TRANSFORMAR LA 
CIUTAT
AMB LA CIUTADANIA
Criteris i reflexions per al Pla de Barris de Barcelona
Consell Assessor del Pla de Barris
La present publicació recull
els criteris elaborats pel 
Consell Assessor del Pla de 
Barris de Barcelona en relació 
amb el disseny i l’aplicació del 
Pla durant el mandat municipal 
Edita 2015-2018. El Consell està 
Ajuntament de Barcelona. Foment de Ciutat, SA
integrat pels membres següents:
Text
Consell Assessor del Pla de Barris de Barcelona 
Editor
Oriol Nel·lo i Colom President
 Oriol Nel·lo i Colom 
Coordinació de l’edició
Helena Cruz i Gallach
Membres 
Disseny gràfic i maquetació
Maria Herrera / b·origen Jaume Blasco i Julià
Fotografia Carme Borrell i Thió
Andreu Adrover
Astrid González Andreu Domingo i Valls
Dortoka (fotos aèries) Oriol Estela i Barnet 
Correcció Carles Llop i Torné
L’Apòstrof
Carlos Losada i Marrodán
Edició i producció Francesc Muñoz i Ramírez
Direcció d’Imatge i Serveis Editorials
Passeig de la Zona Franca, 66 Pere Serra i Amengual
08038 Barcelona  
tel. 93 402 31 31   Ana Romero i Càlix
www.barcelona.cat/barcelonallibres Mercè Tatjer i Mir
Barcelona, març de 2017 Carme Trilla i Bellart
© de l’edició: Ajuntament de Barcelona
© dels textos i les imatges: els autors esmentats Marina Subirats i Martori
DL: B-6.704-2017 Secretari
Imprès en paper ecològic Ismael Blanco i Fillola 

Índex
Ada Colau 09 Presentació
Oriol Nel·lo 13 El Pla de Barris de Barcelona: una eina per al benestar, l’equitat i l’organització veïnal
Francesc Muñoz 31 La regeneració de la ciutat a Europa: noves problemàtiques, nous actors, noves polítiques
Oriol Estela 37 L’ocupació i l’activitat econòmica: possibilitats d’actuació des de l’àmbit local
Andreu Domingo 43 La població: diversitat i cohesió
Marina Subirats 49 L’educació: igualtat d’oportunitats i palanca de canvi
Carme Borrell i Lucía Artazcoz 55 La salut: equitat social i autonomia personal
Helena Cruz 61 La perspectiva de gènere: exigència i necessitat
Ismael Blanco 67 La innovació social: l’acció ciutadana en la transformació dels barris
Carme Trilla 73 L’habitatge assequible: instrument per combatre la desigualtat i la segregació
Pere Serra 79 Els comuns urbans: espai públic, equipaments i remodelació urbana 
Mercè Tatjer 87 La memòria urbana: patrimoni i identitats col·lectives
Carles Llop 93 La regeneració de les trames urbanes: habitabilitat, activitat, mobilitat i qualitat ambiental
Ana Romero 99 El medi ambient: sostenibilitat i recursos 
Oriol Nel·lo 105 Governar les transformacions: la responsabilitat pública en el mercat del sòl i l’habitatge
Jaume Blasco 107 L’avaluació de les actuacions: aprenentatge i transparència
116 Resum. Quinze criteris per al Pla de Barris de Barcelona
9
ADA COLAU
ADA COLAU
ALCALDESSA DE BARCELONA
Barcelona és una ciutat construïda des dels seus barris. Són ells els que representen s’havien planificat des de la plaça de Sant Jaume, ara toca que els barris en siguin els 
l’espai de vida, de convivència i d’identificació col·lectiva per al conjunt dels seus protagonistes, perquè són els seus veïns els qui diàriament fan Barcelona. El Pla de 
habitants. Els barris expressen la ciutat viva, que es relaciona i que construeix Barris representa, doncs, aquesta lògica de canvi d’escala, que posa en valor el barri 
comunitat. Per aquest motiu, els barris no tan sols aporten diversitat i riquesa al teixit com a subjecte i no només com a objecte de la intervenció municipal. 
urbà, sinó que són sobretot el ciment bàsic per a la cohesió social.
En segon lloc, per la seva aposta per l’apoderament ciutadà. Aquest canvi d’enfocament 
Barcelona és una ciutat que genera molta riquesa i que disposa d’un teixit social i d’una implica canviar una mirada segmentada, que se centra en els problemes, a una mirada 
capacitat creativa excepcional, però alhora també és una ciutat on, amb l’arribada de la integral, que s’enfoca en les oportunitats, supera les lògiques assistencials i treballa pel 
crisi, han crescut les desigualtats tant entre persones com entre territoris. foment de les capacitats centrades en un diagnòstic.
El combat contra les desigualtats ha de ser el principal repte que hem d’afrontar com En tercer lloc, per la seva aposta per la participació i la coproducció de polítiques 
a societat i com a ciutat. No podem permetre que Barcelona s’esquerdi per baix. No públiques. En aquest sentit, el Pla de Barris ens ha de permetre passar d’una 
podem permetre que es creïn dues Barcelones. La desigualtat és dolenta per a la administració que soluciona problemes a una administració que facilita el treball en 
seguretat, l’economia i la democràcia. Per donar resposta a aquest repte, com a govern xarxa amb les entitats, empreses i veïnat del territori per treballar de forma conjunta, 
municipal, hem impulsat un pla que té per finalitat cohesionar i apoderar aquells barris tant en el diagnòstic com en la implementació de solucions. 
que més ho necessiten des d’una perspectiva de justícia social i territorial. 
El Pla de Barris neix amb la voluntat de consolidar-se i estendre’s més enllà d’aquest 
Per fer-ho, disposem del coneixement acumulat de l’experiència passada de la Llei de mandat. Les necessitats dels barris són molt diverses, i només podrem donar-hi 
barris representat per Oriol Nel·lo, que presideix el Consell Assessor, l’expertesa temàtica una resposta integral en la mesura que el Pla es coordini amb les altres polítiques 
dels i les diferents membres que formen part del Consell i, molt especialment, la de l’Ajuntament i especialment amb les accions que de forma autònoma impulsi la 
intel·ligència col·lectiva representada per totes aquelles persones, entitats i moviments mateixa ciutadania, que és qui disposa del coneixement del seu propi territori.
que vertebren diàriament el territori, perquè la força del Pla de Barris resideix en la seva 
col·lectivitat. El Pla de Barris hauria de representar, doncs, una nova forma de pensar i fer política, 
que defensés el bé comú, la cohesió social i la prosperitat per a tothom. Així, les 
El Pla de Barris no constitueix només una de les prioritats del govern municipal de accions que conté no tan sols beneficiarien els territoris subjecte d’acció, sinó la ciutat 
Barcelona durant aquest mandat, sinó que vol ser un exemple d’un canvi de paradigma en conjunt, perquè els beneficis d’una ciutat més justa, més cohesionada i amb més 
a l’hora de concebre les polítiques municipals. oportunitats acabin revertint a tota la ciutadania. El Pla de Barris ha de ser, per tant, un 
En primer lloc, per la seva aposta per la proximitat. Si durant anys, les polítiques urbanes Pla per a Barcelona, per als 73 barris de la ciutat.
12 13
ORIOL NEL·LO 
El Pla de barris
de Barcelona
El Pla de Barris de Barcelona: una eina per al benestar, 
l’equitat I l’organització veïnal
ORIOL NEL·LO
PRESIDENT DEL CONSELL ASSESSOR DEL PLA DE BARRIS
Introducció: el contingut d’aquest volum orientació general han estat debatuts i són assumits pel Consell Assessor en el seu 
conjunt. 
L’Ajuntament de Barcelona, davant la necessitat peremptòria de fer front a l’increment 
El present capítol, de caire introductori, conté les reflexions i els criteris sobre les 
de les desigualtats socials a la ciutat, ha decidit emprendre durant el mandat 2015-
característiques i l’orientació general del Pla de Barris, presentats inicialment en la 
2018 un programa específic d’actuacions als barris de Barcelona més afectats per la 
primera sessió del Consell, celebrada el 7 de juny de 2016 a la Sala del Consolat de Mar 
problemàtica social i els dèficits urbanístics: un pla de barris per a la millora de les 
de l’Ajuntament de Barcelona, que, amb les lògiques variants, han anat sent objecte de 
condicions de vida, l’equitat territorial i l’organització veïnal.
debat i concreció en el desenvolupament del Pla.
La iniciativa s’ha començat a aplicar l’any 2016, i per al seu desenvolupament el 
consistori ha considerat convenient nomenar un consell assessor, que ha assumit la 
comesa de contribuir a orientar, seguir i avaluar el desenvolupament del Pla. La lluita per l’equitat social i territorial: prioritat col·lectiva de la ciutat
El present document conté, precisament, la proposta de criteris generals per al L’augment de les desigualtats socials és un dels reptes principals que les ciutats i les 
desenvolupament del programa elaborats pel Consell Assessor de Pla. D’acord amb el societats contemporànies han d’afrontar. Si bé les causes que es troben al darrere 
mandat rebut en la seva constitució, el Consell posa aquests criteris a disposició de d’aquest creixement despassen, de molt, l’àmbit de les ciutats, les desigualtats s’hi 
l’alcaldessa, l’Ajuntament i la ciutadania, amb la voluntat de contribuir, en la mesura veuen reflectides i agreujades a través de la segregació urbana: la tendència dels grups 
que sigui possible, a les finalitats del Pla. Serà el debat polític i ciutadà, així com el socials a aplegar-se en els diversos barris de la ciutat en funció del seu nivell de renda. 
desenvolupament pràctic del programa, el que permetrà perfeccionar aquests criteris Un dels resultats més evidents de la segregació és la concentració de les persones i 
que han de ser entesos més com suggeriments per al debat i l’actuació que no pas famílies amb més dificultats econòmiques i socials en aquells barris de la ciutat que, 
com un decàleg de caràcter doctrinal. en termes generals, pateixen més dèficits urbanístics, més baixa accessibilitat i pitjor 
En total, el volum aplega quinze criteris referits a cada una de les qüestions principals qualitat de l’habitatge. D’aquesta manera –tot i els avenços aconseguits gràcies a les 
que el Pla ha de tractar. Com es veurà, cada un dels apartats conté un breu epígraf reivindicacions del veïnat i l’acció de les administracions en les darreres dècades–, 
de diagnosi, seguit per l’enunciat dels criteris específics per a cada camp. Al final de l’entorn urbà continua sent encara en molts casos una barrera afegida a la igualtat 
cada capítol, un breu enunciat resumeix el criteri general que es proposa de seguir. d’oportunitats i a l’equitat entre els ciutadans.
Podeu trobar al final de la publicació, a mode de catàleg, la relació dels quinze La finalitat principal d’un pla de regeneració urbana com el que s’ha proposat 
criteris compendiats. d’engegar l’Ajuntament de Barcelona ha de ser doble: d’una banda, millorar de 
El text de cada un dels capítols ha estat elaborat per un membre del Consell Assessor manera immediata les condicions de vida d’aquells que viuen als barris amb més 
expert en cada una de les qüestions tractades. El contingut dels criteris i la seva dificultats; de l’altra, reduir les desigualtats de dotacions i serveis entre els barris per 
16 17
tal d’aconseguir que la ciutat, lluny de contribuir amb la seva estructura a agreujar les • El reforç i protagonisme de la xarxa associativa i d’entitats de cada barri i del conjunt 
desigualtats, esdevingui un veritable instrument de redistribució social. de la ciutat. 
Pel seu abast, implicacions i durada, un programa d’aquestes característiques ha de • La capitalització de l’experiència dels processos de transformació urbana ja realitzats 
comptar necessàriament amb l’estreta col·laboració de les entitats i les organitzacions a Barcelona i a Catalunya. 
ciutadanes, així com amb el suport polític més ampli possible: ha de consistir en un • El compromís d’avaluació i de rendició de comptes.
veritable projecte de ciutat. Per això, celebrem la favorable acollida que la proposta ha 
En els epígrafs següents es detalla la manera com aquests trets es podrien concretar 
rebut tant per part de les entitats veïnals com de la majoria de les forces polítiques 
des del punt de vista polític, administratiu i de recursos.
representades al consistori. 
S’indiquen, a continuació, els criteris referents a l’orientació general i d’organització 
del Pla que, a parer del Consell Assessor, seria convenient seguir en el seu Objectius del Pla
desenvolupament. El Programa per a la millora dels barris de Barcelona ha estat concebut com un 
instrument en la lluita contra l’increment de les desigualtats socials a la ciutat. Més 
Definició del Pla de Barris específicament, el programa té per objectiu fer front als efectes negatius que es deriven 
de la concentració de la població que compta amb nivells de renda més reduïts i té més 
El Pla de Barris ha de ser una eina de millora de les condicions de vida als barris de la necessitats socials en aquells barris que pateixen dèficits urbanístics més acusats i on 
nostra ciutat i té, com a objectiu principal, reduir les desigualtats socials i territorials, la qualitat de l’habitatge és menor. 
tot impulsant l’accés a la renda, els serveis, la qualitat urbana i el benestar per a tots 
Aquest propòsit és coherent tant amb l’evidència estadística com amb la literatura 
els ciutadans.
acadèmica, les quals indiquen que el confinament de ciutadans de rendes baixes en 
Per això els seus trets principals han de ser: els barris més desafavorits contribueix a l’empitjorament de les seves condicions de 
• La dotació de recursos extraordinaris i específics. vida i esdevé una barrera afegida tant per a la igualtat d’oportunitats com per a l’accés 
• La transversalitat de les actuacions. a la renda i els serveis. 
• La voluntat de col·laboració interadministrativa (amb els municipis veïns, l’Àrea Per això, el programa de millora de Barcelona s’ha de proposar contribuir a quatre 
Metropolitana, la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i les institucions objectius principals: 
estatals i europees). • Recuperar i impulsar l’activitat econòmica als barris, especialment a través dels plans 
• L’apoderament veïnal, tant en la definició com en el seguiment i gestió del programa. d’ocupació comunitària, el foment de l’economia social i cooperativa, la reactivació i 
18 19
l’impuls del petit comerç, així com la consolidació i el reforç de l’activitat industrial local. Pel que fa als recursos, es considera la conveniència de dotar un fons especial en el 
• Fer front als dèficits urbanístics (degradació de l’espai públic, dificultats pressupost de l’Ajuntament, adscrit a l’Alcaldia, per a la intervenció als barris amb més 
d’accessibilitat, escassedat de zones verdes...), a la baixa qualitat de l’habitatge i la necessitats. Aquests recursos es podrien incorporar als pressupostos corresponents 
manca d’equipaments que puguin afectar, amb intensitat particular, alguns barris de la a partir de l’exercici 2016 i implicarien l’assumpció de les consegüents obligacions 
ciutat, així com fomentar-ne l‘accessibilitat i centralitat. d’inversió i despesa per al conjunt del mandat. 
• Establir accions d’atenció i millora de les condicions de vida de la població que Pel que fa al camp d’acció, els programes d’actuació fugiran de les intervencions 
resideix en aquests barris, amb especial atenció a aquells que més ho necessiten (gent únicament sectorials i comprendran en tots els casos actuacions transversals tant en 
gran, joves en situació d’atur, població immigrada...). l’àmbit urbanístic com social, així com el foment de la vida comunitària i l’organització 
• Apoderar els veïns i veïnes per tal que s’organitzin i estableixin objectius i actuacions dels veïnat. 
de millora de la vida col·lectiva al barri, tot impulsant les pràctiques d’innovació social Pel que fa als actors que l’han de desenvolupar, l’imprescindible impuls públic del 
i l’acció ciutadana. pla partirà de la premissa que el veïnat n’ha de ser protagonista destacat, tant en 
Així mateix, el programa vol esdevenir un exemple de coproducció de les polítiques la concepció i definició de les actuacions com en el seu desplegament, gestió i 
públiques, de tal manera que la decisió respecte a les actuacions a emprendre, el avaluació. 
seguiment i la mateixa realització constitueixin una tasca conjunta de l’Ajuntament i de Pel que fa al seguiment, ha de ser objectiu fonamental del programa de barris que les 
la ciutadania de cada un dels barris a través de les entitats i associacions. experiències de rehabilitació i millora siguin debatudes i avaluades públicament, de 
Amb això, el programa vol aplegar la capacitat, els recursos i la legitimitat de manera que l’experiència pugui ser capitalitzada i pugui estendre’s a altres barris de la 
l’Ajuntament amb la iniciativa, creativitat i eficàcia de l’acció ciutadana, que tan ciutat, de l’àrea metropolitana i del conjunt de Catalunya. 
essencial ha resultat en els darrers anys per pal·liar els efectes de la crisi i fer front a les Finalment, pel que fa a la seva temporalitat, cal tenir en compte que, per la seva 
polítiques que posen en risc el benestar de la població. ambició, els objectius del Pla de Barris tenen un abast de llarga durada. Per tant, 
l’assoliment haurà de ser perseguit de manera constant durant un llarg període, que 
integrarà necessàriament diversos mandats municipals. Ara bé, si la reducció de 
Característiques del Pla 
les desigualtats urbanes és tasca per a una generació, el Pla ha de preveure també 
El Programa es caracteritza, com s’ha dit, per la dotació de recursos públics especials, actuacions amb efectes immediats, que donin resposta a les necessitats més 
la transversalitat de les actuacions, el protagonisme del veïnatge i la capitalització peremptòries i inajornables. 
de les experiències. 
