Exp.: 16Q000328-FR  
 
 
DECISIÓ DE LA SÍNDICA DE GREUGES REFERENT A LA QUEIXA PRESENTADA 
PER L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE L’ILLA ROBADOR  EN MATÈRIA DE 
MEDIACIÓ I CONVIVÈNCIA 
 
TRAMITACIÓ 
 
 L’1 d’abril de 2016, representants de l’Associació de Veïns de l’Illa Robador  van 
presentar una queixa en aquesta Sindicatura en què manifestaven el seu desacord 
vers l’activitat municipal per tal de modificar l’ús que determinats col·lectius donen 
a l’espai públic a l’Illa Robador. 
 La síndica de greuges va admetre a tràmit la queixa, ja que reunia els requisits 
reglamentaris, i va designar l’assessora tècnica senyora Francesca Reyes perquè 
instruís l’expedient. 
 La comprovació del fet presumptament greujós ha comportat, en síntesi, l’estudi de 
les circumstàncies concurrents, l’anàlisi de la normativa aplicable i l’observació de 
si s’havien aplicat els principis de bona Administració per a la salvaguarda dels 
drets fonamentals a la ciutat. Amb aquesta finalitat, aquesta Sindicatura ha dut a 
terme les accions següents: 
 El 19 de maig de 2016 va demanar informe al Districte de Ciutat Vella per 
tal de conèixer si tenien prevista la implementació de mesures concretes 
per tal de pal·liar la situació que denuncien els veïns de l’Illa Robador, així 
com la valoració de les propostes de l’Associació de Veïns per a 
l’elaboració del Pla d’Actuació del Districte (en endavant PAD). 
 El 12 d’agost de 2016 es va rebre l’informe del Districte de Ciutat Vella. 
 El 24 d’agost de 2016 va mantenir una entrevista amb les persones 
interessades. 
 El 25 d’agost de 2016 es va sol·licitar una ampliació d’informació al Districte 
de Ciutat Vella; al Comissionat de Seguretat, a la Comissionada de Salut i a 
la Tinència de Drets Socials. 
 El 3 de novembre de 2016 es va rebre l’informe del Comissionat de 
Seguretat. 
 El 13 de desembre de 2016 es va rebre l’informe del Districte de Ciutat 
Vella. 
 El 24 de novembre de 2016  es va rebre l’informe de l’Àrea de Drets 
Socials. 
 El 10 de gener de 2017 es va rebre l’informe de la Comissionada de Salut. 
 La realització de diverses visites a l’Illa Robador i les seves immediacions, 
per comprovar in situ les denuncies efectuades pels veïns. 
 
1 
 
 El 3 d’abril de 2017 l’assessora tècnica, a partir de la  documentació oficial 
aportada per la persona interessada, la informació facilitada pels diferents òrgans 
municipals i l’anàlisi dels fets, va emetre un informe proposta amb les 
consideracions  següents. 
 
 
CONSIDERACIONS 
 
Descripció de la queixa  
 
L’Associació de Veïns Illa Robador traslladen a la síndica el seu malestar per la 
degradació que pateix la zona. 
 
Consideren que s’està fent un ús intensiu de l’espai públic vinculat al negoci de la 
prostitució. Aquesta situació afecta directament la vida al barri i el seu comerç de 
proximitat. Molts veïns opten per abandonar el barri i aquells que no s’ho poden 
permetre manifesten que viuen coaccionats i amb limitacions als seus drets bàsics. 
 
També estan en desacord amb el fet que els infants hagin de conviure en aquest 
entorn, on una  activitat econòmica condiciona la vida de tota la comunitat. 
 
Per tot això exposat, entenen vulnerats els seus drets i llibertats, i els drets dels seus 
infants, i consideren que l’Ajuntament no vetlla prou  per garantir-los una ciutat 
adequada amb qualitat de vida i un entorn saludable. 
 
Aporten còpia de les aportacions que ha fet l’Associació de Veïns Illa Robador en 
l’elaboració del PAD. Es recullen propostes en matèria de seguretat, actuacions a 
l’espai públic,  plans d’usos i serveis socials. 
 
Demanen a la síndica que insti el Govern a actuar i donar compliment a les seves 
obligacions, i que s’adoptin mesures per rectificar la situació irregular a l’entorn del 
carrer d’en Robador. 
 
L’Associació de Veïns Illa Robador es va dirigir novament a la Sindicatura en data 24 
d’agost de 2016.  
 
En aquesta darrera ocasió, reiteraven la situació ja exposada i afegien la seva 
preocupació per l’aparició, en les darreres setmanes, de la presència de xeringues a 
l’espai, així com per la visualització de consum de tòxics per via parenteral a la via 
pública, cosa que atribueixen a la reducció en l’horari d’atenció de la Sala Baluard. 
Consideraven que aquest fet pot suposar un perill, entre d’altres, pel que fa a la 
utilització de la zona de jocs per part dels infants, atès que allà també s’hi consumeix i 
s’hi realitzen altres actes incívics.  
 
Relataven que tot i que el carrer és netejat amb freqüència, diàriament, la manca de 
civisme de moltes de les persones que fan un ús intensiu de l’espai genera brutícia 
permanent a l’espai.  
 
Exposaven també que l’actuació policial a l’espai és poc eficaç. En horari diürn, per bé 
que la presència de la Guàrdia Urbana de Barcelona (GUB) és important, no aprecien 
que aquest cos estigui intervenint. En horari nocturn, la presència policial és escassa i 
en ocasions no es respon als requeriments urgents que fan els veïns per baralles o 
soroll al carrer. Consideren que l’actuació policial ha minvat en els darrers mesos i que 
això ha tingut conseqüències en l’empitjorament de les dinàmiques al carrer.  
 
2 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
També feien palesa la seva incomoditat per la manca de fluïdesa en la comunicació 
amb el Districte, ja que no reben informacions concretes ni a les taules ciutadanes, ni 
en reunió amb la regidora.  
 
Finalment consideraven que no hi ha una proposta de millora de l’espai, cosa que 
pensen que seria possible a través de la creació de nous punts d’interès cultural i de la 
promoció dels habitatges de lloguer que hi ha al carrer.  
 
 
Posició  municipal 
 
L’Ajuntament ens ha informat el següent: 
 
Des del Districte de Ciutat Vella, envien a la síndica un primer informe on es posen 
de manifest les diferents mesures concretes dutes a terme per millorar la situació a 
l’entorn de l’espai de l’Illa Robador, i s’assenyalen les següents: 
 
Pel que fa a la relació i comunicació amb el veïnat, informen de la convocatòria de 
diverses taules ciutadanes  que van tenir lloc el mes de novembre i desembre de 2015, 
i el juny de 2016. Així mateix adjunten les corresponents actes. 
 
