Salut als Districtes 2015 Ciutat Vella La salut als districtes 2015: Ciutat Vella Agència de Salut Pública de Barcelona, 2016 i Presidenta Gemma Tarafa i Orpinell Gerència Carme Borrell i Thió Cap del Servei de Sistemes d’Informació Sanitària Catherine Pérez Coordinació de l’informe Glòria Perez Elaboració i redacció Ana M. Novoa, Maica Rodriguez-Sanz, Alexis Sentis, Albert Espelt, Àngels Orcau, Patricia G. de Olalla Revisió Joaquin Salvador Persones tècniques responsables dels registres d’Informació de l’Agència de Salut Pública de Barcelona: Padró Municipal d’Habitants i InfoABS Ana M. Novoa Enquesta de Salut de Barcelona Xavier Bartoll Sistema d’Informació de Drogodependències Albert Espelt Oficina Tècnica del Programa de Detecció Precoç de Càncer de Mama Rosa Puigpinós i Gemma Serral-Cano Registre de Natalitat i Registre d’Interrupcions Voluntàries de l’Embaràs Glòria Pérez Registre de Malalties de Declaració Obligatòria Angels Orcau, Patricia García de Olalla Registre de Mortalitat i Registre de Vigilància Activa de la Mortalitat Perinatal Maica Rodríguez-Sanz Sistema d’informació SISalut Pere Claver Llimona Gestió de dades Alexis Sentis, Maitona Miranda, Clara Torreblanca, Tabita Adina Cita suggerida Novoa AM, Rodriguez-Sanz M, Sentis A, Espelt A, Orcau, A, Garcia de Olalla P. La salut als districtes 2015: Ciutat Vella. Barcelona: Agència de Salut Pública de Barcelona, 2016. ii Índex Presentació................................................................................................................... 0 Objectius....................................................................................................................... 1 Resultats principals....................................................................................................... 2 Característiques demogràfiques i socioeconòmiques de la població ......................... 2 L’ús dels serveis i la realització de pràctiques preventives ........................................ 4 Salut sexual i reproductiva ........................................................................................ 5 La salut percebuda i les malalties transmissibles ...................................................... 6 La mortalitat .............................................................................................................. 7 Conclusions .................................................................................................................. 9 iii Presentació Des de l'any 1984, i arrel d'un procés de descentralització iniciat l'any 1979, la ciutat de Barcelona es troba dividida en 10 districtes municipals que tenen autonomia i capacitat de decisió i gestió econòmica. L’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) té encomanades les funcions de Salut Pública de l'Ajuntament de Barcelona, i treballa conjuntament amb els districtes. Entre altres funcions, l'ASPB a través del Servei de Sistemes d’Informació Sanitària, recull i analitza sistemàticament dades sobre la salut i els seus determinants per oferir una visió de conjunt de la salut dels barcelonins i ajudar a determinar les actuacions prioritàries. En aquest sentit, es fa cada any un informe sobre la salut de la ciutat, i cada dos anys un informe sobre la salut als districtes. L’informe ‘Salut als districtes’ és una anàlisi de la situació de la salut i els seus determinants, en cada un dels districtes de la ciutat de Barcelona, en base a registres poblacionals que mostren les característiques de la població, els hàbits de salut, l’ús de serveis, així com la salut de la població del districte. El document que es presenta a continuació mostra els principals resultats sobre l’estat actual de salut de la població del districte Ciutat Vella. A l’Annex I es presenten en detall els aspectes metodològics referents a les fonts d’informació, la població estudiada i el càlcul d’indicadors. A l’Annex II i l’Annex III es troben els resultats detallats en forma de taules i figures, respectivament. Objectius L’objectiu d’aquest informe és analitzar la situació de salut del districte de Ciutat Vella i la seva evolució en els darrers anys, per tal de detectar les principals necessitats i possibilitats de millora al districte en termes de salut. En particular, s’analitzaran: - Les característiques de la població - Els hàbits de salut - L’ús dels serveis i la realització de pràctiques preventives - La salut reproductiva - La salut percebuda i les malalties transmissibles - La mortalitat 1 Resultats principals Característiques demogràfiques i socioeconòmiques de la població L’any 2015 el districte de Ciutat Vella comptava amb una població de 100.227 persones, de les quals 52.730eren homes (53%) i 47.497 eren dones (47%). El districte presentava una densitat de població de 229,4 habitants/hectàrea amb valors superiors al global de Barcelona (157,5 habitants/hectàrea) i un percentatge de llars on conviuen 5 o més persones al voltant de l’11%, essent superior també al conjunt de Barcelona (7,5%). En l’anàlisi per barris, destacar que el Raval registrava una alta densitat poblacional (433,5 habitants/hectàrea) representant una densitat el doble o més que la que presentaven la resta de barris. En l’anàlisi evolutiva, si bé des de l’any 2000 la població del districte anava augmentant progressivament, a partir del 2009 s’observa una davallada posterior estancament. Així mateix, el percentatge de llars on conviuen 5 o més persones, que augmentava progressivament fins l’any 2006, es va estabilitzar en els darrers anys. Ciutat Vella comptava amb percentatges de població jove més elevats que el conjunt de Barcelona. El 2015 el 55,2% dels homes i el 48,9% de les dones tenien entre 15 i 44 anys a Ciutat Vella comparat amb el 42,2% dels homes i el 37,5% de les dones a Barcelona. Així mateix, 689 homes i 2.295 dones de 75 anys o més vivien soles a Ciutat Vella. Els percentatges de gent gran que vivia sola a Ciutat Vella eren lleugerament superiors als valors de Barcelona, aproximant-se en tots dos casos al 50% en el cas de les dones més grans (27,9% dels homes i 49,3% de les dones de 85 anys o més vivien soles a Ciutat Vella en comparació a un 22,3% dels homes i 44,2% de les dones respectivament a Barcelona). S’observaven diferències entre els barris del districte de Ciutat Vella, essent el Raval el barri amb la població més jove (68,2% tenen menys de 45 anys). Pel que fa a l’evolució en les dades en persones grans, l’índex de sobre envelliment es va anar incrementant en els últims 20 anys amb un lleuger descens des del 2012, i en el cas de les dones es mantenia lleugerament per damunt del global de Barcelona. La població estrangera representava gran part de la població de Ciutat Vella, de manera que l’any 2015 un 53,7% dels homes i 46,2% de les dones del districte eren d’origen estranger; mentre que en el total de Barcelona ho eren un 22,9% i un 21,7%, respectivament. El percentatge de població estrangera procedent de països renda alta era superior a Ciutat Vella que a Barcelona (21,8% en els homes i un 27,6% en les dones a Ciutat Vella vs 20,8% i 19,6% respectivament a Barcelona). La població 2 i estrangera procedia principalment de països de Centre i