques en estil rococo.
Ossorio, 1916: Lamperez., 1922; Bonet, 1925 A, pp. 3-13;
Galtes, 1934, pp. 27-30, Bassegoda, 1936, pp. 174.175;
Aliberch, 1944; Ainaud/Gudiol/Verrie, 1947, vol. 1, pp.
347-350 i lam. XL VIII, vol. 2, figs. 1372-1374; Grahit,
1947; Florensa, 1953 A, p. 24, figs. 43-45; Azcarate,
1953-54; Foye, 1955; Martinell, 1959-63, vol. III, pp.
42-44, lams. 12-14: Florensa, 1961 B; Florensa, 1962:
Flores/Amann, 1964; Saenz-Rico, 1967; Puig, 1970; Du-
ran i Sanpere, 1972; Cirici, 1973, p. 92; Hernandez-
Cros/Mora/Pouplana, 1973, pp. 66.67; Cirici, 1975, pp.
223 i 225; Analisi, 1983, vol. 1, fitxa 5, 23 pp.; Triadd,
1984, pp. 149-152; Hernandez-Cros/Mora/Pouplana,
1985, fitxa 49.
AAM: exp. 1954 bis C (1868).
362
652
La Rambla, 105
c. del Carme, 1
Casa Francesc Pina
Categoria B, cap. II
En veinatge amb els edificis mes monumen-
tals de la Rambla, aquesta construccio en
cantonada, projectada el 1850 com a casa
d'habitatges per Josep Fontsere i Dome-
nech, constitueix tambe un notable exemple
de I'arquitectura qualificada de romantica.
La seva facana distribueix els elements pro-
pis del moment en tres nivells. Al primer, cor-
responent als baixos de pedra, hi ha alts arcs
de mig punt que probablement contenien un
entresol (ara un altell), El segon nivell abas-
ta dos pisos solcats per parells de pilastres
jbniques des de la balconada del primer fins
al marcat cornisament que aquelles soste-
nen. Al seu damunt reposen, ja dins e! ter-
cer nivell format per dos pisos mes, els bal-
cons del tercer pis i, en la vertical de les pi-
lastres, les peanyes de grups escultbrics en
relleu d'infants enjogassats. De terra cuita
pintada en blanc, destaquen sobre el rosat
de I'estuc i son !'element mes atractiu del
frontis, tancat a la part alta per una comple-
xa cornisa amb permbdols. Ocupat per una
rellotgeria i joieria molt antiga, I'edifici rep po-
pularment el nom d'aquesta. Cap de les di-
verses decoracions exteriors de I'establiment
-inclosa la modernista de Josep Bori, pre-
miada el 1911- no s'ha conservat.
ConcursoAnual, 1913, pp. 24-25; Cirici, 1944, pp. 46-47
i 54; Bergbs, 1955-61 A, pp. 206-207; Cirici, 1973, p. 92.
AAM: exp. 504 C (1850).
_. _J U3
363
653 654
La Rambla, 109 La Rambla, 110
c, del Pintor Fortuny, 1-3 c. d'en Roca, 25
c. d'En Xucla, 8
Categoria B, cap. II
Companyia de Tabacs de Fllipines
Categoria B, cap. II Edifici del segle xvui sobre parcel-la medie-
val, de planta baixa i cinc pisos amb balco-
nades de Ilosana de pedra als dos primers
Ocupant el Iloc de I'antic seminari, Josep pisos i amb balco i finestra als altres. A totes
Oriol Mestres projecta I'edifici el 1880 com les obertures els brancals i les Ilindes son de
a residencia particular per a membres de la pedra motllurada. Als esgrafiats, ordenats
famflia Lopez i Lopez, tot i que, durant la se- per planes, hi ha a mes d'infants entre gar-
va construccio, el disseny fou variat per tal landes, els atributs de I'amor i pedestals que
d'adaptar-lo com a oficines de la compan- sostenen bustos. La remunta del capdamunt
yia Transmediterrania, propietat de la matei- podria correspondre a una intervencio de
xa fami1ia. Al 1929 (en adquirir-lo la Compan- Josep Buxareu i Gallart,
yia, ja hi estava instal-lada), fou encarrega- a
da una remodelacio als arquitectes Josep
Comas, 1913, p. 240.
Maria Sagnier i Vidal i Josep Maria Rivas, es- IMH: LUV-G 4139-4140.
sent aquest darrer el responsable de les mo-
dificacions en la part baixa i en els balcons
de la vella fagana de Mestres, que ha con-
servat els seus trets basics i les escultures
al-legbriques del Comerg i d'Ultramar, da-
tada al 1881 de Francesc Pages i Serrato-
sa. El 1932 es cremaren els veins magat-
zems de, EI Siglo,, cosa que permete l'ober-
tura del carrer del pintor Fortuny. Aixb obli-
ge a I'edifici a dotar-se d'un nou frontis a
aquest carrer del qual, el 1935, se'n feu ca-
rrec novament Josep Maria Sagnier. Aquest,
tot imitant parts de la fagana a la Rambla i
seguint el seu programa general, desenvo-
lupa un frontis monumentalista que enclou
un fronto sobre pilastres i, a I'angle arrodo-
nit amb el carrer d'En Xucla, una forn(cula
amb una estatua del pintor Fortuny assegut,
realitzada pets germans Osle i instal-lada el
1942, quan ja era enllestida I'obra arquitec-
tbnica, en la qual sembla que s'hi treballa du-
rant tota la guerra.
Ossorio , 1916, p. 87; Facana, 1934, Cirici, 1973, p. 88;
Garcia - Martin , 1984 , p. 174; Companyia, 1985, p. 25;
Garcia - Martin, 1985, pp. 172-173.
AAM: exp . 179 J ()880).
364
655 ^ 656 657
La Rambla, 112 La Rambla, 114 La Rambla, 115
c. d'en Roca, 27 c. d'en Roca, 29
Reial Academia de Ciencies i Arts
Categoria 8, cap. II Categoria B, cap. II Categoria B, cap. II
Com la casa veina, amb la cornisa de la qual Construccib de principis del segle xvui amb
EI 1883, tot reformant una construccio pree-
coincideix la d'aquesta, es una construccio una emplia fagana pero sobre parcel^la de xistent en la qual ja havien intervingut qua-
de tint pisos del segle xvui amb una distri- poca profunditat. Baixos i entresol estan
tre anys abans els arquitectes Josep Oriol
bucio d'oberturessimilar iamb evidents re- completament desfigurats per les botigues
Mestres i I. Reventos, Josep Domenech i Es-
novations en els balcons de ferro forjat en que els ocupen, malgrat que es visible el por-
tapa dota a la Reial Academia de Ciencies
les baranes de transici6 cap el segle xix. Els tal d'art escarser. En la vertical els balcons
i Arts de la seva configuracio actual, queen
esgrafiats, amb garlandes i temes florals, son de Ilosana de pedra que ocupen els quatre
fa una de les obres mes interessants dels ini-
practicament invisibles. pisos son substitu'its per finestres. EI Iloc de
cis de la seva carrera. Les parts de I'edifici
la del primer es ocupat per una notable for-
en que la seva emprenta es ben evident sdn
niculamolt ornamentadaque conteuna bo-
el vestfbul, I'escala i, sobretot, la facana.
na imatge, de volum rodb, de la Mare de Deu
Aquesta organitza les obertures i I'ornamen-
de la Merce. tacio -que enclou dues escultures de Ma-
nuel Fuxa, elements de ferro vist i diversos
Cirici, 1973, p. 90.
544 K {1881). relleus de terra cuita- segons un eix cen-
AAM: exp.
tral, confirmat pel cos vuitavat que culmina
el frontis i que havia de cobrir-se amb un co-
pula. Mes endarrerides, dues esveltes torre-
tes es rematen amb sengles observatoris as-
tronomic imeteorologic. Domenech, partint
r ;^% de les premisses d'un eclecticisme a la ma-
- ^r nera de Vilaseca, se situa amb aquesta obra °n'f-'tr-iYi-'^lii^+tt^i (-uifI'f(-^fl''I'
a I'avantguarda dunes formulations pre-
^^ modernistesque esdevindran, peril, carac-
= ==^
teristiques en la seva produccib posterior,
volgudament al marge dels recursos estric-
tament modernistes. .11 3 ^I ' ^t^^ i .^, i
Romeo, 1918 A, pp. 154, 758; Cirici, 1944, p. 41; Cirici,
1973, p. 88; Hernandez-Cros/Mora/Pouplana, 1973, p.
64; Bohigas, 1983; Fontbona, 1983, p. 271; Garcia-
Martin, 1984, p. 162; Fontbona/Miralles, 1985, p. 34.
AAM: exp. 1207 A (18831884), exp. 729 Y (1896-1897),
=y-r ^s- .
exp. 571 H (1878).
R^
-,a^.a:..'-^ -
^v MUM=
_ . `^^,
:L.I ^^?
"^;'^'s
' b_:^^^--^i
s ^,:
365
Ton 658
c
^: Od5%9s." '1TG.TJ "̂ lJ£:SG^LZDa![^
^, -^^ La Rambla, 116
l ^ ^,,, ,^ 4
r. c. de la Portaferrisa, 2
^ - i c. d'En Roca, 31
n !^
I ^ I ^ .^ I
i Casa Josefa Nadal
a ^^
-_^-^ ^ _. .. ^ Categoria B, cap. II
^'
,^
• ^^ ^ ^ ^>
Aquest edifici de planta baixa, entresol, prin-
A'an:a .:el.ic9 rado ^:ra do is
cipal idos pisos, amb una font adossada als
baixos el 1818, es una construccid del se-
K̂ ^^:^ gle xvui que veie renovada la seva imatge
en una reforma feta el 1898 pel mestre
d'obres Pere Bassegoda i Mateu. Aquest
dissenya factual porta d'acces per la Ram-
,-.-^ bla, el seu vestibul i el mirador del terrat que
corona el frontis, i dirigi diverses reformes in-
teriors iuna restauracid general de la fapa-
7 --^ na. Aixi, els yells esgrafiats divuitescos -
'f- que Comas recorda i descriu- foren subs-
Me.^. F^,.,
..:.. L..,..^,, tituits per uns altres de nous, que podrien ser
I'obra de Francesc Soler i Rovirosa a laRam-
bla de les Flors que esmenta Feliu Elias.
Tambe les baranes de ferro i altres details
foren reemplacats en aquest moment de tai
manera que, de la facana barroca en resta,
-^ amb prou feines, la distribucio de les ober-
tures, les Ilosanes dels balcons, la cornisa
i, potser, la cantonera.
Cmmjma
Pli^.^f 1Jla. A Al Eat 00 POO aNOWO^
I i 'i 9(l
AAU ey 8m 7 pG^)
^^ ^^
I
^.. ^r,-l .^ y.J
y ^i^^ T i. ___^`.^^-1j --^_
'._l 4
c^J i° q
^^:.r..y.:,4
:,r1^.. ^.
^1
366
659 660
La Rambla, 125 La Rambla, 129
c. dels Tallers, 2 Categoria B, cap. II
Hotel Lloret
Categoria B, cap. II Datable als voltants del 1850, es un edifici
d'habitatges entre mitgeres amb baixos i
quatre pisos. El primer esta amagat exterior-
Construct pels volts del 1850, aquest vast edi- ment per una tribuna comercial moderna
fici d'habitatges convertit en hotel mostra una sense cap interes i els altres separen els seus
fapana composta amb els trets caracteristics balcons per plafons de terra cuita disposats
del moment: baixos amb arcs de mig punt en vertical d'entre l'ornamentacio vegetal,
-ocults en bona part per botigues dels quals sobresurten les mascares que for-
modernes- principal amb balconada -que maven part del repertori habitual del moment
en aquest cas gira en la cantonada amb i que trobem en aquesta casa la seva plas-
Tallers- de la part central de la qual arren- macio mes caracterfstica. A la planta baixa
quen pilastres corinties. Aquestes sostenen hi ha dos establiments notables: a I'esquer-
una cornisa a I'alpada del forjat del tercer pis ra la ,,Musical Emporium>' amb un aparador-
-amb balcons mes petits que els del primer entrada que enclou la porta de vidre gravat
i segon-, damunt del qual hi ha encara les en estil modernista i que amaga el portal pri-
obertures de la cambra d'aire, la cornisa i mitiu, contrarianient al que el 1917 feu Joan
la barana d'obra del terrat. Als baixos de la Llongueres en dissenyar la premiada pas-
fapana a Tallers hi ha, ben conservada, una tisseria Riera que, convertida en joieria, con-
fleca del 1876. serva el mobiliari, la decoracio interior i I'en-
trada de vidre i fusta adaptada a I'arc de mig
Cirici, 1944, p. 54. punt originari.
Concurso, 1919, pp. 134 i 150; Cirici, 1944, p. 51.
367
661 662 663
pl. de Ramon Berenguer el c. de Ravella, 15 c. del Rec, 38 al 56
Gran Categoria B, cap. II Porxos del Rec
Monument Equestre a Ramon (C.M.B. 10-2-1983)
Categoria B, cap. II
Berenguer III
Categoria B, cap. IV Tot i que existeix un permfs del 1897 per tan-
La meitat sud del carrer del Rec -anomenat
car el solar d'una de les cantonades dels car-
planol signat aixf perque hi passava
amb per al descobert la Se-
rers Ravella i Modolell,
Despres de la urbanitzacib de la placa, pre- quia
Ribb, la finca esmentada no Comtal , entre el passeig del Born i el
Ferran Romeu i
vista des del 1922, al 1950 s'hi inaugura el carver Guillem- presenta
coincideix amb la que ocupa I'edifici moder- de , a la vorera dels
monument del comte barcelonf, versib en 15 carrer numeros parells - I'altra
del Rave- correspon als so-
nista de ('actual numero
bronze d'un guix de la mateixa grandaria fet esmentats lars mes orientals de la Ribera enderrocats
Ila, al qual han estat atribu'fts els
el 1888 per Josep Llimona en tornar de Ro- arrel de la construccio de la Ciutadella-, un
any i arquitecte. L'edifici, entre mitgeres i de
ma. Des d'allf, on era pensionat per I'Ajun- modestes proportions, to planta baixa i no- seguit de cases d'habitatges amb la carac-
tament de Barcelona, havia enviat el 1880 mes dos pisos, amb balcons de planta sinuo- terfstica comuna de tenir, enfront de la seva
I'esbbs d'aquesta obra. La gran cua del ca- sa al primer i finestres balconeres al segon. planta baixa , uns cossos de manera de por-
vall es un polemic afegit de Frederic Mares. xo formats per pilars prismatics de pedra i
La facana, plane i simetrica, es de carreus
embigat de fusta que suporta en els
de pedra a mig debastar, en filades alterna- ( casos
Ciervo, 1952, pp. 33-40; Bonet, 1955-61 B, p. 367; Flo- des de dues mesures diferents. textura en que no hi ha sobreedificacio ) les
La terras-
rensa , 1964, pp. 12, 18-19 i 23-24; Tintd, 1965, pp. ses dels primers pisos . Mentre els edificis son
186-187, Escalas/lntiesta/Monedero, 1977, p. 39; Carve irregular i rugosa que aixb suposa contras-
tots obra dels segles xviii i xix, els pilars po-
ras i Candi, 1916, p. 252; Subrachs, 1983, pp. 164-165; ta amb les parts finament tallades a la ma-
Fabre/HuertasJBohigas, 1984, p. 135: Subnachs, 1986, drien ser testimoni d'estructures similars exis-
teixa pedra: motllurat al voltant de les ober-
pp. 29-30. tents des del segle
florejats sobretot, el xv , motiu pel qual tot so-
tures, claus d'arc i, co-
vint es parla d'aquestes construccions com
ronament amb tres pinyons mixtilinis que te-
d'un conjunt de botigues
els Calvet g6tiques. La cir-
non com a clar model de la casa
culaci6 per sota aquest porxat
de Gaud(, que constitueix tambe el referent d ' seguit es
ara impossible
con- , car el seu ambit , destinat a
d'altres elements de ('obra. Cal, doncs,
ser ocupat amb elements m6bils pels comer-
siderar aquest edifici d'autor desconegut i
cos dels baixos, ha estat paredat per aquests
datable cap el 1900 o poc despres.
en la majoria dels casos . De fet, el comerc
es encara viu en aquest indret , i les seves
Bassegoda Noneli, 1978 B, p. 29; Edificio, 1978, p. 23;
Peligra , 1979; Bohigas, 1983. necessitats han dut a una constant renova-
cio i adobament d'uns elements envellits i de-
gradats sense cap criteri unitari . Aix6, junt
amb la presencia de testos a terrasses i bal-
cons , ha permes a Cirici admirar-hi un dels
carrers mes acolorits de la Barcelona vella.
Carreras i Candi. 1916; Gallardo, 1934, p. 312;
Ainaud/Gudiol/Verria, 1947, vol. 1. p. 337, vol. 2, fig.
1323; Cirici, 1973, pp. 69-70; Hernandez-Cros/Mo-
ra/Pouplana, 1973, p. 97; Ros Torner. 1973; Vila/Casas-
sas, 1974, p. 242; Amades, 1984, vol. II, pp. 736-739.
n
3EHE.VGUER
kl. GH,1H
I
L
1
368
664
c. del Regomir, 11-19
c. del Correu Vell, 1
Casa dels Gualbes
Categoria B, cap. II
Aquest edifici, de parcel-la molt gran i irre-
gular, conserva encara I'estructura de Pa-
lau del segle xiv i alguns elements d'alesho-
res com son les finestres coronelles del pa-
ti, I'obra de carreus petits de la facana i al-
gunes obertures d'aquesta per a la qual Flo-
rensa aventura una particular tipologia amb
dues torres i gaJeria. Pero ('element mes des-
tacat, de molt, es el gran portal barroc, obra
de principis del segle xvni. Presenta una ta-
Ila acurada i un notable decorativisme als
brancals aixf com el dintell, on un plegament
del motlluratge en arc de mig punt dons peu
a una composicio de fulles i fruits de gust fo-
rani. S'ha parlat d'una possible importacio
de la peca de terres castellanes, perb la man-
ca de dades definitives impossibilita afirma-
cions rotundes. La restauracib que als anys
cinquanta en feu Florensa, a mes de
consolidar-lo, en va modificar les propor-
cions originaries tot augmentant I'alcada dels
muntants.
Ponz, 1788, p. 41; Carreras i Candi, 1916, p. 755. rota
2035 ; Gallardo, 1934 , p. 286; AinaudiGudiolNerrie.
1947, p. 339; Florensa, 1966, p. 29 , figs. 53-55; Cr-,
1973. p. 268; i lerrandez Cros/N?ora-'Pour)!ara 1971, n
Far;,', 1974 94 Tr do. 1981 . a. '.18.
369
665 666 667
c. del Regomir, 21-23 pl. del Regomir, 2 Plata del Rei
c. del Correu Veil, 2 c. de Sant Simplici, s/n Categoria C, cap. VI, tipus I
Categoria B , cap. II Categoria B, cap. II
La placa del Rei es un espai envoltat en tres
Sbn dues cases del segle xvii sobre par- De la primera meitat del segle xix, aquest dels seus costats per constructions pertan-
w cel•la molt petita, que defineixen conjunta- edifici de quatre pisos destaca d'entre els yents at conjunt palatf dels refs de la corona
ment un petit eixamplament a I'encreuament que contemporaniament es bastien al barri catalano-aragonesa: el Tinell, la capella de
dels carrers del Regomir i del Correu Veil. per la bona qualitat de la seva construccib Santa Agueda i el palau del Lloctinent. Del
Mentre la numero 21 fou excessivament res- -tot I'alcat es de pedra ben escairada- i veinatge d'aquestes edificacions monumen-
taurada no fa gaire anys, I'altra, constru'fda pets acabats entre els que es poden remar- tals deriva el seu nom actual. Tot i I'existen-
a partir d'una vella casa artesana, conserva car el fi motllurat de les obertures del primer cia des d'antic d'una placa o <corral" davant
encara el portal amb Ilinda de fusta i els bat- pis -unides com les del segon en una el palau, l'origen de I'ambit actual es en el
cons siscentescos. balconada- i les pilastres estriades amb ca- projecte del rei Mart( I'Huma de crear una
pitell jbnic amb garlandes que franquegen placa davant la seva residencia barceloni-
els dos portals d'art pla dels baixos , essent na per tal d'alliberar-la de les constructions
migpartides les dues dels extrems. particulars i del mercat que n'enva(a les im-
mediacions i, alhora, assolir un Iloc prou gran
per a fer-hi els torneigs que tenien Iloc al
Born. El 1403 el rei comunica el seu desig
que la nova placa tingui unes dimensions si-
milars ales del Born i sembla que es comen-
caren les obres d'enderroc i urbanitzacio.
Tant si el vast projecte reial es conclogue
com si no, la placa es veie redu(da als seus
limits actuals amb la construccio, al segle
xvi, del palau del Lloctinent i dels edificis
que la van tancar per I'extrem sud als segles
seguents. L'ambit arriba al segle xx amb
I'aspecte conformat a ('anterior centuria: ar-
brat, amb una font neogbtica dissenyada per
Francesc Daniel Molina (1853), una de les
columnes del temple roma arran de Santa
Agueda i I'escala de I'esglesia de Santa Cla-
ra oberta al mig de la facana del Tinell. Tot
aixo desaparegue als anys trenta quan, per
mor del trasllat de la casa Padellas i de I'ex-
cavacid arqueolbgica de la placa, se'n con-
figure ('actual aspecte, tendent a subrattlar
el caracter monumental del conjunt. Una es-
cultura d Eduardo Chillida ha estat recent-
ment instal-lada a I'extrem mes proper al car-
rer del Veguer.
Gallardo, 1934, p. 143; Cirici, 1973, p. 23; Adroer, 1979,
pp. 101-112; Fontbona, 1983, p. 99; Amades, 1984, vol.
1, pp. 725 as.
I
ELIJ, U
cb
-, n ^-
PL,
BERENGUER
REI
EL GRAN
N
C1 D
370
de Sant lu, tot refent nombroses parts de la _'L^
668 molt malmesa construccio.
pl. del Rei, s/n Madoz, 1846; Piferrer/Pi i Margall , 1884; Bofarull, 1904;
c. dels Comtes, 4-6 Carreras i Candi, 1910, pp. 136-152; Carreras i Candi,
1916, pp. 416-419; Lamperez, 1922; Madurell i Marimon,
pl. de Ramon Berenguer el Gran, sin 1936, pp. 491-507; Madurell i Marimon , 1937-1940, pp.
pl. de Sant lu, sin 88-112; Madurell i Marimon, 1941, pp. 129-154; Antiguo,
1943; Florensa, 1945, pp. 5-11; Florensa, 1946, p . 9, figs.
Palau Reial Major : Salo del Tinell 9-13; Ainaud/Gudiol/Verri6, 1947, vol. 1, pp. 241-244,
250-254, vol. 2, figs. 1040-1046; Madurell i Marimon,
1947, pp. 134-140; Florensa, 1951; Duran i Sanpere,
1952; Azcarate, 1953-1954; Florensa, 1953 A, p. 16, figs.
16-18; Florensa. 1955-1961 , pp. 336-337; Florensa,
Hom anomena palau Reial Major a la que 1962; Udina, 1965; Florensa , 1966 , pp. 11 i 15, fig. 1;
fou residencia oficial dels comtes barcelonins Florensa, 1967 B, pp. 213-220; Cirici, 1968; Duran i San-
pere, 1972, pp. 41-43, 239-240 i 251-278;catalano- Cirici, 1973,
i mes tard dels reis de la corona pp. 22-27 i 30-31; Hernandez-Cros/Mora/Pouplana,
aragonesa, per tal de diferenciar-lo de I'al- 1973, pp. 31 i 33; Cirici, 1974, pp. 72-74 i 76-77, ils.
tre palau, el Menor, constru'it al segle xiv i 64-67; Adroer, 1975, pp. 131-164; Adroer, 1975-77, pp.
55-84 i 77-165; Cirici, 1975, pp. 150-151; Vallve, 1976;
enderrocat al xix. Edificat sobre restes pa- Adroer, 1979; Cirici, 1979, p. 73; Duran i Sanpere, 1981;
leocristianes, a la segona meitat del segle xi Hernandez-Cros/Mora/Pouplana , 1985, fitxa 11 ; Garri-
ga, 1986, p. 93.
el Palau Major s'estenia des de la catedral Arxiu del Servei dActuacio sobre el Patrimoni.
romanica fins al veil castell comtal de la pla-
ca de I'Angel. Restaurat per Ramon Beren-
guer IV a la primera meitat del segle xii i per
Jaume I a finals del xni, s'ana ampliant
recolzant-se a la muralla romana. Les restes
del palau romanic son encara visibles al mur
meridional, a la placa del Rei, i al septentrio-
nal, al pati del Museu Mares, amb diverses
finestres modificades; d'altra banda, dues
voltes de cant d'aquesta primitiva construc-
cid esdevenen els fonaments dels espais su-
periors. Reformes durant els regnats de Jau-
me II, i d'Alfons el Benigne integraren la part
alta de les torres de la muralla i diverses
construccions fins a la baixada de I'Almoi-
na. El 1359, dins un ampli programa de re-
formes. Pere el Cerimonios encarrega a Gui-
Ilem Carbonell la direccio de les obres del
gran salo de cerimonies anomenat Salo del
Tinell, que no s'enllestiren completament fins
el 1370. Bastit entre dues facanes pre-
existents, es tracta d'una sala rectangular de
considerables dimensions (17 x 33,5 m) co-
berta amb embigat practicament pla sostin-
gut per sis grans arcs diafragma de mig punt
sobre capitells i pilars prismatics; els arcs es
cohesionen mitjancant estretes voltes de ca-
no secondaries properes als murs laterals.
La facana a la placa del Rei disposa, a la part
alta, de petites rosasses calades i, a la bai-
xa, de restes del x111 molt restaurades. Tam-
be del xe es el parament nord-oest que
amaga el mur amb contraforts del Tinell i que
conserva paredades, irnportants pintures
murals. No s'ha conservat on canvi l'orna-
mentaci6 prdpia de la sala, ni les sumptuo-
ses pintures del sostre ni el grup de dinou
escultures dels comtes de Barcelona i del
reis d'Aragd encarregades al mestre Aloi el
1342.
Amb la decadencia del palau, el Tinell allot-
0 les escrivanies i arxius de la Reial Audien-
cia (1542), essent subdividit el seu espai amb
envans i obertes diverses portes. Al segle
xviii es convertf on esglesia de Santa Clara
i conserva I'emmascarament general fins les
obres de restauracio iniciades el 1936, que
restituiren la unitat de I'espai palati i elimina-
ren les portes i escales que s'obriren al mig
de la facana a la placa del Rei i a la placa
371
del Hei. Cap els anys quararita del segle xiv
669 Pere el Cerimonios renova els ornaments del 670
pl. Rei, s/n presbiteri i a partir d'aquell moment s'inicia-
del pl. del Rei, s/n
ren les obres de la capella rectangular vola-
pl. de Ramon Berenguer el Gran, sin c. Veguer, 4
da i sostinguda per dos peus drets a ('exte- del
pl. Ramon Berenguer el Gran
Capella de Santa Agueda rior, mes enlla de la muralla romana en que de
recolza tot I'edifici. Tambe volada, sobre per- Casa Padellas
Categoria A, cap. I mbdols, es una altra capella mes petita, bas-
Monument Historico-Artistic d'Interes tida durant el regnat del rei Marti, a finals del Categoria A, cap. I
Nacional R.O. 2-6-1866 xiv i principis del xv, moment que s'adiu Monument Historico-Artistic d'Interes
tambe a I'actual porta d'acces des del car- Nacional D. 474/ 1962, 1-3
rer. Durant la sequencia 1464-1466, corres- BOE. 9-3-1962
Bastida durant els regnats de Jaume 11 1 d'Al- ponent al regnat del Conestable de Portu-
fons el Benigne, la nova capella del Palau gal, Jaume Huguet pinta al retaule de I'Epi-
Reial Major es fruit de les obres iniciades pel fania conservat «in situ* i Alfonso de Cordo- Tipic exemplar de palau privat gotic, edifi-
mestre d'obres Bertran Riquer el 1302 (la di- va s'encarrega de decorar I'enteixinat. cat a finals del segle xv i dues primeres de-
reccio de les quals recauria successivament, Al segle xix la capella fou utilitzada per a tas- cades del xvi. Inicialment s'aixecava al car-
a partir de 1316 en els mestres Jaume del ques industrials, fins que a la restauracio que rer de Mercaders, per6 fou traslladat a la pla-
Rei i Pere d'Olivera, successors seus com el 1856 on feu Elies Rogent es consolida ca del Rei (1930-1931) degut a I'obertura do
a mestres majors de les obres reials), des- I'obra, es repintaren els enteixinats i s'hi ins- la Via Laietana, essent aleshores condicio-
pros de la compra d'un sector de muralla tal-la el museu arqueolbgic, que hi estigue nat com a Museu d'Histbria de la Ciutat. La
amb torre propera al palau. Quatre anys mes fins el 1932. L'obertura de la Via Laietana residencia noble s'estructura a I'entorn d'un
tard consta I'acabament dels murs i I'inici de i la formacio de la placa de Ramon Beren- pati amb escala descoberta, amb portes a
les voltes, en tant que el 1311 I'espai ja era guer III descubri el 1934 la seva tortuosa fa- I',,estudi,, al primer reply i, al capdamunt, on
destinat al culte. La torre octogonal corres- cana nord-est, que mostra I'estructura de la vestibul, cobert amb fusta i oberta al pati amb
pon al primer quart del segle xiv i les dedi- capella imbricada amb les restes de la mu- quatre arcs apuntats, des del que s'accedeix
cations dels altars (santa Maria, al major, ralla romana. El 1936 fou novament restau- a les diverses estances privades.
sant Nicolau i sant Bartomeu) es documen- rada. passant a formar part, amb el desco- Una analisi completa de I'edifici porta a as-
ten a la segona i tercera decada del mateix briment del Tinell. del circuit monumental de senyalar I'existencia de materials mes antics,
segle. Estructuralment respon a I'esquema la placa del Rei. reestructurats durant les dates que s'assig-
de nau unica amb coberta de fusta a dues nen a la construccio del palau (1497-1515),
vessants sobre arcs diafragmatics i contra- Mader, 1846; Piferrer/Pi i Margall, 1884; Bassegoda i financada per Joan Hostalrich de Sabasti-
forts. Mentre el tram dels peus es cobreix Amrgo, 1895: Carreras i Candi. 1916, pp. 419-420, Tem- da, en la que as privilegien models tradicio-
507-513; Flo
amb volta de cane, la capcalera poligonal pios, 1932; Madurell i Marrnon. 1936, pp.
10, figs 14-15; Ainaud!Gudio7/Verrie, nals, com assenyalen trets tan caracteristics
rensa, 1946, p.
to voltes d'ogives; rera seu hi ha la sagristia 1947, vol. 1, pp. 244-249. Min. XXXU1, vol. 2, rigs. corn el pati, ('escala adossada i Ia galeria de
habilitada dins la torre romana. Dues esca- 1035-1039; Grahit, 1947, Duran iSanpere, 1952. Garrul,
pp. solana, aquesta darrera amb la particulari-
1952 B; March. 1955: Verne, 1955-1961. 302-303;
les obertes en el gruix del mur menen al cor Florensa, 1966; Duran i Sanpere, 1972, pp. 238-239 i tat de repetir-se, sobre pilars prismatics molt
alt, probablement tambe d'inicis del xiv, i 262-268: Cincr, 1973, pp. 29-30: Hernandez-Cros/Mo- alts, a ('interior del pati. Malgrat els trets es-
ra/Pouplana, 1973, p. 34; Cirioi, 1977. pp. 72 i 74, figs.
una d'elles forma una obertura a manera de Adroer, 1979. pp. 113-123; Duran i Sanpere, tructurals goticitzants, s'observen portes
217-227: a
tribuna o trona. Aquestes escales son en part 1981; Arcades. 1984, vol. 1, pp. 740-742; DalmasesJo- i finestres -molt abundants a nivell d'entre-
seiPitaruh, 1984, pp. 30-31: Hernandez-Cros/Mora/Pou-
responsables de les dissimetries en la distri- sol tant a les facanes com al pati- evidents
plana, 1985, fitxa 112.
bucio de les finestres que donen a la placa simptomes de penetracie puntual renaixen-
372
tista en forma de medallons, carteles, escuts
i fullatges, que no impliquen I'assimilacio de 671
noves pautes espacials. Els destacats bal- pl. del Rei . Subsol
cons del principal, del segle xvni, degueren
suplir les finestres coronelles originals, Vestigis de la ciutat romana i visigotica
Carreras i Candi, 1916; Martorell, 1925, pp. 3-7; Casa, Categoria B, cap. V
1925-1928, pp. 208-210; Martorell, 1929; Gifreda, 1930
A; Reformas..., 1931, pp. 112-115; Architecture, 1935;
Bassegoda, 1936, pp. 79-81; Florensa, 1945, pp. 4-6;
Ainaud/Gudiol/Verrie, 1947, vol. 1, p. 337, vol. 2, figs. Continuant les excavations iniciades el 1931
1316-1318; Grahit, 1947; Florensa, 1951; Duran i San- sota la Casa Padellas, va ser excavat el sub-
pere, 1952; Udina, 1960, pp. 107-133; Flores/Amann,
1964; Ciric,, 1968; Duran i Sanpere, 1972, pp. 235-237; sdl d'aquesta placa vins al 1936 en cub, amb
Cirici, 1973, pp. 21, 25128; Hernilndez-Cros/Mora/Pou- motiu de la Guerra Civil, aquest espai es
plana, 1973, p 32; Cirici, 1979, p. 35, its. 108-109; A1ti- excavations
sentlCirici, 1983, fitxa num. 10; Amades, 1984, vol. 11, reompli, per reprendre les el
p. 53; Da)mases/Josel Pitarch, 1984, p. 84; f-lernilndez- 1960-1961. Es trobaren restes de construc-
Cros/MoralPouplana, 1985, n}m. 21; Garriga, 1986, p. tions, que formaven part d'una illa de ca-
24-26.
ses de I'antiga colonia romana i els carrers
El 1930-1931, amb motiu de les obres de fo- que la delimitaven.
namentacio que es real itzaven a la placa del Un d'aquests carrers era I'«intervalum,,, i I'al-
Rei per bastir la Casa Padellas, es trobaren tre un «cardo» que condula al forum de la
restes de constructions de I'antiga coldnia ciutat.
romana. L'excavacio d'aquesta zona posy Aquest conjunt residential es transforms
al descobert un sector de la cara interior de aviat on zona industrial, com es pot deduir
la muralla, una part de «I'intervalumn o car- diposits i canalitzacions que
rer de circunval'lacio interior de la ciutat, per les restes de
amb patf
les clavegueres corresponents, i les restes apareixen per tota ('area. L'estructura
d'una illa de cases del segle i. A aquestes modificacions que afectaren molt substan-
darreres pertanyen els murs «d'opus cer- cialment a l'illa, essent substituides les pri-
tum» i «incertum», algun d'ells recobert amb meres estructures per altres, entre les que
pintures, paviments i, especialment, un mo- destaca un edifice magatzem amb «dolia»
saic del tipus <sectile». Tambe queda una per a la conservacio de gra, vii oli. En aques-
part del que degue constituir una construc- tes parets i pilars apareixen elements reapro-
cio termal, de la que ens resta la piscina «na- fitats (inscripcions, capitells, fustes de colum-
tatio» del «frigidariums i la zona de desguas, nes, etc.).
construida a finals de I'Alt Imperi sobre la pri-
amb Posteriorment aquesta zona edificada es
mera mansio, que va ser enderrocada
aquest motiu. convert( en una area d'enterrament a ('inte-
rior de la ciutat. En son una bona mostra els
Duran i Sanpere, 1943; Florensa, 1946, pp. 7-8, figs. 2-6; enterraments sota coberta de «tegulae» o
Balil, 1959; Bali), 1964; Bail, 1970; Bali), 1972; Duran i dins d'amfores, que es trobaren en un nivell
Sanpere, 1972, Bali), 1973; Gimeno, 1983. per damunt de les altres construccions.
Duran i Sanpere, 1943; Florensa, 1946, p. 8, figs. 7-8;
Balil, 1959; Bald, 1964; Bald, 1970; Bald, 1972; Duran i
Sanpere, 1972; Bald, 1973.
373
AAM.: exp. 1490 C (1864), exp. 2526 bis C (1873), exp.
672 722 bis C (1854), exp 3345 B (1869).
Plata Reial
Categoria C, cap. VI, tipus I,
enclou: c. de Colour, ptge. de Bacardi i
ptge. de Madoz.
Inspirada on les urbanitzacions franceses
d'apoca neoclassica, la placa Reial as I'uni-
ca de les que es van projectar a Barcelona
durant el segle xix realitzada fntegrament 0
inicial. REI.L
segons el disseny Ocupa el Iloc de
I'antic convent dels Caputxins, desamortit-
zat el 1835. El 1841 I'Ajuntament convoca
un concurs per a construir un teatre al Iloc
del convent, que des de I'exclaustracid com-
plia aquesta funcib. El 1848, Francesc Da-
niel i Molina guanya un nou concurs, ara ja
de projectes per a convertir el solar en es-
pai public. La placa es comenca a construir
el mateix any, reduint les dimensions de la
projectada i donant-li una lleugera irregula-
ritat per tal de millorar I'enllac amb els car-
rers pre-existents, irregularitats quasi imper-
ceptibles grades a petites variacions del mb-
dul del pbrtic i a la particib de la facana de
major longitud mitjancant el carrer Colom,
tambe porxat, que permet una millor conne-
xib amb la Rambla. Les obres eren en II esti-
des el 1860 i quatre anys despres ho eren
tam b6 els acabats de les facanes. Aquestes, /Y.1J' / L
de marcat caracter academicista, tenen un
pbrtic amb pilars i arcs de mig punt a la plan-
ta baixa, que suporten un ordre gegantf de
pilastres corinties de dos pisos d'alcada; so-
bre I'entaulament que aquestes sostenen un
darrer pis amb finestres actua a manera
d'atic Ileugerament endarrerit. El tractament
dels enllacos as de gran qualitat, destacant
el passatge Bacardi, cobert amb claraboia
i creuat per un pont de ferro i vidre, i el pas-
satge Madoz, tractat com a pati descobert
que connecta amb el carrer Ferran mitjan-
cant un pbrtic de tres arcs. Un i altre eren
ja previstos al projecte original. 1
L'ornamentacio i jardineria de la placa ha tin-
gut diversos aspectes, essent la modificacio
,
mes important la projectada per Antoni Gau-
d( el 1878-1879, integrant la font de les Tres
Grades i els dos fanals. Recentment entre
< s&1((.
1982 i 1984, ha estat restaurada i remode-
lada gels arquitectes F. Correa i A. Mila eli-
minant la circulacio rodada i substitufnt la jar- r.y'n yb'
dineria per un paviment de pedra continu del
qual surten les palmeres que de sempre han
complementat la placa. i 1
z,
Balaguer, 1865-1866, vol. 1, p. 93; Rogent, 1901, pp.
730-131; Rubio i Tuduri, 1926 D, pp. 9-12; Pulg i Alfon-
so, 1930, vol. 1, p. 127; Cirici, 1944, p 64, Ainaud/Gu-
diolNerrie, 1947, vol. 1, p. 363, vol. 2, fig. 1410. Mane-
gat, 1951, pp. 22-26; Voltes, 1955, pp. 90994. Bergds,
1955-1961 A, pp. 214-215; Cirici, 1973; Hernandez-
Cros/Mora/Pouplana, 1973, pp. 76-77; Tarragd, 1974 8,
pp. 17-20; Barey, 7982, pp. 101 106; So/a/Lopez, 1982;
Fontbona, 1983, pp. 68 i 70-71; lnicis, 1983, pp. 25 i
136-137; Plans, 1983, pp. 129 133; Arcades, 1984, vol.
If, pp. 385-386 i 632-639; Hernandez-Cros/Mora/Poupla-
na, 1985, fitxa 66.
374
^̂
:I' 673 674
pl. Reial pl. Reial
Fanals centrals Font de les Tres Gracies
' Categoria B, cap. II Categoria B, cap. IV
Aquests fanals apareixien en els dos projec- Retirats el 1868 els darrers vestigis del pe-
tes successius que va realitzar Antoni Gau- destal d'un mai no construit monument a Fer-
di a I'inici de la seva carrera per a I'ordena- ran el Catolic, el 1876 I'arquitecte municipal
cio de la plaGa Reial, el primer amb quatre Antoni Rovira i Trias presenta un projecte de
fanals i el segon, el realitzat, Homes amb dos. font monumental per ocupar el mateix Iloc
Foren dissenyats per Gaudi qui, el juny de al centre de la placa. Aquest enclou una font
1878 redacta una extensa membria descrip- de ferro colat construida segons un disseny
tive, un dibuix aquarel•lat i un model de guix. estandard de font publica de la case Duren-
De les dues solutions proposades, amb tres ne de Paris. EI 1892 fou substituida per un
o sis bracos, dos de la primera es van situar brollador Iluminbs i no retorna a la plaga Reial
al Pla de Palau, i els de sis s'inauguraren a fins el 1927, despres d'una Ilarga estada a
la plapa Reial el 1879. EI fanal de sis bracos la Ramble del Poble nou, on era des del
este format per una base de pedra sobre la 1907.
que se situa un cilindre del que surten els
bragos, a dos nivells Ileugerament defassats. Cirici, 1944, p 63; Sempronia, 1972, pp. 46-47; Cirici,
1973, p. 102; Hernandez-CrosiMora/Pouplana, 1973, p.
Les (luminaries de vidre son a I'extrem de 77; Sol^/Lbpez, 1982, pp. 21-24; Fabre/Huertas/Bohi-
cede brag, perpendicular a ell, i protegides gas, 1984, p. 37.
superiorment per un casquet semi-esferic de AAM: exp. 1D6 A (1876).
ferro. La tija central es corona per sobre dels
Ilums amb un elm alat. Cal remarcar la sim-
plicitat i coherencia constructive, reflectida
a la membria del 1878. Van ser restaurats
el 1965 per Cesar Martinell i novament el
1982 quan, en reestructurar-se la plaGa, fo-
I^ rREs
ren pintats sense atenir-se als colors
originals.
R^folslFoiguera, 1929; Cirici, 1951; 8ergbs, 1954; Co- 0
llins, 1961; Pane„ 1964; Martinell, 7967; Hernandez- REIRL
Cros/MorafPouplana, 1973, pp. 76 77; rarragb, 7974,
pp. 8-9; Bassegoda, 1977; 8ohigas, 1983; Sola-Morales,
1983, p. 12; Torii, 1983; Bassegoda None71, 1984, pp.
7-8.
375
675
av. de la Republica
Argentina, 16-26
c. de Ballester, 58-72
av. de ('Hospital Militar, 13-15
c. de Velazquez, 13-15
Can Sert
Categoria B, cap. III
Es tracta d'un conjunt que ocupa tota una
mansana, format per una masia, una case-
ta i un jardi. La masia, tipica construccio del
segle xviii del pla de Barcelona, de Ifnies
senzilles i amb algun element ornamental de
tipus neoclassic, ha estat adaptada per a asil.
La casa del canonge i director de I'asil es
un edifici de composicio simetrica, dins de
I'eclecticisme historicista de finals del segle
passat. Consta de planta baixa, pis i golfes
en el cos central mes elevat. Tots els murs
exteriors estan arrebossats irritant carreus
regulars.
;r';m
r^^T
376
676 677 678
av. de la Republica c. de Rera Palau, 7 c. del Ripoll, 25
Argentina, 92 c. del Pou de I'Estanc, 2
Categoria B, cap. II
c. de Bolivar, 54 c. del Pou de I'Estany, 3
av. de ['Hospital Militar, 89 Categoria B, cap. II
Casa Comas d'Argemir Vella edificacio de principis del segle xix,
acull al principal una escola, a la qual corres-
Categoria B, cap. II De planta baixa i quatre pisos, amb un bal- pon el jardi elevat de la part posterior que
co i una finestreta a cada un, I'aparenca ge- dona al carrer de Capellans i a la seva pla-
neral de I'edifici es de casa de veins del se- ceta. Te una alcada de planta baixa, tres pi-
Casa unifamiliar projectada el 1904 per Jo- gle xix. Els balcons, pert, de ferro forjat sos i golfes, coronats per una cornisa. El con-
sep Vilaseca i Casanovas sabre un petit tu- amb rajoles i en molt mal estat, i el tipus junt forma una facana forca ampla, en la que
rn prop del Putxet. El desnivell del seu em- d'obres que els escrostonats de I'arrebos- ressalten els balcons dels dos primers pisos,
placament permet una planta baixa i un pis sat del segle xix deixen veure assenyalen un amb Ilosanes de ferro i rajoles, essent els del
a la facana principal en tant que la que s'obre origen mes antic. L'arc carpanell del balcd tercer simples balconeres. L'element mes
a I'avinguda de ('Hospital Militar presenta del primer pis to a les impostes querubins notable, perb, es la gran portalada, forma-
baixos i quatre pisos. L'edifici, d'aparenca emblanquinats -i habitualment amagats per da per un arc escarser de pedra molt am-
fortificada, postula un medievalisme formal una persiana-, i podria remuntar-se al se- ple que conserva encara una porta de fusta
enriquit per details com el monograma de gle xvu. de dues fulles de bones dimensions. El ves-
['Ave Maria i ['arc parabolic d'entrada, mes tfbul immediat es cobert amb un senzill en-
estrictament {<modernistes>). El conjunt, he- teixinat de fusta, i d'ell arrenca I'escala que
terogeni i eclectic, no desaprova tampoc les volta a I'entorn d'un gran espai buit vertical.
fosilitzacions mudejars, les pinzellades goti-
cistes passades pel sedas romantic i certs Amades, 1984 , vol. I. p 212.
punts de contacte amb el gaudinisme de la
torre <Bellesguard». Pel que fa a l'ornamen-
tacio interior s'adverteix I'acceptacib de ['Art
Nouveau frances, en concret a les florals fi-
nestres de la caixa d'escala. La casa Comas,
amb la particular fesomia que li donen els
recobriments ceramics, la tribuna circular en
cantonada i els merlets enreixats del terrat,
constitueix una de les darreres obres de Vi-
laseca, on desenvolupa tot el bagatge ad-
quirit en obres anteriors, en una creacio mo-
dernista que hem de reconeixer com darre-
ra avancada de I'eclecticisme.
Vega, 1910, p. 183; Sassegoda i Amigo, 1911, p. 249,
87etter, 1977, pp. 34, 36, 63-64, 97i 103-104; Bohigas,
1983.
377
679 680 681
pl. de Rius i Taulet pl. de Rius i Taulet, 2 c. de Roger de Lluria, 8-14
c. de Mozart, 24
Torre del Rellotge Cases Cabot
Ajuntament de Gracia
Categoria B, cap. IV Categoria B, cap. II
Categoria B. cap. II (C. M. B. 11-3-1982)
(facana)
Fou construfda entre 1862 i 1864 sofa la di-
encloia un re- El 1901 el joier Joaquim Cabot i Rovira en-
reccio d'Antoni Rovira i Trias i
el pro-
Ilotge d'Albert Billeter i una campana d'Isi- LAjuntarrient de Gracia fou bastit a la sege- carrega a Josep Vilaseca i Casanoves
carrer de
dre Pallares. campana es feu famosa a na meitat del segle xix, en mes d'una etapa jectes de dues cases adjacents al
La
partir del seu paper en un aixecament po- constructiva . Cap el 1905 - 1906 Francesc Lluria, que s'enllestiren el 1904. Per be que
altra no coinci-
pular el 1870, en la repressib del qual la tor- Berenguer i Mestres, habitual col-laborador la distribucio interior d'una i
sobre solars molt di-
re fou deteriorada. Des d'aleshores ha so- de Miquel Pascual , arquitecte municipal de deix pel fet d'aixecar-se
fert frequents restauracions i operacions de la vila, reorganitza la construccio , n'augmen- ferents -junts formen un triangle
neteja, essent la darrera del 1983. ta l'alcada i la data d'una nova facana, la part rectangle- les facanes presenten molts trets
notable de I'edifici, en el que es pot re- comuns tant pel que fa a ornamentacio corn
mes
marcar tambe el pati posterior cobert amb a distribucio. La numero 12-14, perb, es mes
Castillo, 1945 , pp. 360361; Brass6 , 1950, pp . 16-18;
Sempronio , 1972, pp. 114-115; Cirici, 1973, pp. 334-335, claraboia, fruit de les empreses del segle ampla i to tribunes als dos extrems de cada
Hernandez-CroslMora/Pouplana , 1973, p. 250; Fonlbo
na, 1983 , pp. 173-174. xix. En I'esmentat frontis Berenguer conser- pis; el seu mur es esgrafiat i els seus baixos,
va a la planta baixa l'obra del xix i, amb portals rectangulars, poc ornamentats.
mantenint-ne I'estructura tripartida , dissen- El seu remat esglaonat, encara que distint
ya els mares de pedra de les obertures dels del de la 8-10, respon a un mateix concepte
i son iguals).
tres pisos : tres balcons units en balconada (en el projecte municipal un altre
al principal; al primer , balconeres als costats En aquesta darrera destaquen els promi-
i una finestra triple a la part central , del ma- nents balcons dels dos primers pisos, sos-
que el seguit d ' obertures del se- tinguts per permbdols de formes entortolli-
teix tipus
NEOES
nivell a manera de golfes, remet gades, el vestfbul amb enguixats i esgrafiats
guent que,
pedra, amb
ales arqueries altes de I ' arquitectura verna- i, sobretot, el complicat portal de
cula. Les clou una cornisa sobre permbdols, formes vegetals i combinacions florals a ba-
interrompuda a la part central per un escut se de fucsies, realitzat pels escultors Vives
de Gracia en ferro forjat , material que retro- i Alavedra. A les cases Cabot Vilaseca pres-
bem tambe , ricament treballat , als dos fanals cindeix dels seus habituals revivalismes i
sobre el balcd principal i en els elements de s'adscriu, sense cap atreviment morfolbgic,
reixeria de finestres i balconeres. Ha desa- al modernisme mes convencional.
paregut la barana de pedra de la balcona-
da, substituida per una de Ferro, a mes dels Arquitectura Espanola. 1905 H, pp. 133 i 135; Bassego-
da /Amigo, 1911; Cirici, 1951, pp. 89-90 i 181; Bohigas,
ornaments del fris sota els fanals. 1963 D, p. 92; Hernandez-Cros/Mora/Pouplana, 1973,
Recentment , ( 1986-1987 ) Jordi Balari i Albert p. 138; Better , 1977, pp. 33, 61-62 i 99-102; Barey, 1980,
p. 89; Bohigas, 1983; Garcia-Martin, 1983, p. 76.
Bastardes s'han fet carrec d'una remodela- AAM: exp. 8168 (OP) (1901).
cio i restauracib de I'edifici.
Mackay, 1964, p. 45; Bohigas, 1983; Ros, 1983, pp.
29-30; Mas6, 1986, p. 7.
N
AUSIAS MARC
378
I
682 ^^
c. de Roger de Lluria, 56
Torre d'Aigues
Categoria B, cap. li
(C. M. B. 23-2-1984)
EI 1867 Josep Oriol Mestres i Esplugas pro-
jectaper a la Societat deCredit iFoment de
Barcelona un conjunt d'obres destinat a I'ele-
vacib d'aigues i que incloia una tome amb
un dipdsit i I'edifici per a les maquines ne-
cessaries. Nomes es conserva la tome, de
planta hexagonal amb reforcos arrodonits
als angles en els quatre primers nivells i de
planta circular en el Cinque, corresponent al
diposit. Tota ella esta constru(da en totxo vist,
segons la millor tradicid dels paletes locals,
ambles usuals solutions de mensula i arcs
per obtenir canvis de planta i elements vo-
lats. Lacoberta, originalmenttroncocbnica,
es plana degut a una ampliacid en alcada
per sobre dels 24 metres originals feta el
1870. Aquesta tome constitueix una fita im-
portant en el proces d'urbanitzacio de
I'Eixample, edificada tins anys despres de
les primeres cases que s'hi aixecaren. ^s un
magnific exemple de I'aplicacio de les tec-
niques tradicionals a la construccio d'edifi-
cisindustrials, amb molt pots casos similars
a Barcelona, i un notable testimoni de la re-
cuperacio de formes medievalistes, en
aquest cas relacionables amb el romanic,
que es va produir a mitjans del segle xix.
Gamut, 1970; M.E.I. 1982, p. 24; Protection, 1982; To-
rre, 1982 A, p. 1; Caballero, 1984.
AAM: exp. 1822 C (1867), exp. 1825 bis C (1867).
P,Fti^n Grolnss'z^r," .9 d/a2aira ;L^,^.i2.
l.w...o- s.i ^ r...
.^
./Z-
379
..
^6Lf J/ii.t.,b i,w.r/^fwu?W.pr. 683
'^ c. de Roger de Lluria, 72
Casa Pere Salisachs
Categoria B, cap. II
(facana i vestibul d'entrada)
Tot i que el 1912 fou publicada com a obra
de Melcior Vinals, els projectes de la casa
Pere Salisachs (1904-6) a I'arxiu municipal
sdn signals per Salvador Vinals i Sabatd. La
seva facana es de pedra, amb carreus de
superficia irregular i balcons de planta i per-
fils sinuosos ibarana de ferro forjat molt tre-
ballada. Les tres obertures dels baixos, la tri-
aw i bunadel principal i la barana de pedra que
la flanqueja sdn emmarcats per temes ve-
getals abarrocats. EI coronament esta cons-
tituit per un rafec recobert interiorment de ra-
joletes i sostingut per permddols enllacats
per petxines.
Arquitectura Espanola, 1912 B, pp. i43 i 160, lams.
18-19; Boh^gas, 1983.
AAM: exp. 10208 (OP)(1904-f906).
ia.s ^.sr sn.,..ti
380
f9N4• 684
c. de Roger de LIOria, 80
c. de Valencia, 312
Casa Josefa Villanueva
Categoria B, cap. II
Projectadael 1904 perJuli M. Fossas i Mar-
tinez i enllestida el 1909, la casa Josefa Vi-
llanueva es, de fet, I'addicio de dos edificis
bessons en cantonada que formen un bloc
hornogeni pel seu tractament unitari i sime-
tric. La distribucio dels pisos es de dos ha-
bitatges per reply -quatre entre els dos
edificis- amb compartimentacio radial a
partir de Tangle recte, absorvint la irregula-
ritat al centre de la planta amb el celobert i
I'escala. Els accessos als edificis son als an-
gles del xamfra, remarcats per una tribuna
oberta de pedra flanquejada per galeries de
ferro i vidre, elements que, repetits a cada
pis, culminen en un prominent templet pun-
xegut, ('ingredient mes vistas del conjunt.
Aquests elements -tribunes i templet, pe-
ro no les galeries de vidre- han desapare-
gut en I'eix proper a Valencia. La verticalitat
dominant en la facana es atenuada pels di-
versos balcons i balconades aixi corn per la
barana del terrat que corona I'edifici ambles
pesades formes d'origen vegetal que pro-
tagonitzen l'ornamentacio modernista de les
diferents parts de I'obra.
Dube, s.d.A; Arquitectura Espanola, 1907 E, pp. 229-233
i lam. 16; Cinci, 1951, p. 138; Hernandez-Cros/MoralPou-
plana, 1973, p. 163; Bohigas, 1983; Contrallums, 1983;
Fontbona/Miralles, 1985, p. 194.
AAM; exp. 9991 (OP)(1904), exp. 9992 (OP)(1904).
j
381
685
c. Ros de Olano, 7-9
Centre Moral de Gr^cia
Categoria B, cap. II
Ag Obra del 1904 de Francesc Berenguer i
Mestres amb projecte signal per Miguel Pas-
cual. EI programa de I'edifici encloia esco-
la, Capella i sales i, separat per un petit pati,
un reduit teatre. Aquest darrer, amb arcs pa-
rabdl^lics de mad, dues galeries i cobertes
de revoltons, fou refet el 1913 despres d'un
incendi, havent estat reformat posteriorment.
En I'actualitat el principal interes de I'edifici
es concentra en la fagana d'obra vista, on
Berenguer demostra les possibilitats expres-
sivesque sabia extreure delsmaterials cons-
tructius i, especialment, del totxo ceramic,
^chvcr'^e vertader protagonista d'aquesta composicid,
en contrapunt amb la mamposteria ordina-
ria de la part central del parament. Les ober-
tures es disposen simetricament -Homes la
,.+^
Aorta, a un costal, trenca la simetria- a I'en-
^.^. torn d'un gran baled al principal, amb Ilosa-
na ovalada constitu^ida per cinc filades de
mad en voladfs, barana de Ferro forjat i ober-
tura descarregada mitjancant un arc de Ili-
bret de totxo, solucid emprada tambe en al-
tres obertures menors, com la serie que con-
forma la galeria del segon pis. Resten a la
fagana els suports de ferro de les banderes,
Pero han desaparegut la imatge del Sagrat
Cor sobre I'entrada i I'escut de I'entitat so-
bre el baled.
Cirici, 1951, p. 137; Infiesta, 1954, p. 10; Bergos, 1955-61
B, p. 427; Mackay, 1964, pp. 45-46; Hern^ndez-
CrosiMora/Pouplana, 1973, pp. 251-252; Bohigas, 1983;
^t^rnla ^^'ksos Ros, 1983 , pp. 27 i 37.
^xo^. }^ f,5 o,.,av+
^",- .
2/p T/ A. ,̂ r .^.5.-
^fi9T1/.4 ^^R
^^c^a ^a 5.50 wvA-,u+
^:
,.-,r^,}...w .
J^^:rt...: S!^yF
382
686 687 688
c. d'En Rosic , 1-1 bis c. d'En Rosic , 4-4 bis c. del Rossello, 175
c. de I'Argenteria, 51 c. dels Mirallers, s/n c. de Muntaner, 158-162
c. de Nicolau de Sant Climent, s/n
Categoria B, cap. II Claustre de Santa Maria de Jerusalem
Categoria B, cap. II
Categoria B , cap. II
Aquest atrotinat edifici d'habitatges to a la (claustre del desaparegut Convent de
facana del carrer d'En Rosic un portal ado- Edifici de notables proporcions que conser- Jerusalem)
vellat tapiat parcialment, resta d'una casa gb- va a la facana restes gbtiques -dues fines-
tica del segle xiv o xv; hi ha a mbs dos arcs tres del segle xv o xvi, una d'ella transforma-
un altre tot da en convertir-se en porta tot perdent Dins el col•legi de Sant Miquel, en ple Eixam-
deprimits i d'escarser, ells de pe-
dra, com tota la part baixa de la facana per I'ampit- i un portal d'arc escarser, a traves ple, hi ha ubicades les restes del claustre de
sota de I'arrebossat. La casa va ser reforma- del qual s'accedeix a un pati central que or- Santa Maria de Jerusalem que, junt amb I'es-
mercat de
da als segles xvii-xviii configurant-la ganitza I'edificacio. Tant I'estructura com la glesia, era al Raval, vora I'actual
com a
planta noble i les restes antigues fan pensar la Boqueria. Bartomeu Mas i Bernat Nadal
construccib de planta baixa i dos pisos.
en la transformacio al segle xviii d'un antic s'encarregaren a partir del 1468 de la cons-
palau del xvi, del qual s'en respecta I'estruc- truccio de I'esglesia, i es possible que ells
tura pert canviant-ne la facana al introduir- mateixos projectessin el claustre; aquest fou
hi els balcons i el portal. La part d'obra que traslladat a ('actual emplacament el 1885,
els escrostonats de I'arrebossat permeten quan el conjuntfou enderrocat. To forma de
veure es a base de carreus petits i regulars. <U» -la quarta ala mai no es construi- i
conforma el pati de I'escola. Consta, a la ga-
leria baixa, d'arcs apuntats entre contraforts,
amb capitells esculpits, i d'arcs escarsers a
la galeria alta. Pot situar-se dins I'esperit del
pati de I'Hospital de la Santa Creu i el claus-
tre de Bellpuig d'Urgell. Names es conser-
va I'arqueria del claustre, ja que els forjats,
plans on ambdos nivells, la coberta i els murs
interiors es realitzaren durant I'adaptacio al
nou edifici.
Gallardo , 1929, pp. 295-297 i 362; Ainaud/GudiolNerrie,
1947, vol. 1, p. 177, vol. 2, fig. 918 ; Pauli, 1950, pp.
91-92; Cirici, 1973, p . 325; Cirici, 1979, p. 98, fig. 290;
Amades, 1984 , vol. 1, p. 342; Da/mases/Jose i Pitarch,
1984, p. 62.
AA M: exp . 8013 (OP)( 1901).
C. CORSE*d
C ROSSELLO
383
689
pl. de Salvador Anglada, s/n
Font del Xato
Categoria B , cap. IV
L'estatua que corona I'anomenada Font del
Xato -nom que prove del nas trencat
d'aquesta- formava part de la desaparegu-
da Font del Veil, un altre nom popular origi-
nat per la mateixa figura. Substituint una font
provisional construida al Pla de les Come-
dies el 1802 amb motiu de la visita de Car-
tes IV, la Font del Veil fou bastida el 1816 en
aquell indret de la Rambla, segons projecte
de I'arquitecte Pere Serra i Bosch. Sobre una
base piramidal hi havia una representacid de
la «Barcelona industriosa,,, esculpida per Sal-
vador Gurri i conservada ara al Museu Ma-
rftim. El ninxo frontal dels quatre que s'obri-
ren al pedestal I'omplia la popular escultura
que ens ocupa, comunament admesa com
a obra de Damia Campeny. Tot i que sovint
se la identifica com a un Neptu, la seva ico-
nografia fluvial -recolzat sobre una deu
d'aigua i amb un corn de I'abundancia- fa
plausible que es tracti d'una al•legoria del riu
Llobregat. Molt blasmat des d'un comenca-
ment, el conjunt (en el que tambe havia in-
tervingut I'escultor Josep Ferrari) fou ender-
rocat el 1877. Les estatues estigueren a la
Ciutadella, i la figura del Vell, ja coneguda
corn el Xato, ana a raure el 1975 a la placa
de Sants (Salvador Anglada), remodelada
aleshores.
Carreras i Candi, 1916, pp. 778-779 i 846; Elias, 1938;
Fontbona, 1983, p. 47 i 52; Amades, 1984, vol. 1, pp.
120-121; Fabre/Huertas/Bohigas. 1984, p. 26 i 28-29;
Garda-Martin, 1984, p. 149; Subirachs, 1986, pp. 22,
59 i 121-122.
384
690 691 692
c. de Salvador Aulet, s/n c. de Santa Anna, 10 c. de Santa Anna, 21
Via Laietana, 11 Categoria B, cap. II Casa Elena Castellano
c. dels Sots-tinent Navarro, 13
Categoria B, cap. III
Grup Escolar Baixeras
Edifici del segle)<vui de planta baixa i tres pi-
Categoria B, cap. II sos sobre parcel-la molt ampla. A116 de m6s
malmesos esgrafiats de Obra del 1907 de Jaume Torres i Grau, es
notable son els molt
un edifici d'habitatges entre mitgeres de cinc
la seva facana, que segueixen el procedi-
De les constructions escolars projectades mitjan- pisos mes una remunta anodina. Als dos pri-
ment de fingits cossos arquitectbnics
per Josep Goday i Casals dins el torrent ar- la central de la facana,
cant ordres de columnes sostenint entaula- mers hi ha, a part
quitectdnic mes unanimement admes com dues tribunes superposades, mes gran la del
ments seguits, ornats amb garlandes, men-
a noucentista, aquesta es una de les poques elles, damunt dels balcons que
tre que volutes mes o menys vegetals envol- principal. En
no ideada com a edifici aillat. El projecte es resta obertures i, molt
ten les obertures i plafons romboidals en lo- constitueixen la de les
de 1917 i la seva construccio abasta del als baixos -tota la banda dre-
sange omplen les parts cegues. L'arc de mig especialment,
bi-
1918 al 1922, cosa que en fa la primera del carreus que els escros- ta esta desfigurada- s'hi concentra una
punt de pedra i els
conjunt. De concepcio classicista i monu- baixes del garrada ornamentacib floral de gust moder-
tonats deixen veure a les parts
mentalista amb tendencia a I'us de superff- la nista que, juntament amb els ferros de les
principal farien pensar en uns origens de
cies planes i volums senzills, la seva orna- baranes, constitueix I'aspecte mes atractiu
construccio anteriors a la definitiva configu-
(en tant que
mentacio recull elements formals de I'arqui- d'una construccio interessant
racio del conjunt.
tectura traditional catalana dels segles xviu mostra destacada de la produccib moder-
i xix com son les terracottes i els esgrafiats, nista del seu autor) pert discreta.
Comas, 1913, p. 253; Gallardo, 1934, p. 183; Ainaud/Gu-
aquests darrers realitzants per Francesc dioWerrie, 1947, vol. 1, p. 360; Cirici, 1973, p. 168; Ama-
Canyelles i Balagueri, autor tambe de la part des, 1984, vol. 1, p. 276. Concurso Anual, 1910, p. 20; Hernandez-Cros/Mo-
ra/Pouplana, 1973, p. 139; Bohigas, 1983.
pictdrica. AAM: exp. 1134 (7p)(1907).
Giralt, 1918 A; Constructions Escofars, 1922, pp.
184-188; Modernos, 1931; Martine8, 1933, p 164; Mi-
ret, 1934; Rafols, 1959, p. 10; Bru/mated, 1972, p. 29;
Jardi, 1972 A, p. 251; Cirici, 1973, p. 294; Hernandez-
Cros/Mora/Pouplana, 1973, p. 122: Canelles/Toran,
1976; Wailes, 1983, p. 58.
385
693 694 695
c. de Santa Anna, 25 c. de Santa Anna, 27-29 c. de Santa Anna, 29
c. de Rivadeneyra, s/n
Categoria B, cap. II Categoria B, cap. II
Esglesia de Santa Anna
Tot i tractar-se d'una construccib del segle Sembla que, bastida a les darreries del se- Categoria A, cap. I
xviii, que conserva d'aleshores un portal gle xviu com habitatge dels canonges de Monument Histdrico-Artistic d'Interes
d'art escarser motllurat a la planta baixa i Santa Anna, aquesta casa degue ser remo- National R.O. 10-12-1881
un balcb amb Ilosana de pedra al damunt, delada pels volts de 1930, moment en club Gac. 8-1-1882
les interventions que ha patit durant el nos- serien renovats els balcons i refets els esgra-
tre segle n'han fet un conjunt, francament fiats. Aquests, que no coincideixen comple-
mediocre, que to com a Unit element d'in- tament amb la descripcib de Comas del Del conjunt del monestir de canonges del
teres real les dues finestres coronelles super- 1913, responen perb a tipus ornamentals Sant Sepulcre, fundat a mitjans del segle xn,
posades que, obertes en un cos baix, amb que com la distribucib de les obertures, re- nomes se'n conserven I'esglcsia, el claus-
balustrada que dbna a la placeta de Santa meten als darrers anys del 1700. A la planta tre i la sala capitular. El temple es el resultat
Anna, integren fragments -impostes, co- baixa conserva I'acces al convent de Santa de nombroses reformes i afegits, essent
lumnes amb capitells- procedents d'algu- Anna, consistent en un pas atrompetat i co- plantejat al s. xii amb creuer i amb absis
na construcci6 gbtica probablement del xiv. bert amb bigam. La seva part mes estreta quadrat, si be la seva coberta es a base de
s'obre al carrer de Santa Anna amb un gran voltes de cant apuntades, probablement ja
portal rectangular emmarcat per un sistema dins el s. xiu. La nau principal fou prolonga-
de nervis encreuats, de les darreries del se- da i coberta amb voltes de creueria al segle
gle xv; aquesta cronologia conve tambe a xiv. Al segle xv es comenga el cimbori so-
I'arc carpanell que salva I'amplada de I'al- bre trompes que, inacabat, fou destru'it junt
tre extrem i que se soste per una Banda so- amb tota la decoracib interior en l'incendi del
bre una mensula esculpida d'art forga 1936 i reconstru'it posteriorment en obra de
matusser. mab. Del mateix segle sbn les capelles de
Sant Roc i de la Mare de Deu de I'Estel i la
galeria baixa del claustre, d'arcs apuntats,
Comas, 1913, pp. 253.254; Gallardo, 1.934, p. 183; Ciri-
ci, 1973, p. 168. essent del segle xvi la galeria d'arcs rebai-
xats del pis superior. La sala capitular ober-
ta a claustre, es de planta quadrada amb
arcs als angles i amb una volta octogonal.
Al numero 29 del carrer de Santa Anna es
conserva el portal del segle xv per al qual
s'accedia al conjunt conventual, la recta de
les dependencies del qual desaparegue
despres de I'exclaustraci6 de 1835.
Madoz, 1846; Pi i Arimdn, 1854; Balaguer, 1865-66, vol.
1, pp. 56-57; Pilerrer/Pi i Margall, 1884, vol. I; Oliveras,
1887; Bori, 1900, pp. 105-110; Oliveras, 1900, pp.
111-133; Pug i Cadalalch/Falguera/Goday, 1909-1918;
Carreras i Candi, 1916, pp. 460-462; Street, 1926; Cap-
many, 1929 B; Gallardo, 1929, p. 329; Templos, 1932;
Salvacidn, 1935, pp. 271-272; Ainaud/GudiolNerrie,
1947; Grahit, 1947; Garrut, 1952; Azcdrate, 1953-54; Du-
ran i Sanpere, 1955 A, pp. 56-57; Cirici, 1968; Duran i
Sanpere, 1972; Cirici, 1973, pp. 165-168; Hernandez-
Cros/Mora/Pouplana, 1973, p. 61; Cirici, 1974, p. 85 i
ils. num. 306-307; Pladevall, 1978, pp. 200-2011208-209;
Cirici, 1979, pp. 49-50, ils. num. 198-199; Amades, 1984,
vol. I, pp. 276-279; Dalmases/Jose i Pitarch, 1985, pp.
39, 80 i 96; Hernandez-Cros/Mora/Pouplana, 1985, fit-
xa 5.
AAM: exp. 1519 A (1882-1883), exp. 3514 AF
(1890-1900).
386
696
pl. de Santa Caterina, 1
c. de les Semoleres, 13
Categoria B , cap. II
Construccio del segle xvui -Comas i Gallar-
do la daten sense que sapiguem perque al
1771- amb baixos i quatre pisos. Fora d'al-
guns balcons de Ilosana d'obra, prop de
Tangle amb cantonera de pedra, la facana
es coberta de finestres corresponents tant
als habitatges com a I'escala. Totes les ober-
tures tenen marc de pedra i s'envolten d'es-
grafiats a base de volutes abarrocades. L'es-
grafiat presenta tambe plafons amb esca-
quejat en diagonal als murs cecs i, sota la
cornisa, un fris de garlandes. Entre la can-
tonera i el balcb del primer pis hi ha excava-
da una capelleta amb marc de pedra. El
1934 contenia encara una imatge barroca
de la Mare de Deu del Roser, a la qual al-lu-
deix la invocacio mariana esgrafiada sota
seu. Segurament desapareguda el 1936,
I'actual efigie sembla ser de la santa que do-
na nom a la placa.
Comas, 1913, pp. 185 i 269-270; Gallardo, 1933 A, p.
10; Gallardo, 1934, p. 107; Arnades, 1984, vol. 11, pp.
225-226.
387
697 698 699 700
pl. de Santa Caterina, 2 bda. de Santa Eulalia, 2 bda. de Santa Eulalia, 3 Santa Eulalia de Vilapicina
c. de I'Arc de Sant Silvestre, 5 c. dels Banys Nous, 18
Categoria B, cap. II Categoria C, cap. VI, tipus I
c. de Massanet, 12
Categoria B, cap. II (Enclou: Esglesia de Santa Eulalia de
Categoria B, cap. II Vilapicina, Can Baste (antiga rectoria) i
Amb origens datables al segle xvi o xvll i Ca I'Artes)
Construccio dels segles xvii i xvnl, de faca- amb reformes del xvlli, es tracta d'un edifici
De notable importancia paisatgfstica en el na molt plana i sense res d'especialment no- de planta baixa, principal i golfes estructu-
contexte de la plaga, pel fet de construir-ne table, fora un portalet d'art de mig punt i pe- rat a I'entorn d'un pati inaccessible i rema- El nucli rural de Santa Eulalia de Vilapicina
un dels fronts, aquest edifici d'habitatges, del tites dovelles. tat per una amplia cornisa ceramica molt ben apareix documentat des dels segles x i xi i
segle xvnl, constitueix una manera de com- conservada. La facana to encara I'aspecte estigue dins el terme de Sant Andreu del Pa-
posar els edificis d'aquest moment, amb una de la seva primitiva composicio, amb bal- lomar fins que aquest fou agregat a Barce-
certa espontaneftat en I'aparicio de les ober- cons de Ilinda de pedra i Ilosana de cerami- lona el 1897. Actualment en resten alguns
tures en la facana (la majoria dels balcons ca i ferro forjat. Per la seva situacio podria vestigis completament desvirtuats i en un
tenen la Ilosana de ferro i rajoles renovada); contenir restes de la muralla romana. pessim estat de conservacio. L'element que
totes tenen marc de pedra i els portals d'art aglutina el conjunt es la petita esglesia da-
escarser i les finestretes dels baixos; tambe vant de la qual sabre una placeta, parcial-
es caracterfstica la presencia d'esgrafiats a ment elevada sobre alguns graons. Amb fa-
la facana principal i a la de Massanet. Men- cana a aquesta placa i adossat a la parro-
tre en aquesta darrera es veuen forca be, a quia hi ha un cos constitui't per dos habitat-
la primera son practicament invisibles per be ges de planta baixa i un pis, coberts amb teu-
que el 1913 Comas encara hi Ilegia tot un lada. Practicament en la mateixa aliniacio
complex programa. A destacar la particular s'aixeca la masia de Ca I'Artes, mentre que
solucio d'esgrafiats sobre pedra vista a les el gran casalot del setcents de Can Baste es
garlandes a la cantonada amb Massanet. a I'altra Banda del carrer; es relaciona amb
I'esglesia mitjancant el cos volat sobre dos
Comas, 1913, p. 270. arcs que arrenca de la seva tanca i s'ados-
sa a la fabrica del temple, tot testimoniant la
_1 F-I funcio de rectoria que havia tingut.
Cameras i Candi, 1916, p. 309 ; Clapes i Corbera, 1930;
Duran i Sanoere , 1972 , pp. 665-670; Cirici, 1973, p. 328;
Hernandez - Cros/Mora/Pouplana , 1973 , pp. 272-273.
1. Esglesia de Santa Eulalia de Vilapicina
2. Can Baste
3. Ca I'Artes
388
701
barriada de Santa Eulalia de
Vilapicina
c. de Pere d'Artes, 2
pg. de Fabra i Puig, 274-276
Esglesia de Santa Eulalia de Vilapicina
(vegeu planol d'emplacament del num. 700)
Temple parroquial d'un petit nucli rural, I'es-
glesia de Santa Eulalia de Vilapicina -ara
fora de culte- apareix documentada des del
segle x essent successivament reconstruf-
da. L'edifici actual, del 1782, es d'una sola
nau, amb volta de cant sobre arcs faixons.
La capcalera es plana i la coberta a dues
vessants. Corona la facana un campanaret
format per un petit cos amb arcs, on hi ha,
voltant un ocul. restes ininterpretables
d' esg rafi ats.
Carreras r Candi, 1916, p. 309; Clapes i Corbera, 1930;
Cirici, 1973, p. 328; Hernandez-CroslMoralPouplana,
1973, pp 272-273.
389
702 703
barriada de Santa Eulalia de barriada de Santa Eulalia de
Vilapicina Vilapicina
c. de Pere d'Artes, 2 c. de Pere d'Artes, 8
pg. de Fabra i Puig, 274-276 pg. de Fabra i Puig, 278
ptge. de Grau, 1-3
Can Baste
Ca I'Artes
Categoria B, cap. III
Categoria B, cap. III
(vegeu planol d'emplapament del num.
700) (vegeu planol d'emplapament del
num. 700)
Edifici aillat de planta quadrada, organitzat
en tres nivells i amb coberta a quatre ves- Al costat de I'esglesia de Santa Eulalia de
sants. La fapana principal s'ordena simetri- Vilapicina, Ca I'Artes fou un hostal en I'antic
cament a banda i banda d'un eix, on se si- cami de Sant Iscle a Cerdanyola, amb dues
tuen un balcb i una portalada de pedra amb plantes i fent cantonada. El conjunt, proba-
arc de mig punt. Al primer i segon pis hi ha blement del segle xv o xvi, enclou un portal
restes d'un esgrafiat que emmarca, amb co- de mig punt adovellat i una finestra d'arc co-
lumnes i frontons, algunes obertures. Era la nopial, obra que•segueix la decoracio del g6-
rectoria de I'esglesia de Santa Eulalia de tic flamtger del segle xv. Els grans carreus
Vilapicina. de la planta baixa permeten pensar en un
origen anterior a les dates esmentades.