Manifesten que es va activar el Servei de Gestió de Conflictes, que va actuar durant 
el període del 19 de novembre de 2015 al 31 de març de 2016, amb l’objectiu 
d’aprofundir en el coneixement de les dinàmiques existents a l’espai públic en totes les 
franges horàries i dies, i detectar interlocutors, intervenir en la mediació comunitària i 
en la millora de l’espai públic, així com proposar línies d’intervenció futura.  
 
També es va activar una prova pilot d’agents cívics de la GUB durant el mes de 
desembre de 2015. 
 
Quant a la intervenció en finques, anuncien que s’han pres una sèrie de mesures 
dirigides a la rehabilitació, promocions i actuacions en locals comercials. Així, s’ha 
ampliat la zona de tempteig i retracte, cosa que permet una major intervenció en temes 
d’habitatge. També s’han rehabilitat les finques d’en Robador, 21, 27-25, 43, 45, i Sant 
Ramon 1; s’ha desallotjat la finca del  carrer d’en Robador, 27, de propietat municipal; 
s’han adjudicat promocions d’habitatge i es treballa en l’actualització dels usos de les 
plantes baixes i la nova detecció de locals buits. 
 
Amb relació amb el manteniment i millora de la via pública, es treballa amb els 
comerciants i els locals de restauració per millorar la recollida d’escombraries i residus; 
s’ha col·locat un lavabo amb una nova cabina i amb millors condicions. S’ha reforçat la 
neteja en la part del parc infantil, i s’han dut a terme altres qüestions puntuals, com 
arreglar embornals, poda d’arbres, enllumenat, desratització, etc. 
 
3 
 
Pel que fa al soroll i les molèsties nocturnes, s’han modificat les rutes de neteja i 
GUB per reduir l’impacte de l’oci a la zona, i s’ha canviat l’horari del  baldeo  nocturn 
perquè contribueixi a buidar l’entorn a l’hora del tancament dels locals. Així mateix s’ha 
activat el pla d’estiu, a partir de juliol de 2016, en el qual es declara la zona com a àrea 
d’actuació prioritària, amb la corresponent actuació d’hores de dedicació dels agents 
cívics nocturns i es posa un major èmfasi en el compliment de la normativa relativa al 
soroll. 
 
També es reforcen les actuacions relatives al treball sexual, promogudes des de la 
Regidoria  de Feminismes i LGTBI, amb la creació  d’una taula tècnica contra el tràfic 
d’éssers humans, amb la participació de tots els operadors implicats tant de les 
diferents administracions com de les entitats que treballen en aquesta matèria. 
Pretenen establir els acords interinstitucionals adients  i desplegar el protocol i els 
circuits d’actuació a la ciutat de Barcelona per tal de reforçar l’efectivitat de la lluita 
contra el tràfic, i millorar la coordinació, la cooperació i la protecció de les víctimes. 
Amb aquesta iniciativa es vol avançar en la lluita contra el tràfic d’éssers humans des 
de les seves arrels. La taula es reuneix amb una periodicitat mínima mensual. 
 
També el mes de febrer de 2016, s’ha creat un grup de treball sobre treball sexual i 
espai públic en el marc de la taula d’ABITS, on s’aborda específicament l’impacte de 
l’activitat a l’espai públic i es treballa la millora dels mecanismes d’intervenció. Així 
mateix, s’ha iniciat un procés de revisió i millora del model d’intervenció de l’agència 
ÀBITS per tal d’enfortir la seva capacitat de garantir els drets de les dones, juntament 
amb l’augment aproximat d’uns 200.000 € en el seu pressupost per millorar la seva 
efectivitat. 
 
En el marc de la salut pública, es va crear un protocol de coordinació entre el Districte 
de Ciutat Vella i l’Agència de Salut Pública de Barcelona; i també s’ha elaborat una 
campanya de comunicació per millorar la detecció i l’abordatge de les problemàtiques 
de salut pública a la zona. 
 
En l’elaboració de Pla d’Actuació de Districte (PAD) es van valorar les propostes de 
l’Associació de Veïns d’Illa Robador sorgides en el marc d’una reunió. Moltes d’elles 
s’estan duent a terme i coincideixen amb les línies d’acció presentades anteriorment 
(per exemple, l’ampliació de la zona de tempteig i retracte, el manteniment de la 
presència de la GUB, el foment de la col·laboració entre els diferents cossos de 
seguretat, la voluntat de compra de locals a la zona per dedicar-los a usos socials o 
comercials –que es vol desenvolupar durant el mandat–, la continuïtat de la 
rehabilitació i adequació de finques, etc...   
 
Altres propostes s’han intentat dur a terme, però no ha estat possible, com el lloguer 
del local de l’IEC, en què es va parlar amb la propietat però es va desestimar per 
l’excessiu preu del lloguer demanat. 
 
Hi ha algunes propostes que no són possibles d’acord amb la normativa vigent, com 
és la reducció dels locals dedicats a la restauració a la zona. 
 
L’Associació de Veïns també va incorporar tres propostes a l’aplicatiu online del PAD. 
En concret, van ser: 
 
1. Pla Especial de Seguretat a l’entorn de Salvador Seguí. Lluita contra 
el tràfic  de dones i l’explotació sexual.  
Aquesta proposta s’ha aprovat i s’ha convertit en la mesura del PAD, 
“Pla de seguretat a l’entorn de Salvador Seguí per lluitar contra el  
 