20 21
Àrees d’actuació prioritària: barris i eixos • Articulació del teixit associatiu.
En el marc del present mandat sembla enraonat preveure que es poden iniciar 
Ateses les característiques de la ciutat i la distribució de la renda entre els barris, serà 
actuacions en un màxim de 15 barris compresos dins dels eixos més amunt descrits. 
molt convenient combinar, en l’aplicació del Pla, dues escales territorials diverses: el 
Potser en algunes ocasions pot resultar convenient integrar la gestió de més d’un 
barri i l’eix urbà. 
barri en el mateix pla d’actuació per tal de facilitar-ne la gestió. 
En efecte, la distribució en la ciutat dels barris que requereixen atenció especial 
La decisió fi nal sobre la selecció dels barris en els quals s’intervindrà correspon a 
permet distingir quatre àrees o eixos que es podrien considerar d’actuació prioritària. 
l’Ajuntament. Serà convenient que l’equip de govern doni compte dels criteris seguits 
Aquestes àrees, que contenen els barris més desafavorits de la ciutat en termes de 
en la defi nició dels barris inclosos en el programa, així com del seu desplegament al Ple 
renda familiar disponible mitjana, són les següents: 
de l’Ajuntament i els òrgans de participació veïnal existents. 
• Eix del Besòs 
• Nou Barris/Turons 
RENDA FAMILIAR DISPONIBLE PER CÀPITA (2007-2015)
• Ciutat Vella 
• Sants, Montjuïc i la Marina
Per a cada un d’aquests eixos, seria molt convenient que l’Ajuntament establís un quadre 
d’actuacions de caràcter econòmic, infraestructural, urbanístic i social que constitueixi 
el marc de referència en el qual s’inscriuran cada un dels programes de barris. 
Un cop defi nits els eixos, cal seleccionar els barris en els quals intervenir de manera 
prioritària. Entre els criteris per a la selecció es poden considerar els següents: 
• Nivell de renda mitjana del barri respecte al conjunt de la ciutat. 
• Indicadors socioeconòmics, educatius i sociosanitaris de difi cultat. 
• Presència de col·lectius necessitats d’atenció especial.
• Presència de dèfi cits urbanístics. 
• Estat del parc d’habitatge. 
• Existència d’actuacions complementàries.
Figura 1. Eixos d’intervenció prioritària i renda familiar disponible per càpita als barris de la ciutat (2007 
• Existència de propostes i reivindicacions veïnals. i 2014). Font: Ajuntament de Barcelona, Gabinet de Programació.
22 23
Programes d’actuació i actuacions elegibles  - Sistemes i programes ambientals.
 - Accés col·lectiu a tecnologies de la informació. 
Resulta imprescindible que per a cada un dels barris acollits al Pla s’elabori un 
programa d’actuació específic. Aquest document –que serà tant la guia per a la gestió  - Millora de l’accessibilitat.
de l’Ajuntament com el compromís envers cada un dels barris– hauria d’estar integrat,  Activitat econòmica
com a mínim, dels elements següents:  - Recuperació de l’activitat econòmica. 
 Memòria  - Foment de l’economia social.
 - Diagnosi socioeconòmica.  - Promoció de l’ocupació. 
 - Identificació dels principals dèficits d’accessibilitat, urbanístics i de serveis.  - Foment del petit comerç i comerç de proximitat.
 - Descripció del teixit associatiu i de les iniciatives d’innovació social existents.  Drets ciutadans
 Projecte  - Programes d’atenció social. 
 - Descripció de les actuacions a desenvolupar.  - Equitat de gènere. 
 - Pressupost per a actuacions.  - Actuacions de salut pública.
 - Cronograma d’actuacions.  - Escolarització i entorn.
 Organització  Apoderament veïnal 
 - Instruments de gestió.  - Impuls de l’associacionisme veïnal.
 - Mecanismes de participació ciutadana i de coproducció de polítiques.  - Foment de les pràctiques d’innovació social i de solidaritat veïnal.
 - Programa de comunicació.  - Coproducció de polítiques entre les entitats veïnals i l’administració.  
 - Procés d’avaluació. L’objectiu d’impulsar la transversalitat de les actuacions s’hauria de concretar en la 
Les actuacions elegides per formar part del programa d’actuació a cada barri poden voluntat d’intervenir, a cada barri, en la majoria dels camps enunciats. Així mateix, 
correspondre prioritàriament als quatre camps següents: s’establirà un equilibri entre els recursos destinats, per un costat, a les inversions 
 Medi urbà físiques i en equipaments i, per l’altre, en serveis socials i atenció directa a les persones. 
 - Espai públic i zones verdes. Per a la visualització del Pla serà molt convenient definir una sèrie de projectes-pilot 
 - Millora dels elements comuns de l’edificació residencial. a cada barri. Aquests projectes han de tenir un paper catalitzador respecte a tots els 
 - Equipaments. altres i contribuir a establir la imatge i l’eix d’explicació de la intervenció. 
24 25
En cap cas haurien de ser assignades al finançament del programa actuacions Segurament serà convenient en aquest cas fer un pas més, que permeti encara més 
ja existents a través d’altres mecanismes d’intervenció local o supralocal, de tal implicació del veïnat en la gestió del pla de cada barri. Així, es podria pensar en la 
manera que els recursos del Fons de millora de barris vinguin sempre a afegir-se constitució de grups de treball temàtics (integrats per representants de l’Ajuntament 
als ja previstos o existents. Tanmateix, l’Ajuntament promourà la posada en marxa i de les entitats veïnals) que segueixin l’aplicació de les actuacions de cada un dels 
d’actuacions complementàries específiques als barris objecte d’intervenció. Aquestes projectes urbans, econòmics, socials i cívics que tingui en compte el Pla. De la mateixa 
se centraran, en particular, en els àmbits de la rehabilitació de l’habitatge, l’ocupació, la manera, per tal d’avançar en la línia de la coproducció de serveis, en l’avinentesa que 
salut, el medi ambient i l’educació, entre d’altres. l’Ajuntament estableixi instàncies de coordinació o gestió específica a cada un dels 
barris, es podria preveure la incorporació de representants de les entitats veïnals en 
Participació i implicació del veïnat aquestes instàncies gestores. 
Per al disseny, gestió i avaluació de cada projecte d’intervenció als barris serà Formació i avaluació
convenient establir els mecanismes de debat i participació amb la ciutadania i les 
organitzacions veïnals de cada barri. La implicació del veïnat hauria d’abastar com a Per tal de facilitar el desenvolupament de les actuacions, la implicació veïnal i la 
mínim els aspectes següents: capitalització de les experiències serà convenient que el Pla de Barris de Barcelona 
• L’adopció d’una diagnosi compartida respecte a la situació del barri. incorpori la creació d’espais de formació i aprenentatge col·lectiu destinats tant als 
• El consens més ampli possible respecte a les prioritats i les actuacions a desenvolupar treballadors de l’Ajuntament com a tots els actors vinculats als diferents projectes 
en curs (entitats veïnals, organitzacions del tercer sector, entitats d’economia social, 
• El debat i l’acord sobre l’assignació dels recursos.
responsables dels serveis públics...). 
• L’acord sobre els instruments de gestió a emprar, que hauran d’incorporar tant com 
Aquests espais de formació i debat tindran tres propòsits principals: 
sigui possible la xarxa d’entitats i organitzacions veïnals.
• Compartir les informacions i les anàlisis derivades de l’actuació del programa en el 
Per al seguiment, debat i avaluació de la Llei de barris de Catalunya en termes generals 
seu conjunt.
va donar molt bons resultats la constitució d’un consell d’avaluació i seguiment a 
cada un dels barris acollits al programa, integrat pel veïnat i totes les institucions • Fornir formació específica sobre aspectes concrets necessaris per al bon 
implicades. Tanmateix, en el cas de Barcelona, on ja existeixen nombroses instàncies desenvolupament del programa.
de participació –en particular, els consells de barri–, potser la constitució d’aquests • Promoure l’intercanvi d’experiències i la identificació de bones pràctiques amb 
consells específics podria resultar redundant. participació de tots els agents vinculats a les actuacions en curs. 
26 27
D’altra banda, d’acord amb la voluntat de capitalitzar els aprenentatges derivats Serà molt convenient la constitució en el si de l’organisme gestor del Pla d’una oficina 
de les actuacions, s’establiran els mecanismes d’avaluació oportuns durant el del Pla de Barris que tingui per comesa exclusiva el seu impuls i gestió. 
desenvolupament i al final del Pla. 
Aquesta avaluació serà coordinada pel Consell Assessor del Pla de Barris, confiada a Consell assessor del Pla de Barris de Barcelona
entitats externes a l‘Ajuntament i els seus resultats seran fets públics i comunicats tant 
al veïnat de cada barri com al Ple de l’Ajuntament. A efectes de seguiment del programa es constituirà un consell assessor del Programa 
de barris de Barcelona, integrat per ciutadans i professionals de reconegut prestigi en 
l’àmbit de l’urbanisme, els serveis socials, la dinamització econòmica i l’associacionisme 
Finançament i organització ciutadà. Les persones membres del consell i la seva presidència seran nomenades per 
La inversió mitjana prevista en els projectes incorporats a Llei de barris de Catalunya l’alcaldessa de la ciutat. Els càrrecs del consell assessor no seran remunerats.
en el període 2004-2010 fou aproximadament de 10 milions d’euros. Així, el volum Les funcions que el consell pot desenvolupar són les següents: 
d’inversió i despesa que, segurament, caldria preveure en el present mandat, si es • Assessorar l’alcaldessa, la comissió de pilotatge i l’Oficina de Barris sobre el 
resolgués d’intervenir efectivament en una quinzena de barris, podria ser proper als desenvolupament i els resultats programa.
150 milions d’euros. Les actuacions que, per raons de força major, no puguin ser • Informar la selecció de barris en els quals es desenvoluparan les actuacions.
desenvolupades en el present mandat podrien ser objecte d’execució en el mandat 
• Informar el programa d’actuacions a desenvolupar a cada barri a proposta de 
següent. 
l’Ajuntament i dels processos de participació ciutadana.
Per a la gestió i el suport administratiu al Pla de barris en el si de l’Administració • Efectuar el seguiment de les actuacions a cada un dels barris.
municipal serà convenient la creació d’una comissió de pilotatge adscrita a l’Alcaldia i 
• Vetllar per la implicació de tots els àmbits de l’Administració de l’Ajuntament, 
presidida pel gerent de l’Ajuntament. Podrien formar part d’aquesta comissió els tècnics 
necessària per assegurar la transversalitat de les actuacions.
i funcionaris adscrits a totes les àrees que intervenen en les matèries compreses al 
projecte del Pla. La funció principal d’aquesta Comissió serà aconseguir la implicació • Vetllar per la promoció de les actuacions d’implicació veïnal. 
de totes les àrees i serveis de l’Ajuntament concernides en l’execució del programa, • Impulsar la capitalització de les experiències del conjunt de barris acollits en el 
de manera que es potenciï el caràcter transversal de les actuacions. programa.
Així mateix, en les tasques de la comissió de pilotatge podria participar, sempre que • Promoure el programa de formació de treballadors municipals i membres de les 
es tractin qüestions que requereixin el seu concurs, personal tècnic de cada un dels entitats ciutadanes.
districtes concernits en el desenvolupament de les actuacions del Pla de Barris. • Rebre informació respecte a la dotació del Fons per al Programa de barris.
28 29
• Emetre un informe anual sobre l’evolució del programa que serà presentat al Ple del 
consistori.
• Contribuir a la difusió dels resultats del programa i, en especial, de les actuacions que 
puguin ser de més interès per aplicar-les a altres barris o àrees urbanes. 
El Consell Assessor es dotarà d’un suport tècnic i administratiu destinat a preparar la 
documentació necessària per al desenvolupament de les seves funcions. A través de 
la presidència, el Consell podrà convidar membres de l’Administració municipal o altres 
persones a prendre part en alguna de les seves sessions. 
El Consell Assessor establirà el seu règim de sessions i es reunirà a convocatòria de 
la seva presidència o a instàncies de l’alcaldessa.
1 Impulsar des de l’ajuntament i l’acció 
ciutadana el Pla de barris com un 
instrument d’actuació integral per a 
la millora de les condicions de vida, 
l’equitat social i el dret a la ciutat.
30 31
FRANCESC MUÑOZ
Regeneració
urbana
La regeneració de la ciutat a Europa: 
noves problemàtiques, nous actors, noves polítiques
FRANCESC MUÑOZ
OBSERVATORI DE LA URBANITZACIÓ, UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA
L’evolució i el context de les polítiques de regeneració urbana a Europa veïnat. La Llei de barris desenvolupada a Catalunya entre els anys 2004 i 2010 és un 
exponent destacat d’aquests aprenentatges i aquestes ambicions.
A la ciutat europea contemporània les intervencions de remodelació dels teixits urbans 
existents tingueren els seus orígens en la reforma de la ciutat històrica. Aquestes 
intervencions perseguien sobretot dos objectius: bé transformar les trames històriques 
preexistents per tal d’adaptar-les a les exigències econòmiques i els interessos dels Nous criteris per a un nou paradigma
grups dominants; bé museïficar parts de la ciutat, tot posant de relleu determinats 
elements patrimonials. El context actual de les polítiques de regeneració urbana a Europa reclama, de fet, la 
Amb la construcció de l’estat del benestar, que prengué particular intensitat en diversos reformulació del cànon de regeneració urbana que s’ha anat consolidant d’ençà de 
països d’Europa occidental després de la Segona Guerra Mundial, la preocupació per la fi de la Segona Guerra Mundial. Els canvis a la ciutat i a la societat fan evident la 
la remodelació física va anar donant pas a moltes ciutats a una preocupació més gran necessitat de respondre a noves problemàtiques i d’incorporar-hi nous actors. Aquest 
per les qüestions socials i per la voluntat de beneficiar els grups socials populars a canvi de paradigma requereix prendre en consideració tres qüestions principals.
través de la millora de la ciutat. La importància de la qüestió social, no només pel que fa a incorporar en la política 
D’ençà la dècada del 1970, les polítiques de regeneració urbana a Europa anaren urbanística elements de política social urbana, sinó per la necessitat de comptar 
amb la implicació real de la ciutadania en la formulació i gestió de les polítiques de 
evolucionant i incorporant nous horitzons. En particular, des del punt de vista territorial 
regeneració de la ciutat.
van ser molt rellevants els tres següents: l’eixamplament del perfil d’àrea urbana 
La importància de les qüestions patrimonials urbanes a l’hora d’interpretar i intervenir 
objecte dels programes de regeneració, des dels centres històrics i inner cities a tot 
en el paisatge urbà a través de les operacions de transformació de la ciutat. Això ha 
tipus de teixit urbà deprimit; la innovació pel que fa a les formes de gestió, incorporant 
posat de manifest el valor operatiu de conceptes com el de “paisatge ordinari” en la 
cada vegada més la proactivitat des de l’esfera local; i l’extensió dels programes de configuració de les identitats dels barris i de gestionar polítiques de cohesió social en 
regeneració de les grans ciutats a aquelles intermèdies primer i els nuclis petits, més l’escala urbana micro.
tard.
