» Nota de Premsa 18 de març de 2014 ‘Barcelona Tribuna’ Intervenció inicial de l’alcalde a l’acte organitzat per La Vanguardia, la Societats Econòmica Barcelonesa d’Amics del País i l’AED a l’Hotel Palace (Gran Via de les Corts Catalanes, 668) L’Alcalde Trias assegura que la principal prioritat del que queda de mandat és crear llocs de treball » Xavier Trias destaca que es tornarà a presentar “per seguir fent de Barcelona la ciutat de les persones i que tothom la conegui com una ciutat referent en benestar i qualitat de vida” » L’Alcalde referma que l’aposta per les noves tecnologies i l’impuls a l’smart city té com a objectiu millorar els serveis a la gent, reactivar l’economia i ajudar a generar feina » Defensa com una aposta personal l’ampliació del Parc Públic d’Habitatge de Lloguer a partir dels guanys en una nova gestió dels pàrquings del centre de la ciutat Molt bona tarda a tothom. En primer lloc, vull agrair a la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País per la seva amable invitació. Vull donar també les gràcies a Miquel Roca i Junyent per les seves paraules de presentació en aquesta edició del Barcelona Tribuna. Com a alcalde de Barcelona, aquest és un bon moment per explicar-los com estan avançant tots els projectes que tenim en marxa a la ciutat. El 4 de juliol de 2011, des d’aquesta mateixa Tribuna, els hi explicava quines eren les prioritats del nou govern municipal dos dies després de prendre possessió. Unes prioritats que durant aquests anys han guiat l’actuació del govern de la ciutat:  l’atenció a les persones, especialment les més vulnerables,  la reactivació econòmica i la creació d’ocupació,  i fer que Barcelona funcioni amb uns serveis de qualitat. Gairebé tres anys després, uns anys difícils, però apassionants, podem dir que estem vivint una transformació extraordinària de la nostra ciutat. Travessem una situació de profunda crisi econòmica i social. Una crisi que va ser primer de la construcció i financera, per ser després econòmica, social, política i de les institucions. Una crisi de model d’Estat i, també, una crisi de model d’Europa. www.bcn.cat/media 1 Actualment vivim un moment polític complicat, de difícil encaix entre Catalunya i Espanya. Malgrat tot, des de Barcelona tenim motius per ser optimistes de cara al futur. Per això, treballem amb el convenciment que serà Barcelona qui ens traurà de la crisi. Alguns diuen que sóc optimista de mena. És veritat. Però és que tenim una ciutat que em fa ser-ho. Barcelona té unes potencialitats úniques i unes fortaleses molt importants, que ens fa estar molt ben posicionats per competir a nivell internacional. Som primers en el rànquing de les millors ciutats del sud d’Europa en promoció econòmica i potencial de futur, i quarts d’Europa només darrera de Londres, Helsinki i Dublín. Els principals indicadors econòmics confirmen el paper de la ciutat com un entorn que genera confiança i afavoreix l’activitat econòmica i empresarial. Barcelona, i el conjunt de la seva Àrea Metropolitana, ha tancat el 2013 amb uns senyals positius que permeten confirmar un cert canvi de tendència. El turisme i la indústria, i un increment de la inversió estrangera i les exportacions, són responsables d’una part d’aquest canvi de tendència. També millora la confiança en el dinamisme industrial i empresarial de l’Àrea Metropolitana. A la ciutat de Barcelona l’any passat es van crear 6.600 noves empreses, un 5% més que l’any anterior. Però, malauradament, això no es tradueix encara en una reactivació clara del mercat laboral. L’atur segueix sent el nostre problema principal. Perquè malgrat aquesta incipient millora de l’economia, seguim tenint un atur registrat de més de 108.000 persones a Barcelona (aproximadament un 14% de la població). 