La salut i els seus 
determinants en l’alumnat 
adolescent de Barcelona
Enquesta de Factors de Risc en Estudiants de Secundària
FRESC 2016
La salut i els seus determinants
en l’alumnat adolescent
de Barcelona
Enquesta de Factors de Risc
en Estudiants de SeCundària
FRESC 2016
ESBORRANY
Presidenta de l’Agència de Salut Pública de Barcelona
Gemma Tarafa i Orpinell
Gerenta
Carme Borrell i Thió
Directora de l’Observatori de Salut Pública
Maribel Pasarı́n Rua
Directora de Promoció de la Salut
Lucia Artazcoz Azcano
Cap del Servei de Sistemes d’Informació Sanitària
Catherine Pérez González
Cap del Servei d’Avaluació i Mètodes d’Intervenció
Carles Ariza Cardenal
1
Coordinació general de l’informe
Carles Ariza, Catherine Pérez, Elena Santamariña-Rubio, Gemma Serral, Olga Juárez
Anàlisi de dades i redacció de l’informe
Elena Santamariña-Rubio
Gemma Serral Cano
Treball de camp
Aplica Investigació Social, SL
Grup col·laborador enquesta FRESC 2016
Lucia Artazcoz, Montse Bartroli, Carme Borrell, Lourdes Egea, Albert Espelt, Ma Lluı̈sa Estruga, Mireia
Garcia, Xavier Garcia-Continente, Imma Gonzalez, Anna Guitart, Anna Pérez, Glòria Pérez, Laia
Nebot, Francesca Sánchez, Maica Rodrı́guez-Sanz
Agraı̈ments:
A tot l’alumnat i professorat dels centres participants per la seva col·laboració.
Cita suggerida:
Santamariña-Rubio E, Serral Cano G, Pérez C, Ariza C i Grup col·laborador enquesta FRESC 2016. La
salut i els seus determinants en l’alumnat adolescent de Barcelona. Enquesta FRESC 2016. Agència de
Salut Pública de Barcelona, 2017
Edita:
Agència de Salut Pública de Barcelona, 2017
2
Índex
1 Resum executiu 7
2 Introducció 16
3 Objectius 18
3.1 Objectiu general . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18
3.2 Objectius especı́fics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18
4 Mètodes 19
4.1 Població i àmbit d’estudi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
4.2 Selecció de la mostra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
4.2.1 Disseny mostral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
4.2.2 Substitucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20
4.3 Treball de camp . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20
4.4 Descripció de la mostra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
4.5 L’enquesta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23
4.5.1 Tipus i sistema d’enquesta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23
4.5.2 Els qüestionaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23
4.6 Descripció de les principals variables . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
4.6.1 Variables sociodemogràfiques i socioeconòmiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
4.6.2 Salut, benestar i salut mental . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
4.6.3 Relació amb els altres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27
4.6.4 Alimentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29
4.6.5 Activitat fı́sica i descans . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30
4.6.6 Consum de substàncies addictives . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32
4.6.7 Sexualitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33
4.6.8 Mobilitat i seguretat vial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34
4.7 Anàlisi de les dades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34
5 Resultats en l’alumnat de 2n i 4t d’ESO, 2n de Batxillerat i Cicles Formatius de Grau Mig 36
5.1 Variables sociodemogràfiques i socioeconòmiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37
5.1.1 Sexe i edat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37
5.1.2 Nivell socioeconòmic i estructura familiar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37
5.1.3 Paı́s d’origen . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40
5.2 Salut, benestar i salut mental . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43
5.2.1 Estat de salut autopercebut . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43
5.2.2 Benestar i salut mental . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45
5.2.3 Lesions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47
5.3 Relació amb els altres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53
5.3.1 Relació amb la famı́lia i l’escola . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53
5.3.2 Discriminació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57
5.3.3 Maltractament a l’entorn escolar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61
5.3.4 Maltractament per internet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63
5.3.5 Assetjament sexual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65
3
5.3.6 Maltractament per part de la parella . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70
5.4 Alimentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74
5.4.1 Esmorzar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74
5.4.2 Sopar davant d’alguna pantalla . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76
5.4.3 Insuficiència alimentària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78
5.4.4 Índex de Massa Corporal (IMC) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80
5.4.5 Satisfacció corporal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82
5.4.6 Dieta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84
5.5 Activitat i descans . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86
5.5.1 Activitat fı́sica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86
5.5.2 Ús del mòbil . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90
5.5.3 Ús d’internet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 94
5.5.4 Visionat de pantalles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 96
5.5.5 Ús del mòbil abans d’anar a dormir . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102
5.5.6 Hores de son . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 104
5.6 Consum de substàncies addictives . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 108
5.6.1 Tabac . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 108
5.6.2 Alcohol . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111
5.6.3 Cànnabis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 117
5.6.4 Cocaı̈na . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 123
5.6.5 Policonsum de substàncies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 125
5.7 Sexualitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 127
5.7.1 Relacions sexuals amb penetració . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 127
5.7.2 Mètodes anticonceptius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 129
5.7.3 Pı́ndola de l’endemà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 135
5.8 Mobilitat i seguretat vial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 137
5.8.1 Mitjà de transport per anar a l’escola . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 137
5.8.2 Ús del cinturó de seguretat al cotxe . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 139
5.8.3 Conducció sota els efectes de substàncies psicoactives . . . . . . . . . . . . . . . . . 143
6 Resultats en l’alumnat dels Programes de Formació i Inserció (PFI) 149
7 Conclusions 154
Annexes 160
A Taules 161
A.1 Salut, benestar i salut mental . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 161
A.1.1 Estat de salut autopercebut . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 161
A.1.2 Lesions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 163
A.1.3 Benestar i salut mental . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 169
A.2 Relació amb els altres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 171
A.2.1 Relació amb la famı́lia i l’escola . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 171
A.2.2 Discriminació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 173
A.2.3 Maltractament a l’entorn escolar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 175
A.2.4 Maltractament per internet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 176
A.2.5 Assetjament sexual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 178
A.2.6 Maltractament per part de la parella . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 180
A.3 Alimentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 182
A.3.1 Esmorzar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 182
A.3.2 Sopar davant d’alguna pantalla . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 184
A.3.3 Insuficiència alimentària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 186
A.3.4 Índex de massa corporal (IMC) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 188
A.3.5 Satisfacció corporal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 189
A.3.6 Dieta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 190
A.4 Activitat fı́sica i descans . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 191
4
A.4.1 Activitat fı́sica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 191
A.4.2 Ús del mòbil . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 193
A.4.3 Ús d’internet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 195
A.4.4 Ús del mòbil abans d’anar a dormir . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 196
A.4.5 Hores de son . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 197
A.5 Consum de substàncies addictives . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 199
A.5.1 Tabac . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 199
A.5.2 Alcohol . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 201
A.5.3 Cànnabis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 205
A.5.4 Cocaı̈na . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 208
A.5.5 Policonsum de substàncies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 209
A.6 Sexualitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 211
A.6.1 Relacions sexuals amb penetració . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 211
A.6.2 Mètodes anticonceptius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 213
A.6.3 Pı́ndola de l’endemà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 217
A.7 Mobilitat i seguretat vial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 218
A.7.1 Mitjà de transport per anar a l’escola . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 218
A.7.2 Ús del cinturó de seguretat al cotxe . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 220
A.7.3 Ús del casc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 224
A.7.4 Conducció sota els efectes de substàncies psicoactives . . . . . . . . . . . . . . . . . 228
5
Acrònims
• BATX: Batxillerat
• CAST: Cannabis Abuse Screening Test
• CFGM: Cicles Formatius de Grau Mig
• ESFA: European Smoking prevention Framework Approach
• ESO: Educació Secundària Obligatòria
• FAS: Family Affluence Scale
• FRESC: Factors de Risc en Estudiants de SeCundària
• RDF: Renda Familiar Disponible
• IMC: Índex de Massa Corporal
• NSE: Nivell Socioeconòmic
• PFI: Programes de Formació i Inserció
• SDQ: Strenghts and Difficulties Questionnaire
• WEMWBS: Warwick-Edinburg Mental Well-being Scale
6
1
Resum executiu
Alumnat de 2n d’ESO, 4t d’ESO i 2n de Batxillerat i
CFGM
Factors sociodemogràfics i socioeconòmics
Entre l’alumnat d’ESO i de Batxillerat de la mostra estudiada, hi ha un major pro-
porció que estudien en centres de titularitat concertada o privada que de titularitat
pública (68,3% a 2n d’ESO, 70,4% a 4t d’ESO i 66,2% a 2n de Batxillerat), i en centres
situats en barris de nivell socioeconòmic afavorit que desafavorit (51,3% 2n d’ESO,
51,8% 4t d’ESO i 60,1% a 2n de Batxillerat). En el cas de l’alumnat de CFGM, també
hi ha una major proporció que estudien en centres de titularitat concertada o privada
(59,9%), però hi ha una major proporció que estudia en centres situats en barris de ni-
vell socioeconòmic desafavorit (64,3%).
Pel que fa al sexe, hi ha major proporció de nois que de noies en els cursos d’ESO i
CFGM (52% i 64% respectivament), però s’inverteix a batxillerat, on hi ha un 55% de
noies. I en quant al nivell socioeconòmic, segons l’escala FAS (Family Affluent Scale),
al voltant del 42,1% de l’alumnat te un nivell socioeconòmic mig i al voltant del 13%
un nivell socioeconòmic baix.
El 70% te un nucli de convivència biparental (conviu amb el pare i la mare) i el 20%
monoparental (conviu només amb el pare o la mare). El 22% afirma tenir una altra
famı́lia en una altra casa diferent a la que habitualment viu.
El 15,2% dels nois i el 16,6% de les noies han nascut a altres paı̈sos i el 12,4% i
14,8% són autòctons amb el pare i/o la mare nascuts a un altre paı́s. El percentatge d’
alumnat immigrant és major en els centres ubicats en barris amb nivell socioeconòmic
desafavorit que en els de barri de nivell afavorit, en nois del 18,9% davant del 11,6%, i
en noies del 23,3% davant del 10,8%.
7
Salut, benestar i salut mental
Declaren la seva salut percebuda com a excel·lent o molt bona el 70,2% dels nois
adolescents escolaritzats a Barcelona, en front del 54,4% de les noies. Declaren una sa-
lut regular o dolenta el 6,5% dels nois i 10,9% de les noies, i els percentatges augmenten
amb l’edat especialment en les noies. El percentatge de mala salut percebuda (regular
o dolenta) és major en l’alumnat de centres ubicats en barris desafavorits, sobretot en
les noies ( 6,3% i 6,7% en nois de barris afavorits i desafavorits respectivament, i 8,1%
i 14,0% en noies).
En l’escala de benestar mental WEMWBS, amb un rang de valors de 14- 70, de
menys a més benestar mental, l’alumnat jove de Barcelona presenta una puntuació
mitjana de 53,4 els nois i 50,5 les noies. No s’observen diferències destacables en el
benestar mental de l’alumnat entre nois i noies, ni segons el nivell socioeconòmic del
barri on està ubicat el centre educatiu.
Un altre ı́ndex de salut mental, l’SDQ, que es relaciona amb la probabilitat de tenir
problemes de salut mental, mostra que el 10,4% de les noies són probables casos de
patir problemes de salut mental i un 20,9% estan al lı́mit; en els nois, aquests percen-
tatges són menors (7,9% i 14,4%). La situació respecte a aquest ı́ndex, també és pitjor
en centres de barris desafavorits, en ambdós sexes.
Un problema freqüent a l’adolescència són les lesions. Aixı́, les lesions que han re-
querit assistència mèdica són més freqüents en nois que en noies (55,1% i 48,8% respec-
tivament) i, en ambdós sexes, disminueixen amb l’edat. Les lesions són més freqüents
en l’alumnat de centres ubicats en barris desafavorits.
Els tipus de lesions més freqüents en ambdós sexes són els cops, les caigudes en
un mateix nivell, els talls i les cremades. Destaca que en els nois, a mida que augmen-
ta l’edat augmenten les col·lisions de trànsit en moto. Tant en nois com en noies les
col·lisions de trànsit en bicicleta i els atropellaments són més freqüents en l’alumnat
de centres de barris desafavorits i en canvi les col·lisions de trànsit en moto són més
freqüents en els de centres de barris afavorits.
Relació amb els altres
Els nois perceben tenir millors relacions amb la famı́lia que les noies, el 80,5% afir-
men tenir relacions molt o bastant bones i el 2,9% molt o bastant dolentes, i en les noies
el 76,0% i el 4,3% respectivament. En canvi, les noies tenen una millor valoració de
l’escola que els nois: el 69,8% de les noies afirmen que els hi agrada molt o una mica
l’escola i el 8,6% que no els hi agrada gens, i en els nois el 65,6% i el 12,2% respectiva-
ment. L’alumnat de centres de barris afavorits perceben tenir millors relacions amb la
famı́lia i mostren una millor valoració de l’escola.
El 30,7% de noies i 21,7% de nois declaren haver patit algun tipus de discriminació.
No hi ha un patró per edat en nois, però en noies el percentatge augmenta amb l’edat.
No s’observen diferències destacables en el percentatge de discriminació segons el ni-
8
vell socioeconòmic del barri on està ubicat el centre educatiu. El motiu més freqüent
de discriminació és pel paı́s d’origen o ètnia en ambdós sexes, però en les noies també
per motius de gènere.
Declaren haver estat vı́ctimes de maltractaments en l’entorn escolar més les noies
que els nois (5,4% i 3,8%), en canvi el percentatge d’agressors és major en nois que en
noies (7,8% i 4,0%). El percentatge de nois i noies vı́ctimes i el de nois agressors aug-
menta de 2n a 4t d’ESO i es redueix a 2n de Batxillerat, en canvi el percentatge de noies
agressores disminueix amb l’edat. No s’observen diferències destacables en els mal-
tractaments en l’entorn escolar segons el nivell socioeconòmic del barri on està ubicat
el centre educatiu.
El 12,2% de noies declaren haver estat vı́ctima de maltractaments per internet, en
front del 4,9% de nois; en canvi el percentatge d’agressors és major en nois que en noies
(5,6% i 2,2%). No hi ha un patró clar per edat en el percentatge d’alumnat vı́ctima de
maltractament per internet, però el percentatge d’alumnat agressor en nois augmenta
amb l’edat i en noies es manté. No s’observen diferències destacables en els maltrac-
taments per internet segons el nivell socioeconòmic del barri on està ubicat el centre
educatiu.
El percentatge d’alumnat que ha patit assetjament sexual és molt major en noies,
del 17,0%, davant del 3,8% en nois, en totes les edats. En ambdós sexes el percentat-
ge de vı́ctimes d’assetjament sexual augmenta amb l’edat, especialment en les noies
arribant al 26,4% a 2n de Batxillerat i CFGM. En els nois, el percentatge que ha patit as-
setjament sexual no varia segons el nivell socioeconòmic del barri del centre educatiu,
però en les noies el percentatge és major en els centres de barris desafavorits.
Haver patit maltractaments per part de la parella és més freqüent en les noies
(18,3%), que en els nois (12,0%). En ambdós sexes, el percentatge augmenta marca-
dament amb l’edat. No s’observen diferències destacables en els maltractaments per
part de la parella segons el nivell socioeconòmic del barri on està ubicat el centre edu-
catiu. Els maltractaments emocionals son els més freqüents, arribant en l’alumnat de
2n de Batxillerat i CFGM al 22,3% en les noies i al 13,8% en els nois.
Alimentació
El 60% dels nois i el 55,1% de les noies afirmen esmorzar cada dia abans de sor-
tir de casa o abans d’arribar a l’escola, i aquest percentatge disminueix a mesura que
augmenta l’edat. I els que no ho fan mai són el 16% de nois i 18,1% de les noies. No
s’observen diferències destacables en el percentatge d’alumnat que esmorza cada dia
abans de sortir de casa o abans d’arribar a l’escola segons el nivell socioeconòmic del
barri on està ubicat el centre educatiu.
Entre l’alumnat de 2n d’ESO, el 47,1% dels nois i el 45,5% de les noies afirmen mirar
quasi sempre o sempre la televisió o alguna pantalla durant el sopar. A 4t d’ESO i 2n
de Batxillerat i CFGM el percentatge augmenta fins aproximadament el 56% en nois i el
51% en noies. En tots els cursos, el percentatge és superior en nois que en noies. En els
9
centres de barris desafavorits, hi ha una major proporció de nois i noies que declaren
mirar la televisió o alguna pantalla durant el sopar quasi sempre o sempre.
S’ha preguntat a l’alumnat la freqüència amb la que van a l’escola amb gana per
insuficiència alimentària, i el 11,1% de nois i el 10,1% de noies declaren que hi van
sempre/sovint o alguna vegada. En les noies el percentatge disminueix a mida que
augmenta l’edat, en canvi en els nois el major percentatge s’observa a 4t d’ESO. Segons
el nivell socioeconòmic del barri del centre educatiu, l’alumnat de barris desafavorits
són els que declaren amb major proporció una insuficiència alimentària.
Entre l’alumnat de 2n d’ESO presenten sobrepès el 23% de nois i el 20,2% de noies,
i obesitat el 10,1% i 6,4% respectivament. Els percentatges disminueixen amb l’edat i
sempre són superiors en els nois. En els centres de barris socioeconòmicament desafa-
vorits hi ha percentatges més elevats de sobrepès i obesitat en ambdós sexes.
Preguntant als joves pel grau de satisfacció amb la seva imatge corporal, les noies
presenten percentatges més elevats d’insatisfacció, el 52% estan insatisfetes, en front
del 36,3% de nois. A més, la insatisfacció corporal disminueix amb l’edat en els nois
mentre que augmenta en les noies. Aquesta insatisfacció és major en els centres de
barris de nivell socioeconòmic desafavorit, en ambdós sexes.
El percentatge d’alumnat que afirma haver fet dieta alguna vegada amb la finali-
tat d’aprimar-se és superior en les noies que en els nois i augmenta amb l’edat (28,3%
en noies i 19,4% en nois de 2n d’ESO, 42,4% i 17,6% a 4t d’ESO i, 47,0% i 22,1% a 2n
de Batxillerat i CFGM). Respecte l’evolució, des del 2004 s’observa una disminució en
la proporció de noies que han fet dieta alguna vegada a 2n d’ESO i en canvi un aug-
ment a 4t d’ESO i 2n de Batxillerat i CFGM. En els nois, l’evolució global mostra un
lleuger augment. Segons el nivell socioeconòmic del barri del centre, no s’observen
diferències, ni en nois ni en noies.
Activitat i descans
L’ activitat fı́sica insuficient o sedentarisme és més freqüent en noies (16,7%) que en
nois (8,4%), i succeeix en totes les edats. En ambdós sexes augmenta amb l’edat, arri-
bant al 23,4% en noies i al 11,9% en nois a 2n de Batxillerat i CFGM. Els percentatges
són més alts en l’alumnat de centres de barris amb nivell socioeconòmic desfavorit, en
ambdós sexes.
Al preguntar sobre el fet de sentir-se fı́sicament actiu/va durant un total d’almenys
60 minuts per dia, els nois declaren sentir-se actius tots els dies de la setmana en major
proporció que les noies (el 14,9% dels nois i el 5,9% de les noies). En canvi, les noies
declaren en major proporció no sentir-se actives cap dia de la setmana i en ambdós
sexes el percentatge augmenta amb l’edat (5,7% de les noies i 4,5% dels noies de 2n
d’ESO, 8,4% i 5,3% a 4t d’ESO i, 19,7% i 12,3% a 2n de Batxillerat i CFGM). Segons el
nivell socioeconòmic del barri del centre, no s’observen diferències destacables en el
percentatge d’alumnat que declara sentir-se actiu tots els dies de la setmana.
10
La proporció d’alumnat que declara tenir telèfon mòbil propi augmenta amb l’e-
dat, en ambdós sexes, i és lleugerament superior en les noies (97,0% noies i 95,9% nois).
Segons el nivell socioeconòmic del barri del centre, no s’observen diferències destaca-
bles en el percentatge d’alumnat que te mòbil propi.
S’ha introduı̈t una escala per mesurar l’ ús problemàtic del mòbil, i s’observa que
en els cursos de la ESO les noies declaren tenir problemes freqüents en major proporció
que els nois i els percentatges augmenten amb l’edat en ambdós sexes (noies: 4,8% a
2n d’ESO i 5,2% a 4t d’ESO ; en nois: 3,8% a 2n d’ESO i 4,1% a 4t d’ESO). A 2n de Batxi-
llerat i CFGM són els nois que declaren tenir problemes freqüents en major proporció
que les noies (4,2% davant del 3,8%). En els centres de barris amb nivell socioeconòmic
afavorit els percentatges d’ús problemàtic freqüent són majors.
En el cas de la problemàtica vinculada a l’ús d’internet són els nois que declaren te-
nir problemes freqüents en major proporció que les noies (7% en nois i 5,0% en noies), i,
en ambdós sexes, és major en els centres de barris amb nivell socioeconòmic desfavorit.
El percentatge d’alumnat que afirma mirar la televisió, jugar amb la videoconsola
i utilitzar la tauleta 2 o més hores diàries disminueix amb l’edat en ambdós sexes. L’
ús de l’ordinador entre 2 i 4 hores diàries augmenta amb l’edat i és superior en les
noies. En caps de setmana augmenten aquests percentatges mantenint-se el mateix
patró per sexe. S’observa que les noies de centres educatius situats en barris de nivell
socioeconòmic desafavorit presenten major proporció de mirar la televisió, jugar a la
videoconsola, l’ús d’ordinador o l’ús de tauleta en una franja igual o més de dues hores
diàries. En caps de setmana aquests percentatges augmenten en ambdós sexes.
El percentatge d’ ús del mòbil abans d’anar a dormir sovint o sempre, en els nois
és del 63,3% a 2n d’ESO mentre que en les noies és del 71,7%. Aquests valors aug-
menten amb l’edat en ambdós sexes, essent superior en les noies. Segons el nivell
socioeconòmic del barri del centre no s’observen diferències destacables.
Respecte les hores de son, el 56,7% dels nois i el 60,2% de les noies dormen un
temps insuficient, menys de 8 hores, en dies de classe. Aquests percentatges són sem-
pre superiors en noies que en nois, especialment a 4t d’ESO. En caps de setmana, el
percentatge d’alumnat que dorm un número òptim d’hores, un total de 9 hores o més,
és major, essent al voltant del 50% a ESO i del 70% a Batxillerat/CFGM . Segons el ni-
vell socioeconòmic del barri del centre educatiu no s’observa diferències destacables.
Consum de substàncies addictives
El 2016 el consum de tabac diari i regular (diari o setmanal) a 2n d’ESO i a 4t d’ESO
és pràcticament igual en ambdós sexes; en canvi a 2n de Batxillerat i CFGM és major en
noies que en nois. El consum tant diari com regular augmenta amb l’edat, en ambdós
sexes, arribant a 2n de Batxillerat i CFGM el consum diari al 15,5% en nois i 18,5% en
noies i, al 19,9% i 23,8% el regular. L’evolució general del consum de tabac ha sigut
de disminució en ambdós sexes, però més marcadament en les noies, de manera que
la diferència de consum entre noies i nois s’ha anat reduint. L’alumnat de centres de
11
barris de nivell socioeconòmic afavorit presenta major consum diari i regular de tabac
que el de barris de nivell desafavorit, especialment en les noies.
El 2016, han provat l’ alcohol el 43,8% de l’alumnat de 2n d’ESO, el 70,6% del de
4t d’ESO i el 87,8% del de 2n de Batxillerat i CFGM en nois, i el 41,8%, 79,8% i 92,6%
respectivament en noies. Els percentatges són superiors en noies que en nois excepte a
2n d’ESO, i augmenten amb l’edat. En general, el percentatge d’alumnat que ha provat
l’alcohol s’ha anat reduint al llarg dels anys, especialment a partir de 2004-2008. La
reducció ha sigut més marcada en els nois que en les noies, i la reducció ha estat menor
conforme augmenta l’edat. El percentatge d’alumnat que ha provat l’alcohol és major
als centres de barris afavorits.
El percentatge d’alumnat que declara haver pres alguna vegada 5 o més begudes
alcohòliques en una sola ocasió (”binge drinking”) en els darrers 30 dies, és major en
nois. En ambdós sexes, augmenta amb l’edat, essent en nois del 2,9% a 2n d’ESO,
11,4% a 4t d’ESO i 31,6% a 2n de Batxillerat i CFGM, i en noies del 1,5%, 9,0% i 23,5%
respectivament. El ”binge drinking”és més freqüent en joves de centres situats en barris
amb nivell socioeconòmic afavorit, especialment en nois.
El 2016, el percentatge d’alumnat que afirma haver-se emborratxat alguna vegada
en els 6 mesos previs a l’enquesta és lleugerament superior en noies que en nois i aug-
menta molt amb l’edat. El percentatge és del 5,1% en nois de 2n d’ESO, del 28,0% en
els de 4t d’ESO i del 56,1% en els de 2n de Batxillerat i CFGM. En les noies els percen-
tatges són 6,3%, 29,9% i 56,8%, respectivament. A partir de 2004, en nois, s’observa
una disminució en el percentatge a 2n i 4t d’ESO, i en canvi a 2n de Batxillerat i CFGM
s’observa en l’últim any. En les noies s’observa una estabilització del percentatge el
2012 respecte el 2004 però en l’últim any s’observa una molt marcada reducció en totes
les edats. El percentatge d’alumnat que s’ha emborratxat alguna vegada en els darrers
6 mesos, és major als centres de barris afavorits, en ambdós sexes.
Declaren haver provat alguna vegada el cànnabis més nois que noies i augmenta
molt amb l’edat, essent en nois del 8% a 2n d’ESO, del 32,2% a 4t d’ESO i del 56,8% a
2n de Batxillerat i CFGM i, en noies, del 6,1%, 28,8% i 52,9% respectivament. Des del
2004, el percentatge que ha provat el cànnabis mostra una tendència general descen-
dent fins el 2012 i al 2016 torna a augmentar en els nois de 4t d’ESO i en els nois i noies
de 2n de Batxillerat i CFGM. El percentatge d’alumnat que ha provat alguna vegada el
cànnabis és superior als centres de barris afavorits.
Segons el Cannabis Abbuse Screening Test (CAST), el percentatge d’alumnat amb
consum de cànnabis de risc moderat/alt és superior en els nois (6%) que en les noies
(3,6%), i augmenta amb l’edat en ambdós sexes tot i que més marcadament en els nois.
L’evolució del consum de risc moderat/alt ha estat a la reducció des del 2008 en tots
els grups excepte en les noies de 4t d’ESO. No obstant, les dades del 2016 respecte el
2012, mostren un augment considerable en els nois de 2n de Batxillerat i CFGM. El
percentatge d’alumnat amb un consum de cànnabis de risc moderat/alt és major als
centres de barris afavorits només en les noies.
12
El 2016, el percentatge d’alumnat que ha consumit cocaı̈na alguna vegada és del
2,4% en nois i del 1,1% en noies. Els percentatges són sempre majors en nois que en
noies i augmenten amb l’edat en ambdós sexes. En general el percentatge ha anat
disminuint amb el temps fins el 2012, a 4t d’ESO i especialment a 2n de Batxillerat i
CFGM. A 2n d’ESO, el percentatge s’ha mantingut estable en el temps en les noies,
però en els nois ha anat augmentant a partir de 2008. El 2016 respecte el 2012, en els
nois, el percentatge ha augmentat a 2n i 4t d’ESO, en canvi a 2n de Batxillerat i CFGM
s’ha mantingut. En les noies, el 2016 respecte el 2012, el percentatge a 2n i 4t d’ESO
s’ha mantingut i a 2n de Batxillerat i CFGM ha disminuint de manera destacable. No
s’observen diferències en el percentatge segons el nivell socioeconòmic del barri del
centre educatiu.
Sexualitat
Al 2016, el 25,1% dels nois i el 22,7% de les noies de 4t d’ESO han tingut alguna
relació sexual amb penetració, percentatges que augmenten molt a 2n de Batxillerat i
CFGM, sent del 53,7% en nois i del 52,8% en noies. L’evolució ha estat d’augment fins
el 2008, any a partir del qual comença a disminuir en ambdós sexes i en tots els cursos.
El percentatge d’alumnat que alguna vegada ha tingut relacions sexual amb penetració
és major als centres de barris desafavorits , en ambdós sexes.
Declaren haver utilitzat un mètode anticonceptiu efectiu (preservatiu, pı́ndola o
anell vaginal) en l’ última relació sexual amb penetració més del 80% de joves, en
ambdós sexes. Destaca però que al voltant del 6% dels nois i del 10% de les noies
no han usat un mètode efectiu, i que el 6% en ambdós sexes no han usat cap mètode.
En els nois s’observa un patró de reducció de l’ús de mètodes no efectius i de no ús de
mètodes amb l’edat, i en canvi en les noies no s’observen canvis. L’alumnat de barris
desafavorits utilitzen més freqüentment mètodes anticonceptius no efectius (càlcul da-
ta, marxa enrere) o cap mètode.
El mètode anticonceptiu més usat és el preservatiu, tant en nois com en noies i en
tots els cursos. L’evolució general de l’ús del preservatiu en l’última relació sexual amb
penetració ha estat descendent, amb una marcada disminució al 2012 i una recuperació
el 2016, tot i aixı́ continua estant per sota del 2004. El percentatge d’ús del preservatiu
en l’última relació sexual amb penetració és major en l’alumnat de centres de barris
afavorits.
Més noies que nois declaren haver utilitzat alguna vegada la pı́ndola de l’endemà,
i en ambdós sexes augmenta amb l’edat. L’evolució general ha sigut a l’augment, amb
un increment més important en aquest darrer any (2016) i especialment a 4t d’ESO, on
els nois passen d’un ús del 5,8% al 17%, i les noies del 9,3% al 23,0%. També destaca
que a 2n de Batxillerat i CFGM l’ús de la pı́ndola de l’endemà arriba al 40% en les
noies. No s’observen diferències destacables en el percentatge d’alumnat que afirma
haver usat la pı́ndola de l’endemà alguna vegada segons el nivell socioeconòmic del
barri del centre educatiu.
13
Mobilitat i seguretat vial
Els mitjans de transport actiu (a peu o bicicleta) són els més usats habitualment per
l’alumnat per anar a l’escola en ambdós sexes i a tots els cursos, augmentant de 2n d’E-
SO a 4t d’ESO i disminuint considerablement a 2n de Batxillerat i CFGM. El transport
públic és el segon mitjà de transport més usat, especialment a 2n de Batxillerat i CFGM,
tant en nois com en noies. L’ús de mitjans motoritzats privats (turisme, motocicleta o
ciclomotor) es redueix amb l’edat. El percentatge d’alumnat que usa un mitjà de trans-
port actiu per anar a l’escola, institut o centre educatiu és menor als centres de barris
afavorits i en canvi utilitzen molt més freqüentment el transport públic i especialment
el transport motoritzat privat.
Al voltant del 83,0% dels nois i el 87,9% de les noies es posen sempre el cinturó de
seguretat de davant del cotxe tant si van conduint com de passatgers/es, augmentant
en ambdós sexes amb l’edat. El cinturó del darrera l’usa sempre al voltant del 79%
de l’alumnat. Segons el nivell socioeconòmic del barri on s’ubica el centre educatiu en
general no s’observen grans diferències.
El 2016, el percentatge d’alumnat que afirma haver conduı̈t sovint o alguna vegada
un cotxe o una moto sota els efectes de l’alcohol i/o drogues és superior en nois que
en noies (17,2% davant del 9,2%) i en ambdós sexes augmenta amb l’edat. L’evolució
del 2008 al 2012 ha estat a la reducció, especialment a 2n de Batxillerat i CFGM, però
els percentatges al 2016 han tornat a augmentar. Segons el nivell socioeconòmic del
barri on s’ubica el centre educatiu no s’observen diferències destacables.
En el cas de la bicicleta, el 2016, el percentatge d’alumnat que afirma haver-ne con-
duı̈t sovint o alguna vegada sota els efectes de l’alcohol i/o drogues és superior en
nois(12,5%) que en noies (4,3%) i en ambdós sexes augmenta amb l’edat. L’evolució
del 2008 al 2016 ha estat d’augment a 2n de Batxillerat i CFGM i en canvi a 4t d’ESO el
percentatge s’ha reduı̈t lleugerament del 2008 al 2012 però al 2016 ha tornat a augmen-
tar. Segons el nivell socioeconòmic del barri on s’ubica el centre educatiu no s’observen
diferències destacables.
L’alumnat que afirma pujar a vegades o sovint en un vehicle de motor amb un con-
ductor sota l’efecte de l’alcohol i/o drogues, el 2016, és del 16,7% en nois i del 11,4%
en noies. En els nois, el major percentatge el presenta l’alumnat de 2n d’ESO i en canvi
en les noies, el presenta l’alumnat de 2n de Batxillerat i CFGM i el menor l’alumnat de
4t d’ESO. L’evolució del 2008 al 2016, ha estat d’augment general a 4t d’ESO i en canvi
a 2n de Batxillerat i CFGM, ha estat d’augment en els nois i d’estabilitat en les noies al
2012, i el 2016 s’ha reduı̈t en ambdós sexes. El percentatge és lleugerament superior en
l’alumnat de centres de barris desafavorits.
14
Alumnat dels Programes de Formació i Inserció
L’enquesta FRESC també s’ha fet a l’alumnat dels Programes de Formació i Inserció
(PFI). Destacar que el 68,0% són nois i prop del 70,0% tenen edats compreses entre 16 i
17 anys. El 76,6% de l’alumnat pertany a un centre ubicat en un barri de nivell socioe-
conòmic desafavorit i el 73,7% estan matriculats a un centre privat.
A continuació es resumeixen els principals comportaments i actituds de risc relaci-
onats amb la salut de l’alumnat dels PFI.
El 16,1% declaren una salut regular o dolenta i el 9,8% són probables casos de patir
problemes de salut mental (segons SDQ anormal de 20-40 punts). En quan a la relació
amb els altres, el 6,3% ha esta vı́ctima de maltractament en l’entorn escolar i el 10,2%
ha estat vı́ctima de maltractament via internet.
El 30,7% de l’alumnat dels PFI presenta excés de pes (20,0% sobrepès i 10,7% obe-
sitat) i el 37,6% ha fet dieta alguna vegada a la vida. Per sexe, són les noies les que
presenten pitjors indicadors en els hàbits alimentaris. En l’activitat fı́sica i descans,
s’observa que el 18,0% de l’alumnat dels PFI es senten actius tots els dies de la setma-
na, essent la proporció major en nois que en noies. El 8,8% tenen problemes freqüents
amb l’ús de mòbil i el 12,2% en l’ús d’internet.
En el consum de substàncies additives, un 38,6% de l’alumnat és consumidor regu-
lar (almenys una ingesta al dia) de tabac, un 60,0% ha consumit cànnabis i un 12,7% ha
provat la cocaı̈na alguna vegada a la vida.
Pel que fa a la sexualitat, el 63,9% de l’alumnat dels PFI declara haver mantingut
relacions sexuals amb penetració alguna vegada a la vida i el 36,1% ha utilitzat preser-
vatiu en la darrera relació sexual amb penetració.
En relació a la mobilitat i seguretat vial, el 23,9% ha pujat en un vehicle de motor on
el conductor està sota els efectes de l’alcohol o drogues (sovint o a vegades).
15
2
Introducció
La OMS defineix l’adolescència com el perı́ode de creixement i desenvolupament
humà que es produeix després de la infància i abans de l’edat adulta, entre els 10 i
els 19 anys. Es tracta d’una de les etapes de transició més importants en la vida del
ésser humà, que es caracteritza per un ritme accelerat de creixement i de canvis tan
psicològics com socials, fı́sics, hormonals, etc. Els determinants biològics de l’ado-
lescència son pràcticament universals; en canvi, la duració i les caracterı́stiques pròpies
d’aquest perı́ode poden variar al llarg del temps, entre cultures i depenent del context
socioeconòmic. Més enllà de la maduració fı́sica i sexual, a l’adolescència es produei-
xen experiències de desenvolupament molt importants que inclouen la transició cap a
la independència social i econòmica, el desenvolupament de la identitat, l’adquisició
de les aptituds necessàries per establir relacions d’adult i assumir funcions adultes i
la capacitat de raonament abstracte. Tot i que l’adolescència és sinònim de creixement
excepcional i gran potencial, també constitueix una etapa de risc considerable, durant
la qual el context social pot tenir una influència determinant. Els patrons de conducta
que s’estableixen durant l’adolescència, com el consum o no consum de drogues, l’as-
sumpció de riscos o de mesures de protecció en relació a les pràctiques sexuals, entre
d’altres, poden tenir efectes positius o negatius a llarg plaç en la salut i el benestar
futur dels individus. A l’adolescència també s’experimenten diversos problemes d’a-
daptació i de salut mental. De tot això es desprèn que l’adolescència representa una
oportunitat única per influir en els i les joves. La famı́lia, l’entorn escolar i social i les
institucions juguen un paper molt important a l’hora de transmetre valors i actituds en
aquest procés de canvi, aixı́ com la responsabilitat de promoure el desenvolupament i
l’adaptació dels adolescents, i d’intervenir eficaçment quan s’identifiquin riscos. [1]
El 1987 els serveis de salut pública de Barcelona varen dur a terme la primera en-
questa a una mostra representativa d’escolars de la ciutat. L’objectiu d’aquesta en-
questa era identificar factors de risc per a les malalties cròniques de l’adult per tal de
tenir un punt de partida per a intentar modificar hàbits no saludables. Per a aquest
primer estudi es van seleccionar preguntes sobre el consum de tabac, el consum d’al-
cohol i la pràctica d’exercici fı́sic i es va estudiar la validesa de l’instrument. Al llarg
dels anys aquesta enquesta s’ha consolidat com l’enquesta de Factors de Risc a l’Escola
SeCundària (FRESC) de Barcelona realitzada per l’Agència de Salut Pública de Barce-
16
lona [2].
L’enquesta FRESC es porta a terme periòdicament en mostres representatives dels
centres educatius de Barcelona amb l’objectiu de conèixer els comportaments i factors
de risc per a la salut dels escolars de la ciutat. A l’enquesta es recullen dades sociode-
mogràfiques i socioeconòmiques i s’aborden temes diversos com la salut, el benestar,
la salut mental, les relacions amb els altres, els hàbits alimentaris, l’activitat en el temps
de lleure, el descans, el consum de substàncies addictives, la sexualitat i contracepció,
i la mobilitat i seguretat viària. No tots aquests temes són estudiats des de l’inici, ja
que l’enquesta ha anat evolucionant i adaptant-se per conèixer millor els problemes de
salut i factors de risc emergents.
En el procés d’elaboració de l’enquesta s’ha vetllat per mantenir la representativi-
tat de la mostra, el mostreig per conglomerats per tal de poder comparar per cursos
(grups d’edat), la comparabilitat amb les dades anteriors [3] i la coherència del qües-
tionari amb d’altres enquestes rellevants, dins i fora del nostre territori, entre les que
s’inclou l’enquesta del Pla Nacional de Drogues [4] o l’Enquesta Europea Health Beha-
vior in School-aged Children [5]. A banda, al llarg de les diverses edicions s’han anat
introduint nous temes que s’han considerat rellevants per a la nostra societat per tal
de detectar necessitats, de dissenyar intervencions de promoció de la salut i d’avaluar
programes i polı́tiques. La complicitat amb les escoles i la seva col·laboració han estat
fonamentals per preservar la seva realització.
Aquest informe inclou els principals resultats obtinguts de l’enquesta FRESC 2016.
Es descriu l’estat de salut de l’alumnat adolescent de Barcelona, aixı́ com els seus
comportaments i actituds relacionades amb la salut. També es descriuen les diferències
entre nois i noies i en funció de l’edat i del nivell socioeconòmic del barri del centre
educatiu.
17
3
Objectius
3.1 Objectiu general
Conèixer la salut i els comportaments i actituds relacionades amb la salut de
l’alumnat adolescent de la ciutat de Barcelona, per tal d’orientar intervencions o
polı́tiques preventives.
3.2 Objectius especı́fics
• Conèixer els determinants sociodemogràfics i socioeconòmics de la salut i dels
comportaments i actituds relacionades amb la salut.
• Aproximar-se a aspectes relacionats amb la salut, les lesions per accident, el
benestar i la salut mentals.
• Descriure les relacions amb els altres, la famı́lia, companys d’escola i amics.
• Estimar la freqüència dels comportaments i actituds relacionades amb la salut,
com són els hàbits alimentaris, la realització d’activitat fı́sica, l’ús dels dispositius
amb pantalla, el consum de substàncies addictives, les conductes sexuals, la
mobilitat i la seguretat vial.
• Descriure l’evolució d’alguns resultats amb les anteriors edicions de l’enquesta
FRESC.
18
4
Mètodes
4.1 Població i àmbit d’estudi
La població d’estudi és l’alumnat de segon i quart d’ESO, de segon de Batxillerat,
de segon de Cicles Formatius de Grau Mig (CFGM) i dels Programes de Formació i
Inserció (PFI), matriculat el curs 2015-2016 a la ciutat de Barcelona.
L’àmbit geogràfic de l’enquesta és el terme municipal de la ciutat de Barcelona. L’en-
questa s’ha administrat entre el febrer i el maig del 2016, en horari lectiu.
4.2 Selecció de la mostra
4.2.1 Disseny mostral
Pels nivells d’educació secundària es determina una grandària de mostra necessària
aproximada de 1.000 alumnes/as per 2n d’ESO, 4t d’ESO i 2n de Batxillerat conjunta-
ment amb 2n de CFGM. Aquesta mida de mostra permet obtenir una precisió del 3%,
amb un error alfa del 5%, una proporció esperada del 50% (p=q=0,5, supòsit de màxima
incertesa) i una població, segons les dades del Consorci d’Educació de Barcelona [6],
al voltant dels 14.700 a 2n i 4t d’ESO, dels 15.000 a 2n de Batxillerat i 2n de CFGM
(11.000 i 4.000 respectivament). Assumint una proporció de no resposta del 20%, el
número d’alumnat a enquestar per cada nivell es fixa en uns 1.200. Tot i que l’alumnat
de 2n de Batxillerat i de 2n de CFGM s’estudien conjuntament, es dissenya la mostra
per tal de que s’ajusti al màxim a una mostra representativa tant per 2n de Batxillerat
com per 2n de CFGM. Per tant, la mostra necessària per 2n de Batxillerat és de 1.200
i 1.050 per 2n de CFGM (mostra de 840 més un 20% per poder assumir les no respostes).
Per tots els nivells acadèmics (2n d’ESO, 4t d’ESO, 2n de batxillerat i CFGM) es
realitza un mostreig aleatori estratificat, essent la unitat mostral l’aula. Les variables
d’estratificació son el nivell socioeconòmic del barri del centre educatiu, segons l’ı́ndex
de Renda Familiar Disponible (RFD) de l’any 2013 [7], la titularitat del centre (pública,
concertada/privada) i el districte (Ciutat Vella, Eixample, Sants-Montjuı̈c, Les Corts,
Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia, Horta-Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu, Sant Martı́). A
partir d’aquestes tres variables es consideren 81 estrats. Es calcula el número aproxi-
19
mat d’aules necessàries per aconseguir les mides de mostra establertes. Assumint 29
alumnes/as per aula als cursos d’ESO, 28 a 2n de Batxillerat i 23 a 2n de CFGM, i tenint
en compte la distribució d’aules segons els estrats definits, es calcula que cal enques-
tar aproximadament a l’alumnat de 47 aules a cada nivell d’ESO i de 46 a cada nivell
postobligatori (2n de Batxillerat i 2n de CFGM), per tal de tenir representats tots els
estrats.
Segons les dades del Consorci d’Educació de Barcelona, la grandària de mostra es-
tablerta per cada curs significa una fracció de mostreig aproximada d’un 10% a ESO,
d’un 11% a Batxillerat i d’un 22% a CFGM, aixı́ que la fracció mitjana de mostreig és
del 15%. Per tant, pel que fa a l’alumnat dels PFI, s’enquesta el 15% de les aules comp-
tabilitzades a la ciutat de Barcelona, és a dir 20 aules.
Es duu a terme la selecció aleatòria de les aules a cada un dels estrats i per cada
nivell acadèmic (2n i 4t d’ESO, 2n de batxillerat, 2n de CFGM i PFI) mitjançant el pro-
grama estadı́stic STATA 13.0 [8].
4.2.2 Substitucions
Quant per motius justificats l’escola no pot o no vol participar, es contacta amb una
escola de substitució dintre del mateix estrat. En el procés de selecció de la mostra
s’escullen quatre aules de més per estrat com a possibles substitutes.
4.3 Treball de camp
El primer contacte amb les escoles es duu a terme directament des de l’Agència de
Salut Pública de Barcelona (ASPB), però la resta del treball de camp el realitza l’em-
presa ”APLICA Investigació Social, SL”que, sota la supervisió dels tècnics de l’ASPB
responsable del FRESC, ha consistit en: contactar novament amb les escoles, la selec-
ció, formació i avaluació dels entrevistadors, la realització de la prova pilot, el control
i seguiment del disseny de l’enquesta, la gestió de les substitucions, l’administració de
les enquestes i la supervisió de la informació recollida. La ASPB va elaborar el manual
de l’entrevistador i va participar en la seva formació i en la prova pilot. A la prova
pilot es va seleccionar una escola que no hagués estat seleccionada, ni com a substitu-
ta, i es va simular les condicions reals de recollida de dades previstes per fer el treball
de camp, tant tècniques com escolars, organitzatives, etc. A cada aula enquestada es
registra un full de control del treball de camp amb informació sobre les incidències en
l’administració de l’enquesta com el rebuig de participació de l’alumnat, entre d’altra
informació. També es duu a terme un control de qualitat intern dos cops per setmana al
llarg de tot el procés, adient per garantir la qualitat i fiabilitat de la informació recollida.
20
4.4 Descripció de la mostra
La mostra final d’alumnat adolescent, de 13 a 19 anys, de Barcelona és de 3.888,
1.210 alumnes/as de 2n d’ESO, 1.124 de 4t d’ESO, 1.053 de 2n de Batxillerat i 501 de
CFGM. La mostra final s’obté a partir de 186 aules, 49 de 2n curs d’ESO, 49 de 4t curs
d’ESO, 46 de 2n curs de Batxillerat i 42 de CFGM. El percentatge de resposta de l’a-
lumnat (l’alumnat enquestat respecte l’alumnat matriculat) és del 91,9% a 2n d’ESO,
del 90,2% a 4t d’ESO i del 82,0% a 2n de Batxillerat i CFGM (85,8% i 76,6%, respecti-
vament). De l’alumnat total que ha respost a l’enquesta, s’exclouen aquells amb una
edat fora del rang esperat segons el curs (13-15 anys a 2n d’ESO, 15-17 anys a 4t d’ESO,
17-19 anys a 2n de Batxillerat i CFGM) i aquells pels que no es pot calcular l’edat (per
falta de data de naixement o per data errònia). (Taula 4.1)
De l’alumnat de 2n d’ESO, el 68,3% el cursen en un centre escolar amb titularitat
privada o concertada i el 51,3% en un centre escolar situat en un barri de nivell soci-
oeconòmic alt. Aquests dos percentatges van augmentant a mida que avança el curs,
excepte el nivell socioeconòmic del barri dels centres de CFGM on els percentatges
s’inverteixen (el 64,3% cursen els seus estudis en un centre educatiu ubicat en un barri
de nivell socioeconòmic desafavorit). (Taula 4.2)
21
Taula 4.1: Nombre d’aules enquestades i d’alumnat matriculat, enquestat i analitzat, segons curs,
titularitat del centre educatiu i nivell socioeconòmic del barri on es troba el centre. Barcelona,
2016.
Nivell socioeconòmic del barri
Afavorit Desafavorit Total
No aules enquestades 5 11 16
No alumnes matriculats 152 294 446
2n ESO
No alumnes enquestats 136 268 404
No alumnes analitzats 129 255 384
No aules enquestades 5 11 16
No alumnes matriculats 135 284 419
4t ESO
No alumnes enquestats 114 246 360
No alumnes analitzats 104 229 333
No aules enquestades 6 11 17
No alumnes matriculats 175 293 468
Titularitat Publica 2n BATX
No alumnes enquestats 137 243 380
No alumnes analitzats 135 221 356
No aules enquestades 5 11 16
No alumnes matriculats 64 302 366
CFGM
No alumnes enquestats 64 205 269
No alumnes analitzats 48 153 201
No aules enquestades 1 4 5
No alumnes matriculats 12 51 63
PFI
No alumnes enquestats 12 44 56
No alumnes analitzats 12 42 54
No aules enquestades 19 14 33
No alumnes matriculats 529 382 911
2nESO
No alumnes enquestats 501 342 843
No alumnes analitzats 492 334 826
No aules enquestades 19 14 33
No alumnes matriculats 525 353 878
4tESO
No alumnes enquestats 488 322 810
No alumnes analitzats 478 313 791
No aules enquestades 20 9 29
No alumnes matriculats 572 237 809
Titularitat Concertada-Privada 2n BATX
No alumnes enquestats 510 206 716
No alumnes analitzats 498 199 697
No aules enquestades 12 14 26
No alumnes matriculats 239 308 547
CFGM
No alumnes enquestats 187 243 430
No alumnes analitzats 131 169 300
No aules enquestades 3 11 14
No alumnes matriculats 44 169 213
PFI
No alumnes enquestats 37 118 155
No alumnes analitzats 36 115 151
No aules enquestades 24 25 49
No alumnes matriculats 681 676 1357
2nESO
No alumnes enquestats 637 610 1247
No alumnes analitzats 621 589 1210
No aules enquestades 24 25 49
No alumnes matriculats 660 637 1297
4tESO
No alumnes enquestats 602 568 1170
No alumnes analitzats 582 542 1124
No aules enquestades 26 20 46
No alumnes matriculats 747 530 1277
Total 2n BATX
No alumnes enquestats 647 449 1096
No alumnes analitzats 633 420 1053
No aules enquestades 17 25 42
No alumnes matriculats 303 610 913
CFGM
No alumnes enquestats 251 448 699
No alumnes analitzats 179 322 501
No aules enquestades 4 15 19
No alumnes matriculats 56 220 276
PFI
No alumnes enquestats 49 162 211
No alumnes analitzats 48 157 205
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: El nivell socioeconòmic del barri es determina a partir de l’ı́ndex de
Renda Familiar Disponible 2013.
22
Taula 4.2: Distribució de l’alumnat adolescent de Barcelona en funció de la titularitat del centre
educatiu i el nivell socioeconòmic del barri on es troba el centre, segons curs. Barcelona,
2016.
2n ESO 4t ESO 2n BATX CFGM Total
N % N % N % N % N %
Titularitat
Públic 384 31,7 333 29,6 356 33,8 201 40,1 1274 32,8
Concertat-Privat 826 68,3 791 70,4 697 66,2 300 59,9 2614 67,2
Nivell socioeconòmic del barri
Afavorit 621 51,3 582 51,8 633 60,1 179 35,7 2015 51,8
Desafavorit 589 48,7 542 48,2 420 39,9 322 64,3 1873 48,2
Total 1210 100,0 1124 100,0 1053 100,0 501 100,0 3888 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: El nivell socioeconòmic del barri es determina a partir de l’ı́ndex de
Renda Familiar Disponible 2013.
4.5 L’enquesta
4.5.1 Tipus i sistema d’enquesta
L’enquesta s’administra al total d’alumnat de les aules seleccionades a càrrec d’en-
questadors professionals, en una aula amb ordinadors de l’escola. L’enquesta s’ad-
ministra preferentment online i només excepcionalment (falta de disponibilitat d’una
aula amb ordinadors) en paper. El sistema online incorpora elements de validació in-
terna i de validació externa alhora que garanteix flexibilitat de cara a recollir respostes
no previstes. Tota la informació recollida s’emmagatzema de manera online, garantint
la preservació de la confidencialitat de la informació en cas de pèrdua o robatori de
l’equip. Al voltant del 70% de les enquestes han estat administrades online i el 30% en
paper.
4.5.2 Els qüestionaris
Es dissenyen dos models de qüestionari, un destinat a l’alumnat de 2n d’ESO (13-14
anys) i un altre destinat a l’alumnat de 4t d’ESO (15-16 anys), 2n de batxillerat i CFGM
(17-18 anys) i els dels PFI.
Els qüestionaris estan dividits en els següents apartats temàtics:
• Variables sociodemogràfiques, socioeconòmiques i de context familiar.
• Variables sobre salut autopercebuda, lesions per causes externes, benestar mental
i salut mental.
23
• Variables sobre les relacions amb la famı́lia, l’escola i els amics, discriminació, mal-
tractament en l’entorn escolar i per internet, assetjament sexual i maltractaments
per part de la parella.
• Variables sobre alimentació, insuficiència alimentària, auto-imatge i dieta.
• Variables sobre activitat fı́sica, altres activitats de lleure, ús de dispositius amb
pantalla, ús d’internet i hores de son.
• Variables sobre consum de tabac, d’alcohol i d’altres substàncies psicoactives, com
el cànnabis i la cocaı̈na, i policonsum.
• Variables sobre atracció i identitat sexual, relacions sexuals amb penetració i ús de
mètodes anticonceptius.
• Variables sobre mobilitat i seguretat vial.
El model d’enquesta destinat a 2n d’ESO no inclou l’apartat sobre sexualitat, ni les
preguntes de seguretat vial relacionades amb la conducció de vehicles a motor.
Els dos models de qüestionari es dissenyen en format electrònic (online) i en paper, i
ambdós formats estan disponibles en català i castellà. Els qüestionaris en format paper
es dissenyen mitjançant el programa informàtic Teleform (Cardiff Teleform) [9]. Els
qüestionaris online es dissenyen mitjançant el programa Fluidsurveys [10], per accedir
des de l’aula d’informàtica de les escoles.
Les enquestes online suposen un 70% del total d’enquestes realitzades.
4.6 Descripció de les principals variables
A continuació es detalla la descripció de cadascuna de les variables que es mostren
a l’apartat de resultats d’aquest informe.
4.6.1 Variables sociodemogràfiques i socioeconòmiques
Sexe
Tots els resultats de l’informe es presenten de forma separada per nois i noies.
Només 2 alumnes/as de 2n d’ESO, 3 de 4t d’ESO i 4 de 2n de Batxillerat no van in-
dicar el sexe al qüestionari, per tant, no s’inclouen en l’anàlisi.
Curs i edat
Tots els resultats de l’informe es presenten per separat en funció del curs acadèmic.
L’edat s’ha obtingut a partir de la data de naixement de l’alumne/a i la data d’adminis-
tració de l’enquesta. Els rangs d’edat establerts com a vàlids per a cada curs acadèmic
són de 13 a 15 anys a 2n d’ESO, de 15 a 17 anys a 4t d’ESO i de 17 a 19 anys a 2n de
batxillerat i CFGM. L’alumnat amb una edat fora del rang que els correspon aixı́ com
24
aquells que havien deixat en blanc la pregunta sobre la data de naixement o no l’havien
respost correctament han estat exclosos de l’anàlisi.
Titularitat del centre educatiu
La titularitat del centre s’ha definit amb dues categories, pública i priva-
da/concertada.
Nivell socioeconòmic del barri del centre educatiu
El nivell socioeconòmic de l’escola s’ha determinat a partir de l’Índex de Renda
Familiar Disponible per càpita (RFD) de l’any 2013 [7]. L’Ajuntament de Barcelona
calcula, analitza i difon l’Índex RFD com a aproximació a la capacitat econòmica dels
residents dels diferents districtes i barris de Barcelona. L’Índex de Renda Familiar és
un indicador teòric que es construeix a partir de la ponderació de diferents variables
que s’actualitzen periòdicament i que permet conèixer la posició relativa de cadascun
dels barris en relació amb la mitjana de la ciutat fixada en un valor igual a 100. D’a-
questa manera, s’han considerat 2 categories: Nivell socioeconòmic desafavorit, que
inclou els barris amb valors menors a 100, és a dir amb una RFD per sota de la mitjana
de la ciutat; Nivell socioeconòmic afavorit, que inclou els barris amb valors majors a
100, és a dir amb una RFD per sobre de la mitjana de la ciutat.
Nivell socioeconòmic de l’alumnat
El nivell socioeconòmic de l’alumnat s’ha obtingut mitjançant el Family Affluence
Scale (FAS), una mesura individual basada en un conjunt de preguntes relacionades
amb la capacitat econòmica de la famı́lia de l’alumnat [5]. Les preguntes realitzades
per a l’obtenció del FAS son sobre les condicions de les llars dels i les joves i fan re-
ferència concreta a la propietat de vehicles, disposició d’habitació pròpia, les vacances
i la disposició d’ordinador. Es suma la puntuació a cadascuna de les quatre preguntes i
es defineixen 3 nivells socioeconòmics: Nivell socioeconòmic baix, amb una puntuació
total del FAS entre 0 i 3; Nivell socioeconòmic mig, amb una puntuació total del FAS
entre 4 i 5; Nivell socioeconòmic alt, amb una puntuació total del FAS entre 6 i 7.
Estructura familiar
S’ha determinat l’estructura familiar en la que viu l’alumnat en base a les persones
amb les que conviuen a la casa en la que viuen tot el temps o la major part del temps.
S’han considerat 4 categories: Biparental, quan l’alumnat conviu amb el pare i la ma-
re; Monoparental, quan l’alumnat conviu només el pare o la mare i cap parella d’ells;
Reestructurada, quan l’alumnat viu amb el pare o la mare i la parella d’un d’ells; Altra
situació, que inclou altres situacions de convivència.
També es pregunta si tenen una altra famı́lia, en una altra casa.
Trajectòria migratòria familiar
En base al paı́s de naixement de l’alumnat, del pare i de la mare s’ha creat la variable
25
trajectòria migratòria familiar categoritzada en: Autòcton, quan l’alumne/a, pare i
mare han nascut a Espanya; Autòcton de pare i/o mare immigrant, quan l’alumne/a
ha nascut a Espanya i el pare i/o la mare han nascut fora d’Espanya; Immigrant, quan
l’alumne/a ha nascut fora d’Espanya independentment del paı́s de naixement del pare
i la mare.
4.6.2 Salut, benestar i salut mental
Salut autopercebuda
Per tal de determinar l’estat de salut dels adolescents s’utilitza un indicador de sa-
lut autopercebuda amb cinc categories de resposta: Excel·lent, molt bona, bona, regu-
lar i dolenta. Aquestes categories s’agrupen en: Excel·lent/molt bona, bona i regu-
lar/dolenta. [11–13]
Benestar mental
L’escala Warwick Edinburgh Mental Well-being (WEMWBS) medeix els aspectes
positius de la salut mental en les últimes dues setmanes [14]. Consta de 14 ı́tems posi-
tius que inclou l’aspecte centrat en l’experiència subjectiva de felicitat i satisfacció amb
la vida, i la perspectiva centrada en el funcionament psicològic i la realització amb si
mateix, aixı́ com l’afecte positiu, la satisfacció de les relacions interpersonals i el funci-
onament positiu. Cada ı́tem es respon amb una escala ordinal tipus Likert de 5 punts,
amb les categories: mai, molt poques vegades, algunes vegades, sovint i sempre. Se
sumen les puntuacions dels 14 ı́tems i s’obté la puntuació global (rang 14-70). Puntua-
cions més altes indiquen majors nivells de benestar mental.
Salut mental
Es determina la salut mental a partir del qüestionari Strengths and Difficulties Ques-
tionnaire (SDQ) [15]. És una escala ordinal que consta de 25 ı́tems sobre sı́mptomes,
conductes i relacions amb els altres, tant positius com negatius. El qüestionari està
constituı̈t per 5 dimensions: sı́mptomes emocionals, problemes de conducta, hiperac-
tivitat, problemes de relacions amb iguals i conducta pro-social. Les categories de res-
posta de cada un dels ı́tems són: no és cert, una mica cert i absolutament cert. La
puntuació total s’obté a partir de la suma de cada ı́tem i pot anar de 0 a 40. A major
puntuació obtinguda, major probabilitat de presentar problemes de salut mental. A
partir de la puntuació total obtinguda, es categoritza la variable en: SDQ normal (pun-
tuació 0-15), que identifica l’alumnat amb escassa probabilitat de patir un problema
de salut mental; SDQ lı́mit (puntuació 16-19): que identifica l’alumnat al lı́mit entre la
possibilitat de patir o no patir un problema de salut mental; SDQ anormal (puntuació
20-40), que identifica els probables casos de patir un problema de salut mental.
Lesions
Es pregunta a l’alumnat si han tingut alguna lesió que hagi requerit assistència
26
mèdica, en els últims 12 mesos, per cada un dels 10 motius següents: Caiguda des d’un
nivell alt a un altre més baix, caiguda en un mateix nivell, cremades, cops, accidents
de trànsit com a vianant, com a usuari de cotxe, de moto, de bicicleta, mossegades o
agressions animals i talls. A partir d’aquestes variables es construeix una altra que re-
cull si han tingut o no alguna lesió que hagi requerit assistència mèdica, en els últims
12 mesos, per qualsevol motiu.
4.6.3 Relació amb els altres
Relacions amb la famı́lia
Es determina la relació de l’alumnat amb la seva famı́lia preguntant si el tipus de
relacions que hi tenen habitualment son molt bones, bastant bones, regulars, molt do-
lentes o bastant dolentes. Les categories s’agrupen en: molt/bastant bones, regulars,
molt/bastant dolentes.
Relacions amb l’escola
Es determina la relació de l’alumnat amb l’escola preguntant què senten sobre l’es-
cola, si els hi agrada molt, els hi agrada una mica, no els hi agrada gaire o no els hi
agrada gens. Les categories s’agrupen en: m’agrada molt o una mica, no m’agrada
gaire, no m’agrada gens.
Discriminació
Es pregunta a l’alumnat si han experimentat algun tipus de discriminació, en els
últims 12 mesos, per causa de les situacions següents: pel sexe, pel paı́s d’origen o
ètnia, per l’orientació sexual, per patir alguna discapacitat o per alguna altra causa. A
l’enquesta es defineix la discriminació com a qualsevol situació en la que ”t’has sentit
molest o molesta, se t’ha negat alguna cosa, has estat assetjat o assetjada o t’has sentit
inferior”, relacionada amb les causes descrites. A partir d’aquestes variables es cons-
trueix una altra que recull si han patit o no discriminació, en els últims 12 mesos, per
qualsevol de les causes descrites. [16]
Maltractament
A l’enquesta es defineix el maltractament de la següent manera: ”Es considera que
una persona és maltractada quan una altra persona, o grup, li diu o fa coses que li són
desagradables i la fan sentir malament. També hi ha maltractament quan se li pren el
pèl contı́nuament i a ell/a no li agrada, o quan se l’exclou o margina del grup. No
es considera maltractament quan dos persones que tenen força i poder semblants dis-
cuteixen o es barallen. Tampoc no hi ha maltractament quan la burla es fa de forma
amistosa o jugant.”
El maltractament en l’entorn escolar es mesura des del punt de vista de la vı́ctima i
27
de l’agressor/a en base a dues preguntes compostes per 3 ı́tems cadascuna. Les cate-
gories de resposta de cadascun dels ı́tems eren: mai, 1 vegada, 2 vegades, 3 vegades
i 4 o més vegades. Ser ”vı́ctima”de maltractament escolar es defineix com haver estat
insultat/da, colpejat/da o marginat/da 4 o més vegades en els últims 12 mesos o bé
haver sofert alguna vegada cadascuna de les tres accions en els darrers 12 mesos. Es va
considerar ”agressor/a”a l’alumne/a que declarava haver insultat, colpejat o margi-
nat altres companys 4 o més vegades o almenys una vegada en cadascun dels ı́tems, en
els darrers 12 mesos. L’alumne/a considerat vı́ctima i a la vegada agressor es classifi-
quen en una categoria independent, ”vı́ctima/agressor”. Finalment, es crea la variable
maltractament en l’entorn escolar amb les següents 4 categories: vı́ctima, vı́ctima i agres-
sor/a, agressor/a i no maltractament. [17]
El maltractament per internet també es mesura des del punt de vista de la vı́ctima i
de l’agressor/a, però en base a dues preguntes simples. La primera, que serveix per
identificar les vı́ctimes, pregunta si ”alguna persona t’ha perjudicat a través d’internet
(enviament de fotos, vı́deos, comentaris, etc.)”. La segona, que serveix per identificar
els agressors, pregunta si ”has fet servir internet per perjudicar alguna persona”. Les
dues preguntes tenen resposta si/no, i es crea la variable maltractament per internet amb
les següents 4 categories: vı́ctima, vı́ctima i agressor/a, agressor/a i no maltractament.
Assetjament sexual
Es considera assetjament sexual a qualsevol conducta verbal o fı́sica amb contingut
sexual que sigui ofensiva i no desitjada. Es descriu tant l’alumnat que ha patit asset-
jament sexual alguna vegada com el lloc on l’han patit (a casa, a l’escola, al carrer o a
altres llocs) [18]. Es pregunta a l’alumnat si ha patit assetjament sexual alguna vegada,
amb categories de resposta que identifiquen també el lloc on l’han patit: Sı́, a casa; Sı́,
a l’escola; Sı́, al carrer; Sı́, en altres llocs; No assetjament. A partir d’aquesta variable
multi-resposta es construeix una altra que recull si han patit o no assetjament sexual
alguna vegada, a qualsevol lloc.
Maltractaments per part de la parella
Es pregunta sobre els maltractaments emocionals, fı́sics i sexuals per part de la pare-
lla. Es consideren maltractaments emocionals a difondre dades ı́ntimes, destruir objec-
tes en les discussions, controlar telèfon mòbil, trucades, contactes, insults, humiliacions
davant dels altres, amenaces, etc. Els maltractaments fı́sics es defineixen per ser colpe-
jat/da, rebre un cop de puny, o alguna empenta, etc. I es defineixen els maltractaments
sexuals com a obligar a mantenir relacions sexuals no desitjades, fer algun acte sexual
que no agrada, etc.
Considerant parella a ”algú amb qui tens una relació especial, no només d’amistat
(”nòvio”, ”nòvia”, amic o amiga especial)”, es pregunta a l’alumnat si, alguna vegada
en els últims 12 mesos, han rebut per part de la seva parella maltractaments emocio-
nals, fı́sics o sexuals. Es tracta de tres preguntes amb les següents possibles respostes,
cada una: mai, a vegades, moltes vegades i no he tingut parella [19]. A partir d’a-
questes tres variables també es construeix una altra que recull si han patit o no, alguna
28
vegada, algun tipus de maltractament (emocional, fı́sic o sexual) per part de la parella.
4.6.4 Alimentació
Esmorzar
Es determina la freqüència amb la que l’alumnat afirma esmorzar abans de sortir
de casa o abans d’arribar a l’escola, en l’última setmana. Les possibles respostes són:
cada dia, 1-3 vegades a la setmana, 4-6 vegades a la setmana, cap dia. Les categories
s’agrupen en: cada dia, 1-6 vegades a la setmana, cap dia.
Mirar la televisió/pantalla durant el sopar
Es pregunta a l’alumnat amb quina freqüència miren la televisió o alguna pantalla
mentre sopen. Les possibles respostes són: sempre, quasi sempre, a vegades, quasi mai
o mai. Les categories s’agrupen en: quasi sempre/sempre, a vegades, quasi mai o mai.
Insuficiència alimentària
La insuficiència alimentària es descriu a partir de preguntar a l’alumnat amb qui-
na freqüència va a l’escola o a dormir amb gana perquè a casa seva no hi ha suficient
menjar. Les possibles respostes són: sempre, sovint, algunes vegades, mai [5]. Les ca-
tegories s’agrupen en: sempre/sovint, algunes vegades, mai.
Índex de massa corporal
Per tal de determinar el baix pes, normopès, sobrepès i l’obesitat, s’utilitza l’ı́ndex
massa corporal (IMC), que es determina en funció del pes i la talla: IMC = Kg/m2. El
pes i la talla va ser mesurat, sota el previ consentiment de l’alumne/a, amb una balança
i un tallı́metre pel personal de l’Agència de Salut Pública de Barcelona en el moment
en que es va administrar les enquestes.
En base a la valoració de l’IMC i segons els ”z-score”de l’Organització Mundial de
la Salut [20], es va definir la variable en:
• Baix pes: adolescents amb un IMC per sota de -2 desviacions estàndard (DE)
respecte l’IMC mig d’adolescents de la mateixa edat i sexe.
• Pes normal: adolescents amb un IMC entre -2DE i +1DE respecte l’IMC mig
d’adolescents de la mateixa edat i sexe.
• Sobrepès: adolescents amb un IMC per sobre de +1DE respecte l’IMC mig
d’adolescents de la mateixa edat i sexe.
• Obesitat: adolescents amb un IMC per sobre de +2DE respecte l’IMC mig
d’adolescents de la mateixa edat i sexe.
Satisfacció corporal
29
El grau de satisfacció de la figura corporal es va valorar amb l’escala ’Contour
Drawing Rating Scale’ (CDRS). Aquesta escala consta de nou siluetes de dones i nou
siluetes d’homes les quals van augmentant de mida corporal a mesura que augmenta
la puntuació (de 1 a 9), abastant aixı́ un continu de pes corporal que va des de
siluetes molt primes (puntuació 1 i 2), primes (puntuació 3 i 4), normals (puntuació
5), grosses (puntuació 6 i 7) i molt grosses (puntuació 8 i 9). L’escala es presentava
en dues ocasions on l’alumnat havia d’escollir, en primer lloc la silueta de çom es
veuenı̈ posteriorment çom els/les agradaria veure’s”. Mitjançant la diferència entre la
puntuació corresponent a la figura corporal percebuda i la desitjada, s’obté el grau de
satisfacció de la pròpia figura corporal, interpretant-se com satisfacció quan no existeix
diferència entre les dues. Per contra, quan més gran sigui la diferència obtinguda major
serà el grau de insatisfacció corporal. Amb la puntuació obtinguda de la diferència
es va categoritzar els resultats en: Satisfacció corporal, en aquells casos en que la
diferència va ser 0 i Insatisfacció corporal, en aquells que va ser diferent de 0. [21]
Dieta
Es pregunta a l’alumnat si alguna vegada ha fet dieta per aprimar-se.
4.6.5 Activitat fı́sica i descans
Activitat fı́sica en temps lliure
Per tal de determinar l’activitat fı́sica en el temps lliure de l’alumnat adolescent de
Barcelona es va preguntar la freqüència setmanal d’activitat en el temps lliure segons
si l’exercici era: extenuant (córrer, futbol, bàsquet, muntanyisme), moderat (passejades
a pas lleuger, natació, ciclisme suau) o suau (ioga, pesca, passejada lenta). Es va dur
a terme el càlcul d’una puntuació basada en el recompte de les vegades setmanals
d’activitat fı́sica en temps lliure d’una persona. La puntuació obtinguda es categoritza
a l’alumnat en: actius, moderadament actius i activitat insuficient/sedentarisme. [22]
(Godin Leisure-Time Exercise Questionnare, 1997)
Sentir-se actiu/va
Es pregunta a l’alumnat quants dies de l’última setmana s’han sentit fı́sicament ac-
tiu/va durant un total d’almenys 60 minuts per dia. Les possibles respostes són: 0
dies, 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 dies. Les categories s’agrupen en: Tots els dies de la setmana, De 1 a
3 dies/setm, De 4 a 6 dies/setm, Cap dia/setm. [23]
Telèfon móbil
Es determina l’alumnat que afirma tenir telèfon mòbil propi. Les categories de res-
posta són: Si o No.
Ús del mòbil
Per a determinar el possible ús problemàtic del telèfon mòbil de l’alumnat adoles-
cent, s’utilitza el qüestionari d’experiències relacionades amb el mòbil (CERM, sigles
30
en castellà: Çuestionario de Experiencias Relacionadas con el Móvil”). Correspon a 10
preguntes relacionades amb l’augment de la tolerancia, efectes negatius sobre la con-
ducta, les relacions socials i familiars, la reducció d’activitats degut a l’ús del mòbil,
pèrdua de control, escapar dels problemes i desig intens d’estar utilitzant el mòbil. Les
respostes a cadascuna de les 10 preguntes són: gairebé sempre, moltes vegades, algu-
nes vegades, gairebé mai. Cada resposta porta associada un valor que va de 4 punts
per ’Gairebé sempre’ fins a 1 punt per ”Gairebé Mai”, obtenint al final una puntuació
per les 10 preguntes, amb un rang de 10 a 40 punts. La puntuació es categoritza en: no
tenir problemes amb l’ús del mòbil (puntuació de 10 a 15 punts), ocasionalment té pro-
blemes amb l’ús del mòbil (puntuació de 16 a 23 punts) i freqüentment té problemes
amb l’ús del mòbil (puntuació de 24 a 40 punts). [24]
Ús d’internet
Per a determinar el possible ús problemàtic d’internet de l’alumnat adolescent,
s’utilitza el qüestionari d’experiències relacionades amb internet (CERI, sigles en
castellà: Çuestionario de Experiencias Relacionadas con Internet”). Correspon a
10 preguntes relacionades amb l’augment de la tolerància, efectes negatius sobre
la conducta, les relacions socials i familiars, la reducció d’activitats degut a l’ús
d’internet, pérdua de control, escapar dels problemes i desig intens d’estar connectat
a internet. Les respostes a cadascuna de les 10 preguntes són: gairebé sempre, moltes
vegades, algunes vegades, gairebé mai. Cada resposta porta associada un valor que
va de 4 punts per ”Gairebé sempre”fins a 1 punt ”Gairebé Mai”, obtenint al final
una puntuació per les 10 preguntes, amb un rang de 10 a 40 punts. La puntuació
es categoritza en: no tenir problemes amb l’ús d’internet (puntuació de 10 a 17
punts), ocasionalment té problemes amb l’ús d’internet (puntuació de 18 a 25 punts) i
freqüentment té problemes amb l’ús d’internet (puntuació de 26 a 40 punts). [24]
Visionat de pantalles
Per determinar les hores que dedica l’alumnat al visionat de pantalles en el temps
lliure, fora de l’hora de classe, es pregunta el número d’hores que dediquen, en un dia
de classe i en un dia de cap de setmana, a mirar la televisió, a jugar a la videoconsola, a
utilitzar l’ordinador i a utilitzar la tablet o iPad. Per a cadascuna de les variables s’han
definit 4 categories: 0 hores, de més de 0h a menys de 2h, entre 2 i 4 hores i més de 4
hores. [25]
Ús del móbil abans d’anar a dormir
Es va preguntar a l’alumnat sobre la freqüència d’ús del mòbil abans d’anar a
dormir. Essent les respostes: Sempre, Sovint, De vegades, Rarament o Mai. Aquesta es
va categoritzar per l’estudi en: sovint/sempre, de vegades o mai/rarament.
Hores de son
Es pregunta a l’alumnat sobre l’hora habitual d’anar-se’n a dormir per la nit i de
llevar-se en dies de classe i cap de setmana per separat, per determinar les hores
de son diàries. En base a aquests dos ı́tems, s’ha creat la variable hores de son per
dies de classe i per dies de cap de setmana que correspon al número d’hores diàries
que l’alumnat dorm. Aquesta variable s’ha recodificat segons la durada del son fos:
insuficient (menys de 8h), lı́mit (entre 8h i 9h) o òptim (més de 9h). [26]
31
4.6.6 Consum de substàncies addictives
Tabac
A partir de la pregunta de l’enquesta ”Has fumat alguna vegada en la teva vida?”,
i la pregunta que recull les afirmacions sobre consum de tabac amb les que s’identifica
l’alumnat, es crea una variable que te les categories següents:
• Consum diari: fumar almenys una cigarreta al dia.
• Consum setmanal: no fumar diàriament però sı́ almenys una cigarreta a la
setmana.
• Consum ocasional: no fumar ni diàriament, ni setmanalment, però fumar almenys
una vegada al mes o menys d’una vegada al mes o algun cop de tant en tant.
• No actualment: haver fumat alguna vegada però ara ja no.
• No, mai: no haver fumat mai a la vida.
De les categories anteriors, s’extreuen dos indicadors importants respecte el
consum de tabac: Consum diari, que identifica l’alumnat que declara consumir
diàriament; Consum regular, que identifica l’alumnat que declara consumir diàriament
o setmanalment, considerant aquest consum regular i no ocasional. [27]
Alcohol
S’identifica l’alumnat que ha provat l’alcohol que és el que afirma haver provat algu-
na vegada a la vida almenys mig got de qualsevol beguda alcohòlica.
Per tal de conèixer el consum de risc d’alcohol s’identifica l’alumnat que ha realitzat
un consum intensiu (”Binge drinking”) en els darrers 30 dies, i si s’han emborratxat
alguna vegada en els darrers 6 mesos. Es considera un consum intensiu d’alcohol
(”Binge drinking”), consumir 5 o més begudes alcohòliques en una sola ocasió. [4]
Cànnabis
Per conèixer el consum de cànnabis de l’alumnat es descriu el percentatge d’alum-
nes/as que l’ha provat alguna vegada i el que l’ha consumit en els últims 30 dies.
Aquesta informació es mostra en la variable consum de cànnabis que te les categories:
alguna vegada a la vida, últims 12 mesos, últims 30 dies i mai. [4]
Per descriure el consum de risc de cànnabis s’utilitza el Cannabis Abuse Screening Test
(CAST), que és un test validat sobre patrons problemàtics de consum de cànnabis [28].
El test CAST està format per 6 ı́tems, que avalua la freqüència dels següents esdeveni-
ments relacionats amb el consum de cànnabis, en els últims 12 mesos: fer-ne un ús no
recreacional (dos ı́tems), trastorns de la memòria, ser encoratjat per familiars o amics
per reduir o aturar el seu ús, intentar de deixar de fumar sense èxit, patir problemes
vinculats amb el seu consum. Cada ı́tem es respon en una escala de 5 punts (0 ”mai”,
1 ”poques vegades”, 2 ”de tant en tant”, 3 ”amb bastant freqüència”, 4 ”amb molta
freqüència”). Es sumen les puntuacions dels 6 ı́tems i s’obté una puntuació total que
32
varia de 0 a 24. Una puntuació major o igual a 7 indica moderat/alt risc de patir pro-
blemes pel consum de cànnabis.
Cocaı̈na
Es descriu el percentatge d’alumnat que afirma haver provat la cocaı̈na alguna ve-
gada a la vida.
Policonsum de substàncies
El policonsum de substàncies de l’alumnat es defineix com haver consumit alguna
vegada a la vida alcohol i cànnabis en un perı́ode de temps inferior a 2 hores.
4.6.7 Sexualitat
Relacions sexuals amb penetració
Es descriu el percentatge d’alumnat que declara haver mantingut relacions sexuals
amb penetració alguna vegada a la vida.
Mètodes anticonceptius
A l’enquesta es pregunta sobre els mètodes anticonceptius usats en l’última relació
sexual amb penetració. El llistat d’opcions que es mostra i en el que es pot triar més
d’una opció és: preservatiu, pı́ndola anticonceptiva, pı́ndola de l’endemà, anell vagi-
nal, càlcul de data, marxa enrere, un altre mètode i cap mètode.
Es descriu el percentatge d’alumnat que afirma haver usat un mètode efectiu (preser-
vatiu, pı́ndola anticonceptiva, anell vaginal o injectable), un mètode no efectiu (pı́ndola
endemà, càlcul de data o marxa enrere) o cap mètode, en la seva última relació sexual
amb penetració. També es descriu els mètodes anticonceptius més freqüentment usats,
tan efectius com no efectius, en l’última relació sexual amb penetració.
La pı́ndola de l’endemà
A l’enquesta també es pregunta sobre els mètodes anticonceptius usats alguna ve-
gada en les relacions sexuals amb penetració, mostrant el mateix llistat anterior. A
partir d’aquesta pregunta es descriu el percentatge de noies que declara haver pres la
pı́ndola de l’endemà alguna vegada i el percentatge de nois que declara que la seva
parella l’ha pres alguna vegada.
33
4.6.8 Mobilitat i seguretat vial
Mitjà de transport per anar a l’escola
Per tal de descriure els mitjans de transport més freqüentment usats per anar a l’es-
cola, institut o centre educatiu, s’utilitzen les següents combinacions: ”A peu o bici-
cleta”, ”Transport públic”, ”Turisme, motocicleta o ciclomotor”, i ”Altres”. La darrera
categoria (”Altres”) inclou altres mitjans de transport utilitzats (patinet, monopatı́, etc.)
i altres possibles combinacions (”A peu i transport públic”, ”Transport públic i turis-
me”, etc.).
Ús del cinturó de seguretat al cotxe
A l’enquesta es pregunta sobre la freqüència d’ús del cinturó de seguretat al cotxe,
tant del davant com del darrere, per tal de poder descriure quin percentatge d’alumnat
l’utilitzen sempre, ja que és obligatori el seu ús en ambdós casos.
Conducció sota els efectes de substàncies psicoactives
Es descriu la freqüència amb la que l’alumnat afirma haver conduı̈t un cotxe o una
moto, o haver conduı̈t una bicicleta, estant sota els efectes d’alcohol i/o alguna altra
droga, aixı́ com haver pujat en algun cotxe o moto en el que el conductor estigués sota
els efectes de l’alcohol i/o alguna altra droga.
4.7 Anàlisi de les dades
En aquest informe es presenta l’anàlisi descriptiva de les principals variables de tots
els blocs temàtics de l’enquesta FRESC 2016, que inclouen variables socioeconòmiques,
sociodemogràfiques, de salut i de determinants de la salut. Tots els resultats s’estra-
tifiquen per curs (2n d’ESO, 4t d’ESO i 2n de batxillerat i CFGM) i sexe (noi i noia), i
per nivell socioeconòmic del barri on es troba el centre educatiu (afavorit, desafavorit)
i sexe. Els resultats es mostren principalment mitjançant gràfics i a annexes es troben
les taules amb les dades. S’estructuren els resultats seguint els apartats del qüestionari:
variables sociodemogràfiques i socioeconòmiques; salut, benestar i salut mental; rela-
ció amb els altres; alimentació; activitat i descans; consum de substàncies addictives;
sexualitat; mobilitat i seguretat vial. Els percentatges que es mostren a taules i figures
estan calculats incloent els valors perduts en el denominador i en la majoria de casos
aquests valors representen menys d’un 5% del total.
Per les variables de les que es disposa informació d’anys anteriors es presenta l’evo-
lució des del primer any de recollida de les dades. En el cas de les lesions des del 2004;
des del 2008 pel maltractament a l’entorn escolar i l’assetjament sexual; el 2001 o 2004
en el cas de les variables d’alimentació en funció del curs; pel tabac i alcohol, es disposa
de dades des del 1987, 1996 o 2004 segons el curs; en el cas del consum de cànnabis des
del 1996 o 2004 en funció del curs i la variable i en el del consum de cocaı̈na des del
34
2004; en el cas de la sexualitat des de 1996 o 2004 segons la variable; i per la mobilitat i
la seguretat viària des del 1996, 2004 o 2008 segons el curs i la variable. En altres casos
es presenten exclusivament les dades del 2016 perquè no es disposa de dades anteriors
o, si se’n disposa, perquè existeix la informació de només un altre any.
L’informe també presenta l’anàlisi descriptiva d’alguna de les principals variables
dels blocs temàtics de l’enquesta per l’alumnat dels Programes de Formació i Inserció
(PFI), estratificant per sexe.
L’enregistrament de les dades es va realitzar automàticament mitjançant el progra-
ma Teleform [9] en el cas de les enquestes administrades en format paper. Les en-
questes administrades mitjançant la plataforma digital Fluidsurvey [10] es van buidar
directa i automàticament a la base de dades creada.
En la prova pilot es va administrar l’enquesta a una aula de 2n d’ESO i una aula de
4t d’ESO per tal de provar els dos models d’enquesta. A cada aula es va administrar
l’enquesta en paper a la meitat de l’alumnat i l’enquesta online a l’altre meitat. A la
prova pilot es va testar i verificar el correcte funcionament del contingut del qüestio-
nari, de l’aplicació informàtic i del disseny del treball de camp.
Amb les dades recollides en la prova pilot es dur a terme un control de qualitat
de l’entrada de dades de les enquestes en paper amb el programa Teleform [9] i de
l’emmagatzematge de les enquestes online a través de la plataforma Fluidsurvey [10].
Per l’anàlisi de les dades s’ha utilitzat el programa Stata v.13 [8].
35
5
Resultats en l’alumnat de 2n i 4t d’ESO,
2n de Batxillerat i Cicles Formatius de
Grau Mig
36
5.1 Variables sociodemogràfiques i socioeconòmiques
5.1.1 Sexe i edat
A 2n i 4t d’ESO hi ha un 52% de nois i un 48% de noies i a CFGM la proporció de
nois encara és major, 64% davant del 36% de noies, en canvi a 2n de Batxillerat els
percentatge s’inverteixen i hi ha una major proporció de noies que de nois (55% i 45%,
respectivament). En tots els cursos excepte CFGM, s’observa el rang esperat d’edat i
només entre un 5% i un 6% a cada curs tenen una edat superior de lo que correspondria
segons el curs (15 anys a 2n d’ESO, 17 anys a 4t d’ESO i 19 anys a 2n de Batxillerat).
En el cas de CFGM la distribució d’edat varia, el 52,9% de l’alumnat tenen 17 anys, el
32,5% 18 anys i el 14,6% tenen 19 anys. (Taula 5.1)
Taula 5.1: Sexe i edat de l’alumnat adolescent, segons curs. Barcelona, 2016.
2n ESO 4t ESO 2n BATX CFGM Total
N % N % N % N % N %
Sexe
Nois 624 51,6 586 52,1 470 44,6 319 63,7 1999 51,4
Noies 584 48,3 535 47,6 579 55,0 182 36,3 1880 48,4
Desconegut 2 0,2 3 0,3 4 0,4 0 0,0 9 0,2
Edat
13 anys 786 65,0 0 0,0 0 0,0 0 0,0 786 20,2
14 anys 363 30,0 0 0,0 0 0,0 0 0,0 363 9,3
15 anys 61 5,0 692 61,6 0 0,0 0 0,0 753 19,4
16 anys 0 0,0 365 32,5 0 0,0 0 0,0 365 9,4
17 anys 0 0,0 67 6,0 678 64,4 265 52,9 1010 26,0
18 anys 0 0,0 0 0,0 323 30,7 163 32,5 486 12,5
19 anys 0 0,0 0 0,0 52 4,9 73 14,6 125 3,2
Total 1210 100,0 1124 100,0 1053 100,0 501 100,0 3888 100,0
5.1.2 Nivell socioeconòmic i estructura familiar
La taula 5.2 mostra el nivell socioeconòmic i l’estructura familiar de l’alumnat ado-
lescent de Barcelona, segons el sexe i el curs. Segons l’escala FAS, en ambdós sexes i en
tots els cursos, al voltant del 44% de l’alumnat te un nivell socioeconòmic alt i al vol-
tant del 13% tenen un nivell socioeconòmic baix. Respecte la seva estructura familiar,
aproximadament el 70% te un nucli de convivència biparental (conviu amb el pare i la
mare), el 20% monoparental (conviu només amb el pare o la mare) i el 8% te un nucli
de convivència reestructurat (conviu amb el pare o la mare i la parella del pare o la
mare). Aproximadament el 22% afirma tenir una altra famı́lia en una altra casa.
Tenint en compte el nivell socioeconòmic del barri on es troba el centre, el nivell
socioeconòmic de l’alumnat (segons escala FAS) varia. En els centres ubicats en barris
desafavorits respecte els ubicats en barris afavorits, hi ha una menor proporció d’a-
lumnat de nivell alt i una major proporció d’alumnat de nivell mig i baix. L’estructura
familiar de l’alumnat no varia de manera destacable en funció del nivell socioeconòmic
del barri del centre, ni tampoc la proporció que afirma tenir una altra famı́lia en una
37
altra casa. (Taula 5.3)
Taula 5.2: Nivell socioeconòmic i estructura familiar de l’alumnat adolescent, segons sexe i curs.
Barcelona, 2016.
Nois
2n ESO 4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N % N %
Nivell socioeconòmic
Baix 70 11,2 81 13,8 105 13,3 256 12,8
Mig 258 41,3 237 40,4 346 43,9 841 42,1
Alt 291 46,6 264 45,1 328 41,6 883 44,2
Desconegut 5 0,8 4 0,7 10 1,3 19 1,0
Estructura familiar
Biparental 449 72,0 402 68,6 554 70,2 1405 70,3
Monoparental 107 17,1 134 22,9 157 19,9 398 19,9
Reestructurada 45 7,2 37 6,3 57 7,2 139 7,0
Altra situació 23 3,7 12 2,0 20 2,5 55 2,8
Desconeguda 0 0,0 1 0,2 1 0,1 2 0,1
Tens una altra famı́lia?
Sı́ 142 22,8 134 22,9 173 21,9 449 22,5
No 469 75,2 450 76,8 606 76,8 1525 76,3
NS/NC 13 2,1 2 0,3 10 1,3 25 1,3
Total 624 100,0 586 100,0 789 100,0 1999 100,0
Noies
2n ESO 4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N % N %
Nivell socioeconòmic
Baix 78 13,4 76 14,2 97 12,7 251 13,4
Mig 237 40,6 221 41,3 333 43,8 791 42,1
Alt 265 45,4 234 43,7 326 42,8 825 43,9
Desconegut 4 0,7 4 0,7 5 0,7 13 0,7
Estructura familiar
Biparental 399 68,3 364 68,0 531 69,8 1294 68,8
Monoparental 123 21,1 113 21,1 146 19,2 382 20,3
Reestructurada 47 8,0 45 8,4 60 7,9 152 8,1
Altra situació 15 2,6 13 2,4 24 3,2 52 2,8
Tens una altra famı́lia?
Sı́ 129 22,1 133 24,9 154 20,2 416 22,1
No 449 76,9 399 74,6 596 78,3 1444 76,8
NS/NC 6 1,0 3 0,6 11 1,4 20 1,1
Total 584 100,0 535 100,0 761 100,0 1880 100,0
El nivell socioeconòmic de l’alumnat s’obté a partir de l’escala Family Affluence Scale (FAS).
38
Taula 5.3: Nivell socioeconòmic i estructura familiar de l’alumnat adolescent, segons sexe i nivell
socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016.
Nois
Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Nivell socioeconòmic
Baix 88 8,7 168 17,1 256 12,8
Mig 400 39,4 441 44,8 841 42,1
Alt 521 51,4 362 36,8 883 44,2
Desconegut 5 0,5 14 1,4 19 1,0
Estructura familiar
Biparental 731 72,1 674 68,4 1405 70,3
Monoparental 188 18,5 210 21,3 398 19,9
Reestructurada 70 6,9 69 7,0 139 7,0
Altra situació 24 2,4 31 3,1 55 2,8
Desconeguda 1 0,1 1 0,1 2 0,1
Tens una altra famı́lia?
Sı́ 225 22,2 224 22,7 449 22,5
No 777 76,6 748 75,9 1525 76,3
NS/NC 12 1,2 13 1,3 25 1,3
Total 1014 100,0 985 100,0 1999 100,0
Noies
Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Nivell socioeconòmic
Baix 64 6,4 187 21,1 251 13,4
Mig 413 41,5 378 42,7 791 42,1
Alt 515 51,8 310 35,0 825 43,9
Desconegut 3 0,3 10 1,1 13 0,7
Estructura familiar
Biparental 708 71,2 586 66,2 1294 68,8
Monoparental 191 19,2 191 21,6 382 20,3
Reestructurada 69 6,9 83 9,4 152 8,1
Altra situació 27 2,7 25 2,8 52 2,8
Tens una altra famı́lia?
Sı́ 224 22,5 192 21,7 416 22,1
No 766 77,0 678 76,6 1444 76,8
NS/NC 5 0,5 15 1,7 20 1,1
Total 995 100,0 885 100,0 1880 100,0
El nivell socioeconòmic de l’alumnat s’obté a partir de l’escala Family Affluence Scale (FAS).
El nivell socioeconòmic del barri es determina a partir de l’ı́ndex de Renda Familiar Disponible 2013.
39
5.1.3 Paı́s d’origen
Al voltant del 83% de l’alumnat adolescent de Barcelona ha nascut a Espanya, i els
que han nascut fora provenen majoritàriament d’algun paı́s d’Amèrica, Europa o Àsia,
al voltant del 9%, 3% i 3% respectivament, en ambdós sexes i en tots els cursos. (Taula
5.4)
Segons el nivell socioeconòmic del barri on es troben ubicats els centres educatius
el percentatge d’alumnat nascut a Espanya varia, essent major en els centres de barris
afavorits que en els desafavorits, del 87,7% davant del 80,3% en els nois i del 89,1%
davant del 75,9% en les noies. (Taula 5.5)
Tenint en compte no només el paı́s de naixement de l’alumnat sinó també el del pare
i de la mare (trajectòria familiar), el percentatge d’alumnat autòcton amb pare i mare
autòctons és aproximadament del 70% entre els nois de 2n i 4t d’ESO i del 74% entre els
de 2n de Batxillerat i CFGM, el percentatge d’autòctons amb pare i/o mare immigrant
és 16,7%, 12,1% i 9,1%, respectivament, i el percentatge d’immigrants és 12,5%, 17,4%
i 15,7%, respectivament. En el cas de les noies, el percentatge d’autòctones és menor
que en els nois, del 64,7% a 2n d’ESO, del 66,9% a 4t d’ESO i del 69,8% a 2n de Batxi-
llerat i CFGM. En canvi, el percentatge d’autòctones amb pare i/o mare immigrants i
d’immigrants és major que en els nois, del 17,5%, 13,5% i 13,8%, i, del 15,9%, 18,9% i
15,6%, respectivament. (Taula 5.4)
El percentatge d’alumnat autòcton amb pare i mare autòctons és major en els centres
ubicats en barris afavorits que en els desafavorits, del 74,6% davant del 68,0% en els
nois i del 73,9% davant del 60,1% en les noies. El percentatge d’immigrants és menor,
11,6% i 18,9% respectivament en nois i, 10,8% i 23,3%, respectivament en noies. (Taula
5.5)
40
Taula 5.4: Lloc de naixement i trajectòria migratòria familiar de l’alumnat adolescent, segons sexe i
curs. Barcelona, 2016.
Nois
2n ESO 4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N % N %
Lloc de naixement
España 539 86,4 482 82,3 659 83,5 1680 84,0
Europa 8 1,3 19 3,2 29 3,7 56 2,8
Àfrica 0 0,0 4 0,7 6 0,8 10 0,5
Amèrica 51 8,2 62 10,6 69 8,7 182 9,1
Àsia 18 2,9 17 2,9 20 2,5 55 2,8
Oceania 1 0,2 0 0,0 0 0,0 1 0,1
NS/NC 7 1,1 2 0,3 6 0,8 15 0,8
Trajectòria migratòria familiar
Autòcton de pare i mare autòctons 431 69,1 411 70,1 584 74,0 1426 71,3
Autòcton de pare i/o mare immigrant 104 16,7 71 12,1 72 9,1 247 12,4
Immigrant 78 12,5 102 17,4 124 15,7 304 15,2
Desconeguda 11 1,8 2 0,3 9 1,1 22 1,1
Total 624 100,0 586 100,0 789 100,0 1999 100,0
Noies
2n ESO 4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N % N %
Lloc de naixement
España 488 83,6 431 80,6 640 84,1 1559 82,9
Europa 18 3,1 14 2,6 17 2,2 49 2,6
Àfrica 2 0,3 3 0,6 6 0,8 11 0,6
Amèrica 51 8,7 61 11,4 72 9,5 184 9,8
Àsia 24 4,1 23 4,3 24 3,2 71 3,8
NS/NC 1 0,2 3 0,6 2 0,3 6 0,3
Trajectòria migratòria familiar
Autòcton de pare i mare autòctons 378 64,7 358 66,9 531 69,8 1267 67,4
Autòcton de pare i/o mare immigrant 102 17,5 72 13,5 105 13,8 279 14,8
Immigrant 93 15,9 101 18,9 119 15,6 313 16,6
Desconeguda 11 1,9 4 0,7 6 0,8 21 1,1
Total 584 100,0 535 100,0 761 100,0 1880 100,0
41
Taula 5.5: Lloc de naixement i trajectòria migratòria familiar de l’alumnat adolescent, segons sexe i
nivell socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016.
Nois
Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Lloc de naixement
España 889 87,7 791 80,3 1680 84,0
Europa 33 3,3 23 2,3 56 2,8
Àfrica 4 0,4 6 0,6 10 0,5
Amèrica 67 6,6 115 11,7 182 9,1
Àsia 14 1,4 41 4,2 55 2,8
Oceania 0 0,0 1 0,1 1 0,1
NS/NC 7 0,7 8 0,8 15 0,8
Trajectòria migratòria familiar
Autòcton de pare i mare autòctons 756 74,6 670 68,0 1426 71,3
Autòcton de pare i/o mare immigrant 132 13,0 115 11,7 247 12,4
Immigrant 118 11,6 186 18,9 304 15,2
Desconeguda 8 0,8 14 1,4 22 1,1
Total 1014 100,0 985 100,0 1999 100,0
Noies
Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Lloc de naixement
España 887 89,1 672 75,9 1559 82,9
Europa 22 2,2 27 3,1 49 2,6
Àfrica 3 0,3 8 0,9 11 0,6
Amèrica 58 5,8 126 14,2 184 9,8
Àsia 24 2,4 47 5,3 71 3,8
NS/NC 1 0,1 5 0,6 6 0,3
Trajectòria migratòria familiar
Autòcton de pare i mare autòctons 735 73,9 532 60,1 1267 67,4
Autòcton de pare i/o mare immigrant 148 14,9 131 14,8 279 14,8
Immigrant 107 10,8 206 23,3 313 16,6
Desconeguda 5 0,5 16 1,8 21 1,1
Total 995 100,0 885 100,0 1880 100,0
El nivell socioeconòmic del barri es determina a partir de l’ı́ndex de Renda Familiar Disponible 2013.
42
5.2 Salut, benestar i salut mental
5.2.1 Estat de salut autopercebut
La figura 5.1 mostra la salut autopercebuda de l’alumnat de Barcelona segons el se-
xe i el curs. El 74,8% dels nois de 2n d’ESO afirmen tenir una salut excel·lent o molt
bona, i aquest percentatge va disminuint al augmentar l’edat, essent del 69,1% a 4t
d’ESO i del 67,4% a 2n de Batxillerat i CFGM. En les noies el percentatge d’una salut
autopercebuda excel·lent o molt bona és menor que en els nois i també disminueix al
augmentar l’edat, essent del 60,8% a 2n d’ESO, 53,1% a 4t d’ESO i 50,6% a 2n de Batxi-
llerat i CFGM. La salut autopercebuda regular o dolenta és major en noies que en nois,
i augmenta amb l’edat, essent del 9,1% a 2n d’ESO, 10,1% a 4t d’ESO i 12,7% a 2n de
Batxillerat i CFGM en les noies i del 4,8%, 7,7% i 7,0%, respectivament en nois. (Taula
A.1)
Figura 5.1: Salut autopercebuda de l’alumnat adolescent, segons sexe i curs. Barcelona, 2016.
Font: Enquesta FRESC, 2016.
43
Tenint en compte el nivell socioeconòmic del barri on està ubicat el centre educatiu
(figura 5.2) la salut autopercebuda excel·lent o molt bona és menor en l’alumnat de
centres ubicats en barris desafavorits que en els afavorits, especialment en les noies,
essent del 67,9% i 72,5% respectivament en els nois i del 48,6% i 59,7% respectivament
en les noies. La salut autopercebuda regular o dolenta és major en l’alumnat de centres
ubicats en barris desafavorits que en els afavorits només en les noies, essent del 6,3% i
6,7% respectivament en nois i 8,1% i 14,0% respectivament en noies. (Taula A.2)
Figura 5.2: Salut autopercebuda de l’alumnat adolescent, segons sexe i nivell socioeconòmic del barri
del centre. Barcelona, 2016.
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: El nivell socioeconòmic del barri es determina a partir de l’ı́ndex de Renda
Familiar Disponible 2013.
44
5.2.2 Benestar i salut mental
La taula 5.6 mostra la puntuació en l’escala de benestar mental Warwick-Edinburg
Mental Well-being scale (WEMWBS) que mesura aspectes positius de la salut mental
de l’alumnat en les dues últimes setmanes. La puntuació mı́nima que es pot obtenir en
aquesta escala és 14 i la màxima 70, indicant a major puntuació major benestar mental.
La puntuació mı́nima obtinguda ha estat de 17 i la màxima de 70. A la taula s’observa
com tant nois com noies tenen una puntuació mitjana per sobre de 50, essent major en
nois que en noies, 53,5 i 50,3 respectivament. No s’observen diferències destacables en
el benestar mental de l’alumnat entre nois i noies, ni segons el nivell socioeconòmic del
barri on està ubicat el centre educatiu. (Taula 5.6)
Taula 5.6: Puntuació a l’escala de benestar mental WEMWBS (Warwick-Edinburg Mental Well-being
scale) de l’alumnat adolescent, segons sexe, curs i nivell socioeconòmic del barri del centre.
Barcelona, 2016.
Nois Noies Total
Mitjana IC95% Mitjana IC95% Mitjana IC95%
Curs
2n ESO 54,5 [53,8,55,2] 51,9 [51,1,52,7] 53,3 [52,7,53,8]
4t ESO 53,5 [52,6,54,3] 50,3 [49,5,51,2] 52,0 [51,4,52,6]
2n BATX/CFGM 52,5 [51,9,53,2] 49,6 [48,9,50,3] 51,1 [50,6,51,6]
Nivell socioeconòmic del barri
Afavorit 53,8 [53,3,54,3] 51,1 [50,5,51,7] 52,5 [52,1,52,9]
Desafavorit 53,0 [52,4,53,7] 49,8 [49,1,50,4] 51,5 [51,1,52,0]
Total 53,4 [53,0,53,8] 50,5 [50,1,51,0] 52,0 [51,7,52,3]
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: El nivell socioeconòmic del barri es determina a partir de l’ı́ndex
de Renda Familiar Disponible 2013. IC95%: Interval del 95% de confiança.
La valoració dels problemes de salut mental de l’alumnat adolescent de Barcelona
s’obté a partir del qüestionari SDQ, la puntuació del qual pot estar entre 0 i 40. La figu-
ra 5.3 mostra el percentatge de nois i noies que tenen una puntuació Normal, al Lı́mit o
Anormal segons el curs. El 7,9% dels nois i el 10,4% de les noies escolaritzades a Barce-
lona presenten un SDQ anormal i per tant són probables casos de patir problemes de
salut mental. El percentatge d’alumnat amb un SDQ anormal varia en funció del curs,
essent sempre major en noies que en nois i en ambdós sexes el major percentatge s’ob-
serva a 4t d’ESO. Cal destacar que el 15,4% dels nois i el 20,9% de les noies presenten
un SDQ lı́mit. En ambdós sexes, el percentatge d’alumnat amb un SDQ lı́mit augmenta
amb l’edat. (Taula A.9)
45
Figura 5.3: Salut mental segons l’escala SDQ (Strengths and Difficulties Questionaire) de l’alumnat
adolescent, segons sexe i curs. Barcelona, 2016.
Font: Enquesta FRESC, 2016.
La figura 5.4 mostra el percentatge de nois i noies que tenen una puntuació en el
qüestionari SDQ Normal, al Lı́mit o Anormal, segons el nivell socioeconòmic del barri
on es troba el centre educatiu. Tant el percentatge d’alumnat amb un SDQ Anormal com
amb un SDQ Lı́mit és major en els centres de barris desafavorits que en els de barris
afavorits. (Taula A.10)
46
Figura 5.4: Salut mental segons l’escala SDQ (Strengths and Difficulties Questionaire) de l’alumnat
adolescent, segons sexe i nivell socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016.
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: El nivell socioeconòmic del barri es determina a partir de l’ı́ndex de Renda
Familiar Disponible 2013.
5.2.3 Lesions
La figura 5.5 mostra el percentatge d’alumnat que afirma haver patit alguna lesió
que hagi requerit assistència mèdica en els últims 12 mesos, segons sexe i curs, del
2004 al 2016. El 2016, el percentatge en nois és del 60,4% a 2n d’ESO, 56,5% a 4t d’ESO
i 49,9% a 2n de Batxillerat i CFGM, i en noies del 51,7%, 51,6% i 44,5% respectivament.
S’observa que els nois sempre presenten, en tots els cursos, majors percentatges que
les noies i que en ambdós sexes els percentatges disminueixen al augmentar l’edat, es-
pecialment en els nois. Respecte els anys anteriors, al 2016 s’observa un augment del
percentatge, especialment en les noies. (Taula A.3)
47
A la figura 5.6 s’observa que els tipus de lesions més freqüents han sigut els cops,
les caigudes en un mateix nivell, els talls i les cremades, en ambdós sexes. Destaca
que els nois tenen un major percentatge de cops i de col·lisions en bicicleta que les no-
ies, en tots els cursos. Respecte l’edat, en les noies, els cops, les caigudes en el mateix
nivell, els talls, les cremades, les col·lisions en bicicleta i les caigudes des d’un altre
nivell disminueixen amb l’edat i la resta no varien de manera destacable. En els nois,
a mida que augmenta l’edat només disminueixen els cops i les mossegades animals i
en canvi augmenten les col·lisions de trànsit en moto. Les caigudes en el mateix nivell,
les col·lisions de trànsit en bicicleta, les caigudes des d’un altre nivell, les col·lisions de
trànsit en cotxe i els atropellaments augmenten de 2n a 4t d’ESO i disminueixen a 2n
de Batxillerat i CFGM. (Taules A.4 i A.5)
Segons mostra la figura 5.7 el percentatge d’alumnat que declara haver patit alguna
lesió que hagi requerit assistència mèdica és lleugerament superior en els centres ubi-
cats en barris de nivell socioeconòmic desafavorit respecte els afavorits, 54,2% i 56,0%
respectivament en nois i 47,1% i 50,6% respectivament en noies. (Taula A.6)
A la figura 5.8 s’observa que els tipus de lesions més freqüents no varien segons
el nivell socioeconòmic del barri on es troba el centre. No obstant, tant en nois com
en noies les col·lisions de trànsit en bicicleta i els atropellaments són més freqüents en
l’alumnat de centres ubicats en barris desafavorits i en canvi les col·lisions de trànsit
en moto són més freqüents en l’alumnat de centres ubicats en barris afavorits. (Taules
A.7 i A.8)
48
Figura 5.5: Percentatge d’alumnat adolescent que ha patit alguna lesió que hagi requerit assistència
mèdica, en els últims 12 mesos, segons sexe i curs. Barcelona, 2004-2016.
(a) Nois
(b) Noies
Font: Enquesta FRESC, 2004-2016.
49
Figura 5.6: Tipus de lesions que han requerit assistència mèdica, en l’últim any, en l’alumnat adolescent
de Barcelona, segons sexe i curs. Barcelona, 2016.
(a) Nois
(b) Noies
Font: Enquesta FRESC, 2016.
50
Figura 5.7: Haver patit alguna lesió que hagi requerit assistència mèdica, en els últims 12 mesos, en
l’alumnat adolescent, segons sexe i nivell socioeconòmic del barri del centre. Barcelona,
2016.
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: El nivell socioeconòmic del barri es determina a partir de l’ı́ndex de Renda
Familiar Disponible 2013.
51
Figura 5.8: Tipus de lesions que han requerit assistència mèdica, en els últims 12 mesos, en l’alumnat
adolescent, segons sexe i nivell socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016.
(a) Nois
(b) Noies
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: El nivell socioeconòmic del barri es determina a partir de l’ı́ndex de
Renda Familiar Disponible 2013.
52
5.3 Relació amb els altres
5.3.1 Relació amb la famı́lia i l’escola
Les figures 5.9 i 5.10 mostren la percepció de l’alumnat sobre com són habitualment
les relacions amb la seva famı́lia. S’observa que els nois perceben tenir millors relacions
amb la famı́lia que les noies. El 80,5% dels nois i el 76,0% de les noies afirmen tenir
relacions molt o bastant bones amb la famı́lia. I, en canvi el 2,9% dels nois i el 4,3% de
les noies afirmen tenir relacions molt o bastant dolentes. Tant en nois com en noies, el
percentatge que afirmen tenir habitualment relacions molt o bastant dolentes amb la
famı́lia augmenta lleugerament amb l’edat, essent 1,6% a 2n d’ESO, 3,1% a 4t d’ESO i
3,7% a 2n de Batxillerat i CFGM en els nois, i 3,4%, 4,3% i 5,0% respectivament en les
noies (figura 5.9 i taula A.11).
Figura 5.9: Tipus de relacions habituals amb la famı́lia de l’alumnat adolescent, segons sexe i curs.
Barcelona, 2016.
Font: Enquesta FRESC, 2016.
53
Segons el nivell socioeconòmic del barri del centre educatiu, el percentatge d’alum-
nat que afirma tenir unes relacions bones o molt bones amb la famı́lia és major als
barris afavorits que als barris desafavorits (Figura 5.10 i Taula A.12).
Figura 5.10: Tipus de relacions habituals amb la famı́lia de l’alumnat adolescent, segons sexe i nivell
socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016.
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: El nivell socioeconòmic del barri es determina a partir de l’ı́ndex de Renda
Familiar Disponible 2013.
54
Les figures 5.11 i 5.12 mostren el què l’alumnat afirma sentir actualment sobre l’es-
cola, el col·legi o l’institut. Les noies tenen una millor valoració de l’escola que els nois.
El 69,8% de les noies afirmen que els hi agrada molt o una mica l’escola i el 8,6% que
no els hi agrada gens, i en els nois el 65,6% i el 12,2% respectivament. No s’observa un
patró clar segons edat, la pitjor valoració la mostra l’alumnat de 4t d’ESO en els nois
i l’alumnat de 4t d’ESO i 2n de Batxillerat i CFGM en les noies. (figura 5.11 i taula A.11)
Figura 5.11: Tipus de relacions en l’actualitat amb l’escola, col·legi o institut de l’alumnat adolescent,
segons sexe i curs. Barcelona, 2016.
Font: Enquesta FRESC, 2016.
Segons el nivell socioeconòmic del barri del centre educatiu, mostra una millor va-
loració de l’escola l’alumnat de centres ubicats en barris afavorits que els de barris
desafavorits. (Figura 5.12 i Taula A.12)
55
Figura 5.12: Tipus de relacions en l’actualitat amb l’escola, col·legi o institut de l’alumnat adolescent,
segons sexe i nivell socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016.
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: El nivell socioeconòmic del barri es determina a partir de l’ı́ndex de Renda
Familiar Disponible 2013.
56
5.3.2 Discriminació
Les figures 5.13 i 5.14 mostren el percentatge d’alumnat que ha patit discriminació
d’algun tipus i segons el motiu, en nois i noies i segons el curs i el nivell socioeconòmic
del barri on està ubicat el centre educatiu. El percentatge de noies que afirmen haver
patit algun tipus de discriminació és major que el de nois, 30,7% i 21,7% respectiva-
ment. (Taules A.13 i A.14)
En els nois el major percentatge d’alumnat que afirma haver patit algun tipus de
discriminació s’observa a 4t d’ESO, amb un 24,4%, i el menor a 2n de Batxillerat i
CFGM amb un 19,8%. En les noies, el percentatge que afirmen haver patit algun tipus
de discriminació augmenta amb l’edat. En tots els cursos el tipus de discriminació més
freqüent en els nois és pel paı́s d’origen o la ètnia i en les noies tant pel paı́s d’origen o
ètnia i per gènere (figura 5.13 i taula A.13)
57
Figura 5.13: Haver patit discriminació segons motiu, en l’alumnat adolescent, segons sexe i curs.
Barcelona, 2016.
(a) Nois
(b) Noies
Font: Enquesta FRESC, 2016.
58
Segons el nivell socioeconòmic del barri del centre educatiu, no s’observen di-
ferències destacables en el percentatge d’alumnat que afirma haver patit algun tipus
de discriminació (del 22,8% en els centres de barris desafavorits davant del 20,6% en
els centres de barris afavorits en nois i, del 31,4% davant del 30,1% en noies). Els tipus
de discriminació més freqüents no varien segons el nivell socioeconòmic del barri del
centre, continuen sent pel paı́s d’origen o l’ètnia en nois i per gènere en noies. (figura
5.14 i taula A.14)
59
Figura 5.14: Haver patit discriminació segons motiu, en l’alumnat adolescent, segons sexe i nivell
socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016.
(a) Nois
(b) Noies
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: El nivell socioeconòmic del barri es determina a partir de l’ı́ndex de
Renda Familiar Disponible 2013.
60
5.3.3 Maltractament a l’entorn escolar
La figura 5.15 mostra el percentatge d’alumnat que ha patit maltractament o ha par-
ticipat en el maltractament a altres companys/es a l’escola o de camı́ a l’escola, en els
últims 12 mesos, segons sexe i curs, del 2008 al 2016. El 2016, el percentatge d’alumnat
vı́ctima de maltractaments en l’entorn escolar és major en noies que en nois, essent del
5,4% i del 3,8% respectivament. En ambdós sexes el percentatge de vı́ctimes augmenta
a 2n i 4t d’ESO seguint sent majors en noies que en nois i en canvi a 2n de Batxillerat
disminueixen i s’igualen entre sexes. En relació a l’alumnat agressor, el percentatge
és major en nois que en noies, del 7,8% i del 4,0% respectivament, en tots els cursos.
En nois el percentatge d’agressors és màxim a 4t d’ESO i mı́nim a 2n d’ESO i en noies
disminueix al augmentar el curs. (Taula A.15)
Respecte el 2012, les xifres del 2016 mostren, en ambdós sexes, una estabilitat global
del percentatge d’alumnat vı́ctima i agressor de maltractament en l’entorn escolar, ex-
cepte en els nois i noies de 2n d’ESO, on s’observa una disminució, i en les noies de 4t
d’ESO, on s’observa un augment del percentatge de vı́ctimes. (Figura 5.15)
Figura 5.15: Percentatge d’alumnat adolescent que ha patit maltractament o ha participat en el
maltractament a altres companys/es, a l’escola o de camı́ a l’escola, en els últims 12 mesos,
segons sexe i curs. Barcelona, 2008-2016.
Font: Enquesta FRESC, 2008-2016.
61
Segons el nivell socioeconòmic del barri del centre educatiu no s’observen di-
ferències destacables en el percentatge d’alumnat vı́ctima de maltractament en l’entorn
escolar (3,9% en els centres de barris afavorits i del 3,6% en els de barris desafavorits
en nois i, 6,4% i 4,5% en noies). En relació al percentatge d’alumnat agressor tampoc
s’observen diferències destacables segons el nivell socioeconòmic del barri del centre.
(Figura 5.16 i Taula A.16)
Figura 5.16: Haver patit maltractament o haver participat en el maltractament a altres companys/es a
l’escola o de camı́ a l’escola, en els últims 12 mesos, en l’alumnat adolescent de Barcelona,
segons sexe i nivell socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016.
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: El nivell socioeconòmic del barri es determina a partir de l’ı́ndex de Renda
Familiar Disponible 2013.
62
5.3.4 Maltractament per internet
La figura 5.17 mostra el percentatge d’alumnat que ha patit o ha produı̈t maltracta-
ment per internet, és a dir que afirmen haver-se sentit perjudicats o haver perjudicat
a altres persones, a través d’internet (enviament de fotos, vı́deos, comentaris, etc.), se-
gons sexe i curs. El percentatge d’alumnat vı́ctima de maltractaments per internet és
molt major en noies que en nois, essent del 12,2% i del 4,9% respectivament. El major
percentatge de vı́ctimes en noies que en nois s’observa en tots els cursos. En els nois
el major percentatge de vı́ctimes s’observa a 4t d’ESO i el menor a 2n de Batxillerat
i CFGM, en canvi en noies el major s’observa a 2n d’ESO i el menor a 4t d’ESO. En
relació a l’alumnat agressor, en tots els cursos el percentatge és major en nois que en
noies, essent globalment del 5,6% i del 2,2% respectivament. En nois el percentatge
d’agressors augmenta amb l’edat i en noies es manté similar. (Taula A.17)
Figura 5.17: Haver-se sentit perjudicat o haver perjudicat a altres persones, a través d’internet, en
l’alumnat adolescent, segons sexe i curs. Barcelona, 2016.
Font: Enquesta FRESC, 2016.
63
Segons el nivell socioeconòmic del barri del centre educatiu, no s’observen di-
ferències destacables en el el percentatge d’alumnat vı́ctima de maltractament per in-
ternet (del 5,3% en els centres de barris desafavorits i, 4,4% en els de barris afavorits en
els nois i, del 13,1% i 11,4% en les noies). En relació al percentatge d’alumnat agressor
tampoc s’observen diferències destacables segons el nivell socioeconòmic del barri del
centre. (Figura 5.18 i Taula A.18)
Figura 5.18: Haver-se sentit perjudicat o haver perjudicat a altres persones, a través d’internet, en
l’alumnat adolescent de Barcelona, segons sexe i nivell socioeconòmic del barri del centre.
Barcelona, 2016.
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: El nivell socioeconòmic del barri es determina a partir de l’ı́ndex de Renda
Familiar Disponible 2013.
64
5.3.5 Assetjament sexual
La figura 5.19 mostra el percentatge d’alumnat que afirma haver patit alguna vega-
da assetjament sexual (qualsevol conducta verbal o fı́sica amb contingut sexual ofensi-
va i no desitjada), segons sexe i curs. El percentatge d’alumnat que ha patit assetjament
sexual és major en noies, del 17,0% davant del 3,8% en nois. El major percentatge en
noies que en nois s’observa en tots els cursos. En ambdós sexes el percentatge de
vı́ctimes d’assetjament sexual augmenta amb l’edat, especialment en les noies arribant
al 26,4% a 2n de Batxillerat i CFGM. Segons el lloc on es produeix l’assetjament sexual,
en els nois no hi ha gairebé diferències, essent en general al carrer i a l’escola els més
freqüents, en canvi en les noies el lloc on molt més freqüentment pateixen assetjament
sexual és al carrer i això s’observa en tots els cursos. (Taula A.19)
La figura 5.20 mostra l’evolució del percentatge d’alumnat que afirma haver patit
alguna vegada assetjament sexual segons sexe, curs i el lloc on ha tingut lloc l’asset-
jament, del 2008 al 2016. Globalment l’evolució en els nois és de disminució tant a 4t
d’ESO com a 2n de Batxillerat i CFGM. En les noies de 4t d’ESO també s’observa una
evolució global de disminució. En canvi en les noies de 2n de Batxillerat i CFGM s’ob-
serva un augment dels percentatges, especialment en el d’assetjament sexual al carrer i
a altres llocs que majoritàriament són festes, bars, discoteques i a casa d’altres persones.
65
Figura 5.19: Haver patit assetjament sexual, en l’alumnat adolescent, segons sexe, curs i el lloc on s’ha
patit l’assetjament. Barcelona, 2016.
(a) Nois
(b) Noies
Font: Enquesta FRESC, 2016.
66
Figura 5.20: Percentatge d’alumnat adolescent que ha patit assetjament sexual, segons sexe, curs i el
lloc on s’ha patit l’assetjament. Barcelona, 2008-2016.
Font: Enquesta FRESC, 2008-2016.
67
Segons el nivell socioeconòmic del barri del centre educatiu, el percentatge global
d’alumnat vı́ctima d’assetjament sexual no varia en els nois. Tenint en compte el lloc
on s’ha produı̈t l’assetjament sexual, el percentatge de nois que ha patit assetjament
sexual a l’escola i a altres llocs, que són majoritàriament festes, bars, discoteques i a
casa d’altres persones, és major als centres de barris afavorits que als de barris desafa-
vorits. En les noies, en canvi, el percentatge d’alumnat que ha patit assetjament sexual
és major en els centres de barris desafavorits, del 18,9% davant del 15,3% en els de bar-
ris afavorits. Aquest mateix patró en noies s’observa si es te en compte el lloc on s’ha
produı̈t l’assetjament. (Figura 5.21 i Taula A.20)
68
Figura 5.21: Haver patit assetjament sexual en l’alumnat adolescent, segons sexe, nivell socioeconòmic
del barri del centre i el lloc on s’ha patit l’assetjament. Barcelona, 2016.
(a) Nois
(b) Noies
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: El nivell socioeconòmic del barri es determina a partir de l’ı́ndex de
Renda Familiar Disponible 2013.
69
5.3.6 Maltractament per part de la parella
La figura 5.22 mostra el percentatge d’alumnat que afirma haver patit alguna ve-
gada algun tipus de maltractament per part de la seva parella, segons sexe, curs i el
tipus de maltractaments, emocionals, fı́sics i/o sexuals. En general, el percentatge d’a-
lumnat que ha patit maltractaments per part de la parella és major en les noies, sent
del 18,3% davant del 12,0% en els nois, i això s’observa en tots els cursos. En ambdós
sexes, el percentatge de maltractaments per part de la parella augmenta marcadament
amb l’edat. Els maltractaments emocionals son els més freqüents, arribant a l’alumnat
de 2n de Batxillerat i CFGM al 13,8% en els nois i al 22,3% en les noies. (Taula A.21)
70
Figura 5.22: Haver patit maltractaments per part de la parella segons tipus (emocionals, fı́sics o
sexuals), en els últims 12 mesos, en l’alumnat adolescent, segons sexe i curs. Barcelona,
2016.
(a) Nois
(b) Noies
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: S’ha exclòs l’alumnat que ha respost que no han tingut parella en
algun dels tres casos.
71
Segons el nivell socioeconòmic del barri del centre educatiu no s’observen
diferències destacables en el percentatge d’alumnat vı́ctima de maltractaments per part
de la seva parella. (Figura 5.23 i Taula A.22)
72
Figura 5.23: Haver patit maltractaments per part de la parella segons tipus (emocionals, fı́sics
o sexuals), en els últims 12 mesos, de l’alumnat adolescent, segons sexe i nivell
socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016.
(a) Nois
(b) Noies
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: El nivell socioeconòmic del barri es determina a partir de l’ı́ndex
de Renda Familiar Disponible 2013. S’ha exclòs l’alumnat que ha respost que no han tingut parella
en algun dels tres casos.
73
5.4 Alimentació
5.4.1 Esmorzar
La figura 5.24 mostra el percentatge d’alumnat adolescent que esmorza cada dia
abans de sortir de casa, segons sexe i curs, del 2001 al 2016. El 2016, al voltant del 60%
dels nois i el 55,1% de les noies esmorzen cada dia abans de sortir de casa. El percen-
tatge és major en nois que en noies i disminueix amb l’edat. Destaca que el percentatge
de nois que afirma no esmorzar mai abans de sortir de casa és del 16% i en les noies és
del 18,1%. (Taula A.23)
L’evolució mostra que el percentatge d’alumnat de 2n d’ESO que declara esmorzar
cada dia abans de sortir de casa ha anat disminuint des del 2008. En els nois de 4t d’E-
SO i 2n de Batxillerat i CFGM el percentatge s’ha mantingut estable fins el 2012 però
ha disminuı̈t al 2016. En el cas de les noies de 4t d’ESO i 2n de Batxillerat i CFGM, el
percentatge s’ha anat mantenint amb alguna fluctuació a 4t d’ESO. (Figura 5.24)
Figura 5.24: Percentatge d’alumnat adolescent que esmorza abans de sortir de casa, segons sexe i curs.
Barcelona, 2001-2016.
Font: Enquesta FRESC, 2001-2016.
74
Segons el nivell socioeconòmic del barri del centre educatiu no s’observen di-
ferències destacables en el percentatge d’alumnat que esmorza cada dia abans de sortir
de casa o abans d’arribar a l’escola. (Figura 5.25 i Taula A.24)
Figura 5.25: Esmorzar abans de sortir de casa en l’alumnat adolescent, segons sexe i nivell socioe-
conòmic del barri del centre. Barcelona, 2016.
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: El nivell socioeconòmic del barri es determina a partir de l’ı́ndex
de Renda Familiar Disponible 2013.
75
5.4.2 Sopar davant d’alguna pantalla
La figura 5.26 mostra el percentatge d’alumnat que afirma mirar quasi sempre o
sempre la televisió o alguna pantalla durant el sopar, segons sexe i curs. El percentatge
és del 47,1% en els nois i del 45,5% en les noies de 2n d’ESO. A 4t d’ESO i 2n de Batxi-
llerat i CFGM el percentatge augmenta fins aproximadament el 56% en nois i el 51% en
noies. S’observa que el percentatge és, en tots els cursos, superior en nois que en noies.
(Taula A.25)
Figura 5.26: Sopar davant la televisió o d’alguna altra pantalla en l’alumnat adolescent, segons sexe i
curs. Barcelona, 2016.
Font: Enquesta FRESC, 2016.
76
A la figura 5.27 s’observa que l’alumnat de centres ubicats en barris desafavorits
mostren major percentatge de mirar la televisió o alguna pantalla durant el sopar qua-
si sempre o sempre, en ambdós sexes. (Taula A.26)
Figura 5.27: Sopar davant la televisió o d’alguna altra pantalla en l’alumnat adolescent, segons sexe i
nivell socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016.
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: El nivell socioeconòmic del barri es determina a partir de l’ı́ndex
de Renda Familiar Disponible 2013.
77
5.4.3 Insuficiència alimentària
A la figura 5.28 s’observa el percentatge d’alumnat que declara anar a l’escola amb
gana per insuficiència alimentària sempre/sovint o algunes vegada, segons sexe i curs.
El percentatge és del 11,1% en nois i del 10,1% en noies. En les noies el percentatge dis-
minueix amb l’edat, en canvi en els nois el major percentatge s’observa a 4t d’ESO.
(Taula A.27)
Figura 5.28: Anar a l’escola o a l’institut amb gana per no tenir a casa suficient menjar en l’alumnat
adolescent, segons sexe i curs. Barcelona, 2016.
Font: Enquesta FRESC, 2016.
78
Segons el nivell socioeconòmic del barri del centre educatiu, l’alumnat de barris
desafavorits són els que declaren amb major proporció una insuficiència alimentària
sempre/sovint o algunes vegades en ambdós sexes. (Figura 5.29 i Taula A.28)
Figura 5.29: Anar a l’escola o a l’institut amb gana per no tenir a casa suficient menjar en l’alumnat
adolescent, segons sexe i nivell socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016.
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: El nivell socioeconòmic del barri es determina a partir de l’ı́ndex
de Renda Familiar Disponible 2013.
79
5.4.4 Índex de Massa Corporal (IMC)
Tal i com s’observa a la figura 5.30, el percentatge d’alumnat de 2n d’ESO que pre-
senta sobrepès i obesitat en nois és del 23,0% i 10,1%, respectivament, i en noies del
20,2% i 6,4%, respectivament. Els percentatges disminueixen amb l’edat i sempre són
majors en els nois. (Taula A.29)
Figura 5.30: Índex de massa corporal de l’alumnat adolescent, segons sexe i curs. Barcelona, 2016.
Font: Enquesta FRESC, 2016.
80
Segons el nivell socioeconòmic del barri del centre educatiu (figura 5.31), l’alum-
nat de barris desafavorits presenten percentatges més elevats de sobrepès i obesitat en
ambdós sexes. (Taula A.30)
Figura 5.31: Índex de massa corporal de l’alumnat adolescent, segons sexe i nivell socioeconòmic del
barri del centre. Barcelona, 2016.
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: El nivell socioeconòmic del barri es determina a partir de l’ı́ndex
de Renda Familiar Disponible 2013.
81
5.4.5 Satisfacció corporal
Respecte el grau de satisfacció amb el seu propi cos que te l’alumnat adolescent, a la
figura 5.32 s’observa que les noies presenten percentatges més elevats de insatisfacció
que els nois, essent del 52,0% i del 36,3% respectivament. La insatisfacció corporal en
els nois disminueix amb l’edat mentre que en les noies augmenta. (Taula A.31)
Figura 5.32: Grau de satisfacció amb el propi cos en l’alumnat adolescent, segons sexe i curs. Barcelona,
2016.
Font: Enquesta FRESC, 2016.
82
Segons el nivell socioeconòmic del barri del centre educatiu, la insatisfacció corporal
de l’alumnat és major en els barris desafavorits, en ambdós sexes. (Figura 5.33 i Taula
A.32)
Figura 5.33: Grau de satisfacció amb el propi cos en l’alumnat adolescent, segons sexe i nivell
socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016.
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: El nivell socioeconòmic del barri es determina a partir de l’ı́ndex
de Renda Familiar Disponible 2013.
83
5.4.6 Dieta
La figurta 5.34 mostra el percentatge d’alumnat que ha fet dieta alguna vegada amb
la finalitat de perdre pes, segons sexe i curs, del 2001 al 2016. El 2016, en les noies
el percentatge augmenta amb l’edat, essent del 28,3% a 2n d’ESO, 42,4% a 4t d’ESO i
47,0% a 2n de Batxillerat i CFGM. En el cas dels nois, els percentatges són menors al de
les noies per totes les edats. L’any 2016, el 19,4% dels nois de 2n d’ESO, el 17,6% de 4t
d’ESO i el 22,1% de 2n de Batxillerat i CFGM declaren haver fet dieta alguna vegada
per tal d’aprimar-se. (Taula A.33)
Respecte l’evolució s’observa, a partir de 2008, una disminució en la proporció de
noies que han fet dieta alguna vegada a 2n d’ESO i en canvi un augment a 4t d’ESO
i 2n de Batxillerat i CFGM. En els nois, l’evolució global sembla que sigui de lleuger
augment, tot i que en l’últim any s’observa una disminució a 2n d’ESO. (Figura 5.34)
Figura 5.34: Percentatge d’alumnat adolescent que ha fet alguna vegada dieta per aprimar-se, segons
sexe i curs. Barcelona, 2001-2016.
Font: Enquesta FRESC, 2001-2016.
84
Segons el nivell socioeconòmic del barri del centre, no s’observen diferències en el
percentatge d’alumnat que ha fet dieta alguna vegada amb la finalitat de perdre pes,
ni en nois ni en noies. (Figura 5.35 i Taula A.34)
Figura 5.35: Haver fet alguna vegada dieta per aprimar-se en l’alumnat adolescent, segons sexe i nivell
socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016.
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: El nivell socioeconòmic del barri es determina a partir de l’ı́ndex
de Renda Familiar Disponible 2013.
85
5.5 Activitat i descans
5.5.1 Activitat fı́sica
A la figura 5.36 es mostra el grau d’activitat fı́sica en el temps lliure de l’alumnat,
segons sexe i curs. La activitat fı́sica insuficient o sedentarisme (inactivitat fı́sica)
és més freqüent en noies que en nois, en totes les edats, essent del 16,7% i 8,4%
respectivament. En ambdós sexes, la inactivitat fı́sica augmenta amb l’edat, arribant al
11,9% en nois i al 23,4% en noies de 2n de Batxillerat i CFGM. (Taula A.35)
Figura 5.36: Activitat fı́sica en el temps lliure de l’alumnat adolescent, segons sexe i curs. Barcelona,
2016.
Font: Enquesta FRESC, 2016.
86
Segons el nivell socioeconòmic del barri del centre, s’observa que l’alumnat de barris
desafavorits presenten major inactivitat fı́sica, en ambdós sexes. (Figura 5.37 i Taula
A.36)
Figura 5.37: Activitat fı́sica en el temps lliure de l’alumnat adolescent, segons sexe i nivell socioe-
conòmic del barri del centre. Barcelona, 2016.
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: El nivell socioeconòmic del barri es determina a partir de l’ı́ndex
de Renda Familiar Disponible 2013.
87
Es va preguntar a l’alumnat adolescent quants dies en l’última setmana es van
sentir fı́sicament actius durant un total d’almenys 60 minuts per dia. A la figura 5.38
s’observa que els nois declaren en major proporció sentir-se actius tots els dies de la
setmana que les noies, essent del 17,5% a 2n d’ESO, 12,3% a 4t d’ESO i 14,8% a 2n
de Batxillerat i CFGM. Les noies declaren en major proporció no sentir-se actives cap
dia de la setmana, essent del 5,7% a 2n d’ESO, el 8,4% a 4t d’ESO i el 19,7% a 2n de
Batxillerat i CFGM (Taula A.37).
Figura 5.38: Sentir-se actiu/va en l’alumnat adolescent, segons sexe i curs. Barcelona, 2016.
Font: Enquesta FRESC, 2016.
88
Segons el nivell socioeconòmic del barri del centre no s’observen diferències
destacables en el percentatge d’alumnat que declara no sentir-se actiu cap dia de la
setmana. (Figura 5.39 i Taula A.38)
Figura 5.39: Sentir-se actiu/va en l’alumnat adolescent, segons sexe i nivell socioeconòmic del barri del
centre. Barcelona, 2016.
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: El nivell socioeconòmic del barri es determina a partir de l’ı́ndex
de Renda Familiar Disponible 2013.
89
5.5.2 Ús del mòbil
La figura 5.40 mostra la proporció d’alumnat que tenen telèfon mòbil propi segons
sexe i edat, i s’observa que augmenta amb l’edat, en ambdós sexes, i és lleugerament
superior en les noies, essent del 97,0% i del 95,9%, respectivament. (Taula A.39)
Figura 5.40: Tenir mòbil propi en l’alumnat adolescent, segons sexe i curs. Barcelona, 2016.
Font: Enquesta FRESC, 2016.
90
Segons el nivell socioeconòmic del barri del centre educatiu no s’observa diferència
en el percentatge d’alumnat que te mòbil propi. (Figura 5.41 i Taula A.40)
Figura 5.41: Tenir mòbil propi en l’alumnat adolescent, segons sexe i nivell socioeconòmic del barri del
centre. Barcelona, 2016.
Font: Enquesta FRESC, 2016.
91
En relació a l’ús problemàtic del mòbil (mesurat amb el qüestionari CERM,
Çuestionario de Experiencias Relacionadas con el Móvil”), s’observa que en els cursos
de la ESO són les noies que freqüentment tenen problemes relacionats amb el telèfon
mòbil amb major proporció que els nois, augmentant els percentatges amb l’edat en
ambdós sexes (noies: 4,8% a 2n d’ESO, 5,2% a 4t d’ESO i 3,8% a 2n de Batxillerat i
CFGM; en nois: 3,8% a 2n d’ESO, 4,1% a 4t d’ESO i 4,2% a 2n de Batxillerat i CFGM).
(Figura 5.42 i Taula A.41)
Figura 5.42: Ús problemàtic del mòbil en l’alumnat adolescent, segons sexe i curs. Barcelona, 2016.
Font: Enquesta FRESC, 2016.
92
Segons el nivell socioeconòmic del barri del centre educatiu, s’observa que
l’alumnat de barris desafavorits declaren amb major proporció tenir freqüentment
problemes amb l’ús del mòbil, en ambdós sexes. (Figura 5.43 i Taula A.42)
Figura 5.43: Ús problemàtic del mòbil en l’alumnat adolescent, segons sexe i nivell socioeconòmic del
barri del centre. Barcelona, 2016.
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: El nivell socioeconòmic del barri es determina a partir de l’ı́ndex
de Renda Familiar Disponible 2013.
93
5.5.3 Ús d’internet
S’ha estudiat la possible problemàtica vinculada a l’ús d’internet (mesurat amb el
qüestionari CERI, Cuestionario de Experiencias Relacionadas con Internet). La figura
5.44 mostra la freqüència amb la que l’alumnat declara tenir problemes relacionats amb
l’ús d’internet, segons sexe i curs. Els nois declaren tenir problemes freqüents per l’ús
d’internet en major proporció que les noies, en totes les edats, essent del 7,0% i del 5,0%.
En els nois aquest percentatge augmenta amb l’edat i en canvi en les noies augmenta de
2n a 4t d’ESO i a 2n de Batxillerat i CFGM es redueix per sota dels de 2n d’ESO. Destaca
que el 34,2% dels nois i el 31,9% de les noies declaren tenir ocasionalment problemes
relacionats amb l’ús d’internet. (Figura 5.44 i Taula A.43)
Figura 5.44: Ús problemàtic d’internet en l’alumnat adolescent, segons sexe i curs. Barcelona, 2016.
Font: Enquesta FRESC, 2016.
94
Segons el nivell socioeconòmic del barri del centre, l’alumnat de barris desafavorits
declaren tenir major proporció de problemàtica freqüent per l’ús d’internet, en ambdós
sexes. El mateix patró s’observa en el percentatge d’alumnat que declara tenir
problemes ocasionalment per l’ús d’internet. (Figura 5.45 i Taula A.44)
Figura 5.45: Ús problemàtic d’internet en l’alumnat adolescent, segons sexe i nivell socioeconòmic del
barri del centre. Barcelona, 2016.
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: El nivell socioeconòmic del barri es determina a partir de l’ı́ndex
de Renda Familiar Disponible 2013.
95
5.5.4 Visionat de pantalles
Les taules 5.7 i 5.8 mostren el temps que l’alumnat declara mirar la televisió, jugar
amb la videoconsola, utilitzar l’ordinador i utilitzar la tauleta (temps en hores/dia
davant pantalles) en dies de classe i en caps de setmana. El percentatge d’alumnat
que usa la televisió, la videoconsola i/o la tauleta 2 o més hores diàries disminueix
amb l’edat, en canvi en el cas de l’ordinador augmenta amb l’edat, tant en un dia de
classe com en un dia de cap de setmana, en ambdós sexes. En un dia de classe el
percentatge d’alumnat que usa la televisió, l’ordinador i/o la tauleta 2 o més hores
diàries és emblant en nois i noies (25%, 37% i 14%, respectivament), en canvi en el
cas de la videoconsola el percentatge és molt més elevat en nois que en noies (12,8%
i 1,9%). En un dia de cap de setmana l’ús dels dispositius 2 o més hores és molt més
elevat que en un dia de classe. En el cas de la tauleta el percentatge d’alumnat que
l’usa 2 o més hores diàries en un dia de cap de setmana és similar en nois i noies (23%),
en la resta de dispositius el percentatge és major en nois que en noies (57,2% i 54,0% la
televisió, 40,6% i 5,8% la videoconsola i, 54,6% i 50,8% l’ordinador).
96
Taula 5.7: Hores davant de pantalles en el temps lliure en un dia de classe en l’alumnat adolescent,
segons sexe i curs. Barcelona, 2016.
Nois
2n ESO 4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N % N %
Mirar la televisió (hores/dia)
0 hores 114 18,3 83 14,2 137 17,4 334 16,7
Més de 0h a menys de 2h 340 54,5 337 57,5 431 54,6 1108 55,4
Entre 2 i 4 hores 126 20,2 131 22,4 190 24,1 447 22,4
Més de 4 hores 22 3,5 23 3,9 21 2,7 66 3,3
NS/NC 22 3,5 12 2,0 10 1,3 44 2,2
Total 624 100,0 586 100,0 789 100,0 1999 100,0
Jugar amb la videoconsola (hores/dia)
0 hores 319 51,1 370 63,1 537 68,1 1226 61,3
Més de 0h a menys de 2h 172 27,6 132 22,5 164 20,8 468 23,4
Entre 2 i 4 hores 87 13,9 55 9,4 64 8,1 206 10,3
Més de 4 hores 24 3,8 16 2,7 10 1,3 50 2,5
NS/NC 22 3,5 13 2,2 14 1,8 49 2,5
Total 624 100,0 586 100,0 789 100,0 1999 100,0
Utilitzar l’ordinador (hores/dia)
0 hores 136 21,8 102 17,4 99 12,5 337 16,9
Més de 0h a menys de 2h 310 49,7 239 40,8 321 40,7 870 43,5
Entre 2 i 4 hores 123 19,7 186 31,7 270 34,2 579 29,0
Més de 4 hores 30 4,8 45 7,7 89 11,3 164 8,2
NS/NC 25 4,0 14 2,4 10 1,3 49 2,5
Total 624 100,0 586 100,0 789 100,0 1999 100,0
Utilitzar tablet o iPad (hores/dia)
0 hores 273 43,8 292 49,8 499 63,2 1064 53,2
Més de 0h a menys de 2h 231 37,0 190 32,4 180 22,8 601 30,1
Entre 2 i 4 hores 73 11,7 75 12,8 82 10,4 230 11,5
Més de 4 hores 21 3,4 16 2,7 11 1,4 48 2,4
NS/NC 26 4,2 13 2,2 17 2,2 56 2,8
Total 624 100,0 586 100,0 789 100,0 1999 100,0
Noies
2n ESO 4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N % N %
Mirar la televisió (hores/dia)
0 hores 96 16,4 91 17,0 143 18,8 330 17,6
Més de 0h a menys de 2h 323 55,3 302 56,4 424 55,7 1049 55,8
Entre 2 i 4 hores 132 22,6 115 21,5 166 21,8 413 22,0
Més de 4 hores 15 2,6 19 3,6 20 2,6 54 2,9
NS/NC 18 3,1 8 1,5 8 1,1 34 1,8
Total 584 100,0 535 100,0 761 100,0 1880 100,0
Jugar amb la videoconsola (hores/dia)
0 hores 488 83,6 480 89,7 703 92,4 1671 88,9
Més de 0h a menys de 2h 60 10,3 36 6,7 32 4,2 128 6,8
Entre 2 i 4 hores 11 1,9 10 1,9 11 1,4 32 1,7
Més de 4 hores 3 0,5 1 0,2 0 0,0 4 0,2
NS/NC 22 3,8 8 1,5 15 2,0 45 2,4
Total 584 100,0 535 100,0 761 100,0 1880 100,0
Utilitzar l’ordinador (hores/dia)
0 hores 85 14,6 70 13,1 80 10,5 235 12,5
Més de 0h a menys de 2h 308 52,7 263 49,2 345 45,3 916 48,7
Entre 2 i 4 hores 137 23,5 159 29,7 277 36,4 573 30,5
Més de 4 hores 33 5,7 35 6,5 54 7,1 122 6,5
NS/NC 21 3,6 8 1,5 5 0,7 34 1,8
Total 584 100,0 535 100,0 761 100,0 1880 100,0
Utilitzar tablet o iPad (hores/dia)
0 hores 250 42,8 283 52,9 489 64,3 1022 54,4
Més de 0h a menys de 2h 220 37,7 155 29,0 171 22,5 546 29,0
Entre 2 i 4 hores 68 11,6 73 13,6 72 9,5 213 11,3
Més de 4 hores 23 3,9 16 3,0 20 2,6 59 3,1
NS/NC 23 3,9 8 1,5 9 1,2 40 2,1
Total 584 100,0 535 100,0 761 100,0 1880 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016. 97
Taula 5.8: Hores davant de pantalles en el temps lliure en un dia de cap de setmana en l’alumnat
adolescent, segons sexe i curs. Barcelona, 2016.
Nois
2n ESO 4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N % N %
Mirar la televisió (hores/dia)
0 hores 55 8,8 62 10,6 110 13,9 227 11,4
Més de 0h a menys de 2h 195 31,3 191 32,6 247 31,3 633 31,7
Entre 2 i 4 hores 253 40,5 245 41,8 327 41,4 825 41,3
Més de 4 hores 95 15,2 71 12,1 88 11,2 254 12,7
NS/NC 26 4,2 17 2,9 17 2,2 60 3,0
Total 624 100,0 586 100,0 789 100,0 1999 100,0
Jugar amb la videoconsola (hores/dia)
0 hores 110 17,6 166 28,3 353 44,7 629 31,5
Més de 0h a menys de 2h 147 23,6 144 24,6 192 24,3 483 24,2
Entre 2 i 4 hores 213 34,1 176 30,0 181 22,9 570 28,5
Més de 4 hores 130 20,8 84 14,3 48 6,1 262 13,1
NS/NC 24 3,8 16 2,7 15 1,9 55 2,8
Total 624 100,0 586 100,0 789 100,0 1999 100,0
Utilitzar l’ordinador (hores/dia)
0 hores 115 18,4 71 12,1 111 14,1 297 14,9
Més de 0h a menys de 2h 203 32,5 154 26,3 193 24,5 550 27,5
Entre 2 i 4 hores 174 27,9 217 37,0 285 36,1 676 33,8
Més de 4 hores 106 17,0 127 21,7 183 23,2 416 20,8
NS/NC 26 4,2 17 2,9 17 2,2 60 3,0
Total 624 100,0 586 100,0 789 100,0 1999 100,0
Utilitzar tablet o iPad (hores/dia)
0 hores 213 34,1 257 43,9 458 58,0 928 46,4
Més de 0h a menys de 2h 211 33,8 170 29,0 175 22,2 556 27,8
Entre 2 i 4 hores 125 20,0 110 18,8 108 13,7 343 17,2
Més de 4 hores 50 8,0 34 5,8 25 3,2 109 5,5
NS/NC 25 4,0 15 2,6 23 2,9 63 3,2
Total 624 100,0 586 100,0 789 100,0 1999 100,0
Noies
2n ESO 4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N % N %
Mirar la televisió (hores/dia)
0 hores 30 5,1 29 5,4 78 10,2 137 7,3
Més de 0h a menys de 2h 195 33,4 179 33,5 254 33,4 628 33,4
Entre 2 i 4 hores 262 44,9 235 43,9 333 43,8 830 44,1
Més de 4 hores 80 13,7 83 15,5 83 10,9 246 13,1
NS/NC 17 2,9 9 1,7 13 1,7 39 2,1
Total 584 100,0 535 100,0 761 100,0 1880 100,0
Jugar amb la videoconsola (hores/dia)
0 hores 398 68,2 416 77,8 636 83,6 1450 77,1
Més de 0h a menys de 2h 127 21,7 83 15,5 66 8,7 276 14,7
Entre 2 i 4 hores 32 5,5 22 4,1 40 5,3 94 5,0
Més de 4 hores 5 0,9 5 0,9 5 0,7 15 0,8
NS/NC 22 3,8 9 1,7 14 1,8 45 2,4
Total 584 100,0 535 100,0 761 100,0 1880 100,0
Utilitzar l’ordinador (hores/dia)
0 hores 68 11,6 52 9,7 76 10,0 196 10,4
Més de 0h a menys de 2h 262 44,9 190 35,5 238 31,3 690 36,7
Entre 2 i 4 hores 172 29,5 187 35,0 307 40,3 666 35,4
Més de 4 hores 62 10,6 97 18,1 130 17,1 289 15,4
NS/NC 20 3,4 9 1,7 10 1,3 39 2,1
Total 584 100,0 535 100,0 761 100,0 1880 100,0
Utilitzar tablet o iPad (hores/dia)
0 hores 180 30,8 230 43,0 436 57,3 846 45,0
Més de 0h a menys de 2h 230 39,4 157 29,3 168 22,1 555 29,5
Entre 2 i 4 hores 103 17,6 94 17,6 105 13,8 302 16,1
Més de 4 hores 50 8,6 44 8,2 38 5,0 132 7,0
NS/NC 21 3,6 10 1,9 14 1,8 45 2,4
Total 584 100,0 535 100,0 761 100,0 1880 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016. 98
Segons el nivell socioeconòmic del barri on es troba ubicat el centre educatiu, el
percentatge d’alumnat que usa els dispositius 2 o més hores diàries tant en un dia de
classe com en un dia de cap de setmana és major en els centres de barris desafavorits,
excepte en el cas de la tauleta en els nois en que la relació s’inverteix i el percentatge és
major en els centres de barris afavorits. (Taules 5.9 i 5.10)
99
Taula 5.9: Hores davant de pantalles en el temps lliure en un dia de classe en l’alumnat adolescent,
segons sexe i nivell socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016.
Nois
Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Mirar la televisió (hores/dia)
0 hores 187 18,4 147 14,9 334 16,7
Més de 0h a menys de 2h 593 58,5 515 52,3 1108 55,4
Entre 2 i 4 hores 194 19,1 253 25,7 447 22,4
Més de 4 hores 24 2,4 42 4,3 66 3,3
NS/NC 16 1,6 28 2,8 44 2,2
Total 1014 100,0 985 100,0 1999 100,0
Jugar amb la videoconsola (hores/dia)
0 hores 688 67,9 538 54,6 1226 61,3
Més de 0h a menys de 2h 224 22,1 244 24,8 468 23,4
Entre 2 i 4 hores 61 6,0 145 14,7 206 10,3
Més de 4 hores 22 2,2 28 2,8 50 2,5
NS/NC 19 1,9 30 3,0 49 2,5
Total 1014 100,0 985 100,0 1999 100,0
Utilitzar l’ordinador (hores/dia)
0 hores 178 17,6 159 16,1 337 16,9
Més de 0h a menys de 2h 465 45,9 405 41,1 870 43,5
Entre 2 i 4 hores 286 28,2 293 29,7 579 29,0
Més de 4 hores 67 6,6 97 9,8 164 8,2
NS/NC 18 1,8 31 3,1 49 2,5
Total 1014 100,0 985 100,0 1999 100,0
Utilitzar tablet o iPad (hores/dia)
0 hores 532 52,5 532 54,0 1064 53,2
Més de 0h a menys de 2h 314 31,0 287 29,1 601 30,1
Entre 2 i 4 hores 127 12,5 103 10,5 230 11,5
Més de 4 hores 22 2,2 26 2,6 48 2,4
NS/NC 19 1,9 37 3,8 56 2,8
Total 1014 100,0 985 100,0 1999 100,0
Noies
Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Mirar la televisió (hores/dia)
0 hores 206 20,7 124 14,0 330 17,6
Més de 0h a menys de 2h 600 60,3 449 50,7 1049 55,8
Entre 2 i 4 hores 160 16,1 253 28,6 413 22,0
Més de 4 hores 15 1,5 39 4,4 54 2,9
NS/NC 14 1,4 20 2,3 34 1,8
Total 995 100,0 885 100,0 1880 100,0
Jugar amb la videoconsola (hores/dia)
0 hores 913 91,8 758 85,6 1671 88,9
Més de 0h a menys de 2h 52 5,2 76 8,6 128 6,8
Entre 2 i 4 hores 10 1,0 22 2,5 32 1,7
Més de 4 hores 2 0,2 2 0,2 4 0,2
NS/NC 18 1,8 27 3,1 45 2,4
Total 995 100,0 885 100,0 1880 100,0
Utilitzar l’ordinador (hores/dia)
0 hores 128 12,9 107 12,1 235 12,5
Més de 0h a menys de 2h 525 52,8 391 44,2 916 48,7
Entre 2 i 4 hores 281 28,2 292 33,0 573 30,5
Més de 4 hores 45 4,5 77 8,7 122 6,5
NS/NC 16 1,6 18 2,0 34 1,8
Total 995 100,0 885 100,0 1880 100,0
Utilitzar tablet o iPad (hores/dia)
0 hores 541 54,4 481 54,4 1022 54,4
Més de 0h a menys de 2h 311 31,3 235 26,6 546 29,0
Entre 2 i 4 hores 104 10,5 109 12,3 213 11,3
Més de 4 hores 24 2,4 35 4,0 59 3,1
NS/NC 15 1,5 25 2,8 40 2,1
Total 995 100,0 885 100,0 1880 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: El nivell soci1o0e0conòmic del barri es determina a partir de l’ı́ndex
de Renda Familiar Disponible 2013.
Taula 5.10: Hores davant de pantalles en el temps lliure en un dia de cap de setmana en l’alumnat
adolescent, segons sexe i nivell socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016.
Nois
Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Mirar la televisió (hores/dia)
0 hores 109 10,7 118 12,0 227 11,4
Més de 0h a menys de 2h 337 33,2 296 30,1 633 31,7
Entre 2 i 4 hores 434 42,8 391 39,7 825 41,3
Més de 4 hores 116 11,4 138 14,0 254 12,7
NS/NC 18 1,8 42 4,3 60 3,0
Total 1014 100,0 985 100,0 1999 100,0
Jugar amb la videoconsola (hores/dia)
0 hores 327 32,2 302 30,7 629 31,5
Més de 0h a menys de 2h 282 27,8 201 20,4 483 24,2
Entre 2 i 4 hores 284 28,0 286 29,0 570 28,5
Més de 4 hores 103 10,2 159 16,1 262 13,1
NS/NC 18 1,8 37 3,8 55 2,8
Total 1014 100,0 985 100,0 1999 100,0
Utilitzar l’ordinador (hores/dia)
0 hores 146 14,4 151 15,3 297 14,9
Més de 0h a menys de 2h 316 31,2 234 23,8 550 27,5
Entre 2 i 4 hores 349 34,4 327 33,2 676 33,8
Més de 4 hores 185 18,2 231 23,5 416 20,8
NS/NC 18 1,8 42 4,3 60 3,0
Total 1014 100,0 985 100,0 1999 100,0
Utilitzar tablet o iPad (hores/dia)
0 hores 459 45,3 469 47,6 928 46,4
Més de 0h a menys de 2h 294 29,0 262 26,6 556 27,8
Entre 2 i 4 hores 190 18,7 153 15,5 343 17,2
Més de 4 hores 52 5,1 57 5,8 109 5,5
NS/NC 19 1,9 44 4,5 63 3,2
Total 1014 100,0 985 100,0 1999 100,0
Noies
Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Mirar la televisió (hores/dia)
0 hores 79 7,9 58 6,6 137 7,3
Més de 0h a menys de 2h 375 37,7 253 28,6 628 33,4
Entre 2 i 4 hores 444 44,6 386 43,6 830 44,1
Més de 4 hores 84 8,4 162 18,3 246 13,1
NS/NC 13 1,3 26 2,9 39 2,1
Total 995 100,0 885 100,0 1880 100,0
Jugar amb la videoconsola (hores/dia)
0 hores 797 80,1 653 73,8 1450 77,1
Més de 0h a menys de 2h 139 14,0 137 15,5 276 14,7
Entre 2 i 4 hores 38 3,8 56 6,3 94 5,0
Més de 4 hores 5 0,5 10 1,1 15 0,8
NS/NC 16 1,6 29 3,3 45 2,4
Total 995 100,0 885 100,0 1880 100,0
Utilitzar l’ordinador (hores/dia)
0 hores 110 11,1 86 9,7 196 10,4
Més de 0h a menys de 2h 389 39,1 301 34,0 690 36,7
Entre 2 i 4 hores 365 36,7 301 34,0 666 35,4
Més de 4 hores 117 11,8 172 19,4 289 15,4
NS/NC 14 1,4 25 2,8 39 2,1
Total 995 100,0 885 100,0 1880 100,0
Utilitzar tablet o iPad (hores/dia)
0 hores 442 44,4 404 45,6 846 45,0
Més de 0h a menys de 2h 327 32,9 228 25,8 555 29,5
Entre 2 i 4 hores 154 15,5 148 16,7 302 16,1
Més de 4 hores 59 5,9 73 8,2 132 7,0
NS/NC 13 1,3 32 3,6 45 2,4
Total 995 100,0 885 100,0 1880 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: El nivell soci1o0e1conòmic del barri es determina a partir de l’ı́ndex
de Renda Familiar Disponible 2013.
5.5.5 Ús del mòbil abans d’anar a dormir
A la figura 5.46 es presenta el percentatge d’ús del mòbil abans d’anar a dormir
segons sexe i curs. En el cas dels nois, el 63,3% de l’alumnat de 2n d’ESO indiquen
que sovint o sempre utilitzen el mòbil abans d’anar a dormir; aquest percentatge en
les noies és del 71,7%. Aquests valors augmenten amb l’edat en ambdós sexes, essent
superior en les noies. (Taula A.45)
Figura 5.46: Usar el mòbil abans d’anar a dormir en l’alumnat adolescent, segons sexe i curs. Barcelona,
2016.
Font: Enquesta FRESC, 2016.
102
Segons el nivell socioeconòmic del barri del centre no s’observen diferències
destacables en l’ús del mòbil sovint o sempre abans d’anar a dormir. (Figura 5.47 i
Taula A.46)
Figura 5.47: Usar el mòbil abans d’anar a dormir en l’alumnat adolescent, segons sexe i nivell
socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016.
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: El nivell socioeconòmic del barri es determina a partir de l’ı́ndex
de Renda Familiar Disponible 2013.
103
5.5.6 Hores de son
La figura 5.48 mostra les hores que l’alumnat dorm diàriament els dies de classe i
la figura 5.49 els caps de setmana, segons sexe i curs. Considerant que la recomanació
en l’adolescència és dormir un mı́nim de 8 hores, el 56,7% dels nois i el 60,2% de les
noies dormen un temps insuficient en els dies de classe, és a dir menys de 8 hores, i
el 29,9% i el 30,3%, respectivament, dormen un temps lı́mit, entre 8 i 9 hores. Aquests
percentatges són superiors en noies que en nois. El percentatge d’alumnat que dorm
un temps insuficient els dies de classe augmenta amb l’edat, en ambdós sexes. En caps
de setmana, els percentatges d’hores de son ja són més òptims, essent al voltant del
50% de l’alumnat d’ESO i del 70% de Batxillerat/CFGM els que dormen un total de 9
hores o més. (Taula A.47)
Figura 5.48: Hores de son diàries en els dies de classe en l’alumnat adolescent, segons sexe i curs.
Barcelona, 2016.
Font: Enquesta FRESC, 2016.
104
Figura 5.49: Hores de son diàries en els dies de cap de setmana en l’alumnat adolescent, segons sexe i
curs. Barcelona, 2016.
Font: Enquesta FRESC, 2016.
105
La figura 5.50 mostra les hores que l’alumnat dorm diàriament els dies de classe
i la figura 5.51 els caps de setmana, segons el nivell socioeconòmic del barri on es
troba situat el seu centre educatiu. S’observa que no hi ha diferències destacables en la
proporció d’alumnat que dorm un temps insuficient, menys de 8 hores, ni en dies de
classe, ni en caps de setmana. (Taula A.48)
Figura 5.50: Hores de son diàries en els dies de classe en l’alumnat adolescent, segons sexe i nivell
socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016.
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: El nivell socioeconòmic del barri es determina a partir de l’ı́ndex
de Renda Familiar Disponible 2013.
106
Figura 5.51: Hores de son diàries en els dies de cap de setmana en l’alumnat adolescent, segons sexe i
nivell socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016.
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: El nivell socioeconòmic del barri es determina a partir de l’ı́ndex
de Renda Familiar Disponible 2013.
107
5.6 Consum de substàncies addictives
5.6.1 Tabac
La figura 5.52 mostra el consum de tabac que declara l’alumnat, segons sexe i curs.
Considerant consum regular al consum diari o setmanal, el percentatge de nois que
fuma regularment és del 3,3% a 2n d’ESO, del 11,9% a 4t d’ESO i del 20,9% a 2n de
Batxillerat, i el de noies és del 2,4%, del 12,9% i 23,8%, respectivament. El percentatge
d’alumnat que consumeix diàriament és major que el que consumeix setmanalment,
especialment a 4t d’ESO i 2n de Batxillerat i CFGM, en ambdós sexes. El consum diari
és major en noies que en nois especialment a 2n de Batxillerat i CFGM, en canvi el con-
sum setmanal és similar. Tant el consum diari com el setmanal augmenten molt amb
l’edat, en ambdós sexes. (Taula A.49)
Figura 5.52: Consum de tabac de l’alumnat adolescent, segons sexe i curs. Barcelona, 2016.
Font: Enquesta FRESC, 2016.
La figura 5.53 mostra el consum de tabac regular (diari o setmanal), diari i setmanal,
segons sexe i curs, del 1987 al 2016. L’evolució del consum de tabac regular ha sigut,
en general i en ambdós sexes, de disminució al llarg dels anys, però de manera més
marcada en les noies que en els nois, en tots els cursos. Al observar el consum diari
i setmanal per seperat, s’aprecia que la disminució ha estat major en el consum diari
108
que en el setmanal en ambdós sexes. A més, la disminuació del consum diari ha es-
tat més marcada en les noies que en els nois, a 4t d’ESO i a 2n de Batxillerat i CFGM.
D’aquesta manera, el major consum diari de les noies de 4t d’ESO i 2n de Batxillerat
i CFGM respecte els nois que s’obserbava el 1996 s’ha anat reduint, i el consum diari
s’ha ant igualent entre sexes. (Figura 5.53)
Figura 5.53: Consum de tabac diari i setmanal en l’alumnat adolescent, segons sexe i curs. Barcelona,
1987-2016.
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: El consum regular inclou tant el consum diari com el consum setmanal.
109
La figura 5.54 mostra el consum de tabac de l’alumnat segons el sexe i el nivell so-
cioeconòmic del barri on està ubicat el centre educatiu. L’alumnat de centres de barris
de nivell socioeconòmic afavorit presenta major proporció de consum diari i regular
de tabac que el de barris de nivell desafavorit, especialment en les noies. (Taula A.49)
Figura 5.54: Consum de tabac de l’alumnat adolescent, segons sexe i nivell socioeconòmic del barri del
centre. Barcelona, 2016.
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: El nivell socioeconòmic del barri es determina a partir de l’ı́ndex de Renda
Familiar Disponible 2013.
110
5.6.2 Alcohol
La figura 5.55 mostra el percentatge d’alumnat que ha provat l’alcohol, és a dir, que
ha begut alguna vegada almenys mig got de qualsevol beguda alcohòlica, segons sexe
i curs, del 1987 al 2016. El 2016, han provat l’alcohol el 43,8% de l’alumnat de 2n d’ESO,
el 70,6% del de 4t d’ESO i el 87,8% del de 2n de Batxillerat i CFGM en nois, i el 41,8%,
79,8% i 92,6% respectivament en noies. El percentatge el 2016 és major en noies que
en nois a 4t d’ESO i 2n de Batxillerat i, en ambdós sexes, augmenta molt amb l’edat.
(Taula A.51)
En general, el percentatge d’alumnat que ha provat l’alcohol s’ha anat reduint al
llarg dels anys, especialment a partir de 2008. La reducció ha sigut més marcada en els
nois que en les noies i disminuint la reducció amb l’edat. La major disminució en el
percentatge d’alumnat que ha provat l’alcohol s’observa a 2n d’ESO, amb una reducció
del 18,3% en nois i del 22,6% en noies, el 2016 respecte 2012. (Figura 5.55)
Figura 5.55: Haver begut alguna vegada almenys mig got de qualsevol beguda alcohòlica en l’alumnat
adolescent de Barcelona, segons sexe i curs. Barcelona, 1987-2016.
Font: Enquesta FRESC, 1987-2016.
111
Segons el nivell socioeconòmic del barri on s’ubica el centre educatiu (figura 5.56),
el percentatge d’alumnat que ha provat l’alcohol és major als barris de nivell socioe-
conòmic afavorit que als de nivell desafavorit, essent del 71,7% i 66,3% respectivament
en nois i 75,2% i 71,0% en noies. (Taula A.52)
Figura 5.56: Haver begut alguna vegada almenys mig got de qualsevol beguda alcohòlica en l’alumnat
adolescent de Barcelona, segons sexe i nivell socioeconòmic del barri del centre. Barcelona,
2016.
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: El nivell socioeconòmic del barri es determina a partir de l’ı́ndex de Renda
Familiar Disponible 2013.
112
La figura 5.57 mostra el percentatge d’alumnat que ha pres alguna vegada 5 o més
begudes alcohòliques en una sola ocasió (”binge drinking”) en els darrers 30 dies, se-
gons sexe i curs. S’observa que el percentatge és major en nois que en noies i que en
ambdós sexes augmenta amb l’edat, essent en noies del 2,9% a 2n d’ESO, 11,4% a 4t
d’ESO i 31,6% a 2n de Batxillerat i CFGM, i en noies del 1,5%, 9,0% i 23,5% respectiva-
ment. (Taula A.53)
Figura 5.57: Haver begut alguna vegada 5 o més begudes alcohòliques en una sola ocasió en l’alumnat
adolescent de Barcelona, segons sexe i curs. Barcelona, 2016.
Font: Enquesta FRESC, 2016.
113
Segons el nivell socioeconòmic del barri on s’ubica el centre educatiu, el percentatge
d’alumnat que ha pres alguna vegada 5 o més begudes alcohòliques en una sola ocasió
(”binge drinking”) en els darrers 30 dies, és major als centres de barris afavorits que
als de barris desafavorits, especialment en nois. (Figura 5.58 i Taula A.54)
Figura 5.58: Haver begut alguna vegada 5 o més begudes alcohòliques en una sola ocasió en l’alumnat
adolescent de Barcelona, segons sexe i nivell socioeconòmic del barri del centre. Barcelona,
2016.
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: El nivell socioeconòmic del barri es determina a partir de l’ı́ndex de Renda
Familiar Disponible 2013.
114
La figura 5.59 mostra el percentatge d’alumnat que afirma haver-se emborratxat al-
guna vegada en els darrers 6 mesos, segons sexe i curs, del 1987 al 2016. El 2016, igual
que als anys anteriors, el percentatge d’alumnat que s’ha emborratxat és lleugerament
superior en noies que en nois i augmenta molt amb l’edat. El percentatge és del 5,1%
en nois de 2n d’ESO, del 28,0% en els de 4t d’ESO i del 56,1% en els de 2n de Batxillerat
i CFGM. En les noies els percentatges són 6,3%, 29,9% i 56,8%, respectivament. (Taula
A.55)
L’any 2004 en relació als anys anteriors es va observar un lleuger augment a 2n i 4t
d’ESO en ambdós sexes. En nois, s’observa una disminució en el percentatge a 2n i 4t
d’ESO a partir de 2004 i, en canvi, a 2n de Batxillerat i CFGM s’observa en l’últim any.
En les noies s’observa una estabilització del percentatge el 2012 respecte el 2004 però
en l’últim any s’observa una marcada reducció en totes les edats. (Figura 5.59)
Figura 5.59: Haver-se emborratxat alguna vegada en els darrers 6 mesos en l’alumnat adolescent de
Barcelona, segons sexe i curs. Barcelona, 1987-2016.
Font: Enquesta FRESC, 1987-2016.
115
Segons el nivell socioeconòmic del barri on s’ubica el centre educatiu (figura 5.58),
el percentatge d’alumnat que s’ha emborratxat alguna vegada en els darrers 6 mesos
és major als centres de barris afavorits que als de barris desafavorits, en ambdós sexes.
(Taula A.54)
Figura 5.60: Haver-se emborratxat alguna vegada en els darrers 6 mesos en l’alumnat adolescent de
Barcelona, segons sexe i nivell socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016.
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: El nivell socioeconòmic del barri es determina a partir de l’ı́ndex de Renda
Familiar Disponible 2013.
116
5.6.3 Cànnabis
La figura 5.62 mostra el percentatge d’alumnat que ha provat alguna vegada el
cànnabis (inclou alguna vegada a la vida, en els últims 12 mesos i ens els últims 30
dies) i el percentatge que l’ha consumit en els últims 30 dies, segons sexe i curs, del
1996 al 2016. El 2016 el consum augmenta amb l’edat i és sempre major en nois que
en noies. Destaca l’augment en el percentatge d’alumnat que ha consumit cànnabis
alguna vegada que passa del 8% a 2n d’ESO al 32,2% a 4t d’ESO i al 56,8% a 2n de Bat-
xillerat i CFGM en nois i del 6,1% al 28,8% i al 52,9% respectivament en noies. (Taula
A.57)
Des del 2004, any en què es va observar un augment pronunciat del consum de
cànnabis a totes les edats i en ambdós sexes, el percentatge que ha provat el cànnabis
i el que l’ha consumit en els últims 30 dies mostra una tendència general descendent
fins el 2012 i al 2016 torna a augmentar en els nois de 4t d’ESO i en els nois i noies de
2n de Batxillerat i CFGM. (Figura 5.62)
Figura 5.61: Consum de cànnabis de l’alumnat adolescent de Barcelona, segons sexe i curs. Barcelona,
1996-2016.
Font: Enquesta FRESC, 1996-2016.
117
Figura 5.62: Haver provat el cànnabis alguna vegada i haver-lo consumit els últims 30 dies en l’alumnat
adolescent de Barcelona, segons sexe i curs. Barcelona, 1996-2016.
Font: Enquesta FRESC, 1996-2016.
118
Segons el nivell socioeconòmic del barri on s’ubica el centre educatiu el percentatge
d’alumnat que ha provat alguna vegada el cànnabis és major als centres de barris afa-
vorits que als de barris desafavorits, especialment en nois. El percentatge d’alumnat
que ha consumit cànnabis en els últims 30 dies també és superior als centres de barris
afavorits que als de barris desafavorits. (Figura 5.63 i Taula A.58)
Figura 5.63: Consum de cànnabis de l’alumnat adolescent de Barcelona, segons sexe i nivell socioe-
conòmic del barri del centre. Enquesta FRESC 2016.
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: El nivell socioeconòmic del barri es determina a partir de l’ı́ndex de Renda
Familiar Disponible 2013.
119
La figura 5.64 mostra el consum problemàtic de cànnabis segons el CAST (Cannabis
Abbuse Screening Test), que permet classificar-lo en consum de baix risc i consum de
risc moderat/alt. S’observa que el percentatge d’alumnat amb consum de risc mode-
rat/alt és superior en els nois que en les noies, 6% i 3,6% respectivament. El percentatge
d’alumnat amb consum de risc moderat/alt augmenta amb l’edat en ambdós sexes tot
i que més marcadament en els nois. (Taula A.59)
La figura 5.65 mostra l’evolució del consum de risc moderat/alt segons sexe i curs,
del 2008 al 2016. Al 2016 s’observa un descens respecte el 2008 en tots els grups excepte
en les noies de 4t d’ESO. No obstant, les dades del 2016 respecte el 2012, mostren un
augment considerable en els nois de 2n de Batxillerat i CFGM.
Figura 5.64: Consum de risc de cànnabis (segons el CAST) de l’alumnat adolescent, segons sexe i curs.
Barcelona, 2016.
Font: Enquesta FRESC, 2016.
120
Figura 5.65: Consum de risc de cànnabis (segons el CAST) de l’alumnat adolescent, segons sexe i curs.
Barcelona, 2008-2016.
Font: Enquesta FRESC, 2008-2016.
121
Segons el nivell socioeconòmic del barri on s’ubica el centre educatiu, el percentatge
d’alumnat amb un consum de cànnabis de risc moderat/alt no varia gaire en els nois i
en canvi en les noies és major als centres de barris afavorits. (Figura 5.66 i Taula A.60)
Figura 5.66: Consum de risc de cànnabis (segons el CAST) de l’alumnat adolescent segons sexe i nivell
socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016.
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: El nivell socioeconòmic del barri es determina a partir de l’ı́ndex de Renda
Familiar Disponible 2013.
122
5.6.4 Cocaı̈na
La figura 5.67 mostra el percentatge d’alumnat que ha consumit cocaı̈na alguna ve-
gada segons sexe i curs, del 2004 al 2016. El 2016 el percentatge és del 2,4% en nois i
del 1,1% en noies, augmenta amb l’edat en ambdós sexes i és sempre major en noies
que en nois. (Taula A.61)
En general s’observa que el percentatge d’alumnat que ha consumit cocaı̈na alguna
vegada ha anat disminuint amb el temps fins el 2012, a 4t d’ESO i especialment a 2n
de Batxillerat i CFGM, passant del 13,2% el 2004 al 3,4% el 2012 en nois i del 10,8% al
3,0% en noies. A 2n d’ESO, el percentatge s’ha mantingut estable en el temps en les
noies, però en els nois ha anat augmentant a partir de 2008. El 2016 respecte el 2012,
en els nois el percentatge ha augmentat a 2n i 4t d’ESO, en canvi a 2n de Batxillerat i
CFGM s’ha mantingut. En les noies, el 2016 respecte el 2012, el percentatge a 2n i 4t
d’ESO s’ha mantingut i a 2n de Batxillerat i CFGM ha disminuı̈t de manera destacable
passant del 3,0% al 1,4%. (Figura 5.67)
Figura 5.67: Haver consumit cocaı̈na alguna vegada en l’alumnat adolescent, segons sexe i curs.
Barcelona, 2004-2016.
Font: Enquesta FRESC, 2004-2016.
123
Segons el nivell socioeconòmic del barri on s’ubica el centre educatiu (figura 5.68),
el percentatge d’alumnat que ha consumit cocaı̈na alguna vegada és major als centres
de barris desafavorits en els nois, en canvi en les noies és al revés, és major als centres
de barris afavorits. (Taula A.60)
Figura 5.68: Haver consumit cocaı̈na alguna vegada en l’alumnat adolescent, segons sexe i nivell
socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016.
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: El nivell socioeconòmic del barri es determina a partir de l’ı́ndex de Renda
Familiar Disponible 2013.
124
5.6.5 Policonsum de substàncies
El percentatge d’alumnat que afirma haver consumit alguna vegada alcohol i
cànnabis en un perı́ode de temps inferior a 2 hores en els últims 12 mesos (figura 5.69)
és major en nois que en noies i augmenta amb l’edat en ambdós sexes, essent del 2,4%
i 1,2% a 2n d’ESO, respectivament en nois i noies, del 12,5% i 10,3% a 4t d’ESO, i del
28,4%% i 21,8% a 2n de Batxillerat i CFGM. (Taula A.63)
Figura 5.69: Haver consumit alguna vegada cànnabis i alcohol sense que hagin passat més de 2 hores,
en els últims 12 mesos, en l’alumnat adolescent, segons sexe i curs. Barcelona, 2016.
Font: Enquesta FRESC, 2016.
125
Segons el nivell socioeconòmic del barri on s’ubica el centre educatiu (figura 5.70),
el percentatge d’alumnat que alguna vegada ha consumit alcohol i cànnabis en un
perı́ode de temps inferior a 2 hores, en els últims 12 mesos, és major als centres de bar-
ris afavorits tant en nois (16,6% i 14,6%, respectivament) com en noies (13,7% i 10,4%).
(Taula A.64)
Figura 5.70: Haver consumit alguna vegada cànnabis i alcohol sense que hagin passat més de 2 hores,
en els últims 12 mesos, de l’alumnat adolescent, segons sexe i nivell socioeconòmic del
barri del centre. Enquesta FRESC 2016.
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: El nivell socioeconòmic del barri es determina a partir de l’ı́ndex de Renda
Familiar Disponible 2013.
126
5.7 Sexualitat
5.7.1 Relacions sexuals amb penetració
La figura 5.71 mostra el percentatge d’alumnat que ha tingut alguna vegada rela-
cions sexuals amb penetració, segons sexe i curs, del 1996 al 2016. El 2016, el 25,1%
dels nois i el 22,7% de les noies de 4t d’ESO han tingut alguna relació sexual amb pe-
netració, percentatges que augmenten a 2n de Batxillerat i CFGM, sent del 53,7% en
nois i del 52,8% en noies. S’observa que el percentatge va augmentant fins el 2008, any
a partir del qual comença a disminuir en ambdós sexes i en tots els cursos. (Taula A.65)
Figura 5.71: Haver tingut alguna relació sexual amb penetració en l’alumnat adolescent, segons sexe i
curs. Barcelona, 1996-2016.
Font: Enquesta FRESC, 1996-2016. Nota: A l’enquesta per l’alumnat de 2n d’ESO no es pregunta sobre sexualitat.
127
Segons el nivell socioeconòmic del barri on s’ubica el centre educatiu (figura 5.72),
el percentatge d’alumnat que alguna vegada ha tingut relacions sexual amb penetració
és major als centres de barris desafavorits tant en nois (44,7% i 38,5%, respectivament)
com en noies (42,6% i 38,5%). (Taula A.66)
Figura 5.72: Haver tingut alguna relació sexual amb penetració en l’alumnat adolescent, segons sexe i
nivell socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016.
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: El nivell socioeconòmic del barri es determina a partir de l’ı́ndex de Renda
Familiar Disponible 2013. A l’enquesta per l’alumnat de 2n d’ESO no es pregunta sobre sexualitat.
128
5.7.2 Mètodes anticonceptius
La figura 5.73 mostra l’ús de mètodes anticonceptius en l’última relació sexual amb
penetració en l’alumnat segons sexe i curs. S’observa que el percentatge d’alumnat que
ha usat algun mètode efectiu (preservatiu, pı́ndola o anell vaginal) en l’última relació
sexual amb penetració és superior al 80%, essent major en noies que en nois a 4t d’ESO,
i en canvi major en nois que en noies a 2n de Batxillerat i CFGM. Destaca que al voltant
del 6% dels nois i del 10% de les noies no han usat un mètode efectiu, i que el 6% en
ambdós sexes no han usat cap mètode. En els nois s’observa un patró de reducció de
l’ús de mètodes no efectius i de no ús de mètodes amb l’edat i en canvi en les noies no
s’observen canvis. (Taula A.67)
La figura 5.74 mostra els mètodes usats en l’última relació sexual amb penetració
i s’observa que el mètode més usat és el preservatiu, tant en nois com en noies i en
tots els cursos. No obstant, el segon mètode més usat és la marxa enrere i el tercer la
pı́ndola anticonceptiva en nois d’ambdós cursos i en noies de 4t d’ESO. En canvi, en
les noies de 2n de Batxillerat i CFGM el segon mètode més usat és la pı́ndola i el tercer
la marxa enrere. (Taula A.68)
La figura 5.75 mostra l’evolució de l’ús del preservatiu en l’última relació sexual
amb penetració. S’observa com el percentatge d’ús del preservatiu ha anat fluctuant
des del 2004 però en general s’observa una tendència descendent, amb una marcada
disminució al 2012 i una recuperació el 2016, tot i aixı́ continua estant per sota del 2004.
(Taula A.68)
129
Figura 5.73: Ús de mètodes anticonceptius en l’última relació sexual amb penetració, en l’alumnat
adolescent, segons sexe i curs. Barcelona, 2016.
Font: Enquesta FRESC, 1996-2016. Nota: A l’enquesta per l’alumnat de 2n d’ESO no es pregunta sobre sexualitat.
130
Figura 5.74: Mètodes anticonceptius usats per l’alumnat adolescent, en l’última relació sexual amb
penetració, segons sexe i curs. Barcelona, 2016.
(a) Nois
(b) Noies
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: A l’enquesta per l’alumnat de 2n d’ESO no es pregunta sobre sexualitat.
131
Figura 5.75: Percentatge d’alumnat adolescent que ha usat el preservatiu en l’última relació sexual amb
penetració, segons sexe i curs. Barcelona, 2004-2016.
Font: Enquesta FRESC, 2004-2016. Nota: A l’enquesta per l’alumnat de 2n d’ESO no es pregunta sobre sexualitat.
132
Segons el nivell socioeconòmic del barri on s’ubica el centre educatiu (figura 5.76),
l’alumnat de barris desafavorits utilitzen més freqüentment mètodes anticonceptius no
efectius (càlcul data, marxa enrere i pı́ndola endemà) o cap mètode (Taula A.69). Des-
taca el major percentatge d’ús del preservatiu en l’última relació sexual amb penetració
en l’alumnat de barris afavorits, especialment en els nois, i el major percentatge d’ús
de la marxa enrere als barris desafavorits (Figura A.70 i taula 5.77).
Figura 5.76: Ús de mètodes anticonceptius en l’última relació sexual amb penetració, en l’alumnat
adolescent de Barcelona, segons sexe i nivell socioeconòmic del barri del centre. Barcelona,
2016.
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: El nivell socioeconòmic del barri es determina a partir de l’Índex de Renda
Familiar Disponible 2013. A l’enquesta per l’alumnat de 2n d’ESO no es pregunta sobre sexualitat.
133
Figura 5.77: Mètodes anticonceptius usats per l’alumnat adolescent, en l’última relació sexual amb
penetració, segons sexe i nivell socioeconòmic del barri del centre. Enquesta FRESC 2016.
(a) Nois
(b) Noies
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: El nivell socioeconòmic del barri es determina a partir de l’Índex de Renda
Familiar Disponible 2013. A l’enquesta per l’alumnat de 2n d’ESO no es pregunta sobre sexualitat.
134
5.7.3 Pı́ndola de l’endemà
La figura 5.78 mostra l’ús de la pı́ndola de l’endemà alguna vegada a la vida, segons
sexe i curs, del 2004 al 2016. El 2016 el percentatge de noies que afirmen haver-la usat
alguna vegada és molt superior al percentatge de nois que afirmen que la seva parella
l’ha usat alguna vegada. En ambdós sexes el percentatge augmenta amb l’edat. L’evo-
lució general ha sigut a l’augment, especialment en l’últim any. Al 2016 s’observa un
augment destacable respecte el 2012 especialment a 4t d’ESO, on els nois passen d’un
ús del 5,8% al 17%, i les noies del 9,3% al 23,0%. També destaca que a 2n de Batxillerat
i CFGM l’ús de la pı́ndola de l’endemà arriba al 40% en les noies. (Taula A.71)
Figura 5.78: Percentatge d’alumnat adolescent que ha usat la pı́ndola de l’endemà en alguna relació
sexual amb penetració, segons sexe i curs. Barcelona, 2004-2016.
Font: Enquesta FRESC, 2004-2016. Nota: A l’enquesta per l’alumnat de 2n d’ESO no es pregunta sobre sexualitat.
135
Segons el nivell socioeconòmic del barri on s’ubica el centre educatiu (figura 5.79),
no s’observen diferències destacables en el percentatge d’alumnat que afirma haver
usat la pı́ndola de l’endemà alguna vegada. (Taula 5.79)
Figura 5.79: Haver utilitzat la pı́ndola de l’endemà en alguna relació sexual amb penetració, en
l’alumnat adolescent, segons sexe i nivell socioeconòmic del barri del centre. Barcelona,
2016.
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: El nivell socioeconòmic del barri es determina a partir de l’Índex de Renda
Familiar Disponible 2013. A l’enquesta per l’alumnat de 2n d’ESO no es pregunta sobre sexualitat.
136
5.8 Mobilitat i seguretat vial
5.8.1 Mitjà de transport per anar a l’escola
La figura 5.80 mostra els mitjans de transport principals usats habitualment per l’a-
lumnat per anar a l’escola, institut o centre educatiu. Els mitjans de transport actiu
(a peu o bicicleta) són els més usats en ambdós sexes i a tots els cursos, augmentant
de 2n d’ESO a 4t d’ESO i disminuint considerablement a 2n de Batxillerat i CFGM. El
transport públic és el segon mitjà de transport més usat, especialment a 2n de Batxi-
llerat i CFGM, tant en nois com en noies. L’ús de mitjans motoritzats privats (turisme,
motocicleta o ciclomotor) es redueix amb l’edat. Hi ha altres mitjans que s’usen espe-
cialment a 2n de Batxillerat i CFGM com són els patinets, skateboard, longboard, etc.
(Taula A.73)
Figura 5.80: Mitjà de transport usat per anar a l’escola, institut o centre educatiu, per l’alumnat
adolescent, segons sexe i curs. Barcelona, 2016.
Font: Enquesta FRESC, 2016.
137
Segons el nivell socioeconòmic del barri on s’ubica el centre educatiu, el percentat-
ge d’alumnat que usa un mitjà de transport actiu (a peu o bicicleta) per anar a l’escola,
institut o centre educatiu és menor als barris afavorits i en canvi utilitzen molt més
freqüentment el transport públic i especialment el transport motoritzat privat que als
barris desafavorits.(Figura 5.79 i Taula A.72)
Figura 5.81: Mitjà de transport usat per anar a l’escola, institut o centre educatiu, per l’alumnat
adolescent, segons sexe i nivell socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016.
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: El nivell socioeconòmic del barri es determina a partir de l’ı́ndex de Renda
Familiar Disponible 2013.
138
5.8.2 Ús del cinturó de seguretat al cotxe
La figura 5.82 mostra el percentatge d’alumnat que es posa el cinturó de seguretat
del davant i del darrera al cotxe. Al voltant del 83,0% dels nois i el 87,9% de les noies es
posen sempre el cinturó de davant del cotxe tant si van conduint com de passatgers/es,
augmentant en ambdós sexes amb l’edat. El cinturó del darrera l’usa sempre al voltant
del 79% de l’alumnat, reduint-se de 2n a 4t d’ESO i augmentant a 2n de Batxillerat i
CFGM. (Taules A.75 i A.76)
139
Figura 5.82: Ús del cinturó de seguretat del davant i del darrera del cotxe de l’alumnat adolescent,
segons sexe i curs. Enquesta FRESC 2016.
(a) Nois
(b) Noies
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: S’han exclòs aquells que han respost que no circulen mai a la part del
davant/darrera del cotxe.
140
Segons el nivell socioeconòmic del barri on s’ubica el centre educatiu, en general
no s’observen grans diferències. En els nois el percentatge que afirma usar-lo sempre
al davant és lleugerament major als barris afavorits. En les noies el percentatge que
afirma usar-lo sempre al darrera és lleugerament major als barris desafavorits. (Figura
5.83 i Taula A.77)
141
Figura 5.83: Ús del cinturó de seguretat del davant i del darrera del cotxe en l’alumnat adolescent,
segons sexe i nivell socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016.
(a) Nois
(b) Noies
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: S’han exclòs aquells que han respost que no circulen mai a la part del
davant/darrera del cotxe. El nivell socioeconòmic del barri es determina a partir de l’ı́ndex de Renda Familiar
Disponible 2013.
142
5.8.3 Conducció sota els efectes de substàncies psicoactives
La figura 5.84 mostra el percentatge d’alumnat que afirma haver conduı̈t sovint o
alguna vegada un cotxe o una moto sota els efectes de l’alcohol i/o drogues, segons
sexe i curs, del 2008 al 2016. El percentatge és sempre superior en nois que en noies i
en ambdós sexes augmenta amb l’edat. Al 2016 el 17,2% dels nois i el 9,2% de les noies
afirmen haver conduı̈t sovint o a vegades un cotxe o una moto sota els efectes de l’al-
cohol i/o drogues. S’observa que a 4t d’ESO el percentatge es va reduir lleugerament
del 2008 al 2012 però al 2016 ha tornat a augmentar superant el percentatge del 2008. A
2n de Batxillerat i CFGM el percentatge es va reduir molt del 2008 al 2012 però al 2016
ha tornat a augmentar lleugerament sense arribar al percentatge del 2008. (Taula A.83)
Figura 5.84: Percentatge d’alumnat adolescent que ha conduı̈t un cotxe o una moto sota els efectes de
l’alcohol i/o drogues, segons sexe i curs. Anys 2006-2016.
Font: Enquesta FRESC, 2006-2016. Nota: A l’enquesta per l’alumnat de 2n d’ESO no hi ha aquesta pregunta. S’han
exclòs aquells que han respost que no condueixen mai.
143
Segons el nivell socioeconòmic del barri on s’ubica el centre educatiu, no s’observen
diferències destacables en el percentatge d’alumnat que afirma haver conduı̈t sovint o
alguna vegada un cotxe o una moto sota els efectes de l’alcohol i/o drogues. (Figura
5.85 i Taula A.84)
Figura 5.85: Haver conduı̈t un cotxe o una moto sota els efectes de l’alcohol i/o drogues en l’alumnat
adolescent, segons sexe i nivell socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016.
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: A l’enquesta per l’alumnat de 2n d’ESO no hi ha aquesta pregunta. S’han exclòs
aquells que han respost que no condueixen mai. El nivell socioeconòmic del barri es determina a partir de l’ı́ndex
de Renda Familiar Disponible 2013.
144
La figura 5.86 mostra el percentatge d’alumnat que afirma haver conduı̈t sovint o
alguna vegada una bicicleta sota els efectes de l’alcohol i/o drogues, segons sexe i curs,
del 2008 al 2016. El 2016 el percentatge és del 5,9% a 2n d’ESO, de 9,4% a 4t d’ESO i
augmenta fins el 20,4% a 2n de Batxillerat i CFGM en els nois. En les noies el percentat-
ge és del 2,1% a 2n d’ESO, del 3,5% a 4t d’ESO i augmenta al 7,0% a 2n de Batxillerat i
CFGM. El percentatge és sempre molt superior en nois que en noies i en ambdós sexes
augmenta molt amb l’edat. S’observa que a 2n de Batxillerat i CFGM el percentatge ha
anat augmentant des del 2008 i en canvi a 4t d’ESO el percentatge es va reduir lleuge-
rament del 2008 al 2012 però al 2016 ha tornat a augmentar. (Taula A.85)
Figura 5.86: Percentatge d’alumnat adolescent que ha conduı̈t una bicicleta sota els efectes de l’alcohol
i/o drogues, segons sexe i curs. Anys 2008-2016.
Font: Enquesta FRESC, 2008-2016. Nota: A l’enquesta per l’alumnat de 2n d’ESO no hi ha aquesta pregunta. S’han
exclòs aquells que han respost que no condueixen mai.
145
Segons el nivell socioeconòmic del barri on s’ubica el centre educatiu, el percentatge
d’alumnat que afirma haver conduı̈t sovint o alguna vegada una bicicleta sota els efec-
tes de l’alcohol i/o drogues és lleugerament superior als barris afavorits en els nois i
en les noies no s’observen diferències. (Figura 5.87 i Taula A.86)
Figura 5.87: Haver conduı̈t una bicicleta sota els efectes de l’alcohol i/o drogues en l’alumnat
adolescent, segons sexe i nivell socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016.
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: A l’enquesta per l’alumnat de 2n d’ESO no hi ha aquesta pregunta. S’han exclòs
aquells que han respost que no condueixen mai. El nivell socioeconòmic del barri es determina a partir de l’ı́ndex
de Renda Familiar Disponible 2013.
146
La figura 5.88 mostra el percentatge d’alumnat que afirma pujar a vegades o sovint
en un vehicle de motor amb un conductor sota l’efecte de l’alcohol i/o drogues, del
2008 al 2016. El 2016 el percentatge és del 16,7% en nois i del 11,4% en noies. En els
nois el major percentatge el presenta l’alumnat de 2n d’ESO i el menor el de 4t d’ESO.
En canvi, en les noies el major percentatge el presenta l’alumnat de 2n de Batxillerat i
CFGM i el menor l’alumnat de 4t d’ESO. S’observa que el percentatge va augmentant
amb els anys a 4t d’ESO i en canvi a 2n de Batxillerat i CFGM el 2012 respecte el 2008
va augmentar en els nois i es va mantenir en les noies i el 2016 s’ha reduı̈t en ambdós
sexes. (Taula A.87)
Figura 5.88: Percentatge d’alumnat adolescent que ha pujat a un cotxe o moto en el que el conductor
estava sota els efectes d’alcohol i/o drogues, segons sexe i curs. Anys 2008-2016.
Font: Enquesta FRESC, 2008-2016.
147
Segons el nivell socioeconòmic del barri on s’ubica el centre educatiu, el percen-
tatge d’alumnat que afirma pujar a vegades o sovint en un vehicle de motor amb un
conductor sota l’efecte de l’alcohol i/o drogues és lleugerament superior als barris des-
afavorits. (Figura 5.89 i Taula A.88)
Figura 5.89: Haver pujat a un cotxe o moto en el que el conductor estava sota els efectes d’alcohol i/o
drogues en l’alumnat adolescent, segons sexe i nivell socioeconòmic del barri del centre.
Barcelona, 2016.
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: El nivell socioeconòmic del barri es determina a partir de l’ı́ndex de Renda
Familiar Disponible 2013.
148
6
Resultats en l’alumnat dels Programes
de Formació i Inserció (PFI)
Els programes de formació i inserció (PFI) són voluntaris i estan adreçats als joves
que compleixin com a mı́nim 16 anys d’edat i com a màxim 21 en l’any d’inici del
programa, que hagin deixat l’educació secundària obligatòria (ESO) sense obtenir-ne
el tı́tol i que, en el moment d’iniciar els programes, no segueixin estudis en el sistema
educatiu ni participin en altres accions de formació. La finalitat d’aquests programes és
proporcionar a aquests joves la possibilitat d’incorporar-se de nou al sistema educatiu
per continuar estudis de formació professional. Han de facilitar, també, l’aprenentatge
imprescindible per accedir al mercat de treball amb millors possibilitats d’obtenir una
ocupació qualificada i duradora.
A l’enquesta FRESC 2016 s’han enquestat 211 alumnes/as dels PFI, dels quals es van
incloure a l’anàlisi 205 (taxa de resposta del 74,3% respecte dels escolars matriculats).
A la taula 6.1, s’observen les caracterı́stiques sociodemogràfiques de l’alumnat dels
PFI segons sexe. El 68,0% són nois i prop del 70,0% tenen edats compreses entre
16 i 17 anys. El 76,6% de l’alumnat pertany a un centre ubicat en un barri de nivell
socioeconòmic (NSE) desafavorit. Per sexe, el 92,3% de les noies de PFI el seu centre
educatiu es troba situat en un barri de NSE desafavorit front el 69,3% dels nois. La
majoria de l’alumnat dels PFI estan matriculats a un centre privat. Pel que fa al
NSE individual de l’alumne, el Family Affluence Scale (FAS) indica que un 43,9% de
l’alumnat pertany a famı́lies amb un NSE baix i un 40,0% a famı́lies de NSE mig. La
meitat de l’alumnat dels PFI ha nascut fora d’Espanya, mentre que un 9,3% ha nascut a
Espanya però amb pare i/o mare nascut/da fora d’Espanya. Cal destacar que el 40,0%
de l’alumnat declara conviure amb el pare i la mare.
149
Taula 6.1: Caracterı́stiques sociodemogràfiques i socioeconòmiques de l’alumnat dels Programes de
Formació i Inserció (PFI), segons sexe. Barcelona, 2016.
Nois Noies Total
n % n % n %
Titularitat escola
Pública 46 32,9 8 12,3 54 26,3
Concertada-Privada 94 67,1 57 87,7 151 73,7
Nivell socioeconòmic del barri de l’escola
Afavorit 43 30,7 5 7,7 48 23,4
Desafavorit 97 69,3 60 92,3 157 76,6
Edat
16 anys 50 35,7 27 41,5 77 37,6
17 anys 43 30,7 24 36,9 67 32,7
18 anys 28 20,0 12 18,5 40 19,5
19 anys 8 5,7 2 3,1 10 4,9
20 anys 4 2,9 0 0,0 4 2,0
21 anys 2 1,4 0 0,0 2 1,0
22 anys 2 1,4 0 0,0 2 1,0
NS/NC 3 2,1 0 0,0 3 1,5
Nivell socioeconòmic de l’alumnes (FAS)
Baix 66 47,1 24 36,9 90 43,9
Mig 49 35,0 33 50,8 82 40,0
Alt 25 17,9 8 12,3 33 16,1
Estructura familiar
Mare i pare 56 40,0 26 40,0 82 40,0
Monoparental 42 30,0 24 36,9 66 32,2
Famı́lia reestructurada 16 11,4 4 6,2 20 9,8
Altres situacions 26 18,6 11 16,9 37 18,0
Lloc de naixement
Espanya 61 43,6 37 56,9 98 47,8
Resta d’Europa 7 5,0 2 3,1 9 4,4
Àfrica 25 17,9 4 6,2 29 14,1
Amèrica 33 23,6 18 27,7 51 24,9
Àsia 11 7,9 2 3,1 13 6,3
NS/NC 3 2,1 2 3,1 5 2,4
Trajectòria migratòria familiar
Autòcton de pare i mare autòctons 49 35,0 28 43,1 77 37,6
Autòcton de pare i/o mare immigrant 11 7,9 8 12,3 19 9,3
Immigrant 76 54,3 26 40,0 102 49,8
NS/NC 4 2,9 3 4,6 7 3,4
TOTAL 140 100,0 65 100,0 205 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: El nivell socioeconòmic del barri es determina a partir de l’ı́ndex de Renda
Familiar Disponible 2013.
150
A la taula 6.2 es mostra la salut, i comportaments, conductes i actituds relacionades
amb la salut de l’alumnat dels Programes de Formació i Inserció (PFI). Destacar que
les noies presenten una salut, comportaments, conductes i actituds perjudicials per la
salut amb major proporció que els nois. En general, l’alumnat dels PFI presenten pitjor
salut i més freqüentment presenten comportaments, conductes i actituds de risc per la
salut, en relació a l’alumnat de 2n i 4t d’ESO i de 2n de batxillerat i CFGM.
Respecte a la salut, benestar i salut mental, el 16,1% de l’alumnat dels PFI declaren
una salut regular o dolenta, més de la meitat (54,1%) han patit una lesió amb necessitat
d’assistència mèdica en els darrers 12 mesos i un 9,8% és un probable cas de patir pro-
blemes de salut mental (SDQ anormal de 20-40 punts). Les noies presenten un 13,8%
de ser un probable cas de salut mental (SDQ anormal), mentre que en els nois aquesta
dada és del 7,9%. Taula 6.2
En quan a la relació amb els altres, el 38,0% de l’alumnat dels PFI ha experimentat
algun tipus de discriminació en els darrers 12 mesos, el 6,3% ha esta vı́ctima de mal-
tractament en l’entorn escolar i el 10,2% ha estat vı́ctima de maltractament via internet;
les noies declaren ser vı́ctimes de maltractament tant en l’entorn escolar (9,2%) com a
través d’internet (23,1%). Aixı́ mateix, el 16,9% de les noies dels PFI ha patit assetja-
ment sexual alguna vegada i pel que fa al maltractament per part de la parella en els
darrers 12 mesos el 16,6% els ha patit de caire emocional, el 9,3% de forma fı́sica i el
6,8% de forma sexual. Taula 6.2
Pel que fa a l’alimentació, el 42,9% de l’alumnat dels PFI esmorza abans de sortir
de casa. El 30,7% de l’alumnat presenta excés de pes (20,0% sobrepès i 10,7% obesitat),
finalment el 45,9% està insatisfet amb la seva imatge corporal i el 37,6% ha fet dieta
alguna vegada a la vida. Per sexe, són les noies les que presenten pitjors indicadors
que els nois en tots els ı́tems mostrats. Taula 6.2
En l’activitat fı́sica i descans, s’observa que el 18,0% de l’alumnat dels PFI es sent
actiu tots els dies de la setmana, essent la proporció major en nois que en noies. El 8,8%
tenen problemes freqüents amb l’ús de mòbil i el 12,2% en l’ús d’internet. El 81,0% de
l’alumnat dels PFI declara utilitzar el mòbil sovint o sempre abans d’anar a dormir.
Finalment, el 54,6% de l’alumnat dels PFI declara dormir menys de 8 hores diàries en
dies lectius. Taula 6.2
Un 38,6% de l’alumnat és consumidor regular (almenys una ingesta al dia) de tabac,
un 55,2% ha consumit alguna vegada 5 o més begudes alcohòliques en una ocasió, aixı́
mateix el 54,1% s’ha emborratxat alguna vegada en els darrers 6 mesos i un 60,0% ha
consumit cànnabis i un 12,7% ha provat la cocaı̈na alguna vegada a la vida. Per sexe,
les noies declaren major consum de tabac, cànnabis i cocaı̈na. Taula 6.2
Pel que fa a la sexualitat, el 63,9% de l’alumnat dels PFI declara haver mantingut
relacions sexuals amb penetració alguna vegada a la vida i el 36,1% ha utilitzat preser-
vatiu en la darrera relació sexual amb penetració. Destacar que el 8,8% de l’alumnat
dels PFI declara no haver utilitzat cap mètode anticonceptiu en la darrera relació se-
xual. Les noies presenten pitjors conductes i actituds relacionades amb la salut sexual.
151
Taula 6.2
En relació a la mobilitat i seguretat vial, un 44,4% de l’alumnat dels PFI declara com
a mitjà de transport usat per anar a l’escola el transport públic. D’altra banda, el 12,7%
declara haver conduit cotxe o moto sota els efectes de l’alcohol o drogues (sovint o a
vegades). Finalment, el 23,9% ha pujat en un vehicle de motor on el conductor està
sota els efectes de l’alcohol o drogues (sovint o a vegades). Taula 6.2
152
Taula 6.2: La salut i comportaments, conductes i actituds relacionades amb la salut de l’alumnat dels
Programes de Formació i Inserció (PFI), segons sexe. Barcelona, 2016.
Nois Noies Total
n % n % n %
Salut, benestar i salut mental
Salut autopercebuda (regular/dolenta) 13 9,3 20 30,8 33 16,1
Alguna lesió amb necessitat d’assistència mèdica en els darrers 12 mesos 76 54,3 35 53,8 111 54,1
Salut mental (SDQ anormal, puntuació 20-40) 11 7,9 9 13,8 20 9,8
Relació amb els altres
Haver experimentat algun tipus de discriminació en els darrers 12 mesos 54 38,6 24 36,9 78 38,0
Maltractament en l’entorn escolar
Vı́ctima 7 5,0 6 9,2 13 6,3
Agressor 17 12,1 1 1,5 18 8,8
Vı́ctima/agressor 4 2,9 1 1,5 5 2,4
Maltractament a través d’internet
Vı́ctima 6 4,3 15 23,1 21 10,2
Agressor 21 15,0 2 3,1 23 11,2
Vı́ctima/agressor 5 3,6 1 1,5 6 2,9
Haver patit assetjament sexual alguna vegada 13 9,3 11 16,9 24 11,7
Haver patit maltractaments per part de la parella en els darrers 12 mesos
Emocionals 16 11,4 18 27,7 34 16,6
Fı́sics 10 7,1 9 13,8 19 9,3
Sexuals 10 7,1 4 6,2 17 6,8
Alimentació
Esmorzar abans de sortir de casa cada dia 64 45,7 24 36,9 88 42,9
Índex de Massa Corporal (IMC)
Sobrepès 23 16,4 18 27,7 41 20,0
Obesitat 11 7,9 11 16,9 22 10,7
Insatisfacció corporal 51 36,4 43 66,2 94 45,9
Haver fet dieta alguna vegada 34 24,3 43 66,2 77 37,6
Activita i descans
Sentir-se actiu/va tots els dies de la setmana 29 20,7 8 12,3 37 18,0
Problemes freqüents amb l’ús del mòbil 9 6,4 9 13,8 18 8,8
Problemes freqüents amb l’ús d’internet 18 12,9 7 10,8 25 12,2
Utilitzar el mòbil sovint o sempre abans d’anar a dormir 110 78,6 56 86,2 166 81,0
Hores de son insuficient en dies de classe (menys de 8hores/dia) 38 58,5 74 52,9 112 54,6
Consum de substàncies addictives
Consum regular de tabac 53 37,8 26 40,0 79 38,6
Haver consumit alguna vegada 5 o més begudes alcohòliques en una ocasió 76 54,2 37 56,9 113 55,2
Haver-se emborratxat alguna vegada en els últims 6 mesos 59 55,1 26 52,0 85 54,1
Haver consumit cànnabis alguna vegada 81 57,9 42 64,6 123 60,0
Haver consumit cocaı̈na alguna vegada 16 11,4 10 15,4 26 12,7
Sexualitat
Haver mantingut relacions sexuals amb penetració alguna vegada a la vida 87 62,1 44 67,7 131 63,9
No ús de mètodes anticonceptius efectius en l’última relació sexual
No efectius 16 11,4 10 15,4 26 12,7
Cap mètode 12 8,6 6 9,2 18 8,8
Ús del preservatiu en la darrera relació sexual amb penetració 53 37,9 21 32,3 74 36,1
Mobilitat i seguretat vial
Mitjà de transport usat per anar a l’escola
A peu o bicicleta 46 32,9 12 18,5 58 28,3
Transport públic 57 40,7 34 52,3 91 44,4
Turisme, motocicleta o ciclomotor 5 3,6 0 0,0 5 2,4
Conduir cotxe o moto sota els efectes de l’alcohol o drogues (sovint o a vegades) 23 16,4 3 4,6 26 12,7
Pujar en un vehicle de motor on el conductor està sota els efectes de l’alcohol o
drogues (sovint o a vegades) 34 24,2 15 23,0 49 23,9
TOTAL 140 100,0 65 100,0 205 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: SDQ, Strengths and Difficulties Questionnaire
153
7
Conclusions
L’enquesta FRESC és una eina que proporciona una visió global de l’estat de salut
dels adolescents escolaritzats a Barcelona, i dels seus comportaments i actituds que po-
den tenir un impacte en la seva salut. També permet monitorar les seves tendències,
des de 1987, comparar els seus indicadors amb els d’altres poblacions i identificar-ne
de nous. D’altra banda l’enquesta FRESC també és útil per poder estudiar desigual-
tats en salut ja que permet estudiar aspectes relacionats amb la salut segons eixos de
desigualtats com el gènere i les caracterı́stiques socioeconòmiques de l’alumnat i del
seu entorn. En aquesta nova edició de l’enquesta s’han incorporat més variables so-
ciodemogràfiques i socioeconòmiques, aixı́ com variables sobre el maltractament per
Internet i per part de la parella i també variables sobre l’ús de pantalles, com l’ús pro-
blemàtic del mòbil i d’Internet.
En general, el 2016, l’alumnat adolescent de Barcelona presenta una bona salut. Una
elevada proporció afirmen tenir una excel·lent o molt bona salut percebuda i presen-
ten una bona salut mental. No obstant, també una elevada proporció han patit alguna
lesió que ha requerit assistència mèdica urgent i això va en augment.A més, hi ha una
part de l’alumnat adolescent que presenta problemes de salut que, encara que no si-
guin molt freqüents, requereixen una atenció especial, com patir un problema de salut
mental, obesitat, insuficiència alimentària i insatisfacció corporal.
L’adolescència és un perı́ode en el que s’adquireixen i es consoliden els estils de vi-
da que mantindran en l’edat adulta i condicionaran la seva salut i qualitat de vida. En
aquest context és molt important l’establiment d’hàbits alimentaris saludables, la rea-
lització d’activitat fı́sica suficient i el descans. El 2016 s’ha observat que una elevada
proporció de l’alumnat adolescent de Barcelona no esmorza abans d’entrar a l’escola,
mira la televisió o alguna altra pantalla durant el sopar i ha fet alguna vegada dieta
per aprimar-se. L’activitat fı́sica insuficient o sedentarisme no és molt freqüent en els
més joves però augmenta molt amb l’edat. A més, més de la meitat dormen un temps
insuficient, menys de 8 hores, en dies de classe i, usen el mòbil a la seva habitació abans
d’anar a dormir. En el context actual de noves tecnologies, el 95% de l’alumnat ado-
lescent de Barcelona afirma tenir mòbil propi i en una elevada proporció de llars hi ha
televisor, un ordinador o tauleta amb Internet i una videoconsola. En aquest entorn, el
154
2016 hi ha una petita proporció de l’alumnat de Barcelona que declara tenir freqüent-
ment problemes relacionats amb l’ús del mòbil i amb l’ús d’internet. Una proporció no
tant petita declara passar-se en el seu tems lliure en un dia de classe més de dues hores
mirant la televisió o jugant amb la videoconsola o utilitzant l’ordinador o utilitzant la
tauleta.
Una part fonamental dels estils de vida en l’adolescència es desenvolupa en l’espai
del lleure. En aquest àmbit, alternatiu al de la famı́lia, on els joves poden experimen-
tar, és el més idoni per a conviure amb moltes situacions de risc que afecten de forma
explı́cita la seva salut i qualitat de vida, com el consum de drogues o les pràctiques se-
xuals no segures. Les substàncies addictives més consumides per els adolescents és el
tabac, l’alcohol i el cànnabis. El consum de tabac en l’alumnat adolescent de Barcelona
ha anat disminuint al llarg dels anys però tot i aixı́ gairebé una quarta part fumen regu-
larment (diàriament o setmanalment). El consum d’alcohol augmenta molt amb l’edat
i s’ha anat reduint al llarg dels anys, però especialment en les edats més joves. Tot i aixı́
continua sent elevada la proporció d’alumnat que ha provat l’alcohol alguna vegada
aixı́ com la proporció que ha realitzat ”binge drinking”(5 o més begudes alcohòliques
en una sola ocasió de consum) i que afirma haver-se emborratxat alguna vegada en
els últims 6 mesos, especialment en els més grans. El consum de cànnabis s’ha anat
estabilitzant en els últims anys, no obstant més de la meitat del grup de 17-19 anys l’ha
provat alguna vegada i gairebé una quarta part l’han consumit en els últims 30 dies.
Respecte les relacions sexuals amb penetració, dels joves de 13-19 anys que declaren
haver-ne tingut, la majoria afirma haver usat un mètode anticonceptiu efectiu, essent
el preservatiu el més usat. Tot i aixı́ l’ús del preservatiu ha disminuı̈t al llarg dels anys,
i ha augmentant l’ús de la pı́ndola de l’endemà especialment en l’últim perı́ode (2012-
2016).
En l’adolescència les relacions socials i l’amistat adquireixen gran importància, i les
experiències relacionals amb el grup d’iguals també afecten la seva salut i per tant la
qualitat de vida. S’han estudiat diversos aspectes problemàtics de la relació de l’alum-
nat adolescent de Barcelona amb els altres, com la discriminació, el maltractament en
l’entorn escolar, per internet i per part de la parella, i l’assetjament sexual. La discri-
minació és el tipus de maltractament més freqüent. Una quarta part afirma haver patit
algun tipus de discriminació, essent el motiu més freqüent el paı́s d’origen o ètnia,
i el gènere en el cas de les noies. Els maltractaments per internet (enviament de fo-
tos, vı́deos, comentaris, etc.) són més freqüents que els maltractaments en l’entorn
escolar (insults, rebuig, agressions fı́siques, etc., a l’escola o de camı́ a l’escola), però
els maltractaments per part de la parella, en especial els maltractaments emocionals, i
l’assetjament sexual, encara ho són més, en especial en les noies.
En general les noies presenten pitjors indicadors que els nois. Les noies tenen pitjor
percepció de la seva salut , aixı́ com pitjor benestar i salut mentals, i major insatisfacció
corporal, tot i que pateixen menys lesions i obesitat. Les noies presenten hàbits ali-
mentaris més saludables que els nois, però són més sedentàries i, usen el mòbil abans
d’anar a dormir i dormen un temps insuficient més freqüentment que els nois. Els
nois, però, declaren problemes vinculats amb l’ús d’Internet més freqüentment que les
noies. Amb el temps el major consum de tabac observat en noies respecte els nois s’ha
155
anat reduint i igualant-se, però continuen sent les noies les que més proven l’alcohol,
tot i que els nois realitzen ”binge drinking”més freqüentment. El consum de cànnabis
és major en nois que en noies. En les relacions amb els iguals, les noies pateixen discri-
minació, maltractament en l’entorn escolar i per internet, maltractament per part de a
parella i assetjament sexual més freqüentment que els nois.
L’alumnat de centres ubicats en barris desafavorits tenen pitjor salut que l’alumnat
de centres de barris afavorits: tenen pitjor percepció de la seva salut, pitjor benestar i
salut mentals, pateixen més lesions i obesitat, declaren major insuficiència alimentària
i major insatisfacció corporal. A més, l’alumnat de centres de barris desafavorits tenen
hàbits alimentaris menys saludables, són més sedentaris i declaren tenir problemes
vinculats a l’ús d’Internet més freqüentment. En les relacions sexuals amb penetració
l’alumnat de centres de barris desafavorits utilitzen més freqüentment mètodes anti-
conceptius no efectius o cap mètode i usen menys el preservatiu.No obstant, l’alumnat
de centres de barris amb nivell socioeconòmic afavorit declara utilitzar la pı́ndola de
l’endemà en les noies més freqüentment que el de centres de barris afavorits i, tenen
major consum de tabac, d’alcohol i de cànnabis.
La realitat tecnològica de la nostra societat requereix una anàlisi més en profundi-
tat de l’ús que fan els adolescents de les noves tecnologies, per conèixer l’impacte en
la seva salut i qualitat de vida. A més, els resultats de l’informe posen de manifest
l’existència de desigualtats importants entre nois i noies, especialment en l’àmbit de
les relacions amb els iguals. També s’ha posat de manifest l’existència de desigualtats
socioeconòmiques que cal tenir en compte a l’hora de dissenyar i implementar inter-
vencions dirigides als adolescents.
156
Bibliografia
[1] World Health Organization, 2017 [Internet]. Maternal, newborn,
child and adolescent health. Adolescent development. Disponible a:
http://www.who.int/maternal child adolescent/topics/adolescence/dev/es/
[2] Agència de Salut Pública de Barcelona [Internet]. Enquesta de Factors de Risc a
l’Escola SeCundària (FRESC). Disponible a: http://www.aspb.cat/arees/la-salut-
en-xifres/enquesta-fresc/
[3] Comin E, Torrubia R, Mor J, Villalbı́ JR i Nebot M. Fiabilidad de un cuestionario
autoadministrado para investigar el nivel de ejercicio y el consumo de tabaco y
alcohol en escolares. Medicina Clı́nica. 1997; 108: 293-298.
[4] Ministerio de Sanidad, servicios sociales e igualdad [Internet]. Encuesta esta-
tal sobre uso de drogas en enseñanzas secundarias (ESTUDES), 2014. España:
Delegación del Gobierno para el Plan Nacional sobre Drogas. Disponible a:
http://www.pnsd.msssi.gob.es/profesionales/sistemasInformacion /sistemaIn-
formacion
[5] Ministerio de Sanidad, servicios sociales e igualdad [Inter-
net]. Estudi Healt Behaviour in School-aged Children (HBSC)
a Espanya, 2014. Universidad de Sevilla. Disponible a:
https://www.msssi.gob.es/profesionales/saludPublica/prevPromocion /pro-
mocion/saludJovenes/estudioHBSC/docs/Cuestionarios
[6] Consorci d’Educació de Barcelona [Internet]. Generali-
tat de Catalunya. Ajuntament de Barcelona. Disponible a:
http://ensenyament.gencat.cat/ca/departament/estadistiques/estadistiques-
ensenyament/curs-actual/
[7] Distribució territorial de la Renda Familiar Disponible per càpita a
Barccelona el 2013 [Internet]. Ajuntament de Barcelona. Disponible a:
http://ajuntament.barcelona.cat/barcelonaeconomia/sites/default/files/RFD
[8] Stata Corporation [Internet]. Stata Statistical Software. Release 13. College Station,
TX: StataCorp LP.
[9] Teleform (Crdiff Teleform) [Programa informàtic] (2002). Cardiff software, Inc;
Ver:10.2.
[10] FluidSurveys by SurveyMonkey [Programa informàtic]. Create, send and analyze
powerful surveys. Ottawa, Canada. Disponible a: http://fluidsurveys.com/
157
[11] Sanderson D, Norlev J, Iburg K, Gispert R, Rasmussen N. Perceived health. In:
Robine JM, Jagger C, Romieu I, editors. Selection of a Coherent Set of Health
Indicators for European Union. Euro-REVES; 2002. p.13-21.
[12] Simon JG, De Boer JB, Joung IM, Bosma H, Mackenbach JP. How is your health
in general? A qualitative study on self-assessed health. Eur J Public Health.
2005;15(2):200-8.
[13] Mavaddat N, Kinmonth AL, Sanderson S, Surtees P, Bingham S, Khaw KT.
What determines Self-Rated Health (SRH)? A cross-sectional study of SF-36
health domains in the EPIC-Norfolk cohort. J Epidemiol Community Health. 2011
Sep;65(9):800-6.
[14] López MA, Gabilondo A, Codony M, Garcı́a-Forero C, Vilagut G, Castellvı́ P,
Ferrer M, Alonso J. Adaptation into Spanish of the Warwick Edinburgh Mental
Well-being Scale (WEMWBS) and preliminary validation in a student sample.
Qual Life Res. 2013;22:1099-1104
[15] Goodman R, Ford T, Simmons H, Gatward R, Meltzer H. Using the Strengths
and Difficulties Questionnaire (SDQ) to screen for child psychiatric disorders in
a community sample. British Journal of Psychiatry. 2000;177: 534-539.
[16] Canadian Research Data Center Network (CRDCN) [Internet]. Natio-
nal Longitudinal Survey of Children and Youth (NLSCY). Disponible a:
https://crdcn.org/datasets/nlscy-national-longitudinal-survey-children-and-
youth
[17] Garcia X, Perez A i Nebot M. Factores relacionados con el acoso escolar (bullying)
en los adolescentes de Barcelona. Gaceta Sanitaria. 2010; 24: 103-108.
[18] Generalitat de Catalunya [internet]. Enquesta ”Els adoles-
cents i la salut”(programa salut i escola), 2006. Disponible a:
http://salutweb.gencat.cat/ca/ambits tematics/per perfils/centres educatius/
programa salut escola/
[19] OMS
[20] World Health Organization, 2007 [internet]. Growth reference 5-19 ye-
ars: BMI for age (5-19 years). World Health Organization. Disponible a:
http://www.who.int/growthref/who2007 bmi for age/en/index.html.
[21] Dion J, Blackburn ME, Auclair J, Laberge L, Veillette S, Gaudreault M, Vachon
P, Perron M, Touchette E. Development and aetiology of body dissatisfaction in
adolescent boys and girls. Int J Adolesc Youth. 2015;20(2):151-166.
[22] Godin G, Shephard RJ. Godin leisure-time exercise questionnaire. Med Sci Sports
Exerc. 1997;26 Suppl 6:S36?8.
[23] Godin G. The Godin-Shephard Leisure-Time Physical Activity Questionnaire.
Health Fit J Can. 2011;4:18?22.
[24] Carbonell X, Chamarro A, Beranuy M, Griffiths MD, Obert U, Cladellas R, Talarn
A. Problematic Internet and cell phone use in Spanish teenagers and young
students. Anales de Psicologia. 2012;2:789-796.
158
[25] Strasburger VC, Jordan AB, Donnerstein E. Health effects of media on children
and adolescents. Pediatrics. 2010;125(4):756-67.
[26] National Sleep Foundation [internet]. Summary findings of the 2006 sle-
ep in America poll. Washington: National Sleep Foundation. Disponible
a: http://www.sleepfoundation.org/es/article/sleep-america-polls/2006-teens-
and-sleep.
[27] Ariza C, Nebot M, Villalbı́ JR, Dı́ez E, Tomas Z, Valmayor S. Trends in tobacco,
alcohol and cannabis consumption among secondary school pupils in Barcelona,
Spain (1987-1999). Gaceta Sanitaria. 2003;17(3):190-195.
[28] Cuenca-Royo AM, Sánchez-Niubó A, Forero CG, Torrens M, Suelves JM,
Domingo-Salvany A. Psychometric properties of the CAST and SDS scales in
young adult cannabis users. Addictive Behaviors. 2002;37(6):709-15.
159
Annexes
160
Apèndix A
Taules
A.1 Salut, benestar i salut mental
A.1.1 Estat de salut autopercebut
Taula A.1: Salut autopercebuda de l’alumnat adolescent, segons sexe i curs. Barcelona, 2016.
Nois
2n ESO 4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N % N %
Salut autopercebuda
Excel·lent 195 31,3 146 24,9 183 23,2 524 26,2
Molt bona 272 43,6 259 44,2 349 44,2 880 44,0
Bona 124 19,9 135 23,0 201 25,5 460 23,0
Regular 28 4,5 40 6,8 48 6,1 116 5,8
Dolenta 2 0,3 5 0,9 7 0,9 14 0,7
NS/NC 3 0,5 1 0,2 1 0,1 5 0,3
Total 624 100,0 586 100,0 789 100,0 1999 100,0
Noies
2n ESO 4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N % N %
Salut autopercebuda
Excel·lent 94 16,1 67 12,5 82 10,8 243 12,9
Molt bona 261 44,7 217 40,6 303 39,8 781 41,5
Bona 175 30,0 196 36,6 279 36,7 650 34,6
Regular 46 7,9 51 9,5 86 11,3 183 9,7
Dolenta 7 1,2 4 0,7 11 1,4 22 1,2
NS/NC 1 0,2 0 0,0 0 0,0 1 0,1
Total 584 100,0 535 100,0 761 100,0 1880 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016.
161
Taula A.2: Salut autopercebuda de l’alumnat adolescent, segons sexe i nivell socioeconòmic del barri
del centre. Barcelona, 2016.
Nois
Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Salut autopercebuda
Excel·lent 288 28,4 236 24,0 524 26,2
Molt bona 447 44,1 433 44,0 880 44,0
Bona 214 21,1 246 25,0 460 23,0
Regular 57 5,6 59 6,0 116 5,8
Dolenta 7 0,7 7 0,7 14 0,7
NS/NC 1 0,1 4 0,4 5 0,3
Total 1014 100,0 985 100,0 1999 100,0
Noies
Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Salut autopercebuda
Excel·lent 156 15,7 87 9,8 243 12,9
Molt bona 438 44,0 343 38,8 781 41,5
Bona 320 32,2 330 37,3 650 34,6
Regular 75 7,5 108 12,2 183 9,7
Dolenta 6 0,6 16 1,8 22 1,2
NS/NC 0 0,0 1 0,1 1 0,1
Total 995 100,0 885 100,0 1880 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: El nivell socioeconòmic del barri es determina a partir de l’ı́ndex de Renda
Familiar Disponible 2013.
162
A.1.2 Lesions
Taula A.3: Haver patit alguna lesió que hagi requerit assistència mèdica, en els últims 12 mesos, en
l’alumnat adolescent de Barcelona, segons sexe i curs. Barcelona, 2016.
Nois
2n ESO 4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N % N %
Alguna lesió
Sı́ 377 60,4 331 56,5 394 49,9 1102 55,1
No 235 37,7 246 42,0 354 44,9 835 41,8
NS/NC 12 1,9 9 1,5 41 5,2 62 3,1
Total 624 100,0 586 100,0 789 100,0 1999 100,0
Noies
2n ESO 4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N % N %
Alguna lesió
Sı́ 302 51,7 276 51,6 339 44,5 917 48,8
No 271 46,4 246 46,0 372 48,9 889 47,3
NS/NC 11 1,9 13 2,4 50 6,6 74 3,9
Total 584 100,0 535 100,0 761 100,0 1880 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016.
163
Taula A.4: Tipus de lesions que han requerit assistència mèdica, en els últims 12 mesos, en NOIS joves
escolaritzats, segons curs. Barcelona, 2016.
2n ESO 4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N % N %
Cops
Sı́ 240 38,5 191 32,6 224 28,4 655 32,8
No 364 58,3 382 65,2 528 66,9 1274 63,7
NS/NC 20 3,2 13 2,2 37 4,7 70 3,5
Caiguda mateix nivell
Sı́ 149 23,9 142 24,2 128 16,2 419 21,0
No 450 72,1 426 72,7 619 78,5 1495 74,8
NS/NC 25 4,0 18 3,1 42 5,3 85 4,3
Talls
Sı́ 119 19,1 91 15,5 130 16,5 340 17,0
No 480 76,9 477 81,4 612 77,6 1569 78,5
NS/NC 25 4,0 18 3,1 47 6,0 90 4,5
Cremades
Sı́ 82 13,1 42 7,2 70 8,9 194 9,7
No 515 82,5 523 89,2 666 84,4 1704 85,2
NS/NC 27 4,3 21 3,6 53 6,7 101 5,1
Col·lisió de trànsit en bici
Sı́ 38 6,1 50 8,5 46 5,8 134 6,7
No 558 89,4 516 88,1 691 87,6 1765 88,3
NS/NC 28 4,5 20 3,4 52 6,6 100 5,0
Caiguda altre nivell
Sı́ 31 5,0 36 6,1 33 4,2 100 5,0
No 565 90,5 530 90,4 708 89,7 1803 90,2
NS/NC 28 4,5 20 3,4 48 6,1 96 4,8
Mossegada animal
Sı́ 35 5,6 19 3,2 21 2,7 75 3,8
No 560 89,7 548 93,5 714 90,5 1822 91,1
NS/NC 29 4,6 19 3,2 54 6,8 102 5,1
Col·lisió de trànsit en cotxe
Sı́ 10 1,6 14 2,4 10 1,3 34 1,7
No 585 93,8 552 94,2 724 91,8 1861 93,1
NS/NC 29 4,6 20 3,4 55 7,0 104 5,2
Col·lisió de trànsit en moto
Sı́ 10 1,6 10 1,7 24 3,0 44 2,2
No 585 93,8 555 94,7 712 90,2 1852 92,6
NS/NC 29 4,6 21 3,6 53 6,7 103 5,2
Atropellament
Sı́ 4 0,6 14 2,4 10 1,3 28 1,4
No 592 94,9 552 94,2 725 91,9 1869 93,5
NS/NC 28 4,5 20 3,4 54 6,8 102 5,1
Total 624 100,0 586 100,0 789 100,0 1999 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016.
164
Taula A.5: Tipus de lesions que han requerit assistència mèdica, en els últims 12 mesos, en NOIES joves
escolaritzades, segons curs. Barcelona, 2016.
2n ESO 4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N % N %
Cops
Sı́ 170 29,1 123 23,0 148 19,4 441 23,5
No 398 68,2 403 75,3 588 77,3 1389 73,9
NS/NC 16 2,7 9 1,7 25 3,3 50 2,7
Caiguda mateix nivell
Sı́ 145 24,8 127 23,7 114 15,0 386 20,5
No 422 72,3 400 74,8 616 80,9 1438 76,5
NS/NC 17 2,9 8 1,5 31 4,1 56 3,0
Talls
Sı́ 86 14,7 67 12,5 95 12,5 248 13,2
No 477 81,7 455 85,0 636 83,6 1568 83,4
NS/NC 21 3,6 13 2,4 30 3,9 64 3,4
Cremades
Sı́ 48 8,2 47 8,8 60 7,9 155 8,2
No 514 88,0 476 89,0 672 88,3 1662 88,4
NS/NC 22 3,8 12 2,2 29 3,8 63 3,4
Col·lisió de trànsit en bici
Sı́ 18 3,1 10 1,9 13 1,7 41 2,2
No 543 93,0 512 95,7 714 93,8 1769 94,1
NS/NC 23 3,9 13 2,4 34 4,5 70 3,7
Caiguda altre nivell
Sı́ 29 5,0 21 3,9 19 2,5 69 3,7
No 534 91,4 503 94,0 709 93,2 1746 92,9
NS/NC 21 3,6 11 2,1 33 4,3 65 3,5
Mossegada animal
Sı́ 18 3,1 18 3,4 20 2,6 56 3,0
No 545 93,3 504 94,2 707 92,9 1756 93,4
NS/NC 21 3,6 13 2,4 34 4,5 68 3,6
Col·lisió de trànsit en cotxe
Sı́ 7 1,2 5 0,9 10 1,3 22 1,2
No 554 94,9 517 96,6 716 94,1 1787 95,1
NS/NC 23 3,9 13 2,4 35 4,6 71 3,8
Col·lisió de trànsit en moto
Sı́ 4 0,7 7 1,3 8 1,1 19 1,0
No 557 95,4 515 96,3 719 94,5 1791 95,3
NS/NC 23 3,9 13 2,4 34 4,5 70 3,7
Atropellament
Sı́ 5 0,9 2 0,4 6 0,8 13 0,7
No 557 95,4 520 97,2 721 94,7 1798 95,6
NS/NC 22 3,8 13 2,4 34 4,5 69 3,7
Total 584 100,0 535 100,0 761 100,0 1880 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016.
165
Taula A.6: Haver patit alguna lesió que hagi requerit assistència mèdica, en els últims 12 mesos, en
l’alumnat adolescent de Barcelona, segons sexe i nivell socioeconòmic del barri del centre.
Barcelona, 2016.
Nois
Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Alguna lesió
Sı́ 550 54,2 552 56,0 1102 55,1
No 441 43,5 394 40,0 835 41,8
NS/NC 23 2,3 39 4,0 62 3,1
Total 1014 100,0 985 100,0 1999 100,0
Noies
Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Alguna lesió
Sı́ 469 47,1 448 50,6 917 48,8
No 493 49,5 396 44,7 889 47,3
NS/NC 33 3,3 41 4,6 74 3,9
Total 995 100,0 885 100,0 1880 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: El nivell socioeconòmic del barri es determina a partir de l’ı́ndex de Renda
Familiar Disponible 2013.
166
Taula A.7: Tipus de lesions que han requerit assistència mèdica, en els últims 12 mesos, en NOIS joves
escolaritzats, segons nivell socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016.
Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Cops
Sı́ 328 32,3 327 33,2 655 32,8
No 661 65,2 613 62,2 1274 63,7
NS/NC 25 2,5 45 4,6 70 3,5
Caiguda mateix nivell
Sı́ 224 22,1 195 19,8 419 21,0
No 759 74,9 736 74,7 1495 74,8
NS/NC 31 3,1 54 5,5 85 4,3
Talls
Sı́ 170 16,8 170 17,3 340 17,0
No 811 80,0 758 77,0 1569 78,5
NS/NC 33 3,3 57 5,8 90 4,5
Cremades
Sı́ 101 10,0 93 9,4 194 9,7
No 877 86,5 827 84,0 1704 85,2
NS/NC 36 3,6 65 6,6 101 5,1
Col·lisió de trànsit en bici
Sı́ 57 5,6 77 7,8 134 6,7
No 921 90,8 844 85,7 1765 88,3
NS/NC 36 3,6 64 6,5 100 5,0
Caiguda altre nivell
Sı́ 58 5,7 42 4,3 100 5,0
No 921 90,8 882 89,5 1803 90,2
NS/NC 35 3,5 61 6,2 96 4,8
Mossegada animal
Sı́ 37 3,6 38 3,9 75 3,8
No 941 92,8 881 89,4 1822 91,1
NS/NC 36 3,6 66 6,7 102 5,1
Col·lisió de trànsit en cotxe
Sı́ 17 1,7 17 1,7 34 1,7
No 959 94,6 902 91,6 1861 93,1
NS/NC 38 3,7 66 6,7 104 5,2
Col·lisió de trànsit en moto
Sı́ 25 2,5 19 1,9 44 2,2
No 951 93,8 901 91,5 1852 92,6
NS/NC 38 3,7 65 6,6 103 5,2
Atropellament
Sı́ 11 1,1 17 1,7 28 1,4
No 967 95,4 902 91,6 1869 93,5
NS/NC 36 3,6 66 6,7 102 5,1
Total 1014 100,0 985 100,0 1999 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: El nivell socioeconòmic del barri es determina a partir de l’ı́ndex de Renda
Familiar Disponible 2013.
167
Taula A.8: Tipus de lesions que han requerit assistència mèdica, en els últims 12 mesos, en NOIES joves
escolaritzades, segons nivell socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016.
Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Cops
Sı́ 216 21,7 225 25,4 441 23,5
No 764 76,8 625 70,6 1389 73,9
NS/NC 15 1,5 35 4,0 50 2,7
Caiguda mateix nivell
Sı́ 210 21,1 176 19,9 386 20,5
No 770 77,4 668 75,5 1438 76,5
NS/NC 15 1,5 41 4,6 56 3,0
Talls
Sı́ 110 11,1 138 15,6 248 13,2
No 867 87,1 701 79,2 1568 83,4
NS/NC 18 1,8 46 5,2 64 3,4
Cremades
Sı́ 73 7,3 82 9,3 155 8,2
No 905 91,0 757 85,5 1662 88,4
NS/NC 17 1,7 46 5,2 63 3,4
Col·lisió de trànsit en bici
Sı́ 15 1,5 26 2,9 41 2,2
No 959 96,4 810 91,5 1769 94,1
NS/NC 21 2,1 49 5,5 70 3,7
Caiguda altre nivell
Sı́ 39 3,9 30 3,4 69 3,7
No 938 94,3 808 91,3 1746 92,9
NS/NC 18 1,8 47 5,3 65 3,5
Mossegada animal
Sı́ 23 2,3 33 3,7 56 3,0
No 951 95,6 805 91,0 1756 93,4
NS/NC 21 2,1 47 5,3 68 3,6
Col·lisió de trànsit en cotxe
Sı́ 9 0,9 13 1,5 22 1,2
No 965 97,0 822 92,9 1787 95,1
NS/NC 21 2,1 50 5,6 71 3,8
Col·lisió de trànsit en moto
Sı́ 15 1,5 4 0,5 19 1,0
No 959 96,4 832 94,0 1791 95,3
NS/NC 21 2,1 49 5,5 70 3,7
Atropellament
Sı́ 5 0,5 8 0,9 13 0,7
No 970 97,5 828 93,6 1798 95,6
NS/NC 20 2,0 49 5,5 69 3,7
Total 995 100,0 885 100,0 1880 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: El nivell socioeconòmic del barri es determina a partir de l’ı́ndex de Renda
Familiar Disponible 2013.
168
A.1.3 Benestar i salut mental
Taula A.9: Salut mental segons l’escala SDQ (Strengths and Difficulties Questionaire) de l’alumnat
adolescent, segons sexe i curs. Barcelona, 2016.
Nois
2n ESO 4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N % N %
SDQ normal 484 77,6 431 73,5 613 77,7 1528 76,4
SDQ lı́mit 84 13,5 98 16,7 126 16,0 308 15,4
SDQ anormal 53 8,5 57 9,7 47 6,0 157 7,9
Desconegut 3 0,5 0 0,0 3 0,4 6 0,3
Total 624 100,0 586 100,0 789 100,0 1999 100,0
Noies
2n ESO 4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N % N %
SDQ normal 439 75,2 354 66,2 495 65,0 1288 68,5
SDQ lı́mit 94 16,1 113 21,1 185 24,3 392 20,9
SDQ anormal 50 8,6 66 12,3 80 10,5 196 10,4
Desconegut 1 0,2 2 0,4 1 0,1 4 0,2
Total 584 100,0 535 100,0 761 100,0 1880 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016.
169
Taula A.10: Salut mental segons l’escala SDQ (Strengths and Difficulties Questionaire) de l’alumnat
adolescent, segons sexe i nivell socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016.
Nois
Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
SDQ normal 795 78,4 733 74,4 1528 76,4
SDQ lı́mit 151 14,9 157 15,9 308 15,4
SDQ anormal 68 6,7 89 9,0 157 7,9
Desconegut 0 0,0 6 0,6 6 0,3
Total 1014 100,0 985 100,0 1999 100,0
Noies
Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
SDQ normal 713 71,7 575 65,0 1288 68,5
SDQ lı́mit 190 19,1 202 22,8 392 20,9
SDQ anormal 90 9,0 106 12,0 196 10,4
Desconegut 2 0,2 2 0,2 4 0,2
Total 995 100,0 885 100,0 1880 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: El nivell socioeconòmic del barri es determina a partir de l’ı́ndex
de Renda Familiar Disponible 2013.
170
A.2 Relació amb els altres
A.2.1 Relació amb la famı́lia i l’escola
Taula A.11: Tipus de relacions habituals amb la famı́lia i en l’actualitat amb l’escola, col·legi o institut
de l’alumnat adolescent, segons sexe i curs. Barcelona, 2016.
Nois
2n ESO 4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N % N %
Relacions habituals amb la famı́lia
Molt o bastant bones 538 86,2 449 76,6 623 79,0 1610 80,5
Regulars 74 11,9 118 20,1 135 17,1 327 16,4
Molt o bastant dolentes 10 1,6 18 3,1 29 3,7 57 2,9
NS/NC 2 0,3 1 0,2 2 0,3 5 0,3
Relacions en l’actualitat amb l’escola
M’agrada molt o una mica 412 66,0 370 63,1 530 67,2 1312 65,6
No m’agrada gaire 130 20,8 141 24,1 169 21,4 440 22,0
No m’agrada gens 80 12,8 74 12,6 89 11,3 243 12,2
NS/NC 2 0,3 1 0,2 1 0,1 4 0,2
Total 624 100,0 586 100,0 789 100,0 1999 100,0
Noies
2n ESO 4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N % N %
Relacions habituals amb la famı́lia
Molt o bastant bones 467 80,0 401 75,0 560 73,6 1428 76,0
Regulars 93 15,9 111 20,7 163 21,4 367 19,5
Molt o bastant dolentes 20 3,4 23 4,3 38 5,0 81 4,3
NS/NC 4 0,7 0 0,0 0 0,0 4 0,2
Relacions en l’actualitat amb l’escola
M’agrada molt o una mica 429 73,5 366 68,4 518 68,1 1313 69,8
No m’agrada gaire 109 18,7 117 21,9 176 23,1 402 21,4
No m’agrada gens 43 7,4 52 9,7 67 8,8 162 8,6
NS/NC 3 0,5 0 0,0 0 0,0 3 0,2
Total 584 100,0 535 100,0 761 100,0 1880 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016.
171
Taula A.12: Tipus de relacions habituals amb la famı́lia i en l’actualitat amb l’escola, col·legi o institut,
de l’alumnat adolescent, segons sexe i nivell socioeconòmic del barri del centre. Barcelona,
2016.
Nois
Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Relacions habituals amb la famı́lia
Molt o bastant bones 834 82,2 776 78,8 1610 80,5
Regulars 149 14,7 178 18,1 327 16,4
Molt o bastant dolentes 30 3,0 27 2,7 57 2,9
NS/NC 1 0,1 4 0,4 5 0,3
Relacions en l’actualitat amb l’escola
M’agrada molt o una mica 675 66,6 637 64,7 1312 65,6
No m’agrada gaire 210 20,7 230 23,4 440 22,0
No m’agrada gens 129 12,7 114 11,6 243 12,2
NS/NC 0 0,0 4 0,4 4 0,2
Total 1014 100,0 985 100,0 1999 100,0
Noies
Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Relacions habituals amb la famı́lia
Molt o bastant bones 773 77,7 655 74,0 1428 76,0
Regulars 178 17,9 189 21,4 367 19,5
Molt o bastant dolentes 41 4,1 40 4,5 81 4,3
NS/NC 3 0,3 1 0,1 4 0,2
Relacions en l’actualitat amb l’escola
M’agrada molt o una mica 708 71,2 605 68,4 1313 69,8
No m’agrada gaire 202 20,3 200 22,6 402 21,4
No m’agrada gens 82 8,2 80 9,0 162 8,6
NS/NC 3 0,3 0 0,0 3 0,2
Total 995 100,0 885 100,0 1880 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: El nivell socioeconòmic del barri es determina a partir de l’ı́ndex
de Renda Familiar Disponible 2013.
172
A.2.2 Discriminació
Taula A.13: Haver patit discriminació segons motiu, en l’alumnat adolescent de Barcelona, segons sexe
i curs. Barcelona, 2016.
Nois
2n ESO 4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N % N %
Discriminació per algun motiu
Sı́ 135 21,6 143 24,4 156 19,8 434 21,7
No 483 77,4 440 75,1 629 79,7 1552 77,6
NS/NC 6 1,0 3 0,5 4 0,5 13 0,7
Per gènere
Sı́ 12 1,9 21 3,6 24 3,0 57 2,9
No 603 96,6 562 95,9 760 96,3 1925 96,3
NS/NC 9 1,4 3 0,5 5 0,6 17 0,9
Pel paı́s d’origen o ètnia
Sı́ 54 8,7 70 11,9 64 8,1 188 9,4
No 563 90,2 515 87,9 720 91,3 1798 89,9
NS/NC 7 1,1 1 0,2 5 0,6 13 0,7
Per l’orientació sexual
Sı́ 18 2,9 24 4,1 26 3,3 68 3,4
No 597 95,7 560 95,6 758 96,1 1915 95,8
NS/NC 9 1,4 2 0,3 5 0,6 16 0,8
Per patir alguna discapacitat
Sı́ 20 3,2 25 4,3 21 2,7 66 3,3
No 595 95,4 558 95,2 763 96,7 1916 95,8
NS/NC 9 1,4 3 0,5 5 0,6 17 0,9
Total 624 100,0 586 100,0 789 100,0 1999 100,0
Noies
2n ESO 4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N % N %
Discriminació per algun motiu
Sı́ 147 25,2 169 31,6 261 34,3 577 30,7
No 434 74,3 363 67,9 497 65,3 1294 68,8
NS/NC 3 0,5 3 0,6 3 0,4 9 0,5
Per gènere
Sı́ 45 7,7 65 12,1 166 21,8 276 14,7
No 533 91,3 467 87,3 592 77,8 1592 84,7
NS/NC 6 1,0 3 0,6 3 0,4 12 0,6
Pel paı́s d’origen o ètnia
Sı́ 52 8,9 65 12,1 72 9,5 189 10,1
No 525 89,9 467 87,3 685 90,0 1677 89,2
NS/NC 7 1,2 3 0,6 4 0,5 14 0,7
Per l’orientació sexual
Sı́ 18 3,1 16 3,0 38 5,0 72 3,8
No 559 95,7 515 96,3 719 94,5 1793 95,4
NS/NC 7 1,2 4 0,7 4 0,5 15 0,8
Per patir alguna discapacitat
Sı́ 19 3,3 16 3,0 12 1,6 47 2,5
No 559 95,7 515 96,3 746 98,0 1820 96,8
NS/NC 6 1,0 4 0,7 3 0,4 13 0,7
Total 584 100,0 535 100,0 761 100,0 1880 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016.
173
Taula A.14: Haver patit discriminació segons motiu, en l’alumnat adolescent de Barcelona, segons sexe
i nivell socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016.
Nois
Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Discriminació per algun motiu
Sı́ 209 20,6 225 22,8 434 21,7
No 800 78,9 752 76,3 1552 77,6
NS/NC 5 0,5 8 0,8 13 0,7
Per gènere
Sı́ 26 2,6 31 3,1 57 2,9
No 982 96,8 943 95,7 1925 96,3
NS/NC 6 0,6 11 1,1 17 0,9
Pel paı́s d’origen o ètnia
Sı́ 84 8,3 104 10,6 188 9,4
No 925 91,2 873 88,6 1798 89,9
NS/NC 5 0,5 8 0,8 13 0,7
Per l’orientació sexual
Sı́ 35 3,5 33 3,4 68 3,4
No 972 95,9 943 95,7 1915 95,8
NS/NC 7 0,7 9 0,9 16 0,8
Per patir alguna discapacitat
Sı́ 28 2,8 38 3,9 66 3,3
No 980 96,6 936 95,0 1916 95,8
NS/NC 6 0,6 11 1,1 17 0,9
Total 1014 100,0 985 100,0 1999 100,0
Noies
Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Discriminació per algun motiu
Sı́ 299 30,1 278 31,4 577 30,7
No 693 69,6 601 67,9 1294 68,8
NS/NC 3 0,3 6 0,7 9 0,5
Per gènere
Sı́ 157 15,8 119 13,4 276 14,7
No 834 83,8 758 85,6 1592 84,7
NS/NC 4 0,4 8 0,9 12 0,6
Pel paı́s d’origen o ètnia
Sı́ 79 7,9 110 12,4 189 10,1
No 910 91,5 767 86,7 1677 89,2
NS/NC 6 0,6 8 0,9 14 0,7
Per l’orientació sexual
Sı́ 33 3,3 39 4,4 72 3,8
No 957 96,2 836 94,5 1793 95,4
NS/NC 5 0,5 10 1,1 15 0,8
Per patir alguna discapacitat
Sı́ 22 2,2 25 2,8 47 2,5
No 967 97,2 853 96,4 1820 96,8
NS/NC 6 0,6 7 0,8 13 0,7
Total 995 100,0 885 100,0 1880 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: El nivell socioeconòmic del barri es determina a partir de l’ı́ndex
de Renda Familiar Disponible 2013.
174
A.2.3 Maltractament a l’entorn escolar
Taula A.15: Haver patit maltractament o haver participat en el maltractament a altres companys/es a
l’escola o de camı́ a l’escola, en els últims 12 mesos, en l’alumnat adolescent de Barcelona,
segons sexe i curs. Barcelona, 2016.
Nois
2n ESO 4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N % N %
Maltractaments en l’entorn escolar
Vı́ctima 27 4,3 25 4,3 23 2,9 75 3,8
Vı́ctima i agressor/a 13 2,1 15 2,6 8 1,0 36 1,8
Agressor/a 40 6,4 57 9,7 58 7,4 155 7,8
No 544 87,2 489 83,4 700 88,7 1733 86,7
Total 624 100,0 586 100,0 789 100,0 1999 100,0
Noies
2n ESO 4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N % N %
Maltractaments en l’entorn escolar
Vı́ctima 42 7,2 39 7,3 21 2,8 102 5,4
Vı́ctima i agressor/a 4 0,7 3 0,6 5 0,7 12 0,6
Agressor/a 28 4,8 18 3,4 30 3,9 76 4,0
No 510 87,3 475 88,8 705 92,6 1690 89,9
Total 584 100,0 535 100,0 761 100,0 1880 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016.
Taula A.16: Haver patit maltractament o haver participat en el maltractament a altres companys/es a
l’escola o de camı́ a l’escola, en els últims 12 mesos, en l’alumnat adolescent de Barcelona,
segons sexe i nivell socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016.
Nois
Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Maltractaments en l’entorn escolar
Vı́ctima 40 3,9 35 3,6 75 3,8
Vı́ctima i agressor/a 19 1,9 17 1,7 36 1,8
Agressor/a 70 6,9 85 8,6 155 7,8
No 885 87,3 848 86,1 1733 86,7
Total 1014 100,0 985 100,0 1999 100,0
Noies
Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Maltractaments en l’entorn escolar
Vı́ctima 45 4,5 57 6,4 102 5,4
Vı́ctima i agressor/a 5 0,5 7 0,8 12 0,6
Agressor/a 37 3,7 39 4,4 76 4,0
No 908 91,3 782 88,4 1690 89,9
Total 995 100,0 885 100,0 1880 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: El nivell socioeconòmic del barri es determina a partir de l’ı́ndex
de Renda Familiar Disponible 2013.
175
A.2.4 Maltractament per internet
Taula A.17: Haver-se sentit perjudicat o haver perjudicat a altres persones, a través d’internet
(enviament de fotos, vı́deos, comentaris, etc.), en l’alumnat adolescent de Barcelona,
segons sexe i curs. Barcelona, 2016.
Nois
2n ESO 4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N % N %
Maltractaments per internet
Vı́ctima 31 5,0 35 6,0 30 3,8 96 4,8
Vı́ctima i agressor/a 7 1,1 14 2,4 23 2,9 44 2,2
Agressor/a 25 4,0 36 6,1 50 6,3 111 5,6
No maltractament 555 88,9 498 85,0 680 86,2 1733 86,7
Desconegut 6 1,0 3 0,5 6 0,8 15 0,8
Total 624 100,0 586 100,0 789 100,0 1999 100,0
Noies
2n ESO 4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N % N %
Maltractaments per internet
Vı́ctima 78 13,4 56 10,5 95 12,5 229 12,2
Vı́ctima i agressor/a 9 1,5 7 1,3 11 1,4 27 1,4
Agressor/a 13 2,2 15 2,8 13 1,7 41 2,2
No maltractament 481 82,4 457 85,4 640 84,1 1578 83,9
Desconegut 3 0,5 0 0,0 2 0,3 5 0,3
Total 584 100,0 535 100,0 761 100,0 1880 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016.
176
Taula A.18: Haver-se sentit perjudicat o haver perjudicat a altres persones, a través d’internet
(enviament de fotos, vı́deos, comentaris, etc.), en l’alumnat adolescent de Barcelona,
segons sexe i nivell socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016.
Nois
Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Maltractaments per internet
Vı́ctima 45 4,4 51 5,2 96 4,8
Vı́ctima i agressor/a 22 2,2 22 2,2 44 2,2
Agressor/a 59 5,8 52 5,3 111 5,6
No maltractament 884 87,2 849 86,2 1733 86,7
Desconegut 4 0,4 11 1,1 15 0,8
Total 1014 100,0 985 100,0 1999 100,0
Noies
Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Maltractaments per internet
Vı́ctima 113 11,4 116 13,1 229 12,2
Vı́ctima i agressor/a 13 1,3 14 1,6 27 1,4
Agressor/a 21 2,1 20 2,3 41 2,2
No maltractament 844 84,8 734 82,9 1578 83,9
Desconegut 4 0,4 1 0,1 5 0,3
Total 995 100,0 885 100,0 1880 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: El nivell socioeconòmic del barri es determina a partir de l’ı́ndex
de Renda Familiar Disponible 2013.
177
A.2.5 Assetjament sexual
Taula A.19: Haver patit assetjament sexual (qualsevol conducta verbal o fı́sica amb contingut sexual
ofensiva i no desitjada), en l’alumnat adolescent de Barcelona, segons sexe, curs i el lloc on
s’ha patit l’assetjament. Barcelona, 2016.
Nois
2n ESO 4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N % N %
Assetjament sexual
Sı́ 12 1,9 27 4,6 37 4,7 76 3,8
No 607 97,3 557 95,1 749 94,9 1913 95,7
NS/NC 5 0,8 2 0,3 3 0,4 10 0,5
A casa
Sı́ 1 0,2 6 1,0 6 0,8 13 0,7
No 618 99,0 578 98,6 780 98,9 1976 98,8
NS/NC 5 0,8 2 0,3 3 0,4 10 0,5
A l’escola
Sı́ 4 0,6 11 1,9 14 1,8 29 1,5
No 615 98,6 573 97,8 772 97,8 1960 98,0
NS/NC 5 0,8 2 0,3 3 0,4 10 0,5
Al carrer
Sı́ 6 1,0 9 1,5 12 1,5 27 1,4
No 613 98,2 575 98,1 774 98,1 1962 98,1
NS/NC 5 0,8 2 0,3 3 0,4 10 0,5
A altres llocs
Sı́ 4 0,6 6 1,0 14 1,8 24 1,2
No 620 99,4 580 99,0 775 98,2 1975 98,8
Total 624 100,0 586 100,0 789 100,0 1999 100,0
Noies
2n ESO 4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N % N %
Assetjament sexual
Sı́ 40 6,8 78 14,6 201 26,4 319 17,0
No 541 92,6 456 85,2 559 73,5 1556 82,8
NS/NC 3 0,5 1 0,2 1 0,1 5 0,3
A casa
Sı́ 4 0,7 6 1,1 11 1,4 21 1,1
No 577 98,8 528 98,7 749 98,4 1854 98,6
NS/NC 3 0,5 1 0,2 1 0,1 5 0,3
A l’escola
Sı́ 12 2,1 17 3,2 13 1,7 42 2,2
No 569 97,4 517 96,6 747 98,2 1833 97,5
NS/NC 3 0,5 1 0,2 1 0,1 5 0,3
Al carrer
Sı́ 22 3,8 61 11,4 157 20,6 240 12,8
No 559 95,7 473 88,4 603 79,2 1635 87,0
NS/NC 3 0,5 1 0,2 1 0,1 5 0,3
A altres llocs
Sı́ 6 1,0 11 2,1 57 7,5 74 3,9
No 578 99,0 524 97,9 704 92,5 1806 96,1
Total 584 100,0 535 100,0 761 100,0 1880 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016.
178
Taula A.20: Haver patit assetjament sexual en l’alumnat adolescent de Barcelona, segons sexe, nivell
socioeconòmic del barri del centre i el lloc on s’ha patit l’assetjament. Barcelona, 2016.
Nois
Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Assetjament sexual
Sı́ 39 3,8 37 3,8 76 3,8
No 973 96,0 940 95,4 1913 95,7
NS/NC 2 0,2 8 0,8 10 0,5
A casa
Sı́ 6 0,6 7 0,7 13 0,7
No 1006 99,2 970 98,5 1976 98,8
NS/NC 2 0,2 8 0,8 10 0,5
A l’escola
Sı́ 20 2,0 9 0,9 29 1,5
No 992 97,8 968 98,3 1960 98,0
NS/NC 2 0,2 8 0,8 10 0,5
Al carrer
Sı́ 14 1,4 13 1,3 27 1,4
No 998 98,4 964 97,9 1962 98,1
NS/NC 2 0,2 8 0,8 10 0,5
A casa d’una altra persona
Sı́ 2 0,2 1 0,1 3 0,2
No 1010 99,6 976 99,1 1986 99,3
NS/NC 2 0,2 8 0,8 10 0,5
A altres llocs
Sı́ 15 1,5 9 0,9 24 1,2
No 999 98,5 976 99,1 1975 98,8
Total 1014 100,0 985 100,0 1999 100,0
Noies
Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Assetjament sexual
Sı́ 152 15,3 167 18,9 319 17,0
No 839 84,3 717 81,0 1556 82,8
NS/NC 4 0,4 1 0,1 5 0,3
A casa
Sı́ 8 0,8 13 1,5 21 1,1
No 983 98,8 871 98,4 1854 98,6
NS/NC 4 0,4 1 0,1 5 0,3
A l’escola
Sı́ 21 2,1 21 2,4 42 2,2
No 970 97,5 863 97,5 1833 97,5
NS/NC 4 0,4 1 0,1 5 0,3
Al carrer
Sı́ 119 12,0 121 13,7 240 12,8
No 872 87,6 763 86,2 1635 87,0
NS/NC 4 0,4 1 0,1 5 0,3
A casa d’una altra persona
Sı́ 5 0,5 6 0,7 11 0,6
No 986 99,1 878 99,2 1864 99,1
NS/NC 4 0,4 1 0,1 5 0,3
A altres llocs
Sı́ 33 3,3 41 4,6 74 3,9
No 962 96,7 844 95,4 1806 96,1
Total 995 100,0 885 100,0 1880 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: El nivell socioeconòmic del barri es determina a partir de l’ı́ndex
de Renda Familiar Disponible 2013.
179
A.2.6 Maltractament per part de la parella
Taula A.21: Haver patit maltractaments per part de la parella segons tipus (emocionals, fı́sics o
sexuals), en els últims 12 mesos, en l’alumnat adolescent de Barcelona, segons sexe i curs.
Barcelona, 2016.
Nois
2n ESO 4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N % N %
Maltractaments parella
Alguna vegada 26 6,6 48 12,3 89 15,4 163 12,0
Mai 360 92,1 341 87,7 487 84,1 1188 87,4
NS/NC 5 1,3 0 0,0 3 0,5 8 0,6
Emocionals
Alguna vegada 19 4,9 38 9,8 80 13,8 137 10,1
Mai 368 94,1 351 90,2 496 85,7 1215 89,4
NS/NC 4 1,0 0 0,0 3 0,5 7 0,5
Fı́sics
Alguna vegada 7 1,8 12 3,1 19 3,3 38 2,8
Mai 380 97,2 377 96,9 557 96,2 1314 96,7
NS/NC 4 1,0 0 0,0 3 0,5 7 0,5
Sexuals
Alguna vegada 4 1,0 14 3,6 9 1,6 27 2,0
Mai 382 97,7 375 96,4 567 97,9 1324 97,4
NS/NC 5 1,3 0 0,0 3 0,5 8 0,6
Total 391 100,0 389 100,0 579 100,0 1359 100,0
Noies
2n ESO 4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N % N %
Maltractaments parella
Alguna vegada 36 10,5 63 17,5 136 23,5 235 18,3
Mai 305 88,7 298 82,5 441 76,2 1044 81,3
NS/NC 3 0,9 0 0,0 2 0,3 5 0,4
Emocionals
Alguna vegada 28 8,1 57 15,8 129 22,3 214 16,7
Mai 313 91,0 304 84,2 448 77,4 1065 82,9
NS/NC 3 0,9 0 0,0 2 0,3 5 0,4
Fı́sics
Alguna vegada 6 1,7 12 3,3 38 6,6 56 4,4
Mai 335 97,4 349 96,7 539 93,1 1223 95,2
NS/NC 3 0,9 0 0,0 2 0,3 5 0,4
Sexuals
Alguna vegada 5 1,5 15 4,2 25 4,3 45 3,5
Mai 336 97,7 346 95,8 552 95,3 1234 96,1
NS/NC 3 0,9 0 0,0 2 0,3 5 0,4
Total 344 100,0 361 100,0 579 100,0 1284 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: S’ha exclòs l’alumnat que ha respost que no ha tingut parella en
algun dels tres casos.
180
Taula A.22: Haver patit maltractaments per part de la parella segons tipus (emocionals, fı́sics o
sexuals), en els últims 12 mesos, en l’alumnat adolescent de Barcelona, segons sexe i nivell
socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016.
Nois
Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Maltractaments parella
Alguna vegada 69 10,4 94 13,5 163 12,0
Mai 593 89,3 595 85,6 1188 87,4
NS/NC 2 0,3 6 0,9 8 0,6
Emocionals
Alguna vegada 59 8,9 78 11,2 137 10,1
Mai 604 91,0 611 87,9 1215 89,4
NS/NC 1 0,2 6 0,9 7 0,5
Fı́sics
Alguna vegada 15 2,3 23 3,3 38 2,8
Mai 648 97,6 666 95,8 1314 96,7
NS/NC 1 0,2 6 0,9 7 0,5
Sexuals
Alguna vegada 12 1,8 15 2,2 27 2,0
Mai 650 97,9 674 97,0 1324 97,4
NS/NC 2 0,3 6 0,9 8 0,6
Total 664 100,0 695 100,0 1359 100,0
Noies
Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Maltractaments parella
Alguna vegada 109 16,9 126 19,7 235 18,3
Mai 534 82,7 510 79,9 1044 81,3
NS/NC 3 0,5 2 0,3 5 0,4
Emocionals
Alguna vegada 98 15,2 116 18,2 214 16,7
Mai 545 84,4 520 81,5 1065 82,9
NS/NC 3 0,5 2 0,3 5 0,4
Fı́sics
Alguna vegada 21 3,3 35 5,5 56 4,4
Mai 622 96,3 601 94,2 1223 95,2
NS/NC 3 0,5 2 0,3 5 0,4
Sexuals
Alguna vegada 20 3,1 25 3,9 45 3,5
Mai 623 96,4 611 95,8 1234 96,1
NS/NC 3 0,5 2 0,3 5 0,4
Total 646 100,0 638 100,0 1284 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: El nivell socioeconòmic del barri es determina a partir de l’ı́ndex
de Renda Familiar Disponible 2013. S’ha exclòs l’alumnat que ha respost que no ha tingut parella en
algun dels tres casos.
181
A.3 Alimentació
A.3.1 Esmorzar
Taula A.23: Esmorzar abans de sortir de casa en l’alumnat adolescent, segons sexe i curs. Barcelona,
2016.
Nois
2n ESO 4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N % N %
Esmorzar abans de sortir de casa
Cada dia 416 66,7 341 58,2 443 56,1 1200 60,0
1-6 vegades/setm 127 20,4 145 24,7 187 23,7 459 23,0
Cap dia 70 11,2 99 16,9 150 19,0 319 16,0
NS/NC 11 1,8 1 0,2 9 1,1 21 1,1
Total 624 100,0 586 100,0 789 100,0 1999 100,0
Noies
2n ESO 4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N % N %
Esmorzar abans de sortir de casa
Cada dia 342 58,6 294 55,0 399 52,4 1035 55,1
1-6 vegades/setm 149 25,5 144 26,9 200 26,3 493 26,2
Cap dia 87 14,9 95 17,8 159 20,9 341 18,1
NS/NC 6 1,0 2 0,4 3 0,4 11 0,6
Total 584 100,0 535 100,0 761 100,0 1880 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016.
182
Taula A.24: Esmorzar abans de sortir de casa en l’alumnat adolescent segons, sexe i nivell socioe-
conòmic del barri del centre. Barcelona, 2016.
Nois
Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Esmorzar abans de sortir de casa
Cada dia 624 61,5 576 58,5 1200 60,0
1-6 vegades/setm 217 21,4 242 24,6 459 23,0
Cap dia 162 16,0 157 15,9 319 16,0
NS/NC 11 1,1 10 1,0 21 1,1
Total 1014 100,0 985 100,0 1999 100,0
Noies
Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Esmorzar abans de sortir de casa
Cada dia 570 57,3 465 52,5 1035 55,1
1-6 vegades/setm 248 24,9 245 27,7 493 26,2
Cap dia 171 17,2 170 19,2 341 18,1
NS/NC 6 0,6 5 0,6 11 0,6
Total 995 100,0 885 100,0 1880 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: El nivell socioeconòmic del barri es determina a partir de l’ı́ndex
de Renda Familiar Disponible 2013.
183
A.3.2 Sopar davant d’alguna pantalla
Taula A.25: Sopar davant la televisió o d’alguna altra pantalla en l’alumnat adolescent, segons sexe i
curs. Barcelona, 2016.
Nois
2n ESO 4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N % N %
Sopar davant d’alguna pantalla
Quasi sempre/Sempre 294 47,1 327 55,8 447 56,7 1068 53,4
A vegades 164 26,3 147 25,1 174 22,1 485 24,3
Quasi mai/Mai 153 24,5 111 18,9 166 21,0 430 21,5
NS/NC 13 2,1 1 0,2 2 0,3 16 0,8
Total 624 100,0 586 100,0 789 100,0 1999 100,0
Noies
2n ESO 4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N % N %
Sopar davant d’alguna pantalla
Quasi sempre/Sempre 266 45,5 269 50,3 392 51,5 927 49,3
A vegades 149 25,5 139 26,0 186 24,4 474 25,2
Quasi mai/Mai 163 27,9 125 23,4 183 24,0 471 25,1
NS/NC 6 1,0 2 0,4 0 0,0 8 0,4
Total 584 100,0 535 100,0 761 100,0 1880 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016.
184
Taula A.26: Sopar davant la televisió o d’alguna altra pantalla en l’alumnat adolescent, segons sexe i
nivell socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016.
Nois
Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Sopar davant d’alguna pantalla
Quasi sempre/Sempre 488 48,1 580 58,9 1068 53,4
A vegades 255 25,1 230 23,4 485 24,3
Quasi mai/Mai 264 26,0 166 16,9 430 21,5
NS/NC 7 0,7 9 0,9 16 0,8
Total 1014 100,0 985 100,0 1999 100,0
Noies
Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Sopar davant d’alguna pantalla
Quasi sempre/Sempre 432 43,4 495 55,9 927 49,3
A vegades 249 25,0 225 25,4 474 25,2
Quasi mai/Mai 310 31,2 161 18,2 471 25,1
NS/NC 4 0,4 4 0,5 8 0,4
Total 995 100,0 885 100,0 1880 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: El nivell socioeconòmic del barri es determina a partir de l’ı́ndex
de Renda Familiar Disponible 2013.
185
A.3.3 Insuficiència alimentària
Taula A.27: Anar a l’escola o a l’institut amb gana per no tenir a casa suficient menjar en l’alumnat
adolescent, segons sexe i curs. Barcelona, 2016.
Nois
2n ESO 4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N % N %
Anar amb gana per insuficiència alimentària
Sempre/sovint 18 2,9 23 3,9 16 2,0 57 2,9
Algunes vegades 47 7,5 51 8,7 66 8,4 164 8,2
Mai 550 88,1 511 87,2 703 89,1 1764 88,2
NS/NC 9 1,4 1 0,2 4 0,5 14 0,7
Total 624 100,0 586 100,0 789 100,0 1999 100,0
Noies
2n ESO 4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N % N %
Anar amb gana per insuficiència alimentària
Sempre/sovint 10 1,7 7 1,3 15 2,0 32 1,7
Algunes vegades 55 9,4 51 9,5 51 6,7 157 8,4
Mai 512 87,7 476 89,0 695 91,3 1683 89,5
NS/NC 7 1,2 1 0,2 0 0,0 8 0,4
Total 584 100,0 535 100,0 761 100,0 1880 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016.
186
Taula A.28: Anar a l’escola o a l’institut amb gana per no tenir a casa suficient menjar en l’alumnat
adolescent, segons sexe i nivell socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016.
Nois
Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Anar amb gana per insuficiència alimentària
Sempre/sovint 20 2,0 37 3,8 57 2,9
Algunes vegades 69 6,8 95 9,6 164 8,2
Mai 920 90,7 844 85,7 1764 88,2
NS/NC 5 0,5 9 0,9 14 0,7
Total 1014 100,0 985 100,0 1999 100,0
Noies
Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Anar amb gana per insuficiència alimentària
Sempre/sovint 12 1,2 20 2,3 32 1,7
Algunes vegades 67 6,7 90 10,2 157 8,4
Mai 912 91,7 771 87,1 1683 89,5
NS/NC 4 0,4 4 0,5 8 0,4
Total 995 100,0 885 100,0 1880 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: El nivell socioeconòmic del barri es determina a partir de l’ı́ndex
de Renda Familiar Disponible 2013.
187
A.3.4 Índex de massa corporal (IMC)
Taula A.29: Índex de massa corporal en l’alumnat adolescent, segons sexe i curs. Barcelona, 2016.
Nois
Índex de Massa Corporal 2n ESO 4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N % N %
Baix pes 53 8,5 49 8,4 77 9,8 179 9,0
Pes normal 363 58,4 376 64,3 509 64,8 1248 62,7
Sobrepes 143 23,0 112 19,1 147 18,7 402 20,2
Obesitat 63 10,1 48 8,2 52 6,6 163 8,2
Total 622 100,0 585 100,0 785 100,0 1992 100,0
Noies
Índex de Massa Corporal 2n ESO 4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N % N %
Baix pes 47 8,1 38 7,3 71 9,6 156 8,5
Pes normal 378 65,3 375 72,0 527 71,4 1280 69,6
Sobrepes 117 20,2 85 16,3 99 13,4 301 16,4
Obesitat 37 6,4 23 4,4 41 5,6 101 5,5
Total 579 100,0 521 100,0 738 100,0 1838 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016.
Taula A.30: Índex de massa corporal en l’alumnat adolescent, segons sexe i nivell socioeconòmic del
barri del centre. Barcelona, 2016.
Nois
Índex de Massa Corporal Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Baix pes 91 9,0 88 9,0 179 9,0
Pes normal 656 64,8 592 60,5 1248 62,7
Sobrepes 192 19,0 210 21,5 402 20,2
Obesitat 74 7,3 89 9,1 163 8,2
Total 1013 100,0 979 100,0 1992 100,0
Noies
Índex de Massa Corporal Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Baix pes 102 10,5 54 6,3 156 8,5
Pes normal 716 73,4 564 65,4 1280 69,6
Sobrepes 117 12,0 184 21,3 301 16,4
Obesitat 40 4,1 61 7,1 101 5,5
Total 975 100,0 863 100,0 1838 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: El nivell socioeconòmic del barri es determina a partir de l’ı́ndex
de Renda Familiar Disponible 2013.
188
A.3.5 Satisfacció corporal
Taula A.31: Grau de satisfacció amb el propi cos en l’alumnat adolescent, segons sexe i curs. Barcelona,
2016.
Nois
Grau de satisfacció amb la figura corporal 2n ESO 4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N % N %
Satisfacció corporal 388 62,2 369 63,0 511 64,8 1268 63,4
Insatisfacció corporal 235 37,7 216 36,9 275 34,9 726 36,3
NS/NC 1 0,2 1 0,2 3 0,4 5 0,3
Total 624 100,0 586 100,0 789 100,0 1999 100,0
Noies
Grau de satisfacció amb la figura corporal 2n ESO 4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N % N %
Satisfacció corporal 302 51,7 249 46,5 329 43,2 880 46,8
Insatisfacció corporal 278 47,6 280 52,3 420 55,2 978 52,0
NS/NC 4 0,7 6 1,1 12 1,6 22 1,2
Total 584 100,0 535 100,0 761 100,0 1880 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016.
Taula A.32: Grau de satisfacció amb el propi cos en l’alumnat adolescent, segons sexe i nivell
socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016.
Nois
Grau de satisfacció amb la figura corporal Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Satisfacció corporal 673 66,4 595 60,4 1268 63,4
Insatisfacció corporal 340 33,5 386 39,2 726 36,3
NS/NC 1 0,1 4 0,4 5 0,3
Total 1014 100,0 985 100,0 1999 100,0
Noies
Grau de satisfacció amb la figura corporal Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Satisfacció corporal 498 50,1 382 43,2 880 46,8
Insatisfacció corporal 486 48,8 492 55,6 978 52,0
NS/NC 11 1,1 11 1,2 22 1,2
Total 995 100,0 885 100,0 1880 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: El nivell socioeconòmic del barri es determina a partir de l’ı́ndex
de Renda Familiar Disponible 2013.
189
A.3.6 Dieta
Taula A.33: Haver fet alguna vegada dieta per aprimar-se en l’alumnat adolescent, segons sexe i curs.
Barcelona, 2016.
Nois
Haver fet dieta alguna vegada? 2n ESO 4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N % N %
Si 121 19,4 103 17,6 174 22,1 398 19,9
No 491 78,7 480 81,9 609 77,2 1580 79,0
NS/NC 12 1,9 3 0,5 6 0,8 21 1,1
Total 624 100,0 586 100,0 789 100,0 1999 100,0
Noies
Haver fet dieta alguna vegada? 2n ESO 4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N % N %
Si 165 28,3 227 42,4 358 47,0 750 39,9
No 413 70,7 304 56,8 402 52,8 1119 59,5
NS/NC 6 1,0 4 0,7 1 0,1 11 0,6
Total 584 100,0 535 100,0 761 100,0 1880 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016.
Taula A.34: Haver fet alguna vegada dieta per aprimar-se en l’alumnat adolescent, segons sexe i nivell
socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016.
Nois
Haver fet dieta alguna vegada? Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Si 195 19,2 203 20,6 398 19,9
No 811 80,0 769 78,1 1580 79,0
NS/NC 8 0,8 13 1,3 21 1,1
Total 1014 100,0 985 100,0 1999 100,0
Noies
Haver fet dieta alguna vegada? Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Si 398 40,0 352 39,8 750 39,9
No 591 59,4 528 59,7 1119 59,5
NS/NC 6 0,6 5 0,6 11 0,6
Total 995 100,0 885 100,0 1880 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: El nivell socioeconòmic del barri es determina a partir de l’ı́ndex
de Renda Familiar Disponible 2013.
190
A.4 Activitat fı́sica i descans
A.4.1 Activitat fı́sica
Taula A.35: Freqüència d’activitat fı́sica en el temps lliure de l’alumnat adolescent, segons sexe i curs.
Barcelona, 2016.
Nois
Activitat fı́sica en el temps lliure 2n ESO 4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N % N %
Actiu/va 503 80,6 490 83,6 596 75,5 1589 79,5
Moderadament actiu/va 55 8,8 33 5,6 70 8,9 158 7,9
Activ. Insuf/Sedentarisme 32 5,1 41 7,0 94 11,9 167 8,4
NS/NC 34 5,4 22 3,8 29 3,7 85 4,3
Total 624 100,0 586 100,0 789 100,0 1999 100,0
Noies
Activitat fı́sica en el temps lliure 2n ESO 4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N % N %
Actiu/va 415 71,1 369 69,0 463 60,8 1247 66,3
Moderadament actiu/va 81 13,9 84 15,7 98 12,9 263 14,0
Activ. Insuf/Sedentarisme 69 11,8 67 12,5 178 23,4 314 16,7
NS/NC 19 3,3 15 2,8 22 2,9 56 3,0
Total 584 100,0 535 100,0 761 100,0 1880 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016.
Taula A.36: Freqüència d’activitat fı́sica en el temps lliure de l’alumnat adolescent, segons sexe i nivell
socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016.
Nois
Activitat fı́sica en el temps lliure Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Actiu/va 823 81,2 766 77,8 1589 79,5
Moderadament actiu/va 77 7,6 81 8,2 158 7,9
Activ. Insuf/Sedentarisme 75 7,4 92 9,3 167 8,4
NS/NC 39 3,8 46 4,7 85 4,3
Total 1014 100,0 985 100,0 1999 100,0
Noies
Activitat fı́sica en el temps lliure Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Actiu/va 690 69,3 557 62,9 1247 66,3
Moderadament actiu/va 128 12,9 135 15,3 263 14,0
Activ. Insuf/Sedentarisme 155 15,6 159 18,0 314 16,7
NS/NC 22 2,2 34 3,8 56 3,0
Total 995 100,0 885 100,0 1880 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: El nivell socioeconòmic del barri es determina a partir de l’ı́ndex
de Renda Familiar Disponible 2013.
191
Taula A.37: Sentir-se actiu/va en l’alumnat adolescent, segons sexe i curs. Barcelona, 2016.
Nois
Quants dies a la setmana et sents actiu/va? 2n ESO 4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N % N %
Cap dia de la setmana 28 4,5 31 5,3 97 12,3 156 7,8
1 a 3 dies/setm 241 38,6 252 43,0 296 37,5 789 39,5
4 a 6 dies/setm 232 37,2 224 38,2 273 34,6 729 36,5
Tots els dies de la setmana 109 17,5 72 12,3 117 14,8 298 14,9
NS/NC 14 2,2 7 1,2 6 0,8 27 1,4
Total 624 100,0 586 100,0 789 100,0 1999 100,0
Noies
Quants dies a la setmana et sents actiu/va? 2n ESO 4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N % N %
Cap dia de la setmana 33 5,7 45 8,4 150 19,7 228 12,1
1 a 3 dies/setm 330 56,5 299 55,9 382 50,2 1011 53,8
4 a 6 dies/setm 170 29,1 160 29,9 186 24,4 516 27,4
Tots els dies de la setmana 41 7,0 29 5,4 41 5,4 111 5,9
NS/NC 10 1,7 2 0,4 2 0,3 14 0,7
Total 584 100,0 535 100,0 761 100,0 1880 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016.
Taula A.38: Sentir-se actiu/va en l’alumnat adolescent, segons sexe i nivell socioeconòmic del barri del
centre. Barcelona, 2016.
Nois
Quants dies a la setmana et sents actiu/va? Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Cap dia de la setmana 77 7,6 79 8,0 156 7,8
1 a 3 dies/setm 402 39,6 387 39,3 789 39,5
4 a 6 dies/setm 384 37,9 345 35,0 729 36,5
Tots els dies de la setmana 140 13,8 158 16,0 298 14,9
NS/NC 11 1,1 16 1,6 27 1,4
Total 1014 100,0 985 100,0 1999 100,0
Noies
Quants dies a la setmana et sents actiu/va? Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Cap dia de la setmana 117 11,8 111 12,5 228 12,1
1 a 3 dies/setm 535 53,8 476 53,8 1011 53,8
4 a 6 dies/setm 278 27,9 238 26,9 516 27,4
Tots els dies de la setmana 56 5,6 55 6,2 111 5,9
NS/NC 9 0,9 5 0,6 14 0,7
Total 995 100,0 885 100,0 1880 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: El nivell socioeconòmic del barri es determina a partir de l’ı́ndex
de Renda Familiar Disponible 2013.
192
A.4.2 Ús del mòbil
Taula A.39: Tenir mòbil propi en l’alumnat adolescent, segons sexe i curs. Barcelona, 2016.
Nois
Telèfon mòbil propi 2n ESO 4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N % N %
Si 582 93,3 563 96,1 773 98,0 1918 95,9
No 29 4,6 15 2,6 11 1,4 55 2,8
NS/NC 13 2,1 8 1,4 5 0,6 26 1,3
Total 624 100,0 586 100,0 789 100,0 1999 100,0
Noies
Telèfon mòbil propi 2n ESO 4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N % N %
Si 551 94,3 522 97,6 750 98,6 1823 97,0
No 22 3,8 13 2,4 11 1,4 46 2,4
NS/NC 11 1,9 0 0,0 0 0,0 11 0,6
Total 584 100,0 535 100,0 761 100,0 1880 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016.
Taula A.40: Tenir mòbil propi en l’alumnat adolescent, segons sexe i nivell socioeconòmic del barri del
centre. Barcelona, 2016.
Nois
Telèfon mòbil propi Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Si 980 96,6 938 95,2 1918 95,9
No 23 2,3 32 3,2 55 2,8
NS/NC 11 1,1 15 1,5 26 1,3
Total 1014 100,0 985 100,0 1999 100,0
Noies
Telèfon mòbil propi Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Si 970 97,5 853 96,4 1823 97,0
No 18 1,8 28 3,2 46 2,4
NS/NC 7 0,7 4 0,5 11 0,6
Total 995 100,0 885 100,0 1880 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: El nivell socioeconòmic del barri es determina a partir de l’ı́ndex
de Renda Familiar Disponible 2013.
193
Taula A.41: Ús problemàtic del mòbil en l’alumnat adolescent, segons sexe i curs. Barcelona, 2016.
Nois
Problemàtica amb el mòbil 2n ESO 4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N % N %
Freqüentment 24 3,8 24 4,1 33 4,2 81 4,1
Ocasionalment 196 31,4 242 41,3 315 39,9 753 37,7
Mai 359 57,5 295 50,3 417 52,9 1071 53,6
NS/NC 45 7,2 25 4,3 24 3,0 94 4,7
Total 624 100,0 586 100,0 789 100,0 1999 100,0
Noies
Problemàtica amb el mòbil 2n ESO 4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N % N %
Freqüentment 28 4,8 28 5,2 29 3,8 85 4,5
Ocasionalment 216 37,0 248 46,4 383 50,3 847 45,1
Mai 296 50,7 242 45,2 330 43,4 868 46,2
NS/NC 44 7,5 17 3,2 19 2,5 80 4,3
Total 584 100,0 535 100,0 761 100,0 1880 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016.
Taula A.42: Ús problemàtic del mòbil en l’alumnat adolescent, segons sexe i nivell socioeconòmic del
barri del centre. Barcelona, 2016.
Nois
Problemàtica amb el mòbil Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Freqüentment 37 3,6 44 4,5 81 4,1
Ocasionalment 395 39,0 358 36,3 753 37,7
Mai 542 53,5 529 53,7 1071 53,6
NS/NC 40 3,9 54 5,5 94 4,7
Total 1014 100,0 985 100,0 1999 100,0
Noies
Problemàtica amb el mòbil Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Freqüentment 33 3,3 52 5,9 85 4,5
Ocasionalment 437 43,9 410 46,3 847 45,1
Mai 491 49,3 377 42,6 868 46,2
NS/NC 34 3,4 46 5,2 80 4,3
Total 995 100,0 885 100,0 1880 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: El nivell socioeconòmic del barri es determina a partir de l’ı́ndex
de Renda Familiar Disponible 2013.
194
A.4.3 Ús d’internet
Taula A.43: Ús problemàtic d’internet en l’alumnat adolescent, segons sexe i curs. Barcelona, 2016.
Nois
Problemàtica a internet 2n ESO 4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N % N %
Freqüentment 40 6,4 40 6,8 59 7,5 139 7,0
Ocasionalment 187 30,0 226 38,6 271 34,3 684 34,2
Mai 368 59,0 310 52,9 441 55,9 1119 56,0
NS/NC 29 4,6 10 1,7 18 2,3 57 2,9
Total 624 100,0 586 100,0 789 100,0 1999 100,0
Noies
Problemàtica a internet 2n ESO 4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N % N %
Freqüentment 29 5,0 32 6,0 33 4,3 94 5,0
Ocasionalment 166 28,4 175 32,7 258 33,9 599 31,9
Mai 368 63,0 324 60,6 458 60,2 1150 61,2
NS/NC 21 3,6 4 0,7 12 1,6 37 2,0
Total 584 100,0 535 100,0 761 100,0 1880 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016.
Taula A.44: Ús problemàtic d’internet en l’alumnat adolescent, segons sexe i nivell socioeconòmic del
barri del centre. Barcelona, 2016.
Nois
Problemàtica a internet Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Freqüentment 59 5,8 80 8,1 139 7,0
Ocasionalment 336 33,1 348 35,3 684 34,2
Mai 602 59,4 517 52,5 1119 56,0
NS/NC 17 1,7 40 4,1 57 2,9
Total 1014 100,0 985 100,0 1999 100,0
Noies
Problemàtica a internet Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Freqüentment 36 3,6 58 6,6 94 5,0
Ocasionalment 275 27,6 324 36,6 599 31,9
Mai 667 67,0 483 54,6 1150 61,2
NS/NC 17 1,7 20 2,3 37 2,0
Total 995 100,0 885 100,0 1880 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: El nivell socioeconòmic del barri es determina a partir de l’ı́ndex
de Renda Familiar Disponible 2013.
195
A.4.4 Ús del mòbil abans d’anar a dormir
Taula A.45: Usar el mòbil abans d’anar a dormir en l’alumnat adolescent, segons sexe i curs. Barcelona,
2016.
Nois
Utilitzar el mòbil abans d’anar a dormir 2n ESO 4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N % N %
Sovint/sempre 395 63,3 428 73,0 594 75,3 1417 70,9
De vegades 95 15,2 84 14,3 124 15,7 303 15,2
Mai/rarament 114 18,3 64 10,9 63 8,0 241 12,1
NS/NC 20 3,2 10 1,7 8 1,0 38 1,9
Total 624 100,0 586 100,0 789 100,0 1999 100,0
Noies
Utilitzar el mòbil abans d’anar a dormir 2n ESO 4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N % N %
Sovint/sempre 419 71,7 451 84,3 669 87,9 1539 81,9
De vegades 90 15,4 56 10,5 52 6,8 198 10,5
Mai/rarament 61 10,4 28 5,2 37 4,9 126 6,7
NS/NC 14 2,4 0 0,0 3 0,4 17 0,9
Total 584 100,0 535 100,0 761 100,0 1880 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016.
Taula A.46: Usar el mòbil abans d’anar a dormir en l’alumnat adolescent, segons sexe i nivell
socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016.
Nois
Utilitzar el mòbil abans d’anar a dormir Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Sovint/sempre 714 70,4 703 71,4 1417 70,9
De vegades 159 15,7 144 14,6 303 15,2
Mai/rarament 127 12,5 114 11,6 241 12,1
NS/NC 14 1,4 24 2,4 38 1,9
Total 1014 100,0 985 100,0 1999 100,0
Noies
Utilitzar el mòbil abans d’anar a dormir Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Sovint/sempre 808 81,2 731 82,6 1539 81,9
De vegades 114 11,5 84 9,5 198 10,5
Mai/rarament 62 6,2 64 7,2 126 6,7
NS/NC 11 1,1 6 0,7 17 0,9
Total 995 100,0 885 100,0 1880 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: El nivell socioeconòmic del barri es determina a partir de l’ı́ndex
de Renda Familiar Disponible 2013.
196
A.4.5 Hores de son
Taula A.47: Hores de son en l’alumnat adolescent, segons sexe i curs. Barcelona, 2016.
Nois
2n ESO 4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N % N %
Hores de son (dill. a dij)
Insuficient (Menys de 8h) 203 32,5 330 56,3 600 76,0 1133 56,7
Lı́mit (entre 8h i 9h) 261 41,8 191 32,6 144 18,3 596 29,8
Òptim (9h o més) 134 21,5 47 8,0 28 3,5 209 10,5
NS/NC 26 4,2 18 3,1 17 2,2 61 3,1
Hores de son (div. a dig.)
Insuficient (Menys de 8h) 138 22,1 98 16,7 75 9,5 311 15,6
Lı́mit (entre 8h i 9h) 160 25,6 101 17,2 134 17,0 395 19,8
Òptim (9h o més) 285 45,7 331 56,5 549 69,6 1165 58,3
NS/NC 41 6,6 56 9,6 31 3,9 128 6,4
Total 624 100,0 586 100,0 789 100,0 1999 100,0
Noies
2n ESO 4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N % N %
Hores de son (dill. a dij)
Insuficient (Menys de 8h) 214 36,6 328 61,3 589 77,4 1131 60,2
Lı́mit (entre 8h i 9h) 251 43,0 174 32,5 145 19,1 570 30,3
Òptim (9h o més) 102 17,5 27 5,0 21 2,8 150 8,0
NS/NC 17 2,9 6 1,1 6 0,8 29 1,5
Hores de son (div. a dig.)
Insuficient (Menys de 8h) 122 20,9 106 19,8 67 8,8 295 15,7
Lı́mit (entre 8h i 9h) 144 24,7 91 17,0 134 17,6 369 19,6
Òptim (9h o més) 291 49,8 300 56,1 539 70,8 1130 60,1
NS/NC 27 4,6 38 7,1 21 2,8 86 4,6
Total 584 100,0 535 100,0 761 100,0 1880 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016.
197
Taula A.48: Hores de son en l’alumnat adolescent, segons sexe i nivell socioeconòmic del barri del
centre. barcelona, 2016.
Nois
Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Hores de son (dill. a dij)
Insuficient (Menys de 8h) 565 55,7 568 57,7 1133 56,7
Lı́mit (entre 8h i 9h) 317 31,3 279 28,3 596 29,8
Òptim (9h o més) 105 10,4 104 10,6 209 10,5
NS/NC 27 2,7 34 3,5 61 3,1
Hores de son (div. a dig.)
Insuficient (Menys de 8h) 156 15,4 155 15,7 311 15,6
Lı́mit (entre 8h i 9h) 203 20,0 192 19,5 395 19,8
Òptim (9h o més) 593 58,5 572 58,1 1165 58,3
NS/NC 62 6,1 66 6,7 128 6,4
Total 1014 100,0 985 100,0 1999 100,0
Noies
Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Hores de son (dill. a dij)
Insuficient (Menys de 8h) 586 58,9 545 61,6 1131 60,2
Lı́mit (entre 8h i 9h) 309 31,1 261 29,5 570 30,3
Òptim (9h o més) 85 8,5 65 7,3 150 8,0
NS/NC 15 1,5 14 1,6 29 1,5
Hores de son (div. a dig.)
Insuficient (Menys de 8h) 158 15,9 137 15,5 295 15,7
Lı́mit (entre 8h i 9h) 188 18,9 181 20,5 369 19,6
Òptim (9h o més) 606 60,9 524 59,2 1130 60,1
NS/NC 43 4,3 43 4,9 86 4,6
Total 995 100,0 885 100,0 1880 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: El nivell socioeconòmic del barri es determina a partir de l’ı́ndex
de Renda Familiar Disponible 2013.
198
A.5 Consum de substàncies addictives
A.5.1 Tabac
Taula A.49: Consum de tabac de l’alumnat adolescent, segons sexe i curs. Barcelona, 2016.
Nois
2n ESO 4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N % N %
Consum de tabac
Diari 14 2,2 54 9,2 122 15,5 190 9,5
Setmanal 7 1,1 16 2,7 43 5,4 66 3,3
Ocasional 20 3,2 68 11,6 133 16,9 221 11,1
No actualment 58 9,3 92 15,7 134 17,0 284 14,2
No, mai 505 80,9 348 59,4 349 44,2 1202 60,1
NS/NC 20 3,2 8 1,4 8 1,0 36 1,8
Total 624 100,0 586 100,0 789 100,0 1999 100,0
Noies
2n ESO 4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N % N %
Consum de tabac
Diari 10 1,7 53 9,9 141 18,5 204 10,9
Setmanal 4 0,7 16 3,0 40 5,3 60 3,2
Ocasional 22 3,8 65 12,1 126 16,6 213 11,3
No actualment 58 9,9 96 17,9 150 19,7 304 16,2
No, mai 478 81,8 303 56,6 303 39,8 1084 57,7
NS/NC 12 2,1 2 0,4 1 0,1 15 0,8
Total 584 100,0 535 100,0 761 100,0 1880 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016.
199
Taula A.50: Consum de tabac de l’alumnat adolescent, segons sexe i nivell socioeconòmic del barri del
centre. Barcelona, 2016.
Nois
Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Consum de tabac
Diari 103 10,2 87 8,8 190 9,5
Setmanal 39 3,8 27 2,7 66 3,3
Experimental 129 12,7 92 9,3 221 11,1
No actualment 145 14,3 139 14,1 284 14,2
No, mai 586 57,8 616 62,5 1202 60,1
NS/NC 12 1,2 24 2,4 36 1,8
Total 1014 100,0 985 100,0 1999 100,0
Noies
Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Consum de tabac
Diari 129 13,0 75 8,5 204 10,9
Setmanal 42 4,2 18 2,0 60 3,2
Experimental 102 10,3 111 12,5 213 11,3
No actualment 144 14,5 160 18,1 304 16,2
No, mai 569 57,2 515 58,2 1084 57,7
NS/NC 9 0,9 6 0,7 15 0,8
Total 995 100,0 885 100,0 1880 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: El nivell socioeconòmic del barri es determina a partir de l’ı́ndex
de Renda Familiar Disponible 2013.
200
A.5.2 Alcohol
Taula A.51: Haver begut alguna vegada almenys mig got de qualsevol beguda alcohòlica en l’alumnat
adolescent de Barcelona, segons sexe i curs. Barcelona, 2016.
Nois
2n ESO 4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N % N %
Consum alcohol
Sı́ 273 43,8 414 70,6 693 87,8 1380 69,0
No 332 53,2 163 27,8 90 11,4 585 29,3
NS/NC 19 3,0 9 1,5 6 0,8 34 1,7
Total 624 100,0 586 100,0 789 100,0 1999 100,0
Noies
2n ESO 4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N % N %
Consum alcohol
Sı́ 244 41,8 427 79,8 705 92,6 1376 73,2
No 327 56,0 108 20,2 56 7,4 491 26,1
NS/NC 13 2,2 0 0,0 0 0,0 13 0,7
Total 584 100,0 535 100,0 761 100,0 1880 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016.
201
Taula A.52: Haver begut alguna vegada almenys mig got de qualsevol beguda alcohòlica en l’alumnat
adolescent de Barcelona, segons sexe i nivell socioeconòmic del barri del centre. Barcelona,
2016.
Nois
Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Consum alcohol
Sı́ 727 71,7 653 66,3 1380 69,0
No 274 27,0 311 31,6 585 29,3
NS/NC 13 1,3 21 2,1 34 1,7
Total 1014 100,0 985 100,0 1999 100,0
Noies
Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Consum alcohol
Sı́ 748 75,2 628 71,0 1376 73,2
No 238 23,9 253 28,6 491 26,1
NS/NC 9 0,9 4 0,5 13 0,7
Total 995 100,0 885 100,0 1880 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: El nivell socioeconòmic del barri es determina a partir de l’ı́ndex
de Renda Familiar Disponible 2013.
Taula A.53: Haver begut alguna vegada 5 o més begudes alcohòliques en una sola ocasió en l’alumnat
adolescent de Barcelona, segons sexe i curs. Barcelona, 2016.
Nois
2n ESO 4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N % N %
Consum 5 o més begudes alcohòliques
Sı́, els últims 30 dies 18 2,9 67 11,4 249 31,6 334 16,7
Sı́, però no els últims 30 dies 54 8,7 127 21,7 238 30,2 419 21,0
No, mai 192 30,8 216 36,9 204 25,9 612 30,6
No consum alcohol 332 53,2 163 27,8 90 11,4 585 29,3
NS/NC 28 4,5 13 2,2 8 1,0 49 2,5
Total 624 100,0 586 100,0 789 100,0 1999 100,0
Noies
2n ESO 4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N % N %
Consum 5 o més begudes alcohòliques
Sı́, els últims 30 dies 9 1,5 48 9,0 179 23,5 236 12,6
Sı́, però no els últims 30 dies 51 8,7 141 26,4 231 30,4 423 22,5
No, mai 178 30,5 235 43,9 291 38,2 704 37,4
No consum alcohol 327 56,0 108 20,2 56 7,4 491 26,1
NS/NC 19 3,3 3 0,6 4 0,5 26 1,4
Total 584 100,0 535 100,0 761 100,0 1880 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016.
202
Taula A.54: Haver begut alguna vegada 5 o més begudes alcohòliques en una sola ocasió en l’alumnat
adolescent de Barcelona, segons sexe i nivell socioeconòmic del barri del centre. Barcelona,
2016.
Nois
Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Consum 5 o més begudes alcohòliques
Sı́, els últims 30 dies 188 18,5 146 14,8 334 16,7
Sı́, però no els últims 30 dies 222 21,9 197 20,0 419 21,0
No, mai 313 30,9 299 30,4 612 30,6
No consum alcohol 274 27,0 311 31,6 585 29,3
NS/NC 17 1,7 32 3,2 49 2,5
Total 1014 100,0 985 100,0 1999 100,0
Noies
Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Consum 5 o més begudes alcohòliques
Sı́, els últims 30 dies 133 13,4 103 11,6 236 12,6
Sı́, però no els últims 30 dies 222 22,3 201 22,7 423 22,5
No, mai 388 39,0 316 35,7 704 37,4
No consum alcohol 238 23,9 253 28,6 491 26,1
NS/NC 14 1,4 12 1,4 26 1,4
Total 995 100,0 885 100,0 1880 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: El nivell socioeconòmic del barri es determina a partir de l’ı́ndex
de Renda Familiar Disponible 2013.
203
Taula A.55: Haver-se emborratxat alguna vegada en els darrers 6 mesos en l’alumnat adolescent de
Barcelona, segons sexe i curs. Barcelona, 2016.
Nois
2n ESO 4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N % N %
Emborratxat últims 6 mesos
Sı́ 32 5,1 164 28,0 443 56,1 639 32,0
No 225 36,1 237 40,4 231 29,3 693 34,7
No consum alcohol 332 53,2 163 27,8 90 11,4 585 29,3
NS/NC 35 5,6 22 3,8 25 3,2 82 4,1
Total 624 100,0 586 100,0 789 100,0 1999 100,0
Noies
2n ESO 4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N % N %
Emborratxat últims 6 mesos
Sı́ 37 6,3 160 29,9 432 56,8 629 33,5
No 197 33,7 254 47,5 250 32,9 701 37,3
No consum alcohol 327 56,0 108 20,2 56 7,4 491 26,1
NS/NC 23 3,9 13 2,4 23 3,0 59 3,1
Total 584 100,0 535 100,0 761 100,0 1880 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016.
Taula A.56: Haver-se emborratxat alguna vegada en l’alumnat adolescent de Barcelona, segons sexe i
nivell socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016.
Nois
Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Emborratxat últims 6 mesos
Sı́ 356 35,1 283 28,7 639 32,0
No 356 35,1 337 34,2 693 34,7
No consum alcohol 274 27,0 311 31,6 585 29,3
NS/NC 28 2,8 54 5,5 82 4,1
Total 1014 100,0 985 100,0 1999 100,0
Noies
Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Emborratxat últims 6 mesos
Sı́ 380 38,2 249 28,1 629 33,5
No 352 35,4 349 39,4 701 37,3
No consum alcohol 238 23,9 253 28,6 491 26,1
NS/NC 25 2,5 34 3,8 59 3,1
Total 995 100,0 885 100,0 1880 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: El nivell socioeconòmic del barri es determina a partir de l’ı́ndex
de Renda Familiar Disponible 2013.
204
A.5.3 Cànnabis
Taula A.57: Consum de cànnabis de l’alumnat adolescent, segons sexe i curs. Barcelona, 2016.
Nois
2n ESO 4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N % N %
Consum de cànnabis
Alguna vegada a la vida 27 4,3 78 13,3 156 19,8 261 13,1
Últims 12 mesos 7 1,1 46 7,8 93 11,8 146 7,3
Últims 30 dies 16 2,6 65 11,1 199 25,2 280 14,0
Mai 549 88,0 386 65,9 330 41,8 1265 63,3
NS/NC 25 4,0 11 1,9 11 1,4 47 2,4
Total 624 100,0 586 100,0 789 100,0 1999 100,0
Noies
2n ESO 4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N % N %
Consum de cànnabis
Alguna vegada a la vida 23 3,9 77 14,4 180 23,7 280 14,9
Últims 12 mesos 4 0,7 37 6,9 104 13,7 145 7,7
Últims 30 dies 9 1,5 40 7,5 118 15,5 167 8,9
Mai 527 90,2 379 70,8 353 46,4 1259 67,0
NS/NC 21 3,6 2 0,4 6 0,8 29 1,5
Total 584 100,0 535 100,0 761 100,0 1880 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016.
205
Taula A.58: Consum de cànnabis de l’alumnat adolescent, segons sexe i nivell socioeconòmic del barri
del centre. Barcelona, 2016.
Nois
Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Consum de cànnabis
Alguna vegada a la vida 131 12,9 130 13,2 261 13,1
Últims 12 mesos 83 8,2 63 6,4 146 7,3
Últims 30 dies 162 16,0 118 12,0 280 14,0
Mai 621 61,2 644 65,4 1265 63,3
NS/NC 17 1,7 30 3,0 47 2,4
Total 1014 100,0 985 100,0 1999 100,0
Noies
Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Consum de cànnabis
Alguna vegada a la vida 139 14,0 141 15,9 280 14,9
Últims 12 mesos 81 8,1 64 7,2 145 7,7
Últims 30 dies 101 10,2 66 7,5 167 8,9
Mai 663 66,6 596 67,3 1259 67,0
NS/NC 11 1,1 18 2,0 29 1,5
Total 995 100,0 885 100,0 1880 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: El nivell socioeconòmic del barri es determina a partir de l’ı́ndex
de Renda Familiar Disponible 2013.
206
Taula A.59: Consum de risc de cànnabis (segons el CAST) de l’alumnat adolescent, segons sexe i curs.
Barcelona, 2016.
Nois
2n ESO 4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N % N %
Consum de risc de cànnabis
Moderat/Alt risc 11 1,8 30 5,1 79 10,0 120 6,0
Baix risc 10 1,6 77 13,1 203 25,7 290 14,5
No consum últims 12 mesos 576 92,3 464 79,2 486 61,6 1526 76,3
Desconegut 27 4,3 15 2,6 21 2,7 63 3,2
Total 624 100,0 586 100,0 789 100,0 1999 100,0
Noies
2n ESO 4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N % N %
Consum de risc de cànnabis
Moderat/Alt risc 5 0,9 24 4,5 39 5,1 68 3,6
Baix risc 8 1,4 51 9,5 179 23,5 238 12,7
No consum últims 12 mesos 550 94,2 456 85,2 533 70,0 1539 81,9
Desconegut 21 3,6 4 0,7 10 1,3 35 1,9
Total 584 100,0 535 100,0 761 100,0 1880 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016.
Taula A.60: Consum de risc de cànnabis de l’alumnat adolescent, segons sexe i nivell socioeconòmic
del barri del centre. Barcelona, 2016.
Nois
Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Consum de risc de cànnabis
Moderat/Alt risc 61 6,0 59 6,0 120 6,0
Baix risc 173 17,1 117 11,9 290 14,5
No consum últims 12 mesos 752 74,2 774 78,6 1526 76,3
Desconegut 28 2,8 35 3,6 63 3,2
Total 1014 100,0 985 100,0 1999 100,0
Noies
Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Consum de risc de cànnabis
Moderat/Alt risc 43 4,3 25 2,8 68 3,6
Baix risc 139 14,0 99 11,2 238 12,7
No consum últims 12 mesos 802 80,6 737 83,3 1539 81,9
Desconegut 11 1,1 24 2,7 35 1,9
Total 995 100,0 885 100,0 1880 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: El nivell socioeconòmic del barri es determina a partir de l’ı́ndex
de Renda Familiar Disponible 2013.
207
A.5.4 Cocaı̈na
Taula A.61: Haver consumit cocaı̈na alguna vegada en l’alumnat adolescent de Barcelona, segons sexe
i curs. Barcelona, 2016.
Nois
2n ESO 4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N % N %
Consum cocaı̈na alguna vegada
Sı́ 7 1,1 13 2,2 28 3,5 48 2,4
No 590 94,6 559 95,4 749 94,9 1898 94,9
NS/NC 27 4,3 14 2,4 12 1,5 53 2,7
Total 624 100,0 586 100,0 789 100,0 1999 100,0
Noies
2n ESO 4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N % N %
Consum cocaı̈na alguna vegada
Sı́ 2 0,3 7 1,3 11 1,4 20 1,1
No 558 95,5 525 98,1 740 97,2 1823 97,0
NS/NC 24 4,1 3 0,6 10 1,3 37 2,0
Total 584 100,0 535 100,0 761 100,0 1880 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016.
Taula A.62: Haver consumit cocaı̈na alguna vegada en l’alumnat adolescent de Barcelona, segons sexe
i nivell socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016.
Nois
Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Consum cocaı̈na alguna vegada
Sı́ 22 2,2 26 2,6 48 2,4
No 973 96,0 925 93,9 1898 94,9
NS/NC 19 1,9 34 3,5 53 2,7
Total 1014 100,0 985 100,0 1999 100,0
Noies
Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Consum cocaı̈na alguna vegada
Sı́ 12 1,2 8 0,9 20 1,1
No 970 97,5 853 96,4 1823 97,0
NS/NC 13 1,3 24 2,7 37 2,0
Total 995 100,0 885 100,0 1880 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: El nivell socioeconòmic del barri es determina a partir de l’ı́ndex
de Renda Familiar Disponible 2013.
208
A.5.5 Policonsum de substàncies
Taula A.63: Haver consumit alguna vegada cànnabis i alcohol sense que hagin passat més de 2 hores,
en els últims 12 mesos, en l’alumnat adolescent de Barcelona, segons sexe i curs. Barcelona,
2016.
Nois
2n ESO 4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N % N %
Consum de cànnabis i alcohol
Sı́ 15 2,4 73 12,5 224 28,4 312 15,6
No 5 0,8 26 4,4 52 6,6 83 4,2
No consum cànnabis últims 12 mesos 576 92,3 464 79,2 486 61,6 1526 76,3
NS/NC 28 4,5 23 3,9 27 3,4 78 3,9
Total 624 100,0 586 100,0 789 100,0 1999 100,0
Noies
2n ESO 4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N % N %
Consum de cànnabis i alcohol
Sı́ 7 1,2 55 10,3 166 21,8 228 12,1
No 4 0,7 18 3,4 50 6,6 72 3,8
No consum cànnabis últims 12 mesos 550 94,2 456 85,2 533 70,0 1539 81,9
NS/NC 23 3,9 6 1,1 12 1,6 41 2,2
Total 584 100,0 535 100,0 761 100,0 1880 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016.
209
Taula A.64: Haver consumit alguna vegada cànnabis i alcohol sense que hagin passat més de 2
hores, en els últims 12 mesos, en l’alumnat adolescent de Barcelona, segons sexe i nivell
socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016.
Nois
Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Consum de cànnabis i alcohol
Sı́ 168 16,6 144 14,6 312 15,6
No 55 5,4 28 2,8 83 4,2
No consum cànnabis últims 12 mesos 752 74,2 774 78,6 1526 76,3
NS/NC 39 3,8 39 4,0 78 3,9
Total 1014 100,0 985 100,0 1999 100,0
Noies
Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Consum de cànnabis i alcohol
Sı́ 136 13,7 92 10,4 228 12,1
No 42 4,2 30 3,4 72 3,8
No consum cànnabis últims 12 mesos 802 80,6 737 83,3 1539 81,9
NS/NC 15 1,5 26 2,9 41 2,2
Total 995 100,0 885 100,0 1880 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: El nivell socioeconòmic del barri es determina a partir de l’ı́ndex
de Renda Familiar Disponible 2013.
210
A.6 Sexualitat
A.6.1 Relacions sexuals amb penetració
Taula A.65: Haver tingut alguna relació sexual amb penetració en l’alumnat adolescent de Barcelona,
segons sexe i curs. Barcelona, 2016.
Nois
4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N %
Alguna relació sexual amb penetració
Sı́ 147 25,1 424 53,7 571 41,5
No 421 71,8 354 44,9 775 56,4
NS/NC 18 3,1 11 1,4 29 2,1
Total 586 100,0 789 100,0 1375 100,0
Noies
4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N %
Alguna relació sexual amb penetració
Sı́ 122 22,8 402 52,8 524 40,4
No 400 74,8 350 46,0 750 57,9
NS/NC 13 2,4 9 1,2 22 1,7
Total 535 100,0 761 100,0 1296 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: A l’enquesta per l’alumnat de 2n d’ESO no hi ha apartat de sexualitat.
211
Taula A.66: Haver tingut alguna relació sexual amb penetració en l’alumnat adolescent de Barcelona,
segons sexe i nivell socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016.
Nois
Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Alguna relació sexual amb penetració
Sı́ 270 38,5 301 44,7 571 41,5
No 421 60,1 354 52,5 775 56,4
NS/NC 10 1,4 19 2,8 29 2,1
Total 701 100,0 674 100,0 1375 100,0
Noies
Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Alguna relació sexual amb penetració
Sı́ 265 38,5 259 42,6 524 40,4
No 417 60,6 333 54,8 750 57,9
NS/NC 6 0,9 16 2,6 22 1,7
Total 688 100,0 608 100,0 1296 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: El nivell socioeconòmic del barri es determina a partir de l’ı́ndex
de Renda Familiar Disponible 2013. A l’enquesta per l’alumnat de 2n d’ESO no hi ha apartat de sexualitat.
212
A.6.2 Mètodes anticonceptius
Taula A.67: Ús de mètodes anticonceptius efectius, en l’última relació sexual amb penetració, en
l’alumnat adolescent de Barcelona, segons sexe i curs. Barcelona, 2016.
Nois
4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N %
Mètodes anticonceptius
Efectius 121 82,3 378 89,2 499 87,4
No efectius 11 7,5 24 5,7 35 6,1
Cap mètode 13 8,8 19 4,5 32 5,6
Desconegut 2 1,4 3 0,7 5 0,9
Total 147 100,0 424 100,0 571 100,0
Noies
4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N %
Mètodes anticonceptius
Efectius 104 85,2 334 83,1 438 83,6
No efectius 11 9,0 42 10,4 53 10,1
Cap mètode 7 5,7 22 5,5 29 5,5
Desconegut 0 0,0 4 1,0 4 0,8
Total 122 100,0 402 100,0 524 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: A l’enquesta per l’alumnat de 2n d’ESO no hi ha apartat de sexualitat.
213
Taula A.68: Mètodes anticonceptius usats per l’alumnat adolescent, en l’última relació sexual amb
penetració, segons sexe i curs. Barcelona, 2016.
Nois
4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N %
Preservatiu
Sı́ 114 77,6 349 82,3 463 81,1
No 33 22,4 75 17,7 108 18,9
Pı́ndola anticonceptiva
Sı́ 8 5,4 31 7,3 39 6,8
No 139 94,6 393 92,7 532 93,2
Anell vaginal
Sı́ 4 2,7 3 0,7 7 1,2
No 143 97,3 421 99,3 564 98,8
Càlcul de data
Sı́ 3 2,0 6 1,4 9 1,6
No 144 98,0 418 98,6 562 98,4
Marxa enrera
Sı́ 21 14,3 35 8,3 56 9,8
No 126 85,7 389 91,7 515 90,2
Altre mètode
No 146 99,3 423 99,8 569 99,6
NS/NC 1 0,7 1 0,2 2 0,4
Total 147 100,0 424 100,0 571 100,0
Noies
4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N %
Preservatiu
Sı́ 100 82,0 276 68,7 376 71,8
No 22 18,0 126 31,3 148 28,2
Pı́ndola anticonceptiva
Sı́ 9 7,4 66 16,4 75 14,3
No 113 92,6 336 83,6 449 85,7
Anell vaginal
Sı́ 1 0,8 10 2,5 11 2,1
No 121 99,2 392 97,5 513 97,9
Càlcul de data
Sı́ 3 2,5 4 1,0 7 1,3
No 119 97,5 398 99,0 517 98,7
Marxa enrera
Sı́ 13 10,7 50 12,4 63 12,0
No 109 89,3 352 87,6 461 88,0
Altre mètode
Sı́ 0 0,0 5 1,2 5 1,0
No 122 100,0 396 98,5 518 98,9
NS/NC 0 0,0 1 0,2 1 0,2
Total 122 100,0 402 100,0 524 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: A l’enquesta per l’alumnat de 2n d’ESO no hi ha apartat de sexualitat.
214
Taula A.69: Ús de mètodes anticonceptius efectius, en l’última relació sexual amb penetració, en
l’alumnat adolescent de Barcelona, segons sexe i nivell socioeconòmic del barri del centre.
Barcelona, 2016.
Nois
Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Mètodes anticonceptius
Efectius 244 90,4 255 84,7 499 87,4
No efectius 9 3,3 26 8,6 35 6,1
Cap mètode 14 5,2 18 6,0 32 5,6
Desconegut 3 1,1 2 0,7 5 0,9
Total 270 100,0 301 100,0 571 100,0
Noies
Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Mètodes anticonceptius
Efectius 226 85,3 212 81,9 438 83,6
No efectius 25 9,4 28 10,8 53 10,1
Cap mètode 13 4,9 16 6,2 29 5,5
Desconegut 1 0,4 3 1,2 4 0,8
Total 265 100,0 259 100,0 524 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: El nivell socioeconòmic del barri es determina a partir de l’ı́ndex
de Renda Familiar Disponible 2013. A l’enquesta per l’alumnat de 2n d’ESO no hi ha apartat de sexualitat.
215
Taula A.70: Mètodes anticonceptius usats per l’alumnat adolescent, en l’última relació sexual amb
penetració, segons sexe i nivell socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016.
Nois
Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Preservatiu
Sı́ 230 85,2 233 77,4 463 81,1
No 40 14,8 68 22,6 108 18,9
Pı́ndola anticonceptiva
Sı́ 18 6,7 21 7,0 39 6,8
No 252 93,3 280 93,0 532 93,2
Anell vaginal
Sı́ 2 0,7 5 1,7 7 1,2
No 268 99,3 296 98,3 564 98,8
Càlcul de data
Sı́ 5 1,9 4 1,3 9 1,6
No 265 98,1 297 98,7 562 98,4
Marxa enrera
Sı́ 17 6,3 39 13,0 56 9,8
No 253 93,7 262 87,0 515 90,2
Altre mètode
No 268 99,3 301 100,0 569 99,6
NS/NC 2 0,7 0 0,0 2 0,4
Total 270 100,0 301 100,0 571 100,0
Noies
Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Preservatiu
Sı́ 193 72,8 183 70,7 376 71,8
No 72 27,2 76 29,3 148 28,2
Pı́ndola anticonceptiva
Sı́ 40 15,1 35 13,5 75 14,3
No 225 84,9 224 86,5 449 85,7
Anell vaginal
Sı́ 3 1,1 8 3,1 11 2,1
No 262 98,9 251 96,9 513 97,9
Càlcul de data
Sı́ 3 1,1 4 1,5 7 1,3
No 262 98,9 255 98,5 517 98,7
Marxa enrera
Sı́ 26 9,8 37 14,3 63 12,0
No 239 90,2 222 85,7 461 88,0
Altre mètode
Sı́ 2 0,8 3 1,2 5 1,0
No 262 98,9 256 98,8 518 98,9
NS/NC 1 0,4 0 0,0 1 0,2
Total 265 100,0 259 100,0 524 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: El nivell socioeconòmic del barri es determina a partir de l’ı́ndex
de Renda Familiar Disponible 2013. A l’enquesta per l’alumnat de 2n d’ESO no hi ha apartat de sexualitat.
216
A.6.3 Pı́ndola de l’endemà
Taula A.71: Haver utilitzat la pı́ndola de l’endemà en alguna relació sexual amb penetració, en
l’alumnat adolescent de Barcelona, segons sexe i curs. Barcelona, 2016.
Nois
4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N %
Pı́ndola de l’endemà
Sı́ 25 17,0 78 18,4 103 18,0
No 122 83,0 346 81,6 468 82,0
Total 147 100,0 424 100,0 571 100,0
Noies
4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N %
Pı́ndola de l’endemà
Sı́ 28 23,0 161 40,0 189 36,1
No 94 77,0 241 60,0 335 63,9
Total 122 100,0 402 100,0 524 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: A l’enquesta per l’alumnat de 2n d’ESO no hi ha apartat de sexualitat.
Taula A.72: Haver utilitzat la pı́ndola de l’endemà en alguna relació sexual amb penetració, en
l’alumnat adolescent de Barcelona, segons sexe i nivell socioeconòmic del barri del centre.
Barcelona, 2016.
Nois
Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Pı́ndola de l’endemà
Sı́ 47 17,4 56 18,6 103 18,0
No 223 82,6 245 81,4 468 82,0
Total 270 100,0 301 100,0 571 100,0
Noies
Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Pı́ndola de l’endemà
Sı́ 99 37,4 90 34,7 189 36,1
No 166 62,6 169 65,3 335 63,9
Total 265 100,0 259 100,0 524 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: El nivell socioeconòmic del barri es determina a partir de l’ı́ndex
de Renda Familiar Disponible 2013. A l’enquesta per l’alumnat de 2n d’ESO no hi ha apartat de sexualitat.
217
A.7 Mobilitat i seguretat vial
A.7.1 Mitjà de transport per anar a l’escola
Taula A.73: Mitjà de transport usat per anar a l’escola, institut o centre educatiu, per l’alumnat
adolescent de Barcelona, segons sexe i curs. Barcelona, 2016.
Nois
2n ESO 4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N % N %
Mitjà de transport
A peu o bicicleta 363 58,2 415 70,8 400 50,7 1178 58,9
Transport Públic 91 14,6 63 10,8 192 24,3 346 17,3
Turisme, motocicleta o ciclomotor 80 12,8 38 6,5 54 6,8 172 8,6
Altres 56 9,0 47 8,0 133 16,9 236 11,8
Desconegut 34 5,4 23 3,9 10 1,3 67 3,4
Total 624 100,0 586 100,0 789 100,0 1999 100,0
Noies
2n ESO 4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N % N %
Mitjà de transport
A peu o bicicleta 352 60,3 352 65,8 381 50,1 1085 57,7
Transport Públic 64 11,0 62 11,6 190 25,0 316 16,8
Turisme, motocicleta o ciclomotor 88 15,1 64 12,0 57 7,5 209 11,1
Altres 55 9,4 51 9,5 125 16,4 231 12,3
Desconegut 25 4,3 6 1,1 8 1,1 39 2,1
Total 584 100,0 535 100,0 761 100,0 1880 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016.
218
Taula A.74: Mitjà de transport usat per anar a l’escola, institut o centre educatiu, per l’alumnat
adolescent de Barcelona, segons sexe i nivell socioeconòmic del barri del centre. Barcelona,
2016.
Nois
Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Mitjà de transport
A peu o bicicleta 514 50,7 663 67,3 1177 58,9
Transport Públic 188 18,5 158 16,0 346 17,3
Turisme, motocicleta o ciclomotor 133 13,1 39 4,0 172 8,6
Altres 148 14,6 89 9,0 237 11,9
Desconegut 31 3,1 36 3,7 67 3,4
Total 1014 100,0 985 100,0 1999 100,0
Noies
Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Mitjà de transport
A peu o bicicleta 470 47,2 615 69,5 1085 57,7
Transport Públic 184 18,5 132 14,9 316 16,8
Turisme, motocicleta o ciclomotor 170 17,1 39 4,4 209 11,1
Altres 153 15,4 79 8,9 232 12,3
Desconegut 18 1,8 20 2,3 38 2,0
Total 995 100,0 885 100,0 1880 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: El nivell socioeconòmic del barri es determina a partir de l’ı́ndex
de Renda Familiar Disponible 2013.
219
A.7.2 Ús del cinturó de seguretat al cotxe
Taula A.75: Ús del cinturó de seguretat del davant del cotxe en l’alumnat adolescent de Barcelona,
segons sexe i curs. Barcelona, 2016.
Nois
2n ESO 4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N % N %
Posar-se cinturó al davant
Sempre 484 79,6 443 80,0 669 87,8 1596 83,0
Sovint 45 7,4 55 9,9 51 6,7 151 7,8
A vegades 33 5,4 10 1,8 19 2,5 62 3,2
Rarament 12 2,0 14 2,5 7 0,9 33 1,7
Mai 10 1,6 15 2,7 12 1,6 37 1,9
NS/NC 24 3,9 17 3,1 4 0,5 45 2,3
Total 608 100,0 554 100,0 762 100,0 1924 100,0
Noies
2n ESO 4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N % N %
Posar-se cinturó al davant
Sempre 492 87,2 442 86,7 669 89,3 1603 87,9
Sovint 31 5,5 37 7,3 46 6,1 114 6,3
A vegades 10 1,8 14 2,7 13 1,7 37 2,0
Rarament 8 1,4 5 1,0 5 0,7 18 1,0
Mai 3 0,5 5 1,0 7 0,9 15 0,8
NS/NC 20 3,5 7 1,4 9 1,2 36 2,0
Total 564 100,0 510 100,0 749 100,0 1823 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: S’han exclòs aquells que han respost que no circulen mai a la part
del davant del cotxe.
220
Taula A.76: Ús del cinturó de seguretat del darrera del cotxe de l’alumnat adolescent de Barcelona,
segons sexe i curs. Enquesta FRESC 2016.
Nois
2n ESO 4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N % N %
Posar-se cinturó al darrere
Sempre 483 79,7 417 74,2 640 83,6 1540 79,6
Sovint 52 8,6 66 11,7 72 9,4 190 9,8
A vegades 22 3,6 28 5,0 28 3,7 78 4,0
Rarament 16 2,6 15 2,7 11 1,4 42 2,2
Mai 11 1,8 18 3,2 12 1,6 41 2,1
NS/NC 22 3,6 18 3,2 3 0,4 43 2,2
Total 606 100,0 562 100,0 766 100,0 1934 100,0
Noies
2n ESO 4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N % N %
Posar-se cinturó al darrere
Sempre 458 80,2 401 78,3 600 79,5 1459 79,4
Sovint 49 8,6 51 10,0 96 12,7 196 10,7
A vegades 26 4,6 24 4,7 26 3,4 76 4,1
Rarament 11 1,9 19 3,7 11 1,5 41 2,2
Mai 6 1,1 10 2,0 14 1,9 30 1,6
NS/NC 21 3,7 7 1,4 8 1,1 36 2,0
Total 571 100,0 512 100,0 755 100,0 1838 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: S’han exclòs aquells que han respost que no circulen mai a la part
del darrera del cotxe.
221
Taula A.77: Ús del cinturó de seguretat del davant del cotxe en l’alumnat adolescent de Barcelona,
segons sexe i nivell socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016.
Nois
Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Posar-se cinturó al davant
Sempre 823 84,3 773 81,5 1596 83,0
Sovint 74 7,6 77 8,1 151 7,8
A vegades 30 3,1 32 3,4 62 3,2
Rarament 15 1,5 18 1,9 33 1,7
Mai 17 1,7 20 2,1 37 1,9
NS/NC 17 1,7 28 3,0 45 2,3
Total 976 100,0 948 100,0 1924 100,0
Noies
Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Posar-se cinturó al davant
Sempre 862 88,3 741 87,5 1603 87,9
Sovint 67 6,9 47 5,5 114 6,3
A vegades 17 1,7 20 2,4 37 2,0
Rarament 9 0,9 9 1,1 18 1,0
Mai 6 0,6 9 1,1 15 0,8
NS/NC 15 1,5 21 2,5 36 2,0
Total 976 100,0 847 100,0 1823 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: S’han exclòs aquells que han respost que no circulen mai a la part
del darrera del cotxe. El nivell socioeconòmic del barri es determina a partir de l’ı́ndex de Renda Familiar
Disponible 2013.
222
Taula A.78: Ús del cinturó de seguretat del darrera del cotxe en l’alumnat adolescent de Barcelona,
segons sexe i nivell socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016.
Nois
Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Posar-se cinturó al darrere
Sempre 781 79,6 759 79,6 1540 79,6
Sovint 105 10,7 85 8,9 190 9,8
A vegades 40 4,1 38 4,0 78 4,0
Rarament 19 1,9 23 2,4 42 2,2
Mai 20 2,0 21 2,2 41 2,1
NS/NC 16 1,6 27 2,8 43 2,2
Total 981 100,0 953 100,0 1934 100,0
Noies
Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Posar-se cinturó al darrere
Sempre 772 78,6 687 80,3 1459 79,4
Sovint 120 12,2 76 8,9 196 10,7
A vegades 39 4,0 37 4,3 76 4,1
Rarament 21 2,1 20 2,3 41 2,2
Mai 15 1,5 15 1,8 30 1,6
NS/NC 15 1,5 21 2,5 36 2,0
Total 982 100,0 856 100,0 1838 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: S’han exclòs aquells que han respost que no circulen mai a la part
del darrera del cotxe. El nivell socioeconòmic del barri es determina a partir de l’ı́ndex de Renda Familiar
Disponible 2013.
223
A.7.3 Ús del casc
Taula A.79: Ús del casc en moto en l’alumnat adolescent de Barcelona, segons sexe i curs. Barcelona,
2016.
Nois
2n ESO 4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N % N %
Posar-se el casc en moto
Sempre 311 78,3 296 81,5 474 90,3 1081 84,1
Sovint 16 4,0 15 4,1 21 4,0 52 4,0
A vegades 16 4,0 11 3,0 5 1,0 32 2,5
Rarament 9 2,3 6 1,7 5 1,0 20 1,6
Mai 22 5,5 18 5,0 16 3,0 56 4,4
NS/NC 23 5,8 17 4,7 4 0,8 44 3,4
Total 397 100,0 363 100,0 525 100,0 1285 100,0
Noies
2n ESO 4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N % N %
Posar-se el casc en moto
Sempre 270 79,2 250 82,5 450 91,1 970 85,2
Sovint 13 3,8 11 3,6 4 0,8 28 2,5
A vegades 14 4,1 10 3,3 6 1,2 30 2,6
Rarament 6 1,8 7 2,3 8 1,6 21 1,8
Mai 17 5,0 17 5,6 18 3,6 52 4,6
NS/NC 21 6,2 8 2,6 8 1,6 37 3,3
Total 341 100,0 303 100,0 494 100,0 1138 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: S’han exclòs aquells que han respost que no circulen mai en moto.
224
Taula A.80: Ús del casc en moto en l’alumnat adolescent de Barcelona, segons sexe i nivell
socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016.
Nois
Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Posar-se el casc en moto
Sempre 567 86,3 514 81,8 1081 84,1
Sovint 20 3,0 32 5,1 52 4,0
A vegades 16 2,4 16 2,5 32 2,5
Rarament 11 1,7 9 1,4 20 1,6
Mai 27 4,1 29 4,6 56 4,4
NS/NC 16 2,4 28 4,5 44 3,4
Total 657 100,0 628 100,0 1285 100,0
Noies
Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Posar-se el casc en moto
Sempre 563 88,7 407 80,9 970 85,2
Sovint 17 2,7 11 2,2 28 2,5
A vegades 15 2,4 15 3,0 30 2,6
Rarament 8 1,3 13 2,6 21 1,8
Mai 17 2,7 35 7,0 52 4,6
NS/NC 15 2,4 22 4,4 37 3,3
Total 635 100,0 503 100,0 1138 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: S’han exclòs aquells que han respost que no circulen mai en moto.
El nivell socioeconòmic del barri es determina a partir de l’ı́ndex de Renda Familiar Disponible 2013.
225
Taula A.81: Ús del casc en bicicleta en l’alumnat adolescent de Barcelona, segons sexe i curs. Barcelona,
2016.
Nois
2n ESO 4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N % N %
Posar-se el casc en bicicleta
Sempre 95 17,3 61 12,3 74 11,1 230 13,4
Sovint 75 13,7 57 11,5 39 5,8 171 10,0
A vegades 63 11,5 41 8,2 34 5,1 138 8,1
Rarament 83 15,1 76 15,3 109 16,3 268 15,6
Mai 210 38,3 245 49,3 408 61,1 863 50,4
NS/NC 23 4,2 17 3,4 4 0,6 44 2,6
Total 549 100,0 497 100,0 668 100,0 1714 100,0
Noies
2n ESO 4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N % N %
Posar-se el casc en bicicleta
Sempre 75 15,6 37 9,8 38 7,2 150 10,8
Sovint 63 13,1 38 10,0 24 4,6 125 9,0
A vegades 63 13,1 43 11,3 34 6,5 140 10,1
Rarament 94 19,5 79 20,8 86 16,3 259 18,7
Mai 167 34,6 174 45,9 335 63,6 676 48,7
NS/NC 20 4,1 8 2,1 10 1,9 38 2,7
Total 482 100,0 379 100,0 527 100,0 1388 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: S’han exclòs aquells que han respost que no circulen mai en bicicleta.
226
Taula A.82: Ús del casc en bicicleta en l’alumnat adolescent de Barcelona, segons sexe i nivell
socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016.
Nois
Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Posar-se el casc en bicicleta
Sempre 120 13,6 110 13,2 230 13,4
Sovint 95 10,8 76 9,1 171 10,0
A vegades 73 8,3 65 7,8 138 8,1
Rarament 156 17,7 112 13,4 268 15,6
Mai 420 47,7 443 53,1 863 50,4
NS/NC 16 1,8 28 3,4 44 2,6
Total 880 100,0 834 100,0 1714 100,0
Noies
Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Posar-se el casc en bicicleta
Sempre 88 11,6 62 9,8 150 10,8
Sovint 78 10,3 47 7,5 125 9,0
A vegades 78 10,3 62 9,8 140 10,1
Rarament 150 19,8 109 17,3 259 18,7
Mai 348 45,9 328 52,1 676 48,7
NS/NC 16 2,1 22 3,5 38 2,7
Total 758 100,0 630 100,0 1388 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: S’han exclòs aquells que han respost que no circulen mai en bicicleta.
El nivell socioeconòmic del barri es determina a partir de l’ı́ndex de Renda Familiar Disponible 2013.
227
A.7.4 Conducció sota els efectes de substàncies psicoactives
Taula A.83: Haver conduı̈t sovint o a vegades un cotxe o una moto sota els efectes de l’alcohol i/o
drogues en l’alumnat adolescent de Barcelona, segons sexe i curs. Barcelona, 2016.
Nois
4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N %
Sovint 9 3,8 27 7,6 36 6,0
A vegades 30 12,5 37 10,4 67 11,2
Rarament 40 16,7 57 16,0 97 16,3
Mai 142 59,2 227 63,8 369 61,9
NS/NC 19 7,9 8 2,2 27 4,5
Total 240 100,0 356 100,0 596 100,0
Noies
4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N %
Sovint 7 5,4 7 3,1 14 3,9
A vegades 3 2,3 16 7,1 19 5,3
Rarament 17 13,1 19 8,4 36 10,1
Mai 95 73,1 170 75,2 265 74,4
NS/NC 8 6,2 14 6,2 22 6,2
Total 130 100,0 226 100,0 356 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: A l’enquesta per l’alumnat de 2n d’ESO no hi ha aquesta pregunta.
S’han exclòs aquells que han respost que no condueixen mai.
228
Taula A.84: Haver conduı̈t un cotxe o una moto sota els efectes de l’alcohol i/o drogues en l’alumnat
adolescent de Barcelona, segons sexe i nivell socioeconòmic del barri del centre. Barcelona,
2016.
Nois
Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Sovint 19 6,0 17 6,1 36 6,0
A vegades 37 11,7 30 10,8 67 11,2
Rarament 50 15,8 47 16,8 97 16,3
Mai 203 64,0 166 59,5 369 61,9
NS/NC 8 2,5 19 6,8 27 4,5
Total 317 100,0 279 100,0 596 100,0
Noies
Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Sovint 8 4,4 6 3,5 14 3,9
A vegades 9 4,9 10 5,8 19 5,3
Rarament 23 12,6 13 7,5 36 10,1
Mai 136 74,3 129 74,6 265 74,4
NS/NC 7 3,8 15 8,7 22 6,2
Total 183 100,0 173 100,0 356 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: A l’enquesta per l’alumnat de 2n d’ESO no hi ha aquesta pregunta.
S’han exclòs aquells que han respost que no condueixen mai. El nivell socioeconòmic del barri es determina
a partir de l’ı́ndex de Renda Familiar Disponible 2013.
Taula A.85: Haver conduı̈t una bicicleta sota els efectes de l’alcohol i/o drogues en l’alumnat
adolescent de Barcelona, segons sexe i curs. Barcelona, 2016.
Nois
2n ESO 4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N % N %
Sovint 24 4,6 14 3,0 49 7,7 87 5,3
A vegades 7 1,3 30 6,4 81 12,7 118 7,2
Rarament 22 4,2 49 10,4 108 16,9 179 11,0
Mai 444 85,4 364 77,1 396 61,9 1204 73,8
NS/NC 23 4,4 15 3,2 6 0,9 44 2,7
Total 520 100,0 472 100,0 640 100,0 1632 100,0
Noies
2n ESO 4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N % N %
Sovint 3 0,6 4 1,2 7 1,5 14 1,1
A vegades 7 1,5 8 2,3 26 5,5 41 3,2
Rarament 7 1,5 17 4,9 43 9,0 67 5,2
Mai 425 91,6 310 89,9 394 82,8 1129 87,9
NS/NC 22 4,7 6 1,7 6 1,3 34 2,6
Total 464 100,0 345 100,0 476 100,0 1285 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: A l’enquesta per l’alumnat de 2n d’ESO no hi ha aquesta pregunta.
S’han exclòs aquells que han respost que no condueixen mai.
229
Taula A.86: Haver conduı̈t una bicicleta sota els efectes de l’alcohol i/o drogues en l’alumnat
adolescent de Barcelona, segons sexe i nivell socioeconòmic del barri del centre. Barcelona,
2016.
Nois
Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Sovint 44 5,3 43 5,4 87 5,3
A vegades 67 8,0 51 6,4 118 7,2
Rarament 100 11,9 79 9,9 179 11,0
Mai 610 72,9 594 74,7 1204 73,8
NS/NC 16 1,9 28 3,5 44 2,7
Total 837 100,0 795 100,0 1632 100,0
Noies
Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Sovint 7 1,0 7 1,2 14 1,1
A vegades 21 3,0 20 3,4 41 3,2
Rarament 37 5,3 30 5,1 67 5,2
Mai 612 88,3 517 87,3 1129 87,9
NS/NC 16 2,3 18 3,0 34 2,6
Total 693 100,0 592 100,0 1285 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: A l’enquesta per l’alumnat de 2n d’ESO no hi ha aquesta pregunta.
S’han exclòs aquells que han respost que no condueixen mai. El nivell socioeconòmic del barri es determina
a partir de l’ı́ndex de Renda Familiar Disponible 2013.
Taula A.87: Haver pujat a un cotxe o moto en el que el conductor estava sota els efectes d’alcohol i/o
drogues en l’alumnat adolescent de Barcelona, segons sexe i curs. Barcelona, 2016.
Nois
2n ESO 4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N % N %
Sovint 88 14,1 30 5,1 50 6,3 168 8,4
A vegades 49 7,9 33 5,6 84 10,6 166 8,3
Rarament 57 9,1 94 16,0 175 22,2 326 16,3
Mai 406 65,1 414 70,6 472 59,8 1292 64,6
NS/NC 24 3,8 15 2,6 8 1,0 47 2,4
Total 624 100,0 586 100,0 789 100,0 1999 100,0
Noies
2n ESO 4t ESO 2n BATX/CFGM Total
N % N % N % N %
Sovint 37 6,3 27 5,0 33 4,3 97 5,2
A vegades 28 4,8 27 5,0 62 8,1 117 6,2
Rarament 44 7,5 64 12,0 157 20,6 265 14,1
Mai 454 77,7 411 76,8 503 66,1 1368 72,8
NS/NC 21 3,6 6 1,1 6 0,8 33 1,8
Total 584 100,0 535 100,0 761 100,0 1880 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016.
230
Taula A.88: Haver pujat a un cotxe o moto en el que el conductor estava sota els efectes d’alcohol i/o
drogues en l’alumnat adolescent de Barcelona, segons sexe i nivell socioeconòmic del barri
del centre. Barcelona, 2016.
Nois
Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Sovint 81 8,0 87 8,8 168 8,4
A vegades 71 7,0 95 9,6 166 8,3
Rarament 179 17,7 147 14,9 326 16,3
Mai 665 65,6 627 63,7 1292 64,6
NS/NC 18 1,8 29 2,9 47 2,4
Total 1014 100,0 985 100,0 1999 100,0
Noies
Afavorit Desafavorit Total
N % N % N %
Sovint 50 5,0 47 5,3 97 5,2
A vegades 57 5,7 60 6,8 117 6,2
Rarament 154 15,5 111 12,5 265 14,1
Mai 720 72,4 648 73,2 1368 72,8
NS/NC 14 1,4 19 2,1 33 1,8
Total 995 100,0 885 100,0 1880 100,0
Font: Enquesta FRESC, 2016. Nota: El nivell socioeconòmic del barri es determina a partir de l’ı́ndex de
Renda Familiar Disponible 2013.
231
Índex de taules
4.1 Nombre d’aules enquestades i d’alumnat matriculat, enquestat i analit-
zat, segons curs, titularitat del centre educatiu i nivell socioeconòmic del
barri on es troba el centre. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . 22
4.2 Distribució de l’alumnat adolescent de Barcelona en funció de la
titularitat del centre educatiu i el nivell socioeconòmic del barri on es
troba el centre, segons curs. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . . . . . 23
5.1 Sexe i edat de l’alumnat adolescent, segons curs. Barcelona, 2016. . . . . 37
5.2 Nivell socioeconòmic i estructura familiar de l’alumnat adolescent,
segons sexe i curs. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38
5.3 Nivell socioeconòmic i estructura familiar de l’alumnat adolescent,
segons sexe i nivell socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016. . 39
5.4 Lloc de naixement i trajectòria migratòria familiar de l’alumnat adoles-
cent, segons sexe i curs. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41
5.5 Lloc de naixement i trajectòria migratòria familiar de l’alumnat adoles-
cent, segons sexe i nivell socioeconòmic del barri del centre. Barcelona,
2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42
5.6 Puntuació a l’escala de benestar mental WEMWBS (Warwick-Edinburg
Mental Well-being scale) de l’alumnat adolescent, segons sexe, curs i
nivell socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . 45
5.7 Hores davant de pantalles en el temps lliure en un dia de classe en
l’alumnat adolescent, segons sexe i curs. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . 97
5.8 Hores davant de pantalles en el temps lliure en un dia de cap de
setmana en l’alumnat adolescent, segons sexe i curs. Barcelona, 2016. . . 98
5.9 Hores davant de pantalles en el temps lliure en un dia de classe en
l’alumnat adolescent, segons sexe i nivell socioeconòmic del barri del
centre. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 100
5.10 Hores davant de pantalles en el temps lliure en un dia de cap de
setmana en l’alumnat adolescent, segons sexe i nivell socioeconòmic del
barri del centre. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 101
6.1 Caracterı́stiques sociodemogràfiques i socioeconòmiques de l’alumnat
dels Programes de Formació i Inserció (PFI), segons sexe. Barcelona, 2016.150
6.2 La salut i comportaments, conductes i actituds relacionades amb la salut
de l’alumnat dels Programes de Formació i Inserció (PFI), segons sexe.
Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 153
A.1 Salut autopercebuda de l’alumnat adolescent, segons sexe i curs.
Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 161
232
A.2 Salut autopercebuda de l’alumnat adolescent, segons sexe i nivell
socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . 162
A.3 Haver patit alguna lesió que hagi requerit assistència mèdica, en els
últims 12 mesos, en l’alumnat adolescent de Barcelona, segons sexe i
curs. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 163
A.4 Tipus de lesions que han requerit assistència mèdica, en els últims 12
mesos, en NOIS joves escolaritzats, segons curs. Barcelona, 2016. . . . . 164
A.5 Tipus de lesions que han requerit assistència mèdica, en els últims 12
mesos, en NOIES joves escolaritzades, segons curs. Barcelona, 2016. . . . 165
A.6 Haver patit alguna lesió que hagi requerit assistència mèdica, en els
últims 12 mesos, en l’alumnat adolescent de Barcelona, segons sexe i
nivell socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . 166
A.7 Tipus de lesions que han requerit assistència mèdica, en els últims 12
mesos, en NOIS joves escolaritzats, segons nivell socioeconòmic del
barri del centre. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 167
A.8 Tipus de lesions que han requerit assistència mèdica, en els últims 12
mesos, en NOIES joves escolaritzades, segons nivell socioeconòmic del
barri del centre. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 168
A.9 Salut mental segons l’escala SDQ (Strengths and Difficulties Questionai-
re) de l’alumnat adolescent, segons sexe i curs. Barcelona, 2016. . . . . . 169
A.10 Salut mental segons l’escala SDQ (Strengths and Difficulties Questionai-
re) de l’alumnat adolescent, segons sexe i nivell socioeconòmic del barri
del centre. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 170
A.11 Tipus de relacions habituals amb la famı́lia i en l’actualitat amb l’escola,
col·legi o institut de l’alumnat adolescent, segons sexe i curs. Barcelona,
2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 171
A.12 Tipus de relacions habituals amb la famı́lia i en l’actualitat amb
l’escola, col·legi o institut, de l’alumnat adolescent, segons sexe i nivell
socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . 172
A.13 Haver patit discriminació segons motiu, en l’alumnat adolescent de
Barcelona, segons sexe i curs. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . . . . 173
A.14 Haver patit discriminació segons motiu, en l’alumnat adolescent de
Barcelona, segons sexe i nivell socioeconòmic del barri del centre.
Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 174
A.15 Haver patit maltractament o haver participat en el maltractament a
altres companys/es a l’escola o de camı́ a l’escola, en els últims 12 mesos,
en l’alumnat adolescent de Barcelona, segons sexe i curs. Barcelona, 2016. 175
A.16 Haver patit maltractament o haver participat en el maltractament a
altres companys/es a l’escola o de camı́ a l’escola, en els últims 12 mesos,
en l’alumnat adolescent de Barcelona, segons sexe i nivell socioeconòmic
del barri del centre. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 175
A.17 Haver-se sentit perjudicat o haver perjudicat a altres persones, a través
d’internet (enviament de fotos, vı́deos, comentaris, etc.), en l’alumnat
adolescent de Barcelona, segons sexe i curs. Barcelona, 2016. . . . . . . . 176
233
A.18 Haver-se sentit perjudicat o haver perjudicat a altres persones, a través
d’internet (enviament de fotos, vı́deos, comentaris, etc.), en l’alumnat
adolescent de Barcelona, segons sexe i nivell socioeconòmic del barri
del centre. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 177
A.19 Haver patit assetjament sexual (qualsevol conducta verbal o fı́sica
amb contingut sexual ofensiva i no desitjada), en l’alumnat adolescent
de Barcelona, segons sexe, curs i el lloc on s’ha patit l’assetjament.
Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 178
A.20 Haver patit assetjament sexual en l’alumnat adolescent de Barcelona,
segons sexe, nivell socioeconòmic del barri del centre i el lloc on s’ha
patit l’assetjament. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 179
A.21 Haver patit maltractaments per part de la parella segons tipus (emocio-
nals, fı́sics o sexuals), en els últims 12 mesos, en l’alumnat adolescent de
Barcelona, segons sexe i curs. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . . . . 180
A.22 Haver patit maltractaments per part de la parella segons tipus (emocio-
nals, fı́sics o sexuals), en els últims 12 mesos, en l’alumnat adolescent de
Barcelona, segons sexe i nivell socioeconòmic del barri del centre. Bar-
celona, 2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 181
A.23 Esmorzar abans de sortir de casa en l’alumnat adolescent, segons sexe i
curs. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 182
A.24 Esmorzar abans de sortir de casa en l’alumnat adolescent segons, sexe i
nivell socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . 183
A.25 Sopar davant la televisió o d’alguna altra pantalla en l’alumnat adoles-
cent, segons sexe i curs. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 184
A.26 Sopar davant la televisió o d’alguna altra pantalla en l’alumnat adoles-
cent, segons sexe i nivell socioeconòmic del barri del centre. Barcelona,
2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 185
A.27 Anar a l’escola o a l’institut amb gana per no tenir a casa suficient menjar
en l’alumnat adolescent, segons sexe i curs. Barcelona, 2016. . . . . . . . 186
A.28 Anar a l’escola o a l’institut amb gana per no tenir a casa suficient menjar
en l’alumnat adolescent, segons sexe i nivell socioeconòmic del barri del
centre. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 187
A.29 Índex de massa corporal en l’alumnat adolescent, segons sexe i curs.
Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 188
A.30 Índex de massa corporal en l’alumnat adolescent, segons sexe i nivell
socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . 188
A.31 Grau de satisfacció amb el propi cos en l’alumnat adolescent, segons
sexe i curs. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 189
A.32 Grau de satisfacció amb el propi cos en l’alumnat adolescent, segons
sexe i nivell socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016. . . . . . 189
A.33 Haver fet alguna vegada dieta per aprimar-se en l’alumnat adolescent,
segons sexe i curs. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 190
A.34 Haver fet alguna vegada dieta per aprimar-se en l’alumnat adolescent,
segons sexe i nivell socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016. . 190
A.35 Freqüència d’activitat fı́sica en el temps lliure de l’alumnat adolescent,
segons sexe i curs. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 191
234
A.36 Freqüència d’activitat fı́sica en el temps lliure de l’alumnat adolescent,
segons sexe i nivell socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016. . 191
A.37 Sentir-se actiu/va en l’alumnat adolescent, segons sexe i curs. Barcelo-
na, 2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 192
A.38 Sentir-se actiu/va en l’alumnat adolescent, segons sexe i nivell socioe-
conòmic del barri del centre. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . . . . . 192
A.39 Tenir mòbil propi en l’alumnat adolescent, segons sexe i curs. Barcelona,
2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 193
A.40 Tenir mòbil propi en l’alumnat adolescent, segons sexe i nivell socioe-
conòmic del barri del centre. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . . . . . 193
A.41 Ús problemàtic del mòbil en l’alumnat adolescent, segons sexe i curs.
Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 194
A.42 Ús problemàtic del mòbil en l’alumnat adolescent, segons sexe i nivell
socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . 194
A.43 Ús problemàtic d’internet en l’alumnat adolescent, segons sexe i curs.
Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 195
A.44 Ús problemàtic d’internet en l’alumnat adolescent, segons sexe i nivell
socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . 195
A.45 Usar el mòbil abans d’anar a dormir en l’alumnat adolescent, segons
sexe i curs. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 196
A.46 Usar el mòbil abans d’anar a dormir en l’alumnat adolescent, segons
sexe i nivell socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016. . . . . . 196
A.47 Hores de son en l’alumnat adolescent, segons sexe i curs. Barcelona, 2016. 197
A.48 Hores de son en l’alumnat adolescent, segons sexe i nivell socioe-
conòmic del barri del centre. barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . . . . . 198
A.49 Consum de tabac de l’alumnat adolescent, segons sexe i curs. Barcelona,
2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 199
A.50 Consum de tabac de l’alumnat adolescent, segons sexe i nivell socioe-
conòmic del barri del centre. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . . . . . 200
A.51 Haver begut alguna vegada almenys mig got de qualsevol beguda
alcohòlica en l’alumnat adolescent de Barcelona, segons sexe i curs.
Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 201
A.52 Haver begut alguna vegada almenys mig got de qualsevol beguda
alcohòlica en l’alumnat adolescent de Barcelona, segons sexe i nivell
socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . 202
A.53 Haver begut alguna vegada 5 o més begudes alcohòliques en una
sola ocasió en l’alumnat adolescent de Barcelona, segons sexe i curs.
Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 202
A.54 Haver begut alguna vegada 5 o més begudes alcohòliques en una
sola ocasió en l’alumnat adolescent de Barcelona, segons sexe i nivell
socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . 203
A.55 Haver-se emborratxat alguna vegada en els darrers 6 mesos en l’alumnat
adolescent de Barcelona, segons sexe i curs. Barcelona, 2016. . . . . . . . 204
A.56 Haver-se emborratxat alguna vegada en l’alumnat adolescent de Barce-
lona, segons sexe i nivell socioeconòmic del barri del centre. Barcelona,
2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 204
235
A.57 Consum de cànnabis de l’alumnat adolescent, segons sexe i curs.
Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 205
A.58 Consum de cànnabis de l’alumnat adolescent, segons sexe i nivell
socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . 206
A.59 Consum de risc de cànnabis (segons el CAST) de l’alumnat adolescent,
segons sexe i curs. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 207
A.60 Consum de risc de cànnabis de l’alumnat adolescent, segons sexe i nivell
socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . 207
A.61 Haver consumit cocaı̈na alguna vegada en l’alumnat adolescent de
Barcelona, segons sexe i curs. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . . . . 208
A.62 Haver consumit cocaı̈na alguna vegada en l’alumnat adolescent de
Barcelona, segons sexe i nivell socioeconòmic del barri del centre.
Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 208
A.63 Haver consumit alguna vegada cànnabis i alcohol sense que hagin
passat més de 2 hores, en els últims 12 mesos, en l’alumnat adolescent
de Barcelona, segons sexe i curs. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . . . 209
A.64 Haver consumit alguna vegada cànnabis i alcohol sense que hagin
passat més de 2 hores, en els últims 12 mesos, en l’alumnat adolescent
de Barcelona, segons sexe i nivell socioeconòmic del barri del centre.
Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 210
A.65 Haver tingut alguna relació sexual amb penetració en l’alumnat adoles-
cent de Barcelona, segons sexe i curs. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . 211
A.66 Haver tingut alguna relació sexual amb penetració en l’alumnat ado-
lescent de Barcelona, segons sexe i nivell socioeconòmic del barri del
centre. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 212
A.67 Ús de mètodes anticonceptius efectius, en l’última relació sexual amb
penetració, en l’alumnat adolescent de Barcelona, segons sexe i curs.
Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 213
A.68 Mètodes anticonceptius usats per l’alumnat adolescent, en l’última
relació sexual amb penetració, segons sexe i curs. Barcelona, 2016. . . . . 214
A.69 Ús de mètodes anticonceptius efectius, en l’última relació sexual amb
penetració, en l’alumnat adolescent de Barcelona, segons sexe i nivell
socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . 215
A.70 Mètodes anticonceptius usats per l’alumnat adolescent, en l’última
relació sexual amb penetració, segons sexe i nivell socioeconòmic del
barri del centre. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 216
A.71 Haver utilitzat la pı́ndola de l’endemà en alguna relació sexual amb
penetració, en l’alumnat adolescent de Barcelona, segons sexe i curs.
Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 217
A.72 Haver utilitzat la pı́ndola de l’endemà en alguna relació sexual amb
penetració, en l’alumnat adolescent de Barcelona, segons sexe i nivell
socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . 217
A.73 Mitjà de transport usat per anar a l’escola, institut o centre educatiu, per
l’alumnat adolescent de Barcelona, segons sexe i curs. Barcelona, 2016. . 218
A.74 Mitjà de transport usat per anar a l’escola, institut o centre educatiu, per
l’alumnat adolescent de Barcelona, segons sexe i nivell socioeconòmic
del barri del centre. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 219
236
A.75 Ús del cinturó de seguretat del davant del cotxe en l’alumnat adolescent
de Barcelona, segons sexe i curs. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . . . 220
A.76 Ús del cinturó de seguretat del darrera del cotxe de l’alumnat adolescent
de Barcelona, segons sexe i curs. Enquesta FRESC 2016. . . . . . . . . . . 221
A.77 Ús del cinturó de seguretat del davant del cotxe en l’alumnat adolescent
de Barcelona, segons sexe i nivell socioeconòmic del barri del centre.
Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 222
A.78 Ús del cinturó de seguretat del darrera del cotxe en l’alumnat adolescent
de Barcelona, segons sexe i nivell socioeconòmic del barri del centre.
Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 223
A.79 Ús del casc en moto en l’alumnat adolescent de Barcelona, segons sexe i
curs. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 224
A.80 Ús del casc en moto en l’alumnat adolescent de Barcelona, segons sexe i
nivell socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . 225
A.81 Ús del casc en bicicleta en l’alumnat adolescent de Barcelona, segons
sexe i curs. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 226
A.82 Ús del casc en bicicleta en l’alumnat adolescent de Barcelona, segons
sexe i nivell socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016. . . . . . 227
A.83 Haver conduı̈t sovint o a vegades un cotxe o una moto sota els efectes
de l’alcohol i/o drogues en l’alumnat adolescent de Barcelona, segons
sexe i curs. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 228
A.84 Haver conduı̈t un cotxe o una moto sota els efectes de l’alcohol i/o
drogues en l’alumnat adolescent de Barcelona, segons sexe i nivell
socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . 229
A.85 Haver conduı̈t una bicicleta sota els efectes de l’alcohol i/o drogues en
l’alumnat adolescent de Barcelona, segons sexe i curs. Barcelona, 2016. . 229
A.86 Haver conduı̈t una bicicleta sota els efectes de l’alcohol i/o drogues en
l’alumnat adolescent de Barcelona, segons sexe i nivell socioeconòmic
del barri del centre. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 230
A.87 Haver pujat a un cotxe o moto en el que el conductor estava sota els
efectes d’alcohol i/o drogues en l’alumnat adolescent de Barcelona,
segons sexe i curs. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 230
A.88 Haver pujat a un cotxe o moto en el que el conductor estava sota els
efectes d’alcohol i/o drogues en l’alumnat adolescent de Barcelona,
segons sexe i nivell socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016. . 231
237
Índex de figures
5.1 Salut autopercebuda de l’alumnat adolescent, segons sexe i curs.
Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43
5.2 Salut autopercebuda de l’alumnat adolescent, segons sexe i nivell
socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . 44
5.3 Salut mental segons l’escala SDQ (Strengths and Difficulties Questionai-
re) de l’alumnat adolescent, segons sexe i curs. Barcelona, 2016. . . . . . 46
5.4 Salut mental segons l’escala SDQ (Strengths and Difficulties Questionai-
re) de l’alumnat adolescent, segons sexe i nivell socioeconòmic del barri
del centre. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47
5.5 Percentatge d’alumnat adolescent que ha patit alguna lesió que hagi
requerit assistència mèdica, en els últims 12 mesos, segons sexe i curs.
Barcelona, 2004-2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49
5.6 Tipus de lesions que han requerit assistència mèdica, en l’últim any, en
l’alumnat adolescent de Barcelona, segons sexe i curs. Barcelona, 2016. . 50
5.7 Haver patit alguna lesió que hagi requerit assistència mèdica, en
els últims 12 mesos, en l’alumnat adolescent, segons sexe i nivell
socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . 51
5.8 Tipus de lesions que han requerit assistència mèdica, en els últims 12
mesos, en l’alumnat adolescent, segons sexe i nivell socioeconòmic del
barri del centre. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52
5.9 Tipus de relacions habituals amb la famı́lia de l’alumnat adolescent,
segons sexe i curs. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53
5.10 Tipus de relacions habituals amb la famı́lia de l’alumnat adolescent,
segons sexe i nivell socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016. . 54
5.11 Tipus de relacions en l’actualitat amb l’escola, col·legi o institut de
l’alumnat adolescent, segons sexe i curs. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . 55
5.12 Tipus de relacions en l’actualitat amb l’escola, col·legi o institut de
l’alumnat adolescent, segons sexe i nivell socioeconòmic del barri del
centre. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56
5.13 Haver patit discriminació segons motiu, en l’alumnat adolescent, segons
sexe i curs. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58
5.14 Haver patit discriminació segons motiu, en l’alumnat adolescent, segons
sexe i nivell socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016. . . . . . 60
5.15 Percentatge d’alumnat adolescent que ha patit maltractament o ha
participat en el maltractament a altres companys/es, a l’escola o de camı́
a l’escola, en els últims 12 mesos, segons sexe i curs. Barcelona, 2008-2016. 61
238
5.16 Haver patit maltractament o haver participat en el maltractament a
altres companys/es a l’escola o de camı́ a l’escola, en els últims 12 mesos,
en l’alumnat adolescent de Barcelona, segons sexe i nivell socioeconòmic
del barri del centre. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62
5.17 Haver-se sentit perjudicat o haver perjudicat a altres persones, a través
d’internet, en l’alumnat adolescent, segons sexe i curs. Barcelona, 2016. . 63
5.18 Haver-se sentit perjudicat o haver perjudicat a altres persones, a través
d’internet, en l’alumnat adolescent de Barcelona, segons sexe i nivell
socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . 64
5.19 Haver patit assetjament sexual, en l’alumnat adolescent, segons sexe,
curs i el lloc on s’ha patit l’assetjament. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . 66
5.20 Percentatge d’alumnat adolescent que ha patit assetjament sexual,
segons sexe, curs i el lloc on s’ha patit l’assetjament. Barcelona, 2008-
2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67
5.21 Haver patit assetjament sexual en l’alumnat adolescent, segons sexe, ni-
vell socioeconòmic del barri del centre i el lloc on s’ha patit l’assetjament.
Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69
5.22 Haver patit maltractaments per part de la parella segons tipus (emoci-
onals, fı́sics o sexuals), en els últims 12 mesos, en l’alumnat adolescent,
segons sexe i curs. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71
5.23 Haver patit maltractaments per part de la parella segons tipus (emoci-
onals, fı́sics o sexuals), en els últims 12 mesos, de l’alumnat adolescent,
segons sexe i nivell socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016. . 73
5.24 Percentatge d’alumnat adolescent que esmorza abans de sortir de casa,
segons sexe i curs. Barcelona, 2001-2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74
5.25 Esmorzar abans de sortir de casa en l’alumnat adolescent, segons sexe i
nivell socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . 75
5.26 Sopar davant la televisió o d’alguna altra pantalla en l’alumnat adoles-
cent, segons sexe i curs. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76
5.27 Sopar davant la televisió o d’alguna altra pantalla en l’alumnat adoles-
cent, segons sexe i nivell socioeconòmic del barri del centre. Barcelona,
2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77
5.28 Anar a l’escola o a l’institut amb gana per no tenir a casa suficient menjar
en l’alumnat adolescent, segons sexe i curs. Barcelona, 2016. . . . . . . . 78
5.29 Anar a l’escola o a l’institut amb gana per no tenir a casa suficient menjar
en l’alumnat adolescent, segons sexe i nivell socioeconòmic del barri del
centre. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79
5.30 Índex de massa corporal de l’alumnat adolescent, segons sexe i curs.
Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80
5.31 Índex de massa corporal de l’alumnat adolescent, segons sexe i nivell
socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . 81
5.32 Grau de satisfacció amb el propi cos en l’alumnat adolescent, segons
sexe i curs. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82
5.33 Grau de satisfacció amb el propi cos en l’alumnat adolescent, segons
sexe i nivell socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016. . . . . . 83
5.34 Percentatge d’alumnat adolescent que ha fet alguna vegada dieta per
aprimar-se, segons sexe i curs. Barcelona, 2001-2016. . . . . . . . . . . . . 84
239
5.35 Haver fet alguna vegada dieta per aprimar-se en l’alumnat adolescent,
segons sexe i nivell socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016. . 85
5.36 Activitat fı́sica en el temps lliure de l’alumnat adolescent, segons sexe i
curs. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86
5.37 Activitat fı́sica en el temps lliure de l’alumnat adolescent, segons sexe i
nivell socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . 87
5.38 Sentir-se actiu/va en l’alumnat adolescent, segons sexe i curs. Barcelo-
na, 2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88
5.39 Sentir-se actiu/va en l’alumnat adolescent, segons sexe i nivell socioe-
conòmic del barri del centre. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . . . . . 89
5.40 Tenir mòbil propi en l’alumnat adolescent, segons sexe i curs. Barcelona,
2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90
5.41 Tenir mòbil propi en l’alumnat adolescent, segons sexe i nivell socioe-
conòmic del barri del centre. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . . . . . 91
5.42 Ús problemàtic del mòbil en l’alumnat adolescent, segons sexe i curs.
Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 92
5.43 Ús problemàtic del mòbil en l’alumnat adolescent, segons sexe i nivell
socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . 93
5.44 Ús problemàtic d’internet en l’alumnat adolescent, segons sexe i curs.
Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 94
5.45 Ús problemàtic d’internet en l’alumnat adolescent, segons sexe i nivell
socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . 95
5.46 Usar el mòbil abans d’anar a dormir en l’alumnat adolescent, segons
sexe i curs. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102
5.47 Usar el mòbil abans d’anar a dormir en l’alumnat adolescent, segons
sexe i nivell socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016. . . . . . 103
5.48 Hores de son diàries en els dies de classe en l’alumnat adolescent, segons
sexe i curs. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 104
5.49 Hores de son diàries en els dies de cap de setmana en l’alumnat
adolescent, segons sexe i curs. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . . . . 105
5.50 Hores de son diàries en els dies de classe en l’alumnat adolescent, segons
sexe i nivell socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016. . . . . . 106
5.51 Hores de son diàries en els dies de cap de setmana en l’alumnat
adolescent, segons sexe i nivell socioeconòmic del barri del centre.
Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 107
5.52 Consum de tabac de l’alumnat adolescent, segons sexe i curs. Barcelona,
2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 108
5.53 Consum de tabac diari i setmanal en l’alumnat adolescent, segons sexe i
curs. Barcelona, 1987-2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 109
5.54 Consum de tabac de l’alumnat adolescent, segons sexe i nivell socioe-
conòmic del barri del centre. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . . . . . 110
5.55 Haver begut alguna vegada almenys mig got de qualsevol beguda
alcohòlica en l’alumnat adolescent de Barcelona, segons sexe i curs.
Barcelona, 1987-2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111
5.56 Haver begut alguna vegada almenys mig got de qualsevol beguda
alcohòlica en l’alumnat adolescent de Barcelona, segons sexe i nivell
socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . 112
240
5.57 Haver begut alguna vegada 5 o més begudes alcohòliques en una
sola ocasió en l’alumnat adolescent de Barcelona, segons sexe i curs.
Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 113
5.58 Haver begut alguna vegada 5 o més begudes alcohòliques en una
sola ocasió en l’alumnat adolescent de Barcelona, segons sexe i nivell
socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . 114
5.59 Haver-se emborratxat alguna vegada en els darrers 6 mesos en l’alumnat
adolescent de Barcelona, segons sexe i curs. Barcelona, 1987-2016. . . . . 115
5.60 Haver-se emborratxat alguna vegada en els darrers 6 mesos en l’alumnat
adolescent de Barcelona, segons sexe i nivell socioeconòmic del barri del
centre. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 116
5.61 Consum de cànnabis de l’alumnat adolescent de Barcelona, segons sexe
i curs. Barcelona, 1996-2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 117
5.62 Haver provat el cànnabis alguna vegada i haver-lo consumit els últims
30 dies en l’alumnat adolescent de Barcelona, segons sexe i curs.
Barcelona, 1996-2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 118
5.63 Consum de cànnabis de l’alumnat adolescent de Barcelona, segons sexe
i nivell socioeconòmic del barri del centre. Enquesta FRESC 2016. . . . . 119
5.64 Consum de risc de cànnabis (segons el CAST) de l’alumnat adolescent,
segons sexe i curs. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 120
5.65 Consum de risc de cànnabis (segons el CAST) de l’alumnat adolescent,
segons sexe i curs. Barcelona, 2008-2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 121
5.66 Consum de risc de cànnabis (segons el CAST) de l’alumnat adolescent
segons sexe i nivell socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016. . 122
5.67 Haver consumit cocaı̈na alguna vegada en l’alumnat adolescent, segons
sexe i curs. Barcelona, 2004-2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 123
5.68 Haver consumit cocaı̈na alguna vegada en l’alumnat adolescent, segons
sexe i nivell socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016. . . . . . 124
5.69 Haver consumit alguna vegada cànnabis i alcohol sense que hagin
passat més de 2 hores, en els últims 12 mesos, en l’alumnat adolescent,
segons sexe i curs. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 125
5.70 Haver consumit alguna vegada cànnabis i alcohol sense que hagin
passat més de 2 hores, en els últims 12 mesos, de l’alumnat adolescent,
segons sexe i nivell socioeconòmic del barri del centre. Enquesta FRESC
2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 126
5.71 Haver tingut alguna relació sexual amb penetració en l’alumnat adoles-
cent, segons sexe i curs. Barcelona, 1996-2016. . . . . . . . . . . . . . . . . 127
5.72 Haver tingut alguna relació sexual amb penetració en l’alumnat adoles-
cent, segons sexe i nivell socioeconòmic del barri del centre. Barcelona,
2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 128
5.73 Ús de mètodes anticonceptius en l’última relació sexual amb penetració,
en l’alumnat adolescent, segons sexe i curs. Barcelona, 2016. . . . . . . . 130
5.74 Mètodes anticonceptius usats per l’alumnat adolescent, en l’última
relació sexual amb penetració, segons sexe i curs. Barcelona, 2016. . . . . 131
5.75 Percentatge d’alumnat adolescent que ha usat el preservatiu en l’última
relació sexual amb penetració, segons sexe i curs. Barcelona, 2004-2016. . 132
241
5.76 Ús de mètodes anticonceptius en l’última relació sexual amb penetració,
en l’alumnat adolescent de Barcelona, segons sexe i nivell socioeconòmic
del barri del centre. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 133
5.77 Mètodes anticonceptius usats per l’alumnat adolescent, en l’última
relació sexual amb penetració, segons sexe i nivell socioeconòmic del
barri del centre. Enquesta FRESC 2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 134
5.78 Percentatge d’alumnat adolescent que ha usat la pı́ndola de l’endemà
en alguna relació sexual amb penetració, segons sexe i curs. Barcelona,
2004-2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 135
5.79 Haver utilitzat la pı́ndola de l’endemà en alguna relació sexual amb
penetració, en l’alumnat adolescent, segons sexe i nivell socioeconòmic
del barri del centre. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 136
5.80 Mitjà de transport usat per anar a l’escola, institut o centre educatiu, per
l’alumnat adolescent, segons sexe i curs. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . 137
5.81 Mitjà de transport usat per anar a l’escola, institut o centre educatiu, per
l’alumnat adolescent, segons sexe i nivell socioeconòmic del barri del
centre. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 138
5.82 Ús del cinturó de seguretat del davant i del darrera del cotxe de
l’alumnat adolescent, segons sexe i curs. Enquesta FRESC 2016. . . . . . 140
5.83 Ús del cinturó de seguretat del davant i del darrera del cotxe en
l’alumnat adolescent, segons sexe i nivell socioeconòmic del barri del
centre. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 142
5.84 Percentatge d’alumnat adolescent que ha conduı̈t un cotxe o una moto
sota els efectes de l’alcohol i/o drogues, segons sexe i curs. Anys 2006-
2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 143
5.85 Haver conduı̈t un cotxe o una moto sota els efectes de l’alcohol i/o
drogues en l’alumnat adolescent, segons sexe i nivell socioeconòmic del
barri del centre. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 144
5.86 Percentatge d’alumnat adolescent que ha conduı̈t una bicicleta sota els
efectes de l’alcohol i/o drogues, segons sexe i curs. Anys 2008-2016. . . . 145
5.87 Haver conduı̈t una bicicleta sota els efectes de l’alcohol i/o drogues en
l’alumnat adolescent, segons sexe i nivell socioeconòmic del barri del
centre. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 146
5.88 Percentatge d’alumnat adolescent que ha pujat a un cotxe o moto en el
que el conductor estava sota els efectes d’alcohol i/o drogues, segons
sexe i curs. Anys 2008-2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 147
5.89 Haver pujat a un cotxe o moto en el que el conductor estava sota els
efectes d’alcohol i/o drogues en l’alumnat adolescent, segons sexe i
nivell socioeconòmic del barri del centre. Barcelona, 2016. . . . . . . . . . 148
242
Bibliografia
243
La Salut en xifres
Connectem?
www.aspb.cat