La necessitat d’incorporar criteris ambientals i nous horitzons programàtics derivats 
Finalment, en els darrers vint-i-cinc anys, la posada en marxa de diverses iniciatives de les polítiques climate-proof i de transició energètica urbana, eixamplant molt, per 
d’abast europeu –com el programa URBAN de la Unió Europea, avui malauradament tant, els marges de les actuacions de sostenibilitat històricament implementades 
desaparegut– va permetre consolidar noves aproximacions a les polítiques de durant les últimes dècades i afegint així una nova capa de valor a les actuacions de 
rehabilitació urbana: la necessitat que estiguessin basades en la transversalitat de regeneració de la ciutat.
les actuacions, la cooperació entre diversos nivells administratius i la implicació del D’aquesta manera, la política de regeneració urbana a cada ciutat ha de partir de la 
34 35
voluntat de donar resposta des de l’àmbit local –i per tant de manera necessàriament ciutats. A més, és necessari plantejar diversos moments en els quals la participació 
parcial i limitada, però del tot imprescindible– a les grans qüestions que planteja d’actors diferents pot ser més útil en funció de la seva capacitat per contribuir a enriquir 
l’evolució de la societat contemporània: la mundialització, la demanda de democràcia la dinàmica de rehabilitació d’un barri.
política i la crisi ambiental. • Pel que fa a les polítiques urbanes, cal aprofundir en les relacions transversals que es 
La revisió del cànon de regeneració urbana, construït en el decurs de dècades a poden establir entre les diferents accions de política sectorial, cada una de les quals pot 
partir del lideratge i l’experiència de diferents ciutats europees, planteja doncs el repte tenir diferents graus de responsabilitat a l’hora de configurar fulls de ruta en el disseny 
d’entomar una triple actualització de continguts, visions i objectius pel que fa tant a dels programes i accions de regeneració urbana. És necessari, així mateix, ressaltar 
les problemàtiques que mira de resoldre la regeneració urbana, com els actors que una i altra vegada que la regeneració urbana no pot ser una política únicament local i 
han de protagonitzar els processos de transformació de la ciutat i les polítiques, que és necessari dur-la a terme en cooperació entre les diverses administracions, tant 
estratègies, projectes i actuacions concrets que es desenvolupen quan s’estableix horitzontal (entre els municipis), com vertical (entre els municipis i nivells superiors de 
un programa específic de regeneració de la ciutat. Els criteris que, al nostre entendre, l’administració).
resulta convenient de tenir en compte en fer-ho són els següents.
• Pel que fa a les problemàtiques, cal actualitzar el coneixement sobre la realitat 
urbanística i, sobretot, social dels barris objecte dels programes de regeneració. 
Aquests es veuen en molts casos afectats per processos inesperats de canvi, que 
han introduït durant les últimes dècades dinàmiques locals noves i s’han traduït en 
composicions socials i familiars també diferents d’aquelles que havien caracteritzat els 
teixits urbans objecte d’aquest tipus d’actuacions en el passat. Tres elements resulten Concebre la política de barris com 
d’importància cabdal: l’impacte de les migracions internacionals i la multiculturalitat; 
els efectes de la crisi econòmica sobre la desigualtat i la pobresa, i la necessitat de fer 2 una resposta local, limitada però 
front a noves i agudes problemàtiques ambientals. 
• Pel que fa als actors, la principal novetat és el trencament del paradigma segons el imprescindible, als reptes derivats 
qual els processos de regeneració havien de ser liderats per l’Administració pública, 
de manera que l’acció veïnal quedava circumscrita a l’àmbit de la reivindicació i la de les grans tendències de canvi: la 
consulta. En els darrers anys, en un context de retrocés de l’estat del benestar i de 
severes dificultats econòmiques, s’ha fet evident la importància de l’acció ciutadana mundialització, la crisi ambiental i la 
i l’autoorganització dels barris. Així, cal reconèixer la diversitat d’agents que poden 
participar en un projecte de regeneració urbana en el moment actual d’evolució de les demanda de democràcia política. 
36 37
ORIOL ESTELA
Activitat
econòmica
L’ocupació i l’activitat econòmica: possibilitats
d’actuació des de l’àmbit local
ORIOL ESTELA
PLA ESTRATÈGIC METROPOLITÀ DE BARCELONA
L’ocupació i l’activitat econòmica: factors clau en les desigualtats de renda de residència de les persones que hi treballen ens permet estimar en quina mesura la 
renda circula pel barri o fuig cap a altres indrets.
Les desigualtats entre els barris de la ciutat de Barcelona, reflectides en indicadors 
La tipologia d’empreses ubicades al barri té a veure amb l’impacte que poden tenir 
com les diferències de renda i els nivells de pobresa, tenen en bona mesura l’origen 
en la seva economia. Les empreses d’economia social tendeixen a relacionar-se 
en l’activitat econòmica i els índexs d’atur de la població. És per això que l’anàlisi 
més amb el seu entorn immediat que no pas les empreses mercantils, així com les 
de l’ocupació i l’economia dels barris és imprescindible per entendre d’on i com 
empreses familiars solen tenir més impacte local que les que pertanyen a cadenes, on 
sorgeixen aquestes desigualtats.
una part significativa dels ingressos marxen del lloc on s’han generat.
L’origen, composició i distribució dels ingressos de la població d’un barri vénen 
Més enllà dels límits administratius, l’activitat econòmica en l’entorn proper, així com 
determinats en gran part per l‘estructura demogràfica i la relació amb l’ocupació. Els 
la connectivitat amb la resta de la ciutat i l’entorn metropolità en general ens indica 
ingressos poden provenir de salaris, prestacions i subsidis, beneficis empresarials, etc., 
les possibilitats d’ocupació per als veïns i veïnes dels barris, així com la capacitat 
fet que en condicionarà la regularitat, l‘estabilitat i probablement el volum.
d’atracció i de fugida de despesa. Aquesta influència es pot manifestar en sentit positiu 
Des del punt de vista de l’accés a l’ocupació, és evident que avui en dia no té gaire (possibilitat d’accés a una gran quantitat i varietat de llocs de treball) com en sentit 
sentit plantejar una relació directa entre els llocs de treball disponibles en un barri i el negatiu (impacte sobre el teixit comercial del barri d’una gran superfície comercial 
nivell d’ocupació de les persones que hi viuen, que tenen al seu abast tot un mercat de situada en una zona propera).
treball metropolità. Sí que és important, però, conèixer el perfil ocupacional dels veïns 
En definitiva, la forma com es genera, atreu i circula la renda en un barri, juntament 
i veïnes: nivell d’estudis, activitat/inactivitat, situació laboral, etc. per poder estimar les 
amb el volum i característiques de la població i dels llocs de treball disponibles són 
seves opcions d’accedir a un lloc de treball.
els aspectes clau a considerar en l’anàlisi de l’economia local.
És important també conèixer quina és l’activitat econòmica existent al barri perquè, 
Addicionalment, però de manera no menys rellevant, existeixen altres fórmules 
en qualsevol cas, serà la primera font de renda i de llocs de treball per als qui hi viuen, ja 
de dinamització econòmica que no passen necessàriament per la disponibilitat 
que als barris menys centrals de la ciutat és més freqüent que les persones titulars dels 
de renda. L’economia domèstica i de les cures són dimensions de l’economia que 
negocis que s’hi troben i les persones que hi treballen siguin de l’entorn més proper. El 
tenen un protagonisme essencial en el benestar dels barris, mentre que les iniciatives 
comerç minorista, els serveis a peu de carrer i la restauració seran probablement les 
col·laboratives i solidàries –des dels mercats d’intercanvi al desenvolupament d’horts 
principals activitats en la majoria dels casos, tret d’aquells barris que continguin algun 
urbans, passant pels bancs del temps– són cada cop més presents en la satisfacció 
tipus d’espai industrial o logístic dins dels seus límits. Tallers i despatxos professionals 
de les necessitats de les veïnes i els veïns.
acostumen a representar un nivell següent d’activitat econòmica. El coneixement 
sobre la titularitat dels negocis, sobre les interrelacions entre aquests i sobre el lloc 
40 41
• Identificació de les iniciatives econòmiques no mercantils basades en l’acció i 
Pautes per a l’actuació la cooperació comunitària, principalment dins del marc de l’economia solidària. Cal 
donar suport a l’establiment i dinamització de xarxes de col·laboració entre aquestes 
Per tal de millorar els nivells d’activitat als barris i promoure l’ocupació dels que hi iniciatives per tal de contribuir al seu creixement i integració.
viuen, en el context d’unes polítiques transversals, considerem que cal parar atenció • Identificació i posada en valor, mitjançant processos participatius, dels actius 
als criteris següents. infrautilitzats del barri, com ara la utilització temporal d’espais buits (solars, edificis) o 
• Disposar d’un coneixement ampli i profund dels elements principals que configuren equipaments infrautilitzats.
l’economia del barri. Els principals són els següents:
Coneixement de les característiques de la població i de la seva relació amb l’ocupació.
Coneixement de l’activitat econòmica del barri, amb una aproximació a la circulació i 
la fugida de renda.
Cartografia de les activitats econòmiques, característiques de les empreses i 
localització dels llocs de treball en el barri i en el seu entorn immediat.
En el cas d’existir un polígon o una zona d’especial concentració d’activitats 
econòmiques, cal una anàlisi específica de les formes de relació existents entre 
aquests espais i la resta de barri.
• Foment del comerç local no només com a instrument per a la prestació de serveis i 
generació d’ocupació, sinó també com a element imprescindible per a la vida ciutadana, 
la qualificació de l’espai públic i la cohesió dels barris. 
• Identificació dels serveis de promoció econòmica i ocupació a disposició de la 
població resident. Desenvolupament de fórmules de canalització vers aquest tipus Promoure l’activitat econòmica, l’ocu-
de serveis i de facilitació de l’accés quan no es trobin en el mateix barri. En algun cas, 
es podria proporcionar una primera atenció bàsica per part de l’equip tècnic del Pla 3 pació i el comerç local amb l’objectiu 
de Barris per tal d’orientar les persones i empreses que necessitin suport en aquest 
àmbit. Així mateix, es pot jugar un paper catalitzador en l’establiment de xarxes de de millorar l’accés de la població a la 
col·laboració entre empreses i/o entre persones en situació d’atur o amb necessitats 
específiques de millora ocupacional. renda, els serveis i el benestar. 
42 43
ANDREU DOMINGO
Població
La població: diversitat i cohesió
ANDREU DOMINGO
CENTRE D’ESTUDIS DEMOGRÀFICS
Canvis en el paisatge humà barceloní dinàmica ciutadana. Per això, l’arrelament i la identitat col·lectiva dels que hi viuen 
estan fortament vinculats al temps i a les expectatives de residència. Molts dels reptes 
L’envelliment i les migracions són els principals protagonistes de les mutacions de convivència i cohesió social tenen un component de xoc de generacions antigues 
demogràfiques dels barris de Barcelona. La renovació poblacional producte del ritme i noves relacionades amb l’ús i definició de l’espai públic i el sentiment de pertinença 
variable i geogràficament canviant entre el saldo migratori i el creixement vegetatiu al barri. Paral·lelament, cal tenir en compte que les identitats urbanes no sorgeixen 
està transformant el paisatge humà barceloní, alhora que traça noves fronteres a exclusivament dels barris. Tenen a veure també amb el conjunt de la ciutat i en el fet 
l’interior dels barris i en redefineix les exteriors. Tres són els factors cabdals, relatius, que els infants d’avui, joves de demà, tindran en l’àmbit metropolità una de les seves 
respectivament, a l’estructura i l’evolució de la població, la seva diversitat i la seva referències primeres d’identitat –encara que no exclusives.
relació amb l’espai urbà. 
La inèrcia de l’estructura de la població i la dinàmica marcada pel cicle econòmic. 
Dues forces demogràfiques es troben a la base de la transformació dels barris de la 
ciutat: l’allargament de l’esperança de vida amb l’envelliment consegüent –de caire Noves accions polítiques a l’entorn de la demografia
estructural–, i les migracions, de caire dinàmic. El primer és el que marca la inèrcia. 
El segon presenta dos vessants: els efectes de les migracions passades i els de les En l’elaboració i execució de projectes de regeneració urbana cal no oblidar la 
presents (i futures). El creuament d’aquests dos fenòmens amb el mercat de l’habitatge demografia –com s’ha fet sovint en el passat–, tant en el seu vessant d’evolució de 
i el laboral tindrà una gran influència en la distribució territorial de la població i la seva la població que habita la ciutat com de demos, expressió de la seva voluntat política. 
renovació. En aquest camp, les accions polítiques hauran d’anar dirigides prioritàriament a donar 
resposta a tres necessitats: 
La diversitat territorial i demogràfica dels barris és tan important que no es pot 
extrapolar una imatge de conjunt. Aquesta diversitat s’expressa, en primer lloc, en • Replantejar-se la categorització de les poblacions en relació amb les polítiques 
l’estructura d’edats que afecta la demanda de serveis –relatius a l’escola, l’activitat o públiques. La rigidesa de la categorització de la població a través de la qual es pensen 
les polítiques públiques (infantesa, joves, adults, vellesa) xoca amb la transformació 
les estructures de la llar–; en segon lloc, la diversitat té relació amb el lloc de naixement 
de la construcció social de les edats –tant en els límits biològics com en les seves 
–que segueix pautes de concentració i segregació estretament relacionades amb la 
funcions–, i amb la definició que en fan les persones immigrades. També contrasta 
desigualtat social–; en tercer lloc, la diversitat s’expressa també en el desequilibri relatiu amb la necessària reformulació dels papers de gènere adscrits a la diferència sexual 
per sexe –que marca les pautes de sociabilitat. Aquesta pluralitat es veu incrementada (masculí/femení). Governar la ciutat, des d’aquesta perspectiva, requereix, d’una 
encara per la presència de la població flotant i estacional i l’ús que aquesta fa de l’espai. banda, entendre la complexitat i reconèixer l’heterogeneïtat i, de l’altra, participar en la 
Arrelament i identitat territorial. Cal tenir en compte que el barri forma part d’una seva reformulació d’acord amb aquestes mutacions.
46 47
• Lluitar contra la pigmentocràcia i la polarització. Cal evitar la segregació i concentració 
negatives o disfuncionals que s’acaben concretant en processos de polarització i 
encapsulament (sobretot residencial, però també escolar o laboral), expressió d’una 
estructura social segmentada. Una de les expressions d’aquesta segmentació és la 
pigmentocràcia, és a dir, la tendència a ordenar les desigualtats socials acolorint-les en 
funció dels prejudicis articulats al voltant del fenotip, l’origen i l’adscripció etnocultural 
o la religió dels veïns i veïnes. Alhora s’ha d’afavorir la multiplicitat d’usos de l’espai i 
la concurrència de poblacions diverses (per origen, edat o sexe).
• Fomentar la identitat territorial com a espai de cohesió social. La implicació en un 
projecte de transformació social a escala local és el factor més innovador quant a la 
formació d’una identitat compartida que es troba a la base de la cohesió social. La 
coparticipació i la defensa i creació d’espais comuns marcats per la interculturalitat 
apareixen, doncs, com a accions prioritàries. El punt de partida consisteix a determinar 
els agents de canvi i potenciar les iniciatives ja existents en l’àmbit popular.
4 Combatre la segmentació de la po-
blació per raons d’origen o d’edat, tot 
fomentant la identitat de barri com a 
espai de cohesió social. 