Sud-amèrica, també d’Àsia i de la Unió Europa dels 15. Per barris, s’observaven percentatges elevats de població estrangera a tots els barris del districte amb un major percentatge de persones procedents de països de renda baixa i menor percentatge de països de renda alta al Raval en comparació amb els altres barris. En l’evolutiu s’observava un augment de població estrangera molt notable a partir de l’any 2001, augment que es va donar al conjunt de Barcelona, però que va ser més intens a Ciutat Vella. Aquest increment es va produir fins l’any 2006, moment en que es va estancar. A partir de l’any 2006 cal destacar un canvi en la distribució de les persones estrangeres segons país de procedència, de forma que es va produir un augment continuat en el percentatge de persones procedents de països de renda alta, essent l’any 2015 superior al global de la ciutat, augment que també es va produir en persones estrangeres de països de renda baixa. Per altra banda, Ciutat Vella va ser un dels districtes amb menor nivell socioeconòmic de Barcelona. Pel que fa referència els indicadors socio-econòmics, els percentatges de població amb estudis universitaris l’any 2015 van ser lleugerament inferiors als percentatges globals de la ciutat (25,5% dels homes i 31% de les dones tenien estudis superiors a Ciutat Vella vs 28,3% i 29,8% respectivament al conjunt de Barcelona). El Raval i la Barceloneta van ser els barris que presentaren menys població amb estudis universitaris, més atur i menys renda familiar disponible; al contrari que el Gòtic que va registrar els valors més favorables del districte. En l’anàlisi evolutiva, el nivell educatiu de la població de Ciutat Vella va anar millorant els darrers anys, la proporció de persones sense estudis va anar disminuït notablement (de 21,7% el 1996 a 2,6% el 2015 en el cas dels homes i de 32,5% a 5,6% en el cas de les dones). Pel que fa referència a l’atur, es va mantenir estable en els darrers anys entorn al 11-12%. Per altra banda en el seu anàlisi més en detall, l’atur era lleugerament més elevada en homes que en dones (12,6% vs 11,2% respectivament) tant a total del districte com per barris, i l’atur de llarga duració (més de 12 mesos) era entorn al 40% a tots els barris. Igualment, la renda familiar disponible va ser de les més baixes de la ciutat, però s’observava un ascens continuat a partir de l’any 2001 que va anar disminuint la diferència respecte la ciutat (l’any 2001, era de 61,8 essent 100 el valor de referència de Barcelona i ha passat a 79,7 l’any 2015). En relació a altres indicadors socio-econòmics, pel que fa a l’absentisme escolar, l’any 2014 no va arriba al 1% (0,75%). Pel que fa referència als assumptes relacionats amb l’habitatge, a tot el districte predominaven els habitatges construïts abans del 1961 amb percentatges entorn al 80%, destacant el barri Gòtic amb un percentatge superior al 90%. Es van comptabilitzar 126 persones sense llar, 35 habitatges per emergències 3 socials i 6.259 sol•licitants d’habitatge de protecció oficial al districte. En relació al índex de victimització del districte, o percentatge de persones entrevistades del districte que han estat víctimes d’un o més fets que han considerat delictius el darrer any, va resultar ser d’un 30,2%. Finalment a nivell de Ciutat Vella es van comptabilitzar 465 expedients de PIRMI (Renda Mínima d’Inserció) actius (6,9% de la població del districte),1.932 persones usuàries dels Centres de Serveis Socials que havien rebut ajuts d'àmbit econòmic (18,9%) i 941 persones amb plaça fixa al servei de menjador Social (9,2%). Els hàbits de salut Segons les dades acumulades entre 2011 i 2014 de l’Enquesta de Salut de Catalunya per Barcelona, en quan a l’obesitat, el percentatge d’homes obesos de menys de 45 anys a Ciutat Vella era inferior al global de Barcelona (per exemple 3,9% vers 13,9% respectivament entre 35 i 44 anys), i en canvi, a Ciutat Vella era superior en els homes d’entre 45 anys o més (41,2% vers 18,1% i respectivament entre 45-54 anys) . En dones el percentatge de dones obeses de menys de 45 anys no era diferent de Barcelona, però també era superior a Ciutat Vella en dones de 45 anys o més (per exemple, 30,7% vers 16,1% respectivament entre 55-64 anys). S’observaven percentatges més elevats de sedentarisme en ambdós sexes, de 65 anys o més, a Ciutat Vella que a Barcelona, sense diferències significatives en la resta de grups d’edat. Finalment, pel que feia referència al consum de tabac en els homes per sota de 55 anys de edat s’observava un percentatge inferior a Ciutat Vella que a Barcelona (per exemple 16,6%, vers 32,4% respectivament) i en els homes de 55 anys o més un percentatge inferior (per exemple, 25,8% i 43,1% respectivament). En dones no s’observaven diferències remarcables entre Ciutat Vella i Barcelona. En relació als inicis de tractament d’abús de drogues il·legals, malgrat que l’any 2001 es situava molt per sobre del total de Barcelona, han sofert una tendència descendent en ambdós sexes, situant-se els darrers anys aproximadament al mateix nivell del global de la ciutat (l’any 2012 la taxa era de 762,3 inicis de tractament per 100.000 homes i 244,8 per 100.000 dones). Tanmateix, pel que fa als inicis de tractament per consum d’alcohol es mantenen força estables, de manera que representen gairebé la meitat dels inicis de tractament registrats en els centres d'atenció i seguiment de drogues (CAS). L’ús dels serveis i la realització de pràctiques preventives Segons les dades acumulades de l’Enquesta de Salut de Catalunya per Barcelona del 2011 al 2014, la majoria de la població de Ciutat Vella tenia cobertura sanitària exclusivament pública i prop del 15% tenia a més una assegurança privada, proporció 4 inferior a la de la ciutat de Barcelona que es va situar al voltant del 40%. Quant a les consultes als serveis de salut, un alt percentatge de la població de Ciutat Vella, amb valors molt similars tan en homes com en dones pel global de Barcelona, havia visitat un metge/essa de capçalera l’any anterior a l’enquesta, o un pediatre en el cas de la població infantil, observant-se unes proporcions de visites superiors al 65% en tots els casos i destacant-ne proporcions superiors al 90% en edats més extremes (per sota del 15 anys i per sobre dels 65 anys). La visita a l’especialista mostrava uns percentatges molt similars per sobre del 80% en totes les edats, tan a Ciutat Vella com a Barcelona, i inclús lleugerament superiors en dones que en homes. En les consultes a urgències s’observaven percentatges entre el 20-50% amb valors més elevats en persones per sota dels 15 anys i per sobre dels 65 anys, mantenint-se aquest patró tant per homes com per dones així com tant al districte com a Barcelona. D’altra banda, el consum de medicaments era superior a Ciutat Vella que al global de Barcelona en homes i gradualment superior en quan augmentàvem el rang d’edat de tal manera que per sobre dels 65 anys s’observen percentatges de consum de medicaments els últims dos dies pròxims al 90% o superiors. Dins la novena ronda (2012-2013) del Programa de Detecció Precoç de Càncer de Mama a Ciutat vella 7.952 dones entre 50 i 69 anys d’edat foren convidades a realitzar- se