Memòria
2014-2015
Consell Municipal
de Benestar Social
Ajuntament de Barcelona
Àrea de Drets Socials
Departament de Participació Social
Consell Municipal de Benestar Social
València, 344, 5è
Tel. 93 413 26 60
cmbs@bcn.cat
www.bcn.cat/consellbenestarsocial
Novembre de 2015
Índex
Introducció  . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .4
Activitat del Consell  . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .6
Premi del Consell Municipal de Benestar Social als mitjans de comunicació  . . . . . . . .8
Seguiment de propostes dels grups i comissions de treball del curs 2013-2014  . . . .10
Acció comunitària  . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .10
Dones  . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .12
Drogodependències  . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .21
Envelliment  . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .27
Famílies  . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .37
Infància  . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .45
Pobresa  . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .49
Salut  . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .56
Comissió sobre l’impacte de la situació de crisi en la infància 
i la igualtat d’oportunitats  . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .66
Composició del Plenari  . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .91
Composició de la Comissió Permanent  . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93
4 CMBS. Memòria 2014-2015
Introducció
Aquesta memòria recull, d’una banda, la síntesi del treball dut a terme pel Consell Municipal
de Benestar Social (CMBS) corresponent al curs 2014-2015, tant pel que fa als grups de tre-
ball com a la seva Comissió Permanent i al Plenari.
D’altra banda, recull el seguiment de les propostes que els grups de treball del CMBS van
plantejar el curs anterior, 2013-2014. Aquestes propostes van ser oportunament comunica-
des a la Comissió de Plenari de Qualitat de Vida, al desembre del 2014, per tal que els òrgans
municipals corresponents les poguessin considerar i impulsar.
Pel que respecta al treball realitzat durant aquest curs, tots els grups de treball han tingut un
programa intens de treball, amb la participació de diferents ponents en matèries d’interès per
al grup i amb metodologies innovadores pel que fa a l’establiment de debats propositius.
Aquest curs 2014-2015 els grups de treball han realitzat 48 sessions de treball, en les quals
han participat un total de 235 persones, que des de les entitats, organitzacions, serveis
públics i universitats –un total de 150– han aportat elements per a la reflexió, el debat i l’ela-
boració de propostes que posteriorment seran trameses als òrgans de govern corresponents
i al conjunt de l’organització municipal.
Han participat en les sessions de treball 60 convidats i convidades, provinents de tots els
àmbits (universitats, entitats, Administració...), que han permès desenvolupar un bon treball
i reflexió en els diferents grups. La seva aportació serveix cada any de base per a l’abordatge
dels temes a treballar o de temes d’interès comú per al desenvolupament de les sessions dels
grups.
Com cada any hi ha hagut persones que han deixat la representació de la seva organització
o entitat en mans d’altres persones. A totes elles els volem agrair el compromís i participació
en el Consell i volem donar la benvinguda als nous membres.
Pel que fa al funcionament general del Consell cal destacar, a més del treball dels diferents
grups, el debat i les aportacions realitzades en el marc de la Comissió Permanent del Consell,
especialment a l’entorn de l’atenció social i l’acció comunitària.
El seguiment de les propostes de l’Informe Participatiu del diferents grups de treball inclou
també la resposta a les més de 200 propostes elaborades per la comissió de treball sobre
l’impacte de la situació de crisi en la infància i la igualtat d’oportunitats. En conjunt, més de
300 propostes de complexitat diversa, que no sempre és possible desplegar en un any. Com
cada any, algunes de les recomanacions i propostes plantejades el curs anterior van molt més
Plenari del CMBS. 23 de novembre de 2015 5
M
em
òr
ia
 2
0
1
4
-2
0
1
5
enllà de les possibilitats d’implementació durant el darrer any, i algunes d’elles impliquen reo-
rientacions de polítiques que cal seguir al llarg dels anys successius per tal de valorar el grau
d’impacte.
Amb aquesta Memòria del Consell i amb el seguiment de les propostes que ara es presenta,
s’intenta retre comptes i destacar les accions de govern que, iniciades o reforçades en el darrer
període, responen a les recomanacions realitzades pels diferents grups o comissions del treball
del Consell. Això permet que totes les persones i entitats participants puguin analitzar i con-
trastar de quina manera les reflexions i propostes impacten en la política municipal.
6 CMBS. Memòria 2014-2015
Activitat del Consell 
Durant el curs 2014-2015 s’han fet 53 sessions de treball i les línies de treball dels grups han
estat:
• Acció comunitària: la transversalitat de l’acció comunitària.
• Dones: educació afectivosexual, hipersexualització i ciberviolència: gènere i joves.
• Drogodependències: clubs de cànnabis i alcohol: joves i gènere.
• Envelliment: envelliment, tecnologies i societat digital. Les persones grans com a usuàries i
consumidores d’una societat digitalitzada. 
• Famílies: orientació a les famílies en la vida quotidiana.
• Infància: estils de vida, hàbits de consum, economia circular-social, necessitats no mate-
rials dels infants.
• Salut: la salut com a eix transversal a les polítiques públiques. 
• Pobresa: la intervenció social a llarg termini en matèria de pobresa: 
1. Creació d’ocupació i activitat econòmica
2. Accés a l’habitatge
3. Cobertura de necessitats bàsiques.
Durant aquest curs, la Comissió Permanent ha centrat el seu debat en la presentació de
l’informe Bases per a definir estratègies per a prevenir i pal·liar l’impacte de la crisi en la
infància i les seves famílies, i en l’atenció social i l’acció comunitària.
Sessions de treball del Consell
Nombre
Plenari 2 
Comissió Permanent 3 
Grups i comissions de treball 48
En les diferents sessions dels grups de treball han participat un total de 235 persones de 150
entitats que participen en el Consell. També han col·laborat en les sessions de treball 60 con-
vidats i convidades, provinents de tots els àmbits (universitats, entitats, Administració...), que
han permès desenvolupar un bon treball i reflexió en els diferents grups.
Plenari del CMBS. 23 de novembre de 2015 7
Membres i entitats participants del Consell
Homes Dones Total
Plenari 35 42 77
Comissió Permanent 16 19 35
Grups de treball 69 166 235
Convidats i convidades 28 32 60
Total participants 148 259 407
Total entitats participants en el Consell 150
Distribució dels membres dels grups i les comissions de treball 
Homes Dones Total
Acció comunitària 9 23 32
Dones 0 26 26
Drogodependències 19 20 39
Famílies 3 22 25
Envelliment 13 19 32
Infància 6 21 27
Pobresa 11 11 22
Salut 8 24 32
Total 69 166 235
Presentació i difusió de les propostes del curs 203-2014
Les propostes elaborades pels grups de treball van ser presentades a la Comissió de Plenari
del 12 de desembre de 2014. Els diferents grups polítics van fer una valoració molt positiva
de les propostes del CMBS, per les orientacions que aporten a les diferents estratègies muni-
cipals.
M
em
òr
ia
 2
0
1
4
-2
0
1
5
8 CMBS. Memòria 2014-2015
Premi del Consell Municipal de Benestar
Social als mitjans de comunicació
Amb més de vint anys de trajectòria, el Premi als mitjans de comunicació s’ha consolidat a
la ciutat com el reconeixement a professionals dels mitjans de comunicació que amb la seva
tasca informativa col·laboren a apropar a tota la ciutadania una determinada visió de les
temàtiques i problemàtiques socials de la ciutat.
Els treballs presentats han estat:
Nombre de candidatures
Modalitat (autors diferents) Nombre de treballs Nombre de mitjans o ens
Premsa 7 9 6
Ràdio 2 2 2
Televisió 3 7 2
Internet 7 7 6
Total 19 25 16
El lliurament dels premis va tenir lloc el 3 de desembre de 2014 al Saló de Cent. L’acte de
lliurament es pot consultar al web: http://www.participaciosocial.com/main/noticia3.html
Els guanyadors i guanyadores han estat:
• Premsa:
Ex-aequo per a:
- “Sèrie de reportatges sobre salut mental”, de Fundació Joia
- “En la trinxera social”, de Toni Sust, a El Periódico
• Televisió: 
- Premi: “La Quinta del Chavolo”, de RUIDO Photo
- Menció especial: “Amb ulls de nen”, de TV3 
• Internet:
- Premi: blogs d’ActivaMent i “persones com tu”, d’ActivaMent Catalunya Associació
http://www.activament.org/category/blog/
http://www.activament.org/category/personas-como-tu/
Plenari del CMBS. 23 de novembre de 2015 9
- Menció especial: Xarxa per l’eradicació de la pobresa energètica, de la Fundació ABD
http://energiajusta.org/pobresa-energetica/
• Ràdio: 
Premi i menció queden deserts.
El Jurat d’aquesta edició ha estat format per:
Presidenta del Premi
Maite Fandos i Payà, quarta tinenta d’Alcaldia de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports
Vocals
Marc Puig i Guàrdia, cap de Comunicació i Atenció Ciutadana de l’Ajuntament de Barcelona
Mercè Torres Fuentes, vicepresidenta de Creu Roja a Barcelona
Salvador Busquets, director de Càritas Diocesana de Barcelona, delega en la Sra. Montserrat Padilla, voluntària
de l’Àrea de Comunicació de Càritas Diocesana de Barcelona
Lluís Rabell, president de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona
Àngels Guiteras i Mestres, presidenta de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, delega en Rai Barba,
cap de Comunicació
Josep M. Català i Domènech, degà de la Facultat de Ciències de la Comunicació, Universitat Autònoma de
Barcelona
Josep M. Carbonell i Abelló, degà de la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna, Universitat Ramon
Llull
Sergi Cortiñas Rovira, vicedegà dels Ensenyaments del Grau en Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra
Neus Bonet Bagant, presidenta del Col·legi de Periodistes de Catalunya
Vocal de TV
Jordi Serra i Llena, cap de Continguts i Programes de Televisió de Catalunya, SA
Vocal d’Internet
Ricard Huguet i Galí, president de la Fundació puntCAT, delega en Montserrat Castelltort
Vocal de Premsa
Vicent Sanchís i Llàcer, periodista i professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat
Ramon Llull
Vocal de Ràdio
Eduard Pujol, director de Radiocat XXI, delega en Joan M. Morro, cap d’Informatius de RAC1
Secretària del Premi
Emilia Pallàs i Zenke, cap del Departament de Participació Social de l’Ajuntament de Barcelona
M
em
òr
ia
 2
0
1
4
-2
0
1
5
10 CMBS. Memòria 2014-2015
Seguiment de propostes dels grups i
comissions de treball del curs 2013-2014
Acció comunitària
Seguiment de les propostes 2013-2014
! Donar a conèixer una mirada global de l’acció comunitària que es desenvolupa des de
l’Ajuntament i afavorir la transversalitat de les seves polítiques, així com la coordinació
de diferents programes d’intervenció comunitària que s’impulsen des de diverses insti-
tucions públiques i/o privades.
A través del Departament d’Acció Comunitària s’ha fet un treball de mirada global de l’acció
comunitària de Barcelona, des de diferents àrees i serveis. Mitjançant trobades tècniques amb
els diferents plans de desenvolupament comunitari (PDC) s’ha volgut treballar i compartir el
coneixement mutu dels diferents projectes, així com la coordinació i la millora dels programes
municipals des d’una perspectiva comunitària per tal de garantir l’aplicabilitat dels projectes,
per exemple a través dels projectes amb perspectiva de gènere, o de projectes amb perspec-
tiva intercultural... També en el treball als barris que no tenen pròpiament un pla comunitari,
però on s’està treballant una acció comunitària amb el suport tècnic del Departament, s’ha tre-
ballat des d’una òptica transversal, implicant en la metodologia comunitària tots els agents
potencials del territori, des d’una visió d’eficiència i d’equilibri en els territoris. El treball trans-
versal i d’integració de projectes també ha estat una constant en el seguiment dels projectes
ICI de la Fundació “la Caixa”.
! Afavorir formes de relació entre l’Administració pública, el teixit associatiu i els nous
moviments socials basades en l’horitzontalitat i la coresponsabilitat en l’abordatge de
les situacions socials problemàtiques.
Des de l’inici de la creació del Departament es van definir les accions comunitàries com aque-
lles en què estaven implicades l’Administració, la ciutadania i les associacions i les entitats. A
través del treball “Mapa de les accions comunitàries a la ciutat”, així com en les diferents expe-
riències avaluades al grup de treball del Consell Municipal de Benestar Social, hem vist la
implicació de moviments i de ciutadania amb la posada en marxa de projectes i accions que
sorgeixen bàsicament de moviments socials que aposten per projectes innovadors i transfor-
madors. Caldrà valorar el paper de l’Administració en aquests espais i quin valor es dóna als
mateixos.
Plenari del CMBS. 23 de novembre de 2015 11
! Potenciar les propostes que afavoreixen l’autonomia alimentària, ja que ofereixen una
solució més digna a les persones en situació de precarietat econòmica, i potenciar la
capacitació d’aquestes persones per millorar la seva situació. Per tal d’assolir aquest
objectiu es proposa, en primer lloc, que es faci una recerca per identificar i visibilitzar
les experiències d’aquest tipus. En segon lloc, que es busquin i desenvolupin mesures
per potenciar-les, com per exemple suport econòmic, cessió d’espais, flexibilització de
normatives, etc. per tal de facilitar els processos.
Pel que fa als projectes d’autonomia alimentària, l’anàlisi del Mapa de les accions comunitàries
permetrà valorar experiències que poden acabar esdevenint projectes d’autonomia alimentà-
ria, que vagin més enllà d’un treball de suport comunitari a la recollida i entrega solidària d’a-
liments.
La línia de subvencions del Departament d’Acció Comunitària pot servir per donar suport a pro-
postes diverses, entre d’altres la de posada en marxa de possibles projectes de sobirania ali-
mentària, que treballin altres formes de gestionar les situacions de vulnerabilitat de la població.
El suport econòmic que pot oferir el Departament ha de partir de la iniciativa dels diferents
col·lectius i associacions disposats a tirar endavant els projectes i a fer-ne el seguiment.
! Potenciar l’avaluació de les experiències d’organització comunitària que s’estan desen-
volupant a la ciutat a través de la Guia operativa d’avaluació de l’acció comunitària per
tal d’identificar les bones pràctiques i estendre-les al conjunt de la ciutat.
Des del Departament d’Acció Comunitària s’ha fet seguiment i suport per a la posada en pràc-
tica de la Guia avaluativa de l’acció comunitària a través de les formacions per als tècnics i tèc-
niques de centres de serveis socials de Barcelona i dels plans comunitaris de Barcelona, con-
juntament amb l’IMSS. També s’ha treballat en la difusió de la guia entre les entitats subven-
cionades pel Departament, entre d’altres serveis municipals. 
S’està fent formació sobre la importància de l’avaluació, no només des d’un vessant tècnic,
sinó que la formació i l’assessorament van adreçats al conjunt d’agents implicats en un pla
comunitari, professionals i veïns i veïnes.
M
em
òr
ia
 2
0
1
4
-2
0
1
5
12 CMBS. Memòria 2014-2015
Dones
Seguiment de les propostes 2013-2014
SOBRE LA PREVENCIÓ DE LA VIOLÈNCIA MASCLISTA EN ELS CIRCUITS I SERVEIS
! Valorar la possibilitat que determinades entitats que treballen en atenció i prevenció de
la violència de gènere, connectades amb la comunitat o amb vinculació territorial,
puguin participar a les taules territorials del circuit contra la violència vers les dones.
! Plantejar espais de treball col·laboratiu entre el circuit contra la violència vers les dones
i els consells o comissions de dones dels districtes, reconeixent el paper de les entitats
de dones en la detecció i prevenció de la violència.
En relació amb el Circuit Barcelona contra la violència vers les dones destaquem:
• En les línies de millora de l’estratègia del Circuit, des de la Direcció de Dona i el Consorci
Sanitari es valora la necessitat de donar un nou impuls institucional al Circuit, tant des de
l’àmbit de ciutat com del territorial, fent de la participació i la col·laboració d’entitats, orga-
nismes i institucions un dels elements de valoració. Així doncs, s’ha plantejat a la Regidoria
de Cicle de Vida, Feminisme i LGTBI la valoració de la conveniència que les entitats que
treballen en la detecció i la prevenció de la violència masclista participin en les estructures
de coordinació de ciutat i territorial per a l’abordatge de la violència masclista, millorant les
estratègies de prevenció i intervenció, reconeixent el seu paper i experiència per fer front a
les diverses situacions de violència masclista que poden patir les barcelonines.
• En el marc del Circuit, arran dels casos de feminicidis ocorreguts a la ciutat de Barcelona,
es va crear una comissió interinstitucional d’anàlisi (pilot) d’un dels casos per fer l’abordatge
i l’anàlisi tècnica amb l’objecte de millorar els processos, l’articulació entre serveis, el treball
en xarxa entre professionals, i extreure’n conclusions. De resultes de la comissió i a propos-
ta de les persones membres es van recollir accions per millorar el treball en xarxa entre ser-
veis i del funcionament del Circuit Barcelona que s’elevaran properament a la Comissió
Tècnica.
! Tot i reconeixent que ja s’està fent, continuar destacant la necessitat del suport i cura
als professionals que treballen en la prevenció i abordatge de la violència de gènere,
amb diferents mitjans i metodologies.
Per assegurar el suport i cura als professionals que treballen en diferents serveis municipals
de prevenció i abordatge de la violència de gènere, voldríem destacar algunes de les accions
realitzades:
Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida (SARA)
Els contractes del Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida (SARA) i del Centre Municipal
d’Acolliment d’Urgència per Violència Masclista (CMAU-VM) contemplen dos aspectes que
Plenari del CMBS. 23 de novembre de 2015 13
tenen una relació directa tant amb el suport i cura a professionals com amb la qualitat del
servei que han de prestar:
• Formació permanent a tot el personal dels dos serveis: “L’empresa adjudicatària proporcio-
narà al seu personal un mínim de 30 hores anuals de formació permanent”.
• Supervisió externa de casos i del conjunt de la intervenció realitzada: “L’empresa adjudica-
tària proporcionarà una supervisió externa d’anàlisi de casos i del conjunt de la intervenció
realitzada, que tindrà una periodicitat quinzenal (CMAU-VM) o mensual (SARA). Les ses-
sions de supervisió tenen una durada de 2 hores”.
• El contracte del SARA, a més, recull com a obligació la supervisió externa del treball grupal:
“Es garantiran vint hores anuals que es podran realitzar al llarg de la intervenció segons els
interessos dels professionals que portin els grups”.
En aquests contractes s’entén per supervisió externa:
“Donada la complexitat de les situacions que s’atenen (cronicitat, patiment, maltractaments,
multiintervenció, etc.), cal incorporar mecanismes i recursos de qualitat per tal d’assegurar
l’eficiència tècnica dels professionals, ja que fins i tot la persona amb més veterania està
exposada a la subjectivitat, a l’afectació o a l’excessiva implicació, o a d’altres dificultats tèc-
niques. La supervisió externa es concreta en una mirada des d’un saber professional recone-
gut que treballa des d’una posició de fora de l’organització, per donar elements per ressituar
el professional en la seva relació assistencial, i l’equip de professionals en la seva evolució
entorn a les intervencions amb les persones usuàries, estiguin ateses a nivell individualitzat
i/o grupal.”
Agència ABITS
L’agència municipal, que té per objectiu atendre dones que exerceixen el treball sexual a la
ciutat de Barcelona, així com lluitar contra el tràfic de dones amb finalitat d’explotació sexual,
convoca cada dos mesos la taula tècnica ABITS, que és un espai de trobada i intercanvi entre
les diferents entitats, serveis i institucions que tenen relació amb el fenomen de la prostitució,
l’exercici del treball sexual, i el tràfic i l’explotació sexual. L’espai també serveix de cura, ja
que es comparteixen informacions a nivell professional, es diagnostica la situació actual amb
relació al fenomen i es poden establir canals de col·laboració i treball en xarxa.
Així mateix, cal fer esment a la participació en la comissió de ciutat del Circuit contra la vio-
lència vers les dones de Barcelona, que és un espai que també permet compartir experièn-
cies i informacions.
Dins l’Agència ABITS, el Servei d’Atenció Socioeducativa –SAS– (atenció a dones que exer-
ceixen la prostitució a la via pública), en el seu plec de contractació figura el següent:
 • “L’empresa adjudicatària s’encarregarà de proporcionar un mínim de 30 hores anuals de
formació permanent, específica sobre violència masclista i/o intervenció amb dones o sobre
temes d’interès directament relacionats amb les necessitats detectades i amb la capacitat
de resposta de l’equip segons els objectius marcats. (Per exemple, el 2014 ABD va oferir
M
em
òr
ia
 2
0
1
4
-2
0
1
5
14 CMBS. Memòria 2014-2015
una formació de Mindfullness de 10 hores per a l’equip del SAS, com a espai també d’au-
tocura.)
• Pel que fa a la supervisió, l’adjudicatari haurà d’assumir el cost, almenys, de dues hores
mensuals de supervisió externa.
• Com espai de cura, també es garanteix a l’equip un mínim de 4 hores quinzenals de treball
en equip.”
! Aprofundir en l’abordatge en l’adolescència des del nou servei de SARA. S’han de trobar
nous mecanismes i estratègies. Específicament cal incidir en l’impacte de les noves
tecnologies vinculades a la violència de gènere en l’adolescència (bullying, contactes,
ciberassetjament, etc.).
El SARA, que va començar a funcionar l’1 de gener de 2014, es va dissenyar (entre d’altres
requisits) per garantir la plena implementació dels models d’intervenció esmentats en relació
amb la infància i l’adolescència, tant quan a casa seva hi ha violència masclista com quan no
n’hi ha però l’adolescent sí que la viu. I així ho està fent.
Des de la Direcció del Programa de Dona s’ha treballat en els últims anys conjuntament amb
el Consorci de Serveis Socials de Barcelona per definir el Model metodològic d’atenció a la
infància i l’adolescència en situacions de violència masclista. Aquesta tasca s’ha concretat en
dues publicacions independents que conformen una unitat:
– Definició del model d’intervenció amb infants i adolescents que viuen situacions de violèn-
cia masclista des dels serveis socials públics de la ciutat de Barcelona.
La definició d’aquest model d’intervenció forma part d’un procés de millora contínua que es
va iniciar l’any 2005. El model presentat institucionalment el juliol de 2012, i publicat en cata-
là i castellà l’any 2013, va estar elaborat per un grup de treball integrat per professionals i
comandaments de tots els serveis socials implicats: centres de serveis socials, equips d’aten-
ció a la infància i l’adolescència (EAIA), Equip d’Atenció a les Dones (EAD), Servei d’Atenció
a Nenes i Nens (SAN) i la Casa d’Acollida de llarga estada (CAD). Es va comptar també amb
la participació de dues persones externes expertes en infància i adolescència en risc i en vio-
lència masclista, respectivament. El grup de treball va estat coliderat per la Direcció del
Programa de Dona de l’Ajuntament de Barcelona i pel Consorci de Serveis Socials de
Barcelona.
Aquest model suposa un esforç reeixit per integrar les mirades que, tot i la voluntat de pro-
fessionals i serveis, no sempre conflueixen: la de gènere, la d’infància en risc i la de violència
masclista, al temps que fa aportacions totalment innovadores i útils per a la pràctica profes-
sional, i consolida les bones pràctiques existents.
D’altra banda, el model d’atenció que es publica en format de llibre és un producte ambiciós
en tant que pretén ser útil; apoderar els i les professionals, i tenir impacte a nivell institucio-
Plenari del CMBS. 23 de novembre de 2015 15
nal; aporta també una sèrie de recomanacions per a la millora de l’atenció que es dispensa
als infants i als adolescents que viuen situacions de violència masclista, recomanacions que
interpel·len altres institucions a més de les dues líders del grup de treball.
Aquest model va ser aprovat pel Consell Plenari Municipal en sessió del 26 d’abril de 2013 i
té, per tant, caràcter vinculant per a tots els serveis socials municipals implicats.
La Mesura de Govern preveu accions de diferents tipus per tal de garantir i acompanyar la
implementació del model definit. A més de la publicació en català i castellà esmentada i la
divulgació arreu de Catalunya i de l’Estat espanyol, l’any 2014 s’han dut a terme les accions
següents:
• Curs Intervenció amb infants i adolescents, i amb les mares, en situacions de violència
masclista, adreçat a equips de centres de serveis socials. Durant el 2014 va finalitzar l’edi-
ció començada al desembre de 2013, i se n’han fet dues noves edicions. En total, a 31 de
desembre de 2014, aquest curs s’havia impartit en un total de 8 centres de serveis socials
(direcció i equips professionals).
• Curs Intervenció amb infants i adolescents, i amb les mares, en situacions de violència
masclista, adreçat a Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (EAIA). L’any 2014 es
va organitzar una edició en la qual van participar els equips i la Direcció Territorial de quatre
EAIA.
• Incorporació a la nova aplicació informàtica SARA de la informació recollida a l’Expedient
de l’infant o adolescent que incorpora tots els elements contemplats al Model d’intervenció
objecte de la Mesura de Govern.
• Publicació en sis idiomes d’un conte adreçat als infants d’entre 3 i 7 anys que ingressen al
Centre Municipal d’Acolliment d’Urgència per Violència Masclista (CMAU-VM) per donar-
los la benvinguda al recurs, explicar-los on es troben i com funciona el centre. Aquest mate-
rial de suport ha estat dissenyat per professionals del CMAU-VM.
– Definició del model d’intervenció amb adolescents que viuen, o que exerceixen, relacions
afectivosexuals abusives o altres manifestacions de violència masclista, des dels serveis
socials públics de la ciutat de Barcelona que proporcionen una atenció ambulatòria de
tractament en situacions de violència masclista.
El document que descriu aquest model va ser presentat institucionalment el passat 27 de
novembre de 2014 i ha estat publicat en català i castellà el 2015 (pendent de la versió digital
en anglès aquest mateix any). El model d’intervenció aborda una realitat que, tot i existir, és
difícil de veure perquè els professionals no han incorporat un tipus de mirada que permeti
identificar l’existència de la violència masclista que o bé viuen noies i nois adolescents o bé
exerceixen quan dins les seves famílies i llars no n’hi ha, és a dir, ni la seva mare ni el seu
pare (o les actuals parelles d’una o l’altre) viuen o exerceixen violència.
El document descriu el model metodològic d’intervenció que aporta elements útils i innova-
dors per a l’aplicació en la pràctica quotidiana de les persones professionals dels àmbits de
M
em
òr
ia
 2
0
1
4
-2
0
1
5
16 CMBS. Memòria 2014-2015
l’educació formal, la salut i els serveis socials. Dins de l’univers de serveis, la prioritat ha estat
definir la intervenció que s’ha de realitzar des dels serveis socials que proporcionen atenció
ambulatòria de tractament en situacions de violència masclista a la ciutat de Barcelona: cen-
tres de serveis socials (CSS), Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida (SARA) i Servei
d’Atenció a Homes per a la Promoció de Relacions No Violentes (SAH).
Per assolir aquest repte es va constituir un grup de treball integrat per professionals i coman-
daments de serveis dels tres àmbits esmentats anteriorment (educació formal, salut i serveis
socials). El grup, a més, ha comptat amb la participació de l’Institut Català de les Dones (ICD),
de l’Agència Catalana de la Joventut de la Generalitat de Catalunya, i de dues persones exter-
nes amb expertesa en violència masclista i/o en adolescència en risc.
Aquest grup de treball l’han coliderat la Direcció del Programa de Dona de l’Ajuntament de
Barcelona i el Consorci de Serveis Socials de Barcelona.
! Valorar la necessitat d’abordatge de les noves tecnologies i l’impacte en les noies, en el
marc de la comunitat educativa (AMPA, professorat...).
El 2014 el Centre per a la Igualtat i Recursos per a les Dones (CIRD), adscrit a la Direcció del
Programa de Dona, ha produït i presentat un recurs pedagògic sobre ciberassetjament, amb
la finalitat d’abordar el fenomen des d’una perspectiva de gènere, però també des de l’anàlisi
dels arquetips i de les narratives audiovisuals que han tingut i tenen més impacte en la con-
figuració dels imaginaris socials.
El recurs consisteix en un conjunt de dinàmiques destinades a:
• Posar en circulació diferents eines que contribueixin a despertar una consciència crítica
entre els i les joves pel que fa als usos de les TIC i les xarxes socials.
• Oferir un marc d’anàlisi i i reflexió on es vinculin alguns d’aquests usos amb comportaments
sexistes o possibles situacions de risc pels que fa als diferents tipus de violència masclista.
I planteja els objectius següents:
• Promoure entre noies i nois conductes preventives davant el ciberassetjament.
• Reforçar la capacitat de decisió i autonomia de nois i noies pel que fa a les diverses opcions
que ofereixen les xarxes socials.
• Afavorir una interacció més creativa en el context de les pràctiques socials relacionades
amb les TIC.
• Desenvolupar un marc de referències ètiques tant pel que fa a la pròpia experiència en la
comunicació privada com en el marc de les xarxes socials públiques.
• Donar suport al treball d’educadors i educadores tot incrementant els recursos pedagògics
i les eines metodològiques relacionades amb el ciberassetjament.
Plenari del CMBS. 23 de novembre de 2015 17
El recurs s’adreça a professionals de l’educació formal i informal que treballin amb grups de
joves d’entre 12 i 18 anys. És accessible i descarregable en format digital a través del web
Dona, amb contacte previ amb el CIRD, que facilita una contrasenya.
! Formació específica dels professionals que treballen en l’atenció a la violència de gène-
re per treballar en profunditat en aspectes com els efectes a llarg termini de la victimit-
zació en la subjectivitat (repeticions, etc.).
En relació amb la formació específica dels professionals s’ha desenvolupat el curs Intervenció
amb infants i adolescents, i amb les mares, en situacions de violència masclista, adreçat a
equips de centres de serveis socials:
• Quatre edicions del curs adreçat a equips de centres de serveis socials. Han participat les
direccions i tots els i les professionals del treball social, educació social i psicologia d’11
CSS. A final de l’any 2015 seran 5 edicions del curs completades i 14 CSS que l’hauran
realitzat.
• Una edició del curs adreçada als equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència en risc
(EAIA) que seran 2 edicions quan acabi l’any 2015. En total hauran participat tots els pro-
fessionals i direccions de 8 EAIA.
En relació amb el SAS, en col·laboració amb les tècniques de la Direcció del Programa de
Dona, s’ha ofert a les entitats que formen part de la Taula tècnica formació específica en vio-
lència masclista (Protocol RVD-BCN).