Hernandez-Cros/Mora/Pouplana, p. 273; Camps i Ar-
boix, 1976; Diez, 1986, p. 31. Hernandez-Cros/Mora/Pouplana , 1973, p. 273; Camps
i Arboix, 1976, p . 128; Diez , 1986, p. 27.
A,
390
Llaguno, 1829, vol. 1, p. 69 i vol. R% p. 99; Madoz, 1846,
704 p. 124; Villanueva, 1851, vol. XVIII, pp. 171-175; Bala- 705 706
guer, 1865 66, vol. 1, p. 35; Barraquer, 1906, vol. R, pp.
pl. de Sant Agusti, 2 183-189; Schuberl, 1924, pp. 301-303; Templos Moder- pl. de Sant Agustli Veil, 10 pi. de Sant Agustli Veil, 13
nos, 1934; Bassegoda, 1936, p. 108; Ainaud/GudiollVe-
c. de ('Arc de Sant Agusti, 4-8 rne, 1947, vol. 1, pp. 210-212, /3m. XXX1, vol. 2, &g. 1012;
Garrut, 1952 B, pp. 84-85; Martinll. 1959-63, vol. 81, pp. Categoria B, cap. II Categoria B, cap. II
Esglesia de Sant Agusti Nou 70-71,1am. 51; Flores/Amaon, 1964, Cirici, 1973, p. 163;
Hernandez-Cros/Mora/Pouplana, 1973, p. 72; Marti,
1980; Amades, 1984, vol. 11, pp. 278-280 1 282; Triado,
Categoria B, cap. II 1984, pp. 158-159 i 258; l-fernandez-Cros/MoralPoupla- Als baixos d'aquest edifici hi ha un tram aillat Com ('anterior, aquest edifici conserva uns
na, 1985, fitxa 39. de la proxada que to continuitat en altres ca- baixos porxats que formaven part del con-
AAM: exp. 1461 bls C (1864).
ses del carrer Mercaders i de la mateixa pla- junt avui interromput en els numeros 11 i 12
Si be el primer Convent de Sant Agusti fou ca. El porxo to una gran biga de fusta recol- de la mateixa placa. El porxo esta constituit
instal-lat al barri de Ribera , les obres de cons- zada sobre dos pilars de pedra molt gros- per una estructura de fusta recolzada sobre
truccio de la Ciutadella provocaren el seu en- sos. L'edifici, segurament del segle xvui, to uns arcs apuntats, molt massissos i perpen-
derroc el 1717 , traslladant - se la comunitat la facana pintada amb formes geometriques diculars a la facana, que testimonien per a
congrega- PL,
al Raval . L'esglesia nova, de nau sr. i presenta sobre els dos primers balcons me- la porxada una cronologia que es remunta
ac^sri"
tional amb capelles i tribuna , es cobreix amb tius ornamentals de pedra. com a minim fins at segle xvi, encara que les
volta de cant amb Ilunetes i, at creuer, amb altres restes facin patents les successives re-
copula . S'inicie ( ' any 1728 sota la direccid novacions. L'edifici consta de planta baixa,
de Pere Bertran , que remodela un projecte enretirada rera el porxo, i tres pisos amb fa-
anterior de I'enginyer militar Alexandre de cana senzilla i restaurada fa pocs anys, que
Rez -massa ambicics , amb tres claustres- conserva at principal balcons de ferro forjat
i opta per la facana ideada per Pere Costa sobre carteles del mateix material.
(1735), frontis inconclos que parteix del clas-
sicisme rome , amb atri exterior que recorda
models peninsulars . Els incendis articlericals
(1835 i 1936 ) van depredar completament
l'ornamentacib -gelosies, imatges , retau-
les,..- de la que names en tenim breus no-
ticies documentals . El convent pati la desa-
mortitzacid de 1835 i quatre anys despres
el temple es converti en parrbquia . De resul-
tes del proces d'exclaustracid , algunes ca-
ses de veins aprofitaren i ocultaren depen-
dencies monacals - el claustre en
especial - en tant que altres construccions
ocuparen part dels sews terrenys. Probable-
ment data d'aquesta epoca (' actual capga-
lera del temple, semicircular i amb grans co-
lumnes corinties.
391
Pi i Arim6n, 1854; Piferrer/Pi i Margall, 1884; Carreras
707 i Candi, 1916: Miguel i Badia, 1918; Duran i Sanpere,
1919; Bassegoda, 1920 6; Lamperez. 1922; Comas,
c. de Santa Llucia, 1 1925; Duran i Sanpere, 1925; Busquels, 1928; Duran i
Sanpere, 1928 C, Gallardo, 1929, pp. 59-61; Sarthou,
c. del Bisbe, 12 1932; Sambre, 1933; RAfols, 1934; Ainaud/GudiollVe
av. de la Catedral, s/n rri6, 1947, vol. 1, pp. 311-313, vol. 2. figs. 1259-1263;
Grahil, 1947; Duran i Sanpere, 1952; Rossell6, 1952 8,
Pla de la Seu, 1 pp. 170-174; Azca`rate, 1953-1954; Marlinell, 1955-61,
p. 18; Florensa, 1966, pp. 26-27, figs. 44-46; Puig, 1970;
Cases de I'Ardiaca i del Degh Duran i Sanpere, 1972, pp. 25-27, 68-69, 230-231,
391-394, 401-418; Cirici, 1973, pp. 42-43; HernAndez-
Categoria A, cap. I Cros/MoralPouplana, 1973, p. 40; Cata12, 1978, num.
XXX11; Cirici, 1979, pp. 78-81, its. num. 250-256; Monta-
Monument Histbrico-Artistic d'Interes nor, 1983; Sobrequ6s/Ainaud/Jardf, 1983; Amades,
Nacional R.O. 27-12-1924 1984, vol. 1, p. 868; Hernandez-CroslMora/Pouplana,
1985, num. 28; Garriga, 1986, pp. 26-27.
Gac. 30-12-1924 AA M. exp. 557 (OP) (1895-1896).
Conjunt arquitectbnic producte de diverses
reestructuracions des del segle xv fins el xx.
L'Ardiaca Major de la Seu, Lluis Despla i
Oms, many transformar la seva residbncia
del segle xii en palau, ocupant les torres ro-
manes de la plaga Nova (1469-c. 1514), uni-
des amb un pont. L'edifici de Ca I'Ardiaca,
amb entrada pel carrer de Santa Llucia, pre-
senta una estructura atfpica en U per la irre-
gularitat del solar i de I'obra preexistent.
Aquesta estructura, la major part de l'orna-
mentacio i altres caracteristiques (corn la dis-
tribucio desordenada de les obertures en fa-
Gana) sdn trets tipicament gdtics, afectant la
"modernitat,^ names a determinades aplica-
cions escultbriques. Si td un caracter «mo-
dernu, pero, el portal al carrer (c. 1510-1514),
de disseny «a la romana,,, amb elements i
ornamentacib renaixentista interpretats a
partir d'algun gravat. El 1420 es reforma I'an-
nexa Casa del Dega, del segle xiv, per tal
d'ampliar I'espai del pla de la Seu, comen-
pant les obres de remodelacid de la dita fa-
gana el 1548, i el 1559 les del carrer de Santa
Llucia. El 1823 s'enderroca el pont sobre el
carrer del Bisbe. El 1871 I'arquitecte Josep
Garriga i Garriga, sota la iniciativa del pro-
pietari d'ambdues cases, Josep Altimira, uni-
fica i remodela de manera indiscriminada i
sovint abusiva tot el conjunt, operacio que
inclogua la conversid del pati d'entrada en
claustret mitjangant la continuacid de les se-
ves arcades al costat de la tanca del carrer.
El 1902, essent I'edifici seu del Col-legi d'Ad-
vocats, Llufs Dombnech i Montaner n'orna-
menta algunes parts, i el 1919, despres de
ser adquirida per I'Ajuntament tota l'illa, Jo-
sep Goday es feu carrer d'una nova restau-
racid per tal d'instal•lar-hi I'Arxiu Histdric, Co-
sa que suposa una nova i completa remo-
delacio dels interiors (on es conserva enca-
ra un sostre enteixinat amb escuts del canon-
ge Despla), canvis en finestres i portes amb
materials d'altres cases enderrocades... El
1955 fou reformada la fagana de la Casa del
Dega encarada al pla de la Seu, i el 1958
es descobri i restaura la fagana posterior ad-
herida a la muralla romana, comformant un
frontis a I'avinguda de la Catedral, que ha-
via estat oberta despres de la guerra.
392
708 709
Plata de Santa Maria pl. de Santa Maria, s/n
pg. del Born, 1
Categoria C, cap. VI, tipus II plta. de Montcada, 12 (edifici d'habitatges)
(inclos el c. de les Caputxes) c. de Santa Maria, I
c. dels Sombrerers, 2-4
51,'
MARIA c. dels Sombrerers, 6 (edifici d'habitatges)
Espai situat davant la fagana principal de
I'esglesia de Santa Maria del Mar, ocupa el Esglesia de Santa Maria del Mar
que fou on dels dos fossars del temple par-
roquial, que el 1806 era ja substitu'it Categoria A, cap.
per un I
Monument Historico-Artistic d'Interes
espai public. Actualment es un dels indrets
millor del Nacional D. 3-6-1931
de la ciutat que conserva ('ambient
Gac. 4-6-1931
que devia haver estat la Barcelona medie-
val. El presideix la magnifica facana del tem-
ple, la porta del qual baixa fins al nivell de
Santa Maria del Mar, un dels mes significa-
la placa a traves d'una escalinata. Santa Ma-
tius temples gotics catalans, fou comenca-
ria s'imposa com ('element decisiu a I'hora
da a construir el 1329 pels mestres Beren-
de caracteritzar l'indret, en el qual trobem
guer de Montagut i Ramon Despuig, cons-
tambe altres vestigis medievals en la font de
tant el 1381 Guillem Metge com a mestre
Santa Maria i en les constructions immedia-
major. La darrer pedra es col-loce el 1383.
tes del carrer de les Caputxes.
Consta d'una gran nau central i dues late-
rals, Iligades entre si per relacions numeri-
Gallardo , 1934, p. 307, Ciric, 1973 , pp. 62 - 63; Amades,
1984, vol. 11, pp. 874-877. ques molt simples. Dins el concepte esglesia-
sald, es tracta d'aconseguir un espai unitari
i Iliure, eliminant tota referencia al creuer i re-
duint el nombre i el gruix dels suports, uns
esvelts pilars octogonals. La porta principal,
amb gablet i escultures, esta flanquejada per
dues torres octogonals, enllestides respec-
tivament el 1496 i el 1902, i to al damunt una
gran rosassa que, destruida per un terratre-
mol el 1428, fou refeta a mitjans del s. xv.
Del segle xix es la capella del Santissim,
construccib neoclassica adossada a I'absis.
L'abundant decoracib interior fou malmesa
el 1714, durant un bombardeig que danya
tambe les voltes, i desaparegue definitiva-
ment amb l'incendi del 1936 que destruf, en-
tre altres obres notables, el retaule barroc
construct entre 1772 i 1783 per Deodat Ca-
sanoves i Salvador Gurri.
Les tasques de restauracio fetes despres de
la guerra es clouen el 1967, amb la construc-
cio del nou presbiteri al damunt d'una cripta.
Pi i Arimon, 1854; Piferre/Pi i Marga/l, 1884; Aymar, 1900;
Puig i Cadafalch/Falguera/Goday, 1909-1918; A/ds,
1915; Carreras i Candi, 1916, pp. 451-453; Bassegoda,
1920 A; Bassegoda i Amigo, 1920; Bassegoda/Alds,
1923; Bassegoda i Amigo, 1925-1927; Street, 1926; Utru-
Ito, 1928; Templos..., 1932; Rafols, 1934; Bassegoda,
1946 A; Ainaud/Gudiol/Verrie, 1947; Rosse/Id, 1952; Gar-
rut, 1952 A; Garrut, 1952 B; Azcarate, 1953-1954; Ver-
rie, 1955-1961, pp. 318-322; Duran i Sanpere, 1959, pp.
118-125; Udina/Garrut, 1963; Durliat, 1967; Cirici, 1973,
pp. 65-68; Hernandez-Cros/Mora/Pouplana, 1973, pp.
97-98; Bassegoda Nonell, 1974; Cirici, 1974, pp. 62-64,
its. nums. 149-161; Cirici, 1975; DuraniSampere. 1975,
pp. 224-229; Bassegoda i Amig6, 1976; Buxade/Marga-
rit/Lbpez Rey. 1981, pp. 54-60; Dalmases/Jose i Pitarch,
1984, pp. 66-69; AinaudNila-Grau/Escudero, 1985;
Hernandez-Cros/Mora/Pouplana, 1985, fitxa 14.
AAM: exp. 1032 A (1878-1879).
393
710 711 712
pl. de Santa Maria Sector de Santa Maria del Mar c. de Sant Antoni Abat, 54
c. de les Caputxes Limitat pels carrers del Consolat de Mar, Casa de la Generalitat
dels Canvis Vells, dels Canvis Nous, de
Font de Santa Maria Plegamans, dels Abaixadors, de Categoria B, cap. II
Categoria B, cap. IV I'Argenteria, del Brosolf, dels Banys Vells,
de Sant Antoni dels Sombrerers, dels
Sombrerers, plta. de Montcada, c. de la Edifici civil de tres plantes construct al segle
En un document del 1402, I'arquitecte Ar- Vidrieria, pl, de les Olles, Pla de Palau i xvi per la Generalitat -el seu escut es a la
Ilinda de totes les obertures- a tocar del de-
nau Bargues esmenta entre les seves obres c. del Consolat de Mar (ambdues
saparegut Portal de Sant Antoni per tal de
Ia font del fossar de Mar, identificada per Du- fapanes)
cobrar-hi determinats impostos. A la planta
ran i Sanpere com lade Santa Maria del Mar. Categoria C, cap. VI, tipus IV
font baixa hi ha la porta principal adovellada amb
Una notfcia de I'any seguent parla d'una
1'esmentat escut a la clau, escut que retro-
que la municipalitat afahia fer prop lo cimitiri
bern a la cantonada, flanquejat per dos
de la isgleya de nostra dona sanota Maria Primer al voltant de Santa Maria de Ies Are- Ileons. En una altra de les pedres en angle
de la mar". La construccib gbtica, amb gar- nes i posteriorment de I'esglesia gbtica de (I'edifici to una fapana lateral que dona a un
goles, escuts i un bcul calat, veie construir- Santa Maria del Mar, es desenvolupa vora petit passatge) hi apareix gravada en nume-
se al segle xvi un jardf al seu damunt. Tot i el port medieval el barri marftim conegut com ros romans la data 1583, moment en que
una restauracio del 1962, encara to a so re La Ribera, el creixement del qual, als segles s'inicia o s'enllestf I'edificacid. La fapana,
una serie de construccions marginals que xiii i xiv, es vincula estretament a I'expanxio simetricament i ben conservada
emmascaren parcialment l'obra medieval. composta
per la Mediterrania dels comerciants barce- (a diferbncia dels interiors), remet a construc-
lonins. El barri fou habitat tant per I'aristocra- tions contemporanies com ara el palau del
Riutort, 1946, p. 41; Tinto, 1969, pp. 193-194, Voltes. cia, al nucli del carrer de Montcada , com per
1970, pp. 79 i 81; Sempronio, 1972, pp. 48-49; Cirici, Lloctinent, d'Antoni Carbonell, en que la tra-
1973, p. 62; Ros Toroer, 1973, p. 7; Duran i Sanpere, la menestralia , Iligada basicament al comerp dicio gbtica es combina amb certes innova-
1975, vol. 111, pp. 257-259; Cirici, 1979. pp. 17 i 20; Car- i ales activitats portuaries. La decadencia Escolapis
reras i Candi, 1980. vol Ill, o. 393. tions renaixentistes. Els Pares
d'aquestes coincideix amb la perdua d'im- ocuparen I'edifici des del 1816 fins que a fi-
portancia de la Ribera . Aix(, despres de la nals de segle es construiren un edifici propi.
Guerra de Successio i a partir del 1714, Fe-
lip V ordena I'enderroc de bona part del ba-
Gallardo , 1934, p. 240; Ainaud/GudiolNerrid, 1947, vol.
rri, per tal de bastir-hi la Ciutadella i obtenir 1, p. 323 , vol. 2, fig . 1290; Duran iSanpere, 1972, p. 513;
Hernandez-Cros/Mora/Pouplana,
terrenys Iliures al seu entorn . La zona mes Cirici, 1973, p. 301;
1973 , p. 71; Cirici, 1979 , p. 76, figs . 247-248 ; Amades,
propera a I'esglesia de Santa Maria conser- 1984 , vol. I, pp. 481-482; Garriga , 1986 , p. 173.
va forpa be molts dels trets que demostren
el seu origen medieval i Ies transformacions
que s ' hi efectuaren fins al segle xix, a partir
del qual les intervencions arquitectbniques
i urbanistiques en el barri decauen sensible-
ment. La conservacio de caracterfstiques
medievals es evident tant en el trapat dels
carrers corn en les fapanes dels edificis exis-
tents, que proporcionen una mostra bastant
amplia de solucions tipolbgiques i ornamen-
tals prbpies de I'arquitectura local entre els
segles xiv i xix.
Carreras i Candi, 1916; Gallardo, 1934, pp. 306-310, Ci-
rici, 1973, pp. 60-68; Vila/Casassas, 1974; Amades,
1984, val. Il; Garcia,Guardia, 1986.
394
713 714
c. de Sant Antoni Abat, c. de Sant Antoni dels
61-63 Sombrerers, 1
c. dels Banys Vells, 21
Antiga esglesia de Sant Antoni Abat
Categoria B, cap. II
Categoria B, cap. II
Casa d'habitatges en que son detectables
Durant els anys trenta i quaranta del segle parts caracteristiques del segle xvm -tom
xv els canonges regulars de Sant Antoni,
holow els baixos de pedra amb portals d'art
dedicats a la oura de Ilebrosos, es constru'i-
escarser- i d'altres mes aviat decimonbni-
ren el convent al Raval. En extingir-se, el
ques, sobretot la part alta a partir de la pri-
1803, la Comunitat passa, tres anys despres,
mera planta, sense, pert, que es pugui des-
als Escolaois. Cremat el temple el 1909 de- cartar una construccio de tot el conjunt a
saparegu^aren la cripta, el cor i la decoracio principis del 180. Entre dos dels balcons
interior, inclos un retaule de Jaume Huguet.
del primer pis de la Banda del carver de Sant
Restaurat, fou novament incendiat i volat el Antoni dels Sombrerers hi ha una fornicula
1936 de tal manera que, de I'esglesia gbti- buida emmarcada per pilastres estriades i
ca, Homes se'n conserva el porxo, de tres un entaulament i frontb d'un classicisme es-
arcs apuntats molt amples, amb alguns de- tricte, datable tambe a comencaments del
tails escultbrics i, en els carcanyols, la tau de segle xix.
Sant Antoni i els escuts de la ciutat, d'Alfons
el Magnanim i de la seva muller, Maria de
Castella. De les tres finestres del pis alt Ho-
mes la de I'esquerra es antiga, essent les al-
tresfruit de la restauracid posterior a la Set-
mana Tragica. D'aleshores es tambe I'estat
actual de la porta, amb un relleu del Sant.
No aixi les dues portetes mes petites que ser-
vien tambe per a comunicar amb la nau i que
son bona mostra de I'obra del segle xv.
Carreras i Candi, 1916, p. 478; Balaguer, 1865 66, vol.
1, pp. 62-63; Ga!lardo„ 7929, p. 297; Ga7lardo, 1934, p.
240; Gaiiardo, 1935, pp. 15-78, ! 83-87; Ainaud/Gu-
dio!/Verrie, 1947, vol. i, pp. 168-169, fam. XXl, vol. 2,
frgs. 890.891; Garrut, 19528, pp. 97-92; Cirici, 1973, p.
302; Nemandez-Cros,'Mora/Pouolana, 7973, p. 71; Ca
randefi, 1974, pp. 6 7-63 1 9 1-92; Cirici, 1979, pp. 44-45,
figs. 786-787; Amades, 1984, vol. 7, pp. 457 i 462; Dal-
masesrJos^ i Pitarch, 1984, pp. i3 i 82.
395
serveis del veil Hospital de la Santa Creu del
715 716 Raval al nou Hospital de Sant Pau. Entre les
Antoni Maria intervencions posteriors dins el recinte cal as-
c. de Sant Antoni dels c. de Sant senyalar la construccid del pavello per a tu-
Sombrerers, 3 Claret , 167-171 berculosos (1936, Damia Rivas), lade la Fun-
c. de Cartagena, 32 daci6 Puigvert (1961) i la rehabilitacid del Pa-
Categoria B, cap. II rda. del Guinardo, s/n vello de la Merce (1979-1980, V. Argent(, A.
c. del Mas Casanoves Gonzalez Moreno-Navarro i J.L. Gonzalez
c, de Sant Quint(, 55-59 Moreno-Navarro), que obtingue el Premi
Ala planta principal de I'edifici i al costat d'un
FAD de Restauracio de ('any 1980. L'actual
ampli balc6 de ilosana de pedra emmotllu- Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
estat de conservacio del conjunt es molt de-
rada, caracter(stic del segle xvii, hi ha una
Categoria A, cap. I ficient i tots els edificis han estat reformats
esplendida finestra gotica molt ben conser-
Historico-Artistic d'Interes sense respectar les constructions originals.
vada amb caps masculi i femen( substituint Monument
xv mes pro- Nacional R.D. 1719/1978, 19-5 Integrada al pavello destinat originalment a
les impostes, datable al segle o,
BOE. 18-7-1978 Farmacia i construit el 1921-1923 hi ha la fa-
bablement, al xvi. Fins a la planta principal
cana de I'esglesia barroca de Santa Marta,
la fabrica es de carreus irregulars i sembla Recinte: quant a manteniment de les obra del 1737-1747 projectada per Miquel
que fou al xvir quan se li afegiren tres plan- condicions estetiques i ambientais Boyer i esculpida per Cartes Grau. Desmun-
tes. Tambe d'aleshores deu ser ('actual con- Edifics catalogats: acces i tada en esser enderrocat el seu edifici de la
figuracid de lee obertures dels baixos. administracid, antiga farmacia, Casa de Riera de Sant Joan, que l'obertura de la Via
Convalescencia, Cuines (facana Laietana afectava de ple, fou reconstruida
Gallardo, 1934. p 310. traslladada de la desapareguda dins el nou recinte hospitalari ('any 1911.
Esglesia de Santa Marta), Convent de
monges, Pavel16 Central de Cirurgia,
Bieto, s.d.; Foment dolosArts Decoratives, s.d.; Dome-
Pavelld de I'Assumpci6, Pavello de la nech i Montaner, 1903; Martorell, 1910, pp. 138-140 i
Mare de Deu del Carme, PaveI16 de la 142-143; Concurso Anual, 1914; Carreras i Candi, 1916;
Domenech i Montaner, 1916; Hospitales, 1916 A: Hos-
Purissima, PaveI16 de Sant Frederic, pitales, 1916 B; Edilicios, 1917, pp. 5253 i 57; Arquitec-
Pavelld de Sant Jordi, Pavelld de Sant tura Espanola, 1922, pp. 50-63; Puig iAlfonso, 1918; Ar-
quitectura Espanola, 1922, pp. 107-109; Hospitales,
Leopold, Pavelld de Sant Manel, PaveI16 1922; Hospital, 1930; Serra, 1930; Martinelli, 1933; Ber-
de Sant Salvador, Pavello de Santa tran, 1934; Arquitectura Avui, 1936, p. 16; Cirici, 1951;
Flores, 1961; Bohigas, 1963 A; Bohigas, 1963 B, pp.
Apol-Ionia, Paveild de Santa Victoria,
46-60; Bohigas/Flores, 1965; BorrOs, 1970; Hospital,
Pavelld de la Verge de Montserrat i 1971; Jard, 1972; Hernandez-Cros/Mora/Pouplana,
de Sant Rafael. 1973, p. 270-271; Sebastian, 1974; Ucha, 1980; Argen-
Paveild tifGonzalez, 1981; Bohigas, 1983; Triad6, 1984, p. 160;
Fontbona, 1985, pp. 150-191; Bancells, 1986.
El conjunt de ('Hospital de la Santa Creu i
de Sant Pau respon a un projecte de 1901
de Llu(s Domenech i Montaner i disposa, da-
munt el solar equivalent a nou illes de
I'Eixample, un seguit de pavellons aillats, vol-
tats de jardins i units per soterranis. Les
obres, en les que Domenech comptava amb
un Ilarg seguit de col-laboradors, s'iniciaren
el 1905, i el 1911 s'inaugurava un primer
grup de construccions, que suposen la s(n-
tesi del corrent domenequia del modernis-
me, amb una gran riquesa d'elements orna-
mentals de pedra, ferro i ceramica. Aquest
primer grup estava format per nou pavellons:
sis d'infermeria (Pur(ssima, Mare de Deu del
Carme, Merce, St. Salvador, St. Leopold i
Verge de Montserrat), dos de reconeixement
i un d'administracio. Aquest darrer, ubicat
en un delis angles del quadrat, marca amb
la seva alta agulla del rellotge I'entrada prin-
cipal al recinte i esdeve la principal fita visual
del conjunt. El fill de Domenech, Pere Do-
menech i Roura, que ja col•laborava amb
son pare abans del 1911, fou el responsa-
ble, a partir del 1914, de la continuacid de
lies obres, de primer amb fidelitat als recur-
sos paterns, pero inclinant-se cap a dissenys
mes simples i en les coordenades d'eclecti-
cisme que recorre sovint al barroc en les edi-
ficacions de finals dels anys 20 i dels 30: con-
vent, farmacia, cuina, esglesia, casa de Con-
valescencia i altres dependencies. El 1930
es trasliadaren de manera definitiva tots els
396
1. Pavelld central: acces principal i Adminislracid
2. Pavelld de Santa Apol Ionia
3. Pavelld de Sant Jordi
4. Pavell6 de la Purissima
5. Pavell6 de Sant Salvador
6. Pavelld de la Mare do D6u del Carme
7. Pavelld de Sant Leopold
8. Pave116 de la Mare de Deu de la Merc6
9. Pavelld Central de Cirurgia
10. Pavelld de Sant Rafael
11. Pavelld de I'Assumpcid
12. Pavelld de la Mare de Deu de Montserrat
13. Pavelld de Sant Manuel
14. Pavelld de Sant Frederic
15. Pavelld de Santa Victoria
16. Antiga Farmecia
17. Antic Convent
18. Antigues Cuines (enclou la fagana de I'Esglcsia
do Santa Marta)
19. Pavelld de Santa Francesca
20. Pavelld de Sant Cartes
21. Pavelld de Santa Faustina
23. Pavell6 del Sagrat Cor
24. Funereria
25. Casa de Convalesconcia
26. Esglesia
397
398
399
PL. ST.
718 PELIP kEPI
717
c. de Sant Camil, 31 c. de Sant Domenec del
Call, 3-5
Grup Escolar La Farigola
c. de Marlet, 4
Categoria B, cap. II
Categoria B, cap. II
El grup escolar -La Farigola,, -inicialment
Vallcarcau- Edifici sobre parcel-la irregular de grans pro-
«Escola Graduada de Nenes de
porcions conserva, en la seva tambe irregu-
fou projectat el 1917 per Josep Goday i Ca-
lar construccio, abundants restes medievals
sals dins del programa de constructions es-
datables com a minim entre els segles xui i
colars de I'Ajuntament de Barcelona. L'obra,
mostra d'un xv. Les facanes de pedra mostren abun-
enllestida el 1920, es una clara
dants intervencions i restauracions
estil noucentista que pren com a model I'ar-
planta assi- conservant-s'hi vestigis d'obertures medie-
quitectura barroca local. La es
vals.
faganes grans finestrals, Als baixos hi ha fins a tres portals d'art
metrica i les amb
d'un quart, el principal,
es cobreixen d'esgrafiats geometrics a dos de mig punt, a mes
ritmades obra modernista de pedra amb la data 1890
colors i es clouen amb balustrades
que un dels dos patis interiors
per grans gerros. L'edifici consta de soterra- ddna acces a
i mes dues de I'edifici, en el que hi ha, a mes de noves
ni, planta baixa, pis golfes, i to a
pis sdn finestres del xiii i xiv, una escala recoberta
porxades que sostenen el que al
de ceramica, fruit de la mateixa intervencid
terrasses.
modernista, feta per Antoni Gallissa. Dell
deu ser tambe el projecte del plafo ceramic
Constructions Escolars, 1922, pp. 199-202; Jardr, 1980, que cobreix un arc apuntat, amb la repre-
pp. 88-89; Miralles, 1983, p. 58. sentacio del sant que ddna nom at carrer i
la data 1900. L'edifici fou molt restaurat als
anys seixanta.
Ainaud/Gudiol/Verrie, 1947, vol. 1, p. 336; Cirici, 1951,
p. 106, Florensa , 1966, p. 29; Cirici, 1973, pp. 252-253;
Hernandez Cros/Morn/Pouplana , 1973, pp. 44-45; Bo-
higas, 1983 , Amades, 1984, vol. 1, pp. 636 i 638.
400
719 720 721
c. de Sant Domenec del c. de Sant Domenec del c. de Sant Domenec del
Call, 6 Call, 7 Call, 8
c. de la Fruita, s/n c. de Marlet, 5 c. de la Fruita, 1
Categoria B, cap. II Categoria B, cap. II Categoria B, cap. II
Sobre una redu'fda parcel-la hi ha aquesta Probablement del segle xvii, aquest edifici Sobre una parcel-la forca regular i amb pati
casa noble, considerada una de les mes an- ens ha arribat amb abundants modifications central, s'aixeca aquesta casa d'origen me-
tigues de la ciutat, encara que completament dels segles posteriors i d'una restauracid dieval, amb planta baixa i tres pisos rema-
renovada, si mes no pel que fa a les faca- dels anys seixanta del nostre. Consta de tats per una rafec ceramic. L'aparell de car-
nes, als anys seixanta d'aquest segle. Te a planta baixa, amb finestres enreixades i un reus petits de les facanes, juntament amb un
la part baixa un portal adovellat, a la prime- portal de mig punt adovellat, un pis princi- portal d'art de mig punt adovellat i una fi-
ra planta dues finestres coronelles de tres pal i dos pisos mes, en els que s'obren bal- nestra coronella gotica son, malgrat I'exces-
arcs polilobats cada una, datables al segle cons -tant de Ilosana de pedra corn siva restauracid dels anys seixanta, els ele-
xiv i, al pis immediatament superior, dues de ceramica-, balconeres i finestres. A la part ments que fan pensar on una primera cons-
geminades de formes mes arcaiques i arcs alta uns trams cecs de galeria de solana truccio bastida en un moment imprecfs en-
de mig punt, pero no necessariament inte- deuen ser vestigi de la construccid original tre els segles xiv i xvi. Les altres obertures
riors al mateix segle xiv. Tot el parament es restaurats en I'esmentada intervencid mo- -balcons de ferro i ceramica, balconeres,
de petits carreus de superficie rugosa que derna. Tot el parament es de carreus petits portals d'arc escarser- assenyalen majori-
tint evident I'esmertada restauraci6. irregulars, entre els que destaquen els que tariament al segle xviii corn a moment de re-
emmarquen les obertures i conformen la novacio del conjunt.
CarrerasiCandi, 1916, p. 406, Florensa, 1966, pp. 28-29, cantonera. A I'alcada del principal hi ha una
fig. 52; Cirici, 1973, p. 253; Hernandez-Cros/Mora/Pou- capelleta una reixa inclou Florensa, 1966,
44; Amades, 1984, vol. 1, p. 636. ' tancada amb que p. 29; Cirici, 1973. p. 253.
plana, 1973, p.
una imatge de terra cuita de Sant Domenec.
Florensa, 1966, p. 29; Cirici, 1973. p 253; Amades,
1984, vol. 1, p. 636.
401
722 723 724
c. de Sant Eudald, 9-11 Plana de Sant Felip Neri pl. de Sant Felip Neri, s/n
c. de la Palla, 2-10
Torre de Sant Jordi Categoria C, cap. VI, tipus I
Esglesia de Sant Felip Neri
Categoria B, cap. III
Plata formada sobre ('antic cementiri de Categoria B, cap. II
Montju'fc del Bisbe i posteriorment amplia-
Construida el 1908 per I'arquitecte Salvador da en la seva banda est aprofitant les des-
Valeri i Pupurull, es una torre unifamiliar amb congregacio Clergues Se-
trosses fetes per una bomba caiguda durant Esglesia de la de
planta baixa i pis, amb les zones d'us diurn i I'aspecte ac- culars de l'Oratori, ordre creada a Barcelo-
la guerra civil. L'ordenament
reunifies al nivell inferior i amb la zona noc- na a la segona meitat del segle xvii, que al-
tuals corresponen doncs a actuations dels
turna al superior. ca el convent i una capella provincial con-
anys cinquanta. Fou aleshores que, per for-
La composicia volumetrica de I'edifici s'or- sagrada el 1673. Les obres de ('actual tem-
mar les noves facanes del costat ampliat, s'hi
ganitza a partir de dos cossos coberts amb s'iniciaren el 1721 i no s'acabaren fins
instal-laren la del Gremi dels Calderers i la ple
volta de rajola coberta de ceramica, sepa- tracta d'una esglesia de nau uni-
dels Sabaters, obres del segle xvi que eren el 1752. Es
rats per un semicilindre que conte la caixa ca i capelles laterals intercomunicades,
originariament a indrets desapareguts amb
d'escala i que esta rematat per una torre- creuer i absis rectangular, trets tipics del xviii
l'obertura de la Via Laietana i I'avinguda de
mirador, ('element mes emfasitzat amb la de- simples i remat
la Catedral. La resta del perfinetre es ocu- catala. La facana, de linies
coracib. La facana es estucada, amb mot- d'enginyers
pat, en bona part, per les facanes de ('es- semicircular, que recorda traces
Ilures ornamentals de ceramica, mentre que conte, entre el portal i un 6cul, una
glesia de Sant Felip Neri militars,
i del seu convent,
el jardi primitiu apareix avui molt mutilat. primitiu. fornfcula amb imatge del sant titular, similar
construccions que son al seu Iloc
tran- a la que hi ha al mur de ('esglesia que dona
El let d'estar situada fora dels eixos de
Arquilectura Espanola, 1914, pp. 220-223; Cantallops, vianants, al carrer ce la Palla. L'autor de les escultu-
sit del cast antic, tant rodat com de
1966. pp 15-19: Bohigas, 1983. parlar
el seu entorn monumental (per be que es- res es desconegut i, tambe, de res-
ponsables de la realitzacio del temple es
cenografic) i el caracter de la seva ambien-
aventurat; s'ha inferit, pero, la possibilitat que
tacid, amb un brollador i dues acacies al mig,
el projecte
especialment atractiu. sigui de Pere Bertran, mentre que
en fan un espai
la construccio s'adjudica a Salvador Ausich
i Font i la facana a Pere Costa i Carles Grau.
Florensa , 1958 B; Cirici, 1973, p. 254; Amades, 1984,
vol. 1, pp. 853-858. Entre els ornaments conservats destaquen
el retaule major, de les darreries del xviii,
obra anonima i classicista, altres retaules
d'lgnasi Vergara, Ramon Amadeu i Salva-
dor Gurri, que, junt amb les trones, fornei-
xen una excellent mostra de les tendencies
escultbriques del setcents catala. El convent,
adossat a ('esglesia i reestructurat a la sego-
na meitat del xviii, s'obre tambe a la placa
i compta amb un claustre tancat de dos
nivells.
Madoz, 1846, p. 125; Pi y Arimon, 1854; Barraquer,
1906, vol. 11, pp. 573-576; Carreras i Candi, 1916, pp.
827 i 902; Templos Modemos, 1934, p. 26; Ainaud/Gu-
diolNerrie, 1947, vol. 1, pp. 213-214, i 12m. XXX, vol. 2,
figs. 1014-1321; Garrut, 1952 8, pp. 30-31; Benet,
1955-1961 A, pp. 229-230 1232-233, Kubler, 1957, p.
329; Florensa, 1958 8; Martinell, 1959-1963, vol. III, p.
56, lams. 26 i 96; Flores/Amann, 1964; Puig, 1970, p.
172; Cirici, 1973, pp. 255-256; Hernandez-Cros/Mo-
ra/Pouplana, 1973, p. 42; Faulf, 1974, p. 105; Ros Tor-
ner, 1975, p. 14; Laplana, 1978; Triadd, 1984, pp.
158-159 i 161: Hernandez-Cros/Mora/Pouplana, 1985,
fitxa 38.
4 u8e Ng
402
725 726
pl. de Sant Felip Neri, s/n pl. de Sant Felip Neri, s/n
c. dels Montjuic del Bisbe, s/n c. dels Montjuic del Bisbe, s/n
Casa del Gremi de Calderers Casa del Gremi dels Sabaters
Categoria B, cap. II Categoria B, cap. II
Deguda probablement a la famflia dels Mo- De I'antic edifici del Gremi dels Sabaters, una
ra, aquesta construccio, coneguda habitual- construccio del 1565 feta en substitucid
ment com Casa del Gremi de Calderers, d'una fabrica gbtica, nomes en conservem
s'aixecava al carrer de la Bbria, sobre el por- la facana, instal-lada el 1950 a la placa de
tal de Filateres, a tocar de la placa de ('An- Sant Felip Neri despres que el conjunt origi-
gel. En reestructurar-se el carrer a causa de nal, al desaparegut carrer de la Corribia, fos
l'obertura de la Via Laietana, la facana de enderrocat el 1943. La construccio, que ha-
I'edifici fou traslladada el 1911 a la placa Les- via estat afectada per les remodelacions del
seps on fou reconstruida. Novamenttraslla- 1740, quan li fou afegit un pis -tres gargo-
dada als anys cinquanta, ana a parar a ('ac- les delataven I'alcada original de la casa-
tual emplacament de la placa de Sant Felip i es canviaren les finestres per balcons, fou
Neri. Aquesta facana, exemple clar de les refeta tractant de recuperar I'aspecte origi-
solucions hibrides de talant goticista, prbpies nal. La seu d'aquesta corporacio presenta
del renaixement catala, presenta tres cossos un fort record goticista encara que combi-
d'obertures flanquejades per columnes i pi- nat amb la presencia de formes renaixentis-
lastres adossades, amb entaulaments, men- tes. Podem assenyalar I'existencia d'ober-
sules i un gran arc que acull la finestra del tures aparellades i distribui'des en eixos ver-
segon pis. Encara que les remodelacions ticals, les Ilindes decorades amb interessants
han afectat I'estat original del frontis, aquest grotescos i les motllures de ressb serlia. L'es-
constitueix, en paraules de Garriga, ,un lu- cut amb el lleo de sant Marc, patro del gre-
dic muntatge decoratiu, sense cap sentit es- mi, Ies sabates orlades i les eines de l'ofici
tructural -sobretot des d'una bptica indiquen la funcio que correspongue a
classicist*. I'edifici.
Carreras i Candi, 1916, pp. 753 i 763: Lamperez, 1922, Balaguer, 1865-1866, vol. 1, pp. 283-4; Carreras i Can-
p. 1 4 1 , it 142; Bassegoda, 1936, pp. 81 1 104. nota 1; di, 1916, p. 754; Capmany/Duran i Sanpere, 1944, pp.
Ainaud/Gudio)/Verrie, 1947, vol. 1, p. 315, vol. 2, fig. 33-34; Ainaud/Gudiol/VerriC, 1947, vol. 1, pp. 315-316,
1267; Florensa. 1958 B; Puig, 1970, p. 58; Cirici, 1973, vol. 2, fig. 1270; Florensa, 1958 B; Duran i Sanpere,
p. 254, Hernandez-Cros/Mora'Pouplana, 1973, p. 42; Vi- 1972. pp. 188 i 224; Cirici. 1973, p. 254, Hernendez-
lalCasassas, 1974, p. 129, Valles, 1974-76, vol. 1, p. 74; Cros/Mora/Pouplana, 1973, p. 41; Fauli. 1974, p. 90;
Amades, 1984, vol. Ii, pp. 18-22; Hernandez-Cros/Mo- Amades, 1984, vol. 1, pp. 668 i 807; Garriga, 1986, pp.
ra/Pouplana, 1985, filxa 30; Garriga, 1986, p. 103. 24, 94; Hernandez-Cros;'Mora'Pouplana, 1985, f,txa 30
. ST
ItL P NO
403
727 728
Sant Genis dels Agudells barriada de Sant Genis dels
Agudells
Categoric C, cap. VI, tius I
(Enclou: esglesia, rectoria, cementiri i c. de Natzaret, 105-107
Can Safont) Can Safont
Categoria B, cap. III
El nucli rural de San Genfs ha mantingut al ( vegeu planol d'emplacament del num.
voltant del temple parroquial, un petit sec- 727)
tor Clue ha esdevingut pintoresc al costat de
les modernes edificacions que, a partir dels
anys seixanta, l'han anat envoltant. Formen Antiga masia actualment molt transformada
aquest conjunt I'esglesia de Sant Genfs, la per tal d'adaptar-la al seu nou us i per una
rectoria annexa, el cementiri parroquial i la restauracio excessiva. Consta de planta bai-
masia de Can Safont, situats al Ilarg d'un eix facana de pedra vista
1. Esglesia de Sant Genis xa i dos pisos amb i
orientat d'est a oest i format per dues place- 2. Rectoria coberta de teules. Davant la facana oest con-
3 Cementiri
tes sense pavimentar, situades a deferents ni- Can serva un petit jardf amb tanca de pedra por-
4. Safont i
vells i unides per una escala. Al costat nord ta d'acces reixada. Es I'unic element capac
de la placa inferior hi ha la Rectoria, edifici d'oferir un entorn adequat a la prbxima es-
do dos pisos de caracter rural, amb cober- glesia de Sant Genfs dels Agudells.
ta a dues aigues i portal adovellat, tancant
la placa pel seu costat sud la desfiguraca Cirici, 1973, p. 332; Diez, 1986 . pp. 120-125.
masia de Can Safont. A la placeta superior
trobem a I'extrem nord, I'esglesia parroquial,
documentada des del segle x i amb fabrica
del 1671. Es d'una sola nau amb creuer, i
to portal adovellat i campanar de planta qua-
drada amb coberta piramidal. Al Ions de la
placa sabre la porta d'entrada al cementiri,
de redu'fdes dimensions i amb alguns pan-
teens interessants, que constitueix un cas ex-
cepcional pet fet de ser Punic do la ciutat que
es conserva annex a la parroquia.
Tot el conjunt es sobre terrenys en pendent,
amb espais publics suportats per murs de
contencio que tanquen els jardins de Can
Safont i una petita masoveria, ambdos aixe-
cats tambe sobre el nivell del carrer, consti-
tuent un petit testimoni del mon rural en con-
tacte amb els nous Barris de formacio recent.
Carreras i Candi, 1916; Galtes, i 935 S, pp. 155-158, Ci-
rici, 1973, p. 332; Fabre/Huertas, 1976-77.
404
729
pg. de Sant Gervasi, 5-13
Torre Castanyer
Categoria B, cap. III
Construida probablement a mitjans del se-
gle xix, la Torre Castanyer es una torre «sen-
yorial» d'un gust romanic que es manifesta
des del tracat de la jardineria fins al mobilia-
ri interior, passant per la mateixa implanta-
cio de I'editici en el solar, la composicio es-
cenograrica de la facana principal i la deco-
racio dels salons. La planta general mostra
una serie de nou naus juxtaposades, enca-
rades a una facana principal, ornamentada
amb escultures en el remat i flanquejant la
porta, i tancades per una facana posterior,
dissenyada per Francesc Mitjans, que el
1959-1961 efectua una restauracid i una pro-
funda reforma de I'edifici. Cal destacar els
vastosjardins que I'envolten i la reixa de I'ac-
ces principal.
Cirici, 1944. p. 47; Bergos, 1955-61 A, p. 220; Cu,c,,
1973, p. 149; Mitjans. 1981, pp. 28-33, Altisent/Caran-
dell, 1984, num. 24: Arnades, 1984. vol. 1, p. 168.
405
730
pg. de Sant Gervasi, 15-21 pg. de Sant Gervasi, 51
1. de Castanyer, sin c. de Lleo XIII, 1-3
n4
c. de Jesus i Maria, 1-25 av. del Tibidabo, 2-4
c. dels Quatre Camins, 22-34
"La Rotonda,, A
'0
HH
Col•Iegl de Jesus-Maria kQ,HEOY
Categoria B, cap. II sr
^51
Categoria B, cap. II (facana original i templet)
Projectat per Enric Sagnier i Villavecchia i Projectat ja com a hotel per Adolf Ruiz i Ca-
construct entre 1892 i 1897, es una de les samitjana el 1906 -encara que la construc-
grans edificacions escolars que a finals del cio, amb diferencies respecte al projecte pu-
xix es construcren els ordes religiosos. El ca- blicat, degue comencar forca mes tard-
racter elitista d'aquesta ve confirmat, a mes I'edifici de la Rotonda ha alternat aquesta
de per l'ubicacib i I'entorn, per I'afinitat amb funcio amb la de clinica, que es la que ara
el clixe del -college,, britanic. Alguns trets te. Esta format per dos cossos rectangulars
d'aquest, com son I'us del mao vist o la imat- col-locats en forma de «L» i articulats per un
ge del castell, s'adeien molt be als uses cle de cilindric que actua com a rbtula i que es
I'arquitectura catalana del moment i en par- corona amb un alt templet-mirador recobert
ticular al goticisme monumental amb ves- de bigarrada decoracid ceramica. Aquest,
sants violletians practicat per Sagnier a la pri- que constitueix una fita visual de primer or-
mera etapa de la seva carrera. L'edifici s'or- dre a I'inici de I'avinguda del Tibidabo, es
ganitza en funcio d'un pati central quadrat el que ha donat el nom popular a la cons-
al voltant del qual es disposen les diferents truccid. Les facanes son planes, amb bal-
ales, inclosa la gran capella, el conjunt es do- cons de barana de ferro i marc petri de te-
ta d'una facana comuna que nomes insinua matica vegetal. En aixecar-se un pis mes de-
els braces d'una planta en U i que se centra saparegueren el coronament, amb pinacles
amb un cos sobresortint i un pinacle que fa i mosaics de tematica festiva i esportiva, i els
de dosser a una imatge de la Mare de DOu. cossos d'atic rera seu, que foren substitu'its
per un simple tancament en la Ifnia de Sag-
Ragent 1897, pp. 143-144, lam. LXXX; HernAndez- nier, autor que constitueix, juntament amb
CroslMora/Pouplana, 1973, p. 239; Bohigas, 1983. Domenech i Montaner i Gallissa un dels re-
AAM: exp. 838 AB (1898 1900).
ferents d'aquesta obra que, tot i la cronolo-
gia tardana, es mante dins uns parametres
clarament modernistes.
B.P., 1906 B, p. 117; Cirici. 1951, p. 145; Cirici, 1967,
it. num. 55; Cirici, 1973, p. 146, Arquitectura, 1975, p.
72; Ibanez, 1976 C; Altisent/Cirici, 1983, num. 28; Bohi-
gas, 1983.
406
732 733
Carrer de Sant Honorat c. de Sant Honorat, 1
c. del Call, 21
Categoria C, cap. Vi, tipus II
Casa Moxo
Carrer de tracat medieval, el seu nom sem- Categoria B, cap. II
bla provenir de la font amb una capella de-
dicada a aquest sant que hi havia a l'indret
des del 1358. Coincideix amb el limit orien- Aquest edifici, que sabem projectat el 1864
tal del barri del Call medieval i, espacialment, per I'arquitecte Narcis Josep M. Blado, es
esta dominat per I'extensa facana lateral del forma amb els elements propis del segle xix,
Palau de la Generalitat, en la que son patents peril amb un formalitzacio forca singular.
els diferents moments constructius, mentre Consta de planta baixa, amb obertures rec-
que a I'altra banda els edificis del segle xix tangulars, entresol bastant alt i amb finestres
es combinen amb algun altre del segle quasibe quadrades i, al damunt dues plan-
anterior. tes Iligades per un ordre gegant de pilastres
amb capitells jonics. Sobre I'entaulament
Gallardo , 1934, p. 184; Cirid, 1973, p. 257; Amades, que aquestes sostenen descansa la Ilosana
1984, vol. 1, p. 661. de pedra motllurada d'una balconada exten-
sissima que ressegueix tot el perfinetre de
les dues facanes, corresponent a un darrer
pis. Son notables les complexes reixes de
ferro de les baranes dels balcons dels dos
pisos principals i tambe el permodols deco-
rats sota les Ilosanes d'aquests, a mes del
notable bon estat de conservacio de tot el
conjunt.
407
^a^t t,n ^. fn ..;QFc 5. ^ dt^o^nR'^.ts
^nc^inJn Je en cnefc Jc^ LaPI , T Iattlt hl^^., l^ tat Eii. 4l^
1
^l^fi'!YiXfTdiYdrT^fi-^-'^ Gt (d,^Guff ^^
,,,^^_. i
^"s - _. ^-
^' ^_::-
-,--
^_I J
-,y .-^
E' ^ -a
c_ ^. ^ 1
4Q8
734 735 736
c. de Sant Honorat, 3 c. de Sant Honorat, 5 Playa de Sant Jaume
c. de la Fruita, 2 c. de la Fruita, 5
Categoria C, cap. VI, opus III
Casa Morell Categoria B, cap. II
Categoria B, cap. II La placa de Sant Jaume, centre institucio-
Sobre una parcel^la irregular, aquest edifici nal de la ciutat, es la primera operacid urba-
consta de planta baixa, principal i dos pisos, naque es dugue a termedel projecte cons-
L'arquitecte Josep Oriol Mestres fou qui el amb elements que el caracteritzen com del titucionalistadel perfode 1820-1823 d'obrir
1851 projecta aquesta casa en cantonada. segle xvui: portal d'arc pla o de Ilinda de fus- un carrer que, en lima recta, travesses de Ile-
Les dues facanes mostren una identica or- C. iERRAN ST. JAU ME
ta als baixos, balcons de ferro forjat i rajole- vant a ponent els diversos teixitsmedievals,
ganitzacio amb planta baixa, principal, tres tes i, al principal, una balconada en angle unint la Rambla i el Raval amb I'Esplanada
pisos i golfes, perb la del carrer de la Fruita, arrodonit suportada en aquest per carteles de la Ciutadella. Situada histbricament en
mbs extensa, ds menys ornamental que la
de ferro. Tota la facana conserva I'aspecte I'encreuament dels dos carrers derivats del
principal i, a mbs, veu els balcons dels ex-
de la seva composicio primitiva. AI pati que cardo i el decumanum romans, la placa de
trems substituits per finestres. EI fronds a Sant centra la construccio hi ha, segons Gallar- Sant Jaume fou, fins a principis del segle
Honorat tb cinc balcons a cada pis, Iligats do, una imatge del Sant que ddna nom al passat, un espai gairebe quadrat a I'extrem
dos a dos simetricament per balconades so- carrer. de la plaGa actual on s'obren els carrers de
bre permbdols decorats al principal i el pri- la Llibreteria, del Bisbe i del Paradis. Per a
mer. Val la pena destacar el disseny de les
Gallardo, 1934, p. 148. la seva ampliacio s'enderrocaren I'any 1824
baranes de ferro. L'acces a I'edifici bs a tra- I'esglesia de Sant Jaume i I'edifici de la Batllia
ves del portal central que ens du a un pati Reial, i desaparegueren els cementiris de
del qual arrenca una escala per pujar a les Sant Jaume i de Sant Miguel. La definicid de
plantes superiors. Els replans d'aquesta es- la placa no es conclogue, perb, fins I'aixe-
:ala s'obren al pati mitjancant bifores goti- cament de la nova facana de la Casa de la
quesque Mestres degue reaprofitar decons- Ciutat (1831-1847) i I'obertura dels carrers
truccionsmedievals del Call, enderracades de Ferran (1824-1848) i de Jaume I
en aquella epoca. (1849-1853).
AAM: exp. 760 C (1851). Rovira, 1846, pp. 60 61; Cameras ^ Candi, 7916, p. 833;
Florensa, 1959 E; Florensa, 1961 C; Duran i Sanpere,
1972, pp. 140-143, 232 i 288-289; Cirici, 1973, pp. 50-51;
Hernandez-Cros/Mora/Pouplana, 1973, pp. 48-49; Font-
bona, 1983, pp. 64-65; Amades, 1984, vol. 1, pp.
665-687; Inicis, 1985, pp. 28i 138-139; Garcia/Guardia,
1986, p 79.
it
I^
.ry,,, .,^..L^.. s_.r. A.^:.... _ eE..rf.. _ s,,...,a .^.!..r.s _ s .,.., rs .s
l^av, > 6^^L..s-.
EI LI FlIP
F ^6
a
PL.
fT. /^i
r,aun V
C iOhT 7T Y, , =`
. i^.,.i....^ ..w
e 0[E! nr^
409
dotarien a la naixent edificaci6 d'una faca-
737 na unitaria i monumental, que constitueix una
de les mostres mes excel-tents i caracteristi-
pl. de Sant Jaume, 1 ques del gbtic civil catala. Hi s6n patents el
c. de la Ciutat, 2 predom ni del mur sobre el buit i la primacia
c. de la Font de Sant Miquel, s/n de I'horitzontalitat, posada en evidencia pets
pl. de Sant Miquel, s/n subtils motllurats que ordenen les parts de
Casa de Ia Ciutat la composicid i arrengleren les obertures, at
voltant de les quals as concentra I'ornamen-
Categoria B, cap. II tacio escultbrica. Desplacada de I'eix de st-
metria, Bargues hi ubica la porta, un arc de
mig punt d'immenses dovelles i amb guar-
Dels tres edificis ocupats per I'Ajuntament dapols de fullatges. En la seva vertical s'hi
de Barcelona al centre de la ciutat, I'anome- disposen dos escuts de la ciutat i un del rei
nat «Edifici Vell», que acull les funcions mes -tallats el 1400 per Jordi de Deu, autor tam-
representatives del consistori, es una cons- be d'altres parts esculpides del frontis- i,
trucci6 que, sense perdre el caracter unitari at capdamunt i sota un agut dosseret, una
que li confereix la posicio del Salo de Cent imatge exempta de sant Rafael, versem-
i el pati d'entrada, es el resultat de constants blantment atribu'fda a Pere ca Anglada qui,
operacions d'adaptacio a les sempre can- en tot cas, cobra la realitzaci6 de les ales de
viants necessitats funcionals i representati- bronze de I'arcangel. Clou I'alcat de tota la
ves del municipi al Ilarg de mes de sis-cents facana, at damunt d'una serie d'arquets cecs
anys d'histbria. sobre mensules amb rostres humans, un
El 1373 es construf el Salo de Cent o Sala ampit de traceria calada interromput per pi-
del Consell de Cent, primer Iloc edificat ex- nacles, que indiquen l'indret de les gargo-
pressament per acollir les reunions del Con- les. Al segle xix, I'aixecament d'una nova fa-
sell de Cent Jurats -institucio nascuda de cana de I'edifici, encarada a la placa de Sant
I'atorgament tarda, fet per Jaume I el 1249 Jaume, comporta una poc respectuosa ac-
a la ciutat, del dret d'elegir regidors i nome- tuacio sobre at frontis medieval, que veie dis-
0 nar consellers- que fins aleshores s'efec- minuida la seva amplada, en esser-li supri-
tuaven en una capella del convent de Santa mit el pany amb una finestra a la dreta de
Caterina. L'obra, una sala al pati de la casa la porta, i patint una reorganitzacid ba-
de I'escriva del Conseil al carrer de Rego- sada en la flexio fictfcia dels elements
mir, darrera de I'esglesia de Sant Jaume, fou -guardapols, dovelles, motllures, corona-
encarregada al mestre Pere Llobet, que aixe- ment- mes propers al raco aparegut ales-
ca una construcci6 paral•lelepipedica de hores a tocar del portal.
murs de fabrica de carreus de pedra i em- En aquesta mateixa operacid vuitcentista
bigat de fusta, sustentat per dos arcs diafrag- desaparegue I'estatua de sant Sever
matics amb contraforts exteriors, que sub- -substituida des d'aleshores per una de no-
dividien t'espai resultant en tres trams, il•lu- va de I'escultor Joan Flotats- que, amb I'en-
minats per rosasses a la part alta i finestrals cara coiservada de santa Eulalia, foren
rectangulars -amb la Ilinda lobulada sos- col-locades el 1550 a les arestes dels trams
tinguda per dues columnetes de pedra- a que salven la distancia entre el carrer i la fa-
la part baixa. Entre 1371 i 1372 el sostre fou cana, formant les cares laterals de la place-
decorat amb pintures. L'aspecte actual es ta organitzada al davant d'aquella.
deu a diverses interventions posteriors, com Tambe del segle xvi data la conclusio del
son la decoracio barroca del mestre d'obres pati claustrat darrera la facana g6tica -amb
Jaume Granger i els escultors Josep Rates una galeria alta del 1577- al qual s'obrien
i Pere Serra, de la qual nomes ha quedat la les dependencies del Trentenari, encara
porta de marbre (1647-1648) que actual- cinccentistes. Destruides completament al
ment dona al vestfbul de I'escala de marbre; xix, se'n conserva names la Ilotja (1559) que
I'ampliaci6 de 1848, que afegf dos trams s'abocava al desaparegut pati dels taron-
mes, amb els arcs corresponents, a la que gers, el portal esculpit (1580) -instal•lat ara
seguf la col•locacio de nous vitralls ales ros- com a porta principal del Sal6 de Cent- i
sasses -dissenyats el 1868 per Miquel Ga- elements escultbrics aillats i ara recollits al
rriga i Roca- i la decoracio del nou sostre Museu Santacana de Martorell. Les interven-
reproduint la original (1887). Finalment, en- cions del xvi a la Casa de la Ciutat oscil•len
tre moltes altres operations d'embelliment entre la continu'ftat gotitzant del claustre i to
que se succeiren at Ilarg del temps, cal des- innovacid renaixentista de la Ilotja, amb el cas
tacar la decoracio de tota la sala duta a ter- ambigu del portal, amb una cara a la roma-
me pel pintor Enric Monserda entre 1914 i na i ornada amb trofeus i I'altra de disseny
1924, que configure practicament I'aspec- encara gbtic, amb columnes helicofdals i de-
te de l'indret tal com avui el coneixem. coracid grutesca.
El 1399 s'encarrega a I'arquitecte Arnau Bar- Cap intervenci6 arquitectonica important no
gues la construccid d'una porta per ales no- as realitza a I'Ajuntament fins que, a partir
ves dependencies municipals a la banda del del 1822, no comenca a forjar-se el projec-
carrer de la Ciutat, aleshores encara del Re- te d'enderrocar la veina esglesia de Sant
gomir. Aixo suposa l'inici de les obres que Jaume i bastir al seu indret una nova faca-
410
na encarada a la placa dedicada al mateix d'una nova planta per a oficines. Restaura-
sant, ampliada tambe a costa de I'esglesia ren la facana gbtica i el vestibul rera seu, del U 738
i del seu cementiri. Fou I'arquitecte munici- qual arrenca una nova escala de marbres
pal Josep Mas i Vila qui, entre 1831 i 1847, foscos bastida aleshores. La restauracio del PL. ST. JAUME pl. de Sant Jaume, 4
aixecs el nou frontis i la crugia rera seu, mos- pati suposa la supressio de les vidrieres de c. del Bisbe, 1-3
trant un notable menyspreu envers la cons- Domenech. D'aquest nou paquet d'interven- pl. de Garriga i Bachs, s/n
truccio pre-existent, ja que enderroca les de- cions forma part -a mes de la construcci6 c. de Sant Honorat, 2
pendencies del Trentenari i mutila el pati i la del segon edifici municipal, conegut com c. de Sant Sever, 12
PL.
facana gotics. La facana nova es presenta «Edifici Noufl- la decoraci6 d'una serie de ST.
NIOVEL Palau de Ia Generalitat
com un frontis pla amb tres rengles d'ober- nous salons i dependencies, destacant-ne
tures extretes del repertori coma de I'epo- el Salo de les Croniques amb pintures de Jo- Categoria A, cap. I
ca: arcs de mig punt als baixos, balconeres sep Maria Sort. Encara el 1950 I'arquitecte 7z Monument Historico-Artistic d' Interes
balustrades amb cornisa propia a Is planta Ros de Ramis dirigf la creacio de nous sa- Nacional D. 3-6-1931
noble i finestres rectangulars a I'iinic pis evi- lons decorats per pintors de I'epoca. Poc Gac. 4-6-1931
dent en facana. A Is zona centra es sobre despres, el 1958, s'aixeca a la placa de Sant
posa a aquest esquema -diffcilment quali. Miquel el tercer edifici -l'«Edifici Novis-
ficable de neoclassic- un cos prominent simn- dels tres que formen factual Edifici civil producte de diverses campanyes
que concentra I'atencio amb els elements Ajuntament. constructives al Ilarg del temps que han do-
mes significatius, fonamentalment les qua- Duran i Sanpere, 1951; Bergds, 1955-61 A, pp. 220 i 222; nat Iloc a un conjunt heterogeni de parts
tre columnes joniques gegants que corren Madoz, 1946, p. 129; Pi i Arimon, 1854; Piferrer/Pi i Mar- Florensa, 1955-61, pp. 342-344; Mainar, 1955-6 1, p. 153; juxtaposades.
des d'un basament amb la porta principal gaff, 1884; Proyecto, 1915, pp. 88-96; Carreras i Candi, Florensa, 1959 E; Martinell, 1959-63, vol. 1, pp. 40-41, 1403-1434. Formaci6 del primer nucli
1916, pp. 425-430; Edificios, 1917 A; Bassegoda, 1921; lam. 6; Florensa, 1960; Puig, 1970; Duran i Sanpere, tot
-flanquejada per dues fornicules que con- Larnperez, 1922; Street, 1926; Duran i Sanpere, 1927; 1972, pp. 279-323; Cirici, 1973; Duran i Sanpere, 1973; aprofitant diverses cases del Call expropia-
tenen les estatues de Jaume I i Fiveller, obres Duran i Sanpere, 1928 A; Duran i Sanpere, 1928 8; Hernandez-Cros/Mora/Pouplana, 1973, p. 28; Cirici, des als jueus, afegint-hi la Cambra del Con-
Bover- fins pesats Obras, 1928 C, pp. 344-345; Duran i Sanpere, 1929 A; 1974, pp. 82-83, ils. 248-249; Bassegoda Nonell, 1975
del 1844 de Josep als Duran i Sanpere, 1929 B; Duran i Sanpere, 1929 C; Ga- D, pp. 206-214; Cirici, 1979, pp. 16-19, ils. 1-8; Casajoa- sell i la Cambra dels Oidors (1403-1418). El
entaulament i atic amb I'escut de la ciutat. llardo, 1929, po. 357-358; Visits, 1929 A, pp. 83-110; na, 1983; Fontbona, 1983, pp. 64-65, 80182-84; Tria- mestre Marc Safont dugue a termes les
1855, PuigiAlfonso, 1930, vol. 11, pp. 117-132; Reformas, 1933, do, 1984, p. 19; Casejoana, 1985, pp. 76-77; Hernandez-
De fet, el remat no es realitzs fins el del Bis-
pp. 383-390; RatoIs, 1934 B, pp. 89-93; Architecture, Cros/Mora/Pouplana, 1985, fitxa 18; Garriga, 1986, pp. obres de la facana gotica del carrer
segons disseny de Francesc Daniel Molina. 1935, pp. 9-17; Duran i Sanpere, 1942; Aliberch, 1944 94, 97-98, 114-115 i 169-171. be, amb intervenci6 de Pere Joan en I'es-
Tambe responsabilitat de Molina foren les re- B, pp. 17-25; Ainaud/Gudiol/Verne, 1947, vol. 1, pp. AAM: exp. 2697 6 (1867-1868), exp. 837A (1877-1878), cultura i d'Aliot de la Font en els ornaments
264-270, vol. 2, figs. 1079-1104; Grahit, 1947, p. 193; exp. 3089 A (1900).
formes que el 1860 experiments el ja hete- arquitectonics (1416-1418). El mateix Safont
rogeni conjunt, la mes notable de les quals es cuida del pati (1420), d'una nova escala
fou la construccio, al Iloc del jardi dels taron- (1425) i de la capella de Sant Jordi amb fa-
gers, del Consistori Nou, un sal6 de sessions cana a la galeria del pati (1432-1434).
en hemicicle cobert amb mitja ciipula i Ilan- 1526. Es construeix la Cambra Daurada dins
terna envitrallada. d'una segona empenta constructiva consis-
Noves reformes foren dutes a terme el tent en una ampliacio vers el nord sense, pe-
1887-1888, amb direccio ara de Llufs Dome- ro, un projecte unitari.
nech i Montaner, arran de la visita que fe- 1532-1547. Moment en que es realitzen les
ren els reis a Is ciutat amb motiu de I'Expo- obres importants d'aquesta segona etapa.
sicib Universal, que obliga a adaptar I'edifi- Antoni Carbonell, juntament amb Pau Ma-
ci com a residencia reial provisional. Fou teu, realitzen el segon pati interior, rectan-
aleshores quan es tancaren amb vidrieres gular -el primer tram de ('actual dels
les obertures del claustre i, partint dell, es Tarongers- terraplenant-lo fins al nivell de
constru( el passatge excavat en el terraple la planta noble (1532-1536). El 1537, Tomas
sobre el qual s'aixecava el Salo de Cent Barca succef Pau Mateu i, amb Carbonell,
-que tambe fou restaurat-, estintolant-lo s'ocuparen de les parts de comunicacio
sobre arqueries gotitzants. Aquesta perfora- (1539), de la Ilotja de ponent i del vestibul
cio, que ja havia estat projectada el 1867 per d'acces a la Cambra Daurada (1539-1544),
Miquel Garriga i Roca, seria completada el de la pavimentacio del pati amb marbre de
1894 per Pere Falques, autor del tram de Carrara (1545) i de la replica de la Ilotja a (le-
sortida a la place de Sant Miquel, possible vant del pati (1547). L'alcat de la Ilotja de po-
a partir de la desaparicio del temple que nent segul ('esquema compositiu que Marc
l'ocupava. A I'activitat d'aquest important ar- Safont havia emprat al primer pati: galeria
quitecte municipal sobre la Casa es deu la continua d'ares carpanells molt rebaixats so-
configuracio, seguint les linies mestres de bre una alta galeria cega de series de tres
Mas, del que mancava del perimetre extern arquets trilobats. L'aspecte general del nou
de I'edifici a les parts posteriors i laterals, i pati results, doncs, de formes gotiques tot
la construccio, el 1894, de I'anomenada Es- i les columnes classicitzants amb capitells co-
cala d'Honor. Aquesta hauria de ser modifi- rintis de la Llotja de ponent, obra de Gil de
cada quan es descobriren les restes del por- Medina (1539-1541).
tic del Trentenari i es decidI restaurar-les con- 1568-1577. La tercera etapa d'ampliacid de
venientment. La troballa es feu en el decurs I'edifici comenca el 1568 amb I'adquisici6
de les obres que, novament, es feien a de mes cases veines. Pere Ferrer construi
I'Ajuntament amb motiu de I'Exposicio Inter- al nord de la Cambra Daurada el Consistori
nacional del 1929. Qui les duia a terme era Major, o Sala Nova, amb el seu campanar
('equip d'arquitectes format per Antoni de (1570-1577).
Falguera, Joaquim Vilaseca i Adolf Floren- 1589-1600. S'afegeixen dues sales mes al
sa, responsables d'una restauraci6 i remo- costat del carrer de Sant Honorat. paral-le-
delaci6 del conjunt, encloent I'aixecament lament a obres com I'escultura de gargoles
411
al nord del pati de Bernat Montaner i Pau Pi i Anmon, 1854, Piferrer/Pi i Margal{ 1884; Pug i Ca-
Forner (1598). datalch/Mire!, 1911; Palacio, 1914, pp. 18-57, Carreras 739
i Candi, 1916, pp. 430 ss.; Edificios, 1917, pp.
1596-1619. principal ser la pro- 22-28;
La tasca va Lamperez, 1922; Obras, 1926 B. pp. 13-17; Street, 1926,
jeccio, per Pere Blai, de la nova capella Obras, 1927 A, pp. 299-303; Obras, 19278. Obras, 1928 pg. de Sant Joan, 39-41
A,
-ara said- de Sant Jordi (1596) per a la Obras. 1928 8, pp. 39-40. 45-49 1 55 56; Bohigas Ta- c. de la Diputacio, 355
rrag6, 1929, Gallardo, 1929, pp. 329-330, Palacio, 1929;
qual es contractaren el 1597 unes obres que Folch i Torres. 1931; Refols, 1934; Architecture, 1935;
no s'enllestiren fins el 1619. El 1607 la ca- Duran i Sanpere, 1942; Ainaud/GudiolNerne, 1947, vol. Palau del Marques de Santa Isabel.
1, pp. 270-278, lams. XXXVII-XXXVIII, vol. 2, hgs. Societat General d'Aigues de
pella es cobria totalment, comformant un es- 1120. 1205; Verri6, 1951 A; Rubio, 1952; Azcerate, Barcelona
pai de tres naus del tipus 'Hallenkirche». El 1953-1954; Ramirez, 1955; Florensa, 1955-1961, pp.
344345; Mainar, 1955-1961 A. pp. 153-154 i 156-157,
conjunt (de pilars de seccio quadrada, vol- Martinell, 1955-1961, pp. 23-26, Martin!!, 1959-1963, Categoric B, cap. II
ta d'aresta romana i cupula el.liptica amb vol. 1, p. 40, lams. 4-5, 19 i 40, Puig, 1970; Duran i San-
petxines sense tambor creuer) dona pere, 1972, Cirici, 1973, pp. 45-49, Hernandez Cros/Mo-
al idea ra/Pouplana, 1973, p. 50; Cirici, 1975; Cirici, 1979, pp.
del coneixement del classicisme escorialenc 21-24 i 71-72, i1s. num. 14-30; Amades, 1984, vol. 1, p. Entre 1883 i 1884 el mestre d'obres Josep
que Blai tingue a Madrid. Un element forca 666; Dalmases/Jose i Pitarch, 1984, pp. 90-92; Gonza- Fontsere i Mestres bastf per a Frederic Ricard
fez, 1985, pp. 72-85; Hernandez-Cros/Mora/Pouplana.
interessant de ('edifici es la manta de conti- 1985, filxa 19; Garriga, 1986, pp. 94-95, 169-170 1 i Gibert, Marques de Santa Isabel, el palauet
nu'ftat entre els seus interior i exterior, ja que 191.196. que es a I'origen de ('actual edifici. Aquest,
la facana correspon no a la d'un edifici reli- fruit de diverses reformes i ampliacions, la
gios sing a la d'un palau civil. Aquesta faca- I mes important feta el 1945 per la nova pro-
na, que recorda obres del manierisme ita- pietAria, la Societat General d'Aigues de Bar-
lie, destaca per la delicada composicio del celona, manta la vella aliniacio al passeig de
mur, que utilitza les qualitats cromatiques i Sant Joan amb una facana lateral sense por-
texturals de les diferents pedres emprades tes i amb la facana i acces principals enca-
i disposa ordenadament les obertures en rats al jardi, que s'esten fins al carrer Dipu-
franges horitzontals, significant la centralitat tacio i on el que es conserva un interessant
de la capella amb la sobreposicio de ('ele- hivernacle de perfils metal-tics i vidre, de
ment portada-balco-hornacina i la presencia, I'epoca de la primera construccio. Aquella
sobrevolant el pia, de la cupula que il-lumi- a mes del redisseny de diverses obertures
na ('actual Sal6 de Sant Jordi. Its la primera -mantenint, peril, I'aspecte originari- re-
gran facana renaixentista de I'arquitectura be al seu dam unt tres noves plantes, la dar-
civil a Catalunya. rera amansardada, i es modificA la seva plan-
1610-1630. Al costat del palau oposat als tre- ta afegint-li un cos poligonal a I'angle allun-
balls de Blai, Pere Pau Ferrer feu obres fins yat del carrer. Tot i haver-nos arribat forca
al carrer de Sant Sever, construint el portal desfigurat, aquest edifici constitueix una de
d'aire vignolesc al carrer del Bisbe. les poques pervivencies d'un tipus arquitec-
Durant el temps de I'absolutisme centralis- tonic -el palauet amb jardi- no gaire fre-
ta, quan el palau acoilf la Reial Audiencia de quent en la formalitzacio de I'Eixample
Catalunya, es van far petites obres sense historic.
gran transcendencia fins que, el 1908, quan
la Casa passa a la Diputacio Provincial, es Roca i Roca, 1895. p. 243; Altisent/Carandell, 1984, num.
restaura i netejA ('edifici. L'adveniment de le 6.
AAM: exp. 1083 (OP)(1882).
Mancomunitat de Catalunya, el 1912, supo-
sa naves initiatives en la decoracio dels sa-
lons, especialment les pintures de Joaquim
Torres Garcia per al Sal6 de Sant Jordi. El
1928, ja sota la Dictadura, Joan Rubio i Bell-
v6 construf el pant neogatic que uneix el pa-
lau amb la casa dels Canonges i entre 1926
i 1928 es van dur a terme reformes i rede-
coracions generals -substitufnt les pintures
de Torres per altres- que conformaren,
aproximadament, I'aspecte actual de
('edifici.
412
tics sorgits de la diversitat de materials dei-
740 xats vistos amb el seu color natural. Les pin-
pg. de Sant Joan, 88-92 tures d'Enric Monserda, Pere Sorrell i Josep
Mirabent, les escultures de Joan Flotats i Jo-
c. de Roger de Flor, 171 sep Puiggener, aixi com la resta d'orna-
c. de Valencia, 370 ments que completaven la bigarrada am-
Esglesia i Convent de les Saleses bientacib (vitralls, ferros, mobiliari, mosaics,
etc.) foren, en bona part, destruits el 1936.
Categoria B, cap. II
Dube, s .d,C; Rogent, 1987 , pp. 15-18, lams. I i 11; B.P.
7906, pp. 333-337; Vega , 1906 . pp. 322-325; Templos
EI 1882, any del projecte no realitzat de Joan modernos , 1934; Cirici. 1951, pp. 87-88; Garrut, 1952
B, p. 169 ; Cirici, 1973 , p. 245; Hernandez-CrOSIMO-
Martorell i Montells per a la facana de la ca- ra/Pouplana , 1973, p. 168; Boh;'gas , 1983 ; Pontbona,
tedral de Barcelona, es tambe la data d'ini- 1983, pp. 278 i 282; Alcoy, 1984 , pp. 221-239;
Hernandez-Cres/Mora/Pouplana. 1985 , ;itxa 86.
ci de les obres del conjunt de les Saleses
(1882-1885), del mateix autor. Concebut uni- ^; ^
tariamentcom aconvent de clausura de les
religioses saleses, I'edifici conventual es de-
senvolupa linealment seguint el perfinetre del
solar, tancant amb un claustre porticat un
gran pati enjardinat. EI temple esta situat so-
bre I'eix de simetria del conjunt, de forma
que centra la composicio i proporciona la
imatge principal amb la facana que s'obre
F
al passeig de Sant Joan.
L'esglesia de les Saleses fou projectada com
un temple de nau unica amb tres capelles
laterals per Banda, creuer -de la mateixa
amplada que la nau i d'igual profunditat que
les capelles- cobert amb un cimbori de
planta quadrada, i absis heptagonal amb
deambulatori. Les capelles no es conserven
d'enca que s'amplia I'espai de culte, distor-
sionant aixi la concepcio espacial primitiva
de creu Ilatina, Homes suggerida actualment
per la diferencia d'alcades.
Martorell. dins ('ambient d'arrel romantica
format a partir del pensament de tebrics com
Pugin, Ruskin o Viollet-le-Duc i difbs a Cata-
lunya des de mitjan segle xix, adopta la uti-
litzacib de formes agudes -pinacles, xapi-
tell oagulles-, caracterfstiques del gbtic
septentrional, accentua la verticalitat de I'edi-
fici i projecta continguts d'ordre espiritual
que, segons la teoria acceptada per I'autor,
corresponen a les formes seleccionades.