mamografies de cribratge, de les quals van participar un 60,3%. La participació s’havia mantingut estable en la darrera dècada. La taxa de càncers detectats havia anat en augment en els darrers anys, essent de 4,8 càncers detectats per 1.000 dones en aquesta novena ronda. L’ABS amb major participació fou la 1A ‘Barceloneta’ (73,0%) i la de menor participació fou la 1E ‘Raval Nord’ (54,7%) on, alhora, es van detectar més càncers. Salut sexual i reproductiva L’any 2014, la natalitat del districte de Ciutat Vella mostrava un lleuger descens respecte a la dels darrers anys i mostrava valors inferiors als de la ciutat de Barcelona (7,7per 1000 habitants i de 8,7 per 1000 habitants, l’any 2014 respectivament). L’any 2014, els embarassos i la fecunditatde les dones en edat fèrtil (15-49 anys) del districte de Ciutat Vella es va situar per sota dels de la ciutat de Barcelona, mentre que els avortaments mostraven xifres similars entre el districte (16,5 per 1000 dones de 15 a 49 anys) i Barcelona (14,8 per 1000 dones de 15 a 49 anys). Des de l’any 2009, s’observava un descens en els embarassos tant a Ciutat Vella com a Barcelona, si bé a partir de l’any 2012 els embarassos mostraven un lleuger creixement en el districte que no s’observava a la ciutat. Aquest creixement dels embarassos en el districte de Ciutat Vella es devia 5 fonamentalment a l’augment dels avortaments, mentre que la fecunditat mostrava un lleuger descens mantingut des de l’any 2011 (veure pàgina 28 del PowerPoint als annexes). L’any 2014, en dones adolescents (15 a 19 anys) els naixements a Ciutat Vella mostraven valors lleugerament superiors als de Barcelona, 9,4 per 1000 dones de 15 a 19 anys a Ciutat Vella en comparació a 6,1 per 1000 dones de 15 a 19 anys al global de la ciutat. Podíem observar com, malgrat algun un increment puntual, semblava que es mantenia el descens de la fecunditat a Ciutat Vella des de l’any 2001 en major magnitud que ho feia a la resta de la ciutat aproximant-se així a la taxa de la ciutat, de tal manera que la taxa de fecunditat a Ciutat Vella va passar de 27,3 el 2001 a 9,4 el 2014, essent més similar a la de la ciutat en aquest any (veure pàgina 29 del PowerPoint als annexes). Pel que feia referència als indicadors de resultats negatius de l’embaràs (baix pes en néixer, prematuritat i baix pes per edat gestacional), l’any 2014 els valors de baix pes en néixer i baix pes per edat gestacional van ser superiors a Ciutat Vella que a Barcelona destacant la diferència en el percentatge de baix pes per edat gestacional (presentant baix pes per edat gestacional en un 6,8% del naixements a Barcelona en comparació al 7,6% a Ciutat Vella). Al contrari, en els valors acumulats entre 2010 i 2014 observàvem valors inferiors per Ciutat Vella, en el cas de baix pes per edat gestacional un 6,5% del naixements a Barcelona en comparació al 5,3% a Ciutat Vella. Malgrat tot, des de l’any 2010 a Ciutat Vella s’havia produït un augment considerable sobretot en el percentatge de naixements de baix pes en néixer (passant del 2010 al 2014 del 4,1% al  LHQ HObaix pes per edat gestacional (passant del 2010 al 2014 del 3,4% al  . La salut percebuda i les malalties transmissibles Segons les dades acumulades entre 2011 i 2014 de l’Enquesta de Salut de Catalunya per Barcelona, en relació a la mala salut percebuda s'observa un augment progressiu conforme augmentava l’edat en ambdós sexes, des d’un percentatge inferior al 10% en menors de 15 anys a un percentatge de 40% o superior en persones de 65 anys o més. En homes de menys de 65 anys la mala salut és similar entre Ciutat Vella i Barcelona, en canvi, la gent gran declarava amb més freqüència una mala salut a Ciutat Vella (amb un 73,3%) que a Barcelona (39,4%). En les dones no s’observaven diferències significatives. En el grup de dones majors de 65 anys, les diferències entre districte i ciutat (62,9% i 50,3% respectivament) eren menors que les observades en els homes. Pel que feia referència a la salut mental (risc de patiment psicològic) també s’observava 6 un augment progressiu amb l’edat en ambos sexes, i resultava en els homes de més de 45 anys ser el doble a Ciutat Vella que a la ciutat (aproximadament 20% i 10% respectivament en homes de 65 anys o més). En dones, encara que observàvem el mateix fenomen, la diferència en la percepció de mala salut entre districte-ciutat per sobre dels 45 anys no va ser tan gran (27% i 37% respectivament en dones de 65 anys o més). D’altra banda, segons dades del registre de malalties de declaració obligatòria, la incidència de tuberculosi a Ciutat Vella mostrava una evolució de la incidència favorable destacable en homes (l’any 2014 la taxa d’incidència era 78,5 nous casos per 100.000 homes i 36,8 nous casos per 100.000 dones, mentre a Barcelona ciutat foren de 23,7 i 13,3, respectivament), tot i que presentava la incidència més elevada de la ciutat, sobretot a expenses de la càrrega de malaltia observada entre la població immigrant. Dels barris que conformen Ciutat Vella, va seral Raval on s’observava la incidència mitjana més alta en aquests 5 anys, sent gairebé cinc vegades superior a la global de la ciutat, tant en homes com en dones. Igualment, la incidència de nous diagnòstics de VIH per l’any 2012 fou molt superior a les respectives taxes del global de Barcelona en ambdós sexes (127,1 casos nous per 100.000 homes i 16,4 per 100.000 dones de Ciutat Vella, respecte 54,5 i 4,9 en homes i dones de Barcelona). En els homes la incidència de VIH fou major en els autòctons, mentre que en les dones fou major en les immigrades. La mortalitat L’any 2013, la taxa de mortalitat en homes (1.157,30 per 100.000 habitants) i en dones (672,8) va ser superior respecte el global de Barcelona (974,7 i 542,1, respectivament). L’esperança de vida en néixer era de 78 anys en homes i 84,5 anys en dones de Ciutat Vella, inferior per tant als80,7 i 86,6 en homes i dones de Barcelona ciutat, respectivament. De la mateixa manera, la mortalitat prematura (mesurada en anys potencials de vida perduts, APVP) va ser superior a Ciutat Vella respecte el total de Barcelona (la raó d’APVP comparativa amb Barcelona fou de 126,9 pels homes i 127,8 per les dones). Tanmateix, s’observaven desigualtats en la mortalitat en els barris de Ciutat Vella el període 2009-2013,principalment en el cas dels homes, de manera que el Raval i la Barceloneta presentaren més mortalitat, mostrant ambdós barris els valors d’esperança de vida més baixos (al voltant de 76 anys), al contrari, el Gòtic va registrar menys mortalitat i per tant una major esperança de vida (78,9 anys). En el cas de les dones les diferències entre barris foren menors, essent menor l’esperança de vida al néixer al barri Gòtic (84,0 anys) i major al barri de Sant Pere i Santa Caterina (85,5 anys). 