Tot comunica! No només és important per donar a conèixer l’entitat 
GUIA D’ASSESSORAMENT Si no ho comuniqueu és i les seves activitats, aconseguir noves persones 
associades o captar fons sinó que s’ha d’entendre 
com si no ho féssiu! com un camp especialment estratègic per treballar 
Número 8    |    MARÇ 2017 la missió de l’entitat i els seus objectius. 
Segur que en els darrers anys heu sentit aquestes Per tant, és important no deixar la comunicació 
dues frases un munt de vegades. Tot i haver-se a la improvisació. És clau planificar-la per 
COM ELABORAR convertit en mantres dels nostres dies són ben aconseguir que sigui eficient i eficaç. En aquesta 
certes. És així. Tot comunica. Fins i tot no comunicar. Guia d’Assessorament exposem les diferents parts 
EL PLA DE La comunicació és, doncs, una qüestió bàsica per d’un pla de comunicació i com treballar-les per 
aconseguir un bon funcionament en una associació. aconseguir bons resultats comunicatius. 
COMUNICACIÓ
DE L’ASSOCIACIÓ? L E S  7  FA S E S  D ’ UN  P L A  D E  COMUN I CAC I Ó
Abans de A per totes: Fil a l'agulla: Tanquem el 
planificar, Els objectius Els canals i cicle per 
analitzem de les accions iniciar-lo: 
comunicació avaluem
1 2 3 4 5 6 7
TORRE  JUSSANA
L'essència
CENTRE DE SERVEIS de la Organitzem-nos: 
A LES ASSOCIACIONS A qui comunicació: Repartim tasques, 
ens dirigim? imatge, temporalitzem
bcn.cat/tjussana Els públics missatge i to i pressupostem
COGESTIONA:
GUIA D’ASSESSORAMENT TJ Número 8  |  MARÇ_2017 COM ELABORAR EL PLA DE COMUNICACIÓ DE L’ASSOCIACIÓ?
1: ABANS DE PLANIFICAR,
UNA PRÈVIA: CAL ANALITZAR 
QUÈ VOL DIR COMUNICAR EN TEMPS 2.0? Quan s’engega qualsevol planificació estratègica cal començar per preguntar-se en 
quin punt es troba l’associació. 
Amb les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), aquesta darrera ha En el cas d’un pla de comunicació l’anàlisi s’ha de centrar en la situació comunicativa 
adquirit un significat molt més ampli. Ara tenim un camp de joc comunicatiu de l’entitat. Però no s’ha de quedar aquí. Com dèiem abans, la comunicació és 
més horitzontal, en el qual la comunicació ja no està només en mans d’uns estratègica i afecta tots els àmbits del bon funcionament d’una associació. Per tant, 
pocs. Les eines TIC i les xarxes socials l’han posada a l’abast de tothom i, a també haurem de disposar d’una anàlisi general de l’entitat, que permeti veure quins 
través d’elles, les organitzacions i les persones poden interactuar les unes amb aspectes funcionen, quins no i en què pot ser útil la comunicació.  
les altres. 
Per tal de dur a terme una anàlisi amb finalitats estratègiques es pot fer servir 
Aquesta possibilitat d’intercanvi comunicatiu a totes bandes és una gran l’anomenada anàlisi DAFO (acrònim de Debilitats, Amenaces, Fortaleses i 
oportunitat per a les associacions, en tant que espais que es basen en la Oportunitats), una matriu d’autodiagnosi útil i senzilla. Realitzar una DAFO 
participació de les persones. Per aprofitar-la, cal entendre la comunicació com simplement vol dir llistar les debilitats i les fortaleses internes i les amenaces i les 
una eina per construir comunitats més o menys properes i interactuar-hi de oportunitats externes que l’afecten, i situar-les en un quadre com el següent:  
manera estratègica.