¢^c a. fi0 ¢ T.ea n^cnnr. Aquesta derivacio eclectica no arrancona,
rnwqui^ o -,- van--^.
pert, altres components d'origen medieval,
per exemple mudejars, o les que s'inspiren
en algunes estructures de mao del sud Fran-
ces depenents del gotic. La profusid deco-
rativista de la facana, respon a la idea
d'aquesta com a rostre del temple, en que
apareixen la torre-campanar, les agulles d'al-
cada intermedia i les galeries d'acces i co-
I r
i ^^-. municacid entre les mateixes. La varietat de
Ia materials aplicats -totxo ceramic, magone-
ria concertada, pedra tallada en els punts
conflictius i revestiments ceramics- disso-
len les expectatives de diferenciacid estric-
ta entreinterior policrom -vidrieres, esmal-
tatsceramics- iexterior. Destaca la tenden-
cia a la igualacio en el nivell de detail i en
el joc del color, per be que, a ('interior,
I'adopcio d'un sistema formal de referencia
d'estil ojival primitiu exagerava els contras-
tos de clar-obscur, intentant aixi equilibrar
amb la rotunditat espacial els efectes crome-
413
FROV ENGa
741
pg. de Sant Joan, 108
Casa Macaya
Centre Cultural de la Caixa de Pensions
Categoria A, cap. I
Monument Historico-Artistic d'Interes
National D. 248/1976
BOE. 17-2-1976
La Casa Macaya fou constru'ida el 1901 per
Josep Puig i Cadafalch immediatament des-
pres de la Casa Amatller. La seva facana,
molt ben composta, inclou dues torres late-
rals, cobertes amb teulat a quatre vertents
i una filera de finestres corregudes a I'ultima
planta, recurs de Ilarga tradicid utilitzat altres
vegades per Puig i Cadafalch. Tots els murs
exteriors, tant el de la facana tom els del pati
interior i facana posterior, son estucats en
Blanc i amb esgrafiats, destacant-se damunt
seu les obertures de pedra profusament de-
tallades. En aquest sentit cal destacar I'es-
cala coberta amb voltes de mad del pati, la
tribuna, a la dreta de la facana, i la porta prin-
cipal, envoltada de figurations, d'Eusebi Ar-
,;^; .f ,^:,.....^. nau, habitual col•laborador tant de Puig i Ca-
dafalch tom de Domenech i Montaner. Prac-
^` ticament res no es oonserva de la decora-
cid dels seusinteriors, en els quals la Caixa
I de Pensions to instal^lat el seu Centre
_ ._ ^^ Cultural.
Foment de IesArtes Decoratives, s.d.; Puig i Cadafalch,
1904; Arquitechrra Espanola, 1912 C, pp. 353-361; Ra-
lols, 1949 ; Cirici, 1951; Bohigas/Flores, 1965 ; Cirici,
1966; Hernandez - Cros/Mora/Pouplana. 1973, p. 169;
Jardi, 1975 ; Suarez/Vidal, 1979 ; Ucha, 1980; Bohigas,
i 1963; Garcia-Martin , 1983, p. 57; Hernandez - Cros/Mo-
ra/Pouplana , 1985, litxa 99.
AAM. exp. 7355 (OP)(1699 - 1901).
/r',;,
• ^ ^ Ji V J
.^ _
. a^i' :'
TAINIF ^ 1 " -
414
cat i cobert, mes d'acord amb el tipus que
742 743 744 s'ana desenvolupant durant el segle xix a
a de Sant Josep partir de les experiencies de ,I'arquitectura
pg. de Sant Joan pg. de Sant Joan Plat del Ferro». Amb aquest proposit, descarta-
c. de Corsega
Monument a J. Anselm Clave Categoria C, cap. VI, tipus III da la continuacid dels portics, entorpida tam-
Font d ' Hercules (portics) be per I'oposicib dels propietaris afectats,
Categoria B, cap. IV I'Ajuntament aprova el 1864 un projecte
Categoria B, cap. IV Enclou: PI. de Sant Josep, s/n - La d'edifici resolt amb estructura metal-lica de
Rambla, 85-95 - c. de la Petxina, 2 I'enginyer Miquel de Bergue que, amb algu-
El monument a Clave es obra de l'arquitec-
Categoria B, cap. II nes modifications, fou dut a terme a princi-
Amb motiu de la vinguda a Barcelona dels te Josep Vilaseca i de I'escultor Manuel Fu- pis del segle xx, ocupant tot I'espai del que
reis Cartes lVi la seva esposa es construf en- xa i, promogut pels cors de Clave, fou inau- hauria d'haver estat una placa comparable,
tre 1796 i 1802 aquestafont, juntament amb gurat el 1888 a la cruclla de la Rambla de Ca-
Amb urbanitzacib de la Rambla, al darrer pel seu tipus, amb la placa Reial.
d'altres, al recentment urbanitzat passeig de talunya i el carrer Valencia. Quan el se'l la
1956
la ubicacid actual, basament terc del segle xviii, es feu palesa la necessi-
I'Esplanada. Despres de ser una obra atri- trasllada a el
tat de concentrar en un emplacament fix i Balaguer, 1865-1866, vol. 1, p. 528; Puigi Alfonso, 1930,
bucda durant molt temps a Damia Campeny, de pedra, decorat amb fires i corones de Ilo- vol. 1, pp. 210-211; Bergos, 1955-61 A, pp. 212 i 215;
allunyat del transit del passeig les nombro- Proyectos, 1965, p. 40; Cirici, 1973, pp.
la documentacid demostra que fou projec- rer, fou elevat i I'estatua del music va ser 93 i 95; Basse-
ses parades del mercat que, almenys des goda None/l, 1974, p. 27; Pie, 1981, pp. 46-47; An'alisi,
tada per Salvador Gurri i esculpida per un daurada. 1983, vol. 2, fitxa 90; Fontbona, 1983, p. 68; Amades,
de comengaments del segle xiii, existia al i
tel Josep Moret. 1984, vol. 1, pp. 66-68
Modificada despres de la 344-345; Hernandez-Cros/Mo-
Pla de la Boqueria i que aleshores ja s'ha- ra/Pouplana, 1985, fitxa 64; Arranz, 1986 8, p. 14; His-
visita reial, prengue ja aleshores la configu- Monumentos, 1933 A, pp. 228-230; Cirici, 1951, p. 90; toria, 1986.
racio actual, essent Punic canvi sofert el tras- Ciorvo, 1952, pp. 33-40; Ciervo. 1956 B, p. 311; Blotter, via estes fins als actuals carver de Canuda AA M. exp. 63 0 (1836), exp. 859 B (1841), exp. 952 B
1977, p. 56; Fontbona, 1983, pp. 246-247; Subirachs, i Nou de la Rambla. Aixi, amb ocasib de I'en- (1843), exp. 63 bis B (1836).
Ilat el 1928 al apsseig de Sant Joan. 1983, pp. 200-201 i 375-379; Fabre/Huertas/Bohigas,
1984. pp. 47-48; Fontbona/Miralles. 1985, pp. 50-51; derrocament del convent de Sant Josep
Garcia-Martin, 1985, pp. 154-155; Subirachs, 1986, pp. (1836), I'Ajuntament decidf la construccid
Elias, 1938, pp. 25-26; Riutorl, 1946, pp. 35-36; 112-114 i 133.
Ainauc/Gud oWerrie, 1947, 1955-61 d'una placa monumental porticada
pp. 320-321; Bonet, en el seu
A. p. 249; Folch, 1957-61, vol. //, pp 245-249; Sempro- solar, que, comunicada amb la Rambla a l'al-
nio, 1972, pp. 98-99, Subirachs, 1983, pp. 134-135; Fa- cede del carrer de la Boqueria, resultava el
bre/Huertas/Bohigas, 1984, pp. 24-27, Garcia-Martin,
1984, p. 142; Villoro, 1984, pp. 32-34; TriadO, 1984, pp. Iloc idoni per a la instal-lacio del mercat. Di-
220 i 222; Subirachs, 1966, pp. 18-19, 22. 58-59 i 130. versos problemes incidiren, pero, en la ges-
I tacio del projecte (1836-1846), redactat pel
mestre d obres municipal Josep Mas i Vila,
entre els quals cal esmentar la incertesa so-
bre la conveniencia o no d'annexionar-hi el
solar del convent de Santa Maria de Jeru-
salem (actual placa de la Gardunya). Tot i
aixi, la primera pedra es col-Iota el dia de
C. [RRSEGA Sant Josep de 1840, pero la placa mai no
arriba a completar-se ja quo a partir de 1850,
quan ja s'havien construct les altres ales ac-
tuals de la columnata -jonica i amb terras-
sa superior-, comencaren les critiques a la
idea d'un mercat a I'aire lliure i l'oposicio dels
propis venedors, que exigien un recinte tan-
415
-;_, 745
Plana de Sant Josep Oriol
Categoria C, cap. VI, tipus II
- - ; __ Espai practicament rectangular, ubicat al Iloc
I^. de I'antic fossar de I'esglesia del Pi, que es
-^, converti en placa I'any 1820. Te aquest nom
amb motiu de la beatificacio del Sant (1807),
'- el qual havia estat beneficiat del vei temple
del Pi. La fagana lateral d'aquest doming la
r.^ ^^^. placa, a la que dona tambe el frontis del pa-
^,^_^ ", lau Fivaller. Recentment reordenada, elevant
la zona mks propera al Pi amb una platafor-
ma, es col^loca aleshores, entre els dos im-
ponents platans que la centren, un monu-
ment a ,4ngel Guimera.
Gallardo , 1934, p. 184; Cirici, 1973, p. 173; Arnades,
1984, val. 1, pp. 892-903.
• ^
'^',
416
746 747
pl. de Sant Josep Oriol, 4 Plata de Sant Just
c. de I'Ave Maria, 1
c. dels Banys Nous, 17 Categoria C, cap. VI, tipus I
Palau Fivaller
Institut Agricola Catala de Sant Isidre Es un dels espais que conserva millor el ca-
racter de la Barcelona tradicional,
Categoria B, cap. II doncs
manta les caracteristiques del moment en
que fou urbanitzat quan, a principis del se-
ST. gle xix, es suprimi el fossar Just.
Casa senyorial de planta baixa i dos pisos, O3EP de Sant Es-
OPIO^ ta presidida per la facana principal de
ubicada sobre I'es-
una parcel-la de planta irre- glesia de Sant Just i Pastor i el cam-
gular. Fou construct seu alt
el 1571 per la familia Fi- panar, encarats a la facana
valler des setcentista del
(que s'hi trasllada del seu veil pa- Palau Moixd i amb la font gbtica completant
lau del carrer Lledb) enfront de la tanca nord el conjunt de vestigis medievals, als cal
del fossar quals
de I'esgl2sia del Pi, desaparegut afegir el palau de la Comtessa PalamOs,
el 1.820, donant Iloc a factual placa, de
motiu al fons sense sortida del Bisbe
pel qual la facana Cacador.
principal era, en origen,
la del carrer dels Banys Nous. Durant I'ocu-
Gallardo, 1934, p. 282; Cirici, 1973, p. 260; Passat,
pacio napolebnica fou la residencia provisio- 1983-85, vol. 1. p. 91; Amades, 1984, vol. II, pp. 667-673.
nal del general Duhesme, i des del 1932 es
la seu de l'Institut Agricola Catala de Sant Isi-
dre. Les seves caracteristiques formals cor-
responen a les diferents epoques construc-
tives i remodelacions des del segle xvi, tot
i qua el tipus estructural remet a esquemes
gbtics catalans tradicionals, representats
principalment pel pati de carruatges interior
-ubicat mes a la cara del carrer de Banys
Nous que node la placa, amb la que es co-
munica a traves d'un Ilarg tram voltat-, amb
I'escala descoberta d'acces ales plantes no-
bles que el rodeja. L'aspecte de la facana
a la placa es producte d'una remodelacib del
segle xviii. La decoracid dels interiors es fruit
de les interventions de principis del segle
xix, una del 1878, i, finalment, la que al 1932
es feu per instal•lar-hi l'Institut que encara
I'ocupa.
Serra, 1933, pp. 7377; Gallardo, 1934, p. 184; Basse-
goda , 1936, p. 80; Ainaud,Gudiol/Verrie, 1947, vol. 1,
pp. 357358; Institute, 1962; Duran i Sanpere, 1972, pp.
481-482; Cinci, 1973, p. 173; Catala, 1978, ntim. XXXVJII;
Arcades, 1984, vol. 1, pp. 897898.
417
748 749 750
pl. de Sant Just pl. de Sant Just, 4 pl. de Sant Just, 5-6
c. dels Lledd c. del Bisbe Cacador, 1 c. d'Hercules, s/n
c. de la Palma de Sant Just c. de la Dagueria, 15 c. de Rera Sant Just, s/n
Font de Sant Just Palau Moixo Esglesia dels Sants Just i Pastor
Categoria B , cap. IV Categoria B, cap. II Categoria B, cap. II
Comunament es ddna el 1367 com la data Encara que sovint s'al-ludeix al medieval Pa- 1342-1363. Entre aquests anys es cons-
de la seva inauguracio i se la vincula d'una lau Cassador que ocupava aquest Iloc, res trueix, substituint el temple anterior, el gruix
manera mes o menys Ilegendaria a la fami- en factual sembla assenyalar una cronolo- de I'obra de I'esglesia, gotica, de nau unica
lia Fiveller. Segons Pladevall, perb, fou el gia anterior a la segona meitat del segle xvin, amb capelles entre contraforts i cappalera
1427 quan la font comenpa a funcionar. Una moment del qual aquest palau n'es obra ca- poligonal. S'atribueix a Bernat Roca I'auto-
reforma del 1831 afegf a la construccib gd- racteristica. Consta de planta baixa amb por- ria de I'edifici en base a que el 1360 Ii fou
tica, amb un relleu del sant i dos falcons he- tal d'art rebaixat, un principal i un pis amb encarregat el tabernacle de ('altar major, per
rAldics, un nou frontis classicista i, probable- balcons i unes golfes obertes amb bculs so- tal de poder consagrar el temple.
ment, la balustrada del damunt. ta una prominent cornisa. Mentre els baixos 2.a m. segle xv. Es construeix el tram dels
sen de pedra, la resta de la facana ostenta peus de I'esglesia, diferenciable de la res-
Balaguer, 1865-1866. pp. 573-574; Riutort, 1946, p. 38; excel-lents esgrafiats a base de garlandes, ta, i es comenca la facana.
Tintd, 1965, pp. 2091213; Volles, 1970. p. 79; Sempro- gerros i infantons. A travOs del portal princi- 1559-1572. Periode de construccio del cam-
nio, 1972, pp. 72.13; Cirici, 1973, pp. 260-261; Plade-
vall, 1974, p. 497; Carreras i Candi, 1980, vol. Ill, pp. pal i d'un vest(bul voltat s'accedeix a un pa- panar semi-octogonal. En la primera data el
392-393. ti d'escala cobert amb voltes d'aresta recol- mestre d'obres Pere Blai hi treballa, col-la-
zades en colurnnes toscanes de motllura in- borant amb un tal Rius que fa I'escala de ca-
F^L clinada. Sembla que s'hi conserven diver- ragol. Blai, juntament amb Joan Safont, es
sos salons amb profusa decoracio contracta I'acabament el 1567 i dos anys
vuitcentista. despres Joan Garja treballa amb ells. Final-
OL.aL ment, el 1572 el mestre Antoni Constants en-
ST.
MUMF Fl Comas, 1913, p. 269; Gallardo, 1934, p. 282; Bassego- Ilesteix I'obra coronant-la amb una barana
da, 1936, p. 177; Ainaud/GudioWerrie, 1947, vol. 1, pp. de pedra.
3371358, vol. 2, figs. 1400-1401; DuraniSanpere, 1972,
Cirici, 1973, pp. 260262; Hernandez-Cros/Mora/Poupfa- 1750. Construccio dels arxius davant de la
na, 1973, p. 48; Catafa, 7978, num. X; Altisent/Caran- facana que pateix en aquesta epoca altres
de11, 1984, num. 7; Amades, 1984, vol. If, pp. 673-674. modificacions.
1816-1832. Construccio del gran retaule ma-
jor, neoclatssic, projectat el 1804, amb escul-
tures dels germans Vallmitjana afegides el
1854. Fou reformat a finals del segle per
August Font. Mes important es el retaule de
sant Feliu. pintat del 1528 al 1530 per Pere
Nunyes.
1884-1887. Josep Oriol Mestres s'encarre-
ga de la restauracio de la facana, essent
I'autor del portal i el calat de la finestra gdti-
ca del tester. Tot i aixi, I'acces habitual es en-
cara per la porta del segle xvi de I'absis, en-
tre les cases que aquest to adossades.
1904. August Font reforma la decimondni-
ca capella del Sagrament.
Despres ce la guerra I'esglesia ha estat res-
taurada diverses vegades.
Pi i Arimon, 1854; Piferrer/Pi i Margall, 1884; Puig i Ca-
dafalch/Falgaera/Goday, 1909-1918, p. 540; Carrerasi
Candi, 1916, pp. 448-450; Conde, 1917, pp. 18-44; Co-
dina, 1920; Carreras. 1921: Templos, 1932, pp. 34-36;
Castillo, 1943; Verne, 1944; Ainaud/Gudiol/Verrie, 1947,
vol. 1, pp. 153-161, lam. XVlll, vol. 2, figs. 857-875; Ros-
selld, 1947, pp. 202-206; Duran i Sanpere, 1952; Cirici,
1973, pp. 263-265: Hernandez-Cros/Mora/Pouplana,
1973, p. 47; Cirici, 1974; Duran i Sanpere, 1975, pp.
330-337; Cabo, 1979; Gonzalez/Jaen/Bastardes, 1983,
p. 143; Cirici, 1979, pp. 96-97, figs. 282-286; Hernandez-
Cros/Mora/Pouplana, 1985, fitxa 15; Garriga, 1986, pp.
111, 119, 142-143 i 218.
AAM: exp. 581 E (1875-1876).
418
IT": 1. Esglesia be Sant Marti
I
751 2. Rectoria
3. Hostal ( enderrocat)
4. Can Cadena
Sant Marti de Provencals 5. Ca I'Arnd
6. Can Planas
Categoria C, cap. VI, tipus I
(Enclou: Esglesia i Rectoria, Hostal,
EC4LEs Can Cadena, Ca I'Arnb i Can Planas)
IL.
St JUST
Lj L'antic nucli de Sant Marti de Provencals co-
mence a formar-se durant el segle xiii entorn
de I'esglesia de Sant Marti Vell, fundada a
principis del segle xi -encara que la cons-
truccio actual data del xv- com a depenent
o sufragania de Santa Maria del Mar, a la vo-
ra de la via romana que conduia al Valles i
d'una altra que per la Marina anava al Ma-
resme. Es al Ilarg dels segles xiv al xvii que
va consolidant-se el seu caracter fonamen-
talment agricala amb ocupacions perma-
nents o esporadiques per part de pescadors,
cacadors i ramaders, situacio que es tra-
dueix en una morfologia urbana desagrega-
da, reflectida en els vestigis que n'han que-
dat: edificacions senzilles que correspanen
a cases pairals, de les quals Can Cadena i
Can Planas disten uns 100 metres de I'es-
glesia a Pest i l'oest respectivament, mentres
Ca I'Arno es localitza al sud a una distancia
similar, restant encara petits horts en els es-
pais no constructs. Municipi independent de
Barcelona a partir del Decret de Nova Plan-
ta, Sant Marti de Provencals es converti du-
rant els cent anys segGents en el territori mes
industrialitzat de la zona d'influencia de Bar-
celona, proces que provoca el naixement de
tres barris diferenciats (Clot, Poblenou i La
Sagrera) i la d'efinitiva descontextualitzacib
de I'antic nucli rural, actualment ofegat en-
mig dels grans blocs d'habitatges constructs
durant els anys cinquanta als seixanta.
Madoz, 1846; Bofaru0, 1887; Suiiol, 1888; Carreras i
Canai, 1916, pp. 10 19-1026; A1iberch, 1956, p. 70; Co-
d, 1973, pp. 337-339: Camps i Arboix, 1976. pp.
127-128; Passat, 1983-1985, vol. 1, pp. 210-211; Fa-
bre;Huerlas. 1976. 1977, vol. 1.
419
i volum, i un jardi tancat i arbrat al darrera.
752 A les seves facanes hi ha dos rellotges de 753
Sant Marti de Provencals, sol encarats de manera distinta. Sant Marti de Provenrals,
barriada de barriada de
Carreras i Candi, 1916, p. 940; Tempos, 1932, p. 59;
pl. d'lgnasi Juliol Ainaud/Gudiol/Vern8, 1947, vol. 1, pp. 179-180, vol. 2, c. de I'Agricultura, s/n
figs. 923.929; Garrul, 1952 B, pp. 201.202; Florensa,
Esglesia i Rectorla 1966. p. 26 i figs. 42-43; Cirici, 1973, pp. 338-339, Can Cadena
Heinandez-Cros/Mora/Pouplana, 1973, P. 280;
(vegeu num. 751) Hernandez Cros/MoralPouplana, 1985, film 28. Arran, cap.
1986, 14. Categoria B, III
p.
(vegeu plsnol d'emplacament del num.
Emplacada al Iloc on al segle xi exist( una 751)
petita capella privada dedicada ja a sant
Marti de Tours, aquesta passs el 1052 a la
demarcacib de Santa Maria del Mar, adqui- Masia dels segles xvi-xvii organitzada amb
rint aixi un us col•lectiu. De la primitiva edifi- planta baixa , un pis i golfes . La seva cober-
cacio nose n'ha conservat res, essent de la ta es a dues aigues , amb carena perpendi-
segona meitat del segle xv factual temple, cular a la facana principal, en la qual sabre
de nau unica coberta amb voltes de creue- el portal d ' entrada , d'arc rebaixat . A la Ban-
ria, absis poligonal i capelles laterals inten- da dreta de la facana hi ha adossat un cos
sament remodelades en segles posteriors. auxiliar.
El 1432 I'escultor Joan Aimerich contracts
la construcci6 de la facana amb Joan Selle-
rer, comitent que es feu representar amb la
seva dona als peus del sant titular que pre-
sidia el timp6. Aquest, aixi corn les imatges
de sant Pere, del mateix Aimerich, i sant Pau,
del 1688, que flanquejaren la porta, han de-
saparegut, tot i que sembla que no foren des-
tructs, com el retaule i tots els ornaments, el
1936. Aquests elements s'emmarcaven en
un portal amb pinacles, d'un goticisme tar-
ds vigent fins a les darreries del cinc-cents.
El campanar, de planta quadrada, 6s del se-
gle xvii i est6 cobert amb teules vidriades
policromes mcs modernes mentre que el co-
ronament de la facana remet a altres esgle-
sies catalanes setcentistes. Les ferradures de
la porta recolzen intencions votives respec-
te al patronatge del sant sobre les cavalle-
ries. Un pas cobert i aixecat sobre dues ar-
cades arrenca de la facana del temple, al
costat de la porta, i l'uneix amb I'edifici co-
negut com la rectoria, una antiga mania del
segle xvu o xviu, que fou molt malmesa a la
guerra i restaurada als anys cinquanta. Es
de planta rectangular coberta a quatre ves-
sants, ambun cos adossat, de menor altura
420
754 755
Sant Marti de Provencals, Sant Marti de Provencals,
barriada de barriada de
c. del Rector de Vallfogona, sin c. de la Selva del Camp, s/n
Ca ('Arno Can Planas
Categoria B, cap. III Categoria B, cap. III
(vegeu planol d'emplacament del num. (vegeu planol d'emplacament del num.
751) 751)
Masia de planta baixa i pis amb estructura Masia dels segles xvi-xvu, de planta baixa i
de mamposteria arrebossada i coberta de dos pisos , amb estructura de murs de ma-
teules a dues aigues. Es d'interes observar coneria arrebossada i coberta a dues ves-
la finestra gbtica de la facana, probablement sants . Son de pedra les cantoneres de I'edi-
recuperada d'algun altre edifici, ja que fici aixf com els emroarcaments de les ober-
aquest es del segle xvu, com posa de ma- tures , que constitueixen els elements mes in-
nifest la lapida amb un escut i la data de teressants de les facanes.
1689.
Camps i Arboix, 1976 , p. 127.
Aliberch, 1956. p 70; Camps i Arboix, 1976, p. 128.
421
756
bda. de Sant Miquel, 8
c. dels Gegants, s/n
c. del Pou Dole, s/n
.+ 6T
YIOU[l
Palau Centelles -1 YIOUL1
Categoria B, cap. II
Notable exemple de palau barceloni elevat
per Llufs de Centelles a finals del segle xv
sobre un altre edifici del segle wu. Amb tres
faGanes de carreus de pedra de Montjuic ce-
dits de les pedreres municipals, destaca la
de la baixada de Sant Miquel amb portal
cinccentista (c. 1514), adovellat, i finestrals
de traca gbtica convertits despres en bal-
cons; un nivell mes de finestres petites s'an-
ticipa al coronament d'arquets adherits el se-
gle passat. Aquest esquema es reprodueix
de manera similar ales altres dues fapanes,
essent el mestre d'obres Felip Ubach qui el
1863 obri els portals al carrer dels Gegants
eliminant, excepte una, totes les finestres
d'entresol d'aquell frontis, conservades als
altres. El pati rectangular, ordenat entre el
xv i el xvi, disposa d'escala allotjada al mur
que al segon tram penetra per una de les
crugies en forma de galeria. Les arcades del
primer tram -especialment altes- foren
afegides a finals del xix i estan reforpades
per mitja de peces de ferro colat. Decorati-
vament la porta de I'estudi 6s una bona mos-
tra de la introduccib del renaixement a Bar-
celona, amb un escut sostingut per gegants
salvatges i voltat de «putti>, cornucbpies, gru-
tescos i petxina, que delaten el caracter or-
namental del cinccentisme catala.
Piferrer/Pi i Margall, 1884; Carreras i Candi, 1916; Lam-
perez, 1922, Duran i Sanpere, 1942; Ainaud/Gudio!/Ve-
rrie, 1947, vol. 1, pp. 3431344, vol. 2, figs. 1340-43. Du-
ran i Sanpere, 1952; Duran i Sanpere , 1972, pp. 158,
246 i 407; Cirici, 1973. pp. 278 279, NernSndez-Cros/Mo-
ra/Pouplana, 1973, p. 45. Cata19, 1978. num. VI-VU; Ci-
rici, 1979, pp. 82-83, figs. 259 262; Amades, 1984 val.
11, p. 620; Garriga, 1986, pp. 25 28.29.
AAM: exp. 1415 C (1863)
J9 ;^
fI
P P
422
757 758
c. de Sant Miquel , 39, 41-43 c. de Sant Pau, 9-11
pl. de la Barceloneta, sin
Hotel Espana
Categoria B, cap. II
Categoria B, cap. II
(decoracio interior i mosaics)
A banda i banda de I'esglesia de Sant Mi-
quel del Port -el 39 a I'esquerra i els 41 i
Edifici de la segona meitat del
el 43 a la dreta-, aquests dos cossos d'edi- segle xix amb
planta baixa i quatreresponen al tipus pisos. fagana,
ficacid original La forga
de casa
renovada, es de composici6
d'habitatges Barceloneta simetrica,
de la que, amb
a prin-
vuit arcs sobre pilastres donant acces als bai-
cipis de la segona meitat del segle xvin, servf
xos. El de la construcci6
per a bastir el barri segons m6s significatiu
uns es
esquemes
la reforma Llufs Domenech Montaner
homogenis. A aquest moment que i
pertanyen leg
va fer a la planta baixa als anys 1902-1903
plantes baixes, amb portes i finestres d'art
li premi I'Ajuntament
escarser, i que va valer el de al
i els primers pisos, amb finestres
millor establiment.
balcons amb baranes La decoracio del menja-
i antigues. El segon
dor esta formada per un sbcol alt
nivell les tres cases de peces
de degu6 ser construct
de ceramica blava amb escuts al-lusius
despr6s del moment en a
poc 1837, que
I'heraldica espanyola. Damunt hi ha
s'autoritzen aquest tipus d'ampliacions. seu es-
Els
grafiats de motius marins i sirenes; esta
grans panells de terra cuita verticals tot
de les
cobert amb una claraboia amb casetons
faganes formarien part de
del mateix projecte
ventilaci6 que d6na a un dels patis de I'edi-
d'engrandiment i reforma del segle xix.
fici, a I'entorn del qual s'obren les habitations
dels diferents pisos, ales que s'accedeix per
balconades. L'altre pati to esgrafiats de la
mateixa epoca molt ben conservats gracies
a les cobertes de vidre d'un i altre. El vestf-
bul i el bar han sofert moltes transformacions
i hi destaca, al bar, la Ilar de foc amb un grup
escultbric al-legbric, que culmina amb un es-
cut d'Espanya, obra del taller de I'escultor
Eusebi Arnau. amb participaci6 de Pau
Gargallo.
Arquitectura Espanola, 1904 C, pp. 13-19: Concurso
Anual, 1906-1907, pp. 29-35i37; Cirici, 1951, pp 92-93.
Bohigas, 1973, p. 46; Cirici, 1973, p. 309; Cirici, 1975
B, pp 105-108; Bohigas, 1983, Fontbona,Miral!es, 1985,
p. 191.
423
Pi i Arimon, 1854; Pderre/Pi y Margall. 1884; FeulMonf-
759 fort, 1902; Barraquer, 1906, pp. 134-141; Carreras Can-
di, 1916. pp. 195 198, Pug i Cadafalch/FalgueralGoday,
c. de Sant Pau, 99 1909-1918, vol. 1, pp. 344-346 i 357-358, vol. 2, pp.
138-144, vol. 3, pp. 108 i 385-392; Capmany, 1931; Du-
c. de I'Hort de Sant Pau, s!n ran i Sanpere, 1931; Templos, 1932; Gallardo, 1934, pp.
240-242; Ainaud/Gudiol/Verrie, 1947; Grahit, 1947; Gar-
Esglesia de Sant Pau del Camp rut, 1952 8, Azcarate, 1953-1954; Florensa, 1962; Du-
ran i Sanpere, 1972. pp 509-604; Cirici, 1973, pp.
Categoria A, cap. I 305-307; Vigue/Pladevall, 1974; Carbonell, 1975, pp.
55-57; Junyent. 1976, pp 92-111; Pladevall, 1978,
Monument Historico-Artistic d'Interes on.
204-207: Barral, 1981, p. 114, its. nOms. 224-225; Dal
Nacional R.O. 18-7-1879 mases/Jose i Pitarch, 1985, pp. 160-161.
AAM: 48 (1934).
G ac. 30-7-1879 exp. AF
L'esglesia i el claustre, aixi com alguna de- I"
pendencia, es el que resta avui de ('antic mo-
nestir de Sant Pau del Camp. El seu origen
es poc precis pera els elements escultorics
pre-romanics reutilitzats a la portada de I'es-
glesia actual, i una inscripcio funeraria, po-
sen de manifest la seva existencia ja en el
segle X.
L'esglesia, una construct o basicament del
segle xii que substitui ('anterior, sembla que
fou iniciada a partir del 1117. Es de planta
de creu grega capcada per tres absis que
s'obren al transepte amb arcs de triomf i co-
berta amb voltes de cano seguit i cupula so-
bre petxines i cimbori octogonal al creuer,
les finestres del qual, com 1'espadanya bar-
roca que el sobremunta, son obra posterior.
Els murs exteriors s'articulen amb arquets
cecs sobre mensules figurades. La fagana
esta organitzada amb un eix central format
per la portada, una finestra i un mataca de
defensa no originari: tres franges d'arquets
cecs sobre mensules s'estenen a banda i
banda. El portal propiament dit, rodejat per
la ma de Deu i el Tetramorf, compren un arc
superior decorat i una arquivolta sostingu-
da per columnes amb capitells que, junta-
ment amb els cimacis, son una mostra d'es-
cultura pre-romanica reutilitzada, En el tim-
pa hi ha representada la Traditio /egis» a la
qual fan referencia les inscriptions de la
Ilinda.
Al costat del brae dret del creuer, I'antiga sa-
la capitular gotica, reconvertida en capella
del Santissim, dona acces al petit claustre
a traves d'una porta flanquejada per dues
finestres amb traceria calada. De planta gai-
rebe rectangular, el forma una galeria de co-
lumnes que sostenen uns arcs polilobats ben
poc frequents. Tot i la manta de noticies do-
cumentals, sembla que cal considerar-lo
obra del segle xiu. Les galeries alberguen
un bon nombre de lapides i algunes sepul-
tures, obrades ja en els segles del gbtic.
Sant Pau del Camp fou comencat a restau-
rar el 1896 i no fou fins el 1930 que Josep
Goday, tot eliminant les constructions anne-
xes, dota al conjunt del caracter de monu-
ment aillat que presenta actualment.
I
424
760
c. de Sant Pau, 109 bis
c. de I'Abat Safont, 8
Grup Escolar Collasso i Gil
Categoria B, cap. II
Edifici public aillat de caracter monumental
projectat el 1931 per Josep Goday i Casals
i constrult entre 1932 i 1935. L'arquitecte hi
incorpora un nou Ilenguatge estilistic, ben di-
vers a I'emprat en les seves constructions
escolars anteriors. De marcada influencia
nbrdica-s'ha parlat de I'arquitectura holan-
desa i escandinava corn a referent- I'autor
inicia un canvi qualitatiu del seu Ilenguatge,
acostant-se a un expressionisme protoracio-
nalista sense oblidar les arrels classicistes del
noucentisme.
Goday, 1933 A, p. 11; Goday, 1933 B, p. 19; Rafols,
1959, pp. 9 i 11: Flores/Amann, 1964, Bohigas, 1970,
p. 89; Hernandez-Cros/Mora/Pouplana, 1973, p. 108;
Anr#lisi, 1983, fitxa 90.
lhFxi
425
761 762
pl. de Sant Pere, sin rda. de Sant Pere, 16
c. de Lluis el PiadOs, 1
Casa Teixidor
Esgiesia de Sant Pere de les Puel•les Categoria B, cap. VII
Categoria A, cap. I
Monument Histbrico-Artistic d'Interes
National D. 3-6-1931 L'arquitecte M.J. Raspall fou qui el 1909 pro-
Gac. 4-6-1931 jecta fins els seus ultims details la botiga Tei-
xidor, fundada el 1874. La fagana, aplaca-
da amb un gran marc metallic, enclou, a
El 945 els Comtes de Barcelona fundaren mes dels aparadors, mosaics de Llufs Bru
el monestir de Sant Pere de les Puel-les, prop i vidres de Buixeras Hnos. i a ('interior es con-
d'on ja hi havia, segons afirma I'acta de con- serva bona part de la decoracid original, si
sagracib, una construccio anterior dedica- be el 1947-48 pati una reforma de
da a Sant Sadurnf, amb la qual s'ha volgut Llongueras.
identificar I'espai quadrat d'un dels bragos
del creuer -cobert amb volta d'aresta, so- Bohigas, 1961, pp. 34 i 38, nota 13; Mackay, 1962, p.
35 i llista s. n.; Bohigas, 1968. lam. niim, 59; Hernandez-
bre pilars i amb impostes decorades amb CrosiMora/Pouplana, 1973, P. 124; Garcia-Martin, 1977,
motius vegetals i geometrics de talla i bisell, pp. 42-44; Altisent/Cirici, 1979, n6m. 21, Bohigas, 1983,
elements pero que no semblen anteriors al vol. fl, p. 210; Satue, 1984, p. 128, ils. nums. 219-220.
AAM: exp. 136 AF (1892-1893).
primer quart del segle xi. Destruit successi-
vament el 985 per Al-Mansur i al segle xn
pels almoravids, el cenobi fou tornat a cons-
truir i consagrat el 1147. El seu aspecte ac-
tual, pero, deu mes a les restauracions que
seguiren als incendis dels anys 1909 i 1936,
en les quals as modifica I'estructura de plan-
ta de creu grega de la construccio del segle
xii, es destruf el campanar anomenat dels
ocells, que coronava el cimbori, i s'hi afegi-
ren noves dependencies configurant I'ano-
dina fagana a la plaga de Sant Pere. Poste-
riorment al segle xii ja s'havien efectuat mol-
tes modifications a I'esglesia, entre les quals
cal esmentar l'obertura de la porta actual i
la incorporacio d'un gran absis poligonal del
segle xv, i la construccio d'un campanar al
xvni. El claustre, del segle xii, situat a ponent
de I'esgl6sia i ampliat amb un sobreclaus-
tre el 1322, fou destruit el 1873 juntament
amb altres dependencies del monestir, i se'n
conserven restes al Museu d'Art de Catalun-
ye, Diocesa de Barcelona i Santacana de
Martorell, aixi corn a col leccions privades.
lranzo . s.d., Madoz, 1846 ; Pi yArimon , 1854; Piferrer/Pi
y Maragail, 1884; lranzo , 1903, pp . 69-112; Puig i Ca-
dafalch/Falguera/Goday , 1909- 1918. vol. 11, pp. 113-120;
Carreras Candi, 1916; Templos , 1932, Pauli, 1945; Udi-
na, 1945; Ainaud/GudioUVemr , 1947; Grahif , 1947; Gar-
rut, 7952; Azcirate, 1953-54, Ainaud, 1973, p . 152; Ci-
rici, 1973, pp . 288-289; Carbonell, 1975, vol. U., p. 54,
1, num. 179, Junyent , 1976, p. 226; Pladevall, 1978, pp.
202-203 ; Barrall , 1981, p. 253 ; Junyenl , 1983, pp.
183-184: Amades, 1984, vol. U, pp . 241-246 i254.
AAM: exo . 599 A ( 1876-1877), exp. 771 A ( 1876-1877).
426
763
rda. de Sant Pere, 40
c. del Bruc, 8
Farmacia del Doctor Palomas
(actualment del Doctor Viladot)
Categoria B, cap. VII
Dissenyada per Felix Cardellach abans del
1906-1907 on que aquest on publica una fo-
tografia. Les pintures del sostre, avui desa-
paregudes, eren d'Eusebi Esquirds i els mo-
saics son de Lluis Bru, si be els dos grans
plafons de la facana, a banda i banda de I'es-
tructura metal•lica amb fanal de la cantona-
da, substitueixen des del 1934 (?) els vitralls
modernistes projectats per Cardellach.
Cardellach, 1907-1908, pp. 450-451; Cardetlach, 1916,
p. 211; Mackay, 1962, pp. 35, 36, 37, 39 i theta s.n.; Ciri-
ci, 1967, if num. 78; Bohigas, 1968, lams. nums. 75 178;
Hernandez-Cros/Mora/Pouplana, 1973, p. 123; Garc a-
Martin, 1977, pp. 61-63; Bohigas, 1983, vol. H, p. 210;
Satue, 1984, p. 130, its. nums. 46-47 i 213.
AAM.: exp. 8247 (OP)(1901),
10
427
764 765 766
rda. de Sant Pere c. de Sant Pere mes alt, 1 c. de Sant Pere mes alt, 4
c. d'Ali Bei Via Laietana, 50
Categoria B, cap. II
pl. do Llufs Millet, sin
Monument a Rafael de Casanovas
Col-legi de I'Art Major de la Seda
Categoria B , cap. IV L'edifici, de finals del segle xviii, per be que
Categoria A, cap. I ens hi consten intervencions de la segona
L'estatua de Casanovas, encarregada el Monument Histbrico-Artistic d'Interes meitat del 1800, s ' organitza a I'entorn d'un
1886 a Rossend Nobas i instal•lada dos anys National R.O. 2-6-1919 pati central, des del qual s'accedeix inde-
despres al SaI6 de Sant Joan, era homenat- pendentment a la planta noble i a I'escala
jada cada 11 de Setembre, des del 1897, de veins . La facana , simetrica respecte a I'eix
quan I'Ajuntament decidf, el 1914, separar- Edificada segons el projecte de Juan Garri- central , to els baixos de pedra amb tres ober-
la del conjunt en club estava integrada i do j Bertran entre 1758 i 1763, la casa co- tures d ' arc escarser i, als paraments cecs de
dotar-la d'un caracter mes monumental. neguda com dels Velers era originariament les quatre plantes superiors totes separades
Amb un nou pedestal de I'arquitecte Alexan- un edifici a la cantonada dels carrers de Sant per petites cornises , hi ha esgrafiats a base
dre Soler i March i un relleu de Josep Llimo- Pere mes alt i dels arcs de Jonqueres, aquest de gerros de flors , garlandes i emmarca-
na s'inaugura el 1916 al Iloc actual, on esti- darrer desaparegut en obrir-se la via Laie- ments , projectats per I'escenograf Francesc
gu6 fins el 1939 en que I'Ajuntament fran- tana. Constituit per un cos basic rectangu- Soler i Rovirosa el 1899.
quista acorda desmuntar-lo. Guardada en lar amb cinc nivells i abundants obertures,
un magatzem municipal, fou reinstal-lada el els seus paraments exteriors estan recoberts Comas, 1913, p. 245: Carreras i Candi, 1916, p. 769;
1977 al seu emplacament primitiu. d'esgrafiats. Aquests, considerats els mes Elias, 1931, pp. 65 i 135; Cirici, 1973, p. 293.
significatius del segle xviii barceloni, tenen AAM: exp. 2954 B (1861), exp. 2293 AB (1899).
per tema fonamental grans figures de caria-
Monumenlos, 1935 A, pp. 308 309; Escalas/lnfieslaiMo-
nedero, 1977, pp. 56-57; Fontbona, 1983, pp. 245 246 tides i atlants que sostenen el simulat entau-
i 250; Subtrachs. 1983, pp. 211-213 1 381-383, Fa- lament de la planta noble. A la cantonada,
bre/Huertas/Bohigas, 1984, pp. 59-61 i 64-65; Crexeii.
1985; Garcia Martin, 1985, pp. 50-51; Subirachs, 1986, la magnffica imatge de la Purfssima voltada
pp. 31, 58 i 110.111. d'angelots dins unafornfcula, es obra de I'es-
cultor Joan Enrich.
Prevista la seva desaparici6 en obrir-se la via
Laietana, per tal de salvar-la calgue corre-
gir l'aliniaci6 del nou carrer, cosa que va fer
Ferran Romeu. Poc despres, entre 1928 i
1932, es procedf a la seva restauraci6 i am-
C D'ALI BEI pliacio, segons projecte de Jeroni Martorell,
RDA
e modificant substancialment la planta i I'es-
sr tructura primitives de I'edificaci6. Ferran Se-
rra i Sala, conegut com Ferdinandus Serra,
es cuida de la restauraci6 dels esgrafiats i
de la realitzaci6 dels nous que, seguint fidel-
ment la tematica dels barrocs, cobriren els
TqA murs de la zona engrandida, a la banda del
pALQAq
carrer de Sant Pere mes alt i, sobretot, de
la placeta de Lluls Millet.
Comas, 1913, pp. 170-171 i 191-192; Lamperez, 1922;
Casa del Colegio. 1928, pp. 129-133; Membria, 1928,
Gifreda, 1930 C; Reconstruction, 1931, pp. 23-25; Cap-
many. 1932, pp. 312-315; Bassegoda. 1936, pp. 148 i
179; Ainaud/Gudiol/Verrie, 1947; Grahil, 1947: Azcera-
tc, 1953 1954; Martnell, 1955-1961, p. 34; Garrut, 1957;
Martinell, 1959-1963. vol. 87, p. 51, lams. 4 i 90; Flo-
reslAmann, 1964; Cirici. 1973, pp. 292-293; Hern9ndez-
Cros/Mora/Pouplana, 1973, p. 83; Triado, 1984. pp. 146
i 148; Hernandez-Cros/MoralPouplana, 1985, fitxa 42;
Setanta, 1985. p. 41.
428
767
c. de Sant Pere mes alt, 11
c. d'Amadeu Vives, 1
Palau de la Musica Catalana
Categoria A, cap. I
Monument Histdrico-Artistic d'Interes
Nacional D. 3033/1971, 25-11
BOE. 20-12-1971
Considerada cam la manifestacio culminant
del modernisme catala, el Palau de la Musi-
ca Catalana es una obra important sota tots
els conceptes. Encarregat per I'Orfeo Cata-
Ia a Llufs Domenech i Montaner, aquest el
construl entre 1905 i 1908, concebent-lo
cam un gran espai unitari resolt amb una es-
tructura reticular de peus drets i jessenes
d'acer laminat, biguetes i revoltons. Les di-
visions interiors de I'espai gairebe mai no son
rfgides i tambe la relacio amb ('exterior es
molt fluida. En ('abundant ornamentacio, flo-
ral i policroma, s'integren perfectament les
diverses tecniques artesanals a les quals re-
corre tan sovint el modernisme. Aixi, Dome-
nech compte amb la col-laboracib d'Antoni
Rigalt en els vitralls, de Llufs Bru en els mo-
saics, a mes de la dels escultors Eusebi Ar-
nau -muses del prosceni-, Pau Gargallo
-grups dels costats de I'escenari- i Miquel
Blay, autor de I'al•legoria de la cango popu-
lar que subratlla ('angle en club es troben les
dues faganes, coronat antigament per una
Ilanterna, avui escapgada i molt modificada,
aixf com tambe han estat alterats altres ele-
ments de les parts altes dels frontis. Esta en
curs una profunda remodelacio del Palau
per tal d'adequar-lo a les necessitate d'un
auditori modern.
Foment de los Arts Oecoratives, s.d.; Vega, 1908, pp.
68-73: ConcursoAnual, 1910, pp. 32-38; Martinell, 1933.
R$to/s, 1949; Cirici, 1951; Sostres, 1958, pp. 26-30, Mac-
kay, 1963, pp. 34-45; RoreslAmann, 1964; BohigaslFlo
res, 1965; Borr6s, 1970; 8oix, 1972, po. 405-410; Bohi-
gas, 1973, pp. 19, 21, 51-58: Costanzo, 1973. pp.
153-158; Cirici, 1973, p. 292; Hernandez-Cros/MoralPau-
plaoa, 1973, pp. 84-85; Mackay, 1973, pp. 2629; S5-
bat, 1973; Cirici, 1975 B. pp. 116, 118-120; Ucha, 1980;
Apra, 1981, pp. 126-129; TusquetslCiotel, 1982, pp.
40-51; TusquetslClotetfStudio Per, 1982; Vila-GraulRo-
don, 1982, pp. 136-150; Bohigas, 1983; FontbonalMi-
ralles, 1985, pp. 190-192; Garcia-Martin, 1985, pp.
114-133 i 137-149; Hemandez-Cros/MoralPouplana,
1985, fitxa 109.
429
r7 1
768 769
c. de Sant Pere mes alt, 18 c. de Sant Pere mes alt, 24
c. de la Mare de Deu del Pilar. 28
Categoria B, cap. II
Categoria B, cap. II
Es una construccio possiblement originaria
Aquest edifici constitueix un bon exemple de del segle xvii on es fan patents les succes-
la casa de veins del segle xviii sobre agru- sives reformes sofertes en la poc homoge-
pacio de parcel les artesanes. amb tot el re- nia distribucio d'obertures. Tot i aixo son cla-
pertori d'elements propis del moment, sobre- res una planta baixa amb portals de mides
tot pel que fa al tractament de les obertures i dates diferents, i tres pisos en els clue bal-
-portals d'arc escarsers als baixos de pe- cons i finestres es combinen irregularment.
dra, finestres, i balcons de Ferro forjat i Ilosa- Tots tenen Ilosanes i emmarcament de pe-
na ceramica sobre carteles metal•liques- dra, fora d'un, amb Ilosana de ferro i rajo-
aixf com per la presencia d'uns molt nota- les. La facana es de carreus irregulars que
bles esgrafiats en els paraments i at voltant al segle xvii foren arrebossats fingint nous
de les obertures. Segons una inscripcio avui carreus. Sobre al tercer pis, en que s'arren-
parcialment desapareguda, Toren enllestits gleren quatre balconeres, clou la facana una
el 10 de desembre del 1779 i representen prominent cornisa ceramica amb tortugada.
entre ols balcons del principal, les quatre es-
tacions, al ludides per grups d'infants que, Comas, 1913 , p. 246; Gallardo, 1934 , p. 105; Cirici, 1973,
successivament, teixeixen garlandes p. 290.
de AAM: exp. 399 G bis (1888), exp. 1 121 C (1861), exp.
flors, apilonen garbes de blat, torren castan- 3233 AH ( 1900).
yes i cullen gotims de raim. Als nivells corres-
ponents als pisos superiors la decoracio es
a base de bustos sobre peanyes i de grans
gerros de flors, tot plegat harmonitzat mitjan-
cant garlandes i altres ornaments. Dues alle-
gories mes, a la facana secundaria, repre-
senien potser la Geografia i la Musica.
Comas, 1913, pp 245-240. C, rcr;r_r Cunch, 1916, U.
771. C!rci. 1973 p 290
I
430
Gallardo, 1934, p. 105; Bassegoda, 1936, p. 177;
770 771 Ainaud/Gudiol/Verrie, 1947, vol. 1, p. 362, figs. 772
1396-1398; Ralols, 1951, vol. 1;p. 251; Bergos, 1966-61
c. de Sant Pere mes alt, 25 c. de Sant Pere mes alt, 27 A, pp. 186, 200 i 203; Cirici, 1973, p. 290; Hernsndez- c. de Sant Pere mes alt, 46
Cros/Mora/Pouplana, 1973, p. 85; Lladonosa, 1973, p.
Categoria B, cap. II Atheneum Polytecnicum 800; Bassegoda Nonell, 1974, pp. 66 i 68-70; Vile/Ca- Categoria B, cap. II
sassas, 1974, pp. 249-250: Fontbona, 1983, p. 56; Mon-
taner,
B, cap. II 1983, pp. 1253-1255.
Categoria
La facana d'aquest edifici enclou elements Edifici d'habitatges amb principal i dos pi-
caracteristics del segle xviii, com sbn els bal- sos, que una data gravada a la clau d'un dels
Malgrat que totes les dades reiteradament
cons amb Ilosana de ferro i rajoles i carteles baixos ens data el 1699. Dels cinc balcons
publicades sobre aquest edifici son perfec-
tambe de ferro, i els portals rectangulars em- del principal, molt destacat, nomes els dos
tament plausibles -obra d'Antoni Celles i
motllurats. El conjunt, pero, manifesta pro- dels extrems tenen Ilosana de pedra, men-
Azcona per als marquesos d'Albs i de Dou,
fundes intervencions del noucents, tambe a tre que els altres la tenen de ferro forjat i ra-
projectada entre 1807 i 1818, iniciada el
la facana -especialment a la part alta, en joles de flor de gira-sol sobre carteles. A la
1806-1807 i bastida des del 1814 fins al
la cornisa i les obertures semicirculars de les resta, finestres i balcons amb mart de pe-
1818, despres de l'ocupacio napolebnica
golfes, pero tambe en els balcons dra. Els esgrafiats que envolten totes les
que inter, ompe les obres-, la seva estricta
superiors- com a I'estructura interna i la fa- obertures fingint severs emmarcaments ar-
correspondencia amb bona part del que sa-
cana posterior, obres rutinaries en les quals quitectbnics no consten at catalog del 1913
bern d'una manera mes ben provada per at
apareix documentat el 1871 I'arquitecte An- fet per Comas i deuen ser fruit del gust clas-
Dou Sant Pere mes baix,
toni Rovira i Trias. Cal remarcartambe la per- pal au del carrer de sicista de la decada seguent. A la part pos-
num. 31-31 bis, fan pensar amb forca cer-
manencia de la parcel•la profunda, tfpica terior de la parcel la hi ha un cos edificat molt
tesa en un error que es repeteix en la biblio-
d'aquesta mansana, que limitava amb la mu- posterior a la facana, ocupat per habitatges.
grafia des del 1947 -els autors del Catdlo-
ralla fins que aquesta fou enderrocada al dar- Al vestibul, el principal to una escala diferent
go Monumental serien els primers a traslla-
rer terc del xix. de la que condueix a la resta d'habitatges.
dar les notfcies donades per Aliberch el 1944
d'un edifici a I'altre-, i que ja fou palesat el
Cirici , 1973 , p. 290. Gallardo, 1934, p 105.
AAM: exp. 2339 C (1871). 1973 pels autors de la Gufa d'Arquitectura AAM: exp. 2479 bis C (1872).
de Barcelona i per Lladonosa. Pel que fa als
promoters de l'obra, Bassegoda (1936) sem-
bla referir-s'hi en esmentar la residencia dels
marquesos de Sant Morf; d'altra banda, a
la porta del pis principal, un anagrama en
ferro forjat proporciona les initials G.A.R. que
podrien fer pensar novament en els Albs, per
be que sabem de segur que des d'abans
del 1858 cap persona amb aquest cognom
ni amb el de Dou no ha estat propietaria de
l'immoble. Sigui com sigui, es tracta de la
construccio privada barcelonina mes nota-
ble de les primeres decades del segle xix,
amb una severe facana de pedra; la planta
baixa, encoixinada i amb tres obertures de
mig punt, es separada dels tres nivells res-
tants per la balconada del principal, interrom-
puda per pedestals amb grans testes. El por-
tal central mena a traves dun vestibul voltat
at pati amb escala. que s'hi obre a traves
d'un gran arc serlia amb columnes joniques
sense base. L'arquitecte -que, malgrat tot,
be podria ser en Cellos- aplica un classi-
cisme monumental amb motius i recursos
aliens a l'ortodbxia neoclassica, tant en
aquest original pati, com a la facana princi-
pal i a la posterior, oberta a una terrassa ele-
vada at nivell del pis principal i amb un or-
dre gegant de semicolumnes jbniques en la
part central, sota un entaulament que corre
entre els pisos segon i tercer. Poc sabem
dels salons interiors -les descriptions repe-
teixen en aquest terreny allb que creiem pro-
pi de 1'edifici del carrer Baix- peril sovint
ha estat publicada la foto d'un sale circular
estil Imperi amb columnes corfnties adossa-
des, que deu pertanyer a l'obra que ens ocu-
pa. Della sabem tambe que, als anys vint
i trenta del segle xx, fou seu de ('Atheneum
Polytecnicum, institucio docent i cultural
d'orientacio obrerista.
431
773 774
c. de Sant Pere mes baix, 7-9 c. de Sant Pere mes baix, 16
c. de les Beates, 6-8
Institut del Teatre i Biblioteca Popular
c. de la Volta de la Perdiu. s/n
Categoria B, cap. II Categoria B, cap. II
En I'actual construccib cal distingir un primer L'edifici de les darreries del segle xviii se-
cos, entre la fagana i el pati, que correspon
gons la data gravada at mart de la porta, Ile-
a una construccib noble del segle xvi o xvii; gida 1785, unes vegades i 1783 d'altres,
conserva una fagana d'obra de pedra no conserva la puresa de la composicio origi-
gaire regular i un portal de grans dovelles
nal, malgrat la remunta d'una planta sobre
d'intradbs capriciosament retallat. Aquesta
la cornisa primitiva, i consta, sense contar
fagana, amb balcons de ferro forjat i rajoles aquesta, de baixos, planta noble i dos pisos.
del segle xviii al pis principal, es veie Ileuge-
Els balcons, amb Ilosanes de pedra emmot-
rament afectada el 1857 per una reforma di- Ilurada, van perdent importancia a mesura
rigida pel mestre d'obres Josep Fontsere i
que van guanyant altura en la fagana. Un
Mestres. El pati, amb escala resguardada
dels portals d'art escarser de la planta bai-
per una Ilotja, degue ser renovat el 1922
xa serveix d'acces a I'escala que, despres
quan, per tal d'instal•lar a I'edifici l'Institut de d'un tram comu, es biforca en direccio at
Cultura i Biblioteca Popular per a la Dana
principal i als altres pisos. Els esgrafiats pre-
-institucib fundada per Francesca Bonne-
senten els motius caracterfstics de gerros de
maison de Verdaguer-, es reforma la part
flors i figures de nens en els paraments, men-
vella -al seu principal hi ha encara la
tre que disposen grans fulles a I'entorn de
biblioteca- i es construf la resta de I'extens
les obertures i medallons al damunt de les
conjunt, amb fagana al carrer de Verdaguer
Ilindes.
i Callfs, que enclou una capella amb pintu-
res de Josep Obiols. Ala clau del portal hi
Comas, 1913, pp. 246-247; Gallardo, 1934. p. 106; Ciri-
ha encara un escut amb el nom de la institu- ci, 1973, p. 282.
cid, que fou suprimida despres de la gue-
rra. Els locals passaren aleshores a la Dipu-
tacib que, des dels anys setanta, els desti-
na a Institut del Teatre. Aquest ha estat re-
modelat el 1986 per Victor Argent[, opera-
cip en la que set dota de dos nous espais
teatrals.
Cirici, 1973, p. 282; Tanis, 1975, p 63), Amades, 1984,
vol. 0, p. 188.
AAM: exp. 922 C (1857).
432
775 776 777 778
c. de Sant Pere mes baix, 22-24 c. de Sant Pere mes baix, 27 c. de Sant Pere mes baix, 29 c. de Sant Pere mes baix,
c. de les Freixures, 31
Categoria B, cap. II Categoria B, cap. II 29 bis
c. de la Volta de la Perdiu, s/n
Categoria B, cap. II
Categoria B, cap. II
Edifici d'habitatges del segle xvni en la faca- Construct tambe al segle xvui, aquest edifici
na del qual s'endevinen, pero, interventions consta de planta baixa i dos pisos. A la pri- Construccio dels segles xvii i xvin que en-
Encara que l'ocupacio dels carrers amb vo- del s. xix com sbn la cornisa i les restes de mera hi ha un portalet d'arc escarser i dos clou vestigis gbtics, segurament del xv, com
lums edificats sobre arcs o bigams es carac- pintures a base de plafons geometrics. Mos- accessos rectangulars molt modificats. Al pri- son la finestra coronella tapiada del primer
terfstica del segle xviii, aquest tret es man- tres potents de I'obra mes antiga son el por- mer pis, una balconera i una balconada ca- pis, entre una finestra i un balco barrocs i,
tingue quan es va substituir I'edifici veil per tal d'art escarser, la balconada del princi- racterfstica del moment, de la mateixa ma- potser, el portal d'art de mig punt adovellat
un de nou a mitjans del xix. La configuracio pal de terro forjat i rajoles amb carteles, i els nera que els dos balcons del pis seguent, dels baixos. A mes de les obertures esmen-
dels baixos caracterfstica d'aquest moment, balcons similars dels altres dos pisos. acompanyats per una finestra i ubicats sota tades, s'obren al parament de carreus irre-
a base de grans arcs que enclouen un por- una cornisa volada sobre permddols d'obra gulars de la fagana un portal rectangular als
tal i el balconet de I'entresol, permete con- que sembla mes moderna. baixos i dos balcons petits de pedra amb
vertir fart de I'extrem dret en acces a la vol- motllures al segon pis, sota una tortugada
ta de cand que cobreix I'inici del carrer de que fa de cornisa.
la Volta de la Perdiu. La resta de la construc-
cib presenta quatre pisos amb balcons i bal- Ainaud/Gudiol/Verrie, 1947, vol. 1, p. 337; Ciricr. 1973
conades del tipus coma d'aleshores. p. 285.
I of
4
433
779 780
c. de Sant Pere mes baix, c. de Sant Pere mes baix, 35
31-31 bis
I_rtl Categoria B, cap. II
Palau Dou
Grup Escolar Cervantes
Edifici d habitatges del segle xviii amb tota
Categoria B, cap. II la part baixa forca modificada. Aix(, els por-
tals d'arc pla als baixos apareixen emmas-
carats per retols comercials i els balcons del
El palau dels Dou presenta exteriorment una F principal han estat convertits en finestres tot
fagana de carreus rejuntats prbpia del segle percent les baranes de ferro forjat i les Ilo-
xvin, amb balcons de Ilosana ceramica i em- sanes d'obra que encara es conserven als
niarcament de pedra, de la qual coneixem E dos pisos alts; uns i altres tenen brancals i
un projecte de reforma del 1865, dels arqui- Ilindes de pedra emmotllurades. La cornisa
tectes Antoni Valls i Gali i Josep Cros -que ceramica amb tortugada enllaca amb la del
no sembla que es dugues a terme- a mes ve( edifici numero 33.
d'una modificacid del terrat feta I'any ante-
rior per Francesc Battle i Felip. La resta de
('edifici fou refeta a comengament del segle
xix per Antoni Celles i Azcona qui, el 1818,
en signava els planols conservats a I' Institut
Municipal d'Historia i publicats per
Hernandez-Cros, Mora i Pouplana el 1973
i 1977. Si admetem per a aquest edifici les
dades que s'han atribuit al del carrer de Sant
Pere mes all 27, (amb el qual ha estat repe-
tidament confos des del 1947), el 1818 se-
ria la data d'acabament dunes obres inicia-
des el 1807 i interrompudes durant tota l'ocu-
pacib napoleonica. En tot cas, Aliberch parla
de parts de ('edifici del carrer Mes Baix da-
tades en aquests dos anys, perb tambe el
1811. De les parts atribuibles a en Celles co-
neixem be el pati quadrat, amb arcs de mig
punt i columnes i pilastres toscanes, i sabem
per Aliberch, que considera el pati italic
-Bassegoda I'havia qualificat el 1936 de «a
la genovesa», mentre que era de «estilo ma-
llorqufn^ per a Gallardo, el 1934- que en
la construccio hi ha, o hi havia, com a parts
destacades, la sala del piano, la rodona, la
vermella, el tocador, la biblioteca, els mobles
estil Imperi i els tapissos del Zodiac, a mes
del jardf posterior -ara pati del col-legi que
ocupa ('edifici- amb un sortidor i estatues
d'Adam i Eva.
Barraquer, 1906, vol 11, pp. 523-524; Gallardo, 1934, o.
106; Bassegoda, 1936, p. 177; Aliberch, 1944, pp
133-137, Hern3ndez-CroslMora/Pouplana, 1973, p. 85;
Lladonosa, 1973, p. 800: HernandezCros/MoralPoupla- Il.l ll
na, 1977, p. 29, Amades, 1984, pp. 188 i 268.
AAM: exp. 1469 bis C (1864), exp. 1620 bis (1865).
434
781 782
c. de Sant Pere mes baix, 37 c. de Sant Pere mes baix, 42
c. de les Arenes de Sant Pere, s!n
Categoria e, cap. II
Categoria B, cap. II
L'edifici, de les darreries del segle xvui o pot-
Els elements que ressalten mes en aquest acsnni
c, sT ^^ ser dels primers anys de la seguent centu-
edifici, datable als segle xvi-xvu, son el no- ria, conserva d'aleshores el portal i les dues
tableportal d'art de mig punt amb grans do- primeres plantes, amb balcons de ferro for-
velles, a la planta baixa, i els balcons de la jnt i rajoles i emmarcament de pedra molt
planta primera i segona, amb brancals i particular. En ple segle rix foren reformats
grans Ilindes de pedra motllurada. Les se- el tercer pis i la cornisa que, al seu temps,
ves Ilosanes, tambe de pedra, i les baranes fou mutilada en la remunta afegida al nostre
de ferro forjat deuen ser una renovacio del segle. AI fons d'un segon pati interior, cen-
segle xvui. A mes de diverses finestres hi ha trat per un parterre amb una palmera, es vi-
un seguit de balconeres just sofa la gran cor- sible la fapana de I'antiga fabrica textil Vilu-
nisa ceramica amb tortugada que enllaca mara, datable gels volts del 1860, amb bifo-
amb I'edifici numero 35 pero que, contraria- res neoromaniques amb columnetes de fe-
ment, no cobreix pas tota la consiruccid que rro colat.
ens ocupa, sing que aquesta es mes alta per
I'extrem mes proper al carrer de les Arenes. Gallardo, 1939 , p. 706: Cirici, 1973, p. 286.
La remunta d'un darrer pis a la Banda
d'aquest carrer, junt amb altres reforems, es
obra de 1846 del mestre d'obres Esteve
Bosch i Gironella.
Ciriri, i 973, p. 286.
^r11v4: ekp 1^.9 Ixs C (184f)
t ^ - ^^^^" -̂
~~~`^^ - . .^ '
^^^ ^^ r^^ ^^^ ^^
^^ ^^ ^^ !^ ^^^
^.. -_
-1 q C
--
t^ .... .,
r-^- ^ ^
..
435
783 784 785 786
c. de Sant Pere mes baix, 46 c. de Sant Pere mes baix, 48 c. de Sant Pere mes baix, 50 c. de Sant Pere mes baix, 52
c. dels Mestres Casals i Martorell, 26
Categoria B, cap. II Categoria B, cap. II Farmacia Padrell
Categoria B, cap. II (actualment Bernadas)
Categoric B, cap. VII
Aquest edifici sobre parcel-la estreta manta Als baixos d'una casa artesana dels segles
Tot i algunes restes del segle xvi o xvii, corn el caracter de casa gdtica, especialment pel xvii o xviii s'endevina I'extrem de la Ilinda de
son la porteta lateral adovellada i les men- fet de conservar el parament de carreus pe- fusta, en bona part amagada per I'aplacat
Encara que ja existia al segle xvi, la farma-
sules amb els bustos d'un home i d'una Bo- tits a tot el frontis i, al segon pis, una finestra d'una botiga, de I'entrada primitiva, a una
assenyala segle cia, tal i corn la coneixern avui, es una nota-
na en un dels balcons del principal, el gruix canopial que al xv. Al segle banda de la qual s'introdui posteriorment
obra modernista que data
de la construccio sembla ser del segle xvni, xviu fou afegit al primer pis un balco de fer- ['actual escala de veins. Al primer pis hi ha ble horn cap el
recent- 1890. Conserva la seva decoracio interior
amb finestres i balcons de Ilosana de pedra I ro forjat amb marc de pedra Ileument mot- un balco de ferro forjat que ha perdut
-mobiliari i lampares- i es especialment re-
o de ferro forjat. El mes notable del conjunt Ilurat. Els baixos ens han arribat completa- ment la Ilosana de rajoles i una finestra del
marcable el gran vitrall que
['interior, traves del pis. El balco abasta tant la
havia estat I'esgrafiat, avui molt malmes i que ment modificats, pero a a segon que I'acompanya demos-
corn els aparadors que
Cirici data al 1779, el tema basic del qual son portal, es visible un gran arc de mig punt cor- tra ser obra ja de principis del xix. Sobre la porta i es obra de
Juan Espinagosa qui, excepcionalment, el
els cortinatges recollits per nens i que des- responent a I'estructura medieval. porta, una placa recorda que Isidre Nonell
signa.
cobreixen un paisatge. El complementen tro- hi va neixer i morir.
feus militars i bustos sobre pedestals, ara Gallardo, 1934, p. 106; Ainaud/GudiolNerrie, 1947, vol
1, p. 337; Cirici, 1973, p. 286. Mackay, 1962, llista s.n.; Bohigas, 1968, lfirns. n. 74, 80,
quasibe invisibles. AAM: exp. 725 E (1876), exp. 1003 bis C (1859).
AAM: exo. 725 E (1876), exp. 1003 bis C (1859). 124 i 134; sabre/Huertas, 1976-77, vol. 5, p. 204; Garcia-
Martin, 1977, pp. 58-60; Vila-Grau/Rodon, 1982, pp. 43
i 46, Bohigas, 1983, vol. 1, p. 66; Amades, 1984, vol. Il,
Comas, 1913, pp. 247-248; Gallardo, 1934, p. 106; Ciri- pp. 188-189; Satue, 1984, p. 140, it. n. 232.
ci, 1973, p 286, Amades, 1984, vol. 11, p. 188.
436
t
787
c. de Sant Pere mes baix, 55
c. d'En Mdnec, s/n
Palau dels Marquesos d'Alos
Penya Cultural Barcelonina
Categoria B, cap. II
Del segle xvii o xviii aquest vastissim edifici
presenta al mig de la seva Ilarga facana -
en la que, tot i els pedacos, s'endevina en-
cara l'obra de pedra- un portal carrosser
d'acces al vestibul del pati, des del qual es
pot pujar a la planta noble. En aquest vesti-
bul una lapida dedicada per Josep Ignasi
d'Ales i de Soldevila recorda que el 1790 el
Santfssim Sagrament s'hi refugia d'un xafec.
Ala facana s'emfasitza la importancia del pis
principal mitjancant una successie de nou
balcons amb brancalls i Ilinda de pedra em-
motilurada i Ilosana de ferro forjat i cerami-
ca, excepte el central, al damunt de la por-
ta, que la to tambe de pedra. La segona
planta, contrariament, es redueix en altura
i disposa nomes de finestres. L'edifici es tan-
ca amb un prominent rafec de teules, i cal
assenyalar la seva importancia paisatgfstica
en el conjunt del carver, degut a la Ilargada
i regularitat de la seva facana, aixi com tam-
be a I'harmonia de les proporcions entre la
seva alcada i I'amplada de la via.
Gallardo, 1934, p. 106; Florensa, 1957 B, pp. 243-244;
Cirici, 1973, p. 286.
AAM: exp. 1021 Y (1897), exp. 39 X ( 1895-1896).
437
r^
788 ' 789
c. de Sant Pere mes baix, 59 c. de Sant Pere mes baix, 61
Categoria B, cap. II Categoria B, cap. II
Casa d'habitatges del segle xviii de planta Originhria del segle xvui, aquesta casa, de
baixa i tres pisos; sbn elements destacats de planta baixa i quatre pisos, presenta a la fa-
la construccid barroca els balcons amb Ilo- gana una estructura simetrica respecte a un
sana de Terra forjat i rajoles i baranes tambe eix central. Aixf, a cada planta hi ha un pa-
de ferro amb pours als angles. Els emmar- rell de balcons centrats per una finestra. Als
caments de les obertures, incloses les fines- pisos primer i segon les Ilosanes dels balcons
tres laterals, son de pedra amb motllures, i sbn de pedra motllurada i tant ells com les
es a la gran Ilinda del balco del principal on finestres tenen marc de pedra, corresponent
apareix gravat I'any 1682 que en data amb tots a la primera construccio, aixf corn els dos
precisid l'obra. Es remata amb una cornisa portals dels baixos. La porteta entre ells fou
ceramica. Tot i un arrebossat molt posterior oberta el 1865 corn a part d'una profunda
que fingeix carreus i el fet que els baixos han reforma interior, responsabilitat dels mestres
quedat molt emmascarats pels aplacats d'un d'obres Pau Martorell i Josep Comas i Ar-
local comercial, la fagana conserva el seu ca- gemf. La conformacio de les obertures de
rActer antic. les dues plantes altes i de la cornisa, d'as-
pecte tambe del noucents, degue tenir Iloc
Comas, 1913, p. 248; Gallardo, 1934, p. 106; Tnado, abans de any esmentat, car ja apareixen
1964, p 70. en el planol de I'estat anterior a la reform a.
AAM: exp. 1704 C (1865).
AAM: exp. 1681 C (1865).
I
CRTPERE
41
E
L
^ 'L^ JK
438
790 791 ^ 792 793
c. de Sant Pere mes baix, 62 c. de Sant Pere mes baix, 63 c . de Sant Sever, 1 c. de Sant Sever, 5
Categoria B. cap. II Categoria B, cap. II Categoria cap. c. de Sant Felip Neri, 2
B, II
Casa Gironella
Encara que alguns trets fan pensaren recur- Sobre una parcel-la forca gran amb un am- Edifici sobre una amplia parcel-la, es de plan- Categoria B, cap. II
sos divuitescos, el conjunt d'aquesta edifi- pli pati interior trobem aquest edifici del se- ta baixa, principal i dos pisos, i es poden hi-
cacid pot datar-se a comencaments del se- gle xvii. A la facana hi destaca el principal, potetitzar per a ell uns inicis del segle xvi i
gle xix. amb tres grans balcons de Ilosana i marc de importants reformes al xviii. S'estructura a Sobre una extensa parcel-la regular, aquesta
L'organitzacid de I'alcat enclou uns baixos pedra i barana de ferro amb pours de Ilau- I'entorn d'un pati central, amb una escala co- construccio basicament del segle xviii s'es-
i un entresol les obertures del qual son avui to, a mes de sengles finestres als extrems berta per una galeria que sembla de princi- tructura a I'entorn d'un pati central no acces-
simples finestres; un principal amb balcona- amb tractament similar. Les tres planter su- pis del segle xx, a base de ferro i vidre. Una sible des del carrer. Si que ho es, en canvi,
da amb dues obertures i dos pisos amb dos periors tenen cada una nomes tres balcons, altra intervencio desvirtuadora del nostre se- un pati mes petit amb escala descoberta que
balcons cada un. L'establiment comercial mes senzills. Remata I'edifici una cornisa res- gle es la mala restauracio de la facana, a ba- mena at principal. L'edifici consta de planta
dels baixos ha mutilat I'esgrafiat entre les taurada al segle xix. Als baixos cal for notar se d'estucats que fingeixen carreus. Hi ha baixa, planta noble i un pis sota la cornisa
obertures do I'entresol del qual en resta la els dos portalls amb Ilinda d'una sola peca obertures de diferents tipus, totes amb marc ceramica. La facana a Sant Sever te, a mes
part alta d'un arbre (Comas descriu I'esce- encara intactes. Entre les modificacions do- de pedra, i una amb arc canopial. Clou la del portal que a traves d'un vestfbul du at pati
na com es conservava aleshores); at princi- cumentades al segle xix interessa for cons- construccid una cornisa ceramica renovada. esmentat, dos altres portes amb Ilinda de fus-
pal, a la part baixa de I'ampli parament cec tar I'activitat del mestre d'obres Josep Font- ta. Els seus balcons, amb Ilosana i marc de
entre les parelles d'obertures, una matussera sere i Mestres, que el 1875 signava unes ru- pedra, son petits. No aixf els que miren a la
representacio del judici de Paris; a !a resta tinaries obres d'ampliacio del principal per facana lateral, que enclou una balconada
de I'alcat, gerros de fiors i medallons, tot ple- la part posterior. amb Ilosana de pedra, tema poc frequent.
gat d'una conservacio mediocre. Excepte les parts estructurals de pedra, tot
AAM: exo. 1950 C (1868), exp. 448E (1875), exp. 708 el parament es cobreix d'un esgrafiat amb
Comas, 1913, p. 248; Gallardo, 1,934, p. 106; Ainaud/Gu- E (1875), exp. 36 0 (1889), exp. 910 (7p)(1907). carreus com a unic tema.
diol/Vorric, 1947, vol. 1. o. 360.
Comas, 1913, p. 252, Catals, 1978, num. XXX/X; Ama-
des, 1954, vol. 1, p. 847.
439
^ 794 795
c. de Sant Sever, 6 c. de Sant Sever, 9-11
c. de Sant Domenec del Call, 16 pl. de Garriga i Bachs, s/n
c. dels Montjuic del Bisbe, s/n
Categoria B, cap. II
Esglesia de Sant Sever
B,
xvii-xviii amb Categoria cap. II
Casa d'habitatges dels segles
planta baixa, principal i dos pisos, conser-
va als baixos, com a element destacat, un
Esglesia de nau unica, amb capelles laterals
portal d'art de mig punt adovellat d'epoca
poligonal, proportions,
anterior. Al principal, grans balcons i absis de modestes
de Ila-
mantinguda i utilitzada pels canonges de la
sana d'obra i, a la resta, balcons i finestres.
propera catedral barcelonina. Segons un
projecte ce Jaume Arnaudies del 1698, va
comencar a construirse I'any seguent, i ben
aviat Joan Fiter substitui a Arnaudies com
a director de les obres. El temple fou consa-
grat el 1703 i completat el 1705,
encarregant-se Jeroni Escarabatxeres de la
portada i de la decoracio interna. Aquesta
ornd parets i voltes amb esgrafiats de nota-
ble qualitat, que no recuperaren I'aspecte
original fins la restauracio del 1911 de Jo-
sep Maria Pericas, autor de la trona. Les
claus i les carteles d'estuc de la sagristia i
el presbiteri foren fetes per Joan Fiter i dau-
rades per Francesc Mas. Aixi, esgrafiats, ge-
losies, arquitectures pintades, retaules i vi-
drieres -de Francesc Saladrigues- li do-
hen un aspecte luxos, abarrocat i decorati-
vista, la conservacid del qual despres del
1936 constitueix una excepcio respecte d'al-
tres conjunts barcelonins similars. Aquesta
mostra magistral de la idea barroca de la in-
tegracid de les arts contrasta amb la sbbria
i moderada facana d'Escarabatxeres, divi-
dida en tres cossos verticals per pilastres. Al
del mig, sobre la porta, una fornicula conte
la imatge de Sant Sever, en la mateixa linia
classicista i poc teatral de la resta del frontis.
Comas, 1913. p. 252: Cronica, 1913, p. 139, Noguera,
1928; Templos Modernos, 1934, p. 27, Ainaud/Gu-
diolNerrie, 1947, vol. 1, p. 208: Duran i Sanpere, 1952;
Garrut. 1952 B, pp. 28-29; Martinell, 1955-1961, pp. 39
i 42; Martinell, 1959-1963, vol. ll, p. 41 i lam. 5; Flo-
res/Amann, 1964; Puig, 1970: Duran i Sanpere, 1972,
p. 232; Cirici 1973. p. 257; Hernandez-CroslMora/Pou-
plana, 1973, p. 43; Fauli, 1974, p. 97; Ros Turner, 1975,
p. 20; Llopar. 1977, pp. 31-41; Triads. 1984, pp. 68, 99,
106-109. 11 E; Hernandez-Cros/Mora/Pouplana, 1985, 1it-
xa 36.