7 També, s’observaven pitjors resultats al Raval i a la Barceloneta que al Gòtic o a Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera per la raó de mortalitat i la raó de mortalitat prematura. En l’anàlisi evolutiva, la mortalitat a Ciutat Vella va disminuir en homes i va augmentar lleugerament en dones l’any 2013 respecte l’any anterior i tant al districte com a la ciutat, l’evolució de la mortalitat presentava una tendència decreixent des de l’any 2000. La taxa de mortalitat en els homes havia anat disminuint en el temps (i augmentant l’esperança de vida), però la raó de mortalitat comparativa es va mantenir relativament estable, per sobre de la de Barcelona (el 2013 la raó de mortalitat comparativa amb Barcelona fou de 118,7 en els homes i 124,1 en les dones). En dones la mortalitat es va anar reduint, però amb un lleu augment els darrers anys, i la raó de mortalitat comparativa amb Barcelona de fet mostrava una tendència creixent. El comportament descrit per a la relació entre la mortalitat de Ciutat Vella i Barcelona va ser el mateix que segueixen l’esperança de vida en néixer i la mortalitat prematura, sempre mostrant valors pitjors pel districte que per a la ciutat. Pel que fa referència a les principals causes de mort l’any 2013, en homes i dones entre 15 i 44 anys, al ser la mortalitat molt baixa a nivell de districte no es podien extreure conclusions clares per a aquest rang d’edat (observem 12 homes i 8 dones mortes entre 15 i 44 anys l’any 2013). En el grup de persones entre 45 a 74 anys d’edat, la primera causa de mort el 2013 continuava essent el càncer de pulmó en el homes, seguit de la malaltia isquèmica del cor; i en les dones el càncer de pulmó seguit de la malaltia cerebrovascular. En les persones de 75 anys o més les dues primeres causes de mort en homes van ser la malaltia isquèmica del cor i seguidament la Bronquitis i MPOC i en dones la Demència Senil i la malaltia isquèmica del cor respectivament. En relació a l’anàlisi evolutiva, a l’igual que passava al global de Barcelona, s’observava una disminució de la mortalitat en persones joves de 15 a 44 anys de manera més marcada en es homes. També en els grups d’edats de 45 a 74 anys i en els majors de 75 anys s’observava una disminució de la taxa de mortalitat estandarditzada per edat sobretot en homes. Per causes, destacar els darrers anys un augment de la mortalitat per càncer de pulmó en dones de 45 a 74 anys. Finalment, en els majors de 75 anys s’observava una disminució continuada de la mortalitat per malaltia isquèmica del cor i per malaltia cerebrovascular en ambdós sexes encara que de manera més marcada en homes tot i que continuava sent una de les dues primeres causes de mort en ambos sexes. 8 Conclusions El present informe descriu la salut i els determinants de la salut de la població del districte de Ciutat Vella, així com la seva evolució. Cal tenir en compte que les dades provinents de les enquestes de salut de Barcelona, així com la informació per barris, i altres dades poc freqüents tenen una validesa limitada per realitzar inferències al nivell del districte ja que el reduït nombre de casos pot fer fluctuar les estimacions. La piràmide poblacional del districte, en comparació a la de Barcelona, mostrava una sobre representació de persones joves entre 30 i 44 anys sobretot en el cas dels homes; tanmateix amb elevats índexs de sobre-envelliment i de gent gran vivint sola. El districte de Ciutat vella havia patit grans canvis poblacionals, lligats principalment a l’arribada de població immigrant. Es va observar una alta densitat poblacional, i els darrers anys hi va haver-hi un gran recanvi poblacional, sent la meitat de la població d’origen estranger, arribant inclús 60% al barri del Raval. Ciutat Vella vaser un dels districtes més desafavorits de Barcelona, i malgrat la millora d’alguns indicadors socioeconòmics, continuava amb valors alts de població amb estudis primaris, població en atur, i amb menor capacitat econòmica familiar respecte la ciutat, a excepció del barri Gòtic on els valors es mostraven similars als de Barcelona. Quant als hàbits de vida de la població de Ciutat Vella, s’observaven uns percentatges elevats d’obesitat sobretot en la població entre 45 i 64 anys que doblaven els percentatges de Barcelona associat a un sedentarisme molt elevat a totes les edats encara que superior en persones amb 65 anys o més d’edat. Respecte el tabaquisme encara que semblava que havia disminuït l’hàbit durant l’última dècada en els més joves, en la resta de les edats en els adults semblava que es mantenia entorn al 30% tan a Ciutat Vella com a Barcelona, i cal destacar la disminució de tractaments per consums de drogues durant la darrera dècada, no obstant els darrers anys la tendència positiva va quedar interrompuda. La cobertura sanitària era únicament pública en la majoria de la població de Ciutat Vella, amb un percentatge d’habitants amb doble cobertura molt inferior al global de la ciutat. L’accés tant al metge/essa de família com al especialista presentava percentatges elevats tan al districte com a la ciutat amb una tendència a ser inclús superiors en edats més extremes de la vida de la mateixa manera que succeïa amb les consultes als serveis de urgències on en el cas dels homes s’observaven menys consultes a Ciutat Vella que a Barcelona. Els consum de medicaments era elevat en tota la població, casi sempre superior al 50%, sobretot en persones de 65 anys o més d’edat. Un reflex de l’elevat ús dels serveis sanitaris públics el conformava la alta participació de les dones en el Programa de Detecció Precoç de Càncer de Mama. 9 En les darreres dues dècades a Ciutat Vella hi va haver un canvi de tendència en els embarassos, avortaments i en la fecunditat. Si bé a l’any 2001 els embarassos es mostraven superiors a Ciutat Vella que a Barcelona, la tendència descendent de la fecunditat i dels avortaments van situar els embarassos de Ciutat Vella per sota dels valors de la ciutat, destacant notablement la disminució de la fecunditat en dones joves de Ciutat Vella des de l’any 2001 de tal manera que van acabar sent similars a la del global de la ciutat. La salut percebuda i la salut mental era pitjor a partir dels 45 anys d’edat, sobretot a partir dels 65 anys, i en general s’observaven percentatges de mala salut percebuda i mala salut mental superiors en dones i al districte de Ciutat Vella en comparació a Barcelona. En relació a les malalties transmissibles, la incidència de tuberculosi i de nous casos de VIH continuaven sent superiors en el districte respecte la ciutat encara que s’observava una disminució en els últims anys sobretot en els homes; per altra banda, els casos de tuberculosis es van detectar principalment en població immigrada, i més freqüentment en el barri del Raval. A Ciutat Vella continuava havent-hi un excés de mortalitat respecte la ciutat i en la comparativa per barris amb la ciutat s’observava un excés de mortalitat prematura sobretot als barris de la Barceloneta i del Raval. Malgrat tot, l’evolució de la mortalitat al districte va ser positiva i disminuïen les desigualtats respecte Barcelona, a partir de l’any 2006 aquesta tendència va quedar interrompuda. En consonància, l’esperança de vida augmentava en ambdós sexes, no obstant a partir del 2010 les diferències respecte la ciutat van tornar a augmentar. En la població jove s’observava un descens progressiu de la mortalitat, de manera més destacada en homes. En la població més gran, continuava la disminució de la mortalitat per causes cardio-cerebrovasculars, de manera que el càncer de pulmó i el càncer de mama es situaven