Evidentment, no s’ha de deixar de comptar amb els mitjans de comunicació o 
de generar cap material de promoció en format paper. Els elements definitoris FORTALESES INTERNES OPORTUNITATS EXTERNES 
de la comunicació 1.0 encara estan presents i, per tant, toca combinar les 
millors opcions que ens ofereixen el món 1.0 (premsa, materials promocionals, 
esdeveniments, etc.) i el 2.0 (web 2.0, xarxes socials, etc.). Característiques de l’entorn (polític, 
Capacitats, característiques o econòmic, social, tecnològic, legal, 
metes assolides que esdevenen sectorial, etc...) que poden suposar 
un actiu i un recurs positiu en el un avantatge o una ajuda
0: MISSIÓ, VISIÓ, VALORS I OBJECTIUS, treball de la missió de l’associació. per a l’associació
SEMPRE PRESENTS
ESQUEMA D’UN ANÀLISI DAFO
Quan una associació es planteja nous reptes, activitats o accions és important que 
tingui ben present quina missió té, quina visió contempla, quins són els seus valors i per 
quines finalitats treballa. D’aquesta manera evitarà fer coses que no donin resposta a la Característiques de l’entorn 
Aspectes que limiten o redueixen 
seva raó de ser, a la seva essència i als seus plantejaments i posicionaments. (Entorn polític, econòmic, social, 
la capacitat de desenvolupament tecnològic, ambiental, legal, 
Per tant, us recomanem que engegueu el procés d’elaboració del pla recordant d’una entitat i el treball de la seva sectorial...) que poden representar 
aquestes qüestions i deixant un espai de temps (limitat, eh!) per valorar la seva vigència, missió i que, per tant, han de ser una problemàtica o
contextualitzar-les, adaptar-les al moment actual i garantir que tothom ho entén de controlades i superades.
un obstacle per a l’entitat. 
manera similar. Aprofiteu per refrescar i unificar percepcions.
No està de més que la missió, la visió, els valors i els objectius encapçalin el pla, així 
com tots aquells trets definitoris que considereu que cal que es tinguin en compte en DEBILITATS INTERNES AMENACES EXTERNES
tot moment.   
COGESTIONA:
TORRE JUSSANA - CENTRE DE SERVEIS A LES ASSOCIACIONS
bcn.cat/tjussana   |   facebook.com/torrejussana   I   twitter.com/tjussana
GUIA D’ASSESSORAMENT TJ Número 8  |  MARÇ_2017 COM ELABORAR EL PLA DE COMUNICACIÓ DE L’ASSOCIACIÓ?
→ Com dèiem, cal fer una anàlisi específica sobre comunicació 
QUÈ CAL ANALITZAR? però també una anàlisi global de l’entitat. És molt possible que 
aquesta darrera ja estigui feta si, com és recomanable, prèvia-
Centrant-nos en el DAFO comunicatiu, les qüestions que caldria ment s’ha realitzat o actualitzat el pla estratègic de l’entitat. Si 
incloure en aquesta anàlisi són les següents: no és el cas, el pla de comunicació serà una bona excusa per fer 
aquesta anàlisi general de l’associació. 
» Qui coneix l’associació? S’ha aconseguit També es pot 
donar a conèixer l’entitat a tots els seus contemplar → Permeteu-nos que insistim en una idea: recopileu dades que 
públics? la realització us permetin valorar amb coneixement de causa els diferents 
» Quina imatge de marca tenen els d’entrevistes aspectes. Les percepcions no són objectives i, per tant, seran de 
poca utilitat. 
diferents públics de l’associació? La amb persones clau de l’àmbit en el qual 
imatge de marca d’una organització és la treballa l’entitat o dels grups d’interès → Busqueu una persona o un petit equip que s’encarregui de coor-
idea o la representació de l’entitat creada amb els quals es relaciona, ja siguin dinar, recollir informació, plantejar les preguntes adequades, 
en la ment de les persones.  Aconseguir individuals o col·lectives.  guiar el procés, sistematitzar-lo i extreure conclusions. 
respostes reals a aquesta pregunta, » Quins canals i materials s’han fet servir → És fàcil que el debat es desviï cap a les solucions. Eviteu-ho. Les 
que vagin més enllà de les simples fins ara? Han estat suficientment solucions es tractaran en les següents fases del pla.