L’Agència ha estat present en diverses jornades en les quals ha donat a conèixer la tasca que
es realitza:
• La seguretat i la protecció de les víctimes d’explotació sexual. Noves formes d’esclavatge i
el seu impacte a nivell local, organitzada per Xarxa Internacional de Dones de Metròpolis.
• De la realitat a la norma en l’àmbit del treball sexual, organitzada per l’Ajuntament de Lleida.
• En formació per part de l’Agència ABITS i el SAS a professionals de l’àmbit social dins del
marc del Projecte Europeu Genderis sobre el tràfic d’éssers humans amb finalitat d’explo-
tació sexual, organitzada per la Fundació SURT.
• Reptes en la inserció laboral de les persones trans, organitzada per la Regidoria de Dona i
Drets Civils.
El mes d’octubre s’ha dut a terme, conjuntament amb el SAS, una nova edició del seminari
Abordatge del tràfic d’éssers humans amb finalitat d’explotació sexual, eines per a la detec-
ció, dirigit a 32 professionals vinculats als serveis que formen part del Circuit contra la violèn-
cia vers les dones.
D’altra banda, i adreçada a agents de la GUB, en el marc de la formació FOCO que va portar
per títol “Violència domèstica i de gènere” (d’octubre i novembre del 2014) i dins del mòdul
específic sobre els serveis de la Direcció del Programa de Dona, s’ha presentat l’Agència
M
em
òr
ia
 2
0
1
4
-2
0
1
5
18 CMBS. Memòria 2014-2015
ABITS i el SAS, els seus serveis i programes, i s’ha treballat sobre la detecció i abordatge del
tràfic d’éssers humans amb finalitat d’explotació sexual.
SOBRE ELS ESTEREOTIPS EN ADOLESCENTS
! Continuar fent èmfasi en la intervenció preventiva des de la infància-adolescència, amb
la implicació de les famílies, els educadors i la comunitat en general. De forma
paral·lela al treball grupal habitual amb famílies, fer abordatge amb grups de mares per
tractar temes específics en la transmissió de valors-referents de mares a filles.
! Incorporar el factor emocional i psicològic en els treballs preventius grupals per guanyar
més eficàcia implicant famílies, equips educatius, etc.
! Plantejar intervencions preventives i d’apoderament (tallers, grups...) també en l’àmbit
universitari, tant per la seva incidència en els vincles afectius com pel que fa al posi-
cionament professional dels i les joves estudiants.
S’ha continuat treballant en el desenvolupament del Programa Xarxa d’Escoles i Instituts per
a la Igualtat i la No-Discriminació. El juliol de 2014 es va aprovar una Mesura de Govern per
a la implementació d’aquest Programa, coliderat per l’Ajuntament de Barcelona (direccions
de Dona i de Drets Civils), el Consorci d’Educació de Barcelona i amb la participació dels
departaments de Benestar i Família i d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.
Aquest Programa té com a finalitat l’establiment d’estratègies de prevenció que completin i
reforcin les línies de treball institucional en matèria de prevenció de relacions abusives, rela-
cions que poden conduir a situacions de violència masclista, i de promoció i defensa dels
drets h umans. Pretén incidir en les creences i els valors d’infants i adolescents de 6 a 16
anys, professorat, famílies i entorn educatiu no formal per tal de fomentar unes actituds i uns
comportaments en les relacions interpersonals que facin efectius els principis de la igualtat,
l’equitat i el respecte. Unes actituds que donin valor a les diferències des d’un marc de rela-
cions igualitari i lliure.
Durant el curs 2013-2014 es van planificar les accions pel desenvolupament del Programa
(recerca de centres on implementar-lo, programa de formació del professorat, entitats que
realitzaran les activitats externes, etc.). A més, la Fundació Bosch i Gimpera realitzarà l’ava-
luació, la qual haurà de servir per validar i/o corregir el procés d’implementació, així com l’im-
pacte del Programa.
El Programa Xarxa d’Escoles i Instituts per a la Igualtat i la No-Discriminació incorpora l’edu-
cació afectivosexual com una de les seves línies prioritàries i com a element imprescindible
dins les estratègies preventives.
Així mateix, les sessions educatives “Paranys de l’amor” (servei que ofereix tallers de preven-
ció de les relacions interpersonals abusives per a adolescents i joves amb la finalitat de pro-
moure estratègies educatives, preventives i de sensibilització encaminades a incrementar la
Plenari del CMBS. 23 de novembre de 2015 19
conscienciació entorn de la presència de la violència masclista en la quotidianitat), adreçades
a instituts de secundària i altres centres formatius i de lleure de la ciutat de Barcelona, també
incorporen l’educació afectivosexual de forma transversal.
SOBRE L’IMPACTE EN LA SALUT
! Continuar enfortint les dones perquè prenguin consciència de la necessitat de cuidar-
se en termes globals i perquè consolidin la posició de subjectes amb capacitat de deci-
dir sobre la seva salut.
Un dels temes significatius en l’àmbit de la promoció de la salut al llarg del 2014 ha estat l’a-
provació d’una Mesura de Govern per fomentar la salut sexual i reproductiva entre la població
de la ciutat de Barcelona. Fruit d’aquesta, s’ha constituït una taula formada per representants
de l’Administració i d’entitats del Tercer Sector amb la finalitat d’establir i coordinar les línies
estratègiques prioritàries, accions i mesures que es desenvoluparan al llarg de l’any. Aquestes
prioritats es determinaran a partir del resultats observats en l’Informe de Salut de la Ciutat,
publicat anualment. Al seguiment de les propostes del grup Salut es pot trobar una descripció
més detallada de la Mesura.
També cal destacar el programa SIRIAN, de consulta individual sobre contracepció, promo-
gut pel Departament de Salut i l’Agència de Salut Pública de Barcelona, que treballa el ves-
sant preventiu de la salut sexual i reproductiva a través d’una consulta individual sobre con-
tracepció. Entre gener de 2013 i octubre de 2014 es van atendre 3.180 dones, majoritària-
ment en situació de vulnerabilitat.
! La situació de precarietat econòmica i laboral impacta de manera diferenciada en les
dones i per aquest motiu és encara més important incorporar l’impacte dels factors dife-
rencials de gènere en la salut de les dones, tant en la detecció com en l’atenció des del
sistema sanitari.
L’any 2013 el CIRD, amb el suport del Departament de Recerca i Coneixement de l’Àrea, va
elaborar un Informe de condicions de vida de les dones 2013. Auditoria de les desigualtats
de gènere a la ciutat, que es va constituir com una eina que permet un coneixement més
acurat de la realitat de les barcelonines.
Aquest document indaga com són, com viuen i quines són les condicions de vida i hàbits de
les dones de Barcelona, realitza una radiografia de la seva situació en diferents àmbits i qui-
nes diferències i/o desigualtats es donen respecte dels homes i, en segons quins casos, ana-
litza les diferències existents dins la pròpia categoria de “dones”.
Així mateix l’anàlisi de les condicions de vida es realitza en diversos àmbits, que són: perfil
sociodemogràfic, estructura de les llars, economia, mercat de treball, usos del temps, parti-
cipació ciutadana, xarxes personals, salut, esport, urbanisme i seguretat i violència vers les
dones.
M
em
òr
ia
 2
0
1
4
-2
0
1
5
20 CMBS. Memòria 2014-2015
També des de la Direcció del Programa de Dona es va encarregar a l’entitat SURT Fundació
de Dones l’Estudi sobre l’impacte de la crisi econòmica en les dones a la ciutat de Barcelona,
amb l’objectiu d’obtenir un coneixement acurat de l’impacte de la crisi sobre la situació labo-
ral, social i personal de les barcelonines, per tal de poder, per una banda, visualitzar i analitzar
la dimensió de gènere dels últims efectes de la crisi iniciada el 2008 i, per l’altra, fer propostes
per dissenyar intervencions municipals adequades per al foment de l’ocupació femenina i la
millora de les condicions de vida de les dones a la ciutat.
En el capítol III, “Impacte de la crisi en les condicions de vida de les dones”, apartat 3, es fa
una anàlisi de l’estat de salut de les dones en general, de la salut sexual i reproductiva, i de
la salut mental. Perquè l’empitjorament de les condicions de vida tenen una repercussió
directa sobre la salut de les persones que no és neutra en clau de gènere. 
Plenari del CMBS. 23 de novembre de 2015 21
Drogodependències 
Seguiment de les propostes 2013-2014
SOBRE L’INFORME DE SALUT 2012
El grup assumeix les propostes aportades pel grup Salut i les relacionades més directament
amb l’àmbit de les drogues:
! Cal continuar incidint en les campanyes contra el tabaquisme.
! Cal conscienciar els metges, especialment psiquiatres, que no es poden medicalitzar els
malestars dels adolescents, ja que: 1) d’aquesta manera no es respon a la seva demanda,
i 2) és una pràctica contradictòria amb el discurs dels perills de les drogues.
! Per treballar sobre els riscos, és molt més útil tenir en compte la dimensió col·lectiva
dels estils de vida i que els riscos s’assumeixen en el si d’un grup social. Queixar-nos de
la “banalització del risc” (quan aquest es presenta com una opció individual) no serveix
per a res.
! S’ha de treballar amb perspectiva de gènere, amb relació al masculí, per incidir sobre
les conductes de risc en drogues i VIH.
 ! Cal continuar impulsant els projectes de salut comunitària.
! Calen recursos específics en zones de vulnerabilitat social.
SOBRE EL PLA D’ACCIÓ SOBRE DROGUES 2013-2016
! Cal atendre en el focus de les intervencions independentment dels serveis que hi estiguin
implicats. Per això cal cuidar molt més la interrelació entre el sistema de salut i el sis-
tema de serveis socials.
 ! En aquest sentit, es demana als serveis de salut més sensibilitat social, però també cal
dotar-los de més capacitat de valorar els condicionants socials.
! No s’han de medicalitzar en excés els processos emocionals en general, ni tampoc els
processos de dol.
Per facilitar això:
! S’haurien d’enfortir els dispositius terapèutics i treballar també el tema emocional des
de la dimensió comunitària.
M
em
òr
ia
 2
0
1
4
-2
0
1
5
22 CMBS. Memòria 2014-2015
! Caldria algunes orientacions i/o mecanismes per evitar les receptes excessives de benzo-
diazepines i d’opiacis sintètics.
En la línia de seguir avançant en la prevenció i lluita contra el tabaquismes des de l’Agència
de Salut Pública de Barcelona (ASPB) s’ha seguit impulsant el programa PASE adreçat als
alumnes de 1r d’ESO; així, s’ofereix a totes les escoles de la ciutat per tal que els professors
puguin aplicar les activitats vinculades al programa. Des de l’ASPB s’elaboren tots els mate-
rials, es fa la formació del professorat i també el seguiment i avaluació del programa. 
En la mateixa línia es segueix impulsant el programa Classe sense fum adreçat a alumnes de
segon, basat en un concurs sobre prevenció del tabaquisme (1r i 2n ESO), amb el compromís
d’una classe escolar per mantenir-se sense fumar. S’ofereix una carpeta amb les bases del
concurs i impresos de seguiment, i un material de suport per a l’educador. Hi ha uns premis
locals i un d’internacional com a incentius. Es lliura un diploma acreditatiu de la participació a
cada escolar.
A partir de l’elaboració de la nova ordenança de terrasses de Barcelona durant el 2014 des de
l’ASPB s’ha col·laborat tot incloent en la regulació les orientacions i normes que estableix la llei
sobre el tabac.
En el marc del treball conjunt amb professionals mèdics i de la salut (especialment psiquiatres)
per evitar medicalitzar els malestars dels joves i població en general, des del Comitè Operatiu
de Salut Mental i Addiccions de Barcelona –liderat pel Consorci Sanitari de Barcelona i on par-
ticipen professionals dels diferents proveïdors sanitaris de Barcelona així com l’ASPB– s’ha abor-
dat aquest tema i s’ha establert una línia de treball. Fins al moment s’han elaborat diferents cri-
teris i protocols per a la prevenció del consum de benzodiazepines, tot orientat recomanacions
per abordar malestars com ara el problemes per dormir, dol per abandonament, etc.
L’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) ha endegat alguns projectes compartits entre
serveis socials i serveis sanitaris, a partir del programa Salut als Barris, on des de la perspectiva
comunitària s’estableix un diagnòstic de salut compartit amb tots els actors de la comunitat,
tant institucionals (serveis socials, sanitaris…) com socials (associacions de veïns i veïnes,
associacions de joves…).
L’Informe de Salut de Barcelona 2014 ha aprofundit en l’anàlisi de les desigualtats en salut als
barris de la ciutat; així, assenyala 18 barris on els indicadors de salut estan per sota de la mit-
jana. Per tal d’abordar amb més profunditat aquesta realitat es posaran en marxa properament
estudis més aprofundits d’aquestes zones i es dissenyaran plans d’intervenció on l’àmbit
comunitari serà un dels eixos per a l’abordatge.
El mes de juliol de 2014 es va presentar una Mesura de Govern per promoure la salut sexual
i reproductiva a la ciutat de Barcelona, elaborada conjuntament amb les entitats i institucions
implicades a la ciutat. Aquesta Mesura de Govern és l’expressió d’una estratègia liderada per
l’Ajuntament i compartida amb els serveis de promoció i d’atenció a la salut sexual i reproduc-
tiva, així com amb el teixit social implicat de la ciutat. Una de les línies estratègiques que s’han
Plenari del CMBS. 23 de novembre de 2015 23
establert és la d’augmentar la cobertura de les activitats d’educació afectivosexual, incorporant
la perspectiva de gènere, la diversitat sexual, els valors culturals diversos com a base per a la
prevenció de les violències (violència masclista, bullying homofòbic…). En aquest sentit i con-
juntament amb la Direcció de Dona de l’Ajuntament s’han realitzat diferents sessions d’inter-
canvi i formatives amb tots els CAS de Barcelona.
SOBRE ASSESSORAMENTS JURÍDICS ALS SERVEIS I INSTITUCIONS DE PERSONES
CONSUMIDORES DE DROGUES
! Reforçar i especialitzar els assessoraments jurídics a la xarxa (institucions públiques i
ONG, etc.), tenint en compte la multidimensionalitat de les conseqüències d’un enjudi-
ciament penal.
! Crear una xarxa jurídica als centres d’atenció a persones drogodependents.
! Substituir les faltes per furts per serveis a la comunitat de caràcter terapèutic.
S’ha iniciat un projecte d’assessorament jurídic adreçat a les persones que contacten amb els
recursos de drogues. Amb aquest projecte es promou la defensa jurídica i integral de qualitat.
S’adreça a persones ateses en els diferents dispositius especialitzats en drogodependències, i
pretén contribuir a la incorporació social de les persones drogodependents amb problemes
juridicopenals i penitenciaris, així com sancions administratives, evitant la ruptura del procés
que provocaria l’entrada i permanència a presó, des del punt de vista integral de les drogode-
pendències.
S’ha pogut donar servei a tots els dispositius de disminució de risc i s’ha iniciat a dos centres
d’atenció i seguiment (CAS) de la xarxa.
SOBRE ELS CLUBS I LES ASSOCIACIONS DE CÀNNABIS
! Que l’Ajuntament creï un marc de regulació dels clubs de cànnabis, a partir del consens
entre els sectors implicats; sobretot mentre no hi hagi una regulació específica en l’àmbit
català.
! Proposar que la Comissió del Parlament doni pas a una proposta de llei catalana. Que es
creï una agència que controli o intenti controlar la producció de cànnabis i el circuit de
distribució.
! Tant en l’àmbit català com en el municipal, però en concret a l’Ajuntament, que és el
nostre àmbit, és molt important que els criteris de regulació siguin els de protecció i pro-
moció de la salut i de la cohesió social. S’ha d’evitar que un tipus de regulació massa
inespecífica o excessivament “administrativista” acabi afavorint les empreses amb més
capacitat econòmica, és a dir, les que tenen ànim de lucre, enfront de les associacions
federades, molt més lligades a la iniciativa social i a un tipus d’ús més controlat.
M
em
òr
ia
 2
0
1
4
-2
0
1
5
24 CMBS. Memòria 2014-2015
! Fer un registre específic d’associacions cannàbiques i obligar-les a complir “com a
mínim” amb la Llei d’associacions.
! Millorar la relació i la informació amb els centres de tractament, de salut i centres de
serveis socials pròxims a les associacions cannàbiques.
! Regular les distàncies mínimes entre aquests tipus d’establiments.
! Es proposa fer un observatori de seguiment, com s’ha fet a l’Uruguai.
! Atès que en aquests moments l’Ajuntament de Barcelona està discutint la regulació dels
clubs cannàbics, el grup de treball Drogodependències es postula com a interlocutor
expert en aquest tema i, per tant, vàlid per a ser escoltats en l’esmentada discussió.
En la línia d’establir un marc de regulació dels clubs de cànnabis, a partir del consens entre
els sectors implicats, des del Pla de drogues de Barcelona i coordinat per l’ASBP s’han elabo-
rat uns criteris de salut pública per aportar als sectors municipals implicats en el desenvolu-
pament de la normativa.
A partir d’un primer esborrany es van mantenir reunions amb les associacions cannàbiques
per conèixer el seu posicionament i propostes. El document dels criteris va ser presentat, dis-
cutit i treballat en el grup de drogues i se’n van recollir les aportacions en el seu redactat final.
Aquets document de criteris va ser aportat a l’àmbit municipal que tenia la responsabilitat d’e-
laborar la normativa. Finalment es va ajornar l’elaboració i aprovació definitiva de la normativa.
SOBRE LA PREVENCIÓ UNIVERSAL DE DROGODEPENDÈNCIES AMB ADOLESCENTS
! Es proposa que el programa “Aquí en parlem” es pugui realitzar a la ciutat de Barcelona.
! Que es treballi la prevenció, no tant des de la prevenció de riscos sinó des de fer respon-
sables els joves de les seves decisions.
! Formular estratègies en la línia que els joves puguin prendre decisions responsables, tant
pel que fa al consum com a la prevenció de riscos (no tan sols de drogues).
! Cal treballar la prevenció amb les famílies, i continuar incidint sobre prevenció selectiva
i indicada.
! Més coneixement entre els diferents agents que treballen per la prevenció del consum
en adolescents a la ciutat, per clarificar el paper que ha de jugar cada un d’ells.
Plenari del CMBS. 23 de novembre de 2015 25
SOBRE ELS PROBLEMES RELACIONATS AMB L’ALCOHOL I COM PREVENIR-LOS
! Impulsar des de l’Administració local mesures que dificultin l’accés a l’alcohol: llicèn-
cies específiques per vendre alcohol segons la graduació, prohibir l’alcohol als apara-
dors, etc.
! Promoure campanyes que desprestigiïn els consums excessius.
! Aprofundir en les dades sobre la incidència de l’alcohol en determinats delictes com ara
les conductes violentes i les baralles, per poder visibilitzar millor algunes de les seves
conseqüències negatives a nivell social.
! Que l’Ajuntament no inclogui en la difusió dels seus programes ni en activitats en què
participi l’esponsorització de marques de begudes alcohòliques.
SOBRE LES COMISSIONS DE DROGUES EN ELS TERRITORIS
! Cal continuar intervenint des de la salut comunitària.
! És necessari que siguin les associacions veïnals les que liderin les taules de drogues i no
pas l’Ajuntament que, en tot cas, hi ha de participar i els ha de donar suport.
! Que l’Ajuntament impulsi com a procés participatiu les taules de drogues en el territori,
com per exemple les taules de drogues del barri de La Mina, i es comprometi a treballar
en la proximitat i amb la diversitat que sempre implica l’acció comunitària.
En l’àmbit de la prevenció de les drogodependències adreçada a adolescents i joves i les seves
famílies, cal destacar el Servei d’Orientació per a Adolescents amb problemes de drogues que
es du a terme des de l’Agència de Salut Pública de Barcelona en el marc del Pla de drogues
de Barcelona.
Es tracta d’un espai que atén adolescents i joves fins a 21 anys consumidors de drogues i les
seves famílies tot oferint assessorament i atenció individualitzada. A aquest servei, hi pot acce-
dir qualsevol adolescent, jove o família per pròpia iniciativa, o per derivació de qualsevol pro-
fessional dels àmbits sanitari, social, educatiu i comunitari que en detecti la necessitat. Sovint
els professionals detecten situacions relacionades amb un possible consum de drogues i/o
reben demandes de les famílies preocupades per aquesta circumstància.
Des de la seva posada en marxa ha anat incrementant el nombre d’atencions i és molt valorat
per la xarxa de professionals que estan en contacte amb joves i famílies.
També des de l’ASPB s’han elaborat materials de suport per tal que els professionals que tre-
ballen amb joves puguin utilitzar-los. També han treballat material informatiu adreçat a joves,
com ara l’exposició itinerant sobre el cànnabis (Cànnabis, com ho vius?), que consta de 12 pla-
fons transportables, un tríptic i una guia d’activitats per a monitors, educadors i joves. El seu
M
em
òr
ia
 2
0
1
4
-2
0
1
5
26 CMBS. Memòria 2014-2015
objectiu és informar dels riscs del cànnabis, fomentant una reflexió crítica a través de vinyetes
amb situacions amb les quals els joves es poden identificar. Es presta gratuïtament a centres
cívics, casals de joves i escoles.
També cal assenyalar el programa que des de l’ASPB s’ofereix a les escoles, “sobre canyes i
petes”, que es centra específicament en el consum d’alcohol i cànnabis (3r ESO). És un pro-
grama que consta de 5 sessions a impartir en 6-10 classes de 50-60 minuts de durada.
S’ofereix una guia per a l’educador i una carpeta amb fitxes per als alumnes.
Adreçat a batxillerat i cicles formatius, des de l’ASPB s’ofereix el programa “I tu, què en pen-
ses?”. Es realitza tot treballant temes transversals per abordar el consum de drogues en l’ado-
lescència (la vida en grup, temps lliure, les relacions personals, etc.). També s’ofereix una guia
per a l’educador i una carpeta amb 6 quaderns per a l’alumne.
Igualment, l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) ha posat en marxa una pàgina web
(http://www.sortimbcn.cat) destinada a adolescents i joves on es recullen centenars de propos-
tes d’oci i temps lliure, buscant que siguin d’interès per a ells i que hi puguin accedir de forma
gratuïta o a bon preu.
Les persones usuàries hi troben una agenda amb multitud de propostes, notícies, enquestes,
una galeria per a compartir vídeos i fotos, i un consultori on-line, entre d’altres apartats.
Aquesta plataforma és una porta d’entrada perquè els usuaris es plantegin com ocupen el seu
temps lliure, quina relació tenen ells i el seu entorn amb les drogues, el consum d’alcohol i
tabac, i altres riscos a què es poden exposar, inclòs l’aspecte emocional i relacional. El web
inclou informació sobre substàncies utilitzades en entorns de festa, problemes derivats del seu
ús i els factors que condicionen les persones respecte al consum de drogues.
A més, es recullen explicacions divulgatives sobre les drogues i els efectes de les més habi-
tuals, quines preguntes es fan els joves, i com reaccionar davant del que els diuen els amics,
incloent els falsos mites que circulen. Es tracta també sobre salut sexual i reproductiva i es
difonen missatges de tipus preventiu adaptats al públic que pot consultar aquesta plataforma.
La pàgina web permet als usuaris fer consultes on-line de forma anònima i obtenir una respos-
ta de manera ràpida al voltant de preguntes que es fan els nois i noies com ara quins concep-
tes falsos es difonen sobre l’alcohol, què passa si s’excedeix el límit en sortir de festa, o què és
pitjor, fumar porros o tabac, entre moltes d’altres.
En la línia d’oferir activitats en zones de vulnerabilitat social i vinculades a la comunitat des de
l’ASPB es segueix duent a terme el programa “de marxa!”, els objectius del qual són promoure
alternatives saludables d’oci entre els adolescents i joves de Barcelona i contribuir a conscien-
ciar dels riscos derivats del consum de begudes alcohòliques, cànnabis i altres drogues, pro-
movent conductes favorables a la salut. S’ofereixen activitats esportives i formatives. Es priorit-
zen les zones de la ciutat amb més vulnerabilitat social.
Plenari del CMBS. 23 de novembre de 2015 27
Envelliment 
Seguiment de les propostes 2013-2014
SOBRE LA PARTICIPACIÓ SOCIAL DELS NOUS GRUPS DE JUBILATS
! Promoure accions formatives, de reflexió i debat per tal d’actualitzar l’abordatge de les
pràctiques socials de les persones grans. D’una banda, cal integrar la gran diversitat exis-
tent –pràctiques més convencionals i/o més esteses, pràctiques més minoritàries o
menys visibles– i, de l’altra, s’ha d’evitar l’ús de categories excloents en l’anàlisi i les
intervencions. A tall d’exemple, per integrar la diversitat no és útil determinar un model
detallat amb l’objectiu d’aplicar-lo de forma generalitzada a tota la ciutat; en canvi, pot
resultar productiu impulsar un conjunt d’iniciatives pilot, diferents, amb la voluntat d’in-
volucrar persones i grups amb estratègies i ofertes variades.
L’Ajuntament de Barcelona ha fet una anàlisi de futurs equipaments i espais que s’han d’obrir
o redefinir parant atenció als nous grups de persones jubilades.
Un dels punts clau de l’estudi és que les activitats i projectes que s’ofereixen en cada territori
s’han de poder planificar i dissenyar des de les dimensions bàsiques i conjuntament amb les
persones que hi participaran i contribuiran, tenint en compte els nous interessos i necessitats
de les persones grans per a mantenir una bona qualitat de vida, benestar i autonomia (assis-
tida o no). I sobretot tenint en compte les experiències vitals d’aquestes persones en els dife-
rents moments o etapes del procés d’envelliment.
La integració de les persones en el disseny, implantació i avaluació del serveis és el paradigma
en la planificació dels serveis i, en aquest cas, en els serveis de proximitat.
! Fomentar la visibilitat de les diverses formes d’envellir, la varietat de formes de participar
així com la pluralitat d’entorns, organitzacions i projectes on les persones s’impliquen
sense considerar l’edat com a criteri per decidir-se. Considerem que per fomentar la visi-
bilitat cal preveure la utilització de suports variats i dirigir-los a públics diferents.
La IV Convenció Les veus de les persones grans i el procés participatiu i de preparació previ
promogut pel Consell Assessor de la Gent Gran s’han dut a terme des del convenciment que
les persones grans són un grup divers i heterogeni, amb diferents formes d’envellir i de parti-
cipar. Abordar les oportunitats i vulnerabilitats d’aquesta diversitat ha permès posar en valor la
importància de les relacions col·lectives, la interacció i la implicació no només entre les perso-
nes grans, sinó també amb d’altres generacions.
La Convenció, al llarg de tot el seu procés de desenvolupament, ha afavorit la visibilitat de les
diverses formes d’envellir i de participar de les persones grans com a protagonistes d’una ciu-
tat per a tothom. Aquesta diversitat ha estat evident entre les més de 750 persones de totes
les edats que, amb diferents trajectòries vitals, han participant en una Convenció en la qual
han estat representades 89 entitats i associacions i 42 equipaments de la ciutat.
M
em
òr
ia
 2
0
1
4
-2
0
1
5
28 CMBS. Memòria 2014-2015
La diversitat de formes d’envellir i de participar ha tingut també un paper molt destacat en el
debat de la Convenció; en els 61 projectes presentats, en què les pròpies persones grans són
un actiu important, en les 28 ponències pronunciades i en les 48 propostes i reptes formulats
com a conclusions.
! Incorporar el criteri de pertinença generacional i de gènere en la recollida de dades i apli-
car-lo a l’anàlisi, i ampliar les franges d’edat estudiades incorporant les persones de més
de 55 anys amb la voluntat de sostenir un enfocament que vinculi envelliment i trajecte
vital.
L’estudi Condicions de vida de les persones grans a la ciutat de Barcelona, 2013 és una nova
entrega d’una sèrie de monografies que l’Ajuntament de Barcelona ha anat publicant des de
fa anys sobre les condicions de vida de les persones grans. El tret comú d’aquestes monogra-
fies és que en totes elles la font de dades principal és l’Enquesta de Condicions de Vida i Hàbits
de la Població en les seves diverses edicions. Aquest estudi aporta les informacions extretes
de la nova edició d’aquesta enquesta, corresponent a l’any 2011, qüestió que permet seguir
de forma longitudinal els aspectes rellevants que afecten la gent gran a la ciutat de Barcelona.
L’enquesta de condicions de vida recull dades per a la població de 55 a 65 anys i per tant per-
met la seva explotació, així com també garanteix la presència equilibrada dels dos sexes.
Aquest estudi, que es pot trobar al web de l’Observatori Social de Barcelona, assenyala, entre
altres coses, l’augment de la complexitat de la transició de l’activitat a la inactivitat i aparició
de nous riscos de vulnerabilitat econòmica en les persones de 50 a 64 anys: “El fort augment
de l’atur que s’ha produït en el context de crisi també ha afectat la població activa d’edat
madura (de 50 a 64 anys), augmentant el risc d’anticipació del trànsit a la inactivitat per les
seves dificultats per reincorporar-se al mercat laboral. En el grup de 55 a 59 anys s’ha triplicat
l’atur, que ha passat del 4,3% al 12,4%, al mateix temps que s’han reduït significativament les
prejubilacions, de manera que augmenta la vulnerabilitat econòmica d’aquest segment de
població”.
http://w110.bcn.cat/ObservatoriSocialBarcelona/CondicionsdevidadelesPersonesGransa
Barcelona
En la propera edició del 2016 de l’estudi Condicions de vida de les persones grans a la ciutat
de Barcelona, aquesta franja de població serà objecte d’anàlisi específica.
SOBRE LA CURA DE LES PERSONES GRANS I ELS CUIDADORS FAMILIARS
! Generar debats a partir de la pregunta “Com volem ser cuidats i cuidades?” que estiguin
orientats a fonamentar tant una posició proactiva enfront de les visions idealitzades com
la reflexió crítica enfront de la por a la desprotecció i a pensar en el futur incorporant els
factors afavoridors de la professionalització de les tasques de cura. Per propiciar aquests
debats convé dissenyar formats i procediments diversos a fi d’adaptar-se a la varietat de
grups. Els treballs que aplega el projecte europeu WeDo poden resultar d’ajut per tractar
aquests aspectes.
Plenari del CMBS. 23 de novembre de 2015 29
La ciutat ha generat debats al voltant de la percepció subjectiva tant des de processos comu-
nitaris, impulsats des dels territoris, com a través de la Mesura de Govern del bon tracte a les
persones grans, que formula intervencions sobre aquesta pregunta.