com les primeres causes de defunció prematura. Ciutat Vella era un dels districtes amb més privació socioeconòmica de Barcelona. Aquest fet assenyala la importància de prioritzar l’enfocament de “salut en totes les polítiques” i instaurar principalment polítiques socials, d’ocupació i integració, que facilitin les condicions de vida i treball adients per millorar la salut de la població. Alguns exemples són augmentar l’entrada al mercat laboral de joves i persones immigrades, així com la integració de la població immigrada en tots els àmbits de la ciutat, de manera que s’aconsegueixi un creixement econòmic homogeni dins el districte 10 Annex I Metodologia Presentació L’informe de Salut als districtes és una anàlisis de la situació sobre la salut i els seus determinants en cada un dels districtes de la ciutat de Barcelona, en base a registres poblacionals que mostren les característiques de la població, la salut i els hàbits de salut, així com, l’ús de serveis de la població del districte. A continuació es presenten en detall els aspectes metodològics referents a les fonts d’informació i la població estudiada, així com la definició i el càlcul dels indicadors analitzats a l’informe. Edició Agència de Salut Pública de Barcelona, 2016 1 Població d’estudi i fonts d’informació La població d’estudi correspon a la població resident als districtes de la ciutat de Barcelona, segons les dades de residència referides en els registres analitzats. Per l’elaboració de l’informe s’han utilitzat les fonts d’informació de caràcter poblacional disponibles a l’Agència de Salut Pública de Barcelona (taula 1). Taula 1. Fonts d’informació utilitzades pel càlcul d’indicadors. Indicadors Font d’informació Característiques de la població Padró Municipal d’Habitants Estadístiques de l’Ajuntament i la Generalitat Els hàbits de salut Enquesta de Salut de Barcelona Sistema d’Informació de Drogodependències L’ús de serveis i la realització de Enquesta de Salut de Barcelona pràctiques preventives Oficina Tècnica del Programa de Detecció Precoç de Càncer de Mama La salut reproductiva Registre de Natalitat Registre d’Interrupcions Voluntàries de l’Embaràs La salut Enquesta de Salut de Barcelona Registre de Malalties de Declaració Obligatòria La mortalitat Registre de Mortalitat Registre de Vigilància Activa de la Mortalitat Perinatal 2 Padró Municipal d’Habitants El Padró Municipal d’Habitants és competència de l’Ajuntament de Barcelona, a qui correspon la creació, manteniment, revisió i custòdia; essent l’Institut Municipal d’Informàtica (IMI) qui s’encarrega de la seva gestió, control de la qualitat i tutela de la informació. El padró és continu i mensual, un cop al mes tots els ajuntaments envien les seves dades a l’Institut Nacional d’Estadística (INE), qui centralitza la informació i la retorna als ajuntament actualitzada. El Padró inclou informació socio-demogràfica (edat, sexe, lloc de naixement, nacionalitat, nivell d'estudis i adreça de residència) de la població empadronada de la ciutat. En aquest informe es realitza la descripció de la població utilitzant les dades corresponents a la lectura del padró a 30 de juny de l’any 2013. Alguns indicadors es calculen en base a dades padronals d’anys anteriors. Estadístiques socio-econòmiques de l’Ajuntament i Generalitat D’altra banda, s’han consultat diverses fonts d’informació de l’Ajuntament i la Generalitat que contenen diversos indicadors sobre les característiques socioeconòmiques de la ciutat i dels barris. Les fonts d’aquests indicadors són les següents: Registres del Consorci d’Educació de Barcelona; Atur registrat a les Oficines del Treball de la Generalitat. Departament d’Empresa i Ocupació; Dirección General del Catastro. Ministerio de Economía y Hacienda; Memòria de l’Equip de Detecció dels Serveis d’Inserció Social; Memòria del Consorci de l’Habitatge de Barcelona; Enquesta de Victimització de Barcelona; Registres de l’Institut Municipal de Serveis Socials. Enquesta de Salut de Barcelona L’Enquesta de Salut de Barcelona (ESB), que es duu a terme des de l’ASPB, té per objectiu proporcionar informació actualitzada sobre la salut de la població i els seus determinants, les conductes relacionades amb la salut, la utilització dels serveis sanitaris i la realització de pràctiques preventives. Així mateix, també permet estudiar la incidència i l’evolució de les desigualtats socio-econòmiques en l’estat de salut. L’Enquesta de Salut de Barcelona proporciona estimacions fiables pel conjunt de la ciutat, així com per cada un dels districte. L’ESB 2011 és la sisena enquesta impulsada per l’ASPB, essent les altres les de 1983, 1986, 1992, 2001 i 2006. Per obtenir més detall es poden consultar els Manuals al web de l’ASPB.1 1 Enquestes de Salut de Barcelona. Barcelona. Agència de Salut Pública de Barcelona. Consultar a: http://www.aspb.cat/quefem/documents_enquestes.htm 3 També s’han utilitzat les dades de l’ Enquesta Salut de Catalunya (ESCA) agregades dels anys 2011 al 2014 per la ciutat de Barcelona que es duu a terme pel Departament de Salut amb els mateixos objectius que l’ESB i compartint una metodologia comuna. Sistema d’Informació de Drogodependències El Sistema d’Informació de Drogodependències de Barcelona es genera a través de la informació procedent de les urgències hospitalàries, la mortalitat per reacció aguda a drogues, els inicis de tractament per alcohol i altres drogues, i de les xeringues donades a injectors de drogues.2 El registre d’Inicis de tractament per substàncies psicoactives es conforma de les dades que envien mensualment els Centres d'Atenció i Seguiment de drogues (CAS) de la ciutat de Barcelona. D’altra banda, el registre de mortalitat per reacció aguda a substàncies psicoactives es nodreix de totes les morts per causes no naturals que són examinades al Institut de Medicina Legal de Catalunya. Registre del Programa de Detecció Precoç de Càncer de Mama D’acord amb el Pla de salut 1993-95 de Catalunya i de la Regió Sanitària Barcelona Ciutat, l’any 1995 s’implanta el Programa de Detecció de Càncer de Mama. El Programa, de cobertura universal, adreçat a dones de 50 a 69 anys residents a la ciutat de Barcelona.3 L’any 2001 es posa en marxa l’Oficina Tècnica del Programa, a l’ASPB, per tal de dur a terme la coordinació a nivell de ciutat. El Sistema d’Informació registra l’activitat del Programa a partir de les dades dels hospitals proveïdors que realitzen les mamografies: Parc de Salut Mar (Hospital del Mar i Hospital de l’Esperança), Hospital del Vall d’Hebrón, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i Hospital Clínic. Registre de Natalitat Les dades del registre de natalitat es recullen del Butlletí Estadístic del Part (BEP), que incorpora informació tant del naixement com de dades socio-demogràfiques dels pares. L’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), fa la recollida dels butlletins estadístics als registres civils, valida la informació, codifica les dades, realitza la gravació en suport informàtic. Aquesta informació s’envia a l’INE per tal que n’elabori les estadístiques oficials de tot l’Estat Espanyol. L’ASPB rep les dades de les persones residents a Barcelona amb una periodicitat anual i