percepcions, pot donar moltes pistes efectius? Un cop més, caldrà deixar 
sobre com comunicar en el futur. enrere les percepcions per basar-se 
» També és interessant intentar valorar en dades reals. Pel que fa a la web i les 
amb dades reals el posicionament xarxes socials hi ha eines que permeten 
de l’entitat, el lloc que ocupa una obtenir dades molt útils (Google A QUI ENS DIRIGIM?
organització en la ment dels seus Analítics, estadístiques de les diferents 
públics, en relació amb els agents amb xarxes socials...). Amb els materials 2: ELS PÚBLICS
els quals es pot comparar o amb qui offline, però, caldrà establir d’altres 
comparteix el seu àmbit. estratègies de mesura, més orientatives, Un dels secrets de l’èxit de qualsevol 
que permetin avaluar l’eficàcia de les POSSIBLES PÚBLICS EXTERNS 
» Per obtenir dades reals sobre què pensa planificació comunicativa és fer una 
accions i canals utilitzats.
la gent de l’associació pel que fa a la bona detecció dels públics objectius als » Ciutadania de l’àmbit territorial en el 
imatge de marca i al seu posicionament, » La imatge gràfica de l’entitat també quals es vol fer arribar els missatges de que treballa l’entitat (local, nacional o 
la millor eina és la realització és clau en la construcció del seu l’entitat. internacional)
d’enquestes (presencials o on-line). posicionament o imatge de marca. Per Per fer-ho, és important llistar tots els » Persones susceptibles d’associar-se a 
tant, també cal preguntar-se: elements públics interns i externs amb els quals es l’entitat
com el logotip, la seva aplicació i el vol comunicar l’entitat. Alguns exemples: » Altres entitats, grups informals, partits 
grafisme d’elements com la pàgina web, polítics...
la papereria, els materials promocionals, POSSIBLES PÚBLICS INTERNS » Administracions públiques
la decoració de la seu, etc. són adequats Base social
per transmetre els valors de l’associació? » Persones beneficiàries
» Persones associades » Mitjans de comunicació
» Els recursos humans, materials i 
econòmics dedicats a la comunicació » Equip tècnic » Empreses privades
han estat i són suficients? » Persones voluntàries » Proveïdors 
» Persones col·laboradores » ...
COGESTIONA:
TORRE JUSSANA - CENTRE DE SERVEIS A LES ASSOCIACIONS
bcn.cat/tjussana   |   facebook.com/torrejussana   I   twitter.com/tjussana
US RECOMANEM
GUIA D’ASSESSORAMENT TJ Número 8  |  MARÇ_2017 COM ELABORAR EL PLA DE COMUNICACIÓ DE L’ASSOCIACIÓ?
Aquests són només alguns exemples de possibles A PER TOTES:
tipologies de públics. Però són categories generals. Tal 
i com estan serien poc útils per establir estratègies i 3: ELS OBJECTIUS DE COMUNICACIÓ
accions comunicatives. Per tant, per definir els públics 
objectius caldria: Un cop s’ha elaborat l’anàlisi DAFO i s’han definit els públics arriba el moment 
d’establir els objectius de comunicació. En el cas de les associacions, els objectius 
comunicatius més habituals acostumen a ser: 
1) Intentar concretar al màxim els diferents segments de públics objectius als quals 
es vol fer arribar el missatge comunicatiu. Com més segmentats estiguin aquests » Promocionar l’entitat i posicionar-la en la ment dels seus públics de 
públics més informació tindrem sobre ells (característiques sociogràfiques, manera adequada.
comportament, perfil, motivacions, espais on trobar-los, xarxes socials més 
utilitzades, mitjans de comunicació que consumeixen, etc...). » Generar sentiment de pertinença entre els seus públics interns. 
 » Informar sobre l’entitat i sobre les seves activitats/opinions.
PER EXEMPLE: » Sensibilitzar, formar o educar els públics.
Dones, d’entre 25 i 65 anys, del districte de Les Corts de Barcelona 
que fan esport de manera regular. » Fer crides a l’acció als públics (participació, voluntariat, econòmiques, etc.)