48 49
MARINA SUBIRATS
Educació
L’educació: igualtat d’oportunitats i palanca de canvi
MARINA SUBIRATS
UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA
L’educació, eina fonamental per al progrés de les persones educatius. A Barcelona, la qualitat de l’educació és molt diversa si fem la comparació 
entre centres i també entre barris. En aquest sentit, cal un esforç especial per millorar la 
Dir que el Pla de Barris ha de donar la màxima importància a l’educació que s’hi qualitat educativa als barris amb més dificultats, en els quals habitualment l’educació 
imparteix és gairebé una obvietat. Això és així per dues raons fonamentals: perquè és també de menys qualitat. 
l’educació segueix sent, en aquest moment, l’eina més potent per trobar feina i per a 
Dit això, ens podem preguntar: quins són els elements bàsics que diferencien la qualitat 
l’ascens social, d’una banda; i de l’altra, perquè els nivells educatius assolits per les 
de l’educació a Barcelona? La situació a la nostra ciutat és d’una forta jerarquització 
persones segueixen tenint una forta correlació amb el seu origen social. Sabem que és 
dels centres educatius, a través, fonamentalment, de dos mecanismes: d’una banda, 
als barris més pobres on els nivells educatius de la població, i de la població jove, són 
la diferència entre escola privada, concertada i pública i, de l’altra, la diferència interna 
més baixos. De manera que només fent un esforç per millorar l’educació en aquests 
dins mateix de l’escola pública. No és que la privada i concertada siguin millors que la 
barris podrem esperar que les seves generacions joves visquin millor que les actuals 
pública, en conjunt; podem dir que a tots dos grups hi ha escoles molt bones i altres 
i sentin que formen part d’una societat que els ofereix vies de progrés. Per anar més 
de molt deficients. Però la pública és la que s’ha d’enfrontar amb dificultats afegides, 
enllà d’afirmacions genèriques i situar-nos en el nostre present, aquest punt de partida 
procedents de l’alumnat immigrant, les retallades de personal –que han afectat 
requereix algunes precisions.
molt més la pública que la concertada–, i sovint el baix nivell cultural de les famílies 
La crisi, amb la pèrdua de llocs de treball i augment de l’atur, ha devaluat els títols de procedència de l’alumnat, factors tots ells que fan molt més difícil la tasca del 
acadèmics, de manera que es podria pensar que ja no són útils en el mercat de treball. professorat.
És fals. Tota la informació disponible mostra que l’atur afecta molt més les persones 
En conjunt, no es tracta de dèficit de places escolars, encara que aquest dèficit es pot 
amb nivells educatius baixos, i que els títols acadèmics són una defensa davant d’un 
produir puntualment, ja sigui en moments de forta immigració i/o d’empobriment de la 
mercat de treball difícil. Aquesta característica es mantindrà encara probablement per 
població que augmenta la demanda d’escola pública, o altres aspectes conjunturals. La 
molt temps, i fins i tot pot ser que s’accentuï. De manera que tenir cura de l’educació dels 
manca d’equipaments es detecta sobretot en relació amb l’escola bressol, però no en la 
desfavorits és gairebé l’única manera, a mitjà termini, de millorar-ne les oportunitats 
primària i secundària. Cal resoldre la qualitat de la pública als barris més desafavorits 
d‘inserció laboral i social i d’evitar-ne la marginació. 
i garantir que a través de l’escola es puguin detectar i resoldre problemes que afecten 
Malgrat la impressió generalitzada que l’educació és neutra en relació amb les classes les criatures, com les mancances alimentàries o altres privacions materials. I, al 
socials, tots els estudis ens mostren que no és així: el risc de fracàs escolar ha estat mateix temps, cal fer de les escoles públiques, en aquests barris, centres d’irradiació 
avaluat en sis vegades més alt per a l’alumnat procedent de famílies de nivells cultural, dignificats al màxim per les instal·lacions i el professorat, que hauria de ser el 
socioeconòmics baixos que per al procedent de famílies de nivells socioeconòmics més preparat de tota la ciutat.
elevats. Un dels factors cabdals del fracàs escolar és la diversa qualitat dels centres 
52 53
• Com a part d’aquest pla, analitzar la connexió existent entre els centres de primària 
Orientacions de la política educativa municipal als barris i de secundària, per assegurar-nos que en tots els barris hi ha la necessària continuïtat 
entre els dos cicles. 
I què caldria fer per aconseguir un bon nivell educatiu a tota la ciutat, i especialment 
• Comprovar també la implantació i desenvolupament en tots els barris deficitaris 
als barris més desafavorits? Com a criteris que haurien d’orientar la política educativa 
del “Projecte Èxit”, un projecte municipal per evitar el fracàs escolar que es va iniciar fa 
municipal en relació amb el Pla de Barris cal subratllar els següents: 
uns 15 anys i que ha mostrat la seva eficàcia. En aquests moments es du a terme des 
• Continuar amb la creació de la xarxa d’escoles bressol pública, donant prioritat a la del Consorci d’Educació de Barcelona (CEB).
localització als barris més desafavorits i més deficitaris.
• Promoure la incorporació de les escoles dels barris més deficitaris a la xarxa 
• Assegurar el servei de menjador a totes les escoles situades a barris amb nivells de “Escola Nova 21”. Es tracta d’una xarxa d’innovació educativa que està canviant la 
renda baixos i convertir-lo en gratuït per a tots els nens i nenes procedents de famílies manera de treballar als centres, i a la qual s’estan adherint voluntàriament. És del tot 
amb rendes baixes. necessari que les escoles dels barris més desafavorits també hi participin, atès que 
• Assegurar també, a través de les escoles i en col·laboració amb els CAP, la revisió aquest canvi de forma pedagògica és especialment adequat en zones de marginació 
sanitària periòdica de les criatures procedents de famílies amb dificultats, o de totes cultural. 
les criatures als barris més desafavorits. Aquesta mesura, que en períodes anteriors • Analitzar per a cada barri la dotació de centres de formació professional i l’adequació 
no semblava necessària, ho és ara, si tenim present els nivells de pobresa infantil d’aquests centres a les característiques de l’entorn.
detectats i creixents amb la crisi.
• Posar en marxa un “projecte educatiu de barri” que permeti atendre les necessitats 
• Posar en marxa els mecanismes adequats perquè el professorat pugui fer el específiques de cadascun en matèria d’integració escola/barri, camí escolar, educació 
seguiment d’algunes criatures amb amenaces especials, com per exemple nenes d’adults, aculturació dels immigrants, reconversió professional, necessitats educatives 
de procedència diversa que a la pubertat desapareixen de les escoles o dels instituts especials, etc., i que permeti la col·laboració de tota la població en l’establiment de les 
abans d’haver completat els cicles formatius obligatoris. Així mateix, per a la prevenció necessitats i també de les solucions que es poden oferir.
de mutilacions com en el cas de nenes procedents de determinats països que corren 
el perill de ser mutilades sexualment.
• Estudiar un per un els centres educatius als barris més deficitaris, i veure com es Millorar l’oferta educativa dels barris per 
poden dignificar les escoles que es troben en pitjors condicions, des del punt de vista 5
tant de les infraestructures i equipaments com del professorat. Fer un pla de millora tal de fer-ne un instrument d’irradiació 
escolar en aquests barris. cultural i de progrés social. 
54 55
CARME BORRELL I LUCÍA ARTAZCOZ
Salut
La salut: equitat social i autonomia personal
CARME BORRELL I LUCÍA ARTAZCOZ
AGÈNCIA DE SALUT PÚBLICA DE BARCELONA
La salut, les desigualtats en salut i els determinants socials de la salut com ara l’educació, el mercat de treball, la família o l’habitatge, tot i que no acostumen 
a tenir en compte de manera explícita la salut, de fet tenen un gran impacte sobre la 
Una definició de salut àmpliament utilitzada és la del Congrés de Metges i Biòlegs de salut de la població. Per exemple, les mesures d’austeritat impulsades per afrontar la 
Perpinyà de 1976 que la considera “com aquella manera de viure autònoma, solidària i crisi econòmica a molts països d’Europa han contribuït al deteriorament de la salut i 
joiosa” la qual cosa posa en evidència que la salut és una via de promoció de la llibertat 
l’increment de les desigualtats en la salut.
i l’equitat de les persones. Tenint en compte aquesta definició, cal assenyalar que la 
majoria de persones no té una situació vital, econòmica o laboral adequada amb la Actualment la major part de la població viu en àrees urbanes. Aquestes àrees tenen 
qual poder gaudir d’una vida saludable. característiques específiques (comparades amb les àrees rurals) que influencien la 
salut de les persones que hi viuen: a) tenen una alta densitat de població i, a més, és 
Les desigualtats socials en salut es produeixen quan no existeixen les mateixes 
una població diversa, de diferents nacionalitats, cultures o religions; b) a les ciutats 
oportunitats de desenvolupar el màxim nivell de salut per part de tota la població. 
hi sol haver un ampli ventall de recursos humans que poden influir en la salut, com 
Aquestes desigualtats són el resultat de les diferents oportunitats i recursos 
per exemple les organitzacions comunitàries o els sindicats; c) tenen serveis més 
relacionats amb la salut que tenen les persones en funció de la seva classe social, 
sexe, territori o ètnia, fet que es tradueix en una pitjor salut en els col·lectius socialment accessibles per a la població, com per exemple els serveis de salut, educatius, etc.; d) 
menys afavorits (les persones de classe menys privilegiada, les dones o de territoris són àrees que mantenen una intensa relació amb altres territoris (àrea metropolitana, 
més pobres). comunitat autònoma, país, etc.), i e) les desigualtats en salut acostumen a ser molt 
marcades, ja que existeixen barris on es concentra la població més desafavorida, que 
És important assenyalar que les desigualtats en salut són el resultat de la situació en 
té pitjors indicadors de salut, i altres barris on passa just a la inversa. Un exemple és la 
què la població creix, viu, treballa i envelleix, i del tipus de sistemes que s‘utilitzen per 
diferència en l’esperança de vida en néixer entre barris de Barcelona, que ha arribat a 
combatre la malaltia. Les condicions en què la gent viu i mor estan determinades per 
ser d‘11 anys entre el barri que la té més alta i el que la té més baixa. 
dinàmiques polítiques, socials i econòmiques que determinen les seves condicions 
de vida i treball. Tots aquests factors són els “determinants socials de la salut”, o A les àrees urbanes, els determinants socials de la salut es poden agrupar en: a) 
sigui els factors socials que estan relacionats amb la salut i que es distribueixen de governança tant dels poders públics, com d’altres actors; b) context físic que inclou 
manera desigual entre grups socials. És important tenir en compte que la salut de l’entorn construït, la mobilitat, les condicions ambientals, etc.; c) context socioeconòmic, 
la població depèn fonamentalment d’aquests factors socials. Per això, la millora de referit a les condicions de vida i treball de les persones; i d) els entorns on les persones 
la salut i l’equitat requereixen dur a terme polítiques, programes i intervencions que viuen (barri, escola, lloc de treball, etc.), que estan influenciats pel context tant físic com 
englobin tots els sectors socials fonamentals a cada societat, el que s’ha anomenat socioeconòmic. Tots aquests factors canvien segons els eixos de desigualtat com la 
“salut en totes les polítiques”. Les polítiques impulsades des de sectors no sanitaris, classe social, el gènere, l’ètnia o el territori.
58 59
de la xarxa –serveis, veïnatge, grups i entitats– aporti els seus actius (habilitats, 
El Pla de Barris com a política per reduir les desigualtats coneixements, recursos, etc.) per a l’assoliment dels objectius plantejats. Aquest 
en salut treball demana temps per poder crear confiança i complicitats entre sectors molt 
diversos i completar el teixit necessari per portar-ho a terme. Sovint, els temps dels 
Programes com el Pla de Barris poden beneficiar la salut de la població resident als governs estan marcats pels anys de mandat, fet que pot perjudicar la creació de les 
barris més desafavorits ja que impliquen canvis en els determinants de la salut i, xarxes necessàries. Cal tenir una visió a llarg termini i dedicar el temps necessari a 
concretament, millores en la governança i en els contextos físic i socioeconòmic. El crear aquestes complicitats.
Pla de Barris és una política anomenada “selectiva” ja que es focalitza en els barris que • Com qualsevol altre programa, és clau poder avaluar l’impacte en la salut del Pla de 
tenen més necessitats. És una política complementària a altres que tenen cobertura Barris. Aquesta avaluació s’ha de fer del procés de les actuacions realitzades i també 
pràcticament universal a la nostra ciutat (com per exemple, l’atenció sanitària o les de l’impacte en la salut i en les desigualtats en salut a llarg termini i ha d’estar present 
polítiques educatives). des de l’inici de la implementació d’intervencions.
Per tal que el Pla de Barris sigui efectiu per millorar la salut de la població, cal tenir en Els nivells de salut i de desigualtats en salut de la població depenen, majoritàriament, 
compte algunes característiques importants: de factors socials i, per tant, s’han d’abordar des d’aquesta perspectiva. El Pla de 
Barris pot ser una política clau per millorar la salut de la població i disminuir les 
• Les intervencions han d’estar basades en les necessitats, els recursos de la 
desigualtats en salut a Barcelona.
comunitat i en l’evidència de la seva efectivitat i han de ser, a més, generadores 
d’evidència que permeti avaluar-ne els efectes en termes de la salut de la població.
• Les actuacions dirigides a disminuir les desigualtats en salut han de ser 
necessàriament multisectorials. Tal com s‘ha comentat anteriorment, les causes 
fonamentals que creen la salut i les desigualtats en salut estan arrelades en la vida 
quotidiana i les competències per actuar-hi recauen fonamentalment en les condicions 
de vida i de treball. Fer del pla de barris una eina per reduir 
• S‘ha de promoure i facilitar la participació de totes les persones involucrades, 
tant els professionals com les entitats i els habitants dels barris. Les poblacions 6 les desigualtats en matèria de salut, 
diana del programa amb freqüència té diferents actituds, valors i preocupacions que 
els responsables polítics i els professionals, per tant, és important incloure aquesta a través d’intervencions transversals, 
població en tot el procés. 
• És necessari desenvolupar un treball en xarxa, de manera que cada integrant participatives, avaluables i en xarxa. 
60 61
HELENA CRUZ GALLACH
Gènere
La perspectiva de gènere: exigència i necessitat
HELENA CRUZ GALLACH
INSTITUT DE GOVERN I POLÍTIQUES PÚBLIQUES. UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA
Gènere, justícia social i benestar En efecte, les dones són  les principals usuàries dels espais comuns dels barris: els 
equipaments, les zones verdes, els espais públics... Aquest fet, derivat de les tasques 
Les polítiques de regeneració urbana han  d’incorporar de manera preeminent la socials reproductives que les dones assumeixen en proporció més elevada que no pas 
perspectiva de gènere en la seva concepció i el seu desenvolupament. Aquesta els homes, fa que en pateixin amb particular intensitat els dèficits i les mancances.
necessitat es deriva d’una raó principal: sense perspectiva de gènere les polítiques 
D’altra banda, les dones han de fer front sovint a costos afegits en l’ús de la ciutat. Per 
urbanes no atenen les necessitats de la gran part de la població. Les dones, però també 
exemple, el temps que les dones empren en desplaçaments és, en moltes ocasions, 
els infants, la gent gran o les persones amb mobilitat reduïda, pateixen amb especial 
superior al dels homes: fan, en igualtat de condicions laborals i d’edat, més viatges per 
intensitat les mancances urbanístiques, econòmiques i socials que afecten els barris 
raons de serveis i per prendre cura del grup familiar i, a més, tenen més propensió a 
acollits al Pla. Tradicionalment, les ciutats han tendit a ser dissenyades per a individus 
utilitzar el transport públic que els homes.
que han desenvolupat més tasques laborals que de cura. Aquest fet ha traslladat a 
la configuració de la ciutat una distribució d’usos, un disseny d’espais públics, una En tercer lloc, les dones –igual que les persones LGTBI– pateixen riscos específics en 
configuració d’equipaments i uns recorreguts del transport públic especialment matèria de seguretat i violència de gènere que dificulten el seu ús dels espais urbans, 
afavoridors per als homes. el gaudi del seu dret a la ciutat i la seva autonomia personal.