4 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
tràfic de dones amb fins de prostitució forçada. Lluita contra el   tràfic 
de dones amb fins de prostitució forçada”. 
2. Nou Pla d’Usos i actuació al parc d’habitatges al Raval. Es tracta de 
revertir la situació actual de monocultiu econòmic i la saturació de 
locals d’oci nocturn a la zona i potenciar l’ús dels locals que es 
troben actualment amb la persiana abaixada, i d’incentivar activitats 
que reverteixin en l’entorn i les necessitats reals dels veïns. Millorar 
el malmenat parc d’habitatges.  Aquesta proposta s’ha aprovat i s’ha 
incorporat a la mesura del PAD “Revisió del Pla d’Usos del Districte i 
de la Rambla. Revisar els dos plans urbanístics vigents al Districte 
per incorporar més mecanismes de participació ciutadana i garantir 
el punt d’equilibri correcte entre el model comercial i econòmic i la 
vida veïnal dels barris”. 
3. Reforma del parc infantil de la plaça Salvador Seguí. Maximitzar l’ús 
del parc per als infants i evitar el mal ús que se’n fa durant les nits. 
La solució hauria de passar per una tanca  amable visualment que 
cohesioni l’entorn, i establir un horari diürn de jocs durant el qual el 
parc romangui obert per a la lliure utilització dels infants.  Aquesta 
proposta s’ha rebutjat en els termes en que està formulada. La 
resposta del Govern ha estat “El govern municipal no està treballant 
en la línia d’incorporar tanques als parcs infantils però si que es 
planteja l’ampliació, modificació i/o millora de l’espai infantil de la 
plaça durant aquest mandat”. 
Tanmateix, s’ha incorporat la demanda de millora del parc infantil, 
vinculant la proposta a la mesura del PAD de Ciutat Vella 
“Condicionament de parcs i places. Condicionar parcs i places, 
valorant la incorporació de més fonts i/o de mobiliari que afavoreixi 
la relació entre veïns/es a places com per exemple (...) Pl. Salvador 
Seguí”.  
 
Després de sol·licitar una ampliació de la informació municipal, el Districte de Ciutat 
Vella  va adjuntar les actes de les taules ciutadanes de Salvador Seguí 
corresponents al mes de novembre i desembre del 2015. De la seva lectura destaquen 
determinades qüestions, com el reconeixement municipal de la disminució d’efectius 
policials, arran de la seva destinació al control del fenomen del top manta, tot i que 
s’anuncia que es retornarà a la presència habitual abans de l’estiu, o la comunicació 
als veïns  de la situació vers la prostitució i que s’estaven buscant alternatives a 
l’Ordenança de convivència, l’existència d’un treball d’investigació no visible, però que 
donava resultats en el camp de l’explotació d’éssers humans, o les dificultats per 
acreditar les situacions de consum i tràfic de drogues a l’interior dels pisos.  Així 
mateix, el veïnat es va mostrat preocupat per diverses qüestions, com, per exemple, si 
es feia la cessió d’un local al col·lectiu de prostitutes indignades, o per la forma com es 
garanteixen els drets dels infants que viuen a l’entorn, els problemes de convivència 
per situacions de conflictes, la percepció d’augment de la prostitució al carrer, 
problemes de neteja o d’oci nocturn i soroll.  
5 
 
 
En la Taula Ciutadana que va tenir lloc el mes de desembre, es fa una intervenció per 
part de l’equip d’espai públic  i es van presentar els àmbits d’intervenció del seu 
servei, centrant la seva acció en les conductes individuals o grupals que dificulten la 
convivència a l’espai públic, especialment les que fan referència al mobiliari urbà, 
neteja, seguretat i convivència. Així mateix, els agents cívics també van explicar el 
dispositiu en prova pilot, i van manifestar vetllar especialment pel tema de la brossa, 
les conductes al parc infantil i els  jocs de pilota a l’espai públic. Van demanar la 
valoració al veïnat, ja que és un servei que té un cost elevat i si no hi ha una valoració 
positiva no es donaria continuïtat després del desembre del 2015. 
 
En aquesta Taula es van tornar a tractar assumptes de neteja, soroll i il·luminació, 
amb una àmplia explicació de les actuacions municipals respecte d’això. També es 
tracta sobre la valoració del projecte “Caseta del Barri”, sobre la mesura de govern 
relativa a l’ampliació del dret de tempteig i retracte, sobre el resultat de reunió amb 
comerciants, sobre espais de participació al barri, com  el Consell de Barri, i s’acorda 
tenir presents l’Associació d’Illa Robador per a la convocatòria de la Taula de 
Prevenció i Seguretat; també sobre els usos dels edificis i locals de propietat municipal 
i es debat sobre els usos que han de tenir i s’informa els veïns que cal que facin una 
demanda formal  per sol·licitar l’ús d’un dels locals municipals. 
 
L’informe del Districte també fa menció als habitatges i locals buits, i especifica 
l’estat d’adjudicació de promocions d’habitatges de la zona, i també informa de les que 
ja han estat lliurades i les que es troben en fase d’obres, i s’especifica el calendari 
previst.  Així mateix, anuncien que s’ha elaborat un cens de locals dels entorns de 
Salvador Seguí i manifesten que, pel que fa a locals públics per a emprenedors, n’hi 
ha diversos i s’està treballant des de Barcelona Activa i el Districte per redissenyar el 
programa per acollir nous emprenedors amb activitats econòmiques que es considerin 
necessàries per al barri. Quant a altres locals públics amb activitats, anuncien mantenir 
dos locals taller al carrer d’en Robador, a prop de l’Escola Massana, on es continuarà 
desenvolupant la voluntat de facilitar el pont entre els estudis i la vida professional. 
Finalment, pel que fa als locals privats es plantegen mediar per tal que els propietaris   
posin en lloguer els que estan en desús, oferint-los incentius.  
 
També es refereixen novament al parc infantil, i anuncien que hi ha presència de la 
GUB de forma quasi permanent per garantir la seguretat.  Durant el període d’estiu 
també han actuat els agents cívics per detectar i intervenir davant de conductes 
inapropiades a l’entorn del parc. Expliquen també que s’ha reforçat la neteja i el 
manteniment i que es neteja cada vegada que es detecta que està brut.  
 
Finalment, es refereixen a l’actuació dels agents cívics que han tingut presència en la 
zona des de l’1 de juliol fins al 30 de setembre, i esmenten els aspectes que han estat 
objecte de la seva intervenció, de forma coordinada amb els cossos de seguretat i els 
diferents serveis municipals, als quals han derivat les incidències que no han pogut 
resoldre.  Informen que la valoració de la seva intervenció ha estat bona i està previst 
estudiar la redefinició de la seva figura, així com concretar uns àmbits d’actuació en els 
quals es puguin augmentar les seves competències i els seus períodes d’intervenció al 
llarg de l’any. 
 
El Comissionat de Seguretat també ha emès informe a requeriment de la 
Sindicatura. Segons mantenen, cada dia s’assigna a la zona una dotació d’agents en 
cadascun dels torns de treball. Això no obsta que en algunes ocasions hagin hagut de 
desplaçar-se  puntualment en ser requerits per situacions d’urgència.  Tot i això, 
asseguren que el nombre d’hores de presència efectiva que resulten d’aquesta 
planificació és força elevat.  
6 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
A continuació divideixen la situacions més complexes que es donen en aquesta zona 
en blocs. 
 
