Abril 
de 2015
TrebAll Al CAp
prevenció de malalties relacionades amb el treball
L’edat pot ser un factor molt valorat en l’àmbit 
laboral, atès que les persones de més edat 
aporten la seva experiència, formació i conei-
xement de l’entorn professional. Però en l’ac-
tual moment de crisi i l’elevada taxa d’atur, 
l’edat es pot convertir en un factor de vulne-
rabilitat en alguns entorns laborals. 
La por a perdre la feina fa que moltes persones 
acceptin condicions de treball molt dures. En 
les persones més grans, alguns factors relaci-
onats amb l’entorn familiar i personal i també 
amb l’entorn laboral, incrementen la seva vul-
nerabilitat. Entre els primers cal esmentar les 
responsabilitats familiars (fills i filles i persones 
grans depenents) i les dificultats econòmiques 
en la família (hipoteques, altres crèdits). Des 
del punt de vista laboral, les dificultats per tro-
bar una nova feina degut a la preferència per 
part de les empreses de persones més joves, 
tenir habilitats insuficients (en noves tecnologi-
es, per exemple) i un curt futur laboral.
En els darrers 5 anys (2010-2014) s’han noti-
ficat a la Unitat de Salut Laboral de Barcelona 
(USLbcn) 259 casos de trastorns de salut 
mental relacionats amb el treball en persones 
majors de 54 anys. En el 30% del casos (76) 
es van identificar conductes hostils caracte-
rístiques de l’assetjament psicològic. El 64% 
eren dones. Una quarta part dels casos mas-
culins eren professionals de la ciència i intel-
lectuals i el mateix percentatge professionals 
de suport. El 27% de les dones eren personal 
dels serveis i comerç i el 21% personal admi-
nistratiu. En els homes els casos estaven molt 
distribuïts entre les activitats econòmiques, 
mentre que en les dones destaca el comerç 
al detall (21% del casos), activitats de neteja 
(10%) i administració pública (10%).
En alguns dels casos estudiats a la USL es va 
identificar que les accions hostils anaven 
adreçades a forçar un acomiadament volun-
tari, que les persones afectades explicaven 
Entre gener i març de 2015 es van notificar al Sistema de Vigilància de Malalties Relacionades 
amb el Treball 168 casos, 104 del quals van afectar dones. L’edat mitjana va ser de 44,8 anys 
(DE=9,7) sense diferències entre sexes, i les ocupacions més freqüents van ser personal de serveis 
i comerç (42 casos), seguits de professionals de suport (32 casos) i professionals de ciència i intel·
lectuals (27casos). Respecte el país d’origen, un 23,5% havia nascut fora de l’Estat. La patologia 
més notificada va ser de tipus ansiós·depressiva, amb 108 casos, dels quals 67 van ocórrer en 
dones. Els trastorns que van seguir en freqüència van ser els musculesquelètics (30 casos). El 
17,6% de les persones afectades treballava en empreses de fora de Barcelona i la situació labo·
ral més freqüent va ser la contractació indefinida 81,9%. Finalment, el 69,3% dels treballadors 
i treballadores estava en situació d’incapacitat temporal en el moment de la notificació. 
els casos del trimestre 
88
com una estratègia per evitar pagar les indem-
nitzacions corresponents. A les accions hostils 
pròpies de l’assetjament, s’hi afegeix en molts 
casos la decepció i el sentiment d’injustícia 
després de molts anys d’implicació amb la fei-
na i també, atès que en bona part són petites 
empreses i moltes de tipus familiar, el canvi ra-
dical d’un tracte quasi familiar a un franc mal-
tractament. Un paràgraf del relat d’una persona 
afectada il·lustra aquest aspecte: «Al llarg 
d’aquests 32 anys que porto ho he donat tot per 
aquest centre. He fet molts cursos per reci-
clar-me, pagant-los jo i fora de l’horari de la 
feina, he fet de cuinera, de relacions públiques 
per informar els pares que venien demanant in-
formació i he arribat a casa meva de vegades a 
les 9 de la nit perquè ella [la directora] no podia 
fer-ho. He fet de secretària, de telefonista, de 
senyora de la neteja i ara no sé ben bé que té 
en contra meva que em trobo i em sento asset-
jada, menyspreada, amenaçada, insegura, amb 
por i amb la meva dignitat i estima pel terra». 