7.000 aturats menys que ara fa un any, però encara estem en unes xifres absolutament inacceptables. Si comparem Barcelona amb altres territoris, d’acord amb l’Enquesta de Població Activa tenim un 17% d’atur, molt per sota de la taxa d’atur existent a Catalunya (22%) i la resta d’Espanya (26%). Però com a alcalde això no em consola gens. Al contrari, ens cal seguir creant les condicions necessàries per generar nova activitat econòmica i nous llocs de treball. Darrera d’aquestes xifres hi ha moltes persones i famílies que pateixen. De l’atur se’n deriven problemes socials, poder fer front a les necessitats bàsiques, problemes d’habitatge, de cohesió social als barris. Per això, la nostra principal prioritat en el que ens queda de mandat serà treballar per a la creació de llocs de treball. Perquè sense progrés econòmic no pot haver-hi progrés social. Cada cop que ajudem algú a trobar feina, o que ajudem una empresa a crear un lloc de treball, ajudem a sortir de la crisi i millorar el benestar. Dit això, aquest 2014 tenim molts factors d’èxit que ens fan encarar el futur amb confiança. Ha arribat el moment de recollir els fruits que vàrem sembrar ara fa uns anys, gràcies a assentar les bases d’una bona gestió. Tenim uns pressupostos aprovats, un munt de projectes en marxa. Tenim una ciutat solvent, que fa dèficit zero, que redueix l’endeutament; i que és capaç de pagar els seus proveïdors a www.bcn.cat/media 2 menys de 30 dies. Aquestes finances sanejades ens permeten incrementar les inversions un 51% més aquest any, més de 525M€. Unes inversions que volem que siguin productives i que generin llocs de treball. Que tinguin un benefici directe allà on s’executen. Som la Capital Mundial del Mòbil i la setmana passada a Brussel·les, Barcelona va ser escollida Capital Europea de la Innovació. Un premi a tots els esforços que estem fent per convertir Barcelona en una ciutat intel·ligent gràcies a les noves tecnologies. Barcelona és la Capital Europea de la Innovació, però és també la Capital Europea del Voluntariat aquest 2014, un reconeixement al teixit associatiu i solidari de la nostra ciutat. El 2014 acollirem a més el Congrés Mundial de les Ciutats Educadores, sota el lema de la inclusió social. Estem treballant perquè Barcelona sigui reconeguda arreu del món com una ciutat de cultura, coneixement, creativitat, innovació i benestar. Ser capaços entre tots de construir un nou model de ciutat amb noves centralitats, de barris productius a escala humana, autosuficients i amb corredors verds, dins d’una gran àrea metropolitana connectada amb el món. Barcelona vol ser el paradigma de ciutat intel·ligent. Un nou model de ciutat basat en la tecnologia i al servei de les persones que inspiri, com vaig dir a Brussel·les, una nova economia de la innovació urbana a nivell mundial. Aquesta estratègia està començant a donar fruits. Vol dir que anem pel bon camí, però sent conscients que aquesta és una aposta a mitjà i llarg termini. Com s’aconsegueix tot això? Què significa ser la Capital Europea de la Innovació? No és fruit de la casualitat, sinó d’un treball rigorós i fet amb convenciment per uns equips professionals motivats i compromesos amb el futur de la nostra ciutat. Aquesta aposta per les noves tecnologies és una aposta transversal de ciutat. Però és sobre tot una aposta per reactivar l’economia i ajudar a crear llocs de treball. Un dels aspectes que ha destacat la Comissió Europea de Barcelona com a Capital Europea de la Innovació ha estat l’ús que fa Barcelona d’aquestes tecnologies per posar-les al servei de les persones. Aquest fet de vincular les noves tecnologies amb la millora del benestar i la qualitat de vida de les persones, és el que ens fa ser diferents i referents en aquest àmbit. A més aquest reconeixement ha estat possible, en gran part, gràcies a tenir la Capitalitat Mundial del Mòbil. Acabem de viure una nova edició de Mobile World Congress que ha batut tots els rècords: més de 80.000 visitants, 1.800 empreses (91 catalanes), 356M€ d’impacte econòmic i la creació de més de 7.000 llocs de treball. La Capital Mundial del Mòbil ens converteix en un nou hub per a les empreses del sector digital. Empreses que aporten www.bcn.cat/media 3 solucions innovadores en àmbits tan importants com el treball, la salut, l’educació i els serveis a les persones. Les tecnologies de ciutat intel·ligent, els sensors i les aplicacions mòbils, ens estan