Persones afectades de la malaltia XXX de Barcelona Probablement els objectius que definiu estaran molt relacionats amb alguna 
Homes i dones majors de 65 anys amants de la lectura i la literatura d’aquestes cinc tipologies.  Per desgranar els objectius del vostre pla de comunicació 
del barri de La Salut. és important que partiu de les conclusions extretes a través de les anàlisis DAFO 
Empreses del sector sanitari que desenvolupin estratègies de realitzades. Es tracta de veure quins reptes comunicatius podeu extreure de cadascun 
Responsabilitat Social Corporativa.  dels ítems analitzats.
Mitjans de comunicació locals del districte de Sant Andreu
Responsables de participació  de l’Ajuntament de BCN, COM HAN DE SER ELS OBJECTIUS?
Diputació de BCN i Generalitat 
» Tot i que les fronteres entre objectius Per tant, cal plantejar els indicadors 
externs i interns cada cop són més que permetran valorar els objectius 
2) Indicar perquè és important cadascun dels públics. líquides, és important separar-los.  específics. Aquesta valoració dels 
3) Prioritzar-los de més a menys importància. » És interessant plantejar objectius objectius específics permetrà valorar si 
generals o estratègics que es concretin s’han complert els objectius generals. 
a través d’objectius específics. Els » Han de ser realistes
Per definir els públics objectius de l’associació us pot ser útil fer- objectius generals corresponen a les 
vos les següents preguntes: » Han de poder ser programables i 
finalitats genèriques i no tenen perquè pressupostables
→ Qui pot ser susceptible de beneficiar-se de l’associació? ser quantificables perquè es fan efectius 
a través dels objectius específics. » Cal emmarcar-los en el timing que s’hagi 
→ Qui té poder de decisió sobre l’associació? establert de durada del Pla. És a dir, 
» Han de ser clars i concrets. s’han de poder avaluar quan s’acabi el 
→ A qui cal informar sobre l’associació per tal de garantir-ne el seu » Ha d’anar en consonància amb la missió i pla de comunicació. Si algun objectiu 
bon funcionament i/o evitar problemàtiques?
el pla estratègic vigent de l’associació. no s’adequa a la durada del pla caldrà 
→ Qui pot influenciar en el funcionament habitual de l’associació? » Han de poder ser mesurables, indicar-ho en el redactat de l’objectiu per 
quantitativament i qualitativament. saber quan el podrem avaluar. 
COGESTIONA:
TORRE JUSSANA - CENTRE DE SERVEIS A LES ASSOCIACIONS
bcn.cat/tjussana   |   facebook.com/torrejussana   I   twitter.com/tjussana
US RECOMANEM
GUIA D’ASSESSORAMENT TJ Número 8  |  MARÇ_2017 COM ELABORAR EL PLA DE COMUNICACIÓ DE L’ASSOCIACIÓ?
4: L’ESSÈNCIA DE LA COMUNICACIÓ: 
ELS OBJECTIUS GENERALS HAN D’INCLOURE: IMATGE, TO I MISSATGE
» Una acció (en infinitiu)
» Amb qui cal fer-ho (públic al que afecta aquell objectiu) Un pla de comunicació ha de donar resposta, també, a la següent pregunta:
» Quines idees i valors vol transmetre l’organització?
ELS OBJECTIUS ESPECÍFICS  HAN D’INCLOURE: 
Aquí tornen a entrar en joc els conceptes d’imatge de marca i de posicionament però 
» Una acció (en infinitiu) ara ja no per avaluar sinó per projectar. És a dir, a partir de l’anàlisi realitzada cal 
» Amb qui cal fer-ho (públic al que afecta aquell objectiu) definir quina percepció es vol construir en la ment dels públics de l’associació i com 
» Per què cal fer-ho (propòsit de l’objectiu) posicionar-la en relació amb la resta d’agents amb els quals interactua. 
» Un resultat desitjat que pugui ser mesurable quantitativament i/o qualitativament A partir d’aquí és important definir en el pla de comunicació:
(caldrà establir quins indicadors ens permetran valorar el grau d’assoliment d’aquell 
objectiu).
