Consell Municipal 
de Benestar Social 
Informe participatiu 
dels grups de treball,
de la Comissió Permanent
i del Plenari
2015-2016
Ajuntament de Barcelona 
Àrea de Drets Socials 
Departament de Participació Social 
Consell Municipal de Benestar Social 
València, 344, 5è 
Tel. 93 413 26 60 
cmbs@bcn.cat 
www.bcn.cat/consellbenestarsocial 
Desembre de 2016 
Índex  
Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .4  
Consideracions i propostes dels grups de treball, curs 2015-2016 . . . . . . . . . . . . . . .7  
Acció comunitària  . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .7  
Drogodependències  . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .13  
Envelliment  . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .17  
Famílies  . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .22  
Igualtat d’oportunitats en la infància  . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .26  
Salut  . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .33  
Sensellarisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .43  
Aportacions i recomanacions estratègiques de la Comissió Permanent  
al projecte Impulsem!  . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .50  
Aportacions del Plenari del 27 d’octubre de 2016 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .58  
Activitat del Consell  . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .64  
Premi del Consell Municipal de Benestar Social als mitjans de comunicació 2015  . .66  
Seguiment de propostes dels grups de treball, curs 2014-2015 . . . . . . . . . . . . . . . .68  
Acció comunitària  . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .68  
Dones  . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .73  
Drogodependències  . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .77  
Envelliment  . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .80  
Famílies  . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .85  
Infància  . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .95  
Pobresa  . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .98  
Salut  . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .109  
Composició del Plenari  . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .114  
Composició de la Comissió Permanent  . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .117  
Composició dels grups de treball  . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .119  
Expertes i experts convidats als grups de treball  . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .126  
Programa de treball dels grups  . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .128  
Annexos 
Sobre la Proposta de criteris de salut pública per a la regulació  
dels clubs socials de cànnabis en l’àmbit de la ciutat de Barcelona  . . . . . . . . . . . . . . .132  
Aportacions del CMBS al Programa d’actuació municipal 2016-2019 . . . . . . . . . . . . . .136  
Manifest per al tancament del Centre d’Internament d’Estrangers (CIE)  . . . . . . . . . . . .153  
Introducció  
El curs 2015-2016 ha coincidit amb l’inici d’un nou mandat municipal, amb el que això 
comporta de canvis en la composició del Consell, tant pel que fa a la Presidència i a la repre-
sentació política en el mateix, com pel que comporta l’elecció d’una nova Vicepresidència 
associativa i de les entitats i organitzacions de la Comissió Permanent, per part del Plenari. 
Aquest Informe participatiu presenta el treball realitzat pel Consell al llarg del curs 2015-
2016, però també recull la resposta a les recomanacions i propostes plantejades a 
l’Ajuntament el curs anterior. Així doncs, aquest nou format d’Informe participatiu permet 
recollir en un únic document les propostes i recomanacions realitzades pels diferents grups 
de treball i la mateixa Comissió Permanent del Consell; l’activitat tant de les entitats, perso-
nes expertes i professionals que han participat en les diferents sessions de treball com la 
promoguda pel Consell, i també el retiment de comptes sobre el grau en què les propostes 
realitzades poden ser assumides o impulsades per part de l’Ajuntament. 
La renovació del Consell va finalitzar al Plenari celebrat el 14 de març de 2016 amb l’elecció 
de la nova Vicepresidència associativa –que va recaure en Teresa Crespo, presidenta 
d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS)– i dels membres de la nova Comissió Permanent, 
la relació dels quals es pot trobar també en aquest document. 
Pel que fa al funcionament del Consell durant aquest curs, cal destacar el paper significatiu 
de la Vicepresidència. S’ha fet un gir en la dinàmica de la Comissió Permanent com a espai 
de debat propositiu amb temes propis de treball que s’han traduït en propostes i recomana-
cions. 
També cal destacar els canvis en els grups de treball del Consell. Han deixat de funcionar 
els grups de treball de pobresa i dones, i s’ha substituït el primer per un grup nou amb sin-
gularitat significativa, el grup Sensellarisme. També s’ha donat una nova orientació al grup 
de treball d’infància, de manera que el nou grup de treball està enfocat a treballar la igualtat 
d’oportunitats en la infància. 
S’han incorporat nous coordinadors i coordinadores al Consell, que com a persones expertes 
han dinamitzat els grups de treball: Núria Fuentes, al grup Famílies; Anna Novella i Maria 
Truñó, al grup Igualtat d’oportunitats en la infància, i Joan Benach, al grup Salut. El grup 
Sensellarisme ha estat coordinat per una de les persones del grup, Antonio Cortiñas. La resta 
de grups ha continuat amb la mateixa coordinació de cursos anteriors: Marta Llobet, a Acció 
comunitària; Oriol Romaní, a Drogodependències, i Mercè Pérez Salanova, a Envelliment. 
Durant el curs 2015-2016 s’han celebrat quatre reunions de la Comissió Permanent i dos 
Plenaris. Cal dir que s’ha instaurat la celebració de dos plenaris a l’any, cosa que permet 
millorar la dinàmica i la interacció entre les entitats membres. 
4 CMBS. Informe participatiu dels grups de treball, de la Comissió Permanent i del Plenari 2015-2016 
Pel que fa als continguts treballats, cal destacar en primer lloc les sessions de debat de la 
proposta del nou Pla d’actuació municipal 2016-2019, tant en els diferents grups de treball 
com en el Plenari, amb convocatòries pròpies en el marc del procés de participació obert a 
la ciutat. Les aportacions del Consell han estat incorporades a la plataforma decidim.barce-
lona. 
Destaquen també les propostes que el grup Sensellarisme ha fet per a l’elaboració del futur 
Pla de sensellarisme, amb una configuració totalment innovadora, incorporant al treball de 
reflexió del Consell la veu dels afectats, en qualitat d’experts. 
Així mateix cal esmentar el treball específic de les entitats de la Comissió Permanent en el 
projecte lmpulsem!, un procés de reflexió i acció sobre els centres de serveis socials, conti-
nuant amb l’interès del Consell per treballar els temes d’atenció social a la ciutat. El projecte 
és una iniciativa de l’Institut Municipal de Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona ini-
ciat el gener del 2016 amb la voluntat de dotar l’atenció social bàsica de la ciutat d’un nou 
marc orientador i referencial àmpliament compartit, per fer front als importants reptes i des-
afiaments plantejats. El projecte comporta un procés participatiu en tres dimensions: inter-
na, amb els professionals; ciutadana, amb les persones ateses, i externa, amb òrgans con-
sultius, entitats, moviments socials... El Consell ha participat en aquesta dimensió externa 
en qualitat d’òrgan consultiu sobre serveis socials de la ciutat. 
Finalment, com cada curs, els diferents grups de treball han abordat temàtiques que inci-
deixen en l’activitat dels programes i serveis municipals, com són el rol de l’Administració 
municipal amb relació a l’acció comunitària a la ciutat; la regulació dels clubs de cànnabis; 
mesures per garantir la igualtat d’oportunitats de la infància; l’impacte dels determinants 
socials en les desigualtats en salut i el model d’atenció sanitària i la mercantilització de la 
sanitat; les estratègies per treballar les competències parentals en els diferents serveis, o la 
societat digital i els entorns amigables amb les persones grans. 
Durant el curs 2015-2016 els grups han fet 45 sessions de treball, en què han participat un 
total de 237 persones que, des de les entitats, organitzacions, serveis públics i universitats 
–un total de 154–, han aportat elements per a la reflexió, el debat i l’elaboració de propostes 
que posteriorment seran trameses als òrgans de govern corresponents i al conjunt de l’or-
ganització municipal. Com en anys anteriors, el conjunt de propostes elaborades és de gran 
interès. 
A continuació es recullen les consideracions i propostes dels grups de treball del Consell, 
així com la programació detallada del curs, l’activitat realitzada, la composició dels grups de 
treball i les persones expertes convidades a les sessions. 
D’altra banda, es recull la resposta a les propostes elaborades pels grups durant el curs 
anterior, propostes de complexitat diversa, que no sempre és possible desplegar en un any. 
Com cada any, algunes de les recomanacions i propostes plantejades el curs anterior van 
molt més enllà de les possibilitats d’implementació durant el darrer any, i algunes d’elles 
Introducció 5 
impliquen reorientacions de polítiques que cal seguir al llarg dels anys successius per tal de 
valorar-ne el grau d’impacte. 
Amb aquest seguiment de les propostes s’intenta retre comptes i destacar les accions de 
govern que, iniciades o reforçades en el darrer període, responen a les recomanacions rea-
litzades pels diferents grups o comissions del treball del Consell. Això permet que totes les 
persones i entitats participants puguin analitzar i contrastar de quina manera les reflexions 
i propostes impacten en la política municipal. 
Aquest Informe participatiu del Consell serà presentat a la Comissió de Plenari per garantir-
ne la difusió i traspàs als òrgans de gestió corresponents. 
Cal agrair finalment a totes les persones que han treballat durant aquest curs i que han fet 
possible aquest Informe participatiu. Com cada any hi ha hagut persones que han deixat la 
representació de la seva organització o entitat en mans d’altres persones. A totes elles els 
volem reconèixer el compromís i participació en el Consell, alhora que donem la benvinguda 
als nous membres. 
6 CMBS. Informe participatiu dels grups de treball, de la Comissió Permanent i del Plenari 2015-2016 
Consideracions i propostes dels grups 
de treball, curs 2015-2016 
Grup de treball
ACCIÓ COMUNITÀRIA 
Aquest any el grup Acció comunitària ha partit de la pregunta Quin és i quin ha de ser el rol 
de l’Administració pública en relació amb l’acció comunitària a la ciutat. Hem intentat apro-
par-nos als diferents actors de l’escenari comunitari per conèixer quina és la seva mirada 
sobre la ciutat o el barri on tenen presència, sobre l’acció comunitària, la seva relació amb 
l’Administració local, sigui el Districte o l’Ajuntament en general, i quin creuen que ha de ser 
el rol d’aquests en relació amb l’acció comunitària de la ciutat. 
Per què hem triat aquest tema? Perquè era una preocupació recurrent que apareix en els 
documents sobre els inicis d’aquest grup i perquè el moment actual requereix replantejar-se 
aquest rol. 
Barcelona és una ciutat on ens agrada viure, però, alhora, aquesta vitalitat que podem trobar 
a la ciutat, pot estar més present o concentrada en uns barris que en altres. Quan analitzem 
alguns estudis fets recentment en el camp de la salut o des d’una perspectiva més sociolò-
gica, com poden ser els diagnòstics de salut als barris o l’estudi Barris i Crisi, veiem els efec-
tes de la crisi en les persones (precarització del treball, (in)seguretat alimentària, desallotja-
ments, etc.) i d’uns territoris respecte dels altres. 
La distància social entre les persones que viuen a la ciutat no ha deixat de créixer. Aquest fet 
ens convida a pensar la ciutat que volem des d’una mirada global i alhora comunitària. 
Sabem, però, que el concepte de comunitat és una noció ambigua. No només perquè es pot 
interpretar de formes diferents, sinó perquè les desigualtats també poden ser expressió para-
doxal d’una resiliència comunitària superior d’uns territoris respecte dels altres. Quines són 
les condicions, els factors, les forces o energies que expliquen que en uns barris germinin lla-
vors comunitàries malgrat l’evident impacte de les crisis, mentre que en altres resulta molt 
més difícil? 
D’altra banda, en els darrers anys trobem en l’escenari comunitari nous actors, com els grups 
i moviments socials i el sector privat que ens interpel·laven a revisar les formes de relació i 
governança en relació amb el tema que ens ocupa. 
L’Administració local té la responsabilitat d’identificar i intervenir per modificar les tensions i 
diferències com a conseqüència de les desigualtats, així com preguntar-se sobre el rol que se 
li reclama des de la ciutadania, les entitats socials, els grups i moviments socials, i els matei-
xos serveis. 
Consideracions i propostes dels grups de treball, curs 2015-2016. Grup de treball Acció comunitària 7 
Enguany el grup ha realitzat sis sessions amb els continguts següents: presentació del Mapa 
d’Acció Comunitària, sessió de discussió dins del grup, participació de diferents tècnics dels 
plans de desenvolupament comunitari (PDC), debat al voltant del PAM, presentació del resul-
tat de la recerca “Barris i Crisi” i el rol de l’Administració pública segons els moviments socials. 
Consideracions 
Sobre la relació del paper de l’Administració pública en l’acció comunitària 
La Unió Europea impulsa la innovació social com a motor de resposta social contra la crisi i les situa-
cions de desigualtat, però la recerca acadèmica mostra que la innovació social no es dóna espontània-
ment allà on és més necessària, sinó que apareix on hi ha unes condicions de base suficients: un cert 
nivell educatiu, tradició associativa, etc. 
Les recerques de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) mostren que a Catalunya la inno-
vació social es dóna en els barris menys segregats i, per tant, no necessàriament en els barris que han 
viscut un increment de les desigualtats socials com a conseqüència de la crisi. 
La resiliència comunitària a Catalunya es dóna en poblacions estables (amb baix impacte de la bom-
bolla immobiliària), amb un fort sentiment de pertinença al barri (orgull de barri), una ciutadania activa 
i organitzada, amb polítiques sostingudes de millora urbana i social, i amb relació estable entre el teixit 
associatiu i l’Administració pública. 
El rol de l’Administració esdevé central per afavorir aquesta resiliència comunitària, perquè no tots els 
barris tenen les mateixes forces per crear respostes de tipus comunitari en relació amb les dificultats 
i problemes socials que els afecten. També a l’hora de fer visibles aquelles accions que poden contri-
buir a desestigmatitzar la imatge que és té a l’exterior respecte del barri i la seva població, i que pot 
reforçar una certa autoestigmatització. 
Propostes 
La concepció i el sentit de l’acció comunitària en l’àmbit de la política local 
• Des del grup es proposa que l’acció comunitària sigui concebuda com un eix estra-
tègic i transversal de ciutat en relació amb les diferents polítiques i programes i no 
només com a eix específic en relació amb la participació. 
• L’Administració ha de treballar des de la transversalitat dels seus departaments i pro-
jectes. El grup espera que la nova Direcció de Serveis d’Acció Comunitària sigui un 
pas endavant en aquest sentit. Es recomana que el mapa de l’acció comunitària es 
coordini amb el mapa de les iniciatives d’economia solidària. 
• La ciutat ha de fer front a reptes importants i l’acció i organització comunitària poden 
ser una eina, una metodologia, per abordar les situacions complexes, per posar en 
relació la ciutadania i els diferents agents socials del territori amb l’Administració local. 
• Els objectius de l’acció comunitària són enfortir la comunitat, millorar les condicions 
de vida i afavorir la cohesió social en els barris i entre els barris, així com lluitar contra 
l’exclusió social de les persones que es troben en situació més vulnerable. Per poder 
8 CMBS. Informe participatiu dels grups de treball, de la Comissió Permanent i del Plenari 2015-2016 
orientar les actuacions cap aquí hem de partir d’una anàlisi exhaustiva de l’estat de 
la qüestió de la ciutat. 
• L’Administració ha de desenvolupar polítiques públiques que puguin actuar sobre els 
efectes i l’impacte desigual de les crisis als barris. Com ens demostra la recerca 
“Barris i Crisi”, no tots els barris tenen la mateixa capacitat de resiliència comunitària, 
el mateix teixit associatiu, els serveis adequats a la complexitat de la realitat i de la 
qüestió social en què han d’intervenir. En els barris més desfavorits a vegades la 
comunitat pot estar més desintegrada i les persones tenen més risc d’estar aïllades. 
• Per això també es proposa incorporar la mirada territorial i comunitària a les polítiques 
generals: sanitàries, educatives, socioculturals. 
• Es reclama intervenir en els territoris amb intensitats diferents per poder respondre a 
les necessitats reals. 
• No totes les accions socials són accions comunitàries. 
• Cal recordar que l’acció comunitària ha de començar per l’escolta i el reconeixement 
de les necessitats del territori. Hi ha territoris amb més bagatge i teixit associatiu i 
comunitari i d’altres amb menys, cal respectar els temps de cada territori. 
• L’Administració ha de jugar un rol “ordenador” de l’acció comunitària que es realitza 
en un territori. Totes les iniciatives comunitàries haurien de ser conegudes i analitza-
des des dels espais de coordinació territorial per evitar duplicitats i accions “que ater- 
rin” sense cap base. 
La participació als barris 
• El grup valora que els espais de participació de barri no han funcionat, no són tant 
espais de participació, diàleg i debat sinó més espais informatius. 
• Els consells de barri haurien d’incorporar la dinàmica comunitària i no ser només 
espais informatius de temes urbanístics. 
• D’altra banda, hi ha molts espais de participació sectorials i la gent no té temps per a 
tot i encara menys si no són espais que senten com a útils. Per això es proposa prio-
ritzar la lògica territorial i, per exemple, pensar en la creació d’un espai des del qual 
es puguin coordinar les accions que cal fer des dels diferents sectors, agents socials, 
i actors que estan al territori. 
• Es proposa també replantejar els consells de barri perquè siguin veritables espais de 
participació i no d’informació a la ciutadania. Cal treballar a partir de metodologies i 
dinàmiques informatives que permetin generar propostes informades. Treballar a par-
tir de projectes i objectius comuns afavoreix l’aprenentatge del treball col·lectiu. 
• La cultura de la participació s’aprèn participant, cal afavorir la participació dels 
infants, adolescents i joves en els espais de participació del barri. 
Consideracions i propostes dels grups de treball, curs 2015-2016. Grup de treball Acció comunitària 9 
• El grup demana també que es tinguin en compte els efectes de la sobreintervenció 
en un territori, especialment quan es dóna de forma descoordinada. Aquestes inter-
vencions poden ser poc efectives i alhora poden actuar com un fre per a la transfor-
mació social del territori mateix. 
Impuls, foment i suport de l’acció comunitària des de l’Administració local 
• L’acció comunitària té una metodologia que demana un treball coordinat amb tots els 
agents del territori i amb una visió estratègica de llarg recorregut. S’ha de fer un esforç 
per poder convocar els diferents agents i actors socials i, alhora, la intervenció comu-
nitària s’ha d’adaptar a la realitat de cada barri i al teixit social existent. La ciutadania 
activa s’ha de sentir sostinguda des de l’Administració amb un suport estable. 
• No es tracta d’intervenir per intervenir, de seguir un procés i una metodologia; es trac-
ta de tenir una teoria del canvi amb uns objectius clars, suports diferents i adaptats 
segons els moments del procés de l’acció comunitària. 
• Impulsar pràctiques comunitàries des del sector públic, amb compromís, amb impli-
cació i amb maneres de fer que afavoreixin l’acció comunitària. No només els plans, 
sinó l’acció comunitària en si mateixa. 
• Activar taules comunitàries obertes a noves iniciatives informals que estiguin emergint 
en el territori. També en els territoris on no hi ha pla de desenvolupament comunitari. 
• Calen espais de coordinació reals que evitin el solapament d’intervencions en el 
mateix territori. 
• Reconeixement i acompanyament de les pràctiques ja existents en el territori així com 
l’emergència de noves pràctiques, per poder avançar cap a les formes de coproduc-
ció de les polítiques públiques fetes amb la implicació d’actors socials, entitats i 
col·lectius. Aquesta coproducció de polítiques públiques necessita temps i maduració 
dels projectes. 
• Es demana el reconeixement per part de l’Administració dels nous actors en l’esce-
nari comunitari, encara que siguin grups informals. És des d’aquest reconeixement 
que es planteja que l’Administració local afavoreixi que les petites entitats del barri 
puguin optar també a la gestió d’equipaments de proximitat. En aquest mateix sentit, 
que els plecs de condicions d’aquests centres recullin de forma clara la seva funció 
comunitària. Més accessibilitat d’aquests equipaments de proximitat (d’horaris, 
preus, gestió, tipologia de gestió, etc.). 
• Es proposa també la necessitat d’un suport tècnic, des de l’Administració local, d’a-
questes petites entitats. 
• Es reclama que els professionals de l’Administració local puguin assumir un paper 
actiu en els processos comunitaris a la ciutat. Implica organització del treball i reco-
neixement dels temps i de la flexibilitat per poder-ho fer. 
10 CMBS. Informe participatiu dels grups de treball, de la Comissió Permanent i del Plenari 2015-2016 
• L’acció comunitària ha de formar part dels processos de treball dels serveis públics. 
Cal voluntat política, però també coordinació interdepartamental estable. No es pot 
deixar com un tema de voluntat dels professionals. 
En relació amb els plans i des dels plans de desenvolupament comunitari 
• Es proposa revisar el model dels plans de desenvolupament comunitari i millorar-ne 
el funcionament. El model actual té una estructura molt determinada que només 
inclou les entitats i els serveis. Es proposa que pugui incloure la ciutadania no orga-
nitzada. Poden actuar com a paraigües des d’on les entitats i persones puguin des-
envolupar projectes necessaris per al barri. 
• Poden ser un espai de trobada i coordinació de tots els actors, com una plataforma 
de sensibilització i mobilització per analitzar el que passa al barri, han de permetre la 
coordinació de tots els actors que actuen en el territori. Es proposa aprofundir en la 
seva dimensió comunitària amb mecanismes de coproducció. 
• Tenen un coneixement i una visió de proximitat del territori per la qual cosa les admi-
nistracions haurien de reconèixer com a interlocutors en el moment de planificar els 
serveis. 
• No poden de ser un fi en si mateix, també es poden convertir en una altra cosa, com per 
exemple, una cooperativa per tal de millorar la resposta a les necessitats del territori. 
• Es valora també la necessitat que els plans de desenvolupament comunitari puguin 
fer de forma periòdica una autoanàlisi per replantejar el funcionament i les dinàmi-
ques internes i externes. Han de trobar respostes imaginatives, no poden acabar fent 
la gestió d’un servei. 
Els grups i moviments socials respecte a l’acció comunitària 
• L’objectiu dels grups i moviments socials no és ser un actor més del territori sinó que 
volen ser un espai d’innovació i creativitat. Demanen a l’Administració flexibilitat per 
poder explorar nous models de relació, noves estratègies d’acció social i col·lectiva. 
Polítiques que permetin explorar i experimentar noves formes de fer, d’organitzar-se, 
etc. Des d’aquests grups es demana que l’Administració sigui flexible, amb capacitat 
per negociar i adaptar-se a les demandes i idiosincràsia dels diferents col·lectius, 
sempre que tinguin una base social i territorial real. Des d’aquestes grups també es 
demana trencar amb les lògiques clientelars i el protagonisme d’entitats sense base 
social ni territorial real. 
• Els ritmes de les persones que s’autoorganitzen, de les accions comunitàries i de les 
entitats de barri són diferents i no coincideixen amb els ritmes de l’Administració 
pública. Per això es demana que l’Administració sigui flexible i es busquin formes per 
reconèixer la interlocució dels col·lectius que s’autoorganitzen encara que no tinguin 
estructura legal. 
Consideracions i propostes dels grups de treball, curs 2015-2016. Grup de treball Acció comunitària 11 
• Es proposa que la figura del “tècnic territorial” doni suport a les entitats petites o inci-
pients, que faciliti el coneixement i l’intercanvi d’experiències i que també afavoreixi 
la interlocució amb les administracions. Que tingui capacitat de decisió, de mediació 
i garanteixi el treball transversal al territori. 
Finançament de l’acció comunitària 
• Es reconeix el rol central de l’Administració local en el finançament d’accions comu-
nitàries diverses, però alhora es demana una reflexió a fons sobre les conseqüències 
de les dificultats de finançament (insuficient, tard, etc.) per a l’acció comunitària per-
què: afebleix les possibilitats d’actuació comunitària, comporta una precarització dels 
professionals contractats, dificulta l’actuació estratègica a mitjà i llarg termini. 
• Més flexibilitat en el finançament de les accions comunitàries. No des d’un únic 
model estàndard, sinó adaptant les opcions de finançament a les diferents realitats 
dels territoris i dels moments dels processos d’acció comunitària. 
• Per a alguns grups i entitats petites és inviable finançar el 50% de l’acció tal com s’e-
xigeix des de l’Administració per accedir a la subvenció. 
• Agilitzar els processos de pagament de les subvencions, per evitar així retard o endeu-
tament de les associacions. 
• Ampliar les subvencions més enllà d’un any. Establir períodes subvencionables de les 
accions a un mínim de dos anys. 
• Un dels objectius de les accions comunitàries hauria de ser aconseguir-ne la sosteni-
bilitat. S’han de pensar formes d’autofinançament, però mentrestant la complicitat 
amb l’Administració resulta imprescindible per facilitar l’acció. 
• Explorar noves fórmules de finançament, combinant l’aportació de les entitats, del 
micromecenatge social i de l’Administració pública. Això implica ritmes diferents dels 
de les subvencions clàssiques. 
• Buscar fórmules legals i administratives que facilitin que les (petites) entitats arrela-
des al territori puguin optar a la gestió de projectes o equipaments de proximitat. Per 
exemple, que un esplai o un grup de joves pugui optar a la dinamització d’un espai o 
d’una activitat festiva. 
Els professionals 
• Cal una reflexió i un mapeig de totes les figures professionals que intervenen en les 
accions comunitàries i de com es relacionen entre elles. Cal començar per les figures 
dependents de l’Administració pública. 
• Definir la figura de l’organitzador comunitari: perfils, funcions, capacitats, habilitats, 
competències i formació necessària. I establir com reconèixer les persones que s’em-
poderen i capaciten per a aquesta tasca des de la pràctica comunitària. 
12 CMBS. Informe participatiu dels grups de treball, de la Comissió Permanent i del Plenari 2015-2016 
Grup de treball
DROGODEPENDÈNCIES 
Durant aquest curs el grup Drogodependències ha treballat dues sessions conjuntament amb 
el grup Salut: l’Informe de Salut 2014 i el PAM 2016-2019. 
Les sessions específiques s’han centrat en els temes que preocupen especialment el grup: el 
treball comunitari, la regulació dels clubs socials cannàbics i l’atenció a les persones drogo-
dependents en sortir de les presons. 
La sessió dedicada al treball comunitari va versar sobre Experiències de salut col·lectiva des 
del Pla d’accions sobre drogues de Reus, i va anar a càrrec de l’antropòleg del Pla, Antoni Llort 
Suárez. La presentació, centrada en els problemes de l’acció comunitària, va provocar força 
discussió, sobretot en torn a les dificultats que crea l’estigma en el treball sobre drogues. 
El grup va dedicar dues sessions a la regulació dels clubs socials cannàbics. La primera sessió 
va comptar amb la participació de la comissionada de Salut, Gemma Tarafa, que va explicar 
la situació normativa dels clubs en el marc de la revisió del Pla urbanístic i l’Ordenança de 
Salut Pública per a la regulació dels clubs socials de cànnabis en l’àmbit de la ciutat de 
Barcelona. La segona sessió es va dedicar a actualitzar els criteris de salut ja elaborats el curs 
passat i, principalment, fer veure la urgència d’incloure’ls en la normativa que s’està discutint. 
La darrera sessió es va dedicar a l’atenció a les persones drogodependents en sortir de les 
presons i va comptar amb la participació de Joan Pere Queralt Bertran, cap de servei de Medi 
Obert i Serveis Socials de la Generalitat. 
Propostes generals 
• Les persones consumidores de drogues, com a ciutadans de ple dret que són, han 
de tenir el mateix accés a l’atenció sanitària, social i sociosanitària que les no consu-
midores. 
• Disposar d’un centre integral de baixa exigència per a les persones sense llar amb 
addiccions. 
• Reforçar les línies de prevenció universal, selectiva i indicada posant especial èmfasi 
en alcohol i poblacions en situació de risc. 
• Lluitar contra la invisibilitat i l’estigmatització de les persones consumidores de dro-
gues des de la comunitat i també des dels serveis. 
• Millorar el treball en xarxa entre els serveis socials d’àmbit penitenciari i els serveis 
socials i sanitaris generals: establir un protocol de coordinació de l’atenció i les deri-
vacions. 
Consideracions i propostes dels grups de treball, curs 2015-2016. Grup de treball Drogodependències 13 
Caldrà fer una avaluació de l’aplicació de la normativa que s’ha fet dels clubs socials 
de cànnabis, des de l’òptica de Salut Pública, Reducció de Danys i Drets de Ciutadania, 
a través de l’endegament de l’Observatori que es proposa a la mateixa. 
És el moment de fer l’anàlisi de la trajectòria que han seguit les propostes que hem fet 
des del grup de treball Drogodependències, i analitzar on ens trobem actualment, per 
valorar què queda pendent de fer. 
Propostes 
Sobre el Programa d’actuació municipal 2016-2019 
El grup ha consensuat 27 propostes al voltant de la salut i l’atenció a les drogodepen-
dències. Les propostes referides específicament a drogodependències són: 
• En comptes de parlar “d’estratègies per promoure la prevenció”, parlar “d’estratègies 
per garantir programes de prevenció universal” amb formació per al professorat i els 
pares. La prevenció s’ha d’incloure en els programes de “promoció de la salut”. 
• Millorar la coordinació entre la xarxa de salut mental, la xarxa de drogodependències 
i els serveis socials, una reivindicació sobre qual s’ha insistit repetidament. 
• Que els programes i serveis de drogues incorporin l’atenció a la globalitat (atenció a 
la família i a l’infant). 
• Desenvolupar indicadors i realitzar auditories que garanteixin que els programes i ser-
veis de drogues incorporen la perspectiva de gènere i l’orientació sexual. 
• Treballar en la implicació del consum de drogues en relacions sexuals desprotegides 
entre homes. 
• Que la Xarxa de Salut Mental i Drogues garanteixi la inclusió i l’abordatge comunitari 
de les addiccions i recuperar els models integrals d’atenció. 
• Utilitzar el Drogotest com una eina de prevenció, no com una eina estigmatitzadora, 
tenint en compte que el resultats que dóna són de presència de substàncies en sang, 
no pas d’estar sota els efectes de substàncies. 
• Fer un treball preventiu comunitari del consum abusiu d’alcohol (intoxicació aguda). 
• Enfortir i fomentar el treball preventiu de riscos en els llocs on es consumeix. I fer una 
anàlisi i seguiment del treball realitzat. 
• Impulsar l’acompanyament entre iguals en totes les fases de la prevenció, formats per 
especialistes (entitats i professionals de la salut). 
• Reduir la sobremedicació amb psicofàrmacs de la població en general, amb especial 
èmfasi en adolescents i altres col·lectius medicats. 
14 CMBS. Informe participatiu dels grups de treball, de la Comissió Permanent i del Plenari 2015-2016 
Sobre el treball comunitari en drogodependències 
• Implicació de la comunitat en l’abordatge de les drogodependències. 
• Les persones usuàries han de poder tenir espais de participació més enllà dels espais 
estrictament terapèutics. 
• Cal treballar des de l’empoderament i l’autonomia. 
Sobre la intervenció amb persones drogodependents en sortir de la presó 
• Garantir la continuïtat dels tractaments. 
• Millorar la coordinació entre els CAS i els serveis penitenciaris per millorar el segui-
ment i l’atenció de les persones amb permisos de penitenciaris. 
• Incorporar el treball que es fa des de presons al Pla de drogues de Barcelona. 
• Reivindicar les mesures alternatives a la presó. 
• Afavorir les intervencions també en les condemnes “curtes”. 
• En les condemnes “llargues”, iniciar les intervencions tan aviat com sigui possible. 
• Augmentar el nombre de places d’atenció a drogodependents en el sistema peniten-
ciari. 
Sobre la proposta de criteris de salut pública per a la regulació dels clubs socials de cànnabis 
en l’àmbit de la Ciutat de Barcelona1 
El grup de treball, en continuïtat amb el treball realitzat el mandat anterior, ha analitzat 
de nou la proposta per tal d’incorporar-hi aspectes que la puguin millorar, en relació 
amb els diferents apartats que contempla: 
• Criteris administratius 
• Criteris d’accés 
• Criteris de consum 
• Criteris estructurals 
Les aportacions més significatives relatives a criteris administratius tenen relació amb 
la inscripció dels clubs socials de cànnabis al Registre d’Associacions. Es proposa que 
la regulació d’aquests clubs no sigui assimilable a la dels clubs privats de fumadors de 
tabac i es posa l’èmfasi en la funció del futur Observatori, que ha d’impulsar un regla-
ment intern de funcionament comú a tots els clubs, per tal de vetllar per la qualitat 
1 Proposta de l’Agència de Salut Pública, procedent del mandat anterior, que recull les aportacions dels grups polítics del man-
dat anterior i les aportacions del grup de treball del Consell, així com el que s’ha treballat en aquest mandat. 
Consideracions i propostes dels grups de treball, curs 2015-2016. Grup de treball Drogodependències 15 
associativa i poder fer el seguiment de la qualitat del servei i les bones pràctiques dels 
clubs. Finalment, es proposa que sigui una recomanació i no una obligació que tots els 
clubs estiguin federats com a mínim en una de les federacions existents. 
Sobre els criteris d’accés, les aportacions més significatives fan referència a les carac-
terístiques del consentiment informat i del protocol d’acollida unificat per a tots els 
clubs, en el sentit que el consentiment informat ha de tenir la informació sobre tot el 
que implica el club i, a més, ha d’incloure un conjunt de preguntes sobre la situació de 
salut, de tipus estàndard, per tal de protegir el club i que la persona sigui responsable 
de tot el que declara. També es recomana fer constar dins el consentiment que si hi ha 
un problema sanitari o derivat del consum, la persona usuària dóna consentiment per 
contactar amb els serveis de salut, tot i respectant la llei de protecció de dades. Sobre 
les Mesures de control i limitació de l’accés exclusivament per a les persones associa-
des al club a la zona de consum i el fet de tenir un espai separat de l’anterior per 
demanda d’informació i per formalitzar tasques administratives, desenvolupar activitats 
socials i divulgatives i de reducció de danys/riscos, es recomana que les activitats 
socials i divulgatives no es facin en aquest espai exterior. En relació amb la limitació 
horària de funcionament dels clubs, es recomana no plantejar una limitació d’hores 
diàries, i establir un horari de les 10 h a les 23 h entre setmana i fins les 12 de la nit 
els caps de setmana, tenint en compte, però, les ordenances generals establertes pels 
diferents districtes, que tenen característiques diferenciades. 
Sobre els criteris de consum, i en relació amb la limitació de la quantitat màxima de 
consum, tant de quantitat com de concentració de THC, es considerà que, atès que no 
es pot limitar per llei la concentració de THC, els clubs posaran a disposició dels asso-
ciats informació de les concentracions de THC, i recomanaran que no siguin superiors 
al 15%. Igualment, sobre la prohibició de venda o comercialització de qualssevol tipus 
de béns o productes consumibles, es recomana prohibir explícitament consumibles 
derivats del cànnabis i considerar que els usuaris puguin cobrir certes necessitats però 
sempre mitjançant consumibles envasats en màquines de vending. 
Finalment, sobre els criteris estructurals, en relació amb la distància mínima entre els 
diferents clubs i entre ells i els centres educatius i espais de concurrència de menors, 
es recomana treballar per limitar les concentracions de clubs més que la distància 
entre clubs. 
La normativa proposada i les aportacions detallades es poden trobar a l’annex d’aquest 
document. 
16 CMBS. Informe participatiu dels grups de treball, de la Comissió Permanent i del Plenari 2015-2016 
Grup de treball 
ENVELLIMENT 
El curs 2015-2016 el grup ha tractat el tema “Participació, entorns amigables i societat digi-
tal”, continuant la línia de reflexió “Les persones grans com a usuàries i consumidores en la 
societat digital”, iniciada el curs anterior. Les primeres sessions es van dedicar a analitzar i 
debatre el PAM i definir propostes relacionades amb l’envelliment i les persones grans en els 
diferents àmbits de treball. 
Les sessions específiques han estat: 
• Aportacions del projecte Vincles i el projecte Radars, a càrrec de Lali Andreu, del projecte 
Vincles, i l’Elisa Sala, del projecte Radars. 
• El cohabitatge en sòl de l’Ajuntament de Barcelona: una proposta d’habitatge social, 
col·laboratiu i sostenible, a càrrec d’Artur Fornés, secretari de la Taula d’Habitatge 
Cooperatiu. 
• L’habitatge col·laboratiu de gent gran a l’Estat espanyol: característiques, desenvolupament 
i impacte psicosocial, a càrrec de Daniel López Gómez, de la Universitat Oberta de 
Catalunya. 
• Les tecnologies en les nostres vides quotidianes. Impactes i preocupacions que susciten, a 
càrrec de Lídia Arroyo, investigadora de l’Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la 
Universitat Oberta de Catalunya. 
Introducció 
La reflexió sobre l’envelliment en un entorn digitalitzat requereix abordar múltiples vessants. Aquesta 
és la perspectiva que vam iniciar el curs passat través de l’anàlisi sobre els entorns actuals, les tecno-
logies i les persones grans i les aplicacions de suport en la cura i en la vida quotidiana. Enguany hem 
continuat i ens hem interessat per l’actualitat de les tecnologies a la vida quotidiana i en diferents esfe-
res de les vides de les persones, parant especial atenció tant als obstacles en la utilització com a les 
estratègies d’apropiació. 
En aquest sentit, convé recordar que entre les persones grans es fan palesos diferents patrons d’ús 
que configuren diversos grups d’usuaris: 
a) les persones no usuàries i usuàries bàsiques que no usen o ho fan puntualment en contextos molt 
específics (per exemple en cursos de formació). 
b) les persones usuàries mitjanes: que usen les TIC de forma instrumental, principalment per comu-
nicar-se amb el seu entorn relacional i per cercar informació. 
c) les persones usuàries avançades: que són similars a la mitjana social, o fins i tot més avançades; 
usen jocs/multimèdia, produeixen continguts, estan a les xarxes socials. Es tracta d’un perfil molt 
minoritari però emergent. Solen ser més joves que els altres tipus i han usat les TIC durant la seva 
vida laboral. 
Consideracions i propostes dels grups de treball, curs 2015-2016. Grup de treball Envelliment 17 
Disposar d’informació sobre els diferents tipus de grup resulta d’utilitat en el disseny i l’organització 
d’accions informatives, formatives i d’orientació i assessorament. 
Quan s’aborden els obstacles es mostra clarament la complexitat de l’exclusió digital entre les persones 
grans. Així, per bé que l’exclusió absoluta ha disminuït, persisteix un volum important de persones 
grans que estan totalment o parcialment allunyades del món digital (aquesta condició es manifesta 
entre les persones de més edat, les dones i les persones amb nivell de formació més baix). 
Simultàniament es manifesta amb força l’anomenada “segona fractura digital”, és a dir, la relativa a la 
capacitat per interactuar amb les TIC. A ambdós aspectes cal afegir un altre fenomen que convé no 
deixar de banda: la inadaptació de les tecnologies a les limitacions sovint presents durant l’envelliment 
pot generar la desvinculació de sectors actualment inclosos. 
Per això, cal que les iniciatives d’inclusió es despleguin en els diferents nivells d’usuaris i parin atenció 
als diferents graus de motivació i de competència tecnològica. Actualment, la formació sol centrar-se 
en programes concrets i no té en compte interessos –o no els estimula–, ni activitats i necessitats con-
textualitzades en la vida quotidiana de les persones grans. 
Els debats d’aquest període reiteren la rellevància de dues conclusions, ja enunciades l’any passat. 
Una, la importància de reconèixer l’elevada heterogeneïtat existent entre les persones grans i l’altra, la 
pertinència de substituir la visió de bretxa digital per una comprensió en termes de procés 
d’inclusió/exclusió com un fenomen dinàmic i multidimensional. 
Amb l’anàlisi dels obstacles en situacions quotidianes es posen de manifest dos factors que intervenen 
a favor de l’exclusió: les noves tecnologies canvien a un ritme molt accelerat i la digitalització s’estén a 
més entorns. Són molts els exemples esmentats pels membres del grup: la compra de bitllets de trans-
port; els robots en les diferents formes; els caixers automàtics i la banca a distància; les gestions amb 
serveis, administracions...; serveis a casa; adaptacions de la llar per facilitar-compensar; seguretat; 
l’autopagament, l’obtenció d’informes de salut... 
En molts dels exemples es posa de manifest que les habilitats requerides arran de la incorporació de 
la tecnologia digital o la modificació dels sistemes de funcionament molt sovint no van acompanyades 
de mesures adequades per facilitar que les persones, entre elles moltes persones grans, puguin adap-
tar-s’hi. 
La manca de claredat en les mesures d’informació adoptades o que el desplegament d’accions infor-
matives i de suport es limiti a un període són dos dels inconvenients citats freqüentment. 
Entorns amigables i societat digital 
Com ja s’ha indicat, enguany hem abordat el tema “Participació, entorns amigables i societat digital” i 
ho hem fet estudiant tres eixos: les relacions socials i comunitàries, i la prevenció de l’aïllament social; 
el disseny i posada en marxa de noves formes d’habitatge, i la coresponsabilitat política i ciutadana. 
El debat sobre els projectes Radars i Vincles ens ha permès reflexionar sobre formes diverses d’abordar 
l’enfortiment de les relacions socials i identificar línies de millora vinculant l’ús de les tecnologies digi-
tals. Per la seva banda, la reflexió sobre noves formes d’habitatge ha posat de relleu els valors on es 
fonamenten les iniciatives de cohabitatge i conèixer quines són les coordenades bàsiques que cal con-
siderar pel que fa al cohabitatge en sòl de l’Ajuntament de Barcelona: una proposta d’habitatge social, 
col·laboratiu i sostenible a la nostra ciutat. 
En el debat sobre aquestes iniciatives hem incorporat una sèrie de preguntes plantejades en la sessió 
dedicada a abordar els impactes i les preocupacions que susciten les tecnologies en les nostres vides 
quotidianes. Com adaptar-se a aquesta nova realitat des de la perspectiva de la gent gran? Com ser 
18 CMBS. Informe participatiu dels grups de treball, de la Comissió Permanent i del Plenari 2015-2016 
subjectes actius i no subjectes pacients de les innovacions tecnològiques? Què es pot fer col·lectiva-
ment i individualment per minimitzar riscos i fer que les tecnologies arribin a tothom? Com s’han d’o-
rientar les polítiques d’inclusió digital i TIC perquè la innovació en aquestes arribi a la gent gran? 
Les reflexions del grup subratllen la importància d’utilitzar la tecnologia per enfortir les relacions socials 
i comunitàries –fent referència principalment al projecte Radars–, considerant especialment la difusió 
que les xarxes socials podrien proporcionar-hi. L’enfortiment es produiria per l’augment del nombre de 
persones coneixedores del projecte, la qual cosa afavoriria tant que augmenti la participació de la ciu-
tadania com estimular la generació d’altres formes de col·laboració i suport entre veïns. 
En una direcció complementària, les reflexions del grup posen de manifest les oportunitats d’informa-
ció sobre projectes o sobre les tecnologies i la vida quotidiana que poden oferir els serveis –com ara el 
servei de Teleassistència, amb el seu programa de càpsules informatives dedicades a temes significa-
tius per a l’autocura i el benestar de les persones grans–, o l’oportunitat d’informació que brinda la rela-
ció personal entre l’equip de professionals que intervenen en l’atenció domiciliària i les persones grans 
o els que intervenen en altres serveis. 
La reflexió sobre el cohabitatge, els valors que expressa i el fet que no respon a un model únic de con-
cebre l’habitatge posa de manifest l’interès d’explorar diferents expressions de lògiques col·laboratives, 
que enguany només hem encetat. Compartir la pròpia casa amb altres persones grans, compartir ser-
veis (per exemple, petit grup de veïns amb el professional d’atenció domiciliària), compartir l’habitatge 
amb un estudiant (com en el Projecte Viure i Conviure, valorat molt positivament per les persones 
implicades), o les petites unitats de vida organitzades per entitats socials on conviuen quatre o cinc 
persones grans amb la intervenció d’un professional al llarg del dia. 
Hi ha unanimitat en la valoració que moltes persones grans limiten l’ús de les tecnologies per la por a 
la inseguretat, que s’expressa especialment envers la realització de gestions a través de la xarxa o res-
pecte a la participació en les xarxes socials. D’acord amb l’experiència de molts dels membres del 
grup, la valoració centrada en els riscos i el desconeixement sobre com fer servir les tecnologies afa-
voreixen el desinterès de moltes persones grans i, en conseqüència, esdevenen un potent obstacle per 
afrontar l’amplitud de les tecnologies en la vida quotidiana; en definitiva, aquestes condicions situen 
les persones grans com a subjectes passius. En aquest sentit, hi ha unanimitat en la visió que la inclu-
sió digital de les persones grans és un objectiu de llarg recorregut que demanarà estratègies canviants 
i un ampli ventall d’actors implicats. La idea estesa que tothom, tard o d’hora, sabrà manegar-se i fer-
les funcionar és un obstacle important perquè impedeix comprendre el fenomen i construir solucions 
adequades i sostenibles. 
El grup ha reflexionat també a propòsit de criteris que haurien de considerar les persones grans, els 
familiars i les empreses de serveis. 
Pel que fa a les persones grans, es plantegen els criteris següents: assumir que, molt sovint, és quel-
com que s’ha après de grans i que les generacions més joves tenen un domini superior; reconèixer 
que s’ha d’aprendre amb l’assaig i error, i que hi ha persones a qui els resulta difícil aplicar aquesta 
forma d’aprenentatge perquè valoren l’error com a fracàs; i, davant d’un problema en l’ús de la tecno-
logia preguntar i aplicar la solució, però no acceptar que els altres ho solucionin: “cal demanar que 
ens expliquin com fer-ho”. 
Pel que fa a les famílies, se subratllen les possibilitats i també les tensions en la relació entre les dife-
rents generacions i es planteja com una oportunitat educativa que afavoreixi, entre d’altres aspectes, 
el reconeixement de les experiències de les persones grans: “tot no comença ara”. 
Pel que fa a les empreses de serveis, es fa especial esment a les companyies de telecomunicació i es for-
mula el criteri que han d’incorporar agents amb formació en el tracte amb persones d’edat avançada. 
Les conclusions i propostes que es presenten a continuació tenen com a fil conductor la millora de les 
condicions d’inclusió digital de les persones grans a Barcelona i presenten estratègies per ampliar l’a-
plicació de la perspectiva digital i per estimular la implicació de diferents actors. 
Consideracions i propostes dels grups de treball, curs 2015-2016. Grup de treball Envelliment 19 
Conclusions i propostes  
El grup defensa la importància de concebre la tecnologia orientada al servei d’una ciu-
tat més amigable amb les persones grans i defensa la pertinència d’adoptar un enfo-
cament global i transversal que connecti les actuacions i fomenti la implicació de dife-
rents àmbits i actors. En aquest sentit, el grup proposa que l’Ajuntament impulsi un 
marc de treball específic, el Compromís de Barcelona per fomentar la tecnologia ami-
gable amb les persones grans, marc obert on s’integrin els diferents tipus d’iniciatives, 
àmbits, institucions i actors. 
En aquest marc es proposa que l’Ajuntament desenvolupi diferents línies d’acció: 
1) Definir estratègies adients per avançar en l’amigabilitat de les tecnologies, eines i 
continguts en l’àmbit intern de l’organització municipal. 
2) Incorporar la perspectiva de l’envelliment i la inclusió tecnològica a escala de ciutat, 
promovent un enfocament orientat a l’empoderament tant en iniciatives amb elevada 
projecció, com el World Mobile Congress, com en una línia continuada de difusió de 
les diferents iniciatives demostratives d’amigabilitat. 
3) Posar en marxa un projecte dirigit als comerços, els establiments i les empreses de 
serveis que els proporcioni eines i orientacions pràctiques per facilitar l’adaptació de 
les persones a les aplicacions tecnològiques –quan s’instal·len o quan es modifi-
quen– i també que ofereixi formes per fer expressiu el reconeixement envers aques-
tes pràctiques d’amigabilitat. 
4) Implicar les associacions –específiques de persones grans i no específiques– i enti-
tats diverses per tal que identifiquin quines situacions en el marc de les seves acti-
vitats poden esdevenir oportunitats per augmentar la informació i les habilitats per a 
l’ús de les tecnologies en la vida quotidiana de les persones grans. 
5) Proposar als centres educatius el desenvolupament de projectes d’Aprenentatge 
Servei amb l’objectiu de millorar la informació i l’ús de les tecnologies en la vida quo-
tidiana per part de les persones grans. 
6) Sistematitzar la informació sobre les activitats formatives en aspectes com els con-
tinguts dels programes, els perfils de persones usuàries, els resultats identificats i les 
observacions dels agents formatius per tal de traçar estratègies de formació dinàmi-
ques per afrontar els canvis tecnològics en nombroses circumstàncies de la vida 
quotidiana i facilitar que les persones grans se’ls facin seus. 
7) Instal·lar accés WiFi als casals municipals per tal de facilitar oportunitats d’utilització 
i incrementar les possibilitats de compartir informacions i experiències. 
20 CMBS. Informe participatiu dels grups de treball, de la Comissió Permanent i del Plenari 2015-2016 
8) Estimular i facilitar les iniciatives on les persones grans actuen com a generadores 
de continguts, promovent-ne la visibilitat. 
9) Utilitzar les xarxes socials per difondre els projectes dirigits a les persones grans. 
10) Fomentar entre els membres del Consell Assessor de Gent Gran, les associacions 
i grups de gent gran de tot tipus d’associacions la utilització de webs, diaris i revis-
tes digitals per difondre les seves veus, col·laborant en la identificació dels obsta-
cles i la definició d’estratègies per fer-hi front, així com en l’intercanvi d’experièn-
cies i la seva difusió i transferència. 
11) Promoure, conjuntament amb les associacions i les organitzacions proveïdores de 
serveis, una línia d’acció aplicada en iniciatives diverses amb l’objectiu d’estimular 
i facilitar que les persones grans tinguin informació sobre les tecnologies en la vida 
quotidiana. Es tracta d’aprofitar les situacions quotidianes de relació, en l’esbarjo, 
la formació o l’atenció i l’acompanyament en les activitats bàsiques o de manteni-
ment de l’entorn. 
12) Impulsar la participació de les persones grans en el disseny d’iniciatives (modifica-
cions en les prestacions, creació de serveis i productes) a través de la promoció i 
difusió d’experiències en les quals les persones grans actuen com a codissenyado-
res; experiències fonamentades en dinàmiques d’empoderament que fan visibles 
el valor dels coneixements i les capacitats de les persones grans. Per iniciar aques-
ta línia d’actuació, el grup de treball proposa un projecte de suport específic al dis-
seny, el desplegament o la difusió de quatre tipus d’experiències, diferents segons 
l’organització que la duu a terme: l’Ajuntament, el sector associatiu, les empreses 
o companyies de serveis, i el sector formatiu tecnològic o no tecnològic. 
Consideracions i propostes dels grups de treball, curs 2015-2016. Grup de treball Envelliment 21 
Grup de treball
FAMÍLIES 
El febrer del 2016 el grup va reflexionar sobre el tema que calia treballar, considerant els 
temes treballats en anys anteriors per aquest grup i per altres grups del Consell i sobre els 
continguts del Pla de famílies 2013-2016. El resultat d’aquesta primera sessió va ser el con-
sens per centrar-se en les competències parentals per a la promoció del benestar relacional 
de la família i per a la prevenció de violències intra o inter. Partim de les competències paren-
tals enteses com un conjunt de capacitats que permeten als pares i mares afrontar d’una 
forma flexible i adaptativa la seva tasca vital de ser pares i mares i que implica tenir present 
les necessitats dels seus fills i filles, els estàndards que són acceptats per la societat, així com 
l’aprofitament de les oportunitats i suports que s’ofereix a la família per desenvolupar aques-
tes capacitats (Rodrigo, Máiquez, Martín i Byrne, 2008)1.  
La primera sessió es va dedicar a les competències parentals per a l’abordatge del bullying 
des de la família, amb la participació de Maria Eulàlia Palau, doctora en Psicologia, pedagoga 
i presidenta de l’Associació Catalana per a la Infància Maltractada, i Lourdes Aramburu, psi-
còloga dels centres de serveis socials d’Horta i el Carmel. 
La següent sessió va ser dedicada a “La parentalidad positiva: competencias parentales 
desde el ciclo vital familiar”, a càrrec de María José Rodrigo, catedràtica de Psicologia 
Evolutiva de l’Educació de la Universitat de La Laguna. 
La darrera sessió, “Tecnologies digitals i dinàmiques sociofamiliars: reptes i oportunitats”, 
estava prevista amb l’Eduard Vaquero Tió, professor de la Universitat de Lleida, però malau-
radament el ponent no va poder assistir i els membres del grup van reflexionar a partir de 
dues conferències de YouTube que ell va indicar: “La societat digital”, de Genís Roca 
[https://www.youtube.com/watch?v=kMXZbDT5vm0] i “Educación y nativos digitales”, de 
Juan García [https://www.youtube.com/watch?v=4XFpguuH40Q]. 
A part de les sessions específiques, el grup també ha treballat conjuntament amb el grup 
Igualtat d’oportunitats en la infància les aportacions al PAM 2016-2019. Els membres del 
grup també han estat convidats a la sessió “Pobresa amb ulls d’infant” del grup Igualtat d’o-
portunitats en la infància. 
1 Rodrigo, M. J.; Máiquez, M. L.; Martín, J. C.; Byrne, S. (2008). Preservación Familiar: un enfoque positivo para la intervención 
con familias. Pirámide. Madrid. 
22 CMBS. Informe participatiu dels grups de treball, de la Comissió Permanent i del Plenari 2015-2016 
Consideracions i propostes  
Competències parentals en l’abordatge de la violència entre iguals (bullying) 
L’assetjament entre iguals és una conducta de maltractament psicològic i/o físic –en el marc 
de l’escola, l’institut o qualsevol altre centre on l’infant o jove faci alguna activitat continuada 
(per exemple, esplai)– d’un infant/adolescent o grup d’infants/adolescents, a un altre de mane-
ra continuada. Ni a l’escola, ni als centres, cap alumne ni ningú ha de patir cap mena d’asset-
jament. Infants, adolescents i adults tenen la mateixa necessitat i dret de respecte. Les propos-
tes van encaminades a promoure el benestar, prevenir, enfortir i combatre tant les situacions 
de bullying, com la soledat que manifesten les famílies i criatures. 
Propostes 
• Oferir i reforçar els programes educatius parentals i orientacions a les famílies per aju-
dar-los a reforçar competències parentals com el foment de l’autoestima, l’afavori-
ment de l’autonomia, l’establiment i reforç del vincle segur, la comunicació afectiva i 
l’escolta activa, i la creació d’entorns de creixement personal i confiança. 
• Ajudar les famílies a comprendre i identificar el cercle de la violència (els agredits es 
poden convertir en agressors i els agressors en agredits) així com a prendre decisions 
per a l’acció. 
• Facilitar espais d’escolta a les famílies, principalment a l’escola i centres educatius, o 
en serveis municipals, que permetin abordar els seus dubtes i neguits entorn al tema. 
• Assegurar l’accés a l’ajuda necessària a les famílies i als infants adolescents per a la 
reparació i resolució de la situació. 
• Promoure el debat a les escoles i centres educatius per repensar les relacions que 
s’estableixen a tots els nivells: alumnes, mestres, i pares i mestres, i millorar-les en 
base a l’enfortiment de la comunicació emocional que activi l’interès per l’altre i la 
seguretat. 