Anomenen en primer lloc la prostitució, i assenyalen que es genera una oferta visible 
al carrer d’unes quinze o vint persones de mitjana, que són de diverses nacionalitats. 
Destaquen com a aspecte més significatiu el fet que algunes de les dones podrien 
estar exercint l’activitat en situació d’explotació sexual, i esmenta la constitució de la 
Taula interinstitucional  contra el tràfic d’éssers humans, que té com a finalitat definir 
un circuit de col·laboració eficaç entre tots els operadors implicats en aquest àmbit a la 
ciutat de Barcelona. Expliquen que darrerament les treballadores sexuals van demanar 
més seguretat arran de la presència de dues persones que les molestaven i 
amenaçaven. La GUB treballa sobre aquesta situació i s’ha millorat la sensació de risc 
que produïen. 
 
Assenyalen com a conducta complementària a l’exercici de la prostitució, el lloguer 
d’habitacions per hores, i informen que al llarg del 2016 s’havien pogut detectar i 
acreditar 8 habitatges, dels quals s’havien precintat amb ordre judicial 3 d’ells. La resta 
es troben en tràmits. 
 
Així mateix, es referien a habitatges on es venen substàncies prohibides. En el 
carrer d’en Robador es coneixen tres habitatges en els quals es podria estar traficant 
amb substàncies prohibides. Es tracta de transaccions d’escassa quantitat i els 
responsables són també toxicòmans. Les diferents operacions policials respecte d’això 
han demostrat que no hi ha cap tipus d’organització o negoci criminal, més enllà de 
l’obtenció d’uns beneficis mínims que permetin al venedor el finançament del seu propi 
consum.  
 
Manifestaven conèixer que darrerament s’ha parlat d’un increment en la presència de 
toxicòmans a les immediacions de l’entorn de l’Illa Robador, i consideren que hi ha un 
cert increment, no gaire significatiu, però conseqüent amb el fet que els consumidors 
de drogues de la zona freqüenten  els llocs més econòmics  (que facilitin dosis petites) 
i als quals se’ls permeti el consum a l’interior de l’habitatge.  
 
Pel que fa als sensellar, manté que guarda una certa relació amb l’anterior en la 
mesura que hi ha una quantitat significativa de persones sensesostre que tenen 
addiccions a substàncies prohibides i a l’alcohol i que resten gran part del dia a l’espai 
públic. Manifesten també que a l’estiu hi ha un increment estacional de persones en 
aquesta situació, moltes d’elles provinent d’altres països europeus i que cap a la tardor 
tornen, generalment, als seus països. 
 
A continuació, l’informe ofereix dades delinqüencials sobre fets coneguts per la 
policia, bé a través de denúncies o bé d’ofici,  a l’entorn de l’Illa Robador. Hi consten 
426 fets entre l’1 d’agost del 2015 i el 21 d’agost de 2016.  Destaquen que gairebé el 
70 % dels fets que s’han denunciat tenen a veure amb infraccions contra el patrimoni, i 
que el furt és el delicte més habitual, i fan palès que la representativitat dels delictes 
7 
 
violents és molt baixa.  Manifesten que una observació de la línia evolutiva dels fets 
mostra que es mantenen estadísticament estables i, en tot cas, la tendència seria 
lleugerament a la baixa.  
 
Quant a conductes incíviques,  en el mateix període agost 2015 - agost 2016 s’han 
realitzat un total de 1.686 denúncies per infracció de l’Ordenança de convivència. Un 
25 %  de les denúncies es realitzen i es fan al mateix carrer d’en Robador, i tampoc 
mostren un empitjorament de la situació d’un any a l’altre, ans al contrari. Hi ha una 
certa tendència a la disminució.  
 
Finalment, es refereixen al sistema de coordinació i operacions conjuntes. 
Expliquen que la GUB ha assumit una presència estable en aquell entorn, i el Cos de 
Mossos d’Esquadra realitza patrullatges esporàdics en el marc de la seva pròpia 
planificació del servei.  Eventualment es realitzen serveis conjunts en el marc de la 
seguretat ciutadana i per actuar sobre les infeccions contra el patrimoni. Així mateix, 
s’ha realitzat un servei conjunt amb el Cos Nacional de Policia per tractar d’identificar 
possibles víctimes de tràfic d’éssers humans amb la finalitat d’explotació sexual, però 
no es va poder obtenir cap testimoni. Malgrat això, la Policia Nacional va identificar 
persones d’interès policial per a futures accions en aquest sentit. Volen destacar que 
els especialistes en tràfic d’éssers humans van realitzar entre 2015 i 2016 un total de 
10 operatius que han tingut relació en alguna mesura amb les treballadores sexuals 
del carrer d’en Robador. Aquestes operacions han permès detenir prop de 30 
persones i identificar 18 víctimes, 3 d’elles menors d’edat.  
 
També la Comissionada de Salut ha remès informació a la Sindicatura arran de la 
queixa formulada en aquesta instància supervisora. En aquest sentit, va ser requerida 
informació sobre la campanya de comunicació per millorar la detecció i els 
abordatges de problemàtiques de salut pública a la zona. Respecte d’això, han 
manifestat que des de l’any 2007 el Districte de Ciutat Vella té taules de coordinació 
per abordar diferents problemàtiques associades al consum de drogues, la 
vulnerabilitat i el sensellarisme. El Servei de Prevenció i Atenció a les 
Drogodependències de l’Agència de Salut Pública de Barcelona participa en aquestes 
taules juntament amb altres agents implicats. En aquestes taules s’ha abordat en 
diferents moments la problemàtica de l’Illa Robador i s’han pres mesures conjuntes per 
tal de minimitzar els problemes de la zona. Pel que fa a la comunicació amb la 
ciutadania, manifesten que sempre s’ha portat a terme des del Districte. Tot i això, els 
educadors de salut de forma sistemàtica parlen amb veïns, comerciants i diferents 
actors de la zona, i esdevenen un agent clau per detectar inquietuds i problemàtiques, 
informació que és tinguda en compte en la planificació i organització dels serveis 
relacionats amb drogodependències.  
 