L’octubre del 2014 es va realitzar la jornada Parlem del Bon Tracte cap a les Persones Grans,
on es va presentar l’enquesta sobre el concepte del bon tracte a les persones grans, a càrrec
de professionals del Centre de Serveis Socials Garcilaso, i una taula rodona multiprofessional
sobre “què entenem pel bon tracte?”.
! Elaborar materials que serveixin per orientar i que ofereixin informacions i criteris de
valoració sobre problemes i solucions en diversos temes: l’habitatge i els entorns “com a
casa”; les respostes en la proximitat; la vulnerabilitat a la nostra cultura; la preservació
de la dignitat quan les persones perden l’autonomia de decisió i la independència; els
temps i la reorganització de la cura quotidiana; la implicació de les diferents genera-
cions; les tecnologies al servei de les persones; els drets socials, i les responsabilitats
individuals i col·lectives.
En general, de tots el programes i serveis que es despleguen des de l’Ajuntament hi ha infor-
mació en suport paper i digital. A continuació es fa una breu descripció de l’actuació fent una
referència específica, si escau, als materials elaborats.
Pel que respecta als “entorns com a casa”, s’ha consolidat el canvi de model iniciat l’any 2013
per una atenció centrada en la persona i el canvi de paradigma que suposa passar de la inter-
venció a l’acompanyament de les persones grans en el seu procés d’envelliment.
El model d’atenció centrada en la persona (model que s’aplica a tots els serveis adreçats a les
persones de l’Ajuntament de Barcelona), pel que fa als serveis residencials municipals (resi-
dències i apartaments tutelats) comporta que en tots els centres es treballa la personalització
de l’espai de cada resident, la implementació de projectes d’autocura, el foment de la presa
de decisions de la persona i la difusió d’instruments d’autoelecció i prevenció de situacions de
vulnerabilitat personal.
Un marc de difusió d’aquest model ha estat la Fira Gran 2015, on s’ha presentat l’experiència
de la Residència Municipal Parc del Guinardó, i es fa difusió d’aquest model a través de la
documentació existent sobre els serveis.
Pel que fa a l’habitatge, l’Ajuntament ha fet una campanya informativa sobre el procés d’adju-
dicació de 178 habitatges amb serveis per a la gent gran, repartits en tres promocions: una al
carrer Pere IV, de 29 habitatges; una altra promoció a l’entorn de Glòries, de 105 pisos, i, final-
ment, una altra al carrer de la Infanta Isabel, a Sarrià - Sant Gervasi, de 44 habitatges.
Pel que respecta a les respostes en la proximitat, la ciutat disposa d’una xarxa de 53 casals i
espais de gent gran municipals, des d’on es distribueix i s’informa dels recursos i serveis per
a les persones grans, a través de diferents mitjans i materials. El 65% dels casals disposen de
comissions gestores, una organització democràtica i horitzontal basada en comissions de
M
em
òr
ia
 2
0
1
4
-2
0
1
5
30 CMBS. Memòria 2014-2015
seguiment. Una d’aquestes comissions és la de detecció i seguiment de persones fràgils i vul-
nerables que per algun motiu han deixat d’assistir als casals.
El Projecte Radars és una iniciativa que va néixer amb l’objectiu d’ajudar i facilitar que les per-
sones més grans de 75 anys que viuen soles o acompanyades de persones de més de 65 anys,
puguin continuar a la seva llar amb la complicitat del seu entorn, tot garantint el seu benestar
social. És una xarxa de prevenció en la qual participem veïns i veïnes, comerciants, persones
voluntàries i professionals de les entitats i serveis vinculats als barris. Treballen en comú per
construir un barri més humà i més solidari. Des del projecte es demana als ‘radars’ que esti-
guin atents a la dinàmica diària de les persones grans que coneixen i que, si detecten algun
canvi en la seva rutina diària, en el seu comportament o en el seu aspecte, es posin en con-
tacte amb el projecte. Des que es va posar en marxa, el Projecte Radars ha aconseguit que
més de 700 ‘radars’, persones veïnes o comerciants, contribueixin a reduir el risc d’aïllament
de la gent gran del seu entorn.
Els materials informatius que donen resposta a la preservació de la dignitat han estat difosos
en àmbits diferents. Ja sigui en centres específics per a persones grans, casals de gent gran,
com en aquells altres equipaments de proximitat de caràcter intergeneracional. Per exemple,
la publicació del Document dels drets i les llibertats de les persones grans amb dependència,
elaborat pel Consell Assessor de la Gent Gran de l’Ajuntament de Barcelona, s’ha difós aquest
2015 a Fira Gran i a les biblioteques de la ciutat.
Un altre element de difusió ha estat l’exposició “Bon tracte en tot moment” amb elements de
lectura fàcil sobre el que diuen les persones grans i fer visibles quins són els seus drets i saber
què es pot fer per fer-los realitat. Ha estat una exposició itinerant a diferents equipaments de
la ciutat.
També s’ha editat una publicació de lectura fàcil, un recull de mesures jurídiques per estar
protegits i garantir els drets de les persones que tenen algun tipus de dependència. És una
informació sobre catorze instruments jurídics: voluntats anticipades, autotutela, poder preven-
tiu, assistent, incapacitació i tutela, donació, obligació d’aliments entre parents, supressió de
barreres arquitectòniques a l’habitatge, assetjament immobiliari, protecció de víctimes. Aquest
document de lectura fàcil s’ha divulgat i s’han fet 41 xerrades des del maig del 2014, als casals
de gent gran, a diferents habitatges amb serveis, a centres de serveis socials, i a entitats com
l’Associació d’Aules d’Extensió Universitària de l’Eixample, a l’Associació de Pensionistes i
Jubilats de La Sedeta, a la Fundació Privada Avismón-Catalunya i al Centre de Dia Casa Bloc.
Pel que respecta als temps i la reorganització de la cura quotidiana, cal assenyalar que el
Programa de Temps i Qualitat de Vida de l’Ajuntament va publicar, el 2014, el llibre Temps i
gent gran que aporta una visió àmplia de la vida quotidiana durant la vellesa i convida a refle-
xionar sobre les possibilitats i les limitacions de les persones grans a l’hora de decidir com fer
servir el seu temps.
Plenari del CMBS. 23 de novembre de 2015 31
A nivell de serveis de suport a les famílies per a la vida quotidiana, existeixen des de
l’Ajuntament dos tipus de programes: “Temps per tu” i “Respir”, dels quals es fa la correspo-
nent difusió a la ciutat, per a facilitar l’accés.
“Temps per tu” permet a les famílies cuidadores disposar de temps personal, mentre els seus
familiars, infants, joves i adults, amb dependència o discapacitat participen en activitats lúdi-
ques de qualitat, adequades a les seves necessitats, en equipaments públics del territori, pro-
movent la inclusió tant de les famílies com dels participants, dins dels recursos i dinàmiques
de la pròpia comunitat.
El servei es porta a terme en els següents districtes i consta de material imprès específic del
servei:
• Districte de Sant Martí: Al Centre de Serveis Socials del Poblenou, el servei s’ofereix els
dilluns de 9.30 a 12.30 h.
• Districte de Sant Andreu: Al Centre de Dia Casa Bloc, el servei s’ofereix els dissabtes de 9.30
a 16.30 h, amb àpat inclòs.
• Districte de l’Eixample: Al Centre de Dia Fort Pienc, el servei s’ofereix els dissabtes de 9.30
a 16.30 h, amb àpat inclòs.
“Respir” és un servei en conveni amb la Diputació de Barcelona i ofereix suport pel que fa a
l’atenció i la cura de les persones més grans de 65 anys amb dependència, contribuint, en la
mesura del possible, a millorar la qualitat de vida del familiar cuidador. També s’ofereix per a
discapacitats intel·lectuals. Atès que el nombre de places demandades durant els mesos d’es-
tiu s’incrementa, l’Ajuntament ha consolidat el programa “Respir” estival iniciat el 2013 amb
79 places i amb 164 persones ateses el 2014.
Pel que fa a la implicació de les diferents generacions, des dels districtes s’ofereixen diferents
projectes i iniciatives per la relació entre generacions.
Per exemple, el districte de Sant Martí i el de Sants-Montjuïc han donat a conèixer els seus
projectes a l’apartat d’experiències de la IV Convenció Les veus de les persones grans. El pro-
jecte multimèdia presentat pel districte de Sant Martí, “Memòria virtual de la gent gran de Sant
Martí”, és un projecte socioeducatiu en què alumnes i persones grans (es porta a terme jun-
tament amb l’entitat Amics de la Gent Gran) col·laboren conjuntament en la recuperació de la
memòria històrica del districte a partir de les trajectòries vitals d’aquestes persones. El districte
de Sants-Montjuïc va presentar el projecte Aprendre amb la gent gran (juntament amb
Avismón) que es realitza amb alumnes de primària, secundària i estudiants de Psicologia, es
va iniciar l’any 1991 i ha anat incorporant nous continguts i actors. Actualment es treballen
quatre eixos: coneixent la gent gran, compartint l’escola, compartint universitat i compartint
cultures.
El programa intergeneracional Viure i Conviure, d’allotjaments compartits entre persones grans
i joves estudiants universitaris, que es desenvolupa mitjançant el conveni amb la Fundació
Catalunya - La Pedrera i les universitats de la ciutat de Barcelona, durant l’any 2014 ha facilitat
M
em
òr
ia
 2
0
1
4
-2
0
1
5
32 CMBS. Memòria 2014-2015
110 convivències on han participat 78 persones grans de la ciutat. Cal destacar que l’any 2014
s’ha incrementat la informació i difusió del Programa tant als professionals dels centres de ser-
veis socials com als tècnics referents de persones grans dels districtes i als casals municipals
de gent gran. Malgrat l’elevada mitjana d’edat de les persones grans participants (85 anys), el
programa ha suposat la possibilitat de retornar abans a casa després d’un ingrés hospitalari a
un nombre important de persones, gràcies al suport i companyia que els oferia l’estudiant, evi-
tant allargar la convalescència en centres.
Pel que fa a les tecnologies al servei de les persones, un dels objectius del Pla municipal per
a les persones grans 2013-2016 era la promoció de l’alfabetització digital mitjançant les aules
informàtiques i el foment de l’aprenentatge de l’ús d’Internet. L’any 2014, l’Ajuntament de
Barcelona disposa de 33 aules informàtiques ubicades en els casals i espais municipals de
gent gran, de les quals 26 estan en conveni amb la Fundació “la Caixa”. D’altra banda, amb
la voluntat d’ampliar l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), s’han ins-
tal·lat 7 nous punts de connexió WiFi en els casals de gent gran municipals que, sumats als
23 existents l’any 2013, suposen un total de 30 casals i espais de gent gran que disposen de
connexió WiFi.
Una altra línia d’actuació per adaptar les tecnologies al servei de les persones ha estat la tele-
assistència, que proporciona noves respostes a les necessitats detectades, que han estat incor-
porades als nous materials informatius del servei. Sobre les innovacions introduïdes el 2014 i
d’altres en fase de desenvolupament es destaquen:
• Desenvolupament del model Resposta Eficient en Teleassistència (RET), que permet establir
el tipus de prestació de servei i el nivell de suport que necessita cada persona en funció del
seu perfil i les seves necessitats.
• Teleassistència mòbil, com a modalitat complementària a la teleassistència domiciliària, que
ofereix una atenció immediata i integral fora del domicili a un perfil concret de persones
usuàries del Servei de Teleassistència Municipal. A data 31/12/14 un total de 324 persones
usuàries disposen d’aquest servei.
• Finalització de la prova pilot Easy Tablet, dirigida a cuidadors de persones en situació de
dependència, en col·laboració amb l’Institut de l’Envelliment de la Universitat Autònoma de
Barcelona, Orange i l’empresa prestadora del servei, UTE TelevidaTunstall.
• Desenvolupament d’una prova pilot d’intervenció amb videoteleassistència, amb l’objectiu
d’avaluar la factibilitat i els possibles beneficis sobre les persones usuàries i els professionals
dels serveis socials en el Servei de Teleassistència Municipal.
• Realització d’una guia d’actuació en situacions de maltractament a persones grans del Servei
de Teleassistència, que estableix 3 àmbits d’actuació: prevenció i sensibilització, detecció i
intervenció.
• Teleassistència adaptada ha fet un vídeo per explicar el servei.
• També s’ha incrementat la instal·lació dels diferents tipus de dispositius perifèrics (detector
de gas, de fum, detector de passivitat i d’obertura de porta), en funció de la necessitat i de
la valoració del perfil de l’usuari.
Plenari del CMBS. 23 de novembre de 2015 33
Dispositius instal·lats
Tipus de dispositiu 31/12/2013 31/12/2014
Detector de gas 1.387 1.190
Detector de fums 929 1.429
Detector mobilitat 11 107
Detector nevera 100 41
Teleassistència adaptada 86 84
Teleassistència Mòbil (TAM) 26 324
Total 2.539 3.175
Dades: Direcció de Serveis de Família i Serveis Socials, 2014.
! Avançar en formes d’orientació, suport i intervenció amb persones cuidadores, posant
l’èmfasi en aspectes innovadors, a més dels tradicionals, que proporcionin recursos de
diferents tipus –assistencials, emocionals, ètics– amb la participació de totes les perso-
nes implicades, en especial de les persones cuidadores.
La Xarxa pel Suport a les Famílies Cuidadores, que aplega més de 20 organitzacions de dife-
rent naturalesa –associacions de persones afectades per algun tipus de malaltia i els seus
familiars; col·legis professionals, institucions públiques de l’àmbit social i sanitari– que tenen
en comú la voluntat de treballar conjuntament per a donar suport a les famílies que cuiden
persones amb malalties, va organitzar el 21 de gener del 2015 una jornada on es va construir
conjuntament el document “I vostè, com està? Orientacions per l’atenció a les persones que
cuiden” amb la voluntat que sigui un recurs útil per als professionals dels serveis socials i la
salut.
PROTOCOL D’ACTUACIÓ DAVANT EL MALTRACTAMENT DE LES PERSONES GRANS
! Aplicar un enfocament que incorpori la perspectiva intergeneracional en la promoció del
bon tracte i la prevenció del maltractament i eviti la victimització.
La Mesura de Govern per promoure el bon tracte i millorar l’abordatge de les situacions de mal-
tractament de les persones grans estableix quatre línies estratègiques: sensibilització, detecció,
abordatge i intervenció. Una de les accions de la mesura ha estat elaborar un nou protocol
d’actuació adreçat a tots els serveis municipals. El protocol inclou un marc conceptual (pre-
venció, procés d’actuació, marc legal) i un mapa del procés d’actuació: fases de detecció, valo-
ració i intervenció i instruments de treball (de detecció, alerta i valoració: taula de factors de
risc i de protecció, registre d’indicadors d’alerta, etc.).
Durant l’any 2014 s’han desplegat diferents actuacions per tal de complimentar els objectius;
cal destacar que el 10 de febrer del 2015 es va realitzar la jornada de presentació del desple-
gament del protocol d’actuació amb la participació de 370 professionals dels CSS i l’edició i
impressió de 400 exemplars del protocol, també disponible en format digital. Cal recordar que
M
em
òr
ia
 2
0
1
4
-2
0
1
5
34 CMBS. Memòria 2014-2015
el grup de treball d’envelliment va participar el curs passat en el procés de contrast del Protocol
d’actuació dels Serveis Socials davant el maltractament a les persones grans, elaborat per pro-
fessionals de diferents perfils professionals, amb grups motor d’experts i grups de millora dels
serveis socials.
Des d’una perspectiva intergeneracional es troben diferents elements de prevenció disponibles
al web de la Caixa d’eines del bon tracte com per exemple:
• El grup de teatre de Sarrià, que ha realitzat una dramatització de contes amb persones grans,
o els vídeos produïts per Drac Màgic que recullen diferents cintes que s’han distribuït a totes
les biblioteques. Aquesta pàgina web que inclou, entre d’altres, eines formatives, culturals,
audiovisuals i informatives, també funciona com a repositori de materials.
• La producció de l’exposició “Bon tracte en tot moment”, que de forma itinerant per centres
de salut, espais de gent gran o biblioteques pretén acostar la cultura del bon tracte a les per-
sones grans i les seves famílies.
Amb l’objectiu de divulgar el document obert Drets i llibertats de les persones grans amb
dependència, el Consell Assessor de la Gent Gran ha elaborat l’exposició itinerant “Bon tracte
en tot moment”, un material expositiu en format de lectura fàcil que vol contribuir a fomentar
la cultura del bon tracte i sensibilitzar de les pròpies persones grans i de les seves famílies.
La exposició està pensada per ser instal·lada en equipaments de la ciutat (espais de gent gran,
biblioteques, centres d’atenció primària, entitats...). Al llarg del primer semestre del 2015, l’ex-
posició ha estat oberta al públic un total de 17 setmanes repartides en 13 equipaments de la
ciutat (4 centres de salut, 3 casals de gent gran, 3 habitatges amb serveis, 2 jornades, 1
col·legi professional).
! Incorporar en el disseny de les actuacions la diversitat existent entre les diferents gene-
racions de persones grans i la perspectiva de gènere tot identificant les connexions i
sinergies amb els circuits d’atenció a les dones que pateixen violència de gènere.
S’ha implementat la Mesura de Govern que preveu una atenció especifica i personalitzada en
funció de la seva singularitat, del col·lectiu de lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i interse-
xuals (LGTBI), tot incorporant en els plecs de clàusules de contractació de serveis per a la ges-
tió de les residències de persones grans l’obligatorietat de fer formació per a tot el personal,
per al coneixement i sensibilització del col·lectiu LGTB. Es programaran també xerrades de
sensibilització a les persones residents.
! Promoure el desplegament de comissions d’ètica amb sistemes de treball i activitats que
afavoreixin la implicació i l’aprenentatge col·laboratiu dels professionals i dels diferents
actors implicats en la prevenció, la detecció, la valoració i les intervencions.
L’aprenentatge col·laboratiu dels professionals ha tingut diferents etapes i es preveu completar
la part formativa dels professionals de serveis socials durant el 2016. Tota la formació incorpora
Plenari del CMBS. 23 de novembre de 2015 35
la perspectiva ètica en els diferents nivells que han de guiar l’actuació (prevenció, detecció,
valoració i intervenció).
En aquesta línia destaquem el disseny del Pla de formació per als professionals dels centres
de serveis socials bàsics iniciat el primer semestre del 2015; l’establiment dels circuits de
comunicació, col·laboració i treball en xarxa entre els serveis socials bàsics amb els serveis de
salut (primària i especialitzada), cossos de seguretat, justícia i altres institucions; la posada en
marxa de l’instrument per a la detecció de situacions de maltractaments en el procés de valo-
ració del grau de dependència a la ciutadania de Barcelona, elaborat conjuntament amb la
Generalitat de Catalunya i el Consorci de Serveis Socials de Barcelona, i l’ampliació del progra-
ma Radars.
També s’ha treballat el foment del bon tracte i la prevenció de situacions de maltractament en
els serveis residencials, generant debat i sensibilitzant els professionals i recollint en els plecs
de condicions de les residències municipals l’obligació de l’adjudicatari de formar els profes-
sionals.
! Incorporar la veu de les persones grans afectades en la valoració de les respostes que
se’ls ha proporcionat al llarg del procés d’atenció per tal de recollir les seves aportacions
en la reprogramació.
Podem destacar d’una banda el model d’atenció centrada en la persona, que fa que les per-
sones grans participin en el seu pla d’atenció, revisable cada 6 mesos a les residències, habi-
tatges amb serveis i apartaments tutelats.
D’altra banda, en el marc del procés participatiu promogut amb motiu de la IV Convenció Les
veus de les persones grans s’ha iniciat una nova experiència amb l’objectiu d’avançar en la
participació de les persones grans que necessiten atenció o cures de forma continuada, prin-
cipalment d’aquelles que viuen en residències o en habitatges amb serveis. El grup, constituït
a proposta del Consell Assessor de la Gent Gran, respon a la necessitat de fomentar el respecte
dels drets i les llibertats de les persones que pateixen situacions de dependència i de remoure
els obstacles que impedeixen l’exercici dels seus drets.
El primer bloc de temes abordats en les sessions de treball del grup s’ha centrat en qüestions
relacionades amb el respecte en el tracte quotidià, la necessitat d’un acolliment personalitzat
i la participació de la persona afectada en el disseny i la valoració del pla d’atenció. El segon
bloc de temes agrupa qüestions sobre l’entorn urbà, amb propostes per a preservar la inde-
pendència, amb reflexions sobre els espais públics i sobre la importància del comerç de pro-
ximitat i la necessitat de fomentar el comerç amic de la gent gran. Finalment, en el tercer apar-
tat s’aborden qüestions com ara l’autonomia i la participació, i què cal fer perquè puguin fer
sentir la seva veu.
El resultat del treball realitzat pel grup va ser presentat per les pròpies persones participants.
M
em
òr
ia
 2
0
1
4
-2
0
1
5
36 CMBS. Memòria 2014-2015
! Impulsar l’elaboració de materials “Eines per a les bones pràctiques” sobre experiències
i reflexions realitzades, en l’àmbit més proper i també arreu, i fomentar la recerca que
contempli entre els objectius prioritaris: la implicació de les persones grans en totes les
fases –disseny, implantació, seguiment i avaluació– i l’aplicació de l’atenció centrada en
la persona.
Pel que respecta a l’elaboració de materials i bones pràctiques sobre experiències i reflexions
realitzades, amb l’edició del Recull d’experiències de la IV Convenció i en concret pel que fa
l’àmbit de les persones grans, el bon tracte i la defensa de la igualtat, s’han donat a conèixer
durant la fase del procés participatiu, i també es troben al web de la IV Convenció les següents
experiències: programa d’acompanyament i prevenció de la solitud del districte de Ciutat Vella,
guia local per fer front als maltractaments de les persones grans, l’obra de teatre Bon tracte,
l’espot “Saviejant” i reportatge “La veu de la Gent Gran”, tallers antirumors, taller de resiliència
per a dones grans de l’Eixample, grups de suport a cuidadors als centres de serveis socials i
el servei d’atenció a persones grans de la Fundació Enllaç.
En el marc de la mesura per promoure el bon tracte a les persones grans i millorar la prevenció
i l’abordatge de les situacions de maltractament, l’Ajuntament de Barcelona ha elaborat l’espai
web “Caixa d’eines per al bon tracte a les persones grans” (bcn.cat/bontractegentgran), que
posa a l’abast de les entitats, equipaments i del conjunt de la ciutadania un conjunt de recur-
sos, material audiovisual, documents i enllaços d’interès pensats per prevenir els maltracta-
ments i sensibilitzar la ciutadania i el col·lectiu de professionals dels valors positius de la velle-
sa. La “caixa d’eines” inclou eines formatives, culturals, audiovisuals i informatives, com són
l’exposició “Bon tracte en tot moment”, les conferències “14 instruments jurídics per protegir
els nostres drets” i “Guia de serveis i ajuts a les persones”, el taller “Drets humans i igualtat”
o material audiovisual com “Les persones grans a la gran pantalla” i el curtmetratge Bon tracte
en tot moment.
Plenari del CMBS. 23 de novembre de 2015 37
Famílies
Seguiment de les propostes 2013-2014
LES NOVES MASCULINITATS I ELS REPTES DE LA CURA I LA CORESPONSABILITAT
! Posar en valor experiències que permeten avançar en l’equitat de gènere des de dife-
rents serveis (escoles, centres de serveis socials, centres d’atenció primària), les mas-
culinitats, els rols de cura, la parentalitat positiva i la coresponsabilitat entre homes i
dones dins les famílies, i estendre-les a la ciutat.
! Cal continuar plantejant experiències (campanyes de sensibilització, xerrades, grups de
pares, tallers i cursos) que promoguin la conscienciació, la participació i la implicació
dels homes en la igualtat efectiva entre dones i homes. Aquestes activitats han de
fomentar valors, actituds, comportaments i relacions de respecte i de cura entre la
població masculina i implicar els homes en la prevenció i l’eradicació de relacions vio-
lentes vers la parella i els fills i filles.
! Millorar l’atenció que reben els homes sobre la seva paternitat, tant en els grups de pre-
part com en l’atenció postpart, i implicar d’una manera activa i responsable els homes
que seran pares (durant l’embaràs i la criança), a més d’oferir-los habilitats per desen-
volupar una paternitat activa i responsable.
! Potenciar la coresponsabilitat dels homes en les tasques de la llar i de cura, i afavorir
l’intercanvi d’experiències entre els futurs pares.
! Continuar mantenint la composició exclusiva d’homes en aquests grups de treball. Des
de diferents grups del Consell s’ha manifestat que els espais exclusius d’homes perme-
ten abordar els temes de gènere masculí des de la seva pròpia vivència.
! Avaluar els resultats d’aquestes experiències des de la perspectiva dels beneficis per
als participants però també per la incidència en les dinàmiques familiars i socials.
Projecte de prevenció “Canviem-ho. Homes per l’equitat de gènere”
El projecte “Canviem-ho. Homes per l’equitat de gènere” va iniciar l’any 2009 el seu desple-
gament dins el Servei d’Atenció a Homes per la promoció de relacions no violentes (SAH),
com a projecte de prevenció i sensibilització adreçat als homes. Els seus objectius són:
• Prevenir les conductes i les relacions violentes cap a la parella i cap als fills i filles.
• Qüestionar el model de la masculinitat hegemònica predominant, visibilitzant les seves con-
seqüències negatives per als propis homes, el seu entorn i per a la societat en general.
• Construir i difondre models alternatius, diversos i flexibles de masculinitat que possibilitin
l’equitat entre homes i dones.
M
em
òr
ia
 2
0
1
4
-2
0
1
5
38 CMBS. Memòria 2014-2015
Al llarg del 2014 el projecte “Canviem-ho” ha continuat la seva tasca de difusió i consolidació
entre les xarxes de professionals i serveis de la ciutat de Barcelona. A més de les accions de
sensibilització, la participació en jornades i els actes de presentació pública del projecte, les
activitats més destacables de l’any són:
• L’elaboració d’un recurs pedagògic sobre masculinitats, en col·laboració amb el CIRD.
• La difusió de la Guia de recomanacions per la detecció de la violència masclista en homes,
acompanyada de la realització d’accions formatives per a la seva aplicació.
• La continuació del treball iniciat amb els Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE) del
Consorci de Serveis Socials de Barcelona, mitjançant la presentació de les dades de la pros-
pecció realitzada entre professionals i l’inici de les sessions formatives amb els equips edu-
catius.
• L’inici d’una col·laboració amb el servei municipal de gestió de conflictes en l’àmbit urbà,
per prevenir la violència masclista en nois contactats al carrer a partir de grups organitzats,
i la posterior connexió amb el programa d’atenció a adolescents i joves del SAH.
Grups de pares per a la preparació al naixement
Així mateix, s’ha incrementat l’activitat dels Grups de Pares per a la Preparació al Naixement,
un projecte que, en col·laboració amb el Programa d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva
de l’Institut Català de la Salut (PASSIR), vol fomentar la implicació dels pares en la criança i
cura dels fills i filles des de l’embaràs de la parella, millorant les seves capacitats parentals i
afectives i solucionant els dubtes i les preocupacions que puguin sorgir. El 2012, un cop aca-
bada la fase pilot, es van realitzar en diferents centres d’atenció primària (CAP) de la ciutat 4
edicions del projecte. El 2013 es van desenvolupar 5 grups de pares, un més que l’any ante-
rior, amb les corresponents sessions informatives, més 34 sessions grupals. El 2014, a més
de les 4 sessions grupals de seguiment amb grups anteriors, s’han dinamitzat 5 grups de
pares, de 7 sessions cadascun, el que representa un total de 35 sessions. Les mitjanes d’as-
sistència al llarg d’aquest últim any han estat de 12 homes en cada grup, 17 en les sessions
informatives i 8 en el seguiment grupal. D’aquesta manera, 110 homes han rebut com a
mínim una intervenció.
Recurs pedagògic sobre masculinitats
Fruit de la col·laboració amb el CIRD, el projecte “Canviem-ho” ha creat un nou recurs peda-
gògic sobre masculinitats adreçat als homes i adolescents per a la promoció de la igualtat
entre dones i homes. El recurs, presentat el novembre de 2014, conté un ampli marc teòric
que tracta la relació dels homes amb la salut, les relacions sexo-afectives, la coresponsabilitat
i la violència, i un conjunt de dinàmiques per a treballar aquests continguts de manera viven-
cial i reflexiva. L’objectiu és sensibilitzar en la necessitat de canviar els models de masculinitat
hegemònica, tot visibilitzant les seves conseqüències perjudicials per als homes mateixos i
per al conjunt de la societat.
Plenari del CMBS. 23 de novembre de 2015 39
! Es proposa incorporar tallers de manteniment, economia familiar i logística a la llar dins
dels tallers-grups d’homes que es fan en diferents serveis, de manera complementària
al que ja s’està treballant.
! Tallers com el de “Respostes a la crisi” subratllen la importància de trobar estratègies
d’intervenció de gènere i ecosistemes territorials, com ara el treball en xarxa.
! Compartir les experiències exitoses portades a terme des de diferents àmbits entre els
sistemes de serveis socials i de salut.
! Incorporar el concepte de la cura quotidiana al llarg de la vida, tenint present que la
cura no ha de ser exclusivament cap als fills i filles sinó també cap a les persones grans
i, en general, cap a les persones que tenim més a prop. En aquest sentit, cal incorporar
els homes també en contextos comunitaris.
! Cal treballar amb les escoles bressol com a punt de proximitat i contacte amb les famí-
lies.
! Establir sinergies de treball amb els grups d’homes que s’estan impulsant des dels ser-
veis socials bàsics.
! Cal donar visibilitat a aquest tipus de feina per difondre el servei al màxim de ciutadans
i professionals.
A la ciutat de Barcelona, l’any 2014, s’han desenvolupat 3 grups o projectes de treball grupal
adreçats exclusivament a homes:
• Respostes a les crisis. Taller per generar i compartir idees (CSS Vall d’Hebron), adreçat a
homes que han posat de manifest, de forma directa o indirecta, les conseqüències negatives
del seu estat d’atur de llarga durada en la seva dinàmica personal i familiar. Tractar aquesta
crisi implica tenir en compte les potencialitats positives d’aquests homes, tant en el seu ves-
sant de sociabilitat com de relacions familiars i/o de creixement personal per tal d’alleugerir
el patiment d’aquests homes, minvant així les tensions intrafamiliars; facilitant-los un espai
d’expressió i acollida de les seves vivències i dificultats; identificant i fent emergir les seves
potencialitats com a treballadors, pares i parelles i connectant-los a projectes, associacions
i iniciatives d’inserció laboral que facilitin la seva inserció sociolaboral i ocupació.