1) La identitat gràfica de l’associació: quins valors, principis i idees ha 
d’inspirar per tal de contribuir a construir la imatge de marca adequada. 
ALGUNS EXEMPLES: Això serà clau a l’hora de dissenyar o replantejar la imatge corporativa de 
l’entitat i el grafisme d’aspectes tant importants com el logotip, el material 
COMUNICACIÓ INTERNA de papereria, els materials promocionals o els canals de comunicació.
→ Objectiu general 1: Millorar la participació de les persones associades 
en les diferents comissions i grups de treball de l’associació. 
» Objectiu específic 1.1: Incrementar l’assistència de les persones 
associades a les diferents comissions i grups de treball en un 30% 2) Els missatges centrals o clau  que es volen transmetre (també anomenades 
per tal de potenciar la seva participació a l’entitat. línies argumentals) que resumeixin l’entitat en una o dues frases.  A partir 
d’aquestes línies argumentals es desgranaran tots els continguts que 
» Objectiu específic 1.2: Aconseguir una cinquantena de propostes realitzi l’associació (els textos per la pàgina web, els continguts per les 
d’actuació de l’entitat per tal de desenvolupar un Pla de Treball xarxes, els textos del tríptic promocional de l’entitat, etc...). Òbviament, 
per a l’any vinent que parteixi de les propostes de les persones caldrà triar quina és la idea principal i com es redactarà per als elements 
associades.   més visibles de la comunicació de qualsevol entitat, com el lema que 
COMUNICACIÓ EXTERNA acompanya el logo, el missatge breu que descriu l’entitat a la pàgina d’inici 
→ Objectiu general 1: del web, etc...
Millorar la imatge de l’entitat entre la ciutadania del 
districte
» Objectiu específic 1.1: Participar en 5 espais i propostes obertes a 
la ciutadania del districte en les quals puguem explicar en primera 3) I, finalment, cal pensar quin to es vol aplicar al missatge de l’entitat. 
persona qui som i què fem, per tal de poder exposar el missatge de Està clar que un mateix missatge no el percep igual una persona gran 
l’entitat.   que una jove. Per tant, cal buscar amb quin to (formal, informal o 
» Objectiu específic 1.2: Aconseguir 10 impactes de premsa en col·loquial, emocional, tècnic, informatiu, humorístic, irònic, juvenil, etc.) 
els mitjans de comunicació locals, per tal de poder explicar les interpel·larem a cadascun dels públics, sempre a partir de la coherència i 
activitats i el projecte de l’associació. intentant generar una imatge de marca única i clara. 
COGESTIONA:
TORRE JUSSANA - CENTRE DE SERVEIS A LES ASSOCIACIONS
bcn.cat/tjussana   |   facebook.com/torrejussana   I   twitter.com/tjussana
GUIA D’ASSESSORAMENT TJ Número 8  |  MARÇ_2017 COM ELABORAR EL PLA DE COMUNICACIÓ DE L’ASSOCIACIÓ?
5: FIL A L’AGULLA:
ELS CANALS I LES ACCIONS
Per fi! Arriba el moment de baixar el pla de comunicació a la concreció. Ha arribat 
el moment de decidir els canals i les accions que han de permetre aconseguir els 
objectius plantejats, comunicant els missatges definits als públics escollits. 
Per definir les accions i, per tant, també els canals a través de les quals les podrem CANALS DE 
realitzar, hem de tenir en compte objectius i públics. Per tant, pot ser útil una graella COMUNICACIÓ INTERNA:
com la següent:
Quan parlem de comunicació interna ens referim a la 
comunicació amb la base social de l’entitat. És a dir, amb les 
OBJECTIU 1 OBJECTIU 2 OBJECTIU 3 OBJECTIU 4 persones associades, les persones voluntàries i l’equip tècnic. 
