1 PROGRAMA D'ACTUACIÓ MUNICIPAL 2000-2003 Document per a l’Aprovació Definitiva Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 2 ÍNDEX 1.- INTRODUCCIÓ. 4 2.- ESTAT DE LA CIUTAT. 7 Barcelona, Capital Metropolitana. 7 Barcelona Genera Ocupació. 9 Dinàmica de Barcelona: Cap a una Ciutat del Coneixement. 11 Infrastructures. 13 Educació i Cultura. 14 Urbanisme i Mercat Immobiliari. 16 El Desenvolupament Sostenible. 19 Benestar i Cohesió Social. 21 Propostes del III Pla Estratègic de Barcelona 1999-2005. 24 La Carta Municipal de Barcelona. 26 Fòrum Universal de les Cultures del 2004. 28 3.- COMISSIONS. 30 Comissió de Presidència i Hisenda. 31 Presidència. 31 Economia i Hisenda. 33 Organització i administració 33 Atenció als Ciutadans. 35 Relacions Ciutadanes. 36 Participació Ciutadana i Solidaritat. 37 Relacions Institucionals 39 Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació, Turisme i Comerç. 40 Promoció Econòmica i Ocupació. 42 Comerç i consum. 46 Turisme. 47 Ciutat del Coneixement. 48 Comissió d'Infrastructures i Urbanisme. 52 Infrastructures. 53 Urbanisme. 56 Paisatge Urbà. 60 Comissió de Política de Sòl i Habitatge. 61 Política de Sòl. 61 Habitatge. 62 Rehabilitació. 64 Comissió de Benestar Social. 66 Afers Socials. 66 Xarxa d’Equipaments Socials. 72 Esports. 73 Salut Pública. 76 Comissió d'Educació i Cultura. 79 Educació. 79 Cultura. 82 Comissió de Joventut i Drets Civils. 87 Joventut. 88 Drets Civils. 91 Cooperació. 94 Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 1 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 3 Comissió de Serveis Urbans i Manteniment. 95 Neteja Urbana i Gestió dels RSU. 95 Desenvolupament del PECLAB. 98 Manteniment i Serveis. 98 Aigües Freàtiques. 99 Programes de Vigilància i Reducció de la Contaminació. 99 (Atmosfèrica, Hídrica i Contaminants Sòlids). Comissió de Sostenibilitat i Ecologia Urbana. 101 Agenda Local 21. 101 Educació i Participació Ambiental. 102 Verd Urbà. 102 Platges 103 Estalvi Energètic i Energies Renovables. 103 Programes de Vigilància i Reducció de la Contaminació Acústica. 104 Promoció d'un Disseny Urbanístic i d'Habitatge Sostenible. 105 Comissió de Seguretat i Mobilitat. 106 Seguretat i Prevenció. 106 Justícia Local. 108 Protecció Civil. 109 Mobilitat. 109 Disciplina i Seguretat Viària. 111 Aparcaments. 112 4.- DISTRICTES. 115 Introducció 115 Descentralització Política. 115 Desconcentració Administrativa. 116 Objectius a Desenvolupar a Partir de les Noves Competències dels Districtes. 116 Districte de Ciutat Vella. 118 Districte de L'Eixample. 120 Districte de Sants-Montjuïc. 121 Districte de Les Corts. 123 Districte de Sarrià-Sant Gervasi. 125 Districte de Gràcia. 126 Districte d'Horta-Guinardó. 128 Districte de Nou Barris. 130 Districte de Sant Andreu. 132 Districte de Sant Martí. 134 5.- MARC ECONÒMIC I PRESSUPOSTARI. 136 Objectius Econòmic-Financers. 137 Marc Econòmic-Financer. 137 Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 4 1.iNTRODUCCIÓ. Aquest Programa d’Actuació Municipal és resultat del treball de moltes persones i entitats que hi han col·laborat als darrers mesos fent propostes i reflexions que els grups polítics presents al Consistori han recollit i fet seves. La voluntat de l’Ajuntament de Barcelona és fer d’aquest programa un projecte compartit. Un projecte compartit per les diferents forces polítiques, compartit també per les diferents institucions que ho han de fer possible, per les entitats i associacions, i sobretot pels ciutadans i ciutadanes de Barcelona. Barcelona és un esforç col·lectiu, el fruit d'una irrenunciable voluntat de progrés, de catalanitat, i de fer una ciutat de la qual els barcelonins i les barcelonines se senten orgullosos i s'hi senten part implicada. La ciutat pren tot el sentit quan consolida quotes de progrés, benestar i igualtat d’oportunitats per a la seva gent i al mateix temps fa créixer la seva vocació d'obrir-se a noves millores. Aquesta voluntat de fugir del conformisme, juntament amb la capacitat de compartir projectes, és el gran secret de Barcelona. Escoltar a la gent es una prioritat que l'Ajuntament compleix des de l'inici d'aquest nou mandat amb la redacció del Programa d’Actuació Municipal. En aquest document està continguda l’essència de com volem que sigui la ciutat. I no és només una declaració d’intencions, té el valor afegit del coneixement exhaustiu de la realitat de la ciutat, les necessitats expressades pels seus ciutadans i ciutadanes, i els condicionants que permetran dur-les a terme. És doncs l’expressió de la voluntat feta des del coneixement del que podem fer i el compromís cert per fer-ho. És un programa que ens ha de permetre continuar guanyant la lliga de les ciutats europees pel nou futur. Guanyant en cohesió, en progrés i en qualitat. Volem garantir les bases per ser la Primera Ciutat d'Europa, amb un major nivell de benestar i de convivència. El nostre paper és el de ciutat pròspera, que permeti un bon nivell de qualitat a la seva gent, motor de Catalunya des del compromís amb la Regió Metropolitana. La nostra volem que sigui una ciutat de les persones i per a les persones, on ningú resti al marge. Una ciutat que ha de ser entranyable per a la gent gran, integradora per a les persones amb disminució, dinàmica per als joves, solidària i que ofereixi oportunitats a tothom, una ciutat amb taxes d’ocupació a nivell europeu, i on la cultura i l'educació siguin signes d'identitat concrets. Una ciutat accessible i respectuosa amb la diferència. Barcelona ha d’esdevenir una ciutat molt més participativa, amb més projectes compartits, uns projectes que seran més fàcils de dur a terme amb el desplegament efectiu de la Carta Municipal. La Carta és la oportunitat de Barcelona. És l’instrument que ens ha de permetre desenvolupar fins al límit les possibilitats polítiques i institucionals del govern de la Ciutat. El desenvolupament de la Carta és present i impregna molts dels objectius de cada una de les polítiques de ciutat i dels districtes. És l’element que de forma transversal constata que Barcelona és al principi d’un nou camí. Un camí que, pel que fa als propers quatre anys, proposem amb aquest Programa d’Actuació Municipal però que hem d’obrir amb la plasmació de cada projecte, assolint objectiu rera objectiu. Els objectius del Programa d'Actuació Municipal, basats en els eixos programàtics de l'Acord de Govern, són el progrés, la qualitat de vida i el desenvolupament sostenible i la cohesió social. • Progrés i desenvolupament per generar més ocupació; una ciutat que compagina la diversitat de sectors i la indústria sostenible i aposta per les activitats amb futur: ∗ Situar la creació d'ocupació i els nous jaciments d’ocupació com a prioritat i nou referent del desenvolupament econòmic i de la renovació urbana. ∗ Promoure les activitats emergents, vinculades al coneixement, la recerca, les noves tecnologies, les tecnologies no contaminants i medi ambient, la cultura i els serveis i atenció a les persones. ∗ Fer i gestionar bé les infrastructures i promoure la logística com a base de projecció econòmica i obertura internacional. ∗ Consolidar Barcelona com a ciutat de turisme, congressos i atracció econòmica. ∗ Donar un impuls renovat al comerç i a les activitats autònomes. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 5 • Qualitat de vida i desenvolupament sostenible en tots els terrenys; una ciutat de qualitat en els serveis i que sobretot ofereix qualitat de vida als seus ciutadans i ciutadanes: ∗ Urbanisme de qualitat a tots els barris amb una opció decidida per la potenciació de l'espai públic i reforçant globalment la inversió, especialment als districtes. ∗ Actuació decidida en habitatge, compaginant la nova construcció amb un èmfasi especial en la rehabilitació i el lloguer, i reforçant la proporció dels habitatges protegits i per a joves i per a persones amb disminució. ∗ Més verd i més a prop. ∗ Barcelona sostenible: compromís amb la neteja, l’educació ambiental, el reciclatge, les energies renovables i l'estalvi i ús eficient de recursos energètics. ∗ Més i millor transport públic, i a tot arreu i per a tothom. ∗ Mobilitat fluïda, sostenible i accessible. ∗ Regeneració i ús del front litoral i dels rius. ∗ Seguretat a través de la prevenció i la justícia local. ∗ Una Barcelona defensora de la diferència. • Cohesió social, una ciutat sense exclusions que es fa pensant en el benestar de les persones i on prenen sentit els valors de justícia, llibertat, solidaritat i igualtat d'oportunitats: ∗ Nous i més eficaços mecanismes de participació ciutadana. ∗ Educació i formació de qualitat per a tothom i a totes les edats. ∗ Prioritzar la cultura: Fomentar la pròpia i de grans esdeveniments. Estimular la creativitat. ∗ Atendre i promocionar la gent gran. ∗ Suport actiu a la família. ∗ Igualtat i treball per les dones. ∗ Oportunitats i recursos per als joves. ∗ Un model eficaç i universal de salut. ∗ Accessibilitat i adaptació a les persones amb disminució o problemes de mobilitat. ∗ Serveis personals amb la màxima capacitat de previsió i de resposta. ∗ Solidaritat des del voluntariat i la cooperació. ∗ Esport per a tothom. • El Programa d'Actuació Municipal es proposa, paral·lelament als eixos programàtics de l'Acord de Govern, el ple desenvolupament, des del catalanisme progressista, d'un marc polític i institucional adient a la ciutat de Barcelona: ∗ Com a primera responsabilitat l'acció de l'administració municipal, que, a partir del programa econòmic corresponent, farà de la seva gestió un exemple de rigor, solvència, eficàcia, transparència i proximitat a la ciutadania. ∗ Ple desenvolupament de la Carta Municipal, la norma principal amb què es dota la ciutat de Barcelona. ∗ Millora del finançament i les competències de l'Ajuntament i del conjunt d'ajuntaments i ens locals catalans, pautant un marc econòmic i polític adequat, suficient i estable. ∗ Exercir amb plenitud, responsabilitat i fermesa la capitalitat de Catalunya, des de la lleialtat i la confiança mútues amb el Govern de la Generalitat. Promoure l’impuls cultural i econòmic del territori. ∗ Articular la gestió i la governabilitat de la realitat metropolitana, estudiant els estris adients al fet regional metropolità. La Regió Metropolitana de Barcelona requereix una governabilitat adequada que asseguri coordinació i participació, eficàcia i solvència reals. ∗ Obrir Barcelona a la Mediterrània, a Europa i al món defensant el paper de les ciutats. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 6 El 2004 culminarà el procés actual de transformació, especialment al Llevant de la Ciutat. Barcelona ha de ser reconeguda com una de les capitals del coneixement i la Cultura a Europa. Aquesta nova transformació de la Ciutat, més enllà de la millora urbana que segur representarà, ha de confirmar un model de ciutat on la convivència, fonamentada en el diàleg entre interessos diversos, legítims i no sempre coincidents, la innovació i el progrés , l’educació i la cultura siguin els seus nous signes d’identitat en el segle XXI. Aquest és en el fons l’esperit del Fòrum Universal de les Cultures. En el procés de redacció d’aquest Programa d’Actuació Municipal 2000-2003 s’ha prioritzat la qualitat dels serveis, el consens i el compromís. Els Ajuntaments, a partir del rigor i l’eficàcia s’han consolidat com l’espai de trobada entre els interessos públics i els privats, en la institució on es consensuen les propostes i en veu legitimada pels propis ciutadans i ciutadanes per a la defensa dels seus drets. Fer honor i desenvolupar aquest encàrrec és la intenció última de les propostes que realitza aquest document. Per una ciutat que progressa, per una ciutat més cohesionada, per una ciutat més sostenible i accessible, per una ciutat amb més qualitat. Per una ciutat per viure-hi. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 7 2. L’ESTAT DE LA CIUTAT. Barcelona fa front al nou segle amb un repte essencial: que els ciutadans i ciutadanes, la seva cohesió social, i la seva qualitat de vida siguin compatibles amb un bon nivell d'activitat econòmica i productiva de la ciutat, i amb un respecte i conscienciació pel medi ambient i la sostenibilitat. BARCELONA, CAPITAL METROPOLITANA Paper de les ciutats centrals: El context econòmic i social que està caracteritzant aquest fi de segle rellança el paper de les ciutats com a motors del creixement econòmic. La globalització, la internacionalització de l’economia i les importants innovacions tecnològiques que superen les fronteres físiques i administratives, converteixen a les ciutats en els millors representants i interlocutors directes amb els ciutadans. L'evolució demogràfica de Barcelona entre els anys 1986 i 1996 ha estat similar a la de l'”ametlla central de Madrid” i a la de ciutats com Milà o Lisboa, amb una disminució de població significativa encara que menys intensa que la que varen viure anteriorment la majoria de ciutats europees més desenvolupades com París, Londres, Amsterdam, Stockholm o Hamburg, les quals han iniciat ja un canvi de tendència. Així, les grans ciutats, en el seu procés de desenvolupament travessen una fase de disminució de la població resident i difusió de la mateixa en el territori metropolità, a causa de la difusió de l'activitat productiva i laboral, i de la situació de l'habitatge, facilitat per una certa millora de la xarxa viària, però comportant encara problemes per l'extensió, encara insuficient, de la xarxa de transport públic. Aquest procés de reequilibri territorial és especialment positiu en el cas de Barcelona, amb una densitat de població tan sols superada entre les grans ciutats europees per París i pel centre de Madrid. A més de Barcelona, les tres ciutats més grans i denses de la primera corona metropolitana també han perdut població: Hospitalet, Santa Coloma i Badalona. Malgrat això, la població del conjunt de la Regió Metropolitana (RMB) es manté des de 1986, representant el 69% de la població de Catalunya. La disminució dels residents a la ciutat no ha portat no obstant associada una disminució de la població real de la ciutat. La ciutat està plena de dia i de nit, fet que no succeeix en altres municipis més petits i únicament residencials. Ni tampoc ha suposat una pèrdua de llocs de treball localitzats, ja que aquests s’han incrementat entre 1986 i 1996. Dins el procés general d’obertura del mercat de treball al sí de la RMB, en que cada cop més la població va a treballar fora del seu municipi de residència, Barcelona es caracteritza per uns nivells d’autocontenció (residents que es queden a treballar a la ciutat) superiors al 75%, els quals es van reduint a mesura que ens allunyem del continu urbà. D’altra banda, els llocs de treball localitzats s’han incrementat entre 1986 i 1996 i, Barcelona segueix oferint més de 130.000 ocupacions per als no residents al seu municipi. Junt amb la descentralització de la població, les ciutats centrals metropolitanes han viscut una relocalització de l'activitat industrial tradicional cap a les ciutat perifèriques de la metròpolis, acompanyada d'una centralització de les activitats relacionades amb les noves tecnologies i denses en coneixements. Barcelona, no escapa a aquest model. Fins la crisi econòmica dels setanta la base productiva era la indústria manufacturera. Durant els vuitanta aquesta indústria es descentralitza cap l’entorn metropolità mentre que a la ciutat van tenint més pes les activitats terciàries, sobre tot qualificades. Avui, el nou model econòmic-territorial que configura l’àrea metropolitana presenta un elevat grau de diversificació en el seu conjunt però d'especialitazació dins de cada una de les ciutats que la composen: Barcelona en activitats de serveis qualificats i les ciutats mitjanes importants en l’activitat manufacturera especialitzada. Del conjunt d'economies d'aglomeració que explicarien la creixent importància de les grans metròpolis, serien tant importants les derivades de l'existència de serveis amb economies d'escala (grans aeroports, ports, grans centres hospitalaris, grans equipaments culturals, universitats, centres de recerca i d’altres), com les economies de localització i externalitats territorials. Les primeres es donarien a escala del conjunt de la RMB i les segones a escala de cada ciutat. La creixent especialització de Barcelona en activitats denses en coneixement està molt relacionada amb la localització de les esmentades gran infrastructures i equipaments de serveis i la seva creixent importància, amb la ubicació de les seus de les grans empreses, amb la tradició emprenedora de la ciutat i amb el fet de que, malgrat la difusió de les tecnologies de la informació i comunicació, roman una part del saber Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 8 específic localitzat, de saber que no és fàcilment transportable o codificable i que gaudeix, per tant, de les economies de localització. Barcelona motor de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) i de Catalunya: Barcelona és el nucli central de la RMB que és l’àrea més dinàmica de Catalunya. La Regió ocupa el 5è o 6è lloc en el rànquing de regions europees (segons criteris). Concentra el 10% del territori de Catalunya i el 69% de la població total catalana, de manera que la seva densitat de població és 7 vegades superior a la de Catalunya. Genera el 72% del PIB català i és la zona que lidera el creixement actual. El creixement acumulat del PIB entre 1990-19981 va ser del 21,5% a la RMB2, del 19,7% a Catalunya i del 21,7% al Barcelonès. En termes de PIB per càpita, les diferències entre les taxes de creixement del Barcelonès i Catalunya es fan més grans (33,7% davant de 18,7) donada la diferent evolució demogràfica dels dos àmbits. L’estructura productiva de la Regió es caracteritza per l’increment del pes del sector serveis, com succeeix a la majoria dels països desenvolupats, mantenint-se tanmateix un percentatge elevat d’ocupats a la indústria (25%). La ciutat de Barcelona, és el motor d’aquesta dinàmica Regió Metropolitana i per tant, del conjunt de Catalunya. Amb un 0,3% del territori concentra el 25% de la població catalana i el 30% dels llocs de treball de Catalunya (Padró 1996). La ciutat és l'únic àmbit on hi ha més llocs de treball disponibles que residents ocupats (130.198 al 1996), és a dir, que ofereix llocs de treball a residents d’altres municipis de Catalunya. A la ciutat es genera el 34,9% del PIB de Catalunya (1996, Idescat). Aquesta proporció, superior a la de l'ocupació, indica que la productivitat mitjana per treballador de la ciutat és més alta que la de la resta de Catalunya, com a conseqüència del fet que a la ciutat es produeix una elevada concentració de llocs de treball qualificats. PES DE BARCELONA SOBRE CATALUNYA % 45 39,6 40 34,9 35,2 33,5 35 30 30 24,7 25 20 15 10 5 0,3 0 Territori Població Llocs de PIB Afiliats SS Quota Rendiments treball líquida IRPF nets IRPF localitzats Font: Idescat, Padró 1996, INSS i Departament d’estadística de l’Ajuntament de Barcelona Els residents a Barcelona aporten el 39,6% de la quota líquida de l'impost sobre la renda de les persones físiques (1996), el que es correspon a un 33,5% dels rendiments nets declarats per aquest impost, doncs l'impost és progressiu. Si el 25% de la població resident a Catalunya declara el 33,5% dels rendiments nets, això significa que els residents a la ciutat gaudeixen d'unes rendes mitjanes força superiors a la mitjana de Catalunya. Aquest fet s’observa també a l’índex de Renda Familiar Disponible per càpita elaborat per la Generalitat i que per l’any 1995 dóna un valor per Barcelona de 119,2 sobre una base de 100 per al conjunt de Catalunya. 1 Segons “L’anuari econòmic comarcal de Catalunya” de la Caixa de Catalunya. 2 Aquesta font no inclou l’Alt Penedès dins de la RMB. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 9 Un altre indicador que complementa les estimacions de la renda és l’evolució de l’índex de capacitat econòmica familiar de Barcelona3. L'índex és una síntesi d’indicadors de renda i patrimoni que proporciona una aproximació a la capacitat econòmica familiar. Els indicadors emprats són indicadors per secció censal i no per habitant o família de manera que han d’entendre’s com índexs familiars mitjans per zones. Entre 1988 i 1996, l’índex creix de 100 a 149,6 al conjunt de la ciutat. Però el tret més significatiu és que aquest increment ha anat dirigit cap les zones menys benestants de la ciutats. Així, la distribució d’aquesta capacitat econòmica s’ha fet més homogènia en el territori, més equilibrada amb una clara ampliació del nombre de zones amb nivells mitjans i una important reducció de les zones amb índexs molt baixos. Tal com s’observa en el gràfic següent, tots els districtes s’apropen a la mitjana, és a dir que els que estaven per sota al 1988 creixen mentre els que estaven per sobre decreixen. ÍNDEX DE CAPACITAT ECONÒMICA 180 160 140 120 Barcelona 100 80 60 40 Ciutat Eixample Sants Les Sarrià Gràcia Horta Nou Sant Sant Vella Montjuïc Corts St.Gervasi Guinardó Barris Andreu Martí 1988 1996 El paper central de la ciutat es reflecteix també en l’evolució de la població real. El nombre de residents d’altres municipis catalans, especialment de la RMB, que entren cada dia a la ciutat sigui per motius de treball o estudi o sigui per fer ús de qualsevol dels serveis que la ciutat dóna per ser la capital de Catalunya és cada cop més alt, reflectint el seu dinamisme. L’atractiu de la ciutat queda palès també en l’increment de visitants d’altres comunitats autònomes i de l’estranger, tant per raons turístiques com per viatges de negocis, fires i congressos. La condició de capital metropolitana requereix d’unes actuacions urbanístiques i d’unes infrastructures que la consolidin i siguin sensibles al fet metropolità. Un urbanisme que compatibilitzi els diferents usos del sòl, que millori la qualitat de vida dels ciutadans incrementant la proporció d’espais verds i una xarxa de transport públic que faciliti l’intercanvi amb la resta de la Regió de manera ordenada. Igualment, cal potenciar totes aquelles infrastructures que facilitin la connexió amb la resta de l’Estat i amb l’estranger, com l’ampliació de l’aeroport i l’arribada del Tren d’alta velocitat entre d’altres. Aquestes infrastructures han de contribuir a l’impuls de les noves activitats emergents que comencen a tenir un pes a la ciutat i que són una font de generació de noves oportunitats d’ocupació. BARCELONA GENERA OCUPACIÓ Una de les fonts per analitzar l’evolució del mercat de treball és la que es deriva de les operacions censals i padronals. El període que abarquen les darreres operacions, 1986-1991-1996, completa un cicle en el que l’any 1986 (fase alcista) i el 1996 (caracteritzat per també per l’expansió) permeten una comparació homogènia. El tret més rellevant i diferenciador de Barcelona és que el nombre de llocs de treball que genera supera sempre la seva població ocupada. L’excedent ja esmentat de 130.198 al 1996, tot i que inferior al de 1991, és encara molt superior al de 1986 (104.242). La RMB comença a tenir també un excedent a partir de 1991. En canvi, al conjunt de Catalunya els llocs de treball són inferiors en 11.717 -a l’any 1996- a la població ocupada resident. 3 “Índex de capacitat econòmica familiar a la ciutat de Barcelona”, 1986 i “Índex de capacitat econòmica familiar a la ciutat de Barcelona II”, 1996. Ajuntament de Barcelona. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 10 Així, el superàvit d’ocupació que genera la ciutat serveix per absorbir el 92% del dèficit que té la resta de Catalunya i reflecteix la innegable importància en termes de llocs de treball que té la ciutat per a Catalunya. El 30,4% dels residents d’altres municipis que treballen a Barcelona són menors de 29 anys, de manera que la ciutat ofereix oportunitats de treball per als joves. Una altra font d’anàlisi de l’evolució recent de l’ocupació és l’afiliació a la seguretat social4. El nombre d’afiliats de règim general i autònoms a finals de 1998 era de 862.857, el 35,2% dels afiliats de Catalunya. L’increment entre 1996-1998 ha estat del 9,6%, amb un augment dels afiliats al règim general del 10,6% i d’un 3,6% dels autònoms. La construcció ha estat el sector més dinàmic amb un increment del 25% conseqüència del fort boom immobiliari que caracteritza l’actual conjuntura econòmica, seguit dels serveis amb un 12%. Les dades que proporciona l’Enquesta de Població Activa (EPA) per la ciutat des del 1996, mostren d’altra banda, una taxa específica5 d’ocupació del 58,7%, al 2on. trimestre de 1999. Aquesta taxa és molt superior a la d’Espanya i està una mica per sota de la de Catalunya i de la mitjana europea. En canvi, la taxa específiques d’activitat és similar a la catalana i l’europea. La generació d’ocupació s’ha traduït en una disminució de l’atur registrat. Des del 1995 el nombre d’aturats registrats ha disminuït més de 35.000 persones, que ha portat a una reducció de la taxa d’atur del 10,5% al 1995 al 7,5% al 1998. Tanmateix, el ritme de reducció de l’atur del col·lectiu de dones no ha estat suficient, doncs la taxa d’atur femenina (9,3%) continua estant per sobre de la mitjana. Així, s’haurà de seguir implementant polítiques de foment de l’ocupació fent especial èmfasi en col·lectiu femení. TAXES D'ATUR 16 14 12 10 8 6 4 2 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 total homes dones Font: INEM L’Ajuntament de Barcelona, a través de la gestió de Barcelona Activa, està treballant contínuament en el foment de la igualtat d’oportunitats en l’accés al treball, contribuint a que les dones tinguin més presència en el mercat laboral, ja que més del 58% dels participants en els serveis d’ocupació són dones. L’ampliació de les oportunitats dels més joves es contempla a través de programes específics. Per terme mig, un de cada tres participants de Barcelona Activa es menor de 25 anys i el 42% dels projectes empresarials estan impulsats per menors de 30 anys. Barcelona Activa ha engegat també diversos projectes innovadors en matèria de jaciments d’ocupació, impulsant més de 30 perfils professionals de futur, el que ha portat a que el 60% dels projectes empresarials amb suport de l’empresa municipal estiguin relacionats amb activitats emergents. Finalment, cal ressaltar l’esforç realitzat per l’Ajuntament per apropar les noves tecnologies a les empreses i a les persones. El viver virtual d’empreses; la creació d’Infopime, servei telemàtic d’informació, relació i tramitació per a empreses i professionals o la posada en marxa del multiespai telemàtic Cibernarium, de la mà del primer centre de divulgació tecnològica d'Europa, són alguns dels principals exemples en aquest camp. 4 Per a la ciutat la sèrie homogènia comença al 1996. 5 Les taxes específiques estan calculades sobre la població d’entre 16 i 64 anys de l’EPA. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 11 DINÀMICA DE BARCELONA: CAP A UNA CIUTAT DEL CONEIXEMENT Evolució econòmica recent: La majoria dels indicadors econòmics mostren l’evolució positiva que ha viscut la ciutat els darrers anys. El PIB de la ciutat6 entre 1995 i 1998 ha registrat una taxa de creixement anual acumulativa del 3,4%, superior al 3,2% de Catalunya. Aquest increment s’ha traduït en una generació d’ocupació i una disminució de l’atur registrat. El nombre d’ocupats, en termes d’afiliats a la seguretat social, ha crescut a una taxa anual acumulativa del 4,7% des de 1996, és a dir, a un ritme superior al creixement del PIB (4,1% durant aquest període). Aquest augment ha tingut lloc al sector de la construcció i al sector serveis amb un 11,5% i 5,5% respectivament. En canvi, el nombre de treballadors a la indústria s’ha reduït lleugerament. L’activitat del sector de la construcció, especialment de tipus residencial, queda palesa en les taxes de creixement anual del nombre d’habitatges iniciats i acabats, 27,6% i 16,5% respectivament, de manera que el nombre d’habitatges iniciats al 1998 va ser el doble dels iniciats al 1995. La bonança econòmica acompanyada de la generació d’ocupació així com la disminució dels tipus d’interès han contribuït a aquesta expansió de la demanda. Aquests dos factors expliquen també l’increment de la venda de turismes a la ciutat. El nombre d’altes registrades en el parc de vehicles de la ciutat ha crescut a un ritme del 8,5% anual acumulatiu entre 1996 i 1998. PROJECCIÓ INTERNACIONAL (Taxes de creixement interanual 1995-1998, percentatge) Passatgers port 16,5 Passatgers aeroport 11,4 Pernoctacions 9,3 Reunions i 10,7 congressos Certàmens FIRA 9,6 4 6 8 10 12 14 16 18 Font: Anuari Estadístic de la ciutat de Barcelona, Ajuntament de Barcelona. La projecció internacional de la ciutat ha suposat un increment del nombre de certàmens a la Fira, amb una taxa anual del 9,6% entre 1995 i 1998 i del nombre de reunions i congressos, 10,7%. El nombre de pernoctacions a la ciutat ha arribat als 7,4 milions, a un ritme de creixement del 9,3% anual, augmentant també l’estada mitjana dels visitants a la ciutat. L’activitat turística es reflecteix igualment en l’increment de passatgers a l’aeroport (11,4% anual) i al port, especialment el de creuers de luxe que s’han duplicat des de 1995. Finalment, cal destacar que el 50,3% de les empreses estrangeres a Catalunya estan instal·lades a Barcelona. Especialització de la ciutat: Barcelona és cada cop més una ciutat de serveis: un 78,6% dels afiliats a la seguretat social treballen al sector serveis, el 16,1% a la indústria i el 5,2% en la construcció. Si el pes dels ocupats de Barcelona sobre Catalunya és del 35,2%, el del sector serveis és del 43%. En canvi, la indústria es localitza principalment a la resta de la RMB (RMB menys Barcelona) que concentra el 50% de tots els ocupats a la indústria de Catalunya. 6 Informe Anual 1998, Ajuntament de Barcelona Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 12 ESPECIALITZACIÓ DE LA CIUTAT Afiliats règim general i autònoms de la SS 4art trimestre 1998 Barcelona Indústria 16% construcció 5% serveis 79% Resta RMB Resta Catalunya Indústria 34% Indústria 26% serveis serveis 56% construcció 61% construcció 13% 10% Però el tret més significatiu de la ciutat es posa de relleu en una anàlisi més detallada de les activitats productives. Barcelona està especialitzada en les branques industrials i de serveis més qualificats, entre els que destaquen els relacionats amb les noves tecnologies i el coneixement. La ciutat concentra el 54% dels ocupats de la indústria i serveis d’alta qualificació de Catalunya i el 67% dels de la RMB. PES DELS OCUPATS BARCELONA SOBRE CATALUNYA Afiliats al règim general de la SS. 4art. trim.1998 Total ocupats 37,6 act.B san/Citàrties-serv. soc. 42 act.recreat, cult. i esp. 46,6 educació 46,6 edició, arts gràfiques 47,2 recerca i desenv. 60,1 altres serv. empreses 60,4 mediació financera 61,5 Correus-telec. 72,6 Act. informàtiques 76,3 Assegurances 77,5 30 35 40 45 50 55 60 65 70 75 80 Les dades sobre llicències d’activitat econòmica (IAE), confirmen també l’especialització de la ciutat en el sector serveis. Barcelona concentra el 44,1% dels establiments professionals de l’IAE de Catalunya (1997, Idescat), de manera que les activitats professionals tenen un major pes dins del conjunt català. Aquesta situació es compensa amb la relativa menor rellevància que la indústria i la construcció tenen a la ciutat. D’altra banda, les activitats empresarials de serveis tenen un pes similar al del conjunt de Catalunya. El nombre de llicències d’activitats ha crescut un 10,9% entre 1993-19987. El sector de la construcció i els serveis són els que més han crescut (28,5% i 21,5%, respectivament), mentre que la indústria disminueix un 10,9%. L’evolució del nombre de llicències confirma que són els subsectors lligats a la ciutat del coneixement els que s’han mostrat més dinàmics 7 Documents núm. 6 i núm. 16 del Gabinet Tècnic de Programació. El detall sectorial ha estat eleborat en base a la base de dades de l’explotació que fa el Departament d’Estadística de l’Ajuntament de l’arxiu de l’IAE. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 13 RANKING D’ACTIVITATS ECONÒMIQUES (nombre de llicències d’activitat. IAE) Taxes de creixement (%) 1993-1998 Serveis culturals 154,8 Serv. electròniques de fort contingut tecnològic 84,8 Sanitat 66,0 Serv. especialitzat a les empreses 32,7 serv. jurídics 70,2 serv. tècnics 50,9 serv. de traducció 69,0 Ensenyament i investigació 27,7 Mitjana de creixement de les activitats 11,0 econòmiques La superfície tributable de l’IAE ha augmentat d’un 5,8% entre 1993-1998. Un creixement inferior al del nombre de llicències que mostra la tendència a la reducció de la superfície mitjana per activitat. Aquesta disminució ve explicada per la pèrdua de pes de les activitats industrials a la ciutat (amb una caiguda del 17%). La marxa de SEAT de la Zona Franca i la inclusió del Parc Logístic a la Zona Franca dins del sector serveis, condicionen aquesta reducció de les activitats industrials. IAE: Taxes de variació 1993-1998 (%) 35 28,5 25 21,520,5 15 11 11,4 5,8 3,3 2,5 5 -5 Total Indústria Construcció Comerç Serveis Professionals -3,7 -15 -10,9 -16,7 -25 Nº llicències Superfície En canvi, la superfície ocupada per activitats de serveis ha crescut un 20,5% i per comerç un 2,5%, creixements semblants als del nombre de llicències. En termes de superfície, destaquen els creixements de les “activitats culturals, d’oci i de mitjans de comunicació, parcs i recintes ferials” (57%), al que contribueix l’esmentada incorporació del Parc Logístic de la Zona Franca i, de les de “transport i comunicacions” (21%), que s’explica pel creixement de la zona de càrrega i descàrrega i dipòsits del Port. La consolidació de Barcelona com una de les grans capitals metropolitanes d'Europa exigeix que continuï la tendència a l'augment del pes de les activitats productives lligades al coneixement. L'èxit d'aquest objectiu depèn de que s'aprofitin al màxim les sinèrgies de la ciutat: la seva tradició emprenedora i oberta, el seu atractiu com a ciutat de negoci i oci i la seva centralitat. I això requereix actuar en varies línies: dotar-se de millors infrastructures de comunicacions físiques i virtuals, millorar els nivells de formació i de recerca, crear les condicions urbanístiques que facilitin la implantació de les noves activitats, augmentar l'oferta per als visitants (hotels, espais per a fires i congressos, oferta cultural i d'oci). Algunes d'aquestes línies d'actuació es tracten en els següents apartats. INFRASTRUCTURES La mobilitat interna, així com la d'entrada i sortida de la ciutat, augmenten any a any, com a conseqüència tant del augment del poder d'atracció de la ciutat, com de la seva activitat i de la descentralització de la mateixa en el conjunt del territori metropolità. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 14 La mobilitat obligada (per treball o estudi) ha incrementat en el decenni 1986-1996 un 32,8% i al 1996 entraven diàriament a la ciutat 237.659 persones per aquest motiu (considerant que la mobilitat obligada és de cinc dies a la setmana). D’altra banda, segons l’únic estudi sobre mobilitat no obligada elaborat per l’Autoritat de Transport Metropolità, aquesta representa el 35% de la mobilitat total de la població resident a la RMB que entra a la ciutat, és a dir, 127.860 persones al dia. Així, la mobilitat total seria de 365.519 persones al dia, que constitueixen també part de la població real de la ciutat, és a dir que diàriament desenvolupen alguna activitat a la ciutat. Si es té en compte que la població resident oficial segons el darrer padró de 1996 és de 1.508.805, la població real és al menys un 24% superior. Tanmateix, també ha incrementat el nombre de persones que diàriament surten de la ciutat per motius de treball i estudi (95.881 al 1996). Gairebé la meitat dels viatges interns que realitzen els residents són en transport públic, en canvi, el vehicle privat és el mitjà més emprat en els viatges d’entrada i sortida de la ciutat. Cal fer èmfasi en el desenvolupament d’una adequada xarxa de transport públic metropolità que desincentivi l’ús del vehicle privat. La insuficiència de les inversions de l'Estat i de la Generalitat en transport públic els últims anys exigeixen la ràpida execució de les inversions pendents en la xarxa de metro, així com cobrir les noves necessitats, ampliant les línies de metro i autobús, i introduint el tramvia com a nou mitjà de transport. Si bé l'ampliació de la cobertura de transport públic és l'actuació principal i més costosa per garantir la connectivitat en transport públic al conjunt de la ciutat real, certament s'ha de completar amb d'altres actuacions que incentivin l'ús del transport públic front a l'alternativa del transport privat. Les diferents línies de metro, FGC i RENFE rodalies, a més de la mobilitat dels ciutadans residents a la ciutat real, han de servir una altra funció bàsica, que és la connexió amb els mitjans de transport de passatgers i mercaderies de més llarga distància, que potenciïn l'atractiu a visitar la ciutat i serveixin al creixement de les activitats logístiques. Això fa imprescindible la connexió d'aquestes línies de metro i ferrocarril amb el port, l'aeroport i el Tren d’alta velocitat. D'altra banda, l'ampliació del port, de l'aeroport, l'arribada del Tren d’alta velocitat a la ciutat i a la frontera francesa, l'estació de la Sagrera i l'ampliació de les zones d'activitat logística són grans inversions de quina ràpida execució depèn que el potencial de creixement de la ciutat, de la Regió i del conjunt de Catalunya no s'estranguli, sinó que s'impulsi i consolidi. El repte de la ciutat del coneixement exigeix així mateix d'una adequada dotació d'infrastructures de telecomunicacions, i un impuls a l’accés i utilització generalitzada de les noves tecnologies de la informació i la comunicació. EDUCACIÓ I CULTURA Educació i formació: El nivell d’instrucció a Barcelona ha crescut notòriament entre 1991 i 1996 (anys censals). Barcelona té una taxa d’universitaris (titulats/majors de 25 anys) de 21,4%, superior a la de la RMB (14,3%) i la de Catalunya (13,1%). La ciutat és un centre d’atracció pel que fa a la provisió de coneixements. Concentra el 37,8% del total d’estudiants de Catalunya d’entre 15 i 29 anys i el 51,3% de la RMB. D’acord amb el padró de 1996, a Barcelona entren diàriament 90.034 estudiants, procedents la majoria dels municipis de la resta de la RMB, xifra que representa el 25% del total de la població que estudia a la ciutat, mentre que en surten 21.742. El pes de la ciutat sobre el total dels alumnes universitaris catalans suposa el 65% (83% si es considera la Universitat Autònoma de Barcelona), i supera el 75% en el cas d’alumnes de màsters, postgraus i cursos especialitzats (90% amb la UAB). Pel que fa als alumnes estrangers -al voltant de 4.000- prop del 70% es concentren a Barcelona ciutat. La rapidesa amb la que es produeixen els canvis en l’entorn laboral, on el paper de les noves tecnologies és cada cop més important, fa que la formació contínua esdevingui un element clau per tal de ser competitiu en el mercat de treball. Així ho han entès tant les empreses com les universitats i centres d’ensenyament, que han creat les seves pròpies fundacions per proveir una oferta de formació i coneixement més flexible, que s’adapta a demandes especialitzades i puntuals i que es transmet tant pels Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 15 canals tradicionals com per les noves xarxes telemàtiques que faciliten la seva difusió. En l’actualitat, al voltant de 40.000 persones segueixen aquests tipus de cursos. Tanmateix la societat del coneixement i de la informació planteja nous reptes ja que l’educació és cada vegada més un element estratègic de desenvolupament i progrés, el recurs bàsic per a les persones, les empreses, les ciutats i els països. L’educació té com a base de partida l’escola. El desafiament pels propers anys serà adaptar les estructures i reciclar els ensenyants per fer-los capaços de formar persones amb capacitat de autoprogramació cultural i professional, és a dir, formar persones capaces d’aprendre a aprendre durant tota la seva vida. Però a més, l’escola pot jugar un paper primordial per fer arribar la ciència i la tecnologia a tothom, evitant la dualització de la societat i garantint la cohesió social. Aquesta responsabilitat exigeix que es desenvolupi el Projecte Educatiu de Ciutat i es constitueixi el Consorci d’Educació de Barcelona, per tal de avançar vers una xarxa única de l’ensenyament públic a la ciutat. El Consorci ha de ser l’organisme que planifiqui i reordeni l’oferta existent, garantint una educació de qualitat i un finançament adequat a les necessitats. El Projecte Educatiu de Ciutat situa l'educació com a una responsabilitat compartida en el conjunt de la societat, amb responsabilitats diversificades per a cada actor, escola, AMPA's, agents socials. Així es reflecteix en les conclusions i els grups de treball que es van formar, actiu força valuós per a la ciutat, i com a proposta renovadora de l'educació entesa com a compromís social. Cultura: El futur de les grans ciutats depèn en bona mesura de la seva configuració com a centres de coneixement i d’informació, on la cultura hi juga un paper fonamental. La ciutat necessita tenir una bona oferta d’espectacles i bons museus per al consum interior i dels visitants. Però el nivell cultural de la ciutat depèn sobretot de la seva capacitat de producció pròpia, que és el que afegeix valor a la dotació de recursos culturals. La ciutat és rica en patrimoni artístic i cultural. S'ha fet també un gran esforç d'inversió en equipaments, que han augmentat de forma molt significativa els darrers anys. Però Barcelona, per tal de seguir millorant la seva qualificació internacional en l'àmbit cultural ha de saber dinamitzar el seu potencial de crear, produir, exportar, rebre i reciclar oferta cultural.. L'accent cultural s'ha de posar doncs, tal com ho està fent l'ICUB en línia amb el Pla Estratègic de Cultura, en l'impuls de la generació de continguts culturals, tant dels que estan en relació al patrimoni, com dels que no ho estan. La densitat cultural es manifesta en l’activitat dels diferents sectors artístics, en la gestió del patrimoni de la ciutat , en l'educació, en el teixit d’empreses i indústries culturals. La política cultural ha d'actuar de catalitzador del complex conjunt de peces que configuren el sector i el seu futur. En una societat oberta a l'exterior i on cada cop es disposa de més temps lliure, la riquesa cultural esdevé no només un factor de qualitat de vida sinó un factor econòmic de primer ordre, una activitat generadora de valor afegit. El sector cultural a Barcelona té un pes entorn al 8% del PIB de la ciutat. Pel que fa a les indústries de continguts culturals, el lloc més destacat l'ocupa la branca de l’edició, que representa un 72% del total de la facturació del sector a Espanya, seguit per la premsa, però es fa necessari millorar posicions en els sectors més dinàmics i amb més potencial de creixement, que són l'audiovisual i el multimèdia. Barcelona compte amb bons professionals i artistes, especialment en l'art escènic, però també en les arts plàstiques, la música, la literatura i en les arts aplicades al disseny i la publicitat. Cal que la ciutat potenciï les sinèrgies entre el patrimoni cultural material, el capital humà que representen aquests professionals i artistes i les empreses productores i gestores de continguts culturals, per tal de que augmenti la capacitat d'oferta cultural de Barcelona. La cultura és una de les peces claus per posicionar Barcelona com una ciutat del coneixement, on la densitat del territori en activitats d'alt valor afegit afavorirà la interrelació entre elles i per tant la capacitat de creació i d'innovació dels diferents agents presents a la ciutat. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 16 CULTURA 15000 13000 11000 9000 7000 5000 3000 1000 Lectors biblioteques Visitants museus Representacions (milers) (milers) teatrals 1995 1998 Font: ICUB La cultura té a més un valor social importat ja que millora la qualitat de vida i la integració i cohesió social. L’accent cultural ha de permetre augmentar les oportunitats dels ciutadans en el terreny més bàsic, que és la formació integral, però també en d'altres terrenys tant importants com la participació, l’encontre o l’accés a les noves tecnologies. URBANISME I MERCAT IMMOBILIARI L’Urbanisme: La regeneració urbana experimentada per la ciutat en els darrers anys, gràcies a les polítiques de transformació i renovació continuada endegades per l’Ajuntament de Barcelona, és una realitat valorada pels ciutadans i motiu de reconeixement internacional com a model d’estratègia urbanística, ambiciosa i pragmàtica, amb una alta qualitat projectual urbanística i arquitectònica. És el que s’anomena com a “model Barcelona”, l’èxit del qual obeeix en bona part a l'enfoc innovador de l’Ajuntament com a catalitzador d’iniciatives, posant en pràctica un nou estil de govern caracteritzat pels valors de la concertació i el consens. Així, s’ha anat construint ciutat amb la complicitat públic-privada tant en el finançament com en la gestió dels projectes urbanístics capdavanters de la ciutat i en els processos de rehabilitació i renovació urbana. La primera gran transformació urbana impulsada arran dels Jocs Olímpics va tenir com a eix central la remodelació del front marítim, ocupat per plantes industrials obsoletes que impedien l’accés al mar i, la millora de la mobilitat i els accessos a la ciutat, amb l’anella de les rondes i les seves potes. Un cop completat aquest primer cicle de canvi urbanístic, la ciutat va iniciar una nova gran transformació en la qual actualment es troba immersa. Aquest nou cicle es desenvolupen tres eixos bàsics: • L'enfoc metropolità de les infrastructures, amb el Pla Delta del Llobregat, la reordenació del Front Marítim del Besòs i l’estació intermodal de Sagrera entre els objectius més importants. • El residencial, generant una oferta de sòl que permet la construcció de nous habitatges a les àrees de la ciutat en procés de remodelació. • L’econòmic, preservant la pluralitat d’usos a la ciutat especialment pel que fa a la indústria, amb la reconversió d’àrees obsoletes en zones que conjuguin la indústria neta i els serveis avançats, basats en les noves tecnologies i el coneixement, amb els usos residencial i comercial. Des del punt de vista estrictament urbanístic, el conjunt de les actuacions de Sant Andreu-Sagrera/ Diagonal-Poblenou/ Diagonal-Mar/ Front Marítim constitueix sens dubte la segona transformació de Barcelona després dels Jocs. L’eliminació de les barreres ferroviàries, el sistema de parcs i platges, el projecte d’arribada a la ciutat del tren d’alta velocitat a la zona de la Sagrera, tot en conjunt permetrà donar un tomb definitiu al sector est de la ciutat -en els districtes de Sant Martí i Sant Andreu-, que deixa d’estar Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 17 marginat de les dinàmiques urbanes. La importància d’aquest pla, amb nous eixos cívics i espais lliures, obeeix al seu caràcter de gran operació de ciutat, projectant-se com un teixit urbà integral, compactat i lògic, amb un equilibri entre els diferents elements que el composen (residencial i verd urbà- activitat econòmica). Projectes com el de Diagonal-Poblenou, amb la perllongació de la Diagonal fins al mar, prenen ple sentit a l’implementar-se en connexió amb operacions privades, de gran interès públic per la important aportació d’urbanitzacions i cessió de sòl, com és el cas de Diagonal-Mar. A part d’aquest centre direccional ja en marxa, l’altre gran projecte del litoral de la ciutat és la reordenació del Front Marítim del Poblenou, que es desenvolupa sobre els antics terrenys de Catalana de Gas i està gairebé finalitzat. La reordenació de l’àrea ferroviària de Sant Andreu-Sagrera, amb 230 ha. constitueix el projecte de major superfície de tots els que s’estan endegant a la ciutat, encara que l’impuls definitiu –per fer de la Sagrera l’estació intermodal central de Barcelona-, resta a l’espera de l’acord amb d’altres administracions (Estat-Generalitat). El planejament recent en aquests sectors ha estat bàsicament orientat a la creació de sòl per a habitatge i la vinculació d’una part d’aquest a algun règim de protecció pública: el conjunt d’aquestes actuacions recuperen per la ciutat uns espais degradats, i els converteixen en llocs apreciats com a nova residència de molts ciutadans. En el futur, la creació d’un parc lineal entre les anelles de Glòries i Trinitat posarà en relació els barris de Sant Andreu-Sagrera amb el de Sant Martí, superant la fractura històrica ocasionada per les instal·lacions ferroviàries. La necessària renovació de Barcelona també inclou altres actuacions que permeten augmentar la qualitat de vida a tots els barris de la ciutat. Es tracta de la recuperació dels nuclis històrics de la ciutat amb la creació de zones de vianants (Sant Andreu, Clot, Horta, Poble Nou, Gràcia entre d’altres) i la renovació d’eixos bàsics, vials, equipaments. L’exemple de la recuperació de Ciutat Vella, amb la realització del Pla Central del Raval i el Pla del Casc Antic ja en una etapa molt avançada s’ha estès també a L’Eixample i Nou Barris. En definitiva, s’ha apostat per l’urbanisme de qualitat a tots els barris, potenciant l’espai públic i reforçant la inversió als districtes. Durant l’anterior mandat es va complir amb escreix l’objectiu de duplicar el volum d’inversió gestionat pels districtes, que va arribar als prop de 30.000 milions, i pels propers quatre anys aquesta xifra es pretén augmentar fins als 48.000 milions. Entre els projectes de futur, cal destacar especialment el de Poblenou Industrial, que amb 170 ha. es presenta com un sector idoni per acollir activitats econòmiques de nova generació i centres de recerca. El projecte contempla la transformació d’aquest barri, de llarga trajectòria industrial, en una nova zona productiva (22@), que conjugui activitats econòmiques preferentment dedicades a les noves tecnologies de la informació, a la producció i difusió de la cultura i les activitats de I+D (ciutat del coneixement, ciutat de la imatge, universitat), juntament amb l’activitat industrial sostenible8 i l’ús residencial, potenciant uns alts nivells de qualitat urbana amb molts espais lliures i d’ús comunitari. La preservació de la pluralitat d’usos també es pretén estendre a altres zones industrials de la ciutat –Sant Andreu, Besòs i Zona Franca- amb la millora dels serveis, cablejats, i altres, desenvolupant un model de ciutat policèntrica i multifuncional. Així mateix, i amb motiu de la celebració del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004, l’Ajuntament es proposa culminar un procés transformador de regeneració urbana, socio-econòmica i mediambiental a l’entorn de la llera i la desembocadura del riu Besòs. Una nova àrea situada al front marítim, en uns terrenys parcialment guanyats al mar, entre els municipis de Barcelona i Sant Adrià de Besòs, serà l’espai emblemàtic on es duran a terme els actes del Fòrum, i es pretén que les grans operacions que l’acompanyen (centre de convencions, parc firal, i altres), reverteixin després en el seu ús definitiu al servei de tota la ciutat. Aquest nou cicle de canvi urbanístic ha estat i és possible gràcies a l’important augment de les inversions directes de l’Ajuntament, que pel conjunt del període 1995-1999 van arribar als 117.000 milions de pessetes. 8 La normativa ambiental hauria de garantir l’establiment d’activitats sostenibles, respectuoses amb l’entorn a tot arreu. En un municipi de les característiques de Barcelona la sostenibilitat implica el desenvolupament d’activitats poc intesives de sòl i no generadores de grans necessitats de transport. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 18 INVERSIÓ DIRECTA DE L'AJUNTAMENT.1995-1999 Béns mobles Gestió de sòl 5% 19% Obres 76% Respecte als espais públics, han rebut més del 60% d’aquesta inversió total, que s’ha repartit tant entre els de nova creació com pel manteniment dels existents (zones peatonals, remodelació dels cascs antics, bulevards, llera del Besòs...). Entre els nous espais públics cal destacar també (a més de l’obertura de la Diagonal i el Front Marítim), tot el conjunt d’actuacions que afecten a l’eix de la Ronda del Mig, de gran impacte viari, des de l’obertura de la Ronda del Guinardó fins a la remodelació de la plaça Cerdà, passant pel Túnel de Mitre i el cobriment de dos nous trams de la Ronda al seu pas per Sants i Les Corts. Aquest volum inversor, que durant el present mandat es preveu mantenir, està tenint sens dubte un fort efecte multiplicador en el sector privat. Les actuacions de transformació de sòl impulsades per l’Ajuntament aconsegueixen per la ciutat nous espais d’ús públic amb un cost zero, destinat a zones verdes, vials urbanitzats i nous equipaments, i alhora permeten als operadors privats la construcció de nous habitatges i m2 de sostre per activitat econòmica, generant un fort volum d’inversió privada induïda, que sumada a la de l’Ajuntament està fent realitat la nova Barcelona. Mercat immobiliari: El sector immobiliari està vivint un període de gran activitat, protagonitzat per la construcció d’habitatges, un sector que té una important capacitat de generar ocupació i d’arrossegar altres sectors de l’economia, així com una incidència elevada en les economies domèstiques. La construcció residencial ha experimentat un considerable augment, creixent el nombre d’habitatges iniciats a una taxa anual acumulativa del 27,6% des de 1995 i el d’habitatges acabats al 16,5%. La promoció privada de venda lliure ha estat predominant, tot i l’increment del pes dels habitatges de promoció pública, en especial durant l’any 1997. El Patronat Municipal de l’Habitatge, junt amb Procivesa i Regesa, han contribuït a la promoció pública d’habitatges amb 2.400 vivendes (entre 1995-1998) i amb la substitució els habitatges afectats per patologies estructurals, principalment per l’aluminosi, per pisos nous, procés que continuarà els propers anys. CONSTRUCCIÓ D'HABITATGES 7000 6000 5000 4000 3000 2000 1000 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 iniciats acabats Font: Arquitectura i habitatge. Generalitat de Catalunya. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 19 Donat que l’ocupació del sòl del Municipi de Barcelona imposa una limitació important al creixement de l’actual parc d’habitatges i que l’edat mitjana dels habitatges és elevada, la rehabilitació i reforma d’habitatges està adquirint una ràpida expansió. Des de 1996 es venen concedint entre 1.000 i 1.500 llicències anuals per aquest concepte. La constitució de les empreses municipals Proeixample i Pronoubarris, impulsaran la transformació urbana en aquests districtes seguint l’experiència de rehabilitació a Ciutat Vella. La construcció de locals comercials, malgrat les variacions anuals, s’ha mantingut en un nivell similar durant els últims deu anys. Tanmateix, la construcció d’oficines ha baixat de forma important entre 1994 i 1998, però als primers mesos de 1999 s’apunta una recuperació del sector. Els preus del mercat immobiliari han evolucionat en consonància amb l’evolució de la demanda. Els preus de venda dels habitatges nous i de segona mà, de les oficines i dels locals comercials, han incrementat considerablement durant el 1998. En tots els casos aquest fet suposa un canvi de la tendència a la baixa que havien experimentat els preus, en termes reals, des de 1992, tot i que el seu nivell segueix estant per sota dels de la primera meitat dels anys noranta. Els preus de venda i lloguer de locals comercials així com els de lloguer de les oficines continuen estant més d’un 30% per sota dels de 1992. Els preus unitaris (ptes/m²) dels habitatges tant de nova planta com de segona mà han pujat en termes reals l’any 1998, pressionats per una forta demanda estimulada tant per l’augment de la capacitat econòmica de les famílies com per la millora de les condicions de finançament amb la progressiva baixada dels tipus d’interès. La bona conjuntura econòmica ha afavorit el trasllat a preus de una part de la baixada dels costos financers, de manera que els compradors s’han apropiat només d’una part dels beneficiaris de la rebaixa. Per tal de frenar aquest procés l’Ajuntament de Barcelona està actuant en el mercat amb la construcció d’habitatges a preus assequibles, la posada al mercat d’un important volum de sòl per als promotors públics i privats i, la promoció de la rehabilitació d’habitatges. En canvi, el lloguer d’habitatges continua la tendència a la baixa dels preus, fet que reflecteix l’efecte de substitució de l’opció de lloguer per la de compra, estimulada fonamentalment per la reducció dels tipus d’interès. EL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE La ciutat de Barcelona ha de continuar incorporant els criteris de sostenibilitat i de respecte al medi ambient. S'han de portar a terme polítiques i estratègies locals que tinguin com a objectiu un desenvolupament econòmic i social, i un augment de la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes, que no vagi en detriment del medi ambient ni dels recursos naturals. El desenvolupament sostenible ha de comportar un model de desenvolupament que satisfaci les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les generacions futures per satisfer les pròpies necessitats. PARCS I JARDINS 7 560 520 6 480 5 440 4 400 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 m2 verd urbà/hab. Ha. parcs urbans Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 20 La presència de la natura a la ciutat com a element essencial per a la millora de l'entorn urbà i per a l'equilibri ambiental; l'optimització del rendiment dels recursos naturals, a través de l'estalvi d'aigua i l'eficiència energètica; la instal·lació d'energies netes; la potenciació del transport públic accessible; l'actuació sobre la contaminació atmosfèrica, i molt especialment, sobre la contaminació acústica; l'impuls de la recollida i el tractament de residus, i l'elaboració de l'Agenda Local 21 de la ciutat de Barcelona són alguns dels eixos centrals per als propers anys, i que han d'incorporar els criteris de sostenibilitat. En aquesta línia s’està treballant i des de 1995 ha incrementat el nombre de parcs urbans, d’arbres al carrer i el verd urbà per habitant, de manera que el ciutadà pot gaudir de més espais d’oci dins de la pròpia ciutat. El nombre de parcs de la ciutat és de 60 i la superfície verda representa el 28% del terme municipal. La nova superfície verda de la ciutat s’ha fet d’acord amb la vegetació autòctona, menys necessitada d’aigua i més respectuosa amb els recursos naturals. A més, s’està aprofitant les aigües freàtiques per al reg d’arbres i jardineria. Les platges s’han consolidat com l’espai públic de lleure més utilitzat com ho reflecteix la creixent afluència de públic. A més, la utilització d’aquest espai urbà no és concentra només a la temporada de bany sinó que es prolonga al llarg de tot l’any. Les platges de la ciutat gaudeixen de la bandera blava que atorga la Unió Europea, és a dir, que tenen un nivell òptim de seguretat, higiene, equipaments i accessos. Les condicions mediambientals han continuat millorant, reduint-se el nivell mitjà dels principals contaminants atmosfèrics (diòxid de sofre i partícules en suspensió) i amb una progressiva utilització de recobriments asfàltics antisorolls. El respecte pel medi ambient ha inspirat també altres mesures com la implantació progressiva d’un programa d’estalvi energètic, fent possible la reducció del consum d’energia elèctrica de l’enllumenat públic; així mateix , també ha inspirat l’impuls de les instal·lacions d'energia neta, com les instal·lacions de plaques solars tèrmiques i fotovoltàiques. Pel que fa a la recollida selectiva, s'ha incrementat l'oferta de contenidors, que ha permès que el percentatge d’aquesta sobre el total de residus urbans arribi al 8,1% (5,7% al 1995). Una de les experiències més innovadores en el camp de la recollida i tractament de residus ha estat l’aprovació del Programa Metropolità de gestió de residus municipals l’any 1997, que implica aconseguir el reciclatge i la recuperació del 60% dels residus en 8 anys. L’efecte ambiental més significatiu és la previsió de la reducció de l’efecte hivernacle en un 90%. Dins de l’execució del programa, destaca la construcció i posada en marxa de l’Ecoparc de Barcelona que es localitzarà a la Zona Franca. Es tracta d’una macroinstal·lació ambiental dedicada al tractament de la fracció orgànica dels residus urbans, de manera que aquests deixaran de portar-se a abocadors i plantes incineradores. La capacitat de la planta serà d’unes 325.000 Tn. de residus, procedents de diversos municipis metropolitans i constitueix la primera experiència d’aquest tipus a l’Estat espanyol. El Programa Metropolità de Gestió de Residus Municipals (PMGRM), és i ha de seguir sent l'eina bàsica per a promoure la recollida selectiva i el tractament de residus a l'entorn metropolità, i especialment, per la seva importància, a la ciutat de Barcelona. L’Ajuntament segueix apostant per les tecnologies més avançades en el tractament de residus, com s’ha fet amb la planta de tractament de lixiviats del Garraf i, l’adequació de les grans instal·lacions a la normativa europea per reduir el seu impacte mediambiental, com la planta incineradora del Besòs. Al mateix temps, l’inici de la construcció de la gran depuradora del Llobregat, dins del pla Delta, tancarà el cicle de depuració de la totalitat de les aigües residuals de Barcelona i de l’àrea metropolitana i permetrà en el futur el reaprofitament de l’aigua tractada. Juntament amb l'ampliació de la depuradora del Besòs, contribuiran a la millora de la qualitat ambiental del front litoral. L’esforç que en matèria ambiental es planteja la ciutat de Barcelona i la pròpia àrea metropolitana tindrà a curt termini dos efectes econòmics de gran importància com a generadors d’ocupació i de creació i creixement d’empreses. El primer, el més immediat és l’increment de les inversions ambientals, l’aplicació de noves tecnologies i els projectes de funcionament de nous serveis. El segon efecte, de més lenta maduració, és l’aparició d’una indústria utilitzadora de materials recuperats, indústria que actualment és quasi inexistent, excepte en els sectors del paper i el vidre, però que s’haurà d’ampliar a molts altres materials, tèxtil, fusta, plàstic, entre d’altres. El volum dels residus generats en l’àmbit barceloní i l’estructura industrial existent permeten una bona disposició per al foment d’aquests nous sectors. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 21 Finalment, el procés d’elaboració de l’Agenda Local 21 està molt avançat. Al 1998 es va constituir formalment el Consell Municipal de medi ambient i sostenibilitat, òrgan de consulta i participació format per un centenar de membres de la societat civil. Els diversos grups de treball que es van constituir amb la intenció de potenciar el debat, han presentat una diagnosi de ciutat així com els objectius i accions per aconseguir-los. Aquests resultats estan en procés de ser aprovats en sessió plenària per l’Ajuntament. BENESTAR I COHESIÓ SOCIAL Cohesió social: Barcelona gaudeix d’una llarga tradició d’associacionisme, bona convivència i solidaritat. Els barcelonins ens sentim identificats amb la ciutat i això ens fa receptius i participatius davant de tota iniciativa que suposi la millora de les condicions de vida, especialment la dels col·lectius més necessitats. Aquesta sensibilitat ciutadana, degudament recolzada per les institucions públiques, és el valor que ha de permetre reforçar cada dia més la cohesió social i aconseguir una ciutat on la justícia, la solidaritat, la llibertat i la igualtat d’oportunitats siguin valors de referència. Aconseguir una ciutat no sexista, no discriminatòria i integradora que tingui com grans prioritats la salut i l’esport, l’educació9, una cultura que respecti i valori la diversitat, la millora de les condicions laborals i el recolzament a la gent gran, els joves, persones amb disminució i els col·lectius menys afavorits o minoritaris. Fomentar la cohesió social, és un objectiu prioritari per a l’Ajuntament, com ho demostra el fet que destina el 24% dels seus recursos econòmics i el 30% del seu personal (1998) a benestar social. Aquest esforç ha fet possible que la xarxa d’equipaments socials a Barcelona sigui ja de 800 centres. El disseny de les polítiques socials s’ha fet amb la participació ciutadana, potenciada per l’Ajuntament amb un reglament innovador i pioner, en molts aspectes a Espanya, que impulsa tant els mecanismes de participació com els drets individuals. La descentralització de l’Ajuntament ha permès la seva obertura a la gent mitjançant els consells de districte i els Consells Municipals Sectorials, en els que participen més de 1.000 entitats i 3.000 persones. En aquests consells les entitats i els agents socials tenen una corresponsabilitat i una participació directa en l’acció municipal, com per exemple en el Pla Integral de Desenvolupament dels serveis socials, elaborat al 1995 amb més de 130 entitats socials. D’altra banda, s’ha anat estenent la gestió mixta o participada de serveis i equipaments municipals, trobant fórmules cooperatives amb les associacions. Així, els casals de gent gran són gestionats per les pròpies associacions d’usuaris, en els casals infantils i de joves es prima la gestió a través d’entitats socioculturals i moltes instal·lacions esportives són gestionades per entitats, federacions i clubs esportius i, alguns centres cívics incorporen també formes de concertació amb el teixit associatiu. Aquesta col·laboració permet potenciar el gran actiu que suposen les més de 4.600 associacions sense ànim de lucre i els 100.000 voluntaris estimats que hi ha a Barcelona. El municipi dóna suport a les associacions mitjançant subvencions i convenis de col·laboració (1.342 milions de ptes. a 1500 entitats no lucratives al 1998), a més de contribuir a la difusió de la vida associativa de la ciutat, amb la publicació periòdica de censos i directoris de les entitats ciutadanes. La promoció d’aquestes associacions va rebre un impuls amb la creació, al 1995, de l’Agència Municipal de Serveis per a les Associacions, organisme que ofereix suport formatiu i de comunicació al món associatiu. La ciutat demostra igualment una gran sensibilitat a la cooperació internacional i vol consolidar la dedicació d’almenys el 0,7 del pressupost municipal a la cooperació i l’ajut humanitari, facilitar la instal·lació en la ciutat d’ONGs solidàries i donar suport als seus projectes i, contribuir a millorar els recursos i la formació del voluntariat (mitjançant el Districte XI). Serveis socials: La cohesió social parteix del suport a la gent gran, als joves i infants i als grups amb necessitats especials i persones amb disminució, fent una política específica per a cada col·lectiu. La ciutat ha desenvolupat polítiques d’atenció social adreçades a les persones amb disminucions (Pla d’Accessibilitat, amb supressió de barreres arquitectòniques), a la gent sense sostre (els centres d’acollida van fer més de 7.400 atencions al 1998), a les dones maltractades (1.400 dones ateses al 1998) o als immigrants. El ràpid creixement d’aquests, que representen el 4% dels residents de la ciutat, ha propiciat el desenvolupament del Pla municipal per a la interculturalitat i mesures d’atenció social, que permeten a tots 9 La Cultura i l’Educació, es comenten en capítols específics d’aquest document. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 22 els residents, independentment de la seva nacionalitat i situació, accedir als serveis i prestacions municipals, facilitant la seva integració. SERVEIS SOCIALS 3500 30000 3000 2500 25000 2000 20000 1500 15000 1000 500 10000 Ldlaorms iacmiliabr ai jut Dones amb problemes Usuaris atesos centres serv. socials Socials ateses 1995 1998 1995 1998 Dins dels ajuts a les famílies, el col·lectiu de la gent gran requereix una atenció creixent. En 20 anys l’esperança de vida ha pujat fins als 78,5 anys, fruit de les millores sanitàries i socials. A més, la paulatina entrada de la dona en el mercat de treball i altres canvis socials han modificat l’estructura familiar i fan necessari replantejar els mecanismes de protecció a la gent gran. L’Ajuntament continua el desenvolupament de plans d’atenció, promoció i el Pla d’equipaments d’atenció a la Gent Gran i la política de cessió de sòl per a la construcció de residències. A més, potencia els projectes que afavoreixin la possibilitat d’envellir a casa, com els programes d’habitatge compartit amb estudiants, els Serveis d’Atenció Domiciliària o la connexió a la teleassistència. Els propers anys ampliarà la cobertura de la Targeta Rosa als més grans de 60 anys i de la que es beneficien 215.000 persones. Els infants i joves són altres grups d’interès per a l’Ajuntament, que promou polítiques de inserció professional per a joves, plans d’habitatge adreçats a la població jove (promocions municipals de lloguer baix o residències d’estudiants) i actuacions per a estimular la seva participació en la política de la ciutat i en la gestió dels equipaments municipals de caràcter juvenil. S'ha constituït el Consorci de l'Institut d'Infància i Món Urbà, que aplega les Universitats, i diferents entitats i associacions. Quant als infants, cal destacar el gran esforç municipal en el camp de les escoles bressol i la gran quantitat de casals i colònies infantils existents, que mouen més de 100.000 nens i nenes cada any. Salut i esport: Barcelona és una ciutat capdavantera en el camp de la salut. Té un important sector sanitari, indústries farmacèutiques de primer nivell, hospitals de reconegut prestigi i una creixent labor investigadora, mèrits que la han fet seu d’importants congressos mèdics. Els esforços per millorar el nivell sanitari de la ciutat s’han traduït en una reducció de la mortalitat infantil del 70% en les dues darreres dècades; en la disminució de les morts per malalties cardiovasculars, tuberculosi, SIDA o sobredosi; en la creació de plans de prevenció i vacunació i campanyes d’educació sanitària; en els plans per a col·lectius específics (drogaaddictes, malalts de SIDA) i en l’impuls als centres de control de la salut pública (en aquest sentit, el Laboratori Municipal s’ha convertit en un centre de referència a nivell internacional). S’estan reformant també l’atenció primària, que arriba ja al 50% de la població de la ciutat i que es pretén que arribi al 80% en els propers tres anys. Aquesta tasca s’ha fet amb coordinació amb els diferents estaments públics amb competències en aquest camp a través del Consorci Sanitari de Barcelona, organisme que gestiona el mapa sanitari de la ciutat. Entre els principals objectius cal destacar la reducció de les llistes d’espera, la finalització de la reforma de l’Atenció Primària i la definició definitiva del Pla Integral d’urgències. Barcelona és una ciutat on l’esport té una gran importància, com es va demostrar en la resposta ciutadana en els Jocs del 92. Més del 15% del total d’associacions de la ciutat són de caràcter esportiu i el nombre de practicants declarats arriba a la meitat de la població. L’esforç dels darrers anys en la construcció d’instal·lacions esportives ha fet possible un fort increment del nombre de practicants esportius a la ciutat. Anualment es comptabilitzen 120.000 abonats (20.000 al 1992), més de 1.200 entitats i 2.000 equips esportius a les instal·lacions municipals. S’han impulsat programes d’educació esportiva per a escolars i per a la gent gran i es potencia la utilització de les instal·lacions esportives col·laborant amb associacions i federacions esportives, amb la intenció que els habitants de la ciutat puguin gaudir de qualsevol tipus d’esport. Barcelona ha de seguir consolidant-se Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 23 com una de les grans capitals mundials de l’esport i ciutat seu de la celebració de grans esdeveniments esportius de caràcter internacional. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 24 LES PROPOSTES DEL III PLA ESTRATÈGIC BARCELONA 1999-2005. Barcelona, considerada ara com l'exemple d'una ciutat que ha sabut transformar-se, ràpidament i intel·ligentment alhora que equilibradament, ha de continuar planificant i preparant-se per a un futur el qual la xarxa de ciutats que configuren les regions metropolitanes conformaran l'espai on es mesurarà la capacitat i la competitivitat de les regions d'Europa. El nou context de globalització obliga a que Barcelona, conscient del seu paper com a ciutat de ciutats, impulsi decididament com a nou espai per a la planificació estratègica el de la Regió Metropolitana. Es per això que en el moment d'especificar el projecte per a la Barcelona del segle XXI, projecte que ha d'impulsar els processos de la seva transformació econòmica, social i urbana per tal de situar-se en el grup de les regions urbanes capdavanteres de la nova societat de la informació i del coneixement del segle XXI, Barcelona vol fer seves les línies estratègiques, objectius i mesures formulades en el marc del III Pla Estratègic, econòmic i social i que es resumeixen a continuació: • Continuar avançant en el posicionament de la Regió Metropolitana de Barcelona coma una de les àrees urbanes i sostenibles de la Unió Europea. • Prioritzar les polítiques que estimulin un increment en la taxa d'ocupació. D'una manera especial, en relació als col·lectius més desafavorits: persones amb disminució, dones, joves i majors de 45 anys. Aquesta política haurà de complementar-se amb d'altres que també estimulin un increment en la taxa d'activitat. • Facilitar l'evolució cap a la ciutat del coneixement promovent nous sectors d'activitat en un marc d'eficiència i de participació per tal de garantir una qualitat de vida estable i el progrés dels seus ciutadans i de les seves ciutadanes. • Garantir la cohesió social dels seus habitants aprofundint en la cultura participativa de la ciutat i creant els espais de participació que siguin necessaris. • Tenir un paper important en l'evolució d'Europa i desenvolupar un posicionament específic, a Espanya i a l'exterior, en especial, amb la Mediterrània i amb Amèrica Llatina, com a factor multiplicador del seu atractiu intern. Respecte a aquests darrers països, promoure una capacitat solidària per afavorir-ne el desenvolupament. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 25 III PLA ESTRATÈGIC ECONÒMIC I SOCIAL DE BARCELONA MISSIÓ: Assegurar el progrés econòmic i social de Barcelona, Regió Metropolitana i capital de Catalunya, impulsant la seva transformació i consolidant la seva posició com a regió capdavantera del segle XXI vinculada a la xarxa mundial de ciutats per la via de la identitat pròpia. Un paper actiu en la consolidació d’Europa Foment de la cohesió i participació • Estratègies de posicionament amb Espanya, Europa, América Llatina i el sud de la Mediterrània. • Infrastructures de connexió internacional. - L’aeroport com a hub del Mediterrani nord-occidental. • La ciutat per a la gent gran. - El port com a gran port de l'Europa mediterrània. • Foment de l'habitatge social. - Barcelona Centre Logístic. - Xarxa ferroviària adequada. • La formació base per a la no exclusió. • Activitats de suport. • Barcelona ciutat de vianants. - Fires i congressos. • La ciutat que participa. - Internacionalització de les PIMES. - Atracció turística de Barcelona. • Ciutat oberta i solidària. Barcelona, Regió Metropolitana • Una visió global de la RMB. • Una RMB sostenible. • Prioritzar el transport públic, i garantir una mobilitat metropolitana eficient, sostenible i flexible de les persones i de les mesures. • Generar la capacitat financera necessària per garantir la realització dels projectes Coneixement de la RMB. a l’abast de tothom Augment de la • Establir les bases per al seguiment de la ciutat del coneixement. taxa l’ocupació • Un disseny urbà per al segle XXI. • Millora dels recursos humans de la ciutat. • Consolidar un mercat de treball d'àmbit • Unes universitats i un pla de recerca que potenciïn la metropolità. societat del coneixement. • Potenciar l'esperit emprenedor i la creació de • Potenciació de noves activitats econòmiques. noves activitats econòmiques. • Un projecte clau: el Fòrum Universal de les Cultures del • Facilitar la inserció laboral dels aturats 2004. i, en especial, dels col·lectius més desafavorits. • Una ciutat de qualitat. • Potenciar la qualitat de l'ocupació • Una infrastructura de transferència de tecnologia sòlida, amb una orientació emprenedora clara. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 26 LA CARTA MUNICIPAL DE BARCELONA. La Carta Municipal esdevé la norma bàsica per gestionar i administrar Barcelona, l'instrument que consolidarà el govern de la ciutat com un sistema adequat a les singularitats de Barcelona, basat en la relació oberta entre l'Ajuntament i els ciutadans, i entre l'Ajuntament i la resta d'administracions. La Carta Municipal neix marcada per una vocació de consens irrenunciable, al qual s'ha arribat des del diàleg i el debat. Així cal entendre l'aprovació unànime del Consell Plenari de 16 de juliol de 1997, el procés seguit fins ara i la tramitació que el text emprèn. Vam lluitat per l'imprescindible consens de totes les forces polítiques, i ho vam aconseguir. No va ser fàcil fer néixer aquesta Carta Municipal, però les grans decisions i els grans canvis comporten necessàriament alguna dificultat. Totes les dificultats, les hores de negociació, els esforços de diàleg i consens, els donem per ben emprats. No pot ser d'una altra manera perquè hem aconseguit la Carta Municipal de tots. A Barcelona li mancava una Llei que fos i sentís com a veritablement pròpia, i que la Carta Municipal de que disposem ho aconsegueix. La Carta Municipal es fruit d'un intens debat polític. Vam recollir el bo i millor de l'experiència viscuda i aprendre les lliçons del passat en una perspectiva de futur. A la Carta hem pogut valorar episodis tan significatius com l'època de la transició, el primer Ajuntament democràtic nascut el 1979, l'urbanisme regenerador dels primers anys vuitanta, la introducció dels serveis personals com una de les funcions bàsiques de l'Ajuntament o la mateixa transformació olímpica. En el procés de transformació, reordenació, dignificació i encoratjament que Barcelona ha viscut en els darrers vint anys, la nova Carta Municipal era un pas del tot necessari. Amb aquesta Carta, Barcelona torna a prendre la iniciativa. Barcelona sap per experiència que les ciutats han de responsabilitzar-se d'elles mateixes si volen avançar. Amb la Carta Municipal, Barcelona veu escrita negre sobre blanc la seva voluntat de ser i de fer. La ciutat hi tradueix el tarannà de pluralitat, diversitat, tolerància i responsabilitat que la defineix. I la ciutat accepta la responsabilitat que el país li exigeix. El propi preàmbul de la Carta recull aquest principi quan diu: "El fet viu de Barcelona vol descansar en l'orgull del barcelonisme i de la catalanitat com a base de la seva projecció universal". I quan es recorden els Usatges del segle XIII: "Tots haurien de sentir-se orgullosos de la ciutat: aquesta és la servitud que hauran d'acceptar aquells que la vulguin honorar i millorar". Barcelona vol que aquest orgull i aquesta estimació per la ciutat sigui compartida amb entusiasme per tots, des dels ciutadans i ciutadanes fins a les institucions que en els diferents nivells els representen. La Carta reforça l'autonomia de la ciutat, augmenta la participació ciutadana i busca la col·laboració amb els municipis de l'entorn. La Carta també ha de ser interpretada com el desig que el conjunt de les institucions catalanes prenguin plena consciència de la importància de la realitat municipal, de Barcelona en aquest cas però també del conjunt dels municipis del país. Barcelona es reivindica i alhora s'atorga millors condicions per: • Exercir de capital de Catalunya. • Dinamitzar una regió metropolitana que és el motor del país. • Refermar-se com "l'altra" capital d'Espanya. • Competir a Europa. • Ser centre de l'arc mediterrani i pont entre cultures. • Comprometre's amb la comunitat global. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 27 L'inici de la tramitació de la Carta Municipal al Parlament de Catalunya era un pas anhelat per Barcelona des de feia gairebé vint anys, i finalment ho vam fer. Ho vam fer amb la satisfacció de tornar a demostrar que Barcelona és capaç de prendre les decisions més importants a partir del diàleg i el consens. Aquesta és la gran diferència entre la història que fins no fa gaire anys ens trobàvem ja escrita i la que ara hem construït. És la diferència que prové de l'exercici de la democràcia. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 28 FÒRUM UNIVERSAL DE LES CULTURES 2004. L’any 2004 és per a Barcelona una data de referència, una fita en el calendari que vol ser un estímul per actuar amb l’ambició necessària. El 2004 ha de ser la culminació d’un procés transformador que ja ara estem vivint, però també i sobretot la confirmació d’un model de convivència fonamentat en el diàleg entre interessos diversos, legítims i no sempre coincidents. Aquest és en el fons l’esperit del Fòrum Universal de les Cultures. El Fòrum de les Cultures del 2004 representa, per a la societat global que estem construint, una oportunitat per aturar-se a valorar, des de la perspectiva que ens ofereixen la diversitat i la proximitat, el moment cultural, sociològic i antropològic de la humanitat. D’una humanitat que, en el canvi del mil·leni, conforma una societat global que, cada cop més, percep els conflictes i troba les solucions en l’àmbit del món local, allà on viu la gent, a les ciutats. Barcelona és a la vegada que amfitriona, líder en l’àmbit d’aquest món local que espera del Fòrum del 2.004 un projecte que obri la via per on avançar vers la ciutadania universal. Els esdeveniments que durant aquest segle XX han tingut un ressò mundial, sempre s’han desenvolupat sobre el paradigma de les competicions de caire esportiu, concursos o exposicions. Ser millor que els altres i exhibir aquesta superioritat s’ha demostrat com l’atractiu principal d’uns actes que durant uns dies capten l’atenció del món i que mesuren la seva importància per la capacitat d’atraure l’atenció del públic, un públic avui dia conceptuat com audiència televisiva. El Fòrum, que va néixer des de la voluntat de Barcelona de participar en el disseny del futur que volem per a la nostra societat, serà l’esdeveniment paradigmàtic dels actes en que els actius culturals principals siguin les condicions de la pau, la sostenibilitat i la diversitat creativa. Debats, exposicions temàtiques i un Festival Mundial de les Arts seran les formes d’expressió que al llarg del Fòrum cercaran les claus que permetin configurar el model de diversitat i proximitat que des de Barcelona, representants de tot el món i dels diferents conjunts socials proposaran com a comú denominador de la suma de les cultures. El Fòrum de les Cultures del 2.004 serà l’espai on els ciutadans del món es vegin representats en les seves necessitats, formes de vida, esperances de futur, poder-les compartir i aprendre de les idees dels altres, un espai de convivència en el que poder expressar com desitjaríem poder conviure, amb la qualitat de vida d’aquella ciutat, els recursos culturals d’aquell poble, l’estil de fer d’aquell altra,... El Fòrum se’ns presenta com l’oportunitat per deixar escrit per sempre com som els ciutadans del món en aquest principi de mil·leni. No podem saber quines diferències farà la humanitat dintre de dos segles entre el rock i el blues. Sembla impossible, però l’any 1992, durant els Jocs Olímpics i Paralímpics, Internet era una absoluta desconeguda per a la pràctica totalitat de la humanitat. Els mitjans dels que disposarem en poc temps ens han de dur a poguer conèixer no tan sols les notícies que s’estan produint a l’altra banda dels planeta sinó també poder compartir els problemes i les satisfaccions, els avenços i les tradicions i en definitiva ens permetran compartir la història d’una forma universal. El Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004, serà un aconteixement de caràcter global, innovador en els formats i els continguts amb la voluntat de ser la primera edició d’un nou tipus de cita mundial periòdica amb l’accent posat en les cultures i les persones, perseguint la mobilització d’amplis sectors de la societat civil arran de la construcció de noves relacions socials en el món de la globalització. El desenvolupament del Fòrum requereix de tota la creativitat i participació. La varietat i la independència dels actors que han de fer-ho realitat -universitats, empreses i ONG's- i la globalitat de la convocatòria obliguen a utilitzar a fons els nous mitjans de comunicació que interconecten al món de forma cada cop més transversal i tot garantint l’accés a l’informació i la comunicació de tothom. Internet és un àmbit privilegiat d’interacció i per aquest motiu Barcelona 2.004 utilitzarà exhaustivament aquest mitjà. El Fòrum Virtual està concebut com un instrument que serà decisiu en la globalització de la convocatòria. La utilització de la xarxa per a dialogar i prendre decisions convertirà el nucli participatiu del Fòrum en un perfecte camp d’assajos per a les aplicacions i serveis relacionats amb l’aplicació de les més innovadores tecnologies de la comunicació. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 29 El Fòrum ha de ser el gran catàleg de les formes de fer que ens uneixen i que el conjunt dels ciutadans del món fem nostres. Destacar i valorar les formes d’expressió culturals que ens diferencien, conèixer la cultura dels nostres veïns, seran l’expressió màxima de la universalització del Fòrum. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 30 3. COMISSIONS Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 20003 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 31 3.1- COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA I HISENDA. El desplegament de la Carta Municipal, el manteniment del rigor econòmic-administratiu en la gestió, la qualitat dels serveis, la proximitat als ciutadans i la participació, la col·laboració entre administracions i amb el sector privat, i el lideratge de Barcelona en les polítiques locals a nivell català, estatal i europeu i la col·laboració interinstitucional són els principals eixos d’actuació de la Comissió de Presidència i Hisenda pel proper mandat. L’Ajuntament de Barcelona ha experimentat des de 1979 un llarg procés de transformació i modernització que ha culminat en un model de govern i gestió, que es sustenta en la separació entre les funcions de direcció, impuls i decisió política que corresponen als òrgans de govern i als regidors, i les funcions executives que corresponen als gerents i directius municipals. Aquesta divisió ha permès tant la millora del treball polític, com de l’eficiència dels serveis, que han experimentat una profunda transformació. Tant l’actual disseny de l’estructura i funcions dels òrgans de govern, com el model gerencial són expressió de la voluntat política de fer de l’Ajuntament de Barcelona un exemple de “bon govern” i “bona administració” entenent que ambdós conceptes van indestriablement lligats. “Bon govern” significa exercir les responsabilitats públiques que corresponen als electes des de un alt sentit de la responsabilitat, amb autoritat, visió estratègica, dinamisme, lideratge, estímul de la societat civil, implicació dels ciutadans i els agents socials i capacitat de relació de relació positiva amb l’entorn polític que representen les altres administracions i el sector privat. “Bona administració” és la que fa de l’eficiència i la gestió responsable dels recursos públics la clau de volta del seu treball i posa en el centre de la seva actuació la qualitat dels serveis i la satisfacció dels ciutadans. La millora contínua de l’eficiència dels serveis municipals s’haurà de fonamentar en l’enfortiment de les capacitats tècniques del personal municipal i la seva motivació, així com en l’aprofitament a fons de les possibilitats que les noves tecnologies de la informació ofereixen en el terreny de la simplificació de processos, l’estalvi de recursos i la millora de l’atenció directa als ciutadans. El paper del govern local a les grans ciutats es troba en un procés de canvi, que accentua la seva importància com autoritat pública, així com el seu lideratge, representativitat de la comunitat local front de tercers i catalitzador de les energies socials i econòmiques del seu territori. Dins d’aquest nou marc, i seguint l’exemple que marca la Carta Municipal, l’Ajuntament de Barcelona aspira a ser capdavanter tant per la seva pròpia actuació, com per la seva capacitat de definició i influència dins les noves orientacions de les polítiques locals. PRESIDÈNCIA • Desenvolupar i aplicar el contingut de la Carta Municipal. Desenvolupament reglamentari de la Carta Municipal de Barcelona. Inclou l’estudi i elaboració, com a mínim, dels següents reglaments: • Reglament orgànic. • Reglament dels Districtes, que inclou la regulació de l’elecció dels membres dels Consells de Districtes. • Reglament del Consell de Ciutat. • Reglament de Participació Ciutadana i Drets dels Veïns. • Reglament d’Obres, Activitats i Serveis. Elaboració dels Estatuts dels Consorcis entre la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, creats per la Carta Municipal de Barcelona. Impulsar la constitució dels esmentats consorcis i les corresponents transferències competencials i financeres, en el termini més curt possible: • Consorci d’Habitatge. • Consorci d’Educació. • Consorci de Serveis Socials. • Consorci de Salut Pública. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 32 Estudis i elaboració de la Carta municipal de Barcelona en aquelles matèries que són competència del Parlament estatal, que són, fonamentalment, les següents: • Justícia de proximitat. • Seguretat. • Hisenda. L’Ajuntament impulsarà l’establiment d’un calendari, juntament amb aquella administració, que permeti la solució més immediata possible. • Impulsar el lideratge de Barcelona dins les polítiques locals a nivell català, estatal i mundial i la col·laboració interinstitucional. Impulsar relacions de col·laboració amb la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis i cercar l’objectiu de la seva unió en una única entitat. Treballar per la convocatòria del Congrés de Municipis de Catalunya. Liderar les polítiques locals a Espanya davant l’estat i el desenvolupament del Pacte Local. Aconseguir que Barcelona sigui la futura seu del moviment mundial de ciutats. Participar de forma activa en tots els processos d’elaboració de polítiques públiques locals de la Unió Europea., Eurociutats, Comitè de les Regions i altres. Impulsar l’establiment de relacions de cooperació i coordinació interinstitucional amb els municipis metropolitans, la Generalitat de Catalunya i el govern central. Impulsar, conjuntament amb la Generalitat de Catalunya, el Consorci de Normalització Lingüística. • Enfortir la capacitat d’acció política i de representació dels òrgans de govern general i territorial. Avançar en les propostes de la Carta Municipal sobre els Consells de Districte i elaborar un reglament que reguli les funcions i la seva composició. Implementació dins del mandat 1999-2003. Ampliar el contingut polític dels districtes, d’acord amb la Carta Municipal i formalitzar el rol polític dels Consells de districte. • Actualitzar i refondre, en el seu cas, les Ordenances que van quedar pendents de refosa en l’anterior mandat en la següent forma: Ordenança dels establiments de concurrència pública i dels establiments alimentaris. Comporta la refosa de: • Ordenança dels establiments de concurrència pública. • Ordenança sobre els aliments i establiments alimentaris. • Ordenança de galeries i centres privats d’alimentació. • Ordenança de mercats. • Ordenança sobre el mercat central de fruites i hortalisses de la unitat alimentaria de Barcelona. Ordenança de protecció contra incendis. Comporta la juxtaposició de: • Ordenança de protecció contra incendis. • Ordenances industrials (actualment aplegades en 10 ordenances). • Ordenança d’establiments de venda d’articles de pirotècnia. Ordenança de cementiris i serveis funeraris ( unificaria aquest dos serveis mortuoris). Queden al marge les ordenances no refoses que no afecten a tota la ciutat sinó a determinats districtes o àmbits. Caldria concebre les Ordenances amb un àmbit parcial d’aplicació, com a Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 33 normes particulars en el marc de l’ordenança general a fi d’evitar una dispersió normativa innecessària. Elaboració d’una ordenança que reguli el procediment d’atorgament d'autoritzacions, llicències o comunicacions d'activitats en el marc de la Llei d'Intervenció Integrada de l'Administració ambiental. ECONOMIA I HISENDA • Mantenir l’actual equilibri econòmic-financer. Aplicar el Marc Econòmic i Financer adjunt en aquest mateix programa d’actuació. Aquest Marc estarà subjecte al compliment de les previsions. Les prioritats del marc seran la disminució de la pressió fiscal en un 5% durant els propers quatre anys, aplicar l’estalvi corrent anual, dels pressupostos anuals, finançar les noves inversions municipals i la disminució del deute municipal amb una reducció no inferior al 10% en els propers quatre anys. Un cop aprovada la Carta Municipal, reclamem el desenvolupament de les noves formes de finançament que recull, avançant vers mesures com: • Augment progressiu de la participació en els ingressos fiscals de l’Estat i la Generalitat no cedits. • Reclamar l’augment de la participació en els fons comunitaris, tant estructurals com de cohesió, provinents de la Unió Europea. • Establiment dels sistemes de compensació de l’IVA, especialment en les inversions. Reclamar l’assoliment d’un nivell d’inversió molt més gran per part de l’Estat que equipari a la inversió per càpita que es produeix en l’àmbit territorial de l’àrea metropolitana de la capital de l’Estat, la inversió per càpita a Barcelona i l’Àrea Metropolitana. Establir programes d’exempcions i beneficis fiscals per a fomentar l’ocupació, especialment els autònoms, empreses d’economia social i la instal·lació de noves empreses. Actualització del cadastre. Plans d’autofinançament de determinats serveis amb taxes i preus. Classificació de carrers en l’Impost sobre Activitats Econòmiques, amb l’objectiu de potenciar les zones de nova activitat i interès estratègic (Poble Nou, Sagrera). A través de la redefinició del catàleg de figures fiscals i de les ordenances respectives, afavorirem el desenvolupament sostenible de la ciutat. Reclamar l’increment i major dotació del Fons Català de Cooperació Local com a fons anivellador. ORGANITZACIÓ I ADMINISTRACIÓ • Millora de l’eficiència en la gestió dels serveis i modernització de l’administració per a facilitar els procediments. Millorar de forma contínua l’eficiència en la gestió dels serveis i mantenir l’actual equilibri econòmic- financer dels pressupostos municipals. Enfortir la capacitat gerencial dels directius i els coneixements professionals dels empleats municipals, incentivant la formació i qualificació. Creació d’un sistema d’informació per a directius, polítics i empleats municipals que ajudi a la presa de decisions per millorar eficiència. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 34 Millorar el coneixement intern dels serveis que es presten i com es presten, mitjançant la creació d’indicadors de qualitat. Adopció de noves formes de treball, que impliquin la simplificació dels expedients administratius, mitjançant eines de seguiment i signatura electrònica, que reforcin tant el contingut com el seu ajust legal. Millorar la gestió interna del “coneixement” mitjançant la integració de les bases de dades existents i convertint la intranet municipal en el “recipient” d’informació a compartir i en eina de treball, en substitució d’eines existents i del suport paper. Iniciar un procés d’avaluació del treball realitzat per cada empleat en base al doble paràmetre del valor afegit, l’eficiència i la qualitat, amb l’objectiu d’incrementar la productivitat d’acord amb els resultats. Actualitzar i revisar el catàleg de serveis a prestar pels diferents sectors, districtes i altres entitats municipals, per millor adequar-los a l’actual mandat. Creació del “rebut únic fiscal” que integri, en un únic rebut de caràcter voluntari, les obligacions fiscals locals de ciutadans i empreses, d’acord amb les possibilitats tecnològiques existents. Fer l’administració municipal més fàcil i propera a ciutadans i empreses. Simplificar els procediments per a que les empreses puguin contractar amb l’Ajuntament. Establir el termini de pagament als proveïdors en dos mesos. Elaboració del Catàleg i la relació de llocs de treball, dins del marc dels processos, reorganització, aplicació de les noves tecnologies i millora de l’eficiència. Potenciar les tasques dels serveis d’inspecció dels Districtes per tal de millorar el funcionament cívic de la ciutat i la transparència i equitat en l’aplicació de les ordenances, particularment pel que fa a façanes, sorolls, neteja, obres, i terrats. Aplicar un pla de treball d’inspecció que impliqui la coordinació dels districtes i de l’Institut Municipal d’Hisenda, i que tingui en compte també la inspecció en serveis socials. Oferta d’ocupació i promoció interna, que afavoreixi el rejoveniment de plantilles, el manteniment i millora de serveis i la seva qualitat, d’acord amb les necessitats de cada servei i atenent als resultats dels increments de productivitat previstos durant el mandat. Realitzar, en aquest sentit, un anàlisi rigorós sobre les possibilitats d’oferta d’ocupació per als serveis que ho requereixin. Promoure la compatibilitat del treball productiu amb el treball a la llar o d'atenció a les persones, i la correponsabilització dels homes i les dones, impulsant un pacte ciutadà que consideri els horaris dels serveis, l'organització social, l'autogestió del temps. Millorar de forma permanent la qualitat dels serveis, amb simplificació de tots els processos dins d’un pla d’inversions en noves tecnologies, millora de la productivitat, adequació informàtica, remodelació i millora dels locals en base a l’adaptació del Pla de Locals Municipals. Revisar els procediments de liquidació dels tributs locals per tal que els impresos utilitzats siguin de la major comprensió. Promoure una més eficient col·laboració amb l’Agència Tributaria i Organisme Autònom de Gestió Tributaria de la Diputació de Barcelona que augmentin els nivells d’eficàcia i satisfacció dels ciutadans. • Aplicació de les noves tecnologies. Millorar la qualitat del sistema i la formació del personal. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 35 Dissenyar i executar un Pla de Formació integral dels empleats municipals que posi l’èmfasi en el domini de les noves tecnologies i tècniques de gestió. Posar en marxa “L’Ajuntament del coneixement” com a projecte que integri la millora de les capacitats dels treballadors municipals i l’aplicació de les noves tecnologies a la millora de la gestió i la qualitat dels serveis. Posar en marxa un pla de formació del personal que tingui com a objectius l’increment de la polivalència dels empleats municipals, de la capacitat d’adquirir nous coneixements i habilitats de forma permanent i d’adaptació a noves formes de treball. Establir un pla específic de formació per a directius, quadres intermitjos i empleats municipals que tingui com a finalitat accentuar el compromís dels directius amb els objectius generals de l’Ajuntament i la millora de la coordinació entre sector i districtes. • Desplegar un Pla de Qualitat dels serveis municipals. Publicar els standards de qualitat de cada servei i el compromisos de serveis a través de les corresponents Cartes de Serveis. Avaluar els resultats de la gestió municipal i donar-los a conèixer. donar a conèixer el grau de compliment dels standards de servei compromesos i el cost dels serveis prestats. Establiment d’un Pla Anual d’Auditories de Qualitat dels Serveis, mitjançant estudis específics, enquestes i seguiment d’indicadors, per tal de mesurar la satisfacció dels ciutadans respecte als serveis prestats i introduir mesures de correcció d’acord amb els resultats. Crear un sistema integrat d’atenció a les queixes i suggeriments ciutadans. • Aprofundir en el coneixement de la realitat des del punt de vista dels hàbits dels ciutadans, dels seus comportaments, opinions i percepció dels serveis municipals. Aprovar i executar el Programa d’Estudis Sociològics. Crear mecanismes permanents d’avaluació de la satisfacció dels ciutadans vers els serveis municipals. ATENCIÓ ALS CIUTADANS • Millorar l’atenció i la informació als ciutadans. Avançar en el terreny de la relació amb els ciutadans i fer front als reptes de la seva permanent adaptació a les exigències d’una societat canviant, així com ser més transparent, de més qualitat i que sigui més fàcil i accessible pels ciutadans. Ampliar el nombre d’equipaments municipals des del que es poden realitzar tràmits. Crear 10 nous punts d’atenció i informació als ciutadans aplicant les possibilitats que les noves tecnologies ofereixen en el camp de l’atenció directa als ciutadans. Estendre l’ús d’Internet com instrument de relació entre ciutadans i Ajuntament, tant per la realització de tràmits, com per l’obtenció d’informació. Fer de la Web de Barcelona la millor eina d’informació i ampliar el nombre de serveis a l’abast dels ciutadans. Iniciar l’estudi de l’utilització d’instruments de gran difusió, com els caixers automàtics, com mitjans de comunicació i realització de tràmits municipals. Fer realitat la Finestreta Única administrativa mitjançant acords directes amb les administracions central i autonòmica. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 36 Crear un sistema de “descentralització virtual” que permeti, mitjançant l’ús de les noves tecnologies, l’apropament efectiu de l’ajuntament als ciutadans que han de disposar de tota la informació i realitzar tots els tràmits municipals a través de la xarxa. Dins del marc del procés de simplificació dels tràmits municipals i agilitzar la resposta a les sol·licituds ciutadanes, mitjançant la millora tecnològica dels serveis municipals, oferint la possibilitat de realitzar la totalitat dels tràmits i gestions municipals possibles, des de qualsevol oficina d’informació i atenció als ciutadans. Aprofundir en la normalització de l'ús del català en les relacions de l'administració local amb els ciutadans. Promoure la normalització de l'ús del català, com a instrument i objectiu, en els mitjans de comunicació municipals. • Establir els mecanismes i aplicar les tècniques de comunicació necessàries per tal que els ciutadans de Barcelona es mantinguin informats sobre les actuacions municipals. Dissenyar i executar el Pla Integral de Comunicació de l'Ajuntament de Barcelona. Comunicar de forma continuada i regular el pla d'actuació municipal als ciutadans de Barcelona, garantint que la informació arribi clara i entenedora i adaptada per a les persones amb disminució. Homogeneïtzar la estratègia de comunicació municipal per tal de garantir la imatge corporativa de l'Ajuntament de Barcelona en tot el territori. Promoure campanyes i accions de publicitat que contribueixin al coneixement dels serveis municipals i eduquin sobre el seu us. Millorar la qualitat de la comunicació de les obres municipals Incrementar el coneixement de les activitats de l'Ajuntament de Barcelona als mitjans de comunicació (ràdio, TV, premsa escrita, revistes especialitzades...) Potenciar la producció i difusió de les publicacions periòdiques de l'Ajuntament de Barcelona com Barcelona Informació, La Municipal, Barcelona Metròpolis, l'Associació, Barcelona Educació, Barcelona Societat, Parcs i Jardins, Barcelona Economia, entre d'altres. Gestionar una pla d'exposicions quadrienal per presentar els projectes de ciutat Coordinar els responsables de comunicació de sectors i territoris unificant criteris i missatges de comunicació general de l'Ajuntament. RELACIONS CIUTADANES • Impulsar la política d’agermanament entre ciutats. Fomentar els programes de col·laboració entre ciutats, recolzant l’apropament de les diferents cultures, promovent el diàleg i l’intercanvi entre les principals àrees culturals del món. Donar continuïtat als agermanaments ja formalitzats, mitjançant la col·laboració, assessorament i intercanvi cultural i tècnic, que donin contingut als vincles creats entre les ciutats agermanades. • Enfortir les relacions amb entitats ciutadanes. Donar suport a les iniciatives sorgides del referit teixit associatiu de la ciutat, suport impulsat mitjançant l’assessorament a les seves iniciatives i activitats i mitjançant el suport corporatiu adient en casos puntuals. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 37 Aquesta col·laboració es pot estendre a campanyes de sensibilització ciutadana que, aprovades pels òrgans de govern, es promoguin per causes d’excepció o com a fruit d’un moviment d’ampli abast. Guiar a donar contingut al Fòrum Universal de les Cultures 2004, a aquelles iniciatives sorgides de les entitats ciutadanes de cultura popular i tradicional. Fomentar la col·laboració i la bona relació entre aquest teixit associatiu que es constitueix en la nostra ciutat. • Promocionar el coneixement de la ciutat. Itineraris urbans sota el nom de “Barcelona et sorprendrà”, que promocionen la ciutat en la seva vessant històrica, cultural i cívica, mostrant als ciutadans els seus aspectes més desconeguts, tant a entitats i col·lectius com a particulars. Donar suport a iniciatives que impliquin el coneixement de la ciutat de Barcelona, tant en l’àmbit nacional con en el internacional. Actualment es col·labora en la iniciativa de The Race, la regata del mil·lenni, que donarà una projecció internacional de la nostra ciutat. Crear elements permanents a la nostra ciutat, als que puguin accedir tant els ciutadans de Barcelona com els d’altres indrets del món. En aquest sentit podem parlar del projecte de creació del Patronat Espai Buigas, destinat a exposició, centre de recerca, lloc de celebració d’un seminari internacional anual i altres activitats que s’hi puguin vincular, o l’Espai Permanent Carmen Amaya, que custodiarà documentació d’indiscutible interès pels investigadors de la seva figura i estudiarà el seu llegat artístic i, per extensió, l’expressió flamenca a Barcelona. Promocionar la ciutat de Barcelona com a seu per acollir certàmens culturals de relleu, com el XXVIII Festival Internacional de Arte Flamenco per l’any 2000, la candidatura del qual ha estat atorgada a la nostra ciutat. PARTICIPACIÓ CIUTADANA I SOLIDARITAT • Desenvolupar les eines de participació contingudes a la Carta Municipal. Desenvolupar la Carta Municipal amb l’elaboració d’un nou Reglament de Participació Ciutadana que contempli i garanteixi l’accés de la ciutadania a la informació, a la consulta individual i col·lectiva i a la coparticipació en la governabilitat de la ciutat. Formalitzar el paper i rol polític dels consellers i conselleres de districte ampliant el contingut polític del Consell, d’acord amb la Carta Municipal. Avançar en les propostes de la Carta Municipal sobre els consellers i conselleres de districte vers una nova fórmula que reguli les funcions, la formació i la seva composició. Implementació dins del mandat 1999-2003. Elaboració del Reglament de funcionament dels districtes. Des de l'Ajuntament de Barcelona defensarem el dret de vot de tots els homes i dones residents a Barcelona. • Suport las actuals Consells de Participació i creació de nous. Suport als actuals consells de participació. Creació d’aquests consells de caràcter sectorial i d’àmbit de ciutat que siguin necessaris. Creació del Consell de Ciutat, com a òrgan màxim de participació associativa a nivell de ciutat. Fomentar la participació dels nens i nenes en el disseny de ciutat, des de la seva pròpia òptica, amb els mecanismes de resposta i recollida de les seves opinions, com a compromís amb ells. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 38 Potenciar els aspectes de la Carta Municipal que fan referència a la participació ciutadana, com ara les memòries participatives, la declaració d’entitat d’utilitat ciutadana, i d’altres. Fomentar la participació en la gestió d’equipaments i serveis per part d’entitats sense ànim de lucre, així com facilitar els mitjans per millorar els mecanismes de participació. Promoure noves experiències de cogestió i codecisió en equipaments i serveis. Elaborar un reglament d’aplicació de consultes populars. Adoptar compromisos concrets respecte a la qualitat en els serveis, amb les “cartes de serveis”, i també respecte a la transparència i participació, afavorint la corresponsabilitat ciutadana. Promoure un nou contracte social entre l’Ajuntament i l’associacionisme, que afavoreixi la independència i l’autonomia de cadascuna de les associacions, especialment les del camp del voluntariat, col·laborant directa o indirectament en el disseny, gestió, realització i finalització dels projectes. Elaboració del Reglament de la declaració d’entitat d’interès ciutadà, dins el marc de la Carta Municipal. • Afavorir el desenvolupament i l’adaptació de les associacions. Nou impuls a Torre Jussana. Impulsar l’enfortiment, la formació i la modernització de les associacions i entitats. Impulsar a Torre Jussana com a equipament i servei de suport a les associacions cogestionat entre l’Ajuntament i el Consell d’Associacions de Barcelona. Consolidació i difusió del Registre d’Associacions de la ciutat i elaboració d’un reglament de funcionament del mateix. Difondre entre la població el coneixement de les ONG’s, a través de les quals s’articula l’acció voluntària, i dels valors que representen. Promocionar i ajudar als treballs i les activitats d’investigació en matèria d’ONG’s. • Elaboració del “Pacte Cívic de Ciutat”. Elaboració d’un “Pacte Cívic de Ciutat”, com a document de principis amb els ciutadans, amb participació d’entitats, associacions i voluntariat. • Consolidar i ampliar el programa Barcelona Solidària. Es consolidarà la dedicació del 0,7 del pressupost d’ingressos locals a la cooperació internacional i ajut humanitari dins el Programa “Barcelona Solidària”. Es promourà l’extensió de l’aportació del 0,7 a altres entitats públiques i privades. Englobarem en el programa “Barcelona Solidària” totes les actuacions en els camps de l’educació per la pau, la promoció i defensa del drets humans, la tolerància i la lluita contra la discriminació Facilitar la instal·lació a Barcelona de les seus de les organitzacions no governamentals solidàries per tal de convertir la ciutat en la capital europea de la solidaritat. Concessió anual dels premis Barcelona Solidaritat. Potenciació del Consell Municipal d'Immigrants de Barcelona. • Impulsar el Voluntariat i la seva formació i organització. Potenciació del projecte “Voluntaris per Barcelona”. Creació d’un Banc de Voluntariat, cogestionat per les associacions i l’Ajuntament, que reculli totes les iniciatives del voluntariat de Barcelona. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 39 • Afavorir la incorporació de les noves tecnologies en el terreny de la participació, amb tots els avantatges que ofereixen. Utilització de les tecnologies telemàtiques al servei de la participació i de la informació: Democràcia electrònica. Xats, fòrums i debats. Interpel·lació directa als responsables polítics. Xarxes ciutadanes. Implementació de “quioscos d’Internet” en la xarxa d’equipaments públics municipals, especialment: centres cívics, biblioteques i escoles municipals. Difusió de les adreces de correu electrònic, ja disponibles avui, per a tots els ciutadans de Barcelona, com a sistema d’interrelació proactiu i de tràmits i com a oferta de serveis. RELACIONS INSTITUCIONALS • Millorar i mantenir les millors relacions amb les institucions nacionals i internacionals. Potenciació dels canals existents i creació de nous, si fos necessari, per al manteniment i millora de les relacions existents entre l’Ajuntament de Barcelona i les institucions tant autonòmiques com estatals. Potenciació de les relacions a establir amb les representacions estrangeres que visitin Barcelona i especialment les delegacions que de forma oficial siguin rebudes a l’Ajuntament. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 40 3.2 COMISSIÓ DE PROMOCIÓ ECONOMICA, OCUPACIÓ, TURISME I COMERÇ. L’objectiu general que es marca la Comissió per aquest mandat és ampliar l’ocupació de qualitat i amb futur, acompanyant la transformació de l’activitat econòmica, el turisme i el comerç en la direcció de la ciutat del coneixement. Aquest objectiu anirà acompanyat del manteniment de l'activitat productiva neta o compatible amb la ciutat, amb la potenciació i millora de les zones industrials, facilitant l'accés a les tecnologies de la comunicació. La projecció internacional de Barcelona té com a objectiu últim consolidar la nostra ciutat com una de les més atractives d’Europa per a inversions i empreses, especialment les de més sentit de futur, i seguir fent de Barcelona el motor econòmic de Catalunya i de l’arc mediterrani. Volem atraure a la ciutat més persones, més empreses, més professionals, més seus corporatives i de grans institucions, així com més esdeveniments singulars de nivell internacional. El nostre objectiu serà també el de posicionar bé els productes i serveis de les empreses i institucions de la ciutat, rendibilitzant el prestigi de la marca “Barcelona”. L’Ajuntament de Barcelona vol seguir liderant la promoció exterior de la ciutat amb un estil propi caracteritzat per la suma d’esforços i la cooperació entre l’administració i la iniciativa privada així com entre tots els agents i institucions: la Generalitat, la Cambra de Comerç, els serveis consulars, les institucions ciutadanes, els instruments compartits (Fira, CZFB, Turisme), i altres. El foment de l’esperit d’empresa és un element estratègic per a la creació d’ocupació. L’Ajuntament considera que donar suport als que volen construir el seu projecte empresarial és una contribució a l’Estat del Benestar des d’una perspectiva progressista. En aquest sentit valorem la contribució dels emprenedors i emprenedores i les microempreses, a la creació de riquesa i ocupació, a la personalització de la vida econòmica, a la innovació i el canvi social i cultural. La nostra actuació es focalitzarà especialment en donar suport al desenvolupament (creació i consolidació) d’empreses amb clau de futur, en aquells sectors emergents amb més potencial de creació d’ocupació, que tenen un valor estratègic per a la ciutat, que incorporen noves tecnologies o que donen respostes a necessitats socials i ciutadanes (jaciments d’ocupació, serveis de proximitat) que avui no estan adequadament satisfetes. El 90% de les empreses de la ciutat són PIMES i la seva contribució a la creació d’ocupació és cada cop més fonamental. Així mateix, un dels factors més reconeguts com un actiu de Barcelona és un teixit ampli i diversificat de petites empreses. Avui és estratègic que Barcelona avanci en la consolidació d’una massa crítica suficient d’empreses relacionades amb sectors emergents i relacionats amb les noves tecnologies de la informació i de la gestió del coneixement. L’Ajuntament de Barcelona vol renovar el compromís d’estar prop de les PIMES de la ciutat, per contribuir a que puguin afrontar amb èxit els reptes de la globalització i de les noves tecnologies de la informació i les comunicacions. En aquest sentit continuarà sumant esforços amb les administracions i les institucions econòmiques de la ciutat, amb les organitzacions empresarials, gremis i associacions professionals i aprofundint en la col·laboració públic- privada. La transformació de la ciutat estimula l’aparició de noves activitats fins ara poc desenvolupades. En aquest context, davant les importants mutacions que s’estan produint en les empreses, amb nous mercats, nous productes, noves maneres d’organització i noves tecnologies, Barcelona -com a centre servidor d’una gran àrea metropolitana- ha d’apostar per activitats d’alt valor afegit que tinguin un efecte d’irradiació i impuls per al resta de la regió metropolitana i de Catalunya. Això ha de significar la renovació dels espais per a activitats productives, creant les condicions per a fer-los atractius per a la instal·lació d’empreses d’aquestes activitats de nova generació. En aquest context Barcelona proposa l’articulació de dos grans pols de renovació de l’activitat econòmica que són, l’àrea del Llobregat o Pol d’Activitats per a la Internacionalització, amb activitats vinculades a la logística i el comerç internacional i l’àrea del Poblenou - amb extensió a Sagrera-Sant Andreu- o Pol d’Activitats del Coneixement, amb activitats vinculades a la creació cultural, a les noves tecnologies i la investigació. Barcelona ha fet un llarg camí, un camí necessari per a l’ampliació de l’ocupació i la reducció de l’atur. La taxa d’ocupació a la ciutat s’ha anat ampliant i així mateix, l’atur s’ha reduït. Però volem anar més enllà, perquè encara hi ha un nombre important de persones en atur, perquè hi ha moltes dones que troben dificultats per incorporar-se al mercat de treball, perquè hi ha joves que només accedeixen a ocupacions inestables; persones que, en definitiva, necessiten més creació d’ocupació, més oportunitats per accedir- hi. El nostre objectiu és ampliar la taxa d’ocupació de Barcelona per apropar-la a la mitjana de la Unió Europea. Aquest objectiu general implica també un element fonamental que és ampliar significativament la taxa d’ocupació femenina. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 41 Avui, la revolució que ha suposat les noves tecnologies de la informació i les comunicacions fa que avui l’accés i la incorporació de la telemàtica esdevingui un factor que discrimina a favor o en contra a les persones i a les empreses davant el món del treball i els mercats. En aquest sentit un dels objectius troncals de l’Ajuntament de Barcelona serà la universalització de l’accés a les noves tecnologies per part de les persones i les empreses. Després del traspàs de les polítiques actives d’ocupació a la Generalitat, aquest és el moment oportú per seguir avançant en la descentralització de la gestió de les polítiques d’ocupació cap al territori per, des de la proximitat, actuar amb més transparència, més eficàcia i més innovació. Així mateix, intensificarem la nostra presència en els programes de la Unió Europea per continuar treballant per fer de l’ocupació un element clau de la cohesió social. L’actuació en polítiques d’ocupació de l’Ajuntament ha d’incorporar cada cop més la perspectiva metropolitana per optimitzar les potencialitats de la regió metropolitana com a l’àmbit del mercat real de treball de Barcelona. L’activitat comercial l’entenem lligada a una forma de conviure i de relacionar-se els ciutadans i ciutadanes entre ells. El comerç juga, en aquest context, com nexe comú i com un element decisiu per a la cohesió social. Així mateix, el comerç juga un paper molt important en l’estructura productiva i en l’ocupació a Barcelona. Per la seva banda, els mercats municipals són elements molt valuosos per estructurar i dinamitzar l’oferta comercial als barris de la ciutat i molt sovint articulen entorn seu àmplies àrees comercials. Aspirem a fer de Barcelona el centre comercial més gran i millor d’Europa. En aquest sentit proposem una política activa de suport a l’activitat comercial que incorpori la garantia dels drets dels consumidors, la millora de la qualitat de vida i la participació de tots els agents implicats. L’Ajuntament de Barcelona aposta per continuar en la modernització dels mercats municipals i per impulsar els eixos i carrers comercials com a elements específics urbans per garantir l’oferta comercial pròxima i de qualitat. Així mateix, l’actuació municipal en aquest mandat situarà la innovació i el foment de l’ús de les noves tecnologies com un dels eixos transversals en la seva actuació en l’àmbit del comerç i el consum. Al llarg de la dècada dels noranta, el sector turístic de Barcelona ha esdevingut un dels sectors econòmics amb un desenvolupament més gran a la ciutat i que ha estimulat una ampliació de l’ocupació en aquest sector emergent que s’estima a l’entorn de 12.000 persones. En el proper quadrienni, la ciutat necessita consolidar estructuralment el dinamisme del seu sector turístic i, per tant, caldrà resoldre en primer lloc dos elements que poden esdevenir els principals colls d’ampolla: l’ampliació de l’aeroport i l’increment de l’oferta hotelera. Barcelona ha de seguir apostant per un turisme de qualitat, l’ampliació de l’estada mitjana i millorant l’atenció i informació als turistes i la millora de la integració dins de l’oferta turística dels elements culturals, comercials, de negocis i lúdics que ofereix la ciutat. Així mateix, caldrà avançar en la definició i implementació d’una oferta turística específica, vinculada als elements més rellevants del patrimoni artístic, històric i cultural de Barcelona, així com l’impuls dels elements turístic. La Ciutat del Coneixement és l’estratègia de Barcelona per capitalitzar al màxim el seu principal actiu, el saber, aprofundint en la cohesió social i la igualtat d’oportunitats. L’objectiu final és l’adaptació i projecció de futur de la ciutat als canvis que s’estan produint arreu del món, en el que s’anomena “societat del coneixement” i que es caracteritza, succintament, en: l’impuls de la recerca avançada i la innovació en qualsevol àmbit de la vida, la globalització de l’economia i l’expansió de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, amb l’immens ventall de possibilitats que ofereixen, tan a nivell individual com col·lectiu. El factor clau d’aquest escenari -i, per tant, de la Ciutat del Coneixement- és el capital humà en les seves capacitats intel·lectuals i tècniques, és a dir, en el coneixement. Aquesta és, en gran mesura una estratègia transversal que incidirà en el conjunt de polítiques sectorials de l’Ajuntament. El consens i la participació forma ja part de l’estil de Barcelona amb experiències com el Pla Estratègic Barcelona 2000, el Consell Econòmic i Social i el Pacte Industrial Metropolità. Així mateix la nostra actuació s’ha basat en una àmplia cooperació públic-privada, així com amb les altres administracions, institucions i organitzacions sindicals i empresarials. Estem en bona companyia però volem ampliar-la. Cadascú des del seu lloc però optimitzant sinèrgies i complementarietats. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 42 PROMOCIÓ ECONÒMICA I OCUPACIÓ • Posicionar Barcelona com a entorn atractiu i amable per a inversions i empreses amb sentit de futur. Posarem en marxa el servei “Barcelona Negocis” que serà un entorn telemàtic a disposició de les empreses perquè puguin accedir de manera ràpida i fàcil a la informació, l’assessorament i les relacions necessàries per a instal·lar o ampliar el seu negoci a Barcelona. Crearem en el marc del servei “Barcelona Negocis” el programa “Barcelona Welcomes Business” perquè totes les empreses estrangeres que vulguin instal·lar-se o expandir la seva activitat a Barcelona disposin d’un acompanyant per coordinar-ne i facilitar-ne els processos. BWB oferirà un sistema d’informació “on line” sobre els espais disponibles per a activitats econòmiques i les possibilitats d’inversió que serà interactiu i accessible des de tot el món, amb la col·laboració dels agents econòmics de la ciutat. El marc del Pacte Industrial Metropolità, qualsevol empresa d’arreu del món podrà accedir a un sistema d’informació telemàtica sobre l’oferta de sòl industrial a la Regió Metropolitana de Barcelona, així com d’altres informacions complementàries que facilitin la presa de decisions d’inversió. Consolidarem l’”Observatori de les Inversions” per conèixer i analitzar periòdicament les necessitats i demandes dels inversors i millorar la nostra oferta global com a ciutat. Disposarem d’un Espai Internacional als vivers d’empreses i centres d’empreses per facilitar l’acollida de petites empreses estrangeres que es vulguin establir a Barcelona. Captarem més demandes i activitats econòmiques de l’exterior, ampliant les accions de Promoció Exterior de l’activitat econòmica de Barcelona en els principals centres de decisió econòmics internacionals, amb la col·laboració de les diferents administracions, la Cambra de Comerç, les Oficines Comercials i Cambres de Comerç estrangeres, el Port, l’Aeroport, la Fira, el CZF, Turisme de Barcelona. Durant el present mandat farem presentacions a 10 ciutats. Desenvoluparem aliances estratègiques de negocis amb les ciutats més avançades del món en camps estratègics: investigació i tecnologies entre d’altres. Adopció de polítiques de promoció exterior inserides en els programes de promoció que duu a terme la Generalitat de Catalunya. Ampliarem l’espai firal de Monjuïc-2, arribant fins 140.000 m2 de recinte firal exposició, que situarà la Fira de Barcelona entre les cinc primeres d’Europa. Aprofundirem en la innovació i la diversificació de Fira de Barcelona per consolidar i ampliar la seva posició en el mercat firal europeu. Renovarem el paper del Consorci de la Zona Franca com a instrument per a la promoció d’activitats logístiques, d’innovació i d’internacionalització a Barcelona. Impulsarem l’ampliació de la capacitat i l’optimització de la gestió de l’Aeroport de Barcelona. Una especial atenció mereix l’ampliació de l’oferta de vols intercontinentals. L’Ajuntament de Barcelona mantindrà una política activa de relació amb les companyies aèries i el sector aeronàutic per promoure aquesta oferta. • Ampliar la iniciativa emprenedora i acompanyar la creació i el creixement d’empreses de qualitat en sectors emergents. Barcelona Activa, mitjançat el Servei d’Atenció als Emprenedors (SAE), seguirà fent costat als que vulguin passar de la idea de negoci a l’empresa viable aportant formació, tutoria personalitzada, accés al finançament en condicions preferents, instal·lació als vivers d’empresa o serveis de d’orientació pera la recerca d’emplaçament. A través del SAE contribuirem a impulsar la creació de 5.000 noves empreses. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 43 Estimularem la participació equitativa (com a mínim el 50%) de dones en el Servei d'Atenció als Emprenedors per tal d'ampliar la seva presència en el teixit empresarial de la ciutat. Renovarem i ampliarem els programes d'acció positiva com, per exemple, “Dones Emprenedores” per disposar d’instruments específics per l’inici, la consolidació i l’ampliació de noves empreses promogudes per dones. Consolidarem el primer viver virtual d’Europa, Barcelona Net Activa, que permetrà acollir mil empreses en la seva comunitat virtual. A través de Barcelona Net Activa, afavorirem que les petites empreses i les microempreses de Barcelona s’obrin al món promovent les xarxes empresarials, la innovació, la incorporació de les noves tecnologies, la qualitat i l’excel·lència. Potenciarem el model pedagògic de la xarxa de vivers d’empresa de Barcelona com a espais per desenvolupar empreses de qualitat, promoure la cooperació empresarial i estendre la cultura emprenedora. Ampliarem la xarxa de Vivers d’Empreses de Barcelona Activa posant en marxa vivers específics per a sectors emergents. Aproparem la cultura emprenedora als instituts de secundaria de la ciutat, desenvolupant seminaris d’orientació per emprendre. Enfortirem les xarxes de cooperació amb les universitats (Parc Científic de Barcelona, Programa Entreprenari, i d’altres), per incorporar l’esperit emprenedor als joves i donar acollida a les seves iniciatives empresarials. Posarem en marxa el programa “Euroemprenedors” per promoure la creació d’empreses en entorns europeus, que inclourà estades a altres països. També posarem un marxa el programa “Infoemprenedors” per donar suport als nous emprenedors en el camp de les noves tecnologies de la informació i les telecomunicacions. Posarem en marxa un programa específic per a la creació d'empreses per a persones majors de 45 anys, amb especial atenció a persones que han estat apartades del mercat de treball. Mantindrem el cost fiscal zero per a les persones majors de 45 anys que iniciïn activitats empresarials o professionals durant el primer any. Garantirem la màxima bonificació fiscal legalment possible (50% de l’IAE) durant els tres primers anys a totes les noves empreses que s’instal·len a Barcelona. • Potenciar xarxes d’empreses i microempreses competitives en la societat de la informació com a factors dinamitzadors de la Barcelona del coneixement. Universalitzarem l’accés dels professionals i les empreses de la ciutat a les tecnologies de la informació. Per això reforçarem els instruments municipals que ho faciliten com: Infopime, el Viver Virtual d’empreses Barcelona Net Activa i el Cibernàrium. Consolidarem el servei Infopime perquè tota la informació econòmica de la ciutat, fins arribar al màxim nivell de detall de barri, estigui a l’abast de les empreses i professionals. Mitjançant Infopime, tots els tràmits municipals vinculats a l’activitat econòmica es podran fer per via telemàtica. Amb el Centre de Desenvolupament Empresarial i de Divulgació Telemàtica del Fòrum Nord i el Centre de Serveis avançats del Viver de Glòries, les empreses de la ciutat disposaran d’equipaments i serveis d’alt nivell per a la formació, els intercanvis, la innovació i la creació de xarxes. Ampliarem les possibilitats de les noves empreses i les microempreses d’accedir a finançament en condicions preferents ampliant els acords amb entitats financeres i incorporant el pla de viabilitat validat per Barcelona Activa com a element d‘aval tècnic. Aprofundirem en l’aposta per al capital-risc. Propiciarem la incorporació de nous socis i l’ampliació de capital de la societat de capital risc per a petites empreses innovadores “Barcelona Emprèn” per tal d’estendre la seva participació en aquest sector. A través del pla de suport a les empreses, del Fòrum Nord, es donarà una atenció preferent als projectes de suport a la producció sostenible. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 44 Impulsarem una xarxa de padrinatge empresarial per desenvolupar el voluntariat empresarial. Donarem suport a l’economia social, cooperatives, i societats laborals, així com a les organitzacions del tercer sector. Oferirem serveis de suport a la viabilitat i la consolidació d’organitzacions sense afany de lucre. Promourem l’adaptació dels treballadors en actiu als canvis tecnològics i organitzatius oferint programes de formació contínua per a l’aprenentatge permanent. • Optimitzar les oportunitats que la transformació de Barcelona propicia, afavorint el desenvolupament de noves ocupacions i perfils professionals en sectors estratègics. Incorporarem tres noves plataformes sectorials als 10 àmbits ja existents de cooperació públic- privada per a la promoció de Barcelona i captació d’activitats: Barcelona Coneixement, Barcelona Aeroportuària i Barcelona Biomèdica. Potenciarem els nous perfils professionals i les activitats econòmiques que hem identificat amb el consens i la participació d’amplis sectors empresarials i institucionals a través del Consell de la Formació Professional i l'Ocupació, el Pla Integral, el Projecte Educatiu de Ciutat i Pla Estratègic de Cultura l’estudi del sector mediambiental a Barcelona, l’estudi del tercer sector i el Pla Estratègic de la Societat de la Informació. Impulsar elements de conciliació de la vida laboral i la vida familiar mitjançant l’estudi d’experiències internacionals i elaborar propostes concretes. Avaluació de les noves necessitats socials que generen “nous treballs” en especial els que afecten directament a les dones, tenint en compte la formació ocupacional específica i determinant els barems de classificació i valoració dels nous llocs de treball. Crearem, en col·laboració amb Consell de la Formació Professional i l'Ocupació, el Pla Integral, i altres institucions i empreses, un àmbit de disseny curricular i de formació per a la posta en marxa de 50 nous perfils professionals vinculats als jaciments d’ocupació. Fomentarem el desenvolupament de nous jaciments a la ciutat, amb mesures incentivadores d'aquells sectors que siguin susceptibles de crear més ocupació. Promourem l'emergència d'aquests nous jaciments d'ocupació en l'àmbit dels serveis de proximitat -serveis de persona a persona-, del manteniment urbà, de la cura d'espais i equipaments col·lectius en les unitats residencials i de les noves ocupacions relacionades amb el medi ambient. Estimularem la creació d’empreses relacionades amb les noves tecnologies i, en particular, amb la biotecnologia i la biomedicina, consolidant el Parc Biomèdic de Barcelona. Les activitats emergents i de futur tindran una presència majoritària en els programes de formació que impulsem. Analitzarem i impulsarem activitats i perfils professionals vinculats al desenvolupament del projecte del 2004. Impulsarem l’execució de la segona fase de la Zona d’Activitats Logístiques en el marc del Pol d’Activitats per a la Internacionalització: Port, ZAL, Parc Logístic, Fira, Pedrosa, Aeroport. Desenvoluparem el Parc Logístic de la Zona Franca per a activitats logístiques, terciàries i seus corporatives internacionals entre d’altres. Farem del Poble Nou la gran àrea d’activitats econòmiques vinculades al coneixement i les noves tecnologies o Polígon d’Activitats del Coneixement. Promourem l’adaptació urbanística específica del Poble Nou i la connexió Sagrera-Besòs-2004, destinada a acollir empreses i activitats productives amb utilització intensiva de les tecnologies de la informació i desenvolupament d’un Pla d’Infrastructures del sector i posarem en marxa accions emblemàtiques que impulsin el desenvolupament d’aquestes activitats de nova generació a la ciutat. Tanmateix a Sant Andreu- Sagrera o al polígon del Besòs es renovarà i millorarà l'activitat productiva. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 45 • Millorar l’accés a l’ocupació i a les noves tecnologies per a tothom. El Servei per a l’Ocupació estarà al costat dels aturats i aturades per millorar el seu accés al treball, a través de programes formatius i tutories personalitzades per acompanyar-los en el seu itinerari de l’atur a l’ocupació. Els col·lectius amb més dificultats per accedir al treball seran l’objectiu principal de l’actuació municipal. Dones, aturats de llarga durada, majors 45 anys i joves amb dèficits formatius i col·lectius amb alt risc d’exclusió tindran la nostra atenció preferent. Presentarem un projecte a la Iniciativa comunitària EQUAL per afavorir l’accés a l’ocupació dels col·lectius més desfavorits o amb risc d'exclusió. Garantirem la participació equitativa de dones (un mínim el 50%) en tots els programes municipals per a l’ocupació i la creació d’empreses. Intensificarem els programes d'acció positiva com, per exemple, “Dones cap a l’Ocupació”. L'Ajuntament de Barcelona es limitarà, exclusivament, a les tasques previstes així en la normativa laboral vers la contractació de les empreses de treball temporal. Crearem la Xarxa d’Empreses col·laboradores de Barcelona Activa per afavorir la inserció laboral de Barcelona”, ampliant i reforçant l’actual col·laboració empresarial en els programes d’ocupació. Oferirem a totes les persones que participin en programes de formació ocupacional un període de pràctiques en empreses. Completarem la xarxa de Centres de Serveis de Promoció de l’Activitat Econòmica i l’Ocupació a tots els districtes, per tal d’intensificar la proximitat als ciutadans i ciutadanes i facilitar l’accés als diferents serveis. Crearem, en col·laboració amb La Villette i altres administracions i empreses, una “Cité des Metiers”, com a Centre de les ocupacions amb futur a Barcelona. 100.000 persones, principalment estudiants, professionals i petits empresaris participaran en els programes de divulgació i aprenentatge telemàtic que ofereix el Cibernàrium. Incorporarem l’aprenentatge de l’ús de les noves tecnologies com a competència transversal en tots els programes de formació ocupacional i contínua. Crearem “Còrners Telemàtics” en tots els centres de serveis de Promoció Econòmica i Ocupació per afavorir l’accés de tothom a les tecnologies de la informació. Promoure polítiques formatives adreçades a les activitats tradicionals i especialitzades. • Ampliar la participació i la col·laboració amb altres administracions, la cooperació públic- privada amb una base de concertació en el territori amb les organitzacions sindicals i empresarials. Ampliarem la participació municipal en la gestió de les polítiques actives d’ocupació. Per això demanem avançar en la descentralització de les competències en polítiques actives d’ocupació de la Generalitat, perquè la gestió municipal és garantia de transparència, accés per a tothom, eficiència i proximitat. Proposarem a l’administració autonòmica, programes i recursos específics per a l’ocupació que siguin adequats a les necessitats de grans ciutats com Barcelona. Promourem la creació d’una instància de planificació i seguiment de les polítiques actives d’ocupació a la ciutat de Barcelona, amb participació de la Generalitat i l’Ajuntament. El Consell de la Formació Professional i Ocupacional de l’Ajuntament, actual lloc de trobada entre l’administració municipal, els sindicats i les empreses per planificar l’activitat del conjunt de la Formació Professional de l’Ajuntament, ha d’esdevenir l’òrgan de participació i coordinació dels tres subsistemes de la Formació Professional (professional reglada, ocupacional i contínua) de tota la Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 46 ciutat. Reiterarem la proposta que el Consell de la Formació Professional i Ocupacional esdevingui l’òrgan territorial a la ciutat del Consell de la Formació Professional i Ocupacional de Catalunya. Ampliarem la cooperació públic-privada, que ha estat en la base de l’acció compartida, amb organitzacions empresarials, agents socials, cambres, gremis, associacions professionals, altres administracions, empreses. Ampliarem i canalitzarem la participació d’empreses en els objectius de Barcelona Activa mitjançant una fundació. Incorporarem més empreses com a socis tecnològics i metodològics de Barcelona Activa. Constituirem el Consell Assessor Tecnològic de Barcelona Activa amb empreses i institucions líders en el seu sector per seguir impulsant projectes innovadors d’alt contingut tecnològic. Renovarem un ampli pacte social per a l’ocupació com a base per al consens per a l’actuació en matèria de promoció de l’activitat econòmica i l’ocupació a Barcelona . Consolidarem el Consell Econòmic i Social de Barcelona (CESB) com a instrument de participació i anàlisi de les grans qüestions socioeconòmiques de la ciutat. El CESB adequarà l’àmbit de les seves propostes amb l’objectiu de ser un referent d’anàlisi i propostes en matèria socioeconòmica a la ciutat de Barcelona. L’Ajuntament de Barcelona aposta per aprofundir en les línies encetades en el Pacte Industrial Metropolità, atès en caràcter clarament metropolità del mercat de treball real, i per aconseguir una més àmplia participació de les administracions competents en matèria d’ocupació i activitat econòmica, així com altres institucions i organitzacions. En el marc del Pacte consolidarem una bateria d’indicadors que permetin monitoritzar periòdicament el conjunt de l’activitat econòmica i de mercat de treball i identificar la dinàmica econòmica i ocupacional de la regió metropolitana. Aprofundirem en la coordinació i l’intercanvi d’experiències i de bones pràctiques entre els agents implicats en les polítiques actives d’ocupació en l’àmbit metropolità, que és l’àmbit real del mercat de treball de Barcelona, en context del Pacte Industrial Metropolità. Promourem, en el marc del Pacte Industrial Metropolità, iniciatives per al desenvolupament d’activitats vinculades a les tecnologies de la informació i a la gestió del coneixement en el territori metropolità. Realitzar el seguiment de l'activitat econòmica i l'ocupació com a instrument al servei de la planificació de les polítiques d'ocupació i de formació a la ciutat. C OMERÇ I CONSUM • Contribuir a la renovació del comerç urbà, com a activitat dinamitzadora del teixit urbà i de l'ocupació. Potenciar l’atenció als consumidors com a element fonamental per millorar la qualitat de vida. Continuarem la modernització dels mercats municipals per convertir-los en centres comercials alimentaris moderns. Actuarem com a mínim en 10 mercats municipals durant el mandat. Reforçarem el paper dels mercats municipals com a eixos de centralitat i de desenvolupament comercial ciutadans amb accions de promoció. Potenciarem els eixos comercials existents i promourem l'estructuració de nous mitjançant el suport a l'associacionisme comercial, posant en marxa instruments urbanístics favorables al comerç (zones peatonals i urbanitzant carrers majors en diversos barris) i accions de promoció. Promourem els plans de dinamització comercial dels eixos comercials dels barris, vinculats a un Pla d'orientació de l'equipament comercial a la ciutat. Facilitarem l'accés a les noves tecnologies de la informació i les telecomunicacions al sector comercial, desenvoluparem accions per adequar nous instruments tecnològics destinats al comerç de Barcelona i potenciar experiències de comerç electrònic. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 47 Desenvoluparem accions de formació per posar a disposició del petit comerç de la ciutat instruments que li permetin millorar la competitivitat: programes de millora de la qualitat, introducció de noves tecnologies, gestió i administració del negoci. Impulsarem la creació d’un Pla Orientació Equipament Comercial No Alimentari. Reforçarem el paper del Fòrum Ciutat i Comerç com a instrument de diàleg i participació per al desenvolupament de les grans estratègies de futur del sector comercial a Barcelona. En el marc del Fòrum Ciutat i Comerç, avançarem en la adequació dels horaris comercials en el context ampli dels horaris de ciutat així com en el desenvolupament turístic. Ampliarem del diàleg i la cooperació amb el sector comercial als districtes mitjançant la constitució de Consells de Comerç de Districte. Intensificarem les accions per estimular la cultura de la sostenibilitat en el context del comerç i el consum, promovent la reutilització i el reciclatge d'envasos i productes, el comerç solidari, el consum racional i sostenible. Reforçarem la orientació i informació al ciutadà en tot allò que fa referència al consum. Atendrem i seguirem les reclamacions de la ciutadania com a consumidors i usuaris intentant aconseguir la seva resolució en primera instància a l’OMIC. Així mateix, donarem un nou impuls al Tribunal Arbitral de Consum com a instrument eficaç per resoldre les controvèrsies que puguin sorgir entre comerciants i consumidors i que no hagin estat resoltes per l’OMIC. Reforçar el paper del Consell Municipal de Consum com a instrument de participació i consulta de les entitats i organització de defensa dels consumidors i els usuaris, així com per al diàleg entre els consumidors i els comerciants i les empreses de serveis. TURISME • Consolidar la ciutat de Barcelona com a capital turística de la Mediterrània, millorant la seva oferta turística i potenciant l'atracció d'un turisme de qualitat i de negocis. Promoure l’ampliació del trànsit a l’Aeroport de Barcelona i, en particular, l’oferta de vols intercontinentals mitjançant una política activa de promoció i de relació amb les companyies aèries. Millorar l'oferta per tal d'ampliar l'estada mitjana dels turistes a la ciutat fins a 3 nits. Estimular l’ampliació de la capacitat hotelera de Barcelona, que permeti poder superar els 10 milions de pernoctacions anuals. Promoure Barcelona com a punt d'origen i centre de l'oferta d'Ecoturisme català. Impulsar la promoció turística de Barcelona a nous mercats i a nous segments dels mercats emissors. Introduir l'oferta cultural de qualitat, dins de l'oferta turística als circuits internacionals. Afavorir que Barcelona es consolidi com el primer port base de creuers de la Mediterrània i incrementi el seu posicionament mundial, optimitzant l'ús de les noves terminals de passatgers. Reforçar els elements vinculats a l'activitat turística, tot potenciant el paper de Barcelona com a "ciutat de compres", que permeti incrementar el 20% la despesa comercial dels turistes, . Millorar la dotació d’instal·lacions de la ciutat per al turisme jove, promovent la creació d'una zona d'estacionament i acampada, amb instal·lacions accessibles. Incrementar les accions de promoció de la ciutat adreçades al segment d'estudiants universitaris. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 48 Impulsar mesures de concepció i comportament ambientalment sostenible en les activitats hoteleres i turístiques de la ciutat. Impulsar la realització de grans convencions i congressos a Barcelona Promoure la dotació d’infrastructures adients per a acollir grans convencions i congressos. • Potenciar el segment de turisme cultural dintre de l’oferta turística de Barcelona, promovent i difonent els elements més rellevants del patrimoni artístic, cultural i històric de la ciutat. Potenciar la vinculació dels nous equipaments culturals, especialment els relacionats amb la música, amb l’oferta turística. Ampliar els itineraris relacionats amb els moviments artístics amb forta presència a la ciutat. Promoure l’atractiu turístic dels elements de la història de Catalunya ubicats a Barcelona. Impulsar la cooperació turística amb altres ciutats del món per tal d’articular ofertes conjuntes d’itineraris vinculats a realitats artístiques i culturals comunes. • Millorar la qualitat i ampliar la quantitat dels serveis per al turisme. Impulsar el paper de Barcelona com captadora i redistribuidora de l’activitat turística pel seu territori d’influència. Ampliar l’abast del Consorci de Turisme a l’àmbit metropolità. Impulsar la cooperació turística amb altres ciutats del mediterrani occidental per promoure ofertes conjuntes de productes turístics. Impulsar accions de formació, especialment en idiomes estrangers, per a persones relacionades amb l’activitat turística. Desenvolupament, en el marc de Turisme de Barcelona, d’un paquet d’instruments de promoció turística per via telemàtica que permeti fer el màxim possible de gestions i de contactes “on-line”. CIUTAT DEL CONEIXEMENT • Impulsar el coneixement de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), ampliar-ne l’accés individual i col·lectiu i posar-les a l’abast general en tots els àmbits de la vida ciutadana: ∗ Facilitar la comprensió de les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies, tan pel que fa referència a les seves aplicacions professionals com pel que respecta a la millora de la qualitat de vida en general. ∗ Posar les noves tecnologies al servei de la cohesió i integració socials, evitant que la seva introducció i expansió augmenti les dualitats socials existents o provoqui de noves. ∗ Fer realitat que l’accés al saber es produeixi en el marc d’una autèntica igualtat d’oportunitats per a tothom. ∗ Fomentar la recerca dins de l’àmbit de les TIC, així com la utilització intel·ligent d’aquestes per la creació de noves activitats i empreses o l’adaptació de les ja existents als nous models organitzatius i de treball en xarxa, sense oblidar les seves aportacions al món cultural i activitats d’oci. ∗ Impulsar la finestreta única informàtica de tramitació administrativa i la possible utilització des de qualsevol ordinador personal connectat a Internet. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 49 ∗ Projectar Barcelona internacionalment com a centre de cultura digital i de recerca i desenvolupament en noves tecnologies. Aprovació d’una Carta de Drets de la Ciutadania en l’àmbit digital i en el nou marc dels serveis de telecomunicacions que contempli: l’accés individual i col·lectiu a les tecnologies de la informació i la comunicació, la seguretat a la xarxa, les particularitats de col·lectius amb necessitats específiques, i d’altres. Els districtes disposaran d’espais -un per districte, com a mínim- amb la finalitat de proporcionar formació multimèdia i accés als/les ciutadans/es a les noves tecnologies (per exemple, projectes Farinera, Garcilaso o Boca Nord, a les Biblioteques, als Centres de Serveis de Promoció Econòmica i Ocupació, entre d’altres). Impuls de nous mitjans telemàtics per a l’atenció i integració d’immigrants. Participació municipal en els organismes de control de les xarxes de comunicació. Incrementar la participació d’iniciatives associatives i solidàries (a través de Torre Jussana) mitjançant l’impuls de la telemàtica i la utilització del domini “bcn”. Afavorir l’expansió de les xarxes de telecomunicacions i de l’oferta de serveis, per part de qualsevol operador. Potenciació de l'ampliació de la xarxa de cable a tots els barris per garantir l'equilibri territorial, que permeti la voluntària connexió de tothom als serveis de comunicacions. Impulsar la instal·lació d’un node neutre d’Internet a Barcelona. Promourem l’extensió de les infrastructures de banda ample Ampliarem la digitalització de tota la informació pública per posar-la a disposició de ciutadans i empreses Can Fabra es transformarà en un centre multimèdia que contempli, entre d’altres funcions, la formació de formadors. Incorporarem àmpliament la utilització de les noves tecnologies per optimitzar el sistema d’informació de la via pública, dins del marc d’actuació de la Comissió de Seguretat i Mobilitat. Els principals projectes, serveis i tràmits de l’Ajuntament estaran disponibles a Internet. Col·laborarem en la preparació d’un programa de formació en la utilització de les TIC, específic per a gent gran, que es desplegui a les biblioteques, i als casals de gent gran i centres cívics. Impulsarem que la web “bcn” actuï com a portal d’entrada a la ciutat, tant per els propis ciutadans/es com dins l’àmbit internacional. Promocionar la participació en xarxes amb altres ciutats, dins del marc de les TIC. Construirem una nova polaritat científica, tècnica, cultural i d’activitat productiva, transformant l’Àrea de Poble Nou en un espai atractiu per a la instal·lació d’empreses de noves tecnologies i centres de recerca, mitjançant transformacions urbanístiques basades en la nova clau 22@. • Promoure Barcelona com a centre d’excel·lència i referència internacional de la recerca i el desenvolupament en els camps de les ciències, les tecnologies i la biomedicina. ∗ Impulsar noves vies de participació i relació entre el món universitari, els centres científics i mèdics i l’Ajuntament, potenciant les ja existents, per exemple, “Barcelona, Centre Universitari” i “Barcelona Centre Mèdic”. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 50 ∗ Potenciar la instal·lació a Barcelona d’institucions i empreses relacionades amb les activitats de recerca i desenvolupament amb la cooperació de la Universitat com a un dels eixos vertebradors. ∗ Col·laborarem per que la reconversió urbanística i estratègica del Poble Nou, el consolidi com a nova gran àrea d’activitats econòmiques vinculades amb el món del coneixement. Impulsar la recerca i el desenvolupament en tecnologies de traducció automàtica. Posar-les al servei de la realitat multilingüe de la Ciutat i les seves relacions amb els entorns internacionals. Participar en iniciatives específiques de “jointventures” relacionades amb les TIC entre empreses, universitats i centres de recerca (Poble Nou i altres). Desplegarem una política específica de captació de centres de recerca i desenvolupament en els sectors industrials més competitius, amb més futur o els més basats en la ciència i la tecnologia. Potenciarem el paper de les universitats, tan en la vessant de formació, com en la de recerca , facilitant sòl (Poble Nou i d’altres) i establint noves estructures jurídiques que facilitin la connexió i adaptació entre les necessitats socials i empresarials i la formació i la recerca. Impulsarem i desplegarem el Parc de Recerca Biomèdica, com a paradigma de participació del triangle empresa-universitat-administració per a la creació d’una competitiva instal·lació científica de futur. Crearem “Barcelona, Campus Global”, per a l’atenció a la comunitat universitària i científica. Recolzarem el Congrés Internacional “Universitat i Ciutat”, per fomentar el debat sobre el paper de les universitats, i el món universitari en general, a la ciutat. Impulsarem projectes de cooperació entre l’Ajuntament i el Comissionat per a Universitats i Recerca de Catalunya, en relació a les prestacions de la ciutat. En el marc de les universitats d’estiu, proposarem la participació d’investigadors i persones destacades en àrees claus del coneixement, per tal de fer de Barcelona un referent internacional en activitats acadèmiques d’estiu i en l’atracció a la ciutat d’investigadors, docents i estudiants. Publicarem l’Informe Anual de la Ciència a Barcelona. Informe trilingüe de característiques similars a l’Informe Anual de la Salut. • Impuls de la cultura científica i tecnològica. ∗ Aproparem la cultura científica a la ciutadania , millorant la percepció social dels avenços científics i tecnològics, per tal d’ampliar la capacitat de decisió en front els nous reptes i la seva incorporació al conjunt d’àmbits de la vida ciutadana. ∗ Augmentarem la participació ciutadana en la cultura científica i tecnològica de Barcelona: des del coneixement de les activitats pròpies de la ciutat, fins a la participació en les decisions i en la proposta de noves línies d’actuació. Analitzar i diagnosticar quina és la percepció pública de la ciència i la tecnologia a Barcelona. Estudi sociològic per valorar les opinions dels ciutadans/es sobre els avenços científics i tecnològics. Promourem activitats específiques per apropar la ciència i la tecnologia als ciutadans ”la ciència al carrer”: Festa popular d’Internet (Cibernàrium-Parc Central Nou Barris), Celebració de l’Any Mundial de les Matemàtiques (any 2000), Festivitat nou mil·leni (2001) -Moviment ciutadà que es promourà al llarg de tot l’any 2001. Creació de programes de participació ciutadana en la cultura científica i tecnològica de Barcelona: Publicació de la guia “Barcelona és sàvia”, creació d’un Canal o Espai del Coneixement a BTV, Programa “Conèixer com funciona la ciutat”. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 51 Elaborarem un programa d’atracció de turisme culte -en el marc del Consorci de Turisme de Barcelona- per iniciatives del coneixement científic i tecnològic no relacionades amb les pròpies de l’art, la música, els espectacles. Impulsarem la reflexió sobre la prospectiva científica i les seves implicacions socials. Col·laborarem en la presencia de la cultura científica i tecnològica en el Fòrum Universal de les Cultures 2004. Crearem la Web del Coneixement. Publicació electrònica de serveis, notícies i accés a centres de recerca, empreses i associacions relacionades amb les activitats de la ciutat del coneixement. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 52 3.3 - COMISSIÓ D’INFRASTRUCTURES I URBANISME. L’Ajuntament de Barcelona es planteja la seva política d’Infrastructures i Urbanisme com un instrument eficaç, no tan sols per la transformació i millora del territori urbà, sinó també per a incrementar la cohesió social, per a oferir noves oportunitats de formació i ocupació als ciutadans i per a seguir millorant en termes de sostenibilitat; objectius tots ells imprescindibles per afrontar el futur de la ciutat amb garanties. El gran impuls a l'esforç inversor del municipi en el període 1995-1999 ha permès accelerar un bon nombre de projectes que han millorat la qualitat de vida dels barcelonins i barcelonines. Hem de desenvolupar nous projectes que donin resposta a les necessitats d’una ciutat amb una intensa vida econòmica, cultural i social exemplificada en la mobilitat de la seva població i l’ús compartit que en fem de Barcelona els vianants, els transports públics i els vehicles de serveis o privats. Hi ha una relació directa entre l’esforç inversor en les grans infrastructures i el creixement econòmic que aquestes generen, que reverteix en noves actuacions als barris, en projectes propers al ciutadà. És per això que Barcelona entén l’urbanisme com una estratègia global que va molt més enllà del planejament i l’execució dels projectes. Barcelona, com a referent de l'urbanisme internacional, cal que segueixi dissenyant i projectant els nous espais que es creen a la ciutat amb l’objectiu primordial de millorar la qualitat de vida dels ciutadans i de crear les condicions que permetin avançar cap a la ciutat respectuosa amb el medi ambient, impulsora de les noves tecnologies i amb un urbanisme més proper. Per superar amb èxit aquest repte, des de l’Ajuntament hem de comptar amb la participació i col·laboració de tots: veïns, professionals, empresaris, comerciants, i aquelles i aquells interessats en el nou futur urbà de Barcelona. Barcelona ha d’abordar el seu futur des de nous paràmetres de creixement que requereixen: ∗ El transport públic com a forma de garantir la mobilitat a tothom. ∗ La Regió Metropolitana com marc territorial on desenvolupar polítiques integrals. ∗ Les inversions en infrastructures que millorin la mobilitat, el tractament dels residus, la contaminació hidrològica i ambiental. ∗ La preservació del mediambient com eix central de qualsevol tipus de creixement sostenible. ∗ La renovació dels espais de la ciutat que actualment tenen usos obsolets, per créixer a l’interior de la ciutat ja construïda. ∗ La rehabilitació i revitalització dels centres històrics com a forma de garantir les condicions d’habitabilitat, accessibilitat, activitat i vida a les ciutats, sense créixer descontroladament a l’exterior. També l’alta capacitat política i tècnica dels districtes de la ciutat i el seu coneixement profund dels problemes del territori junt al suport des dels òrgans centrals i les empreses que hi treballen han d’aportar una nova forma de treball més compacte, més sòlida i més eficaç amb resultats molt positius que ara, en el període 1999-2003, amb un Programa d'Actuació Municipal majoritàriament descentralitzat, s'haurà d'adreçar a executar els projectes sobre la base de l'equilibri territorial dels barris i dels districtes amb la visió del conjunt de ciutat i amb la perspectiva d'una Barcelona més habitable i més homogènia. Per últim, el repte futur del Fòrum 2004 representa un instrument per endegar una gran transformació de la ciutat dissenyant el planejament urbà i executant les actuacions que possibilitin fer les grans infrastructures que acolliran l’esdeveniment. Una transformació urbanística, que amb la participació de tothom, te com a objectiu exemplificar un urbanisme a escala humana, sostenible i accessible, respectuós amb el medi ambient, i modèlic en la implantació de noves tecnologies. Els espais dedicats a exposicions i congressos, Convencions, la Depuradora, els nous equipaments i serveis dialogaran òptimament amb una integració urbana de la Diagonal, els nous habitatges de la zona i les noves zones esportives, d’esbarjo i oci, tot pensant en les persones i en el proper segle. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 53 El Fòrum Universal de les Cultures té, pel que fa a ubicació i utilització d’espais, dues “màximes”: el recinte, serà tota la ciutat (a més de “ciutats antena” ), perquè tota la ciutat ha de ser exemple i projecció dels àmbits que s’hi tractaran, per què cap instal·lació pot generar l’atractiu i la riquesa que el conjunt urbà ofereix i per què el Fòrum necessitarà de la participació de tots els agents i entitats de Barcelona; i tots els espais específics del Fòrum seran reciclables o recuperables tant perquè la ciutat i l’entorn metropolità els puguin utilitzar posteriorment amb els usos que calgui, com per consolidar, si s’escau, els projectes internacionals que sorgeixin del Fòrum. Amb tot, el Fòrum pren com a referència un espai central, “acotat”, que se situa al front marítim, a tocar de la desembocadura del Besòs, a cavall dels termes municipals de Barcelona i Sant Adrià. Aquest espai és l’element que permet relligar, completar, la transformació de tota l’àrea de Llevant de Barcelona, reconstruint un punt clau del sistema metropolità i refent el nexe entre Barcelona i Sant Adrià. Els criteris que se segueixen són els de regeneració i qualitat urbana, conservació i qualitat mediambiental. INFRASTRUCTURES • Garantir el desenvolupament del Pla Director d’Infrastructures (P.D.I.) fent que permeti doblar l’actual nombre de viatges que s’efectuen en transport públic a l’àrea metropolitana de Barcelona. Promoure el desenvolupament del Pla Director d'Infrastructures, ampliant en més de 70 quilòmetres la xarxa de Metro i Ferrocarril. Demanem la ràpida execució per part de la Generalitat i de l'Estat de les inversions de metro compromeses a Nou Barris, Ciutat Meridiana, Carmel, Horta, Trinitat, Bon Pastor, Zona Franca, de manera que formin part del grup d’inversions a realitzar en la primera fase d’obres del P.D.I. Requerir a la Generalitat de Catalunya i al Govern Central de l’Estat la dotació del conveni d’infrastructures de les inversions necessàries per realitzar en els propers deu anys, el Pla Director d'Infrastructures en Transport Públic: Línia 1: Des de Fondo de Santa Coloma fins a Montigalà i a Badalona Centre i des de Feixa Llarga fins al Prat i a l'Aeroport. Línia 2: Des de Pep Ventura fins a Badalona Centre i Morera i reclamem que es perllongui des de Sant Antoni fins a l'Aeroport, passant per Montjuïc, La Fira (de Montjuïc i de Pedrosa, la ZAL de SEAT i Mercabarna). Línia 3: Des de Canyelles fins a Trinitat Nova. Connexió nord amb línies 4 i 9. (Perllongació de les infrastructures de Metro convencional fins a Can Cuiàs que a curt termini permeti la circulació d’un metro lleuger.) Línia 4: Des de La Pau fins a l’Estació de tren de la Sagrera i d’aquí al barri de Singuerlin (Santa Coloma de Gramenet). Línia 5: Des d'Horta fins a la Vall d'Hebron, passant per El Carmel i la Taxonera. Línia 9: Recuperació de la línia de metro prevista l'any 1974, que seguint la Ronda del Mig va des de Singuerlin fins a la Zona Franca-Barri La Marina i acabi al Polígon Industrial de la Zona Franca i a la ZAL del Port, i amb un ramal des de Can Peixauet (Santa Coloma de Gramenet) a Llefià-Gorg (Badalona). FGC: Perllongament de la línia FGC des de la Plaça Espanya fins a Francesc Macià i perllongament de la línia FGC des de Sant Boi fins a Castelldefels. Integració del tram de La Pau-Pep Ventura, de l'actual Línia 4, a la Línia 2. Augment de la freqüència de pas dels metros, incrementant d'aquesta forma la capacitat actual de transport públic per metro en un 30% del passatge. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 54 Assolir l'accessibilitat a les estacions de metro continuant la instal·lació d’ascensors i escales mecàniques on no n'hi hagi, o substituint les existents que hagin complert el seu cicle. Continuar el programa de climatització de les estacions de metro per millorar-ne les seves condicions. Promourem la construcció d’un segon vestíbul, en aquelles estacions on no sigui possible fer totalment accessible el vestíbul existent, en el marc del Pla d’Accessibilitat i el finançament de les administracions competents. Impulsar un acord polític amb la Generalitat per dotar l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) de competències per poder coordinar les actuacions de transport públic amb les de la xarxa viària. Establir, nous criteris en la gestió dels peatges per tal que aquests reverteixin d’una manera efectiva en l’ampliació de la xarxa de transport públic. • Millora de les actuals instal·lacions i infrastructures de transport públic. Afavorir la integració tarifària i reducció de l'edat d'accés a la Targeta Rosa. Continuar destinant una part important dels recursos públics a la millora i manteniment del transport públic. Reducció de l'edat per l'accés a la Targeta Rosa, fins al 60 anys, en base a la dotació de tarifació social. Propiciar la progressiva integració tarifària i la intermodalitat per a els transports públics, aconseguint que qualsevol ciutadà es pugui desplaçar d'un punt a altre de la Regió I, utilitzant qualsevol combinació del tipus de transport existent. Proposar a l’ATM que estudiï la possibilitat d’implantar sistemes d’adquisició de targetes de transport públic entre les empreses de transport i empreses privades. Millorar el transport per persones amb disminució física. • Renovar i augmentar de la flota d'autobús. Millorar la freqüència de pas. Construcció de noves cotxeres. Per garantir la cobertura de la xarxa d'autobusos, farem possible que els ciutadans i ciutadanes de Barcelona tinguin un accés al transport públic a menys de 350 metres de casa seva. Continuar el programa SERT i especialment l'autobús de barri. Renovació de la flota d'autobusos en 50 unitats per any, garantint que cap dels existents tingui més de 12 anys, i l'incrementarem almenys en 100 unitats més de les existents, en funció de les necessitats d'ampliació de la xarxa i accessibles per tothom. Els dotarem amb combustibles menys contaminant. En les línies d'autobús que tenen el seu origen o final en estacions intermodals de ferrocarril i Estació Marítima, s'aniran incorporant unitats que disposin d'espai per a equipatges. Incrementar la freqüència de pas dels autobusos en funció de la demanda, però garantint, en qualsevol cas, que el temps màxim de pas promig sigui de 10 minuts. Incrementar la velocitat comercial de l'autobús, donant-li pas preferent en els semàfors. El repte és convertir l'autobús en un sistema de transport fiable, eficaç i eficient. Continuació de la política de millora de l'accessibilitat en el transport, garantirem que al 2004, el 80% de la flota d'autobusos, estigui adaptada (autobusos de pis baix). Construirem unes noves cotxeres d'autobusos al Triangle Ferroviari, alliberant per a la ciutat, d'aquesta forma, les existents a l'Avinguda Borbó. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 55 Instal·larem 500 pantalles d'informació sobre la freqüència de pas i les incidències, que garantiran l'arribada d'informació al 80% dels usuaris de la xarxa d'autobusos. Disposarem d’almenys fins a 100 quilòmetres la xarxa de carril bus. • Ampliació de la xarxa de Tramvia i estudi per a la creació d'una segona línia. El Tramvia del Baix Llobregat anirà des de la Plaça Francesc Macià fins a Sant Boi-Sant Joan Despí-Sant Feliu, passant per la Diagonal (18 Km.). Promovem l'estudi d'una segona línia des de la Plaça Francesc Macià seguint per la Diagonal i arribant a Sant Adrià del Besos (8,3 Km.). • Aconseguir la connexió de la xarxa ferroviària del Tren d’Alta Velocitat fent que l'estació de Sant Andreu-Sagrera sigui una estació intermodal i completa, on hi conflueixin tots els transports públics, convertint-la en l’estació central de la ciutat. Completar l'anella ferroviària metropolitana pel Vallés. Aconseguir la connexió ferroviària d’Alta Velocitat entre Madrid, Barcelona i la frontera francesa en l'horitzó del 2004, fent de la Sagrera l’estació “central” de la ciutat. L’Ajuntament impulsarà aquesta nova infrastructura i s’ofereix per participar en la seva gestió. Promourem l’actuació de la Sagrera amb una clara intencionalitat urbana: la recuperació i posada en valor de 230 hectàrees d'antic sòl industrial i ferroviari, amb la construcció d'un parc lineal de 5 km i 35 hectàrees, 7.000 habitatges i nous espais per equipaments, comerç i indústria. En conjunt, la inversió estimada per aquesta àrea supera els 200.000 milions. Completar l’anella ferroviària metropolitana pel Vallés amb trens de rodalies i el Tren d’Alta Velocitat, amb el ben entès que la opció central de la Sagrera és social, econòmica i estructuralment la més rendible que afavoreix tot el conjunt de la Regió Metropolitana. • Reordenació del Besòs i el seu Front Marítim per a acollir el Fòrum del 2004. Congost del Besòs i Vallbona. Reordenació del conjunt residencial que permeti la configuració d’un veritable nucli urbà i la recuperació d’espais forestals. Front Marítim del Besòs. Reordenació de la zona que ha d'acollir el Fòrum de les Cultures de l’any 2004 i execució de la segona fase de regeneració del riu Besòs, amb la supressió de les torres d'alta tensió. Adequació de la Depuradora del Besòs adaptant-la a les normatives europees amb una nova línia de tractament de fangs. • Desenvolupament de noves infrastructures al Delta del Llobregat. Reclamem l’acceleració de les obres de regeneració ambiental de la desembocadura del riu Llobregat i la construcció de la nova depuradora. Reclamem la creació d’una “Autoritat única”, que s’encarregui de planificar i executar les operacions al Pla del Delta del Llobregat. • Ampliar l'Aeroport. Modificar i millorar el model de gestió de l'Aeroport. Ampliar l’Aeroport de Barcelona amb l’objectiu de poder arribar als 40 milions de passatgers. Reclamem la gestió local en l’aeroport, amb la participació de les administracions públiques més properes i del món empresarial de la Regió Metropolitana. Reclamem les inversions necessàries per incrementar la càrrega transportada des de l’aeroport de Barcelona. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 56 Definir i gestionar l’execució, des de l’Autoritat Aeroportuària de Barcelona, de les obres d’ampliació i millora més urgents a l’Aeroport contemplades al Pla Director de l’Aeroport: • Tercera pista i noves terminals. • Estació del Tren d’alta velocitat. • Millors enllaços ferroviaris i Metro des de la Fira i Mas Blau/Prat. • Sistema de transport lleuger soterrat. • Més punts de recepció d’avions i zones d’atenció a aeronaus. • Zona d’activitats complementàries. Afavorir les condicions i reclamar les inversions necessàries per tal d’augmentar el nombre de llocs de treball que genera l’Aeroport de Barcelona per arribar als 60.000 llocs de treball, directes i indirectes, en una situació de 40 milions de passatgers, com la que es preveu. • Ampliar i acondicionar el Port de Barcelona, amb noves infrastructures i activitats. Establir un binomi ferroviari Port-Aeroport. Fer créixer el transport de mercaderies per ferrocarril des del Port que actualment està molt per sota dels nivells europeus. Ampliació del Port, per part de l’Autoritat Portuària de Barcelona, fins arribar a 1.000 hectàrees a l’any 2010. Ampliació de la Zona d’Activitats Logístiques del PAB per passar de les 68 hectàrees actuals a 268. Completar les obres al Port Vell amb les estacions marítimes, la nova bocana, el ple funcionament del World Trade Center i la construcció del nou hotel al seu espai. Port de Barcelona. Reordenació de la zona portuària en contacte amb la ciutat, per a millorar la seva integració urbana. • Zona Franca. Desenvolupament del nou Parc Logístic. Desenvolupament del Parc Logístic de la Zona Franca en les 37 Hectàrees de terreny que fins fa poc ocupava la SEAT i completar-ho en el futur en altres 40 Hectàrees poc utilitzades en el sector. • Ampliació i millora de les infrastructures de telecomunicació amb nous operadors. Garantir l'extensió efectiva de les infrastructures de cable. Possibilitar l'actuació a Barcelona de nous operadors de telecomunicacions facilitant l'accés a les infrastructures existents. Reforçar el paper de l'Ajuntament davant els operadors de telecomunicacions com a regulador en els àmbits de la seva competència, com a usuari qualificat de serveis de telecomunicacions i com a promotor d'equipaments i accions d'excel·lència en aquest sector. Col·laborar en el moviment municipalista generat per garantir els objectius de cobertura territorial de les infrastructures de Banda Ampla a Catalunya (Localret). URBANISME • Planejament urbanístic i gestió. Preservar la pluralitat d’usos a la ciutat, especialment pel que fa a la indústria, compatibilitzant en el territori urbà indústries netes no contaminants, amb l’ús residencial, comercial, turístic... Desenvolupar un model de ciutat policéntrica i multifuncional. Intervenció del govern local a l’hora de definir els projectes urbanístics per la nostra ciutat. La Subcomissió d’Urbanisme de Barcelona ha de respondre, amb les seves actuacions, clarament a una visió municipalista de la planificació urbana. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 57 Instaurar un informe de participació veïnal en els projectes d'especial importància, com a condició per a la aprovació per part del Consell de Districte i del Plenari de l'Ajuntament. Actualitzar els instruments de desenvolupament i gestió del PGM d'una manera coherent amb el model de ciutat mitjançant: • L'ajust de les Normes i Ordenances Metropolitanes i d'Edificació a l'objectiu de la millora de la qualitat formal i de les possibilitats de gestió. • La revisió dels paràmetres normatius del PGM, amb la definició d’una nova clau, la 22@, l’establiment de criteris d’utilització del subsòl, la revisió dels índex d’edificabilitat, i noves definicions d’usos entre d’altres mesures. Renovació de les zones industrials de Poblenou per impulsar la implantació de noves activitats relacionades amb les noves tecnologies, la recerca i el coneixement. Desenvolupar, d’acord amb la ubicació i les característiques, la transformació del barri en una àrea en el que es conjugui activitat industrial sostenible i preferentment dedicada a les noves tecnologies, amb l’ús residencial existent i altres activitats econòmiques. Potenciar la renovació de altres zones industrials, Sant Andreu, Besòs i Zona Franca, amb la millora de serveis, cablejats i altres dotacions i infrastructures. Impuls d’espais per al desenvolupament d’empreses d’Economia Social “netes” dels del punt de vista de l’impacte ambiental. Presència als nous espais industrials amb futur desenvolupament (Poble Nou, Sagrera, Prat Llobregat). La tasca de rehabilitació i millora dels barris de la ciutat iniciades fa vint anys ha de continuar i ha de definir nous objectius. Continuació de l’execució del Pla d’Accessibilitat alhora incorporant el document “Suggeriments per a la millora de l’accessibilitat per a persones amb deficiències sensorials”, i aprovar el Pla d’Accessibilitat de Parcs i Jardins i Platges. • Nous Parcs d’àmbit metropolità a la ciutat de Barcelona. Construcció del Parc de la Sagrera, parc lineal de 5 Km i 35 hectàrees en l’entorn de Sant Andreu- Sagrera, vinculat a la realització de l’estació del Tren d’alta velocitat per part del Govern Central. Parc Central de Nou Barris. Envoltant la Seu del Districte de Nou Barris i al Fòrum Nord, es finalitzarà el que s’ha de constituir en un dels parcs més grans de Barcelona amb les seves 7 hectàrees. Parc Pere IV. El nou Parc de Diagonal-Poblenou està situat entre els carrers: Diagonal, Bac de Roda i Marroc i té més de 5 hectàrees. Acollirà grans zones arbrades i un gran llac interior. Iniciarem l’alliberament del sòl i l’urbanització dels espais que es vagin obtenint. Tres Turons. Redefinició dels turons i integració com espais lliures i de lleure per a la ciutat. Les Corts. Considerar el projecte d’ordenació dels entorns dels terrenys que ocupen les instal·lacions esportives (Real Club de Polo i FC Barcelona) i de la Zona Universitària, que permeti millorar la integració d’aquestes instal·lacions i equipaments amb els barris de l’entorn. Creació del Parc del Besòs amb 18 noves Hectàrees, vinculat a les actuacions urbanístiques del Fòrum 2004. Parc de Glòries que envoltarà, a més de la renovada rotonda de les Glòries, els grans equipaments culturals de la zona. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 58 • Montjuïc s’integrarà en el conjunt urbà de Barcelona, convertint-se en un referent emblemàtic i singular per a la ciutat, tant de cara al propi ciutadà com en la seva imatge i projecció internacional Aprofitarem el potencial que ofereixen els tres usos principals: cultura, esport i natura, incrementant la coordinació entre ells i aprofitant les sinèrgies que, sens dubte, existeixen Montjuïc ha de funcionar com una unitat, com a sistema i com a idea, convertint-se en un element del paisatge característic de Barcelona. • Xarxa Viària Metropolitana. Plantejar el desenvolupament de la xarxa viària metropolitana i la redefinició de la política de peatges, amb la seva reducció o rescat, a curt i mig termini. • Augment de les inversions per a la renovació i gran manteniment dels espais públics i edificació existents, i per la construcció de noves infrastructures, espais públics i equipaments dotacionals. Més de 100.000 milions en inversions per a la renovació i gran manteniment dels espais públics i dels edificis ja existents, com a primer objectiu, i per a la construcció de noves infrastructures, parcs i equipaments i per a l'obtenció i urbanització de sòl urbà. Doblarem de nou la inversió dels Districtes. Incrementar la reserva dels Fons d’Inversió de Districte (FID) per a supressió de barreres arquitectòniques fins al 4% aplicant un pla per a la supressió de barreres al carrer i als edificis públics. Aplicarem almenys 4.000 milions a l’any per adquirir sòl on fer-hi noves vivendes, zones verdes i equipaments, destinant els recursos suficients que permetin la gestió del PMH i, amb el Consorci d’Habitatge i amb els recursos del Pla d’Habitatge per Barcelona, provinents de les administracions central i autonòmica, assolirem els objectius d’habitatge públic. Requerim l'ajut de les administracions central i autonòmica per impulsar la rehabilitació de l’habitatge privat i la millora del parc d’habitatges a la ciutat. Per això reclamem davant les administracions competents, Estat i Generalitat, un marc urbanístic i fiscal favorable, que bonifiquin la rehabilitació i el mercat de lloguer, per al seu desenvolupament fent noves àrees de rehabilitació integrada (Gràcia, Horta, Poble Sec, Sants-Hostafrancs, Sarrià, Sant Andreu, Trinitat Nova, Trinitat Vella, Pla Central del Raval, Pasteur-Mulbergh, Anglesola), amb ajuts suficients. • Projectes pel desenvolupament dels barris des del planejament i des de l’actuació i la inversió municipals. Donar prioritat a l’actuació en determinats PERI’s, d’acord amb els criteris següents: acabar la gestió dels PERI’s que eren objecte de prioritat en el mandat anterior; impulsar la ràpida aprovació definitiva i la posterior gestió dels PERI’s, pendents d’aprovació: Torre Baró, Cases Barates del Bon Pastor, Sector Bacardí a les Corts, Trinitat Nova, Trinitat Vella, Hostafrancs, Porta, Barceloneta, Trinitat Vella Sector Madriguera, Passeig Santa Coloma. Acabament de la remodelació i de l’ampliació del Passeig Marítim, amb la participació del Ministerio del Medio Ambiente i el P.A.B. Recuperació dels terrenys de l’antiga estació de Rodalies com a àrea de nova centralitat amb usos per a la ciutat. Avda. Cambó i del Jardins del Casc Antic. Remodelació del Mercat de Santa Caterina i entorns. Finalització dels projectes del Pla Central del Raval. Regeneració urbanística, creant nous espais públics i habitatges a la zona de l’Avda. Cambó. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 59 Noves zones enjardinades i nous espais per als vianants a la Avda. De Roma, Gran Via i al carrer d’Aragó. Continuar l'obtenció d'interiors d'illa de l'Eixample per a ús públic, d'equipaments i d’aparcament en subsòl. 650 Nous habitatges de protecció, noves zones verdes i nous equipaments a l’illa Philips a la Zona Franca. Desenvolupar la remodelació urbanística de Trinitat Nova incorporant criteris de sostenibilitat, la relació amb Collserola, la zona nord de Nou Barris i el Districte de Sant Andreu. Adequació a les actuals activitats productives i a actuacions estratègiques de centralitat, en els espais de l’entorn de la Passeig de la Zona Franca. Diversificació dels usos previstos a Can Batlló per a permetre una millor integració al barri i la creació d’un parc, habitatge i d’equipament de grans dimensions. Creació d’un complex que integri els diferents aspectes de l’activitat teatral: espectacle, formació, i altres, en la Ciutat del Teatre a Montjuïc. Ampliació del recinte de Fira 2000 a Pedrosa i la seva integració amb els eixos urbans del Passeig de Zona Franca i de la Gran Via. Estudi tècnic del conjunt de la Ronda del Mig per valorar les possibilitats de més cobertures, tenint present la construcció de la nova línia de metro i les condicions de seguretat en la mobilitat. Projecte d'un parc lúdic i esportiu a les instal·lacions del Barça, que integri el complex actual amb el barri, que permeti, guanyar espais lliures, equipaments per l'ús ciutadà, i faci que el projecte eviti els actuals problemes d'accés i mobilitat al barri. Nou Pla Director que es redactarà per a la zona oest de la Diagonal i que englobarà 150 Ha corresponents al F.C Barcelona, Club de Polo-Torre Melina, Parc de Can Rigal i molt especialment les de la Universitat. El projecte s’anomenarà Porta del Coneixement. Reclamar a l’administració competent solventar la problemàtica ocasionada pel pas del tren a Sants cercant la millor solució tècnica i econòmica. Remodelació de la Plaça de Lesseps, per recuperar el màxim d'espai per als vianants i fer més fàcil l'accés. Proposta de reordenació de la zona de l’Hospital Militar-Vallcarca, per convertir-ho en un nou eix cívic, amb l’incorporació de noves zones verdes, equipaments i habitatge. Proposta de reordenació de la franja urbana que constitueix el límit entre la ciutat construïda i el Parc Metropolità de Collserola. Reclamar a la Generalitat de Catalunya un posicionament definitiu sobre el Túnel d’Horta. La postura que l’Ajuntament passa per recolzar aquells projectes que potenciïn l’ús del transport públic metropolità i que redueixin la pressió d’entrades i sortides a la ciutat en vehicle privat. Completar el Centre Lúdic de Can Dragó amb el projecte de Renfe-Meridiana que tindrà especial cura amb nous habitatges i amb el teixit comercial existent al barri. Ciutat Meridiana. Renovació del teixit urbanístic, dels habitatges, i arribada del metro. Presons de la Trinitat, Model i Wad-Ras. Recuperació dels espais per a zones verdes, equipaments, nous usos i vivendes de promoció pública destinades prioritàriament per lloguer de joves. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 60 P AISATGE URBÀ • Ampliar i desenvolupar el concepte de Paisatge Urbà. Coordinació i participació amb els agents implicats. Consolidar el ritme d’inversió privada de la ciutat en el manteniment dels elements exteriors dels edificis en situació de risc. Unificar la gestió dels programes d’ajuts de diferents administracions i entitats posats en marxa darrerament amb aquesta finalitat. Impulsar especialment els programes de subvencions i foment de la Campanya “Barcelona, posa’t guapa”, lligats al programa de medi ambient i estalvi energètic, i la supressió de barreres arquitectòniques. Posar en marxa l’Ordenança dels usos del paisatge urbà. Reforçar el manteniment com una de les polítiques d'actuació prioritàries de l’Ajuntament en l'àmbit de la millora del paisatge urbà. Plantejar i reclamar a la Generalitat de Catalunya la creació de una administració metropolitana integrada. Aquesta administració metropolitana hauria d’assumir plenes competències de planificació i gestió per afrontar els reptes estratègics de la ciutat real metropolitana. Promoure la consolidació, reforçar i fer emergir les potencialitats d’una regió metropolitana articulada en base a una potent xarxa de ciutats al voltant de Barcelona. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 61 3.4 .- COMISSIÓ DE POLÍTICA DE SÓL I HABITATGE. Els objectius de l’Ajuntament de Barcelona en política de sòl i habitatge, com a eix vertebrador de la ciutat i els seus barris, incidiran en prioritzar les actuacions que permetin facilitar a la ciutadania l’accés a un habitatge digne, en un entorn on les zones verdes, els vials urbanitzats i els nous equipaments els dotin dels serveis necessaris, i tot enquadrat en una eficient política de sòl encaminada a rendibilitzar el sòl disponible i assegurar la cohesió i distribució de la qualitat urbana a tots els espais de la ciutat, i sempre amb criteris de sostenibilitat i adaptació a les noves necessitats de la demanda en el nou canvi de segle. En concret, pel PAM 2000-2003, l’actuació municipal en política de sòl i habitatge s’executarà mitjançant el desenvolupament de 3 eixos fonamentals: • L'execució del Planejament vigent com a instrument de cohesió i articulació dels diferents barris que conformen la ciutat. • L'habitatge com a un dels eixos vertebradors del desenvolupament de la ciutat. • L'obtenció de sòl que permeti les posteriors obres urbanitzadores de l'espai públic, en base a les assignacions de cada operador municipal. I es dirigirà cap a la potenciació de: • Gestió dels plans urbanístics amb els tràmits d’aprovació finalitzats, incidint en tot cas, en la necessitat que els plans urbanístics en tràmit assegurin la seva vialitat gestora. • Obtenció i urbanització de sòl a la ciutat. • Obtenció de sòl a través dels sistemes d’actuació que preveu la normativa vigent. • Impulsar la creació de noves zones de rehabilitació en els diferents districtes. • Fomentar la construcció de nous habitatges, incidint en l’habitatge protegit. • Foment de la reforma i la rehabilitació. • Desenvolupament del mercat de lloguer. • Promoure l’habitatge destinat a joves i continuant executant actuacions d’habitatge per a grups específics com els joves, la gent gran o persones amb disminució. • Realitzar actuacions específiques sobre les zones amb més necessitats de la ciutat i els nuclis històrics dels barris. • Obtenció de sòl per a la remodelació de zones amb usos obsolets. • Execució dels plans urbanístics amb especial incidència en la generació de nou sostre residencial potenciant l’habitatge sotmès a algun tipus de protecció. • Propiciar la rehabilitació d’edificis, especialment dels habitatges antics i els que presenten patologies de construcció. • Urbanització dels espais públics resultants de les operacions de cooperació i compensació (vials i zones verdes). • Assegurar la mateixa qualitat urbana en els diferents indrets del territori de la ciutat. • Obtenció d'un major espai destinat per als vianants en les remodelacions de les vies públiques. • Obtenció de sòl per a l'execució del Pla Picasso de mobilitat. • Tot avançant, mitjançant mesures concretes en l'aplicació dels criteris de sostenibilitat i creixement sostingut. POLÍTICA DE SÒL • Política de sòl. Gestió del sòl. Execució de planejament vigent. La gestió del sòl existent dins els àmbits de les unitats d’actuació dels diferents plans urbanístics aprovats, s’executarà mitjançant els instruments que preveu la legislació aplicable, fomentant la necessària col·laboració entre la iniciativa pública i els diferents operadors que actuen en el mercat immobiliari. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 62 D’aquesta manera s’actuarà impulsant les grans operacions urbanístiques que el planejament ha aprovat i que aconseguirà per a la ciutat 1.000.000m2 de superfície de sòl d’us públic que serà destinat a noves zones verdes, a vials urbanitzats i a nous equipaments, amb un cost zero per a la ciutat, derivats de la gestió del sòl existent mitjançant els sistemes d’actuació de cooperació i compensació que la normativa urbanística preveu, i que inclou la seva completa urbanització a través de la redacció del corresponent projecte d’urbanització i la seva execució, tot emmarcat dins d’un mateix projecte global que suposa la completa gestió urbanística de l’àmbit de la unitat d’actuació. • Política de sòl. Normativa urbanística. La política de sòl de l’Ajuntament de Barcelona posarà èmfasi en exhaurir totes les possibilitats per obtenir el major aprofitament urbanístic de l’esgotat sòl edificable existent, prioritzant la major rendibilitat social possible a través dels sistemes d’actuació urbanística que la normativa vigent preveu, a falta d’una legislació urbanística més efectiva i adequada, i necessària a un territori tant consolidat com és el de Barcelona ciutat. És per això que el govern municipal continuarà sol·licitant del Parlament una nova legislació urbanística que adeqüi les eines de la gestió del sòl a les necessitats actuals del territori. Limitarem la utilització de sòl públic en operacions urbanístiques establint un balanç positiu de compliment obligat. • Obra urbanitzadora. Instrument cohesionador i assegurador de qualitat urbana. Les obres de remodelació o nova urbanització dels espais públics –vials i zones verdes- fetes amb els diferents operadors municipals, tenen com a objectiu principal la instrumentació de la participació en la cohesió i articulació dels diferents barris que configuren la ciutat. En aquest sentit, la promoció de les condicions de sòl per la urbanització dels espais públics esdevé un dels eixos prioritaris de la política de sòl i habitatge a portar a terme en aquest mandat, materialitzant-se per cada operador en actuacions concretes resultants d'operacions de cooperació i compensació, en les que s'obté sòl per a ús ciutadà, sobre vials i zones verdes on l’escreix d’espais destinats als vianants és un dels objectius cabdals amb la finalitat de cercar un espai més humanitzat i on les relacions veïnals es puguin conjugar en convivència pacífica amb el necessari espai destinat al trànsit rodat. En aquest context i dins la filosofia de millora de la mobilitat, es preveu l'obtenció de sòl per a l'execució del Pla Picasso que cerca l’optimització de les vies destinades al trànsit rodat rendibilitzant l’espai que ocupen. HABITATGE • Política d’habitatge. Així mateix, i com a resultat de la política de sòl i habitatge impulsada, la gestió urbanística dels plans produirà un aprofitament en producte habitatge quantificable en més de 16.000 noves unitats (a les àrees urbanístiques de Diagonal-Poblenou, Diagonal Mar, Front Marítim, Sant Andreu-La Sagrera, entre d’altres), dels quals un 25%, com a mínim, estan sotmesos a algun tipus de règim de protecció, prioritzant entre els existents, l’anomenat habitatge declarat protegit i conegut com habitatge de preu taxat. Construirem habitatges de nova planta per a substituir tots aquells que són de difícil o costosa recuperació (problemes estructurals) i per a reallotjaments d’afectats en l’execució dels PERI's. Creació del Consorci d’Habitatge de Barcelona, previst a la Carta Municipal i fer-lo operatiu en aquest mandat. Formularem un Pla d’Habitatge per a Barcelona i per a l’Àrea Metropolitana ha de quedar articulat en el marc dels convenis interinstitucionals (Estat i Generalitat). Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 63 Reclamar una major participació de la ciutat de Barcelona en els fons estatals i autonòmics del Pla de l’Habitatge. Alhora, cal requerir perquè l’INCASOL col·labori més amb l’Ajuntament en la compra de sòl residencial, en el marc del Consorci d’Habitatge de Barcelona. Potenciar la gestió dels Plans Especials de Reforma Interior aprovats, de tal manera que permetin la seva execució, incidint en la necessitat de reallotjament de les famílies afectades pel Pla i que els promotors hauran d’assegurar. Impulsar la construcció d’habitatges adequats a la composició de les famílies actuals i als nous tipus de convivència. Impulsar la construcció d’habitatges adaptables. S'aplicaran almenys 4.000 milions a l’any sobre el sòl de nova urbanització, en actuacions d'expropiació, cooperació i compensació, que permetrà l’obtenció de nous espais lliures, construcció d’equipaments i construcció de nous i millors habitatges. • Habitatge protegit. La necessitat d’habitatge sotmès a algun tipus de règim de protecció és una prioritat de l’equip de govern. Junt amb l'habitatge de Protecció Oficial, desenvolupat des del Patronat Municipal de l'Habitatge i per altres operadors públics (INCASOL) i privats, l’anomenat habitatge declarat protegit i conegut com habitatge de preu taxat, també serà un dels eixos prioritaris de la política d’habitatge protegit en aquest mandat. Donat l’ajustat mòdul oficial de venda de l’habitatge de Protecció Oficial (VPO), l’alt cost d’obtenció del sòl urbà per la seva alta ocupació, i l’increment dels costos de construcció i promoció dels darrers anys, s’han posat de manifest les dificultats que suposa, a la ciutat de Barcelona, la construcció d’habitatges de protecció oficial (VPO), pel que proposem introduir les modificacions precises en el Pla d'Habitatge estatal i autonòmic, des del Consorci d'Habitatge de Barcelona, fent més viable aquest tipus d'habitatge públic, també entre els promotors privats. La política d’habitatge es dirigirà a paliar, en la mesura de les seves possibilitats, la insuficient oferta d’habitatges de protecció oficial (VPO) a Barcelona, fomentant alhora la construcció d'habitatges de preu taxat, així com les diferents modalitats d'habitatge de lloguer, que tanmateix tenen una alta demanda i acceptació entre les persones i famílies que cerquen el seu propi habitatge, tot assegurant la igualtat d’oportunitats per accedir-hi quan es reuneixen els requisits que el Pla d’Habitatge preveu. • Lloguer. Desenvolupar el mercat de lloguer. Impuls i suport del mercat de lloguer amb la posada en marxa de mesures que ajudin des del camp d’actuació municipal i amb la defensa de la modificació de la legislació actual que depèn d’altres administracions i que bonifica el règim de propietat davant el lloguer. Aquesta serà una de les polítiques bàsiques per a reactivar la posada en el mercat dels habitatges buits actualment. Destinarem per a habitatges de lloguer assequible per a joves una part del sòl reservat a equipaments. Reclamarem la construcció de 500 habitatges cada any destinats al lloguer per a joves dins el Pla d’habitatges de lloguer que impulsa la Generalitat de Catalunya. • Patronat Municipal de l’Habitatge. El Patronat Municipal de l’Habitatge, com a promotor públic, executarà: ∗ Construcció habitatges socials dels quals una part seran de lloguer i una part d’ells serà per a joves. Contribuir a l'objectiu de promoure 2000 vivendes, prioritàriament de lloguer, per a joves Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 64 al conjunt de la Ciutat, amb actuacions públiques i privades, dins dels plans d'habitatge dels governs de l'Estat i de la Generalitat i sota el seu suport econòmic. ∗ Iniciar la remodelació del barri del Bon Pastor, amb criteris de sostenibilitat. ∗ Rehabilitació el barri de Can Peguera i continuar rehabilitant els barris de Besòs i Canyelles. ∗ Apartaments per a gent gran. L’Ajuntament posarà a disposició del PMH solars que permetin la gestió per part del PMH dels objectius en habitatge social. Aquests habitatges es podrà portar a terme en tot el planejament que s’executi o gestioni en aquest mandat, com poden ser: • Diagonal • Sagrera • Ciutat Vella • Can Batlló • La Bóbila/Teixonera • Barri de Porta • Torre Baró/Vallbona • Les Corts Per poder complir aquest objectiu, l’Ajuntament prioritzarà la consecució de sostre destinat a habitatge protegit dins dels plans urbanístics que es tramitin. Subvenció de l’IBI en els habitatges en règim d’ús i habitació i de lloguer subvencionat, propietat del Patronat Municipal de l’Habitatge. Continuació del Pla de Suport a l’Habitatge. REHABILITACIÓ • Rehabilitació. Fomentar la reforma i la rehabilitació. La necessitat de mantenir en bon estat l’actual parc d’habitatge és un dels eixos prioritaris de la política d’habitatge d’aquest mandat, que s’ha de traduir en gestionar i facilitar un sistema d’ajudes que permetin als propietaris privats mantenir en bon estat el seu propi habitatge i alhora permeti rehabilitar i adaptar els habitatges obsolets i buits existents a la ciutat possibilitant la seva recuperació i aparició en el mercat. És per això que fomentarem la rehabilitació d’habitatges emplaçats tant a centres històrics de barris com en polígons d’habitatges que per les seves característiques constructives s’englobin en la tipologia de vivenda promoguda en les dècades 50, 60 i 70 conegut com el boom immobiliari, independentment que la propietat d’aquestes sigui pública o privada, prioritzant, en tot cas, l’aplicació d’ajudes a la rehabilitació d’habitatges desocupats. Promocionar la rehabilitació d’habitatges, a més de la continuïtat de les àrees de rehabilitació existent, acollides als ajuts de rehabilitació dels plans d’habitatge, com les que s’estan desenvolupant a Ciutat Vella, l'Eixample ó Poble Sec, que cal continuar subvencionat des dels governs de l'Estat i de la Generalitat. Promoció de la rehabilitació d’habitatges per als propers sis anys. La continuïtat de les àrees de rehabilitació existents, i la rehabilitació de vivendes acollides als ajuts de rehabilitació dels Plans d’Habitatge han de permetre assolir l’objectiu de rehabilitació del parc d’habitatges de la ciutat. Proposta de delimitar noves àrees de rehabilitació que comprenguin els altres centres històrics i urbans de la ciutat, com són els casos de Gràcia, Sants-Hostafrancs, Sant Andreu, Poblenou, Clot- Camp de l’Arpa, Trinitat Vella, o altres en característiques similars. En aquestes àrees, seguint el Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 65 model aplicat a altres llocs de la ciutat, la Generalitat i l’Estat han de subvencionar el 30% del pressupost de rehabilitació per tal de promoure la millora del parc d’habitatges existent. Reclamem convenis de llarga durada, amb dotació pressupostària anual, amb la Generalitat i l’Estat per aplicar ajudes en aquest sentit. Impulsar un pla d’ascensors en els edificis on sigui possible i no en disposin. S’establiran a les ordenances fiscals, les subvencions en llicències d’obres, i les adequacions de la normativa urbanística i els ajuts econòmics. Es reclamarà a la Generalitat la corresponent regulació normativa. Per promoure la rehabilitació l’Ajuntament presentarà una proposta d’ordenança fiscal que permeti a la iniciativa privada prendre part activa en la rehabilitació tot aprofitant les possibilitats creades per la LAU i la nova Llei de Propietat Horitzontal. Reclamar de l’Estat i de la Generalitat, dotar els corresponents pressupostos generals en matèria de rehabilitació, d’acord amb el Pla d’Habitatge 1998-2001, així com també la revisió del tractament fiscal que rep aquesta activitat. Priorització de l’aplicació d’ajudes a la rehabilitació d’habitatges buits, especialment si aquests son destinats a lloguer per a joves. • Remodelació de barris amb patologia constructiva. Donar prioritat a l’acabament de les actuacions urbanístiques de remodelació de barris i sectors afectats per patologies constructives estructurals, atenent també consideracions d’obsolescència social. Cercar els mecanismes necessaris per simplificar els tràmits administratius que genera la remodelació de barris amb patologies estructurals. Reclamar a la Generalitat l’acceleració de la remodelació de barris on l’habitatge pateix greus patologies constructives. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 66 3.5 COMISSIÓ DE BENESTAR SOCIAL L’acció municipal està orientada a millorar constantment la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona. Les polítiques locals de benestar social estan al servei del desenvolupament de les persones i actuen de manera decisiva per tal d’aconseguir una ciutat cohesionada. Això vol dir continuar i incrementar els esforços per reduir les desigualtats socials i els desequilibris territorials, per donar respostes positives als nous reptes demogràfics i socials (envelliment de la població, nova immigració), per combatre la marginació i l'exclusió social dels col·lectius més afectats i per assolir major cotes d’igualtat de gènere, per a les persones amb disminució i noves oportunitats per als joves. La contribució local al benestar social és cabdal tant per l’eficàcia demostrada en aquests terrenys, com per la proximitat als problemes i la capacitat d’articular noves formes de cooperació amb els sectors privats i la iniciativa social. Els eixos polítics principals d’aquest mandat seran: a) La configuració d’un nou marc competencial, amb l’aplicació de la Carta Municipal, que ha de suposar l’assumpció dels traspassos dels serveis socials de segon nivell i la creació i posada en marxa del Consorci de Serveis Socials de Barcelona. També ha de suposar la creació de l’Agència Pública de Salut. L’aplicació de la Carta ha de representar, per la ciutat, una major racionalització dels serveis, una major cobertura en els serveis prioritaris (principalment per a la gent gran i persones amb disminució) i una major qualitat en la seva prestació. b) Completar la xarxa d’equipaments socials en aquells aspectes més deficitaris, mitjançant un Pla d’Equipaments específic. En aquest sentit, la prioritat serà la creació de residències i centres de dia per a persones grans. Tanmateix es tindrà cura especial amb l’accessibilitat dels equipaments. També el manteniment i millora de les altres xarxes d’equipaments comunitaris (esports, promoció social, i d’altres). c) Intensificar encara més l’acció territorial. La major part dels programes i serveis de benestar ja es gestionen des dels Districtes i cal consolidar i augmentar aquest fet. La política social té sentit en el territori. En aquest sentit, caldrà realitzar noves accions (p.e. Plans de Salut per a cada Districte) i continuar adaptant l’organització en el seu conjunt per afavorir la proximitat a la demanda social i a la ciutadania. d) A partir de la responsabilitat pública en la prestació dels serveis socials, s'ampliaran els mecanismes de cooperació públic-privat, a través de l’impuls a la planificació estratègica conjunta (Associació Barcelona per la Promoció Social, Pla Estratègic de l’Esport a Barcelona), a través de la gestió participada d’equipaments i serveis públics, el funcionament dels diferents Consells de participació i consulta i el suport en general al teixit associatiu. AFERS SOCIALS • Consolidar i ampliar les cobertures dels serveis socials com a xarxa universal. Aplicació de la Carta Municipal als serveis socials: gestió municipal de tots els serveis socials de primer i segon nivell i gestió, a través del Consorci de Serveis Socials de Barcelona, dels de tercer nivell. Elaborar i actualitzar periòdicament el Mapa de Serveis Socials de la ciutat. Continuació del desplegament del Pla Integral de Serveis Socials. Consolidar una xarxa de centres de serveis socials de titularitat pública en els territoris amb capacitat d’intervenir i donar respostes eficients i de qualitat a situacions de necessitat i d'exclusió social que afecten a individus, famílies i diferents col·lectius i grups socials. Potenciar la participació en el marc de la cogestió de serveis (consorcis amb la Generalitat) impulsant que sigui liderada per els ciutadans i les institucions més properes a ells, ja que aquesta és una mesura eficaç per reduir les desigualtats. Continuar dotant els serveis socials d’atenció primària dels recursos humans, materials i infrastructurals necessaris, d’acord amb el Pla Municipal d’Atenció Primària, i en funció de l’evolució dels indicadors de necessitat. Millorar la infrastructura de la xarxa de centres de serveis socials i desenvolupar el pla de qualitat dels serveis socials. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 67 Establir els criteris de qualitat i organització al servei de les persones, per tal d'avançar en la supressió de les llistes d’espera, assegurar una adequada informació i atendre les demandes. Desenvolupar i consolidar serveis específics de suport per l’atenció primària que responen a les necessitats de la població amb més dificultats, com ara el Servei de suport per l’Accés a l’habitatge o el suport a serveis d’emmagatzematge i custòdia de bens de famílies afectades per desnonaments. Millorar els serveis d’urgències socials per a tots els sectors de població: generals, dones, gent gran, immigrants i refugiats, menors i persones amb disminució. Crear amb Barcelona Activa i els seus centres territorials, xarxes i estratègies per a la intervenció en el terreny de la inserció sòciolaboral que garanteixin l’accés de les persones més desfavorides a les mesures de formació i ocupació de la ciutat. Potenciar la inclusió de clàusules socials en els plecs de condicions dels concursos d’obres, de manteniment i de prestació de serveis municipals, afavoridores de la formació i ocupació de persones excloses del mercat de treball. • Atendre les necessitats de les famílies. Elaboració d’un pla municipal d’atenció a les famílies consensuat amb el grup infància i famílies del Consell Municipal de Benestar Social per garantir que aquelles puguin assolir les tasques que la societat actual els hi assigna Promoure una cultura de les famílies que reconegui i doni suport social tant a les diverses modalitats d’unitats de convivència actuals (famílies monoparentals o amb un sol membre adult a la llar, famílies amb parella del mateix sexe, parelles de fet) i que ajudi en determinades situacions (ruptures familiars, divorci, conflictes interns o d’altres). Efectuar un major control i aplicació de la prohibició d’exhibició pública a l’abast dels menors, ja sigui per qualsevol mitjà, de material pornogràfic i violent seguint les directrius europees. Afavorir les famílies amb mesures concretes de suport i promoció en el camp de l’ocupació, de l’educació, de la formació professional, de la realització personal de cadascun dels seus membres, de l’atenció social, de la cultura, de l’accés a l’habitatge i facilitant l’accés al comerç i al temps lliure. Donar suport a les famílies perquè puguin assumir les seves funcions parentals: potenciar des dels serveis socials d’atenció primària projectes de suport a les famílies en la seva tasca educativa i de funcions parentals (programes per mares joves amb dificultats, suport a les famílies amb adolescents problemàtics, nuclis amb familiars amb persones amb greus disminucions, o d’altres) Donar suport a les famílies en situacions de crisis conjunturals (per situacions laborals i econòmiques, per problemes relacionals, intergeneracionals, separació de la parella conjugal). Crear o adaptar els recursos necessaris en la línia de la mediació familiar per evitar cronificar i judicialitzar les situacions de conflicte familiar per tal de preservar als infants del risc psicològic i social i/o cercar la col·laboració amb entitats que tinguin serveis de mediació familiar. Potenciar la creació de serveis d’acolliment residencial temporal per a famílies (parelles o dones soles) amb menors a càrrec en situació d’alt risc d’exclusió social i sense domicili . Potenciar el servei d’ajuda domiciliària com a recurs de suport a les famílies més necessitades, i que tenen cura d’infants i/o de persones depenents. • Augmentar els serveis per a la gent gran. Concretar el pla d’equipaments d’atenció especialitzada per a la gent gran (habitatges tutelats, centres de dia i residències), per a cobrir el dèficit actual de la ciutat. Promoure un mínim de 20 nous equipaments al llarg dels propers quatre anys. Formació gerontològica adequada en els equips d’atenció a la gent gran. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 68 Promoure actuacions innovadores a Casals i Centres Cívics (multigeneracionals i multiètniques). Promoure el transport adaptat propi als centres de dia públics de la ciutat per tal de garantir l’accés diari dels usuaris . Assumir, d’acord amb la Carta Municipal, la gestió directa i la dotació econòmica corresponent de tots els serveis socials d’atenció a la gent gran de la ciutat. Demanar la supressió de l’impost sobre el valor afegit (IVA) del 7% en els serveis d’atenció social per a la gent gran en situacions de dependència. A partir de l'exercici de la responsabilitat pública de la garantia dels drets socials i de la seva atenció, establir un espai de treball entre l’Ajuntament i els sectors empresarials i financers que operen en el camp de l’atenció a la gent gran, per tal d’analitzar i desplegar estratègies de cooperació entre el sector públic i el sector privat. Prioritzar aquells projectes que afavoreixin la possibilitat d'envellir a casa, retardar la dependència i garantir el suport socio-sanitari quan es necessiti. Posar en marxa un model molt més integrat de serveis sociosanitaris (suport a les feines de la llar: compra, neteja, bugaderia, menjar, cures, rehabilitació, suport per a resoldre assumptes personals, voluntariat, o d’altres) Doblar els recursos d’ajuda domiciliària amb l’objectiu d’arribar a 5.000 llars de persones grans de més de 65 anys amb uns ingressos econòmics inferiors al SMI (usuaris prioritaris per al sector públic) i 1.000 famílies necessitades. En total s’atendrà amb el servei d’atenció domiciliària a 6.000 famílies a tota la ciutat. Ampliació del servei de telealarma fins a 5.000 usuaris, prioritzant els majors de 85 anys i que viuen sols. Aconseguir que tots els districtes de la ciutat disposin de tots el serveis d’atenció domiciliària del model municipal integrat de serveis (arranjament d’habitatges, bugaderia, neteja de xoc i periòdica, àpats, i parament de la llar) per tal d’afavorir la igualtat d’oportunitats i l’accessibilitat a aquests recursos a totes les persones i famílies en situació de necessitat de la ciutat. Potenciar els ajuts a famílies cuidadores d’una persona gran depenent, mitjançant els ajuts econòmics, l’atenció domiciliària, les estades temporals , els grups de suport, o d’altres. Ampliar la cobertura de la Targeta Rosa a les persones més grans de 60 anys i incorporar-hi nous avantatges i serveis per als seus titulars (oferta cultural privada, serveis de podologia, perruqueria). Reforçar el programa de convivència i habitatge compartit entre joves estudiants i gent gran “viure i conviure” extenent-ho a tots els barris de la Ciutat. Endegar accions específiques que facilitin l’accés i aprenentatge de la gent gran a les noves tecnologies. Apropar la informació a les persones grans -preferentment individualitzada - i facilitar-los la realització de diferents tràmits, mitjançant l’aprofitament de la xarxa de centres comunitaris (centres cívics, casals) com a punts d’informació i gestió de determinats tràmits (Targeta Rosa, ajuts o d’altres). Desenvolupar un observatori de la gent gran de Barcelona per a recollir, analitzar i difondre les informacions sobre les necessitats , els recursos, les iniciatives i les polítiques relatives a l’envelliment i a la vellesa. Actualitzar i ampliar el Catàleg d’activitats per a la gent gran i millorar, en general, la informació adreçada a la gent gran de Barcelona. Potenciar el voluntariat entre la gent gran i per a la gent gran. Programar i incentivar activitats culturals i lúdiques per a persones grans als Centres Cívics, Casals de gent gran i altres equipaments públics municipals i, sobretot, donar suport a les iniciatives dels propis usuaris en aquest sentit. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 69 Promoure l’ensenyament del procés d’envelliment en la formació escolar, i establir contactes intergeneracionals a través de les escoles. Impulsar els serveis a les persones grans com a nou jaciment d’ocupació mitjançant programes de suport, econòmic i formatiu, a les entitats socials que realitzen aquestes tasques. L’Ajuntament, a través dels acords i convenis amb les entitats vetllarà per que els llocs de treball relacionats amb els serveis a la gent gran no siguin precaris. Potenciar l’autogestió dels Casals de gent gran sense eludir la responsabilitat pública. Assumir la cessió de tots els Casals de gent gran dependents del Departament de Benestar Social (Institut Català d’Assistència i Serveis Socials). Regular mecanismes de seguiment i control dels serveis promoguts des de la iniciativa privada d’acord amb estàndards de qualitat, establerts prèviament. Assumir i aplicar les resolucions aprovades en el III Congrés de la Gent Gran de Barcelona, d’acord amb la priorització que en aquest sentit farà el Consell Assessor de la Gent Gran de Barcelona. Seguir potenciant els òrgans municipals de participació de la gent gran, tan a nivell de la ciutat com a nivell de districte, amb l’objectiu d’un millor aprofitament de les estructures existents, així com l’increment de la seva capacitat d’influència a diferents nivells. • Combatre la marginació i les bosses de pobresa. Continuar la política municipal de lluita contra la pobresa, a través d’actuacions integrades que incloguin l’acció social en els processos de regeneració urbana. Suport prioritari al Programa de Can Tunis, en la doble vessant de reallotjament familiar i d’integració social. Reforçar encara més la Renda Mínima d’Inserció (PIRMI) com a instrument d’integració i lluita contra la pobresa des dels serveis socials. Analitzar la xarxa actual dels recursos que cobreixen necessitats alimentàries a Barcelona i proposar un nou model de serveis d’alimentació i de menjadors socials, adequat a les necessitats i gestionat amb col·laboració amb les entitats socials corresponents. Millorar la xarxa pròpia de serveis adreçats a persones sense sostre i en situació extrema d’exclusió social (centres residencials temporals, centres de dia, serveis de detecció, serveis d’atenció, serveis de dutxes i rober, serveis d’alimentació) i ampliar-la amb places i serveis concertats amb entitats de la ciutat. Aproximar cada vegada més l’atenció social amb els serveis sanitaris, per abordar de forma integral aquestes situacions. En el marc d’acords entre administracions competents es promouran els plans especials de formació i inserció laboral per a la població reclusa i exreclusa, incloent-hi les persones en fase de rehabilitació d’addicions nocives i altres col·lectius en especial risc d’exclusió. Promoure la creació d’apartaments-vivenda per a persones sense sostre distribuïts per tota la ciutat, alternatius a l’acolliment en pensions per a afavorir els processos d’inserció social normalitzada. Consolidar les experiències de suport a l’inserció laboral de persones sense sostre i fomentar mecanismes de contractació laboral de persones excloses del mercat laboral i en situacions greus d’exclusió social en col·laboració amb empreses d'inserció social. • Afavorir la integració de persones amb disminucions. Impulsar la política municipal per a la integració laboral de treballadors i treballadores amb disminucions, reservant com a mínim el 3% en les ofertes públiques d’ocupació, incentivant la contractació de persones amb disminucions en les empreses col·laboradores de l’Ajuntament, incrementant les ofertes formatives i estretant la cooperació amb els agents econòmics i socials. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 70 Impulsar la política municipal per a la integració de les persones discapacitades, reservant com a mínim un 3% dels habitatges de nova creació que estiguin sota algun règim de protecció, per a les persones amb discapacitats psíquiques, físiques o sensorials. Fer de Barcelona una ciutat plenament accessible. Continuar amb la política de supressió de barreres arquitectòniques i de comunicació, com a element integrador de ciutat. Finalitzar l’adaptació de la flota d’autobusos i potenciar l’ús del transport ordinari. Potenciar l'Institut Municipal de Disminuïts com a instrument de participació i coordinació. Elaborar el Pla d’equipaments i serveis per a persones amb disminucions, d’acord amb l’aplicació de la Carta Municipal. Continuar amb el foment de la investigació en el camp de les noves tecnologies i la seva aplicació a la millora de les condicions de vida de les persones amb disminucions. Creació de l’Observatori Urbà europeu sobre la integració i qualitat de vida de les persones amb disminucions, seguint els principis de la Declaració de Barcelona (1995) i amb la col·laboració de la Comissió Europea. Incrementar la cobertura del servei públic de transport especial per a persones amb mobilitat reduïda severa, però assolint una millor distribució dels costos del servei entre les diferents administracions. Aplicació del document “Criteris d’accessibilitat en l’organització d’actes públics municipals”, aprovat per l’Ajuntament, per tal de garantir la participació de les persones amb disminucions en la vida de la ciutat. Proposar la subtitulació de la programació de Barcelona Televisió (BTV). • Impulsar polítiques actives per a la integració dels immigrants, refugiats i minories ètniques. Desenvolupar el Pla Municipal per a la Interculturalitat, ja aprovat per l'Ajuntament, amb totes les seves mesures i polítiques transversals. Per facilitar la integració de les persones immigrades i l’atenció integral a les famílies immigrades es millorarà l’atenció i acolliment per part de la xarxa bàsica de serveis socials, mitjançant la formació dels professionals, l’ampliació dels mecanismes de mediació intercultural i el suport de serveis específics com els SAIER. S’adequarà la capacitat de resposta del Servei d’Atenció a Immigrants estrangers i Refugiats (SAIER), tant en recursos materials com personals, a la necessitat creixent del col·lectiu d’immigrants estrangers nouvinguts i refugiats (allotjament, alimentació, ajuts econòmics d’urgència, tramitacions, d’altres). Impulsar i dissenyar de forma coordinada programes de mediació en els diversos sectors, immigrants, minories ètniques, infants i famílies, o d’altres. I realitzar programes de formació en aquest sentit. Consolidar el servei de detecció i contacte de menors immigrants no documentats que arriben a la ciutat i col·laborar en la creació d’un Servei d’allotjament temporal (alberg) que ampliï la xarxa bàsica de recursos d’atenció existents per aquest col·lectiu. S’establiran i desenvoluparan plans d’actuació específics amb famílies que, ja sigui de forma intermitent o permanent, viuen a la ciutat i es troben sense llar, habitant caravanes o habitatges d’autoconstrucció en situacions precàries d’higiene i seguretat. Impulsar les relacions entre el Consell Municipal de la Immigració i altres instàncies de coordinació, com el Grup de Refugiats i estrangers del Consell de Benestar Social. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 71 • Atenció a la infància. Assumir la titularitat dels Equips d’atenció a la infància i adolescència en alt risc (EAIA’s). Millorar, i redistribuir aquests equip, d’acord amb els indicadors de necessitat dels territoris. Millorar la prevenció i atenció dels maltractaments infantil mitjançant la realització de campanyes de prevenció i la millora de la coordinació amb pediatres, psicòlegs i les escoles per la detecció. Assegurar l’existència de places de centres oberts per a infants en tots aquells territoris on els indicadors de risc per la infància ho aconsellin, mitjançant l’adequació de casals o espais infantils municipals o mitjançant acords de col·laboració amb entitats d’infància del territori. Prioritzar les actuacions que permetin solventar la situació que viuen infants i joves immigrants en els carrers de la nostra ciutat. Augmentar el número de famílies d’acolliment a la ciutat com alternativa a l’internament de menors en centres residencials. Concertar amb entitats socials de la ciutat places d'acolliment per dones amb fills en situació de risc d’exclusió. Crear un centre d’acolliment accessible i observació per famílies amb menors en risc d’exclusió social i sense domicili, en conveni de col·laboració amb alguna entitat social. Col·laborar amb l’Observatori de la Infància, estenent el seu àmbit a les famílies. Realització d’estudis sobre abús i maltractaments, temps lliure i salut mental dels infants a Barcelona. Creació de consells d’infants per promoure la seva participació directa. Fer propostes sobre l’atenció als nens abans dels 3 anys per analitzar la necessitat de guarderies i promocionar formes alternatives d’atenció a aquests infants. • Polítiques d’igualtat de gènere. L’ajuntament de Barcelona assumeix com a seves, per a la seva aplicació al conjunt de les dones de la ciutat, les propostes sorgides del I Congrés de Dones de Barcelona. Dur a terme les mesures necessàries per a l’aplicació de les propostes del I Congrés de dones de Barcelona, segons l’acord pres a la Comissió Plenària de l’Ajuntament el dia 26 de juny del 1999. En aquest sentit, cal desplegar les accions transversals que impliquen al conjunt de l’Ajuntament en matèria de sostenibilitat, educació, informació, esports, via pública, habitatge. Seguiment de l’aplicació de les propostes del Congrés amb la participació dels representants dels sectors i instituts municipals implicats per tal de poder realitzar una política per a les barcelonines des d’una perspectiva integral. Treballar conjuntament amb la Diputació i el teixit associatiu femení de la ciutat per recuperar l’espai de l’antic Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona (carrer Sant Pere més baix, 7) com un espai per a les dones, del qual el CIRD en podria formar part. Facilitar els mecanismes (pressupostaris, de recursos humans, de participació,...) per a que, des dels serveis personals i tècnics dels districtes, es puguin tirar endavant els programes i actuacions que portin a la pràctica les polítiques abans esmentades. L'Ajuntament promourà, en el seu funcionament intern, l'elaboració de registres i estadístiques que contemplin la variable de gènere, difondrà i aplicarà les normes del Llibre d'Estil pel que fa a l'ús no sexiste del llenguatge. Impulsar la realització de campanyes de sensibilització sobre la violència familiar encaminades a aconseguir zero tolerància a la violència. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 72 Millorar, diversificar i ampliar els recursos d'acolliment per a dones maltractades: traslladar la Casa d’Acolliment per a dones maltractades a un nou equipament , ampliar el nombre de places de la Casa d'Acolliment, crear una Unitat d'Acolliment d'Urgències per a dones maltractades. Diversificar la tipologia de places d'acolliment residencial en col·laboració amb entitats del teixit associatiu per adaptar-se millor a les necessitats de cada dona i els seus fills/lles Dissenyar un model integrat d'atenció socio-sanitària per dones amb problemàtiques de toxicomanies i/o salut mental i que a més són maltractades. Impulsar programes preventius contra les agressions a les dones (propis o en col·laboració amb les entitats), estretant la col·laboració amb la Fiscalia. • Incrementar la cooperació públic-privat i la participació social. Seguir potenciant els diversos òrgans i Consells ja existents de participació institucional en el terreny social. Incrementar progressivament l’assignació pressupostària per convenis o subvencions i augmentar els criteris de rendibilitat social. Incrementar la participació de les entitats i associacions en la gestió dels serveis i equipaments municipals, estenent les experiències de cogestió i codecisió. Consolidar l’Associació “Barcelona per a l’Acció Social”, com a òrgan i instrument estable per a la planificació estratègica del conjunt de serveis socials a la ciutat. Impulsar projectes innovadors de cooperació públic-privada que avancin en el sistema dissenyat de serveis socials a la ciutat, d’acord amb les prioritats del Pla Integral de Desenvolupament dels Serveis Socials. Millorar la gestió i coordinació de l’Agència Municipal de Serveis per a les Associacions, el i el Centre d’Informació i Recursos per a les Dones, per tal d’incrementar l’eficàcia dels serveis de suport al moviment associatiu. Incrementar la seva interrelació amb els C. Cívics. Ampliar l’experiència del banc del temps i banc solidari per promoure l’intercanvi no lucratiu de serveis i accions de solidaritat entre els veïns dels barris. XARXA D’EQUIPAMENTS SOCIALS • Completar la xarxa d’equipaments de benestar social. Elaborar un Pla d'Equipaments de Barcelona, que contempli la totalitat de centres socials, tant de serveis socials (centres, residències) com de promoció comunitària (centres cívics, casals...) i altres, amb l’objectiu de planificar l’evolució futura, en el marc territorial, d’acord a les necessitats específiques i cercant una major rendibilitat en el seu conjunt. Potenciar la integració dels Casals d’infants, joves i gent gran dins dels Centres Cívics, com a estratègia per racionalitzar la distribució territorial d’aquests equipaments i augmentar-ne la seva eficiència. Aconseguir una gestió integrada dels mateixos que potencií la relació intergeneracional i millori la qualitat dels serveis. Incrementar la implicació de les entitats i associacions en la gestió d’aquests equipaments. Aconseguir que els Centres Cívics funcionin com una veritable xarxa a nivell ciutat que faciliti l’intercanvi d’informació, la coordinació entre ells que ajudi a compartir alguns productes i serveis, i fomenti la implantació de projectes conjunts. Pla de millora de les infrastructures i datació d’equipament informàtic per possibilitar el funcionament en xarxa. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 73 • Millorar la xarxa de serveis d’informació de benestar social. Elaborar i implantar un Pla de Serveis d’Informació de Benestar Social, que contempli la identificació i adequació dels punts, el contingut de la informació, els suports, l’estructura i el funcionament dels mateixos. Prioritzar especialment la informació d’interès pels infants i joves, dones, gent gran i immigrants. Apropar els punts als diferents barris aprofitant la xarxa d’equipaments (Centres Cívics, Centres de Serveis Socials, Casals). Prioritzar la realització de campanyes específiques d’informació que facilitin la comunicació i l’apropament dels recursos disponibles als usuaris més indicats. ESPORTS • Elaboració del Pla Estratègic de l’Esport a Barcelona, amb la participació de tots els agents implicats. Elaborar un Pla Estratègic de l’esport de Barcelona que haurà de definir les pautes futures d’actuació de tots els agents, la presa de decisions presents en funció de les futures conseqüències, conduir amb eficàcia els canvis d’entorn i de circumstàncies i salvar els problemes organitzatius i millorar la col·laboració dels agents. Aprovar un pla d’actuació per implementar les propostes sorgides del congrés de l’educació física i l’esport en edat escolar, en col·laboració amb tots els agents que hi vàrem participar, definint les actuacions i les responsabilitats de dur-les a terme. Continuar promovent les activitats de vacances esportives ampliant el nombre de Campus Olímpia, tenint present la reserva de places per a nens i nenes amb necessitats educatives especials. Generar una oferta jove que inclogui diverses activitats esportives (tarda jove, tarja-jove) que tingués en compte tant els seus hàbits com els seus horaris. Consolidar Barcelona com a ciutat capdavantera de manifestacions esportives populars i d’esport per a tothom: Diada de Collserola, Festa de Patins, Cursa de la Mercè, Festa de la Bici, cursa del Corte Inglés, o d’altres. Crear un Observatori de l’esport barceloní, que inclogui els indicadors bàsics d’activitat que permetin fer una diagnosi anual sobre l’esport i el seu impacte econòmic i social a la ciutat. • Millorar i ampliar la xarxa d’instal·lacions esportives, reequilibrant el territori. Redactar el Pla d’Equipaments Esportius de Barcelona, que tingui en compte el reequilibri territorial, així com la incidència actual i futura de l’oferta privada. Concreció d’un Pla d’Equipaments Polisportius integrats que ofereixin servei d’activitat física i esport per a tots els grups d’edat i condicions físiques. Millorar la qualitat i gestió de les instal·lacions esportives. La ciutat gaudeix d’una amplia xarxa d’equipaments esportius, però cal acabar de completar-la amb noves actuacions allà on encara existeixin dèficits d’instal·lacions públiques, així com la remodelació i millora d’aquesta xarxa i, si és el cas, la substitució instal·lacions obsoletes. Ampliacions i reformes de les infrastructures existents, així com establiment d'un pla que millori la qualitat dels equipaments i la supressió de barreres arquitectòniques. Adequació i millores dels camps de futbol. Continuar amb el pla ja iniciat per a dotar de gespa artificial als camps de futbol on juguen els equips de Barcelona de segona i tercera divisió; realitzant-ne un cada any. Realitzar un pla de reformes i millores dels camps de futbol i vestidors de categoria regional. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 74 Contemplar la reserva de sòl d’equipament que permeti per a la construcció d’infrastructures esportives en els grans projectes urbanístics de ciutat. Aprofundir en la cultura del manteniment, millorant i posant al dia bona part de les instal·lacions actuals. Proporcionar als gestors un Pla de Manteniment i facilitar-los la formació adequada. La ciutat com a instal·lació esportiva. Aprofitar les potencialitats de Barcelona com a un gran espai esportiu. Establir circuits urbans, incrementar l'ús esportiu de les platges i les seves adaptacions per poder ser utilitzades per tothom, circuits de footing, bicicleta. Promoure el lideratge de la ciutat en la creació d'equipaments per a nous esports, esports minoritaris i esports adaptats. • Potenciació de la gestió de les Instal·lacions Esportives. Continuant amb la política de cessions de la gestió, es buscarà la col·laboració del sector privat per dur a terme les inversions d’un nou pla d’equipaments esportius. Seguir potenciant la gestió de les instal·lacions i programes esportius per part de les entitats, clubs i federacions. Aprofundir en el model de gestió actual, homogeneïtzant les polítiques esportives i desenvolupant i cohesionant les formes de gestió, fent-les més transparents i participatives i alhora facilitant des de l’Ajuntament els serveis que ho garanteixin, amb l’objectiu de millorar la qualitat del servei i alhora aconseguir la màxima rendibilitat esportiva, social i econòmica. Reordenar el marc de la gestió econòmica, sistema de cànon, preus públics i la incidència sobre les concessions de l’impost sobre activitats econòmiques i l’impost sobre bens immobles, modificant si és el cas, la fórmula dels cànons. Aplicar el cànon i el percentatge d'acció esportiva de la gestió per a persones amb disminucions i/o situacions de risc, en col·laboració amb les entitats esportives. • Enfortiment de la xarxa d'associacions esportives, garantint la seva participació en la política esportiva municipal. Reformar el Consell Municipal d’Esports, de forma que sigui una eina eficaç de participació del moviment esportiu de la ciutat en l’elaboració i seguiment de la política esportiva municipal. Crear un reglament que estableixi o reconegui entitats d’Utilitat Ciutadana i que aquestes puguin gaudir de beneficis en la utilització d’instal·lacions, en la gestió de les mateixes i en les convocatòries de subvencions. Establir programes d’ajut als clubs i entitats que promoguin les escoles esportives, les escoles d’iniciació i l’esport de competició per a menors de 16 anys i per a persones amb disminució física, que tinguin en compte la reducció dels costos d’utilització de les instal·lacions. Fomentar l’esport a través de les escoles del territori, fent jornades d’iniciació sense cost a les instal·lacions municipals. Estudiar la possibilitat d’oferir a les entitats esportives la utilització, per a entrenaments i competicions de menors de 14 anys federats, de les instal·lacions municipals esportives de forma gratuïta, finançant aquest servei amb els beneficis de la gestió de les grans instal·lacions. Promoure amb les entitats esportives una campanya de compromís de tots els clubs de la ciutat, de difusió dels valors positius de l’esport i de lluita contra la violència a l’esport i la defensa del joc net. • Donar suport i col·laboració a les Federacions Esportives. Ampliar el nombre de campionats i trofeus d’esport adaptat i incloure en els trofeus “Ciutat de Barcelona” (atletisme, natació,...) competicions específiques per a discapacitats. Potenciar la col·laboració amb la Federació Catalana d’Esport per a disminuïts i la resta de Federacions i entitats d’esport adaptat. Crear una taula de coordinació amb les respectives Federacions i altres col·lectius per tal de elaborar un programa d’actuació plurianual conjunt. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 75 Donar suport a les Federacions Esportives Catalanes en la difusió i pràctica dels seus esports a la ciutat de Barcelona. Acordar amb les Federacions Catalanes plans de promoció específics a través dels clubs locals, per assolir un desenvolupament adequat d’aquests esports a la ciutat. Analitzar la viabilitat de la construcció d’un centre d’alt rendiment d’esports nàutics a Barcelona. • Potenciació de la pràctica esportiva, com a eina d'Educació. Potenciació de l'esport i dels seus components formadors i educatius, de salut, d'integració, de tolerància i respecte per a tota la ciutadania. Fer de l'esport una eina eficaç de prevenció de la violència, de la lluita contra la desigualtat i de promoció de la solidaritat. Millorar les condicions per a la pràctica esportiva a les escoles, amb un nou pla d’inversions a les escoles públiques. Donar suport al Consell de l’Esport Escolar de Barcelona i potenciar els jocs esportius escolars i alhora buscar una mútua col·laboració entre el CEEB i les Federacions Esportives Catalanes per tal de millorar la qualitat de les competicions. Aconseguir que l’any 2003 totes les nenes i els nens de la ciutat, a escoles públiques i finançades, primer curs de primària, hagin pogut aprendre a nedar, gratuïtament, a les instal·lacions esportives municipals. Crear nous programes de promoció i ensenyament de la natació i l’atletisme, en els primers cursos de primària conjuntament amb l’IMEB, i la col·laboració dels clubs de la ciutat i les Federacions esportives corresponents. Planificar programes d'educació en l'esport per a escolars, dins i fora de l'horari lectiu. • Ampliar i consolidar que Barcelona sigui punt de trobada internacional d’esdeveniments esportius. Assegurar l’èxit organitzatiu dels campionats Mundials de Natació de l’any 2003 i els Jocs Internacionals de policies i bombers, creant les estructures organitzatives necessàries, conjuntament amb la resta d’administracions implicades en els projectes. Desenvolupar, a traves de la Fundació Barcelona Capital de l’Esport, un programa per captar nous esdeveniments esportius dels màxim impacte internacional. Millorar la qualitat tècnica i esportiva dels trofeus Ciutat de Barcelona per tal d’incloure, els que sigui possible, en els calendaris i circuits oficials de les federacions internacionals. • Crear o reclamar Programes de Col·laboració amb Altres Administracions Públiques. Crear un centre de recursos esportius de la ciutat, conjuntament amb la Generalitat i la Diputació, que doni suport als professionals de l’educació física i l’esport, a les AMPAS i les entitats esportives. Reclamar a la Generalitat de Catalunya que elabori un reglament d’ús social de les instal·lacions escolars dels centres concertats i dels de secundària. • Garantir l'accessibilitat de tots els ciutadans i ciutadanes a les instal·lacions esportives. Millorar les condicions d’accés a les instal·lacions municipals per a la gent gran. Sensibilitzar a la gent gran de la ciutat de la conveniència de fer activitat física. Fer del caminar una pràctica conscient d’activitat física. Organitzar anualment la Festa de l’Esport i la gent gran. Garantir l’accessibilitat de les instal·lacions esportives a les persones amb disminució. Promocionar programes de formació que assegurin una correcta atenció a les persones amb disminució dins les instal·lacions municipals. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 76 SALUT PÚBLICA • Manteniment i millora del sistema d’informació i dels informes anuals als òrgans de govern, amb èmfasi en l’anàlisi de l’impacte en salut dels serveis sanitaris, de les desigualtats socials, dels indicadors per districtes, barris i Àrees Bàsiques de Salut (ABS), de la salut i el gènere, i de la situació de poblacions especials. Reformulació dels programes i sistemes d’informació de forma orientada als districtes, seguint el model iniciat a Ciutat Vella. Extensió dels Plans de Salut de Districtes, i enllaç amb Plans de Drogues de Districte. Enquesta de Salut de Barcelona (ESB) 2000. Realització de la nova enquesta de salut, amb una dimensió que permeti fer estimacions acurades per districtes, de forma integrada amb el Servei Català de la Salut (SCS). Aquesta ESB ha de permetre avançar en l’avaluació dels serveis assistencials de la ciutat, i de les noves necessitats en els camps de la salut mental i sociosanitari. Integració de l’anàlisi de desigualtats per gènere i socials. Realització de les anàlisis i publicacions posteriors, generalistes i especialitzades. Adaptació anàlisi de la mortalitat a exigències legals Llei Orgànica de Tractament Automàtic de Dades (LORTAD). Transferència arxius des de l’Institut Municipal d'Informàtica (IMI). Reformulació del procés de codificació de les causes de defunció. Indicadors de salut poblacional, amb especial èmfasi en l’avaluació de l’impacte en salut dels serveis sanitaris, en la línia ja engegada en relació a la reforma de l’atenció primària, els serveis d’atenció a drogues o les urgències, i els programes d’atenció a la dona, incorporant l’anàlisi de la mobilitat atesa. Anàlisi de les desigualtats socials en salut. Manteniment de l’èmfasi en l’anàlisi de les desigualtats socials en salut dins del sistema d’informació, amb l’incorporació de propostes d’intervenció. Estudis específics per barris i ABS, per gènere, pels immigrants i en relació a poblacions especials. Suport als programes d’atenció a la dona. El sistema d’informació mantindrà el seu èmfasi en el gènere per garantir el necessari suport a la planificació, gestió i avaluació dels serveis d’atenció a la dona. A més, mantindrà la seva línia d’avaluació al programa de salut maternoinfantil realitzat en diversos barris de la ciutat. Suport als serveis d’atenció integral a la gent gran. El sistema d’informació desenvoluparà noves facetes per garantir el necessari suport a la planificació, gestió i avaluació dels serveis d’atenció integral a la gent gran que la nova realitat demogràfica exigeix. • Integrar la salut pública a l’organització sanitària de la ciutat, amb la posta en marxa de l’Agencia de Salut Publica. Posta en marxa de l’Agencia de Salut Publica, amb l’acord d’adscripció de l’Institut Municipal de Salut Pública (IMSP) al Consorci Sanitari de Barcelona (CSB), d'acord amb el previst a la Carta Municipal. Garantir la coordinació i la col·laboració de l’organització sanitària amb els districtes pel que fa a la participació ciutadana, al desplegament de recursos amb la reforma de l'Atenció Primària (AP) i d'altres programes sanitaris. Promoure la revisió del Mapa Sanitari al Consorci Sanitari de Barcelona • Reforçar i actualitzar els programes de protecció de la salut. Programa de Salut Ambiental. Posta en marxa del programa de salut ambiental. Activitat matricial, vinculada a sistemes d’informació i a la protecció de la salut. Programa de control alimentari. Redefinició del Programa. Dotació de plantilla d'acord amb les previsions legals. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 77 Programa d’animals de companyia. Precisa interacció i consens amb diversos agents, externalització serveis de suport veterinari al Centre d'Atenció als Animals de Companyia (CAAC), seguiment i ampliació col·laboració amb col·legi de veterinaris, vincular cens i sistema d’identificació d’animals. Potenciar el rol del Laboratori Municipal com a Centre de Referència de Catalunya en Salut Pública, mitjançant la seva acreditació de qualitat i el desenvolupament de pràctiques d'excel·lència. Procés d’acreditació i serveis de suport a la garantia de qualitat. Expansió dels serveis a clients externs amb l’acreditació. • Reforçar i actualitzar els programes de prevenció i promoció de la salut. Reordenació Pla Vacunació Continuada. Redisseny suport informàtic i programes. Transferència d’arxius des de l’IMI, conforme a especificacions legals LORTAD de protecció confidencialitat. Reforma programa informàtic amb integració de noves vacunes. Redisseny impresos i carnets de vacunacions. Adequació espai per gestió subministre vacunes al sector públic de la ciutat, amb inversions precises com a Unitat Vacunal de la ciutat. Consolidació Unitat de Salut Laboral. El Conveni amb el SCS per a la seva creació comporta la necessitat d’ampliar els programes del Centre de Salut Laboral (CSL) per adaptar-los al nou reglament aprovat (Llei de Riscos Laborals). Ampliació i consolidació programes educació sanitària en el marc educatiu. Prova pilot del nou programa adreçat a segon curs d’ESO, avaluació i posterior desenvolupament d’un mòdul que pugui ser utilitzat a gran escala. Consolidació de l’oferta de quatre programes educatius propis amb materials apropiats per als quatre cursos d’ESO, basats en models de comportament contrastats, i cobrint ventall de temes: tabac, alcohol i substàncies addictives, canvis corporals, autoimatge, i trastorns de l’alimentació, SIDA, Malalties de Transmissió Sexual (MTS), embaràs no desitjat i relacions sexuals sense protecció. Consolidació del Pla Municipal de la SIDA i dels instruments que el possibiliten. Es pretén integrar el conjunt d’accions que es realitzen a la ciutat (i no sols als serveis municipals), tot ampliant els recursos de suport a les entitats i associacions actives en aquest camp i reforçant els programes preventius en curs. Els indicadors de seguiment del problema han d’incorporar les noves necessitats, tot sent sensibles a les exigències socials de confidencialitat. • Pla d'Acció sobre Drogues. Es objectiu principal impulsar l’integració de l’atenció a les drogodependències en la xarxa sanitària d’utilització pública. S’avançarà en la normalització de l’atenció als drogodependents en la xarxa pública, i també en l’integració de la xarxa d’atenció a les drogues amb la xarxa de salut mental i el conjunt del sistema. Millora dels equipaments d’atenció a les drogodependències. Nou Centre d'Atenció i Seguiment (CAS) a Horta-Guinardó, amb bona interacció amb altres recursos assistencials. Millora recursos residencials (reforma Can Puig). Promoure la incorporació dels Centres d’Atenció Primària a la xarxa de centres d’Atenció a les drogodependències amb l’objectiu d’assolir un centre per districte. Incrementar els esforços d’informació a la població per a prevenir el rebuig a la instal·lació de dispositius d’atenció als drogoaddictes. Ampliació programes reducció de risc per toxicòmans. Renovació equipament mòbil i ampliació, al suport dels programes de Pla Municipal de Metadona (PMM). Exploració preliminar de noves opcions de reducció de risc (espais de venopunció en dispositius mòbils). Projecte pilot amb màquines d’intercanvi de xeringues. Millorar coordinació dispositius reducció de risc i xarxa assistencial. Extensió del control de la promoció i consum de substàncies adictives institucionalitzades (tabac i alcohol) d’acord amb les normes vigents, amb especial referència a l’oferta a menors, la publicitat il·lícita, el compliment de la normativa sobre espais sense fum en recintes públics tancats, i altres qüestions actualment regulades. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 78 • Impulsar la creació, dins el CSB, d'un òrgan de gestió de l'Atenció Primària de Barcelona que es responsabilitzi de l'extensió de la reforma fins arribar a un mínim del 85% en els propers tres anys. Per a que la reforma sigui realment útil caldrà, igualment, impulsar el desenvolupament de les activitats d'atenció domiciliària i continuada, coordinades per l'Atenció Primària. Redefinició del Pla Integral d'Urgències per a la ciutat. Desplegament del Programa Sanitari d'Atenció a la Dona. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 79 3.6 COMISSIÓ D’EDUCACIÓ I CULTURA. L’accés a l’educació ha esdevingut un dels instruments principals per garantir el progrés de la comunitat, per reforçar la cohesió social i permetre la igualtat d’oportunitats. L’educació està vivint un procés de transformació en el context de la nova societat de la informació i la comunicació. L’educació avui ha d’adequar els seus continguts formatius als nous requisits econòmics i productius, alhora que intensifica la transmissió de valors i actituds per fomentar una ciutadania més autònoma, crítica i participativa. L’educació ha de ser cada vegada més una responsabilitat col·lectiva del conjunt de la societat i dels seus agents. El principal repte de progrés i de futur de la ciutat és desenvolupar una acció educativa de major presència i qualitat, que garanteixi l’accés efectiu a l’educació i a la igualtat d’oportunitats, asseguri l’èxit escolar dels i les alumnes, compensi les desigualtats i faciliti l’accés adequat i igualitari a l’educació. Per assolir-lo amb èxit s'ha d'aconseguir un alt nivell de compromís i sintonia entre tots els diferents agents socials i educatius. Del Pla Estratègic del sector cultural de la ciutat i del Projecte Educatiu de Ciutat -impulsats per l’Ajuntament de Barcelona, a través de l’Institut de Cultura i de l'Institut d'Educació de Barcelona- se’n desprenen una colla de mesures, totes elles encaminades a situar la cultura com a eix central del desenvolupament de Barcelona. El Pla d’Actuació Municipal per aquests propers quatre anys s’ha construït sobre aquesta premissa: situar la cultura i, en aquest cas els programes culturals municipals, al servei dels reptes principals que la ciutat té plantejats, en termes de cohesió social, de desenvolupament econòmic, d’articulació territorial, de projecció internacional, i altres. Per això el desplegament d’objectius i mesures inclosos en el PAM pretenen, no només orientar els programes de gestió municipal, sinó, a més, dibuixar mecanismes que facilitin l’activitat dels agents culturals del territori. EDUCACIÓ • Garantir una educació de qualitat que doni resposta a les necessitats educatives actuals, preservant i renovant la tradició pedagògica de Barcelona i garantint una millor planificació i gestió dels recursos econòmics i humans i de les infrastructures educatives. Constituir el Consorci d’Educació de Barcelona, contemplat a la Carta Municipal per iniciar una nova etapa de col·laboració amb l’Administració Educativa, en què l’Ajuntament, des del principi de proximitat, hi ha de desenvolupar un major protagonisme. El Consorci es configura com l’instrument de planificació de l’oferta educativa de la ciutat i de la gestió directa de la xarxa unificada d’escola pública i de facilitar la gestió de tota l’oferta educativa pública des dels serveis municipals d’educació de Barcelona. Promoure la revisió i l’actualització dels mapes escolars existents (Mapa Escolar, Mapa Escolar 0- 3, Mapa Escolar de la nova Formació Professional específica i Mapa Escolar dels ensenyaments d’Arts Plàstiques i del Disseny) per tal d’adequar-los a les necessitats educatives actuals, en especial pel que fa als aspectes d’oferta de places escolars, especialitats formatives i racionalització de l’ús dels equipaments. Així mateix, col·laborar en la definició dels nous mapes escolars d’educació de les persones adultes, d’educació especial i d’ensenyaments musicals. Màxima informació ciutadana sobre el procés de matriculació, aclarint les zones, assegurant la continuïtat entre Primària i Secundària, i defensant l’efectiva igualtat de condicions entre els centres públics i els centres privats concertats. Donar suport a les tasques que fa la comunitat educativa a les comissions d’escolarització. Promoure i garantir una acció educativa integrada que inclogui alhora l’oferta educativa, les polítiques de personal, la innovació pedagògica, la gestió dels centres i les infrastructures, tot potenciant recursos materials i humans per garantir la integració de nens amb disminució. Actuar positivament sobre territoris amb majors dèficits socials, mitjançant l’establiment de zones d’atenció educativa preferent. Actuar positivament en les places amb alumnes amb disminució. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 80 En el marc del programa de creació de noves escoles bressol de la Generalitat de Catalunya, reclamar la constitució d’una comissió mixta Generalitat-Ajuntament que promogui la creació de 4.000 noves places públiques d’escola bressol, per tal d'anar superant el dèficit reconegut pel Govern de la Generalitat. Atès que també s’ha produït una disminució de la població compresa entre els 3 i 12 anys, mitjançant el Consorci d’Educació, previst en la Carta Municipal, proposem a l’autoritat de l’ensenyament reutilitzar i reconvertir les places alliberades en el cicle d’educació infantil (3-6anys) i primària (6-12 anys) per a passar a ser places d’escola bressol (0-3 anys), en la mesura del possible. Impulsar i completar la xarxa d’escoles de música, per tal que cada Districte en disposi d’una. Reclamar i facilitar l’obertura de les escoles bressol en època estival. Incrementar els nivells d’inspecció sanitària en els establiments destinats a escoles bressol. • Millorar la vinculació entre l’ensenyament i el món del treball, establint mecanismes de col·laboració entre formació, empresa i territori. Augmentar la coherència entre els continguts de l’oferta formativa en matèria de Formació Professional, la realitat territorial (Regió Metropolitana) i les noves condicions del món productiu. Reforçar l’articulació entre la Formació Professional Reglada, la Formació Continua i la Formació Ocupacional, en el marc dels plans de ciutat, en col·laboració amb l’oferta educativa privada i el sector empresarial. Augmentar la relació entre els centres educatius i les empreses de l’àrea metropolitana, promovent la realització de pràctiques i la formació especialitzada en l’entorn laboral. Facilitar a totes i tots els joves de la ciutat que finalitzin l’Educació Secundària mecanismes per afavorir la seva inserció laboral, oferint la possibilitat d’efectuar una nova acció formativa o d’iniciar una activitat ocupacional. Per dur a terme aquesta actuació a nivell municipal es requereix la coordinació i l’esforç comú dels àmbits implicats, educació, ocupació i territori. Prioritzar els Programes de Garantia Social com a instrument d’inserció i capacitació dels joves en situació de fracàs escolar. Consolidar el Consell de la Formació Professional i Ocupacional de Barcelona ampliant la participació dels centres educatius de la ciutat, com a instrument per promoure les actuacions esmentades, i convertir-lo en un ens descentralitzat del Consell de la Formació Professional de Catalunya, pel que fa a Barcelona. • Continuar la inversió per a la millora i manteniment dels serveis i les instal·lacions educatives, així com per a l'adquisició de solars i RAM’s. Requerir a la Generalitat la realització de les construccions escolars pendents, del total dels 17 solars ja cedits per l’Ajuntament en aplicació del Mapa escolar d’ensenyament obligatori. Continuar la cessió de nous solars en funció de les necessitats educatives de la ciutat. Garantir la inversió per adquisició de sòl per a fer front a les necessitats per a completar el Mapa Escolar de Barcelona. Garantir la inversió pública en obres RAM per part de la Generalitat i de l’Ajuntament, amb un ritme inversor municipal d’aproximadament 700 M anuals, i promoure conjuntament amb la Generalitat un pla d'inversions extraordinari per a la creació de noves places d'escola bressol. Fomentar un pla d’inversions específiques en equipaments escolars en: mesures d’eficiència energètica, mesures d’accessibilitat per a persones amb disminució a través d’aportacions directes i convenis amb altres agents (ONCE, Generalitat) i mesures de seguretat dels edificis i els seus usuaris tot aplicant la llei de prevenció de riscs laborals 31/1995 que contempla avaluació de risc, pla de prevenció i pla d’emergència. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 81 Incrementar les partides pressupostàries en concepte de manteniment d’equipaments escolars per tal de prevenir patologies dels edificis (estructura, cobertes i instal·lacions). Garantir un servei de vigilància dels centres escolars adaptat a les noves necessitats del sistema educatiu. • Potenciar la capacitat educadora de la ciutat utilitzant tots els seus recursos per al ple desenvolupament de la ciutadania. Impulsar la concreció d’un compromís social vers l’educació, entenent l’educació com a element estratègic de desenvolupament i de progrés i com a instrument per garantir la cohesió social i la lluita contra les desigualtats, que estimula l’aprenentatge de valors i actituds i fomenta una ciutadania autònoma, crítica i participativa. Promoure el procés d’aplicació del Projecte Educatiu de Ciutat per avançar en la concreció de les seves línies estratègiques en acords concrets que ajudin a donar contingut al compromís social, al pacte ciutadà per l’educació a Barcelona. • Experiències d’educació comunitària de barri i de corresponsabilització dels diferents agents socials. • Lluita per la igualtat i contra l’exclusió. • Interrelació entre formació i ocupació. • Nova ciutadania democràtica, participativa i oberta a la diversitat de gènere, d’ètnia, de disminució, o d’altres. • Ús sostenible dels recursos i qualitat de vida. • Noves tecnologies i capacitació per a la gestió dels coneixements. • Descentralització i municipalització de la gestió educativa de la ciutat. Ampliar i consolidar la xarxa de Ciutats Educadores, potenciant el lideratge de Barcelona en aquest projecte, a fi de donar a conèixer experiències educatives innovadores que es duen a terme en aquestes ciutats i en el marc de diferents realitats sòcio-econòmiques, afavorint la cooperació i la col·laboració dels seus agents educatius i socials. Consolidar el procés de descentralització en matèria educativa cap als Districtes municipals. Incrementar els projectes de formació del professorat a desenvolupar en els centres educatius i racionalitzar i impulsar l’actuació dels Centres de Recursos Pedagògics en la formació i el suport tècnic del professorat i dels centres educatius de la ciutat. Promoure la coordinació de l’oferta educativa de la ciutat per a les escoles, a través del Consell de Coordinació Pedagògica. Promoure el reconeixement d’experiències i treballs interculturals en l’àmbit dels centres docents i el territori. • Potenciar l’ús educatiu de les noves tecnologies de la informació i la comunicació per part del professorat i l’alumnat dels centres educatius. Incrementar la dotació logística per afavorir l’ús educatiu de les noves tecnologies de la informació i la comunicació en els centres escolars: cablejat dels centres, millora de les ràtios PC/alumne, dotació d’aules d’informàtica i multimèdia i accés a Internet. Promoure la interconnexió dels centres educatius i l’establiment de xarxes telemàtiques dels centres amb les de diferents institucions culturals, vinculant la xarxa informàtica educativa a les xarxes comunitàries (biblioteques, museus, centres cívics) Facilitar la formació específica i permanent del professorat en l’ús educatiu de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, per garantir-ne una major i millor utilització per part de l’alumnat i preparar-lo per afrontar amb èxit els nous reptes de la societat del coneixement i de l’aprenentatge. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 82 • Aprofundir en el procés participatiu ja endegat, com a eina de relació entre el sistema educatiu i la comunitat. Impulsar la participació de la comunitat educativa en la planificació i gestió del sistema educatiu. Promoure i donar suport al protagonisme del Consell Escolar Municipal de Barcelona i reforçar el paper dels representants municipals als Consells Escolars amb més recursos tècnics i formatius, tot mantenint la representació dels col·lectius amb disminució. Donar suport als Consells Escolars de Centre i als Consells Escolars de Districte. Els Consells Escolars de Districte fomentarem les activitats i la coordinació intercentres en el marc del seu territori i la relació amb el teixit associatiu existent, hauran d'obrir-se a d'altres entitats no provinents estrictament del camp escolar per tal d'esdevenir veritables consells d'educació. Donar suport a les associacions de mares i pares d'escola, tot ajudant a la seva tasca vertebradora de la comunitat educativa i facilitar mecanismes per augmentar la seva capacitat de gestió en matèries extraescolars i promoure i donar suport a un pla de formació adreçat específicament a aquest sector. Promoure la participació activa de l’alumnat, mitjançant el suport a les seves associacions o a la seva auto-organització, tot vetllant per l’efectiva aplicació dels seus drets i deures. • Afavorir i estimular que Barcelona continuï essent Ciutat Universitària. Incrementar la presència municipal en l’àmbit de les Universitats, tal com ja contempla la Carta Municipal de Barcelona. Estimular i promoure una major relació entre les Universitats i la ciutat, tant a partir de la pròpia administració municipal com de les entitats i institucions de la ciutat. Incrementar els projectes conjunts de pràctiques, recerca aplicada, utilització d’instal·lacions. Afavorir la presència d’estudiants de fora de Catalunya així com la mobilitat estudiantil. Afavorir les relacions entre la Universitat, les empreses i les cambres de comerç o d’altres institucions paraempresarials. Afavorir la implantació a la ciutat de departaments de R+D d’empreses de tecnologia avançada per facilitar la relació amb els grups de recerca de les Universitats. Fomentar la col·laboració entre Ajuntament i Universitat per la formació dels estudiants, afavorint la realització de pràctiques en l’àmbit municipal. Impulsar la col·laboració entre Ajuntament i Universitat per habilitar programes de voluntariat en els que estudiants universitaris usin els coneixements adquirits per transmetre ensenyaments i facilitar aprenentatges a persones més desfavorides i a gent gran. L’Administració educativa amb responsabilitats universitàries haurà de potenciar la creació de biblioteques d’aula per al treball diari i biblioteques de centre perquè els alumnes puguin perfilar els seus propis itineraris de lectures. Per fer efectiva aquesta recomanació caldrà promoure la dotació de material i recursos informàtics suficients, impulsar la millora de l’organització bibliotecària als centres, així com reforçar la formació del professorat per al millor compliment d’aquesta funció. CULTURA • Consolidar la cultura com a estratègia bàsica de desenvolupament de la ciutat del coneixement. Definir, a partir del recent Pla Estratègic del sector cultural de la ciutat, un procés de treball que permeti implantar progressivament les mesures recollides en el Pla amb la participació i complicitat de tots els agents culturals de Barcelona, promovent la diversitat de cultures de la ciutat i la multiculturalitat. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 83 Potenciar un fòrum ciutadà en el que estiguin representades les diferents entitats culturals i cíviques, principalment les de segon grau, representatives de la diversitat social (dones, joves, persones amb disminució) que impulsi el desenvolupament del Pla Estratègic Cultural de Barcelona. Consolidar una estratègia específica per a cadascun dels sectors culturals i artístics: arts escèniques, música, arts visuals, audiovisual. Fer créixer els recursos econòmics destinats a la cultura. Principalment augmentant els recursos propis i tendint a homologar la participació municipal als standards europeus. • Afavorir que Barcelona es converteixi en factoria de producció de continguts culturals. Creació d’un fons de capital-risc amb aportacions públiques i privades, per al desenvolupament de projectes culturals, d’interès ciutadà, social i artístic, i econòmicament sostenibles. Construir un espai com a viver d’empreses culturals per donar sortida a iniciatives vinculades a noves activitats econòmiques en el terreny de la cultura. Desenvolupar el projecte Barcelona Plató com a instrument de suport a la indústria audiovisual catalana. Ampliar el seu radi d’acció a la metròpoli i afavorir la dotació d’espais de producció per la indústria audiovisual. Impulsar i fomentar la creació d’una indústria cinematogràfica. Potenciar la creació d’estudis cinematogràfics a Barcelona en espais de renovació, com el Poble Nou o Sant Andreu. Promoure, d’acord amb el sector, una oficina del llibre de suport a la indústria editorial barcelonina. Convertir Barcelona en centre i referent de producció de continguts culturals de nivell internacional, articulant mecanismes de promoció de la cultura feta a la ciutat. Dibuixar una pla de coordinació entre turisme i cultura. Desenvolupar i coordinar la Triennal d’Art Contemporani de Barcelona, com a plataforma de desenvolupament de les arts visuals a la ciutat. Desenvolupar i posar en funcionament el projecte de la Ciutat del Teatre. A més cal renovar la infrastructura del Mercat de les Flors. Associar creadors i col·lectius artístics als equipaments culturals de la ciutat. Seguir les aportacions econòmiques a les sales teatrals de la ciutat, tenint cura especial de les sales alternatives per tal d’assegurar una continuïtat en la producció i elaboració d’obres que renovin el llenguatge teatral. Promoure un espai pel circ i les arts parateatrals cogestionat amb la iniciativa privada. Promoure la xarxa de festivals metropolitans de Barcelona, situant el Grec com a capçalera, potenciant-lo com a punt de trobada multicultural i contribuir a l’emergència de nous festivals en aquells àmbits encara desatesos (creació digital, ...). Estudiar la possibilitat de promoure una col·lecció amb obres d’artistes joves, que es dipositaria al MACBA. • Afavorir les activitats de cultura popular i tradicional, així com les activitats de les associacions culturals de Barcelona. Ponderació del cicle festiu de Barcelona, impulsant les festes de la Mercè cooperant amb actes festius de barri. Alhora caldria establir una vinculació amb els actes festius a nivell metropolità. Incorporar al calendari festiu esdeveniments nous d’altres cultures presents a la ciutat. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 84 Promoure la participació del moviment associatiu en la cogestió d’espais culturals, i articular relacions estables amb la taula d’associacions culturals de la ciutat per tal de definir estratègies globals d’actuació. Vertebrar els mecanismes que permetin trobar els espais i sales d’exposició per a la promoció de col·lectius d’artistes dels barris i artistes joves, amb les condicions adequades per a l’exposició de pintura, escultura, ceràmica i altres. Promoure la participació i implicació ciutadanes mitjançant activitats de cultura popular i tradicional en la festa de la Mercè. Incrementar la presència en els actes públics i el suport a les entitats de cultura tradicional de la ciutat. • Completar i remodelar la xarxa d’equipaments patrimonials de la ciutat i millorar-ne la seva gestió. Pla de millora de l’accessibilitat als museus de la ciutat: ampliar els horaris, millora de la senyalització, polítiques de nous públics i altres. Millorar la delimitació de competències entre Generalitat i Ajuntament pel que fa als museus que avui són de competència municipal, incorporant a l’administració autonòmica aquells casos previstos en la llei. Finalització del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) que comportarà el trasllat del Museu d’Art Modern a les dependències de la seu del Museu Nacional d’Art de Catalunya. Acabar el procés de compactació dels museus municipals. Acabar les reformes de millora i ampliació del Museu Picasso i el seu jardí. Ampliar les col·leccions existents, a través d’un fons d’adquisició d’obra que compti amb recursos provinents d’empreses i sector privat. Promoure la instal·lació del Museu de la Música al nou Auditori de Barcelona. Definició i implantació del Museu Nacional de Ciències Naturals a partir dels actuals museus de zoologia i geologia i el jardí botànic, amb la incorporació de la Generalitat als seus òrgans de gestió i al seu finançament. Pla d’incorporació de les noves tecnologies als museus amb l’objectiu d’acabar configurant el Museu Virtual de Barcelona. Taula de coordinació dels equipaments culturals de la ciutat. Celebració de l’any Gaudí el 2002. Assemblea Icom any 2001. Finalitzar les obres i la dotació del Jardí Botànic. Continuar la remodelació del conjunt Història (Tinell)-Marès. Definir la Virreina com a centre d’interpretació cultural de Barcelona. Un espai que explica els fenòmens culturals de la ciutat amb especial atenció als turistes i visitants de la ciutat. S’impulsarà el donar, prioritàriament noms de dona als nous carrers de la ciutat per apropar-nos a la igualtat també en aquest terreny. Potenciar els convenis amb institucions acadèmiques perquè els seus estudiants puguin fer pràctiques docents en els museus i equipaments municipals. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 85 Reclamar al Ministeri de Cultura per tal que promogui exposicions temporals a Barcelona dels fons de museus estatals del Ministeri de Cultura. • Incentivar la dimensió educativa de la cultura. Promoure una major vinculació de les universitats a la vida cultural de la ciutat, a través de la creació d’un consell cultural de les universitats. Promoure la disseminació de serveis educatius en els equipaments culturals de la ciutat i requalificar els que ja existeixen, en aplicació del Projecte Educatiu de Ciutat. • Articular estratègies metropolitanes en el terreny de la cultura. Impulsar, promoure i crear conjuntament amb altres ajuntaments el Consell Metropolità de les Arts i de les Ciències de Barcelona. Establir circuits culturals dins l’àmbit metropolità i fomentar la seva projecció internacional. Enfortir la connexió metropolitana de Barcelona consolidant el seu paper com a capital de Catalunya. • Facilitar la incorporació dels sectors culturals als fluxos de l’era digital. Desenvolupar nous usos de la xarxa Internet per facilitar l’accessibilitat i la informació cultural al ciutadà. Agenda cultural de Barcelona. Promoure esdeveniments culturals que facin un ús creatiu de les noves tecnologies de la informació i la comunicació. Promoure una xarxa d’equipaments i serveis de cultura digital a barris i districtes de la ciutat. Definir una nova categoria de premis ciutat de Barcelona que guardoni iniciatives de cultura digital. Promoure activitats de cultura digital tals com festivals, festa Internet i altres similars. • Implantar el pla de biblioteques aprovat per l’Ajuntament de Barcelona en els termes previstos per aquests quatre anys. Desenvolupar el Pla de Biblioteques en el període 1999-2003, amb la creació de noves biblioteques (de districte a Gràcia, Carmel, Sagrada Família), el trasllat i l’ampliació de la de Sant Andreu i Roquetes, i l’ampliació o la remodelació d’algunes altres, estudiant la introducció de la tecnologia adient amb la finalitat de que siguin accessibles per a persones amb disminució sensorial. Crear el Consorci de Biblioteques de Barcelona. Articular el funcionament de la comissió de lectura pública. Afavorir la possibilitat d’accedir a publicacions en les diferents llengües de la població immigrant de la ciutat, a les biblioteques municipals. • Articular accions per tal de millorar l’actuació cultural en els barris i districtes de la ciutat. Potenciar la dinàmica social de la cultura afavorint la incorporació dels barris i districtes de la ciutat als processos de producció cultural. Dibuixar una pla d’actuació cultural per a cada districte. Promoure l’elaboració d’una xarxa d’equipaments culturals polivalents distribuïts en els deu districtes de la ciutat i definir les seves funcions en el futur immediat. Definir la carta dels drets i deures culturals dels ciutadans de Barcelona. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 86 • Contribuir a la preparació i realització del Fòrum Universal de les Cultures 2004. Crearem un nou equipament cultural en el marc del Fòrum de les Cultures 2004, que incorpori el centre de les cultures del món i el centre internacional del disseny. Dissenyar i desenvolupar el fòrum universal de les arts en el marc del Fòrum Universal de les Cultures. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 87 3.7. COMISSIÓ DE JOVENTUT I DRETS CIVILS. Barcelona ha esdevingut un referent internacional com a ciutat oberta al món en dos sentits: externament, com a ciutat amb projecció solidària i, internament, com a ciutat acollidora i integradora de la diversitat. La Comissió de Joventut i Drets Civils vol consolidar i impulsar les polítiques, específiques i transversals, que han de configurar la ciutat com un espai de respecte, tolerància, igualtat, solidaritat i participació. La tasca de Barcelona en la promoció dels drets humans té una fita important en el Fòrum Universal de les Cultures de l’any 2004, amb els òrgans del qual la Comissió haurà de col·laborar activament, essent un pas previ important la II Conferència de Ciutats pels Drets Humans de l’any 2000. Els joves són un grup poblacional estratègic per a la ciutat, doncs el seu impuls i creativitat han contribuït substancialment a situar Barcelona com a referent internacional en diversos àmbits, i ens cal preservar aquests valors positius. La nova condició juvenil, superadora de les concepcions que la consideraven un període transitori a la vida adulta, es defineix per cinc grans eixos (autonomia, mobilitat, creativitat, experimentació i ciutadania) i fa necessària la revalorització de la política municipal de joventut pensant des de la globalitat i actuant en la pluralitat. Des de l’administració municipal, cal implantar un model d’intervenció i gestió pública capaç de donar una resposta adequada a les problemàtiques estructurals dels joves (habitatge, ocupació, accés a les noves tecnologies,...), que integri el diàleg i el pacte com a instrument bàsic de l’elaboració de polítiques i aprofundeixi en la cogestió d’equipaments i serveis juvenils. Caldrà considerar d’una manera específica les necessitats dels joves amb disminució a fi de garantir els seus drets, i preveure els recursos (transport, locals accessibles, …) adequats per a que puguin participar en les activitats habituals de la joventut. Del Pla Jove, pla director de les polítiques de joventut d’aquest ajuntament, es desprenen una sèrie de mesures que en aquest PAM es desenvolupen de manera exhaustiva i àmplia que recullen, a més a més, les noves necessitats detectades. Són mesures encaminades a que la nostra sigui una ciutat d’oportunitats per a la gent jove, a on la co-gestió i la co-participació siguin les eines de treball principals. Barcelona ha estat una ciutat líder a Europa en el compromís de les corporacions locals amb la defensa activa dels drets civils i en l’afirmació dels valors del respecte, la tolerància i la convivència, assumint el lideratge del procés d’elaboració del “Compromís de les ciutats pels Drets Humans” (Barcelona 1998). La creació de la primera oficina europea per la no discriminació i l’impuls de la regidoria ponència de drets civils, ha comportat un avanç significatiu en la dimensió d’aquestes polítiques. En el proper quadrienni, cal aprofundir en la línia de garantir i defensar, activament, els drets de les ciutadanes i ciutadans en el marc de la Declaració Universal dels Drets Humans i la Declaració Universal dels Drets dels Infants, consolidant les estructures municipals de defensa de les ciutadanes i els ciutadans i col·laborant amb les diferents associacions, entitats i ONG’s que desenvolupen la seva tasca en aquest àmbit. La ciutat ha de promoure mesures i crear mitjans per tal d’afavorir la convivència en la diversitat, entesa aquesta amb un significat plural: integració i acollida d’immigrants, llibertat d’opcions sexuals, rebuig de la violència, diàleg interconfessional i interreligiós. La ciutat és un entorn urbanitzat que conté importants segments de biodiversitat, entre els quals es troben, a més de les persones, diferents espècies d’animals lliures, semidependents i en captivitat. Fomentar una millor comprensió i bona convivència entre animals i humans en el mitjà urbà, en el marc de la Declaració Universal dels Drets dels Animals i la Declaració Municipal per la Convivència i els Drets dels Animals de 23.10.98, és una contribució positiva als valors de l’evolució cívica i cultural dels ciutadans i les ciutadanes. Barcelona es troba en una situació privilegiada per tal d’esdevenir capital europea de la Solidaritat i la Cooperació Internacional. Això passa per consolidar la dedicació del 0,7 % dels ingressos locals al programa “Barcelona Solidària”, per racionalitzar i integrar les diferents estructures municipals dedicades a la cooperació, per facilitar la instal·lació a la ciutat de les seus d’organitzacions solidàries internacionals i per coordinar i promoure els esforços que es generen a la ciutat des dels àmbits públics i privats. El projecte de creació d’un “Centre d’Estudis d’Estratègies de la Pau” ha d’establir un marc permanent de relacions que impliqui la participació del conjunt de la societat civil i les institucions en un treball d'elaboració d'estratègies que portin cap a la cultura de la pau. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 88 La ciutat ha de refermar el seu compromís amb el desenvolupament local del Tercer Mon i les ciutats sotmeses a greus conflictes i situacions de crisi. L’èxit de l’experiència del Districte 11è permet abordar ara la seva translació, tenint en compte les especificitats pròpies de cada lloc, a altres àrees de la Mediterrània (altres ciutats dels Balcans, Palestina, Àfrica sub-sahariana,...) i Amèrica Llatina. En referència al Moviment Okupa, cal estudiar una proposta per oferir espais públics desocupats com a espais propis autogestionats pels joves, adaptant models d'altres ciutats europees. JOVENTUT • Aprofundir en el coneixement de la realitat juvenil. Potenciar les tasques d’estudi i observació de la realitat juvenil articulant formes d’integració en la xarxa europea existent, desenvolupant el programa "Ull Jove". Acordar un gran pacte social entre l’Ajuntament i els i les joves, concretat en la realització d’un pla integral en el qual s’analitzin les necessitats, aspiracions i voluntats dels i de les joves de la ciutat i es proposin els canals mitjançant els quals garantir la seva participació activa i quotidiana en tots aquells aspectes que els afecten. • Promoure polítiques que afavoreixin l’autonomia residencial dels joves. Facilitar l’autonomia residencial dels joves (habitatge de lloguer per a joves, estimular el lloguer de pisos desocupats, oficines públiques de mediació entre propietaris i llogaters, preveure noves tipologies d’habitatges comunitaris, individuals i residències d’estudiants). Seguir potenciant i estenent les polítiques afirmatives de joventut que s'han començat a desenvolupar com a conseqüència de la nova condició juvenil. Ampliació a tota la ciutat del programa Viure i Conviure. • Creació dels canals i polítiques que estimulin la participació, el voluntariat i l’associacionisme juvenil com a element enriquidor per a la ciutat. Reforçar el paper de les associacions juvenils i grups de joves i del voluntariat a la ciutat (codecisió, cogestió) d’acord amb el Consell de la Joventut de Barcelona (CJB), com a plataforma més representativa i interlocutor en polítiques de joventut. Potenciar la creació de Consells de Joventut als districtes de la ciutat. Formar en la participació als joves mitjançant els programes als CES, (p.e. referèndums juvenils), així com promoure experiències de participació directa dels joves entre 14 i 18 anys en el disseny d’activitats i espais urbans. Es potenciarà al màxim el Casal d’Associacions Juvenils, com a marc central de la vida associativa juvenil (formal i de fet) de la ciutat. • Potenciar els instruments de política juvenil als districtes. Estendre l’experiència del Consell de Cent Jove a tots els districtes de la ciutat, com un nou fòrum de participació juvenil. Els districtes promouran programes de suport a les Associacions de joves, coordinades amb el Casal d’Associacions Juvenils de Barcelona. Millorar, perfeccionar i ampliar els recursos i els mecanismes de relació i suport als grups de joves i als nous moviments socials, emergents i/o alternatius per part dels districtes. • Ampliar els equipaments, espais i centres de noves tecnologies per a joves. Promoció de centres de noves tecnologies per a joves ampliant el nombre d’equipaments juvenils de la ciutat. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 89 Articular la xarxa territorial d’espais joves de la ciutat, tot promovent la coordinació del conjunt d’equipament i serveis en el territori, per tal de donar un servei unificat i facilitar l’accés. Promoure la cogestió, com a sistema per a establir una complicitat ferma entre les entitat i l’administració local i fer més eficients els equipaments i serveis juvenils. Pensar en les universitats com a un gran espai de coneixement i d’intercanvi entre els joves portant els programes adreçats als joves a aquest centres. Afavorir i promoure l’ús de la xarxa de biblioteques públiques i les sales d’estudi. • Ampliar els quilòmetres de carril bici, interconnectant-los, i fomentar l'ús de la bicicleta. Barcelona serà la ciutat de la bicicleta. Millora de la xarxa de carril bici existent i augmentar-la fins a 150 quilòmetres per a poder arribar a tots els punts d’interès de la ciutat, i connectar-la amb la xarxa de transport públic. Crear un xarxa d’aparcament per a bicicletes que abasti tota la ciutat i tots els centres públics municipals en disposin. Connectar la xarxa de carrils bicicleta de la ciutat amb els circuits metropolitans, per donar coherència al continu urbà. • Continuar desenvolupant el programa Barcelona, Bona Nit. Entendre la nit com un dels espais privilegiats pels joves (ampliació de l’oferta de serveis i recursos en horari nocturn), promovent iniciatives de caire no consumista. Promoure el “pacte per la nit” com a canal de participació i debat amb l’objectiu bàsic de consensuar i pactar amb tots els col·lectius implicats a la vida nocturna de la ciutat. Realitzar l'estudi sobre les activitats econòmiques que genera la nit i que fomenta la contractació de gent jove així com l'autoocupació i la creació de noves empreses. Promocionar la millora del transport nocturn de Barcelona i del transport metropolità. • Promoure la incorporació dels joves a la societat de la informació. Consolidar el CIAJ (Centre d’informació i Assessorament per a Joves) com a servei municipal amb la missió de possibilitar l’arribada de la informació a tots els joves de Barcelona posant l’accent en els sectors amb més dificultats per accedir a la informació. Potenciar una xarxa de punts d’informació i assessorament juvenil (tant públics com privats) coordinada mitjançant el CIAJ. Garantir als joves espais de comunicació propis. Incentivar la creació o el desenvolupament de mitjans de comunicació juvenils d’àmbit de ciutat, de districte o de barri (ja sigui adreçats al col·lectiu jove, ja sigui realitzats per ells mateixos). • Fomentar l’ocupació juvenil. En el marc de Barcelona Activa desenvoluparem programes específics per a promoure l’ocupació de joves en els àmbits dels nous jaciments d’ocupació, autoocupació i cooperativisme, nous emprenedors. Estimularem la participació de joves en programes de formació ocupacional, formació i experiència i suport a la creació d’empreses. Facilitarem la incorporació de joves en activitats emergents i propiciarem la identificació de perfils professionals en ocupacions amb futur. Promourem la participació dels joves en el “Centre de les Ocupacions amb Futur a Barcelona”. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 90 • Impulsar les activitats culturals dels joves. Crear, i potenciar les ja existents, xarxes de promoció cultural dels joves (formació, creació, exposició, difusió) com la xarxa musical interrock i potenciar els festivals de cultura juvenil (BAM, Sonar, Saló del Còmic, o d’altres). Potenciar el desenvolupament de la xarxa internacional de ciutats acollidores de joves músics recolzant el teixit social i cívic barceloní de l’impulsa. Propiciar programes que fomentin la interacció de la gent jove amb la ciutat. • Millorar la qualitat de vida dels joves. Facilitar la mobilitat dels joves, promovent principalment l’ús del transport públic, la bicicleta i en mitjans de transport no depenents de combustibles fòssils. Establir els punts permanents de lloguer públic de bicicletes en llocs estratègics de la xarxa de transport públic, amb la finalitat de afavorir la intermodalitat de transport. Desenvolupar programes de prevenció de conductes de risc especialment centrats en els joves (toxicomanies, anorèxia-bulímia, sinistrabilitat, malalties de transmissió sexual, embarassos no desitjats, sida), i d’atenció al carrer potenciant les figures professionals dels educadors i dels animadors. Fomentar el turisme juvenil a Barcelona (construcció d’albergs juvenils, oferta de programes d’activitats, informació específica, Mostra de Turisme juvenil, i altres.) i els intercanvis juvenils (programa municipal d’intercanvis internacionals, prioritat als programes de cooperació internacional amb la participació de joves. Vetllar per la no-discriminació per raons d’edat (en el marc de l’Oficina per a la no-discriminació). Participar en l'elaboració i posta en marxa de programes específics d'acollida i atenció als joves immigrants. Posar en marxa i participar en programes de prevenció i modificació d’actituds respecte als rols per a fomentar la paritat i la igualtat. • Una única política de joventut d’aplicació descentralitzada. Les polítiques de joventut han d’ésser integrals i transversals en el conjunt de l’acció municipal, per aquest motiu garantirem l’efectiva coordinació de les diferents iniciatives i propostes del conjunt de l’Ajuntament per tal que siguin coherents i complementàries entre elles, i permetin fer una única política de joventut a tota la ciutat, encara que aplicada de manera descentralitzada per tal d’adaptar-se a la realitat de cada territori. • El Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004 i la gent jove. Els i les joves que visitaran la nostra ciutat amb motiu del Fòrum 2004 tindran unes necessitats en relació a molts dels punts que son objectiu d'aquest mandat, i que des de joventut hem de poder atendre, mitjançant actuacions amb programes i oferta d' equipaments a la nostra ciutat al llarg dels sis mesos del esdeveniment. Aquesta atenció ha d' oferir en si mateixa un diàleg entre les cultures des de la perspectiva de les persones joves. Al mateix temps ha de possibilitar el gaudi, la creativitat i la emergència de les idees, la informació, així com ,la mobilitat i la qualitat de vida. Aconseguir que les persones joves que estiguin a la ciutat tinguin més possibilitats d'allotjament diversificades de manera que atenguin les seves necessitats i respectin el medi (Càmping Jove Ecologista Metropolità, habitatges de serveis comunitaris) Recolzar la potenciació dels centres de noves tecnologies. Redimensionar el CIAJ i el Casal d'Associacions, ampliant-lo per tal de poder fer front a les activitats que comportarà l'atenció de la gent jove que estarà a la nostra ciutat en el fòrum. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 91 Promoure les activitats de salut ( punts d'informació i atenció en relació a la salut sexual i en relació al consum de substàncies tòxiques). Desenvolupar activitats específiques dins el programa Barcelona Bona Nit per als mesos del Fòrum 2004. Impulsar polítiques que afavoreixin la utilització nocturna del transport urbà i metropolità, així com la dels equipaments. Recolzar la realització del Camp Internacional per la Pau al 2003, col·laborant amb el Consell de la Joventut. Donar suport a les activitats del Consell de la Joventut, encaminades a la preparació del fòrum i a l'acolliment de la gent jove al llarg del mateix. DRETS CIVILS • Garantir i defensar els drets de les ciutadanes i ciutadans a la seva dignitat i respecte com a persones, fent prevaler el més escrupolós seguiment de la Declaració Universal dels Drets Humans i els Drets de la Infància, així com d’altres declaracions, acords i normatives reguladores d’àmbit internacional, estatal i nacional que fan referència a la defensa dels drets humans dels diferents col·lectius. Impulsar plans comunitaris per a tota la població amb els objectius de: • Evitar el racisme i la xenofòbia en tots els àmbits (educació, cultura, habitatge, salut, treball, o qualsevol altre). • Crear consciència ciutadana per a treballar en la defensa de la Declaració de Principis de Drets Humans i Medi Ambient de la carta de les Nacions Unides. • Sensibilitzar a la ciutadania i treballar per la defensa dels Drets Humans i la Salut Mental adoptats per l’Assemblea de les Nacions Unides. • Promocionar i difondre la Declaració dels Drets Humans i els Drets de la Infància. Impulsar i/o donar suport a les mobilitzacions ciutadanes en Defensa dels Drets Humans i els Drets Civils (drets individuals i col·lectius), davant casos de persecució ètnica, repressió, tortura, terrorisme, o d’altres. Aplicació dels compromisos signats i ratificats pel Ple de l’Ajuntament recollits en el Compromís de Barcelona. Compromís de les Ciutats pels Drets Humans. Coordinar i impulsar campanyes de promoció dels drets de la persona en coordinació amb altres regidories, centres educatius, Districtes, entitats, associacions, ONG’s, plataformes ciutadanes i mitjans de comunicació. Fomentar la cultura de la diversitat, el respecte i la solidaritat amb l’objectiu que a Barcelona prevalgui el respecte a la diversitat cultural, religiosa, la llibertat política, o d’altres. Crear taules cíviques en el territori en defensa dels drets humans i els drets civils que potenciïn la participació, la conscienciació i la complicitat de la ciutadania. Potenciació, coordinació i més dotació pressupostària per a Plans relacionats amb els Drets de les Persones afectades per la SIDA i contra la seva discriminació. • Preservar els drets de tothom en qualsevol actuació de les administracions Públiques que hi ha a la Ciutat. Potenciació i consolidació de l’Oficina per la No Discriminació (OND), com a servei especialitzat de tot un programa global de defensa de la ciutadania i com a punt de referència i observatori de les discriminacions a la ciutat. L’OND : • Informarà, formarà i sensibilitzarà en tot allò que faci referència a la igualtat de drets. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 92 • Informarà sobre les entitats i serveis de la ciutat per a la defensa dels drets de les persones, les activitats i els actes que s’organitzen, els tràmits i gestions més habituals per accedir a la igualtat de drets. • Exercirà la funció mediadora en les queixes per discriminació entre les persones, o entitats que creguin que han estat discriminades per particulars, empreses o institucions. • Oferirà assessorament jurídic per a la tramitació de denúncies per discriminació, assegurant la confidencialitat de l’expedient. • Implicarà a les Oficines d’Atenció a la Ciutadania i altres serveis d’atenció a la població com a òrgans que recullen les queixes sobre discriminació referides a la pròpia Administració. Fomentar el reconeixement de les parelles de fet (heterosexuals i homosexuals) en els àmbits de l’Administració pública municipal (tal i com ja ha fet l’Ajuntament en el seu darrer conveni laboral). Fomentar el reconeixement d’aquests drets a les empreses i entitats que estableixin contractes i/o convenis amb l’administració pública municipal. Difondre el coneixement sobre el Síndic de Greuges i les seves actuacions en relació a les administracions públiques. • Impulsar una actitud de rebuig obert i efectiu davant els actes xenòfobs, sexistes, i d’altres. Personar l’Ajuntament de Barcelona com a acusació particular en aquells processos judicials que així ho requereixin per les seves especials característiques referents a actes xenòfobs, sexistes, o que promoguin actituds intolerants amb el proïsme, generats a la ciutat. • Afavorir la convivència en la diversitat. Impulsarem polítiques actives d’integració i acolliment als nous immigrants, assegurant l’atenció a totes les persones, el dret a la salut i el treball sense discriminació, el dret a l’habitatge i a la qualitat de vida. Impulsar polítiques actives amb la integració de les persones amb disminució vetllant pel dret a la salut, treball, habitatge i a la qualitat de vida. • Foment de la interculturalitat. Col·laborar en el desplegament del Pla Municipal per a la interculturalitat, amb la Comissió de Benestar Social. Creació d’una comissió de seguiment amb presència de les institucions que hi ha a la ciutat i entitats i ONG´s que treballen pel reconeixement dels drets individuals i col·lectius de la població immigrada. Promoció, conjuntament amb altres regidories de l’Ajuntament i Districte, d’accions adreçades a la socialització comunitària del conjunt de persones immigrades tals com l’Observatori Permanent de la Immigració a Barcelona. • Promoció de la informació no discriminatòria. Vetllar per garantir els drets individuals i col·lectius de rebre una informació completa, veraç i no discriminatòria per raó de sexe, ètnia, cultura, creença religiosa, o d’altres. Creació d’un grup de treball, en el marc de la Comissió dels Drets Humans de Barcelona, amb representació dels sectors institucionals, professionals i socials implicats que elaborin propostes d’intervenció que modifiquin els comportaments discriminatoris en la informació. • Fomentar el diàleg entre les diferents comunitats religioses de Barcelona. Posar en marxa el SERVEI INTERRELIGIÓS DE BARCELONA (servei municipal d’atenció a persones i agrupacions religioses), com a cohessionador social i intercultural de les diferents comunitats religioses que conviuen a la ciutat. Aquest objectiu estarà presidit pel respecte a la llibertat individual, evitant comportaments intervencionistes per part de l’Administració. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 93 • Fomentar la participació de les diferents associacions, entitats, ONG’s i plataformes ciutadanes. Donar suport econòmic, logístic i tècnic als projectes impulsats per associacions, entitats i ONG’s. Difondre entre la població el coneixement de les ONG’s i d’aquestes entitats a través de les quals s’articula l’acció voluntària i dels valors que representen. Editar materials divulgatius sobre les activitats de les ONG’s i aquestes entitats. Promocionar programes de formació per gestors de les ONG’s i aquestes entitats. Participar en l’organització de la II Conferència de Ciutats pels Drets Humans que tindrà lloc l’any 2000 i garantir l’acompliment dels seus acords. • Impulsar la participació de les associacions, entitats i ONG’s implicades en la defensa dels drets humans en el Fòrum Universal de les Cultures de l’any 2004. Impulsar els projectes socials de defensa dels drets humans amb els òrgans d’organització del Fòrum Universal de les Cultures, de l’any 2004 • Garantir els drets dels animals en consonància amb la Declaració Universal dels Drets dels Animals. Crear els instruments que garanteixin unes condicions dignes als animals en els establiments de venda. Incrementar la vigilància i control per part de la Guàrdia Urbana de la utilització degradant d’animals de companyia per recaptar almoina als carrers de la ciutat. Estudi de la implantació d’un programa específic per la tinença de gossos especialment perillosos. Promoure, coordinar i impulsar, juntament amb les entitats del sector que s’hi dediquin, les adopcions de gossos i gats abandonats. Impulsar campanyes i programes d’adopció específics. Combatre el tràfic d’espècies protegides i animals exòtics. Promoure la reforma del Centre d'acollida d'animals de companyia. Establir un sistema de control biològic sobre el creixement de les espècies de fauna urbana. • Fomentarem i promourem el dret a la pau dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona, des de l'Ajuntament i conjuntament amb la societat civil, actuant com a referents del compromís en defensa i promoció dels drets humans, afavorint espais de consulta, proposta i reflexió. Treballar per la cultura de la pau entesa com un model de convivència basada en el respecte mutu i el consens inspirada en la justícia, la solidaritat i l'equitat. Fugint del tractament parcial que suposa la seva perspectiva només des del conflicte bèlic entre determinades zones del planeta, des de la Regidoria el treball per la cultura de la pau es contemplarà abordant els conflictes de la vida quotidiana i en els espais més propers que permetin la seva resolució. Establiment d'un marc permanent que impliqui la participació del conjunt de la societat civil i les institucions en un treball d'elaboració d'estratègies que portin cap a la cultura. Això comporta el treball conjunt i d'implicació de l'Administració Local i les entitats i institucions que treballen sectorialment pel dret a la pau. Treballar per la recuperació de la nostra memòria històrica per la pau amb organismes del propi Ajuntament, altres institucions i la societat civil. Projecció i presència de la cultura de la pau de la ciutat de Barcelona en els diferents fòrums que ja estan treballant des d'aquesta òptica, com la Xarxa de ciutats per la Pau. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 94 Celebració a Barcelona, l'any 2000, de l'"Any Internacional de la Pau". COOPERACIÓ • Consolidar la ciutat de Barcelona com a “Capital Europea de la Solidaritat i la Cooperació Internacional”. Impulsar la coordinació dels diferents esforços que l’Ajuntament de Barcelona dedica a la cooperació i la solidaritat. Impulsar la tasca del Consell Municipal de Cooperació Internacional al Desenvolupament, per tal de coordinar l’esforç que, en aquest àmbit, es realitza des de l’Ajuntament i des de la societat civil, és a dir, des dels àmbits públic i privat. Consolidar la formació dels i les cooperants internacionals de la ciutat de Barcelona a través de convenis amb les Universitats catalanes i centres d’estudi i recerca per tal de dotar-los d’una capacitació de nivell professional. Promocionar els projectes socials de defensa de la cultura de la pau amb el Fòrum Universal de les Cultures del 2004. • Impulsar el suport a les ciutats del Tercer Món i a aquelles que pateixen greus conflictes i situacions de crisi. Afavorir l’agermanament amb ciutats del Tercer Món i amb aquelles que pateixin greus conflictes i situacions de crisi, per tal que es converteixin en receptores de la cooperació de la ciutat. Coordinar un mecanisme d’ajut de ciutat a ciutat, ràpid i urgent, per a situacions d’emergència humanitària. Estendre l’experiència del Districte XI a d’altres ciutats, principalment de l’àrea geogràfica de la Mediterrània, com ara Kosovo, Palestina o Algèria, però també dels Balcans, Sudamèrica, i en un següent estadi. l’Àfrica sub-sahariana. • La zona dels Balcans. • Desenvolupar la tasca iniciada a Gaza. • El Magrib. Impulsar la tasca de les organitzacions que desenvolupen projectes que promouen la cooperació amb els territoris menys afavorits del planeta. • Impuls de programes i projectes dedicats a promoció de l'estudi d'estratègies de la pau. Promoció d’un marc permanent que estableixi relacions entre la ciutat de Barcelona i aquelles altres institucions internacionals dedicades a l’estudi de la pau. Promoure i donar suport a la creació a Barcelona d’un marc permanent de debat dedicat a "l'Estudi i Desenvolupament d'Estratègies per la Pau i el Desarmament", com a acció municipal en defensa del dret per la pau. Mantenir el programa “Barcelona, ciutat refugi”, i impulsar que Barcelona es converteixi en seu de l’observatori internacional de la llibertat d’expressió. Impulsar convenis amb les Universitats i centres d’estudi i recerca de Catalunya, així com els centres internacionals, per a convertir aquest marc permanent de relacions a Barcelona en punt de referència internacional. Afavorir la interacció del Centre amb les entitats de cooperació catalanes que treballen d’una manera directa amb els organismes internacionals de cooperació i desenvolupament (NU, UNESCO). Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 95 3.8. COMISSIÓ DE SERVEIS URBANS I MANTENIMENT. L’espai públic és un element fonamental en la configuració de la ciutat i la seva gestió s’ha de realitzar amb criteris d’utilitat, accessibilitat, seguretat i satisfacció del ciutadà, com a principal protagonista del carrer. La demanda de qualitat de l’espai públic, tant pel que fa als serveis urbans com a la millora ambiental, és creixent en la mesura que els ciutadans, progressivament, assumeixen el seu protagonisme. Barcelona, una ciutat en continua transformació, té plantejat el repte de donar-li tot el sentit, garantint un manteniment d’alta qualitat, congruent amb l’elevada innovació (tecnològica, urbanística), que caracteritza aquest procés. Per això, és fonamental la incorporació de criteris estratègics en matèria de qualitat ambiental: estalvi energètic, millors tecnologies disponibles, anàlisi d’impactes, i d’altres. L’enfocament a escala local ha estat sempre acompanyat, en el cas de Barcelona, per una clara consciència de les implicacions a escala regional i global dels efectes associats al funcionament propi. Els compromisos internacionals fins ara assumits i els que en el futur cal subscriure, constitueixen una mostra d’aquesta sensibilitat. Com a conseqüència de tot això es defineixen com a eixos prioritaris a impulsar des d’aquesta Comissió, en primer lloc el desenvolupament de polítiques en matèria de residus i de neteja urbana que assumeixen els principis bàsics de gestió ecològica (estalvi, reciclabilitat), tenint en compte que aquesta estratègia no només requereix més recursos per part de l’Administració sinó també més implicació per part dels ciutadans. Tot això en el context del Programa Metropolità de Gestió de Residus Municipals i dels objectius que allà es contemplen (Ecoparc...) i sabent que actualment la nova Contrata de Recollida i Neteja és una peça fonamental per assolir aquests objectius. En segon lloc un objectiu prioritari és protegir el carrer i millorar la qualitat de les actuacions sobre el mateix, utilitzant mecanismes de gestió i comunicació al màxim eficaços, que permetin desenvolupar una política multifactorial que integri les actuacions sobre el clavegueram, les aigües freàtiques, l’enllumenat, les intervencions sobre el carrer de les iniciatives privades, la conservació de les estructures vials i fonts ornamentals i d'altres. En tercer lloc cal incrementar les tendències de millora dels principals vectors ambientals experimentades per la ciutat en els darrers anys, millorant la capacitat de diagnòstic i promoció, tirant endavant polítiques adreçades als diferents vectors ambientals i millorant la informació adreçada al ciutadà per tal de fomentar la seva participació activa. Finalment la gestió dels serveis urbans i la millora de la qualitat ambiental és una activitat de caire horitzontal impulsada per nombrosos organismes municipals i extramunicipals. Des de la Comissió s’impulsaran les iniciatives d’abast municipal en aquesta matèria i s’incrementarà el protagonisme municipal en alguns projectes claus per a la ciutat, competència d’altres institucions (gestió metropolitana dels residus, adequació de la depuradora del Besòs i de la nova del Llobregat, restauració i adequació de l’abocador del Garraf, ...). NETEJA URBANA I GESTIÓ DELS RSU • Adaptar el sistema de recollida a les característiques urbanes de cada indret de la Ciutat. Nou pacte per la Neteja amb dos eixos essencials i complementaris: més recursos per part de l’Ajuntament i més civisme i implicació per part dels ciutadans. Unificació dels serveis de recollida de residus i neteja viària, dividint la Ciutat en quatre zones, i aplicació de diferents mètodes en funció de les característiques urbanes. Ampliació del sistema de recollida pneumàtica en àrees en procés de renovació urbana: El Raval, Sant Andreu-Sagrera, Diagonal-Poble Nou, Front Marítim, Diagonal-Mar, Sarrià. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 96 • Aplicació de nous sistemes de recollida i neteja amb motiu de l'adjudicació de la nova contracta. Adequació i reequilibri del mobiliari urbà dedicat a la recollida de residus. Posar en marxa dos sistemes de recollida independents: un per a la brossa domiciliària i l’altre - porta a porta- per al sector comercial i d’oficines. Aquest doble sistema incorporarà les novetats següents: - Recollida comercial: ° S’establirà el sistema de recollida porta a porta dels residus de matèria orgànica a comerços, hotels, restaurants, hospitals, escoles. ° S’ampliarà el sistema de recollida porta a porta del cartró i paper dels comerços i oficines, de manera més intensa en els sectors on s’ubiquen les majors concentracions d’espais per a ús comercial i/o terciari. ° També s’implantarà la recollida específica de la fracció rebuig a grans productors. - Recollida domiciliària ° Instal·lació al carrer de nous contenidors de càrrega lateral o frontal, per a la recollida domiciliària, destinats a la separació de matèria orgànica i de rebuig. ° Reducció del nombre total dels contenidors ubicats al carrer i incrementar la freqüència de neteja i el seu manteniment. Augment del nombre de papereres al carrer tant en àrees de nova urbanització com en totes aquelles àrees objecte de remodelació urbanística. Incrementar la freqüència del manteniment i buidat de les papereres. • Aplicació del programa de residus metropolitans. Augment de la recollida selectiva fins arribar al 32% del total dels residus de Barcelona l'any 2004, vinculat al desenvolupament del PMGRM pel que fa als llocs de destí i tractament de residus en l'Àrea Metropolitana. Desenvolupament de petits punts verds propers als mercats per a la recollida de diversos residus especials (piles, fluorescents, aerosols, olis domèstics, i altres). Potenciar als mercats el sistema de recollida específica de residus de matèria orgànica i paper- cartró. Augmentar el nombre de punts de residus municipals separats en origen i incrementar la freqüència de recollida. Endegament de la recollida selectiva de paper i cartró porta a porta amb una freqüència mínima setmanal. Recollida porta a porta de mobles i voluminosos a tota la Ciutat amb la freqüència mínima mensual. A determinades zones, com és el cas ja de Ciutat Vella, la freqüència serà setmanal. Augmentar i popularitzar el servei de recollida de voluminosos sota comanda. Fomentar l'aplicació de la llei d'envasos i residus d'envasos per a aconseguir-ne la reducció. Segregació dels serveis de papereres i de neteja de pintades o graffitis donada la seva especialització. • Aplicació de l'ordenança fiscal de recollida d'escombraries. Promoure la col·laboració de comerços, oficines, garatges, tallers, bars i restaurants, mitjançant l'aplicació de les bonificacions previstes a l’ordenança fiscal de recollida d’escombraries. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 97 • Promoció del reciclatge. Incentivar les petites empreses, cooperatives i societats que es dediquin al reciclatge, tot aprofitant les instal·lacions adscrites al funcionament de la nova contracta. Intensificar les accions per estimular en l’àmbit del comerç i el consum, la reutilització, el reciclatge, el comerç solidari i el consum racional. • Promoure la utilització dels Ecoparcs, a mesura que s'en disposi. Finalització de la xarxa dels punts verds previstos . Tractament ecològic de la matèria orgànica i dels voluminosos en l'Ecoparc de la Zona Franca, que permetrà el triatge, la metanització de la matèria orgànica i l'estabilització del rebuig. Promoure el desenvolupament d'altres Ecoparcs a l'Àrea Metropolitana. Adaptació de punts verds en centres de recuperació, reciclatge i reutilització de materials. Creació del punt verd mòbil, que faciliti als ciutadans el lliurament dels residus especials d’origen domèstic. Incentivar als ciutadans, mitjançant campanyes informatives, a dipositar els residus voluminosos, inerts i/o especials en els punts verds. • Restaurar i adequar el dipòsit controlat del Garraf. Restauració del dipòsit controlat del Garraf, amb la captació de biogàs per a l’aprofitament energètic i la depuració dels lixiviats. Adequació del dipòsit controlat del Garraf per a la seva futura inclusió en el Parc del Garraf. • Creació de nous sistemes que permetin millorar el nivell de neteja de la Ciutat. Establir un sistema específic per a la recollida de sacs de runa i contenidors d’obra. • Realització de campanyes destinades a la conscienciació dels ciutadans. Realitzar campanyes d’informació i conscienciació ciutadana sobre els nous sistemes de recollida i neteja a cada zona de la Ciutat i sobre la necessitat de separació i reciclatge. Posada en funcionament d’un programa específic de mesures de conscienciació i d’estricta aplicació de les normes municipals destinades a evitar la proliferació d’excrements d’animals de companyia a la via pública. Dotar a la Central d’Operacions i al futur Centre de Coordinació dels recursos suficients per millorar la comunicació entre els ciutadans i els serveis de neteja i manteniment de la Ciutat. Complementar el servei telefònic d’atenció al ciutadà, en temes de neteja i recollida amb la elaboració d’enquestes periòdiques per tal de contrastar el grau de satisfacció ciutadana. • Promoure millores mediambientals en el funcionament dels serveis de neteja i recollida de residus sòlids urbans. Incorporació a la nova contracta de neteja i recollida de criteris ambientals més avançats, per tal de millorar la qualitat de vida a la Ciutat. Utilització de vehicles propulsats amb energies alternatives menys contaminants, com el gas natural, l’energia elèctrica o bimodals. Inclusió de vehicles satèl·lit, elèctrics, en els cascs antics. Les instal·lacions gaudiran d’una energia neta com és la solar, doncs s’implantaran plaques solars per produir aigua calenta sanitària. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 98 Reducció de la contaminació acústica produïda pels serveis. Utilització de vehicles amb un alt grau d’insonorització, així com la incorporació de noves tecnologies. DESENVOLUPAMENT DEL PECLAB • Millora del sistema de drenatge de la Ciutat. Avançar els terminis d’execució del Pla Especial del Clavegueram de Barcelona (PECLAB), cercant els fons complementaris precisos. Projecte i construcció de nous dipòsits de regulació del sistema unitari. Construcció de comportes i altres dipòsits anti-DSU. Millores locals en el sistema de drenatge a diferents punts de la Ciutat. Desenvolupament i explotació operativa del sistema d’informació CLAVINFORM. MANTENIMENT I SERVEIS • Millora de la qualitat del servei i en l'ús de l'espai públic per part de les companyies privades subministradores de serveis públics. Millorar la coordinació en l'execució d'obres al carrer per diferents operadors. Millorar la qualitat d'obres al carrer. Revisió de la normativa i dels acords amb les companyies de serveis pel seguiment i control de les actuacions al carrer. Establir els acords necessaris amb Aigües de Barcelona per tal de minimitzar pèrdues en la conducció i subministrament d’aigües potables. Establir acords amb les companyies elèctriques per millorar les garanties de subministrament i els sistemes d’informació ciutadana en casos d’avaries. • Millores en l'enllumenat públic. Manteniment i renovació de la xarxa d'enllumenat públic. Endegar un pla plurianual d’instal·lació d’un nou model de fanal a l’Eixample. Substitució del 40% dels punts de llum a l’Eixample, en els propers sis anys. Elaboració i inici de l’execució d’un pla de manteniment, renovació i adequació a la normativa vigent de l’enllumenat públic, completant l’extensió a tots els barris i continuant la racionalització de l’ús amb la renovació del 35% de les instal·lacions i millorant la il·luminació del carrer. Extensió del Pla de Canvi de bombetes de vapor de mercuri (VM) a vapor de sodi (VSAP) a zones encara no cobertes, atès el bon resultat energètic i lumínic obtingut fins ara. Preparació i licitació de la nova Contracta de Conservació de l'Enllumenat Públic. • Millores en espais vials. Preparació i licitació de la nova Contracta de Manteniment de Paviments de la Ciutat Preparació i licitació de la nova Contracta de Conservació d’Estructures Vials. Pla de manteniment de paviments de calçades no inclosos en programes de renovació o inversió de més ampli abast. Aplicació de reforç i renovació de paviments antisoroll sempre que sigui viable, amb l'objectiu d'un 3 % anual de la superfície total. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 99 Col·laborar amb els Districtes en l'elaboració i execució d’un pla de manteniment de voreres. AIGÜES FREÀTIQUES • Millores en l'aprofitament del sistema aqüífer. Aprofitament de les aigües freàtiques del subsòl de la Ciutat incrementant el seu ús pels serveis municipals i fomentant la seva utilització per les indústries. Aquesta proposta es concretarà en les següents actuacions: • Utilització de les aigües del subsòl per reg dels parcs i jardins i la neteja de carrers. • Desenvolupament als carrers de la xarxa d'hidrants abastats per aigües freàtiques. • Aprofitament de les aigües del subsòl del Liceu al Raval, al jardí Botànic i a la muntanya de Montjuïc on es desenvoluparà una xarxa secundària d’aigües del subsòl. • Ampliació de la xarxa d’aigües freàtiques del front litoral. • Utilització de les aigües del subsòl per a les làmines d’aigua i fonts ornamentals. Abocament d'aigües freàtiques al Besòs per millorar la qualitat de les seves aigües i garantir en tot moment un cabal mínim ecològic. Realització d’actuacions puntuals a l’entorn dels punts més problemàtics de la xarxa del Metro per les filtracions d’aigües freàtiques, a l’objecte de controlar el nivell freàtic amb l’aprofitament de l’aigua. Desenvolupament de la xarxa de control de l’evolució qualitativa i quantitativa de l’aqüífer. Impuls de l’aprofitament de l’aigua del subsòl per a usos energètics. Elaboració d’un Reglament per a la utilització de les aigües del subsòl de la Ciutat. • Fonts públiques i ornamentals Programa de remodelació de les fonts públiques de la Ciutat de Barcelona. Adequació a normes de les instal·lacions de les fonts ornamentals. Completar l'adequació de les instal·lacions de l’Eix Maria Cristina. Preparació i licitació de la nova Contracta de Neteja i Manteniment de Fonts públiques i ornamentals. • Proposició de projectes d’aprofitament de les aigües del nivell freàtic. Estudi de l'aprofitament sostenible de les aigües del nivell freàtic de la ciutat. Elaboració de propostes per a l’aprofitament de les aigües freàtiques del subsòl per a usos energètics i la reglamentació dels seus usos globals. PROGRAMES DE VIGILÀNCIA I REDUCCIÓ DE LA CONTAMINACIÓ (ATMOSFÈRICA, HÍDRICA I CONTAMINANTS SÒLIDS) • Impuls d'actuacions destinades a la millora de la informació sobre el medi i a la conscienciació dels ciutadans. Promoure el coneixement de les actuacions i dels equipaments municipals relacionats amb la millora i reducció de la contaminació a la Ciutat. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 100 Elaboració i difusió d’informació ambiental que ajudi els ciutadans/nes a participar en la millora de la qualitat ambiental de la Ciutat. Desenvolupament de programes específics vers la reducció de la contaminació. • Foment de la reducció de la contaminació i de la preservació del medi. Formular propostes d’actuació per a la reducció de la contaminació atmosfèrica i l’augment de la qualitat del medi hídric. Fer el seguiment del grau d'acompliment dels compromisos i els acords de les directives internacionals. Promoure, junt amb els sectors responsables, la millora de la qualitat de l’aire amb l’actuació sobre la mobilitat, l’ús del vehicle privat i les calefaccions per tal de reduir el diòxid de sofre, les partícules de diòxid de nitrogen, d’hidrocarburs i de monòxid de carboni i l’ozó troposfèric dins els límits establerts per la normativa comunitària. Incentivar els programes de difusió sobre la protecció de la capa d’ozó. • Millora del diagnòstic i previsió de la contaminació atmosfèrica. Remodelació i ampliació de la Xarxa de Vigilància a Barcelona d’acord amb els nous requeriments de la UE sobre gestió i avaluació de la qualitat de l’aire ambient. Avaluació de les possibles vulneracions dels nous valors límit de contaminació establerts per la UE i elaboració de plans d’actuació per al seu compliment. Elaboració de protocols d’actuació per a situacions episòdiques d’atenció especial. Establiment d’una xarxa de mostreig i anàlisi de COVS i HPAS per a la caracterització de l’atmosfera urbana respecte aquests contaminants i estudi de l’evolució i l’acció combinada de los COVS i NOx per prevenir i reduir els episodis d’ozó. Elaboració periòdica de mapes de distribució espacial d’emissions i de la qualitat de l’aire. • Millora dels programes i xarxes de control i vigilància dels principals vectors contaminants. Elaboració d'inventaris d’activitats industrials potencialment contaminants, amb especial èmfasi en les activitats sotmeses a la Directiva de Prevenció i Control Integral de la Contaminació i les generadores de COVs. Ampliació del control de la qualitat de les aigües de proveïment públic. Aplicació progressiva de la Directiva 98/83/CE i estudi dels efectes de substàncies traça sobre la salut. Ampliació del Sistema de Seguiment de Contaminants Químics a l’Ambient procedents d’Escapaments Accidentals i integració en el corresponent Pla Específic d’Emergències. • Impulsar noves iniciatives de millora de la qualitat de les emissions a l'atmosfera. Desenvolupament d’inventaris d’emissions d’efecte hivernacle i avaluació de l'aplicació dels plans d'acció sobre estalvi i eficiència energètica i d'incentivació de l’ús d'energies renovables. Incrementar el control de les emissions a l’atmosfera. Implantar els mètodes de control per emissions de vehicles establerts a la nova normativa comunitària. Desenvolupament organitzatiu i procedimental de la tramitació de llicències d’activitat com a conseqüència de l’aplicació de la nova Llei d’Intervenció Integral de l'administració ambiental de Catalunya. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 101 3.9 COMISSIÓ DE SOSTENIBILITAT I ECOLOGIA URBANA. Un objectiu polític de primer ordre del govern municipal per aquesta legislatura és la de repensar la ciutat en clau de sostenibilitat. El model de ciutat basat en el creixement il·limitat s’està revelant com un model insostenible que provoca greus disfuncions entre les que destaquen la desigualtat social i la malversació de recursos. Treballar per una ciutat sostenible suposa treballar per un nou model de ciutat que lluiti contra les desigualtats i contra el deteriorament ambiental. Una ciutat sostenible es una ciutat solidària entre les persones que hi viuen, es solidària amb les generacions futures i es solidària amb el conjunt del planeta. Una ciutat sostenible és un ciutat compromesa que accepta la seva responsabilitat amb el medi ambient, el desenvolupament i la justícia social. Les ciutats hem d’assumir els impactes de les nostres accions locals en el medi ambient local, al mateix temps que les altres administracions han d’assumir l’impacte de les seves actuacions en la sostenibilitat local. La substitució de les energies no renovables com la nuclear i la derivada dels combustibles fòssils per energies netes, lleis de residus, d'envasos, i especialment de producció neta, que facilitin la reducció i el tractament ecològic dels residus, una fiscalitat que incorpori els nous conceptes de comptabilitat ecològica, i el planejament sostenible de grans infrastructures, són algunes de les actuacions de competència estatal o autonòmica que incideixen en la sostenibilitat de la ciutat. Aquest caràcter interdependent de la sostenibilitat, de l’ecologia urbana i del medi ambient implica que els municipis han d’abordar aquests temes mitjançant enfocaments integrals, desenvolupant actuacions transversals que impliquin al conjunt del Govern municipal. Cal assegurar la integració de les polítiques de sostenibilitat i ecologia urbana en el conjunt de polítiques sectorials municipals i en la totalitat dels districtes de la ciutat. Basem l’actuació municipal en les diferents Declaracions i Plans d’Acció adoptats en les Conferencies Internacionals celebrades en els últims anys i, especialment, en els principis de l’Agenda 21 aprovats el 1992 a la Cimera de Rio de Janeiro, la Carta de les Ciutats Europees cap a la sostenibilitat (Carta de Alborg) de 1994, el Pla d’Acció de Lisboa de 1996 i el Fòrum Urbà de la Unió Europea (Viana 98). Els principals eixos de l’acció de govern municipal per aquests quatre anys en matèria de sostenibilitat i ecologia urbana son: Un pla estratègic per a la sostenibilitat. Dotar a la ciutat d’un pla estratègic pels propers anys: elaboració, aprovació i implementació de l’Agenda Local 21 que es convertirà en el pla estratègic per a la sostenibilitat de la ciutat de Barcelona. Un compromís de tota la ciutat. Involucrar a tota la ciutadania desenvolupant i impulsant un ampli procés participatiu a tots els districtes de la ciutat i potenciant el Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat com a màxim òrgan de participació, consell i decisió. Un compromís de tota l’organització municipal. Impulsar polítiques coordinades i integrades que impliquin a tota l’organització municipal. Aquests principis bàsics orientaran l’actuació a partir de les següents línies programàtiques: Educació i participació ambiental, verd urbà i platges, eficiència energètica i energies renovables, i reducció de la contaminació acústica. AGENDA LOCAL 21 • Pla d’Acció Local, Agenda 21 i polítiques transversals. Impulsar el disseny, desenvolupament, seguiment i avaluació del Pla d’Acció Local com a eix vertebrador de l’Agenda 21 Local. Posterior formulació, a traves del Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat, de l'Agenda Local de la ciutat de Barcelona. Elaboració d'auditories ambientals per Districtes amb participació ciutadana i posterior definició de Plans d'Acció i de l'Agenda 21 per districtes. Elaboració periòdica d’un informe sobre l’estat del medi ambient a la ciutat mitjançant uns indicadors que permetran analitzar l’evolució de les actuacions a curt i llarg termini. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 102 Formulació de nous instruments tècnics, econòmics i d’informació amb perspectiva de futur que consolidi la seva aplicació a favor de la qualitat urbana. Impulsar les polítiques transversals en el conjunt d’accions del Govern Municipal per tal d’aconseguir una societat sostenible. Promoure la coordinació tècnica dels Districtes i serveis sectorials involucrats. Traduir en valor monetari l’impacte mediambiental de diverses activitats com a mesura de conscienciació i de canvi d’hàbits de consum. Estudiar la implantació d'ecotaxes. Promoure la creació d'una ordenança fiscal ecològica. EDUCACIÓ I PARTICIPACIÓ AMBIENTAL • Promoure les accions d’educació i participació ambiental que facin incrementar el nivell de coneixement i conscienciació dels temes mediambientals entre la població. Impuls als programes d'educació ambiental en tots els àmbits de la vida ciutadana, amb especial èmfasi en el món escolar. Elaborar i difondre el Catàleg de recursos d'educació ambiental a la ciutat, amb tota l'oferta pública i privada. Facilitar la informació a la ciutadania sobre els aspectes ambientals i la participació activa en les iniciatives per fer una ciutat més sostenible. Posada en marxa el telèfon d'informació ambiental i consolidar l'Oficina de Recursos per a una ciutat Sostenible com a centre de referència per a la informació als ciutadans. Realització de campanyes de comunicació i sensibilització específiques sobre l'estalvi energètic, el consum i, en general, sobre aquelles accions orientades a minimitzar l'impacte de la vida quotidiana sobre el medi i els recursos naturals i a assolir una major implicació ciutadana en aquells objectius. Realització d'estudis i recerques que ajudin a una millor acció pública en el terreny de la informació ambiental. Estudi de la percepció, coneixements i hàbits ambientals de la població. Suport a la realització d'ecoauditories. Consolidació del Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat com a òrgan consultiu i de participació dels agents socials i econòmics de Barcelona i com a fòrum per a impulsar l'Agenda 21 de la ciutat. Impuls a la creació de mecanismes que aprofundeixin en el diàleg entre l'administració local i les entitats en aquesta matèria. Suport al teixit associatiu en el terreny de l'ecologia i la sostenibilitat a Barcelona. Edició de la Guia d'entitats de la ciutat. Establiment d'ajuts per a les entitats i de convenis de col·laboració. Afavorir el voluntariat en temes ambientals. Participació en projectes europeus i en iniciatives de cooperació transnacional en matèria d'educació i participació ambiental, en el marc d'una política urbana europea sostenible. Afavorir l’anomenat ecoturisme traves del treball conjunt amb els sector del turisme receptiu. Impulsar campanyes i estratègies d’informació específicament adreçades als turistes i visitants. VERD URBÀ • Espais i corredors verds. Augment dels espais verds de la ciutat. Creació de nous corredors per a comunicar les zones verdes de la ciutat. Increment dels espais per a vianants. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 103 Creació de 100 ha noves d’espai verd que permetran disposar d’un espai verd a menys de cinc minuts de cada domicili, a desenvolupar en els grans parcs urbans que preveuen els projectes urbanístics, en els propers anys. Ampliació de l’experiència d’horts urbans. Posada en marxa en la Masia de Can Mestres i en els districtes de Sant Martí i d’Horta-Guinardó. Impuls dels horts urbans com a escoles de natura i de coneixement pels nens i nenes d’activitats de jardineria i del món rural. Promoure que la ciutadania tingui flors als balcons de casa seva. Definició de “L’Anella Verda de BCN” (Parc de Collserola, Parc de Montjuïc, Parc de Mar i els Parcs del Besòs i del Llobregat) que asseguri la preservació dels sistemes naturals i potenciar les activitats econòmiques sostenibles, vinculant-la amb l’anella verda metropolitana. Participació en el disseny i el desenvolupament del projecte del parc de Montjuïc. Promoure els corredors verds que permetran fer circuits a peu entre parc i parc i seran zones en les que la pacificació del trànsit i la qualitat ambiental afavoriran l’ús cívic dels equipaments verds. Crear i renovar 100 jardins en espais urbans de la ciutat. Millorar l’arbrat viari. Plantació de 40.000 unitats d’arbrat als carrers i parcs, prioritzant les espècies mediterrànies. Introduir plantes autòctones en parcs i jardins, més resistents amb menys consum d’aigua. Potenciació de la biodiversitat i reintroducció d’espècies autòctones. Transformació gradual de les zones verdes ja existents amb la incorporació de plantes mediterrànies per tal de fer-les adequades al clima de la ciutat. Reduir l’ús de pesticides clorats i d’altres substàncies contaminants en el tractament del sòl i la vegetació. Potenciar l’elaboració de compost en origen. Renovació del mobiliari, els jocs i la senyalització en els parcs i jardins de la ciutat. Elaborar el catàleg i la senyalització de les diferents espècies vegetals que trobem en l'entorn urbà. Impulsar itineraris botànics i visites als exemplars més característics de la ciutat. PLATGES • Millora del litoral i de les platges. Promoure actuacions per recuperar el biòtop marí (component físico-químic) i biocenosi (comunitat d’éssers vius d’un lloc determinat) de les platges mitjançant la millora de les xarxes d’aigües. Potenciar mesures de preservació i neteja en aquest àmbit. Millorar l’oferta lúdico-cultural en les platges i potenciar l’espai d’educació mediambiental. ESTALVI ENERGÈTIC I ENERGIES RENOVABLES • Promocionar i impulsar l’ús d’energies renovables i alternatives. Elaborar plans d'acció sobre estalvi i eficiència energètica i sobre l'ús d'energies renovables. Aprofundir en la col·laboració amb les administracions, institucions, empreses i associacions que hi intervenen en l'estalvi energètic i en l'ús d'energies renovables per tal de realitzar plans d'actuació conjunts en la ciutat. Aplicació de l’Ordenança Solar de la ciutat de Barcelona, que promogui que les edificacions que es construeixin o es rehabilitin íntegrament puguin disposar d’escalfament solar de l’aigua. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 104 Continuar donant suport a iniciatives ciutadanes i d’eficiència energètica i d’aplicació d’energies renovables, com l’actual campanya BARNAMIL. Proposarem accions de recerca, a partir de la gestió integrada del transport, sobre la utilització de les energies i aplicació de les noves tecnologies. • Actuacions en els edificis municipals. Promoció de fonts d’energia netes i renovables, amb la reducció del consum d’energia als edificis municipals. Incorporar criteris de racionalització i estalvi energètic en els plecs de condicions dels edificis municipals que s’han de construir per concurs públic així com l’exigència d’experiència en el disseny bioclimàtic i de millora mediambiental. Utilització de bombetes i altres elements de baix consum, afavoridors de l’estalvi energètic i menys contaminants, en tots els edificis municipals. Participació en l’elaboració d’un programa d’instal·lacions fotovoltaiques que generin energia utilitzant espais públics disponibles que abarateixi el cost energètic del consum públic municipal. Impulsar un pla instal·lació d’aigua calenta sanitària solar als centres municipals. Realitzar ecoauditories energètiques en les escoles seguint el model de la Guia per a fer l’Ecoauditoria del centre Educatiu amb la implicació de l’alumnat, el professorat, i la comunitat educativa en el seu conjunt. Implementació de mesures que tendeixin a l’autofinanciació energètica i de consum d’aigua. Aplicació de les ordenances en els edificis de nova construcció. Barcelona vol estar compromesa amb les noves tecnologies en relació al subministrament d’energia als vehicles, per això ens comprometem a implementar en els vehicles municipals els avenços que en motors elèctrics es vagin succeint. Aprofitament energètic de forma rendible en la biomassa , tant de jardineria com d’origen forestal, i de fraccions no reciclables ni reutilizables dels residus sòlids urbans. • Actuacions d’estalvi d’energia sobre l’enllumenat públic. Reduir més la potencia instal·lada en l’enllumenat nadalenc amb la incorporació gradual de làmpades de petita potencia i fil lluminós. PROGRAMES DE VIGILÀNCIA I REDUCCIÓ DE LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA • Impuls d'actuacions destinades a la millora de la informació sobre el soroll ambiental i la conscienciació dels ciutadans. Promoure el coneixement de les actuacions i dels equipaments municipals relacionats amb la millora del soroll ambiental de la Ciutat. Elaboració i difusió d’informació sobre el soroll ambiental que ajudi els ciutadans/nes a participar en la millora de la qualitat ambiental de la Ciutat. Desenvolupament de programes específics de sensibilització vers el soroll ambiental. • Incrementar les actuacions orientades a la reducció dels nivells de soroll ambiental a la Ciutat. Millora del coneixement dels nivells de soroll: actualització sistemàtica del mapa sònic de la Ciutat i creació d’una unitat mòbil de control de soroll per a l’avaluació continuada del soroll ambiental. Aplicació d’aplacats antisoroll i apantallaments i/o altres mesures constructives, on tècnicament sigui possible, per reduir el soroll ocasionat pels vehicles. Incrementar les campanyes de control de soroll de vehicles i d'altres activitats potencialment generadores de soroll (indústries, obres públiques, espectacles,...). Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 105 Desenvolupament tècnic de la nova ordenança de soroll. Zonificació de la Ciutat en funció dels “nivells guia” de soroll ambiental. Participar en els grups de treball de la Comissió Europea redactors de la nova Directiva Europea de Sorolls. Adaptació permanent de les Ordenances Municipals per fer més eficaços els programes d’acció contra el soroll. Impulsar la creació de la figura del síndic de soroll. Constitució d'una taula municipal de coordinació de les actuacions de tots els òrgans municipals amb incidència sobre la qualitat acústica de la Ciutat. • Conscienciació ciutadana sobre la reducció de la contaminació sonora. Realització de campanyes de conscienciació ciutadana en favor de la reducció del soroll a Barcelona. Participar i promoure iniciatives ciutadanes que cerquin la reducció del nivell de soroll de la ciutat. Promoure la reducció de les emissions de soroll a les flotes de vehicles de serveis públics. Col·laborar amb el sector de Via Pública en la promoció de les mesures proposades per disminuir les intensitats de circulació i la velocitat dels vehicles per tal de disminuir el soroll originat pel trànsit. Consolidar el Dia Sense Cotxe potenciant la participació ciutadana. Promoure entre els ciutadans l'ús del cotxe compartit com a forma de col·laborar en la reducció de la contaminació. Promoure la utilització d’una flota de vehicles insonoritzats i dotats de la tecnologia més en la reducció de la contaminació acústica i ambiental. PROMOCIÓ D’UN DISSENY URBANÍSTIC I D’HABITATGE SOSTENIBLE Promocionar les tecnologies ecourbanistiques i arquitectura bioclimàtica en intervencions urbanístiques i d’habitatge. Impulsar l’ús d’energies renovables mitjançant l’aplicació de la nova ordenança de captació d'energia solar a les noves promocions d’habitatges i amb l’aplicació de les noves tecnologies que puguin aparèixer en el futur. Promoure que els projectes de parcs, jardins i zones verdes de Barcelona, incorporin criteris constructius de sostenibilitat i eficiència energètica. Potenciar mesures que promoguin, entre els constructors, la sostenibilitat dels habitatges, fomentant la millora dels components bioclimàtics naturals, l’utilització de materials reciclables, integrar els criteris de cicle de vida i els sistemes per a la disminució dels consum d’aigua i per a la recollida selectiva de residus. Promoure el Fòrum de les Cultures com un exemple de sostenibilitat. Garantir que les actuacions urbanístiques, d'infrastructures, edificació i rehabilitació que es realitzin amb motiu del Fòrum de les Cultures compleixin sota criteris de sostenibilitat Promoure el model de super illes a diverses zones amb la flexibilitat horària i espaial que siguin necessàries. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 106 3. 10.- COMISSIÓ DE SEGURETAT I MOBILITAT. La Mobilitat i la Seguretat són dos àmbits prioritaris de l’actuació de l’Equip de Govern. L’èxit de les actuacions que es defineix en aquest programa rau en la participació activa de la societat civil. És per això que es donarà prioritat a la reedició i aplicació del Pacte per la Mobilitat i al funcionament del Consell de Seguretat de Barcelona i dels districtes. Alhora, es constituirà un nou fòrum de debat pels temes de protecció civil. El Pacte per la Mobilitat és un document signat per més de quaranta entitats i persones que representen les diferents necessitats entorn la mobilitat a la ciutat. Tots ells, juntament amb l’Ajuntament de Barcelona, s’han posat d’acord en consensuar mesures que responguin als principis de mobilitat sostenible, accessibilitat, prioritat del transport públic, pacificació del trànsit, eficàcia de les mesures disciplinàries, seguretat viària i de qualitat, alhora que garantir el creixement i el dinamisme de la ciutat. La planificació i la gestió de la mobilitat de la ciutat s’ha de plantejar en un àmbit metropolità especialment pel què fa a les grans infrastructures i les necessitats de transport públic. Per això, dins d’aquest mandat s’elaborarà un Pla Estratègic dels desplaçaments urbans que acompleixi els objectius definits en el Pacte per la Mobilitat i sigui una eina bàsica pel planejament urbanístic i les iniciatives de remodelació de la xarxa viària. Barcelona ha consolidat el seu model de seguretat basat en la prevenció, tant pel que fa als riscs físics, a la seguretat ciutadana o a la seguretat viària. El coneixement i la informació sobre la victimització, els riscs físics i d’accidentalitat; els Plans municipals de Prevenció, els d’Emergències i el Pla Director de Bombers i, d'altra banda, les taules de coordinació i participació dels districtes són les eines vàlides que cal consolidar. En aquest mandat es proposa fer un pas més, dotar-nos d’un centre de comunicacions i d’operacions (C-24) que faci més eficaç el funcionament diari dels serveis municipals que actuen a la via pública i, per tant, asseguri una actuació més coordinada en cas d’emergències. En Seguretat Ciutadana, els aspectes més novedoses d’aquest període són el desenvolupament de la Justícia Municipal, previst a la Carta Municipal, i la definició del nou model policial per la ciutat de Barcelona, fruit del desplegament dels Mossos d’Esquadra. SEGURETAT I PREVENCIÓ • Donar resposta integrada a la gestió dels serveis que actuen en la via pública i en les emergències. Posar en funcionament un centre (C–24) d’atenció telefònica, de comunicacions i de coordinació operativa, que centralitzi de forma unificada tots els telèfons d’emergència i els serveis municipals implicats en la gestió diària de la seguretat, la mobilitat i el manteniment de la ciutat, i que a l’hora, integri i optimitzi les operacions que calgui activar en cas de situació d’emergència. • Aconseguir més eficiència dels cossos policials. Potenciar l'autoritat de l'alcalde, tal com es deriva de la Carta Municipal, presidint la Junta Local de Seguretat, amb capacitat executiva. Avaluar i acordar amb el Ministeri de l'Interior i amb la Delegació del Govern la necessària dotació del CNP fins que arribi els desplegament dels Mossos d’Esquadra-Barcelona. Definir i aprovar, conjuntament amb la Conselleria de Governació, el model policial a instaurar a Barcelona amb el desplegament dels Mossos d'Esquadra forma d’integració i coordinació dels cossos actuals. Consolidar la taula de coordinació policial de la ciutat com a grup de treball previ a la Junta Local de Seguretat. Consolidar el funcionament mensual de les taules de coordinació policial dels districtes. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 107 Programar actuacions conjuntes per temes d’especial rellevància. Intercanviar la informació sensible sobre seguretat entre els diferents cossos policials, impulsant el coneixement territorial de les diferents categories de conflictes. Promoure la funció de la Guàrdia Urbana com a policia de prevenció, d'anticipació als conflictes i propera al teixit social on actua. Programar campanyes de comunicació que promoguin la participació i el civisme, per tal de reforçar l’actuació sancionadora i de control de la GUB. • Modernitzar els mitjans de la Guàrdia Urbana i millorar la seva organització i infrastructures Continuar amb la incorporació de nous agents, per tal de seguir rejovenint la plantilla. Es continuarà la modernització de les instal·lacions i dels medis de la Guàrdia Urbana, continuant la renovació de les casernes. Potenciació de les funcions de la Junta Local de Seguretat de Barcelona. Promoure la màxima cooperació amb el govern de la Generalitat, el govern de l’Estat, els organismes judicials i les ONG’s en l’adopció de millors accions de prevenció de la delinqüència juvenil. Promourem al màxim les accions preventives de la Guàrdia Urbana. • Incrementar la informació i el coneixement sobre l’estat del carrer, conflictes, victimització i les seves tendències . Obtenir de forma periòdica i analítica indicadors de l’estat de la ciutat que permetin avaluar la indisciplina en l’aparcament, en la conducció, la neteja. Potenciar l’observatori de la seguretat de la ciutat, incorporant a les dades de victimització, judicials i penitenciàries, les dades referides a turistes i visitants. Accentuar la política informativa als ciutadans en temes de prevenció i de seguretat. Participar en fòrums internacionals de seguretat com a sistema de conèixer altres situacions i experiències, així com els resultats assolits. • Donar suport als plans municipals que actuen com a instruments bàsics per a la prevenció de la inseguretat. Crear una taula de prevenció interdisciplinar per tal de conèixer els programes dels diferents consells, amb l'objectiu d'incidir en les actuacions que tenen influència en la prevenció de la inseguretat: escolarització, ocupació, salut pública, drogodependències, atenció social, habitatge, interculturalitat i de seguretat dels espais públics de relació i convivència (places, jardins, passeigs), i també sota la perspectiva de gènere i a partir de les conclusions i propostes del Congrés de Dones de Barcelona. Recollir informació sobre l'ús dels espais públics i dels seus elements urbanístics per analitzar-la de forma periòdica i conèixer la seva evolució des del punt de vista de la seguretat. Proporcionar als serveis d'urbanisme i professionals del sector els resultats de les observacions i anàlisi de la informació. Participar en el grup de treball que sobre seguretat en els espais urbans s'ha creat en el marc del Fòrum Espanyol de Seguretat Urbana, i liderar la presentació dels resultats d'aquest treball en el Fòrum Europeu de Seguretat Urbana. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 108 • Promoure i consolidar la participació ciutadana en la prevenció de la inseguretat. Augmentar la freqüència de les reunions i la participació dels agents socials en les convocatòries dels Consells de Seguretat Urbana de Barcelona i dels Districtes, per la corresponsabilització de la societat civil en la millora de la seguretat. Millorar el coneixement de la realitat social i de la seva evolució i tendències, a través de la participació en els consells. • Continuar la implantació del Pla Director de Bombers: més prevenció, més formació i eficiència en la intervenció. Desenvolupar la campanya "Barcelona ciutat segura". Elaborar i distribuir normes d'autoprotecció per a habitatges, escoles, locals comercials, restaurants. Millorar la capacitat i terminis en la revisió de llicències i projectes constructius de la divisió de prevenció, i implantar nous sistemes tecnològics que agilitzin la comunicació amb els professionals i Internet. Programar simulacres d'evacuació en les escoles, centres cívics, edificis d'oficines, ..., per tal que acabi constituint una rutina d'actuació i de prevenció en la nostra ciutat. Fer un pla d'inspeccions a locals per potenciar la prevenció operativa. Reordenació de l’emplaçament dels parcs zonals de bombers. Promoure, conjuntament amb l’autoritat portuària de Barcelona, la revisió permanent de la seguretat del Port de Barcelona en les activitats de càrrega, de circulació marítima i de trànsit viari dins el Port. Potenciar la formació ciutadana en temes d'autoprotecció, evacuació i primeres intervencions. Potenciar la formació dels bombers amb nous cursos de capacitació i especialització. Rejovenir la plantilla amb concursos per a incorporació de nou personal. Modernitzar i millorar la dotació dels parcs de bombers de Barcelona. Implantar nous recorreguts que donin prioritat al pas de vehicles d'emergències. Dotar al SEIS de nous sistemes de ràdio i d'un sistema de gestió de flotes. JUSTÍCIA LOCAL • Demanar que la justícia ràpida funcioni adequadament i exigir la posta en marxa de la justícia immediata o de conformitat, com a instruments necessaris per a la contenció de la petita delinqüència. Signar un conveni de col·laboració entre l’Ajuntament i els jutjats d’instrucció per garantir el funcionament de la justícia immediata per a faltes . Signar un conveni de col·laboració amb la fiscalia per a impulsar la figura del fiscal de Barcelona i avaluar l’oportunitat de descentralitzar els fiscals per districtes. • Apropar la justícia als ciutadans a través de la justícia municipal i de sistemes alternatius: mediació, conciliació i arbitratge. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 109 Nomenar un comissionat per posar en funcionament la justícia municipal, instància per resoldre amb criteris d'oralitat, rapidesa i equitat, els conflictes que generen a la ciutat. Donar suport i dotar als districtes dels recursos necessaris per a la implantació de la justícia municipal. Fomentar els serveis dels infractors en benefici de la comunitat, com a mides més integradores a la societat, ofertant en els districtes llocs per a realitzar aquestes tasques. Formar els professionals municipals que han d'orientar als ciutadans sobre el sistema més adequat per a resoldre els conflictes. Promoure la participació del teixit associatiu en les tasques de mediació pels conflictes socials. PROTECCIÓ CIVIL • Incrementar la capacitat de predicció i l’efectivitat en l’actuació municipal en cas d’emergències. Crear el Consell de Protecció Civil per potenciar la participació ciutadana . Revisar la normativa de protecció civil municipal per adequar-la al contingut de la Carta Municipal i la nova reglamentació autonòmica. Continuar elaborant i actualitzant els plans d'emergència, per tal de disposar en tot moment d'una planificació estructurada que permeti minimitzar els danys davant de situacions de crisi. Elaborar els plans d’emergències sobre seísmes, manca de serveis telefònics, i els corresponents a les zones de risc de la xarxa viària. Impulsar l’elaboració dels plans d’autoprotecció, com ara urbanitzacions, indústries i locals, en compliment de la normativa vigent i amb l’objectiu d’estendre la cultura de la prevenció. Programar simulacres com a part de la implementació dels plans d’emergència municipal. Difondre les mesures de protecció i recomanacions de prevenció definides en els plans municipals d'emergència a través d'Internet. Impulsar la construcció d'una zona d'aparcament, específica per a vehicles de transport de mercaderies perilloses, que doni servei a nivell metropolità. MOBILITAT • Potenciar les actuacions necessàries per aconseguir els objectius del Pacte per la Mobilitat. Desenvolupar els continguts del Pacte per la Mobilitat, fent-ne el seguiment amb creació d'espais de debat i mecanismes de participació entre els signants del Pacte. Ampliar el nombre de signants del pacte i promoure la participació de nous sectors: universitari, col·legis professionals i altres vinculats a la mobilitat. Fer cada any campanyes de comunicació per incidir en la Seguretat Viària i promoure una mobilitat sostenible i accessible. • Planificar l’estratègia de la mobilitat a la ciutat i la seva integració en els municipis metropolitans amb l‘objectiu d’aconseguir una mobilitat sostenible. Elaborar el Pla de desplaçaments urbans d’acord als criteris de la UE i recollits en el Pacte per la Mobilitat de priorització del transport públic, informació i millora tecnològica de la gestió de la mobilitat. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 110 Analitzar l’impacte en la mobilitat de totes les actuacions urbanístiques de la ciutat. Incloure l’estudi de mobilitat en totes les actuacions d'infrastructures, tant les de la ciutat com les del Districte. Equilibrar la xarxa i connectivitat entre barris executant les obres viàries que corresponguin. Definir un conjunt de mesures per incidir de forma decisiva en el nivell de soroll provocat pel trànsit. Reclamar la constitució d’un òrgan metropolità local que millori la planificació i gestió de la política de mobilitat metropolitana. Portar a terme campanyes de comunicació per influir en l’ús dels diferents modes de transport: increment del transport públic, dels desplaçaments a peu i en bicicleta i un decrement dels desplaçaments en vehicle privat. . • Afavorir els desplaçaments a peu. Ampliar la xarxa de carrers amb prioritat per als vianants d’acord amb els districtes i urbanisme, i afavorir els desplaçaments a peu com a peça fonamental de la millora de la qualitat de vida de la ciutat. Incrementar, per tant, les zones de peatonalització en els barris, reduint la incidència ambiental dels vehicles i la seva presència al carrer. Impulsar la creació de la xarxa del cotxe compartit. Ampliar les zones de moderació del trànsit, gestionades per sistemes intel·ligents Aplicar l'experiència de camí escolar de l'escola Tabor, a altres escoles de la ciutat. Instal·lar sistemes mecànics per facilitar la mobilitat a peu en els barris amb grans pendents: Ciutat Meridiana, Carmel, Putxet, Guinardó. • Millorar l'accessibilitat de totes les persones tant a les vies urbanes com als edificis de pública concurrència. Ordenar el mobiliari urbà per que els trajectes pels carrers de Barcelona siguin atractius, col·locant els elements de forma que aquests no produeixin un entrebanc per als vianants. Complir amb els objectius del programa d’accessibilitat pel 2.004. Barcelona, la ciutat més accessible d’Europa. Ampliar el concepte d’accessibilitat a tot tipus de minusvalies, incorporant les visuals i acústiques, així com aquelles temporals que afecten a gran part de la població en algun moment de la seva vida. Adaptar les ordenances als problemes d’accessibilitat que ens plantegen els diferents col·lectius d’usuaris dels carrers i edificis. Estendre l’accessibilitat de Barcelona al conjunt d’espais, parcs i platges, per garantir el gaudi de la totalitat de la població per aquests equipaments. Fomentar la cultura i el compromís entre sectors professionals i promotors privats, per tal d’afavorir el disseny i la producció de tot tipus d’elements que garanteixin el principi d’accessibilitat per a tothom. Fer extensiu el Pla d'accessibilitat a tots el vehicles i parades de transport públic. Instal·lar més semàfors acústics per a la millora de l'accessibilitat de les persones amb deficiències visuals. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 111 • Prioritzar el pas del transport públic i col·lectiu. Disposarem d’almenys fins a 100 quilòmetres la xarxa de carril bus, estudiant la seva extensió amb l’EMT. Prioritzar el pas del transport col·lectiu a través de la xarxa semafòrica. Ordenar les parades d’autobusos de línies regulars i discrecionals i les estacions terminals del Nord i Sants. Revisar la distribució de les parades de bus i de taxi per tal d’afavorir la intermodalitat metro/tren amb bus i taxi. Ordenar el transport escolar en el conjunt de la Ciutat. Seguir millorant i ampliant la cobertura i l'horari del transport, metro i autobusos, especialment els caps de setmana. • Ampliar els sistemes de senyalització informativa i direccional. Definir i executar un projecte de renovació de la senyalització per a vianants a la Ciutat. Continuar el pla de senyalització informativa i direccional per a vehicles. Disposar de pannells electrònics mòbils per informar de talls de trànsit per incidències, actes, obres, accidents… Dotar a la xarxa viària d’un sistema intel·ligent d’avís d’estat d’ocupació dels aparcaments. • Millorar els sistemes d’informació al ciutadà per moure’s per Barcelona. Ampliar la informació de l’estat del trànsit en temps real que es subministra a la web municipal. Posar a l’abast dels ciutadans la informació sobre les obres, actes o incidències que afecten al trànsit, així com les propostes alternatives per a fer els seus desplaçaments per Internet. • Aplicar les noves tecnologies per dotar a la ciutat dels sistemes més moderns que afavoreixin la mobilitat. Integrar els sistemes de gestió del trànsit des de cada centre de control amb capacitat per operar sobre tots els elements Millorar el sistema de gestió de les Rondes, especialment el control de rampes, renovació de pannells informatius, la gestió de les incidències i la instal·lació de radars fixes. Dotar la ciutat de Barcelona d’una xarxa de semàfors amb tecnologia de leds, que són més visibles i que estalvien energia. Completar la centralització de la xarxa semafòrica i continuar modernitzant els seus elements al carrer: proteccions elèctriques, disseny de nous prototipus, implantació de noves estructures, semàfors acústics, i d’altres. Dotar d’un sistema automàtic de control les places d’estacionament per a càrrega i descàrrega DISCIPLINA I SEGURETAT VIÀRIA • Elaborar i executar el Pla de Seguretat Viària. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 112 Convertir el programa de seguretat viària en un pla estratègic interdisciplinar per a la convivència i el civisme, d’acord amb el contingut del Pacte per la Mobilitat. Elaborar campanyes ciutadanes de sensibilització i conscienciació, amb la participació dels signants del Pacte per la mobilitat, per tal de reforçar els comportaments cívics, de respecte i de seguretat viària. Investigar l’accidentalitat a la ciutat i els seus efectes en la salut, en la taula tècnica municipal de seguretat viària. Aplicar els criteris de seguretat viària en els projectes de remodelació i d'urbanització, assegurant el seu compliment per mitjà d'auditories. Impulsar les mesures que incrementin la seguretat dels desplaçaments en bicicleta. Establir campanyes periòdiques que augmentin la conscienciació dels conductors, incidint especialment en els motoristes i promovent la millora de la vigilància entre els repartidors de menjars i missatgers. • Educació Cívica-Viària. Renovar el Parc infantil de trànsit de la Guàrdia Urbana per tal que esdevingui el punt de referència de l'educació viària a la Ciutat, fomentant l’aprenentatge viari sobre la bicicleta. Establir programes preventius adreçats als grups de més riscos d’accidents viaris: joves, gent gran, conductors temeraris, d’altres. • Fer més eficaç l’actuació disciplinària de la Guàrdia Urbana. Instar les modificacions legislatives necessàries per a incrementar l'autoritat dels Alcaldes en els aspectes de la disciplina viària a l'objecte de corregir els comportaments dels conductors incívics. Establir les prioritats de l’actuació sancionadora de la Guàrdia Urbana tot tenint en compte tres objectius: la seguretat, la fluïdesa del trànsit i el civisme en la conducció, garantint en tot cas l’equitat davant els ciutadans. Realitzar campanyes disciplinàries per part de la GU: elements de seguretat (casc i cinturó), alcoholèmies, semàfors, vianants. APARCAMENTS • Ampliar la xarxa d'aparcaments i establir aparcaments per usos específics. Ampliar la xarxa d’aparcaments per a residents, creant 8000 noves places fora de la via pública, en els propers sis anys. Exigir a les administracions responsables la construcció d’aparcaments d’intercanvi modal, vinculats directament al transport públic per tal de facilitar l’ús racional del vehicle i del transport públic. Crear aparcaments específics per a autocars turístics per donar cobertura a la creixent demanda d’aquest sector a la ciutat. Ordenar els espais destinats a aparcaments de motos i ampliar en 3000 les places a la calçada. Mantenir l’estacionament en rotació a la superfície, “zona blava”, amb la proporció que l’activitat comercial i de serveis en cada cas demandi mentre no hi hagi alternativa fora de la via pública. Ampliar la xarxa d’espais per càrrega i descàrrega tot adaptant-la constantment a les necessitats de cada zona en 2000 noves places de càrrega i descàrrega i establir els sistemes per a controlar el seu ús. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 113 Impulsar l’aplicació de l’ordenança de càrrega i descàrrega per facilitar que aquestes operacions es realitzin a l’interior dels edificis i en els espais així reservats al carrer. Iniciar estudis de viabilitat per proporcionar àrees subterrànies d’aparcament i de càrrega i descàrrega a zones de força densitat d’habitatge i comerç. Promoure davant les administracions competents la construcció de nous aparcaments en estacions de la xarxa de metro i ferrocarrils de la Generalitat i en totes aquelles estacions de RENFE que es puguin fer servir com a connexió de la xarxa de transport públic. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 114 4.- DISTRICTES Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 115 INTRODUCCIÓ. El paper que els poders locals han de complir de representació dels ciutadans constitueix l'eix del debat que actualment es planteja Europa sobre el procés de descentralització de cada un dels poders cap el immediat inferior (Estat-autonomia-ciutat). A Barcelona hem estat pioners en la descentralització del poder local cap a cada un dels districtes de la ciutat i avui se’ns mira com a exemple i camí a seguir. Superats els objectius que l’Ajuntament s’havia plantejat l’any 1983 per al procés de descentralització amb la consolidació de l’apropament de la pressa de decisions als barris, desconcentrant les funcions, augmentant i millorant els serveis que es presten als ciutadans i globalitzant la gestió alhora que apropant- la als ciutadans, els districtes en aquests darrer període han posat l’accent en aplicar les noves competències que han rebut, posant en pràctica un model territorial en el que podem compensar les desigualtats existents en base a potenciar les singularitats de cada districte, detectant els conflictes i oportunitats i actuant en conseqüència des de la proximitat i els paràmetres de reequilibri entre els barris que el govern de la ciutat s’ha imposat. Així doncs, a l'Ajuntament de Barcelona hem optat perquè la proximitat de les decisions polítiques i la qualitat en la gestió de l'administració publica recaigui principalment en l'estructura descentralitzada, que ha de tenir l'autonomia suficient i els recursos que garanteixin una gestió eficient, responsable i propera als ciutadans. Entenem que aquest és l'aspecte més rellevant, per innovador del procés de descentralització que estem portant a terme a Barcelona. Evidentment, una major proximitat provoca un major control ciutadà. Això implica la necessitat de una òptima capacitat de resposta de l' organigrama tècnic dels districtes. Ens trobem actualment en la fase d'establir uns nous circuits i una major agilitat en les actuacions. La eficàcia i la transparència determinaran la capacitat de l’Ajuntament de Barcelona de respondre a les necessitats i el model de ciutat que desitgen els ciutadans i ciutadanes. Definir aquest model de ciutat des del punt de vista de la qualitat de vida, la participació i la corresponsabilització ciutadana és el nou objectiu que ara mateix es plantegen els districtes de Barcelona. En aquest darrer mandat s'han creat un major número de fòrums, en forma de comissions de plenari o taules de treball on la discussió sobre els diferents temes sectorial que afecten al districte, o a la ciutat en general, es realitza entre els representants de les diferents forces polítiques presents en el Consistori amb la presència i participació de representants del moviment associatiu. Ara, s'anirà millorant l'eficàcia i la utilitat formal de les comissions i òrgans de participació, existents i de nova creació, posant en contacte directe a polítics i ciutadans en un major nombre d'ocasions, afavorint un intercanvi de parers, on el polític podrà explicar el motiu de les seves decisions i el veí plantejar l'abast de les seves reivindicacions. El procés de descentralització és viu i avança traspassant el màxim de competències dels sectors als districtes. L’aplicació de la Carta Municipal de Barcelona esdevindrà l'empenta definitiva al procés de desplegament real de la descentralització de les decisions polítiques i de la desconcentració de la gestió. DESCENTRALITZACIÓ POLÍTICA El principal òrgan de debat polític i de decisió dels districtes és el Consell Plenari. Si bé des de la constitució d’aquests a partir del Reglament aprovat l’any 1979 no s'ha variat l’estructura bàsica de 15 consellers i conselleres repartits proporcionalment entre els partits polítics segons els resultats electorals del propi districte, si que s'ha reforçat en aquest darrer mandat amb la creació de la figura del President del Consell de Districte i la dels Regidors adscrits, figures que han vingut a animar i institucionalitzar les diferents estructures polítiques en tant òrgans de representació i participació ciutadana i alhora millorar la defensa dels interessos dels barris en el si dels òrgans de decisió centrals de l’Ajuntament. En aquest proper mandat els districtes hauran de consolidar aquesta millora del debat polític i fer-la accessible a la totalitat de la població del seu territori superant la situació actual en la que la informació sobre les possibilitats de participar en el govern del Districte no arriba a tothom. L'objectiu en aquest àmbit passa per arribar a quotes molt més altes de participació i per tant de representació en el conjunt dels òrgans dels Consells de Districte. Tanmateix, la Carta Municipal proposa un bon nombre de mesures destinades a potenciar els òrgans de decisió política dels districtes, que en definitiva són els veritables foros de proximitat i on la política adquireix tons de quotidianeïtat i utilitat per als ciutadans. De les polítiques de governar els ciutadans hem passat a les polítiques de governar amb els ciutadans i és en les Comissions de Treball dels districtes; la Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 116 d’urbanisme, de benestar social, de manteniment i serveis, cultura, educació, gent gran, i altres, en els que els ciutadans participen del govern del seu districte amb la satisfacció de comprovar com es fan realitat aquells projectes que s’han dissenyat, defensat i finalment portats a la pràctica conjuntament amb els treballadors municipals. El paper dels consellers de districte, la forma d’elecció d’aquests, les seves funcions, la relació que puguin establir entre la societat civil i el consell del districte son aspectes a desenvolupar que la Carta Municipal aborda i que deixa un porta oberta que es concretarà al llarg d’aquest mandat. DESCONCENTRACIÓ ADMINISTRATIVA El procés de traspàs de competències de les àrees centrals als districtes està ja en la seva última fase atenent al programa prèviament establert. Els sectors centrals mantenen la capacitat de reglamentar, programar, elaborar i aprovar normes de caràcter general de ciutat. Els districtes exerceixen les competències de caràcter decisori, de disciplina, control i gestió. Els sectors centrals dissenyen les polítiques i els programes, orienten, capaciten i donen suport als Districtes, elaboren protocols d’actuació i avaluen. Per la seva banda, els Districtes adapten els programes de caràcter general al seu territori, fan la prestació directa dels serveis als ciutadans i aporten les seves visions al disseny global de les polítiques de ciutat. Les competències que exerceixen els districtes es corresponen a aquelles matèries que s’han considerat com a prioritàries per les seves necessitats d’agilitat en la resposta, urgència o singularització dels casos. Així l’urbanisme, la prestació de serveis a la via pública, els serveis a les persones han estat descentralitzats i en molts casos s’atenen des de dependències municipals d’àmbit territorial de barri. OBJECTIUS A DESENVOLUPAR A PARTIR DE LES NOVES COMPETÈNCIES DELS DISTRICTES Globalitzant els objectius comuns que els districtes es marquen per al futur des de la perspectiva de les competències que han de desenvolupar i les oportunitats de singularitzar l’actuació en cadascun dels districtes, es constata la priorització que s'aplica a les necessitats expressades pels ciutadans. Aquestes mesures comuns resumeixen com l’Ajuntament garanteix, en l'aplicació de la descentralització, la igualtat d’oportunitats per a tots i cada un dels ciutadans i ciutadanes. S’exerceix la potestat d’aplicar mesures equilibradores del territori, es singularitza i homogeneïtza el tracte personalitzat que pot rebre un ciutadà a qualsevol dels districtes alhora que es permet l'autonomia de pressa de decisions i de gestió administrativa dels districtes. Els objectius a assolir a partir de les competències que es poden exercir des dels districtes cal contemplar-les en funció dels cinc grans sectors centrals en que es ramifica l’administració municipal. • Serveis generals Per l’execució descentralitzada de les polítiques i programes relacionats amb aquest sector (gestió financera, personal i organització, fiscalitat, qualitat en el servei i comunicació), cada Districte té els seus departaments d’Administració i de Comunicació i Qualitat. Prioritzar l’agilització dels tràmits i que es pugui atendre a qualsevol petició ciutadana de forma ràpida i integral. Cal millorar les infrastructures dels sistemes per tal d’oferir el millor serveis i optimitzar així la fina dels treballadors municipals. Els nous òrgans de relació entre els ciutadans i la institució hauran de ser atesos i complementats amb les eines que ens ofereixen les noves competències. Serà objectiu prioritari donar resposta a les propostes que des d’aquests òrgans de participació s’estableixin per al districte. • Serveis personals Els districtes disposen del seu propi Departament de Serveis Personals per l’execució i la prestació de serveis en relació a la política social, l’educació, la cultura, l’esport, l’atenció a col·lectius específics (joventut, dona i d’altres) i salut pública. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 117 La participació dels ciutadans més enllà del pur debat, comprometent-se en la gestió d’equipaments i prestació de serveis a la comunitat és una de les oportunitats que ens obre la Carta i que des dels barris s’ha d’aprofitar. Des del coneixement del territori que tenen les entitats i amb la garantia de la responsabilitat pública a través del districte, aquests serveis han de respondre molt més fidedignament a les necessitats dels usuaris. Tanmateix és fonamental que des de la proximitat dels barris es singularitzin els casos i l’atenció a les persones sigui el més acurada possible, vertebrant-se entre els paràmetres de la justícia social i la solidaritat. • Manteniment i serveis Les competències en aquesta matèria (medi ambient i manteniment) les executen els departaments de Serveis Tècnics de cada districte. Els criteris de sostenibilitat són l’eix fonamental de les polítiques que s'aplicarà en aquest àmbit des dels districtes. En gran part, la ciutat ja ha estat renovada i cal incidir plenament en les polítiques de manteniment. La neteja, la recollida d’escombreries, el manteniment dels parcs i els jardins seran serveis directament supervisats des dels districtes, de forma que la resposta a les demandes sigui molt més ràpida. L’optimització dels recursos existents serà també possible gràcies a les responsabilitats exercides des del coneixement exhaustiu del territori. La vigilància mediambiental i els transports públics són aspectes en els que sense tenir competència directa des dels districtes, aquests exerciran la seva qualitat de representació territorial per vetllar per la millora de les condicions en benefici del veïns i veïnes del seu territori. • Urbanisme Els serveis Tècnics són també els encarregat d’aplicar la disciplina urbanística a cada part del territori així com les polítiques de sòl i espai públic. La millora de la connectivitat entre els barris, l’execució del PERI’s, la redistribució de l’espai a la via pública en favor dels vianants, i la millora de l’entorn als barris són les prioritats urbanístiques que de forma homogènia es plantegen els districtes. Conjuntament amb els sectors centrals, el planejament i l’execució d’actuacions que han de permetre millorar de forma ostensible la mobilitat amb noves infrastructures, aconseguir alliberar sòl per noves zones verdes, habitatge, equipaments, .... L’aplicació de diferents plans d’equipaments als districtes ha de permetre completar en molts casos els programes prèviament establerts que han de cobrir les necessitats de la població a cada un dels territoris. • Via pública Les competències traspassades als districtes permeten l’aplicació pràctica dels programes relacionats amb la seguretat, la circulació i el transport. És tasca dels serveis tècnics i de la dotació corresponent a la Guàrdia Urbana. L’optimització dels recursos, tant materials com de plantilla que es poden realitzar des dels districtes és evident en aquest àmbit. L’aplicació de la Carta Municipal en els temes relacionats amb la justícia local, permetrà a l’Alcalde delegar unes competències en els Regidors dels districtes que els habilitarà per sancionar als responsables d’actes que atemptin contra la comunitat. Tanmateix la mediació serà una nova forma de justícia que des dels districtes s’haurà de desenvolupar. La mateixa redacció d’aquest PAM esdevé un exercici d’autonomia dels districtes. Homogeneïtzar els serveis tot garantint el dret individual a l'atenció en condicions d'igualtat que els ciutadans han de rebre de l’Ajuntament a cada barri i alhora destacar les prioritats i els projectes de cada districte que ens mostren la singularitat i la forta identitat pròpia de cadascun d’ells ens han de permetre gaudir d'un Ajuntament més dinàmic, eficient, proper i d'una ciutat més rica i diversa. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 118 4.1. DISTICTE DE CIUTAT VELLA NTRODUCCIÓ. La regeneració urbana de Ciutat Vella és una de les majors transformacions que ha viscut Barcelona des de la restauració democràtica. La perspectiva dels canvis que ara tenim ens permet valorar la decidida aposta per la renovació del centre històric de la ciutat que es va fer en el seu moment i dels processos que estan en marxa. Perquè quan parlem de la transformació urbana de Ciutat Vella convé recordar que parlem d'un procés obert, dinàmic i constant, en el qual hi ha antigues necessitats i nous reptes pendents. El procés de regeneració i renovació integral de Ciutat Vella s'ha basat en una combinació d'actuacions urbanístiques, de renovació del parc d'habitatges, de creació d'infrastructures públiques, de promoció econòmica i de programes de benestar social. En aquest sentit, els programes dels Serveis Personals mereixen una importància especial per l'impacte que tenen en la millora de les condicions de vida de la ciutadania. Alhora, totes aquestes actuacions han permès una evolució positiva i paral·lela a les polítiques iniciades al llarg d'aquests anys, en un aspecte que ha estat i és de vital importància per a la qualitat de vida de Ciutat Vella. OBJECTIUS. 1.- Alliberar sòl, d'acord amb les previsions dels plans especials de reforma interior, per a nous espais públics al districte invertint el procés de degradació de la trama urbana. 2.- Generar sòl per a la nova edificació, ja sigui per a habitatges de protecció oficial o en règim de cooperativa lliure, continuant amb la millora del parc d'habitatges i revitalitzant el barri. Promoure la rehabilitació privada dels edificis i habitatges de Ciutat Vella. 3.- Dur a terme el major nombre d'obres públiques que persegueixin la millora de la comunicació de vianants o de vehicles a l'interior del districte i d'aquest amb l'entorn del ciutadà, les condicions de sanejament i il·luminació viària i les xarxes de subministrament de les diverses companyies de serveis. 4.- Incrementar el nombre d'equipaments públics d'ús social disponibles en el districte. 5.- Promoure la participació i la solidaritat ciutadana en la lluita per la millora de la qualitat de vida en el districte. 6.- Fomentar la reactivació de l'activitat econòmica a Ciutat Vella mitjançant l'adequació i modernització de les activitats econòmiques que actualment s'hi desenvolupen, la implantació de noves activitats, segons la centralitat de l'àrea i dels seus valors historicomonumentals. i la restauració i la promoció dels valors visitables del districte. 7.- Aprofitar el patrimoni cultural en tota la seva dimensió, així com l'activitat turística que es genera al seu entorn. 8.- Potenciar i promocionar les activitats artesanals pròpies del districte i inèdites a la resta de la ciutat. Són establiments tradicionals i molt especialitzats que donen una singularitat d'oferta característica d'aquest àmbit de la ciutat. 9.- Finalitzar els equipaments de ciutat que actuen com a motors de la revitalització del Districte. 10.- Potenciar la creació d'habitatge assequible i per a reallotjament d'afectats. 11.- Continuar les polítiques de microurbanisme com a mètode d'intervenció als barris, un cop finalitzades les grans operacions urbanístiques de sanejament i esponjament. Creació o remodelació d'espais urbans - jardins i places- 12.- Augmentar les polítiques de benestar social atenent les noves demandes socials: immigració, gent gran, marginació, joves, tot promovent la solidaritat ciutadana. 13.- Finalitzar el Pla d'Infrastructures, millorant els paviments, el clavegueram i els serveis canalitzats. Ampliar el nombre d'aparcaments soterrats amb places d'aparcament per als residents i de rotació. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000dDIDI3.3.1. Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 119 14.- Construcció de dues escoles bressol, una en el barri de la Ribera i una altra en el Gòtic. 15.- Incrementar la neteja a la via pública incorporant les noves tecnologies (recollida pneumàtica) i potenciant la recollida selectiva i el reciclatge . 16.- Millorar la mobilitat interna i la connectivitat dels residents i dels barris potenciant les zones d’ús prioritari dels vianants i la regulació del trànsit rodat, l’ús del transport públic i dels carrils bici. 17.- Aprofundir el diàleg i la participació amb les entitats, les associacions, els veïns i veïnes i les altres administracions públiques, per tal que el projecte del Districte es faci amb el màxim consens social, imprescindible per a la seva realització. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 120 4.2. DISTRICTE DE L'EIXAMPLE. INTRODUCCIÓ. L'Eixample és un districte considerat com el centre de la ciutat i de l'àmbit metropolità, dens en habitants i en circulació, escàs en espais lliures, hiperdotat en equipaments de capitalitat però infradotat en alguns equipaments de barri, envellit i moderadament descapitalitzat pel que fa a la inversió pública recent. En conseqüència, les línies estratègiques d'actuació han de tendir a: • Trobar un nivell de saturació raonable dels sistemes públic i privat de transport, és a dir un equilibri tens entre activitat i accessibilitat. • Aconseguir un altíssim nivell de qualitat en l'espai públic, intensament utilitzat i visible per la ciutadania local, barcelonina i metropolitana. • Promoure una millora dels espais i serveis adreçada sobretot a la gran quantitat de gent gran i a la gent menuda, per tal de facilitar la renovació de la població del districte. • Incrementar de forma substancial la despesa destinada a manteniment de l'espai públic. • Promoure els canvis legislatius per aconseguir ajudes fiscals per a la rehabilitació d'habitatges i edificis i proporcionar ajudes a la tramitació. OBJECTIUS. 1.- Fer més interiors d'illa, buscant que hi hagi un jardí a menys de 500 metres de cada casa. I també plantar més arbres als carrers i eixamplar els espais verds dels carrers que ho permetin: illes i rius de verd. 2.- Avançar en el desenvolupament dels mapes sectorials d'equipaments pels cinc barris: escola, centre cívic-biblioteca, polisportiu, centre d'assistència primària i centre de serveis socials. 3.- Seguir potenciant el transport públic, els espais pels vianants i els carrils bici. Fer un Pla d'Aparcaments, aplicar el pacte per a la mobilitat i buscar la millor solució integrada per les noves infrastructures de transport metropolità i de llarga distància. 4.- Continuar ajudant a rehabilitar el parc d'habitatges i frenant la terciarització, tot fomentant l'ocupació de les plantes baixes per professionals i noves empreses. I seguir renovant els mercats i centres comercials tradicionals. 5.- Buscar l'estalvi energètic iniciant la renovació dels fanals de l'Eixample i instal·lant energies alternatives als equipaments. Augmentarem la recollida de residus reciclables, posar paviment antisoroll als nostres carrers i procurarem reduir el soroll de cotxes, motos, sirenes. 6.- Incrementar el manteniment de voreres i espais públics i acabarem de fer accessibles els passos de vianants i els equipaments municipals. Millorar la urbanització dels nostres carreres i avingudes. 7.- Millorar l'eficàcia i també l'eficiència dels nostres serveis a través del consens i de l'orientació de la feina dels nostres funcionaris cap al ciutadà. 8.- Dotar el districte dels espais necessaris per a l'operació de càrrega i descàrrega i controlar el seu ús. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 121 4.3. DISTRICTE DE SANTS-MONTJUÏC. INTRODUCCIÓ. Els objectius per al període anterior eren anar endavant, vetllant molt especialment per la gent, per les persones i per incrementar la qualitat de vida dels nostres barris. En definitiva, posar l’accent en tot allò que suposa una millora de les condicions de vida dels ciutadans i ciutadanes del districte. En aquest nou període, ens plantegem la continuació d’aquests objectius, amb un nou instrument, la Carta Municipal, que ens ajudarà a aprofundir les relacions entre l’Ajuntament i els ciutadans i ens permetrà millorar les actuacions i serveis que ens demanen. Un altre eix bàsic de la nostra actuació és el foment de la participació i la implicació dels ciutadans en l’elaboració de les polítiques que els afecten, especialment en aquest districte, amb un moviment associatiu molt important i consolidat. El consens i la complicitat dels ciutadans és l’eina que ens permet avançar en el dia a dia per aconseguir aquesta millora de la qualitat de vida que ens proposem, doncs entre tots construïm el barri, el districte i la ciutat. Això implica una racionalització de l’urbanisme, fent un barri més humà, pensant en les persones i aprofundint en l’adequació, increment i millora de la xarxa de transport públic, que ens ha de fer guanyar en la cohesió social dels nostres barris. Cal preveure un urbanisme que inclogui tant l’obra nova d'infrastructura com el manteniment i conservació d’allò que s’ha fet fins ara, preservant i millorant els espais verds. Per tots aquests motius, cal que l’administració treballi amb eficàcia administrant adequadament els recursos amb l’orientació clara del servei a les persones, per col·laborar en el reequilibri social i territorial de tots els barris del Districte. OBJECTIUS. 1.- Operacions de remodelació urbana i promoció de nous serveis per a la renovació de les activitats socio-econòmiques dels nostres barris que incrementin la cohesió social amb actuacions de reequipament, ajardinament i reordenació de l’espai per a la millora de la qualitat de vida. 2.- Continuar la política d’eliminació de barreres arquitectòniques, tant en els edificis de caràcter públic com del medi urbà. En aquest sentit, ens proposem continuar dedicant un percentatge del FID (Fons d’Inversió del Districte) a l’eliminació de les mateixes. 3.- Continuació de l’Àrea de Rehabilitació del Poble-sec, abastant més sectors territorials i la remodelació integral dels carrers interiors del barri i la peatonalització i potenciació comercials. 4.- Rehabilitació del barri de la Font de la Guatlla, mitjançant el planejament urbanístic aprovat, aportant les solucions adients a les persones afectades. 5.- Continuar amb el desenvolupament i la implantació del Pla d'Equipaments del Districte. Impulsar la construcció d’equipaments per a gent gran que ha de construir la Generalitat de Catalunya. 6.- Potenciació de l’Arxiu Històric del Districte amb la finalitat de conèixer i recuperar la nostra història. Foment dels arxius i centres de documentació d’àmbit de barri. Manteniment de la política d’edició de la col·lecció Llibres de divulgació. 7.- Continuïtat en la construcció d’aparcaments i augment de la mobilitat i connectivitat dels barris, prioritàriament mitjançant més infrastructures i millor gestió dels transports públics. Impuls a la construcció per part de la Generalitat del metro als barris de Zona Franca-La Marina. 8.- Realitzar accions i campanyes, directament o donant suport a les que les entitats del districte realitzen, basades en el desenvolupament dels valors democràtics, de manera que cada cop més els ciutadans i ciutadanes del districte participin dels problemes generals de la comunitat. 9.- Potenciació de l'eix comercial Sants-Creu Coberta. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 122 10.- Potenciar els mecanismes de participació, impulsant la tasca del Consell Consultiu d’Entitats, el Consell de Dones del Districte, el Secretariat de la Gent Gran del Districte, i potenciar el sector associatiu del districte. Potenciació dels sistemes de participació individual dels ciutadans i les ciutadanes. 11.- Apropar l’Administració als ciutadans, millorant la qualitat del servei. Impulsar i desenvolupar les Oficines d’Atenció al Ciutadà i crear-ne una de nova al barri del Poble-sec. 12.- Defensa del sistema públic de serveis socials configurada com un instrument necessari per promoure la igualtat entre tota la ciutadania. La marginació i l’exclusió social són problemes que, per la seva dimensió humana i social ocuparan un espai central en la nostra reflexió i acció. 13.- Impuls decidit a programes d’esport per a tothom, especialment per als joves, dones i gent gran i per a persones amb disminució, potenciant especialment els programes d’iniciació esportiva. 14.- Impulsar i reclamar al Servei Català de la Salut i al Consorci Sanitari de Barcelona la construcció dels CAPS del carrer Nou de la Rambla i de la Bordeta, i treballar per a l’ampliació i la renovació dels que ja funcionen. 15.- Impuls a la utilització dels baixos de La Marina com a annex de la Casa del Rellotge. 16.- Impuls al PERI d'Hostafrancs, redacció PERI Plus Ultra i Can Clos. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 123 4.4. DISTRICTE DE LES CORTS. INTRODUCCIÓ. Les Corts han canviat molt. Zones abans abandonades pel seu caràcter perifèric ara estan perfectament urbanitzades i integrades en el teixit urbà. S'han creat o recuperat per a l'ús públic importants zones verdes. L'accessibilitat com a dret s'està garantint en edificis i en la via pública. S'ha construït una xarxa d'equipaments públics ben repartida pel territori que, junt amb polítiques actives adreçades a les persones, ha permès dinamitzar l'associacionisme dels diferents barris, diferents sectors de població, afrontant diferents necessitats. L'iniciativa privada ha fet també importants contribucions a la transformació del districte i amb ella també s'haurà de seguir comptant en el futur. Les Corts com a centre d'activitat empresarial. La ubicació d'un important eix d'activitat terciària a la Diagonal es veurà enfortit per la posta en marxa del Palau de Congressos. Les Corts com a centre d'investigació i desenvolupament. La ubicació de centres com el Parc Científic, el CSIC, la UPC amb els Nexus I i II crea unes importants sinèrgies que converteixen el districte en una part rellevant de la “ciutat del coneixement”. Caldrà estimular conjuntament amb els organismes implicats, la ubicació i creació d’empreses relacionades amb les noves tecnologies i els camps més avançats de la investigació actual (biotecnologia, medi ambient, indústria farmacèutica, electrònica, i d’altres). Fer servir la força d'atracció de l'eix comercial de la Diagonal com a gran oportunitat de rellançament del casc antic de Les Corts: oferint quelcom diferent i complementari, amb uns carrers reformats, sense cotxes que pertorbin una atmosfera de tradició en el bell mig de la modernitat. Cal seguir dotant el districte dels equipaments educatius i assistencials que li fan falta. Cal rendibilitzar socialment al màxim la xarxa d'equipaments veïnals ja creada i que obre grans perspectives als sectors socials del districte. Tenir uns veritables campus universitaris ben acabats i obrir al barri unes parcel·les actualment infrautilitzades ha de millorar l'integració del territori i augmentar-ne el seu ús social. La mobilitat ha de ser la gran aposta de la ciutat i Les Corts en el futur. La posta en marxa del trambaix millorarà la connectivitat amb l'entorn metropolità i hauria de rebaixar la congestió que pateix la Diagonal com a porta d'entrada a la ciutat. Cada cop hem de ser més part d'un continuum urbà i menys un districte limítrof amb un altre municipi: la carretera de Collblanc ha d'esdevenir un exemple de qualitat urbana. Tot això, més seguir guanyant zones verdes, lluitar contra els sorolls i les actituds incíviques, millorar el mobiliari i l'enllumenat urbà, garantir la neteja de carrer, places i jardins; garantir, en definitiva, la qualitat urbana del medi com condició de qualitat de vida de les persones és el que ens proposem a Les Corts. OBJECTIUS. 1.- Enfortir la cohesió social tot impulsant les polítiques adreçades a les persones, per a satisfer de forma correcta les seves necessitats tant individuals com col·lectives. Preveure l’augment de noves demandes socials (gent gran, dones, joves, persones amb disminucions, ...), i satisfer-les mitjançant mesures assistencials i de promoció social. 2.- Dona: consolidar el teixit associatiu de recent creació, amb les línies de treball endegades. Consell per a la Igualtat. Setmana de la dona. 3.- Infància i Joventut: consolidar i expandir la plataforma d’entitats juvenils del districte, impulsar activitats ja existents com les sales d’estudi o el programa “meganit”, que ofereix l’infrastructura i la formació per a que la gent accedeixi a Internet. 4.- Gent Gran: A més de certes infrastructures com residències o centres de dia, cal potenciar l’atenció domiciliària i l’atenció telefònica. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 124 5.- Cultura: desenvolupar en el districte activitats culturals que puguin ser referència de ciutat (dansa a Masferrer, jazz a Can Déu), així com una major projecció de la Festa Major de Les Corts a Barcelona mitjançant actes centrals d’impacte ciutadà. Potenciar i ampliar l’ús i horaris de les biblioteques públiques del districte, completant la xarxa de biblioteques amb la creació d’una biblioteca de barri. 6.- Integrar urbanísticament, de forma satisfactòria per a la ciutat, algunes grans parcel·les centrals del Districte: campus Sud, Campus Nord i parcel·les del FC Barcelona. Obrir els seus espais a l’ús públic i convertir llurs activitats en sòlids actius del Districte i la ciutat. 7.- Millorar la mobilitat en general al districte, dels vianants i dels diferents tipus de transport. Aconseguir més connectivitat entre els barris del districte i d’aquest amb la resta de la ciutat i l’entorn metropolità, tot millorant la qualitat urbana i l’eficàcia vial de les vies ràpides i d’accés al Districte. Incorporar una reflexió sobre mobilitat en els plans urbanístics a desenvolupar. Prosseguir la política de supressió de barreres arquitectòniques. 8.- Potenciació de diferents models de transport col·lectiu: Trambaix, Línia 9 del metro, autobús. Foment de la creació de noves places d'aparcament, amb parquins mixtes residents/rotació. 9.- Reactivar des de tots els punts de vista el casc antic de Les Corts i altres àrees del Districte amb trama urbana antiga: reforma de carrers, rehabilitació de façanes, pacificació del tràfic, dinamització cívica i comercial. Desenvolupar els plans urbanístics del districte i prosseguir la política de renovació urbana continua com a instrument de millora de la qualitat de vida dels ciutadans. 10.- Zones verdes a Can Bruixa, Passatge Caba, Torre Girona. Obtenció de noves zones verdes en tots els plans urbanístics a executar. 11.- Consolidar l’ús de la xarxa d’equipament comunitaris del Districte, convertint-los en el centre de la seva vida associativa. Completar la xarxa d’equipaments en aquells aspectes en el que està mancat (esportius, socials, assistencials, educatius). Promoure habitatge públic i residències d’estudiants. 12.- Impulsar polítiques de dinamització comercial. Foment mitjançant la informació de les activitats econòmiques: joves i dones emprenedores, formació ocupacional, creació de noves empreses. 13.- Establir un alt standard de qualitat en la provisió de tots els serveis municipals. Potenciar els mecanismes d’informació i participació ciutadana. 14.- Promoure campanyes de civisme com a eina indispensable per tenir una via pública com cal en tots els aspectes. 15.- Potenciar la recollida selectiva, amb campanyes de divulgació i sensibilització ja que implica canvi d’hàbits. Fer mapa mediambiental del districte, com a instrument d’anàlisi i control de la contaminació tant acústica com atmosfèrica. Executar millores en el clavegueram. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 125 4.5. DISTRICTE DE SARRIÀ-SANT GERVASI. INTRODUCCIÓ. Els objectius que presentem pel Districte de Sarrià-Sant Gervasi s’organitzen al voltant de tres grans eixos d’actuació: dotar-lo de més personalitat, oferint referents amb els que s’identifiquen els seus ciutadans i que alhora el singularitzin en el marc de Barcelona; vincular-lo millor a les dinàmiques globals de ciutat aportant-hi propostes i aprofitant-ne més els recursos; i contribuir a la seva dinamització econòmica i comercial. Volem que el districte de Sarrià-Sant Gervasi es caracteritzi per la seva qualitat de vida, pel seu teixit de centres educatius i sanitaris i pel gran espai ciutadà que representa Collserola. OBJECTIUS. 1.- Desenvolupar els grans projectes urbanístics i d'infrastructures pendents en el Districte, millorant la connectivitat i revitalitzant el teixit urbà ( Porta de Sarrià, Ronda del Mig, vores Via Augusta, les Planes...) 2.- Reclamar a la Generalitat de Catalunya el reconeixement dels nuclis antics com a Àrees de protecció i rehabilitació dels habitatges. 3.- Dissenyar i executar un ampli programa d’actuació a la via pública per tal de millorar la mobilitat i la conservació dels carrers del Districte ( renovació integral de carrers, reordenació de la circulació, transports públics, ...) 4.- Promoure en el Pla d’Aparcaments la inclusió d’aparcaments al subsòl per als ciutadans i ciutadanes del Districte. 5.- Obertura de nous equipaments que configurin una xarxa pròpia i coherent amb la resta de la ciutat (biblioteques, centres cívics, casals d’avis, equipaments esportius, centres culturals...) 6.- Ampliació de voreres i peatonalitzacions a diferents zones per facultar la relació pública i l’oci dels ciutadans i afavorir el petit comerç. 7.- Ampliació i millora de la xarxa de Parcs i jardins (Turó Parc, Parc del Putxet, Jardins Alfons XII, Jardins República Argentina, Jardins Bellesguard, parc del Torrent de les Monges...) 8.- Fer de la zona de Collserola un gran espai ciutadà que combini l’oferta de serveis als seus habitants i a la resta de barcelonins amb la preservació del medi ambient i la protecció contra els incendis. 9.- Ampliació dels programes de col·laboració interescolars i de la participació dels centres educatius en les activitats del Districte, reforçant el Consell Escolar del Districte com a espai de debat i direcció dels projectes educatius del Districte. 10.- Reorganitzar la informació i la participació dels ciutadans del Districte en les activitats i serveis municipals per tal de millorar-ne la qualitat i l’eficàcia. 11.- Participació i co-gestió de les entitats en els programes sectorials (infants, joves, gent gran, serveis socials, agermanaments...) 12.- Nou impuls a les Festes Majors i a les Mostres de Comerç al carrer. 13.- Millorar el manteniment de la via pública, el servei de neteja, la senyalització urbana, la xarxa d’enllumenat públic i el seu manteniment, així com el disseny de polítiques de minimització i regeneració de residus. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 126 4.6. DISTRICTE DE GRÀCIA. INTRODUCCIÓ. El Programa d’Actuació Municipal 2000-2003 del Districte de Gràcia aposta clarament per apropar, encara més l’Administració als ciutadans, implicar els veïns i veïnes en la gestió del barri i incentivar mecanismes i fórmules de diàleg. Volem fer un pas més en la dinàmica participativa per escoltar les propostes de tothom: adolescents, adults, infants, pares, mares, gent gran i professionals. Volem la millora contínua de la qualitat de la gestió dels serveis municipals per fer-los més eficients i satisfer les expectatives de tots els veïns i veïnes de Gràcia. Durant aquest nou quadrienni es vol continuar amb el foment de l’ocupació i de l’activitat econòmica, la promoció de l’habitatge assequible, la potenciació de la mobilitat i de l’espai públic, la millora de la comunicació entre barris mitjançant el transport públic i el compromís del desenvolupament d’una Gràcia sostenible són elements fonamentals de la política que aquest programa posa en pràctica. Per garantir la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes de Gràcia es continuaran fent actuacions de millora en el territori centrades en la remodelació dels carrers, places, espais públics i en l’entorn urbà que el conformen, en potenciar el mapa escolar i els equipaments del districte, en guanyar més superfície verda que en cap altre moment de la història gracienca a l’actuar en els parcs del districte on es concentra la zona verda de Gràcia: Parc Güell, Parc de la Creueta del Coll i Parc dels Turons. Amb tot plegat es vol superar antigues deficiències i afrontar l’arribada del nou mil·lenni amb un Districte de Gràcia molt actiu, vital i dinàmic. OBJECTIUS. 1.- Promoure un model de ciutat i de Districte que vetlli decididament per la qualitat de vida dels seus ciutadans. Un model que sigui capaç de combinar el major progrés econòmic, les noves tecnologies i les grans infrastructures amb una inversió en ensenyament, en cultura i en solidaritat. Una inversió perquè tots puguem conviure millor. 2.- Continuació de la implantació del Pla d’Equipaments del Districte, tant als centres de barri com als grans centres de ciutat, fent que l’ús de les noves instal·lacions esportives culturals, educatives, d’oci i els centres cívics permeti millorar la relació entre els ciutadans i les seves condicions i qualitat de vida. 3.- Incentivar la instal·lació de noves activitats empresarials, comercials, universitàries, artístiques, culturals i turístiques amb la residència de veïns, buscant l'aplicació d'un model que potenciï la diversitat d'usos del Districte. 4.- Vertebrar i crear noves infrastructures i espais públics que hauran de complementar-se en la defensa del dret dels ciutadans a l’ús del territori. Hem de portar a la pràctica l’urbanisme que fomenti la cohesió social i que sigui alhora respectuós amb les persones i amb el medi ambient. 5.- Continuar les actuacions en carrers i places, ampliant voreres, adecentant calçades i dignificant el pas de vianants, per sobre de les circulació de vehicles, al costat d’accions puntuals d’increment del nombre de places d’aparcament. 6.- Cal reclamar la urgent declaració -per part de la Generalitat de Catalunya- de Gràcia com a Àrea de Rehabilitació Integral. El districte pot comptar amb caràcter immediat d'una oficina tècnica de rehabilitació per portar a terme els estudis dels sectors o carrers afectats per l'ARI. 7.- Procés de millora continuada de la qualitat dels serveis, per això hem d’impulsar mecanismes que simplifiquin la relació de la institució amb les persones, com la territorialització dels espais destinats a Oficines d’Atenció al Ciutadà, o l’oficina municipal d’informació al consumidor (prevista per setembre de 1999). Les Cartes de Serveis han de ser en aquest sentit una eina indispensable de millora i control. 8.- Potenciar i millorar els mecanismes ja existents de participació ciutadana. En particular es potenciarà el Consell d'Entitats i Ciutadans del Districte. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 127 9.- Creació d'un Pla de Manteniment i Neteja del Districte, per tal de millorar l'estat de les infrastructures: paviments, enllumenat, mobiliari urbà, clavegueram, recollida de residus. 10.- Estudiar amb deteniment la quantitat i qualitat dels serveis de transport públic que accedeixen a Penitents, el Coll, Vallcarca i La Salut i, en el seu cas, valorar l’idoneïtat de solucions noves adaptades a l’especificitat urbanística de cadascuna de les zones, i que responguin a les necessitats del conjunt de la població. 11.- Millora de la mobilitat interna i la connectivitat dels barris, amb la potenciació dels fluxos de vianants, del transports públic i dels carrils bici. 12.- Regulació dels accessos de vehicles, afavorint la mobilitat dels residents. Seguirem treballant en els carrers que ho permetin tant del casc antic de Gràcia com del nord del Districte amb la creació de noves zones de vianants. 13.- Implementar un pla d'Aparcaments que permeti subsanar les actuals mancances a tot el districte i en particular al nucli antic. 14.- La política de Serveis Socials ha de prioritzar la correcta aplicació dels programes públics generals de ciutat al districte, però caldrà igualment connectar amb totes les entitats i col·lectius que, des de l’iniciativa privada, desenvolupen la seva tasca sobre el territori i oferir-los suport i atenció, intentar formalitzar convenis de col·laboració entre el sector públic i el privat. 15.- Impuls decidit al foment de la rehabilitació d'habitatges, promoció de la construcció de nous habitatges i aprofundir en la política de reallotjaments per a afectats urbanístics. 16.- Promoció de la construcció de nous habitatges en el sol alliberat per les actuacions urbanístiques i PERI's, així com apartaments i residències per a gent gran o amb problemes de mobilitat. 17.- Aprofundir en l'execució del Pla de Seguretat Ciutadana del districte, posant especial èmfasi en la coordinació policial i amb la fiscalia, en les mesures de prevenció als barris, en l'impuls dels programes de lluita contra les toxicomanies i en un seguiment participatiu dels problemes de seguretat. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 128 4.7. DISTRICTE DE HORTA-GUINARDÓ. INTRODUCCIÓ. Horta-Guinardó és un districte molt heterogeni, amb barris que reflecteixen la realitat sòcio-econòmica i urbanística del conjunt de la ciutat. Així hi podem trobar zones de barri antic, zones de l'Eixample, zones de creixement incontrolat de les èpoques del desarrollisme, barris residencials d'alt nivell sòcio-econòmic i barris amb estructura sòcio-econòmica mitja-baixa. L'orografia fa que molts dels barris del districte tinguin espais de difícil accés. Les actuacions que es preveuen per aquest mandat incideixen, doncs, en seguir millorant l'accessibilitat i la connectivitat als barris, entre ells i amb la ciutat, en continuar revitalitzant les zones més degradades, en consolidar la revitalització ja endegada, alhora que es garanteix que els barris siguin per a les persones, aconseguint que tinguin un desenvolupament sostenible comptant amb una bona convivència veïnal i amb plena participació ciutadana. OBJECTIUS. 1.- Accent prioritari a l'accessibilitat, la mobilitat interna, la connectivitat entre barris i amb la resta de la ciutat i el Parc de Collserola, continuant la millora de l'accessibilitat per a les persones (escales mecàniques) i la potenciació del transport públic en el territori del Districte (bus barri, perllongació línies Metro...). 2.- Revitalització dels barris i sectors més desestructurats potenciant actuacions de microurbanisme i endreça urbana, mantenint l'esforç inversor en actuacions de barri, proposant Zones de Rehabilitació Integral (Àrea). Manteniment dels diversos espais urbans existents, potenciant els treballs dels diferents serveis (brigades via pública, manteniment edificis, enllumenat i pavimentació). 3.- Continuació dels treballs de planejament i de gestió ja iniciats que ens permeten d'obtenir el sòl per a zones verdes, equipaments, habitatges i ampliació i perllongament de vials. Priorització en aquelles actuacions de gestió que per la seva complexitat no estan totalment acabades: La Clota, Bòvila, Taxonera, entorns 3 Turons, Font del Gos, PERIS Carmel i entorns Mercat Guinardó. 4.- Continuació del Pla d'Infrastructures i serveis diversos, i ampliació de l'actual xarxa d'aparcaments urbanitzant noves places urbanes i espais verds. 5.- Garantir un barri per a les persones, donant més serveis. Continuar el Pla d'Equipaments del Districte. Pla Biblioteques, ampliació serveis esportius i dels equipaments propis (centres cívics, centres de barri), impuls de l'ensenyament públic, i de l'Espai Jove del Carmel. Potenciació de l'esport en edat escolar (sobre tot el femení). 6.- Potenciació de les polítiques de Benestar Social, basades en un model normalitzat de les atencions dels serveis socials, que alhora intervinguin compensatoriament en els col·lectius de persones més necessitades d'ajuda. Ajudes a domicili, gent gran, minories, Centres de Dia. 7.- Treballar en la millora constant del Medi Ambient, vetllant per un model de creixement i desenvolupament sostenible. Possibilitar campanyes en la creació de consciència de millora del medi ambient. Mesures per reduir el nivell sònic. Projectant la recuperació d'espais zona transició urbà-forestal. 8.- Seguir en la construcció de noves promocions d'habitatge públic segons les previsions dels plans urbanístics en marxa. 9.- Estudiar el planejament oportú per a regularitzar les zones d'habitatge consolidades amb anterioritat a la legalització del Pla General Metropolità a la zona de la Font d’en Fargues, entorns dels Tres Turons. 10.- Impuls i potenciació d'aquells programes encaminats al desenvolupament individual i col·lectiu de les persones, afavorint prioritàriament als sectors de població amb més dificultats: Pla d'actuació comunitària del Carmel, Banc del Temps i Xarxes de Solidaritats. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 129 11.- Continuació de la política de seguretat ciutadana integral, basada en el triangle prevenció-dissuasió- solidaritat, vehiculada a través del Consell de Prevenció i Seguretat del Districte, òrgan de participació ciutadana i la Taula de coordinació Policial. 12.- Establiment d'un programa de difusió cultural que tingui com a elements fonamentals la divulgació i promoció de les manifestacions culturals dels nostres barris, el desenvolupament de projectes culturals d'àmbit supra-territorial, la potenciació de noves modalitats artístiques i creatives i la coordinació amb els diferents equipaments culturals ubicats als nostres barris. 13.- Fer un Districte amb espais de centralitat tant a nivell de ciutat com de barri. Promoció del Districte per tal de consolidar la revitalització econòmica endegada en els darrers anys, tot incentivant la instal·lació de noves activitats empresarials, comercials, artístiques, culturals i turístiques. Potenciant els "espais" de ciutat existents, creant-ne de nous. 14.- Potenciació dels espais existents com les zones esportives de la Vall d'Hebron, Campus Universitari Llars Mundet, àrees sanitàries -el Parc de Collserola-, utilització pavellons Hospital Sant Pau (un cop construït el nou edifici). 15.- Potenciació del comerç de barri, Propostes a nivell urbanístic que complementin l'impuls de millora dels nuclis i eixos d'activitat comercial afavorint-ne la seva connectivitat i accés per als vianants. 16.- Impuls decidit als mecanismes de participació ciutadana, per tal d'implicar des del diàleg i la participació tots els ciutadans, entitats, col·lectius i resta d'administracions en el projecte del Districte. Potenciació del Fòrum Horta-Guinardó. Pla Estratègic d'Horta-Guinardó. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 130 4.8. DISTRICTE DE NOU BARRIS. INTRODUCCIÓ. Les inversions en urbanisme i infrastructures que s’han realitzat a Nou Barris al llarg d'aquest mandat pel govern municipal, han estat alguna cosa més que una actuació per a la millora urbana del territori. Ha estat una decidida aposta per fer de Nou Barris un espai de Barcelona dinàmic i específic, capaç d’afrontar de forma clara i decidida el seu futur. Fer de Nou Barris i de Barcelona una Ciutat moderna, oberta i cosmopolita, generadora d’ocupació, de qualitat de vida i de satisfacció per als seus ciutadans ha estat i continua sent el nostre objectiu prioritari. La Construcció de nous habitatges de promoció pública, així com els projectes d’intervenció en barris a on els habitatges tenen patologies estructurals, son una forma de contribuir des de l’administració pública a que els ciutadans i, sobretot els més joves, puguin mantenir els seus llocs de residència en aquells barris on han fet la seva vida i on tenen les seves relacions socials. L’anomenat Pla de Bulevards, ha significat transformar tota una part del Districte en espais ciutadans per a el passeig i per a la trobada. Però també ha significat, augmentar la qualitat de l’espai públic de Nou Barris, donant-li una dimensió més central i ciutadana. Tanmateix, i d'altra banda, aquest Pla de Bulevards, afavoreix la dinamització del sector comercial, de serveis i de la petita empresa. Les actuacions de gran envergadura, s’orienten a superar les dificultats de connectivitat viària entre barris del Districte derivades de la seva peculiar orografia. El concepte de mobilitat, cal introduir-lo en la reflexió sobre el model de Ciutat i, per tant, en totes i cadascuna de les actuacions que s’hi realitzin. És en aquest sentit que cal entendre l’actuació feta en els darrers anys i la seva concreció en actuacions singularitzades. L a creació d’àrees de nova centralitat es concebeixen en una doble vessant: d’una banda, tracten de desterrar la idea de Nou Barris com a Ciutat dormitori, dotant-lo de vida econòmica pròpia i potenciant, entenent i consolidant el comerç en torn a noves àrees urbanitzades i, d’altra, creant zones verds i de passeig amples i amb un urbanisme d’alta qualitat. Les zones de nova centralitat actuen, a més com a contrapès al vell handicap de Nou Barris com a perifèria de la Ciutat. La situació geogràfica del Districte (entrada Nord de Barcelona) afavoreix i permet potenciar i desenvolupar aquesta nova centralitat com a nucli d’atracció de l’entorn metropolità, actuant com a un àrea de serveis i comerç modern i de qualitat que pot atreure activitat econòmica i potenciar l’ús dels eixos comercials del Districte. La política de potenciació de nous aparcaments públics, la urbanització de noves places, la millora de les existents, la remodelació de carrers o d’espais interiors, s’inscriuen en un perspectiva de millora de la qualitat de l’entorn i del medi ambient, i en una lluita contra la contaminació, la congestió circulatòria, la brutícia i la degradació del nostre espai urbà. Calen, a més, d’altres actuacions de promoció que ampliïn la zona comercial dels nous bulevards i puguin captar inversions per al desenvolupament del gran comerç i els serveis del Districte. La reivindicació i participació ciutadanes han estat una constant característica de la transformació urbanística i social de Nou Barris. Aquesta realitat de pertinença obliga a una administració progressista a coordinar i combinar la gestió local amb l’impuls de la participació. OBJECTIUS. 1.- Potenciació de la mobilitat i la connectivitat entre els diferents barris i entre el Districte i la resta de la Ciutat i la creació d’àrees de nova centralitat i millorar la connectivitat peatonal entre barris amb un augment de la superfície i qualitat de la xarxa viària destinada a vianants. Millorar la qualitat del transport públic (velocitat, freqüència) ampliant-lo a noves vies, alternatives de circulació i carrils segregats i millorar l’abast de la xarxa de transport públic. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 131 2.- La iniciada remodelació i rehabilitació d’habitatges amb patologies estructurals ha de continuar fins completar la reconstrucció i nova substitució als barris afectats. Cal potenciar l’habitatge per a joves i els equipaments d'atenció a les futures necessitats socials dels barris afectats. 3.- Actuacions de promoció que ampliïn la zona comercial dels nous bulevards i puguin captar inversions per al desenvolupament del gran comerç i els serveis del Districte. D’altra banda, cal analitzar les possibilitats de generació i consolidació d’altes activitats productives. 4.- Aprofundiment en la descentralització i la consolidació i reforçament dels instruments i òrgans de participació ciutadana en la política municipal. 5.- Millorar l’atenció als ciutadans a través de les dues oficines d’atenció al ciutadà ampliant la seva capacitat de gestió vers la demanda dels usuaris i impulsar la difusió de les activitats i serveis que genera el Districte a través de campanyes informatives i publicacions. 6.- Seguir desenvolupant la millora dels Serveis Socials d’atenció primària deixant de banda el concepte d’assistència i millorant l’accessibilitat de sectors desfavorits en la dinàmica social de la Ciutat. Hem de continuar desenvolupant el Punt d'Intermediació Laboral del Districte de Nou Barris com a eina de informació i assessorament laboral com a recurs per a la inserció. 7.- Millorar i ampliar la oferta d’equipaments culturals del Districte, en especial a les escoles, i seguir desenvolupant el Pla de Biblioteques. Tanmateix hem de facilitar la pràctica esportiva, promoure l’esport i maximitzar els recursos que ofereix la xarxa d’equipaments esportius al Districte de Nou Barris com a eina de millora del servei i la qualitat. 8.- Consolidar el model de seguretat ciutadana de Barcelona, basat en la prevenció, participació i solidaritat social, generant un nou impuls per a la consolidació de la Policia Comunitària. 9.- Incrementar la inspecció i la disciplina urbanística així com de la actuació a la Via Pública. Millora de la neteja viària amb especial atenció als nous espais que genera la reurbanització, l’adquisició de sòl públic i els parcs i jardins. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 132 4.9. DISTRICTE DE SANT ANDREU. INTRODUCCIÓ. En un context de processos de transformació importants en marxa, i amb la perspectiva del 2004, el districte de Sant Andreu, té com a gran repte per l’actuació municipal dels propers anys la necessitat de fer front a un important creixement de la població i del teixit urbà, sense oblidar les necessitats i els desequilibris que existeixen als barris consolidats del districte. En aquest sentit podríem parlar de tres grans eixos que haurien de condicionar el desenvolupament del districte de Sant Andreu: • La necessitat de continuar millorant la qualitat de vida als barris consolidats. • La integració definitiva dels barris de la Franja del Besòs en el teixit urbà de la ciutat i el districte. • Una adequada planificació del desenvolupament d’una nova àrea de centralitat metropolitana. La renovació urbanística i l’ampliació i millora dels serveis i equipaments són alguns dels elements més importants que ens permetran continuar apostant per la millora de la qualitat de vida als barris consolidats del districte. La superació de la fractura existent entre els barris d’una i altra banda de les vies, és també possible en els propers anys. L’eliminació de la frontera física serà una realitat amb el cobriment de les vies i la connexió viària transversal, i amb el desenvolupament del sector de la Maquinista. Però a més, també hauríem de plantejar-nos superar altres fronteres que garanteixin la cohesió social dels barris amb més dificultats envers el districte i la ciutat. Finalment, l’aparició d’una nova àrea de centralitat metropolitana al nostre territori és una oportunitat que cal aprofitar. L’estació de la Sagrera, el Triangle Ferroviari, la Maquinista, i la disponibilitat de grans espais destinats a equipaments que podrien allotjar grans serveis educatius, sanitaris o culturals, suposen jaciments d’ocupació i activitat econòmica importants per la ciutat, però també pel districte de Sant Andreu. En definitiva parlem de combinar present i futur i en aquest sentit l’actuació municipal dels propers anys hauria de tenir molt present aquesta dualitat privilegiada que haurà d’afrontar el districte de Sant Andreu. OBJECTIUS. 1.- Impuls pel desenvolupament urbanístic complet del Pla Sant Andreu-Sagrera amb la millora de la connectivitat entre els barris del districte. 2.- El Pla Sant Andreu-Sagrera suposa l’aparició de nous elements generadors d’activitat econòmica i ocupació com: el sector de la Maquinista, el Triangle Ferroviari i l’estació de la Sagrera que cal que s’integrin adequadament en el teixit urbà existent. 3.- Continuació de la política de renovació urbanística dels barris del districte. En la línia de millorar la seva qualitat de vida, cal continuar amb els processos iniciats de reformes urbanístiques a la Sagrera, Sant Andreu, Trinitat Vella i el Congrés, guanyant espai públic, alhora que el redistribuïm per millorar la mobilitat de vehicles i vianants. 4.- Aprovació i desenvolupament del Pla d’equipaments del districte. Amb una perspectiva de futur cal planificar adequadament per tal d’afrontar el creixement demogràfic que tindrà el districte, per donar coherència als equipaments existents i per superar possibles desequilibris. 5.- Impuls per la construcció d’equipaments compromesos per la cessió municipal de solars especialment aquells que fan referència a centres educatius, de serveis per la gent gran i sanitaris d’assistència primària. 6.- Continuació del procés de renovació i millora del polígon industrial del Bon Pastor mitjançant una segona fase de reformes urbanístiques i establint un òrgan gestor del polígon. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 133 7.- Consolidació dels importants eixos comercials que conté el districte de Sant Andreu (carrer Gran de Sant Andreu, passeig Maragall, i d’altres.). 8.- Promoció del districte de Sant Andreu com a nova àrea de centralitat metropolitana. Aprofitament de totes les seves potencialitats, amb la definició del conjunt dels espais destinats a grans equipaments, tenint en compte grans projectes de ciutat com la ciutat del Coneixement, el 22@BCN, o la celebració del Fòrum de les cultures del 2004. 9.- Desenvolupament de processos de transformació urbana. Impulsar la redacció i desenvolupament dels instruments urbanístics necessaris per la transformació i l‘ordenació de zones concretes del districte (presó Trinitat Vella, Can Portabella). 10.- Desenvolupament del PERI de les Cases Barates del Bon Pastor, finalitzant la fase del seu planejament i garantint una acurada gestió de la distribució dels nous habitatges. 11.- Pacificació del trànsit de l'Avda. Meridiana fins al tram final de connexió amb el sistema d'autopistes. 12.- Nou impuls a la participació ciutadana. El desenvolupament i l’aplicació de la Carta Municipal planteja importants reptes en aquest àmbit que només es podran afrontar des de la realitat social i cultural de cada districte. 13.- Potenciació del teixit associatiu. La diversitat de la riquesa associativa del conjunt de barris del districte de Sant Andreu suposa una oportunitat per tal de coordinar esforços i fer possible programacions conjuntes en els diferents sectors (cultural, esportiu, entre d’altres). 14.- Considerar el Pla d'equipaments del districte del sector Sant Andreu-Sagrera. 15.- Supressió de la xarxa d'alta tensió al seu pas per Trinitat Vella. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 134 4.10. DISTRICTE DE SANT MARTÍ. INTRODUCCIÓ. El Districte de Sant Martí és el territori on es concentrarà el creixement de Barcelona en el nou mil·leni. Unes actuacions, iniciades durant l'anterior mandat, es veuran pràcticament acabades. D'altres, en fase de planejament, veuran importants avanços. Tant en un cas com en l'altre, projectes com l'acabament de la façana marítima, el Fòrum 2004, la materialització del projecte de construcció del nou centre de comunicacions terrestres al barri de la Sagrera, o la remodelació de la plaça de les Glòries, donen mesura de la dimensió de les operacions urbanístiques que permetran a la ciutat créixer. Sant Martí aspira a acollir el que s'ha vingut a denominar "la ciutat del coneixement", una zona d'indústries sostenibles i d'empreses basades en les noves tecnologies. La conversió del Poblenou, amb la seva gran reserva de sòl industrial, permetrà que aquest territori n'esdevingui la seu. Aquest procés no pot deixar de banda, però, el respecte i la conservació del patrimoni històric del barri. La confluència de diversos orígens sòcio-econòmics, l'arribada de milers de nous habitants amb noves necessitats, l'envelliment de la població, són factors que conflueixen en Sant Martí i que exigiran que un dels objectius bàsics dels Serveis Personals sigui l'elaboració d'estratègies d'adaptació i d'adequació dels serveis. En aquesta línia, la construcció de nous equipaments - tant en aquelles zones consolidades on els existents resulten insuficients, com en les zones de recent creació que acolliran nous habitants-, constitueix la base principal per tal de donar resposta a les noves demandes. OBJECTIUS. 1.- Implantació de nous centres d'interès en el conjunt de la ciutat. Actuacions futures com la nova estació del Tren d’alta velocitat en la confluència amb Sant Andreu o Diagonal Mar en la façana marítima, són clars exemples de la voluntat d'avançar cap a un territori integrat i modern, que situï Sant Martí en un lloc estratègic de la Barcelona Metropolitana, atesa la seva situació geogràfica i la transformació d'activitats que es comença a produir en l'entorn del Poblenou i del front marítim. 2.- Impuls i realització d'un pla d'equipaments proporcionat a les creixents necessitats i dimensions del territori: ampliació de la xarxa de casals i residències de gent gran, millora de les instal·lacions docents i esportives, creació de nous centres de salut, entre d’altres. 3.- Posta en marxa de campanyes de rehabilitació d'edificis als dos nuclis urbans històrics del districte, com són el Poblenou i el Clot-Camp de l'Arpa, com a 2a fase en el procés de recuperació d'aquests dos territoris, endegat durant el passat mandat amb la campanya de peatonalització de carrers. 4.- Completar la xarxa viària i reurbanització dels entorns afectats per modificacions substancials del seu ús urbanístic. L'objectiu és facilitar la interrelació entre els ciutadans, i superar aquelles barreres arquitectòniques i d'accessibilitat que avui impedeixen que els barris estiguin perfectament connectats i dotats de les infrastructures necessàries per al seu desenvolupament. 5.- Dinamització del comerç com a important element en la cohesió del barri, pel seu paper de motor econòmic i de creació de llocs de treball. Impuls i suport a les iniciatives encaminades a tal efecte. 6.- Millora de la qualitat dels serveis adreçats a les persones: l'ensenyament públic, l'accés a la pràctica de l'esport per a tothom, l'atenció a la gent gran i als joves, el foment de la participació i, en especial, la creació d'un pla d'equipaments proporcionat a les demandes del territori. 7.- Impuls del debat de l'Autoritat del Transport Metropolità, sobre la reestructuració i ampliació de la xarxa de transport públic, donat l'aparició d'un important nombre de carrers abans inexistents. 8.- Contribució al disseny d'una xarxa completa de carrers de vianants. 9.- Desenvolupament, d'acord amb la ubicació i les característiques, la transformació del barri del Poblenou en un àrea que conjugui l'activitat sostenible (preferentment dedicada a les noves tecnologies) amb l'ús residencial. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 135 10.- Promoció de nous habitatges a les àrees de la ciutat en procés de remodelació (Diagonal-Poblenou, Besòs, i d’altres) dels quals una tercera part seran de protecció pública. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 136 5.- MARC ECONÒMIC I PRESSUPOSTARI. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 137 OBJECTIUS ECONÒMIC-FINANCERS Prosseguir en les línies de gestió que han permès l’actual estabilitat econòmica i financera de la institució, aporta un nivell òptim de solidesa per fer possible un marc d’inversions ampli, que continuí afavorint la modernització del conjunt de la gestió municipal, la cohesió social, la millora de la qualitat de vida de les ciutadanes i ciutadans i, al mateix temps, donar suport a les principals línies estratègiques de creixement de la ciutat. El manteniment d’unes finances municipals sanejades i del crèdit de la ciutat en els mercats financers internacionals és un objectiu general que es vol fer compatible amb les següents prioritats econòmic- financeres per al període 2000-2003: • Aconseguir l’estalvi corrent suficient per tal de finançar un volum d’inversió directa i indirecta pròxima als 200.000 milions de pessetes, dels quals no menys de 124.000 milions de pessetes corresponen a inversió directa, destinada a inversió en infrastructures, ampliació de la base econòmica i millora de la qualitat urbana. • Reduir en un 5% la pressió fiscal mesurada com a la variació anual existent entre els drets liquidats per ingressos tributaris i la taxa de variació del Producte Interior Brut (PIB) nominal de la ciutat. • Disminuir en un mínim d’un 10% el deute financer durant tot el període, prenent com a base el deute viu existent a 31 de desembre de 1999. Per tal de materialitzar aquests objectius es preveu un marc pressupostari que s’ha de moure dins dels següents paràmetres: • L’evolució de l’IPC considerat és del 2% per a l’any 2000 i per als següents anys (2001-2003). • L’estimació del PIB real és del 3,7% per a l’any 2000 i del 3,3% per als següents anys (2001- 2003) amb uns creixements nominals del 5,8% i del 5,4% respectivament. • S’ha considerat per al càlcul del cost financer uns tipus Euribor a 6 mesos del 4% l’any 2000, 4,5% l’any 2001 i 5% la resta d’anys. Continuar amb el rigor pressupostari en l’administració dels recursos públics ha de permetre disminuir el deute, mantenir els serveis i autofinançar les inversions. MARC ECONÒMIC-FINANCER La previsió d’ingressos, despeses i l’evolució de l’endeutament que tot seguit es tracten, ens permetran executar les inversions que en l’últim apartat d’aquest marc econòmic es detallen. Ingressos Es calcula que els ingressos tributaris (capítols 1, 2 i 3 –impostos, taxes i altres ingressos-) presentaran un creixement mig de l’1% anual acumulatiu, basat en la hipòtesi de que no s’augmentaran els tipus impositius. El creixement vegetatiu estimat de l’1% anual equival al 50% de la taxa de creixement de l’índex de preus al consum. Dins de les transferències corrents que rep l’Ajuntament és d’especial significació la procedent de l’Administració central en concepte de participació en els ingressos de l’Estat (PIE). Donades les característiques d’aquest concepte pressupostari, que es regula anualment per la Llei de pressupostos generals de l’Estat, s’estima que assolirà la xifra de 79.205 milions de pessetes el 2000 i un increment anual pel període 2001-2003 d’acord amb l’evolució prevista del PIB nominal. La participació en els ingressos de l’Estat representa a l’entorn del 36% dels recursos de la hisenda municipal. La resta de transferències provenen bàsicament de la Generalitat de Catalunya, destinades a educació i benestar social. L’evolució prevista és de l’1% anual acumulatiu durant tot el període. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 138 La taxa anual acumulativa d’increment dels ingressos se situarà en un 2,2%, per sota del creixement esperat de l’economia. Despeses L’estabilitat en la despesa corrent es considera objectiu prioritari durant tot el període, per tal de generar l’estalvi suficient per a aconseguir, a l’igual que en darrer quadrienni, l’autofinançament de les inversions – directes i indirectes- i disminuir com a mínim l’endeutament un 10%. El creixement mig de la despesa corrent se situa en un 1,8%, donat que l’evolució de les despeses financeres presenta una tendència a la baixa significativa, com a conseqüència de la política financera aplicada en els darrers anys i la disminució dels tipus d’interès. Les despeses de personal augmenten un 2% durant l’exercici de l’any 2000 i s’estima que experimentaran un increment anual equivalent a l’1,8% la resta d’anys. Aquest increment per sota de l’IPC previst per al període respon a la continuïtat del pla de jubilacions anticipades i incentivades recolzat sempre pel desenvolupament d’un ampli pla orientat a potenciar la qualitat i productivitat dels serveis a través de la formació del personal i l’aplicació de sistemes d’informació i tecnologies ofimàtiques. Les despeses lligades al manteniment urbà, mobilitat i conservació experimenten una variació del 4% com a eixos prioritaris del període, que pretén donar resposta a l’objectiu d’aconseguir graus d’excel·lència en aquest camp. És a dir dos punts per sobre de l’evolució prevista de l’IPC. L’evolució prevista per a les altres despeses de compra de béns i serveis presenten una variació menor situant-se dues dècimes per sota de l’IPC previst per a tot el període. Aquest creixement menor en aquestes despeses es compensa amb millores d’eficiència per tal de mantenir i millorar el nivell i qualitat dels serveis. El capítol de transferències corrents està condicionat significativament a les aportacions de l’Ajuntament als seus organismes autònoms. En aquest sentit, s’estima que la despesa per aquest concepte experimentarà un creixement del 3% anual, assignant-se les diferents aportacions d’acord amb els programes d’actuació de cadascun essent els eixos prioritaris les actuacions en cultura, projectes de millora i reestructuració de circuits i processos (tecnologia), producció de serveis personals i el manteniment de la ciutat. Les previsions lligades directament a la despesa corrent no financera, d’acord amb els paràmetres explicitats, i a l’augment de l’eficiència i qualitat suposen que la taxa anual acumulativa se situï en un 1,6%, per sota de l’evolució dels ingressos i del creixement previst de l’economia. D’aquesta manera els pressupostos anuals d’ingressos i despeses corrents s’insereixen en un context plurianual econòmicament viable i que, alhora, permeten un estalvi corrent per a fer front a les inversions i una reducció progressiva del nivell d’endeutament. Endeutament La política financera a aplicar continuarà basant-se en la desintermediació –finançant-se en els mercats de capitals, en lloc del mercat bancari-, la diversificació de mercats -acudint a mercats exteriors- i les substitucions de deute. La línia estratègica de contenció de la despesa corrent i el autofinançament de les inversions que queda palesa en el marc pressupostari descrit implica una disminució neta de l’endeutament en un mínim d’un 10% durant tot el període. El quadre que s’insereix a continuació resumeix el marc econòmic-financer que se’n deriva dels objectius abans descrits i que serà la base per a l’elaboració dels pressupostos municipals de cadascun dels exercicis. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 139 EVOLUCIÓ I PREVISIONS ECONÒMICO-FINANCERES 1996-2003 (En milions de pessetes) 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 Realitat Realitat Realitat Estimació Previsió Previsió Previsió Previsió Total ingressos corrents 215.093 218.014 228.483 234.045 239.028 244.189 249.526 255.047 Total despeses corrents no financeres -149.855 -143.951 -149.896 -155.632 -163.639 -166.779 -169.983 -173.252 Recursos generats abans d'interessos 65.238 74.063 78.587 78.413 75.389 77.410 79.544 81.795 Despeses financeres (interessos) 29.279 25.144 22.798 21.404 17.294 17.486 17.191 16.551 Estalvi corrent 35.959 48.919 55.789 57.009 58.095 59.924 62.353 65.244 Ingressos de capital 3.801 9.104 16.187 6.175 3.250 4.250 4.113 5.520 Recursos obtinguts 39.760 58.023 71.976 63.184 61.345 64.174 66.466 70.764 Inver. indir.(transf. de capital atorgades) -18.418 -18.679 -19.139 -18.318 -17.201 -18.100 -19.040 -19.491 Inversions directes finançades amb estalvi -9.784 -12.609 -18.442 -33.199 -30.170 -31.000 -31.000 -31.500 corrent Inversions directes amb altre finançament -3.801 -9.104 -16.187 -6.175 -3.250 -4.250 -4.113 -5.520 Total despeses de capital -32.003 -40.392 -53.768 -57.692 -50.621 -53.350 -54.153 -56.511 Capacitat de finançament.Superavit 7.757 17.631 18.208 5.492 10.724 10.824 12.313 14.253 Variacions de circulant i altres aplicacions 2.760 -1.322 -1.824 1.622 -2.838 -2.000 -5.000 -5.000 VARIACIO NETA DE L'ENDEUTAMENT -10.517 -16.309 -16.384 -7.114 -7.886 -8.824 -7.313 -9.253 Subrogacions d'endeutament 1.092 7.000 3.000 4.000 1.000 0 0 TOTAL ENDEUTAMENT A FINAL D'ANY 256.783 240.474 231.090 226.976 223.090 215.266 207.953 198.700 Programa d’Inversions 2000-2003 La capacitat d’inversió de l’Ajuntament de Barcelona per al període 2000-2003 tornarà a experimentar un creixement en termes reals respecte als nivells del període anterior, tenint en compte el creixement esperat del PIB i sempre que es compleixin les previsions d’ingressos externs i el comportament en les despeses ordinàries. Si es així, en inversió finançada amb estalvi corrent podria assolir la xifra de 197.902 milions de pessetes en aquest període i arribar als 215.035 milions segons els acords que puguin establir-se amb tercers, bàsicament Fons Europeus, per finançar més inversió. Això ens permet continuar mantenint el valor de la ciutat, i fins i tot augmentar-lo. Del total d’inversió, 124.170 milions de pessetes es destinaran a inversió directa municipal, essent la resta les transferències de capital previstes destinades principalment a HOLSA (obligacions derivades del conveni entre Administració de l’Estat i l’Ajuntament), al finançament del transport públic (Conveni entre l’ATM i l’Ajuntament), a PROCIVESA per a la seva liquidació i als Consorcis Culturals. El Programa d’Inversions 2000-2003 preveu més de 500 actuacions concretes en els diferents indrets de la ciutat. Una part d’aquestes actuacions suposen l’aplicació directa de recursos financers per part de l’Ajuntament, d’altres seran finançades fonamentalment per altres entitats, i en darrer terme les actuacions que s’executaran mitjançant operacions urbanístiques permetran l’obtenció del sòl necessari per a la construcció de nous habitatges de protecció i de nous equipaments. Una part important d’aquestes actuacions estan destinades a la renovació dels espais públics i dels equipaments ja existents, un altre a la construcció de noves infrastructures, i també a l’obtenció i urbanització de sòl urbà. Pel que fa a les inversions gestionades directament pels Districtes i les seves empreses del promoció, suposaran un total no inferior als 48 mil milions de pessetes., el que significarà doblar de nou la inversió respecte a la previsió inicial del mandat anterior, i es destinaran majoritàriament a la renovació de l’espai públic i als equipaments. La resta d’inversions es gestionaran per part d’altres operadors municipals. S’establiran els calendaris d’execució segons prioritats tot ajustant les contractacions a la plurianualitat necessària, la disponibilitat econòmica, a les bases d’execució del pressupost i als circuits d’aprovació i execució previstos normativament. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 140 Actuacions d’inversió més significatives a realitzar amb pressupostos municipals o per altres, en el decurs dels propers anys a la ciutat i entorn metropolità: • 2004 Plataforma Depuradora Port Centre de les cultures del món Zoo Palau de convencions Universitat • Sant-Andreu-Sagrera Nova estació Vies perimetrals al parc Parc lineal Nous habitatges i equipaments • Pla Director d’Infrastructures en transport públic • Parc a les cotes altes de Montjuïc • Fira 2000 • Portal del coneixement (Universitats Diagonal-Pedralbes) • Poble Nou 22@BCN • Nous equipaments residencials per a gent gran • Renovació dels mercats municipals de Santa Caterina i Boqueria • Ordenació Ronda del Mig de Sants-Monjuïc a Gràcia • Obertura Ronda del Mig entre Cartagena i La Sagrera • Nous dipòsits de regulació i sanejament d’aigües pluvials (Jardins Dr. Dolsa, Parc de l’Escorxador, Av. de l’Estatut i Hospital Militar) • Congost del Besós (Vallbona – Torre Baró) • Universitat de la Casa de Misericòrdia • Finalització PERI Diagonal – Poble Nou • Ampliació Museu Picasso • Ciutat del Teatre • Nous aparcaments en subsòl • Pla de gestió integrada de la mobilitat de la ciutat • Informàtica i telecomunicacions per a la millora i qualitat dels serveis als ciutadans • Port Ampliació de la Z.A.L. Depuradora del Llobregat • Aeroport Tercera pista i nova terminal Zona ciutat aeroportuària Àrea per transport de càrrega Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 141 Descripció de cinc actuacions per Districte d’entre totes les previsions recollides en els Plans d’actuació de districte 2000-2003: CIUTAT VELLA • Obertura i urbanització Av. Cambó • Finalització Pla Central del Raval i l’Illa Robadors • Espais centrals de La Barceloneta • Plaça de la Villa de Madrid • Biblioteca a la Barceloneta L’EIXAMPLE • Remodelació Av. Josep Tarradellas i construcció aparcament • Remodelació Gran Via (esquerra eixample), Aragó i Pg. De Sant Joan. • Interiors d’illes (Plaça Fort Pienc, Hermanitas de los Pobres, Quarters de Numància, i d’altres) • Escola bressol, centre de serveis socials i jardí interior a l’illa Galetes Montes. • Biblioteca Sagrada Família. SANTS-MONTJUÏC • Urbanització carrers Ferrocarrils Catalans i Mare de Deu del Port • Urbanització superfície Ronda del Mig entre Constitució i Av. de Madrid • PERI Can Batlló • Remodelació Jardins La Farga i entorns. • Biblioteca al barri del Poble Sec. LES CORTS • Finalització del PERI Bacardí • Construcció del Parc de Montnegre-Ecuador-Entença • Planejament urbanístic de la Colònia Castells • Obertura carrer Constança • Biblioteca Riera Blanca SARRIÀ-SANT GERVASI • Renovació Turó Parc i entorns • Porta Sarrià i entorns, incloent Plaça Major • Reordenació Plaça Bonanova i entorns, incloent Centre Cívic antiga Escola de Puericultura • Peatonalització dels carrers Vallirana, i Alfons XII-Sant Eusebi-Brusi • Finalització projecte d’urbanització de Les Planes GRÀCIA • Desenvolupament del PEMPRI de Gràcia • Millora espais públics als diferents barris: Rambla del Prat, Gòlgota, Tarafa, Lagunao, Joanich i Serrahima • Desenvolupar el Pla Urbanístic de l’Avda. Hospital Militar i sector Farigola. • Millores en jardins i places: Mestre Balcells, Parc Creueta, Anna Piferrer, i altres • Desenvolupar el Pla de Biblioteques: Biblioteca Torrent de l’Olla i Central del Districte Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 142 HORTA-GUINARDÒ • Remodelació urbanística barris del Carmel i Can Barò • Escales mecàniques carrers Murtra i Llobregós • Nous espais verds: Can Brassó, Pl. Arenys i espais verds als entorns de l’Hospital de Sant Pau • Regeneració urbana dels barris Baix Guinardò i Font Castellana • Biblioteca del Carmel (carrer Murtra) NOU BARRIS • PERI Turó de la Peira • Execució del Pla del Barri de Porta • PERI Vallbona - Torre Barò • Remodelació de carrers en nous bulevards • Caserna Guàrdia Urbana SANT ANDREU • Jardins de la Casa Bloc • Reordenació del carrer Concepció Arenal • Urbanització Barò de Viver • Rehabilitació Can Fabra. • Biblioteca Bon Pastor. SANT MARTÍ • Urbanització carrer del Clot • Millora de l’accessibilitat i condicions ambientals en el sector Gran Via entre Plaça Glòries i carrer Extremadura • Carrer Menorca i espais interiors d’illa • Rambla a Selva de Mar • Complex esportiu Maresme Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 143 PREVISIÓ DE LA PERIODIFICACIÓ INICIAL DE LA CAPACITAT D'INVERSIÓ DE L'AJUNTAMENT 2000-2003 (milions de ptes.) 2000-2003 2000 2001 2002 2003 Capacitat d'inversió 215.035 50.621 53.350 54.553 56.511 Inversió per transferències de capital 73.832 17.201 18.100 19.040 19.491 Inversió directa en curs 8.147 5.890 946 873 438 Inversió directa Districtes (espais públics i 41.456 10.232 10.408 10.408 10.408 dotació d’equipaments) Ciutat Vella 4.224 1.099 1.042 1.042 1.041 L'Eixample 4.132 1.033 1.033 1.033 1.033 Sants-Montjuïc 4.116 1.029 1.029 1.029 1.029 Les Corts 2.627 677 650 650 650 Sarrià-Sant Gervasi 3.264 834 810 810 810 Gràcia 3.561 777 928 928 928 Horta-Guinardó 4.436 1.009 1.142 1.142 1.143 Nou Barris 5.500 1.375 1.375 1.375 1.375 Sant Andreu 4.004 926 1.026 1.026 1.026 Sant Martí 5.592 1.473 1.373 1.373 1.373 Inversió directa territorialitzada (espais 26.000 2.500 7.700 8.100 7.700 públics i pla de mobilitat) Empreses promoció districtes 7.300 850 2.050 2.350 2.050 IMU 18.700 1.650 5.650 5.750 5.650 Inversió sectors centrals 45.600 9.599 12.000 12.000 12.001 Promoció econòmica (Mercats, Barcelona 5.700 1.425 1.425 1.425 1.425 Activa, Fira 2000, Foment CV). Modernització serveis als ciutadans. 5.700 1.425 1.425 1.425 1.425 Serveis a les persones (Benestar social, 6.180 1.545 1.545 1.545 1.545 Cultura, Educació, Esports,…) Medi Ambient i sostenibilitat, (PECLAB, 15.805 2.151 4.551 4.551 4.552 R.S.U., energies renovables, espais verds,) Projectes mobilitat i accessibilitat 6.640 1.660 1.660 1.660 1.660 Altres (22@BCN, Pla escultures…) 5.575 1.393 1.394 1.394 1.394 Inversió Programa d’infrastructures i 20.000 5.199 4.196 4.132 6.473 urbanització del Fòrum de les Cultures del 2004 Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000 Programa d'Actuació Municipal 2000-2003 144 PREVISIÓ D'INVERSIONS 2000-2003 2000 2001 2002 2003 TOTAL Inversió directa: Ús general 20.170 21.000 21.400 21.500 84.070 Associada als serveis 10.000 10.000 10.000 10.000 40.000 Total inversions directes: 30.170 31.000 31.400 31.500 124.070 Transferències de Capital: HOLSA 8.279 8.610 8.954 9.313 35.156 Transports 4.023 4.023 4.023 4.023 16.092 Procivesa 2.211 2.200 2.200 0 6.611 Tabasa 303 0 0 0 303 IMAS 513 453 300 300 1.566 Institut de Cultura (Consorcis) (*) 1.000 1.250 1.354 1.354 4.958 Foment Ciutat Vella 500 1.000 1.000 2.500 Altres 872 1.064 1.209 3.501 6.646 Total transferències: 17.201 18.100 19.040 19.491 73.832 TOTAL INVERSIÓ NETA: 47.371 49.100 50.440 50.991 197.902 Previsió transferències de Capital + venda d'actius 3.250 4.250 4.113 5.520 17.133 TOTAL INVERSIÓ 50.621 53.350 54.553 56.511 215.035 (*) Comprèn transferències al Liceu, MNAC, MACBA i Palau de la Música. Aprovació Definitiva. Consell Plenari 28 de gener de 2000