JOSEP a9i0 CL_
oJn^a
901 SiA, CL191
440
796
c. de Sant Simplici, 2-6
Pati d'En Llimona, sin
c. del Regomir, 3-5
Categoria B, cap. II
La casa que delimita bona part d'aquest es-
pai obert anomenat Pati d'En Llimona -al
qual s'accedeix des del carrer de Sant Sim-
plici a traves d'un arc de grans dovelles-
fou bastida cap al segle xiv sobre el para-
ment i una de les torres de la muralla roma-
na -torre num. 36- am pliant la superffcie
cap a ('interior mitjancant una estructura par-
xada. Tambe es construf a ('interior un cos
perpendicular, que dona a I'edifici una ca-
racterfstica planta en forma de L. D'aques-
ta primera fase es conserva el parament de
les dues facanes amb grans finestres coro-
nelles, ('estructura porxada interior, les ga-
leries i pintures de tema heraldic que deco-
raven algunes de les dependencies. El con-
junt patf diverses transformacions cap al se-
gue xv, moment en club s'afegf, al fons del
pati, una terrassa exterior amb barana ba-
lustrade que reposa sobre voltes gbtiques
d'art molt rebaixat -Gallardo en refereix
1934 una restauraci6 aleshores recent- re-
penjades en permbdols esglaonats i escul-
pits amb bustos humans: el seu estil permet
relacionar-los amb l'obra de I'escultor gotic
Jordi de Deu, actiu a Barcelona a principis
del segle xv. Perb les reformes mes impor-
tants de la consxruccib se situen als volts dels
segles xviii i xix, moment en que la casa
s'amplia amb un nou cos cap a ('interior i al-
tres constructions, fins arribar at carrer del
Regomir, tot ocupant la part de darrera de
la porta romana -enderrocada el 1862 i de
la qual es conserva I'arrencada de I'arc-
i del castell de Regomir, construct al seu da-
munt. Tambe es reorganitza I'espai interior,
dividint les grans sales de la casa gbtica en
dues plantes i remodelant la facana, que es
recobri de nou i es decora amb esgrafiats.
Sota el cos perpendicular s'aixeca un corre-
dor i dependencies subterranies que han
permes constatar la presencia d'importants
estructures de la ciutat romana, com ara una
habitacib decorada amb rics mosaics.
Al costat de I'edifici, per la banda del carrer
del Regomir, fou bastida al 1530 la capella
de Sant Cristbfol -encara es veuen restes
de nervis d'aleshores a ('exterior- comple-
tament renovada per Joan Martorell el 1899.
Carreras i Candi, 1916. p. 357, Gaffardo, 1934, p. 285,
Ainaud/GudiolNerrie, 1947, vol. 1, p. 339, vol. 2. fig.
1320; Fforensa, 1964, Cirici, 1973. pp. 268269; Cirici,
1979. o. 35, ils. 101 103.
441
Carreras i Candi, 1916. pp 995.996; Llopis , 1950, p. 235;
797 798 Cirici. 1951 , p 136, Garrut , 1952 B, pp. 132-133, Mac- 799
kay. 1964 , p. 45; Grll, 1967; Infiesta , 1976, pp . 53 156.
c. del Santuari, 30-38 av. del Santuari de Sant Cinci, 1973, p 336; Hernandez Cros.!Mora/Pouplana,
873 ,)0 25' 25 _,". Bc:hrcras T.983. Rus 1983, pp 21-29. pl. de Sarria, 10
pl. de Gibraltar Josep de la Muntanya, 25 c. Major de Sarria, s/n
c. de Sant Cugat del Valles, 20 c. de Pin 6s, s/n
Esglesia de la Mare de Deu del Coll pg, de la Reina Elisenda de Montcada, 1
Santuari de Sant Josep de la
Categoria B , cap. II
Muntanya Esglesia de Sant Vicenc de Sarria
Categoria B, cap. II Categoria B, cap. II
Documentada des del segle xi-xii com a Ca-
pella particular, passa a dependre de Sant
Cugat del Valles, i fou profundament modi- La col locacio de la primera pedra d'aquest Havent-se decidit el 1779 la construccio d'un
ficada al segle xvi. L'addicio d'un cambril santuari, que cal considerar obra de Fran- nou temple que substitufs el gotic
per a la imatge -encara conservada- al se- cesc Berenguer, tot i que sigui Miguel Pas- (1379-1403), I'any segoent I'arquitecte Jo-
gle xviii, va fer desapareixer el que pogues cual qui signi el projecte, tingue Iloc el 1895. sep Mas d'Ordal realitza el projecte, que fou
quedar de I'absis romanic. Deteriorada du- Fou consagrat el 1902, pero les obres as acceptat, tot i que calgue esperar un altre
rant el setge del 1714 i abandonada des de continuaren amb lentitud fins mes enlla Cie any per obtenir la Reial Cedula d'Obres i po-
I'exclaustracio del 1835, calgue restaurar-la la morl de Berenguer el 1914. El conjunt, uri- der comencar-les. El 1789 ('esglesia era be-
en obrir-la novament al culte el 1928, ficat per ('tis constant de maconeria amb co- nefda i s'ni trasllada el culte des de la vella.
encarregant-se de fer-ho I'arquitecte Josep dra tallada en obertures i cantoneres, el El 1789 era acabada la facana (parcialment,
M. Has Vila. Despres de ser devastada el constitueixen tres parts distingibles: el car una de les dues torres dels extrems res-
1936, practicament res no va quedar de convent-asil, centrat per un claustre amb dos ta sense erigir), un cop enderrocada la vella
construccions antigues i es procedf a una re- pisos de columnes de ferro i arcs rebaixats esglesia, que ocupava aquell (loc. Finalment,
construccio a base de referencies romani- de mad; esglesia, i un cos dissenyat com edi- el 1816, as van concloure les obres en el
ques -absis semicircular, torre quadrada fici d'habitatges -amb balcons i tribuna- conjunt de I'edifici. Apartant-se de I'esque-
amb espadanya, construccio de carreus pe- i dedicat ara a casa de novfcies despres ma tipic de les esglesies barcelonines dels
tits, tres naus- tot integ rant els darrers ves- d'afegir-li un pis. Les portes de tots tres do- segles xvii i xviii amb nau central unica i ca-
tigis edilicis sobrevivents (sembla que el mes nen a una plataforma elevada a la que s'ac- pelles intercomunicades I'arquitecte estruc-
notable es la part baixa del campanar), i cedeix des d'una esplanada congregacia- tura el temple en tres naus comunicades en-
adossant-li naves edificacions complemen- nal per una escala doble. El temple, la part tre elles amb arcs de mig punt sobre gros-
taries. mes interessant, es de nau unica, amb tran- sos pilars, subratllant, pero, la primacia de
septe, absis semi-circular amb finestres ver- la nau central. Pei que fa a la resta, disposd
Carreras i Candi, 1916, pp. 480 481 i 1016; Garret, 1952 ticals i una gran capella del Santissim. Es co- al davant de la capcalera plana un alt tran-
B. p. 194
breix amb voltes bufades sobre arcs reco- septe amb copula sobre el creuer, i cape-
Ilits en pilastres. Aquestes, que no arriben a Iles obertes ales naus laterals i a banda i Ban-
terra, es recullen en mensules de pedra en da del prebisteri elevat. L'estil emprat a la
que es ben patent la caracterfstica decora- facana correspon ales formes neoclassiques
cio de Berenguer, present tambe als capi- coherents amb I'epoca de la construccio. La
tells, al via-crucis i a les portes. La resta dels seva evident sobrietat classicista contrasta
ornaments -incloses els vitralls, mosaics de sensiblement amb la tipologia de la torre, en
les voltes, pintures, trona, altars...- son obra la linia siscentista de I'esquema desenvolu-
moderna posterior a la guerra, durant la goal pat pel «Tracista,, Fra Josep de la Concep-
es destruiren els que Berenguer havia cio. Malgrat l'incendi del 1936 que destruf,
di ssenyat. entre altres obres, el retaule major de Nico-
lau Traver (c. 1788-1793), es conserva, al
transepte I'interessant retaule del Roser,
obra d'Agustf Pujol (c. 1617-1619) i, al Mu-
seu d'Art de Catalunya, diverses taules del
retaule gOtic de sant Vicenc, pintades a mit-
jans del segle xv per Jaume Huguet.
Efemeridcs, 1896, p. 1; Ainaud/GudiolNerrie, 1947, vol.
1, pp. 186-188, vol. 2. figs. 943-955; Garrut, 1952, pp.
151-152; Cirici, 1973, p. 206: TriadO, 1984 , pp. 16-17,
54, 125 i 256.
442
800 801
pl. de Sarria, 12 Conjunt de la Seca
c. Major de Sarria, 114 (limitat pels carrers: c. de les Mosques, c.
de la Seca, c. de la Cirera, c. dels
Casa Llansa
Flassaders - ambdues facanes)
Categoria B, cap. II Categoria C, cap. VI, tipus II
4NOYq
Can Llansa es on gran casalot senyorial del
El carrer de la Seca, que mante els trets pro-
segle xvni que distribueix el gruix de la cons-
pis d'un tracat medieval, es quasibe als If-
K. -) 'S -Z truccid en un cos en cantonada axamfrana-
L mits conservats del Barri de la Ribera, que
da, de planta baixa i dos pisos, i amb faca-
fou enderrocat a partir de la divisbria que ara
nes cobertes amb esgrafiats geometrics en-
marca el prbxim carrer Comerc. Tot i dur el
tre els quals un rellotge de sol du la data nom de la fabrica
1789. de moneda, la facana
A I'extrem del tram que dbna al ca- d'aquesta dbna al carrer dels Flassaders, es-
rrer Major de Sarria s'hi afegeix un cos mes sent la seva part posterior la que es veu des
alt amb galeria d'arcs i torratxa. La planta del carrer de la Seca. A I'altra facana hi arri-
baixa esta modificada i s'hi ubiquen diver-
ben tambe les parts posteriors dels palaus
ses botigues, entre les quals la pastisseria
del carrer do Montcada. En un d'aquests dar-
Foix, que conserva la decoracio antiga. En- rers hi ha una fornIcula amb una imatge de
tre les obertures, totes amb marc de pedra, santa Maria de Cervelld. Conserva I'empe-
destaquen cinc balcons de Ilosana de Ferro drat de Ilambordes i hi desemboca el carrer
i rajoles de notables dimensions. A la Ilinda
de I'Arc de Sant Vicenc mitjancant arc de
del que se situa sobre la porta d'entrada hi
pedra.
ha un escut nobiliari, i les dues arestes del
frontis tripartit rnostren, al nivell del primer for-
Cirici, 1973, p. 71; Arnades , 1984, vo . ll, p. 806.
jat, parells de caparrons esculpits.
Gallardo, 1933 A. pp. 11-12.
443
802 803 804
c. de Ia Seca, 2 c. de Ia Seca, 3 c. de les Semoleres, 10
c. de I'Arc de Sant Vicenc, 3 bis-4
Categoria B, cap. II Categoria B, cap. II
Categoria B, cap. II
Construccid de tipus torrent entre les cases Sobre una agrupacid de parcel-les medie-
d'habitatges modestes del segle xvni, to tres Edifici del segle xvii amb planta baixa i qua- vals, aquesta casa de veins de mitjans del
pisos amb balcons d'estructura i barana de tre pisos i amb facana simetrica de carreus segle xix s'organitza en planta en funcid de
ferro i, als baixos, un portal d'art de mig punt petits i irregulars ocults per I'estucat; al mig dos patis de ventilacio aliniats en I'eix cen-
adovellat i emblanquinat que, juntament amb d'aquest frontis s'obre el pas que ddna nom tral. En facana, I'edifici presenta planta bai-
l'obra de carreus que I'envolta podia ser mes al carrer de I'Arc de Sant Vicenc, que traves- xa, amb quatre portals rectangulars, princi-
antic que Ia resta de I'edifici. sa els baixos de Ia parcel-Ia. Esta constru'it pal amb balconada i tres pisos amb balcons.
per dos arcs carpanells de pedra entre els El pis principal i dues de les plantes supe-
quals sostenen Ia construccio un seguit de riors estan Iligats compositivament per un or-
bigues de ferro unides per revoltons. Es ca- dre gegant de pilastres dbriques estriades,
racterfstica Ia transicio de I'aresta de I'arc als al damunt de les quals corre una Ileugera
montants arrodonits. cornisa de cap a cap. L'iiltim pis queda,
doncs, entre aquesta falsa cornisa i Ia que
hi ha al final de l'edifici, sostinguda per
permbdols.
444
pelles. Completen I'alcat de la nau central, dret prengue la funci6 capitular- ambdues Santa Eulalia, interromput a la seva mort i en-
805 poc mes alta que les laterals, les arcuacions dedicades avui dia a Museu de la Catedral, Ilestit el 1563-1564 per Pedro Villar.
d'un gineceu -clue mes taro es ropetirien i, finalment, a la ja esmentada Sala Capitu- Si I'epoca moderna concentra les seves
pla de la Seu, s/n ac-
al voltant de la base del cimbori- i unes pe- lar. Les quatre galeries que formen el claus- tuacions a la seu en petites reformes i, fona-
av. de la Catedral, sin tites rosasses a fret de volta. A la mort de tre s'obren al jardf central amb arcs apun- mentalment, en l'ornamentaci6 a base de re-
c. del Bisbe, 10 Roca fou el picapedrer Pere Viader qui pas- tats sense traceria calada -les reixes foren taules, pintures i altre mobiliari, les activitats
c. dels Comtes, 1 sa a dirigir les obres. El 1388 treballava en afegides el 1843 per J.O. Mestres- sepa- estrictament arquitectbniques no es repren-
pl. de Garriga i Bachs, sin un dels campanars de planta octagonal - rats per gruixuts pilars. Als amplis capitells gueren fins a finals del segle xix, quan es
c. de la Pietat, sin un era enllestit des del 1386 i I'altre s'acaba d'aquests, a manera de frisos, hi discorre torna a plantejar I'acabament de la facana
c. de Santa Llucia, 2 el 1389- cal•locats en la vertical de les por- abundant escultura, amb titles taut de ('An- principal. Costejada pel financer Manuel Gi-
(Capella de Santa Llucia) tes laterals, i amb senzills calats al capda- tic Testament com del Nou. A ('angle mes rona, es basti entre 1887 i 1890 el nou fron-
pl. de Sant lu munt i arcuacions cegues per sota les fines- proper a la porta del transepte hi ha el tem- tis ideat per Josep Oriol Mestres, mentre de
Catedral de Barcelona tres altes com a Iota ornamentacio. Tambe plet del lavatori (1448-1449), projectat per I'obra de la seu per tradicio familiar i que ja
trobem Viader treballant en pinacles i a ('ex- Andreu Escuder i amb intervencio dels es- havia dissenyat elements com I'estructura de
Categoria A, cap. I terior de I'absis. cultors Joan i Antoni Claper6s, autors de la ferro que soste les campanes al capdamunt
Monument Historico-Artistic d'Interes A partir del 1397 Arnau Bargues, arquitecte clau de volta amb sant Jordi. El claustre co- de la torre de les hares (1863). En el projec-
Nacional: D. 3-6-1931. Gac. 4-6-1931 de carrera forca ben coneguda, es mestre munica directament amb el carrer a traves te se seguia fidelment el dibuix del mestre
major de l'obra. La seva intervencio mes de dues portes de mitjan segle xv: la de Carl( del 1408. Mes original era la facana que
destacada es la projeccib i inici de la Sala Santa Eulalia al carrer del Bisbe, amb una projecta Joan Martorell que seria, pero, re-
Al Iloc de les antigues basilica paleocristia- Capitular, gran espai de planta rectangular imatge exempta de la santa al timpa -obra butjada. Tant aquesta com lade Mestres es
na i catedral romanica de la ciutat es bast[, que, mitjancant trompes, esdeve un octogon de terra cuita pintada i atribuida als basaren en models del gotic septentrional
basicament al Ilarg dels segles xiv i xv, la no- irregular a partir del qual es desenvolupa una Claperos- i la de la Pietat. Li d6na el nom, mes que no pas en el catala, font primar els
va seu barcelonina, vasta construccio goti- complexa volta estrellada. Arran de la cano- a ella i al carrer a cue sabre, la figuracio del elements que accentuen Ia verticalitat. La no-
ca de tres naus, amb dos campanars i cim- nitzacio el 1676 de sant Oleguer es decidi timpa, un relleu de fusta tallat cap a finals de va facana enclou un apostolat de pedra,
bori i un claustre adossat. Les obres s'inicia- dedicar-li aquesta Sala, convertida en cape- xv per I'alemany Miquel Lochner. Pel que fa obra d'Agapit Vallmitjana i Barbay, a mes
ren el 1298 per la banda del portal de Sant Ila. Amb aquest motiu, I'arquitecte fra Josep als elements que, mes enlla dels estrictament d'altres escultures de Francesc Pages,
lu. A aquesta primera etapa, de la qual es de la Concepcio s'encarrega el 1678-1679 arquitectbnics, completen I'aspecte de la ca- Eduard Batiste-Alentorn, Joan Roig, Agusti
desconeixen els mestres responsables, co- de la respectuosa reforma que permetria ac- tedral, caldra esmentar el conjunt de retau- Querol, Pere Carbonell i Rafael Atche. El
rrespondrien Ies parts mes antigues de la fa- cedir a la nova capella des de Ies naus. El les gbtics pintats als segles xiv i xv (el retau- 1896-1898 s'introduiren algunes modifica-
brica, coincidents, sembla, amb la zona que sepulcre gotic del sant, obra de Pere ca An- le major trescentista, de traceria de fusta, fou cions en I'obra recent. consistents especial-
configura el fals transepte del temple, amb glada (1406) seria parcialment reutilitzat en traslladat el 1970 a I'esglesia de Sant Jau- ment en I'addici6 de les dues torretes late-
els seas pilars i les dues portes laterals: la la nova urna esculpida aleshores per Fran- me arran de la restauraci6 de la basilica i re- rals. En la Iinia d'aquestes s'emprengue el
de Sant lu -amb el pany que la uneix a I'ab- cesc Grau i Domenec Rovira el Jove. Mes modelaci6 del presbiteri) i els retaules de ta- 1906, encara sota financament de la famflia
sis, d'obertures encara de mig punt- i la tard encara, la capella esdevindria del Crist Ila de fusta dels segles xvi, xvii i xvui. Altres Girona, la terminacio del cimbori, segons
que comunica amb el claustre, en la qual de Lepant i es completaria el retaule amb elements escultbrics notables son el conjunt projecte d'August Font, que ja havia inter-
hom ha volgut veure, si mes no, parts rea- una estructura de fusta. de sepulcres, majoritariament eclesiastics i vingut en la ideaci6 i on les obres de la faca-
profitades de la pre-existent catedral No coneixem el projecte que Bargues feu medievals, i tambe I'extens nombre de claus na i que succei Mestres, mort el 1895, en el
romanica. per a la facana de la catedral, pero si s'ha de volta, corresponents ales diverses eta- carrec catedralici. El cimbori, enllestit el 1913
El 1317 el mallorquf Jaume Fabre contrac- conservat el quo el 1408 dibuixa el Frances pes constructives. Capitol a part el consti- i culminat per una alta agulla (santa Helena
ts la direcci6 de les obres, i durant el seu mestre Carii que, pero, tampoc no fou cons- tueix el cor, que ocupa bona part de la nau es qui al capdamunt soste la Santa Creu, so-
mestratge, que es perllonga fins el 1339, es truct. Era aleshores mestre major Jaume So- central del temple. Dins els murs de pedra ta la dedicaci6 de la qual es posada la basi-
du a terme la capcalera del temple, amb la qui, tot i que des del 1401 tenia carrots bastits i decorats el 1390-1392 per Jordi de lica), element que, de fet, esdeve fonamen-
presbiteri elevat, deambulatori cobert amb importants a I'obra de la seu i treballava pa- Deu -responsable, amb el seu taller, de I'es- tal en la imatge externa de la catedral bar-
nou trams de volta de creueria de quatre bra- ral-lelament a Bargues, names detingue el cala de la trona i del grup de I'Anunciaci6 celonina i en la configuraci6 del paisatge ur-
cos, a cada un dels quals correspon una Ca- carrec des del 1407 fins el 1412. Immedia- d'aquesta- Pere ca Anglada iniciava el ba de la ciutat.
pella amb volta de tint bragos. En aquest tament comenca el Ilarg periode (1413-1441) 1394 I'obra del cadirat del cor. Junt amb els
periode es basteixen tambe bona part doles de la direcci6 de Bartomeu Gual, durant el seus col-laboradors tally les escultures de les Madoz, 1846; Pi i Arimon. 1854; Mestres, 1876: Marto-
rell, 1883; Piferrer/Pi i Margall, 1884; Font, 1891; Vega,
capelles de la banda de I'Evangeli -amb qua( es completa la nau i les seves vottes i misericbrdies i dels medallons dels bragos,
1899, Font. 1901; Carreras i Candi, 1913-1914; Font,
obertures al carrer dels Comtes-, i la crip- s'inicia la construccio del cimbori als peus empresa enllestida el 1399 i fonamental en 1913 A: Font, 1913 B; Girona, 1915; Carreras i Candi,
ta, amb una gran volta radial rebaixadfssi- del temple (1418-1422), solucib poc frequent ('escultura del gbtic international catala. 1916. pp. 229-237,437-447i 885-886, Mas. 1916; Elias,
1926; Street, 1926; Gallardo. 1929. pp. 291-296: Marto-
ma, a la qual s'arriba per una escala oberta pero no insblita al gbtic catala. A partir del Tambe de ca Anglada es la trona de fusta, rell, 1929 B; Puig, 1929; Sarthou, 1931; Selva, 1932;
davant del presbiteri. Conte el sepulcre de 1431 s'acceleren Ies obres del claustre, la per a la qual cobrava el 1403, pero no la ca- Templos, 1932; Gallardo, 1934; Ainaud/GudiollVerric,
1947, vol. 1, pp. 43-88, vol. 2. figs. 138-597; Grahit, 1947;
Santa Eulalia, tallat a Barcelona per escultors darrera volta del qual fou closa el 1448, es- dira episcopal, per forca enllestida ja el 1385 Duran i Sanpere, 1952 B; Garrut. 1952 B, pp. 17-23: Az-
pisans i inaugurat el 1339, quan hi foren tras- sent mestre major Andreu Escuder i, per tant, anterior a les tasques del can. carate. 1953-54; Martin((, 1959-63: Fachada, 1968; Du-
Cirici, 1973, 37-41;
Iladades les despulles de la martir. (1442-1463), encara que la conclusio de Ies Aquest fou ampliat el 1455-1459 amb un se- ran i Sanpere, 1972, pp. 327-381; pp.
Hernandez-CroslMora/Pouplana, 1973, pp. 38-39: Ciri-
Sabem que el 1344 el mestre de les obres seves capelles es perllonga durant tota la gon cadirat molt mes simple realitzat per Ma- ci, 1974, pp. 58-61, figs. 123-134; Laborde, 1974, Ciri-
Bertrandus, i partir del resta die segle xv. De planta rectangular, to cia Bonafe. A les darreries del quatrecents ci, 1975, Cirici, 1979, 41-42, 46-47. figs.
era un desconegut a pp. 20, 21,
162-175; Fontbona, 1983, pp. 281-282; Amades. 1984,
1358 fins el 1388 ocupa el carrec Bernat Ro- capelles a tres dels seus costats: al clue flan- els alemanys Miquel Lochner i Joan Frede- vol. 1, pp. 180-186, Dalrnases/Jose i Pitarch, 1984. pp.
ca o Roquer. Ell es el responsable de la cons- queja el temple -les mes antigues- i ales ric de Kassel tallaren els dosserets que com- 60-63; Triad& 1984, p. 85: Hernandez-Cros/Mora/Pou-
plana 1985, fitxa 9
truccio, durant aquest extens periode, dels bandes que limiten amb els carrers de la Pie- pleten I'obra de fusta del can. Arran de la reu-
Arxru de Is Catedral de Barcelona
primers trams de les naus, coberts com la tat i del Bisbe. A la quarta ala, en Iloc de ca- nio del capitol del Tois6 d'Or, Joan de Bur-
resta amb voltes quatripartites, i de ('inici de pelles, s'hi obren les portes de Ies depen- gunya pinta el 1419 escuts als respatllers de
les obres del claustre per la banda mes pro- dencies que la separen del carrer de Santa les cadires. Perb la intervencio mes impor-
pera a I'esglesia. Llucia: la capella d'aquesta Santa -Ileuge- tant que es feu al can al segle xvi es la que
Tambe comenca a aixecar les grans i insbli- rament fora dels eixos geneials en tant que als anys 1517-1520 hi va fer el burgales Bar-
tes tribunes que, completant I'alcada de les construccio mes antiga-, la Sala de la Cap- tolome Ord6nez, autor de les mampares de
naus laterals es sobreposen a les capelles, brevaci6 i la nova Aula Capitular -amb vol- fusta als extrems del cadirat i de part del re-
a ra6 d'una tribuna damunt cada dues ca- tes pintades per Pau Priu el 1705, quan I'in- racor, amb relleus de marbre de la vida de
445
NOV,1 AY [A*EONAL
o[ I Seaa7un3in11nsueRSAtri
Pu
^a xu
Capella de Santa Llucla
La capella de Santa Llucia es una petita
construccio d'una sola nau rectangular, co-
bertaamb volta de canb apuntat, bastida en-
tre 1257 i 1268 sota el patrocini del bisbe Ar-
nau de Gurb, amb criteris propers ja al gb-
tic, tot i que alguns aspectes es mouen en-
cara en la tradicid romAniea. Originbriament
dedicada a la Mare de Dbu i a totes les San-
tes Verges, formava part en un principi del
Palau Episcopal, perb amb la construccib de
la catedral gbtica en queda integrada en el
recinte, comunicant-s'hi per una de lescan-
tonades del claustre. La fagana s'organitza
en una portada amb un finestral sobreposat
i coronada per una espadanya. Aquesta da-
rrera correspon a reformes fetes al segle xix,
a les quals cal atribuir tambe la clausura d'un
acces lateral al mur que ara dbna al caner
del Bisbe, del qual queda el timpa amb I'Ag-
nus Dei. La Aorta principal s'organitza amb ^l+biuit
arquivoltes i columnes amb els correspo-
nents motius vegetals i geometries, tret d'un,
historiat amb els temes de I'Anunciacib i la
Visitacib. La pintura del timpa correspon,
tom factual decoracio de I'altar, a interven-
tions modernes.
L'interior compta amb dos sepulcres: el del '^^
^^^
bisbe fundador, Arnau de Gurb i el del ca-
nonge Francesc de Santa Coloma, morts •, now-,
respectivament el 1284 i el 1345. EI paviment ^, ' ^ ,-/
de la capella es format per Iloses sepulcrals. i
Aixf mateix, hi ha una pica baptismal gbtica. Age
^ ^ ^ i
i ---^
Piferrer/Pi i Maryall, 1884; Cameras iCandi, 1916; Street, eP • i i i ^
7926; Allimir, 1927, pp. 49-53; Templos, 1932; ^ -
Amaud/GudiolNerrie, 7947; Duran ^ Sanpere, 1952; Du-
ran i Sanpere, 1952 8, pp. 24-29; Gamut, 1952; Floren- • _ •^^
sa, 1966, pp. 26-27, figs. 4446; Duran i Sanpere, 7972.
pp. 334-338; Cirici, 1973, p. 43; Nernandez-Cros/Mo- .1.1.1.^, ^1..L^,^
ra/.°ouplana , J973, p..39; Carbonell, 1975; vol. 11, p. 57,
its. Hums. i89-197 ; Duran i Sanpere . 1975, pp. 207-210;
Dalmases/Jose i Pilarch, 1985, pp. 38-39; Nernandez-
Cros/Mora/Pouplana, 7985. fitxa 8.
446
adossades al conjunt permete descubrir la
806 tome romana en que es recolza I'edifici que, 807
malgrat que aleshores fou restaurat, es ac-
Pla de la Seu, 2 tualment en estat semiruinds. c. del Sinai, 2-4
bda. de la Canonja, s!n c. del Lledoner, 1
av. de la Catedral, 4 Piferrer/Pi i Margall, 1884; Cameras i Candi, 1976, pp.
c. de la Tapineria, 37-39 Can Fuster
404-406; Lamp^rez, 1922; Gallardo, 1933 B, np.
354-356; Duran i Sanpere, 1942; Ainaud/GudiolNerrie, Torre Figuerola
Cases de la Canonja i de la Pia 1947; Duran i Sanpere, 1952; Baucells, 1972; Duran i
Sanpere, 1972; Cirici, 1973, p. 41; Hernandez Cros/Mo- Categoria B,
Almoina cap. III
ra/Pouplana, 1972, p. 37; Cirici, 1979, pp. 58-59, 82, ils.
num. 265-266; Oalrnases/Jose i Pitaroh, 1984, p. 82.
Categoria A, cap. I AAM: exp. 2463 C (1872), exp. 3278 A (1868).
Monument Historico -Artistic d'Interes Masia del segle xv, posteriorment molt mo-
Nacional D, 221111970, 9-7 dificada. De planta sensiblement rectangu-
BO E. 24-7-1970 lar, el seu volum irregular es el resultat d'un
afegit de cossos no masse ben compostos
i amb teulades inclinades en diferents direc-
Dissolta el 1369 la comunitat agustiniana de cions. Nomes la facana principal es presen-
canonges, la seva case fou enderrocada el ta regularment articulada, i enclou una por-
1400 i al seu Iloc es construf el 1423 la part ta adovellada i quatre finestres gbtiques al
dreta de I'edifici actual, on s'instal^la la Pia primer pis. A les altres facanes es conser-
Almoina, institucio benefice fundada el 1009. ven tambe elements de pedra treballada a
PLA DE
Aquesta construccio, de tres pisos, coberta LP SEU les obertures. Despres d'una restauracio pot-
amb teulada a dues vessants i portal de mig ser excessive, hi ha estat habilitat un museu.
punt obert al pla de la Seu, fou ampliada en
direccio Hord I'any 1546 amb un cos que Cirici, 1973. p. 332; Camps i Arboix , 1976, p. 128,
...^^r^ prolonga la facana i amb una galeria d'ares
'^ k + escarsers i columnes toscanes. Ja al segle
^+ rte: xx, la destruccib de quatre cases de veins
i t
i
Imo.
rem
^-
^"-^ ^"'^
,^
^^ ^;-- t--,
-^
^^ r^.-^
,^.,.
^^
I
r^
^--^
.. :8r:^.=.z-_^_.. . ..=... . Aw
/.r ;^i..
447
808 809
c. del Sol, 2-8 c. dels Sombrerers, 7
c. del Montseny, 24-28 c. dels Mirallers, 18
c. de Ros de Olano, 21-29
Categoria B, cap. II
Oratori de Sant Felip Neri
Categoria B, cap. II Edifici d'habitatges del segle xvni amb bai-
xos de pedra i portals amb Ilinda de fusta i
quatre pisos amb balcons de Ilosana de fer-
Constru'ida entre 1891 i 1894 per I'arquitec-
ro i ceramica als dos primers amb balcone-
te Josep Artigas i Ramoneda, I'esglesia de res i finestres els altres, Cobreixen la facana
l'oratori dels felipons de Gracia es una ex-
esgrafiats que proporcionen la data 1769
plicita imitacid del temple homdnim de la ciu-
que aproxima una cronologia per al conjunt.
tat vella. Com en aquest, la facana es de tres
La seva conservacio es relativament bona
cossos, amb acabament semicircular en el i envolten les obertures de motius ornamen-
central, i to alineats sobre la porta, un ninxol
tals rocccos mentre que als paraments hi dis-
amb la imatge del sant i un bcul. Amb la ma-
posen plafons escatats o escaquejats. La tor-
teixa voluntat neobarroca, ('interior es de nau
re dibuixada entre els balcons del principal
unica amb capelles laterals, tot plegat forca i sobre ('ornament amb la data seria segons
monumental. Els ornaments i mobiliari de Comas una al-lusio al cognom del propietari.
que se I'havia dotat a principis de segle fo-
ren cremats el 1909. Voltant I'esglesia, es
Comas, 1913, pp. 237-238: Gallardo, 1934, p. 309; Ama-
conserven encara les austeres dependen- des, 1984, vol. ll, p. 803.
cies de la casa-residencia de la comunitat.
Pauli, 1950, pp. 81-82; Bergos, 1955-1961 A, pp.
195-196; Ros, 1983, p. 37.
448
810 811 812
c. dels Sombrerers, 25 c. dels Tallers, 11 c. dels Tallers , 22-22 bis
r/jr'I_
c. de Sant Antoni de Sombrerers, 11 c. de les Sitges, 12 Casa Magarola
Categoria B, cap. II Pensio Lince Categoria B, cap. II
Categoria B, cap. II
Casa d'habitatges de la segona meitat del Aquesta casa de la que Bassegoda afirma
segle xviu, de baixos de pedra amb portals
tint Edifici en cantonada de planta baixa i qua- que pertanyia als Magarola i que durant un
de Ilinda de tusta malmesos o tapiats i
tre pisos, construct pels volts del 1850. Als temps fou Seminari, degue ser construida
pisos amb balcons i balconeres. Al mur cec
baixos de pedra hi ha arcs de mig punt i al probablement a principis del segle xix i en
que dona al carrer de Sant Antoni dels Som-
principal una balconada que ressegueix ella encara hi veiem definida del tot la for-
brerers hi ha esgrafiats a base de plafons
orla. tamee I'aresta arrodonida. Allb de mes no- M mulacio que sera caracteristica de les deca-
d'angles retallats i envoltats d'una
table son els plafons deroratius de terra cui- des mes properes a la meitat de la centuria.
ta, amb sanefes, grutescos i, sobretot, figu- La facana, molt extensa i dividida en tres cos-
Comas, 1913. p. 258; Gallardo, 1934, pp 309-319.
res femenines amb ales de papallona que sos es tota de grans carreus de pedra. Als
Cirici interpreta corn a ballarines contempo- baixos hi ha portals i grans finestres -i no
ranies i que, segons ell, foren realitzades pet les caracterfstiques arcades- i els balcons
mateix taller que dota d'analoga decoracio del principal no estan units en una balcona-
la casa num. 10 del carrer Hospital. Consti- da extensa. D'aquest nivell arrenquen les
tueix Lin dels exemples barcelonins mes no- quatre pilastres corinties del cos central, que
tables pel que fa a Ns d'aquest recurs abasten un pis mes i un nivell de golfes amb
ornamental. finestres que foraden I'entaulament que les
pilastres sostenen. Per damunt seu un dar-
Cirici, 1944. p. 51; Bergos, 1955-51 A, p. 206. rer pis sembla una remunta posterior. Les
baranes de ferro forjat aixi com I'acces per
a carruatges i I'interessant pati sdn elements
que desapareixeren en endinsar-nos en el
segle.
Ga/lardo, 1934, pp. 213-214: Bassegoda, 1936, p. 177;
Bergos, 1955-1961 A, pp. 200 i 205.
. E.
VICEN9
'AARTOREL
SCYRR[
449
813 814
c. dels Tallers, 45 c. d'En Tantarantana, 4
c. Vermell, 3
Categoria B, cap. II
Categoria B, cap. II
Construft en data no massa allunyada del
1850, aquest edifici d'habitatges consta de Construccio d'epoca barroca sobre parcel-la
planta baixa i quatre pisos. La facana s'or- gran i irregular, consta de planta baixa i tres
ganitza simetricament disposant a cada pis pisos mes, un d'afegit al segle xix, moment
tres balcons i una finestra a cada extrem. En- en que fou renovada I'estreta fapana al car-
tre els balcons del primer, units en balcona- rer Vermell, en Ia qual hi ha un gran arc de
da, hi ha dues copies d'escultures classiques mig punt a Ia planta baixa. Al frontis princi-
fetes en ,terracotta,,, corn els plafons deco- pal, en canvi, I'acces es un portal d'arc es-
ratius en Ia mateixa vertical, a base d'orna- carser i del mateix tipus son les altres ober-
ments vegetals que envolten medallons amb tures dels baixos; a Ia resta de I'alcat hi ha
effigies identificades com « Pracsitele„ -I'es- balcons, amb Ilosana de pedra al principal,
cultor grec-, i 'Pallisi» -Bernard Palissy, de ferro al primer pis i d'obra al segon, men-
ceramista frances del segle xvi- ambdos tre que Ia remunta to names ails finestrals
relacionables amb l'ornamentacio de I'edi- d'obrador. Entre dos balcons del principal
fici. Altres elements de ,terracotta,, aparei- un plafo de rajoletes no gaire antic recorda
xen sobre els balcons del primer pis i entre que hi nasque Ia venerable Madrona Clari-
els del darrer. La cornisa motllurada recol- na i Colcmer (1688-1744), el naixement de
za sobre grans mensules. A traves d' un dels Ia qual constitueix un termini antequem.
portals dels baixos s'accedeix a un passa-
dfs per a carruatges pavimentat amb (loses Amades, 1984, vol. 11 , p. 725.
de pedra i esbiaixat respecte a Ia facana,
com tota Ia parcel-la. Al fons d'aquest pinto-
resc passatge, travessat per un arc, hi ha un
petit pati a ('interior de Ia mansana.
Gallardo, 1934, p. 214; Cirici, 1944, p. 53; Bergos,
1955-61 A, pp. 204-2051210; Amades, 1984, vol. 1, p.
579.
450
815 816 817
c. del Tarros, 4 c. del Tarros, 6 pl. de Tetuan
c. del Forn de Ia Fonda, 2
Categoria B, cap. II Monument al Doctor Robert
Categoria B, cap. II Categoria B, cap. IV
Interessant edifici de planta simetrica a I'en-
torn d'un celobert i un pati posterior de gai- Aquesta construccio dels segles xvii-xviii fou
El 1904 es pose Ia primera pedra d'aquest
rebe un terc de la superffcie de la parcel-Ia. possiblement un dels hostals o fondes que monument que no seria inaugurat fins al
Si ens hem de refiar de Ia data que centra es trobaren fins el segle xx pels volts del car-
1910 al seu emplacament de Ia placa de Ia
Ia reixa de Ia finestra sobre Ia porta fou cons- rer Carders. A Ia facana que dona al carrer
Universitat . Tot i que Lluis Domenech i Mon-
truct el 1791. A Ia facana, tota de carreus de del Tarrbs s'hi conserva, semitapiat, un portal
taner intervenia en Ia part arquitectbnica del
pedra regulars i molt ben treballats, Ia sime- carrosser d'arc de mig punt rebaixat que,
projecte , sembla que , a Ia fi, Josep Llimo-
tria nomes es mante a Ia planta baixa, amb juntament amb un altre al carrer del Forn de
na, autor dels grups escultbrics , es feu car-
dos portals dare escarser centrats per les Ia Fonda, servia d'acces al pati del fons de
rec de tot el conjunt , utilitzant per al basa-
esmentades porta i finestra amb reixa, bon Ia parcel-Ia. Cal assenyalar com a elements
ment de pedra unes formes arrodonides,
treball de ferro forjat del qual en trobem al- notables, els altres dos portals escarsers, Ia amb columnes inclinades i perfils ondulants,
tres mostres ales baranes dels balcons i de fornfcula buida sobre el portal principal, el
de clara arrel gaudiniana - Ia Pedrera n'es
I'escala de veins a l'interior del portal dret. balco de Ilosana de pedra a la banda del ca- estrictament contemporania- malgrat que
A partir del primer pis Ia composicib deixa rrero i, en aquesta mateixa, una remunta del I'actuacio directa d'Antoni Gaudf , reclama-
de ser simetrica i trobem en cada un dels segle xix amb grans finestrals d'obrador.
da corn evident per alguns autors , no ha po-
cinc pisos dos balcons i unafinestra. Aques- gut ser demostrada de manera indiscutible.
ta organitzacib esta reforcada pel fet d'es- Damunt del basament , que acull fonts sota
tar units els balcons en balconades I'arc de Ia part del davant, hi ha ubicats, a
-excepte al darrer pis- i per Ia cornisa que diferents nivells , els grups escultbrics a ba-
a cada planta Iliga a aquests amb Ia fines- se de figures al-legbriques . Les que compo-
tra; a mes les Ilindes i els brancals del bal- sen Ia piramide frontal, de bronze , fan refe-
cons estan reculats uns vint centimetres del rencia a I ' activitat cfvica del Dr . Robert com
pla general de la facana, reforcant aixi el pa- a politic ( el pages , I'educacio , Ia gran ban-
per de marc de les esmentades cornises. dera ...) en tant que el grup de la part poste-
rior, a manera de fris de marbre , al-ludeix,
amb el terra de Ia visita medica , a Ia seva
actuacib professional . Tambe de marbre
blanc es el punt culminant del monument,
format pel bust del doctor que es simbblica-
ment besat per la Gloria . L'especial impor-
tancia de I ' obra prove ensems del seu inte-
res artistic, que en fa el millor monument pu-
blic del modernisme , i de Ia seva significa-
cio histbrica . Conscients d'aquesta , les auto-
ritats franquistes el feren desmuntar el 1940.
Despres d'un lentfssim proces de remuntat-
ge i restauracio -substitucnt les parts des-
truides o massa malmeses- fou reinaugu-
rat el 1985 a Ia seva nova ubicacib de Ia pla-
ca de Tetuan.
Monuments. 1903, pp. 109-110; Casellas, 1910; Home-
natges, 1910; Vega, 1910 B; Agrassolt, 1913, pp. 1-8;
Monumentos, 1935 A, pp. 310-312; Martinell. 1967, pp.
342-344; Bohigas, 1983; Torli, 1983, vol. 1, p. 338, vol.
11, pp. 326-327; Fabre/HuertasBohigas, 1984, pp. 88-97;
Garcia-Martin, 1985, pp. 190-191; Fontbona/Miralles,
1985, pp. 104 i 207; Subirachs, 1985, pp. 29, 31, 61,
93, 99 i 135-136.
451
818
Avinguda del Tibidabo
Categoria C, cap. VI, tipus IV
A la cornisa que s'esten des del Parc Guell,
al peu dels Tres Turons, fins a I'avinguda del
Tibidabo, el passeig de la Bonanova o l'avin-
guda Pearson, es constituf a finals del segle
passat un seguit d'assentaments residen-
cials a base de «torres» per a I'alta burgesia
de la ciutat, d'entre els quals el mes repre-
sentatiu pels seus plantejaments i els seu re-
sultat es el que es va promoure sota la ini-
ciativa del Doctor Andreu. Aquest, mitjan-
cant la Societat Anonima del Tibidabo, cons-
tituida any 1889, i sota la direccio de I'en-
ginyer militar Maria Rubio i Bellve, urbanit-
za la gran finca coneguda corn «El Frare
Blanc». La urbanitzacio s'inicia amb I'ober-
tura d'una avinguda principal en la que s'ins-
tal.la un tranvia electric que comunicava la
part baixa dels terrenys amb el peu del funi-
cular que puja fins al cim del Tibidabo. El
conjunt s'inaugura el 1901 i es l'unic tranvia
que es conserva en funcionament a la ciu-
tat. L'avinguda, de notables dimensions i
amb amples voravies arbrades, estava plan-
tejada corn a eix vertebrador de la urbanit-
zacio, del que arrencaven carrers secunda-
ris tot constituent una mena de ,ciutat linial»
adaptada a un terreny muntanyos. Les cons-
truccions que durant les tres primeres deca-
des de segle s'hi bastiren son un excel lent
conjunt de I'arquitectura sumptuaria de
l'epoca, especialment la del moment moder-
nists, amb obres dels arquitectes Enric Sag-
nier (numeros 17, 24-28, 27, 36, 44-46),
Adolf Ruiz Casamitjana (2-4, 25), Joan Ru-
bio i Bellve (31, 35, 56), Josep Puig i Cada-
falch (48), Nicolau M. Rubio i Tuduri (33), a
mes d'altres.
Carreras i Candi, 1916, pp. 1005 i 1011; Cirici, 1973, pp.
141 i 146; Rubio, 1971; Sola-Morales , 1975, pp. 38, 41
i 43.
452
819 820 821
av. del Tibidabo, 31 av. del Tibidabo, 37 av. del Tibidabo, 48
c. de Teodor Roviralta, 8 c. de Bosch i Alsina, 1 c. de Llufs Muntadas, 10
c. de Roman Macaya, 5 c. de Teodor Roviralta, 14
Casa Muntadas
Casa Roviralta cEI Frare Blanc,, Casa Fornells
Categoria B, cap. III
Categoria B, cap. III Categoria B, cap. III Incoat Expedient de Declaracio
Monumental 2-7-1974.
Casa unifamiliar aillada, edificada entre 1903 Obra de Joan Rubio i Bellve (1903?) la Ca-
i 1913 per Joan Rubio i Bellve sobre les res- sa Fornells es un habitatge unifamiliar desen- Obra de Josep Puig i Cadafalch del 1901,
tes dune masia, anomenada -El Frare volupat en tres plantes esgraonades que for- es un edifici de planta baixa, un pis i golfes,
Blanc. per haver estat ocupada pels domi- men un volum compacte coronat per una tor- de planta rectangular i amb teulada a dues
nics, antics propietaris de lafinca urbanitza- re mirador aixecada sobre el vestibul cen- vertents de fort pendent. La facana princi-
da per la Societat AnOnima del Tibidabo, de tral i amb galeries columnades adossades pal to esgrafiats emmarcant les finestres i les
la qual T. Roviralta era accionista. La rica i al sou cos de planta rectangular. Les faca- cantoneres, i esta rematada per una corni-
complexa distribucio dels espais interiors es nes exteriors son totes de mao vist amb un sa curvilfnia d'inspiracio barroca. A la faca-
poc apreciable exteriorment, on el protago- acusat medievalisme en el disseny de I'em- na lateral esquerra un grup de cossos afe-
nisme es assumit pel preciosisme artesanal marcament petri de la porta principal i de les gits desfiguren i tallen la part baixa de la teu-
amb que se solventen els elements construc- finestres bifores amb am pit i guardapols, en lada. El 1968-1971 els arquitectes Jordi Gar-
tius tradicionals. Llindes de portes i finestres, les gargoles, espitlleres, etc. Formes mes no- ces i Enric Soria s'encarregaren d'una refor-
balustrades i pdrtics, coronaments i rafecs, tbriament modernistes s'utilitzen en altres ele- ma interior.
son resolts emprant maons i altres materials ments, especialment en els de ferro. Poc
ceramics, contrastant amb els paraments Ili- despres de la Guerra Civil, cap el 1940, I'edi- Puig i Cadafalch, 1904; Cirici, 1951,p. 115; Jardi, 1975;
sos emblanquinats. El 1914 rebe el Premi de fici fou ampliat amb uns afegits a la part Bohigas, 1983.
AAM: exp. 790 (2p)(1902).
I'Ajuntament d'Edificis Urbans. posterior.
Concurso, 1917, pp. 14 19: Cirici, 1951. Bohrgas, 1968, Soli-Morales , 1975, pp. 41, 42 i 46; Bohigas, 1983.
pp. 276-277, il. nGm. 37, Hernandez-Cros/Mora/Poupla-
na. 1973, pp. 246-247; Scla-Morales, 1975, VJa-GrauiRo-
don, 1982, p. 118; Bohigas, 1983; Fontbona'Miralles,
1985, pp. 192-194; Hernandez-Cros/Mora/Pouplana
1985, fitxa 107; Ibanez, 1986 A, p. 21.
C AUR'F
453
pavelld d'acces, amb pilars de mad entor-
822 tolligats i ports de ferro forjat, arrenca I'es-
cala fins a I'alpada de planta baixa.
av. del Tibidabo, 56
^.^s^ c. de Lluis Muntadas. 2 Cirici, 1951; HernanoerCros/Mora/Pouplana. 1973;
5o1^-Morales, 1975; Bohigas, 1983.
Casa Casacuberta AAM: exp. 2318 (6p)(1906).
I^I ` rI - Categoria B, cap. III
I+
"T^I` ^ ;i
L'arquitecte Joan Rubid i Bellve construi el
1907 aquest edifici, de planta baixa i tres pi-
sos, cobert a dues vertents excepte en els
cossos que composen la facana principal,
coronats per terrasses cobertes amb teula-
a. q
,^^ ^'. a. da a tres i quatre gigues i amb rafecs de
•. ^. grans dimensions. La senzillesa de la faga-
na principal contrasts amb la riquesa i va-
rietat de les seves obertures. EI jardi al ni-
vell de la planta baixa esta aixecat sobre el
carrer i sustentat per un mur de contencid
de maponeria resseguit per contraforts i arcs
apuntats de totxo. AI nivell del carrer, d'un
C..;.,;,' ^s1-,^ s.
1 c _I'ul
J i A^
LJhhrl ••. ,,^
JI^-y- - J
4 ^ ..
'f-..y -.
ti.:..C Y ..:/.^..
- ^.
J^^ _̂
_J
454
$23 824 825
ctra. del Tibidabo ctra . del Tibidabo ctra . del Tibidabo
Torre de les Aigues Torre Pastor de Cru(Iles Observatori Fabra
Residencia Mater Salvatoris
Categoria B, cap. III Categoria B, cap. III
Categoria B, cap. III
LaTorre de les Aigues de Dos-Rios fou cons- L'edifici de I'Observatori Fabra, de Josep
truida el 1905 per Josep Amargds i Sama- Edificada per Josep Puig i Cadafalch (1903) Domenech i Estapa (1902-4) esta constituit
ranch. Es una construccib cilindrica de tot- la Torre Pastor, habitatge unifamiliar com- per la juxtaposicib d'un cos de planta octo-
xo vist i pedra natural, rematada amb una posta a la manera de les cases senyorials gonal i un de planta rectangular, acabat a
copula semiesferica que Conte el diposit catalanes del segle xv, a partir d'un cos I'altre extrem per una tome de planta cruci-
d'aigua i amb una balconada anular de pe- massis, cobert a quatre vertents, amb gran forme. EI cos rectangular, cobert a dues
dra, amb barana de ferro forjat, a la part al- rafec i una tome angular. L'actitud historicista agues i amb carener transitable, esta tallat
ta. L'arquitecte recorre a elements decora- emprada en el disseny dels elements arqui- en alcat i coberta per una estreta obertura
tius d'inspiracio renaixentista. tectbnics s'esten fins i tot als constructius, en- necessaria per a I'us dels aparells d'obser-
tre els quals sorpren la utilitzacio de I'apa- vacio. EI cos octogonal esta coronat per una
Amargos i Samaranch , 1919, p. 159; R^fols, 7949; Ciri- rell en espina de peix. copula giratbria de planxa de ferro que Conte
ci, 1951; Va77ds, 79741976, voi. 7, p. 65; Barey, 1980,
vof. 11, p. 25; Bohigas , 1983; FontbonalMiral7es, el telescopi, mentre que a la planta baixa
1985, hi
p. 154. Puig i Cadafalch, 7904; RBfols, 1956; Cirici , 196fi; Flo- ha, a manera de facana, un atri d'acces,
rensa , 1967; Jardl, 7975; Bohigas, 7983. d'inspiracid classica pero amb dues colum-
nes neo-egipcies i un atipic frontd, dins
I'eclecticisme caracteristic de tota la produc-
cio de Domenech i Estapa.
Arquitectura Espanola, 1905 G, pp 353 i 357-359; Ro-
meo, 1918A, p. 161; Romeo, 19188, pp. 296-298; Ciri-
ci, 1951; Valles, 1974-1976, vol. 1, p. 354; Fabre/Huer-
tas, 1976-7977, vol. lll; Cameras i Candi, 1980, vol. IV,
p. 1D12; Bohigas, 1983; Fontbona/Miralles, 1985, p. 154.
' --^: C ".
y^7^'[FFr-
^ Fr' -
^^
455
826
pg. de Torras i Bages , 91-105
Casa Bloc
B.O.P. 23-2-1979
El Govern de la Generalitat de Catalunya,
que dona suport mitjanGant diversos enca-
rrecs a l'ideari arquitectonic del GATCPAC,
encomana al Grup el projecte i la construc-
cio (1932-1936) d'una agrupacio d'habitat-
ges obrers a Sant Andreu, amb la intencio
que la proposta es convertis en el model per
a la realitzacio d'un ambicios programa d'ha-
bitatges economics, que no es dugue a ter-
me. El resultat, un bloc lineal en doble U, es
d'una gran importancia en la historia del Mo-
viment Modern a Catalunya, ja que es trac-
ta de la,primera materialitzacio dels postu-
lats teorics lecorbuserians sobre els
Immeubles-Villas, en els quals els criteris fo-
namentals son el maxim alliberament per a
espais verds i equipaments comuns, la ra-
cionalitat funcional que permeten els habi-
tatges en duplex -amb I'acces estructurat
per carrers-corredor- i, quant a la disposi-
cio dels habitatges, assolellament optim i
ventilacio creuada. Aixi l'orientacio esdevin-
gue una de les entrades projectuals deter-
minants, amb el desenvolupament del co-
rredor d'acces seguint el Nord i I'Oest i la
col locacio de les sales d'estar i les terras-
ses a I'altra banda. La forma del bloc, des-
pres desvirtuada amb la construccio d'una
sisena ala, permetia la creacid de dos grans
espais Iliures visualment connectats a nivell
de planta baixa. En aquesta, alliberada per
I'eleccio d'una estructura metal-lica desvin-
culada dels tancaments, es preveia la col.lo-
cacio d'un ampli programa de serveis
col-lectius, que no es veie realitzat a causa
del desenllap de la Guerra Civil. A partir
d'aleshores I'edifici, incautat per I'Estat i uti-
litzat com a habitatges per a la policia, entry
en un proces de degradacid progressiva
que sembla haver arribat a la fi amb el pro-
jecte de recuperacid i restauracio actualment
en marxa.
Grupo, 1933, p. 22-26; Torres, 1937, pp. 41-43; Flores,
1961; Bohigas, 1963 A; Flores/Amann, 1964; Bohigas,
1970; Donato, 1972, p. 4; Jardi. 1972 A; Hernandez
Cros, 1973; Hernandez-Cros/MoralPouplana, 1973, pp.
277-278; Bohigas/Flores, 1975. Bohigas, 1978; Casa.
1980, pp. 48-53; Homenatge, 1980, vol. 2, pp. 72-73,
75 i 95-97, Tarragb, 1980, pp- 41-43; Hernandez-
Cros/Mora/Pouplana, 1985, litxa 136.
456
El 1982 el Departament de Sanitat i Segure-
827 828 tat Social de la Generalitat encomana als ar-
pg. de Torras i Bages, 108 quitectes M. Corea, E. Mannino i R. Torres
c. de Torres i Amat, 8-10
la rehabilitacio del conjunt, la qual esta
c. de Valenti Iglesias, s/n ptge. de Sant Bernat, 10 ultimant-se actualment.
c. de Palomar, 48-58
Dispensari Antituberculos
4cLes Carasses)) Dispensario, 1960, pp. 6-11; Flores, 1961; Bohigas, 1963
A, pp. 43, 46 i 124; Flores/Amann, 1964; Bohigas/Flo-
Grup Escolar Ignasi Iglesias Categoria B, cap. II
res. 1965: Bohigas, 1970, pp. 62-63: Donato, 1972, p.
5: Jardi, 1972 A, p. 277; Cirici, 1973, pp. 296-297;
Categoria B, cap. III Hernandez-Gros, 1973; Hernandez-Cros/Mora/Poupla-
El 1934 el Departament de Sanitat i Assis- na, 1973, pp. 133.134; Bohigas, 1978; Dispensario,
1980, pp. 62-87; Homenatge, 1980, vol. 2, pp 76-82;
tencia Social de la Generalitat encarrega a Miralles, 1983, pp. 136 137; Centres, 1984, p. 161;
L'antiga masia senyorial de tres plantes del J.LI. Sert, J.B. Subirana i J. Torres Clave, ar- Hernandez-Cros/Mora/Pouplana, 1985, fitxa 138
segle xvii fou modificada durant el primer quitectes membres del GATCPAC, el projec-
quart del segle xix per Jaume Oliveras, qui te d'un dispensari antituberculos dins la se-
afegi els dos cossos laterals amb galeries co- va politica de socialitzacio hospitalaria. En-
bertes amb terrat i la decoracib de la facana Ilestit durant la Guerra Civil ( la data varia en-
primitiva i els balcons, amb les figures deter- tre 1936 i 1938 segons els autors), consti-
racotta que donaven nom a I'edifici. L'inte- CINCH tueix una de les obres mes reeixides del mo-
rior i I'entorn ha estat repetidament modifi- viment racionalista espanyol . Els criteris hi-
cat des que el 1931 s'hi instal•la I'escola que gienistes d ' optimitzar les condicions d'asso-
encara l'ocupa. lellament i ventilacio, I'alliberament de bona
part del solar per a conseguir un espai en-
Construccions Escolars, 1922; Clapes i Corbera, 1930; jardinat i la racionalitzacio del programa fun-
Hernandez-Cros/MoralPouplana, 1973, pp. 234-235; Fa- cional portaren a una organitzacio en plan-
bre/Huertas, 1976-1977;; Hernandez-Cros/Mora/Poupla-
na, 1985, fitxa 59. ta segons un esquema en L que tanca amb
les seves dues ales, articulades pel nucli de
comunicacions i serveis , un ampli espai d'ac-
ces. Mentres en el cos lateral s'ordenen Ii-
nealment els diversos serveis i les habita-
tions , amb el corrector en l'orientacio mes
desfavorable , en I'ala enfrontada a I'entra-
PL.
da se situa, en una posicio privilegiada, la CASTELLA
sala d ' actes, que, amb el cel ras de volta pa-
rabdlica, es constitueix en un estudiat mo-
del per les seves condicions acustiques i
d'il•luminacio . Ala claredat distributiva del
programa funcional s'uneix , en aquest edi-
fici, un plantejament constructiu coherent,
amb una estructura metal-lica porticada di-
ferenciada dels tancaments, resolts amb ele-
ments modulats Ileugers i la incorporacio de
nous materials com les fusteries de ferro i els
murs de vidre paves.
457
829 830
c. del Triangle, 2 rda. de la Universitat, 20
c. del Corretger, s/n
Paviments Escofet
c. de I'Hostal de Sant Antoni, s/n
Categoria B, cap. VII
Categoria B , cap. II
Fundada el 1886, la industria Escofet,
ens hem espe-
Si de refiar de Comas, que el 1913
cialitzada en paviments hidraulics, encarre-
Ilegia en I'esgrafiat la data 1750, ens trobem
g6 al decorador i dibuixant Josep Pasco la
davant d'una construcci6 de mitjans del se-
seva botiga. D'aquesta, obra del 1890, no-
gle xvui, amb planta baixa i cinc pisos mes,
mes se n'ha conservat el revestiment de la
amb balcons de Ilosana de pedra motllura-
fagana, a base de plafons de pedra artificial
da. Als baixos, a m6s de dos portals amb
emmarcats amb fusta, modificat en instal.lar-
Ilinda de fusta, s'hi obre un arc carpanell de
lo al seu actual emplagament, procedent de
pedra que d6na pas al carrer de I'Hostal de
I'antic local a la Ronda
Sant sota d'una volta de Sant Pere.
Antoni per escarsera
amb un arc similar a I'altre extrem. Pet que
Cirici, 1951, pp. 275-276; Mackay, 1962, ffista s. o ; Bo-
fa als referits esgrafiats, unes senzilles cin- higas, 1968, p. 30i tam. num. 57; Garcia-Martin, 1977,
tes que envolten les obertures, es conserven pp. 3033; Bohigas, 1983, vol. If, p 215; Satu$. 1984,
nom6s parcialment. p. 42, 46, )1. num. 354.
AAM: exp. 21012 (OP)(1920).
Comas. 1913, p. 262.
ti..- FACHADA --. `y';
^1n
458
831 832
c. de Valencia, 241 c. de Valencia, 256
Casa Domenech i Estapa rbla. de Catalunya, 77
Categoria B, cap. II Antiga carniceria
(actualment xarcute: is i sabateria Mila)
Categoria B, cap. VII
EI 1908-1909 Josep Domenech i Estapa es
construf la casa prepia ideant una original
faGana tots de mao vist col•locat en faixes De la decoracio del 1901 Homes en rests I'or-
horitzontals i reservant la pedra als baixos, namentacio de forja amb modus vegetals
els emmarcaments de les obertures i les fran- que emmarca les dues obertures de la
gesque separen els pisos. La composa se- faGana.
guint un esquema asimetric, en col•locar una
tribuna a tots alcada al oostat esquerre i una Mackay. 1962. 38 39 i Ilista s. n.; Bohigas, 7968, lam.
renglera de finestres geminades al dret, re- num. 83; Hernandez-Cros/Mora/Pouplana, 7973, p. 124;
servant lapart central a parelles de balcons, Garcia-Martin 1977, pp 22 25; Bohigas, 1983, vol. ll, p.
216; Satue, 1984, o. 186, ils. num. 347 i 349.
substitu'its als pisos principal i quart per grans AAM: exp. 7758 (OP)(1900).
i ornamentats arcs de mig punt practicament
sense muntants. AI penultim pis es perd la
tribuna i aixb fa que les dues plantes s'inte-
grin al coronament, culminat a manera de
fronto per formes ornades per trencadis mo-
nocrom, de to crema, que complements el
roig predominant de conjunt. Cal fer esment
de I'us de bigues de ferro visibles en les
obertures laterals dels baixos i dels fer-
ros de les baranes de formes segues i sen-
zilles, caracteristiques del seu arquitecte.
Oube, s.d.8.; Bohigas, 1983. -- - ^+-
;I
1
r `„- . '1
f
vn^^eHria L^^,
t^__:
^mwriJ.
^^„n qty:..
ii '
_ _ -.
459
833 834
c. de Valencia, 293 c. de Valencia, 302
Casa Santurce Casa Elizalde
Categoria B, cap- II V v
Categoria B, cap. II
VALE YCIA
C
Miquel Madurell i Rius la construi entre 1902 Edifici entre mitgeres obrat per Emili Sala i
i 1905 per a Pablo Ubarri e Iramategui, Com- Cortes el 1888. De fapana simetrica entre
te de San Josh de Santurce. Amb una fapa- cossos i remat, els seus laterals resulten mes
na sim^trica i ben equilibrada , cinc pisos de avanpats que el centre del frontis, on sobre-
balcons amb barana de ferro i una plants surt un balco que fou, originariament, una
baixa amb cinc obertures envoltades d'una tribune. Les cornises, els permodols que sus-
discrete decoracib escultbrica - sobre el tenen el baled i els medallons son un treball
portal central , un gran escut heraldic-, la de Magi Augd i, tom la rests dels ornaments
casa destaca per les Ileugeres tribunes que escultdrics, es varen fer en pedra de Mont-
ocupen els extrems de Cade un dels pisos, . ju^ic tallada amb refinement, malgrat la dis-
amb evident protagonisme dels elements crete qualitatdel disseny. Constitueix un bon
metal•lics i , d'una manera molt especial, pels exemple dels tipics palauets urbans encar-
seus coronaments en forma de torreta amb regats per la prepotent burgesia que con-
estructura i ornaments igualment de ferro i nects amb I'historicisme frances del segon
coberta en pendent amb estates de cerd- imperi, hlante ressondncies propies del ba-
mica. Cal esmentar tambe el vestibul, amb gatge tecnic dels mestres d'obres barcelo-
bones mostres de vitrails, fusr.eria i guixos nins de la segona meitat del segle xix dins
modernistes. un ensenyament positivists que propose, pe-
ro, per a les fapanes d'obres selectes, un abi-
Casa , 19Q4 -190. 1906. 1t ^ G4 r 63; C^rc!, ; 95 ^. u. garrat decorativisme, evident a la casa Eli-
145; Nern2ndez^CrosiMnra :Poul>,'ana, 197;3. ;^- 139, Bo-
hrgas , 1983; Conlrallums 191J.^' ^ arcrt7 f^;urhn. zalde
?983, en el parament adiamantat, a
p. la forja
98. i a les cornises del coronament. Els interiors
n.AM^ exp. a^sa (oP)(,903) conservaren la rice decoracid artesanal fins
que, vfctima d'operacions especulatives, fo-
ren destru^its a concidncia cap el 198D. Ad-
quiridaper I'Ajuntament de Barcelona, que
es feu carrec de la restauracid, s'ha conver-
tit en centre cultural del Districte II.
Rogent, 1897, p. 126, lam. LXIV; Eixample, 1982; M.E.L,
1982 B, p. 23; Tres Expositions, 1983; An^lisi, 1986, pp.
33 40.
^=-----,^^'v--=^
i
I
I
I
^._
f
460
835-
c. de Valencia, 339
c, de Bailen, 113
Casa Llopis Bofill
Categoria B, cap. II
79
[. VALENCIA
EI 1902 Antoni M a Gallissa i Soque projecta
la casa Llopis Bofill, edifici interessant per la \ /
resolucid de la facana, de la que cal desta-
car no Homes elsares de mao vist de la plan-
ta baixa, sino Lambe els motius ornamentals
esgrafiats en els panys cecs i, sobretot, la
solucid^ de les tribunes de vidre i ferro a tots
els pisos, que enfasitzen I'eix de simetria de
la facana i solucionen lescantonades, i que
sdn una reinterpretacib de les galeries de pati
interior, cobertes en aquest cas per teulats
a quatre vessants de teules de ceramica.
Tambe de ceramica es el revestiment dels
revoltons sobre viguetes de ferro aparents
que sostenen els balcons, amb una Clara re-
ferencia a I'us tradicional de les rajaletes de
colors en revestiments arquitectbnics. La Ca-
sa Llopis Bofill es I'obra de mes envergadu-
ra de les construides per Gallissa.
Arquiteetura Espanola, 1905 C, pp. 73 i 75; Casa, r
1906-7976, lams. 1 T i 69; Rafols, 1949; Cirici, 1957, p. ^ >^,
i08; Hernandez-Cros/Mora/Pouplana, 1973, pp.
167-Y68; Bohigas: 1983; Contrallums, 1983; Nernandez-
CroslMoralPouplana, 1985, fitxa 703.
AAM: exp. 8585 (OP)(i902).
^^.w
r,,^K^^
l1.I^adas. --
461
836 837
pl. de Valenti Almirall, 8-9 pg. de la Vail d ' Hebron , 93-103
c. de Sant Joan de Malta. 30-38 Orfelinat Ribas
Torre de Sant Joan Categoria B, cap. II
Escola Cases
Categoria B, cap. III
L'edifici, obra d'Enric Sagnier i Villavecchia,
fou construct inicialment corn a orfelinat, amb
D'origen anterior, ('hospital de l'orde de Sant internat i escola, i s'inaugura any 1930. Esta
Joan de Malta fou completament refet al se- format per quatre pavellons de planta baixa
gle xviii. Amb projecte de Josep Goday, i tres pisos, i la Capella, units per un altre cos
1'edifici barroc fou reconstruct i ampliat entre perpendicular i organitzats amb rigorosa si-
1930 i 1933, adaptant-lo a la funcio escolar metria, amb I'esglesia sobre 1'eix. Aquesta
i refent I'ornamentacio segons el gust nou- to la fagana a nivell del segon pis i s'hi acce-
centista. El conjunt resultant esta format per deix per una escalinata amb terrasses a di-
un seguit de cossos amb planta baixa i un ferents nivells. Seguint un dels recursos pro-
o dos pisos que, en forma de U, envolten un pis de I'arquitectura noucentista I'autor uti-
pati central amb una zona esportiva annexa. litza elements procedents tant del barroc
corn de I'arquitectura catalana tradicional,
Construcoons Escolars. 1922; Cirici, 1973, p. 337; Ca- corn son els relleus de terra cuita.
nellas/Toran, 1976, pp. 39-41; Carreras i Candr, 1980.
vol. 1V, pp. 1022-1023 Rafo/s. 195
1. Orfelinat Ribas
2. Can Besora
462
838
pg. de la Vail d'Hebron, 93-103
Can Besora
Categoria B, cap. III
(vegeu planol d'emplacament del num.
837)
Masia de planta rectangular, molt degrada-
da i en avancat estat d'enrunament. Consta
d'un nivell semisoterrani i de dos pisos. Els
paraments estan arrebossats i la coberta es
a dues gigues, amb carener perpendicular
a la facana principal que, entre altres ober-
tures, conserva restes de tres finestres goti-
' `- ques, la central transforma un balco. Les
obertures de la planta semi-soterrani estan
tapiades.
Diez, 1986, p. 32.
463
839
pg. de la Vail d ' Hebron, s/n
c. de I'Harmonia, s/n
Casa Gallart i Parc de les Heures
Categoria B, cap. III
Centrant el gran part de les Heures, August
Font i Carreras, construi entre 1894 i 1898
un gran casal per a la fam(lia Gallart en I'in-
dret ocupat pel mas anomenat Can Duran.
Es tracta d'una monumental construccib,
amb connotacions de I'arquitectura senyo-
rai francesa que Font, seguint els procedi-
ments propis de I'eclecticisme, pren en
aquest cas com a model. El bloc edificat,
aproximadament rectangular, es comple-
menta amb quatre torres cilfndriques als an-
gles i una Ilanterna sobre el nucli central. La
capella esta unida a la planta noble per una
galeria elevada sobre un gran arc de mig
punt.
Concurso, 1904-1905, p. 38; Gallart, 1971, pp. 267-281;
Cirici, f973, p. 331; Fabre/Hyyerlas, 1976 1977, Carre
ras i Candi, 1980, vol. IV, p. 1014; Villoro, 1984, p. 57;
Fontbona, 1985, pp. 55 i 57; Gonzalez, 1985. pp.
210-215; 01ez, 1986, pp. 62-69.
464
840
pg. de la Vall d ' Hebron, s/n
pg. dels Castanyers
cami de Valldaura, s!n
Parc del Laberint
Categoric B, cap, III
Conjunt de jardins de diverses epoques, si-
tuats al vottant del millor exemplar barcelo-
nf de jardi neoclassic constru'it a partir del
1791 per Joan A. Desvalls, Marques de Llu-
pia i Alfarras amb I'ajut del mestre d'obres
Jaume Valls i de I'enginyer italic Domenico
Bagutti. Aquest esta distribu^it en tres nivells
esglaonats, el mes baix dels quals Conte el
laberint de xiprers retallat, i el completen un
petit canal navegable i abundants escultu-
res de marbre italic amb tematica mitoldgi-
ca. A la resta de la finca s'hi troben mostres
de jardi neoclassic, de jardi romantic i dejar-
dins de comencaments del segle actual.
L'edifici es una antiga Casa de camp del se- . ^^
gle xvui, ^^ ^ ^
que en epoca romantica fou deco- ^..
rada exteriormentamb motius crabs. Ados-
sada a la Casa es conserva una tome de de-
fensa constru'ida al segle xiv per la familia
Vallseca.
Pinol, 1953 B, pp 8-13; Bergbs, 1955 6i A, pp. 219 i
221; Sarnpronio, 1971; Cirici, 1973, p. 329; Hern^ndez-
CrosrMor^Pouplana, 1973; Fabre,'Huerfas, 1976-77, vol.
2; Sarey, 1980, p. 77; Cameras i Candi, 1980, vol. !V,
p. 1014; Villoro. 1984, op. a6-51; Hernandez-Cros;Mo-
rarPouolana. 1985, litxa 55; Oiez, T986, pp. 97-95 i
136-143; Frigoia, 1986, p. 7.
465
841 842
c. de Vallirana, 93 av. de Valividrera, s/n
c. de Ballester, 6 O'ESC IPI
Estacio inferior del Funicular de
rda. del General Mitre, 219-225
Vallvidrera
Casa Tosquella
yALLEST ER Categoria B, cap. II
Categoria A, cap. I
Monument Historico-Artistic d'Interr s
Provincial Mp.O. 16-9-1974 Fruit del mateix projecte del qual sorgf 1'es-
BOE. 31-10-1974 taci6 superior al carrer de Queralt de Vallvi-
drera, es, com aquella, obra del 1905 (el fu-
nicular fou inaugurat el 1906), atribu'ible a la
Construida I'any 1906 per I'arquitecte E.M. intervencio conjunta dels arquitectes Bona-
Balcells i Buigas, es tracta d'una casa unifa- ventura Conill i Arnau Calvet. Encloia origi-
miliar ara afllada, encara que fou projecta- nariament un cos volat sobre un arc para-
da a tres vents, de dues plantes i amb jardi Cirici, 1951, Cirici, 1967, d, num. 20; Hernandez-Cros/Mo- bolic pel qual passava una via dels ferroca-
posterior. En la composicid dels algats es re- ralPouplana, 1973; lbinez, 1976A; lbanez, 19766; Vila- rrils de Catalunya. Aquest cos, que concen-
Grau/Rodon, 1982, pp. 114-117; Bohigas, 1983; Gon-
corre a una original reinterpretacid de I'arc zalezlJaenfBastardes, 1983, pp. 173-180. trava els elements decoratius -pinacles i
de ferradura. Cal ressaltar la proliferacio de- esgrafiats- desaparegue en esdevenir el
corativa, especialment dels elements me- pas del tren mes ampli i subterrani, i fou
tal-lics (baranes i reixes) i tambe dels vitralls, substitu'it per una gran arc rebaixat de sis fi-
molt malmesos actualment, com la resta de lades de mad. El que ha quedat de I'obra
I'edifici, actualment abandonat. primitiva, un cos de planta rectangular amb
dues plantes i terrat pla, conte 1'estaci6 es-
glaonada, i fa patent encara la conformacio
amb parts baixes de pedra, estucat blanc,
plafons de rajoleta i pinacles amb elements
de ferro, encara que amb diversos afegits,
especialment les escales cobertes amb fibro-
ciment que, a partir dunes taquilles aillades,
menen a I'estacio de tren i a la del funicular.
Cirici, 1951, p. 146; Bohigas, 1983 , vol. 2, p. 202.
466
843 844
av. de Vallvidrera, 25-39 av. de Vallvidrera, 44 bis
Can Mestres Casa Manuel Dolcet
Escola Eina
Categoria B. cap. III
Casa unifamiliar aillada, construida
Antiga masia, probablement del segle xvi, (1906-1907) per Joan Rubib i Bellve, el qual,
amb la tfpica volumetria basilical, amb co- a partir d'un esquema distributiu molt sen-
berta a dues aigues trencada per un cos cen- zill -un corredor ambles habitations a una
tral que sobresurt mantenint el pla de face-
banda i I'escala a I'altra, definint una planta
na i cobert, en aquest cas, per un terrat amb sensiblement rectangular-, la composa de
balustrada, segurament constru'it en la ma- forma agregativa, corn altres edificis seus
teixa reforma que, a' segle xvui, cobrf d'es-
d'aquest tipus, resultant una volumetria i
grafiats les facanes nord i sud, entre les quals aparenca exterior quasi de filigrana, amb la
un rellotge de sol ens proporciona la data decoracio, molt continguda, subrallant-ne
de 1776. Aquest esgrafiats han estat restau- I'efecte. De planta baixa, semisoterrani, i dos
rats recentment de manera encertada. El pisos, el cos de la casa es remata, a la part
1960 ('interior fou totalment reformat. de darrera, amb un terrat i, a la resta, amb
una coberta de teula a dues vessants, en el
Gallardo, 1933 A, pp. 9 i Y2-13, Camps i Arhoix, 1976. rafec de la
127. qua], 'sostingut per quatre colum-
p.
nes salomoniques de mao, s'aixopluga later-
rassa del segon pis. L'escala helicofdal, que
ddna acces als pisos i a la terrassa, confor-
ma una torre lateral acabada en una glorie-
ta de coberta piramidal, que en el projecte
era mes alta i repetia el motiu de les colum-
nes salomoniques, que tambe apareix a la
planta baixa. Dins d'aquest mateix aire de
divertiment constructiu amb el que es tracta
('ornament, estan les baranes d'obra de les
terrasses, que recorden els motius utilitzats
per Gaudf als pavellons de I'avinguda de Pe-
dralbes, i les dels balcons, d'entrellacats de
ferro forjat.
Sola Morales , 1975, pp. 54-55; Bohigas, 1983.
467
845 846
crta . de Vallvidrera a Molins c. del Veguer, 5-7
de Rei, Km. 5 c. dels Brocaters, s/n
c. de Segovia, 4
Can Calopa de Dalt
Categoria B, cap. II
Categoria B, cap. III
Les dues cases, amb cornisa comuna i amb
Masia de planta rectangular coberta a dues els tres darrers pisos mes o menys unificats
aigues amb caraner perpendicular a la fa- -dos balcons i dues finestres a cada un dis-
Gana. Consta de planta baixa, pis i golfes. posats simetricament- mostren en els bai-
Cal destacar I'arc adovellat que constitueix xos i les dues primeres plantes una manca
el portal principal, la finestra gotica del pri- de coincidencia en I'algada dels baixos.
mer pis i les restes que sostenen la Ilinda del Conserven elements que fan pensar en una
balco -que juntament amb altres aspctes construccio dels segles xvu o xvni- canto-
remeten al segle xvi els origens de I'edifici- nera de pedra, balconada amb Ilosana de
i I'estranya forma del rafec de la fagana prin- ferro i rajoletes, mares de les obertures amb
cipal. Aquesta td un malmes rellotge de sol, carreus motllurats -els ultims semblen re-
i al seu davant hi ha un barri tancat en part novacions i remuntes fetes al segle xix, amb
per un mur de magoneria i en part per un reformes que afecten tambe les parts mes
marge alt. antigues. Els baixos, de carreus irregulars,
podrien ser el darrer vestigi d'alguna cons-
truccio medieval, coca que confirmaria una
finestreta amb perfil canopial.