• Enfortir les accions de formació que es fan des dels centres educatius ajudant-los a 
optimitzar aquells comportaments que afavoreixen el creixement de persones i grups, 
i que augmenten la probabilitat de generar una reciprocitat positiva. 
• Millorar la col·laboració, coordinació i cooperació entre els agents que actuen en un 
mateix territori, avançant cap a un model intersectorial que afavoreixi l’atenció i la 
seva qualitat. 
• Realitzar estudis que puguin servir per conèixer millor la problemàtica, ampliar el 
coneixement que posseeixen tots els agents involucrats i introduir millores als centres 
educatius i serveis actuals fomentant la innovació. 
• Identificar bones pràctiques desenvolupades d’àmbit local i d’altres per fer front al 
bullying. 
Consideracions i propostes dels grups de treball, curs 2015-2016. Grup de treball Famílies 23 
Promoció de la parentalitat positiva amb una perspectiva de cicle vital 
Es parteix de la necessitat d’acompanyar les famílies en el desenvolupament de les competèn-
cies parentals per afavorir el benestar i prevenir dinàmiques de violències internes, tenint pre-
sent que les contribucions de la parentalitat positiva són molt valuoses. Segons la REC (2006), 
la parentalitat positiva busca afavorir un comportament dels pares enfocat a assegurar la satis-
facció de les necessitats, el benestar i desenvolupament saludable de l’infant per tal que aquest 
pugui desenvolupar-se el millor possible a la llar, a l’escola, amb els amics i a la comunitat. 
Aquest comportament parental es fonamenta en el reconeixement de l’infant, en la comprensió 
del mateix, en la comunicació oberta i afectiva, i en una educació sense violència que faciliten 
fixar límits, i en definitiva, el desenvolupament de les relacions paternofilials saludables, així com 
l’optimització del potencial de desenvolupament de l’infant1.  
Les propostes van encaminades a introduir bones pràctiques basades en la parentalitat positiva 
per atendre les famílies des dels diferents serveis de la ciutat. 
Propostes 
• Ajudar a incrementar les xarxes de suport social que tenen les famílies per restablir 
el sentit de reciprocitat de l’ajuda i de vàlua personal, especialment en l’exercici de la 
parentalitat dels fills i filles més petits. 
• Reforçar la qualitat dels barris i dels serveis comunitaris dotant-los de serveis i recur-
sos ben coordinats per promoure entorns saludables i protectors per a les famílies, 
especialment pensant en l’exercici de la parentalitat amb fills i filles adolescents ja 
que en aquesta edat estan més oberts a la influència dels contextos que els envolten. 
• Repensar els suports formals per tal de buscar complementar el rol parental en lloc 
de substituir-lo possibilitant la identificació de les fortaleses de les famílies. 
• Analitzar les ajudes que s’ofereixen a les famílies des dels serveis municipals per 
avançar cap a una promoció més capacitadora dels pares que permeti identificar pos-
sibilitats i oportunitats al seu entorn, i millorar les seves capacitats per afrontar situa-
cions per si mateixos tenint en compte les seves metes personals i socials. 
• Instar a possibilitar la participació efectiva de les famílies –pares, mares, fills i filles– 
en els serveis i els processos d’innovació dels mateixos. 
• Estimular la formació dels professionals en l’enfocament de la parentalitat positiva ofe-
rint-los formació i possibilitant el treball continuat en xarxa i de forma intersectorial 
(salut, social, educatiu i judicial). 
• Impulsar diferents serveis, recursos o xarxes de suport de forma coordinada per a 
totes les famílies en l’exercici de la seva parentalitat de forma que promogui les capa-
citats dels infants i adolescents en els diferents contextos i moments evolutius. 
1 Recomanació REC (2006)19 del Comitè de Ministres als Estats Membres sobre polítiques de suport a la parentalitat positiva. 
Consell d’Europa http://www.msssi.gob.es/ssi/familiasInfancia/parentalidadPos2012/docs/informeRecomendacion.pdf 
24 CMBS. Informe participatiu dels grups de treball, de la Comissió Permanent i del Plenari 2015-2016 
• Potenciar estudis aplicats que ajudin a identificar les competències professionals que 
es requereixen per al treball amb famílies, aprofundeixin en la comprensió de l’exer-
cici de la parentalitat positiva, i aportin evidències dels programes utilitzats en la inter-
venció familiar per nodrir les polítiques familiars i les bones pràctiques professionals. 
Les competències parentals i les tecnologies 
Les TIC i les relacions familiars han estat un tema d’interès en el grup de treball però que encara 
requeriran més aprofundiment, especialment per com afecten a les famílies, ja sigui en termes 
d’alfabetització tecnològica, en igualtat d’oportunitats (accés als recursos), en les dinàmiques 
familiars i/o personals i en la gestió positiva de les mateixes. Segons Genís Roca, podem afirmar 
que la tecnologia digital és una tecnologia rellevant que ens ha canviat tant el sistema productiu, 
ha afectat la transmissió dels coneixements i per tant també ha generat canvis en les estructures 
socials. Un gran canvi que –assenyala l’autor– té a veure amb la velocitat en què s’han produït 
aquests canvis. En quatre generacions s’ha passat de només poder accedir a continguts en l’es-
pai públic a generar i publicar continguts en temps real. La societat digital implica un canvi radi-
cal en tots els processos i també en les competències necessàries a escala personal i professio-
nal per saber gestionar la informació i discriminar els continguts. Les competències digitals 
segons Juan García no són innates, s’han d’aprendre. Els joves o els anomenats nadius digitals 
les han d’aprendre també tant com els seus pares per poder-los acompanyar. 
Propostes 
• Organitzar accions per debatre com la societat digital reformula la família prioritzant 
la participació de famílies, així com d’altres agents implicats en l’atenció a la família. 
• Impulsar estratègies i accions per generar espais que permetin tant la connexió a l’es-
pai digital com la desconnexió del mateix per gaudir de les relacions presencials intra-
familiars en el present. 
• Promoure la integració del contingut de les competències digitals en els programes i 
intervencions de competències parentals. 
Consideracions i propostes dels grups de treball, curs 2015-2016. Grup de treball Famílies 25 
Grup de treball
IGUALTAT D’OPORTUNITATS EN LA INFÀNCIA 
El desembre de 2015 vam redefinir el grup, arran de la fusió del grup d’infància del CMBS i de 
la comissió de treball sobre l’impacte de la crisi en la infància. Des de llavors fins al juliol de 
2016 ens hem dedicat principalment a elaborar una agenda de treball prioritzant mesures i 
línies de treball per afavorir la igualtat d’oportunitats en la infància, entre les quals cal destacar 
que hem aprofundit en la renda d’infància de la ciutat. Així mateix, hem participat en el procés 
del Programa d’actuació municipal i del seguiment del Pla municipal per a la infància 2013-
2016 i hem obert dues sessions de debat sobre pobresa i desigualtats en l’etapa 0-17 anys a 
Barcelona; l’una, a partir de la presentació del Baròmetre de la infància, per part de l’Institut 
Infància, i l’altra, a partir de la presentació de les conclusions del seminari Pobresa amb ulls 
d’infants, per part de Jaume Funes. 
Propostes per afavorir la igualtat d’oportunitats en l’etapa vital 0-17 
A partir de la valoració de les més de dues-centes mesures recollides en el document 
Bases per definir estratègies per prevenir i pal·liar l’impacte de la crisi en la infància i 
les seves famílies (2014), tenint en compte la recomanació europea d’invertir en infàn-
cia per trencar les desigualtats, n’hem prioritzat vint a partir de quatre línies estratègi-
ques: 
Millora de les polítiques locals en infància 
1) Racionalitzar els recursos, revisar els serveis saturats i les ràtios de persones 
ateses per professional. Incrementar professionals i analitzar els serveis d’in-
fància a la ciutat, siguin o no municipals. 
2) Millorar la col·laboració, coordinació i cooperació entre els agents socials que 
actuen en un mateix territori, avançant cap a un model de referència, evitant 
la duplicitat de xarxes i afavorint la qualitat en l’atenció. 
3) Recollida de dades que puguin servir per avaluar i introduir millores analitzant 
si els serveis són accessibles i assequibles. 
Accés a recursos econòmics per mantenir unes condicions de vida adequades: ajuts, 
treball i impostos 
4) Establir una renda municipal de suficiència per als infants i adolescents fins 
als 17 anys en situació de vulnerabilitat socioeconòmica. Aquesta ha d’estar 
ben definida i articulada amb altres ajudes per evitar la dispersió, reduir costos 
en els procediments i reduir-ne la gestió. 
26 CMBS. Informe participatiu dels grups de treball, de la Comissió Permanent i del Plenari 2015-2016 
5) Garantir material escolar totalment gratuït i universal. Avançar cap a la gratuï-
tat de llibres i material escolar i, mentrestant, garantir-ho a tots els infants en 
situació de pobresa i amb programes de centres educatius, com la socialitza-
ció o altres, i incloent-hi material electrònic. 
6) Assegurar l’accés al servei de menjador per a tots els infants en situació de 
vulnerabilitat, garantint els casos necessaris del 100% de la beca i tenint en 
compte les dificultats de la jornada compactada a secundària per als serveis 
de menjador i temps educatiu de migdia (mentre s’avança en la mesura 5). 
7) Facilitar beques en activitats de lleure educatiu, culturals i esportives com a 
extraescolars i durant totes les vacances, prioritàriament, per als qui tenen 
necessitats educatives específiques (mentre s’avança en la mesura 5), i revi-
sar tarifació d’equipaments municipals (poliesportius, piscines, etc.) per faci-
litar l’accés a totes les persones de 0 a 17 anys. 
8) Organitzar accions d’inserció laboral prioritzant pares i/o mares amb fills a 
càrrec, ampliant plans d’ocupació i promovent empreses d’inserció. 
Accés a serveis assequibles i de qualitat: habitatge, atenció social, educació i salut 
9) Ampliar el parc públic d’habitatge per al lloguer social i incloure-ho al Pla 
municipal d’habitatge 2014-2020 amb fites concretes i mobilitzant habitatges 
en desús, i fer explícit el criteri de prioritzar l’accés a les famílies amb infants 
i adolescents en situació vulnerable. 
10) Instar i establir acords amb les companyies proveïdores d’energia per evitar 
la pobresa energètica. 
11) Enfortir els espais i projectes d’acompanyament per a famílies amb fills evi-
tant la proliferació de serveis, simplificant i facilitant l’orientació en l’accés als 
recursos, i clarificant referents i circuits. 
12) Prioritzar la intervenció primerenca i la prevenció en l’etapa 0-3 anys des de 
la detecció durant l’embaràs, diversificar i ampliar serveis familiars de prime-
ra infància i reforçar escoles bressol municipals en clau d’afavorir la igualtat 
d’oportunitats. 
13) Garantir que joves de 16-18 anys i mares adolescents no quedin exclosos de 
programes formatius i d’inserció sociolaboral. Ampliar els criteris de garantia 
juvenil per evitar l’exclusió per motius administratius; reforçar l’acompanya-
ment i orientació, i dotar de continuïtat i repensar els programes de formació 
inicial (antics PQPI). 
Consideracions i propostes dels grups de treball, curs 2015-2016. 27 
Grup de treball Igualtat d’oportunitats en la infància 
14) Assegurar l’alimentació adequada amb diferents estratègies durant tot l’any i 
implicant els diversos serveis (pediatria, escola, instituts, famílies...). 
Dimensionar bé el problema, impulsar estratègies integrals i no merament 
assistencialistes i avaluar-les. 
15) Reforçar l’atenció i la promoció de la salut d’infants i adolescents, ampliant 
la cartera de serveis de salut, especialment bucodental i dèficits sensorials 
(ulleres, audiòfons...), i els serveis de salut mental, sobretot per a adoles-
cents, sense deixar d’impulsar la promoció de la salut comunitària. 
16) Lluitar contra el fracàs escolar, donant suport als centres amb més comple-
xitat, reduint ràtios i amb recursos específics, revisant horaris compactats a 
secundària, ampliant programes Èxit i coordinant accions educatives dels 
territoris. 
17) Reforçar i ampliar els centres oberts amb criteris territorials i de necessitat, i 
explorar l’ús de centres d’ensenyament a les tardes i durant vacances com a 
centres oberts, i enfortir el treball amb famílies. 
El dret dels infants a participar en la vida social i comunitària 
18) Potenciar la formació, processos i mecanismes per fer efectiu el dret a la par-
ticipació d’infants i adolescents entre professionals i als serveis, en especial de 
l’Administració. Donar rellevància i concretar en tots els espais on són pre-
sents processos per incorporar les seves visions i mecanismes perquè els 
infants parlin i els adults els escoltem i revisem pràctiques professionals i orga-
nització dels serveis per tal que siguin més adequats als infants i adolescents. 
19) Impulsar de manera coordinada i sistemàtica estratègies de participació. 
Promoure la coordinació entre espais, projectes i experiències mitjançant, 
entre d’altres, el rol actiu de la Xarxa dels drets dels infants, i afavorir, entre 
d’altres, espais de decisió de les entitats socials. 
20) Facilitar pràctiques d’autonomia i presa de decisions a través de la corespon-
sabilitat d’infants i adolescents per tal que siguin protagonistes actius dels 
seus processos, en tots els espais de quotidianitat i en la governança de la 
ciutat. 
Propostes específiques en relació amb la política de rendes i infància 
Consideracions 
1. Valorem molt satisfactòriament que s’hagi posat en marxa i anat introduint millores 
en la implementació del Fons d’ajuts 0-16 de Barcelona a partir d’una proposta feta 
28 CMBS. Informe participatiu dels grups de treball, de la Comissió Permanent i del Plenari 2015-2016 
per la comissió de treball sobre l’impacte de la crisi en la infància del CMBS del 2014 
en la línia de la recomanació de la Comissió Europea Invertir en infància: trencar el 
cicle de les desigualtats (2013/112): 
“Establir una renda municipal de suficiència per als infants fins als 17 anys en 
situació de vulnerabilitat socioeconòmica on el titular és el ciutadà menor d’edat, 
si bé els seus pares o tutors legals en gestionin el cobrament i ús. Qui genera el 
dret subjectiu és l’infant, al qual l’Administració pública té l’obligació de propor-
cionar suport i assistència material per fer efectiu el seu dret a un nivell de vida 
adequat (art. 27 de la Convenció Drets de l’Infant).” 
Aquesta proposta es va recollir al document Bases per definir estratègies per preve-
nir i pal·liar l’impacte de la crisi en la infància i les seves famílies, i la seva concreció 
es va plantejar en el marc de les negociacions per als pressupostos municipals per 
al 2015. La mesura es va implementar durant la primavera de 2015 com a Fons d’in-
fància per cobrir alimentació, roba i material escolar amb un ajut mensual de 100 €
per a infants dels 3 als 16 anys mitjançant la targeta moneder Barcelona Solidària. 
La gestió via Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) ha estat molt complicada, 
atès que els ajuntaments no tenen competències per a garantia de rendes, sinó per 
a ajuts d’emergència social vinculats a informes de serveis socials. Per aquest motiu, 
i pel curt espai de temps entre l’anunci i la posada en marxa, es va optar per partir 
dels beneficiaris de beques menjador. L’import inicial de 9,2 milions d’euros es va 
ampliar el juliol de 2015 (amb el nou govern municipal) fins a 11 milions d’euros i 
es va arribar a 11.000 infants i adolescents. 
En l’edició del Fons d’infància s’ha realitzat via convocatòria (oberta juny 2016) els 
criteris de la qual són infants dels 0 als 16 anys (en lloc de 3-16), nivell de renda, 
empadronament a Barcelona i valoració social. Altres millores introduïdes són el 
pror rateig (en lloc de retroactivitat) i una targeta per família amb l’import de tots els 
fills i filles (en lloc d’una per a cada infant). 
2. Considerem que qualsevol plantejament sobre política de rendes i suports econò-
mics cal emmarcar-lo en el dèficit històric de suports en la protecció social a famílies 
i infants que hi ha a Catalunya i Espanya: mentre la mitjana de la UE és del 2,2% 
del PIB, a Espanya és d’un 1,4% i a Catalunya un 0,9%. En 21 dels 28 països euro-
peus hi ha prestacions econòmiques com a suport a la criança dels fills i filles (molts 
fins als 18 anys). En un debat sobre garantia de rendes cal tenir en compte que és 
als països europeus amb menys inversió en protecció social en famílies amb infants 
on hi ha més pobresa infantil. 
3. Cal explicar millor socialment la importància que les famílies tinguin garantits recur-
sos econòmics suficients per a la criança i el bon desenvolupament dels seus fills i 
filles no des de l’assistencialisme, sinó des dels dret a un nivell de vida adequat i a 
l’obligació de les administracions a donar suport a les famílies perquè puguin fer de 
famílies per als seus fills i filles infants i adolescents. 
Consideracions i propostes dels grups de treball, curs 2015-2016. 29 
Grup de treball Igualtat d’oportunitats en la infància 
4. Cal recordar que és un fons que parteix d’una premissa d’empoderament de les famí-
lies i de les seves capacitats parentals, i que vol reforçar la prioritat social de la criança 
d’infants i adolescents. Malauradament moltes famílies no han entès el que se’ls ofe-
ria, la seva intencionalitat, els perquè ni tenen clara la seva continuïtat. Algunes enti-
tats destaquen que les famílies amb aquest ajut mostraven altres preocupacions en 
les converses perquè les necessitats més bàsiques ja quedaven cobertes. 
5. Malauradament hi ha un punt de partida que sol ser fiscalitzador i de jutjar les per-
sones en situació de pobresa amb molta lleugeresa, tot posant en dubte els usos dels 
recursos econòmics. Al voltant d’un 80% de les targetes analitzades es considera 
que s’han utilitzat segons les condicions previstes, si bé en l’imaginari social sembla-
ria que la picaresca és més gran i es generalitza l’anècdota de casos concrets. 
Millores pendents 
• Cobrir infants i adolescents com a ciutadans amb drets específics i protecció espe-
cials i, per tant, fins als 18 anys i no només fins als 16. 
• Ampliar els codis de la Classificació Nacional d’Activitats Econòmiques (CNAE) de la 
targeta Barcelona Solidària perquè més enllà de l’alimentació, roba, calçat o material 
escolar incloguin altres productes bàsics en la infància i adolescència (higiene, llibres 
de text...), així com la possibilitat de cobrir activitats educatives, de lleure o culturals. 
• Analitzar la situació dels joves més grans de 16 anys en situacions especials com dis-
capacitats, així com les dones embarassades i, per doble motiu, els casos específics 
d’adolescents embarassades. 
• Col·laborar amb entitats en la gestió de recursos com el Fons d’infància, entenent que 
hi ha d’haver el criteri tècnic d’un/a treballador/a social i s’han de facilitar les transi-
cions i la detecció de casos, ja que per a moltes famílies el seu primer punt d’accés 
no són els serveis socials, sinó les entitats, i que Barcelona aposta per la col·laboració 
municipal i el Tercer Sector. 
En relació amb una política de rendes per garantir el dret d’infants i adolescents a un nivell 
de vida adequat 
6. Recuperar el sentit inicial de la proposta de la comissió del CMBS que no era de 
cobertura de necessitats bàsiques finalistes, sinó un canvi de model i avançar per 
assegurar rendes suficients a les famílies amb infants i adolescents com a drets sub-
jectius a un nivell de vida adequat on aquestes persones de 0 als 17 anys són les 
titulars de drets i ajuts. 
7. Avançar cap a una coherència global més gran i una integració dels diversos ajuts eco-
nòmics municipals, en especial perquè com que s’acaben resolent com a ajuts d’e-
mergència social, el seu disseny i implementació no responen a una visió de conjunt. 
30 CMBS. Informe participatiu dels grups de treball, de la Comissió Permanent i del Plenari 2015-2016 
8. Diverses entitats socials han presentat en els darrers anys propostes de mesures 
concretes sobre polítiques de rendes i infància amb molts punts en comú i amb 
alguna diferència; en especial, sobre la titularitat del subjecte (l’infant versus l’adult 
o la família) i la cobertura (cert topall de renda considerada situació de pobresa ver-
sus universal). Algunes de les propostes (les de FEDAIA i d’UNICEF) feien una esti-
mació dels costos de la mesura i també de la seva capacitat de reduir les taxes de 
pobresa monetària en l’àmbit de Catalunya. 
• FEDAIA, Prestació econòmica universal per a la criança 
[http://www.fedaia.org/sites/fedaia/files/uploads/informe_peuc_fedaia.pdf] 
• UNICEF Comitè Catalunya: Prestació per a famílies amb infants en situació de 
pobresa [https://www.unicef.es/sites/www.unicef.es/files/docs-mesures_ 
pobresa_infantil_prestacio.pdf] 
• PINCAT: Prestació econòmica garantida per a les famílies amb infants a 
càrrec, en què l’infant sigui el titular del dret, i que possibiliti cobrir les 
necessitats bàsiques [http://www.tercersector.cat/sites/www.tercersector.cat/ 
files/propostes_infancia_municipals.pdf] 
• Taula del Tercer Sector: Compactar la diversitat d’ajuts i prestacions socials 
existents i consolidar la nova renda infantil per a famílies pobres 
[http://www.tercersector.cat/noticies/els-partits-fan-seves-les-propostes-de-la-
taula-del-tercer-sector-al-24m] prestació per a famílies amb infants a càrrec 
[http://www.tercersector.cat/sites/www.tercersector.cat/files/dossier_eleccions_ 
generals_20d_taula_tercer_sector_0.pdf] 
• Consell Assessor de Polítiques Socials i Familiars de Catalunya: calen 
prestacions i ajuts, com pot ser una renda mínima vital, que garanteixi els 
recursos bàsics suficients per al sosteniment de les unitats familiars amb fills 
a càrrec [http://www.tercersector.cat/sites/www.tercersector.cat/files/ 
28.10.2013_informa_malnutricio_infantil_capsif.pdf] 
9. Cal instar la Generalitat perquè dugui a terme les mesures aprovades pel Parlament 
i avanci cap a la renda garantida de ciutadania d’abast català i que en la seva imple-
mentació progressiva prioritzi les famílies amb menors d’edat a càrrec o amb perso-
nes amb dependència sense ingressos (per malaltia, discapacitat, etc.). En aquesta 
mateixa direcció el Parlament ha aprovat recentment una proposició de llei de modi-
ficació de la Llei 18/2003, de suport a les famílies, per establir una prestació econò-
mica per a infants i joves a càrrec menors de divuit anys, i la Comissió d’Infància ini-
ciarà properament el treball parlamentari. 
Consideracions i propostes dels grups de treball, curs 2015-2016. 31 
Grup de treball Igualtat d’oportunitats en la infància 
Altres propostes 
10. Esperem que es presenti públicament l’avaluació del Fons d’infància feta per conèi-
xer quin ha estat l’impacte social de la mesura i la seva cobertura i assoliment d’ob-
jectius, així com per contribuir al debat públic sobre recursos suficients a les famí-
lies amb infants i adolescents. 
11. Esperem que, en el marc del procés de definició d’un ajut municipal, es constitueixi 
una comissió tècnica per treballar en clau d’infància sobre la seva concreció (serà 
un ajut ciutadà 0-99 anys? Un ajut com a família? Amb quin pes en l’accés el fet 
d’haver-hi infants a la llar? Quina ponderació en la quantia?...). I que, en qualsevol 
cas, es tinguin en compte aquestes aportacions. 
32 CMBS. Informe participatiu dels grups de treball, de la Comissió Permanent i del Plenari 2015-2016 
Grup de treball 
SALUT 
El grup de treball Salut ha realitzat durant el curs 2015-2016 sis sessions de treball. Com sol 
ser habitual, ha iniciat el curs amb la presentació de l’Informe de Salut de Barcelona 2014 
en una sessió conjunta amb el grup de treball Drogodependències, la qual cosa ha permès 
identificar els principals problemes de salut a la ciutat, posant especial èmfasi en les desigual-
tats en salut existents en els barris de Barcelona. A més, el grup ha treballat també el PAM 
2016-2019 en una sessió conjunta amb el grup de treball Drogodependències. 
A partir del debat sobre l’Informe de Salut i de les reflexions sobre el PAM, el grup ha establert 
les quatre línies de treball principals durant aquest curs, que són les següents: (1) el impacte 
dels determinants socials sobre les desigualtats en salut, (2) el model d’atenció sanitària, la 
privatització i mercantilització de la salut, i l’anàlisi de l’impacte de les retallades sobre la 
població i els professionals, (3) la participació en el camp de la salut i (4) els problemes de 
salut mental. 
Consideracions i conclusions 
Determinants socials i desigualtats de salut 
Un representant de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) va presentar el nou informe 
“La salut a Barcelona” corresponent a l’any 2014, on per primer cop es detalla i posa de mani-
fest en l’àmbit de cada barri un conjunt d’indicadors socioeconòmics i de salut que descriuen 
les desigualtats existents entre els barris de la ciutat i diversos grups socials. 
Aquest informe mostra com els indicadors de salut no es distribueixen de forma homogènia al 
territori, sinó que són desiguals segons els barris. Això s’ha mostrat de forma detallada a partir 
de l’instrument metodològic Urban HEART (Urban Health Equity Assessment and Response 
Tool) elaborat per l’OMS i l’ASPB, que ha permès identificar i analitzar les desigualtats en salut 
entre persones que viuen en diferents barris de la ciutat a partir d’una sofisticada matriu d’indi-
cadors. El resultat de l’estudi mostra, per als 73 barris de la ciutat de Barcelona, sis indicadors 
relatius als determinants socials de la salut (la situació econòmica, sociodemogràfica, laboral i 
participació política del barri) i sis indicadors de salut (relatius a la mortalitat, la tuberculosi, la 
fecunditat adolescent i els naixements amb baix pes en néixer). Aquestes dades han permès 
obtenir una “fotografia” de les desigualtats entre districtes i barris de la ciutat, mostrant els terri-
toris que concentren els millors i els pitjors resultats. Els 18 barris en pitjor situació es concen-
tren així: 4 són a Ciutat Vella (Raval, Gòtic, Barceloneta, Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera), 
8 a Nou Barris (Turó de la Peira, Can Peguera, Roquetes, Verdum, Trinitat Nova, Torre Baró, 
Ciutat Meridiana i Vallbona), 3 a Sant Andreu (Baró de Viver, Trinitat Vella i Bon Pastor), 1 a Sant 
Martí (Besòs-Maresme), 1 a Sants-Montjuïc (Marina del Prat Vermell) i 1 a Horta-Guinardó (el 
Carmel). D’altra banda, els barris amb millors indicadors es concentren a Sarrià-Sant Gervasi 
(5), Les Corts (3), l’Eixample (3), Gràcia (2) i Sant Martí (2). 
La ciutat de Barcelona té bons indicadors de salut generals, inclosa l’esperança de vida en néi-
xer (EVN) (86,6 anys a les dones i 80,7 als homes), però s’observen notables desigualtats. Hi 
ha barris com Pedralbes o Les Tres Torres que tenen una EVN de 86 o més anys, mentre que 
d’altres com Torre Baró o Can Peguera en tenen poc més de 75 i 78, respectivament. 
Consideracions i propostes dels grups de treball, curs 2015-2016. Grup de treball Salut 33 
El coneixement actual mostra que els problemes col·lectius de salut i les desigualtats no s’origi-
nen fonamentalment per factors relacionats amb l’atzar, la biologia i la genètica, les conductes 
personals de cada individu o els recursos i equipaments sanitaris de la ciutat, sinó, sobretot, 
pels anomenats “determinants socials de la salut”, és a dir, per les circumstàncies i factors 
socials sota els quals la població neix, creix, viu, treballa, envelleix i mor. Entre aquests determi-
nants podem esmentar els ingressos econòmics dels grups socials i territoris, les condicions d’o-
cupació i treball (l’atur, la precarietat laboral, el treball domèstic i de cura), els serveis i equipa-
ments socials disponibles, l’habitatge, l’entorn residencial i el medi ambient, entre d’altres; a 
més, també cal tenir en compte els processos de gentrificació social i la segregació escolar que 
es donen en alguns territoris. Alhora, les desigualtats són el resultat dels determinants socials 
de la inequitat, és a dir, de les diferents oportunitats i recursos als quals les persones poden 
accedir en funció dels anomenats ‘eixos de la desigualtat’ com són el gènere, l’edat, la classe 
social, el país d’origen, l’ètnia i el territori, entre d’altres. 
Les desigualtats socials en salut, és a dir, aquelles diferències en salut que són injustes i evita-
bles, mostren fortes diferències segons aquests eixos en forma d’un gradient social que afecta 
tota la població i que es posen de manifest de forma molt marcada als barris amb més privació 
econòmica. Aquest fet ha estat també documentat per l’informe de l’ASPB que mostra les des-
igualtats socials entre les poblacions i els barris. Per exemple, la població sense estudis té una 
esperança de vida més baixa (més de 8 anys els homes i més de 7 anys les dones) amb relació 
als qui tenen estudis universitaris, amb un clar augment de les desigualtats entre els anys 2007 
i 2013. D’altra banda, l’índex de renda familiar disponible (2013) del barri de Pedralbes és unes 
6 vegades superior al de barris com la Trinitat Nova o Torre Baró i altres barris de Nou Barris. 
A més, s’ha fet referència a la Mesura de Govern d’Acció Conjunta per la Reducció de les 
Desigualtats Socials en Salut com un primer paquet de mesures per abordar les desigualtats en 
salut a partir de polítiques socials, econòmiques i sanitàries adequades. L’informe assenyala que 
són necessàries polítiques i accions amb una visió integral de la salut, que tinguin en compte 
els determinants socials, els diferents nivells i sectors socials i una participació àmplia, profunda 
i sostenible de la ciutadania. 
Atenció sanitària i mercantilització de la sanitat 
Pel que fa al model d’atenció sanitària i l’impacte de la privatització i mercantilització en l’assis-
tència sanitària pública, s’ha presentat el resultat dels informes realitzats per conèixer els factors 
i mecanismes relacionats amb la mercantilització de la sanitat pública, així com l’estat i evolució 
de les contractacions en l’atenció sanitària pública a Barcelona des de 2009 a 2014. 
Es constata que el model d’atenció sanitària català és molt complex. Així, hi ha una gran frag-
mentació de proveïdors i una elevada complexitat de fórmules de titularitat i gestió, de manera 
que en la provisió d’assistència pública es combinen centres amb models molt diferents, que 
poden ser públics, privats o de col·laboració mixta amb diversos graus de participació de capital 
i interessos privats. L’augment gradual de la convivència publicoprivada al sistema català ha pro-
piciat una sanitat cada cop més mercantilitzada, on els interessos privats tendeixen a generar 
un model inequitatiu que, a més, té un elevat cost econòmic i social, no és prou transparent en 
la gestió econòmica, limita la supervisió i el control públics i facilita la corrupció sanitària, els 
conflictes d’interessos, el tràfic d’influències i les “portes-giratòries”. A Barcelona més del 10% 
dels serveis sanitaris inclosos a la xarxa pública són proveïts per entitats de titularitat privada 
amb afany de lucre. Les entitats i grups que gestionen amb guany privat el pressupost públic 
tenen molt poc control per l’Administració pública i el retiment de comptes que fan, en termes 
econòmics però també de salut, és escàs i incomplet. 
Pel que fa al mapa recent del sistema sanitari a la ciutat, cal esmentar un seguit de trets carac-
terístics. La major part del pressupost sanitari es destina a l’atenció hospitalària, amb un pes 
34 CMBS. Informe participatiu dels grups de treball, de la Comissió Permanent i del Plenari 2015-2016 
que ha anat en augment en detriment de l’atenció primària i altres nivells assistencials. Les polí-
tiques econòmiques “d’austeritat” dels darrers anys han enfortit aquest model. S’han produït 
tancaments de llits i quiròfans, restriccions dels horaris dels centres d’atenció primària, reducció 
de plantilles i de serveis. La progressiva degradació del sistema sanitari públic ha permès justi-
ficar la derivació d’usuaris a entitats privades, l’augment de la concertació amb centres amb 
afany de lucre, la integració d’activitat privada dins mateix dels centres públics i, en definitiva, 
la perpetuació d’un model sanitari mercantilitzat, on s’ha virat l’atenció de la ciutadania cap a la 
defensa d’un model públic, basat en l’atenció primària i hospitalària, mentre es continua treba-
llant en la privatització del nivell sociosanitari. L’impacte de les retallades en l’atenció primària 
durant la crisi ha estat gran, la qual cosa ha tingut una forta repercussió sobre la ciutadania i el 
propi sistema de salut, amb el trencament de la cultura de l’atenció integral i al llarg de la vida 
per part dels professionals de salut que s’han incorporat al sistema en els anys de crisi i on 
sobretot als darrers anys, l’atenció primària ha patit la retallada de recursos més gran. 
L’actual model sanitari es basa en la creixent especialització de les disciplines sanitàries, que fa 
que els professionals de salut tractin massa sovint els pacients de forma fragmentada, la qual 
cosa tendeix a despersonalitzar i deshumanitzar l’atenció al pacient. Una atenció centrada en la 
persona implica veure el pacient com una persona que requereix una valoració global i una 
atenció integral. Una visió holística del pacient permetrà atendre molt millor les seves necessi-
tats reals, derivar menys visites a metges especialistes i reduir així les llistes d’espera en els hos-
pitals. 
La sobrecàrrega de treball de molts professionals sanitaris repercuteix sobretot en el sistema 
sanitari, per la qual cosa cal fer molts esforços per “cuidar els professionals”. Un professional 
descontent en el seu lloc de treball implica pitjor qualitat en l’atenció al pacient i això deriva en 
un malestar global tant per al pacient com per al professional. A més, la manca de temps per 
atendre el pacient provoca que, en cas de dubte, es derivi el pacient a un especialista o se l’hi 
demanin proves costoses i innecessàries; mentre que amb més temps per poder fer una bona 
exploració i un bon diagnòstic hagués estalviat temps i diners, amb una millora substancial en 
la qualitat assistencial. 
Processos de participació en la salut i la sanitat 
S’ha considerat que no hi ha una adequació entre el model sanitari i el model de participació 
de la ciutadania i de la població atesa. La participació s’hauria de concebre com una part central 
de l’estructura i gestió del sistema de salut. En relació amb la participació de la ciutadania en la 
sanitat com una manera d’incidir, prendre part i coresponsabilitzar-se del model de salut s’ha 
mostrat que hi ha moltes maneres de participar: en associacions d’ajuda mútua, en el volunta-
riat de les associacions, en la coproducció de polítiques de salut en òrgans específics, en els 
programes i accions comunitaris, mitjançant els canals formals de queixes i reclamacions, o en 
espais formals de participació tant d’experts com en els adreçats a la ciutadania. 
La participació ciutadana és un dret de la ciutadania i l’Ajuntament ha de garantir i impulsar 
aquest dret assegurant espais de participació adequats i suficients que permetin informar, escol-
tar, debatre, proposar, retre comptes i vetllar per la qualitat d’aquesta participació. La participació 
reforça les polítiques de govern i el control de les persones sobre els factors que afecten la seva 
pròpia salut i és un instrument necessari enfront de l’enfocament tecnocràtic de dalt a baix. 
A Barcelona ha estat molt important el desplegament dels consells de salut dels districtes, que 
va ser una aposta municipal aprofitant el desplegament dels òrgans de participació ciutadana, 
fet que a altres municipis de Catalunya no s’ha donat. Perquè els consells de salut siguin més 
efectius cal un nou model a Barcelona, amb definició clara dels lligams amb altres organismes 
municipals i les seves competències, ampliant els temes de salut tractats (per exemple, la salut 
pública, els determinants socials, les desigualtats, i la integració social i sanitària) i sent un ins-
trument per la transparència en el funcionament i retiment de comptes del sistema sanitari. 
Consideracions i propostes dels grups de treball, curs 2015-2016. Grup de treball Salut 35 
Analitzant l’estructura actual dels consells de participació, s’ha de considerar des del Consell de 
Salut de Ciutat del Consorci Sanitari de Barcelona, passant pels consells de salut dels districtes, 
fins a les comissions de salut de centres sanitaris. El desplegament dels consells de salut pre-
vistos a la llei no s’ha concretat. Cal pensar en la composició dels diferents nivells de participa-
ció. És especialment important pensar en les funcions de les comissions de centres i la manera 
com aquests s’organitzen. 
Salut mental 
Pel que fa a aquest tema, s’ha presentat la metodologia emprada per a l’elaboració del Pla de 
salut mental de Barcelona, basada en una estratègia compartida de ciutat per a la promoció de 
la salut mental, la prevenció i l’atenció dels problemes i malalties mentals. S’ha fet un procés 
participatiu molt ampli des del mes de gener de 2016 i s’ha presentat la proposta del Pla durant 
el mes de juliol de 2016. 
S’ha elaborat un primer document FDP (fets, desafiaments, propostes) amb les aportacions de 
les persones entrevistades i dels professionals, que és el punt de partida per a l’elaboració del 
Pla. Aquest Pla defineix quatre línies estratègiques que posen l’accent en la promoció i la pre-
venció en base als determinants socials; l’accés als serveis d’atenció; els drets de les persones 
amb malaltia mental, i la governança. 
Cal destacar i felicitar-se per la realització d’un abordatge global de la salut mental i amb un 
enfocament des de la promoció i la prevenció i no tan sols des de la malaltia. Es remarca que 
és la primera vegada que existeix un pla d’aquestes característiques a la ciutat, així com el con-
sens a l’hora de definir la visió, les prioritats i les línies estratègiques. També es destaca que es 
contempli la infància, l’adolescència i la joventut com a sectors poblacionals prioritaris per a l’a-
bordatge de la salut mental a la ciutat, i des d’una perspectiva preventiva. Finalment, es posa 
èmfasi en la incidència que s’ha de fer en el sistema educatiu, d’ocupació i d’habitatge i la 
necessària formació dels professionals. 
Propostes i recomanacions 
Les principals propostes i recomanacions sobre els temes treballats durant el curs 
s’han agrupat segons les quatre línies de treball, tot i que cal remarcar que moltes d’e-
lles tenen un caràcter transversal. 
Incidir en els determinants socials per reduir les desigualtats en salut 
• Reduir les desigualtats socials en salut és un objectiu general de gran importància 
que ha de ser una prioritat central per a l’Ajuntament de Barcelona. Les desigualtats 
són un element transversal que cal tenir present en qualsevol acció de salut pública 
i sanitària, però també a totes les polítiques públiques en el que s’ha anomenat “salut 
en totes les polítiques”. En especial, cal contemplar aquelles accions que tenen més 
incidència en la desigualtat, la pobresa i la privació material que pateixen els barris i 
els grups socials més vulnerables (per exemple, persones aturades, persones sense 
llar, persones drogodependents, joves, gent gran, dones, persones immigrants i, 
sobretot, les persones que tenen alhora més d’una d’aquestes característiques) i apli-
36 CMBS. Informe participatiu dels grups de treball, de la Comissió Permanent i del Plenari 2015-2016 
car criteris d’universalisme proporcional (polítiques per al conjunt de la població amb 
un esforç creixent cap als grups i persones amb més necessitats i desavantatges). 
• Un dels determinants socials fonamentals sobre els quals cal incidir és el que té a 
veure amb les condicions d’ocupació i els processos laborals, com són l’atur, la pre-
carietat laboral i les millores en la qualitat del treball, i en especial en els barris i 
col·lectius més vulnerables. 
• La manca d’accés a un habitatge digne és també un problema de la màxima impor-
tància al qual cal fer front. Cal també continuar impulsant els ajuts contra la pobresa 
energètica per poder garantir l’accés a un habitatge amb les condicions adients. 
• Restaurar l’equitat en l’accés, atenent especialment els problemes que continua 
havent-hi en alguns centres per accedir a la targeta sanitària o atenció urgent, i faci-
litar l’empadronament a persones sense llar i/o agilitzar l’assignació de domicilis. En 
aquest sentit cal garantir la universalització de l’assistència sanitària a partir de l’em-
padronament, cosa que implica derogar la Llei 21/2010, de 7 de juliol, d’accés a l’as-
sistència sanitària de cobertura pública a càrrec del Servei Català de la Salut. Cal tor-
nar a incloure al sistema totes les persones que viuen al territori, a fi i efecte d’acon-
seguir la restauració de l’accés universal a la sanitat. 
• Cal millorar substancialment l’equitat en l’accés, la coordinació, el finançament i la 
qualitat dels serveis sanitaris i el conjunt de serveis socials de la ciutat, i molt espe-
cialment pel que fa a l’atenció dels col·lectius més vulnerables i el reforç dels recur-
sos de l’atenció primària, especialment en els barris més desfavorits. 
• Cal ampliar centres o espais de lleure on organitzar tallers o accions educatives o de 
conscienciació per a col·lectius específics (salut mental, oci jove, envelliment i vida 
activa...). 
• Cal dotar de recursos la vigilància de malalties i vectors que tendeixen a incrementar-
se pel canvi climàtic (com mosquits, nous insectes, malalties tropicals...). Aquest 
objectiu vincula la vigilància epidemiològica a factors d’origen ambiental i ecosistè-
mic. Cal que tota la ciutat, i especialment la població i els barris més vulnerables, tin-
gui els recursos i capacitats per estar preparada adequadament per fer front al canvi 
climàtic en curs en el planeta. 
• Cal avançar molt marcadament en la sostenibilitat real de la ciutat, dotant-la de més 
espais verds, especialment a la zona del centre, i creant un nou model de sostenibi-
litat energètica i ambiental, amb tot el que té a veure amb una ecologia urbana efi-
cient i equitativa. 
• Alguns exemples específics d’intervencions per millorar l’ecologització de la ciutat 
inclouen la necessitat de densificar el volum de verd urbà als espais públics, amb 
nous projectes de jardins verticals a parets mitgeres i terrats verds, i la conveniència 
de reduir el terra impermeable a la via pública. 
Consideracions i propostes dels grups de treball, curs 2015-2016. Grup de treball Salut 37 
• Cal oferir més oportunitats reals de practicar exercici físic en bones condicions a tots 
els barris, a les places i als llocs públics (per exemple, reforçant el nombre de pro-
jectes de salut als parcs urbans). I en especial als barris més desfavorits. 
• Pensar la mobilitat en termes de fer-la sostenible i accessible per a tothom, fomentant 
el transport públic i el bicing gratuïts (o molt accessibles econòmicament). Això recull 
el doble objectiu d’afavorir la qualitat de l’aire i l’activitat física de la població. 
• Pel que fa a l’alimentació saludable, és important empoderar la ciutadania a través 
de la formació i tallers, i també de forma molt destacada garantint l’accés a una ali-
mentació i nutrició saludables i a preus assequibles per a tota la població, en especial 
la que viu en els barris més empobrits. 
Atenció sanitària i mercantilització de la sanitat 
• Cal repensar el model d’atenció social i sanitària tenint en compte els escenaris 
socials, demogràfics i tecnològics cap on anem, molt condicionats per la migració, 
l’envelliment de la població, la cronificació de malalties i l’aparició de noves tecnolo-
gies sanitàries. En aquest sentit, cal preveure les necessitats d’atenció i preventives 
de la ciutat per als propers anys. 
• Cal avançar cap a un model amb més atenció a la comunitat, a la prevenció i l’atenció 
primària i sociosanitària, que hauria de ser la prioritat essencial de l’atenció sanitària, 
augmentant de forma marcada el seu pes en el pressupost sanitari. Un model que 
ha d’estar centrat en l’atenció integral a la persona i en el contínuum de la prevenció 
i de la cura, i que ha de donar resposta a les diferents necessitats de les persones 
ateses davant les actuacions fragmentàries i massa tecnocràtiques que sovint es 
veuen i que no donen continuïtat a una visió sociosanitària integral. 
• Cal reforçar l’atenció primària de salut i l’acció comunitària, augmentant les plantilles 
dels professionals de primària i reduir així la pressió assistencial. Això facilitarà una 
atenció de més qualitat i unes condicions de treball més bones per als professionals 
de la salut. Cal millorar també la coordinació entre l’atenció primària i els serveis 
socials d’atenció de salut per tal d’evitar inconsistències i promoure les accions con-
juntes, i cal revertir la tendència de la reducció de recursos en l’atenció primària prio-
ritzant els barris més desfavorits. 
• Cal repensar i redimensionar l’atenció especialitzada (amb una reducció de la pressió 
assistencial, la millora de l’assignació de centres d’acord amb la distribució geogràfi-
ca), fent que hi hagi una racionalització de la medicalització i les tecnologies sanità-
ries i un augment de l’equitat dels recursos disponibles. Es tractaria doncs de fer un 
procés d’atenció més equitatiu, ja que en determinats casos es produeix una exces-
siva medicalització de la salut de les persones, alhora que en d’altres hi ha pacients 
que estan insuficientment atesos. 
• Cal fomentar l’ús de fàrmacs genèrics, i potenciar una educació mèdica i tecnològica 
per als professionals de la salut i per a la població que sigui independent de la indús-
38 CMBS. Informe participatiu dels grups de treball, de la Comissió Permanent i del Plenari 2015-2016 
tria farmacèutica. A més, cal fomentar l’educació de la salut entre la ciutadania amb 
un ús més responsable dels medicaments, oferint cursos de prevenció en salut i cur-
sos d’adherència al tractament, i amb accions que desincentivin la sobremedicació, 
l’autoprescripció i la suspensió de tractaments sense haver-los finalitzat. El sistema 
podria revisar les guies i pautes que porten a medicalitzar franges de població molt 
importants amb beneficis molt discutibles, potser fins i tot perjudicials per a la salut. 
• Cal reivindicar la figura dels professionals de l’atenció primària i apostar per l’atenció 
centrada en la persona. Fugir de la medicalització excessiva o a vegades insuficient i 
de les derivacions innecessàries als especialistes. Lligat amb el punt anterior, un 
model d’atenció centrat en la persona evitaria la polimedicació, moltes vegades inne-
cessària o perillosa, que molts pacients crònics estan patint actualment. A més dels 
beneficis per al pacient, també implicaria una reducció de la despesa farmacèutica. 
A més, el model centrat en la persona hauria de valorar també tota l’educació sani-
tària complementària per tal d’empoderar més els pacients. 
• Cal treballar per la reducció de les llistes d’espera en l’atenció medicoquirúrgica, l’a-
tenció primària, especialitzada i les proves diagnòstiques, contribuint a l’eliminació de 
les barreres d’accés. Cal cobrir les baixes i evitar la sobrecàrrega dels professionals 
del servei sanitari, sobretot dels professionals de primària, ja que són la porta de cri-
bratge dels pacients que sí que requereixen uns serveis mèdics més especialitzats. 
• Cal millorar la relació entre els serveis sanitaris i els socials, molt especialment en l’a-
tenció dels col·lectius més vulnerables. Un exemple és la necessitat de més atenció 
a la salut maternoinfantil, vigilant l’augment de les cesàries i els naixements prema-
turs (té a veure amb els serveis socials?). 
• Cal apostar decididament per la salut comunitària, afavorint que els professionals 
sanitaris surtin dels CAP i puguin integrar-se cada cop més en les intervencions 
comunitàries. Alhora, cal realitzar accions educatives a les escoles de caire preventiu 
i de promoció de la salut. Cal reforçar els programes d’intervenció a les escoles per 
prevenir l’obesitat infantil i potenciar els hàbits saludables des de l’escola. 
• Cal recuperar la figura d’infermeria sanitària escolar, capaç d’atendre els infants i 
adolescents en les escoles i realitzar campanyes de promoció d’estils de vida saluda-
bles per poder prevenir patologies futures. Alhora, cal repensar les polítiques de pro-
moció de la salut i augmentar el compromís vers la salut realitzat per les escoles. 
• Cal millorar la difusió del coneixement sobre els recursos disponibles; per exemple, 
elaborant una guia d’entitats o un catàleg de recursos per a pacients i entitats, o 
també creant un espai virtual reconegut on estigui disponible de forma clara i fàcil 
tota la informació perquè les persones interessades puguin consultar-la. 
• Cal exigir el retiment de comptes de totes les activitats i serveis finançats a través dels 
pressupostos públics, així com també el retiment de resultats en salut i la seva ava-
luació a través d’un sistema d’indicadors adequats, obtinguts de forma independent 
i d’accés obert. Cal posar sota control ciutadà les entitats que ofereixin assistència 
pública a la ciutat. L’Ajuntament ha de promoure l’accés obert i la participació ciuta-
Consideracions i propostes dels grups de treball, curs 2015-2016. Grup de treball Salut 39 
dana amb auditories sanitàries públiques en tots els centres sanitaris i sociosanitaris 
instal·lats a la ciutat que ofereixin algun tipus d’assistència pública. 
• Cal donar preferència a entitats de gestió, titularitat i naturalesa públiques i sense afany 
de lucre, i evitar la renovació dels contractes amb entitats privades amb afany de lucre. 
Cal evitar la privatització, la mercantilització sanitària i l’externalització dels serveis de 
recursos públics per fer guanys privats. Alhora, cal assegurar serveis públics amb més 
qualitat, dotant-los dels recursos econòmics i humans adients. A més, cal que hagi 
incompatibilitat de l’activitat privada en els centres públics (institucionals i professio-
nals). Cal iniciar un procés de reversió de concertacions i contractacions, especialment 
amb els centres amb afany de lucre, i més encara on l’Ajuntament participa majorità-
riament. 
Processos de participació en la salut i la sanitat 
La participació i empoderament de la ciutadania ha de ser una prioritat màxima per 
l’Ajuntament de Barcelona per garantir la diversitat social i, en especial, la representa-
ció dels grups vulnerables i les minories. Això permetrà ampliar la influència ciutadana 
en la presa de decisions i la coresponsabilització amb dirigents polítics: l’elaboració de 
polítiques sanitàries, l’establiment de prioritats i la selecció d’intervencions. 
Cal també entendre la participació com una manera de garantir el seguiment de la qua-
litat assistencial i la satisfacció ciutadana, on la ciutadania (pacients, usuaris, població 
general) actuï com a mecanisme de control i pugui crear espais reals i efectius de par-
ticipació, comptant amb la participació ciutadana i dels professionals vinculats, fent 
propostes de millora. Qualsevol eina que serveixi per millorar o facilitar la participació i 
l’accés a l’empoderament ciutadà en l’àmbit de la salut augmenta la democràcia i és 
una bona inversió social. 
Les persones amb coneixements, capacitat crítica, consciència de la salut (personal i 
col·lectiva) i les seves causes poden cuidar molt millor la seva salut i la de la comunitat. 
Cal invertir tant en espais com en infraestructures, sessions de formació i d’informació 
on el ciutadà no sigui un simple espectador sinó que participi activament i sigui partícip 
en l’elaboració de la formació i conscienciació. 
Cal promoure també la consciència ciutadana individual generant iniciatives que aug-
mentin la solidaritat als barris. Un exemple són les “community kitchens” al Canadà, 
on es reuneixen veïns de barris amb alts índexs de risc d’exclusió social per tal de pre-
parar àpats saludables per als grups més desfavorits fent que siguin ells mateixos qui 
cuinin, i tot això lligat amb sessions de cuina saludable i bons hàbits d’alimentació. 
Cal reflexionar sobre l’estructura actual dels consells de participació, des del Consell de 
Salut de Ciutat (CSB), passant pels consells de salut dels districtes, fins a les comis-
sions de salut de centres sanitaris. Cal pensar en la composició dels diferents nivells de 
40 CMBS. Informe participatiu dels grups de treball, de la Comissió Permanent i del Plenari 2015-2016 
participació i, en especial, en les funcions de les comissions de centres, la participació 
de la ciutadania i la manera d’organitzar-se. Els espais de participació també han d’a-
favorir la interconnexió entre serveis socials i els serveis sanitaris, i la capacitat d’incidir 
en la visió social de la salut. 
Cal també reflexionar sobre la representació i la representativitat (qui representa els que 
no tenen veu). El sistema actual sobrerepresenta les associacions de malalts; que d’altra 
banda es veuen en l’obligació o necessitat d’estar a tots els espais per fer sentir la seva 
veu. Hi ha però, malalties sobrerepresentades i d’altres que no estan representades. 
Els programes i accions de salut comunitària són espais que afavoreixen la formació en 
salut de la ciutadania amb una visió àmplia que va més enllà dels plantejaments bio-
mèdics i hospitalocèntrics, afavorint una visió més global de salut col·lectiva. Com és el 
cas de la iniciativa dels “malalts experts” de Sant Martí que afavoreix l’educació i l’em-
poderament de les persones enfront de les malalties. 
Cal constituir comissions de salut als centres sanitaris (amb usuaris, professionals i la 
direcció de centre) a fi de vetllar pel seu funcionament, definir funcions i reglament, i 
cal augmentar el compromís dels representants municipals d’escoltar, fer seguiment i 
retorn de les demandes i garantir la presència de professionals involucrats en la parti-
cipació i la implicació de la comunitat. Cal impulsar els plans comunitaris i els equips 
de salut comunitària des dels consells per dinamitzar la participació ciutadana en acti-
vitats i programes de salut en els barris. 
Per promoure la participació cal també avançar per proporcionar millors eines de sen-
sibilització i formació en participació per als professionals i les entitats, utilitzar els 
espais físics més adequats que facilitin la participació, fomentar la cultura de participa-
ció entre la ciutadania cercant els millors mètodes i formes de participació i comunica-
ció per aconseguir una participació més efectiva. 
Salut mental 
El Pla de salut mental és considerat com a molt ambiciós, amb una perspectiva global 
de la salut mental, amb moltes mesures i on caldrà gestionar les expectatives que es 
poden generar. 
Entre els elements més importants que destaca el Pla hi ha: reforçar la xarxa de salut 
mental amb més recursos materials i professionals (falten recursos en el sistema d’a-
tenció adreçat a infants i joves); abordar problemes de salut mental relatius a la violèn-
cia masclista i el seu impacte en la salut mental, l’impacte de les condicions laborals 
en la salut mental, l’envelliment i la gent gran, els trastorns alimentaris, l’excés de medi-
calització en relació amb la salut mental, i també grups concrets com són els infants, 
els adolescents i els joves, com també la necessitat que el Pla tingui una perspectiva 
de gènere. 
Consideracions i propostes dels grups de treball, curs 2015-2016. Grup de treball Salut 41 
Respecte a la formació dels professionals, es valora de manera positiva el fet que no 
s’abordi des de la malaltia mental sinó des del malestar o el benestar emocional. Això 
significa que moltes més persones es poden veure implicades, i així entendre millor els 
problemes i intervenir amb un criteri més adient. 
Es proposa també fomentar programes de salut mental per a persones en atur en el 
marc del programa “Salut als Barris”, reforçant-se així els vincles amb el Pla de salut 
mental. 
A l’hora d’abordar la salut mental, destaca la importància de la participació social ja 
sigui amb relació a moviments socials com la PAH, o a altres espais de participació com 
són les entitats o els centres cívics. Es constata, però, que prèviament cal pensar amb 
cura com s’aborda la participació en grups, tallers o entitats, atès que no sempre s’està 
ben preparat per fer-ho. 
És molt important l’avaluació dels programes, així com el seu plantejament, prioritats, 
intervencions, calendari d’implementació i impacte global. 
És important també millorar la coordinació entre la xarxa de salut mental i l’atenció pri-
mària en salut, fomentant sinergies i coherència entre ambdues. 
També cal millorar la integració entre el Pla de salut mental i el Pla d’acció sobre dro-
gues, ja que sovint són problemes que van associats i es poden treballar conjuntament. 
En aquest sentit, en l’àmbit de les drogodependències, s’ha proposat dur a terme l’al-
berg per a persones sense sostre amb problemes de drogoaddicció, partint del consens 
generat davant la dificultat d’acollir persones amb drogodependència en albergs no 
específics, i la creació d’espais esportius gratuïts per als joves, on a través de l’activitat 
esportiva es treballi l’autoestima i la prevenció de drogodependències. 
42 CMBS. Informe participatiu dels grups de treball, de la Comissió Permanent i del Plenari 2015-2016 
Grup de treball 
SENSELLARISME 
Al darrer Plenari es va proposar constituir un nou grup de treball format per persones que 
han passat per situació de carrer i que coneixen bé el circuit d’atenció a les persones sense 
sostre i sense llar de la ciutat. Es va sol·licitar la constitució d’aquest grup al CMBS amb la 
voluntat de passar de considerar les persones sense llar i sense sostre com a objectes de polí-
tiques a considerar-les subjectes polítics, amb coneixement suficient dels processos d’entra-
da i d’exclusió i expulsió dels sistemes d’atenció. 
Des de la seva creació, el grup ha fet cinc sessions de treball. El primer objectiu ha estat par-
