Estudis de paisatge: Auscultació de la Clota Estudis de paisatge: Auscultació de la Clota Horta-Guinardó La Clota /Autors Marina Cervera Josep Mercadé /Data Desembre 2016 Estudis de paisatge: Auscultació de la Clota /Contingut A Introducció i evolució històrica B Patrimoni Ordinari de Gestió de l'Aigua C Infraestructura Verda i Valors Fauna D Parcel.lari d'Horts i Permeabilitat E Jaciments Arqueològics i Traçats Subjacents F Patrimoni Arquitectònic i Ordinari /Objectius i Metodologia L’objectiu principal de l’Estudi de Paisatge de l’auscultació del barri de la Clota és servir de coneixement per l’establiment de criteris i accions dirigides a millorar l’encaix del planejament urbanístic amb els valors socials, estètics, històrics, productius, simbòlics i ecològics que concorren en el seu àmbit. La Figura 1 recull la metodologia i els objectius del treball. Per una banda, la identificació dels valors del paisatge urbà i per l’altra banda, es considera el Planejament Urbanístic. Es tracta d’identificar les traces, els sistemes i les estructures subjacents, així com els valors del Paisatge Urbà. L’acarament d’aquesta informació amb el planejament urbanístic pot evidenciar les afectacions i els potencials d’integració en l’entorn dels elements identificats en les futures actuacions. El resultat d’aquest coneixement és un instrument que permet una execució/redacció del Planejament Urbanístic més compatible amb els valors del Paisatge Urbà. La catalogació dels diferents paisatges que conviuen a la Clota permet activar i preservar, a mode d’acupuntura urbana sobre el planejament desplegat, la memòria històrica del barri i de la ciutat. L’agricultura relicte és la part natural de la urbanitat de la Clota, conviu amb els teixits de patrimoni ordinari. Aquest fet pot permetre fer pedagogia dels valors productius, del cicle curt i dels serveis ecològics i socials. L’anàlisi realitzats en els apartats subsegüents s’encamina a senyalar el diferents elements portadors d’aquests valors. Un cop caracteritzats i inventariats, se superposen amb el planejament urbanístic previst permetent reconstruir la llegibilitat de les traces essencials i, alhora, les dota de nous significats en el moment de quedar embegudes en noves realitats. L’auscultació detecta els potencials de les estructures adormides per activar-les de manera integrada, evitant que es perdin com a conseqüència de les possibles Figura 1. Objectius i Metodologia (Font: Elaboració pròpia). transformacions urbanes desconsiderades. A. Introducció i evolució proliferació d’hortes i conreus de regadiu que han caracteritzat fins a dia d’avui el peculiar caràcter rústic del històrica barri. La progressiva cristal·lització dels creixement urbans i la Des d’aquell moment, s’han succeït diversos creixements creixent antropització dels espais oberts dels urbans que han canviat substancialment la fesomia enclavaments a estudiar ens informa sobre la fixació dels d’aquest barri. Podem descriure quatre impulsos elements portadors de valors en el temps. Aquestes traces urbanitzadors claus que ens permetran entendre la fixació i sistemes es produeixen sobre el suport geomorfològic dels elements portadors de valors en el temps i les que els condiciona enormement –en el cas que ens ocupa estructures subjacents sobre els quals s’ancoren. les conques en relació a la estructura hidrogràfica han (a) tingut un rol essencial en la formació del paisatge. Un primer moment, ens parla d’un impuls urbanitzador en què la masia domina i ordena el paisatge de clota. Els masos fortificats del segle XIII, hereus de les unitats d’explotació del territori que eren les vil·les romanes extra murs, es reparteixen aquesta plana fèrtil i molt apta per l’agricultura –dedicada a la producció de vi, raïm, panses, tot tipus de gra, horta de llegums, olivars i conreu de garrofers per la manutenció de bestiar (Alberdi i Casanovas, 2001)– amb els incipients nuclis al voltant de Sant Joan d’Horta i Santa Eulàlia de Vila piscina. (b) És important destacar com els masos, es situen en espina sobre una doble estructura de riera –camí, amb origen a Sant Joan d’Horta i doble destinació a Sant Genís dels Figura 4. Imatges d’ambdós camins medievals a Sant Agudells pel camí de Sant Genís a Horta i a Sant Cebrià i Cebrià (a dalt) I a Sant Genís dels Agudells (a baix). Figura 2. La Clota (Font: Elaboració pròpia a partir de Santa Justina, pel camí de Sant Cebrià a Horta, també dit http://memoriadelsbarris.blogspot.com.es/2013_11_01_ ICGC) del purgatori. Es fonamental entendre que abans de archive.html(accés octubre, 2016). La Clota és un petit barri de la ciutat de Barcelona l’annexió a Barcelona l’any 1903, la Clota pertanyia a un districte conjunt i independent amb el Coll, Sant Genís, És el moment fundacional de Can Tarrida amb una extensa pertanyent al Districte d’Horta Guinardó, situat a la Vallcarca i Penitents. finca entre la Clota i el nucli d’Horta, de Ca n’Andalet, que fondalada formada entre el turó del Carmel, la Creueta del s’ubica entre el Carmel i la Clota –i es conserva com Coll i la vessant del Collserola per sota el Passeig de la Vall equipament municipal, Barcelona Activa–, de la casa d’Hebron. L’esmentat suport geomorfològic, de “clot”, senyorial de l’aristòcrata Joan Sabastida propera a Sant (c) dins l’anomenat Pla del Ametllers, li confereix la virtut Genís dels Agudells –en el temps Can Gausachs, la granja pròpia de ser punt d’encontre aigües avall entre rieres, Vella, escindida en Torre Jussana i l’actual Martí Codolar– concretament de la riera d’Horta, la riera de Sant Genís, la i, finalment, Can Don Joan D’Ardena a l’entrada de la Clota de la Genissa i la de Catorze Plomes. En aquest punt d’ (Díez, 1986). encontre hídric, es crea una plana al·luvial de terres sedimentàries, rica i fèrtil, l’extensa plana de Can Tarrida i El segon impuls urbanitzador consistirà en la construcció de Can Don Joan que constitueix un dels nuclis més antics de grups de cases en estructura suburbana, de planta d'Horta. De fet, les primeres troballes prehistòriques de la baixa i pis amb hort, pou i safareig – cal esmentar vall d’Horta foren fetes en aquest indret, de manera concentració de famílies bugaderes de la Clota i d’Horta- i fortuïta i deixen testimoni d’establiments íbers i d’una com aquesta tipologia afavoria oficis que requerien antiga vil·la romana (Alberch, 1999). d’espai exterior per treballar, estendre etc. Les noves Documentada des del segle XII, la Clota “devia néixer i edificacions s’articulen al voltant de carrers de nou traçat créixer com una prolongació del nucli rural, ja , estretament relacionat amb les masies i les cases (d) desaparegut, de la Plana d’en Tarrida” (Huertas i Fabra, senyorials present s en el territori. Es tracta de les cases 1976). Aquesta plana regada per rieres fou l’origen d’una Figura 3. Camins que enllaçaven Horta amb la ciutat de dels carrer marquès de Castellvell (hereu de Can don Figura 5. Les masies d’Horta: (a) Can Tarrida 1915, (b) Ca llarga història de construccions hidràuliques (sèquies, Barcelona i localització de topònims S X-XIII (Font: Huertas Joan), Puríssima, Capcir, Torelló...que a finals dels XVIII, n’Andalet 1903, (c) Martí Codolar 1900, (d) Can Don Joan pous, basses, canalitzacions...) que han afavorit la i Fabra, 1976) inicis del XIX dotaren d’un nou caràcter al barri. 1900 (Font: diverses Segons un article de Josep M. Soria al diari Tele Express el 23 de maig de 1970... “Al margen de otroas consideraciones... la Clota ha seguido viviendo su propia vida. Una vida de pueblo en medio de la gran urbe barcelonesa y al margen de esta urbe ”archivo de cortesía”... En definitiva un pueblo que hasta ahora ha sido objeto del desconocimiento por parte de las técnicas y servicios urbanísticos.” (Gonzàlez citant Sòria, 1970). Això portà als veïns a resoldre els problemes més urgents al marge de l’Ajuntament en un esforç de comunitat que sens dubte va anar forjant la identitat de barri del petit nucli. (a) Figura 6. La febre tifoide a Barcelona 1914 (Font: ICGC). El darrer i quart impuls, serà el que marcarà el canvi El tercer impuls urbanitzador serà generat per l’onada definitiu del barri, modificant-ne els límits, topografia i migratòria del sud de la península ibèrica de la postguerra, emmarcant-lo dins del nou perímetre que serà la nova que s’organitzarà amb cases d’autoconstrucció i obrint si Clota: entre el carrer Lisboa i les avingudes de l'Estatut de cal noves alineacions com la del carrer Bragança. És en Catalunya i Cardenal Vidal i Barraquer, en un zona d’obres aquest moment que el barri acull el major nombre que la Barcelona olímpica va transformar profundament. d’habitants en condicions precàries, que es mantindran pèssimes a nivell d’urbanització fins als anys 70 (carrers Des de llavors, la Clota va quedar separada de la gran finca sense asfaltar, rieres sense canalitzar, sense enllumenat de Martí Codolar, que n’és part essencial. Els reomplert públic...) per aconseguir els canvis de rasant de les Avingudes principals, varen condemnar el traçats d’aquells camins medievals-rieres (Sant Genís i Sant Cebrià) que havien estructurat els creixement successius. (b) Figura 9. Evolució dels creixements urbans en relació a la Amb posterioritat als Jocs Olímpic l’Ajuntament va geomorfologia: (a) Ortofotomapa 1946 amb camins i propiciar un Pla Especial de reforma Interior de la Clota estructura hidrogràfica (Font: Elaboració pròpia a partir de ICGC), (b) Ortofotomapa vigent (Font: ICGC) amb aprovació inicial de 1994, redactat per Imma Barbal i Jesús de la Torre, que no va prosperar per l’oposició veïnal. Finalment, l’any 2008 va ser aprovat definitivament l’anomenat “PMU La Clota Conservació”, després d’estudiar les al·legacions formulades pels veïns, que el Figura 7. Can Tarrida, la casa de caritat (Font: Arxiu van modificar de forma important. Actualment, els Muniicpal, districte d’Horta Guinardó 05399) instruments de planejament urbanístic que recullen la consolidació i transformació de La Clota són el Pla de Millora Urbana LCC-La Clota Conservació i del Pla de Millora Urbana LCR-La Clota Reordenació. Addicionalment, cal tenir present, també, el Pla Director d’Ordenació del Parc Central de la Clota. Actualment, la Clota acull uns 450 habitants, en una fondalada de 0,2km2 entre l’accés al túnel de la rovira i la finca de Marti i Codolar. El barri viu un moment únic a cavall entre passat i futur, i d’aquí l’objectiu principal del Catàleg del Paisatge Urbà del Barri de la Clota, per establir de criteris i accions dirigides a millorar l’encaix del Figura 8. Condicions pèssimes a la Clota (Font: Huertas i planejament urbanístic amb els valors socials, històrics, i Fabra, 1976). ecològics que concorren en el seu àmbit. Estudis de paisatge: Auscultació de la Clota A Introducció i evolució històrica An gues Rieres Camins Medievals 1946 1956 × 1986 vigent 0 25 50 100 150 200 250 B. Patrimoni ordinari i de gestió La mapificació d’aquests elements, així com la seva moment) i (3) la gran Barcelona en què la Clota queda taxonomia constitueix l’objectiu d’aquest apartat. espurnejada de viles d’estiueig de la burgesia –Martí de l'aigua S’ha volgut reconeixer els traçats de les antigues rieres, ara Codolar– i la menestralia –cases d’hortet i el jardí– com les canalitzades, inventeriar els safareigs i basses lligats a la cases del carrer Capcir, Puríssima o Marques de Castellvell. cultura de l’activitat bugadera típica al barri d’Horta, Es tracta d’identificar els elements