Gallardo , 1934, p. 142.
468
847 848
c. del Veguer, 13 c. de Verdaguer i Callus, 12
bda. de Santa Clara, sin
c. de Segovia, sin Cercle Barcelones de Sant Josep
Categoria B, cap. II Categoria B, cap. II
Senzilla Antiga
casa amb planta baixa, entresol casa
i senyorial de les darreries del se-
quatre pisos. Un 1780 clau 70 gle xviii, amb
gravat a la de una fagana al carrer i una al-
I'arc pla que fa d'acces I'escala veins tra, mes extensa,
a de perpendicular a la prime-
ra encarada
permet ubicar-la les darreries i a un jardf
a del segle abundantment ar-
brat. Aquest
xviii, del qual mostra elements caracteristics: es separat del carrer per un cos
baix, constru'it corn
balcons de ferro a prolongacio
forat, cornisa senzilla, bal- de I'edifi-
conada que ha
a I'angle, naus i cantonera ci, en el hi una font
de pe- empotrada i, al
dra, seu damunt, un pavello
etc. Un cos de I'edifici arcs amb rocalla i
sobre car- rajole-
panells i tes. Les dues facanes presenten
de pedra volta escarsera cobreix una orga-
I'entrada -tancada amb una nitzacio classicista a base de parells
reixa- del car- de pi-
rer lastres jbniques que, damunt uns baixos
de Segovia. que
els fan de basament, abasten dos pisos i sos-
tenen un alt entaulament. Per sobre d'aquest
hi ha, remuntades al segle xix, dues plantes
mes que, tot recollint les Iinies basiques de
la composicio inferior, mostren series d'ober-
tures amb forca irregularitat, contrastant amb
els balcons de la part original, fornits d'inte-
ressants baranes de ferro forjat i disseny
abarrocat.
Bergos, 1955 -61 A, p. 200; Amades, 1984, vol. ll, p. 232
469
849 850
c. Vermell, 24 c. dels Vigatans, 4
c. de I'Allada, 25 c. Giriti, 3
Categoria B , cap. II Categoria B, cap. II
Afectada d'enderroc pet P.E.R.I. del
sector oriental del Barri Antic.
Gran casal originari del segle xvi i successi-
vament reformat. A la planta baixa hi ha un
Edifici de planta baixa i tint pisos, presenta portal d'arc de mig punt adovellat juntament
en la fapana la composicib tipica del segle amb d'altres amb Ilinda de fusta. Ala planta
xvui amb una balconera i una finestra a ca- noble, balcons de ferro forjat i rajoles estre-
da planta. Als baixos hi ha un petit portal Ilades. Al pati interior s'hi conserven diver-
d'arc de mig punt adovellat. ses restes del palau originari, molt especial-
ment una finestreta de tradicid gbtica profu-
sament ornamentada. Sabem que el darrer
pis es una remunta feta el 1864, quan 1'edi-
fici era ja propietat de la familia Masriera, que
hi tingue I'obrador dejoieria. Al nivell del prin-
cipal hi ha dues forn(cules i una -segons
Florensa feta amb restes d'una finestra
romanica- cont6 un plafo de ceramica amb
la Mare de De u: I'altra, un text al•lusiu a la
restauracid del 1966, en la qual s'unifica la
P NCESR
fapana i es descobri i restaura, a I'alpada del
primitiu darrer pis, un fragment de la galeria
d'arcs de mig punt que tancava I'edifici del
segle xvi.
Ainaud/GudiolNerrie, 1947, vol. 2, fig. 1349; MartineH,
1959-63, vol 1, p. 31, 19m. 40, Florensa, 1955 B, p. 317:
Garriga, 1986, p. 102.
AAM: exp. 1476 his C () 864).
2..
M 'Q
470
851 852 853
c. dels Vigatans, 8 Baixada de Viladecols bda. de Viladecols, 3
c. dels Mirallers, 2
Categoria pl. dels Traginers,
C, cap. VI, tipus I 3
Categoria B, cap. II Categoria B , cap. II
Carrer amb fort pendent que posa de mani-
Tot i les profundes reformes del segle xvll i fest el desnivell existent entre ]'interior i ]'ex- Edifici medieval transformat en casa de veins
xvni, aquesta casa sobre gran parcel-la con- terior de la muralla romana, salvat amb bai- en epoca barroca, amb l'afegit de pisos on
serva, a mes. de la primitiva organitzacio a xades corn aquesta en altres indrets propers s'obren finestres i balcons (als del principal,
I'entorn d'un ampli pati amb escala desco- ales portes d'aquella muralla, de la qual se'n de Ilosana de ferro i ceramica, les rajoletes
berta, forga restes de I'edificaci6 medieval troben nombroses restes a ]'interior de les son especialment interessants) i d'esgrafiats
originaria. Aixf, en una fagana de petits ca- cases numeros 1, 3 i 5. Aquesta darrera fou geometrics datables el segle xviii. De la part
rreus irregulars, hi trobem, sobre la Ilinda parcialment derruida als anys seixanta per mes antiga son perceptibles, a mes de I'obra
dels balcons del principal, restes de dues fi- treure a la Ilum una de les torres de la mura- de pedra dels baixos, un portal d'arc de mig
nestres coronelles gbtiques que devien ser Ila, en tant que les que la seguien foren corn- punt i un gran arc del mateix tipus visible a
similars a la finestra geminada trilobada vi- pletament demolides. Mentre el grup de ca- ]'interior de I'edifici a traves d'un portal d'arc
sible a I'altura del tercer pis. Tamb6 del se- ses amb numeros senars mostren restes me- escarser molt posterior. La facana posterior
gle xv, o del xvi, deu ser el gran portal ado- dievals i esgrafiats, les dels numeros parells presenta obertures i esgrafiats similars i sem-
vellat amb l'obertura retallada en arc escar- pertanyen a una actuacio unitaria del segle bla possible que a ]'interior de la finca s'hi
ser que, fins que al segle xviii es desplaga xix, probablement obra de Felip Ubach qui, trobin, a nivell de fonaments, restes de la mu-
al portal del costat, constituia l'acces al pati; el 1863, projectava 1'edifici marcat amb el nu- ralla romana.
en aquest, al capdamunt de ]'escala, hi ha mero 2.
la porta del principal, interessant obra de la Comas, 1913, pp. 197-198; Gallardo, 1934, p. 286; Flo-
renovacio barroca, a la qual pertanyen tam- Gallardo, 1934, p. 286; Cirici, 1973, p. 267; Amades, rensa, 1964; Cirici, 1973, p. 267.
1984, vol. ll, pp. 676-677.
be els balcons de ferro forjat o de pedra, El AAM. exp. 1394 C (1863), exp. 2290 C (1871), exp. 2836
1898 I'Ajuntament concedia el permfs per B (1863).
instal-lar-hi uns safareigs projectats per An-
toni Costa peril no sabem si s'arribaren a
construir.
471
854 855 856
bda. de Viladecols, 5 pl. de la Vila de Madrid av. de Vilanova, 12
pl. dels Traginers, 1 c. de Roger de Flor, 52
Necropolis Romana
Categoria B, cap. II Hidroelectrica de Catalunya
Categoria B, cap. V
Categoria B, cap. II
Construccib medieval, probablement del se-
El 1954, amb motiu de les obres de fona-
gle xiv, que inicialment deuria constituir una
mentaci6 dunes cases que envoltaven la
('actual numero 3. Conserva, a mes Seguint un projecte tecnic de central termi-
part de placa, va quedar al descobert una part d'una
d'algunes restes interiors poc Glares, el mur ca a carbd fet a Alemanya el 1896, el
de les principals vies romanes d'entrada a
facana, de carreus petits, en club s'obre 1897-1899 es construf I'edifici de la «Central
de la ciutat, amb un fragment del paviment ori-
un portal adovellat i una finestra coronella tri- Catalana d'Electricitat> segons disseny de
ginal. Estava flanquejada per les restes
fora d'arcs trilobats que Cirici descrivia en- Pere Falques i Urpf, per be que els planols
d'una necropolis, constituida per monu-
cara emparedada. Aquest pany de paret de I'arxiu municipal (1896 i 1897), sbn sig-
ments funeraris monolftics del tipus ad'ara»
sembla restau rat de fa poc, perb bona part nats per Antoni Costa. A les facanes, la pe-
i S<cupae>, «d'opus incertum>, amb les cor-
de I'edifici, aixf com tot el confrontant, foren dra i el mab vist es combinen amb elements
responents inscripcions. Tambe es trobaren
enderrocats a partir del 1968 per deixar al de ferro, accentuant certs elements construc-
altres tipus de tombes sense senyalitzacio
descobert un fragment de la muralla roma- tius i dotant I'obra d'un caracter brutalista,
exterior, cobertes per 4egulae», amfores i
na que enclou una torre: aquesta formava propi de Falques. La mateixa tipologia i us
caixes de fusta. La necropolis es constituf du-
('angle de Ilevant del primitiu recinte i, com industrial de I'edifici Ii donen unes caracte-
rant el segle i, perdurant fins el segle iv; i en-
totes les torres angulars d'aquest, es de plan- rfstiques singulars que I'autor explota al ma-
cara se'n pot veure una part als jardins de
ta circular. Fou excavada i restaurada el xim. El cos central, col-locat a la cantonada
la placa.
1967. i originariament destinat a vestfbul i habitat-
ge, sobrepassa en dues plantes I'alcada de
Manner, 1961 ; Adroer , 1963; Duran iSanpere, 1963; Du- la nau industrial, amb facana a I'avinguda
Florensa, 1964; Actividades, 1973; Cirici, 1973, pp. ran i Sanpere. 1972; Manner, 1961
267-268. de Vilanova, i hi destaca la porta principal,
situada en el vertex, on es combinen pedra
i ceramica vidriada i a traves de la qual s'arri-
ba a un vestfbul circular. De les diverses
construccions que al Ilarg de les dues de-
cades seguents es dugueren a terme en al-
tres indrets de l'illa, formant part d'un ma-
teix conjunt -amb intervencid dels arquitec-
tes Arnau Calvet, Telm Fernandez i del mes-
PL. tre d'obres Josep Graner- nomes es con-
VILA MADRID serva l'ampliacid que el 1910 Telm Fernan-
dez feu tot perllongant la nau central, repe-
tint les grans arcades amb vidriera del pro-
jecte primitiu i afegint-hi una nova porta
monumental.
472
Rogent, 1897, pp. 148-149, lam. LXXXIV; B. P, 1901, pp. versio, 1980; eoh,gas, T983; Corredor-Matheos/Monta-
233-^35; Cardellach, 1916, p. 253; Cirici, 1951, p. 140; ner, 1984, pp. Y94-2D1; Hernandez-Cros/Mora/Poupla-
Cirici, Y973, p. 222; Hernandez-GroslMora/Pouplana, na, 1985, fitxa 95.
1973, p, i22; VeJJds, 1974-1976, vol. !, p. 135; Fochs, AAM: exp. 6342(OP)(1896), exp. 11058(OP)(1907), exp.
1978, pp. 18-26; Fochs/JardOMascarell, 1980; Recon- T 7438 (OP)(T 917), exp. 26999 (OP)(7923).
J J
^ ^ ^ J f __ I
,. --- ...^ - Elie-r:mr = -_-e'.-rh,"mli..
. :.... ^ . f _. . -
7i
=^._-._ -E P_S^_.
i r ' ^^ ^--1'-+^r-fir- } __
Wit- ++ +^ ^ Ks^ '. • ^r s ^ ^ li ^ ^ u
a
4
u ii a ^ to ^. m d6 e ^ a ^s a ^ o ^`
_i^`,_ ..
• c» c ; P..^UO-
_A^i.c D[ titt.ANOVA
473
857 858
av. de Vilanova ptge. de la Virreina, 5
c. d'Ali Bei Categoria B, cap. II
c. de Napols
c. de Ribes
Estac16 del Nord Edifici entre mitgeres, de planta baixa, prin-
cipal amb balconada i tres pisos mes amb
BOP. 23-2-1979 tres balcons cada un, mes petits com mes
amunt. Els panys de paret buits ostenten ele-
ments de terra cuita d'organitzacio vertical
La primera estacib que ocupa aquest indret i amb tematica eminentment vegetal entre
es la que construi P. Andres i Puigdoller qui, la qual hi ha medallons amb effigies d'amo-
el 1861, adapta un projecte de 1859 signat rets. Uns plafons mes petits que abasten no-
per ell mateix perb pertanyent a una estaci6 mes el darrer pis -separat dels altres, com
mai bastida per al Pla de Palau. D'aquesta es costum, per una diminuta cornisa- pre-
edificacid nomes es conserva la fapana del senten corn a Onic ornament sengles cadu-
cos de (levant, antiga fapana principal, amb ceus mercurians. Aquest tipus d'ornamen-
porxos i terrasses al primer pis i constru'ida tacio es propia de mitjans de segle, moment
amb materials d'us local (pedra i ma4). El que confi•ma el 1855 enclos en una de les
1864 Francisco de Paula del Villar Carmo- reixes -I'altra du les inicials A.N.- que I'an-
na introdul diverses reformes i any segiient tiga porta de fusta conserva.
I'enginyer Miguel de Bergne projecta cober-
tures que no es materialitzaren. Al 1880 un Gallardo, 1934, p. 216; Bergds, 1955-1961 A, pp.
altre enginyer, A. Brianoz, remodela les sec- 202-203.
cions de rragatzems. Demetri Ribes sera el
formulador le I'estacio terminal Barcelona-
Vilanova que, malg rat que totalment deterio-
rada, encara existeix. El seu projecte
(1910-1915) enllapa per un extrem els dos
blocs ja existent amb un nou cos, que estat-
ja un vestibul i organitza la fapana amb una
gran vidriera, i tanca el conjunt amb una es-
tructura metal•lica. Tant la planta en forma
d'U com el sistema decoratiu, que mante
punts de contacte amb el secessionisme vie-
nes i la tradici6 modernista local, tenen cla-
ra correspondencia amb I'estacib de Valen-
cia, del mateix RP as. Les taquilles, rajoletes
i vitralls reflecteixen el gust per la simetria i
els motius naturalistes segons esquemes rei-
teratius. Ribes aconsegueix fusionar els dos
cossos laterals i el nou Ilenguatge de ferro
i vidre dins d'un conjunt harmdnic i perfec-
tament funcional en club intervenen interes-
sants solucions pel que fa a les arts
decoratives.
Aguilar/Navascues , 1980, pp. 149, 159, 170, 173, 182
i 209; Aguilar, 1981 B, pp. 105-111; Bohigas , 1983, An2-
lisi, 1986, pp. 4152.
J_j
I F1 PINTO"
FORTUNY
1)
EM
474
859 860
ptge . de la Virreina, 8 pl. de la Virreina, s/n
c. del Rob(, 28
Categoria B, cap. II
c. d'Asturies, 91
c. de I'Esgldsia, 1
c. de la Santa Creu, 2
De planta baixa amb arcs de mig punt i qua-
tre pisos, aquest edifici d'habitatges to com Parroquia de Sant Joan de Gracia
a tret mes caracter(stic ('ornament de terra
cuita que, en franges verticals entre els bal- Categoria B, cap. III
cons del segon i el tercer pis, repeteix el mo-
tiu trenat que apareix tambe en altres cons-
truccions de mitjans segle xix del barri veil. Tot i que existeix un projecte del conjunt par-
Les obertures de la casa, tres a cada pis, roquial de Magi Rius i Mulet, que es comen-
s'organitzen com a balconades els dos pri- ca a construir el 1878 al solar que havia ocu-
mers pisos i com a balcons els dos restants. pat la gran masia de la Virreina, podem con-
Cal assenyalar tamb6 sobre els buits del pri- siderar I edifici existent com a obra de Fran-
mer i el segon, unes pintures ornamentals cesc Berenguer i Mestres qui, el 1894, es feia
de l'epoca disposades entre les mensules carrec (amb projecte signat per Andreu
de pedra que sostenen els balcons del pis Audet i Puig) d'una reforma de les facanes
immediat. de la casa rectoral que envolta el temple. En
elles Berenguer s'interessa en el contrast en-
Gallardo, tre els materials amb intencions expressives,
1934, p. 216.
en utilitzar l'obra de mamposteria trabada
amb filades de mad i recorrer a la pedra tre-
ballada per a emmarcar les obertures i defi-
nir la cornisa perimetral. El 1909, despres de
la Setmana Tragica, el mateix Berenguer es
feu carrec de la restauraci6 del temple, que
havia estat molt malmes. Es de nau unica
amb capelles i transepte i volta d'ansa-paner.
A la facana, organitzada amb els mateixos
materials que la rectoria, es posa de mani-
fest l'alcada de la nau, coberta exteriorment
a dues vessants i amb arcuacions sota el ra-
fec. Tota la decoraci6 interior dissenyada per
Berenguer fou destruida el 1936, excepte a
la capella del Sant(ssim. Aquesta, ubicada
rera el presbiteri, es constru( el 1909-1911
i la seva rica ornamentacio, que enclou ra-
joletes fetes per Mario Maragliano, es con-
serva quasibe Integra, constituint una bona
mostra de I'habilitat de Berenguer en el trac-
tament de superffcies.
Castillo, 1945, pp. 329, 363-369 i 401-402; Alburn tiislo
rico. 1950. 308, Cirici, 1951,p. 137, Garret, /9528, p.
130; lnfiesla, 1954, pp. 10 i 12; Mackay. 1964, pp. 45 46;
Bassegoda Nonell. 1971 F. p. 11; Cirici, 1973, p. 336;
Hernandez-Cros/Mora/Pouplana, 1973. p. 252: Bohigas,
1983; Ros, 1983, pp. 20-21 i 32-33; Bohigas, 1983.
475

Bibliografia
i Index d'Autors

Bibliografia
ACTIVIDADES, 1973 AIMERICH, 1945 (Barcelona). num. 10 (maig, 1984), pp. 221-239. AMADES. Joan. Histdries i Ilegendes de Barcelona.
VERRIF. F P.. Cl all. .Acbvidades arqueologicas del AIMERICH Luis: La Rambia de Barcelona. Su Passejada pels carrers do la clutat vella, Amb la
mused de Nrstcrra VU Ia Ciudad On 1os LR;mos COCO historia urbarra y senlirnentaf. Barcelona. 1945. ALEMANY, 1984 col lahoracio de Consol Mallafre . Edicio a cura de J.
anos (1966-1 970 , ) Dins Actas del Xll Conoreso ALEMANY, Joan EI Dort de Barcelona. Histdrla i Fabre i J.M. Huertas Claveria Barcelona Editions
National de Arqueologia. Zaragoza. 1979 pp AINAUD, 1973 actualitat. Barcelona: Port autdnum de Barcelona, 62, 1984. 2 vols..
772-773.. AINAUD DE LASARTE , Joan: Art Rorridnic. Guia. ed. L'Avenp S.A , 1984
Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Moser o'Art AMARGOS y SAMARANCH, 1919
ACTUALIDADES, 1913 de Catalunya, 1973. ALIBERCH, 1944 Nota necroldgica. D. Jose Amargos y Samararic'h
.Acluahdades Bercelonesas -, Barcelona Atraccidn, ALIBERCH, Ramon: Las casas senor;ales de -'Anuario de la Asociacion de Arquitectos ne
(Barcelora). num. 34 (1913), pp 8-22 AINAUD, 1976 Barcelona. Barcelona: Libroria Dalmau 1944. Cataluna" (Barcelona). 1919, pp. 157 160.
AINAUD DE LASARTE . Josop M.: Puig i Cad'alaich , (Barcelona y su historia)-
ADROER , 1963 historiador de i'arquilectura. «Cuadernos de AMBROS, 1981
ADROER . Anna IV16 La ceram,ca romana arquitectura y Urbarnsmo, (Barcelona), num. 113 ALIBERCH, 1944 B AMBROS. Jordr: Patrimon,o arquitectbnico,para
procedente de !,(,,a necropolis de Barcelona (pl. de (mar. 1976), pp. 42-48. ALIBERCH, Ramon: Un s;glo de Barcelona. que?,On' ( Barcelona ), num. 28 (1981). pp. 23-31.
la Villa de Mad-rd). '"RiviSla di Sludi L!guri vol. 1-4 Barcelona, 1944.
(1963) AINAUD/FONTBONA , 1974 AMELAG, 1979
AINAUD DE LASARTE. Josep Maria ; FONTBONA, ALIBERCH, 1956 AMELAG. J.: El carrer de Montcada: canes social i
ADROER , 1965 Frances" -Duano Nova., Dins Gran Enciclopedia ALIBERCH, Ramon Las masias de Barcelona. Su cultura popular a la Barcelona moderna ,L'Averc:
ADROER, Anna M1 L/ltimos hatlazgos de la Basilica Catafana, vol. 6. Barcelona: Erciclopedia Ca,alana. valoracid y conservaciorr. ,Barcelona. Suplemento (Barcelona), nurn. 18 I-uI. ago., 1979)
Paleocr;sliana do Barcelona. "Cuadernos ee S A. 1974. o 403 Ilustrado do la Gaceta Municipal (Barcelona). ario II,
Arqueologia P. Historic de la Ciudad" (Barcelona). ncm. 14 (feb.. 1956). pp. 70-71. AMICH, 1955
vol. VII (1965). AINAUD/GUDIOL/VERRIE , 1947 AMICH BERT. Ju::an Las reales atara7anas.
AINAUD. Juan; GUDIOL, Jose; VERRIF. F.P.: ALMACENES, 1928 Barcelona. Suplerrentc Ilustrado de la Gaco:a
ADROER , 1967 Catalogo monumental de Esoana. La ciudad de Almacenes ei Indio. Novodades para Senora. Municipal,, (Barcelona) ado 1. num 2 (fed 195E)
ADROER. Anna M. Estudto do la ceramics ,terra Barcelona. Madrid Consejo Superior de ,Barcelona Ann_ ario de la Ciudad. Publicacidn oficial pp 46-49.
sigillata'. hailada al excavar Is Basilica oaleocristiana Invesligaciones Cientilicas. Institute Diego de la Sociedad de Atraccion de Forasteros,
de Barcelona. ,Cuadornos de Arqueologia P Astoria Velazquez. 1947, 2 vols (Barcelona). 1928 pp. 172-173. AMON, 1971
de a Ciudad" (Barcelona), vol. X (1967). AMON. Santiago: Pod/rrca expresronrsra
AINAUD/VILA-GRAU/ESCUDERO, 1985 ALOS, 1915 arquitectura expresionista "Nueva Forma" (Madrid),
ADROER, 1975 AINAUD DE LASARTE, Joan; VILA-GRAD. Joan; ALOS, Josep M. Notes hrstdriques de Santa Maria num. 70 (nov., 1971). pp. 32-65
ADROER Anna M. El Palau Reial Major, s'ntesi dots ESCUDERO i RIBOT, M. Assumpta: Ells vitralls del Mar. Barcelona. 1915.
sews ongons. ,Miscellana Barcinonensia. medievals de I'esglesia de Santa Maria del Mar, a AMPLIACION, 1985
(Barcelona). nrim. XLI (ago., 1975) , pp. 131-164. Barcelona. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, ALSINA, 1910 Ampliacion. reforrna y restauraci6n del Palacio Pons
1985. (Corpus Vilrearum Medic Aevi, Espanya 6. ALSINA Y ARUS. Juan: Nota necroldgica. Cot y Cot i Pascual .,On,, (Barcelona ). num. 65 [nov., 1985].
ADROER, 1975-1977 Catalunya 1). (D. Roque) .Anuario de la Asociacion de pp 76-79.
ADROER Anna M . El Palau Reial Major de Arquitectos de Cataluna,, (Barcelona). 1910, pp.
Barcelona a l'epoca do Marti l'Huma .Miscellania AINAUD DE LASARTE, 1959 260 262 ANALISI, 1983
Barcinonensia" ( Barcelona ), num. XLII (des.. 1975), AINAUD DE LASARTE. Jose Ma: E1 arquitecto Analisi lecnica i tuncional del oatrimoni immobiliari
pp. 55-84 i num. XLVI (abr.. 1977), pp. 77-165. Ventura Rodriguez y of Real Colegio de Cirug(a ALT RELLEU, 1910 municipal. El Raval. Institut de Tecnologia de la
Dins Barcelona . Divulgacidn Histdrica Como X. Alte re/eu destinat a la casa de Lactancia oe Construcc!o do Catalunya Barcelona : Ajuntament de
ADROER , 1979 Barcelona Ajuntam!cnto ce Barcelona. Barcelona..Arquilectes senyors Falques y A. Barcelona. 1983. vols. 1 i 2.
ADROER . Anna M.: El Palau Major de Barcelona. Puhlicaciones del Instituto Municipal se Historia. Falguera. Escultor Eusebi Arnau. ,La Ilustracio
Barcelona Ajuntament de Barcelona. 1979. 1959, op. 322-326 Catalano" (Barcelona), any VIII. num. 357 (10 abi ANALISI, 1986
1910) p. 226. Analisi tecnica i tuncional del patr,moni immobiliari
AGRASSOT , 1913 ALBUM HISTORICO, 1950 municipal vol. 3. L'Eixample. Instdut de Tecnologia
AGRASSOT Ricardo: Jose Llimona y ei rnonumento Album Histdrico y grdico do Gracia Edilado en ALTIMIR, 1927 de la Cor1Slruccib de Catalunva Barcelona:
a! Dr Robert Barcelona. .,Pequenas Monografias de coinmemoracidn del primer centenario de su AL T IMIR. S. La Caoilla de Santa Lucia y su fiesta Ajuntament de Barcelona. 1986
Arley. . (Madrid) n6rn 41 (1913) , pp . escultura 1-8 . oroclamac,dn come villa. Barcelona imp Arolas, trad;cional ,Barcelona AtracciOn" (Barcelona), num
1950 188 (1927). pp. 49-53. ANGUERA, 1979
AGUILARINAVASCUES 1980 ANGUERA CAMA. E.: La Construction en
,
AGUILAR . I ; NAVASCUES. P . : lnlroduccion a la ALBUM RECORD, 1936 ALTISENT/CARANDELL, 1984 Barcelona. hombres y obras. Las Atara=arcs.
arquitectura de las eslaciones on Esoana. Dins El Album record a, Gaud(i al Temple Expiatori de la ALT/SENT. Aurora: CARANDELL Josep Maria: •'Boletin del Grem!o de Constructores ee Obras.'
Mundo de las Eslaciones. Exposicidn del Palacio Sagrada Fairuha. Barcelona imp. Castells- Bonet, Salons de Barcelona. Dibuixos: Aurora Altisent (Barcelona) (1979)
Velazquez del Retire . Madrid nov . 1980-enero 1981. 1936 Textos: Josep Maria Caandell Barcelona: ed.
Madrid: Minislerio de Culture, 1980. Lumen, 1984 ANTEPROYECTOS, 1912
ALCOLEA, 1972 Antepror'ecros de Monurnen!o a1 coeta Jacnrn
AGUILAR , 1981 A ALCOLEA, Santiago: El palacio Moya, en Barcelona, ALTISENT/CIRICI, 1979 Verdaguer Arquitectura y CorsVUCC!0'1,
AGUILAR , Immaculada: L arquitectura ferroviar;a a y su arquitecto Joseo Mas. ,D'Art.. (Barcelona) num. ALTISENT. Aurora: C;RICI. Alexandre: Retinues de (Barcelona-Madnd) , num. 239 flue 1912) op 173
Catalunya . Dins Trens; Estacions. Exposicio al Born 1 (abr . 1972), pp. 5-11. Barcelona . Diburxos Aurora Altisent. Textos. 175, 179. cams 21 24
i a l'estacro de Franpa del 31 de Gener a I'1 de Alexandre Ciric!. Barcelona: ed. Lumen, 1979.
Marc de -981 Barcelona: Generalilat do Catalunya. ALCOLEA, 1986 ANTIGUO, 1943
Auntamont de Barcelona, 1981. pp 87-96. ALCOLEA. Santiago El Palau Moja -, Rambla. ALTISENT/CIRICI, 1983 El an',-quo oaliCiO r°a! r Pi Sc/cn 1,1avor 0 de 10$
Associacio d'amics, veins i comerc!ants de les ALTISENT. Aurora: CIRICI. Alexandre. La Barcelona Paramentos 'Barcelona .nsnhrto M jnirical ee
AGUILAR , 1981 B Rambles' (Barcelona), (mar., 1986), pp. 8-9. tendra . 41 edicro. Dibuixos Aurora AI!isent. Textos Hrstcna de Barcelona Avuntamien±o ce Barcelona
AGUILAR Immaculada Proces historic de Iestacio Alexandre Cirici. Barcelona od Lumen. 1983 1943.
de Barcelona-Vilanova dins Trons i Estacions. ALCOLEA/GARRIGA/COLL, 1980 (1975).
Exposicio al Born i a I'Eslacie de Franca del 31 de ALCOLEA. Santiago, GARRIGA i RIERA, Joaquim; ANTONI, 1936
ace"
Genera 1 1 ce Marc de 1981. Barcelona: Generalital COLL i MIRABENT. Isabel: Pintures de la Universitat AMADES, 1956 Anton, Pug Ga,ra a,^1:,r;acra e, es
de Catalunya Ajuntament de Barcelona , 1981, pp. do Barcelona- CatAleg. Barcelona : Universilat do AMADES. J Cashllos legendanos de Barcelona. Ei ..Arquitec:rra i Urban!s:ne-" lBacelona) feO 1936.
105.111. Barcelona, 1980. Castillo de Bellesguard. "Barcelona. Suplernento pp. 59
Ilustrado de la Gaceta Municipal,, (Barcelona) num.
AGUILERA , 1967 ALCOY, 1984 15 (mar.. 1956). pp t04-108 ANUARIO DE LA UNIVERSIDAD , 1905-1906
Clara vida. ALCOY, Rosa: La arqu;rectura religiosa de Joan Anua'ro de !a U;vversrdad de Barcelona 1905
AGUILERA . Ernil!ano M . : Jose Si' so
obra, su autor Barcelona: ed. Occitania, 1967. Martorell y el eclecticismo fin de sglo. .,D'Art" AMADES, 1984 1906 (Barcelona. 1905 19061
479
particular en fa calls de Montesion (Barcelona)
ANZIZU, 1897 ARQUITECTURA ESPANOLA, 1907 B Arquitectura teatral en Espana Exposicibn de la
Arqutecto' D Jose Puig Cadafalch -Arquitectura y
ANZIZU , Sor Eulalia: Fulles histonques del Real Direccidn General de Arquitectura y Vivienda,
M Construccidnu ( Barcelona - Madrid ), num. 97, pp. 69, Arqudect u ra espanola conlemp oranea Casa-Palacio
oneshr do Santa Maria ne Pedraibes Barcelona-
73 , 7577 , 79 , 81 , 84 i '.rim 98 (mar 1901) . . . del Baron de Cuadras (Barcelona). ,Arquitectura y Di c i em br e 1984-E nero 1985 . M a d r id. MOPU . 1985 .
op 85
Sar,;'t. 1807
89 . 91 , 93 . 95 Construccion,' (Barcelona-Madrid), niim- 179 (tun-,
1907). pp. 165-167. 169. 171, 173. 175. 177, 1791 ARRANZ, 1979
APRA, 1981 lams t 1- 12 ARRANZ, Manuel: profesionales
ARQUITECTURA ESPANOLA , 1901 B Los de la
APRA , F ronrrj n te,neio ciclla rni . rs,ca Caialana li construction on la Barcelona (Jet siglo xvir,. Tesi
Arquitectura espariola cenlernpordnea. Casa
0(4770 defy lute nuisicale '.Casa Vogue,. (Milano) d t ora l i n edit a ll eg id l U n i vers it a t d e B arce l ona.
particular , situada
oc a a a
en el p aseo de Gracia , 4) . ARQUITECTURA ESPANOLA, 1907 C
num 120 121 pur;loagosto, 1981). pp 126-129
Barcelona . Arquitecto: 0. Jose Puig y Cadafalch Arquitectura espanola contemporanea Casa do Barcelona. 1979.
'.Arquitectura y Construccion» (Barcelona-Madrid) , alqurler on la calls do la Universidad (Barcelona).
ARCHITECTURE, 1935 nurn 1 1 1 (ocl 1901) . pp 303 309 1 311 . Arquitecto: Don Domingo Boada «Arquitectura y ARRANZ, 1982
L'Aich,toeture golhtque civrie on Calalogne. par Construccion,, (Barcelona Madrid), num. 180 Qul.. ARRANZ. Manuel Els enginyers militars on
Frlangiere di Candida Gonzaga, Ad. Florensa. G. 1907), pp. 197 1199, lam- 13. l'arquitectura i I'urbanisme del segle aura. ,Artilugi»
ARQUITECTURA ESPANOLA , 1904 A
Forteza . C Martrnell J Pug i Cadafalch J Rubio (Barcelona). num 14 (mar . 1982), on 1-3.
A rquilectera ospaiiola 001 rci nporanca Casa
Paris Henri Laurens. Eoitions do Is Fonciation particular de D . C . Roura . Barcelona . Arquitecto: D . ARQUITECTURA ESPANOLA, 1907 D
Carnbd 1935 Fernando Romeo .Arquileclura y Conslruccidn„ Arquitectura espanola contemporanea. Casa de ARRANZ, 1986
(Barcelona Madrid) , n(,rn . 140 (mar 1904) , no 69 , alquiler on e! Pasco do Gracia (Barcelona). ARRANZ Manuel L'esglcsia do Sant Marti do
ARGELICH, 1966 71 73 15 Arquitecto: D. Luis Domenech y Muntaner. Provencals ,L'Arc de Sant Marti- (Barcelona), num.
,
ARGELICH y ARGEI-ICH, Rambr Correos y la ..Arquitectura y Construccidn,, (Barcelona -Madrid). 9 (Marc. 1986). a 14.
capilla de Marcus. Separata de '.Gaya de ARQUITECTURA ESPANOLA , 1904 B num. 177 (abr., 1907), pp. 97, 101, 103, 105, 107.
information posh+., (Madrid) , 1966 109 , 1 1 1 , lams . 7 1 8 ARRANZ , 1986Arquitectura B
csoanplo Conlomporddnea. Casa ue
ARRANZ del Mercat
alquiler on la calls Gerona . Barcelona . Arquitecto: D. Manuel Cent cinquanta anys
ARGENTI, 1975 , Barcelona
Luis Domenech . ,'Arquileclura Construccion„ ARQUITECTURA ESPANOLA, 1907 E de/a Boquena. 10» (Barcelona). n 6m. 34
y
ARGENTI SALVADO Victor Un harry susceptible (Barcelona -Madrid). num. 145 (ago., 1904), pp 251, Arquitectura ospanola contemooranea Casa ee (marg. 1986). p- 14
ci'esser rcv,ttrlriztrf. el de fa Casa do Cariiial -Serra 253 i 255 . alquiler en las canes d'e Laura y Valencia
dOr.' (Barcelona), des.. 1975 (Barcelona)- Arquitecto 0 JUdio M' Fossas ARRANZ/FUGUET, 1987
ARQUITECTURA ESPANOLA, 1904 C ,,Ar q uitectura y Construccion,, (Barcelona-Madrid) . ARRANZ Manuel: FUGUET . Joan El Palau dels
ARGENTIIGONZALEZ, 1979 A nurn. 181 (ago. 1907), do 229. 231. 233 i lam. 16. March de Reus. Barcelona: Generalitat de
u tCctura espanola conlernpordnea . Nueva Fonda
ARGENTI SALVADO, V. GONZALEZ MORENO- Calalunya, 1987
de Espana Barcelona. Arquitecto D. Luis
NAVARRU A Recuperacrd col lectiva do l'esgicsel Domenech y Munlaner Arqu!lcc1ura y ARQUITECTURA ESPANOLA, 1910
de Sant Llalser 'C-raderncs de amuileclura y Construccion., (Barcelona-Madrid). trim. 138 (gen. .Arquitectura espanola contemporanea Casa de ARRANZ/GRAU/LOPEZ, 1984
urdanisrrio'- (Ba,culonu). riurr. 132 (1979), p. 16. 1904) . Pe 13 15 . 1.71 19. aiquiler en la cane Diputacion. Arquitectos: Sres. ARRANZ Manuel, GRAU, Ramon: LOPEZ, Marina:
Bassegoo'a. ,Arquitectura y Construccion" El Parc ee la Ciutadeiia. Llr is visio histdrica.
ARGENTIIGONZALEZ, 1981 ARQUITECTURA ESPANOLA , 1905 A (Barcelona-Madrid), nums. 218 (sept., 1910). pp. Barceiona Aluntament de Barcelona-L'Avenc, 1984.
ARGENTI SALVADO. V : GONZALEZ MORENO Arquileclura espariola contempisianca Foci do 269, 271 i 273
NAVARRO, A ; GONZALEZ MORENO-MORENO, rec reo. llamada lEl Pinar,,, en la la de r a del Tibida b o, ARTES DECORATIVAS, 1902
J L. Pavelib do la Mercd (1979 )980). ,,Quaderns Barcelona Arquitecto D Enrique Sagnier ARQUITECTURA ESPANOLA, 1912 A Aries Decorativas e industriales. Decoration del
d'Arquitectura i Urbanisme„ ( Barcelona ), num. 148 ,,Arquileclura y Construccidrn, ( Barcelona -Madrid). Arquitectura espanola contemporanea. Palacio de D. cornedor de la casa de D. R. Casas. Barcelona
(1981), pp 3641- n6m- 150 (1905) pp 4-5 7 . 9 1'-13 . 15 , 17 19 . Luis Perez en la Diagonal de Barcelona. Arquitecto: Auto( D. Jose Pasco ,Arquitectgura y
21 , 23 . D- J-J Hervas y Artzmendi ,Arquitectura y' Construccion» (Barcelona-Madrid), num. 115 (feb..
ARQUITECTURA , 1931 Construccldn„ (Barcelona-Madrid) , nurn . 234 ( g en ., 1902) , or 43-45 47
La arquirectuia modern co Barcelona. "Barcelona ARQUITECTURA ESPANOLA , 1905 B 1912). pp 1. 5, 8-9. 12-13, 15-16, 19, 21. lams 1 i
Atraccrdn,- (Barcelona), num. 242 (1931). pp. Arquitectura espanoia contemporanea . Casa de 2 ARTURO RIGOL, 1934
243 246 aiquiler on la ealle Mallorca Barcelona - Arquilecto- Arturo Riga' Jardinero „A C. Documentos de
D. Jeronimo Granell. „Arquileclura y Conslruccion:^ ARQUITECTURA ESPANOLA, 1912 B Activioad Centerr.poranea„ (Barcelona). )urn 16
ARQUITECTURA, 1933 (Barcelona Madrid), num. 157 (ago.. 1905), p. 229. Arquitectura espaiiola contemporanea. Casa de (1934), pp 21-23 (ed. facs(mll 1975).
L'arquilcctura de les labriques. La seva evolucio alquiler en la cane de Lauria. 72 - Barcelona.
'.Arquileclura Urbanisme. (Barcelona). maim 3 ARQUITECTURA ESPANOLA 1905 C Arquitecto: D. Melchor Vinals. «Arquitectura
, y ARXIU, 1986
(gem . 1933) sensu paginar .. Construccion (Barcelona
A rqu it Madrid) , num. 238 (ma;g,
ec t ura espario la con lernpordnea, Casa de L Arxiu H'stdr;c va a la Torre del Fag. „Barcelona
canes Valencia y 1912), pp. 143 i 160 i lams. 18-19.
alqurler en las Baden. Barcelona. 10. Districts 10. Sant Mart(» (Barcelona), num. 40
ARQUITECTURA, 1975 Arquitecto: Antonio M ." Galiisa . ,.ArquileclLira y (des. 1986), p. 13
Arquileclura en Pehoro. ,,C.A.U.- ( Barcelona), num. Construccion,• (Barcelona-Manrid) n6m 152 (mar., ARQUITECTURA ESPANOLA, 1912 C
33 (sepl -oct, 19?5). jnumero rnonografic). 1905), pp. 73 i 75. Arquitectura espanola contemooranea. Casa-Palacio AUSIAS, 1897
Macava Barcelona. Arquitecto: D. J. Puig y Nos. 61 63, Ausias March, and Nos 24-26, Gerona,
ARQUITECTURA, AVUI, 1935 ARQUITECTURA ESPANOLA , 1905 D Cadafalch ,,Arquitectura y Construccion» (Barcelona- Barcelona, Henri Sagnier, Architect. ,Academy
1 Arquitectura, avui a Calalunya Cases de plans do Arquitectura espanola contemporanea . Casa de Madrid), nurn. 245 (des., 1912), pp. 353. 357, 359. ArchltectLro ano Arcnitecture Review» (London), vol.
lloguer ,Arquitectura i Uroanisme,, ( Barcelona). alquiler en la cape de la Diputacion. Barcelona 361 i Ams. 45-47. 12 (1897-II). p. 122.
Sept, 1935, op 14 18 Arquitecto: D . Enrique Sagnier . ,,Arquitectura y
Construcc1dn„ (Barcelona Madrid) , nurn . 152 (mar .. ARQUITECTURA ESPANOLA, 1913 AVINOA, 1986
ARQUITECTURA , AVUI , 1936 1905), pp. 79 , 81 , 83, 85. Arquitectura espanola contemporanea. FAbrica de AVINOA. Xose: Cent Anys de Conservatori. Arnb un
L'Arquilectura avui, a Catalunya. "Arquileclura i Hilados y Tejidos de algodon de C. Casaramona. apendix ce Teresa Montserrat Sala i Garcia
Urbansme, (Barcelona) num. 10 (feb., 1936), pp ARQUITECTURA ESPANOLA , 1905 E Arquitecto: D. Jose Puig y Cadafalch aArquiteCtura Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1986.
16-17 Arquitectura espanola contemporanea . Casa de y Construccion., (Barcelona). num. 246 (gen.. 1913),
alquiler en la carte Cortes Barcelona. Arquitecto D pp. 4-9. AYMAR. 1900
ARQUITECTURA ESPANOLA , 1899 A Enrique Sagnier . ,Arquilectura y CorslrucciOn„ AYMAR FUIG, Antonio: Altar, Presblteho y Coro de
Arqurlcclurn espariola contemporanea . Ohcrnas y (Barcelona-Madrid) , maim 157 (ago , 1905) , pp . 243 ^ ARQUITECTURA ESPANOLA, 1914 la iglesia de Santa Maria cc! Mar do Barcelona
casa de alqurler de la Sociedad fabricanle do gas 245. Arquitectura espanola contemporanea. Torre „San (1782) Apu.ntes. Barcelona : Tip. Catdlica, 1900.
Lobos y Ca , or Barcelona. Aulor . 0 . Francisco J& Jordi, en Vallcarca. Barcelona. Arquitecto: Uon
P. del Villar Carmona, argo/teclo ,Arquitectura y ARQUITECTURA ESPANOLA , 1905 F Salvador Valeri. ,Arquitectura y Construccidnu, AYMAR, 1914
Construccion„ (Barcelona-Madrid) , nurn 49 (8 mar .. Arq uileclura espanoia contemp oranea . Decoracidn (Barcelona-Madrid). 1914, pp. 220-233. AYMAR PLiIG, Antonio: Caoilla de Nuestra Senora
1899), pp. 71-73. de la Fotografia Audoua cl Barcelona . Arquitecto: 0 . hoy bajo el htulo de la Gufa. vulgairoonte conocida
Luis Domenech Montaner. ,Arquileclura y ARQUITECTURA ESPANOLA, 1915 por Capilla oe Marcus. Barcelona, 1914.
ARQUITECTURA ESPANOLA, 1899 B Construccidm, (Barcelona -Madrid) , num. 160 (nov.. Arquitectura espaiiola conlernpordnea. Casa de
Arquitectura espaiiola contemporanea. Capilla del 1905). pp. 325. 327, 329, 331, 333. 335, 337 i 339. Correos para Barcelona, proyecto premiado en el AZCARATE, 1953-54
Sanlisirno Sacrarrlenlo a la parroquia de is concurso ce/ebrado recientemertte. Arquitectos: D. AZCARATE. Jose MI: Monumentos Espanoles.
Concepcion. Autor D. Antonio Serrallach. arquitecto ARQUITECTURA ESPANOLA, 1905 G Jaime Torres y D. Jose Goday. ,Arquitectura y Madrid: liist.tuto Diego Velazquez, 1953-54 2 vols.
.•Arquitectura y Construccion„ (Barcelona-Madrid). Arquitecrura espanola contemporanea Observatorio Construccion, (Barcelona-Madrid), 1915, pp. 25.
num 53 (8 abr., 1899), pp 135141 Facial, on et Tibidabo. Barcelona. Arquitecto: 28-33 i
D. 40 AZCARATE,1959
Jose Domenechi Estana. ,Arquitectura y ACARATL , Jose Mi': Ventura Rodriguez y el Real
ARQUITECTURA ESPANOLA, 1900 A Construccion,, (Barcelona-Madrid), nurn. 161 , (1905), ARQUITECTURA ESPANOLA, 1917 Colegic de Cirurgia. ,Boletin de la Universidad
Arquitecrura espariola conremporanea Casa Taiieres pp. 353 i 357-359. Arquitectura espancta contemporanea „Arquitectura Compostclana, (Santiago do Composteta)- num 63
de J. Thomas. Barcelona. Arquitecto: D. Luis y Construccidrn, (Barcelona-Manrid). 1917, pp. (1959).
Domenech Montaner . „Arquitectura y Construccidn,e ARQUITECTURA ESPANOLA , 1905 H 43 196.
(Barcelona-Madrid). num. 69 (8 gen.. 1900), pp. 1, Arquitectura espanola contemporanea. Casa do B.C., 1910
8-10, I rnim. 70 (23 gen. 1900), pp. 24-25 alquiler en la calls de Lauria . Barcelona . Arquitecto: ARQUITECTURA ESPANOLA, 1918 B-C : Los escoles graouades del Temple cie la
D. Jose Vi/aseca. ,Arquitectura y Construccion, Arquitectura espanola contemporanea- ,Arquitectura Sagrada Farni/ia, "La IIustracid Catalana»
ARQUITECTURA ESPANOLA, 1900 B (Barcelora-Madric). num. 154 (mai., '905), pp. 133 i y Construccion„ (Barcelona -Madrid). 1918, pp (Barcelona), any VIII. num. 375 (21 ago., 1910). pp.
Arquitectura esoanola contemporanea Casa de 135 4i'185 521523.
aiquiler on la calls Mallorca n.° 408. Barcelona.
Arquitecto: D. Antonio Millis. ,Arquitectura y ARQUITECTURA ESPANOLA , 1907 A ARQUITECTURA ESPANOLA, 1922 B.P., 1901
Construccidnu (Barcelona-Madrid), num. 74 (32 mar., Arquitectura espanola conten ooranea Casa de Arquitectura espanola contemooranea. Algunos B P : Arquitectura espanola conto.'nporanea. Fabrica
1900), pp 8', 85-86 i 96 alquiler on el Pasco de Gracia (Barcelona). hospitales modernos. ,Arquitectura„ (Madrid). num. de electricidad ,La Cataiana". Arquitecto D. Pedro
Arquitecrn. D. Antonio Gaudy ,,Arquitectura y 35 (rrai , 1922), pp 105-117 Falques y Urp+' ,Arquitectura y Construccion,,
ARQUITECTURA ESPANOLA, 1901 A Construccion, (Barcelona-Madrid), torso XI (1907). (Barcelona -Madrid), nurn, 107 (ago.. 1901), po
Arquitectura espanola contemporanea Casa no 299-311 i lam. 20. ARQUITECTURA TEATRAL, 1985 233235,
480
B.P., 1902 Madrid: CSIC. Inst lulu Espanol de Arqueologia. BASSEGODA Buenaventura: El temple parroquial 2 vets Barcelona: Ind- Grafieues 1925-1927
B P Casa de algrriler an Ia Rambla do Cataluna 1961 de Santa Maria del Mar Barcelona : Imp Farrr y
Barcelona Arquitecto D Francisco de P. del Villar Asensio, 1920.
«Arquitectura BASSEGODA
y Conslrucciom, (Barcelona i AMIGO 1926
Madrid), BALIL, 1964 ,
BASSEGODA AMIGO
nr;m. . Buenaventura: El centenarro
119 (jun. ' 902). pp. 172-177. BAI. II . Albert: Culorria Julia Augusta Paferna BASSEGODA, 1920 B do Pedralbes. ",La Vanguardia". (Barcelona)
t- avenlina .
Barcelona CSIC. Madrid, 1964. BASSEGODA , Buenaventura Barcelona 14-3-1926 ,
B.P., 1903 Monumental la Casa del Arcediano. ,Hojas
B.P. Arqutectura espanola conternporanea Chalet BALIL, 1970 Selectas" (Barcelona). mum- 218 (1920), pp.
to BASSEGODA
on calle i 1976
de Codes, Barcelona. Arquitecto AMIGO ,
Juan BALIL. Albert: Casa y Urbanismo en Ia Espana 133-138. BASSEGODA i AMIGO. Bonaventura
Rubio y Beliver Santa Maria
,-Arquitectura y Construcci6n"" Antigua- "Boleti-) del Seminario de Arta y de la Mar. Monografia
(Barcelona-Madrid), nrim. 130 (maig. histdrico-anistica del
1903) temple
pp. Arqueologia", (Valladolid), .
vol. XXXVI (1970). BASSEGODA, 1921 Compendi a cura de Bonaventura
134-137, 139, 141, Bassegoda i
143 145. BASSEGODA, Buenaventura: Barcelona Muste i de Joan Bassegoda i Nonell . Barcelona:
BALIL, 1972 monumental La Casa de la Ciudad. d_a Editores trcr cos asociados , S A ., 1976
B.P., 1904 A BALIL, Albert, Casa y Urbanismo on (a Espana Vanguardia" (Barcelona), 6 1 18 do maig , i 2 , 15 i 28
B.P Arquitectura espanola eonfernporanea. Nueva Antigua. Casa familiar y vivienda colectiva en is de juny, 1921 BASSEGODA NONELL
Casa de Mafernidad , 1968
y Expositos. Barcelona. Espana Romana. "Boletin del Seminario de Are y BASSEGODA NONELL Juan:
Arquitecto D. Camilo , El proyecto la
Ofrreras de
y Gensana. Arqueologia'. (Valladolid), vol. XXXVIII (1972) BASSEGODA, 1928 prim era ,Sagrada Familia» debido
«Arquitectura at arquilecto
y Conslrucciom" (Barcelona-Madrid), D .
BASSEGODA Buenaventura: La nueva Casa de Francisco del Villar y Lozano
n6m. 139 (feb 1904), po . "La Vanguardia
3639, 41, 43 j 45. BALIL, 1973 Curious be Barcelona . Algo de historia- "Barcelona Espanola" (Barcelona), 7.6-1968
BALIL Albert: Casa Y Urbanismo de la Espana Atraccion (Barcelona), num. 203 (1928), pp.
B.P., 1904 B Antigua. «Boletin del Seminario he Arte y 137 142 BASSEGODA
B.P. NONELL
Arqurleclura , 1968 B
espanola conlemporanea. Nuevo Arqueologia", (Valladolid), vol. XXXIX (1973). BASSEGODA NONELL , Juan. La dohle historia
Hospital Clinico y Facul/ad de Medicina. Barcelona be
BASSEGODA, 1929 la parroquia de San Jaime -La Vanguardia,
Arquitecto: D. Jose Domonech y Estapa. BANCELLS, 1986 BASSEGODA, Buenaventura: El arquitecto Elias (Barcelona) , 277-1968 .
„ArquileclLira y Construccidm" (Barcelona-Madrid), BANCEI I S i MANAS. Consol: 0,-namenlacio Regent. Dins Galatia de Arquitectos Iluslres.
num. 149 (des. .1904), pp. 358 359, 361. 363, 365, corarnica on eis pavelions d'infermeria do I I-lospitat Barcelona Asociacirn be Arquitectos de Cataluna,
367, 369-371, 373, 375, 377 379 i BASSEGODA NONELL
381 , 1969 A
de la Santa Creu r Sant Pau. Tesi de Ilicenciatura 1929. BASSEGODA NONELL , Juan: El proyecto de to
mrdila. Universitat de Barcelona Deparlamenl Casa Vicens de Antonio Gaud,'
B.P., 1905 --La ',ranouardia
d'Historia de I'Art. Barcelona, 1986, BASSEGODA, 1936 Espanola (Barcelona). 8 3 1969 .
B.P.: Arquitectura espanola contempordnea. Obras BASSEGODA. Buenaventura La edificacrdn
arquitectonrcas de D. Pablo Sal vat y Espasa. BANK, 1977 barcelonesa an at sigglo xvm. ,Barcelona Atracciom, BASSEGODA
«Arquitectura y Construction' (Barcelona-Madrid), NONELL , 1969 B
BANK, Philip The north western gate of the city of (Barcelona). num. 296 (feb., 1936), pp 56 59; num.
nrim 161 (des., BASSEGODA NONELL
1905) pp. , Juan: Plaices
358. 363, de la Cuadra
365-367, 375, Barcelona in the 1 1 fh. and 12th. centuries 297 (mart, 1936). pp. 78 82: num. 298 (abr.. 1936), y
377, 379, 381 Porters be la linca Guell
i 383. an Pedralbes , ahora
,Cuadernos de Arqueologia i historia de la Ciudad, pp. 104-108: num. 299 (maig, 1936), pp. 248 150; ocupadas poi la Cdtedra Gaud; Dins Merrroria de la
(Barcelona), riurn. 17 (1977). num. 300 (jury. 1936). pp. 174-179. Cdtedra Gaudr: curse 1967-1968 . Barcelona
B.P., 1906 ETSAB. gen., 1969.
B P Arquitectura espanola contemporanea. Obras BARBA, 1955 BASSEGODA , 1946 A
arquitect6nicas do 0. Juan Marforell. Arquitectura y BARBA CORSINI, F.J.: Apartameolos an (a planta BASSEGODA, Buenaventura: Santa Maria del Mar BASSEGODA NONELL , 1970
Conslrucciom» (Barcelona-Madrid), num. 112 (nov.. desvan de "I a Pecirera". "Cuadernos de ha be recobrar su pristine esplendor. "Cuadernos de [BASSEGODA NONELL . Joan]: Ateneu Barcelones
1906) arquiteclura." (Barcelona), nrim. 22 (jun . 1955). op. Arquitectura"" (Barcelona), num. 5 (1946), pp. 3-13 1971. Barcelona: G.A.G.S.A., 1970.
14-18 [47-501. Publicat tambr a "Revista Nacional de (187-197).
B.P., 1906 B Arquitectura, (Madrid), nrim. 166 (cot.. 1955), pp. BASSEGODA NONELL , 1971 A
B P.: Obras arquifeciidcscas de D. Adolfo Ruiz. 1'-17. BASSEGODA, 1946 B BASSEGODA NONELL , Juan: Arquitectos catalanes
«Arquitectura y Construction" (Barcelona-Madrid), BASSEGODA. Pedro J.: Necrologias. Julio Maria del siglo xx. I. Antonio Rovira Rabassa (1845-1917) .
nrim 165 (abr., 1906), p. 102 at all.. BARBA, 1957 Fossas y Martinez, argto •Cuadernos b e "La Prensa.. (Barcelona), 4 5-1971, p. 11.
BARBA CORSINI. F.J.: Gaudi's Garrets Arquitectura, (Barcelona), num. 6 (des., 1946), p. 43
BAIAROLA, 1925 Refurnished "Toe Architectural Review= (London). (273) BASSEGODA NONELL , 1971 B
RAIAROLA Doccracid. Interiors senzills. ,La Ciutat i {)ul., 1957). BASSEGODA NONELL , Juan: Un nuevo espacio
la Casa,,. (Barcelona) any I. num. 2 (primavera BASSEGODA, 1972 gotico an Barcelona. El salon de los COnsules de
1925) pp. 24-26 BARCELONA, 1929 BASSEGODA, J Gaudi y la cascade del Parque. Lonja. "L.a Vanguardia Espanola" (Barcelona).
Barcelona y sus exposiciones. Suplemento de "Las -La Vanguard'a" (Barcelona), 10-11-1972. 18-9-1971.
BAJO RELIEVES, 1887 Nolicias" (Barcelona) 19.5-1929, s p.
Bolo relieves de la Eslatua ecuestre del general BASSEGODA, 1976 BASSEGODA NONELL , 1971 C
Prim. Estatua Ecuestre del General Prim. "La BARCELONA, 1933 BASSEGODA. Juan: Arquitectura. Dins Modernismo BASSEGODA NONELL , Juan: Arquitectos catalanes
Iluslracibn- Revisla Hisparo-Arnericana,, nrim. 344 Barcelona fierce un nuevo mused. El Palacio be an Cataluna. Coordinador Jose M" Infiesta. del siglo xx. IV Camilo Oliveras Jensana
(1887), pp. 353 356 i 363 Pedralbes. "Barcelona Atracciom, (Barcelona) any Barcelona: Ediciones de Nuevo Arte Thor, 1976, pp. (1849-1898). "La Prensa ,, (Barcelona ), 22-6-1971,
XXIII. num. 260 (1933). 11-71. p. 11.
BALAGUER, 1865-66
BALAGUER, Victor. Las cal/es de Barcelona. 2 vols. BAREY, 1980 BASSEGODA, 1977 BASSEGODA NONELL, 1971 D
Barcelona Salvador Monero, editor, 1865-66. BAREY. Andre: Barcelona. De )a ciutat pre-industrial BASSEGODA NONELL, Juan: Antonio Gaudi, Vida y BASSEGODA NONELL, Juan. Arquitectos catalanes
at fendmen modernista Traduccib de Joaquin Marti arquiteclura Barcelona. Caja be Ahorros provincial del siglo xrx. VII: Jaime Gusto Bonds (1853-1936).
BALARI, 1979 Barcelona La Gaya Ciencia, S.A., 1980. Publicat de Tarragona. 1977. (Biografias, n° 1). "La Prensa , (Barcelona ), 31-8-1971. p. 12.
BALARI ZANOTTI, J.: Las ultimas rnasias de lambe a «Cuadernos he Arquitectura y Urbanismo,
Barcelona: La Font del Lied ,Noticiero Universal" (Barcelona). nuns. 138 1 139 (1980). BASSEGODA, 1979 BASSEGODA NONELL, 1971 E
(Barcelona) 2 2 1979 BASSEGODA. J.: Restauracion de monumentos BASSEGODA NONELL, Juan: Arquitectos catalanes
BAREY, 1982 baiceloneses durante at siglo xrx "Boletin be la del siglo.zia. Ill Magi, Rius Mulet (1838-1897). -La
BALIL, 1955 A BAREY. Andre La reforme de )a Plaza Real no Part Academia de Bellas Arles de Santa Isabel de Prensa•" (Barcelona), 8-4-1971, p. 11.
BALIL. Albert La cronologia de las fortifications de de transformer Lune des plus belles places do Hungrfa» (Sevilla), VII (1979), pp 121-132
Barcino an el Bajo-lmperio, IV Congreso monde an piscine saris eau. ,Archives d'Architecture BASSEGODA NONELL, 1972 A
Arqueologico Nacional, 1955. Moderne'> ( Bruxelles ), nirm. 22 (1982), pp. 101 106. BASSEGODA i AMIGO, 1895 BASSEGODA NONELL, J.: El ronasterio de
BASSEGODA AMIGO, Buenaventura: La Capilla Pedralbes museo de arte de Cataluna "La
BALIL, 1955 B BARRAL, 1978 Real de Santa Agueda del Palacio de los Reyes de Vanguardia" (Barcelona), 13-2-1972.
BALIL, Albert: Una nueva lauda sepulcral de BARRAL, Xavier Les mosaiques romaines at Aragon an Barcelona Barcelona Asociacion de
moral o en at Conventus Tarraconensis "Anuano medievales be ya Regio Laietana Barcelona: Arqutectos be Cataluna. 1895. BASSEGODA NONELL, 1972 B
Espanol do Arqueologia,, vol. XXVIII (1955). Publicaciones del Inslituto de Arqueologia y BASSEGODA NONELL, Juan Gaudi y la Cascada
Prehisloria do to Unrversidad be Barcelona, 1978 BASSEGODA i AMIGO, 1911 del parque be la Ciudadela. "La Vanguardia,
BALIL, 1956 A (Publicaciones del Instilulo.-, nirm 29). BASSEGODA (i AMIGO]. Joaquin: Nora Necroldgica (Barcelona), 10-11-1972, p 61.
RAI II Albert Sobre la lorlificacion del Baja-Irnpeno Waseca y Casanovas (D. Jose) Discurso be D
err Hispania: far of ertas de la Muralla de Barcelona. BARRAL, 1981 Joaquin Bassegoda "Anuario be la Asociacidn be BASSEGODA NONELL, 1973 A
Atlas del ter Congreso Espanol de Esludios BARRAL. Xavier : L'art ore-rornanic a Calalunya. Arquitectos de Cataluna,, (Barcelona), 1911 pp. BASSEGODA NONELL. Juan: Los maestros de
Clasicos. Madrid, 1956. Segles ri '. Barcelona. Editions 62, 1981 240-254 obras be Barcelona Barcelona: Editores Tecnrcos
Asociados, 1973.
BALIL, 1956 B BARRAQUER, 1906 BASSEGODA i AMIGO, 1920
UALIL. Albert Low sarcofagos palencristranos do BARRAQLIER Y ROVIRALTA. 0. Cayelano. Las BASSEGODA AMIGO, Buenaventura La rg'esra ne BASSEGODA NONELL, 1973 B
Barrelnn,e Fshrnrra hisldnoo lopoyrilrco sobs !as craws de. rcligi,sos en Cataluna durance e1 pruner Santa Mara del Mar ,AnUario de la Asociacibn de BASSEGODA NONELL. Juan: Pedro Falques Urpi
rrccrdputrs de in Barcaro crisliana. Dins Studi in ernrn ae! srgln ," 3' vu's Barcelona. Imp be Arquitectos de Cataluna, (Barcelona). 1920 (1850-1976) -La Prensa.• (Barcelona), 6-2-1973.
onore df Arfslide Caldenni e Roberto Parrberu, vol I rat rcrsco j Alter v Alab„rl. 7906 p 12.
III Milano. 1956 BASSEGODA i AMIGO, 1922
BASSEGODA, 1917 BASSEGODA [i AMIGO] Buenaventura Pedralbes BASSEGODA NONELL, 1974
BALIL, 1959 R.ASSI000.A. Lliuo'r'verrtura. Nora rrecroldgrca. Notas arlistice brb0egr,ilicas de! Real Monastero BASSEGODA NONELL. Juan: El temple romano he
BALIL. Albcrlo. Arquitectura dorndstrca en la Falques t Lli;r (0 Pedro). "Anuario de la Asociacion Barcelona En Farrel y .Asenso 1922 Barcelona . Barcelona Real Academia de Bellas
Barcelona romance ,Orelania vol 1(1959) he An oil,-ctos de Cahtluna'' (Bzucelona). 1917. pp Arles he San Jorge. 1974.
101 105 BASSEGODA i AMIGO, 1925-27
BALIL, 1961 BASSEGODA AMIGO. Bonaventura Santa Mana BASSEGODA NONELL, 1975 A
BAI II Alpert: Las murallas romanas he Barcelona BASSEGODA, 1920 A on ka Ma! MLt-rograha hrsdrnco-art,stica del temple. BASSEGODA NONELL, J.: El monasterio de
481
P i JI, i i ?S S:ros,. n.iru 77 Ite'cer torn 1983). po 65 73 BERTRAN, 1931 BOHIGAS, 1966
-Leg.jas, ^Barce,:)ra; n6rn 56 (l,-,b 1975) BERTRAN. MaroJesris EC Gran >eatre tie! Lrccu eiC BOHIGAS Oriol, lntroduccidn. Cronoloyra. Dins La
BASSEGODA NONELL, 1983 E Barcelona , 1837-1930. Barcelonr. Oliva de. Vi7annva, obra del arquitecfo Francisco de P. Nebot.
BASSEGOpA NONELL, 1975 B BASSEGODA NONLLL. Juan: El Ayuntamiento 1931 Barcelona COACB, 1966. Cataleg de I'exposrcro.
BASSEG06+^ NONELL . J . Pedratbes . Monasleno y dernba rregalrnente un edificio incluido en et
palacro real ,d . a Vanguardia •• (Barcelona) catafogo municipal de n>onumentos. ^<La BERTRAN , 1934 BOHIGAS, 1968
1 1 6 1975 . Vanguard^a^> ( Barcelona ), 17.8.1983. BERTRAN PIJOAN , L: Los Servicios Murucrpalus de BOHIGAS. Oriol: Arquitectura rnodernrsta, Texto
li « B arce l ona Oriol Bohigas. fotografias Leopoldo Pomes.
Barcelona La asrstencra p u b cs
Introducciun Bruno LC`rl Darcelona ed Lumen,
BASSEGODA NONELL , 1975 C BASSEGODA NONELL , 1983 F Atracridn» ( Barcelona ) , num. 273 (1934).
BASSEGOUA NONELL, Juan. Detensa cJCI B A
1968
SSEGODA NONEL L . Juan: Uerr i bar la casa de
Palrrrnorrrn Barr- etnnes <^La Vanguardia (Barcelona} . •da Carassa•• agravro rmperdonable a !a Ciudad. «La BIETO , s.d.
7 9-1975 . Vanguardia•. ( Barcelona }, 29.81983, p. 14. BIFTO RIBA , Jordi: Premios FAU de arquitectura, BOHIGAS, 1969
rnterionsrno y restauraci6n. « Orn+ (Barcelona), num. BOHIGAS. O.: En la muerte de Adolfo Florensa.
BASSEGODA NONELL, 1984 «Arqutectura•• (Madnd), num. 121 (gen., 1969), p.
BASSEGODA NONELL , 1975 D
BASSEGODA NONELL. Juan: Et Salon de Crenln BASSEGODA NONELL, Juan: Gaudi, arqujtecfo del 5t
desde e/ puntn de vista artisbco . ^<Cuademas de luturo. Barcelona: ^•La Caixa>^ ed Salvat, 1984. BLANCO , 1891
Arqueologia e hrstona de la crudad^^ (Barcekma) . BLANCO Y MOYA. Antonio: Reseira del Casrho BOHIGAS, 1970
BOHIGAS, Ono): Arquitectura espanola de la
nrim . XVI (1975) , pp 206-214 BASSEGODA NONELL , 1986 Mercantil o'e Barcelona . Barcelona, 1891.
LJOrIa de Segundo Republica. Barcelona. Tusquets editor,
BASSEGODA NONELL , Juan: La Casa
BASSEGODA NONELL, 1976 Mar de. Barcelona . Estudi histdric, critic i descriphu BLASCO, 1932 1970 (Cuadernas Infimos n° 5).
BASSEGODA NONELL Juan . Monasrerio de de I'ediLcr i de les saves co/leccions d'escuhura i BLASCO, Agustin: Instituciones barcelonesas. La
Pedratbes . ^•Muebles Tres Uves^• fCervera) , nrim 49 pinhrra Barcelona: Cambia Official de Comerg, Camara de la Industria «Barcelona Atracnidrn+ BOHIGAS, 1973
(mar . ^abr ., 1976} , pp 428 Industria ^ Navegaod de Barcelona. 1986. (Barcelona ), num. 257 ( nov., 1932 ), pp. 347-350. BOHIGAS, Oriot: Llw's Domenech i Montaner.
Arquitecte modernists. Dins Llur's Oomenech i
BASSEGODA NONELL , 1977 BASSEGODA NONELL, 1987 BLETTER,1977 Montaner. En el 50e Aniversari de la seva mart.
BASSLGODA NONELL Juan C a Pedrera fue BLETTER, Rosemarie : EI arquitecfo Joseo Vilaseca i Barcelona, 1973, pp 10-74
BASSEGODA tJONELt .Juan. Las cbras de !a
Sa grada 1 arnrLa •^LI Marl^llu„ (BarCClOna) , r.Gm 1 cnnsiderada monumerlo soles de su conelusrdn Casanovas: sus obras y dibujos. Barcelona:
(act .. 1977j «La Vanyuardia^• (Barcelona). 23-2-1987, p. 3. Publicaciones del COACB. Ed. La Gaya BOHIGAS, 1974
C^ancra S A .1977. B.[ohiyas]. 0.[riol]: Los pauperrimos museos
BASSEGODAlALOS 1923 espaholes van a gastar dinero en adornos it rubles .
BASSEGODA NONELL , 1977 B ,
«Arqullech.ras B^s>^ (Barcelona), num t (mat., 1974).
BASSEGODA NONELL . Juan Las casas de Lauria- BASSEGODA , Buenaventura; ALoS de DOU. Jose BOFARULL, 1887
ConseJO de Crento, tueron Jas pnmeras del M a de E! templo y la heraldica de Santa Mana de! BOFARULL i SANS, F de Origenes del pueblo de pp 10-1 t.
Ensanrhe Las construyd Antonio Vatts Gali par Mar de Barcelona . Barcelona, 1923 (Bihlioteca de San Marti de Provensals . «Memorias de la Real
BOHIGAS, 1976
encarya de Jose Cercla Soler . pror^ielario de! Tunsma de la Asnciacion de Atraccidn de Academia de Buenas I etras de Barcelona»
BOHIGAS, Oriol, Josep Maria Jujol. «Arquitectura
terreno ^^La 'Janguardia:, ( Barcelona ) . 2fi-7-1977 . Forasteros, vo . 'VI1. (Barcelona), 1887. pp. 199 ss.
8is» (Barcelona), num 12 (1976), pp 6-10.
BASSEGODA NONELL , 1977 C BASSEGODAlGARRUT, 1970 BOFARULL, 1904
BASSEGODA tJONELL . Juan: El hospital Xifre , de BASSEGODA NONELL, Juan; GARRUT ROMA, BOFARULL. Francisco de: Instancia .. BOHIGAS, 1978
Arenys de Mar . merece ser monumento nacronal JosA M' Grria de Gaudi Barcelona: Ediciones acompariando la Memoria sabre el Palacio Reat 80HIGAS. Oriol: Arquitectura i Urbanisme durant la
<,La Vanguardia» ( Barcelona ), 16.12-1977. Lileranas y aentif^cas. 1970 Antigun y el Cuarto Nuevo o Palacio dal Reprblica, Barcelona : ed. Dopesa 2, 1978.
Luyarteniente. Barcelbna: Academia de Buenas
BASSEGODA NONELL , 1978 A BASSEGODA/RODRIGUEZ, 1928 Letras de Barcelona , Imp. Henrich y Cia, 1904. BOHIGAS, 1979
BASSEGOGA NONELL , Juan: Gura del Monestir de BASSEGODk y AhAIGO, Buenaventura; BOHIGAS, 1944 BOHIGA3. Oriol: Otra vez la arquitectura de Jos 4r7.
RODRIGUEZ CODOLA, Manuel : Pedratbes. 801 IIGAS TARRAGO. P Contribution a la biogral.+a Grottos y desgracias de Jos lenguajes clasicos en
Pedrafbes Barcelona: ed . Nou Art fhor . 1978 .
Barcelona : Hijos de J. Thomas, 1928. Extret de de Flaugier. «Anales y Boletin de Jos Museos de Arte Barcelona. «Arquitecturas Bis» (Barcelona), num.
30-31 (1973), pp.
BASSEGODA NONELL , 1978 <^Museum^^ ( Barcelona ), 1928. de Barcelona•• (Barcelona). vol. II-3 Qul., 1944). pp. 2 25.
8
BASSEGODA NONELL Juan: Una casa de San 23-29
1983
Gervasrr, ;^o?r:na BOHIGAS,
. <ada rte dernho d a Vanguarciia•^ BAUCELLS, 1972
(Barcelona ) , 21-61978 , p. 29 BAUCELLS. Josep f a Pia Almoina de !a Seo de BOHIGAS, 1947 . BOHIGAS, Oriol: Resena y Catalogo de la
Barcelona. Primeras Jornadas Luso Espanolas de BOHIGAS TARRAGO, P.: Resumen historico de Jos arquitectura modernists. vol. I i II. Barcelona: ed.
BASSEGODA NONELL , 1976 C Hislona MccLeval I ^sboa, 1972. Museos de Arle de Barcelona «Anuario y Boletin de Lumen, 1983. («Palabras en el liempo•+, num. 149 i
BASSEGODA NONELL , Joan : «Aogent r Amat . Jos Museos de Arte de Barcelona» (Barcelona), V-1 150). Reedicid corregida i ampliada de BOHIGAS.
1968.
Elres^^ Dins Gran EncictopAdia Cafarana. vol. 2 BELMONTE, 1986 (1947), pp. 147-148.
Barcelona ed Gran Encicto p edia Catalano , 1978 , BELMON fE , Javier Reforman Jas Drassanes y
1983 B
pp 687-688 adosan un restaurante a ra rnuralla . « EI Peri6dico» BOHIGAS, 1960 BOHIGAS,
(;Barcelona) , 1910-1986 , p .37. BOHIGAS. Oriol: Problemas en la continuation de la BOHIGAS, O.: Preservar y criticar. <•Casabella»
BASSEGODA NONELL 1980 A Sagrada Familia
, . Dins Gaud;: Barcelona : Centro de (Milano) . num. 493 (jut.-ago . , 1983) , pp . 30-31.
Juan: La Pedrera de GaudL GENET , 1925 Estudios Gaudinistas . Publication patrocinada par el
BASSEGODA NON ELL ,
Barcelona Editores Tecniros Asociados , S . A ., GENET. Rafael: La casa per a despatxos mes alto COACB Dirigida par Cuadernas de Arquitectura, BOHGIAS, 1985
-
Uni^,^e ,idad Pohtbcnica de Barcelona . 1980. de la Via Laietana. «La Ciutal i la Casa» (Barcelona), 1960. s. p. BOHIG.AS, Oriol: Reconstruccidn de Barcelona.
any I. nurn. 2 (1925). pp 20-22. Barcelona : Editions 62. 1985 (Llibres a I ' abast, 198).
BASSEGODA NONELL , 1980 8 BOHIGAS, 1961
BASSLGOUA NONELL Juan: F! actor del Muses GENET , 1928 BOHIGAS. Oriol: M.J. Raspall. arquitecfo. BOHIGAS/FLORES, 1965
.
GENET. Ralael: La nova Fabrics «ARyrurgia» de ^•Cuadernos de arquitectura» ( Barcelona ), num. 44 BOHIGAS, Orial; FLORES, Carlos: Sabre la situation
Martoreli ^d _ a Vanguardia. ( Barcelona ) . 15-4-1960 .
!'arquitecte Antnni Puig-Gairall . «Gasela de les Arts» (1961), pp. 29-38 [77-86]. de la arquitectura en Espaha. «Zodiac» ( Milano),
(Barcelona} 2" spots, any I num. 1 (juny, 1928}, num. 15 (1965), pp. 4-33.
BASSEGODA NONELL , 1980 C
BASSEGODA NONFI I . Juan: La casa de la pp 11-1a. BOHIGAS, 1961 B
Espanol de TARRAGO, 1929
<Carassa+: . Nrstoria du urr rrncon urbano <^La BOHIGAS, Oriol: Comentarios al Pueblo BOHIGAS
Montfuich. •<Arquitectura» (Madrid), nov., 1961. BOHIGAS 7ARRAGO, P.: EI Palacio de la Excma.
Van gu archa>^ (Barcelona) 19-6-1980 , p. 35 . GENET , 1955-61 A
BENF- R a l ae l: L'a rt neoc la ss ic i r U,7lctnlic . Uiputacion Provincial de Barcelona. Barcelona,
1929.
BASSEGODA NONELL , 1982 L'escullura. Dins L'Arl Galata, dirigil per Joaquim BOHIGAS, 1963 A
BASSCGODA NONFL I .Juan Aestauracidrr de la Folch i Torres, 2 vols. Barcelona : ed. Ayrna, BOI IIGAS, Or^ol Barcelona entre el Pla Cerda i el
logra renacentista de! Archivu de !a Corona de 1955-51, vol. !I. pp. 225-260. barraquisme. Barcelona : Editions 62, 1963. 8171X, 1972
BOIX, Jose: EI Palacio de la Musics Catalano.