amb un decalatge de 9-10 mesos respecte l’any de naixement. A l’ASPB les dades són depurades i geocodificades. A més, cada nounat 2 Sistema d'informació de drogodependències Agència de Salut Pública de Barcelona. Consultar a: http://www.aspb.cat/quefem/docs/sidb/default.htm 3 Programa de Detecció Precoç del Càncer de Mama a Barcelona. Agència de Salut Pública de Barcelona. Consultar a: http://www.aspb.cat/quefem/documents_cancer_mama.htm 4 es classifica en percentils de pes segons l’edat gestacional i d’acord amb les taules de creixement del nounat. Per obtenir més detall es pot consultar el Manual de Natalitat al web de l’ASPB.4 Registre d’Interrupció Voluntària de l’Embaràs Les dades procedeixen del Registre d’Interrupcions Voluntàries de l’Embaràs (IVE) de Catalunya (Departament de Salut). La informació s’obté del qüestionari d’IVES, que és confidencial i que recull dades sociodemogràfiques de la dona i del motiu de la interrupció de l’embaràs. Aquest registre no inclou els avortaments espontanis. L’ASPB rep les dades de les persones residents a Barcelona amb una periodicitat anual i amb un decalatge d’1 any respecte l’any d’avortament. Per obtenir més detall es pot consultar el Manual de Natalitat al web de l’ASPB.4 Registre de Malalties de Declaració Obligatòria El Servei d’Epidemiologia de l’ASPB, a través d’un sistema de vigilància activa, és responsable del registre de malalties de declaració obligatòria (MDO) dels residents a la ciutat de Barcelona. Les principals fonts d’informació de les MDOs són els centres d’atenció primària i els hospitals i clíniques de la ciutat, així com notificacions procedents de metges que treballen en mutualitats mèdiques o altres centres assistencials i de metges que donen assistència privada. Per obtenir més detall es poden consultar les estadístiques de MDOs al web de l’ASPB.5 Registre de Mortalitat Les dades del registre de mortalitat es recullen de les butlletes oficials (el certificat mèdic de defunció, el qual és emplenat pel metge/essa, i el Butlletí Estadístic de Defunció, emplenat pel familiar de la persona difunta). Aquest registre conté informació de les defuncions de residents a Barcelona. L’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) rep la informació amb dos anys de decalatge respecte l’any de la defunció. A l’ASPB, les dades són depurades i contrastades amb registres complementaris, com el Padró Municipal d’Habitants de Barcelona, el Registre de Vigilància Activa de la Mortalitat Perinatal de Barcelona de l’ASPB i la informació proporcionada per l’Institut de Medicina 4 Natalitat i mortalitat. Estadístiques vitals. Agència de Salut Pública de Barcelona. Consultar a: http://www.aspb.cat/quefem/documents_estadistiques.htm 3 El control de malalties – Vigilància epidemiològica i intervenció . Agència de Salut Pública de Barcelona. Consultar a: http://www.aspb.cat/quefem/epidemies.htm 5 Legal de Catalunya de les defuncions amb intervenció judicial. Per obtenir més detall es pot consultar el Manual de Mortalitat al web de l’ASPB.6 Indicadors Per l’obtenció dels indicadors s’utilitzarà majoritàriament el Sistema d’Informació SISalut de l’ASPB. El SISalut permet disposar de les dades dels registres de l’ASPB homogeneïtzades i normalitzades, i posteriorment, permet reunir i generar el gran volum d’indicadors anuals i evolutius. Els indicadors que es mostren a l’informe s’han calculat per cadascun dels districtes i pel conjunt de Barcelona ciutat, es mostren per separat per homes i dones, i sempre que les dades ho han permès, es mostren per cadascun dels barris o Àrees Bàsiques de Salut7 (ABS) que formen part del districte.8 Els resultats es presenten en forma de taules (Annex II) i figures (Annex III). 6 Natalitat i mortalitat. Estadístiques vitals. Agència de Salut Pública de Barcelona. Consultar a: http://www.aspb.cat/quefem/documents_estadistiques.htm 7 L’àrea bàsica de salut és la unitat territorial elemental on es presta l’atenció primària de salut, i que constitueix l’eix vertebrador del sistema sanitari 8 Informació per ABS, 2011. Agència de Salut Pública de Barcelona. Consultar a: hhttp://aspb.cat/quefem/2011_tmp.htm 6 Annex II Resultats detallats Presentació L’informe de Salut als districtes és una anàlisis de la situació sobre la salut i els seus determinants en cada un dels districtes de la ciutat de Barcelona, en base a registres poblacionals que mostren les característiques de la població, la salut i els hàbits de salut, així com l’ús de serveis de la població del districte. A continuació es presenten els resultats detallats dels indicadors, a partir de les diferents fonts d’informació analitzades, en forma de taules evolutives anuals, així com de taules comparatives per barris o Àrees Bàsiques de Salut (ABS) per aquells indicadors del quals es disposa d’aquests nivells de desagregació. Edició Agència de Salut Pública de Barcelona, 2016 2 Índex Presentació............................................................................................................................................... 2 Taula 1. Evolució dels indicadors socio-demogràfics. Ciutat Vella 1996-2015. ...................................... 4 Taula 2. Distribució als barris dels indicadors socio-demogràfics. Ciutat Vella 2015. ............................. 5 Taula 3. Evolució dels indicadors socioeconòmics. Ciutat Vella 1996-2015. .......................................... 6 Taula 4. Distribució als barris dels indicadors socioeconòmics. Ciutat Vella 2015. ................................ 7 Taula 5. Distribució d’altres indicadors socioeconòmics al districte i als barris de Ciutat Vella, 2015. ........................................................................................................................................................ 8 Taula 5. Distribució d’altres indicadors socioeconòmics al districte i als barris de Ciutat Vella, 2015.(continuació) .................................................................................................................................... 9 Taula 10. Distribució als barris dels indicadors de malalties de declaració obligatòria, Ciutat Vella Taula 12. Evolució dels indicadors del programa de detecció precoç del càncer de mama, Ciutat Taula 13. Distribució a les ABS dels indicadors de cobertura del programa de detecció precoç del Taula 14. Evolució de les taxes de mortalitat, mortalitat prematura i esperança de vida segons el Taula 15. Evolució de les principals causes de mort en els homes. Taxes estandarditzades1 per edat Taula 16. Evolució de les principals causes de mort en les dones. Taxes estandarditzades1 per edat Taula 17. Evolució de les taxes de mortalitat, mortalitat prematura i esperança de vida segons el Taula 6. Evolució dels indicadors de salut sexual i reproductiva, Ciutat Vella 2005-2014. ...................10 Taula 7. Evolució dels indicadors de salut i hàbits de salut, Ciutat Vella 2001-2014. ...........................11 Taula 8. Evolució dels indicadors d’ús de drogues. Ciutat Vella 2004-2015 ......................................... 12 Taula 9. Evolució dels indicadors de malalties de declaració obligatòria, Ciutat Vella 2005-2014. ......13 2010-2014. ............................................................................................................................................. 