del patrimoni ordinari sistematitzar la localització dels pous, les sinies, les mines construït que contribueixen notablement a dotar i pous de la Clota i entorn més propers. d’estructura –no sempre visible– i sentit als paquets de ciutat. I, per tant, de saber-los reconèixer i posar en valor, D’un costat, les canalitzades rieres del Pomaret i Duran per tal que amb els canvis proposats pel planejament no ofereixen, encara ara, el recorregut de fonts del barri, es perdi l’essència que confereix al lloc la seva promogut per l’ l’Ajuntament de Barcelona (Ajuntament especificitat. de Barcelona, n.d.), que amb vocació turística i pedagògica (1) il·lumina l’antic camí de sant Cebrià a través de les fonts En aquest sentit la topografia en forma de clot que dóna Figura 10. Ortofotomapa 1946 amb identificació de que eren els antics punts de parada (la font de la Mina nom al barri, modelada com a conca de trobada de tres camins medievals principals i xarxa hidrogràfics (Font: d’Horta, la font Marcel·lí, del Barret, de les Heures, font rieres (de Montbau, Pomaret/Sant Genis i Barret/Genissa) Elaboració pròpia a partir de ICGC) Llong i font de sant Cebrià sobre el torrent d’en amb la riera d’Horta, ens ajuda a entendre la Barret/Duran). direccionalitat est-oest de l’enclavament. Direccionalitat a la vegada refermada pels antics camins medievals, abans esmentats, de Sant Genís (protegit) i de Sant Cebrià (actual carrer de la riera de Marcel·lí) que estructuraran el rosari d’antigues masies i el parcel·lari agrícola associat i (2) fortament vinculat per l’abundància d’aigua. Sobre l’eix del camí de Sant Cebrià es situaran Can Figura 12. Drenatge al carrer Alarcón (Font: Elaboració Marcel·lí, Can Travi, Can Rossell, Can Brasó, Can Barret, pròpia) Can Frare i Can Gallart en la seva pujada cap a Collserola. D’un altre costat el binomi riera-camí de romeria, Només les dues primeres i la última, s’han conservat fins a estructura les traces del parcel·lari agrícola i les masies de dia d’avui i és interessant reconèixer el patrimoni ordinari temps antics i declina història regalant-nos la llegibilitat que l’assentament humà de Can Marcel·lí desplega encara del lloc en diferents moments. ara sobre el territori (casa amb pou, safareig, mina i hort tancat per tàpia), més enllà del valor patrimonial arquitectònic de dites edificacions. (3) Sobre l’eix del camí d’Horta cap a la parròquia de Sant Figura 14. (1) Cal Senyoritu, (2) Ca la Bugaderia Rica i (3) Genís dels Agudells es situaran també masies, algunes de Torre de l’Aigua (Font: Elaboració pròpia) les quals, amb el temps, reconvertides en finques Això permet esbossar línies menors de projectes residencials de la burgesia barcelonina: l’espectacular relacionats amb l’aigua, que permetrien millorar o Martí-Codolar (Can Gausachs), Can Curé, Can Gasparó, recuperar la relació amb l’aigua. Seria el cas de la protecció Can Peronet i els ja desapareguts Can Tarrida i Can Don patrominial d’alguns elements –antics safareigs bugaders, Joan. bassa de reg abandonada de Torre Jussana–, la Figura 11. Camins, Gestió de l’aigua i horts (Font: Dels vells camins es conserva traçat i caixa de secció conitnuació de la bona fiena feta amb la naturació i gestió Elaboració pròpia) puntuals dels murs de tàpia i de mamposteria dels límits Figura 13. Camí de Sant Cebrià (Font: Elaboració pròpia) sostenible de les basses existent, fins a la renaturalització de les finques. I d’aquest passat i la subseqüent cultura de gestió de i aflorament parcial d’antigues mines com la de Marcel.lí. l’aigua, trobem una agricultura residual visible en Al llarg del Camí de Sant Genís i del seu ramal al sud, el De les rieres, vegetació residual i les arquitectures importants peces resilients d’horta, acompanyades de camí de la granja vella, s’expliquen tres vocacions ara generades per treball de l’home en la gestió de l’aigua: vestigis de feixes, filades de xiprers a mode de paravent i solapades en el temps: (1) l’agrícola lligat a la masia com a pous, sèquies, basses, sínies, mines i safareigs. abundant arbrat fruiter i vegetació hortícola en els jardins unitat funcional, amb la persistència de zones d’horts; (2) de tots els habitants (llimoners, nesprers, figueres, la de la Barcelona depenent dels seus municipis satèl·lit til·lers...) com horta i bugaderia (al voltant de la riera d’Horta al seu pas per Alarcón, trobem encara casals i masies com la Vaqueria o Ca la bugadera rica, que expliquen aquest Estudis de paisatge: # Auscultació de la Clota # # B1 Patrimoni Ordinari de Gestió de l'Aigua # # ELEMENTS DEL PAISATGE URBÀ # An gues Rieres # Bassa/Safareig " # # Bassa/Safareig + Pou " Bassa/Safareig + Pou + Sínia " Pou ! Fonts # # RIERA DE MARC B1.13 Mines EL X .LÍ / POMARET B4".1 B1.10 X B1.8 " Drenatge " B1.2 " B1.7 " B1.15 # # # " # TORRENT DE B1.9 SANT B3 GEN B1.12 .2 ÍS B1.5 " " B1.16 " " B1.4 # B2.2 " ! B1.6 B1.11 " " B1.3 # " B1.1 B2.1 #" ! ## # B1.14 " # × RIERA D'HORTA # 0 25 50 100 150 200 250 B3.1 TAD A R NT CO E OR R T Estudis de paisatge: Auscultació de la Clota B2 Patrimoni Ordinari de Gestió de l'Aigua ELEMENTS DEL PAISATGE URBÀ An gues Rieres Bassa/Safareig " Bassa/Safareig + Pou " Bassa/Safareig + Pou + Sínia " Pou ! Fonts # Mines X Drenatge PLANEJAMENT URBANÍSTIC Conservació est. urbana i edif (15) Ordenació en volumetria específica (18) Parcs i jardins urbans (6a i 6b) Equipaments comunitaris i dotacions (7a i 7b) Verd privat protegit (8a) Sistema viari (SX1 i SX2) Aliniació lliure Aliniació obligatòria Reculada obligatòria Ord. no vinculant LCR / Vol. específica i gàlibs LCC Límit PMU La Clota Conservació LCC Límit PMU La Clota Reordenació LCR × 0 25 50 100 150 200 250 B1.1 BASSA DE REC PTGE SANT JAUME 5 B1 Bassa/Safareig + Pou + Sínia 9267520DF2896G0001PJ PJ SANT JAUME 5 Es tracta d'una bassa de rec sense gestionar B1.1 " # AFECTACIÓ I INTEGRACIÓ I B1.2 / B1.8 BASSES TORRE JUSSANA B1 Bassa/Safareig + Pou + Sínia B1.13 9370821DF2897A0001ME " AV CARDENAL VIDAL BARRAQUER 30(X) B4.1 RIE Es tracta de dues basses rectangulars en desús, l'una X RA DE MARCEL.LÍ / POMARET " encara visible i l'altre soterrada, que servien per la B1.8 irrigació de les hortes de la finca senyorial de Torre " Jussana. B1.2 " B1.7 " AFECTACIÓ I INTEGRACIÓ I B1.3 BASSA CAN DRAGA VELL B1 Bassa/Safareig + Pou + Sínia 9267504DF2896G0001SJ PJ SANT JAUME 15 És la bassa de rec utilitzada per treballar la feixa longitudinal adjacent al psge Feliu B1.3 " B2.1 ! AFECTACIÓ I INTEGRACIÓ I B1.4 BASSA PTGE FELIU 23 B1.4 B1 Bassa/Safareig + Pou + Sínia " 9269707DF2896G0001AJ B2.2 PJ FELIU 23 ! AFECTACIÓ I INTEGRACIÓ I B1.5 BASSA PTGE FELIU 35 B1 Bassa/Safareig + Pou + Sínia 9269703DF2896G0001ZJ PJ FELIU 35 És una bassa de rec ben gestionada, d'aigües clares, amb vegetació de nenúfers i població de tòtils. B1.12 " B1.5 " AFECTACIÓ I INTEGRACIÓ I B1.6 SAFAFEIGS CA LA BUGADERA RICA B1 Bassa/Safareig + Pou + Sínia 9367530DF2896G0001LJ CL ALARCÓN 17 CL LISBOA 74 N2-92 Es tracta d'un conjunt de safareig, pou i bassa gestionada B1.6 " B1.11 " AFECTACIÓ I INTEGRACIÓ I B3.1 " B1.7 BASSA TORRE JUSSANA B1 Bassa/Safareig + Pou + Sínia 9370835DF2897A0000YW AV CARDENAL VIDAL BARRAQUER 30 Suelo És una bassa restaurada transformada en làmina B1.7 d'aigua ornamental " # AFECTACIÓ I INTEGRACIÓ I B1.9 BASSA DE CA L'ESPERITISTA B1 Bassa/Safareig + Pou + Sínia 9367511DF2896G0001JJ CM SANT GENIS A HORTA 13 C ALARCÓN 3 B1.9 " AFECTACIÓ I INTEGRACIÓ I B1.10 RUINES BASSA CA N'IGLESIES B1 Bassa/Safareig + Pou + Sínia 9370825DF2897A0001DE RR MARCEL.LI 16 Suelo Es tracta de les ruines emboscades del "lago" de ca n'Iglesies B1.10 " AFECTACIÓ I INTEGRACIÓ I " B1.11 SAFAREIGS C ALARCÓN 8 B1.12 " B1.5 " B1 Bassa/Safareig + Pou + Sínia 9368904DF2896G0001WJ CL ALARCON 8 Es tracta d'un conjunt de safareigs bugaders amb pou, reconverits en basses de reg pels horts de la parcel.la B2.2 ! B1.6 B1.11 " " # AFECTACIÓ I INTEGRACIÓ I B3.1 B1.12 BASSA CA LA BLANQUERA B1 Bassa/Safareig + Pou + Sínia 9269702DF2896G0001SJ PJ FELIU 31 Es tracta d'un conjunt de pou i safareig bugader, ara reconvertit en bassa de rec. La bassa està ben gestionada, fa formar part d'un programa de B1.12 renaturalització per protegir espècies en perill com els " B1.5 tòtils. " AFECTACIÓ I INTEGRACIÓ I B1.13 SAFAREIGS CAN MARCEL.LÍ B1 Bassa/Safareig + Pou + Sínia 9370834DF2897A0000BW RR MARCEL.LI 7(X) Suelo Conjunt dos safareig, d'aigua neta i aigua bruta, i pou amb corriola. B1.13 " B4.1 X " B1.8 " B1.2 " AFECTACIÓ I INTEGRACIÓ I B1.14 SAFAREIG CA LA LAIETA B1 Bassa/Safareig + Pou + Sínia 9267511DF2896G0001WJ C PURISSIMA 8 Es tracta d'un safareig amb pou. B1.14 " AFECTACIÓ I INTEGRACIÓ I B1.15 CAN PERONET B1 Bassa/Safareig + Pou + Sínia 8969504DF2886H0001XX CM SANT GENIS A HORTA 60 Suelo RE94 B1.7 " És una casa construida als volts 1870 per Gasapar Gausachs. "Està conformada per un mejador, cuina, tres dormitoris per als hereu, celler amb premsa de vi, botes, fins a tres safareigs bugaders (un per la roba blanca, un altra per la roba de color i un tercer per esvandir i blanquejar), dos pous..." (Gonzàlez, 2015). # B1.15 " B1.16 CAN CURÉ B1 Bassa/Safareig + Pou + Sínia 9269714DF2896G0001QJ C TORELLO 15 És la residència de la família Torelló des de principis del segle XIX, és una de les cases de pagès més antigues i B1.16 encara habitades. "Té dues basses, una que servia com " a safareig [...] i l'altra de la qual surt una canalització que permet regar tot l'hort; una sínia, que en altres temps era impulsada per una mula a través d'uns engranatges, servia per fer pujar l'aigua des del pou." (Gonzàlez, 2015) AFECTACIÓ I INTEGRACIÓ I B1.15 CAN PERONET B2.1 CAN DRAGA NOU B1.3 " B2 Pou 9267508DF2896G0001WJ PJ SANT JAUME 18 Es conserva un pou. B2.1 ! AFECTACIÓ I INTEGRACIÓ I B2.2 C BRAGANÇA B2 Pou C BRAGANÇA 13 Es tracta d'un pou situat al carrer Bragança nº13 B2.2 ! B1.11 " B3.1 AFECTACIÓ I INTEGRACIÓ I B3.1 C ALARCÓN B1.12 " B1.5 " B3 Drenatge C ALARCÓN Drenatge superficial àmbit antiga riera d'Horta. B2.2 ! B1.6 B1.11 " " # AFECTACIÓ I INTEGRACIÓ I B3.2 CM SANT GENIS A HORTA 8 B3 Drenatge CM SANT GENIS A HORTA 8 Passera a l'antiga riera d'Horta. B3.2 AFECTACIÓ I INTEGRACIÓ I B3.1 B4.1 MINA DE CAN MARCEL.LÍ B4 Mines RR MARCEL.LI La font de can Marcel.lí va quedar soterrada amb la construcció del complex olímpic i la Ronda de Dalt. B1.13 " B4.1 X B1.8 " B1.2 " AFECTACIÓ I INTEGRACIÓ I C. Infraestructura verda i valors CATÀLEG D’ARBRES D’INTERÈS LOCAL Arbre de l'amor. Cercis siliquastrum les Reserves del delta del Llobregat pràcticament s'ha Situació: c. Panorama, s/n extingit. És una població interessant degut a la seva fauna “El Catàleg d'Arbres d'Interès Local conté els exemplars presència continua des de fa molts segles i perquè el seu d'arbres, palmeres i arbustos més valuosos que hi ha als aïllament li permet estar fora de perill d'amenaces com la carrers i als jardins particulars de Barcelona.” quitridiomicosis, malaltia provocada per un fong que està La infraestructura verda, proveïdora de serveis ecològics S’ha comprovat el Catàleg d’Arbres d’interès local de delmant poblacions d'arreu la seva àrea de distribució. Les –màquina verda– i social –l’accés al verd que contribueix l’Ajuntament de Barcelona. L’únic arbre que es recull en seves amenaces, a la Clota, són una incorrecta gestió de Sergi Garcia, Ambientòleg. al benestar físic i psíquic de la ciutadania–, té el potencial aquest document és el Teix (Taxus Baccata) situat dins els les basses on cria, que són privades, i la pèrdua d'hàbitats. d’exercir