El Pla de Barris, que té la voluntat de combatre les desigualtats existents a la ciutat Al costat d’aquests problemes, les dones tenen un paper de primer ordre en la resposta 
de Barcelona, és l’instrument que ha de permetre tenir una mirada global de les solidària i cívica que en els barris han permès fer front al retrocés dels drets ciutadans 
desigualtats existents en tots els àmbits de la vida entre homes i dones, però també i dels serveis públics. Així, tot i que, com ocorre sovint, la seva visibilitat és reduïda, són 
entre joves i grans, o entre grups vulnerables i col·lectius apoderats. Alhora, les polítiques les dones les que en moltes ocasions encapçalen i gestionen les accions solidàries i 
de regeneració urbana als barris, que es caracteritzen per intervenir de forma integral d’innovació social als barris: bancs de temps, bancs d’aliments, menjadors solidaris, 
en un àmbit territorial concret, són també l’oportunitat per trencar amb les barreres cooperatives de consum, atenció als infants i la població gran, entre molts d’altres.
sectorials a través de les quals es desenvolupen les accions públiques a la ciutat. 
Situar la perspectiva de gènere i les necessitats de les dones al centre de l’atenció 
permetrà donar visibilitat no només a les necessitats que comporta el desenvolupament Criteris per a la incorporació de la perspectiva de gènere
de tasques de cura i la reproducció de la vida, sinó també incorporar els requeriments 
d’altres grups de la població com infants o gent gran. Per aquesta raó, l’orientació del El Pla de Barris ha de prendre  la perspectiva de gènere com un criteri prioritari. En 
Pla de barris a través de la mirada i el lideratge de les dones és, alhora, una necessitat primer lloc, per una raó òbvia d’equitat i justícia. Però també perquè sense les dones 
i una garantia perquè aquest beneficiï el conjunt de la població. seria impossible de portar endavant amb èxit projectes de regeneració urbana sòlids 
64 65
i duradors. Per això –a partir de l’aprenentatge derivat del desenvolupament de la en les actuacions i organitzacions veïnals, així com en els processos institucionals de 
Llei de Barris i de la tasca de grups com el Col·lectiu Punt 6 de dones arquitectes–, participació i representació.
considerem que el Pla hauria d’incorporar els següents criteris en matèria de gènere: • Visibilitzar el paper de les dones en els processos de construcció dels barris i la seva 
•  Incorporar l’equitat com a objectiu en totes les actuacions del Pla de Barris, per identitat, tant pel que fa a la memòria històrica de cada barri com a la seva situació 
evitar que el gènere esdevingui una política sectorial més. actual.
• Fomentar la participació i el lideratge de les dones i les seves organitzacions en el 
procés de planificació, gestió i seguiment dels plans d’actuació a desenvolupar a cada 
barri.
• Reservar per a les actuacions destinades a promoure l’equitat de gènere una part 
dels recursos destinats als projectes a executar a cada barri. 
• Concebre, implantar i habilitar els equipaments de barri perquè siguin polifuncionals 
i estiguin adaptats a les necessitats de tota la ciutadania, facilitant la coresponsabilitat 
de les cures. 
• Promoure formes de participació i gestió en els equipaments que facilitin 
l’apoderament de les dones i de col·lectius tradicionalment invisibilitzats.
• Parar atenció en els projectes de remodelació i millora física de l’espai públic a les 
condicions que permetin les dones, i els col·lectius com infants, gent gran, persones 
amb mobilitat reduïda, de sentir-los com a propis, facilitant-ne l’accessibilitat i atenent 
els requeriments en matèria de seguretat (ús de les plantes baixes, il·luminació, 
visibilitat, etc.). Incorporar en el disseny i l’aplicació del 
•  Dissenyar els projectes d’habitatge públic, protegit i dotacional  amb criteris que 7
afavoreixin la socialització de les tasques domèstiques i l’autonomia de les dones Pla de barris la perspectiva de gènere 
(espais comuns, serveis col·lectius, etc.).  per tal de promoure l’organització i la 
•  Establir formes de mobilitat sostenibles i segures  tant a l’interior dels barris 
(recorreguts a peu, accés als serveis i al transport públic) com a l’accés des del barri al millora de condicions de vida de les 
conjunt de la ciutat, per facilitar la vida quotidiana. 
•  Impulsar l’organització autònoma de les dones a cada barri  i la seva participació dones.
66 67
ISMAEL BLANCO
Innovació social
La innovació social: l’acció ciutadana en la transformació 
dels barris
ISMAEL BLANCO
INSTITUT DE GOVERN I POLÍTIQUES PÚBLIQUES, UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA
La importància creixent de la innovació social i l’acció ciutadana en la promoció de fórmules cooperatives de satisfacció de necessitats col·lectives. 
L’èmfasi actual en la innovació social (i en altres mirades properes com la dels 
La necessitat de la participació per augmentar l’eficàcia i el suport social de les 
comuns urbans, l’autogestió, l’acció comunitària, l’economia social o les economies 
polítiques de transformació de barris és un fet força acceptat. Els beneficis potencials 
comunitàries) reflecteix un canvi d’accent en el paper que s’espera que tingui l’acció 
de la participació en aquest tipus de polítiques són diversos: més capacitat de diagnosi 
ciutadana en la transformació dels barris: ja no es tracta tant (o no només) de facilitar 
dels problemes i de les oportunitats de canvi; més creativitat i innovació a l’hora de 
que la ciutadania expressi a les institucions les seves demandes i preferències per tal 
pensar en possibles actuacions; més acceptació i suport social als projectes que es que siguin canalitzades en forma de polítiques públiques; es tracta també, o potser 
duen a terme; més coresponsabilitat en el desplegament de les actuacions; reforç prioritàriament, de promoure noves formes d’acció ciutadana des de les quals satisfer, 
de les capacitats d’acció col·lectiva per part de la ciutadania; seguiment i avaluació autònomament o a través de la coproducció amb les institucions, diferents tipus de 
compartida dels resultats; desenvolupament i consolidació de xarxes de col·laboració necessitats col·lectives. Espais autogestionats, xarxes d’intercanvi, horts comunitaris, 
publicocomunitària. El que acostuma a generar debat, però, és la concreció d’aquest grups de criança compartida, habitatges cooperatius, grups d’ajuda mútua, xarxes 
principi general: qui té legitimitat per participar-hi?, on i quan s’ha de produir aquesta telemàtiques ciutadanes, monedes locals, grups de consum cooperatiu... són alguns 
participació? Les propostes ciutadanes, han de ser vinculants?, quin grau de exemples d’aquest tipus de pràctiques comunitàries. 
coresponsabilitat es pot demanar a la ciutadania? 
De fet, aquest tipus de pràctiques han experimentat un creixement notable en els 
Avui, el debat sobre el paper de l’acció ciutadana en la transformació dels barris es darrers anys, ja sigui com a resposta directa a les situacions d’escassetat generades 
veu fortament condicionat per les conseqüències socials i territorials de la crisi. Les per la crisi i l’austeritat, ja sigui amb l’objectiu de promoure alternatives. La seva 
necessitats socials als barris més desafavorits han crescut d’una forma intensa en expansió, però, no es distribueix de forma equitativa al territori, ans al contrari, aquest 
els darrers anys, alhora que el context econòmic i les polítiques d’austeritat imposen tipus d’accions ciutadanes tendeixen a concentrar-se a barris d’estatus socioeconòmic 
fortes restriccions a la capacitat d’actuació de les institucions. La innovació social se’ns mitjà, amb una important tradició associativa, més que no pas als barris on es 
presenta sovint com una resposta a la tensió entre necessitats socials en augment concentren els dèficits socials i urbans més intensos, on el teixit social acostuma a 
i capacitats institucionals en retrocés (o, si més no, en situació d’estancament). La ser més feble i desarticulat. Així, doncs, les capacitats d’innovació social als barris 
innovació social fa referència a “noves idees, productes, serveis o models que satisfan depenen de la fortalesa del teixit social preexistent, més que no pas de la intensitat 
necessitats socials (amb més eficàcia que les seves alternatives) i que alhora creen de les necessitats socials que pateix la població. Es planteja, doncs, un risc que cal 
noves relacions socials o col·laboracions”. La innovació social serà “innovadora” en tenir molt present: sense una acció compensatòria per part dels poders públics i dels 
la mesura que comporta el desenvolupament d’alternatives als models dominants de moviments socials, la innovació social podria acabar esdevenint un factor que agreugi 
provisió de béns i de serveis. La innovació social serà “social” si es basa efectivament les desigualtats entre barris, més que no pas disminuir-les.
70 71
Convé desenvolupar polítiques d’apoderament comunitari que activin i reforcin 
Criteris per a l’enfortiment de l’acció ciutadana als barris nous activismes socials a través de processos de conscienciació, capacitació i 
acompanyament d’experiències, amb incidència especial als barris on les capacitats 
De tot això es desprèn la necessitat de comptar amb l’acció ciutadana com un dels d’acció ciutadana són més febles i entre els grups socials menys organitzats.
trets essencials i definitoris del Pla de Barris. Per tal d’enfortir-la és necessari, al nostre 
parer, seguir tres línies d’actuació principals. 
• La promoció de la participació ciutadana en el disseny i la implementació de les 
polítiques públiques de transformació de barris. Convé definir una arquitectura 
institucional bàsica de la participació comuna que permeti abastar les diferents 
dimensions dels programes de transformació de barris: diagnòstic, disseny, 
implementació i avaluació. Aquesta arquitectura institucional hauria de permetre 
equilibrar els principis polítics de l’eficàcia i la inclusivitat. Per això, és important 
constituir espais de reconeixement de les entitats més arrelades al territori i de les 
persones que habitualment han assolit funcions de lideratge veïnal. L’arquitectura 
institucional de la participació, però, hauria d’anar més enllà dels activismes tradicionals, 
de manera que promogui i reforci la participació d’entitats petites i de grups informals, i 
afavoreixi també el desenvolupament de nous lideratges comunitaris. 
• Complementar els espais formals de participació a través del foment de processos 
d’innovació social que permetin satisfer necessitats col·lectives diverses a través de 
l’acció comunitària. Aquesta línia d’acció comporta, bàsicament, identificar i posar en 
relació tres elements: a) les necessitats socials, particularment aquelles que podrien 
ser cobertes a través d’accions comunitàries; b) els projectes i recursos en el territori Promoure i reforçar l’acció ciutadana 
susceptibles de ser reforçats a través de processos de reescalament i d’articulació en 8
xarxa; i c) les línies d’actuació, orientades a posar en marxa nous projectes per ser en les polítiques de transformació dels 
desenvolupats a través de la cooperació publicocomunitària. 
• Reforçar les capacitats d’acció col·lectiva als barris i entre els col·lectius on barris i la cobertura de necessitats 
aquestes capacitats són més dèbils. Les capacitats d’acció ciutadana són desiguals 
segons els barris, i també dins dels mateixos barris segons els col·lectius socials. socials.
72 73
CARME TRILLA
Habitatge
L’habitatge assequible: instrument per combatre la 
desigualtat i la segregació
CARME TRILLA
FUNDACIÓ HÀBITAT 3
Les desigualtats en matèria d’habitatge importants pel que fa a l’estat de conservació, que prové dels sistemes constructius 
originaris, però també de les estratègies de manteniment i de rehabilitació que s’han 
Les dificultats en l’accés a l’habitatge són una de les causes estructurals en desenvolupat. Les polítiques públiques de foment de la rehabilitació s’han marcat 
l’agreujament de les desigualtats urbanes. Això es deu a dues raons: d’una banda, fins avui com a objectiu fer atractiva aquesta activitat però sovint no han tingut prou 
el cost d’accés i manteniment de l’habitatge grava amb especial intensitat els grups en compte les dificultats de moltes persones per poder emprendre iniciatives de 
socials amb menys ingressos; de l’altra, la diferent capacitat d’accedir a l’habitatge rehabilitació per manca de coneixements tècnics, jurídics o econòmics. Això ha fet que 
és una de les raons principals de la segregació urbana i de la concentració dels grups el mapa de la distribució de la rehabilitació efectiva doni imatges molt diferents segons 
socials més desafavorits als barris amb dèficits urbanístics més importants. En els barris.
darrers anys, un conjunt d’elements han vingut a agreujar aquesta situació. Es tracta • Concentració d’habitatge amb ús inadequat. Molts dels barris on el Pla de Barris es 
dels factors següents: proposa d’intervenir pateixen de mals en l’ús dels habitatges –alguns endèmics, altres 
• Concentració de risc d’exclusió residencial a causa de la pitjor relació ingressos/ sorgits de la bombolla immobiliària 1997-2007 i altres de l’etapa actual de crisi–. Són 
cost de l’habitatge. Els preus de l’habitatge a Barcelona són, en termes comparatius, la sobreocupació, la utilització i lloguer d’infrahabitatges com a habitatge habitual, i tot 
més elevats i homogenis que a moltes ciutats europees. Això accentua les desigualtats això simultàniament amb el creixement del nombre d’habitatges desocupats.
de renda ja que les rendes familiars més baixes no disposen d’una oferta de preus • Escassa oferta de sòl residencial. És un tret característic de la ciutat el seu rebliment 
d’habitatge significativament inferior als dels barris amb preus mitjans de la ciutat. urbanístic i, per tant, el petit marge de nou creixement que té per proveir de nous 
Aquest “principi” només es trenca, relativament, en ubicacions amb construcció molt habitatges les necessitats de les llars. Una bona part d’aquest dèficit es produeix de 
degradada on es concentra població en risc d’exclusió residencial. manera ostensible en alguns dels barris acollits al Pla, amb la qual cosa es fa difícil 
• Menor presència relativa d’oferta d’habitatge de lloguer. Barcelona disposa d’un compensar les altres mancances d’habitatge amb noves ofertes més ajustades a les 
parc de lloguer privat molt superior al de la majoria de ciutats de l’Estat espanyol: el seves necessitats específiques.
30% del total. Però el repartiment d’aquest parc per barris és molt desigual, atès que • Risc de contaminació dels principals problemes immobiliaris. La major part 
la seva existència deriva de les formes primigènies d’urbanització i construcció. Això dels barris objecte d’intervenció no es troben encara en el focus dels inversors en 
contribueix a exacerbar les desigualtats ja que és justament en els barris amb menor habitatge d’ús turístic però aquest fenomen ja està contaminant tots els barris de la 
disposició de parc de lloguer on es concentra la població amb ingressos més baixos, ciutat mitjançant la inflació dels preus dels lloguers i, probablement, acabarà també 
que n’és la principal demandant. contaminant-los amb la presència directa de l’ús d’habitatges per a finalitats que no 
• Concentració de parc d’habitatges en males condicions de construcció i de són les de residència habitual, cosa que comportarà encara una oferta d’habitatge 
manteniment. La distribució per barris del parc d’habitatges també presenta diferències menor i una expulsió de la població resident.
76 77
d’edificis en el sòl urbà consolidat (art. 17, de la Llei 18/2007, del dret a l’habitatge).
Criteris principals en matèria d’habitatge
. Millorar la dignitat i la qualitat de l’habitatge.  Amb aquesta finalitat, cal desenvolupar 
la declaració d’inhabilitat d’habitatges (art. 33, de la Llei 18/2007, del dret a l’habitatge) 
El tractament de molts dels problemes esmentats requereix, en bona part dels casos, i l’aplicació de mesures de foment de la recuperació o de mesures sancionadores en 
un àmbit territorial més ampli que el de la mateixa ciutat de Barcelona. Tanmateix els habitatges buits, ponderant la millor conveniència de les diverses mesures segons 
–sense perdre de vista la necessitat d’una estratègia i unes polítiques d’habitatge el tipus de tenidor de l’habitatge. 
d’abast com a mínim metropolità–, les actuacions que es portin a terme dins de la • Així mateix, dins els estrets marges de sòl disponibles, cal promoure habitatge de 
ciutat poden representar també una contribució decisiva. En aquest sentit, per fer front lloguer social i assequible, públic o en col·laboració amb agents privats sense ànim de 
a la problemàtica de l’habitatge en connexió amb el Pla de Barris resulta convenient, al lucre, adreçat a la població més vulnerable dels barris.
nostre entendre, seguir els criteris següents: 
• Finalment, és necessari avançar en la disponibilitat de la informació estadística 
. Posar en marxa de forma ràpida experiències pilot de gestió de l’habitatge als corresponent a cada un dels problemes assenyalats per tal que les propostes 
barris. Aquestes iniciatives han de tenir com a objectiu fer front a alguna de les d’intervenció es puguin mesurar amb la màxima precisió, tant pel que fa al volum i els 
problemàtiques més punyents i que siguin abordables a curt termini. D’una banda, impactes previstos com a les exigències de finançament i pressupostàries.
la cerca intencionada d’habitatges buits i degradats per arribar a acords amb 
els propietaris amb l’objectiu de fer-ne una rehabilitació que els doti de condicions 
d’habitabilitat i es puguin destinar a ús de lloguer social; Així mateix, resultaría molt 
positiu implicar els mateixos residents del barri –especialment els que es troben 
en situació d’atur– en la rehabilitació d’aquests habitatges. De l’altra, la posada en 
marxa experiències col·laboratives amb el tercer sector social per a la mediació en 
problemes de convivència i de dificultats de manteniment dels habitatges.