Preguntats sobre l’increment de xeringues i de la presència de persones 
consumint a l’espai públic, així com de les mesures preses, manifesten que en els 
darrers anys, el consum a la via pública de la zona de l’Illa Robador està molt estable. 
Si prenen el nombre de xeringues recollides per BCN Neta i pels educadors de salut 
com a indicador indirecte del consum a la via pública, observen que el nombre de 
xeringues és estable en els darrers anys, amb una mitjana de 33 xeringues/mes, cosa 
que equival a 1 xeringa/dia.  Assenyalen que les zones més afectades són el pàrquing 
existent al carrer Sant Rafael  cantonada amb Nou de Sant Sadurní i la cantonada d’en 
Robador prèvia a l’Illa. Destaquen que a la plaça Salvador Seguí, i per tant en el parc 
infantil, no s’ha recollit cap xeringa des del febrer de 2014 que se’n va recollir 1. 
Remarquen que cada any hi ha una certa estacionalitat amb un lleuger increment 
durant els mesos d’estiu però res significatiu pel que fa al 2016.  
 
 
8 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Informen que, com a mesura específica per a la zona, no se n’ha pres cap, atès que a 
prop de l’Illa Robador hi ha la seu dels educadors de salut de Ciutat Vella, que 
recorren la zona 66 vegades al dia en els tres torns de matí, tarda i ni, i ja fan les 
labors de contacte i acompanyament a recursos específics en el cas que observessin 
usuaris de drogues a la via pública. Però  informen que en el conjunt del districte, així 
com en el conjunt del barri del Raval, a l’estiu del 2016 es va produir un increment de 
l’indicador de xeringues a la via pública per sobre del que van ser  els tres darrers 
estius, i es va arribar a nivells similars de l’any 2012. Aquest fet sí que ha estat un 
indicador que s’ha tingut en compte per a la decisió d’ampliació de l’horari de la Sala 
Baluard. 
 
Pel que fa als horaris de la Sala Baluard, expliquen que l’esmentada sal, des de l’any 
2012 ha tingut un horari de 8.45 h del matí a 22 h del vespre, de dilluns a divendres; i 
de 10 h del matí a 19 h de la tarda dissabtes i diumenges. Ara, però, s’amplia 2 hores 
al matí, de dilluns a diumenge, i és l’horari actual de 7 h del matí a 22 h del vespre de 
dilluns a divendres, i de 8 h al matí a 19 h del vespre dissabtes i diumenges. A més, el 
recurs canviarà d’ubicació, i passarà de la plaça Blanquerna a l’edifici que estan altres 
serveis de l’Agència de Salut Púbica, a la plaça Dolors Aleu. El canvi d’ubicació està 
previst per a quan finalitzin les obres d’adequació de l’edifici, cosa que es preveu que 
sigui factible al mes d’abril de 2017. 
 
Informen que aquests canvis s’han produït a causa del nombre de pernoctes d’usuaris 
de drogues a la zona de Drassanes i Perecamps, i a l’avançament de l’operació diana  
de GUB amb neteja. Aquests canvis, però, queden lluny de la zona de l’Illa Robador. 
 
Posen de manifest que aquest canvi d’ubicació forma part de la reordenació de serveis 
sanitaris al Districte de Ciutat Vella i permetrà que l’oferta de l’actual Sala Baluard sigui 
una oferta completa del Centre d’Atenció i Seguiment de Drogodependències, i que, 
per tant, inclogui també programes de tractament. D’aquesta manera deixarà de ser un 
recurs exclusiu de reducció de danys i s’equipararà als altres centres anàlegs de la 
ciutat, cosa que permetrà oferir una atenció de tractament per drogodependències als 
veïns i veïnes  del barri del Raval, que actualment s’han de desplaçar a altres centres. 
Finalment, volen aclarir que la principal droga que motiva un tractament als centres de 
la ciutat és l’alcohol.  
 
Quan a la petició d’informació que la Sindicatura va dirigir a l’Àrea de Drets Socials, 
pel que fa a la demanda relativa a ABITS, no ha aportat informació. I amb relació a la 
informació sobre el Servei de Gestió de Conflicte, han informat que va realitzar una 
fase d’intervenció de la qual s’ha pogut extreure una primera diagnosi de la situació, on 
les variable més importants són: 
 
1. Concentració de serveis o recursos d’atenció social i salut de baixa exigència. 
2. Presència i activitat de treballadores sexuals. 
 
 
9 
 
3. Aparició d’un nou veïnat amb un nivell d’expectativa elevat respecte a les 
modificacions substancials que es donaran a la zona a partir de l’actuació de 
l’Administració. 
 
A partir d’aquesta diagnosi fan les propostes següents: 
 
- Control de les llicències d’activitat. 
- Actuacions dels agents cívics BSM. 
- Instal·lació de WC públics (estudiant la conveniència de tancament de 
matinada). 
- Poda d’arbres situats a la zona infantil i del sauló. 
- Inspecció i sanció a determinats comerços que venen alcohol a partir de les 
23h. 
- Arribar a acords amb locals per a la contractació de personal que vetlli pels 
usos cívics de la clientela a l’exterior.  
- Pintada de persianes amb missatges de convivència. 
- Dispositiu de baldeo  conjunt de la GUB i el servei de neteja a la matinada. 
- Intervenció dels serveis d’ABIS i SIS de detecció. 
- Operació diana de la Guàrdia Urbana. 
 
 
Normativa aplicable 
 
L’article 103 de la Constitució espanyola estableix que l’Administració pública serveix 
amb objectivitat els interessos generals i actua d’acord amb els principis d’eficàcia, 
jerarquia, descentralització, desconcentració i coordinació, amb submissió plena a la 
llei i al dret.  
 
L’article 36.16 de la Llei Orgànica 4/2015, de protecció de la seguretat ciutadana, 
prohibeix el consum de drogues en l’espai públic, així com l’abandonament dels estris 
o altres efectes utilitzats a tal fi. 
 
L’Ordenança de mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana a l’espai 
públic de Barcelona estableix que té per objecte preservar l’espai públic com a lloc de 
convivència i civisme, on totes les persones puguin desenvolupar en llibertat les seves 
activitats de lliure circulació, oci, trobada i esbarjo, amb respecte a la dignitat i als drets 
dels altres. Afegeix que totes les persones tenen dret a comportar-se lliurament als 
espais públics de la ciutat i a ser respectades en la seva llibertat exercint aquest dret 
sobre la base del respecte a la llibertat, la dignitat i els drets reconeguts a les altres 
persones, així com del manteniment de l’espai públic en condicions adequades per a 
la convivència. Concretament, els articles 39 i 40 de l’Ordenança prohibeixen oferir, 
sol·licitar, negociar o acceptar, directament o indirectament, serveis sexuals retribuïts a 
l’espai públic. 
 