A continuació es resumeixen dos dels casos 
estudiats a la USL. 
El primer cas es tracta d’un home de 59 anys 
que treballava com oficial qualificat de màqui-
nes Offset en una empresa d’arts gràfiques. 
Va ser notificat per l’EAP La Sagrera-9A amb el 
diagnòstic d’ansietat generalitzada. 
El treballador tenia una antiguitat de 36 anys en 
l’empresa. Situava l’inici del procés relacionat 
amb el seu problema de salut set anys abans i 
el relacionava amb el fet que l’empresa el volia 
acomiadar però sense pagar-li la indemnització 
corresponent. En el seu relat destaquen tres es-
tratègies: l’aïllament, els canvis de lloc de treball 
i la humiliació. 
L’aïllament: el treballador manifestava que quan 
es posava a parlar amb un company o s’acosta-
va a alguna de les màquines, l’encarregat li im-
pedia fer-ho, dient-li que no podia estar allà. Els 
mateixos companys el defugien i fins i tot un 
transportista es va adreçar a ell molt indignat 
degut a que li havien cridat l’atenció perquè hi 
havia parlat. En paraules del propi treballador: 
«Pensant-ho bé, els treballadors em van aïllar 
més que l’encarregat encara que fossin les or-
dres que tenien. Crec que l’aïllament al que em 
van sotmetre els treballadors era perquè veien 
perillar el seu lloc de treball i col·laboraven en el 
possible per tal que fos jo l’acomiadat. Treballar 
sent un estrany en l’empresa és un suplici, dia a 
dia la mateixa història, lamentable». «L’encarre-
gat passava tots els matins per les màquines per 
saber quins treballs s’estaven imprimint, però a 
la meva màquina no venia mai, ni quan hi havia 
feina ni quan no n’hi havia, mirava i seguia el seu 
camí. La realitat és que no existia per l’encarre-
gat, em tenia com presoner en la màquina». 
«Estava sense feina i pràcticament incomunicat, 
a la que em movia de la màquina per fer alguna 
cosa, al poc temps ja tenia l’encarregat al da-
munt».
Els canvis de lloc de treball: El van canviar qua-
tre vegades de lloc de treball. La primera vega-
da a un lloc de menor qualificació (ajudant) en la 
mateixa màquina en la que treballava. La sego-
na vegada el van traslladar a una màquina anti-
ga que s’avariava contínuament on s’hi va estar 
durant 3,5 anys. Més endavant va seguir en la 
mateixa màquina però sense cap encàrrec de 
treball durant gairebé un any. A finals de 2013 el 
van canviar a una altra màquina amb més feina, 
però novament a principis de 2014 van canvi-
ar-lo a una altra màquina amb disminució nova-
ment de la categoria (volant). En cap dels canvis 
de lloc de treball li van donar cap explicació dels 
motius.
La humiliació. El treballador manifestava aquest 
sentiment des del començament de les accions 
hostils i expressava amb molta precisió el seu 
inici. Va ser arran d’una reunió amb el gerent i 
el cap de taller, en la què el primer el va escri-
dassar sense deixar-lo parlar, intimidant-lo amb 
la seva presència i actitud (el gerent amida 2 
metres i el treballador 1,63). A la sortida de la 
reunió, les manifestacions del cap de taller van 
reblar la sensació d’humiliació: «Em va dir que 
com m’havia deixat sotmetre d’aquella mane-
ra, que si a ell li haguessin fet allò, hagués mar-
xat de l’empresa. Em va fer més vergonya el 
que em va dir el cap de taller que la humiliació 
del gerent. A partit d’aquell dia, res va ser 
igual».