un rol ordenador a la ciutat. jardins de Martí Codolar, situats a l’Av del Cardenal Vidal i Elements de la fauna vertebrada de la Clota amb interès Granota verda (Pelophylax perezi): Granota abans molt Barraquer, número 1, fora de l’àmbit de treball; per bé de conservació Ens trobem en un indret que per l’abans esmentada comuna i que ha patit una forta regressió arreu. Viu a rius que, pot considerar-se dins la Unitat de Paisatge que geomorfologia de clot i vessant hidrològica, preserva una La Clota és un petit barri d'Horta. Per descriure'l i altres cursos d'aigua però també a dipòsits, safareigs i configura la Clota. A continuació es relacionen els peus abundant massa de vegetació relicte desestructurada que actualment es pot utilitzar, mutatis mutandi, un fragment basses de reg. Hi ha uns quants exemplars en una de les arboris considerats d’interès local al districte d’Horta- en conjunció amb el potent verd privat (jardins i horts) i de les respostes al qüestionari que el magistrat de basses millor conservades de la Clota. A les basses, Guinardó: les zones enjardinades colindants (seminari Martí Codolar, l'Audiència Francisco de Zamora va adreçar el 1789 a tots juntament amb altres amfibis, conviuen amb molts jardins de Rosa de Luxemburg, jardins fundació marcet, Palmera de Canàries. Phoenix canariensis els municipis de Catalunya per recopilar informació sobre organismes aquàtics que afavoreixen la bona conservació Parc de les rieres d’horta...) pot constituir-se com un actiu Situació: Carrer de Cartagena amb Sant Antoni Maria aspectes geogràfics i socioeconòmics. La resposta del de l'aigua i que contribueixen a mantenir els mosquits sota a preservar, donant forma al concepte de infraestructura Claret (davant de l'accés principal de l'Hospital de Sant municipi d'Horta la dóna Bernardo de Bransi i en mínims. verda de petita escala. Pau) referència a la Clota diu: "Más abaxo de la Torre Jussana, Rèptils delante y a los lados se hallan treze casillas llamadas de la La imatge en infraroig i l’eliminació de les edificacions ens Cedre de l'Himalaia. Cedrus deodara Clota y Pla dels Ametllers...Los dueños de las otras 12 -que Serp verda (Malpolon monspessulanus): Serp de grans permet veure amb més claredat la potència de la massa Situació: Parc del Laberint todas tienen su pedazo de tierra para ortalizas de gasto, dimensions, de fet, és la serp més gran de la península. arbòria i arbustiva existent i, per tant, la potència dels regándola del agua de sus pozos-, unos han plantado Menja des de petits animals com sargantanes o altres beneficis que una mirada des dels serveis ecològics i Figuera. Ficus carica higueras y otros junto con ellas árboles frutales...sus serps a rates i conills quan són grans, ja que poden arribar socials podria aportar en l’aplicació del PMU Ordenació i Situació: Parc de les Aigües del Guinardó mugeres e hijas se dedican a las coladas de ropas de la a fer més de dos metres de llargària. Pot viure a diferents el Pla Director del parc de la Clota. capital" tipus d'hàbitat, un dels quals són els camps de conreu i Pi blanc. Pinus halepensis horts. A la Clota la seva presència és testimonial, doncs En essència, des de llavors molt poca cosa ha canviat tret Situació: c. Saldes 3 (parròquia Sant Genís dels Agudells) són animals que no gaudeixen de bona premsa i són que ja no hi ha bugaderes, que successius i contundents eliminades o en el millor dels casos expatriades. Hi processos urbanístics han modificat severament l'entorn Teix. Taxus baccata coneguem dues citacions, a un dels casos, la serp va ser immediat i que actualment no són 13 casillas però moltes Situació: av. C. Vidal i Barraquer, 1 (Seminari Martí capturada i portada a Collserola. conserven els horts i el pous a què fa referència la resposta Codolar) de Bransi. Sargantana iberoprovençal (Podarcis liolepis): La sargantana més comú de les nostres sargantanes no és Arboç. Arbutus unedo No cal dir que aquests tipus d'ambient és cada cop més abundant a la ciutat de Barcelona. A la Clota té una Situació: Parc del Laberint d'Horta escàs, principalment en zones densament poblades i població moderada, similar a les densitats que es poden urbanitzades, havent estat el paisatge humà més ben trobar als parcs urbans on hi ha més, como per exemple, Til·ler. Tilia tomentosa acoblat a l'entorn mediterrani. Aquest paisatge obert, amb a Montjuïc, degut al tipus d'ambient, amb presència de Situació: Parc del Laberint un mosaic de diferents estructures, és molt propici per a murs de pedra i horts, ambient que li és molt favorable. És Figura 14. Ortofoto Infra-roig amb eliminació de les certes espècies de vertebrats que actualment estan en una presa fonamental per a molts depredadors d'àmbit edificacions (Font: elaboració pròpia a partir de ICGC) Pi pinyer. Pinus pinea franca regressió entre altres motius per aquesta pèrdua urbà com el xoriguer. Situació: c. Nazaret, 16 d'hàbitats. Òbviament la Clota, en ser un reducte petit, no L’apartat C busca la Identificació i mapificació de la té múscul suficient com per mantenir un gran ventall Dragó comú (Tarentola mauritanica) El dragó comú és un infraestructura verda de petita escala (publica i privada) Fotínia. Photinia glabra d'espècies representatives ni un gran número d'individus rèptil marcadament antropòfil que depèn molt de les amb vocació de servei ecològic i social. Per això d’un costat Situació: Parc de les Aigües del Guinardó de les que sí pot retenir. construccions de tipus tradicional, sobre tot murs i parets es fa èmfasi en la vegetació, assenyalant específicament de pedra, on cria i es refugia. Com la sargantana, les parcel·les amb horts, inventariant els arbres Amfibis Sequoia.Sequoia sempervirens consumeix molts insectes, de forma que proporciona un d’alineació, fruiters o singulars i/o simbòlics.... D’altra Situació: Parc del Laberint d'Horta Tòtil (Alytes obstreticans): Petit gripau típic d'ambients servei de tipus ecosistèmic molt valuós banda es treballen els elements de la fauna vertebrada. rurals. Aprofita perfectament les basses de reg. La Clota té Ocells Alzina. Quercus ilex una notable població, la més gran i important de l'àrea Situació: Parc del Laberint d'Horta metropolitana de Barcelona fora d'espais protegits o parcs Molt més adaptats a les fragmentacions que qualsevol públics amb basses ben conservades. A parcs natural com altre vertebrat, els ocells, tant en espècies com en nombre d'individus, són relativament abundants a les ciutats. A la Gamarús (Strix aluco): Rapinyaire nocturn d'ambients Clota, degut al seu especial caràcter i a la certa densitat boscans. Es tracta d'uns dels rapinyaires nocturns més d'espais arbrats i arbustiu, trobem una gran diversitat comuns. Segons indiquen alguns veïns, no fa gaires anys d'ocells. De presència segura i reproductora, segons un va criar a un forat d'un plàtan del carrer Lisboa cantonada llistat elaborat per l'Institut Català d'Ornitologia, hi ha les Capcir. Menja ratolins i rates, bàsicament següents 25 espècies: Mussol (Athene noctua): Aquest petit rapinyaire nocturn Nom comú Nom cientific es troba en regressió a Catalunya degut principalment a la pèrdua d'hàbitats. Necessita espais oberts amb mosaic de Bruel Regulus ignicapilla conreus i llocs on fer nius, bàsicament forats a penya- Cadernera Carduelis carduelis segats o a construccions humanes. És molt probable que hi hagi alguna parella reproductora a la Clota. Menja petits Colom roquer Columba livia animalons, des de grans insectes a ratolins, musaranyes o Cotorra de Kramer Psittacula krameri ocells. Cuereta blanca Motacilla alba Òliba (Tyto alba): Rapinyaire nocturn típic de torres d'església, de mausoleus de cementiri i masos isolats Estornell negre Sturnus unicolor envoltats de camps i conreus. Ha estat vista en diferents Estornell vulgar Sturnus vulgaris moments a la Clota. És inconfusible, doncs és un ocell blanc que destaca contra el cel fosc de la nit. Precisa Gafarró Serinus serinus d'espais oberts i de llocs on fer el seu niu a fals sostres, Garsa Pica pica golfes o forats en murs o edificis. Menja ratolins, rates, Mallerenga blava Parus caeruleus ocells i és una au especialment sensible als atropellaments, ja que quan caça fa vols baixos. En Mallerenga carbonera Parus major absoluta regressió al principat. Mallerenga emplomallada Parus cristatus Xoriguer (Falco tinnunculus): Rapinyaire diürn que no cria Mallerenga petita Parus ater a la Clota però sí a un carrer molt proper, Ventura Rodríguez. De fet aquests xoriguers se'ls veu sovint caçant Merla Turdus merula a la Clota, on capturen sargantanes, musaranyes i ratolins. Oreneta cuablanca Delichon urbicum Mamífers Oreneta vulgar Hirundo rustica Musaranya comuna (Crocidura russula:) Molt comuna Pardal comú Passer domesticus arreu menys a les ciutats, a la Clota hi ha una població de la qual s'alimenten xoriguers i altres depredadors. És un Pit-roig Erithacus rubecula petit mamífer insectívor molt voraç. Raspinell comú Certhia brachydactyla Eriçó comú (Erinaceus europaeus) Mamífer insectívor que Rossinyol bord Cettia cetti es veu afavorit per ambients moderadament urbanitzats Tallarol capnegre Sylvia melanocephala doncs jardins, horts, murs de pedra, coberts li proporcionen refugi i aliment. La Clota és un ambient Tallarol de casquet Sylvia atricapilla idoni, el que succeeix és que actualment està molt aïllada, Tórtora turca Streptopelia decaocto per tant, costa que puguin arribar animals procedents del Laberint d'Horta, Llars Mundet o Montbau, on hi ha Tudó Columba palumbus poblacions. No obstant ha estat citat recentment a un Verdum Carduelis chloris hort. D'aquestes espècies en destaca l'oreneta vulgar, amb una gran concentració, la més gran de Barcelona, essent un ocell, com el seu nom científic indica, d'ambient rural. A més, segons cites reportades per veïns del barri, s'han vist i probablement han criat en algun moment, les següents espècies: Estudis de paisatge: Auscultació de la Clota C1 Infraestructura verda i valors fauna ELEMENTS DEL PAISATGE URBÀ Arbrat fruiter i hor cola ! Arbrat singular o simbòlic k ! Arbrat d'alineació ! Parcel.les amb Horts k Horts !C2.22 Espais lliures i no edificats k Avistaments de fauna k C2.17 Bassa amb reproducció d'amfibis k k !!C2.2!1 C1.7 !C2.20 ! Mamífers C2.k19 k ! !C1.6 C!2.18 !C3.6 Ocells k !C2.4 k Rèptils k !C2.5 !C2.24 !C2.23 !C3.5 !C3.4 k kk k k !C1.5 C2.3 !C2.7 !!C1.3 !C2.6 !C3.2 k !C2.10k k k!C2.11 C2k! .14 k C1.4 !C2.13 ! !C2.2 ! !C3.3 C2.12 !C1.2 !C2.15 !C2.9 !C2.1 !C2.8 !C1.1 × k!C3.1 0 25 50 100 150 200 250 Estudis de paisatge: Auscultació de la Clota C2 Infraestructura verda i valors fauna Avistaments de fauna Bassa amb reproducció d'amfibis k Mamífers k k Ocells k Rèptils k k Aliniació lliure Aliniació obligatòria k Reculada obligatòria k Ord. no vinculant LCR / Vol. específica i gàlibs LCC k Límit PMU La Clota Conservació LCC k Límit PMU La Clota Reordenació LCR k ELEMENTS DEL PAISATGE URBÀ Arbrat fruiter i hor cola ! Arbrat singular o simbòlic ! k kk Arbrat d'alineació ! k k Parcel.les amb Horts PLANEJAMENT URBANÍSTIC Conservació est. urbana i edif (15) k Ordenació en volumetria específica (18) k k k k k Parcs i jardins urbans (6a i 6b) Equipaments comunitaris i dotacions (7a i 7b) Verd privat protegit (8a) × Sistema viari (SX1 i SX2) k 0 25 50 100 150 200 250 C2 ARBRAT SINGULAR O SIMBÒLIC AFECTACIÓ INTEGRACIÓ C2.1 Cupressus sempervirens 1 1 C2.2 Pinus pinea 1 1 C2.3 Cupressus sempervirens 1 1 C2.4 Pinus halepensis 1 1 C2.5 Cupressus sempervirens 1 