ticipar en el procés d’elaboració del Pla d’actuació contra el sensellarisme a Barcelona, un 
pla que es redactarà i es treballarà en diferents àmbits. Després, la tasca del grup serà el 
seguiment de la implementació del Pla i l’aportació dels seus membres al CMBS des de la 
perspectiva de les persones sense llar. 
El grup ha reflexionat sobre aquells aspectes de la xarxa de recursos d’atenció a persones 
sense llar que són susceptibles de millora en un futur pla, a partir de la seva experiència. En 
aquest sentit s’han fet recomanacions generals i també orientades a la diferent tipologia de 
recursos existents, tant per part de l’Ajuntament com de les entitats de la xarxa d’atenció a 
persones sense llar de l’Acord Ciutadà. 
Propostes generals sobre el funcionament de la xarxa d’atenció 
En aquest primer apartat es recullen propostes que fan referència al funcionament 
general del sistema d’atenció, i que incidirien en tots els recursos. 
• Millorar les derivacions a serveis o centres. Es deriva a recursos que no són els 
adients. Per exemple, algunes pensions a les quals es deriven persones són inapro-
piades. 
• Disposar d’un registre únic en el qual es comparteixin les dades de les persones i evi-
tar que amb cada professional s’hagi de repetir de nou la història, garantint en tot 
moment la protecció de les dades sensibles. 
• Resoldre millor el tema de la protecció i control a l’entrada dels centres. Actualment 
la figura de seguretat no juga el paper que caldria. 
• Possibilitat de crear una figura similar a la del defensor del poble que defensi els drets 
de les persones sense llar. 
• Cal fer un primer filtre abans d’entrar als albergs, per discriminar situacions de malal-
ties, salut mental, addiccions, identificar si tenen recursos (pensions…). 
• No limitar el temps d’estada als albergs. No se n’hauria de sortir fins que no estigui 
resolta la situació de la persona. 
Consideracions i propostes dels grups de treball, curs 2015-2016. Grup de treball Sensellarisme 43 
• Oferir propostes de tractament d’alcoholisme a persones que van als albergs de pri-
mera acollida, en col·laboració amb entitats especialitzades. 
• No parlar de figures de tutela; ningú vol ser tutelat, a no ser que tingui una situació 
d’incapacitació. 
• Les persones que estan en situació de carrer, quan aconsegueixen una renda mínima 
d’inserció (RMI), volen un cert grau d’autonomia i que no se’ls indiqui què han de fer 
i com s’han de gastar els diners. 
• Cal fer una intervenció específica per evitar les situacions de maltractament, amena-
ces entre persones usuàries, especialment en el cas de les dones i de les persones 
LGTBI. 
• Actualment s’obliga a identificar-se amb un número i no pel nom de la persona. 
• Als centres de salut, evitar que les persones s’identifiquin com “sense domicili fix”, ja 
que genera un seguit de preguntes i posicionaments que no són desitjables. 
• Medicines gratuïtes per a persones sense llar, atès que la millora de la salut millora 
totes les condicions de benestar de les persones i evita haver de patir per la salut. 
• Possibilitat de disposar de diners en metàl·lic per a petites despeses. 
• Possibilitat de fer esport un cop per setmana. 
• Crear més places als centres per a dones. 
• Recuperar la gestió per part de l’Ajuntament o fer més transparent la gestió. 
• Assegurar un/a treballador/a social tot el dia als albergs, per fer gestions. 
• Prevenció i informació a tota la població. 
• Sensibilització o bonificacions a empresaris que contractin persones sense llar. 
• Possibilitat de rebre un sou o beca per treball o formació que es pugui fer als tallers. 
• Millorar el sistema de control de qualitat per part de l’Administració als centres i a les 
entitats prestadores de serveis: buscar fórmules imaginatives que permetin controls 
més efectius i incorporar les veus de les persones ateses en aquests processos. 
• Buscar solucions imaginatives per evitar que les persones que estan en procés o han 
superat una addicció no es vegin violentades per les situacions de consum d’altres 
persones usuàries, tot garantint el dret de tothom a ser ben atès. 
Relació amb els professionals 
Els professionals que treballen a la xarxa d’atenció a les persones sense llar són fona-
mentals per a les persones usuàries dels serveis, i en aquest sentit, als llarg de les ses-
sions de treball s’han fet moltes propostes vinculades amb la millora del seu treball: 
44 CMBS. Informe participatiu dels grups de treball, de la Comissió Permanent i del Plenari 2015-2016 
• Més continuïtat dels professionals dels centres. No hi ha fàcil accés als 
treballadors/res socials, que canvien contínuament. 
• Que els professionals no siguin de pràctiques. 
• Els referents són gent molt jove, amb les acreditacions acadèmiques necessàries, 
però sense prou experiència per abordar situacions molt complexes de les persones 
acollides als centres i, de vegades, fan intervencions inapropiades. 
• Els psicòlegs han de ser de vegades molt específics. Cal evitar el canvi de suport psi-
cològic cada cop que es canvia de servei. Assegurar-ne la continuïtat. 
• Possibilitat d’incorporar la figura d’un psicòleg clínic que ajudi a discriminar situa-
cions de malaltia mental, que pugui donar suport a professionals i persones usuàries, 
i que pugui intervenir en situacions de maltractament (ha d’estar especialitzat en 
gènere). 
• Tenir un mateix referent de seguiment de cada persona i no un de diferent a cada 
centre. 
• Clarificar millor les funcions de referent, tutor/a i treballador/a social. No haver d’ex-
plicar la història a tothom. 
• Els tallers han de ser portats per professionals (voluntaris o no): sabaters, cuiners… 
• Albergs com a centres de dia: que tots els albergs siguin també centres de dia. 
Centres de primera acollida 
Els centres de primera acollida són els que han comportat un nivell de reflexió i pro-
postes de millora més important. Es destaca que els centres actuals no tenen capacitat 
per tractar les problemàtiques psiquiàtriques, d’addiccions o altres problemàtiques de 
salut i, a més, això col·lapsa els centres. Es detallen a continuació les propostes, que 
contemplen diferents aspectes: 
En relació amb l’accés 
• Atès el temps d’espera per entrar als albergs de primera acollida (cal esperar moltes 
hores fins a les 7 de la tarda), es proposa millorar les condicions físiques per esperar 
fora el recinte (a recer de la pluja, sol, fred…). 
• Dissenyar un sistema que permeti informar els interessats de les places disponibles 
(al matí), i així estalviar l’espera. Possibilitat de desenvolupar una app. 
• Establir comunicació entre els diferents centres per facilitar l’accés a places, utilitzant 
les facilitats de les TIC. 
Consideracions i propostes dels grups de treball, curs 2015-2016. Grup de treball Sensellarisme 45 
En relació amb la saturació dels centres i la manca de places 
• Incrementar les places disponibles en els diferents nivells, atès que són insuficients 
per a la demanda existent. 
• Obrir durant tot l’any els recursos de l’hivern. 
• Habilitar un o dos centres més per tal que no hi hagi gent que es quedi al carrer. 
En relació amb les condicions dels equipaments i la massificació d’alguns equipaments 
• Establir l’aforament dels centres segons els metres quadrats disponibles. 
• Assegurar més d’un metre i mig entre llits. 
• Millorar el rober, l’estat dels banys i dutxes. 
• Possibilitat de carregar els mòbils a les nits, amb un sistema de consigna. 
• Separació dels espais de televisió i de joc. 
• Facilitar espais d’intimitat i tranquil·litat per a qui ho vulgui o necessiti. 
• Crear centres especialitzats i tenir professionals especialitzats que puguin tractar pro-
blemàtiques de salut específiques (malalties psiquiàtriques i altres). 
• Facilitar dutxes diàries per a tothom a tots els albergs (no es pot oferir canvi de roba 
i no una dutxa). 
• Possibilitar que es pugui entrar algun menjar al centre i poder deixar un suc o una 
poma a la nevera. 
• Revisar els serveis de menjador i d’alimentació, que són deficients en alguns dels 
centres. 
• Possibilitar armariets (“taquilles”) externs on es puguin deixar les coses i no carregar-
les tot el dia, inclosos els caps de setmana. 
• Infermeria equipada: que als albergs hi hagi millor dotació de material per a primers 
auxilis. 
Centres de mitjana estada 
Als centres de mitjana estada hi ha congestió per manca de places i costa molt d’entrar 
des dels centres de primera acollida. No tots els centres de mitjana estada són iguals i 
aquestes diferències caldria millorar-les en base als que funcionen millor. De tota 
manera, es demana incorporar alguns dels criteris de funcionament dels centres de 
mitjana estada en els centres de primera acollida. En concret es proposa: 
46 CMBS. Informe participatiu dels grups de treball, de la Comissió Permanent i del Plenari 2015-2016 
• Garantir l’estada en aquests centres fins que les persones estiguin millor i puguin sor-
tir o tenir una alternativa de tipus més estable, i amb una atenció integral (un equip 
integral per mirar de donar solucions als problemes de tipus familiar, laboral, mèdic, 
etc.). La causa fonamental de les dificultats de sortida és la manca de feina. 
• Que tots els centres siguin iguals pel que fa als serveis i formes de gestió. 
• Que els centres de mitjana estada estiguin oberts durant tot el dia. 
• Continuïtat en els recursos que s’hi ofereixen, del tipus que sigui (per exemple el gim-
nàs, salut...). 
• Cal normalitzar la situació de persones que no tenen documentació per tal que 
puguin accedir a algun dels recursos existents on hi ha aquest requeriment. Si no es 
resol aquesta situació de la documentació les persones no poden progressar. 
• Facilitar una targeta de transport per a les persones usuàries per tal que es puguin 
moure i fer gestions a la ciutat. Es proposa estudiar una targeta rosa de tipus social. 
• Els tallers que es fan no són de qualitat suficient o els temes no són els adients per 
a les necessitats de les persones (trobar feina, salut...). Haurien de ser impartits per 
professionals, no relacionats amb les funcions dels educadors/res; i que aquests pro-
fessionals puguin assegurar un èxit del taller relativament alt. 
• Millorar la “cara”, la imatge dels albergs per a les persones que s’estan al carrer, de 
manera que siguin més atractius i la gent que s’està al carrer vegi la proposta de sortir 
del carrer més atractiva. 
• Fer una publicació o similar, on es vegi reflectit el rendiment i els resultats de cada 
centre, creant una mena de rànquing on es pugin comparar els rendiments de cada 
centre mitjançant algun tipus d’indicadors que siguin fàcils de contrastar. Per exem-
ple: persones que han aconseguit autonomia, una feina, una sortida, etc. 
Centres de dia 
Es considera que hi ha massa heterogeneïtat entre els centres, tant pel que fa a les 
prestacions com a les normes, i no es pot saber on es pot anar i què fer-hi. Es troba a 
faltar dinamització dels espais, que es facin tallers útils, i una atenció més personalit-
zada; i es destaca el fet que els educadors i educadores estan “molt tancats als seus 
despatxos”. En conseqüència es proposa: 
• Que tots els albergs funcionin amb centres de dia, oberts a tothom. Amb activitats al 
llarg de tot el dia. Es demana poder estar als albergs durant el dia encara que no hi 
hagi activitat de taller. 
• Serveis i atencions més homogènies a tots els centres. 
• Organitzar activitats o tallers més útils, de profit (per trobar feina, cuina...). 
Consideracions i propostes dels grups de treball, curs 2015-2016. Grup de treball Sensellarisme 47 
• Cal més treball personalitzat, motivació i pujar l’autoestima. 
• Més flexibilitat amb les normes de funcionament, segons les necessitats de les per-
sones i dels objectius (en relació amb el servei de dutxa; el servei de rober si es 
necessita roba per a una entrevista de feina; intimitat i suport per triar roba per a una 
entrevista; amb les bosses i motxilles, excepcions justificades en horaris de sopar, 
etc.). Actualment es valora que les normes són molt rígides. 
• Més armariets (“taquilles”), consigna d’equipatge o custòdia d’equipatge durant el dia, 
per poder deixar les coses si s’ha d’anar a una entrevista de feina, al metge o a fer algu-
na gestió. 
• Que a l’hivern els centres de dia tanquin una mica més tard (19.30 h en lloc de 19 
h), perquè als albergs no es pot entrar fins a les 20 h i “queda temps mort” que amb 
mal temps es fa molt llarg. 
• Més ordinadors i accés a telèfon. 
• Més suport i informació per part dels educadors/res pel que fa a les gestions. No cal 
servei de treball social però si assessorament. Més atenció personalitzada i motivació. 
• Possibilitat de vincular els centres de dia amb les possibilitats de seguir fent esport 
quan se surt del centre. 
• Que les persones que s’estan en habitacions de pensions puguin accedir als tallers. 
Habitatge i pisos d’inclusió 
La problemàtica del sensellarisme està molt vinculada a la manca d’habitatge i al fet 
que moltes persones han perdut el seu habitatge. I, a la vegada, l’habitatge és part 
important de la solució. La reflexió sobre aquesta situació es va fer conjuntament amb 
responsables de la Gerència d’Habitatge, per tal de conèixer els recursos i estratègies 
existents. Les propostes que es van fer són les següents: 
• En general, cal disposar de més informació sobre habitatge, condicions per accedir 
a pisos de protecció oficial, telèfon informatiu o llocs on adreçar-se. 
• Controlar el bon ús de l’habitatge. 
• Realitzar un cens d’habitatges buits. 
• Demanar una dotació de pisos per adjudicar a persones sense llar, dins el conjunt de 
necessitats i col·lectius de la ciutat. 
• Estudiar alternatives com càmpings o bungalows. 
• En relació amb les habitacions de lloguer, una opció molt estesa com a sortida per a 
persones sense llar, es va proposar: 
– Buscar una situació legal per a les habitacions de lloguer. 
48 CMBS. Informe participatiu dels grups de treball, de la Comissió Permanent i del Plenari 2015-2016 
– Estudiar si es pot crear una plataforma sobre un sistema de lloguer compartit. 
– Analitzar quins drets tenen les persones que lloguen una habitació, què poden 
exigir i què no, i on es poden assessorar. 
– Valorar si els serveis socials poden donar suport un cop una persona troba una 
habitació de forma autònoma, i no només siguin els serveis socials que bus-
quen l’habitació. 
• Veure si es pot evitar posar a la documentació d’una persona atesa a la xarxa de 
recursos la condició “sense domicili fix”, que genera problemes. 
• Pel que fa a pisos d’inclusió, es proposa que els residents dels pisos d’inclusió han 
de tenir les mateixes responsabilitats que quan estan als albergs (recerca de feina, 
activitats, etc.). Els referents han de fer el seguiment d’aquests compromisos. 
Consideracions i propostes dels grups de treball, curs 2015-2016. Grup de treball Sensellarisme 49 
Aportacions i recomanacions 
estratègiques de la Comissió Permanent 
al projecte Impulsem! 
Un procés de reflexió i acció sobre els centres de serveis socials 
El projecte Impulsem! Un procés de reflexió i acció sobre els centres de serveis socials (CSS) 
de Barcelona és una iniciativa de l’Institut Municipal de Serveis Socials de l’Ajuntament de 
Barcelona que va començar al gener del 2016 amb la voluntat de dotar l’atenció social bàsica 
de la ciutat d’un nou marc orientador i referencial àmpliament compartit, per fer front als 
importants reptes i desafiaments plantejats de la ciutat. 
Aquest projecte és un procés participatiu en tres dimensions: 1) interna (amb professionals), 
2) ciutadana (persones ateses) i 3) externa (òrgans consultius, entitats, moviments socials, 
entre altres). És en aquesta última dimensió, l’externa, on s’emmarca la participació del 
Consell Municipal de Benestar Social (CMBS d’aquí en endavant) en qualitat d’òrgan consul-
tiu de la ciutat. 
A mitjan abril del 2016 el projecte Impulsem! va obrir un procés de deliberació i reflexió amb una 
metodologia participativa per obtenir uns resultats creatius i factibles amb les persones membres 
del CMBS. A continuació es fa una breu síntesi de les tres sessions que es van dur a terme: 
• Una primera sessió amb la Comissió Permanent del CMBS amb l’objectiu de realitzar 
una primera fase de deliberació i valoració sobre el document “Fets, Desafiaments i 
Propostes en relació amb els Centres de Serveis Socials (FDP)” elaborat per l’Equip 
Tècnic de l’Impulsem! Aquest document sistematitza l’anàlisi estratègica del procés 
de reflexió i acció sobre els centres de serveis socials en el marc del projecte 
Impulsem!: 1) la caracterització de la situació actual, 2) la identificació dels principals 
reptes que cal abordar i 3) una primera anàlisi de les propostes per fer-ho. En finalit-
zar la sessió es va distribuir un qüestionari per prioritzar els desafiaments i propostes 
que constituïen l’anterior document. 
• Una segona etapa de creativitat amb aquelles entitats de la permanent expertes en l’a-
tenció social bàsica amb el propòsit de sotmetre a pensament creatiu diferents inter- 
rogants sobre el perquè dels CSS, quins elements calia millorar, mantenir o eliminar. 
• Finalment, una tercera etapa que, des d’una perspectiva de viabilitat amb les matei-
xes entitats de la permanent expertes en l’atenció social bàsica, tractava de contrastar 
els elements identificats en la segona etapa i identificar les principals propostes i 
recomanacions. En finalitzar aquesta fase també es va lliurar un qüestionari per prio-
ritzar les propostes encaminades a augmentar el valor afegit de la intervenció social. 
50 CMBS. Informe participatiu dels grups de treball, de la Comissió Permanent i del Plenari 2015-2016 
El resultat d’aquestes sessions de treball es va presentar de nou a la Permanent del Consell 
del 14 de juliol, que va fer algunes aportacions en el debat i que va ser aprovat com a docu-
ment de propostes de la Permanent al projecte Impulsem! 
El document Aportacions i recomanacions estratègiques del CMBS al projecte Impulsem! 
conté una primera anàlisi interpretativa de les interdependències entre els desafiaments més 
importants que van aflorar, com també unes primeres propostes de visió, unes bases d’ac-
tuació i unes recomanacions d’accions concretes que constituiran el punt de partida per a 
l’elaboració col·laborativa de l’estratègia dels CSS amb els/les professionals de l’àmbit. 
Explicació de la situació de desajust dels centres de serveis socials 
a les necessitats d’intervenció 
Aquest apartat conté els resultats més rellevants obtinguts en els qüestionaris en relació amb 
els desafiaments que han de ser abordats des dels CSS per promoure la millora en l’atenció 
social. 
Com a principals aspectes d’entorn extern que condicionen l’acció dels CSS destaquen: l’e-
xistència d’una demanda externa molt més àmplia i complexa, i l’increment de l’oferta d’ajuts 
fragmentats, puntuals i no universals destinats a “cobrir” necessitats bàsiques però que 
requereixen un informe social professional. Aquestes modificacions de la demanda i l’oferta 
de l’entorn aprofundeixen les contradiccions d’uns processos de treball interns en els CSS 
que són considerats força complicats i burocratitzats. 
Els esmentats processos de treball complicats i burocratitzats constitueixen la principal varia-
ble independent que impacta en la situació dels/les professionals dels CSS i en la seva acció. 
Cal tenir en compte, a més, que aquesta variable està condicionada per uns procediments 
de treball preestablerts i no centrats en la demanda, per la sobrecàrrega de feina procedent 
d’ajuts d’altres sistemes de benestar, i per un catàleg de serveis poc definit i a la vegada rígid. 
Tot plegat té com a conseqüència una resposta que es considera poc àgil, que provoca unes 
prolongades llistes d’espera i la cronificació de casos de situació de risc social. Per aquest 
motiu els CSS es poden percebre com una “expenedoria” de recursos complicada i contro-
ladora per a situacions vulnerables. D’aquesta manera, l’atenció social és considerada un 
mecanisme de control social, fet que provoca un baix grau de satisfacció dels/les professio-
nals a causa de la contradicció entre el que cal fer i el que realment es fa. 
Els processos de treball complicats, burocratitzats i poc útils d’elaboració d’informes socials 
(per iniciar un itinerari d’empoderament) tenen també com a conseqüència tant la pèrdua de 
capacitat de resposta davant una demanda més àmplia i diversa, com una dedicació escassa 
d’espai/temps a les activitats que afegeixen valor a la intervenció social, com són el treball 
grupal, sociofamiliar, en xarxa i comunitari. 
Aportacions i recomanacions estratègiques de la Comissió Permanent al projecte Impulsem! 51 
Cal fer esment que en els processos de treball intern complicats i burocratitzats, hi contribuei-
xen dos importants factors: 
• La confecció de múltiples informes socials que comporten la saturació dels CSS, i que 
a més, impliquen un excés de treball de despatx. 
• Un treball excessivament centrat en procediments i poc flexible a les demandes. 
El poc impacte amb valor social afegit de l’increment d’ajuts fragmentats i no universals, però 
que exigeixen la signatura d’un informe social per part d’un professional i que comporten un 
increment del treball de despatx de baix impacte social produeix: 
• Una nul·la o escassa correspondència entre els recursos que s’inverteixen en el CSS 
i l’eficiència que se n’espera. 
• Que àmbits propis i d’alt valor afegit en els CSS tinguin poc espai i temps per desen-
volupar-se: 
- Atenció transversal en els àmbits d’educació i sanitat. 
- Dedicació al treball grupal, en xarxa i comunitari. 
- Coordinació amb les entitats socials del territori. 
L’esquema que s’inclou a continuació pretén il·lustrar gràficament el que s’ha comentat ante-
riorment, a través de la representació de les línies d’influència en el conjunt de processos de 
treball en la realitat complexa i burocratitzada de poc valor afegit dels CSS i quin impacte té 
en aquests. 
52 CMBS. Informe participatiu dels grups de treball, de la Comissió Permanent i del Plenari 2015-2016 
Esquema interpretatiu dels processos de treball complicats i burocratitzats de baix valor 
afegit en els centres de serveis socials (CSS) de Barcelona 
Temes poc prioritzats 
d’alt valor afegit 
• Treball grupal en xarxa  
• Transversalitat sanitat-
▲ Oferta d’ajuts
▲ Demanda ensenyament  
Entorn + fragmentats adreçats a
i complexitat • Coordinació amb  
necessitats bàsiques 
entitats del territori  
Processos 
Processos de treball 
Situacions dels • Cronificació de casos  
en CSS complicats i 
CSS que cal • Expenedoria de  
burocratitzats de baix 
superar recursos  
valor afegit • Baixa eficiència de  
recursos invertits  
Percepcions 
▲ Informes Treball poc Catàleg de 
Interns  + adaptat a + serveis poc • Insatisfacció dels  
socials per a 
demandes flexibles professionals  
ajuts puntuals 
• Els CSS com a control  
social  
Font: Elaboració per part de l’equip tècnic del projecte Impulsem! 
Principals aportacions del CSS a la ciutat 
El CMBS va iniciar la reflexió posant de relleu quines són les principals aportacions que els 
CSS fan a la ciutat. Són les següents: 
• Els CSS com a referent en l’acció social de la ciutat i en l’acompanyament de la ciu-
tadania. 
• Incidència dels CSS en la cobertura de les necessitats bàsiques de les persones. 
• Contribució dels CSS a la cohesió social de la ciutat, tant per la cobertura de neces-
sitats com per la conducció de situacions de conflictivitat social i familiar. 
• Els CSS com a promotors de la detecció preventiva de situacions socials i de salut físi-
ca i mental més vulnerables. 
Aportacions i recomanacions estratègiques de la Comissió Permanent al projecte Impulsem! 53 
Principals deficiències que caldria superar  
En aquest apartat es detallen les deficiències existents i a les quals es considera necessari fer 
front des del CMBS amb el propòsit de millorar el model d’atenció dels centres de serveis 
socials de la ciutat de Barcelona. Són les següents: 
• Excés de gestió en la tramitació d’ajuts puntuals i econòmics. 
• Escassa dedicació al treball grupal, en xarxa i comunitari. 
• Atenció integral de les persones insuficient, tant pel que fa a la seva transversalitat 
amb altres sistemes de benestar com en la coordinació amb les entitats del Tercer 
Sector. 
• Una distribució dels recursos humans molt homogènia i poc adequada a les deman-
des i necessitats socials. 
• Una accessibilitat insuficient i de distribució poc equitativa entre territoris que provo-
ca llargues llistes d’espera, canal telefònic i taulells poc acollidors, dificultats per esta-
blir contacte amb els/les professionals, etc. 
• Desvinculació dels diferents nivells d’intervenció: detecció, intervencions grupals, tre-
ball comunitari. 
• L’excessiva assimilació dels CSS als centres d’atenció primària sanitaris. 
• Dèficit en la coordinació amb els serveis especialitzats. 
Visió de futur dels CSS 
Fruit del procés participatiu amb el CMBS, la recomanació que es fa des d’aquest òrgan con-
sultiu és que s’aposti per uns CSS que es caracteritzin per donar una atenció a les persones 
amb valor afegit. Això implica l’atenció integral a la persona, el treball preventiu i sociofamiliar, 
grupal i en xarxa. 
Un dels elements clau per millorar l’atenció que es dóna des dels CSS està lligat a superar la 
tramitació burocràtica i administrativa d’ajuts econòmics fragmentats destinats a cobrir les 
necessitats bàsiques de les persones. 
Bases estratègiques per uns CSS renovats 
En aquest punt es presenten les bases estratègiques per assolir la visió de futur desitjada dels 
CSS. S’han dividit en: 1) les bases o criteris generals per a l’acció social dels CSS i 2) les bases 
organitzatives i operatives. 
54 CMBS. Informe participatiu dels grups de treball, de la Comissió Permanent i del Plenari 2015-2016 
1) Criteris generals de l’acció social dels centres de serveis socials 
• Organització dels processos d’atenció a partir de l’abordatge global de les persones i 
famílies (intervenció integral). 
• Desplegar el treball de proximitat dels CSS per incidir en els processos d’atenció 
social i familiar, grupal i comunitària. 
• Acompanyar la ciutadania en el seu procés d’empoderament. 
• Ordenar, més clarament, la coordinació/complementarietat entre els serveis bàsics i 
els especialitzats. 
• Aprofundir en la dimensió comunitària dels CSS per donar una perspectiva més 
comunitària a les intervencions. 
• Articular millor els CSS amb el teixit associatiu per enfortir la cohesió social i les fonts 
d’empoderament i el suport social. 
• Permeabilitat dels CSS al teixit associatiu i moviments de defensa de drets del territori 
i a les opinions de les persones ateses. 
• Transformar el concepte inadequat de porta única d’entrada dels CSS del sistema de 
serveis socials, a centre servidor del territori per a la complementarietat, coordinació 
i sinergia de l’acció social al territori amb responsabilitat pública. 
• Establir un sistema conceptual que trenqui amb la vinculació amb els conceptes i 
processos d’atenció sanitària (com “tractament”) per conceptes més adequats a la 
pràctica d’intervencions dels serveis socials, com poden ser l’acompanyament o el 
seguiment. 
• Fer ús de les competències en matèria social i el seu potencial transformador per 
avançar cap a un sistema clarament universal de serveis socials. 
2) Bases organitzatives i operatives 
• Reduir els espais/temps del treball administratiu i burocràtic. 
• Augmentar els temps i els espais per al treball grupal en xarxa, comunitari i sociofa-
miliar de proximitat. 
• Distribuir els recursos humans segons les necessitats del territori. 
• Flexibilitzar els procediments i horaris dels centres i professionals d’acord amb els 
objectius del centre i les necessitats d’intervenció, per adequar millor l’oferta a la 
demanda, i en especial perquè es pugui desenvolupar el treball comunitari i en xarxa. 
• Avançar en la clarificació i els límits dels serveis socials, coordinant les funcions i els 
enllaços entre els CSS i els serveis especialitzats i aconseguir que els altres sistemes 
de benestar assumeixin les prestacions i ajuts econòmics que els són propis. 
Aportacions i recomanacions estratègiques de la Comissió Permanent al projecte Impulsem! 55 
Primeres propostes concretes 
En aquest últim apartat es presenten les propostes concretes que es van fer des del CMBS 
amb el propòsit d’incrementar el valor afegit dels centres de serveis socials. Aquestes propos-
tes s’han estructurat en relació amb els tres temes clau: 1) ajuts i informes, 2) qualitat de l’a-
tenció i vinculació al territori i 3) participació, transparència i retiment de comptes. 
En relació amb ajuts i informes: superar la burocratització del treball en els centres de serveis 
socials 
• Creació d’un sistema operatiu d’ajuts i prestacions econòmiques que no requereixen 
un treball social específic, i aconseguir que per a determinades prestacions no calgui 
passar pels CSS. 
• Concretar els informes i prescripcions que corresponen als/les professionals dels 
CSS, sota el criteri que s’integren efectivament en un itinerari social preventiu i eman-
cipador per a les persones. 
• Anar cap a un informe social únic per persona/família atesa. 
En relació amb la qualitat de l’atenció i vinculació al territori 
• Ampliar els horaris dels centres i professionals per desplegar el treball comunitari i en 
xarxa. 
• Incorporar nous perfils o dimensions professionals als CSS, com per exemple en l’àm-
bit de la gestió de recursos o l’organització comunitària. 
• Diversificar els canals informatius de manera que la informació social sigui de fàcil 
accés des de qualsevol “punt social” de la ciutat. 
• Flexibilitzar els procediments d’atenció segons els objectius dels CSS i les necessitats 
del centre i, en especial, de les persones ateses; acompanyat d’un sistema d’indica-
dors clar i operatiu i, sobretot, adequat per mesurar els objectius del centre, l’impacte 
de les intervencions i l’eficiència dels centres. 
• Revisar la porta d’entrada al centre per assegurar, des del primer moment, la integri-
tat, la qualitat i l’eficiència de l’atenció des de l’entrada fins a la finalització. 
56 CMBS. Informe participatiu dels grups de treball, de la Comissió Permanent i del Plenari 2015-2016 
En relació amb la participació, la transparència i el retiment de comptes 
• Establir, en l’àmbit dels districtes, un espai d’enllaç, transparència i retiment de 
comptes entre les entitats socials i veïnals i els CSS. 
• Obrir els CSS a la participació de les persones ateses i incorporar les bústies de recla-
macions i recomanacions de les persones ateses en els centres. 
• Establir un procediment perquè tant les persones ateses puguin escollir professional, 
com a l’inrevés (que aquestes últimes puguin rebutjar l’atenció a persones concre-
tes), ambdós casos per causes justificades. 
Aportacions i recomanacions estratègiques de la Comissió Permanent al projecte Impulsem! 57 
Aportacions del Plenari 
del 27 d’octubre de 2016 
El 27 d’octubre del 2016 el Consell Municipal de Benestar Social va realitzar la sessió plenària 
de l’any, en la qual es van presentar i debatre les propostes dels grups de treball i de la 
Comissió Permanent a través d’idees força que van permetre exposar la feina realitzada al 
llarg del curs. 
D’aquesta presentació i debat, membres del Consell van fer aportacions específiques, que es 
troben en aquest apartat de l’Informe, ja sigui des de visions sectorials dels representants de 
les diferents vicepresidències associatives d’altres consells, com des de representants de 
diferents entitats. 
Així mateix, en aquesta sessió el Consell ha aprovat l’adhesió al Manifest per al tancament 
del Centre d’Internament d’Estrangers (CIE), elaborat pel Consell Municipal d’Immigració i 
presentat pel Sr. Javier Garcia Bonomi, vicepresident associatiu del Consell (vegeu annex a 
les pàgines 153 a 155). 
58 CMBS. Informe participatiu dels grups de treball, de la Comissió Permanent i del Plenari 2015-2016 
Reflexions a partir de l’Informe participatiu dels grups 
de treball i de la Comissió Permanent 2015-2016 
Des de la perspectiva de gènere 
Sra. Gemma Altell, vicepresidenta associativa del Consell de les Dones de Barcelona 
Qüestions generals 
• La dissolució del grup Dones, com s’ha explicat a la introducció d’aquest document, hauria 
d’incloure alguna referència a la necessitat de transversalitzar la perspectiva de gènere i 
intentar que estigui present en el treball de tots els grups. 
• En tots els grups de treball caldria garantir (en la mesura que sigui possible) la participació 
equitativa de les dones i l’especificitat de la situació de les dones en cadascuna de les temà-
tiques tractades. 
Acció comunitària 
• Aprofitar els sabers des de l’experiència de les dones quant a resiliència, solidaritat veïnal i 
xarxes de dones. Hi ha experiències interessants en aquest sentit a la ciutat (presents i pas-
sades). 
• Pensar específicament en la participació de les dones i pensar en quins factors es poden 
afavorir per tal que sigui equitativa. 
• Tenir en compte tota l’anàlisi feta sobre feminització de la pobresa a la ciutat. 
Drogodependències 
• De cara a la creació del nou Centre Integral per a Persones Drogodependents, tenir en 
compte les necessitats de les dones, evitar la perspectiva androcèntrica. Garantir doncs les 
condicions perquè les dones també hi arribin si ho necessiten (problemes possibles: estig-
matització, violència sexual, espais d’higiene, etc.). 
• Pel que fa a la prevenció, tenir en compte els factors diferencials que poden desencadenar 
l’abús de drogues en nois i en noies, l’estigma diferencial i els riscos específics que sofrei-
xen les noies. 
• En el tema de la sobremedicació, incloure una mirada específica sobre les dones, que 
segons demostren les dades estan més sotmeses a la sobremedicació. 
Envelliment 
• Seria important observar si hi ha diferències de gènere en l’aproximació a la tecnologia de 
la gent gran i també dels usos que se’n fa. 
• Respecte al cohabitatge també caldria veure si la qüestió de gènere té algun paper tant en 
les decisions i la realitat de l’opció del cohabitatge com en els rols que prenen uns i altres 
en la distribució de tasques domèstiques, per exemple. 
Aportacions del Plenari del 27 d’octubre de 2016 59 
Famílies 
• Sobre el bullying, cal tenir en compte els aspectes de gènere que hi poden estar vinculats. 
Moltes vegades els casos es produeixen o bé per pertànyer al sexe femení i no respondre 
al rol de gènere assignat o per qüestions d’orientació sexual. Per exemple, el bullying homo-
fòbic. 
• Sobre parentalitat positiva, s’hauria de contribuir que les propostes fetes assegurin la pre-
sència i implicació equitativa de pares i mares. 
Igualtat d’oportunitats en la infància 
• Tant en aquest grup com en el grup Salut, cal incloure les propostes de l’estratègia de femi-
nització de la pobresa, ja que reverteixen en les oportunitats de la infància. En concret, en 
aquest cas, cal un èmfasi especial en les famílies monoparentals. 
Salut 
• S’ha de tenir en compte l’estratègia de feminització de la pobresa, i en concret la part que 
fa referència a salut. Incloure en l’anàlisi i les propostes aquells indicadors que visibilitzen 
les pitjors condicions de salut de les dones, especialment quan hi ha condicions socioeco-
nòmiques desfavorables. És important en aquest cas també la situació de les famílies 
(mares) monoparentals. 
Sensellarisme 
• Tot i que cal la intervenció específica sobre la violència que es pot produir en els centres 
cap a les dones i les persones LGTBI (com ja diu l’Informe), sobretot caldria que els espais 
tinguin en compte la diversitat per tal que les dones hi puguin arribar percebent la mateixa 
accessibilitat que hi tenen els homes actualment. Seria similar al treball en el centre de dro-
gues. 
60 CMBS. Informe participatiu dels grups de treball, de la Comissió Permanent i del Plenari 2015-2016 
Des de la perspectiva LGTBI  
Sr. Rodrigo Araneda, vicepresident associatiu del Consell Municipal de Lesbianes, Gais, 
Transexuals, Bisexuals i Intersexuals (LGTBI) de Barcelona 
A més de parlar de gènere, cal incloure les intereseccionalitats diverses. Existeixen també rols 
no binaris, i cal tenir-los en compte. 
Envelliment 
• Pel que fa l’envelliment, algunes entitats LGTBI el plantegen en el context LGBTI. És inte-
ressant veure el plantejament, sobretot en l’accés a la tecnologia, però també és important 
reflectir la interseccionalitat en altres aspectes. 
Sensellarisme 
• Insistir que dins les vulnerabilitats cal recordar que la llei contra la LGTBIfòbia va començar 
a funcionar fa poc i un dels temes tractats en aquest sentit amb Serveis Socials és el dels 
albergs municipals. Hi ha diversos problemes amb les persones gais, lesbianes i transse-
xuals, que pateixen diferents graus de violència als albergs. S’està treballant en la formació, 
però això no canvia una situació que és estructural i que no pot continuar així. Els recursos 
estan exercint violència i re-victimització de les persones. Hi ha persones refugiades que 
han arribat a la ciutat i han de recórrer als albergs, i la resposta rebuda no ha estat diferent. 
Cal tenir molt de compte amb el que es fa amb les persones vulnerables i saber que la invi-
sibilitat i el silenci són violència. 
Famílies / Igualtat d’oportunitats en la infància 
• En primer lloc, recordar la importància de l’ús del llenguatge per reflectir els models diver-
sos de família (s’ha parlat de pares i mares, famílies monoparentals). 
• D’altra banda, es fa una connexió entre infància i famílies, però no entre envelliment i famí-
lia, i aquesta és també una connexió interesant. 
• Pel que fa a la infància, voldria insistir en el tema del bullying, específicament en el de 
gènere i en persones i infants trans. 
Aportacions del Plenari del 27 d’octubre de 2016 61 
Des de la perspectiva de les persones amb discapacitat  
Aportacions al resum de les idees força dels grups relacionades amb les persones amb dis-
capacitat, especialment des d’una visió transversal de les necessitats del col·lectiu. 
Sr. Antoni Guillén, president del Comitè Català de Representants de Persones amb 
Discapacitat (COCARMI) 
Envelliment 
• Es parla de la societat digital, però no s’ha tingut en compte que l’esperança de vida creix 
i, per tant, cada cop hi ha més persones grans amb discapacitat i que s’haurien de tenir en 
compte en totes les polítiques i aproximacions dissenyades per a una millora de la qualitat 
de vida de la població d’edat avançada, a més de garantir que rebin qualsevol tipus de 
suport addicional que necessitin per portar una vida saludable i satisfactòria. A més, en 
relació amb la societat digital, és imprescindible garantir l’accessibilitat de qualsevol aplica-
ció tecnològica als serveis, així com la participació en el seu disseny i creació, per evitar que 
es converteixi en un factor d’exclusió social. 
Sensellarisme 
• Hem trobat a faltar que no hi hagi cap referència a les persones amb discapacitat, tenint 
en compte que almenys el 23% de les persones sense sostre tenen alguna discapacitat i/o 
trastorn mental i, per tant, qualsevol millora de la xarxa de recursos d’atenció a les persones 
sense llar ho ha de tenir en compte, tant en termes d’accessibilitat com d’atenció. 
62 CMBS. Informe participatiu dels grups de treball, de la Comissió Permanent i del Plenari 2015-2016 
Des de la perspectiva d’Infància i Famílies  
Igualtat d’oportunitats en la infància 
Sr. Javier García Bonomi, vicepresident associatiu del Consell Municipal d’Immigració de 
Barcelona 
• Pel que fa a la infància, cal també obrir la mirada cap a un col·lectiu molt concret, els joves 
o menors no acompanyats que pateixen discriminació, exclusió i invisibilitat. És molt com-
plicat que les administracions els detectin i atenguin, i per això pateixen exclusió i discrimi-
nació des del punt de vista administratiu. 
Sr. Josep Oriol Pujol, director general de la Fundació Pere Tarrés 
• Una qüestió tècnica però amb certa importància i relacionada amb les beques d’activitats 
de lleure d’estiu. Barcelona té un sistema de beques de l’Ajuntament que funciona prou 
correctament i que cobreix de forma força suficient les necessitats existents. Tot i així, hi ha 
persones que no preveuen amb prou antelació la inscripció dels seus fills i filles a determi-
nades activitats, i que es troben que quan ho volen fer ja ha passat el termini del procés 
administratiu per sol·licitar les beques. Per això, proposem que el termini per sol·licitar les 
beques s’allargui fins al final de juliol en el cas de les activitats d’estiu que es realitzen fona-
mentalment a l’agost. D’aquesta manera s’asseguraria que els infants no es queden sense 
poder participar per un tema de terminis administratius, o que s’hagin de facilitar els recur-
sos des de les pròpies entitats o els mateixos Serveis Socials. 
Famílies 
Sra. Paola Jubert, Federació Catalana de Voluntariat Social 
• Quan parlem d’equitat en l’accés com a indicador de justícia social no podem oblidar que 
la ciutat de Barcelona acull tots els centres de referència, i per tant ve població de tot 
Catalunya i Espanya. Això causa una desigualtat per a totes aquestes persones que s’han 
de desplaçar de ciutat i passar temporades llargues a Barcelona per rebre tractament, amb 
la despesa que això comporta. Si parlem d’una ciutat acollidora, cal facilitar recursos per a 
aquestes famílies. Actualment s’està fent des de les entitats, però des de l’Ajuntament 
també cal posar un esment especial. 
Aportacions del Plenari del 27 d’octubre de 2016 63 
Activitat del Consell  
Durant el curs 2015-2016 els grups han fet un total de 45 sessions de treball, a banda de les 
sessions específiques dedicades a fer aportacions al Programa d’actuació municipal (PAM), 
on les principals línies de treball han estat: 
• Acció comunitària: el rol de l’Administració pública en relació amb l’acció comunitària a la 
ciutat. 
• Drogodependències: el treball comunitari, la regulació dels clubs socials de cànnabis i l’a-
tenció a les persones drogodependents en sortir de les presons. 
• Envelliment: participació, entorns amigables i societat digital. 
• Famílies: les competències parentals. 
• Igualtat d’oportunitats en la infància: priorització de 20 mesures per la igualtat d’oportuni-
tats en la infància i específicament per una renda d’infància a la ciutat. 
• Salut: l’impacte dels determinants socials sobre les desigualtats en salut, el model d’atenció 
sanitària, la participació en el camp de la salut i els problemes de salut mental. 
• Sensellarisme: la xarxa de recursos d’atenció a persones sense llar, Pla d’actuació contra el 
sensellarisme a Barcelona. 
La Comissió Permanent ha centrat la seva activitat –treballant amb un subgrup– a repensar 
el model de serveis socials bàsics, participant amb les seves aportacions al projecte 
Impulsem!, un procés de reflexió i acció sobre els centres de serveis socials bàsics a la ciutat 
de Barcelona. 
També ha rebut informació i ha reflexionat sobre les línies d’actuació de la Tinència de Drets 
Socials, el reforç a les activitats de lleure educatiu a l’estiu, l’abordatge de la situació de 
menors que inhalen substàncies, sobre la proposta per a l’elaboració del Pla de lluita contra 
el sensellarisme a Barcelona i sobre la garantia de rendes als ciutadans fins als 18 anys, una 
proposta elaborada pel grup de treball Igualtat d’oportunitats en la infància. 
Sessions de treball del Consell 
Nombre 
Plenari 2 
Comissió Permanent 4 
Grups de treball 45 
Grup Impulsem! de la Comissió Permanent 3 
64 CMBS. Informe participatiu dels grups de treball, de la Comissió Permanent i del Plenari 2015-2016 
En les diferents sessions dels grup de treball, hi han pres part 237 persones de 154 entitats 
que participen en el Consell. A més, 34 persones provinents de tots els àmbits (universitats, 
entitats, grups no formals, a títol individual, administracions...) han col·laborat amb la seva 
expertesa en els diferents grups de treball, aportacions que han permès iniciar i desenvolupar 
un treball de reflexió en els grups del Consell. 
Membres i entitats participants del Consell 
Homes Dones Total 
Plenari 31 44 75 
Comissió Permanent 8 27 35 
Grups de treball 83 154 237 
Convidats i convidades 16 18 34 
Total participants 138 243 381 
Total entitats participants en el Consell 154 
Distribució dels membres dels grups i les comissions de treball 
Homes Dones Total 
Acció comunitària 10 23 33 
Drogodependències 18 24 42 
Famílies 3 23 26 
Envelliment 8 24 32 
Igualtat d’oportunitats en la infància 13 29 42 
Salut  14  25  39  
Sensellarisme 17 6 23 
Total 83 154 237 
Presentació i difusió de les propostes del curs 2014-2015 
Les propostes recollides en l’Informe participatiu 2014-2015, elaborades pels grups de treball 
i per la Comissió Permanent, van ser presentades a la Comissió de Plenari de Drets Socials, 
Cultura i Esports el 21 de desembre de 2015, en què van participar, per primera vegada, 
representants d’entitats com el Sr. Oriol Illa, de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya; 
la Sra. Fina Rubio, de la Fundació SURT, i la Sra. Sònia Martínez, de la Federació d’Entitats 
d’Atenció i Educació a la Infància i l’Adolescència. Tots el grups polítics van acceptar la pro-
posta, de la tinenta de Drets Socials i presidenta del Consell, que fossin les entitats les que 
presentessin les propostes. 
Activitat del Consell 65 
Premi del Consell Municipal de Benestar  
Social als mitjans de comunicació 2015  
El Premi als mitjans de comunicació, creat el 1993 a proposta del Consell, ha posat de mani-
fest al llarg d’aquests anys que el tractament que donen els mitjans a les problemàtiques 
socials a través dels diferents canals de comunicació continua sent cabdal, i més en 
moments en què la societat afronta reptes importants que afecten la vida quotidiana de les 
persones. 
Aquest Premi és un reconeixement de la feina dels mitjans i dels i les professionals de comu-
nicació, que amb el seu compromís i responsabilitat contribueixen a crear opinió constructiva 
en torn de les grans qüestions que susciten debat social a la ciutat. 
A l’edició del 2015 s’ha renovat una part dels membres del jurat. Als que marxen els volem 
agrair la seva expertesa i criteri, i també donem la benvinguda als nous membres. 
A l’edició del 2015 els treballs presentats han estat: 
Nombre de candidatures 
Modalitat (autors diferents) Nombre de treballs Nombre de mitjans o ens 
Premsa 10 12 10 
Ràdio 8 10 6 
Televisió 7 7 4 
Internet 13 14 13 
Total 38 45 33 
El lliurament del Premis va tenir lloc el 29 de febrer de 2016 al Saló de Cent de l’Ajuntament 
de Barcelona. L’acte de lliurament es va enregistrar en streaming i es pot consultar el vídeo 
sencer de l’acte. 
Els guanyadors i guanyadores han estat els següents i la menció especial de Premsa i Internet 
han quedat desertes. 
Premsa 
Premi: Dossier “Nenes i nens o com educar en la diferència” del Diari de l’Educació, 
Fundació Periodisme Plural. 
66 CMBS. Informe participatiu dels grups de treball, de la Comissió Permanent i del Plenari 2015-2016 
Ràdio 
Premi: Diversitats, emès a Ràdio Trinijove, ACATHI (Associació Catalana per la Integració 
d’Homosexuals i Transsexuals i Intersexuals Immigrants). 
Menció especial: Conte radiofònic La casa encantada, Associació Teatro Sonoro. 
Televisió 
Premi: Info K: Especial refugiats, Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA.  
Menció especial: 30 minuts: Un de cada 4, Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA.  
Internet 
Premi: Televisió on line TEBVist Som com som, Taller Escola Barcelona, SCCL. 
El Jurat d’aquesta edició ha estat format per: 
Presidenta del Premi 
Laia Ortiz Castellví, tinenta d’alcaldessa de Drets Socials 
Vocals 
Àgueda Bañón Pérez, directora de Comunicació de l’Ajuntament de Barcelona 
Salvador Busquets, director de Càritas Diocesana de Barcelona 
Mercè Torres Fuentes, presidenta local de la Creu Roja a Barcelona 
Ana Menéndez Martínez de Bartolomé, presidenta de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de 
Barcelona 
Oriol Illa i Garcia, president de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya 
Maria Josep Recoder Sellarés, degana de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma 
de Barcelona 
Josep M. Carbonell i Abelló, degà de la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna de la Universitat 
Ramon Llull 
Sergi Cortiñas Rovira, vicedegà dels ensenyaments del grau de Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra 
Neus Bonet Bagant, presidenta del Col·legi de Periodistes de Catalunya 
Sergi Vicente, director de BTV i de Ràdio Barcelona FM 
Vocal de TV 
Jordi Sierra i Llena, cap de Continguts i Programes de Televisió de Catalunya, SA 
Vocal d’Internet 
José Sanclemente, president de la societat editora d’eldiario.es, conseller delegat d’Imaginamedia 
Vocal de Premsa 
Milagros Pérez Oliva, periodista 
Vocal de Ràdio 
Siscu Baiges, professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona i 
vicepresident de l’associació Solidaritat i Comunicació (SICOM) 
Secretària del Premi 
Emilia Pallàs Zenke, secretària del jurat del Premi i del CMBS 
Premi del Consell Municipal de Benestar Social als mitjans de comunicació 2015 67 
Seguiment de propostes dels grups 
de treball, curs 2014-2015 
Grup de treball
ACCIÓ COMUNITÀRIA 
El grup Acció comunitària ha treballat com a eix la transversalitat de l’acció comunitària, entesa 
com una metodologia que pot estar al servei de diferents àmbits d’actuació (salut, serveis socials, 
educació, esports, etc.). Aquest tema havia anat apareixent des de l’inici de la creació d’aquest 
grup, especialment en relació amb el context de crisi actual i la necessitat de conèixer la utilit-
zació d’aquesta metodologia des d’àmbits diversos a partir d’algunes preguntes: En quins àmbits 
d’actuació podem trobar anàlisis i respostes plantejades des de la perspectiva comunitària a la 
ciutat? Què aporta aquest enfocament a la població i als territoris? Quins són els actors implicats 
en aquestes iniciatives i/o experiències? Quins són els límits, contradiccions i dificultats d’aques-
ta perspectiva? 
Propostes 
1. La transversalitat de l’acció comunitària no només vol dir que es poden impulsar o promoure 
iniciatives, projectes o processos comunitaris des de diferents àmbits, sinó que també apel·la 
a la construcció comuna d’aquests projectes des d’una lògica de territori, especialment en 
barris de forta concentració de desigualtats. Aquesta lògica territorial hauria d’actuar com a 
vector de les accions amb i per a la comunitat. Apel·la a definir objectius compartits d’inter-
venció col·lectiva i implica no només el disseny o la construcció del projecte de forma com-
partida entre els actors i agents socials del territori, sinó també poder mesurar els efectes que 
té l’acció comunitària en el territori. 
2. Un exemple d’aquesta transversalitat d’accions comunitàries en els territoris amb una forta 
concentració de situacions de desigualtat ens porta a proposar connectar més l’àmbit social 
amb l’àmbit de la salut. Des de fer emergir iniciatives específiques que tinguin per objectiu 
incidir en la millora de la salut des d’un enfocament global dels determinants socials de la 
salut, fins a poder conèixer els efectes que tenen les accions comunitàries que es fan als 
barris en la salut de les persones en general i específicament en la seva salut mental. Aquest 
exemple de transversalitat convida a aproximar marcs conceptuals i metodològics, però també 
cultures organitzatives i professionals diferents. 
3. Treballar amb la comunitat no ha de ser només una voluntat dels professionals perquè hi 
“creuen”. S’ha de contemplar en el mandat, en el disseny de les actuacions, en la planificació 
dels serveis, des del treball de presència constant en el territori. S’ha de potenciar l’acció 
comunitària perquè molts problemes que afecten a la gent que viu als barris de la ciutat tenen 
una dimensió col·lectiva i les respostes s’han de poder construir amb la gent. 
4. Per promoure aquesta transversalitat de l’acció comunitària en els barris es proposa que la 
formació en comunitari es faci de forma compartida, amb la implicació de tots els actors i 
agents del territori. 
68 CMBS. Informe participatiu dels grups de treball, de la Comissió Permanent i del Plenari 2015-2016 
5. Els projectes han de poder tenir continuïtat, han de poder ser sostenibles en el temps. Per 
facilitar la sostenibilitat de l’acció comunitària, aquesta ha de partir d’una aposta política que 
comporti continuïtat en el finançament i implicació dels actors del territori, reconeixent una 
major dedicació d’uns actors respecte dels altres. S’han de poder construir aliances des d’una 
lògica de territori. 
6. S’ha de seguir insistint en la necessitat d’avaluar els efectes de l’acció comunitària. Quina 
capacitat té l’acció comunitària de ser transformadora? Com una estratègia que aporti ele-
ments que justifiquin la continuïtat o no de les accions i projectes. S’ha de promoure un canvi 
en la cultura organitzativa i professional de l’àmbit social que contempli temps per realitzar la 
sistematització i l’avaluació dels processos i projectes, així com es fa en altres àmbits com el 
de la salut. L’avaluació no només ha de ser tècnica; s’ha de contemplar la implicació de tots 
els actors i agents socials implicats. En aquest sentit, es recomana continuar amb la difusió 
de la guia operativa d’avaluació de l’acció comunitària elaborada per l’IGOP per encàrrec del 
Departament d’Acció Comunitària, l’Institut Municipal de Serveis Socials i el Departament de 
Serveis Socials Bàsics. Es podria afavorir la cultura i el procediment de l’avaluació, donant a 
conèixer els resultats de les avaluacions ja realitzades per part dels mateixos actors i compar-
tint les eines que han fet servir en el marc d’una jornada o seminari específic obert als agents 
socials que impulsen l’acció comunitària en l’àmbit de ciutat. 
7. Els darrers anys hem vist com alguns projectes que s’han creat en uns barris de la ciutat han 
estat implementats en altres, com per exemple el projecte Radars. Des del grup ens plante-
gem la necessitat d’aprofundir en els elements que fan que un projecte pugui ser replicable i 
les condicions de transferència del coneixement i la seva adaptació a la realitat d’un altre terri-
tori. 
8. Els darrers anys han aparegut nous actors i agents socials en l’acció comunitària, des de 
noves entitats d’iniciativa social, passant per nous moviments ciutadans urbans, així com 
alguna fundació privada que també està impulsant projectes de desenvolupament comunitari. 
Quines són les concepcions i visions sobre l’acció i el desenvolupament comunitari de cada 
un dels actors? Seria interessant poder aprofundir en el coneixement tant de tipus teòric com 
metodològic que hi ha al darrere d’una diversitat d’experiències que estan impulsades per 
actors diversos. Aquest coneixement pot contribuir al reconeixement de la diversitat de pràc-
tiques comunitàries existents a la ciutat, i a veure quins són els punts en comú i aquells sin-
gulars o específics. 
9. En relació amb aquest darrer punt aquest grup considera que les necessitats bàsiques s’han 
de pensar de forma conjunta des de l’administració, les organitzacions, els veïns, etc. El tre-
ball comunitari no passa només per delegar a les entitats. Quin ha de ser el rol de l’adminis-
tració pública local? 
10. D’altra banda, hi ha molts grups de treball a tot arreu amb objectius diferents i molts objec-
tius comuns, i no es pot participar en tants grups. S’ha de pensar en la creació d’estructures 
de coordinació d’accions comunitàries per evitar duplicitats, per organitzar els temps i espais 
de l’acció comunitària i facilitar la tasca als actors implicats. 
11. Les respostes de tipus comunitari, que emergeixen des de la pròpia ciutadania, en relació 
amb les necessitats, demanen d’una major flexibilitat de les normes, reglaments i procedi-
ments de l’administració pública. Es tracta de poder encaixar millor els temps de l’adminis-
tració amb els temps de les persones i col·lectius i això representa repensar la burocràcia 
municipal. 
12. Des de les entitats d’iniciativa social també proposen una major coordinació i definició d’ob-
jectius compartits entre àrees de l’Ajuntament i els districtes, que sovint fa que assumeixin 
el rol de “frontissa” o “connector” entre unitats de la mateixa administració. 
Seguiment de propostes dels grups de treball, curs 2014-2015. Grup de treball Acció comunitària 69 
13. Es proposa potenciar les aliances entre l’administració local, les entitats del tercer sector i 
les universitats per tal de potenciar la creació de coneixement en l’àmbit de l’acció comuni-
tària. A partir dels graus, màsters, doctorats i grups de recerca es poden promoure formes 
de col·laboració que contribueixin a enfortir l’enfocament comunitari tant teòric com empíric, 
des de la perspectiva de creuament de sabers. Aquest enfocament reconeix els sabers i 
coneixements que cada un dels actors aporta. En aquest mateix sentit, es planteja la neces-
sitat d’enfortir el protagonisme i la participació de les persones per fer aflorar les realitats, 
què representa viure des de la vulnerabilitat i com s’activen iniciatives des de la pròpia ciu-
tadania per fer front a les desigualtats, les discriminacions i la injustícia social. 
Respostes 
El nou organigrama municipal aprovat el setembre de 2015 contempla la creació d’una Direcció 
de Serveis d’Acció Comunitària, és a dir, un òrgan de més abast que el departament que porta 
el mateix nom i que ha estat creat recentment (octubre de 2013). 
Els primers mesos s’ha previst treballar en la proposta de marc global per a l’acció comunitària. 
Aquest model ha de definir el rol de l’Administració pública local, que segurament no ha de ser 
el mateix en tots els casos; s’ha de diferenciar clarament el suport a projectes liderats per entitats 
o col·lectius organitzats, que han de rebre el suport de l’Administració en una estratègia clara-
ment facilitadora, i el lideratge de la mateixa Administració on l’estratègia és promotora. (propos-
tes 9 i 11) 