En l’estudi del cas es van identificar els se-
güents factors de risc:
•  Relacionats amb el suport del superior: 
Manca de suport operatiu i emocional per 
part del seu superior, que s’ha intensificat en 
els últims cinc anys. Aquesta manca de su-
port es manifesta en forma de presumptes 
conductes hostils sistemàtiques relacionades 
amb: 1) Atemptats contra les condicions 
del  treball: li critica la seva feina; li dóna ins-
truccions contradictòries i no li dóna la infor-
mació que el treballador necessita per realit-
zar la seva feina; li dóna feines que estan per 
sota de la qualificació del treballador; li canvia 
el lloc de treball i li exigeix la mateixa qualitat 
de la feina amb màquines més antigues; li 
treu tota la feina. 2) Atemptats contra la co-
municació: li rebutja la comunicació i es nega 
sistemàticament a parlar dels requeriments i 
peticions del treballador; exigeix als com-
panys de feina que no parlin amb el treballa-
dor; li fa el buit; 3) Atemptats contra la dig-
nitat: fa córrer rumors entre els companys 
qüestionant les capacitats del treballador; li 
dirigeix frases com «No sirves para nada».
•  Relacionats amb el suport dels companys: 
manca de suport emocional i operatiu per part 
dels companys secundari a les ordres rebudes 
per part del superior.
•  Relacionats amb les compensacions: man-
ca de control d’estatus per canvis no desit-
jats del seu lloc de treball. Li canvien el lloc de 
treball a ajudant i a personal de «volant», per 
la qual cosa el treballador fa tasques de 
menys qualificació i per sota la seva categoria 
professional.
en l’actual 
moment de crisi  
i d’elevada taxa 
d’atur, l’edat es 
pot convertir en 
un factor de 
vulnerabilitat a 
les conductes 
hostils.
El segon cas es tracta d’una dona de 57 anys 
que treballava com administrativa en una ges-
toria. El cas va ser notificat per l’EAP Sants-3E 
amb el diagnòstic de Trastorn depressiu ma-
jor- episodi únic - moderat. 
En aquest cas l’estratègia de substituir la treba-
lladora per una altra persona més avantatjosa 
per l’empresa i forçar-la a ella acceptar un aco-
miadament sense compensacions, sembla 
identificar-se amb claredat a partir del seu relat. 
Malgrat la crisi l’empresa sempre havia tingut 
molta feina que afrontava només amb la treba-
lladora. Recentment, segons el seu relat: «Han 
agafat un noi jove de l’atur amb bonificacions a 
la Seguretat Social, amb carrera universitària i 
amb un salari baix». «Volen que jo marxi voluntà-
riament sense tenir que pagar cap indemnització 
i fa 16 anys que hi treballo i a més em van oferir 
anar a l’atur i després treballar a les tardes per 
hores». 
En aquest cas destaquen dues estratègies: la 
manca de suport operatiu i emocional que es 
reflecteix en moltes accions (una de les quals és 
la dificultat posada a la conciliació de la vida 
laboral i familiar) i el canvi de funcions.
Les dificultats a la conciliació: La treballadora és 
responsable d’una llar monomarental i durant 
força temps es va fer càrrec també de la seva 
mare malalta. Malgrat diverses vegades li va 
demanar una adaptació de l’horari per tal de 
sortir més d’hora (plegava a les 20:00 i no arri-
bava a casa seva fins les 21:45 o 22:00), el seu 
cap i propietari de l’empresa mai li va concedir: 
«La seva contesta era que no faria un horari es-
pecial per a mi. En canvi, al contractar el nou 
treballador és el primer que va fer». Quan la seva 
mare va empitjorar, va sol·licitar una reducció de 
jornada a sis hores («La situació ja era molt difícil 
per mi, però tampoc podia menys econòmica-
ment»). En comptes de concedir-li, el que va fer 
va ser exigir-li encara més feina i quan ella li 
deia que, com havia fet abans, contractés una 
altra persona per ajudar, la seva resposta era 
sempre la mateixa: «Ja saps on és la porta (és 
clar voluntàriament) sense agafar a ningú».
El canvi de funcions: progressivament el cap li 
va anar limitant les seves funcions i assignant-li 
feines monòtones per sota la seva qualificació, 
mentre les que feia fins llavors les encarregava 
al nou treballador. La darrera feina va ser orde-
nar l’arxiu històric des de 1990 fins l’actualitat. 
Després d’aquesta feina li va presentar una es-
crit dient que havia comés una sèrie de faltes. 
La treballadora es va negar a signar l’acceptació 
i «Llavors es va posar molt nerviós i ja va comen-
çar a sortir de sí, dient que ell abans de pagar els 
16 anys d’indemnització et podriràs en l’arxiu».