• Homes en marxa a la recerca d’un mateix (CSS Raval Sud), adreçat a homes que han d’as-
sumir una nova realitat a causa de la crisi econòmica. L’objectiu del projecte és donar eines
a les persones membres del grup per redefinir el seu rol masculí davant l’impacte de la crisi,
acollint les dificultats dels homes participants en relació amb: la definició del rol de si matei-
xos, la incertesa de futur (tant laboral com socioeconòmica), la relació familiar i/o de parella
i la criança i/o relació amb els fills i filles.
• Grup d’homes del Clot - Camp de l’Arpa (CSS Clot - Camp de l’Arpa), adreçat a homes sols
o amb escassos vincles i habilitats sociopersonals. L’objectiu del projecte és intervenir amb
homes de serveis socials en processos de marginalitat i vulnerabilitat social per promoure
M
em
òr
ia
 2
0
1
4
-2
0
1
5
40 CMBS. Memòria 2014-2015
la seva integració social i la seva autonomia tot promovent i millorant l’autoconeixement,
l’autoconcepció, la seguretat en ells mateixos i les capacitats de relació i socialització, la
confiança, el reconeixement i l’ajuda mútua.
D’altra banda, s’han realitzat 7 projectes de treball grupal d’habilitats parentals adreçats tant
a homes com a dones i que contribueixen a afavorir l’intercanvi d’experiències entre proge-
nitors:
• El racó de les famílies (CSS Casc Antic), adreçat a pares i mares amb fills i filles de 4 a 5
anys amb l’objectiu de promoure que els pares i mares amb responsabilitats familiars refor-
cin estratègies personals, educatives i emocionals que els permetin implicar-se en la cons-
trucció d’una dinàmica de convivència familiar positiva.
• Grup d’habilitats parentals (CSS Raval Nord), adreçat a pares i mares de nens i nenes d’en-
tre 3 i 6 anys amb l’objectiu de facilitar a pares i mares l’adquisició d’estratègies personals,
emocionals i educatives que els permetin implicar-se d’una manera eficaç en la construcció
d’una dinàmica de convivència familiar positiva.
• Ja tenim un fill (CSS Cotxeres de Sants), un espai de trobada de mares/pares amb fills
nadons de 0 a 10 mesos per compartir vivències, sentiments i habilitats amb l’objectiu de
millorar la capacitació i l’autoestima de les mares i pares, i el vincle relacional pares-fills.
• Una oportunitat única: la criança dels infants en les famílies monoparentals (CSS Maternitat
Sant Ramon i Les Corts) de suport en l’atenció als infants a famílies monoparentals amb
infants sota el seu càrrec; si bé s’adreça principalment a dones.
• Grup de suport educatiu de pares amb fills adolescents (CSS Sant Gervasi), amb l’objectiu
de donar suport i orientació educativa familiar a través d’un grup de pares/mares que tin-
guin o no problemes de convivència interna.
• Créixer junts (CSS Coll-Vallcarca), tallers per a famílies (pares, mares, infants) i xerrades per
a pares i mares per treballar les habilitats marentals i parentals.
• Espai de famílies (CSS El Parc - Vila Olímpica) amb l’objectiu de facilitar un espai de forma-
ció i assessorament per a pares i mares d’infants de 3 a 12 anys.
Pel que fa a les tasques de cura, s’han desenvolupat 14 projectes de treball grupal per a
homes o dones que cuiden persones grans, dependents o amb discapacitat que conviuen
amb la persona que cuida o hi dediquen molt temps:
• Grup cuidadors (CSS Cotxeres de Sants).
• GAM Cuidadors La Marina (CSS La Marina).
• Grup de cuidadors de persones amb dependència (CSS Numància).
• Grup de cuidadors/es del Centre de Serveis Socials Poble Sec (CSS Poble Sec).
• La Colla Cuidadora - Grups de suport (CSS Antiga Esquerra Eixample / Dreta Eixample / Fort
Pienc).
• Grup de cuidadors (CSS Nova Esquerra Eixample), Taller de rehabilitació social del cuidador
(CSS Sagrada Família).
Plenari del CMBS. 23 de novembre de 2015 41
• Taller de cuidadors (CSS Sagrada Família).
• Grup de suport a cuidadors/es de familiars amb dependència (CSS Maternitat - Sant
Ramon).
• Grup de suport a cuidadors de Sarrià (CSS Sarrià).
• Cuida’t (CSS La Vila de Gràcia).
• Aireja’t (CSS Guinardó / Baix Guinardó - Can Baró).
• Grup de cuidadors Horta (CSS Horta).
• Grup d’autoajuda per a familiars de persones grans dependents (CSS Garcilaso).
• Grup de cuidadors (CSS Poblenou).
Pel que fa a l’any 2015, continuen existint dos dels grups de treball de l’any anterior adreçats
exclusivament a homes:
• Respostes a les crisis. Taller per generar i compartir idees (CSS Vall d’Hebron).
• Grup d’homes del Clot - Camp de l’Arpa (CSS Clot - Camp de l’Arpa).
I un de nou:
• Grup Homes sols (CSS Guineueta-Verdum-Prosperitat), adreçat a homes. L’objectiu del pro-
jecte és abordar dificultats relacionals i millorar la dignitat personal, a més de compartir
experiències i expectatives, i augmentar les relacions socials.
Finalment, cal dir que l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) està col·laborant en una
recerca codirigida per la Universitat Autònoma de Barcelona (Dra. Diana Marre) i la
Universitat Rovira i Virgili (Dra. Dolors Comas Argemir), anomenada “Homes cuidadors.
Reptes i oportunitats per reduir les desigualtats de gènere i afrontar les noves necessitats de
cura”, en la qual es planteja abordar les causes de la desigualtat entre homes i dones des de
la seva posició diferencial respecte als treballs de cura, que incideixen negativament en la tra-
jectòria laboral de les dones, salaris, categories laborals, tipus de jornada i pensions de jubi-
lació. L’objectiu principal de la recerca és identificar les barreres culturals (les construccions
de gènere) i les barreres d’oportunitat (la millor situació dels homes en el mercat de treball i
la precarietat de les ocupacions vinculades a la cura) que obstaculitzen la implicació dels
homes tant al treball de cura no remunerat com al remunerat. La perspectiva s’emmarca en
la detecció dels models emergents que suposen canvis en els sistemes i relacions de gènere,
prenent com a referència l’àmbit domèstic, els àmbits laborals i les xarxes de suport.
! Continuar impulsant polítiques públiques que facilitin la conciliació del temps tant
d’homes com de dones per millorar la qualitat de vida i la sostenibilitat, que com s’in-
dica en el Pacte del Temps s’ha de fer en col·laboració amb els agents educatius, eco-
nòmics i socials de la ciutat.
Des de la Direcció del Programa de Temps i Qualitat de Vida s’han portat a terme diferents
programes o projectes que han anar consolidant polítiques facilitadores de conciliació del
temps personal, familiar i laboral.
M
em
òr
ia
 2
0
1
4
-2
0
1
5
42 CMBS. Memòria 2014-2015
A la xarxa NUST s’han incorporat noves empreses, fins a 102, i s’han realitzat tallers de treball
i jornades de reflexió sobre la conciliació i l’horari europeu. També s’ha convocat la III edició
del Premi Barcelona a l’empresa innovadora en conciliació i temps.
El juny del 2014 es va presentar i aprovar el Pacte del Temps, per promoure la qualitat de
vida i la conciliació de la vida personal, familiar i laboral a Barcelona.
Pel que fa al programa Temps i vida quotidiana es destaquen els grups que estan en funcio-
nament:
• 13 grups del Programa temps per tu de suport a famílies amb infants amb discapacitat, en
equipaments públics dels 10 districtes de la ciutat.
• 5 grups del Programa temps per tu per a famílies i joves i adults amb discapacitat.
• 1 grup del Programa temps per tu de suport a famílies amb petita infància amb discapacitat
(menors de 4 anys).
• 3 grups del Programa temps per tu per a famílies cuidadores de persones amb depen-
dència.
Es continua donant suport a l’impuls de nous bancs del temps. En aquest moment hi ha 18
bancs del temps a Barcelona.
! Fomentar en els centres educatius la prevenció de relacions abusives de parella i incor-
porar-la al currículum escolar, en línia amb el projecte entre la Direcció del Programa
de Dona de l’Ajuntament i el Consorci d’Educació, que té previst iniciar la prova pilot
el curs 2014-2015 en la franja de 6 a 16 anys.
! Fer èmfasi especial en adolescents i joves que no incorporen relacions igualitàries i
reprodueixen rols molt poc igualitaris, tant en l’àmbit públic com en l’àmbit privat.
Projecte Xarxa d’Escoles i Instituts per la Igualtat i la No-Discriminació
La Xarxa d’Escoles i Instituts per la Igualtat i la No-Discriminació es basa en un programa de
prevenció de les relacions abusives, la violència masclista i la discriminació per raó de diver-
sitat, dirigida a les comunitats educatives dels centres de la ciutat de Barcelona durant l’etapa
d’educació obligatòria (dels 6 als 16 anys). La voluntat és aprofundir en les línies de treball
que ja du a terme l’Ajuntament en matèria de prevenció de la violència masclista i no-discri-
minació, i aportar una major cohesió a les accions desplegades als centres educatius.
El programa gira al voltant de dos eixos: 1) la coeducació i prevenció de les relacions abusi-
ves, els prejudicis i estereotips de gènere i la violència masclista, i 2) l’educació en drets
humans i prevenció de les relacions abusives, la discriminació, i la violència davant la diver-
sitat funcional, ètnica, sexual i de gènere.
Plenari del CMBS. 23 de novembre de 2015 43
Aquesta ambiciosa iniciativa, destinada a fomentar el valor de la igualtat de forma inclusiva i
integral, va ser dissenyada el 2013 amb la col·laboració del Consorci d’Educació, el
Departament d’Ensenyament i la Universitat de Barcelona. El 2014 s’ha iniciat el seu desple-
gament mitjançant una prova pilot. Al setembre s’ha presentat el contingut i s’ha iniciat el pro-
cés d’assessorament i formació al professorat dels centres seleccionats, en paral·lel a la
implementació de les activitats a les àrees curriculars i als tallers inicialment adreçats a 1r de
primària. Actualment són 12 els centres que participen en el projecte, 7 dels quals són d’e-
ducació primària i 5 d’educació secundària obligatòria, de titularitat pública i concertada
(laica i religiosa).
Consolidació de la figura de referent d’igualtat en els consells escolars
La Llei Orgànica d’Educació de 2006, en el seu article 126, estableix que els consells esco-
lars, una vegada constituïts, han de designar una persona d’entre els membres responsable
d’impulsar mesures educatives que fomentin la igualtat real i efectiva entre homes i dones.
En compliment d’aquesta norma, que també recull el Decret d’autonomia dels centres de
2010, l’Àrea de Cultura, Creativitat i Innovació de l’Ajuntament dóna suport a la consolidació
d’aquesta figura, que en el curs 2013-2014 va estar present en 153 dels 384 centres educa-
tius públics de la ciutat.
Aprovació d’una Mesura de Govern de Coeducació en el Districte de Gràcia
El districte de Gràcia ha donat un valor central a la coeducació amb l’aprovació d’una Mesura
de Govern que facilita el disseny d’una estratègia i la coordinació de les activitats encetades
en el territori amb aquesta finalitat. Aprovada l’any 2013, al llarg del 2014 s’han realitzat 10
reunions de coordinació, a partir de les quals s’han elaborat el vídeo i la guia didàctica
L’escola del demà, basats en l’experiència de l’Escola Bressol Fontana, i a disposició dels
agents educatius del districte.
També en el marc de la Mesura de Govern, s’ha dissenyat una publicació web amb biografies
de dones del districte que han destacat al llarg de la història. Aquest material pedagògic s’o-
rienta als centres d’educació secundària del districte.
Per últim, s’han desenvolupat cinc tallers adreçats a l’alumnat de secundària sobre sensibilitza-
ció en matèria de gènere, la prevenció de la violència masclista i l’ús de joguines no sexistes.
Projecte (RE)imagina’t
El Projecte (RE)imagina’t, organitzat per l’entitat supramunicipal l’Observatori de les dones en
els mitjans de comunicació, amb la col·laboració de TV3 i la Facultat Blanquerna de la
Universitat Ramon Llull, és un concurs adreçat a grups de nois i noies d’entre 14 i 18 anys
dels centres d’educació formal i d’entitats d’educació en el lleure dels municipis que formen
part de l’Observatori, que proposa l’elaboració d’un guió i un storyboard per a un espot no
sexista. Els grups guanyadors tenen com a premi la possibilitat de realitzar l’espot, amb el
suport d’un equip de professionals de producció audiovisual.
M
em
òr
ia
 2
0
1
4
-2
0
1
5
44 CMBS. Memòria 2014-2015
A la 4a edició del concurs (2012-2013) van concórrer 10 centres de Barcelona, i va resultar
guanyadora l’Escola Jesús-Maria de Sant Gervasi. A la 5a edició van presentar-se 158 story-
boards elaborats per 665 alumnes de 18 centres educatius de tot Catalunya, un 80% més
que l’última edició. El premi va recaure en un guió dissenyat per alumnes de l’Institut
Numància de Santa Coloma de Gramenet, referent a una campanya de sensibilització en
l’àmbit de la coresponsabilitat. El mes d’abril de 2014 es va celebrar l’acte de cloenda d’a-
questa edició amb l’acte “Mitjans digitals i altres maneres de comunicar”.
El 15 de novembre de 2014 va finalitzar el termini d’inscripcions a la 6a convocatòria, a la
qual s’han inscrit 28 centres, 12 d’ells de la ciutat de Barcelona.
Implementació dels tallers Canvis i “Parlem-ne, no et tallis”
Aquests tallers, organitzats conjuntament pel Departament de Salut i l’ASPB, s’adrecen a l’a-
lumnat dels centres d’educació secundària i a joves usuaris dels centes oberts.
El programa “Parlem-ne, no et tallis”, malgrat la seva orientació a la prevenció de les relacions
sexuals no protegides, l’embaràs adolescent i les infeccions de transmissió sexual, té una
clara vocació de promoure les relacions igualitàries entre nois i noies. La cobertura total del
programa al 2013 va ser del 31,10% de l’alumnat. En el 2014 augmenta fins a un 34,7%,
amb especial incidència en els districtes de Ciutat Vella, amb una cobertura del 79,8%, i de
Sants-Montjuïc, amb un 69%.
De la mateixa manera, el programa Canvis aborda les transformacions físiques en l’adoles-
cència amb la intenció de prevenir els trastorns alimentaris que poden comportar. La cober-
tura durant el 2014 ha estat d’un 43% de l’alumnat, i destaca igualment el districte de Ciutat
Vella, on aquesta se situa en el 72,6%.
Plenari del CMBS. 23 de novembre de 2015 45
Infància
Seguiment de les propostes 2013-2014
ELABORACIÓ D’UN ÍNDEX DE BENESTAR SOCIAL DE LA INFÀNCIA I
L’ADOLESCÈNCIA A BARCELONA
! Continuar treballant per disposar d’un índex de benestar social de la infància i l’ado-
lescència de Barcelona complet, coherent i d’ampli abast, que englobi les dades prò-
pies i les recollides en altres sistemes d’indicadors. L’índex ha de ser una radiografia
fidel de la infància i l’adolescència a la ciutat, prou completa i periòdica per tal d’i-
dentificar la realitat d’aquest sector, i ha de permetre conèixer les seves necessitats i
establir les accions i serveis adients que cal desenvolupar tant des de l’àmbit públic
com del privat.
Aquest índex ha de tenir en compte el següent:
• Abast de continguts. Que tingui com a base les directrius de la Convenció dels Drets dels
Infants, atenent a la perspectiva de les cinc P: promoció, prevenció, participació, protecció
i provisió de serveis; i que contempli els diferents aspectes de qualitat de vida dels infants,
com són la salut, l’educació, els serveis socials, la seguretat, etc.
• Periodicitat i actualització. Ha de ser similar als informes presentats pels estats al Comitè
dels Drets de l’Infant de les Nacions Unides, que és de cinc anys, o quan ho aconsellin els
avenços en el coneixement científic i professional.
• Ha de ser equiparable als índexs d’indicadors definits en els àmbits nacional i internacional
per altres ciutats, governs i institucions rellevants i basar-se en les recomanacions dels
experts independents i professionals del sector.
• Proximitat. Per tal d’adequar-se millor a la realitat de la infància i l’adolescència en cada
territori, caldrà establir els indicadors per districtes o barris (com a altres activitats econò-
miques o culturals), condició indispensable per poder implementar polítiques públiques
adaptades a les necessitats d’entorns que tenen situacions i condicions de vida desiguals.
• Elaboració. Per qüestions d’economització, cal estudiar la possibilitat d’utilitzar o fer conver-
gir els indicadors dels propis serveis o els dels diferents organismes, com són les dades prò-
pies de l’Àrea, del Baròmetre de la Infància, de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona
(IMEB), del Consorci de Serveis Socials de Barcelona, de l’Institut d’Infància i Món Urbà
(CIIMU), de la Generalitat de Catalunya i d’UNICEF.
Des de l’Ajuntament es continua treballant per a disposar d’una base sòlida d’indicadors
sobre infància que a mitjà termini possibiliti elaborar un índex de benestar de la infància. En
aquest sentit s’han actualitzat les dades d’activitat dels serveis de l’Àrea, de l’Institut
Municipal d’Educació, del Consorci de Serveis Socials de Barcelona, de la Generalitat de
Catalunya...
M
em
òr
ia
 2
0
1
4
-2
0
1
5
46 CMBS. Memòria 2014-2015
També s’ha actualitzat l’informe bàsic d’indicadors sociodemogràfics d’infància que conté
informació sobre demografia desagregada per nivells territorials i diferents grups d’edat, la
població infantil de nacionalitat estrangera per edat quinquennal i districte, la població infantil
segons nacionalitat escolaritzada per nivells educatius, exclusió social de la infància i sobre
participació infantil, cultura i esports.
Així mateix, s’han fet públiques les dades del primer Baròmetre d’Infància i Famílies a
Barcelona (BIFAB 2014). El Baròmetre d’Infància i Famílies de Barcelona és un projecte de
l’Ajuntament de Barcelona amb la col·laboració de l’Institut d’Infància i Món Urbà (CIIMU) i
té un triple objectiu:
a) Oferir coneixement sobre la situació de les famílies de la ciutat amb fills i filles menors de
16 anys.
b) Convertir-se en una eina per al desenvolupament de polítiques públiques orientades a la
millora del benestar dels infants i les famílies.
c) Iniciar una sèrie nova de dades que permeti analitzar periòdicament l’evolució de les llars
amb infants a la ciutat.
Les dades s’han obtingut a partir de 1.200 entrevistes realitzades a famílies de la ciutat amb
menors de 15 anys. El treball de camp s’ha realitzat del 18 de juny al 31 de juliol i de l’1 al
6 de setembre de 2014. Els barris de la ciutat s’han agrupat en 3 grups en funció de la renda
familiar disponible de cadascun i s’han realitzat 400 entrevistes a cada estrat.
El Baròmetre ofereix una radiografia sobre les condicions de vida dels menors i sobre les des-
igualtats territorials, analitzant múltiples indicadors com la situació laboral de les llars amb
menors, la capacitat econòmica, la privació material i pobresa energètica, les condicions de
l’habitatge, les condicions de l’entorn, salut, educació, temps i activitats d’oci, climes fami-
liars, comunicació intergeneracional...
L’estudi posa de manifest la desigualtat en l’impacte d’aquests factors entre els barris amb
major i menor nivell de renda. Tota aquesta informació està disponible a l’Observatori Social
Barcelona (www.bcn.cat/observatoribcn).
SOBRE EL BENESTAR SUBJECTIU DES DE LA PERSPECTIVA DELS INFANTS 
I ELS ADOLESCENTS
! Tenint en compte la participació dels infants i analitzant les seves percepcions sobre
satisfacció vital i qualitat de vida s’hauria d’endegar un procés de recollida de dades
quantitatives i qualitatives sobre el seu grau de benestar en els diferents àmbits: edu-
cació, salut, família, participació, seguretat...
El Baròmetre de la Infància recull informació referida al benestar de la infància, tal com s’ha
explicat, però es fa a partir de preguntes que es realitzen a les famílies. En aquest moment
Plenari del CMBS. 23 de novembre de 2015 47
no està incorporada una recollida de dades sobre el grau de benestar subjectiu dels infants,
tal com està plantejada la proposta.
! A partir de la constatació dels canvis que es produeixen acceleradament a la nostra
societat, que afecten molt directament la infància i l’adolescència i el seu desenvolu-
pament personal, cal tenir la capacitat d’adaptar els serveis i recursos.
Els serveis i recursos per a la infància que gestiona i impulsa l’Ajuntament es van adaptant
als canvis socials de manera sistemàtica. En aquest sentit, cal destacar en el darrer any
alguns d’aquests canvis:
Centres oberts
• Augment de la xarxa de centres oberts, amb la incorporació de 4 centres més, entre els
quals figura un de nova creació a final del 2015. S’ha donat suport al 100% de les deman-
des de les entitats que gestionen centres oberts a la ciutat de Barcelona.
• Creació d’una línia de suport econòmic i tècnic a centres socioeducatius, susceptibles de
convertir-se en centres oberts per poder ampliar la xarxa de centres oberts a curt-mitjà ter-
mini.
• Suport econòmic per garantir que els infants que participen en tots aquests serveis socioe-
ducatius tinguin un berenar saludable. S’han assegurat 2.632 berenars diaris.
• Aquestes actuacions han suposat un increment de pressupost del 151% des del 2011. Al
2015 han arribat a 1.467.546,97 euros.
Serveis per a la petita infància
• Implantació del projecte PAIDOS, a la ciutat de Barcelona. Un programa d’atenció a famílies
en situació de pobresa i/o risc social amb fills a càrrec menors de 6 anys, que treballa inten-
sament sobre 45-60 famílies de la ciutat. És un projecte de Càritas Diocesana, on
l’Ajuntament de Barcelona va apostar per fer-se càrrec del 50% del cost per garantir la
implantació a la ciutat de dos equipaments. Actualment hi ha 3 serveis.
• Oferta de sis espais familiars, entesos com a equipaments que treballen la promoció i aten-
ció de famílies amb fills menors de 3 anys. Són equipaments de funcionament diari on les
famílies reben suport a la criança dels fills, mitjançant diverses activitats: ludoteques, xerra-
des, tallers, dinàmiques de grup, etc.
• Increment de l’oferta de serveis de ludoteca i suport per a famílies de 0 a 3 anys a la ciutat
de Barcelona, en diferents serveis de promoció com els casals i ludoteques infantils, casals
de barri, centres cívics, etc.
• Increment en el suport a projectes de petita infància, mitjançant subvencions i convenis.
De 9 a 18 projectes en els darrers anys amb un increment del 270% del pressupost.
M
em
òr
ia
 2
0
1
4
-2
0
1
5
48 CMBS. Memòria 2014-2015
Campanya de vacances
L’Ajuntament de Barcelona ha modificat a l’alça els topalls de renda mínima disponible de les
famílies, per poder accedir als ajuts. La decisió ha tingut en compte el context social i econò-
mic que tant afecta a les famílies i als infants i aposta per ampliar les oportunitats dels infants
de gaudir d’aquestes activitats i donar més suport a les famílies.
La modificació ha beneficiat les famílies i els infants en dos vessants:
a) Increment del percentatge d’ajut per accedir a les activitats:
– Les famílies amb una renda per càpita entre 3.907 euros i 6.140 euros han tingut un ajut
del 90% del cost de l’activitat de cada infant assistent. En anteriors edicions només
podien accedir al 60%.
– Les famílies amb una renda per càpita entre 6.140 euros i 9.959,66 euros, han accedit
a un ajut del 60% del cost de l’activitat per infant assistent. En edicions anteriors només
podien accedir al 30%.
b) Incorporació de nous infants i famílies al sistema de subvenció, aplicant el 30% a les famí-
lies amb una renda per càpita de fins a 12.000 euros. El límit establert per demanar ajut,
fins ara, era de 9.959,66 euros de renda per càpita.
Aquesta mesura ha suposat l’increment significatiu de la cobertura de les necessitats. S’han
atorgat 10.922 ajuts per import de 1.948.385,38 euros.
Plenari del CMBS. 23 de novembre de 2015 49
Pobresa
Seguiment de les propostes 2013-2014
Per tal de potenciar els projectes d’economia social i solidària i les xarxes de suport entre la
ciutadania proposem:
! Introduir criteris de l’economia social i solidària en les relacions laborals de
l’Ajuntament com a institució ocupadora.
! Estudiar totes les possibilitats legals per facilitar l’entrada d’organitzacions i cooperati-
ves de l’economia social i solidària als concursos públics.
El Decret d’Alcaldia de clàusules socials de desembre de 2013 ja va fer un pas important en
aquest sentit, en introduir la contractació pública responsable amb criteris socials i ambien-
tals. Aquest Decret va ser el resultat d’un treball conjunt entre l’Ajuntament i entitats i orga-
nitzacions de la ciutat, amb una àmplia representació de l’economia social (Comissió Mixta
de Contractació Pública Socialment Responsable), formada per tècnics municipals, experts i
representants dels sectors social, empresarial i sindical.
Estan establertes de manera clara les entitats beneficiàries de la reserva social, i condicions
d’execució de caràcter social (centres especials de treball, empreses d’inserció i entitats
sense afany de lucre la finalitat de les quals sigui la integració laboral o social de persones en
risc d’exclusió social i que compleixin els requisits establerts per les normes estatals i auto-
nòmiques que els resultin d’aplicació). I d’acord amb el que estableix la vigent legislació de
contractes, els òrgans de contractació hauran de reservar la participació en el procés d’adju-
dicació de determinats contractes d’obres, subministraments i serveis a aquestes entitats de
l’economia social. La reserva social a empreses d’inserció i entitats sense ànim de lucre s’a-
plica exclusivament a través de contractes menors i/o del procediment negociat sense publi-
citat per raó de la quantia. La reserva a centres especials de treball podrà aplicar-se sense
límit de quantia ni de procediment.
Igualment, s’han introduït altres conceptes com la solvència tècnica en contractes que tinguin
per objecte la prestació o gestió de serveis de caràcter social o assistencial, que permeten
introduir al plec de clàusules administratives requisits de solvència tècnica específics, com
l’experiència en la titularitat de serveis gratuïts o de baix preu per als usuaris, experiència en
la participació significativa i acreditada de voluntariat social en la gestió; experiència en l’a-
gregació de valor dels serveis socials prestats o centres gestionats a través de la seva conne-
xió amb altres prestacions, amb treballs en xarxa amb altres entitats o una altra experiència
relativa a la prestació de serveis anàlegs des de la proximitat i la participació.
Cal destacar finalment que també s’han introduït condicions especials d’execució de caràcter
social. S’incorpora als plecs de clàusules administratives particulars dels contractes condi-
cions especials d’execució que comportin l’obligació contractual de contractació de persones
amb dificultats particulars d’inserció al mercat laboral: l’empresa adjudicatària haurà de des-
M
em
òr
ia
 2
0
1
4
-2
0
1
5
50 CMBS. Memòria 2014-2015
tinar com a mínim un 5% de treballadors sobre el total de la plantilla que executi el contracte
(i de les hores totals de treball anuals), a persones amb dificultats particulars d’inserció al
mercat laboral, i l’empresa adjudicatària haurà de subcontractar almenys un 5% del pressu-
post d’adjudicació amb centres especials de treball i/o amb empreses d’inserció.
L’any 2014, després d’una prova pilot realitzada els anys 2012-2013, va començar l’aplicació
general de les noves clàusules socials en els concursos públics municipals, aplicant el Decret
d’Alcaldia de contractació pública responsable amb criteris socials i ambientals. Així, durant
l’any 2014, l’Ajuntament de Barcelona i les entitats dependents van adjudicar 705 contractes
amb reserva social o que inclouen clàusules de caràcter social. D’aquests, 533 són contrac-
tes amb reserva social per valor de més de 14,5 milions d’euros. Això implica una entrada
important d’empreses socials en les contractacions realitzades per l’Ajuntament de
Barcelona.
D’altra banda, en el Marc de l’Acord Ciutadà i de l’Estratègia Compartida per una Barcelona
Inclusiva, s’està impulsant un dels cinc Projectes Tractor de l’Estratègia: “Una economia més
social que promou una ocupació de qualitat, més benestar i solidaritat”.
Els objectius que pretén desenvolupar aquest Projecte Tractor per donar resposta als desafia-
ments que avui té plantejada l’economia social en l’àmbit de l’acció social a la ciutat són:
 • Aconseguir el reconeixement del Tercer Sector i de l’economia social com un actor econò-
mic més, per la seva aportació en valor afegit a l’economia i a la societat.
 • Enfortir l’organització en xarxa per obtenir economies d’escala en l’administració de les
empreses i entitats de l’economia social.
 • Impulsar la responsabilitat social empresarial i la contractació responsable a tota la ciutat.
 • Impulsar una contractació pública dels serveis d’atenció a les persones on l’eficàcia, l’efi-
ciència i la qualitat en l’atenció a les persones prevalgui per sobre del preu.
 • Promoure la incorporació de clàusules socials i ètiques que posin en valor les aportacions
del sector de l’economia social en la contractació pública.
 • Aconseguir una situació financera més estable per a les entitats i empreses de l’economia
social i promoure nous projectes de l’economia social i solidària.
Finalment, la creació durant l’actual mandat d’un comissionat d’economia cooperativa, social
i solidària permetrà articular el conjunt de polítiques municipals per impulsar el desenvolupa-
ment de l’economia social i solidària a la ciutat. En aquesta línia cal destacar l’organització
per l’Ajuntament de Barcelona de la Trobada Internacional d’Economia Solidària i
Municipalisme, adreçada a tècnics i representants polítics d’administracions, persones de
cooperatives, d’associacions i altres entitats de l’economia social i solidària i al públic en
general. La trobada ha estat un espai de coneixement i d’intercanvi d’experiències sobre polí-
tiques locals d’economia solidària que creïn ocupació de qualitat, millorin la cohesió social,
promoguin la democràcia econòmica i contribueixin a la sostenibilitat ambiental. Un dels
eixos principals de la trobada ha estat el paper de les administracions locals en el desenvo-
lupament de l’economia social i solidària, i ha comptat amb la participació d’experts interna-
Plenari del CMBS. 23 de novembre de 2015 51
cionals per explicar les polítiques públiques locals d’economia solidària a França, Itàlia i al
Quebec.