ajudant a millorar serveis com el transport públic, l’enllumenat, l’aparcament, la gestió dels residus i de l’aigua, o l’atenció social i sanitària. Estem introduint la tecnologia de la informació per millorar el benestar i la qualitat de vida de les persones, com en els serveis de teleassistència i geolocalització, amb detectors de fum, de gas i de caigudes en cases de persones grans. Aquesta és una aposta també per la sostenibilitat, amb l’aprofitament energètic per a xarxes de calefacció i climatització en àmplies zones de la ciutat com el Fòrum i el 22@. També per la implantació del vehicle elèctric. A Barcelona ho estem fent a través d’autobusos i taxis elèctrics (Nissan començarà a fabricar molt aviat el seu nou model a la Zona Franca) i també bicicletes elèctriques. Hem construït dipòsits d’aigua pluvial, amb sistema d’alarma que fan que entrin en funcionament quan hi ha risc d’inundacions. Això són exemples reals de què vol dir ser una smart city. La Comissió Europea també ha destacat la nostra aposta per la innovació social, la transparència i el govern obert, així com la promoció d’aliances públiques privades per compartir els millors projectes de futur. Per això hem creat la City Protocol Society, per definir els estàndards de qualitat que han de complir les ciutats intel·ligents. Un ecosistema format per ciutats, empreses i universitats de tot el món, que treballem juntes perquè tothom en pugui sortir beneficiat i aprendre els uns dels altres. Les ciutats i les àrees metropolitanes han de jugar un paper protagonista en la definició d’aquest nou model de ciutat i de creixement econòmic. Un nou model de futur basat en la millora de la productivitat, els serveis avançats, la innovació i la tecnologia. Aquest nou model de creixement, de reactivació econòmica i de creació d’ocupació, l’estem duent a terme amb la implicació dels principals agents econòmics i socials de la ciutat. John Chambers, President de Cisco en una entrevista ho deixava molt clar: l’efecte positiu del concepte smart city sobre Barcelona en el futur s’estima en 3 mil milions d’euros i la creació de 47 mil llocs de treball. Fa pocs dies presentàvem el Barcelona Growth Centre. Un edifici innovador que aglutina en un únic espai tecnologia, emprenedoria, competitivitat, recerca, innovació i formació. Allà estarà ubicada l’Oficina d’Atenció a l’Empresa, un únic punt de contacte entre empresa i administració, que hem posat en marxa amb la col·laboració de la Cambra de Comerç. També s’hi impulsaran nous espais d’incubació empresarial molt importants, com el Mobile Start Up Barcelona (empreses de tecnologia mòbil) i el Corportate Start Up Barcelona (incubadora corporativa). www.bcn.cat/media 4 Al Barcelona Growth Centre ja tenim la Fundació Mobile World Capital i el Cibernàrium, i serà la seu de la futura Agència de la Marca Barcelona, entre d’altres serveis i organismes. Amb la posada en marxa de l’Agència Marca Barcelona (un consorci entre Ajuntament i Fira de Barcelona), volem prioritzar el posicionament internacional de la nostra ciutat en clau econòmica i empresarial. Com he dit abans, Barcelona i la seva Àrea Metropolitana traurà Catalunya de la crisi, però no ens podem tornar a equivocar de model. El model basat en la construcció ja no serveix. El nostre model com he dit abans, ha d’estar basat en la tecnologia i en una economia diversificada, amb sectors molt competitius com la indústria, els serveis, el comerç, el turisme i la logística. Barcelona ha estat una gran ciutat industrial i volem mantenir aquest esperit amb l’automoció (Seat i Nissan) i el tèxtil (Mango i Desigual). Pel que fa als serveis, són el sector més important i més dinàmic de la ciutat. Especialment els serveis relacionats amb l’atenció social i sanitària. Tenim un comerç de qualitat amb uns eixos comercials molt potents, que esdevenen espais per comprar, passejar i fer vida al barri. Hem de fer compatible obrir els diumenges i mantenir el nostre comerç de proximitat. Divendres passat presentàvem aquest acord que permet l’obertura diumenge i festius dels mesos de juliol i