Araydn , en Barcelona . « Boletin de la Peal Academia
de Bellas Artes de San Fernando•• (Madrid) , nirm. 54 GENET, 1955-61 B BOHIGAS, 1963 B «Cupula•+ (Barcelona), num. 273 (jut., 1972),
(1982) . pp 279-292 BENET, Ralael: L'art do is segona meitat del segle BOHIGAS, Oriol: Et Hospital de San Pablo. pp. 405-410.
x,x L'escuttura. Dins L'Art Galata, dirigil per Jeaquim «Cuadernas de Arquitectura» ( Barcelona ), Hums.
BASSEGODA NONELL , 1963 A Folch i Torres, 2 vol.;. Barcelona ed. Ayma, 52-53 (1963). pp. 46-60. BOIX, 1986
BASSEGGDA NONELL Juan. Remudelacio de! 1955-61, v^l..I pp. 353 ss. BOIX, Jaune: Metrdnom. Un gran espai per a fart
<•La Vanguardia^^ BOHIGAS, 1963 C conternporani <<Barcelona. Metrdpoli Mediterrania»
Palau Ce Pedratbes (1919 1924) (Barcelona ;, num. 1 (maig, 1986). pp. 15-17.
(Barcelona) . 25- 7 1983. BERGDS, 1954 BOHIGAS, O.: Vida y obra de un arquitecfo
BEpGOS . Joan: Gaudi, !'Home i !'obra. Barcelona: mociernrsta. ^•Cuadernos de Arquitectura»
BASSEGODA NONELL , 1983 B ed. Ariel, 1954 (Barcelona ). Hums. 52-53 (2.° y 3.° (rim. 1963), pp- BONET, 1925 A
Virreina.
BASSEGGDA NONELL Juan: Hallazgo do una 65-89. BONET GAR(. Lluis: La Casa de la
BERGOS, 1955-61 A Barcelona «La Ciutal i la Casa» ( Barcelona(Barcelona) ), num. 3
iuente de Gaudi: <=La Vanguardia>= ,
9 9 198:3 . P 20 BERGOS, Joar.: L ar! neoclassic i romantic. BOHIGAS, 1963 D (1925). pp. 3-13.
L'arrtuitectura. Dins L'An Catala. diriyit per Joaquim 801 IIGAS. O.: Apendice biografico. Los
BASSEGODA NONELL , 1963 C Folch i Torres, 2 vols. Barcelona: ed. Ayma, Colaboradores. «Cuadernas de Arquitectura+^ BONET, 1925 B
BASSFGODA NONELL Juan: Nebc: Torrens . un 1955-61 , vol. I I pp. 189-224. (Barcelona). Hums. 52-53 (2° y 3° trim. 1963), po. BONET, Lluis: La casa Larrard del CarrerAmple.
1
arquitecfo yue uc ,ic huolla en Barcelona <d_a 90-92. ^^La Ciutat i la Casa» ( Barcelona ), any I, num.
Vancnrardia+= (Barce^ona). 24-7-1983, p. 18. BERGOS , 1955-61 B (gen., 1925), op. 11-14-
RFRGOS , Joan: L'art modernists . L'Arquitechua BOHIGAS, 1965
BASSEGODA NONELL , 1983 D Dins L'Rrt Galata, dirigil per Joaquim Folch i Torres, BOHIGAS, Oriol: Notes sabre Gaudi i la Sagrada BONET, 1927
BASSEGODk NONELL , Juan: La Flnca Giie!' de 2 vols. Barcelona : ed. Ayma, 1955 61, voL II, pp. Familia «Serra D'Oro (Montserrat), any VII, num- 4 BONET i GANI. Lluis: L'obra arquitectbrrica de
Pedrafbes. Nuevo Jardrn de Jas Hesperides. « Reales 419-436. (abr., 1965 ). pp. 27 31 [259-263]. Gaudi: «La Ciutal i la Casa•+ (Barcelona), nrim. 6
482
(1927). pp 3-15 Parrnquial] de Sant Just i Sant Pastor de Barcelona . Barcelona : Libreria Mille, 1929. (Barcelona ), vols. VII, (1913-1914), pp. 22-30,
Introduced d e J.M. Marti Bonet. Barcelona: Arxi u 128-136, 302 317 i 510 515.
BONET, 1934 Diocese, 1979. CAPMANY, 1929 B
BONET GAR( , Lluis 13 Casa de Convalescencia. CAPMANY, Aurelio: La Iglesia de Santa Ana, de CARRERAS i CANDI, 1916
Algunes notes referents a la seva consiruccid . CAIXA, 1986 Barcelona. Barcelona: Imp. Casa P. de Caridad. CARRERAS CANDI, Francesca La Ciutat de
',Arquitectura i Urbanisme" ( Barcelona ) , rim. 2 (jun. , La Caixa de Catalina compra el edificio "La 1929. (Biblioteca de Turismo de la Asociacidn de Barcelona. Barcelona: ed. A. Martin , [ 1916].
1934), pp. 3-8. Pedrera de Gaud; para hater de ei su "buque Atraccidn be Forasteros de Barcelona, vol. XVII). (Geografia General de Catalunya. vol. V). Edicib
insignia". "EI Pais,, ( Barcelona ), 24 des., 1986, pp. 1 facsimil en 2 vols. a Barcelona: Editions Catalanes
BONET, 1954 i35 CAPMANY, 1931 S.A., 1980. Prbleg de Jaume Sobreques i Callicd.
BONEF SARI. LOis: Arquitectura on el Palacio Odell CAPMANY. Aurelio: La Iglesia de San Pablo del
"San Jorge" (Barcelona), jut., 1954. CAMOS, 1 948 Campo do Barcelona. Barcelona: Libreria Francisco CARRERAS i CANDI, 1928
C[amps] C[ahruja], L.: La case de la Seca de Puig. 1931. ( Biblioteca de Turismo de la Sociedad CARRERAS CANDI. F.: Les Dr-apanes barcelonines.
BORI, 1900 Barcelona. Dins Barcelona. Divulgacibn Histdrica , de Atraccidn de Forastero de Barcelona. vol. XXV). soy inventaris i restauracib Barcelona ed Taber.
8081 GENSANA, Jose: El oroyecto de nueva Iglesia vol. V. Barcelona: Publicaciones del Institute 1928.
parroquiai do Santa Ana. •^Anuar^o de la Asociacion Municipal de Historic . 1948, pp 106-110 . CAPMANY, 1932
de Arquitectos de Cataluna ( Barcelona ). 1900, pp. CAPMANY, Aurelio: Lo que queda de los antiguos CASH , 1904-1905 A
105-1' 0. CAMPRUB,I 1954 gremros barceloneses IV. Tejedores do yelps. Casa en la calla de Ausias March, num. 46,
CAMPRUBI ALEMANY , F . : Parroquia de N .a Sra de "Barcelona Atraccidn " (Barcelona ), ono XXII, num. propiedad de dons Antonia Boles. Proyecto y
BORRAS , 1970 Beten . a del Sant, Iimmasculiadam, odel.Sta . 256 (pct., 1932), pp. 312-315. construction de Enrique Pi. "Materiales y
BOBRAS , Maria Lluisa: Llufs Oomhnech i Montaner. Cristo y Bapister.io Barcelona: Imp. Tabella, 1954. documentos de arte espanol " ( Barcelona ), val. 5
Barcelona : Editions Pol orafa , S.A. , 1970. CAPMANY/DURAN i SANPERE, 1944 (1904-1905), lam- 44.
CAMPRUBI , 1962 CAPMANY, A.; DURAN i SANPERE, A.: EI gremio
BOSCH , 1956 CAMPRUBI, F .: Monumentos paleocristia.nos de de los maestros Zapateros. Barcelona: ed. Montaner CASH , 1904-1905 B
BOSCH PARDO , Jaime: La Barcelona ochocentista. Barcelona . Cuadernos de Arqueologia de la y Simon-Ayma, 1944. Casa propiedad de Don Eduardo S. de Lamadrid,
Hechos y Agoras. -Barca:ona Suplemento Ilustrado Ciudad. (Barcelona), vol. III (1962). en la calla de Gerona, n.° 113. Arquitecto, Luis
de la Gaceta Municipal" (Barcelona). ono II, num. 21 CARANDELL, 1974 Domenech Montaner "Materiales y documentos de
(sap[ .. 1956) , pp 345-350. CAMPS i ARBOIX , 1976 CARANDELL, J.M?: Guia secrets de Barcelona. arte espanob" (Barcelona), vol. 5 (1904 1905). lams.
CAMPS i ARBOIX, Joaquim de: La masts catalana. Barcelona: ed. Alborach, 1974. 65 i 88.
BRASO , 1950 Histdria. Arquitectura. Socioiogia. Barcelona: ed .
BRASO VAQUES , Miguel: Breve Historic de Gracie. Aedos 1976 . CARANDELL, 1986 CASH, 1904-1905 C
Dins Album Histdrico y grafico de Gracie. Barcelona: CARANDELL, Josep M -: Los secretes de los Porxos Casa propiedad de la senora viuda de Maria, en ei
Imprenta Aroles 1950, pp 5.20. CANELLAS/TORAN, 1976 dEn Xifre. "La Vanguardia ( Barcelona ), 1-11-1986, paseo de Gracie ohm 66- esquina Valencia.
CANELLAS , Celia: TORAN , Rosa: Una nueva 2 pp- on color sense numerar. Arquitecto: Manuel Comas y ThOs. "Materiales y
BRU , 1982 escuela pubiica pare to normahzacibn cultural. documentos de arte espanob (Barcelona) vol. 5
BRU, Eduard: Eta jardins de 1'arquitecte Rubio. "Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo" CARASSA, 1983 A (1904-1905), tem. 84.
Ouaderns dArquitectura i Urbanisme" (Barcelona), (Barcelona), num. 113 (mar. , 1976), pp. 35-41. "La Carassa• albergara una residencia de ancianos.
num. 151 (1982) p 40-84. " Di ar i o d e B arce l ona" ( B arce l on a) , 18-8 1983 . CASH , 1904-1905 i 1906
CANT PS, 1 966 Casa del Sr . Conde de San Jose de Santurce en la
BRUIMATEO , 1972 CANTALLOPS , Lluls: Salvador Valeri Pupuruli CARASSA, 1983 B calla de Valencia. Arquitecto, Miguel Madorell y
BRU . L.: MATED. J L. Breve cronoiogra de la 1873.1954. "Cuadernos de Arquitectura" "La Carassa" demolida sin el obligado expedrente Pius. "Materiales y documentos de arte espanob.
arqudectura escolar 1900-1936. "Cuadernos de (Barcelona). Hum 63 (1966), pp. 15 19 de dedaracibn de ruins. "La Vanguardia" (Barcelona). vcl. 5 (1904-1905). lam. 64 i vol. 6
Arquitectura y Urbanism (Barcelona), num. 89 (Barcelona ), 19-8-1983. (1906), lam. 63.
(mat.-jun., 1972), pp. 28-c^9. CAPDEVILA, s.d.
CAPDEVILA , M . : Las murallas do Barcelona. CARBONELL, 1975 CASH , 1906 i 1914-1916
BRUNELLESCHIANS , 1978 Barcelona: Libreria Dalmau , s.d. (Col. "Barcelona y CARBONELL. Eduard: L art romanic a Catalunya Casa propiedad de Don Manuel Llopis y Bofill en la
Bruneiieschians a Catalunya. Mesa redonda dirigida Arquitecto: Antonio
su histona"). Segle xv, 2 vols. Barcelona: Editions 62. 1975. calla de Bailen n° 113. M.g
per Nicolau Ma Rubio i Tuduri, con la participation Gallisa. "Materiales y documentos de ace espanol"
de Oriel Bohigas, Josep Ma Rovira, Ignasi Sola- CAPDEVILA , 1931 CARDELLACH, 1907-1908 (Barcelona ), vol. 6 (1906), lam. 11 i vol. 10
Morales y Josep Ma ScaRes "Carter de la Ciutat. CAPDEVILA, J El lnstitut d'Estudis Catalans"yet CARDELLACH, Felix: La decoracibn en el h,-erro (191416), lam 69
Racists de Arquitectura" (Barcelona) , num. 3-4 antigun edificio del Hospital . " Barcelona Alraccio n"> armada. "Anuano he la Universidad de Barcelona"
(sept., 1978). pp. 24-31 (Barcelona) , num . 239 (may. . 1931). (Barcelona), 1907-1908, pp. 438-465. CASH, 1910 A
Casa propiedad de 0- Eliberto Pons, Ramble de
BUIGAS 1928 Soler y March.
, CAPDEVILA 1934 A CARDELLACH, 1916 Cataluna, 19. Arquitecto: Alejandro
,
BUIGAS , Carlos: Exooslc)dn de Barcelona, 1929. La CAPDEVILA . Miguel Del Barrio de Ribero at CARDELLACH, Felix: Las formes artraticas en la "Materiales y documentos de arte espanob"
/fuminacidn decorative. "Barcel ona Atraccion" Parlamento de Cataluna IV. El Pabetldn del arquitectura tecnica. Tratado de ingeniena estetica. (Barcelona ), vol. 8 (1910), lam. 85.
(Barcelona) . rum. 209 (nov., 1928). pp. 323-330. Gobernador y la Iglesia castrense. "Barcelona Barcelona Libreria de Agustin Bosch, [1916].
Atraccion " (Barcelona ) , ono XXIV , num . 279 (sept. . CASH, 1910 B
BUIGAS MONRAVA , 1882 1934) . pp . 268-274 . CARRERA ] PUJOL , 1951 Casa de D. Manuel Malagrida. paseo de Gracie. 27.
BUIGAS MONRAVA , Cayetano: Monumento a CARRERA i PUJOL , Jaume: La Barcelona del segle Constructor J. Coding "Materiales y documentos de
Cristobal Colon. Proyecto del arquitecto Cayetano CAPDEVILA, 1934 B xvrr. Barcelona: ed. Bosch, 1951 arte espanob (Barcelona). col 8 (1910), n° 91.
Buigas . Memoria descriptive. Barcelona: Talleres La CAPDEVILA . Miguel: Del barrio be Ribero at
Reinaxenca, 1882. Parlamento de Cataluna V . El edificio del Arsenal. CARRERAS , 1921 CASH, 1913 A
"Barcelona Alraccion" (Barcelona) . ono XXIV , num. CARRERAS . JOSO Historic de la parroquia de los Casa Ferrer y Vidal, calla de Provenza, 269.
BUSQUETS , 1928 280 (pct. , 1934) , pp. 299-303. Santos Juste y Pastor de Barcelona. "EI Correo Arquitecto: Enrique Sagnier. " Materiales y
espanob (Barcelona), vol. 9
BUSQUETS . Euseb,: La Casa de l'Ardiaca. "Arts i Catalan" (Barcelona) . 9-6-1921. documentos de arte
Bells Oficis" (Barcelona). fob.. 1928 (1913);
CAPDEVILA, 1934 C lam. 50.
CAPDEVILA , Miguel: Del barrio de Ribera al CARRERAS , 1979
BUSQUETS/GOMEZ/LABORATORI, 1983 Parlamento de Catalunya 1. Barrio de Ribera. CARRERAS i VERDAGUER, Caries: El crecimiento CASH, 1913 B
propiedad Ramon Sala en la calla de Is
BUSQUETS GRAD . Joan: GOMEZ ORDONEZ , "Barcelona Atraccion" (Barcelona) , num. 271 (gen., urbane de los barrios de la Exposition. „CAU" Casa de
Universidad. Barcelona. Arquitecto: Domingo Sala.
Josep LOis: LABORATOR1 D'URBANISME: Estudi 1934) , pp. 9-14. , (Barcelona) . nom 57 (jun., 1979), pp. 54-55.
"Materiales documentos de arte espanob
de I'Eixample . Barcelona: Aluntament de Barcelona, y
lam.
1983. Catalog d'una exposicld a la case Elizalde i CAPDEVILA, 1934 D (Barcelona.) vol. 9 (1913). 76.
CARRERAS i CANDI, 1906
resum d 'un Ireball inedil amb 01 mateix titol CAPDEVILA, Miguel: Del barrio de Ribera al CARRERAS y CANDI . Francesch: Lo Montjuhich de
Parlamento be Catalona ii. La construction de la Barcelona . " Memories de la Real Academia de CASH- 1913 C
BUXADEIMARGARIT/LOPEZ REY , 1981 Ciudadela. "Barcelona Atraccion" (Barcelona), num. Buenas Letras de Barcelona" ( Barcelona ). val. VIII. Casa de R Garnga Nogues, paseo de Grace. 1
, C. MARGARIT , LOPEZ REY . J : Una 273 (mar.. 1934), pp. 78-84. (1906), pp. 197-450. Barcelona. Arqutecto- E Seonier "Materiales y
BUXADE , J.;
Santa Maria del Mar. "Ouaderns documentos de arte espanob" (Barcelona). col 9
visits a (1913). 13tH. 1 18.
d Arpuitectura Urbanisrne., (Barcelona). num. 146 CAPDEVILA, 1934 E CARRERAS i CANDI, 1910
(1981) , pp 54-60. CAPDEVILA, Miguel: Del barrio de Ribera al CARRERAS y CANDI , Francesch: La Palau Royal y
Parlamento de Cataluna Ill. La destruccidn de la la obra de la SPu , regnant Marti 1. Dins Homenatge CASH, 1915
CABALLERO , 1984 Ciudadela "Barcelona Atraccion" (Barcelona), num. la memoria del rei Marti. Ve. Centenari de la save Casa de Lactancia ..Anuario Estadistico de la
a
CABALLERO . J , J . : La unite "Torre d'Aigues del 277 (jut., 1934). pp. 207-211 mort (14101910) Centre Excursionists de eluded de Barcelona" (Barcelona ). arm XII (1913).
Catalunya. Barcelona: Tip. L'Avenp. 1910. pp. Barcelona. 1915, pp. 314-318.
Ensanche, en el catalogo de proteccrdn del
patnmenio . "La Vanguardia", (Barcelona) , 24-3.1984. CAPDEVILA, 1936 136-152.
CAPDEVILA , Miguel: El Parlamento de Cataluna. CASH, 1926
"AnuanO to Asociacion de Arquitectos
CABANES , 1838 "Barcelona Atraccion" ( Barcelona ), num. 299 (mat., CARRERAS i CANDI , 1913 La Casa de
Cataluna" ( 1926. pp. 89-98.
CABANES, Josd Mariano de: Memoria sabre ei 1936), pp. 139146. CARRERAS y CANDI, Francesch: La Via Layetana de Barcelona).
temple ac Hercules y de sus coiumnae exrstentes en substituint als earners do la Barcelona mitgeval.
el die on esta eluded de Barcelona . Real Academia CAPMANY, 1928 Barcelona. Imp '•Alias Geogrefich d'Albert Mann, CASH, 1927-1928
de Buenas Lelras . Barcelona: Imp Vda e Hijos de CAPMANY , Aurelio: La Iglesia de Bolen y Ia Nueva 1913. La case del carter de Mercaders de Barcelona.
. .
Antonio Brusi , 1838. Cnpta de San 'anode . "Barcelona Atraccidn" "Anuan oe I Institut d'Estudis Catalans" ( Barcelona),
(Barcelona ). num. 199 (gen., 1928), pp. 3-9. CARRERAS i CANDI, 1913-1914 VIII (1927-1928). pp 208-210-
CABO , 1979 CARRERAS y CANDI, Francesch Les obres de la
CABO DELCLOS . LIDS: Artistes i artesans [que . art CAPMANY, 1929 A Catedral de Barcelona , 1298-1445. "Boletin de la CASH, 1931 A
(Barcelona)
el transcurs dell seg(es, hen intervmgut al Temple CAPMANY, Aureli: Barcelona Retrospective. Real Academia de Buenas Letras de Barcelona" Casa Vilaro. c-i San Jose de la Montana
483
Arquitecto Sivio U;escas A C Documenlos oe CAS-ELL ET, Jose N': La escuela del Traha;o "San commemoratrvos Be Barcelona '-Barcelona Barcelona Edicions 62, 1970.
Actwidad Contemporanea.• (Barcelona), num. I Jorge- (Barcelona) . num. 18 (abr. , 1955). Atraccion.= (Barcelona), num. 333, (1952), pp. 33-40.
[ter. Inrnestre 1931), pp. 12. 1416. (edicid lacsimil. CIRICI, 1973
Barcelona. Gustavo GB. 1975). CASTELLS, 1943 CIERVO, 1955 A CIRICI. Alexandra Barcelona pam a pam. 3' edicid.
CASTE LLS. Pauline Escuela especial de ingenieros CIERVO. Joaquin: Estatuas de Barcelona. EI Barcelona. ed. Teide, 1973 (1971).
CASH, 1931 B industriales. Esutanbliecertos de Barcelona. Resena Almirante Galceran Marque! Barcelona.
Casa de alquiler calle de Muntaner , Barcelona. histdrica. Barcelona : Sobrlnos de Lopez Robert y C' Suplemento Ilustrado de la Gaceta Municipal" CIRICI, 1973 B
Arqudecto: J. Luis Sort ,A.C. Documenlos de Impresores. 1 943 (Barcelona), num. 3 (mar., 1955), p. 95. CIRICI, Alexandre: Un periode pot estudiat
Actividad Conlemporanea" ( Barcelona ), num. 4 (4° t 'Estehcisme. '.Serra d'Or" (Barcelona), num. 165
trimeslre 1931) . pp. 14-16-19 (edict l CASTILLO , 1943 CIERVO, 1955 B (1973), pp. 48-51 [408-411].
Barcelona . Gustavo , 1975). CASTILLO . A. del: La lglesia de San Juste y San CIERVO, Joaquin: Estatuas de Barcelona
Pastor. Jaya arquitectonica barcelonesa. Buenaventura Carlos Aribau. "Barcelona. CIRICI, 1974
CASH, 1932 Restauracion e)emplar "Diana de Barcelona. Suplemento Ilustrado de la Gaceta Municipal= CIRICI, Alexandre: L'Art gdtic catala. L'arquitectura
Casa de alquiler an la Via Augusta. Arq. German (Barcelon a ), 13 i 15 gen., 1943. (Barcelona), num. 7 (jut.. 1955), p. 292. als seg/es xw i xiv Fotografies Jordi Gumi.
Rodriguez Arias. A.C. Documenl os de Aclividad Barcelona: Edicions 62 S.A., 1974.
Contemporanea" ( Barcelona ). num 8 (4° trimestre CASTILLO , 1945 CIERVO, 1956 A
1932). pp 2225 (edicidl Barcelona Gustavo CASTILLO, Alberto del: De la puerta del Annel a la CIERVO Joaquin: Estatuas de Barcelona. Meson CIRICI, 1975
Gill, 1975). Plaza Lessees. Barcelona: Libreria Dalmau , 1945 . Jacinto Verdaguer . "Barcelona . Suplemento Ilustrado CIRICI. Alexandre: L'arquitectura catalana. 2'
de la Gaceta Municipal= (Barcelona), num. 15 (mar., edicid. Barcelona ed. Teide S.A.. 1975.
CASH DE ALQUILER, 1914 CASTILLO , 1955 1956), pp. 99.
Casa de Alquiler an fa Ramble de Cataluna. CASTILLO . Al berto del: La Maqurnisla Terrestre y CIRICI, 1975 B
Barcelona . Arquitecto: Don Alejandro Soler y March. Maritime , personaje histdrica (1855.8955) . CIERVO, 1956 B CIRICI, Alexandre: Gargallo i Barcelona. Fotogratia
Arquitectura y Construcaon" (Barcelona-Maorie) Barcelona: Imp . Seix y Banal Hnos . S . A ., 1955 . CIERVO, Joaquin: Estatuas de Barcelona. Jose de F. Catal3-Roca. Barcelona: ed. Ariel. Fundacid
(Jun , 1914), pp. 124 137- Anselmo Cleve, "Barcelona. Suplemento Ilustrado de Picasso-R ev e ntds. 1975.
CASTILLO , 1956 la Gaceta Municipal= (Barcelona), num. 20 (ago.,
CASA DEL COLEGIO, 1928 CASTILLO , Jose del Entidades barcelonesas. El 1956), pp 311. CIRICI, 1977
La Casa del Colegio del Arte Mayor de )a Soda, Ateneo Barcelones . " Barcelona . Suplemento CIRICI, Alexandre: Ceramics catalana. Fotografia de
anteriormente gremio de "Velers". -'Barcelona. Ilustrado de la Gaceta Municipal. (Barcelona) . ano 2 , CIERVO, 1956 C Ramon Manent. Barcelona: Edicions Destine. 1977..
Anuario de la Ciudad", Publicacion official de la rum. 16 (abr., 1956). pp. 135.138. CIERVO. Joaquin: Estatuas de Barcelona. EI general
Sociedad de Atracc16n de Forasleros (Barcelona). Prim. "Barcelona. Suplemento Ilustrado de la Gaceta CIRICI, 1979
1928, rn 129-133. CASTRO, 1 986 Municipal-' (Barcelona), num. 23 (nov-. 1956), ano II, CIRICI, Alexandre: L'Art gdtic catala. L'arquitectura
CASTRO. Jose M": Ei largo Camino pare salver una p. 423. als seglos .av i .ar . Fotografies de Jordi Gumi.
CASH SERRA, 1977 capilla con frescos de Pere Prune. "La Vanguardia" Barcelona: Edicions 62 S.A.. 1979.
La Casa Serra de Barcelona . (Barcelo na), 27-11-1986, p. 29. CIERVO, 1957
de defense del Pabimonr i Arxiu Hstbric. Delegacid CIERVO, Joaquin: Estatuas de Barcelona. Cristobal CIRICI, 1979 B
de Barceelloonnaa. ,CCuuaadernos de Arquitectura y CATALA, 1 978 Colon -'Barcelona Suplemento Ilustrado de la CIRICI, Alexandre: Les arts a I'Exposicio del 29.
Urbanismc" (Barcelona) -'urn 127 (1977), pe CATALA i ROCA, Pere: 50 Patis Barcelonins. Gaceta Municipal= (Barcelona), num. 30 (jun., 1957). Serra d'On-' (Barcelona), num. 235 (abr., 1979), pp.
118.119 Barcelona: Cads d 'Estalvis Sagrada Familia", ed. p. 245. 47 i 50-54 [239 i 242-246].
H.M.B.S.A.. 1 978.
CASAJOANA, 1983 CIRICI, 1944 CIRLOT, 1966
CASAJOANA, Pere. Oficina de information. CATALA , 1979 CIRICI PELLICER. A. La decoration ochocentista CIRLOT. Juan Eduardo: lntroduccrdn a la
Ayuntamiento de Barcelona. Plaza Sari Jaime. ,On,, CATALA ROC.A F.: Puig i Cadafalch y Duran catalana en barro cocio'o. "Anales y Boleti-' de los arquitectura de Gaudi. Barcelona. ed. R.M., 1966.
(Barcelona) , num 43 [1983] Reyna ls " A rqu i tecturas Bi s" ( B arce l ona) -'r i m 30 - 31 Museos de Arte de Barcelona" (Barcelona) , vol . II-2
(1979), pp. 26 -35. (abr., 1944), pp. 39-64., CLAPES i CORBERA, 1930
CASAJOANA, 1985 CLAPES i CORBERA, J. Prey : Eulles histdriques de
CASAJOANA, Pedro: Sala Cuatro Estaciones. CEDILLO, 1 896-1897 CIRICI, 1945 Sant Andrea de Palomar. Barcelona: Llibreria
Ayuntamiento de Barcelona . "Arquitectura" (Madrid), CEDILLO , Conde de: El Monasterio de Junqueras y CIRICI PELLICER, A.: Vision retrospective de la Catalonia, 1930
-'urn. 254 (mai.-Jun., 1985). pp. 76 77. la Parroquia de la Concepcion do Barcelona. Arquitectura en hierro. "Cuadernos de Arquitectura"
"Boleti-' de Ia Sociedad Espanola de Excursiones" (Barcelona), num. 4 (des., 1945), pp. 16-26 CLEMENCIGH, 1981
CASAL, 1934 (Madrid), IV, num. 46 (1 des., 1896), pp. 147-153; [152-162]. CLEMENCIGH, Mirella In una famosa architecttura
Casa) de Sant Jordi. a la cantonada dell carrers de num. 47 (1 gen.. 1897), pp. 172-177. di Gaud: qualque strano gigante cY pietra. "Casa
Claris i Casp Arquilecle. Francesc Folguera. CIRICI, 1951 Vogue-' (Milano) . num . 120 121 (luglio agosto - 1981) ,
Arquitectura Urbanisme" (Barcelona), abr., 1934. CENTRES, 1984 CIRICI PELLICER, A.: El arte modernists catala-'. pp. 104-106.
pp. 5-10. Ed centres sanilaris de la Generafitat. Barcelona: Barcelona: ed. Ayma, 1951.
Generalit at de Catalunya. Deparlament de Sanital i CLOTET, 1985
CASANELLES, 1965 Seguretat Social, 1984. CIRICI, 1956 CLOTET, Lljis Biblioteca de los Museos de Ado de
CASANEL_ES. E: Nueva vision de Gaud(. CIRICI PELLICER, A.: La escultura de Gaudi en la Cataluna y Museo eel Libro. Barcelona.
Barcelona . Ediciones La Poligrafa , 1965. CERDA, 18 67 Sagrada Faa. «Cuadernos de Arquitectura" "Arquitectura" (Madrid). LXVI (1985), pp. 55-60.
CERDA. Ildefonso Teona general de la urban/sac/On (Barcelona), -'urn. 26 (ton. trim., 1956).
CASH-PALACIO, 1904-1905 i 1906 y aplicacidn de sus principios y doctrines a la COD[NA, 1920
Casa patacio del Senor Baron de Cuadras en la reforms y ensanche do Barcelona. vols. I i II CIRICI, 1960 CODINA Y FERRE, Miguel A.: Resena histdrica de la
Gran Via Diagonal. Arquitecto J Puig y Cadafalch. Madrid: Imp. Espanola, 1867. (edicid tacsimil dins CIRICI PELLICER. Alejandro: Visits al "Parque Guelh= lglesia parroquiet de San Justo y San Pastor de
"Materiales y documenlos de arte espanol" ESTAPE, 1968)- dirigida poi Alejandro Cirici Pellicer. Dins Gaud: Barcelona. Ivlanuscrit inedit del 1920, a I'Arxiu
(Barcelona), vol 5 (1904 1905). Idm. 91 i 93. i vol. 6 Barcelona: Centro de Estudios Gaudinistas. Historic Municipal de Barcelona.
(1906) lair. 57 CERDA, 1974 Publication patrocinada poi el COACB. Dirigida par
Cerda. Un pasado coma future. '.Cuadernos de Cuadernos de Arquitectura, 1960. sense paginar. COLISEUM, s.d.
CASAS DE ALQUILER, s.d. Arquitectura y Urbanismo" (Barcelona), num. 100 Coliseum (Libro de Oro de la Cinernatografia err is
Cases de alquiler de D' J R. y A Terrades, en la (gen.-tel., 1974), (numere monografic). CIRICI, 1963 inauguration del tine). Barcelona. Establ. Dalmau
Diagonal, C. Cortege (Barcelona}. Arquitecto: D. CIRICI PELLICER, A.: El edificio de la editorial Oliveras, s.d.
Jose Puig yCadafalch. "Pequenas monograiias de CID, 1947 Montaner I' Simon. •Cuadernos de Arquitectura"
arte" (Madrid), 12 pp. s,d. Enquadernal a la CID, Carlos: Problernas acerca de la construction (Barcelona ), num. 52-53 (2° y 3er. trimestres 1963). COLISEUM, 1923
Biblioteca del COAL amb blot Pequenas de la Casa Lonja de Barcelona. «Anales y Boleti-' de pp. 26 33. Coliseum. "Barcelona Atraccidn" (Barcelona). -'urn.
monografras de arte. Viviendes. los Museos de Arta de Barcelona" (Barcelona), vol. 150 (act., 1923). 5 pp. s.n.
V, num 1-2 (pen -jun.. 1947). CIRICI, 1964
CASASSAS, 1986 CIRICI, Alexandre: La plestica noucentista "Serra COLLAZOS, 1983
CASASSAS i YMBERT, Jordi: L'Ateneu barcefones: CID, 1948 o'Or" (Barcelona), ago., 1964, p. 24. COLLAZOS J.M,: "La Carassa" no sera
dels sews origens a.rs nostres dies. Prdleg de Josep CID. Carlos: La decoration de la Casa 1-onja de reconstruida segun el modelo original. "Diana de
Andrew i Abelld, epileg de Jordi Maragall i Noble. Barcelona. "Anales y Boleti-' de los Museos de Arle CIRICI, 1966 Barcelona" (Barcelona). 23-8-1983.
Barcelona: La Magrana, Inslitut Municipal d'Histbria, de Barcelona" (Barcelona), vol VI, num. 3-4 CIRICI, Alexandre: La arquitectura de Puig i
1986. (Curs d'histbna de Catalunya, 10). des., 1948). Cadafalch. "Cuadernos de Arquitectura" (Barcelona). COLLINS, 1961
ntim. 63 (1966), pp. 49-52. COLLINS. George R.. Antoni Gaudi Barcelona: ed.
CASASUS, 1976 CIERVO, 1949 Bruguera, 1'961 (ed. americans, 1960).
CASASUS, Josep M?: Les Carts: un poble perdu! CIERVO, Joaquin: Los monumentos CIRICI, 1967
en un barn introbable. Barcelona: Edicions 62, 1976 commemoratives de Barcelona. Su dedication y CIRICI PELLICER, A.: 1900 a Barcelona. COM, 1910
emplazamiento. " Barcelona Atraccidn" (Barcelona). Modernisme. Fotos Joaquim Come Seleccib i Corn se moolen les cases a Barcelona. La de D.
CASELLAS, 1910 -'urn. 324, (1949), pp. 144-149. segiiencia J. Prats Valles. Barcelona: Edicions Francisco Capes al canner de la Diputacio, "La
CASELLAS, Harmon: El monument al Doctor Robert. Poligrafa, 1967. Ilustracidn catalana+= (Barcelona). any VIII, num. 362
d_a 'dew de Catalunya" (Barcelona), paging artistica CIERVO, 1950 (15 maig. 1910), p. 309.
num. 48 (13-11-1910). CIERVO. Joaquin: Los monumentos CIRICI, 1968
commemoratives de Barcelona. Poetas y CIRICI, Alexandre: Arquitectura gents catalana. COMAS, 1913
CASTELL,1980 drarnaturgos. "Barcelona Atracc^on" (Barcelona), Barcelona: ed. Lumen, 1968 (Col. "Petals y COMAS, Rambn Nonat: Estudi dels Esgrafiats de
CASTELL, Jaume: Restaurada la capilla del Marcus. num. 328, (1950), pp. 146-148. Forma").. Barcelona. Dins Cameras y Candi, Francesch La Via
"La yanguardia" (Barcelona), 22-10.1980. Layetana sustituint als carrers de la Barcelona
CIERVO, 1952 CIRICI, 1970 mitgeval. Barcelona: Imp. "Atlas Geogratich",
CASTELLET,1955 CIERVO, Joaquin: Lasmonumentos CIRICI, Alexandre: L'ad catala contemporari. d'.Albert Martin, 1913.
484
COMAS, 1917 '913 pp. 15-27 CURET, 1966 DUBE , s.d. A
COMAS, Ramon N E' Sarduario do nueslra Senora CURET, Francisco Violas Calles, del <,Bonsucces- a Casa de a)quiier situada en el cnaflan de las tales
de Is Merced. "Barcelona. Boletir de la Sociedad de CONCURSO ANUAL, 1914 <,Els Angels,,. ',Diario de Barcelona., (Barcelona), do Valencia y Lauria, numeros 312 y 80 (Barcelona) ,
Atraccion ce Forasi (Barcelona), ano VIII, num Concurso anua i de edificios y eslablecimientos 13-3-1966. propiedad be los Sres. D. Fernando y D .a Maria
XXX (1917), pp. 21-39. urbanos terrninados durante el and 1912 '•Anuario Teresa Castillo y Villanueva. Arquitecto: D. Julio
de is Asocacion de Arquitectos de Cataluna', DALMASES/JOSE i PITARCH , 1984 Maria Fossas. «Pequenas Monografias de Arte»
COMAS, 1925 ( Barcelona ), 1914, pp. 17-33. DALMASES, Nuria oe; JOSE i PITARCH , Antonia (Maand), 8 pp. s.o. Enquadernat a is Biblioteca del
COMAS, Ramon R.: Casa de 1'Ardiaca i Palau del L'art gbtic s. XIV-XV. Fotografies be Francesc CatalE COAC amb el titol Pequenas monografias do arse.
Bisbe. Manuscrit inedit del 1925, a I'Institut CONDE, 1917 Roca. Barcelona : Editions 62, 1984. (Historia de Viviendas
Municipal d'Historia do Barcelona. CONDE, Fabian: lglesia perroqulal de Ins Santos ]'Art Catala. vol. III).
Justo y Pastor. "Barcelona. Boletin do la Sociedad DUBE, s.d. B
COMPANIA, 1985 do Atraccion de Forasteros- ( Barcelona ), ano VIII, DALMASES/JOSE i PITARCH, 1985 DUBS Alfonso: Casa numero 241 de la cello de
Compania General do Tabacos de Filipinas. num. XXXI (1917), pp 18-44. DALMASES. Nuria de; JOSE i PITARCH, Antonl: Valencia (Barcelona). Propiedad del Arquitecto D.
,<Rambla. Associacid d'amics, comerciants I veins ce L epoca del Cister. s. xrc Fotografies be Francesc Jose Domenech y Estapa. ,Pequenas monografias
les Ramble ' (Barcelona), act., 1985 . p. 25. CONDEMINAS, 1943 Catala Roca. Barcelona Editions 62, 1985. (Historia do Arlo,, (Madrid), 4 op. s.d. Enquadernat a la
CONDEMINAS Y MASCARO. F.: Las Reales de t'Art Catala, vol. 11). Biblioteca del COAC amb el titol Pequenas
CONCURSO, 1897 Alarazanas de Barcelona . Separate de ,Ensayo de monografias de ale Viviencias.
Concurso pars el monurnento a Rius y Taulet. ^,La Bibliografia Marftima Espanola ,. Barcelona: DANON, 1978
Iluslracion Artistica ,^ (Barcelona), num. 808 (21 jun., Dioutacon Provincial de Barcelona, -943. DANON, J Visio nistdrica de I'Hospital de la Santa DUBE, s.d. C
1897), p. 407 i 410. Creu de Barcelona. Barcelona ed Rafael Dalmau, DUBE, Alfonso Monasterio e lglesia de las Salesas,
CONSTRUCCIONS ESCOLARS, 1922 1978. situado on el Pasco de San Juan. de Barcelona.
CONCURSO, 1901 Los constructions escolars de Barcelona . 2' edicid. Arquitecto: D. Juan Martorell y Montells. « Pequenas
Concurso de edificios urbanos ,Anuario de la Barcelora : Ajuntament be Barcelona. Assessoria DESCHARNES/PREVOST, 1969 Monografias de Arte- (Madrid), 8 op, s.d
Asociacion de Arquitectos de Cataluna,, (Barcelona). tecrica do la Comissid do Cultura. Tailors Henrich i DESCHARNES. Robert; PREVOST. Clovis: La vision Enquadernat a la Biblioteca del COAC amb el tftol
1901 pp. 5563 Cia., 1922. artistique et religieuse de Gaudi suivie de-La wsidi Pequenas monografias do ale. Arquitectura.
artr;tica i religiosa d'En Gaudn, de Francesc Pujols.
CONCURSO, 1903 A CONTRALLUMS, 1983 Preface oe Salvador Dali. Lausanne Eoita DUBE, s.d. D
Concurso de edfiaos urbanos. ^,Anuario de la Contrallums. Vitratls de 1'Eixample. Exposicid del 20 Lausanne, 1969. DUBE. Alfonso: Ca/a de Ahorros y Montepfo de
Asociacidn de Arquitectos de Cataluna,' (Barcelona), d'abril at 31 ce maig de 1983. Casa Elizalde. Barcelona: Sucursal de Gracia. Arquitecto: Don
1903, pp. 1 7-27. Barcelona . Consells Municipals dels Districtes IV i VI DETALLE, 1908 Augusto Font. ,Pequenas Monoaraftas be Arte.
Aluntament be Barcelona, "983. Detalle de decoration do la larmacia Marques. (Madrid), 4 pp. s.d. Enquadernat a la Biblioteca del
CONCURSO, 1903 B Barcelona. Arquitecto: J. Puig y Cadafalch - COAC amb el titol Pequenas monografias de ale
Concurso de edificios urbanos (Construidos du(ante CONVENTO, 1922 Escultor. Alfonso Juyol. "Materiales y documentos Arquitectura
el ado 1901). Anuario de la Asociacion de EI Convonto e lglesia de Los Angeles. ,Las be arses espanol " (Barcelona ), vol. 7 (1908), lams 9
Arquitectos re Cataluna" (Barcelona), 1903, pp Not'cias,, 9-9-1922 i 118. DUBE, s.d. E
28-35. DUBE. Alfonso: Palacio de la MUsica Catali on
CORBUSIER/GOMIS/PRATS, 1958 DIEZ, 1986 Barcelona . Arquitecto: D. Luis Domenech y
CONCURSO, 1904-1905 CORBUSIER , Le; GOMIS J, PRATS VALJ _ ES , J DIEZ i QUIJANO, Desideno: Les masies d'Horta. Montane( ,Pequenas monografias be Arte,
Concurso de edificios urbanos (Construrdos durante Gaud Barcelona: ed . R . M .. 1958 . Barcelona: cc E' Tinter , 1986 . (Col . Historia dHorta , (Madrid), 20 pp. s.d. Enquadernat a la Biblioteca del
el ado 1902) -Anuario be la Asociacion be 3). COAC amb el titol Pequenas monogratias oe ale
Arquitectos de Cataluna , (Barcelona ), 1904-1905, COROMINAS, 1986 Arquitectura.
pc 2441. COROMINAS , Miquel: Suelo , tecnica e iniciativa en DISPENSARIO, 1960
los origenes dei Ensanche de Barcelona. Tesi El Dispensario Antituberculoso de la calla Torres DUBE, s.d. F
CONCURSO, 1917 doctoral inedita Ilegida a I'ETSAB de la Universitat Amat (1934-38). J. Luis Sel, J. Torres Clave y J. DUBE. Alfonso: Fabrics de Hilados y Tejidos de
Concurso do edificios y establecirientos urbanos Politecnica de Barcelona Barcelona , 1986 Bta. Subirana, Argto., Cuadernos de Arquitectura» Algodon situada entre las calles be Mexico y
termrnados durante los anos 1913, 1914 y 1915. (Barcelona), nom. 40 (1960), pp. 6-11. Grmbernat, Castillejos y Monofart (Barcelona).
"Anuario do la Asociacion de Arquitectos de COROMINAS/CASTINEIRA . 1975 Propietario. D. C. Casarramona. Arquitecto. D. Jos°
Cataluna,: (Barcelona), 1917, on 13-44. COROMINAS AYALA , Miguel ; CASTINEIRA PALAU DOCKS, 1975 Purg y Cadafalch. ,Pequenas monografias be arte,
, , (Madrid), pp. la
Isabel: El -nafiJ,r 8 s.d . Enquadernat Biblioteca del
on el ensanche a
barcelones . 'Jano" Los Docks. •'Destino,, ( Barcelona ), num. 1966 (5-11
CONCURSO, 1918 (Barcelona ) , num 31 (oct, 1975)- jun., ' 975) p 62 (seccio ,Barcelona uni COAC amb el tftol Pequenas monogratras de ale.
Concurso de edficios y eslablecimientos urbanos Arquitectura.
termrnados durante el ano 1916. ,Anuario de la CORREA , 1980 DOMENECH , 1974
Asociacion de Arquitectos de Catalans' (Barcelona) CORREA , Federico: Concurso de Reforms y DOMENECH Llufs 4Existe una arquitectura sin DUBE, s.d. G
1918. pp 81-98. ampliacion de la tacultad de Medicina de la signilicado? A propdsito del cata/ogo de la DUBE. Alfonso : Nuevo Palacio de Jusricia de
Universidad de Barcelona . "Arquitecturas Bs. exposition .sobre Eusebio Bone. '<Arguitecturas Bis. , Barcelona Arquitectos: D. Jose Domenech y Estapa
CONCURSO , 1919 (Barcelona ) . num . 34 ( mar , -des .. 1980) . pp . 1-19 . (Barcelona) num . 1 (mar . . 1974) , pp . 8-10 . y D. Enrique Sagnier . , Pequenas monografias de
Con curso de edifi c i os y es ta bl ec imien tcs urbanos Ante. (Madrid) , 24 pp s.d Enquadernat a la
termLnaoos durante el ano 1917. «Anuario de la CORREDOR-MATHEOS/MONTANER , 1984 DOMENECH , 1979
Biblioteca del COAC amb el titol Pequenas
Asociacion be A <quileclos. ce Cataluna,: (Barcelona), monografias Arquitectura
CORREDOR-MAT-IEOS, J.; MON-ANER. Josep DOMENECH. Lluis: Reconsideracidn de oe acre
la Casa
'919 pp 133.151 Maria Arquitectura Industrial a Cataiun ya - Del 1732 Thomas ',Arquitecturas Bs" . (Barcelona) num . 30-31
1929 Prbleg Joan Rrgol i Roig. Fotografies Jordi (1979). pp. 41-42- DURAN Y SANPERE, s.d.
CONCURSO ANUAL , 1906-1907 d o Barcelona 1984 DURAN Y SANPERE 4 Los ties recintos murados
sem . Barcelona: Caixa . .
Concurso anual de Edificios y Estabiecimientos DOMENECH, de Barcelona. iBarce oraj. s.d.
1986
urbancs (Terrninados durante el ado 1903). ,Anuario COSTA , 1973 DOMENECH . Lluis: La Casa de la Caritas i
do Ia Asociacion be Arquitectos be Cataluna. i
COSTA Ma M El Monestir de Jonqueres- Historia empiacament del nou museu. -Barcelona DURAN SANPERE, 1919
( Ba'oelcna ). 1906-1907 pp. 25.38. dun edilici desaoaregut , <^Cuadernos be Metrooolis Mediterrania,: ( Barcelona ), num. 1 (mar,. DURAN i SANPERE, Agust'c L'Arxiu H,stdrrc do
Aci a Alla<•
Arqueologia e Histdria Ciudad" (Barcelona) . 1986) pp 78-61 Barcelona , is
Is Casa de) Ardaca ,D
be
CONCURSO ANUAL , 1908-1909 (1973) . 95-119 (Barcelona)
vol XV . po . des.. 1919
Concurso anuai de Edi6cios y Estab!ecimientos DOMENECH MANSANA , 1945
urbanos (termrnados durante bl ado 1905)- •,Anuario COSTANZO , 1973 DOtv4ENECH MANSANA Jose Reformas en ei DURAN i SANPERE, 1920
ce la Asociacidn de Arquitectos de Cataluna,, COSTANZO . Michele: Lluis Domenech r Monlaner . euiticro de la Universidad de Barcelona . <,Cuacerros DURAN i SANPERE. A.: El real Monasterio de Santa
(Barcelona). '908-19C9. pp. 21-35. ,850 1923 -L Aich'etlura C'cnache e sloria» de Arqu tectu•a.< (Barcelona). num 3 (tun 1945) Mama de Pedralbes « Boletin ce la Socedac de
Atrai Forasteros" (Barcelona). ar;o X', num
(Roma) , any XIX . rum . 2-3 (giu de
an o lug o . 1973) .
CONCURSO ANUAL, 1910 (1920) pp 9.35.
pp 144 158 DOMENECH i MONTANER, 1903 39
Concurso anual de Edifices y Establecirnrenlos DOMENECH Y MONTANER Lu S Hospitales de la
Urhanos (terrninados du(ante los anos 1907, 1908 y CREXELL , 1985 Santa Cruz y de San Pablo. Perspective general del DURAN i SANPERE, 1925
1909). Anuario de la Asociacidn de Arquitectos de CREXELL Joan Ei monument a Hataci do oroyecro Legado de D Pablo G Barcelona DURAN i SANPERE La Casa ne IPrdraca
Cataluna (Barceiona). 1910. pp 17-39- Casanova. Prbleg ce Jose,- Maria Ainaun ce Editorial Thomas. 1903 '.Revista de Ca(a^urya IBsrce oral any II, num. 9
19251
Lasarte Barcelona: (mar
od. LI Llamp. 1985- (CPL -La
CONCURSO ANUAL , 1911 Rolla>:j DOMENECH i MONTANER , 1916
Concurso anuai de EdTcios Y Establecimrentos DOMENECH Y MONTANER, Las Hosprta'es de la DURAN i SANPERE, 1926
Uroanos terrrnmados durante el and 1909 <,.Aruane CRONICA , 1913 Ste Cruz y de San PaLilo Winona, olanta y DURAN y SANPERE..A El Monasterio de
do Ia Asccacdr co Arqu[cclcs do Cataiuna•' Cronin,- i notes brei's d arq;nrecr rra ,4es!aurac;d a perspectiva genera ) del proyectc. Legaao de Don Pedrai: os I an sexto centenario . "Barcelona
(Barcelona), 1911, cp. 2128. la iglesra Sever de Barcelona -Anuario de Ia Pablo G 1916 Atraccion= (Barcelona). num. 182 ( ago.. 1926).
de St 1,
Asociaeibn tie Argatertcs rip Cataluna,. (Barnelona)-
CONCURSO ANUAL, 1912 1913 , p 139 DOMENECH ROURA , 1927 DURAN i SANPERE, 1927
Concurso anuai de Enificios y Eslableorn!rentns DOMEt'IECH ROURA , Pedro Consrruccion del DURAN y SANPERE . Agusti La case de la ciudad
urbanos (tormmados durante e! any 19 IQ), ,Auuario CRONICA , 1930 Palace Nac oval en la Exoosici6n ee Barcelona. de Barcelona Barcelona . abr.. 1927. ( Biblioteca de
de la Asociacidn be Arquitectos ne Cataluna" Crdnica de Barcelona "Barcc.ora A:rattan.: Barcelona Fotct Masse Tap Altos. 1927 Tunsmo cc la Socedad de Atraccion de Forasteros.
(Barcelona) 1912 pp. 2439 vol IX )
(Barcelona) n6m ?32 (ncl ' 930)
DRASSANES , 1927
CONCURSO ANUAL, 1913 CRONOLOGIA . 1985 i es Drassa,^es no Barcelona " ButlIeti del Centre DURAN i SANPERE, 1928 A
Concurso anual do oddicios y establecirnienlos DURAN SANPERE. Agusti. Les acres
Cronoiegra d''ina 11i c;urariana (Can Serra)_ ,Arrel;, Ezm.irsonista ae Catalunya„ ( Barcelona ). num. 384 i ce
urbanos terminados Curate e.! ant 1911. -,Anuari de ( Barcelona ) . ruin 10 (ful 1985) . pp 46-49 . (mai. 1927), pp 161-166. lams XLI-LIV restauracid de la Casa de la Ciutat -La Publ otat„
IAssociacio d'arquitecles do Catalunya» (Barcelona). ( Barcelona ). 27 sept.. 1928.
485
DURAN i SANPERE, 1928 B 19551 pp 12-15 EFEMERIDES, 1905 EVOLUCION, 1981
DURAN y SANPERE A Un monumento quo Elerndioes catalanes, 25 d'agost. 1814 Neix Evolucrdn H;stdrico-Arquitectdnica del Palacio do la
recobra su va/cr La lachaoa anugua de la Casa do DURAN SANPERE, 1957 A Tartlets barcetoni En 1 hide R;lyalt :^l-a lieu de Caprtanra General de Catalunya, con la colaboracion
la Ciudad de Barcelona • Barcelona AlracciOn" DURAN r SANPERE. Agus1 : La Barcelona terraria Catalunya•- (Barcelona), 25 8 1905 trail de Florencrc Cobos Arias. Barcelona : Estado Mayor
(Barcelona) nrJr11 201 (mar 1928). pp 67-71. en 1956. "Barcelona Suolemento Ilustrado de la de la Capita-ria General. IV Region Milrtar, 1981.
Gaceta Mun'c pal. (Barcelona), ono III, rum 25 EIXAMPLE, 1982
DURAN SANPERE, 1928 C (yen 1957). pp 27 30 L'Eixarnpie. un patnmoni desconcgut Barcelona EXCAVACIONES, 1966
DURAN y SANPERE Agustin La Casa del Aluntament de Barcelona die/rides IV i VI, 1982. VERRIE. F. P , ct all Excavaciones en la Basilica
Arcediano y el Arcnrvo Hrstdrrcc de la Ciudad. DURAN i SNAPE,RE 1957 B Catalog do I cvpoaclo. Paleocristiara de Barcelona. Dins Actas de la
Barcelona 1928 (Brblieleca de Tunsmo de la DURAN y SANPERE A Nolrcra v Gera de lac 1 Reunion National de Arqueologia Paleocristiara.
Sociedad de Atraccion de Forasteros . vol. XV) exCavaCrnrres de to calle Condos de Barcelona. ELIAS, 1926 Vrtor a, 1966.
Barcelona Monte de Hlsiora tieis Ciudad , 1957 LLIAS, Folio La catcdral do Barcelona Barcelona
DURAN SANPERE, 1928 D ee Barcino. 1926 EX PALACIO REAL, 1931
DURAN r SANPERE Agusti I es antiques cases dell DURAN i SANPERE, 1959 El ex-Palacio Real de Pedralbes sera convertido en
tanonges etc cancnges de is Stu "Ails r Bn18, DURAN i SAPNERE A Los c'ons7uctores no Santa ELIAS , 1926-1928 Mused. "Barcelona Atraccidn" ( Barcelona ), num. 246
Olias- (Barcelona). I ! 1928) Maria del Mar Dins Barcelona . Divulnacrdn ELIAS. Febu, U'Escultura Catalano Moderns. 2 vols. (1931).
Hrstdrrca. vol IX Ban;obra Pubi^cacronos del Barcelona Ed Barcino. 1926-1928
DURAN i SANPERE, 1929 A In trI.o pal do 1lrstoria, 1959. po 118- 125. EXPOSICION, 1925
D [uran i] S.[anpere] . A (gusto La reslaurac,oJr ti c la ELIAS, 1931 Exposition de Barcelona . Concurso de proyectos
Casa de la Ciudad . "Barcelona DURAN SA NPERE, 1961 ELIES. Feliu: La Vida i Iobra de Soler i Rovirosa. pars palacro central «Anuario de la Asociacion de
(,'BBaarrcceellona ). vol XIX, rum 211 ( 1929). DURAN i SANPERE, A : PUrtgures murals al carrel Barcelona, 1931 Arquitectos de Cataluna" (Barcelona). 1925. pp.
de Montca da, de Barcelona ••Serra d'Or• 83-93.
DURAN i SANPERE, 1929 B (Barcelona ), n, im 2 ( lob. 196 1), p . 31. ELIAS, 1938
DURAN SANPERE. Agc sIi El sostre do la Casa de ELIAS. Fe/u La visa he Damra Campeny. EXPOSICION, 1929
la Crutar ,Fstudis Un:verielUr^s Cataleus• XIV DURAN i SANPERE, 1963 Barcelona : Editions do la Junta d'Exposierons d Art Exposrcidn de Barcelona, 1929. EI Arte en Espana.
(Barcelona ), rum 1 (gen - tun . 1929) DURAN i SAPNER,E A.: Una via sepuicral rom ans de Catalunya, 1938. "Barcelona Atraccidn " (Barcelona ), ono XVIiI.
an Barcelona . "Cuadornos de Arqueologia e H^stor^a nurn. 208 (act . 1928), pp. 2-91-296.
DURAN i SANPERE, 1929 C do la Ciudad" (Barcelona) vol. IV (1963); publicat EN EL 50, 1963
D.[uran i] S.[anpere ). A [quell) t a Barcelona del jambe a «Mrscellanea Barcinonensia•, vol III (1963). En el 50 an,versario de la Escuela del Trabajo. EXPOSICION, 1940
1888 La Casa de la Ciutat. pilau roya-l ••La Veu de "San Jorge" (Barcelona ) num. 51 O ul-. 1963). Exposrcidn orahca de lac obras del Temple
Catalunya' (Barcelona). 8 7 1929 DURAN SANPERE, 1971 pp 38-47 Expiatorio de la Sagrada Farnrlia. Barcelona: ed.
DURAN i SANPERE. Agusti: ES 1 fospdals de la Aleu y Domingo. 1940.
DURAN SANPERE, 1931 Misericdrdia i de l'Esperit Sant . Dins L 'Hospital de la ENTREVISTA, 1985
DURAN i SANPERE A Restaurac d de Lesgldsia Santa Creu i Sant Pau. L I lospital de Barcelona- Entrevista amb Federico Correa (Can Serra). "Arrel' EXPOSICION- HOMENAJE, 1967
tie San! Pau oe,Can,jo -,Rev Barcelona ed Gustavo G:I . S A. 1971. (Barcelona ). num. 10 out., 1965). pp 40-44 ExposicidnPOmenale Purg r Cadafalch (1867-1956).
(Barcelona ), corer 19'21 pp 109.112. Barcelona. Colegio Official de Arquitectos de
ESCALAS/INFIESTA/MONEDERO, 1977 Cataluna y Baleares, [1967]
DURAN i SANPERE, 1942 DURAN SANPERE, 1972 ESCALAS LLIMONA, Merce; INFIESTA
D.[uran ij S ianpore) A [gust] Cataluna artistrca: DURAN i SANPERE• Agusl : Barcelonar la soya MONTERDE Josep M.; MONEDERO PUIG, EXPOSICION INTERNACIONAL, 1929
Barcelona anogua. arqurlectura civil. Barcelona: hrstdna. 1 La lormacid duna gran ciulal. Barcelon a. Manuela: Josep Llimona y Joan Llimona. Vida y Exposrcidn Intemacional de Barcelona, 1929.
Librera'verdagucr 1942 ec, Coral, 1972 ("Documents de Cullura 2). obra. Coordrnador Josep M . Inflects Monterde. Catalogo nficial . Barcelona : Irnp. Joaquin Horta,
Barcelona : Ediciones de Nuevo Arte Thor, 1977. 1929.
DURAN SANPERE, 1943 DURAN i SANPERE , 1973
DURAIl y SANPERE A Veshgios Be la Barcelona DURAN r SANPERE, Agusl;: Barcelona r (a soya ESCOLA, 1923 EXTRAORDINARIO, 1924
ran in i on la PJass del Rey. «Ampunas" (Barcelona). histo 11: La societal P r'organitzacro del treball. Escnte del Treball de Barcelona : Deu ant's d'accid Extraordinar;o dedicado al Palacio Real de
vn V (1943). Barcelona ed Curial. 1973. (<'Documents de escolar(1913-1923) Barcelona : Mancomunital de Pedralbes quo Barcelona ofrece a S.S-M-M. los
Cu!x,ra•, 4). Catalunya, 1923, Reyes de Espana. "Lyceum' (Barcelona), and IV,
DURAN i SANPERE, 1945 nurn 31 (mar., 1924).
D [uran r] S.[anpere] . A [gusts]: Noticra de DURAN i SNAPE,RE 1975 ESCUDERO, 1974
Restauracroncs La coca de la Inqursicrdn Din.. DURAN r SANPERE ,Agusti : Barcelona r fa save ESCUDERO RIBOT. Mt A.: Descubrinriento del FABRE/HUERTAS, 1976-1977
Barcelona Divulgacid ; r Histdnca, vol I Barcelona hiders, 111 L art i la Cullura - Barcelona ed Curial , palacro de la reins Elisonda en Pedralbes. FABRE. Jaume; HUERTAS, Josep M.: Tots els Barris
Ed. Ayma. '945. p 56 19/5 (•Documents no Cullura 7 "La Vanguardia » (Barcelona ), 7-4-1974. de Barcelona, 7 vols. Barcelona: Editions 62,
1976 1977.
DURAN i SANPERE, 1947 DURAN SANPERE , 1981 ESCUELA, 1906-1907
D [uran i] S.fanpere ), A [gustij Newts de DURAN r SANPERE. Agusti: El Palau Reial Major. Escuela he ingenieros i,ndustriales. «Anuario de la FABRE/HUERTAS/BOHIGAS, 1984
excavaciones y restauraciones . La calle do los Said de' T(neil, Capella do Sta . AgateB. arcelo na Universidad de Barcelona' (Barcelona). 1906-1907, FABRE Jaume. HUERTAS, Josep M.; BOHIGAS,
Condos de Barcelona. Dins Barcelona . Divulgacidn Museu d Hrstb ria he la Ciutat. Departament pp. 179 188. Pere Mo,rrurnenis de Barcelona. Fotogralies: Pepe
Hrsforica vol III Barcelona : Ed, Ayrria• 1947, d Educacid. Ed. Agil -oflset. 1981. Encrnas. Pere Mores. Barcelona : Ajuntament de
pp 167-171, ESCUELA, 1918 Barcelona, 1984.
DURLIAT, 1 967 Escuela do la Sagrada Farnilia < 1. a Construccidn"
DURAN i SANPERE, 1948 DURLIAT, Marcel: El site cafa/Un. Barcelona Ed
(Barcelona). num. 19 (gen., 1918 ), p0. 6 16. FABREGA, 1954
D.iuran i ) S.[anpereJ, A [goer([: La iglesia del Antigua Juverrlud. 1967 FABREGA GRAD, Angel: Sanluarros marranos de
Hospital Mililar y lac pinturas de Flaugier. Dins ESCULTURA, 1906 A Barcelona : f isloria, leyenda, folklore . Barcelona: La
Barcelona . Divulgacrdn r-rrstdrrca, vol V Barcelona EDIFICIO, 1978 Escultura decorative. E. Arnau. Mensula. I lornliga de Oro. 1954.
Ld. Ayma. 1948 pp- 1'`5-264. Edilicio rnodernrsla en peligro. en Sant Gervasi. "La Arquitectos y Construccron" (Barcelona-Madrid),
Vanguardia» (Barcelona), 12-4-1978, p. 23. rum 167 (jun., 1906), pp. 161 i 181-183. FACANA, 1934
DURAN i SANPERE, 1951 La fapana dal Banc Hispano-Colonial al ties non del
DUHAN i SANPERE Ar)usl n 1 a Casa de -. _ruciad. EDIFICIO, 1985 ESCULTURA, 1906 B carter de Fortuny- «La Veu de Catalunya»
Historic de su cnnstruccion. Guia pare su vrsrta Li i edilrcro rnodernrsla acogera en enero ei mused Escultura decorative. E. Arnau. Cartels. (Barcelona). 16-10-1935.
Barcelona: Ed- Ayma. 1951 del deporte. uEl Periodco" (Barcelona). 12-111985. Arquitectos y Construction" (Barcelona-Madrid),
nrim. 167 (jun., 1906), pp. 185.187. FACHADA, 1908
DURAN SANPERE, 1952 EDIFICIOS, 1917 Fachada de la paraders Sorrel. Barcelona. Celle
DURAN y SANPERE A El Barrio Grihco de EdiBcros pdblicos de Barcelona . « Barcelona . Boletin ESCULTURA, 1918 Consejo de Ciento, n.° 372. «Mater^ales y
Barcelona Barcelona . Ed. Ayrria. 1952 de la Socredad de Atraceipn de Forasteros» Escultura Arles decorativas e industriales. docurnenlos de site espanol" ( Barcelona ), vol. 7
(Barcelona ), ono VIII , num. XXXII (1917), pp . 18.62.
Arquitectos y Construccioro• (Barcelona-Madrid), (1908), lam. 36.
DURAN i SANPERE, 1952 B 1918, pp. 221-234.
DURAN y SANPERE, A.: La caiedrai de Barcelona EDIFICIOS, 1917 B FACHADA, 1913
Barcelona : Ed. Ayrria. 19.52 Editsaos notables.:<La Conslruccon -• ( Barcelona), ESPINOSA, 1980 Fachada de la Casa Berenguer , cape de la
nurn. 16 (act.. 1917). pp 4-9 iESPINOSA. Pedro) « El Born». Restauracidn de urr Drputacion. 246. Arquitecto: B. Bassegoda.
DURAN SANPERE, 1954 mercado del siglo x x err Barcelona. 'dams . Old and "Materrales y documentos de arte espanol"
DURAN y SANPERE A.: En is agonia de (954. El EDIFICIS, 1913 New International Architecture s. I., num. 0 (rnai.- (Barcelona ), vol. 9 (1913), lam. 6.
md3 modorno de los haIIazgos anhguos. «Diarro de ES edifiers de lee nostres escoles. «A.nuari de jun., "980 ), pp. 27-46.
Barcelona» ( Barcelona ). 31 12 1954 I'Associacih d Arquilectes de Catalunya" (Barcelona), FACHADA, 1913 B
1913. op. 101-127. ESPLUGUES, 1916 Fachada de; despacho de "La Granla Catalina"
DURAN SANPERE, 1955 A ESPLUGUES. Mrquel d': Nostra Solyora de la Arquitecto E Sagnier. "Maleriales y documentos de
DURAN y SANPERE, Ag^ tin: Monumentn.c EDIFICIS, 1927-1931 Merce. Barcelona. 1916- site espanol" (Barcelona ), vol. 9, (1913 ), lam. 31,
barceloneses La lglesa de Santa. Ana. _Barcelona Ely edlficis de 1'l lospital do la Santa Creu i de la
Suplemento Ilustrado de la Gaceta Munc^pal" Casa de Convalescencia. "Amon de liristrlul ESTAPE, 1968 FACHADA, 1968
(Barcelona) ono I. nirm 10 (oc1 1955), d'Esludis Catalans" (Barcelona). vol XXXV 1887-1913.
ESTAPE. Fabian Vida y obra de lldelonso Ccrda. La fachada de la catedral de Barcelona ,
pc 405 110. (1927-1931) Madrid: Institute de Esludios Frscales, 1968. Exposition . Barcelona : Colegio de Arquitectos de
Cataluna y Baleares. Comissid de Cullura, 1968
DURAN SANPERE, 1955 B EFEMERIDES, 1896 ESTATUAS, 1885
DUHAN y SANPERE. Agustin: La Barcelona remora Elemendes noiahies de la iglesia parroqural de Estatuas de lac Puedas del Parque. " La Iluslracion. FAULT, 1974
reanarece - Barcelona Suclementn Ilustrado de la Sarni. =Ei Sarriaids" (Sarri2), rum 93 (3 act., 1986). Revista hispano-americans", nrim. 232 (1885), FAULT. Josep: Arquitectos de Barcelona.
Gacola Mun^c^pal' (Barcelona). ado I, rum I (gen p 1 pp 228 i 235. "Coleccionables de Diarro de Barcelona"
486
(Barcelona) 1974 «Revista Nacional de Arquitectura" (Madrid). F LORLNSA, A.: Jose Fontsere y el Parque de la FOLGUERA, 1968
"rim 142 (oct-. 1953) Citidadela. Dins Miscellanea Fontsere. Barcelona. Francesc d'Assis Folguera i Grassi, Arquitec!e
FEDUCHI, 1976 Ed Gustavo Gill S. A., 1961, pp. 175 182. 1891-1960. Album do 106 fols. amb articles, escrits.
FFDUCHL Luis itineraris d'arquitectura popular FLORENSA, 1953 C obres i epistolari, a la Biblioteca del COAC
esparryola, 3 Els antics reynes de les quatro barns FLORENSA, Adolfo Murallas romans de FLORENSA, 1961 B (Barcelona) s l 1968
Versid Catalana de Ramon Folch i Ca.marasa Barcelona. ,Revista Nacional de Arqueologia" FLORENSA, Adolfo El Palacio de la Virreina del
Barcelor',a: ed. Blume, 1976. (Madrid), num. 13 (1953). Peru en Barcelona. Barcelona : Publicaciones del FONT, 1891
Ayuntamiento he Barcelona, 1961 FONT CARRERAS, Augusto: La Catedral de
FERNANDEZ, 1925 FLORENSA, 1955 A Barcelona. Ligeras consideraciones sobre su belleza
FERNANDEZ BALBUENA, G : EI Concurso oara at FLORENSA, Adolf n: La VibPraci6n,, del Real Colegio FLORENSA, 1961 C arquitectdnica. Barcelona : Henrich y Cia.,'891.
Palacio Central de (a Exposicidn de Barcelona. do Crrugia ,Barcelona. Suplemento Ilustrado de la FLORENSA, Adolfo: Cartografra local. Pianos de
"'Arquiloclura"" (Madrid), num 75 (jut , 1925), Gaceta Municipal" (Barcelona), ano I, num. 3 reforma interior do Barcelona "Memor as de la Real FONT, 1895
pp. 149-152 + l ams. (mar. 1955), pp. 96 99- Academia de Ciencias y Artes de Barcelona" FONT i SAGUER, Norbert: EI Palau Episcopal de
(Barcelona). 3' epoca, num 683 (vol. XXXIII. Barcelona Barcelona ,Jots Florals. 1895.
FERNANDEZ, 1930 FLORENSA, 1955 B num. 19) (sept., 1961).
FERNANDEZ ESCOBES, A.: Como se hizo at FLORENSA. Adolfo Testigos mudos "Barcelona. FONT, 1901
Pucbio Lspairot. "Diario Oficial de la Exposition" Suplemento Ilustrado de la Gaceta Municipal" FLORENSA, 1962 FONT. Augusto: La Catedral de Barcelona. ,Anuario
( Barcelona ). "rim. 45 (11 gen., 1930). (Barcelona), and I. num 7 (jut. 1955), pp. 315-318 FLORENSA FERRER, Adolfo: Conservation y do la Asociacion de Arquitectos he Cataluna-
restauracidn de monurnentos histdricos (Barcelona ), 1901.
FERNANDEZ, 1968 FLORENSA, 1955 C (1927-1946/1947 1953/1954-1962). Barcelona:
FERNANDEZ BALBUENA, G.: El Concurso para el FLORENSA. Adolfo: Dos rnonumentos recuperado.s. Ayuntamiento de, Barcelona, 1962. FONT, 1913 A
Palacio Central de is Expusicidn de Barcelona "Barcelona. Suplemento Ilustrado de la Gaceta FONT, Augusto: Nuevo Cirnborio en la Catedral de
,,Nueva Forma" (Madrid-Barcelona), "urn. 27 Municipal: (Barcelona), ano I, num. 1 (gen., 1955), FLORENSA, 1964 Barcelona. „Arquitectura y Construction" ( Barcelona-
(abr., 1968), p. 70. Reproduccio de Fernandez pp. 23-26. FLORENSA, Adolfo: La valorizacidn urbanistica del Madrid), num. 254 (Sept , 1913)
1925. Circuito Romano Barcelona Ayuntamiento de
FLORENSA, 1955-61 Barcelona, 1964. FONT, 1913 B
FERRANDO, 1941 FLORENSA, Adolf: L'Arl Gotic. L'arquiteclura civil. FONT, Auguste RestauraciO,n del cimborio de is
FERRANDO ROIG, J.: La Basilica de is Merced. Dins L'Art Catalar dirigit per Joaqulm Folch i Torres, FLORENSA, 1966 Catedral de Barcelona . ,Anuario de la Asociacidn de
Barcelona, 1941. 2 vols. Barcelona Ed. Ayrna, 1955 1961, vol. i, FLORENSA FERRER, Adolfo: Conservacidn y Arquitectos de Cataluna" (Barcelona), 1913.
pp. 331-352. restauracidn de monumentos histOricos (1954-1962).
FEU/MONTFORT, 1902 21 edition, con referencia a las obras realizadas FONTBONA, 1974
FEU, Anloni; MONTFORT, Josep M': Estudi FLORENSA, 1956 entre 1962 y 1966 Barcelona: Ayuntamiento de FONTBONA de VALLESCAR, Francesc: „Falguera i
hislorich, artistic y arquitectonich del monestir do FLORENSA. Adolln Ultimos hallazgos y Barcelona. 1966. Sevilla. Antorii de". Dins Gran Enciclopedra Catalano,
Sant Pau del Camp d'aquesta ciutat Barcelona, reslauraciones. -Barcelona. Suplemento Ilustrado de vol. 7. Barcelona: ed. Enciclopedia Catalana, S.A.,
1902. a Gaceta Municipal" ( Barcelona ), ano 2, num. 16 FLORENSA, 1967 1974. p. 280.
(abr., 1956), pp. 139 142. FLORENSA, A.: Puig y Cadalatch arquitecto,
FIGUERAS, 1986 histnriador del arte y arquedlogo. ,Cuademos de FONTBONA, 1978
FIGUERAS, Concepcio: Casa Figueras. "Rambla- FLORENSA, 1957 Arquitectura" (Barcelona) (1967)- FONTBONA, Francesc El Noucentisme y otras
Associacid d'amics, comerciants i veins de les FLORLNSA, Adolfo: Excavaciones y restauraciones corrientes postmodernistas. Dins Cataluna, vol II
Rambles" (Barcelona), mare, 1986, p. 28. en piano 1957. "Barcelona. Suplemento Ilustrado FLORENSA, 1967 B Madrid Publicaciones de la Fundacion Juan March,
de la Gaceta Municipal,, (Barcelona), and III, num 36 FLORLNSA, A.: El,woltone"" he Arragni y nuestro Editorial Noguer, S.A., 1978 («Tierras de Espana)
FITA, 1896 (des.. 1957), pp. 551-556. ,"Tinelh,. ,Cuadernos de Arqueologia e Historia de la
FITA COLOME, F.: Arquitectura barcolonesa en at Ciudad,, (Barcelona), num. X, (1967), pp. 213-220. FONTBONA, 1983
siglo xv'. Bolos ineditos acerca de la constructed" FLORENSA, 1957 B FONTBONA, Francesc: Del Neoclassicisme a la
de Santa Maria del Pino y de Santa Maria de FLORENSA, Adolfo: Dos laprdas eucaristicas en FLORENSA, 1967 C Restauracid 1808-1888. Fotografies de Francesc
Pedralbos. ,Boletfn de In Real Academia de Hisloria" Barcelona -Barcelona. Suplemento Ilustrado he la FLORENSA. Adolfo Puig y Cadsfalch arquitecto. Catala Roca. Barcelona. Edicions 62, 1983. (Historic
(Madrid), vol XVIIII ( parr.. 1896 ), pp. 136 142. Gaceta Municipal" ( Barcelona ). num. 30 (jul., 1957). historiador del arte y arquedlogo. „Cuadernos do de I'Art Catala. vol. VI).
pp. 241-244. Arquitectura- (Barcelona), num. 68-69 (1967),
FLAMA, 1918 pp 75-58. FONTBONA-MIRALLES, 1985
FLAMA [pseud], El nou jardi de to Plaza del Museu FLORENSA, 1958 FONTBONA, Francesc; MIRALLES. Francesc- Del
del Parc. -La Veu de Catalunya" (Barcelona), FLORENSA, Adolfo: Las muralias romans de la FLORES, 1961 Modernisme al Noucentisme 1888-1917. Fotografies
3-1.1918. p. 7 (pagina arlistica). c/rdad. Barcelona: Publication del Ayuntamiento do FLORES, Carlos: Arquitectura Espanola he Francesc Catala Roca. Barcelona. Edicions 62,
Barcelona, 1958- Contcrnporclnea Bilbao: ed. Aguilar. 1961. 1985 (Historic he ['Art Catala, vol. VII).
FLORENSA, 1925
FLORENSA , A.: Dades subrninrstrades per FLORENSA, 1958 B FLORES, 1972 FORMENTOR, 1986
l arquitecto. sabre fa constructed mes alla de Ia FLORENSA. Adolfo: La plaza de San Felipe Nert. FLORES. Carlos Algunas precisiones en torno a la FORMFNTOR. Mingus B.: Zeleste , trelze anys i uns
reforma, ,La Ciutat i la Casa" (Barcelona) any I, Ayer boy y manna Barcelona: Ayunlarniento de obra de J.M. Jujol. «Hogar y Arquitectura"" (Madrid), quarts dies "Barcelona Metropolis mediterrania"
rider. 2 (1925) p. 23 Barcelona, 1958- num. 101 (jut -ago . 1972) pp. 36-76. (Barcelona). num. 2 (Sept., 1986), pp. 15-17-
FLORENSA, 1945 FLORENSA, 1959 A FLORES, 1982 FOYE, 1955
FLORENSA, Adolf,): Excavacrorres y restauracrcnes FLORENSA. Adolf: ^,La Drassana" ou chancier de FLORES. Carlos Gaud/ Jujol y e/ Modernismo FOYE, Ernesto: El Museo de Artes Decorativas tiene
en las mrnediacrons de la Plaza del Bey. constructions navales a Barcelona. Separata be Catalan. Prologo de George R. Collins. 2 vols. su soda on el hello Palacio de la Virreina.
uCuadoinos de Arquitectura" (Barcelona), 16m 3 Corrgres Archeologiques he France, CXVt/e Session. Madrid Ed Aguilar, S.A., 1982. "Barcelona. Suplemento Ilustrado he Is Gaceta
(Ion., 1945), pp. 311 [91 99). Calalogne. 1959. Paris: Societe Franraise Municipal" (Barcelona ), ano I, num . 8 (ago., 1955).
dArchbologie. 1959. FLORES/AMANN, 1964
FLORENSA , 1946 FLORES, Carlos: AMANN, Eduardo: La arquitectura FRANCES, s.d.