• Activar tots els recursos legals disponibles per a la gestió de l’habitatge. Per això, 
cal desenvolupar reglamentàriament alguns dels principis que la legislació catalana Impulsar la promoció d’habitatge asse-
preveu, com són, pel que fa a la conservació del parc i a la provisió d’habitatges en 9
el sòl urbà consolidat, la determinació d’àrees de conservació i rehabilitació (art. 36 quible com a element central i insepa-
de la Llei 18/2007, del dret a l’habitatge) i/o l’establiment de convenis de rehabilitació 
(art. 39, de la Llei 18/2007 del dret a l’habitatge); la determinació d’àrees de tanteig i rable de les polítiques de regeneració 
retracte (art. 15, de la Llei 18/2007, del dret a l’habitatge), i  la introducció de l’obligació 
de percentatges d’habitatge de protecció pública en tota remodelació urbana i dels barris.
78 79
PERE SERRA
Comuns urbans
Els comuns urbans: espai públic, equipaments i 
remodelació urbana
PERE SERRA
INSTITUT CATALÀ DEL SÒL
La remodelació urbana a Barcelona la prolongació natural de la casa, l’espai de relació principal, l’espai democràtic per 
excel·lència, on succeeixen totes les coses, on neixen els lideratges, on es concreten 
En la recent declaració de Quito (Habitat-III) es contenen els trets fonamentals les reivindicacions. I els equipaments, que són els que conformen el nivell de qualitat 
del model d’actuació pública en els teixits urbans: es tracta de treballar reciclant social del barri, els que fixen la població al territori i els que donen resposta a les 
els teixits existents de manera que el resultat sigui l’obtenció d’una societat més demandes d’una societat més justa.
inclusiva, més sostenible i més cohesionada. En resum: treballar en el reciclatge urbà, 
Fou en aquests barris on la lluita democràtica concretà els primers lideratges i assolí 
abandonant estratègies expansives insostenibles, i fer-ho no tan sols pensant en les els primers èxits, bàsicament en serveis essencials com ara l’aigua, l’electricitat, el 
qüestions físiques i formals de l’ordenació i la construcció sinó, molt especialment, en clavegueram i el transport urbà. Però tota la resta quedava per fer: els espais lliures 
les persones i el medi ambient. eren descampats insultants amb topografies impossibles i els equipaments –més 
Els barris perifèrics de les grans ciutats europees varen ser, en un moment determinat enllà dels religiosos–, una quimera.
del segle XX, lloc d’arribada de milers de famílies que buscaven la porta d’accés a un Quan es recuperà la democràcia als nostres ajuntaments, se certificà la situació real: 
futur millor. Aviat van ser vistos com a acumulacions d’habitatges econòmics, sovint bona part d’aquests barris havien estat abandonats no tan sols per l’Administració, 
infrahabitatges, que conformaven espais estigmatitzats, “excrescències cancerígenes sinó també per aquella població que havien aconseguit pujar a l’ascensor social en 
d’una ciutat sana”, segons l’economista Doug Sanders. En realitat eren tot el contrari, els temps de desenvolupament econòmic. La població envellida i atrapada no s’havia 
com ha demostrat la seva història. En molts casos han pogut esdevenir llocs en els pogut organitzar per reclamar les accions bàsiques i alguns barris havien esdevingut 
quals és possible eradicar la pobresa extrema i reclamar el final de les desigualtats. indrets de pobresa extrema i d’inseguretat. Això en altres indrets i cultures s’hauria 
Llocs que han funcionat com a xarxa de relació i suport, que han donat seguretat resolt amb una política errònia de demolició general i trasllat que hauria suposat 
i protecció, i han acabat configurant una identitat pròpia que s’ha estès als seus esborrar el passat i el futur de milers de persones. 
habitants, que han trobat en l’orgull de la pertinença un element de prosperitat.
Per fortuna, molts dels nostres barris perifèrics havien pugnat, a través de les 
A Barcelona aquesta és la història de bona part de les nostres perifèries urbanes, reivindicacions del moviment veïnal, per esdevenir centrals des del punt de vista social. 
avui centralitats metropolitanes. Els barraquismes dels anys quaranta i cinquanta Així, en bona part dels casos, el model plantejat va ser molt més intel·ligent: actuar 
obligaren la Dictadura a desplegar polítiques de construcció pública de baixa qualitat sobre el teixit existent respectant la població, dotar-la de nous habitatges, de nous 
en perifèries, especialment a llevant, on es varen anar formant barris d’aglomeració programes socials, de nous espais lliures més inclusius i segurs, de nous equipaments 
que obeïen a quells paràmetres urbans i s’anaren formant les condicions per aquella de qualitat que cobrissin tot el ventall de les necessitats de la població. Això és el que 
presa de consciencia social. Barris en els quals no hi havia de res, llevat dels valors hem vingut a denominar “remodelació”. Intervenir quirúrgicament, tan a fons com 
humans, però en què mancaven els dos comuns fonamentals: l’espai públic, que és sigui necessari, per tal que continuïn funcionant com a instruments del benestar i la 
82 83
justícia social, generant oportunitats d’ascens i progrés sense necessitat de marxar, • Projectar i construir l’espai públic i completar o refer el conjunt dels equipaments 
i mantenint els factors genuïns de la seva pròpia identitat. I cal remarcar identitat tenint en compte els destinataris de les inversions. Per això caldrà potenciar, tant 
perquè es tracta d’un element clau en la història de cada barri. En definitiva, posar les com sigui possible, la participació de la ciutadania, que no tan sols esdevindrà usuària, 
persones en el centre dels programes, que és el que proposa la Declaració de Quito en sinó que haurà de ser protagonista de la definició del programa i de la gestió de la 
la definició de la Nova Agenda Urbana, i que en els nostres barris s’ha tractat de fer a nova ciutat. Aquesta capacitat de protagonisme configurarà de fet, en bona mesura, el 
l’hora d’enfrontar-se a les conseqüències de les patologies estructurals (programes termòmetre de l’èxit o fracàs del programa.
de substitució d’habitatges afectats d’aluminosi) o de situacions de mancances i • Potenciar la inclusivitat i l’ús democràtic dels espais comuns als barris. Des d’un 
decadència (Llei de barris). punt de vista pràctic, aquestes accions han de ser extraordinàriament pedagògiques i 
han d’estar presidides de la voluntat de fer dels espais comuns un element d’integració 
No obstant això, la crisi econòmica i financera del 2008 ha generat efectes addicionals 
i d’identitat de tots i totes. De res serveix dissenyar un espai públic de primera qualitat 
que han agreujat considerablement la situació. La pèrdua de la propietat per milers formal si no és estimat, usat, volgut i apropiat pels seus veïns i veïnes, si no respon als 
de famílies, l’aparició de l’emergència cronificada en percentatges insostenibles de seus desitjos, o si no és un lloc de convivència, intercanvi, joc, lleure i exercici dels drets 
la població i les insuportables taxes d’atur han creat un nou paisatge en el qual la fonamentals de la població. Alhora, també és important assolir fites de qualitat que 
segregació espacial de la ciutat s’ha accentuat, amb indicadors que han sobrepassat reforcin el sentit d’identitat per al veïnat, l’orgull de pertinença al lloc. En aquest equilibri 
els límits d’alarma a molts indrets. rau l’èxit o el fracàs del projecte. I aquí els professionals del disseny i de la participació 
tenen un repte a superar: el de dissenyar processos i mecanismes idonis per obtenir 
els resultats òptims.
Els comuns urbans en els processos de rehabilitació • Enfortir la xarxa d’equipaments tot pensant més en la seva utilitat i utilització 
i remodelació: criteris pràctica per part del veïnat que no pas en la seva imatge. Els equipaments han de ser 
concebuts per fer-los servir, no pas per inaugurar-los. Quan el territori té al seu abast 
És hora de tornar a intervenir amb contundència, mantenint els principis de les els serveis propis de la vida urbana amb una qualitat de resposta i servei raonable, el 
experiències dels programes de remodelació i millora de barris desplegats els darrers barri se sent ciutat i té assegurat el seu futur. 
anys, però posant un accent molt especial en la nova situació d’emergència social i En resum, regenerar, remodelar els barris amb objectius de sostenibilitat social, 
cercant, per tant, elements d’inclusió. Això confereix als espais comuns –espais econòmica i mediambiental significa intervenir des del respecte i el reconeixement de 
públics i equipaments– una importància cabdal dintre d’uns programes integrals. Per la seva pròpia identitat, amb accions físiques i programes socials i econòmics. Pel que 
a la seva gestió en el marc del Pla de Barris cal tenir en compte, al nostre entendre, els fa als comuns urbans, cal perseguir tres objectius essencials: mantenir la singularitat 
criteris següents: del seu caràcter com a lloc d’activitat i relació; millorar els seus espais públics, 
84 85
vetllant pels factors d’inclusivitat, seguretat, manteniment, ús democràtic i disseny 
que fomentin la incorporació de l’espai al sentiment patrimonial dels ciutadans; crear 
i mantenir una xarxa d’equipaments que doni resposta a totes les necessitats de la 
ciutadania i permetin la seva participació en els models de gestió, tot plegat acompanyat 
dels corresponents programes d’eradicació de l’absentisme, millora de la convivència, 
difusió dels valors de la interculturalitat, equitat de gènere, accés a l’esport, beques, etc. 
que configuren un autèntic model de ciutat inclusiva, sostenible i equilibrada.
10 Fer dels comuns urbans –espai 
públic i equipaments– un eix central 
de les polítiques de rehabilitació 
urbana i d’identitat dels barris. 
86 87
MERCÈ TATJER
Patrimoni
La memòria urbana: patrimoni i identitats col·lectives
MERCÈ TATJER
UNIVERSITAT DE BARCELONA
La memòria menystinguda de les perifèries arquitectes van dir de forma equivocada, “la perifèria no té història”.
Precisament, mantenir i reivindicar aquest patrimoni del passat ens permet recordar 
Bona part dels espais urbans en els quals el Pla de Barris de Barcelona es proposa 
o rememorar. Això resulta del tot necessari per tal de comprendre el present. Per 
d’intervenir estan compostos per polígons urbanitzats d’un sol cop, després de destruir 
exemple, els models urbanístics que inspiraren la construcció de barris com els de 
i esborrar la seva anterior petjada geogràfica creada al llarg de segles. Tanmateix, la 
l’Eix del Besòs se solen considerar superats, tot oblidant que els interessos econòmics 
majoria d’aquests nous barris tenen una història i un patrimoni sovint silenciats, 
i les concepcions polítiques i socials que guiaren aquells projectes i els seus autors 
que poden contribuir a donar fites de significació que permetin crear connexions 
segueixen sent més presents del que podria semblar. 
entre el seu passat, el seu present i el que ha de ser el seu futur. Aquestes fites de 
caràcter patrimonial estan formades per elements materials (restes d’edificacions, D’altra banda, la majoria d’aquests nuclis del Pla de Barris, en els quals ara s’està 
arbrats, espais públics o encara sense urbanitzar, fotografies, noms de carrers, antics intervenint, s’emplenaren de veïns i veïnes, alguns nouvinguts a Barcelona, però també 
comerços o botigues...), però també elements immaterials, recuperats per la memòria de barcelonins traslladats a la força quan es volgué fer desaparèixer el barraquisme de 
dels seus residents. forma ràpida; i també de gent de la ciutat que va trobar als nous barris una llar on poder 
desenvolupar la seva vida familiar, com alternativa a l’infrahabitatge, al relloguer o a la 
La reivindicació, estudi, conservació i senyalització d’aquest patrimoni pot generar 
situació de compartir l’habitatge amb els seus pares. Tots ells portaren als nous barris 
propostes innovadores, malgrat estar esborrat i sovint sense restes materials més 
els seus records i la seva memòria històrica que cal reivindicar.
enllà dels documents, cartografia o records del veïnat més gran. La pregunta de com 
era el territori rural desaparegut –però ple de connotacions històriques–, com es van 
crear cada un dels barris o com s’aconseguí guanyar les primeres reivindicacions, cal 
respondre-la no només des del sentiment del temps perdut, sinó del diagnòstic de la Criteris per a la recuperació del patrimoni i la memòria dels 
seva complexitat i com a exemple del futur. barris
D’altra banda, en un context en el qual es reivindiquen valors més ecològics, menys 
productivistes i consumistes, repensar el passat, d’una forma rigorosa i crítica, ens Recuperar el patrimoni i la memòria d’aquests barris és un deute que Barcelona té 
pot portar a idees i projectes innovadors, especialment en un moment que tenim amb els que fa molt que hi viuen, des del naixement del barri lluitant pels equipaments 
la possibilitat de treballar en plans de barri, com els que estan en curs, en els quals i per la millor de les condicions d’habitabilitat i del transport; però ho deu també, als 
s’accentua el vessant social de la intervenció al territori. nouvinguts arribats a les darreres dècades, de cultura, llengua i costums diferents, 
Els llaços entre el passat i el present són sovint potents i permanents, mes enllà del perquè s’aconsegueixi que en la memòria i el patrimoni dels antics veïns hi trobin els 
que se sol dir : “ha canviat del tot”, “tot és nou”, ”ningú se’n recorda”. O com alguns enllaços en la seva pròpia memòria i patrimoni.
90 91
Afortunadament, a molts dels barris que figuren al Pla de Barris existeixen iniciatives tenim molts bons exemples a edificis recuperats, a petits indrets urbans, a les plaques 
locals i veïnals de llarga trajectòria: des del Centre de Documentació dels Nou Barris de senyalització dels antics barris de barraques), com també ho és el manteniment 
creat a la dècada del 1980 fins al tan ben organitzat Arxiu Històric de Roquetes, amb de les escasses restes materials. Aquestes senyalitzacions poden esdevenir fites 
més de vint-i-cinc anys de funcionament, sense oblidar l’Arxiu Històric del Poblenou rellevants, que estructurin el paisatge i serveixin d’elements de referència als antics 
creat el 1976 per veïns, periodistes i historiadors. veïns, però especialment als que cada dia hi van arribant. 
Recentment, han sorgit noves propostes de recuperació de la memòria històrica i • Així mateix, cal reclamar a les administracions un esforç de transversalitat i de 
del patrimoni, algunes d’elles arran de les importants remodelacions de les darreres coordinació. Memòria històrica i defensa del patrimoni han d’anar juntes, alhora que 
dècades en barris com Bon Pastor i Baró de Viver, en els quals la col·laboració veïnal els arxius públics i privats, museus, centres educatius, centres culturals de gran abast 
amb departaments universitaris han donat bons exemples de senyalització sobre la s’haurien d’implicar també a reflexionar i potenciar en exposicions i debats els valors 
història i el patrimoni. patrimonials d’aquests barris.
En aquesta línia, la recuperació del patrimoni, la seva difusió i senyalització ha de En definitiva, les actuacions patrimonials del Pla de Barris també han d’arribar a la resta 
seguir un procés nou. Aquesta recuperació i preservació ha de tenir en compte, al de la ciutat, ja que els barris situats més enllà del centre de Barcelona –o per dir-ho en 
nostre parer, els criteris següents: paraules de fa seixanta anys de Paco Candel: “on la ciutat canvia de nom”– també són 
• S’ha de mostrar amb amplitud cronològica i territorial, en la comparació entre ciutat, tenen patrimoni i memòria històrica que tots junts hem de preservar i compartir 
les diferents cultures presents. No pot ser un relat portes endins, ja construït i ofert per tal de projectar el futur. 
als nouvinguts, sinó un relat compartit d’experiències diferents o iguals. Entre les 
experiències d’uns i altres es construeix el relat compartit.