agost de 10 a 14h, i quatre festius més en funció de grans esdeveniments (Mobile World Congress o Alimentària) o de gran afluència turística (Creuers). Un acord històric que s’ha fet amb un ampli consens de les parts implicades. Des de l’Ajuntament estem treballant per protegir i promoure els establiments emblemàtics. Volem posar-los en valor, assessorar-los per afavorir la seva viabilitat econòmica i garantir la seva conservació patrimonial. La setmana passada vàrem anunciar una suspensió de llicències que afecta a 389 comerços i establiments històrics de la nostra ciutat. Mentre elaborem un pla específic per a la seva protecció. Tenim també uns mercats municipals magnífics que dinamitzen tot el comerç del voltant. Estem impulsant la remodelació de Sant Antoni, Ninot, Sants, Galvany i Guinardó (a dia d’avui, ja hem remodelat 19 dels 43 mercats municipals). El cas d’èxit dels nous Encants ens confirma que els mercats són molt més que un lloc on anar a comprar. La gent hi va a trobar-se, a fer l’aperitiu i a voltar, i s’ha convertit en una nova atracció turística de la ciutat. Ningú posa en dubte que el turisme és el sector més dinàmic que tenim i l’únic que no ha deixat de créixer malgrat la crisi. Som la quarta ciutat europea en nombre de visitants estrangers, només per darrera de Londres, París i Roma. L’any passat vàrem rebre 7,5 milions de visitants, 2,6 milions de creueristes i 16,4 milions de pernoctacions hoteleres. www.bcn.cat/media 5 El nostre és un model de col·laboració públic-privada, sostenible i responsable que ha estat reconegut amb el Premi Biosphere per part de la UNESCO. És en aquest línia que hem de seguir avançant per no morir d’èxit, i treballar per desconcentrar el turisme d’unes poques àrees de la ciutat. Entre tots hem d’aconseguir que els beneficis del turisme reverteixin en una millora del benestar i la qualitat de vida de les persones. L’impuls d’aquests sectors econòmics ha d’anar acompanyat també d’una obsessió per a la creació de nous llocs de treball. Per això, des de Barcelona Activa, estem impulsant programes de formació laboral per a persones joves menors de 30 anys, però també majors de 45 anys, per facilitar la seva reincorporació en el mercat de treball. En aquesta línia, hem creat un servei personalitzat de recerca de feina per a persones aturades de llarga durada. Aquestes places s’afegeixen a les que ja oferíem per a persones en risc d’exclusió social. Aquest 2014 posarem en marxa un nou programa d’ocupació per oferir 450 llocs de treball (que s’afegeixen als ja existents), mitjançant ajuts a la contractació principalment en empreses i entitats del Tercer Sector. El Tercer Sector Social ha de jugar un paper molt important com a motor econòmic de la nostra ciutat. Com he dit abans no és casualitat que Barcelona sigui alhora Capital Europea de la Innovació i Capital Europea del Voluntariat aquest 2014. Són distincions d’una manera de fer les coses de la nostra ciutat, entre tots, sector públic, sector privat i Tercer Sector treballant alhora. El futur econòmic de Barcelona passa per fer una aposta molt gran per l’economia social. Aquesta és també una prioritat molt clara per part del govern de la ciutat. El sector social no representa una despesa sinó una inversió de futur. Per això seguim incrementant els recursos que destinem a les polítiques socials (un 7% més en el pressupost del 2014, el que representa gairebé un 30% d’increment acumulat des de 2012). Gràcies a això, enfortim la xarxa de serveis per garantir la cobertura de necessitats bàsiques, com l’atenció domiciliària, la teleassistència, l’alimentació, l’habitatge o la lluita contra la pobresa energètica. La crisi econòmica ha fet aflorar nous perfils de pobresa. Fins i tot per a moltes persones que tenen feina, els és més difícil arribar a final de mes. Com a alcalde, no em cansaré de repetir que, des de l’Ajuntament, creiem fermament en una estratègia compartida amb les entitats socials per lluitar contra la crisi. Amb la col·laboració del Tercer Sector, hem creat nous centres d’allotjament temporal, menjadors socials o