FLORENSA . Adolfo Conservacidn y restauracidn do FLORENSA, 1959 B de Barcelona. "Hogar y Arquitectura" (Madrid), FRANCES. Jose Jose Clara. Madrid : Tip. Artistic,
monrunentos hisldricos (1927 46). Barcelona FLOHLNSA. Adolfo Jardines y Monumentos. nums 55-56 (nov. 1964-feb. 1965). s.d. (Monograffas de arte).
Ayuntarr onto de Barcelona. 1946 Barcelona: Publicaciones del Ayunlarniento ce pp. 75-132-1 pIanol
Barcelona, 1959 FREIXA, 1979
FLORENSA, 1949 FOCHS, 1978 FREIXA, J. Josep Lluis Sert Barcelona: ed. Gustavo
FI ORE NSA Acollo: La Case de Montcada. FLORENSA, 1959 C FOCI IS, Pere La central Vilanova. reconvertir para Gds. 1979. (Estudio Paperback).
Barcelona Ay.rnlemienlo de Barcelona. 1949. FLORENSA, A I 'HOpitai de la Sainte-Croix cie conservar "On' (Barcelona), num. 35 [1978).
Barcelona. Separata de Congres Archdologique de pp. 18 26 FRIGOLA, 1986
FLORENSA , 1951 France. CXVIi Session, Calalogne, 1959. Paris: FRIGOLA. Joan Angel: Es retaurara of pa/auet
FLOHLNSA A Pmhlemas qua planfea la Snciete Francanse d'Archeologie, 1959 FOCHS/JARDI/MASCARELL, 1980 romantic del Parc del l aberint. , Barcelona 10.
,
re tarnracidn de monumor'los . „Memorias de la Real FOCHS. P JARDI, E., MASCARELL. P Districte 7. Horta-Guinardb", (Barcelona) num 40
Academia de Ciencias y Arles de Barcelona, FLORENSA, 1959 D Hidrnelectrica de Catalunya Central Vilanova. (des.. 1986), p 7
(Barcelona), 31 ep.. ndm- 620 (vol. XXX, nurn 15) FLORENSA, Adolfo: La Ca«e de Montcada. Barcelona, 1980
(1951). Barcelona: Ayuntamiento de Barcelona . 1959. Tiraje FUNDACIO, 1986
aparle de los nurrieros 25 y 26 de la revisla FOLCH i TORRES, 1931 La Fundacid Enciclopedia Catalana restaura un
FLORENSA , 1951 B "Barcelona= correspondiente a los mesas de encro y FOLCH i TORRES, Joaquirn. El tresor artistic de edilicio para actividades culturales ,El Pais"
FLORENSA, Adolfo Las obras de restauracrdn oei lebrero de. 1957 2' cdreidn, puesla al d'a Julio de Catalunya. La Capella de Sant Jordi at Palau de la (Barcelona). 17.101986. p. 31.
Hosnrtal de la Santa Cruz Dins Barcelona. 1959. Generalitat Barcelona: Industrias del Papel, S A.,
Uivi,k,.rcibn 1-hst6rica, vol. X. Barcelona 1931 FUTAGAWA//BORRAS, 1972
Avi.nlamlento de Barcelona . Publicaciones dcl FLORENSA, 1959 E FUTAGAWA, Yukio: BORRAS. Maria Lluisa : Antonio
Instiluto Municipal do Historic. 1959. pp 339344 FLORLNSA. Adolfo La anliguzr Casa do to Crnuad FOLCH , 1957-61 Gaudi. Casa Batlld. Barcelona, Spain. 1905-07 Casa
Publicaciones del Ayunlarniento de Barcelona, 1959 FOLCH i TORRES . Joa q uirn: L'art Catala . 2 vols . Mila, Barcelona , Spain, 1905-10 . Edited and
FLORENSA 1953 A Dingit per Joaquin Folch i Torres. Barcelona: Photographed by Yukio Futagawa. Text by Maria
,
1 LORENSA . Adnlfn. Consrvvucuin V rnsLxu;rr^,iir r,o FLORENSA, 1960 Ed. Ayrna. S A . 1957.1961. Lluisa Borras . "Global Architecture" (Tokyo). num. 17
[Sept, 1972]
iionrrrnentos histdncixs Burcelon,r El ORENSA, Adolfo La Casa be fa Ciudad en los
Publicaciones del Ayunlarniento du Barcelona, 195:1 nr;mpa; rnoderrrns Barcelona Publicaciones del FOLGUERA, 1915
Ayurilainienlo do Bnrcrr!ona, 1960 FOLGUFRA F , La nova Catedral. ,La Veu de GALERA/ROCA/TARRAGO, 1982
FLORENSA , 1953 B Catalunya" (Barcelona). 8-2-1915. GALERA. Montserrat, ROCA. Francesc: TARRAGO,
FLORENSA. Adolfo l as Alarazanas be Barcolnnra FLORENSA, 1961 Salvador. Atlas de Barcelona ?a edited , Presentacid
487
per Pa-, Via Barcelona Pubi^cacions eel Col legs GARCIA MARTIN, 1985 (mar 1983) pp 18.37 GRANDAS, 1987
Oliaa' a Arquitecles Be Calalunya. 1982 GARCIA-MARTIN. Manuel Estafudna pubHCa de GRANDAS. M' Carmen: Los proyectos urbanisticos
Barcelona. vol 2 Prbleg dAlbert Manent. GINER, 1980 pars la plaza de Espana. «D'Art.. (Barcelona).
GALLARDO, 1929 Barcelona Calalana de Gas y Electricidao, S A GINER DE LOS RIGS. Berna-oc Cirrcuenta sites de slum 13 (Islam. 1987), pp. 225-240.
GALLARDO, A Los clauslros gbticos de Barcelona. 1985 Arquitectura Espanola, // (1900.1950). Madrid Asir
Barcelona Atraccidn' ( Barcelona ), ano XIX.
Fos. 1980 (Md1ico, 1952) GRANELL , 1979
slums 219 220,"P 1 (sepl pct nov., 1929). GARRIGA, 1986 GRANELL, Ennc: L'Exposicio coma interior : «EI Arte
pp 291 -298. 324 330 1 357 362 GARRIGA. Joaqu m L'epoca del Rcnaixerrrent. s. GIRALT, 1918 A en Espana ' , els jots d'aigua-Item Dins L'Exposrcid
so. arnb la cot laborac,6 de Maria Carbonell. GIRALT CASADESUS R Las consPucclones International de Barcelona del 1929. Arquitectura i
GALLARDO, 1933 A Fotografies de Francesc Calald Roca. Barcelona: escolams en Cataluna . ' La Construcodm" Arts Decoratives . [ Barcelona , 1979), pp. 50-58 .
GALLAHDO. Ar;onw Las cocas cegrafiadas do Editions 62. 1986 . (Histbria de Art Calala , vol. IV ) (Barcelona), any III, num. 19 (gen. 1918 ), pp, 6 16. (Grans Tomes de L'Avenc. num. 3).
Sarnia «Barcelona AVaccron.- ( Barcelona ), nUrn. 259
(gen . 1933). pu 9-12. i nurn. 261 (mar , 1933) GARRIGA- MARQUES, 1982 GIRALT , 1918 B GRAN TEATRE , 1985
pp 8498 (GAR RIGA MARQUES. Ramon ] Circulo ecuestre GIRALT CASADESUS , R La Casa La Gran Teatre del Liceu. «Rambla . Associacid d'amics ,
856' 1981 CXXV an,versario Barcelona: Bomar Construcc,drn' (Barcelona) any III . num . 23 comerciants i veins de les Rambles- (Barcelona),
GALLARDO, 1933 B Ediciones. 2 (mai. 1918), pp 10 17. pct 1985. p 23
GALLARDO, Antonio Los mnnurnentos hisldncas y
arAsticos . La Casa do 1a Carrots o do 1a Almorna tic 1952 A
M" GIRONA , 1915 GRAD , 1986 A
Barcelona , Barcelona AtracciAn. ( Barcelona), GARRUT, J El Temple no Santa Maria del Mar GIRONA i VIDA . Manuel i Anna Memoria sobre la GRAD, Ramon Arquitectura quo carnina cap a
aio XXIIL iiurr 269 (roe. 1933) up 354 356 Barcelona Sec F Or-odes. 1952
construccion del crmborio de la Catedral Basilica de l'Eixample. « Barcelona 10. Districts 10. Sant Marti.
Barcelona Barcelona : Imp. Hennch y Cia ., 1915 . (Barcelona), slum 35 ( 1986). p. 6.
GALLARDO, 1934 GARRUT, 1952 B
GALLARDO. A Prises arqucoldcpcos por GARRUT Jose Ri" Ihnc.'aros do Pfodad do GODAY , 1933 A GRAD, 1986 B
Barcelona ' Barcelona Atraccion -, (Barcelona)- Barcelona . Barcelona : Ee Ayma, 1952 GODAY Josep Grup Escolar P. Collaso Gil GRAD. Ramon: Urbanisme barroc: Neptu i la Merce,
num. 274 (abr., 1934), pp 104 107; nurn. 275 Arquitectura i Urbanisme» ( Barcelona ) , num . 2 cars a cars.« Barcelona 10» (Barcelona ), n;im. 37
(mai., 1934 ), pp. 142.147, slum 276 (jun., 1934). GARRUT, 1957 (mar 1933) [P i 1 ] (set 1936). p. 14.
pp. 182186 ; n0m. 277 0 u1., 1934 )• pp. 213.218; GARRUT, Jose M: El esgrafado en la arquuectura
num. 278 (ago„ 1934 ), pp 328.243; num. 279 barcelone sa "Barcelona Suolerrentc Iluslrado do is
pp GRAD/LOPEZ, 1984
(sepl 1934), 281286: slum 280 (pct.. 1934). GODAY , 1933 B
Gacela MunicicaP (Barcelona), Rho III rim. 29
pa 305312. GODAY, Josep. L'Exposicid d'arquitectura escolar GRAD, Ramon; LOPEZ GUALLAR. Marina: La
(ma l, 1957) pp- 197 201. do Calalunya. «Arquitectura I Urbanisme» genes ) del °arc de la Ciutadella : projectes , concurs
GALLARDO, 1935 (Barcelona). ni,m. 4 (1933) , [pp. 1-20). municipal i obra de Josep Fontserd i Mestres
GARRUT, 1960 (1868-85). Dins Actes t Congres d'historia del Pla de
GALLARDO, Antonio La Casa r-. lglesra as GARRUT, Jose fv1': V'srla a ra coca Ce Campo
San Anton (Escolapros). "Barcelona Atracc^bn» GONZALEZ, 1903 Barcelona. Barcelona: Institut Municipal d Historia-
Bellesguard . Dirigrda par Jose M' Garret. Dins
(Barcelona )- nLms 235 i 237 (1936j. pp- 15-18 GONZALEZ SUGRANES , Manuel : Mendmcidad y Ed. La Magrana , 1984. pp. 441-455.
Gaud). Centro do Eslud^os Gaudinistas. Barcelona
83-87 Beneticiencia co Barcelona . Barcelona . 1903 .
Publication patrocinada par el COACB. Diripda por GRUPO , 1933
Cuaderno s do Arquitectura, 1960, sense paginar.
GALLART, 1971 GONZALEZ, 1977 Grupe de vmviendas obreras en Barcelona . Proyecto
GONZALEZ , Anton): La Casa Serra de Barcelona . del G A T E P A C (G.E.) "A.C. Documentos de
GALLAR F0'_ CI-i. Jose . M,s rrenionas . Barcelona: GARRUT, 1970
L Autor. 1971 Cronologfa. «Cuadernos de Arquitectura y Actividad Contemporanea '. num. 11 (3r. trim. 1933),
GARRUT. J M : La plaza Cerdd y sus secretes. Urbanismo» (Barcelona) , num. 127 (1977) , pp. 22-26. (Edicio facsimil, Barcelona: Ed. Gustavo
"Blan c de Barcelona" ( Barcelona ), 25-1-1970. Gill, 1975).
GALTES, 1934 pp 115-118.
GA TES M Dos manumentos artfsncos GARRUT, 1985 GRUPO 2C, 1972
barcclonesos ^Barcelona Atracciom. (Barcelona). GONZALEZ , 1985
GARRUT, Josep M .: La Casa-Hesse Gaud(, amb un
nr'im 271 1934), GONZALEZ,
(pen, pp 2730 Anton): 32 monuments Catalans. El GRUPO 2C: Los planes de Barcelona (1): El Pla
prolog dues parts. Dins Anton, Gauoi (1852-1926). patrirnoni arquitectonic de Is Diputacio de Cerdd y la realydad del Ensanche '.2C" (Barcelona),
Catalog de I'exposicio. Barcelona Centre Cultural de Barcelona . Fotografies as Jordi Isom, proleg num. 0 Qun , 1972).
GALTES, 1935 Ia Ca xa de °onsons. desombre 1984 goner 1985,
M Dalmau Ribalta
GALTES. Las esculturas del Pargue Mnnllu;c d'Antoni , . Barcelona: Diputacio de
de 1985, np 66.73 Barcelona. 1985 GRUPO 2C, 1979
,, Barcelona . Alraccibrn• (Barcelona ) and XXV. GRUPPO 2C: La Barceilona di Cerdd. Element/
rum 290 (1935) GAZULLA,1918 GONZALEZ , 1985 B dell'Ensanche e construzione dell'isolato. 'Lotus
GAZUI I A F D ! a Pabona de Barcelona y so GONZALEZ , Anton, Can Serra. Histdria Descnpcid . International ' (Milano). num. 23 (1979111), pp- 76-94.
GALTES, 1935 B santuar;o. Barcelona, 1918. Valoracid
GALTES. M. Alrededores Barcelona. San i Futur de I'Edificm de Puig i Cadsfalch.
de Gisler Arreb" (Barcelona). nurn
'dots Agudells'. "Barcelona 10 Oul. 1985) . pp 34-39. GRUPO 2C, 1982
Alrac con,, ( Barcelona), GEST/CALZADA, 1983 GRUPO 2C: La manzana comp idea de la Ciudad.
nurn 287 (m31 193.5). p0 155 158. GEST, Uwe; CALZADA, Carmen de la: GONZALEZ/LACUESTA , 1976 Elernentos y propuestas pars Barcelona. Barcelona:
Restauracrdn, rehabddacidn y decoracidn de una GONZALEZ . Anton): LACUESTA , Raquel: Resumes 2C Ed,ciones, 1982.
GARCIA /CASANOVAS, 1981 plants modernists . Un despacho de abogados en la
GARCIA. h 1 : CASANOVAS, hmstdrico de Is evolucidn del entorno urbane de la
Rosa Erna: Lospinluros coca Thomas'..,Om, (Barcelona). slum 40 Sagrada Famdra. 'CAU" (Barcelona) . nurn- 40 (nov-- GUELL, 1986
de la Casa de Cnnvalescencma. «D'Arp (Barcelora). (mar 1983). pp. 8-13. des. 1976), pp. 20-47. GUELL• Xavier. Anton) Gaud: Barcelona:
niun 8 - 9 !1981). op 209219. Ed. Gustavo Gili, 1986 (Estudio Paperback).
GIBER. 1947
GARCIAIGUARDIA, 1986 GONZALEZ/JAEN/BASTARDES, 1983
GIBER. J.: La masia catarana . Barcelona : Ed. M,IIa. GONZALEZ. Anton); JAEN , Gaspar: BASTARDES . GUTA, s.d.
GARCIA LSPUCI IL Albert; GUAHDIA i BASSOLS. 1947 Albert: La restauracid, arc i aqui Memdrra Guia del Pueblo Espanol. Junta de Museos.
Manuel- Espai , societal a la Barcelona pre :mnduslrmL 1981-1982. Actuacio del Serve) de Catalooacio i Barcelona. Imp, Seix y Barra! , 5 ci..
Barcelona Editions de a Magrana Institut GIEDION-WELKER/GOMIS/PRATS, 1966 Conservacid de Monuments de la Diputacio de
Municipal d 'His_taria. 1986 (Crux d'Histhna de G EDION WELKER C.: GOMiS, J : PRATS. J Port: Barcelona. Barcelona. Diputacio de Barcelona, GUITART . 1904-1905
Calalunya. 9). Guell de A. Gaudy: Barcelona : Ed. Pol(gra`a. S.A . [1983] GUITART, General La Casa de Maternidad y
1966 Expositor. «Anuario de la Asoc,acion de Arqu,tectos
GARCIA-MARTIN, 1977 GRAHIT, 1947 de Cataluna" (Barcelona) 1904-1905 , pp. 129-231 .
GARCIA-MARTIN. Manuel: Els Olicis Catalans. GIFREDA, 1929 GRAHIT y GRAD. Jose: Commsrdn de Monumentos
Proragon^stes de! Modornrsme Barcelona Catalans GIFREDA. Manus: L'arquilectura en !'Expoeicrd. 1-lisfdricos y Artisticos de la Provincia de Barcelona. HABILITACION , 1978
de Gas v Electncdac. S A 1977. «D'Aci i d AIIA» (Barcelona), mai. 1929, p. 90. Memoria de Ia labor rcalizada en su pruner siglo de Habrlitatidrr de (as buhardmllas del s. xrv en la Loma
exmstencfa . (1844.1944). Barcelona, 1947 de Barcelona . «On" (Barcelona). nirm. 33 [19781,
GARCIA-MARTIN, 1979 GIFREDA, 1930 A pp. 14-15.
GARCIA-MARTIN, Manuel Els portals modernisles. GIFREDA, Marius: I a reforms de fa Plata del Rem GRANADOS, 1976
Barcelona: Calalana de Gas y Eloclncidad. S.A-, 'M,radon" (Barcelona), any II, num. 65 (24-4-1930). GRANADOS. Or,ol Estudios de arqueologia romans
1979. HABITAR, 1973
barcolonesa Ia ouerbm decurrrana o del nemesis. Habitar en La Pedrera . «Hogares modernos"
GIFREDA, 1930 B «Pyrenae» (Barcelona). slum 12 (1976) (Barcelona), nom. 79 (mai. 1973). pp. 55-60.
GARCIA-MARTIN, 1981 GIFREDA. Mdr,us: PIUfeete de portmcs en el Palau
GARCIA-MARTIN , Manuel . Vidrmeras de un gran dal Marques de Commllas- ,'Miradon" ( Barcelona), GRANADOS, 1978
lards etc vrdnos. Prdlogo de Alexandre HEREU , 1986
Ci^c any II, nurn 76 ( 0-7-1930) i num. 80 (7-8-1930). GRANADOS. J-O.: El temple romano de Barcelona. HEREU PAYET. Pere L'arqumtectura d'Elmas Regent.
Barcelona: Cataluna de Gas y Electricidad, S A... Barcelona 1978. Catalog de I'exoosicio realilsada per Pere Hereu
1981 GIFREDA, 1930 C Payet, amb la col laboracio de Montserrat Torroella i
GIFREDA, Marius .Re,iorma de la Casa dell Velerc. GRANADOS, 1984 Xavier Fabre Cameras. Barcelona : CoI leg) Official
GARCIA-MARTIN, 1983 ,:Miredor:, !Barcelona) any II, niim. 82 (21.8.1930). GRANADOS, J.O.: La prmmera fortihcacion de la d'Arquitectes de Calalunya , Demarcacio de
GARCIA-MARTIN, Manuel: Reffeus escultdrics de colonic Barcmno. «R A R' (Oxford). slum 193 (1984)• Barcelona, -986.
Barcelona. Prbleg de Joan Bassegoda Nonell. GILT, 1967 pp. 267-319. Nurnero rnonografic amb el 1/101
Barcelona Catalano rte Gas y Elcctric^dad. S.A . GILT PERU Antonio: Breve historic images de San 'Papers ,n Iberian Archaeology'. HERNANDEZ , 1953
1983. Jose de !a Montanya. Barcelona : Irnprenta-I logar de i IERNANDEZ. Tomas: La Residencia Universitaria
S Jose de la Montana, 1967 GRANDAS,
GARCIA-MARTIN, 1986 de Estudian'es „Ramon Loth . 'San Jorge"
1984 GRANDAS. M" Carmen- Problemetica urbanistica y (Barcelona). num. 9 (gen. 1953). pp 36G9-
GARCIA-MARTIN, Manuel: Estaluaria publics de GIMENO, 1983 arquitectdnmca en torso a la Exposition International
Barcelona vol I, proleg de Francesc Fontbona. GIMENO PASCUAI_, Javier Urbanisme romano en de Barcelona de 1929 Tesi de I_licenciatura inedita.
Barcelona: Calalana 1973
de Gas y Electricidad, S.A., HERNANDEZ-CROS,
I hs'pania: Barcino. «O. Console Superior de Barcelona, Universitat de Barcelona . Departament
1984. HERNANDEZ COOS, J. Emil) Cronologia de la obra
Invesligan,ones C,enti(icas» (Madrid), num. 65 d'Histbria de I'Art. 1986. realr'zada por los reties direct)vos del G.A.TC.P.A.C.
488
,,Cuadernos de Arquitectura y lirbanismo" IBANEZ, 1984 de San Pedro de /as Paellas Asociacidn de LAMPEREZ , 1922
(Barcelona), nrim 94 (gen fob 1973), op. 30-54. IBANEZ, Maria Eugenia. Desaguisado urbanistico Arquitectos do Cataluna. Barcelona: Imp. Henrich y LAMPEREZ. Vicente: Arquitectura Civil Espanola. do
junto a una vieja capita. «EI Periddico" (Barcelona), Cia.. s.d. los siglos i at r,r!rv. 2 vols Madrid- Ed Saturnine
HERNANDEZ-CROS, 1979 6-10-1984, p. 18. Calleja, 1922
HERNANDEZ-CROS, J Emili: La Segunda IRANZO, 1903
Expositidn Universal de Barcelona: flash-backs. IBANEZ, 1986 A IRANZO, Ubaldo: Importancia histdrica del LAPLANA, 1978
,"CAIJ" ( Barcelona ), num. 57 (jun. 1979) pp. 40-45. IBANEZ, M. Eugenia: La finca Sentmenat puedo set Monasterio he San Pedro de las Paellas. Asociacidn LAPLANA. Josep de C L'Oratori be Sant Felio Herr
sede de teatro national "El Periddico" ( Barcelona), be Arquitectos be Cataluna. Barcelona. Imp Henrich de Barcelona i er seu Patrirnoni artistic i
HERNANDEZ-CROS/MORA/POUPLANA, 24 7-1986, p. 16. y Cia. s.d monumental, Barcelona : Publications he I'Abadia de
1973 Montserrat, 1978.
HERNANDEZ-CROS, J. Linili, MONA, Gabriel: IBANEZ, 1986 B JARDI, 1972 A
POUPLANA, Xavier Arquitectura he Barcelona BANEZ, M. Eugenia: Una casa modernists se salva JARDI, Enric: L'art catala contemporani Director LAREDO , s.d.
Barcelona Colegiu Olicial de Arquitectos de in extremis de una chapuza "El Periodico" Enric Jardi Barcelona: Edicions Proa, 1972. LAREDO, Eladio Casa de D. Fleriberto Pons y
Cataluna y Baleares, 1973 (Barcelona), 7-11-1986, a 21. Arola, siluada en la Rambla de Cataluna, n6meros
JARDI, 1972 B 19 y 21 (Barcelona). Arquitecto O. Alejandro Soler y
HER NA N D EZ-C ROS/MORA/POU P LA NA, IBANEZ, 1986 C JARDI, EnrS Histdria de „Els Ouatre Gats". March •,PequeFias rnonografias be Arte» (Madrid),
1977 IBANEZ, M. Eugenia: Una casa modernism „rrece• Barcelona: Ed. Aedos, 1972- 8 pp. s.d. Enquadernat a Is Biblioteca del C.O.A.C.
HERNANDEZ-CHOS, J. Ernili; MORA, Gabriel; con or, sobreatrce ilegaL „El Periddico" (Barcelona), amb el tilol Pequenas Monografias de Ane.
POUPLANA, Xavier: Gura he Arquitectura de 14 1-1986, p. 22. JARDI, 1975 Viviendas.
Barceionaii716-1970. Barcelona Colegiu Olicial de JARDI. Enric: Puig i Cadafalch, arquitecte- politic i
Arquitectos he Catakina y Baleares-Ed I a Gaya IBANEZ , 1987 historiador de fart Barcelona: Ed. Anal. 1975. LARRUECA, 1980
Ciencie S.A. 1977. IBANEZ, M. Eugenia: El Sindic de Greuges tends LARRUECA. Carmen: El Tearre Principal i l Hosoital
an ache en on viefo palaao "El Peri6oico" JARDI , 1980 de la Santa Creu ""Sent Pain. (Barcelona) no".-des.
HERNANDEZ-CROS/MORA/POUPLANA, (Barcelona), 7-2-1987 , p. 22. JARDI, Enric: El noucentisme Barcelona Eo. Proa , 1980.
1985 1980.
HERNANDEZ-CROS, Josep Emili; MORA i IGLESIES, 1955 LASARTE, 1927
GRAMUNT, Gabriel; POLPLANA i SOLE. Xavier: IGLESIES , Josep: L'escutlor Joan Roig Sole . JARRO , 1906 LASARTE, J. cc: La rrueva escueia de ingenieros
Guia be arquitectura de Barcelona Barcelona: 1835-1918. Reus Asociacidn do Estudios Jarro decorative existente on la fuente de la Industriales de Barcelona. "Barcelona Atracc dn"
Cal'legi d'Arquilecles be Catalunya, A.untamenl de Reusenses-Eds. Rosa de Reus , 1955 . plazoleta del parque Barcelona . Escultura original (Barcelona), any XVII, num. 198 (des. 1927),
Barcelona 1985. de Jose Reynes. ,Materiales y Documentos be Arte pp. 363-367.
ILDEFONSO , 1959 Espanol, (Barcelona) , vol. 6 (1906) , lam 85
HERNANDEZ-CROSIPOUPLANA, 1971 LLORLNSA . A ,, et all: !ldefonso Gorda . Ei hombre v LAZARO, 1955
HERNANDEZ-CROS. Josep-Emili, POUPLANA, so obra. Barcelona: Talleres Graficos Raidan do JAUREGUI , 1935 LAZARO BAYARRI, J.: El romantico Parque he la
Xavier La C,1udadela "Cuadernos he Arquitectura y C . A.G . S . A ., 1959 . JAUREGUI y ANGLADA , J M Memona de la Junta Ciudade!a ,Barcelona. Suplemento Ilustrado be la
Urbanisnlo" (Barcelona). num. 86 (nov.-dos 1971), be Obras col Puerto . Barcelona , 1935 . Gaceta Municipals. num. 5 (mar. 1955).
pp. 25-31. ILDEFONSO , 1976
lldotons Cerda (1815-1876) . Catalogo de la JOYERIA , 1934 LLADONOSA, 1973
HISTORIA, 1986 Exposition conmemorativa del Centenario be su Joyeria Roca. Barcelona . Arquitecto: J . L . Sort del LI [adonosa i] P.[ujol]. J.[osep]: "Cellers iAzcona.
Ia nistoria de en mercado de is Eciad Media. muerle. Barcelona: Colegic de Ingenieros de G.A.TE.P.A.C.-G.E. "A.C. Documentos de Actividad Anton". Dins Gran Enciclopedia Catalana, vol. 4,
"La Vanguardia" (Barcelona), 8-6-1986. Caminos, Canales y Puerlos 1976- Contemporbnea' (Barcelona) num. 14 (1934), pp. 12 Barcelona: Enciclopbdia Catalana. S.A., 1973,
y 14-17. (Edicio facsimil. Barcelona : Ed. Gustavo p. 800.
HITCHCOCK, 1957 ILDEFONSO , 1977 Gill, 1975)
HITC' COCK, I-lenry-Russell: Gaudi. New York Inc !ldefonso Cerde. "2C" (Barcelona) , num . 6 7 LLAGUNO, 1829
Museum of Modern Art . 1957. (gen. 1977); nurnero monografic. JUAN, 1928 LLAGUNO y AMIROLA. Eugenio: Noticias de /os
JUAN y TORNER, Alberto: Nola necroldgica. D. arquitectos y arquitectura do Espana desde su
HOMENATGE, 1910 ILUMINACION , 1928 Salvador Vinals y Sabate. ,Anuario de la Asociacidn restauracidn. 4 vols. Madrid. 1829 (Edicio facsimil,
Homenatge a! Dr. Robert. 41 lustracio Catalana» La ilurninacidn decorative. Exposicidn de Barcelona, de Arquaectos do Cataluna" (Barcelona), 1928. Madrid Ens Turner, 1977).
(Barcelona ), any VIII. ndm, 389 (20-11-1910); 1929 "Barcelona. Anuario do la Ciudad- pp. 79-84.
num extraordinari (Barcelona). Publicacidn oficial be la Sociedad de LLIBRE, 1914
Atraccion do Forasteros. 1928, pp. 175-179. JUJOL, 1969 Llibre del Consolat be Mar... Historia del Consolat y
HOMENATGE, 1980 JUJOL, Jose Ma [fill]: Goo de la arquitecrura de he la Llotja de Barcelona per Ernest Moline y
Homenatge a J Torres Crave -Cuadernos be INAUGURACION , 1906-1907 Jujol. «Hogar y Arquitectura» (Madrid), num 84 Biases . Barcelona: Hennch y Cia_ 1914,
Arquilectura y Urbanismo" ( Barcelona ), vols. 1 lnauguracidn do los nuevos caferoe deshr•,ados a (1969), pp. 9-39.
(nail,. 140) i 2 (num. 141) (1980). Facultad de Medicina y Hospital Clfnico. «Anuario de LLOPART, 1977
la Universidad do Barcelona" Barcelona: Tipografia JUNYENT, 1976 LLOPARi, Pilar: Un monument del barroco
HOSPITAL, 1930 La Academia , 1906-1907 , po 23-100. JUNYENT, Eduard: Catalunya romanica, barcelones La lglesia de San Severo . ,D'Art,,
Hospital ae 10 Santa Cruz V San Pablo. Barcelona. L'arquitectura del segle.e, Barcelona Publ cat:onss (Barcelona). num 3-4 (1977), pp 31-41.
Ed. Poliolola, 1930. INAUGURACION , 1966 de I Ahadia be Montserrat, 1976.
lnauguracrdn de la P.iscirra San Jorge. "San Jorge" LLOPIS , 1950
HOSPITAL, 197-r (Barcelona), num. 63-64 (jut.-ocl. 1966), p. 42 JUNYENT, 1983 LLOPIS. Arturo Gaudi en Is Villa de Gracia. Dins
L'Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau. I'f ospiral JUNYENT. Eduard: L'arquitectura religiosa a Album histdrico y grafico de Gracia. Barcelona,
be Barcelona Barcelona. Ed. Gustavo Gili, 1971. INFIESTA, 1954 Catalunya abans del romanic Barcelona 1950. pp 217-237.
M.[anuel] I [nfiesta Perez): Francisco Berenguer. Publicaciones de I'Abadia de Montserrat -Ed. Curial.
HOSPITALES, 1916 A "Cuadernos de Arquitectura" ( Barcelona ), num. 18 1983. LLOPIS, 1953 A
Hospitales do la Santa Cruz y he San Pablo -La (jun. 1954), pp. 8-13 [230-235]. LLOPIS. Arturo. La basilica de Santa Maria del Find.
Academia, (Barcelona) 1916, KUBLER , 1957 cinco votes centenaria. "Barcelona Atraccion"
INFIESTA, 1976 KUBLER, George Arquitectura de los siglos xvii y (Barcelona). num 339 (1953).
HOSPITALES, 1916 B NFIESTA, Jose M.: Modernismo en Cataluna. xi"". Madrid: Ed. Plus-Ultra. 1957 (Col. Ars
Hospitales be Is Santa Cruz y de San Pablo. +,La Autores: Juan Bassegoda , Jose Casanovas , Jose H span ae, vol XIV) LLOPIS, 1953 B
Construccion" (Barcelona). nom, 5 (nov 1916), Ma Garret , J M Infiesta, Joaquin Marco, Jaime I. LOPS. Arturo: Historia y leyenda de la capilla be
pp. 4-13 i 3 planols. Socies. Coordinador Jose M. Infiesta. Barcelona: LABORATORIO , 1978 Marcus. Un oequeno temple romanico del siglo xii,
Ediciones de Nuevo Arte Thor 1976. LABORATORIO DE URBANISMO. Los Ensanches en un tipico barrio barcelones. "Barcelona
HOSPITALES, 1922 (I). El Ensanche de Barcelona. Barcelona Escuela Atraccion" (Barcelona), any XXXV, num- 337 (1 r.
Los Hospitales de Barcelcna "Barcelona Atraccion" INFIESTA, 1979 Tecnica Superior de Arquitectura, 1978 (Monografia trim. 1953), pp. 27-30.
(Barcelona). num. 129 (gen. 1922). INFIESTA , Jose M. Clara. Barcelona Eds . ce Nou num. 19 del Departamento be Urbanismo)
Art Thor [1979] (Col Gent Nostra , nurn. 5). LLUIS, 1981
HOTEL , 1985 LABORDE , 1974 Lluis Domenech i Montaner. Arquitecto. 1850-1923.
L'Hotel Orient. "Rambla. Assoc acib d'amics, INICIS , 1985 LABORDE. Alexandre de. Viatge pintoresc i historic Madrid Colegio Oficial be Arquitectos be Madrid,
comerciants i veins no les Rambles" ( Barcelona). Inners de la urbanistica municipal de Barcelona El Princioat 1474-1974 5e. Centenari de la 1981.
act. 1985, p 2. Mostra dots tons municipals de plans i projectes impressi6 del primer Ilibre en catala. Traducci6 i
d'Urbanisme 1750-1930 Barcelona: Corporacid proleg d'Oriol Valls i Subira. Notes de Josep Monet LOPEZ OTERO, 1951
IBANEZ , 1976 A Melropolitana Barcelona-Aluntament de Muntaner. Barcelona: Publications he I Ahadia op LOPEZ OTERO, Modesto: El ecicificio be la Real
de
IBANEZ. M.E. La Diputacidn debe comprar Ia Barcelona, 1985. Montserrat 1974 (Col Biblioteca Abat Oliva). Academia he Medicina de Barcelona. Barcelona,
"Casa Tusqueliawr- „Mundo Dario" (Barcelona), 1951
265 1976. INSTITUCIONES , 1952 LACUESTA, 1983
lnsriluciones prownciales. La Escuela Elemental del LACUESTA Raque l : Agosro. oel grc ^Lrnerc uno LUNA , 1983
IBANEZ , 1976 B Trabajo , de Barcelona "San Jorge" ( Barcelona) . pare los edr{icios "EI Periddico" (Barcelona). LUNA, Joaquin El derribo de 13 casa de "La
IBANEZ_ M . Eugenia. Casa Tusqueliass La num. 5 (gen 1952). p. 20. 5-11-1983 . Carassa" provoca una nueva polemics municipal.
18-8-1983.
Pinufacid.n no cumole sus obligaciones- .'Mundo "La Vanguardia" ( Barcelona ),
Deno" (Barcelona) . 10-12-1976 . INSTITUTO, 1962 LAHUERTA, 1978
El lnstituto Agricola Catalan de San lsidoro. "Arte- LAHUERTA. Juanlo E! arquitecte Ignasi Mas M.E-I., 1982 A
IBANEZ , 1976 C Hogar" (Madrid), rum 208 Out 1962). 2 pp. s.n. (1881-19531 -Carver co la Ciutat. Revista be M E.!. El Eixample no perdera la a^!rgua ,Torre
IBANEZ. Ma Eugenia: -'La Rotonda" incluida or,, ei Arquitectura, (Barcelona). num 2 (mar 1978) o argues". -El Periddico". ( Barcelona ). 15 10 1982,
Catalogo. "Mundo Diario" ( Barcelona ), 22.51976 IRANZO, s.d. pp. 3.7 p 24.
IRANZO EIRAS. Ubaldo El claustro del monasterio
489
M.E . I ., 1982 B pi,, 60, 1900-I pp 128.130; 190.1 11, op. 123-127 MARTINELL, 1926 MARTORELL, 1926
M.E i. El Example va a recuperar la antigun Casa MARTINELL, Cesar. Arquiteclura catalana en e/ MARTOREL Jeroni: Les cases dots canonges i la
Ebzalde AEI Penodreo" ( Barcelona ) , 18-10.1982. MAISON JUNCADELLA , 1896 segle xv,r, "Resale do Calalunya• (Barcelona), num. residencia del Foment de les Arts Decoratives.
p. 23 Maison Juncadella, Ramble de Cataluna N.° 57, 22 (abr 1926) ••Anuari del Foment de les Arts Decoratives
Barcelona, &,nque Sagnier, Architect. Barcelona. (Barcelona), 1926
M . M ., 1923 Academy Arcnileclure and Architectural Review". MARTINELL, 1933
M M : Pedralbles . muses de Arta . Barcelona (London). vol 9 (1896 -I), pp. 120 i 124. MARTINELL, Cesar : Veinticinco aims de arquitoctura MARTORELL, 1929
Atraccon" (Barcelona)- any XIIi , nidm 148 (ago . barcelonesa 1908-1933 "Barcelona Airaccldn" MARTOREL_. Jeroni La ra sa gdtica del carrer de
1923) MALERAS, 1966 (Barcelona ), num. 263 (mai. 1933), pp. 160 167 Mercaders, .'Gaceta de les Arts" (Barcelona), num. 7
MALERAS. A t a monlada ituminada y atgo mss. (1929).
MACKAY , 1962 Evccacidr, de urra obm excepcronal y su proyeccidn MARTINELL, 1948
MACKAY . David Pandas inodernrstaS en Barcelona, en of rounds Barcelona, 1966. MARTINELL BRUNET, Cesar: EI antigun colegio de MARTORELL, 1929 B
1882.1922. "Cuadernos de Arquiteclura" cuugia de Barcelona, cobra arquitectdnica de un MARTOREL_, F.: Catedral de Barcelorra . Barcelona.
(Barcelona), num 49 (1962). pp. 34-39 i una Ilista MALOPE, 1983 A cirujano? "Anuario de la arquilectura" (1948). pp. 1929
sn MALOPE. V : Una escultura municipal , en paraders 6768
desconocido . "La Carassa" ha desaparecido tins et MARTORELL, 1960
MACKAY , 1963 derribo de su ediGcio. El Periodico> ( Barcelona), MARTINELL, 1951 MARTOREL_, Jose Ma: Visits a la Casa de la Calla
MACKAY . David . El Palau de to Mdsica catalana 18.10.1983. MARTINELL. Cesar Gaudi i Is Sagrada Familia de Jas Carolnas, 24, dirigida poi Don Jose M."
"Cuadernos de Arquiteclura " ( Barcelona). nirm comentada per ell rriateix. Barcelona: Ed Aym2. Martorell dins Gaudi. Barcelona: Centro de Esludios
52-53 (1963) pp. 3445 MALOPE, 1983 B 1951 Gaudinistas. Puhlicacion patrocinada per el COACB.
MALOPE, Victor: La Generalilat guards en un Lugar Dirigida poi Cuadernos do Arquiteclura . 1960, sense
MACKAY, 1964 secrets "La Carassa". -El Penodico" ( Barcelona), MARTINELL, 1952 paging.
MACKAY . David: Berenguer " Cuadernos de 308.1983, pp. 1. 4 i 11. MARTINELL Cesar. La Sagrada Familia. Barcelona:
Arquiteclura" (Barcelona ), nurn 58 (40 trim 1964), Ed Ayma. 1952 (1929). MARTORELL, 1963
pp 4547 MALOPE, 1985 MARIOREL_. Jose Mt: EI Cafe-Restaurants de la
MALOPE Victor: Vuelve da Carassao mientras su MARTINELL, 1954 Exnnsicidn lnternacional. "Cuadernos de
MACKAY, 1973 edilicio so romodeia •'EI Periodico> (Barcelona), MARTINELL. Cesar. Gaudnusrno Barcelona Amigos Arqulectura' ( Barcelona ). num. 52-53 (1963), pp.
7 -25
MACKAY. David: El Palacio Be fa Musics. 7.9.1985. de Gaudi. 1954 1 . Nu m. d e di ca t a Domenech i Montaner .
"Arquiteclura•. (Madrid) , num 172 (abr. 1973), pp.
26-29 . MANEGAT, 1951 MARTINELL , 1954 B MARTORELL/FLORENSA/MARTORELL,
MANEGAT• is G.: La Plaza Real Un oasis MARTINELL . Cesar 1_a igtesia de Beldn y su histona 1970
MADOZ 1946 romantics en e' cora>dn de Barcelona . "Barcelona accidentada. "Destine" (Barcelona). nurn 860 MARFOREL_ PORTAS, V., FLORENSA FERRER, A.;
,
Barcelona Edicidn facsimiliar . Atraccidn" ( Barcelona ), num. 329 (1r trim 1951). (1954). MARTOREL_ OTZET, V.: Historic del Urbanismo en
MADOZ Pascual:
Prologs Jaume Sobreques Callicd . Madrid pp. 2226 Barcelona Del Plan Cerda al Area Metropolitans.
de
Abaco ediciones. 1983. Edicid original dins del MARTINELL. 1955-61 Barcelona: Ed. Labor, 1970.
Dicaonario Geografice-Estadi-stico -Hrsfdrico de MANEGAT, 1957 MARTINELL, Cesar I-'art renaixentista i barroc.
Espana y sus posesiones de Ultramar. Madrid, MANEGAT. Julio Santa Maria de Pedratbies. L'arquitectura. D ns LArt Catald, dirigit per Joaquim MAS, 1916
1846 . vol III . pp 404.616. "Barcelona . Supleniento duslrado de la Gaceta Folch i Torres. 2 sots Barcelona: Ed. Ayma, MAS, Josep: Gera-Itinerario de la Catedral de
Municipal" (Barcelona), any 3, no 31 Oul. 1957). pp 1955-1961. vol. II, pp. 17-48. Barcelona. Barcelona, 1916.
MADURELL i MARIMON , 1935 278-282
MADURELL i MARIMON J M : Pere of Corimonids i MARTINELL , 1959-63 MASERAS, 1932
Les Obres Publiques "Analecta Sacra Tarraconensia" MANSION, 1983 MARTINELL , Cesar : Arquiteclura i Escultura MASERAS, .A Edificios barceloneses. La Antigua
(Barcelona) vo XI !1935), op 371-394 I a mansion Can Deu de Les Cords ya es municipal. barroques a Catalunya, 3 sots Barcelona. Ed. Casa Moya, hay Palacio de Comillas- Las pinturas
"EI Per10dice^ (Barcelona), 13.1-1983. Alpha . S A. , 1959-1963 (Monuments Cataloniae , del Vrgata " Barcelona Atraccion" (Barcelona), any
MADURELL i MARIMDN, 1936 vas.). XXII, num. 258 (des. 1932). pp. 355-360.
MADURELL i MARIMDN . Josep M' Pala u rent MANZANA, 1982
major de Barcelona . Reculi do notes histbriques . La nranzwm come idea de eluded. Elementos MARTINELL, 1960 MASO, 1980
"Analecta Sacra Tarraconansia» (Barcelona). vol. XII led Pros y prnnuestas pare Barcelona. Barcelona 2c MARTINELL, Cesar: Visits a la "Padres,, Dirigida MASO, S.: La culture ingresard en la Casa de la
(1936) pp 49'-518. ediciones, 1982. per Don Cesar Martinell. Dins Gaudi: Barcelona: Carideo. "Mundo Diario" ( Barcelona ). 18-6-1980.
Centro de Estudios Gaudinistas . Publicacidn p. 13.
MADURELL i MARIMDN , 19 37-1940 MARCH, 1955 patrocinada per eI COACB Dirigida per Cuadernos
MADUREI I y MARIMDN . Jose Ma: El palacio real MARCH, Jcsep M La Real Capita del Palau en la de Arquiteclura. Barcelona, 1960, sense paginar. MASO, 1986
la Districts
mayor Be Barcelona Nuevas notes pare so hislona. Ciudad do Barcelona. Barcelona . Irnprenta Revsla MASO. Sara La restauracid de sou del
<•Analecta Sacra Tarraconensia>, (Barcelona) . vol XI;I Iberica, 1955. MARTINELL , 1967 se celebra anb musics " Barcelona 10. Districts 6,
(19371940), pp 88 112 ivIARTINEI. L i BRUNET, Cesar: Gaudi; su vide, su Gracie" (Barcelona), num. 40 (des. 1986). p. 7.
MARGARIT/BUXADE, 1983 teem. su chin. Barcelona: colegio de Arquitectos
MADURELL i MARIMON , 1941 MARGARIT. Joan: BUXADL. Carlos Otra vrsila a! de Cataluna y Baleares, Comisidn de Culture, 1967. MASRIERA, 1926
MADURELL y MARIMDN . Jose Ma Las anrigoas Palau GE oil. ••Arquilecturas Bis" (Barcelona), nom. MASRIERA, Frederic: Jcsep Reynes i Gurgui.
dependencies del palacio real mayordeBarcelona. 45 (des. 1983). MARTINEZ, 1986 ••Gaceta de Les Arts" (Barcelona), num. 53 (1926)•
"Analecta Sacra Tairaconensia• (Barcelona), vol. XIV MARTINEZ, Merce: L'edifici modernists de Can Deu pp. 4-6.
(1941). pp- 129.154- MARINER, 1961 ja es centre civic. "Barcelona 10. Districts 4. Les
MARINER, Sebastian: Los conjuntos epigralions Corts• (Barcelona), oEm 40 (des. 1986), p. 7. MAURI, 1983
MADURELL i MARIMDN , 1947 turneries del Muses de Historic de la Ciudad. MAURI. Luis: Denunriaran al Ayuntamiento per
M . [adurell r) M [arimon] . (osep] M.[ana ): Primoras ••Cuacerros ce Arqueologia e H^sloria de la Gilded" MARTINEZ FERRANDO, 1944 derrihar la Carassa. "EI Noticiero Universal"
plains en e1 palacio Real Mayor de Barcelona Dins (Barcelona ). vol II )1961). MARTINEZ FERRANDO, J.E.: EI Archive de la (Barcelona). 7-9 1983.
Barcelorra. Urvulgacidn Histdrica vol. IV. pp. Corona de Aragon. Barcelona : Ed. Montaner y
134-140 Barcelona: Ed. Ayma 194?. MARTI , 1927 Simon. S.A Ed. Ayma. 1944 ( Barcelona Histbrica y MEJORAS, 1935
MARTI ALBANLLL. Pertains: lnleriores IViornimental). Mejoras urbanas . "Barcelona Atracc,on" (Barcelona),
MADURELL i MARIMDN, 1954 barceloneses Casa Dalmases. "Barcelona nurn. 287 (mai. 1935), pp. 149-151.
MADURELL MARIMDN , Jose M^: El Iraasla Fray ALnacciOn" (Barcelona). nirm. 190 (1927), pp. MARTINEZ-HIDALGO, 1984
Jose de la Concepcidrr , Analecta Sacra 112116 MARTINEZ-HIDALGO. Jose M.: El Muses Maritime MEMORIA, 1928
Tarracnnensa" ( Barcelona ). vol. XXVII (1954), pn de Barcelona. Barcelona Eoicib especial per a La Memoria referents a la restauracidn y ampiiacidn de
59-99. MARTI, 1930 Caixa de Catalunya - Ed. H.M.B.S.A.. 1984. la Casa del Cotegio del Ante Mayor de la Seda,
MARTI NAVARRE Juan Bautista : EI Palacio de Comisidn Especial pro Edificios. Barcelona: Irnp.
MADURELL i MARIMDN, 1968 Justicia de Barcelona. Barcelona, 1930 (Biblioleca MARTORELL, 1883 Altos, 1928.
MADURELL MARIMDN, Jose M^: Ohras arhslices de Tunsmo de la sociedad de alraccion de MARTORELL MONTELLS, J.: Ante-proyecto de
hospitalaria. s barceloneses , "Cuadernos de Forasteros, vol. XXII). factada pare la Catedral de Barcelona. Barcelona: MERCAT, 1931
Arqueologia e !-I^slorra de la Ciunad" (Barcelona). Imp. La Renaixenca. 1883. El mercat de Sant Antoni. L'engrandiment de
num XII (1968). MARTI, 1980 Barcelona i el Mercat de Sant Antoni. "La Publicitat"
MARTI i BONET, Josep M.: El convent i parrdquia MARTORELL, 1910 (Barcelona), 25-11.1931 , pp. 8-9.
MAINAR , 1955-61 A de Sair1 Agusti de Barcelona. Notes histdriquos. MARTORELL, ,Jeronimo: Estructura de ladrrllo y
MAINAR, Josep: L'art renarxenlisla i barroc. Les arts Amb la col laboracio de Josep Maria Junta i Ramon Morro atirantado en la arquitectura catalana MESTRES , 1853-54
decoratives. Dms L'Ad Catala, dirigit per Joaquim i Lluis Bonet i Armengol. Barcelona: Arxiu Diocese moderns "Anuario de la Asociacion de Arquitectos MESTRES, J.O.: Memoria o description histdrico-
Folch i Torres, 2 vols. Barcelona : Ld. Ayma. Bihlioteca, 1980. de Cataluna". (Barcelona). 1910, pp. 119-146. artistica de la iglesia de Santa Maria del Pinto de la
1955-1961, vol. II, pp 151-180 Ciudad de Barcelona. "Bolelin de la sociedad
MARTINELL, s.d. MARTDRELL, 1915 Economics barcelonesa de amigos del pals"
MAINAR, 1955-61 B MARTINELL, Cesar: La Sagrada FamEs y su MARTORELL, Gerona: Art barroc harceooni: La Casa (Barcelona), nos. 1853-abr. 1854.
MAINAR, Josep: L'ad neoclassic i roma.ntic. Les arts contrnuacidn. Conveniencia de un centre do de Convalescencia. "Veil i Nou" (Barcelona). any I
decoratives Dins L'Art Catala, dirigit per Joaquim estudios gaudinistas. Barcelona Amigos de Gaudi. (jun. 1915). MESTRES, 1876
Folch i Torres. 2 vols. Barcelona . Ed. Ayma. s.c. MESTRES, Jose Oriel: Monografia de ins Claustros
1955 1961 vol. II, pp. 309-330. MARTDRELL , 1925 de la Santa .glean Catedral de esta Ciudad de
MARTINELL, 1922 MARiDROLL, Jeroni: La rasa gotico-ptateresca del Barcelona. Barcelona : Imp. La Renaixenca. 1876.
MAISON AMATLLER , 1900-1904 MARTINELL Cesar Els hospitals medievais carrer de Mercaders. "La Ciutat i la Casa"
Maison AmaNler. Barcelorra. "Academy Arcnileclure catalana. Tarragona. 1922 (Barcelona). nurn 1 (gen. 1925). pp. 3-5. MESTRES, 1882
and Annual Architectural Review" (London), 1900-II. M ESTRES, Josep O.: Real Moonstone de Santa
490
Marra de Pedralbes. Apunlee historico- Angeles, un monumento recuperable. "La Miscel )sole Pug r Cadafalch. Institul o'Eslud's isep 1926), pp 17-20.
argraleclonrcos, Barcelona: Tipp-litogralia de Vanguardia" (Barcelona), 3-12-1975 Catalans 1947-1951. Barcelona. 1951.
Celeetno Verdaguer, 1862. OBRAS, 1926 B
MONTANER, 1978 MORPURGO, 1981 Las obras de restauracion del Palacio de fa
MIQUEL i BADIA, 1918 MONTANER, Josep Maria: Barcelona (Jo MORPURGO, Valerie: Un arciritettura di transi[ione. Generalifat. La Caplla de San Jorge. 'Barcelona
MIOULL y BADIA, P La Casa del Arcediann. "Eixarrrplau virtual. '=Jane,, (Barcelona), nurn. 54 , If nasal Sant' Jordi. "Casa Vogue" (Milano), num. A.Iracciorn> (Barcelona), nrim. 184 (1926), pp. 13.17
,Barcelona Atraccion (Barcelona), rrum. 86 (abr. gen -fed 1978). 120121 (lug'roagosto, 1981), pp. 122125.
1918) OBRAS , 1927 A
MONTANER, 1983 MUNOZ, 1986 A Las obras de restauracion del Palacio de la
MIRACLES, 1983 MONTAJER, Josep M.: Analisi del proces de MUNOZ CORBALAN. Juan Miguel. L a iglesia de la Diputacion. El Patio y la galena gohca- "Barcelona
MIRACLES Francesc: L'epoca de les avantguardes Iransforrnacio del cos de conerxements Ciudadela de Barcelona. Aspectos arquitectdnicos y Alraccidm> (Barcelona), num. 196 (1927), pp.
1917-1970. Fotogralies de Francesc Catala Roca arquitectdnics a Catalunya, on el pomade 1714- 1859. ornamentales. (1717-1766). Tesi de Llicenciatura 299-303
Barcelona: Edicions 62, '983 (Historia de !'Art Tesi Doctoral ^nddita Ilogida a I'ETSAB de la inedita. Universitat de Barcelona, Departament
Catala, vol. VIII). Universitat Politecnica de Barcelona . Barcelona, d'Historia he I'Arr 1986. OBRAS, 1927 B
1983. Las obras de restauracion del Palacio de la
MIRET, 1927 MUNOZ, 1986 B Diputacon. EI Salon de San Jorge- "Barcelona
MIRET. Octavio: A oropcsilo de en tome de MONTANER 1984 MUNOZ CORBALAN. Juan Miguel: Ei ejercito comp Atraccidn> (Barcelona), num. 197 (1927).
actualidad. El monumento a Colon. Barcelona MONTAJ ER, Josep M° La restauracion de los via oe transmison de modelos , flamencos. en el
Atraccion" (Barcelona), num. 193 (1927) , pp palacins Moja y March, "La Vangua'cia> siglo xvix. La Ciudadela de Barcelona. Cornunicacio OBRAS, 1928 A
203 21 1. (Barcelona), 25 -3-1984 prescnlada al VI Congres del CEHA. Santiago de Las obras de restauracion del Palacio de is
Compostela. 1002 1986 (Atlas de premsa). Diputacion EI Palm de los Naranjos "Barcelona
MIRET , 1927 B MONTSERRAT/CARRERAS, 1954 Atraccidc» (Barcelona), nurn. 202 (1928).
MIRET Octavio: 1 a Exposicidn de Barcelona de MONTSERRAT. S.; CARRERAS M Historia de la MUNOZ, 1987
1929. El Gran Palacio National "Barcelona Real Academia de Medicine de Barcelona. MUNOZ CORBALAN. Juan Miguel : EI "Periled de OBRAS, 1928 B
Atraccidn (Barcelona), mJm. 190 (1927) 99-103 Barcelona. 1 954 Catalans ll lustres»: On proyecto municipal pars Las obras de restauracion del Palacio de la
Barcelona. "D'Art" (Barcelona). nom 13 (mar. 1987), Diputacion. "Barcelona. Anuario de la Ciudad>
MIRET , 1927 C MONUMENT, 1903 pp. 185-200 (Barcelona). Publicaddn oirc^ai de la Sociedad de
MIRET , Octavio: La Exposicidn de Barcelona de Lo Monument al Doctor Robert (Progecte escultoric.h Atraccion de Forasteros, 1928, pp. 39-40, 45-49,
1929. El Paiaeio de Agricullura. 'Barcelona de Joseph Llimo.naL «Iluslracio Catalans.. NADAL, 1955 A 5556.
Auacc1dn (Barcelona), num. 194 (ago. 1927), pp. (Barcelona), num. 7 (19-7-1903), op. 109-110. NADAL, J M.: Historia , anecdotario y dogma del
252-255. Hospital de la Santa Cruz. Barcelona, 1955 OBRAS, 1928 C
MONUMENT , 1913 Las obras de resta uracion de bas Cases
MIRET , 1927 D Monument a Verdaguer Concurs d Ascultura. NADAL, 1955 B Consistoriales de Barcelona. La escalera de honor.
MIRET , Octavio: El puedo de Barcelona "Barcelona dlustracld Catalana» (Barcelona), num. 550 NADAL, J.M. Las Herman as de la Canoed del "Barcelona Atraccion" (Barcelona). num. 209 (nov.
Atraccidn" (Barcelona), nom 194 (ago. 1927), pp. (21 12 1913), pp. 609-6 1 2 . Hospital de Ia Santa Cruz. Barcelona. 1955. 1928), pp. 344-345.
267-272.
MONUMENT, 1914 NAVASCUES/AGUILAR, 1980 ODONI, 1981
MIRET , 1932 El monument a Verdaguer "La Veu de Cala•.un ya" NAVASCUES, Pedro: AGUILAR, Irnrnaculada: ODONI, Giovanni: Mobiti d'oggi in un spazio
MIRET , Octavio: El editico de la x Aiarazanas de (Barcelona ), 5 -2-1914 , p. 5 . Introduction a la arquitectura de bas estaciones en modernists, dentro una cornice di rose di gesso.
Barcelona . 'Barcelona Atraccidm^ (Barcelona) , nurn. Espana. Dins El mundo de lax estaciones. Madrid: 'Casa Vogue" (Milano). num. 120-121 (luglio-agosto
248 rfeb. 1932) MONUMENTO, 1888 Min steno Be Culture, 1980, 1981). pp. 116-119.
E1 monumento a Colon en Barcelona. ,La Ilust racidn
MIRET , 1933 A Arlist^ca> (Barcelona), num. 355 (15-10-1888), pp. NOGUERA, 1928 OLIVERAS, 1887
MIRET , Octavio: La reapertura del Gran Tealro del 336-344. NOGUERA CASAJUANA, Juan: La iglesia de San OLIVERAS. Camilo: La nueva iglesia en
Liceo "Barcelona Atraccion., (Barcelona) , num. 261 Severn de Barceion;;. Barcelona: Universidad de construction oe la parroquia de Santa Ana.
(mar 1933), pp. 69-72. MONUMENTO, 1901 Barcelona Facultad de Filosofia y Letras. 1928. Barcelona : Henrich y Cia., 1887.
B.P.. Monumento al ex Alcaldc de Barcelona , 0.
MIRET , 1933 B Francisco de P Rios y Taulet. Arquitectura y NOSTRES, 1913 OLIVERAS, 1900
MIRET , O c t av i o : El Tea t ro Prpa l . 'Barcelona " (Barcelona-Madrid) , num. 110 (1 901). Les nostres casetes. "Anuari de I'Associacio OLIVERAS. Camilo: Parroquia de Santa Ana.
Atraccon» (Barcelona) , num. 269 (nov 1933), pp. pp. 277. 284 -285 287-288. d'Arquitectes de Catalunya» (Barcelona) 1913. pp Proyeclo o'e nueva iglesia Memories «Anuario de la
347-351 8199 Asociacidn de Arqu tectos tie Cataluna: (Barcelona)
MONUMENTOS, 1933 A 1900. pp. 11 1-113.
MIRET , 1933 C Los rnonumentos de Barcelona. 111 . L a mesa NOTICIAS, 1834
MIRET , Octavio: Las elections y el desocupo del popular. "Ba rcelona Atraccion» (Barcelona). nir m Noticias sobre ei ensanche de la real plaza de OLIVERAS, 1986
Mused de la Ciudadela . Barcelona Atraccion 265 (lul. 193 3) pp- 228-230. Palacio. "EI Vapor'> (Barcelona), 25-3-1834, p. 4. OLIVERAS, Eliseo: La Caixa de Catalunya ultimo la
(Barcelona) , nirm. 259 (gen . 1933) , pp . 3-7 . adquisicion de La Pedrera "EI Per^ddico"
MONUMENTOS , 1933 B NOTICIAS, 1971 (Barcelona) 24.12-1986, p. 26.
MIRET , 1933 D Los monumenlos de Barcelona. 1v. El realm Noticias del A.H.U.A.D. Breve cronologla del Palacio
MIRET , Octavio: La inauguracid rr del Parlamento de Catalan . "Barcelona Alraccidn" (Barcelona), num. Mora o del Marques de Con,illas. <,Cuadernos de ORFILA, 1928
"Barcelona Atraccion (Barcelona). nom. 265 (sop. 1933), pp. 294-296. Arquitectura y Urbanismo" (Barcelona), num. 80 ORFILA , Daniel: El nuevo edificio de la Escuela
Cataluna
(fob 1933) , 35-3 9 . (1971), po 8-9 Municipal de Musics "Barcelona Atraccion»
260 op .
MONUMENTOS, 1935 A (Barcelona ). num. 204 (jun. 1928 ). pp. 170-173.
MIRET , 1934 Los manun>entos de Barcelona. X. Los politicos. NOTICIAS, 1975
MIPET , Octavio: Los ser'vicios rrrurucrpales do :Barcelona Atraccidm (Barcelona), any XXV, num. Noticias del A H U.A.D. de Barcelona . Las cases ORFILA, 1932
Barcelona . La Enserlanza onnlana - "Barcelona 292 (pct 1935), pc 308-313. d'En Cerda. "Cuadernos de Arquitectura y ORFILA. Daniel: El Archive de la Corona de Aragon.
Urbanemo" (Barcelona). num. 106 (1975). pp. Interesantes reformas. " Barcelona Atraccion
Atracc^dn (Barcelona) , num . 271 (gen. 1934) . pp
3-7 MONUMENTOS, 1935 B 34-39. (Barcelona). mum 247 (gen. 1932).
Los monumentos de Barcelona. Xi. Los rn/Mares.
MITJANS , 1981 "Barcelona Atraccion" (Barcelona). nirm 293 (nov. NUESTRA NUEVA ESCUELA, 1927 ORIOL, 1986
MITJANS , Francesc tone Castanver „O,radems 19351, PP 329-334 Nueslra nueva escuola. inaugural «Tecnica. ORIOL. Cesc: La Casa Golferichs , en projects quo
q uitcctera i Urbarnsme» (Barcelona) . r-inn 148 Revista tecnoldgico-industr al" (Barcelona). num. 108 comenca a ser una reafitat . " Barcelona 10. Districts
d'Ar
(1981) pp. 28.33 . MOORING , 1980 (des. 1927), pp. 371392 2. L'Eixample" (Barcelona), num. 40 (des. 1986). p.
MOORING . Step h en: A nton i Gaudi Casa Ballid 7
MODERNISMO , 1969 1904.1906. <Archileclural Des^g,n.. (London), nirm. NUEVA ESCUELA, 1928
ORS, 1910
E7 hl odern ismo en Espa na . Cason eel Buen Relvc . 1 2 (1980) . po 88-93. La nueva escuola de ingenieros industriaies de
M drd ocl 1969 Madrid. Direction General de Barcelona dbenca. EI Progreso de less cienc^as y de ORS, Eugenio D': El notable escultor Catalan Jose
a , d:c . sus principales obras. "La
Rellas Arles , del Mrnisterro de Educac^dn y Ciencia. MORAGAS , 1951 sus aplicacionos". ace XV. vol. XXIX. num. 719 Clara y algunas de
T. El num. 1476
C or rn sa r a G e neral do Ex posic^ones , 1969 . MORAGAS CALVET . restauranle de "Las Siole (1 7 -3 1928), pp. 162 166. Ilustracidn Artistica (Barcelona ),
Puerlasn "Barcelona Atraccidn>' (Barcelona), nrim, (11 4-1910) . pp. 233, 235-236.
MODERNOS , 1931 330 (2n . brim 1951) pp. 73.76 . NUEVO MONUMENTO , 1935
Los irindemos cddicios esco lares de Barce lona. Un nueva rnonurnento. A Jose Llunona uBarcelona OSSORIO, 1916
OSSORIO C. Douze;ours a 8arcelone . Barcelona:
'Barcelona Atraccior»> (Barcelona) (1935).
. ridm. 236 (lob. MORAGAS , 1953 Atraccion, (Barcelona), nom 283 p. 22.
1931), pp 35 30 MORAGAS ROGER, Valentin: El nuevo ediLCro del La Neotip^a 1916
CHoprn de Abogados . "Barcelona Alraccidn OBRA , 1933
MONEO , 1975 (Barcelona), any XXXV, nirm 339 (3r trim. 1953). L'obra construCtr3 de 1'A1untament. L'esglesia de is PABELLON, 1984 A
Mana. Rehabilitacidn la Casa
MONEO . Ralael: Si lc dicun put na- .Arqur,cchras pp 105.1 10. C,utadella "Gasela Municipal do Barcelona" PabeNdn del A,>e de
10 I t (Barcelona) , nurn 44 1 . 1933) . PC Maternidad pare sods de la Consejerla oe
Brs. IRarcelnna), nirm,. 6 (ore' 10 5). pp.
GAS 981 Sanded de Ia Generalrtat. «EI Croquis. (Madrid).
MORA , 1 pp 59-63-
MONREAL, 1971 MORAGAS, AnIoni Lie: Un 'opera prima di Antonio OBRA, 1956 cum extra (1984L
MONREAI - AGUSTi Lr i 1 L rt i l:'l: i,,rh1,^,r ii,' ONadi Dart prunnletrico al Morsels . "Casa Vogue" L r ut d[ C r r •.C uadernos e' Argwtecturc
una Cas a c n F ourllber; Ru nr Ir rc 11)71 (Md,nrot , nurn 120 121 Iluglio agosto, 1981), pp. (Bsrcrrlo•ra) nu'' 26 i-956), pp 1.20 ;161.180]. PABELLON, 1984 B
de !a Materrntat
9£1 I0:1 Paheild'! del Ave Maria Be is Casa
On, )Barcelona) , our.-: 51-52 (1984)
MONREAL , 1975 OBRAS, 1926 A
MONREAL y TEJADA . uis Li C;:ntr'nlt: ,P' In:: MOREU-BEY, 1951 Las obras tie Li nueva estaradn de via;eros tie
MOREU-BEY. Enric Lls arquriccles de Linga. Dins MIA- .,Barcelona AVaccrdn (Barcelona), num. 183 PALACIO, 1899
491
Paljcro c: .i. st: r. Ar.,ncr; ne Ia Aaccoic,or no PAULI, 1950 PONZ, 1788 Catalunya. Barcelona Institut dEstudis Catalans,
Arquileclos ee Calalur'a•". (Burcelona). 1899, pp PAUL(, Anlomo: I undacionos rolrg,osas on Gracia PONZ. Antonio 'Jima tie Espana Madrid: Joaquin 1934
201219 hasta pi siglo xrx Dins Album historrco y grafico de Iharra, 1788 vol XIV (Edicid facsimi a Madrid:
Gracia Barcelona: Imp Arolas, 1950. Atlas, 1972) PUIG i CADAFALCH, 1936
PALACIO, 1906 P.(u y] C [aoatalch]. J.[osep]: El temple roma de
Palacro Be Justicia Barcelona . Arqurtectos: J. PELIGRA, 1979 PORTADA, 1904 Barcino. Cescoberta d'elements de la cornisa:
Oomdoech y Estapa y E. Sagnior . "Materiales y Pelrgra o1ro edifice modernisla. En la calle Revella. Portada de Is casa Garriga Nogues an la calle Be la •,Anuan de I'Institut o'Lstuds Catalansd ( Barcelona),
documentos de one espanol>, (Barcelona), vol 6 " Mundo Diane,, ( Barcelona ), 22-4-1979. Diputacidn. Arquitecto E. Sagnier. 1902. ,Mater ales vol. VIII. 1927.1931 (1936), pp. 89.97.
(1906). lams 591 74 y Documentos de Arte Espanol (Barcelona), vol. 4,
PERARNAU , 1951 (1904). lam. 19. PUIG i CADAFALCH/FALGUERA/GODAY,
PALACIO, 1914 PERARNAU DE BRUSE, Carmen : El "Hostal de la 1909-1918
El Palacro do la Generalrdad do Cataluna Bona Sort.' -Barcelona Atraccion " (Barcelona), num. PORTADA , 1904-1905 PUIG i CADAFALCH, Josep; FALGUERA. Anton
,.Barcelona . Boletin de la Sociedad de Alraccion de 330 (2rr trim 1951), pp. 57-61. Portada an la casa del doctor Fargas en la Rarnbla Be: GODAY, Josep: Arquitectura romanica a
Forasteros ' ( Barcelona ), num. XIX (3r. trim. 1914) de Cataluna, nEm. 47- Arquitecto E. Sagnier. 1904. Catalunya 4 vols. Barcelona: Institul d'Estudis
pp 18.57. PEREZIBALDRICH, 1953 «Materiales y Documentos de Arte Espanol Catalans. -909-1918.
PERF7 RODRIGUEZ , Julian; BALDRICH , Manuel , (Barcelona), vol 5. (1904-1905), lam- 21
PALACIO, 1928 et alt.: La casa Provincial do Maternidad. Un s,g)o PUIG i CADAFALCH /MIRET, 1911
El palacio Episcopal de Barcelona . La restauracion Be exislencia . "San Jorge ,, ( Barcelona ) , nom , 12 PORTADA , 1910 PUIG i CADAFALCH, J., MIRET i SANS, J.. El Palau
del patio central. „ Barcelona , Anuario de Ia Ciudad, (Pct. 1953) Portada de la Tenencia de Alcalda del distrito de la de la Diputacid General de Catalunya. ,Anuari de
Publication official de la Sociedad de Alraccion de Concepcion n . Arquitecto: Pedro Falques. ,Materiales I'Institut d'Estudis Catalans' ( Barcelona ), any III:
Forasteros (Barcelona), 1928, pp . 89-91. PERMANYER, 1986 A y Documentos de Arte Espanob' (Barcelona). vol. 8, 1909 1910 (1911). pp. 385-480.
PERMANYER , Llu(s: Restauracron do las casas (1910), lam. 70.
PALACIO, 1929 Cerda , qua no fueron las primeras del Eixample in PUIG-GAIRALT, 1933
El Palaco do to Excma Diputacidn Provincial do son obra del urbanista. •-La Vanguardia" ( Barcelona), PORTADA , 1913 PUIG-GAIRALT, R. Translormacions de Barcelona.
Barcelona . Barcelona: Sociedad de Alraccion de 23-2.1986 In. 22. Portada de la casa de Jairne Moysi en la Rarnbia c10 El Banc d'Espanya. ,Arquitectura i Urbanisme»
Forasteros. Talleres Thomas, 1929. Cataluna. Arquitecto M. Comas y Thos. " Materiales y (Barcelona). num. 3 (1933).
PERMANYER , 1986 B Documentos de Arte Espanol' (Barcelona) , vol. 9
PALOL, 1955 PERMANYER. Llu(s: El casal de Sant Jordi, (1913), lam. 103 PUIGGARI, 1894
PALOL. Pedro de : Notrciario arqueoldgico referenle restaurado y remodelado, sere fa nueva sede de is PUIGGARI. Joseph: Monografia de la Casa Palau y
a )a epoca paleocristiana y visigoda. ,AnLlarjo Conselleria de Justfcia. "La Vanguardia >, (Barcelona). PORTES, 1925 Museo del Excm. Sr. D. Eusebi Guell i Bacigalupi
Espa/iol do Arqueologra'>, vol. XXVIII (1955). 2-11 1986 p. 29. Pones de Bronze, obra de Pere Corberd. "La Ciutat amb molu de la visita oficial feta per to "Centred.
i la Casa,, , any I. num . 2, (1925 ) , p. 27. Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona Imp,
PALOL, 1961 PERMANYER, 1986 C oe ,L'Aver 1894.
PALOL. Pedro de Mosaicos sepulcrales PERMANYER, Lluis: La Fundacid TApies. un PREMIS , s.d.
paleocnshano de Espana "Corsi-. vol. VIII (1961) enriquecimienlo para Barcelona . "La Vanguardia" Prernis FAD d'Arqudectura i d'Interionsme. QUINTANA, 1927
(Barcelona). 2-11-1986, 3 pp. a color sense [Barcelona]: Foment de les Arts Decoratives, s.d. QUINTANA, Francesc do P.: Les formes guerxes del
PALOL, 1966 numerar. Filxes col'leccionables. Temple Be la Sagrada Familia. "La Ciutat i la Casa",
PALOL, Pedro de La arqueologra paleocristiana en num. 6 (1927). pp. 16 29.
Esparta y estado de is cuesti6n . Dins Actas I PI y ARIMON , 1854 PROJECTE, 1986
Reunion National Be Arqueologra Paleocristiana. PI y ARIMON , Andrr=s Avelino: Barcelona antigua y ALEMANY. Joan et. alt. Prolecte de restauracio. RAFOLS, 1934
Vitoria 1966. moderns 6 description e historra de esta ciudad reforms i ampliacio de les Drassanes de Barcelona. RAFOLS, J. Francesc: Pere Blay i I'arquilectura del
desde su fundacion pasta nueslros Bias. 2 vols. "Habitatge" (Barcelona), num. 8 (des. 1986), pp Renaixemenf a Catalunya . Barcelona : Associacio
PALOL, 1967 Barcelona: T. Gaschs. 1854 14-20. d'Argwtectes de Catalunya, 1934.
PALOL. Pedro de : Arqueologra cristiana de )a
Espana Pomona Madrid. 1967. PIE, 1981 PROTECCION, 1982 RAFOLS, 1934 B
PIE i NINOT, Ricarcl: Restilucid proiectuai de sis Protection municipal Para la "torre de aguas> del RAFOLS. J.F.: La decoration mural del despacho
PALOL, 1968 places neoclassiques calalanes . " Ouaderns Eixample. ,Diario do Barcelona'' (Barcelona). de le alcalda Be Barcelona. "Barcelona Atraccion,,
PALOL. Pedro de. Arquoologra hispBnica do d'Arquitectura i Urbanisme„ (Barcelona), nom 145 31-12-1982. ( Barcelona ), num. 273 (mar. 1934), pp. 89-93.
tiempos romance y visigodos -Revista de (mar-ahr 1981), pp 46-47.
Arqueologra Crisliana,, , vol. XLIII ( 1968). PROYECTO, 1915 RAFOLS, 1943
PIE , 1982 Proyecto de Decoration del Salon de Ciento de RAFOLS, J. Francesc: El arte modernists an
PALOL, 1969 PIE . Ricard EI parc GUell projecte d'nrbanitzacid. Barcelona. Auto. Enrique Monserda. "Arquitectura y Barcelona. Barcelona: Lib. Dalmau, 1943.
PALOL, Pedro de : Art paleochretien an Espagne. "Ouacerns d'Arquilectura i Urbansme" (Barcelona), Construction, (Barcelona-Madrid), 1915, pp 88-89.
Barcelona 1969. nom 153 (set. 1982), pp. 42-45 91, 93-96. RAFOLS, 1949
RAFOLS. J.F.. Modernismo ymodernistas.
PANE, 1964 PIFERRERIPI i MARGALL, 1884 PUIG, 1929 Barcelona : Ed. Destino, 1949.
PANE, Roberto Antoni Gaud' Milano: Edizioni de PIFERRER. Pablo: P. y MARGALL. Francisco: PUIG y PUIG. Sebastian: Episcopologio do la Sodo
Comunita, 1964. Espana, sus monumentos y artes. Su naturaleza a Barcinonense Barcelona . Biblioteca Balmes, 1929. RAFOLS, 1951
historia. Cataluna. Con nolas y adiciones de Antonio (Biblioteca Historica de la Biblioteca BaIrTies, Scrip 1, RAFOLS, J.-F.: Diccionario Biografico de Artistas de
PARICIO, 1981 Aulestia Pijoan . 2 vols. Barcelona : Editorial de Daniel vol I). Cataluna. Desde la epoca romans hasta nueslros
PARICIO ANSUATEGUI, Ignacio : Ei Park Guell de Corleza Cia., 1884 Bias. 3 vols. Dirigido por J .-F. Rafols. Barcelona: Ed.
Barcelona Una ioccion do construccrdn. •,CAU- PUIG, 1970 Mill's, 1951
( Barcelona ), num. 70 (mar 198-,). PIJOAN, 1905 PUIG. Arnau: Histbria de ('art catala: del
PIJOAN , Josep: La Sagrada Familia 1,9 Catedral Renaixement al Barroc. Barcelona : Ed. Taber-Graf. RAFOLS, 1956
PARK GUELL, 1973 nova. ,<La Von de Catalunya >, ( Barcelona). Europees. 1970 (Col Biblioteca do Cultura RAFOLS, J.F.: Puig y Cadafalch. "Cuadernos de
Park Gueii. ,Muenles Tres Uves, num. 37 (des 271 1-1905. Cataiana). Arquitectura „ (Barcelona ), num. 28 (1956), pp. 1-7
1973) pp. 10 30. [225 231).