En l’estudi del cas es van identificar els se-
güents factors de risc:
•  Relacionats amb el suport dels superiors: 
Manca de suport operatiu i emocional del seu 
superior des de l’any 2000 que s’ha intensi-
ficat a partir de l’any 2012. Aquesta manca de 
suport pren forma de presumptes conductes 
hostils sistemàtiques en els darrers dos anys i 
mig, relacionades amb: 1) Atemptats contra 
les condicions del treball: li critica constant-
ment el seu treball; li dona feina d’inferior ca-
tegoria que abans no feia; li treu part de les 
seves tasques i funcions per donar-les a un 
altre treballador; li deixa les tasques més me-
càniques i repetitives; es nega sistemàtica-
ment a donar-li un horari més flexible per tal 
de facilitar la conciliació familiar; 2) Atemptats 
contra la comunicació: li fa el buit a la treba-
lladora i es nega a parlar dels seus requeri-
ments; 3) Atemptats contra la dignitat: la 
desacredita en públic; li crida; li obliga a signar 
per faltes que no existeixen; li diu que se’n va-
gi de l’empresa; li dirigeix frases com «Abans 
de donar-te la indemnització, et podreixes a 
l’arxiu», «Si ho fa la [nom de la treballadora] 
estarà mal fet»; li dirigeix gestos de menyspreu 
i amb un to despectiu.
En ambdós casos es va concloure (a partir de la 
informació aportada pel treballador i la treballa-
dora i de l’evidència científica) que la hipòtesi 
tècnica més probable era que la llarga i intensa 
exposició als factors de risc identificats podien 
ser considerats factors causals dels trastorns 
de salut que patien. En ambdós casos es van fer 
recomanacions adreçades a la xarxa assisten-
cial, al treballador i la treballadora, al servei de 
prevenció, i en un dels casos, a l’INSS.
«Han agafat 
un noi jove 
de l’atur amb 
bonificacions a la 
Seguretat Social, 
amb carrera 
universitària  
i amb un salari 
baix. Volen 
que jo marxi 
voluntàriament 
sense tenir 
que pagar cap 
indemnització  
i fa 16 anys que 
hi treballo».
 Homes
 <25 25-34 35-44 45-54 55-64 >64 Total
Trt. Musculesquelètics - 4 4 3 - - 11
M. del sistema respiratori - - 1 - - - 1
Trt. mentals i del comportament - 11 14 9 5 1 40
M. sistema nerviós - - 1 2 - - 3
M. de la pell - - - - 1 - 1
Traumatismes i enverinaments - - - 2 - - 2
Altres - - 3 2 - - 5
Total - 15 23 18 6 1 63
 Dones
 <25 25-34 35-44 45-54 55-64 >64 Total
 - 1 7 6 5 - 19
 - - - 2 3 - 5
 1 10 20 24 12 - 67
 - 1 1 3 - - 5
 - - 2 1 - - 3
 - - - 1 1 - 2
 - - - 1 2 - 3
 1 12 30 38 23 - 104
Malalties relacionades amb el treball notificades a la USL Barcelona segons diagnòstic, edat i sexe. Gener-març 2015
 Direcció  Professionals Professionals Personal Personal Personal  Personal Operadors/es Ocupacions Total 
 i gerència ciència i suport administratiu serveis i  agricultura indústria i instal·lacions elementals 
 empreses intel·lectuals   comerç i pesca  construcció i maquinària  