La comunicació interna ha de ser, doncs, una de les prioritats 
PÚBLIC 1 Acció 1.1 Acció 2.1 comunicatives de l’entitat. Per què? Per què la identitat i el 
sentiment de satisfacció derivat de la pertinença a l’organització 
PÚBLIC 2 Acció 2.2 Acció 4.2 és una font de participació i de reputació importantíssima.
PÚBLIC 3 Acció 1.3 Acció 3.1
PRINCIPALS OBJECTIUS
DE COMUNICACIÓ INTERNA POSSIBLES EINES/CANALS
PÚBLIC 4 Acció 2.3 Acció 4.4
Com veieu, No totes les caselles tindran accions/canals designats perquè el més Mailings, cartes postals, butlletins 
habitual és que cada objectiu només faci referència a alguns dels públics objectius o interns, trucades, tauler d’anuncis a la 
comunitats designades. Mantenir la base social informada i seu de l’entitat, eines de missatgeria 
fomentar la participació instantània, intranet, web, eines 
És interessant que en el pla s’expliciti per a cada acció quin missatge es vol virtuals de treball col·laboratiu, bústia 
transmetre i a través de quin canal o mitjans ho farem. de suggeriments presencial i online...
ELS CANALS: Donar a conèixer l’entitat, el seu Memòria, dossier de benvinguda, 
Els canals són les eines que ens permeten posar-nos en contacte amb els nostres funcionament i persuadir sobre la xerrades i reunions presencials, 
públics o comunitats i realitzar les accions que s’han plantejat en el pla de necessitat de participar-hi jornades de portes obertes...
comunicació. En alguns casos, com les xarxes socials o els esdeveniments presencials 
són, també, espais de relació que cal cuidar. Trobades virtuals o presencials, espais 
En el pla de comunicació hem d’escollir els canals més adequats per a cada acció Fomentar el coneixement i l’intercanvi informals de relació... Enquestes 
i obtindrem el que s’anomena mix de mitjans. És a dir, el conjunt de canals que presencials o online...
utilitzarem per dur a terme les nostres accions comunicatives.  
De canals n’hi ha de personalitzats i de massius. Nosaltres però, els exposem a partir Recollir informació Enquestes presencials o online...
de la distinció entre comunicació interna i externa. 
COGESTIONA:
TORRE JUSSANA - CENTRE DE SERVEIS A LES ASSOCIACIONS
bcn.cat/tjussana   |   facebook.com/torrejussana   I   twitter.com/tjussana
GUIA D’ASSESSORAMENT TJ Número 8  |  MARÇ_2017 COM ELABORAR EL PLA DE COMUNICACIÓ DE L’ASSOCIACIÓ?
CANALS DE 
COMUNICACIÓ EXTERNA:
CANALS OFFLINE: 
Com dèiem abans, tot i que la xarxa i els canals 2.0 cada cop 
ofereixen més prestacions comunicatives també cal tenir en 
compte que cada cop són més populars i estan més saturats 
de continguts. Per aquest motiu pot ser una bona opció tornar 
a plantejar-se opcions offline (que no estan basades en 
MITJANS DE COMUNICACIÓ: 
internet). Especialment si ens dirigim a públics que no estan 
familiaritzats amb les noves tecnologies o als quals s’hi pot Sortir als informatius dels grans mitjans pot ajudar molt 
accedir fàcilment amb presència en espais físics molt clars. Tenen l’inconvenient però no suposa una transformació tan gran com perquè se 
que poden suposar un cost econòmic si l’entitat no pot assumir-ne el disseny o la centrin tots els esforços en aconseguir-ho i no està a l’abast de qualsevol activitat. 
impressió i, per aquest motiu, cal planificar-los bé per tal de treure el màxim profit de Atenció! Diem de qualsevol activitat i no de qualsevol entitat. El quid de la qüestió 
la inversió realitzada. no està tant en la mida de l’entitat sinó en la capacitat de fer activitats i fórmules 
atractives i innovadores que puguin cridar l’atenció dels mitjans. Òbviament el tamany 
D’exemples de canals offline en tenim molts i molt tradicionals: Cartells, flyers, 
d’una entitat és un condicionant important però, a vegades, un contingut impactant, 
tríptics i revistes, la memòria anual en format paper, materials de marxandatge, etc...