PINOL , 1953 A PUIG i ALFONSO, 1918
PARQUE GUELL , 1959 PINOL ANDHLU, Ramon Construcciones rurales en PUIG y ALFONSO. Francisco : La beneficiencia RAFOLS, 1958
El Parque Guelt -.Zodiac- (Milano), num. 5 (nov. torno a nuestra urbe. La masia, an at Llano de barcelonesa. „Barcelona. Boletin do la Sociedad de RAFOLS, J F.: Los arquitectos barcoloneses do
1959) pp 132-13.5 Barcelona , "Barcelona Atraccidn„ (Barcelona). any Alraccion de Forasteros» ( Barcelona ), any IX, num. mediados del ochocientos. (1835-1865). "Cuadernos
XXXV, nEm 338 (2n trim. 1953), pp. 62-67. 36. (4rt. trim. 1918), pp 10-49 do Arquitectura„ (Barcelona), num. 33 (1958), pp.
PARQUE GUELL , 1973 6-1 1-
Ft Parque Gue1,i en Barcelona «Arquitectura.. PINOL , 1953 B PUIG i ALFONS, 1930
(Madrid) , nurn. 172 (abr 1973) , pp 30-31 . PINOL ANDREU . Ramon: Un bello jardin romantico. PUIG i ALFONSO, F.: Curiosilats barcenolines. 2 RAFOLS,1959
El laberinto de Horta. Uri rnagnilico ejemplar de vols. Barcelona : Lihreria Puig, 1930. RAFOLS, J F.: Jose Goday. Arquitecto de los
PASSAT , 1983-85 parque dreciochesco, en to.,; ali-po'edorss de grupos escolares de Barcelona. "Cuadernos do
FLRNANDEZ. Magda , et, alt.: Passai i present de Barcelona . " Barcelona Alraccion,' (Barcelona), any PUIG BOADA, 1944 Arquitectura+' ( Barcelona ), num. 35 (1r. trim. 1959).
Barcelona . 2 vols. Barcelona I.C E -Universilat de XXXVI, num. 341 (1r. trim. 1954), pp. 8-13. PUIG BOADA, Isidro: El Palacro Guell, Be la calla pp. 8-11.
Barcelona. 1983 i 1985 (Col , Pau Vila, nums. 4 5). del Condo del Asalto. do Barcelona. "Cuadornos do
PLADEVALL , 1974 Arquitectura „ (Barcelona ), num. 2 (nov. 1944), pp. RAFOLS, 1960
PATI, 1986 PLADEVALL. Antoni: .'Fiveller, loan-. Dins Gran 2534, RAFOLS. J.F.: Gaudi 1852 1926. Barcelona: Ed.
Li Pa/r Hannay albergara on centro de esludios y EnciclopAdia Calalana, vol. 7. Barcelona: Aedos. 1963 (Col. Biblioteca Biografica Catalans,
recursos culturales. "La Vanquardia.' ( Barcelona), Enciclopedia Calalana. S.A., 1974, p. 497. PUIG BOADA, 1979 nurn. 3).
5 10 1986. U 3'. PUIG BOADA, Isidre: El Temple de la Sagrada
PLADEVALL. 1978 Familia. Barcelona Eds de Nuevo Arta Thor, 1979. RAFOLS, 1960 B
PAULI , 1941 PLADEVALL Antoni Fls monestirs Catalans. 4.,1 (1:3 edicio a Barcelona: Ed. Barcino, 1929). R.[afols], J.F.: Ll arquitecto Francisco Folgucra.
PAUL( MELLNDLZ . Antonio: Resurrnen histdrico del edicio. Folografies de Francesc Calala Roca "Cuadernos he Arquitectura ( Barcelona ), num. 41
Mnnasterio de Noestra Senora de los Angeles y pie Barcelona: Ed Destine. 1978 PUIG i CADAFALC_H, 1904 (1960), pp. 2 6 [316 320].
do la Cruz do Barcelona. Barcelona , 1941. PUIG y CADAFALCI-I. Joseph: L'oeuvre de Puig
PLANS, 1983 Cadafalch- architects. 1896-1904. Barcelone: M. RAFOLS, 1960 C
PAULI, 1945 Plans i projectee per a Barcelona. 1981-1982. Parera edlleur, 1904. R.[atols], J.F : Despliegue brunelleschiano on Cl
PAUL( MELENDEZ , Antonia El Real Monaslerio de Barcelona : Aluntarrrent de Barcelona, Area novecentismo catalan . "Cuadernos de Arquitectura,'
San Pedro de las Paellas Be Barcelona Barcelona , d'Urban sme. 1983 PUIG i CADAFALCH, 1934 (Barcelona), num. 40 (2n. trim. 1960), pp. 24 29
1945 PUIG i CADAFALCH, J.: L'arquitectura romana a [288-293].
492
RAFOLS/FLORESIJUJOL , 1974 ano. ,El Peribdico" ( Barcelona ), 24-12-1986, p. 20. de Barcelona. Universidad Politecnica de Barcelona, "Barcelona Atracc16n, (Barcelona), num. 183 (sep.
RAFOLS . J F : FI ORES, C JUJOL, J.M' (hijo). La 1983. 1926), pp. 9-12.
arquitectura de J . M ." Jujol . Selection y comontanos RIBALTA/FONTQUERNI, 1972
del material grafico: Salvador Tarrago. Barcelona: RIBALTA. Mariana: FONTOUERNI, Enriqueta: Las ROS TORN ER, 1973 RUBIO i TUDURI, 1926 E
Ed. La Gaya Ciencia. S.A., 1974. escuelas del C.F N U. 1936-1939 ,Cuadernos de ROS TORNER, Antonio: La Ribera de Barcelona. RUBIO TUDURI, N Ma Progresos de la
Arquitectura y Urbanismo, (Barcelona) , num. 89 Barcelona: Graficas Europeas. S A., 1973. urbanizacidn en Barcelona . La resurreccidn del
RAFOLS/FOLGUERA 1929 (mai.-run. 1972), pp. 2-13 Parque de la Crudadela. ,Barcelona Atraccibnx,
,
RAFOLS , J. Francesc; FOLGUERA. F.: Gauc/. ROS TORNER, 1975 (Barcelona ), num. 184 (oct. 1926), pp. 21-23.
Barcelona Ed Canosa , 1929 . RIBAS, 1966 ROS TORNER, Antonio. Templos de Barcelona.
RIBAS PIERA, Manuel. Consideraciones sobre Barcelona: Ayuntariento de Barcelona, 1975. RUBIO i TUDURI, 1927
RAMBLA , 1987 Gaudi, a Iraves de sus obras urban(sticas. RUBIO y TUDURI, Nicolas Ma La restauracidn del
Rambia do Cataknya , 19 Casa Heribert Pons . ,Cuadernos de Arquitectura" (Barcelona), num. 63 ROSSELLO, 1947 Parque de la Crudadela. , Barcelona Atraccion,"
Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament (1966). ROSSELLO, Manuel La restauracidn de la iglesia de (Barcelona), num 192 (jun 1927), pp. 171-182.
d'Economia i Finances . 1987. los Santos Justo y Pastor. , Barcelona Atraccidn"
RIERA, 1914 (Barcelona), num 315 (2n- trim. 1947), pp. 202-206. RUBIO i TUDURI, 1930
RIERA y SOLER, Luis: La Casa Lonja del Mar de RUBIO i TUDURI. N. M?: L'aclimatacid de
RAMIREZ , 1955
RAMIREZ PASTOR , Dieg o: Poblet en la visa Barcelona . ,,Barcelona. Boletin de la Sociedad de ROSSELLO, 1952 l'arquitectura moderna a Barcelona. •,Mirador,,
(Barcelona), any ll, num. 93 (6-11-1930), p. 7.
barcelonesa. El abed Oliver, constructor de to que Atraccion de Forasteros" (Barcelona), any V. num. ROSSELLO, Manuel Las basilicas barcelonesas.
hoy es Salon de San Jorge. ,Barcelona. ( Barcelona) , XVII (1914), pp. 20-49. ,Barcelona Atraccion," (Barcelona), num. 334 (1952)
num . 7 . (1955) RUBIO i TUDURI, 1936
RITTER, 1981 ROSSELLO , 1952 B RUBIO i TUDURI. Nicolau M?: Ampliacid de la
MESNATA 1910 RITTER, Enrichetta: Al piano terra di casa Thomas, ROSSELLO. Manuel: Una joya del Barrio Gdtico masoveria a /a Casa Guell de Pedralbes.
RAMOS ,
on laboratcrio per it design di un secolo. "-Casa La Casa del Arcediano . ,Barcelona Atraccion» ,Arquitectura i Urbanisme", vol. VIII (1936).
RAMOS MESNATA , J.. El Parque do ArliPena.
Madrid Ed . Eduardo Arias 1910 . Vogue", (Milano). num. 120-121 (luglio-agosto. 1981), (Barcelona), any XXXIV, num. 336 (4rt. trim. 1952),
pp. 120-121. pp 170-174. RUBIO i TUDURI, 1961
RUBIO TUDURI , Brunelleschi (a
RECONSTRUCCION, y M .': De
1931 N .
prop d it d unas car l Direct or). , C ua dernos d
La roconstruccidn s o e tas a e
de la antique "Casa dels Velers" . RIUS, 1937-40 ROURA, 1974
,Barcelona Atraccion" ( Barcelona ) , num . 235 (1931) , RIUS SERRA. J.: Ferrer Peyrdn y el monasterio de ROURA. J.M.: Carlos Burgas. Mago y poet" del Arquitectura» (Barcelona), num. 43 (1r trim. 1961),
pp 23-25. Pedralbes. "Analecta Sacra Tarraconensia» agua-luz. Barcelona: Ediciones Unidas, 1974. p. 44
(Barcelona), vol. XIII (1937 1940), pp. 75-77.
RUBIO i TUDURI, 1966
RECONVERSIO , 1980 ROVIRA, 1846
Reconversid de la Central Vilanova 1896-1980 . RIUTORT, 1946 ROVIRA i TRLAS, Antoni. Plaza de la Constitucidn. RUBIO y TUDURI. N.M': El arquitecto Duran
Reynals. artista clAsico "-Cuadernos de Arquitectura""
[Barcelona ]: Hidroeleclrica de Cataluna , S . A [19801 RIUTORT, Jose Ma: Hisforia y leyenda do las ,Boletin Enciclopedico de Nobles Arles" (Barcelona),
1 despi. Fuentes urbanas y campestres de Barcelona. num 4 (16-5-1846), pp. 60-61. (Barcelona), num. 65 (3r. trim. 1966), pp . 41-44.
Barcelona: Ea. WHO, 1946.
RECUPERACION , 1985 ROVIRA, 1976 RUBIO i TUDURI, 1982
histdrico RIVIERE, 1986 ROVIRA, J.M.. Raimon Duran i Reynals o la soledad RUBIO i TUDURI. Nicolau Me L 'arquitecte Duran i
La recuperacrdn de on edrficio de interes
(Barcelona) num. RIVIERE, Margarita Vinpon vender y comprar por de un corredor de tondo. ",Cuadernos de Reynals , artista classic. ,Quaderns d ' Arquitectura i
en Barcelona . ^Arquitecluras Bis"" .
49 (mar . 1985) placer. ,Om: ( Barcelona ), num. 73 (1986), pp. 36-43. Arquitectura y Urbanismo» ( Barcelona ), num. 113 Urban sme"" ( Barcelona ), num. 150 [1982], pp.
(mar. 1976), pp. 57-68. 24-27.
REFORMA , 1983 ROBERT, 1972
CLOTET , Ll u is . et . alt . : Reforma r am p liacid de la ROBERT, Manuel: Restauracidn del ,Palau de la ROVIRA, 1979 RUE, 1932
facultat de Medicine de la Universilat de Barcelona , Musrca Catalano.. ,San Jorge" (Barcelona), num. 88 ROVIRA GIMENO, Josep M?: Detras del espejo: el RUE y DALMAU, Antonio : Las viejas capillas de
,Quaderns d'Arquilectura i Urbanisme" ( Barcelona) , (4rt. trim. 1972), pp. 59-61. Pueblo Espanol de Montjuich. ,CAU"" (Barcelona), Barcelona . ,Barcelona Atraccion," (Barcelona), num.
252 Qun. 1932), pp. 163-165.
num. 156 (1983) , pp. 89-91. num. 57 Our) 1979), pp. 46-47.
ROCA, 1920
RUE, 1934 A
REFORMAS 1931 ROCA, Joseph ME: Ordinacrons del Hosoital ROVIRA, 1983
,
General de la Santa Creu de Barcelona (any ROVIRA GIMENO, Josep M. L'arquitecture RUE y DALMAU, A.: Los Servicios Municipales de
Reformas en Plaza del Rey ,Barcelona Atraccion,"
MCCCXVII). Barcelona, 1920. noucentista Barcelona : Institut Ciencies de Barcelona. El alumbrado Publico . ,Barcelona
(Ba r celona) , num . 238 (1931) , pp. 112-115 . de
I'Educacio-Universitat Politecnica de Barcelona. Atraccion." ( Barcelona ), any XXIV, num. 274 (abr.
ROCA ROCA, 1985 1983 1934), pp. 99 103.
REFORMAS, 1933 i
Las reforrnas do Ia Casa del A yuntamiento . Las ROCA y ROCA, J.: Barcelona an la mane. Gura de
RUE, 1934 B
p intoras mora les. , B arce l ona At r accion"" (Barcelona) , Barcelona y sus alrededores. Barcelona: Enrique ROVIRA, 1983 B
Lopez, edit., 1985. ROVIRA, Josep M': Memdria renaixentista en RUE y DALMAU, A.: Los Servicios Municipales de
num . 270 (des . 1933) , pp 383-390 . I'arquitectura catalana (1920-1950). Cataleg Barcelona . Los Mercados "Barcelona A tracc i dn""
(Barcelona) any XXIV. num. 276 jun. 1934). po-
REFORMAS , 1934 RODON, 1921 exposicib gener-febrer 1983 . C.O.A.C. Comissib de
Refornras en la Universidad de, Barcelona. RODON, Francisco de A.: La futura Exposicrdn Defensa del Patnmonl. Barcelona, 1983. 163-167.
de
A rquil ect os: J . G onzalez Espl ugas y F . Porales , del Barcelona. ,Anuaro Esladistico de la Ciudad be
RUBIO, 1930 SABAT, 1973
G . A . T . E . P . A . C . (G . E . ) . 'A . C Documentos de Barcelona"" T XVI (1917), pp. 238-245. Barcelona:
BELLVE, Mariano: El Palacio de la SABAT, Antoni Palau de la Musica Catalana.
Activid a d C on tempor a nea" ( B ar celona), num . 14 Ayuntamiento de Barcelona. Negociado be RUBIO y
Estadtstica, 1921. Capitania General de Cataluna. Notas sobre so Barcelona Ed. Escudo de Oro, 1973.
( 1 93 4 ). pp. 3 4 3 5 ( Edi c ib facs im il , 1975 ).
historia y reciente restauracidn y ampliacidn.
ROGENT , 1897 Barcelona. 1930 (Biblioteca de Turismo de la SABATE, 1987
REIG y VILARDELL, 1 890
ROGENT y PEDROSA. Francisco: Arquitectura Sociedad do Atraccidn de Forasteros. vol. XXq. SABATE BEL. Joaquim: El proyecto de la calle sin
REIG y VILARDELL , Jcse p h Cofeccid de
rnoderna do Barcelona. Barcelona Parera V Cia, Hombre- Tesi doctoral inedita Ilegida a I ' Escola
nrunog ra fias de Ca ta lunya, ano tadas per Jose p h
ed., 1897. RUBIO, 1952 Tecnica Superior d ' Arquitectura de Barcelona.
R e i g y W ar dell . amb o n p refaci del eminent
RUBIO CAMBRONERO, Ignacio: El palacio de la Universitat Politecnica de Barcelona. Barcelona,
hi s l or i a d or J osep h C oro l eu. Barcelona: Estam p a de
Ramon Molinas . 1890 . ROGENT, 1901 Excma. Diputacidn Provincial de Barcelona. 1987.
RODENT , Elias: Consideraciones sobre la Barcelona Diputacidn Provincial. Seix y Barrel,
RESENA , 1929 Arquitectura de Barcelona desde ei Renacimiento H nos., 1952. SABATER, 1928
SABATER. Isidro: El Palacio episcopal de Barcelona.
Resen a histdrica y gu ia de (a Universidad . „Anuario de la Asociacion de Arquitectos do
RUBIO, 1971 La restauracidn del patio central. ,Barcelona
B arce l ona U n iv ers a e arce on . 1929 . Cataluna"" (Barcelona), 1901. pp 111 i ss.
id d d B l a RUBIO i TUDURI. Santiago EI Funicular del Atraccion"" (Barcelona), any XVIII, num. 203 (1928),
pp 145-148.
RESTAURACION , 1928 ROGENTISOLERiFURNELLS, 1898 libdabo. Original inedit a I'A.H.U.A.D. del C 0 A.C.
L restaurac idn de la ant igua ig les ia de la ROGENT PEDROSA. F ; SOLER, C , FURNELLS, J.. Barcelona, 1971.
a SABATER, 1973
Cruda dela. , B arce l ona Atrac c ibrn" ( Barcelona) num Catedral de Barcelona . Barcelona : Parera y Cia. eci
1898 RUBIO i TUDURI, 1926 A SABATER, Txatxo: Cronologra de Montlurc-
208 (oct . 1928) p p. 316-318 . RUBIO y TUDURI. Nicolau Ma El Parque Guell. ""Cuadernos de A rqu i tectura y Urban i smo"
ROJO, 1986 espacro libre de la ciudao. ,Barcelona Atraccidn," ( Barcelona ), num. 86 (1973), pp. 12-15.
RESTAURACION , 1978
ROJO ALBARRAN. Eduardo. Antony Gaudi aquesl (Barcelona). nurn 182 (ago 1926).
Reslaurac rdn `. ac h ada y reparacid n e l ernen los on SACS, 1929 A
rea l eslado do l a Casa V , l aseca (Banco Comerc ia l desconegut: El Park Guell Barcelona: La Llar del
Hospital la Santa Creu. .Mirador"
de Cata funya) Paseo de , racia, 75 . Bar celona ". On-" Llibre Els Llibres de la Frontera. 1986 (Coneguern RUBIO i TUDURI, 1926 B SACS. J. L ' de
Catalunva. i6m 15). RUBIO y TUDURI. Nicolas W. Progresos de la (Barcelona). any I. num. 45 (des. 1929).
(Barcelona) num . 33 11978] , pp . 18-19 urbanizacion en Barcelona Los lardr.nes oel Rea)
,Barcelon Atraccion" SACS, 1929 B
RESTAURACION , 1985 ROMEU , 1918 Palacio oe Pedralbes
ROMEU , Fernando Nota necroldgrca . Polo Dr D, (Barcelona), any 16, num 186 (1926), pp 12-15. SACS. Joan: Les cases dels canonges . " Mirador"
Resla urac r dn planlas nobles y hahililacidn del
Palacio Mola-Cornillas. ',On," (Barcelona). rum 65 Jose Domenech y Estapa. "Anuario de la Asociacion (Barcelona). num. 48 (26-12-1929). P, 3.
Inov 19851 , PP 72 75 de Arquilectos de Cataluna"" (Barcelona). 1918. pp. RUBIO i TUDURI, 1926 C
151-169 RUBIO [i TUDURI]. Nicolas Ma I os sardines de SACS, 1933-1934
Barcelona . "Barcelona Atraccidn," (Barcelona). any SACS . Joan. Josep Llrmona (1864-1934). ,Art"
RESTAURACION, 1985 B XX num . 224 (1930) (Barcelona) , vol I , num. 7, (1933-1934). pp.
Reslauraadn edrficro del ano i9 rB ,'On» ROS, 1983
(Br:ucclona) , nurn 65 [nov . 1985] pp . 3639 ROS PEREZ, Jose Luis: Los dibujos de on 200-203.
rnodernrsta . Ctaroscuro de Francisco de Asis RUBIO i TUDURI, 1926 D
Berenguer i Mestres. Resumer de Ia Tess Doctoral. RUBIO y TUDURI. Nicolas M'. Proyectos de la SAENZ-RICO, 1967
RESTAURACION , 1986 Barcelona plaza Real. SAENZ-RICO URBINA, Alfredo: El Virrey Amat
La rustarrracron dra '-Xalet" emPCZara con of nuevo Barcelona Escuela Tecnica Superior de Arquitectura urbanizacion en La
493
.'C1a, .l .r,i :tl i7 Mri; iuel SELLES,1908 SOBREQUES/VICENS/PITARCH, 1981 SOSTRES. 1960
Barcelona 1967 (PUbi:cacrunes SELLES y BARD. Salvador El Ternplo de la SOBRLQUES i CALLICO, Jaurne; VICENS. SOS LRES Jasen M.' itineraries de arquitectura:
Amat y ore Junyeni
del Semrnario de Arqueologia e Histora de la Sagrada Familia «Arquitectura y ConslrucciOn" Francesc ; PITARCH. Ismael E El Parlament de Barcelona.:SLgesiSanta Coloma. Barcelona:
Ciudad. II). (Barcelona Madrid) num 186 ( gen. 1908) Catalunya Prefaci del Molt Honorable Sr. Heribert Publicac ones del Colegio Oficial de Arquitectos de
Barrera . Fotografia : Francesc Catala Roca. Cataluna y Ealeares. 1960.
SAGARRA, 1975 SELLES, 1911 Barcelona Publications del Parlament do Catalunya.
SAGARRA, Montserrat Los mercados ochocentrstas SELLES y BARO. Salvador. Parque Gdell. 1981 STREET, 1926
arquitectura gotica en
de Barcelona -La Vanguardia" ( Barcelona). Barcelona. «Arqurtectura y ConstrucciOn" ( Barcelona- STREET. G. Edmund La
27 12 1975 Madrid) num 222 (gen 1911 ), pp 3-13. SOLA/LOPEZ, 1982 Espana Madr id Ed Saturnine Called, 1926 (edicrd
SOLA-MORALES. Ignasi; LOPEZ DE GUERENA, A. anglesa 1869).
SALVACION, 1935 SELLES, 1930 La Plaga Renal de Barcelona . De la Ulilydad y Ornato
La salvacidn de Jos rnonumentos historicos y SELLES. Salvador. El Palacio de la Ciudad on la Pdblico a la Retorma Urbana. Barcelona : Escola SUAREZ/VIDAL, 1979
.,Barcelona Alraccidn" ( Barcelona), num. Exposition de Barcelona. ,Su Finca " (Barcelona), Tecnica Superior d'Arquitectura, Universital SUAREZ, Alicia; VIDAL. Merce : Maillol e Barcelona
art sticos
1935). 271 273 4 (let) 1930), pp. 44.46. Politecnica de Barcelona, 1982 (Monografia 7.27. ,Serra d'Or.. ( Montserrat , Barcelona ), num. 242
291 (set pp num
Teor(a e Historia). (nov 1979). pp. 47-48 [719-720].
SANABRE, 1933 SELVA, 1932
SANABRF, Josep: La Casa de I Ardiaca, palau SELVA. La riueva capilla del Santo Cristo de SOLA-MORALES, 1975 SUBIRACHS, 1983
J
duna nuricialura - El Mati (Barcelona ). 98.1933. -Barcelona Atraccion" ( Barcelona). num. SOLA-MORALES. Ignasi : Joan Rubio i Betlver y )a i BURGAYA, Judit: Monuments
Lepanto SUBIRACHS
fortuna del gaudinismo Barcelona. Colegio Oficial commernoralius de Barcelona anteriors a la guerra
251 (rnai. 1932)
SANPERE, 1911 de Arquitectos de Cataluna y Baleares. La Gaya civil Tesi de Lliconciatura Universitat do Barcelona,
Los terrenos dela SELVA, 1934 Ciencia, S.P. 1975 Deoartamem d'Historia de I'Art Barcelona. 1983.
SANPERE i MIQUEL, Salvador :
C udadela. Barcelona Henrich V Cia ., 1911 SELVA. J : Los Servicios Municipales de Barcelona
Museos de Ciencias Naluralos -Barcelona SOLA-MORALES, 1976 SUBIRACHS, 1986
i BURGAYA, Judit I'escultura
SANZ, 1929-1930 (Barcelona). nrim. 281 ( nov. 1934), pp. SOLA-MORALES, Ignasi de I 'Exposicio SUBIRACHS
AlracciEn,•
BAL7A Elseo: Notas de on visitante ,Drano 328 International de Barcelona (19141929) con) a commemorativa a Barcelona fins al 1936 Barcelona:
SANZ 323 la Frontera, 1986.
Ofrcral de la Exposicidrn . (Barcelona ). mum 38 instrument be politica ubana ,Recerques,, La liar del Llibre/Llibres de
num 54 (15 1930) (Barcelona), num 6 (1976). (Coneguem Catalunya, num. 14.)
(23 1 1 1979) i 3 SEMPRONIO, 1971
SLMPRONIO Jardines de Horta. ,Tele/Expres"
SANZ, 1930 A (Barcelona ) 25 5 1971 SOLA-MORALES, 1979 SUGRANES, 1923
visitante. "Diano SOLAMORALES i RUBIO. Ignasi L arquitectura de
BAL7A Eliseo: Nolas as tin SUGRANES D.: Disposicio estatica del Temple de la
SANZ
num- 49 I'Exposicio, palaus i pavellons. Dins L'Exposicio Sagrada Famtlia. ,Anuano de la Asociacion de
Olicial de la Exposicrdrn" ( Barcelona ), SEMPRONIO, 1972 Arquitectura i Cataluna" (Barcelona) 1923,
(8 2 1930) num. 54 (15 31930) SEMPRONIO: 100 fuentes de Barcelona Fotograf(as International de Barcelona de 1929 Arquitectos do
General de Arts Decoratives. [Barcelona, 1979]. pp. 3-36. (Grans pp 17-36.
de Ramon Walla. Barcelona Sociedao
..L'Avenc" num. 3).
SANZ, 1930 B Aguas, 1972. Tomes de
SANZ BAI 7A, Eliseo : Notas de on visitante . xDiario SUNOL, 1888
Exeosici6nn, ( Barcelona ). num 49 SOLA-MORALES, 1980 SUNOL y GRAS, Joseph: Guia de San Martin do
Olicial ce la SERRA, 1930 SOLA-MORAL ES- Ignasi de: Eclecticismo y Barcelona, 1888.
(8 2 1930) rum. 55 (22-31930). Provensals .
SERRA y BOLDU. Valerio institutions
vanguardia. Barcelona: Ed. Gustavo Gill, 1980.
barcelonesas. El nuevo Hospital de la Santa Cruz y
1930 ,Barcelona Atraccton" (Barcelona). TAIXES, 1983
SARTHOU, de San Pablo.
SOLA-MORALES, 1983 TAIXES . Rafael : La Carassa . rescatada al derribo de
SA.R t'r101J. C.: Los monum5nro5 hislorrcns y num. 225 (1930)
SOLA-MORALES. Ignasi de Gaud. Fotografies do un caseron . ,El Noticiero Universal" (Barcelona),
artistrcos , El vrelo hospital de la Santa Cruz
Francosc Catala Roca. Barcelona: Editions 4-8-1983.
"- Barcelona Atracc16r , ( Barcelona ). niim 230 (ago. SERRA, 1933 Poligrafa, S.A., 1983-
1930) SERRA y BOLDU , Valerio: El Palacio del Institutor
Catalan do San Isidro . , Barcelona TAMARO, 1880
Agricola
1931 TAMARO, Eduard: Lo Parque be Barcelona -La
SARTHOU, Atracciom" (Barcelona ), num, 261 (mar 1933), pp. SOLA-MORALES, 1984
SOLA-MORALES , Ignasi de La Casa Golferichs en Ilustracio Catalana" (Barcelona), any I, num. 8
SARTHOU CARRLRES. Carlos. Los rnoiiumentos 73.77
la obra do Rubio i Beliver. "La Vanguarda" (1880), pp. 57-59.
distances y artrsticas la Cetedral Basilica as
Barcelarci ' Barcelona Alraccion.. ( Barcelona ), nurn. 23-10-1984, p. 39
SERRA, 1964 (Barcelona),
1971
242 (ago 1931) SERRA RAFOLS , Josep de C. Notas sobre el TAPIE/GOMIS/PRATS,
Barcelona. SOLA- MORALES, 1985 TAPIE. Michel: GOMIS, Joaquim; PRATS VALLES,
sector r rordeste de la muralfa rornana de
SARTHOU, 1932 .'Cuadernos de Arqueologia e Historic de la Ciudad. SOLA-MORALES , Ignasi de: L'Exposicio Joan: Gaud. la Pedrera. Barcelona: Ed. La
i
SARTHOU CARRERES, Carlos La Casa del Barcelona 1914-1929: Arqurtectura 1971.
( ). nrim- 5 (1964). international do Barcelona Poligrafa,
Arcodrano de Barcelona. "Barcelona Atraccion" Ciutat. Barcelona : Fire de Barcelona, 1985.
(Barcelona). num 249 (1932). 1974
SERRA, 1967 TARIN-IGLESIAS/PLANAS,
SERRA HAFOLS, Josep de C.: Balanr, i estal acluall SOLDEVILA, 1951 TARIN-IGLESIAS, Jose: PLANAS PARELLADA,
Barcelona: Pedralbes y el Palacete
SARTORIS, 1956 be 1'estudi la muralla rornana de Barcelona. SOLDEVILA, Cartes: Guia de Barcelona .
de Josefina El Palacio de
Nacional", 1974.
SARTORIS. Alberto: Encyclopedie de l'architeclure "Cuadernos de Arqueologia e Historia do la Ciudad" Ed. Destino, 1951 Albeniz. Madrid: Ed. Patrimonio
nouvelle Ordre e! circa; rnectrlenaneens. Milano: (Barcelona ), num. 10 (1967).
Hoepli Ed., 1956. SOLER, 1955 TARRAGO, 1973
SERRA, 1983 SOLER POCH. J E/ museo municipal de M6sica. TARRAGO, Salvador: El Pla de Palau ,Cuadernos
SERRA GODAY I.M. Uri aspecle del barn de St. "Barcelona. Suplernento ilustrado de la Gaceta de Arquitectura y Urbanisrno" (Barcelona), num. 95
SATUE, 1984
Enric: Uri museu ai carrer Lielres, irnalgss i Just ei carrier eels Liado. Barcelona: Museu Municipal' (Barcelona), any I, num. 9 (set. 1955), (mar-abr. 1973), pp. 41-46.
SATUE
tecnrques dels retnls cornerurals a Catalunya, Viatge d'Hrstora de la Ciutat 1983 Publicacio lotocopiada. pp 380-381.
fotogrAfic d'Ennc Salad Claret Serrahima. Sextina TARRAGO, 1973 B
Joan Brossa i prbleg d'Onol Bohlgas Barcelona: SERT /SWEENEY, 1960 SOLSONA, 1987 TARRAGO, Salvador: Los estragos (artrsticos) del l
de
1984 SERT, J L., SWEENEY. J J.: Antoni Gaud. London: SOLSONA i PINA, Caries M Memoria de la Cinturon de rondo ,Cuadernos do Arquitectura y
DpAtac16 de Barcelona.
- he Arohdoclural Press, 1960. recuperacio arquitectdnica de la Casa dels March Urhanismo" (Barcelona), num. 94 (gen.-Feb. 1973),
do Reus per a la seu central del Departament de pp. 3-5.
SCHAUB-KOCH, 1953 Dins
SCHAUB-KOCH. E : Borrell Nicolau escullor SESION, 1953 Cultura de la Generalitat de Catalunya-
ARRAN7IFUGUET. 1987.
estalulario Barceona Real Academia de Belias Sesidn de crilica de arquitectura celebrada en TARRAGO, 1974
Ares die San Jorge. 1953. Barcelona come, homenaje a Antonio Gaudr. TARRAGO. Salvador: Gaud(. Barcelona: Ed. Escudo
" Revisla Nacional de Arquitectura" (Madrid), num. SORIA, 1979 de Oro. 1974.
1953 139 (lul 953), pp 34-50. SORIA y PUIG, Arturo: Hacia una Teorfa General de
SCHOELKOPF,
A photographic la Urbanization. Introduction a la obra teorica de TARRAGO, 1974 B
SCHOELKOPF N.J. Antonio Gaud,
Ildetonso Cerda (1815 1876) Madrid: Ed. Turner. Barcelona de
essay on his Casa Mila .,Perspecla,, ( New Haven, SETENTA, 1985 TARRAGO i CID, Salvador : La posible
Tne University), nrim 2 (1953), pp. 58-65. Selonla arias de catalogacidn y conservacidn de 1979. Cerda , Cuadernos de Arquitectura y Urbanisrno»
Yale
mnnumenlos. Mused Arqueoldg,co Nacional, ( Barcelona ), num. 101 ( 1974), pp. 2-44.
SCHUBERT, 1924 21 11131-12-1985. Diputacid de Barcelona. Servei SORIA/GARCES, 1975
SCHUBERT, Otto Historic del Barroco en Espana. die Catalogacid i Conservaclo de Monurrients- SORIA BADIA. Enric,, GARCES BRUSES, Jordi: TARRAGO, 1978
arquitectonica dins on recinte veil Born, una
Traduccidn du M Hernandez Alcanrde Madrid: Burcelona. ' 985 Estudi a'actuaeio TARRAGO. Salvador: El mercat del
El mercat del Born «Cuadernos de Arquitectura y defensa de
Saturnino Caileja, 1924. catedral de Ferro i vidre. Dins En
num. 108 (1975), pp. 32-37.
SILVA, 1981 Urbanisrno" (Barcelona), Barcelona . Barcelona: Ed. Aedos, 1978,
SEBASTIAN, 1974 SILVA. M' Paz 22 anys amb Buigas - Prbleg de pp. 150-154.
SEBASTIAN, Santiago: Ei Hospital de !a Santa Cruz J MI Gironella . Barcelona Editions Nou Art Thor, SOSTRES, 1950
1981. SOSTRES Jose Mf: El tuncionalismo y la nueva
y Ear; Pablo como imagen de la ciudad ideal TARRAGO, 1980
crshana. ,Traza num. 5 (1974). pp. 41 61 plAstica. «Boletiri de Informacidn de la Direction Reivindicacio de la casa Bloc.
y Baza" TARRAGO, Salvador :
General de Arquitectura" (Madrid), vol. IV, num. 15,
SIUL, 1930 "Cuadernos de Arquitectura y Urbanisrno"
(jut. 1950). (Barcelona ). num. 140 (1980). Vol . 1 de I'llomenatge
SELLES,1903 SIUL [pseud ]: EI futuro parque do Pedralhes. -Si
a J. Torres Clavd., pp. 41-43.
SELLES y B.ARO, Salvador El Parque Griell. Finca" (Barcelona). any II, niim. 7 (mai 1930). pp
Memona descnpliv9- Barcelona: Asociacon de 164165- SOSTRES, 1958
MALUQUER, J.M..": Luis Domenech Y
Puhlicat tarribe at SOSTRES TARRUS, 1982
Arquitectos de Cataluna, 1903
Montaner a traves de on edificio cincuentenario. classic i eclectic.
"Anuarie de la Asociacidr de Arquilectos de SOBREQUES/ AINAUD /JARDI, 1983 TARRUS, Joan : Duran i Reynals
Arquitectura" (Madrid),
SOBREQUES, J. AINAUD . J: JARDI , F.: Instirut "Revista Nacional de 'Quaderns h'Arquitectura i Urbanisrne " ( Barcelona),
Cataluna" (Barcelona), 1903, pp. 47.67,
Municipal d'Hislona Guia-Cataleg . Barcelona num. 202 (Oct. 1958), pp. 26-30. num. 150 [ 1982], pp . 31-49.
Aluntament he Barcelona . Servers de Cultura, 1983
494
TEATRO STUDIUM, 1935-1936 Calalogo General de la Conslruccidn. 1954-1955. Madrid) nurn. 188 ( mar. 1908 ), pp. 68 73- VILA, 1965
Toalro Stuo,um en Barcelona. Arq : J. Masriera. VILA Pai Origens i evolucio de la Rambla.
"Nuevas Formas", Madrid, any II, nun1. 8 UDINA, 1945 VEGA, 1910 ,.Miscel lanea Barcinonensia" (Barcelona), num. XI
(1935 1936), pp 385-387 UDINA MARTORELL, Francisco EI mitenario de San VEGA y MARC[ I, Manuel: El arquitecto 0. Jose (des. 1965).
Pedro de las Puellas y el acta de consagracion de Waseca "Arquitectura y Construccidn"
Academia ( Barcelona-
TEMPLE , 1916 su primitivo temple. ,eolelirl de la Real de Madnd) nurn- 214 (rnai. 1910), pp 130-132 i ss VILA, 1980
El Ternple de la Sagrada Familea "Anuario ee la Buenas Letras" (Barcelona), vol. XVIII (1945). II Iustracions repartides per tot el nurnero i pet VILA. Marc-Aureli: La Casa Rural a Catalunya.
Asociacidn de Arquitectos de Cataluna" ( Barcelona), soguent. 215 (tun 1910) Cases aillades i cases de pohle. Fotografies ne
1916. pp. 45-53. UDINA, 1960 Montserrat Segarra. Barcelona: Eooons 62 S.A
UDINA M.ARTORELL. Federico: Ongenes de la VEGA, 1910 B 1980.
TEMPLO, s.d. Casa Padetlas, soda central del Museo y sucesivos VEGA y MARCH, Manuel. El monumento at Dr.
Temple Expiatorio de la Sagrada Familia. Barcelona: poseedores •Cuadernos de Arqueologia e Historic Robert, Barcelo„a. ,Arquitectura y Construccion VILA/CASASSAS, 1974
Herederos de Is Vda. PIa, s.d. de la Ciudad" (Barcelona), nurn. 1 (1960), pp. (Barcelona-Madrid). num. 221 (des. 1910). VILA, Pau: CASASSAS, Enric: Barcelona r la seva
107-133. pp. 354-355. rodaiia al ilarg del temps. Barcelona: Ed. Aeaos.
TEMPLOS, 1932 1974.
Los temples antiguos de Barcelona. Barcelona Lib. UDINA, 1965 VERRIE, 1944
Francisco Puig, 1932 (Biblioteca de Turismo de la UDINA MAR-ORELL , Federico: La ,Cambra Major" VERRIE F. P: La iglesa de los Santos Justo y VILA-GRAU/ RODON, 1982
Sociedad de Atraccion de Forasteros, vol XXVIII) o gran sale del Palace Real de Barcelona, salon del Pastor. Barcelona : Ed. Ayma, 1944 (Barcelona VILA GRAU, Joan, RODON Francesc Els vitrallers
trono Be los reyes catalano-arageneses , Ilamado Histdrica y Monumental. vol. VI). de la Barcelona modemista . Barcelona: Edicions
TEMPLOS MODERNOS, 1934 modernamenle del Tinell. Barcelona 1965. Poligrala, S.A.. 1982
I as temples modernos do Barcelona. Barcelona VERRIE, 1947
Lib. Francisco Puig. 1934 (Biblioteca de Turismo de UDINA/GARRUT, 1963 V [ERRIE]. F [rederic]-P.[au]: La capilla de San VILLANUEVA, 1851
la Sociedao de Atraccion de Forasteros, vol. XXIX). UDINA F.; GARRUT, J.M.: Barcelona , vuit segles Lazaro. Dins Barcelona . Divulgacion Historica, VILLANUEVA, Jaime: Viage literario a las iglesras de
d'hisloria. 3arcelona: Ayma Ed., 1963 vol. IV Barcelona Ed. Ayma, 1947. pp. 100-104. Espana . Tome XVIII: Viage a Barcelona . Maorio:
TERMESICIRICIIALCOLEA, 1971 Imp de la Real Academia oe Historia, 1851.
TFRMES. J., CIRICI, A.; ALCOLLA, 13.: La ULSAMER, 1967 VERRIE, 1951 A
Universidad de Barcelona . Estudio historico- artistico . ULSAMER , Federico: Gaudi vide per Jose Puiggar. VERRIE . F.-P Flare en el Palacio de San Jorge. VILLAR , 1863
Barcelona: Universidao de Barcelona Girdlicas F. Una visita al Palacio Guell hate 75 anon "Cupola" Itinerario a traves de su historic "San Jorge" VILLAR, Francisco de P. del: Proyecto de
Casamajd. 1971. (Barcelona), num. 210 (abr. 1967), po. 214219 (Barcelona). nom 4 (1951). restauracion oe la iglesia parroquial de Nuestra
Senora del Pino de la Ciudad de Barcelona.
TINTO, 1965-1980 UN NUEVO PARQUE, 1931 VERRIE, 1951 B Manuscrit inedit datat el 20-8-1863, a la Bib:ioteca
TINTO SALA. Margarita Notas para en catalogo Be Un nuevo parque Los jardines de Pedralbes. VERRIE. F -P . Pedralbes (Gwa). Barcelona: Ed. del C 0 A.C . Barcelona.
los monumentns conmemoralivos. loonies hrstorico- " Barcelona Atraccion" (Barcelona) ndm. 240 (1931). Salve, 1951.
artlslicas , escuituras decorativas de la ciudad de VILLARRUBIA, 1969
Barcelona. Redacladas bajc la direccidn cc UNA NUEVA SALA, 1933 VERRIE, 1953 VILLARRUBIA, Folio A.:.Noticia historico
Federico Udina por Margarita Tinto Sala. Una nueva seta de especldculos El .Stadium" VERRIE, F.-P.: El Hospital do la Santa Cruz Dins arquilectonica be los edificios del antiouo Hospital
«Cuadernos de Arqueologia e Historia do la Ciudad" Masriera .Barcelona Atraccion» (Barcelona), any Barcelona. Divulgacidn Historica. Vol. IV. Barcelona: de la Santa Cruz y Casa de Convaleconcia de San
(Barcelona), Hums. VIII (1965), IX (1966), XIII (1969), XXIII, num. 262 (abr 1933), pp 123-124. Ed. Ayma 1953. Pablo be la ciudad de Barcelona. (1401-1928).
XIV (1970). XV (1973), i XVIII (1980). Barcelona. 1969.
UNIVERSIDAD , 1921 VERRIE , 1955-1961
TOLOSA, 1929 La Universidad do Barcelona . "Barcelona Atraccion" VERRIL, Frederic Pau L'Art Gotic. L'arquitectura VILLORO, 1984
TOLOSA, Rafael: El arquitecto D. Martin Noel, (Barcelona), any XI, num. 126 (ocL 1921). religiose. Dins LArt Catala, dirigit per Joaquim Folch VILLORO. Joan: Guia dole espais verds de
director de Be!las Arles en to Republica Argentina i Torres. 2 vols. Barcelona Ed Ayma, 1955- 1961: Barcelona. Aproxlmacio histdrica. 1. Per Joan Vrlloro
nos habla de Espana y de is realization USANDIZAGA, 1964 vol I. pp. 295-330. amb la col-laboracid de Lluis Rude Barcelona.
arquilectonica del "Pueblo Es,oanob.. «Diario de Is USANDIZAGA SCRA_UCE. Manuel: Historia del C.OA.C -Caixa de Pensions, 1984.
Exposicidn" (Barcelona), nrim. 36 (9-11-1929). Real Coiegio cc Cirugta de Barcelona (1760-1843). VERRIE, 1959
Barcelona. Ayuntamiento de Barcelona. Instituto VERRIE. F.-P E/ archive de la Corona de Aragon VISITA, 1929 A
TOMAS, 1975 Municipal de Historia 1964- en el Palacio del Lugarteniente. Dins Barcelona. Vlsita a las Casas Consistoriales . "Anuario de IS
TOMAS. Margalida .Instirul de Cultura i Biblioteca Divulgacion Historica. tom. X. Barcelona: Asociacion de Arquitectos de Cataluna para 1930"
Popular per a la Dona". Dins Gran Enciclopedia UTRILLO , 1928 Ayuntamiento de Barcelona. Instituto Municipal de (Barcelona) 1929, pp . 83-110.
Cata/aria. vol. 8 Barcelona: Ed. Enciclopedia UTRiLLO. M.: Santa Maria del Mar. "Barcelona Historia. 1959 pp. 205-209.
Calalana, S.A.. 1975, p. 631. Atraccidn " (Barcelona ) , num. 202 (1928) VISITA, 1929 B
VERRIE, 1959 B Visita a la Canitania General . "Anuario de la
TORII, 1983 VALLES, 1974-1976 VERRIE F -P Obras en /a Antigua Capilla del Asociacion do Arquitectos de Cataluna para 1930"
TORII. Tokutoshi: El rnundo enigmdtrco de Gaud. VALLES, Edmon: Historia grafica Be to Catalunya Hospital de la Santa Cruz. Dins Barcelona. (Barcelona) 1929, pp. 111-131.
Como cro6 Gaudi su arquitectura. 2 vols. Madrid: Conternpordnra. 1686-1931. 3 vols. Barcelona: Divulgacion Hisrorica. vol. VII. Barcelona: Ed. Ayma.
Institute, de Espana, 1983, 1 62. S.A.. 1974-1976. 1959. VIVES, 1956
VIVES. J . Funde in Barcelona "Romrsche
TORRE, 1982 VALLES , 1977 VERRIE, 1972 A Quartalschri`t Or chr.stiiche .Alin (Freiburg). vol. 51
1a Inrre d'a;gues arnenarada. «L'Eixample Full VALLES. Edmore 1 fistdria prdfica de la Catalunya VERRIE. F.-P.: E! descuborniento del Primitive (1956)
nlfornlatiu del consell Municipal del Districte V" auldnoma 2 vols. Barcelona : Edicions 62. S-A.. Bapbsterio de Barcelona . "La Vanguardia"
(Barcelona), nrim, 10 (nov. des. 1982), p I 1977 (Barcelona ). 17 8 1972. VIVES. 1969
VIVES I MIRET, Josep: Rernard des Fono!l. escultor
TORRES/LLOBET/ PIJIG, 1985 VALLVE , 1976 VERRIE, 1972 B arqudecte angles renovador de ('art gotic a
TORRES i CAPELL, Muruel , LLOBET i BACH, i noble lnslcria Bun VERRIE. F. -P Le Baptistere de Barcelone. Dins Catalunya (1321-1362). Barcelona : C.O.A.C.B.-
VALLVE VENTOSA , A . : La
Josep PUIG r CASTELLS. Jaume inicis de!a oalau EI Palau Rena! Major do Barcelona. Auntament Actas del VIII Congreso International Be Ed. Blume. 1969
urbanishea municipal de Barcelona. Mostra dots ions d ocL 1969.
e Barcelona. 1 976, Arqueolog,a Crrshana Barcelona , 5-10
muntcrpals do plans i prol ectes d'urbanisme Barcelona . C . S . I . C ., 1972 . VIVIENDAS . 1934 A
1750-1930 Barcelona: Alurrlarnenl do Barcelona. VECINOS , 1983 Viviendas de aiquiler en la calle de Paris . Barcelona.
1985. Vecrnos del Case Antic cr!tican la oemolrcidn do on VERRIE, 1978 Arquitecto: G. Rodriguez Arias. A.C. Documentos
edifieio historico La Carassa" figuraba en el VERRIE F.-P.: It battistero di Barcellona. Dins Atti IX de Actividad Contemporanea " (Barcelona). num. 15
TRES EXPOSICIONS. 1983 catalogo rnunic;pal de monumenlos . "El Correo Congresso lnternazronale di Archeologia Crrshana (3r. trim. 1934), pp 30-32 ( Edicio facsimil Barcelona
Tres exposiv-ions drvulgaran l'Eixarnple a !a casa Catalarn> ( Barcelona ). 19 8 1983 Roma, 21.27 set 1975. vol II. Rona 1975 Ed Gustavo Gili. 1975).
Ei,mide ,Avri^' ( Barcelona ). 20-2 1983.
VEGA, 1899 VERRIE /GRANADOS/PRADELL, 1980 VIVIENDAS, 1934 B
TRIADO, 1984 VEGA y MARCH. Manuel La fachada de la Catedral VERRIF F P: GRANADOS. J 0 PR.ADELL J Viviendas de aiquiler . Calle de Padua. Barcelona.
T RIADO. Joan-Ramon L'epoca del Banec s. sresno. de Barcelona " Arquitectura y Construccidn" Fragments de orntura mural de tradicio roman Arqurtecto Sixto Illescas. A.C. Documentos Be
Fotografios do Francesc Catala Roca Barcelona: (Barcelona Madrid). Hum 52 ( abr. 1899). d'rota paieocristiana. Dins Barcelona Restaura. Actividad Contemporanea " ( Barcelona ) num. 16 (4r1.
Ed c ens 62, 198-1. (Hisloria de I'Art Catala V) Barcelona: Ajrintament de Barcelona. 1980 trim. 1934) pp 16, 18 - 21 (Edicio facsimil Barcelona:
VEGA, 1900 Ed. Gustavo Gili. 1975).
TUSQUETS/CLOTET , 1982 VLGA MARCH. Manuel: Arquitectura espanola VIDAL, 1881
(JSOUETS, Oscar; CLOTLT, Lluis: Proyecto de contemporanea. Casa de aiquiler en la calle do VIDAL y VALENCIANO. Cayetano . Reseda historica VIVIENDAS 1935
rernodolacion He Is rnarcAna del Palau de !a MUsrca Cason n° 52. Barcelona. autor 0 Antonio Gaud:. de Is Universidad Literaria de Barcelona . Barcelona: Viviendas de alquder. calle de Aribau . Barcelona.
Catalina. "Arquitectura• (Madrid). runt 236 (set -Oct arquitecto. "Arquitectura y Conslrucciorn" (Barcelona Irnp Jaime Jesus. 1881. Arquitecto R Duran v Reynals- - A.C Documentos
1982) , pp 4051 Madrid). num. 81 (8 7 1900), pp- 193 i 200-201. i de Actividad Contemporanea" ( Barcelona), num. 20
nrim 82 (23-7-1900) pp. 215217. VIGIL , 1969 (4ri trim 1935), pp 33-35 (Edrad facsimil
TUSQUETSICLOTETiSTUDIO PER, 1982 VIGIL. Jose I ors Un parque distinto - Temas de Barcelona : Ed. Gustavo Gili, 1975).
TUSQUETS Oscar; CLOTET, LIuUs STUDIO PLR VEGA, 1906 Arquitectura y Urbanismo" (Madrid-Barcelona).
Projecte daciapltrnrd del Palau de In Musica VEGA y M.ARCI-I. Manuel D. Juan Martorell y nurn ' 23 (set 1969). VOLTES, 1955
Catalina Rarcelona Diputacio de Barcelona. 1982 lhtontnlicc ^AiquitrcIurn y Construccdn" (Barcelona VOLTES, Pedro Vicisitudes de la Plaza Real.
Madrid). nrim. 172 (nov 1906) VIGUE/PLADEVALL, 1974 .Barcelona . Suplemento ilustrado de la Gaceta
UCHA , 1980 vIGUE J PLADEVALL. A E, rnonestrr romarlrc de Municipal" ( Barcelona ), num. 3 (mar. 1955),
UCI IA DONATE. Rodollo Circuenla wlos de VEGA. 1908 Sant Priu del Carne Barcelona. Artestudr End pp. 90-94.
arqudeclura esuadohr I (19001950) Madrid Auir VEGA ',r 1 1. Maruul . Ll edrf,cio del-Or-106 1974.
Editores, 1980 Text aparegul originenar'ent al Catal.'r• ,Arquitectura y Construccibr w ( Barcelona
495
VOLTES, 1958
VOLTES BOU. Pedro: Un nuevo frame de muralla
romans . « Barcelona Suplemento ilustrado de la
Gaceta Municipal.. (Barcelona), any IV, num. 37
(gen. 1958). p 12
VOLTES, 1970
VOLTES BOU. Pedro: Las Fuentes andguas de
Barcelona Dins Barcelona Divulgacidn histbrica,
tom XIII Barcelona Ayuntamiento de Barcelona,
Instilulo Municipal do Hisloria. 1970, pp 7981.
VOLTES, 1970 B
VOLTES BOU. Pedro: Origenes de la Casa do
Caridad de Barcelona. Dins Barcelona. Divulgacidn
histdrica, vol. XIII. Barcelona Ayuntamienlo de
Barcelona , Instilulo Municipal de H scoria. 1970,
pp 227229.
VOLTES, 1975
VOLTES. Pedro : Origernes de Is Escuela del Trabajo.
,San Jorgo'. ( Barcelona ), num. 05 (jun. 1975).
WAUGH, 1930
W.AUG11. Evelyn Gaudi •The Architectural Review"
(London) jun. 1930, pp 309-311.
ZEVI, 1971 A
ZEVI. Bruno: Hoffmann, Gaudi e Loos. Walzer,
Raumplan e gusci contort). Dins Cronache di
Arcnilettura, vol. II, ndm 154. Bari: Ed. Lalcrza,
1971. pp. 356359 (col ,Urvversale Laterza",
num 157).
ZEVI, 1971 B
ZEVI Bruno. Anton) Gaudi 11 Genie incompreso di
Barcelona . Dins Cronache di Arch)tettura, vol. IV1
ndm. 329. Bari, Ed . Laterza . 1971, pp. 40-43 (col
,,Universale Laterza, ndm. 159).
ZEVI, 1971 C
ZEVI, Bruno Monografia su Antonio Gaudi Follia di
muse del mendico ex dandy Bins Cronache di
Archaeltura , vol V, ndm 547. Bari: Ed . Laterza,
1971, pp 410413 (col. <.Universale Laterza",
ndm. 547).
496
Index d'autors
Els numeros corresponen a les fitxes en quo I'autor apareix esmentat.
Abiell, Guillem, 195. 377, 591. Batllevell i ArOs , Juli, 48, 181. Capmany , A. de, 297. Deu. Jordi de, 737. 796, 805.
Bayo i Font, Jaurne, 603. Caramuel , Juan, 421. Deu i Busquets , Josep, 192.
Aimerich, Joan, 752.
Alavedra,681. Beltramini. 235. Carbonell , Antoni. 232, 233, 503, 712, 738. Diego de Lacarre , Pau, 167
Benavent de Barbera , Pere. 352. Carbonell , Guillem. 668. Diego de Lacarre . Tort, 167.
Albareda , Leandre, 538.
Francesc, 377. Bergne, Miquel de, 744, 857. Carbonell , Marc, 202. Diez de Liatzasolo , Marti, 40.
Aldabo ,
Berenguer i Mestres , Francesc, 45, 370, 372, Carbonell , Pere, 190, 433, 611. 805. Domenech i Estapa , Josep, 178, 193. 196.
Alentorn , Eduard B. vid. Batiste-Alentorn,
339, 438. 446. 610, 657.. 825, 831.
Eduard. 373, 426, 549, 680. 685, 798, 860 Carcasso , Josep. 611.
344,
Aloi de Montbray. 668. Bernades , Jaume, 245. Cardellach , Felix. 763. Domenech i Montaner . Llu[s, 25. 203,
354, 368. 446.. 447. 448, 449, 486. 707,
Amadeu , Josep. 14. Bernardors, 650. Cardoner i Blanch . Francisco de P., 453. 716. 731, 737, 741. 758, 767, 817.
Amadeu, Ramon, 724 Bertran i Tap , Joan, 201. Carli. Mestre. 568. Domenech i Roura , Pere. 349. 368, 520, 716.
Amado i Cercos, Roser, 486. Bertran i Tap, Pere. 201, 225, 704. 724. Carreres , Joan, 45. Ducloux , Rene. 481.
Amargos i Samaranch , Josep. 204, 206, 515, Bertrandus , Mestre, 805. Casademunt i Torrents, Josep. 171. Duran i Reynals , Raimon. 64, 142, 254. 309.
823. Billeter ,, Albert, 679. Casademunt i Vidal. Adria, 463. 365, 466, 523.
Amat i Junyent, Manuel, 651. Blade , Narcis Josep Maria, 98, 733. Casanovas . Deodat. 70, 709. Enrich , Joan, 70, 765.
Andres i Puigdoller . P., 857. Blai, Pere (I), 750. Casany . Pere, 643. Escaler , Lambert. 650.
Angles , Pere. 451. Blai, Pere (II). 738. Casas i Carbo . Ramon, 364, 646. Escuder , Andreu. 805.
Aragay i Blanchart , Josep. 607. Blay i FAbregas , Miquel, 305, 767. Castane. J.A., 568. Esquires . Eusebi. 763.
Aran. N.. 515. Boada i Piera Domenec. 295, 621. Cata, Pere. 37. Espero , Valenti. 287.
Argent[ i Salvado , Vic-.or. 716, 773. Boix. 650 Cata i Cata . Enric, 521 Espinagosa . Joan. 786
Arrey, Pore, 555 Bona i Puig , Eusebi, 186. 276. 351. Celles i Azcona . Antoni, 566. 771. 779. Espinet-Ubach . equip. 347
Arnau i Mascort . Eusebi, 133. 186, 245, 281, Bonafe , Macia 805. Cendoya Oscoz. Eugenio Pedro, 521. Espinosa i Gimenez . Pere, 224.
354. 357, 398, 402, 446. 518, 741. 758. Bonet i Armengol , Jordi. 186, 453. Cerda i Sunyer, Ildefons 235, 291. 515, 576. Fabre Jaurne, 805.
767. Bonet i Gar[ , Lluis, 453. Cermeno. Juan Martin, 70. Falguera i Sivilla , Antoni de. 133, 201, 245,
Arnaudies , Jaume, 572, 795.
Bonifac , Llus, el Veil, 377. 572. Chillida, Eduardo, 667 737
Artigas i Ramoneda , Josep, 808.
Borrell , Pere, 740. Churruca Dotres . Ricard, 271. Falques i Urpi, Pere, 132, 133. 200, 201,
Atche i Fane , Rafael, 207, 437, 611, 805. 737.
Borrell i Cardona . Gabriel. 272. 245. 346, 367. 434,
Claperos. Antoni, 805.
Audet i Puig, Andreu, 860. Farreras i Villalonga . Frederic. 115
Borrell Nicolau , Joan, 268. Claperos, Joan, 805.
Auge. Magi, 834, 558.
Borrell i Sensat . Agusti, 447. Fernandes . Enrique,
Clara i Ayats. Josep. 184.
Ausich i Font. Pere, 724. . Telm. S. 42. 43, 856.
Bori i Gensana , Josep, 244. 652. Fernandez i Janot
Clotet i Ballus . Llu[s, 37.
Ausich i Mir , Josep, 651. 353. Ferran . Adria. 482.
Bosch . Andreu. 377. Codina i Clapes , Josep.
Bacet , Francesc. 591. Ferrari, Josep. 689.
Bosch i Gironella . Esteve, 781. Codina i Matali. Joaquirn, 353.
Badda , serralleria. 650. Ferrari , Bertomeu. 640.
Bosch- Botey-Cuspinera. equip, 495. Colomer, Miquel. 572.
Bagutti , Domenico. 840 612.
Bover, Francesc, 555. Comas i Argemi . Josep. 789. Ferrer . Arnau,
Bal. Josep. 377. 738.
Boyer , Miquel. 716. Comas i Thos. Manuel, 187. 360. Ferrer . Pere.
Balari , Jordi. 680. Ferrer . Pere Pau. 377, 738.
Bever i Mas . Josep. 737. Company. Pere. 179.
Balcells i Buigas . Eduard. M., 841. Francesc, 144.
Brianoz . A. 857. Concepcio, Fra Josep de Ia. 407, 551. 799. Ferrer de Llupia , Josep
Baldrich i Tibau . Manuel, 230, 244.
Branlij . Pere. 555. 805. Ferriol i Carreres , Francesc. 569.
Ballarin , Manuel. 346. 530, 531. Joan. 795.
Brossa i Mascarb , Jaurne, 356. Conill i Montobbio , Bonaventura , 630. 842. Fiter .
Balet i Nadal . Domingo. 352. Constanti . Antoni. 750. Flaugier , Josep. 147. 183, 598.
Brossa i Mercado Jaurne. 115.
Balletbo . Joan, 349
Bru, Josep. 244. Coquillat i Llofriu . Marcel If, 115. 356. Florensa [ Ferrer . Adolf. 144, 221, 223, 400.
Baratta Angel. 552 405 551, 555. 737.
Bru. Lluis. 762, 763. Cordova. Alfonso de. 669
Baratta Fausto 552.
, Carlos, 69. 515 517. Cornet i Mas Josep Maria, 224. Flori, Jaume. 223.
Buigas
Tombs 738. Flotats . Joan. 207, 737, 740.
Barca .
Buigas i Monrava . Gaieta, 611. Corea . Mario Luis, 828.
i Gambus . Josep M , 450. Folguera i Grassi , Francesc . 180, 494. 526.
Barenys
Buixeras , Hnos.. vdres, 762. Correa i Ruiz . Federico. 123.
Ia. 738.
Bargues , Arnau. 710. 737, 805. Font, Allot de
Busquets . Guillem, 519. Corrius , marbres, 650.
Bassa . Ferrer, 493 Font, Francesc. 359.
Burgunya , Joan de. 805. Costa . Antoni. 851, 856.
August. 215, 284. 369, 495.
Bassegoda i Amigo . Ronaventura, 279, 348. 724 Font i Carreres ,
Buxareu i Gallart . Josep, 237. 342. 389. 623 Costa . Pere, 70. 377. 463, 704.
533 515. 750. 805. 839.
654 Costura , Joan, 315.
Bassegoda i Amigo. Joaquim, 279 280, 348. Font i Guma . Josep. 144.
Caba, Antoni. 646. Cot i Cot. Roc, 44.
533 Fontsere i Domenech , Josep , 261, 299, 316,
629, 630. 842.
Bassegoda i Mateu , Pere, 352 576. 658. Calvet i Peyronill, Arnau. 32. Cosal , Claudi. 22. 652.
856. Cros,Josep.779. Josep, 115, 199, 204,
Bassegoda i Nonell loan, 144. 493. Fontsere i Mestres .
Calzada Ramon 69 ca Anglada. Pere , 486. 737. 805. 205. 206. 207. 208. 209, 211. 224. 239.
Bastardes i Porcel. Albert, 680.
Campeny. Damia, 389. 689. 742. Darder .Josep.572. 380, 515, 739. 773, 791.
Batisle-Alentorn Eduard. 205. 207. 61 1. 805.
Canyelles i Balagueri , Francesc, 402, 690 Ramon, 709. Fontsere i Mestres , Eduard , 252, 645.
Despuig .
Batlle i Felip . Francesc,. 603, 779.
497
J C.N 199. 210. 515 Kassel . Joan Frederic de, 805 Montaner i Serra Andrea 466 Reventos i Farrarons , Ramon, 425. 515, 516,
Forestier 526.
Forner , Pau. 738 Labarta i Planas . Francesc 260, 402, 521. Moragues . Pere, 481
Moret . Josep, 742. Rei, Jaume, 669.
Forluny Maria 248, 653. Lacambra , F.. 650
435.
Fossas i Martinez . Juli M., 403, 451, 684. Leonori . Marcelo. 350. Muguruza , Pedro de. 466 Reynes i Gurgui , Josep. 213, 433,
Nadal . Bernat 688. Rez, Alexandre de. 201, 704
Frexe Joan. 538 Llado i Badia . Cartes. 244.
Fuxa i Leal . Manuel. 207 212, 402. 406 433. Llimona i Bruguera . Josep. 203. 210, 520. Nebot i Torrents, Francesc de P., 249. 276 Ribalta . Tomas, 635.
742 527, 528. 611. 661, 764. 817. i Ballb6 , Rossend. 51. 207, 764. Ribas , DamiS. 70.
434 611. 657. Nobas
Gaig Josep, 14. Llobet . Pere. 555. 737. Nogues . linos , 4.51. Ribas , Josep M., 524, 653.
402 521. Llongueres Joan. 169, 494. 660. 762. Nogues i Casas , Xavier, 526. Ribes i Marco , Demetri, 857.
Gali i Fabra , Francesc.
Llorenc . Eduard. 349. Nuet. Narcis . 427, 495, 602. Rican . Pere. 249.
Gallart , Josep. 422.
Gallissa i Soque . Anton Mara. 203 446. Llovet 305. Nunyes . Pedro, 558. 750. Rigalt. Agust(, 646.
718. Lochner . Miquel, 805 Obiols i Palau , Josep, 309. 402, 521. 773. Rigalt. Llu(s. 446, 554.
Gamot 207. 611. Lozoya Auge . Antonio 525. Maria, 179. Rigalt i Blanch , Antoni, 203, 349, 767.
. Josep Olbrich. Joseph
Garces i Bruses . Jord . 821 Lucini J., 555 Oliver . M.. 555. Rigalt i Granell . mosaics, 260.
Gargallo i Catalan . Pau. 758 767. Macciachini . Carlo, 199. Olivera , Pere d'. 669. Riquer . Bertran. 669.
Garja . Joan, 750. Madurell i Rius, Miquel. 833. Oliveras i Gensana . Camil, 244. Riquer i Inglada , Alexandre. 203, 646.
Garran Mauricio.277. Mannino , E., 828. Oliveres Jaume. 827. Rius. 750.
Garrido i Bertran , Juan. 765. Mans , Joan, 377. Oiler. Pere, Rius i Mulet , Magi, 259, 860.
558
Garriga i Garriga , Josep. 707. Maragliano . Mario, 860 Ordonez . Bartolome, 805. Rivas . Dam a. 716.
Garriga i Roca . Miquel, 72. 291. 581. 603• Marco i Urrutia , Santiago, 200. Oriol i Bernadet , Josep. 602. Rivas i Margarit . Josep, 14.
646. 737. Mares i Deulovol , Frederic. 209. 351. 518, Osle, i Saenz de Medrano , Llucia, 268, 305, Roca , Bernat, 750, 805.
Gaudi Cornet . Antoni, 80. 176. 182. 194, 520. 572. 661, 481. 653. Roda , Josep R., 69.
207. 208. 212. 267. 330, 358 362, 372.. Marial i Pey. Juli, 645. Osle i Saenz de Medrano , Miquel, 268, 305, Rodriguez , Ventura, 174.
373, 453, 454. 457 539, 571. 662. 672.
844. Marimon i Cot . Josep. 139. 481, 653. Rodriguez Arias . German, 41, 271. 568.
673. 817,
. Joan. 612. Marti, Guillem. 591 Padrd, Rarnon, 389. Regent i Amat , E!ies, 40, 65, 70. 199, 206.
Gener
Marti i Alsina , Ramon, 646. Pages i Serratosa . Francesc, 207. 611, 653. 248, 277, 300, 600, 635, 669.
Goday Casals . Josep. 20. 244, 266, 402,
Martinez i Brunet . Cesar 673. 805. Rogent i Pedrosa , Francesc, 635.
439 495. 518. 690. 707, 717. 759, 760.
Bernard. 813.
836 Martinez Paricio , Pelai, 466. 523. Palissy , Roig, Bartomeu, 21.
679.
Gonzalez Moreno - Navarro , Antoni, 716. Pallares . Isidre,
Martorell . Pau, 789 Roig. Francesc, 349.
Gonzalez Moreno - Navarro , Josep Lluis. 716. Martorell-Bohigas - Mackay , equip. 347. Pallas i Arissa , Camil, '493. Roig i Soler , Joan, 51, 211, 805.
Francisco.
Grandpierre . Henry, 365. Martorell i Montells . Joan, 11, 177.. 195, 365, Paredes . 70. Romeu i Ribot , Ferran, 38. 278, 515, 662,
765.
Granell i Barrera , Jeroni, 576. 481, 634. 740. 796, 805. Parera , Joan, 349.
Granell i Manresa , Josep Maria. 345. 444. Martorell i Puig . Bernardi, 81. 198. Pasco i Mersa , Josep, 364. 830. Roncali , Comte he. 553.
Granell i Mundell , Jeroni, 26. Martorell i Terrats . Jeroni, 82. 493, 765. Pares . Beret, 572. Roquer , Bernat, vid. Roca, Bernat.
Mas, Agusti, 602 Pascual i Tintorer , Miquel, 45, 370. 426, 680. Roqueta , Santi. 37.
Granell Rigalt , vilralls. 650.
Mas Bartomeu . 591 688. 685, 798. Ros de Ramis Joaquirn, 737.
Graner i Prat. Josep, 413, ,
856.
52.
Francesc. 795. Passoles , Llorenc, 377.
737. Mas, Ros Guell , Antoni, 650.
Granger . Jaume 223,
451.
Granyena . Domingo. 493. Mas i Morell , Ignasi, 256. Pau. Maria. Ros Vila , Josep M., 797.
Pellicer , J.A., 203. el Jove. 377, 805.
Grau , Cartes. 14, 70, 481, 651 716, 724. Mas i d ' Ordal . Josep, 83. 481, 598, 799. Rovira , Domenec,
95.
Grau . Francesc, 805. Mas i d 'Ordal. Pau, 83, 144, 598. Perello , Miquel. Rovira i Rabassa , Antoni, 363, 364.
Maria, 85, 133, 197,
Grau Carbonell , Joan, 377 Mas i Vila , Josep. 140, 312. 737, 744. Pericas i Morros , Josep Rovira i Riera , Antoni, 554.
268. 795. Rovira i Trias , Antoni, 27, 65, 199. 205, 229,
Gual. Bartomeu. 315. 805. Massanes , Josep. 389, 551.
Perret . Auguste. 452. 291. 585. 586, 598. 674, 679. 770.
Guardia i Vial. Francesc, 273. 449. Mateu , Pau, 738.
Pla, Francesc, el Vigata, 83, 144, 598. Rubio i Bellve . Joan, 82. 230, 244. 246, 285,
Guastavino i Moreno . Rafael. 230. Matxi. Andreu, 40.
Planes i Calvet , Llu(s 230. 332, 343. 401, 738. 818, 820, 822, 844.
Guitart i Losta16, General, 244. Maymo i Cabanelles . Joan 340.
Pi. Enric. 48. Rubio i Bellve . Maria. 818.
Guivernau Sans , Joan Baptista, 599. Mayol . Manuel M., 524
Pons i Trabal . Joan Baptista. 63. Rubio i Tuduri. Nicolau M., 199, 276, 309,
Guixa i Alsina . Celdc,ni 482, 527. Mademant . fusteria. 650
Porta . Ramon de Ia, 315. 818.
Gurri. Salvador. 555, 689, 709, 724. 742. Medina . Gil do. 738.
Portusach, Ramon. 424 Ruiz i Casamitjana , Adolf, 731, 818.
Gusty Bondia . Jaume. 206, 260. Merogliano . mosaics. 650.
Priu, Pau. 805. Ruskin , John. 740.
Hermes Vermei . Isaac 40. Mesires 1 Esplugues . Josep Onol, 315, d95. Tiberi, 51, 349, 359.
606 633, 646. Pruna
653, 657, 682. 734, 750. i Ocerans , Pere, 331. Sabater i Came ,
Hervas i Arizmendi . Joan J., 64. Sagnier i Vidal, Josep M., 331. 653.
805 Pugin, Augustus W.N., 740.
Homar i Mezquida , Gaspar, 45, 357. 446. 377. Sagnier i Villavecchia , Enric, 46, 47. 167,
Mercader i Sacanella , Eduard, 234. 569. Puig. Francesc,
Jaume. 669. 713, 799 190, 191. 251, 275. 281, 282, 331,
Huguet . 340,
Metge Gjillem, 709. Puig i Biosca , Joan, 89. 347, 355. 366, 398. 406, 438, 455. 494,
Illescas i Mirosa , Sixt 219. 534 550.
Mila i Sagnier . Altons. 123, 672. Puig i Cadafalch . Josep, 92, 133, 179, 197. 515, 547. 628, 647, 730, 731, 818. 837.
Iranzo Eiras Ubaldo. 132
Mill6s i Figuerola . Antoni, 447 448. 252. 269.270.290,34&357,358,383, Safont , Joan, 750.
Ivern . Josecr 552 484. 515. 519. 520, 525. 530, 531. 566,
Miquel i Roca . Lluis de, 367 627. 741, 818. 821, 824. Safont , Marc, 501. 738.
Jambru . Jaume. 56D
Mirabent i Gatell , Josep, 248. 646, 740. 452. Sala, Maxim(, 195, 481.
Jambru i Badia Pau. 237 Puig-Gairalt , Antoni,
Mirambell . Joan. 309. Puigdengoles Pons, Jaime, 525. Sala, Miquel. 463.
Jambru i Badia Amon . 313
Mitjans i Miro . Francesc, 598 729. Puiggener , Josep, 740. Sala i Cortes . Emili, 646, 834.
Joan . Pere, 418, 738
Molina i Casamajo , Francesc Daniel, 55. 168, 795.
Torner. Albert, 404. Puigjaner Fernandez , Lluis. 209. Saladrigues . Francesc,
Joan i i
286. 287 485. 551, 552, 638. 640, 642. Salanova, 223.
Jordi de Deu vid Deu. Jordi do. 667. 672. 737. Pujol. Agusti. 799.
Agusti, 641, 805. Salvat i Esapasa . Pau. 252.
Josep de Ia Concepcio, v d Concepcio. Fra Monegal i Prat , Esteve 452. Querol i Subirats .
Sanglada , Pere. vid. Ga Anglada, Pere.
Josep de Ia. 453, 454.
Monjo i Garriga , Enric 212. Quintana i Vidal , Francesc de P..
Jou. Pere 402. Joaquim. 15, 256. Santacana . Jeroni. 223.
Monserda i Vidal. Enric, 737, 740. Raspall i Mayol . Manuel
Jujol i Gibert. Josep Maria 144, 197. 267. 564, 762. Santacruz , =rancesc. 167.
Montagut . Berenguer he. 709.
305. 358, 372. 448 Rates , Josep, 223. 737. Santigosa , Josep Anicet, 287, 315. 552.
Montana , Pere Pau. 553
Juli. Josep, 167, 377 Rebull i Torroja , Joan, 180. Sayrach i Carreres , Manuel, 272.
Montaner . Bernat 738.
Junyent. Oleguer, 45. Reventos , I., 657. Sellerer , Joan, 752.
498
Serra , Ferdinandus, vid. Serra i Sala, Ferran. Villar i Carmona . Francisco de P., 61, 189..
Serra , Jaume, 248. 857.
644. Villar i Lozano , Francisco de P., 453.
Serra , Narcis
Serra i Bosch , Pere, 645, 689. 737. Vinals, Melcior, 683.
194, 255, 683.
Serra i Martinez , Joan B.. 176. Vinals i Sabate , Salvador,
Antoni. 188, 447. Vinolas i Llosas , Ramon, 44.
Serra i Pujals
Serra i Sala , Ferran, 765. Viollet-le-Duc, Eugene, 740.
Serrallach , Anton, 26. Vives. 681.
179.
Sert i Badia , Josep Maria, 737. Wagner , Otto,
Sort i Lopez, Josep Lluis, 350, 534, 828.
Sola Antoni. 555
Sola. Jaume. 805.
Soler Amador 223.
Soler i Cortina . Joan. 14, 237, 385.
Soler i Faneca . Joan. 555, 635.
Soler i Ferrer , Tomas, 555.
Soler i March . Alexandre, 186, 764.
Soler i Rovirosa . Francesc. 66, 658, 766.
Solsona i Pina , Cartes, 635.
Soria i Badia , Enric, 821
Subirana i Subirana , Joan B. 828.
Sugranes i Gras , Domenec, 80. 256, 453,
457.
Talarn, Domenec, 389.
Tami, Bartomeu. 555.
Tasso , Torquat, 433, 436
Tenas , Josep. 62.
Togores , Josep, 521.
Torras. 611.
Torres. Francesc 451.
Torres Clave, Josep. 828.
Torres i Grau, Jaume 62. 402, 408. 692.
Torres-Garcia. Joaquim, 738.
Torres i Torres. Raimon, 828.
Torroella, Santiago 356.
Tramulles, Manuel, 14. 97.
Traver, Nicolau, 555, 799.
Ubach i Corbella, Felip. 173, 341. 756, 852.
Utrillo i Morlius . Miquel, 526.
Valdes, Julio 613.
Valeri i Pupurull , Salvador, 274. 722.
Vallmitjana i Abarca , Agapit. 611.
Vallmitjana i Barbany . Agapit, 207. 208, 396,
633. 646, 750, 805.
Vallmitjana i Barbany . Venanci, 207, 208,
253. 396.
Valls. 170
Valls. Jaume. 840.
Valls i Gali, Antoni, 172, 235, 779.
Veciana 314.
Verboom. Jordi Prosper, 200, 201, 202, 612.
Vergara , Ignasi, 724.
Viader, Pere, 805.
Vicens, Joan. 646.
Vidal. Pere. 377.
Viguie, 646.
Vila, Francesc, 321. 389, 623.
Vila i Domenech , M., metalls. 650.
Viladomat , Antoni, 183, 435, 436.
Vilageriu i Castells , Oleguer, 175.
Vilanova , Antoni, 433. 611.
Vilar, Bernal, 377.
Vilaro. 170.
Vilas, Darius, 85.
Vilaseca i Casanovas , Josep, 60. 185, 192.
212, 361, 433, 445, 648, 649, 657, 676,
681, 743.
Vilaseca i Rivera , Joaquim. 551, 737.
Villar, Pedro, 805.
499

© Ajuntament de Barcelona, 1987 Dip. Legal B. 24097-87
I