Les noves línies d’actuació preveuen l’estreta coordinació amb districtes i el lideratge de cadas-
cun d’ells en allò que succeeix al seu territori. S’han iniciat reunions amb cadascun dels distric-
tes per establir acords en aquells temes que cada districte marqui. (proposta 12) 
En tot cas és un projecte de mandat, i per tant l’evolució i els resultats es podran explicar en pro-
peres memòries. 
A llarg d’aquest curs 2015-2016 el departament ha cercat i reforçat espais de coordinació per 
treballar la transversalitat, i ha mantingut el treball conjunt amb organismes municipals com 
Barcelona Activa, l’Agència de Salut Pública i les diferents àrees de l’Ajuntament, en qüestions 
de mirada global. També ha fet acompanyament en espais de trobada on participen de manera 
estable o puntual, segons el cas, representants d’aquests organismes i àrees, amb els quals ha 
compartit línies generals i ha cercat acords concrets en processos, accions i territoris determi-
nats. (propostes 1 i 2, 10) 
És cert que estem parlant de processos i com a tals han de tenir una mirada més enllà de l’any 
natural, que des del punt de vista tècnic i metodològic tenim. Ara bé, quan parlem sobretot de 
processos liderats per entitats –i aquest punt lliga amb la demanda de major flexibilitat per part 
de l’Administració– el finançament públic té un compromís anual que de moment no s’ha pogut 
modificar. Sí que s’ha començat a treballar en línies de finançament a través de banca ètica i 
cercant solucions als temes econòmics que més poden afectar les entitats. (propostes 5 i 11) 
Quant a l’avaluació, la guia avaluativa es va crear amb aquesta finalitat i amb aquest objectiu 
s’ha treballat des del seu inici. Així, s’ha donat continuïtat a la formació i assessorament quan 
els professionals ho han demanat i s’ha continuat impulsant l’avaluació com a eina habitual dels 
recursos que aporta la formació. (proposta 6) 
Al llarg del curs 2015-2016 s’ha portat a terme una Jornada d’Acció Comunitària a la ciutat amb 
la voluntat de compartir coneixement, a través d’elements de reflexió i anàlisi, i de reconeixement 
mutu entre els i les diferents agents, així com de donar a conèixer alguns exemples de les moltes 
70 CMBS. Informe participatiu dels grups de treball, de la Comissió Permanent i del Plenari 2015-2016 
accions que es fan a la ciutat. En aquest sentit s’ha preparat per a la jornada una exposició que 
al llarg del curs ha estat itinerant per alguns territoris de la ciutat. També s’han fet algunes ses-
sions puntuals de treball al territori a partir dels temes sorgits a la jornada. (propostes 4, 7, 8 i 
13) 
D’altra banda, des de l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) i l’acció comunitària s’estan 
impulsant dues grans línies de treball que es detallen a continuació: 
1. La finalitat de l’Institut Municipal de Serveis Socials és impulsar, organitzar, gestionar i articular 
internament i externament el procés de prestació dels serveis socials de responsabilitat muni-
cipal adreçats a la ciutadania, i això amb uns paràmetres de qualitat i equitat que contribuei-
xin a garantir el benestar de totes les persones que viuen i conviuen a la ciutat de Barcelona. 
2. D’altra banda, una de les funcions específiques assignades als serveis socials bàsics per l’ac-
tual Llei de serveis socials és la d’impulsar projectes comunitaris i programes de tipus trans-
versal, especialment els que cerquen la integració i la participació social de les persones, les 
famílies, les unitats de convivència i els grups en situació de risc. 
Durant el 2015 els centres de serveis socials bàsics han desenvolupat 62 projectes comunitaris 
i 166 projectes grupals amb un desplegament a tots els districtes de la ciutat. Comparativament, 
respecte al 2014 aquests últims han passat de 129 a 166, que es poden classificar en tres 
modalitats: el treball grupal, l’acció grupal i els grups informatius. 
El treball grupal té la finalitat que es produeixin processos de canvi individual, els grups informa-
tius aborden temes d’interès individual i/o col·lectiu (sessions informatives i/o formatives), i l’ac-
ció grupal és el context per realitzar activitats compartides que condueixin a la prevenció, la 
detecció de necessitats i a la vinculació als serveis. 
100 
80 
2014 
60 
2015 
40 
20 
0 
Treball Acció Grups Altres  
grupal grupal informatius  
També en aquest sentit, al llarg del 2016 l’IMSS, pel que fa al desenvolupament de l’acció comu-
nitària a la ciutat de Barcelona, ha treballat i continua treballant en dues línies d’actuació: 
1. El Projecte Impulsem!, un procés de reflexió i acció sobre els centres de serveis socials. 
(Vegeu el document Aportacions i recomanacions de la Comissió Permanent al Projecte 
Impulsem!, pàg. 50-57) 
Una de les línies estratègiques d’aquest projecte, iniciat al començament de 2016, és poten-
ciar el treball comunitari en el marc dels centres de serveis socials de la ciutat. En aquest sen-
tit, un dels objectius centrals del projecte és promoure un procés participatiu i reflexiu amb la 
participació de diferents agents de la ciutat amb relació a l’acció comunitària en el marc dels 
serveis socials bàsics municipals. Aquest procés s’ha de transformar en accions i actuacions 
concretes que es desenvolupin i portin a terme en l’activitat habitual dels centres. 
Seguiment de propostes dels grups de treball, curs 2014-2015. Grup de treball Acció comunitària 71 
2. El conveni de col·laboració amb l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP). 
L’actual conveni de col·laboració entre l’IMSS i l’IGOP se centra en l’impuls i el suport a l’acció 
comunitària en el marc dels serveis socials bàsics municipals, i es concreta en tres àmbits 
d’actuació específics: 
• Donar suport a les accions comunitàries dels serveis socials de Barcelona: assessorament 
en la implementació i avaluació d’accions i projectes comunitaris. 
• Generar espais de gestió del coneixement dels professionals dels serveis socials municipals: 
mapeig de les accions comunitàries desenvolupades amb la participació dels centres de ser-
veis socials, anàlisi de les bones pràctiques, i inclusió d’aquestes al banc d’experiències i 
bones pràctiques de l’Àrea de Drets Socials per tal d’afavorir els processos d’aprenentatge 
dels professionals de serveis socials. 
• Desenvolupar espais de formació aplicada en matèria d’avaluació de programes, projectes i 
serveis en l’àmbit social. 
I es continua amb el treball comunitari en els districtes; cal destacar els 21 projectes Radars, 
que representen un 33% sobre el total dels 62 projectes desenvolupats. 
Districte Projectes comunitaris 
Ciutat Vella 14 
Eixample 7 
Sants-Montjuïc 10 
Les Corts 2 
Sarrià-Sant Gervasi 2 
Gràcia 4 
Horta-Guinardó 2 
Nou Barris 13 
Sant Andreu 4 
Sant Martí 4 
To t a l 62 
72 CMBS. Informe participatiu dels grups de treball, de la Comissió Permanent i del Plenari 2015-2016 
Grup de treball 
DONES 
Aquest curs el grup de treball Dones ha volgut continuar amb la línia de treball de la prevenció 
de la violència de gènere en dones joves, específicament el ciberassetjament i l’impacte dels 
estereotips en la violència de gènere. També s’ha aprofundit en la salut amb perspectiva de 
gènere, treballant conjuntament amb el grup de treball Salut. 
Propostes 
Sobre la salut amb perspectiva de gènere 
! Continuar amb l’enfocament de gènere en els estudis sobre salut en general, salut mental 
i salut laboral, aprofundint en problemàtiques i malalties emergents que afecten especial-
ment les dones (càncer, fibromiàlgia, etc.) i creuant dades amb els estudis de condicions 
de vida. 
! En aquesta mateixa línia, es recomana que s’estudiïn i analitzin els efectes de la sobre-
medicalització en dones per franges d’edat i en l’àmbit de districte, amb especial atenció 
a la derivada dels efectes de la precarietat laboral i econòmica. 
Les respostes a aquestes propostes es troben detallades al grup de treball Salut, vegeu pàg. 109-
113. 
! Atès que les professionals que treballen en la cura d’altres persones són més susceptibles 
de patir una situació d’estrès, es proposa estudiar quin tipus de suport psicològic es pot 
proporcionar a les persones que treballen en un sector tan feminitzat. 
Des de la regidoria de Feminismes i LGTBI es porten a terme diferents programes de suport psi-
cològic als equips del Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida (SARA) i als punts d’informació i 
assessorament a les dones (PIAD). 
Des del coneixement d’una persona externa es realitzen sessions mensuals de supervisió externa 
als equips de SARA i PIAD on s’ajuda els professionals a orientar millor les intervencions, des-
engoixar-se, posar límits, etc. 
També es realitza formació en mindfulness/atenció plena per a professionals. A la jornada dels 
PIAD, el juny d’enguany, es va realitzar un taller específic d’autocura per a professionals per tal 
d’assolir una millor gestió emocional i prevenir l’estrès professional. El 2017 s’incorporarà aques-
ta formació al Pla de formació de professionals d’ambdós serveis. 
D’altra banda, dins l’Àrea de Drets Socials, les diferents empreses que gestionen el Servei 
d’Atenció Domiciliària tenen incorporat en el seu Pla de formació cursos formatius orientats a la 
prevenció, afrontament de l’estrès i resolució i mediació en conflictes interpersonals. Algunes de 
les formacions són: autogestió emocional, o prevenció de l’estrès del cuidador de persones 
dependents. 
A aquestes professionals també se’ls ofereix formació en mindfulness i estratègies de meditació 
per reduir l’estrès, l’ansietat, millorar l’estat d’ànim i gestionar les emocions. 
Seguiment de propostes dels grups de treball, curs 2014-2015. Grup de treball Dones 73 
! Per tal d’incidir sobre la prevenció de l’estrès cronificat en dones mares, es proposa la cre-
ació de grups de mares o grups d’ajuda mútua en els espais que freqüenten: espais fami-
liars 0-3 anys, accions comunitàries als barris i altres. 
Des del servei SARA es gestiona un grup psicoterapèutic en l’àmbit social amb una durada d’un 
curs escolar (entre 20 i 30 sessions) específic per a mares amb nadons de 0 a 3 anys, que s’a-
nomena Espai mares i nadons de 0 a 3 anys. 
! A més de continuar vetllant per la qualitat mediambiental, vistos els resultats d’alguns 
estudis sobre l’impacte dels estrògens ambientals en l’origen d’alguns tipus de càncer (per 
exemple, de mama), es proposa ampliar l’estudi de l’impacte que la contaminació té sobre 
la producció d’estrògens. 
! Recomanar al sistema de salut que incorpori en els protocols la mesura de nivells de subs-
tàncies relacionades directament amb determinades malalties que afecten la salut de les 
dones (fibromiàlgia, fatiga crònica...), com la vitamina D. 
L’Ajuntament de Barcelona va aprovar una declaració institucional l’any 2015, a través de la qual 
es va acordar crear i desenvolupar el Programa de suport específic a persones afectades de sín-
drome de sensibilització central (SSC) de la ciutat de Barcelona i les seves famílies. Des del 
Comissionat de Salut l’abril de 2016 es va constituir una taula de SSC per impulsar l’elaboració 
d’aquest programa amb la participació de totes les entitats de persones afectades i les seves 
famílies. Els fonaments d’aquesta taula són: 
• Treballar per la ciutadania: millorar les condicions de la ciutat per afavorir una millor qualitat 
de vida de les persones afectades per la SSC i el seu entorn, cosa que també afavoreix la ciu-
tadania en general. Treballem per una ciutat saludable, un bé comú, seguint una perspectiva 
de salut pública. 
• Resposta a les necessitats: volem contribuir a una millor resposta de les necessitats de les per-
sones afectades per la SSC i el seu entorn. 
• Participació: facilitarem i promourem la participació activa de les persones afectades per SSC 
en totes les dimensions de la vida i de la ciutat. 
• Visió transversal: la manera d’abordar-ho és a través d’una perspectiva transversal que impliqui 
en el procés altres sectors de la ciutat (per exemple, medi ambient, comunicació, àmbit 
social...). 
• Estratègia compartida: treballem conjuntament un programa de ciutat amb una estratègia 
compartida entre tots els membres de la taula, a partir d’uns acords presos per majoria que 
facilitaran l’elaboració i seguiment del programa. 
• Visió constructiva: tenint en compte el coneixement de tot el que s’ha treballat fins al moment, 
elaborarem propostes de millora i treballarem amb noves línies d’avenç en el Programa de 
suport específic a persones afectades de síndromes de sensibilització central. 
Es va articular un procés de participació a partir d’entrevistes individualitzades amb cada entitat 
per tal de recollir totes les propostes. Les persones encarregades de les entrevistes es van posar 
a disposició de les entitats per realitzar-les, desplaçant-se i amb flexibilitat horària, coneixedors 
de les dificultats de les persones afectades i les seves famílies. També s’han recollit les propostes 
del CMBS i les del procés participatiu del PAM. 
Algunes de les propostes aportades s’orienten en la línia d’aprofundir en l’estudi de l’impacte 
dels estrògens ambientals. I també es fan recomanacions específiques adreçades al sistema de 
salut directament relacionades amb la fibromiàlgia, la fatiga crònica, etc. 
74 CMBS. Informe participatiu dels grups de treball, de la Comissió Permanent i del Plenari 2015-2016 
Actualment s’està realitzant la sistematització de les propostes i accions per presentar el progra-
ma d’actuació abans que acabi l’any. 
Sobre la prevenció de la violència de gènere i el ciberassetjament 
! Continuar obrint nous canals i metodologies per promoure la prevenció en violència de 
gènere des de la infància/adolescència que puguin arribar als llocs i espais propis dels ado-
lescents i joves. 
Des de la Regidoria de Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona i del Consorci 
d’Educació de Barcelona s’impulsa el Programa Xarxa d’escoles i instituts per a la igualtat i la no 
discriminació. És un model orientat a la prevenció de la violència i la discriminació en les rela-
cions interpersonals davant la diversitat sexual, de gènere, funcional i ètnic-cultural. Es tracta de 
fomentar la construcció d’una ciutadania activa a través de l’exercici del pensament crític i de la 
promoció de models relacionals basats en el respecte, el reconeixement, la llibertat, la corespon-
sabilitat, la cura i el compromís. 
Està adreçat a tota la comunitat educativa contextualitzada en el seu territori: alumnat (inicial-
ment d’educació obligatòria, 6 a 16 anys, encara que es preveu la participació d’educació infantil 
i de postobligatòria), professorat, famílies, monitoratge d’activitats de lleure, educadores i educa-
dors de carrer, entitats i serveis públics de l’entorn del centre. 
Durant els cursos acadèmics 2014-15, 2015-16 i 2016-17 s’està portant a terme una prova pilot 
per procedir a la generalització progressiva del programa a tots els centres de la ciutat a partir 
del curs 2017-18. 
A la primera fase d’implementació de la prova pilot es treballa amb professorat i alumnat. 
L’últim trimestre del curs 2015-16, s’ha iniciat la prova pilot de la segona fase, adreçada a la 
comunitat educativa i el territori. Durant l’actual curs 2016-17 es desenvoluparà la participació 
de famílies, monitoratge de lleure, educadores i educadors de carrer i personal no docent dels 
centres, a més d’entitats i serveis públics de cada territori i els districtes corresponents. La meto-
dologia a emprar és investigació-acció-participació i s’iniciarà amb un diagnòstic compartit ela-
borat per l’IGOP de la Universitat Autònoma de Barcelona, a partir de les entrevistes i reunions 
realitzades amb els diversos estaments de la comunitat de cada centre. 
En un altre ordre de coses, cal destacar la importància de la col·laboració interinstitucional, ja 
que l’assoliment d’objectius d’alta complexitat requereix d’un abordatge integral que faciliti la 
intervenció i que doni coherència a la participació de totes les instàncies. En aquest context de 
treball integrat s’ha respost als principis de coresponsabilitat i compromís mutu, participació i 
construccionisme, pluralitat i integralitat, cooperació i interdependència, proactivitat i projecció, 
i proximitat, racionalitat i transparència. 
Cal destacar algunes de les accions desenvolupades per la Regidoria de Feminismes i LGTBI, 
com per exemple el punt d’informació i orientació contra les agressions sexistes, organitzat en el 
marc de les Festes de la Mercè, amb l’objectiu d’oferir informació de caire preventiu sobre les 
violències masclistes, concretament sobre l’assetjament sexual, als i les joves. Principalment 
centrat en l’oci nocturn, es tractava d’atendre de manera individual i confidencial les persones 
que volguessin explicar una situació i actuar segons la demanda. Es van atendre 488 persones 
per assessorament. Els i les joves van valorar molt positivament l’estand i van demanar si també 
podia tenir presència a l’espai Fòrum de concerts. 
També en el marc de les Festes de la Mercè, cal destacar l’estand #BCN Antimasclista: “Còmics 
contra el masclisme”. 
Seguiment de propostes dels grups de treball, curs 2014-2015. Grup de treball Dones 75 
! Demanar a l’Observatori de les Dones en els Mitjans de Comunicació que observi la hiper-
sexualització de la infància, especialment en el cas de les nenes, de manera que es puguin 
promoure recomanacions per a la prevenció i detecció d’aquestes situacions. 
! Aprofundir en l’abordatge psicoafectiu en els programes de salut sexual i reproductiva. 
Vegeu les respostes del grup de treball Salut, pàg. 109-113. 
! Incrementar l’estudi i els recursos de la prevenció del ciberassetjament en el món educatiu 
i en les xarxes socials. 
El 2014, el Centre per a la Igualtat i Recursos per a les Dones (CIRD), adscrit a la direcció del 
Programa de Dona, va produir i presentar un recurs pedagògic sobre ciberassetjament amb la 
finalitat d’abordar el fenomen des d’una perspectiva de gènere, però també des de l’anàlisi dels 
arquetips i de les narratives audiovisuals que han tingut i tenen més impacte en la configuració 
dels imaginaris socials. 
El recurs consisteix en un conjunt de dinàmiques destinades a posar en circulació diferents 
eines que contribueixin a despertar uns consciència crítica entre els i les joves pel que fa als usos 
de les TIC i les xarxes socials i ferir un marc d’anàlisi i reflexió on es vinculin alguns d’aquests 
usos amb comportaments sexistes o possibles situacions de risc pel que fa als diferents tipus de 
violència masclista. 
Està adreçat a professionals de l’educació formal i informal que treballin amb grups de joves 
d’entre 12 i 18 anys. És accessible i descarregable en format digital a través del web ajunta-
ment.barcelona.cat/dones/ca, amb contacte previ amb el CIRD, que facilita una contrasenya. 
76 CMBS. Informe participatiu dels grups de treball, de la Comissió Permanent i del Plenari 2015-2016 
Grup de treball
DROGODEPENDÈNCIES 
Aquest curs el grup de treball Drogodependències s’ha plantejat tractar els temes de la regulació 
dels clubs de cànnabis com un element prioritari des del punt de vista polític, i els consums d’a-
dolescents i joves des de diferents perspectives. I com ja és habitual en aquests darrers anys 
s’han fet sessions conjuntes amb diferents grups de treball del Consell. 
Propostes 
Sobre l’Informe de Salut 2013 
! Cal anar adaptant els sistemes d’informació, ja força precisos, a les necessitats que es van 
detectant any rere any. 
! Cal consolidar la feina que contribueixi a pal·liar la vulnerabilitat de certs usuaris de dro-
gues. 
! Cal assegurar els drets socials bàsics, un element transversal en salut, que també afavori-
ran les persones drogodependents més vulnerables. 
! Com a mesura per facilitar la prevenció es podria incloure a l’Informe de Salut la delin-
qüència funcional relacionada directament amb les drogodependències. 
S’han fet diferents canvis en l’abordatge de l’Informe de Salut. Pel que afecta específicament les 
drogodependències, es continua informant de les persones en tractament, inicis de tractament 
i persones en visites successives, en tots els casos per sexe. Com a novetat, es calcula l’índex 
de consum problemàtic de drogues per cada barri a partir d’un conjunt d’indicadors, un instru-
ment més de planificació de serveis que es publica a l’Infobarris (www.aspb.cat/infobarris) i a 
partir d’aquest any a l’Informe de Salut. 
S’està treballant per assegurar que es consideri el pacient drogodependent un ciutadà de ple 
dret i tingui igual accés als serveis sanitaris i socials de la ciutat de Barcelona. Així mateix, es 
treballa en un abordatge integral que minimitzi les desigualtats socials d’aquest col·lectiu. En el 
conjunt de l’Ajuntament s’han reforçat diversos programes de l’Àrea de Drets Socials; en desta-
quen els programes relacionats amb l’habitatge i el suport a la renda per la seva repercussió en 
els sectors més vulnerables. 
Sobre els consums heterogenis en joves 
! Consolidar i ampliar els llocs d’escolta dels adolescents i joves no sanitaritzats ni amb l’e-
tiqueta de serveis socials, com una necessitat preventiva. 
! Fer un centre de dia –ni psiquiàtric, ni judicial– amb contenció, i que sigui de recurs a 
llarg termini per complementar la xarxa de recursos que ofereix l’Ajuntament. 
Des de Joventut, s’han ampliat els programes “Aquí t’escoltem”, i actualment hi ha tres progra-
mes per a joves en els centres per a joves Garcilaso, Espai Fontana i Palau Alòs. 
Seguiment de propostes dels grups de treball, curs 2014-2015. Grup de treball Drogodependències 77 
Pel que fa al Centre de Dia per a joves amb problemes de consum de drogues, s’està estudiant 
la possibilitat d’obrir-ne un per a joves amb consum d’inhalants (depenent del Consorci de 
Serveis Socials). 
Sobre les famílies migrants davant el consum d’alcohol 
! Valorar i reconèixer el sabers profans, per treballar de manera més eficaç. Això es concreta 
en sistematitzar i valorar els diferents estils familiars per treballar amb ells els diferents 
consums problemàtics. 
! Per aconseguir l’objectiu anterior cal ampliar la formació dels professionals que treballen 
diàriament amb les diferents tipologies de models familiars i disposar dels suports tècnics 
que ho possibilitin. 
! Difondre i donar a conèixer les guies sobre les famílies migrants davant l’alcohol i altres 
drogues per a professionals realitzades en l’estudi Les famílies migrants davant l’alcohol i 
altres drogues. 
! Treballar en xarxa amb entitats de persones immigrades. 
Els anys 2014 i 2015 es van fer sessions de formació per a educadors de carrer i altres profes-
sionals en contacte amb joves per tal de donar a conèixer diferents guies d’actuació per a famí-
lies de migrants amb joves amb problemes de consum de drogues. 
S’han fet diferents sessions formatives per a professionals de la Xarxa de drogues de la ciutat de 
Barcelona per tal de tractar la interculturalitat en l’abordatge de les drogues. 
Sobre la reglamentació dels clubs de cànnabis a la ciutat 
de Barcelona 
! Tenir com a criteris principals de la normativa de regulació dels clubs de cànnabis els rela-
cionats amb la salut, la reducció de riscos i la seva gestió per part d’associacions respon-
sables. 
! Crear un Observatori o Consell Regulador dels clubs de cànnabis que permeti un segui-
ment i avaluació del funcionament dels mateixos (així com la informació a les persones 
consumidores), i del qual en formin part entitats i Administració. 
! Arribar a un consens sobre la llista de les malalties susceptibles de ser tractades amb l’ús 
de cànnabis. 
! Caldria que en els clubs hi hagi informació sobre les substàncies que s’ofereixen, així com 
informació sobre els riscos i reducció de danys. 
Es van fer recomanacions de criteris que es poguessin introduir en el Pla especial urbanístic 
aprovat en el mes de juny d’aquest any 2016: 
1. Limitació de superfície màxima per tal d’evitar aforaments excessius, 
2. que el local tingui un espai separat de la zona de consum, que serveixi per rebre les persones 
que sol·licitin informació o similar, 
3. que compleixi amb la normativa mediambiental i amb criteris de seguretat contra incendis, i 
ventilació i evacuació, així com amb la normativa mediambiental (extracció de fums per xeme-
neia a teulat, control de sorolls i normes higièniques), 
78 CMBS. Informe participatiu dels grups de treball, de la Comissió Permanent i del Plenari 2015-2016 
4. i que es marqui distància amb els centres de tractaments de drogodependències, pel que pot 
suposar per a persones que estan en procés de tractament d’addicions. 
I sobretot, ja s’ha començat a treballar en l’elaboració d’una ordenança municipal que permeti 
introduir criteris més enllà dels que ja contempla el Pla especial urbanístic. Entre els proposats 
hi ha la creació d’un observatori per impulsar un reglament de règim intern de funcionament 
comú a tots els clubs i fer el seguiment, i que els clubs també actuïn des d’una perspectiva d’in-
formació de riscos i de reducció de danys. 
Seguiment de propostes dels grups de treball, curs 2014-2015. Grup de treball Drogodependències 79 
Grup de treball 
ENVELLIMENT 
El curs 2014-2015 el grup ha treballat sobre el tema “Les persones grans com a usuàries i con-
sumidores en la societat digital”. Continuant l’experiència d’anys anteriors, juntament amb els 
grups Salut, Drogodependències, Dones i Infància, ha participat en una sessió conjunta sobre el 
l’Informe de Salut de Barcelona 2013. Així mateix, el grup ha participat en les diferents sessions 
de treball de la IV Convenció Les veus de les persones grans, tant a les conferències preparatò-
ries com a les sessions finals de la Convenció celebrades el 3 i 4 febrer. 
Propostes 
El grup de treball, en aquesta direcció, formula la recomanació de diversificar les estratègies 
d’inclusió i proposa les accions següents. 
Respecte a l’oferta formativa 
! Mantenir l’alfabetització bàsica, innovar en els programes d’alfabetització digital mitjana 
i impulsar la formació avançada en TIC, tot abordant més intensament la manca de moti-
vació; cal profunditzar en les causes i traçar estratègies ajustades a la varietat de contexts. 
! Processos d’aprenentatge més sostinguts en el temps i flexibles, que les persones grans 
valorin com a útils per enfrontar les pors i les dificultats que identifiquen i que permetin 
abordar les resistències. 
! Entorns de formació: incidir més enllà dels centres específics de persones grans. 
! Metodologies: promoure metodologies més actives i amb més protagonisme de les matei-
xes persones grans, com ara activitat d’acompanyament, eines d’autoaprenentatge i visua-
lització dels avenços. En aquestes coordenades, estimular, i si escau, acompanyar l’activi-
tat de voluntaris i voluntàries. 
Als casals i espais de gent gran de la ciutat de Barcelona hi ha 29 aules d’informàtica convenia-
des entre l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació “la Caixa” i n’hi ha sis més gestionades direc-
tament des dels districtes. Aquestes aules es troben distribuïdes en diferents barris i donen 
cobertura a tots els districtes de la ciutat. 
Aquest conveni es va iniciar l’any 2001 amb l’objectiu d’instal·lar aules informàtiques als casals 
de gent gran de l’Ajuntament per tal de donar a conèixer i fomentar l’ús de les noves tecnologies 
entre la gent gran i d’incentivar la participació i el voluntariat de la gent gran ja formada en l’ús 
de les TIC en projectes de caràcter social sota principis de solidaritat i creixement personal. 
A través d’aquest conveni s’ofereixen dues tipologies de projectes vinculats a l’aula informàtica: 
• Projectes de formació en tecnologies de la informació i comunicació (TIC). En aquesta línia 
s’imparteixen cursos com ara: Aproximació a les noves tecnologies, Creació de projectes digi-
tals, Xarxes socials, etc. 
• Projectes de participació social i voluntariat. Alguns exemples són: 
- Grans lectors: participació en tertúlies en torn de la lectura d’un llibre escollit especialment 
per la seva temàtica i dinamitzada per voluntaris. 
80 CMBS. Informe participatiu dels grups de treball, de la Comissió Permanent i del Plenari 2015-2016 
- Acció local: desenvolupament d’un projecte de voluntariat amb les entitats i agents del terri-
tori en funció de les necessitats específiques de cada zona. 
- Activitats intergeneracionals: l’objectiu és promoure les relacions intergeneracionals per 
apropar les persones de diferents grups d’edat amb l’ànim d’enriquir els vincles i el conei-
xement mutu, utilitzant les TIC com a eina d’interacció. 
- Recursos formatius en tecnologies de la informació i la comunicació: taller dirigit a aquelles 
persones voluntàries que necessiten una formació específica en algun recurs informàtic per 
al desenvolupament de projectes de voluntariat. 
Respecte a la producció de continguts 
! El grup valora que, davant l’escassetat d’experiències centrades en la producció de con-
tinguts que contribueixin a reduir els estereotips, convé estimular continuadament la pro-
ducció d’iniciatives –des d’entorns associatius i comunitaris, educatius i culturals– que 
mostrin visions no estereotipades i fer-ne el seguiment; a la vegada, cal facilitar la difusió. 
El Consell Assessor de la Gent Gran (CAGG) va presentar l’1 d’octubre de 2016 un manifest per 
abordar les situacions de discriminació per raó d’edat. El text destaca que en la lluita contra les 
discriminacions i els estereotips és imprescindible treballar per la igualtat en el tracte, tenint en 
compte la doble discriminació que sovint pateixen les persones pel fet de ser grans i pels preju-
dicis derivats d’aspectes com l’orientació sexual, la situació de dependència, la procedència o el 
gènere. Aquestes discriminacions tenen un impacte negatiu en la salut i el benestar i dificulten 
la participació i contribució al desenvolupament social. Amb aquest manifest el CAGG proposa 
diverses estratègies de sensibilització ciutadana, tenint en compte el paper dels mitjans de 
comunicació en la lluita contra els estereotips. També es proposa desplegar actuacions perquè 
les persones grans coneguin els seus drets, i treballar per donar més visibilitat a les persones 
grans en situació de dependència per ampliar les seves oportunitats d’envellir en millors condi-
cions i fer respectar la seva autonomia i decisió. 
Per deconstruir estereotips i prejudicis cal plantejar diàlegs i debats que ajudin en la transforma-
ció d’imaginaris i actituds, per això des del CAGG s’ha posat en marxa la campanya “Sóc gran, 
i què?” un projecte per a la deconstrucció d’estereotips i prejudicis de les persones grans que 
inclou activitats de sensibilització a tota la ciutat: realització de tallers (en marxa el taller de tea-
tre-fòrum), difusió d’espots i documentals, materials gràfics, web, xarxes socials... 
També s’ha portat a terme una sessió de treball conjunta entre diferents consells (Gent Gran, 
Dones, LGTBI, Poble Gitano i Immigració) per identificar les situacions de prejudicis i estereotips 
per edat, tenint en compte especialment la doble discriminació (gènere, procedència, orientació 
sexual...) i poder incloure les seves mirades a la campanya. 
Respecte a l’exercici de ciutadania 
! El grup valora que la manca de reflexió sobre la inclusivitat de les persones grans en 
àmbits com ara les iniciatives d’e-govern, e-participació i e-administració esdevé un obs-
tacle per a la plena ciutadania. Per aquest motiu, proposa d’una banda propiciar la reflexió 
–facilitant l’estudi sobre els usos en aquests àmbits– i d’altra banda, desenvolupar inicia-
tives concretes, valorant-ne els resultats per estendre’n l’ús. 
La digitalització de l’Administració pública té l’objectiu d’apropar l’Administració i el govern de la 
ciutat a la ciutadania. També la ciutadania activa ha de poder disposar d’eines idònies i facilita-
Seguiment de propostes dels grups de treball, curs 2014-2015. Grup de treball Envelliment 81 
dores per poder prendre part en la política de la ciutat. En aquest sentit, el Programa d’actuació 
municipal 2016-2019, a l’apartat de participació ciutadana (4.2.5), inclou dissenyar, preveure i 
habilitar instruments de participació que siguin diversos, inclusius, que atenguin a aspectes idio-
màtics, que incloguin espais presencials i virtuals, comunicatius, etc., que reconeguin l’hetero-
geneïtat i la diversitat de les persones per fer efectiu el dret a participar als col·lectius amb neces-
sitats singulars, amb èmfasi en els col·lectius d’origen divers, gent gran, infants i a les veus de 
les dones en tota la seva diversitat. 
Així mateix, el model de casals de gent gran de la ciutat fomenta la participació de les pròpies 
persones grans usuàries de l’equipament en la decisió, organització i desenvolupament de les 
activitats i formació que es vol portar a terme. Així, s’organitza en comissions d’activitats i en una 
Comissió Gestora. 
Correspon a les comissions d’activitats: 
• Proposar la programació trimestral d’acord amb la dinàmica del centre i el pressupost. 
• Coordinar la proposta d’activitats trimestral i gestionar els recursos assignats. 
• Fer el seguiment i la valoració de les activitats realitzades i fer propostes de millora. 
• Tenir en compte les demandes, queixes i suggeriments de les persones sòcies/usuàries, i si 
escau, fer-les arribar a la Comissió Gestora. 
Respecte a l’accés 
! Tot i que les dades presentades indiquen que la dotació de tecnologia serà menys central 
atès que les generacions intermèdies ja solen diposar de dispositius d’accés, el grup de 
treball valora que cal considerar els condicionants econòmics i cercar formes per facilitar 
l’accés als dispositius i a la connexió a Internet, especialment entre les persones de més 
edat i amb rendes més baixes. 
El Pla municipal per a les persones grans 2013-2016, emmarcat en el paradigma de l’envelli-
ment actiu, ja incorporava accions per afavorir la integració de la gent gran a la societat digital, 
a la societat de la informació, i reduir l’exclusió social fomentant la integració social. Així, objec-
tius molt bàsics que s’han anat assolint són l’existència als casals i espais de gent gran de la ciu-
tat de Barcelona de 35 aules d’informàtica, distribuïdes en diferents barris, donant cobertura a 
tots els districtes de la ciutat, o la instal·lació de connexió WiFi a tots els casals de gent gran de 
la ciutat, que són un total de 53 equipaments. 
I en un àmbit més general, l’Ajuntament ofereix el servei Barcelona WiFi, que permet connectar-
se a internet a través de punts d’accés wifi ubicats en diversos equipaments municipals i punts 
de la via pública. Hi ha més de 450 equipaments Barcelona WiFi, entre centres de barri, centres 
cívics, centres culturals i museus, centres esportius, oficines administratives i d’atenció ciutada-
na, biblioteques, mercats, interiors d’illes, sales d’estudi nocturnes i casals de gent gran. 
82 CMBS. Informe participatiu dels grups de treball, de la Comissió Permanent i del Plenari 2015-2016 
Sobre la prevenció de la dependència i la millora de l’autonomia 
personal en la societat digital 
! El grup de treball recomana propiciar la innovació participativa i proposa que: les persones 
grans se situïn com a coprotagonistes al costat d’enginyers i dissenyadors en el procés 
d’innovació. També proposa la promoció i la difusió d’experiències que es fonamentin en 
dinàmiques d’apoderament amb l’objectiu de revaloritzar els coneixements i les capacitats 
de les persones grans. 
! El grup recomana que en la planificació municipal, les tecnologies, eines, continguts o dis-
positius siguin inclusives, user-friendly i tinguin en compte els condicionants de l’edat, i 
que les persones grans siguin reconegudes com a codissenyadores. 
! Finalment, el grup vol posar de relleu com és de crucial que les persones grans, en la seva 
heterogeneïtat, construeixin la perspectiva crítica on fonamentar les seves eleccions i la 
presa de decisions. Davant la tesi, àmpliament difosa, sobre el potencial dels dispositius 
digitals en la millora de la qualitat de vida en els àmbits individual i col·lectiu, i en l’a-
frontament de reptes globals com l’envelliment de la població o la prevalença de les malal-
ties cròniques, esdevé necessari que els ciutadans tinguin criteri i que, a la vegada, els 
seus drets 
Cal destacar, en relació amb els nous models d’atenció i relació amb la gent gran en un món 
digital, el paper que pot jugar el projecte Vincles. 
Les projeccions de població per a l’any 2026 preveuen que hi haurà més de 390.000 persones 
de 65 anys i més (el 23,6% de la població) i unes 140.000 persones de 80 anys i més (7,5% de 
la població total). I que abans del 2035 un de cada quatre residents a Barcelona (un 25,7%) tin-
drà més de 65 anys. 
El parc de places de residències per a la gent gran a Barcelona és de 14.000 i per tant és espe-
rable que la immensa majoria de la gent gran visqui la seva vellesa a la seva llar, en companyia 
o sola, fins i tot aïllada, moltes vegades, amb xarxes de suport familiar cada vegada més reduï-
des. La gent gran passarà les malalties cròniques, així com les pluripatologies pròpies de l’edat, 
fonamentalment al domicili, excepte en casos de malalties greus o en períodes finals de la vida. 
D’altra banda, les tecnologies de la informació i la comunicació, i específicament els avenços en 
monitoratge remot, permeten afrontar amb noves eines aquest repte d’assumir de manera des-
concentrada l’atenció a la gent gran. 
Per tant, cal pensar un nou model d’atenció i relació amb la gent gran que adeqüi l’actual model 
dels diferents serveis de Drets Socials a la gent gran (teleassistència, assistència domiciliària a 
la dependència, Radars, Vincles...), així com els serveis sanitaris i sociosanitaris, al canvi que 
suposa el món i la cultura digital i a les possibilitats que ofereix, i que sigui sostenible en el 
temps. 
Cal abordar aquest nou model des d’un punt de vista d’innovació social, amb la participació acti-
va, equilibrada, crítica i coresponsable de tots els actors (persones grans, gestors, empreses o 
persones TIC). L’objectiu és aconseguir dotar les persones grans d’eines que els permetin viure 
millor gràcies al nou món digital, però pensades específicament per a elles. 
En aquest sentit, Vincles s’emmarca en l’objectiu municipal d’impulsar una estratègia comunità-
ria per a la participació contra la solitud, que pretén impulsar un model de connexió entre les 
xarxes socials, comunitàries i els serveis públics d’atenció, per trobar sinergies i millores en la 
detecció i l’atenció a persones grans amb problemes de solitud. Es pretén promoure tota una 
Seguiment de propostes dels grups de treball, curs 2014-2015. Grup de treball Envelliment 83 
xarxa que impulsarà amb més intensitat en tot el territori diversos programes que promouen les 
tecnologies i el paper del veïnatge, i que tenen efectes directes en la millora de la solitud de les 
persones grans. 
Vincles pretén incorporar aquesta nova visió d’un nou model d’atenció i relació amb la gent gran 
mitjançant el món digital. Un primer objectiu seria avançar cap a una possible integració dels 
sistemes Vincles i teleassistència, que dóna una connexió entre la gent gran i el sistema d’emer-
gències. Posteriorment es podrien oferir serveis digitals sociosanitaris més amplis, coordinada-
ment amb els departaments de Salut i Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de 
Catalunya. 
Caldrà garantir, però, tot el que fa referència a la usabilitat per part de les persones grans, par-
ticipant en el disseny i en els processos de prototipatge abans d’estendre les eines; o recollint 
evidències d’ús de manera que es vagin ajustant tant el disseny com les funcionalitats o els con-
tinguts a l’ús i interessos reals de les persones grans. 
Especialment rellevant és, en un projecte com aquest en què hi ha moltes dades i activitats per-
sonals, la protecció dels drets de les persones grans. I no només des d’un punt de vista de la 
privacitat sinó també des de la informació prèvia. 
84 CMBS. Informe participatiu dels grups de treball, de la Comissió Permanent i del Plenari 2015-2016 
Grup de treball
FAMÍLIES 
El grup Famílies ha centrat el seu treball en l’orientació a les famílies en la vida quotidiana: infàn-
cia, adolescència, madurescència i envelliment. Entenent la família com a procés, les famílies 
passen per diferents moments o fases que tenen riscos i oportunitats. El grup s’ha plantejat apro-
fundir en l’estratègia de l’orientació, diferenciant-la de la informació o la teràpia, veient diferents 
experiències al llarg d’aquest cicle familiar. 
Propostes 
Sobre l’orientació a les famílies en les dificultats de la vida 
quotidiana 
! Desproblematitzar les situacions familiars de la vida quotidiana. 
! Sensibilitzar les famílies sobre la demanda d’orientació com una estratègia per reduir les 
dificultats de la vida quotidiana. 
! Crear serveis d’orientació i/o fer orientació a les famílies dins els serveis existents. 
! Crear a l’Ajuntament un departament que aglutini la mirada a les famílies en els diferents 
cicles vitals i més enllà de les famílies amb fills. 
! Difusió del recurs “Temps per a tu” per a famílies amb infants amb discapacitats i per a 
famílies cuidadores de persones amb dependència a programes de TV i altres. 
! Canviar la cultura de la cura, i pensar en recursos de suport per a la cura. 
! Difondre de manera àmplia la guia I vostè com està, de la Xarxa de Famílies Cuidadores: 
MIR, universitats, xarxa sanitària, xarxa de serveis socials, hospitals, serveis d’atenció 
domiciliària... i traduir-la al castellà per a difusió d’àmbit estatal. 
! Organitzar sessions formatives / recomanar la formació als professionals sobre la guia. 
! Posar en un lloc visible i fàcil la informació sobre famílies cuidadores. 
! Cal un telèfon de referència per a famílies cuidadores que no saben on anar o a qui dema-
nar. 
Sobre l’orientació a les famílies en la petita infància 
! Pel que fa a l’orientació a famílies, s’hauria de donar continuïtat a l’enfocament i mirada 
d’intervenció que aporten els serveis per la petita infància (CDIAP) i estendre’ls a altres 
etapes de la vida d’infants i adolescents. 
! Caldria ampliar la mirada des de l’enfocament específic cap a un enfocament més social. 
Estudiar com a partir de les intervencions que es fan individualment es poden abordar 
accions més comunitàries per fomentar la capacitat de les famílies per observar o detectar 
les expressions/necessitats dels infants i respondre-hi adequadament. 
Seguiment de propostes dels grups de treball, curs 2014-2015. Grup de treball Famílies 85 
Sobre l’orientació a les famílies en l’adolescència 
! Potenciar serveis d’orientació per a adolescents i les seves famílies que no estiguin dins 
l’entorn sanitari ni dels serveis socials, i que no identifiquin les problemàtiques adoles-
cents com a patologies ni els medicalitzin. 
Respostes 
Les famílies tenen múltiples responsabilitats i han de prendre moltes decisions en diferents 
moments al llarg del cicle vital. Sovint, aquesta multiplicitat d’expectatives vers elles es viu amb 
estrès o amb sobrecàrrega: les famílies se senten insegures (ja que en elles recauen molts rols 
i funcions que han de complir) i cerquen referents i referències davant la seva desorientació. Cal, 
en aquest procés, acompanyar-les i oferir-los els suports per tal d’afrontar les noves situacions i 
emprar els recursos a l’abast, en funció del rol i de les necessitats de cada membre de la família 
en cada etapa. 
Entenem per “família” un grup de persones unides per un vincle de parentiu o de convivència, 
que tenen un projecte familiar comú, i considerem família qualsevol fase del cicle vital familiar. 
Entendre les famílies en evolució ens porta a considerar cada una de les etapes del cicle vital 
com processos i transicions familiars en què la família presenta diferents interessos, diverses 
preocupacions i necessitats, condicionades totes elles per les característiques personals dels i 
de les membres que la composen i per l’entorn socioeconòmic del territori on habiten. En aquest 
sentit, tal i com diu l’informe de seguiment del Pla de família (2015), encara hi ha poques 
accions que contemplin programes dirigits a famílies com a grup més enllà de si tenen infants, 
i específicament dirigits a altres fases del cicle vital familiar. 
Tot i així, podem constatar que: 
1. Pel que fa als programes nous especialitzats en les famílies, es posa de manifest la necessitat 
de donar suport i orientar les famílies en les dificultats de la vida quotidiana, és a dir, al llarg 
de les transicions per les diferents etapes del cicle vital. Cal que les famílies trobin recursos 
de suport i acompanyament en aquests moments. 
2. Models europeus i també estatals apunten la necessitat de centres o espais d’informació i 
orientació per a famílies, dels quals es valora que tenen una capacitat preventiva de conflictes 
o situacions de més disfuncionalitat, atès que actuen davant de problemes o dificultats quan 
encara estan a l’inici. Cal tenir en compte els determinants socials de la salut mental i l’estat 
emocional de les persones. El suport a les famílies en les seves crisis al llarg del cicle de vida 
i la gestió dels estats d’ànim dels seus membres és un recurs per prevenir la deriva cap a 
situacions disfuncionals, trastorns o malalties mentals i altres situacions de més risc. 
3. Es manté el desenvolupament a tota la ciutat de programes, espais i accions grupals per 
donar suport a les competències parentals. Des de ludoteques, casals infantils, centres 
oberts, espais familiars, centres educatius, serveis de salut, serveis socials, fins a equipa-
ments socioculturals, la qual cosa valorem molt positivament. Entenem que informar, sensibi-
litzar, formar i orientar els progenitors/es sobre els temes que els preocupen és preventiu de 
disfuncions i facilita la interacció i la creació de xarxes de col·laboració entre famílies. 
Continua quedant pendent, però, –i és una oportunitat– definir i conceptualitzar el conjunt del 
projectes i programes que treballen amb habilitats i capacitats parentals que s’estan realitzant. 
En aquest sentit, cal reflexionar sobre les necessitats de suport de les famílies però també cal 
considerar l’empoderament de la família en un temps en què hi ha una certa desorientació 
dels rols parentals. 
86 CMBS. Informe participatiu dels grups de treball, de la Comissió Permanent i del Plenari 2015-2016 
4. Volem, a més, posar especial atenció en el nombre important d’accions de suport grupal i de 
rehabilitació de les competències parentals que s’estan fent des dels serveis socials bàsics, ja 
sigui per donar suport a famílies en una fase determinada del cicle vital o per treballar habili-
tats i models amb mares molt joves, amb famílies monoparentals o amb famílies amb altres 
situacions de vulnerabilitat. L’actuació amb famílies ja sigui des dels serveis socials bàsics 
com des dels serveis de rehabilitació i tractament més especialitzats, es basa d’una banda en 
el treball amb els vincles i les relacions familiars i, de l’altra, en partir sempre de les potencia-
litats i els recursos propis de la família. 
5. A més, però, s’està avançant en la prevenció, detecció i atenció amb actuacions com el Servei 
d’Assessorament a Famílies amb Adolescents o en situacions de més especificitat o especia-
litat, com es veu en la resposta que estan tenint diferents serveis com l’atenció i la detecció 
precoç de la petita infància als EIPIS o el servei d’orientació a famílies amb fills consumidors 
de drogues (SOD), en el cas d’adolescents. 
6. En aquesta tessitura es valora com a positiva l’obertura del Centre per a Famílies amb 
Adolescents, que es va posar en funcionament el setembre de 2015 i té l’objectiu de donar 
suport al rol parental de les famílies amb fills en l’etapa d’adolescència. 
7. Pel que fa al suport i rol de les famílies cuidadores, volem destacar especialment els serveis i 
accions realitzades en l’àmbit del suport a les famílies cuidadores, principalment en l’àmbit 
de les persones grans o dependents o discapacitats. Cal assenyalar la monomarentalitat de fet 
de moltes dones que assumeixen la cura familiar sense el suport de l’altre progenitor, ja sigui 
per malaltia, negligència, abandonament, empresonament o situació perifèrica de fet. Es trac-
ta de situacions amb una problemàtica més gran i amb menys drets reconeguts. Cal tenir en 
compte aquí els condicionants econòmics, formatius i també de llengua (en el cas de les famí-
lies nouvingudes). 
Continuem assenyalant la feminització de les cures i que cal donar suport a la lliure tria del rol 
i lluitar contra la feminització no volguda de les cures. 
Cal assenyalar la necessitat de poder conciliar i els usos dels temps de les persones i les famí-
lies cuidadores i incidir en els grups d’ajuda mútua. 
8. En general, es valora també la necessitat d’incorporar més temps d’atenció i escolta a la famí-
lia en tots els serveis que existeixen actualment (ocupació, serveis d’atenció i suport al domi-
cili, serveis i equipaments per a infants i adolescents, etc.). Caldria incorporar la mirada sobre 
la família (més enllà del subjecte directe d’actuació) en cada un d’aquests serveis. Partint de 
la idea de cicle vital familiar, es creu que cal incorporar aquesta mirada en relació amb l’ha-
bitatge per tal de donar resposta a les diferents etapes del cicle vital, partint de models flexi-
bles d’estructura i de tinença, que s’adaptin a cada moment i necessitat del cicle vital. 
Pel que fa a projectes adreçats a famílies amb petita infància 
Un dels objectius del PAM és diversificar l’oferta educativa adreçada a la petita infància, amb l’e-
laboració d’una diagnosi de la realitat de l’educació de la petita infància i l’establiment de línies 
de millora dels recursos i serveis d’atenció educativa a la petita infància a la ciutat. 
Actualment, l’Ajuntament de Barcelona disposa de diferents serveis i espais des d’on dóna 
suport a les famílies amb infants de 0-3 anys, a través dels diferents programes de suport edu-
catiu i sociosanitari: 
• Programes educatius a les escoles bressol 
• Espais familiars de 0 a 3 anys 
Seguiment de propostes dels grups de treball, curs 2014-2015. Grup de treball Famílies 87 
• Programa “Ja tenim un fill” 
• Música, natació i servei de ludoteca en família per a la petita infància 
• Suport educatiu a famílies (CDIAP, equipaments municipals i entitats) 
• Espais adreçats a les famílies en equipaments socioeducatius i de lleure 
• Producció de material educatiu per a pares i mares (publicacions, webs) 
• Activitats culturals als equipaments socioeducatius i escoles d’educació especial 
• Suport a les famílies amb infants amb discapacitat intel·lectual 
Alguns programes i serveis 
Implicació dels pares en la criança 
Intervenció grupal des de la perspectiva de gènere dirigida a homes que estan en situació de 
prepart de la seva parella per treballar al voltant de la paternitat masculina (en el marc global del 
projecte “Canviem-ho, homes per l’equitat de gènere”). Durant el 2015 s’han realitzat sis grups 
(dos al CAP Sant Andreu, dos al CAP Sagrera i dos al CAP Manso) i cinc seguiments grupals 
amb pares que ja van acabar la intervenció grupal i són pares. El 2014 es van fer cinc grups de 
pares que van fer set sessions cadascun; també es van fer quatre sessions grupals de seguiment 
amb grups anteriors, la qual cosa confirma l’estabilitat en el servei. Quantitativament, això ha 
generat 480 usos del servei, amb un total de 104 homes diferents (110 el 2014 i 94 el 2013), 
que han rebut com a mínim una intervenció grupal. 
Espais familiars i de suport educatiu per a la petita infància 
D’una banda, cal assenyalar els programes “Benvingut Nadó” i “Ja tenim un fill”, que faciliten 
a les famílies amb nadons, en un context grupal, un espai de trobada i d’intercanvi on poden 
compartir les seves experiències. Aquests programes estan centrats preferentment en les dones 
que han estat mares, que poden participar-hi amb el seu fill o filla des de les darreres setmanes 
de la gestació fins als vuit mesos de vida de l’infant. El 2015 han participat 215 famílies al pro-
grama “Benvingut Nadó” dels espais familiars de Sant Martí i Les Corts (el 2014 hi van participar 
173 famílies), i 246 famílies a les sessions del programa “Ja tenim un fill”, gestionades per 
l’IMEB en els seus espais familiars i en alguns centres de salut (el 2013-2014 hi van participar 
222 famílies). 
D’altra banda, hi ha els programes que es desenvolupen en el marc dels espais familiars i que 
estan orientats a les famílies amb infants d’entre nou mesos i tres anys, a les quals s’ofereix un 
espai de joc i relació. L’octubre de 2016 s’ha inaugurat un nou espai, El Torrent, ubicat a Nou 
Barris. 
• Als espais familiars de Sant Martí i Les Corts, l’any 2015 s’hi han inscrit 246 famílies (222 el 
2014), que han participat en les activitats de ludoteca en família: 172 famílies (163 el 2014); 
i en els tallers d’expressió i estimulació: 74 famílies (59 el 2014). A més, 842 famílies han 
assistit a les xerrades per a les famílies (738 el 2014). En aquestes xerrades hi assisteixen tant 
les famílies inscrites als espais com altres famílies, atès que les xerrades estan obertes a totes 
les famílies del barri i de la ciutat. 
• Als espais familiars gestionats per l’IMEB hi han hagut 160 famílies usuàries (145 durant el 
curs 2013-14). 
• Hi ha altres espais familiars als districtes (per exemple, l’Espai familiar Petit Drac, a Sarrià-Sant 
Gervasi). En aquests espais, el 2015 hi ha participat 179 famílies. 
L’Ajuntament també ha donat suport a projectes d’espais familiars d’entitats del Tercer Sector en 
els districtes de Ciutat Vella, Eixample i Nou Barris, per exemple. 
88 CMBS. Informe participatiu dels grups de treball, de la Comissió Permanent i del Plenari 2015-2016 
Com es pot comprovar, hi ha hagut un increment generalitzat de famílies participants en els 
espais familiars, tant en la franja 0-9 mesos com en la dels 9 mesos fins als 3 anys. 
Altres espais complementaris de suport a la petita infància i a les seves famílies 
Existeixen diversos projectes adreçats a famílies amb la finalitat d’oferir espais per millorar les 
competències parentals, compartir el temps, els jocs i les relacions, així com la reflexió. 
Majoritàriament es duen a terme des dels casals i les ludoteques en tots els districtes. 
Des de l’Institut Municipal de Serveis Socials es realitzen diferents treballs grupals i accions gru-
pals de suport a les famílies. Des de l’àmbit de l’acció comunitària es treballa des dels tallers 
d’habilitats parentals de la Barceloneta o el de Nou Barris, o la Xarxa de Petita Infància de Sant 
Andreu o des de diferents plans de desenvolupament comunitari de la ciutat (Besòs-Maresme, 
Ciutat Meridiana, Verdum, Poble Sec) i des de l’Acció Comunitària La Marina. 
En relació amb els sistemes de treball en xarxa i taules creades per impulsar i promoure el treball 
transversal i la coresponsabilitat de tots els agents socials del territori, cal destacar que durant el 
2015 s’han afegit dues noves xarxes d’infància –la Xarxa d’infants del barri de Casc Antic i la 
Xarxa Proinfància del Turó de la Peira-Can Peguera– i s’han consolidat les que ja existien. Així, 
ja són 18 les xarxes d’infància de Barcelona. D’aquestes 18 xarxes, set corresponen a xarxes 
generals d’infància (XAFIR del districte de Ciutat Vella, TIAF del districte de Sants-Montjuïc, 
EIXAM del districte de l’Eixample, Inter-xarxes del districte d’Horta-Guinardó, Xarxa d’Infància i 
Adolescència de Sarrià-Sant Gervasi, Xarxa Proinfància del Turó de la Peira-Can Peguera del dis-
tricte de Nou Barris i Xarxa Proinfància de La Verneda del districte de Sant Martí) promogudes 
des de l’interès pel treball en xarxa dels tècnics dels diferents serveis dels territori corresponents. 
Les onze restants són xarxes adreçades a la petita infància de 0-3 anys, promogudes per la ini-
ciativa de les pròpies famílies del territori. 
Des de la Xarxa de Biblioteques, durant el 2015 el programa “El racó de pares. Primeres passes” 
ha realitzat 204 activitats a 22 biblioteques amb 6.598 assistents, majoritàriament de la franja 0-
3 anys. 
El racó de pares. Primeres passes 
2014 2015 
Activitats/sessions 144 204 
Biblioteques 22 22 
Assistents 4.854 6.598 
També és rellevant esmentar que des de les xarxes d’infància als territoris s’ofereixen activitats i 
espais per a la franja 0-3 anys. 
Els equips interdisciplinaris per a la petita infància (EIPI) –que són els centres de detecció infantil 
primerenca (CDIAP) municipals– de Nou Barris i Ciutat Vella, com a espais de detecció prime-
renca i orientació a les famílies, al llarg del 2015 han atès 770 famílies amb infants amb proble-
mes de desenvolupament. El 2014 s’hi van atendre 673 famílies, la qual cosa representa un 
increment del 14%. 
També hi ha altres recursos dirigits específicament a famílies que el 2015 han arribat a un total 
de 163 famílies; l’increment respecte al 2014 i el 2013 (89 i 91 famílies ateses respectivament) 
es deu sobretot a l’augment del nombre de grups terapèutics (de 14 a 85 famílies). 
Seguiment de propostes dels grups de treball, curs 2014-2015. Grup de treball Famílies 89 
Infants en risc amb problemes 774 
800 
692 
de desenvolupament de 0-6 anys 700 
573 
atesos als CDIAP municipals, 600 544 
2012-2015 500 
400 
300 
200 
100 
0 
2012 2013 214 2015 
Pel que fa a l’orientació i suport a famílies amb adolescents 
Es treballa a partir de: 
• Grups de suport socioeducatiu de la xarxa de SSBB 
• Centre d’Adolescents i assessorament a famílies de la ciutat 
• Prevenció a les escoles 
• Programa Noves Famílies 
• Prevenció, tractament i assessorament a joves consumidors i famílies 
Alguns programes i serveis 
Servei per a Adolescents i Famílies amb fills/es adolescents, especialment pel que fa a l’as-
sessorament a les famílies 
El setembre del 2015 l’Ajuntament de Barcelona va posar en marxa el Centre per a Famílies 
adreçat a les persones que exerceixen el rol parental (pares, mares o tutors) i als propis adoles-
cents de 12 a 20 anys. El centre ofereix recursos per enfortir les habilitats personals, cognitives 
i comunicatives. És un espai gratuït que vol escoltar, assessorar i orientar les famílies en els casos 