Trt. musculesquelètics - 1 6 2 8 1 5 2 5 30
M. del sistema respiratori  - 1 2 1 1 - - 1 - 6
Trt. mentals i del comportament 3 25 21 9 30 - 2 4 12 106
M. sistema nerviós  - - 1 2 1 1 - - 3 8
M. de la pell - - 2 2 - - - - - 4
Traumatismes i enverinaments  - - - 2 1 - 1 - - 4
Altres - - - 1 1 - 2 1 3 8
Total 3 27 32 19 42 2 10 8 23 166
Malalties relacionades amb el treball notificades a la USL Barcelona segons diagnòstic i ocupació. Gener-març 2015
Unitat de Salut Laboral de Barcelona
Servei de Salut Laboral
Institut de Serveis a la Comunitat 
Agència de Salut Pública de Barcelona
Pl. Lesseps, 1 
08023 Barcelona
Tel. 93 238 45 65
Fax 93 238 45 58
usl@aspb.cat / www.aspb.cat
Coordinació: Imma Cortès,  
Hernán Vargas i Ana Sánchez
Paper Offset ecològic certificat pel  
Malalties relacionades amb el treball notificades a la USL Barcelona segons diagnòstic i centre notificador. Gener-març 2015
 
 
 
 
 
 
 
C
as
c 
A
nr
ic
G
òt
ic
R
av
al
 S
ud
B
ar
ce
lo
ne
ta
S
an
t A
nt
on
i
Vi
a 
R
om
a
U
ni
ve
rs
ita
t
Po
bl
e 
S
ec
Pg
. S
an
t J
oa
n
C
om
te
 B
or
re
ll-
2C
C
as
an
ov
a-
2E
Pa
re
 C
la
re
t-
6A
S
an
lle
hy
B
or
de
ta
 -
M
ag
òr
ia
C
ar
re
ra
s 
C
an
di
N
um
àn
ci
a
M
on
tn
eg
re
 4
A
Le
s 
C
or
ts
El
 C
ar
m
el
H
or
ta
-7
D
H
or
ta
-7
F
S
an
t R
af
ae
l
S
ar
de
ny
a
B
ai
x 
G
ui
na
rd
ó 
C
on
gr
és
S
an
ts
En
ca
nt
s
C
am
p 
de
 A
rp
a
R
am
on
 T
ur
ró
Po
bl
en
ou
El
 C
lo
t
S
an
t M
ar
tí-
10
H
La
 P
au
B
es
òs
Vi
la
 O
lím
pi
ca
R
io
 d
e 
Ja
ne
iro
-8
B
R
oq
ue
te
s
G
ui
ne
ue
ta
S
an
t A
nd
re
u-
9D
 (2
EA
P)
B
on
 P
as
to
r
Tr
in
ita
t V
el
la
S
ag
ra
da
 F
am
íli
a
G
au
dí
La
 S
ag
re
ra
Le
s 
H
or
te
s
D
re
ta
 E
ix
am
pl
e 
(2
EA
P)
S
ar
rià
La
rr
ar
d
La
 M
ar
in
a
Va
llc
ar
ca
-S
an
t G
er
va
si
C
ot
xe
re
s 
de
 B
or
bó
Tu
ró
 8
A
-8
C
M
on
tn
eg
re
-4
B
C
as
er
ne
s
To
ta
l 
Trt. muscul-
esquelètics
- - - 1 1 - - - 1 1 - 1 - 2 - - - - - - - - - 1 - - - 2 - - 1 - 2 1 - - - - - - 5 1 - 2 1 - - - 2 - 3 - - 2 30
M. del sistema  
respiratori
- - 1 - - - 1 1 - - - 1 - - - - - - - - - - - - - - - - - - 1 - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - 1 - - 6
Trt. mentals i del 
comportament
1 - 1 1 2 1 0 2 4 2 3 1 3 6 2 4 1 2 2 2 1 1 1 2 2 6 1 2 2 4 - 3 - 2 1 1 3 - 2 2 - 7 - 3 4 1 1 3 1 1 2 - 2 7 108
M. sistema 
nerviós
- 1 - - - - - - - 1 - - - - - - - - - - - - - - - - - 1 - - - - - - - - - 2 - - - - - 1 - - - - - - 1 - - 1 8
M. de la pell - - - - - - - - - - - - - - - 1 - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - 2 1 - - - - - - - - - - 4
Traumatismes i  
enverinaments
- - - - - - 1 - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - 1 - - - - 1 - - - - - 1 4
Altres - - 1 1 - - - - - - - - - - - - - - 1 - - - - - - - 1 - - - - - - - - - - 1 1 - - - - - - 1 - 1 - - - - - 0 8
Total 1 1 3 3 3 1 2 3 5 4 3 3 3 8 2 5 1 2 3 2 1 1 1 3 2 6 2 5 2 4 2 3 2 3 1 1 3 3 3 2 5 8 3 7 5 2 1 5 3 1 6 1 2 11 168