Valoració i conclusions 
 
El barri del Raval de Barcelona històricament ha estat una zona amb una alta 
concentració de determinades activitats que tenen una incidència en el medi urbà. Així 
mateix, la seva població majoritàriament tenia un baix poder adquisitiu i el seu parc 
d’habitatges, de molta antiguitat, presentava un estat de conservació deficitari.  
 
L’Ajuntament, des de fa molts anys, va fer una aposta per la transformació del Raval a 
través de diverses intervencions a nivell urbanístic i social.  Aquesta actuació municipal 
mai s’ha aturat i el barri està en constant evolució, tot i que les transformacions 
acostumen a ser molt lentes. 
10 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ara fa 17 anys que es va inaugurar la Rambla del Raval, que va suposar una important 
operació urbanística a la zona i un esponjament del tot necessari per al barri, que va 
veure modificada la seva fisonomia. Més tard, l’any 2011, es va acordar  impulsar la 
primera Àrea de Conservació i Rehabilitació als carrers d’en Robador i Sant Ramon. 
La Llei del dret a l’Habitatge preveia que els municipis poguessin delimitar àrees de 
conservació i rehabilitació en llocs especialment degradats o amb riscos per a la 
cohesió social. Amb aquesta actuació es permetia, doncs,  dotar d’un instrument que 
facilités la intervenció de l’Ajuntament per promoure la rehabilitació dels edificis.   
 
També, el 2012 es va fer una aposta en implantar un equipament de ciutat com és la 
Filmoteca.  
 
Malgrat totes aquestes actuacions importants, el barri del Raval continua albergant una 
sèrie de dinàmiques, concentrades en l’Illa Robador, que tenen una important 
afectació en la via pública. Per exemple la presència endèmica de la prostitució i les 
problemàtiques associades, que es traslladen als habitatges de la zona per donar-los 
un ús de meublés. Persones en situació de pobresa i sensellarisme. Manca de 
salubritat en molts dels habitatges que no han estat rehabilitats encara i que estan 
ocupats per ciutadans amb un poder adquisitiu limitat. Problemes d’incivisme, etc.  
Tots aquests aspectes conviuen en un barri en transformació, amb activitats d’oci i 
cultura dirigides a un públic amb rendes econòmiques superiors a les de la mitjana 
dels habitants del Raval, amb un parc d’habitatges rehabilitats i públics nous assignats 
a famílies amb un nivell social i cultural superior al dels veïns tradicionals d’aquell 
enclavament, i amb un increment del turisme per la seva proximitat al centre de la 
ciutat i per la ubicació de diferents hotels de gamma alta pròxims a l’Illa Robador. 
 
Des de la Sindicatura hem tingut accés al document Pla d’Acció Plaça Salvador Seguí 
– Carrer d’en Robador 2015-2019, aprovat pel Plenari del Districte de Ciutat Vella d’1 
de desembre de 2016, que pretén ser el fil conductor de les actuacions municipals 
amb l’objectiu de “desenvolupar una estratègia d’intervenció integral que permeti 
abordar específicament la diversitat i acumulació de problemàtiques a la zona, 
aportant una major èmfasi en la necessitat d’incidir a l’interior dels habitatges i escales 
de veïns, de reforçar els vincles veïnals i comunitaris i d’implicar a comerciants i 
entitats de la zona en el pla”. 
 
Aquest document recull un diagnòstic i presenta propostes de millora i recomanacions  
sobre els diferents aspectes que són motiu de queixa per part dels veïns: neteja i 
manteniment; oci nocturn i soroll, treball sexual, dinàmiques vinculades a les finques; 
entitats, serveis i equipaments;  seguretat i inspecció, veïnat i espai públic. 
 
 
La síndica ha pogut comprovar personalment la situació que es viu, ara per ara, a l’Illa 
Robador després de realitzar diverses visites i estades en diferents franges horàries i 
fins i tot en horari nocturn de dissabte.  També, des de la Sindicatura s’ha contactat 
amb diferents veïns aliens a l’associació promotora de la queixa, per tal de recollir les 
11 
 
seves percepcions sobre la convivència a l’Illa Robador. A més de sol·licitar informació 
a les diferents àrees municipals afectades, s’ha considerat necessari realitzar aquesta 
sèrie d’actuacions,  per tal de poder emetre una decisió amb un criteri objectiu i 
fonamentada en l’observació directa. 
 
En general, de les visites efectuades s’ha detectat una intervenció municipal intensiva 
pel que fa al servei de neteja a l’Illa Robador,  i que es posa un èmfasi especial a 
l’espai on s’ubica el parc infantil.  S’ha comprovat com els serveis de neteja 
programats compleixen escrupolosament amb els horaris que tenen fixats al llarg del 
dia. 
 
També s’ha pogut observar la sobreocupació del parc infantil, i per això es valora 
de forma molt positiva el fet que l’Ajuntament prevegi la seva ampliació i diversificació 
en espais propers i que no tenen un ús tan intensiu, com ara la plaça Vázquez 
Montalban. Durant les visites efectuades per la Sindicatura, no s’ha detectat un mal ús 
del parc infantil per part de les famílies i infants. Quant a l’ampliació de noves zones de 
joc infantil, valorem que cal ubicar elements de jocs que no afavoreixen l’estada o 
utilització per part d’un públic diferent de l’infantil durant les nits.  Segons sembla, el fet 
de col·locar  bancs dins del recinte de joc, destinat als acompanyants dels infants, ha 
promogut el seu ús durant les nits, per part de persones adultes. Hem comprovat, 
però, que l’Ajuntament ha instal·lat zones de descans també fora del recinte de jocs.  
 
Coneixem també que el Districte de Ciutat Vella no ha recollit l’aportació de 
l’Associació de Veïns de tancar el parc infantil durant les nits i ha optat per altres 
solucions.  
 
Durant les visites efectuades s’ha detectat la presència d’algunes persones amb 
addiccions  únicament a primera hora del matí, però amb indicis d’haver pernoctat en 
les immediacions.  
 
Pel que fa específicament al consum d’heroïna o altres substàncies similars, des de 
l’Agència de Salut Pública manifesten recollir una mitjana d’una xeringa diària, i no 
detecten un repunt en el consum. També, segons han informat, el punt on 
freqüentment es recull és al pàrquing que es troba al carrer Sant Rafael. Alguns veïns 
ens han manifestat que es tracta d’un espai que dona aixopluc a algunes persones 
sensellar, entre les quals havien detectat una dona que consumia heroïna, però  
assenyalen que fa temps que no la veuen al barri.  
 