en què puguin estar immerses en un procés de dubte i desorientació per les característiques 
pròpies del moment vital dels adolescents i derivar-les a d’altres recursos especialitzats existents 
quan la consulta ho requereixi. 
S’hi realitzen activitats grupals i individualitzades. Està ubicat a La Sedeta i des de la seva entra-
da en funcionament el Centre ha atès 30 famílies (145 persones individuals) en les diferents fun-
cions del servei, la formació i l’atenció psicològica individual. Es tracta d’un nou model de servei, 
en procés de donar-se a conèixer. 
L’estiu del 2016 el Centre ha ofert cinc tallers gratuïts a través dels quals els participants han 
pogut compartir experiències i plantejar dubtes o dificultats amb l’acompanyament de professio-
nals de la salut mental, psicòlegs i psiquiatres, especialitzats en diverses temàtiques relaciona-
des amb l’adolescència. Els temes dels tallers han estat: Transgressió, autoritat i límits, 
Comunicar amb els adolescents, Sexualitat: com abordar-la amb els nostres fills? i Com ajudar 
en la tria dels estudis. 
Servei d’orientació a la drogodependència (SOD) amb joves consumidors de drogues 
Durant el 2015 s’hi han atès 507 famílies (550 famílies el 2014), de les quals 44 han estat deri-
vades al CAS i sis al CSMIJ. 
90 CMBS. Informe participatiu dels grups de treball, de la Comissió Permanent i del Plenari 2015-2016 
Programes o iniciatives per donar suport a les famílies amb fills/es adolescents 
Durant el 2015 s’han dut a terme diversos programes i iniciatives des de Salut, Serveis Socials, 
equipaments socioeducatius de ciutat i de districtes i centres escolars, dels quals destaquem: 
• Des dels centres de serveis socials s’han realitzat 14 accions grupals de reforç a pares/mares 
amb fills menors a càrrec en el seu rol parental, majoritàriament adolescents, en les quals han 
participat 193 famílies. 
• Els centres oberts han ofert accions per a famílies amb adolescents (xerrades amb especialis-
tes i grups de suport a famílies, “Divendres en família” i tutories), amb 133 famílies partici-
pants. 
• Des dels centres escolars s’ha portat a terme, d’una banda, el Programa de suport educatiu a 
les famílies en els centres escolars, amb 22 xerrades en les quals han participat 542 famílies 
(611 el 2014); i d’altra banda, el Programa de suport educatiu a les famílies, en el marc del 
Pla de suport a l’alumnat d’ESO “Suport a l’estiu, èxit al setembre”, que el 2015 s’ha dut a 
terme a 48 centres escolars i del qual s’han beneficiat 564 famílies (un 87% més que el 2014, 
en què hi van participar 301 famílies). 
• Des dels districtes també s’han dut a terme diverses accions adreçades a famílies amb ado-
lescents, ja siguin adreçades a enfortir les seves capacitats davant les situacions de vulnerabi-
litat social, o bé d’orientació davant el consum de drogues, sexualitat o salut mental. 
• Des de la Xarxa de Biblioteques, durant el 2015 s’han realitzat 23 activitats de foment de les 
habilitats parentals per a famílies amb fills i filles adolescents, amb la participació de 253 per-
sones. 
Serveis i programes que cal destacar 
• Des dels centres de dia per a persones sense llar i pisos d’inclusió, s’han dut a terme diverses 
accions per abordar la millora de les relacions parentals, en les quals han participat 16 famílies. 
• Al Servei d’Atenció SISFA rom (antic SASPI) durant el 2015 s’han dut a terme set accions gru-
pals educatives i culturals per fomentar les habilitats educatives, amb la participació de 35 
famílies, la qual cosa va representar l’atenció de 50 progenitors. 
• El 28 d’octubre de 2016 es va celebrar la primera Jornada d’Intercanvis de Bones Pràctiques 
sobre les competències parentals en el cicle vital, amb una participació transversal i diversa de 
diferents serveis i professionals de l’Àrea de Drets Socials: serveis socials bàsics, salut, educa-
ció (espais familiars, centres oberts de reagrupament familiar - atenció precoç a la petita infàn-
cia), feminismes i LGTBI (lesbianes-gais-transsexuals-bisexuals-intersexuals), joventut (Centre 
d’Atenció a Famílies amb Adolescents). 
S’hi van presentar les experiències següents: 
- La Motxilla Preventiva. Un projecte de reflexió, observació i joc per a l’avenç de l’educació 
en primera infància. Impulsada per l’EAP Horta-Guinardó i el CSS Guinardó 
- El Grup de suport educatiu a pares i mares d’adolescents. Un espai per a la presa de cons-
ciència dels patrons de relació. Impulsat pel CSS Sant Gervasi 
- El Programa de desenvolupament d’habilitats parentals per a famílies, que promou la criança 
de forma cooperativa i participativa i és impulsat per l’Agència de Salut Pública de 
Barcelona. 
Seguiment de propostes dels grups de treball, curs 2014-2015. Grup de treball Famílies 91 
• L’Ajuntament de Barcelona ha posat en marxa diferents iniciatives per facilitar i fer arribar la 
informació a les famílies, com la web de famílies creada el 2014 (http://familia.bcn.cat), que 
té l’objectiu de ser un portal que aglutini i canalitzi tota la informació sobre projectes, serveis, 
activitats, coneixement i totes les iniciatives d’interès al voltant de la temàtica familiar. 
• D’altra banda, en el nou web municipal (www.bcn.cat) el col·lectiu poblacional “Famílies” apa-
reix en l’apartat “La meva Barcelona” com a grup poblacional destinatari dels continguts de la 
web, amb identitat pròpia per a la cerca d’informacions. 
Xarxes de suport a famílies: suport i solidaritat entre famílies 
• Promoure la convivència, la col·laboració cívica i la solidaritat veïnal com a sistema de suport 
a les famílies i entre famílies, fomentant l’acció comunitària, és un dels objectius del Pla de 
famílies 2013-2016. Es continua consolidant el creixement els darrers anys de les xarxes 
col·laboratives formades per famílies. El grau de formalització d’aquestes xarxes és variat, però 
la seva organització és funcional en relació amb l’objectiu d’autoajuda que s’han proposat. 
Durant el 2015 hi han hagut en funcionament nou xarxes de suport i solidaritat comunitària en 
el marc de l’acció comunitària: 
- Bon veí, bon profit (PDC Barceloneta): xarxa de suport i solidaritat veïnal. 
- Projecte Carmel pel Carmel (PDC Carmel): xarxa de suport i solidaritat veïnal. 
- Xarxa de famílies (PDC Ciutat Meridiana / PICI Zona Nord): espai de coordinació d’accions 
adreçades a famílies. 
- Espai familiar (PDC Ciutat Meridiana): promoció de la implicació de les famílies en les dinà-
miques comunitàries del barri. 
- Camí escolar (PDC Sagrada Família). 
- Arbre de convivència (PDC Poble Sec): acció comissió de convivència. 
- Projecte Espai El Ranxo (PDC El Carmel): ús d’espai per a la promoció de la convivència i la 
col·laboració cívica. 
- Taller de convivència i cohesió social per a famílies (Barri del Pont del Drac, districte de Nou 
Barris): dinamització La Casa Amarilla. 
- Grup de famílies (Acció Comunitària La Marina, districte de Sants-Montjuïc). 
• En el marc de la conciliació de la vida familiar i laboral, el programa adreçat a famílies amb 
infants amb discapacitat “Temps per a tu” està present a tots els districtes de la ciutat. Durant 
l’any 2015 hi ha hagut 19 grups en diferents equipaments públics, amb un total de 145 infants 
participants (d’edats compreses entre els 0 i els 18 anys), el que representa un 5% més res-
pecte al 2014. El nombre d’activitats organitzades dins del programa ha estat de 445 (110 més 
que l’any 2014), el que suposa un augment del 32,83%. 
145 
Infants participants 150 138 
125 
al projecte “Temps per a tu”, 120 110 
2012-2015 
90 
60 
30 
0 
2012 2013 214 2015 
92 CMBS. Informe participatiu dels grups de treball, de la Comissió Permanent i del Plenari 2015-2016 
• Des del mes d’octubre de 2015 està operativa la Guia online d’entitats i grups de suport a l’àm-
bit social i de salut de Barcelona, que es va elaborar al llarg del 2014 i que conté informació 
sobre les entitats i grups de suport en l’àmbit social i de la salut a Barcelona. 
• Des dels centres socials es promouen grups de suport a cuidadors. El 2015 s’han realitzat 18 
grups de suport a familiars cuidadors de persones grans dependents o amb discapacitat, dels 
quals alguns es condueixen en col·laboració amb les àrees bàsiques d’atenció primària de 
salut. El 2015 s’han creat dos grups més en relació amb el 2014 (16 grups, un 12,5% més). 
Grups de suport a familiars cuidadors de persones grans dependents o amb discapacitat: 
- Cuida’t per cuidar: Taller de cuidadors (CSS Barceloneta) 
- Taller de cuidadors (CSS Sagrada Família) 
- Taller de cuidadors II (CSS Sagrada Família) 
- Suport a l’acció associativa del cuidador (CSS Sagrada Família) 
- Grup de cuidadors de suport (Nova Esquerra Eixample i CSS Nova Esquerra Eixample) 
- Grup de cuidadors 201 (CSS Nova Esquerra Eixample) 
- La Colla Cuidadora - Grups de suport (CSS Dreta de l’Eixample / CSS Fort Pienc / CSS Antiga 
Esquerra Eixample) 
- Grup de cuidadors de persones amb dependència (CSS Numància) 
- Cuides… i et cuides? (CSS Cotxeres de Sants) 
- Grup de cuidadors (CSS Poble Sec) 
- GAM Cuidadors La Marina (CSS La Marina) 
- Grup de cuidadors (CSS Les Corts / CSS Maternitat-Sant Ramon) 
- Grup de suport a cuidadors de Sarrià (CSS Sarrià) 
- Espai de cuidadors (CSS Sant Gervasi) 
- Racons (CSS Camp d’en Grassot - Gràcia Nova) 
- Aireja’t (CSS Guinardó / CSS Baix Guinardó - Can Baró) 
- Grup de cuidadors Horta 2014-2015 (CSS Horta) 
- Grup d’ajuda mútua per a cuidadors “Connectant amb mi mateix” (CSS Garcilaso). 
• A través de convenis i subvencions d’àmbit de ciutat, es dóna suport a entitats amb projectes 
de cura a famílies cuidadores. Durant el 2015 s’han atorgat un total de 21 convenis i subven-
cions a la ciutat, per un import de 109.570 €, per a entitats amb projectes que donen suport 
a les famílies que tenen cura de persones grans, infants, persones amb dependències o altres 
malalties a través de l’ajuda en l’adquisició de coneixements, el suport emocional, ajudes per 
als desplaçaments, suport per a la conciliació familiar, etc. Això significa un descens en nom-
bre de projectes respecte del 2014 d’un 22%, però un increment quant als recursos econò-
mics destinats del 10,3%. 
Nombre de subvencions i convenis Recursos econòmics (€) 
2014 2015 2014 2015 
Persones grans 5 7 33.000 49.500 
Salut 22 14 66.270 60.070 
Total 27 21 99.270 109.570 
Seguiment de propostes dels grups de treball, curs 2014-2015. Grup de treball Famílies 93 
Suport a famílies cuidadores 
La xarxa de suport a famílies cuidadores està formada per 20 organitzacions: associacions de per-
sones afectades per algun tipus de malaltia i els seus familiars, col·legis professionals i institucions 
sanitàries i socials. Té per objectiu enfortir la capacitat d’organització de la ciutat en l’acompanya-
ment i el suport a les famílies i persones cuidadores no professionals que atenen persones que 
pateixen malalties que comporten pèrdua d’autonomia personal. La xarxa pel suport a famílies cui-
dadores neix l’any 2008 a l’empara de l’Acord ciutadà per una Barcelona inclusiva. 
Durant els anys 2014 i 2015 la xarxa ha treballat per oferir a la ciutadania una guia sota el nom 
de Guia d’orientacions “I vostè com està?” El suport a les persones que cuiden familiars malalts 
i/o dependents (2015), com a document d’orientació per als professionals dels serveis socials i 
de salut en l’atenció a les persones que cuiden. 
Es va donar a conèixer en la jornada de treball “I vostè, com està?” (celebrada el 21 de gener de 
2015), a la qual van assistir 240 professionals. La participació a la jornada va evidenciar la 
necessitat i l’interès de donar continuïtat als marcs i espais de treball interdisciplinari i compartit 
i de realitzar un esforç intens i sostingut en el temps per donar a conèixer a tots els professionals 
les orientacions elaborades. 
El passat 21 de novembre de 2016, en el marc de l’Acord ciutadà per una Barcelona inclusiva, 
s’ha realitzat la III Àgora Ciutadana, sota el lema “Pel reconeixement a les persones que cuiden 
familiars malalts o dependents”, un espai on fer visible i reconèixer públicament la contribució 
de les persones cuidadores de la ciutat. 
L’Ajuntament de Barcelona s’ha compromès a liderar juntament amb la xarxa l’elaboració d’una 
Estratègia de ciutat, d’un Pla pel suport a les famílies cuidadores. 
Aquesta Estratègia haurà de concretar compromisos i respostes a temes com: 
• Facilitar que les persones cuidadores puguin compatibilitzar aquest rol amb la seva feina; sen-
sibilitzar les empreses i les organitzacions sobre aquest tema. 
• Garantir la qualitat dels serveis socials i sanitaris. 
• Facilitar recursos de suport psicològic i emocional (grups de suport, suport individualitzat). 
• Reforçar i donar a conèixer els serveis i les entitats de suport. 
• Aconseguir que els serveis de salut tractin la persona que cuida com un “soci”, un col·labora-
dor clau i expert en la cura i l’atenció, tant en l’atenció primària com en l’especialitzada. 
• Impulsar el desenvolupament d’ajudes tecnològiques. Orientar la creativitat dels tecnòlegs a 
resoldre les necessitats quotidianes de les persones cuidadores. 
• Desenvolupar les xarxes socials per facilitar l’intercanvi d’informació, de suport i de relació, 
també entre persones cuidadores. 
94 CMBS. Informe participatiu dels grups de treball, de la Comissió Permanent i del Plenari 2015-2016 
Grup de treball
INFÀNCIA 
Aquest curs el grup de treball Infància, tot i donar continuïtat a temes plantejats el curs anterior, 
com van ser les intel·ligències múltiples, ha posat l’èmfasi sobre els estils de vida. Així, s’han 
tractat els hàbits de consum des de l’òptica de l’economia circular, la digitalització de la societat 
i com aquesta altera i modifica els hàbits i finalment les necessitats no materials dels infants des 
de l’ètica i el benestar espiritual. 
Propostes 
! Sobre els estils de vida que promouen l’excés i l’abús en el consum material i nous models 
per innovar en la societat 
! Sobre les xarxes socials, la digitalització en infants i adolescents; una nova estructura de 
pensament. A propòsit del TDAH 
! Sobre les necessitats no materials i el desenvolupament de la intel·ligència espiritual en 
els infants 
L’any 2014 Barcelona va rebre la renovació del reconeixement com a Ciutat Amiga de la Infància, 
una menció que s’atorga per quatre anys i per tant és vigent fins al 2018. El nomenament de 
Barcelona com a Ciutat Amiga de la Infància per part d’UNICEF és un reconeixement al funcio-
nament d’un sistema local de govern compromès amb el compliment dels drets de la infància. 
En aquest sentit, l’Ajuntament disposa de la Xarxa dels drets dels infants, sorgida de l’Acord 
Ciutadà per una Barcelona Inclusiva, una xarxa formada per diferents entitats de l’àmbit d’infàn-
cia i adolescència que treballen conjuntament per vetllar i impulsar els drets dels infants a la ciu-
tat. 
Com a ciutadans de ple dret, els infants de la ciutat participen en les diferents audiències públi-
ques dels districtes i de la ciutat i en el pregó de les Festes de Santa Eulàlia. 
L’Ajuntament de Barcelona en aquest mandat té previst la constitució d’un òrgan de participació 
estable d’infants i adolescents. No estarà adreçat només a escoles, sinó que també estarà obert 
a les entitats d’infància i s’hi compartirà la reflexió que l’Ajuntament vagi fent amb les entitats del 
grup de treball Igualtat d’oportunitats en la infància. 
Els infants també han pogut expressar la seva veu a través de la recerca aplicada “Les interven-
cions psicosocioeducatives en famílies amb infants en risc en el marc dels serveis socials bàsics” 
(2013-2015). L’existència d’aquesta recerca ja es va avançar a la memòria del CMBS 2014-2015 
(pàg. 66). Els resultats reflecteixen la veu dels infants i adolescents a partir d’entrevistes en pro-
funditat a famílies ateses als centres de serveis socials (39 adults i infants) i enquestes de satis-
facció a famílies usuàries d’aquests centres (401 persones: 281 adults i 120 infants/adoles-
cents). 
És poc habitual que els infants i adolescents vagin als centres de serveis socials, ja que desco-
neixen que fan aquests serveis. A l’escola no se n’acostuma a parlar i tampoc no ho solen expli-
car als amics. Alguns tenen por del que es pot fer en aquest servei i, a més, els pares no afavo-
reixen que els seus fills i filles hi vagin. Els espais estan pensats sobretot per a adults “...però és 
molt fred tot, perquè si has viscut alguna cosa dolenta, encara que no sàpigues el que és, saps 
al que vas, i és tot molt fred.” (paraules d’una noia de 15 anys) 
Seguiment de propostes dels grups de treball, curs 2014-2015. Grup de treball Infància 95 
Sobre els estils de vida que promouen l’excés i l’abús en el consum de material, de la digitalit-
zació, i les necessitats no materials, es destaquen els següents programes o projectes: 
• Aquest any l’Institut Municipal d’Educació ha posat en marxa campaments urbans a la ciutat, 
que s’han ofert entre l’1 i el 26 d’agost a través del projecte pilot BAOBAB, que s’ha impulsat 
en quatre barris de la ciutat que formen part de l’eix prioritari (Trinitat Nova, Baró de Viver, 
Besòs-Maresme). L’objectiu del projecte és enfortir les xarxes associatives d’aquests barris des 
del vessant educatiu, fomentar determinats valors –com la cohesió, la participació, el treball en 
xarxa i els moviments socials– i intentar que tots els infants i joves puguin encaminar-se cap a 
projectes de lleure, no només dintre del marc de les activitats d’estiu, sinó d’un lleure més 
ampli, durant tot l’any. Hi han participat 138 infants d’edats compreses entre els 6 i els 12 
anys. 
Els objectius concrets, per exemple, del campament de Prim han estat: 
1. Personals • Potenciar l’autonomia personal. 
• Afavorir i potenciar el desenvolupament integral dels infants. 
2. Interpersonals • Potenciar la consciència i la cohesió del grup. 
• Acceptar, comprendre i apropar-se a l’altre, sense diferències de 
raça, de religió o de gènere. 
• Aprendre a comportar-se en diferents àmbits socials. 
3. Socials • Acceptar i respectar la diversitat cultural i social. 
• Potenciar el coneixement del medi urbà i natural. 
• Fomentar el respecte per l’entorn que ens envolta. 
4. Ecològics • Crear consciència del reciclatge, de la reutilització de recursos i de 
la sostenibilitat del planeta. 
• Implicar els infants en la conservació del medi ambient en la 
mesura de les nostres possibilitats. 
• Treballar amb diversos recursos materials a partir de l’entorn. 
5. Trascendents • Fomentar el creixement personal. 
• Potenciar la vivència de diversos valors, perquè l’infant pugui crear 
la seva pròpia escala de valors. 
• Tenir consciència dels valors personals. 
• Des de l’Ajuntament de Barcelona, el Pla municipal d’infància recull l’ús de les TIC com a eines 
de gran participació on poden fer-se més visibles els infants i adolescents de la ciutat. 
Concretament, durant l’any 2015 han estat sis els programes en els quals s’han utilitzat les TIC 
i/o xarxes socials; hi han participat 68 centres educatius, amb un total de 2.382 alumnes. La 
participació desglossada per programes és: 
- Impuls TIC (21 escoles i 58 professors participants) 
- Infantium (2 escoles i 119 alumnes) 
- Ultracamp (8 centres i 65 participants) 
- Mlearning (7 escoles i 289 participants) 
96 CMBS. Informe participatiu dels grups de treball, de la Comissió Permanent i del Plenari 2015-2016 
- Bcn Aula Mòbil (30 escoles i 1.179 participants) 
- Formació de suport educatiu a les famílies en TIC (42 xerrades amb un total de 672 parti-
cipants). 
A aquests sis programes, s’hi pot afegir Shere Rom, que té com a finalitat la prevenció de l’ab-
sentisme i que promou la utilització de les TIC entre la població d’ètnia gitana a les escoles i 
alguns equipaments de quatre districtes. Durant el 2015 hi han participat un total de 141 
alumnes. 
• L’any 2015, la utilització de les TIC com a eina de difusió ha estat implementada en nou pro-
jectes i/o iniciatives: 
- Cicle de Cinema: bàsicament utilitzat pel professorat per difondre la feina feta a l’aula però 
també com a mitjà a través del qual les famílies puguin fer les seves aportacions. 
- El pregó dels infants a les Festes de Santa Eulàlia: les TIC són l’eina de comunicació entre 
les escoles participants i han estat gestionades bàsicament pel professorat. 
- Dia de la Diversitat: els i les adolescents hi participen de forma activa mitjançant les TIC. 
- Activitats de la Xarxa de 5 Equipaments Juvenils, els quals a més d’utilitzar les TIC en la 
difusió del seu programa d’activitats, les utilitzen també com a eina de treball. El cinc equi-
paments són els espais joves Palau Alòs, Garcilaso, La Fontana, Boca Nord i Les Basses. 
Tots aquest programes han tingut un total de 7.721 participants, un 36,9% més que l’any 2014 
(5.639 participants). 
• La XXII Audiència Pública als nois i noies de Barcelona, 2016-2017. Sota el lema de 
“Barcelona, com a ciutat refugi”, l’Audiència donarà cabuda a la reflexió sobre com, des de 
les ciutats –des de les institucions, però també des de la societat civil– es pot actuar per acollir 
les persones nouvingudes. Es posarà un èmfasi especial en els desplaçaments forçats de 
població (refugi i desplaçament intern), però també inclourà reflexions sobre altres tipus de 
desplaçaments (com la migració per motius econòmics). Una Audiència que promou compe-
tències bàsiques i dins de l’àmbit de la cultura i els valors: 
- Assumir actituds ètiques derivades de la Declaració Universal dels Drets Humans. 
- Qüestionar-se i usar l’argumentació per superar prejudicis i per consolidar el pensament 
propi. 
- Mostrar actituds de respecte actiu envers les altres persones, cultures, opcions i creences. 
- Analitzar críticament l’entorn (natural, cientificotecnològic, social, polític, cultural) des de la 
perspectiva ètica, individualment i de manera col·lectiva. 
- Dur a terme activitats de participació i de col·laboracio que promoguin actituds de compro-
mís i democràtiques. 
I dins de l’àmbit personal i social: 
- Adquirir competències emocionals. 
- Desenvolupar actituds positives, actives i emprenedores en tots els àmbits de la vida. 
- Adquirir compromisos socials. 
- Desplegar capacitats creatives, impulsar projectes personals i col·laboratius que contribuei-
xin a construir models de vida personal, social i professional satisfactoris. 
Seguiment de propostes dels grups de treball, curs 2014-2015. Grup de treball Infància 97 
Grup de treball 
POBRESA 
El grup Pobresa va treballar i proposar estratègies de lluita contra la pobresa en una perspectiva 
de mitjà termini dins de l’àmbit municipal en tres eixos clau: l’accés a l’habitatge, la creació d’o-
cupació i activitat econòmica, i la cobertura de necessitats bàsiques. 
Sobre l’accés a l’habitatge 
! En relació amb la proposta del Consell conforme calen polítiques d’habitatge sostingudes 
en el temps i importants pel que fa al volum en els propers anys i que s’hauria de dotar 
d’un mínim del 15% d’habitatges d’ús principal destinat a algun tipus de polítiques d’ha-
bitatge, l’acció de govern s’ha orientat en els eixos que a continuació es detallen. 
El parc d’habitatges actual de la ciutat és de 10.438 habitatges, la majoria gestionats pel 
Patronat Municipal d’Habitatge. Aquest parc és clarament insuficient per atendre les necessitats 
de la població de la ciutat, ja que només les persones inscrites al Registre de Sol·licitants 
d’Habitatge de Protecció Oficial de Barcelona ascendeixen a 53.889, que conformen un total de 
28.238 llars, de les quals un 89,3% tenen uns ingressos inferiors al 2,5 IPREM. Aquestes són 
persones en situació de vulnerabilitat econòmica i que, per tant, no podran accedir a un habi-
tatge digne sense el suport de l’Administració. 
Es parteix d’una situació en la qual l’habitatge protegit suposa un 1,5% del total del parc d’ha-
bitatges de la ciutat. El nou equip de govern treballa per tal d’assolir aquest 15% d’habitatge 
assequible. A Barcelona caldria tenir 120.000 habitatges; per tant, en grans xifres, són necessa-
ris 109.500 habitatges protegits més. Per tal d’aconseguir-ho: 
• Es treballa per posar a ple rendiment l’activitat constructiva del Patronat, amb una despesa 
prevista de 250 milions en quatre anys. 
- El desembre de 2015 es va encarregar al PMHB la construcció de 1.145 habitatges en 
10 solars. Les promocions es lliuraran progressivament durant els propers quatre anys. 
• S’ha potenciat la compra i cessió d’habitatges propietat d’entitats financeres. 
- Cessió de 200 habitatges acordats amb Sareb i 50 amb BuildingCenter (gestora de 
CaixaBank). 
- L’Ajuntament ha adquirit 137 pisos d’entitats financeres i grans tenidors, que s’han 
començat a adjudicar preferentment a emergències i contingents especials, tan bon punt 
finalitza la seva rehabilitació. 
• S’han posat en marxa programes de mobilització dels habitatges buits propietat de particulars. 
- Seguint els acords del grup de treball per la mobilització de l’habitatge buit, s’ha reforçat 
el programa de captació d’habitatges del mercat privat. S’han destinat a emergències 
231 habitatges. 
- Control sobre l’acompliment del deure d’oferir lloguer social com a condició per iniciar 
procediments de desnonament per part dels grans tenidors d’habitatge (aplicació de la 
Llei 24/2015). 
- Control de l’obligació dels grans tenidors de cedir els habitatges buits al fons de lloguer 
social. 
98 CMBS. Informe participatiu dels grups de treball, de la Comissió Permanent i del Plenari 2015-2016 
- Elaboració d’un cens d’habitatges buits, amb l’objectiu d’identificar els habitatges des-
ocupats de la ciutat per tal de: 
· Activar el lloguer mitjançant els programes de captació (borsa o cessió). 
· Iniciar expedients de disciplina. 
· Comprovar les condicions dels edificis (façana, ascensor...). 
· Comprovar els solars buits disponibles a la ciutat. 
Davant la dificultat d’assolir aquest percentatge d’habitatge assequible, s’impulsen altres línies 
de treball, per tal de prevenir la pèrdua d’habitatge: 
Reforçant els ajuts al pagament del lloguer 
El setembre de 2015 es publica la primera convocatòria d’ajuts urgents al pagament del lloguer 
(nou ajut al pagament del lloguer), amb fons exclusivament municipals, amb una execució de 
8 M€ i 2.899 ajuts concedits. 
Si es consideren a més el conjunt de línies d’ajut per part de la Generalitat a través del Consorci 
de l’Habitatge, un total de 12.596 unitats familiars van rebre algun ajut econòmic per al paga-
ment de l’habitatge durant el 2015. Es treballa per aconseguir una convocatòria única i oberta 
durant tot l’any. 
Ajuts al lloguer amb fons exclusivament municipals, 2015 
Entrades Concedides* Concedides/entrades 
Derivades de la medicació 54 43 80% 
Famílies (no monoparentals) 2.594 1.984 76% 
Famílies monoparentals 458 335 73% 
Un sol membre major de 55 anys 721 537 74% 
Total 3.827 2.899 76% 
* No inclou els recursos pendents de resoldre. 
Creant la unitat contra l’exclusió residencial (UCE) 
L’objectiu de la UCE és l’actuació preventiva per aturar desnonaments i lluitar contra l’exclusió 
residencial: 
• Centralitzant tota la informació sobre desnonaments que es produeixen i que arriba per dife-
rents vies: a través de les oficines d’habitatge, Jutjats de Barcelona, CUESB, serveis socials, 
entitats, etc. 
• Realitzant la corresponent mediació amb la propietat, i orientant les famílies sobre la possible 
solució del cas utilitzant recursos disponibles de l’Ajuntament en matèria d’habitatge i serveis 
socials. 
• I acompanyant els afectats, a través del Servei d’Intervenció i Mediació davant situacions de 
pèrdua i/o ocupació de l’habitatge (SIPHO), que acompanya les persones, les assessora i les 
informa dels seus drets en relació amb la Llei 24/2015, de 29 de juliol (ara suspesa en espera 
Seguiment de propostes dels grups de treball, curs 2014-2015. Grup de treball Pobresa 99 
de l’aprovació de la llei que la substitueix). En els casos que es coneixen en l’últim moment, el 
Servei cerca la solució temporal adequada per a cada família en coordinació amb els serveis 
públics afectats, a l’espera de la valoració i adjudicació. 
Actualment el Servei funciona amb una persona tècnica de mediació a cada districte, i està ubi-
cat a les oficines d’habitatge. Durant el 2015 es van atendre 1.092 desnonaments, i s’observa 
un increment de les intervencions durant el primer semestre de 2016, ja que durant el primer 
semestre ja s’han atès 1.278 casos. 
Nombre de casos atesos, gener-juny 2016 
Nombre Percentatge 
Ajornats/petició de pròrroga 745 58,29 
Solució temporal serveis socials MP 70 5,48 
Solució definitiva 418 32,71 
Mesa Emergències 159 12,44 
Lloguer social GT 11 0,86 
Medicació/ajuts 124 9,70 
Solució pròpia 124 9,70 
Sense sol. Sense inf. 31 2,43 
Recuperació de claus HPO 14 
Total 1.278 
El 67,61% dels casos han estat per impagament del lloguer, 4,23% per impagament de la hipo-
teca i el 28,17% són situacions a precari. 
Modificant el reglament d’emergència per tal d’ampliar els supòsits 
de pèrdua d’habitatge habitual 
S’ha adequat el Reglament d’Emergències de manera que: 
• Es contemplen casos sense títol legal d’ocupació d’habitatge. 
• El text s’ajusta al que estableix la Llei 24/2015 quant a definició de situació d’emergència: 
- S’incrementa el nivell d’ingressos màxim (es passa de l’1-2 IPREM al 2-3 IRSC) 
- No hi ha antiguitat en el padró (abans es requeria un any, ara ens referim a l’habitatge 
habitual segons es defineix en la Llei de l’IRPF: sis mesos) 
- En casos d’impagament de renda de lloguer, aquesta ha de ser superior al 30% dels 
ingressos, com sempre, però ara s’inclouen els consums en aquest còmput. 
- S’elimina haver de disposar d’un mínim d’ingressos. 
- Únicament s’exigeix estar en possessió del permís de residència a la persona que ostenti 
la figura de sol·licitant principal de la unitat de convivència. 
100 CMBS. Informe participatiu dels grups de treball, de la Comissió Permanent i del Plenari 2015-2016 
Sensibilització 
Posant en marxa una campanya informativa de ciutat per fomentar el dret a l’habitatge, que no 
solament posa de relleu els serveis d’habitatge oferts a la ciutadania, sinó que pretén interpel·lar 
consciències i reclamar la complicitat per promoure i protegir el dret a l’habitatge. 
D’altra banda la Gerència i la Regidoria d’Habitatge estan treballant per crear, en coordinació 
amb altres administracions, un observatori que capti, produeixi i exploti les dades relacionades 
amb l’habitatge, que ens permeti disposar d’un instrument per definir i desplegar polítiques 
públiques en aquesta matèria. 
Finalment s’està en fase final de redacció del nou Pla de l’habitatge 2016-2025, instrument que 
recull tot un seguit d’actuacions, agrupades en quatre eixos, i que serà presentat properament 
per a la seva aprovació al Plenari de l’Ajuntament. 
Sobre la creació d’ocupació i l’activitat econòmica 
! En relació amb la proposta d’explorar noves fórmules per treballar al territori, amb nous 
estils de relacions i de cooperació entre societat civil, agents econòmics i Administració 
pública. 
Barcelona Activa està impulsant una nova estratègia per treballar al territori que té com a instru-
ment principal l’aprovació i posada en marxa de plans de desenvolupament econòmic (PDE) a, 
com a mínim, sis districtes de la ciutat. Els PDE són un instrument que pretén impulsar el des-
envolupament local dels districtes, això és, generar activitat econòmica equilibrada, sostenible i 
arrelada als territoris, que contribueixi a satisfer les necessitats de veïns i veïnes, a partir de la 
concertació d’una estratègia amb els actors del territori. 
La unitat geogràfica d’intervenció dels PDE són els districtes, i en particular els sis amb pitjors indi-
cadors socioeconòmics en termes relatius a la ciutat: Nou Barris, Ciutat Vella, Sants-Montjuïc, 
Sant Andreu, Sant Martí i Horta-Guinardó. Així mateix, el destinatari últim dels PDE són, entre d’al-
tres i sense establir un ordre d’importància: els comerços i serveis de proximitat, les persones que 
volen desenvolupar iniciatives emprenedores d’economia convencional i d’altres economies, els 
veïns i veïnes dels barris que es troben en situació d’atur, les persones que treballen en condicions 
precàries, les entitats existents d’economia cooperativa, social i solidària. 
Els PDE s’aproven mitjançant un procés de concertació amb els districtes i la resta d’actors relle-
vants en l’ecosistema socioeconòmic del territori. 
Els PDE preveuen una assignació anual mínima de 250.000 euros/any, provinents de Barcelona 
Activa i dels districtes. Per tant, com a mínim, el PDE disposarà d’1,25 milions d’euros per rea-
litzar accions durant els seus cinc anys d’execució. 
Calendari de desplegament 
• Ciutat Vella: el Pla ja ha estat elaborat (juliol 2016). El període d’execució ja s’ha iniciat (2016-
2021). 
• Nou Barris: l’elaboració del Pla es troba en procés. L’aprovació serà el desembre de 2016. 
Període d’execució: 2017-2022. 
• Sants-Montjuïc i Sant Andreu*: l’elaboració del Pla s’iniciarà el març del 2017 i es preveu apro-
var-lo el mes de juny. Període d’execució: 2017-2022. 
Seguiment de propostes dels grups de treball, curs 2014-2015. Grup de treball Pobresa 101 
• Horta-Guinardó i Sant Martí*: l’elaboració del Pla s’iniciarà el setembre del 2017 i es preveu 
aprovar-lo el mes de desembre. Període d’execució: 2018-2023. 
* El calendari d’elaboració dels PDE en aquests districtes podria modificar-se a petició dels districtes. El PDE de Gràcia s’ela-
boraria el 2018. 
! Respecte a promoure formes cooperatives d’organització empresarial. 
Barcelona Activa, concretament la Direcció Operativa d’Altres Economies, que depèn política-
ment del Comissionat d’Economia Cooperativa Social i Solidària i Consum, té l’encàrrec de pro-
moure, impulsar i enfortir l’àmbit de les “altres economies” a la ciutat. 
En aquest sentit, des d’aquesta Direcció de Barcelona Activa, estem desenvolupant tot un seguit 
d’activitats i programes per promoure l’emprenedoria col·lectiva, per tal d’impulsar organitza-
cions socioempresarials amb governança col·lectiva. El format jurídic per excel·lència d’aquestes 
organitzacions és la cooperativa, però en poden ser d’altres. 
De totes aquestes accions i programes, volem destacar el Programa a Mida “Construïm en 
Femení” que es dirigeix a dones amb una idea per desenvolupar des de l’emprenedoria col·lec-
tiva, i amb el qual contribuïm a la lluita contra la feminització de la pobresa. 
D’altra banda, també s’està impulsant un model d’intervenció socioeconòmica per a col·lectius 
vulnerables, basat en el cooperativisme. 
De moment s’estan impulsant i donant suport a dos projectes pilots: 
• Cooperativa de ferralla: Alencop, SCCP 
• Exploració d’una possible cooperativa de venda i comerç 
Aquest és un model d’intervenció publicoprivada, mitjançant el qual, i posant les persones al 
centre, s’acompanya persones en situació de vulnerabilitat perquè puguin constituir una coope-
rativa des de la qual puguin donar resposta col·lectiva a necessitats individuals. El model proposa 
el treball conjunt entre Promoció Econòmica i Drets Socials. 
! Respecte a orientar els mecanismes municipals de promoció econòmica cap a sectors 
capaços d’ocupar persones amb baixos nivells de formació. 
Cal tenir en compte que el mercat de treball de Barcelona presenta grans reptes en relació amb 
la qualitat de l’ocupació, tant pel que fa al pes dels contractes temporals, com a la curta durada 
de la contractació, la tendència a la reducció dels salaris o l’escletxa salarial entre homes i dones. 
Cal tenir en compte també que actualment el 50% de les persones en situació d’atur no rep cap 
tipus de prestació econòmica, fet que augmenta el grau de vulnerabilitat o risc d’exclusió de les 
persones que cerquen una feina, especialment les persones aturades de molt llarga durada, que 
al juliol de 2016 era un 27% del total de persones en situació d’atur. 
Davant aquesta realitat, l’Estratègia per a l’Ocupació de Barcelona 2016-2020 (EOB), presentada 
el passat mes de setembre, es configura com el marc per al desplegament de diferents línies 
estratègiques per a la promoció d’ocupació de qualitat per a totes les persones, especialment 
aquelles amb més dificultats ja sigui perquè tenen nivells de formació baixos, insuficients o obso-
lets en relació amb les necessitats de les empreses, o bé per altres factors de vulnerabilitat. 
En relació amb la proposta del grup de treball Pobresa destaquem algunes de les mesures con-
cretes de l’Estratègia per a l’Ocupació que impulsaran accions en aquesta direcció amb els 
següents objectius: 
102 CMBS. Informe participatiu dels grups de treball, de la Comissió Permanent i del Plenari 2015-2016 
• Incorporar la perspectiva de la diversitat en totes les actuacions per tal de lluitar contra la dis-
criminació de col·lectius de persones LGTBI, persones immigrants, persones amb discapacitat 
i/o malaltia mental, etc. (M.3). El nivell baix de formació o el desajust de la qualificació profes-
sional a les necessitats de les empreses és en moltes ocasions una dificultat o barrera afegida 
en relació amb la inserció laboral d’aquestes persones. 
• Dissenyar nous projectes integrals adreçats als territoris i/o col·lectius que es troben en situació 
de més necessitat de la ciutat. Es fomentaran projectes integrals que combinin accions d’o-
rientació, formació i ocupació en sectors d’activitat com l’eficiència energètica, cultura, 
esports, logística, economia verda, entre altres (M.16). En tots els sectors s’identificaran perfils 
i ocupacions adequades a diferents nivells de qualificació. 
• Es proposa un paquet de mesures d’impuls de la formació ocupacional i d’increment de l’al-
fabetització digital adreçades als col·lectius més afectats per la divisòria digital (M.17, M.18, 
M.19, M.20 i M.21). 
• Identificar sectors o projectes al municipi que siguin generadors d’ocupació i implementar pro-
jectes integrals amb la participació d’operadors municipals i altres agents públics i privats 
(M.22). En aquest sentit, es tindran en consideració especialment també projectes i ocupa-
cions que permetin generar oportunitats per a persones amb baixos nivells de formació. 
• Aprofitar l’Ajuntament com a prestador de serveis, remunicipalitzar-ne alguns, proveir en gestió 
directa, incorporar clàusules socials, etc. per tal de maximitzar el potencial d’ocupació d’a-
quest volum d’activitat econòmica (M.24). 
• Revisar els criteris que regeixen les clàusules socials amb les empreses i entitats proveïdores 
de béns i serveis (M.25). Actualment estan en fase d’elaboració les noves guies de contracta-
ció que incorporen la contractació de persones en situació d’atur amb especials dificultats i/o 
risc d’exclusió com un dels eixos prioritaris. 
• Per últim, es crearà un segell de qualitat ocupacional, de forma que l’Ajuntament reconegui la 
responsabilitat social i la generació d’ocupació de qualitat de les empreses amb les quals tre-
balla i que pugui ser extensible a la resta d’empreses del municipi (M.27). 
Sobre la cobertura de necessitats bàsiques 
(alimentació i rendes) 
! Respecte a la proposta del Consell que cal un pla o estratègia de ciutat amb la concepció 
d’inseguretat alimentària, que defineixi quina és la línia del municipi en l’abordatge d’a-
questa situació, tenint en compte que les lògiques d’abordatge de les necessitats bàsiques 
i d’abordatge de les necessitats socials són diferents, l’acció de govern ha estat la que a 
continuació es detalla. 
El nou Programa d’actuació municipal 2016-2019 es planteja assegurar el dret a una alimenta-
ció adequada en totes les etapes de la vida, des de la perspectiva de la seguretat alimentària. 
Sabent que la situació més desitjable seria que les famílies tinguessin un nivell d’ingressos sufi-
cient per adquirir els aliments i gestionar-ne el consum de forma autònoma, s’assumeix que la 
debilitat del sistema de garantia de rendes ens obliga a fer un esforç en la definició de programes 
de seguretat alimentària que promoguin l’empoderament i l’autonomia i evitin l’estigmatització 
de les persones i les famílies empobrides. 
Actualment des de l’Àrea de Drets Socials hi ha un conjunt de programes i serveis adreçats a 
garantir aquest dret en les diferents etapes i situacions del cicle de vida: 
Seguiment de propostes dels grups de treball, curs 2014-2015. Grup de treball Pobresa 103 
• Des de l’Ajuntament de Barcelona es treballa coordinadament amb el Consorci d’Educació per 
assegurar les beques de menjador. L’augment de l’aportació econòmica de l’Ajuntament de 
Barcelona ha permès modificar els criteris per tal de millorar l’accés a l’ajut extraordinari de 
menjador a les famílies més desfavorides. 
Dades de la convocatòria d’ajuts atorgats segons el tipus d’ajut concedit 
Curs 2014-2015 Curs 2015-2016 Increment total % increment 
Ajut ordinari (3 €) 15.272 10.073 -5.199 -34,05 
Ajut extraordinari (6 €) 4.100 12.077 7.977 194,56 
EE ordinari + monitor (8 €) 129 71 -58 -44,95 
EE extraordinari + monitor (11 €) 87 141 54 62,06 
Ajut complementari monitors EE (5 €) 115 102 -13 -11,30 
Total 19.703 22.464 2.761 14,01 
A la convocatòria s’observa un increment del 14% del total d’ajuts de menjador atorgats. Cal des-
tacar l’increment dels ajuts extraordinaris de 6 €, que és d’un 194% i un 62% en el cas de l’edu-
cació especial (EE). Com a conseqüència, hi ha hagut una disminució dels ajuts ordinaris de 3 €. 
El 31% del total de sol·licituds de la convocatòria i el 36% dels ajuts atorgats han declarat tenir 
una situació de necessitat social greu de la unitat familiar, ja sigui perquè són atesos pels ser-
veis socials bàsics, o bé perquè s’ha inclòs informe de l’EAP acreditant aquesta situació, tal i 
com preveu la convocatòria. 
Dades de la convocatòria d’ajuts atorgats a les sol·licituds amb necessitats socials 
Curs 2014-2015 Curs 2015-2016 Increment total % increment 
Ajut ordinari (3 €) 2.441 1.714 -727 -29,75 
Ajut extraordinari (6 €) 4.098 6.224 2.126 51,88 
EE ordinari + monitor (8 €) 57 28 -29 -50,87 
EE extraordinari + monitor (11 €) 87 108 21 24,13 
Ajut complementari monitors EE (5 €) 34 29 -5 -14,70 
Total 6.717 8.103 1.386 20,63 
Cal destacar que els ajuts atorgats a l’alumnat amb necessitats socials representen el 36% del 
total dels ajuts concedits. S’ha incrementat un 20,63% el nombre d’ajuts atorgats globalment a 
l’alumnat amb necessitats socials. Han disminuït un 29,75 % els ajuts ordinaris de 3 € i han 
augmentat un 51,88% els ajuts extraordinaris de 6 €, un 24% en el cas de l’educació especial. 
Així mateix, i amb la voluntat de garantir un resposta adequada a les situacions en què es 
detecti una alimentació deficient o inadequada de l’alumnat, l’Institut Municipal de Serveis 
Socials i el Consorci d’Educació de Barcelona mantenen el protocol posat en marxa el curs 
2012-2013. Segons aquest protocol, l’Institut de Serveis Socials assumeix el compromís de 
garantir que tots els alumnes que presentin alguna dificultat, tinguin coberta la necessitat bàsi-
ca d’alimentació. L’esmentat protocol determina el procediment que han de seguir els centres 
104 CMBS. Informe participatiu dels grups de treball, de la Comissió Permanent i del Plenari 2015-2016 
que detectin alumnat en situacions d’alimentació deficient o inadequada, per tal de garantir 
una comunicació el més àgil possible amb els professionals dels serveis socials, a fi i efecte 
que aquests puguin valorar si cal activar algun tipus d’ajut de suport a la família. 
La despesa en ajuts a menjador és la que a continuació es relaciona. Del total de despesa, 
16.505.000 € per al curs 2015-2016, des de l’Àrea de Drets Socials s’han aportat 7.336.390 €. 
Evolució del pressupost inicial i la despesa executada dels ajuts de menjador 
Ajuts de menjador 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015 2015-2016 
Pressupost inicial de la convocatòria (€) 6.000.000 8.500.000 8.500.000 8.500.000 8.500.000 
Despesa final de la convocatòria (€) 8.646.360 8.282.450 9.456.360 11.540.765 16.505.000 
Sol·licituds totals 20.656 19.278 21.670 24.342 28.039 
Ajuts concedits 16.550 15.479 17.155 19.703 22.464 
• L’Ajuntament de Barcelona crea al 2015 el Fons d’Infància. Cal recordar que aquest ajut neix 
de les propostes de la Comissió d’Infància i Crisi del CMBS, que es van plantejar a l’anterior 
Govern. Es va determinar un ajut anual de 1.200 euros, repartits en 12 mensualitats de 100 
euros, que es farien efectius mitjançant la targeta Barcelona Solidària, una targeta moneder 
que permet comprar en establiments d’alimentació i que ofereix més avantatges de preu si es 
compra en els establiments que tenen acords de col·laboració amb el Consistori. Durant l’any 
2015 es van atorgar un total de 11.059 targetes d’alimentació d’infància, que van rebre aquest 
suport de 100 euros mensuals per a despeses en alimentació, material escolar, higiene i roba. 
La subvenció és complementària a d’altres ajuts finalistes com les beques menjador o la renda 
mínima d’inserció i és per a cadascun dels menors que reuneixin els requisits. 
• L’any 2016 (el mes de juny) l’Ajuntament va obrir una nova convocatòria d’ajuts d’emergència 
per a famílies amb infants menors de 16 anys (Fons extraordinari per a ajuts puntuals d’urgèn-
cia social per a famílies de Barcelona amb menors de 0 a 16 anys), intensificant la detecció 
de possibles beneficiaris per ampliar la cobertura de l’ajut. S’han millorat i ampliat els criteris 
per accedir als ajuts: s’ha ampliat el rang a 0-16 (abans era 3-16), s’han definit els nivells de 
renda per accedir-hi, l’empadronament a Barcelona i la valoració social. En comptes d’una tar-
geta per infant, es donarà una targeta per família amb l’import total de tots els infants. S’hi han 
pogut presentar totes aquelles famílies que consideraven que complien les condicions, i no 
només les detectades pels serveis socials. L’any 2016 està previst atorgar aproximadament 
unes 19.500 targetes del Fons d’infància, per un import de 23 M€. 
• A més, durant l’any 2016 està previst ampliar aquest fons a dones amb família monoparental i 
dones que cobrin la prestació no contributiva. Es preveu atorgar unes 5.000 targetes, amb un 
import de 2,6 M€. 
• Des de l’Institut Municipal de Serveis Socials també es gestiona la targeta Barcelona Solidària 
(creada l’any 2013), targeta moneder que permet la compra d’aliments en diferents establi-
ments en conveni amb l’Ajuntament, per donar resposta d’urgència a necessitats d’alimentació 
de persones ateses als serveis socials. A final de 2015 s’havien repartit 6.698 targetes a les 
famílies de la ciutat, un 190,9% més que l’any 2014, en què se’n van repartir 2.302. 
• Des de l’Institut Municipal de Serveis Socials també es garanteixen àpats diaris a totes aquelles 
persones que ho necessiten, sigui mitjançant el servei d’àpats en companyia per a persones 
grans (1.540 persones usuàries en els 29 espais de menjador existents l’any 2015) o del servei 
d’àpats a domicili (1.654 persones usuàries l’any 2015). 
Seguiment de propostes dels grups de treball, curs 2014-2015. Grup de treball Pobresa 105 
• Des de la Gerència de Drets Socials es mantenen també tots els dispositius i serveis adreçats 
a garantir l’alimentació a persones vulnerables: a través dels 18 menjadors socials de la ciutat, 
que garanteixen un total de 1.567 àpats/dia, segons les dades de l’any 2015. 
Cal però considerar la necessitat de repensar el conjunt de serveis i programes adreçats a garan-
tir el dret a l’alimentació incorporant nous criteris i noves estratègies. Un dels objectius és vin-
cular les polítiques de suport alimentari que es gestionen directament des de l’Administració o 
als que es dóna suport i es fan de forma indirecta amb entitats, amb altres estratègies com són: 
• Atenció a necessitats bàsiques amb polítiques que fomentin l’empoderament, l’autonomia i 
evitin l’estigmatització 
• Impuls i educació per una alimentació saludable 
• Impuls del consum responsable i de proximitat, buscant coherència amb els principis de la 
sobirania alimentària 
• Encaix dels ajuts alimentaris amb una renda municipal 
• Foment de l’economia social i solidària i mercat social 
També en l’àmbit de ciutat, des de l’Acord ciutadà per una Barcelona inclusiva en el marc del 
Projecte Tractor Barcelona, garantia social per garantir la cobertura de les necessitats essencials, 
s’estan treballant un conjunt de mesures que permetin abordar la problemàtica de la seguretat 
alimentària a la ciutat implicant tots els agents. Es considera que la cobertura d’aquestes neces-
sitats no és una qüestió de beneficència i es reivindica com un dret que cal assegurar sota res-
ponsabilitat pública, prioritàriament amb autonomia financera, a través de la coordinació i com-
plementarietat del conjunt de recursos públics i d’iniciativa social i ciutadana de què disposa o 
cal que tingui la ciutat. 
El dret que la ciutat vol garantir es vincula amb la necessitat d’empoderament i autonomia de la 
persona i família, mitjançant la coordinació d’aquests serveis amb les polítiques de promoció 
social del sistema d’acció social de la ciutat. Així mateix es vol lluitar contra el malbaratament 
d’aliments i la destrucció d’excedents. 
Els projectes o mesures impulsades per garantir el dret a l’alimentació a la ciutat, en col·labora-
ció entre l’Ajuntament i entitats de l’Acord són: 
• Promoure, entre els serveis municipals i les entitats, la utilització de targetes solidàries per a la 
compra autònoma en establiments de la xarxa comercial estàndard. 
• Avançar en el model de distribució social d’aliments a la ciutat i garantir la seguretat alimentà-
ria (adient des del punt de vista nutricional, de qualitat i d’higiene). 
• Garantir la gestió adequada i sostenible dels excedents alimentaris a la ciutat a través del Banc 
dels Aliments, del projecte “BCN Comparteix el Menjar” i altres. 
• Avançar en fórmules innovadores per cobrir les necessitats alimentàries en l’àmbit comunitari 
(noves experiències d’acció comunitària, horts col·lectius, cuines col·lectives, grups de com-
pra...). 
En aquest marc s’ha fet un mapeig del conjunt de recursos públics i privats de la ciutat, i s’està 
preparant una jornada de treball adreçada a professionals municipals i d’entitats que permeti 
construir i compartir el model de ciutat. 
106 CMBS. Informe participatiu dels grups de treball, de la Comissió Permanent i del Plenari 2015-2016 
! Respecte a les propostes del Consell vinculades a rendes: cal pressionar institucions 
supramunicipals per avançar cap a un sistema de garantia de rendes real. Davant la inexis-
tència d’aquesta garantia de rendes, els municipis han d’evitar crear ajudes econòmiques 
ad hoc per a cada situació de necessitat sobrevinguda. Compactar les ajudes i facilitar 
l’accés a través de criteris objectius seria el primer pas cap a una renda mínima d’àmbit 
municipal i evitaria la multiplicitat de tràmits i el col·lapse dels serveis socials bàsics. 
L’acció de govern ha estat la que a continuació es detalla. 
El nou Programa d’actuació municipal 2016-2019 es planteja establir un suport d’inclusió adre-
çat a les llars en situació de pobresa o amb dificultat de cobertura de qualsevol necessitat bàsica, 
i fixar una quantitat que asseguri a cada persona i de manera complementària un nivell de renda 
per sobre del llindar de pobresa. 
En aquest sentit des de l’Àrea de Drets Socials s’estan realitzant els estudis previs a la imple-
mentació d’un suport monetari d’emergència que complementi els ingressos de les llars més 
empobrides de la ciutat i que es tramiti sense més condició que la demostració del nivell d’in-
gressos de la unitat de convivència. Entre aquests estudis cal destacar: 
• Les consultes a les bases de dades de l’Agència Tributària i de prestacions públiques ja exis-
tents. 
• Realització d’enquestes generals i enfocades: l’enquesta municipal de serveis municipals rea-
litzada el darrer trimestre de 2015 a 3.900 llars (6.000 persones adultes) i l’enquesta-qüestio-
nari de condicions de vida a una mostra representativa dels usuaris dels dispositius de serveis 
socials de l’Ajuntament de Barcelona, realitzada durant el primer semestre del 2016, a 6.650 
llars (12.500 persones majors de 16 anys). 
• Explotació de les dades generades per l’enquesta per definir l’import individual i per llar i, per 
tant, determinar els ingressos mínims necessaris per no tenir privacions materials bàsiques, ni 
afectacions en la salut, en l’accés a l’educació, als serveis sanitaris o socials o l’habitatge 
segons la situació familiar. 
La complexitat del projecte obliga a fer modificacions en els sistemes d’informació i coneixement 
de l’Administració municipal i a crear noves eines que permetin trencar amb el marc conceptual 
de les ajudes finalistes i condicionades que poden oferir els serveis socials a la ciutadania. En 
aquest sentit s’està treballant en: 
• El disseny d’un sistema d’implementació integrat en els sistemes d’informació municipals, de 
manera que estigui interconnectat amb altres sistemes d’informació municipals. 
• Crear mecanismes de transferència del coneixement generat a l’AMB i l’IERMB per si es vol 
establir una metodologia de càlcul comuna per a la resta de l’Àrea Metropolitana. 
• La creació d’un registre unificat d’informació de les prestacions rebudes per la ciutadania, amb 
independència de si són perceptors o no de la renda municipal i que tingui en compte les pres-
tacions rebudes d’altres administracions. 
• El disseny del model normatiu per implementar el suport, analitzant la concurrència amb altres 
ajuts i les competències municipals per aplicar-la com a ajut d’emergència o fer-ho mitjançant 
el Consorci de Serveis Socials. 
• El disseny de diferents proves pilot de sistemes d’aplicació a grups de persones elegibles, amb 
diferents graus de condicionalitat per analitzar a mitjà termini els impactes sobre la pobresa i 
la dependència dels ajuts públics. 
En el camí per la posada en marxa del que podria aproximar-se a una renda garantida de ciutat 
destaquem que hem dissenyat un projecte pilot que ha rebut el suport de la UE en el marc de 
Seguiment de propostes dels grups de treball, curs 2014-2015. Grup de treball Pobresa 107 
la convocatòria “Accions Urbanes Innovadores” de l’article 8 del FEDER, adreçada a trobar i pro-
var solucions noves per a problemes relacionats amb el desenvolupament urbà sostenible i que 
resulten rellevants per al conjunt de la Unió. Així, el Projecte B MINCOME “Combinant una renda 
mínima garantida i polítiques socials actives en zones urbanes deprimides de Barcelona”, es 
basa en la decisió municipal d’implementar una renda o suport monetari d’emergència com a 
suplement d’ingressos per a les llars més pobres de la ciutat, moltes ubicades als barris de l’eix 
Besòs. La UE contribueix amb el 80% del cost total del projecte, al voltant dels 4.850.000 euros, 
per a un període de 3 anys (2016-2019). S’espera que 1.000 famílies (al voltant de 2.000 per-
sones) en situació de pobresa rebin aquesta renda de manera experimental. 
A partir d’ara començarà el període de definició i disseny de la renda o suport, el cost, i els cri-
teris. La voluntat és que les propostes siguin consensuades al màxim, que els acords que es pre-
nen es validin per part d’entitats, persones expertes i institucions relacionades. El sistema de 
governança és complex però permetrà recollir totes les aportacions. En aquest sentit es proposa 
crear un Comitè de Direcció, grups de treball amb diferents tasques (algunes ja iniciades) i un 
Consell Assessor plantejat en dos nivells: 
• General, amb representació de les entitats que participen al Consell Municipal de Benestar 
Social, especialment la coordinació del grup de treball Igualtat d’oportunitats en la infància, i 
les entitats que han treballat temes de renda. La proposta inicial plantejada a la Comissió 
Permanent del Consell ha estat que en formin part les entitats següents: FEDAIA, UNICEF, 
Taula del Tercer Sector, ECAS, Càritas, Creu Roja, Fundació SURT, Federació d’Associacions 
de Veïns i Veïnes de Barcelona, CCOO i UGT, amb la representació de les persones més exper-
tes en aquest tema per part de cada entitat. 
• I dos subconsells: 
- Un de persones expertes, fonamentalment del món acadèmic, amb reconegut prestigi 
dins del món de les ciències socials i que tractin temes de desigualtats, lluita contra 
pobresa, etc. 
- Un d’institucional per tenir un bon lligam amb totes les institucions que poden estar afec-
tades o amb qui es pugui generar sinergies, com la Generalitat, l’Àrea Metropolitana, la 
Diputació i diferents seccions del mateix Ajuntament. Evidentment l’IMSS, però també 
l’Institut Municipal d’Educació, el de Discapacitats, etc. 
108 CMBS. Informe participatiu dels grups de treball, de la Comissió Permanent i del Plenari 2015-2016 
Grup de treball 
SALUT 
Propostes 
Sobre l’Informe de Salut 2013 
! Incorporar a l’Informe de Salut més dades desagregades per gènere (per exemple en salut 
mental) així com dades de violència masclista. 
! Igualment incloure dades desagregades territorialment, per exemple en temes d’obesitat 
infantil, i veure la correlació amb altres indicadors de desigualtats socials. 
! Incorporar dades per franges d’edat del consum d’alcohol. 
En aquest apartat cal destacar en primer lloc l’avenç en la presentació de dades desagregades 
territorialment i de la seva correlació amb indicadors de desigualtats socials. L’Informe 2014 va 
incorporar per primera vegada la descripció dels principals indicadors de salut i dels seus deter-
minants per barris mitjançant l’eina Urban HEART (Health Equity Assessment and Response 
Tool) de l’Organització Mundial de la Salut. L’Agència de Salut Pública (ASPB) va seleccionar sis 
indicadors de salut disponibles per barri (com l’esperança de vida, la taxa de tuberculosi o els 
embarassos adolescents) així com sis indicadors de determinants de la salut (cobrint diferents 
aspectes del model conceptual de determinants de la salut que utilitza l’Informe), mostrant-ne 
la situació en forma de “semàfor” i creant un mapa de barris en millor i pitjor situació. Els 18 
barris en pitjor situació s’han prioritzat en el desplegament d’accions sanitàries i de salut públi-
ca. 
Aquesta nova incorporació es va emfatitzar en la presentació pública de l’Informe, i les desigual-
tats territorials en salut a la ciutat van copsar l’atenció dels mitjans de comunicació. 