! Facilitar canals de comunicació perquè representants de la xarxa d’economia social i
solidària de Catalunya expliquin als responsables de compres la seva manera de treba-
llar i el valor afegit de l’economia social i solidària.
En el marc de l’Acord Ciutadà i del Projecte Tractor de l’Acord Ciutadà per una Barcelona
Inclusiva al qual s’ha fet referència, la creació del Grup d’Impuls i Seguiment (GIS) respon-
sable del seu desenvolupament ha de facilitar aquest canal de comunicació i potenciar
aquest objectiu. Les entitats implicades en el desenvolupament del projecte, que com totes
les iniciatives de l’Acord Ciutadà comporten l’acció conjunta de l’Ajuntament i de la societat
civil, són: la Taula del Tercer Sector, l’Àrea de Drets Socials, el Comissionat d’Economia
Cooperativa, Social i Solidària de l’Ajuntament de Barcelona, Barcelona Activa - Xarxa
d’Economia Social de Barcelona, Confederació de Cooperatives de Catalunya, Federació de
Centres Especials de Treball de Catalunya (FECETC), Federació d’Empreses d’Inserció (FEI-
CAT), La Confederació, Taula de CET Socials, Xarxa d’Economia Solidària (XES), Coop 57,
FETS-Finançament ètic i solidari, Finan3 i Fiare.
Igualment, en el marc de l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva, existeix la Xarxa
d’Economia Social de Barcelona (XESB) impulsada per Barcelona Activa, amb l’objectiu,
entre d’altres, de promoure l’economia social a la ciutat de Barcelona, posar en valor i fer visi-
bles les actuacions, els productes i els serveis de les organitzacions membres. Aquesta Xarxa
ha desenvolupat al llarg del temps un seguit d’actuacions per tal de promoure i visibilitzar l’e-
conomia social i l’emprenedoria social, de les quals al 2014 podem destacar:
• 4 accions formatives per a dirigents d’organitzacions de la XESB en l’àmbit de la gestió
empresarial. S’han format un total de 74 professionals.
• Transferència de coneixement amb les universitats i organització de la jornada Nous reptes
ciutadans: economia social i comunitat universitària, col·laboracions i sinergies.
• Publicació en paper del quadern 3 de la col·lecció “Arbre del Saber”: L’emprenedoria social
a Barcelona.
• Presentar una eina per a empreses socials que permeti donar visibilitat als seus productes
i serveis, alhora que les ajudi a augmentar el seu impacte social.
• Fer present l’economia i l’emprenedoria social en el context de la fira Biz Barcelona.
• Portar a terme activitats de formació en gestió empresarial per a empreses socials.
• Detectar i promoure oportunitats de col·laboració amb els districtes de la ciutat amb relació
a les iniciatives d’economia social.
• Participar en fires, congressos, jornades, grups de treball, fòrums, etc. d’economia social i
d’emprenedoria social.
M
em
òr
ia
 2
0
1
4
-2
0
1
5
52 CMBS. Memòria 2014-2015
! Aprofundir en el coneixement de l’impacte social i ambiental de les activitats dels pro-
veïdors de l’Ajuntament. Demanar als proveïdors el seu balanç social o documents equi-
valents, encara que sigui de manera voluntària, ajudaria a donar a conèixer l’economia
social i solidària.
S’ha fet difusió del Balanç social plantejat per la Xarxa d’Economia Social i Solidària en el
marc de les entitats de l’Acord Ciutadà i del Consell.
! Incrementar el suport institucional a la Fira d’Economia Solidària de Catalunya.
La Xarxa d’Economia Social i Solidària (XESC) té un conveni amb l’Ajuntament de Barcelona
per al desenvolupament de la Fira, amb la participació de diferents departaments municipals,
i es celebra des de fa 4 anys a la fàbrica de creació Fabra i Coats.
La IV edició de la Fira d’Economia Social i Solidària constitueix un espai de debat i d’exposició
de projecció internacional on participen empreses i entitats compromeses en la promoció
d’activitats econòmiques socialment responsables. Organitzada per la Xarxa d’Economia
Solidària, la Fira s’estructura al voltant d’eixos temàtics entre els quals destaquen el desen-
volupament comunitari i el mercat social, les economies feministes i el lligam entre els drets
fonamentals i l’economia social i solidària.
D’altra banda cal destacar també l’organització de la primera Fira de Consum Responsable,
Economia Social i Solidària, que es desenvolupa durant el període de Nadal. Aquesta Fira
recull el bagatge de la Fira de Nadal d’Economia Social que es celebrava als Jardinets de
Gràcia des de l’any 2012. La nova Fira és un exponent de la nova perspectiva del govern
municipal d’impulsar una economia plural, sòlida, cohesionadora i responsable. L’objectiu de
la Fira és donar a conèixer a la ciutadania de Barcelona els productes, serveis i activitats,
d’empreses i entitats que permeten practicar un consum responsable i de proximitat i fan
possible, alhora, una economia realment social i solidària.
! Facilitar la cessió d’espais a iniciatives veïnals i comunitàries.
! Donar valor a les iniciatives autogestionades i la seva capacitat de lluita contra la pobre-
sa. Analitzar els seus impactes amb rigor i acompanyar el seu desenvolupament des
d’una perspectiva de treball comunitari.
Una de les iniciatives municipals en aquest sentit ha estat el programa municipal Pla de buits
urbans amb implicació territorial i social (Pla BUITS) que té l’objectiu de dinamitzar terrenys
en desús de la ciutat de Barcelona, a través d’activitats d’interès públic de caràcter provisio-
nal, impulsades per entitats públiques o privades sense ànim de lucre, afavorint la implicació
de la societat civil en la regeneració i dinamització del teixit urbà, i que és una bona iniciativa
per facilitar la cessió d’espais a iniciatives veïnals i comunitàries. Les activitats i usos de
cadascun dels espais, d’un any prorrogable a tres anys màxim, tenen consideració d’interès
públic o d’utilitat social: es tracta d’activitats d’àmbit educatiu, esportiu, lúdic o recreatiu, cul-
tural o artístic, ambiental o paisatgístic, social o comunitari, o anàlegs. Es valora que els pro-
Plenari del CMBS. 23 de novembre de 2015 53
jectes tinguin implicació en l’entorn, siguin econòmicament autosuficients, incloguin criteris
de sostenibilitat ambiental, siguin creatius i innovadors i tinguin un gran impacte i rendiment
social.
La primera convocatòria es va impulsar l’octubre de 2012, amb l’objectiu de cedir la utilització
i gestió temporal de 19 solars municipals a entitats, associacions i fundacions sense ànim de
lucre. El novembre de 2013 va tenir lloc l’acte formal de signatura dels contractes i de lliura-
ment de les notificacions de cessió dels espais del Pla BUITS a les 12 entitats sense ànim de
lucre guanyadores del concurs convocat perquè els gestionin i els donin un ús temporal
durant tres anys. Atès l’impacte positiu del programa, l’Ajuntament de Barcelona va impulsar
la segona convocatòria del programa que inclou 11 nous espais a disposició d’entitats i agru-
pacions per a la realització d’activitats d’interès públic o utilitat social de forma temporal. Els
espais municipals es troben ubicats en diversos districtes de la ciutat.
Les iniciatives presentades són avaluades per una Comissió formada per representants muni-
cipals però també per representants de cinc entitats de segon o tercer nivell de la ciutat de
Barcelona designats, respectivament, per la Junta de cadascuna de les entitats. Es valoren
criteris com: la relació de l’entitat amb l’entorn, el grau de sostenibilitat ambiental del projecte
així com el nivell d’autosuficiència, la capacitat d’incidir en el territori impulsant el dinamisme
social i la creativitat, la innovació i la qualitat formal. El termini de presentació de propostes
finalitza a final d’octubre de 2015.
Alguns dels projectes, ja en funcionament, que visibilitzen aquest programa són per exemple
Can Roger, gestionat per l’Associació Can Roger (Associació de Veïns/es Sagrada Família,
Associació Cultural Difusor, Associació Refarm TheCity Barcelona, Banc del Temps a Sagrada
Família, Església Bíblica Ebenezer, Parròquia Sagrada Família, Parròquia Sant Ignasi de
Loiola, Fundació Claror). Pretén ser un espai de trobada per a persones del barri que estan
en una situació de vulnerabilitat, a partir de la suma de tres branques: menjador social + hort
urbà + espai d’expressió artística i cultural. Es tracta d’un projecte nascut de la coresponsa-
bilitat d’entitats del barri, empreses i ciutadans que creixerà gràcies a les donacions econò-
miques i materials de tothom.
O l’Espai Germanetes, projecte veïnal entre els barris de Sant Antoni i l’Esquerra de
l’Eixample, gestionat per l’AVV de l’Esquerra de l’Eixample i Recreant Cruïlles, amb la col·labo-
ració de l’Assemblea de l’Esquerra de l’Eixample, entitats locals, veïns i veïnes, i comerciants.
L’Espai Germanetes és un lloc de trobada per dialogar sobre el barri i les seves problemàti-
ques, i construir solucions innovadores mitjançant processos de ciutadania activa. El projecte
consisteix en l’elaboració d’un pla d’autogestió veïnal per un solar en desús des de fa 12 anys,
a l’espera de la construcció d’uns equipaments municipals i zones verdes reclamades per la
ciutadania. Es planteja com a alternativa temporal d’organització d’activitats per aconseguir
la reactivació del solar i de l’espai públic del seu entorn, on cal pacificar el trànsit.
http://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/ca/pla-buits
M
em
òr
ia
 2
0
1
4
-2
0
1
5
54 CMBS. Memòria 2014-2015
Finalment, cal destacar que els diferents projectes del Pla de la Franja Besòs s’han realitzat
a partir d’una aposta per l’economia col·laborativa i l’economia social, és a dir, projectes
realitzats entre l’Ajuntament i empreses socials o empreses d’inserció. Entre aquests cal
destacar:
• Projecte per generar processos d’inclusió social al territori mitjançant les activitats de reha-
bilitació de l’habitatge públic: “Habitatge social”, al districte de Nou Barris. S’ha activat un
acord marc entre agents territorials i sectorials per generar processos d’inclusió social al
territori mitjançant les activitats de rehabilitació de l’habitatge públic existent. Alhora s’ha
generat un procés continu de formació i capacitació professionals i d’oportunitats ocupa-
cionals a l’entorn del món de la rehabilitació de l’habitatge social al districte, que és trans-
ferible.
• Projecte de microintervencions per a la formació i l’ocupabilitat de persones en situació de
vulnerabilitat al districte de Nou Barris: “Manteniment del mobiliari urbà d’empreses sub-
ministradores i treball de barri”. S’han generat un conjunt de microintervencions per a la
formació i l’ocupabilitat de persones en situació de vulnerabilitat a l’entorn de la intervenció,
pel manteniment i embelliment del mobiliari urbà dels diferents subministraments de ser-
veis urbans, amb la participació del teixit social dels barris, d’entitats i empreses d’inserció
i d’organitzacions del teixit econòmic del territori. Es treballa per fomentar un entorn estable
ocupacional treballant el fet de ser sensible i coresponsable amb el mobiliari urbà, garan-
tint-ne el manteniment.
• Projecte de foment de l’emprenedoria i l’autoocupació mitjançant microcrèdits al districte
de Sant Andreu: “Microcrèdits i foment de l’emprenedoria i l’autoocupació”. Es promou i
reforça la iniciativa emprenedora al districte, complementant les actuacions de microcrèdit.
S’està generant un banc de projectes i iniciatives emprenedores, amb el suport i implicació
dels agents socials i econòmics del territori, com a plataforma demostrativa de la capacitat
d’emprenedoria al territori. S’han fet sessions informatives en diferents equipaments muni-
cipals i està en marxa tot el procés d’atorgament dels microcrèdits a aquelles persones que
vulguin endegar un projecte al territori. A més de l’aportació econòmica, el programa ofereix
un itinerari específic de formació, suport i acompanyament tècnic als projectes.
• Projecte “Formació, ocupació i treball per a la cohesió social al sector de l’eficiència ener-
gètica” al districte de Sant Martí. S’ha generat un efecte demostratiu de les noves oportu-
nitats ocupacionals per a persones en situació de vulnerabilitat social en el camp de la
millora de la gestió energètica. S’han promogut iniciatives, des de les empreses d’inserció,
per desenvolupar una nova franja d’oportunitats per a l’ocupació en l’entorn de la millora i
gestió de l’eficiència energètica als equipament públics i empreses del districte de Sant
Martí (s’han fet un total de 125 hores de formació en un curs de tècnics auxiliars de certi-
ficacions i auditories energètiques per a 11 persones, s’han contractat 9 persones amb una
contractació de 4 mesos i s’han portat a terme un total de 8 auditories en edificis municipals
del districte).
• En el mateix marc es desenvolupa un projecte de suport a iniciatives col·lectives juvenils
generadores de noves oportunitats ocupacionals-professionals: “Cultura, música i arts -
Estratègia de dinamització socioeconòmica i cohesió social” i CABAL MUSICAL als distric-
tes de Sant Martí, Nou Barris i Sant Andreu. S’han identificat i donat suport a iniciatives
Plenari del CMBS. 23 de novembre de 2015 55
col·lectives juvenils generadores de noves oportunitats ocupacionals-professionals, mitjan-
çant el desenvolupament de les seves competències artístiques i implementant un meca-
nisme d’inserció per l’autoocupació a través de la valorització i projecció pública de les acti-
vitats artístiques i musicals (s’han format un total de 20 nois i noies, repartits en 5 grups
musicals).
M
em
òr
ia
 2
0
1
4
-2
0
1
5
56 CMBS. Memòria 2014-2015
Salut
Seguiment de les propostes 2013-2014
SOBRE LA SALUT SEXUAL I REPRODUCTIVA
! Mantenir les polítiques preventives en matèria de salut sexual i reproductiva, especial-
ment en entorns o col·lectius vulnerables.
! Coordinar accions interdepartamentals per augmentar l’efectivitat de les actuacions.
! Impulsar la creació, des de l’àmbit de Salut de l’Ajuntament de Barcelona, d’un espai
de treball comú amb els diferents actors implicats, que permeti l’establiment de les
línies prioritàries, la formulació d’objectius i activitats concretes que calgui dur a terme,
la seva correcta avaluació i un seguiment temporal adequat.
! Impulsar accions específiques en perspectiva de gènere masculí, especialment pel que
fa als aspectes de relació entre gèneres, afectivitat i drets.
! Augmentar la capacitació dels professionals que treballen en els centres d’atenció a
joves.
! Focalitzar l’accessibilitat dels preservatius, especialment en col·lectius que desenvolu-
pen conductes que poden suposar un risc augmentat per a les ITS.
Mesura per a la promoció de la salut sexual i reproductiva
El mes de juliol de 2014 es va presentar la Mesura de Govern per promoure la salut sexual i
reproductiva a la ciutat de Barcelona, elaborada conjuntament amb les entitats i institucions
implicades a la ciutat.
La Mesura de Govern és l’expressió d’una estratègia liderada per l’Ajuntament i compartida
amb els serveis de promoció i d’atenció a la salut sexual i reproductiva, així com amb el teixit
social implicat de la ciutat. Aquesta acció conjunta inclou les mesures següents:
• Constituir una taula formada per totes les parts, liderada i coordinada per l’àmbit de la salut
de l’Ajuntament, per tal de desenvolupar, concretar, calendaritzar les accions i fixar les
bases d’avaluació del conjunt de les mesures, així com fer el seguiment del desenvolupa-
ment de les línies estratègiques en què es desenvolupa la mesura.
• Elaborar anualment les línies d’acció prioritàries, amb els objectius i les mesures concretes.
• Establir el pressupost adequat segons les prioritats detectades.
Les línies estratègiques d’aquesta Mesura de Govern se centren en la promoció de la salut,
la prevenció, l’accés als recursos, la comunicació i la recerca. Aquestes s’han ordenat seguint
el model de determinants de la salut d’acord amb el nivell en què actuen i l’etapa vital adre-
çada, tot i que les accions són sovint coordinades entre agents i sectors.
Plenari del CMBS. 23 de novembre de 2015 57
Línia 1. Àmbit educatiu
 • Augmentar la cobertura de les activitats d’educació afectivosexual, incorporant la perspec-
tiva de gènere, la diversitat sexual, els valors culturals diversos com a base per a la preven-
ció de les violències (violència masclista, bullying homofòbic…).
 • Augmentar la informació en matèria de salut sexual i reproductiva en adolescents i joves,
incidint en tots els factors que influeixen en les conductes de risc (consum de substàn-
cies...).
 • Augmentar la cobertura de l’atenció personalitzada a adolescents i joves, en temes de salut
sexual i reproductiva des d’una perspectiva integral.
 • Facilitar formació continuada a mestres i professorat en l’àmbit afectivosexual i de salut
sexual i reproductiva.
Línia 2. Àmbit comunitari i familiar
• Impulsar l’oferta de programes d’habilitats de criança per a les famílies.
 • Incrementar l’oferta de tallers de sexualitat per diversos grups d’edat (adolescents i gent
gran), dones, col·lectius LGTB i col·lectius amb diversitat funcional, incorporant la perspec-
tiva de gènere, diversitat sexual i diversitat cultural, així com la relació entre el consum de
substàncies i la salut sexual.
• Millorar la cobertura de programes comunitaris de desenvolupament integral, en especial
en zones socialment desfavorides per tal de disminuir les desigualtats.
• Dur a terme consell contraceptiu individual i de salut sexual i reproductiva en col·lectius
específics.
• Facilitar l’accés als preservatius i a d’altres mètodes contraceptius d’acord amb les neces-
sitats.
• Impulsar la detecció precoç i la prevenció de les ITS, com el VIH/sida, a través de l’oferta
de proves i la vacunació.
• Desenvolupar activitats de formació continuada sobre sexualitat per a agents comunitaris.
Línia 3. Àmbit d’atenció
• Facilitar l’accés als mètodes contraceptius, especialment els de llarga durada, com els
implants o els DIU, i seguir garantint l’accés a la contracepció d’urgència.
• Facilitar l’accés als mètodes de barrera per a la prevenció de les ITS, especialment en
col·lectius vulnerables.
• Reforçar els programes de detecció precoç i la vacunació, especialment en el col·lectiu
d’homes que tenen relacions sexuals amb homes.
• Facilitar l’accés al dispositiu especialitzat en atenció a les víctimes d’agressions d’homes
que tenen relacions sexuals amb homes.
M
em
òr
ia
 2
0
1
4
-2
0
1
5
58 CMBS. Memòria 2014-2015
 • Facilitar l’accés al dispositiu especialitzat en atenció a les víctimes d’agressions sexuals.
• Facilitar formació continuada als professionals de la salut sobre la salut sexual i reproduc-
tiva.
• Promoure l’abordatge integral de les situacions complexes en relació amb la salut sexual i
reproductiva.
Línia 4. Àmbit de la salut pública
• Enfortir els sistemes d’informació sobre salut sexual i reproductiva i la vigilància epidemio-
lògica, incloent-hi la millora de les enquestes poblacionals i els estudis qualitatius.
• Impulsar la recerca en els àmbits comunitari, sanitari i educatiu.
• Impulsar l’avaluació de programes, l’avaluació de necessitats i l’impacte de les actuacions.
Línia 5. Àmbit comunicació
 • Desenvolupar accions comunicatives i de sensibilització que reforcin les relacions igualità-
ries i respectuoses, així com el respecte als drets sexuals i reproductius.
 • Reforçar i millorar la informació sobre salut sexual i reproductiva i fer-la més accessible a
tots els grups de població.
• Impulsar la utilització de les TIC per afavorir la comunicació, especialment amb adolescents
i joves.
La Mesura per a la promoció de la salut sexual i reproductiva s’estructura a partir de la con-
creció de les accions que es defineixin a la Taula per a la Salut Sexual i Reproductiva. Aquesta
Taula està formada per institucions i per les entitats socials que intervenen en aquest àmbit
des d’una mirada transversal. Està constituïda per la Direcció de Programa de Salut (direcció
i coordinació), l’Agència de Salut Pública de Barcelona (direcció i coordinació), el Consorci
Sanitari de Barcelona, el Programa d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (PASSIR), la
Direcció del Programa de Dona, la Direcció del Programa de Joventut, la Direcció del
Programa de Drets Civils, el Consorci d’Educació / IMEB, el Consell de la Joventut de
Barcelona, el Consell de les Dones, dues societats científiques, l’àmbit educatiu associacions
d’AMPA, el Centre Jove d’Anticoncepció i Sexualitat, cinc entitats de l’àmbit de la salut sexual
i reproductiva (joves, immigració, LGTB...) i la Plataforma Unitària d’ONG SIDA de Catalunya.
La proposta s’emmarca en el model dels determinants de la salut i es basa en la prevenció i
en la promoció de la salut, un procés polític i social que, a més d’enfortir les habilitats i capa-
citats personals, modifica l’entorn per tal que les persones incrementin el seu control sobre
els determinants socials, ambientals i econòmics de la salut i la millorin.
La mesura promou una sexualitat saludable en totes les etapes de la vida i vol contribuir a
oferir serveis de salut sexual adequats, assequibles, accessibles i de bona qualitat a la ciuta-
Plenari del CMBS. 23 de novembre de 2015 59
dania de Barcelona sense estigma ni discriminació per motius de sexe, raça, ètnia, edat, estil
de vida, cultura, ingressos, orientació sexual o expressió de gènere.
En una primera fase, s’han prioritzat les línies estratègiques sobre les quals es desenvolupa-
ran les primeres actuacions. També s’han establert les eines amb les quals es dotarà a la
Taula per al coneixement, seguiment i avaluació de les actuacions que es realitzen a la ciutat.
Aquestes eines són el Mapa d’actius i definició de tipus d’accions i indicadors d’avaluació.
Un dels elements clau de treball ha estat la elaboració d’un Mapa d’actius de Barcelona que
aglutina totes les actuacions que es duen a terme a la ciutat en matèria de salut sexual i
reproductiva, independentment del seu abast o de la seva titularitat. Totes les actuacions
constitueixen la resposta que la ciutat ofereix per millorar la salut sexual i reproductiva de la
seva ciutadania. El Mapa d’actius actualment està conformat per 184 actuacions.
S’han definit tres criteris clau: la persona com a eix de les intervencions; els drets de les per-
sones com a guia per a les intervencions, i els determinants de la salut com a elements sobre
els quals és necessària la intervenció per introduir les modificacions en l’estat de la salut
sexual i reproductiva de les persones. Sobre la base d’aquests tres criteris orientatius, el grup
de treball prioritzarà les actuacions per al període 2015- 2016.
SOBRE ENVELLIMENT I SALUT
! Continuar impulsant ajuts per disminuir les barreres arquitectòniques que afavoreixen
l’aïllament.
! Augmentar decididament la interrelació entre entitats i projectes comunitaris focalitzats
en les persones grans o adultes grans a efectes de maximitzar beneficis i optimitzar
recursos.
! Continuar el desenvolupament i la consolidació de projectes focalitzats en la disminució
de les situacions d’aïllament social.
! Augmentar el nombre d’accions per facilitar la pràctica de l’activitat física en aquestes
franges d’edat, com a acció preventiva de condicions cròniques de salut.
! Consolidar l’ús de les tecnologies d’informació i comunicació (TIC) com a recurs per
augmentar la socialització de les persones que viuen soles.
! Dissenyar estratègies preventives multisectorials per treballar l’envelliment (tallers d’enve-
lliment actiu i saludable) abans que les persones entrin en aquesta etapa de la seva vida.
! Fer el seguiment de l’experiència pilot d’envelliment integral, actiu i saludable iniciada
a dos barris de la ciutat, d’articulació dels sistemes de serveis socials i de salut, per tal
de valorar la seva incidència en la millora de l’atenció a la dependència de persones
grans a la ciutat.
M
em
òr
ia
 2
0
1
4
-2
0
1
5
60 CMBS. Memòria 2014-2015
Per poder disminuir l’aïllament causat per les barreres arquitectòniques i/o problemes de
mobilitat, s’ha donat un nou impuls al programa “Baixem al carrer”. Aquest és un programa
que lluita contra la soledat i l’aïllament de les persones grans que troben barreres arquitectò-
niques a l’hora de sortir de casa, o bé de persones que tot i que poden sortir de casa perquè
viuen en una planta baixa, pateixen una situació d’aïllament social a causa de dificultats de
mobilitat dins el barri. La detecció de casos es fa des dels recursos (serveis i entitats) que
estan en contacte amb la població potencialment diana en el programa. Per tant, hi tenen un
paper important els recursos socials o sanitaris que accedeixen als domicilis.
L’any 2014, el programa s’ha ampliat als barris del Besòs, el Raval i la Nova Esquerra de
l’Eixample.
En la línia d’augmentar el nombre d’accions per facilitar la pràctica de l’activitat física en
aquestes franges d’edat, com a acció preventiva de condicions de salut i de millora de malal-
ties cròniques, s’ha seguit impulsant el projecte “Activa’t als parcs de Barcelona”, que és un
programa d’exercici físic i de salut que es practica a l’aire lliure, en concret a diferents parcs
i jardins de Barcelona, i que vol incentivar l’exercici físic per fer salut, mantenint una vida acti-
va a nivell psicològic i social, trobar-se en millors condicions, i disminuir el risc de malalties,
mentre es gaudeix dels espais verds de la ciutat. El programa es desenvolupa en tretze parcs
de la ciutat amb prop d’un miler de participants.
Per consolidar l’ús de les tecnologies d’informació i comunicació (TIC) com a recurs per aug-
mentar la socialització de les persones que viuen soles, s’ha continuat el projecte Vincles, arti-
culant-lo amb la resta de serveis i recursos socials i comunitaris existents, adreçats a abordar
la solitud no volguda i l’aïllament social de les persones grans de la ciutat (Projecte Radars,
teleassistència...).
Per mitjà de cercles de confiança personalitzats i connectats, Vincles vol afavorir la creació
d’aquestes xarxes personals que poden donar suport a aquestes persones. Combina el suport
informal de la família, els amics i els veïns amb l’experiència dels cuidadors professionals de
la salut i els serveis socials. Vincles utilitza tauletes i telèfons mòbils per connectar les perso-
nes grans amb els membres de la xarxa i organitzar assistència i suport.
Respecte a l’objectiu de dissenyar estratègies preventives multisectorials per treballar l’enve-
lliment abans que les persones entrin en aquesta etapa de la seva vida, s’ha reforçat el pro-
grama de Salut als Barris, impulsat per l’Agència de Salut Pública de Barcelona. Aquest és
un projecte participatiu en què col·laboren les diferents administracions que tenen un rol en
la salut de les persones i les entitats veïnals del barri, amb la finalitat de reduir les desigualtats
en salut de la població. El programa s’aplica en 14 barris de la ciutat i segueix un model par-
ticipatiu de diagnòstic i priorització de les actuacions en salut que s’implanten i que poste-
riorment seran avaluades.
En aquelles zones on la priorització ha estat la salut i gent gran s’han desenvolupat entre d’al-
tres accions, les escoles de salut per a la gent gran. Aquest projecte es desenvolupa conjun-
Plenari del CMBS. 23 de novembre de 2015 61
tament amb el teixit associatiu, recursos i actors del barri i/o entorn més proper com l’àrea
bàsica de salut, farmàcies, centre cívic, etc. Els objectius de l’Escola de Salut són: incremen-
tar les relacions socials en la gent gran; millorar hàbits saludables; potenciar el bon consum
de fàrmacs; potenciar el coneixement dels projectes de barri per tal que els participants s’im-
pliquin en altres activitats del territori un cop finalitzada l’escola, i posar en valor la gent gran
del barri (intergeneracionalitat, visibilitat en espais de barris).
Programa per a l’abordatge integral de l’envelliment actiu i saludable
S’ha iniciat l’experiència pilot del Programa per a l’abordatge integral de l’envelliment actiu i
saludable, que té per objectiu garantir l’accessibilitat, les intervencions integrals i la continuï-
tat de les atencions sanitàries i socials a les persones grans que necessiten atenció, amb la
finalitat que visquin a la comunitat el màxim de temps i amb les millors condicions. El pro-
grama es treballa a partir d’una experiència pilot en dos barris de la ciutat: Nova Esquerra de
l’Eixample i Besòs.
Fins ara s’han elaborat les bases del model de l’experiència pilot i les seves prioritats i el
calendari de manera consensuada amb els professionals dels serveis socials i sanitaris de les
dues zones.
S’han creat diferents grups de treball integrats per professionals de l’àmbit social i sanitari per
veure com es podia avançar en aquest projecte, i les seves conclusions porten a la necessitat
de compartir la informació entre el sistema social i sanitari. A partir d’aquesta conclusió, s’han
concretat quines són les dades específiques de cada sistema a intercanviar, i els requeri-
ments i mesures necessaris per donar compliment a la Llei de protecció de dades.
Un dels punts clau detectats per assolir aquesta informació compartida són els sistemes d’in-
formació, la necessitat d’una interconnexió de dades que faciliti la intervenció/atenció integra-
da. Per aquest motiu, s’ha començat a crear un sistema interoperatiu que permetrà la con-
nexió entre la història clínica i la història social i permetrà que els professionals, tant de ser-
veis socials com de salut, puguin veure les dades acordades (tant socials com sanitàries) de
la persona atesa, amb l’objectiu de facilitar una atenció integral i més eficient de la persona.
Al novembre de 2014 es va signar un conveni de col·laboració i intercanvi d’informació entre
l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Es té la previsió que aquest sistema d’intercanvi d’informació estigui operatiu a final 2015 o
primer trimestre del 2016. Aquesta és una experiència única a Catalunya i molt innovadora
arreu. A partir dels resultats de l’experiència pilot, es preveu la implementació d’aquest siste-
ma a tota la ciutat.
M
em
òr
ia
 2
0
1
4
-2
0
1
5
62 CMBS. Memòria 2014-2015
SOBRE EL CONSUM EXCESSIU D’ALCOHOL
! Implantar des de l’Administració mesures que dificultin l’accés a l’alcohol, com ara la
limitació de l’exposició de begudes alcohòliques als aparadors de certs establiments,
l’exigència de llicències específiques per vendre alcohol d’alta graduació, etc.
! Promoure campanyes educatives que desintegrin socialment el consum excessiu d’al-
cohol, i que aquest quedi desprestigiat (com ha passat amb el tabac).
! Endurir les sancions per venda o facilitació d’alcohol a menors.
! Aprofundir en els aspectes de responsabilitat subsidiària parental en el consum exces-
siu de menors.
! Disposar d’indicadors fiables de la relació del consum excessiu o crònic de l’alcohol en
la gènesi de conductes violentes –especialment la violència de gènere– per tal d’aqui-
lotar fefaentment el risc atribuïble a l’alcohol en aquestes incidències.