• Cal donar veu, protagonisme i suport acadèmic i institucional a aquells grups, 
centres d’estudis i arxius que des de fa temps treballen al territori, i, que permetin 
apropar els barris i el veïnat al coneixement sobre el seu patrimoni. 
• La tasca de recuperació del patrimoni de cada barri s’ha de portar amb entusiasme 
i passió, amb projectes engrescadors a les escoles, especialment en aquells vessants 
més formatius per als joves, vinculant-los amb els nous projectes educatius que els Preservar i compartir el patrimoni i 
mateixos plans de barri ja han determinat, o amb les noves propostes que ara s’hi volen 
incloure des del Departament de Cultura del mateix Ajuntament. 11 la memòria històrica dels barris per 
• Cal recuperar aquest patrimoni oblidat, reconstruir-lo, mantenir-ne les restes, 
senyalitzar-lo. Són importants les senyalitzacions de memòria històrica (actualment en tal de projectar el seu futur. 
92 93
CARLES LLOP
Trames urbanes
La regeneració de les trames urbanes: habitabilitat,
activitat, mobilitat i qualitat ambiental
CARLES LLOP
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
Les trames urbanes: habitabilitat, activitat i mobilitat regeneració integral de les trames urbanes i dels barris és, doncs, actuar tant des 
del punt de vista material-espacial com en la dimensió civicosocial, seguint amb 
Les trames urbanes són espais habitats per trames socials (individus i comunitats). les noves polítiques urbanes de millora de la qualitat de vida, la cohesió social i les 
Quan parlem de regeneració urbana ens referim a la doble regeneració de la trama condicions ambientals, i el foment de la biodiversitat.
física i també de la trama social. Així, doncs, la regeneració de les trames urbanes 
Per això, la millora de les trames urbanes s’ha de centrar en totes dimensions espacials 
passa per una doble condició: regenerar la fàbrica i les infraestructures urbanes, però 
de l’artefacte urbà: el subsòl, el sòl i el vol de la ciutat –essent clau, òbviament, la 
també millorar les condicions i l’eficiència de la vida de les persones i dels col·lectius 
interacció entre aquests diversos àmbits. La trama urbana ha de ser entesa com una 
que les habiten. 
trama-hàbitat i per això cal que funcioni bé ecosistèmicament; és a dir, en els factors 
En qualsevol tipus d’assentament humà la conjunció de les cases, les illes i els conjunts morfològic i estructural, i funcional i metabòlic. A més, la trama urbana ha de tenir una 
habitacionals, els carrers... formen l’habitat urbà, l’ecosistema de vida que constitueix bona qualitat ambiental i paisatgística.
la base de l’habitar, tant en la seva situació rural com en els àmbits més urbans. 
La ciutat –i Barcelona n’és un bon exemple– es constitueix d’una pluralitat d’hàbitats ben 
diversos. Tots ells, tanmateix, comparteixen tres tipus d’atributs que els singularitzen 
i que fan que sigui divers viure als diferents barris (a l’Eixample o bé als barris del Criteris i estratègies per a la intervenció en les trames urbanes
Besòs , per exemple). Aquests tres atributs són: l’habitabilitat, les activitats presents 
a la trama urbanística i la mobilitat dels seus habitants. En efecte, aquesta conjunció Així, doncs, una revitalització i/o regeneració de les trames urbanes passa per una 
d’atributs determina les característiques rellevants dels diversos barris de la ciutat. estratègia de millora de l’eficiència i la capacitat de satisfer les necessitats de les 
La rehabilitació, la renovació i la regeneració urbana de les trames urbanes i dels persones, bo i tenint cura de la preservació de la biodiversitat urbana i dels factors 
barris que constitueixen passa per actuar contemporàniament en la millora de les esmentats. Des del punt de vista de les trames urbanes, un bon barri és un barri 
condicions d’habitabilitat (des de la mateixa estança fins a l’habitatge, la casa, el bloc, amb una bona accessibilitat, amb una centralitat identificable i amb una qualitat 
ambiental estimable.
les illes, el barri i la mateixa ciutat); la diversificació i desenvolupament de les activitats 
(econòmica, productiva i de servei); i la facilitació de la mobilitat de la ciutadania (tant Per concretar aquesta estratègia, recollint bona part de les experiències de transformació 
el desplaçament per satisfer necessitats com, en un sentit més ampli, l’accés als fluxos de barris en què hem intervingut, així com lliçons apreses en la praxi de l’urbanisme de 
Barcelona i les polítiques urbanes del nostre context català i internacional, proposem 
de coneixement, informació i intercanvis). 
alguns criteris-pista i possibles accions a desenvolupar en les polítiques urbanes i en 
El repte fonamental que hem de verificar per a una acció de transformació i de l’acció de millora dels barris:
96 97
• Enfortir la condició de barri aglutinador de la vida de les distintes trames que el accessibles des de qualsevol dels altres barris de la ciutat metropolitana i que la ciutat 
formen, mitjançant aquells serveis i equipaments que la ciutadania reconeix com de sigui ben accessible des del barri, per superar els aïllaments i guetos. En aquest sentit 
necessària proximitat (l’embarriament entorn el mercat i les botigues, la biblioteca i la permeabilitat i la continuïtat dels carrers és un tema clau per afavorir la màxima 
l’escola, el centre d’assistència primària i el pavelló poliesportiu, etc.). continuïtat urbana.
• Actuar en els àmbits amb més febleses i en els quals es concentren conflictes • Considerar els barris com a entitats en ells mateixos i segons les seves delimitacions 
urbanístics (insuficiència d’urbanització, degradació d’habitatges, dèficits de zones tradicionals i/o administratives. Tanmateix, es poden sectoritzar actuacions que 
verdes) i economicosocials (manca d’activitat econòmica, atur, escassetat de serveis, específicament abordin la naturalesa del tipus de transformació  (per exemple, 
envelliment dels residents, pèrdua o creixement ràpid de població, etc.); i fer-ho amb àrees d’especial atenció, de remodelació urbana, de completament o dotació, de 
actuacions intenses i transversals de l’urbanisme conjunt, coordinat sinèrgicament transformació d’usos o de centralitat significativa).
amb les iniciatives d’acció socioeconòmica. • Utilitzar el paisatge com una eina de mediació social per a la gestió de les 
• Coordinar en la mesura del possible totes les actuacions que es poden desenvolupar transformacions, ja que quan projectem transformacions territorials ens adonem 
als barris del Pla, posant èmfasi en l’habitatge, com a servei bàsic per a les persones, que s’obren nous paisatges. El projecte del paisatge del barri és, doncs, una eina, una 
i la provisió d‘una cadena integral de serveis i dotacions per a l’habitabilitat: Habitatge- mediació cultural que facilita la visió crítica dels habitants sobre la definició de nous 
escala-serveis comuns-carrer-espai públic-barri-ciutat-territori. criteris d’ús, idees i implicació en la transformació.
• Inscriure el projecte de l’habitatge en una gestió global de l’hàbitat i, per a això, Reciclar els barris maltractats de les perifèries metropolitanes suposa generar una 
és essencial que les polítiques, programes i accions de/per a l’habitatge tinguin en factoria de paisatges que, a més de noves formes i espais, permeti que aflorin noves 
compte la solució integradora de les condicions per resoldre la demanda d’habitabilitat, actituds ètiques de la població que hi viu. Tots volem qualitat de vida, i el paisatge on 
activitat i mobilitat –tres factors bàsics que fan possible les qualitats, atribucions i vivim és una peça determinant per aconseguir-la.
recursos de la vida urbana.
• Reforçar les activitats en planta baixa per fer del carrer un espai de sociabilitat, 
d’integració, de dinamització social, intergeneracional i ètnica, i de dinamisme creatiu Millorar l’habitabilitat, diversitat i 
en l’àmbit sociocultural. Potenciar a tal efecte els “carrers majors de barri” i els eixos 12
cívics que generen reconeixement social i identitat cívica. accessibilitat de les trames urbanes 
• Ordenar i reforçar l’espai públic de referència a través de la millora de la mobilitat 
de les persones, la funcionalitat dels sistemes de transport i desplaçament, i la qualitat –físiques i socials– a través d’inter-
cívica i ambiental del barri. La reordenació i racionalització de l’aparcament de vehicles vencions integrades en cada barri i 
és clau per tal de prioritzar l’espai per a les persones. 
• Planificar l’accessibilitat del barri amb el doble objectiu que els barris siguin més en el conjunt de la ciutat.
98 99
ANA ROMERO
Medi ambient
El medi ambient: sostenibilitat i recursos
ANA ROMERO
ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA
Reptes i estratègies ambientals a Barcelona i els seus barris Finalment, cal destacar un darrer i importantíssim aspecte ambiental: la contaminació 
atmosfèrica i els efectes que té sobre la salut de les persones. El Pla contra la 
En els darrers temps Barcelona ha esdevingut una de les ciutats més avançades pel contaminació atmosfèrica de Barcelona assenyala camins que cal concretar a escala 
que fa a les estratègies ambientals a escala de ciutat. El Pla de Barris pot ser una eina de barri a través del Pla.
bàsica i de consens per aprofundir en aquesta línia, tot passant del nivell estratègic de 
ciutat a l’acció específica als barris. 
 A l’hora d’abordar la qüestió cal partir de la constatació que els reptes als que la ciutat 
i els seus barris han de fer front en termes ambientals en els propers anys són de Criteris ambientals per a les polítiques de regeneració de barris
gran entitat. 
En primer lloc, l’escalfament global pot tenir al llarg d’aquest segle efectes especialment Les línies de diagnosi anterior abasten aspectes de ciutat que afecten tots els barris de 
destacats a les ciutats. Un exemple en pot ser una més gran vulnerabilitat deguda a Barcelona però que de ben segur ho fan amb més intensitat en aquells més vulnerables. 
l’augment de la intensitat i freqüència d’onades de calor, agreujat per l’efecte “illa de Seguidament s’indiquen cinc criteris ambientals que, al nostre entendre, el Pla de Barris 
calor”, un fenomen que afectarà amb especial intensitat els barris amb pitjor qualitat de hauria d’integrar per la seva rellevància tant ambiental com social i econòmica: 
l’edificació, més densitat de població i menys capacitat de despesa energètica. • Rehabilitar els edificis amb criteris d’eficiència en l’ús de l’energia. La integració de 
criteris d’autosuficiència energètica en la rehabilitació implica la voluntat d’augmentar 
Al costat dels efectes derivats del canvi climàtic, cal tenir en compte el problema de 
la generació d’energia renovable a les àrees urbanes però, sobretot, de reducció de la 
la gestió dels residus o dels recursos hídrics. El tractament d’ambdós temes està 
demanda: la millora dels aïllaments, la recuperació de les cobertes com a espais per 
relacionat amb una ciutat menys depenent energèticament i materialment i, per tant, a serveis comuns (instal·lacions de generació i/o recuperació energètica), o fins i tot 
més resilient al canvi ambiental. De manera immediata cal fer front, d’una banda, a el suport a formes de gestió vinculades a projectes cooperatius. Cal destacar el paper 
l’estancament de la recollida selectiva i, de l’altra, al repunt en el consum d’aigua que que l’operador públic d’energia podria tenir en facilitar projectes i de noves formes 
s’ha produït en els darrers temps. d’organització que converteixen els ciutadans en productors alhora que consumidors 
Pel que fa a la demanda d’energia, la dependència de fonts externes és encara molt de la seva energia.
superior al 50% i l’aportació de fonts renovables mínima. Malgrat que les ciutats no • Generar espais públics proveïdors de serveis ambientals. La recuperació dels espais 
poden establir aïlladament la seva política energètica sí que és cert que l’aprofitament públics per als usos ciutadans n’implica també més intensitat d’ús i de manteniment. 
d’energia solar o les formes de gestió cooperativa per potenciar sistemes autosuficients Alhora les exigències ambientals a les que aquests espais hauran de respondre 
són clau per iniciar la transició energètica als barris. augmentaran, especialment pel que fa a la infraestructura verda (arbrat, espais verds, 
parcs...). L’augment d’onades de calor, per exemple, requerirà mesures com l’establiment 
102 103
de zones o rutes “refrescants” (París planteja el 2020 que l’accés a l’aigua o un espai facilitin el canvi modal i que siguin atractives (no només operatives) és clau per un 
de verd no superi els 7 minuts a peu). El Pla de Barris, doncs, hauria d’incloure la model sostenible de la mobilitat generada.
presència essencial del verd urbà, amb un efecte refrescant i compensador de l’illa de • Acció de barri, visió de ciutat, perspectiva metropolitana. Els reptes i oportunitats 
calor. Els reptes que la gestió d’una ciutat més verda requeriran un canvi cultural dels esmentats apunten a barris més autosuficients, basats en projectes impulsats per 
ciutadans i dels gestors. El Pla de Barris haurà de ser una de les palanques d’aquest l’Administració però també per la ciutadana, on els barris facin de Barcelona una 
canvi. A més, a l’Eix Besòs i l’Eix Muntanya del Pla de Barris la vinculació del riu o de ciutat productiva al mateix temps que siguin productors de cultura pròpia i d’una acció 
Collserola esdevenen cabdals per propiciar el paper connector de la infraestructura responsable vers la ciutat. Per això, una educació ambiental i la informació de qualitat 
verda, fonamental per al funcionament i la biodiversitat de l’ecosistema urbà. són la base d’una ciutadania preparada per un futur on l’apoderament dels veïns i 
• Fomentar l’ús sostenible de recursos (aigua i residus). L’estratègia de residu zero i de veïnes sigui factible (comunitats que autogestionin la seva energia, que tinguin cura 
l’economia circular que l’Ajuntament vol incorporar a les seves polítiques ambientals del verd, etc.). El Pla de Barris té un horitzó temporal curt en relació amb aquests 
passa, entre d’altres, per millorar substancialment els nivells de recollida selectiva, objectius però pot ser la llavor per un nou relat de governança ambiental de ciutat. 
especialment de la matèria orgànica. En absència de fórmules magistrals i models de Finalment, cal fer al·lusió a la necessària perspectiva metropolitana pel que fa a la 
gestió unívocs, els processos de regeneració dels barris han d’incloure mitjans tècnics gestió de recursos com l’aigua , els residus o la mobilitat que requereixen connectar 
per facilitar la recollida selectiva alhora que potenciïn la coresponsabilització dels barris de ciutats diferents i prevenir les desigualtats pel que fa a la qualitat ambiental 
ciutadans. La integració del teixit comercial en la recollida i la preservació d’activitats entre barris de Barcelona i la seva àrea metropolitana.
de barri, com poden ser petits reparadors, artesans, etc. resulta del màxim interès en 
la promoció de la “nova” economia circular, de la reutilització, etc. Pel que fa a l’aigua 
i al seu consum, actualment ja s’apliquen gran part de sistemes d’estalvi a escala 
de domicili. Possiblement el repte en els propers anys raurà en la necessitat de més 
presència d’aigua a l’espai públic i en la potenciació dels recursos hídrics alternatius Concebre les intervencions del pla 
(aigua freàtica, recuperació de pous, etc.) davant la més que probable disminució dels 
recursos hídrics que abasteixen Barcelona i la seva àrea metropolitana. 13 de barris (rehabilitació, espai públic, 
• Facilitar l’accessibilitat i les connexions de manera sostenible. El fet que bona 
part dels barris acollits al Pla tinguin dificultats d’accessibilitat i transport obliga recursos, accessibilitat) com una 
a una millora ineludible de la mobilitat. Així mateix, les propostes de revitalització 
econòmica, de reactivació de polígons poc ocupats, etc. s’han de vehicular mitjançant oportunitat de millorar la qualitat 
una planificació del transport sostenible i que no agreugi els problemes de qualitat de 
l’aire. Un transport públic de qualitat i la reserva per a rutes en bicicleta i a peu que ambiental de la ciutat.