la targeta solidària d’aliments. www.bcn.cat/media 6 A més, enguany també tenim prevista la posada en funcionament del nou Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona al carrer Llacuna i d’un altre centre d’allotjament familiar temporal a Sant Pere Més Baix. L’habitatge és un dels principals factors de desigualtat social que tenim a Barcelona, i la política d’habitatge està destinada a lluitar contra aquestes desigualtats. Aquestes polítiques van adreçades a persones i famílies que no disposen d’habitatge i el necessiten, que disposen d’habitatge i no el tenen en condicions, o que tenen el risc de perdre’l. La construcció és només una de les polítiques possibles, per això estem incidint en el parc construït, la rehabilitació, els pisos buits, el lloguer, la gestió del sòl (Pla Empenta). Però aquestes mesures per si soles no són suficients. Per això treballem en un programa ambiciós d’ampliació (1.000 habitatges) del Parc Públic d’Habitatge de Lloguer a preu assequible. Això ho podem fer gràcies als 100M€ que obtindrem de la nova gestió dels 26 aparcaments del centre de la ciutat. Aquesta és una aposta personal, que va molt més enllà d’aquest mandat i que configura una pota molt important del nou model de ciutat. Gràcies a la nostra aposta per la nova economia, per la tecnologia mòbil i les smart cities, estem construint també un model urbà d’èxit per al segle XXI. Un model on el funcionament i els serveis de la ciutat són molt importants. Serveis com la seguretat, la neteja, la il·luminació, el manteniment, s’han de prestar seguint els màxims nivells d’eficiència i amb criteris de ciutat intel·ligent. El desplegament de la Nova Xarxa de Bus és un bon exemple de com volem que sigui la ciutat del futur. A Barcelona la nostra aposta pel transport públic es diu autobús. Un desplegament ordenat de noves línies verticals, horitzontals i diagonals que aquest mandat arribarà a 14 de les 28 línies previstes. Un desplegament que es fa acompanyat de nous autobusos, híbrids i elèctrics, que redueixen soroll, emissions i estalvien combustible. Fa pocs dies presentàvem el projecte de 5 superilles pilot a Barcelona en els propers 4 anys. Aquesta és la nostra aposta per fer uns barris a velocitat humana, on el vianant sigui el protagonista, fomentant el verd urbà, l’autosuficiència energètica i la cohesió social. La transformació de la plaça de les Glòries Catalanes és una d’aquestes superilles i el paradigma d’aquest nou model de fer ciutat. El mes passat vàrem presentar el projecte guanyador per transformar la plaça, elaborat amb la implicació dels veïns i veïnes. L’anella viària ha deixat de tenir sentit i és un triomf dels veïns i de la ciutat, que permetrà que Glòries sigui un espai de trobada i de nova centralitat dins l’Àrea Metropolitana. Ara la transformació ja està en marxa, i ens llegarà un magnífic parc exemple d’ecoarquitectura una vegada finalitzades les obres l’any 2018. www.bcn.cat/media 7 Altres projectes que posen de manifest aquest nou model urbà són la millora de General Mitre, la cobertura de les vies de Sants, que ens permetrà guanyar un gran espai ciutadà al cor de Sants. Estem impulsant millores per dur la qualitat urbana a tots els barris i transformacions emblemàtiques de grans vies del centre de la ciutat com l’Avinguda Diagonal, el Passeig de Gràcia, el carrer Balmes, el Paral·lel o el Passeig de Sant Joan. Però també obres de gran impacte com les de la plaça de la Gardunya al Raval, la plaça Eivissa a Horta, la plaça Isop a la Teixonera, o la plaça de l’Assemblea de Catalunya a Sant Andreu. La plaça Alta de Can Clos a la Marina del Port, el carrer de Sant Gervasi de Cassoles i l’acabament de la reforma integral de Torre Baró amb la plaça de l’Eucaliptus. Totes aquestes obres, evidentment, ocasionen molèsties temporalment i els confesso que en algun moment m’han fet patir. Però tot està anant molt bé, fins i tot les actuacions més complicades com l’enderroc de l’anella de Glòries. També apostem per la regeneració urbana i la promoció d’habitatge assequible en àmbits com Can Batlló, la Colonia