! Modificar l’Ordenança de civisme del 2006 per tal de prohibir el consum d’alcohol a la
via pública, exceptuant els espais de les terrasses dels establiments degudament auto-
ritzats (l’actual ordenança només en prohibeix el consum en envasos de llauna o vidre).
! Fer complir les normes incloses a la Llei 20/1985 que prohibeixen la publicitat de
begudes amb més de 23% d’alcohol en els espais públics i que sovint són burlades pels
anunciants.
! Reforçar la vigilància de la venda il·lícita d’alcohol en establiments alimentaris i benzi-
neres en horari nocturn (després de les 23h) i a menors.
! Dictar una Instrucció d’Alcaldia que expliciti que no es pot acceptar publicitat ni patro-
cini d’alcohol en les activitats organitzades per l’Ajuntament, els seus instituts i empre-
ses, d’acord amb els criteris aprovats al Grup Polític de Drogues l’abril del 2010 i rati-
ficats a la Comissió de Qualitat de Vida el novembre de 2011.
! Prohibir l’exhibició dominant de begudes alcohòliques als aparadors dels establiments
alimentaris, observada sovint en locals oberts en horari nocturn i festius en proporcions
superiors al 50% de la superfície.
El grup de treball Drogodependències ha donat resposta a aquestes propostes.
SOBRE ACTIVITAT FÍSICA I SALUT
! Continuar ampliant l’oferta horària i d’activitats dins del programa “Activa’t als parcs”,
adreçat fonamentalment a les persones grans, per tal de fer-la atractiva a altres seg-
ments de població.
Plenari del CMBS. 23 de novembre de 2015 63
! Estendre el Projecte Escales de l’Ajuntament de Barcelona a més edificis de titularitat
municipal, i alhora facilitar l’adopció d’aliances estratègiques amb entitats o institu-
cions de la ciutat per facilitar que el programa s’estengui.
! Dissenyar estratègies específiques per potenciar la pràctica esportiva a segments pobla-
cionals concrets, com ara joves, pares i mares de nens en edat escolar, dones joves,
dones adultes, i col·lectius especialment vulnerables.
! Potenciar el Programa de Parelles Esportives seguint l’exemple del model usat en el
Programa de Parelles Lingüístiques.
! Promoure l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació com a elements faci-
litadors i reforçadors de l’activitat física regular.
! Transformar decididament els espais esportius a l’aire lliure en espais sense fum, pro-
hibint el consum de tabac en aquestes instal·lacions.
! Establir sinergies col·laboratives amb programes sobre alimentació saludable o preven-
ció del consum de substàncies tòxiques.
! Afavorir l’esport com a element de cohesió social en els escenaris de fragilitat social.
! Protegir especialment les entitats esportives de barri que contribueixen a l’arrelament i
la cohesió social al seu entorn.
! Seguir promocionant Barcelona com a capital esportiva.
! Continuar treballant amb perspectiva de gènere en la promoció de l’activitat física o els
esdeveniments esportius a la ciutat.
! Treballar de manera sinèrgica en els àmbits d’escola, família i comunitat, per tal de
consolidar un clar viratge de la imatge estereotipada del cos cap als aspectes de salut,
contràriament als prevalents actualment, que ho fan sobre l’estètica.
El programa Ajuntament Promotor de la Salut neix el 12 d’abril de 2012, arran de la signatura
del document Ajuntament de Barcelona, una organització que promou la salut dels seus tre-
balladors i treballadores, pel qual l’Ajuntament assumia els següents compromisos:
• Establir un catàleg d’accions i programes de contrastada evidència científica i d’acord amb els
problemes de salut detectats a la plantilla municipal i a la ciutat a partir de l’Informe de Salut.
• Impulsar que cada àrea desenvolupi, com a mínim, una activitat saludable específica en les
seves dependències.
• Establir campanyes d’informació específiques adreçades a tota la plantilla (hàbits alimenta-
ris, falsos mites, etc.). Fer visible el programa Ajuntament Promotor de la Salut i les seves
accions amb les eines de comunicació interna existents (intranet, butlletí, etc.).
M
em
òr
ia
 2
0
1
4
-2
0
1
5
64 CMBS. Memòria 2014-2015
• Afavorir l’adhesió al programa de les entitats ciutadanes de l’àmbit de la salut (GAM,
col·legis professionals...).
• Fer el seguiment de l’activitat i avaluar-ne l’impacte en termes de salut.
• Fer públic cada any els resultats i els nous compromisos d’acció al voltant del Dia Mundial
de la Salut Laboral (28 d’abril).
L’objectiu principal de l’Ajuntament Promotor de la Salut és millorar la salut dels treballadors
i treballadores de l’Ajuntament de Barcelona mitjançant accions de promoció de la salut.
Actualment s’està treballant en l’àmbit de l’activitat física, amb les “escales actives”, i en l’àm-
bit de l’alimentació saludable, amb l’“office saludable”.
L’objectiu de les “escales actives” és incrementar l’activitat física durant la jornada laboral a
través de l’impuls de l’ús de les escales, amb la qual cosa es contribueix a millorar la salut i
el benestar actual i prevenir trastorns de salut en el futur. S’han incorporat a les escales mis-
satges i senyalització de motivació (rètols, pòsters, adhesius, etc.) per recordar els beneficis
d’utilitzar-les, afavorir el canvi de costums i animar els treballadors i treballadores a adoptar
actituds i hàbits més saludables.
Des de l’Agència de Salut Pública de Barcelona s’ha fet una avaluació de l’ús de les escales
i s’ha observat que hi ha un increment en l’ús del 7%, amb algunes diferències entre edificis.
Hi ha un total de 42 escales retolades i 3 més a l’espera de ser incorporades al programa.
L’objectiu del projecte Office Saludable és facilitar que aquest lloc es converteixi en un entorn
més saludable per al moment de menjar, un espai que afavoreixi uns hàbits d’alimentació
saludables i, alhora, un espai d’informació on difondre missatges que conscienciïn i contri-
bueixin a millorar la salut personal. Per aquest motiu, els offices saludables han incorporat
elements de comunicació i de motivació (pòsters, cartelleres, estovalles amb missatges salu-
dables) que recorden la importància de cuidar-se i suggereixen idees per fer-ho.
Actualment hi ha 32 offices adherits al programa, i 3 més han sol·licitat informació al res-
pecte.
Per tal d’afavorir l’esport com a element de cohesió social en els escenaris de fragilitat social
s’ha desenvolupat la Mesura de Govern aprovada el 2012 del projecte Convivim esportiva-
ment. Es vol posar de manifest com la pràctica esportiva de caire educatiu i l’esport de base
diversificat poden esdevenir un instrument d’acció social de primer ordre i amb un gran
potencial per prevenir situacions d’exclusió social i aprofitar la diversitat cultural en un marc
d’igualtat d’oportunitats, d’intercanvi, de promoció de valors, actituds i hàbits, de normes i
d’objectius comuns. S’ha estès a diferents barris de la ciutat amb objectius i prioritzacions
compartides amb el programa de salut als barris que impulsa l’ASPB.
En la línia de dissenyar estratègies específiques per potenciar la pràctica esportiva a seg-
ments poblacionals concrets, com ara joves, pares i mares de nens en edat escolar, dones
joves, dones adultes i col·lectius especialment vulnerables, tot contemplant també la població
Plenari del CMBS. 23 de novembre de 2015 65
general, s’han dissenyat les bases d’un Pla de comunicació d’esport i salut, projecte inclòs
en el Pla estratègic de l’esport (2012-22) perquè esdevingui una eina clau per a consolidar
Barcelona com una ciutat activa i saludable. Es tracta de crear un instrument que ens ajudi
amb eficàcia a aconseguir que les persones que són sedentàries s’animin a canviar el seu
estil de vida, i que les persones que ja fan habitualment exercici coneguin quin és el tipus i
la freqüència de l’activitat física més adequada per la seva edat i condició i incrementin si cal,
la regularitat, la durada o la diversitat de la pràctica.
L’objectiu que es descriu en les bases per elaborar el Pla de comunicació és donar a conèixer
a la població els beneficis d’una vida més activa i les conseqüències del sedentarisme; què
vol dir una vida activa i quina activitat és l’adequada i necessària per a aconseguir els bene-
ficis desitjats; suggerir solucions concretes, fàcils, atractives i adaptades a les seves circums-
tàncies i condicionants; com començar; animar i ajudar a fer els primers passos cap a una
vida més activa, i oferir consells per mantenir-se ferm i constant en aquest propòsit.
L’any 2014 s’ha creat el Consell d’Esport de Barcelona, que ha impulsat un grup de treball
de l’esport i salut. Aquest grup ha presentat les seves conclusions a la darrera sessió del
Consell d’Esport.
SOBRE L’IMPACTE DE LA CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA EN LA SALUT
! Proposem que es monitoritzin indicadors que avui encara no estan regulats (però que
previsiblement ho seran aviat), com el black carbon, com a indicadors rellevants de la
qualitat de l’aire amb influència demostrada en la salut.
! El grup aposta decididament perquè Barcelona es plantegi ser una ciutat més verda,
seguint l’exemple de les actuacions realitzades a ciutats com Berlín o Seattle.
En relació amb els temes vinculats a la contaminació atmosfèrica, s’ha creat un espai, amb
el CREAL i l’Agència de Salut Pública, de reflexió i anàlisi per treballar propostes i recomana-
cions concretes per les polítiques de ciutat.
M
em
òr
ia
 2
0
1
4
-2
0
1
5
66 CMBS. Memòria 2014-2015
Comissió sobre l’impacte de la situació de crisi 
en la infància i la igualtat d’oportunitats
Seguiment de les propostes 2014
La comissió creada ad-hoc per analitzar l’impacte de la situació de crisi en la infància i les
seves famílies va presentar el document Bases per definir estratègies per prevenir i pal·liar
l’impacte de la crisi en la infància i les seves famílies.
De les 204 mesures presentades, un 22% s’estaven realitzant o estaven contemplades en la
planificació, un 45% estaven en prova pilot o requerien ampliació i un 26% eren actuacions
noves que requerien de l’anàlisi per veure les possibilitats d’implementació.
En aquest recull es presenten algunes actuacions significatives en relació amb els diferents
àmbits definits al document, sense voluntat d’exhaustivitat. 
Millora dels procediments de treball. Millora de la disseminació 
i de l’avaluació de les polítiques públiques adreçades a la infància,
l’adolescència i llurs famílies
Amb relació a la revisió i millora del marc conceptual sobre el qual es desenvolupen els
procediments per intervenir amb famílies en situació de pobresa econòmica, destaquem:
• L’Institut Municipal de Serveis Socials ha encarregat a l’Institut de Recerca i Qualitat de Vida
de la Universitat de Girona una recerca aplicada sobre “Les intervencions psicoeducatives
en famílies amb infants en risc en el marc dels Serveis Socials Bàsics”, que es va iniciar el
setembre de 2013 i finalitzarà el darrer trimestre del 2015. En aquest estudi hi estan parti-
cipant els directors territorials, directors de centres de serveis socials, professionals dels 40
centres de serveis socials, el Departament de Gestió de Sistemes d’Informació i el
Departament de Planificació i Processos de l’Àrea de Drets Socials.
Té com a objectiu valorar l’eficàcia del conjunt de pràctiques d’intervenció psicosocioedu-
cativa en famílies amb infants en risc lleu i moderat en el marc dels Serveis Socials Bàsics,
per tal d’identificar aquelles amb les quals s’assoleixen resultats més satisfactoris. Això
comportarà protocol·litzar intervencions i fer més homogènies les pràctiques d’atenció
social a famílies en risc. Està previst fer una publicació dels resultats.
• Des de l’Institut Municipal de Serveis Socials s’ha continuat treballant amb el Consorci
d’Educació de Barcelona el funcionament de les comissions socials dels centres educatius.
D’aquest treball ha sortit un document d’ús intern, “Orientacions per al funcionament de
les comissions socials dels centres educatius”, que recull els objectius, metodologia, pro-
cediments i funcions de les comissions socials i les defineix com a espais de treball conjunt
entre Serveis Socials Bàsics i els centres escolars, un format de treball conjunt per a l’abor-
Plenari del CMBS. 23 de novembre de 2015 67
datge de la població en risc. L’objectiu és reduir i/o prevenir els possibles factors de risc en
els infants i els adolescents escolaritzats, mitjançant el treball conjunt i coordinat dels dife-
rents serveis que incideixen tant en els menors com en les seves famílies, per garantir-ne
el desenvolupament integral. Actualment segueix el treball d’implementació en les escoles
i els instituts de la ciutat, acompanyant el procés amb la formació. Cal destacar la jornada
Serveis Socials i Educació, adreçada a donar valor a la col·laboració entre els professionals
de diferents àmbits en el marc de la posada en marxa del Protocol de les comissions
socials, en què van participar 150 professionals (educadors/es socials de l’IMSS i professo-
rat del Consorci d’Educació).
Amb relació a la recollida de dades i indicadors per millorar la presa de decisions en l’àm-
bit de la promoció del benestar, i millorar la recopilació de dades objectives sobre la rea-
litat de la pobresa en un territori, destaquem:
• El Baròmetre de la Infància i Famílies de Barcelona, que es farà anualment per tal de veure
l’evolució de cada paràmetre, cada territori i del conjunt de la ciutat en general. 
El Baròmetre ha identificat i estudiat els factors de vulnerabilitat relacionats significativa-
ment amb la pobresa i ha estratificat Barcelona en relació amb aquests paràmetres: des-
igualtat econòmica, situació laboral, privació alimentària, privació relacional, habitatge,
salut, educació i família.
Les situacions de pobresa i exclusió que viuen els infants tenen conseqüències sobre les
condicions de vida no només en la infància sinó al llarg de tota la seva vida. Una baixa
renda dels progenitors, habitatge en males condicions... comprometen la salut física i emo-
cional, la construcció de la personalitat i el desenvolupament psicosocial de l’infant.
L’estudi proposa recomanacions en relació amb: mantenir les prestacions per abordar la
malnutrició; introduir una prestació econòmica per eradicar situacions de pobresa severa,
segons trams; incrementar la cobertura en situacions de pobresa energètica, i mesures de
suport a l’habitatge.
Amb relació a millorar encara més la col·laboració, coordinació i cooperació entre els
agents socials que actuen en un mateix territori, i el model de treball en xarxa com a sis-
tema i metodologia per a l’atenció de casos, cal destacar aquestes accions:
• En l’àmbit municipal s’ha creat un nou Codi de Família en el Sistema d’Informació d’Atenció
Social, que agrupa en un expedient tots els usuaris de SSB i membres de la família, estiguin
o no en un mateix domicili, cosa que permet fer un pla de tractament únic.
• Aplicació del model de treball en xarxa per promoure la participació, la coordinació i cores-
ponsabilitat entre els serveis de diferents administracions i institucions per la infància a
cada territori:
- 4 xarxes d’infància consolidades: TIAF (Zona Franca), Interxarxes (Horta-Guinardó), Xafir
(Sarrià) i Eixam (Eixample)
M
em
òr
ia
 2
0
1
4
-2
0
1
5
68 CMBS. Memòria 2014-2015
- S’han creat 2 noves xarxes al 2014:
· Zona Nord a Nou Barris
· Xarxa pro-infància al barri de la Pau, a Sant Martí
- Diverses xarxes amb funcionament divers per a serveis 0-3 anys
• S’ha començat a crear un sistema interoperatiu que permetrà la connexió entre la història
clínica i la història social i permetrà que els professionals, tant de serveis socials com de
salut, puguin veure les dades acordades (tant socials com sanitàries) de la persona atesa,
amb l’objectiu de facilitar una atenció integral i més eficient de la persona. Al novembre de
2014 es va signar un conveni de col·laboració i intercanvi d’informació entre l’Ajuntament
de Barcelona i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. 
Amb relació a la racionalització dels recursos del territori per intervenir millor en la lluita
contra la pobresa, i vinculats a processos de millora en els aspectes organitzatius i de pro-
cediments de treball als serveis socials de Barcelona, destaquem:
• Al llarg del 2014 i inici del 2015 s’ha desplegat el nou model organitzatiu, amb una estruc-
tura directiva, dels equips d’atenció a la infància i adolescència (EAIA), que desenvolupen
una funció dins el sistema de protecció i atenció a la infància de la nostra ciutat. 
L’EAIA, que atén infants amb expedients de tutela i desemparament, però també en risc
social greu, ha atès durant el mandat anterior una mitjana de 3.591 infants a l’any. A la
complexitat tècnica i legal de la seva tasca cal afegir el volum dels recursos humans gestio-
nats i materials requerits: 
- 13 equips distribuïts pels districtes, amb els corresponents locals, infraestructures i mate-
rials. 
- 92 professionals: treballadors socials, psicòlegs, pedagogs, educadors i administratius. Un
indicador del volum dels recursos humans és que els tècnics dels EAIA gestionats des del
Departament de Família i Infància representen el 22% del total de Catalunya. 
Pel que fa a facilitar suport i formació als professionals en contacte amb infants i/o les
seves famílies per tal de millorar les seves intervencions amb infants i famílies, l’any 2014
destaquem:
• 3.967 hores de formació especialitzada amb 234 places pels professionals dels EAIA. 
Els temes sobre els quals s’ha format als professionals estan relacionats amb “La vulnera-
bilitat dels EAIA. Prevenció d’agressions”, “Intervenció amb infants, adolescents i mares,
víctimes de violència masclista”, “El treball de l’EAIA des de la teoria del vincle”,
“Aprofundiment en eines i tècniques d’intervenció amb infants i adolescents” i “Millora con-
tínua de la qualitat”.
• 3.635 hores de formació especialitzada amb 249 places pels professionals dels centres de
serveis socials.
Plenari del CMBS. 23 de novembre de 2015 69
Els temes sobre els quals s’ha format estan relacionats amb: “Intervenció amb infants, ado-
lescents i mares, víctimes de violència masclista”, “Serveis Socials i Educació”, “Famílies i
infància en situació de vulnerabilitat”, “Teràpia breu estratègica en infància i adolescència”,
“PNL en la comunicació amb infants i adolescents”, “Preservació familiar en situacions de
risc psicosocial des de l’enfocament de la parentalitat positiva”, “Desenvolupament d’habi-
litats parentals” i “L’abús sexual entorn a la petita infància”.
Recursos econòmics adequats, adreçats a les famílies amb infants
Des de l’Àrea s’han reforçat els ajuts adreçats a famílies amb infants, la implantació de la tar-
geta solidària, el canvi dels barems dels ajuts per a activitats de la campanya de vacances
d’estiu perquè hi puguin accedir més famílies, l’augment de la partida dels ajuts socials de
l’Institut Municipal de Serveis Socials o una nova línia d’ajuts per a activitats esportives fora
de l’horari escolar.
Dels recursos econòmics adreçats a les famílies amb infants destaquem: 
• El mes de gener del 2015 es va iniciar el Fons d’Infància 0-16 anys amb una dotació de
9,2 M€, que té com a objectiu atorgar un ajut econòmic de 1.200 €/any per a l’adquisició
d’aliments, roba i material escolar a uns 7.600 infants i joves amb risc d’exclusió social. En
data 5 de juny de 2015 s’havien atorgat 7.609 ajuts i des dels CSS s’havien detectat 2.500
infants que no la rebien i complien els requisits. 
• Posteriorment es va dur a terme una ampliació d’aquest Fons amb l’aprovació, el 24 de
juliol, d’una Mesura de Govern d’accions urgents de lluita contra la pobresa per reforçar
l’actual renda infantil garantida, millorant-ne la dotació, la convocatòria, la gestió i la difusió
com a política de garantia de rendes que prioritza els col·lectius més empobrits, les famílies
amb infants a càrrec i reconeix els infants com a ciutadans titulars de drets. Cal destacar
l’ampliació de la dotació del Fons per a aquest 2015 per tal de donar cobertura a totes les
famílies que ho requereixin, incrementant la partida pressupostària en 2,5 M€. La previsió
és que al final del desplegament de la Mesura de Govern d’accions urgents de lluita contra
la pobresa s’hagin concedit entre 10.000 i 11.000 ajuts.
La gestió es fa a través de la targeta “Barcelona Solidària” que permet comprar a establiments
que disposin del CNAE d’alimentació. En aquells que tenen conveni amb l’IMSS es fa un des-
compte del 3% sobre la compra realitzada. Mensualment es carreguen 100 € de manera
automàtica a la targeta. 
En un inici la convocatòria realitzada va incorporar tots els nens/es que van rebre una beca
menjador el curs escolar 2014/2015 i disposaven d’informe social en la valoració. Els pares
van rebre una carta de l’alcaldia comunicant que tenien dret a l’ajut i que per formalitzar-lo
es podien adreçar a un punt del dispositiu creat ad-hoc. Els pares, amb cita prèvia, signaven
M
em
òr
ia
 2
0
1
4
-2
0
1
5
70 CMBS. Memòria 2014-2015
una declaració responsable i rebien la targeta, un full informatiu i la relació d’entitats col·labo-
radores del programa de la targeta “Barcelona Solidària”. 
En un segon moment es van incorporar 2.400 infants més, detectats des dels CSS, que
potencialment eren susceptibles de rebre aquest ajut per a aliments, roba i material escolar.
Es va comunicar via postal amb cada família durant l’estiu i, a més, es va acordar amb la
Direcció de les OAC la seva col·laboració per atendre i gestionar les peticions a través de les
seves oficines. 
Suport per a l’accés de pares i mares al mercat laboral
Per tal d’incidir en les polítiques d’ocupació per a famílies amb infants a càrrec, destaquem
el Programa LÀBORA, iniciat al 2014.
El Programa LÀBORA és un programa per al foment de l’ocupació de les persones amb difi-
cultats d’accés al mercat de treball, liderat per l’Institut Municipal de Serveis Socials conjun-
tament amb entitats socials de la ciutat (FEICAT, ECAS i Creu Roja).
Es tracta d’un mercat laboral reservat a les persones en risc d’exclusió social que ofereix una
borsa de candidatures on les empreses troben la persona que millor encaixa en les seves
necessitats de contractació laboral, oferint suport en la selecció del millor perfil i acompanya-
ment en l’adaptació de la persona al lloc de treball. 
El Programa LÀBORA vincula l’empresa en un projecte de responsabilitat social i, alhora, per-
met formar part d’un projecte de ciutat que treballa per afavorir la igualtat d’oportunitats entre
la ciutadania.
Aquest objectiu s’aconsegueix a través de: 
a) Un treball en xarxa entre Serveis Socials i un equip d’experts que treballen de forma coor-
dinada i col·laborativa per identificar els participants del Programa LÀBORA.
b) Un acompanyament individualitzat que dissenya itineraris per a l’ocupació on es treballen
i s’avaluen les candidatures en relació amb perfils laborals específics, utilitzant recursos de
la ciutat en l’àmbit de l’ocupabilitat i la formació de persones en atur.
c) Una plataforma tecnològica que permet:
 – Treballar les competències d’ocupació dels candidats i candidates per millorar-ne l’ocu-
pabilitat en un sector professional determinat.
 – Definir els llocs de treball demandats per les empreses, mitjançant un model que descriu
les competències tècniques i transversals per a aquell lloc de treball.
Plenari del CMBS. 23 de novembre de 2015 71
d) Un equip de suport a l’empresa que:
 – L’acompanya en la publicació de l’oferta laboral, definint el perfil competencial del lloc
de treball.
 – Participa en el procés de selecció de la candidatura.
 – Realitza el seguiment de la persona contractada.
De l’1 de desembre de 2014 al 30 de setembre de 2015, des dels serveis socials s’han derivat
3.088 persones, s’ha contactat amb 1.004 empreses, s’han gestionat 530 ofertes de treball i
s’han assolit 477 insercions en el mercat de treball. 
Fiscalitat justa per a les famílies amb infants
Amb relació a establir una fiscalitat més justa per a les famílies amb infants, destaquem que
ja al setembre de 2012, l’Ajuntament va anunciar que no cobraria les plusvàlues en casos de
dació en pagament de l’habitatge habitual. El 5 de desembre de 2012, la Comissió de Govern
va aprovar el procediment especial de tramitació per a aquells casos en què hi hagi dació en
pagament o execució hipotecària per impagament de préstec garantit amb hipoteca sobre
l’habitatge habitual propietat de persones físiques. 
El 6 de març de 2013, la Comissió d’Economia i Empresa va acordar ampliar la subvenció de
plusvàlua a aquells acords de compra-venda entre els particulars i les entitats bancàries que
equivalguin a una dació en pagament. Aquesta decisió responia a la constatació que alguns
notaris formalitzen l’escriptura de transmissió de la propietat com a compra-venda també en
casos en què es tracta d’una dació en pagament. Quan els afectats anaven a Hisenda, els
cobraven la plusvàlua i ara, amb aquest acord, també podran gaudir de la subvenció.
Els casos els estudia conjuntament l’Institut Municipal d’Hisenda i l’IMSS. Durant l’any 2014
s’han atorgat un total de 42 ajuts per un import total de 71.645,57 € corresponents a dacions
en pagament o execucions hipotecàries. 
Habitatge assequible i entorn segur i adequat
Amb relació a desenvolupar polítiques a favor de l’habitatge assequible i promoure el llo-
guer social i l’habitatge d’emergència social per a famílies, destaquem:
• El nombre d’habitatges del Fons de Lloguer Social, aquells habitatges que es destinen a
emergències socials, contingències especials i a persones grans, han augmentat un 47,4%
en un any, i han passat dels 1.560 als 2.300 habitatges de l’any 2014.
M
em
òr
ia
 2
0
1
4
-2
0
1
5
72 CMBS. Memòria 2014-2015
• En el Plenari municipal del mes d’abril de 2014 es va aprovar la transferència de 100
milions d’euros al Patronat Municipal de l’Habitatge, amb els quals el PMH executarà 7 pro-
mocions de pisos socials per valor de 51 milions d’euros; uns altres 50 milions es destina-
ran a altres operacions vinculades a habitatge de lloguer sostenible, com ara: compra i
rehabilitació a Ciutat Vella, Sants i Nou Barris; acords amb entitats privades per promoure
el lloguer social; ajuts a la rehabilitació, i ajuts a promotors socials d’habitatge de lloguer o
a promocions aturades.
Del seguiment del programa 100x100, cal destacar: dues promocions amb obres iniciades
(Glòries I, Quatre Camins) amb 149 habitatges per a gent gran; una promoció per iniciar
obres al 2015 (Tànger) amb 47 habitatges dotacionals i 35 allotjaments temporals, i tres
promocions en projecte o en estudi per iniciar obres el 2016 (Alí Bei, Can Fabra,
Germanetes I i II) amb 177 habitatges.
• L’Àrea subvenciona, en part, habitatges del Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona
destinats a unitats de convivència i col·lectius específics amb ingressos molt reduïts. Són
2.300 habitatges de lloguer social:
- 889 s’han adjudicat per la mesa d’emergències (213 l’any 2013, 198 el 2014)
- 1.210 són pisos per a gent gran
- 201 per a altres col·lectius vulnerables
• S’han ofert subvencions (per valor de 1.482.732 € al 2013 i 2.033.596 € al 2014), per tal
que el cost del lloguer dels habitatges del parc social no superi en cap cas el 30% dels
ingressos dels inquilins.
Amb relació a treballar per evitar els desnonaments per motius econòmics d’habitatge
habitual, destaquem: 
L’Àrea i el Consorci de l’Habitatge de Barcelona (Bagursa) han signat un acord per a incre-
mentar en un 20% les hores d’atenció i assessorament jurídic a les Oficines de l’Habitatge
que hi ha als districtes municipals. 
El Consorci de l’Habitatge ha arribat a un acord de coordinació amb l’Agència de l’Habitatge
de Catalunya, mitjançant el qual les Oficines de l’Habitatge de Barcelona gestionen ja el
Servei Ofideute a la ciutat de Barcelona. La Generalitat els ha delegat l’atenció a les persones
que pateixen processos d’execució hipotecària, juntament amb la instrucció i el processa-
ment dels expedients d’ajuts d’especial urgència, de manera que les Oficines de l’Habitatge
poden fer una atenció integral de les persones en situació de necessitat, i poden oferir i ges-
tionar des d’un inici tots els recursos existents. 
S’ha incrementat el fons econòmic destinat a atendre les famílies que tenen deutes d’habi-
tatge. L’any 2013, aquesta partida va pujar fins a 1.244.458 €. L’Àrea ha aportat també més
de 315.397 € l’any 2013 i 323.143 € l’any 2014 en ajuts per evitar desnonaments en el parc
públic (PMHB). 
Plenari del CMBS. 23 de novembre de 2015 73
Per a manteniment d’habitatges (subministraments, parament de la llar...), l’Àrea ha aportat
1.060.415 € l’any 2013 i 1.157.258 € l’any 2014.
Per allotjar temporalment persones i famílies vulnerables en pensions i pensions socials, la
despesa de l’Àrea ha estat de 1.060.415 € l’any 2013 i 1.875.957 € l’any 2014 (aportacions
de l’Institut Municipal de Serveis Socials - IMSS) a la qual s’hauria d’afegir la despesa en allot-
jament temporal per part dels serveis socials (dones, persones immigrants, persones vulne-
rables) de 2.455.351 € (2013) i 2.868.515 € (2014). 
Amb relació als objectius esmentats, al juliol de 2015 el nou Govern municipal ha establert
les següent prioritats: atendre l’emergència habitacional, la mobilització d’habitatges buits, la
promoció de pisos de lloguer social i la rehabilitació proactiva i eficient del parc de la ciutat.
Per atendre l’emergència habitacional destaquem les següents actuacions realitzades:
• Modificació del Reglament d’emergències, refent el text per adaptar-lo a la Llei 24/2015.
• Canvi de criteris i més dotació pressupostària per al nou ajut municipal al pagament del llo-
guer.
• Reforç de la intermediació: incorporació de 9 persones. 
• Ampliació en un milió d’euros (de 6 a 7 M€) de la partida actual destinada als ajuts al paga-
ment del lloguer, fet que suposa l’augment del nombre de famílies que en sortiran benefi-
ciades. Es calcula que amb aquest augment del pressupost es podrà arribar a 1.800 famí-
lies amb dificultats econòmiques. Aquesta prestació econòmica d’urgència social s’adreça
a unitats de convivència amb ingressos menors a 1,5 IPREM que es troben en diferents
situacions. L’ajut té com a objectiu pal·liar una situació de crisi econòmica i la dificultat de
les persones per fer front al pagament del lloguer, possibilitant la permanència a l’habitatge
i prevenint d’aquesta manera l’exclusió social. 