basat en alguna història de vida real més que en el discurs institucional de l’entitat, 
CANALS ONLINE: o una idea que sigui original, divertida, visual, punyent i/o que ha tingut l’encert 
de realitzar-se en un moment en que aquell tema està en l’agenda dels mitjans, és 
Són aquells que es desenvolupen a través d’internet. Cada suficient per fer-se un espai.  
entitat ha de valorar la inversió en temps i econòmica que 
pot i vol fer en aquest tipus de mitjans però cada cop hi ha També cal tenir en compte que segurament es poden treure resultats molt més 
més eines gratuïtes que permeten desenvolupar canals eficaços adreçant-nos als mitjans locals del territori o als mitjans especialitzats en el 
online de manera molt ràpida i efectiva. Ens referim a sector. Sovint són molt més sensibles a les informacions que poden oferir les entitats 
gestors de continguts web com Wordpress, Drupal o Joomla, sense ànim de lucre del seu territori o àmbit. 
eines d’enviament de butlletins electrònics (mailchimp) D’altra banda, ser proactius i proposar continguts pot donar bons resultats. Com més 
o, evidentment, a les xarxes socials (Facebook, Twitter, coneixement es tingui dels mitjans, dels seus espais i més s’adeqüin els continguts 
Instagram, Youtube, Linkedin...) que ofereixi l’entitat al que busquen, més opcions hi hauran que siguin receptius.
CAMPANYES: CANALS PRESENCIALS: 
Quan s’han definit objectius amplis, estratègics i ambiciosos que requereixen També cal aprofitar les grans possibilitats que ofereix 
realitzar un conjunt d’accions a través de diferents canals, tenim una campanya de la comunicació interpersonal i, per tant, els canals 
comunicació. Aquesta suma d’accions i canals és el que facilita cridar l’atenció dels presencials. La millor experiència comunicativa sempre 
públics als quals es vol arribar. Les campanyes poden ser de molts tipus, depenent serà el tracte personal i el contacte directe. Per tant, cal 
dels objectius als quals responguin: captació de fons, sensibilització, incidència plantejar-se la participació en fires, mostres, congressos, 
pública, mobilització, informació etc... Una eina útil que demana un esforç puntual de etc. o l’organització d’esdeveniments propis com xerrades, 
tota l’entitat però que pot donar molt bons resultats. presentacions, o activitats al carrer.
COGESTIONA:
TORRE JUSSANA - CENTRE DE SERVEIS A LES ASSOCIACIONS
bcn.cat/tjussana   |   facebook.com/torrejussana   I   twitter.com/tjussana
GUIA D’ASSESSORAMENT TJ Número 8  |  MARÇ_2017 COM ELABORAR EL PLA DE COMUNICACIÓ DE L’ASSOCIACIÓ?
6: ORGANITZEM-NOS: 
REPARTIM TASQUES, 
TEMPORALITZEM I 
PRESSUPOSTEM TANQUEM EL CICLE 
Segurament del pla de comunicació n’hauran sortit un munt d’accions a realitzar i de 7: PER INICIAR-LO:
canals a desenvolupar. Tot i que s’hagi fet el possible per aconseguir que els objectius AVALUEM
del pla siguin factibles és molt possible que la persona responsable de comunicació 
de l’entitat no sigui capaç d’assumir-ho tot i que, per tant, sigui recomanable generar La darrera fase del pla de comunicació serà la primera de la següent planificació. Un 
una comissió de comunicació formada per diverses persones amb funcions diferents i cop acabada l’execució del pla és el moment de fer balanç i avaluar què ha funcionat i 
complementàries. què no ha funcionat. 