1 C2.6 Pinus Pinastre 1 1 C2.7 Cupressus sempervirens 1 1 C2.8 Cupressus sempervirens 1 1 C2.9 Cupressus sempervirens 1 1 C2.10 Cupressus sempervirens 1 1 C2.11 Cupressus sempervirens 1 1 C2.12 Cupressus sempervirens 1 1 C2.13 Jacaranda acutifolia 1 1 C2.14 Cupressus sempervirens 1 1 C2.15 Phytolacca dioica 1 1 C2.16 Cupressus sempervirens 1 1 C2.17 Ulmus labra 1 1 C2.18 Cedrus Atlantica 1 1 C2.19 Eucalyptus globulus 1 1 C2.20 Tamarix gallica 1 1 C2.21 Cupressus sempervirens 1 1 C2.22 Cupressus sempervirens 1 1 C2.23 Pinus halepensis 1 1 C2.24 Cupressus sempervirens 1 1 C1/3 A. FRUITER I HORT. / ALINEACIÓ C4 VALORS FAUNA AFECTACIÓ INTEGRACIÓ C1.1 Tilia tomentosa 1 1 C1.2 Tilia tomentosa 1 1 Tilia tomentosa + Prunus C1.3 1 1 avium C1.4 Citrus limonum 1 1 C1.5 Tilia tomentosa 1 1 C3.1 Platanus hispanica 1 1 C3.2 Tipuana tipu 1 1 C3.3 Tipuana tipu 1 1 C3.4 ficus elastica 1 1 C3.5 Robinia pseudoacacia 1 1 C3.6 Tipuana tipu 1 1 Amfibis C4.1 Tòtil Alytes obstreticans C4.2 Granota verda Pelophylax perezi C4.3 Serp verda Malpolon monspessulanus C4.4 Sargantana iberoprovençal Podarcis liolepis C4.5 Dragó comú Tarentola mauritanica Ocells Bruel Regulus ignicapilla Cadernera Carduelis carduelis Colom roquer Columba livia Cotorra de Kramer Psittacula krameri Cuereta blanca Motacilla alba Estornell negre Sturnus unicolor Estornell vulgar Sturnus vulgaris Gafarró Serinus serinus Garsa Pica pica Mallerenga blava Parus caeruleus Mallerenga carbonera Parus major Mallerenga emplomallada Parus cristatus Mallerenga petita Parus ater Merla Turdus merula Oreneta cuablanca Delichon urbicum Oreneta vulgar Hirundo rustica Pardal comú Passer domesticus Pit-roig Erithacus rubecula Raspinell comú Certhia brachydactyla Rossinyol bord Cettia cetti Tallarol capnegre Sylvia melanocephala Tallarol de casquet Sylvia atricapilla Tórtora turca Streptopelia decaocto Tudó Columba palumbus Verdum Carduelis chloris C4.6 Gamarús Strix aluco C4.7 Mussol Athene noctua C4.8 Òliba Tyto alba C4.9 Xoriguer Falco tinnunculus Mamífers C4.10 Musaranya comuna Crocidura russula C4.11 Eriçó comú Erinaceus europaeus D. Parcel.lari d’horts i permeabilitat D’un costat, la identitat i llegibilitat del barri es desprèn d’una especificitat en el parcel·lari que contrasta amb la relació entre parcel.la i edificació de la ciutat que l’envolta. La Clota és encara un barri de noms propis, on les cases encara tenen els noms de les famílies que les habiten i les parcel·les es composen de casa amb hort o jardí Figura 16. Vista de Horta des del Tibidabo 1905 (Font: majoritàriament. Elaboració pròpia a partir de GoogleEarth) En aquest apartat s’ha inventariat fins a 36 topònims de la D’altre costat, la identitat del barri, està estretament Clota, en un intent de fixar renoms amb les seva expressió lligada a la lectura en clau de xarxa hidrogràfica i material, fent a la vegada inventari d’aquelles masies o topogràfica i, en conseqüència, del seu ús del sòl agrícola vil.les desaparegudes en els darrers 50 anys. i inherent permeabilitat. En aquest apartat es cartografien Així mateix, el fort sentiment de pertinença a la Clota, es i s’evidencien totes les superfícies permeables del districte desprèn de la unitat topològica de l’àmbit, de les per explicar la riquesa d’aquest paratge en verd públic i visibilitats tancades internes d’aquest sobre un àmbit de privat, i com aquesta “super illa” verda serveix a la vegada parcel·lari reconeixble. Des de Montbau, des del Carmel es de connector i corredor ecològic amb Collserola. reconeix la peça a vista d’ocell, com una unitat de paisatge segregada i emfatitzada per les infraestructures dels seus tres límits. En canvi des d’Horta i Vall d’ Hebron, no s’entén la dimensió de la peça, però es percep el límit de transició amb claredat, reforçant la noció que la Clota no és Horta, sinó la seva sortida natural cap els camins de romeria a les parròquies de Sant Cebrià i Sant Genís. Sens dubte és des de Collserola des d’on es llegeix amb més claredat la Clota i la seva funció de ròtula amb el Carmel, el nucli d’Horta i, per extensió, la plana de Barcelona. Figura 16. Corredors verds (Font: Ajuntament de Barcelona) Figura 15. Vista de Horta des del Tibidabo 1905 (Font: Postal d’època) Estudis de paisatge: Auscultació de la Clota D1 Parcel.lari d'Horts i Permeabilitat ELEMENTS DEL PAISATGE URBÀ Parcel.les amb Horts Horts Espais lliures i no edificats Impermeable 0 ! 13 ! D28 12 ! D24 23 ! ! Renoms 2 ! ! 16 1 1 CA L'ANTONET 19 CAN DRAGA ! 3 ! D1 2 CA L'ESCABELLAT 20 CAN GASPARÓ D27 3 CA L'ESPERITISTA 21 CAN MARCEL.LÍ 18 4 CA L'ORIOL 22 CAN MAS ! D23 24 ! D21 D20D19 5 CA LA BALÓ 23 CAN PATACA 32 ! 9 ! 10 ! 6 CA LA BLANQUERA 24 CAN PERONET ! ! 14 34 11 D!18 D22 26 D2 ! 7 CA LA BUGADERA RICA 25 CAN PETIT 29 ! 31 ! 35 ! D16 8 CA LA COLOMA 26 CAN PLATA ! 15 30 ! D17 D15 9 CA N'ANDELET 27 CAN POCULL 4 ! 27 ! 8 ! 21 !D26 10 CA N'IGLESIES 28 CAN RAURELL 22 ! 28 ! 20 ! 6 !D12 D11 19 ! D3 11 CAL CAPITÀ 29 CAN TARRIDA D4 D9 12 CAL CIGALA 30 CAN TRAVI NOU D13 7 D5 ! D10 D8 13 CAL FUMADOR 31 CAN TRILLA 33 ! 14 CAL MOROS 32 MARTÍ CODOLAR D14 D6 15 CAL SENYORITO 33 LA VAQUERIA 25 17 ! ! 16 CAL TORT 34 LES MÍNIMES D25 D7 17 CAN CUANTRIJOCH 35 TORRE JUSSANA 5 ! 18 CAN CURÉ 36 TORRE MIRADOR × 0 25 50 100 150 200 250 Estudis de paisatge: Auscultació de la Clota D2 Parcel.lari d'Horts i Permeabilitat ELEMENTS DEL PAISATGE URBÀ Parcel.les amb Horts Espais lliures i no edificats permeables PLANEJAMENT URBANÍSTIC Conservació est. urbana i edif (15) Ordenació en volumetria específica (18) Parcs i jardins urbans (6a i 6b) Equipaments comunitaris i dotacions (7a i 7b) Verd privat protegit (8a) Sistema viari (SX1 i SX2) Aliniació lliure Aliniació obligatòria Reculada obligatòria Ord. no vinculant LCR / Vol. específica i gàlibs LCC Límit PMU La Clota Conservació LCC Límit PMU La Clota Reordenació LCR × 0 25 50 100 150 200 250 D HORTS AFECTACIÓ INTEGRACIÓ D1 1 1 D2 1 1 D3 1 1 D4 1 1 D5 1 1 D6 1 1 D7 1 1 D8 1 1 D9 1 1 D10 1 1 D11 1 1 D12 1 1 D13 1 1 D14 1 1 D15 1 1 D16 1 1 D17 1 1 D18 1 1 D19 1 1 D20 1 1 D21 1 1 D22 1 1 D23 1 1 D24 1 1 D25 1 1 D26 1 1 D27 1 1 D28 1 1 E. Jaciments arqueològics i moment conservem jaciments arqueològics com Can Don L'origen del barri de la Clota és d'origen d'època medieval, Joan o Torre Jussana, Martí Codolar, etc. on les mencions documentals de l'indret es remunten al Traçats històrics subjacents segle XIII. El primer assentament agropecuari correspon al desaparegut mas de Can Tarrida, destruït arran de la construcció del Túnel de la Rovira. A més, la manca En aquest apartat s’ha mapificat la ja esmentada d'estudis històrics concrets a la zona fan difícil d'establir estructura subjacent, en un intent de cartografiar els un major coneixement de les diverses ocupacions, però cal diferent moments claus de la Clota i així entendre la dir que encara queden restes d'estructures antigues rellevància i disposició dels jaciments documentats. disperses pel territori, que ens indiquen una ocupació d'època medieval important, entre les quals podrien Es busca doncs una lectura sistèmica que relacioni incloure una estructura desconeguda que en resta a tocar patrimoni arquitectònic/arqueològic amb les a la Riera de Marcel·lí. infraestructures que articulen els territori de la Clota i expliquen, per tant, les seves relacions. Figura 20. La Clota 1958 (Font: ICGC). Des del Servei d'Arqueologia de Barcelona de l'Institut de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona s'ha realitzat una la Figura 18. Tram de vapor d’Horta (Font: ). tasca de documentació d'antics masos i masies que han estat enderrocats, però encara es podrien conservar al subsòl barceloní. Per això les obres constructives que poden afectar les restes que encara es puguin conservar al és important el control arqueològic per poder trobar traces antigues de les edificacions antigues. En la Clota ens trobem Can Tarrida i Can Don Joan, com surt ben diferenciat en l'àrea d'expectativa arqueològica a la http://cartaarqueologica.bcn.cat/. Cal dir que el 2009 es va realitzar un control arqueològic als edificis de l'Avinguda de l'Estatut de Catalunya 1-9 per a poder Figura 21. Rutes Horta (Font: Ajuntament de Barcelona). documentar restes arqueològiques però els resultats van Figura 17. Topografia actual, camins històrics i xarxa Figura 19. La Clota 1934 (Font: ICGC). ser negatius (http://cartaarqueologica.bcn.cat/3038). De hidrogràfica (Font: elaboració pròpia a partir de ICGC) SERVEI D’ARQUEOLOGIA DE BARCELONA D’aquest moment de preguerra fins a l’any 41, conservem, la mateixa manera, també l'arqueologia aporta un AJUNTAMENT DE BARCELONA Destaquem quatre moment històrics: a nivell de jaciment arqueològic, fins a 5 refugis antiaeris coneixement històric a èpoques més recents, com la que expliquen la importància d’aquest enclavament pel intervenció realitzada a la Torre Jussana a finals de 2006 i El primer a partir del s XII, amb els dos accessos i camins Carme Miró, Servei d’Arqueologia de Barcelona. bàndol republicà. Hem trobat testimonis orals i escrits del inicis de 2007. Aquest edifici emblemàtic va ser estudiat ramellers a Sant Genís i Sant Cebrià, en un territori gran polvorí de material bèl·lic sota la font de Can Marcel·lí amb el mètode arqueològic documentant un panteó espurnejat de masos fortificats. Des de l’Ajuntament es Elements arqueològics a la Clota (Horta-Guinardó, que s’utilitzava com a magatzem d’armes i era de grans familiar del segle XIX treballa activament per fer difusió d’aquestes antigues Barcelona). dimensions, situat estratègicament sota les bateries anti (http://cartaarqueologica.bcn.cat/3263). rutes ramelleres, que formen part de la història de la Clota, aèries2. Les primeres referències pel que fa a restes Horta i Barcelona, és el cas de Sant Genís dels Agudells, La ciutat de Barcelona ha sofert grans canvis en la xarxa arqueològiques a l'actual barri de la Clota són d'època però també de Sant Cebrià i Santa Justina1. Són els El quart moment detectat correspon als edifici singulars, viària, però és important les traces que encara es protohistòrica, que corresponen a unes troballes fortuïtes elements patrimonial més antics d’entre els protegits, si que ja no formen teixit ni estructura (llumins, Pavelló de la conserven de camins romans o medievals. En el cas de la a l'indret anomenat Can Don Joan. Aquestes van ser bé la protecció és, lamentablement, només parcial d’un República...), per bé que expliquen la Clota i així es Clota pren una major importància perquè hi ha dos camins documentades sense cap tipus de context, on es fa difícil dels dos camins. comunica en les rutes de promoció interna. importants que travessen l'actual barri: el de Sant Cebrià i emmarcar-les amb certesa en un període cronològic o el de Sant Genís a Horta. Igual que es fa a la resta de la El segon moment explica la densitat del nucli de Sant Joan moment cultural. Malgrat que la seva atribució ciutat, qualsevol obra constructiva que pugui afectar un d’Horta, versus una Clota on dominen les cases d’estiueig cronològica correspon possiblement a restes ibèriques de traçat d'aquest tipus, és important el control i de la burgesia i els masos relictes d’altres temps. D’aquest la darreria del segle III aC i a inici del segle II. 1 “L'antiga l'ermita de Sant Cebrià, de tradició antiga d'aplecs i festes llicorella amb carreus poc treballats. Ha sofert moltes transformacions. que va acompanyar Cristòfor Colom en el seu segon viatge a Amèrica. L'ermita està inclosa dins d'una extensa heretat