104 105
ORIOL NEL·LO
Governar les 
transformacions
Governar les transformacions: la responsabilitat pública 
en el mercat del sòl i l’habitatge
ORIOL NEL·LO
UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA
Rehabilitació de barris i dinàmiques urbanes Una altra diferència fonamental rau en el règim de tinença prevalent. Si la majoria 
dels habitants viuen en habitatge de lloguer privat de renda lliure, les possibilitats que 
A les nostres ciutats, i Barcelona no és de cap manera una excepció, els preus del sòl la millora d’un barri acabi comportant processos de desplaçament és força elevada. 
i de l’habitatge actuen com un filtre que condiciona la capacitat dels individus i les En canvi, si la majoria de les persones viuen en règim de propietat, la millora redunda 
famílies a l’hora de triar lloc de residència en funció de la seva renda. Així, els grups en principi en un increment del valor del seu patrimoni, i el procés de desplaçament és 
socials tendeixen a veure’s separats a la ciutat en funció de la seva capacitat de licitar més lent o inexistent. A Catalunya, prop de 8 de cada 10 famílies resideixen en règim 
al mercat. de propietat. Aquest fet planteja molts problemes pel que fa a l’accés a l’habitatge, però 
Aquesta tendència envers la segregació social fa que existeixin grans diferències en la en canvi resulta un fre important davant d’eventuals processos de desplaçament de la 
renda mitjana dels diversos barris de la ciutat i entre els diversos municipis que integren població.
l’àmbit metropolità. A Barcelona, per exemple, la renda mitjana familiar disponible del Sigui com sigui, la gentrificació és una amenaça real que no pot ser ignorada, i afecta 
barri més benestant és prop de sis vegades més alta que la del barri més desafavorit. de manera evident alguns barris de les nostres ciutats. A més, en els darrers anys, 
En ocasions, el procés de segregació es concreta a través del reemplaçament de la el creixement dels habitatges d’ús turístic ha tingut un impacte sobre els preus i ha 
població de baix nivell de renda d’un barri per una altra més benestant: de fa uns anys contribuït a agreujar els riscos de desplaçament de població en alguns barris.
s’anomena aquest fenomen específic amb el vocable anglosaxó “gentrificació” (de 
gentrification, que potser podria traduir-se per “aburgesament” o “elitització”).
En una situació de creixents desigualtats socials i de dificultats d’accés a l’habitatge, 
les tensions associades a la segregació urbana es fan, lògicament, més agudes. El Criteris per a la intervenció en els mercats del sòl i l’habitatge
fenomen és general a tots els països del nostre entorn: empreses, fons d’inversió i 
particulars semblen haver-se fet conscients dels guanys potencials que poden derivar- Aquesta situació podria portar a la paradoxa de fer indesitjables o sospitoses les 
se dels increments de la renda urbana derivats de la segregació i la gentrificació. millores urbanes: els moviments veïnals haurien de deixar de reclamar o defensar les 
zones verdes, les administracions no haurien de millorar els transports, els serveis o 
Bé és veritat que la qüestió no es planteja amb la mateixa intensitat i gravetat a totes 
els equipaments (ja que això altera la renda urbana), els turistes i els immigrants no 
les ciutats ni a tots els barris. La majoria dels barris adscrits al Pla que desenvolupa 
serien benvinguts (perquè se sumen a la demanda residencial i això té incidència sobre 
l’Ajuntament de Barcelona es troben lluny de patir aquest problema, ans al contrari, els preus). Portant el raonament a l’extrem, tant els moviments urbans que pugnen per 
tendeixen a concentrar la residència de ciutadans de nivells de renda mitjana i baixa. En millorar les condicions de vida com les administracions que volguessin dur a terme 
altres, en canvi, la pressió dels preus immobiliaris està generant, efectivament, canvis polítiques transformadores es trobarien tenallats per aquesta contradicció i abocats 
en la composició social. a la impotència.
108 109
La sortida de l’atzucac es troba, és clar, en la reducció de les desigualtats socials, que mitjans per temperar els preus i incidir en el mercat immobiliari. És aquesta una política 
són l’origen de la discriminació en el gaudi de la ciutat i de moltes altres. Per això, calen que requereix una voluntat política, modificacions legislatives i actuació administrativa 
polítiques fiscals, laborals i socials d’escala nacional i internacional. Però les polítiques de gran abast. Aplicada a una escala metropolitana pot donar excel·lents resultats. 
urbanes poden contribuir també a reduir tant les desigualtats com la segregació. • Finalment, com en la resta de temes aquí tractats, cal que el veïnat de cada barri es 
Per fer-ho, hauran d’incidir en l’altra variable de l’equació: la regulació del mercat del trobi profundament implicat en els processos de millora, ja que aquesta és la millor 
sòl i l’habitatge. Així, per fer front als riscos associats a la segregació, les actuacions garantia per tal de governar les transformacions en benefici de la col·lectivitat.
de millora urbana han d’anar inseparablement unides a la voluntat de governar les 
transformacions de la ciutat en benefici de la col·lectivitat. Si les millores urbanes 
tenen efectes sobre els preus immobiliaris, en comptes de resignar-nos a viure en 
condicions de vida deficients per temor a la gentrificació, adoptem mesures per tal de 
regular millor el mercat. Els mitjans per fer-ho existeixen, sempre que s’apliquin, entre 
d’altres, els criteris següents: 
• Fer efectiva l’obligació, vigent ja en la legislació, de reservar en cada nou sector 
urbanitzat percentatges substantius del nou sostre residencial per a l’habitatge 
protegit. Aquesta exigència s’ha d’aplicar a totes les parts de la ciutat i totes les àrees 
urbanes, compreses les operacions de reforma de sòl urbà. 
• Impulsar a tots els barris on això sigui possible les promocions públiques d’habitatge, 
amb la finalitat de posar-les a disposició de la població amb menys recursos, ja sigui a 
través del lloguer o de la cessió en dret de superfície. 
• Desenvolupar i implementar amb decisió mesures per intervenir i fer tan transparent Governar els efectes de la millo-
com sigui possible el mercat immobiliari. Entre aquestes, resulta particularment 
indicat el mecanisme de tanteig i retracte, que dóna informació i dret de prelació a 14 ra dels barris en benefici de la 
l’Ajuntament en totes les transaccions que es facin. Resultaria molt convenient que 
tots els barris objecte del Pla fossin delimitats com a àmbits de tanteig i retracte, en col·lectivitat a través de la regulació 
tant que àrees en procés de rehabilitació
• Rellançar el debat sobre l’increment de les dotacions de sòl públic –en particular, del i la intervenció en el mercat del sòl i 
sòl urbanitzable públic– per tal d’apropar-se a la situació ja existent en diversos països 
europeus: la disponibilitat de grans contingents de sòl públic urbà és un dels millors l’habitatge. 
110 111
JAUME BLASCO
Avaluació
L’avaluació de les actuacions: aprenentatge
i transparència
JAUME BLASCO
ANALISTA DE POLÍTIQUES PÚBLIQUES
Per què hauríem d’avaluar el Pla de Barris? multidimensionals, i serà el mateix procés de concreció del Pla que els precisarà i 
prioritzarà. El Pla només “emmarca” la direcció del míssil intel·ligent. 
“Avaluar” és un verb amb connotacions acadèmiques que sovint ens confon. No es No saber, d’entrada, què farem i a què li direm èxit és propi d’un procés de “coproducció 
tracta que algú que en sàpiga vingui i digui si el Pla de Barris contra les desigualtats de les polítiques públiques” com el que pretén induir el Pla de Barris contra les 
ha funcionat bé, molt bé o malament, sinó de crear coneixement, aprendre de desigualtats. Però no ens enganyem: en complica una mica l’avaluació.
l’experiència i, en la mesura del possible, revertir els aprenentatges sobre el disseny 
i gestió del mateix Pla. Avaluem per intentar millorar i per retre comptes als ciutadans 
sobre què s’ha aconseguit.
Què podem fer per avaluar bé el Pla de Barris contra les 
El cert és que tenim una peça una mica complicada al teler. Una part de l’instrumental 
de l’avaluació s’orienta a l’estimació d’impactes, és a dir, a escatir si el programa ha Desigualtats?
generat un canvi sobre el problema o necessitat que li dóna raó de ser. Ara bé, aquest 
tipus d’avaluació té certs requeriments: d’entrada, necessitem que “el programa” sigui Què podem fer, doncs, per avaluar un pla de les característiques del pla de barris contra 
les desigualtats de Barcelona i generar coneixement que sigui, alhora, robust i rellevant?
una intervenció pública ben acotada i que “el problema” sobre el qual volem produir 
un impacte sigui igualment concret i el puguem mesurar d’una forma mínimament Plantegem tres suggeriments que, al nostre entendre, poden resultar d’utilitat a l’hora 
convincent. En síntesi, l’estimació d’impacte funciona bé quan tenim entre mans un d’orientar el procés d’avaluació:
míssil balístic: un programa que apunta a un problema concret, i volem saber si ha fet • Siguem estratègics: fem-nos preguntes. El pla és complex: contindrà múltiples 
diana. actuacions, que s’aniran desenvolupant en moments i ritmes diferents, i que intentaran 
adreçar problemes diferents. En canvi, els recursos per avaluar-lo seran finits. Per tant, 
Per contra, el Pla de Barris contra les desigualtats de Barcelona s’assembla més a un renunciem d’entrada a saber-ho tot. Anem-nos fent preguntes concretes al llarg del 
míssil intel·ligent. D’entrada, no sabem gaire en què consisteix el Pla. Això és perquè desenvolupament del Pla i promoguem estudis que responguin a aquestes preguntes, 
la concreció dels problemes i de les solucions forma part del mateix desenvolupament no que pretenguin avaluar el Pla en la seva totalitat i de forma genèrica. Si tenim més 
del Pla, que pretén “que la decisió respecte a les actuacions a emprendre, el seu preguntes que recursos, prioritzem sempre les que ens puguin aportar respostes 
seguiment i la seva mateixa realització esdevinguin una tasca conjunta de l’Ajuntament metodològicament robustes i políticament rellevants (entès això com que interessin 
i de la ciutadania a cada un dels barris integrats al programa, a través de les seves la ciutadania –per retre-hi comptes–, i/o els responsables del programa –perquè hi 
entitats i associacions”. D’altra banda, els objectius del Pla estan definits en el disseny: puguin basar les seves decisions). 
reduir les desigualtats, impulsar l’activitat econòmica als barris, millorar la qualitat de • Siguem una mica prosaics i preguntem-nos “què està passant?”: una pregunta 
l’habitatge i l’accés als equipaments i apoderar el veïnat. Són objectius múltiples i sovint menystinguda per poc sofisticada és “què està passant?”, la qual sol trobar 
114 115
resposta en l’elaboració d’estudis de cas descriptius. Com que el pla intenta induir 
processos emmarcats en certs objectius i maneres de fer, però no dirigits, es tracta de 
seleccionar alguns barris participants i, sense més, anar coneixent com es desenvolupa 
el procés, què s’hi va decidint i quins problemes hi van apareixent. Si alliberem un míssil 
intel·ligent, sapiguem, si més no, per on para.
• Siguem també sofisticats, i identifiquem oportunitats per estimar impactes: malgrat 
l’interès intern en els processos que pugui estimular el pla, retre comptes a la ciutadania 
requereix, també, centrar-se en alguns assoliments concrets. Ja hem comentat 
les limitacions que un pla d’aquestes característiques presenta per a l’estimació 
d’impactes. Això no obstant, és molt probable que al llarg del procés es desenvolupin 
accions concretes, rellevants i comunes en múltiples barris, amb objectius precisos i 
quantificables. Quan sigui el cas, aprofitem-ho.
Si ho fem prou bé, el procés d’avaluació anirà posant sobre la taula diferents peces de 
coneixement que mai no tancaran el debat (ni ho haurien de pretendre) sobre com ha 
funcionat el Pla de Barris contra les desigualtats ni sobre quines decisions s’han de 
prendre al llarg del seu desenvolupament. Però aconseguiran que aquest debat sigui 
més ric i informat per part de tots els actors que hi prenguin part. Millorar la qualitat 
democràtica passa també per debatre més i millor sobre les polítiques públiques. 
15 Avaluar el pla per orientar-ne el 
desenvolupament, retre comptes 
del resultat i capitalitzar les experi-
ències. 
116 117
QUINZE 1 4 8 12
IMPULSAR DES DE L’AJUNTAMENT COMBATRE LA SEGMENTACIÓ PROMOURE I REFORÇAR L’ACCIÓ MILLORAR L’HABITABILITAT, 
criteris per al I L’ACCIÓ CIUTADANA EL PLA DE DE LA POBLACIÓ PER RAONS CIUTADANA EN LES POLÍTIQUES DIVERSITAT I ACCESSIBILITAT 
Pla de Barris BARRIS COM UN INSTRUMENT D’ORIGEN O D’EDAT, TOT DE TRANSFORMACIÓ DELS BARRIS DE LES TRAMES URBANES 
D’ACTUACIÓ INTEGRAL PER A LA FOMENTANT LA IDENTITAT DE I LA COBERTURA DE NECESSITATS -FÍSIQUES I SOCIALS- A TRAVÉS 
de Barcelona MILLORA DE LES CONDICIONS DE BARRI COM A ESPAI DE COHESIÓ SOCIALS. D’INTERVENCIONS INTEGRADES 
VIDA, L’EQUITAT SOCIAL I EL DRET SOCIAL. EN CADA BARRI I EN EL CONJUNT 
A LA CIUTAT. 9 DE LA CIUTAT.
5 IMPULSAR LA PROMOCIÓ 
2 MILLORAR L’OFERTA EDUCATIVA D’HABITATGE ASSEQUIBLE 13
CONCEBRE LA POLÍTICA DE DELS BARRIS PER TAL DE FER-NE COM A ELEMENT CENTRAL I CONCEBRE LES INTERVENCIONS 
BARRIS COM UNA RESPOSTA UN INSTRUMENT D’IRRADIACIÓ INSEPARABLE DE LES POLÍTIQUES DEL PLA DE BARRIS (REHABILI-
LOCAL, LIMITADA PERÒ CULTURAL I DE PROGRÉS SOCIAL. DE REGENERACIÓ DELS BARRIS. TACIÓ, ESPAI PÚBLIC, RECURSOS,  
IMPRESCINDIBLE, ALS REPTES ACCESSIBILITAT) COM UNA OPOR-
DERIVATS DE LES GRANS 6 10 TUNITAT DE MILLORAR LA QUALI-
TENDÈNCIES DE CANVI: LA FER DEL PLA DE BARRIS UNA EINA FER DELS COMUNS URBANS   TAT AMBIENTAL DE LA CIUTAT. 
MUNDIALITZACIÓ, LA CRISI PER REDUIR LES DESIGUALTATS -ESPAI PÚBLIC I EQUIPAMENTS- UN 
AMBIENTAL I LA DEMANDA DE EN MATÈRIA DE SALUT, A EIX CENTRAL DE LES POLÍTIQUES 14
DEMOCRÀCIA POLÍTICA. TRAVÉS D’INTERVENCIONS DE REHABILITACIÓ URBANA I GOVERNAR ELS EFECTES DE LA 
TRANSVERSALS, PARTICIPATIVES, D’IDENTITAT DELS BARRIS. MILLORA DELS BARRIS EN BE-
3 AVALUABLES I EN XARXA. NEFICI DE LA COL·LECTIVITAT A 
PROMOURE L’ACTIVITAT 11 TRAVÉS DE LA REGULACIÓ I LA 
ECONÒMICA, L’OCUPACIÓ I EL 7 PRESERVAR I COMPARTIR EL INTERVENCIÓ EN EL MERCAT DEL 
COMERÇ LOCAL AMB L’OBJECTIU INCORPORAR EN EL DISSENY PATRIMONI I LA MEMÒRIA SÒL I L’HABITATGE. 
DE MILLORAR L’ACCÉS DE LA I L’APLICACIÓ DEL PLA DE HISTÒRICA DELS BARRIS PER TAL 
POBLACIÓ A LA RENDA, ELS BARRIS LA PERSPECTIVA DE DE PROJECTAR EL SEU FUTUR. 15
SERVEIS I EL BENESTAR. GÈNERE PER TAL DE PROMOURE AVALUAR  EL PLA PER ORIEN-
L’ORGANITZACIÓ I LA MILLORA TAR-NE EL DESENVOLUPAMENT, 
DE CONDICIONS DE VIDA DE LES RETRE COMPTES DEL RESULTAT I 
DONES. CAPITALITZAR LES EXPERIÈNCIES. 
118 119
http://pladebarris.barcelona/ca