14 Taula 11. Evolució dels indicadors d’ús de serveis, Ciutat Vella 2001-2014......................................... 15 Vella 2002-2013. .................................................................................................................................... 16 càncer de mama, Ciutat Vella 2013(9ª ronda). ...................................................................................... 16 sexe. Ciutat Vella 2004-20131. ............................................................................................................... 17 per 100.000 habitants. Ciutat Vella 2004-20132. ................................................................................... 18 per 100.000 habitants. Ciutat Vella 2004-20132. ................................................................................... 19 sexe per barris. Ciutat Vella 2009-20131............................................................................................... 20 Taula 1. Evolució dels indicadors socio-demogràfics. Ciutat Vella 1996-2015. Homes 1996 2001* 2006 2011 2012 2013 2014 2015 Població 39.193 42.278 64.060 55.039 55.693 55.003 53.970 52.730 Edat 0-14 anys 11,1% 10,4% 8,8% 10,5% 10,5% 10,5% 10,6% 10,6% 15-29 anys 20,6% 21,0% 24,7% 20,8% 20,5% 20,0% 19,9% 19,9% 30-44 anys 21,7% 27,3% 35,5% 35,9% 36,4% 36,2% 35,8% 35,3% 45-64 anys 25,8% 22,9% 19,4% 21,4% 21,5% 22,2% 22,8% 23,3% 65-74 anys 12,7% 10,7% 6,4% 5,8% 5,6% 5,6% 5,6% 5,6% >=75 anys 8,0% 7,7% 5,2% 5,6% 5,5% 5,4% 5,3% 5,2% Sobre-envelliment 37,9% 42,1% 45,7% 49,2% 49,4% 49,3% 48,6% 48,2% Gent gran que viu sola 65-74 anys 14,9% 18,5% 20,7% 23,2% 23,3% 23,2% 22,8% 23,7% 75-84 anys 15,6% 19,6% 20,6% 23,2% 23,9% 23,9% 24,3% 23,9% >=85 anys 19,8% 26,3% 25,3% 28,0% 27,8% 29,2% 28,8% 27,9% Població estrangera 8,9% 24,2% 51,6% 51,3% 52,8% 53,1% 53,8% 53,7% Països de renda alta** 15,8% 12,1% 12,4% 18,3% 19,2% 20,8% 22,0% 21,8% Països de renda mitja** 82,0% 84,7% 82,4% 73,7% 72,0% 70,4% 69,3% 69,4% Països de renda baixa** 2,2% 3,2% 5,0% 8,0% 8,7% 8,8% 8,7% 8,7% Dones 1996 2001* 2006 2011 2012 2013 2014 2015 Població 44.636 42.899 54.907 49.141 49.513 48.928 48.267 47.497 Edat 0-14 anys 9,3% 9,4% 9,7% 10,9% 10,9% 10,9% 10,9% 11,0% 15-29 anys 17,6% 17,8% 21,6% 19,8% 20,0% 19,5% 19,4% 19,8% 30-44 anys 17,3% 22,0% 27,3% 29,1% 29,5% 29,8% 29,7% 29,1% 45-64 anys 22,2% 20,1% 19,4% 20,6% 20,8% 21,2% 21,6% 21,9% 65-74 anys 16,7% 13,8% 8,6% 7,1% 6,9% 6,9% 7,0% 7,2% >=75 anys 17,0% 17,0% 13,3% 12,5% 11,9% 11,7% 11,3% 11,1% Sobre-envelliment 49,1% 54,6% 61,4% 63,9% 63,2% 62,9% 61,6% 60,7% Gent gran que viu sola 65-74 anys 30,2% 29,7% 27,1% 27,2% 27,0% 27,4% 27,6% 28,6% 75-84 anys 42,2% 46,2% 43,5% 41,6% 41,0% 40,0% 40,0% 39,8% >=85 anys 31,7% 49,0% 48,8% 51,6% 50,7% 52,2% 51,0% 49,3% Població estrangera 7,3% 18,1% 38,9% 42,4% 43,9% 44,9% 45,8% 46,2% Països de renda alta** 19,2% 15,0% 17,6% 24,6% 26,2% 27,5% 28,8% 27,6% Països de renda mitja** 79,3% 83,5% 80,9% 73,0% 71,2% 69,7% 68,5% 68,9% Països de renda baixa** 1,4% 1,3% 1,3% 2,3% 2,6% 2,7% 3,0% 3,4% Font: Padró Municipal d’Habitants de Barcelona, Ajuntament de Barcelona. (*) L’indicador ‘Gent gran que viu sola’ correspon a l’any 2000 (**) Percentatges respecte el total de població estrangera Taula 2. Distribució als barris dels indicadors socio-demogràfics. Ciutat Vella 2015. Sant Pere, Santa Homes El Raval El Gòtic La Barceloneta Caterina i la Ribera Població 26.130 7.958 7.492 11.150 Edat 0-14 anys 12,0% 8,3% 9,3% 10,0% 15-29 anys 20,7% 20,0% 18,7% 18,9% 30-44 anys 35,5% 35,5% 33,3% 36,0% 45-64 anys 22,9% 24,2% 24,0% 23,3% 65-74 anys 4,8% 6,5% 7,0% 6,1% >=75 anys 4,2% 5,6% 7,8% 5,6% Sobre-envelliment 47,2% 46,2% 52,6% 47,7% Gent gran que viu sola 65-74 anys 24,6% 22,5% 19,0% 27,2% 75-84 anys 28,0% 21,9% 19,0% 23,2% >=85 anys 31,2% 27,7% 27,1% 26,9% Població estrangera 60,9% 51,4% 39,3% 48,1% Països de renda alta** 12,3% 35,3% 31,3% 34,7% Països de renda mitja** 74,0% 62,3% 67,0% 62,7% Països de renda baixa** 13,7% 2,3% 1,7% 2,5% Sant Pere, Santa Dones El Raval El Gòtic La Barceloneta Caterina i la Ribera Població 21.487 7.311 7.544 11.155 Edat 0-14 anys 13,5% 8,6% 8,2% 9,5% 15-29 anys 19,7% 22,8% 18,0% 19,1% 30-44 anys 28,4% 29,3% 27,6% 31,5% 45-64 anys 22,1% 21,7% 21,9% 21,5% 65-74 anys 6,6% 6,8% 8,9% 7,3% >=75 anys 9,6% 10,8% 15,3% 11,2% Sobre-envelliment 59,2% 61,3% 63,3% 60,5% Gent gran que viu sola 65-74 anys 27,5% 28,1% 28,5% 31,0% 75-84 anys 39,7% 34,2% 40,6% 42,7% >=85 anys 50,4% 44,1% 49,2% 51,0% Població estrangera 51,8% 45,5% 34,2% 43,8% Països de renda alta** 16,7% 41,2% 38,3% 37,6% Països de renda mitja** 77,1% 57,9% 61,1% 61,7% Països de renda baixa** 6,2% 0,8% 0,5% 0,6% Font: Padró Municipal d’Habitants de Barcelona, Ajuntament de Barcelona (**) Percentatges respecte el total de població estrangera 5 Taula 3. Evolució dels indicadors socioeconòmics. Ciutat Vella 1996-2015. 1996 2001* 2006 2011 2012 2013 2014 2015 Densitat d’habitants 207,9 203,8 261,9 203,8 240,8 237,9 234,0 229,4 Llars de 5 persones o més 7,4% 7,5% 11,7% 10,9% 11,6% 11,6% 11,6% 11,4% Índex Renda Familiar nd 61,8 72,6 76,4 76,6 77,2 79,7 nd Atur nd nd nd 12,5% 12,4% 11,8% 12,0% 11,5% Nivell d’estudis en homes Sense estudis 21,7% 16,0% 9,6% 8,7% 7,2% 6,7% 6,2% 2,6% Primaris 37,1% 37,4% 38,6% 32,5% 31,6% 29,1% 28,3% 31,2% Secundaris 16,2% 16,2% 17,8% 18,5% 19,4% 20,9% 21,1% 20,9% Batxillerat i FPII 16,2% 18,3% 18,1% 19,0% 19,4% 19,8% 19,8% 19,8% Universitaris 7,2% 11,4% 15,8% 21,2% 23,3% 23,4% 24,6% 25,5% No consta 1,6% 0,7% 0,1% 0,1% 0,1% 0,0% 0,0% 0,0% Nivell d’estudis en dones Sense estudis 32,5% 24,4% 15,7% 12,5% 10,6% 10,1% 9,3% 5,6% Primaris 35,6% 35,0% 31,2% 26,4% 25,3% 23,4% 22,7% 26,0% Secundaris 12,8% 14,0% 16,7% 16,7% 17,3% 18,5% 18,6% 18,0% Batxillerat i FPII 11,4% 14,6% 17,6% 18,3% 18,8% 19,3% 19,3% 19,3% Universitaris 6,5% 11,3% 18,7% 26,0% 27,9% 28,8% 30,0% 31,0% No consta 1,2% 0,7% 0,1% 0,1% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% Font: Padró Municipal d’Habitants de Barcelona, Ajuntament de Barcelona (*) L’índex de Renda Familiar Disponible correspon a l’any 2000 6 Taula 4. Distribució als barris dels indicadors socioeconòmics. Ciutat Vella 2015. Sant Pere, El Raval El Gòtic La Barceloneta Santa Caterina i la Ribera Densitat d’habitants 433,5 181,4 114,4 200,2 Llars de 5 persones o més 16,9% 8,7% 6,2% 7,4% Índex Renda Familiar* 60,3 103,6 82,1 91,2 Atur 12,3% 10,0% 11,9% 10,6% Nivell d’estudis en homes Sense estudis 2,5% 2,0% 4,1% 2,4% Primaris 39,5% 21,7% 26,3% 22,3% Secundaris 21,6% 18,1% 25,4% 18,0% Batxillerat i FPII 17,0% 23,5% 21,1% 22,6% Universitaris 19,4% 34,7% 22,9% 34,7% No consta 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% Nivell d’estudis en dones Sense estudis 5,3% 4,4% 8,4% 5,1% Primaris 32,2% 17,6% 26,0% 20,1% Secundaris 20,1% 14,6% 20,9% 14,5% Batxillerat i FPII 17,8% 22,7% 18,2% 20,5% Universitaris 24,6% 40,7% 26,6% 39,7% No consta 0,0% 0,0% 0,0% 0,1% Font: Padró Municipal d’Habitants de Barcelona, Ajuntament de Barcelona (*) Índex de Renda Familiar Disponible i Atur corresponent a l’any 2014 7 Taula 5. Distribució d’altres