Castells, Torre Baró o la Marina del Prat Vermell. A més, no hem d’oblidar que aquestes obres són també mecanismes de reactivació econòmica i de creació d’ocupació, de millora de la ciutat i de la qualitat de vida de les persones. Tenim una ciutat que enamora i és admirada a tot el món. Una ciutat atractiva, amb una situació geogràfica privilegiada, una qualitat de vida envejable i ben connectada amb unes infraestructures de primer nivell. Barcelona i la seva Àrea Metropolitana s’està consolidant com un gran node d’activitat econòmica lligada a la logística, amb accés als mercats del Sud d’Europa, la Mediterrània, Àsia i Amèrica Llatina. Poques àrees metropolitanes del nostre entorn disposen d’una plataforma logística i unes infraestructures de primer nivell (Port, Aeroport, Alta Velocitat, Corredor Mediterrani, Fira, Zona Franca, Mercabarna...). El Port de Barcelona s’està consolidant com un dels ports de referència de la Mediterrània, amb l’entrada en funcionament de noves terminals de contenidors (Hutchison) de creuers (Carnival) i de curta distància (Grimaldi). El passat mes d’octubre vàrem constituir el Clúster Nàutic que posicionarà la ciutat com a referent internacional del sector, i de la reparació i manteniment de vaixells. L’aeroport també presenta uns resultats excel·lents (35 milions de passatgers) i s’està consolidant com un veritable hub intercontinental. Noves rutes intercontinentals com les d’Air www.bcn.cat/media 8 China, Emirates (Airbus 380), Qatar, Turkish, Norwegian o Vueling, ens encoratgen a seguir treballant en aquesta línia. Una altra gran fita pel que fa a les infraestructures va ser la inauguració de la connexió Barcelona-París amb l’Alta Velocitat. Ara fa un any de la posada en marxa de l’Alta Velocitat entre Barcelona i Girona, i els 1,2 milions de passatgers que l’han utilitzat aquests dotze mesos l’han convertida en la més rendible de tot l’Estat. Una connexió que no només ens ha apropat a París, sinó també a Tolosa, Montpeller, Lió i Marsella, representant un gran impuls per atreure inversions i promoure intercanvis comercials. Celebro, en aquest sentit, la represa d’obres de construcció de l’Estació de La Sagrera, complint el compromís que em va expressar la Ministra Pastor de fer-ho el mes de març. La Zona Franca ha d’aprofitar les seves connexions privilegiades amb el Port, l’Aeroport i el futur Corredor Mediterrani, i dinamitzar el cor industrial de Catalunya que es troba a l’entorn de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Per la seva banda, Mercabarna s’està consolidant com el gran clúster agroalimentari del sud d’Europa i la Mediterrània. Les exportacions de Mercabarna van pujar el 30% l’any passat, i estic convençut que el nou clúster farà que aquestes xifres siguin encara millor. D’altra banda, Fira de Barcelona ens demostra, any rere any, que és un potent motor econòmic per a la ciutat de Barcelona, per a l’Àrea Metropolitana i per a tot Catalunya. Barcelona es manté com una de les principals ciutats de fires i congressos a nivell mundial, gràcies, en bona part, al treball constant i rigorós de Fira de Barcelona. Som la ciutat del món que ha rebut més congressistes en els últims 5 anys: 519.000 congressistes, per davant de Viena. Barcelona és també la tercera destinació europea més sol·licitada, després de Londres i París, per celebrar esdeveniments empresarials aquest 2014. Sense cap mena de dubte, la col·laboració entre el sector públic i el sector privat és essencial perquè la Fira continuï sent un gran instrument per projectar la marca Barcelona al món. Amb tot aquest potencial econòmic, Barcelona té l’oportunitat de projectar-se al món com una ciutat de cultura, coneixement, creativitat, innovació i benestar. L’aposta per una educació és molt important. Des de l’escola bressol a l’FP i les universitats. Cal que Barcelona mantingui una xarxa universitària pública i privada de prestigi. Així com disposar d’unes escoles de negoci de primer nivell mundial. Des de finals dels anys 90 es va fer una inversió molt important en recerca al nostra país, gràcies a la tasca