propietat del marquès populars, era freqüentada tradicionalment per la gent d'Horta i Una mica més avall hi ha l'antiga caseta de l'ermità, adossada al nord De tornada retorna a la vida retirada i presideix la primera comunitat l'Alfarràs, després de la desamortització de 1835.” modernament pels aplecs dels veïns de Montbau. L'ermita està de la capella. Per tradició es diu que al segle XIII hi va fer estada sant de frares mínims de Sant Cebrià. (http://www.bcn.cat/horta-guinardo/rutes/6-2.shtml) dedicada als màrtirs cristians del segle III, sant Cebrià d'Antiòquia i Francesc d'Asís i el segle XVI, sant Ignasi de Loiola, i encara més tard Des del segle XIV una pragmàtica reial prohibia als ordres religiosos 2 “Aquest forat d ela muntanya es feu servir durant la Guerra Civil com Santa Justina. Els orígens de l'ermita no estan documentats, però la sant Francesc Xavier. Del que sí que es té constància històrica és de la d'establir nous convents a dins de la ciutat de Barcelona. D'aquí van a polvorí i magatzem de material bèl.lic de l’exercit republicà i , per forma de construcció suggereix una època preromànica. La capella és fundació de l'ordre dels mínims o de sant Francesc de Paula i de fra sorgir fora muralles els monestirs de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron i aquest motiu fou objectiu de diversos bombardejos, tot i que mai rectangular de poc més de cinc metres de costat. Construïda amb Bernat de Boïl, que era de procedència noble i aragonesa i que sembla alguns altres. l’aconseguirem destruir” (Gonzàlez, 2015). documentació arqueològica per valorar la rellevància de 1897, l’últim propietari va llegar a la masia a la Casa de la D’aquests punts conflictius destacà la caiguda de part de o fruit d’intervencions de documentació posterior, no es les restes que encara puguin aparèixer. Caritat de Barcelona. Prèvies reformes i adaptacions, hi l’arrebossat de les parets, que provocà que quedin a la pot aportar més informació. foren instal·lades dues escoles de pàrvuls i unes altres vista els maons i rajoles d’algunes zones de l’estructura, (http://cartaarqueologica.bcn.cat/2834) Per altra banda, durant la Guerra Civil espanyola (1936- dues del nivell preparatori Al 1974 va ser derruïda per sobretot d’aquelles que es relacionen amb els arcs que 1939) a la ciutat de Barcelona es van construir gran REFUGI ANTIAERI NÚM. 834 (carrer Puríssima 23) poder passar-hi l’avinguda de l’Estatut. conformen els nínxols. També s’observà la caiguda de part quantitat de refugis antiaeris utilitzats per la població civil (http://cartaarqueologica.bcn.cat/3319) de l’enrajolat i de la volta que conformaven els espais Es coneix l’existència d’aquest refugi pel llistat de refugis per tal de protegir-se dels bombardejos feixistes. A encastats, situats a la part inferior de l’àmbit de menor antiaeris del 16 de juliol de 1938 publicat a l’Atles dels Barcelona, el Servei de Defensa Passiva Antiaèria CAN DON JOAN / CAN DON JOAN D'ARDENA / CASA NOBLE dimensions de la sepultura. El despreniment d’aquests es Refugis de la Guerra Civil espanyola a Barcelona publicat depenent de l’Ajuntament, en primer lloc, i la Junta de DE CRUYLLES degué al pes de la runa que contenia el nivell per l’Ajuntament de Barcelona i CLABSA. En no tenir més Defensa Passiva de la Generalitat, posteriorment, van Segurament en els seus inicis l'edifici era un mas més de la d’amortització i a la fragilitat de les voltes. documentació de l’estructura defensiva, ja sigui de l’època portar a terme un projecte per salvaguardar els edificis contrada, conegut segons sembla, sota el nom de Mas (http://cartaarqueologica.bcn.cat/3263) o fruit d’intervencions de documentació posterior, no es emblemàtics i subvencionaren al voltant d’un centenar de Castellar. Era la casa noble dels Cruylles, Estava situada en pot aportar més informació. refugis. La resta, casi 1300, es varen començar a excavar CAMINS MEDIEVALS un turonet en la zona que ara hi ha els carrers del marquès (http://cartaarqueologica.bcn.cat/2420) de forma auto-organitzada i auto-finançada per iniciativa de Castellbell i de Porto, a la Clota. Tenia horta, jardí i aigua CAMÍ DE SANT CEBRIÀ civil, configurant un autèntic moviment social sense BIBLIOGRAFIA abundant. Casa profusament descrita pel baró de Maldà, precedents. Al barri de la Clota tenim tres refugis El vial conegut com a camí de Sant Cebrià sortia des de la que deia: “... torre i hisenda d’allò ben regalada d’aigua ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS, J.; COLOMINAS, J., 1945. "Carta documentats. Clota, travessant camps i masies fins arribar a l'ermita de que mana de ses fonts i d’aquella gran cascada que llença Arqueológica de España: Barcelona", Archivo Español de Sant Cebrià ubicada a la serra de Collserola. Aquest camí A continuació descrivim els elements arqueològics a un gran fondo safareig amb peixos davant de la torre ...”. Arqueología XX, C.S.I.C - Instituto Diego Velázquez, Madrid. d'època medieval sortia des del barri de la Clota, documentats: D'aquesta casa tan excepcional, no en queda pas res. A justament a la Riera de Marcel·lí. Malgrat les modificacions ANÒNIM , 1964. "Troballes al pla de Barcelona (Horta)", mitjan de la dècada de 1920, poc més que un pou i alguna JACIMENTS ARQUEOLÒGICS i les transformacions en les Olimpíades de 1992 va quedar Noticiario del "Club Excursionista de Gràcia", agost, Barcelona, paret. (http://cartaarqueologica.bcn.cat/3320) pp. 139. molt alterada a l'avinguda Cardenal Vidal i Barraquer. CAN DON JOAN TORRE JUSSANA (avinguda Cardenal Vidal i Barraquer 30) DE LA VEGA GÓMEZ, J., 1993. Els primers batecs històrics de CAMÍ DE SANT GENÍS A HORTA Sembla que l’any 1964 Llibert Piera recollí, en aquest Sant Martí de Provençals: Aproximació als orígens, Santa Els treballs realitzats a l’interior de la Torre Jussana de la paratge, dalt d’un altiplà, enmig de dues rieres i al peu del El traçat històric que des del poble antic d'Horta anava a Coloma de Gramenet. ciutat de Barcelona relacionats amb la rehabilitació de camí vell que baixava de Sant Genís d'Horta, ceràmica l'església de Sant Genís dels Agudells passava per l'actual l’immoble, donaren resultats positius, en quant a la DÍEZ QUIJANO, D., 2003. Les masies d'Horta. El Tinter, ibèrica abundant. barri de la Clota. Camí documentat a època medieval, avui documentació d’una sepultura o panteó familiar Barcelona. dia les seves traces són minses, però justament el tram Més avall, prop d’un torrent desaparegut, en terreny corresponent a una família benestant de la ciutat de GIMÉNEZ COMPTE, C., 2009. Rutes de l'aigua als barris d'Horta- que des de la Clota discorre fins a l'avinguda Cardenal Vidal planer, es van trobar fragments grossos i no rodats de Barcelona dins d’una casa o torre construïda entorn a l’any Guinardó. Ajuntament de Barcelona. Districte d'Horta- Barraquer i l'altre tram que segueix fins a l'avinguda de ceràmica feta a mà, espatulada i decorada amb incisions i 1825 i d’estil neoclàssica. Guinardó, Barcelona. Martí-Codolar. cordons de l'edat del Ferro. També va documentar restes La construcció de la sepultura es situà entorn a l’any 1852 GRANADOS GARCIA, J. O., 1984. "Los primeros pobladores del de cargols i ullals de senglar. REFUGIS ANTIAERIS per part del seu titular Josep Vallier i Codolar, tal i com ho Pla", I Congrés d'Història del Pla de Barcelona, Institut Municipal (http://cartaarqueologica.bcn.cat/2985) indica la inscripció localitzada a la làpida. Malauradament, d'Història, La Magrana, Barcelona, pp. 67-82. REFUGI ANTIAERI NÚM. 730 (avinguda Marquès de EDIFICACIÓ ANTIGA A LA RIERA DE MARCEL·LÍ no es pogué trobar cap document que ens indiqui la Castellbell) MIRÓ ALAIX, C.; RAMOS RUIZ, J., 2011. “Els refugis antiaeris de quantitat de gent que va ser enterrada a la sepultura, amb Barcelona (1936-1973). Una nova visió des de l’arqueologia Es conegut un mur de gran alçada que ha quedat entre el Es coneix l’existència d’aquest refugi pel llistat de refugis espai per uns 6 individus. d’intervenció”, Ex novo: Revista d’Història i Humanitats, núm. 7, límit d'una antiga explotació d'argiles i la Riera de antiaeris del 16 de juliol de 1938 publicat a l’Atles dels Barcelona, p. 55-79. Marcel·lí. Aquest està compost per grans blocs de pedres A partir dels materials abocats dins del nivell Refugis de la Guerra Civil espanyola a Barcelona publicat escairades, moltes d'elles rierenques, que recorden a d’amortització de l’estructura, sobre tot constructiu i per l’Ajuntament de Barcelona i CLABSA. En no tenir més MIRÓ ALAIX, C.; RAMOS RUIZ, J., 2013. “Cronotipologia dels refugis antiaeris de Barcelona”, Els refugis antiaeris de torres medievals o modernes de la Vall d'Horta. Presenta ceràmiques, es pot dir que el segellament d’aquesta es va documentació de l’estructura defensiva, ja sigui de l’època Barcelona. Criteris d’intervenció patrimonial, MUHBA, dos contraforts al cantó de la riera. Caldria un estudi produir a començaments del segle XX. Amb anterioritat els o fruit d’intervencions de documentació posterior, no es Barcelona, p. 54-66. històric i arqueològic de l'estructura i de l'entorn més individus inhumats a l’interior del sepulcre segurament pot aportar més informació. immediat per corroborar l'atribució cronològica i van ser traslladats a un cementiri. (http://cartaarqueologica.bcn.cat/2778) PIERA FIBLA, Ll. , 1993. “Resultats de les prospeccions a diversos funcionalitat de l'edificació. jaciments ibèrics i romans de Catalunya”, Empúries. Revista de Pel que fa a la conservació de l’estructura, malgrat el pas REFUGI ANTIAERI NÚM. 373 (passatge Feliu) Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, vol. 48-50, II, Ricard Batista MASIES DESAPAREGUDES I CASES EMBLEMÀTIQUES del temps, presenta un bon estat. No obstant, es i Noguera (dir.), Diputació de Barcelona, Barcelona, pp. 206-211. Es coneix l’existència d’aquest refugi pel llistat de refugis D'INTERÈS ARQUEOLÒGIC detectaren una sèrie de deficiències o problemes que antiaeris del 16 de juliol de 1938 publicat a l’Atles dels RODÀ, I., 1977. "La dispersión del poblamiento en el término de afectaven a aquesta conservació, a banda de la perforació CAN TARRIDA Refugis de la Guerra Civil espanyola a Barcelona publicat Barcelona en la época anterromana", Cuadernos de Arqueologia realitzada al sostre o volta de la sepultura com a per l’Ajuntament de Barcelona i CLABSA. En no tenir més e Historia de la Ciudad, XVII, Ajuntament de Barcelona - Museu Edificació entre el carreró de Ca l’Iglésies i el carrer conseqüència del sondeig que es va realitzar per documentació de l’estructura defensiva, ja sigui de l’època d'Història de la Ciutat, Barcelona, pp. 47-92. Marcel·lí, era una casa senyorial amb finestrals gòtics. El comprovar la fondària dels fonaments interns de la casa. Estudis de paisatge: Auscultació de la Clota E1 Jaciments Arqueològics i Traçats Subjacents ELEMENTS DEL PAISATGE URBÀ Camins Medievals An c Camí Arbrat Mur en Feixa Tàpia E4.1 Jaciments Arqueològics CAN TARRIDA Finques Senyorials Alterades E3.1 E9.1 E3.2 RIÀ E2.2 NT CEB A MÍ DE S CA E10.3 TORRE JUSSANA E10.2 CAN DON JUAN HORTA AMÍ DE SANT GENÍS A E10.1 C E8.2 E6.2 E8.3 MARTÍ CODOLAR E8.10 E8.8 CAMÍ DE LA GRANJA NOVA E8.7 × E9.2 0 25 50 100 150 200 250 E1.1 E8 E2. .6 1 E8.1 E E8 8.9 .5 E8.4 E6.1 E5.1 E5.1 E7.1 Estudis de paisatge: Auscultació de la Clota E1 Jaciments Arqueològics i Traçats Subjacents ELEMENTS DEL PAISATGE URBÀ Camins Medievals An c Camí Arbrat Mur en Feixa Tàpia Jaciments Arqueològics