En aquest punt també ens hem de referir a alguns locals en els quals, per iniciativa 
privada, se serveixen àpats a persones sensellar.  Un d’aquests espais, ubicat a la 
part estreta del carrer d’en Robador, ofereix esmorzars a partir de les 9 del matí i, 
segons ens informen alguns veïns, sopars a partir de les 19 hores. Des de la 
Sindicatura hem pogut comprovar com les persones beneficiàries del servei del matí, 
abans que s’obri el centre  s’esperen al carrer. Algunes persones ja pernocten al 
voltant del centre. La situació és complexa perquè es tracta d’una zona amb una alta 
concentració de situacions problemàtiques. A més, l’aglomeració de persones en un 
carrer com aquell, tan estret, pot comportar molèsties al veïnat. Són persones, moltes 
d’elles, en situació de desarrelament i desestructuració, i d’un perfil que apunta al fet 
que no tenen una atenció social individual.  La Sindicatura  considera necessari 
implicar els diferents actors socials que poden reconduir la situació, i portar accions 
que evitin la concentració de persones, i que possibilitin el control de les entrades i 
sortides del menjador. També caldria valorar si el local on s’està prestant el servei és 
el més adequat pel que fa a la ubicació i les dimensions.  
 
 
12 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Pel que fa a la venda de substàncies prohibides,  l’informe del Comissionat de 
Seguretat diu haver detectat algun habitatge en què es podria estar traficant, però  no 
s’ha vinculat amb cap tipus d’organització o negoci criminal. Ara bé, alguns veïns han 
explicat a la síndica que alguns dels locals comercials que es dediquen a la venda de 
telefonia mòbil, de forma encoberta, trafiquen amb drogues. Per això considerem que 
cal fer un seguiment intensiu d’aquests locals comercials que, d’altra banda, 
constitueixen un alt nombre d’aquesta activitat al barri.  Així mateix, també es produeix 
consum de begudes alcohòliques a la via pública, i es vincula a la venda d’alcohol, fora 
de l’horari permès, en un supermercat del carrer Sant Pau obert 24 hores, i del qual 
ens consta que s’està fent un seguiment intensiu amb la finalitat d’evitar que 
incompleixin la normativa municipal. 
 
Amb caràcter general, la Sindicatura considera que és molt important que s’actuï per 
assegurar-se la legalitat de les activitats que es desenvolupen als locals 
comercials d’aquella zona, ja que les activitats  atreuen un determinat públic i generen 
dinàmiques que tenen una afectació directa en el espai públic.  
 
En aquesta línia d’actuació, l’Ajuntament ha informat que s’estan fent actuacions. Entre 
d’elles, en breu es traslladarà l’Oficina de l’Habitatge de Ciutat Vella a la plaça. 
Salvador Seguí. 
 
Així mateix, valorem de forma positiva el treball que s’està duent a terme sobre la 
reactivació del comerç a la zona a través dels locals comercials desocupats,  per 
implementar un altre tipus d’activitat al barri que doni més servei als veïns i que 
normalitzi l’espai públic. Això no obstant, vam poder observar com un dels locals del 
carrer Sant Ramon, 6, de titularitat municipal, roman tancat i descuidat des del punt de 
vista de neteja. 
 
Pel que fa a la presència de la GUB, hem comprovat que durant el dia és constant. 
Però les patrulles acostumen a estar de forma permanent a la plaça Salvador Seguí, i 
no fan ronda pels carrers del voltant. Tampoc no es detecta una presència permanent 
de la GUB en horari nocturn.  Precisament es tracta del moment més conflictiu, segons 
manifesten els veïns, tant els de l’Associació promotora de la queixa, com altres veïns 
consultats. Tots coincideixen a posar el focus principal de la inseguretat en el moment 
del tancament dels diferents locals d’oci, quan els clients romanen a l’espai públic i 
quan s’han produït situacions de conflicte.  Entén aquesta instància supervisora que 
cal intensificar la vigilància nocturna principalment en l’horari que refereixen els veïns. 
Caldria assignar una patrulla estable per assegurar una bona convivència a l’espai 
públic.   
 
L’informe municipal reconeix la manca d’efectius a l’Illa Robador durant l’estiu passat, i 
ho atribueix  a la seva destinació per pal·liar el fenomen del top manta.  Ara tornem a 
estar a les portes de l’estiu, que és l’època en què s’intensifica l’ús de l’espai públic i 
amb ell els conflictes. Aquesta institució considera que cal fer un replantejament per tal 
de no deixar desatesa una zona on es generen conflictes, com és l’Illa Robador. 
13 
 
 
Els veïns també es refereixen a les molèsties per soroll que provoca l’oci nocturn 
en aquell indret. La Sindicatura valora positivament que l’Ajuntament reconegui 
aquestes molèsties i realitzi actuacions per tal de neutralitzar-les, tal com es desprèn 
del document del Pla d’Acció Salvador Seguí-Robador, que preveu valorar mesures 
per millorar la qualitat ambiental de la zona, per exemple a través de la declaració 
d’una Zona Acústica de Règim Especial (ZARE), que incorpori actuacions concretes i 
territorialitzades.  
 
També, volem destacar el dèficit d’il·luminació d’algun tram del carrer Sant Rafael, 
precisament a prop d’on es troba l’entrada al pàrquing que algun col·lectiu utilitza per 
pernoctar, i d’on s’han recollit la major part de les xeringues. La manca d’il·luminació 
genera inseguretat als transeünts i als veïns usuaris del pàrquing. 
 
Pel que fa al parc d’habitatges, la Sindicatura valora positivament l’ampliació de la 
zona de tempteig i retracte. El Raval és un barri especialment afectat per l’emergència 
habitacional, la pressió immobiliària i l’existència de finques en mal estat de 
conservació. Hem observat com ja s’ha intervingut en la rehabilitació d’alguns edificis 
de titularitat pública, i  també de titularitat privada. Encara, però, hi ha molts immobles 
en mal estat de conservació i, segons ens comenten els veïns, hi ha molts habitatges 
infectats per xinxes. Aquests insectes es troben precisament en habitatges precaris, 
ocupats per persones amb pocs recursos econòmics. 
 
Així mateix, aquesta institució comprova la presència constant, tant de dia com en 
horari nocturn, de treballadores sexuals. A l’Illa Robador històricament està molt 
arrelada la prostitució, i apareixen problemàtiques associades a ella,  tant a l’espai 
públic com als habitatges, que moltes vegades són utilitzats com a meublés, cosa que 
ocasiona molèsties als veïns.  
 