Pel que respecta a l’ampliació del parc d’habitatges de lloguer social, destaquem:
• S’invertiran 3,5 milions d’euros en la compra d’habitatges exercint el dret de tanteig i retrac-
te. En aquest moment s’ha concretat la compra de 8 habitatges (507.500 €) exercint el tan-
teig.
 • Programa de detecció i sanció d’habitatges buits propietat d’entitats financeres: 12 multes
coercitives a bancs per incompliment de la Llei del dret a l’habitatge.
• Reforç del Programa de cessió amb una nova campanya publicitària i més dotació pressu-
postària. Consisteix en la captació d’habitatges del mercat privat per a destinar-los a lloguer
social, donant als propietaris d’aquests pisos el màxim de garanties per al cobrament del
lloguer i el finançament per fer obres, ja que el programa inclou la possibilitat de rehabilitar
M
em
òr
ia
 2
0
1
4
-2
0
1
5
74 CMBS. Memòria 2014-2015
els habitatges buits. Està adreçat a propietaris, per mobilitzar habitatges buits o permanent-
ment desocupats a la ciutat i ampliar el parc d’habitatge de lloguer social. Es destinaran 7
M€ per captar 200 habitatges buits de particulars, que els cedeixin per 4 anys.
L’Administració els rehabilitarà i llogarà a col·lectius vulnerables, subvencionant la diferèn-
cia entre la renda que es paga al propietari i el que pot pagar el llogater (30% dels ingres-
sos). 
Els avantatges per als propietaris són la garantia de cobrament de la renda durant la vigèn-
cia del contracte de lloguer (36 mesos), el finançament d’obres d’adequació (20% a fons
perdut i el 80% restant es descomptarà de manera mensual de l’import del lloguer), la
firma, amb càrrec al programa, d’una assegurança multirisc i la devolució de l’habitatge en
bon estat a la finalització del contracte. La renda màxima serà de 700 €, segons superfície,
emplaçament i estat de l’habitatge. El llogater pagarà un preu mitjà de 300 € (mentre no
superi el 30% dels seus ingressos). La diferència serà aportada per l’Ajuntament com a
subvenció del parc de lloguer social. El contracte de cessió d’ús es formalitzarà entre el pro-
pietari i la Fundació Hàbitat 3 (de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya),
qui abonarà les rendes al propietari i es farà càrrec del manteniment ordinari. La cessió pot
ser de 40 mesos, en cas que no calgui fer obres de rehabilitació, o 48 mesos, en cas que
calgui fer obres a l’habitatge.
En relació amb la promoció de pisos de lloguer social, l’objectiu és estimular la construc-
ció de pisos de lloguer social, impulsant noves formes de tinença i sistemes per a la
col·laboració de les entitats bancàries en el finançament. Destaquem:
• Reversió del dret de superfície en favor del lloguer social.
• Estímul del dret d’ús per a cooperatives d’habitatge i de consumidors, amb la creació del
grup de treball de la Taula d’Habitatge Cooperatiu, dins el Consell de l’Habitatge Social.
• L’impuls d’altres tipus de tinença.
• Noves promocions d’habitatge dotacional destinades als col·lectius amb vulnerabilitat.
• Convocatòria de concursos, estimulant l’entrada de estudis d’arquitectes joves. 
Amb relació a prevenir i reduir la pobresa energètica, d’una banda destaquem l’evolució
dels ajuts d’inclusió pel concepte de pobresa energètica per garantir que les persones vul-
nerables puguin fer front als costos derivats del manteniment dels subministraments
bàsics a la llar.
Ajuts d’inclusió en concepte 
de pobresa energètica (*) 2012 2013 2014
Nombre d’ajuts econòmics 1.399 2.957 4.032
Imports dels ajuts econòmics 251.457,70 € 503.270,48 € 634.426,74 €
(*) S’inclouen en aquest concepte els ajuts de subministraments.
Plenari del CMBS. 23 de novembre de 2015 75
De l’any 2011 no es disposa d’aquestes dades perquè no es recollia aquest indicador.
L’Institut Municipal de Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona disposa l’any 2015 d’una
partida específica de 2,5 M€ per tal de fer front a totes les situacions derivades del tall de
subministraments energètic i d’aigua a les persones amb precarietat econòmica. Aquesta par-
tida pot ser ampliada en funció de les necessitats.
S’han establert relacions amb les companyies amb més abonats que operen a la ciutat per
establir els circuits i la interlocució que garanteixin el coneixement dels Serveis Socials en els
casos de tall en el subministrament de persones vulnerables.
• Conveni entre l’Institut Municipal de Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona i Endesa,
S.A. i Gas Natural - Fenosa per coordinar les pautes d’intervenció i ajuts per deutes gene-
rats amb motiu del subministrament d’electricitat i gas dels consumidors i usuaris de ser-
veis socials en situació de vulnerabilitat econòmica (Endesa i Gas Natural són les compa -
nyies més important en nombre d’usuaris en la Tarifa d’Últim Recurs -TUR).
• En l’àmbit de l’Àrea Metropolitana de Barcelona s’han establert els circuits entre els serveis
socials i les companyies subministradores d’aigua en baixa.
• Per tal d’arribar a les persones que poden patir pobresa energètica i aquelles que ja la patei-
xen s’ha realitzat una campanya divulgativa centrada principalment en els centres de ser-
veis socials de la xarxa de l’IMSS. 
• S’ha creat un banner informatiu en la web de Serveis Socials que ofereix difusió de la infor-
mació més destacada: tarificació social, consells d’estalvi energètic, entitats d’ajuda...
• L’Ajuntament, amb el suport i organització d’entitats socials expertes en la lluita contra la
pobresa energètica, ha creat l’any 2014 i 2015 un programa de voluntarietat destinat a l’as-
sistència a persones vulnerables derivades dels CSS. Entre d’altres funcions es realitzen:
- Diagnòstic energètic bàsic a les llars de persones vulnerables.
- Assessorament energètic a domicilis.
- Tallers per a informar de la facturació i optimitzar el consum de les llars.
• Creació dels KITS per a l’estalvi energètic: quan els CSS detecten que un usuari té un con-
sum alt d’energia a la llar poden derivar a la persona a un servei que li oferirà material i
assessoria per millorar la seva eficiència energètica a la llar.
• Els CSS informen i acrediten davant d’Agbar les persones susceptibles de ser destinatàries
del Fons de Solidaritat de la Fundació Agbar (fons econòmic destinat a ajudar a sufragar
les despeses del servei d’aigua a persones sense recursos).
M
em
òr
ia
 2
0
1
4
-2
0
1
5
76 CMBS. Memòria 2014-2015
D’altra banda, en el marc de l’Estratègia Compartida de l’Acord Ciutadà per una
Barcelona Inclusiva, s’ha impulsat el Projecte Tractor Barcelona Garantia Social, l’objec-
tiu del qual és treballar conjuntament, administracions i entitats de la ciutat, per tal de
garantir a les persones o famílies de la ciutat la cobertura de les principals necessitats bàsi-
ques o vitals en relació amb el dret a l’alimentació i a una temperatura adequada per al seu
habitatge o accés als subministraments bàsics amb criteris de dignitat. Concretament pretén
assolir: a) garantir el dret a l’alimentació; b) garantir l’accés als subministraments bàsics
(energètics i hídrics), i c) garantir productes no alimentaris i serveis de primera necessitat.
S’està treballant actualment en el coneixement del mapa d’actuacions que Ajuntament i
entitats tenen en cadascun d’aquests àmbits per tal d’aconseguir una millor articulació i
cobertura de necessitats a la ciutat.
Finalment cal destacar la Mesura de Govern, d’octubre de 2015, per la prevenció de l’exclu-
sió residencial i la pobresa energètica. El passat 6 d’agost va entrar en vigor la Llei 24/2015,
de 29 de juliol, de mesures urgents per afrontar la pobresa energètica i l’emergència habita-
cional. Aquesta llei estableix mesures per impedir el sobreendeutament hipotecari i instru-
menta l’accés a un habitatge digne i a subministraments bàsics per part de persones en risc
d’exclusió residencial. Alhora, la norma introdueix la figura de la cessió obligatòria dels pisos
buits propietat de grans tenidors d’habitatge. Pel que a les administracions locals la norma
obliga a: 1. Evitar els desnonaments que puguin produir una situació de manca d’habitatge;
2. Impedir els talls de subministraments bàsics que afectin a persones en situació de vulne-
rabilitat, i 3. Aplicar la figura de la cessió obligatòria d’habitatges buits.
Per tal de dur a terme aquestes actuacions, aquesta Mesura de Govern contempla una ins-
trucció jurídica per a l’aplicació operativa de la Llei i la creació d’una Unitat de Prevenció de
l’Exclusió Residencial. Aquesta Unitat, en coordinació amb Serveis Socials i les Oficines
d’Habitatge, avaluarà la situació de vulnerabilitat, impulsarà la mediació oportuna amb els
propietaris de l’immoble, donarà a conèixer els ajuts al pagament del lloguer i facilitarà el des-
plegament del deure dels grans propietaris d’oferir un lloguer social per poder impulsar un
llançament.
Així, un cop acreditada la situació d’exclusió residencial, la llei 24/2015 estableix el deure dels
grans tenidors d’oferir un lloguer social com a requisit per poder fer efectiu el desnonament
i consagra l’obligació de les corporacions locals de comprovar-ho. En particular, han de tenir
cura que el cost del lloguer social s’ofereixi per un període mínim de 3 anys, no superi deter-
minats percentatges dels ingressos de la unitat familiar, i que aquest pis es situï a Barcelona.
L’Ajuntament, a través dels districtes, exercirà el procediment sancionador a què dona lloc
l’incompliment d’aquest deure i establirà les sancions oportunes. La sanció, que pot ser de
fins a 90.000 €, s’establirà en funció de les circumstàncies del cas tal i com estableix la Llei
pel dret a l’habitatge.
Igualment, la Llei 24/2015 estableix el principi de precaució davant les situacions de deute
en el pagament de factures. Aquest principi garanteix que no s’ha de produir cap tall de sub-
ministrament fins que els serveis socials de l’Ajuntament comprovin quina és la situació eco-
Plenari del CMBS. 23 de novembre de 2015 77
nòmica de la família. Per fer efectiu aquest dret es demanarà a les empreses subministrado-
res establir nous protocols d’informació, actuació i coordinació.
Per fer efectiu aquest deure, el Govern municipal demanarà a les empreses subministradores
que estableixin condonacions del deute contret per a unitats familiars amb insuficiència de
recursos, i bonificacions i tarifes socials per evitar impagaments futurs en compliment de la
llei. En qualsevol cas, l’Ajuntament vetllarà per fer efectiu el deure de les empreses d’impedir
talls i denunciarà davant la Generalitat qualsevol incompliment del Codi de Consum per tal
que apliqui les sancions previstes d’aquelles pràctiques que limitin els drets dels consumi-
dors i consumidores vulnerables.
Suport a les famílies amb infants a càrrec
En relació amb la creació de serveis d’informació i orientació a les famílies en els proces-
sos de la vida quotidiana, i el suport a les famílies en la criança i cura dels infants, cal
destacar la creació o ampliació durant el 2014 d’alguns recursos i programes adreçats de
manera específica a les famílies, com ara: 
• Servei per a adolescents i famílies amb fills/es adolescents, especialment pel que fa a l’as-
sessorament a les famílies. [Vegeu informació més detallada al bloc d’intervenció específica
16-18 anys.]
• Promoció Social - Servei d’Assessorament Familiar en el marc del PDC de Baró de Viver.
Orientació, informació i assessorament a famílies en el desenvolupament de la seva funció
i les seves necessitats. Durant el 2014 s’han atès 9 famílies.
• Projecte PAIDÓS. L’Ajuntament de Barcelona va signar un conveni amb Càritas per a la rea-
lització del Projecte PAIDÓS, amb la creació de dos centres integrals d’infància per atendre
infants menors de 6 anys en situació de risc i/o exclusió social i tractar el seu nucli familiar
i l’entorn (l’un a la Barceloneta, en funcionament des del 2012, i l’altre al districte de Nou
Barris, al barri de Porta, en funcionament des de maig de 2015). El projecte PAIDÓS té com
a objectiu aconseguir que els nens i les nenes que creixen en famílies empobrides, superin
aquesta situació i tinguin la capacitat per progressar en les seves vides; pretén trencar el
cicle de transmissió intergeneracional de la pobresa infantil i prevenir-ne els factors de cro-
nificació, mitjançant un treball intensiu, integral i integrat amb les famílies, els agents
socials i la comunitat, per a l’enfortiment de les potencialitats, tant de l’infant com de la seva
família. Cada centre atén 15 famílies amb infants de 0 a 6 anys en situació de pobresa, amb
dificultats per tenir cura dels fills i filles i que poden presentar altres necessitats importants
no cobertes. Durant el 2014 han atès 44 famílies, un increment molt significatiu (76%)
tenint en compte que el 2013 en van atendre 25. El treball amb les famílies s’aborda des
dels àmbits socioeducatiu, psicoterapèutic i comunitari per augmentar els factors de pro-
tecció i resiliència dels infants, incrementar les competències parentals i facilitar la vincu-
lació de les famílies amb el seu entorn més proper.
M
em
òr
ia
 2
0
1
4
-2
0
1
5
78 CMBS. Memòria 2014-2015
• Projecte Escoles i Famílies. Iniciat a final 2011, des del Servei de Traducció i Mediació
Intercultural de l’Ajuntament (STMI) amb algunes accions d’assessorament i mediació a
l’Escola Collaso i Gil del Raval, a finals de 2013 l’experiència pren una nova empenta amb
la incorporació del Servei d’Orientació i Acompanyament per a Persones Immigrades
(SOAPI), i des de la Direcció d’Immigració es valora com a projecte estratègic i es decideix
estendre’l a escoles d’arreu de la ciutat. Té com a finalitat oferir suport pel treball des de la
perspectiva intercultural als centres educatius de la ciutat, especialment a aquells amb una
presència important d’alumnat d’origen estranger. Al llarg del 2014 s’han dut a terme 363
intervencions en base a diferents accions (sessions d’acollida, assessoraments al claustre /
equip directiu, treball grupal amb famílies, mediació interpersonal i traducció) a 54 centres
escolars de tots els districtes de la ciutat (81% de titularitat pública).
• Programa “Famílies a Punt” (Fundació Obra Social “la Caixa”) en el marc de l’ICI Zona
Nord / PDC Ciutat Meridiana. Acció adreçada al treball de vinculació i promoció del paper
de les famílies en relació amb l’escola i la seva implicació al territori. El 2014 han rebut infor-
mació 280 famílies i 100 hi han participat de manera activa.
• Family Club. Inici d’una programació estable d’activitats adreçades de manera específica al
grup familiar dins del programa infantil Family Club, al centre esportiu municipal Holmes
Place, del districte de les Corts (23 activitats).
• VailetsHacklabDay. Més de 18 activitats i tallers simultanis per a infants i les seves famílies
en el FABLAB de les Corts per a tenir l’oportunitat de gaudir i aprendre creant programes,
dispositius i artefactes (amb uns 1.000 participants).
Cal destacar igualment la continuïtat i/o reforç d’altres serveis d’acompanyament als progeni-
tors per desenvolupar les seves habilitats educatives i per donar suport a les competències
parentals, des dels diferents equipaments municipals durant el 2014, com ara:
• Els centres oberts i espais familiars municipals, així com el projecte PAIDÓS i altres entitats
amb suport (Quatre Vents i Federació de Famílies Monoparentals), han realitzat 15 progra-
mes o iniciatives per donar suport a les competències parentals desenvolupades en què
han participat unes 2.953 famílies, la qual cosa suposa un 30% més respecte del 2013
(2.264 famílies).
• Els districtes han desenvolupat un conjunt de programes, projectes a ludoteques, i casals i
espais infantils, com també s’han subvencionat entitats i fundacions que desenvolupen
accions de suport a les competències parentals. Podem estimar, a partir de les dades que
ens consten en alguns programes, que s’haurà arribat entorn a 5.000 persones partici-
pants.
Plenari del CMBS. 23 de novembre de 2015 79
• Dels serveis socials destaquem principalment: 
- Els centres de serveis socials han realitzat 15 accions grupals de reforç a les competèn-
cies parentals, en les quals han participat 308 persones. 
- Els centres de dia per a persones sense llar i pisos d’inclusió, on s’han dut a terme accions
per abordar la millora de les relacions parentals, amb la participació de 15 famílies.
- El Servei d’Atenció SASPI ha dut a terme 6 accions grupals educatives i culturals per
fomentar les habilitats educatives, amb la participació de 47 famílies. 
• Des de la Xarxa de Biblioteques Municipals cal destacar dos programes: el Racó dels pares,
que ha realitzat 144 sessions a 22 biblioteques, amb 4.844 assistents, i els Aperitius
Musicals, amb 23 sessions i 1.028 assistents. 
• Des dels centres educatius s’han desenvolupat tres programes específics que han arribat a
4.546 famílies: 
- Programes de suport educatiu a les famílies en els centres escolars.
- Programa de suport a la lectura: Xerrades de formació a famílies.
- Programa Èxit escolar: Xerrades per a les famílies.
• L’Agència de Salut de Barcelona ha promogut el Programa d’habilitats parentals (2 a 12
anys). Aquest programa és una eina per a pares i mares per gestionar situacions difícils, i
proporciona estratègies personals, educatives i emocionals. S’han fet 18 grups a tot
Barcelona amb la participació de 209 pares i mares (87% de mares i 13% de pares) i 170
fills i filles.
• Iniciatives de les xarxes d’infància del territori i des de l’acció comunitària. Cal destacar que
a causa de la consolidació de les xarxes territorials d’infància, s’han anat desenvolupant
diverses modalitats de projectes, tallers i espais oberts als grups familiars de cada territori.
Així mateix, i des dels diferents plans d’acció comunitària, s’han desenvolupat 7 projectes
o accions subvencionades com ara grups d’habilitats parentals o escoles de família.
• Programa Noves Famílies. Es manté la tendència de baixada de la demanda de reagrupa-
ment familiar a la ciutat mitjançant el procediment administratiu d’inici mitjançant sol·licitud
de l’informe d’habitatge. Encara que aquesta demanda ha baixat, s’incrementa la demanda
de moltes famílies derivades d’altres serveis o d’altres famílies ateses anteriorment. 
• Suport a entitats amb projectes de cura a famílies cuidadores, mitjançant convenis i subven-
cions d’àmbit de ciutat. Durant el 2014 s’han atorgat un total de 44 convenis i subvencions
a nivell de ciutat, per un import de 156.520 € per a entitats amb projectes de cura de per-
sones grans, infants, amb dependències o altres malalties, que requereixen la cura de les
seves famílies i que tenen per objectiu donar suport amb els elements que comporten aques-
ta cura (coneixements, suport emocional, desplaçaments, conciliació familiar, etc.). 
M
em
òr
ia
 2
0
1
4
-2
0
1
5
80 CMBS. Memòria 2014-2015
Pel que fa a facilitar la conciliació i la gestió dels temps, destaquem:
• El programa “Temps per tu” durant el 2014 ha donat resposta a 251 famílies, en diverses
situacions: 
- Dependència: 23 famílies (9,5% més que el 2013)
- Infants amb discapacitat: 125 famílies (el mateix nombre que el 2013)
- Joves/adults amb discapacitat: 103 famílies (increment del 23% respecte del 2013) 
El 2014 el programa “Temps per tu” ha ofert 2.531 hores de temps personal a les famílies,
un 26% més que el 2013 (2.011 hores).
• Projecte xarxa NUST de treball en xarxa per promoure i intercanviar experiències entorn
d’una nova organització del treball que fa possible l’harmonització del temps personal, labo-
ral i familiar. El nombre d’empreses participants ha augmentat entre el 2013-2014 en un
7,6%, i ha passat de 85 a 92 empreses.
• Programa Pacte del Temps. Amb el Pacte es vol donar un impuls a l’acord entre ciutadania,
Ajuntament, organitzacions i institucions per promoure la qualitat de vida i la conciliació de
la vida personal, familiar i laboral a través de la millor gestió del temps a la ciutat. El pacte
és fruit del procés d’elaboració realitzat per 141 persones, representants d’entitats i asso-
ciacions socials i econòmiques de la ciutat. El 2014 hi ha 202 entitats adherides al Pacte
del Temps, a partir de l’acte de presentació del Pacte, que va tenir lloc el dia 19 de juny. El
2013 el Pacte del Temps va dur a terme 7 accions i per al bienni 2014-2015 estan en pro-
cés d’execució o programades 10 accions, la qual cosa representa un increment del 42%
respecte al 2013. 
Tot i que normalment s’associa la conciliació a les esferes familiar i laboral, i majoritàriament
amb la cura i atenció dels fills menors d’edat, cal seguir potenciant que l’harmonització del
temps familiars ha de preveure models familiars diversos.
Pel que fa a incrementar la seguretat alimentària, vegeu l’apartat de recursos econòmics ade-
quats per a famílies amb infants.
Intervenció primerenca (0-3 anys)
Pel que fa a diversificar i reforçar els serveis familiars per a la primera infància i per a l’a-
companyament a les famílies més vulnerables, destaquem:
• Espais familiars i de suport educatiu per a la petita infància:
- D’una banda l’Espai Familiar orientat a les famílies amb infants menors de tres anys, que
els ofereix un espai de joc i relació. Durant el 2014 han participat 453 famílies als espais
familiars de Sant Martí i les Corts (424 el 2013) i 145 als espais familiars gestionats per
Plenari del CMBS. 23 de novembre de 2015 81
l’IMEB durant el curs 2013-2014. A banda, cal assenyalar l’existència d’altres espais fami-
liars als districtes (per ex: espai familiar Petit Drac, a Sarrià - Sant Gervasi).
 - D’altra banda, el programa “Ja tenim un fill”, que facilita a les famílies amb nadons, en
un context grupal, un espai de trobada i d’intercanvi on compartir les seves experiències.
Aquest programa està centrat preferentment en les dones que han estat mares, que
poden participar amb el seu fill o filla, des de les darreres setmanes de la gestació, fins
als 8 mesos de vida de l’infant. El 2014 hi han participat 453 famílies als espais familiars
de Sant Martí i les Corts (424 el 2013), coincidents amb els espais familiars, i 222 a les
sessions del programa gestionades per l’IMEB, durant el curs 2013-2014.
• Serveis d’Inserció Social i SASPI. 12 famílies ateses en aquests serveis han participat en
programes adreçats a famílies amb infants de 0-3 anys.
• Espais complementaris de suport a la petita infància:
- En serveis i equipaments que ja hem esmentat abans, com ara Quatre Vents, “El racó de
la infància” de la Fundació de Famílies Monoparentals, el projecte PAIDÓS o el programa
Benvingut Nadó, des de l’àmbit de salut.
- Projectes adreçats a famílies amb la finalitat d’oferir espais per millorar les competències
parentals, compartir el temps, els jocs i les relacions, així com la reflexió. Majoritàriament
es duen a terme des dels casals, ludoteques o espais infantils, en tots els districtes.
• Implicació dels pares en la criança en el marc global del projecte “Canviem-ho, homes per
l’equitat de gènere”. Intervenció grupal amb perspectiva de gènere dirigida a homes que
estan a punt de tenir un fill, per treballar al voltant de la paternitat masculina. Durant el
2014 s’han realitzat cinc grups de pares i 35 sessions. A més s’han realitzat quatre sessions
grupals de seguiment amb grups anteriors (39 sessions). 
• També és rellevant esmentar que des de les xarxes d’infància als territoris s’ofereixen acti-
vitats i espais per a infants de 0-3 anys.
• EIPI municipals de Nou Barris i Ciutat Vella. L’Ajuntament de Barcelona té dos equips inter-
disciplinaris d’atenció a la petita infància (EIPI) que són dispositius assistencials integrats
dins la xarxa de serveis d’atenció precoç de Catalunya (CDIAP), la qual depèn del
Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya. Són equips cons-
tituïts per especialistes en infància de diferents disciplines: neuropediatria, psicologia, logo-
pèdia, fisioteràpia i treball social. Al llarg del 2014 s’han atès 673 famílies amb infants amb
problemes de desenvolupament.
L’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat de l’Ajuntament de Barcelona es va pro-
posar a finals de 2014 donar un impuls a l’atenció a la petita infància que es du a terme en
els centres d’atenció precoç de la ciutat, amb la creació d’una xarxa per al foment de l’acció
pública dels seus serveis i programes. A aquesta es van incorporar els 11 CDIAP de la ciu-
tat, l’Associació Catalana d’Atenció Precoç (ACAP) i l’Associació Unió de Centres d’Atenció
M
em
òr
ia
 2
0
1
4
-2
0
1
5
82 CMBS. Memòria 2014-2015
Precoç de Catalunya (UCCAP), el que suposa un total de 120 professionals i uns 5.000
infants atesos. Els objectius pels quals neix aquesta xarxa són: 
- L’aportació de recursos complementaris per a ús de tots els CDIAP que millorin l’oferta
d’atenció a la infància amb dificultats en el seu desenvolupament.
- L’impuls de metodologies col·laboratives en la gestió de serveis i programes comuns de
ciutat.
- La interlocució amb altres serveis públics d’atenció a la infància de la ciutat per a la millora
de l’eficiència interserveis i l’acció comunitària. 
- L’oferta d’assessorament i formació específica als professionals de la xarxa que comple-
menti l’oferta actual.
- La cooperació i suport mutu en metodologies d’intervenció i de recerca.
Intervenció específica 16-18 anys
Des de l’Ajuntament, i concretament des de l’Àrea, s’ha reforçat el catàleg de serveis desti-
nats als adolescents i joves de la ciutat de Barcelona per atendre les demandes d’aquests
col·lectius partint dels seus interessos i adequant-se a les seves necessitats, mitjançant la
intervenció en les àrees d’actuació següents: ocupació, formació, habitatge, salut, participa-
ció, associacionisme, emprenedoria, lleure i pràctiques culturals.
• Al llarg del 2014 s’han obert quatre nous serveis d’Informació i Dinamització als Centres
d’Educació Secundària (Punts JIP), i s’ha arribat als 70 punts. Aquests són espais d’atenció
presencial estable situats als centres docents que posen a l’abast de la gent jove tot un
seguit de recursos informatius d’interès i, d’altra banda, generen un conjunt d’accions i
estratègies que promouen experiències de participació. Aquest augment del servei ha fet
que s’incrementi un 39,53% el nombre d’atencions realitzades al 2014.
• El novembre de 2013 va ser aprovada la Mesura de Govern per a la creació del Servei per
a Adolescents i per a Famílies amb Fills i Filles Adolescents. L’espai que vol ocupar aquest
nou servei és l’àmbit de la promoció i la prevenció primària, oferint formació, eines i recur-
sos que permetin que els protagonistes (nois i noies adolescents entre 12 i 20 anys i les
seves famílies) visquin en primera persona aquest moment, aprofitant cada oportunitat de
creixement i acompanyament. D’altra banda, el Servei ha de permetre detectar, orientar,
motivar i derivar els adolescents i/o les seves famílies a serveis especialitzats quan calgui.
Amb aquesta finalitat, la Mesura de Govern preveu dos tipus de dispositius:
- Els punts “Aquí t’escoltem” (ATE), dirigit als nois i noies adolescents. Es preveu desplegar
un total de 6 punts diferents repartits per la ciutat, integrats i en estreta col·laboració i com-
plementació amb equipaments juvenils. En l’actualitat hi ha 4 punts en funcionament (un
a l’Espai Jove Garcilaso des de novembre de 2013, un al districte de Ciutat Vella i un altre
a l’Espai Jove Les Basses, ambdós en funcionament des de novembre de 2014 i el darrer
a l’Espai d’Adolescents Bacardí que va entrar en funcionament al setembre de 2015).
Plenari del CMBS. 23 de novembre de 2015 83
Els punts “Aquí t’escoltem” són espais adreçats als nois i noies de 12 a 20 anys on es tre-
balla la gestió emocional i el creixement personal dels nois i noies. El treball interconnectat
d’educadores i psicòlogues es complementa en aquest recurs per als adolescents.
A partir dels tallers, les activitats grupals i els espais de reflexió, s’ofereix una programació
trimestral que proporciona eines i recursos per enfortir les habilitats personals i socials dels
nois i noies, així com el seu autoconeixement. Es parteix dels gustos i reclams propis de
l’edat, afegint el treball dels objectius esmentats. Per exemple, algunes de les activitats
que proposa “Aquí t’escoltem” als adolescents són: “I tu, com lligues?”, per a conèixer
gent nova i plantejar formes de lligar respectuoses. O “ExpressArt”, en què, a partir del
ball, la pintura, el teatre, la música, l’escriptura... els nois i noies poden conèixer el seu
inconscient. També estan en marxa el “Sex-game”, un joc de taula per aprendre més
sobre sexualitat o el taller de “Karate” per treballar l’autoconeixement i la concentració, així
com reflexionar a l’entorn de les situacions que generen violència.
Des del servei d’atenció individual i confidencial es dóna suport als joves en moments de
desorientació, dubte o patiment, des d’una mirada curiosa, reflexiva, rigorosa i pròxima.
Es pot demanar cita prèvia per a l’atenció individual a través del mail: consulta_aquites-
coltem@bcn.cat. Es pot consultar la programació d’activitats a facebook.com/aqui.tescol-
tem. 
- Centre per a famílies amb fills i filles adolescents, d’atenció a pares i mares i/o altres figu-
res que exerceixen el rol parental. És un únic servei de ciutat i està situat al recinte de La
Sedeta. El Centre va iniciar la seva activitat el passat mes de setembre de 2105. 
El Centre ofereix recursos als pares i mares perquè puguin redibuixar el rol parental, viure
de forma positiva aquesta nova etapa vital i compartir vivències amb altres famílies.
A través de les formacions grupals s’apropa a diversos temes d’interès per als pares i
mares dels adolescents: la comunicació, els límits, la sexualitat, les xarxes socials, la gestió
de conflictes... També es proposen activitats per millorar l’autoconeixement i la gestió de
les emocions (teatre, artteràpia, mindfullness, biodansa...). 
Una altra de les funcions del Centre és la de sensibilitzar els pares i mares, els propis ado-
lescents i els professionals que treballen amb aquest col·lectiu, de la necessitat i de la nor-
malitat de l’actualització del rol de parental en aquesta nova etapa.
Des de l’atenció individualitzada s’ofereix un espai d’escolta per a aquells pares i mares
que se sentin preocupats, desconcertats, desbordats… i cerquin l’assessorament i acom-
panyament d’un professional que els ajudi a mobilitzar els seus propis recursos per poder
redibuixar el seu rol parental. També obre la possibilitat d’incorporar el fill/filla si es consi-
dera adient i si ho desitja. 