PLANEJAMENT URBANÍSTIC Conservació est. urbana i edif (15) Ordenació en volumetria específica (18) Parcs i jardins urbans (6a i 6b) Equipaments comunitaris i dotacions (7a i 7b) Verd privat protegit (8a) Sistema viari (SX1 i SX2) Ord. no vinculant LCR / Vol. específica i gàlibs LCC Aliniació lliure Aliniació obligatòria Reculada obligatòria Límit PMU La Clota Conservació LCC Límit PMU La Clota Reordenació LCR × 0 25 50 100 150 200 250 TORRE JUSSANA E1.1 MARTÍ CODOLAR A HORTA ÍS SANT GEN E1 Martí Codolar CAMÍ DE C TORELLÓ Es tracta d'un fragment de mur de tancament de la finca Martí-Codolar, la Granja Vella, que és una finca residencial i agrícola del districte Horta-Guinardó de Barcelona. Està protegida com a bé cultural d'interès local. "La casa té l'origen en una masia del segle XVII MARTÍ CODOLAR anomenada Can Gausachs. El 1722 van vendre casa i terres als monjos del monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron i van convertir-la en la Granja de Sant Jeroni. Quan els monjos van comprar una altra casa, en E8.10 terrenys on avui hi ha l'Hospital de la Vall d'Hebron, van anomenar-la la Granja Nova, mentre que l'altra va passar a ser la Granja Vella. El 1798 van vendre la Granja Vella a la família Milà de la Roca, de Barcelona, que van transformar l'antiga casa rural en una casa neoclàssica senyorial als inicis del XIX." (https://ca.wikipedia.org/wiki/Mart%C3%AD-Codolar) AFECTACIÓ I INTEGRACIÓ: I E2.1 TORRE JUSSANA E2 Torre Jussana CAMÍ DE SANT GENÍS Es tracta d'un fragment, en forma de L, del mur de TORRE JUSSANA tancament i contenció de la finca de Torre Jussana. "La casa que veiem ara és una torre neoclàssica de gent benestant de Barcelona del 1804. Al segle XV formava part d'una gran finca pertanyent als monjos jerònims E10.2 del Monestir de la Vall d'Hebron que tenien també la propietat de la Granja Vella de Martí-Codolar. Després va pertànyer a Joan Hostalrich Sabastida (entre d'altres propietaris). Al segle XVI es va conèixer com a mas Gausach. El 1979 es converteix en l'escola Nostre Temps, escola de pedagogia activa que venia del Guinardó. Va tancar les portes l'any 1988. Durant un temps va estar tancat i el 1995 va comprar la casa l'Ajuntament de Barcelona. Ara s'ha rehabilitat a fons i és un equipament de l'Ajuntament." (http://www.bcn.cat/horta-guinardo/rutes/7-5.shtml) AFECTACIÓ I INTEGRACIÓ I E2.1 E8.11 E1.1 E4.1 E2.2 TORRE JUSSANA E2 Torre Jussana 9370821DF2897A0001ME CAN TARRIDA E3.1 RR MARCEL.LI E9.1 Es tracta d'un tram del mur de tancament de la finca E1.2 de Torre Jussana. "La casa que veiem ara és una torre CAM E Í DE neoclàssica de gent benestant de Barcelona del 1804. 3.2 SANT CEBR Al segle XV formava part d'una gran finca pertanyent IÀ E2. als monjos jerònims del Monestir de la Vall d'Hebron 2 .1 que tenien també la propietat de la Granja Vella de E5 Martí-Codolar. Després va pertànyer a Joan Hostalrich Sabastida (entre d'altres propietaris). Al segle XVI es va E10.3 conèixer com a mas Gausach. TORRE JUSSANA El 1979 es converteix en l'escola Nostre Temps, escola de pedagogia activa que venia del Guinardó. Va tancar E10.2 les portes l'any 1988. Durant un temps va estar tancat i el 1995 va comprar la casa l'Ajuntament de Barcelona. E10.1 Ara s'ha rehabilitat a fons i és un equipament de l'Ajuntament." (http://www.bcn.cat/horta-guinardo/rutes/7-5.shtml) CAMÍ DE SANT GENÍS A HORTA AFECTACIÓ I INTEGRACIÓ: I E4.1 E3.1 CAN MARCEL.LÍ E3 Can Marcel.lí 9370834DF2897A0000BW RR MARCEL.LI 7 Es tracta del mur perimetral de tanacament de Can Marcel.lí i els seus horts. E3.1 E9.1 E3.2 E1.2 E2.2 TORRE JUSSANA AFECTACIÓ I INTEGRACIÓ I E2.1 E5.1 E5.1 E7.1 E4.1 E3.2 CAN MARCEL.LÍ E3 Can Marcel.lí 9370834DF2897A0000BW RR MARCEL.LI 7 CAMÍ DE S Es tracta de la feixa sud de Can Marcel.lí. "Es pot dir ANT CE que Marcel·lí Oliva Payerol és l'últim pagès d'Horta. BRIÀ Prové de can Marcel·lí i el seu avi, Marcel·lí Oliva E3.1 Yglesias va ser molt popular a Horta i portava un carro que repartia els fardells de roba de les bugaderes anant E9.1 i venint de Barcelona. Al nét encara se'l pot veure conreant tota mena de productes hortícoles al seu camp prop de casa seva, a l'antic camí de Sant Cebrià." E1.2 (http://www.bcn.cat/horta-guinardo/rutes/4-7.shtml) E3.2 E2.2 TORRE JUSSANA AFECTACIÓ I INTEGRACIÓ: I E4.1 CAN TRAVI E4 Can Travi 9272601DF2897C0001XZ CL JORGE MANRIQUE 6 Es tracta del mur perimetral de Can Travi. "Està situada a l'antic camí de San Cebrià i els seus antics propietaris provenien de la masia de can Travi Vell, ben a prop. La masia nova és de l'inici del segle XVIII. Llavors el conreu 1 principal era la vinya perquè encara no s'havia E4. descobert la riquesa d'aigua que tenien al subsòl. L'activitat principal de la masia des del començament va ser la rural, però a l'inici dels anys vint del segle XX la van transformar en casa senyorial sense deixar el seu aire de masia. Ja fa uns anys es va convertir en un restaurant." (http://www.bcn.cat/horta-guinardo/rutes/4-7.shtml) E3.1 E9.1 AFECTACIÓ I INTEGRACIÓ I E5.1 CAN TARRIDA E5 Can Tarrida 9370832DF2897A0000WW RR MARCEL.LI 6 N2-10 Es tracta d'un fragment de mur de Can Tarrida. "Estava CAN TARRIDA situada entre els carrers de Iglésias, la riera Marcel·lí i el carrer de Jerez. Era una casa senyorial amb finestrals gòtics. El 1897, l'últim propietari va llegar la masia a la Casa de la Caritat de Barcelona. L'any 1974 va ser enderrocada per a la construcció de l'avinguda de l'Estatut. Tres carrers d'Horta, que hi eren a la vora, recorden la plana de can Tarrida: el carrer de la Plana, el passatge de la Plana i la baixada de la Plana." EBRIÀ (http://www.bcn.cat/horta-guinardo/rutes/7-1.shtml) NT C Í DE SA CAM E5.1 E10.1 CAN DON JUAN TORRE JUSSANA AFECTACIÓ I INTEGRACIÓ: I E6.1 CAN DON JOAN CAN TARRIDA E6 Can Don Joan 9569421DF2896H0000MW PJ MQ CASTEBELL 4 N2-6 Suelo E2.2 Es tracta d'un tram de mur de Can Don Joan. "Era la E5.1 casa noble dels Cruylles. Estava en un turonet en la E10.3 zona que ara hi ha els carrers del marquès de Castellbell i d'Oporto, a la Clota. Tenia horta, jardí i aigua abundant. Casa profusament descrita pel baró de TORRE JUSSANA CAN DON JUAN Maldà, que deia: ... torre i hisenda d'allò ben regalada d'aigua que mana de ses fonts i d'aquella gran cascada que llença a un gran fondo safareig amb peixos davant E10.1 de la torre..." (http://www.bcn.cat/horta-guinardo/rutes/7-1.shtml) E6.2 E8.3 AFECTACIÓ I INTEGRACIÓ I E8.5 E6.1 E6.1 E5.1 E5.1 E7.1 E5.1 E7.1 E5.1 E7.1 CAN N'IGLESIES E7 Can N'Iglesies 9370825DF2897A0001DE RR MARCEL.LI 16 Es tracta petit tram de mur de la finca de Can N'Iglesies. "Situada sota la finca de can Travi, en el que CAN TARRIDA actualment forma part del camp de fútbol de sorra de la clota, a la riba dreta de la riera d'en Marcel.lí, Ca l'Iglesies era una antiga Masia propietat de la família Yglesies." (Gonzàlez, 2015) E2.2 CAMÍ DE SANT CEBRIÀ TORRE JUSSANA E5.1 E10.1 E10.3 AFECTACIÓ I INTEGRACIÓ: I TORRE JUSSANA E8.1 PTGE FELIU E8.2 E8 La Clota Conservació 9269706DF2896G0001WJ PJ FELIU 27 Es tracta del mur de contenció que defineix el Ptge Feliu. E8.3 E8.8 AFECTACIÓ I INTEGRACIÓ I E8.1 E8.9 E5.1 E7.1 E5.1 E8.2 E8.3 PTGE FELIU E8 La Clota Conservació PJ FELIU Es tracta de l'antic mur de Cals Oms E8.3 AFECTACIÓ I INTEGRACIÓ: I TORRE JUSSANA E8.4 C ALARCON 7 E8.2 E8 La Clota Conservació 9367508DF2896G0001JJ CL ALARCON 7 E10.1 Es tracta del mur de Ca l'Esperitista E8.3 AFECTACIÓ I INTEGRACIÓ I E8.5 E8.4 E8.5 E8.4 TORRE JUSSANA E8.5 ALARCÓN E8.2 E8 La Clota Conservació 9269705DF2896G0001HJ CL ALARCON 2 E10.1 Es tracta de l'antic mur de Cals Oms E8.3 AFECTACIÓ I INTEGRACIÓ: I E8.6 CASAL E8 La Clota Conservació 9367502DF2896G0001OJ CL ALARCON 55 Es tracta del mur del Bé urbanísticament protegit anomenat Casal (Identificador 3415) E8 .6 AFECTACIÓ I INTEGRACIÓ I E8.5 E8.4 E8.7 ALARCÓN E8 La Clota Conservació 9367505DF2896G0001DJ E8.8 CL ALARCON 23 8.7E AFECTACIÓ I INTEGRACIÓ: I E8.8 ALARCÓN E8 La Clota Conservació 9368904DF2896G0001WJ CL ALARCON 8 E8.8 E8.7 AFECTACIÓ I INTEGRACIÓ I E8.9 ALARCÓN E8 La Clota Conservació 9367530DF2896G0001LJ CL ALARCON 19 CL LISBOA 74 Es tracta del mur de tancament de la finca de Ca la Bugadera Rica, en què s'inclou l'edificació urbanísticament protegida amb identificador 3413. "Situada al Carrer Alarcón n19, aquesta vella masia rep el nom amb què era coneguda la propietària de finals del segle XIX (Ca la Bugadera Rica). Segons es conta, ella, essent bugader de professió, cada divendres quan baixava a la ciutat de Barcelona per entregar la roba neta i plegada, s'empolainava i es posava les llargues arrecades de casament, herència de la família." (Font: 8 Gonzàlez, 2015) E8. AFECTACIÓ I INTEGRACIÓ: I E8.10 / E8.11 CAL CURÉ E8 La Clota Conservació 9269714DF2896G0001QJ CL TORELLO 15 Es tracta dels tancaments de Cal Curé. "És juntament amb can Gasparó i Can Peronet una de les cases de pagès més antigues de la clota." (Gonzàlez, 2015) MARTÍ CODOLAR E8.10 AFECTACIÓ I INTEGRACIÓ I E1.1 E8.11 E8.9 E4.1 E9.1 CAMÍ DELS OMS E9 Antic Camí Arbrat 9370825DF2897A0001DE RR MARCEL.LI L'antic camí arbrat amb oms d'alineació que connectava Ca N'Iglesies amb Can Marcel.lí. E3.1 E9.1 E3.2 E1.2 CAMÍ DE SANT CEBRIÀ E2.2 TORRE JUSSANA AFECTACIÓ I INTEGRACIÓ: I E9.2 CAMÍ DE RIERA D'HORTA E9 Antic Camí Arbrat 9167101DF2896E0001MX AV CARDENAL VIDAL BARRAQUER 2 Es tracta d'un fragment del camí que acompanyava la riera d'Horta, puntejat de plataners, avui dia, amb la rasant alterada. E9.2 AFECTACIÓ I INTEGRACIÓ I CAN TARRIDA E10.1 CAN DON JOAN RIÀ NT CEB E SA E10 Jaciments Arqueològics CAMÍ D E 9569421DF2896H0000MW 2.2 PJ MQ CASTEBELL 4 N2-6 Suelo E10.3 Sembla que l’any 1964 Llibert Piera recollí, en aquest paratge, dalt d’un altiplà, enmig de dues rieres i al peu TORRE JUSSANA del camí vell que baixava de Sant Genís d'Horta, CAN DON JUAN ceràmica ibèrica abundant. Més avall, prop d’un torrent desaparegut, en terreny E10.1 planer, es van trobar fragments grossos i no rodats de ceràmica feta a mà, espatulada i decorada amb incisions i cordons de l'edat del Ferro. També va E6 documentar restes de cargols i ullals de senglar. .2 (http://cartaarqueologica.bcn.cat/2985) CAMÍ DE SANT GENÍS A HORTA E8.3 AFECTACIÓ I INTEGRACIÓ: I E10.2 TORRE JUSSANA E10 Jaciments Arqueològics 9370821DF2897A0001ME RR MARCEL.LI Els treballs realitzats a l’interior de la Torre Jussana de la ciutat de Barcelona relacionats amb la rehabilitació de l’immoble, donaren resultats positius, en quant a la TORRE JUSSANA documentació d’una sepultura o panteó familiar corresponent a una família benestant de la ciutat de Barcelona dins d’una casa o torre construïda entorn a l’any 1825 i d’estil neoclàssica. La construcció de la sepultura es situà entorn a l’any 1852 per part del seu titular Josep Vallier i Codolar, tal i E10.2 com ho indica la inscripció localitzada a la làpida. Malauradament, no es pogué trobar cap document que ens indiqui la quantitat de gent que va ser enterrada a la sepultura, amb espai per uns 6 individus. A partir dels materials abocats dins del nivell d’amortització de l’estructura, sobre tot constructiu i ceràmiques, es pot dir que el segellament d’aquesta es va produir a començaments del segle XX. (http://cartaarqueologica.bcn.cat/3263) AFECTACIÓ I INTEGRACIÓ I E8.9 E8.5 E6.1 E2.1 E5.1 E5.1E7.1 E10.3 ANTIGA ED. RIERA DE MARCEL·LÍ E10 Jaciments Arqueològics CAN TARRIDA 9370821DF2897A0001ME E2. C 2 AMÍ DE S AV CARDENAL VIDAL BARRAQUER 30 ANT CEBRIÀ Es conegut un mur de gran alçada que ha quedat entre el límit