Posteriorment, l’ASPB ha engegat un procés de revisió i ampliació de l’Urban HEART, amb la 
col·laboració d’altres àrees de l’Ajuntament. Les dades de salut i dels seus determinants per terri-
toris es troben en procés de millora contínua i es publiquen en la plataforma Infobarris: 
www.aspb.cat/infobarris 
Quant a la desagregació de dades per sexe i la incorporació de la perspectiva de gènere, fa molts 
anys que en l’Informe es fa un important esforç en aquest sentit. Cal destacar que l’Informe 2015 
incorporarà les recomanacions de millora aportades pel nou Departament de Transversalitat de 
Gènere a partir de la revisió de l’edició 2014, i que s’ha treballat amb el Consorci Sanitari de 
Barcelona per poder per primera vegada presentar dades d’utilització de serveis sanitaris des-
agregades per sexe. 
Quant als indicadors de violència masclista, a partir de l’Informe 2014 s’inclouen indicadors de 
l’actuació dels equips d’atenció a les dones (EAD), servei ambulatori municipal: nombre de 
dones ateses, segons país d’origen i segons qui les deriva al servei o si hi van per pròpia inicia-
tiva. També s’hi inclou la mortalitat per homicidis en dones i quins d’aquests són causats per la 
parella (a partir del registre de mortalitat judicial de Barcelona, de l’ASPB). 
A més, a l’Enquesta de Salut de Barcelona 2016 s’han inclòs preguntes noves en relació amb 
violència masclista, maltractament emocional, físic i/o sexual, a més d’una pregunta sobre dis-
criminació per sexe i per orientació sexual. Els resultats estaran disponibles l’any 2017. De la 
mateixa enquesta es podran analitzar dades de consum d’alcohol per edat. 
Seguiment de propostes dels grups de treball, curs 2014-2015. Grup de treball Salut 109 
Sobre l’efectivitat de diferents actuacions realitzades a la ciutat en 
l’espai públic: mobilitat i espai públic a Barcelona 
! Necessitat d’assolir un ampli consens social i de les forces polítiques per desenvolupar a 
mitjà termini un model de “grans illes” o “super-illes” i el seu impacte en la salut, generant 
les aliances estratègiques necessàries per fer-lo possible. 
! Informar i comunicar aquest model de ciutat per tal que els ciutadans en coneguin els 
avantatges per ajudar a establir un consens ampli sobre la necessitat d’establir-lo, a través 
dels consells de salut i altres consells de la ciutat. 
! Reclamar dels poders públics i els partits polítics municipals sensibilitat vers aquest 
model. 
S’ha avançat en la definició i implementació del model de superilles, amb l’aprovació de la 
Mesura de Govern “Omplim de vida els carrers - La implantació de les superilles a Barcelona”. 
Les superilles s’estan començant a desplegar, i al setembre ha entrat en funcionament la primera 
al Poblenou. Hi ha la previsió de continuar desplegant el model a Sant Martí i en altres districtes 
de la ciutat (http://ajuntament.barcelona.cat/superilles/ca). La Direcció de Salut s’està implicant 
per tal de col·laborar en l’avaluació dels impactes d’aquesta mesura sobre la ciutadania. 
Caldrà avançar en la proposta de programar presentacions del model i del seu desplegament en 
sessions dels consells de salut dels districtes implicats. 
Hi ha un important consens respecte a la necessitat d’actuacions per millorar la mobilitat i la 
qualitat de l’aire a la ciutat. El Govern municipal va constituir al final del 2015 la Taula contra la 
Contaminació de l’Aire, amb representació de diferents àrees municipals (incloent-hi Salut), par-
tits polítics, agents socials i econòmics. En el marc de la Taula s’ha definit el protocol davant d’e-
pisodis de contaminació, i el Govern cerca ara el consens sobre les actuacions per avançar enca-
ra més cap a un model de mobilitat sostenible, segura i saludable i començar a reduir de forma 
significativa la contaminació de l’aire. 
Sobre la salut nutricional: la nutrició essencial com a objectiu 
de salut pública 
! Potenciar l’apoderament dels consumidors a fi que puguin disposar d’informació clara i 
entenedora de l’etiquetatge dels productes i que també sigui assequible als infants. 
! Potenciar el coneixement del concepte de la nutrició essencial i el desenvolupament de 
polítiques que assegurin la nutrició essencial dels ciutadans, com aquella nutrició (sufi-
cient des del punt de vista calòric i equilibrada nutricionalment) que sense excessos ni 
carències esdevé un factor de salut positiva i contribueix a un bon estat de salut. Per 
exemple, des de la facilitació de l’accés de determinats aliments, l’impuls de determina-
des polítiques comercials, l’educació nutricional a l’escola o a la comunitat o la informació 
nutricional a mercats i hipermercats, supermercats... fins a la cobertura de necessitats 
bàsiques alimentàries, si escau. 
! Incorporar estratègies multidepartamentals que afavoreixin la conciliació social que faciliti 
hàbits alimentaris saludables com a estratègia integral de salut pública. 
! Potenciar la producció casolana mitjançant horts urbans a les terrasses, horts verticals... 
! Aprofitar les experiències que proporciona la multiculturalitat per millorar aspectes nutri-
cionals. 
110 CMBS. Informe participatiu dels grups de treball, de la Comissió Permanent i del Plenari 2015-2016 
! Considerar l’aspecte educatiu que poden exercir els mercats municipals com a difusors 
d’educació nutricional a la ciutadania. 
Més enllà de l’actuació destinada a la cobertura de les necessitats bàsiques alimentàries, a les 
quals s’ha fet esment, cal destacar que en el barri del Bon Pastor s’ha prioritzat de manera pilot 
la salut alimentària. Aquest programa s’està treballant des de l’Agència de Salut Pública en el 
marc del programa “Salut als barris” conjuntament amb el districte de Sant Andreu i el Consorci 
Sanitari de Barcelona i articulat amb el Pla de barris de Barcelona. 
Aquesta intervenció s’ha plantejat des del paradigma dels determinants socials de la salut; això 
implica incorporar en la definició, procés i actuacions els diferents actors que intervenen en l’a-
limentació, per tal de facilitar l’accés de determinats aliments, ajudar a l’impuls d’accions comer-
cials orientades cap als hàbits saludables, l’educació nutricional a l’escola o a la comunitat, o la 
informació nutricional a mercats, hipermercats, supermercats... fins a la cobertura de necessi-
tats bàsiques alimentàries. Així, s’està treballant amb serveis socials, mercats, escoles, CAP, 
associació de comerciants/restauració, entitats del barri, etc. Les obres d’adequació del CAP del 
Bon Pastor tindran en compte aquesta focalitat i disposaran d’un espai per poder-hi fer activitats 
derivades del programa. 
Amb els resultats i avaluació d’aquesta experiència es valorarà l’extensió a d’altres barris priorit-
zats segons els indicadors de salut de la ciutat. 
D’altra banda, des de l’Institut Municipal de Mercats es realitza el programa educatiu “Mengem 
sa, mengem de mercat!” adreçat a les escoles, amb la finalitat de transmetre el valor del mercat 
com a espai i servei de qualitat i salut, de proximitat i de relació social, i la importància de man-
tenir una dieta equilibrada amb productes de temporada, frescos i propers. Alguns mercats des-
envolupen altres iniciatives al voltant de l’alimentació saludable, com ara tallers de cuina salu-
dable, en coordinació amb entitats de l’àmbit de la salut i amb la col·laboració de xefs de renom. 
També cal assenyalar la tasca de l’Agència de Salut Pública de Barcelona en l’àmbit de la vigi-
lància i el control de la seguretat alimentària per tal de reduir els possibles riscos per a la salut 
derivats de l’activitat dels establiments alimentaris de la ciutat. Es vetlla perquè els operadors ali-
mentaris compleixin la normativa vigent i es promou que s’apliquin sistemes d’autocontrol i es 
garanteixi la innocuïtat i salubritat dels aliments que se subministren. 
Es fa el control sanitari del Mercat Central de Barcelona (Escorxador, Mercats Centrals de Fruites 
i Hortalisses i Mercat Central del Peix), així com d’establiments de venda minorista: fleques, mer-
cats, carnisseries, supermercats, fruiteries i qualsevol tipus d’establiment que comercialitzi ali-
ments al públic. També es controla la seguretat alimentària d’indústries d’elaboració i comercia-
lització a l’engròs d’aliments i de restauració col·lectiva comercial (bars, restaurants…) i social 
(menjadors escolars, hospitalaris, de centres de gent gran…). 
Sobre la salut amb perspectiva de gènere 
En base a l’escenari epidemiològic i social, els grups Dona i Salut focalitzen les actuacions de 
salut vers les dones en tres eixos: 
! Incorporar la variable de gènere en tots els estudis epidemiològics que es realitzin a 
Barcelona. Incloure de forma sistemàtica la diferenciació estadística entre homes i dones 
per aconseguir una anàlisi de factor de gènere. Especialment en el que fa referència a: 
trastorns en salut mental, situacions laborals, estat de salut: vellesa, medicalització, cau-
ses de mort/incapacitat, etc. Creuar estadístiques amb dades de violència masclista (física 
i psicològica). 
Seguiment de propostes dels grups de treball, curs 2014-2015. Grup de treball Salut 111 
! Dissenyar accions preventives o de promoció de la salut que contemplin la perspectiva de 
sexe i de gènere especialment per disposar d’informació vàlida per al disseny d’estratègies 
o programes preventius específics. Així, convindria disposar de dades sobre: la medicalit-
zació de les dones en relació amb els homes, les dades d’intents/suïcidis en població 
femenina a la ciutat, els efectes en dones grans de la medicalització, els efectes en la 
salut mental de l’atur i la precarietat laboral en dones joves, per citar alguns dels més 
rellevants. 
! Incorporar l’anàlisi de la “salut emocional” com un dels eixos preventius en polítiques de 
salut basades en el gènere. Així, continuar les estratègies de prevenció en salut sexual i 
reproductiva des d’una perspectiva psicoafectiva. Introduir la variable de treball psicoafec-
tiu en l’àmbit de la prevenció de trastorns ginecològics i malalties de transmissió sexual i 
embarassos no desitjats. Contemplar la perspectiva del gènere masculí en la responsabili-
tat de la conducta afectiva sexual i reproductiva que afavoreixi una major implicació dels 
homes en prevenció i control de problemes prevalents. O avaluar els efectes de l’estrès crò-
nic en dones-mares que treballen (horaris laborals, manca de flexibilitat, manca de conci-
liació-coresponsabilitat) entre d’altres àmbits d’estudi. 
Les propostes que fan referència a aquest apartat estan detallades a les respostes de l’Informe 
de Salut (vegeu pàg. 109-113). Enumerades sintèticament són les següents: s’han incorporat a 
l’Informe de Salut 2015 les recomanacions del nou Departament de Transversalitat de Gènere; 
a partir de l’Informe del 2014 s’inclouen indicadors de violència masclista a través dels indica-
dors de l’actuació dels equips d’atenció a les dones, i a l’Enquesta de Salut de 2016 s’inclouen 
preguntes noves en relació amb la violència masclista i el maltractament emocional, físic i/o 
sexual, resultats que estaran disponibles el 2017. 
En relació amb el disseny d’estratègies o programes preventius específics, assenyalar que en el 
disseny dels programes i/o estratègies de salut a la ciutat es contempla de manera específica la 
perspectiva de gènere (Salut als Barris, Estratègia de salut sexual i reproductiva, Pla de salut 
mental...). 
Sobre tecnologies i gent gran: la tecnologia i la digitalització en 
l’àmbit de la salut i la gent gran 
! Difondre entre els ciutadans i ciutadanes la informació sobre què és la carpeta La Meva 
Salut, fent referència als drets ARCO que l’emmarca (dret d’accés, rectificació, 
cancel·lació i oposició) per garantir els drets de la ciutadania. 
! Disposar de mecanismes de protecció digital que garanteixin a la ciutadania que la infor-
mació sobre qüestions relacionades amb la salut que es mostra a determinades pàgines 
web és de qualitat, està contrastada, és segura i que la persona que la utilitza no serà víc-
tima d’abusos o fraus. Com per exemple: estudiar la possibilitat de creació d’un marc on 
els webs d’informació sanitària es puguin acreditar i tinguin un segell que doni seguretat 
als usuaris fent-lo efectiu a través dels webs dels col·legis professionals, de societats cien-
tífiques, consells professionals...). Es tracta de transmetre la idea que no tot val. 
! Continuar incentivant l’ús de les tecnologies digitals com a instruments de cohesió i suport 
especialment de les persones grans amb risc d’aïllament. 
! Reconèixer la diversitat existent entre les persones grans usuàries (nivell bàsic, intermedi, 
avançat) i considerar-la com un factor que en condiciona l’abast i la implementació. 
112 CMBS. Informe participatiu dels grups de treball, de la Comissió Permanent i del Plenari 2015-2016 
! Posar en valor que el procés de disseny de productes i serveis incorpori les aportacions de 
les persones grans, especialment quan es tracti de productes i serveis destinats a elles. 
En relació amb la informació sobre què és la carpeta La Meva Salut, s’està treballant amb el 
Departament de Salut de la Generalitat per facilitar-ne la difusió i el coneixement. Es començarà 
a difondre als consells de salut dels districtes, on es farà esment específic als drets d’accés, rec-
tificació, cancel·lació i oposició, entre altres aspectes. 
En la línia d’articular els diferents sistemes d’informació en benefici de les persones usuàries, 
s’ha realitzat el projecte d’atenció integrada social i sanitària, que significa, fonamentalment, 
compartir metodologies d’intervenció i sistemes d’informació que permetin el disseny de plans 
d’intervenció individuals compartits, en funció de les necessitats de la persona. 
En la primera fase del projecte s’han connectat les dades del sistema sanitari amb el sistema 
social, per tal que qualsevol persona que sigui visitada en un dels dos sistemes, si ho ha auto-
ritzat, tingui l’historial complet de les seves atencions, diagnòstics i/o problemes socials. Aquest 
projecte permetrà evitar tràmits a les persones alhora que facilita una informació més completa 
i global als professionals que les atenen. 
El model d’atenció integrada s’ha estat desenvolupant, en fase experimental, en relació amb la 
intervenció en sectors concrets de població: persones grans, amb dependència, amb malalties 
cròniques complexes i/o malalties cròniques avançades. Aquests perfils han estat seleccionats 
perquè són els que concentren una major atenció per part dels sistemes de salut i de serveis 
socials, tant en l’atenció pròpia de cadascun d’ells com en la confluència d’atencions, especial-
ment en el domicili. 
En la línia d’incentivar l’ús de les tecnologies digitals com a instruments de cohesió i suport, 
especialment de les persones grans amb risc d’aïllament, s’ha reorientat el programa Vincles 
(vegeu Envelliment, pàg. 80-84) per tal d’arribar a les persones grans amb major risc d’aïllament 
i poder-les connectar amb el seu entorn familiar, social i comunitari. En aquest moment s’està 
desenvolupant una primera experiència pilot. 
Seguiment de propostes dels grups de treball, curs 2014-2015. Grup de treball Salut 113 
Composició del Plenari  
El 27 d’octubre de 2016 
Presidència 
Laia Ortiz Tinenta d’alcaldia de Drets Socials 
Vicepresidència associativa 
Teresa Crespo Presidenta d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) 
Vicepresidència segona 
Laura Pérez Castaño Regidora de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI 
Membres representants de la Corporació Municipal 
Carmen Andrés Añon Regidora d’Infància, Joventut i Gent Gran (PSC) 
Marilén Barceló Verea Representant del Grup Municipal C’s 
Montserrat Benedí i Altés Representant del Grup Municipal ERC 
Ángeles Esteller Ruedas Representant del Grup Municipal PP 
Maite Fandos i Payà Representant del Grup Municipal CiU 
Maria Rovira Torrens Representant del Grup Municipal CUP 
Representants dels consells sectorials municipals i/o de participació 
Gemma Altell i Albajes Vicepresidenta del Consell de Dones de Barcelona 
Rodrigo Araneda Villasante Vicepresident del Consell Municipal de Lesbianes, Gais, Trans, Bisexuals i 
Intersexuals de Barcelona (CMLGTBI) 
Pasqual Bayarri Valcárcel Cap de Projectes del Consell Econòmic i Social de Barcelona 
Beatriz Blanco Secretària del Consell de Joventut de Barcelona 
M. Luz Eixarch Bosch Representant del Consell Assessor de la Gent Gran 
Juana Fernández Cortés Vicepresidenta del Consell Municipal del Poble Gitano de Barcelona 
Javier García Bonomi Vicepresident del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona 
Laura López Simon Secretària del Consell de Joventut de Barcelona 
Representants d’entitats socials 
Albert Alberich Llaveria Secretari general de la Federació d’Empreses d’Inserció de Catalunya (FEICAT) 
Francina Alsina Canudas Presidenta de la Federació Catalana de Voluntariat Social 
Salvador Busquets Director de Càritas Diocesana de Barcelona 
Maira Costa Casas Directora de la Fundació Mambré 
Montserrat Falguera Julià Presidenta de la Federació d’Entitats d’Assistència a la Tercera Edat (FEATE) 
Josep M. Gasol Magriñá President de la Fundació Família i Benestar Social 
Xavier Grau Sabaté Delegat territorial a Catalunya de l’ONCE 
Antonio Guillén Martínez President del Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat 
(COCARMI) 
Oriol Illa President de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya 
Sònia Martínez Marfil Directora de la Federació d’Entitats d’Atenció i Educació a la Infància i 
l’Adolescència (FEDAIA) 
Ana Menéndez Martínez 
de Bartolomé Presidenta de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona 
Jordi Morató-Aragonés Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya 
Quima Oliver Ricart Coordinadora UNICEF - Comitè de Catalunya 
114 CMBS. Informe participatiu dels grups de treball, de la Comissió Permanent i del Plenari 2015-2016 
Felisa Pérez Antón Presidenta de la Federació Catalana de Drogodependències (FCD) 
Oriol Pujol Humet Director general de la Fundació Pere Tarrés 
Fina Rubio Serrano Presidenta de la Fundació SURT 
Marc Simón Martínez Director de l’Àrea d’Integració Social de la Fundació “la Caixa” 
Mercè Torres Fuentes Presidenta local de Creu Roja a Barcelona 
Àngels Vives Belmonte Presidenta de la Fundació Congrés Català de Salut Mental 
Representants de les associacions empresarials i gremials i de les centrals sindicals 
Raquel de Haro Responsable de Política Social de CCOO del Barcelonès 
Pere Fàbregues Morlà Representant del Consell de Gremis de Comerç, Serveis i Turisme de 
Barcelona 
Joan Segarra Ferran Representant de la Confederació de Cooperatives de Catalunya 
Mireia Recio Ortega Representant de Foment del Treball Nacional 
Representants de l’àmbit universitari i professional 
Núria Aymerich Rocavert Representant del Consell Social de la Universitat de Barcelona 
Sònia Hernández Tejada Secretària executiva del Consell Social de la Universitat Autònoma de 
Barcelona 
Miquel Rubirola Torrent Representant del Consell Social de la Universitat Pompeu Fabra 
Neus Bonet Bagant Degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya 
Núria Carrera Comes Degana del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya 
Lluís Comerón Graupera Degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya 
Enriqueta Durán Cordero Secretària de Sector de la Dependència de la UGT de Catalunya 
Montserrat Gironès Saderra Membre de la Junta de Govern del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona 
Rafael López Zaguirre Membre de la Junta de Govern del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials 
de Catalunya 
Anna Parés Rifà Degana del Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya 
Ramon Pérez Latre Membre de la Junta de Govern del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona 
Rosa Rodríguez Gascons Presidenta del Col·legi de Pedagogs de Catalunya 
Oriol Rusca Nadal Degà del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona 
Albert Tort Sisó President del Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona 
Josep Vilajoana Celaya Degà del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya 
Rosa Vilavella Gasul Representant del Col·legi d’Economistes de Catalunya 
Representants de la Judicatura, la Fiscalia i la Sindicatura de Greuges de Barcelona 
María Dolores Balibrea Pérez Magistrada de l’Audiència Provincial de Barcelona 
Mercè Caso Señal Jutgessa degana de la Província de Barcelona 
Marino Villa Rubio Síndic adjunt 
Arquebisbat de Barcelona 
Mn Josep M. Jubany Casanovas Delegat de la Pastoral Social de Barcelona 
Consorci de Serveis Socials de Barcelona 
Josep Pera Colomé Gerent del Consorci de Serveis Socials de Barcelona 
Experts, expertes, coordinadors i coordinadores 
Josep Maria Canyelles Pastó Expert 
Begoña Roman Maestre Experta 
Antoni Vilà Mancebo Expert 
Joan Benach de Rovira Coordinador del grup de treball Salut 
Antonio Cortiñas 
Mar Martí Cordinadors del grup de treball Sensellarisme 
Composició del Plenari 115 
Núria Fuentes-Peláez Coordinadora del grup de treball Famílies 
Marta Llobet Estany Coordinadora del grup de treball Acció comunitària 
Mercè Pérez Salanova Coordinadora del grup de treball Envelliment 
Oriol Romaní Alfonso Coordinador del grup de treball Drogodependències 
Maria Truñó 
Anna Novella Coordinadores del grup de treball Igualtat d’oportunitats en la infància 
Representació de l’Ajuntament de Barcelona 
Carme Borrell Gerent de l’Agència de Salut Pública de Barcelona 
Ricard Fernández Ontiveros Gerent de l’Àrea de Drets Socials 
Ramon Lamiel Villaró Gerent de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat 
Jordi Sánchez Masip Gerent de l’Institut Municipal de Serveis Socials 
Josep Villarreal Moreno Director d’Estratègia i Innovació de l’Àrea de Drets Socials 
Secretàries 
Emilia Pallàs Zenke Secretària 
Sensi Arquillo Arquillo Secretària adjunta 
Observadora 
Isabel Ribas Seix Representant de l’Associació Consell de Cent 
116 CMBS. Informe participatiu dels grups de treball, de la Comissió Permanent i del Plenari 2015-2016 
Composició de la Comissió Permanent  
El 14 de juliol de 2016 
Presidència 
Laia Ortiz Castellví Tinenta d’alcaldia de Drets Socials 
Vicepresidència associativa 
Teresa Crespo Julià Presidenta d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) 
Vicepresidència segona 
Laura Pérez Castaño Regidora de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI 
Membres representants de la Corporació Municipal 
Carmen Andrés Añon Regidora d’Infància, Joventut i Gent Gran 
Marilén Barceló Verea Representant del Grup Municipal C’s 
Montserrat Benedí i Altés Representant del Grup Municipal ERC 
Ángeles Esteller Ruedas Representant del Grup Municipal PP 
Maite Fandos i Payà Representant del Grup Municipal CiU 
Maria Rovira Torrens Representant del Grup Municipal CUP 
Representants d’entitats socials, organitzacions i fundacions 
Albert Alberich Llaveria Secretari general de la Federació d’Empreses d’Inserció de Catalunya (FEICAT) 
Francina Alsina Canudas Presidenta de la Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS) 
Mercè Darnell Càritas Diocesana de Barcelona 
Oriol Illa President de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya 
Sònia Martínez Marfil Federació d’Entitats d’Atenció i Educació a la Infància i l’Adolescència 
(FEDAIA) 
Oriol Pujol Humet Director general de la Fundació Pere Tarrés 
Fina Rubio Serrano Fundació SURT 
Mercè Torres Presidenta local de Creu Roja a Barcelona 
Representants de l’àmbit universitari i professional 
Núria Carrera Comes Col·legi de Treball Social de Catalunya 
Rafael López Zaguirre Col·legi d’Educadors i Educadores Socials de Catalunya 
Representants de les associacions empresarials i gremials i de les centrals sindicals 
Raquel de Haro CCOO del Barcelonès 
Mireia Recio Ortega Representant de Foment del Treball Nacional 
Experts, expertes, coordinadors i coordinadores dels grups de treball 
Begoña Roman Maestre Experta 
Antoni Vilà Mancebo Expert 
Joan Benach Coordinador del grup de treball Salut 
Núria Fuentes-Peláez Coordinadora del grup de treball Famílies 
Marta Llobet Estany Coordinadora del grup de treball Acció comunitària 
Mercè Pérez Salanova Coordinadora del grup de treball Envelliment 
Oriol Romaní Alfonso Coordinador del grup de treball Drogodependències 
Maria Truñó 
Anna Novella Coordinadores del grup de treball Igualtat d’oportunitats en la infància 
Composició de la Comissió Permanent 117 
Representació de l’Ajuntament de Barcelona 
Ricard Fernández Ontiveros Gerent de l’Àrea de Drets Socials 
Jordi Sánchez Masip Gerent de l’Institut Municipal de Serveis Socials 
Josep Villarreal Moreno Director d’Estratègia i Innovació de l’Àrea de Drets Socials 
Secretàries 
Emilia Pallàs Zenke Secretària 
Sensi Arquillo Arquillo Secretària adjunta 
118 CMBS. Informe participatiu dels grups de treball, de la Comissió Permanent i del Plenari 2015-2016 
Composició dels grups de treball  
Acció comunitària  
Coordinadora 
Marta Llobet Estany Professora de Treball Social de la Universitat de Barcelona 
PARTICIPANTS 
Representants de les entitats membres del Consell 
M. Eugenia Angulo López Grup Municipal C’s 
Lourdes Arrando Belles Grup Municipal ERC 
Josep Barberà de Johera Grup Municipal PSC 
Saray Bazaga 
Ana Camargo SURT, Fundació de Dones 
Afra Blanco Rodríguez UGT Avalot, Joves UGT Catalunya 
Núria Codern Creu Roja a Barcelona 
Xavi Franch Col·legi d’Educadors i Educadores Socials de Catalunya 
Judith Hernández Fundació Pere Tarrés 
M. Carmen Lamazares Col·legi de Psicologia de Catalunya 
M. José Ortiz Sánchez Grup Municipal PP 
Mireia Petitpierre Arxé Fundació “la Caixa” Obra Social 
Esteve Suñé Grup Municipal CiU 
Tècnics i tècniques municipals 
Lourdes Egea i Soldevila Agència de Salut Pública de Barcelona 
Amor González i Fernández Districte Sants-Montjuïc 
Claudia Manyà Aragay Comissionat d’Economia Cooperativa, Social i Solidària 
Núria Pérez Blanch Departament d’Acció Comunitària. Àrea de Drets Socials 
Núria Serra Busquets Departament d’Acció Comunitària. Àrea de Drets Socials 
Representants d’altres entitats 
Josefina Altés Associació Salut i Família 
German Casetti 
Susana Alonso La Casa Amarilla 
Marina Comellas Pla Desenvolupament Comunitari Sagrada Família 
Ferran Cortes Expert 
Mercè de la Torre Per l’altre Cor Cremat de Barcelona - Ajut al Quart Món 
Juan Elvira AAVV Porta 
Roger Fonts Beuter Associació CAF, Comunitats Autofinançades 
Esther Garcia Pla Desenvolupament Comunitari Poble Sec 
Alf Grafulla Xarxa comunitària de Sant Antoni 
Elisa Gutiérrez Associació Benestar i Desenvolupament (ABD) 
Josep Guzmán Coordinadora d’Entitats Poble Sec 
Rosa M. Lunas Manou Federació d’Organitzacions Catalanes de Gent Gran, Dones i Família 
Laura Marino Defensem l’Acció Comunitària 
Rafael Martínez i Buñuel Associació de Veí a Veí 
Anna Roig 
Eduard Puig Pla Desenvolupament Comunitari Besòs, Associació Enxarxa 
Rosa Romeu Tarragona Fundació Catalana de l’Esplai 
Composició dels grups de treball 119 
Manfredi Urso 
Maria Lomascolo Pla Desenvolupament barri La Salut 
Lucia Zandigiacomi Cooperativa Raons Públiques 
Mercè Zegri La Fàbrica SCCL 
Drogodependències 
Coordinador 
Oriol Romaní i Alfonso Catedràtic d’Antropologia Social de la Universitat Rovira i Virgili 
PARTICIPANTS 
Representants de les entitats membres del Consell 
Josep Barberà de Johera Grup Municipal PSC 
Beatriz Blanco Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) 
Francisco Blázquez Martínez Col·legi de l’Advocacia de Barcelona 
Enriqueta Duran Cordero UGT de Catalunya 
Maria Estrada i Capmany Col·legi de Farmacèutics de Barcelona 
Albert Granero Lázaro Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona 
Miquel Monràs i Arnau Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya 
Laia Nebot Soler Grup Municipal ERC 
Felisa Pérez i Antón Federació Catalana de Drogodependències 
Betty Saez Adrián Fundació “la Caixa” 
Lola Sánchez Sánchez Col·legi de Treball Social de Catalunya 
Carmen Santana González Grup Municipal PP 
Josep Sicart Grup Municipal CiU 
Ernesto Sierra 
Anna Trujillo Creu Roja a Barcelona 
Ferran Terol Salsas Grup Municipal CUP 
Tècnics i tècniques municipals / altres administracions 
M. Teresa Brugal Puig Agència de Salut Pública de Barcelona 
David Montserrat Argelaguet Regió Policial Metropolitana de Barcelona. Mossos d’Esquadra 
Maribel Pasarin Agència de Salut Pública de Barcelona 
Juan Carlos Pascual Téllez Guàrdia Urbana de Barcelona 
Joan Recasens Departament de Joventut. Àrea de Drets Socials 
Pilar Solanes Salse Departament del Programa de Salut. Àrea de Drets Socials 
Representants d’altres entitats 
José Afuera 
Patricia Amiguet Federació d’Associacions Cannàbiques de Catalunya (CATFAC) 
Anna Altabàs i Reñé Fundació Àmbit Prevenció 
Angel Benito Federació d’Associacions Cannàbiques Autoregulades de Catalunya 
Miryam Burgos Institut per a la Promoció Social i de Salut (IPSS) 
José Carbonell Viscasillas Asociación de Pacientes Dependientes a Opiáceos 
Ruth Castillo Garcia Projecte Home Catalunya 
Mercè Cervantes ATRA Associació 
Jose Ramon Collado 
Elvira Aguilaria Institut Genus, SL 
Mariona Corbella i Virós Fundació ESPORTSALUS 
Jaume Larriba Associació PDS, Promoció i Desenvolupament Social 
120 CMBS. Informe participatiu dels grups de treball, de la Comissió Permanent i del Plenari 2015-2016 
David Pere Martínez Oró Unitat de Polítiques de Drogues. Facultat de Psicologia. Universitat Autònoma 
de Barcelona 
Enriqueta Moyano Devenat Grup Ajuda Mútua per a Alcohòlics Rehabilitats 
Laurio Perdiguero i Cámara AAVV Porta 
Josep Rovira Guardiola Associació Benestar i Desenvolupament 
Joan Segura i Vallès Fundació Catalana de l’Esplai 
Rosa Suárez i Vázquez Centre d’Estudis sobre Promoció de la Salut 
M. Gràcia Tort AAR TERAL (Associació d’Alcohòlics Recuperats) 
Maite Tudela i Marí 
Patricia Bosch Fundació Salut i Comunitat 
Famílies 
Coordinadora 
Núria Fuentes Peláez  Professora del Departament de Mètodes d’Investigació i Diagnòstic en 
Educació de la Universitat de Barcelona 
PARTICIPANTS 
Representants de les entitats membres del Consell 
M. Eugenia Angulo López Grup Municipal C’s 
Cristina Caballer Grup Municipal CiU 
Josefa Cabiscol Pujol Col·legi Oficial de Treball Social / Consorci de Serveis Socials de Barcelona 
Mercè Claramunt Bielsa Col·legi de l’Advocacia de Barcelona 
Marina Delgado Grup Municipal ERC 
Daniel Inglada Carratalà Grup Municipal PSC 
Chelo Matías de Castro Creu Roja a Barcelona 
Rosa Moreno UGT de Catalunya / Unió de Pensionistes i Jubilats 
Maria Moreu Guix Càritas Diocesana de Barcelona 
M. José Ortiz Sánchez  Grup Municipal PP 
Tècnics i tècniques municipals 
Carmina Català Galofré Departament de Planificació i Processos. Àrea de Drets Socials 
Àngels Campos Departament de Planificació i Processos. Àrea de Drets Socials 
Joana Chinchilla Moreno Direcció de Programa de Temps i Qualitat de Vida. Àrea de Treball, Economia i 
Planificació Estratègica 
Anna Montolio Fornons Departament de Família i Infància. Àrea de Drets Socials 
Representants d’altres entitats 
Yasmina Algar Gómez Federació Estatal de Famílies Monoparentals 
Vicent Borràs Associació Famílies Lesbianes i Gais 
Carme Calafat Siquier Associació Benestar i Desenvolupament 
Nanci Costa 
Charo Liébanas Federació Catalana de Famílies Monoparentals 
Teresina Fons Solé Associació Famílies Acollidores de BCN 
M. Rosa Lunas Masnou Federació d’Organitzacions Catalanes de Gent Gran, Dones i Família 
Maite Marín Martí Associació de Famílies Nombroses de Catalunya (FANOC) 
Maribel Martínez Fernández Suara Cooperativa 
Jordi Morató Federació d’Associacions de Pares i Mares de Catalunya (FAPAC) 
Pilar Núñez Institut de Treball Social i Serveis Socials (INTRESS) 
Joan Trullàs Graells Consell de la Gent Gran Districte de Les Corts 
Pilar Verona Humel Associació Familiars i Amics Oncològics de Barcelona 
Composició dels grups de treball 121 
Envelliment  
Coordinadora 
Mercè Pérez i Salanova  Psicòloga i tècnica assessora de l’Àrea d’Atenció a les Persones de la 
Diputació de Barcelona 
PARTICIPANTS 
Representants de les entitats membres del Consell 
M. Eugenia Angulo López Grup Municipal C’s 
Lluís Aranda Fundació “la Caixa” 
Sergi Arenas Guarch Universitat a l’Abast. Universitat Autònoma de Barcelona 
Salut Camps Federació d’Entitats d’Assistència a la Tercera Edat 
Antoni Cervera Alemany Col·legi Oficial de Metges de Barcelona 
Julia de Miguel Creu Roja a Barcelona 
Carmen Domínguez Alcón Departament de Sociologia i Anàlisi de les Organitzacions. Facultat d’Economia 
i Empresa. Universitat de Barcelona 
Carme Gargallo Càritas Diocesana de Barcelona 
M. Luisa Ibáñez Boira Grup Municipal PP 
Montserrat Lacalle Sistere Col·legi de Psicologia de Catalunya 
Ester López Luna Col·legi d’Infermeria de Barcelona 
Montserrat Marco Grup Municipal PSC 
Mercè Mas i Quintana Experta 
Montserrat Mora Fernández 
Adela Boixadós Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya 
Jordi Muñoz Iranzo Col·legi de l’Advocacia de Barcelona 
Josep Muñoz Puerta Consell Assessor de la Gent Gran 
Domingo Parejo 
Rosa Moreno UGT de Catalunya 
Montserrat Perellada Grup Municipal CiU 
Maite Ramírez Faidella Fundació, Família i Benestar 
Assumpció Ros Florenza Experta 
Rosalina Sicart Pons Col·legi de Pedagogs de Catalunya 
Tècnics i tècniques municipals 
Antoni Fernández Lozano Consell Assessor de la Gent Gran. Àrea de Drets Socials 
Glòria Navarro Latorre Departament de Gent Gran. Àrea de Drets Socials 
Esther Pita Departament de Gent Gran. Àrea de Drets Socials 
Representants d’altres entitats 
Magda Blanco 
Isaac Farré Avismón Catalunya 
Montserrat Llopis Graells Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA) 
M. Rosa Lunas Masnou Federació d’Organitzacions Catalanes de Gent Gran, Dones i Família 
Àngel Marcos Martin Asociación Foro Defensa Tercera Edad 
Concepció Pujolar Cantijoch Associació Familiars d’Alzheimer de Barcelona (AFAB) 
Pilar Rodríguez Benito Associació Benestar i Desenvolupament 
Celestino Sánchez Plataforma “iaioflautes” 
122 CMBS. Informe participatiu dels grups de treball, de la Comissió Permanent i del Plenari 2015-2016 
Igualtat d’oportunitats en la infància 
Coordinadores 
Anna Novella Professora de la Facultat de Pedagogia de la UB 
Maria Truñó Directora de l’Institut Infància 
PARTICIPANTS 
Representants de les entitats membres del Consell 
M. Eugenia Angulo López Grup Municipal C’s 
M. Dolors Balibrea Audiència Provincial de Barcelona 
Josep Barberà Grup Municipal PSC 
Josep Maria Bastús 
Maria Moreu Càritas Diocesana de Barcelona 
Montse Buisant Fundació “la Caixa” 
Paco Estellés Federació d’Entitats d’Atenció i d’Educació a la Infància i l’Adolescència 
(FEDAIA) 
Roger Garcia Rodoreda UNICEF Comitè de Catalunya 
Eva Giralt Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya 
Sílvia Mata Grup Municipal ERC 
Jaume Matas Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB) 
Jordi Morató Federació d’Associacions de Pares i Mares de Catalunya (FAPAC) 
Alba Orteu Col·legi de Psicologia de Catalunya 
M. José Ortiz Grup Municipal PP 
Ramon Pérez Latre Col·legi de Metges de Barcelona 
Eva Pino UGT de Catalunya 
Xavier Puigdollers Grup Municipal CiU 
Rafael Ruiz de Gauna Fundació Pere Tarrés 
Montserrat Saltó Oliva Sindicatura de Greuges de Barcelona 
Cristina Sánchez Rodríguez Creu Roja a Barcelona 
Carlos Sánchez Valverde Col·legi Oficial d’Educadors i Educadores Socials de Catalunya 
Tècnics i tècniques municipals / altres administracions 
Carles Ariza Agència de Salut Pública de Barcelona 
Imma Bargalló 
Joaquima Ferrando Institut Municipal d’Educació (IMEB) 
Alicia Castillon 
Toni Pérez Consorci de Serveis Socials de Barcelona 
Carmina Català Galofré 
Àngels Campos Departament de Planificació i Processos. Àrea de Drets Socials 
Marta Fité Institut Municipal de Serveis Socials 
Berta Garcia Consorci d’Educació de Barcelona 
Maria Iborra Casals Infantils Municipals (Nou Barris) 
Anna Montolio Fornons Departament de Promoció d’Infància. Àrea de Drets Socials 
Asun Moreno 
Claudia Raya Departament d’Infància i Família. Àrea de Drets Socials 
Pepita Rodríguez Institut Català de la Salut 
Representants d’altres entitats 
Yolanda Burgueño Fundació Privada Trinijove. Centre Obert Trinitat Vella 
Carme Calafat Associació Benestar i Desenvolupament 
Enric Canet Casal d’Infants del Raval 
Manel Enrubia Societat Catalana de Pediatria. Secció d’Atenció Primària 
Maria Fernández Figuerola Centre Obert - Espai Familiar Sant Martí 
Composició dels grups de treball 123 
Carme Gómez Granell Consorci Institut d’Infància i Món Urbà (CIIMU) 
Pilar Núñez Nerín 
Jordina Mora Institut de Treball Social i Serveis Socials (INTRESS) 
Emilie Ribas Fundació Save the Children 
José Antonio Ruiz Montes Fundació Catalana de l’Esplai 
Ignasi Sagalés Xarxa XAFIR. AEI Raval 
Maria Serra Xarxa de Centres Oberts. Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva. Educació 
Comtal 
Salut 
Coordinador 
Joan Benach de Rovira  Professor i recercador de salut pública a la UPF i director de GREDS-
EMCONET (Health Inequalities Research Group - Employment Conditions 
Network) 
PARTICIPANTS 
Representants de les entitats membres del Consell 
Lidia Albert i Siles Fundació “la Caixa” 
Josep Barberà Grup Municipal PSC 
Beatriz Blanco Consell de la Joventut de Barcelona 
Raquel de Haro González CCOO del Barcelonès 
Julia de Miguel Izquierdo Creu Roja a Barcelona 
Enriqueta Duran UGT de Catalunya 
Maria Estrada Campmany Col·legi de Farmacèutics de Barcelona 
Carles Garcia Ribera 
Asun Reyes Fundació Congrés Català de Salut Mental 
Gemma González Grup Municipal CiU 
Marcela Güell Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB) 
David Labrador Grup Municipal C’s 
Begoña Martí Cañiz Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona 
Ramon Pérez Latre Col·legi Oficial de Metges de Barcelona 
Carmen Santana González Grup Municipal PP 
Tècnics i tècniques municipals 
Carme Fortea Departament d’Atenció a Persones Vulnerables. Àrea de Drets Socials 
Davide Malmusi Direcció de Salut. Àrea de Drets Socials 
Cristina Martínez Bueno Servei d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva de Barcelona Ciutat. Institut 
Català de la Salut 
Maribel Pasarin Agència de Salut Pública de Barcelona 
Joan Recasens Departament de Joventut. Àrea de Drets Socials 
Pilar Solanes Salse Departament de Salut. Direcció de Salut. Àrea de Drets Socials 
Joan Ramon Villalbí Agència de Salut Pública de Barcelona 
Representants d’altres entitats 
Sílvia Aldavert Garcia Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears 
Jordi Baroja Benlliure Centre Jove d’Anticoncepció i Sexualitat 
Jordi Blanch Societat Científica de Psiquiatria 
Jordi Bosch 
Carme Seda Banco Farmacéutico 
Marta Carrera 
Carme Catalan Xarxa de Dones per la Salut 
124 CMBS. Informe participatiu dels grups de treball, de la Comissió Permanent i del Plenari 2015-2016 
Montserrat Casamitjana Consorci Sanitari de Barcelona 
Josep Dalmau Nolla Consell de Salut del districte de Sant Martí 
Elisenda de la Torre Herver Lliga Reumatològica Catalana 
Maria Estrada Capmany Societat de Salut Pública de Catalunya i de Balears 
Blanca Gispert Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya (PASUCat) 
Cristina Mariano Fundació Lliga Catalana d’Ajuda Oncològica. Oncolliga 
Josep Martí Valls Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS) 
Carme Sabater Sánchez 
Mercè Laborda Coordinadora d’Usuaris de la Sanitat (CUS) 
M. Eugènia Sánchez Carrerter Dempeus per la Salut Pública 
Anna Varderi Casas Fundació d’Oncologia Infantil Enriqueta Villavecchia 
Mercè Vidal Nutrició sense Fronteres 
Sensellarisme 
Coordinadors 
Antonio Cortiñas 
Mar Martí 
PARTICIPANTS 
Albert 
Antonio 
Antonio 
Francisco Javier 
Jan 
Jordi 
José Luis 
Jose Manuel 
Juan Andrés 
Lluís 
M. Lluïsa 
Manuel 
Manuela 
María Asunción 
María del Carmen 
Miguel 
Miguel 
Mila 
Rafael 
Ramon 
Víctor Manuel 
Composició dels grups de treball 125 
Expertes i experts convidats 
als grups de treball 
Emilia Andreu Gerència. Institut Municipal d’Educació 
Lali Andreu Tècnica del projecte Vincles. Àrea de Drets Socials. Ajuntament de Barcelona 
Lourdes Aramburu Psicòloga. CSS Horta i Carmel. IMSS. Ajuntament de Barcelona 
Lídia Arroyo Investigadora de l’Internet Interdisciplinary Institute (IN3). Universitat Oberta 
de Catalunya 
Xavier Bartoll Agència de Salut Pública de Barcelona 
David Benito Voluntari a l’Espai Germanetes 
Ismael Blanco Doctor en Cències Polítiques. Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP). 
Universitat Autònoma de Barcelona 
Carmina Català Cap del Departament de Planificació i Processos. Àrea de Drets Socials. 
Ajuntament de Barcelona 
Marina Comellas Presidenta de l’AAVV Sagrada Família. Pla de desenvolupament comunitari 
Sagrada Família 
Costa Costa Voluntari a Can Batlló 
Artur Fornés Secretari de la Taula d’Habitatge Cooperatiu 
Carme Fortea Cap del Departament de Persones Vulnerables. Àrea de Drets Socials. 
Ajuntament de Barcelona 
Jaume Funes Psicòleg, educador i periodista. Coordinador del seminari “Pobresa amb ulls 
d’infant” 
Aida García Tècnica de Carmel Amunt. Pla de desenvolupament comunitari del Carmel 
Eva Jou Assessora a la Gerència Adjunta d’Habitatge. Àrea de Drets Socials. 
Ajuntament de Barcelona 
Francesc Leg Voluntari a Can Batlló 
Antoni Llort Suárez Antropòleg. Servei d’Addiccions i Salut Mental de l’Hospital Universitari Sant 
Joan de Reus 
Daniel López Gómez Professor del Departament de Psicologia i Educació. Universitat Oberta de 
Catalunya 
Davide Malmusi Director de Serveis de Salut. Ajuntament de Barcelona 
Laura Marino Defensem l’Acció Comunitària 
Josep Martí Soci fundador del Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS) 
Meritxell Ortiz Tècnica del Pla de desenvolupament comunitari Sagrada Família 
Anna Palau Direcció de Serveis Socials Bàsics Territorials. Institut Municipal de Serveis 
Socials. Ajuntament de Barcelona 
Maria Eulàlia Palau Doctora en Psicologia, psicopedagoga i presidenta de l’Associació Catalana per 
a la Infància Maltractada 
Maribel Pasarin Directora de l’Observatori de la Salut Pública. Agència de Salut Pública de 
Barcelona 
Elisabet Ponce Tècnica de Carmel Amunt. Pla de desenvolupament comunitari del Carmel 
Joan Pere Queralt Beltran Cap de servei de Medi Obert i Serveis Socials. Direcció General de Serveis 
Penitenciaris. Generalitat de Catalunya 
M.ª José Rodrigo López Catedràtica de Psicologia Evolutiva i de l’Educació. Facultat de Psicologia. 
Universitat de la Laguna 
126 CMBS. Informe participatiu dels grups de treball, de la Comissió Permanent i del Plenari 2015-2016 
Maica Rodríguez Responsable de la Unitat de Recerca, Docència i Comunicació. Agència de 
Salut Pública de Barcelona 
Elisa Sala Tècnica del projecte Radars. Àrea de Drets Socials. Ajuntament de Barcelona 
Albert Sales Assessor de la Tinència d’Alcaldia. Àrea de Drets Socials. Ajuntament de 
Barcelona 
Núria Serra Departament d’Acció Comunitària. Àrea de Drets Socials. Ajuntament de 
Barcelona 
Pilar Solanes Cap del Departament de Salut. Àrea de Drets Socials. Ajuntament de 
Barcelona 
Lluís Torrens Director de Serveis de Planificació i Innovació. Àrea de Drets Socials. 
Ajuntament de Barcelona 
Eladi Torres Director de Serveis de l’Institut Municipal de Serveis Socials. Ajuntament de 
Barcelona 
Expertes i experts convidats als grups de treball 127 
Programa de treball dels grups  
Propostes 2015-2016 Desembre 2015 Gener 2016 Febrer 2016 
• El rol de l’Administració pública 15/12 21/1 17/2 
en l’acció comunitària Presentació i debat del Mapa Debat i reflexió sobre “el rol de Elaboració de propostes al PAM 
d’Acció Comunitària a Barcelona l’Administració pública en l’acció 2016-2019 
(document en construcció) comunitària (I)” 
Departament d’Acció Comunitària Aspectes que cal garantir i 
aspectes que cal evitar 
• L’abordatge de les 10/12 28/1 22/2 
drogodependències des de la Proposta del Pla de treball Elaboració de propostes al PAM Experiències de salut col·lectiva 
perspectiva comunitària 
10/12 2016-2019 des del Pla d’accions sobre 
• Clubs socials de cànnabis: drogues de Reus 
actualitzar els criteris de salut Presentació de l’Informe de Salut 
2014 Antoni Llort Suárez, antropòleg 
• L’atenció a les persones 
drogodependents en sortir de les 
presons 
• Recomanacions d’un llenguatge 
no estigmatitzador per a 
institucions i mitjans de 
comunicació 
Participació, entorns amigables i 8 i 22/2 
societat digital: Elaboració de propostes al PAM 
• Enfortiment de les relacions 2016-2019 
socials i comunitàries, i 
prevenció de l’aïllament social 
• Disseny i posada en marxa de 
noves formes d’habitatge 
• Repensant la coresponsabilitat 
política i ciutadana 
La promoció del benestar 29/2 
relacional de la família per prevenir Presentació i discussió de treball 
violències intra o interfamiliars: del curs 2015-2016 
• Les competències parentals, 
amb una perspectiva de cicle 
vital i parentalitat positiva 
• Competències parentals per a 
l’abordatge del bullying 
• Competències parentals i 
tecnologies 
128 CMBS. Informe participatiu dels grups de treball, de la Comissió Permanent i del Plenari 2015-2016 
Acció 
Famílies Envelliment Drogodependències comunitària 
Març i abril 2016 Maig 2016 Juny i juliol 2016 Setembre 2016 
6/4 18/5 8/6 21/9 
El rol de l’Administració pública L’acció comunitària als barris: la El rol de l’Administració pública Propostes del grup de treball 
des dels plans de capacitat de resposta col·lectiva segons els moviments socials, amb 
desenvolupament comunitari davant la crisi la participació de representats de 
Associació Carmel Amunt (PDC del Ismael Blanco, doctor en Ciències Can Batlló, Engranatge de La 
Carmel) i Associació de Veïns i Polítiques i investigador Ramón y Marina i Germanetes de l’Eixample 
Veïnes de Sagrada Família (PDC Cajal a la Universitat Autònoma de 
Sagrada Família) Barcelona 
25/4 9/5 6/6 
Estat actual del procés de Debat sobre els criteris de salut L’atenció a les persones 
regulació dins el Pla urbanístic pública per a la regulació dels drogodependents en sortir de les 
Actualització dels criteris de salut clubs socials de cànnabis presons 
pública per a la regulació dels Joan Pere Queralt Bertran, cap de 
clubs socials de cànnabis servei de Medi Obert i Serveis 
Socials de la Generalitat de 
Catalunya 
12/4 24/5 21/6 20/9 
Envelliment, societat digital i Noves fórmules en tinença Les tecnologies en les nostres Propostes del grup de treball 
participació d’habitatge vides quotidianes. Impactes i 
Aportacions del projecte Vincles i El cohabitatge en sòl de preocupacions que susciten 
el projecte Radars l’Ajuntament de Barcelona: una Lídia Arroyo, investigadora de 
proposta d’habitatge social, l’Internet Interdisciplinary Institute 
col·laboratiu i sostenible (IN3) de la Universitat Oberta de 
Artur Fornés, secretari de la Taula Catalunya 
d’Habitatge Cooperatiu 
L’habitatge col·laboratiu de gent 
gran a l’Estat espanyol: 
característiques, desenvolupament 
i impacte psicosocial 
Daniel López Gómez, Universitat 
Oberta de Catalunya 
1/3 9/5 7/6 
Elaboració de propostes al PAM Competències parentals, amb una Debat sobre Tecnologies digitals i 
2016-2019 perspectiva de cicle vital i dinàmiques sociofamiliars: reptes i 
4/4 parentalitat positiva oportunitats 
Competències parentals per a M.ª José Rodrigo López, 
l’abordatge del bullying des de la catedràtica de Psicologia Evolutiva 
família i de l’Educació. Facultat de 
Psicologia. Universitat de la 
Maria Eulàlia Palau, Dra. en Laguna 
Psicologia, psicopedagoga i 
presidenta de l’Associació Catalana 
per a la Infància Maltractada 
Lourdes Aramburu, psicòloga del 
CSS Horta i Carmel 
Programa de treball dels grups 129 
Propostes 2015-2016 Desembre 2015 Gener 2016 Febrer 2016 
• Aportacions al PAM. Es demana 3/12 21/1 
que del document de treball que Presentació i debat del baròmetre Priorització de 20 mesures 
es faciliti es faci una lectura crítica de la infància i les famílies a recollides en el document Bases 
en clau d’infància Barcelona, 2014 per definir estratègies per prevenir 
• Avaluació del Pla d’infància 2013- Pla de treball sobre infància del i pal·liar l’impacte de la crisi en la 
2016 Consell Municipal de Benestar infància i les seves famílies (1a 
• Aportacions al Pla d’infància 2016- Social part) 
2019 
• Concreció de les propostes del 
document de bases per definir 
estratègies per prevenir i pal·liar 
l’impacte de la crisi en la infància i 
les seves famílies, elaborat el 2014 
• Sanitat pública 10/12 28/1 25/2 
• Salut mental Presentació de l’Informe de Salut Elaboració de propostes al PAM Desigualtats socials en salut 
2014 2016-2019 Maica Rodríguez 
• Participació i seguiment del Pla 
de lluita contra el sensellarisme 
de Barcelona 
130 CMBS. Informe participatiu dels grups de treball, de la Comissió Permanent i del Plenari 2015-2016 
Igualtat d’oportunitats
Sensellarisme Salut en la infància 
Març i abril 2016 Maig 2016 Juny i juliol 2016 Setembre 2016 
1/3 10/5 7/6 21/9 
Elaboració de propostes al PAM Debat sobre la renda infantil Pobresa amb ulls d’infant: relats i Propostes del grup de treball 
2016-2019 municipal i altres propostes de actuacions que empoderen? 
5/4 prestació de rendes d’infància a Conclusions del seminari Pobresa 
partir de la síntesi de les propostes 
Priorització de les 20 mesures amb ulls d’infant 
de prestacions d’abast català 
recollides en el document Bases formulades per entitats socials: Jaume Funes 
per definir estratègies per prevenir Taula Tercer Sector, FEDAIA i 12/7 
i pal·liar l’impacte de la crisi en la UNICEF, i de l’Institut Municipal de 
infància i les seves famílies (2a Informe 2015 del Pla per a la 
Serveis Socials 
part) infància 2013-2016. Reptes de 
futur 
Carmina Català, responsable de 
planificació i processos de l’Àrea 
de Drets Socials de l’Ajuntament 
de Barcelona 
Propostes sobre polítiques de 
rendes i infància per presentar a la 
Comissió Permanent del CMBS 
28/4 19/5 16/6 
Presentació de l’informe Experiències de participació en la Presentació del procés de treball 
“Privatització de l’assistència planificació de serveis de salut del Pla de salut mental de 
sanitària pública a la ciutat de Josep Martí Barcelona 
Barcelona” Pilar Solanes 
Davide Malmusi 
28/4 23/5 4/7 14/9 
Proposta de pla de treball del grup Equipaments Habitatge. Les polítiques Propostes de millora en el 
sobre sensellarisme i participació Propostes sobre el funcionament d’habitatge de l’Ajuntament de funcionament de centres de mitjana 
en l’elaboració del Pla de lluita dels centres residencials i els pisos Barcelona estada, pisos d’inclusió, centres de 
contra el sensellarisme de d’inclusió Eva Jou dia i serveis diversos 
Barcelona 
La relació amb professionals i 
entitats 
Propostes concretes sobre el 
model d’atenció 
Programa de treball dels grups 131 
Annex 
Sobre la Proposta de criteris de salut 
pública per a la regulació dels clubs 
socials de cànnabis en l’àmbit de la 
ciutat de Barcelona1 
Sobre el criteris administratius 
1. Els clubs socials de cànnabis han d’estar inscrits al Registre d’Associacions de la Direcció 
General de Dret i Entitats Jurídiques del Departament de Justícia de la Generalitat de 
Catalunya. 
Hi ha acord, però es fan diverses consideracions en relació amb el fet que les entitats 
estiguin inscrites en el registre estatal d’associacions. 
2. Els clubs hauran de complir amb la regulació dels clubs privats de fumadors de tabac (Llei 
42/2010, de mesures sanitàries enfront del tabaquisme). 
Es considera no assimilar-los amb la regulació de clubs privats de fumadors de tabac, 
ja que els clubs socials de cànnabis requeririen una regulació específica. 
3. Els clubs hauran de sol·licitar una llicència d’activitat específica. 
Hi ha acord. 
4. S’establirà un registre municipal de clubs socials de cànnabis amb el qual es crearà un 
observatori que impulsarà un reglament intern de funcionament comú a tots els clubs i farà 
seguiment del mateix. 
D’acord amb el registre de totes les associacions a l’Observatori. Es demana que estigui 
creat abans de la regulació. 
L’Observatori haurà de vetllar per la qualitat associativa. 
Caldrà posar a disposició de l’Observatori les dades necessàries per poder fer el segui-
ment de la qualitat del servei i les bones pràctiques dels clubs. 
1 Proposta de l’Agència de Salut Pública, procedent del mandat anterior, que recull les aportacions dels grups polítics del man-
dat anterior i les aportacions del grup de treball del Consell, així com el que s’ha treballat en aquest mandat. 
132 CMBS. Informe participatiu dels grups de treball, de la Comissió Permanent i del Plenari 2015-2016 
5. Establir que tots els clubs estiguin federats com a mínim en una de les federacions exis-
tents. 
Es considera que sigui una recomanació, no una obligació. 
Sobre els criteris d’accés 
1. Ser major de 18 anys. 
Hi ha acord. 
2. Ser consumidor habitual de cànnabis. 
Hi ha acord. 
3. Estar avalat/da per una altra persona membre de l’associació i/o presentar una prescripció 
mèdica. 
Cal afegir que l’aval sigui presencial i no virtual, per tenir més garanties. 
4. Signar un consentiment informat on consti com a mínim: que la persona és consumidora 
habitual, que sols pertany a un club de cànnabis, que coneix la substància que se li dis-
pensa i els riscos inherents a ella, i que les seves dades personals seran tractades de forma 
totalment confidencial (segons la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció 
de dades de caràcter personal –LOPD–). 
Considerar la possibilitat d’una declaració relativa a si la persona pertany a més d’un 
club, diferenciant entre soci-consumidor (amb cultiu compartit), que pot retirar, i soci-
usuari o col·laborador, que no pot retirar. 
Signar dins el consentiment que si hi ha un problema sanitari o derivat del consum 
dóna permís per contactar amb els serveis de salut, tot respectant la llei de protecció 
de dades. 
5. Període de carència de 15 dies des de la seva adscripció a l’associació. 
Hi ha acord. 
6. Mesures de control i limitació de l’accés exclusivament per a les persones associades al 
club a la zona de consum. Tenir un espai separat de l’anterior per demanda d’informació, 
formalitzar tasques administratives, per desenvolupar activitats socials i divulgatives, i de 
reducció de danys/riscos. Així mateix, s’habilitarà un llibre de visites (on consti activitat i 
període de temps) per a tot aquell personal que ha d’estar present en el club per realitzar 
una feina determinada. 
Considerar que hi ha persones que fan tasques puntuals o fan visites, i no són personal. 
Les activitats socials i divulgatives no s’han de fer a l’espai exterior. 
Annex. Sobre la Proposta de criteris de salut pública per a la regulació dels clubs socials de cànnabis 133 
en l’àmbit de la ciutat de Barcelona 
7. Limitació horària de funcionament dels clubs. No podran obrir més de 8 hores diàries, 
establint com a hora límit de tancament les 22 h (els divendres i dissabtes, les 12 de la 
nit). 
No plantejar una limitació d’hores diàries. Establir un horari de les 10 h a les 23 h entre 
setmana i fins a les 12 de la nit els caps de setmana. 
Tenir en compte, però, les ordenances generals establertes pels diferents districtes, que 
tenen característiques diferenciades. 
8. Protocol unificat d’acollida per a tots els clubs. 
El consentiment informat ha de tenir la informació sobre tot el que implica el club i, a més, 
ha d’incloure un conjunt de preguntes sobre la situació de salut, de tipus estàndard, per 
tal de protegir el club, i que la persona sigui responsable de tot el que declara. 
Sobre els criteris sobre el consum 
1. Limitació de la quantitat màxima de consum, tant de quantitat com de concentració de THC. 
Atès que no es pot limitar per llei la concentració de THC, els clubs posaran a disposició 
dels associats informació de les concentracions de THC i faran recomanacions perquè 
no siguin superiors al 15%. 
2. Informació i assessorament professionalitzats (amb entitats especialitzades) en reducció 
de riscos i danys adreçats al personal i a socis i sòcies, amb especial atenció a les persones 
de 18 a 21 anys. Es garantirà com a mínim una formació anual en el cas de les persones 
responsables de la dispensació de cànnabis. 
Incloure al consentiment informat el tema de la xarxa de tractament de drogodepen-
dències, en el cas que sigui necessari. 
3. Informació, derivació i coordinació amb els centres de la xarxa de tractament de drogues. 
Valorar si aquest punt de coordinació dels clubs amb la xarxa de drogodependències 
cal que estigui en un altre lloc. 
4. Prohibició del consum d’alcohol i altres drogues dins dels clubs. 
Hi ha acord. 
5. Prohibició de venda o comercialització de qualsevol tipus de béns o productes consumi-
bles. 
Prohibir explícitament consumibles derivats del cànnabis. 
Considerar que els usuaris puguin cobrir certes necessitats però sempre mitjançant 
consumibles envasats en màquines de vending. 
134 CMBS. Informe participatiu dels grups de treball, de la Comissió Permanent i del Plenari 2015-2016 
6. Prohibició fora del club de les activitats de publicitat en qualsevol suport (paper, web, etc.) 
de l’associació o dels seus establiments, locals o clubs. 
Hi ha acord. 
7. Prohibició fora del club, llevat dels associats, de les activitats de promoció del consum de 
cànnabis ja siguin directes o indirectes (cartells, rètols publicitaris o qualsevol altre suport 
en paper o electrònic, setmanes cannàbiques, rutes cannàbiques, campanyes informatives 
sobre la cultura del cànnabis, receptes de cuina, etc.). 
Treure el tema de les receptes de cuina. 
Sobre els criteris estructurals 
1. Superfície màxima de 300 m2.  
2. Aforament del local limitat d’acord amb criteris de seguretat contra incendis, ventilació i 
evacuació. 
3. Respecte a la normativa mediambiental (extracció de fums per xemeneia a teulat, control 
de sorolls i normes higièniques). 
4. Distància mínima entre els diferents clubs, i entre ells i els centres educatius i espais de 
concurrència de menors. 
Es recomana treballar per limitar les concentracions de clubs més que la distància 
entre clubs. 
Annex. Sobre la Proposta de criteris de salut pública per a la regulació dels clubs socials de cànnabis 135 
en l’àmbit de la ciutat de Barcelona 
Annex  
Aportacions del CMBS al Programa  
d’actuació municipal 2016-2019  
Acta de la sessió i formulari 
de propostes 
 