• En Plenari, al juliol de 2014, es va aprovar una Mesura de Govern d’impuls a la formació
professional dual, per millorar la formació i l’ocupabilitat dels joves. La FP dual es va
començar a implantar a Barcelona durant el curs 2012-2013, amb dues primeres experièn-
cies, una a l’escola d’aprenents de SEAT i una altra al centre formatiu privat Associació
Hispano-Alemanya d’Ensenyaments Tècnics. 
M
em
òr
ia
 2
0
1
4
-2
0
1
5
84 CMBS. Memòria 2014-2015
Al curs 2013-2014 s’han ampliat aquestes experiències, en àmbits com el comerç, la fabri-
cació mecànica o l’administració i finances. En total s’han realitzat a la ciutat 15 projectes en
10 centres educatius, amb un total de 419 alumnes matriculats. Destaca especialment la
que ha implicat al propi Ajuntament de Barcelona, mitjançant l’Institut Municipal d’Educació:
60 alumnes del cicle superior d’educació infantil de tres instituts de titularitats diferents,
s’han incorporat en 30 escoles bressol municipals, amb resultats molt satisfactoris. 
L’Ajuntament de Barcelona, com a principal institució pública de la ciutat, és un agent actiu
de la FP dual i actua com a motor de convenis dintre dels serveis i organismes municipals,
de manera directa o indirecta, per tal d’acollir becaris de FP dual. Al llarg dels cursos 2014-
2015 i 2015-2016, s’assolirà la xifra de 500 estudiants becats, ja sigui a través de convenis
directes amb les àrees i districtes municipals, a través de convenis amb les empreses muni-
cipals i consorciades o a través de la col·laboració d’empreses que gestionen serveis muni-
cipals. 
• Des del programa Noves Famílies: reagrupament familiar, s’han consolidat els dispositius
adreçats als joves reagrupats: 
- Servei de suport psicopedagògic als joves nouvinguts per facilitar la continuïtat en el seu
itinerari educatiu (al 2014 ha atès 174 joves).
- La creació de xarxes socials i el coneixement de la llengua i la ciutat. 
- Les xerrades educatives per facilitar l’orientació sobre el sistema escolar català, el Punt de
trobada (al 2014 ha atès 67 joves).
- “A l’Estiu Barcelona t’acull” (al 2014 ha atès 149 joves). 
- El servei Prepara’t, que havia estat una prova pilot, per facilitar l’accés dels joves que arri-
ben a Barcelona amb la voluntat de continuar els seus estudis mitjans i superiors (al 2014
ha atès 45 joves).
• Servei d’orientació a la drogodependència (SOD) amb joves consumidors de drogues.
Durant el 2014 hi ha 550 famílies donades d’alta al servei. El 94,4%, per consum de càn-
nabis; el 4,8%, per alcohol i el 0,7%, per altres drogues. En alguns districtes, com ara les
Corts o Sarrià, s’han organitzat grups de famílies per a la prevenció del consum d’alcohol i
substàncies que creen addicció.
• Programes o iniciatives per donar suport a les famílies amb fills/es adolescents. Durant el
2014 s’han dut a terme els següents programes o iniciatives des de Salut, Serveis Socials,
equipaments socioeducatius de ciutat i de districtes i centres escolars, dels quals desta-
quem:
- Programa “Fem salut”: 22 centres educatius, 15.888 alumnes.
- Serveis Socials: 29 accions per a famílies amb adolescents, amb 351 famílies participants.
- Equipaments socioeducatius: 5 accions per a famílies amb adolescents, amb 40 famílies
participants.
Plenari del CMBS. 23 de novembre de 2015 85
- Centres escolars: Programa de suport educatiu a les famílies en els centres escolars, amb
611 famílies participants.
- Divendres adolescents a Nou Barris.
Actuacions comunitàries de suport a la criança 
i a l’educació dels fills
L’atenció social als Serveis Socials Bàsics de l’Ajuntament de Barcelona es concreta en tres
nivells d’atenció: l’atenció individual i familiar, l’atenció grupal i l’acció comunitària.
L’atenció grupal destaca com a modalitat d’intervenció pel seu paper en la recuperació i la
recreació de vincles personals i socials i d’habilitats de relació, i esdevé una estratègia fona-
mental per reduir l’aïllament i reconfigurar els processos vitals de les persones.
Pel que fa a l’atenció grupal es poden distingir quatre dimensions o tipologies amb metodo-
logies i tècniques de treball clarament diferenciades:
• El treball grupal en què el grup es crea com a context i mitjà per produir processos de canvi
individual.
• L’acció grupal, en què el grup s’empra com a context natural o en grups preexistents per
treballar aspectes conduents a la prevenció, a la detecció de necessitats/problemàtiques i
a la vinculació als serveis.
• Els grups informatius, en què el grup és el mitjà per abordar temes d’interès, necessitats
puntuals o previsibles de caràcter individual i/o col·lectiu (lleure socioeducatiu d’estiu,
recursos del territori, etc.).
• Els grups d’ajuda mútua (GAM), grups basats en la reciprocitat entre iguals i l’autogestió
que s’organitzen de manera informal per alleugerir situacions conflictives o de malestar.
Aquesta classificació posa de relleu la diversitat del treball que es realitza en l’atenció grupal
en l’actualitat i està en consonància amb els principis fonamentals que emmarquen el des-
plegament dels Serveis Socials Bàsics, que destaquen els itineraris d’atenció continuats i el
caràcter polivalent i preventiu en les seves accions. 
Durant l’any 2014 a Barcelona s’han promogut 129 projectes d’atenció grupal. D’aquests, 62
corresponen a projectes d’acció grupal; 53, a treball grupal, i 7, a grups informatius. Es cons-
tata, doncs, que el gruix de projectes que s’han realitzat són projectes d’acció grupal, els
quals representen un 48,1% del total, i de treball grupal, que constitueixen el 41,1% dels pro-
jectes.
M
em
òr
ia
 2
0
1
4
-2
0
1
5
86 CMBS. Memòria 2014-2015
Educació, inclusió i desenvolupament socioeducatiu
Pel que fa a garantir la igualtat d’oportunitats i l’accés a recursos educatius de qualitat,
des de l’Ajuntament de Barcelona es treballa coordinadament amb el Consorci d’Educació.
D’aquest treball destacarem tres aspectes: 
• La convocatòria de beques de menjador. Per al curs 2015-2016 es mantenen els següents
aspectes introduïts a la convocatòria del curs anterior:
- Els dos períodes de presentació de sol·licituds i documentació, del 8 al 19 de juny i del 7
al 18 de setembre. 
- Augment de l’ajut extraordinari, que ha passat de 5 euros/dia a 6 euros/dia, cobrint l’im-
port total de la despesa.
• L’augment de l’aportació econòmica de l’Ajuntament de Barcelona, que ha permès modifi-
car els criteris per tal de millorar l’accés a l’ajut extraordinari de menjador a les famílies més
desfavorides. S’ha calculat que amb aquesta mesura més de 6.000 famílies amb un baix
nivell de renda o de necessitat social greu, que fins ara rebien l’ajut ordinari de 3 euros per
dia, aquest curs 2015-2016 passaran a rebre l’ajut extraordinari de 6 euros per dia, per tal
de cobrir la totalitat de la despesa del menjador. Al setembre s’havien presentat 22.599
sol·licituds. El curs 2014-2015 se’n van presentar 24.342, de les quals se’n van adjudicar
19.751. La previsió és que les sol·licituds del curs 2015-2016 superin les de l’anterior, amb
una despesa al final de la convocatòria de 14.300.000 euros, dels quals 8.300.000 seran
municipals. 
• L’Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona ha fet una aportació extraordinària de
1.100.000 euros per complementar el suport en compra de llibres, material didàctic i infor-
màtic que reben els centres públics de la ciutat.
Per donar resposta als centres amb una situació social més desfavorida, el Departament
d’Ensenyament, els cursos 2013-2014 i 2014-2015, va facilitar una dotació econòmica
complementària als centres públics per a la compra, per part del centre, de llibres de text,
material didàctic i informàtic. Seguint aquest model, l’Ajuntament de Barcelona facilitarà als
centres públics de la ciutat una dotació complementària, que es determinarà en funció de
l’índex de complexitat dels centres, el nombre de línies educatives i d’alumnes atesos. 
Pel que fa a la lluita contra el fracàs escolar, cal destacar:
• Pla de suport a l’alumnat de l’ESO: “Suport a l’estiu, èxit al setembre”. És un projecte del
Consorci d’Educació de Barcelona per donar suport a l’alumnat de secundària amb assig-
natures (de dues a quatre) suspeses al juny i que es presenta a la recuperació al setembre,
aprofitant la metodologia i estructura de funcionament del programa Èxit1 de reforç escolar
que es desenvolupa durant el curs. Hi col·laboren el Consorci de Biblioteques (oferint
espais i suport per tal que l’alumnat pugui continuar l’estudi de forma individualitzada
Plenari del CMBS. 23 de novembre de 2015 87
durant l’estiu), l’Institut Municipal d’Educació (amb el Pla de suport a l’alumnat d’ESO, per
tal d’acompanyar a les famílies de l’alumnat participant en l’activitat Projecte Èxit 1-estiu,
en especial les de Ciutat Vella, Sants-Montjuïc i Nou Barris) i l’Institut Municipal d’Esports
(amb l’organització d’activitat esportiva dins de l’oferta “Matins d’estudi, matins d’esport:
Més i més”).
• Elaboració del mapa de recursos de suport educatiu a Barcelona. Des del Consorci
d’Educació s’ha elaborat un estudi per a recollir els projectes o serveis de caràcter públic o
social, en funcionament i ubicats dins el terme municipal de Barcelona, que tenen com a
finalitat principal contribuir a l’èxit educatiu de la població en edat d’escolarització obligatò-
ria, destinant-hi recursos humans i materials. En aquest estudi han col·laborat el
Departament d’Infància i la xarxa de centres oberts. 
L’estudi es presentà públicament al juliol de 2015 i endega unes línies de treball futures:
- Adequació dels recursos de suport escolar a la pluralitat de necessitats que presenten els
infants. 
- Assegurar l’accés als recursos dels infants que més ho necessiten.
- Treball per a l’eficàcia dels recursos en la reducció del fracàs escolar: metodologies, treball
conjunt amb famílies i amb els centres escolars.
Pel que fa a adoptar les mesures necessàries per tal que els infants que ho necessitin
puguin accedir a recursos preventius d’intervenció socioeducativa, cal destacar:
• La xarxa de centres oberts de Barcelona disposa actualment de 19 centres conveniats amb
entitats socials i 2 centres municipals. A més hi ha 7 centres d’entitats socials que ofereixen
activitats educatives diàries que, amb el suport de l’Ajuntament, estan fent el procés per
poder registrar-se com a centre obert en un futur (Tronada, Ubuntu, Druida, Casal dels
Infants per a l’Acció Educativa al barri del Besòs). 
Incorporació del punt de vista dels infants 
i de la seva participació activa
Pel que fa a promoure mecanismes per fomentar la participació dels infants a la ciutat,
en la presa de decisions –especialment en aquells processos que afecten la seva vida– i
potenciar la creació d’espais propis de participació, destaquem: 
El Pla municipal per a la infància de Barcelona 2013-2016, que defineix les polítiques d’in-
fància de l’Ajuntament de Barcelona, parteix del concepte de l’infant com a protagonista actiu
a la ciutat, i de l’infant com a ciutadà, i de la necessitat de fer una ciutat pròxima i accessible
per als infants i facilitar el protagonisme actiu en la construcció de la ciutat.
M
em
òr
ia
 2
0
1
4
-2
0
1
5
88 CMBS. Memòria 2014-2015
El Pla contempla els següents objectius:
• Impulsar programes i accions per a la capacitació en drets, participació, igualtat i no-discri-
minació, destinats als infants.
 • Promoure processos i accions innovadores per fomentar la participació dels infants a la ciu-
tat, especialment en aquells processos que els afecten.
• Pensar la ciutat en clau d’infants.
Barcelona té una llarga tradició de projectes de participació infantil que fomenten el dret dels
nois i les noies a ser escoltats, com a ciutat compromesa que és amb els drets dels infants i
els adolescents. Els projectes municipals més destacats en aquest sentit són l’Audiència
pública als nois i noies de Barcelona i El pregó dels infants a les festes de Santa Eulàlia.
Audiència pública als nois i noies de Barcelona
L’Audiència pública als nois i noies funciona des del curs 1994-1995 i s’adreça a l’alumnat
d’entre 11 i 17 anys. Es tracta d’un procés de participació que esdevé un espai per a la refle-
xió i el diàleg dels nois i les noies i l’exercici de la seva plena ciutadania. Cada any es proposa
un tema diferent i després de pensar, intercanviar idees i debatre, els nois i noies participants
fan una sèrie de propostes per tal de millorar la ciutat i la qualitat de vida dels ciutadans i ciu-
tadanes. Després d’un procés col·lectiu de reflexió, un centenar d’alumnes en representació
del miler de nois i noies participants presenten les seves propostes i compromisos en una
audiència pública del consistori presidida per l’alcalde.
Els objectius de l’activitat són fomentar la participació dels nois i les noies en les qüestions
que afecten la ciutat i que aquesta els escolti com a ciutadans i ciutadanes de ple dret; fer
un pas endavant cap a una democràcia participativa, més enllà de la representativa, i reva-
lorar la política com una activitat necessària per a la convivència. Aquesta experiència per-
met a les noies i als nois de Barcelona l’assumpció de responsabilitats en els afers col·lectius
de la ciutat i l’aprenentatge dels valors democràtics, a més d’un millor coneixement del fun-
cionament de l’Ajuntament i de la ciutat. Des de la posada en funcionament de l’Audiència,
els nois i noies de Barcelona han fet les seves propostes en temes com el canvi climàtic, l’ús
i millora dels mitjans de comunicació, la ciència, la convivència ciutadana, la participació
infantil o el diàleg intercultural a la ciutat. Com a resultat de les audiències, s’han posat en
pràctica moltes de les propostes realitzades pels nois i les noies, com ara la creació de nous
jardins i de carrils bici, s’han portat a terme campanyes de sensibilització adreçades al
jovent, etc.
Audiències públiques de districte actualment en funcionament: Nou Barris, les Corts, Ciutat
Vella, Sant Andreu, Sant Martí i Sarrià - Sant Gervasi.
L’any 2015 ha tingut lloc la XX Audiència pública als nois i noies de Barcelona que s’ha cen-
trat al voltant del tema de la governança de la ciutat, la forma de fer ciutat i d’exercir la ciu-
Plenari del CMBS. 23 de novembre de 2015 89
tadania des d’un marc de democràcia participativa. El nois i noies participants han aprofundit
en les eines necessàries per exercir responsablement els seus drets com a ciutadans i formar
part activa de la governança de la ciutat, amb l’elaboració del manifest final «Construïm amb
la gent jove la política i els drets de la ciutadania», del qual en destaquem aquests paràgrafs:
“Durant aquest curs 2014-2015 els joves de diferents centres educatius de Barcelona hem parti-
cipat en la XX Audiència Pública als nois i noies de Barcelona.
Mitjançant activitats en els centres hem tractat el tema de la participació ciutadana, i hem desco-
bert la importància de ser ciutadà actiu i les diverses implicacions que té en la vida política de la
ciutat. El conjunt de ciutadans i ciutadanes menors d’edat creiem que hauríem de poder participar
més en les decisions polítiques, ja que moltes de les lleis que es proposen també ens afecten a
nosaltres. De la mateixa manera que elaborem les nostres propostes, ens comprometem a partici-
par activament en les oportunitats que ens ofereixen per a construir una ciutat millor.
Per tot això, els nois i noies ens comprometem a
• Observar la ciutat i aprendre’n el funcionament, i a conèixer les activitats que s’hi fan. 
• Participar en qüestions públiques i a aportar-hi noves idees que permetin de millorar la ciutat.
• Organitzar assemblees, a fer voluntariat, a participar en les associacions de veïns i en les festes
del barri, a prendre part en les activitats d’altres entitats com ara cooperatives, ONG, associacions
del barri...
• Protestar i queixar-nos quan els drets no es compleixen.
• Fer servir les xarxes socials per tal que la informació de l’Ajuntament ens arribi més fàcilment i
per a, paral·lelament, adreçar les nostres propostes i opinions als representants polítics.”
El pregó dels infants a les festes de Santa Eulàlia
Els infants són els encarregats d’elaborar cada any el pregó que dóna el tret de sortida a la
festa de Santa Eulàlia. El pregó dels infants a les festes de Santa Eulàlia és un programa edu-
catiu per iniciar als infants de 3r, 4t i 5è d’Educació Primària en un procés de participació a
la ciutat de Barcelona. D’aquesta manera, la ciutat dóna veu als infants i els permet d’edu-
car-se en la pràctica de la participació cívica on l’infant pren consciència de la pertinença de
grup, i de les formes d’organització socials. Mitjançant aquest programa es convida els infants
a reflexionar sobre un centre d’interès i construir la seva pròpia opinió.
Pel que fa a incorporar la visió dels infants en la definició, seguiment i avaluació de les
polítiques públiques, destaquem: 
Diferents serveis municipals adreçats a la infància de l’Ajuntament de Barcelona incorporen
sistemes de participació de les famílies i dels infants, per garantir l’èxit dels projectes, el qual
no és possible si no hi ha un alt grau de satisfacció i implicació dels infants en l’activitat d’a-
quests serveis. 
Com a exemple cal destacar que als centres oberts municipals la participació és un dels eixos
vertebradors de la dinàmica i dia a dia del centre. Amb aquest objectiu al Centre Obert Sant
Martí es defineix, dins del PEC (projecte educatiu de centre), un programa específic de par-
ticipació, on a partir dels objectius de centre es dissenyen un seguit d’activitats específiques
M
em
òr
ia
 2
0
1
4
-2
0
1
5
90 CMBS. Memòria 2014-2015
i adequades a cada franja d’edat. Destacaríem la importància que es dóna a la valoració d’in-
fants, adolescents i famílies en la organització i programació del projecte del centre. A banda
de la bústia de suggeriments i les propostes fetes de manera més informal, anualment
(abril/maig) es passen enquestes de satisfacció a totes les persones usuàries i les seves famí-
lies. El format de les enquestes està adequat a les diferents franges d’edat. Així, en el grup
de petits es demana que contestin l’enquesta amb icones de cares més o menys contentes,
i per exemple en els grups de grans i adolescents, ja es demana que es valorin altres ítems
més a nivell emocional o vinculats amb el reforç escolar. Del buidatge d’aquestes enquestes
en surten diferents propostes que s’inclouran a la memòria anual i a la programació del
següent curs.
També cal destacar que a la xarxa de centres oberts, en el marc de l’Acord Ciutadà, s’ha tre-
ballat el monogràfic sobre l’avaluació, en tots els àmbits, contemplant també els propis
infants, facilitant la reflexió i elaborant un registre d’aquestes valoracions (qüestionaris,
assemblees, dinàmiques grupals en funció de l’edat...). Fins i tot es comparteix entre ells,
amb la presentació de les experiències dels centres oberts que tenen models de participació
diferents i que poden ser d’interès per als altres. 
Pel que fa a informar, sensibilitzar i capacitar els infants, els agents socials i la ciutadania
sobre els drets dels infants i sobre el dret a participar, cal destacar l’activitat de la xarxa
dels drets dels infants de l’Acord Ciutadà. La xarxa té la finalitat d’enfortir les capacitats de
la ciutat en la defensa i promoció dels drets dels infants en el marc de la Convenció sobre els
Drets dels Infants, amb especial èmfasi en el dret a la participació, mitjançant accions de sen-
sibilització, processos d’incidència política i intercanvi d’idees, projectes i treball entre enti-
tats.
La xarxa té com a objectius, entre d’altres, sensibilitzar la població envers els drets dels
infants i especialment promocionar el dret a la participació en el marc de la Convenció i inci-
dir en la confecció de les polítiques d’infància, vetllant pel compliment dels drets dels infants. 
Impulsa cada any l’organització i celebració de la Festa de la Infància per commemorar el Dia
Universal dels Drets dels Infants, centrada en la participació de la infància, així com altres
activitats per promocionar la Festa de la Infància: dossier adreçat a les escoles amb tot un
seguit de propostes pedagògiques per treballar els drets dels infants (enviat a totes les escoles
de la ciutat a través del projecte PAE, programa d’activitats escolars) o un vídeo.
Plenari del CMBS. 23 de novembre de 2015 91
Composició del Plenari 
Presidència 
Maite Fandos Payà, tinenta d’alcalde de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports
Vicepresidència associativa
Mercè Torres Fuentes, vicepresidenta de Creu Roja a Barcelona
Vicepresidència segona
Irma Rognoni Viader, regidora de Família, Infància, Usos del Temps i Discapacitats
Membres representants de la Corporació Municipal 
Ricard Gomà Carmona, regidor del Grup Municipal ICV-EUiA
Joan Laporta Estruch, regidor del Grup Municipal Unitat per Barcelona
Glòria Martín Vivas, regidora del Grup Municipal PP
Imma Moraleda Pérez, regidora del Grup Municipal PSC
M. Assumpció Roset, Grup Municipal CiU
Representants dels consells sectorials municipals i/o de participació
Pasqual Bayarri Valcárcel, cap de Projectes del Consell Econòmic i Social de Barcelona
M. Luz Eixarch Bosch, vicepresidenta del Consell Assessor de la Gent Gran 
Juana Fernández Cortés, vicepresidenta del Consell Municipal del Poble Gitano de Barcelona
Javier García Bonomi, vicepresident del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona 
Laura López Simon, secretària del Consell de Joventut de Barcelona
Pilar Medrano Parrilla, vicepresidenta del Consell Municipal de Lesbianes, Gais, Trans, Bisexuals i Intersexuals
M. Rosa Pons Vilarasau, secretària del Consell de Dones de Barcelona 
Representants d’entitats socials 
Albert Alberich Llaveria, secretari general de la Federació d’Empreses d’Inserció de Catalunya (FEICAT)
Francina Alsina Canudas, presidenta de la Federació Catalana de Voluntariat Social 
Salvador Busquets Vila, director de Càritas Diocesana de Barcelona 
Teresa Crespo, presidenta d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS)
Josep M. Gasol Magriñá, president de la Fundació Família i Benestar Social 
Xavier Grau Sabaté, delegat territorial de Catalunya de l’ONCE
Antonio Guillén Martínez, president del Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat
(COCARMI)
Àngels Guiteras Mestres, presidenta de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya
Manel Lecha, president de la Fundació Mambré 
Sònia Martínez Marfil, directora de la Federació d’Entitats d’Atenció i Educació a la Infància i l’Adolescència
(FEDAIA)
Jordi Morató Aragonés, Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya
Felisa Pérez Antón, presidenta de la Federació Catalana de Drogodependències (FCD)
Oriol Pujol Humet, director general de la Fundació Pere Tarrés 
Josep Lluís Rabell, president de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona
Assumpció Ros Florenza, presidenta de la Federació d’Entitats d’Assistència a la Tercera Edat (FEATE)
Fina Rubio Serrano, presidenta de la Fundació SURT 
Marc Simón Martínez, director de l’Àrea d’Integració Social de la Fundació “la Caixa” 
Maria Truñó Salvadó, responsable de Sensibilització i Polítiques d’Infància de l’UNICEF - Comitè de Catalunya
Àngels Vives Belmonte, presidenta de la Fundació Congrés Català de Salut Mental 
Representants de les associacions empresarials i gremials i de les centrals sindicals 
Mireia Recio Ortega, representant de Foment del Treball Nacional
Raquel de Haro, responsable de Política Social de CCOO del Barcelonès
Juan José Casado, responsable de Política Institucional de la Regió Metropolitana de la UGT de Catalunya
Pere Fàbregues Morlà, president d’honor del Consell de Gremis de Comerç, Serveis i Turisme de Barcelona 
Joan Segarra Ferran, membre de la Confederació de Cooperatives de Catalunya
M
em
òr
ia
 2
0
1
4
-2
0
1
5
92 CMBS. Memòria 2014-2015
Representants de l’àmbit universitari i professional 
Núria Aymerich Rocavert, representant del Consell Social de la Universitat de Barcelona 
Núria Basi Moré, presidenta del Consell Social de la Universitat Pompeu Fabra 
Neus Bonet Bagant, degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya 
Núria Carrera Comes, degana del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya
Lluís Comerón Graupera, degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya 
Jordi Craven-Bartle Lamote de Grignon, membre de la Junta de Govern del Col·legi Oficial de Metges de
Barcelona
Montserrat Gironès Saderra, membre de la Junta de Govern del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona
Sònia Hernández Tejada, secretària executiva del Consell Social de la Universitat Autònoma de Barcelona 
Rafael López Zaguirre, membre de la Junta de Govern del Col·legi d’Educadors i Educadores Socials de
Catalunya
Anna Parés Rifà, degana del Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya
Rosa Rodríguez Gascons, presidenta del Col·legi de Pedagogs de Catalunya
Oriol Rusca Nadal, degà de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona 
Albert Tort Sisó, president del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona
Josep Vilajoana Celaya, degà del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya
Rosa Vilavella Gasul, Col·legi d’Economistes de Catalunya 
Representants de la Judicatura, la Fiscalia i la Sindicatura de Greuges de Barcelona
María Dolores Balibrea i Pérez, magistrada de l’Audiència Provincial de Barcelona 
Mercè Caso Señal, jutgessa degana de la Província de Barcelona
Neus Pujal Sánchez, fiscal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 
Marino Villa Rubio, síndic adjunt 
Arquebisbat de Barcelona 
Mn Josep M. Jubany Casanovas, delegat de la Pastoral Social de Barcelona
Consorci de Serveis Socials de Barcelona 
Josep Pera Colomé, gerent del Consorci de Serveis Socials de Barcelona
Experts i expertes 
Josep Maria Canyelles Pastó
Begoña Roman Maestre
Antoni Vilà Mancebo
Experts, expertes, coordinadors i coordinadores dels grups de treball 
Gemma Cánovas Sau, coordinadora del grup de treball Dones 
Rafel Guayta Escolies, coordinador del grup de treball Salut
Marta Llobet Estany, coordinadora del grup de treball Acció comunitària
Mercè Pérez Salanova, coordinadora del grup de treball Envelliment
Oriol Romaní Alfonso, coordinador del grup de treball Drogodependències 
Albert Sales Campos, coordinador del grup de treball Pobresa
Josep M. Villena Segura, coordinador del grup de treball Infància
Representants de l’Ajuntament de Barcelona
Àngels Canals Vila, gerent de l’Institut Municipal de Serveis Socials
Conrad Casas Segalà, gerent de l’Agència de Salut Pública de Barcelona
M. Glòria Figuerola Anguera, directora executiva de l’Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports
Ramon Lamiel Villaró, gerent de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat
Àngel Miret Serra, gerent de l’Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports
Josep Villarreal Moreno, director d’Estratègia i Innovació de l’Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports
Secretàries 
Emilia Pallàs Zenke, secretària 
Sensi Arquillo Arquillo, secretària adjunta 
Plenari del CMBS. 23 de novembre de 2015 93
Composició de la Comissió Permanent 
Presidència 
Maite Fandos Payà, tinenta d’alcalde de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports
Vicepresidència associativa 
Mercè Torres Fuentes, vicepresidenta de Creu Roja a Barcelona
Vicepresidència segona 
Irma Rognoni Viader, regidora de Família, Infància, Usos del Temps i Discapacitats
Membres representants de la Corporació Municipal 
Imma Moraleda Pérez, regidora del Grup Municipal PSC
Glòria Martín Vivas, regidora del Grup Municipal PP
Ricard Gomà Carmona, regidor del Grup Municipal ICV-EUiA
Joan Laporta Estruch, regidor del Grup Municipal Unitat per Barcelona
M. Assumpció Roset, Grup Municipal CiU
Representants d’entitats socials, organitzacions i fundacions 
Salvador Busquets Vila i Mercè Darnell, Càritas Diocesana de Barcelona
Àngels Guiteras Mestres, Taula del Tercer Sector Social
Francina Alsina Canudas, Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS)
Felisa Pérez Antón, Federació Catalana de Drogodependències (FCD)
Josep Lluís Rabell i Sylviane Dahan, Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB)
Sònia Martínez Marfil, Federació d’Entitats d’Atenció i Educació a la Infància i Adolescència (FEDAIA)
Teresa Crespo, Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS)
Fina Rubio Serrano, Fundació SURT
Representants de l’àmbit universitari i professional 
Núria Carrera Comes, Col·legi de Treball Social de Catalunya
Rafel López Zaguirre, Col·legi d’Educadors i Educadores Socials de Catalunya
Representants de les associacions empresarials i gremials i de les centrals sindicals 
Juan José Casado, Unió General de Treballadors de Catalunya (UGT)
Joan Segarra Ferran, Confederació de Cooperatives de Catalunya
Experts, expertes, coordinadors i coordinadores dels grups de treball 
Josep M. Canyelles Pastó, expert
Begoña Roman Maestre, experta
Gemma Cánovas Sau, coordinadora del grup de treball Dones
Rafael Guayta Escolies, coordinador del grup de treball Salut
Marta Llobet Estany, coordinadora del grup de treball Acció comunitària
Mercè Pérez Salanova, coordinadora del grup de treball Envelliment
Josep Villena Segura, coordinador del grup de treball Infància
Oriol Romaní Alfonso, coordinador del grup de treball Drogodependències
Albert Sales Campos, coordinador del grup de treball Pobresa
M
em
òr
ia
 2
0
1
4
-2
0
1
5
94 CMBS. Memòria 2014-2015
Representació de l’Ajuntament 
Àngel Miret Serra, gerent de l’Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports
Àngels Canals Vila, gerent de l’Institut Municipal de Serveis Socials
M. Glòria Figuerola Anguera, directora executiva de l’Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports
Josep Villarreal Moreno, director d’Estratègia i Innovació de l’Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports
Secretàries 
Emilia Pallàs Zenke, secretària
Sensi Arquillo Arquillo, secretària adjunta
Convidats 
Toni Vilà, expert i membre del Plenari
Miquel Esteve, Comissionat d’Immigració i Acció Comunitària

C
on
se
ll
 M
u
n
ic
ip
al
 d
e 
B
en
es
ta
r 
S
oc
ia
l.
 M
E
M
Ò
R
IA
2
0
1
4
-2
0
1
5
bcn.cat/
consellbenestarsocial
twitter.com/Barcelona_cat
facebook.com/Bcn.cat