Amb relació al complex fenomen de la prostitució, la Sindicatura s’ha pronunciat en 
diverses ocasions. Precisament, les seves consideracions es troben recollides en el 
document “Pla d’Acció Plaça Salvador Seguí-Carrer d’en Robador  2015-2019”. Allà es 
plasma el posicionament d’aquesta Institució, pel que fa a les polítiques municipals de 
l’abordatge del treball sexual exercit de forma voluntària, que s’han demostrat 
ineficaces i ineficients, i que lluny d’erradicar aquesta activitat, únicament havien 
aconseguit augmentat la vulnerabilitat de les dones que l’exerceixen al carrer. Segons 
l’esmentat Pla, des de l’Agència ABITS l’any 2009 s’havia atès 406 dones, i a l’any 
2015, 414. Aquestes xifres indiquen que l’activitat es manté estable.  
 
La Sindicatura considera que cal avançar cap a la regulació de l’activitat amb 
alternatives realistes. En aquesta línia, la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esport 
de l’Ajuntament va aprovar una proposició que plantejava la creació d’un marc legal 
regulat per garantir l’exercici del treball sexual voluntari amb l’objectiu d’aconseguir 
una major protecció i seguretat de les persones que realitzin aquesta feina, i vetllar per 
la seva voluntarietat i el ple control de les seves condicions de seguretat i higiene en la 
seva pràctica.   
 
Ara per ara, el Pla d’Usos del Districte prohibeix l’obertura de locals on es pugui dur a 
terme l’activitat de prostíbul. Però aquesta prohibició no ha allunyat l’exercici de 
l’activitat al Raval i ha comportat que es desenvolupi en habitatges d’ús residencial. 
Segons indica l’Ajuntament, han detectat diversos meublés i s’està actuant 
administrativament per tal que cessi l’activitat. Però es donen moltes dificultats per 
intervenir en activitats que es desenvolupen en un habitatge ja que, si el titular no vol 
col·laborar, els terminis de notificació es dilaten i per practicar un precintament cal una 
autorització judicial que permeti l’accés a l’habitatge on es realitza l’activitat. Tot i això,   
14 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
en el marc del Pla d’Inspeccions de Ciutat Vella es promourà l’agilització dels circuits 
de tramitació dels expedients d’inspecció  en els quals es requereix autorització judicial 
d’entrada, per tal d’afavorir l’efectivitat de la inspecció.  
 
Pel que fa a les dones que estan exercint en contra de la seva voluntat, calen 
contundents actuacions policials que posin fi a aquestes pràctiques delictives. Segons 
la informació que ens ha fet arribar el Comissionat de Seguretat, aquestes actuacions 
es duen a terme en coordinació amb altres cossos de seguretat, tot i que la població 
en general no les pot valorar perquè no són visibles.  També s’ha impulsat una 
estructura organitzativa municipal, la Unitat contra el Tràfic d’Éssers Humans (TEH) 
per lluitar contra el tràfic de dones que són explotades sexualment.  
 
Pel que fa a la interlocució municipal amb els  veïns i els comerciants, informa el 
Districte de la constitució de la Taula Ciutadana, que els dóna veu i que ha recollit 
algunes de les aportacions veïnals, tal com es recull de les actes de les diverses taules 
ciutadanes  de Salvador Segui que s’han realitzat. Malgrat aquesta voluntat municipal 
de comptar amb els veïns, consideren que en la Taula hi ha un dèficit de 
representativitat veïnal, ja que hi ha alguns sectors que no hi participen. 
 
En general, la Sindicatura considera que l’actuació municipal en l’entorn de l’Illa 
Robador és intensa, però cal continuar amb l’aplicació de mesures específiques i  
reforçar alguns aspectes, bàsicament els relacionats amb la seguretat,  amb el control 
de les activitats comercials, i la intervenció a l’interior dels habitatges per assegurar la 
salubritat de les persones que hi viuen. 
 
I, per tant, emeto la següent 
 
DECISIÓ 
 
 Estimar en part  la queixa perquè, tot i que l’Ajuntament està fent una acurada 
intervenció sobre l’espai de l’Illa Robador, cal continuar treballant i intensificar 
determinades actuacions dirigides a garantir la seguretat a l’espai públic, així com  
la rehabilitació del parc immobiliari i la salubritat als habitatges. 
 
 Recomanar al Comissionat de Seguretat que reforci la presència d’agents de la 
Guàrdia Urbana en horari nocturn, especialment quan es produeix el tancament 
dels locals d’oci nocturn, per assegurar l’ordre i un bon ús de l’espai públic. 
 
 Recomanar al Comissionat de Seguretat que s’intensifiquin les actuacions dirigides 
a assegurar la licitud de les activitats que es desenvolupen als locals comercials de 
les immediacions de l’Illa Robador, així com per detectar i actuar contra els punts 
de venda de substàncies psicotròpiques.  
 
 Recomanar al Districte de Ciutat Vella que es millori la il·luminació del carrer Sant 
Rafael. 
15 
 
 
 Recomanar al Districte de Ciutat Vella que es valori la possibilitat d’implicar els 
diferents actors socials  que participen en els serveis d’àpats de persones sensellar 
que  s’ofereixen a l’Illa Robador,  per portar accions que evitin la concentració 
d’usuaris al carrer, i que possibilitin el control de les entrades i sortides del 
menjador. Així mateix, que es valori si els locals on s’està prestant el servei són els 
més adequats pel que fa a la ubicació i les dimensions. 
 
 Recomanar al Districte de Ciutat Vella i a la Comissionada de Salut que realitzin 
actuacions en els interiors dels habitatges per assegurar la salubritat de les 
persones que hi viuen, alguns afectats per plagues de xinxes, i que es detectin 
situacions de vulnerabilitat.  
 
 Recomanar al Districte de Ciutat Vella que s’intensifiquin les actuacions 
rehabilitadores dels immobles que formen part de l’Illa Robador, així com les 
actuacions en els interiors dels habitatges, per pal·liar situacions de pobresa i 
degradació.  
 
 
 
 
Aquesta decisió es comunicarà a l’òrgan municipal competent, se’n donarà compte al 
Plenari del Consell Municipal en l’informe anual reglamentari i del seu contingut 
s’informarà la persona interessada.   
 
 
 
 
 
 
 
Barcelona, 10 d’abril de 2017 
 
16