Memòria 2015 Àrea de Drets Socials BCN I I MEMÒRIA 2015 ÀREA DE DRETS SOCIALS Consell de Direcció de l’Àrea de Drets Socials Francisco Javier Burón, gerent d’Habitatge Txema Castiella, gerent de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona Ricard Fernández, gerent de l’Àrea de Drets Socials Ramón Lamiel, gerent de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat Jordi Sánchez, director de l’Àrea de Drets Socials i gerent de l’Institut Municipal de Serveis Socials Lluís Torrens, director de Planificació i Innovació Equip de coordinació de la memòria Alícia Aguilera, cap del Departament de Joventut María Nieves Arranz, cap del Departament d’Administració i Personal Rosario Borda, Institut Municipal de Persones amb Discapacitat Carme Borrell, gerent de l’Agència de Salut Pública de Barcelona Carmina Català, cap del Departament de Planificació i Processos Maria Gas, directora de Serveis de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI Núria Gilabert, cap del Departament de Serveis Jurídics Josep Gómez, cap del Departament de Recerca i Coneixement Óscar Marin, cap del Departament d’Infraestructures i Equipaments Bárbara Ana Melenchón, cap del Departament de Feminismes i LGTBI Núria Menta, directora dels Serveis d’Intervenció Social Glòria Oller, directora de Control de gestió i Sistemes d’Informació (IMU-Bagursa) Magda Orozco, cap del Departament de Comunicació Emília Pallàs, cap del Departament de Participació Social Josep Pere, Consorci de Serveis Socials Carmen Rueda, cap del Departament de Gestió de Sistemes d’Informació Ramon Sanahuja, director de Serveis d’Atenció i Acollida a Immigrants Jordi Sánchez, director d’Acció Social Pilar Solanes, cap del Departament de Salut Eladi Torres, Institut Municipal de Serveis Socials Josep Villarreal, director de Serveis d’Estratègia i Innovació Edició Àrea de Drets Socials Coordinació de l’edició Txus Molar, Pep Gómez Departament de Recerca i Coneixement 1a edició: juny 2016 5 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 PRESENTACIÓ DE LA TINENTA D’ALCALDIA El 2015 va ser l’any que va veure néixer l’Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Bar- celona. Una àrea nova, que no existia en l’anterior mandat i que respon a una voluntat molt clara: incloure i aglutinar tots aquells àmbits d’actuació que tenen una vincula- ció més directa amb la dignitat de la vida de la gent i amb la garantia dels seus drets fonamentals. En coherència, una àrea que inclou acció social, educació (també la superior), autono- mia personal i diversitat funcional, habitatge, cicle de vida, salut, LGTBI i feminismes (aquestes dues depenent actualment de la 4a tinença d’alcaldia). Per descomptat que no és una mera qüestió organitzativa. Al darrere d’aquest canvi hi ha l’objectiu de do- tar de prioritat aquesta àrea, atenent la situació de dificultats d’un nombre important dels nostres veïns i veïnes, producte d’unes desigualtats creixents que estan deixant molta gent en situació de vulnerabilitat, quan no directament d’exclusió social. De- sigualtats i vulnerabilitats que són producte de la crisi econòmica, per descomptat, però també, i molt especialment, d’unes polítiques de retallades de drets i benestar que estan agreujant encara més la situació. En definitiva, estem davant d’una preo- cupant fractura social a Barcelona, una creixent cronificació de situacions d’exclusió, una ferida oberta per la qual perdem benestar i que hipoteca les oportunitats de futur del conjunt de la ciutat. Actuar de manera urgent i integral davant d’aquesta situació és un objectiu essencial del nou govern, i en particular d’aquesta Àrea des del primer dia. El 2015 fou un any d’eleccions, cosa que sempre implica un cert sotrac, però matèries tan sensibles i clau com les que afecten directament el benestar de les persones no permeten que la ma- quinària s’aturi. Per això vam actuar amb immediatesa i el primer Plenari de l’Ajunta- ment va aprovar una Mesura de govern de lluita contra la pobresa i les desigualtats per respondre a la situació d’emergència social desbloquejant els recursos del superàvit que tenia l’Ajuntament per augmentar de 260 a 320 milions d’euros la inversió social. Però més enllà de l’acció pal·liativa i urgent, que no s’aturarà pas, amb la creació de l’Àrea de Drets Socials, hem volgut dissenyar un model d’actuació per a la inclusió social a nivell de ciutat com a instrument de caràcter estratègic, transversal i partici- patiu que es basi en conceptes clau com: més recursos, més ben distribuïts, apodera- ment i enfortiment comunitari i defensa del bé comú. Barcelona ha de plantejar un model alternatiu de lluita contra l’empobriment causat per la crisi. Un model que parteix d’un doble convenciment: 1) que l’esfera local, més enllà del seu marc competencial, ha de tenir un paper protagonista en l’actuació pú- blica per superar la crisi; podem no tenir les competències, però tenim capacitats si sumem totes les energies; i 2) que aquest objectiu s’ha de situar com un eix de màxima prioritat entre el conjunt de polítiques públiques municipals. Aquest canvi de perspectiva a la pràctica implica un canvi de model en l’acció pública de l’Àrea. Un canvi de l’assistencialisme als drets socials garantits. Perquè tothom ha de poder gaudir d’una vida digna. Per això, hem iniciat el procés de construcció de 2.000 habitatges públics per oferir en lloguer. Així mateix, estem elaborant el Pla de Lluita contra el sensellarisme. També en salut, hem identificat 18 barris prioritaris per la seva situació socioeconòmica i hem definit un full de ruta per combatre les desi- gualtats . També podem parlar d’un canvi dels privilegis en la promoció del bé comú: avui l’Ajun- tament és un aliat contra els desnonaments, com evidencia la Unitat contra l’Exclusió Residencial (UCER) per prevenir-los i aturar-los, o la recuperació de 555 pisos buits 6 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 de bancs i grans tenidors per a lloguer social. A l’hivern vam posar en marxa quatre punts d’atenció a la pobresa energètica, per assessorar, recolzar i acompanyar en la defensa dels drets de les persones afectades per evitar talls d’aquests serveis bàsics, alhora que iniciem processos per coresponsabilitzar les companyies en la garantia de subministraments bàsics. Hem fet un canvi de la igualtat formal a la igualtat real: perquè volem ser iguals en la teoria i en la pràctica. Hem començat a elaborar l’Estratègia contra la Feminització de la Pobresa, alhora que incorporem la igualtat de gènere a totes les polítiques de l’Ajun- tament. Estem elaborant un Pla d’Accessibilitat Universal, per garantir que tothom té accés real a tots els serveis de la ciutat, vagi caminant, en cadira de rodes o recolzat en un bastó. I també hem definit una estratègia a llarg termini sobre envelliment, al mateix temps que hem millorat els recursos al Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) i la cobertura de la Teleassistència. També estem fent de l’educació un eix vertebrador de la lluita contra les desigualtats, combatent la segregació i incorporant el conjunt de serveis educatius dins i fora de l’escola, impulsant el programa Garantia d’èxit BCN per atendre, durant el 2016, 1.000 joves de la ciutat d’entre 16 i 29 anys, inscrits a Garantia Juvenil i dotat amb un milió d’euros des dels fons europeus. I finalment, també tenim un canvi en el com: de les institucions, al treball en comú, amb aliances socials, amb energies comunitàries, des de l’aposta ferma per la copro- ducció de polítiques socials, com demostra l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclu- siva, la Taula de Salut Mental o la Taula contra la Feminització de la pobresa, amb el protagonisme i participació dels i les treballadores municipals. Com a exemple, el pro- jecte Impulsem als Serveis Socials Bàsics i, per descomptat, el Pla de barris, destinat a intervenir en els barris amb més dificultats per impulsar la dinamització econòmica i la cohesió social colze a colze amb les entitats i la ciutadania. Podríem citar moltes altres accions. Moltes que encara s’estan iniciant. I els reptes, que encara són encara més nombrosos. En aquest sentit, sens dubte cal afrontar la millora dels recursos humans i, en particular, cal articular uns serveis públics que apostin per l’autonomia personal, que treballin per eradicar els factors d’exclusió so- cial, que atenguin els col·lectius més vulnerables i potenciïn l’acció comunitària com a motor de canvi. I, per descomptat, hem de posar en valor l’esplèndida feina dels professionals que formen aquesta Àrea, puntal clau per al desenvolupament de tots aquests reptes compartits. El 2015 va ser només el començament. Gràcies a tots i totes per sumar-vos a la tasca col·lectiva de construir una ciutat cohesionada, cuidadora i empoderadora. Laia Ortiz i Castellví Tinenta d’alcaldia de Drets Socials 7 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 PRESENTACIÓ DEL GERENT La Memòria de l’any 2015 reflecteix un any de transició amb un nou equip de Govern, derivat de les eleccions municipals, que va decidir canviar la denominació i la com- posició de l’Àrea, que va passar de ser de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports a Drets Socials. Les competències de la nova Àrea, entre les quals ja no hi ha els esports, ara inclouen l’educació i l’habitatge. S’assoleix així un amplíssim àmbit de polítiques de benestar social, cosa que ens permet enfocar amb més capacitats els reptes de lluita contra les desigualtats i per la cohesió social que se’ns han encarregat. És evident que aquest ventall de responsabilitats ens imposa un compromís més gran amb la trans- versalitat de les nostres actuacions, sempre en benefici de les persones ateses, a les quals hem d’acostar i facilitar la nostra àmplia cartera de serveis. Posteriorment, amb els nous pactes de Govern per a l’any 2016, l’Àrea ha deixat de tenir les competències en Immigració i Feminismes i LGTBI, però mantindrà mecanismes de coordinació per tal que no quedin afectats els serveis a la ciutadania. A aquesta opció organitzativa, l’equip de Govern hi ha afegit, a partir de la presen- tació al juliol del 2015 de la Mesura de govern contra les desigualtats, unes fortes dotacions pressupostàries destinades a pal·liar la greu situació d’emergència social en què es troba Barcelona. Aquests nous suplements de crèdit s’han vist consolidats recentment en les modificacions del pressupost prorrogat i van destinades, fonamen- talment, a prestacions que arriben a la ciutadania més vulnerable: beques menjador escolars, ajuts a la infància, suports al lloguer, atenció domiciliària, etc. A més, també s’han incrementat els Pressupostos d’Inversió per al Mandat (PIM), molt especialment amb la voluntat de construir habitatge social de lloguer i ajudar a la rehabilitació d’ha- bitatges i en la construcció d’escoles bressol. L’increment en la despesa encara no ha anat acompanyada del molt necessari refor- çament dels equips professionals que gestionen aquestes polítiques, exposats a una demanda creixent d’atenció per part de la ciutadania. Això dificulta tant la qualitat del servei com el disseny i execució d’altres actuacions, especialment les que puguin reforçar l’acció comunitària per afavorir l’apoderament de les veïnes i els veïns, so- bretot als barris més vulnerables; objecte del nou Pla de Barris. Un bon exemple dels propòsits enunciats es troba en el projecte Impulsem que s’està treballant a l’Insti- tut Municipal de Serveis Socials. Recordem que, només en l’àmbit de l’acció social, el nombre de persones que reclamen els nostres serveis està al voltant del 10% de la població barcelonina. La defensa dels serveis públics, que han estat qüestionats en el decurs de la crisi eco- nòmica de la mà de les polítiques d’austeritat imposades, ha trobat a l’Àrea manifes- tacions diverses, entre les quals podem destacar més protagonisme en les polítiques de salut, l’opció per internalitzar la gestió de les escoles bressol de gestió externa i la millora de la contractació pública per prioritzar criteris tècnics per sobre dels econò- mics. De cara als pròxims anys, el nostre repte més destacat ha de ser, seguint les consignes de l’equip de Govern, generar polítiques reconeixedores de drets a través de l’apode- rament ciutadà. Això passa, entre d’altres coses, per enfortir i coordinar el treball comunitari i per generar un suport municipal d’inclusió, en la línia de la filosofia de la renda bàsica. Aquests propòsits necessiten la cooperació de les administracions supralocals i és, per tant, imprescindible actuar davant d’elles a través dels mecanis- mes institucionals; entre els quals destaquem els quatre consorcis constituïts amb la Generalitat de Catalunya: Educació, Habitatge, Salut i Serveis Socials, en els quals l’Ajuntament ha revifat sensiblement la seva participació tant propositivament com en compromisos financers. El mateix estem fent en altres àmbits de participació on som 8 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 presents, com ara el Consorci d’Infància i Món Urbà, que ha passat a denominar-se Institut d’Infància. Subratllem, també, el pas endavant del Centre d’Urgències i Emer- gències Socials de Barcelona (CUESB), que, a través d’un acord amb l’Àrea Metropoli- tana de Barcelona (AMB), ofereix els seus serveis a d’altres municipis metropolitans. L’especial accent sobre les polítiques de cohesió social del nou equip de Govern troba cada dia noves expressions. Per exemple, la constitució de la Unitat Contra l’Exclusió Residencial, que està contribuint a evitar desnonaments i a buscar-hi alternatives; el reforç dels serveis de mediació i gestió de conflictes a l’espai públic; la coproducció de polítiques públiques, especialment a la Franja Besòs; la potenciació de mesures con- tra la pobresa energètica; la lluita contra la violència masclista i l’atenció a les dones afectades; el disseny d’un pla d’accessibilitat per a les persones amb diversitat funci- onal; les noves mesures pel dret a l’alimentació i el tractament del sensellarisme, etc. No puc acabar aquesta breu introducció sense dos agraïments. En primer lloc, a les entitats socials de la ciutat, que a través de l’Acord Social per una Barcelona Inclusiva, el Consell Municipal de Benestar Social i la resta de Consells de Participació contri- bueixen contínuament tant al disseny de les polítiques socials com a la seva concre- ció diària en multitud d’actuacions. En segon lloc, a totes i tots els professionals dels diversos serveis de l’Àrea, que mostren un compromís extraordinari en el seu servei a la població, tot i les mancances ja descrites que els fan viure una pressió que superen amb una dedicació digna de reconeixement. Ricard Fernández Ontiveros Gerent de l’Àrea de Drets Socials 9Àrea de Drets Socials Memòria 2015 ÍNDEX 1. Àrea de Drets Socials 11 2. Direcció d’Acció Social 19 2.1. Direcció de Serveis d’Intervenció Social 21 2.1.1. Departament de Família i Infància 23 2.1.2. Departament de Gent Gran 28 2.1.3. Departament d’Atenció a Persones Vulnerables 36 2.1.4. Departament d’Intervenció Social a l’Espai Públic 40 2.2. Direcció de Serveis d’Atenció i Acollida a Immigrants 44 2.3. Direcció de Serveis d’Urgències i Emergències Socials 55 3. Direcció de Serveis de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI 59 3.1. Departament de Joventut 62 3.2. Departament de Feminismes i LGTBI 71 3.3. Departament de Promoció de la Infància, l’Adolescència i la Gent Gran 89 3.4. Direcció del Projecte Vincles 96 4. Direcció de Planificació i Innovació 101 4.1. Direcció de Serveis d’Estratègia i Innovació 104 4.1.1. Departament de Planificació i Processos 106 4.1.2. Departament de Recerca i Coneixement 113 4.1.3. Departament de Gestió de Sistemes d’Informació 117 4.1.4. Departament de Comunicació 126 4.1.5. Departament de Participació Social 133 4.2. Departament d’Administració i Personal 143 4.3. Departament d’Infraestructures i Equipaments 146 4.4. Departament de Serveis Jurídics 149 5. Departament de Salut 151 6. Gerència d’Habitatge Social 159 7. Organismes autònoms 161 7. 1. Organismes adscrits 7. 1.1. Institut Municipal de Serveis Socials 162 7. 1.2. Institut Municipal de Persones amb Discapacitat 170 7. 1.3. Institut Municipal d’Educació de Barcelona 177 7. 1.4. Patronat Municipal Habitatge 184 7. 2. Organismes consorciats 7.2.1. Agència de Salut Pública de Barcelona 195 7.2.2. Consorci de Serveis Socials de Barcelona 200 7.2.3. Consorci d’Educació de Barcelona 207 7.2.4. Consorci Institut Infància 217 7.2.5. Consorci de l’Habitatge de Barcelona 221 Annex 1. Equipaments i mapes 230 Annex 2. Directori web i enllaços d’interès 257 I I 1. ÀREA DE DRETS SOCIALS 12 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 ORGANIGRAMA DE L’ÀREA DE DRETS SOCIALS GERÈNCIA DE DRETS SOCIALS Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD) Patronat Municipal de l’Habitatge (PMHB) Institut Municipal d’Educació (IMEB) Direcció de Serveis d’Urgències i Emergències Socials Direcció de Serveis d’Intervenció Social Direcció de Serveis d’Atenció i Acollida a Immigrants Direcció de Serveis de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI Departament d’Atenció a Persones Vulnerables Departament de Joventut Departament de Feminismes i LGTBI Departament de Promoció de la Infància, l’Adolescència i la Gent Gran Departament de Família i Infància Departament de Gent Gran Departament d’Intervenció Social a l’Espai Públic Direcció del Projecte Vincles GERÈNCIA D’HABITATGE SOCIAL DIRECCIÓ D’ACCIÓ SOCIAL Departament de Salut DIRECCIÓ DE PLANIFICACIÓ I D’INNOVACIÓ Direcció de Serveis d’Estratègia i Innovació Departament de Serveis Jurídics Departament d’Administració i Personal Departament d’Infraestructures i Equipaments Departament de Planificació i Processos Departament de Gestió de Sistemes d’Informació Departament de Comunicació Departament de Recerca i Coneixement Departament de Participació Social Despeses Transferències Inversions i Organismes Autònoms Personal Béns i Serveis financeres corrents transferències de capital Total 2015 Institut Municipal de Serveis Socials 29.559.745,32 61.739.389,41 0,00 24.561.564,03 3.240,38 115.863.939,14 Institut Municipal de Persones amb Discapacitat 2.851.118,00 1.275.296,00 246,00 6.341.579,00 8.470,00 10.476.708,00 Institut Municipal d’Educació de Barcelona 40.945.923,38 15.720.287,76 32.167,71 4.935.930,07 305.588,50 61.939.897,42 Patronat Municipal de l’Habitatge nd nd nd nd nd nd Agència de Salut Pública de Barcelona 13.877.149,93 11.506.830,68 1.853,46 653.285,85 2.470.002,25 28.509.122,17 Consorci de Serveis Socials de Barcelona 6.986.069,96 42.078.743,55 671,00 0,00 41.079,01 49.106.563,52 Consorci d’Educació de Barcelona 60.239.988,00 58.109.663,00 0,00 0,00 23.115.064,00 141.464.715,00 Consorci Institut Infància 138.653,94 93.567,96 7.243,36 6.000,00 0,00 245.465,26 Consorci d’Habitatge de Barcelona nd nd nd nd nd 62.785.019,68 Total 154.737.302,47 190.617.346,32 49.424,89 36.504.358,95 25.943.444,14 470.636.895,45 1.1. Despeses de funcionament (expressat en euros)1 Àrea de Drets Socials, 2015 Personal Béns i Serveis Transferències corrents Inversions Transferències de capital Total 2015 Gerència 548.816,17 2.485.705,56 54.568.242,44 85.036,55 7.400.000,00 65.087.800,72 Gerència de l’Àrea de Drets Socials 0,00 0,00 16.679.120,57 85.036,55 0,00 16.764.157,12 Altres Gerències pel canvi de mandat2 548.816,17 2.485.705,56 37.889.121,87 0,00 7.400.000,00 48.323.643,60 Direcció d’Acció Social 6.232.785,32 47.757.934,43 75.727.483,42 236.178,50 0,00 129.954.381,67 Direcció 0,00 0,00 53.206.950,02 85.036,55 0,00 53.291.986,57 Direcció de Serveis d’Intervenció Social 5.630.490,00 43.129.945,66 19.540.605,91 151.141,95 0,00 68.452.183,52 Direcció 523.082,66 42.173,24 0,00 0,00 0,00 565.255,90 Departament de Família i Infància 4.846.291,43 1.098.610,89 6.571.277,33 0,00 0,00 12.516.179,65 Departament de Gent Gran 0,00 21.360.559,64 6.797.021,99 0,00 0,00 28.157.581,63 Departament d’Atenció a Persones Vulnerables 261.115,91 17.149.907,12 2.598.320,00 151.141,95 0,00 20.160.484,98 Departament d’Intervenció Social a l’Espai Públic 0,00 3.478.694,77 3.573.986,59 0,00 0,00 7.052.681,36 Direcció de Serveis d’Atenció i Acollida a Immigrants 553.859,37 1.951.047,57 2.934.927,49 0,00 0,00 5.439.834,43 Direcció 553.859,37 1.951.047,57 2.934.927,49 0,00 0,00 5.439.834,43 Direcció de Serveis d’Urgències i Emergències Socials 48.435,95 2.676.941,20 45.000,00 0,00 0,00 2.770.377,15 Direcció 48.435,95 2.676.941,20 45.000,00 0,00 0,00 2.770.377,15 Direcció de Serveis de Cicle de Vida, Ferminismes i LGTBI 1.419.592,25 6.164.073,15 6.358.334,64 0,00 0,00 13.942.000,04 Direcció 0,00 898,70 0,00 0,00 0,00 898,70 Departament de Joventut 286.048,96 1.627.131,72 676.737,00 0,00 0,00 2.589.917,68 Departament de Feminismes i LGTBI 482.916,52 3.881.180,43 2.413.660,40 0,00 0,00 6.777.757,35 Departament de Promoció de l’Infància, l’Adolescència i la Gent Gran 650.626,77 379.970,85 3.067.937,24 0,00 0,00 4.098.534,86 Direcció del Projecte Vincles 3 0,00 274.891,45 200.000,00 0,00 0,00 474.891,45 Direcció de Planificació i Innovació 4 5.037.030,94 6.487.196,95 3.012.951,84 876.751,97 316.621,82 15.730.553,52 Direcció 0,00 81.638,52 166.311,77 0,00 0,00 247.950,29 Direcció de Serveis d’Estratègia i Innovació 1.632.736,23 1.581.838,80 2.970.027,77 0,00 0,00 6.184.602,80 Departament de Planificació i Processos 352.332,46 147.172,71 40.000,00 0,00 0,00 539.505,17 Departament de Recerca i Coneixement 267.549,22 313.292,28 0,00 0,00 0,00 580.841,50 Departament de Gestió de Sistemes d’Informació 288.730,33 59.608,01 2.540.716,00 0,00 0,00 2.889.054,34 Departament de Comunicació 292.719,48 554.440,67 0,00 0,00 0,00 847.160,15 Departament de Participació Social 431.404,74 425.686,61 223.000,00 0,00 0,00 1.080.091,35 Departament d’Administració i Personal 3.187.932,20 281.175,18 5.517,77 0,00 0,00 3.474.625,15 Departament d’Infraestructures i Equipaments 216.362,51 4.624.182,97 37.406,30 876.751,97 316.621,82 6.071.325,57 Departament de Salut 144.157,63 147.351,21 22.142.388,77 0,00 0,00 22.433.897,61 Total 13.382.382,31 63.042.261,30 161.809.401,11 1.197.967,02 7.716.621,82 247.148.633,56 Notes: 1. El pressupost de la Gerència d’Habitatge Social que es va crear a finals de l’any 2015, per aquest motiu no està inclòs en les partides en les partides pressupostàries d’aquest any. 2. Aquest concepte comprèn els departaments que durant l’any 2015 van passar a altres gerències: Departament d’Acció Comunitària, Direcció de Programa Temps i Qualitat de Vida, Direcció de Programa de Drets Civils i Institut Barcelona Esports. 3. El capitol 1 (Personal) de la Direcció del Projecte Vincles està imputat a un altre programa pressupostari. 4. El Departament de Serveis Jurídics està inclòs en aquesta Direcció ja que en depèn orgànicament. Despeses Transferències Inversions i Organismes Autònoms Personal Béns i Serveis financeres corrents transferències de capital Total 2015 Institut Municipal de Serveis Socials 29.559.745,32 61.739.389,41 0,00 24.561.564,03 3.240,38 115.863.939,14 Institut Municipal de Persones amb Discapacitat 2.851.118,00 1.275.296,00 246,00 6.341.579,00 8.470,00 10.476.708,00 Institut Municipal d’Educació de Barcelona 40.945.923,38 15.720.287,76 32.167,71 4.935.930,07 305.588,50 61.939.897,42 Patronat Municipal de l’Habitatge nd nd nd nd nd nd Agència de Salut Pública de Barcelona 13.877.149,93 11.506.830,68 1.853,46 653.285,85 2.470.002,25 28.509.122,17 Consorci de Serveis Socials de Barcelona 6.986.069,96 42.078.743,55 671,00 0,00 41.079,01 49.106.563,52 Consorci d’Educació de Barcelona 60.239.988,00 58.109.663,00 0,00 0,00 23.115.064,00 141.464.715,00 Consorci Institut Infància 138.653,94 93.567,96 7.243,36 6.000,00 0,00 245.465,26 Consorci d’Habitatge de Barcelona nd nd nd nd nd 62.785.019,68 Total 154.737.302,47 190.617.346,32 49.424,89 36.504.358,95 25.943.444,14 470.636.895,45 1.1. Despeses de funcionament (expressat en euros)1 Àrea de Drets Socials, 2015 Personal Béns i Serveis Transferències corrents Inversions Transferències de capital Total 2015 Gerència 548.816,17 2.485.705,56 54.568.242,44 85.036,55 7.400.000,00 65.087.800,72 Gerència de l’Àrea de Drets Socials 0,00 0,00 16.679.120,57 85.036,55 0,00 16.764.157,12 Altres Gerències pel canvi de mandat2 548.816,17 2.485.705,56 37.889.121,87 0,00 7.400.000,00 48.323.643,60 Direcció d’Acció Social 6.232.785,32 47.757.934,43 75.727.483,42 236.178,50 0,00 129.954.381,67 Direcció 0,00 0,00 53.206.950,02 85.036,55 0,00 53.291.986,57 Direcció de Serveis d’Intervenció Social 5.630.490,00 43.129.945,66 19.540.605,91 151.141,95 0,00 68.452.183,52 Direcció 523.082,66 42.173,24 0,00 0,00 0,00 565.255,90 Departament de Família i Infància 4.846.291,43 1.098.610,89 6.571.277,33 0,00 0,00 12.516.179,65 Departament de Gent Gran 0,00 21.360.559,64 6.797.021,99 0,00 0,00 28.157.581,63 Departament d’Atenció a Persones Vulnerables 261.115,91 17.149.907,12 2.598.320,00 151.141,95 0,00 20.160.484,98 Departament d’Intervenció Social a l’Espai Públic 0,00 3.478.694,77 3.573.986,59 0,00 0,00 7.052.681,36 Direcció de Serveis d’Atenció i Acollida a Immigrants 553.859,37 1.951.047,57 2.934.927,49 0,00 0,00 5.439.834,43 Direcció 553.859,37 1.951.047,57 2.934.927,49 0,00 0,00 5.439.834,43 Direcció de Serveis d’Urgències i Emergències Socials 48.435,95 2.676.941,20 45.000,00 0,00 0,00 2.770.377,15 Direcció 48.435,95 2.676.941,20 45.000,00 0,00 0,00 2.770.377,15 Direcció de Serveis de Cicle de Vida, Ferminismes i LGTBI 1.419.592,25 6.164.073,15 6.358.334,64 0,00 0,00 13.942.000,04 Direcció 0,00 898,70 0,00 0,00 0,00 898,70 Departament de Joventut 286.048,96 1.627.131,72 676.737,00 0,00 0,00 2.589.917,68 Departament de Feminismes i LGTBI 482.916,52 3.881.180,43 2.413.660,40 0,00 0,00 6.777.757,35 Departament de Promoció de l’Infància, l’Adolescència i la Gent Gran 650.626,77 379.970,85 3.067.937,24 0,00 0,00 4.098.534,86 Direcció del Projecte Vincles 3 0,00 274.891,45 200.000,00 0,00 0,00 474.891,45 Direcció de Planificació i Innovació 4 5.037.030,94 6.487.196,95 3.012.951,84 876.751,97 316.621,82 15.730.553,52 Direcció 0,00 81.638,52 166.311,77 0,00 0,00 247.950,29 Direcció de Serveis d’Estratègia i Innovació 1.632.736,23 1.581.838,80 2.970.027,77 0,00 0,00 6.184.602,80 Departament de Planificació i Processos 352.332,46 147.172,71 40.000,00 0,00 0,00 539.505,17 Departament de Recerca i Coneixement 267.549,22 313.292,28 0,00 0,00 0,00 580.841,50 Departament de Gestió de Sistemes d’Informació 288.730,33 59.608,01 2.540.716,00 0,00 0,00 2.889.054,34 Departament de Comunicació 292.719,48 554.440,67 0,00 0,00 0,00 847.160,15 Departament de Participació Social 431.404,74 425.686,61 223.000,00 0,00 0,00 1.080.091,35 Departament d’Administració i Personal 3.187.932,20 281.175,18 5.517,77 0,00 0,00 3.474.625,15 Departament d’Infraestructures i Equipaments 216.362,51 4.624.182,97 37.406,30 876.751,97 316.621,82 6.071.325,57 Departament de Salut 144.157,63 147.351,21 22.142.388,77 0,00 0,00 22.433.897,61 Total 13.382.382,31 63.042.261,30 161.809.401,11 1.197.967,02 7.716.621,82 247.148.633,56 Notes: 1. El pressupost de la Gerència d’Habitatge Social que es va crear a finals de l’any 2015, per aquest motiu no està inclòs en les partides en les partides pressupostàries d’aquest any. 2. Aquest concepte comprèn els departaments que durant l’any 2015 van passar a altres gerències: Departament d’Acció Comunitària, Direcció de Programa Temps i Qualitat de Vida, Direcció de Programa de Drets Civils i Institut Barcelona Esports. 3. El capitol 1 (Personal) de la Direcció del Projecte Vincles està imputat a un altre programa pressupostari. 4. El Departament de Serveis Jurídics està inclòs en aquesta Direcció ja que en depèn orgànicament. 1.2. Personal Àrea de Drets Socials, 2015 Directius/ves Tècnics/ques Suport Total 2015 Mitjana d’edat % dones Gerència de Drets Socials 1 1 1 3 47,33 33,33 Total 1 1 1 3 47,33 33,33 Direcció d’Acció Social Direcció 0 0 2 2 55,50 100,00 Direcció de Serveis d’Intervenció Social 1 2 4 7 51,86 85,71 Departament de Família i Infància 4 92 13 109 45,30 88,07 Departament de Gent Gran 1 5 0 6 50,17 83,33 Departament d’Atenció a Persones Vulnerables 1 3 1 5 52,40 80,00 Departament d’Intervenció Social a l’Espai Públic 1 1 1 3 46,33 100,00 Direcció de Serveis d’Atenció i Acollida a Immigrants 1 4 3 8 53,00 75,00 Direcció de Serveis d’Urgències i Emergències Socials 1 2 0 3 50,33 100,00 Total 10 109 24 143 46,78 87,41 Direcció de Serveis de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI Direcció 1 2 1 4 55,50 75,00 Departament de Joventut 0 3 2 5 42,40 60,00 Departament de Feminismes i LGTBI 1 7 1 9 51,67 44,44 Departament de Promoció de la Infància, l’Adolescència i la Gent Gran 0 6 0 6 54,83 50,00 Direcció del Projecte Vincles 1 2 1 4 47,50 100,00 Total 3 20 5 28 50,64 82,14 Direcció de Planificació i Innovació Direcció 1 2 2 5 58,20 60,00 Direcció de Serveis d’Estratègia i Innovació 1 1 1 3 54,67 66,67 Departament de Planificació i Processos 1 2 0 3 50,00 100,00 Departament de Recerca i Coneixement 1 2 2 5 51,40 40,00 Departament de Gestió de Sistemes d’Informació 1 3 2 6 53,00 66,67 Departament de Comunicació 1 1 4 6 48,50 66,67 Departament de Participació Social 1 5 1 7 55,86 57,14 Departament d’Administració i Personal 1 3 16 20 51,42 60,00 Departament d’Infraestructures i Equipaments 0 2 2 4 53,75 75,00 Departament de Serveis Jurídics 1 5 2 8 45,00 75,00 Total 9 26 32 67 51,39 64,18 Departament de Salut Departament 1 3 0 4 52,75 100,00 Total 1 3 0 4 52,75 100,00 Gerència d’Habitatge Social Gerència 1 2 1 4 50,25 50,00 Total 1 2 1 4 50,25 50,00 Total Àrea 25 161 63 249 48,61 79,52 Becaris 6 0 0 6 23,00 16,67 Total general 31 161 63 255 51,11 75,81 Directius/ves Tècnics/ques Suport Altres Total 2015 Mitjana d’edat Organismes Autònoms adscrits Institut Municipal de Serveis Socials 55 437 101 4 597 44,76 Institut Municipal de Persones amb Discapacitat 9 4 12 28 53 49,30 Institut Municipal d’Educació de Barcelona 136 777 14 12 939 nd Patronat Municipal de l’Habitatge nd nd nd nd nd nd Organismes Autònoms consorciats Agència de Salut Pública de Barcelona nd nd nd nd nd nd Consorci de Serveis Socials de Barcelona 8 150 47 0 205 46,22 Consorci d’Educació de Barcelona nd nd nd nd nd nd Consorci Institut Infància 1 0 2 5 8 nd Consorci d’Habitatge de Barcelona 3 37 48 3 91 50,00 Total 212 1.405 224 52 1.893 I I 19 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 2. DIRECCIÓ D’ACCIÓ SOCIAL 20 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció d’Acció Social 2. DIRECCIÓ D’ACCIÓ SOCIAL L’impacte de la crisi socioeconòmica encara repercuteix en la població de Barcelona de forma generalitzada i, tot i l’aparent recuperació econòmica, s’ha consolidat entre els nous col·lectius vul- nerables la necessitat de suport per part dels serveis de la ciutat. Per això, des de la Direcció Executiva de l’Àrea durant el primer semestre de l’any i des de la Direcció d’Acció Social després, s’ha continuat atenent les per- sones i famílies de la ciutat a través de la complementarietat amb les tasques dels Instituts de l’Àrea, d’altres àrees de l’Ajuntament i del Tercer Sector i la transversalitat de les seves direccions. Per aconseguir una organització més efi- cient, els departaments d’Administració i Personal, Serveis Jurídics i Serveis Tèc- nics s’han agrupat sota la nova Direcció de Planificació i d’Innovació. La nova Direcció d’Acció Social inclou tres direccions (Immigració, Intervenció Social i Urgències i Emergències) i dos Instituts (Serveis Socials i Persones amb Discapacitat). S’han seguit prioritzant, al llarg d’aquest any, els programes adreçats a fer front a les problemàtiques d’alimentació, d’atenció a la infància en risc i als col- lectius més vulnerables, amb especial atenció a la problemàtica de l’habitatge atès que la nova organització de l’Àrea de Drets Socials incorpora els òrgans responsables de la seva gestió (Regi- doria d’Habitatge, Gerència d’Habitat- ge i Patronat Municipal de l’Habitatge (PMH). En aquest sentit, s’han ampliat les prestacions i recursos per donar-los resposta, facilitant l’accés a l’habitatge social, i ampliant de manera significati- va durant el segon semestre l’aportació a beques de menjador i a la renda infan- til de 0-16. També s’han desenvolupat programes transversals de prevenció com els de suport a famílies cuidadores de perso- nes grans dependents i d’infants amb discapacitats, i els d’immigració i edu- cació. S’ha continuat cercant l’eficàcia i l’efici- ència dels serveis i programes per ajus- tar-los a la nova realitat i per cobrir les necessitats de les persones que atenem. Així, el Servei de Teleassistència conti- nua sense tenir llista d’espera; el Cen- tre d’Urgències i Emergències Socials (CUESB) ha incrementat l’activitat amb nous serveis que completen la seva ofer- ta; s’han consolidat els nous programes del Servei d’Acollida a Immigrants, Emi- grants i Refugiats (SAIER), Oficina del Pla d’Assentaments de la ciutat i els centres d’allotjament temporals, i s’ha iniciat un nou model d’atenció a les persones que viuen al carrer de forma crònica (Housing First). Des de la Direcció es treballa en totes aquestes línies, tenint sempre molt clar que el principal objectiu és millorar la qualitat de vida dels ciutadans de Bar- celona. Al mateix temps, en aquest primer se- mestre de mandat s’inicien els treballs per donar un nou impuls al model de Centres de Serveis Socials i també per avançar cap a la renda complementària. Jordi Sánchez Masip Director d’Acció Social 21 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció d’Acció Social 2.1. DIRECCIÓ DE SERVEIS D’INTERVENCIÓ SOCIAL MISSIÓ La Direcció de Serveis d’Intervenció So- cial té com a missió contribuir a fer de Barcelona una ciutat més cohesionada socialment, on les persones de totes les edats, orígens i condicions puguin portar a terme els seus projectes vitals amb la màxima autonomia i igualtat, així com accedir als recursos bàsics que faciliten el desenvolupament humà. ENTORN De l’any 2015 cal destacar, pel que fa a l’entorn, l’impacte continuat de la crisi econòmica, que està afectant greument molts ciutadans i que ha suposat un augment de les demandes de suport als serveis socials. En conseqüència, s’han hagut d’ampliar les prestacions dels serveis, però sobre- tot s’han incrementat els recursos des- tinats a donar resposta als problemes d’exclusió residencial, especialment els adreçats a les persones més vulnerables. En aquest context, no només hem impul- sat projectes per garantir l’allotjament de les persones que han patit la pèrdua de l’habitatge, sinó que hem incremen- tat els recursos econòmics per evitar els desnonaments i aquells recursos desti- nats a complementar les rendes de llo- guer. RECURSOS El pressupost liquidat per la Direcció de Serveis el 2015 ha estat de 68.452.183,52 euros, segons es detalla a la taula 2.1.1. Pel que fa als recursos humans, la Direc- ció de Serveis comptava a 31 de desem- bre amb 130 persones (un 87,7% dones). ACTIVITAT La Direcció ha sofert canvis derivats del canvi organitzatiu de la nova Àrea de Drets Socials. El Departament d’Urgèn- cies i Emergències Socials (CUESB) s’ha constituït com una Direcció i els progra- mes de promoció han estat emmarcats dins del nou Departament de Promoció de la Infància, l’Adolescència i la Gent Gran sota la Direcció de Serveis de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI. La Direcció ha quedat estructurada en quatre departaments centrats en les lí- nies dels serveis d’atenció: • Família i Infància • Gent Gran • Atenció a Persones Vulnerables • Intervenció Social a l’Espai Públic REPTES DE FUTUR PER AL 2016 Els principals reptes que es planteja la Direcció de Serveis d’Intervenció Social per al 2016 s’orienten a complementar els serveis i la seva capacitat de resposta per fer front a les creixents necessitats socials derivades de la crisi econòmica. • Consolidar i ampliar el projecte Housing First (Primer la llar), com a alternativa d’allotjament a persones sense sostre amb problemàtiques de salut mental. Taula 2.1.1. Liquidació del pressupost Direcció de Serveis d’Intervenció Social, 2015 Capítol € % Personal 5.630.490,00 8,23 Béns i serveis 43.129.945,66 63,01 Transferències corrents 19.540.605,91 28,55 Inversions 151.141,95 0,22 Total 68.452.183,52 100,00 22 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció d’Acció Social • Ampliar l’equip de Salut Mental que atén les persones sense sostre a l’es- pai públic i als equipaments residen- cials amb un increment dels efectius. • Finalitzar la rehabilitació de la re- sidència Municipal de Gent Gran de Francesc Layret, i retorn de les per- sones usuàries que van ser trasllades a la Residència de Gent Gran del Molí Via Favència, en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya. • Ampliar la xarxa de centres oberts d’infància. • Adjudicar el nou contracte del Ser- vei de Teleassistència, que permetrà seguir creixent en nombre de perso- nes usuàries i en instal·lació d’apa- rells. • Adjudicar el nou contracte del Ser- vei d’Inserció Social. Núria Menta i Sala Directora de Serveis d’Intervenció Social 23 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció d’Acció Social El Departament de Família i Infància ha tingut, fins al setembre del 2015, la mis- sió de planificar i gestionar els serveis i projectes específics d’atenció i promo- ció de la infància de la ciutat. A partir del setembre, la gestió dels serveis de promoció a la infància va passar a la Di- recció de Serveis de Cicle de Vida, Femi- nismes i LGTBI. • Equips d’Atenció a la Infància i Adoles- cència (EAIA) El Departament gestiona i coordina els 13 equips d’atenció a la infància i l’ado- lescència de la ciutat de Barcelona, dis- tribuïts pels diferents districtes, on tre- ballen 97 professionals: 79 tècnics, 13 administratius i cinc directius. Els Equips d’Atenció a la Infància i Ado- lescència estan formats per professi- onals de la psicologia, la pedagogia, el treball social i l’educació social. Els EAIA reben els casos en situació de desemparament, o en risc d’estar-hi, que detecten els serveis socials bàsics, les instàncies judicials o policials o la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) de la Generalitat de Catalunya. També fan el diagnòstic, la valoració dels infants i del seu entorn sociofamili- ar, i proposen mesures protectores. Elaboren plans de millora per a l’infant i la seva família, i fan el seguiment i el tractament un cop s’han aplicat les me- sures proposades, tant si estan en el nucli familiar com en un centre o en una família d’acollida. Els EAIA són els responsables de coor- dinar els altres equips i serveis del seu territori que també intervenen en l’aten- ció als infants en desemparament, i do- nen assessorament als serveis socials bàsics d’atenció social. Són equips in- terdisciplinaris que desenvolupen una feina d’una gran complexitat condicio- nada pel dret administratiu i judicial. Les accions destacables d’aquest servei al llarg del 2015 són: - Finalització del procés d’articulació dels EAIA per zones territorials; amb la incorporació de la responsable de l‘última zona es completa la posada en marxa de la nova estructura orga- nitzativa directiva. Zona 1. Quatre EAIA de Ciutat Vella. Zona 2. EAIA: Horta-Guinardó, Nou Barris i Gràcia. Zona 3. EAIA: Sant Martí i Sant Andreu. Zona 4. EAIA: Sants-Montjuïc, Eixam- ple i les Corts-Sarrià-Sant Gervasi. - Accions de suport als nous directius: formació del rol directiu, suport a la descentralització de funcions de ges- tió i direcció, etc. - Anàlisi de càrregues de treball dels EAIA i del grau de compensació terri- torial. Accions de redimensionament dels equips. S’amplien o reforcen els tres equips amb ràtios professional/ infants més altes: Horta-Guinardó, Sant Martí i Nou Barris. - Desenvolupament dels processos de qualitat: formació i creació d’un grup de millora en els processos de treball dels EAIA, integrat per tècnics i personal directiu. Es va crear el ter- cer trimestre del 2015 i continuarà durant el 2016. - Nou impuls al desenvolupament del sistema d’expedient únic establert per la Llei dels drets i les oportuni- tats en la infància i l’adolescència. Incorporació als EAIA de noves apli- cacions del sistema informàtic SINIA i introducció en el sistema documen- tal Docusinia, que es desenvoluparà l’any vinent. Millores dels espais de treball: - Obres d’adaptació en els espais dels EAIA de Nou Barris i d’Horta- Guinardó. 2.1.1. DEPARTAMENT DE FAMÍLIA I INFÀNCIA 24 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció d’Acció Social - Execució del projecte d’obres pel trasllat dels EAIA de Gràcia del car- rer de Sant Lluís i el de passeig Torres i Bages. En tots dos centres el canvi d’ubicació està previst per al primer semestre del 2016. • Centres Oberts i Centres Diaris d’Aten- ció Socioeducativa Els Centres Oberts són serveis regulats per la Cartera de Serveis Socials esta- blerta mitjançant decret per la Gene- ralitat de Catalunya d’acord amb la Llei de Serveis Socials 12/2007 d’11 d’octu- bre: «És un servei diürn preventiu, fora de l’horari escolar, que dóna suport, estimula i potencia l’estructuració i el desenvolupament de la personalitat, la socialització, l’adquisició d’aprenentat- ges bàsics i l’esbarjo, i compensa les deficiències socioeducatives de les per- sones ateses mitjançant el treball indi- vidualitzat, el grupal, la família, el treball en xarxa i amb la comunitat. El seu objecte és proporcionar atenció als infants de 3 a 18 anys en situació de risc, prevenint i evitant el deteriorament de les situacions de risc. L’Ajuntament de Barcelona ha anat de- senvolupant una política de millora i in- crement de la Xarxa de Centres Oberts a la ciutat amb la posada en marxa de ser- veis propis i la col·laboració econòmica i tècnica amb els centres de les entitats del tercer sector. El Departament de Família i Infància gestiona els dos Centres Oberts de ti- tularitat municipal i els convenis de col laboració amb les 16 entitats titulars dels 19 Centres Oberts privats. Les accions destacables durant l’any 2015 han estat: - Donar suport econòmic i tècnic a l’obertura d’un nou centre obert. Al setembre del 2015, l’Instituto de Tra- bajo Social y de Servicios Sociales (INTRESS) va posar en marxa amb col- laboració de l’Ajuntament de Barcelo- na un nou centre obert a l’Esquerra de l’Eixample en tràmit de ser registrat per la Generalitat. - Donar suport econòmic per la re- habilitació del Centre Diari Xerinola, una de les condicions que requerien aquest recurs per poder convertir-se en un centre obert al barri del Po- ble-sec per al proper any 2016. Aquestes actuacions permeten un esce- nari de creixement sostingut en el nom- bre de Centres Oberts a la ciutat. Al 2015 han estat 21 els centres que formen part de la Xarxa de la ciutat, (incloent-hi els dos de titularitat municipal amb possi- bilitats de noves ampliacions). La previsió per al 2016 és que l’aprovació del pressupost permeti: - Incrementar el suport econòmic i tècnic al centre del Poble-sec i al de la Fundació Social Raval. - Establir les bases d’inversió per a la posada en marxa d’un altre centre obert de titularitat municipal a mitjà termini. La millora de l’oferta de Centres Oberts a la ciutat es complementa amb una altra línia que consisteix a col·laborar eco- nòmicament i tècnicament amb les en- titats que gestionen els Centres Diaris amb vocació de convertir-se en Centres Oberts a curt o mitjà termini. Al llarg del 2015, l’Ajuntament ha conti- nuat el projecte per garantir un berenar nutritiu als infants que assisteixen als Centres Oberts, als Centres Diaris i a al- tres projectes complementaris que es realitzen al voltant d’aquests dos serveis. Aquesta ha estat una de les mesures municipals per garantir l’alimentació in- fantil de manera normalitzada, amb una cobertura molt àmplia: durant tot el curs i en períodes de vacances escolars en què hi havia activitat dins dels centres (taula 2.1.1.1). Taula 2.1.1.1. Berenar Centres Oberts Direcció de Serveis d’Intervenció Social, 2015 2014 2015 % d’increment Infants atesos 2.632 3.308 25,68 Costos dels berenars (€) 543.306,90 587.287,00 8,09 Centres participants1 23 25 8,70 1. El valor corresponent a l’any 2014 s’ha modificat ja que s’hi havien incorporat dos centres més no recollits l’any anterior Taula 2.1.1.2. Centres Oberts i Centres Diaris d’atenció socioeducativa Direcció de Serveis d’Intervenció Social, 2015 Centres Oberts (C. O.) Adreça Barri Districte C. O. L’esquitx Fonollar, 15 Casc Antic Ciutat Vella Fundació comtal (C. O. Tria) Forn de la Fonda, 5 Casc Antic Ciutat Vella Càritas (C. O. Glamparetes) Almirall Cervera, 10 Barceloneta Ciutat Vella Fundació Gabella (C. O. Compartir) Rull, 9 Gòtic-Barceloneta Ciutat Vella Casal dels infants Junta de Comerç, 165 Raval Ciutat Vella Reina Amàlia, 22-29, baixos Fundació Joan Salvador Gavina Nou de la Rambla, 39-41, (C. O. Joan Salvador Gavina) baixos Raval Ciutat Vella Fundació Ai Raval (C. O. Estel d’assís) Rambla del Raval, 7, baixos Raval Ciutat Vella Fundació Viarany Pau Claris, 121 Antiga Esquerra (C. O. Eixample) (IES Jaume Balmes) de l’Eixample Eixample C. O. Ció Barjau Compte Borrell, 128 Eixample Eixample Esplai Submarí Foc, 100, baixos Zona franca Sants-Montjuïc C. O. Municipal les Corts-Sants Benavent, 20-22 Les Corts Les Corts Fundació Privada Cel (C. O. Cel) Passeig Enric Sanchis, 2 Bon Pastor Sant Andreu Parròquia St. Joan bosco (C. O. Don bosco) Plaça Ferran Reyes, 2 Navas Sant Andreu Fundació Trinijove (C. O. Neus puig) Pare Pérez del Pulgar, 17 Trinitat Vella Sant Andreu C. O. Adsis Carmel Lugo, 59-61, baixos Carmel Horta-Guinardó Salesians Sant Jordi Avinguda Vidal Vall d’Hebron- (C. O. Martí codolar) i Barraquer, 8-12 La Clota Horta-Guinardó Parròquia St. Bernat de Claravall (C. O. Ciutat Meridiana Alta (Cruïlla)) Pedraforca, 2-6 Ciutat Meridiana Nou Barris Càritas (C. O. Llops del Taga) Rasos de Peguera, 11-17, local 5 Ciutat Meridiana Nou Barris Càritas (C. O. Torre Baró) Travessera de Castellfollit, 14 Torre Baró Nou Barris C. O. Pare Manel Viladrosa, 9 Verdú Nou Barris C. O. Municipal Sant Martí Huelva , 36 Sant Martí de Provençals Sant Martí Centres Diaris Adreça Barri Districte Associació Juvenil Tronada. Centre diari Beret, 83 Can Peguera Nou Barris Associació Educació i lleure Ubuntu Perafita, 48 Ciutat Meridiana Nou Barris Centre d’esplai Druida Vesuvi, 35 (Escola Mercè Rodoreda) Prosperitat Nou Barris Projecte socioeducatiu per a adolescents del Besòs. Casal dels infants Institut Besòs Besòs Sant Martí 26 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció d’Acció Social • Espais Familiars La ciutat compta amb dos espais famili- ars de titularitat municipal als districtes de les Corts i Sant Martí. El servei es pres- ta en horari de matí, adreçat a les famílies i als seus infants de 0-3 anys i s’ofereix un espai de joc i relació on els infants poden explorar i relacionar-se entre ells i amb els adults. Les famílies poden compartir experiències i rebre suport en les compe- tències parentals, mitjançant diferents programes: Benvingut nadó (fins als nou mesos); Ludoteca en família (de nou me- sos a tres anys), i tallers i xerrades de su- port per a les famílies d’infants de totes les edats; algunes d’aquestes activitats estan obertes a famílies no inscrites. S’han atès 446 famílies durant el 2015. Els Espais Familiars s’han consolidat com a recursos educatius i de suport a la parentalitat, i representen un comple- ment de les escoles bressol. Durant els últims anys han sorgit tot un seguit d’iniciatives que diversifiquen les opcions de les famílies per atendre la petita infància a la ciutat de Barcelo- na. A finals del 2015 es va crear un grup de treball de 0-3 anys, impulsat des de l’Institut Municipal d’Educació de Bar- celona (IMEB) i integrat per tots els òr- gans que gestionen serveis per a la peti- ta infància. Estudiar les diverses formes que existeixen d’abordar l’educació i atenció de la petita infància i concretar propostes operatives per a una política pública en relació amb aquesta edat, serà un dels reptes dels propers anys. • Servei de Famílies Col·laboradores Aquest servei ajuda les famílies que, de manera temporal i per diferents cir- cumstàncies (motius de salut, privació de llibertat, conciliació de la vida famili- ar i laboral...) no poden atendre els seus infants. La col·laboració és temporal, al més pròxima possible, complementària i vo- luntària (és fruit d’un acord entre totes dues famílies, regulat per l’Ajuntament). La col·laboració pot ser per hores o dies pactats, caps de setmana, vacances o pernoctació, fins a una durada màxima de sis mesos. Com en anys anteriors el Servei de Fa- mílies Col·laboradores ha mantingut un creixement tant en famílies que s’oferei- xen a col·laborar com en infants benefi- ciaris del servei. El banc de famílies compta amb 113 fa- mílies (un 11% més que l’any anterior). Tot i que les famílies col·laboradores estan als 10 districtes de Barcelona, la distribució és ben diferent: hi ha una concentració més gran de famílies als districtes de l’Eixample i Horta-Guinar- dó que a Ciutat Vella i Nou Barris. L’any 2015 s’han fet 125 col·laboracions noves que han representat 2.265 esta- des. La gran majoria han estat durant els caps de setmana, o en hores puntuals durant la setmana. El 45% de les col- laboracions són de menys d’un mes i el 32% entre tres i sis mesos. S’han beneficiat d’aquestes col·labo- racions 82 infants, un 17,14% més que l’any passat. Els infants atesos són de 64 famílies, el 68% monoparentals. Els motius de de- manda més freqüents són laborals i de salut. Al servei, s’hi pot accedir directament o per derivació de serveis o entitats, en- cara que la majoria de demandes han arribat a través dels Centres de Serveis Socials dels diferents districtes. • Servei d’atenció a famílies amb fills de 0 a 6 anys en situació de pobresa i/o risc d’exclusió social. (Projecte PAIDÓS) L’Ajuntament de Barcelona col·labora amb Càritas Diocesana de Barcelona per al desenvolupament d’aquest programa. 27 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció d’Acció Social El projecte PAIDÓS té com a objectiu aconseguir que els nens i nenes que creixen en famílies empobrides i/o amb altres situacions que dificulten l’atenció dels fills superin aquesta situació i tin- guin la possibilitat de progressar en les seves vides; pretén trencar el cicle de transmissió intergeneracional de la po- bresa infantil i prevenir-ne els factors de cronificació, mitjançant un treball inten- siu, integral amb les famílies, els agents socials i la comunitat per augmentar els factors de protecció dels infants, promo- vent l’apoderament de les famílies i dels seus infants mitjançant el desenvolupa- ment de les seves capacitats, recursos i interessos. Aquest any, han finalitzat les obres per a l’adequació del local del darrer servei compromès al barri de Porta a Nou Bar- ris, que va obrir les seves portes el juny del 2015. En l’actualitat hi ha tres serveis PAIDÓS a Barcelona: dos al Districte de Nou Bar- ris (les Roquetes i Porta) i un al Districte de Ciutat Vella (la Barceloneta). L’Ajunta- ment col·labora amb el 50% en el man- teniment dels projectes. Claudia Raya Ruiz Cap del Departament de Família i Infància Taula 2.1.1.3. Departament de Família i Infància Direcció de Serveis d’Intervenció Social, 2015 2014 2015 % d’increment EAIA Menors atesos 3.422 3.485 1,84 Nombre de casos nous o reoberts 1.030 892 -13,40 Nombre de casos tancats 853 873 2,34 Centres Oberts Amb convenis 18 21 16,67 Municipals 2 2 0,00 Menors atesos 2.030 2.025 -0,25 Espais municipals de 0 a 3 anys vinculats a Centres Oberts 2 2 0,00 Famílies amb fills de 0 a 3 anys ateses en aquests espais 453 446 -1,55 Famílies Col·laboradores Famílies col·laboradores 102 113 10,78 Infants acollits al servei 70 82 17,14 Estades realitzades en dies 2.303 2.265 -1,65 Projecte PAIDÓS Famílies 44 50 -13,64 Infants atesos 79 93 17,72 28 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció d’Acció Social El Departament de Gent Gran es va reor- ganitzar a causa del canvi d’equip de go- vern al maig del 2015. Fins llavors, havia gestionat els serveis d’atenció a la gent gran d’àmbit de ciutat i els programes i actuacions per a la promoció social i de l’envelliment actiu i saludable. A partir del setembre, amb la creació de la Regi- doria de Cicles de Vida, els programes de promoció social per a les persones grans van ser assumits pel nou Departament de Promoció Social de la Infància, Ado- lescència i Gent Gran. Aquesta part de la Memòria recull la in- formació dels centres residencials mu- nicipals, dels habitatges amb serveis i apartaments tutelats, dels centres de dia, del Servei d’Acolliment d’Urgèn- cia (SAUV), de les acollides al programa RESPIR, del Servei de Teleassistència (TAD) i de la Xarxa de Suport a Famílies Cuidadores. També incorpora la valora- ció del pla de treball realitzat com a Me- sura de govern pel foment del bon tracte i l’abordatge de les situacions de mal- tractament a les persones grans. L’acció del Departament de Gent Gran s’emmarca de manera transversal en el Pla municipal per a les persones grans 2013-2016, que gira al voltant de quatre grans eixos: • Les persones grans com a protagonis- tes actives de la ciutat • El benestar i la salut • El bon tracte i la defensa de la igualtat • Les persones grans i la vida quotidiana a la ciutat El Pla Municipal de les Persones Grans es basa en el paradigma de l’envelliment actiu formulat per l’Organització Mun- dial de la Salut (OMS) i presentat a la segona Assemblea Mundial de l’Envelli- ment que se celebrà l’any 2002. Aquest model, d’una banda, postula que per tal que l’envelliment sigui una ex- periència positiva cal que l’allargament de la vida vagi acompanyat d’oportuni- tats continuades de salut, participació, seguretat i formació. De l’altra, reconeix valors essencials per als drets humans Taula 2.1.2.1. Atenció social a la gent gran Direcció de Serveis d’Intervenció Social, 2015 2014 2015 % d’increment Persones ateses durant l’any pel Servei de Teleassistència (SAT) 81.306 86.841 6,81 Dones 59.117 62.687 6,04 Homes 22.189 24.154 8,86 Persones ateses pel SAT* 72.854 77.311 6,12 Persones més grans de 65 anys ateses amb el SAT* 70.717 75.071 6,16 Llars de persones més grans de 65 anys i més ateses amb el SAT1 61.138 64.818 6,02 Taxa de cobertura TAD més grans de 75 anys* 33,87 36,74 8,47 Persones grans ateses al programa RESPIR 862 915 6,15 Persones grans acollides d’urgència 895 1.171 30,84 Persones grans en habitatges municipals amb serveis 1.357 1.334 -1,69 Estades en residències2 106.372 114.921 8,04 Estades en centres de dia 16.531 15.789 -4,49 Persones grans en apartaments tutelats 89 99 11,24 Entitats Xarxa pel Suport a les Famílies Cuidadores 19 20 5,26 Notes: (*) Dades a 31 de desembre 1. S’ha modificat el nom de l’indicador, l’antic feia referència a:Aparells actius 2. Les dades de l’any 2015 inclouen les estades a la Residència Molí Via Favència 2.1.2. DEPARTAMENT DE GENT GRAN 29 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció d’Acció Social de les persones grans com ara l’autono- mia i el respecte. L’impuls a l’envelliment actiu comporta l’adopció d’un enfoca- ment transversal. El reconeixement dels valors o dels principis bàsics promulgats per les Nacions Unides, com ara la parti- cipació, l’assistència o la realització dels propis desigs, exigeix afrontar reptes que reclamen actuacions en diferents sectors d’activitat. L’aprovació de la Mesura de govern per promoure el bon tracte i millorar l’abor- datge de les situacions de maltracta- ments a les persones grans concreta part de les actuacions previstes en el Pla. Aquesta mesura estableix quatre grans línies estratègiques amb diferents ac- tuacions amb l’objectiu de sensibilitzar, millorar la detecció, l’abordatge i la in- tervenció, i afavorir el coneixement con- tinu sobre aquesta realitat a la ciutat. De les actuacions realitzades durant el 2015 destaquem: S’ha posat en marxa un nombre impor- tant d’accions de sensibilització, infor- matives i divulgatives adreçades prin- cipalment a les persones grans i als pro- fessionals, com per exemple, conferèn- cies sobre els instruments jurídics per a les persones grans, divulgació d’un do- cument de drets i llibertats, teatre amb tracte, videofòrums, i moltes altres acti- vitats a l’abast de tota la ciutadania mit- jançant el web de la Caixa d’Eines per al Bon Tracte a les persones grans , (http:// w110.bcn.cat/portal/site/GentGran/) vinculat al web municipal de gent gran. - S’han format les direccions dels CSS, de la plantilla de psicòlegs i de la meitat de la plantilla dels treballa- dors socials amb un Pla de Formació específic. - S’ha convocat en quatre ocasions la comissió de seguiment formada per tècnics de serveis socials i de salut de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona per avaluar el funcionament dels proce- diments d’actuació davant la detec- ció de 17 situacions de persones que presentaven signes evidents de mal- tractament des dels equips valora- dors de la dependència. - S’ha elaborat el procediment d’ac- tuació conjunt entre els professi- onals de serveis socials i de salut davant d’una situació de sospites de maltractament a persones grans. Es tracta de sumar esforços i de realit- zar abordatges integrals. Al maig del 2015 es va avaluar el pla de treball amb el compliment del 80% de les actuacions previstes. • Servei de Teleassistència El Servei de Teleassistència (SAT) és un recurs molt demanat a la ciutat de Bar- celona; durant l’any 2015 s’han rebut 10.973 sol·licituds noves, xifra que su- posa un increment de l’1,59% respecte a l’any anterior. La taxa de cobertura del Servei de Te- leassistència per a persones més grans de 65 anys a 31/12/2015 és del 21,70% i del 36,74% per a les persones més grans de 75 anys. Pel que fa a les persones de 85 anys i més que viuen soles és del 69,22%. El perfil de les persones usuàries corres- pon majoritàriament a dones (72,19%), persones que viuen soles (40,90%) i persones iguals o més grans de 75 anys (88,31%). Destaquem els fets rellevants següents: - El desenvolupament i avaluació de la prova pilot d’intervenció amb vi- deoteleassistència, amb l’objectiu d’avaluar la factibilitat i els possibles beneficis sobre les persones usuàries i pels professionals dels serveis so- cials en el Servei de Teleassistència Municipal. Els resultats més evidents 30 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció d’Acció Social confirmen que la videoassistència augmenta el grau de confiança de les persones usuàries pel fet de tenir un professional de referència i una fre- qüència establerta de trucades set- manals. La tauleta digital és el sis- tema més acceptat per introduir una videoconferència. El televisor crea un cert rebuig per invasió de la intimitat i presenta més dificultats tècniques. Després de fer les valoracions de les persones usuàries, hi ha una gran part dels participants que reconeix les virtuts de la videoassistència, tot i això, els usuaris consideren que la imatge no és essencial per aconse- guir una millora del servei. Aquesta valoració canvia en les persones en risc d’aïllament, que en el conjunt de participants suposava el 5-10%, els quals valoraven molt positivament la Taula 2.1.2.3. Servei de Teleassistència (SAT) Direcció de Serveis d’Intervenció Social, 2015 30/12/2014 31/12/2015 % d’increment Llars de persones més grans de 65 anys i més 1 61.138 64.818 6,02 Persones ateses* 72.854 77.311 6,12 1. S’ha modificat el nom de l’indicador, l’antic feia referència a: Aparells actius *La dada inclou les persones grans i la resta de persones amb dependència o discapacitat que atén el servei. Taula 2.1.2.4. Persones ateses amb Teleassistència a 31 de desembre Direcció de Serveis d’Intervenció Social, 2015 Districtes 2015 % distribució Ciutat Vella 3.637 4,70 Eixample 12.539 16,22 Sants-Montjuïc 8.380 10,84 Les Corts 3.823 4,94 Sarrià-Sant Gervasi 4.577 5,92 Gràcia 5.682 7,35 Horta-Guinardó 8.902 11,51 Nou Barris 10.593 13,70 Sant Andreu 7.227 9,35 Sant Martí 11.951 15,46 Barcelona 77.311 100,00 relació establerta amb els professio- nals a través de la videoconferència. - La realització de l’enquesta de sa- tisfacció a les persones usuàries del Servei de Teleassistència, realitzada pel Departament d’Estudis d’Opi- nió de l’Ajuntament de Barcelona, atorga una qualificació mitjana de 9,5 sobre 10 pel que fa a la valora- ció global del servei. El 78,4% de les persones valoren el servei perquè els fa sentir més segurs en cas de tenir alguna emergència, els propor- ciona més tranquil·litat per a elles i la seva família i els fa sentir més acompanyats, cosa que facilita la seva permanència al domicili. - La consolidació de la Teleassistèn- cia Mòbil, com a modalitat comple- mentària a la domiciliària, que ofe- reix una atenció immediata i integral fora del domicili a un perfil concret de persones usuàries del SAT. A data 31 de desembre 487 persones dispo- saven d’aquest servei. - L’any 2015 es va procedir a la im- plantació de la nova versió del soft- ware de l’aplicació del dispositiu de Teleassistència Adaptada que aporta millores com l’adaptació amb picto- grames més completa, més rapidesa en l’enviament i recepció dels mis- satges, introducció de l’opció de text lliure i modificacions en els arbres de decisions entre d’altres. També s’ha incrementat la instal·lació dels diferents tipus de dispositius peri- fèrics (detector de gas, de fum, detector de passivitat i d’obertura de porta), en funció de la necessitat i de la valoració del perfil de les persones usuàries. El nombre de dispositius de Teleassis- tència Adaptada, dissenyada específi- cament per a persones amb dificultats de comunicació mitjançant la parla, i l’increment de la Teleassistència Mòbil (TAM), que permet a les persones usuà- ries que gaudeixen d’una vida activa, 31 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció d’Acció Social però que pateixen alguna malaltia amb risc de caigudes sobtades, poder dema- nar ajut a fora de casa. • Serveis d’Atenció Residencials i Cen- tres de Dia L’any 2015 les millores en la qualitat dels serveis residencials no només s’han centrat a avançar en el model d’atenció centrada en les persones, sinó que tam- bé s’han iniciat importants inversions en la millora i modernització de les infraes- tructures amb més de trenta anys d’anti- guitat. Aquest és el cas de la Residència Francesc Layret, on aquest any s’han efectuat obres de remodelació integral, que han de respectar l’edifici catalogat de l’Antiga Maternitat de Barcelona i, al- hora, garantir la confortabilitat i moder- nització que exigeixen les residències d’avui en dia. Aquestes obres van obli- gar a traslladar els residents de Layret a la residència de la Generalitat Molí Via Favència, fins que acabin les obres, amb data final prevista per al 2016. Es van fer obres a la Residència Parc del Guinardó per adequar els espais de re- cepció, acollida i activitats de la planta principal, per millorar la confortabilitat i l’espai d’estada i activitats dels resi- dents i de les persones grans del Distric- te d’Horta-Guinardó, que poden accedir al programa de dinamització del centre. Aquestes obres de millora han suposat la previsió d’un pressupost de 4.948.652 euros (2015 i 2016) per a la residència Layret i 434.187 euros (any 2015) per al Parc del Guinardó. En aquest sentit destaquem les se- güents actuacions portades a terme l’any 2015: - S’ha constituït el Consell de Centre en tots els centres residencials muni- cipals amb una implicació important de les persones usuàries, famílies, professionals i entitats de la comu- nitat, amb les qual s’ha fet un impor- tant esforç perquè hi estiguin repre- sentades. Aquesta participació ha de permetre que tots els centres tinguin una projecció cap a la comunitat i que millori la seva integració a l’entorn. - S’ha treballat per la personalització de l’espai de cada resident, la imple- mentació de projectes d’autocura, el foment de la presa de decisions de Taula 2.1.2.5. Persones ateses amb Teleasistència al llarg de l’any, per franges d’edat Direcció de Serveis d’Intervenció Social, 2015 Més petits 60-64 65-69 70-74 75-79 80-84 85 anys de 60 anys anys anys anys anys anys i més TOTAL Persones ateses 1.587 893 2.160 5.508 13.680 25.105 37.908 86.841 % 1,83 1,03 2,49 6,34 15,75 28,91 43,65 100,00 Taula 2.1.2.6. Dispositius instal·lats Direcció de Serveis d’Intervenció Social, 2015 Tipus 30/12/2014 31/12/2015 % d’increment Detector de gas 1.190 1.573 32,18 Detector de fums 1.429 1.712 19,80 Dispositiu de mobilitat 107 107 0,00 Detector nevera 41 31 -24,39 Teleassitència adaptada 84 81 -3,57 Teleassitència Mòbil (TAM) 324 487 50,31 Total 3.175 3.991 25,70 32 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció d’Acció Social la persona i la difusió d’instruments d’autoelecció i prevenció de situaci- ons de vulnerabilitat personal. - S’ha treballat per fomentar el bon tracte i la prevenció de situacions de maltractament vers els nostres re- sidents: tots els plecs de condicions obliguen l’adjudicatari a formar els professionals. - S’ha millorat el control de la gestió externa mitjançant la creació de 12 indicadors de qualitat assistencial que seran auditats periòdicament en totes les residències municipals. - S’ha implementat la Mesura de go- vern que preveu una atenció espe- cífica i personalitzada en funció de la seva singularitat del col·lectiu de Lesbianes, Gais, Transsexuals, Bise- xuals i Intersexual (LGTBI). Pel que fa als Centres de Dia (CD), s’ha d’esmentar que s’han consolidat els dos programes de Temps per Tu, que es por- ten a terme tant al CD Casa Bloc, com al CD Fort Pienc els dissabtes al matí amb persones no usuàries habituals. Cal destacar que amb el desplegament de la cartera de serveis per a les persones amb un grau I de dependència recone- guda, s’ha incrementat lleugerament la demanda d’aquest servei. Tot i així, l’any 2015 s’han disminuït les estades produ- ïdes en part per l’important grau de ro- tació del servei, que és considerat com un servei intermedi entre el domicili i el centre residencial. • Habitatges amb serveis L’any 2015 es va publicar una nova con- vocatòria d’habitatges amb serveis, per adjudicar les noves promocions i reno- var la llista d’espera que dóna accés a la resta de vacants dels 1.206 habitatges amb serveis de què està compost el parc actual. Els criteris d’accés per obtenir un habi- tatge amb serveis són: - Ser una unitat de convivència for- mada per una o dues persones de més de 65 anys, amb ingressos anu- als inferiors a 2,5 IPREM (24.850,47 euros per una persona; 25.619,04 eu- ros per a dues persones). - Estar inscrit en el Registre de Sol- licitants d’Habitatge amb Protecció Oficial de Barcelona. - Tenir una antiguitat en el Padró Mu- nicipal de Barcelona de dos anys. - No tenir cap habitatge amb propie- tat llevat de casos d’habitatges amb problemes d’accessibilitat. - Haver lliurat la sol·licitud de partici- pació de la convocatòria i superar el test d’autonomia personal. Les noves promocions que s’adjudicaran en breu són: Pere IV i Glòries al Districte de Sant Martí i Quatre Camins al Distric- te de Sarrià. Altres aspectes a destacar de l’any 2015 són: - S’ha avaluat la qualitat dels serveis i la satisfacció de les persones usuà- ries en dues promocions més. Si l’any 2014 es van avaluar Via Favència I i Santa Caterina, l’any 2015 s’han ava- luat les promocions de Gran Via i la de Montnegre, amb uns resultats molt favorables, amb una nota mitja de va- loració de 8 i 6,5 respectivament. - S’ha realitzat tot el procediment de baremació i publicació final de les persones que han d’accedir a les noves promocions i que hauran de configurar la nova llista d’espera per accedir a la resta d’habitatges que vagin quedant vacants. - S’han adequat les hores d’atenció directa a la persona (auxiliar de ne- teja i geriatria) per donar una millor assistència als deu edificis que han iniciat nou contracte de gestió. La millora ha suposat l’increment d’una hora setmanal de neteja per unitat familiar (abans 2 hores mensuals) i una millora en la distribució de les hores de treballadora familiar en el total de les persones usuàries. • Ampliació del Servei de RESPIR Aquest any 2015, les sol·licituds rebu- des per al programa RESPIR han estat 1.482 (un increment del 15,96% respecte al 2014, i del 42,77% respecte al període 2011-2015). Hi van ingressar 915 perso- nes, el 6,15% més respecte a l’any ante- rior i el 36,98% més respecte al període 2011-2015. Durant els últims anys la demanda d’aquest servei s’ha incrementat de tal manera que la Diputació de Barcelona no té prou places per atendre totes les sol·licituds, principalment durant els mesos estivals de juliol, agost i setem- bre. En aquest context, l’Ajuntament de Barcelona, des de l’any 2013 reforça el programa RESPIR durant el període es- tival mitjançant la contractació de pla- ces residencials privades a la ciutat de Barcelona i rodalies. Es així com neix el programa Respir Plus. Respir Plus ha gestionat 417 sol·lici- tuds de RESPIR per als mesos d’estiu. D’aquestes, 231 han estat derivades des de la Diputació per falta de plaça a les Llars Mundet durant els mesos de juliol, agost i setembre, i 186 han estat rebudes directament des dels Centres de Serveis Socials de Barcelona, ja que es van tramitar posteriorment al mes de maig, data a partir de la qual ja no hi havia plaça a les Llars Mundet. De les 417 sol·licituds gestionades van in- gressar en alguns dels centres residen- cials col·laboradors 219 persones (55 més que l’any anterior), i han estat 198 les famílies que hi han renunciat (Taula 2.1.2.9). La despesa ha sofert un creixement molt important en el període 2013-2015 su- perior al 125%. •Servei d’Atenció i Urgències a la Vellesa (SAUV) El nombre de persones acollides el 2015 ha estat de 1.171. Per al període 2012-2015 ha representat un increment del 94,2%. Taula 2.1.2.7. Noves promocions d’habitatges amb serveis previstes Direcció de Serveis d’Intervenció Social, 2015 Districte Promoció Emplaçament Nombre d’habitatges Data prevista d’inauguració Sant Martí Pere IV Josep Pla, 180 29 habitatges Darrer trimestre 2016 Sant Martí Glòries I Badajoz/Bolívia 105 habitatges Darrer trimestre 2016 Sarrià Quatre Camins Infanta Isabel, 9-11 44 habitatges Darrer trimestre 2017 Districte Promoció Emplaçament Nombre d’habitatges Inici d’obres Eixample Ali Bei Ali Bei 46 habitatges 2017 Eixample Germanetes II Viladomat, 142 47 habitatges 2017 Gràcia Quiron Av. Mare de Déu 100 habitatges 2017 de Montserrat, 5-11 Taula 2.1.2.8. Indicadors bàsics d’activitat del RESPIR Direcció de Serveis d’Intervenció Social, 2015 2014 2015 % d’increment Sol·licituds rebudes 1.278 1.482 15,96 Persones ingressades 862 915 6,15 Taula 2.1.2.9. Indicadors bàsics del RESPIR estival Direcció de Serveis d’Intervenció Social, 2015 2014 2015 % d’increment Persones ateses Respir estival 164 219 33,54 Pressupost (€) 170.249,79 172.290,03 1,20 34 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció d’Acció Social L’increment del 30,84% de les persones acollides és degut a un augment d’in- gressos i un temps més llarg d’estada de les persones en el servei. El nombre d’ingressos ha augmentat un 27,80% respecte al 2014, tenint en compte que el 2015 també s’han incrementat els in- gressos d’urgència. Pel que fa al nombre d’estades diàries residencials, durant l’any 2015 han estat 168.219. Una mit- jana de 460 persones mensualment són acollides pel Servei. La despesa total del SAUV l’any 2015 ha estat de 5.650.845,49 euros. Al cost fi- nal d’aquest servei s’hi ha de sumar el 30%, aproximadament, de l’aportació de les persones usuàries. Per tant, el ser- vei tindria un cost final de 7.346.098,5 euros. Altres aspectes destacats pel que fa a la gestió del SAUV han estat: - L’increment dels ingressos i del temps mitjà d’estada de les perso- nes ateses al Servei ha obligat a am- pliar el nombre de places residenci- als concertades o compromeses amb el sector privat, passant de les 329 distribuïdes en 18 centres de l’any 2014, a les 460 mensuals distribuïdes en 26 establiments. Aquest incre- ment ha suposat un esforç addicio- nal a l’hora de vetllar per la qualitat assistencial d’aquestes places i de la cobertura de les necessitats especí- fiques de les persones grans ateses. - L’aplicació de la normativa de preus públics per aquest servei durant l’any. Taula 2.1.2.11. Urgències ateses per districtes pel SAUV Direcció de Serveis d’Intervenció Social, 2015 2015 % distribució Ciutat Vella 155 13,24 Eixample 186 15,88 Sants-Montjuïc 122 10,42 Les Corts 27 2,31 Sarrià-Sant Gervasi 92 7,86 Gràcia 72 6,15 Horta-Guinardó 132 11,27 Nou Barris 100 8,54 Sant Andreu 79 6,75 Sant Martí 179 15,29 Sense determinar 16 1,37 Sense domicili fix 11 0,94 Barcelona 1.171 100,00 Taula 2.1.2.10. Indicadors bàsics d’activitat del SAUV Direcció de Serveis d’Intervenció Social, 2015 2014 2015 % d’increment Persones grans acollides 895 1.171 30,84 Ingressos realitzats/any 608 777 27,80 Estades realitzades/dia 120.203 168.219 39,95 Pressupost executat (€) 4.151.297,72 5.650.845,49 36,12 35 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció d’Acció Social - L’establiment de criteris per a la pri- orització dels tràmits de dependèn- cia com ara les valoracions de grau, en l’elaboració dels PIA o l’accés a places residencials de servei, així com la cerca activa de recursos al- ternatius de sortida de les persones ateses que s’ajustin a les seves ne- cessitats (pisos compartits, aparta- ments tutelats i projectes de suport i intercanvi.) - La millora de la gestió dels recursos econòmics disponibles en el servei. • Xarxa pel Suport a les Famílies Cuida- dores La Xarxa pel Suport a les Famílies Cui- dadores neix l’any 2008 a l’empara de l’Acord Ciutadà per una Barcelona In- clusiva. Els objectius d’aquesta xarxa són: conèixer i donar a conèixer aquesta realitat a la ciutadania; defensar el dret de les famílies a cuidar, i donar a conèi- xer les organitzacions de suport i impli- car-hi els professionals de serveis soci- als i de salut. Actualment està formada per 20 organit- zacions de diferent naturalesa (entitats, col·legis professionals i institucions pú- bliques de l’àmbit social i sanitari), que comparteixen un mateix propòsit: que totes les persones que cuiden familiars malalts o dependents rebin el suport que necessiten i el reconeixement que mereixen. Durant l’any 2015 s’han portat a ter- me 129 projectes (quatre més que l’any 2014) i 268 persones han assistit a les diverses reunions que s’han convocat. S’ha treballat activament per oferir a la ciutadania una guia sota el nom de Guia d’orientacions per a l’atenció de persones que cuiden familiars malalts i o dependents (2015), que es va donar a conèixer durant la jornada de treball sota el títol I vostè, com està?, amb 240 professionals assistents. Amb aquesta participació s’ha evidenci- at la necessitat i l’interès de donar con- tinuïtat als marcs i espais de treball in- terdisciplinari i compartit, i de realitzar un esforç intens i sostingut en el temps per donar a conèixer a tots els professio- nals les orientacions elaborades. A més, a més, l’Ajuntament de Barcelo- na dóna suport a algunes de les entitats membres de la xarxa que ofereixen ser- veis d’acollida i orientació a les famílies, que les connecten amb altres i estan al seu costat ajudant-les a afrontar aques- ta situació. (Alzheimer Catalunya, As- sociació Catalana per al Parkinson de Barcelona, AFAB. Associació de famili- ars d’Alzheimer de Barcelona, Oncolliga. Fundació Lliga Catalana d’Ajuda Oncolò- gica i altres). Ester Quintana Escarra Cap del Departament de Gent Gran 36 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció d’Acció Social El Departament atén persones en situa- ció d’alta vulnerabilitat social i d’extrema pobresa i exclusió social, com les per- sones sense llar, i presta els serveis de suport i accés a l’habitatge i el de men- jadors socials. De l’any 2015 cal destacar: • Menjadors socials La xarxa de menjadors socials ha incre- mentat el nombre de places; per això, el nombre d’àpats/dia ha augmentat fins a arribar a 1.567. Hi ha 18 menjadors dis- tribuïts per tota la ciutat. D’aquests, tres estan adreçats a famílies amb menors amb un còmput total de 76 àpats/dia. Durant el 2015, el menjador de Prisba va ampliar l’oferta en sis àpats més cada dia. També s’ha posat en funcionament el nou menjador Gregal, al Districte de Sant Martí, amb 20 places. El nombre d’àpats servits ha disminuït un 1,4% respecte a l’any 2014, mentre que el nombre de persones ateses s’ha incre- mentat el 5,4%. Aquesta situació es de- termina pel fet que durant l’any s’han pro- duït baixes en l’ús del menjador, cosa que ha comportat altes de persones noves. Respecte a l’any 2015, cal destacar que un 35% de les persones ateses (4.846) han accedit al menjador de manera derivada i han consumit el 93% del total dels àpats servits, la resta (8.517) han estat persones que han accedit de forma puntual al servei (tres dies) i han consumit el 7% dels àpats. La detecció d’un nombre més gran d’en- titats que distribueixen menjar i l’incre- ment de la diversitat de serveis posats en marxa per cobrir necessitats alimen- tàries fan necessari un abordatge glo- bal de les necessitats reals a la ciutat de Barcelona quant a l’alimentació i als serveis o les prestacions més adequa- des per cobrir aquestes necessitats. • Habitatges d’Inclusió S’ha mantingut el nombre d’habitatges i de places de l’any anterior: 50 habitatges que fan un total de 221 places disponi- bles. El barem de valoració per a l’accés als habitatges d’inclusió ha estat una eina avaluada de manera molt positiva, cosa que ha comportat un canvi qualita- tiu i de gestió en l’accés, tant pel que fa a l’equitat de la baremació (homogeneïtat de criteris) com a l’agilitat i transparència en l’accés. El nombre de persones ateses ha disminuït el 13% respecte a l’any an- terior, però el nombre de pernoctacions s’ha incrementat ja que les famílies ate- ses estan molt més temps als pisos per- què les sortides són molt més dificulto- ses, especialment per la falta d’habitatge assequible. • Allotjament residencial L’any 2015 el nombre de places/dia en l’allotjament temporal ha estat de 1.022, més les places que s’han incorporat al servei Primer la Llar (Housing First), que al mes de juny de l’any 2016 disposarà de 50 places. El nombre de pernoctacions ha estat su- perior a l’any anterior (7,84%) mentre que el nombre de persones ateses ha dismi- nuït (4,45%). És la mateixa situació que es dóna en els habitatges d’inclusió, en què el nombre de persones ateses és inferior, tot i haver tingut una mitjana de 140 persones/dia ateses en pensions (su- perior a l’any passat), ja que s’atén durant més temps les mateixes persones perquè les sortides amb autonomia dels serveis són més difícils (no disposen d’habitat- ges ni recursos d’atenció adequats), no hi ha rotació i els centres es col·lapsen. S’han regulat els circuits de derivació entre centres i s’han detectat dèficits en l’aplicació informàtica de gestió, que és millorarà durant el 2016. • Centres de dia S’han mantingut el nombre de places simultànies i el nombre de persones ateses ha estat lleugerament superior a l’any anterior (1,52%). Els centres dispo- sen del servei d’inserció laboral i en dos 2.1.3. DEPARTAMENT D’ATENCIÓ A PERSONES VULNERABLES 37 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció d’Acció Social d’ells hi ha la figura de l’insertor laboral. Aquesta funció ha estat complementa- da en col·laboració amb l’entitat ADAMA que ha realitzat una anàlisi d’ocupabili- tat de les persones sense llar i ha plan- tejat una oferta d’ocupació concreta. La participació a través del progra- ma LÀBORA de les persones usuàries d’aquests centres no ha estat reeixida ja que les derivacions fetes han estat molt poques i sense resultats. Es valora la ne- cessitat de poder fer un abordatge espe- cífic per a aquest col·lectiu amb experts en exclusió social greu. • Servei d’higiene i canvi de roba S’observa un increment del 3,45% en el nombre de serveis prestats respecte a l’any anterior. El nombre de persones diferents ateses ha estat molt similar al de les persones ateses que ja han utilit- zat el servei i s’observa una tendència a la fidelització en aquest recurs. • Habitatges d’emergència social Al llarg del 2015, la Mesa de Valoració per a l’adjudicació d’habitatges d’emer- gència social ha adjudicat 319 pisos per facilitar l’accés a l’habitatge dels col- lectius més vulnerables. Aquesta xifra representa un increment del 61,1% res- pecte a l’any anterior, cosa que resulta del fet que el gener del 2015 es va posar en marxa la col·laboració amb el servei Habitat3, que facilita a la Mesa d’Emer- gències habitatges de mercat amb sub- venció pública, i això ha permès poder donar més sortida a la demanda així com més rapidesa en l’accés a l’habitatge. • Conveni amb el Patronat Municipal de l’Habitatge (PMH) per a la subvenció al lloguer i per evitar desnonaments Enguany la despesa del conveni amb el PMH ha estat d’1.628.580,47 euros, un 20% més que l’any anterior. En aquest conveni es contempla destinar ajuts per mantenir les persones al seu domicili i també per evitar desnonaments. Durant el 2015 s’ha incrementat el nombre d’ajuts econòmics destinats a subvencionar el lloguer (27,88% de l’import econòmic res- pecte a l’any anterior) i els ajuts destinats a evitar desnonaments han disminuït el 5,06%. La línia de subvenció del lloguer abans d’arribar a tenir deutes que com- portin un ajut puntual per evitar un des- nonament està augmentant i disminuei- xen les ajudes per deute acumulat, cosa que consolida el fet de proporcionar ajuts amb caràcter preventiu com una bona línia d’actuació. S’han atès 967 famílies amb subvenció al lloguer, xifra que repre- senta el 19% d’increment, i a 112 famílies no se’ls ha pogut evitar el desnonament. • Borsa de Lloguer Social S’han realitzat vuit contractes i s’ha in- crementat el servei de mediació incor- porat al conveni amb Barcelona Gestió Urbanística, S.A. (BAGURSA). L’objectiu d’aquest equip és detectar situacions de risc, mediar en cas de conflictivitat i as- segurar els compliments administratius (pagament del lloguer, dels subministra- ments...) per tal d’evitar desnonaments i millorar la qualitat de vida de les per- sones més vulnerables mantenint-les al seu domicili. Aquest servei s’ha vist complementat amb el d’ajut al lloguer ordinari que s’ha promogut des del Con- sorci de l’Habitatge de Barcelona. • Magatzem de guardamobles i trasllat de mobles És un servei en creixement permanent. El servei de guardamobles s’ha incre- mentat en un 18% respecte a l’any ante- rior (575 famílies) i el servei de trasllat de mobles ho ha fet en un 19,35% (888 tras- llats). La dotació econòmica destinada a cobrir aquest servei s’ha incrementat en un 24,47% respecte a l’any 2014. • Taula Interadministrativa d’adjudica- ció d’habitatge social a entitats de la ciutat Enguany no s’han adjudicat habitatges a entitats per destinar a habitatges 38 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció d’Acció Social d’inclusió ja que s’ha decidit prioritzar l’habitatge social a la Mesa d’Emergèn- cies. • Xarxa d’Habitatges d’Inclusió Actualment, està constituïda per 50 en- titats que treballen en diferents camps d’atenció a població en situació de vul- nerabilitat: persones sense llar, dones amb menors, dones maltractades, per- sones amb malaltia mental, persones amb discapacitat, joves immigrants, fa- mílies, etc. S’ha presentat el treball sobre quins ha- vien de ser els seus objectius i l’estra- tègia a seguir, l’aprovació del document de la seva represa i la priorització de les accions de cara al futur. • Projecció nacional i internacional Pel que fa a la participació en les jor- nades, a l’intercanvi d’experiències i als grups de treball internacionals i nacio- nals, destaquem: 1. Grup de treball d’Atenció a Perso- nes Sense Sostre d’EUROCITIES. El Departament d’Atenció a Persones Vulnerables participa en el grup de treball d’Atenció a Persones Sense Sostre de la xarxa europea EUROCITI- ES des de l’any 2008 de manera acti- va. Durant el 2015 les trobades s’han realitzat a Nantes i Brussel·les. Els objectius del grup se centren a com- partir i consensuar estratègies d’in- tervenció en població sense llar, així com fer arribar les línies i propostes a la Comissió Europea per tal que es prenguin mesures de millora per a l’abordatge d’aquesta realitat. 2. Ponència en el I Foro Internacional sobre Habitante de calle a Medellín (juny 2015), i participació en el grup de treball previ a aquest fòrum, en condició d’experts, per debatre la si- tuació de les persones sense llar des de la perspectiva de cada ciutat par- ticipant per orientar en l’elaboració d’un pla per a l’abordatge de la situ- ació a Medellín. 3. Ponència en la I Jornada de In- tervención Social con Personas sin Hogar (Las Palmas de Gran Canaria, març 2015). 4. Ponència en la I Jornada Interna- cional de impulso al método Housing First (Madrid, octubre 2015). 5. Ponència de II Jornadas sobre ex- clusión residencial en Euskadi, (Bil- bao, 14 i 15 d’octubre del 2015). És va fer una sessió de treball amb tècnics i responsables polítics sobre la im- plementació del model Housing First. • Model Housing First Barcelona (Primer la Llar) Aquest és un model d’intervenció amb persones sense llar que posa l’ha- bitatge com a primer nivell d’intervenció socioeducativa al propi habitatge i en funció de les necessitats de la persona. L’habitatge esdevé el seu lloc estable de residència, i s’adreça especialment a població sense llar molt crònica (malalts mentals i drogodependents) i amb una llarga trajectòria de vida al carrer. S’han posat en marxa 15 habitatges d’aquesta modalitat a través de l’adjudi- cació d’un contracte obert que preveu la incorporació, de manera gradual, de 50 habitatges més que entraran en funci- onament al juny del 2016. També s’han mantingut els 10 habitatges en modali- tat Housing First en conveni de col·labo- ració amb l’entitat RAIS. Taulat 2.1.3.1 Indicadors de producció dels serveis Direcció de Serveis d’Intervenció Social, 2015 % d’increment 2011 2012 2013 2014 2015 2011-2015 Centres residencials Persones allotjades al servei residencial d’estada limitada1 3.640 3.276 3.537 3.546 3.388 -6,92 Nombre d’estades en centres residencials1 238.217 253.554 268.109 323.529 348.898 46,46 Centres de dia Persones ateses pel servei d’acolliment diürn 2.842 2.801 2.496 2.564 2.603 -8,41 Menjadors socials Persones ateses 11.619 10.423 10.653 10.302 10.854 -6,58 Nombre d’àpats servits 375.709 380.737 489.213 519.842 512.441 36,39 Serveis d’higiene Persones ateses 2.441 2.523 2.500 2.486 2.425 -0,66 Nombre de serveis prestats 20.453 27.395 26.624 28.461 29.443 43,95 Habitatges d’inclusió Persones ateses 262 268 290 323 282 7,63 Housing First (Primer la Llar) Persones ateses - - - 10 25 150,00 Magatzem de desnonaments Unitats ateses 293 297 386 488 575 96,25 Trasllats (transports) en casos de desnonaments 392 419 579 744 888 126,53 Import econòmic del servei de magatzem (€) 386.166 474.930 530.794 634.891 790.257 104,64 Ajuts per a l’habitatge Ajuts per pagar el lloguer 179 336 574 814 967 440,22 Ajuts per evitar desnonaments 11 39 103 104 112 918,18 Import econòmic dels ajuts per cobrir lloguer (€) 175.181 266.415 578.367 1.033.595 1.321.790 654,53 Import econòmic dels ajuts per evitar desnonaments (€) 54.636 162.197 315.397 323.143 306.790 461,52 Pisos concedits per la Mesa d’Emergències socials2 138 174 213 198 319 131,16 Notes: Els indicadors que no tenen disponible el valor del 2011 fan la comparativa d’increment amb el primer valor disponible. 1. Inclou persones i pernoctacions en habitatges d’inclusió i Housing First. En aquesta xifra no estan incloses les dades del Centre d’Allotjament Nocturn d’Emergències (CANE), que funciona només en període d’hivern, ni les places que es podrien activar per Operació Fred. Inclou la posada en marxa de 10 places de Housing First amb l’entitat RAIS i les 15 places de Housing First (Primer la Llar) endegades per l’Ajuntament de Barcelona. 2. El valor corresponent a l’any 2014 ha estat revisat i actualitzat. 40 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció d’Acció Social 2.1. 4. DIRECCIÓ DE SERVEIS D’INTERVENCIÓ SOCIAL El Departament dirigeix, impulsa i gesti- ona serveis i programes per desenvolu- par a l’espai públic destinats a persones afectades per exclusió extrema i amb alta vulnerabilitat i per situacions de conflicte social. També gestiona el Ser- vei d’Inserció Social (SIS), el Servei d’In- serció Social per a Famílies Rom (SISFA Rom), el Servei de Gestió de Conflictes d’Àmbit Social a l’Espai Públic (SGC) i el Servei de Detecció i Intervenció en Me- nors no Acompanyats (SDI MENAS). Tam- bé té l’encàrrec de gestionar i planificar la Xarxa d’Atenció a Persones sense Llar. Cal destacar que a finals de l’any 2015 s’incorpora el Pla d’Assentaments Irre- gulars dins l’àmbit de competències del Departament. Al novembre del 2015 entra en funci- onament un nou servei, el SISFA Rom, que substitueix l’anterior Servei d’Aten- ció Social a Població Itinerant d’Ètnia Gitana (SASPI) i que amplia la mirada i l’objecte de treball a famílies rom no au- tòctones en diferents estadis d’exclusió residencial. • Servei d’Inserció Social (SIS) És un servei adreçat a millorar les condi- cions de vida de les persones sense llar. Ofereix atenció en medi obert, primera acollida i tractament mitjançant equips de detecció i d’atenció al carrer, que s’encarreguen de motivar-les perquè ac- ceptin ser ateses en serveis i recursos específics, i equips de primera acollida i tractament social, amb suport psicolò- gic per a les persones que manifesten la voluntat d’establir un pla individualitzat d’inserció per millorar la seva situació. L’any 2015 cal destacar, d’una banda, l’augment de persones contactades mensualment pels equips de carrer, tot i que no arriba al 4% d’increment res- pecte a l’any anterior i, d’altra banda, un lleuger descens de persones en se- guiment per part dels equips de trac- tament, que es concreta en un 1,52% menys. Aquestes fluctuacions es poden considerar habituals. (taula 2.1.4.1.). • Servei de Gestió de Conflictes (SGC) És un servei que actua en situacions de conflicte obert però també fa una tasca preventiva, fent propostes d’actuacions per facilitar la convivència, el civisme i la tolerància entre la població. Actua en escenaris de conflicte d’alta complexitat que no poden ser pal·liats pels serveis estàndards del territori i en el marc de l’Ordenança municipal de mesures per fomentar i garantir la con- vivència cívica en l’espai públic, fent pe- dagogia sobre els drets i deures d’utilit- zació dels espais. Pel que fa a temes de civisme i convi- vència, al llarg de l’any 2015, des del SGC Taula 2.1.4.1. Servei d’Inserció Social (SIS) Direcció de Serveis d’Intervenció Social, 2015 % 2014 2015 d’increment Persones detectades al llarg de l’any pels equips de carrer 1.542 1.603 3,96 Recursos de derivació desplegats pels equips de carrer 601 701 16,64 Persones ateses pels equips de tractament al llarg de l’any 2.367 2.331 -1,52 Mitjana de persones usuàries en atenció als equips de tractament al llarg de l’any 1.127 1.000 -11,27 Persones ateses per l’equip el Prat-aeroport al llarg de l’any 83 78 -6,02 41 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció d’Acció Social s’ha intervingut en 43 espais, durant 3.484 hores. Durant el 2015, l’Equip d’Intervenció amb Grups de joves Organitzats (EIGO) ha in- tervingut en 35 espais amb 34 grups, i ha arribat fins a 445 joves en situació de risc social (taula 2.1.4.2.). • Servei d’Inserció Social de Famílies Rom (SISFA Rom) És un servei d’inserció social per a famí- lies rom, amb infants a càrrec, que ofe- reix atenció social a l’espai públic i se- guiment social a nivell educatiu, mèdic i pediàtric, formatiu i laboral. Té com a objectiu millorar les condicions de vida de les famílies gitanes de qualsevol ori- gen, amb infants a càrrec, que viuen en assentaments o qualsevol altre tipus d’infrahabitatge a la ciutat. Durant el 2015 les famílies usuàries d’origen galaicoportuguès (OGP) són for- ça estables amb un lleuger increment, un 6% respecte a l’any anterior. De grans as- sentaments on viuen clans de famílies, es passa a l’ocupació d’habitatges i pe- tits assentaments on viuen poques famí- lies. El nombre d’acompanyaments creix com a conseqüència del suport intensiu a les famílies reallotjades, en el pas dels assentaments a l’entrada en pisos de llo- guer social d’una desena de famílies. El nombre de famílies ateses provinents de països de l’Est d’Europa s’ha incre- mentat un 115% respecte a l’any ante- rior i, en conseqüència, s’ha augmentat considerablement l’activitat en la inter- venció social amb aquestes famílies. (taula 2.1.4.3). Al principi, les famílies estaven ubica- des al districte de Sant Martí i de mica en mica s’ha produït una dispersió terri- torial; aquest any s’ha intervingut en tots els districtes de la ciutat. • Oficina del Pla d’Assentaments Irregulars (OPAI) La missió de l’OPAI és donar alternatives a les persones vulnerables que viuen en assentaments per dignificar les seves condicions de vida i combatre l’exclusió social, independentment del seu origen i de la seva condició jurídica. En el seu tercer any d’existència, aquesta oficina ha consolidat les tasques enco- manades de coordinació i seguiment dels diferents operadors socials que atenen les persones usuàries (Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats – SA- IER – i Servei d’Inserció Social – SIS –); de gestió i d’impuls de programes de for- mació i inserció laboral per a les perso- Taula 2.1.4.2. Servei de Gestió de Conflictes (SGC) Direcció de Serveis d’Intervenció Social, 2015 2014 2015 % d’increment Espais intervinguts 42 43 2,38 Hores d’intervenció 4.672 3.484 -25,43 Districtes en els quals s’ha intervingut 9 10 11,11 Taula 2.1.4.3. Servei d’Inserció Social de Famílies Rom (SISFA Rom) Direcció de Serveis d’Intervenció Social, 2015 2014 2015 % d’increment Persones usuàries d’origen galaicoportuguès 300 318 6,00 Unitats familiars galaicoportugueses 62 68 9,68 Acompanyaments a persones d’origen galaicoportuguès 176 382 117,05 Persones usuàries originàries dels països de l’Est d’Europa 90 169 87,78 Unitats familiars provinents dels països de l’Est d’Europa 20 43 115,00 Acompanyaments a persones originàries dels països de l’Est d’Europa 205 392 91,22 42 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció d’Acció Social nes ateses en el marc d’aquest progra- ma; d’unificació de criteris i d’indicadors recollits per altres serveis per tal de fer d’observatori del fenomen i poder elabo- rar informes contrastats, i de divulgació del Pla a nivell de ciutat. Els recursos desplegats per l’OPAI, i per altres serveis municipals i entitats, in- clouen: • Detecció i intermediació en assen- taments en col·laboració, especial- ment, amb el Departament d’Inter- venció Social a l’Espai Públic i amb entitats d’atenció social, concreta- ment amb l’Associació Catalana de Residents Senegalesos (ACRS). • Seguiment social realitzat pels pro- fessionals del SAIER i del SIS. • Allotjament residencial temporal. A 31 de desembre disposàvem de 36 places en pisos d’inclusió, on s’han allotjat 49 persones durant l’any. Durant la primera meitat de l’any, 55 persones van ser allotjades en altres recursos residencials (centres de pri- mera acollida –CPA–, pensions i pen- sions socials). • Alfabetització i idioma (en català i en castellà). • Formació, capacitació i inserció la- boral mitjançant entitats especialit- zades en aquests àmbits. S’han con- tractat diferents tipus de formació adaptada als diversos perfils de per- sones ateses i orientada cap a l’en- trada al mercat de treball d’inserció: Norai, Benallar, Fundació Intermèdia i Formació i Treball han ofert formaci- ons centrades en agricultura, auxiliar de magatzem o apoderament. S’ha mantingut un conveni de col·labo- ració amb la Federació d’Empreses d’Inserció de Catalunya (FEICAT) que ha permès la inserció sociolaboral de 49 persones entre el 2014 i el 2015. També s’ha iniciat una nova línia de col·laboració amb empreses ordi- nàries i s’ha pactat la realització de formació amb el Gremi de Restaura- ció de Barcelona i amb HICOM, una empresa especialitzada en treballs verticals. Finalment, s’han impulsat forma- cions especialitzades portades a terme pels mateixos equips de pro- fessionals, centrades en cursos d’emprenedoria i de desenvolupa- ment de les competències digitals. • Assessorament i acompanyament jurídic amb els serveis corresponents del SAIER i específic de l’OPAI. Entre els dos serveis s’ha pogut proporcio- nar assessorament jurídic a 161 per- sones i s’ha acompanyat en 23 regu- laritzacions (taula 2.1.4.4.). Durant la primera meitat de l’any 2015 es va produir una reducció en el nombre d’assentaments a la ciutat respecte a l’any 2014. A partir del mes de juny del 2015, però, el nombre d’assentaments i de persones que hi residien es va incre- mentar: un 12% en el primer cas i un 7% en el segon (56 assentaments i 463 per- sones) (taula 2.1.4.5.). Taula 2.1.4.4. Oficina del Pla d’Assentaments Irregulars (OPAI) Direcció de Serveis d’Intervenció Social, 2015 2014 2015 % d’increment Persones usuàries de l’OPAI 261 196 -24,90 Derivacions realitzades a recursos residencials* 231 141 -38,96 Derivacions realitzades a recursos de formació i inserció laboral 167 226 35,33 Persones usuàries derivades inserides en el mercat de treball* 49 36 -26,53 Derivacions realitzades a recursos d’assessorament i acompanyament jurídic 132 167 26,52 Persones usuàries regularitzades 25 23 -8,00 Persones usuàries derivades retornades al seu país d’origen 0 2 - Nota: * Els valors de la taula corresponents al 2014 han estat revisats i actualitzats. 43 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció d’Acció Social Al llarg de l’any 2015 s’han pogut obser- var dos fenòmens rellevants: en primer lloc una dispersió dels assentaments pel territori urbà; si bé la majoria d’as- sentaments es troben ubicats a Sant Martí, ha crescut el nombre d’assenta- ments i de persones en altres districtes de la ciutat. I, en segon lloc, s’ha pro- duït un increment molt significatiu en el nombre de persones d’origen rom, ja sigui de procedència galaicoportuguesa o bé de països de l’Est. • Servei de Detecció i Intervenció a Menors no Acompanyats (SDI MENAS). El servei atén els menors migrants no acompanyats que viuen a la ciutat de Barcelona en situació de risc social i alta vulnerabilitat per garantir el seu accés als recursos de protecció de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adoles- cència (Generalitat de Catalunya). El SDI identifica menors migrants no acompanyats nouvinguts a la ciutat a partir de les prospeccions en diferents territoris, fa l’acompanyament a la Fis- calia de Menors (compareixença), porta a terme un seguiment en medi obert dels casos més conflictius atesos al circuit de protecció, diagnostica indicis d’alar- ma social, valora l’impacte en el territo- ri, intervé en situacions de conflicte en l’àmbit comunitari i possibilita el traspàs d’informació de manera immediata als referents municipals. L’any 2015 s’han atès 122 menors un 1,67% més que l’any anterior, encara que es manté la tendèn- cia a la baixa dels menors detectats en anys anteriors (taula 2.1.4.6) • Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL). La xarxa es va constituir el 2005 amb la finalitat d’enfortir la capacitat de res- posta de la ciutat per acompanyar per- sones sense llar en un procés de recupe- ració de la màxima autonomia personal i d’incentivar la detecció i la vinculació d’aquestes persones als recursos exis- tents, tot establint i ampliant el treball conjunt i la col·laboració entre el sector públic i les entitats socials. Durant el 2015 s’ha donat de baixa pro- visionalment una entitat en no poder participar de forma activa en la dinà- mica habitual de la XAPSLL. La Xarxa ha augmentat la seva activitat i dinamis- me durant l’any 2015 modificant la seva organització. La XAPSLL s’organitza en comissions de treball de caràcter per- manent i en grups de treball puntuals, que tenen la finalitat de treballar i oferir resultats sobre la situació de les perso- nes sense llar. L’any 2015 la Xarxa ha comptat amb els grups de treball següents: Serveis d’Hi- giene, Housing First i Bones pràctiques amb dones. S’ha presentat la Diagnosi 2015 per aportar una perspectiva qualitativa res- pecte a les edicions anteriors i s’ha in- corporat un capítol específic envers la situació de les dones que viuen al carrer. Virgínia Aira Castro Cap del Departament d’Intervenció So- cial a l’Espai Públic Taula 2.1.4.5. Oficina del Pla d’Assentaments Irregulars (OPAI) Direcció de Serveis d’Intervenció Social, 2015 2014 2015 % d’increment Assentaments 50 56 12,00 Persones residents en assentaments 433 463 6,93 Taula 2.1.4.6. Servei de Detecció i Intervenció amb Menors no Acompanyats (SDI MENAS) Direcció de Serveis d’Intervenció Social, 2015 2014 2015 % d’increment Menors no acompanyats atesos 120 122 1,67 Mitjana de menors atesos al mes 56 57 1,79 Taula 2.1.4.7. Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL) Direcció de Serveis d’Intervenció Social, 2015 2014 2015 % d’increment Entitats membres 33 32 -3,03 44 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció d’Acció Social 2.2. DIRECCIÓ DE SERVEIS D’ATENCIÓ I ACOLLIDA A IMMIGRANTS MISSIÓ La Direcció de Serveis d’Atenció i Acolli- da a Immigrants neix amb el nou equip de govern i la voluntat d’atendre i aco- llir totes les persones que requereixen atenció específica per la seva situació respecte al fet migratori i d’estrangeria. La norma de l’Ajuntament és que tot ciutadà, independentment del seu ori- gen, sigui atès en qualsevol dels serveis, equipaments o programes adreçats als ciutadans. Tanmateix, existeixen unes especificitats, en el moment de l’aco- llida, que comporten serveis especia- litzats i obligacions específiques que afecten les persones estrangeres. Aquestes especificitats vénen determi- nades per la Llei d’estrangeria i la Llei d’acollida de Catalunya. L’objectiu úl- tim és promoure la integració de totes les persones d’origen immigrant en la vida social i participativa de Barcelo- na, i aposta per fomentar que tots els barcelonins i barcelonines, vinguin d’on vinguin, participin en un projecte comú i convisquin amb sentit de pertinença a la ciutat i al conjunt de Catalunya. A més, es pretén aprofundir en les polítiques de convivència, cohesió social i intercultu- ralitat i es vol garantir la igualtat d’opor- tunitats en l’accés als serveis públics propis de l’estat del benestar (ensenya- ment, sanitat, habitatge, etc.). La Direcció de Serveis d’Atenció i Acolli- da a Immigrants neix arran del nou man- dat de govern i és hereva d’una part dels serveis de l’antiga direcció d’Immigració i Interculturalitat. Els serveis i progra- mes de promoció de la convivència i la interculturalitat, així com el Consell Mu- nicipal d’Immigració, han passat a cons- tituir part de la Direcció de Ciutadania i d’Immigració ubicada a l’àrea de Drets de Ciutadania, Transparència i Participació. ENTORN Podem considerar l’any 2015 com un any d’inflexió ja que la majoria d‘indicadors han experimentat una disminució els dar- rers anys, han canviat de signe, cosa que indica un possible increment dels fluxos migratoris de cara als propers anys. Com a fet singular podem destacar l’im- portant increment del nombre de per- sones usuàries del SAIER, en particular de sol·licituds d’asil i refugi. En aquest sentit, és important tenir en compte l’ar- ribada a Barcelona de més sol·licitants d’asil i refugi de zones en conflicte, com ara Síria i Ucraïna, que l’any 2014. El 2015 també és l’any en què ha entrat en vigor el reglament de la Llei d’acollida de Catalunya i s’han començat a impar- tir els mòduls de la llei, corresponents al coneixement de l’entorn i de l’àmbit laboral. És important destacar l’acord asso- lit amb la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalu- nya perquè els cursos inicials i bàsics de català siguin un altre cop gratuïts a Barcelona, en línia amb els objectius del Programa d’Acció Municipal (PAM) i del Pla de Treball d’Immigració. Aquest fet ha permès recuperar les matriculacions als cursos de català. Finalment, s’han de destacar les conse- qüències negatives de la crisi econòmi- ca pel que fa a l’impacte en la població immigrant i a l’aplicació de la Llei d’es- trangeria a moltes persones residents a la ciutat, a les quals aboca a la irregu- laritat administrativa, amb greus conse- qüències per a ells i per al conjunt de la ciutat. RECURSOS Pel que fa als recursos econòmics, la taula 2.2.1 mostra la liquidació del pres- supost 2015 de la Direcció de Serveis d’Atenció i Acollida a Immigrants. Pel que fa als recursos humans, la Direc- ció de Serveis comptava a 31 de desem- bre amb vuit persones (75% dones). 45 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció d’Acció Social ACTIVITAT 1. Servei d’Atenció a Immigrants, Emi- grants i Refugiats (SAIER) A partir del desembre de l’any 2013, i fruit d’un procés d’ajust a les noves realitats, el SAIER es va convertir en un servei adreçat a tota la ciutadania com a ser- vei especialitzat en mobilitat internaci- onal, incorporant dues noves demandes ciutadanes de Barcelona: informació so- bre emigració i informació sobre retorn voluntari, a més de les actuacions sobre immigració i refugi que ja desenvolupava des del 1989. La majoria de demandes estan rela- cionades amb immigració: informació i assessorament respecte als tràmits que cal fer (jurídics, educatius, adminis- tratius...) i coneixement dels recursos i equipaments de la ciutat (laborals, so- cials, d’acollida, de llengua...). L’incre- ment més gran de persones usuàries ha estat en les sol·licituds de refugi durant l’any 2015, que van representar el 12% de la població atesa i que demanaven tant assessorament jurídic com atenció social. Aquest increment s’ha pogut as- sumir gràcies a dues estratègies: el re- forç del servei i la realització periòdica de sessions grupals d’informació (taula 2.2.2). El Servei d’Informació sobre Emigració, ofereix una informació bàsica sobre el país al qual es vol emigrar (documenta- ció, assistència sanitària, homologació de títols acadèmics, informació sobre aspectes generals...). El Servei d’Informació sobre Retorn Voluntari, ofereix informació i assesso- rament sobre el retorn voluntari, sobre possibles alternatives al retorn, sobre els programes oberts a la ciutat. Per primer cop el 2015 hem pogut des- glossar les persones ateses en les qua- tre tipologies: refugiats, immigrants, emigrants i retorn voluntari. La majoria de les atencions corresponen a arriba- des (immigració i refugi) i, només de for- ma testimonial, a fluxos de sortida (emi- gració i retorn voluntari). En el marc del SAIER, les associacions que ofereixen atenció directa són: Fun- dació Associació de Solidaritat i Aju- Taula 2.2.2. Sol·licitants de refugi d’asil atesos al SAIER Direcció de Serveis d’Atenció i Acollida a Immigrants, 2015 2012 2013 2014 2015 Persones ateses 304 424 811 1.374 Increment interanual 39,47% 91,27% 69,42% Taula 2.2.1. Liquidació del pressupost Direcció de Serveis d’Atenció i Acollida a Immigrants, 2015 Capítol € % Personal 553.859,37 10,18 Béns i serveis 1.951.047,57 35,87 Transferències corrents 2.934.927,49 53,95 Total 5.439.834,43 100,00 Taula 2.2.3. Persones usuàries ateses segons tipus de flux migratori (SAIER) Direcció de Serveis d’Atenció i Acollida a Immigrants, 2015 Persones usuàries ateses % Immigració 9.854 86,67 Sol·licitant d’asil 1.374 12,09 Sol·licitant d’emigració 51 0,45 Sol·licitant de retorn voluntari 83 0,73 No disponible 7 0,06 Total 11.369 100,00 da als Refugiats (ACSAR), Associació d’Ajuda Mútua d’Immigrants a Catalu- nya (AMIC), Centre d’Informació per a Treballadors i Treballadores (CITE), Con- sorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) i l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB). Al llarg de 2015, el SAIER ha atès 11.369 persones i ha dut a terme 43.307 aten- cions. Entre atencions, entre altes, se- gones visites, derivacions, orientacions i informacions. Per segon any consecutiu hi ha hagut un increment tant en les persones usuàri- es ateses (9,54%) com en el conjunt d’atencions (18,81%). L’increment més gran de persones ateses i atencions re- alitzades ha estat en l’assessorament jurídic per a sol·licitants de refugi ofert per ACSAR i en l’atenció social per a im- migrants i sol·licitants de refugi ofert per Creu Roja. 2. Servei d’Orientació i Acompanyament per a Persones Immigrades (SOAPI) Des de l’1 de febrer del 2013, el Servei de Sessions Informatives d’Acollida, di- rigit bàsicament a la població nouvin- guda, és el Servei d’Orientació i Acom- panyament per a Persones Immigrades (SOAPI), el qual té per objectiu principal oferir informació, orientació, suport i as- sessorament sobre qüestions generals i específiques relatives a organització territorial, recursos bàsics, drets i deu- res, aprenentatge de llengües oficials, estrangeria i altres temes que es consi- derin necessaris, a tota la població im- migrada. Es treballa per fomentar l’autonomia personal, la presa de decisions i l’apo- derament de les persones ateses per- què puguin ser protagonistes actives de la seva situació i disposin d’eines i es- tratègies per superar les dificultats que se’ls puguin presentar. També es pro- mou la participació social de les perso- nes immigrades en la xarxa associativa de la ciutat i es col·labora en activitats dirigides a enfortir la convivència i la co- hesió social. S’han definit tres formats bàsics d’actu- ació: • Les sessions fixes: es desenvolupen en el mateix horari i lloc, principalment a les seus dels districtes. • Les sessions itinerants: tenen lloc a demanda de serveis, entitats, equipa- ments o col·lectius concrets i es desen- Taula 2.2.4. Persones usuàries i atencions del Servei d’Atenció a Immigrants, Estrangers i Refugiats (SAIER) Direcció de Serveis d’Atenció i Acollida a Immigrants, 2015 2014 2015 % d’increment Persones Persones Persones usuàries Atencions usuàries Atencions usuàries Atencions ateses1 realitzades ateses1 realitzades ateses realitzades ACSAR 397 673 699 1.157 76,07 71,92 AMIC 1.231 1.940 1.431 2.273 16,25 17,16 CITE 3.439 5.276 4.122 5.811 19,86 10,14 CPNL 873 1.059 1.047 1.314 19,93 24,08 Creu Roja 1.136 6.401 1.563 8.426 37,59 31,64 ICAB 2.079 3.126 2.050 3.053 -1,39 -2,34 Servei d’informació 9.213 17.977 9.996 21.273 8,50 18,33 Total 10.379 36.452 11.369 43.307 9,54 18,81 Nota: 1. Persona usuària atesa és la persona que ha utilitzat un o més serveis del SAIER en funció de la seva situació i necessitat. Per tant, el total de persones ateses no és igual a la suma dels atesos de cada servei, perquè una mateixa persona pot haver utilitzat més d’un servei. 47 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció d’Acció Social volupen a la seu de les entitats o serveis (escoles d’adults, centres de salut, reli- giosos, etc.). • Les entrevistes individualitzades: s’ofereixen a aquelles persones que ne- cessiten un suport personalitzat per po- der aprofundir algun aspecte o bé que han de consultar al tècnic d’acollida i acompanyament algun tràmit o qüestió particular. Durant el 2015 des del SOAPI: • S’ha mantingut la col·laboració amb 340 serveis públics, entre els quals cal destacar el Consorci per a la Nor- malització Lingüística, els Centres de Serveis Socials, el Punt d’Informació d’Arrelament, el Programa de Reagru- pament Familiar, el SAIER, nombrosos centres escolars de primària i secun- dària, centres de formació d’adults, etc. També s’ha col·laborat amb 90 entitats socials de la ciutat (associa- cions d’immigrants, associacions cul- turals, de dones, de joves, d’inserció laboral, de serveis socials, centres de culte, etc.). • S’han recollit 2.892 qüestionaris de satisfacció de les persones usuàri- es assistents a les sessions grupals. El 90% valoren la informació rebuda com a molt útil. La temàtica més ben valorada és la de salut, seguida de les d’empadronament i estrangeria. • S’ha continuat informant adequa- dament sobre l’accés a la targeta sa- nitària, per tal d’evitar l’exclusió del sistema sanitari públic d’una part de la ciutadania, tot i que n’ha baixat la intensitat a partir de la millora subs- tancial que ha suposat la resolució 1069/X del Parlament de Catalunya sobre la garantia de l’assistència sanitària a totes les persones inde- pendentment de la seva situació ad- ministrativa, desenvolupada en la Instrucció 8/2015 del CatSalut. També s’han adaptat els fulletons informa- tius al nou marc legal. • Respecte del 2014, el servei ha man- tingut el nombre de persones ateses i ha incrementat el nombre d’activitats; les entrevistes individuals han pujat un 74% passant de 350 el 2014 a 610 el 2015. S’han realitzat 969 intervenci- ons i s’han atès 4.938 persones (taula 2.2.5). 3. Programa Noves Famílies: acompa- nyament al reagrupament familiar El 2015 es manté la tendència a la baixa de la demanda per al reagrupament fami- liar a la ciutat mitjançant el procediment administratiu d’inici de l’informe d’habi- tatge. També es manté la tendència en el canvi del perfil d’origen de les persones ateses. S’incrementen les famílies pro- vinents del Pakistan, l’Índia, el Nepal i Bangla Desh i es mantenen estables les d’origen llatinoamericà, xinès i filipí. Encara que aquesta demanda ha baixat, s’incrementa la demanda de famílies derivades d’altres serveis o famílies ate- ses anteriorment. • Atenció personalitzada. Les perso- nes que han sol·licitat el reagrupa- ment familiar, juntament amb el seu nucli familiar, han estat ateses, orien- tades i acompanyades de forma més personal i intensa pels referents del programa de cada districte. Això com- porta la millora en l’atenció en els es- pais grupals, on hi ha un increment de la participació i la vinculació. Es tracta de donar a conèixer amb de- tall els serveis municipals i les entitats que treballen perquè el retrobament Taula 2.2.5. Servei d’Orientació i Acompanyament per a Persones Immigrades (SOAPI) Direcció de Serveis d’Atenció i Acollida a Immigrants, 2015 2014 2015 % d’increment Total intervencions1 941 969 2,98 Entrevistes 350 610 74,29 Sessions 365 359 -1,64 Total participants 4.940 4.938 -0,04 Nota: 1. Es comptabilitzen sessions més entrevistes. entre les persones que arriben i les persones que ja són a Barcelona sigui una experiència enriquidora. • Espais inicials. S’ha incrementat el nombre d’espais inicials, però es manté el de participants en general, cosa que assegura una atenció perso- nalitzada. Oferim tres línies d’espais específics de trobada segons el país d’origen: famílies llatinoamericanes i filipines; famílies xineses i pakis- taneses, i famílies de l’Índia, Nepal i Bangla Desh. Es manté l’assistència, en general, però s’ha de ressaltar que s’ha obert un espai específic a Besòs, cosa que ha permès intensificar la vinculació de les famílies amb el pro- grama i la participació de les dones de l’Àsia Meridional en els tallers per a dones. L’assessorament jurídic és una estra- tègia cabdal en l’atenció a les famílies que arriben al programa i en aquest espai inicial es presta de forma grupal. Es fan assessoraments individuals quan es detecten necessitats especí- fiques per dificultats de comprensió o per complexitat del tràmit. • Tallers de pares i mares/Espai Es- table. Aquests tallers de pares i ma- res mantenen la tendència a la baixa en participació relacionada amb els perfils d’origen. A l’Espai Estable hem observat un increment d’assistència a les sessions que permet elaborar amb més consistència el procés de reagru- pació un cop els fills i/o filles ja han arribat. És en aquest moment que les famílies són més conscients de les dificultats i arriben al programa deri- vades d’altres serveis (socials i educa- tius) i/o recomanades per algun famili- ar atès anteriorment. • Tallers de dones. S’ha incrementat el nombre de tallers i de participants. S’intensifiquen els tallers específics per a les dones de l’Àsia Meridional tenint en compte els seus interessos. Durant el 2015 s’han obert tallers per a aquest perfil de dones reagrupades als barris del Besòs (Sant Martí) i de Trinitat Vella (Sant Andreu), en col·la- boració amb els districtes municipals. La previsió per al 2016 és obrir tallers per a dones de l’Àsia Meridional a Nou Barris i Sants-Montjuïc. És en aques- tes zones on es detecta la presència d’aquestes dones i l’objectiu es tren- Taula 2.2.6. Programa Noves Famílies. Acompanyament al Reagrupament Familiar Direcció de Serveis d’Atenció i Acollida a Immigrants, 2015 % 2014 2015 d’increment Informes d’habitatge de partida 1.530 1.439 -5,95 Persones contactades 1.529 1.439 -5,89 Reagrupants objecte del programa 967 1.004 3,83 Contactats altres serveis/directe 351 444 26,50 Total participants en l’Espai Inicial 801 800 -0,12 Participants en l’Espai Inicial General 550 559 1,64 Participants en l’Espai Inicial per a famílies d’origen xinès 68 63 -7,35 Participants en l’Espai Inicial per a famílies del Pakistan, l’Índia, el Nepal i Bangla Desh 183 178 -2,73 • Ciutat Vella i Sant-Montjuïc 183 144 -21,31 • Besòs - 34 - Orientació i acompanyament de les famílies en procés de reagrupament familiar 1.903 1.992 4,68 Taller de pares i mares de preparació per al retrobament amb els fills i/o filles 63 53 -15,87 Xerrades educatives per a pares i mares 40 37 -7,50 Xerrades educatives per a pares i mares xinesos 4 - nd Espai mensual estable per a pares i mares 57 57 0,00 Suport psicopedagògic 174 196 12,64 A l’estiu Barcelona t’acull 149 149 0,00 Punt de Trobada 67 71 5,97 Prepara’t (Servei de suport i acompanyament acadèmic) 45 47 4,44 Tallers per a dones reagrupades 140 198 41,43 Participants en alguna activitat/espai 3.443 3.600 4,56 49 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció d’Acció Social car l’aïllament social i facilitar la seva inclusió social a la ciutat. • Intervenció amb joves. S’ha incre- mentat el nombre de joves atesos, fet que ens permet concloure que es consoliden els diferents dispositius que el programa posa a l’abast dels joves reagrupats a la ciutat. També s’han consolidat, el servei de suport psicopedagògic per als joves nouvin- guts per facilitar la continuïtat en el seu itinerari educatiu; la creació de xarxes socials i el coneixement de la llengua i la ciutat; el Punt de Trobada; A l’Estiu Barcelona t’acull, i el servei Prepara’t, que acompanya els joves que arriben a Barcelona amb la volun- tat de continuar els seus estudis mit- jans i superiors. La valoració que fan les persones ateses en els diferents serveis del programa és altament positiva. Encara que en un pri- mer moment la seva demanda va molt di- rigida al suport jurídic, pel procediment administratiu del reagrupament fami- liar, després, les famílies manifesten la complexitat relacional amb els fills i la seva continuïtat acadèmica. L’acompa- nyament en aquest moment és cabdal des de la perspectiva de recuperació dels vincles paternofilials i el sosteni- ment dels itineraris educatius de joves amb altes expectatives professionals de futur. Les dones valoren aquest suport perquè facilita la seva participació i la creació d’una xarxa social que les treu de la so- ledat, els permet conèixer els serveis i equipaments del seu entorn i, en defini- tiva, la seva inclusió a la ciutat de Bar- celona. Bàsicament, el Programa Noves Famí- lies pretén ajudar quan les persones passen per un moment d’inflexió vital en què fan front al dol i les incerteses, i els ofereix l’oportunitat de normalitzar i compartir la seva experiència amb altres persones i apoderar-se per reprendre el seu procés vital amb més recursos. Les propostes per al 2016 van encami- nades a: • Intensificar l’atenció individual-fami- liar. • Incrementar els tallers per a dones de l’Àsia Meridional a les zones de la ciutat on no es té cobertura i arriben més persones reagrupades: Franja Besòs i Sants-Montjuïc. • Millorar la coordinació amb el sistema educatiu català per facilitar l’accés i continuació dels estudis als joves més grans de 16 anys que arriben a la ciutat. • Millorar els mecanismes de difusió del programa per tal d’assegurar que arriba a totes les famílies que volen reagrupar els seus familiars a Barcelona. 4. Informes de disponibilitat d’habitatge Aquest informe acredita la idoneïtat de l’habitatge. És preceptiu per al tràmit de reagrupament familiar i també per a la renovació d’autoritzacions de residència en virtut del reagrupament familiar, si s’ha produït un canvi de domicili des del reagrupament. L’emissió d’aquests informes és com- petència de la Generalitat de Catalunya. L’Ajuntament, en virtut de l’acord assolit entre la Federació de Municipis de Cata- lunya i la Generalitat, fa una proposta d’in- forme, que finalment emet aquest ens. Les sol·licituds rebudes són d’estran- gers no comunitaris en situació regular, amb habitatge, contracte de treball i uns ingressos que els permeten plantejar-se el reagrupament familiar, o la renovació de residència dels seus familiars (taula 2.2.7). Durant el 2015 es van rebre 144 sol·li- cituds menys que el 2014, és a dir, un 5,21% menys que l’any anterior. Ara bé, tot i que continua el descens de sol·lici- tuds sembla que hi ha una certa estabi- lització en les demandes. El 27,37% de les sol·licituds corresponen a renovacions, mentre que el 2014 repre- sentaven el 24,02%. En aquest sentit, objectivament, encara que ha disminuït el nombre de sol·licituds i es manté el descens en el nombre de persones que es reagrupen, les renovacions han tingut un lleuger augment, cosa que inverteix la tendència a la baixa de l’any passat. Dels expedients resolts l’any 2015, un 76,37% han estat amb proposta favora- ble i un 14,23% amb proposta desfavo- rable. Pel que fa a la proporció d’infor- mes favorables i desfavorables respecte al 2014, es constata que els favorables augmenten lleugerament i els desfavo- rables es redueixen significativament. Continua la disminució d’expedients en què no s’emet proposta (3,74%), que són aquells casos que, per diferents motius, no compleixen les condicions per sol·lici- tar el tràmit i no hi renuncien o insisteixen en la tramitació. Tanmateix, les renúncies expresses i el nombre d’expedients dis- minueixen respecte a l’any anterior Els districtes on hi ha més sol·licituds —Ciutat Vella, Eixample, Sant-Montju- ïc, Nou Barris —i Sant Martí en general experimenten un descens, i és l’Eixam- ple on més baixen (13,88%). L’excepció d’aquesta tendència és Nou Barris, on hi ha un petit augment (taula 2.2.8). La majoria de sol·licitants són homes (64,9%), amb un canvi a l’alça respecte a l’any 2014, en què representaven un 60,64%. Per nacionalitats el percentatge més alt correspon al grup de pakistanesos amb el 23,32% dels sol·licitants, seguit pels xinesos (10,46%), els de l’Índia (8,13%), els bolivians (6,76%) i els de Bangla Desh (6,64%). A excepció dels xinesos i bolivians, tots pugen en nombre de sol·licituds. Les nacionalitats que han tingut un creixement més significatiu aquest any són la marroquina, amb un 19,51 %, i l’Índia, amb un 15,76% res- pecte a l’any anterior. Les nacionalitats amb la disminució més important són la filipina, amb un 28,51% menys, i la boli- viana, amb un 28,31% menys respecte a l’any anterior. 5. Informes d’arrelament social Són informes per a persones estrange- res que tenen el domicili habitual a la ciutat de Barcelona i han d’obtenir l’au- torització de residència temporal en su- pòsits excepcionals. Els sol·licitants són persones empadronades a la ciutat que poden acreditar tres anys de permanèn- cia a l’Estat i disposen d’una oferta de treball o altres mitjans de vida. Taula 2.2.7. Informes de disponibilitat d’habitatge Direcció de Serveis d’Atenció i Acollida a Immigrants, 2015 2014 2015 1 % d’increment Sol·licituds rebudes 2.764 2.620 -5,21 Informes positius 1.916 2.001 4,44 Informes negatius 443 373 -15,80 No s’emet proposta 149 98 -34,23 Arxivats 72 59 -18,06 En procés de resolució 147 66 -55,10 Renúncia 37 23 -37,84 Nota: 1 Aquestes dades han estat facilitades pel Departament de Gestió Sistemes d’Informació (GSI) i extretes a data 28/01/2016. Taula 2.2.8. Informes de disponibilitat d’habitatge per districtes (sol·licituds) Direcció de Serveis d’Atenció i Acollida a Immigrants, 2015 2014 20151 % d’increment Ciutat Vella 537 499 -7,08 Eixample 389 335 -13,88 Sants-Montjuïc 461 437 -5,21 Les Corts 50 53 6,00 Sarrià-Sant Gervasi 47 41 -12,77 Gràcia 103 96 -6,80 Horta-Guinardó 222 225 1,35 Nou Barris 371 388 4,58 Sant Andreu 190 190 0,00 Sant Martí 394 356 -9,64 Barcelona 2.764 2.620 -5,21 Nota: 1 Aquestes dades han estat facilitades pel departament de Gestió Sistemes d’Informació (GSI) i extretes a data 28/01/2016. 51 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció d’Acció Social L’emissió d’aquests informes d’arrela- ment social és competència de la Ge- neralitat de Catalunya. L’Ajuntament, en virtut de l’acord assolit entre la Federa- ció de Municipis de Catalunya i la Gene- ralitat, fa una proposta d’informe, que finalment emet aquest ens (taula 2.2.9). Les sol·licituds d’arrelament han cres- cut un 7,70% respecte a l’any 2014. El 2015 és el primer any d’augment des- prés d’una tendència a la baixa entre el 2009 i el 2014. Del total d’expedients resolts durant l’any 2015, el 89,91% ho han estat amb proposta favorable. Els informes desfa- vorables ho han estat per no tenir conei- xements mínims de les llengües oficials, no acreditar una permanència de 3 anys, no tenir mitjans econòmics, tenir faltes en l’Ordenança Cívica o per sospita de falsedat documental. El 2015 es van tramitar a la Generalitat de Catalunya els expedients amb les sol- licituds d’informe d’arrelament de 112 sol·licitants que no complien el requisit de mitjans econòmics. Taula 2.2.9. Informes d’arrelament social Direcció de Serveis d’Atenció i Acollida a Immigrants, 2015 20141 20152 % d’increment Instàncies rebudes 4.349 4.684 7,70 Expedients resolts Propostes d’informes realitzades 4.058 4.409 8,65 Informes favorables amb oferta de treball 3.407 3.887 14,09 Informes favorables amb recomanació d’exempció de contracte 530 418 -21,13 Informes no favorables 88 104 18,18 No s’emet proposta3 19 107 463,16 Arxivats 302 160 -47,02 Altres situacions 14 112 700,00 Total expedients 4.360 4.788 9,82 Notes: 1 Per l’any 2014 alguns valors han estat revisats i modificats. 2 Aquestes dades han estat facilitades pel departament de Gestió Sistemes d’Informació (GSI) i extretes a data 28/01/2016. 3 En cas de desistiment, incompareixença o no compliment de criteris objectius, s’envia a la Generalitat de Catalunya un document sense proposta d’informe. Taula 2.2.10. Informes d’arrelament social per districtes Direcció de Serveis d’Atenció i Acollida a Immigrants, 2015 20141 2015 2 % d’increment Ciutat Vella 1.068 1.246 16,67 Eixample 553 623 12,66 Sants-Montjuïc 626 671 7,19 Les Corts 91 64 -29,67 Sarrià-Sant Gervasi 121 94 -22,31 Gràcia 178 184 3,37 Horta-Guinardó 295 324 9,83 Nou Barris 526 500 -4,94 Sant Andreu 285 325 14,04 Sant Martí 582 636 9,28 Sense informació 24 17 -29,17 Barcelona 4.349 4.684 7,70 Notes: 1. Per l’any 2014 alguns valors han estat revisats i modificats. 2. Aquestes dades han estat facilitades pel departament de Gestió Sistemes d’Informació (GSI) i extretes a data 28/01/2016. Per nacionalitats el percentatge més gran és de pakistanesos amb el 30% dels sol·licitants, seguit pels hondu- renys (11%) i els bengalís (7%). La nacio- nalitat que ha tingut un creixement més significatiu durant aquest any és l’hon- 52 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció d’Acció Social durenya (25%), i la de disminució més important és la senegalesa (53%). Per gènere es manté la proporció: les do- nes representen un 36% i els homes un 64% dels sol·licitants. A causa dels canvis en la legislació per obtenir la targeta sanitària s’està por- tant a terme una tasca d’informació a les persones usuàries des del punt d’arre- lament. Un total de 4.580 persones han estat ateses durant aquest any. 6. Servei de Traducció i Mediació Inter- cultural El Servei de Traducció i Mediació Inter- cultural té com a finalitat donar suport als professionals dels serveis munici- pals que treballen amb població immi- grada. És divideix en tres àrees: traduc- ció, mediació interpersonal i mediació comunitària, cadascuna de les quals atén un perfil de demanda diferent. • Servei de Traducció: s’utilitza quan es necessita la presència d’un o una intèrpret per fer possible la comuni- cació amb persones que encara no te- nen prou fluïdesa en català o castellà. També es poden fer traduccions escri- tes d’algun document relacionat amb la intervenció que s’està duent a terme amb aquella persona/família/grup. • Servei de Mediació Interpersonal: per a situacions específiques amb perso- nes o famílies en què es requereix el re- colzament d’un mediador o mediadora intercultural, ja que la falta d’entesa i/o comunicació és deguda a aspectes que van més enllà de la llengua (com ara els relacionats amb els valors, creences, diferents percepcions, etc.). • Servei de Mediació Comunitària: es realitzen sessions d’assessorament intercultural a equips de professionals (mestres, treballadors socials, educa- dors, etc.), intervencions amb grups de persones usuàries (alumnes, pares i mares, persones usuàries de Centres de Serveis Socials, grups de joves, etc.) i intervencions en comunitats de veïns o a l’espai urbà. Els aspectes a destacar del Servei de Traducció i Mediació Intercultural el 2015 són: • La col·laboració amb 193 serveis: Centres de Serveis Socials, Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (EAIA) i altres serveis, tant d’àmbit de districte com de ciutat. • El creixement del 82% de la demanda provinent dels centres educatius de la ciutat, que ha passat de 51 el 2014 a 93 el 2015, principalment de Primària i Secundària, però també d’alguna es- cola bressol, centre d’educació espe- cial i centre d’adults. • El creixement d’un 15,8% de les tra- duccions presencials. • L’enfortiment de la col·laboració amb serveis d’immigració, especialment el SOAPI i el Programa de Noves Famílies. • La valoració del Servei de Traducció i Mediació Intercultural com una eina Taula 2.2.11. Servei de Traducció i Mediació Intercultural Direcció de Serveis d’Atenció i Acollida a Immigrants, 2015 2014 2015 % d’increment Traduccions presencials 3.867 4.479 15,83 Mediacions interpersonals 2.590 2.579 -0,42 Mediacions grupals, veïnals i comunitàries 82 48 -41,46 Total 6.539 7.106 8,67 Taula 2.2.12. Servei de Traducció Telefònica Direcció de Serveis d’Atenció i Acollida a Immigrants, 2015 2014 2015 % d’increment Nombre de traduccions 564 717 27,13 Durada mitjana (en minuts) 18 26 42,84 Taula 2.2.13. Xarxa d’Acollida i Acompanyament per a Persones Immigrades de Barcelona Direcció de Serveis d’Atenció i Acollida a Immigrants, 2015 % 2014 2015 d’increment Composició Entitats que integren la Xarxa 165 164 -0,61 Entitats XESAJE1 49 50 2,04 Entitats de la Coordinadora de la Llengua 78 78 0,00 Activitat de la xarxa Projectes o accions 15 12 -20,00 Convocatòries 39 20 -48,72 Assistents a les convocatòries 554 325 -41,34 Convenis i subvencions Entitats en conveni 4 4 0,00 Quantia total dels convenis (€) 235.818 235.818 0,00 Entitats que han rebut subvenció 43 47 9,30 Quantia subvencions (€) 202.435 197.435 -2,47 Total convenis i subvencions (€) 438.253 433.253 -1,14 Difusió2 Visites al web Nova Ciutadania i Immigració 334.484 160.472 - Mitjana diària de visites 916,00 440,82 - Nota: 1 Xarxa d’Entitats Socials d’Assessorament Jurídic en Estrangeria (XESAJE). 2 La metodologia per mesurar les visites al web ha canviat el 2015 (Google Analytics). molt útil per part de tots els professio- nals que l’han utilitzat, tant en l’àmbit escolar com dels serveis socials, im- migració, dona i altres, com es reflec- teix en els qüestionaris de satisfacció que s’hi recullen anualment. • Servei de Traducció Telefònica El Servei de Traducció Telefònica fun- ciona des de l’any 2004. Va dirigit fo- namentalment als professionals dels serveis municipals que atenen en primera instància (sense cita prèvia) persones estrangeres que encara no tenen fluïdesa verbal en català o cas- tellà, proporcionant de forma immedi- ata el suport d’un traductor o traduc- tora o d’un o una intèrpret. La finalitat bàsica del servei és que el professio- nal pugui entendre la demanda que la persona li planteja per poder aportar la informació, gestionar els tràmits i fer les derivacions que correspongui en cada cas. L’utilitzen bàsicament els serveis d’urgències socials, els serveis d’atenció a persones sense sostre, im- migració i altres. 7. Suport a Entitats d’Acollida La Xarxa d’Acollida i Acompanyament per a Persones Immigrades de Barcelo- na té com a objectiu complementar els serveis municipals, dins d’una estratègia de treball en xarxa, per oferir el suport i els recursos necessaris per assegurar la plena autonomia personal i integració social de les persones immigrades a la ciutat. Els darrers anys, la xarxa ha cres- cut i ha evolucionat adaptant línies d’in- tervenció i projectes a la nova realitat de les persones immigrades, que han pas- sat de ser nouvingudes a ser nous veïns i veïnes de Barcelona. El 2015, la xarxa està formada per 164 en- titats i 169 punts d’atenció. Inclou, a ban- da de la majoria d’entitats que ofereixen serveis en aquest camp, el Servei d’Aten- ció als Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER) o el Centre per a la Normalització Lingüística (CPNL) de Barcelona. La xarxa està organitzada al voltant de dos grans grups de treball: Xarxa d’Enti- tats Socials d’Assessorament Jurídic en Estrangeria (XESAJE) i Coordinadora de la Llengua. Tota la informació referida a la xarxa, està recollida en el Cercador d’Entitats, al web Nova Ciutadania i Immigració (www.bcn.cat/novaciutadania). Taula 2.2.14. Mòduls d’acollida Direcció de Serveis d’Atenció i Acollida a Immigrants, 2015 Entitats Cursos Participants Mòdul C 5 11 166 Mòdul B 2 4 nd 54 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció d’Acció Social • Els mòduls d’acollida La Llei 10/2010 d’Acollida de Catalunya i el Decret 150/2014 dels serveis d’aco- llida de Catalunya estableixen la forma- ció necessària per a aquelles persones que vulguin obtenir el Certificat d’Acolli- da. En aquest context, l’Ajuntament de Barcelona ha iniciat l’any 2015 una pro- va pilot amb diferents entitats socials de reconeguda trajectòria en l’àmbit de l’acollida de persones immigrades per impartir el mòdul C (Coneixement de la societat catalana i el seu marc jurídic) i B (Coneixements laborals). REPTES DE FUTUR PER AL 2016 Com a principals reptes per al 2016 po- dem destacar: • Posar en marxa el dispositiu d’atenció específic per a refugiats complementari al Programa Estatal de Refugiats dins de l’estratègia global de Ciutat Refugi. • Implementar accions coordinades amb les entitats de refugi per tal de donar una Taula 2.2.15 Indicadors de producció dels serveis Direcció de Serveis d’Atenció i Acollida a Immigrants, 2015 % d’ increment 2011 2012 2013 2014 2015 2011-2015 Participants en alguna activitat/espai Programa Noves Famílies 3.597 4.692 3.589 3.443 3.600 0,08 Persones ateses pel SAIER 11.037 10.317 9.784 10.379 11.369 3,01 Atencions realitzades al SAIER 35.394 37.697 34.869 36.452 43.307 22,36 Assistents a sessions informatives d’acollida 2.508 3.604 4.401 4.940 4.938 96,89 Mediacions interpersonals 2.220 1.617 2.252 2.590 2.579 16,17 Traduccions presencials - 2.691 3.396 3.867 4.479 66,44 Traduccions telefòniques - 623 565 564 717 15,08 Instàncies rebudes per informes de disponibilitat d’habitatge 3.452 3.118 3.121 2.764 2.620 -24,10 Instàncies rebudes per informes d’arrelament social 8.969 5.942 4.960 4.349 4.684 -47,78 Entitats que integren la Xarxa d’Acollida i Acompanyament 150 157 162 165 164 9,33 Notes: Els indicadors que no tenen disponible el valor del 2011 fan la comparativa d’increment amb el primer valor disponible. Alguns valors de la taula corresponents al 2014 han estat revisats i actualitzats, per la qual cosa poden no coincidir amb els valors de la Memòria 2014. millor resposta als sol·licitants d’asil i refugi a la ciutat. • Difondre i donar a conèixer el nou ser- vei del SAIER, adaptat al nou moment migratori de la ciutat, que incorpora els serveis d’informació per al retorn volun- tari i per a l’emigració. • Incorporar serveis d’informació sobre l’accés a l’habitatge del SAIER. • Aplicar a Barcelona la Llei i el Regla- ment d’Acollida de Catalunya aprovat el desembre del 2014. En concret, desen- volupar la posada en marxa dels mòduls B (Coneixements laborals) i C (conei- xement de la societat catalana i el seu marc jurídic) en coordinació amb la Ge- neralitat de Catalunya. • Seguir donant informació sobre la tar- geta sanitària en els serveis de la Di- recció de Serveis (SOAPI, SAIER i Punt d’Arrelament) per evitar que ningú quedi exclòs dels serveis sanitaris públics. Ramón Sanahuja Velez Director de Serveis d’Atenció i Acollida a Immigrants 55 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 2.3. DIRECCIÓ DE SERVEIS D’URGÈNCIES I EMERGÈNCIES SOCIALS MISSIÓ El Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB) d’aques- ta Direcció és un centre d’atenció soci- al permanent, únic a la ciutat, que atén qualsevol situació d’urgència o emer- gència durant les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any. El Centre integra dos serveis d’atenció permanent, cosa que constitueix una única porta d’entrada i afavoreix una resposta ràpida al ciutadà. Aquest dos serveis són el Servei d’Urgències Socials i el Servei d’Emergències Socials. ENTORN El mes de febrer del 2015 es va signar el conveni marc de col·laboració entre l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i l’Ajuntament de Barcelona mitjançant el qual s’estableix una regulació de co- operació i col·laboració administrativa entre totes dues institucions amb el fi de garantir i dotar els municipis de l’AMB dels serveis assistencials en l’àmbit de les emergències socials. La signatura d’aquest conveni implica que el CUESB amplia la seva àrea d’in- tervenció a 17 municipis. RECURSOS Pel que fa als recursos humans, el de- partament ha comptat amb tres perso- nes, una directora i dos tècnics. Comple- ta l’estructura una coordinadora, tècnics auxiliars, treballadors socials, psicòlegs i caps de torn. També es disposa de recursos de mobili- tat com són set vehicles. ACTIVITAT 1. Servei d’Urgències Socials La missió d’aquest servei és la de donar resposta immediata a les persones o fa- mílies que presenten una situació d’ur- gència o d’alt risc social, com a conse- qüència de la falta de cobertura de les seves necessitats bàsiques. Es realitzen les activitats següents: • Entrevistes presencials Les entrevistes es porten a terme en el marc de la Unitat de Primera Aco- llida (UPA). Hi estan incloses les de despatx, que duen a terme els treba- lladors i treballadores socials i psicò- legs i piscòlogues. Durant l’any 2015 s’han fet 1.718 en- trevistes presencials al CUESB. Han augmentat un 30% respecte a l’any anterior. • Atencions telefòniques És una activitat que es produeix a la UPA i que inclou les informacions i assessoraments que realitzen els professionals de la recepció. Aquest any s’han realitzat 14.350 atencions telefòniques i continua la tendència iniciada l’any 2010, com a conseqüència de l’increment gene- ral de l’activitat al CUESB. Respecte al 2010 (any en què es van atendre menys trucades) l’augment és del 65,19%. • Valoracions a domicili És una activitat que es produeix en el marc de la Unitat de Resposta Imme- diata (URI). Un treballador o treball- dora social i/o un psicòleg o psicòloga es desplacen al domicili o institució on es troba la persona per tal de fer una valoració psicosocial de la situ- ació i prescriure l’atenció necessària. Enguany, s’han fet 688 valoracions a domicili (50% més en relació amb el 2014). En tots els casos aquestes valoracions són realitzades per dues persones (treballador/a social o psi- còleg/òloga més un tècnic auxiliar). 56 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció d’Acció Social • Desnonaments És una activitat que es produeix en el marc de la URI. Un treballador o treballadora social o un psicòleg o psicòloga, a requeriment del Jutjat d’Instrucció corresponent, es despla- ça al domicili de la persona afectada per tal d’oferir-li atenció psicosocial. Respecte al 2014 hi hagut un lleuger augment del 3,40% (243 desnona- ments l’any 2015). La durada mitjana de l’atenció per un desnonament ha estat de 124 minuts. • Ingressos SAUV L’activitat del CUESB consisteix a fer la valoració de les 747 demandes re- budes relatives a la petició d’ingrés en una residència d’una persona més gran de 65 anys al Servei d’Acolliment d’Urgència a la Vellesa (SAUV). L’increment del nombre de SAUV és continuat des del 2009, i és conse- qüència de diferents factors: la cri- si econòmica i el seu impacte sobre l’economia de les famílies, l’incre- ment del nombre de persones grans, i les dificultats per accedir a una plaça residencial de l’ICASS tot i tenir apro- vada la plaça definitiva. Enguany, l’augment d’ingressos ur- gents en residència en relació amb el 2014 ha estat de prop del 25%. • Caigudes L’atenció a caigudes és produeix en el marc de la Unitat d’Atenció Domicili- ària (ADO). La reacció a caigudes pot provenir de trucades a la línia 900 o bé derivades del Servei de Teleassis- tència Municipal. Aquest any s’han atès 1.781 caigudes. La disminució del nombre ha estat contínua des del 2010 fins al 2014. La raó principal del creixement durant l’any 2015 (16,48%) ha estat que el Servei de Teleassistència ha sol·licitat un 43,61% més d’atenció a caigudes respecte a l’any 2014. La mitjana diària de caigudes ateses ha estat de 4,88. • Allotjament a les habitacions d’ur- gències CUESB Al maig del 2014, el CUESB es va tras- lladar al nou centre ubicat al carrer Llacuna del districte de Sant Martí. La planta baixa disposa de dues ha- bitacions per acollir persones que pateixen una situació d’urgència o emergència social a la ciutat, i que requereixen un allotjament puntual. Enguany hi han pernoctat 514 perso- nes diferents (dues persones han re- petit en dos mesos diferents), i en to- tal s’ha arribat a 681 pernoctacions. 2. Servei d’Emergències Socials Aquest Servei proporciona atenció psi- cosocial immediata a les persones, famí- lies i/o col·lectius que han estat víctimes d’una situació d’emergència que ha al- terat la seva vida quotidiana i ha produït pèrdues materials i/o humanes, cosa que ha generat un desequilibri emocional so- bre el qual cal intervenir per tal d’alleujar el patiment de les persones. En concret, s’atenen Emergències Ordi- nàries, Plans d’Emergència Municipals i actuacions integrades dins el Pla d’Ac- ció del Grup Logístic Social. El nombre d’emergències social ateses aquest any ha estat de 236, el 60,54% més que l’any anterior per l’ampliació i perfeccionament dels protocols i conve- nis de col·laboració establerts amb els altres grups operatius. Enguany, l’atenció a emergències crí- tiques s’ha consolidat com la tipologia d’emergència més demandada pels al- tres grups operatius d’emergències de la ciutat. 57 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció d’Acció Social Tot i que no ha tingut un impacte im- portant en el nombre d’atencions, s’han atès les situacions d’emergència social que s’han produït als municipis de l’AMB adherits al Conveni Marc signat entre l’Ajuntament de Barcelona i l’Àrea Me- tropolitana de Barcelona. • Les emergències ordinàries És una activitat que es produ- eix en el marc de la Unitat Bàsica d’Emergències (UBE). Un treballa- dor o treballadora social o piscòleg o psicòloga, i dos tècnics auxiliars, mitjançant la demanda d’activació d’altres grups operatius com el Ser- vei de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS), la Guàrdia Urba- na de Barcelona (GUB), els Mossos d’Esquadra (ME) el Sistema d’Emer- gències Mèdiques (SEM-061), entre d’altres, que es desplacen fins al lloc on s’ha produït l’emergència (incendi, desallotjament preventiu, etc.) per tal d’oferir l’atenció psicosocial ne- cessària. L’atenció a les emergències ordinà- ries ha crescut un 17,20% en rela- ció amb el 2014 (vegeu taula 2.3.1). Aquest augment és poc significatiu tenint en compte el gran creixement que hem tingut en valors generals en aquesta activitat. El nombre de de- mandes d’aquesta tipologia d’emer- gència pràcticament no ha variat des de l’any 2009. •Les emergències crítiques És una activitat que es produeix en el marc de la UBE. Un treballador o treballadora social o psicòleg o psi- còloga, i dos tècnics auxiliars, mit- jançant la petició d’activació dels altres grups operatius (SPEIS, GUB, ME, SEM-061, etc.) es desplacen fins al lloc on s’ha produït el fet crític (au- tòlisi, èxitus per accident de trànsit, mort traumàtica, etc.) per tal d’oferir atenció psicosocial als familiars o persones properes a la persona que ha patit l’èxitus o ha estat ferida de gravetat. L’atenció en emergències crítiques enguany ha crescut un 80% en relació amb l’any 2014. Aquest creixement és conseqüència directa de l’ampliació de protocol i convenis de col·labo- ració amb els altres grups operatius de la ciutat de Barcelona, atès que les modificacions realitzades es fo- namenten en el suport que el CUESB ha de donar a la resta de grups (GUB, ME,SEM-061) en situacions crítiques que es produeixen a la ciutat. La mitjana d’emergències setmanals ha estat de 3,46 actuacions. REPTES DE FUTUR PER AL 2016 Els reptes de futur que es planteja la di- recció per al 2016 són els següents: • Ampliar l’actuació del CUESB a altres municipis de l’AMB i treballar per arribar al màxim d’ajuntaments que ho reque- reixin. • Actualitzar els procediments operatius d’urgències. • Consolidar l’equip actual, els procedi- ments i els protocols actualitzats i els nous. Isabel Ferrer Alvarez Directora del Servei d’Urgències i Emergències Socials Taula 2.3.1. Indicadors de producció dels serveis. Direcció de Serveis d’Urgències i Emergències Socials, 2015 % d’increment 2011 2012 2013 2014 2015 2011-20151 Actuacions dels plans d’emergència activats 10 24 60 100 180 - Actuacions d’emergències ordinàries 37 40 42 47 55 48,65 Persones allotjades per emergències socials 400 1.912 695 150 288 -28,00 Persones ateses per emergències socials 736 1.285 1.351 1.597 2.080 182,61 Import dels ajuts econòmics (CUESB) (euros) 13.559 15.339 16.108 13.915 16.890 24,57 Atencions a caigudes 2.439 2.525 1.820 1.529 1.781 -26,98 Atencions a desnonaments i desallotjaments 133 205 202 235 243 82,71 Unitats d’atenció a domicili (CUESB) - - 4.949 4.248 5.237 5,82 Unitats d’atenció al Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB) 22.807 27.744 28.108 26.432 28.348 24,30 Nota: 1. Els indicadors que no tenen disponible el valor del 2011 fan la comparativa d’increment amb el primer valor disponible. 59 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció de Serveis de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI 3. DIRECCIÓ DE SERVEIS DE CICLE DE VIDA, FEMINISMES I LGTBI 60 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció de Serveis de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI 3. DIRECCIÓ DE SERVEIS DE CICLE DE VIDA, FEMINISMES I LGTBI. La Direcció de Serveis de Cicle Vida, Feminismes i LGTBI és una direcció de nova creació. Ha començat a funcionar en el mandat 2015-2019. En l’actual organigrama té adscrits: • El Departament de Feminismes i LGTBI, que aborda totes les polítiques relatives a la igualtat de les dones, l’atenció i pre- venció de la violència masclista, l’abor- datge del treball sexual i les polítiques de promoció del col·lectiu LGTBI. • El Departament de Joventut, que in- clou totes les polítiques relacionades amb aquesta franja d’edat a la ciutat. • El Departament de Promoció d’Infàn- cia, Adolescència i Gent Gran, de nova creació, que aborda totes les polítiques de promoció relatives a la infància, ado- lescència i gent gran. • El projecte Xarxa d’Escoles i Instituts per la Igualtat i la No Discriminació, pro- jecte pilot coliderat per l’Ajuntament i el Consorci d’Educació de Barcelona en 23 escoles de la ciutat. • El projecte Vincles, guanyador del pre- mi de la Fundació Bloomberg l’any 2014 en la seva edificació europea. El projecte pretén disminuir la sensació de solitud de la gent gran amb la creació d’una xar- xa personal i grupal a través d’una app que facilitarà els contactes i la relació. • La coordinació de la primera tinença d’alcaldia, amb la Unitat per la transver- salitat de gènere, per impulsar mesures i plans que incloguin la perspectiva de gè- nere per formar part de grups de treball com el de pressupostos amb perspectiva de gènere o la taula de feminització de la pobresa. Les línies de treball han estat a diferents nivells: - Estratègic; en què s’ha vetllat per garantir una estratègia comuna co- herent amb les línies d’actuació de- finides des de la Gerència i també particularment per a cada direcció, que faciliti l’assoliment dels compro- misos recollits en el PAM. - Impuls de la gestió i control; en què l’èmfasi s’ha posat en la coordinació i impuls de cadascun dels programes; previsió de recursos necessaris i la seva gestió i supervisió; seguiment i control dels resultats assolits al llarg de l’any, i seguiment i impuls de con- venis i projectes singulars o que afec- ten més d’una direcció. - Coordinació; s’ha actuat per facili- tar la relació i el coneixement entre els departament amb la gerència i amb la regidoria referent. - Transversalitat; s’ha treballat per reforçar la coordinació entre depar- taments, altres sectors municipals i territoris per tal de garantir una de- finició i aplicació de criteris homogè- nia, i també en el desenvolupament d’estratègies d’intervenció i realitza- ció de projectes. El pressupost ha estat, aquest any 2015, de 12.000.000 euros i el grau d’execució del 98,7%. Les principals actuacions durant el 2015 han estat: • Inici del segon any del projecte pilot de la Xarxa d’Escoles i Instituts per la Igualtat i la No Discriminació. • Signatura del Conveni amb la Fun- dació Bloomberg i reenfocament del projecte reforçant la part comunità- ria. Elaboració de les bases del pro- jecte per implementar el pilot durant el 2016. • Elaboració del document de millo- res del model d’atenció de violència masclista elaborat per IMSS i el De- partament de Feminismes i LGTBI, l’octubre del 2015. 61 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció de Serveis de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI • Mesura de govern sobre la millora del sistema per a l’abordatge integral de les violències masclistes a Barce- lona, el novembre del 2015. • Elaboració dels nous plans funcio- nals per als PIAD i SARA per a l’elabo- ració dels nous contractes. • Mesura de govern de transversalitat de gènere, el desembre del 2015. • Presentació de l’informe sobre l’En- questa de Joves a Barcelona. Maria Gas de Cid Directora de Serveis de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI 62 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció de Serveis de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI 3.1. DEPARTAMENT DE JOVENTUT MISSIÓ El Departament de Joventut té com a missió incidir en polítiques juvenils rela- tives als àmbits acadèmic, ocupacional, d’emprenedoria, habitatge, associacio- nisme i salut. A més, s’ocupa de garantir la transversalitat d’aquestes polítiques amb les diferents àrees de l’Ajuntament. ENTORN Les polítiques de joventut vénen deter- minades tant pel capteniment del go- vern municipal com per la Carta Munici- pal de Barcelona, aprovada i publicada al DOGC de l’1 d’agost del 1999. La Carta, al Capítol XI, article 111, diu textualment: “L’Ajuntament de Barcelona ha de pro- moure totes les accions i tots els serveis que facilitin la inserció professional dels joves, i també la participació d’aquest sector en la vida ciutadana, i ha de pres- tar una especial atenció al desenvolu- pament de fórmules de voluntariat i de manteniment de la xarxa associativa ju- venil”. Des de l’aprovació del Pla d’Adolescèn- cia i Joventut 2013-2016 queda definida l’estratègia plantejada en matèria de po- lítiques de joventut. Aquest Pla, centrat en les polítiques transversals de joven- tut, es va elaborar a partir de les aporta- cions tècniques dels i les professionals de joventut, representants municipals, persones joves de la ciutat i associaci- ons juvenils. A més, inclou una metodo- logia d’avaluació i seguiment que permet revisar cada any més de 250 accions per assegurar que en tot moment l’Ajunta- ment ofereix serveis i recursos ajustats a les necessitats dels joves. Amb el canvi de govern, al juny del 2015, es va crear la Regidoria de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI. Amb aquesta nova regidoria també es van modificar els de- partaments i van quedar diferenciats el Departament de Joventut per una ban- da, i el Departament de Promoció de la Infància, l’Adolescència i la Gent Gran per l’altra. RECURSOS La taula 3.1.1 mostra la liquidació del pressupost 2015 del Departament de Joventut. Pel que fa als recursos humans, el de- partament ha comptat amb cinc per- sones. Els tècnics són els encarregats d’impulsar aquelles polítiques de joven- tut i adolescència que des de la Regido- ria de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI es consideren més oportunes, a partir de les quals es poden oferir serveis es- pecífics, serveis puntuals i programes. Taula 3.1.1. Liquidació del pressupost Departament de Joventut, 2015 Capítol € % Personal 286.048,96 11,04 Béns i serveis 1.627.131,72 62,83 Transferències corrents 676.737,00 26,13 Total 2.589.917,68 100,00 ACTIVITAT Al llarg de l’any 2015 el Departament de Joventut ha impulsat un extens catàleg de serveis destinats als adolescents i jo- ves de la ciutat de Barcelona. El catàleg de serveis pretén atendre les demandes d’aquests col·lectius partint dels seus interessos i adequant-se a les seves ne- cessitats, mitjançant la intervenció en les àrees d’actuació següents: ocupació, formació, habitatge, salut, participació, associacionisme, emprenedoria, lleure i pràctiques culturals. 1. Xarxa de Punts d’Informació Juvenil (PIJ) La Xarxa PIJ aglutina els 10 Punts d’In- formació Juvenil de l’Ajuntament de Bar- celona (als quals també s’ha d’afegir el PIJ Calàbria, de titularitat de la Genera- litat), que estan gestionats per aquest Departament i els diferents districtes de Barcelona. 63 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció de Serveis de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI Els PIJ són el servei juvenil de referèn- cia, realitzen accions de gestió de la informació i ofereixen serveis d’aten- ció, orientació i assessorament a joves i adolescents de la ciutat. Les principals demandes que els interessen són: habi- tatge, treball, formació, cultura, turisme, mobilitat internacional, associacionis- me i voluntariat, salut i lleure. Els informadors i les informadores que treballen als PIJ responen a les deman- des tant de forma presencial, com a tra- vés del telèfon o del correu electrònic. Durant l’any 2015 s’han fet 89.137 aten- cions. A més dels serveis permanents dels PIJ, durant el 2015 s’han portat a terme un seguit de campanyes tempo- rals: • Durant la campanya anual In-for- ma’t (gener-abril), es van donar a conèixer els itineraris acadèmics i tràmits que es necessiten per optar a un o altre estudi en finalitzar l’Educa- ció Secundària Obligatòria (ESO) o els ensenyaments secundaris no obliga- toris, a través de diferents accions: fòrums, exposicions itinerants, xerra- des, conferències. Concretament han participat en les diferents activitats un total de 9.810 alumnes i 90 cen- tres d’ensenyament diferents. • Les campanyes Treballar a l’estiu (abril-maig) i Treballar a l’hivern (oc- tubre) pretenen oferir possibilitats d’inserció laboral a joves en període de vacances acadèmiques. És con- tinua realitzant un programa amb l’objectiu de desenvolupar la capa- citació laboral dels joves mitjançant l’acompanyament i l’assessorament, complementat amb xerrades especí- fiques de sectors de l’àmbit laboral. S’ha continuat amb la campanya per tot el Consell Comarcal del Barcelo- nès ja que els ajuntaments de l’Hos- pitalet, Sant Adrià, Santa Coloma i Badalona s’hi van adherir. El nombre total de participants en la campanya Treballar a l’estiu va ser de 805. I du- rant la campanya Treballar a l’hivern el nombre total d’assistents a les di- ferents activitats va ser de 772. • En la Mostra de Turisme Juvenil (juny-juliol) es van oferir un seguit d’activitats de promoció del viat- ge turístic adaptat a les necessitats dels joves. Els instruments i recur- sos utilitzats en aquesta campanya van ser diversos: xerrades, tallers, exposicions, assessorament, trami- tació de carnets (Carnet d’Estudiant Internacional (ISIC), Carnet de Pro- fessor Internacional (ITIC), Carnet d’Alberguista Internacional), serveis de préstec, concursos, pàgina web i Facebook. Es van fer un total de 2.560 usos de les diferents activitats d’aquesta mostra, amb una partici- pació de 1.511 persones. • La campanya Un Món d’Oportuni- tats (novembre-desembre), amb el lema De BCN al Món!, inclou 15 ta- llers informatius en què s’aborden qüestions i recursos que permeten als joves que tenen ganes de marxar, fer-ho ben preparats. Es treballen qüestions sobre com estudiar, treba- llar o fer voluntariat a l’estranger (be- ques, borses de treball, homologa- ció d’estudis, visats, allotjament...). Han participat en aquesta edició els consolats dels Estats Units, el Japó, el Quebec, el Canadà, Austràlia i ins- titucions de França, el Regne Unit, Països Nòrdics i Alemanya, així com d’altres de tipus econòmic, formatiu i ocupacional; també hi han participat 13 entitats i ONG de voluntariat i coo- peració internacional. Hi han partici- pat 497 persones. • El Cicle d’Habitatge Compartit. Es va desenvolupar durant els mesos de setembre i octubre amb la copartici- pació dels ajuntaments de la comarca i del Consell Comarcal. Entre les tres accions que es van realitzar a Barce- lona, s’ha de destacar la del Market Place, en què 38 joves van assesso- rar-se sobre l’habitatge compartit, van crear tres unitats de convivència 64 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció de Serveis de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI i van valorar amb quatre propietaris de pisos les seves ofertes. 2. Servei d’Informació i Assessorament per a Joves El servei s’ofereix al Centre d’Informa- ció i Assessorament per a Joves (CIAJ), situat al districte de Ciutat Vella de Bar- celona, al Punt d’Informació Juvenil de Nou Barris i al Servei d’Assessoraments Juvenils de Barcelona. Aquests serveis són gestionats per la Regidoria de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI i pertanyen a la Xarxa de Punts d’Informació Juvenil de Barcelona. El CIAJ, mitjançant l’atenció persona- litzada i gratuïta de professionals, té la missió de difondre la informació, orien- tar i assessorar joves i adolescents de la ciutat, en els diferents àmbits d’interès juvenil: treball, formació, associacio- nisme i voluntariat, habitatge, cultura, esports, oci i lleure, salut, turisme, coo- peració, mobilitat internacional i serveis socials. A més a més, el CIAJ ofereix al- tres recursos i serveis: préstec de guies de viatge i viatgeteca, tramitació de car- nets internacionals, materials d’auto- consulta, tauler d’anuncis amb deman- des i ofertes en habitatge i ocupació, premsa i Wi-Fi. Durant l’any 2015 al CIAJ s’han compta- bilitzat 30.003 usos dels serveis i recur- sos que s’ofereixen, tant de forma pre- sencial com a través d’altres mitjans. El Punt d’Informació Juvenil de Nou Bar- ris presta un servei semblant al del CIAJ, però territorialitzat al districte de Nou Barris i es va inaugurar a finals de ge- ner del 2015. S’han comptabilitzat 3.083 usos de serveis i recursos. El Servei d’Assessoraments Juvenils de Barcelona es presta en el conjunt de Punts d’Informació Juvenil de la ciutat amb assessoraments laborals, acadè- mics, de mobilitat internacional, d’em- prenedoria, d’habitatge compartit i de turisme. S’han realitzat, durant el 2015, 4.454 assessories. També incorpora el servei de documentació juvenil que pres- ta a tota la Xarxa de PIJ. 3. Servei d’Assessorament Acadèmic per a Joves És un servei de promoció social espe- cialitzat en la temàtica acadèmica que s’ofereix al Centre d’Assessorament Acadèmic per a Joves (CAAJ). Està situ- at a l’Espai Jove Boca Nord, al districte d’Horta-Guinardó. Durant el 2015 s’han portat a terme di- ferents accions relacionades amb l’àm- bit acadèmic: assessoraments, xerrades informatives i servei de consultes. Des d’aquest centre s’han ofert altres recur- sos que faciliten la recerca d’informació: carpetes d’autoconsulta, fulletons, tau- lell d’anuncis i accés a Internet. S’han realitzat un total de 8.617 usos dels serveis i recursos que ofereix el CAAJ. 4. Accions per facilitar l’accés a món la- boral • Barcelona Treball Joves: És un pro- grama compartit amb Barcelona Ac- tiva que pretén apoderar els jove en la recerca de feina i en la capacita- ció professional. Es desenvolupa en tres eixos: càpsules formatives es- pecífiques de dues hores de durada màxima; coaching laboral grupal amb tres sessions mínim per a cada grup de joves i campanyes de treball de temporada, realitzades a l’hivern i a l’estiu. Es desenvolupa a Porta 22 i en els PIJ. • Assessoria laboral: Són assessora- ments de recerca de feina i de drets i deures laborals, amb cita prèvia i de forma individual, amb un especia- lista laboral. Es realitza als PIJ de la ciutat. • Garantia Juvenil: És un programa europeu que es concreta en accions 65 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció de Serveis de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI d’orientació, formació i inserció pro- fessional fins als 29 anys, i amb la implicació d’Impulsors (Barcelona Activa) i els PIJ, per incentivar la ins- cripció dels joves. 5. Servei de Sales d’Estudi Nocturnes Les sales d’estudi nocturnes sorgeixen de la necessitat d’oferir espais i eines formatives als joves i adolescents, adap- tats a les seves necessitats d’ús. Són espais adequats per a la concentració i l’estudi en horari nocturn (de 21 a 1h) en conveni amb el Consorci de Biblioteques de Barcelona i els districtes implicats. El servei consta de dos tipus de sales d’estudi: • Les nocturnes permanents: són vuit sales que funcionen durant tot l’any i en època d’exàmens. Durant l’any 2015 se n’ha mantingut el nombre als districtes de Eixample, Sants-Mont- juïc, Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia, Horta-Guinardó, Sant Andreu i Sant Martí. Hi ha set sales que es troben ubicades en biblioteques i una en un equipament juvenil, a l’Espai Jove Garcilaso. • Les nocturnes puntuals: s’han obert 21 sales d’estudi en el període de gener-febrer, i 20 en el període de maig-juny amb l’objectiu de reforçar el servei en el moment de més de- manda. N’hi ha 18 de distribuïdes als deu districtes de la ciutat i ubicades en biblioteques i equipaments muni- cipals. Al setembre del 2015 la sala de la Biblioteca Joan Maragall, passa a ser sala d’estudi permanent substi- tuint la sala d‘INS Montserrat i la de la Barceloneta, vist el baix percentat- ge d’ocupació, deixa de mantenir-se com a sala d’estudi puntual. El total d’usos ha estat de 89.451. En sis sales permanents s’han portat a terme una vintena de grups de conversa i d’intercanvi d’idiomes (anglès, francès, alemany, italià, rus, xinès, portuguès i àrab). També s’han impartit 13 tallers de formació complementària, orientats a aprofundir coneixements en matèria de formació i capacitació professional. En aquests tallers es treballen aspectes concrets en llengua estrangera com ara preparació d’entrevistes en idioma es- tranger, El teu CV i carta de presentació, Prepara una entrevista de feina, etc. 6. Activitats en Xarxa d’equipaments cul- turals/equipaments juvenils Dins del Servei de Promoció de la Cre- ació Jove, la Regidoria de Cicle de vida, Feminismes i LGTBI ha impulsat la 12a edició del Festival Barcelona Visual- Sound en diferents equipaments muni- cipals de la ciutat. Aquest festival representa un espai d’exhibició i una plataforma de promo- ció per als artistes i creadors joves en l’àmbit audiovisual i per a menors de 35 anys. Barcelona VisualSound ha estat coordinat pel Departament i s’ha dut a terme als equipaments municipals: Ca- sal de Joves Palau Alòs, Punt Multimèdia de Sants, Casal de Joves les Corts-Cen- tre Cívic les Corts, Casal de Joves Casa Sagnier, Espai Jove la Fontana, Centre Cívic Carmel, Espai Jove Boca Nord i Es- pai Jove Garcilaso. El festival consta d’una secció de com- petició que està formada per cinc ca- tegories (animació, documental, ficció, videoclip, videocreació) i tres concur- sos (banda sonora original, mapping i dos minuts en un dia). Es van realitzar 34 activitats gratuïtes repartides entre tallers, xerrades, projeccions i especta- cles. Es van rebre 216 obres en les diferents categories, de les quals 140 van ser se- leccionades. El nombre d’assistents va ser de 1.020 persones. El Festival Brot. És un concurs de ban- des novelles per a joves menors de 25 anys. Es converteix en una plataforma 66 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció de Serveis de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI que pretén donar impuls als nous ta- lents emergents de la ciutat. Es consolida com un dels projectes co- ordinats des de Departament de Joven- tut i està organitzat pels equipaments: La Bàscula Espai Musical, Centre Cultu- ral Albareda, Casal de Joves Les Corts, Espai Jove La Fontana, Casal de Joves del Coll, Espai Jove Boca Nord, Espai Jove Les Basses i Espai Jove Garcilaso. El Festival Brot ofereix dues categori- es per a edats diferents i dos premis: el premi Embrió (per a joves fins a 18 anys) i el premi Brot (per a joves fins a 25 anys). En aquesta edició, es van inscriure 39 grups per al premi Brot, dels quals en van sortir sis grups que van anar a la final. Per al premi Embrió, es van inscriure 17 grups, dels quals se’n van seleccionar sis. Sota el nom de Primavera als Barris, el Primavera Sound incrementa l’oferta gratuïta i suma aquesta nova activitat al seu programa, obrint-se a nous equi- paments municipals i apostant pel ta- lent que sorgeix en aquestes zones de la ciutat (es van acollir 12 actuacions en directe). Les activitats de Nadal a plaça Catalu- nya i als barris. La plaça Catalunya va ser un gran pol d’activitats obertes i gra- tuïtes per a tothom, amb un escenari a l’aire lliure per a espectacles, jocs i ani- macions i un espai per a la nova Fira de Consum Responsable, d’Economia Soci- al i Solidària que s’ha traslladat a aquest espai. Barcelona va comptar amb 950 propos- tes lúdiques als 10 districtes per a les festes nadalenques. Aquesta proposta va sorgir del treball amb entitats socials, associacions veïnals, culturals, associa- cions de comerciants i altres col·lectius. La campanya nadalenca ha incorporat una campanya per promocionar unes festes amb joguines no sexistes per tal de promocionar la igualtat de gènere. 7. Centre de Recursos per a les Associa- cions Juvenils de Barcelona (CRAJ) El Centre de Recursos per a les Associ- acions Juvenils, situat a l’Espai Jove la Fontana al districte de Gràcia, ofereix suport i potencia el teixit associatiu ju- venil de la ciutat. El CRAJ ha realitzat un seguit d’activi- tats englobades en diferents àrees –in- formació, assessorament, serveis, pro- moció i dinamització– per tal de donar resposta i suport als diferents grups i associacions juvenils de la ciutat. Durant el 2015 s’han realitzat 13.634 usos dels serveis del CRAJ (4,27% menys que l’any anterior) i 564 entitats i col·lec- tius han fet ús d’aquests serveis . 8. Servei de Comunicació • Campanyes de comunicació Durant el 2015 s’han realitzat 13 accions comunicatives. Malgrat que es manté la producció en paper per a la majoria dels projectes de la Direcció, s’ha fet una clara aposta per la comunicació digital. En aquest sentit, ens hem assegurat una presència més gran a les xarxes socials (Twitter especi- alment), així com als webs, amb contin- guts que han donat a conèixer l’activitat d’aquesta Direcció. • Canals de comunicació amb els joves El Twitter de Joventut es consolida com un dels comptes de l’Ajuntament amb més interacció, caracteritzat per tota la informació i recursos que ofereix als jo- ves a la ciutat. A 31 de desembre es van comptabilitzar 3.405 seguidors. El portal web de Joventut presenta un trànsit de 372.353 visites anuals, cosa que el converteix en un portal de refe- rència per als joves de la ciutat, tant per consultar activitats i programació d’oci 67 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció de Serveis de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI de la ciutat, com per informar-se de les principals qüestions que els preocupen. • Butlletí informatiu Adolescència i Jo- ventut S’ha consolidat la implementació del butlletí informatiu mensual destinat als adolescents i els joves de Barcelona. La seva finalitat és informar de les campa- nyes, els serveis i les diverses activitats que es produeixen als diferents equipa- ments juvenils o municipals de la ciutat. S’han elaborat butlletins temàtics de les campanyes dutes a terme per la Direcció durant tot el 2015 i s’han enviat 17 butlle- tins diferents amb el resum dels fets més destacats a 3.407 persones subscrites. • Agenda municipal per a adolescents i joves L’agenda municipal per a adolescents i joves recull totes aquelles activitats, tallers o propostes que es realitzen des dels diferents equipaments municipals. Durant l’any 2015 hi ha hagut 9.241 visi- tes al web. 9. Intercanviador Jove – Servei de For- mació Integral per a joves L’Intercanviador Jove és la consolidació de la proposta de projecte de formació integral per a joves i adolescents que es va treballar durant tot l’any 2011 i 2012. És un servei de capacitació d’adoles- cents i joves en diferents àmbits com el formatiu, el personal i l’educatiu, a través de la creació de diferents espais que pro- mouen l’aprenentatge entre iguals, l’au- toconeixement i l’intercanvi d’expe- riències i que pretén motivar els joves perquè siguin els protagonistes del seu aprenentatge i de les seves vides. El servei, en funcionament, a l’Espai Jove Garcilaso des del 2013, segueix creixent any rere any. Durant aquest any s’ha continuat con- solidant amb una obertura de 259 dies anuals, i a partir del novembre del 2015 es va començar a obrir també els dis- sabtes. Els usos anuals d’aquest espai han estat 13.498 amb una mitjana de 52,12 per dia. L’activitat de l’Intercanviador Jove es concreta en tres projectes: espai de tro- bada, els clubs d’intercanvi de coneixe- ment-pica-pica de llengües (intercanvi d’idiomes), i les activitats amb col·labo- ració amb entitats i grups de joves. Els reptes assolits han estat el creixe- ment de la participació a l’espai de tro- bada obert, l’increment de l’oferta d’ac- tivitats puntuals, l’estabilitat d’oferta i participació en els clubs, una autonomia més gran en els clubs autogestionats, i una millora notable en el pica-pica de llengües. 10. Convenis i subvencions • Convenis Durant el 2015 s’han realitzat 19 conve- nis de col·laboració: un conveni d’ingrés, tres convenis sense despesa econòmi- ca i 15 altres convenis, per un valor de 559.441,00 euros. D’acord amb el Pla d’Accions 2015 del Pla de l’Adolescència i la Joventut 2013- 2016 s’han establert: – Convenis de col·laboració amb set federacions educatives en l’àmbit del lleure per tal de reconèixer la funció social de les entitats educatives i del lleure així com els seus valors educa- tius i formatius. – Conveni transversal amb set enti- tats educatives i del lleure per desen- volupar un programa de suport dirigit a facilitar l’accés a infants procedents de famílies en situació de vulnerabili- tat econòmica. – Conveni amb la Creu Roja per al fo- ment d’accions socioeducatives amb joves i adolescents. 68 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció de Serveis de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI – Gestió cívica del CRAJ i de l’Espai Jove la Fontana, com a mesura per promoure aquest model de gestió en els serveis municipals adreçats a jo- ves. – Programa de convenis amb xar- xes associatives juvenils de districte (Consell de la Joventut d’Horta-Gui- nardó). –Conveni únic amb el Consell de la Joventut de Barcelona. – Programa de convenis amb federa- cions i associacions educatives del lleure, sindicals, polítiques, drets ci- vils i igualtats, cultura i participació i salut. Subvencions Pel que fa a les subvencions, durant el 2015 s’han fet dues convocatòries: – Subvencions per a projectes, acti- vitats i serveis de districte i de ciu- tat per a l’any 2015. S’han atorgat el 76,60% de les sol·licituds presenta- des per un import de 354.840,00€, dels quals 180.000 corresponen al pressupost de Departament de Jo- ventut. – Subvencions per a l’arranjament i l’adequació de locals de Barcelona destinats a activitats d’educació en el lleure i centres de culte. S’han ator- gat el 64,70% de les sol·licituds pre- sentades per un import de 98.537,67 euros. ACTUACIONS I ESDEVENIMENTS RE- LLEVANTS • Projecte ACCESS per la participació política i ciutadana dels joves migrants El Projecte ACCESS és un programa europeu coliderat per l’Organització Internacional de les Migracions (OIM), juntament amb l’Ajuntament de Barce- lona. El programa pretén donar respos- ta a la igualtat de condicions dels i de les joves sense discriminació d’origen, i pel reconeixement de la diversitat ju- venil, la interacció i el diàleg a les ciu- tats. Participen en el projecte les ciutats de Praga, Cluj-Napoca, Hèlsinki, Mar- sella i Barcelona. • Edició del llibre Polítiques de joventut per al segle XXI. Criteris de discerniment En el marc de la celebració dels 30 anys del Centre d’Informació i Assessorament Juvenil (CIAJ) el professor Francesc Tor- ralba ha elaborat un text divulgatiu que insta a la reflexió entorn de les polítiques de joventut a partir de l’anàlisi de les transformacions i els canvis que s’han produït en el món juvenil a nivell social, cultural, polític, econòmic i axiològic. • Posada en marxa del Punt d’Informació Juvenil de Nou Barris • Ampliació i revisió de les sales d’estudi permanents i puntuals de Barcelona • Elaboració de l’Enquesta de Joventut de Barcelona 2015 Aquest estudi és impulsat per l’Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament i pretén aportar coneixement sobre les condici- ons de vida, els hàbits i els valors de la gent jove de la ciutat. Aquesta enques- ta ja representa la 3a edició (1997, 2002 i 2015). S’han realitzat 1.435 entrevistes als joves entre 15 i 34 anys. • Mesura de Govern de foment de la For- mació Professional Dual Amb la Incorporació d’estudiants de Ci- cle Formatiu de Grau Superior d’Anima- ció sociocultural a determinats serveis de joventut. • Observatori Juvenil Establiment de procediments i de- senvolupament d’un Observatori Juve- nil de proximitat (des del setembre del 2015). 69 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció de Serveis de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI • Pla d’Accions 2015 S’ha recollit en un document l’infor- me de resultats del Pla d’accions 2014 (218 accions). Seguint la línia esta- blerta al Pla d’Adolescència i Joventut 2013-2016, es desenvolupa i renova cada any el Pla d’Accions 2015 de ma- nera que el Pla d’Adolescència esdevé un marc dinàmic per tal d’adaptar les polítiques als canvis que es produeixen en el context existent. Permet, a més, l’aportació constant de les propostes dels actors implicats i l’aprofundiment en la transversalitat del Pla, implicant les diverses àrees de l’Ajuntament de Barcelona amb una perspectiva inte- gral. El Pla d’Accions consta de 193 ac- cions. REPTES DE FUTUR PER AL 2016 Els principals reptes de Departament de Joventut per al 2016 són: – Reprendre la taula d’ocupació juve- nil (taula de xoc) per garantir mesu- res contra l’atur juvenil, coordinar les diferents accions de garantia juvenil a la ciutat i promoure una implicació del teixit associatiu i empresarial en la contractació de gent jove, vetllant d’aquesta manera per una futura emancipació. – Reconeixement de les entitats edu- catives de lleure. Seguir treballant amb la Mesura de govern pel suport i el foment de l’associacionisme edu- catiu en el temps de lleure a la ciutat. Treballar per la transparència amb la possibilitat de substituir convenis per subvencions bianuals. – Revisió final del Pla d’Equipaments Juvenils. Revisió dels espais i defini- ció conjunta del Pla amb els distric- tes, professionals de joventut, sector associatiu i món empresarial. – Posada en marxa i funcionament de la Xarxa d’Equipaments Juvenils. – Planificar i elaborar el Nou Pla Jove 2017-2021. – Fomentar la participació dels joves en esdeveniments culturals i impul- sar la presència de diferents cultu- res. – Promoure condicions laborals dig- nes de la gent jove en els contractes de l’Ajuntament. – Avançar cap a la definició d’una Xarxa Integral d’Informació de forma consensuada amb tots els districtes de la ciutat de Barcelona. – Participar i visualitzar la necessi- tat d’habitatge jove i crear col·labo- racions per promoure l’habitatge de lloguer social i cooperatiu dirigit a la població jove. – Facilitar la formació professional dels joves amb l’atorgament de be- ques, amb la previsió d’un suport de 200.000 euros. – Treballar la joventut de forma trans- versal, creant aliances amb diferents departaments com salut, intercul- turalitat, educació, formació, treball, lleure, i prevenció. Alicia Aguilera Martínez Cap del Departament de Joventut Taula 3.1.2. Indicadors de producció dels serveis (usos dels diferents serveis) Departament de Joventut, 2015 % d’increment 2011 2012 2013 2014 2015 2011-2015 Centre d’Informació i Assessorament per a Joves (CIAJ) 35.803 34.365 37.217 32.802 30.003 -16,20 Centre d’Assessorament Acadèmic per a Joves (CAAJ) 3.910 4.278 5.257 5.867 8.617 120,38 Centre de Recursos per a les Associacions Juvenils (CRAJ) 5.682 12.795 12.333 14.242 13.634 139,95 Sales d’Estudi Nocturnes 68.571 77.768 82.776 84.964 89.451 30,45 Xarxa de punts d’informació juvenil (PIJ) 76.702 81.686 87.608 82.280 89.137 -82,40 Intercanviador Jove1 - - 6.836 9.401 13.498 97,45 Nota: Els indicadors que no tenen disponible el valor del 2011 fan la comparativa d’increment amb el primer valor disponible. 1. L’Intercanviador Jove va entrar en funcionament a l’abril del 2103. 71 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció de Serveis de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI 3.2. DEPARTAMENT DE FEMINISMES I LGTBI MISSIÓ El Departament de Feminismes i LGTBI té com a missió posar a l’abast de la ciu- tadania una xarxa de serveis i recursos d’informació i assessorament per a les dones amb la finalitat de promoure-les personalment i socialment, eliminant qualsevol tipus de discriminació; aten- dre el procés de recuperació de dones que han viscut violència masclista, te- nint en compte els fills i les filles; i aten- dre de manera específica, les persones que exerceixen la prostitució a l’espai públic per respondre a les seves neces- sitats més bàsiques. Amb la nova organització de la que s’ha dotat l’Ajuntament després de les elec- cions municipals, s’ha incorporat al de- partament totes les polítiques munici- pals que tenen per objecte el col·lectiu LGTBI, facilitant la coordinació de estra- tègies amb les polítiques de transversa- litat de gènere i amb la perspectiva de interseccionalitat. Com a conseqüència s’incorpora en la seva finalitat la promo- ció personal i social, i la eliminació de qualsevol tipus de discriminació i per- judici sobre les persones que expressen una diversitat sexual i de gènere. ENTORN La violència masclista contra les dones és un fenomen estructural profunda- ment arrelat a les estructures socials que adopta múltiples formes. El seu abordat- ge requereix respostes integrals i especí- fiques que contemplin la multifactoriali- tat de les causes que la generen. És fonamental el treball coordinat i transversal entre àrees i institucions per dissenyar estratègies específiques, potenciar els espais de treball en xarxa dels serveis i recursos socials (cossos de seguretat, salut, justícia, educació, cultura, treball, habitatge, etc.). Per donar resposta a les necessitats de les barcelonines i abordar amb èxit la violència masclista, resulta imprescin- dible tenir en compte la seva diversitat i especificitat (edat, opcions sexuals, ni- vell socioeconòmic, estat de salut, origen cultural i situacions de risc, entre d’al- tres). La proximitat dels serveis en el ter- ritori és una primera manera de facilitar aquesta accessibilitat i adaptar la res- posta a les realitats diferents i plurals. D’altra banda el col·lectiu LGTBI ha estat objecte de discriminació i sovint ha vist restringits els seus drets fonamentals. Aquesta situació es fa especialment vi- sible en el moment de reivindicar i mos- trar una diversitat sexual i de gènere no normativa. Amb l’entrada en vigor de la Llei 11/2014 de 10 d’octubre per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, trans- gèneres i intersexuals i per a eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia, es potencia el paper dels ens locals i, per tant, de l’Ajuntament de Barcelona, en la definició de polítiques públiques que promoguin els drets de les persones LGTBI i la prevenció de les conductes discriminatòries per motiu LGTBI, sent la regidoria i el departament de Femi- nismes LGTBI la responsables del seu disseny i aplicació adreçades a tota la ciutadania de Barcelona. RECURSOS El pressupost executat l’any 2015 del Departament de Feminismes i LGTBI ha estat de 6.777.757,35 euros, segons es detalla a la taula 3.2.1. Pel que fa als recursos humans, el De- partament de Feminismes i LGTBI va comptar amb nou persones. Taula 3.2.1. Liquidació del pressupost Departament de Feminismes i LGTBI, 2015 Capítol € % Personal 482.916,52 7,13 Béns i serveis 3.881.180,43 57,26 Transferències corrents 2.413.660,40 35,61 Total 6.777.757,35 100,00 72 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció de Serveis de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI ACTIVITAT 1. Centre per la Igualtat i Recursos per a les Dones (CIRD) El CIRD1 és un servei destinat a promou- re la igualtat efectiva i real entre dones i homes, basada en el respecte i l’equitat. En el transcurs del 2015, el CIRD, ha pas- sat a integrar-se en l’organigrama de la Gerència de Recursos com a secretaria tècnica del nou Departament de Trans- versalitat de Gènere. Realitza tasques d’informació, assessorament i recursos per al desplegament de la transversa- litat de gènere2 . El CIRD té l’encàrrec de fer el seguiment i l’avaluació del Pla Municipal per a la Igualtat d’Oportuni- tats Real i Efectiva entre Dones i Homes (2012-2015) i la participació en la Comis- sió tècnica d’aquest Pla. Així mateix, el CIRD té l’encàrrec d’ela- borar un nou pla municipal de polítiques d’igualtat de gènere per al període 2016– 1. Anteriorment anomenat Centre d’Informació i Recur- sos per a les Dones (CIRD) 2. Consisteix a prestar atenció a la realitat diferencia- da de les dones i els homes en la societat, i dissenyar actuacions que s’hi adaptin o hi donin resposta, per tal d’aconseguir la igualtat real i efectiva entre tots dos sexes. 2020 i participa de forma activa en el dis- seny de l’Estratègia contra la Feminitza- ció de la Pobresa. 2. Punts d’Informació a les Dones (PIAD) El PIAD és un servei que ofereix informa- ció, orientació i atenció a les dones, de manera individual, grupal i comunitària i té la voluntat de fomentar la proximitat i la implicació territorial. La ciutat dispo- sa de 10 PIAD, un per a cada districte i un espai d’atenció del PIAD de Nou Barris a la Zona Nord. Pel que fa a la violència masclista, els PIAD fan detecció, valoració del risc i Taula 3.2.2. Centre per la Igualtat i Recursos per a les Dones (CIRD) Departament de Feminismes i LGTBI, 2015 2014 2015 % d’increment Assessoraments a districtes, departaments i serveis municipals 53 39 -26,42 Assessoraments a entitats, empreses i associacions 16 17 6,25 Préstec de recursos pedagògics 78 38 -51,28 Préstec d’exposicions 34 50 47,06 Persones usuàries ateses 250 663 165,20 Participants en actes de dinamització i sensibilització1 152 218 43,42 Visites a la pàgina web2 22.403 39.143 - Visites al blog 21.237 4.641 -78,15 Actes difosos a l’Agenda Dones 1.351 1.611 19,25 Nombre d’adhesions a l’Acord Ciutadà per una Barcelona Lliure de Violència vers les Dones3 41 33 -19,51 Tallers, xerrades, etc., tramitats 138 92 -33,33 Tallers, xerrades, etc., realitzats 103 85 -17,48 Personal municipal format en perspectiva de gènere 65 44 -32,31 Persones d’entitats i equipaments de la ciutat formades en perspectiva de gènere 48 114 137,50 1. Dins de les funcions actuals del CIRD no hi ha l’organització d’actes propis de dinamització i sensibilització, més enllà de la presentació pública dels recursos pedagògics que crea. A banda, el CIRD dóna suport en alguns esdeveniments de la Direcció del Programa de Dona i de districtes. 2. El 2014 s’ha canviat l’eina amb la qual es registren les visites a la pàgina web (GoogleAnalytics). 3. El CIRD dinamitza l’Acord Ciutadà per una Barcelona Lliure de Violència vers les Dones i gestiona els tallers que se’n deriven. 73 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció de Serveis de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI acompanyen en la derivació als serveis específics (taula 3.2.3). Hi ha hagut un increment durant l’any 2015 del 10,48% en l’organització de ta- llers (nombre de sessions) i el nombre de dones participants (entre grups i tallers) ha estat de 997 participants. Més difusió de les activitats dels PIAD ha permès l’increment del nombre de participants. Taula 3.2.5. Intervenció grupal Departament de Feminismes i LGTBI, 2015 2014 2015 % d’increment Conducció de grups (sessions)1 122 111 -9,02 Organització de grups (sessions)2 649 703 8,32 Total participants3 1.096 1.037 -5,38 1. Es refereix als grups dirigits per la tècnica referent i la psicòloga. 2. Tallers. 3. No són participants diferents, les dones poden assistir a diferents grups o tallers Taula 3.2.6. Intervenció comunitària Departament de Feminismes i LGTBI, 2015 2014 2015 % d’increment Xerrades o actes 133 125 -6,02 Entitats participants 179 149 -16,76 Total participants 6.719 10.218 52,08 Taula 3.2.3. Atenció individual Departament de Feminismes i LGTBI, 2015 2014 2015 % d’increment Dones diferents ateses 2.943 2.718 -7,65 Dones noves (primera entrevista) 2.339 2.056 -12,10 Dones en seguiment (a partir de la segona entrevista) 1.407 1.418 0,78 Dones ateses per la psicòloga 577 563 -2,43 Dones ateses per l’advocada 1.060 1.039 -1,98 Taula 3.2.4. Entrevistes individuals Departament de Feminismes i LGTBI, 2015 2014 2015 % d’increment Entrevistes amb la tècnica referent 4.751 4.638 -2,38 Entrevistes d’acompanyament psicològic 3.384 3.247 -4,05 Entrevistes d’assessorament jurídic 1.315 1.266 -3,73 Entrevistes amb professionals per casos 1.154 796 -31,02 Total 10.604 9.947 -6,20 74 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció de Serveis de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI 3. Servei d’Atenció, Recuperació i Aco- llida (SARA) El Servei d’Atenció, Recuperació i Aco- llida (SARA) integra dos serveis que fins al 2013 eren independents i formaven part del dispositiu municipal d’atenció específica en situacions de violència masclista: l’Equip d’Atenció a les Dones (EAD) i el Servei d’Atenció a Nenes i Nens (SAN). El SARA és un servei ambulatori d’àm- bit de ciutat, de titularitat municipal, d’atenció específica a persones víctimes de situacions de violència: 1. A persones de l’entorn proper de les dones, infants o adolescents i altres persones majors d’edat direc- tament afectats/des per la violència masclista. 2. Als adolescents víctimes de relaci- ons afectivo-sexuals abusives, espo- ràdiques o de parella, o altres mani- festacions de violència sexista en les quals no estan implicats ni la mare ni el pare, o l’actual parella d’una o de l’altre. El SARA fa assessorament a professio- nals i a persones de l’entorn de les vícti- mes. Disposa d’un equip multidisciplinari (professionals del treball social, l’educa- ció social, la psicologia, el dret i la inserció laboral) que ofereix una atenció integral per tal de poder treballar els processos de recuperació, que són la porta d’entra- da als recursos públics i privats d’acolli- ment d’urgències i de llarga estada per a dones que viuen situacions de violència masclista i per als seus fills i filles. L’atenció integral es concreta en un pla de treball adaptat a l’evolució de la situ- ació mentre la dona i els seus fills i fi- lles, o altres persones ateses, necessitin una intervenció centrada en la violència masclista independentment que calgui o no activar recursos especialitzats: Te- leassistència Mòbil, Renda Activa d’In- serció (RAI), recursos d’acolliment d’ur- gència o de llarga estada, entre d’altres. El SARA va atendre el 2015 un total de 1.725 unitats familiars (unipersonals o de diversos membres). D’aquestes famí- lies, 1.483 són dones majors d’edat víc- times principals de violència masclista. La resta poden ser persones víctimes col·laterals, noies i nois adolescents (de 12 a 17 anys) que hi accedeixen directa- ment sense acompanyament o d’altres persones pertanyents als nous perfils de persones destinatàries del servei. El SARA proporciona sempre atenció d’urgència a totes les persones que ho necessiten. • Intervenció grupal amb dones, infants i adolescents La intervenció grupal és una eina especi- alment útil per promoure canvis, conso- lidar processos de recuperació i definir projectes de vida exempts de violència. L’any 2015 el SARA va dur a terme 15 projectes grupals diferents, concretats en 24 grups i de tres tipologies diferents: – Grups psicoterapèutics en l’àmbit social - Grup socioeducatiu - Activitats grupals socioeducatives Taula 3.2.7. Servei d’Atenció, Recuperació i Acolliment (SARA) Departament de Feminismes i LGTBI, 2015 2014 2015 % d’increment Unitats familiars (unipersonals o de diversos membres) 1.500 1.725 15,00 Dones ateses (víctimes principals de la VM) 1.356 1.483 9,37 Persones usuàries que s’hi adrecen per primera vegada 611 750 22,75 Persones ateses per via d’urgència (casos) 179 190 6,15 75 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció de Serveis de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI • Espais d’Interconsulta a professionals i serveis L’any 2015 es van realitzar un total de 407 assessoraments als professionals. També es van realitzar 46 assessora- ments a ciutadans i ciutadanes, i a 20 alumnes, xifra que va suposar 473 as- sessoraments diferents realitzats. Taula 3.2.8. Assessoraments i interconsultes Departament de Feminismes i LGTBI, 2015 2014 2015 % d’increment Serveis Socials municipals 197 238 20,81 • Centres de Serveis Socials 161 168 4,35 • SAS (Agència ABITS) - 2 • SIS 3 7 • Persones Sense Sostre - 2 • CUESB 1 7 • EAIA 15 18 • PIAD 7 14 • SAH - 9 • Serveis acollida VM públics (Consorci SS de BCN i serveis privats conveniats) 4 6 • Servei de Valoració de la dependència 1 - • ProHabitatge 2 1 • SRC i Llars amb suport Pi i Molist 1 - • Equip intervenció SICART 1 2 • Reagrupament familiar 1 2 Resta de serveis del Circuit Barcelona contra la violència masclista 194 169 -12,89 Total demandes 391 407 4,09 • Recursos d’atenció a la infància i a l’adolescència que viu violència masclista Dissenyada el 2014, la campanya de di- fusió adreçada a adolescents, SARA jove i SAH jove, es va implementar al febrer del 2015. La finalitat va ser facilitar l’ac- cés directe per via presencial, telemàtica Taula 3.2.9. Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida (SARA) Departament de Feminismes i LGTBI, 2015 2014 2015 % d’increment Total d’infants i adolescents atesos directament 217 299 37,79 Unitats familiars ateses per professionals d’infància i adolescència del SARA1 419 362 -13,60 Total adolescents accés directe SARA (sense acompanyament persones adultes) 9 15 66,67 1. El 2013, es consideren els valors de l’EAD i SAN. A partir del 2014, aquests serveis són substituïts pel SARA. 76 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció de Serveis de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI i/o telefònica a adolescents que visquin o exerceixin violència masclista, i/o perquè a casa seva n’hi ha i demanen ajuda per a ells/elles, per a la mare o per a altres persones. 4. Servei de Teleassistència Mòbil per Violència de Gènere El Servei de Teleassistència Mòbil per Violència de Gènere (ATENPRO) és un servei voluntari i gratuït que permet a la dona estar permanentment localitzable i en contacte les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any, amb professionals especí- ficament preparats per donar resposta a les necessitats que pugui plantejar (an- goixa, por, tristesa, inseguretat...). L’any 2015 es va donar un increment del 6,57% en el nombre de dones que dispo- sen d’aquest servei. 59 dones i 69 infants o adolescents, van ser derivats a altres serveis d’acolliment d’urgència de titularitat privada (amb concert, conveni o no) i el Departament de Feminismes i LGTBI en va assumir el cost total. El criteri general és acollir d’urgència sempre en primera instància al CMAU- VM, llevat que la zona de risc de la unitat familiar coincideixi amb la zona d’ubica- ció del servei o que totes les habitacions estiguin ocupades. La mitjana d’estada al CMAU-VM va ser de 36,73 dies, quan el criteri fixat com a estada màxima d’ur- gència és de 30 dies, principalment per falta de disponibilitat de places en ser- veis d’acolliment de llarga estada. Si es comparen les dades d’atenció per via d’urgència (190 casos) i les dels aco- lliments d’urgència efectuats, s’obser- va que el 2015 un 72,10% de les dones ateses per via d’urgència al SARA van necessitar serveis d’acolliment del dis- positiu de violència masclista. • Centre Municipal d’Acolliment d’Urgèn- cia per Violència Masclista (CMAU-VM) Aquest és un servei residencial d’urgèn- cia amb caràcter confidencial per a do- nes que viuen violència masclista, i per als seus fills i filles de qualsevol edat i altres persones dependents (24 hores del dia i els 365 dies de l’any). Disposa d’un equip multidisciplinari integrat per professionals de l’educació social, psi- cologia i treball familiar, on s’aporta un espai de protecció, reflexió i acompa- nyament temporal. Hi ha 10 habitacions amb capacitat màxima per a 27 perso- nes (10 dones i 17 fills / filles o altres persones dependents de la dona). Té dret a ser acollida d’urgència qualse- vol dona major d’edat que estigui vivint una situació de violència masclista a la ciutat de Barcelona, juntament amb els seus fills i filles (i/o altres persones de- pendents). Aquest acolliment d’urgència té caràcter voluntari i la dona ha de ma- nifestar lliurement la voluntat d’ingres- 5. L’Acolliment per violència masclista L’any 2015 es van acollir per violència masclista (d’urgència i/o de llarga es- tada) 188 dones, 170 infants o adoles- cents, quatre fills/filles majors d’edat i un altre familiar depenent. • Acolliment d’Urgència per Violència Masclista L’any 2015 es van acollir d’urgència per violència masclista 141 dones; el SARA en va atendre 140 i un va ser acollit al CMAU-VM per derivació del CUESB. També va atendre 122 infants o ado- lescents. El Centre Municipal d’Acolli- ment d’Urgència per Violència Masclista (CMAU-VM) va acollir 82 dones i 71 fills i filles (67 infants i adolescents i quatre majors d’edat) així com altres perso- nes membres de la unitat familiar (dos infants i una persona adulta). La resta, Taula 3.2.10. Teleassistència mòbil (ATENPRO) Departament de Feminismes i LGTBI, 2015 2014 2015 % d’increment Dones amb servei d’ATENPRO 350 373 6,57 77 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció de Serveis de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI Taula 3.2.11. Centre Municipal d’Acolliment d’Urgència per Violència Masclista (CMAU-VM) Departament de Feminismes i LGTBI, 2015 2014 2015 % d’increment Serveis prestats Ingressos produïts 74 77 4,05 Unitats familiars acollides 84 82 -2,38 Dones diferents acollides 84 82 -2,38 Infants i adolescents diferents acollits 88 69 -21,59 Total de persones diferents (dones més fills/es i altres familiars) acollides 172 156 -9,30 Sortides produïdes 76 78 2,63 Casos en actiu a 31 de desembre 8 7 -12,50 Àpats servits (esmorzars, dinars, berenars i sopars) 28.654 27.260 -4,8 Nombre d’ajuts econòmics d’urgència tramitats 849 1.033 21,67 Import dels ajuts econòmics d’urgència (euros) 11.573,84 13.246,24 14,45 Altres dades Mitjana de dies per completar l’exploració, valoració i orientació dels casos 1 16 15,57 -2,69 Mitjana anual d’ocupació del CMAU-VM 89,80 90,67 0,97 Estada mínima (en dies) 1 2 100,00 Estada màxima (en dies) 165 164 -0,61 Estada mitjana (en dies) 45 36,73 -18,38 1. Conjuntament amb el SARA sar-hi. El temps màxim per fer l’explora- ció, la valoració diagnòstica i l’orientació inicials és de quinze dies i es realitza conjuntament i de manera complemen- tària amb el SARA, i l’estada ordinària és d’un màxim d’un mes, fins que es troba la sortida adient per a cada cas. Els tres únics serveis que poden derivar casos al CMAU-VM són: el Servei d’Aten- ció, Recuperació i Acollida (SARA), el Servei d’Atenció Socioeducativa (SAS) de l’Agència ABITS i el Centre d’Urgèn- cies i Emergències Socials de Barcelona (CUESB). L’estada al CMAU-VM va superar el temps d’un mes en 39 casos (50%). Taula 3.2.12. Tipologia de nuclis familiars acollits (CMAU-VM) Departament de Feminismes i LGTBI, 2015 2014 2015 % d’increment Dones soles 40,48% 43,90% 8,45 Dones amb 1 fill/a 32,14% 31,70% -1,37 Dones amb 2 fills/es 14,29% 19,52% 36,60 Dones amb 3 fills/es 10,71% 3,66% -65,83 Dones amb 4 fills/es 2,38% 1,22% -48,74 Total 100,00% 100,00% • Acolliment de Llarga Estada L’any 2015 es van atendre 111 dones i 113 infants/adolescents en serveis d’acolliment de llarga estada, tant pú- blics com privats, amb conveni, concert o sense. Les places ocupades en entitats privades, les va finançar el Departament de Feminismes i LGTBI. Els serveis públics d’acolliment de llar- ga estada de la ciutat de Barcelona (tau- la 3.2.13) compten amb un total de 95 places. 6. Servei d’Atenció a Homes per a la pro- moció de relacions no violentes (SAH) El SAH és un espai d’informació, asses- sorament i tractament psicoeducatiu adreçat a homes que exerceixen o han exercit qualsevol tipus de violència cap a la seva parella i/o a les seves filles i/o fills. L’objectiu principal és eliminar o reduir els maltractaments i aconseguir unes relacions familiars i de parella més respectuoses i igualitàries. Durant el 2015 s’han atès 324 perso- nes. Cal remarcar especialment el crei- xement del total d’homes atesos en un 41,77%. Aquest increment és degut al canvi d’ubicació de l’equipament a mit- Taula 3.2.13. Acolliments de llarga estada en recursos públics Departament de Feminismes i LGTBI, 2015 2014 2015 % d’increment Infants Infants Infants Dones i adolescents Dones i adolescents Dones i adolescents Casa d’Acollida de Dones (CAD) 25 21 23 21 -8,00 0,00 Casa d’acollida amb concert 23 12 19 14 -17,39 16,67 Pis tutelat amb concert 8 7 6 9 -25,00 28,57 Pisos d’acolliment en comunitats de veïns 14 17 10 11 -28,57 -35,29 Pisos violència masclista i drogodependència1 12 6 14 7 16,67 16,67 Notes: Una mateixa persona pot haver estat acollida en diferents recursos al llarg de l’any. Per tant, les dades d’aquesta taula no són acumulables 1. Aquest servei es posa en marxa al novembre del 2013 jans del 2014 i, com a conseqüència d’ai- xò, a l’esforç de difusió del servei durant tot l’any 2015. El 65,50% de les persones usuàries te- nen fills i filles entre 0 i 10 anys. Aquest 2015 es van atendre un 16,38% més d’homes que l’any 2014. Pel que fa al tipus de tractament aug- menta en un 223% els tractaments com- binats individual-grupal, i disminueixen el tractament només individual (2,50%) i els grupals (54,05%). Aquest augment és positiu perquè el tractament combinat és una bona opció per a aquells homes que no poden assistir a totes les sessi- ons grupals, i les recuperen a nivell indi- vidual. Pel que fa a les atencions telefòniques, es van reduir un 19,05 % en el cas dels homes, fet valorat positivament perquè el grau de vinculació amb el servei és més alt quan els homes són atesos pre- sencialment. • Projecte de Prevenció Canviem-ho. Homes per l’equitat de gènere • Grups de pares per a la preparació al naixement (paternitat responsa- ble) 79 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció de Serveis de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI Durant el 2015, es van realitzar sis grups (dos al CAP Sant Andreu, dos al CAP Sagrera i dos al CAP Manso) i cinc seguiments grupals. A nivell quantitatiu, això va generar 480 usos del servei amb un total de 104 homes diferents que van rebre com a mínim una intervenció grupal. • Centres de menors del Consorci de Serveis Socials de Barcelona En relació amb aquest punt es va ini- ciar un grup de treball amb dos repre- sentants dels equips educatius dels centres CODA, Pis Maragall, Mas Pins i Gaudí amb els objectius següents: - Incorporar la perspectiva de gènere amb el treball amb els nois del cen- tre i conèixer les especificitats de les intervencions amb homes, les seves característiques i poder crear un dis- curs crític al voltant de la temàtica. - Adquirir les competències necessà- ries perquè cada professional pugui ser referent de gènere al seu centre. - Detectar les necessitats i les de- mandes dels diferents equips edu- catius dels centres en relació amb la temàtica. - Generar recursos, eines i protocols per a la detecció, derivació i abordat- ge de la violència masclista en els nois dels centres. • Guia de pares Durant el 2015 es van desenvolupar els continguts de la Guia per la con- ducció de grups d’homes per una pa- ternitat responsable, activa i conscien dins del Projecte Integral del Canvi- em-ho al PASSIR (ICS). Aquesta guia pretén ser una eina bàsica no només per a les llevadores del PASSIR sinó per a aquells o aquelles professio- nals que vulguin conèixer el treball que realitzem amb homes que seran pares i replicar-lo en altres àmbits d’intervenció. • Recurs pedagògic en línia sobre Masculinitat(s), en col·laboració amb el CIRD Durant el 2015, el CIRD va rebre 208 demandes de cessió del recurs pe- dagògic. A més, es van realitzar tres presentacions específiques del re- curs i una Jornada Tècnica de revisió del Recurs pedagògic de Masculini- tat(s) a la seu del SAH, jornada per fer una revisió compartida amb 17 pro- fessionals de diferents àmbits que havien utilitzat o consultat el recurs pedagògic. • Sensibilització S’han fet 23 accions de sensibilitza- ció que han suposat 106 sessions. El nombre d’assistents a aquestes ac- cions va disminuir de 403 a 140 per- Taula 3.2.14. Tipus d’atenció SAH Departament de Feminismes i LGTBI, 2015 2014 2015 % d’increment Homes atesos presencialment 137 185 35,04 Homes atesos telefònicament 21 39 85,71 Subtotal homes 158 224 41,77 Dones ateses presencialment, com a (ex)parelles dels homes atesos 70 62 -11,43 Dones ateses telefònicament, com a (ex)parelles dels homes atesos 46 38 -17,39 Subtotal dones 116 100 -13,79 Total 274 324 18,25 80 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció de Serveis de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI que exerceixen treball sexual i són vícti- mes d’explotació sexual o tràfic d’éssers humans amb aquesta finalitat, especial- ment aquelles que ofereixen i negocien els serveis a la via pública. És un servei interdisciplinari integrat per diferents professionals (directora, treballadora social, educadores, psicòloga, agent de salut i juristes). Les educadores i l’agent de salut surten al carrer a contactar amb les dones. Es garanteix un mínim de 50 hores de permanència a la via pública (de dilluns a divendres entre les nou del matí i les tres de la matinada). A més, es dis- posa d’una línia telefònica gratuïta per a les usuàries així com hores d’atenció al servei sense cita prèvia (taula 3.2.17). A 31 de desembre el SAS tenia 318 expe- dients actius (dones amb pla de treball). Les coordinacions amb altres serveis s’han incrementat en un 23%, cosa que exemplifica cada cop més el treball en sones, i en assistents homes de 141 a 23. Pel que fa als tallers i intervencions grupals ha augmentat el nombre de sessions de 37 a 52. 7. Agència ABITS L’Agència ABITS per l’Abordatge del Tre- ball Sexual compta amb un pla específic sobre treball sexual i contra l’explotació sexual. El Pla per a la Igualtat d’Oportu- nitats Real i Efectiva entre Dones i Ho- mes (2012-2015), aprovat com a Mesura de govern, va incorporar els eixos estra- tègics, els objectius específics i les acci- ons de l’Agència. • Servei d’Atenció Socioeducativa (SAS) El SAS és el servei específic que l’Ajun- tament posa a disposició de les dones Taula 3.2.15. Accions de sensibilització i treball grupal Departament de Feminismes i LGTBI, 2015 2014 2015 % d’increment Xerrada / Comunicació 11 5 -54,55 Taula rodona 1 1 0,00 Treball grupal Tallers 19 12 -36,84 Intervenció grupal - 5 - Total 31 23 -25,81 Taula 3.2.16. Assistents a les accions de sensibilització Departament de Feminismes i LGTBI, 2015 2014 2015 % d’increment Accions sensibilització (xerrades, comunicacions i taula rodona) Unitats anuals 12 6 -50,00 Total d’assistents 403 140 -65,26 Assistents homes 141 23 -83,69 Treball grupal (tallers i intervenció grupal) Unitats anuals 19 17 -10,53 Total de sessions anuals 37 52 40,54 Total d’assistents (usos) 521 545 4,61 Assistents homes (usos) 457 429 -6,13 81 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció de Serveis de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI xarxa que es realitza des del servei (tau- la 3.2.17). Al llarg del 2015, al SAS es van dur a ter- me 883 entrevistes socioeducatives i es van programar 450 entrevistes psicolò- giques. • Servei d’inserció laboral Per a la inserció laboral de dones que exerceixen o han exercit el treball sexu- al, es van signar 10 convenis de col·la- boració amb quatre entitats. En els dos projectes de formació de la Fundació Surt, Dispositiu integral de recol·locació de dones que exerceixen la prostitució i Itinerari personal d’assessorament a la professionalització de les dones que han exercit la prostitució, hi van participar 96 dones. Anem per feina mitjançant el projecte Dispositiu especial d’acompanyament per a la incorporació al mercat laboral i al teixit social va atendre 117 dones; El Lloc de la Dona de les Germanes Obla- tes, en el marc del projecte de Formació sòciolaboral i el Projecte d’Emprenedoria Dona Kolors, va atendre 174 dones; i la Fundació APIP-ACAM va finalitzar l’últi- ma edició del programa ACCIÓ-Interven- ció integral amb el col·lectiu de persones transsexuals vinculades a entorns de prostitució a la ciutat de Barcelona amb l’atenció de 33 persones, que van fer un itinerari individual d’inserció. A través del Programa d’inserció socio- laboral per a dones subsaharianes que exerceixen la prostitució, Dona Impuls de Barcelona Activa va atendre 32 dones. L’empresa José Rosas Taverner, S.A (Ro- sasCrafts) i la Fundació Surt van formar en costura 10 dones que es trobaven en situació de vulnerabilitat, i es va seguir donant suport a l’empresa social d’in- serció. • Servei d’acolliment i protecció El 2015 es va donar continuïtat al servei de representació jurídica per a dones que volen denunciar situacions d’explo- tació sexual (17 dones, xifra que repre- senta un increment del 10% respecte al 2014). Les intervencions realitzades pels cossos policials, la detecció i intervenció del SAS i la millora de la coordinació i tre- ball en xarxa amb la resta d’entitats han estat el motiu d’aquest manteniment. En el programa d’acolliment d’urgèn- cia de dones víctimes de tràfic d’éssers humans i els seus fills i filles de SICAR (Germanes Adoratrius) van ingressar 16 dones acompanyades de cinc menors, de les quals dues dones i un menor van seguir en el servei el 2014 i el 2015. Aquest any es van mantenir tres pisos per facilitar l’etapa d’autonomia de les dones víctimes del tràfic d’éssers hu- mans. Es van acollir 10 dones i dos me- nors d’edat. Taula 3.2.17. Dones ateses pel Servei d’Atenció Socieducativa (SAS) Departament de Feminismes i LGTBI, 2015 2014 2015 % d’increment Contactes al carrer 29.190 26.098 -10,59 Atencions1 28.623 9.557 - Dones diferents ateses (amb expedient obert) 389 414 6,43 Coordinacions amb altres serveis 4.547 5.595 23,05 Demandes 14.314 12.612 -11,89 1. El 2015 es comptabilitzen només les atencions que es desenvolupen a la via pública i que impliquen una intervenció educativa per part de l’equip (oferir informació, assessorament, gestions, acompanyament, etc.). Per tant, no es pot realitzar una comparativa amb les dades recollides del concepte «atencions» d’anys anteriors, que incloïa totes les intervencions encara que no hi hagués intervenció educativa. 82 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció de Serveis de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI En col·laboració amb Metges del Món, es van realitzar accions informatives i tallers de formació en salut sexual i re- productiva a dones que exercien el tre- ball sexual tant a la via pública com en espais tancats. 41 sortides a la via pú- blica, 16 tallers per a dones de l’entitat Germanes Oblates i 13 accions grupals en espais tancats. El 2015 es van aten- dre un total de 236 dones diferents res- pecte a les 219 dones ateses el 2014. La Taula Tècnica de l’Agència va conti- nuar la coordinació amb els cossos poli- cials, la col·laboració institucional amb les altres administracions (Generalitat, Delegació del Govern, etc.) i la participa- ció en grups de treball. L’Agència ABITS va participar en reunions amb els dife- rents districtes per fer seguiment dels projectes d’atenció en espais tancats i de la situació de les dones a la via pú- blica i va assistir a taules veïnals (dis- trictes Ciutat Vella i Eixample). De la mateixa manera, l’Agència va fer l’esforç per ser present en jornades, atendre pe- ticions del món acadèmic i promoure la sensibilització i el coneixement del fe- nomen. En col·laboració amb tècniques del Departament de Feminismes i LGT- BI, es va oferir a les entitats que formen part de la taula ABITS formació espe- cífica en violència masclista (Protocol RVD-Bcn). L’Agència ABITS va participar activament en operatius policials, amb l’objectiu de detectar situacions de vulnerabilitat de les dones, oferir atenció social i treballar conjuntament amb els cossos policials per lluitar contra l’explotació sexual i el tràfic d’éssers humans. 8. Tallers de prevenció de relacions abu- sives per a adolescents i joves Els tallers de prevenció de relacions abusives per a adolescents i joves pro- mouen estratègies educatives, preven- tives i de sensibilització encaminades a incrementar la conscienciació sobre la presència de la violència en la quotidi- anitat. El projecte Recuperació, Apoderament i Inclusió (RAI) ofereix una atenció espe- cialitzada a les dones víctimes del tràfic d’éssers humans amb finalitat d’explo- tació sexual. Durant el 2015 hi van parti- cipar 15 dones, nou d’elles noves incor- poracions (el projecte és bianual). • Altres actuacions de l’Agència ABITS El 2015 va continuar el conveni de col·la- boració amb la fundació Àmbit Preven- ció pel projecte Urgències intermèdies i inclusió social, que va atorgar 271 ajuts econòmics a 78 usuàries del servei. Es van realitzar cinc tallers per a mares, que van sumar un total de 100 hores i 28 dones participants. El recurs d’habi- tatge compartit va ser ocupat per dues dones i un infant. Dins la línia de l’atenció a dones que exerceixen el treball sexual en locals, clubs i pisos, el 2015 es va continuar treballant mitjançant els convenis de col·laboració iniciats en anys anteriors. El projecte de l’entitat El Lloc de la Do- na-Germanes Oblates De portes endins va atendre un total de 191 dones i es van visitar de forma regular 51 espais dels districtes de les Corts i Sants-Montjuïc. El projecte amb Creu Roja per a Atenció social i sanitària a dones que exerceixen el treball sexual a clubs o locals d’altern de Barcelona va atendre 237 dones (177 noves altes a l’any 2015) de 66 espais del districte de l’Eixample. L’entitat Genera mitjançant el projecte Integras d’atenció integral a dones que exerceixen la pros- titució en espais tancats va atendre 170 dones i va visitar un total de 25 espais tancats (11 dels quals es van començar a visitar durant el 2015). La tendència apunta que la demanda de les dones fa referència a aspectes sanitaris (aproximadament un 70% el 2015), seguida de demandes relaciona- des amb aspectes socials, de formació/ inserció sociolaboral, jurídiques i vio- lències (assistència emocional i psico- lògica). 83 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció de Serveis de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI Els temes tractats en els tallers han es- tat: Estereotips i identitats de gènere; La idealització de l’amor. Indicadors de relacions abusives; El fenomen de la vio- lència. Conductes agressives; Les violèn- cies vers les dones. Alternatives. El 2015 es va intervenir en 25 centres amb un total de 58 tallers (de sis hores cadascun), que suposen 383 hores d’in- tervenció3, i es va arribar a un total de 1.148 participants. L’ampliació de 4 a 6 hores de taller en el curs 2013-14 ha representat una millo- ra qualitativa però una disminució en el nombre de tallers realitzats. 9. Circuit Barcelona Contra la Violència vers les Dones L’Ajuntament de Barcelona i el Consor- ci Sanitari de Barcelona (CSB) van im- pulsar l’any 2001 la creació del Circuit Barcelona contra la Violència vers les Dones, amb la finalitat d’implementar estratègies de coordinació entre dife- rents àmbits i professionals que interve- nen a la ciutat (sanitari, serveis socials, policial, judicial, educatiu, etc.). Es produeix un canvi en la Comissió Tèc- nica del Circuit Barcelona contra la vio- lència masclista. Durant l’any 2015 es van mantenir dues reunions amb la participa- ció d’una mitjana de 30 professionals: - Una primera per analitzar un fe- minicidi al Districte de Nou Barris i una segona, amb l’assistència de 32 membres al Districte de l’Eixample. Per encàrrec de la Comissió Tècnica del Circuit, es van celebrar tres reunions de la comissió d’anàlisi del feminicidi de Nou Barris amb els serveis i institucions implicats i es va redactar un document que recollia l’anàlisi del cas i alhora feia una sèrie de recomanacions per acon- seguir una millora de les intervencions dels professionals serveis. A més, es va realitzar una reunió al Cir- cuit de territorial de Nou Barris per fer la devolutiva sobre el document elaborat per la comissió d’anàlisi del feminicidi de Nou Barris. Els 10 Circuits Territorials (un per dis- tricte), constituïts per representants4 dels diferents serveis de cada territori han continuat el seu treball mantenint 49 reunions amb els continguts: - Presentació de: • L’estudi de la detecció de violència contra la dona en la parella (VDP) en l’àmbit sanitari de la ciutat de Barce- lona, del CSBCN. • El programa SARA-Joves de l’Ajun- tament de Barcelona. Taula 3.2.18. Tallers de prevenció de relacions abusives per a adolescents i joves Departament de Feminismes i LGTBI, 2015 2014 2015 % d’increment Tallers 77 58 -24,68 Hores 460 383 -16,74 Participants 1.573 1.148 -27,02 Nois 770 586 -23,90 Noies 803 561 -30,14 3. Algun taller es va realitzar amb menys hores per de- manda del centre. 4. Centres de Serveis Socials, EAIA, PIAD, Server d’Aten- ció, Recuperació i Acollida (SARA), Server i d’Aten- ció Socioeducativa (SAS) de l’Agència ABITS, centres d’atenció primària de Salut, hospitals, altres serveis de salut especialitzats (com CSMA, CSMIJ), CAS i altres equips d’atenció a les drogodependències, Mossos d’Esquadra, Guàrdia Urbana de Barcelona, Institut Mu- nicipal de Persones amb Discapacitat. 84 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció de Serveis de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI • L’Oficina d’Atenció a la Víctima del Delicte (OAVD) del Departament de Justícia. • L’agència ABITS de l’Ajuntament de Barcelona. • L’Informe 2014 sobre els serveis mu- nicipals d’atenció a la violència mas- clista, de l’Ajuntament de Barcelona. - Tasques i procediments dels Mossos d’Esquadra. - Anàlisi de casos. Durant aquest any el Circuit Barcelona va impulsar la realització de dues acci- ons formatives sobre actualitzacions le- gislatives amb 29 participants. 10. Acord Ciutadà per una Barcelona Lliure de Violència vers les Dones L’Acord Ciutadà per una Barcelona Lliure de Violència vers les Dones va ser impul- sat l’any 2002 pel Consell de Dones de Barcelona i amb el suport dels consells de dones de tots els districtes. Va ser concebut en el marc del Programa d’Ac- cions Contra la Violència Vers les Dones. Actualment l’Acord té 730 entitats ad- herides, 72 de les quals s’hi van sumar el 2015. Pel que fa a les activitats de sensibilit- zació promogudes per l’Acord, el 2015 es van realitzar 85 tallers i xerrades. S’ha donat un lleu augment en la deman- da d’activitats orientades a la comunitat educativa en l’àmbit de la coeducació. Les noves temàtiques emergents (cibe- rassetjament, cossificació de les dones, prevenció de relacions abusives a nivell sexoafectiu...) també van sent cada cop més predominants. En la commemoració del Dia Internacio- nal per a l’Eliminació de la Violència Vers les Dones es van ratificar els compromi- sos de l’Acord i es va fer el reconeixement institucional a les associacions, entitats i persones de la societat civil que any rere any se sumen a aquest projecte. 11. Promoció i participació de les dones • Premis Premi 8 de març-M. Aurèlia Capmany. Dia Internacional de les Dones (XXIX edi- ció) amb el lema Per a la Igualtat Salarial premi del jurat amb 15.000 euros a Per què hi ha una bretxa salarial entre homes i dones?, de Maria Àngels Viladot i Pres- as, i premi del públic per a El cost de ser dona de Laura Casal Valls, Miquel Àngel Codes Luna, M. Isabel Fabregat Marín, Maria Domínguez Herrerías i Jaume Gual Cabo. Premi 25 de novembre-Dia Internacion- sal per a l’Eliminació de la Violència Vers les Dones (X edició) amb el lema Vull ca- minar tranquil·la. Carrers sense assetja- ment. El jurat va atorgar els 7.500 euros de premi al projecte Protocol d’actuació contra les agressions sexistes a les fes- tes majors de Poble-sec. • Cicle de Cinema de Dones Durant l’any 2015 es van dur a terme dues edicions del cicle amb un total de 10 projeccions i una assistència de 1.411 espectadors/es. La 24 edició, fins al juny, del Cicle de Cinema D Barcelona: La força del talent. Durant l’any 2015 als Cinemes Boliche es van projectar sis films: Les mestres de la República, El festí de Babette, Potiche, dones al poder, Tots volem el millor per ella, Hannah Arendt i El viatge de la Jane. Hi van assistir 719 espectadors/es. La 25 edició Dones Cicle de Cinema: Ac- cions i Resistències. El Cicle es va in- augurar a la Plaça de les Dones del 36 amb el film En tierra extraña d’Iciar Bo- llain. L’acte, amb més de 375 persones, va comptar amb el suport del Consell de les Dones del Districte de Gràcia. La resta del cicle va estar format per: Ste- lla, Pussyriot: a punkprayer, i Irina Palm. 85 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció de Serveis de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI Van assistir a les projeccions 692 espec- tadors/es. • Visibilitat de les dones a la Història Es va presentar el llibre editat per l’Ajun- tament de Barcelona Dones de Nou Bar- ris. Itineraris històrics, de la historiadora Isabel Segura Soriano. Recull el paper de les dones en la construcció i millora dels diferents barris del districte, i les seves contribucions en el sosteniment de la vida pública i privada. Hi van participar més de 40 dones del districte converti- des en historiadores. Es va inaugurar l’exposició Dones de Barcelona. Itineraris històrics, impulsa- da per l’Ajuntament de Barcelona que recull una selecció d’imatges de la col- lecció de llibres Dones de Barcelona. Itineraris històrics. Es va presentar l’exposició Quanta guer- ra: Dones i Guerra Civil, produïda per la Taula de Dones del Districte de les Corts i la Regidoria de Cicle de Vida, Feminis- mes i LGTBI. Al llarg de l’any es van dur a terme un total de 15 itineràncies amb quatre ex- posicions elaborades per promoure la visibilitat històrica de les dones de la ciutat: Dones de Barcelona. Itineraris històrics; Quanta guerra. Dones i Guerra Civil; Dones del 1714 ; i Pepita Teixidor i el seu món. • Col·laboració amb els districtes L’any 2015 es va dur a terme la primera edició Premi Jove de Còmic Sant Martí per a la Prevenció de la Violència Mas- clista. El premi pretén sensibilitzar ado- lescents i joves sobre el fenomen de la violència masclista, implicant-los en la lluita per l’eradicació de les discrimina- cions de gènere i la creació d’imaginaris no sexistes, a través del llenguatge del còmic. L’obra Noia Anul·lada, de Marta Saavedra va rebre el premi per la cate- goria A i la categoria B va ser per a l’obra Història d’una nena que vol fer karate però li diuen que el karate és per a nois d’Adriana Iglesias. El Departament de Serveis a les Per- sones i Territoris del Districte de Ciutat Vella, en col·laboració amb el Depar- tament, va posar en marxa un projecte de formació i intervenció en matèria de coeducació a l’Escola Bressol Municipal Canigó amb els i les educadors/es del centre. També en col·laboració amb el Districte de Gràcia i amb el Departament de Fe- minismes i LGTBI van donar continuïtat i suport al Projecte Minerva per dinamit- zar el catàleg virtual de Dones Creadores de Gràcia (62 creadores del districte). 12. Suport a entitats En la convocatòria de Subvencions es van presentar a l’àmbit Dona 151 sol·li- cituds, de les quals es van subvencionar 58 projectes amb una dotació econòmi- ca de 192.000 euros. El 53% dels projec- tes eren d’atenció i prevenció de la vio- lència vers les dones. També es van establir convenis de col- laboració amb entitats en l’àmbit de la promoció de la igualtat d’oportunitats real i efectiva. Es va donar suport a un conjunt d’actes de promoció i participació, impulsats per diferents grups i associacions de la ciutat. 13. Programa LGTBI El Pla Municipal LGTBI va finalitzar el desembre del 2015 amb una execució del 100% de les 228 mesures que con- templa; 147 mesures finalitzades, cosa que representa un 64% del total i 81 ac- cions de continuïtat (36%). Cal destacar la posada en marxa del projecte Xarxa d’Escoles per a la Igualtat i la No-Dis- criminació, la consolidació del programa Trans Ocupació de Barcelona Activa al servei del col·lectiu trans i les mesures per al coneixement i la sensibilització de 86 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció de Serveis de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI les persones grans LGTBI com ara la for- mació a les residències municipals. Durant el darrer trimestre del 2015, es va realitzar l’avaluació del Pla 2010-2015 per orientar el proper Pla 2016-2020 i es van encarregar recerques en relació amb el col·lectiu trans i intersexual per garantir els drets de lesbianes, gais, bi- sexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. 14. Programa Xarxa d’Escoles i Instituts per la Igualtat i la No-Discriminació És un programa impulsat per la Direcció de Serveis de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI, amb la finalitat de prevenir la vi- olència i la discriminació vers les dones i els col·lectius LGTBI, així com prevenir els prejudicis i les falses creences davant la diversitat ètnica i cultural i la diversitat funcional. El programa representa una intervenció intencionada i sistemàtica a mitjà i llarg termini per eradicar la violèn- cia i la discriminació en totes les seves formes. En destaquen en el curs 2015- 2016: - Formació de 185 persones. - Activitats realitzades pel professo- rat a l’aula, reportades de forma escri- ta i publicades al Portal de Formació Odissea del Departament d’Ensenya- ment (1.448 alumnes). - Maletes pedagògiques (biblioteca itinerant). S’han distribuït un total de 17 maletes (536 llibres). - S’han fet 56 tallers a càrrec d’enti- tats especialitzades. • Fases d’implementació de la prova pi- lot del programa - Fase 1: s’ha implementat al pro- fessorat i a l’alumnat de sis centres d’educació primària i cinc d’educació secundària a les franges d’educació obligatòria. - Fase 2: s’ha iniciat el treball de camp per a la prova pilot de la comu- nitat educativa i territori (famílies, monitores i monitors de lleure, ser- veis públics i entitats del barri, altres professionals) en dos escenaris dife- renciats amb una metodologia d’in- vestigació-acció-participació. ACTUACIONS I ESDEVENIMENTS RELLEVANTS De les actuacions realitzades des del Departament de Feminismes i LGTBI al llarg del 2015, destaquem: • Seguiment de la implementació i es- tat d’execució del Pla per a la Igualtat Efectiva i Real entre Dones i Homes (2012-2015). • Creació i transferència de conei- xement expert en matèria de gènere i sobre la situació de les dones i de les desigualtats i discriminacions per raó de gènere a la ciutat. • Mesura de govern Millora del siste- ma per l’abordatge integral de les vio- lències masclistes a Barcelona. • Informe preliminar de resultats de la recerca Impacte de la violència masclista i els processos de recupe- ració en la infància i l’adolescència, en les mares i en les relacions mater- nofilials. • Publicació del Model d’intervenció amb adolescents que viuen, o que exerceixen relacions afectivosexuals abusives o altres manifestacions de violència masclista des dels serveis socials públics de la ciutat de Bar- celona que proporcionen una atenció ambulatòria de tractament en situa- cions de violència masclista. • Formació en intervenció amb in- fants i adolescents i amb les mares. • Creació de la Taula Interinstituci- onals contra el Tràfic d’Éssers Hu- 87 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció de Serveis de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI mans. Els primers treballs es van fer entorn de l’abordatge del tràfic amb finalitat d’explotació sexual. • Avaluació del Pla municipal LGTBI (2010-2015). REPTES DE FUTUR PER AL 2016 Els principals reptes per al 2016 en els diferents àmbits d’actuació del Depar- tament de Feminismes i LGTBI són: • Implementar la Mesura de govern Millora del sistema per l’abordatge inte- gral de les violències masclistes a Barce- lona. • Presentar les millores en els criteris organitzatius del circuit d’atenció bàsi- ca en situacions de violència masclista per afavorir una coordinació més eficaç entre CSS, PIAD, SARA i SAH. • Presentar els resultats de la recerca aplicada sobre Impacte de la violència masclista i processos de recuperació en la infància i l’adolescència, en les mares i en les relacions maternofilials i desen- volupament i implementació de les mi- llores identificades. • Dissenyar i iniciar la formació bàsica d’intervenció en situacions de violència masclista (equips de CSS). • Acte de visibiltzació i reconeixement als centres de la Xarxa d’Escoles i Insti- tuts per la Igualtat i la No-Discriminació. • Aprovar, presentar i implementar diver- sos protocols: SARA i EAIA, articulació entre el SARA i CMAU-VM i la casa i els pisos de llarga estada del Consorci de Serveis Socials de Barcelona. • Dissenyar un nou cicle de cinema amb perspectiva de gènere amb projeccions a l’aire lliure en l’època estival. • Col·laborar amb el Departament de Transversalitat de Gènere en l’elabora- ció del proper pla de justícia de gènere i implementació de la perspectiva de gè- nere. • Elaborar el nou Pla LGTBI 2016-2020. • Elaborar el pla funcional i posada en marxa del Centre Municipal de Recursos LGBTI Bàrbara Melenchón Serrano Cap del Departament de Feminismes i LGTBI Taula 3.2.19. Indicadors de producció dels serveis Departament de Feminismes i LGTBI, 2015 % d’increment 2011 2012 2013 2014 2015 2011-2015 CIRD1 Persones ateses 5.302 6.227 558 250 663 - Participants en actes de dinamització i sensibilització 2.436 3.136 47 152 218 - Personal municipal i d’entitats i organitzacions de la ciutat format en perspectiva de gènere - - - 65 44 -32,31 Assessorament a districtes, departaments i serveis municipals - - 37 53 39 5,41 Assessoraments a entitats, empreses i associacions - - 20 16 17 -15,00 Persones d’entitats i equipaments de la ciutat formats en perspectiva de gènere - 48 114 137,50 % d’increment 2011 2012 2013 2014 2015 2011-2015 PIAD Entrevistes individuals realitzades a dones (primeres i segones) 6.678 6.918 8.928 9.450 9.151 37,03 Dones diferents ateses 2.215 2.204 2.549 2.943 2.718 22,71 Dones ateses (primera entrevista) 1.811 1.814 2.025 2.339 2.056 13,53 Dones ateses per psicòlogues 188 195 336 577 563 199,47 Dones ateses per advocades 970 1.045 1.103 1.060 1.039 7,11 Participants en intervencions grupals 1.501 1.579 1.696 1.096 1.037 -30,91 Participants en intervencions comunitàries 4.130 3.041 3.064 6.719 10.218 147,41 SARA2 Dones ateses3 1.210 1.139 1.345 1.356 1.483 22,56 Dones ateses per via d’urgència4 245 195 201 179 190 -22,45 Atenció directa a nens i nenes 156 104 195 217 299 91,67 ACOLLIMENTS Dones acollides d’urgència 69 127 136 144 141 104,35 Infants i adolescents acollits d’urgència 64 113 124 127 122 90,63 Dones acollides en llarga estada 73 69 82 100 111 52,05 Infants i adolescents acollits en llarga estada 82 73 84 108 113 37,80 SAH Homes atesos presencialment 137 99 113 137 185 35,04 Dones (parelles o exparelles) entrevistades - - 55 70 62 12,73 ABITS Atencions al carrer5 23.833 26.660 29.379 28.623 9.557 - Dones diferents ateses6 441 396 409 389 414 -6,12 Dones inserides laboralment amb contracte - - 119 135 119 0,00 Tallers de prevenció per a adolescents i joves Nombre d’hores 344 318 372 460 383 11,34 Tallers 86 74 85 77 58 -32,56 Participants 1.795 1.401 1.748 1.573 1.148 -36,04 • Nois 991 664 814 770 586 -40,87 • Noies 804 737 934 803 561 -30,22 Circuit Barcelona Contra la Violència vers les Dones Accions formatives adreçades a professionals - 13 18 9 2 -84,62 Professionals formats - 264 233 255 29 -89,02 Acord Ciutadà per una Barcelona Lliure de Violència vers les Dones Noves entitats adherides 16 21 48 52 72 350,00 Entitats adherides al final de l’any 537 558 606 658 730 35,94 Participants en les activitats - 1.130 1.227 2.065 1.939 71,59 Notes: Els indicadors que no tenen disponible el valor del 2011 fan la comparativa d’increment amb el primer valor disponible. Els valors d’alguns indicadors s’han revisat al llarg del 2014, per la qual cosa poden no coincidir amb els valors publicats en memòries anteriors. 1. El 2013 es redefineixen les funcions del CIRD. 2. Les dades dels anys 2011 al 2013 corresponen als serveis EAD i SAN ja que no s’havia creat el SARA. 3. Dones diferents que han tingut expedient obert en algun moment de l’any. 4. El 2014 i el 2015 es compten les dones i altres persones ateses per la via d’urgència ja que el servei va ampliar els perfils de les persones usuàries. Els anys anteriors només es compten les dones ateses per la via d’urgència (dones diferents que han tingut expedient obert al SAS). 5. El 2015 es comptabilitzen només les atencions que es desenvolupen a la via pública i que impliquen una intervenció educativa per part de l’equip. Així doncs, no es pot fer una comparativa amb els anys anteriors. 6 El 2014 i el 2015 es compten les dones i altres persones ateses per la via d’urgència ja que el servei va ampliar els perfils de les persones usuàries. Els anys anteriors només es compten les dones ateses per la via d’urgència. 89 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció de Serveis de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI 3.3. DEPARTAMENT DE PROMOCIÓ DE LA INFÀNCIA, L’ADOLESCÈNCIA I LA GENT GRAN MISSIÓ El Departament de Promoció de la In- fància, l’Adolescència i la Gent Gran es constitueix amb el nou mandat, amb la finalitat d’aglutinar en un mateix de- partament els projectes i serveis que fomentaven la promoció social en els sectors de la Infància, l’Adolescència i la Gent Gran, i que fins llavors es duien a terme des de: • Departament de Família i Infància • Direcció del Programa d’Adolescèn- cia i Joventut • Direcció del Programa de Drets Civils • Departament de Gent Gran ENTORN Amb la nova organització, el Departa- ment de Promoció de la Infància, l’Ado- lescència i la Gent Gran esdevé una oportunitat per fomentar la promoció social de manera transversal, entenent l’enfocament dels programes adreçats a diferents grups d’edat com a comparti- ments que es troben interrelacionats. RECURSOS Pel que fa als recursos econòmics, tau- la 3.3.1, el Departament de Promoció de la Infància, l’Adolescència i la Gent Gran va comptar amb l’assignació del pressu- post corresponent als projectes, progra- mes i serveis provinents de: • Departament de Família i Infància • Direcció del Programa d’Adolescèn- cia i Joventut • Direcció del Programa de Drets Civils • Departament de Gent Gran Els recursos humans consignats al De- partament de Promoció de la Infància, l’Adolescència i la Gent Gran són un equip humà de sis professionals. ACTIVITAT Promoció de la Infància i de l’Adolescència • Campanya de Vacances d’Estiu (CVE) La Campanya de Vacances d’Estiu és un programa municipal que cada any ofe- reix als infants i adolescents de Barce- lona d’entre 1 i 17 anys una oferta àm- plia i variada d’activitats educatives per gaudir del període de vacances. A Barcelona hi ha un ampli ventall d’or- ganitzacions de l’àmbit del lleure, de l’esport o de la cultura que dissenyen, gestionen i produeixen activitats d’edu- cació en el lleure durant el període de vacances d’estiu. Ho fan mitjançant la promoció esportiva, de l’activitat lúdica i sociocultural i de l’aprenentatge en un marc d’acció planificat i participatiu. La campanya vol garantir la participació i l’accés de tots els infants i adolescents al conjunt de l’oferta d’activitats, inde- pendentment de la capacitat econòmica de les seves famílies. L’Ajuntament de Barcelona posa en mar- xa un sistema d’ajuts econòmics adre- çats a les unitats familiars que viuen a Barcelona i poden justificar la neces- sitat de suport econòmic. Així mateix, s’ofereix suport de monitors especialit- zats per garantir la inclusió de tots els infants i adolescents, amb independèn- Taula 3.3.1. Liquidació del pressupost Departament de Promoció de la Infància, l’Adolescència i la Gent Gran, 2015 Capítol € % Personal 650.626,77 15,87 Béns i serveis 379.970,85 9,27 Transferències corrents 3.067.937,24 74,85 Total 4.098.534,86 100,00 90 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció de Serveis de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI cia que puguin presentar o no alguna discapacitat. La principal novetat que ha presentat la CVE el 2015 ha estat l’ampliació del nombre de famílies que podien accedir als ajuts econòmics, mitjançant la mo- dificació a l’alça dels topalls de renda mínima disponible per accedir als ajuts, de manera que: • Les famílies amb una renda per cà- pita d’entre 3.907 i 6.140 euros han tingut un ajut del 90% del cost de l’activitat en lloc del 60% que es con- cedia en edicions anteriors. • Les famílies amb una renda per cà- pita d’entre 6.140 i 9.959,66 euros han accedit a un ajut del 60% del cost de l’activitat en lloc del 30% d’edicions anteriors. • També s’ha ampliat fins a 12.000 eu- ros el límit màxim establert per sol·li- citar l’ajut, que en edicions anteriors era de 9.959,67 euros de renda per càpita. Les famílies amb una renda compresa entre aquestes dues xifres han accedit a una beca del 30% del cost de l’activitat. Aquestes modificacions, tal com es preveia, han implicat un augment del nombre de sol·licituds i del pressupost municipal destinat a aquest concepte. S’han incrementat els serveis respecte a l’any anterior (taula 3.3.2.): • Les demandes d’ajuts econòmics han estat de 3.308. • S’han atorgat 10.922 beques. • S’han concedit ajuts per un import de 1.948.385,38 euros. S’han cobert, com en anteriors edicions, el 100% de les demandes que reunien les condicions establertes en la normativa. • Xarxa dels Drets dels Infants de l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva La Xarxa dels Drets dels Infants té la fi- nalitat d’enfortir les capacitats de la ciu- tat en la defensa i promoció dels drets dels infants en el marc de la convenció sobre els Drets dels Infants. Posa espe- cial èmfasi en el dret a la participació, mitjançant accions de sensibilització, processos d’incidència política i inter- canvi d’idees, projectes i treball entre entitats. La Xarxa dels Drets dels Infants està in- tegrada per 19 entitats. Una de les accions més rellevants d’a- questa xarxa ha estat l’organització conjunta de la Festa de la Infància, que es va celebrar el 18 d’octubre del 2015, a l’Estació del Nord. Es tracta d’una fes- ta de reivindicació i sensibilització dels drets del infants. S’organitzen diferents tallers i activitats que en els quals par- ticipen famílies i infants de manera Taula 3.3.2. Campanya de Vacances d’Estiu Departament de Promoció de la Infància, l’Adolescència i la Gent Gran, 2015 2014 2015 % d’increment Entitats participants 363 393 8,26 Activitats ofertes 628 706 12,42 Sol·licituds d’ajuts econòmics 8.394 11.702 39,41 Ajuts atorgats 7.668 10.922 42,44 Quantitat dels ajuts atorgats (€) 1.193.457,41 1.948.385,38 63,26 Quantitat atorgada en monitors de suport (€) 269.938,00 407.250,21 50,87 Inscripcions a les activitats 73.237 92.325 26,06 91 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció de Serveis de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBIconjunta i es convida a reflexionar al voltant dels drets. En l’edició del 2015 hi van col·laborar 24 entitats i hi van parti- cipar 630 famílies. • Servei d’Informació i Dinamització als Centres d’Educació Secundària El Servei d’Informació i Dinamització als Centres d’Educació Secundària (Punts JIP) és un espai d’atenció presencial estable situat als centres docents, que posa a l’abast dels nois i noies tot un se- guit de recursos informatius d’interès i, d’altra banda, genera un conjunt d’acci- ons i estratègies que promouen experi- ències de participació. Al llarg de l’any 2015 es van obrir tres nous Punts JIP: al mes de desembre hi havia 73 Punts JIP. El nombre de con- sultes i accions d’acompanyament que s’han realitzat al llarg del 2015 ha estat de 22.545, xifra que confirma i consolida l’alt creixement experimentat l’any 2014 (taula 3.3.4.). Una de les eines que s’han desenvolupat per a la millora del servei ha estat l’ela- boració d’un catàleg de propostes per poder abordar de forma proactiva la di- fusió de la informació en algunes temà- tiques que ens sembla important expo- sar. Enguany, el catàleg compta amb 17 unitats temàtiques diferents; unes amb motiu de la celebració de diades inter- nacionals i d’altres temàtiques, entre les quals hi ha: Bullying, Medi Ambient (Green Jip) i Salut (Aprèn a cuidar-te). • Servei per a Adolescents i Famílies: El Centre per a famílies amb adolescents i els punts Aquí t’escoltem Des del novembre del 2013, amb l’apro- vació de la Mesura de Govern, s’ha anat desplegant el Servei per a Adolescents i Famílies i ha estat enguany quan s’ha Taula 3.3.3. Ajuts econòmics a la Campanya de Vacances d’Estiu per districtes Departament de Promoció de la Infància, l’Adolescència i la Gent Gran, 2015 Nombre d’ajuts Import dels ajuts (€) Ciutat Vella 1.143 230.563,62 Eixample 905 168.049,93 Sants-Montjuïc 1.212 209.890,79 Les Corts 317 63.239,10 Sarrià-Sant Gervasi 192 37.750,55 Gràcia 634 120.311,61 Horta-Guinardó 1.391 248.978,00 Nou Barris 1.530 263.047,53 Sant Andreu 1.157 184.877,48 Sant Martí 2.441 421.676,77 Barcelona 10.922 1.948.385,38 Taula 3.3.4.Servei d’Informació i Dinamització als Centres d’Educació Secundària (JIP) Departament de Promoció de la Infància, l’Adolescència i la Gent Gran, 2015 % d’increment 2012 2013 2014 2015 2012 - 2015 Consultes i accions d’acompanyament dels JIP 11.602 16.856 23.520 22.545 94,32 92 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció de Serveis de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI vist més enfortit. Tal com preveu la Me- sura de Govern queden dos nous punts per posar en funcionament, un durant el 2016 i l’altre al 2017. El Centre per a Famílies amb Adoles- cents és un espai adreçat a les persones que exerceixen el rol parental (pares, mares, tutors...) i als i les adolescents. Ofereix recursos per enfortir les seves habilitats personals, cognitives i comu- nicatives. Desenvolupa activitats gru- pals en què es pot participar, aprendre i compartir la vivència com a pares i ma- res, situar aspectes de millora i apode- rar-se emocionalment pel canvi. També ofereix l’oportunitat d’atenció individu- alitzada amb assessorament i acompa- nyament professional. La tasca fonamental del servei ha es- tat de conceptualització, definició d’un catàleg de formacions i tallers i difusió de l’oferta. Tot i així, s’han fet algunes atencions individuals i alguns tastets de taller. S’ha pogut contactar amb un im- portant nombre d’entitats i serveis de l’àmbit educatiu, de la salut mental i de la intervenció social amb els quals s’han treballat espais de coordinació i com- plementació. El Centre per a Famílies Amb adolescents es troba al Carrer Sant Antoni Maria Claret, a La Sedeta. Els punts Aquí t’escoltem són espais adreçats a adolescents entre 12 i 20 anys on es proporcionen eines i recursos per a la millora de l’autoconeixement, l’au- toestima i el reconeixement i gestió de les emocions. Es troben en equipaments de lleure per a adolescents, concreta- ment a l’Espai Jove Garcilaso, a l’Espai Jove Les Basses, al Casal de Joves Pa- lau Alòs i a l’Espai Jovecardí per a ado- lescents. Aquests espais desenvolupen, d’una banda, propostes de tallers i acti- vitats grupals en els quals s’aproximen a l’aprenentatge d’una tècnica, amb la mi- rada posada en els objectius de creixe- ment personal. D’altra banda, compten amb l’oportunitat d’un espai professi- onal d’escolta individual i confidencial. Enguany, han passat 1.045 adolescents per les diferents activitats grupals pro- posades, i s’han atès 111 adolescents en l’espai individual. • Programa Pregó dels Infants a les Fes- tes de Santa Eulàlia: la participació ens ajuda a créixer El 2015, el programa Pregó dels Infants a les Festes de Santa Eulàlia va tenir com a centre d’interès «la participació ens aju- da a créixer», amb la finalitat de generar una cultura de ciutat que doni valor a la llibertat d’expressió, de ser i de fer. Es va promoure la iniciació dels infants en els processos participatius, basats en la coresponsabilitat i la ciutadania activa. Es va adreçar a l’alumnat de ter- cer, quart i cinquè de primària. Hi van participar 16 escoles i 814 alumnes. • Programa Cicle de Cinema dels Drets dels Infants El 2015, el Programa Cicle de Cinema dels Drets dels Infants va escollir com a eix temàtic el «Dret a l’Educació». El Programa es va dur a terme durant el mes de novembre i hi van participar 4.022 nens i nenes de 161 grups clas- se de 48 escoles. Es van programar 15 sessions de cinema i es van projec- tar sis pel·lícules diferents. Pel que fa al públic familiar, es van projectar, en cap de setmana, quatre sessions amb dues pel·lícules diferents (que forma- ven part de les pel·lícules adreçades a les escoles) amb una participació de 693 persones. Programa Dia de la Diversitat (Diversity Day) El Dia de la Diversitat (Diversity Day) és un programa que té per objectiu fomen- tar, sensibilitzar i educar en drets hu- mans joves estudiants entre 12 i 18 anys. A través de jocs, dinàmiques, tallers i di- ferents propostes d’activitats, es donen a conèixer aquests drets i es posen a 93 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció de Serveis de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI l’abast dels participants les entitats de referència que treballen a la nostra ciu- tat. El 2015, hi van participar 20 escoles, 1.318 joves, 17 entitats i 45 docents. Aquest programa va comptar amb el su- port de l’Agència de Drets Fonamentals (FRA). • Suport a entitats L’Ajuntament de Barcelona dóna suport a les entitats que promouen projectes, activitats i serveis d’àmbit ciutat, adre- çats a fomentar la promoció de la Infàn- cia i l’Adolescència, a través de la convo- catòria general de subvencions, i amb la signatura de convenis de col·laboració. Promoció de la Gent Gran • Casals i espais municipals de la gent gran i la promoció de l’envelliment actiu Un dels objectius del Pla Municipal per a les Persones Grans 2013-2016 és la pro- moció de l’alfabetització digital mitjan- çant les aules informàtiques i el foment de l’aprenentatge de l’ús d’Internet. L’any 2015, l’Ajuntament de Barcelona comptava amb 35 aules informàtiques ubicades als casals i espais municipals de gent gran, de les quals 29 tenien con- veni amb la Fundació La Caixa. D’altra banda, amb la voluntat d’ampliar l’ús de les tecnologies de la informació i la co- municació (TIC), es van instal·lar punts de connexió Wi-Fi en tots els casals i es- pais municipals de gent gran, de tal ma- nera que, a finals del 2015, la cobertura de Wi-Fi dels 53 casals i espais munici- pals de gent gran va ser del 100%. Pel que fa als programes d’Envelliment Actiu que cadascun dels districtes de la ciutat va aprovar l’any 2013, cal esmen- tar que van finalitzar el 2015 i van tenir una valoració molt positiva. Durant el 2015, cal destacar també la celebració de la 15a edició del Concert de Nadal de les Persones Grans, amb l’estrena de l’obra Una nit a l’òpera i a la sarsuela!, en la qual van participar 413 cantaires de la ciutat de Barcelona. Per altra banda, la participació d’altres municipis en el projecte Cantagrans continua creixent i es comença a conso- lidar. • Targeta Rosa L’Ajuntament de Barcelona, va incor- porar en el seu Pla Municipal per a les Persones Grans 2013-2016 l’objectiu de seguir potenciant l’accessibilitat al transport públic de les persones grans adequant la Targeta Rosa a les neces- sitats de mobilitat tot revisant-ne els criteris d’accés. Amb aquesta finalitat, l’any 2015 l’Ajuntament de Barcelona va signar un conveni amb Transport i Mobi- litat de l’Àrea Metropolitana de Barce- lona (AMB), pel qual es van ampliar els criteris econòmics d’accés a la Targeta Rosa de la manera següent: - Targeta Rosa gratuïta: dels 7.455 eu- ros/any es va passar als 8.132 euros/ any. Taula 3.3.5. Suport a entitats en l’àmbit de la Promoció de la Infància i de l’Adolescència Departament de Promoció de la Infància, l’Adolescència i la Gent Gran, 2015 2014 2015 % d’increment Subvencions ordinàries atorgades 23 26 13,04 Convenis 8 9 12,50 Pressupost executat (€) 181.333,00 204.960,00 13,03 Taula 3.3.6. Targeta Rosa1 en circulació el 31 de desembre de cada any Departament de Promoció de la Infància, l’Adolescència i la Gent Gran, 2015 2014 2015* % d’increment Targeta Rosa en modalitat gratuïta 112.879 112.321 -0,49 Targeta Rosa en modalitat reduïda 134.032 134.404 0,28 Total 246.911 246.725 -0,08 Nota: 1. Comprèn el col·lectiu de les persones de 60 anys i més i de les persones amb discapacitat. * Dades facilitades pel Gabinet Tècnic de Programació(GTP). 94 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció de Serveis de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI - Targeta Rosa reduïda: dels 14.910 euros/any es va passar als 16.264 eu- ros/any. La Targeta Rosa també ha continuat incrementant les seves prestacions i ofereix altres avantatges als seus titu- lars: els permet obtenir importants des- comptes en serveis de podologia, òpti- ques, audiòlegs, museus, equipaments musicals, mercats municipals i en altres establiments d’interès. Al final del 2015 hi havia 1.130 establiments col·labora- dors a la ciutat, quantitat que cada any va creixent en part gràcies a l’esforç per captar nous col·laboradors més enllà de la ciutat de Barcelona. • Programa Viure i Conviure El programa intergeneracional Viure i Conviure promou allotjaments compar- tits entre persones grans i joves estu- diants universitaris. Es desenvolupa mitjançant el conveni amb la Fundació Catalunya-La Pedrera i les Universitats de la ciutat de Barcelona. Els aspectes a destacar de l’any 2015 han estat: • Ha facilitat 67 convivències forma- des per una persona gran i una de jove. • S’ha incrementat la informació i di- fusió del Programa tant als profes- sionals com al públic en general, a través de les Oficines d’Atenció Ciu- tadana (OAC), centres cívics i altres equipaments públics. Malgrat l’elevada mitjana d’edat de les persones grans participants (85 anys), el programa ha permès avançar el retorn a casa després d’un ingrés hospitalari a un nombre important de persones, grà- cies al suport i companyia que els oferia l’estudiant, cosa que evita allargar la convalescència en centres. • Programa de Vacances per a la Gent Gran Per a la campanya 2014-2015 del Pro- grama de Vacances per a la Gent Gran, el nombre de persones sol·licitants va ser superior a l’anterior, especialment a causa d’un projecte de comunicació que es va fer de manera extraordinària. En concret, el nombre de persones sol- licitants va ser de 2.463, i les persones que finalment van viatjar van ser 1.585. Per altra banda, el 2015, l’Àrea de Drets Socials va començar a desenvolupar una aplicació de gestió pel Programa de Vacances per a la Gent Gran, que està previst que pugui estar operatiu l’any 2016. Taula 3.3.7. Programa de Vacances per a la Gent Gran Departament de Promoció de la Infància, l’Adolescència i la Gent Gran, 2015 Temporada Temporada 2013-2014 2014-2015 % d’increment Persones sol·licitants 2.257 2.463 9,13 Persones que viatgen 1.463 1.585 8,34 Taula 3.3.8. Suport a entitats en l’àmbit de la Promoció de la Gent Gran Departament de Promoció de la Infància, l’Adolescència i la Gent Gran, 2015 2014 2015 % d’increment Subvencions ordinàries atorgades 28 30 7,14 Convenis 4 6 50,00 Pressupost executat (€) 180.223,00 190.011,00 5,43 95 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció de Serveis de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI • Suport a entitats El suport de les entitats respecte a la Promoció de la Gent Gran ha estat (taula 3.3.8.): ACTUACIONS I ESDEVENIMENTS RELLEVANTS • Millores en l’aplicació per a la gestió de la Campanya d’Estiu de Vacances (CEV), que ha permès disminuir la documenta- ció en suport paper que han d’aportar les persones sol·licitants. • Entrada en funcionament d’un nou punt Aquí t’escoltem, i inauguració del Centre per a Famílies amb Adolescents. • Ampliació del nombre de punts JIP en funcionament: de 68 a 73. • Preparació de la candidatura Programa Dia de la Diversitat (Diversity Day) per al Premi Ciutats Educadores 2016. • Inici del desenvolupament de l’aplica- ció per a la gestió del Programa de Va- cances per a la Gent Gran. Carles Gil i Miquel Cap del Departament de la Infància, l’Adolescència i la Gent Gran 96 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció de Serveis de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI 3.4. DIRECCIÓ PROJECTE VINCLES MISSIÓ Vincles BCN és una intervenció social adreçada a les persones grans que se senten soles. Davant la problemàtica associada a la soledat de les persones grans, es gesta durant el 2014 la idea de definir un projecte en l’àmbit de la inno- vació social per lluitar contra la soledat no volguda de les persones; soledat que comporta un empitjorament de la quali- tat de vida i de la salut de la gent gran. La idea consisteix a potenciar la relació de les persones grans amb persones de la seva xarxa personal (familiar, amics) i també amb voluntaris, en cas que no tinguin un cercle suficient de relacions, mitjançant l’ús d’una aplicació mòbil que els permet fer videotrucades, enviar missatges de veu i fotografies, i compar- tir l’agenda. Vincles BCN és un projecte d’innovació social. ENTORN El projecte rep impuls en el moment que Barcelona guanya el premi Mayors Challenge (el Repte dels Alcaldes), de la Fundació Bloomberg. El premi s’atorga a la ciutat de Barcelona el novembre del 2014, i es concreta en el conveni de col- laboració amb Bloomberg que se signa l’abril del 2015. RECURSOS El pressupost executat1 ha estat de 454.662,67 euros: finançat per l’Ajun- tament amb 251.591,70 euros i per Blo- omberg amb 203.070,97 euros2. Aquest pressupost incorpora recursos humans, despeses corrents de la Gerència de Drets Socials i despeses corrents de l’Institut Municipal d’Informàtica (IMI).3 El projecte compta amb un comitè de di- recció integrat pel gerent de Drets Soci- als, l’assessora de la regidora de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI, el gerent de l’IMSS, el director de Planificació i Inno- vació de l’Àrea de Drets Socials, el gerent de l’IMI, la directora de Serveis de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI, la comissi- onada de Salut, i la directora executiva del Projecte Vincles. 1. El pressupost de la Direcció del Projecte Vincles es va aprovar durant l’any 2015; el pressupost liquidat de la taula 1.1 (despeses de funcionament) de la Memòria, facilitat per la Direcció d’Administració i Personal és di- ferent. Respecte al capítol I el valor és de 0,00 euros ja que les despeses de personal van ser imputades a un altre programa econòmic. 2. L’aportació de Bloomberg el 2015 és de 828.650 eu- ros. La seva incorporació a pressupost es tramita mit- jançant una generació de crèdit que s’aprova el setem- bre de 2015 (l’ingrés és del juny del 2015), data a partir de la qual se’n disposa de forma operativa en la parti- da d’Innovació Social de la Gerència de Drets Socials. Amb aquesta aportació es financen 203.070,97 euros del pressupost executat del 2015 i 625.579,06 euros s’incorporen al pressupost 2016 com a romanents de crèdit. 3. Drets Socials (DS) ha fet un encàrrec de gestió a l’IMI, signat el juliol del 2015, per valor de 285.950 euros de despesa corrent i 80.000 euros d’inversió. Taula 3.4.1. Liquidació del pressupost Direcció del Projectes Vincles, 2015 Capítol Finançament Finançament Ajuntament (€) Bloomberg (€) Total % Personal 75.540,10 91.000,00 166.540,10 36,63 Béns i Serveis Drets Socials 133.883,10 90.593,47 224.476,57 49,37 IMI 42.168,50 21.477,50 63.646,00 14,00 Total 251.591,70 203.070,97 454.662,67 100,00 Font: Dades facilitades per la Direcció del Projecte Vincles. 97 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció de Serveis de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI ACTIVITAT Definició del projecte gener–octubre 2015 La definició del projecte contempla tres línies de treball complementàries: • Elaboració del model teòric del pro- jecte Aquest model el desenvolupa la in- tervenció social. Defineix què s’espe- ra que passi amb l’ús del servei Vin- cles, identifica hipòtesis i permet fer recomanacions d’ús a les persones usuàries i de les xarxes. • Disseny del servei Es dissenya el dia a dia de les perso- nes usuàries centrat en la persona gran, identificant elements i moments crítics, definint processos i suports per prestar el servei. Se segueix una metodologia d’innovació social ano- menada userdesign (disseny del ser- vei centrat en l’usuari). • Definició dels requeriments funci- onals Es defineix què ha de fer la tecnolo- gia. L’app de la persona usuària i l’app de les persones de la xarxa, també la plataforma Vincles, que es l’encarre- gada de monitoritzar les apps. Ha de permetre donar un suport adequat als usuaris i usuàries i analitzar el comportament de les xarxes. L’Insti- tut Municipal d’Informàtica (IMI) és l’encarregat de desenvolupar i operar el projecte TIC. Aquests treballs es duen a terme des de la Direcció executiva del Projecte Vincles, creada el febrer del 2015, i que depèn de la Direcció de Serveis de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI a l’Àrea de Drets Socials . Reorientació del projecte, octubre del 2015. L’octubre del 2015 l’equip de Govern re- orienta el projecte, potenciant l’acció co- munitària i la participació de les perso- nes usuàries en grups d’usuaris, i situant la tecnologia com una eina al servei del projecte. El projecte pretén pensar-se en termes d’ecologia de l’entorn i d’acció comu- nitària: vol ser una eina on conflueixen diferents programes, entitats i xarxes existents. Vincles estarà connectat amb altres programes i formarà part de la xarxa i del treball que realitza l’Ajunta- ment a la ciutat aprofitant actius com els equipaments municipals i l’agenda de la ciutat. La reorientació del projecte suposa una ampliació de l’abast del servei Vincles: de la xarxa personal a la xarxa personal i comunitària, i la necessària revisió de les tres línies de treball iniciades. La intervenció social Vincles pretén abordar la reducció de la soledat emoci- onal i social treballant dues de les qua- tre tipologies d’intervenció possibles, que són: • El suport social, que consisteix a reforçar les relacions existents i cre- ar-ne de noves. • La participació social, que consis- teix en la participació dels usuaris en grups en la conversa que es generarà entre ells mitjançant l’app Vincles i també en la trobada en activitats co- munes en equipaments de la ciutat. Vincles vol provocar un augment del ca- pital social per al conjunt de les perso- nes usuàries i per a la comunitat. El model teòric resultant, elaborat amb la col·laboració de la Fundació Salut i Envelliment, queda resumit en la info- grafia següent. El servei té doncs dos grans eixos d’ac- ció: • Enfortir les xarxes personals de confiança de les persones grans. • Crear xarxes de persones grans i fer que participin de l’acció comunità- ria, i puguin establir relacions entre iguals. La tecnologia, i en concret l’app com a eina al servei de la intervenció social, ha de donar suport a aquest eixos: • Xarxes personals • Grups d’usuaris 99 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció de Serveis de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI També es treballa en el desenvolupa- ment del disseny del servei en la seva globalitat, incorporant la creació i dina- mització de grups de persones usuàries i les activitats presencials. El dibuix se- güent descriu la intervenció Vincles, la pertinença de les persones usuàries als grups Vincles i la seva vinculació amb els recursos comunitaris. Treballs de preparació d’una prova pilot A finals del 2015 s’inicien les tasques necessàries per dur a terme el pilot que es realitzarà de l’octubre/novembre del 2016 a l’abril del 2017, i que consistirà a desplegar el servei a 400 persones de quatre barris de la ciutat. L’objectiu del pilot és comprovar que els elements centrals de la intervenció so- cial i del projecte funcionen, per si fos necessari reorientar-los o fer ajustos abans de seguir creixent. En concret, es tracta de comprovar que la tecnolo- gia i tot l’operatiu de suport als usuaris funciona, i els usuaris perceben una re- ducció de la soledat no volguda. També s’estudiarà el cost del pilot per deter- minar-ne la seva sostenibilitat i creixe- ment. S’escolliran dos territoris amb caracte- rístiques socioeconòmiques diverses i també diferents a nivell de xarxa comu- nitària. Les tasques de preparació es concreten en tres grans línies de treball: •La contractació dels béns i serveis necessaris per al pilot. • Les col·laboracions a establir, inter- nes i externes. • La preparació de l’operació del ser- vei: el desenvolupament de les TIC i la posada a punt de l’operatiu de suport a les persones usuàries. Marta Juan Serra Projecte Vincles 100 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció de Serveis de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI 101 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció de Planificació i Innovació 4. DIRECCIÓ DE PLANIFICACIÓ I INNOVACIÓ 4. DIRECCIÓ DE PLANIFICACIÓ I INNOVACIÓ La Direcció de Planificació i Innovació és una unitat orgànica constituïda en el desplegament del nou organigrama de l’Àrea de Drets Socials. El seu rol en el conjunt de l’Àrea està configurat per tres grans àmbits de treball: • El primer comporta assumir les uni- tats administratives i de gestió de ca- ràcter transversal i operatiu de l’Àrea adscrites tradicionalment a la gerèn- cia: Administració de recursos perso- nals i pressupostaris, infraestructu- res i equipaments, Serveis Jurídics i Secretaria Tècnica de l’Àrea. • El segon consisteix a assumir i lide- rar els àmbits de relacions internaci- onals i d’innovació, gestionat ante- riorment i de manera directa des de la gerència de l’Àrea. En aquests àmbits, es planteja l’objectiu d’esdevenir lí- ders en l’articulació del rol de les ciu- tats a Europa optant a la presidència d’Eurocities, i ser referència en el mo- del d’implementació de la innovació social en l’articulació de polítiques públiques d’inclusió. • En tercer lloc, es vol incorporar un àmbit temàtic específic en relació amb el disseny d’una mesura estra- tègica de govern relativa a la renda municipal d’emergència, cosa que comporta la revisió del coneixement adquirit de la tipologia de ciutadans i ciutadanes atesos pel nostre Servei i dels processos de tramitació de les prestacions que avui configuren la cartera de suport de l’Àrea Social. Per portar-ho a terme, es compta amb les unitats següents: 1. Departament d’Administració i Per- sonal 2. Departament d’Infraestructures i Equipaments 3. Departament de Serveis Jurídics 4. Secretaria tècnica 5. Direcció de Serveis d’Estratègia i Innovació Els departaments transversals d’Ad- ministració general, Infraestructures i Equipaments i Serveis Jurídics, com es descriu en els capítols posteriors, han desplegat la seva missió de suport ha- bitual. S’ha de destacar que amb els mateixos recursos han estat recolzant la dificultat operativa de gestionar un pressupost creixent, fruit de les succes- sives incorporacions que es van produir, en un context d’any electoral, i finalment amb un canvi de cartipàs, amb les com- plicacions addicionals que això compor- ta per a la gestió ordinària. A més de les tasques transversals, cal destacar algunes aportacions especí- fiques que configuren una aportació qualitativa a la tasca de l’Àrea, entre les quals s’han de destacar els treballs de suport a l’aplicació de la Llei de Protec- ció de Dades, d’especial rellevància en les bases d’informació que generem i que planegem compartir quan proposem ampliar el sistema de serveis socials a l’àmbit sociosanitari; quan ens plante- gem la integració d’informació dels àm- bits socioeducatius o d’habitatge, i el desplegament de les clàusules socials en la contractació, amb una instrucció específica per a la contractació de ser- veis a les persones. Des de la Direcció s’ha exercit el rol de referència en matèria d’innovació a ni- vell corporatiu, assumint l’impuls dels espais de coordinació i el rol promotor de la innovació a nivell de tot l’Ajunta- ment. També s’ha liderat el capítol de relaci- ons internacionals coordinant els dife- rents grups de treball d’Eurocities i par- ticipant activament en la presentació de diferents projectes i convocatòries de la Unió en matèria d’innovació i lluita con- tra la pobresa. S’ha exercit un paper de codirecció en la presentació del projecte FEDER EDUSI i un paper estratègic en la configuració dels objectius i actuacions del nou Pla de Barris i de l’Estratègia Besòs. 103 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció de Planificació i Innovació En aquesta presentació hi ha d’haver un espai dedicat als treballs que s’han co- mençat durant el 2015 per implementar una mesura de renda municipal d’emer- gència. El seu desplegament va exigir l’any 2015 un gran treball de coordinació i dinamització de grups experts per tal de coordinar els esforços necessaris per poder abastar el coneixement més gran possible de les llars i persones vulnera- bles de la ciutat. El procés per compren- dre i tipificar de la manera més precisa possible aquest col·lectiu passa per ex- plotar la informació continguda en els diferents registres administratius dis- ponibles, així com per analitzar la infor- mació que sortirà de l’Enquesta de Con- dicions de Vida de les persones usuàries de diferents serveis de la Àrea, disse- nyada per ser desenvolupada en el marc d’un Pla d’Ocupació que es va posar en marxa a finals del 2015. Les tasques de definició de la renda municipal, s’espera que culminin al llarg del 2016 per poder començar la seva implementació durant el 2017. Finalment, cal destacar la tasca de su- port a la Gerència i als òrgans de direc- ció corporatius que es presta des de la Secretaria Tècnica, òrgan que s’està adaptant als nous requeriments opera- tius i de qualitat de la Gerència de l’Àrea. Volem impulsar una acció que, per la via de la transparència, sigui una font de co- neixement i de reflexió per al conjunt de la societat. Pretenem impulsar un espai de coordinació que faciliti la feina de les diferents unitats per tal de fer més efi- cient el treball en favor de les persones vulnerables des d’una perspectiva de drets. Volem impulsar un programa de qualitat corporatiu que ens permeti mi- llorar els outputs de la nostra missió de servei en favor de la qualitat de vida. La nova direcció neix i impulsa la seva activitat amb una clara vocació transver- sal i de servei, i amb l’objectiu d’afavorir la innovació i el treball per objectius. Lluís Torrens Mèlich Director de Planificació i Innovació 104 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció de Planificació i Innovació 4.1. DIRECCIÓ DE SERVEIS D’ESTRATÈGIA I INNOVACIÓ La Direcció de Serveis d’Estratègia i Innovació s’ha adscrit, en aquest nou mandat, a la Direcció de Planificació i In- novació, òrgan de nova creació en la ge- rència de Drets Socials, i continua amb la missió d’aportar visibilitat a la tasca executiva i d’intervenció que es desen- volupa des de les diferents unitats ope- ratives de l’Àrea. En aquest nou context, s’ha ampliat la seva activitat a les àrees temàtiques d’Educació i Habitatge i, per contra, s’ha reduït en l’Àrea d’Esports. Des de la Direcció treballem en l’impuls d’alguns projectes transversals des de la perspectiva de la innovació i la inclu- sió social, destacant l’impuls de l’estra- tègia de desenvolupament integral de l’Eix Besòs. En una visió de conjunt, en un any en què hi ha hagut un canvi de govern municipal i una nova configuració competencial, la Direcció ha consolidat el procés d’adap- tació a la nova estructura organitzativa, mantenint actives les seves orientaci- ons de transversalitat, transferència i innovació social. En les pàgines que segueixen aquesta presentació, es poden veure les tasques dutes a terme en la consolidació dels treballs de seguiment dels plans sec- torials, que en aquesta edició confor- men una lectura dinàmica en incorporar l’evolució temporal en el seguiment dels plans. Volem remarcar l’impuls atorgat al desplegament de l’Estratègia Com- partida, duta a terme en el si de l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva, mitjançant l’adopció d’una orientació territorial en el conjunt de l’Estratègia. El progrés d’aquesta Estratègia esdevé una de les accions de referència a nivell internacional, i ha acabat l’any donant suport al projecte, presentat per part de l’Ajuntament a la convocatòria FEDER EDUSI, relatiu a la proposta Eix Besòs del Pla de Barris. Hem continuïtat aportant coneixement tècnic a l’anàlisi dels processos per a la millora dels serveis de l’Àrea i dels seus instituts adscrits. Hem proveït eines de treball i d’informació permanent de l’ac- tivitat de l’Àrea als directius i gestors per afavorir el rigor en la gestió, la com- prensió dels balanços d’activitat i, fins i tot, l’elaboració de la memòria. Hem treballat activament per a la consoli- dació i execució del programa de Gestió del Coneixement de l’Àrea, conformat pel Pla de Formació, el projecte de Bo- nes Pràctiques, la implementació de la xarxa col·laborativa XaC, com a espai de treball compartit i evolució natural del Portal del Professional, i les accions del CO2, en una dinàmica d’Àrea orientada a vetllar pel manteniment i millora del principal actiu en el treball social, que són les persones que en formen part. S’han presentat les dades del primer Observatori de la Infància i l’Adoles- cència i de l’Enquesta de joves, represa després d’uns quants anys sense edició. També volem destacar la participació en el procés de definició de l’Enquesta de Condicions de Vida i Hàbits de la Pobla- ció a les persones usuàries del serveis socials, en el marc del desenvolupament dels nous objectius de cohesió i mesu- res de garanties de renda d’emergència. S’ha continuat donant suport als pro- grames desenvolupats per l’Àrea, i a la línia consolidada de recerca en relació amb la dinàmica i l’evolució social de les persones i dels territoris que conformen la ciutat. S’ha treballat activament en el desplegament del marc normatiu del decret de clàusules socials i s’ha conti- nuat donant suport a la presència inter- nacional de l’Àrea. La Direcció de Serveis d’Estratègia i Innovació està formada pels departa- ments de: 1. Planificació i Processos 2. Gestió de Sistemes d’Informació 3. Recerca i Coneixement 4. Comunicació 5. Participació Social El nostre rol s’explica també per l’apor- tació de coneixement tècnic, gestió i ori 105 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció de Planificació i Innovació entació de les accions de comunicació, millora de la qualitat i la governança, i suport als òrgans i a les estratègies de participació del conjunt d’unitats de l’Àrea. Finalment, volem destacar la tasca de suport i coordinació amb el consor- ci Institut Infància, en el seu procés de redefinició i en el seu rol institucional, paral·lelament al canvi produït l’any 2015 en la seva direcció. La Direcció de Serveis d’Estratègia ha reforçat el paper de transversalitat i expertesa per afa- vorir la seva vinculació amb els àmbits de planificació, seguiment de polítiques i integració en les estratègies de barris i en la dinàmica dels òrgans assessors de ciutat. Josep Villarreal Moreno Director de Serveis d’Estratègia i Innovació 106 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció de Planificació i Innovació 4.1.1. DEPARTAMENT DE PLANIFICACIÓ I PROCESSOS MISSIÓ El Departament de Planificació i Proces- sos té com a missió donar suport tècnic al conjunt de l’organització de l’Àrea de Drets Socials per tal de fer viables els processos estratègics de canvi i millora de l’atenció social que s’estan impulsant i que impacten en cadascun dels serveis i en el conjunt de l’organització. La seva finalitat és vetllar per la qualitat, la in- novació i la millora contínua en el funci- onament de l’Àrea. ENTORN L’entorn social ha continuat marcat per les conseqüències de la crisi socioeco- nòmica en les famílies de la ciutat i, per tant, en les vides de les persones usuà- ries dels nostres serveis. Els serveis d’atenció a les persones s’han vist inter- pel·lats per donar resposta a les noves i greus situacions socials que s’han pro- duït, mitjançant la proposta de mesures pal·liatives però també s’han plantejat projectes innovadors a mitjà termini per abordar situacions de vulnerabilitat que previsiblement es manifestaran en els propers anys. Des del departament s’ha col·laborat en la definició de projectes, protocols i procediments per a la pre- venció, detecció i intervenció de les di- ferents problemàtiques i perfils socials i franges de població afectades. D’altra banda, i en relació amb l’entorn organitzatiu, ha estat un any de final de mandat i per tant, per una banda, de ba- lanç i d’adequació de la nova estructura organitzativa, i de l’altra de continuïtat en la realització de projectes tècnics i de progrés en el desenvolupament de la gestió del coneixement de l’organització. RECURSOS El pressupost executat del Departament de Planificació i Processos es detalla a la taula 4.1.1.1: Pel que fa als recursos humans el De- partament de Planificació i Processos ha comptat amb dues tècniques durant tot l’any, una tècnica fins al mes de maig i la cap del Departament. ACTIVITAT El Departament de Planificació i Proces- sos centra la seva activitat en tres grans àrees de treball: • Anàlisi i desenvolupament tècnic de models i processos de treball. • Gestió del coneixement i desenvo- lupament professional. • Planificació estratègica. 1. Anàlisi i desenvolupament tècnic de models i processos de treball Aquesta àrea de treball consisteix a: • Prestar suport tècnic i metodològic per elaborar models d’atenció social i projectes d’actuació per abordar les necessitats socials. • Elaborar anàlisis i propostes de mi- llora dels processos de treball. • Desenvolupar projectes, protocols i procediments, i donar suport en la seva implantació. L’any 2015 ressaltem els projectes se- güents: • Revisió del barem social per accedir a pisos d’inclusió per part dels Ser- veis Socials Bàsics (SSB) iniciat el 2013 i validat el 2014. Taula 4.1.1.1. Liquidació del pressupost Departament de Planificació i Processos, 2015 Capítol € % Personal 352.332,46 65,31 Béns i serveis 147.172,71 27,28 Transferències corrents 40.000,00 7,41 Total 539.505,17 100,00 107 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció de Planificació i Innovació L’any 2015 es realitza el seguiment i es fa una valoració sobre 69 casos derivats, on s’evidencia una valoració positiva del funcionament de l’instrument així com de les millores incorporades respecte al primer seguiment. • Protocol d’actuació davant de les situ- acions de maltractament a les persones grans. El resultat d’aquest treball ha estat l’elaboració d’un protocol per a l’actu- ació davant de les situacions de mal- tractament a les persones grans, que proporciona criteris per prevenir-les, detectar-les i intervenir-hi de forma més eficaç, oferint orientació, suport i res- postes d’atenció adequades. El 2015 s’ha desenvolupat el Pla de For- mació per a la implantació del protocol. Es van fer diferents edicions i encara falta per completar l’específica per als treballadors socials que es preveu per al 2016. Posteriorment s’han treballat els proce- diments específics per a la detecció i la derivació dels serveis següents: Casals de gent gran, Departament d’Urgènci- es i Emergències Socials de Barcelona (CUESB), Servei de Teleassistència i Ser- vei d’Atenció a la Dependència (SADEP) i una proposta de protocol específic d’actuació conjunta i complementació amb l’àmbit de Salut, i un altre amb la Guàrdia Urbana i Cossos de Seguretat. • Orientacions per promoure noves opor- tunitats davant de la diversitat de l’en- velliment a la ciutat de Barcelona. Durant el 2014 es va realitzar el docu- ment-estudi, amb col·laboració amb l’Institut de l’Envelliment, per analitzar els canvis que s’estan produint en les persones grans de la ciutat. Es tracta d’un document estratègic amb recoma- nacions i criteris útils per a la planifica- ció de recursos per a les persones grans. Durant el 2015 s’ha presentat i divulgat aquest document en algun districte, però encara no s’ha començat a aplicar com a document de planificació. • Projecte de millora del Protocol d’in- grés, estada i postingrés al SAUV. Des del Departament de Gent Gran (DGG) i el Centre d’Urgències i Emergències So- cials de Barcelona (CUESB) van demanar al Departament de Planificació un suport tècnic per elaborar el protocol d’Actuació dels Serveis Socials Bàsics per atendre persones en situació d’urgència que ac- cedeixen al Servei d’Atenció a les Urgèn- cies en la Vellesa (SAUV), i alhora revisar, actualitzar i fer propostes de millora en els processos de treball dels Serveis So- cials Bàsics per l’accés al SAUV durant tot el procés. S’han elaborat diferents documents de treball, que està previst validar a princi- pis del 2016: – L’atenció centrada en la persona gran en situació d’urgència social. Aquest document incorpora el marc conceptual de referència i la con- creció del procés d’actuació per tal de garantir la continua atenció a la persona gran en situació d’urgència social. – Protocol d’actuació dels Serveis Socials Bàsics en casos derivats al SAUV. Determina les indicacions es- pecífiques a seguir i que han de ga- rantir l’homogeneïtat a nivell ciutat. – Carta de serveis del SAUV per faci- litar la informació del serveis (drets Taula 4.1.1.2. Pla de Formació per a la implantació del protocol de maltractaments a persones grans a SSB Departament de Planificació i Processos, 2015 Edicions Participants Direccions CSS 2 40 Psicòlegs/logues 1 28 Treballadors/res socials 4 95 Total 163 108 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció de Planificació i Innovació i deures) a les persones grans i als seus familiars. – Formulari actualitzat del SAUV. • Processos clau de treball en el Servei especialitzat d’Infància i Adolescència: L’entrada del cas i l’estudi diagnòstic. La primera entrevista. Té com a objectiu sistematitzar i poder avaluar les intervencions dels Equips d’Infància i Adolescència en Risc (EAIA). Aquest projecte és un primer pas en la línia de la millora de l’atenció que es presta a les famílies i els infants en si- tuació de risc social a la ciutat de Bar- celona, i pretén sistematitzar el treball dels EAIA per tal de garantir l’equitat en l’atenció i l’eficiència en les intervenci- ons dels equips. Aporta elements per sistematitzar me- todològicament el procés d’entrada i di- agnòstic en base als requeriments tèc- nics i jurídics. Durant el 2015, s’ha realitzat el Mapa ge- neral de processos dels EAIA (processos clau, estratègics i de suport) i s’ha co- mençat a diagramar i treballar el primer subprocés: l’entrada del cas. 2. Gestió del coneixement i desenvolu- pament professional En l’Àrea de Drets Socials s’està pro- duint un canvi cultural en la manera d’entendre la formació i l’adquisició de coneixements. Els professionals han passat de ser consumidors de coneixe- ment, a ser actors generadors de conei- xement. L’aprenentatge es produeix en un nou escenari social i organitzatiu on crear i compartir coneixement i on de- senvolupar-se professionalment. En el món de la gestió pública s’està parlant cada vegada més que la cooperació és el requeriment necessari per a la creació de valor. Els processos d’aprenentatge es donen al posar en joc les persones, els escenaris i els continguts, els conei- xements i la informació. Les interaccions de les persones que formen una comuni- tat de treball són la base per fomentar la creativitat i la innovació. Dins d’aquesta àrea de treball es realit- zen les activitats següents: – Promoció de projectes de gestió del coneixement. – Formació i desenvolupament pro- fessional. – Actualització i manteniment del catàleg, gestor documental i web, re- alitzant funcions de curador de con- tingut. – Col·laboració amb les universitats, els col·legis professionals i d’altres fòrums acadèmics i professionals. Els projectes i actuacions més desta- cats de l’any 2015 han estat: • Banc d’Experiències i Bones Pràctiques (BBPP) Aquest té com a objectiu potenciar la participació activa de les persones tre- balladores i fer circular el coneixement de la nostra organització, tot promovent la difusió i l’intercanvi d’experiències provades i validades En l’actualitat el banc compta amb 29 bones pràctiques. La majoria són projec- tes adreçats a la ciutadania en els quals, a més de l’Àrea, hi participen altres ad- ministracions i entitats vinculades al tercer sector (set pràctiques s’adrecen a la població en general; quatre a famílies i infància; una a infància; tres a adoles- cència; una a joventut; cinc a població adulta; tres a persones grans, i cinc a l’organització interna). El 2015 s’han celebrat les II Jornades de reconeixement a les Bones pràctiques del 2014; així mateix es va editar el But- lletí 01 del Banc de Bones pràctiques i la infografia del Banc de Bones Pràctiques. • Gestió de continguts i dinamització del Portal del Professional. El catàleg de serveis Aquest projecte té com a finalitat garan- tir la qualitat (vigència, rigor, sistemàtica, terminis, etc.) dels continguts del Portal del Professional i, a la vegada, generar coneixement. El Catàleg ha estat de les seccions més consultades del Portal, ja que facilita la feina als professionals. • La informació al web de Serveis Socials A través d’aquest projecte es pretén fa- cilitar i donar a conèixer la informació en matèria dels serveis socials de l’Ajunta- ment de Barcelona. Això requereix una selecció de notícies i materials divulga- tius i l’actualització permanent del catà- leg de serveis. S’han assolit els objectius previstos de manteniment i vigència dels con- tinguts: facilitar la informació amb un llenguatge entenedor, apropar i facili- tar la informació del catàleg de l’Àrea i facilitar notícies i continguts tant per a població amb necessitats socials com per als professionals, el món acadèmic, etc. La mitjana de consultes mensuals en aquest web s’ha situat al voltant de les 14.000. • Pla de formació i desenvolupament professional del conjunt de l’Àrea de Drets Socials 2013-2015 Aquest pla recull una visió global i coor- dinada del desenvolupament professi- onal i formació de la Gerència de Drets Socials dels tres instituts adscrits: l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS), l’Institut Barcelona Esports (IBE) i l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD). A més, a partir del maig del 2015, s’incorporen a l’Àrea dos nous àmbits, amb plans de formació propis: l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB) i Habitatge. El conjunt de les accions formatives de l’Àrea, que inclou la Programació especí- fica de la gerència de l’IMSS i de l’IMPD, es pot veure a la taula 4.1.1.4: • Pla de Formació i desenvolupament professional de la Gerència de Drets So- cials Aquest Pla proposa una programació pròpia i específica per a la Gerència. Aquest any s’ha consolidat amb accions dissenyades a mida de les necessitats pròpies dels departaments i perfils pro- fessionals. Destaquem diverses accions: – Acompanyament amb accions for- matives al Pla de gestió del coneixe- ment i la capacitació en competènci- es digitals. Taula 4.1.1.4. Formació i desenvolupament professional de l’Àrea de Drets Socials Departament de Planificació i Processos, 2015 2014 2015 % d’increment Accions formatives i de desenvolupament professional 53 55 3,77% Places ocupades 1.456 1.308 -10,16% Hores invertides en formació 18.618 15.568 -16,38% Despesa total (€) 108.398,23 107.432,00 -0,89% Sessions de supervisió als equips CSS, SADEP, EAIA i CDIAPs1 nd 581 nd Import econòmic de les supervisions (€)1 nd 107.114,00 nd Nota: 1 Per a aquest 2015 s’inclouen les dades de sessions i cost que si bé no es tracta d’accions formatives pròpiament, formen part també del suport al desenvolupament professional. Taula 4.1.1.3. Activitat del Portal del Professional Departament de Planificació i Processos, 2015 2014 2015 % d’increment Professionals que disposen del Portal 2.063 2.239 8,53% Documents disponibles Gestió del Coneixement 750 951 26,80% Suport a la gestió interna 142 120 -15,49% Catàleg de serveis 814 1.032 26,78% Mitjana diària de consultes Gestió del Coneixement 13 17 30,77% Suport a la gestió interna 18 31 72,22% Catàleg de serveis 184 387 110,33% Descàrregues de documentació Gestió del Coneixement 4.763 6.630 39,20% Suport a la gestió interna 721 1.897 163,11% Catàleg de serveis 67.239 147.018 118,65% 110 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció de Planificació i Innovació – Suport al desenvolupament pro- fessional, tant pel que fa al reco- neixement dels professionals com a formadors interns, com al suport i acompanyament als equips de treball. – Formació en habilitats socials, de comunicació i optimització d’eines de gestió i programes ofimàtics. – Píndoles de formació aplicada. – Continuació del Pla de formació es- pecífic per a EAIA 2013-2016 i suport al rol directiu d’aquest col·lectiu. S’ha seguit treballant des de la visió or- ganitzativa de l’aprenentatge vinculat al lloc de treball i la implicació del cap de cada equip o departament i l’elaboració d’instruments comuns de seguiment i avaluació de la transferència del conei- xement adquirit. La taula 4.1.1.5 presenta els indicadors referents al Pla de formació específic per a la Gerència (PEG): • Projectes amb les universitats: recer- ques aplicades S’ha establert una xarxa de coneixement compartit entre universitats i els profes- sionals dels serveis d’atenció a les per- sones i famílies com un eix estratègic de l’Àrea de Drets Socials. Actualment hi ha en marxa quatre recer- ques aplicades en col·laboració amb la Universitat de Girona i la Universitat de Barcelona: - Intervencions psicosocioeducatives en famílies amb infants en risc en el marc dels Serveis Socials Bàsics. - Metodologia d’intervenció en per- sones amb conductes d’acumulació patològiques, en el marc dels Serveis Socials Bàsics. - Impacte de la violència masclista i els processos de recuperació en la infància i l’adolescència, en les ma- res i en les relacions maternofilials. Taula 4.1.1.5. Formació i desenvolupament professional de la Gerència de Drets Socials Departament de Planificació i Processos, 2015 % d’increment 2014 2015 2014-2015 Accions formatives Pla específic Gerència 28 20 -28,57 Edicions de les accions formatives 31 27 -12,90 Hores ofertes 377,5 261,5 -30,73 Hores invertides en formació1 6.454 4.108 -36,35 Places ocupades2 541 389 -28,10 Despesa (€)3 32.347 30.616 -5,35 Hores invertides per professionals de la Gerència en formació transversal de ciutat 825 1.165 41,21 Personal format de la Gerència (PEG+transversal de ciutat) 233 183 -21,46 Percentatge de persones que s’han format (PEG+transversal de ciutat)4 90% 73% -18,89 Mitjana d’hores de formació per professional (PEG+transversal de ciutat) 27,2 28,2 3,68 Notes: 1. Hores de cada acció del Pla Específic Gerència per assistents (inclouen professionals d’Àrea). 2. De les 389 places del 2015, 377 són exclusivament de la Gerència de Drets Socials. La resta són places ocupades per personal de la resta de l’Àrea, és a dir, formen part de cursos transversals gestionats per la Gerència. Així mateix s’han comptabilitzat només les places amb assistència superada (80%). 3. La despesa es correspon a accions finançades amb fons propis. La resta d’accions han estat finançades des de Recursos Humans centrals (formadors interns) o via AFEDAP. La despesa total de les 20 accions ascendeix a 35.307 euros. 4. Còmput 2014: sobre 259 total / Còmput 2015: sobre 250 total. 111 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció de Planificació i Innovació - Eficàcia del tractament psicosocial amb homes que exerceixen violència de gènere. Aquestes recerques s’han presentat en diferents congressos i fòrums professi- onals. • Pràctiques de professionals i altres re- lacions amb les universitats S’ha desenvolupat el Pla de Pràctiques de l’Àrea, sota la base de la coresponsa- bilitat en la formació de futurs profes- sionals i amb l’objectiu de promoure les pràctiques en el context de la Gerència. Amb l’objectiu d’innovar en les formes i procediments per obtenir millors re- sultats, tant en la formació dels futurs professionals com en les recerques o treballs, s’ha realitzat un treball de sen- sibilització amb els diversos departa- ments, la revisió i actualització dels con- venis amb les universitats, la previsió de projectes de col·laboració i l’establiment de canals de col·laboració de cara a fu- turs projectes o recerques (cinc alumnes en pràctiques). 3. Planificació estratègica Els principals projectes duts a terme el 2015 han estat: • L’elaboració d’una Guia pràctica per a la construcció, seguiment i avalua- ció dels Plans Municipals. • L’Informe de seguiment 2014 dels Plans: Infància, Persones Grans i Fa- mílies. • La posada en marxa d’un repositori integrat, mitjançant un sistema web, de seguiment dels plans. • L’aplicació del sistema de segui- ment i elaboració dels informes de seguiment 2014, per als plans: Infàn- cia 2013-2016, Persones Grans 2013- 2016 i Família 2013-2016. REPTES DE FUTUR PER AL 2016 Els principals reptes del Departament de Planificació i Processos per al 2016 són: En l’àrea de desenvolupament tècnic: • Desenvolupar models d’atenció i seguiment així com protocols, pro- cessos i procediments tècnics per als diferents perfils socials i sectors de població com ara l’atenció a les famílies amb infants en risc, tant des dels EAIA com des dels Serveis Soci- als Bàsics. • Continuar dissenyant serveis i pro- jectes de nova creació en funció de les noves necessitats i continuar el seguiment de projectes comprome- sos en els diversos àmbits. En l’àrea de la gestió del coneixement: • Continuar avançant en la Gestió del Coneixement de l’Àrea coresponsabi- litzant i implicant-hi tots els nivells de l’organització i incorporant nous actors com ara Salut, Habitatge i Edu- cació en els processos d’aprenen- tatge de l’Àrea. Promoure un nou Pla de Desenvolupament Professional i Gestió del Coneixement que emmar- qui tota l’acció formativa i processos d’aprenentatge i dinamització del co- neixement del conjunt de la Àrea de Drets Socials. • Continuar avançant en la nova ori- entació del Pla de Desenvolupament Professional i Aprenentatge, basat en l’aprenentatge en el lloc de treball, la transferència del coneixement a l’or- ganització, el treball col·laboratiu i el desenvolupament professional. • Promoure el Banc d’Experiènci- es i Bones Pràctiques, com a procés d’aprenentatge i de reconeixement dels professionals, promovent sessi- ons d’intercanvis i la presentació en diferents fòrums professionals. 112 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció de Planificació i Innovació • Consolidar el projecte de recerques aplicades i col·laboració estable amb els contextos acadèmics i uni- versitaris, ampliant el Pla de pràcti- ques per potenciar la col·laboració i coresponsabilitat en la formació de nous professionals, desenvolupant projectes i convenis estables amb les universitats i fòrums professionals per generar intercanvi i producció de coneixement així com cultura de recerca, sistematització i publicació dels avenços. • Avançar en el desenvolupament professional, promovent un conjunt de mesures i en especial l’ampliació de l’Equip de Formadors Interns (EFI) de l’Àrea. • Potenciar l’actualització, el contrast i la construcció de nou coneixement, mitjançant la posada en marxa dels Espai(s) d’Aprenentatge i Debat, en el marc del projecte Coneixement en els espais frontera de l’organització. En l’àrea de planificació estratègica: • Presentar els informes de segui- ment 2015 dels plans municipals per a la Infància, per a les Persones Grans i de Família i preparar el Balanç final dels tres plans. • Donar suport a l’elaboració dels nous plans municipals. • Valorar la utilitat i viabilitat del re- positori com a sistema integrat per als plans municipals. Carmina Català i Galofré Cap del Departament de Planificació i Processos Taula 4.1.1.6. Indicadors de producció de serveis. Departament de Planificació i Processos, 2015 2011 2012 2013 2014 2015 Formació i desenvolupament professional Pla específic de la Gerència de l’Àrea de Drets Socials Accions formatives - 7 18 28 20 Hores ofertes - 73 242 377,5 265,5 Hores invertides1 - 1.169 4.093 6.454 4.108 Col·laboració amb universitats Alumnes en pràctiques - 7 5 2 5 Recerques aplicades i projectes estables - 1 4 5 4 Universitats / Facultats amb col·laboració - 6 10 10 14 Processos de desenvolupament tècnic Projectes en curs - - 3 5 5 Productes - - 2 7 11 Altres projectes de gestió del coneixement Bones Pràctiques reconegudes - - 5 13 11 Projectes singulars de gestió del coneixement - - 2 5 3 1. Són el nombre d’hores de formació pel nombre de professionals assistents. 113 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció de Planificació i Innovació 4.1.2. DEPARTAMENT DE RECERCA I CONEIXEMENT MISSIÓ El Departament de Recerca i Coneixe- ment té com a missió la interpretació de la realitat social de Barcelona, dins el seu context metropolità i europeu, per orientar les intervencions públiques de les diferents direccions i/o àmbits de l’Àrea, així com oferir suport a les dife- rents unitats i serveis de l’Àrea a partir de la transformació de les dades d’en- torn, d’activitat i de recursos en infor- mació i coneixement. ENTORN Aquest any s’han continuat elaborant es- tudis sobre la realitat de diferents grups poblacionals i sobre el funcionament de diferents serveis. La difusió del material generat s’ha realitzat en format digital i a través del web de l’Observatori Social Barcelona i d’altres webs de l’Àrea de Drets Socials. Gran part de l’activitat del Departament s’ha orientat cap al suport a la gestió i als projectes estratègics dels instituts i direccions de l’Àrea posant èmfasi en el seguiment i monitoratge de l’activitat, en el desenvolupament i con- solidació de quadres de comandament, i en temes relacionats amb l’avaluació d’impacte dels serveis i la millora contí- nua. S’han continuat atenent les deman- des d’altres àrees centrals participant en taules transversals d’anàlisi i s’ha col·laborat en la realització de diferents estudis sobre l’impacte de la crisi en di- ferents col·lectius de la ciutat. RECURSOS El Departament ha disposat de 580.841,50 euros, dels quals 267.549,22 corresponen a despeses de personal, xi- fra que representa un 46% del total del pressupost. Pel que fa als recursos humans, l’any 2015, el Departament ha comptat amb quatre persones. Una cinquena persona adscrita està en comissió de serveis. ACTIVITAT La funció bàsica del Departament de Recerca i Coneixement s’orienta a donar suport a les direccions i els departa- ments de l’Àrea de Drets Socials, i també a elaborar productes orientats a la gene- ració i difusió de coneixement. 1. Generació i difusió de coneixement Durant el 2015 s’han realitzat els estudis i informes següents: • El capital social de la pràctica es- portiva dels barcelonins i barcelo- nines amb diversitat funcional, en col- laboració amb la Càtedra Ethos de la Universitat Ramon Llull. • Anàlisi d’un model de lleure nocturn alternatiu per a joves i proposta de la seva viabilitat a la ciutat de Barcelo- na, en col·laboració amb la Càtedra Ethos de la Universitat Ramon Llull. • Estudi sobre l’evolució comparada de la situació social a Barcelona 2011- 2014, en col·laboració amb la Funda- ción Ciudadanía y Buen Gobierno. • Enquesta de Serveis 2015 de l’Àrea de Drets Socials, on es recull infor- mació de la ciutadania sobre conei- xement, ús i valoració dels principals serveis que presta l’Àrea. • La discapacitat a Barcelona 2015: Persones amb reconeixement legal de discapacitat a la ciutat de Barcelona. Característiques i distribució territo- rial. • Estudi comparatiu de la despesa Social dels ajuntaments de l’àrea Taula 4.1.2.1. Liquidació de pressupost Departament de Recerca i Coneixement, 2015 Capítol € % Personal 267.549,22 46,06 Béns i serveis 313.292,28 53,94 Total 580.841,50 100,00 114 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció de Planificació i Innovació metropolitana de Barcelona, en col- laboració amb la Fundació Bosch i Gimpera. • Enquesta de Joves a la ciutat de Barcelona, en col·laboració amb la Direcció d’Estudis i Avaluació de la Gerència Adjunta de Projectes Estra- tègics. • Baròmetre d’Infància i Famílies, en col·laboració amb l’Institut d’Infància i Món Urbà. • Control de seguiment de l’Observa- tori de la Vulnerabilitat Social a Bar- celona (Anàlisi de la població jove de Barcelona i Focus Laboral), en col·la- boració amb l’empresa GAPS Política i Societat. • Avaluació de l’eina de recollida d’in- formació de projectes de salut comu- nitària, en col·laboració amb Estratè- gies de Qualitat Urbana. • Tancament, anàlisi i difusió de l’En- questa de Joves a la ciutat de Barce- lona, en col·laboració amb la Direcció d’Estudis i Avaluació del Gabinet Tèc- nic de Programació. • Proposta metodològica per a l’ela- boració d’un procés participatiu en l’àmbit de la salut, en col·laboració amb Estratègies de Transformació. El web de l’Observatori Social Barcelona ha estat un dels principals instruments per a la difusió dels productes elaborats pel Departament. Durant l’any 2015, el web ha rebut 3.262 visites, el 12,5% pro- venien de l’estranger, el 82% han estat realitzades des de fora de la xarxa cor- porativa, i l’11% de les sessions s’han fet a través de telèfons mòbils i tauletes. 2. Suport a altres departaments i direc- cions El Departament de Recerca i Coneixe- ment dóna suport a altres departaments de l’Àrea de Drets Socials i a altres àrees de l’Ajuntament. De l’any 2015 desta- quem: • El monitoratge, seguiment i elabo- ració de l’informe final del Pla d’Actu- ació Municipal 2012-2015. • El suport al Model de Gestió per Ob- jectius: manteniment i actualització dels indicadors d’activitat dels ser- veis i programes en l’aplicació Cognos DPO de gestió de dades, adminis- tració i actualització dels diferents perfils de les persones usuàries, i coordinació de formats i continguts juntament amb el Gabinet Tècnic de Programació. • L’elaboració, manteniment i difusió del quadre de comandament de la Gerència Municipal i de l’informe tri- mestral Fets rellevants. • L’actualització, manteniment i desenvolupament dels quadres de comandament de totes les direccions i departaments de la Direcció Execu- tiva de l’Àrea. • El manteniment, revisió i actualit- zació dels sistemes d’indicadors per al seguiment dels diferents Plans d’Actuació Municipal: gent gran, fa- mília, infància, igualtat d’oportuni- tats real i efectiva entre homes i do- nes, i inclusió. • El disseny, desenvolupament, actu- alització i manteniment de les eines de monitoratge i control de la deman- da, de l’activitat i del temps d’espera per accedir a una primera visita als Centres de Serveis Socials (CSS). • L’elaboració de diferents coefici- ents de distribució de recursos per assignar recursos als territoris de la ciutat en funció de la demanda i dels diferents perfils de població. • La coordinació, edició i publicació de la Memòria 2014 de l’Àrea de Drets Socials. 115 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció de Planificació i Innovació • La col·laboració en l’elaboració de l’informe anual de salut La salut a Barcelona de l’Agència de Salut Pú- blica, amb la redacció d’un article en l’apartat “Entorn econòmic i condici- ons de vida”. • La redacció del capítol “Qualitat de Vida” de la Memòria Socioeconòmica de Barcelona del Consell Econòmic i Social de Barcelona (CESB). • El Disseny del qüestionari sobre condicions de vida de les persones usuàries dels serveis socials muni- cipals en col·laboració amb l’Institut d’Estudis Metropolitans i la Universi- tat Pompeu Fabra. • L’Informe sobre el Centre de Serveis Socials Poble-sec: activitats i dades d’entorn. • El subministrament de dades, in- dicadors, informació i informes re- latius a les temàtiques i/o projectes següents: – Indicadors sociodemogràfics per a l’elaboració dels Programes d’Acció Social (PAS) dels 10 districtes. – Indicadors sociodemogràfics orga- nitzats per Centres de Serveis Soci- als i barris. – Indicadors sociodemogràfics per a l’elaboració de l’informe quadrimes- tral de l’Àrea i dels districtes. – Revisió, actualització i manteni- ment de la informació que conté l’apartat de Serveis Socials i Benes- tar Social de l’Anuari Estadístic de la ciutat de Barcelona. – Indicadors anuals d’activitat per a la Memòria del compte general de l’Ajuntament i per a l’Observatori de les Glòries. –Informe mensual sobre la Renda Mínima d’Inserció. REPTES DE FUTUR PER AL 2016 Els reptes del Departament de Recerca i Coneixement per al 2016 estan forta- ment determinats per la prioritat del nou Govern Municipal d’implantar un suport de renda d’emergència a la ciu- tat de Barcelona. En aquest sentit, hi ha la previsió de realitzar al llarg de l’any diversos estudis que ajudin a posar en marxa aquesta mesura: el cost de la vida a la ciutat considerant la cobertura de necessitats bàsiques amb imputació de l’habitatge i sense, el nivell de ren- da de les diferents tipologies de llars a la ciutat, el perfil socioeconòmic de les persones usuàries dels serveis socials municipals, etc. El Departament es proposa per a l’any vinent els objectius següents: • Continuar mantenint la col·laboració amb diferents projectes municipals; el monitoratge per al seguiment del PAM 2016-2019 i la construcció d’un indica- dor sintètic de desenvolupament/vul- nerabilitat social que ajudi a realitzar un seguiment de la situació dels 73 barris de la ciutat. • Seguir col·laborant en la implementa- ció i el monitoratge del nou model orga- nitzatiu per a l’elaboració de Projectes Individuals d’Atenció Social (PIAS) dins del marc de la Llei de la Dependència. • Reeditar la revista Barcelona Societat amb periodicitat semestral. Pep Gómez Garcia Cap del Departament de Recerca i Coneixement 116 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció de Planificació i Innovació Taula 4.1.2.3. Indicadors de producció dels serveis Departament de Recerca i Coneixement, 2015 % d’increment 2011 2012 2013 2014 2015 2011-20151 Estudis elaborats 3 4 6 7 9 200,00 Visites a la pàgina web2 - - - 2.476 3.262 31,74 Visualitzacions de la pàgina web2 - - - 5.713 6.748 18,12 Notes: 1. Els indicadors que no tenen disponible el valor del 2011 fan la comparativa d’increment amb el primer valor disponible. 2. El nou aplicatiu que s’ha posat en marxa a principis de l’any 2014 i que recull estadístiques sobre webs ha canviat la metodologia de càlcul. 117 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció de Planificació i Innovació 4.1.3 DEPARTAMENT DE GESTIÓ DE SISTEMES D’INFORMACIÓ MISSIÓ El Departament de Gestió de Sistemes d’Informació (GSI) té com a missió im- pulsar les tecnologies de la informació com a eina per millorar l’eficiència i efi- càcia del conjunt de l’organització de l’Àrea de Drets Socials. La seva directriu és la generació de co- neixement i la incorporació de les noves tecnologies al funcionament dels ser- veis. ENTORN Durant els darrers anys les qüestions d’entorn que més han incidit en aquest Departament han estat el seguiment i compliment de: • La Llei de serveis socials. • La Llei de protecció de dades (LOPD). • La Llei de la dependència (LAPAD) dins dels processos de gestió de l’aplicació de la llei. I durant l’any 2015: •La Llei de règim jurídic de les admi- nistracions públiques i del procedi- ment administratiu comú (LRJAP- PAC) en l’apartat de la interoperabili- tat, la capacitat dels sistemes infor- màtics per la interconnexió, el funcio- nament conjunt de forma compatible i l’intercanvi de dades. RECURSOS Pel que fa als recursos econòmics, el de- tall del pressupost executat l’any 2015 es presenta a la taula 4.1.3.1. L’equip humà del Departament de Gestió de Sistemes d’Informació està format per la cap del Departament, tres tècnics i dos suports. ACTIVITAT Durant l’any 2015 s’ha continuat organit- zant l’activitat sota el paraigua del Pla de Sistemes, que conforma un conjunt d’aplicacions informàtiques que perme- ten conèixer la realitat dels ciutadans i ciutadanes que s’adrecen als centres d’atenció. Des del GSI es mesuren les activitats que es fan amb els ciutadans i ciuta- danes tant a escala individual i familiar com a escala col·lectiva o grupal. Amb el coneixement d’aquesta realitat i amb la gestió de la informació podem conèixer quines necessitats té la població dins dels territoris, i adequar-hi els diferents recursos existents o crear-ne de nous. El Departament de Gestió de Siste- mes d’Informació dóna suport a l’Àrea de Drets Socials i intervé en les fases de definició, construcció i formació de les aplicacions de gestió, així com en el manteniment posterior de les ja im- plantades. El Departament també s’en- carrega de la formació específica del personal que utilitza les aplicacions, la gestió de les altes i les baixes i el man- teniment. D’altra banda, el Departament és l’en- carregat de subministrar i dissenyar per a tota l’organització tot tipus de dades, informes de gestió i indicadors necessa- ris que s’extreuen dels sistemes d’infor- mació construïts. Taula 4.1.3.1. Liquidació del Pressupost Departament de Gestió de Sistemes d’Informació. 2015 Capítol € % Personal 288.730,33 9,99 Béns i serveis 59.608,01 2,06 Transferències corrents 2.540.716,00 87,94 Total 2.889.054,34 100,00 118 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció de Planificació i Innovació En tot el seu funcionament el Departa- ment té present el criteri d’interopera- bilitat i intraoperabilitat. Consisteix a no demanar als ciutadans cap document acreditatiu del qual ja disposa qualsevol Administració pública, o dins de la nos- tra administració. L’activitat realitzada des del GSI s’orga- nitza sobre la base de cinc grans àrees: 1. Desenvolupament i implantació de projectes nous. 2. Manteniment de projectes ja exis- tents. 3. Suport als professionals en dos àmbits: – Formació i gestió. – Manteniment de les persones usuàries de les aplicacions dels sis- temes d’informació. 4. Realització d’informes, consultes de dades i construcció d’indicadors ad hoc. 5. Recepció i resolució d’incidències. 1. Desenvolupament i implantació de projectes nous • Aplicació del Sistema d’Informació d’Atenció Social (SIAS) A aquesta aplicació s’hi relacionen la resta d’aplicacions que formen part del Pla de Sistemes. Al llarg del 2015 s’han desenvolupat les accions noves se- güents: - Incorporació de millores per facili- tar als professionals la introducció de dades en el procés d’atenció i en els traspassos amb recursos oberts. - Assessorament a la nova funcio- nalitat d’interoperabilitat, que per- met als professionals obtenir dades d’altres administracions que només poden ser consultades per l’Institut Municipal de Serveis Socials, i l’Ins- titut Municipal de Persones amb Dis- capacitat (IMPD) dels expedients que tramiten. - Suport als professionals en la incor- poració i posada en marxa del projec- te Usuari de l’IMPD al SIAS. • Aplicació Agenda de Gestió L’Agenda de Gestió i Cita Prèvia és un sistema integrat per tres components que interactuen entre si, relacionats i in- terdependents: - L’Agenda de Gestió, que tramita els dietaris dels professionals i l’atenció al taulell dels Centres de Serveis So- cials (CSS), els Centres dels Equips d’Atenció per a la Infància i l’Adoles- cència (EAIA), el Centre d’Urgències i Emergències Socials (CUESB), el Ser- vei d’Atenció a Persones Sense Sostre (SPSS) i els serveis dels Punts d’In- formació i Atenció a la Dona (PIAD). El nombre de dietaris gestionats per l’aplicació ha estat de 820. La mitjana diària de cites programa- des durant el 2015 va ser de 1.230 per a totes les agendes dels serveis es- mentats. - El Dispositiu d’Atenció Telefònica Centralitzat (DATC) és un servei tele- fònic extern disponible per als Ser- veis Socials Bàsics que, entre altres funcions, atén les trucades dels CSS i programa i cancel·la determinats ti- pus de cites. - Dispensador de tiquets als CSS que identifica i confirma l’arribada d’un ciutadà amb o sense cita prèvia i li assigna un torn d’atenció al mostra- dor. Durant el 2015 s’ha continuat desenvo- lupant el projecte de millora de l’aplica- ció Agenda de Gestió, ja iniciat el 2013, i que té com a objectiu general, facilitar i 119 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció de Planificació i Innovació agilitzar la feina dels professionals dels serveis CSS, SPSS, PIAD, EAIA i CUESB i completar algunes de les funcionalitats actualment disponibles com ara: - Adaptar l’aplicació Agenda a la ges- tió del projecte Viatges de la Gent Gran i a la programació de les entre- vistes a les persones usuàries recep- tores del recurs d’ajuda econòmica Targeta moneder Infància. - Completar la funcionalitat de la re- programació per a tots els tipus de visita possibles, incloent-hi les cites multiexpedient i multicentre. - Ampliar la possibilitat d’enviament de SMS per a tots els tipus de cites i d’administrar la periodicitat. - Millorar la visualització dels dieta- ris setmanals. - Millorar la disponibilitat del tipus de cites per la DATC amb la visualització de més dies mostrats a les pantalles. - Fer el disseny tècnic del protocol del DATC pel servei del PIAD. Aquest pro- tocol es basa en la centralització de l’atenció telefònica dels centres PIAD: citació, cancel·lació i creació de nous expedients des d’un sol punt de re- cepció de trucades extern als centres. • Aplicació Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) L’aplicació del SAD permet la tramitació dels expedients amb recursos propis del Servei i gestiona la prescripció dels re- cursos d’atenció personal domiciliària, neteja de la llar i servei d’Àpats a Domici- li, així com la facturació i copagament. El circuit integrat en l’aplicació està format per tres mòduls principals: els circuits de petició, facturació i copagament. Els projectes desenvolupats han estat di- rigits a millorar les funcionalitats que ha- vien quedat obsoletes i integrar a l’apli- cació els serveis de SADEP i dels CSS. • Aplicació Servei a la Dependència (LAPAD ) L’aplicació Servei a la Dependència gestiona la tramitació de la Llei de De- pendència de les persones usuàries de l’Ajuntament de Barcelona, els expedi- ents des del moment de la sol·licitud fins a l’elaboració del PIA i el seu seguiment. La tramitació de la Llei de dependència compta amb diverses fases: 1. De registre o entrada de sol·licituds (CSS). 2. De valoració i resolució per l’Insti- tut Català de Serveis Socials (ICASS). 3. Del Programa Individual d’Atenció i del seu seguiment (ICASS i CSS). • Aplicació Menjadors Socials Aquesta aplicació permet registrar els àpats servits i el nombre de persones usuàries dels menjadors socials. Des del GSI s’ha fet l’acompanyament mitjan- çant el suport i l’assessorament als nous professionals perquè puguin utilitzar l’aplicació informàtica dels menjadors en les millors condicions. S’ha implementat una nova versió de l’aplicació amb els evolutius i millores següents. En el cas dels Àpats en Companyia: - Incorporació d’un avís en l’aplicació, quan la persona usuària és menor de 65 anys o 60 anys i té alguna disca- pacitat. - Possibilitat d’informar de més d’un motiu de demanda. - Possibilitat de tramitar una deman- da a dos menjadors diürns a la vega- da (un en llista d’espera i l’altre amb plaça fixa). - Possibilitat d’escollir si té nivell de 120 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció de Planificació i Innovació renda Exempt, amb import 0 euros. - A partir d’ara la durada de la petició de la demanda pot ser superior a 180 dies. Per a tots els tipus de menjadors: - Mostra a la pantalla de renovació dels nous camps de nivell de renda i import a pagar. - Nova consulta d’edat de les perso- nes usuàries. - Possibilitat de guardar i consultar les dades del professional que ha creat la demanda i del referent. - Possibilitat de fer el registre d’àpats, setmanalment. - Possibilitat de saber les places va- cants dels menjadors. • Aplicació Ajuts econòmics Aquesta aplicació gestiona tots els ajuts econòmics que es concedeixen als 40 CSS i als nou serveis per a persones sen- se sostre. El seu objectiu és millorar la gestió dels ajuts, del pressupost i l’ex- plotació de la informació. Durant l’any 2015 s’han tramitat 127.051 ajuts econòmics i s’ha incorporat un nou flux de tramitació a l’aplicació d’ajuts econòmics per gestionar la Targeta mo- neder Infància. Des del GSI s’ha fet el seguiment i el suport als diferents professionals que l’han d’utilitzar. • Aplicació Servei de Teleassistència Permet als professionals de diverses ad- ministracions, entitats i serveis emetre, registrar i gestionar les sol·licituds de Teleassistència. Actualment hi accedeixen els professio- nals dels 40 CSS de Barcelona, 69 equi- paments de l’Àrea Bàsica de Salut de Barcelona (ABS), 10 programes d’Aten- ció Domiciliària i Equips de Suport (PA- DES), 26 Habitatges amb Serveis per a la Gent Gran (durant l’any 2015, s’han in- crementat en tres respecte de l’any an- terior), l’Oficina d’Atenció Ciutadana de Sant Miquel (OAC), Mutuam, Càritas, tres hospitals i el Centre d’Urgències i Emer- gències Socials de Barcelona (CUESB). Durant aquest 2015 s’han implementat una sèrie d’evolutius per millorar la uti- lització de l’aplicació com: - La incorporació d’un avís per evitar duplicitat d’expedients, (si existeix un expedient obert a la mateixa adre- ça, l’aplicació avisa i no permet con- tinuar la tramitació). - La incorporació d’una nova pesta- nya per a la gestió del nucli de convi- vència, amb més informació sobre el convivent. - La possibilitat de fer consultes sobre la instal·lació de dispositius perifè- rics, com ara detectors de gas, de fum, detectors de passivitat i d’obertura de porta, assignats a un expedient. Des del GSI s’ha donat suport en forma de formació. També s’ha acompanyat els professionals i s’han recollit les incidèn- cies en la posada en marxa d’aquests evolutius. • Portal del Professional Ofereix un entorn de treball on estan dis- ponibles totes les eines i la informació necessària per a tots els i les professi- onals de l’Àrea de Drets Socials: aplica- cions informàtiques, catàleg de serveis, biblioteca de documents, tramitació de gestions de recursos humans, accés als webs d’altres institucions i administra- cions, tramitació de certificats del Padró i l’Agència Tributària, etc. El Portal assegura la qualitat, la perti- nència i l’actualització de la informació 121 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció de Planificació i Innovació publicada, constitueix una eina de co- municació i facilita el debat, la reflexió i la gestió de les incidències generades. Durant l’any 2015 s’hi inclouen nous en- llaços que permeten fer mer més àgil i còmoda la feina diària dels professio- nals. • Nova Xarxa Social Col·laborativa Durant l’any 2015 es va liderar des del Departament de GSI, el projecte pilot de la nova Xarxa interna social. L’objectiu és generar, compartir i ordenar el conei- xement col·lectiu dels professionals de l’Àrea. - S’han creat tres comunitats pilot: un grup de coordinació tècnica de psicòlegs, un grup d’Atenció Grupal de Cuidadors i un grup Compartir Co- neixement (CO2). - S’ha fet el seguiment a les noves comunitats pilot, amb sessions de presentació de l’eina, sessions pràc- tiques sobre el funcionament i cor- recta utilització i el suport directe i continu a cada professional partici- pant. - S’ha consolidat el Comitè i les se- ves funcions: el comitè serà el màxim òrgan de govern de la xarxa per tal de mantenir-ne l’ordre i el bon funciona- ment i garantir-ne el bon ús. - S’ha validat el document Governan- ça i la guia i llibre d’estil. - S’han establert els tipus de comu- nitat, els processos del projecte, l’es- tructura i els perfils, i els indicadors de seguiment. • Aplicació Servei d’Atenció, Recupera- ció i Acollida (SARA) S’ha fet el seguiment del projecte d’in- formatització del Servei i s’han realitzat 10 informes nous (sense publicar a l’eina Cognos). • Aplicació Servei d’Atenció Socioedu- cativa (SAS) - Direcció del Programa de Dona S’han desenvolupat millores en certes funcionalitats, entre les quals desta- quem les millores en la cerca i en la re- organització dels informes de coordina- cions fent un resum dels indicadors i de la situació al carrer. • Aplicació Punt d’Informació i Aten- ció a les Dones (PIAD) i Aplicació Servei d’Atenció als Homes (SAH) S’han incorporat millores per facilitar als i les professionals la introducció de les dades en el procés d’atenció. Des del GSI s’han generat 16 informes de gestió a Cognos per a aquest servei. S’han resolt dubtes de funcionament. També s’ha donat suport i acompanya- ment en la utilització de l’aplicació. • Aplicació Serveis per a Persones Sense Sostre (SPSS) Permet la gestió de centres d’àmbit ciu- tat i equipaments del Servei a les Perso- nes Sense Sostre. Està interrelacionada amb l’aplicació SIAS, en la qual residei- xen les dades comunes per a tots els serveis, i amb l’aplicació Agenda, amb què es gestiona l’activitat dels professi- onals. Durant l’any 2015 s’han realitzat tasques de manteniment sobre l’aplicació SPSS. S’ha incorporat a l’aplicació el servei Pri- mer la Llar (Housing First) i durant l’últim trimestre de l’any s’ha iniciat un projecte de millora de l’aplicació SPSS i la seva relació amb SIAS i Agenda, recollint les necessitats manifestades pels professi- onals. • Aplicació per al Servei d’Atenció als Im- migrants, Emigrants i Refugiats (SAIER) És una aplicació on resideixen les da- des específiques del Servei i que està interconnectada amb l’aplicació SIAS i l’agenda SAIER. Durant l’any 2015, s’han implementat els canvis proposats durant l’any 2014 pel Servei SAIER, per adaptar les apli- cacions a la nova orientació del servei cap a la mobilitat internacional. Això ha comportat incorporar a l’aplicació SAIER la funcionalitat de derivació pel Servei d’Informació. • Eina d’explotació de les dades Cognos Els serveis de l’Àrea que actualment disposen dels seus propis informes pu- blicats a l’eina Cognos es presenten a la taula 4.1.3.2. - Un fitxer Excel per a l’explotació de les dades dels servei de Menjadors Socials que s’han extret directa- ment de la base de dades del Servei d’Atenció Domiciliària en temps real i visualització de l’històric. - Una nova eina de gestió d’informes per al Departament de GSI, per tal d’emmagatzemar i controlar les peti- cions i extraccions d’informes de les diferents aplicacions, amb més faci- litat. - L’adaptació de les aplicacions SA- IER i l’eina d’explotació del Cognos a la nova orientació del servei. 2. Manteniment de projectes ja existents • Manteniment i millora de les aplicaci- ons corporatives S’ha fet el manteniment de les apli- cacions: Servei d’Informació d’Aten- ció Social (SIAS), Agenda de gestió del professional, Portal del Professional, Dependència, Servei d’Ajuda a Domi- cili, Ajuts Econòmics, Teleassistència, Menjadors, Sense Sostre, SAIER, Agen- da SAIER, eina d’explotació de dades Cognos i el Servei d’Atenció Socioedu- cativa (SAS). Aquest manteniment inclou la gestió d’incidències notificades pels professi- onals socials, correctius de les aplicaci- ons, administració de permisos d’accés i suport en la usabilitat. Dels projectes ja existents s’han rebut 6.377 incidències generades per les aplicacions, de les quals se n’han resolt 6.100. També s’han rebut 268 consultes i propostes de millora (taula 4.1.3.3). Les incidències no resoltes estan pen- dents de correccions a les aplicacions afectades. Actualment hi ha prop de 1.850 perso- nes usuàries de les aplicacions informà- tiques gestionades des del GSI i s’han tramitat 1.068 peticions de canvi de per- Taula 4.1.3.2. Informes elaborats Departament de Gestió de Sistemes d’Informació, 2015 Centres de Serveis Socials (CSS) 6 Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (EAIA) 0 Menjadors Socials 9 Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) 3 Servei d’Atenció als Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER) 6 Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida (SARA) 10 Servei per a Persones Sense Sostre (SPSS) 3 Punts d’Informació i Atenció a la Dona (PIAD) 16 Servei d’Atenció telefònica (TAD) 4 Total 57 • Eines de suport elaborades pel Depar- tament de Gestió de Sistemes d’Infor- mació: S’han creat: - Un fitxer Excel per a l’explotació de dades del servei d’Àpats a Domicili (serveis, unitats, expedients), extre- tes directament de la base de dades del SAD en temps real i visualització de l’històric. - Una nova base de dades de Recur- sos Humans (RH), en fase inicial, que contindrà noves funcionalitats i mi- llora en les eines i s’adaptarà al nou sistema SAP. 123 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció de Planificació i Innovació misos a professionals (altes, baixes i trasllats) durant aquest any. Pel que fa a la informació i suport, des del Portal del Professional s’han publi- cat un total de 498 notícies i documents. •Manteniment i millora d’eines de su- port elaborades en el Departament no corporatives S’ha portat a terme el suport i les millo- res en l’eina basada en Excel per al regis- tre de queixes dels ciutadans, provinent de l’aplicació Incidències, Reclamacions i Suggeriments (IRIS) i de les preguntes de grups o demandes del Síndic. Aques- ta eina, la utilitza la Direcció d’Acció So- cial i proporciona informes automàtics amb períodes variables. S’ha realitzat un suport i millores a l’aplicació Dependència per al registre de Plans individuals d’Atenció (PIAS), així com el control i la gestió interna del Departament. S’ha fet el manteniment del fitxer Ex- cel Servei d’Atenció Domiciliària (SAD), Atenció Personal (AP) i Neteja (NET). En relació amb l’aplicació per al registre de residència al municipi, importació de dades de fitxers Excel i manteniment de plantilles. Pel que fa a l’eina Localitzador de Per- sones (LOPE), s’hi han introduït millores relatives a les funcionalitats del mante- niment de taules, formularis i noves mi- llores per les persones usuàries. 3. Suport telefònic, presencial, telemà- tic i formació al professional El suport als professionals proporcionat pel Departament de Gestió de Sistemes d’Informació se centra en els blocs se- güents: • Suport diari telefònic, presencial i telemàtic a les persones usuàries de les aplicacions. • Gestió dels accessos a les aplica- cions, proporcionant els permisos apropiats segons el perfil del profes- sional i el centre o centres on ha de treballar. • Formació dels professionals so- bre la usabilitat de les aplicacions: durant l’any 2015 s’han dut a terme accions formatives i de suport a pro- Taula 4.1.3.3. Gestió d’incidències Departament de Gestió de Sistemes d’Informació, 2015 2014 2015 % d’increment Incidències ateses 5.022 6.377 26,98 Incidències resoltes 4.870 6.100 25,26 Percentatge d’incidències resoltes (%) 96,97 95,96 -1,04 Consultes i propostes de millora 214 268 25,23 Taula 4.1.3.4. Sessions formatives Departament de Gestió de Sistemes d’Informació, 2015 Curs Col·lectiu Edicions Participants Hores/curs Total hores SIAS-Agenda-Portal Treballadors/es socials, educadors/es, UGA1, psicòlegs/logues 9 42 5 45 Sense Sostre Directors/es, tècnics/ques, professionals 4 35 3 12 SAIER 5 50 3 15 Total 18 127 72 1. Unitat de Gestió Administrativa (UGA) fessionals nouvinguts, professionals que necessitaven reforç o bé per mo- bilitat de professionals (taula 4.1.3.4). 4. Realització d’informes i consultes de dades Durant l’any 2015 s’han publicat 349 in- formes, de caràcter setmanal, mensual, trimestral o anual. Pel que fa a les pe- ticions d’informació puntual, s’han re- collit i donat resposta a un total de 312 peticions. Les peticions corresponen a dades que no poden ser extretes direc- tament per les i els professionals. - Facilitar la innovació dels processos i dels projectes. - Valorar el saber i l’expertesa dels pro- fessionals. - Millorar la comunicació interna, per in- crementar la satisfacció dels professio- nals. - Potenciar els canals de circulació de la informació. - Obrir espais (àgora dels professionals) on conversar i compartir informació. - Millorar la comunicació externa de la institució. - Promoure un increment de visibilitat del conjunt de l’Àrea de Drets Socials com a model de referència en la seva matèria. • Engegar la nova Xarxa Social per a tota l’organització, que permetrà: - Crear grups de treball, comunitats, de caràcter temàtic i estructural. - Publicar els continguts de consulta pú- blica o privada. - Compartir i coescriure documentació. - Compartir i coordinar projectes. - Facilitar la conversa i l’intercanvi d’ex- periències professionals. - Crear sessions de debat amb experts. - Crear espais per guardar i consultar la documentació consolidada per a l’orga- nització. - Crear espais personalitzats. • Posar en marxa el Dispositiu d’Atenció Telefònica Centralitzada (DATC) per als centres Punts d’Informació i Atenció a les Dones (PIAD). • Adaptar l’aplicació del servei Àpats a REPTES DE FUTUR PER AL 2016 Per al 2016 es plantegen els projectes següents: • Posar en marxa el nou Portal del Pro- fessional. Aquest projecte és clau i es- tratègic i està fonamentat en quatre punts: compartir coneixement, treball col·laboratiu, connexions i relacions de treball productiu estable amb xarxes de coneixement extern i el saber en marxa. Tenen com a objectius: - Proveir els professionals i serveis de coneixement productiu per dur a terme la seva feina. Taula 4.1.3.5. Tipus d’informe Departament de Gestió de Sistemes d’Informació, 2015 Informes requerits periòdicament 394 Informe de Dependència 67 Informe del Servei d’Atenció Domiciliària 128 Informe Cognos 199 Nous desenvolupaments requerits 312 Consultes dades SIAS 157 Consultes dades Dependència 47 Consultes dades Servei d’Atenció Domiciliària 33 Consultes/Informes Cognos 65 Consultes dades ( Vincles, Àpats en Companyia) 10 Total informes i consultes 706 125 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció de Planificació i Innovació Domicili al nou plec d’àpats 2015. In- cloure a l’aplicació nous camps neces- saris per millorar el control de la gestió del pressupost d’aquests àpats i im- plementar un nou informe general de la gestió del Servei. • Adaptar els serveis d’atenció personal i neteja del SAD al nou plec d’àpats 2015. • Posar en marxa, per tots els professi- onals de l’Àrea, quatre càpsules forma- tives: Portal del Professional, Sistema d’Informació d’Atenció Social, Agenda de Gestió i el seu manteniment de plan- tilles i dietaris. Aquesta formació en lí- nia té com a objectiu proporcionar els coneixements necessaris als professi- onals de nova incorporació en la tasca diària en relació amb els programes in- formàtics. • Crear noves càpsules formatives sobre temàtiques relacionades amb les TIC de l’Àrea que permetin als professionals re- soldre dubtes sobre els sistemes infor- màtics tan àgilment com sigui possible i amb continguts de qualitat. • Crear nous evolutius de totes les apli- cacions actualment en producció. • Respecte al Projecte Millorar el fun- cionament actual del formulari WEB de l’Acord Ciutadà, simplificar el circuit d’alta d’entitats i persones adherides a l’Acord, facilitant la comunicació amb les Entitats i les persones adherides a l’Acord i automatitzar l’entrada d’infor- mació a través dels formularis i l’explo- tació de dades. Carmen Rueda Palenzuela Cap del Departament de Gestió de Siste- mes d’Informació Taula 4.1.3.6. Indicadors de producció dels serveis Departament de Gestió de Sistemes d’Informació, 2015 % d’ increment 2011 2012 2013 2014 2015 2011-20151 Aplicacions informàtiques en manteniment - 14 17 17 17 21,43 Projectes nous - - 30 29 4 -86,67 Sessions de presa de requeriments de millora de les aplicacions - - 74 81 76 2,70 Sessions de validacions i proves de les noves versions de les aplicacions - - 37 39 35 -5,41 Incidències ateses - 6.350 5.753 5.022 6.377 0,43 Percentatge incidències resoltes (%) - 96,57 98,02 96,97 95,66 -0,94 Consultes i propostes de millora - 184 232 214 268 45,65 Unitats de formació - 74 76 58 72 -2,70 Participants en les sessions de formació - 159 129 107 127 -20,13 Persones usuàries de les aplicacions - 1.713 1795 1799 1.850 8,00 Peticions de canvi de permisos d’accés - 542 879 864 1.068 97,05 Publicació de notícies i documentació al Portal del Professional - 156 198 312 498 219,23 Visites al Portal del Professional - 331.233 351.391 396.528 452.000 36,46 Informes requerits periòdicament - 330 397 444 394 19,39 Consultes de dades - 80 84 133 312 290,00 1. Els indicadors que no tenen disponible el valor del 2011 fan la comparativa d’increment amb el primer valor disponible. 126 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció de Planificació i Innovació 4.1.4 DEPARTAMENT DE COMUNICACIÓ MISSIÓ El Departament de Comunicació té com a missió incrementar el coneixement de les polítiques socials i dels serveis que es promouen des de l’Àrea per a la ciu- tadania. El propòsit és incidir en les percepci- ons dels grups d’interès a través d’una comunicació proactiva, mitjançant la planificació, l’organització i la gestió de la informació de l’Àrea, fent prevaler la imatge corporativa en la seva globalitat. L’objectiu final és el de facilitar informa- ció d’utilitat dels serveis municipals a la ciutadania i fer augmentar l’impacte positiu i la reputació de l’Ajuntament de Barcelona, com a responsable d’aquests serveis. ENTORN Atès el context socioeconòmic en el qual encara estem immersos, el Departament de Comunicació ha posat especial èmfa- si a explicar totes les accions que s’han engegat per atendre les necessitats de persones i famílies de Barcelona que es troben en situacions de dificultat. S’ha fet un esforç per explicar mesures extraordinàries, com la creació d’un fons destinat a la concessió d’ajuts a 7.500 infants menors de 16 anys per cobrir necessitats bàsiques d’alimentació, hi- giene i material escolar, i l’augment de les beques per garantir que cap infant pateixi mancances durant les vacances d’estiu. També s’ha destinat una important part del pressupost a donar a conèixer els mecanismes per combatre la pobresa energètica i les primeres mesures per a l’emergència en matèria d’habitatge. Finalment cal incidir en el canvi de go- vern en les últimes eleccions municipals, al maig del 2015, que obre un nou con- text polític en el qual s’aposta per posar a l’abast de les persones els mitjans ne- cessaris per cobrir les necessitats bàsi- ques, entre les quals es troben els costos derivats del manteniment dels submi- nistraments de la llar, la creació d’un ajut que permeti tenir una vida digna als resi- dents de Barcelona, un pla per impulsar el desenvolupament integral dels barris vulnerables del Besòs, un nou model dels serveis socials, un pla d’habitatge i un pla d’acció per a la reducció de les desi- gualtats socials, entre d’altres. RECURSOS La taula 4.1.4.1 mostra la liquidació del pressupost 2015 del Departament de Comunicació. Taula 4.1.4.1. Liquidació de pressupost Departament de Comunicació, 2015 Capítol € % Personal 292.719,48 34,55 Béns i serveis 554.440,67 65,45 Total 847.160,15 100,00 Pel que fa als recursos humans, el Depar- tament ha comptat amb sis persones, de les quals un 66,67% són dones. ACTIVITAT El Departament de Comunicació és res- ponsable de l’estratègia comunicativa i de les campanyes de comunicació que tenen relació amb tots els àmbits d’ac- tuació de l’Àrea. L’any 2015 les actuacions comunicatives prioritàries han estat: • Dur a terme una campanya de co- municació per a l’eradicació de la vi- olència masclista amb l’objectiu de coresponsabilitzar la ciutadania de Barcelona en la seva eradicació. Sota el lema Som una ciutat que rebutja la violència masclista, la campanya ha incidit en l’orgull i el compromís de pertànyer a una ciutat amb valors, que creu en la igualtat de drets i opor- tunitats independentment del gènere. 127 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció de Planificació i Innovació • Informar sobre la posada en mar- xa d’un Punt d’Atenció a la Pobresa Energètica als districtes de Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí per a les famílies que tenen dificultats econòmiques i laborals i que viuen en habitatges en males condicions. Aquesta campanya va implicar els tres districtes i les seves entitats perquè utilitzessin els seus canals de comunicació per fer d’altaveus (centres de serveis socials, associa- cions de veïns, centres cívics, espais de gent gran, biblioteques, tècnics de barri i Departament de Comunicació). • Apropar els serveis socials a la ciu- tadania amb accions adreçades es- pecialment als col·lectius més vulne- rables per lluitar contra la pobresa. S’ha posat èmfasi en les comunicaci- ons per garantir una alimentació ade- quada (Targeta Barcelona Solidària), i en l’ocupació per facilitar l’accés al mercat laboral (Projecte Làbora), en- tre d’altres. A nivell general s’ha cre- at material imprès, s’han utilitzat els canals en línia, com webs, butlletins informatius i xarxes socials munici- pals i externes, i s’han dut a terme diverses accions en premsa. • Donar continuïtat a les campanyes anuals de referència (Vacances d’es- tiu per a infants i adolescents, Viatges per a la gent gran, Informa’t per triar l’itinerari acadèmic, Antirumors, Cicle de cinema D Barcelona “La força del talent”, etc.). Més enllà de l’execució de campanyes, el Departament de Comunicació també és l’encarregat de la gestió de la informa- ció, la imatge corporativa, la producció editorial i gràfica, l’atenció a la ciutada- nia, la comunicació digital i les relacions externes i protocol·làries del sector. Per dur a terme tot això, el Departament or- ganitza la seva activitat en quatre grans blocs, que són: 1. Producció gràfica, publicacions i publicitat 2. Relacions externes i protocol 3. Comunicació digital 4. Comunicació interna 1. Producció gràfica, publicacions i pu- blicitat Tot i continuar amb l’augment i la millora (arxius accessibles) de les publicacions distribuïdes digitalment, la producció en paper es manté per a molts dels produc- tes de l’Àrea. En especial els adreçats a col·lectius en què l’ús d’Internet encara no és massiu (gent gran). Cal esmentar la normalització, edició, correcció i traducció a múltiples idiomes (català, castellà, anglès, francès i també urdú, entre d’altres) que es fa de molts dels productes de comunicació (34 uni- tats). S’ha gestionat l’aparició d’articles en la premsa escrita per donar visibilitat als diferents serveis de l’Àrea (Habitatge, Dona, Gent Gran, Joventut, Immigració, Serveis Socials, Infància, etc.). Respecte a les intervencions radiofòniques cal destacar la col·laboració periòdica amb Ràdio Teletaxi (28 espais, dues o tres in- tervencions mensuals). 2. Relacions externes i protocol Pel que fa a les relacions externes i pro- tocol, s’han incrementat els actes orga- nitzats directament per l’Àrea passant dels 22 de l’any 2014 a un total de 29 l’any 2015. I tot això sense detriment del suport continuat que l’Àrea ha donat a actes de tercers, amb diferent grau d’implicació (105 actes aquest any). En aquest apartat cal destacar: • La participació de l’Àrea en mostres amb l’objectiu de donar a conèixer serveis i productes municipals com FiraGran. • El suport en l’organització d’esde- 128 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció de Planificació i Innovació veniments: jornades, conferències, actes lligats a la IV Convenció de la gent gran, la cloenda de l’Any de la Família, la Festa de la Infància i el Concert de Nadal, entre d’altres. • El recolzament a les celebracions dels dies internacionals. Entre d’al- tres de les Víctimes de l’Holocaust, per a l’Eliminació de la Discriminació Racial, del Poble Gitano, del Refugiat, de la Diversitat, per a l’Eradicació de la Violència vers les Dones i dels Drets Humans. • El lliurament de premis: Maria Au- rèlia Capmany, Salut laboral, Consell Municipal de Benestar Social als mitjans de comunicació, Barcelona a l’empresa innovadora en conciliació i temps, i Consell Municipal d’Immi- gració. • El suport en l’organització d’activi- tats com la donació de sang a les bi- blioteques, la campanya Cap nen sen- se joguina i els cicles de cinema: dels Drets dels Infants i la Força del Talent. • El suport als actes i accions lligats a Fira de Consum Responsable, d’Eco- nomia Social i Solidària. 3. Comunicació digital El portal de l’Àrea de Drets Socials ha crescut fins als 67 webs associats a de- partaments i projectes de referència. Cal tenir en compte el canvi organitzatiu de l’Ajuntament que ha afectat l’estruc- tura de l’Àrea; temàtiques de drets civils, temps i qualitat de vida, interculturalitat i esports han marxat a altres àrees, i les d’educació i habitatge ara formen part de Drets Socials. Aquests canvis han afectat directament el mapa digital de l’Àrea i han modificat a l’alça el nombre de webs que es coordinen. Aquest any destaquem com a projectes duts a terme: • Nou web de l’Àrea de Drets Socials i posterior adaptació a la nova organit- zació (http://ajuntament.barcelona.cat/ dretssocials), que inclou la creació d’un nou microlloc web de la temàtica d’habi- tatge (www.bcn.cat/habitatge). • Nou web de la campanya Som una ciu- tat que rebutja la violència masclista (www.barcelona.cat/bcnantimasclista). • Reformulació de dos webs de referèn- cia de Joventut, el web del Visual Sound (www.bcn.cat/visualsound), un espai d’exhibició i plataforma de promoció per a la gent jove artista i creadora de l’àmbit audiovisual, i el web del Festival el Brot (www.bcn.cat/festivalbrot), un concurs de bandes joves que pretén do- nar impuls als nous talents emergents de la ciutat, recolzant les bandes noves i oferint-los un altaveu que els serveixi per donar-se a conèixer. • Nova web de les 2es Jornades dels PIAD (www.bcn.cat/jornadapiads), un espai de trobada i intercanvi entre do- nes, com a base per a l’enfortiment de les xarxes que les dones ja estan teixint a la ciutat en col·laboració amb la xarxa pública de serveis. • Nou web del projecte Vincles (http:// ajuntament.barcelona.cat/vinclesbcn), un projecte d’innovació social que vol abordar l’aïllament i la soledat i millorar la seguretat i el benestar de les persones grans de Barcelona a partir de la creació de xarxes personals de confiança amb el suport de la tecnologia digital. El web està pendent de publicació definitiva. • Posada en marxa del nou butlletí del projecte Radars. 4. Comunicació interna Pel que fa a la comunicació interna, s’ha continuat posant en marxa les mesures previstes en el Pla de gestió del coneixe- ment de la Direcció de Serveis d’Estratè- gia i Innovació. 129 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció de Planificació i Innovació En concret, les sessions CO2 Compartir Coneixement han continuat amb sis de noves en les quals l’expertesa dels pro- fessionals de l’Àrea dins i fora de l’Admi- nistració s’ha posat de manifest. S’han presentat sis projectes. ACTUACIONS I ESDEVENIMENTS RELLEVANTS Durant els darrers dotze mesos podríem destacar les següents actuacions dutes a terme: • Dia Internacional per a l’eliminació de la violència vers les dones. En el marc de la commemoració d’aques- ta data es va iniciar una campanya de comunicació per a l’eradicació de la violència masclista amb el lema “Som una ciutat que rebutja la violèn- cia masclista”. A la campanya, de re- corregut més enllà del 25 de novem- bre, s’hi van sumar totes les activitats i propostes relacionades amb aques- ta data organitzades des dels barris i districtes. La campanya va desenvo- lupar un important pla de mitjans, del 15 de novembre al 22 de desembre. Es va fer visible a l’espai públic a través de banderoles, opis (paper i digitals), vinils als autobusos metropolitans i càpsules de vídeo a MouTV. Es van fer insercions de publicitat en mitjans impresos, digitals i ràdio i campanya a les xarxes socials (Facebook, Twitter i Youtube) amb l’etiqueta #bcnanti- masclista. La campanya s’ha recolzat en la pàgina web http://www.barce- lona.cat/bcnantimaslcista i el vídeo #BcnAntimasclista. Som una ciutat que rebutja la violència masclista, pu- blicat en el canal de Youtube de l’Àrea de Drets Socials http://www.youtube. com/watch?v=SPN85QfQqig. • Jornada de presentació del Protocol d’Actuació dels Serveis Socials da- vant el maltractament a les persones grans, organitzada per l’Àrea, per ex- plicar de quins instruments de sen- sibilització i de noves eines per als professionals es dota l’Ajuntament per tal de millorar el procés de de- tecció i intervenció en els casos de maltractament a les persones grans. A nivell gràfic, el departament va fer tota la coordinació de l’edició de les cinc parts en què es va dividir la pu- blicació. • Convenció de la gent gran. En aquesta trobada, organitzada pel Consell Assessor de la Gent Gran de Barcelona, es van inscriure més 700 persones. Durant dues jornades es va fer balanç de la feina feta i es van fer propostes de futur. Es van elabo- rar els productes gràfics necessaris per l’èxit de la jornada a l’Auditori Axa (programa digital i de mà, adaptaci- ons, peces explicatives per a l’Audi- tori… • Cloenda de la campanya Any de la Família. L’Ajuntament de Barcelona va voler reconèixer la importància de la família celebrant amb les Nacions Unides el vintè aniversari de la pro- clamació de l’Any Internacional de la Família. En el marc d’aquesta campa- nya, s’han promogut actes de partici- pació ciutadana i s’han fet jornades i conferències per reflexionar sobre els reptes de la família avui en dia. S’han compartit els valors de la famí- lia mitjançant la publicació d’un lli- bre infantil que té com a protagonista l’Ona i s’ha elaborat, mitjançant un procés participatiu amb famílies, el Joc de Cartes de la Família. I tot s’ha vertebrat a partir del web Barcelona és família (http://familia.bcn.cat) i de diversos productes de comunicació gràfics que es van fer servir el dia de la cloenda (torretes, cartells, fulls de mà, etc.). • 1a Fira de Consum Responsable, d’Economia Social i Solidària. Aques- ta mostra convidava 65 entitats i empreses d’economia social i soli- dària a exposar, vendre i divulgar els seus productes i serveis. Com que aquesta fira recull el testimoni de la Fira de Nadal d’Economia Social des 130 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció de Planificació i Innovació del 2012 i era organitzada per l’Àrea, aquest any s’ha donat suport en l’or- ganització i en la realització dels di- ferents productes comunicatius (tor- retes, fulls de mà, catàleg d’entitats, etc.). • Campanya Barcelona, ciutat salu- dable”. L’Ajuntament de Barcelona ha continuat posant els hàbits sa- ludables a l’abast dels treballadors i treballadores municipals complint amb els compromisos establerts en l’acord del 12 d’abril del 2012. Des del Departament, s’ha continuat im- pulsat la campanya d’Office saluda- ble (amb la instal·lació de pissarres magnètiques i estovalles amb con- sells d’alimentació equilibrada). Per a la difusió del missatge han estat clau els agents saludables volun- taris, així com el butlletí Mes a Mes (amb un espai fix i articles puntuals) i la Intranet. • 15a edició del Concert de Nadal de cant coral de la gent gran. Hi partici- pen 400 cantaires dels 10 districtes. Aquest concert té per objectiu fo- mentar l’envelliment actiu i la parti- cipació social de les persones grans. L’edició d’aquest any va oferir òpera i sarsuela: temes d’algunes òperes cèlebres com Carmen, Nabucco, La Traviata i algunes de les cançons més conegudes de la sarsuela com La verbena de la Paloma o La Santa Espina. Aquest any s’ha fet un manu- al gràfic per tal que les ciutats me- tropolitanes que s’han adherit a programar el mateix concert a cada municipi facin servir el mateix dis- seny gràfic de Cantagrans. A més, el concert de Nadal continua estant present a les xarxes socials, amb la pàgina de Facebook del Concert de Nadal: https://www.facebook.com/ ConcertNadalGentGran i el Twitter del Concert de Nadal: https://twitter. com/ConcertNadalGG. • Campanya de la joguina no sexista. Sota el lema “No som roses o blaus” es va fer una acció per sensibilitzar la ciutadania i promoure el consum res- ponsable de jocs i joguines no sexis- tes durant les festes de Nadal. Com que aquesta campanya està emmar- cada dins la campanya de Nadal 2015 (Nadal responsable) es va seguir la mateixa línia gràfica que la de la ciu- tat. La patge Estel va ser el personat- ge femení dels Reis que va promoure que es regalessin joguines no sexis- tes i que no estereotipessin els nens i les nenes. La patge va ser la mestra de cerimònies de l’arribada dels Reis Mags a Barcelona, en igualtat amb el patge Gregori. La comunicació es va fer a través d’opis i banderoles dis- tribuïts per tota la ciutat, notícies als diferents webs de l’Àrea, difusions a les xarxes socials, accions en prem- sa i redaccionals en diferents diaris. També es van distribuir xapes i bos- ses. REPTES DE FUTUR PER AL 2016 A més de continuar amb la tasca de co- municació de tots i cadascun del serveis i actuacions dels departaments i pro- grames de l’Àrea de caràcter anual, ens plantegem les següents campanyes de comunicació de la ciutat per al 2016: • Informar les famílies de les portes obertes, preinscripció i matriculació als centres escolars públics i concertats. • Sensibilitzar sobre la diversitat fun- cional i procés participatiu per a les eleccions al Consell Rector de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD). Es pretén incrementar la partici- pació de les persones amb discapacitat a les eleccions de l’òrgan del consell rec- tor de l’IMPD i, alhora, es vol visibilitzar el col·lectiu i sensibilitzar el conjunt de la població sobre els seus drets i neces- sitats específiques. • Informar de les vacances d’estiu per a infants i adolescents. Campanya sobre les activitats d’estiu (casals, colònies, Campus Olímpia, campaments...) i fer 131 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció de Planificació i Innovació arribar a les famílies les iniciatives de les associacions i organitzacions que treballen en el sector del lleure educa- tiu a la ciutat, tant des del vessant lúdic, com esportiu i sociocultural. • Fer difusió dels serveis i prestacions dels serveis socials adreçats a les per- sones i famílies, especialment els que tenen a veure amb l’àmbit social. • Promocionar el dret de l’habitatge i captació de pisos a la ciutat. Campanya per al dret a l’habitatge digne i per fo- mentar la participació de la ciutadania en programes que busquen donar res- posta a la necessitat d’incorporar pisos per proveir famílies en situació de risc d’exclusió i emergència habitacional. • Sensibilitzar al voltant del sensella- risme. Fer palès a la ciutadania que, més que parlar de persones sense llar, cal abordar el fenomen del sensellaris- me sense estigmatitzar ni culpabilitzar persones, ja que es tracta de situacions en les quals intervenen causes no no- més personals o relacionals sinó també estructurals, institucionals o d’estatus legal. • Conscienciar i sensibilitzar la societat vers l’abús i maltractament a les perso- nes grans. • Donar a conèixer el servei municipal de pobresa energètica per fer front a les si- tuacions derivades del tall de subminis- trament energètic i aigua a les persones i famílies amb dificultats econòmiques. La campanya també vol promoure mesu- res per a l’estalvi energètic. • Fer difusió de la campanya contra la violència masclista. Aprofitant la cele- bració del Dia Internacional contra la violència masclista, s’incidirà a nivell de comunicació en aquells missatges que interpel·lin les persones en la responsa- bilitat de tenir un paper actiu per eradi- car qualsevol manifestació de violència masclista. • Fer difusió de la campanya de suport a les famílies cuidadores, que vol incidir en el reconeixement de les persones que cuiden familiars malalts o dependents. Magda Orozco i Areny Cap del Departament de Comunicació Taula 4.1.4.2. Indicadors de producció dels serveis Departament de Comunicació, 2015 % d’increment 2011 2012 2013 2014 2015 2011-2015 Producció gràfica, publicacions i publicitat Publicacions pròpies 18 28 21 17 22 22,22 Altres edicions (fulletons, cartells, invitacions, protocol) 175 196 214 232 418 138,86 Infografies - - - 10 17 70,00 Edició de materials (correcció i traducció) - - - 72 34 -52,78 Insercions publicitàries en mitjans 35 8 7 2 277 - Campanyes de senyalització externa (banderoles) 35 37 18 18 50 42,86 Articles publicats a la premsa escrita 10 48 162 169 316 - Intervencions radiofòniques - - - 19 34 78,95 Vídeos 3 43 31 53 77 - Comunicació digital Webs en manteniment 46 48 48 51 67 45,65 Webs de nova creació 11 4 6 11 7 -36,36 Visites enregistrades als web de l’Àrea1 2.361.711 2.208.366 1.986.501 986.730 2.499.944 - Organització i suport a actes Actes organitzats 10 11 7 22 105 - Actes als quals s’ha donat suport 97 96 71 90 90 -7,22 Nota: 1. El nou aplicatiu que es va posar en marxa a principis de l’any 2014 i que recull estadístiques sobre pàgines web va canviar la metodologia de càlcul. 4.1.5. DEPARTAMENT DE PARTICIPACIÓ SOCIAL MISSIÓ El Departament de Participació Social té com a missió reforçar un model de ciutat basat en la cooperació, la coresponsa- bilitat i l’acció conjunta entre l’Ajunta- ment i els diferents agents socials de la ciutat, ja sigui mitjançant la potenciació dels espais de deliberació i participació del tercer sector social1 per a la cons- trucció de polítiques municipals socials inclusives, com també per impulsar el diàleg i el consens entre la societat civil i l’Ajuntament en l’àmbit de la gerència de Drets Socials. ENTORN Els espais de deliberació i participació amb les entitats del tercer sector i el treball en xarxa entre l’Ajuntament i les entitats i organitzacions socials seguei- xen sent un element clau per avançar en la construcció de polítiques inclusives i dels drets socials. Barcelona disposa d’un tercer sector social plural i amb grans potencialitats, que ha estat clau en el desenvolupament de les polítiques socials de la ciutat. Les estratègies i els projectes desenvolupats en clau de coo- peració i amb les entitats i organitzaci- ons han continuat avançant el 2015. Els consells de participació social són un dels instruments importants per al con- sens, la millora i la innovació en les po- lítiques. Des de cadascun dels consells sectorials, les entitats membres aporten propostes i suggeriments per a la cons- trucció conjunta de polítiques. En el marc de la participació i inclusió social, Barcelona compta amb una es- tratègia singular de compromís i acció. L’Acord Ciutadà per una Barcelona In- clusiva i les xarxes d’acció que s’impul- sen en el seu marc han esdevingut, sens dubte, un element clau per reforçar un model de ciutat. Aquest any 2015 s’han iniciat alguns dels Projectes Tractor previstos dins l’Es- tratègia Compartida per una ciutat més inclusiva. Aquests projectes aborden temàtiques com la coproducció de po- lítiques i altres reptes significatius per avançar en els drets socials a la ciutat. RECURSOS Pel que fa als recursos humans, el De- partament de Participació Social comp- tava, a 31 de desembre, amb la cap del Departament, cinc tècnics i un suport administratiu. 1. El tercer sector és un conjunt d’entitats o organitza- cions no lucratives que actuen en el camp social. Taula 4.1.5.1. Liquidació del pressupost Departament de Participació Social, 2015 Capítol € % Personal 431.404,74 39,94 Béns i serveis 425.686,61 39,41 Transferències corrents 223.000,00 20,65 Total 1.080.091,35 100,00 ACTIVITAT L’activitat del Departament de Partici- pació Social s’ha centrat durant el 2015 en el funcionament dels consells, òrgans i espais de participació adscrits i en la realització de les accions i/o projectes que se’n deriven, així com en la millora de les estratègies participatives en l’àm- bit social. Depenen del Departament de Participació Social: • El Consell Municipal de Benestar Social • El Consell Assessor de la Gent Gran • El Consell Municipal del Poble Gi- tano • El Consell Municipal de Lesbianes, Gais, Transsexuals, Bisexuals i Inter- sexuals de Barcelona • L’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva Els consells de participació són un ins- trument per a la millora i la innovació de 134 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció de Planificació i Innovació les polítiques socials a la ciutat, i per- meten exercir la responsabilitat política, entesa com a defensa de l’interès gene- ral. Els consells analitzen, proposen i fan el seguiment de les polítiques socials de l’Ajuntament de Barcelona. També con- sensuen fórmules per aplicar les polí- tiques, incorporen la societat civil en el disseny i la implantació d’aquestes po- lítiques i fomenten el consens entre tots els agents implicats. Tal com queda recollit a les bases regula- dores, cada consell s’estructura en ple- naris, permanents i comissions o grups de treball. Les comissions estan forma- des per representants d’entitats de la ciutat, persones expertes en la temàtica objecte del consell, representants polí- tics del consistori, institucions i tècnics municipals, entre d’altres. Pel que fa a l’activitat dels quatre con- sells, al llarg de l’any 2015 s’han dut a terme un total de 100 convocatòries dels seus òrgans i 16 projectes i actuacions promogudes pels mateixos consells de participació, que han mobilitzat al llarg de l’any 4.835 persones. L’Acord Ciutadà per una Barcelona in- clusiva és un espai de relació, compro- mís i coproducció amb les institucions i entitats de la ciutat, orientat a generar i enfortir la inclusió social a la ciutat. La finalitat de l’Acord és incrementar el ca- pital social de la ciutat, és a dir, la capa- citat d’organització i actuació conjunta. El principal instrument del qual s’ha do- tat l’Acord Ciutadà és l’elaboració d’una Estratègia Compartida, un full de ruta que compromet institucions i entitats socials a treballar plegats per una ciu- tat més inclusiva i per fer front conjun- tament als aspectes socials de la crisi. A més, l’Acord Ciutadà promou i articula xarxes d’acció que treballen en diferents àmbits per millorar les actuacions con- juntes entre Ajuntament i entitats. Al llarg de l’any, ha promogut 307 convoca- tòries dels òrgans de govern i de les 12 xarxes d’acció, amb una participació de 6.425 persones. 1. Consell Municipal de Benestar Social Durant el 2015 el Consell Municipal de Benestar Social (CMBS) ha innovat en metodologies de treball dels grups i ha abordat les temàtiques que han estat el centre de la reflexió en diferents grups, amb perspectives diferents i comple- mentàries. En el marc de la Comissió Permanent del Consell, cal destacar el debat en relació amb l’atenció social i l’acció comunitària, en què s’ha constatat la importància del treball conjunt dels dos tipus d’interven- ció en un moment de canvi de context. Els grups de treball han realitzat 48 sessions, en les quals han participat 235 persones. Entitats, organitzacions, serveis públics i universitats han apor- tat elements per a la reflexió i el debat, elaborant 100 propostes que posterior- ment han estat trameses als òrgans de govern i al conjunt de l’organització mu- nicipal. Aquest any han participat en les sessi- ons de treball 60 convidats i convidades (Taula 4.1.5.2). Com en anys anteriors, el conjunt de propostes elaborades és de gran quali- tat. Van ser presentades a la Comissió de Plenari de Drets socials durant el de- sembre del 2015, i, per primera vegada, aquestes propostes van ser presentades per les entitats del Consell. Els grups polítics van fer una valoració molt posi- tiva de les propostes. Premi Consell Municipal de Benestar Social als Mitjans de Comunicació En les categories de Premsa, Televisió, Ràdio i Internet, els guardons premien els millors treballs de periodisme social en els diferents mitjans de comunicació. Es valoren les mirades reflexives, críti- ques i responsables, que contribueixen a crear opinió a l’entorn de les grans qüestions que susciten debat social a Barcelona. 135 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció de Planificació i Innovació L’any 2015 s’ha celebrat la 23a edició dels Premis als Mitjans de Comunicació del CMBS. S’ha incrementat molt nota- blement el nombre de treballs presen- tats respecte a l’any anterior, concreta- ment un 79%. (taula 4.1.5.3) 2. Consell Assessor de la Gent Gran L’activitat d’aquest consell al llarg del 2015 ha estat molt relacionada amb l’or- ganització i realització de la IV Conven- ció de les Veus de les Persones Grans, que és un espai de reflexió i debat que té lloc cada quatre anys, amb l’objectiu de formular propostes i adoptar estratègies al voltant de l’envelliment actiu i l’aten- ció a les persones grans de Barcelona. La IV Convenció ha posat de manifest el protagonisme i la implicació de les persones grans en la construcció d’una ciutat per a tothom. En destaca el grau d’innovació de les propostes i l’alta parti- cipació aconseguida, amb 761 persones, 91 entitats i 44 equipaments de la ciutat. En aquesta edició s’han presentat 78 projectes i bones pràctiques i s’han abordat quatre àmbits de treball es- tretament relacionats amb les línies estratègiques del Pla Municipal per a Persones Grans 2013-2016: Les perso- nes grans com a protagonistes actives a la ciutat, amb benestar i salut, amb igualtat i bon tracte i en la vida quotidi- ana. L’esdeveniment ha centrat el debat en aspectes tan rellevants com l’actua- lització del paradigma de l’envelliment actiu que el Dr. Alexandre Kalache va formular en la seva conferència inaugu- ral o els continguts de les taules rodo- nes: Reptes de la societat del benestar i Cap a un horitzó sense maltractament de persones grans. La conferència de cloenda es va centrar en els canvis que es produiran en les noves generacions de persones grans. Com a tancament del procés, el Consell Assessor de la Gent Gran ha elaborat un document de Síntesi i resum de la IV Convenció i un altre document de Con- clusions i Propostes. Aquestes conclu- sions recullen les 32 propostes formu- lades en els quatre àmbits de treball i els 12 reptes de futur plantejats en la convenció. Taula 4.1.5.2. El Consell Municipal de Benestar Social en xifres Departament de Participació Social, 2015 Homes Dones Total Plenari 35 42 77 Comissió Permanent 16 19 35 Grups de treball 69 166 235 Convidats i convidades 28 32 60 Totals de participants 148 259 407 Total d’entitats participants en el Consell 150 Taula 4.1.5.3. Premis als Mitjans de Comunicació Departament de Participació Social, 2015 Modalitat Treballs presentats Mitjans o ens presentats Premsa 12 10 Ràdio 10 6 Televisió 7 4 Internet 14 13 Total 43 33 136 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció de Planificació i Innovació La IV edició de la Convenció va servir per posar en marxa un grup de treball específic per donar veu a les persones grans que necessiten atenció o cures de forma continuada. El grup, constitu- ït a proposta del Consell per persones grans que viuen en residències i habi- tatges tutelats, respon a la necessi- tat de fomentar el respecte dels drets i llibertats de les persones grans que pateixen situacions de dependència i d’eliminar els obstacles que impedei- xen la seva participació. Una de les activitats principals del Con- sell Assessor de la Gent Gran ha estat la difusió del document obert de Drets i Llibertats de les Persones Grans amb Dependència, en el marc de les actuaci- ons per afavorir la cultura del bon trac- te. Entre aquestes activitats, destaca la promoció d’un curtmetratge sobre el contingut del document de Drets i Lli- bertats (que porta per títol Bon tracte en tot moment), amb col·laboració del grup de cineastes grans d’ESA Produc- ció de l’Aula Audiovisual de l’Espai de Gent Gran de Sant Antoni. Es narren cinc històries breus de vida quotidiana en les quals sovint les persones grans veuen vulnerats els seus drets. El Consell també ha promogut una ex- posició itinerant que té per objectiu sensibilitzar les persones grans i la ciu- tadania en general sobre els drets i lli- bertats d’aquest col·lectiu a través dels 12 drets i les dues responsabilitats re- collides en el document. L’exposició ha estat present en 12 equipaments de la ciutat. Pel que fa a jornades, el Consell ha orga- nitzat, en el Saló de Plens del Districte de l’Eixample, una sessió de treball so- bre Noves alternatives d’habitatge per viure l’envelliment, en la qual es va pre- sentar l’experiència sueca pel que fa a serveis i models d’habitatges existents en aquest país, com són les comunitats d’habitatges autogestionades, els habi- tatges amb serveis públics i privats o el model d’atenció residencial. Per explicar l’experiència de Barcelo- na en el marc del projecte de Ciutats Amigables, promogut per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el Consell ha estat convidat a participar en la taula rodona sobre participació social, res- pecte i inclusió social de la jornada Ma- drid amigable con las personas mayores, amb l’objectiu de compartir experiènci- es i posar en comú els treballs desenvo- lupats en el projecte. Finalment, pel que fa a l’agenda de reu- nions de treball del Consell, s’han or- ganitzat 28 convocatòries dels grups de treball, permanents i plenaris a les quals han assistit 519 persones, i s’han promogut quatre projectes o accions al llarg de l’any, amb 818 participants. 3. Consell Municipal del Poble Gitano El Consell Municipal del Poble Gitano de Barcelona (CMPGB), creat l’any 1998, continua sent l’òrgan consultiu que ac- tua com a plataforma estable d’inter- locució i debat per a aquelles qüestions referents a la millora del benestar i la qualitat de vida del poble gitano a la ciu- tat de Barcelona. Durant l’any 2015, el CMPGB ha seguit compromès en la missió de potenciar un model basat en la cooperació, la cores- ponsabilitat i l’acció conjunta entre l’Ajuntament i els diferents agents so- cials per a la construcció de polítiques locals amb el poble gitano. Aquestes po- lítiques estan basades en el diàleg pel consens i compromís entre la societat civil, representada per les associacions gitanes i l’Ajuntament de Barcelona. Aquest any ha suposat també un canvi en la dependència orgànica del Consell, que ha passat a mans de la tercera tinència de Drets de Ciutadania, Participació i Trans- parència. En aquest marc, el Consell s’ha mantingut atent i proactiu en l’exercici de les competències que li són pròpies: - Promoure accions i iniciatives per combatre el racisme i la discrimina- 137 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció de Planificació i Innovació ció, i en defensa de la cultura gitana. - Vetllar pel reconeixement, el soste- niment i el suport per al desenvolu- pament de les cultures presents a la ciutat, com a condició prèvia a l’evo- lució de la multiculturalitat. - Estimular la participació del poble gitano fomentant l’associacionisme i facilitant la informació, l’assessora- ment, el suport i la difusió oportuns. - Vetllar per la pluralitat i el reconei- xement del protagonisme que cor- respon, en una societat moderna, als joves i a la dona gitana. - Cooperar activament amb l’Ajunta- ment de Barcelona per desenvolupar, seguir i avaluar la política municipal envers els assumptes d’interès per al benestar i la qualitat de vida d’aquest sector de la població. - Estudiar i emetre informes sobre te- mes d’interès per al poble gitano. De l’activitat impulsada pel Consell du- rant l’any 2015 podem destacar: • La participació en el procés d’elabo- ració, presentació i implementació de l’Estratègia Local amb el Poble Gitano de Barcelona, liderada per l’Ajuntament de Barcelona. • La presència del poble gitano en la celebració del 27 de gener del Dia en memòria de les víctimes de l’Holo- caust. • La programació i producció dels ac- tes del 8 d’abril (Dia Internacional del Poble Gitano). L’organització dels ac- tes de celebració i reconeixement ha estat un dels eixos principals d’acció. S’ha establert un model de treball de col·laboració entre entitats i Ajunta- ment. Aquest model està basat en la coresponsabilització en el disseny i producció d’un programa conjunt i di- vers, a partir del treball de quatre co- missions amb l’objectiu d’aconseguir que cada any més persones recone- guin el 8 d’abril com a Dia Internacio- nal del Poble Gitano. • La celebració de la primera reunió amb la nova vicepresidència política del Consell amb les entitats per esta- blir el pla de treball. Actualment formen part del Consell 24 entitats del poble gitano. Pel que fa a l’organització i funcionament dels seus òrgans, s’han realitzat 12 convocatòries, i el nombre d’assistents ha estat de 118 persones. Cal destacar l’àmplia partici- pació en totes les activitats promogudes des del Consell amb motiu del Dia Inter- nacional del Poble Gitano. 4. Consell Municipal de Lesbianes, Gais, Transsexuals, Bisexuals i Intersexuals de Barcelona L’any 2004 es va crear aquest Consell i es va posar en funcionament l’any 2006, la qual cosa va suposar una innovació en el panorama de la participació social a nivell de la ciutat, del país i d’Europa. Pel que fa a l’activitat del Consell, cal destacar: • Posicionament del Consell sobre la celebració de matrimonis civils entre parelles del mateix sexe a l’Ajunta- ment de Barcelona. • Representació formal del Consell Municipal LGTBI al Consell Nacional LGTBI promogut pel Govern de Cata- lunya. • El grup de treball de Persones Trans- sexuals s’ha centrat en la supervisió del projecte d’orientació i inserció Trans Ocupació amb Barcelona Acti- va, que ha comptat amb l’assessora- ment i acompanyament d’entitats del Consell i la delegació de la represen- tació del Consell a l’Associació Cata- lana per la Integració d’Homosexuals, Bisexuals i Transsexuals (ACATHI). 138 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció de Planificació i Innovació • El grup de treball de persones grans LGTBI ha continuat centrat en la pro- moció del projecte de recerca Neces- sitats de les persones grans LGTB i propostes de millores d’intervenció. Igualment s’ha donat suport al projec- te multimèdia Flores de Otoño presen- tat al Centre Cívic Can Basté. • Participació de representants del Consell Municipal LGTBI al 7è Con- grés Nacional de la Gent Gran de Ca- talunya i a la IV Convenció de les Veus de la Gent Gran de Barcelona, promo- guda pel Consell Assessor. • El Grup de Treball Internacional ha encarregat un informe de situació i s’estan articulant propostes concre- tes de desenvolupaments, en col·la- boració amb Cooperació Internacio- nal de l’Ajuntament. • Presentació de l’Informe d’avalua- ció del Pla LGTBI 2010-2015 per part de la Direcció de Drets Civils, que també va ser presentat a la Comissió de l’Àrea de Drets Socials. • Presentació de l’alcaldessa i del nou equip de govern de les línies estratè- giques de la nova regidoria de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI, a càrrec de la regidora. Actualment, formen part del Consell 33 entitats LGTBI de la ciutat, i s’ha conti- nuat treballant per millorar la represen- tació de la diversitat del col·lectiu en aquest òrgan de participació. El Consell ha realitzat nou convocatòries i el nom- bre d’assistents ha estat de 246. 5. Acord Ciutadà per una Barcelona In- clusiva A finals de l’any 2015, formaven part de l’Acord Ciutadà de la ciutat 615 organit- zacions, entitats, col·legis professionals, universitats, empreses i institucions. La trobada anual en sessió plenària de totes les entitats i institucions de l’Acord, va tenir lloc a l’abril al Campus del Poblenou de la Universitat Pompeu Fabra. El Consell de Govern, l’òrgan de govern executiu i de gestió de l’Acord Ciutadà, està presidit per l’Ajuntament de Bar- celona i s’ha reunit tres vegades durant l’any 2015. La Comissió Executiva del Consell, espai estratègic i operatiu per- manent de l’Acord, s’ha reunit en set ocasions. La Taula de Coordinació de les xarxes, formada pels referents munici- pals de les xarxes d’acció, representants d’una entitat de cada xarxa i dos repre- sentants de la Comissió Executiva, s’ha reunit en tres sessions. • Xarxes d’acció Són espais generadors d’activitats i de treball coordinat en xarxa, que són la força i el motor de l’Acord. Aquestes xarxes estan integrades per entitats, organitzacions i institucions de la ciutat que comparteixen unes finali- tats, amb la voluntat de treballar con- juntament sobre un mateix eix i/o ma- tèria i assolir millores en els respectius camps d’acció. El nombre de xarxes s’ha incremen- tat progressivament des de l’inici de l’Acord. A finals del 2015 hi ha en funcionament 12 xarxes d’acció: - d’acollida i acompanyament per a persones immigrants a Barcelona - d’atenció a persones sense llar - d’economia social de Barcelona - de centres oberts d’atenció a la in- fància i l’adolescència - de cultura per la inclusió social - de drets dels infants - de prevenció i convivència - pel suport a les famílies cuidadores - d’habitatges d’inclusió social - d’Empreses NUST (nous usos soci- als del temps) - de Barcelona Resilient 139 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció de Planificació i Innovació - de Barcelona per la inserció laboral de persones amb discapacitat • Projectes Tractor de l’Estratègia Com- partida L’estratègia Compartida representa el full de ruta del qual es dota l’Acord Ciu- tadà, que compromet les institucions i entitats socials de la ciutat a treballar plegats. Durant el 2015 s’han impulsat quatre d’aquests Projectes Tractor: - Una economia més social que pro- mou ocupació de qualitat, més ben- estar i solidaritat. - Barcelona Garantia Social: garantir la cobertura de les necessitats es- sencials. - Créixer a Barcelona: apoderament de la infància en situació de vulnera- bilitat en els àmbits social, educatiu i cultural. - Barcelona Ciutadania activa i intel- ligent: apoderar les persones i incre- mentar el seu compromís social. • Comunicació de l’Acord L’Acord Ciutadà disposa de pàgina web (http://www.bcn.cat/barcelonainclu- siva), un butlletí electrònic mensual, Twitter (@AcordCiutada) i Flikr. Consul- tar-los serveix per informar-se sobre temes clau, actes i activitats, projectes i experiències que s’esdevenen a la ciutat i que promouen les diverses organitza- cions i institucions membres en l’entorn de l’àmbit social, comunitari i d’inclusió. • Actes i accions públiques de l’Acord - Jornada de presentació de la Xarxa Barcelona Resilient (BCN-R), que ha esdevingut l’onzena xarxa d’acció im- pulsada en el marc de l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva, en coo- peració amb el Centre. - 9a Jornada Anual de l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva. L’acte, que va aplegar més de 200 persones representants de les diverses orga- nitzacions, entitats i institucions de l’Acord Ciutadà, va tenir lloc al Cam- pus del Poblenou de la Universitat Pompeu Fabra. - Jornada de treball amb el títol I vos- tè, com està? de la Xarxa pel Suport a les Famílies Cuidadores sobre la re- alitat de les persones que cuiden fa- miliars malalts i dependents, en què van assistir 240 persones. - III Jornada de la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar, dedicada a tractar la situació de les persones en situació administrativa irregular que atenen els serveis i les entitats de la XAPSLL. La jornada va comptar amb la participació de 13 ponents que aportaven l’experiència i l’expertesa des d’entitats i serveis municipals. Hi van assistir unes 80 persones. - Jornada Anual de la Xarxa NUST. Es van presentar els resultats de l’estudi Mesures de conciliació i reforma ho- rària. Aplicació i opinió de les empre- ses catalanes, a càrrec de la direc- tora de l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona. Es va organitzar una taula d’experiències empresarials i de debat. - Reunió dels membres de la Comis- sió Executiva de l’Acord Ciutadà amb la segona tinenta d’alcaldessa de Drets Socials, amb l’objectiu de pre- sentar-li l’Acord Ciutadà per una Bar- celona Inclusiva, la seva evolució i els seus reptes de futur. - La Xarxa d’Economia Social de Bar- celona va organitzar el taller Fem Balanç Social al Centre Iniciativa Em- prenedora Glòries; un taller formatiu en el qual es va presentar el model de Balanç Social com a sistema d’auto- diagnòstic i com a eina que mesura les aportacions socials, econòmiques 140 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció de Planificació i Innovació i ambientals de tot tipus d’organit- zacions, per ajudar a veure possibles àmbits de millora. - La Xarxa NUST va celebrar el Taller d’intercanvi Felicitat i conciliació a les Pimes al Parc Tecnològic de Bar- celona Nord. El taller va comptar amb les experiències de les empre- ses Vortex i isardSAT, guanyadores de l’última edició del Premi Barcelona a empresa innovadora en temps i con- ciliació. - Participació de les entitats de l’Acord en el 63è Trofeu Conde de Godó. Entitats de l’Acord Ciutadà van poder ser presents a la zona comer- cial del Barcelona, Open Banc Saba- dell, per donar a conèixer les activi- tats i serveis que presten i vendre algun dels seus productes. Concreta- ment, nou entitats de l’Acord van ser presents durant algun dels dies de la celebració a l’estand de l’Acord Ciu- tadà, al costat de múltiples estands de marques comercials. - La Xarxa dels Drets del Infants i alumnes de l’IES Quatre Cantons del Poblenou de Barcelona se sumen a la lluita contra els tòpics sobre el dret a l’educació. Amb aquest objectiu han elaborat unes càpsules de vídeo so- bre alguns dels tòpics en la modali- tat d’Aprenentatge i Servei implicant directament adolescents o joves en aquestes accions de difusió dels Drets dels Infants i la lluita contra tò- pics o vulneració de drets. - La Xarxa d’Atenció a Persones Sen- se Llar, XAPSLL, va fer un flashmob per visualitzar el fenomen del sense- llarisme el Dia de les Persones Sen- se Llar. Va tenir lloc el dijous 26 de novembre a la plaça Sant Jaume. A l’acte, hi va participar la tinenta d’al- caldia de Drets Socials. També s’hi van sumar professionals i persones sense llar, que van llegir el manifest Perquè és possible. Cap persona sen- se llar (redactat per ells mateixos) en el qual reclamen el dret que se’ls vul- nera: el de l’habitatge. • La projecció externa de l’Acord - Presentació de l’experiència de l’Acord als estudiants de tercer del grau de Treball Social de la Universitat de Barcelona. Durant les dues sessi- ons es va comptar amb el Col·legi de Psicologia de Catalunya, la Federació Catalana del Voluntariat Social, refe- rent tècnic de l’Acord, i la Secretaria Tècnica. - Presentació de l’Acord Ciutadà a la Xarxa Medcities a Tetuan. El director d’Estratègia i Innovació de l’Ajun- tament de Barcelona va presentar l’Acord Ciutadà com a exemple d’es- tratègia de governança en el seminari Implementation of strategic projects and participation que la Xarxa de ciu- tats del mediterrani, MedCities, va organitzar juntament amb la Comu- nitat Urbana de Tetuan i la Municipa- litat de Sfax, a Tetuan (Marroc). - Presentació de l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva a respon- sables d’educació de l’Estat de Mè- xic. Es va celebrar una trobada amb el Secretari d’Educació de l’Estat de Mèxic, el seu coordinador de logís- tica, i la secretaria de l’Associació Internacional de Ciutats Educado- res. En representació de l’Acord i per presentar l’experiència hi van assis- tir la directora de Participació Social de l’Àrea de Drets Socials, la senyo- ra. Esther Prats de la Federació Ca- talana de Voluntariat Social (FCVS) i membres de la secretaria tècnica de l’Acord Ciutadà. • Campanyes i projectes de col·labo- ració - Espai web Col·labora amb les enti- tats de Barcelona! L’any 2015 s’ha treballat per millorar la gestió de la Borsa de Voluntariat 141 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció de Planificació i Innovació per una Barcelona Inclusiva. Aquesta borsa permet que les entitats puguin donar a conèixer aquelles necessi- tats de voluntariat o bé de col·labo- ració que es requereixin en moments puntuals per a determinades activi- tats o iniciatives concretes, com per exemple per Nadal. ACTIVITATS RELLEVANTS De les activitats realitzades al llarg del 2015, destaquem: • Consell Municipal de Benestar Social De l’informe participatiu del CMBS cor- responent a 2014-2015, i del conjunt de propostes i recomanacions presentades pel Consell, cal destacar que per primera vegada la Permanent del Consell ha pre- sentat unes recomanacions a l’entorn de l’atenció social i l’acció comunitària, que es tindran en compte en el procés de re- pensar els serveis socials bàsics. Igual- ment s’ha de destacar que, per primera vegada, han estat les entitats les que han presentat l’informe participatiu del Consell a la Comissió de Plenari de Drets Socials, amb l’acord de tots els grups po- lítics. • Consell Assessor de la Gent Gran Cal destacar la celebració de la IV Con- venció de les veus de la gent gran, que ha posat de manifest el protagonisme i la implicació de les persones grans en la construcció d’una ciutat per a tothom. Destaquen el grau d’innovació de les se- ves propostes i l’alta participació acon- seguida. • Consell Municipal de Lesbianes, Gais, Trans, Bisexuals i Intersexuals de Barce- lona Cal destacar el canvi de denominació del Consell en línia amb l’aprovació de la Llei per a garantir els drets de lesbi- anes, gais, bisexuals, transgèneres i in- tersexuals i per eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia; la continuïtat del treball dels grups del Consell, amb l’as- soliment d’objectius plantejats i la crea- ció de nous grups de treball. • Consell Municipal del Poble Gitano Pel que fa al reconeixement del poble gi- tano, cal destacar la consolidació de les programacions vinculades a dates sig- nificatives, com el Dia Internacional del Poble Gitano, de l’holocaust, de la llen- gua romaní, etc. • Acord Ciutadà i Estratègia Compartida Inici de quatre projectes tractor que aborden des de la coproducció alguns dels reptes més significatius per avan- çar en els drets socials a la ciutat. Igualment es destaca la creació o incor- poració de noves xarxes a l’Acord, i en concret la Xarxa Barcelona per la inserció laboral de persones amb discapacitat. REPTES DE FUTUR PER AL 2016 Els principals reptes per al 2016 del De- partament de Participació Social en els diferents àmbits d’actuació són: - Potenciar el paper consultiu i as- sessor del Consell Municipal de Ben- estar Social en l’impuls de polítiques i programes estratègics per l’Àrea de Drets Socials vinculats al desplega- ment del projecte Impulsem, Pla de sensellarisme, etc. - Donar suport als Consells de l’Àrea de Drets Socials que s’han traspassat a altres departaments i garantir la di- recció funcional del conjunt d’òrgans de participació de la Gerència. - Promoure nous espais de partici- pació de les persones grans a nivell de territori. Iniciar processos de par- ticipació amb la perspectiva de la V Convenció. Avançar en la construcció d’una ciutat amigable per a les per- sones grans. Treballar per la decons- truccció dels estereotips i prejudicis 142 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció de Planificació i Innovació de la gent gran a partir del Consell Assessor de la Gent Gran. - Desplegar els Projectes Tractor de l’Estratègia Compartida i territorialit- zar l’Acord Ciutadà per una Barcelona inclusiva a l’Eix Besos. - Elaborar un nou Pla d’Inclusió So- cial de ciutat de manera coordinada amb l’Acord Ciutadà, els moviments socials i el conjunt de la ciutadania. Emília Pallàs Zenke Cap del Departament de Participació Social Taula 4.1.5.4. Indicadors de producció dels serveis Departament de Participació Social, 2015 % d’increment 2011 2012 2013 2014 2015 2011-2015 Consells i òrgans de Participació Social Persones assistents a les activitats 6.520 7.563 10.186 9.415 11.260 72,70 Entitats membres 681 740 801 831 879 29,07 Consell Municipal de Benestar Social Persones assistents a les activitats 1.210 1.305 1.522 1.373 961 -20,58 Entitats membres 149 129 149 142 150 0,67 Consell Assessor de la Gent Gran Persones assistents a les activitats 1.595 1.881 929 2.051 1.337 -16,18 Entitats membres 60 59 59 59 57 -5,00 Consell Municipal del Poble Gitano Persones assistents a les activitats 1.333 1.033 1.837 880 2.209 65,72 Entitats membres 16 23 23 23 24 50,00 Consell Municipal de Lesbianes, Gais, Trans, Bisexuals i Intersexuals de Barcelona Persones assistents a les activitats 91 99 311 393 328 260,44 Entitats membres 43 36 36 31 33 -23,26 Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva (ACBI) Persones assistents a les activitats 2.291 3.245 5.587 4.718 6.425 180,45 Entitats membres 473 493 534 578 615 30,02 143 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció de Planificació i Innovació 4.2. DEPARTAMENT D’ADMINISTRACIÓ I PERSONAL MISSIÓ El Departament d’Administració i Per- sonal té com a missió donar suport a la Gerència de Drets Socials i a les diverses direccions i departaments que en depe- nen, en matèria econòmica, pressupos- tària i de recursos humans, i impulsar la tramitació dels expedients de contingut econòmic, tant d’ingressos com de des- peses, i en matèria de recursos humans. ENTORN Durant l’any 2015, les qüestions d’en- torn que han influït més en la gestió del Departament d’Administració i Personal han estat, entre d’altres: • La tramitació d’una nova convoca- tòria de subvencions dels Plans de Desenvolupament Comunitari que no s’havia fet mai anteriorment a l’Ajun- tament. • La celebració de les eleccions muni- cipals va fer que molts convenis que havien estat tramitats anteriorment no poguessin ser aprovats, motiu pel qual es van d’haver de repetir durant el segon semestre de l’any. • El canvi de govern ha suposat l’apro- vació d’una nova estructura munici- pal que ha significat la reestructu- ració de l’Àrea. Això ha comportat la divisió d’alguns departaments que han passat a dependre orgànicament d’altres gerències. RECURSOS En relació amb els recursos econòmics, el Departament d’Administració i Perso- nal ha disposat de 286.692,95 euros en despesa corrent. D’altra banda, al De- partament hi han treballat 20 persones com es detalla a la taula 4.2.1. ACTIVITAT De les activitats del Departament d’Ad- ministració i Personal, destaquem les següents: • La contractació electrònica. • Les justificacions dels convenis d’in- gressos. • La gestió dels expedients econòmics de la Gerència de Drets Socials. Se- guiment del procés de tramitació de les factures de tercers per a l’acom- pliment dels terminis de pagament d’acord amb la Llei 15/2010 de mesu- res de lluita contra la morositat d’ope- racions comercials. • La gestió, el seguiment i la justifica- ció dels expedients relatius als allot- jaments d’urgència per a persones en situació d’urgència social. • La gestió i el seguiment dels ingres- sos de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS) en concepte de subvencions a persones usuàries de residències i centres de dia. • La tramitació de les quotes de les persones usuàries de centres resi- Taula 4.2.1. Liquidació del pressupost Departament d’Administració i Personal, 2015 Capítol € % Personal1 3.187.932,20 91,75 Béns i Serveis 281.175,18 8,09 Transferències corrents 5.517,77 0,16 Total 3.474.625,15 100,00 Nota: 1. Inclou costos de personal que són del Departament. 144 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció de Planificació i Innovació dencials i centres de dia i d’altres preus públics. • La conciliació i el seguiment admi- nistratiu dels habitatges amb serveis amb el Patronat Municipal de l’Habi- tatge (PMH). • La tramitació de tot tipus d’expedi- ents en matèria de recursos humans dins de les competències delegades a la Gerència de l’Àrea. • La justificació del conveni marc en- tre l’Ajuntament i la Generalitat en matèria d’acció social, així com el se- guiment i tramitació del seu ingrés. ESDEVENIMENTS RELLEVANTS Durant aquest exercici destaquen els esdeveniments següents: • El canvi de govern ha suposat una reestructuració de la Gerència. S’ha realitzat una divisió parcial que ha portat a una altra de nova creació. • L’execució del 98,2% del pressupost definitiu aprovat el 2015. • L’acompliment de les mesures de lluita contra la morositat, aconse- guint que els terminis de pagament de les factures dels proveïdors hagi estat en l’àmbit de la nostra Gerència de 29 dies de mitjana per sota dels 30 dies que s’estimen per al global de l’organització municipal. • El seguiment del procés de selecció per a l’ampliació en 50 persones de la borsa de treball de Tècnic Superior en Psicologia i en 30 persones de la borsa de treball de Tècnic Superior en Pedagogia; totes dues gestionades des de la Gerència. • La gestió administrativa dels acords per a l’activitat formativa amb alter- nança en el desenvolupament de la beca de formació (FP Dual) per al curs 2015-2016 amb la tramitació de sis expedients dels estudiants assignats a la Gerència. • L’increment del 33,51 % de l’import d’ajuts per a allotjaments d’urgència vist l’augment del nombre de perso- nes usuàries. El nombre d’expedients ADOP-J tramitats ha estat de 23. • La convocatòria de la subvenció dels Plans Desenvolupament Comu- nitari i repetició de la convocatòria d’Obres i Arranjaments a locals per a entitats juvenils i de lleure i entitats religioses, tramitades per primer cop l’any anterior. • La convocatòria Beques Estiu s’ha incrementat en un 16,37% de perso- nes usuàries i un 66,71% de pressu- post en relació amb el 2014. • L’increment, en relació amb la con- vocatòria general, del nombre de sub- vencions tramitades en l’11,35% en relació amb l’any passat. REPTES DE FUTUR PER AL 2016 El Departament d’Administració i Perso- nal es proposa els reptes següents per al proper exercici: • Continuar donant suport al model de Serveis Socials implantat dins de l’actual marc de restriccions pressu- postàries. • Executar el Pressupost Municipal 2016 previst, amb un increment del 28,4% respecte al Pressupost obligat del 2015. • Donar suport a la implantació dels expedients electrònics de Recursos Humans durant l’any 2016, així com donar suport a la comprensió del Sis- tema d’Ordenació Municipal (SOM) als treballadors de la Gerència. • Tramitar la convocatòria general de subvencions 2016, durant el primer trimestre de l’any, simultàniament al 145 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció de Planificació i Innovació tancament de l’exercici pressuposta- ri de l’any 2015. • Tramitar els contractes dels nous serveis derivats de la posada en mar- xa del Projecte Vincles. Es van iniciar el darrer trimestre del 2015 amb fina- litat de continuïtat fins al 31 desem- bre del 2018. Aquest projecte deri- va d’haver estat guanyadors d’una subvenció d’un import de cinc mili- ons d’euros de la Bloomberg Family Foundation Inc. El projecte Vincles té un cost total de 15 milions d’euros i s’ha de desenvolupar en un termini de tres anys. • Implantar la Llei 26/2015 de 28 de juliol sobre protecció a la Infància i a l’adolescència pel que fa als requisits d’accés i exercici de llocs de treball que impliquen contacte habitual amb menors, cosa que suposarà que el Departament serà el responsable de l’obtenció dels certificats d’inexis- tència d’antecedents penals o bé de l’autorització corresponent perquè sigui l’Ajuntament qui pugui obtenir aquest certificat. • Gestionar els ajuts per a allotja- ments d’urgència ADOP-J. María Nieves Arranz Gallego Cap del Departament d’Administració i Personal Taula 4.2.2. Indicadors de producció dels serveis Departament d’Administració i Personal, 2015 % d’ increment 20111 20122 20132 20142 2015 2011-2015 Administració Expedients tramitats 2.735 1.959 2.189 1.707 1.819 -33,49 Factures gestionades / pagaments 7.642 5.428 6.147 6.714 6.733 -11,89 Bestretes / ADOP-J 1.581 958 1.173 2.351 2.119 34,03 Minitransferències 1.112 1.082 1.372 1.180 872 -21,58 Modificacions de crèdit 294 224 180 150 149 -49,32 Personal Total personal 330 266 270 268 249 -24,55 Gerència - 11 10 17 3 -72,73 Direcció d’Habitatge - - - - 4 - Direcció de Planificació i Innovació - - - - 67 - Direcció d’Acció Social - - - - 143 - Direcció de Serveis de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI - - - - 28 - Direcció de Serveis de Salut - - - - 4 - Contractes d’interinitat (desembre) 73 59 59 64 62 -15,07 Jubilacions 11 8 6 7 5 -54,55 Nota: Els indicadors que no tenen disponible el valor del 2011 fan la comparativa d’increment amb el primer valor disponible. 1. Les dades corresponents al 2011 són un valor afegit, fruit de la fusió de l’Àrea d’Acció Social i Ciutadania i l’Àrea d’Educació, Cultura i Benestar. 2. Les dades 2012-2014 corresponen a la Gerència de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports de l’anterior organització municipal. 146 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció de Planificació i Innovació 4.3. DEPARTAMENT D’INFRAESTRUCTURES I EQUIPAMENTS MISSIÓ La missió del Departament d’Infraes- tructures i Equipaments és proposar, gestionar i executar els recursos assig- nats de l’ antiga Gerència de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports i actualment la Gerència de Drets Socials, per tal d’efec- tuar les obres i tasques de manteniment i logística dels equipaments adscrits, i per planificar, desenvolupar i executar altres projectes que li siguin encomanats. ENTORN Actualment el Departament d’Infraes- tructures i Equipaments és responsable de 216 edificis i equipaments, que supo- sen una superfície de manteniment de 89.176 m2. Dins d’un marc de contenció pressupostària, el manteniment i millora del patrimoni existent esdevé una peça clau de la gestió global dels serveis. RECURSOS Pel que fa als recursos humans, el De- partament d’Infraestructures i Equipa- ments compta amb quatre persones. El pressupost liquidat pel Departament per al 2015 es detalla a la taula 4.3.1.: • Inici de les obres d’adequació i am- pliació de la Residència per a gent gran Francesc Layret i la Casa de Lac- tància. • Obres de construcció del Centre de Serveis Socials (CSS) – Equip d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (EAIA) Camp d’en Grassot-Gràcia Nova. • Obres del nou Centre d’Allotjament Familiar Temporal del carrer Sant Pere més Baix, 88. • Reforma de la Residència Parc del Guinardó (PB). • Reforma i adaptació de 16 aparta- ments per a la gent gran de l’edifici Pau Casals (plantes 4 i 5). • Nova construcció del Centre Obert d’Infants Nou Barris (PAIDÓS). • Reforma del Servei d’Atenció Social a la Població Itinerant Galaicoportu- guesa (SASPI). • Reforma i adaptació d’11 habitaci- ons sanitàries de la Residència per a gent gran Josep Miracle, segons la normativa vigent. • Nova construcció del Centre per a famílies amb fills i filles adolescents (La Sedeta). • Ampliació del Nou Centre d’Urgèn- cies i Emergències Socials de Barce- lona (CUESB). • Millores d’adequació del Centre d’Acolliment Nocturn d’Emergències (CANE), dins l’Operació Fred. • Obres de millora del CSS Guineue- ta-Verdum-Prosperitat. • Substitució del paviment del Centre d’Acollida Nocturn a Sarrià. • Substitució del paviment del CSS Vila de Gràcia. Taula 4.3.1. Liquidació del pressupost Departament d’Infraestructures i Equipaments, 2015 Capítol Euros % Personal 216.362,51 3,56 Béns i serveis 4.624.182,97 76,16 Transferències corrents 37.406,30 0,62 Inversions 876.751,97 14,44 Transferències de capital 316.621,82 5,22 Total 6.071.325,57 100,00 ACTIVITAT L’any 2015 ha estat marcat per l’execu- ció de les actuacions següents: 147 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció de Planificació i Innovació • Remodelació de l’accés del Servei d’Inserció Social (SIS). • Millores d’adequació al Centre Mu- nicipal d’Acolliment d’Urgència per a dones que viuen situacions de violèn- cia masclista (CMAU-VM). • Millores de climatització integral al Centre Residencial Can Planas, Cen- tre de dia Casa Bloc i al CSS Horta. • Millores de climatització parcial a l’Equipament Integral Zona Franca, CSS El Raval i CSS Cotxeres de Sants. • Continuació del programa d’ade- quació d’instal·lacions en diversos centres pel programa d’Àpats en companyia per a gent gran. S’ha finalitzat la redacció dels projectes següents: • Projecte executiu del CSS Coll-Vall- carca, al carrer Maignon, 15-17. • Projecte executiu de l’EAIA Sant An- dreu, al passeig Torras i Bages, 135- 137. • Projecte executiu de millora de la façana de l’Equipament Integral d’Horta. • Projecte bàsic de remodelació i am- pliació de la residència per a Gent Gran Parc del Guinardó. • Redacció del projecte d’aparcament i punt d’informació de l’equipament de Can Girona (Santa Maria de Marto- relles) i avantprojecte i projecte bàsic de la remodelació integral de la ma- sia de Can Girona. • Projecte bàsic del CSS Sant Andreu. • Projecte bàsic del CANE. Enguany s’ha procedit al manteniment incidental i preventiu de 216 edificis i locals. REPTES DE FUTUR PER AL 2016 Pel que fa a les perspectives d’actuaci- ons per a l’exercici 2016, cal destacar: Nous equipaments i posada en marxa: • CSS – EAIA Camp d’en Grassot-Grà- cia Nova i del Centre d’Allotjament Familiar Temporal del carrer Sant Pere més Baix, 88. • Finalització d’obres del nou equipa- ment i posada en marxa de la Resi- dència per a gent gran Francesc Lay- ret i la Casa de Lactància. • Finalització de les obres de reforma de l’edifici al carrer Ripoll, 25. Obres en equipaments: • Adequació del local per a la reubi- cació del CSS Coll-Vallcarca, al carrer Maignon, 15-17. • Adequació del local per a la reubica- ció de l’EAIA Sant Andreu, al passeig Torras i Bages, 135-137. • Redacció del projecte executiu i ini- ci de les actuacions al Centre de Re- cursos de Lesbianes, Gais, Transse- xuals, Bisexuals i Intersexual (LGTBI), al carrer Comte Borrell 20-22. • Nou equipament per a l’Àrea de Drets Socials a l’Avinguda Marquès de l’Argentera, 22. • Millores al Centre Municipal d’Aco- lliment d’Urgència per Violència Mas- clista (CMAU-VM). Altres actuacions : • Redacció del Projecte executiu de reforma de la Residència Parc del Guinardó. Fase 2. • Redacció del projecte executiu del CSS Sant Andreu. 148 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció de Planificació i Innovació • Millora contínua dels CSS i dels equipaments d’atenció a les perso- nes vulnerables. • Recerca d’habitatge social de com- pra o lloguer. • Adaptació i equipament de nous pi- sos d’inclusió. • Estudi d’idoneïtat de la localització dels Centres de Serveis Socials a la ciutat. • Adequació dels nous centres d’Àpats en companyia per a gent gran i millora dels actuals. • Inici de l’auditoria dels centres de l’Àrea per conèixer l’estat real de con- servació i crear un pla de millores. Oscar Marín Fraile Cap del Departament d’Infraestructures i Equipaments Taula 4.3.2. Indicadors de producció dels serveis Departament d’Infraestructures i Equipaments, 2015 % d’increment 2011 2012 2013 2014 2015 2011-2015 Manteniment, operatives i petites obres de millora Edificis i equipaments nd nd 199 215 216 8,54 Superfície d’equipaments per manteniment (m2) nd nd 57.404 77.436 89.176 55,35 Inversió Projectes nd nd 12 9 7 -41,67 Obres iniciades nd nd 10 7 12 20,00 Obres finalitzades nd nd 2 13 17 750,00 Nota: Els indicadors que no tenen disponible el valor del 2011 fan la comparativa d’increment amb el primer valor disponible. 149 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció de Planificació i Innovació 4.4. DEPARTAMENT DE SERVEIS JURÍDICS MISSIÓ La missió del Departament de Serveis Jurídics és donar suport i assessora- ment jurídic als òrgans de govern, con- sultius, directius i operatius de la Gerèn- cia, la tramitació d’expedients i altres tasques expressament delegades per la Secretaria General de la corporació. La cap del Departament és, a la vegada, la secretària jurídica delegada de l’Àrea de Drets Socials. ENTORN L’any 2015 ha estat marcat per la con- tesa electoral que ha tingut un impacte directe en la gestió administrativa i en els ritmes de tramitació dels expedients. Malgrat la millora d’alguns indicadors econòmics, l’any 2015 segueixen existint situacions de precarització de molts ciu- tadans barcelonins. Davant d’aquest fet, l’Ajuntament de Barcelona destina grans esforços a pal·liar la situació i evitar-ne la cronificació. Això, a nivell jurídic i de gestió, es tradueix en l’augment de noves contractacions i en el manteniment d’un volum d’expedients força elevat. RECURSOS A finals de l’any 2015, el Departament de Serveis Jurídics està format per vuit persones: la cap del Departament, tres assessors jurídics, dos tècnics superiors en Dret i dos integrants de l’equip admi- nistratiu i de gestió d’expedients de con- tractació, convenis i subvencions. Aquest any els recursos econòmics d’aquest departament s’han integrat en el capítol de personal de la Direcció de Planificació i Innovació, ja que en depèn orgànicament. ACTIVITAT L’any 2015, el Departament de Serveis Ju- rídics ha tramitat 25 expedients oberts, que representen 39 licitacions; 20 ex- pedients negociats; 39 modificacions/ pròrrogues contractuals; 131 convenis; vuit premis, i 30 expedients més (conve- nis de pràctiques, informes, notes i pro- tocols). També cal destacar que: • S’ha continuat treballant en la millora dels circuits de contractació i convenis. • S’ha elaborat un diagnòstic en l’àm- bit de la Llei Orgànica de Protecció de Dades (LOPD) (tot i que falta executar i implementar-ne les solucions) i l’anàli- si preliminar i el protocol d’actuació en matèria de la LOPD del qual queda pen- dent efectuar-ne una anàlisi definitiva, fer la difusió del protocol i afrontar les no-conformitats detectades. • S’ha col·laborat en l’elaboració de mo- dels i informes per ajudar al seguiment de les Direccions de l’Àrea en el compli- ment de les Clàusules Socials incorpo- rades en contractacions de l’àmbit. S’ha tramitat la contractació de serveis (un 31% han estat noves contractacions), dels quals destaquen: - Servei de Primer la Llar, que ha repre- sentat un esforç important de conceptu- alització i tramitació. - Servei de Recepció de les dependèn- cies de l’Àrea de Drets Socials, que s’ha contractat mitjançant un procediment obert. - Habitatges amb Serveis. Una contracta- ció que, si bé no és nova, s’ha incrementat. • S’han tramitat les bases i la convoca- tòria per a l’atorgament de subvencions per l’arranjament i adequació de locals de la ciutat destinats a activitats d’edu- cació en el lleure d’infants, adolescents i joves, i a centres de culte d’entitats re- ligioses. També s’han tramitat les bases i la convocatòria per a l’atorgament de subvencions dels Plans Comunitaris. • S’han continuat assumint les tasques addicionals de la Secretaria del Consorci 150 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Direcció de Planificació i Innovació Institut Infància i també, temporalment, la de la Secretaria delegada de l’IMPD, així com assessoraments jurídics més especialitzats. REPTES DE FUTUR PER AL 2016 Per al proper any 2016 tenim previst: • Continuar intensificant les tasques en relació amb el compliment de la Llei Or- gànica de Protecció de Dades, atès que hi ha molts aspectes que cal millorar, es- pecialment en relació amb la seva apli- cació pràctica i real. • Continuar amb la implantació de les Clàusules Socials. • Aprofundir en el coneixement jurídic de tot l’àmbit competencial de l’Àrea, que és ampli, divers, complex, variat i canviant. • Analitzar i valorar la contractació i les subvencions que es gestionen des de l’Àrea de Drets Socials, per tal millo- rar-ne la gestió. • Adaptar les noves normatives de pro- cediment administratiu, transparència i contractació que l’any 2016 esdevindran íntegrament aplicables. Núria Gilabert i Busquets Cap del Departament de Serveis Jurídics Taula 4.4.1. Indicadors de producció dels serveis Departament de Serveis Jurídics, 2015 % d’increment Tipus d’expedient 2011 2012 2013 2014 1 2015 2011-2015 2 Convenis de col·laboració (sense despesa i convenis marc) - - - 18 17 -5,56 Convenis amb despesa - - - 117 132 12,82 Subvencions extraordinàries - - - 15 10 -33,33 Convenis d’ingrés - - - 3 3 0,00 Convenis de pràctiques - - - 5 9 80,00 Contractes negociats - 27 33 43 19 -29,63 Contractes oberts - 29 21 20 39 34,48 Pròrrogues - - - 21 30 42,86 Revisió de preus - - - 9 4 -55,56 Modificació de contractes - - - 6 7 16,67 Homologats - - - 1 1 0,00 Premis - - 8 10 8 0,00 Altres - - - 14 43 207,14 1. L’any 2014 es van canviar els indicadors d’aquesta taula. 2. Els indicadors que no tenen disponible el valor del 2011 fan la comparativa d’increment amb el primer valor disponible. 151 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Departament de Salut 5. DEPARTAMENT DE SALUT 152 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Departament de Salut 5. DEPARTAMENT DE SALUT MISSIÓ El Departament de Salut té com a mis- sió vetllar per la qualitat de la salut de les persones residents a Barcelona i els i les visitants mitjançant el coneixe- ment de l’estat de salut de la població i dels factors que la determinen. Tam- bé ha de contribuir al desenvolupament de polítiques públiques per mantenir i millorar la salut de la població amb el compromís de millorar els serveis d’atenció sanitària de la ciutat, desple- gar la participació ciutadana, estendre el concepte de salut a totes les políti- ques i garantir la presència de l’Ajun- tament en els diferents estaments de salut de la ciutat. ENTORN L’any 2015 ha estat marcat per un canvi de govern municipal, que ha reorientat les polítiques de salut cap a: • Garantir una sanitat pública univer- sal, equitativa i de qualitat. • Reduir les desigualtats socials en salut. • Millorar la salut mental de la ciuta- dania i la prevenció, l’atenció i la rein- serció en l’àmbit de les addiccions. • Millorar la participació efectiva i ac- ció coordinada de la societat civil per a la salut de la població. • Promoure la salut sexual i repro- ductiva de la població, i defensar els drets sexuals i reproductius de les dones i les persones LGTBI. RECURSOS Pel que fa als recursos econòmics, la taula 5.1 presenta els valors de la liqui- dació del pressupost del Departament de Salut corresponent al 2015. Pel que fa als recursos humans, el De- partament de Salut té una directora i tres tècniques polivalents en gestió i partici- pació. De la gestió dels centres i serveis de sa- lut pública de la ciutat se n’encarrega l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). A més, la participació de l’Ajun- tament en la Direcció del Consorci Sani- tari de Barcelona (CSB) també garanteix el seguiment de les decisions sobre les polítiques sanitàries generals que cal desenvolupar a la ciutat. ACTIVITAT 1. Fomentar i vetllar per la salut de les persones • S’ha presentat l’Informe de Salut de Barcelona 2014, elaborat per l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). L’informe per primera vegada mostra les desigualtats en salut per barri. S’ha constatat que ens trobem en una ciutat amb importants desigualtats en salut, com ara una diferència d’11 anys d’es- perança de vida entre les veïnes i veïns de Torre Baró i Pedralbes. I s’ha presen- tat una Mesura de govern que marca el full de ruta de les accions per reduir aquest tipus de diferències. Aquest informe ha estat presentat a tots els consells de salut del districte i als grups de Salut i Drogodependències del Consell Municipal de Benestar Social. Seguint la línia de fer entenedora la infor- mació de salut que arriba a la ciutadania, s’elabora amb l’Associació Lectura Fàcil, una versió per a les persones no expertes en temes sanitaris, que serà distribuïda a tots els àmbits participatius. Taula 5.1. Liquidació del pressupost Departament de Salut, 2015 Capítol € % Personal 144.157,63 0,64 Béns i serveis 147.351,21 0,66 Transferències corrents 22.142.388,77 98,70 Total 22.433.897,61 100,00 153 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Departament de Salut • S’ha continuat impulsant i reforçant la participació, tant en els consells de sa- lut dels districtes, com en els grups de Salut i Drogodependències del Consell Municipal de Benestar Social, des d’una òptica vinculada a les prioritats de salut de la ciutat assenyalades en l’informe de salut. Amb la nova legislatura, s’ha donat un nou impuls als consells de salut de dis- tricte per tal que estiguin més oberts a la ciutadania i ampliïn el seu ventall par- ticipatiu. S’han concebut com un espai de rendiment de comptes, on es debaten aspectes que preocupen especialment els veïns, com qüestions de salut del districte. S’està elaborant un acord per a la cons- titució de Consells de participació ciu- tadana en tots els Equips d’Atenció Primària, que respon a una demanda as- senyalada des de fa temps als Consells de Salut de Districte. • Hem continuat treballant en el projec- te Districte Saludable, la salut en xarxa. S’han identificat, en aquesta fase, 1.065 programes i accions que es desenvolu- pen als districtes per a la millora de la salut des de l’àmbit comunitari de la ciutadania, dutes a terme entre les ins- titucions (sanitàries, socials, etc.) i les entitats ciutadanes. Aquest any s’ha estès el projecte i s’ha arribat a nou dels 10 districtes de la ciu- tat, continuant la seva implantació a les Corts, Horta-Guinardó, Sants-Montjuïc, Eixample i Sant Andreu, cosa que com- pleta així la tercera fase del projecte, prevista per al segon semestre del 2015. L’anàlisi de les dades, l’avaluació i les re- flexions aportades per la Comissió d’im- puls del projecte (formada pels referents de salut dels districtes, representants de l’ASPB i el CSB) han contribuït a es- tructurar la implantació a tota la ciutat. • La Xarxa de Suport a les Famílies Cui- dadores, després de set anys de feina, ha elaborat una memòria d’activitats (2008-2015) on es recullen les fites as- solides i també la reflexió sobre els nous reptes i propòsits que es planteja la Xar- xa d’ara endavant. S’han prioritzat per a l’anàlisi diferents entrevistes que han permès identificar les orientacions ge- nerals fruit de la trajectòria de la xarxa. Mereix un esment especial la celebra- ció de la Jornada de treball I vostè com està?, orientacions per a l’atenció dels cuidadors familiars, adreçada a profes- sionals dels serveis socials i de salut so- bre la realitat de les persones que cuiden familiars malalts i/o dependents amb 240 assistents. La jornada va eviden- ciar la ideoneïtat del suport a les famí- lies cuidadores i de fer-ho des d’espais de treball interdisciplinaris i compartits entre professionals del treball social, in- fermeria, medicina o de psicologia dels serveis socials i de salut. S’ha realitzat un pla de difusió per conti- nuar difonent aquest document d’orien- tacions als professionals utilitzant tots els canals i mitjans a l’abast (articles, butlletins, etc.) i sobretot amb la parti- cipació en actes públics (seminaris, jor- nades, etc.). Els objectius de treball d’enguany s’han centrat també en l’impuls de dues comis- sions de treball. Per una banda, la Comis- sió del Canvi Organitzatiu, que té l’objec- tiu d’elaborar una proposta organitzativa per afrontar el repte de creixement de la Xarxa, i per l’altra, la Comissió de l’Àgora Ciutadana, que té l’objectiu de treballar per l’elaboració i organització de l’Àgora Ciutadana 2016, un espai adreçat a la ciutadania per donar veu a les persones que cuiden, per recollir la seva visió so- bre la seva realitat i el seu testimoni so- bre l’experiència de cuidar. Aquest acte tindrà lloc en el marc de l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva. • Al llarg del 2015, des de l’Ajuntament de Barcelona s’ha redactat una propos- ta de marc d’actuació en relació amb els desfibril·ladors a la ciutat, que té els ob- jectius següents: compliment del marc 154 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Departament de Salut legal per part de l’Ajuntament en les seves instal·lacions i edificis; garantia de la informació actualitzada dels des- fibril·ladors externs automàtics (DEA) instal·lats a la ciutat de Barcelona; esta- bliment dels criteris per a la dotació de DEA a la ciutat; afavoriment del conei- xement d’on hi ha instal·lats els DEA per part de la ciutadania; sensibilització a la ciutadania respecte a l’ús dels DEA i les maniobres de ressuscitació cardíaca. • L’Espai Social en Salut Comunitària Guineueta al barri de la Guineueta s’ha posat en marxa. L’experiència pilot és pionera a Barcelona i està articulada pel treball conjunt de les associacions de veïns i veïnes, el CSB, l’ASPB, l’Institut Català de la Salut, el Districte i el Depar- tament de Salut. En aquest espai s’ha desenvolupat la primera edició l’Escola de Salut per a gent gran, diferents sessions educatives per a la població en general, un progra- ma educatiu per a pacients amb diabetis i educació prepart i postpart per a dones gestants, entre d’altres. Actualment està programada l’Aventura de ser pares i l’Escola de salut per a tothom, així com la segona edició de l’Escola de Salut per a gent gran. • La Taula de Salut Sexual i Reproductiva ha tingut un impuls per tal de construir una estratègia de ciutat conjunta en ma- tèria de salut sexual i reproductiva. S’ha dissenyat una base de dades que recull de manera sistemàtica tota l’activitat que es desenvolupa a la ciutat, i s’han definit les tipologies d’actuacions i els indicadors bàsics comuns. Aquesta base de dades ha de constituir un mapa d’ac- tius comú, consultable i actualitzable per qualsevol agent que treballi a la ciu- tat, a partir de crear una web pròpia de la Xarxa de Salut Sexual i Reproductiva. • Per tal de millorar la participació i la relació amb les entitats de la ciutat que treballen en l’àmbit de la salut, des del Departament de Salut s’ha creat una base de dades d’aquestes entitats que està en contínua renovació i manteni- ment. Actualment es tenen registrades 566 entitats i institucions de l’àmbit de la salut amb les quals es té relació. Amb les entitats es treballa en funció de les prioritats de salut assenyalades en l’informe de salut de la ciutat, segons les necessitats de sensibilització de la ciutadania i en programes d’orientació de promoció de la salut. Així doncs, du- rant aquest any s’ha treballat en més de 85 activitats amb entitats de salut, fent assessorament d’activitats, difusió de campanyes, gestions per accedir a un millor local i accions en xarxa amb altres entitats del sector. • S’han institucionalitzat les campanyes de sensibilització amb motiu dels dies internacionals del càncer de mama, de la diabetis i la sida, amb l’organització de diferents actes de caire institucio- nal i amb la il·luminació de la façana de l’Ajuntament. També s’ha facilitat la cer- ca d’espais, la instal·lació de carpes, o altres elements a la via pública amb mo- tiu de la col·lecta contra el càncer, el Dia Mundial de l’Hepatitis, el Dia Internacio- nal dels supervivents al Suïcidi, Jornada de conscienciació de l’Ictus, Jornada de Donació de sang, etc. S’ha continuat donant suport a les enti- tats que donen assistència i treballen a l’entorn de la sida i el VIH i a la campanya institucional que s’organitza cada any al voltant del Dia Internacional de la Sida. També s’ha donat suport a la Fundació Lluita contra la Sida en el 20è aniversari de l’entitat. A part de la recollida de sang, es va con- tribuir a fer la difusió entre la ciutadania de la necessitat diària de donar sang. Per segon any, i coincidint amb la Diada de Sant Jordi, s’ha celebrat una campa- nya de donació de sang a les bibliote- ques de Barcelona. A més a més, s’han realitzat un total de 79 difusions sobre activitats que realit 155 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Departament de Salut zen diferents entitats de l’àmbit de la salut de la ciutat. • Una altra línia és el suport de projectes mitjançant les subvencions. Aquest any, s’han valorat un total de 127 projectes, dels quals se n’han subvencionat 84, que es poden englobar en els àmbits se- güents: prevenció i promoció de la salut en el camp de les malalties emergents i cròniques; promoció de la participació en l’àmbit de la salut, i promoció de la salut, prevenció, atenció i reinserció en el camp de les drogodependències. En total suposen 195.000 euros. • També s’han signat 25 convenis de col- laboració per un import de 407.031,96 euros, amb les diferents entitats. • S’ha presentat un informe sobre l’ex- ternalització i privatització de serveis sanitaris del sistema públic a la ciutat, cosa que permetrà identificar àrees pri- oritàries on començar a treballar. 2. Garantir la protecció de la salut públi- ca com a autoritat sanitària L’ASPB treballa per garantir l’oferiment a la ciutadania d’uns serveis de salut pú- blica de qualitat, de referència, sosteni- bles, amb retorn i més vinculats amb els serveis socials i sanitaris. 3. La salut present a totes les polítiques • En relació amb la salut laboral i d’acord amb el nou context polític que és dóna al llarg del 2015, s’ha treballat una propos- ta d’orientació i d’ampliació de mem- bres que composen el Consell Assessor de Salut Laboral. Amb aquest replante- jament es dóna continuïtat a totes les institucions i membres que ja formaven part del Consell i s’amplia amb altres membres que s’hi incorporaran al llarg de l’any vinent. Com que una de les funcions habituals del Consell és la d’exercir de jurat per a la valoració dels treballs presentats a la convocatòria del premi Ignasi Fina de Salut Laboral, s’ha ajornat l’edició d’aquest premi. •Enquadrat en les polítiques de salut im- pulsades per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’Ajuntament de Barcelona adopta el compromís de ser una organit- zació exemplificadora, en tant que em- presa, i ha apostat per posar a l’abast de tots els seus empleats i empleades opci- ons afavoridores de la salut, mitjançant el Programa Ajuntament Organització Promotora de la Salut. En aquest sentit, es realitzen dos projectes: Escales acti- ves, que enguany ha ampliat el nombre d’escales retolades amb missatges salu- dables fins a arribar a 41 escales de dife- rents dependències municipals; i Office saludable, del qual també s’ha ampliat el nombre d’adhesions, i ja són un total de 34 els que actualment compten amb cartells i estovalles amb missatges sa- ludables. Actualment s’està procedint a l’ampliació i revisió de la retolació de les escales, així com a l’ampliació de cartells i estovalles dels offices. Seguint en la línia de difondre missatges saludables entre els treballadors i tre- balladores de l’Ajuntament, aquest any s’ha confeccionat un material didàctic per incorporar-lo als offices, i a un espai d’Intranet creat per a l’ocasió. Aquest material ha servit de recolzament al ma- terial que actualment ja apareix i s’està incorporant al Butlletí Mes a mes. • En la línia d’articular una veritable línia d’interacció social i sanitària, s’han es- tablert els criteris per a la creació d’una taula entre el Departament de Salut (Generalitat) i l’Ajuntament de Barcelo- na, amb la participació de tots els actors implicats. Aquesta taula té les funcions de planificar, prioritzar, avaluar i afavorir la continuïtat dels diferents projectes a implementar. El projecte d’interconnexió entre la his- tòria clínica sanitària i la història social ha finalitzat totes les etapes de proto- cols tecnològics i està en fase de conne- xió. A partir d’aquí, s’ha de comprovar 156 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Departament de Salut el seu funcionament, per, posteriorment, estendre’l als altres centres. En aquest sentit, s’està dissenyant el nou circuit de Teleassistència tant des de l’àmbit social com del sanitari, per tal d’agilitzar i facilitar que les persones sol·licitants d’aquest servei compartei- xin el mateix tràmit de manera simplifi- cada. També, en el marc de la Teleassistèn- cia, s’ha iniciat una experiència pilot amb persones amb malaltia cardíaca de l’Hospital del Mar. S’ha impulsat el programa Pla de retorn a casa, per a persones que han patit un ictus i que després de l’atenció hospita- lària necessiten atenció social a casa. Aquest programa ha implicat elaborar protocols i circuits específics, i ja s’ha començat a experimentar amb els pri- mers casos de persones derivades. • Baixem al carrer és un programa que lluita contra la soledat i l’aïllament de les persones grans malaltes que troben barreres arquitectòniques a l’hora de sortir de casa o bé de persones que, tot i que poden sortir de casa perquè viuen en una planta baixa, pateixen una situ- ació d’aïllament social a causa de difi- cultats de mobilitat dins del barri. La de- tecció de casos es fa des dels recursos (serveis i entitats) que estan en contacte amb la població potencialment diana en el programa. Per tant, hi tenen un paper important els recursos socials o sanita- ris que accedeixen als domicilis. Aquest any 2015, el programa s’ha am- pliat al barri de Bon Pastor. • En la línia d’incorporar la salut en les polítiques públiques de l’Ajuntament, s’està treballant de manera transversal amb els diferents plans i programes mu- nicipals: Pla per a la igualtat d’oportuni- tats real i efectiva entre dones i homes; Pla de les Persones Grans; Pla per a la In- fància; Pla d’Adolescència i Joventut; Pla de Família; Pla LGTB; Pla per a la Inclusió Social; Pla d’Immigració; Pla de Mobili- tat; Pla del Poble Gitano; Pla Estratègic de l’Esport; Programa ABITS; Instrucció d’ambientalització de serveis d’alimen- tació; Pla Estratègic de Mercats; Pla de Prevenció i Seguretat; Programa d’Abor- datge Integral de l’Envelliment Saluda- ble als barris, entre d’altres. També s’ha actualitzat el marc de col·la- boració establert amb la xarxa de biblio- teques, per incorporar accions relaciona- des amb la salut en la seva programació (xerrades, contacontes, etc.). 4. Barcelona, un referent en serveis de salut, recerca i innovació Barcelona, un referent en serveis de sa- lut, recerca i innovació, es consolida com a capital de congressos relacionats amb les ciències de la salut. Més del 30% dels congressos i jornades que es fan a la ciutat són d’aquesta temàtica. Des del Departament de Salut s’ha faci- litat i/o donat suport a més de 60 actes, jornades i congressos relacionats amb la salut al llarg de l’any 2015. ACTUACIONS I ESDEVENIMENTS RELLEVANTS De les actuacions realitzades al llarg del 2015, destaquen: • Elaboració d’un cercador interactiu de projectes i actuacions que tenen impac- te en la salut del territori: Districte Salu- dable, Salut en xarxa. • Realització del Projecte d’interconne- xió història clínica sanitària i història so- cial: l’acord institucional per la interope- rabilitat de les dades socials i sanitàries entre tots dos sistemes. • Presentació del document I vostè com està? dirigit a professionals de serveis socials i salut. • Impuls de la Taula de Salut Sexual i Re- productiva. 157 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Departament de Salut • Inici de la intervenció en els offices municipals adherits a la campanya Of- fice Saludable, en el marc del projecte Ajuntament, organització promotora de la salut. • Reimpuls dels Consells de Salut del Districte. REPTES DE FUTUR PER AL 2016 Els principals reptes del Departament de Salut per al 2016 són: • Crear les Taules: - De Síndromes de Sensibilització Central, per a la redacció del Progra- ma de Suport a persones afectades de Síndrome de Sensibilitat Central (SSC) i els seus familiars. - De Salut Mental per a l’elaboració del Pla de Salut Mental de Barcelona. - Per a l’elaboració del programa Al- zheimer. • Elaborar una estratègia per a famílies que cuiden persones malaltes i amplia- ció de la xarxa de famílies cuidadores. • Posar en servei un cercador interactiu/ mapa d’actius en salut obert a la ciuta- dania per a consulta, i també obert a la incorporació de nous projectes en l’àm- bit comunitari que es facin a la ciutat (Salut en xarxa, Districte Saludable). • Realitzar la fi de l’avaluació de la inter- connexió de la història clínica i la histò- ria social, i extensió a la resta de centres socials i de salut de la ciutat. Pilar Solanes Salse Directora del Departament de Salut 158 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Departament de Salut 159 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Gerència d’Habitatge Social 6. GERÈNCIA D’HABITATGE SOCIAL 160 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Gerència d’Habitatge Social 6. GERÈNCIA D’HABITATGE És missió de la Gerència d’Habitatge de- senvolupar les actuacions necessàries per garantir el dret dels ciutadans a l’ha- bitatge. En concret, se li atribueixen les funcions següents: • Dirigir les actuacions en matèria d’habitatge que duen a terme els operadors municipals adscrits. Co- ordinar els diferents operadors terri- torials municipals o supramunicipals en allò referent a l’habitatge. • Interlocutar amb els operadors d’habitatge protegit de caràcter co- operatiu, d’entitats sense ànim de lucre o d’altres operadors privats en allò referent a l’habitatge. • Proposar a la Gerència del sector l’adopció d’acords en les matèries pròpies de les seves competències. • Representar la Gerència i l’Ajunta- ment, per delegació, en les matèries pròpies de les seves competències. L’entorn actual és molt complex, ja que al dèficit existent a la ciutat pel que fa a un parc d’habitatge assequible s’hi han sumat els greus efectes derivats de la crisi socioeconòmica i de les actuacions de les entitats financeres en relació amb l’habitatge. Tot plegat ha comportat una greu pro- blemàtica per part de moltes famílies que, a causa de la falta de recursos, es veuen amenaçades amb la pèrdua del seu habitatge. Des del punt de vista legal, cal desta- car el nou marc, el Decret Llei 1/2015 de mesures urgents i la Llei 24/2015 contra l’emergència habitacional, que ha facili- tat noves actuacions, impulsades per la Gerència d’Habitatge, per prevenir l’ex- clusió residencial. La Gerència d’Habitatge, sobre la qual recau alhora la Gerència del Consorci de l’Habitatge de Barcelona, exerceix les seves funcions mitjançant els recur- sos especialitzats en la gestió d’habi- tatge de l’empresa municipal Bagursa. De fet, Bagursa actua per encàrrec del Consorci de l’Habitatge de Barcelona en la gestió de tots els serveis que en matèria d’habitatge es realitzen a Bar- celona mitjançant la Xarxa d’Oficines de l’Habitatge. Francisco Javier Burón Cuadrado Gerent d’Habitatge 7. ORGANISMES AUTÒNOMS 162 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Organismes autònoms 7.1.1. INSTITUT MUNICIPAL DE SERVEIS SOCIALS MISSIÓ L’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSSB) té com a missió impulsar, orga- nitzar i coordinar internament i externa- ment el procés de prestació dels serveis socials bàsics de responsabilitat muni- cipal adreçats a la ciutadania, i fer-ho amb uns paràmetres de qualitat i equi- tat que contribueixin a garantir el ben- estar de totes les persones que viuen i conviuen a la ciutat. ENTORN La situació general de crisi econòmica continua comportant l’augment de les situacions individuals i familiars de vul- nerabilitat social, cosa que ha fet incre- mentar la demanda de serveis socials a la ciutat, tant pel que fa a la xarxa mu- nicipal com a les entitats que treballen amb persones amb necessitat de recur- sos i prestacions socials. L’esforç que des de l’Ajuntament s’està fent en l’habilitació de nous recursos i en la concertació amb les entitat socials de referència està pal·liant de manera im- portant una situació que ja fa més de sis anys que dura. Cal esmentar també que els serveis so- cials s’estan convertint en el darrer re- curs de qualsevol àmbit que no té res- posta per a determinades demandes dels ciutadans, així com en una eina per certificar les capacitats econòmiques dels ciutadans per tal d’accedir a deter- minades ajudes o beneficis públics. RECURSOS Pel que fa els recursos econòmics, la taula 7.1.1.1 mostra la liquidació del pres- supost del 2015. Les taules 7.1.1.2 i 7.1.1.3 detallen l’es- tructura del personal de l’Institut Muni- cipal de Serveis Socials i dels Centres de Serveis Socials respectivament. ACTIVITAT 1. Centres de Serveis Socials Des dels Centres de Serveis Socials (CSS) s’atén la ciutadania per donar res- postes orientades a cobrir les necessi- tats bàsiques o per assolir els objectius que es plantegen a les persones amb problemàtiques, especialment aquelles que presenten falta d’integració o d’au- tonomia, i es treballa per enfortir les se- ves xarxes socials i relacionals. Durant l’any 2015 s’han atès 74.237 per- sones en els CSS, que han generat un vo- Taula 7.1.1.1. Liquidació de pressupost Institut Municipal de Serveis Socials, 2015 Capítols de despesa € % de distribució Personal 29.559.745,32 25,51 Béns i serveis 61.739.389,41 53,29 Transferències corrents 24.561.564,03 21,20 Inversió i transferències de capital 3.240,38 0,00 Total 115.863.939,14 100,00 Fonts de finançament Ajuntament 116.441.718,06 99,60 Altres fonts1 469.922,82 0,40 Total 116.911.640,88 100,00 1. Altres fonts: preus públics del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) i del Servei d’Àpats en Companyia, interessos bancaris, lum de 191.956 atencions directes i que inclouen les actuacions realitzades pel Servei d’Atenció a la Dependència (SA- DEP). La tendència dels darrers anys ha estat un augment progressiu de les persones ateses, amb un increment de l’1,66% respecte al 2014, i del 0,06% pel que fa a les unitats d’atenció (taula 7.1.1.4). També cal esmentar que s’aprecia un fort impacte qualitatiu de les situacions ateses, motivat per un augment conside- Taula 7.1.1.4. Persones ateses i atencions als Centres de Serveis Socials (CSS) Institut Municipal de Serveis Socials, 2015 % 2014 2015 d’increment Persones ateses als CSS 73.027 74.237 1,66 Unitats d’atenció 190.645 191.956 0,06 Nota: Les dades d’Unitats d’Atenció corresponents a l’any 2014 i 2015 inclouen les actuacions realitzades pel SADEP. Taula 7.1.1.2.Recursos humans Institut Municipal de Serveis Socials, 2015 Directius/ves/ Tècnics/ Administratius/ives Total Mitjana % Comandaments ques i auxiliars Altres 2015 d’edat dones Gerència 1 1 0 0 2 49,5 50,00 Direcció Executiva de Planificació, Gestió Recursos i Avaluació. 1 2 1 0 4 49,5 75,00 Departament de Gestió Econòmica i Sistemes d’Informació 1 0 8 0 9 48,3 66,66 Departament de Recursos Humans 1 2 6 0 9 50,7 88,89 Direcció de Serveis Socials Bàsics Territorials 10 1 1 0 12 49,2 75,00 Departament de Serveis Socials Bàsics 1 14 0 0 15 43,4 86,67 Equip volant 0 3 3 0 6 40,3 100,00 Centres de Serveis Socials 40 414 82 4 540 44,5 86,74 Total IMSSB 55 437 101 4 597 44,7 86,16 Mitjana d’edat 48,85 43,58 45,91 62,25 44,76 Percentatge de dones 74,55 89,44 75,00 100,00 86,16 Taula 7.1.1.3. Personal dels Centres de Serveis Socials per perfil professional Institut Municipal de Serveis Socials, 2015 Treballadors/res Total Districte Directors/res Psicòlegs/logues Educadors/res socials UGA1 districte Ciutat Vella 5 5 12 36 10 68 Eixample 6 4 9 45 12 76 Sants-Montjuïc 4 3 11 37 8 63 Les Corts 2 1 2 12 4 21 Sarrià-Sant Gervasi 2 1 3 14 4 24 Gràcia 3 1 6 23 6 39 Horta-Guinardó 5 3 12 32 10 62 Nou Barris 5 3 14 35 10 67 Sant Andreu 3 3 7 22 6 41 Sant Martí 5 4 13 41 10 73 Total 40 28 89 297 80 534 1. Unitat de Gestió Administrativa (UGA) rable de la diversitat i complexitat de les tipologies i situacions de les persones que han entrat en el sistema d’atenció. 2. Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) El SAD és el conjunt de serveis que ofe- reixen suport a les persones al seu do- micili, per tal que mantinguin o millorin la qualitat de vida en el seu entorn ha- bitual. • Servei d’Atenció Personal El servei inclou les tasques realitza- des pels treballadors i treballadores al Taula 7.1.1.5. Servei d’Atenció Domiciliària Institut Municipal de Serveis Socials, 2015 % 2014 2015 d’increment Persones usuàries ateses durant tot l’any1 19.907 20.534 3,15 Hores de SAD 3.448.409 3.644.846 5,70 Import econòmic (€) 49.989.868,06 53.063.426,30 6,15 1.Serveis d’atenció personal, neteja i àpats a domicili. Taula 7.1.1.6. Servei d’Àpats Socials Institut Municipal de Serveis Socials, 2015 Àpats en Companyia 2014 2015 % d’increment Menjadors 29 29 0,00 Places ofertes (màximes) 1.113 1.119 0,54 Persones usuàries 1.381 1.540 11,51 Àpats (o menús) servits 218.163 244.943 12,28 Àpats a Domicili 2014 2015 % d’increment Persones usuàries 1.423 1.654 16,234 Àpats (o menús) servits 390.582 465.490 19,18 domicili de la persona usuària (neteja, atenció personal...). El Servei d’Atenció Personal ha experimentat un lleuger creixement l’any 2015, cosa que segueix la tendència dels darrers anys (taula 7.1.1.5). 3. Servei d’Àpats Socials: Servei d’Àpats en Companyia i Servei d’Àpats a Domi- cili El Servei d’Àpats Socials és un servei diürn d’assistència a les activitats de la vida diària per a persones en situació de vulnerabilitat o persones grans en situa- ció de fragilitat. Atén simultàniament les necessitats de gaudir d’una alimentació equilibrada i d’un espai relacional aco- llidor. Aquest servei facilita els vincles d’amistat (en el cas del Servei d’Àpats en Companyia) i de connexió amb la comunitat. El servei inclou el Servei d’Àpats en Companyia i el Servei d’Àpats a Domicili. Els àpats se serveixen al domicili de la persona beneficiària en el cas dels àpats a domicili i als menjadors habilitats ex- pressament en el cas de la modalitat d’Àpats en Companyia. El 2015 s’han ofert 1.119 places, repar- tides en 29 punts de prestació del Ser- vei d’Àpats en Companyia. Pel que fa al Servei d’Àpats a Domicili s’han servit 465.490 menús. Pel que fa al nombre de persones ateses ha estat de 1.654 (tau- la7.1.1.6). Elaboració de Programes Individuals d’Atenció (PIA) La Llei 39/2006, de promoció de l’Auto- nomia Personal i Atenció a les Persones en Situació de Dependència (LAPAD), estableix com a instrument de procedi- ment i reconeixement de la situació de dependència i les prestacions o serveis corresponents els Programes Individu- als d’Atenció (PIA) que elaboren els pro- fessionals dels Serveis Socials Bàsics (Taula 7.1.1.7). Taula 7.1.1.7. PIA inicials finalitzats en el període 2008-2015 Institut Municipal de Serveis Socials, 2015 Any PIA inicials finalitzats* % d’increment 2008 8.529 - 2009 8.863 3,92 2010 14.366 62,09 2011 10.680 -25,66 2012 13.662 27,92 2013 7.873 -39,67 2014 3.704 -55,06 2015 4.190 13,12 * Inclouen els PIA elaborats per l’Ajuntament i el Consorci de Serveis Socials de Barcelona (CSSBCN) 5. Ajuts econòmics d’inclusió Són prestacions econòmiques destina- des a la cobertura de necessitats bà- siques, que es concedeixen a persones i/o famílies en situació de vulnerabilitat econòmica puntual o que es troben en situacions de pobresa i/o exclusió soci- al. S’hi inclouen tant les prestacions de serveis com les econòmiques. L’impacte de la crisi econòmica s’ha fet notar en els ajuts econòmics d’inclusió. Aquest any s’han incrementat tant el nombre d’ajuts, en un 21,08% respecte a l’any passat, com les partides econòmi- ques, que per a l’any 2015 han estat de 7.223.698,40 euros. (Taules 7.1.1.8 i 7.1.1.9). L’any 2013 es va crear una Targeta Mo- neder Barcelona Solidària,que va supo- Taula 7.1.1.8. Ajuts econòmics d’inclusió per districtes Institut Municipal de Serveis Socials, 2015 2014 2015 % d’increment Districtes Nombre d’ajuts € Nombre d’ajuts € dels imports Ciutat Vella 4.495 950.121,61 5.137 986.031,45 3,78 Eixample 1.980 392.625,24 2.372 551.474,61 40,46 Sants-Montjuïc 2.218 478.722,08 2.392 565.510,81 18,13 Les Corts 661 140.059,53 724 152.357,19 8,78 Sarrià-Sant Gervasi 843 160.311,60 912 183.338,25 14,36 Gràcia 1.669 345.083,52 2.014 393.783,61 14,11 Horta-Guinardó 4.939 1.072.255,87 6.134 1.350.816,54 25,98 Nou Barris 5.935 1.028.033,17 7.404 1.403.419,43 36,51 Sant Andreu 1.954 383.245,77 2.599 582.928,34 52,10 Sant Martí 3.696 780.841,94 4.687 1.054.038,17 34,99 Barcelona 28.390 5.731.300,33 34.375 7.223.698,40 26,04 Taula 7.1.1.9. Ajuts econòmics d’inclusió per conceptes Institut Municipal de Serveis Socials, 2015 2014 2015 % d’increment Districtes Nombre d’ajuts € Nombre d’ajuts € dels imports Alimentació 6.665 1.096.388,09 7.900 1.235.852,54 12,72 Roba i higiene personal 474 22.588,02 269 17.918,77 -20,67 Transport 2.065 136.629,22 2.570 156.887,98 14,83 Salut 1.684 254.166,92 2.302 383.498,41 50,89 Habitatge, allotjament 4.405 1.875.957,45 5.464 2.681.618,56 42,95 Habitatge, manteniment 5.275 1.157.257,84 7.332 1.454.729,89 25,70 Escolars 5.718 905.152,46 6.126 957.371,06 5,77 Lleure 1.492 210.113,79 1.706 247.779,23 17,93 Inserció laboral 200 33.226,84 178 31.906,44 -3,97 Altres / Generals 412 39.819,70 528 56.135,52 40,97 Total 28.390 5.731.300,33 34.375 7.223.698,40 26,04 Taula 7.1.1.10. Projectes grupals i comunitaris Institut Municipal de Serveis Socials, 2015 Projectes % Projectes % comunitaris distribució grupals distribució Ciutat Vella 14 22,58 20 12,05 Eixample 7 11,29 20 12,05 Sants- Montjuïc 10 16,13 29 17,47 Les Corts 2 3,23 7 4,22 Sarrià- Sant Gervasi 2 3,23 4 2,41 Gràcia 4 6,45 17 10,24 Horta- Guinardó 2 3,23 16 9,64 Nou Barris 13 20,97 29 7,47 Sant Andreu 4 6,45 10 6,02 Sant Martí 4 6,45 14 8,43 Barcelona 62 100,00 166 100,00 Canvi en la forma de tramitació dels ajuts econòmics per alimentació infantil, reduint el tràmit administratiu i dignificant l’entrega. Lliurament de 11.059 targetes moneder d’alimentació infantil 0-16 a persones usuàries dels CSS. Convenis amb gremis, associacions i empreses de distribució d’aliments. Acords amb entitats socials. Millora de l’atenció a persones vulnerables en matèria de subministraments d’energia i aigua. Ampliació de les ajudes econòmiques per aquest concepte per evitar possibles talls de subministrament. Desenvolupament del programa que treballa en el mercat laboral reservat a persones en risc d’exclusió social. Taula 7.1.1.11. Nous projectes iniciats Institut Municipal de Serveis Socials, 2015 Projecte Tipus de millora Resultat Programa Targeta Barcelona Solidària d’alimentació infantil 0-16 Pobresa energètica Projecte Làbora Desenvolupament del projecte durant l’any 2015 (setembre 2013) Desenvolupament del projecte durant l’any 2015 (2014) Desenvolupament del programa durant l’any 2015 (desembre 2014) sar un nou instrument per canalitzar els ajuts d’alimentació. Les persones usuà- ries veuen com l’ajut és més ràpid, digne i a més ofereix descomptes en diversos establiments comercials de la ciutat. S’ha d’assenyalar, però, que els diversos conceptes d’ajuts econòmics a famílies són vasos comunicants; per exemple, l’ajut en despeses d’habitatge fa que les famílies puguin destinar recursos propis a alimentació i a altres necessitats. 6. Projectes grupals, comunitaris i coor- dinació institucional Una part important de la tasca que duen a terme els CSS consisteix en el desenvolupament de projectes grupals, comunitaris i de coordinació institucio- nal, d’acord amb el caràcter polivalent, comunitari i preventiu que preveu la Llei 12/2007, de serveis socials. Durant l’any 2015, s’ha continuat impul- sant el desenvolupament de projectes d‘acord amb les línies d’actuació marca- des en els plans d’actuació social terri- torial de cada districte i emmarcats en els mateixos programes d’acció social dels CSS. En relació amb els projectes grupals i/o comunitaris, el nombre d’intervencions fetes han estat de 228 a tota la ciutat. Pel que fa a les accions de coordinació institucional, cal destacar projectes ge- neralitzats a escala de ciutat, com les comissions socials als centres educa- tius, les comissions d’absentisme de cada districte, els circuits territorials Barcelona contra la Violència vers les Dones, els circuits de maltractament infantil i altres espais de treball (Taula 7.1.1.10). Taula 7.1.1.12. Convenis Institut Municipal de Serveis Socials, 2015 Entitat Convenis Euros Acció Solidària Contra l’Atur Inserció sociolaboral 20.767,80 ADSIS Intervenció socioeducativa a infants i joves en risc d’exclusió social en el medi obert 36.000,00 Ajuntament de Mataró-Radars Detecció del risc de vulnerabilitat de persones grans 0,00 ARED Reinserció de dones vulnerables 81.250,00 Associació Acció Hospitalària Cobertura de necessitats bàsiques i atenció a persones grans vulnerables 66.350,50 AVI (Associació Vida Independent) Adaptació funcional de la llar per a persones grans amb dependència i/o discapacitat 500.000,00 Banc dels Aliments Distribució d’excedents d’aliments a col·lectius d’exclusió 150.000,00 Barcelona Activa Impuls i gestió d’iniciatives encaminades a promoure la inserció sociolaboral de col·lectius en situació de risc o d’exclusió (PILS i PROPER) 837.025,00 Càritas Diocesana Atenció social a immigrants en situació de vulnerabilitat 292.948,80 Col·legi de farmacèutics (COFB) Adhesió al projecte RADARS per a persones grans 0,00 Consorci d’Educació de Barcelona Gestió d’iniciatives encaminades a minimitzar els efectes (CEB) de l’atur col·lectiu de joves amb fracàs escolar 250.736,00 Consorci d’Educació de Barcelona Millora d’adquisició de competències socials dels alumnes (Sant Andreu) de secundària dels instituts de Sant Andreu 0,00 Creu Roja Barcelona Implantació del Programa Radars 34.091,00 Accions de treball social amb voluntariat adreçades a persones ateses en els serveis socials bàsics 275.130,91 Promoció, difusió i implantació del Servei de Localitzador Personal (LOPE) 50.701,10 Kits de suport social per cobrir necessitats bàsiques 110.000,00 Distribució d’aliments a Ciutat Meridiana 50.340,39 Dentistas Sobre Ruedas (DSR) Ajuts d’assistència odontològica a persones en risc d’exclusió social 0,00 ECAS (Pobresa energètica) Millora de la situació de les persones que pateixen pobresa energètica 2.000.000,00 ECAS/ FEICAT/ Creu Roja Millora de la taxa d’ocupació de persones en risc d’exclusió social a Barcelona 1.040.000,00 Endesa Pagaments d’ajuts municipals per deutes dels subministraments d’electricitat i gas 0,00 Engrunes Inserció sociolaboral 20.767,80 Èxit Inserció sociolaboral de joves 36.723,38 Èxit projecte YOB Preparació dels joves en risc d’exclusió social per a l’entrada al mercat laboral 12.061,00 Formació i treball Programa d’Entregues Socials (PES) 300.000,00 Formació i inserció laboral 10.500,00 Suport a famílies en risc d’exclusió, especialment nadons i infants (BRESSOL) 87.000,00 Suport a famílies en risc d’exclusió: proporcionar joguines per als infants 30.000,00 Fundació Angelina Macià Ajuts d’assistència odontològica a persones en risc d’exclusió social 16.000,00 Fundació BCN Formació Professional Programes de Formació i Inserció (PFI): Minimitzar els efectes (PQPI) de l’atur en joves de 16 a 21 anys amb fracàs escolar 300.000,00 Fundació Catalunya – La Pedrera Millora de la qualitat de vida de les persones que comencen a tenir algun problema de memòria i/o malalties pròpies de l’envelliment 0,00 Entitat Convenis Euros Fundació Futur Intervenció socioeducativa en el medi obert a infants i joves en risc d’exclusió social 20.767,80 Fundació Mare de Déu de Fàtima Gestió del servei Espai Maternal Fàtima per a atenció a mares amb fills menors de 3 anys 0,00 Fundació Avedis Donabedian Millora de la qualitat assistencial 0,00 Fundació Pro Vida Atenció a dones gestants i mares amb nadons en risc d’exclusió social 20.000,00 Institut de Govern i Polítiques Elaboració de documents, tutories i formació en relació Públiques (IGOP) amb l’acció comunitària 40.000,00 Industrias Òptica Prats Establiment de termes de col·laboració per facilitar als beneficiaris d’Horta-Guinardó la revisió de la visió i la compra d’ulleres 0,00 IRES Casal en Família: Intervenció familiar de caràcter preventiu i socioeducatiu 18.000,00 ONG Nutrició Sense Fronteres Cobertura de les necessitats bàsiques d’alimentació 28.000,00 Parròquia Sant Andreu del Palomar Contribució a les despeses derivades del repartiment d’aliments a persones i/o col·lectius 7.000,00 Patronat Social Escolar Obreres Punt de distribució d’aliments a Sagrada Família, Fort Pienc i Dreta de l’Eixample 24.000,00 Plataforma d’Entitats de Roquetes Formació i inserció laboral dels joves de Nou Barris 0,00 ProHabitatge Habitatge social compartit i supervisat per a persones que es troben en necessitat d’estabilitzar i millorar la seva situació residencial 10.754,86 Sant Joan de Déu / Serveis Socials de Barcelona Menjador social de Creu dels Molers per a gent gran 15.490,00 Surt Inserció laboral de dones vulnerables 10.300,00 Universitat de Girona Recerca aplicada per valorar les pràctiques d’intervenció psicosocioeducativa en famílies amb infants en risc 15.000,00 Universitat de Barcelona Recerca sobre metodologia en persones amb conductes patològiques 0,00 Total 6.817.706,34 ESDEVENIMENTS RELLEVANTS Les accions desenvolupades més relle- vants han estat les següents: Al llarg del 2015 s’han engegat els pro- jectes que es detallen a la taula 7.1.1.11. Al 2015 s’han dut a terme un total de 47 convenis amb diferents entitats del tercer sector, per un import total de 6.817.706,34 euros (taula 7.1.1.12) i que representa un augment del 58,73 % res- pecte a l’any anterior. REPTES DE FUTUR PER AL 2016 El repte del mandat és seguir adaptant el Model dels Serveis Socials de Barce- lona a la realitat social marcada pel con- text de crisi econòmica. Per això l’IMSSB, en coordinació amb l’Àrea de Drets Socials, està impulsant mitjançant un procés de participació obert a tots els actors, la redefinició i adaptació dels serveis socials bàsics a la realitat. 169 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Organismes autònoms Taula 7.1.1.13. Indicadors de producció dels serveis Institut Municipal de Serveis Socials, 2015 % d’increment 2011 2012 2013 2014 2015 2011-2015 Centres de Serveis Socials (CSS) Persones ateses 64.514 68.635 70.872 73.027 74.237 15,07 Unitats d’atenció1 164.582 179.973 188.904 191.834 191.956 16,63 Servei d’Atenció a Domicili Persones ateses 2 18.060 18.788 19.669 19.907 20.534 13,70 Elaboració de PIA PIA inicials finalitzats 3 10.680 13.662 7.873 3.704 4.190 -61,53 1. Les dades corresponents als anys 2014-2015 inclouen les actuacions realitzades pel SADEP . 2. Fins a l’any 2012 inclou els àpats a domicili, a diferència de l’any 2013, en què no s’ha tingut en compte. 3. Inclouen els PIA Ajuntament de Barcelona i Consorci de Serveis Socials de Barcelona. Aquest projecte esta emmarcat en els objectius estratègics següents: • Millorar la qualitat dels serveis que es presten als CSS i adaptar la seva capacitat de resposta de manera equitativa i eficient. • Repensar noves formes d’interven- ció adaptades al context actual i als recursos disponibles que garanteixin la cobertura de les necessitats. • Millorar l’accessibilitat dels ciuta- dans i les ciutadanes als serveis so- cials. • Potenciar el treball col·laboratiu i en xarxa amb la resta d’agents per afrontar amb èxit les situacions deri- vades del complex entorn actual. • Desenvolupar el sistema de gestió dels professionals de l’IMSSB per ga- rantir-ne els objectius. Jordi Sánchez Masip Gerent de l’Institut Municipal de Serveis Socials 170 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Organismes autònoms 7.1.2. INSTITUT MUNICIPAL DE PERSONES AMB DISCAPACITAT MISSIÓ L’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD) té com a missió promoure i dur a terme activitats, pro- grames i serveis, per a les persones amb discapacitat i diversitat funcional de Barcelona, mitjançant els propis equips de treball i la col·laboració amb les en- titats, per a la millora de la qualitat de vida, l’autonomia personal i la vida inde- pendent d’aquestes persones. També té la missió de dissenyar i impul- sar les polítiques de promoció de l’ac- cessibilitat de les persones amb disca- pacitat als serveis, activitats i espais de la ciutat, tant pel que fa a les possibili- tats de desplaçament com a la possibili- tat d’accedir i gaudir d’aquests recursos com a part de la ciutadania. Per tal de portar a terme la seva missió, l’IMPD estructura la seva organització en tres unitats de treball: • Promoció i suport • Gestió de serveis d’atenció directa • Planificació i prospectiva L’IMPD també és present a Internet: www.bcn.cat/accessible ENTORN En línia amb els compromisos i aspira- cions del nou equip de govern, l’IMPD ha començat a treballar en les tres priori- tats que es preveu recollir en el nou Pro- grama d’Actuació Municipal 2016-2019 pel que fa a l’àmbit de les persones amb discapacitat: la consolidació del progra- ma d’autonomia personal, l’impuls de l’accessibilitat universal a la ciutat i la participació de les persones amb disca- pacitat. RECURSOS Els recursos humans i econòmics de què hem disposat són els següents: La despesa total obligada creix en con- junt un 7,4% en relació amb l’any an- terior. En aquest sentit, cal destacar l’increment en termes absoluts de les transferències corrents en 842.736 eu- ros, a causa principalment de l’incre- ment de pressupost destinat a la con- vocatòria ordinària de subvencions en 230.000 euros i de la dotació addicional del conveni interadministratiu amb el Consorci de Serveis Socials de Barcelo- na per a l’ampliació de places residenci- als (575.000 euros). Taula 7.2.1. Liquidació del pressupost Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, 2015 Gerència i Planificació i Promoció i Serveis Despesa administració prospectiva suport d’atenció directa Total % Personal 536.746 95.001 570.692 1.648.680 2.851.118 27,21 Béns corrents i serveis 173.263 53.939 598.982 449.112 1.275.296 12,17 Financeres 246 0 0 0 246 0,00 Transferències corrents 102.308 417.000 829.000 4.993.271 6.341.579 60,53 Inversió i transferències de capital 0 726 7.744 0 8.470 0,08 Total 812.563 566.665 2.006.418 7.091.062 10.476.708 100,00 Gerència i Planificació i Promoció i Serveis Finançament administració prospectiva suport d’atenció directa Total % Ajuntament 731.238 573.683 1.998.674 4.734.759 8.038.354 75,87 Altres fonts 199.999 0 0 2.357.029 2.557.028 24,13 Total 931.237 573.683 1.998.674 7.091.788 10.595.382 100,00 Pel que fa les fonts de finançament, s’in- crementa la quantia de l’aportació mu- nicipal via aportacions addicionals que s’apliquen a les actuacions esmentades anteriorment a més de les activitats de dinamització de la Xarxa de Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Pre- coç a Barcelona (CDIAP) i de la despesa de monitors de suport a la integració a la campanya de vacances d’estiu, entre d’altres. Pel que fa les línies de finan- çament extern, es manté el conveni de col·laboració entre l’Institut Català d’As- sistència i Serveis Socials i Ajuntament de Barcelona per a la prestació dels ser- veis dels Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç a Barcelona i l’execució de projectes d’inserció finan- çats pel Departament d’Empresa i Ocu- pació. En termes totals, la plantilla estructural s’incrementa en un lloc de treball cor- responent a una plaça de tècnic superi- or en Dret. Pel que fa a les places ocu- pades, està format per de 43 dones i 10 homes, xifres que suposen un 81% i un 19% respectivament. La mitjana d’edat total és de 49,3 anys. ACTIVITAT L’IMPD promou diverses activitats diri- gides a la promoció i atenció de les per- sones amb discapacitat, amb vista a la seva integració social, segons els prin- cipis de normalització i reconeixement de la diferència. Amb aquesta finalitat, l’IMPD treballa amb la col·laboració d’al- tres òrgans i àrees municipals i estruc- tura les seves actuacions al voltant dels objectius estratègics següents: 1. Autonomia personal i independèn- cia de les persones amb discapaci- tat. Fomentar i facilitar la prestació de serveis i donar suport als àmbits municipals per tal que les persones amb discapacitat puguin desenvo- lupar la seva vida de la manera més independent i autònoma possible. S’han ampliat les prestacions de suport als serveis a les persones, serveis especialitzats, pla d’equipa- ments i projectes amb entitats. 2. Ciutat de futur sense barreres. Avançar en la construcció d’un model de ciutat de futur sense barreres, dis- senyat de manera transversal per ga- rantir el gaudi de tots els drets de les persones amb discapacitat, que faci possible l’autonomia personal i la vida independent, mitjançant la im- plicació i la participació de la ciuta- dania. Per això es treballa en acces- sibilitat, mobilitat, habitatge, recerca i coneixement i participació. Taula 7.2.2. Recursos humans a 31/12/2015 Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, 2015 Gerència i Planificació i Promoció i Serveis administració prospectiva suport d’atenció directa Total % Tècnic/a superior 3 2 0 8 13 24,53 Tècnic/a mitjà 2 2 12 13 29 54,72 Administratius/ves i tècnics/ques auxiliars administratius/ves especials 2 0 0 5 7 13,21 Auxiliar administratiu/va i auxiliar administratiu/va especial i subalterns 2 0 0 2 4 7,55 Total 9 4 12 28 53 100.00 Personal fix 8 3 9 20 40 75,47 Personal interí 1 1 3 8 13 24,53 Total 9 4 12 28 53 100,00 172 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Organismes autònoms De les actuacions desenvolupades du- rant el 2015, destaquem les següents: 1. Autonomia i independència de les persones amb discapacitat • Suport als serveis a les persones El servei de suport al bany per a perso- nes amb discapacitat a les platges de Barcelona ha atès 2.655 persones, amb un total de 5.310 intervencions, i hi han col·laborat 92 voluntaris que han ofert 2.301 hores d’atenció voluntària. La campanya d’activitats de vacances d’estiu per a infants i joves ha tingut 1.120 torns d’activitat i s’ha disposat de monitors/es de suport per a un total de 375 nens i nenes. A més, s’ha donat suport a 12 casals especials en què han participat 216 nens i nenes. La despesa total de les vacances d’estiu ha estat de 428.675 euros. Aquest any, per primera vegada, 28 infants sense discapacitat però amb l’informe de necessitats edu- catives especials han tingut monitors de suport. També s’ha col·laborat amb el projecte Banc Solidari de préstec de material or- topèdic al districte de Nou Barris, que ha rebut 153 donacions de material i ha fet 154 contractes de lloguer de material a persones amb discapacitat. • Serveis especialitzats El Servei Municipal d’Assistent Personal ha atès 32 persones (28 amb discapaci- tat física i quatre amb discapacitat in- tel·lectual), a les quals ha donat 66.377 hores de servei. També s’ha fet formació als tècnics dels habitatges amb serveis d’assistent personal Casa Bloc per tre- ballar amb la filosofia de vida indepen- dent i autodeterminació de les persones amb discapacitat intel·lectual. El Servei Públic de Transport Especial (STE), que l’IMPD ofereix conjuntament amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), ha estat utilitzat per 5.064 perso- nes amb discapacitat i mobilitat reduï- da, un 4,5% més que l’any 2014. L’Equip d’Assessorament Laboral (EAL) ha continuat col·laborant amb Parcs i Jardins de Barcelona per millorar la in- tegració laboral de 54 treballadors amb discapacitat. Durant el 2015, l’EAL tam- bé ha elaborat 527 itineraris d’inserció laboral amb actuacions de recerca, for- mació i inserció. La Xarxa Barcelona d’Inclusió al Mercat Ordinari, formada per set entitats de persones amb discapacitat, ha centrat la seva activitat en la incorporació i par- ticipació en l’Acord Ciutadà per una Bar- celona inclusiva. S’han creat dues co- missions de treball (directors i tècnics) i s’ha iniciat l’estudi per mesurar l’impac- te dels serveis d’Inserció laboral amb l’lnstitut de Govern de Polítiques Públi- ques (IGOP). També s’ha fet el disseny d’un Pla de màrqueting amb imatge i lo- gotip propi per dirigir-se a les empreses i captar llocs de treball. Per acabar, s’han organitzat unes trobades formatives i de coaching aplicat a la recerca de feina en què han participat 23 professionals. Els Equips Interdisciplinaris de Petita In- fància (Serveis d’Atenció Precoç), a ban- da de l’activitat pròpia d’atenció i trac- tament individual, han ampliat els grups terapèutics de famílies i infants. S’han fet sis grups terapèutics en què han par- ticipat 163 famílies (activitat aquàtica, massatge infantil, psicomotricitat, pre- maturs i un espai per a vosaltres), amb un total de 377 sessions i quatre grups d’infants, i hi han participat 24 infants amb un total de 66 sessions (pensament i llenguatge, simbolització i relació, créi- xer junts petits, créixer junts grans i di- ferenciació). També s’han portat a terme dos projectes de prevenció, L’EIPI a l’es- cola i Acompanyar amb el cos, per rea- litzar la detecció precoç dels trastorns i reduir la influència dels factors de risc d’infants a l’escola bressol. Hi han par- ticipat 180 infants i les seves famílies, i a l’Espai matern MIMOS de Càritas s’ha treballat amb 20 famílies. 173 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Organismes autònoms • Projectes amb entitats L’IMPD ha subvencionat 131 projectes d’inserció laboral, de serveis socials d’autonomia personal i vida indepen- dent a entitats de persones amb disca- pacitat per import de 1.812.142 euros. Els projectes subvencionats s’han incre- mentat un 35% i el pressupost un 13,2% respecte a l’any anterior. També des dels diferents àmbits de ciutat i dels distric- tes s’han subvencionat 408 projectes per a persones amb discapacitat per un total de 706.684 euros. 2. Ciutat de futur sense barreres • Accessibilitat La Ponència d’Accessibilitat compta amb la participació dels serveis muni- cipals que tenen relació amb l’accessi- bilitat física i la comunicativa (Barce- lona d’Infraestructures Municipals, SA –BIMSA–; Barcelona Serveis Municipals –BSM–; Habitat Urbà; Mobilitat; Projec- tes Urbans; Mercats i Cultura). La Po- nència ha assumit les funcions d’òrgan gestor i seguiment tècnic en l’elaboració del nou Pla d’accessibilitat de Barcelo- na. S’han organitzat sessions d’informa- ció sobre la nova llei d’accessibilitat a la gerència d’Habitat Urbà, a la taula de coresponsabilitat de llicències i Espai públic, al consell de participació de per- sones amb discapacitat de Sant Andreu i als professionals de l’IMPD. S’ha fet el seguiment tècnic, en matèria d’accessibilitat, dels projectes bàsics i executius d’espais públics i edificació pública, en coordinació amb BIMSA. S’ha de destacar, entre d’altres, la urbanitza- ció de la plaça de les Glòries, el parc del Camí Comtal a la Sagrera, la Casa de les Aigües i el casal de barri Can Portabella. L’IMPD és membre de la Ponència de la Regulació de Béns a l’Espai Públic i ha participat en els grups de treball tècnic sobre Iniciatives d’innovació en elements urbans i Reixes i tapes. També com a membre de la Comissió Tècnica de Ter- rasses s’ha participat en l’elaboració dels criteris tècnics en matèria d’acces- sibilitat per a la disposició de les terras- ses en els espais d’ús públic. S’ha col·laborat en l’accessibilitat del Museu de les Cultures del Món: plà- nols en relleu, guia multimèdia acces- sible, anells magnètics portàtils, taulell d’atenció al públic, reproduccions tàc- tils, visites guiades accessibles i s’ha fet la formació al personal del museu sobre l’atenció a les persones amb diversitat funcional. S’ha donat suport a l’organització del festival L’Art Impossible, d’arts plàsti- ques i escèniques, amb espectacles de dansa inclusiva, música, poesia, teatre, pintura i contacontes. També s’ha organitzat una jornada per a la presentació de cinc solucions de tecnologia mòbil per a persones amb discapacitat i que han tingut, per al seu desenvolupament, el suport de l’IMPD. • Mobilitat Des de l’octubre l’IMPD ha assumit la gestió de la tramitació i concessió de la targeta d’aparcament. Quant a la xarxa de metro, 122 estacions tenen ascensor (87%) i tres estacions estan en obres. • Habitatge Dins el Pla d’Habitatge de Barcelona 2008-2016, s’han adjudicat 142 habitat- ges a persones amb discapacitat durant l’any 2015. També durant l’any 2015, s’han cedit un total de sis habitatges a dues entitats que tenen projectes de vida indepen- dent. • Recerca i Coneixement L’Observatori Europeu Ciutats i Pobles per a Tothom, que gestiona l’Institut Mu- 174 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Organismes autònoms nicipal de Persones amb Discapacitat compta, al final del 2015, amb 123 ciu- tats, 23 organitzacions i 341 bones pràc- tiques (www.bcn.cat/europeforall). L’IMPD és membre del grup de treball Barrier-free City for All de la xarxa de ciutats europees Eurocities, que té per objectiu l’intercanvi d’experiències en l’àmbit de l’accessibilitat i de les perso- nes amb discapacitat. Aquest espai de treball ha permès l’elaboració del docu- ment Cities for accessibility, lliurat a la Comissió Europea per posar en relleu el paper dels governs locals per donar compliment a la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de l’ONU. El grup de treball ha celebrat dues reunions, en paral·lel a la conferèn- cia internacional de Lisboa, Cities for ac- cessibility, jobs and inclusion: breaking down barriers together, i al Fòrum de Mobilitat d’Eurocities celebrat a Tallin, amb la Mobilitat urbana inclusiva com a tema central, durant el qual l’IMPD va exposar l’experiència de Barcelona. Així mateix, s’ha continuat col·laboran- ten el projecte ObertaMent, l’objectiu del qual és la lluita contra les pràctiques estigmatitzadores i discriminatòries que viuen les persones amb un problema de salut mental. Durant aquest any s’ha fet la campanya No facis com si res. S’han format 47 activistes que han partici- pat dins l’equip de portaveus i s’han fet 150 intervencions en primera perso- na en mitjans de comunicació. L’equip de sensibilització ha fet accions en les quals han participat més de 415 univer- sitaris i periodistes. Es destaca l’acció Parlem-ne, amb 170 converses sobre la salut mental amb la ciutadania. Final- ment l’equip d’Alerta Estigma ha recollit 200 notificacions amb connotacions es- tigmatitzants que han analitzat i en les quals han intervingut. • Participació A l’Institut s’han fet quatre taules temà- tiques i cinc reunions per aportar solu- cions a temes sobre l’accessibilitat a les platges i suport al bany, l’accessibilitat als museus, als sistemes d’informació a les persones usuàries a la xarxa d’auto- busos (PIU i SIU) i millores a introduir en el Servei Públic de Transport Especial. Les taules han estat integrades per re- presentants de les persones amb disca- pacitat del Consell Rector, entitats del sector de persones amb discapacitat i tècnics municipals. S’ha col·laborat en 54 activitats (espor- tives, tallers, xerrades, exposicions i al- tres activitats lúdiques) organitzades per entitats de persones amb discapa- citat a l’entorn del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. S’ha de destacar la Flashmob inclusiva i de sen- sibilització a la plaça Orfila amb la parti- cipació de 960 persones. En els consells de participació d’acces- sibilitat, les taules d’entitats i els grups de treball dels districtes, hi han partici- pat un total de 577 assistents. • Comunicació L’any 2015 ha suposat la consolidació de l’aposta de l’IMPD per la comunica- ció digital, ja que s’ha incrementat la quantitat de continguts pujats als webs i s’ha fet la tramesa mensual de la news- letter. Com a resultat s’han incrementat un 119% les visites als webs i obertures de la newsletter i un 41% de seguidors a Twitter. La campanya de comunicació del Dia In- ternacional de les Persones amb Disca- pacitat ha comportat el disseny del logo identificatiu, la confecció de 4.000 sa- marretes i 400 banderoles per als fanals de la via pública, per tal de difondre els actes, les jornades, les xerrades, les ex- posicions i les sessions de teatre i cine- ma que s’organitzen al voltant d’aquesta data. També s’han fet dos vídeos: Connectats (projecte de vida independent d’una per- sona amb sordceguesa) i Teatre infantil accessible, i s’ha col·laborat en tres ví- 175 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Organismes autònoms deos més: Turisme Accessible, Teleas- sistència adaptada i Comunicació ac- cessible. ACTUACIONS I ESDEVENIMENTS RELLEVANTS D’entre les actuacions més rellevants de l’any 2015 destaquem: La creació de la nova Xarxa Barcelona per al Desenvolupament Infantil i l’Aten- ció Precoç. L’IMPD vol donar un impuls a l’atenció a la petita infància amb di- ficultats en el desenvolupament. Està integrada pels 11 centres de desenvolu- pament infantil i atenció precoç (CDIAP) de la ciutat de Barcelona i dues associa- cions d’aquest sector. S’han dut a terme les accions següents: - Formació conjunta als professio- nals de la Xarxa (Intervenció terapèu- tica grupal amb infants, pares i ma- res). - Acords amb l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB) i el Consorci d’Educació per l’establi- ment d’un banc d’ajudes tècniques per a l’atenció dels fisioterapeutes als nens i nenes dels serveis. - Finançament de les activitats tera- pèutiques aquàtiques dels CDIAP a les instal·lacions esportives munici- pals. - Coordinació amb l’Agència de Salut Pública (ASPB), el Consorci de Salut i la Societat Catalana de Pediatria per a l’edició d’una guia-calendari del desenvolupament de l’infant. - Acord i finançament del servei de traducció i mediació per a tots els professionals de la Xarxa. En el marc de la promoció de la vida independent s’ha fet la cessió d’ús de l’antiga residència Amílcar a una enti- tat de persones amb discapacitat per portar a terme projectes de vida inde- pendent de persones amb discapacitat intel·lectual. També, en el procés de re- conversió del pis de Casa Bloc en habi- tatges amb serveis d’assistent personal, s’ha fet la formació als professionals per tal d’assolir la metodologia d’atenció que potenciï l’autonomia personal i l’au- todeterminació de les persones usuàri- es d’aquest pis. Pel que fa a les necessitats de places residencials, l’IMPD ha finançat 35 pla- ces a les residències Estímia, Fundació Catalana per a la Paràlisi Cerebral i As- pace. REPTES DE FUTUR PER AL 2016 Per a l’any 2016, es plantegen com a rep- tes principals: • Fer la diagnosi de la situació de l’ac- cessibilitat a Barcelona com a base de l’elaboració del nou Pla d’Accessibilitat. • Augmentar el servei d’assistent perso- nal per donar l’accés a prop de 50 per- sones. • Convocar i fer les eleccions dels re- presentants de persones amb diversitat funcional/discapacitat al Consell Rector de l’IMD. • Crear la Xarxa de Diversitat Funcional en el marc de l’Espai d’Inclusió. Ramon Lamiel i Villaró Gerent de l’Institut Municipal de Perso- nes amb Discapacitat Taula 7.2.3. Indicadors de producció de serveis Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, 2015 % d’increment 2011 2012 2013 2014 2015 2011-20152 Divulgació i comunicació1 Aparicions als mitjans de comunicació 23 12 nd 35 49 213,04 Exemplars de comunicació (fulletons, guies…) nd 1.912 1.900 5.102 6.600 245,19 Visites als webs i newsletter nd nd nd 58.767 128.770 119,12 Seguidors Twitter nd nd nd 758 1.072 41,42 Servei d’atenció al públic Persones ateses 5.426 6.684 5.548 4.192 5.116 -5,71 Targetes de transport adaptat atorgades 2.164 2.453 4.119 2.775 2.944 36,04 Targetes d’aparcament tramitades 3.079 2.925 3.940 3.819 3.257 5,78 Servei de promoció i suport Serveis personals (serveis socials, educació, cultura, esport...) 1.738 3.196 2.683 2.830 4.386 152,36 Serveis tècnics (urbanisme, via pública, transport) 535 1.011 863 771 575 7,48 Associacionisme i participació 995 606 498 854 1.056 6,13 Comunicació 231 388 467 341 268 16,02 Servei de transport especial Viatges realitzats 302.809 270.521 286.714 331.710 331.055 9,33 Servei d’atenció precoç (Ciutat Vella i Nou Barris) Nens i nenes atesos 546 544 576 692 774 41,76 Equip d’assessorament laboral (EAL) Valoracions i orientacions laborals 393 371 372 385 287 -26,97 Contractes laborals aconseguits 203 213 261 253 272 33,99 Inscripcions en cursos de formació 211 205 272 262 225 6,64 Servei d’assistent personal3 Persones usuàries 10 30 30 32 31 210,00 Hores d’assistència 26.190 59.100 60.820 63.926 66.377 153,44 1 S’han canviat alguns indicadors per adequació a les noves maneres de comunicar. 2 Els indicadors que no tenen disponible el valor del 2011 fan la comparativa d’increment amb el primer valor disponible. 3 Incorporació de nous indicadors del Servei d’assistent personal. 177 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Organismes autònoms 7.1.3. INSTITUT MUNICIPAL D’EDUCACIÓ DE BARCELONA MISSIÓ L’Institut Municipal d’Educació de Bar- celona (IMEB) és un organisme autònom local de l’Ajuntament de Barcelona, cre- at el 1994, i que continua la tradició mu- nicipal en matèria educativa, amb ante- cedents com el Patronat Escolar. L’Institut gestiona la xarxa d’Escoles Bressol Municipals (EBM) amb 97 esco- les i 8.100 places, les Escoles Municipals de Música (EMM) amb quatre escoles i 2500 places i el Conservatori Municipal de Música (CMM) amb 540 alumnes de grau professional i 900 alumnes en al- tres cursos. L’IMEB impulsa i realitza diversos programes de promoció educa- tiva, que tenen per objectius promoure la innovació pedagògica i la participació de la comunitat educativa. Alguns exem- ples són els Camins Escolars, els Patis Escolars o l’oferta d’activitats escolars, que es coordina des de l’Institut, i que agrupa el conjunt de les institucions pú- bliques i privades de la ciutat (aquest curs ofereix 4.800 activitats que supo- sen 1,5 milions de persones usuàries de tots els cicles educatius). També està adscrit a l’IMEB el Consell Escolar Municipal (CEM), òrgan de parti- cipació de la comunitat educativa a Bar- celona, que també es coordina amb els Consells Escolars de Districte. ENTORN L’IMEB actua perquè l’oferta educativa s’adeqüi a les necessitats de la ciutat, corregint els desequilibris territorials i les desigualtats socials, reforçant la xarxa pública i contribuint a la millora del sistema educatiu. També realitza nombroses actuacions per promoure la participació, la innovació i la millora de l’acció educativa a la ciutat en el marc del compromís de Barcelona com a Ciu- tat Educadora. Paral·lelament, el municipi promou una innovadora oferta d’activitats educati- ves per als centres docents i gestiona una línia de recursos pedagògics adre- çats a la comunitat educativa. RECURSOS Els recursos de l’IMEB, s’han dedicat fo- namentalment a centres educatius, que recullen la despesa en Escoles Bressol, Escoles Municipals de Música, Conser- vatori Municipal de Música i la Direcció de Centres Educatius. Respecte a la taula 7.1.3.1, en el concep- te Altres, s’ha considerat la despesa per la Fundació BCN FP i El Consell Escolar Municipal. El finançament de la despesa és assu- mit, en gran part, per l’Ajuntament de Barcelona i els ingressos de les perso- nes usuàries provenen dels preus pú- blics del servei d’Educació aprovats per la Comissió de Govern de l’Ajuntament de Barcelona. L’Institut s’estructura de la manera se- güent: GERÈNCIA Direcció de Centres Educatius Municipals Direcció de Promoció Educativa Direcció de Recursos i Serveis Generals Fundació Barcelona Formació Professional/ Associació Xarxa FP Consell Escolar Municipal Consell de la Formació Professional Taula 7.1.3.1. Liquidació del pressupost Institut Municipal d’Educació de Barcelona, 2015 Recursos i Capítols Serveis Centres Promoció de despesa Gerència Generals Educatius educativa Altres Total % Personal 681.097,98 1.360.477,73 37.729.987,10 786.763,26 387.597,31 40.945.923,38 66,11 Béns corrents i serveis 442.932,23 468.707,07 13.592.282,01 1.205.552,82 10.813,63 15.720.287,76 25,38 Despeses financeres 0.00 32.167,71 0,00 0,00 0,00 32.167,71 0,05 Transferències corrents 407.537,68 6.976,69 1.439.200,91 2.262.689,64 819.525,15 4.935.930,07 7,97 Inversió i transferències de capital 78.447,11 24.372,28 193.406,41 9.362,70 0,00 305.588,50 0,49 Total 1.610.015,00 1.892.701,48 52.954.876,43 4.264.368,42 1.217.936,09 61.939.897,42 100,00 Recursos i Capítols de Serveis Centres Promoció finançament Gerència Generals Educatius educativa Altres Total % Ajuntament 1.610.015,00 1.872.878,66 36.002.998,26 4.253.321,36 1.217.936,09 44.957.149,37 72,58 Altres fonts 0,00 19.822,82 0,00 0,00 0,00 19.822,82 0,03 Usuaris 0,00 0,00 16.951.878,17 11.047,06 0,00 16.962.925,23 27,39 Total 1.610.015,00 1.892.701,48 52.954.876,43 4.264.368,42 1.217.936,09 61.939.897,42 100,00 Taula 7.1.3.2. Recursos humans a 31/12/2015 Institut Municipal d’Educació de Barcelona, 2015 Recursos i Serveis Centres Promoció Gerència Generals Educatius educativa Total A 1 Tècnics/ques superiors 5 5 120 6 136 A2 Tècnics/ques mitjans 5 7 738 6 756 C1 Administratius/ves - Tècnics/ques auxiliars 4 4 11 2 21 C2 Auxiliars administratius/ves / pràctics - 8 6 0 14 E Subalterns / ajudants d’oficis 1 3 8 0 12 Total 15 27 883 14 939 Taula 7.1.3.3. Distribució de la plantilla funcional per edats i gènere a 31 de desembre del 2015 Institut Municipal d’Educació de Barcelona, 2015 Grups d’edat % Homes % Dones % Total Menys de 30 anys 0,21 11,82 12,03 Entre 31 i 40 2,02 28,33 30,35 Entre 41 i 50 3,41 19,70 23,11 Entre 51 i 60 3,84 24,39 28,23 De 61 en endavant 0,96 5,32 6,28 Total 10,44 89,56 100,00 179 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Organismes autònoms De les 939 persones en plantilla a 31 de desembre del 2015, 869 estan destina- des a centres docents (748 a escoles bressol, 68 al conservatori i 53 a escoles de música), mentre que la resta (70) està destinada a serveis centrals. ACTIVITAT Durant l’any 2015, l’IMEB segueix tre- ballant en el desenvolupament de la seva activitat ordinària de gestió i en el seguiment i control dels equipaments educatius municipals que són de la seva responsabilitat (97 EBM, quatre EMM i el CMM de Barcelona), a més de les activi- tats de promoció educativa, impuls de la Formació Professional i promoció de la participació a través del Consell Escolar Municipal i de districtes, d’acord amb la concreció dels objectius i actuacions del Programa d’Actuació Municipal d’aquest mandat. A més, l’Institut ha incorporat nous ser- veis adreçats als infants matriculats a les escoles bressol i a les seves famí- lies, en especial amb la inauguració de les noves EBM Escorial i Guinardó. S’han desenvolupat noves iniciatives en pro- moció educativa, formació professional (amb impuls especial al desplegament de la FP Dual) i participació i diferents accions que han tingut com a objectiu ajudar a reduir el fracàs escolar a la ciu- tat. • Direcció de Centres Educatius Munici- pals Alguns dels eixos principals de treball durant l’any 2015 han estat: 1. Escoles Bressol Municipals i atenció a la petita infància S’han inaugurat les noves Escoles Bres- sol Municipals: EBM Guinardó (districte d’Horta-Guinardó), capacitat per a 87 in- fants i EBM Escorial amb capacitat per a 74 infants. La singularitat de l’EBM Es- corial és que, de forma pionera a la ciu- tat, incorpora una Unitat d’Atenció In- clusiva (UBAI) per donar una atenció de qualitat a infants de zero a quatre anys amb greus discapacitats. Aquest any 2015, l’IMEB té 97 EBM amb 8.100 infants de quatre mesos a tres anys. Durant el curs 2014-2015 han realitzat pràctiques a les EBM i als espais fami- liars 650 estudiants universitaris i de FP, 60 dels quals han donat continuïtat a les seves pràctiques dins de la modalitat FP Dual. S’ha fet el seguiment de 663 infants amb necessitats especials. 135 han rebut una atenció específica. L’IMEB impulsa serveis complementaris per a la petita infància i les seves famí- lies: tres espais familiars que atenen 160 infants i nou programes “Ja tenim un fill”, que atenen 246 infants. El propòsit del programa és facilitar a les famílies amb nadons un espai de troba- da i d’intercanvi, on puguin compartir les seves vivències i experiències. Aquest espai ofereix informació i recursos per a un creixement sa dels infants, reforça la percepció positiva de la maternitat i paternitat i l’apoderament de les mares i pares en la criança. El programa està centrat preferentment en les dones que han estat mares, que hi poden participar amb el seu fill o filla, des de les darreres setmanes de la gestació, fins als vuit o nou mesos de vida de l’infant. 2. Escoles Municipals de Música de Bar- celona Durant el curs 2014-2015 es van matri- cular 2.619 alumnes a les quatre EMM. S’han inscrit 924 infants al Programa Música per a nadons i els més petits. Projecte: Fem música, de col·laboració entre les EBM i els EMM. Formació del personal docent de les EBM amb l’ob- jectiu de proporcionar coneixements 180 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Organismes autònoms musicals bàsics. Hi han participat 19 es- coles bressol, 152 educadors/res i 1.610 infants. 3. Conservatori Municipal de Música de Barcelona Durant el curs 2014-15 s’han matriculat 937 alumnes en el Grau professional i en els cursos oberts. Dins l’oferta cultural (Dijous concert, 50’ joves, etc.) s’han organitzat 45 activitats amb una participació de 9.270 assis- tents. Inauguració i nou programa d’activitats de l’Auditori Eduard Toldrà del CMMB. Aquesta és una instal·lació que ofereix serveis cultural per a alumnes, mestres, músics i ciutadans que gaudeixen de l’educació musical, del talent i de la pra- xi artística. • Direcció de Promoció Educativa Alguns dels eixos principals de treball durant aquest any han estat: Consell de Coordinació Pedagògica (CCP). L’any 2015, el CCP estava format per 150 entitats que van organitzar 4.815 acti- vitats agrupades en el Programa d’Ac- tivitats Escolars. Es van atorgar 21.944 places gratuïtes a alumnat de la ciutat. Suport Educatiu a les Famílies. Durant el curs 2014-15, hi han participat 172 cen- tres amb 303 accions formatives i 4.961 participants. El programa Petits Talents Científics fo- menta la ciència entre l’alumnat de pri- mària a través del professorat. Hi parti- cipen 42 centres amb 82 mestres i 2.150 alumnes. Escolab. Hi han participat 8.078 alum- nes de 84 centres educatius amb 123 activitats diferents. Mostra de recerca jove de Barcelona. S’hi van presentar 212 treballs d’alum- nat de segon de Batxillerat, de 96 cen- tres educatius. Planetari municipal. Es van realitzar 141 activitats amb 3.386 alumnes de 68 cen- tres educatius. El programa Barcelona Aula Mòbil dóna suport a la innovació en cultura i noves tecnologies i posar en valor la cultura digital. Hi han participat 30 centres edu- catius amb 1.179 alumnes. M-Learning BCN és un projecte d’im- plantació de l’ús de mòbils a l’aula. Hi han participat set centres educatius amb 289 alumnes. Els tallers Debat i Aprèn treballen la capacitat de diàleg de l’alumnat. Hi han participat 655 alumnes de 16 centres educatius. Les Jornades Joves de Creativitat Artís- tica han comptat amb la participació de 371 alumnes en teatre i 155 participants en dansa. El programa Suport a la lectura treballa en la millora de les competències lecto- res dels infants, afavorint l’èxit escolar i l’aprenentatge al llarg de la vida. Hi han participat 571 alumnes de 23 centres educatius. Va comptar amb 130 volunta- ris educatius. Patis Escolars Oberts als Barris. S’han obert 70 patis escolars amb 289.844 persones usuàries. S’han obert vuit Biblioteques Escolars amb 1.562 persones usuàries i 28 volun- taris per ajudar a fer els deures, en esco- les amb patis escolars oberts al barris. El Camí Escolar, espai amic és una acció educativa adreçada a l’alumnat, AMPA, famílies i personal dels centres educa- tius per a una nova cultura de la mobi- litat i la convivència en els entorns es- colars. Es pretén que els nois i noies de la ciutat guanyin autonomia personal i qualitat de vida mentre van sols al cen- 181 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Organismes autònoms tre educatiu i en tornen o es desplacen pel barri i promou, alhora, un compromís de participació de la comunitat. Es con- creta en un itinerari «protegit» amb se- nyalització específica i un conjunt d’ac- tuacions pedagògiques i comunitàries que contribueixen a la transformació de l’entorn en un barri amic (81 centres educatius tenien Camí Escolar conso- lidat i tres participaven en la iniciativa Bus a Peu). Programa d’immersió lingüística. Ca- sal d’estiu en llengua anglesa a l’Espai Lola Anglada. Amb la participació de 75 alumnes de set escoles de l’Eixample. Projecte Educatiu de Ciutat Barcelona (PEC). L’any 2015 el Projecte comptava amb 291 entitats vinculades amb 123 persones participants en grups de tre- ball. Biblioteca Artur Martorell. Va comptar durant l’any 2015 amb 2.023 usuaris pre- sencials, 3.641 préstecs, 214 maletes temàtiques i 13 maletes viatgeres. Xarxa de Biblioteques Escolars. Es va donar suport a 78 centres educatius. • Consell Escolar Municipal de Barcelo- na (CEMB) Alguns dels eixos principals de treball durant l’any 2015 van ser: - Organització i desenvolupament de reunions del Consell Plenari, Comis- sió Permanent i Comissions de Tre- ball. - Coordinació i gestió de la represen- tació municipal en els consells esco- lars de centres docents públics (198 persones i 384 centres) durant el curs 2014-2015. - Organització d’activitats i creació de documents informatius per pro- moure la participació de la comunitat educativa de la ciutat en la renovació dels consells escolars de centre. - Acte institucional del 25 aniversa- ri de la constitució dels CEMD i del CEMB. - Pla d’Educació per a l’èxit escolar als districtes. - Organització amb el CJB i la Regido- ria de Joventut i Adolescència de la jornada de formació per a l’alumnat dels consells escolars de centre. - Renovació del Consell Escolar Mu- nicipal de Barcelona i dels districtes. - Sessions periòdiques de treball i coordinació entre les secretaries del CEMD i el CEMB. - Informe sobre els representants municipals als consells escolars de centre. - Documents aprovats/produïts pel ple permanent, comissions de treball i secretaria: · Memòria del CEMB i dels CEMD. Curs 2013-2014. · Díptic Eleccions al CEMD i al CEMB. · 25è aniversari de la constitució del Consell Escolar Municipal de Barce- lona i dels Consells Escolars de Dis- tricte. · Eleccions als consells escolars. Curs 2014-2015 de la ciutat de Barcelona. • Fundació BCN Formació Professional Alguns dels eixos principals de treball de l’any 2015 van ser: - Celebració de la 6a edició Premis FP emprèn. Presentació de 55 projectes realitzats per 173 alumnes. - Orientador@ virtual. Informa’t. És un espai per a resoldre tots aquells dubtes que els estudiants d’ESO i Batxillerat puguin tenir en la presa 182 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Organismes autònoms de decisions sobre el seu futur aca- dèmic amb una especial atenció a tot allò relacionat amb l’oferta de FP i les seves sortides professionals (partici- pació de 106 alumnes). - Els Programes de Formació i Inser- ció (PFI). Desplegament d’una oferta de 656 places per a joves provinents del fracàs escolar o de l’abando- nament. Repartides en 11 centres educatius (tres de públics i vuit de concertats) i 11 entitats socials de Barcelona. - La mobilitat d’estudiants en els Programes Erasmus+ per a estudi- ants i graduats de grau mitjà i supe- rior de Formació Professional, amb estades de pràctiques en empreses de dos mesos de durada. S’han rebut 56 estudiants. - Estades europees per a docents. Estada formativa d’un grup de 18 do- cents. S’han rebut 12 docents de paï- sos europeus. - Projecte Beca-Empresa. Són be- ques per complementar pràctiques curriculars. Hi han participat 10 em- preses, que han atorgat 42 beques d’especialització formativa remune- rades. - Projecte de vida professional. És una orientació professional per a estudiants de 4t d’ESO, Batxillerat i Formació Professional. S’han impar- tit 53 sessions des de la Fundació. - Pla de mesures per al foment de la innovació en la FP. Han estat 18 pro- jectes els que han rebut ajut econò- mic. - Servei d’informació i orientació. S’ha donat resposta a més de 200 consultes realitzades per alumnes i famílies. - Borsa FP/Insertpoint. La borsa de treball per a graduats en FP. S’han gestionat de manera satisfactòria 21 ofertes de treball. - Barcelona Treball. En col·laboració amb Barcelona Activa, realització de 12 sessions Les claus per treballar a Europa, adreçada a joves d’entre 18 i 25 anys. - FP Dual. És un Impuls a la formació professional. S’incorporen prop de 250 alumnes en la modalitat dual en dependències municipals. ACTUACIONS I ESDEVENIMENTS RELLEVANTS • Inauguració del projecte inclusiu de l’EBM Escorial amb la posada en marxa de la UBAI per atendre discapacitats se- veres L’Escola Bressol Escorial és la primera experiència d’escola bressol pública que acull infants sense discapacitat i infants amb greus discapacitats. L’escola ha es- tat dissenyada arquitectònicament amb uns espais i equipaments específics i dotada d’un equip multidisciplinari, format per docents propis d’una escola bressol i professionals especialitzats per fer les diferents intervencions edu- catives i terapèutiques que cada infant pot necessitar tenint en compte la diver- sitat de perfils. A part de l’espai específic de l’UBAI, l’EBM Escorial compta amb un conjunt d’ajuts tècnics propi de les instal·lacions i aparells que habitualment es necessi- ten per a infants greument discapacitats (bipedestador, cadires adaptades, cami- nadors...) amb possibilitat d’utilització del fons de material de l’IMEB (Pont del Dragó). Allò que veritablement diferencia i sin- gularitza l’EBM Escorial de la resta d’EBM és l’atenció més individualitzada i especialitzada, així com els suports a nivell tècnic més específics que reque- reixen els alumnes amb greus discapa- citats. 183 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Organismes autònoms Aquesta experiència pilot a la ciutat fusiona el concepte atenció precoç es- pecialitzada amb els beneficis de l’edu- cació inclusiva. L’EMB Escorial té cinc grups d’infants i disposa d’una unitat bressol d’atenció inclusiva (UBAI). El nombre de places és de 74: 65 places més nou per a infants greument disca- pacitats. Places ordinàries obertes a tots els infants del Districte de Gràcia i les nou dedicades a infants amb Neces- sitats Educatives Especials (NEE) per a tota la ciutat. • Impuls a la FP Dual a l’Ajuntament Durant aquest any, 220 alumnes que cursen Cicles Formatius de Grau Mitjà i Superior de diferents famílies profes- sionals en centres educatius públics i privats de Barcelona han iniciat les se- ves pràctiques en la modalitat FP Dual (alternança estudi-treball) en depen- dències de l’Ajuntament de Barcelona, instituts o empreses municipals, o en empreses o institucions públiques i pri- vades que gestionen serveis municipals. Això implica que l’alumnat participant rebrà part de la formació al seu centre educatiu i, de manera paral·lela, podrà desenvolupar les pràctiques remunera- des en dependències municipals. REPTES DE FUTUR PER AL 2016 • Donar un nou impuls al Projecte educa- tiu de ciutat. • Reduir la desigualtat en l’accés a l’edu- cació, en col·laboració amb el CEB. •Planificar les noves EBM per al mandat. • Inaugurar la nova EMM Can Fargas al Districte d’Horta-Guinardó. • Impulsar el Programa d’Activitats Es- colars (PAE) amb més recursos i vetllant per la qualitat de les activitats. Txema Castiella Viu Director de l’Institut Municipal d’Educa- ció de Barcelona 184 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Organismes autònoms 7.1.4. PATRONAT MUNICIPAL DE L’HABITATGE DE BARCELONA El Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona (PMHB) és un organisme de l’Ajuntament de Barcelona que va ser fundat l’any 1927 amb la finalitat de pro- moure habitatges de preu assequible per atendre les diferents necessitats socials de Barcelona. Els últims anys ha incrementat notablement la seva pro- ducció i s’ha consolidat com a principal instrument municipal en la promoció d’habitatge protegit i dotacional, així com a principal administrador del parc públic d’habitatges de la ciutat MISSIÓ El PMHB és el promotor d’habitatge pú- blic de l’Ajuntament de Barcelona. El seu objectiu és incrementar el parc públic de lloguer especialment amb l’impuls i construcció de noves promocions de lloguer, però també reactivant la rehabi- litació. Administra un bon nombre d’ha- bitatges públics de lloguer, tant propis com pertanyents a altres administraci- ons, que s’adjudiquen segons les neces- sitats de les persones que compleixen els requisits establerts. Les funcions del PMHB són: – Promoció i, si escau, construcció d’habitatges amb o sense protecció estatal o autonòmica, per atendre l’execució de plans urbanístics, la re- novació urbana i les necessitats dels grups de població econòmicament menys afavorits. – Remodelació de barris i rehabilita- ció habitatges, en situació d’infraha- bitatilitat. – Adjudicació dels habitatges pro- moguts o construïts, d’acord amb la normativa pròpia o que aprovi l’Ajun- tament i de conformitat amb les de- terminacions legals d’aplicació. – Foment, promoció i cooperació amb les mutualitats, cooperatives, asso- ciacions i altres institucions que con- sideri convenients per a la difusió de l’habitatge popular i col·laboració en la rehabilitació d’infrahabitatges. – L’alienació dels locals, garatges i al- tres entitats que incorpori el seu patri- moni amb motiu del compliment de les finalitats establertes a l’apartat a i b. – Realització de les funcions d’àmbit municipal que se li encarreguin, rela- tives a l’habitatge, a la població i a la política de sòl. – Investigació, informació, assesso- rament i col·laboració en estudis i ac- tivitats tècniques relacionades amb l’habitatge i urbanisme. ENTORN La necessitat d’atendre el nombre crei- xent de persones que pateixen l’emer- gència habitacional i l’aprovació de la Llei 24/2015, de 29 de juliol, de mesu- res urgents per fer front a l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica han marcat l’exercici 2015. En aquest context, s’ha treballat per incrementar la promoció de nous ha- bitatges de lloguer social, i per obtenir, rehabilitar i gestionar habitatges buits provinents d’entitats bancàries amb la finalitat de destinar-los a lloguer social. La necessitat d’incrementar el nombre d’habitatges de lloguer social ha portat també a impulsar la construcció de no- ves promocions d’aquesta tipologia. RECURSOS El PMHB ha obtingut un total d’ingres- sos de 41 milions d’euros, amb un resul- tat d’explotació de 7,4 milions d’euros i uns guanys de 41 milions d’euros, que es destinaran íntegrament a accions pròpies de l’objecte del Patronat, com ara la incorporació de nous habitatges mitjançant la promoció i l’adquisició, i la millora dels edificis d’habitatges que es gestionen. Taula 7.1.4.1. Finançament Patronat Municipal de l’Habitatge, 2015 (Milers d’euros) Inversió 18.148 Pròpia 17.750 Per compte de l’Ajuntament 398 Resultat comptable 4.050 Cash-flow 9.358 Taula 7.1.4.2. Recursos humans a 31 de desembre Patronat Municipal d’Habitatge, 2015 Total Mitjana d’edat % de dones Directius/ves 3 54 33,33 Tècnics/ques 37 56 62,16 Administratius/ves i auxiliars 48 47 68,75 Altres 3 57 33,33 Total 91 214 63,74 ESTRUCTURA ORGANITZATIVA DEL PATRONAT MUNICIPAL DE L’HABITATGE Organigrama funcional PRESIDENT CONSELL D’ADMINISTRACIÓ Tresoreria Patrimoni Administració de Finques Manteniment Adjudicació d’habitatges Personal Informació Comptabilitat Contactes i escriptures Obres Suport Jurídic Rehabilitació Rehabilitació Assessoria i contenciós Gestió i lloguers Arxiu i documentació Inspeccions Departament Econòmic Departament Patrimoni Departament Gestió i Administració de Finques Departament Manteniment i Rehabilitació Departament Jurídic Departament Recursos Humans i Serveis Generals GERÈNCIA TECNOLOGIES INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ SECRETARIA DEL CONSELL Contractació DIRECCIÓ DE SERVEIS ECONÒMICS I FINANCERS DIRECCIÓ DE SERVEIS JURÍDICS I GESTIÓ DEL PATRIMONI DIRECCIÓ DE SERVEIS TÈCNICS IMATGE I COMUNICACIÓ ProjectesDepartament Projectes i Obres 186 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Organismes autònoms Les partides més rellevants pel que fa als ingressos han estat els lloguers, amb 20,8 milions d’euros, i les vendes, bàsi- cament del dret de superfície d’habitat- ges, amb 15,7 milions. El resultat obtingut ha estat possible gràcies al marge de vendes i a la dismi- nució de les despeses financeres, com a conseqüència d’un descens dels tipus d’interès i d’una significativa baixada de l’endeutament, que ha passat de 187 milions d’euros l’any 2014 a 156 milions d’euros a 31 de desembre del 2015. El volum d’inversió pel que fa a la nova construcció de promocions d’habitatge ha estat de 17,8 milions d’euros, d’acord amb el detall següent: • Promocions destinades a la venda del dret de superfície: 11,5 milions (65%) • Promocions destinades a lloguer: 6,3 milions (35%) ACTIVITAT Les actuacions més destacades al llarg de l’any 2015 han estat: Promoció de nous habitatges A finals del 2015, el Patronat tenia en construcció un total de 498 habitatges de nou promocions diferents (248 habi- tatges es van iniciar aquest mateix any). Durant aquest any hi ha hagut en redac- ció 11 projectes que sumen 489 habitat- ges, i cinc projectes més, amb 461 habi- tatges, es trobaven en fase de concurs (taula 7.1.4.3). Eficiència energètica S’han fet diferents promocions d’habi- tatges amb certificat energètic (taula 7.1.4.4). Contractes i escriptures Durant el 2015, s’han realitzat 451 altes de contractes i escriptures d’habitatges (contractes d’arrendament, d’ús i habi- tació, de fons de lloguer social, de fons de lloguer social-contingents especials, de fons de lloguer social; afectat urba- nístic sense dret a reallotjament, cessi- ons, escriptures de compravenda, ven- des dret de superfície i ampliació dret d’usdefruit). També s’han fet contractes i escriptures per a 12 locals i per a 18 aparcaments (taula 7.1.4.5). S’han desenvolupat altres activitats lligades a la vida del contracte. En el cas del lloguer, devolució de dipòsits, revisió d’aportacions de la gent gran i tramitació de visats; i en el cas de compravendes, amortitzacions avança- des, cartes de pagament i liquidació de plusvàlues, etc. Taula 7.1.4.3.Promocions d’habitatges Patronat Municipal de l’Habitatge, 2015 Nombre Nombre Pressupost Inversió Promocions de promocions d’habitatges Actuació (M €) (M €) Finalitzades 1 150 15,71 0,67 Iniciades 5 248 19,02 5,85 Iniciades en anys anteriors i en execució 4 250 22,02 6,77 En procés de licitació 1 49 6,0 - Projectes en redacció 11 489 - - Projectes en fase de concurs 5 461 - - 187 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Organismes autònoms Taula 7.1.4.5. Certificat energètic en promocions Patronat Municipal d’Habitatge, 2015 Promoció Habitatge Classe Promocions amb certificat Dr. Aiguader, 15, 17 i 19 B energètic d’edifici acabat Promocions amb certificat Pere IV, 455 / Camí de Ca l’Isidre, energètic en fase projecte 5 / Josep Pla, 172 / Paraguai, 2 Alfarràs, 30, 32, 34, 36 i 38 / Passeig Mollerussa, 20 i 18 (Edifici E2 3a fase Remodelació barri Bon Pastor) B Biosca, 17, 19, 21, 23 i 25 / Bellmunt, 2 / Claramunt, 51 (Edifici F1 3a fase Remodelació del barri del Bon Pastor) B Biosca, 33, 35, 37, 39 i 31 (Edifici F2 3a fase Remodelació del barri del Bon Pastor) B Constitució, 31 i 35 (UP 4 CAN BATLLÓ) B Ciutat de Granada, 145, 147 i 149 / Bolívia, 49 i 61 (GLÒRIES 1) A Parcerisa, 6 i 4 (UP 8 CAN BATLLÓ) B Vista Bella, 7-9 (Quatre Camins) A Tànger, 38 b / Àlava, 132-138 A Taula 7.1.4.4. Contractes i escriptures Patronat Municipal de l’Habitatge, 2015 2015 Lloguer 118 Ús i vitalici 65 Fons de lloguer social 100 Fons de lloguer social-contingents especials 47 Fons de lloguer social. Afectat urbanístic sense dret a reallotjament 2 Vendes 4 Dret de superfície 94 Ampliació dret usdefruit 5 Total 451 Gestió de lloguers La gestió del lloguer i la seva revisió ha comportat 133 renovacions dels habi- tatges per a joves (10HJ), 28 renovacions de Vores, 61 subrogacions i regularitza- cions per finalització de subrogació de contracte i 374 reduccions de lloguer (taula 7.1.4.6). Adjudicacions Al llarg del 2015 s’han adjudicat 551 habitatges, 239 dels quals han estat en promocions d’obra nova. D’aquests, 107 corresponen al parc de lloguer social destinat a famílies en si- tuació d’emergència per pèrdua de l’ha- Taula 7.1.4.6. Renovacions dels contractes 10HJ i revisions dels lloguers Patronat Municipal de l’Habitatge, 2015 2014 2015 % d’increment Renovacions contractes 10HJ 328 133 -59,45 Renovacions contractes de les Vores 34 28 -17,65 Subrogacions i regularitzacions per finalització i subrogació de contractes 94 61 -35,11 Reduccions lloguer 309 374 21,04 188 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Organismes autònoms Taula 7.1.4.7. Adjudicacions d’habitatges per procedència Patronat Municipal de l’Habitatge, 2015 Habitatges Procedència Obra nova recuperats Total Afectats Urbanístics 15 4 19 Afectats Urbanístics (Fons del lloguer social) - 3 3 Mesa d’emergències (Fons del lloguer social) - 107 107 Contingent especial (Fons del lloguer social) - 56 56 Contingents generals 128 60 188 Lliure comercialització PMHB 82 10 92 Gent gran - 57 57 Ampliació (vil·les) /oferta compra dret de sup (Gomis) 4 - 4 Habitatges inclusió 9 - 9 Canvis d’habitatge/règim 1 15 16 Total 239 312 551 Taula 7.1.4.8. Adjudicacions d’habitatges per districtes Patronat Municipal de l’Habitatge, 2015 Obra nova Habitatges recuperats Total Ciutat Vella 109 45 154 Eixample - 1 1 Sants-Montjuïc - 52 52 Les Corts 3 2 5 Sarrià-Sant Gervasi - - 0 Gràcia 1 13 14 Horta-Guinardó 83 53 136 Nou Barris 2 51 53 Sant Andreu 28 43 71 Sant Martí 13 50 63 Altres municipis - 2 2 Total 239 312 551 bitatge on residien. Així mateix s’han adjudicat 113 habitatges a contingents especials subvencionats (dones amb violència de gènere, persones amb vul- nerabilitat econòmica, gent gran i per- sones amb discapacitat). En concret, al col·lectiu de gent gran s’han adjudicat 57 habitatges que formen part de les promocions amb serveis (taules 7.1.4.7 i 7.1.4.8). Expedients d’adjudicació tramitats El PMHB ha tramitat 1.118 expedients corresponents a adjudicacions d’habi- tatges i aparcaments i a d’altres motius 189 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Organismes autònoms Rehabilitació i remodelació de barris • Manteniment i adequació dels ha- bitatges. La inversió realitzada pel PMHB en les obres de reparació i manteniment dels habitatges que gestiona i en l’adequació dels habi- tatges que queden lliures per a la seva nova adjudicació puja a 3.570.089,84 euros. Aquesta xifra inclou les dife- rents actuacions que s’han dut a ter- me també en immobles de propietat municipal o de l’Incasòl, però que es gestionen des del PMHB. • Instal·lacions de captació solar. S’ha continuat amb el manteniment preventiu i correctiu de les instal·la- cions de captació solar per aigua ca- lenta sanitària. La inversió executada ha estat de 139.034,34 euros. Al llarg del 2015 també s’han executat millo- res del rendiment de les instal·laci- ons, amb una inversió de 153.826,70 euros. • Monitoratge de les instal·lacions solars. En col·laboració amb l’Agència d’Energia, s’han iniciat els treballs de Taula 7.1.4.9. Expedients d’adjudicació tramitats Patronat Municipal de l’Habitatge, 2015 Obra nova Habitatges recuperats Total Adjudicacions (habitatges i aparcaments) 239 313 552 Renuncies, desistiments, defuncions, no compleix requisits, no obté finançament 228 290 518 En tramitació 25 23 48 Total 492 626 1.118 Taula 7.1.4.10. Patrimoni immobiliari Patronat Municipal de l’Habitatge, 2015 Patrimoni Patrimoni aliè Unitats gestionades propi (Incasol-Aj. Barcelona) Total En lloguer 4.877 1.516 6.393 En amortització 1.725 101 1.826 De venda amb dret de superfície 598 0 598 Amb altres tipus de cessió 140 81 221 com renúncies, desistiments, defunci- ons, etc. (taula 7.1.4.9). Patrimoni El PMHB gestionava a data 31 de de- sembre del 2015 un patrimoni de 8.533 habitatges. D’aquests, més del 72% (6.153) són en règim de lloguer, mentre que la resta són en amortització i d’altres. Si hi sumem els altres immobles que no són habi- tatges, la xifra de les unitats gestiona- des puja a 9.038. D’aquest total, un 81% correspon a patrimoni propi del Patro- nat, mentre que la resta és de l’Institut Català del Sòl o de l’Ajuntament (taula 7.1.4.10). Contractació Durant el 2015, s’han obert 55 expedi- ents de contractació: 11 d’obres i 44 de serveis. Durant el període 2015 es van adjudicar 49 contractes. El 90,42% del total licitat corresponen a obres. La bai- xa mitjana en les licitacions d’obres ha estat de 28,15%. 190 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Organismes autònoms monitoratge de les instal·lacions so- lars consistents en la instal·lació dels elements de mesura necessaris (son- des de temperatura, cabalímetres, comptadors elèctrics, etc.) i dispo- sitius de tractament i enviament de dades per a l’obtenció de dades deri- vades de funcionament de totes les instal·lacions solars tèrmiques. L’ob- jectiu del projecte és reduir el temps de reparació en casos d’avaria de les instal·lacions (a partir de les alar- mes configurades en els sistemes). El global del projecte contempla la instal·lació d’aquests sistemes en 32 promocions, que equivalen a 101 instal·lacions solars independents, i abasteixen un total de 2.413 habi- tatges. La inversió executada durant l’any 2015 és de 253.839,52 euros. • Seguretat i salut. S’ha prorrogat el contracte de seguretat i salut per a totes les obres de manteniment i ser- veis que porta a terme el Patronat, amb una inversió de 49.240,98 euros. • Rehabilitació cromàtica del passeig Santa Coloma, 55-71. S’ha iniciat la rehabilitació cromàtica i millora de l’eficiència energètica d’aquests edi- ficis. El pressupost d’actuació global és de 1.270.995,13 euros. La inversió executada durant l’any 2015 ha estat de 23.601,41 euros. • Reparacions d’urgència als barris de Canyelles i el Besòs i el Maresme. Fruit del conveni de col·laboració re- latiu al conjunt urbà dels barris de Canyelles i el Besos i el Maresme i d’encàrrec de gestió entre el Consorci de l’Habitatge de Barcelona, l’Agèn- cia de l’Habitatge de Catalunya i el Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona per a la rehabilitació d’edi- ficis d’habitatges. La rehabilitació del barri de Canyelles se li encomana a l’Agència de l’Habitatge. El Patronat ha portat a terme, mentre no s’inicien els treballs de rehabilitació, les repa- racions d’urgència. Administració de finques Durant el 2015 el PMHB va gestionar i administrar 5.575 unitats, i va tramitar les despeses i les incidències de 2.854 unitats de lloguer que administren altres administradors de finques. És a dir, en total ha gestionat 8.429 uni- tats (habitatges, locals o aparcaments). L’administració del parc comporta, en- tre d’altres tasques, l’actualització de rendes, la repercussió de l’IBI, les asse- gurances i sinistralitat, els pagaments i incidències i la gestió de reparacions 7.1.4.11). Comercialització de locals i apartaments • Vendes: durant el 2015 s’han venut 17 locals i sis places d’aparcament. • Lloguer: s’han llogat quatre locals i se n’han cedit a l’Ajuntament nou per a finalitats socials. Respecte als apar- Taula 7.1.4.11. Unitats gestionades pel PMHB Patronat Municipal de l’Habitatge, 2015 % d’increment 2014 2015 2014-2015 Gestionades i administrades per finques 5.935 5.575 -6,07 Gestionades però administrades per altres administradors 3.209 2.854 -11,06 Total 9.144 8.429 -7,82 191 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Organismes autònoms Taula 7.1.4.12. Nombre d’atencions realitzades per l’oficina d’atenció a la persona usuària Patronat Municipal d’Habitatge, 2015 2014 2015 % d’increment Presencials 8.140 8.797 8,07 Telefòniques 8.749 11.456 30,94 Electròniques 3.113 5.034 61,71 Escrits 1.715 1.905 11,08 Total 21.717 27.192 25,21 caments annexats a l’habitatge, se n’han llogat 20; i s’ha continuat amb el programa Aparcaquí per llogar apar- caments no vinculats als habitatges. A finals del 2015, l’oferta d’aparca- ments d’aquest programa era de 864 places (786 per a cotxes i 78 per a mo- tos), i l’ocupació era d’un 86%. Informació L’oficina d’atenció a les persones usuà- ries va realitzar 27.192 atencions (taula 7.1.4.12). Expedients contenciosos Al llarg de l’any 2015 s’han obert 272 ex- pedients contenciosos, 236 dels quals han estat per falta de pagament. També s’han tancat 302 expedients, 271 dels quals per falta de pagament. A finals d’any, hi havia en tràmit 264 expedients, 206 dels quals per falta de pagament. Per segon any consecutiu, ha tornat a baixar el nombre d’expedients iniciats per falta de pagament a causa de la po- lítica de subvencions al lloguer i del se- guiment que es fa, prèviament al trasllat dels expedients a l’assessoria jurídica, des del Servei de Prevenció, Intervenció i Mediació en Habitatge Públic, adscrit al Consorci de l’Habitatge de Barcelona. S’han recuperat 44 habitatges per ser adjudicats de nou (taules 7.1.4.13, 7.1.4.14 i 7.1.4.15). Ajuts a persones vulnerables S’han tramitat 176 sol·licituds d’ajuts per evitar desnonament al Departament d’Atenció a Persones Vulnerables de l’Àrea de Drets Socials, més 55 que cor- responen a expedients d’anys anteriors que encara no s’havien resolt. Del total d’aquestes sol·licituds, en 48 casos ha pagat el titular de l’habitatge, 58 casos Taula 7.1.4.13. Nombre d’expedients contenciosos oberts Patronat Municipal de l’Habitatge, 2015 2014 2015 % d’increment Falta de pagament 258 236 -0,09 Ocupació il·legal 2 1 -0,50 Defunció 5 7 0,40 No ús 0 1 Precari 12 16 0,33 Cohabitació 1 1 0,00 Termini 3 3 0,00 Atípic 3 7 1,33 Total 284 272 -0,04 192 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Organismes autònoms s’han resolt per pagament del deute a càrrec de Drets Socials, 58 amb copa- gament (titular i Drets Socials), i en nou casos s’ha recuperat l’habitatge per im- pagament de rendes (renúncia o llança- ment judicial). A finals d’any, 58 casos seguien en tràmit. Inspeccions El departament d’inspeccions ha realit- zat aproximadament 15.000 actuacions per vetllar pel bon ús i manteniment dels habitatges. El 79% de les actuaci- ons corresponen a tasques de control de l’ocupació dels habitatges. Arxiu El Departament d’Arxiu i Documenta- ció té com a funcions i competències, la custòdia, el tractament, la conservació i la difusió de la documentació que hi ha dipositada. S’ha fet la difusió del següent fons docu- mental del PMHB: Imatge i Comunicació A nivell de comunicació, s’han realitzat diverses accions, entre les quals desta- quen: • Campanyes com la de comercialit- zació d’habitatges en dret de super- fície al carrer Dr. Aiguader 15-17, la campanya informativa per ajuts a la rehabilitació al Besòs i la comercia- lització dels aparcaments del progra- ma Aparcaquí. • Seminari sobre allotjaments tempo- rals i Jornada Repensar el Patronat. Taula 7.1.4.15. Nombre d’expedients contenciosos en tràmit Patronat Municipal de l’Habitatge, 2015 2014 2015 % d’increment Falta de pagament 249 206 -0,17 Ocupació il·legal 8 6 -0,25 Defunció 10 9 -0,10 No ús 2 0 -1,00 Precari 20 27 0,35 Cohabitació 1 1 0,00 Termini 1 3 2,00 Atípic 11 12 0,09 Total 302 264 -0,13 Taula 7.1.4.14. Nombre d’expedients contenciosos tancats Patronat Municipal de l’Habitatge, 2015 2014 2015 % d’increment Falta de pagament 310 271 -0,13 Ocupació il·legal 3 3 0,00 Defunció 6 10 0,67 No ús 4 3 -0,25 Precari 0 1 Cohabitació 8 7 -0,13 Termini 3 1 -0,67 Atípic 8 6 -0,25 Total 342 302 -0,12 193 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Organismes autònoms S’han fet la difusió del següent fons documental del PMHB: Finalitat de la recerca Sol·licituds Documents • Per a treballs d’investigació i recerca d’alumnes de diferents universitats que cursen estudis, màsters o tesis doctorals sobre construcció d’habitatges, urbanisme, història, etc., relacionats amb promocions del Patronat. 14 157 • Per a exposicions, publicacions i diferents activitats culturals que requereixen plànols, fotografies, pel·lícules, etc., dipositats al nostre arxiu. 9 40 • Per a consultes tècniques de particulars per a la realització d’estudis de diagnosi, reparacions, supressió de barreres arquitectòniques, etc.; consultes dels districtes per a urbanitzacions, i altres actuacions, de diferents arxius i d’altres administracions i entitats. 17 56 Total 40 253 • Atenció a grups internacionals: s’ha realitzat a sis grups de professionals provinents de diferents països: Fin- làndia, la Xina, el Vietnam, Israel, Su- ècia i Noruega. • Altres: manteniment web i intranet, comunicació interna, etc. REPTES DE FUTUR PER AL 2016 Per a l’any 2016, el PMHB es planteja els reptes següents: • Incrementar la producció d’habitat- ges de lloguer social com a promotor de l’Ajuntament de Barcelona. • Incrementar la producció d’habitat- ge de lloguer social amb la col·labo- ració d’altres promotors, com Regesa i Incasòl. • Ampliar el parc d’habitatges ges- tionats amb l’adquisició d’habitat- ges buits de grans tenidors i la seva posterior rehabilitació. • Finalitzar el procés de reallotja- ment dels afectats de la 3a fase de la remodelació del Bon Pastor. • Continuar amb la reparació de pa- tologies estructurals dels edificis de promoció pública del barri del Besòs que ho demanin. • Realitzar un estudi de satisfacció de les persones usuàries del parc d’habitatges públic. • Realitzar un cens de control de l’ús dels habitatges del parc públic que administra el PMHB. • Continuar amb els treballs de mo- nitoratge de les instal·lacions solars per millorar el seu manteniment i per una gestió energètica més eficient. • Aconseguir ingressos per vendes i lloguers de locals i aparcaments en condicions de mercat. • Crear un Comitè d’Innovació per ex- plorar i fomentar la innovació en l’ha- bitatge. • Innovar en els concursos de projec- tes d’arquitectura. Àngels Mira i Cortadellas Gerent Patronat Municipal de l’Habitatge Taula 7.1.4.17. Indicadors de producció dels serveis Patronat Municipal de l’Habitatge, 2015 % d’increment 2011 2012 2013 2014 2015 2011-2015 Promoció Habitatge Finalitzades 199 490 _ 160 150 24,62 Projectes en estudi, redacció i licitació 958 958 619 786 489 -48,96 Contractes i escriptures 399 720 467 694 457 14,54 Adjudicació d’habitatges 390 694 515 530 551 41,28 Obra nova - 410 208 210 239 -41,71 Habitatges recuperats 182 284 307 320 312 71,43 Patrimoni immobiliari Habitatges en lloguer 5.828 5.937 6.026 6.122 6.393 9,69 Expedients de contenció Oberts 265 318 334 258 272 2,64 Tancats 274 240 305 342 302 10,22 En tràmit 255 343 345 302 264 3,53 Atencions realitzades per l’oficina d’atenció a la persona usuària 16.024 16.537 18.449 20.002 27.192 69,70 Els indicadors que no tenen disponible el valor del 2011 fan la comparativa d’increment amb el primer valor disponible. 195 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Organismes autònoms 7.2.1. AGÈNCIA DE SALUT PÚBLICA DE BARCELONA L’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) és un organisme autònom con- sorciat, amb personalitat jurídica pròpia i patrimoni independent. El va crear el Consorci Sanitari de Barcelona (CSB) en virtut d’allò que disposa la Llei de la Car- ta Municipal de Barcelona, com a fruit de l’acord entre l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya i es vincula funcionalment a l’Àrea de Drets Socials. L’Agència és l’interlocutor únic en ma- tèria de salut pública de la ciutat, i con- centra totes les competències de la Ge- neralitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona en aquest camp. MISSIÓ L’Agència de Salut Pública de Barcelona dirigeix i gestiona els centres i serveis de salut pública de la ciutat per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona i de la Gene- ralitat de Catalunya. La seva raó de ser és vetllar per la salut de les persones re- sidents a Barcelona i els seus visitants. ENTORN Tot i les dificultats del context econò- mic, s’han pogut continuar preservant les aportacions econòmiques de l’Ajun- tament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya al pressupost de l’ASPB, així com les inversions a càrrec del finan- çament municipal, cosa que ha permès un tancament equilibrat del pressupost de l’Agència i unes perspectives estables per al proper any. S’han mantingut els serveis de salut pú- blica amb la mínima afectació per als ciutadans i ciutadanes de Barcelona. RECURSOS El pressupost liquidat provisional de l’ASPB del 2015 pel que fa a ingressos ha estat de 27.911.549 euros, corresponent als drets reconeguts i liquidats. La ma- joria procedeixen de les transferències econòmiques fetes per l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, Taula 7.2.1.1. Liquidació del pressupost Agència de Salut Pública de Barcelona, 2015 Despeses € % Personal 13.877.149,93 48,68 Béns i serveis 11.506.830,68 40,36 Transferències corrents 653.285,85 2,29 Inversió i transferències de capital 2.470.002,25 8,66 Despeses financeres 1.853,46 0,01 Total 28.509.122,17 100,00 Ingressos € % Aportacions Ajuntament de Barcelona 16.802.959,22 60,20 Aportacions i contractes de serveis Generalitat de Catalunya 9.623.597,46 34,48 Transferències corrents i subvencions de l’Estat 228.296,64 0,82 Altres Transferències 514.552,89 1,84 Altres ingressos propis i patrimonials 742.142,83 2,66 Total 27.911.549,04 100,00 Notes: És possible que es doni la variació d’algun d’aquests imports ja que l’exercici a data d’avui no s’ha tancat. Aquesta informació és pressupostària i no economicofinancera, per tant, no coincidirà amb la del compte de resultats. Les transferències de l’Ajuntament de Barcelona integren: (Aportació Municipal, Aportació OOAA Ajuntament de Barcelona i Subvenció de Capital PIM. 196 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Organismes autònoms en un percentatge del 60,20% i 34,48%, respectivament, sobre el total. Pel que fa al pressupost liquidat de despeses, és a dir de les obligacions reconegudes, el capítol més important correspon al de personal, amb 13.877.149 euros, se- guit del de béns corrents i serveis amb 11.506.830 euros. El nombre de persones treballadores a 31 de desembre del 2015 era de 292. L’edat mitjana era de 48,4 anys i un 70,5% eren dones. ACTIVITAT Les funcions de l’ASPB es desglossen en un catàleg de serveis que es va revisar i actualitzar durant el 2014 i que va ser aprovat per la Junta de Govern. L’ASPB desplega la seva activitat en 11 grans àmbits d’actuació i 47 línies de treball, el resum de les quals es troben a la taula d’indicadors de producció. Els grans àmbits d’actuació són els se- güents: • Sistemes d’informació sanitària, mitjançant els quals es recullen i analitzen les dades de salut dels ciu- tadans i les ciutadanes de Barcelona. • Vigilància i control epidemiològic de les malalties transmissibles, brots epidèmics i malalties relacionades amb el treball. • Vigilància i control ambiental d’aquells riscos que poden suposar un perill per a la salut. • Vigilància i control d’aliments i d’es- tabliments alimentaris de la ciutat amb vista a garantir la seguretat ali- mentària per als consumidors. • Vigilància i control de les plagues urbanes. • Laboratori de salut pública, que dóna suport analític als programes de vigilància i control dels aliments, les aigües i l’aire establerts per les autoritats sanitàries. Els serveis ana- lítics del Laboratori també estan a la disposició d’empreses i clients parti- culars. • Prevenció de la malaltia, amb es- pecial rellevància en les activitats preventives que s’integren en la praxi assistencial com el cribratge de càn- cer de mama o el programa de vacu- nacions escolars. • Promoció de la salut de les perso- nes, tant en l’àmbit individual com col·lectiu, a través de programes i accions en els vessants assistencial, educatiu i laboral. • Atenció a les drogodependències amb accions de prevenció del con- sum de drogues i alcohol i programes de tractament i de reducció de danys per a persones consumidores. • Exercici de l’autoritat sanitària, fent complir la normativa vigent en el camp del control ambiental, els ali- ments i els establiments alimentaris. • Projectes externs. • Recerca i docència. Les actuacions més destacades al llarg de l’any 2015 han estat: • Sistemes d’informació sanitària A partir de l’anàlisi de les dades reco- llides a través dels diferents sistemes d’informació sanitària de l’ASPB s’ela- bora anualment l’Informe de Salut de la Ciutat. Aquest document ha estat i és una eina clau per millorar el coneixe- ment sobre els determinants de salut que afecten la població i, a partir d’aquí, planificar i dissenyar intervencions de salut i orientar les polítiques de salut basades en l’evidència. L’Informe de Sa- lut presentat el 2015 incorpora un apar- tat important sobre les «Desigualtats en Salut als Barris de Barcelona». D’altra 197 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Organismes autònoms banda, durant el 2015 s’ha preparat l’En- questa de Salut de Barcelona i l’Enques- ta FRESC, que faran el treball de camp el 2016. • Vigilància epidemiològica i intervenció La vigilància epidemiològica de les malal- ties transmissibles i la intervenció en la investigació i control de brots epidèmics s’ha dut a terme amb estreta col·labora- ció amb els serveis assistencials de salut de la ciutat i els responsables del Depar- tament de Salut. L’any 2015 les malalties de declaració obligatòria passen de 44 a 55, també s’incorporen cinc noves malal- ties de declaració urgent i 11 malalties de declaració només microbiològica, cosa que implica un augment de les tasques de vigilància i intervenció. D’altra banda, a finals del 2015 destaquen les activitats de vigilància i control de les arbovirosis (dengue, chikungunya i zika) i de les in- feccions de transmissió sexual. • Vigilància i intervenció ambiental Durant l’any 2015, s’han mantingut esta- bles les activitats de vigilància i control del medi hídric, les aigües de consum humà i els establiments amb risc sanita- ri per legionel·la, com ara piscines d’ús públic, establiments que comercialitzen plaguicides, albergs juvenils i establi- ments de tatuatge, pírcing i micropig- mentació. S’han continuat fent inversions en la mi- llora i renovació dels equips de mesura de la qualitat de l’aire de la ciutat, per tal d’augmentar el nombre de dades vàlides i s’ha signat un acord amb l’Ajuntament de Barcelona en matèria d’interlocució i coordinació general sobre la informació de la qualitat de l’aire cap a la ciutadania. • Prevenció de les malalties i promoció de la salut Salut als barris és un projecte partici- patiu en què col·laboren les diferents administracions que tenen un rol en la salut de les persones i les entitats veï- nals del barri amb la finalitat de reduir les desigualtats en salut de la població. El projecte consta de diferents passos: cerca d’aliances al barri, diagnòstic de la situació, priorització d’intervencions per portar a terme i implementació, avalua- ció i sostenibilitat del programa. A finals del 2015 s’inicia la cerca d’aliances i el diagnòstic de la situació a sis barris més (fins a l’actualitat n’hi havia 14) amb l’ob- jectiu de seguir el procés l’any 2016 . Cal assenyalar la disminució de vacu- nacions administrades durant el 2015 ja que actualment la majoria es fan a l’atenció primària de salut. • Prevenció i atenció a les addiccions S’han mantingut tots els serveis de titu- laritat municipal d’atenció a les perso- nes amb problemes de drogoaddicció, així com els programes de prevenció del consum. Amb l’Àrea de Drets Soci- als, s’ha treballat per desplegar els re- cursos sociosanitaris per a l’atenció de persones vulnerables amb problemes de drogodependències contemplats al Pla d’Acció sobre Drogues vigent (2013-16): un recurs d’acollida per a dones consu- midores de drogues i víctimes de violèn- cia masclista i un centre d’acollida per a persones consumidores sense sostre. Se segueix participant en el projecte de reordenació d’equipaments de salut del Raval Sud pilotat pel districte de Ciutat Vella, la Delegació de Salut de l’Ajunta- ment i el Departament de Salut. • Seguretat alimentària Pel que fa a la seguretat alimentària, al llarg del 2015 s’han mantingut els pro- grames de vigilància i control basats majoritàriament en la inspecció d’esta- bliments alimentaris i l’anàlisi de la qua- litat sanitària dels aliments que es con- sumeixen a la ciutat, tant des d’un punt de vista microbiològic com químic. Dins dels programes de vigilància i con- trol, cal fer referència al de les Al·lèrgies / 198 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Organismes autònoms Intoleràncies Alimentàries als Menja- dors Escolars (VAIAME) que es desplega als centres escolars de la ciutat que dis- posen de menjador. • Laboratori de Salut Pública El Laboratori ha seguit actualitzant i acreditant les seves línies analítiques d’aigües, aliments i ambientals, tant microbiològiques com químiques, amb la finalitat de mantenir la seva com- petència tècnica i la qualitat dels seus resultats per poder fer front a les noves exigències legals pel que fa al control oficial. Durant el 2015 s’han fet inversions al Laboratori, finançades en part pel Pla d’Inversions Municipal, que permeten la renovació i actualització de l’equipa- ment analític i les instal·lacions neces- sàries per garantir la qualitat tècnica de les anàlisis de control fetes. • Qualitat D’acord amb els compromisos de millora contínua dels nostres serveis i de donar la màxima consideració a la prevenció de riscos en les persones que treballen a l’ASPB, l’Agència ha passat enguany les auditories de recertificació per les nor- mes ISO 9001 de qualitat i OSHAS 18001 de salut i seguretat en el treball, i les ha tornat a renovar. • Recerca i docència L’ASPB ha seguit amb els projectes de recerca que ajuden a desenvolupar les tasques de salut pública basades en la prova científica, els resultats dels quals es publiquen en revistes científiques. A més, la institució segueix mantenint convenis de col·laboració amb universi- tats per tal de col·laborar en la docència de salut pública a Catalunya. REPTES DE FUTUR PER AL 2016 Per a l’any 2016, l’ASPB es planteja els reptes següents: • Mantenir el funcionament operatiu dels serveis de salut pública confiats a l’ASPB. • Participar en altres prioritats polí- tiques com són: estendre el progra- ma Salut als Barris a sis nous barris; participar en la Taula de Salut Mental i la de Salut Sexual i Reproductiva; col·laborar en l’Observatori d’Impac- tes en Salut i Qualitat de Vida de les Polítiques Municipals i en el Pla d’Ac- ció conjunta per a la reducció de de- sigualtats socials en salut. • Participar en altres taules de l’Ajun- tament o la Generalitat de Catalunya que tinguin relació amb la nostra car- tera de serveis. • Fer el treball de camp de l’Enquesta de Salut de Barcelona ciutat i l’En- questa FRESC. • Avaluar el Pla d’Acció sobre Drogues de Barcelona. • Realitzar la Valoració dels Llocs de Treball de l’ASPB tal com estava con- templat al Pla estratègic 2013-2016. Carme Borrell i Thió Gerent de l’Agència de Salut Pública de Barcelona. Taula 7.2.1.3. Indicadors de producció dels serveis Agència de Salut Pública de Barcelona, 2015 % d’ increment 2011 2012 2013 2014 2015 2011-20151 SISTEMES D’INFORMACIÓ SANITÀRIA Sistema d’informació d’accidents de trànsit1 Casos d’urgència codificats nd 9.692 9.350 9.216 9.000 -7,14 VIGILÀNCIA EPIDEMIOLÒGICA I INTERVENCIÓ Programa de prevenció i control de la tuberculosi Casos notificats i estudiats 605 624 614 530 523 -13,55 Vigilància i control de la sida/VIH i de l’hepatitis Declaracions de sida 58 86 68 55 47 -18,97 Declaracions de nous diagnòstics de VIH 259 396 370 253 308 18,92 Declaracions d’hepatitis víriques2 136 323 237 235 150 10,29 Vigilància i control de la legionel·losi Casos de legionel·losi investigats 60 66 54 83 73 21,67 Vigilància i control d’altres malalties transmissibles Declaracions nominals d’altres malalties transmissibles 1.651 1.864 2.351 2.429 3.400 105,94 Vigilància de la salut ocupacional Informes sobre casos investigats emesos 243 193 247 276 314 29,22 VIGILÀNCIA I INTERVENCIÓ AMBIENTAL Vigilància i control de les aigües de consum humà Controls de desinfecció de la xarxa i dipòsits 244 347 312 180 528 116,39 Controls de qualitat de l’aigua de proveïment3 16 16 16 183 194 - Controls d’aixeta de consumidor, abastaments propis i fonts naturals 538 277 262 325 351 -34,76 Vigilància i control del medi hídric Controls d’aigües freàtiques 248 214 141 315 409 64,92 Controls d’aigües litorals 173 161 252 180 230 32,95 Controls de sorres de platges 278 272 342 324 414 48,92 Vigilància i control d’instal·lacions de risc sanitari Piscines: controls sistemàtics 202 180 156 115 110 -45,54 Albergs juvenils Inspeccions preventives i de comprovació 43 43 69 62 76 76,74 Instal·lacions de risc de legionel·losi Torres de refrigeració i condensadors evaporatius Inspeccions preventives i de comprovació 186 141 142 131 103 -44,62 Altres instal·lacions de risc (centres sanitaris, ACS, i AFCH, spa i anàlegs) Inspeccions preventives i de comprovació 175 176 120 143 128 -26,86 PREVENCIÓ I PROMOCIÓ DE LA SALUT Programa de cribratge de càncer de mama Citacions de dones fetes 96.000 98.000 94.000 99.720 99.010 3,14 200 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Organismes autònoms 7.2.2. CONSORCI DE SERVEIS SOCIALS DE BARCELONA. La Carta Municipal de Barcelona, apro- vada per la Llei 22/1998, de 30 de de- sembre, crea, a l’article 61, el Consor- ci de Serveis Socials de Barcelona i el defineix com un ens associatiu entre la Generalitat de Catalunya (60%) i l’Ajun- tament de Barcelona (40%). El Consorci de Serveis Socials té perso- nalitat jurídica pròpia i independent de la de les administracions consorciades, així com capacitat de ser titular de drets i obligacions, dins els límits establerts per l’ordenament jurídic. Es regeix per uns estatuts propis i per l’esmentada Carta Municipal. L’òrgan de govern superior del Consor- ci és el seu Consell de Govern, presidit per l’Honorable Senyora Consellera del Departament Treball, Afers Socials i Fa- mílies de la Generalitat de Catalunya, i actua com a vicepresidenta la Il·lustrís- sima Segona Tinenta d’Alcaldia de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona. MISSIÓ El Consorci de Serveis Socials de Barce- lona (CSSBCN) té com a missió consoli- dar, completar i desenvolupar una xarxa de serveis socials universal i de qualitat per a la ciutadania de Barcelona, mitjan- çant la planificació estratègica i la ges- tió de serveis socials especialitzats per garantir, especialment, la cobertura de les necessitats socials dels col·lectius amb més risc d’exclusió. El CSSBCN garanteix l’atenció social es- pecialitzada a les persones més vulnera- bles mitjançant els recursos de què dis- posa i és una peça clau en les polítiques públiques en aquest àmbit a la ciutat. La seva autonomia i dimensió li perme- ten atendre amb eficiència i eficàcia els serveis que li han estat traspassats, però, sobretot, li permeten fer efectiu el principi de proximitat que han de perse- guir les polítiques públiques. Les seves principals funcions són: • La planificació general en matèria de serveis socials en l’àmbit del mu- nicipi de Barcelona, especialment pel que fa al suport a l’autonomia perso- nal i l’atenció a la dependència. • Programar, prestar i gestionar els serveis socials d’atenció especialit- zada d’abast superior, que impliquen funcions de valoració, diagnòstic, tractament, suport o rehabilitació, especialment en els àmbits d’infàn- cia, dona i discapacitat. • Organitzar la informació per a la ciu- tadania i proporcionar suport infor- matiu, d’avaluació i estadístic a les tasques ordenadores i planificadores dels serveis socials, especialment en l’atenció de les persones en situació de dependència i els seus familiars. ENTORN Per atendre les necessitats en l’actual entorn de crisi i austeritat econòmica, el Consorci s’estructura en quatre grans àmbits de gestió: Atenció a les persones amb dependència, Atenció a la infància i a les dones, Atenció a persones amb discapacitats i Atenció a persones dro- godependents. Des de la Gerència es fa el seguiment de les activitats dels diferents àmbits mitjançant altres unitats amb funcions transversals: planificació, administració general, assessorament jurídic i comu- nicació. RECURSOS Per desenvolupar els seus objectius, el Consorci disposa de recursos econòmics provinents de les aportacions i cessions d’ús realitzades per les administracions consorciades i les aportacions efectua- des per persones físiques. Aquestes aportacions es recullen als pressupostos d’ingressos i despeses que el Consell de Govern aprova anual- ment. La Gerència del Consorci eleva al 201 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Organismes autònoms Consell de Govern la liquidació del pres- supost i els comptes anuals prèviament intervinguts. El pressupost de despesa s’ha anat in- crementant durant els anys que hi ha hagut traspassos de centres i serveis, i ha disminuït quan ha calgut donar com- pliment als decrets de contenció de la despesa, mantenint la qualitat dels ser- veis (taula 7.2.2.1). El Consorci té diversos centres de res- ponsabilitat que disposen d’autonomia de gestió de la seva despesa. Durant l’any 2015 s’ha mantingut el treball per objectius als centres i s’ha millorat el sistema de seguiment pressupostari, que permet obtenir informació periòdica de l’evolució del pressupost. Pel que fa als recursos humans, la plan- tilla del Consorci de Serveis Socials de Barcelona està formada per personal laboral contractat pel Consorci, així com pel personal funcionari adscrit des de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona. Durant l’any 2015 el Consorci ha donat compliment a tots els decrets i requeri- ments de contenció de la despesa de recursos humans, la qual cosa ha repre- sentat una disminució d’aquesta des- pesa distribuïda per centres de respon- sabilitat. Per incrementar la qualitat de l’atenció als centres, el 2015 s’ha continuat im- pulsant la formació dels treballadors i treballadores. Igualment s’ha reforçat i multiplicat l’atenció, el seguiment i el suport a la gestió que els i les caps de servei i els tècnics i tècniques dels ser- veis centrals donen a tots els centres. Taula 7.2.2.1. Liquidació del pressupost Consorci de Serveis Socials de Barcelona, 2015 Despeses € % Personal 6.986.069,96 14,23 Béns i serveis 42.078.743,55 85,69 Inversió i transferències de capital 41.079,01 0,08 Despeses financeres 671,00 0,00 Total 49.106.563,52 100,00 Ingressos € % Ingressos propis i altres 1.739.723,63 3.54 Ajuntament de Barcelona 2.079.639,61 4.23 Generalitat de Catalunya 45.350.689,81 92.23 Total 49.170.053,05 100,00 Taula 7.2.2.2. Recursos humans a 31 de desembre del 2015 Consorci de Serveis Socials de Barcelona, 2015 Total Mitjana d’edat % de dones Directius/ves 8 54,50 50,00 Tècnics/ques 150 45,23 66,66 Administratius/ves i auxiliars 47 47,98 76,59 Total 205 46,22 68,29 202 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Organismes autònoms ACTIVITAT Durant l’any 2015 el CSSBCN ha conti- nuat gestionant tots els centres tras- passats. 1. Servei d’Atenció a la Infància en Risc i Desemparada Durant 2015 el Consorci ha gestionat o controlat la gestió de 37 centres per a infants i adolescents tutelats a la ciutat (25 Centres Residencials d’Acció Educa- tiva [CRAE], sis Centres d’Acollida [CA], tres cases d’infants i tres pisos per a jo- ves vulnerables), dels quals el CA Llimo- ners i els CRAE Sant Andreu i Toni Julià, són propis. El projecte de Cases d’Infants promou l’apoderament de les famílies i treba- lla les seves relacions intrafamiliars i les capacitats parentals per evitar fac- tors de risc, alhora que ofereix serveis d’acollida residencials per als infants i adolescents i el seu seguiment. L’aten- ció per a Joves Vulnerables és un servei residencial amb suport educatiu adre- çat a joves immigrants majors d’edat. El conjunt de població atesa en aquests recursos ha estat de 1.354 infants i ado- lescents. El Consorci també fa el seguiment tècnic i de gestió d’altres projectes que tenen a veure amb la infància i l’adolescència en risc, com el projecte Jo torno a casa, adreçat a infants i adolescents que es desinternen de centres d’acollida o de CRAE, en què es treballa el retorn al seu domicili amb la preparació, tant per a ells com per a les seves famílies, per a la nova convivència. També fa el seguiment periòdic de les incidències dels centres d’infància i adolescència i dels menors que hi estan acollits. Organitza cursos d’ètica bàsica per als professionals dels centres que tenen com a objectiu promoure el debat i la resolució de conflictes ètics. Aporta valor afegit oferint millores tècniques que repercuteixen en la qualitat de la gestió i ofereix formació. Es donen facilitats per al lleure, per a la relació amb l’entorn i es treballa amb protocols de col·laboració amb altres Gràfic 7.2.2.1.Evolució de les places traspassades al Consorci (període 2008-2015) Consorci de Serveis Socials de Barcelona, 2015 N Centres de discapacitats N Centres d’infància N Centres de dona N Centres de drogodependència N Total 19 7 21 7 21 7 27 6 27 6 30 7 41 3 59 2 61 8 61 8 61 8 63 2 66 0 87 3 9 78 96 6 97 6 10 21 11 58 28 8 0 27 33 33 33 33 33 33 3331 3 9 39 4 9 49 5 2 0 82 5 62 8 68 5 96 2 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 203 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Organismes autònoms serveis especialitzats en infància i ado- lescència, com el Servei d’Educadors de Carrer de l’Ajuntament de Barcelona, el Servei de Medi Obert, el Servei de Me- diació del Departament de Justícia i el Servei d’Atenció a Homes per la promo- ció de les relacions no violentes (SAH). D’altra banda, lidera o col·labora en projectes de l’àmbit de la salut (Servei d’orientació sobre drogues [SOD] i amb el Programa d’atenció a adolescents amb abús o dependència de drogues i a les seves famílies dels centres d’aten- ció i seguiment [CAS]) i de l’educació (Consorci d’Educació de Barcelona [CEB]). 2. Servei d’Atenció a les Dones que han patit violència masclista Els equipaments residencials per a do- nes que gestiona el Consorci són vuit: la Casa d’Acollida (gestió directa), quatre pisos pont per a dones que han patit vi- olència masclista i tres pisos d’acollida per a dones víctimes de tràfic amb fina- litats d’explotació sexual. Aquest servei fa la supervisió de la do- cumentació tècnica, estableix proto- cols de coordinació amb altres agents de la Xarxa (Servei d’Atenció, Recupera- ció i Acollida per a dones [SARA], Centre Municipal d’Atenció a les Urgències per violència masclista [CMAU-VM]) i pro- porciona formació als equips professi- onals. El conjunt de població atesa el 2015 en aquests recursos residencials ha estat de 48 dones i 41 nens i adolescents. Aquest servei també participa i impulsa projectes de recerca tant propis com en col·laboració amb altres administraci- ons: desenvolupament del sistema d’in- dicadors propi per als recursos residen- cials per violència masclista per valorar la situació i evolució de les dones acolli- des; seguiment de la implementació del Protocol de Risc de Violència contra la Dona (RVD) de l’Ajuntament per valorar el risc d’una dona que es troba en situa- ció de violència masclista, i planificació de l’atenció a adolescents que viuen vi- olència masclista amb el dispositiu pú- blic de serveis socials de la ciutat. També participa en espais de coordina- ció institucional que impliquen la posa- da en comú de l’expertesa de tots els i les professionals de l’àmbit, per tal de generar coneixement i propostes de mi- llora a nivell institucional. 3. Servei d’Atenció a les Persones amb Discapacitat El Servei és responsable de la gestió dels centres propis i el seguiment tècnic i control de gestió dels centres residen- cials i de dia concertats per a persones amb discapacitat física o intel·lectual amb necessitat de suport extens o ge- neralitzat de Barcelona. L’objectiu principal del CSSBCN en l’àmbit de l’atenció a les persones amb discapacitat és garantir que el mo- del de gestió dels centres compleixi el mandat de la Llei de serveis socials de Catalunya, assegurant que els progra- mes d’atenció individual dels residents prevegin activitats que promoguin la seva qualitat de vida, fomentin la inclu- sió social i respectin els seus drets de ciutadania. Al llarg de l’any 2015 el Consorci ha con- trolat la gestió de 20 serveis: 17 centres residencials i tres centres de dia, que disposen d’una oferta d’atenció per a les persones amb discapacitat de 443 places. Són 399 places residencials (262 per a persones amb discapacitat física i 137 per a persones amb discapacitat in- tel·lectual) i 44 de centre de dia. Durant l’any 2015 s’ha reforçat el treball en temes ètics vinculats a l’atenció de persones amb discapacitat. S’han po- sat en marxa dos espais de reflexió ètica en residències per a persones amb dis- capacitat física i/o paràlisi cerebral. El tema de debat i reflexió ha estat el dret 204 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Organismes autònoms a la llibertat de les persones amb dis- capacitat. En concret, l’autogovern en persones amb necessitat de suport ex- tens o generalitzat que viuen en serveis residencials. S’han potenciat els Consells de parti- cipació dels centres com a mitjà i pla- taforma per la presa de decisions en la planificació de les activitats que afecten els projectes de vida dels residents. Des del servei, s’ha donat suport als equips directius dels equipaments resi- dencials en la gestió de casos comple- xos. També s’ha impulsat i donat suport a les iniciatives innovadores que estan en línia amb la promoció de la inclusió i la millora de la qualitat de vida dels re- sidents. Finalment, s’ha col·laborat amb l’Insti- tut Municipal de Persones amb Disca- pacitat (IMPD) en l’atenció a situacions d’urgència social de persones amb dis- capacitat. 4. El Servei d’Atenció a les Persones en Situació de Dependència De les tasques realitzades durant l’any 2015 pel Consorci en l’àmbit de la de- pendència, cal destacar: - L’atenció i la informació de les per- sones amb dependència i els seus fa- miliars a través de l’espai d’atenció al públic. - La identificació, tramitació i resolu- ció de les incidències que es puguin produir durant tot el procés de valo- ració i establiment del Pla Individual d’Atenció (PIA). - L’atenció, l’assessorament i l’orien- tació dels i les professionals que tre- ballen en el sistema residencial. - La supervisió i la validació de tots els acords PIA que els i les professi- onals de l’àmbit residencial establei- xen amb les persones en situació de dependència i/o amb els seus fami- liars. - La creació d’un espai de formació, assessorament i intercanvi continuat adreçat als i les professionals de la ciutat que treballen en l’àmbit de la dependència. El nombre de primeres sol·licituds re- gistrades durant l’any 2015 ha estat de 10.174, seguint la tendència a la dismi- nució que es va iniciar l’any 2009. Pel que fa al nombre de primeres valoracions, ha estat de 5.918. El Consorci també ha coordinat les tre- balladores socials de les residències de la Xarxa Pública de Serveis Socials en l’elaboració dels PIA que impliquen un acord entre la persona amb dependèn- cia i/o els seus familiars i el treballador o treballadora a social en relació amb el servei o serveis que rebrà la persona. Aquesta coordinació ha suposat l’any 2015 la supervisió, la validació i el tanca- ment de 1.470 PIA de persones que viuen en una residència. La ciutat de Barcelona disposa d’un to- tal de 184 residències per a gent gran, que suposen un total de 10.329 places. El Consorci gestiona la llista d’espera d’ac- cés a tot aquest conjunt de residències i resol les incidències que es puguin pro- duir. També manté un contacte constant amb les residències i quinzenalment faci- lita les dades econòmiques de les perso- nes ingressades perquè les treballadores socials puguin realitzar els acords PIA. D’altra banda, s’han valorat i tramitat 79 sol·licituds de valoració d’excepcionali- tats d’accés a residència de gent gran de persones menors de 65 anys. Finalment, l’any 2015 s’han atès 50.678 sol·licituds d’informació o gestió, de les quals 14.641 han estat presencials, 36.037 per via electrònica a través del correu i 2.218 telefòniques. S’han fet 24.420 actes de registre amb la tramita- ció de documents corresponent. 205 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Organismes autònoms 5. El Servei d’Atenció a les Persones amb Drogodependències La Comunitat Terapèutica és una ins- titució terapèutica, educativa i socia- litzadora que, mitjançant la contenció afectiva, es planteja oferir un espai on el resident pugui evidenciar i identificar la seva patologia, millorar les seves relaci- ons amb l’entorn, assolir més estabilitat emocional i un progressiu augment de l’autoestima, adquirir o recuperar valors que facilitin la integració social, modifi- car actituds concretes i interessos i ini- ciar la seva projecció de futur. Durant el curs 2015 les persones ateses per la Comunitat Terapèutica han es- tat 97, amb una mitjana de 98 dies (3,3 mesos) d’estada per persona. El total d’estades realitzades durant el 2015 ha estat de 9.375. En relació amb un total de 69 altes, 41 han estat terapèutiques, 19 voluntàries i nou expulsions. Per tant, l’índex d’èxit d’estada és del 59,4%. REPTES DE FUTUR PER AL 2016 Els principals reptes per a l’any 2016 són: • Millorar el canal de comunicació via Internet a través del disseny i posada en marxa d’un web amb continguts més adaptats a les necessitats dels ciutadans. • Fer públics tots els aspectes d’or- ganització i gestió d’acord amb les normatives de la transparència. • Impulsar la gestió eficient de ser- veis complementaris dels centres i afavorir la cooperació entre ells per fomentar l’intercanvi de coneixe- ments, experiències i bones pràcti- ques. • Estendre els espais de reflexió ètica per elaborar codis de bones pràcti- ques que incorporin la mirada de les persones usuàries. • Donar resposta a la problemàtica del consum de substàncies tòxiques dels menors estrangers no acompa- nyats de la ciutat de Barcelona. • Promoure un nou model integral d’atenció a la infància i l’adolescèn- cia en risc a la ciutat de Barcelona. • Promoure una gestió global i inte- gral dels nivells d’ocupació de tots els equipaments disponibles. • Valorar de forma continuada les ca- racterístiques i l’encàrrec instituci- onal dels pisos per poder donar una resposta adequada i real tant a dones víctimes de violència masclista com a dones víctimes de xarxes d’explota- ció sexual. • Promoure nous serveis residencials per a persones amb discapacitat in- tel·lectual i trastorns mentals asso- ciats, i per a persones amb paràlisi cerebral. • Assegurar la continuïtat en l’atenció a les persones valorades per depen- dència i a les seves famílies, oferint una atenció integrada. • Assegurar l’atenció en matèria de dependència a les persones, i les se- ves famílies, que són ateses per al- tres serveis del Consorci de Serveis Socials. Josep Pera Colomé Gerent del Consorci de Serveis Socials de Barcelona Taula 7.2.2.3. Indicadors de producció dels serveis Consorci de Serveis Socials de Barcelona, 2015 % d’increment 2011 2012 2013 2014 2015 2011-2015 Serveis Centrals Visites a la pàgina web 18.076 18.125 16.580 18.196 23.540 30,23 Atenció a la Infància i l’Adolescència Menors atesos en centres residencials i centres d’acollida 1.430 1.198 1.216 1.352 1.354 -5,30 Atenció a les dones i als seus fills i flles Persones ateses als serveis d’atenció a les dones1 61 76 85 85 89 45,90 Atenció a les persones amb discapacitat Persones ateses en centres de dia i centres residencials 263 243 267 307 443 68,40 Suport a l’autonomia personal i atenció a la dependència Persones ateses al Servei d’Informació 40.893 25.705 40.143 46.776 50.678 23,93 Sol·licituds registrades d’Atenció a la Dependència 15.168 11.693 9.226 8.866 10.174 -32,90 Valoracions realitzades de reconeixement de dependència 17.415 16.171 15.831 10.497 12.672 -27,24 Plans Individuals d’Atenció (PIA) realitzats pel Consorci - 3.082 3.094 1.843 1.470 -52,30 Atenció a les persones drogodependents Persones ateses a la Comunitat Terapèutica 94 93 91 91 97 3,19 Nota: Els indicadors que no tenen disponible el valor del 2011 fan la comparativa d’increment amb el primer valor disponible. 1. Sense considerar els pisos gestionats per SICAR. 7.2.3. CONSORCI D’EDUCACIÓ DE BARCELONA MISSIÓ El Consorci d’Eduació de Barcelona té la missió d’avançar cap a una gestió in- tegrada de l’educació de la ciutat, sota els principis de proximitat i eficàcia, per millorar-ne els nivells d’excel·lència i d’equitat. Aposta per una escola inclu- siva, que cerca la innovació i impulsa el treball en xarxa des de l’autonomia i l’optimització dels recursos públics. També és l’interlocutor únic dels centres educatius públics i privats concertats de la ciutat i atén les necessitats educati- ves de les famílies. Un dels grans objec- tius de la Carta Municipal de Barcelona és reforçar l’autonomia de la ciutat al servei d’una administració més eficaç i propera a la ciutadania. El Consorci con- necta amb la tradició educativa innova- dora de la ciutat i, alhora, aposta per una gestió pública més eficient. ENTORN El Consorci d’Educació de Barcelona as- sumeix competències de manera pro- gressiva a partir de la Llei de la Carta Mu- nicipal de Barcelona l’any 1998. L’augment de les competències té com a finalitat fer del Consorci l’administració educativa única de la ciutat. D’aquesta manera s’hi incorporen competències en matèria de planificació, programació i distribució de centres docents, escolarització, serveis educatius i innovació educativa. Amb el transcurs del temps des del Con- sorci s’han assumit, les competències referents a la gestió de tots els centres educatius de la ciutat: centres públics d’Educació Infantil, Primària, Secundària Obligatòria i postobligatòria, Formació Professional, formació d’adults i aten- ció a centres concertats i privats. També s’han establert procediments de coordi- nació amb la Inspecció d’Educació. RECURSOS L’exercici pressupostari del CEB del 2015 ha estat de 141.464.715 euros, xifra que representa el 5,16% menys de dotació que l’any anterior. Pel que fa al pressupost de despeses, és a dir, de les obligacions reconegudes, el capítol més important correspon al de remunera- ció del personal (42,58%) seguit dels béns corrents i serveis que ha suposat el 41,08% sobre el total del pressupost. (taula 7.2.3.1). Pel que fa als recursos humans, el Con- sorci d’Educació compta amb 17.150 do- cents, dels quals el 48% són mestres i professorat de centres gestionats pel CEB. (taula 7.2.3.2). ACTIVITAT Les activitats mes destacades del Con- sorci es poden classificar en: 1. Gestió del procés de preinscripció i matrícula Des del Consorci d’Educació s’ha orga- nitzat i coordinat el procés anual ordi- nari de preinscripció i matrícula als cen- Taula 7.2.3.1. Liquidació del pressupost Consorci d’Educació de Barcelona, 2015 Despeses € % Personal 60.239.988 42,58 Béns i serveis 58.109.663 41,08 Transferències de capital 7.047.880 4,98 Inversions 16.067.184 11,36 Total 141.464.175 100,00 Ingressos Taxes, venda béns i serveis i altres ingressos 2.000.000 1,41 Transferències corrents 123.397.531 87,23 Alienació inversions reals 16.067.184 11,36 Total 141.464.175 100,00 Taula 7.2.3.2. Nombre de docents (mestres i professorat) per centres Consorci d’Educació de Barcelona, 2015 Per centres gestionats pel CEB 8.286 Per centres concertats amb pagament delegat al CEB 8.864 Total 17.150 208 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Organismes autònoms tres docents de la ciutat de Barcelona de titularitat pública i privada concertada, dels ensenyaments d’Educació Infantil, Primària, Secundària Obligatòria, ense- nyaments postobligatoris (Batxillerats, Formació Professional i Arts Plàstiques i Disseny) i programes de formació inicial. Per al curs 2014-2015 es van rebre 57.473 sol·licituds per al procés de preinscrip- ció pel conjunt dels nivells educatius, des d’Educació Infantil fins als progra- mes de Formació Professional. Respecte al curs anterior, el 2013-2014, les oscil- lacions han estat moderades en quasi tots els nivells, excepte pel que fa a les sol·licituds dels Programes de Formació Inicial, que s’han reduït en un 25%. (tau- la 7.2.3.4). La demanda atesa durant el procés de preinscripció es va mantenir similar res- pecte al curs 2013-2014. El conjunt de sol·licituds ateses es va situar lleuge- rament per sota de les 44.000. La va- riació més significativa la trobem en les sol·licituds ateses en Educació Pri- mària, que es van reduir més del 13%. (taula 7.2.3.5). 2. Programació dels ensenyaments Les principals actuacions s’encaminen a complir els objectius generals següents: – Programar l’oferta educativa: grups, ensenyaments i places. – Establir el marc normatiu específic Taula 7.2.3.3. Procés de preinscripció. Oferta de places vacants, curs 2014-2015 Consorci d’Educació de Barcelona, 2015 Nivell educatiu 2013-2014 2014-2015 % d’increment Educació Infantil (1r cicle) 4.279 4.343 1,50 Educació Infantil (2n cicle) 15.806 15.710 -0,61 Educació Primària 5.881 5.171 -12,07 Educació Secundària Obligatòria 10.834 9.889 -8,72 Batxillerats 4.832 4.761 -1,47 Formació Professional 17.722 16.399 -7,47 Arts Plàstiques i Disseny 980 960 -2,04 Programes de Formació Inicial 573 602 5,06 Total 60.907 57.835 -5,04 Font: Memòria d’activitats 2014-2015. Consorci d’Educació de Barcelona Taula 7.2.3.4. Procés de preinscripció. Sol·licituds rebudes, curs 2014-2015 Consorci d’Educació de Barcelona, 2015 Nivell educatiu 2013-2014 2014-2015 % d’increment Educació Infantil (1r cicle) 7.226 7.175 -0,71 Educació Infantil (2n cicle) 13.967 13.987 0,14 Educació Primària 3.183 3.235 1,63 Educació Secundària Obligatòria 7.714 7.761 0,61 Batxillerats 3.947 3.939 -0,20 Formació Professional 19.894 19.743 -0,76 Arts Plàstiques i Disseny 790 701 -11,27 Programes de Formació Inicial 1.251 932 -25,50 Total 57.972 57.473 -0,86 Font: Memòria d’activitats 2014-2015. Consorci d’Educació de Barcelona 209 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Organismes autònoms per al procés de preinscripció i matrí- cula anuals. – Programar l’oferta educativa a mit- jà i llarg termini a partir de les dades demogràfiques disponibles. – Preveure, planificar i proposar la programació i la distribució territori- al (àrees d’influència i adscripcions) dels centres docents. El nombre d’alumnes que han iniciat el curs 2014-2015 en qualsevol dels cen- tres de la ciutat (públics, concertats i privats no concertats) s’ha mantingut pràcticament idèntic respecte al curs anterior. Destaca per districtes l’aporta- ció de Sarrià-Sant Gervasi, que per als ensenyaments bàsics (de tres a 16 anys) representa més del 16% d’alumnes ins- crits sobre el conjunt de la ciutat. (taula 7.2.3.6). Taula 7.2.3.5. Procés de preinscripció. Demanda atesa, curs 2014-2015 Consorci d’Educació de Barcelona, 2015 Nivell educatiu 2013-2014 2014-2015 % d’increment Educació Infantil (1r cicle) 3.982 4.102 3,01 Educació Infantil (2n cicle) 13.316 13.293 -0,17 Educació Primària 2.056 1.773 -13,76 Educació Secundària Obligatòria 7.283 7.109 -2,39 Batxillerats 3.446 3.391 -1,60 Formació Professional 13.506 13.032 -3,51 Arts Plàstiques i disseny 601 573 -4,66 Programes de Formació Inicial 573 584 1,92 Total 44.763 43.857 -2,02 Font: Memòria d’activitats 2014-2015. Consorci d’Educació de Barcelona Taula 7.2.3.6. Alumnat que cursa ensenyaments de règim general. Centres públics, concertats, privats no concertats Consorci d’Educació de Barcelona, 2015 Ensenyaments bàsics (3-16 anys) Infantil Infantil FP grau FP grau Educació (0-3) (3-6) Primària ESO Total Batx. mitjà superior especial Total Ciutat vella 651 1.843 3.495 2.312 7.650 1.175 1.064 2.580 0 13.120 Eixample 2.463 5.241 11.243 7.313 23.797 4.034 1.993 5.155 69 37.511 Sants-Montjuïc 1.640 3.408 6.476 4.570 14.454 1.599 1.347 1.860 172 21.072 Les Corts 1.065 3.103 6.320 4.436 13.859 1.550 377 469 189 17.509 Sarrià- Sant Gervasi 2.355 6.021 13.127 10.093 29.241 5.580 893 1.533 454 40.056 Gràcia 1.158 2.938 5.729 2.871 11.538 988 240 917 160 15.001 Horta-Guinardó 1.796 4.187 8.907 5.750 18.844 1.915 1.473 1.327 712 26.067 Nou Barris 1.513 3.425 7.394 5.246 16.065 1.441 1.686 1.817 133 22.655 Sant Andreu 1.627 3.938 7.486 4.669 16.093 1.686 934 1.128 156 21.624 Sant Martí 2.897 5.908 11.258 6.760 23.926 2.106 1.864 2.140 126 33.059 (Fora de Barcelona) - - - - - - - - 63 63 Barcelona 17.165 40.012 81.435 54.020 175.467 22.074 11.871 18.926 2.234 247.737 Font: Memòria d’activitats 2014-2015. Consorci d’Educació de Barcelona 210 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Organismes autònoms 3. Actuacions corresponents a la pro- gramació anual Aquestes actuacions comprenen: • Revisió de les àrees d’influència dels centres d’educació infantil i primària i, d’acord amb el Gabinet de Gerència, elaboració dels nous mapes i de les adscripcions entre centres. • Elaboració dels informes tècnics de pas de Primària a ESO i anàlisi con- junta amb la Inspecció. • Redacció de la normativa específica del Consorci en relació amb el procés de preinscripció dels diferents ense- nyaments. • Programació i gestió de l’oferta ini- cial sostinguda amb fons públics dels ensenyaments següents: – Oferta 0-3. Es programen els grups, les places i les àrees d’influència es- pecífiques d’acord amb l’Institut Mu- nicipal d’Educació de Barcelona. – Oferta dels ensenyaments obli- gatoris: Educació Infantil i Primària (3-12) i ESO (12-16). Es programen els grups i les places a partir de les necessitats d’escolarització i de les dades de demanda potencial. – Oferta de Batxillerat (16-18). S’ana- litzen les necessitats i es programen els grups i les places per als batxille- rats diürns, nocturns i artístics. – Oferta de cicles formatius. S’ana- litzen les necessitats i es programen els grups i les places necessàries per als Cicles de Formació de Grau Mitjà (CFGM) i Cicles Formació de Grau Su- perior (CFGS) de Formació Professio- nal i d’Arts plàstiques i Disseny. • Modificació de les capacitats au- toritzades dels centres a fi d’adap- tar-les a les diferents necessitats del centre (escolarització equilibrada, facilitar l’atenció a l’alumnat amb ne- cessitats educatives especials i es- pecífiques, problemes d’espai, etc.). • Modificació, si escau, de l’oferta inicial de grups i places (oferta final). Aquesta acció es duu a terme un cop analitzades les peticions fetes per les famílies. • Participació en les comissions de garanties d’admissió dels diferents ensenyaments. Aquestes actuacions també es porten a terme per a la planificació dels en- senyaments d’adults, escoles d’arts i les escoles oficials d’idiomes. 4. Mesures per a l’èxit escolar • Auditories pedagògiques: En el marc de la millora dels resultats acadèmics, la finalitat del Consorci per al curs 2014-2015 ha estat la de donar continuïtat al procés progres- siu del desplegament del Pla a favor de l’èxit escolar. Un dels principals objectius d’aquest procés és la millora del nivell com- petencial de l’alumnat d’Educació Primària en llengües i matemàtiques, a fi de reduir al final del 2018 el per- centatge d’alumnes amb baix rendi- ment per sota del 15 %, i aconseguir un percentatge amb alt rendiment superior al 40 % (proves 6è). Dins de les actuacions prioritàries de mesures que han de fer possible l’acom- pliment de l’objectiu, es troba l’aplica- ció i el seguiment del Pla d’actuació en centres amb auditoria pedagògica. Per això, s’ha comptat amb la par- ticipació dels equips directius i, en la majoria dels centres, s’ha format també una comissió de seguiment. Les actuacions realitzades, així com els resultats dels indicadors del pla 211 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Organismes autònoms d’actuació, s’han incorporat a la me- mòria que s’ha presentat al Consell Escolar de cadascun dels centres. 5. Pla d’Actuació inicial Els objectius que s’han assolit han estat: • Per resultats: - Els resultats acadèmics i d’apre- nentatge de l’alumnat s’han millo- rat en l’àmbit lingüístic i matemàtic com també les competències bàsi- ques comunicatives i matemàtiques potenciant el treball a l’aula i el se- guiment continuat dels alumnes. La competència social per tal de reduir l’absentisme i la reorganització curri- cular han millorat. • Per l’organització i la gestió dels centres: - L’organització dels centres s’ha mi- llorat per poder concretar la línia pe- dagògica, actualitzar el projecte edu- catiu i crear plans específics d’atenció a la diversitat. S’ha revisat la coor- dinació de tots els agents educatius implicats en els processos d’ensenya- ment i aprenentatge. S’han elaborat plans i projectes i s’han derivat cap a un acord de coresponsabilitat amb el Departament d’Ensenyament (ACDE). La manera de prioritzar els projectes s’ha consensuat i s’ha vetllat per la mi- llora de la cohesió social. Finalment s’ha intervingut en la definició dels perfils del professorat. • Altres objectius assolits: – Els metodològics: en les aules s’han introduït estratègies metodològiques més actives i participatives, que han permès abordar els aprenentatges de manera més competencial. També s’ha avaluat l’alumnat de manera ob- jectiva i coordinada (tenint en comp- te les rúbriques d’avaluació). L’elabo- ració dels plans d’acollida ha estat una de les finalitats del Pla. – El de projecció d’imatge millorant la imatge de l’escola i potenciant un clima favorable de convivència i par- ticipació. – El de formació i programes potenci- ant la comprensió lectora a partir de la inclusió del centre en el programa d’impuls de la lectura (ILEC). Respec- te als plans de formació s’han elabo- rat per a dos anys. – El de gestionar els recursos tant interns com externs del centre per garantir l’atenció a la diversitat dels alumnes i de les seves famílies. – El de les instal·lacions millorant els espais i els equipaments. – El de l’escolarització reduint l’ab- sentisme de l’alumnat. • Les activitats relacionades amb els àmbits prioritzats en el Pla d’actua- ció inicial fan especial referència a: – Processos i resultats d’ensenya- ment i aprenentatge – Creació del clima i la cultura de centre – Organització pedagògica – Gestió del centre – Projecte educatiu. En tots els àmbits prioritzats, les acti- vitats realitzades als centres han estat coherents amb els objectius previstos. Així mateix, s’han recollit i analitzat, a la majoria dels centres, els indicadors de seguiment previstos. ACTUACIONS O ESDEVENIMENTS RELLEVANTS El programa Èxit-1 pretén facilitar el pas de Primària a Secundària. Es dirigeix a 212 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Organismes autònoms l’alumnat que es troba a la frontera entre l’èxit i el fracàs i que, amb el suport ade- quat, pot millorar els resultats acadè- mics. El reforç escolar el fan els amics@ grans (majoritàriament, exalumnes de l’institut que són un model de referència per als seus companys i companyes més joves) en horari extraescolar. El curs 2013-2014 va suposar un primer impuls de creixement de la participació, motivat per l’impacte i la bona valoració que va tenir l’activitat de reforç de re- pesca a l’estiu. Concretament, vuit ins- tituts que no eren dins el programa van conèixer el funcionament de l’Èxit a l’es- tiu i van presentar sol·licitud a la con- vocatòria de setembre. Aquesta xifra de participació es va mantenir el curs 2014- 2015. (taula 7.2.3.7). • Programes de suport a l’alumnat d’ESO durant l’estiu La finalitat del programa és donar su- port a aquell alumnat de l’ESO que té entre dues i quatre assignatures suspe- ses al juny (susceptible de repetir curs), per tal que pugui aprofitar l’oportunitat de repesca que significa la convocatòria extraordinària de setembre. Aquest programa s’emmarca dins del Pla de suport a l’alumnat de l’ESO impulsat per l’Ajuntament de Barcelona i gestio- nat pel Consorci d’Educació de Barce- lona, amb la participació de l’Institut Barcelona Esports (IBE) i l’Institut Muni- cipal d’Educació (IMEB). Com a complement de les sessions d’es- tudi, l’IBE ofereix la possibilitat a l’alum- nat de participar en activitats esportives al mateix centre educatiu, durant les dues hores següents a l’estudi, de ma- nera que el programa ofereix una acti- vitat matinal de 4 hores completament gratuïta. El programa s’ha consolidat, amb una participació de 501 instituts dels 73 que hi ha a Barcelona, 36 dels quals han par- ticipat en l’activitat d’esport. Pel que fa Taula 7.2.3.7. Participació programa Èxit-1, sèrie 2012-2015 Consorci d’Educació de Barcelona, 2015 % d’increment 2012-2013 2013-2014 2014-2015 2012-2015 Centres Escoles 57 83 88 54,39 Instituts 26 34 34 30,77 Total 83 117 122 46,99 Participants Alumnat 1.159 1.368 1.694 46,16 Amics@grans 88 114 144 63,64 Coordinadors d’amics@grans 22 34 34 54,55 Coordinadors de zona 7 7 6 -14,29 Amics i amigues de la lectura (estudiants d’aprenentatge i servei de la UB) 87 92 60 -31,03 Total 1.363 1.615 1.938 42,19 Font: Memòria d’activitats 2014-2015. Consorci d’Educació de Barcelona 1. El curs 2013-2014, hi van participar 51 centres. Aquest any, s’ha donat de baixa del programa l’Institut Pere Bosch i Gimpera, que va cessar en les seves ac- tivitats. 213 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Organismes autònoms als centres privats concertats, 15 han demanat la subvenció que es convoca per dur a terme una activitat de caracte- rístiques similars a l’Èxit d’estiu quant a cobertura i metodologia, però que cada centre organitza amb recursos propis. (taula 7.2.3.8). • Resultats més destacats Centres públics: – El 47% dels alumnes d’Èxit estiu tenen entre dues i quatre assignatu- res pendents de recuperar al setem- bre. El 13,2% tenen menys de dues assignatures pendents. – La taxa de recuperació total d’as- signatures se situa en el 55% quan es té una assignatura pendent al setem- bre, i cau fins al 33% i el 24% quan es tenen dues i tres assignatures pen- dents, respectivament. – La taxa de promoció de curs (gra- duació en el cas de 4t d’ESO) supera el 90% quan es tenen tres o menys assignatures pendents al setembre, i cau per sota del 60% quan es tenen set o més assignatures pendents. Centres concertats: – El 57% dels alumnes d’Èxit estiu tenen entre dues i quatre assignatu- res pendents de recuperar al setem- bre; el 10,4% tenen menys de dues assignatures pendents. – La taxa de recuperació total d’as- signatures se situa en el 31% quan es té una assignatura pendent al setem- bre, i cau fins al 15% quan es tenen tres assignatures pendents. – La taxa de promoció de curs (gradu- ació en el cas de 4t d’ESO) és del 100% quan es tenen dues o menys assig- natures pendents al setembre, i cau per sota del 40% quan es tenen tres o més assignatures pendents. REPTES DE FUTUR PER AL 2016 Dins el Pla d’inversions en edificis es- colars 2016-2019 – Desenvolupar un pla d’inversions en edificis escolars (2016-2019) i actuaci- ons sobre els equipaments educatius. La primera actuació emmarcada en aquest objectiu és fer el seguiment de les obres Taula 7.2.3.8. Evolució del nombre d’alumnes i centres participants en els Programes de suport a l’alumnat d’ESO durant l’estiu, sèrie 2013-2015 Consorci d’Educació de Barcelona, 2015 % d’increment 2013 2014 2015 2013-2015 Centres Centres públics 34 48 50 47,06 Centres concertats 11 13 15 36,36 Total 45 61 65 44,44 Alumnes participants Alumnes de centres públics 1.592 1.808 1.894 18,97 Alumnes de centres privats 299 323 492 64,55 Total 1.891 2.131 2.386 26,18 Font: Memòria d’activitats 2014-2015. Consorci d’Educació de Barcelona 214 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Organismes autònoms de construcció dels nous centres: Esco- la L’Univers, Escola dels Encants, Escola Can Fabra i Escola La Maquinista, així com la preparació i gestió del trasllat. La segona actuació té a veure amb la redac- ció de nous projectes de nous instituts del Departament d’Ensenyament. La ter- cera actuació és elaborar una nova audi- toria de centres (2014-2015), actualitzant la del 2012 i fent una proposta d’un nou pla d’inversions. La quarta actuació es refereix als centres, la conservació dels quals és competència del Departament d’Ensenyament amb gestió autònoma o sense, i a la producció d’una auditoria per a l’assessorament en el seu mante- niment. La cinquena actuació proposa la confecció de nous models de gestió i estalvi energètic en l’àmbit dels submi- nistraments. La sisena i darrera actuació s’emmarca en l’àmbit de la neteja i el su- port als centres de secundària de titula- ritat del Departament d’Ensenyament. Dins el Pla de treball 2014-2015 – Establir una programació dels ense- nyaments. Aquest objectiu es desenvo- lupa a través de l’anàlisi dels processos de preinscripció i matrícula del període 2010-2016, l’elaboració de previsions de l’alumnat que s’ha d’escolaritzar sobre les bases de l’Idescat i el padró munici- pal, i la planificació de les places esco- lars (3-16 anys) a mitjà termini sobre la base de les previsions de l’alumnat i de l’historial en aquest tema. Dins la Programació dels ensenyaments – Estudiar la possibilitat i conveniència d’obrir nous grups de Batxillerat artístic en altres instituts de la ciutat. En molts casos, aquesta nova oferta possibilita la dinamització d’aquests centres (el curs 2015-2016 inicien ensenyaments de Batxillerat artístic l’Institut Josep Ser- rat i Bonastre, l’Institut Consell de Cent i l’Institut Pablo R. Picasso). – Creació de nous centres de Formació Professional en funció de la demanda i de les possibilitats d’inserció laboral. El curs 2015-2016, ha iniciat activitats l’Institut de Nàutica de Barcelona. – Construcció de la nova seu de l’Aula de Formació d’Adults les Corts. Se situ- arà a l’antiga Fàbrica del Vidre del carrer d’Anglesola, 1, al districte de les Corts. Les obres ja s’han iniciat i es preveu que acabin al mes de setembre del 2016. Mesures per a l’Èxit Escolar – La previsió d’assoliment d’objectius del Pla d’Actuació Inicial es concreta en: Resultats: • Millorar els resultats acadèmics i d’aprenentatge de l’alumnat en l’àm- bit lingüístic i matemàtic. • Millorar les competències bàsiques comunicatives i matemàtiques po- tenciant el treball a l’aula i el segui- ment continuat dels alumnes. • Millorar la competència social per tal de reduir l’absentisme. • Millorar la reorganització curricular. Organització i gestió dels centres: • Millorar l’organització del centre per tal de poder concretar la línia peda- gògica, actualitzar el projecte educa- tiu i crear plans específics d’atenció a la diversitat. • Revisar la coordinació de tots els agents educatius implicats en els pro- cessos d’ensenyament i aprenentatge. • Elaborar plans i projectes i deri- var-los cap a un acord de corespon- sabilitat amb el Departament d’En- senyament (ACDE). • Consensuar la manera de prioritzar els projectes. • Vetllar per la millora de la cohesió social. 215 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Organismes autònoms • Intervenir en la definició dels per- fils del professorat. Metodologia: • Introduir a l’aula estratègies me- todològiques més actives i partici- patives, que permetin abordar els aprenentatges de manera més com- petencial. • Avaluar l’alumnat de manera objec- tiva i coordinada (tenint en compte les rúbriques d’avaluació). • Elaborar plans d’acollida. Projecció d’imatge: • Millorar la imatge de l’escola po- tenciant un clima favorable de con- vivència i participació. Formació i programes: • Potenciar la comprensió lectora a partir de la inclusió del centre en el programa d’impuls de la lectura (ILEC). • Elaborar i realitzar plans de forma- ció per a dos anys. Gestió dels recursos: • Gestionar els recursos interns i ex- terns del centre per garantir l’atenció a la diversitat dels alumnes i de les seves famílies. Escolarització: • Reduir l’absentisme de l’alumnat. Atenció a l’alumnat amb necessitats educatives específiques (NEE) – El curs 2014-2015 s’ha posat en marxa el programa d’assessorament psicològic a quatre CEE (Centre d’Educació Espe- cial), prestat des del CEE Vil·la Joana. La valoració dels centres ha estat molt posi- tiva, i el projecte tindrà continuïtat durant el curs 2015-2016. Mercè Massa Rincón Gerent del Consorci d’Educació de Bar- celona. Taula 7.2.3.9. Alumnat en ensenyaments de règim general, segons titularitat del centre Consorci d’Educació de Barcelona, 2015 Centres Centres Centres privats públics concertats no concertats Total Escoles bressol i llars d’infants (0-3 anys) 8.080 0 9.085 17.165 Educació Infantil (3-6 anys) 17.680 21.434 898 40.012 Educació Primària (6-12 anys) 34.012 46.006 1.417 81.435 Educació Secundària Obligatòria (12-16 anys) 19.577 33.513 930 54.020 Total d’ensenyaments bàsics (3-16 anys) 71.269 100.953 3.245 175.467 Batxillerat 8.153 6.150 7.771 22.074 Formació Professional de Grau mitjà 5.987 4.540 1.344 11.871 Total d’ensenyaments secundaris (16-18 anys) 14.140 10.690 9.115 33.945 Formació Professional de Grau Superior 9.504 6.686 2.736 18.926 Educació Especial 451 1.776 7 2.234 Total Barcelona 103.444 120.105 24.188 247.737 Font: Memòria d’activitats 2014-2015. Consorci d’Educació de Barcelona 216 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Organismes autònoms Taula 7.2.3.10. Nombre de centres públics segons tipologia Consorci d’Educació de Barcelona, 2015 Tipologia centre Escoles bressol i llars 100 Escoles 164 Instituts escola 3 Instituts 70 Educació especial 8 Ensenyaments artístics i de música 13 Escoles oficials d’idiomes 6 Formació de persones adultes 27 Altres 9 Total 400 Font: Memòria d’activitats 2014-2015. Consorci d’Educació de Barcelona Taula 7.2.3.11. Alumnat que cursa ensenyaments de règim general (Centres públics, concertats i privats no concertats). Consorci d’Educació de Barcelona, 2015 Curs Curs Curs Curs % d’increment 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015 (2011-2015) Infantil (0-3) 17.245 17.798 17.941 17.165 -0,46 Infantil (3-6) 41.293 41.693 41.460 40.012 -3,10 Primària 79.871 79.985 80.628 81.435 1,96 ESO 53.325 53.214 53.282 54.020 1,30 Total ensenyaments bàsics (3-16 anys) (3-16 anys) 174.489 174.892 175.370 175.467 0,56 Batxillerat 21.836 21.864 21.973 22.074 1,09 FP Grau Mitjà 10.997 11.344 11.616 11.871 7,95 FP Grau Superior 17.211 18.292 18.657 18.926 9,96 Educació Especial 1.736 2.159 2.233 2.234 28,69 Total 243.514 246.349 247.790 247.737 1,47 Font: Memòria d’activitats 2014-2015. Consorci d’Educació de Barcelona 7.2.4. CONSORCI INSTITUT INFÀNCIA MISSIÓ El Consorci Institut Infància i Món Urbà (en endavant, Institut Infància) té la mis- sió de generar i compartir coneixement sobre infància i polítiques locals per contribuir a millorar-les i afavorir l’exer- cici dels drets dels infants i adolescents com a ciutadans. ENTORN El Consorci Institut Infància es va cre- ar fa quinze anys adscrit a l’Ajuntament de Barcelona (Àrea de Drets Socials) i integrat per la Diputació de Barcelona, la Universitat de Barcelona (UB), la Uni- versitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). RECURSOS El pressupost liquidat el 2015 ha estat de 209.347,79 euros de finançament i de 245.465,26 euros de despesa, com es detalla a la taula 7.2.4.1. Hi ha hagut una reducció del 28,49% en la despesa i del 40,90% en els ingressos respecte a l’any anterior. Aquesta diferència es deu al fet que l’any 2014 l’Ajuntament de Barcelona va fer diverses aportaci- ons addicionals: d’una banda, 60.000 euros per al projecte del Baròmetre de la Infància i les Famílies a Barcelona; i d’altra banda, per fer front als dese- quilibris financers dels exercicis 2013 i 2014, aportant 17.218,52 i 27.137,91 eu- ros respectivament. ACTUACIONS Les actuacions dutes a terme durant l’any 2015 han estat les següents: • La jornada Famílies del segle XXI. Transformar-se o morir es va realit- zar els dies 21 i 22 d’abril del 2015 amb el programa següent: http://www.ciimu.org/images/news/ cat/JORNADAS_familias_del_siglo_ XXI.pdf Taula 7.2.4.1. Liquidació del pressupost Consorci Institut Infància, 2015 Despeses € % Personal 138.653,94 56,49 Béns i serveis 93.567,96 38,12 Despeses financeres 7.243,36 2,95 Transferències corrents 6.000,00 2,44 Total 245.465,26 100,00 Ingressos Ajuntament de Barcelona 202.477,03 96,72 Altres ingressos 6.870,76 3,28 Total 209.347,79 100,00 • Mapa de recursos de parentalitat positiva Aquest estudi tenia com a finalitat aportar elements per definir el mo- del de funcionament d’aquests cen- tres de nova creació a Catalunya i fi- xar les bases d’un procés d’avaluació participativa. El projecte va ser en- carregat per la Secretaria de Família de la Generalitat de Catalunya i es va lliurar l’informe final al desembre del 2015. • Baròmetre de la Infància i les Famí- lies a Barcelona L’informe analitza les dades de la pri- mera edició del Baròmetre de la Infàn- cia i les Famílies a Barcelona realitza- da el 2014, i aporta una diagnosi de la situació actual de desigualtats dels nens i nenes dels 0 als 16 anys a la Taula 7.2.4.2. Recursos humans Consorci Institut Infància, 2015 Equip de treball Direcció 1 Secretaria 1 Administració 1 Investigació Becaris/àries de recerca i enquestadors/es 1 Altres investigadors/es i col·laboradors /es 4 Total 8 218 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Organismes autònoms ciutat. Va ser encarregat per l’Ajunta- ment de Barcelona. L’equip de recerca estava format per tres investigadors/ es de l’Institut. El treball de camp el va dur a terme el Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP). La presentació pública en roda de premsa, a càrrec de la Segona Tinent d’Alcaldessa de l’Ajuntament de Bar- celona, Laia Ortiz, va ser el juliol del 2015: http://premsa.bcn.cat/wp-content/ uploads/2015/07/Presentacio-Baro- metre-Inf%C3%A0ncia.pdf Per altra banda, es van presentar, i debatre, els resultats i possibles en- focaments futurs en el marc del grup de treball sobre infància i igualtat d’oportunitats del Consell Munici- pal de Benestar Social de Barcelona, davant d’una trentena de persones representants d’entitats socials i serveis municipals el desembre del 2015. Podeu consultar-ho a la pàgina web institutinfancia.cat i a la de l’Ob- servatori Social de Barcelona. Durant el darrer trimestre de l’any, la nova directora Maria Truñó (al càrrec des del 5 d’octubre) va dur a terme una qua- rantena de reunions institucionals per encarar la nova etapa de l’Institut i va contribuir o participar d’alguna manera en les activitats següents: • Cocoordinació del grup de treball del Consell Municipal de Benestar Social de Barcelona sobre infància i igualtat d’oportunitats. • Participació en el grup de treball so- bre diversificació dels serveis educa- tius per als infants de 0 a 3 anys i les seves famílies, impulsat per l’IMEB. • Presentació de la ponència en la jornada dades i informes TIAC. Tau- la: Organismes, societat civil i conei- xement de la realitat de la infància i l’adolescència. http://www.tiac.cat/index.php/ca/ menu-ca-jornades2015-programa. • Participació en la jornada Pobresa amb ulls d’infant (Fundació Obra So- cial de La Caixa) al Palau Macaya. • Participació en el seminari de tre- ball Pobresa i fracàs escolar (Funda- ció Jaume Bofill). • Assistència al 3r Congrés del lleu- re educatiu (Fundació Pere Tarrés). http://www.peretarres.org/wps/ wcm/connect/peretarres_ca/pere- tarres/webs/lleure/home/congres/ programa. • Assistència al Debat Catalunya So- cial Lleure educatiu (Taula del Tercer Sector). http://www.tercersector.cat/notici- es/1011-debat-el-dret-al-lleure-edu- catiu-un-repte-la-nova-legislatura • Assistència a la jornada Pobresa In- fantil a Catalunya: anàlisi actual, àm- bits d’actuació i rol de les entitats del Tercer Sector Social (Universitat de Barcelona). http://www.ub.edu/educacio/ima- ges/documentsEducacio/noticies/ Jornada_PobresaInfantil.pdf • Assistència a la presentació de l’En- questa de Joves de Barcelona (Ajun- tament de Barcelona). REPTES DE FUTUR PER AL 2016 Per a la nova etapa de l’Institut Infància, la Direcció presentarà unes bases de Pla Estratègic 2016-2020 per ser aprovades pel Consell de govern i, posteriorment, contrastades en el marc d’un procés participat en grups creatius. Es compta- rà amb la visió i coneixement d’una sei- xantena de persones dels àmbits social, de la recerca i dels governs locals. Paral·lelament a la planificació estra- tègica, l’Institut té el repte d’enfortir-se per esdevenir un instrument públic útil 219 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Organismes autònoms amb encaix a l’Ajuntament de Barcelo- na i en xarxa amb l’àmbit social. Per això ha de crear les condicions òptimes pel que fa a recursos humans, pressupost, estratègia de comunicació digital amb nova web i Twitter, actualització i lega- lització de la base de dades, migració del sistema comptable i actualització de tecnologies informàtiques per desenvo- lupar les actuacions i projectes previs- tos durant el 2015 en els tres eixos de treball: generar coneixement vinculat a l’agenda política; compartir coneixe- ment i enriquir el debat social, i contri- buir a millorar polítiques locals. Maria Truñó i Salvadó Directora del Consorci Institut Infància Taula 7.2.4.3. Indicadors de producció dels serveis Consorci Institut Infància, 2015 % d’increment 2011 2012 2013 2014 2015 2011-2015 1 Estudis i projectes en curs 22 17 9 5 2 -90,91 Formació i difusió de la recerca Actes públics organitzats per l’Institut 8 6 2 2 2 -75,00 Assistents a actes organitzats per l’Institut 780 650 750 700 480 -38,46 Presentacions de ponències en jornades 33 46 15 99 2 -93,94 Publicacions Informes 6 4 2 3 2 -66,67 Butlletins 2 3 3 3 2 0,00 Llibres 1 2 3 - 1 0,00 Articles en revistes o premsa 14 27 3 3 0 -100,00 Vídeos - - 8 13 1 -87,50 Impactes en premsa 5 11 - 19 4 -20,00 Representacions en institucions 22 21 19 22 19 -13,64 Pàgina web Visites al web 34.340 30.810 25.200 27.319 20.000 -41,76 Publicacions pròpies publicades al web 19 41 22 18 1 -94,74 Persones destinatàries dels butlletins 6.500 6.404 7.258 7.285 7.285 12,08 Nota: 1. Els indicadors que no tenen disponible el valor del 2011 fan la comparativa d’increment amb el primer valor disponible. 220 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Organismes autònoms 7.2.5. CONSORCI DE L’HABITATGE DE BARCELONA MISSIÓ El Consorci de l’Habitatge de Barcelona és una entitat integrada per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona que treballa per a la millora dels serveis relacionats amb l’habitatge a la ciutat. La seva finalitat és el desenvolupament, en l’àmbit municipal de Barcelona, de les funcions, activitats i serveis en ma- tèria d’habitatge assequible que li ator- ga en exclusiva l’article 85 de la Carta Municipal de Barcelona; concretament, s’encarrega de planificar, programar i gestionar les polítiques d’habitatge pú- blic, en règim de propietat i de lloguer. ENTORN La greu crisi socioeconòmica dels dar- rers anys ha incrementat el risc de les famílies de patir exclusió residencial i ha fet necessari potenciar els serveis d’as- sessorament i mediació, així com incre- mentar els ajuts destinats a prevenir els desnonaments. Pel que fa al marc legal s’han redactat noves lleis com el Decret Llei 1/2015 de mesures urgents i la Llei 24/2015 contra l’emergència habitacional, que han permès més intervenció administra- tiva a favor de les famílies en risc d’ex- clusió. El Consorci de l’Habitatge de Barcelona ofereix els seus serveis mitjançant la Xarxa d’Oficines de l’Habitatge de Bar- celona, que concentren el nombre més gran possible dels serveis que sol·licita la ciutadania en matèria d’habitatge, i faciliten tot tipus d’informació i ajuda, ajustant-se a les demandes propiciades per l’actual conjuntura. RECURSOS El pressupost 2015 aprovat pel Parla- ment de Catalunya preveia uns ingres- sos i unes despeses de 17,35 milions d’euros que, després de les diverses mo- dificacions de crèdit i de la incorporació del romanent afectat, finalment van as- cendir a 62,78 milions. Taula 7.2.5.1. Liquidació del pressupost Consorci de l’Habitatge de Barcelona, 2015 Despeses € % Personal (entitats dependents de l’Ajuntament de Barcelona)1 6.014.490,90 9,58 Transferències corrents i de capital per a subvencions i ajuts 42.467.489,40 67,64 Altres despeses i transferències 500,00 0,00 Col·laboració amb el Col·legi d’Arquitectes i Col·legi d’Aparelladors 43.560,00 0,07 Romanents 2013-2014 14.258.979,38 22,71 Total 62.785.019,68 100,00 Ingressos Ajuntament de Barcelona 28.081.014,00 44,73 Generalitat de Catalunya 10.273.476,90 16,36 Altres i ingressos financers 500,00 0,00 Ministeri d’Habitatge 1.228.737,68 1,96 Barcelona Gestió Urbanística, SA 657.600,00 1,05 Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona 6.666.666,00 10,62 Romanents de tresoreria afectat (2014) 15.877.025,10 25,29 Total 62.785.019,68 100,00 1. El Consorci no disposa de recursos humans propis; encarrega, mitjançant els convenis corresponents, la gestió dels programes a altres ens de l’Administració Municipal, principalment BAGURSA, especialitzats en els programes d’actuació respectius. 221 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Organismes autònoms ACTIVITAT • Xarxa d’Oficines de l’Habitatge de Bar- celona Concentren el nombre més gran possi- ble de serveis que sol·licita la ciutada- nia en matèria d’habitatge, i faciliten tot tipus d’informació i ajuda, ajustant-se a les demandes propiciades per la situa- ció socioeconòmica actual. Aquest any les Oficines de l’Habitatge de Barcelona van realitzar 190.232 atenci- ons presencials, un 30% més que l’any anterior. La tasca de les Oficines està consolida- da, però en constant millora, amb la ten- dència del servei cap a una atenció més especialitzada, vinculada sobretot a prevenir la pèrdua de l’habitatge. Durant el 2015, la coordinació amb els Centres de Serveis Socials (CSS) s’ha intensificat incorporant instruments que faciliten una celeritat més gran en la tramitació de la documentació del ciutadà, i en la prevenció dels desnonaments. Com a prova pilot en els tres districtes amb mes índex de desnonaments, Ciu- tat Vella, Sants-Montjuïc i Nou Barris, es crea un nou servei d’intervenció i medi- ació davant de situacions de pèrdua i/o ocupacions d’habitatge a la ciutat, amb l’objectiu de reduir el nombre de llança- ments. És un servei proactiu en la inter- locució i negociació amb els propietaris dels habitatges, entitats financeres i al- tres actors per buscar les solucions més adequades a cada situació, tot acompa- nyant les famílies al llarg de tot el procés. • Ajuts a la rehabilitació d’edificis i ha- bitatges Des de l’aprovació de les Bases regula- dores d’ajuts a la rehabilitació especí- fiques per a la ciutat de Barcelona, el desembre de 2009, per la Junta General del Consorci de l’Habitatge de Barcelo- na, tots els ajuts a la rehabilitació a la ciutat s’han fet sota el criteri de convo- catòria única per part del Consorci, que té aquesta competència. La convocatòria d’aquest any ha mantin- gut les incorporacions suggerides dins del marc de l’Observatori de Barcelona per a la Rehabilitació Arquitectònica i ha estat orientada a promoure la millora de la qualitat dels edificis i habitatges, ate- nent els principis d’accessibilitat, sos- tenibilitat i eficiència energètica. Directament des del Consorci de l’Habi- tatge s’han concedit ajuts per un import de 27,48 milions d’euros, i això ha supo- sat una inversió privada de 58,62 milions d’euros, l’any 2015. Amb aquests ajuts s’ha actuat en 630 edificis, cosa que ha beneficiat 10.100 habitatges de la ciutat, especialment a l’àmbit de Canyelles, per al qual s’ha establert una convocatòria específica. Es mantenen els ajuts per a la cohesió social, què consisteixen en una subven- ció de fins al 100% de la despesa de les obres, per a propietaris amb ingressos inferiors a 2 vegades l’Indicador de Ren- da de Suficiència de Catalunya (IRSC). En el marc de la convocatòria d’ajuts es va introduir l’any 2015 una nova línia d’ajuts per fomentar la conservació del parc d’edificis d’habitatges existents. Consisteix a concedir una subvenció per a l’elaboració de l’Informe de la Inspec- ció Tècnica dels Edificis. El programa d’ajuts per a la instal·lació d’ascensors està inclòs en la convoca- tòria d’ajuts a la rehabilitació, amb l’ob- jectiu de millorar l’accessibilitat dels edificis d’habitatges. Aquest any s’han aprovat 142 expedients per a les sub- vencions de 144 ascensors instal·lats, que han beneficiat 1.892 habitatges. A més dels ajuts a la rehabilitació con- cedits per les convocatòries del Consor- ci de l’Habitatge, a la ciutat de Barcelo- na caldria afegir aquelles subvencions derivades dels projectes vigents dins de la Llei de Barris, convocades amb ante- 222 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Organismes autònoms rioritat a l’aprovació de les bases úni- ques. Per tant, l’any 2015, el total d’ajuts a la rehabilitació d’edificis d’habitatges a Barcelona ciutat ha beneficiat 635 edifi- cis, és a dir, 10.358 habitatges, amb una inversió directa de 58,96 milions d’euros i una quantia total de 27,65 milions d’eu- ros de subvenció. • Gestió de les cèdules d’habitabilitat La cèdula d’habitabilitat és un docu- ment administratiu que acredita que un habitatge compleix les condicions míni- mes d’habitabilitat que preveu la nor- mativa vigent i és apte per ser destinat a residència de persones, sense perjudici que s’hi desenvolupin altres activitats autoritzades. Durant l’any 2015 les Oficines de l’Habi- tatge han tramitat cèdules per a un total de 15.991 habitatges. Els tècnics de les Oficines han realitzat 856 inspeccions. • El Registre de sol·licitants d’habitatge amb protecció oficial de Barcelona La condició per participar en els pro- cessos d’adjudicació dels habitatges protegits a la ciutat de Barcelona és la inscripció en el Registre de Sol·licitants d’Habitatge amb Protecció Oficial de Barcelona (RSHPOB) www.registrehabi- tatgebcn.cat. El volum d’inscripcions vigents a 31 de desembre és de 28.238 unitats de convi- vència (53.889 persones). Durant aquest any s’han realitzat els processos de 532 habitatges d’entre primeres i segones adjudicacions, pels sistemes de sorteig i baremació. S’han iniciat dos processos de primeres adju- dicacions, un per a 178 habitatges amb serveis per a la gent gran, mitjançant un sistema de barem; i l’altre, per a l’adju- dicació de 85 habitatges de lloguer en diferents promocions de Ciutat Vella, pel sistema de sorteig. A 31/12/2015 la xifra neta d’adjudicaci- ons definitives tramitades (és a dir, des- comptant aquelles renúncies posteriors a l’adjudicació) des de la posada en mar- xa del RSHPOB és de 3.798. S’han con- vocat 27.073 sol·licitants, per al procés d’adjudicació de 4.327 habitatges (6,26 sol·licitants per habitatge). • Ús digne de l’habitatge L’evolució de l’actual situació social i econòmica ha provocat una demanda més gran d’aquesta línia d’activitat del Consorci, que s’ha vist incrementada gairebé en tots els seus àmbits de ges- tió. - El servei d’informació i assessora- ment legal en matèria d’habitatge s’ofereix mitjançant advocats espe- cialitzats, a través de les Oficines de l’Habitatge. Les dades d’atenció se- gueixen la tendència ascendent dels darrers anys. S’han realitzat 9.407 atencions d’aquest servei, el volum més important d’assessoraments ha estat en temes de lloguer, un 74%. - Ofideute és un servei d’informació i assessorament sobre el deute hipo- tecari que té la finalitat d’atendre les consultes de la ciutadania respecte a les dificultats relacionades amb el pagament dels seus préstecs hipote- caris i sobre les seves responsabili- tats contractuals. Aquest servei també s’ofereix per in- tercedir entre les famílies i les entitats financeres titulars dels préstecs per ar- bitrar solucions proporcionades i adap- tades a la capacitat de pagament dels afectats, que possibilitin el retorn del crèdit, i per evitar la pèrdua de l’habitat- ge; o arribar, si no, a la resolució no one- rosa del préstec. Des del mes de juliol del 2012, les Ofi- cines de l’Habitatge atenen les persones que sol·liciten aquest servei, analitzen la situació financera i, si s’escau, realit- zen la proposta de solució més adequa- 223 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Organismes autònoms da per derivar-la al servei Ofideute que, alhora, s’encarrega d’intercedir amb l’entitat financera que correspongui en cada cas. Del total d’expedients d’Ofideute que han finalitzat la mediació, gairebé un 70% han estat amb acord favorable en- tre les parts. - El servei de mediació en el lloguer, posat en marxa l’octubre del 2012, té per finalitat atendre aquelles situaci- ons de ciutadans amb dificultats de pagament del lloguer, amb la intenció d’iniciar, si s’escau, una negociació amb la propietat als efectes de bus- car la solució més adient amb l’ob- jectiu de mantenir l’habitatge. Durant el 2015 s’han implementat noves eines de negociació per a aquest ser- vei, cosa que ha suposat un augment de situacions analitzades des de la medi- ació. Destaquem la convocatòria de les prestacions econòmiques per al man- teniment de l’habitatge de lloguer i per a les derivades de la mediació, que han permès augmentar les possibilitats de solució i acord per evitar la pèrdua de l’habitatge. Des de la seva posada en marxa l’octu- bre del 2012, s’han analitzat 834 situa- cions, mitjançant el servei jurídic de les Oficines d’Habitatge, de les quals 553 han estat finalitzades i s’ha aconseguit un acord favorable entre les parts en un 49% dels casos. - Adjudicació d’habitatges per emer- gència social. Mitjançant la Mesa d’adjudicació es valoren els expe- dients que s’han instruït des de les Oficines de l’Habitatge de Barcelona i s’adjudiquen els habitatges del Fons de lloguer social disponibles en la data de la reunió de la Mesa. Durant l’any 2015 s’han analitzat 404 si- tuacions de pèrdua de l’habitatge, s’han estimat 319 situacions d’emergència i s’ha adjudicat un habitatge. A unes al- tres nou sol·licituds, se’ls ha trobat una solució alternativa. A 31 de desembre consten 61 expedients en tramitació, als quals s’assignarà un habitatge durant el 2016. S’ha iniciat el procés de modificació del reglament per a l’adjudicació d’habitat- ges per als casos d’emergència social, als efectes d’adaptar-la a la situació ac- tual i de disposar d’un marc legal aplica- ble més adequat. - L’equip de prevenció, intervenció i mediació en habitatges públics es va posar en marxa a finals del 2014. Actua en els habitatges públics, pro- tegits i/o gestionats en el marc d’un programa públic, fonamentalment inclosos en el Fons d’Habitatges de Lloguer Social o aquells susceptibles de ser-hi inclosos, per tal de desen- volupar les funcions següents: • Acollida i acompanyament per als nous arrendataris d’habitatges pú- blics per a la integració en l’entorn de l’habitatge i amb la comunitat de veïns. • Anàlisi i avaluació dels possibles casos de morositat o amb dificultats per fer front al pagament del lloguer acordat i proposta d’actuació. • Mediació en els conflictes, en col- laboració amb tots els interlocutors (promotors, serveis socials) per dur a terme la millor estratègia d’interven- ció. • Seguiment de les obligacions con- tractuals dels arrendataris, actuant davant possibles incompliments. Durant el 2015, aquest servei ha inter- vingut en 427 habitatges públics. • La Borsa d’habitatge de lloguer de Bar- celona Ofereix serveis de mediació entre propi- etaris d’habitatges buits i possibles llo- 224 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Organismes autònoms gaters, amb l’objectiu d’incrementar el nombre d’habitatges de lloguer a preus assequibles. La contractació acumulada s’ha vist afectada per la inestabilitat econòmica dels sol·licitants i l’impuls del Programa de cessió d’habitatges que ha derivat molts dels habitatges privats a aquest nou programa, cosa que ha minvat la capacitat de captació de la Borsa. Un 79% dels contractes signats aquest any han estat per a unitats de convivèn- cia del col·lectiu preferent amb ingres- sos inferiors a 2,35 vegades l’IRSC. El nombre de resolucions de contractes de lloguer ha mantingut la tendència dels dos anys anteriors i supera el nom- bre de nous contractes, cosa que pro- voca que la xifra de contractes vigents (662) continuï minvant. S’han continuat desenvolupant pro- postes per vincular la Borsa amb altres ajuts (ajuts a la contractació, ajuts im- plícits, ajuts d’especial urgència per l’impagament de rendes), de manera que els llogaters puguin mantenir els seus habitatges o tinguin més facilitat per ac- cedir a un altre. D’acord amb el Reglament per a l’ad- judicació d’habitatges per emergènci- es socials i amb la finalitat d’evitar els desnonaments, s’ha vinculat la deriva- ció a Emergències de les famílies amb contractes de la Borsa amb dificultats de pagament, i s’ha intensificat la me- diació per aplicar tots els recursos disponibles (programes d’ajuts) i/o per assolir acords entre les parts per tal de donar continuïtat al contracte de llo- guer. • Cessió d’habitatges privats per a la Mesa d’Emergències Socials de Barce- lona D’acord amb el Conveni de Col·laboració signat, en data 14/11/2014, entre l’Ajun- tament de Barcelona i la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, per a la Gestió del Programa de cessió d’habitatges buits, al llarg de l’any 2015, s’ha desenvolupat el model de gestió en- tre les Oficines d’Habitatge i la Fundació Privada Hàbitat3 Tercer Sector Social, amb el resultat de 137 habitatges cedits, dels quals 115 ja han estat adjudicats i la resta en procés i/o amb necessitat d’obres de rehabilitació. Renda mitjana 521 euros. • Ajuts al pagament del lloguer Per tal d’atendre la conjuntura actual, s’ha incrementat la tipologia d’ajuts fi- nançats per diferents administracions. Tots han estat tramitats des de les Ofi- cines de l’Habitatge. - Lloguer just. Prestacions per al pagament del llo- guer (Generalitat de Catalunya): s’han tramitat 2.704 expedients a Barcelo- na, dels quals 2.520 han estat trami- tats a les Oficines de l’Habitatge. - Prestacions econòmiques d’urgèn- cia especial (Generalitat de Catalu- nya): s’han tramitat 1.117 expedients a la ciutat de Barcelona dels quals 1.098 han estat tramitats a les Ofi- cines de l’Habitatge. - Subvencions per al pagament del lloguer (Ministeri de Foment): s’han tramitat 2.880 expedients a la ciutat de Barcelona dels quals 2.774 han estat tramitats a les Oficines d’Habi- tatge. - Prestacions econòmiques d’urgèn- cia social per al manteniment de l’ha- bitatge de lloguer i per a les derivades de la mediació a la ciutat de Barcelo- na (Ajuntament de Barcelona): s’han tramitat 3.827 expedients. - La gestió de la renda bàsica d’eman- cipació ha comportat un total de 14 expedients tramitats i 274 incidènci- es referides a canvis de situació del sol·licitant, consultes i queixes. 225 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Organismes autònoms • Altres ajuts al lloguer A més dels programes descrits anterior- ment, hi ha altres programes d’ajuts al pagament del lloguer per a col·lectius específics: els ajuts al lloguer per als be- neficiaris d’habitatges dotacionals amb serveis per a la gent gran i els ajuts al pagament de la fiança i primer mes del lloguer de pisos de la Borsa d’Habitatge de Lloguer de Barcelona. • Consell d’Habitatge Social de Barcelona És l’òrgan consultiu i participatiu sobre la política d’habitatge a la ciutat, del Consorci de l’Habitatge de Barcelona. Es va constituir el 26 de febrer de l’any 2007 i representa una oportunitat per dotar d’efectivitat un nou espai de participa- ció ciutadana en matèria d’habitatge que pretén ser un instrument de genera- ció d’opinió, propostes i de promoció de la seva anàlisi. En total, 439 persones han participat en els diferents actes i sessions de tre- ball realitzades pel Consell durant l’any 2015. • El web del Consorci de l’Habitatge de Barcelona Tota la informació i serveis que ofereix el Consorci de l’Habitatge de Barcelona als ciutadans es troba al web www.consor- cihabitatgebcn.cat. Aquest espai pro- porciona una orientació adequada per aconseguir la màxima eficiència possi- ble a l’hora de realitzar els tràmits i sol- licituds del programes d’ajuts i progra- mes de suport que es proporcionen de manera presencial a la Xarxa d’Oficines de l’Habitatge de Barcelona. A més d’allotjar el portal de pisos de la Borsa d’habitatges de lloguer, que s’ha renovat completament aquest any, i la Intranet del Consell de l’Habitatge So- cial, el web del Consorci redirigeix cap a altres portals especialitzats, com són el del Registre de Sol·licitants, el del Patronat Municipal de l’Habitatge, els portals d’adjudicació directa d’habitat- ges, el web d’habitatge de l’Ajuntament de Barcelona i altres webs amb temàtica relacionada amb l’habitatge. ACTUACIONS O ESDEVENIMENTS RELLEVANTS Cal destacar: • El programa d’ajuts a la rehabilitació d’edificis d’habitatge - Convocatòria de l’any 2015 per a la concessió de subvencions a la reha- bilitació. - Convocatòria d’ajuts a la rehabili- tació dels edificis d’habitatges dels barris de Canyelles i Sud Oest del Besòs per al 2015 i la seva ampliació. - Conveni de col·laboració amb el Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, per impulsar i facilitar la realització d’informes tècnics dels edificis, en el marc de la convocatòria d’ajuts a la rehabilitació 2015. - Conveni amb el Gremi de Construc- tors de Barcelona, la Cambra de Con- tractistes. • Nou ajut municipal per al pagament del lloguer Convocatòria de l’any 2015 per a la con- cessió de prestacions econòmiques per al manteniment de l’habitatge de lloguer i per a les derivades de la mediació a la ciu- tat de Barcelona, totes dues prestacions d’urgència social de caràcter temporal. • Captació de pisos buits per desti- nar-los a lloguer social Conveni de col·laboració entre l’Ajunta- ment de Barcelona i la taula d’Entitats del Tercer Sector de Catalunya i entre l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Privada Habitat3 Tercer Sector Social 226 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Organismes autònoms per a la gestió del Programa de cessió d’habitatges. • Prova pilot en els tres territoris amb mes índex de desnonaments A Ciutat Vella, Sants-Montjuïc i Nou Bar- ris es crea un nou servei d’intervenció i mediació davant de situacions de pèrdua i/o ocupacions d’habitatge a la ciutat de Barcelona, amb l’objectiu de reduir el nombre de llançaments a la nostra ciutat. • Actuacions derivades de la Llei 24/2015 S’ha actuat amb els arrendadors i credi- tors a fi de garantir l’aplicació del lloguer social, sol·licitant als jutjats la suspen- sió del procediments de desnonament i d’execució hipotecària. Així mateix, d’acord amb el Decret llei 1/2015 de mesures extraordinàries i ur- gents per a la mobilització d’habitatges provinents d’execucions hipotecàries, s’ha requerit als grans tenidors d’habi- tatge la cessió d’habitatges a l’Adminis- tració per garantir-ne la funció social. REPTES DE FUTUR PER AL 2016 • Dimensionar els serveis de les Oficines de l’Habitatge per actuar de manera més proactiva i preventiva per evitar la pèr- dua de l’habitatge habitual. Tant amb recursos humans com amb prestacions. • Desenvolupar un nou sistema informà- tic que englobi tots els serveis d’habi- tatge i que tingui interconnexió amb les diferents administracions públiques. Ha de permetre agilitzar la realització dels tràmits, més flexibilitat en cas de pos- sibles modificacions, un millor conei- xement de cada cas, fer un seguiment i donar una resposta més eficaç. • Estendre el Servei d’Intervenció en la Pèrdua d’Habitatge i Ocupació (SIPHO) a la resta de la ciutat. • Potenciar els processos d’adjudicació d’habitatge per a aquells col·lectius més vulnerables, destinant-hi un nombre més gran d’habitatges, modificant les bases i revisant els criteris de barem per tal d’agilitzar el procediment. • Aprovar i aplicar el nou Reglament per a l’adjudicació d’habitatges per emer- gència social per pèrdua d’habitatge. • Impulsar la prestació econòmica per al manteniment de l’habitatge adreçat a persones amb dificultats per fer front al lloguer del seu habitatge amb l’objectiu que el puguin mantenir. • Coordinar la captació d’habitatges en- tre els diferents programes adreçats a la cerca d’habitatge en el mercat privat per posar a disposició de programes socials d’habitatge. • Proposar la creació d’una comissió d’estudi amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya per simplificar les diferents línies d’ajuts al pagament de l’habitatge existents, possibilitant d’aquesta mane- ra una millor gestió que permeti establir un model d’ajuts unificat en el marc del Consorci. • En matèria d’ajuts a la rehabilitació per a l’any 2016, els objectius són el mante- niment dels ajuts a la rehabilitació amb especial atenció a les actuacions d’es- talvi energètic i la introducció d’ajuts per a la rehabilitació dels interiors d’ha- bitatges, afavorint la rehabilitació a aquelles unitats de convivència amb uns ingressos familiars per sota de 2,5 ve- gades l’IRSC. Aquests ajuts aniran adre- çats a millorar l’accessibilitat i l’estalvi energètic dels habitatges. • Per a l’any 2016 està previst ampliar els supòsits d’ajuts de cohesió social a to- tes les actuacions subvencionables, en lloc d’aplicar-los únicament a obres de patologies estructurals i d’instal·lació d’ascensors. • Prevenir l’exclusió residencial i evitar els desnonaments mitjançant la posada en marxa de la Unitat Contra l’Exclusió Residencial (UCER). Amb les següents funcions: a) actuacions contra els desnona- ments a la ciutat. b) actuacions per resoldre les ocu- pacions d’habitatges públics. c) actuacions de disciplina. Francisco Javier Burón Cuadrado Gerent del Consorci de l’Habitatge de Barcelona Taula 7.2.5.2. Indicadors de producció dels serveis Consorci de l’Habitatge de Barcelona, 2015 % d’increment 2011 2012 2013 2014 2015 2011-20151 Atencions a les Oficines de l’Habitatge Ciutat Vella 23.200 22.513 19.823 17.173 26.471 14,10 Eixample 17.198 15.625 15.218 13.040 18.776 9,18 Sants-Montjuïc 17.428 17.187 15.302 17.205 19.730 13,21 Les Corts 8.228 7.596 6.911 6.918 10.462 27,15 Sarrià-Sant Gervasi 4.989 4.087 4.605 7.091 9.784 96,11 Gràcia 19.203 17.645 14.246 11.688 14.865 -22,59 Horta-Guinardó 14.021 12.153 14.174 16.358 17.095 21,92 Nou Barris 20.034 16.852 21.628 18.139 29.831 48,90 Sant Andreu 15.873 14.017 14.181 12.212 14.138 -10,93 Sant Martí 27.482 22.418 26.508 26.328 29.080 5,81 Total 167.656 150.093 152.596 146.152 190.232 13,47 Ajuts a la rehabilitació Nombre d’expedients 1.244 850 306 127 635 -48,95 Ajuts de cohesió social - 60 29 3 21 -65,00 Habitatges inclosos als expedients 22.576 11.731 4.501 2.068 10.358 -54,12 Subvenció (€) 25.988.473,00 18.939.099,44 8.045.323,37 4.451.737,07 27.656.285,10 6,42 Pressupost obres (€) 92.367.753,00 67.039.462,36 32.398.884,26 13.276.720,70 58.960.548,31 -36,17 Programa d’ajuts a la instal·lació d’ascensors 2 Nombre d’expedients 286 335 98 33 142 -50,35 Habitatges inclosos als expedients 4.070 4.319 1.306 491 1.892 -53,51 Subvenció (€) 10.794.182,21 11.438.120,45 2.618.717,86 514.777,96 5.812.516,55 -46,15 Pressupost obres (€) 24.611.229,50 28.867.132,64 11.442.867,44 1.744.083,59 12.731.873,34 -48,27 Habitatges a cèdules d’habitabilitat Cèdules gestionades en Oficines de l’Habitatge - - 12.866 14.900 15.994 24,31 Inspeccions d’Oficines de l’Habitatge - - 1.393 832 856 -38,55 Cèdules gestionades als Serveis territorials - - 16.010 14.559 9.992 -37,59 Inspeccions de Serveis territorials - - 58 134 184 217,24 Registre de sol·licitants d’HPO Inscripcions vigents 30.572 27.813 28.584 29.725 28.238 0,00 Processos d’adjudicació de noves promocions 5 6 5 5 3 -40,00 Habitatges inclosos als processos d’adjudicació (primeres i segones adjudicacions) 741 669 291 632 532 -28,21 Acumulat d’habitatges adjudicats 2.203 2.872 3.163 3.795 4.327 96,41 Adjudicataris citats 5.922 6.154 2.889 5.273 3.864 -34,75 Mesa d’adjudicació d’habitatges per emergència social Habitatges adjudicats per emergència social 138 177 213 198 319 131,16 Programes de mediació Nombre de mediacions Ofideute - 292 602 468 412 41,10 Nombre de mediacions en el lloguer - 37 169 180 485 - Borsa d’habitatges de lloguer (contractes vigents) 1.081 1.064 764 751 662 -38,76 Habitatges cedits per a lloguer social (Hàbitat 3) - - - - 137 - Nombre d’ajuts al pagament de l’habitatge Prestacions permanents pagament lloguer 4.326 3.670 2.993 2.535 2.522 -41,70 Prestacions d’especial urgència 951 485 488 868 626 -34,17 Subvencions per al pagament del lloguer - - - - 2.200 - Ajut municipal, pagament lloguer - - - - 2.899 - RBE expedients vigents 17.506 5.579 3.148 1.491 854 -95,12 Intervencions del Servei de Prevenció Prevenció, Intervenció i Mediació en habitatges públics - - - - 427 - Visites als webs www.bcn.cat/habitatge3 455.483 400.293 375.816 348.243 219.510 -51,81 www.consorcihabitatgebcn.cat 177.970 171.600 226.442 190.994 227.159 27,64 www.registrehabitatgebcn.cat 129.334 131.968 138.645 125.299 111.017 -14,16 1. Els indicadors que no tenen disponible el valor del 2011 fan la comparativa d’increment amb el primer valor disponible. 2. Aquests expedients ja estan inclosos en els total d’ajuts a la rehabilitació. 3. Des del mes d’abril fins al juny del 2015 l’apartat Habitatge es va allotjar al web d’Hàbitat Urbà. Des del juliol del 2015 l’apartat es va allotjar al web de Drets Socials. En tots dos casos, l’adreça www.bcn.cat/habitatge va redireccionar cap a la URL de la nova organització web. ANNEXOS 230 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Annexos ANNEX 1. EQUIPAMENTS ÀREA DE DRETS SOCIALS Seu de l’Àrea de Drets Socials. València, 344 i Pg. de Sant Joan, 75 La seu de l’Àrea de Drets Socials acull la gerència de l’Àrea, a més de totes les di- reccions i departaments que en formen part. A l’edifici també hi ha l’Institut de Persones amb discapacitat i l’Institut Municipal de Serveis Socials. DIRECCIÓ D’ACCIÓ SOCIAL DIRECCIÓ DE SERVEIS D’INTERVENCIÓ SOCIAL 1. DEPARTAMENT DE FAMÍLIA I INFÀNCIA La ciutat compta amb dotze Equips d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (EAIA), a més de l’equip central. Tots de- penen funcionalment de l’Àrea. Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (EAIA) 1. EAIA (Equip d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència) Central. València, 344 2. EAIA Raval Nord. Nou de la Rambla, 45 3. EAIA Raval Sud. Nou de la Rambla, 45 4. EAIA Gòtic Barceloneta. Mirallers, 1 5. EAIA Casc Antic. Comerç, 5 6. EAIA Eixample. Plaça Tetuan, 2 7. EAIA Sants-Montjuïc. Av. Paral·lel, 196 8. EAIA les Corts-Sarrià-Sant. Gervasi. Travessera de les Corts, 122 9. EAIA Gràcia. Mare de Déu de la Salut, 87 10. EAIA Horta-Guinardó. Marina, 343 11. EAIA Nou Barris. Vidal i Guasch, 76 12. EAIA Sant Andreu. Segadors, 2 13. EAIA Sant Martí. Corunya, 5 231 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Annexos Espais Familiars i Centres Oberts 1. Espai Familiar i Centre Obert Sant Martí. Huelva, 36 2. Espai Familiar i Centre Obert les Corts-Sants. Benavent, 20-22 Serveis de Famílies Col·laboradores 1. Servei de Famílies Col·laboradores. Mare de Déu de la Salut, 87 Centres de dia per a gent gran 1. Centre de Dia Casa Bloc. Almirall Pròixida, 1 (39 places) 2. Centre de Dia Fort Pienc. Sardenya, 139-147 (33 places) Habitatges amb serveis per a gent gran 1. Habitatges Santa Caterina. Francesc Cambó, 16 (59 habitatges) 2. Habitatges Barceloneta. Pinzón, 6-12 (81 habitatges) 3. Habitatges Marqués de Campo Sagrado. Marqués de Campo Sagrado, 35 (38 habitatges) 4. Habitatges Bronze/Coure. Coure, 8-10 (70 habitatges) 5. Habitatges Gran Via. Gran Via de les Corts Catalanes, 120-126 (79 habitatges) Els Centres Oberts són serveis d’atenció diürna, fora de l’horari escolar, que duen a terme una tasca preventiva i donen suport a l’infant perquè desenvolupi la seva personalitat, la seva socialització, l’adquisició d’aprenentatges bàsics i es compensin deficiències socioeducatives. L’Ajuntament presta els serveis mitjan- çant equipaments de titularitat munici- pal i amb convenis amb entitats del ter- cer sector. El Servei de Famílies Col·laboradores (SFC) és un servei que intervé per ajudar famílies que, de manera temporal, no poden atendre els seus infants i neces- siten la col·laboració d’una altra família. Són equipaments per a l’acolliment diürn, adreçats a persones més grans de 65 anys, d’assistència a les activitats bà- siques de la vida diària (higiene personal, alimentació, mobilitat, etc.) o a la seva supervisió constant (per malaltia men- tal, demència, etc.). L’accés a les places es tramita directament als centres de dia, després d’haver obtingut la valora- ció de dependència mitjançant la Llei de l’autonomia i atenció a la dependència. Són habitatges de 40 m2 adreçats a persones més grans de 65 anys autòno- mes. Es tracta d’habitatges de protecció oficial de caràcter dotacional en règim de lloguer assequible, que disposen de serveis addicionals de suport a les acti- vitats de la vida diària (suport per com- prar, cuinar, netejar la casa, etc.), con- sergeria, direcció, suport per als petits manteniments, dinamització i servei de Teleassistència. L’accés als habitatges amb serveis es realitza mitjançant les Oficines d’Habi- tatge seguint els acords establerts entre el Consorci de l’Habitatge de Barcelona, 2. DEPARTAMENT DE GENT GRAN 232 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Annexos 6. Habitatges Montnegre. Entença, 275- 289 (60 habitatges) 7. Habitatges Marina. Marina, 351 (65 habitatges) 8. Habitatges Via Favència I. Via Favència, 446-450 (34 habitatges) 9. Habitatges amb serveis Via Favència II. Via Favència, 364 (75 habitatges) 10. Habitatges Urrútia. Pg. d’Urrútia, 5-11 (50 habitatges) 11. Habitatges Joan Torras. Fernando Pessoa, 2 (79 habitatges) 12. Habitatges Concili de Trento I. Concili de Trento, 15 (39 habitatges) 13. Habitatges Concili de Trento II. Concili de Trento, 29 (39 habitatges) 14. Habitatges Camí Antic de València. Camí Antic de València, 96-116 (81 habitatges) 15. Habitatges Can Travi. Can Travi, 30 (76 habitatges) 16. Habitatges amb serveis Reina Amàlia I. Reina Amàlia, 33 (32 habitatges) 17. Habitatges Reina Amàlia II. Lleialtat, 7 (64 habitatges) 18. Habitatges Còrsega. Còrsega, 363 (32 habitatges) 19. Habitatges Torre Júlia. Via Favència, 350 (77 habitatges) 20. Habitatges Navas de Tolosa. Navas de Tolosa, 310 (76 habitatges) el Patronat Municipal de l’Habitatge i l’Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Es- ports. 233 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Annexos Apartaments tutelats 1. Apartaments tutelats Josep Miracle. Pl. Bonet i Moixí, 1 (32 apartaments) 2. Apartaments tutelats Pau Casals. Juan Ramón Jiménez, 4-6 1r (55 apartaments) Residències per a gent gran 1. Residència Francesc Layret. Gran Via de les Corts Catalanes, 477 (63 places) 2. Residència Parc del Guinardó. Garriga i Roca, 62-64 (45 places) 3. Residència Josep Miracle. Pl. Bonet i Moixí, 1 (50 places) 4. Residència Fort Pienc. Sardenya, 139- 147 (137 places) Serveis d’alimentació 1. Menjador Social Navas. Av. Meridiana, 238-240 bxs. 2 Menjador Social Paral·lel. Av. Paral·lel, 97 3. Equipament Integral Horta. Camí de l’Església, 3 4. Menjador Social Poble-sec. Font Honrada, 8, 3r 5. Menjador Social Nou Barris. Marie Curie, 20 6. Menjador Social Zona Franca. Carrer 60 de la Zona Franca, 9 7. Menjador Social Meridiana. Av. Meridiana, 197 Com els habitatges amb serveis, són equipaments destinats a persones més grans de 65 anys que tenen autonomia però que necessiten algun tipus de su- port perquè puguin continuar fent vida independent. Els apartaments tutelats formen part de la cartera de serveis de Serveis Socials i l’accés es realitza des dels Centres de Serveis Socials. Equipaments adreçats a acollir i aten- dre, de manera permanent, persones més grans de 65 anys que no poden fer les activitats bàsiques de la vida diària (higiene personal, alimentació, mobili- tat, etc.) o que necessiten una supervisió constant (per malaltia mental, demèn- cia, etc.) i no compten amb el suport fa- miliar o social per continuar vivint a casa seva. L’ingrés a les residències públi- ques es tramita als Centres de Serveis Socials mitjançant la Llei de l’autonomia i atenció a la dependència. La xarxa d’equipaments per a persones vulnerables té com a objectiu l’aten- ció integral i de qualitat a les persones sense sostre de la ciutat, per tal que el màxim de persones que viuen al carrer puguin dur a terme un procés d’inserció social que els permeti una millor qualitat de vida, i també acompanyar aquestes persones en el seu procés de recupera- ció de la màxima autonomia personal. La diversificació de centres respon a les característiques i necessitats d’aquest col·lectiu, amb diferents graus de desar- relament i problemàtica social, i consti- tueixen una xarxa municipal que treballa juntament amb la d’equipaments d’enti- tats d’iniciativa social, per tal d’enfortir la capacitat d’organització del conjunt de la ciutat. 3. DEPARTAMENT D’ATENCIÓ A PERSONES VULNERABLES 234 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Annexos 8. Menjador Social La Terrasseta. Fraternitat , 40 9. Menjador Social Cafè Just. Sotstinent Navarro, 18 10. Menjador Social PRISBA. Cecs de Sant Cugat, 1 11. Menjador Social Santa Lluïsa de Marillac. Sant Carles, 33 12. Menjador Social Sant Rafael. Pg. Vall d’Hebron, 107-117 13. Menjador Social Emaús. Comte Borrell, 307 14. Menjador Social Canpedró. Sant Crist, 13 15. Menjador Social Eixample. Consell de Cent, 116 16. Menjador Social Les Corts. Equador, 51 17. Menjador Social Sarrià. Isaac Albéniz, 14-28 18. Menjador Solidari Gregal. Rambla Prim, 76-79 Centres de Dia 1. Centre de Dia Meridiana. Av. Meridiana, 197, bxs. 2. Centre de Dia Poble-sec. Font Honrada, 8 3. Centre de Dia Zona Franca. Carrer Número 60 de la Zona Franca, 9 4. Centre de Dia Nou Barris. Marie Curie, 20 5. Centre de Dia Horta. Camí de l’Església, 3 6. Centre de Dia Santa Lluïsa de Marillac. Sant Carles, 33. Centres d’Acolliment Nocturn CPA 1. Centre Primera Acollida CPA Nou Barris. Maria Curie, 20 2. Centre Primera Acollida Sarrià. Císter, 20 3. Centre Primera Acollida Zona Franca. Carrer 60 de la Zona Franca, 9 Centres d’Acolliment Residencial d’Inserció 1. Centre Integral Meridiana. Av. Meridiana, 197 2. Centre Integral Horta. Camí de l’Església, 3 3. Centre Residencial Can Planes. Selva del Camp, 1 4. Centre Residencial Creu dels Mulers. Creu dels Mulers, 21 5. Centre Residencial Llar Pere Barnés. Puigxoriguer, 14-26 6. Centre de Convalescència Santa Lluïsa de Marillac. Sant Carles, 33. 7. Centre Residencial Hort de la Vila. Carrer Hort de la Vila, 46 8. CATF Navas. Navas de Tolosa, 312 Equipaments d’higiene i rober 1. Servei d’Higiene Meridiana. Av. Meridiana, 197 2. Servei d’Higiene Horta. Camí de l’Església, 3 3. Servei d’Higiene Poble-sec. Font Honrada, 8 4. Servei Higiene Nou Barris. Marie Curie, 20 235 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Annexos Habitatges d’inclusió Es disposa de: • 221 places en 50 habitatges estables d’inclusió • 100 places en hotels i pensions • 50 places en 50 habitatges destinats per la ciutat • 10 places Housing First RAIS Serveis d’Inserció Social (SIS) 1. SIS. Serveis d’Inserció Social. Pg. Pujades, 29 2. SISFA rom. Servei d’Inserció Social per a famílies rom. Gran Via de les Corts Catalanes, 958 3. Servei de Gestió de Conflictes en l’Àmbit Urbà. València, 344 4. Servei de Detecció de Menors no Acompanyats. València, 344 5. OPAI. Oficina del Pla d’Assentaments Irregulars. València, 344 1. SAIER. Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats. Av. Paral·lel, 202 2. SAIER. Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats. Font Honrada, 10 4. DEPARTAMENT D’INTERVENCIÓ SOCIAL A L’ESPAI PÚBLIC DIRECCIÓ DE SERVEIS D’ATENCIÓ I ACOLLIDA A IMMIGRANTS El SAIER és un servei municipal consti- tuït fonamentalment per un conjunt de serveis específics en matèria d’estran- geria i asil que es duu a terme de manera coordinada amb diferents entitats. 236 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Annexos 1. CUESB–Centre Municipal d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona. Llacuna, 25 2. SEB–Servei d’Estances Breus. Llacuna, 25 3. CANE–Centre d’Acolliment Nocturn d’Emergències (Centre d’allotjament nocturn). Passatge 2 de maig, 27 Centre d’Informació i Assessorament per a Joves (CIAJ). Sant Oleguer, 6-8 Centre d’Assessorament Acadèmic per a Joves (CAAJ). Agudells, 37-45 Centre de Recursos per a les Associacions Juvenils (CRAJ). Gran de Gràcia, 190-192 Instal·lació Juvenil de Campaments Can Girona. (Santa Maria de Martorelles) DIRECCIÓ DE SERVEIS D’URGÈNCIES I EMERGÈNCIES SOCIALS DIRECCIÓ D’ACCIÓ SOCIAL 1. DEPARTAMENT DE JOVENTUT El CIAJ és un servei municipal que, mit- jançant atenció personalitzada i gratuï- ta, informa, orienta i assessora els i les joves de la ciutat de Barcelona en els àmbits d’interès juvenil. El CIAJ forma part de la xarxa de punts d’informació ju- venil de Barcelona. Actualment, aquesta xarxa compta amb 11 equipaments dis- tribuïts en gairebé tots els districtes de la ciutat. Tots aquests equipaments són de titularitat municipal, excepte el PIJ Calàbria, que depèn de la Generalitat de Catalunya. El CAAJ és un servei municipal que in- forma, orienta i assessora de manera personalitzada els joves sobre l’àmbit acadèmic. El CRAJ és un servei municipal, coges- tionat amb el Consell de la Joventut de Barcelona (CJB), que ofereix serveis i re- cursos per al coneixement i el desenvo- lupament del teixit associatiu juvenil de la ciutat. La Instal·lació Juvenil de Campaments situada a Can Girona, Santa Maria de Martorelles, és un servei que conté tres espais per realitzar acampades de lleure infantil i juvenil amb instal·lacions i ser- veis incorporats. 237 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Annexos Punt d’Informació Juvenil (PIJ) de Nou Barris. Teide, 20 Centre Municipal d’Acolliment d’Urgència (CMAU). Centre d’Informació i Recursos per a les Dones (CIRD). Camèlies, 36-38 Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida (SARA). Marie Curie, 16 PIAD Ciutat Vella. Nou de la Rambla, 45, 4a PIAD Eixample. Mallorca, 219, 3a PIAD Sants-Montjuïc. Carrer de Sants, 79-81 PIAD les Corts. Dolors Masferrer, 33-35 PIAD Sarrià-Sant Gervasi. Brusi, 51-61 PIAD Gràcia. Pl. Vila de Gràcia, 2 PIAD Horta-Guinardó. Carrer Lepant, 385, 1 El PIJ de Nou Barris és un dels nou equi- paments d’informació juvenil amb caràc- ter de Districte, gestionat pel Departa- ment de Joventut. És un servei municipal que, mitjançant atenció personalitzada i gratuïta, informa, orienta i assessora els i les joves del Districte en els àmbits d’interès juvenil. El CMAU és un servei residencial d’ur- gència per a dones que viuen violència masclista i per als seus fills i filles a càrrec, que disposa d’un equip multidis- ciplinari integrat per professionals de l’educació social, la psicologia i el treball familiar. El CIRD és un servei que dóna informa- ció i orientació presencial i virtual a per- sones, organitzacions, empreses i enti- tats en qüestions vinculades a gènere i igualtat. El SARA és un servei municipal ambula- tori d’atenció específic per a les dones, els seus fills i filles i persones de l’en- torn pròxim que viuen violència masclis- ta. Disposa d’un equip de diferents dis- ciplines (treball social, educació social, psicologia i dret). Els Punts d’Informació a les Dones (PIAD) són serveis de proximitat que ofereixen informació, assessorament jurídic i psi- cològic i formació a totes les dones de la ciutat. Els PIAD ofereixen atenció de for- ma individual, grupal i comunitària. 2. DEPARTAMENT DE FEMINISMES I LGTBI 238 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Annexos PIAD Nou Barris. Pl. Major de Nou Barris, 1 PIAD Sant Andreu. Foradada, 36 PIAD Zona Nord. Av. Rasos de Peguera, 25 PIAD Sant Martí. Gran Via de les Corts Catalanes, 837 Servei d’Atenció a Homes per a la promoció de relacions no violentes (SAH). Garcilaso, 23-27 Servei d’Atenció Socioeducativa de l’Agència ABITS (SAS). València, 344 Ciutat Vella 1. Barceloneta. Balboa, 11 2. Casc Antic. Passeig de Picasso, 4 3. Gòtic. Correu vell, 5 4. Raval Nord. Carme, 101-109, 2a 5. Raval Sud. Carme, 101-109, 1a Eixample 6. Dreta de l’Eixample. Pl. Tetuan, 2 7. Fort Pienc. Antiga carretera d’Horta, 1 8. Nova Esquerra de l’Eixample. Comte Borrell, 305 9. Sagrada Família. Mallorca, 425-433 10. Sant Antoni. Calàbria, 38 11. Antiga Esquerra de l’Eixample. Mallorca, 219, 2n Sants-Montjuïc 12. Poble Sec. Roser, 15 13. Cotxeres de Sants. Carrer de Sants, 79-81 Aquest servei ofereix un espai d’informa- ció, assessorament i tractament adreçat a homes que volen canviar el model de masculinitat, fent una anàlisi crítica dels comportaments i les actituds violentes. El SAS és un servei específic posat a dis- posició de les dones que exerceixen la prostitució, o són víctimes d’explotació sexual, especialment per a aquelles que negocien els serveis a la via pública. El servei està atès per educadores, treba- lladora social, psicòloga i agents de salut. Els Serveis Socials Bàsics són el primer nivell del sistema públic de Serveis So- cials. Atenen els ciutadans i ciutadanes de forma personalitzada i ajuden a so- lucionar tota mena de necessitats, tant personals com familiars, i també les d’abast comunitari. S’organitzen terri- torialment i estan dotats d’equips mul- tidisciplinaris orientats a l’atenció indi- vidual, familiar i col·lectiva. Els Centres de Serveis Socials (CSS) també treba- llen amb les entitats i associacions de la seva zona en projectes conjunts rela- cionats amb l’atenció social. D’aquesta manera contribueixen a prevenir el risc d’exclusió i enforteixen els llaços de co- hesió social. Per accedir a tots els Serveis Socials Bà- sics disponibles a la ciutat es pot dema- nar cita al CSS que correspongui, en fun- INSTITUT MUNICIPAL DE SERVEIS SOCIALS 1. CENTRES DE SERVEIS SOCIALS 239 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Annexos 14. Numància. Numància, 7-13 15. La Marina. Foneria, 19 Les Corts 16. Les Corts. Can Bruixa, 7-11 17. Maternitat-Sant Ramon. Travessera de les Corts, 122 Sarrià-Sant Gervasi 18. Sant Gervasi. Arimon, 7 19. Sarrià. Salvador Mundi, 4 bis Gràcia 20. Coll-Vallcarca. Aldea, 17 21. La Vila de Gràcia. Pl. de la Vila de Gràcia, 2 22. Camp d’En Grassot-Gràcia Nova. Plaça de la Vila de Gràcia, 6 Horta-Guinardó 23. El Carmel. Santuari, 27 24. Guinardó. Rda. Guinardó, 113-141 25. Baix Guinardó-Can Baró. Lepant, 387 26. Horta. Pl. Santes Creus, 8 27. Vall d’Hebron-Taxonera. Av. Cardenal Vidal i Barraquer, 45 Nou Barris 28. Ciutat Meridiana-Torre Baró- Vallbona. Av. Rasos de Peguera, 25 29. Turó de la Peira-Can Peguera. La Selva, 61 30. Porta-Vilapiscina-Torrellobeta. La Selva, 57 31. Guineueta-Verdum-Prosperitat. Enric Casanovas, 73-77 32. Roquetes-Trinitat Nova-Canyelles. Vidal i Guasch, 76-78 Sant Andreu 33. Franja Besòs (Bon Pastor). Estadella, 64, 3a 34. Garcilaso. Garcilaso, 103 4a 35. Sant Andreu. Paixalet, s.n. Sant Martí 36. Besòs. Rambla Prim, 87-89 2a 37. Clot-Camp de l’Arpa. Corunya, 5-7 38. Poblenou. Pallars, 277 2a 39. Sant Martí-Verneda. Pl. Eduard Torroja, 17 40. El Parc-Vila Olímpica. Buenaventura Muñoz, 21 3a ció del domicili de l’usuari o concertar entrevista prèvia al telèfon 936 197 311. Els CSS disposen d’educadors, psicò- legs, treballadors socials i personal ad- ministratiu. Entre les seves funcions, hi ha les següents: • Fer l’acollida i primera atenció al ciutadà. • Avaluar les situacions de necessi- tat. • Oferir informació i assessorament en relació amb els drets i els recur- sos socials. • Dissenyar programes individuals d’atenció per a persones dependents. • Prestar serveis d’ajuda a domicili, Teleassistència i suport. • Prestar serveis d’intervenció socio- educativa no residencial per a infants i adolescents. • Promoure la inserció social, laboral i educativa dels usuaris. • Gestionar prestacions d’urgència so- cial i determinades prestacions eco- nòmiques. • Dissenyar i portar a terme projectes d’atenció col·lectiva. 240 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Annexos Ciutat Vella 1. CGG Comerç. Rec, 23-25 2. CGG Pati Llimona. Correu vell, 5 3. CGG Josep Tarradelles. Pl. Caramelles, 3 bxs. 4. CGG Josep Trueta. Reina Amàlia, 31 Eixample 5. CGG Sagrada Família. Mallorca, 425-433, 5a 6. CGG Fort Pienc. Pl. Fort Pienc, 4-5 7. CGG Esquerra de l’Eixample. Rosselló, 78-80 8. CGG Sant Antoni. Comte Borrell, 44-46 Sants-Montjuïc 9. CGG La Capa. Alts Forns, 82-86 10. CGG Poble Sec (El Sortidor). Pl. El Sortidor, 12 pral. 1a 11. Residència Municipal Josep Miracle. Pl. Plaça Bonet i Muixí, 1 12. Creu dels Molers. Creu dels Molers, 21 13. Canpedró. Sant Crist, 13 Les Corts 14. Can Novell. Fígols, 23-25 Sarrià-Sant Gervasi 15. CGG Can Castelló. Castelló, 1-7 Gràcia 16. Memory Col. Perill, 6 17. Centre Cívic La Sedeta. Sicília, 321 18. Centre Cívic El Coll. Aldea, 15-17 19. Goya. Goya, 1 Horta-Guinardó 20. CGG Baix Guinardó. Marina, 380 Nou Barris 21. Apartaments Tutelats Pau Casals. Juan Ramon Jiménez, 4-6 22. CGG Turó de la Peira. Doctor Pi i Molist, 39 Sant Andreu 23. CGG Navas. Capella, 14 24. CGG Mossèn Clapés. Gran de Sant Andreu, 467 25. CGG Bon Pastor. Mollerussa, 3 2. SERVEIS DE MENJADORS D’ÀPATS EN COMPANYIA El servei d’Àpats en Companyia és un servei diürn d’assistència a les activitats de la vida diària de les persones grans en situació de fragilitat. Destinat a persones més grans de 65 anys que requereixen suport per cobrir les necessitats d’una alimentació ade- quada dietèticament o nutricionalment, i d’un espai relacional acollidor facilitador de vincles d’amistat i de connexió amb la comunitat. Excepcionalment, podran accedir-hi persones de 60 anys amb dis- capacitat reconeguda de més del 33%, o en situació de risc i necessitat social diagnosticada pels professionals dels equips d’atenció primària. Aquests serveis estan adreçats a: − Persones grans soles en risc d’aï- llament social. − Persones grans que viuen en habi- tatges sense condicions per cuinar. − Persones que tot i viure en habitat- ges en bones condicions requereixen un seguiment dels hàbits d’alimenta- ció, relacionals, d’higiene o de salut, fora del seu domicili. Amb l’objectiu de: − Complementar els plans de treball encaminats a afavorir la recuperació i el manteniment de l’autonomia per- sonal i social de la persona gran. − Prevenir el risc d’aïllament de les persones grans en situació de fragi- litat. − Garantir les necessitats d’una ali- mentació adequada dietèticament o nutricionalment de la gent gran atesa. 241 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Annexos Sant Martí 26. CGG Joan Maragall. Bermejo, 1-5 27. CGG Taulat Can Saladrigas. Llull, 214-216 28. CGG Joan Casanelles. Concili de Trento, 35 29. CGG Verneda-Alta. Binéfar, 16-20 Llars amb suport per a persones amb discapacitat 1. Casa Bloc. Almirall Proixida, 1-7 (dues llars) Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP) 1. Equip Interdisciplinari per a la Petita Infància de Ciutat Vella. Reina Amàlia, 33 2. Equip Interdisciplinari per a la Petita Infància de Nou Barris. Luz Casanova, 11 Servei de Suport a la Integració Laboral (SIL) 3. Equip d’Assessorament Laboral (EAL). València, 344 Són equipaments per a persones amb discapacitats intel·lectuals amb neces- sitat de suport intermitent, quan les cir- cumstàncies personals, familiars i soci- als ho aconsellin. Són serveis que tenen com a finalitat la prevenció, detecció, diagnòstic i trac- tament dels trastorns de desenvolupa- ment de la petita infància (de 0 a 6 anys) en el procés de creixement i en situaci- ons de risc social i/o biològic. L’Equip d’Assessorament Laboral (EAL) té com a finalitat el foment i el suport a la inserció laboral de les persones amb discapacitat, preferentment en el mer- cat ordinari de treball. Ofereix: • Valoració i orientació professionals. • Foment i suport de l’activitat forma- tiva (amb recursos propis –aula ober- ta de l’IMD– o aliens concertats). • Borsa de treball i accés i suport en els processos de contractació. • Programes personalitzats de su- port, seguiment i animació per a la formació i la contractació. • Informació i assessorament legal i administratiu. INSTITUT DE PERSONES AMB DISCAPACITAT 242 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Annexos 1. Servei d’Atenció al Públic. València, 344 Servei de Vida Independent. València, 344 Oficina de l’Habitatge de Ciutat Vella. Carrer del Pintor Fortuny, 17-19 Oficina de l’Habitatge de l’Eixample. Carrer d’Alí Bei, 13-15 Oficina de l’Habitatge de Sants- Montjuïc. Carrer d’Antoni de Capmany, 23 Oficina de l’Habitatge de les Corts. Carrer del Remei, 9. Oficina de l’Habitatge de Sarrià-Sant Gervasi. Carrer de Canet, 24. Oficina de l’Habitatge de Gràcia. Carrer de Francisco Giner, 14 Oficina de l’Habitatge d’Horta. Carrer del Llobregós, 175-189 Oficina de l’Habitatge de Nou Barris. Plaça Major de Nou Barris, 1 Oficina de l’Habitatge de Sant Andreu. Carrer de Joan Torras, 49 Oficina de l’Habitatge de Sant Martí. Rambla del Poblenou, 154 Servei d’atenció al ciutadà especialit- zat en l’àmbit de la discapacitat. També fa la tramitació de la targeta d’aparca- ment i la gestió de la targeta del Servei de Transport Especial. Servei que facilita l’autonomia personal i la vida independent de les persones amb discapacitat mitjançant la cessió d’habitatges a entitats i persones amb discapacitat intel·lectual i trastorn men- tal i el Servei d’Assistent Personal per a persones amb discapacitat física. Les oficines d’habitatge són serveis que sol·licita la ciutadania, en matèria d’ha- bitatge, i faciliten tot tipus d’informació i ajuda, ajustant-se a les demandes pro- piciades per la situació socioeconòmica actual. CONSORCI D’HABITATGE DE BARCELONA Apartaments tutelats 1. Apartaments tutelats Josep Miracle. Pl. Bonet i Moixí, 1 (32 apartaments) 2. Apartaments tutelats Pau Casals. Juan Ramón Jiménez, 4-6 1r (55 apartaments) Centres de dia per a gent gran 3. Centre de Dia Casa Bloc. Almirall Pròixida, 1 (39 places) 4. Centre de Dia Fort Pienc. Sardenya, 139-147 (33 places) Habitatges amb serveis per a gent gran 5. Habitatges amb serveis Reina Amàlia I. Reina Amàlia, 33 6. Habitatges amb serveis Via Favència II. Via Favència, 364 7. Habitatges Barceloneta. Pinzón 6-12 8. Habitatges Bronze/Coure. Coure 8-10 9. Habitatges Camí Antic de València. Camí Antic de València, 96-116 10. Habitatges Can Travi. Can Travi, 30 11. Habitatges Concili de Trento I. Concili de Trento , 15 12. Habitatges Concili de Trento II. Concili de Trento , 29 13. Habitatges Còrsega. Còrsega, 363 14. Habitatges Gran Via. Gran Via de les Corts Catalanes 120-126 15. Habitatges Joan Torras. Fernando Pessoa, 2 16. Habitatges Marina. Marina, 351 17. Habitatges Marqués de Campo Sagrado. Marquès de Campo Sagrado 35 18. Habitatges Montnegre. Entença 275-289 19. Habitatges Navas de Tolosa. Navas de Tolosa, 310 20. Habitatges Reina Amàlia II. Lleialtat, 7 21. Habitatges Santa Caterina. Francesc Cambó 16 22. Habitatges Torre Júlia. Via Favència, 350 23. Habitatges Urrútia. Pg. d’Urrútia, 5-11 24. Habitatges Via Favència I. Via Favència, 446-450 Residències per a gent gran 25. Residència Fort Pienc. Sardenya, 139-147 (137 places) 26. Residència Francesc Layret. Gran Via de les Corts Catalanes, 477 (63 places) 27. Residència Josep Miracle. Pl. Bonet i Moixí, 1 (50 places) 28. Residència Parc del Guinardó. Garriga i Roca, 62-64 (45 places) Direcció de Serveis de Familia i Serveis Socials Departament de Gent Gran • Apartaments tutelats• Centres de dia per a gent gran• Habitatges amb serveis per a gent gran• Residències per a gent gran 8 14 1/27 13 16 19 15 24 23 10 17 5 20 21 7 9 4/25 11/12 22/6 18 3 2 26 28 244 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Annexos Centres d’acolliment nocturn CPA 1. Centre Primera Acollida CPA Nou Barris. Maria Curie, 20 2. Centre Primera Acollida Sarrià. Císter, 20 3. Centre Primera Acollida Zona Franca. Carrer 60 de la Zona Franca, 9 Centres d’acolliment residencial d’inserció 4. Centre Integral Meridiana. Av. Meridiana, 197 5. Centre Integral Horta. Camí de l’Església, 3 6. Centre Residencial Can Planes. Selva del Camp, 1 7. Centre Residencial Creu dels Mulers. Creu dels Mulers, 21 8. Centre Residencial Llar Pere Barnés. Puigxoriguer, 14-26 9. Centre de Convalescència Santa Lluïsa de Marillac. Sant Carles, 33 10. Centre Residencial Hort de la Vila. Carrer Hort de la Vila, 46 11. CATF Navas. Navas de Tolosa, 312 Centres de dia 12. Centre de Dia Meridiana. Av. Meridiana, 197, bxs. 13. Centre de Dia Poble-sec. Font Honrada, 8 14. Centre de Dia Zona Franca. Carrer Número 60 de la Zona Franca, 9 15. Centre de Dia Nou Barris. Marie Curie, 20 16. Centre de Dia Horta. Camí de l’Esglèsia, 3 17. Centre de Dia Santa Lluïsa de Marillac. Sant Carles, 33 Equipaments d’higiene i rober 18. Servei d’Higiene Meridiana. Av. Meridiana, 197 19. Servei d’Higiene Horta. Camí de l’Església, 3 20. Servei d’Higiene Poble-sec. Font Honrada, 8 21. Servei Higiene Nou Barris. Marie Curie, 20 Serveis d’alimentació 22. Menjador Social Navas. Av. Meridiana, 238-240 bxs. 23. Menjador Social Paral·lel. Av. Paral·lel, 97 24. Equipament Integral Horta. Camí Església, 3 25. Menjador Social Poble-sec. Font Honrada, 8, 26. Menjador Social Nou Barris. Marie Curie, 20 27. Menjador Social Zona Franca. Carrer 60 de la Zona Franca, 9 28. Menjador Social Meridiana. Av. Meridiana, 197 29. Menjador Social La Terrasseta. Fraternitat , 40 30. Menjador Social Cafè Just. Sots-tinent Navarro, 18 31. Menjador Social PRISBA. Cescs de Sant Cugat, 1 32. Menjador Social Santa Lluïsa de Marillac. Sant Carles, 33 33. Menjador Social Sant Rafael. Pg. Vall d’Hebron, 107-117 34. Menjador Social Emaús. Comte Borrel, 307 35. Menjador Social Canpedró. Sant Crist, 13 36. Menjador Social Eixample. Consell de Cent, 116 37. Menjador Social Les Corts. Equador, 51 38. Menjador Social Sarrià. Isaac Albéniz, 14-28 39. Menjador Solidàri Gergal. Rambla Prim, 76-79 Direcció d’Acció Social Departament d’Atenció a Persones Vulnerables • Centres d’acolliment nocturn CPA• Centres d’acolliment residencial d’inserció• Centres de dia• Equipaments d’higiene i rober• Serveis d’alimentació 23 8 35 36 34 37 38 10 2 33 29 6 39 22 30 31 27/14/3 25/20/13 24/19/16/5 26/21/15/1 32/17/9 28/18/12/4 11 7 Serveis d’Inserció Social (SIS) 1. SIS. Serveis d’Inserció Social. Pg. Pujades, 29 2. Servei de Gestió de Conflictes en l’Àmbit Urbà. València, 344 3. Servei de Detecció de Menors no Acompanyats. València, 344 4. OPAI. Oficina del Pla d’Assentaments Irregulars. València, 344 5. SISFA rom. Servei d’Inserció Social per a famílies rom. Gran Via de les Corts Catalanes, 958 Direcció d’Acció Social Departament d’Intervenció Social a l’Espai Públic SAIER. Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats. 1. SAIER. Av. Paral·lel, 202 2. SAIER. Font Honrada, 10 Direcció d’Acció Social Direcció de Serveis d’Atenció i Acollida a Immigrants 2/3/4 5 1 2 1 246 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Annexos 1. CUESB – Centre Municipal d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona. Llacuna, 25 2. SEB - Servei d’Estances Breus. Llacuna, 25 3. CANE – Centre d’Acolliment Nocturn d’Emergències. Passatge 2 de maig, 27 Direcció d’Acció Social Direcció de Serveis d’Urgències i Emergències Socials Departament de Joventut 1. Centre d’Informació i Assessorament per a Joves (CIAJ). Sant Oleguer, 6-8 2. Centre d’Assessorament Acadèmic per a Joves (CAAJ). Agudells, 37-45 3. Centre de Recursos per a les Associacions Juvenils (CRAJ). Gran de Gràcia, 190-192 4. Punt d’Informació Juvenil (PIJ) de Nou Barris. Teide, 20 Direcció de Serveis de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI Departament de Joventut 3 1/2 1 2 3 4 Direcció de Serveis de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI Departament de Feminismes i LGTBI 1 2/10 3 4 5 6 7 8 9 11 12 13 14 15 1. Centre d’Informació i Recursos per a les Dones (CIRD). Camèlies, 36-38 2. Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida (SARA). Marie Curie, 16 3. PIAD Ciutat Vella. Nou de la Rambla, 45 4. PIAD Eixample. Mallorca, 219 5. PIAD Sants-Montjuïc. Carrer de Sants, 79-81 6. PIAD Les Corts. Dolors Masferrer, 33-35 7. PIAD Sarrià-Sant Gervasi. Brusi, 51-61 8. PIAD Gràcia. Pl. Vila de Gràcia, 2 9. PIAD Horta-Guinardó. Carrer Lepant, 385, 1 10. PIAD Nou Barris. Pl. Major de Nou Barris, 1 11. PIAD Sant Andreu. Foradada, 36 12. PIAD Zona Nord. Av. Rasos de Peguera, 25 13. PIAD Sant Martí. Gran Via de les Corts Catalanes, 837 14. Servei d’Atenció a Homes per a la promoció de relacions no violentes (SAH). Garcilaso, 23-27 15. Servei d’Atenció Socioeducativa de l’Agència ABITS (SAS). València, 344 248 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Annexos Institut Municipal de Serveis Socials Centres de Serveis Socials 1 2 3 4/5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 1617 18 19 20/22 23 21 24 25 26 27 28 29 30/32 31 33 34 35 36 37 38 39 40 Ciutat Vella 1. Barceloneta. Balboa, 11 2. Casc Antic. Pl. Acadèmia, 1 3. Gòtic. Correu vell, 5 4. Raval Nord. Carme, 101-109 5. Raval Sud. Carme, 101-109 Eixample 6. Antiga Esquerra de l’Eixample. Mallorca, 219, 2n 7. Dreta de l’Eixample. Pl. Tetuan, 2 8. Fort Pienc. Antiga carretera d’Horta, 1 9. Nova Esquerra de l’Eixample. Comte Borrell, 305 10. Sagrada Família. Mallorca, 425-433 11. Sant Antoni. Calàbria, 38 Sants-Montjuïc 12. Cotxeres de Sants. Carrer de Sants, 79-81 13. La Marina. Foneria, 19 14. Numància. Numància, 7-13 15. Poble Sec. Pl del Sortidor, 12 Les Corts 16. Les Corts. Can Bruixa, 7-11 17. Maternitat – Sant Ramon. Travessera de les Corts, 122 Sarrià – Sant Gervasi 18. Sant Gervasi. Arimon, 7 19. Sarrià. Salvador Mundi, 4 bis Gràcia 20. Camp d’En Grassot – Gràcia Nova. Plaça de la Vila de Gràcia, 6 21. Coll - Vallcarca. Aldea, 17 22. La Vila de Gràcia. Pl. de la Vila de Gràcia, 2 Horta - Guinardó 23. Baix Guinardó – Can Baró. Lepant, 387 24. Carmel. Santuari, 27 25. Guinardó. Rda. Guinardó, 113-141 26. Horta. Pl. Santes Creus, 8 27. Vall d’Hebron – Taxonera. Av. Cardenal Vidal i Barraquer, 45 Nou Barris 28. Ciutat Meridiana-Torre Baró- Vallbona. Av. Rasos de Peguera, 25 29. Guineueta-Verdum-Prosperitat. Enric Casanovas, 73-77 30. Porta-Vilapiscina-Torrellobeta. La Selva, 57 31. Roquetes-Trinitat Nova-Canyelles. Vidal i Guasch, 76-78 32. Turó de la Peira – Can Peguera. La Selva, 61 Sant Andreu 33. Franja Besòs (Bon Pastor). Estadella, 64, 3a 34. Garcilaso. Garcilaso, 103 4a 35. Sant Andreu. Paixalet, s.n. Sant Martí 36. Besòs. Rambla Prim, 87-89 2a 37. Clot-Camp de l’Arpa. Corunya, 5-7 38. El Parc – Vila Olímpica. Buenaventura Muñoz, 21 3a 39. Poblenou. Pallars, 277 2a 40. Sant Martí – Verneda. Pl. Eduard Torroja, 17 Ciutat Vella 1. CGG Comerç. Rec, 23-25 2. CGG Pati Llimona. Correu vell, 5 3. CGG Josep Tarradelles. Pl. Caramelles, 3 bxs 4. CGG Josep Trueta. Reina Amàlia, 31 Eixample 5. CGG Sagrada Família. Mallorca, 425-433 6. CGG Fort Pienc. Pl. Fort Pienc, 4-5 7. CGG Esquerra de l’Eixample. Rosselló, 78-80 8. CGG Sant Antoni. Comte Borrell, 44-46 Sants - Montjuïc 9. CGG La Capa. Alts Forns, 82-86 10. CGG Poble Sec (El Sortidor). Pl. El Sortidor, 12 11. Residència Municipal Josep Miracle. Pl. Plaça Bonet i Muixí, 1 12. Creu dels Molers. Creu dels Molers, 21 13. Canpedró. Sant Crist, 13 Les Corts 14. Can Novell. Fígols, 23-25 Sarrià – Sant Gervasi 15. CGG Can Castelló. Castelló, 1-7 Gràcia 16. Memory Col. Perill, 6 17. Centre Cívic La Sedeta. Sicília, 321 18. Centre Cívic El Coll. Aldea, 15-17 19. Goya. Goya, 1 Horta - Guinardó 20. CGG Baix Guinardó. Marina, 380 Nou Barris 21. Apartaments Tutelats Pau Casals. Juan Ramon Jiménez, 4-6 22. CGG Turó de la Peira. Doctor Pi i Molist, 39 Sant Andreu 23. CGG Navas. Capella, 14 24. CGG Mossèn Clapés. Gran de Sant Andreu, 467 25. CGG Bon Pastor. Mollerussa, 3 Sant Martí 26. CGG Joan Maragall. Bermejo, 1-5 27. CGG Taulat Can Saladrigas. Llull, 214-216 28. CGG Joan Casanelles. Concilio de Trento, 35 29. CGG Verneda-Alta. Binéfar, 16-20 Institut Municipal de Serveis Socials Serveis de menjador d’Àpats en Companyia 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 19 18 20 21 22 23 24 25 2627 28 29 250 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Annexos Institut Municipal de Persones amb Discapacitat 1 2 3 4/5/6 Llars amb suport per a persones amb discapacitat 1. Casa Bloc. Almirall Proixida, 1-7 (dues llars) Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP) 2. Equip Interdisciplinari per a la Petita Infància de Ciutat Vella. Reina Amàlia, 33 3. Equip Interdisciplinari per a la Petita Infància de Nou Barris. Luz Casanova, 11 Servei de suport a la integració laboral (SIL) 4. Equip d’Assessorament Laboral (EAL). València, 344 5. Servei d’Atenció al Públic. València, 344 6. Servei de Vida Independent. València, 344 Consorci d’Educació de Barcelona Educació Infantil i Primària 1 Escola Àgora Marne, 2 2 Escola Aiguamarina Casals i Cuberó, 241 3 Escola Alexandre Galí Pg. Marítim de la Barceloneta, 11-13 4 Escola Àngels Garriga Gallecs, 22 5 Escola Antaviana Nou Barris, 12 6 Escola Antoni Balmanya Freser, 101 7 Escola Antoni Brusi Sardenya, 33-35 8 Escola Arc Iris Arc de Sant Martí, 78 9 Escola Auró Mallorca, 106 10 Escola Ausiàs March Pl. Comas, 9-10 11 Escola Bac de Roda Huelva, 33 12 Escola Baixeras Salvador Aulet, 1 13 Escola Baldiri Reixac Olot, 1-13 (Recinte Parc Güell) 14 Escola Baloo Harmonia, 37 15 Escola Barcelona Joan Güell, 126 16 Escola Bàrkeno Cisell, 15 17 Escola Baró de Viver Tucumán, 1 18 Escola Barrufet Ptge. Vapor Vell, 7 19 Escola Bernat de Boïl Pg. Mollerussa, 1 20 Escola Bogatell Ramon Turró, 74-76 21 Escola Brasil Gran Via de les Corts Catalanes, 1108-1112 22 Escola Cal Maiol Sagunt, 92-94 23 Escola Calderón de la Barca Nil, 27-29 24 Escola Can Clos Pedrera del Mussol, 10-14 25 Escola Can Fabra Segre, 34-56 26 Escola Carlit Roger de Flor, 162 27 Escola Casas Sant Joan de Malta, 44 28 Escola Castella Pl. Castella, 8 29 Escola Catalònia Perú, 195 30 Escola Cavall Bernat Rbla. Badal, 113 31 Escola Cervantes Sant Pere Més Baix, 31 32 Escola Ciutat Comtal Pujalt, 6-8 33 Escola Collaso i Gil Sant Pau, 101 34 Escola Concepción Arenal Cristóbal de Moura, 240 35 Escola Congrés-Indians Açores, 1-3 36 Escola Coves d’en Cimany Coves d’en Cimany, 42-54 37 Escola de Bosc de Montjuïc Av. Miramar, 11 38 Escola de la Concepció Bruc, 102 39 Escola del Mar Gènova, 12 40 Escola dels Encants Consell de Cent, 556-560 41 Escola Diputació Diputació, 112 42 Escola Doctor Ferran i Clua Manigua, 25-39 43 Escola Dolors Monserdà- Av. Vallvidrera, 9 Santapau 44 Escola Dovella Mallorca, 595 45 Escola Drassanes Nou de Sant Francesc, 9-13 46 Escola Duran i Bas Vallespir, 198 47 Escola Eduard Marquina Jaume Huguet, 22 48 Escola El Carmel Llobregós, 154 49 Escola El Polvorí Camí del Polvorí, 8-10 50 Escola El Sagrer Costa Rica, 26 51 Escola El Turó Peñalara, 19-55 52 Escola Elisenda de Montcada Vallcivera, 1 53 Escola Els Horts Rbla. Prim, 217 54 Escola Els Llorers Aragó, 121 55 Escola Els Pins Pg. Vall d’Hebron, 181 56 Escola Els Porxos Pl. Eduard Torroja, 12 57 Escola Els Xiprers Camí del Salze, 13 58 Escola Emili Juncadella Juan de Garay, 12 59 Escola Enric Granados Pg. Zona Franca, 98 60 Escola Entença Viladomat, 244-268 61 Escola Estel-Guinardó Telègraf, 58 62 Escola Eulàlia Bota Fernando Pessoa, 59 63 Escola Ferran Sunyer Viladomat, 2-8 64 Escola Ferrer i Guàrdia Pedraforca, 5 65 Escola Fluvià Fluvià, 60-68 66 Escola Font d’en Fargas Pg. Font d’en Fargas, 65 67 Escola Fort Pienc Alí Bei, 75 68 Escola Francesc Macià Gran Via Corts Catalanes, 361-371 69 Escola Fructuós Gelabert Sardenya, 368 70 Escola Gayarre Gaiarre, 54 71 Escola Heura Can Pujolet, 5 72 Escola Ignasi Iglésias Pg. Torras i Bages, 108 73 Escola Ítaca Numància, 140 74 Escola Jaume I Melcior de Palau, 134-136 75 Escola Joan Miró Diputació, 21 76 Escola Joaquim Ruyra Llull, 377 77 Escola Josep Maria de Sagarra Pg. Vall d’Hebron, 64 78 Escola Josep Maria Jujol De la Riera de Sant Miquel, 39-45 79 Escola Jovellanos Sardenya, 420 80 Escola La Caixa Andrade, 182 81 Escola La Farigola de Vallcarca Sant Camil, 31 82 Escola La Farigola del Clot Hernán Cortés, 6 83 Escola La Llacuna del Poblenou Pallars, 207 84 Escola La Maquinista Sao Paulo, 1-9 85 Escola La Mar Bella Pl. Sant Bernat Calbó, 2 86 Escola La Muntanyeta Montfar, 24 87 Escola La Palmera Concili de Trento, 253 88 Escola La Pau Extremadura, 15 89 Escola La Sagrera Berenguer de Palou, 64 90 Escola La Sedeta Indústria, 67 91 Escola L’Arc de Sant Martí Almacelles, 1-11 92 Escola L’Arenal de Llevant Bac de Roda, 33 93 Escola Lavínia Fígols, 20-24 94 Escola Les Acàcies Pujades, 252 95 Escola Les Corts Eugeni d’Ors, 2 96 Escola L’Estel Felip II, 54 97 Escola Lluís Vives Canalejas, 107 98 Escola l’Univers Bailèn, 225-231 99 Escola Mallorca Londres, 64 100 Escola Mare de Déu de Montserrat Natzaret, 83-85 101 Escola Mare Nostrum Pg. Valldaura, 12 102 Escola Marinada Rbla. Caçador, 17 103 Escola Mas Casanovas Mas Casanovas, 55 104 Escola Mediterrània Pg. Marítim de la Barceloneta, 5-7 105 Escola Mercè Rodoreda Vesuvi, 35 106 Escola Mestre Enric Gibert i Camins Irlanda, 15 107 Escola Mestre Morera Perafita, 48 108 Escola Milà i Fontanals Dels Àngels, 1 109 Escola Miquel Bleach Miquel Bleach, 24 110 Escola Miralletes Indústria, 255 111 Escola Montseny Torrent del Remei, 2-10 112 Escola Mossèn Jacint Verdaguer Lleida, 32 113 Escola Nabí Reis Catòlics, 38 114 Escola Octavio Paz Mallorca, 657 115 Escola Orlandai Domínguez i Miralles, 1 116 Escola Palma de Mallorca Pg. Ciutat de Mallorca, 31 117 Escola Parc de la Ciutadella Pg. Circumval·lació, 5 118 Escola Parc del Guinardó Garriga i Roca, 13 119 Escola Pare Poveda Av. Vallcarca, 220 120 Escola Patronat Domènech Gràcia, 7 121 Escola Pau Casals Av. Cardenal Vidal Barraquer, 46 122 Escola Pau Casals-Gràcia Providència, 134 123 Escola Pau Romeva Pisuerga, 1 124 Escola Pau Vila Font Florida, 95 125 Escola Pegaso Dublín, 5-15 126 Escola Pere IV Bilbao, 103-117 127 Escola Pere Vila Pg. Lluís Companys, 18 128 Escola Pit-Roig Aguilar, 4 129 Escola Poblenou Perú, 139 130 Escola Poble-sec Pg. Exposició, 1 131 Escola Poeta Foix Balmes, 298 132 Escola Pompeu Fabra Olesa, 19 133 Escola Pràctiques Melcior de Palau, 138 134 Escola Prim Bernat Metge, 20 135 Escola Prosperitat Molí, 57 136 Escola Provençals Perú, 105 137 Escola Rambleta del Clot Aragó, 620 138 Escola Ramon Berenguer III Via Bàrcino, 90 139 Escola Ramon Casas Platí, 6 140 Escola Ramon Llull Av. Diagonal, 275 141 Escola Ramón y Cajal Mare de Déu de Lorda, 25 142 Escola Reina Violant Trilla, 18-20 143 Escola Rius i Taulet Pl. Lesseps, 19 144 Escola Rubén Darío Rda. Sant Pau, 38 145 Escola Sagrada Família Sardenya, 343 146 Escola Sant Jordi Pedrosa, 16 147 Escola Sant Josep Oriol Aiguablava, 121 148 Escola Sant Martí Sant Joan de Malta, 130 149 Escola Sant Pere Nolasc Guardiola i Feliu, 9 150 Escola Santiago Rusiñol Pg. Valldaura, 261 151 Escola Seat Mecànica, 24 152 Escola Splai Maladeta, 75-77 153 Escola Tàber Dels Esports, 9 154 Escola Tabor Cartagena, 231 155 Escola Taxonera Farnés, 60-72 156 Escola Tibidabo Joaquim Valls, 10 157 Escola Timbaler del Bruc Arnau d’Oms, 4 158 Escola Tomàs Moro Miguel Hernández, 11 159 Escola Torrent de Can Carabassa Llobregós, 17-23 160 Escola Torrent d’en Melis Varsòvia, 161 161 Escola Tres Pins Tres Pins, 28 162 Escola Turó Blau Gran de Sant Andreu, 2 163 Escola Turó del Cargol Av. Coll del Portell, 56 164 Escola Víctor Català Font de Canyelles, 35 165 Escola Vila Olímpica Carmen Amaya, 2 166 167 166 Institut Escola Costa i Llobera Capella de Can Caralleu, 3 167 Institut Escola Turó de Roquetes Alcántara, 22 Consorci d’Educació de Barcelona Educació Primària i Secundària Consorci d’Educació de Barcelona Educació Secundària 168 Institut Anna Gironella de Mundet Pg. Vall d’Hebron, 171 169 Institut Ausiàs March Av. Esplugues, 38 170 Institut Barcelona-Congrés Baró d’Esponellà, 1-15 171 Institut Barri Besòs Josep Pla, 40 172 Institut Bernat Metge Menorca, 55 173 Institut Bonanova Pg. Circumval·lació, 8 174 Secció d’Institut Bosc de Montjuïc Av. Miramar, 11 175 Institut Consell de Cent Carrera, 25 176 Secció d’Institut Cristòfol Colom Mollerussa, 71 177 Institut de Nàutica de Barcelona De l’Escar, 6-8 178 Institut Doctor Puigvert Pg. Santa Coloma, 46 179 Institut Emperador Carles EnriBargés, 9-13 180 Institut Ernest Lluch Diputació, 15 181 Institut Escola del Treball Comte d’Urgell, 187 182 Institut Escola d’Hoteleria i Turisme de Barcelona Pintor Alsamora, 3-5 183 Institut Ferran Tallada Gran Vista, 54 184 Institut Flos i Calcat Av. Rio de Janeiro, 92 185 Institut Fort Pius Ausiàs Marc, 78 186 Institut Francisco de Goya Garriga i Roca, 15 187 Institut Front Marítim Espronceda, 18-34 188 Institut Galileo Galilei Molí, 57 189 Institut Icària Doctor Trueta, 81 190 Institut Infanta Isabel d’Aragó Pl. Angeleta Ferrer, 1 191 Institut Jaume Balmes Pau Claris, 121 192 Institut Joan Boscà Av. Esplugues, 40 193 Institut Joan Brossa Av. Mare de Déu de Montserrat, 78 194 Institut Joan Coromines Ctra. Bordeta, 39-41 195 Institut Joan d’Àustria Selva de Mar, 211 196 Institut Joan Fuster Pl. Ferran Reyes, 2 197 Institut Joan Salvat i Papasseit Pg. Salvat Papasseit, 11 198 Secció d’Institut Josep Comas i Solà Palafrugell, 3 199 Institut Josep Pla Vall d’Ordesa, 24 200 Institut Josep Serrat i Bonastre Marquès de Santa Ana, 4 201 Institut Juan Manuel Zafra Rogent, 51 202 Institut La Guineueta Artesania, 47-55 203 Institut La Sedeta Indústria, 67 204 Institut L’Alzina Ptge. Salvador Riera, 2 205 Institut Les Corts Trav. de les Corts, 131-159 206 Institut Lluís Domènech i Montaner Alumini, 48 207 Institut Lluís Vives Canalejas, 107 208 Institut Lluïsa Cura Rda. Sant Antoni, 19 209 Institut Manuel Carrasco i Formiguera Santa Fe, 2 210 Institut Mare de Déu de la Mercè Motors, 122-130 211 Institut Maria Espinalt Llacuna, 87-101 212 Institut Menéndez y Pelayo Via Augusta, 140 213 Institut Milà i Fontanals Pl. Josep M. Folch i Torres, 1 214 Institut Miquel Tarradell Àngels, 1 bis 215 Institut Mitjans Audiovisuals Via Laietana, 48A 216 Institut Moisès Broggi Sant Quintí, 50 217 Institut Montjuïc Cisell, 19 218 Institut Montserrat Copèrnic, 84 219 Institut Narcís Monturiol Harmonia, 1B 220 Institut Narcís Monturiol Pg. Salvat Papasseit, 5 221 Institut Pablo Ruiz Picasso Sant Feliu de Codines, 1 222 Institut Pau Claris Pg. Lluís Companys, 18 223 Institut Poblenou Doctor Trueta, 206 224 Institut Poeta Maragall Provença, 187 225 Institut Príncep de Girona Trav. Gràcia, 357 226 Institut Príncep de Viana Torroella de Montgrí, 6-18 227 Institut Quatre Cantons Camí Antic de València, 35-39 228 Institut Rambla Prim Cristóbal de Moura, 223 229 Institut Roger de Flor Pedrosa, 2 230 Institut Rubió i Tudurí Av. Francesc Ferrer i Guàrdia, 16-36 231 Institut Salvador Espriu Pl. Glòries Catalanes, 20 232 Institut Salvador Seguí Santander, 7-9 233 Institut Sant Andreu Badosa, 10 234 Institut Secretari Coloma Secretari Coloma, 15-25 235 Institut Vall d’Hebron Pg. Vall d’Hebron, 93-95 236 Institut Valldemossa Pintor Alsamora, 7-9 237 Institut Verdaguer Pas Institut Escola, 1 238 Institut Vila de Gràcia De la Riera de Sant Miquel, 58 239 Institut Viladomat Consell de Cent, 127-129 240 Institut XXV Olimpíada Dàlia, 2 256 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Annexos Consorci d’Habitatge de Barcelona 1. Oficina de l’Habitatge de Ciutat Vella. Carrer del Pintor Fortuny, 17-19 2. Oficina de l’Habitatge de l’Eixample. Carrer d’Alí Bei, 15 3. Oficina de l’Habitatge de Sants – Montjuïc. Carrer d’Antoni de Capmany, 23 4. Oficina de l’Habitatge de Les Corts. Carrer del Remei, 9. 5. Oficina de l’Habitatge de Sarrià - Sant Gervasi. Carrer de Canet, 24. 6. Oficina de l’Habitatge de Gràcia. Carrer de Francisco Giner, 14 7. Oficina de l’Habitatge d’Horta. Carrer del Llobregós, 175 8. Oficina de l’Habitatge de Nou Barris. Plaça Major de Nou Barris, 1 9. Oficina de l’Habitatge de Sant Andreu. Carrer de Joan Torras, 49 10. Oficina de l’Habitatge de Sant Martí. Rambla del Poblenou, 154 1 2 9 4 5 6 7 8 10 3 257 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Annexos Annex 2. DIRECTORI WEB I ENLLAÇOS D’INTERÈS Web Domini Àrea de Drets Socials www.barcelona.cat/dretssocials Serveis Socials Serveis Socials www.barcelona.cat/serveissocials Llei Dependència www.barcelona.cat/lleiautonomiapersonal Sense Llar (XAPSLL) www.barcelona.cat/sensellar Observatori Social de Barcelona www.barcelona.cat/observatoribcn Infància i Família Infància www.barcelona.cat/infancia Barcelona Família www.barcelona.cat/familia Vacances www.barcelona.cat/vacances Immigració Nova Ciutadania www.barcelona.cat/novaciutadania Gent Gran Gent Gran www.barcelona.cat/gentgran Targeta Rosa www.barcelona.cat/targetarosa Envelliment Actiu www.barcelona.cat/envellimentactiu Joventut Joventut www.barcelona.cat/joventut Nou Pla Jove www.barcelona.cat/nouplajove CIAJ (Assessorament per a joves) www.barcelona.cat/ciaj PIJ (Xarxa de punts d’informació per a joves) www.barcelona.cat/infojove PIJ Ciutat Vella www.barcelona.cat/infojoveciutatvella PIJ Eixample www.barcelona.cat/infojoveeixample PIJ Sants-Montjuïc www.barcelona.cat/infojosantsmontjuic PIJ Les Corts www.barcelona.cat/infojovelescorts PIJ Sarrià-Sant Gervasi www.barcelona.cat/infojovesarria-santgervasi PIJ Gràcia www.barcelona.cat/infojovegracia PIJ Horta-Guinardó www.barcelona.cat/infojovehorta-guinardo PIJ Nou Barris www.barcelona.cat/infojovenoubarris PIJ Sant Andreu www.barcelona.cat/infojovesantandreu PIJ Sant Martí www.barcelona.cat/infojovesantmarti CAAJ (Centre d’Assessorament Acadèmic per a Joves) www.barcelona.cat/caaj Centre de Recursos per a les Associacions Juvenils www.barcelona.cat/craj Visual Sound www.barcelona.cat/visualsound Informa’t www.barcelona.cat/informat Mostra de turisme www.barcelona.cat/mostraturisme Festival Brot www.barcelona.cat/festivalbrot BCN al món www.barcelona.cat/bcnalmon Agenda Joventut www.barcelona.cat/agendajove Treball de temporada www.barcelona.cat/treballdetemporada 258 Àrea de Drets Socials Memòria 2015 Annexos Dona i LGTBI Dona www.barcelona.cat/dona Canviem-ho. Homes per l’equitat de gènere www.barcelona.cat/canviem-ho Consell Municipal LGBTI www.barcelona.cat/consellglhidt BCN Antimasclista www.barcelona.cat/bcnantimasclista Particpació Social Consell Municipal de Benestar Social (CMBS) www.barcelona.cat/consellbenestarsocial Consell Assessor de la Gent Gran (CAGG) www.barcelona.cat/consellgentgran Barcelona Inclusiva (ACBI) www.barcelona.cat/barcelonainclusiva Pla Inclusió Social www.barcelona.cat/plainclusiosocial Recull Premis CMBS www.barcelona.cat/premiscmbs Salut Sanitat i Salut www.barcelona.cat/salut Persones amb Discapacitat Barcelona Accessible www.barcelona.cat/accessible Jo també faig Barcelona (Eleccions IMPD) www.barcelona.cat/jotambefaigbcn Educació Educació i Universitats www.barcelona.cat/educacio Barcelona Summer University www.barcelona.cat/summeruniversity Estudia i Investiga www.barcelona.cat/estudia-i-investiga Guia Educació Superior www.barcelona.cat/guiaeducaciosuperior Educació i Nova Ciutadania www.barcelona.cat/educacionovaciutadania Escoles Bressol Municipals www.barcelona.cat/escolesbressolmunicipals Programa d’Activitats Escolars PAE www.barcelona.cat/ccp Projecte Educatiu de Ciutat (PEC) http://w110.bcn.cat/portal/site/Pec/ Patis Escolars Oberts http://w110.bcn.cat/portal/site/TempsBarri/ Camins Escolars http://w110.bcn.cat/portal/site/CaminsEscolars/ Biblioteca Artur Martorell http://w110.bcn.cat/portal/site/ArturMartorell/ Consell Escolar Municipal de Barcelona i de Districtes www.barcelona.cat/cemm Conservatori Municipal de Música de Barcelona www.barcelona.cat/cmmb Escola Municipal de Música Eixample www.barcelona.cat/emmeixample Escola Municipal de Música Nou Barris www.barcelona.cat/emmnoubarris Escola Municipal de Música Can Ponsic www.barcelona.cat/emmcanponsic Escola Municipal de Música Sant Andreu www.barcelona.cat/emmsantandreu Habitatge Habitatge www.bcn.cat/habitatge Consorci d’Habitatge de Barcelona www.barcelona.cat/consorcihabitatge Patronat Municipal de l’habitatge (PMHB) www.barcelona.cat/pmhb Registre Sol·licitants Habitatge Protegit (RSHPOB) www.barcelona.cat/registrehabitatgebcn Altres organismes consorciats Agència Salut Pública de Barcelona www.aspb.cat Consorci de Serveis Socials de Barcelona www.cssbcn.cat Consorci d’Educació de Barcelona www.edubcn.cat/ca/ Consorci Institut Infància http://institutinfancia.cat/ Enllaços d’interès www.barcelona.cat/radars www.barcelona.cat/labora www.barcelona.cat/teleassistencia www.barcelona.cat/bontractegentgran www.barcelona.cat/pobresaenergetica www.barcelona.cat/viatgesgentgran www.barcelona.cat/imd I I barcelona.cat/ dretssocials BCN Memòria 2015 Àrea de Drets Socials