Dades generals del debat  
 
Títol del  Consell Municipal de Benestar Social en l’elaboració del PAM 
Debat 
Eix  Una Barcelona diversa que asseguri el bon viure 
d’actuació 
Àmbit Ciutat X 
territorial 
Districte  
Barri 
 
Característiques de la sessió 
 
Plenari de Benestar Social: 25 de Febrer 2016 
Grup d’Infància i Família: 1 de Març de 2016 
Grup de Salut: 28 de Gener de 2016 
Grup de Drogues: 28 de Gener de 2016  
Grup d’Envelliment: 2 i 22 de Febrer de 2016 
Grup d’Acció Comunitària: 17 de Febrer de 2016 
Data de celebració 
Plenari de Benestar Social: 17:30 - 19.30 hores 
Sessió Grup d’Infància i Família: 12:00 - 14:00 hores 
Sessió Grup de Salut: 16:30 - 18:30 hores 
Sessió Grup de Drogues: 16:30 - 18:30 hores 
Sessions Grup d’Envelliment: 10:00 - 12:00 hores 
Horari de celebració Sessió Grup d’Acció Comunitària: 16:00 - 18:00 hores   
Plenari de Benestar Social: Museu Picasso 
Sessió Grup d’Infància i Família: Palau Macaya 
Sessió Grup de Salut: Serveis Socials de l’Ajuntament  
Sessió Grup de Drogues: Serveis Socials de l’Ajuntament 
Sessions Grups d’Envelliment: Serveis Socials de 
l’Ajuntament 
Sessió Grup d’Acció Comunitària: Serveis Socials de 
Lloc l’Ajuntament 
Àrea/Districte  Àrea Drets Socials / Consell Municipal de Benestar Social 
organitzadora 
136 CMBS. Informe participatiu dels grups de treball, de la Comissió Permanent i del Plenari 2015-2016 
 
Persones assistents 
 
Nombre 105  
d’assistents 
Sexe Homes 33 
Dones 72 
Franges d’edat >25 anys 1  
aproximada 
25-45 anys 17 
45-65 anys 77 
>65 anys 10 
Nombre Plenari de Benestar Social: 65 aportacions 
d'aportacions Sessió Grup d’Infància i Família: 50 aportacions 
li z Sessió Grup de Salut: 24 aportacions 
rea t ades  
Sessió Grup de Drogues: 25 aportacions 
Sessions Grups d’Envelliment: 67 aportacions 
Sessió Grup d’Acció Comunitària: 31 aportacions 
Total: 262 aportacions 
 
Descripció del debat 
 
Descripció S’han realitzat quatre sessions de treball amb els diferents 
qualitativa del grups de treball del Consell de Benestar Social, en concret 
n l n  s’han realitzat: 
dese vo upame t
de la sessió - Una sessió amb el Grup de Salut. 
- Una sessió amb el Grup de Drogues. 
- Una sessió amb el Grup d’Infància i Famílies. 
- Dos sessions amb el Grups d’Envelliment 
- Una sessió amb el Grup d’Acció Comunitària 
- Una sessió amb el plenari de Benestar Social. 
 
En tots els casos es van iniciar les sessions amb una 
contextualització dels objectius i les línies bàsiques del PAM 
2016-2019 en relació amb els aspectes més vinculats a cada 
grup. Després les persones assistents analitzaven i enriquien 
el contingut de la proposta inicial. 
 
Aquest document recull la suma de les aportacions realitzades 
en els diferents grups de treball organitzats. 
 