d'una antiga explotació d'argiles i la Riera de Marcel·lí. Aquest està compost per grans blocs de E5.1 pedres escairades, moltes d'elles rierenques, que recorden a torres medievals o modernes de la Vall E1.5 d'Horta. Presenta dos contraforts al cantó de la riera. Caldria un estudi històric i arqueològic de l'estructura i E10.3 de l'entorn més immediat per corroborar l'atribució cronològica i funcionalitat de l'edificació. TORRE JUSSANA E10.1 CAN DON JUAN AFECTACIÓ I INTEGRACIÓ: I E6.1 5.1 E5.1 E E7.1 F. Patrimoni Arquitectònic i ordinari Aquest darrer apartat ofereix una mirada sobre el patrimoni arquitectònic catalogat i aquell altre patrimoni ordinari, que pot tenir valors a preservar en una mirada més minuciosa de petits paisatges. És així que sorgeixen noves categories més enllà dels béns urbanísticament protegits com ara: el reconeixement d’aquells antics masos, com a unitat de gestió; les agrupacions en alineació de vial interessants a mantenir; algunes vil·les amb eixida de principis de segle; algunes edificacions contemporànies que confereixen identitat i parlen del patrimoni arquitectònic contemporani (Josep Lluís Sert, Enric Miralles...); els camins medievals de romeria a Sant Genís dels Agudells i a l’ermita de Sant Cebrià i els refugis antiaeris, dels quals es té constància. A banda d’identificar els valors dels elements de patrimoni arquitectònic i ordinari, aquest estudi posa de manifest la seva vulnerabilitat a l’hora de veure’s embeguts en les transformacions urbanes que preveu el planejament urbanístic. En el cas dels edificis que tenen la categoria de bé urbanísticament protegit, es considera únicament la construcció, sense incloure els espais exteriors vinculats al conjunt. Aquesta limitació intenta ser pal·liada mitjançant la incorporació selectiva a la categoria d’antics masos, en què es contempla edificació i parcel.la actual com una unitat de gestió i de preservació. Així mateix, també s’incorporen aquells elements auxiliars –basses, pous i sínies– que es recullen a l’apartat “Patrimoni Ordinari de Gestió de l’Aigua”, reforçant el caràcter dels esmentats conjunts. Quant a les agrupacions en alineació de vial, se suggereix la protecció dels conjunts de cases de cos que defineixen la imatge dels carrers en suburbana de les primeres parcel·lacions fetes pels antics terratinents: Avinguda del Marquès de Castellbell, Capcir i Puríssima. Així mateix i en un salt d’escala cap als petits paisatges abans esmentats, s’inclouen vil·les amb jardí de finals de s. XIX o inicis dels s. XX, que tot i ser de factura humil, conserven els trets de la tipologia així com els elements de detall en tanques, portes, òculs, elements de ventilació o esgrafiats de façana, que els aporten valors per la qualitat dels elements de forja o ceràmica. Es fa també èmfasi en la importància de preservar, en la BIBLIOGRAFIA mesura del possible, la continuïtat dels traçats dels camins medievals de romeria a Sant Genís dels Agudells i a l’ermita de Sant Cebrià. Són l’estructura morfològica de la Alberch i Fugueras, R., & Giralt i Radigales, J. (2005). Clota, i més enllà dels seu significat històric i ritual, Enciclopèdia de Barcelona. Barcelona : Ajuntament de conformen la identitat sobre la qual es configuren els Barcelona. assentaments urbans, el patrimoni arquitectònic de tot tipus (incloent els refugis antiaeris, dels quals es té Alberdi, R., & Casasnovas, R. (2001). Martí-Codolar : una obra constància). social de la burguesía. Barcelona : Obra Salesiana Martí- Codolar. Bou i Roura, L., & Luna, P. (2002). Horta- Finalment, més enllà dels descrits elements o detalls Guinardó. [Barcelona : Ajuntament de Barcelona]. arquitectònics, caldria considerar un darrer repertori de micro-paisatges en què textures, materials i colors, Caminal i Serret, J., & Díez i Quijano, D. (1995). Horta, àlbum de fotos. [Barcelona : els autors]. puntegen la identitat de la Clota amb un delicadesa humil, però que no passa desapercebuda. Capdevila, F., & Dúez i Quijano, D. (1981). Arxiu. El que ha estat Més enllà de les visuals que defineixen la percepció i és Horta. Barcelona : Graó. conscient del barri, és aquesta paleta d’elements la que Capilla, A., & Camallonga, F. (2011). Horta-Guinardó : el Baix acompanya i dóna continuïtat a la unitat del paisatge de la Guinardó, Can Baró, El Carmel, La Clota, La Font d’en Clota. Una unitat que no coincideix amb la unitat Fargues, el Guinardó, Horta, Montbau, Sant Genís dels administrativa del barri i que incorpora, dins l’àrea Agudells, La Teixonera, La Vall d’Hebron. Barcelona : d’estudi, la finca del seminari de Martí i Codolar. Una Ajuntament de Barcelona. unitat, doncs, de natura antropitzada, domesticada, però encara present com a configuradora de l’espai públic i com Clos, O., Solà-Morales, C., & Cadaval, E. (2008). Barcelona, transformació : plans i projectes. [Barcelona] : a eix dominant de la narrativa de la Clota i del seu repertori Ajuntament de Barcelona. perceptiu. Díez i Quijano, D. (1986). Les Masies d’Horta. Barcelona : El Tinter. Fabre, J., & Huertas, J. M. (1980). Tots els barris de Barcelona. Barcelona : Edicions 62. González Corsellas, O. (2015). Història de la Clota : dels orígens d’un veïnat a la formació d’un barri de Barcelona. Barcelona : Associació de Veïns de la Clota. Guallart, V., Bàrcena Roig, C., & Gratacòs Batlle, R. (2015). Plans i projectes per a Barcelona : 2011-2015. Barcelona : Ajuntament de Barcelona. Herranz, E. (2013). Josep M. Huertas Claveria i els barris de Barcelona : antologia de reportatges (1964-1975). Barcelona : Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona. Roig, M. (1996). Barcelona : la segona renovació. Barcelona : Ajuntament de Barcelona. Serra i Espada, D. (2013). Dones d’Horta, oficis i professions. Barcelona : Copy Blau. Urbanización de las alturas N.E. de Horta, “Las Roquetas” : Sierra de los Pinares. (1904). [Barcelona] : Sociedad General de Artes Gráficas. Estudis de paisatge: Auscultació de la Clota F1 Patrimoni Arquitectònic i Ordinari ELEMENTS DEL PAISATGE URBÀ Camins Medievals Refugi Antiaeri ! Béns urbanísticament protegits Antics masos 30 F1.2 ! Alineació de vial 10 ! Edificacions singulars de patrimoni ordinari F6.1 F2.6 Vil.les amb jardí 21F!4.3 F8.1 ! F8.2 29 ! ! BRIÀ Edificacions singulars contemporànies CE E SANT Traces històriques F7.1 CAMÍ D 34 ! 20 35F!1.1 F!2.5 24 ! F3.3 CAMÍ DE SANT GENÍS A HORTA 1 CA L'ANTONET 19 CAN DRAGA F1.8 F3.2 2 CA L'ESCABELLAT 20 CAN GASPARÓ 3 ! 28 !F7.2 F8.5 ! 3 CA L'ESPERITISTA 21 CAN MARCEL.LÍ 8 6 26 4 CA L'ORIOL 22 CAN MAS ! ! ! 4 !16 ! 5 CA LA BALÓ 23 CAN PATACA 18F!2.8 ! 23 F2.1 33F1.4 6 CA LA BLANQUERA 24 CAN PERONET 1 ! 12 ! ! ! 11 F8.4 ! 7 CA LA BUGADERA RICA 25 CAN PETIT 31F5.1 F7!.3 8 CA LA COLOMA 26 CAN PLATA 32 ! 17 ! 15F!1.6 7F!1.5 2 9 CA N'ANDELET 27 CAN POCULL ! 22 ! F4.1 13 ! F2.4 F2.3 25 10 CA N'IGLESIES 28 CAN RAURELL 27 ! F2.2 ! F4.2F5.2 11 CAL CAPITÀ 29 CAN TARRIDA ! 12 CAL CIGALA 30 CAN TRAVI NOU F8.3 19 14 ! ! 13 CAL FUMADOR 31 CAN TRILLA F3.1 F1.7 14 CAL MOROS 32 MARTÍ CODOLAR 15 CAL SENYORITO 33 LA VAQUERIA 5 ! 9 ! 16 CAL TORT 34 LES MÍNIMES 36F1.3 17 CAN CUANTRIJOCH 35 TORRE JUSSANA ! 18 CAN CURÉ 36 TORRE MIRADOR × 0 25 50 100 150 200 250 Estudis de paisatge: Auscultació de la Clota F2 Patrimoni Arquitectònic i Ordinari ELEMENTS DEL PAISATGE URBÀ Camins Medievals Refugi Antiaeri ! Béns urbanísticament protegits Antics masos Alineació de vial Edificacions singulars de patrimoni ordinari Vil.les amb jardí Edificacions singulars contemporànies Traces històriques PLANEJAMENT URBANÍSTIC Conservació est. urbana i edif (15) Ordenació en volumetria específica (18) Parcs i jardins urbans (6a i 6b) Equipaments comunitaris i dotacions (7a i 7b) ! Verd privat protegit (8a) Sistema viari (SX1 i SX2) Aliniació lliure ! Aliniació obligatòria Reculada obligatòria Ord. no vinculant LCR / Vol. específica i gàlibs LCC ! Límit PMU La Clota Conservació LCC × Límit PMU La Clota Reordenació LCR 0 25 50 100 150 200 250 F1.1 TORRE JUSSANA F1 Béns urbanisticament protegits 9370821DF2897A AV CARDENAL VIDAL BARRAQUER 30 (1825, aprox., Neoclàssic, Residencial) "Es tracta d'un dels millors exemples de torre que, durant el segle XIX, les famílies benestants barcelonines van construïr als afores de la ciutat. Constitueix un clar exemple F2.6 d'influència neoclàssica francesa i, fins i tot, sembla còpia clara de la "folie" de L'Hôtel Guimard, de Claude F1.1 Nicolás Ledoux. La solució compositiva es concreta en C l'acumulació de blocs geomètrics adossats o F2.5 F1.8 AMÍ D superposats amb gran simetria. Les dues façanes tenen E SAN una resolució similar i destaca el porxo d'accés, T GE mitjançant una doble escalinata amb balustrada, NÍS A H sustentat per columnes d'ordre jònic i coronat per un ORTA nínxol amb un gerro de terracota. En l'actualitat l'interior ha estat totalment transformat i acull unes dependències municipals. Cal ressenyar l'entorn de la construcció, especialment la bassa situada a l'entrada." Vegeu carta Arquelògica de Barcelona, Panteó familiar AFECTACIÓ I INTEGRACIÓ I F1.2 CAN TRAVI NOU F1 Béns urbanisticament protegits 9272601DF2897C CL JORGE MANRIQUE 6 (Origen: segle XVIII; transformacions: segles XIX i XX; Residencial i agrícola) "Edificació de tres cossos maclats, un de central de planta baixa i dues plantes pis, i dos de laterals, un de planta baixa i planta pis i l'altre de només planta baixa. Es tracta d'un edifici de façana continguda, d'escassa expressivitat, que ha patit F1.2 modificacions especialment en els cossos laterals però que, a l'interior i malgrat la radical conversió del seu ús, ha sabut mantenir la tipologia d'origen. La façana principal s'estructura segons eixos de composició verticals i amb obertures encolumnades, tot i que varia la dimensió; així a la planta baixa, la porta d'accés apareix flanquejada per dues obertures, a la planta noble s'obren tres balcons, i a la planta superior se centra una petita finestra flanquejada als eixos per dues agrupacions de finestres bífores en arc de mig F2.6 punt." AFECTACIÓ I INTEGRACIÓ I F1.3 TORRE AIGÜES F1 Béns urbanisticament protegits F3.1 9167801DF2896E CL PURISSIMA 1 F1.3 (Final segle XIX; Torre d'aigües) "Torre d'aigües de planta circular coronada per una balustrada recolzada sobre mènsules, que envolta tot el perímetre. Segurament, està conformada per dos cilindres concèntrics: l'interior, dipòsit pròpiament dit; i l'exterior, per on discorre l'escala d'accés al mirador. Al llarg de la torre s'obren algunes petites obertures, ovalades i quadrades, de ventilació i il·luminació de l'escala." AFECTACIÓ I INTEGRACIÓ I F1.4 LA VAQUERIA F1 Béns urbanisticament protegits 9367508DF2896G CL ALARCON 7 F1.4 F2.4 AFECTACIÓ I INTEGRACIÓ I F1.5 CASALS CA LA BUGADERA RICA F1 Béns urbanisticament protegits 9367530DF2896G0001LJ CL LISBOA 74 N2-92 CL ALARCÓN 11-19 "Situada al Carrer Alarcón n19, aquesta vella masia rep el nom amb què era coneguda la propietària de finals del segle XIX (Ca la Bugadera Rica). Segons es conta, F1.5 ella, essent bugader de professió, cada divendres quan baixava a la ciutat de Barcelona per entregar la roba neta i plegada, s'empolainava i es posava les llargues F2.4 arrecades de casament, herència de la família." (Font: Gonzàlez, 2015) AFECTACIÓ I INTEGRACIÓ I F1.6 MASIA DE CAL SENYORITO, HORTS I PTGE SANT JAUME F7.3 F1 Béns urbanisticament protegits F1.6 9267506DF2896G F2.3 CL ALARCON 30 "Situada al Carrer" (Font: Gonzàlez, 2015) F2.2 AFECTACIÓ I INTEGRACIÓ I F2.2 F1.7 CASAL F1 Béns urbanisticament