d’Andreu Mas-Colell. Una aposta per l’economia del coneixement, amb la creació d’un ecosistema potent de col·laboració entre universitat i empresa. Com a resultat l’Àrea Metropolitana de Barcelona disposa d’alguns dels centres de recerca més importants del www.bcn.cat/media 9 món, com l’ITER, el Sincrotró Alba, el Superordinador Marenostrum, l’Institut de Ciències Fotòniques i el Parc de Recerca Biomèdica. Estem fent una aposta molt important, conjuntament amb la Generalitat i Sant Adrià, per impulsar el projecte Barcelona KEY (Knowledge Economy Yard) al Campus Tecnològic del Besòs. És molt important que mantinguem aquesta aposta per l’economia del coneixement, la recerca i la innovació a mitjà i llarg termini. Com veiem els resultats s’aconsegueixen sempre a 15 o 20 anys vista. Per una altra banda la cultura és l’ànima de la ciutat. El Born Centre Cultural, ja s’ha convertit en un referent per la ciutat (1.000.000 de visitants en sis mesos). Enguany, posarem en marxa el Museu del Disseny i iniciarem el desenvolupament del Museu de les Cultures del Món i el Canòdrom. També disposem d’una àmplia xarxa de biblioteques, centres cívics, casals de barri, i sales d’estudi que apropen la cultura, el coneixement, la creativitat i la innovació a tots els barris de la ciutat. Acabem d’inaugurar la remodelació del recinte modernista de l’Hospital de Sant Pau i seguirem impulsant somnis com la Muntanya dels Museus a Montjuïc. A Barcelona, cultura i esport formen un binomi perfecte que ens projecta al món. Segons un estudi recent Barcelona és la segona ciutat més esportiva del món, només després de Londres. En només un any, hem passat del vuitè al segon lloc gràcies, entre d’altres motius, a l’èxit dels Mundials de Natació. Enguany, tindrem la World Race, el Conde de Godó, la regata Puig o la Copa de Nacions d’Hípica, serem seu del Mundial de Bàsquet i diumenge passat es va celebrar la Marató (un èxit amb 18.000 participants, més de la meitat de fora de Catalunya). Seguirem també fent una aposta molt potent per acollir grans esdeveniments esportius internacionals, com la F1 i la MotoGP. Conjuntament amb la Xarxa Barcelona Creixement al Món (Barcelona Global) i l’Agència Marca Barcelona, seguirem potenciant la marca de la nostra ciutat a l’exterior. Com a alcalde, ja he viatjat a la Xina, els Estats Units, Israel i Dubai, per atreure talent i inversions a Barcelona, així com internacionalitzar empreses de casa nostra. Barcelona Regional col·labora en desenvolupaments urbanístics a ciutats molt importants del món com Casablanca, Hong Kong i Rio de Janeiro. Precisament, la propera setmana viatjaré a Miami, Medellín, Bogotá i Rio de Janeiro, per conèixer alguns d’aquests projectes on col·labora Barcelona, i participar en trobades d’alt nivell amb alcaldes de tot el món. En aquest viatge m’acompanyaran representants del món econòmic i empresarial de la ciutat, per tal d’identificar oportunitats de futur i d’intercanvi amb empreses i institucions d’aquests països. És aquest l’esperit de suma el que volem mantenir. Un esperit de col·laboració i bona entesa entre el sector públic i el sector privat de la nostra ciutat. Volem tenir una ciutat oberta al món. www.bcn.cat/media 10 Que posi les coses fàcils als emprenedors i a les empreses, que són les que generen activitat econòmica i ocupació. Estem a la fase final de mandat. Em tornaré a presentar amb la voluntat de seguir fent de Barcelona la ciutat de les persones. El meu somni és que Barcelona se la conegui com una ciutat referent en benestar i qualitat de vida. Una ciutat justa socialment i amb igualtat d’oportunitats. Fem política amb la gent i per la gent. I fem política per donar resposta a aquells que més la necessiten. No entenc la política de cap altra manera. Vivim en una gran ciutat que és admirada a tot el món. Estem en una posició envejable per esdevenir un model i referent urbà per al segle XXI. Hem de seguir treballant tots junts, per fer de Barcelona una de les millors ciutats del món. Compto amb tots vosaltres per fer-ho realitat. Moltes gràcies a tots. www.bcn.cat/media 11