Annex. Aportacions del CMBS al Programa d’actuació municipal 2016-2019 137
138 CMBS. Informe participatiu dels grups de treball, de la Comissió Permanent i del Plenari 2015-2016
 
Ampli entre  
Proposta Grau de suport Intensificar la recollida de dades per a l’avaluació, el seguiment i els 9 
la millora dels processos. participants 
del grup 
ASPECTES GENERALS A TENIR EN COMPTE Revisar el llenguatge del títol “bon v iure”, ja que bon viure es  
 relaciona més amb ser un “bon vivant”. Pensar en alltres com “qualitat Ampli entre 
10 de vida” o “qualitat de vides”  els 
Revisar el llenguatge en que estan formulats els objectius per tal  participants 
que s’utilitzi sempre un llenguatge positiu. Per exemple q uan es  del subgrup 
parla d’evitar l’exclusió substituir-ho per “promoure la inclusió”. Aquest Ampli entre 
1 
canvi no é s n omés f ormal sinó que té un impacte en com s’entén la els 
justícia social posant l’accent en els c ol)lectius v ulnerables o posant participants 
l’accent en el conjunt de la ciutadania. del subgrup Justícia Social 
 
Utilitzar un llenguatge entenedor. El llenguatge utilitzat en els Ampli entre 
2 objectius i actuacions resulten de difícil comprensió per una persona els Fer una definició clara de com entén l a ciutat de B arcelona l a Ampli entre 
que no sigui especialista de l’àmbit. participants 11 justícia social. Es tracta d’un concepte abstracte que cal emmarcar els 
 del subgrup adequadament com a pas previ a l’elaboració d’objectius o actuacions. participants 
 del subgrup 
Millorar la redacció i formulació dels objectius per tal que no hi hagi Ampli entre 
Definir millor com es durà a terme el model d’atenció integral 
3 una salt tan tg ran entre l es g rans finalitats q ue promouen i les els 
actuacions q ue es descriuen. Els objectius h an de ser més c oncrets i participants sociosanitari ja que no explica com es farà ni si es col)laborarà o Ampli entre 
específics per tal que siguin avaluables. del subgrup 12 crearan serveis conjunts entre els serveis socials i els serveis sanitaris. els 
Aclarir si s’aposta per un model sociosanitari o si es renuncia a l’àmbit participants 
socioeducatiu des dels serveis socials bàsics. del subgrup 
Proposar una estructuració del PAM que respongui millor a l es Ampli entre 
4 necessitats que es v ol atendre i no tant a l ’estructura política de els Aclarir i definir si el Pla de treball socioeducatiu és un pla de ciutat
l’ajuntament. La percepció és q ue m anca una m ajor interrelació entre participants i de quina manera es connecta amb l ’àmbit d’educació i Ampli entre 
els diferents eixos i àmbits, i sembla un document massa fracturat.  del subgrup 13 coneixement. Aclarir si qui desenvoluparà aquest pla són el serveis els 
socials. participants 
Incorporar l a perspectiva de gènere en tot el PAM de m anera Ampli entre  del subgrup 
5  transversal. els 
 participants Incloure en els Plans de barri el treball amb els Plans de Ampli entre 
 del subgrup 
14 desenvolupament comunitari. Actualment aquestes dues eines o els 
recursos treballen en paral)lel i no es retroalimenten. participants 
Disposar dels recursos suficients per cobrir l es necessitats reals Ampli entre  del subgrup 
6  dels projectes a desenvolupar a la ciutat. els 
 participants Vincular l ’acció comunitària a l ’acció social. Tal i com està definit Ampli entre 
 del subgrup l’àmbit de justícia social sembla que són elements que estan els 15 
completament desconnectats. participants 
Vincular l   l   l ,  m n  q  l  Am li n   del subgrup 
es accions a s recursos disponib es de a era ue e s p e tre
7 projectes que quedin recollits al PAM es puguin executar.  els Ampli entre 
 participants Impulsar un model d’acció social des de l a v isió comunitària, ja els 
 del subgrup 16 sigui en l’acció individual, grupal o comunitària. participants 
 
del subgrup 
Fer un pla d’optimització: racionalitzar els recursos, revisar els Ampli entre 
8 serveis saturats i les ràtios per professional. els Garantir l ’ alimentació dels infants i adolescents com element Ampli entre 
 participants cabdal de J ustícia Social: Assegurar l’alimentació amb diferents els 17 
 del subgrup estratègies en funció del Grup d’edat i sempre amb intervencions participants 
adequades i depenent del servei del subgrup 
18 Donar més v isibilitat al col;lectiu de persones immigrades ja que  Ampli entre 
Annex. Aportacions del CMBS al Programa d’actuació municipal 2016-2019 139
en diferents llocs es parla de persones vulnerables o en risc d’exclusió  els Construir un fons d’ajuts contra la pobresa energètica per poder Ampli entre 
i es fa referència a infants o gent gran però no en canvi a les persones participants 
garantir l’accés a la cuina, no només als aliments els 
immigrades. del subgrup 28 
 participants 
Afegir un objectiu destinat a donar suport als casos d’embaràs Ampli entre  del subgrup 
d’adolescent (tant en la fase de gestació com al nadó i la mare) els 
19 
Aquest objectiu hauria d’aparèixer als àmbits de Justícia Social i participants Instar i establir acords amb les companyies proveïdores per tal Ampli entre 
Sanitat i Salut. del subgrup 29 d’evitar les situacions de pobresa energètica els 
 participants 
Afegir al PAM els aspectes previstos a la Llei de la Infància Ampli entre  del subgrup 
20 (14/2010), com per exemple el desplegament de  les Taules els Pel que fa als models de contractació, tenir en compte la solvència Ampli entre 
territorials d’infància (per a la coordinació de professionals participants 
social de les entitats front el mercat. Cal valorar més enllà dels termes els 
 del subgrup 
econòmics, incloent indicadors socials en la valoració d’una participants 
30 
C  contractació. La contractació ha d’establir un període superior a un del subgrup 
reació d’una Taula territorial de participació infantil diferenciada 
de l’actual Audiència infantil. Aquesta taula hauria de ser un espai Ampli entre any.    
21 estable on poder participar i fer seguiment de les polítiques municipals els   
que afecten a la infància  i l’adolescència. participants 
 del subgrup Ampli entre 
Garantir una bona atenció als infants, persones i famílies en 
tots els 
situacions de vulnerabilitat. 
Contemplar les polítiques d’infància de manera transversal, és a Ampli entre 31 participants 
 
22 dir, que impliqui a tots els àmbits. els 
 a la sessió 
 participants 
 del subgrup Ampli entre Dret a l’accés al món digital a les persones amb pocs recursos 
tots els 
 
Concretar el % que es destinarà del pressupost 32 participants 
municipals a les Ampli entre 
 
23 polítiques d’infància. Per exemple a Europa és un 2% del PIB mentre els 
 a la sessió 
que a Catalunya és només el 0,7%. participants 
 del subgrup Ampli entre Detectar els sectors més vulnerables en cada territori 
tots els 
 
Impulsar el projecte Housing first adaptant-lo a joves vulnerables 33 participants 
Ampli entre 
 
24 de 18 a 25 anys, ja que actualment aquesta franja d’edat queda els 
 a la sessió 
exclosa. participants 
 del subgrup Ampli entre Continuar implementant i estenent el Projecte Radars a més barris 
tots els 
 
Definir més cl 34 participants 
arament quin és el model de creixement pels centres Ampli entre 
 
25 oberts. Per exemple es podria definir estàndards per cada 50.000 els 
 a la sessió 
habitants o potenciar aquells barris amb més demanda. participants 
Agilitzar, simplificar i fer més transparents  els tràmits i l’accés als 
 del subgrup 
serveis socials bàsics. Ampli entre 
tots els 
 
Creació de la figura del referent per famílies adreçat a famílies Ampli entre participants 
26 vulnerables o amb risc d’exclusió social. els 35 
 a la sessió 
 participants    
 del subgrup 
Ampli entre 
Acció comunitària com a eina d’acció preventiva i educativa en 
els 
Compatibilitzar la renda infantil amb altres ajuts o prestacions, per Ampli entre diferents espais en el marc de l’educació, dels cicles de vida i als participants 
27 garantir que el fet de rebre una renda infantil no exclogui la possibilitat els 36 mateixos serveis socials.  al subgrup 
de rebre altres ajuts. participants 
   
 del subgrup 
140 CMBS. Informe participatiu dels grups de treball, de la Comissió Permanent i del Plenari 2015-2016
La perspectiva comunitària hauria de ser l’eix central dels serveis Ampli entre 
Agilitzar la tramitació de la prestació o serveis d’atenció a la Ampli entre 
socials bàsics i universals. Més interacció, més portes obertes dels els 
dependència i establir un sistema d’atenció que exerceixi de pont els 
serveis socials cap enfora, reforçar la figura del treballador social en el participants 45 
transitori entre la sol-licitud i la resolució definitiva. participants 
37 marc d’aquest aspecte més comunitari, al subgrup 
 del subgrup 
   
Visió comunitària també als serveis socials especialitzats. Ampli entre Crear i/o enfortir els programes de suport a les persones Ampli entre 
 els 46 cuidadores. els 
38  participants  participants 
  al subgrup  del subgrup 
   
Donar d’eines de suport i acompanyament a les persones en Ampli entre 
Impuls de la visió comunitària en projectes que facin referència a la Ampli entre 47 l’últim tram de la vida.  els 
prevenció de la solitud, no només de la gent gran, també de molts els  participants 
participants 
joves, a la violència contra les dones etc...!posant l’èmfasi en el suport  del subgrup 
39 al subgrup 
 comunitari en el treball focalitzat en col-lectius.  
! Repensar els actuals centres de dia cap a centres de projecció i Ampli entre   
48 provisió de serveis que garanteixin al màxim la residència a la els 
Visió comunitària dels cicles de vida, què està passant amb les Ampli entre pròpia llar. De centres de dia a proveïdors d’espais diürns. participants 
famílies, què està passant amb la infància, què està passant amb els els  del subgrup 
40 joves... però des d’una perspectiva comunitària, social i universal dels participants 
 serveis socials. al subgrup Crear serveis d’atenció, mediació i/o prevenció de problemes Ampli entre 
   49 intergeneracionals (es cita com a exemple, famílies monoparentals). els 
Aquest treball s’hauria d’iniciar en el tram d’edat de 0 a 3 anys, per participants 
Ampli entre assolir unes bases. del subgrup 
Dret a participar, no només a fer ús d’un servei els 
41  participants Ampli entre 
  al subgrup Incloure estratègies orientades al col;lectiu d’infants amb els 
   50 discapacitats. Tant a nivell d’espai públic, com de Salut Mental i participants 
suport per a les famílies. 
del grup 
Autonomia personal i reconeixement de les cures 
 Ampli entre 
Reconeixement a les persones i famílies cuidadores 
51 tots els 
   participants 
  a la sessió 
Revisar els continguts de les actuacions perquè les actuacions Ampli entre 
42 focalitzen principalment la seva atenció en les eines i instruments els Ampli entre 
i no en la persona. participants Serveis que respectin la diversitat de les persones 52 tots els 
 del subgrup   participants 
  a la sessió 
Pel que fa als termes utilitzats en el PAM, no parlar únicament sota el Ampli entre 
43 terme de “diversitat funcional”, sinó també de “persones amb una els Generar dades i avaluació dels projectes Ampli entre 
discapacitat”. Són dues perspectives del llenguatge i haurien d’estar participants  
53 tots els 
incloses les dues.  del subgrup 
  participants 
  a la sessió 
Ampli entre 
44 El Pla d’accessibilitat ha d’incloure facilitar l’accessibilitat a la els Itinerari de serveis que cobreixi totes les necessitats durant les 
cultura, a més de l’activitat esportiva, activitats d’oci, etc.  participants Ampli entre etapes del procés d’envelliment. Augmentar/millorar el treball en 
 del subgrup 54 tots els 
 xarxa entre els serveis especialitzats per garantir la cartera de serveis. participants 
  a la sessió 
Annex. Aportacions del CMBS al Programa d’actuació municipal 2016-2019 141
Centres de suport i orientació per les famílies per ajudar-les en el 
55 Ampli entre Ampli entre 
é    Dins del pla de gestió municipal de les escoles bressol, vetllar per 
proc s de cura
 tots els els 
63 fer visible la tasca d’acompanyament i suport a les famílies i  
  participants participants 
millorar la qualitat del servei, en especial, pel que fa ràtios . 
  a la sessió del grup 
Ampli entre Ampli entre 
C   / v  ü    l   Incorporar en les diferents mesures una doble dimensió de treball: 
entres de dia ser eis di rns de suport a s barris
tots els els 
64 una centrada en l’atenció a infants i adolescents, i una altra d’ 
56  participants participants 
oferiment de suport a les famílies 
  a la sessió del grup 
F  l    v l    l   Ampli entre Diversificar l’oferta educativa adreçada a la petita infància omentar e s documents de o untats anticipades i es decisions Ampli entre 
tots els ampliant l’oferta d’espais familiars.  Existeixen experiències  sobre la cura. els 
57 participants 65 d’espais que han estat provats i molt ben valorats sobretot els vinculats 
 participants 
 a la sessió a escoles bressol i amb un enfocament d’empoderament de les 
 del grup 
  famílies. 
   
Ampli entre 
Incrementar els recursos de suport a l’aula en centres amb una 
els 
66 alta atenció a la diversitat, incorporant la figura dels educadors 
participants 
Educació i coneixement socials. del grup 
 
Fomentar la renovació pedagògica vinculada a l’àmbit de 
Ampli entre 
Reformular els objectius i repensar les estratègies d’acord amb responsabilitat municipal i elaborar un pla d’innovació educativa a els 
prioritats raonables. Es valora que la formulació actual no dibuixa 67 la ciutat. Situar Barcelona com a pionera en la innovació educativa a 
Ampli entre participants 
prou bé els objectius estratègics i les actuacions no despleguen través de la integració de tots els espais educatius i de l’impuls de la 
els del grup 
58 adequadament els objectius. Es troba a faltar un objectiu de reduir les participació de la comunitat educativa. 
participants 
desigualtats educatives en tots els cicles des d’educació infantil fins a 
del grup 
estudis postobligatoris i tractant les desigualtats no només d’accés, Ampli entre Elaborar un pla de foment dels valors democràtics (a mode 
sinó també en les condicions d’escolarització i en els resultats  els 68 d’educació per a la ciutadania). Educar en la justícia social, la 
participants 
cooperació i el diàleg per tal de fomentar la convivència. 
Ampli entre del grup 
Incorporar un pla de lluita contra la segregació escolar a primària i 
els 
59 secundària com a actuació contra les desigualtats educatives 
participants Dotar de més recursos el treball en xarxa per a la millora 
 
del subgrup qualitativa de l’atenció i la intervenció amb infants. Fomentar la Ampli entre 
Inclusió de les famílies com agent educatiu corresponsable en la els 
69 
Obrir la perspectiva i concebre l’educació en sentit ampli, que va formació d’infants i adolescents. Aprofitar el potencial educatiu de participants 
molt més enllà de l’ensenyament estrictament incorporant i donant Ampli entre les famílies gestant iniciatives i accions dins dels centres educatius la del grup 
molta més importància al lleure, l’ educació  no formal, espais els coordinació entre els diversos agents de la comunitat educativa 
60 
socioeducatius (centres oberts), etc i Barcelona com a ciutat participants 
educadora, ja que el conjunt d’actuacions recollides es centren del grup Ampli entre Crear una formació intermèdia per aquells nois i noies que 
principalment en l’educació formal únicament. els 70 certifiquen l’ESO però no poden sostenir un CFGM. Es pot plantejar 
participants 
com un model de formació dual. 
Garantir un accés universal a l’educació a través de mesures Ampli entre del grup 
diverses, més enllà de les estrictament econòmiques. Cal pensar els 
61 
també en la mobilitat, la informació, l’acompanyament en la presa de participants Ampli entre 
decisions i la construcció de la pròpia trajectòria. del grup Pla de suport a les AMPES per reduir desigualtats escolars. 71 tots els 
  participants 
Ampli entre   a la sessió 
Garantir la formació dels professionals en els diversos àmbits els 
62 
educatius per un bon desenvolupament de la seva tasca. participants 72 Ampli entre 
del grup Impulsar projectes de salut a les escoles  tots els 
  participants 
  a la sessió 
142 CMBS. Informe participatiu dels grups de treball, de la Comissió Permanent i del Plenari 2015-2016
73 Ampli entre Ampli entre 
Evitar la concentració escolar per evitar la segregació escolar 
 tots els 82 Incorporar la infància i la família de forma transversal en els els 
  participants objectius i actuacions d’equitat de gènere i diversitat sexual participants 
  a la sessió  del subgrup 
Ampli entre Ampliar la perspectiva de la violència com a part d’estratègia de Ampli entre 
Incrementar l’oferta d’escoles bressol públiques 
74 tots els prevenció. Cal tenir en compte les violències múltiples i el mobbing els 
  
83 
participants entès com a violència entre iguals (no focalitzar només en violència participants 
  a la sessió masclista). del subgrup 
Ampli entre Reforçar les estratègies d’atenció a la infància i adolescència Ampli entre 
Increment escoles d’adults 
75 tots els 84 víctimes de violència (ampliant la perspectiva sobre qualsevol tipus els 
  participants de violència, no només la de gènere com apareix actualment) participants 
  a la sessió  del subgrup 
Ampli entre Separar els conceptes de treball sexual i tràfic d’éssers amb Ampli entre 
Pla de foment de l’educació en valors, potenciació educació 
76 tots els finalitats d’explotació sexual. Cal treballar-ho com a objectius els 
 artística i cultura en general 
85 
participants diferents. participants 
  a la sessió  del subgrup 
Ampli entre Ampli entre 
Potenciar educació en el lleure Impulsar nous usos del temps i conciliació 
77 tots els 86 tots els 
  participants   participants 
  a la sessió   a la sessió 
Més habitatges “segurs” per dones denunciants de violència de 
Ampli entre 
Potenciar oferta educativa i cultural per a les persones grans. Ampli entre 
78 tots els gènere 87 tots els 
  participants   participants 
  a la sessió   a la sessió 
Ampli entre 
Implicació de les persones grans i les associacions de persones Ampli entre 
79 tots els Recuperar la memòria històrica i l’experiència quotidiana i els 88 tots els 
 grans en els projectes d’educació comunitària participants  sabers de les dones participants 
  a la sessió   a la sessió 
Ampli entre 
Empoderar totes les dones, reforçar idea de ciutadanes, especial 
Equitat de Gènere i diversitat sexual 89 tots els 
 atenció a les minories ètniques. participants 
   a la sessió 
Incloure la perspectiva de gènere en totes les polítiques socials Ampli entre Ampli entre 
80 que es facin en l’àmbit municipal els Desplegar la llei catalana d’Igualtat de gènere 90 tots els 
  participants   participants 
 del subgrup   a la sessió 
Incloure un punt d’educació per a la igualtat, la justícia de gènere i Ampli entre Ampli entre 
81 la diversitat. els 
Mesures contra l’ablació de clítoris 
91 tots els 
 participants   participants 
 del subgrup   a la sessió 
Annex. Aportacions del CMBS al Programa d’actuació municipal 2016-2019 143
Ampli entre 
101 Definir propostes específiques i adaptades a la infància. els 
Cicle de Vida   participants 
  del grup 
Reconceptualitzar l’apartat de “Cicles de Vida” per atendre les Ampli entre Revisió dels protocols davant del maltractament infantil (casos Ampli entre 
92 diferents etapes del cicle de vida i les seves particularitats. Ara els 102 d’assetjament escolar, bullying escolar... etc.). els 
 mateix és “poc cicle” i està molt orientat o bé a 0-3 anys o bé a gent participants   participants 
 gran. del grup   del subgrup 
Concebre el cicle de vida de forma transversal i tenir en compte les Ampli entre Reforçar les estratègies comunitàries creant espais i xarxes de Ampli entre 
93 necessitats / dificultats especifiques de cada fase. els 103 suport mutu. els 
  participants   participants 
  del subgrup   del subgrup 
Incorporar mesures per a la conciliació familiar i laboral (etapa Ampli entre Ampli entre Impulsar mesures que fomentin el treball i les relacions 
94 productiva-reproductiva). Incloure-les en coordinació amb l’apartat els 104 els intergeneracionals 
 d’ocupació. participants  participants  
  del subgrup  del grup 
Garantir els drets de la infància i l’adolescència en l’àmbit Ampli entre Nodrir l’acció comunitària amb espais d’enriquiment Ampli entre 
95 socioeducatiu, d’acord amb el que estableix la llei de Serveis els 105 intergeneracionals. els 
 Socials sobre l’accés a prestacions i recursos. participants   participants 
  del subgrup   del subgrup 
Traslladar el Pla contra l’atur i per la qualitat del treball juvenil a Ampli entre Convidar a la participació a través de centres diversos per Ampli entre 
96 l’apartat d’ocupació. els 106 promoure la relació dins la comunitat. Proporcionar espais més enllà els 
  participants  dels casals d’avis. participants 
  del subgrup   del subgrup 
Revisar i innovar els plans d’ocupació pels i les joves. Incloure Ampli entre Vincular el pla del desenvolupament de les ciutats amables en Ampli entre 
97 tasques i perfils professionals diversos, a més dels treballs que els 107 base al concepte d’envelliment actiu. els 
 requereixen baixa qualificació. participants   participants 
  del subgrup   del subgrup 
Promoure condicions laborals dignes per a tothom, no només en Ampli entre Promoure ciutats amables en base al concepte de Friendly Cities Ampli entre 
98 l’etapa jove, entenent que cada col-lectiu té unes necessitats els 108 de la OMS. No limitar-ho a persones grans sinó pensant en tots els els 
 específiques. participants  ciutadans i ciutadanes. participants 
  del subgrup   del subgrup 
Impulsar un Pla pels drets de la infància i adolescència que no 
Revisar els protocols de detecció i prevenció de maltractaments a Ampli entre 
només respongui a l’objectiu d’impulsar i reforçar mecanismes de Ampli entre 
109 persones grans, principalment a la llar i en centres residencials els 
99 participació. El Pla pels drets de la infància ha de tenir més rellevància els 
 (públics i privats). participants 
 i estar en línia amb la Convenció sobre els drets de l’infant (ONU, participants 
  del subgrup 
 1989). Podria fer-se constar a l'eix de Justícia social o en el preàmbul. del subgrup 
  
Evitar l’estigma de la solitud  en gent gran especificant sempre que Ampli entre 
Impulsar un Pla de participació de la infància i adolescència a la 110 les mesures s’orienten a la solitud no volguda. els 
Ampli entre 
ciutat que correspongui a l'objectiu d'impulsar que els infants   participants 
els 
100 prenguin part de les decisions polítiques del projecte de ciutat.   del subgrup 
participants 
 Així com de totes les institucions socioeducatives en les que participen 
del grup 
 d'acord al que defineix el pla de la infància de la Generalitat 
144 CMBS. Informe participatiu dels grups de treball, de la Comissió Permanent i del Plenari 2015-2016
Ampli entre 
Ampliar el concepte de participació dels joves  i concebre’l més Ampli entre 
els Promoure espais gratuïts per la creació cultural 111 enllà de la cultura i les festes populars. 121 tots els 
 participants    participants 
 del grup   a la sessió  
Fomentar la participació dels joves a esdeveniments festius i Ampli entre Ampli entre 
112 culturals però també espais polítics. els Seguiment i actualització del Pla d’Acció de Barcelona Ciutat Vertebrar aquesta participació 122 tots els 
 incorporant la perspectiva de gènere i les diversitats. participants  Amiga de les persones grans participants 
  del subgrup   a la sessió  
Promoure la participació d’infants i joves dins dels òrgans de Ampli entre Ampli entre 
113 decisió de les entitats (Pacte de la infància). els Estratègia comunitària per a la participació contra la solitud no 123 tots els 
  participants  volguda i l’aïllament. participants 
  del subgrup   a la sessió  
Ampli entre  
114 Crear espais de codecisió dels joves en totes les entitats els  
124 
 socioeducatives, no només a les entitats esportives. participants Promoure condicions laborals dignes als contractes de 
  del subgrup 
 Ampli entre 
l’Ajuntament 
 tots els 
 
Espais comunitaris i de relació diversos, no basats exclusivament  participants 
Ampli entre   a la sessió  
en l’edat. 
115 tots els 
  participants 125 Ampli entre 
  a la sessió Millora de les andanes del metro (encara n’hi ha amb grans esglaons  tots els 
 per accedir als trens) participants 
Informació a les estacions (tipus panels interactius)sobre com fer Ampli entre   a la sessió  
116 els trajectes de metro i bus, no només als mòbils o a les webs. tots els 
  participants Ampli entre 
  a la sessió Promoure el voluntariat de les persones grans en  tot tipus 126 tots els 
 d’activitats. participants 
Fomentar i promoure els plans d’acció comunitaris a cada barri. Ampli entre   a la sessió  
117  tots els 
  participants Fomentar la participació dels joves en esdeveniments culturals i 
Ampli entre 
  a la sessió  socials i impulsar la presència dels joves que provinguin de diferents 
127 tots els 
cultures i orígens. 
Plans d’envelliment actiu que incorpori la solidaritat  participants 
  a la sessió  
intergeneracional i polítiques familiars d’acord amb Any 
Ampli entre 
118 Envelliment 2012 tots els Ampli entre 
  participants Seguiment i avaluació del protocol de prevenció i actuació davant 128 tots els 
  a la sessió   el maltractament a les persones grans. participants 
  a la sessió  
Ampli entre 
Treball sobre els reptes a les diferents etapes de l’envelliment, 
119 tots els Consolidar la participació al llarg de l’envelliment i en les diferents 
 facilitar processos d’acceptació de l’envelliment participants situacions de l’envelliment i promoure la relació amb la comunitat. 
  a la sessió  129 Ampli entre 
(especificar  en el subtext: casals, entitats del tercer sector, 
 tots els 
equipaments, a títol individual.....) 
Incloure les aportacions de edat i les persones grans amb  participants 
 
dependència en les propostes, no només en el camp dels serveis  a la sessió  
Ampli entre 
120 d’atenció  tots els 
  participants 
  a la sessió  
Annex. Aportacions del CMBS al Programa d’actuació municipal 2016-2019 145
Pla Envelliment Actiu que forma part del desplegament Ciutat El grup Incorporar com a criteri i fer valdre el principi de l’interès superior  Ampli entre 
130 considera 
Amiga 138 de l’infant, prioritzant famílies amb infants menors de 18 anys a els 
 que és una 
 càrrec en els criteris d’accés a l’habitatge (lloguer social, assignació participants 
  proposta 
 d’ajuts, pisos d’emergència). del grup 
  prioritària 
Ampli entre 
Protocol Maltractaments El grup Dotar de més recursos residencials a joves sense llar, adaptant-ho 
131 considera 139 els 
 a les seves necessitats. Proposar una mirada específica als menors 
 que és una  participants no acompanyats. 
  proposta  del grup 
  prioritària 
Impulsar programes de “re-housing” immediat per a persones i Ampli entre 
Consolidació de la participació, amb seguiment i respostes El grup 140 famílies que han estat desnonats o s’han quedat sense habitatge, els 
132 considera 
  evitant que tinguin que passar per habitatges temporals. participants 
 que és una   del subgrup 
  proposta 
  prioritària 
Ampli entre 
Procés participatiu sobre habitatge per a persones més grans de 141 Promoure l’arranjament dels habitatges de la gent gran. els 
50 y  El grup   participants an s
133  considera   del subgrup 
 que és una 
 
 proposta Ampli entre 
 Reforçar la protecció a la infància dins del pla d’actuació contra el  prioritària 142 els sensellarisme. 
    participants  
 del grup 
Ampli entre 
Habitatge Incorporar el terme “llars no dignes”, que inclou el sensellarisme, 
143 els 
 els assentaments, les pensions, les habitacions, etc. Calen categories 
 participants més àmplies. 
 del grup 
Incorporar en les diferents actuacions d’habitatge les Ampli entre 
intervencions a l’espai urbà de forma conjunta. Les actuacions en els Establir mesures per minimitzar l’impacte en casos de 
134 habitatge no poden estar al marge de com es configura l’entorn urbà on participants desnonament de famílies amb infants;  tenir en compte que no es Ampli entre 
 es desenvolupen per la qual cosa cal garantir aquest abordatge del subgrup 144 facin en presència dels infants i aplicant el principi de mínima els 
 integral.   interferència en la seva vida quotidiana. participants 
  del grup 
Ampli entre   
135 Regenerar l’espai públic amb criteris de gènere, accessibilitat, que els 
 sigui inclusiu, dinàmic, etc. de manera que desenvolupi una funció participants Ampli entre 
 d’espai de relació social. del subgrup Foment de l’habitatge compartit per a persones grans // unitats de 
145 tots els 
 convivència participants 
Recuperar sòl públic per construir habitatge social, ja sigui amb Ampli entre   a la sessió 
136 dret de superfície o amb lloguer social. els 
  participants Ampli entre 
  del subgrup Més oferta de pisos amb serveis per persones grans 146 tots els 
  participants 
Ampli entre  
l   a la sessió 
Amp iar el parc públic d’habitatge per a totes les edats i amb 
137 els especial atenció als grups vulnerables prioritzant les famílies amb 
 participants menors a càrrec. Ampli entre 
 del grup Ajudes per millorar l’accessibilitat de les finques 147 tots els 
  participants 
  a la sessió 
146 CMBS. Informe participatiu dels grups de treball, de la Comissió Permanent i del Plenari 2015-2016
Ampli entre Reforçar la coordinació entre l’Atenció Primària de Salut  i els Ampli entre 
Incrementar proporció de pisos adaptats en les noves promocions 
148 tots els 157 Serveis Socials Bàsics, per tal d’evitar inconsistències i promocionar els 
 d’habitatge públic participants  les accions conjuntes. participants 
  a la sessió   del subgrup 
Ajuts estables al pagament  del lloguer 
Ampli entre Preservar l’accessibilitat a l’atenció primària, especialment en els Ampli entre 
 
149 tots els 158 barris desafavorits. Necessitat de reduir la privatització i els 
  participants  l’externalització dels serveis. participants 
  a la sessió   del subgrup 
Creació del cens habitatge buit 
Ampli entre Facilitar l'empadronament als sense sostre i/o agilitzar Ampli entre 
 
150 tots els 159 l’assignació de domicilis. els 
  participants   participants 
  a la sessió   del subgrup 
Ajudes a les millores en els interiors d’habitatges  i també millores Universalització de l’empadronament, el que implica derogar la llei Ampli entre 
Ampli entre 
d’eficiència energètica. 160 de 2012. (Fan referència a la Llei 21/2010, de 7 de juliol, d'accés a els 
151 tots els 
  l'assistència sanitària de cobertura pública a càrrec del Servei Català participants  participants 
  
 de la Salut). del subgrup 
a la sessió 
Impuls a la reducció de la petjada ecològica en els projectes de Disposar de serveis d’urgències 24 hores en tots els districtes. Ampli entre 
Ampli entre 
construcció i rehabilitació. 161  els 
152 tots els 
   participants 
 participants   del subgrup 
  a la sessió 
Contemplar les malalties emergents com el síndrome de sensibilitat Ampli entre 
162 central (fibromialgia, hipersensibilitat química, etc.). els 
  l    participants 
Sanitat i Sa ut   del subgrup 
 
Dotar de recursos la vigilància de malalties i vectors que Ampli entre 
Reduir les desigualtats socials en salut com a objectiu marc. Ampli entre s’incrementen pel canvi climàtic (mosquits, nous insectes, malalties els 
153 Reiteren la necessitat d’entendre les desigualtats com un element els 163 tropicals). Aquest objectiu vincula la vigilància epidemiològica a factors participants 
 transversal i que per tant cal tenir present en qualsevol acció. Amb participants  d’origen ambiental i ecosistèmic. del subgrup 
 especial atenció als col-lectius més vulnerables (joves, gent gran, del subgrup    
 persones drogodependents, persones sense sostre, etc.).  
Introduir noves estratègies per treballar amb les famílies i els Ampli entre 
Prioritzar els recursos cap a la sanitat pública, per garantir una Ampli entre 164 joves. No es pot treballar només amb l’individu sinó que cal treballar els 
154 sanitat pública universal, equitativa i de qualitat.  els  amb tot el seu entorn, familiar i de proximitat. participants 
  participants   del subgrup 
  del subgrup 
Promoure l’associacionisme d’usuaris i pacients per vehicular les Ampli entre 
Augmentar les plantilles de professionals de primària i reduir la Ampli entre 165 seves demandes i necessitats. els 
155 pressió assistencial. Això facilitaria una atenció de major qualitat. els   participants 
  participants   del subgrup 
  del subgrup 
Realitzar un tractament individualitzat en funció de cada persona, i Ampli entre 
156 Repensar i redimensionar l’atenció especialitzada (reducció de la Ampli entre 166 no d’uns patrons generals aplicats a tothom de la mateixa manera els 
 pressió assistencial, millorar l’assignació de centres d’acord amb la els   participants 
 distribució geogràfica). Es tractaria de fer un procés de racionalització i participants  . del subgrup 
 optimització dels recursos disponibles. del subgrup 
Annex. Aportacions del CMBS al Programa d’actuació municipal 2016-2019 147
Incrementar la coordinació entre “Salut als barris”, “Treball als Ampli entre Ampli entre Crear un Pla de Salut mental específic per a infància i 
167 barris” i “Pla de Barris”, per afavorir el treball des d’una òptica els 177 els adolescència que proporcioni mesures de prevenció, més recursos i 
 integral dels elements que contribueixen a la bona salut de les participants  participants més informació sobre Salut Mental.  
 persones i partint dels recursos i programes ja existents. del subgrup  del grup 
En comptes de parlar “d’estratègies per promoure la prevenció”, parlar Dins del Pla d’Acció sobre drogues 2017-2020, incloure el treball Ampli entre 
168 “d’estratègies per garantir programes de prevenció universal” amb Ampli entre contra l’estigmatització de les persones amb addiccions, de la els 
 formació per al professorat i els pares. La prevenció s’ha d’incloure en els 178 manca de recursos per dones dependents i la manca de serveis participants 
 els programes de “Promoció de la Salut”. participants  als més vulnerables i exclosos (referent a aquelles persones que del subgrup 
  del subgrup  tenen una malaltia de salut mental, per exemple, però sí també tenen  
 un problema d’addicció no són acceptades en cap recurs).  
Millorar la difusió dels recursos disponibles, com ara elaborant una Ampli entre    
169 guia d’entitats o un catàleg de recursos per a pacients i entitats. Seria els 
 positiu crear un espai virtual on estigués disponible tota la informació i participants Dins del Pla d’Acció sobre drogues 2017-2020, incloure actuacions o 
 les persones interessades poguessin consultar-lo i obtenir una visió del subgrup 179 programes per treballar el tema dels adolescents i el consum i Ampli entre 
 general.   addiccions, especialment en la relació amb els pares/família. Que els 
    els programes i serveis de drogues incorporin l’atenció a la globalitat participants 
 (atenció a la família i a l’infant). del subgrup 
Educació i empoderament de les persones enfront de les 
170 malalties. Es proposa replicar la iniciativa dels “malalts experts” de Ampli entre 
180 Que les persones consumidores de drogues tinguin el mateix Ampli entre 
 Sant Martí. Aquesta acció podria tenir efectes positius en la descàrrega els 
 accés que les no consumidores a l’atenció sanitària de mitja i els 
 de pressió assistencial i està molt en la línia de l’atenció comunitària i participants 
 llarga estada. I incorporar l’atenció sociosanitària necessària. participants 
 l’educació sanitària. del subgrup 
  del subgrup 
171 Millorar la coordinació entre la xarxa de salut mental i l’atenció Ampli entre Disposar d’un Centre Integral de baixa exigència per a les 
 primària, fomentar sinèrgies i coherència entre ambdues. els 181 persones amb addiccions. Partint del consens generat davant la Ampli entre 
  participants  dificultat d’acollir persones amb drogodependència en albergs no els 
  del subgrup  específics, es va proposar fer-ne un exclusivament per aquest participants 
 col-lectiu, i encara no s’ha executat. del subgrup 
172 Millorar la coordinació entre la xarxa de salut mental, la xarxa de Ampli entre 
 drogodependències i els serveis socials. Que la Xarxa de Salut els 182 Recuperar els models integrals d’atenció respecte el tractament de Ampli entre 
 Mental i Drogues garanteixi l’inclusió i l’abordatge comunitari de les participants  les addiccions. els 
 addiccions.  del subgrup   participants 
  del subgrup 
173 Millorar la integració entre el pla de salut mental i el pla d’acció Ampli entre 
 sobre drogues. Fer una síntesi  i integrar-los, ja que sovint són els 183 No invertir els recursos en solucions que no són solucions, com Ampli entre 
 problemes que van associats i es poden treballar conjuntament. participants  per exemple, amb el Drogotest. els 
  del subgrup   participants 
  del subgrup 
Impulsar la Xarxa d’Inserció Laboral de Barcelona (XIB) per a la Ampli entre 
174 inserció de persones amb problemes de salut mental. els 184 Elaborar programes específics en l’àmbit de les Ampli entre 
  participants  drogodependències adaptats per gèneres i orientacions sexuals, els 
  del subgrup  amb projectes i campanyes enfocades a la diversitat de col-lectius. participants 
  del subgrup 
Reforçar la xarxa de salut mental de més recursos materials i Ampli entre 
175 professionals. els 185 Desenvolupar indicadors i realitzar auditories que garanteixin que Ampli entre 
  participants  els programes i serveis de drogues incorporen la perspectiva de els 
  del subgrup  gènere i l’orientació sexual. participants 
  del subgrup 
Fomentar programes de salut mental per a treballadors en atur en Ampli entre 
176 el marc del programa “salut als Barris”, reforçant els vincles amb el Pla els 
 de Salut Mental. participants 
  del subgrup 
148 CMBS. Informe participatiu dels grups de treball, de la Comissió Permanent i del Plenari 2015-2016
Treballar en la implicació del consum de drogues en relacions Ampli entre 196 Calen més recursos per atendre els infants amb necessitats Ampli entre 
186 sexuals desprotegides entre homes. els  especials a nivell socioeducatiu i sociosanitari. els 
  participants   participants 
  del subgrup   del subgrup 
l   ll v   l   En relació a la mesura de salut sexual i reproductiva Afegir un Rea itzar un treba pre entiu comunitari de consum abusiu Ampli entre 
l h l 197 objectiu destinat a donar suport als casos d’embaràs d’adolescent Ampli entre 
187 d’a co o  (intoxicació aguda). els 
 (tant en la fase de gestació com al nadó i la mare), a Justícia Social i els 
  participants 
  Sanitat i Salut. participants 
 del subgrup 
  del subgrup 
Ampli entre En relació a la mesura de salut sexual i reproductiva, realitzar 
188 Enfortir i fomentar el treball preventiu de riscos en els llocs on es els 198 accions educatives a les escoles de caire preventiu i de promoció Ampli entre 
 consumeix drogues o alcohol. I realitzar un anàlisi i seguiment del participants  de la salut. Proposen reforçar els programes d’intervenció a les els 
 treball realitzat. del subgrup  escoles per prevenir l’obesitat infantil i potenciar els hàbits saludables participants 
 des de l’escola. del subgrup 
Impulsar l’acompanyament entre iguals en totes les fases de la Ampli entre 
189 prevenció, formats per especialistes (entitats i professionals de la els 199 En relació a la mesura de salut sexual i reproductiva, tractar a les Ampli entre 
 salut). participants  escoles la prevenció de l’abús sexual amb els infants i pre- els 
  del subgrup  adolescents. Dotar a les escoles de programes específics per participants 
 treballar-ho dins les aules. del subgrup 
Regulació del cànnabis amb criteris de salut i gestió de riscos. Ampli entre 
190 Regulació de les associacions  cannàbiques per millorar les estratègies els 200 En relació a la mesura de salut sexual i reproductiva, estudiar Ampli entre 
 en prevenció de riscos i donar seguretat jurídica a les associacions, participants  quins agents poden treballar, a més de les escoles, en la els 
 l’administració i la ciutadania en general. del subgrup  prevenció de l’abús sexual amb els infants. participants 
  del subgrup 
Fer devolució de la trajectòria que han seguit les propostes del Ampli entre 
191 Grup de Treball de Drogues del Consell de Benestar Social, i els En relació a la mesura de salut sexual i reproductiva, formar en 
 analitzem on estem actualment i valorar què resta pendent de fer. participants 201 instruments als i les professionals que treballen o es relacionen amb Ampli entre 
  del subgrup  els infants i adolescents en la identificació i prevenció de situacions els 
 d’abús. participants 
  del subgrup 
Creació d’espais reals i efectius de participació i transparència en Ampli entre 
192 l’àmbit de la salut. Es proposa fer-ho comptant amb la participació de els 
 la ciutadania i dels professionals vinculats. participants En relació a la mesura de salut sexual i reproductiva, tractar Ampli entre 
  del subgrup 202 l’assetjament escolar amb la implementació de programes els 
 específics a les escoles. Dotar als mestres d’eines (estudiar projectes participants 
Garantir el seguiment de la qualitat assistencial i la satisfacció  reeixits a diferents països europeus). del subgrup 
193 ciutadana en l’àmbit de la salut. En aquests espais els ciutadans Ampli entre 
 actuarien com a mecanisme de control i comptarien amb espais on els Empoderament del ciutadà pel que fa a l’alimentació saludable a Ampli entre 
 adreçar proposes de millora. Com a element indispensable caldria fixar participants 203 través de formació i tallers, però també garantint l’accés a una els 
 indicadors d’avaluació. del subgrup  alimentació saludable a preus assequibles. participants 
  del subgrup 
Fomentar  l’ús responsable de medicaments, oferint cursos de Ampli entre 
194 prevenció en salut i cursos d’adherència al tractament. Incloure accions els Oferir possibilitats reals de practicar exercici físic en bones Ampli entre 
 que desincentivin la sobremedicació, l’autoprescripció i la suspensió de participants 204 condicions a tots els barris, a les places i als llocs públics (p. ex. els 
 tractaments sense haver-los finalitzat. del subgrup  reforçant el nombre i la mida dels Parcs Urbans de Salut). participants 
  del subgrup 
195 Control de la sobremedicació de la població. Això permetria alliberar Ampli entre 
 recursos de cara a poder combatre la pobresa farmacèutica. els Avançar en la sostenibilitat, dotant a la ciutat de Barcelona de més Ampli entre 
  participants 205 espais verds, especialment a la zona del centre. els 
  del subgrup   participants 
  del subgrup 
Annex. Aportacions del CMBS al Programa d’actuació municipal 2016-2019 149
206 Pensar la mobilitat en termes de fer-la sostenible i accessible per Ampli entre Adoptar la discriminació zero com a perspectiva de base per a Ampli entre 
 a tothom, fomentant que el transport públic i el Bicing gratuïts (o molt els 215 qualsevol actuació del PAM. els 
 accessibles econòmicament). Això recull el doble objectiu d’afavorir la participants   participants 
 qualitat de l’aire i l’activitat de la població. del subgrup   del subgrup 
Preocupació per l’envelliment de les persones en situació 
Ampli entre 
Estratègia enfront a les demències  i deterioraments cognitius de Ampli entre 
207 tots els irregular 216 tots els 
 les persones grans participants   participants 
  a la sessió   a la sessió 
Ampli entre 
Una visió menys assistencialista i més centrada en el benestar i la 217 Ampli entre 
208 tots els Implicar les entitats de persones grans  en projectes d’integració  tots els 
 qualitat de vida de  les persones participants  de joves immigrats i/o refugiats participants 
  a la sessió   a la sessió 
Ampli entre 
Mecanismes de seguiment i avaluació continuats Ampli entre 
209 tots els Afavorir l’associacionisme de persones immigrants i incorporar-218 tots els 
  participants  les als espais de participació formal participants 
  a la sessió   a la sessió 
Ampli entre El grup 
Eradicació externalitzacions i privatitzacions de la sanitat pública Continuar treballant en el Programa AntiRumors 
210 tots els 219 considera  
  participants  que és una 
 
  a la sessió  proposta 
  prioritària 
Reforç i estabilitat de les plantilles de metges de família 
Ampli entre 
 
211 tots els 
  participants 
 OCUPACIÓ DE QUALITAT  a la sessió 
 
Ampli entre 
Promoció de la salut a les escoles Ampli entre 
212 tots els 
220 Incorporar el pla contra l’atur i per la qualitat del treball juvenil, els 
  participants 
 que actualment està a Cicles de Vida a l’apartat d’Ocupació de qualitat participants 
  a la sessió 
 del grup 
Exigir al Consorci sanitari de Catalunya una inversió més elevada Ampli entre 
213 en atenció primària i que aquesta inversió tingui un horitzó amb un els Ampli entre Incrementar els plans d’ocupació tot prioritzant pares i mares amb 
 model clar d’atenció comunitària. participants 221 els fills menors de 18 anys a càrrec. Convertir-ho en un criteri a tenir en 
  al subgrup  participants compte quan es defineixen els perfils que poden optar als plans 
    del grup 
Compromís institucional: La salut comunitària ha de ser prevenció i Ampli entre Ampli entre 
214 prevenció es pot fer des de molts àmbits però sobre tot a les escoles i els 
222 Garantir que els joves de 16-18 anys no queden exclosos de els 
 en el barri. Per poder fer aquesta prevenció, cal a part de recursos i participants 
 programes formatius, amb especial atenció a mares adolescents participants 
 unes línies clares doncs també cal un compromís institucional sobre al subgrup 
 del grup 
 què és el que es vol fer i qui ho ha de fer.  
   
Ampli entre 
223 Desenvolupar mesures que acompanyin els joves en la transició al els 
 mercat laboral, afavorint les pràctiques laborals dignes en empreses. participants 
Migració, interculturalitat i discriminació zero  del grup 
 
150 CMBS. Informe participatiu dels grups de treball, de la Comissió Permanent i del Plenari 2015-2016
Ampli entre Ampli entre 
224 Promoure la bonificació a les empreses per a la contractació de els 233 Considerar l’acció comunitària dins de l’eix 1 i no en l’eix 4 com els 
 pares i - especialment - mares amb fills menors de 18 anys. participants  està actualment. participants 
 del grup  del grup 
Organitzar accions d’inserció laboral de curta durada per tal de Ampli entre Ampli entre 
225 mantenir la persona mentalment activa, recuperar els plans d’ocupació els 234 Fer molt èmfasi en l’acció comunitària a l’eix 1 però també a l’eix 5. els 
 i prioritzar els progenitors de famílies amb fills a càrrec i promoure les participants   participants 
 empreses d’inserció. del grup  del subgrup 
Pensar l’acció comunitària com un eix estratègic i transversal a 
235 salut, educació, habitatge, espai públic, etc. i no només en relació a Ampli entre 
ACCIÓ COMUNITÀRIA I PARTICIPACIÓ  accions i plans concrets. els 
  participants 
 
  del subgrup 
Ampli entre 
Situar les actuacions sobre participació i acció comunitària dins Ampliar el concepte d’equipament de proximitat a tots aquells 
226 els de l’eix 1 “Una Barcelona diversa que asseguri el bon viure “ (i no equipaments que estan presents en un territori: escoles, CAP, Ampli entre 
 participants en l’eix 4 com està actualment) 236 serveis socials, biblioteques, etc. i impulsar mesures per tal d’apropar- els 
 del grup  los a la ciutadania. participants 
  del subgrup 
Incorporar la participació de la infància en les dinàmiques Ampli entre 
227 participatives de la ciutat. Incloure la perspectiva com un nou els 237 Ampli entre 
 objectiu. participants 
Incloure mesures específiques que incorporin la infància en els 
 els 
 del grup objectius i actuacions de l’acció comunitària. Ara mateix les propostes 
  participants són molt generalistes. 
 del grup 
Potenciar la formació, els processos i els mecanismes per fer Ampli entre 
228 efectiu el dret a la participació i afavorir l’empoderament dels nens els Ampli entre 
i nenes. participants Recollir la pluralitat d’iniciatives per al bé comú sense restringir- 238 els 
 del grup ho només a associacions. Caldria modificar el redactat de les 
  participants actuacions referint-se a entitats, ONG... emprant termes més amplis. 
 del grup 
Desenvolupar la figura dels coordinadors de participació a Ampli entre 
229 diferents nivells (escoles, entitats, districte i ciutat). els Respecte a la diversitat de formes d’autoorganització de les Ampli entre 
  participants petites associacions i entitats de barri. 
 239 tots els 
 del grup   participants 
  a la sessió 
Garantir el retorn sistemàtic de la contribució i els resultats dels Ampli entre 
230 processos participatius a la ciutadania en general i la infància en els Situar els objectius i les  actuacions sobre acció comunitària dins Ampli entre 
 particular. participants 240 de l’eix 1 “Una Barcelona diversa que asseguri el bon viure “ (i no tots els 
  del grup  en l’eix 4 com està actualment) participants 
 a la sessió 
Que els processos participatius siguin realistes i eficaços, amb un Ampli entre 
231 retorn anual de les propostes que s’han executat i les que no i perquè. els Promoure un funcionament més democràtic de les associacions 
  participants 241 per afavorir una ampliació de la base social i el relleu generacional de Ampli entre 
  del grup  les associacions. els 
 participants 
Millorar la col;laboració, la coordinació i la cooperació entre els Ampli entre   al subgrup 
232 agents socials que actuen en un mateix territori. els 
  participants 242   Ampli entre 
  del grup  els Reconèixer nous actors als territoris. Flexibilitat i adaptabilitat per  
 participants 
 reconèixer els nous models de relació, entre grups informals,  al subgrup 
 associacions i altres tipologies d’intervencions en els territoris o en les   
Annex. Aportacions del CMBS al Programa d’actuació municipal 2016-2019 151
comunitats. Incorporar les noves iniciatives a les xarxes existents  Impuls de les pràctiques comunitàries des del sector públic, amb 
 compromís, amb implicació i amb maneres de fer que afavoreixin 
252 Ampli entre 
 l’acció comunitària. No només els plans, sinó l’acció comunitària en si els 
 mateixa. participants 
  al subgrup 
Accessibilitat als equipaments de proximitat. Accessibilitat  Ampli 
243 d’horaris, preus, gestió, tipologia de gestió, etc.. Els plecs de entre els Acompanyament a les petites entitats del territori: suport tècnic des Ampli entre 
 condicions han de  recollir clarament la funció comunitària que han de participants 253 de l’administració pública. els 
 tenir aquets equipaments. al subgrup   participants 
  al subgrup 
Figura de mediació i facilitadora per compaginar les activitats dels 
nous grups, amb les associacions ja consolidades, amb l’entorn 
244 Ampli entre Flexibilitzar el sistema de subvencions: estudiar la possibilitat de Ampli entre 
comercial, etc...  Aquesta figura també hauria de tenir un rol d’arbitratge 
 els 254 subvencions a dos anys en projectes d’una certa dimensió, revisar les els 
 en situacions de conflictivitat  per l’ocupació dels espais públics, dels participants  aportacions del 50% a les entitats petites o als projectes que participants 
 equipaments, etc... al subgrup  comencen, etc...  al subgrup 
Millorar els plans de desenvolupament comunitari. Agilitzar els pagaments per part de l’administració per tal d’afavorir Ampli entre 
Revisar el model dels plans de desenvolupament comunitari i millorar-  Ampli 255 la correcte realització de les accions i la seva gestió  els 
245 ne el funcionament, aprofundir en la seva dimensió comunitària amb  entre els   participants 
 mecanismes de coproducció. participants   al subgrup 
 al subgrup    
Impuls de les pràctiques comunitàries. Avançar en fórmules de  Ampli Mapa de serveis i entitats del territori de proximitat que inclogui els Ampli entre 
246 coproducció de polítiques públiques fetes amb la implicació d’actors entre els 256 centre de salut, les escoles, etc... els 
 socials, entitats i col-lectius afavorint la participació de caire individual. participants   participants 
  al subgrup   al subgrup 
L’objectiu de la participació ha de ser la inclusió social, la lluita Ampli entre Pla de locals buits perquè puguin ser espais de reunió, de Ampli entre 
247 contra les desigualtats, el foment de la convivència etc... els els convocatòria, d’articulació tant de les entitats que hi ha al territori com 
  participants 257 participants 
 per la creació de noves entitats que puguin emergir.   al subgrup al subgrup 
   
Impuls de les pràctiques comunitàries.! Amb recursos, però també    
Ampli entre 
248 amb maneres de treballar que siguin sostenibles i permetin la els 
 durabilitat dels projectes. participants Activar taules comunitàries obertes a noves iniciatives informals que 
Ampli entre 
els 
  al subgrup estiguin emergint en el territori. També en els territoris on no hi ha 258 participants 
 PDCs. al subgrup 
Reforçar la idea de gestió no mercantil i d’altres maneres de gestió Ampli entre    
249 comunitària en el text de les actuacions. els    
  participants 
  al subgrup Ampli entre Promoure el coneixement del codi ètic de les associacions: donar 
els 
a conèixer el codi ètic a la ciutadania per tal que es  pugui reclamar o 
Afavorir una fiscalitat més justa per afavorir d’una banda Ampli entre 259 participants 
denunciar el seu incompliment. 
250 l’autoocupació de persones aturades que puguin realitzar accions dins els  al subgrup 
 el seu territori, com per part de les entitats per poder tenir vies per participants    
 arribar a l’autofinançament. al subgrup 
Avançar en formes de coproducció: Reconeixement i Ampli entre 
260 acompanyament de les pràctiques ja existents en el territori així com els 
Els plans comunitaris han de permetre la coordinació de tots els Ampli entre  l’emergència de noves pràctiques, per poder avançar cap a les formes participants 
251 actors que actuen en el territori.  El model de pla comunitari és un els  de coproducció de les polítiques públiques. La coproducció de al subgrup 
 amb una estructura  molt determinada però també ha de ser més participants  polítiques públiques necessita temps i maduració dels projectes.  
 flexible, per incloure a tothom i no només a les entitats i als serveis. al subgrup 
152 CMBS. Informe participatiu dels grups de treball, de la Comissió Permanent i del Plenari 2015-2016
Cultura 
 
Afavorir la cultura i l’art com una eina d’integració social: els Ampli entre 
261 equipaments de proximitat han de ser oberts, flexibles i que afavoreixin els 
 participants 
la creació artística i les manifestacions culturals. Una política activa 
 al subgrup 
 d’accés a la cultura i no d’actuacions puntuals... No només rebre  
 cultura sinó espais de creació.  
   
                           ECONOMIA, COOPERATIVA, SOCIAL I SOLIDÀRIA –ECSS 
 
Desenvolupament Comunitari: fent coincidir, l’objectiu de l’economia Ampli entre 
social amb el desenvolupament local territorial i microterritorial de els 
262 districtes i de barris. Fer coincidir aquests dos objectius per poder fer participants 
 emergir com incubadores de petits projectes d’economia social i al subgrup 
 solidària.  
 
 
Annex
Manifest per al tancament del Centre
d’Internament d’Estrangers (CIE)
Annex. Manifest per al tancament del Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) 153
154 CMBS. Informe participatiu dels grups de treball, de la Comissió Permanent i del Plenari 2015-2016
Annex. Manifest per al tancament del Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) 155
bcn.cat/
consellbenestarsocial
twitter.com/Barcelona_cat
facebook.com/Bcn.cat