protegits 9367502DF2896G CL ALARCON 55 N2-59 F1.7 AFECTACIÓ I INTEGRACIÓ I F6.1 F4.3 F1.8 CAMÍ DE SANT GENÍS A HORTA F2.6 F8.2 F8.1 ! ! F1 Béns urbanisticament protegits F7.1 (Traçat medieval: segles X-XI; Via interurbana) "Es tracta d'un petit camí que inicialment comunicava els nuclis de Sant Genís dels Agudells i d'Horta. Actualment ha quedat mutilat per les nombroses modificacions urbanístiques de la zona de la Vall d'Hebron. Ha quedat seccionat per l'avinguda Cardenal Vidal i Barraquer en dos trams: des d'aquesta avinguda a l'avinguda Martí F1.1 Codolar, i des de l'avinguda cardenal Vidal i Barraquer F2.5 al carrer Lisboa. El sector que ha conservat major encant és el comprés entre Martí Codolar i Cardenal Vidal i Barraquer. Ajudat per una nova pavimentació, el camí avança flanquejat per tanques de maçoneria irregular, que acullen alguns habitatges unifamiliars i el F1.8 F7.2 Convent de les Mínimes, des d'on una abundant vegetació omple el camí d'ombrívols racons." F2.8 F7.3 F2.1 F1.4 AFECTACIÓ I INTEGRACIÓ I F2.1 CAL TORT F2 Antics masos 9368902DF2896G0001UJ PJ FELIU 36 Cal Tort, és actualment domicili de la senyora Roser Oliva i Paierol, [...] es dona un fet insòlit, s'encadena una nissaga de a fins a tres generacions de F2.1 bogaderes"."el que avui són dues finques separades, F7.3 havien pertangut a la mateixa masia" (Gonzàlez, 2015) AFECTACIÓ I INTEGRACIÓ I F2.1 F2.2 MASIA DE CAL SENYORITO, HORTS I PTGE SANT JAUME F6.2 F2 Antics masos F5.1 9267506DF2896G0001UJ CL ALARCON 30 F1.6 El PMU La Clota Conservació recull, a l'apartat "3.1.1.c Hortes urbanes" de la memòria: F7.3 "Al bell mig del barri, al nº 30 del carrer Alarcon hi ha F4.1 F2.3 ubicada actualment una zona d’horts de propietat i explotació privada. Pel seu tamany i la seva localització, aquesta peça esdevé un referent paisatgístic de primer F2.2 ordre en el barri. La proposta del PMU per aquest àrea cerca garantir la continuïtat de les seves condicions actuals ubicant-hi una àrea d’horts de gestió pública a F5.2 partir de parcel·les de superfície de 80-120 m2 que permetria mantenir i fomentar la horticultura a nivell F4.2 d’usuari i apropar algunes persones al conreu de la terra." F1.7 AFECTACIÓ I INTEGRACIÓ I F2.3 CAN DRAGA F2 Antics masos 9267504DF2896G0001SJ F7.3 PJ SANT JAUME 15 F4.1 "El nom de Can Draga prové, segons expliquen els veïns, del constructor i primer resident de la masia, un miner encarregat de dragar túnels.Tal denominació fa referència a dues masies al mateix temps, les de can F2.3 Draga Nou i can Draga Vell, situades ambdues al Passeig St Jaume i veïnes entres elles històricament interrelacionades no només pel nom¡." (Gonzàlez, F2.2 2015) F5.2 F4.2 AFECTACIÓ I INTEGRACIÓ: I F2.1 F1.4 F2.4 CASALS F2 Antics masos 9367530DF2896G0001LJ CL LISBOA 74 N2-92 Es tracta de la finca de Ca la Bugader Rica, l'edificació principal de la qual és un bé urbanísticament protegit, no essent aquest el cas de la resta, que encara conserva els safareigs bugaders que van donar nom a la F1.5 mateixa. F2.4 AFECTACIÓ I INTEGRACIÓ I F2.5 CAN GASPARÓ / CAN GAUSACHS F2 Antics masos 9370818DF2897A CM SANT GENIS A HORTA 58 "Can Gasparó fou una senzilla i modesta casa de pagès, amb un hort, més aviat llargerut i desordenat. La casa, que té la façana encarada a sud, constava de baixos i F1.1 planta primera, amb una entrada, una cuina, celler, escala en forma de L per pujar als quatre dormitoris... F1.8 l'hort era, a princips de segle XIX, un conjunt de petits F2.5 terrenys plans, evidentment guanyats a copia de suor al torrent que passa al costat de la casa (l'anomenada des de temps antics riera Gausachs), amb tres pous dues sínies i arbres fruiters." (Gonzàlez, 2015) AFECTACIÓ I INTEGRACIÓ: I F1.2 F2.6 CAN MARCEL.LÍ F2 Antics masos 9370834DF2897A0000BW RR MARCEL.LI 7(X) Suelo "Situada a la riba dreta de la riera de Marcel.lí i l'antic camí de Sant Cebrià, aquesta casa rep el nom del seu actual propietari." (Gonzàlez, 2015). Es tracta dels F2.6 espais exteriors vinculats a l'edficació de can Marcel.lí, F6.1 en què hi trobem feixes amb horts a diferents nivells. F4.3 F8.1 F8.2 ! F7.1 ! AFECTACIÓ I INTEGRACIÓ I F2.7 SÍNIA DE CAN DON JUAN F2 Antics masos CAMÍ DE SANT GENÍS A HORTA La petita edificació de la sínia i el mur perimetral de l'antic Camp d'en Juan són les únique restes de Can Don Joan, també anomenada casa del noble cruílles. F3.3 F3.2 F2.7 F7.2 AFECTACIÓ I INTEGRACIÓ: I F2.8 CAL CURÉ F2 Antics masos 9269714DF2896G0001QJ CL TORELLO 15 "És juntament amb can Gasparó i Can Peronet una de les cases de pagès més antigues de la clota". F2.8 F6.2 F5.1 F4.1 F7.3 F2.3 AFECTACIÓ I INTEGRACIÓ I F2.7 SÍNIA DE CAN DON JUAN F2 Antics masos CAMÍ DE SANT GENÍS A HORTA La petita edificació de la sínia i el mur perimetral de l'antic Camp d'en Juan són les únique restes de Can Don Joan, també anomenada casa del noble cruílles. F3.3 F3.2 F2.7 F7.2 AFECTACIÓ I INTEGRACIÓ: I F2.8 CAL CURÉ F2 Antics masos 9269714DF2896G0001QJ CL TORELLO 15 "És juntament amb can Gasparó i Can Peronet una de les cases de pagès més antigues de la clota". F2.8 F6.2 F5.1 F4.1 F7.3 F2.3 AFECTACIÓ I INTEGRACIÓ I F5.2 F3.1 CARRER CAPCIR F3 Alineació de vial CL CAPCIR Conjunt de patrimoni ordinari en alineació de vial. F3.1 F1.3 AFECTACIÓ I INTEGRACIÓ: I F3.2 AV MARQUÈS DE CASTELLBELL F2 Antics masos AV MARQUES DE CASTELLBELL Conjunt de patrimoni ordinari en alineació de vial. F3.3 F3.2 F7.2 AFECTACIÓ I INTEGRACIÓ I F3.3 PTGE MARQUÈS DE CASTELBELL F3 Alineació de vial PTGE MARQUÈS DE CASTELBELL Conjunt de patrimoni ordinari en alineació de vial. F3.3 F3.2 F2.7 F7.2 AFECTACIÓ I INTEGRACIÓ: I F3.2 AV MARQUÈS DE CASTELLBELL F2.8 F5.1 F4.1 CARRER PURISSIMA F4 Edificacions singulars del patrimoni ordinari 9267526DF2896G0001KJ CL PURISSIMA 34 Vil.la amb jardí i eixida, ben conservada, amb inscripció de 1923 i esgrafiats a la façana principal. F4.1 F2.3 F5.2 AFECTACIÓ I INTEGRACIÓ: I F4.2 PTGE ST JAUME 9 F2.3 F4 Edificacions singulars del patrimoni ordinari 9267522DF2896G0001TJ PJ SANT JAUME 9 F5.2 Vil.la amb jardí i eixida, ben conservada, F4.2 AFECTACIÓ I INTEGRACIÓ I F1.2 F4.3 CAN MARCEL.LÍ F4 Edificacions singulars del patrimoni ordinari 9370834DF2897A0000BW RR MARCEL.LI 7(X) "Situada a la riba dreta de la riera d'en Marcel.lí a F6.1 F2.6 l'antic camí de Sant Cebrià, aquesta casa rep el nom del seu actual propietari, Marcel.lí Oliva Payarol. La casa fou construïda per l'avi matern [...] a uns terrenys propietat de can Rossell (a l'actual Vall d'Hebrón) on hi F4.3 havia una petita construcció que es tirà al terra." (Gonzàlez, 2015) F8.1 F8.2 ! F7.1 ! AFECTACIÓ I INTEGRACIÓ: I F5.1 PTGE FELIU F5 Vil.les amb jardí PTGE FELIU Conjunt de vil.les amb jardí. F2.8 F6.2 F5.1 F7.3 AFECTACIÓ I INTEGRACIÓ: I F4.1 F7.3 F5.2 PTGE ST JAUME F5 Vil.les amb jardí PTGE ST JAUME F2.3 Conjunt de vil.les amb jardí. F5.2 F4.2 AFECTACIÓ I INTEGRACIÓ I F6.1 PAVELLÓ DE LA REPÚBLICA F6 Edificacions singulars contemporànies 70822DF2897A0001OE AV CARDENAL VIDAL BARRAQUER 34 "En la remodelació de la zona del districte d'Horta- Guinardó pels jocs olímpics d'estiu de Barcelona 1992, F1.2 es va reconstruir el Pavelló de la República, una rèplica exacta del que es va construir en l'Exposició Internacional de París el 1937. Actualment, en la rèplica del Pavelló de la República, s'hi allotja el Centre d'Estudis Històrics Internacionals i la Biblioteca del Pavelló de la República, que disposa d'un dels fons més importants a nivell mundial sobre la Segona República, Guerra Civil, franquisme, exili i transició a l'estat espanyol, i especialment a Catalunya. F6.1 El pavelló original va ser dissenyat pels arquitectes Josep Lluís Sert i Luís Lacasa, per encàrrec del govern F7.1 de la República en plena guerra civil per tal de F2.6 representar-la. La reconstrucció de 1992 va ser feta per F4.3 l'estudi dels arquitectes Espinet i Ubac." (Viquipèdia, 2016) AFECTACIÓ I INTEGRACIÓ: I F6.2 PTGE ST JAUME F6 Edificacions singulars contemporànies 9269709DF2896G0001YJ F2.8 PJ FELIU 13 "Premi FAD 2000 d'interiorisme per a una casa del passatge de Feliu. Enmig d'un espai mig rural hi ha un habitatge que va ser rehabilitat modernament, però F6.2 conservant elements antics en el seu interior i que va obtenir l'any 2000 un premi d'interiorisme. Els autors van ser l'Estudi Miralles Tagliabue EMBT. Enric Miralles i Moya va ser un arquitecte de renom internacional i F5.1 vinculat familiarment a la Clota." (http://www.bcn.cat/horta-guinardo/rutes/7-3.shtml) F7.3 AFECTACIÓ I INTEGRACIÓ I F7.1 CAMÍ DE SANT CEBRIÀ F7 Traces històriques F1.2 CAMÍ DE SANT CEBRIÀ "Tradicionalment el camí de Sant Cebrià partia de la Clota i travessava camps i masies fins arribar a l'ermita, ja a dins de la serra de Collserola. La passejada s'inicia en una zona d'Horta-la Clota, la riera Marcel·lí, per on F2.6 discorria l'antic camí. Encara es pot veure un tros de camí que queda tallat i modificat per l'avinguda Cardenal Vidal i Barraquer i tota aquella zona de F4.3 transformació olímpica. F8.1 Després de recórrer tota la zona profundament ! canviada i amb l'antic camí de Sant Cebrià sota els carrers asfaltats, a l'altra banda del passeig de la Vall F7.1 d'Hebron es continua pel carrer de l'Harmonia i per endinsar-se al bosc fins arribar a l'ermita. També en aquest tram l'antic camí està desdibuixat per les transformacions urbanes, en una zona d'accés estratègic a la ciutat." (http://www.bcn.cat/horta- guinardo/rutes/6-1.shtml) F1.1 F1.8 AFECTACIÓ I INTEGRACIÓ: I F7.2 CAMÍ DE SANT GENÍS F7.1 F7 Traces històriques CAMÍ DE SANT GENÍS "El camí d'Horta a Sant Genís comunica des de temps antic ambdós nuclis de població. Encara hi ha un parell de trams que es conserven bastant bé, malgrat les profundes transformacions que han patit la Clota i la zona de l'entorn del passeig de la Vall d'Hebron, i que F3.3 va fins a l'església romànica de Sant Genís dels F2.7 Agudells. Un dels trams és el que va des de la Clota fins a F1.8 F3.2 l'avinguda Cardenal Vidal Barraquer i encara ens F7.2 podem fer una idea de l'entorn rural que va ser aquesta zona fins fa només uns vint anys. L'altre tram passa per un espai entre l'antiga finca de Martí- Codolar, can Paronet i el Convent de les Mínimes. A partir de la moderna avinguda de Can Marcet el paisatge queda profundament transformat i el camí F1.4 desapareix. Ens el podem imaginar, ara passant per asfalt i vies ràpides, fins a la mil·lenària església de Sant Genís dels Agudells, al vessant de Collserola." (http://www.bcn.cat/horta-guinardo/rutes/4-5.shtml) F2.4 F1.5 AFECTACIÓ I INTEGRACIÓ I F7.3 PTGE FELIU F7 Traces històriques PTGE FELIU F2.1 "El nom, com molts carrers urbanitzats a partir dels terrenys d’un propietari, es refereix a Feliu Homs. La singularitat d’aquest tortuós carrer rau en el mirador que deixa veure els camps ben cuidats que es veuen a F6.2 sota i tota la vista del que després seria el barri de la Teixonera, a l’altre vessant on abans hi havia garrofers i F5.1 torrenteres que anaven a parar a la riera d’Horta. Enmig d’un espai mig rural hi ha un habitatge que va ser rehabilitat modernament, però que conserva elements antics a l’interior i que va obtenir l’any 2000 F1.6 el premi FAD d’interiorisme. Els autors van ser l’Estudi Miralles-Tagliabue-EMBT. Enric Miralles i Moya va ser un arquitecte de renom internacional i vinculat F4.1 F7.3 familiarment a la Clota." (http://lameva.barcelona.cat/horta-guinardo/ca/rutes- F2.3 F2.2 historiques-la-clota-passatge-de-feliu) F5.2 AFECTACIÓ I INTEGRACIÓ: I F7.2 CAMÍ DE SANT GENÍS