Les funcions d’aquesta comissió haurien de ser: Si en el moment de definir els objectius s’han establert, també, indicadors per 
» Coordinar el procés d’elaboració del pla, repartir tasques i temporalitzar-les.  permetre’n aquesta avaluació, el procés d’avaluació serà ràpid i fidedigne. Només 
» Donat que la comunicació és un procés central de l’entitat, aquesta comissió ha caldrà veure si els indicadors s’han assolit segons els objectius plantejats o no. 
d’estar permanentment en contacte amb la junta directiva i amb els diferents grups Això pel que fa als indicadors quantitatius però no es poden oblidar els qualitatius. És 
de treball. a dir, més enllà dels números, també cal analitzar la qualitat dels resultats. Són els 
» Coordinar el procés participatiu que permeti recollir aportacions i opinions dels que s’esperaven o se n’han aconseguit uns altres?
membres de l’associació durant la seva elaboració i garantir que serà sotmès a 
validació per l’Assemblea General de l’entitat. organitzativa de l’entitat per gestionar l’execució del pla amb criteris d’eficàcia i 
» Estar al cas de les capacitats comunicatives de les diferents persones de eficiència. Si es valora que no s’ha estat suficientment eficaç o eficient caldrà corregir 
l’associació per tal de trobar persones que puguin unir-se a la comissió i/o aquells aspectes negatius de cara a l’execució de la planificació següent.
col·laboradors que puguin fer efectives algunes de les diferents accions del pla.  
» Coordinar l’elaboració de les diferents accions incloses en el pla
» Comunicar internament el pla per tal que tothom sigui conscient dels missatges, 
objectius, accions, etc... 
Aquesta comissió també s’haurà d’encarregar de valorar els recursos humans, 
materials i econòmics i, a partir d’aquí veure què caldrà externalitzar per tal de PER SABER-NE MÉS:
poder pressupostar les diferents accions incloses en el pla de comunicació. És a dir, » Útil Pràctic 24. “Càmera, llums i interacció. Manual de comunicació 
caldrà fer impressions? Contractar dissenyadors? La web es farà amb un gestor de associativa en temps 2.0”.
continguts o es contractarà una persona que la programi? Tot això caldrà preveure-ho 
per poder realitzar un pressupost el més acurat possible. Aquest pressupost permetrà » Útil Pràctic 25. “Manual d’elaboració i avaluació de projectes”
avaluar si les diferents accions plantejades són assumibles econòmicament per 
l’entitat i si caldrà realitzar recerca de finançament. 
COGESTIONA:
TORRE JUSSANA - CENTRE DE SERVEIS A LES ASSOCIACIONS
bcn.cat/tjussana   |   facebook.com/torrejussana   I   twitter.com/tjussana
Des de Torre Jussana EN QUÈ US PODEM AJUDAR A TJ?:
– Centre de Serveis a 
les Associacions oferim 
» ASSESSORAMENT EN sobre com realitzar el pla de 
una orientació global a COMUNICACIÓ: comunicació de l’entitat. També 
les associacions, a les 
Sol·liciteu un assessorament s’ofereixen periòdicament 
seves Juntes Directives per a l’elaboració del pla de cursos sobre temàtiques 
i a les persones amb comunicació o sobre qüestions concretes relacionades amb la A Torre Jussana 
responsabilitats, concretes de la comunicació de comunicació.
a partir de diferents l’entitat. us ajudem a millorar 
serveis i recursos orien- » FONS DOCUMENTAL: el funcionament 
tats a donar respostes » FORMACIÓ: Accediu a la consulta i 
a les necessitats que préstec de les publicacions de la vostra associació!
En les diferents ofertes 
puguin sorgir al llarg formatives trimestrals de relacionades amb la 
de la trajectòria de Torre Jussana s’ofereix comunicació que tenim 
cada associació. periòdicament un curs catalogades en el Fons TORRE JUSSANA
bàsic de comunicació Documental de TJ, la biblioteca Centre de Serveis a les Associacions
associativa i una formació associativa que tenim al centre. 
Av. Cardenal Vidal i Barraquer, 30
08035 Barcelona
Tel. 932 564 118
CONSULTEU TOTS ELS SERVEIS DEL CENTRE 
I COM SOL·LICITAR-LOS A bcn.cat/tjussana
WWW.BCN.CAT/TJUSSANA
tjussana@bcn.cat
fb.com/torrejussana
@tjussana
COGESTIONA: