INSTRUCCIÓ TÈCNICA
PER A L’APLICACIÓ
DE CRITERIS DE
SOSTENIBILITAT
EN ELS 
VEHICLES 
ÀMBITS D’APLICACIÓ I ABAST
 
VEHICLES D’ÚS SERVEIS AMB ÚS 
ORDINARI DE VEHICLES 
(COMPRA, LÍSING
O RÈNTING) 
ASPECTES DE SOSTENIBILITAT 
Prioritat d'adquisició de vehicles elèctrics, híbrids 
o de combustibles alternatius menys contaminants 
Limitació de la Menors consums i Pneumàtics Conducció eficient 
potència màxima emissions eficients 
d'acord amb les 
necessitats 
2 
 
 
 
 
 
INSTRUCCIÓ TÈCNICA PER A 
L’APLICACIÓ DE CRITERIS DE 
SOSTENIBILITAT EN ELS
VEHICLES
L’Ajuntament de Barcelona, seguint les línies que estableix el Compromís ciutadà 
per la sostenibilitat 2012-2022, al Pla d’autosuficiència energètica i al Pla de 
millora de la qualitat de l’aire de Barcelona, treballa per minimitzar els impactes 
ambientals del transport generat pels serveis municipals. 
Aquesta instrucció tècnica dóna resposta a la Mesura de govern de contractació públi­
ca responsable amb criteris socials i ambientals (2013) i al Decret d’Alcaldia sobre
contractació pública responsable amb criteris socials i ambientals de 20 de novembre
de 2013, que preveu la publicació d’instruccions tècniques per definir els criteris
ambientals específics que cal aplicar en la compra i contractació dels grups de pro­
ductes i serveis definits com a prioritaris, entre els quals es troben els vehicles. 
3 
 
 
   
  
  
  
 
 
1 OBJECTE 
Aquesta instrucció tècnica té per objecte definir, de conformitat amb el Decret d’Alcaldia 
sobre contractació pública responsable amb criteris socials i ambientals, els criteris per 
a clàusules ambientals per a l’adquisició de vehicles propis (en qualsevol de les possi­
bles tipologies: compra, lísing o rènting), així com per als serveis que incloguin l’ús de 
vehicles. 
Per assolir aquest objectiu, aquesta instrucció: 
a. Classifica els diferents tipus de vehicles 
b. Defineix les prioritats per adquirir-ne 
c. Defineix els criteris ambientals que s’han d’aplicar en l’adquisició de les diferents 
tipologies de vehicles 
d. Defineix els criteris ambientals que cal aplicar en la contractació de serveis amb ús 
de vehicles 
e. Estableix el sistema de seguiment 
2 ÀMBIT D’APLICACIÓ 
2.1 Àmbit subjectiu 
D’acord amb el Decret d’Alcaldia sobre contractació pública responsable amb criteris so­
cials i ambientals, aquesta instrucció s’aplica als contractes del sector públic que subscri­
guin l’Ajuntament de Barcelona i les entitats dependents que tenen la condició de poder
adjudicador, que tinguin per objecte contractual el que estableix l’apartat 3. “Abast”. 
2.2 Incorporació als plecs 
Tots els òrgans de contractació estan obligats a complir aquesta instrucció, i hauran de 
garantir que en tots els casos s’apliquen els criteris ambientals bàsics segons els tipus de 
vehicles. 
En el cas de contractes de serveis, els òrgans de contractació hauran d’aplicar i adaptar 
els criteris bàsics conforme a les característiques del contracte, de manera que el fet 
d’incorporar-los i complir-los no tingui una repercussió negativa en la prestació del servei 
contractat. 
2.3 Excepció i informe justificatiu 
D’acord amb el Decret d’Alcaldia sobre contractació pública responsable amb criteris 
socials i ambientals, els òrgans de contractació competents o els responsables dels 
contractes podran considerar que les característiques del contracte no són adequades per 
incorporar totes o algunes de les clàusules ambientals que estableix aquesta instrucció. 
En aquests casos, l’òrgan de contractació competent haurà de justificar-ho degudament a 
l’expedient segons el que especifica l’apartat 4.2. 
4 
 
 
 
 
 
3 ABAST 
Aquesta instrucció estableix criteris concrets per als vehicles següents: 
• Vehicles i elements mecànics de mobilitat personal (VMP), incloses les bicicletes amb 
propulsió auxiliar (classificades com a L1e-A) i altres ginys electromecànics 
• Ciclomotors de dues i tres rodes (classificats com a L1e-B i L2e), tricicles i quadrici­
cles lleugers i pesants (classificats respectivament com a L5e, L6e i L7e) 
• Motocicletes amb sidecar i sense (classificades com a L4e i L3e, respectivament) 
• Turismes i vehicles tot terreny (classificats com a M1) 
• Furgonetes de fins a 3,5 t (classificades com a N1) 
Aquesta instrucció s’aplica als contractes per a l’adquisició de vehicles d’ús ordinari 
(incloses les modalitats de lísing o rènting). 
Aquesta instrucció també s’aplica als contractes de serveis, l’execució dels quals es 
fonamenti en l’ús de vehicles, sempre que l’aplicació sigui compatible i no perjudiqui la 
qualitat del servei objecte de contracte. 
Per contra, la instrucció no s’aplica als vehicles destinats a la neteja i recollida de resi­
dus de la ciutat o els autobusos, que ja tenen un tractament específic. 
Tampoc no s’aplica a maquinària i camions, tot i que les prioritats i línies indicades en la 
instrucció han de servir d’orientació en contractar-los. 
A l’efecte d’aquesta instrucció, qualsevol dels vehicles esmentats anteriorment es classi­
fiquen segons el tipus de motorització en vehicles elèctrics, híbrids o tèrmics1. 
1Per a informació precisa de cada tipus, consulteu l’annex I: Definicions 
4 PRIORITATS DELS VEHICLES QUE CAL ADQUIRIR 
4.1 Prioritats en la motorització 
La diversitat de motorització existent, d’acord amb la classificació anterior, i les diferèn­
cies en termes d’impactes ambientals associats, fa necessari establir un rang de priori­
tats clar que cal seguir a l’hora de determinar el tipus de vehicle que es vol adquirir: 
Prioritat 1 Vehicles elèctrics en totes les seves variants 
Prioritat 2 Vehicles híbrids endollables 
Prioritat 3 Vehicles híbrids no endollables i vehicles de gas (bifuel inclosos) 
Prioritat 4  Vehicles tèrmics de gasolina 
Prioritat 5 Vehicles tèrmics de gasoil 
L’òrgan de contractació haurà de donar sempre preferència al tipus de vehicle seguint 
aquestes prioritats. En cas de no poder-se acollir al tipus de prioritat màxima –vehicle 
elèctric– i d’acord amb el que estableix el punt 2.3 d’aquesta instrucció, l’òrgan contrac­
tant haurà d’emetre un informe que indiqui els motius tècnics o econòmics que justifi­
quen l’opció triada. 
4.2 Informe justificatiu 
La compra de vehicles pot respondre a necessitats molt diverses. En cas que l’òrgan 
de contractació competent, sigui per motius tècnics o econòmics, consideri que no són 
aplicables les prioritats assenyalades en l’apartat anterior, determinats requeriments 
o criteris ambientals, o bé consideri el contracte en si mateix com a no apropiat per a 
l’aplicació d’aquesta instrucció, ho haurà d’indicar i precisar en un informe que concreti, 
com a mínim: 
5 
 
 
 
• els requeriments i les característiques especials que requereix el servei contractat; 
• una justificació raonada sobre la impossibilitat de compaginar els requeriments espe­
cials amb els criteris ambientals establerts, o bé 
• una justificació econòmica sobre la base d’aplicar el càlcul del cost total de propietat 
(CTP). 
Aquest informe estarà a la disposició dels responsables del seguiment d’aquesta instruc­
ció, quan així ho requereixin. 
5 CRITERIS AMBIENTALS PER A L’ADQUISICIÓ DE VEHICLES 
A continuació es detallen els criteris ambientals bàsics que cal incloure en els plecs per 
a l’adquisició de vehicles segons la motorització principal dels vehicles: 
Vehicles Potència màxima 
elèctrics 
i híbrids Consum elèctric 
endollables 
Autonomia normalitzada 
Vida útil de les bateries 
Vehicles Potència màxima 
tèrmics i 
híbrids no Emissions de gasos contaminants 
endollables 
Consum mitjà de combustible 
Emissions de CO2 
Els plecs hauran de garantir sempre que els licitadors aportin la documentació en què 
s’especifiquin els valors dels paràmetres assenyalats. En els articles següents s’indi­
ca quan els criteris poden ser incorporats com a especificació tècnica o com a criteri 
d’adjudicació valorable. En aquest darrer cas l’òrgan de contractació haurà de determinar 
la puntuació que atribuirà al compliment de cadascun dels criteris d’adjudicació i la 
fórmula de valoració corresponent. 
En cas que en una mateixa licitació es vulguin adquirir vehicles amb diferents tipus de 
motor, caldrà diferenciar aquests per lots (elèctric, híbrid o tèrmic) i incloure en cada lot 
els criteris pertinents. 
5.1 Criteris per a vehicles elèctrics (en totes les seves variants) i híbrids 
endollables 
En l’adquisició de vehicles elèctrics i híbrids endollables es consideraran sempre els 
criteris ambientals bàsics que s’estableixen a continuació. 
Com que el mercat dels vehicles elèctrics és encara incipient i la tecnologia presenta un 
desenvolupament molt dinàmic, aquests criteris s’hauran d’incorporar en general com a 
criteris de valoració, per tal d’afavorir el desenvolupament dels models més eficients2 . 
2A títol orientatiu, l’òrgan de contractació pot consultar la informació disponible en el catàleg Movele 
(http://www.movele.es). 
6 
I- Potència màxima (en kW) 
L’òrgan de contractació determinarà, abans de redactar el plec i d’acord amb els requeri­
ments d’ús, la potència necessària i suficient per tal d’evitar sobredimensionar el parc de 
vehicles i reduir costos tant de compra com d’operació (consums i manteniment). 
L’ajust de la potència necessària i suficient ha de permetre diversificar les flotes i rever­
tirà en la incorporació de vehicles de rang baix que alhora permeten incorporar molt més 
ràpidament els vehicles de motorització elèctrica: bicicletes, ciclomotors, motocicletes, 
quadricicles elèctrics i petits vehicles de càrrega o transport de persones. 
Potència (kW) 
Vehicle Bicicletes amb motor auxiliar <1 
Ciclomotors i quadricicles lleugers 1 - 4 
Escúters i quadricicles no lleugers 4 - 11 
Cotxes petits (persones o càrrega) fins a 30 
Si el vehicle que es vol adquirir, elèctric o híbrid endollable, ha de tenir prestacions equi­
valents a un vehicle convencional tèrmic, la potència serà la corresponent a la gamma o 
al segment que es designi (vegeu el criteri de potència màxima per a vehicles tèrmics i 
híbrids no endollables). 
II- Consum elèctric (en kWh/100 km) 
L’òrgan de contractació podrà establir un valor de consum orientatiu, corresponent al con­
sum mitjà normalitzat, a partir de la consulta de la informació tècnica disponible (catàleg 
Movele a www.movele.es) i, en el cas de cotxes, de la informació recollida a la base de 
l’IDAE (http://coches.idae.es). 
En tot cas, l’òrgan de contractació incorporarà sempre com a criteri d’adjudicació la 
valoració dels vehicles amb consums inferiors, amb els requeriments de potència indicats 
anteriorment. 
III- Autonomia normalitzada (en km) 
L’òrgan de contractació establirà en les especificacions tècniques l’autonomia mínima 
necessària d’acord amb els usos a què es destina. 
Les dades tècniques del vehicle expressen l’autonomia obtinguda en l’homologació en 
cicle normalitzat, que difereix de l’autonomia real3. Per tant, el valor d’autonomia norma­
litzada que s’ha d’especificar en les prescripcions tècniques haurà de ser entre un 25 i 
un 50% superior a l’autonomia real necessària. 
IV- Vida útil de les bateries 
L’òrgan de contractació establirà com a requeriment en les especificacions tècniques una 
garantia mínima sobre les bateries de 2 anys o 1.000 cicles de recàrrega. 
Com a criteri d’adjudicació, l’òrgan de contractació inclourà la presentació d’una garantia 
de manteniment de la capacitat de càrrega de la bateria de, com a mínim, el 70% (o 
superior) després de 100.000 km o 5 anys. 
5.2 Criteris per a vehicles tèrmics (en totes les seves variants) i híbrids 
no endollables 
En l’adquisició de vehicles tèrmics i híbrids no endollables es consideraran sempre els 
criteris ambientals que s’estableixen a continuació. 
3Estudi de l’Observatorio Cetelem del Automóvil 2012. 
7 
 
 
 
 
 
 
El mercat dels vehicles tèrmics és àmpliament normalitzat, cosa que permet obtenir 
fàcilment valors de referència que caldrà incorporar com a requeriments en les especifi­
cacions tècniques, sempre en el cas de turismes i de manera més limitada en el cas de 
les motocicletes. Per a vehicles híbrids, l’oferta és encara limitada i fragmentada pels 
diferents segments comercials. 
III- Potència màxima (en kW o CV) 
L’òrgan de contractació determinarà, abans de redactar el plec i d’acord amb els requeri­
ments d’ús, la potència necessària i suficient per tal d’evitar sobredimensionar el parc de 
vehicles i reduir costos tant de compra com d’operació (consums i manteniment). 
Quan els requeriments d’ús descartin vehicles de la gamma més baixa (ciclomotors i
quadricicles), l’òrgan de contractació s’orientarà en els valors de potència següents, i els
ajustarà sempre que els requeriments ho permetin a la banda baixa del rang corresponent: 
Rang de potència 
Per a 10-15 CV o 7-11 kW Sense requeriments especials d’ocupació 
motocicletes o càrrega 
d’ús urbà 
32-48 CV o 24-35 kW Amb requeriments especials d’ocupació o 
càrrega 
Per a 
turismes i 
vehicles de 
transport d’ús 
urbà 
55-75 CV o 40-55 kW Sense requeriments especials d’ocupació 
o càrrega 
75-105 CV o 55-80 kW Amb requeriments especials d’ocupació o 
càrrega 
Les potències superiors només seran necessàries per a vehicles de flotes especials i per a 
casos especials de càrrega o ús d’acord amb les funcions assignades, com per exemple: 
• Ocupació: per exemple, furgonetes per al transport de persones de 7-9 passatgers o 
vehicles adaptats per a persones de mobilitat reduïda. 
• Transport de mercaderies amb pes o volum significatiu. 
• Circulació per terrenys especials: platges, pistes, muntanya, etcètera. 
• Necessitats de resposta a situacions d’emergència o d’ordre públic. 
II- Emissions de NOx, partícules i altres gasos contaminants (estàndard Euro) 
L’òrgan de contractació establirà sempre l’estàndard Euro mínim requerit segons el calen­
dari d’aplicació de la norma (vegeu l’annex II). En els períodes de transició podrà requerir 
un estàndard superior a l’estàndard vigent, quan aquest estàndard ja s’hagi aprovat i 
l’òrgan de contractació tingui evidències que hi ha prou oferta en el mercat. 
L’òrgan de contractació incorporarà sempre, com a criteri d’adjudicació valorable, el com­
pliment d’un estàndard Euro superior al que estableixen les especificacions tècniques. 
III- Consum mitjà de combustible normalitzat (l/100 km) 
L’òrgan de contractació establirà un valor màxim de consum mitjà normalitzat, a partir 
de la consulta de la informació tècnica disponible i, en el cas de cotxes, de la informació 
recollida a la base de l’IDAE (http://coches.idae.es). Tret de casos de vehicles amb reque­
riments especials, els valors màxims no hauran de superar en cap cas els recomanats a la 
Guia per a la compra verda de vehicles de la Generalitat de Catalunya (vegeu l’annex III). 
L’òrgan de contractació incorporarà sempre, com a criteri d’adjudicació valorable, que 
els vehicles, amb els requeriments de potència indicats, presentin consums inferiors al 
consum màxim indicat. 
8 
IV- Emissions de CO2 (g/km) 
L’òrgan de contractació establirà un valor màxim d’emissions de CO2 a partir de la con­
sulta de la informació tècnica disponible i, en el cas de cotxes, de la informació recollida 
a la base de l’IDAE (http://coches.idae.es). Tret de casos de vehicles amb requeriments 
especials, els valors màxims no hauran de superar en cap cas els recomanats en la Guia 
per a la compra verda de vehicles de la Generalitat de Catalunya (vegeu l’annex III). 
L’òrgan de contractació incorporarà sempre, com a criteri d’adjudicació valorable, que 
els vehicles, amb els requeriments de potència indicats, presentin nivells d’emissions de 
CO2 inferiors al nivell d’emissions màxim indicat. 
5.3 Altres característiques ambientals opcionals valorables com a 
millores 
L’òrgan de contractació pot incloure de manera opcional criteris ambientals addicionals 
com a millora ambiental de l’oferta4. A continuació se n’esmenten alguns exemples: 
I- Biocarburants (cal in cloure-ho només en el cas de vehicles convencionals de gasolina i 
gasoil) 
Es valorarà la possibilitat acreditada d’ús de biocarburants (bioetanol o biodièsel en cada 
cas) en mescla superior al 10%. 
II- Pneumàtics eficients (tant per a vehicles elèctrics com tèrmics) 
Es valorarà l’equipament del vehicle amb pneumàtics de classe B o superior en estalvi de 
combustible segons la classificació europea. 
III- Monitoreig de la pressió de les rodes (tant per a vehicles elèctrics com tèrmics) 
Es valorarà l’equipament del vehicle amb sistema de monitoreig de la pressió de les 
rodes. 
IV- Gas refrigerant de l’aire condicionat 
En cas que el vehicle hagi d’estar equipat amb aire condicionat, es valorarà l’equipament 
del vehicle amb gasos refrigerants amb un valor més petit de potencial d’escalfament 
global (GWP, sigles en anglès). 
6 CONTRACTACIÓ DE SERVEIS AMB ÚS DE VEHICLES 
En el cas de la contractació de serveis l’execució dels quals es fonamenti en l’ús de vehi­
cles, i sens perjudici de la qualitat del servei objecte de contracte, l’òrgan de contracta­
ció haurà de considerar la inclusió dels criteris ambientals bàsics següents: 
Contractació de Conducció eficient 
serveis amb ús 
de vehicles Qualitat ambiental de la flota 
Antiguitat de la flota 
a) En el cas de serveis amb personal o vehicles adscrits de manera exclusiva. 
Es valoraran els criteris per al personal i els vehicles adscrits. 
b) En el cas de serveis sense personal o vehicles adscrits de manera exclusiva. 
Es valoraran els criteris a partir de la mitjana de l’empresa, o dels serveis territorialitzats 
a la ciutat de Barcelona que puguin intervenir en la prestació del servei. 
4Per a més informació, es poden consultar altres manuals o documents de referència de compra i contractació 
pública verda. 
9 
 
 
 
 
I- Conducció eficient 
L’òrgan de contractació incorporarà, com a criteri d’adjudicació valorable, que en la 
formació dels conductors de vehicles s’inclogui la realització de cursos de conducció 
eficient. En funció del tipus de servei, l’òrgan de contractació haurà de considerar la 
possibilitat d’exigir que un percentatge mínim del personal conductor dels vehicles hagi 
fet aquesta formació i, en cas afirmatiu, establirà aquest mínim en un 30%. 
Aquest criteri també es podrà incloure en forma de compromís del licitador per tal que, 
en cas de ser declarat adjudicatari, es comprometi a facilitar el curs de conducció efi­
cient al personal en els 3 mesos posteriors a l’adjudicació. 
II- Qualitat ambiental de la flota 
L’òrgan de contractació incorporarà, com a criteri d’adjudicació valorable, la qualitat 
ambiental de la flota. Aquest criteri de qualitat s’establirà a partir de: 
• La disposició de vehicles amb tecnologies més eficients i menys contaminants, corres­
ponents als que s’indiquen en les prioritats 1 (elèctrics), 2 (híbrids endollables) i 3 
(híbrids no endollables i de gas o bifuel) d’aquesta instrucció 
• Els valors inferiors de consums i emissions dels vehicles corresponents als que indi­
quen les prioritats 4 (tèrmics de gasolina) i 5 (tèrmics de gasoil) 
En funció del tipus de servei, l’òrgan de contractació haurà de considerar la possibilitat 
d’exigir un percentatge mínim de vehicles de baixes emissions5 i, en cas afirmatiu, esta­
blirà aquest mínim en un 30%6. 
III- Antiguitat de la flota 
Addicionalment, en cas de serveis amb vehicles adscrits de manera exclusiva, l’òrgan de 
contractació podrà establir una antiguitat màxima dels vehicles emprats per al servei. 
L’antiguitat es pot establir a partir d’un estàndard Euro mínim o de l’edat del vehicle: 
Antiguitat 
Per a serveis Euro 3 o 13 anys Per a serveis en què es puguin acceptar 
amb vehicles flotes antigues 
classe M1 i 
N1 Euro 4 o 8 anys Per a serveis en què no es puguin 
acceptar flotes antigues 
Alternativament, i en el cas dels vehicles classe L, es pot valorar l’antiguitat mitjana de 
la flota. 
7 SISTEMA DE SEGUIMENT 
D’acord amb el Decret d’Alcaldia sobre contractació pública responsable amb criteris 
socials i ambientals, el responsable del contracte supervisarà que es compleixin i s’exe­
cutin les clàusules ambientals que estableixen els plecs. Mentre els responsables del 
Programa Ajuntament + Sostenible no disposin d’un sistema automatitzat de seguiment 
de l’ambientalització de la contractació, el responsable del contracte remetrà, mitjançant 
l’adreça electrònica ajuntamentsostenible@bcn.cat, la informació següent: 
• Plecs de contractació 
• Informe justificatiu de la determinació de la tipologia dels vehicles que estableixen els 
plecs (per a totes les adquisicions que no correspongui a vehicles elèctrics). 
5D’acord amb la definició que recull el Distintiu de garantia de qualitat ambiental per a flotes de vehicles, els vehicles 
d’emissions baixes corresponen als vehicles indicats en les prioritats 1, 2 i 3 d’aquesta instrucció i als vehicles de les 
prioritats 4 i 5 que no superen nivells d’emissions determinats. 
6Els licitadors podran acreditar amb la presentació del Distintiu que compleixen aquest criteri, així com el de conduc­
ció eficient. Per a més informació, consulteu Flotes de vehicles a: www.gencat.cat/territori/distintiuambiental 
10 
 
 
 
• Còpia de l’informe d’adjudicació, amb el detall de la valoració dels criteris ambientals 
de les ofertes. 
• Llista dels vehicles adquirits i de les seves característiques. En l’annex IV s’inclou un 
exemple de taula amb la informació que cal recollir, que els responsables del segui­
ment de la instrucció podran modificar. 
• Còpia de la fitxa tècnica de cadascun dels models de vehicles lliurats en iniciar-se el 
període de validesa del contracte. 
En el cas de serveis amb vehicles adscrits de manera exclusiva, a més a més de la infor­
mació anterior, s’haurà de remetre un informe trimestral amb el consum de combustible 
o electricitat dels vehicles i els quilòmetres totals recorreguts. 
Els responsables del Programa Ajuntament + Sostenible podran sol·licitar a l’òrgan de 
contractació l’aportació d’informació addicional. 
8 DISPOSICIONS TRANSITÒRIES / ENTRADA EN VIGOR 
Aquesta instrucció entrarà en vigor 6 mesos després de publicar-se. 
Aquesta instrucció no és aplicable a les licitacions, els expedients de les quals ja s’hagin 
obert o aprovat, ni als plecs aprovats o les licitacions públiques pendents de resolució 
amb data anterior a l’entrada en vigor d’aquesta instrucció. 
ANNEX I DEFINICIONS7 
Categories de vehicles segons la normativa UE d’homologació8 
Categoria L: vehicles de 2 i 3 rodes (inclosos els vehicles amb pedals amb propulsió 
auxiliar) i quadricicles lleugers destinats a circular per carretera. 
Denominació L1e Vehicle de motor de dues rodes lleuger 
de les 
categories i L1e-A: Cicle de motor 
subcategories 
esmentades L1e-B: Ciclomotor de dues rodes 
a l’apartat 
“Abast” L2e Per a serveis en què no es puguin acceptar flotes antigues 
L3e Motocicleta de dues rodes 
L4e Motocicleta de dues rodes amb sidecar 
L5e Tricicle de motor 
L6e Quadricicle lleuger 
L7e Quadricicle pesant 
7Moltes de les definicions provenen de la Guia per a la compra verda de vehicles de la Generalitat de Catalunya, 2012. 
Per a més informació, consulteu el document. 
8Per a una classificació i definició més detallada, consulteu la Directiva 2002/24/CE i el Reglament (UE) 168/2013 
per a la categoria L i la Directiva 2001/116/CE per a la resta de categories. 
11 
 
 
 
 
 
 
 
 
Categoria M1: vehicles de vuit places com a màxim (exclosa la del conductor), dissenyats 
i fabricats per al transport de passatgers. 
Categoria N1: vehicles amb una massa màxima que no superi les 3,5 t, dissenyats i 
fabricats per al transport de mercaderies. 
Altres categories de vehicles 
VMP: vehicles i elements mecànics de mobilitat personal. Sota aquest concepte s’in­
clouen tot tipus de ginys electromecànics (tipus patinets elèctrics, segways, etcètera.), 
així com les bicicletes amb propulsió auxiliar (classificades com a L1e A). 
Tipus de vehicles segons la seva motorització 
Vehicle elèctric: vehicle de tracció exclusivament elèctrica, és a dir, propulsat sempre per 
un motor elèctric. Segons com s’alimenta el motor elèctric podem diferenciar entre: 
• Vehicle elèctric pur: vehicle elèctric alimentat per una bateria que es carrega exclusi­
vament des d’una presa a la xarxa elèctrica. La xarxa pot ser diversa, des de la xarxa 
elèctrica general fins a una xarxa de recàrrega exclusiva. 
• Vehicle elèctric d’autonomia estesa: vehicle elèctric alimentat per una bateria que es 
carrega des de la xarxa, i que a més disposa d’un motor tèrmic que actua com a gene­
rador de recàrrega interna de les mateixes bateries. 
• Vehicle d’hidrogen: vehicle amb un motor elèctric i un sistema electroquímic de gene­
ració d’electricitat (pila de combustible) que aprofita la reacció electroquímica entre 
l’hidrogen (que actua com a combustible) i l’oxigen present a l’aire. L’hidrogen pot 
produir-se per dissociació d’aquest element des de diversos recursos energètics, tant 
renovables (biomassa o aigua) com no renovables (combustibles fòssils). 
Vehicle híbrid: vehicle de doble tracció elèctrica o tèrmica. Són vehicles que combinen 
un motor convencional de combustió interna (motor tèrmic) amb un motor elèctric. Tots 
dos motors actuen sobre la tracció bé de manera alternativa (o l’un o l’altre) o de manera 
conjunta (tots dos alhora, l’un dóna suport a l’altre). De cara a l’usuari es pot diferenciar 
entre: 
• Vehicle híbrid no endollable: vehicle que alimenta les bateries del motor elèctric per 
càrrega interna, des del motor de combustió, però mai des de la xarxa. 
• Vehicle híbrid endollable (plug-in): vehicle com l’anterior, però que a més permet carre­
gar les bateries de manera externa des de la xarxa per connexió a un punt de recàrrega 
elèctrica. D’aquest manera, segons el seu ús, el vehicle pot funcionar en un grau elevat 
com a vehicle elèctric. 
Vehicle tèrmic: vehicle de tracció exclusivament tèrmica, és a dir propulsat sempre per 
un motor d’explosió (combustió interna) convencional. És la motorització tradicional, 
però els avenços tecnològics respecte combustibles alternatius n’han fet aparèixer noves 
tipologies: 
• Vehicle de gas GLP (també anomenat gas liquat o autogas) o GN (gas natural): vehicle 
de sèrie o transformat que utilitza gas com a combustible del motor d’explosió, de ma­
nera exclusiva (un únic dipòsit) o bé suplementària (també anomenat vehicle bifuel). 
• Vehicle flexifuel, amb motor base de gasolina que admet mescla amb bioetanol en 
diverses concentracions fins al 85%. 
• Vehicle biodièsel, amb motor base de gasoil que admet mescla de biodièsel en diverses 
concentracions. 
Combustibles alternatius 
Biocarburants: combustibles produïts a partir de matèria orgànica, l’origen de la qual 
pot ser divers (productes agrícoles, residus orgànics de diferent tipus, algues, etcètera). 
Tenen diversos avantatges respecte als combustibles convencionals: en primer lloc, en 
substituir-los estalvien energia fòssil, també pel seu contingut molt baix en sofre en la 
seva combustió s’eviten emissions d’òxids de sofre, principals causants de la pluja àcida, 
12 
 
 
  
  
  
  
  
 
 
 
i, finalment, en termes de CO2 fan una recirculació en un cicle de captació i alliberament 
que no incrementa el contingut d’aquest gas a l’atmosfera. Es poden utilitzar com a tals 
en motors adaptats o en mescla afegits als combustibles convencionals: 
• Bioetanol: és un alcohol d’origen vegetal que es produeix a partir de matèries riques en 
sucre o midó, generalment remolatxa, canya de sucre o cereals. S’utilitza en motors de 
gasolina ja des de fa temps com a additiu (ETBE) en substitució del plom. En mes­
cla de fins a un 5% es pot utilitzar en qualsevol vehicle, i fins a un 10%, en la major 
part de vehicles sense necessitat de fer modificacions, encara que, per normativa, 
en aquest cas cal que el carburant estigui etiquetat (e10). Els fabricants han desen­
volupat vehicles adaptats denominats FFV (Fuel Flexible Vehicles) que admeten una 
mescla de fins al 85% de bioetanol. 
• Biodièsel: s’obté a partir de plantes oleaginoses (colza, soja, gira-sol, palma...) o bé del 
reciclatge d’olis usats vegetals (no minerals). S’utilitza en motors de gasoil. En mescla 
de fins a un 5% es pot utilitzar en qualsevol vehicle. Encara que assajos diversos 
mostren que mescles superiors tampoc no generen problemes, els fabricants només 
admeten el B5 i sovint hi condicionen la garantia del vehicle. 
En percentatges més alts cal que el carburant estigui etiquetat i indiqui el percentatge 
de la mescla; alhora es comercialitzen vehicles que específicament admeten barreges 
superiors, que llavors es qualifiquen com a tals: B10, B12, B20, B30. Com a combus
tible també es pot utilitzar el biodièsel pur, B100, i ja existeix algun model de camió i 
determinada maquinària agrícola equipats amb motors que admeten biodièsel 100%. 
• Biogàs: 	 s’obté de la metanització de matèria orgànica d’origen divers i s’utilitza com a 
substitutiu en motors de gas natural comprimit (GNC). 
Combustibles gasosos: tenen l’avantatge, en relació amb els combustibles conven­
cionals, d’una combustió més neta i, a més, generen menys emissions contaminants, 
especialment d’òxids de nitrogen i de partícules. Per això se’ls considera una alternativa 
especialment adequada per a zones vulnerables, com els nuclis urbans o, en general, les 
grans ciutats i el seu entorn. Requereixen sobretot modificacions pel que fa al dipòsit de 
combustible i de subministrament. N’hi ha de dos tipus: 
• Gas natural comprimit (GNC): Es tracta d’un gas constituït majoritàriament per metà i 
normalment d’origen fòssil que s’extrau de pous al subsòl. 
• Gas liquat del petroli (GLP): és una mescla de butà (màxim 80%) i propà (mínim 
20%). 
Estàndard Euro 
Estàndard europeu que regula les emissions d’òxids de nitrogen (NOx), d’hidrocarburs 
(HC), de monòxid de carboni (CO) i de partícules en l’homologació de vehicles. 
Des de la creació de la norma l’any 1991, la Comissió Europea ha anat establint valors 
límit d’emissions (Euro 1 fins a Euro 6) cada cop més estrictes que han entrat en vigor 
progressivament. Cada estàndard nou s’introdueix en dues fases: una primera fase per a 
l’homologació de vehicles nous i una segona per a matriculació i venda. 
La norma es va crear per a turismes i s’ha anat estenent a tot tipus de vehicles. Per a 
motocicletes (i la resta de vehicles de la categoria L) el procés d’estandardització Euro 
no està tan avançat, tot i que es progressa amb la voluntat que acabi convergint amb 
l’estàndard de turismes. 
Altres aspectes ambientals rellevants 
Pneumàtics eficients: amb l’entrada en vigor del Reglament (CE) 1222/2009 del Parla­
ment Europeu i del Consell de 25 de novembre de 2009 (i les modificacions posteriors), 
des de l’1 de novembre de 2012 els pneumàtics han d’estar etiquetats obligatòriament 
amb informació sobre l’eficiència de combustible, la distància de frenada en ferm mullat 
i els nivells de soroll exterior dels pneumàtics. 
Monitoreig de la pressió de les rodes  (Tire Pressure Monitoring System en anglès, 
TPMS): el monitoreig de la pressió de les rodes és un sistema elèctric que informa el 
conductor, generalment, mitjançant una indicació lumínica quan la pressió de les rodes 
és inferior a la recomanada. Aquest sistema ajuda els conductors a fer el manteniment 
13 
adequat a les llantes del vehicle, en millora la seguretat i contribueix a un rendiment 
més elevat del combustible. 
Potencial d’escalfament global (GWP): magnitud que defineix l’efecte d’escalfament glo­
bal integrat al llarg del temps que produeix avui un alliberament instantani d’1 kg d’un 
gas d’efecte hivernacle, si es compara amb el que causa el CO2 
9 . 
ANNEX II CALENDARI D’APLICACIÓ DE LES NORMES EURO 
Motocicletes Euro 3 Per a noves homologacions 2006 
(categoria L) 
Per a tots els vehicles 2007 
Euro 4 2016 
Euro 5 2020 
Vehicles 
(categories 
M1 i N1) 
Euro 3 Per a noves homologacions 2000 
Per a tots els vehicles 2002 
Euro 4 Per a noves homologacions 2005 
Per a tots els vehicles 2007 
Euro 5 Per a noves homologacions 09/2009 
Per a tots els vehicles 01/2013* 
Euro 6 Per a noves homologacions 09/2014** 
Per a tots els vehicles 09/2015** 
*Inicialment previst per a l’01/2011 però finalment només es va aplicar als vehicles de gasolina i es 
va endarrerir per als vehicles dièsel. 
** Excepte vehicles N1 de classes II (1305-1760 kg) i III (>1760 kg) establert per a 09/2015 per 
a noves homologacions i previst per al 09/2016 per a tots els vehicles. 
Per a més informació, consulteu l’apartat “Normativa europea sobre emissions de vehicles” 
(www.gencat.cat). 
9Més informació sobre GWP: http://www.grida.no/publications/other/ipcc_tar/?src=/climate/ipcc_tar/wg1/248.htm 
14 
  
ANNEX III DADES DE CONSUMS I EMISSIONS MÀXIMES ORIENTATIVES PER A VEHICLES DE LES CATEGORIES M1 I N1
 
Vehicles per segments comercials* Consum l/100 km Emissions CO2 en g/km Vehicles per segments comercials* Consum l/100 km Emissions CO2 en g/km 
Gasolina  Petit i mini 6 140 Gasoil  Petit i mini 4,5 120 
Berlina i familiar mitjà 4,5 180 Berlina i familiar mitjà 6,5 160 
Berlina i familiar gran 8,5 200 Berlina i familiar gran 7,5 180 
Monovolum mitjà 8 190 Monovolum mitjà 7 170 
Monovolum gran 9 210 Monovolum gran 8 190 
Luxe 10 230 Luxe 9 210 
Furgoneta petita 7 170 Furgoneta petita 6 150 
Furgoneta gran 11 250 Furgoneta gran 10 230 
Tot terreny petit 10 230 Tot terreny petit 9 210 
Tot terreny gran 12 270 Tot terreny gran 11 250 
*Segons la classificació de la base de dades de cotxes de l’IDAE. 
Font: Guia per a la compra verda de vehicles de la Generalitat de Catalunya, 2012 
15 
Notes: 
1- Vehicles híbrids: hi ha un nombre reduït de models distribuïts per a les diferents 
tipologies i no sempre en tots els segments de potència. Comporten sempre una millora 
respecte als valors indicats tant de consum com d’emissions, d’un mínim del 15% per 
als vehicles de poca o molta potència i de fins al 40% per als vehicles mitjans. 
2- Vehicles amb combustibles alternatius: hi ha un nombre reduït de models distribuïts 
per a les diferents tipologies i no sempre en tots els segments de potència. Els consums 
varien respecte als de la taula (en cas de gasos també les unitats, kg/100 km). Tot i ser 
més nets de combustió, com que varien el rendiment i el consum, les emissions per 
quilòmetre són també diferents. En general, presenten valors d’emissions inferiors als 
indicats però poder ser superiors als dels vehicles convencionals de gasolina o gasoil. 
16 
  ANNEX IV EXEMPLE DE TAULA AMB LA INFORMACIÓ QUE CAL RECOLLIR DE CADA VEHICLE
Marca Model Nre. d’unitats Motor Carburant CATEGORIA Tipologia Consum Emissions de Estàndard 
CO2 Euro 
Elèctric En cas d’híbrid L1e 
Híbrid 
o tèrmic: 
L2e 
Tèrmic 
GNC 
L3e 
GLP 
L4e 
Benzina 
L5e 
Gasoil 
L6e 
L7e 
M1 
N1 
En el cas d’M1 i N1, cal 
especificar: 
Petit i mini 
Berlina i familiar mitjà 
Berlina i familiar gran 
Monovolum mitjà 
Monovolum gran 
Luxe 
Furgoneta petita 
Furgoneta gran 
Tot terreny petit 
Tot terreny gran