indicadors socioeconòmics al districte i als barris de Ciutat Vella, 2015. Districte El Raval El Gòtic La Sant Pere, Santa Ciutat Vella Barceloneta Caterina i la Ribera N % N % N % N % N % Educació Absentisme1 58 0,75% nd nd nd nd nd nd nd nd Taxa graduació2 78,3% nd nd nd nd nd nd nd nd Atur3 Persones a l’atur Homes 5.301 12,6% 2.844 13,7% 702 10,5% 735 12,9% 1019 11,5% Dones 3.789 11,2% 1.695 11,1% 521 9,5% 658 13,0% 914 11,3% Persones amb atur de llarga duració (més de 12 mesos) Total 3.563 39,2% 1.668 36,7% 496 40,6% 584 41,9% 814 42,1% Habitatge Antiguitat <1961 83,5% 82,7% 92,6% 75,4% 83,4% 1961-1980 6,9% 6,4% 3,8% 12,2% 6,7% 1981-2005 7,6% 9,1% 3% 11% 6,5% >2005 1,9% 1,8% 0,7% 1,3% 3,4% Persones sense llar (dormint al carrer) 126 17,6% nd nd nd nd nd nd nd nd Persones sense llar (dormint en assentaments) 0 0,0% nd nd nd nd nd nd nd nd Habitatges per a Emergències Socials 35 17,7% nd nd nd nd nd nd nd nd Persones inscrites al Registre HPO4 6.259 6,0% nd nd nd nd nd nd nd nd Seguretat Índex victimització5 30,2% nd nd nd nd nd nd nd nd Mapa delictiu6 18,4% nd nd nd nd nd nd nd nd Font: Padró Municipal d’Habitants de Barcelona, Ajuntament de Barcelona; nd: no disponible Notes: 1Absentisme: Casos amb més d’un 25% de dies que han faltat de forma injustificada a l’escola. 2Taxa de graduació: Nombre d’alumnes que han aprovat el curs escolar pel total d’alumnes matriculats. 3 Atur: Percentatge de persones entre 16 i 64 anys registrades a les Oficines de Treball de la Generalitat sobre el nombre de persones de 16 a 64 anys. Estimació per barris a partir de dades facilitades per codis postals. 4 Persones o famílies inscrites al Registre de Sol·licitants d’Habitatge de Protecció Oficial de Barcelona 5Índex de victimització: Percentatge de persones entrevistades del districte que han estat victimes d’un o més fets que han considerat delictius el darrer any. 6 Mapa delictiu: Percentatges de fets de victimització el darrer any que han ocorregut al districte. IPREM= Indicador Públic de Renta de Efectes Múltiples PIRMI=Renta mínima d’inserció 8 T au la 5 . D is tr ib u c ió d ’a lt re s i n d ic a d o rs s o c io e c o n ò m ic s a l d is tr ic te i a ls b a rr is d e C iu ta t V e ll a , 20 15 .( co n ti n u ac ió ) D is tr ic te E l R av al E l G ò ti c L a B a rc el o n et a S an t P er e, S an ta C iu ta t V el la C at er in a i l a R ib er a N % - ‰ N % - ‰ N % - ‰ N % - ‰ N % - ‰ E co nò m ic s N o m b re d ’e x p e d ie n ts d e 4 6 5 6 ,9 % n d n d n d n d n d n d n d n d P IR M I ac tiu s P e rs o ne s d e ≥ 6 0 a n ys a m b 5 .8 9 0 3 1 ,7 % 2 .6 7 7 3 4 ,8 % 8 3 6 2 8 ,4 % 1 .1 7 8 3 2 ,3 % 1 .1 9 9 2 7 ,8 % in gr e ss o s < 1 IP R E M P e rs o ne s d e ≥ 6 0 a n ys a m b 5 .1 9 0 2 7 ,9 % 2 .0 6 4 2 6 ,9 % 6 9 2 2 3 ,5 % 1 .2 1 8 3 3 ,4 % 1 2 1 6 2 8 ,2 % in gr e ss o s 1 -2 IP R E M P e rs o ne s d e 6 5 a n ys i m é s 9 8 4 6 8 ,3 ‰ 5 1 0 8 7 ,3 ‰ 1 6 5 7 3 ,2 ‰ 1 1 8 4 0 ,2 ‰ 1 9 1 5 6 ,7 ‰ b en ef ic ià ri es d e p e ns io n s d e ju bi la ci ó n o co n tr ib u tiv e s P e rs o ne s u su àr ie s d e ls 1 .9 3 2 1 8 ,9 ‰ 1 .0 3 3 2 1 ,3 ‰ 2 7 9 1 7 ,5 ‰ 3 0 1 1 9 ,8 ‰ 3 2 5 1 4 ,3 ‰ C e n tr e s d e S e rv e is S o ci a ls q ue h an r e bu t a ju ts d 'à m b it e co nò m ic P e rs o ne s a m b p la ça f ix a a l 9 4 1 9 ,2 ‰ 6 4 4 1 3 ,3 ‰ 1 2 4 7 ,8 ‰ 7 8 5 ,1 ‰ 1 1 7 5 ,2 ‰ se rv e i d e m e nj a do r S o ci a l F on t: P ad ró M un ic ip al d ’H ab ita nt s de B ar ce lo na , A ju nt am en t d e B ar ce lo na ; n d: n o di sp on ib le N ot es : 1 A bs en tis m e: C as os a m b m és d ’u n 25 % d e di es q ue h an fa lta t d e fo rm a in ju st ifi ca da a l’ es co la . 2 T ax a de g ra du ac ió : N om br e d’ al um ne s qu e ha n ap ro va t e l c ur s es co la r pe l t ot al d ’a lu m ne s m at ric ul at s. 3 At ur : P er ce nt at ge d e pe rs on es e nt re 1 6 i 6 4 an ys re gi st ra de s a le s O fic in es d e Tr eb al l d e la G en er al ita t s ob re e l n om br e de p er so ne s de 1 6 a 64 a ny s. E st im ac ió p er b ar ris a p ar tir d e da de s fa ci lit ad es p er c od is p os ta ls . 4 P er so ne s o fa m íli es in sc rit es a l R eg is tr e de S ol ·li ci ta nt s d’ H ab ita tg e de P ro te cc ió O fic ia l d e B ar ce lo na 5 Ín de x d e vi ct im itz ac ió : P er ce nt at ge d e pe rs on es e nt re vi st ad es d el d is tri ct e qu e ha n es ta t v ic tim es d ’u n o m és fe ts q ue h an c on si de ra t d el ic tiu s e l d ar re r an y. 6 M ap a de lic tiu : P er ce nt at ge s de fe ts d e vi ct im itz ac ió e l d ar re r a ny q ue h an o co rre gu t a l d is tri ct e. IP R EM = In di ca do r P úb lic d e R en ta d e Ef ec te s M úl tip le s P IR M I= R en ta m ín im a d’ in se rc ió 9 T au la 6 . E vo lu ci ó d el s in d ic ad o rs d e sa lu t se xu al i re p ro d u ct iv a , C iu ta t V el la 2 00 5- 20 14 . 20 06 20 07 20 08 20 09 20 10 20 11 20 12 20 13 20 14 N a ix e m e nt s 8 8 6 9 4 6 1 .0 3 3 9 3 6 9 0 9 9 2 0 8 5 1 8 0 5 7 8 4 T a xa d e n a ta lit a t x 1 .0 0 0 h a b , 7 ,7 8 ,5 9 ,2 8 ,5 8 ,6 8 ,8 8 ,1 7 ,7 5 7 ,6 7 T a xa d e f e cu nd ita t x 1 .0 00 d on es D o n es 1 5 -4 9 a n ys 3 0 ,3 3 1 ,7 3 4 ,7 3 2 ,0 3 2 ,4 3 3 ,7 3 0 ,6 2 9, 3 2 2 8, 8 3 D o n es 1 5 -1 9 a n ys 1 3 ,8 2 2 ,3 1 8 ,7 1 4 ,4 1 6 ,7 9 ,9 8 ,4 1 2, 6 0 9 ,3 7 IV E s 4 7 4 4 6 3 5 5 6 4 7 2 4 0 9 3 7 4 5 9 3 4 1 6 4 4 6 T a xa d ’I V E s x 1 .0 0 0 d o ne s 1 5 -4 9 a n ys 1 6 ,2 1 5 ,5 1 8 ,7 1 6 ,0 1 4 ,6 1 3 ,7 9 ,1 1 5 ,2 1 6 ,5 1 E m b ar a ss o s 1 .3 6 2 1 .4 1 0 1 .5 9 3 1 .4 1 0 1 .3 1 8 1 .2 9 4 1 .1 2 9 1 .2 2 1 1 .2 2 5 T a x a d ’e m b a ra s s o s x 1 .0 00 d o n es 1 5 -4 9 a n ys 4 6 ,5 4 7 ,2 5 3 ,3 4 8 ,0 4 7 ,0 4 7 ,4 4 0 ,6 4 4, 4 7 4 5, 3 4 N a ix e m e nt s a m b p e s < 2 ,5 0 0 g r. 8 ,3 % 6 ,4 % 7 ,8 % 6 ,5 % 4 ,1 % 6 ,0 % 7 ,9 % 8 ,2 % 8 ,0 % N a ix e m e nt s p re m a tu rs < 3 7 s e tm a ne s d e g e st a ci ó 6 ,0 % 5 ,4 % 5 ,8 % 4 ,9 % 4 ,2 % 4 ,1 % 5 ,6 % 6 ,7 % 6 ,3 % N a ix e m e nt s d e b a ix p e s p e r e da t g es ta ci o na l ( p ct 1 0 ) 1 3 ,2 % 6 ,6 % 6 ,6 % 6 ,4 % 3 ,4 % 5 ,5 % 5 ,6 % 6 ,3 % 7 ,5 % F on ts : R eg is tr e de N at al ita t d e B ar ce lo na , A gè nc ia d e S al ut P úb lic a de B ar ce lo na i R eg is tr e d’ In te rr up ci on s V ol un tà rie s d e l’E m ba rà s, D ep ar ta m en t d e Sa lu t, G en er al ita t d e C at al un ya . IV E : I nt er ru pc ió v ol un tà ria d e l’e m ba rà s; P C T : pe rc en til 1 0 Taula 7. Evolució dels indicadors de salut i hàbits de salut, Ciutat Vella 2001-2014. 2011-14* Homes 2001 2006 2011 2011-14* Barcelona Mala salut percebuda 0-14 anys 1,9% 4,6% 0,0% 3,8% 3,6% 15-44 anys 11,2% 13,4% 9,6% 6,5% 6,4% 45-64 anys 36,9% 23,9% 37,2% 17,2% 16,2% >=65 anys 46,5% 57,5% 66,7% 73,3% 39,4% Risc de patiment psicològic 15-44 anys 17,1% 17,0% 18,4% 9,0% 8,0% 45-64 anys 9,1% 11,4% 42,9% 21,2% 10,2% >=65 anys 11,8% 12,3% 29,0% 21,2% 9,1% Obesitat 15-24 anys 6,3% 4,2% 5,9% 6,4% 2,7% 25-34 anys 10,4% 3,6% 4,0% 3,6% 6,7% 35-44 anys 8,7% 6,0% 8,1% 3,9% 13,9% 45-54 anys 17,7% 15,2% 19,2% 41,2% 18,1% 55-64 anys 13,3% 24,7% 17,7% 43,1% 20,9% >=65 anys 16,8% 11,6% 15,2% 24,5% 16,7% Sedentarisme 15-44 anys nd 63,5% 61,5% 49,6% 41,5% 45-64 anys nd 77,3% 81,4% 68,8% 64,1% >=65 anys nd 87,8% 72,7% 96,1% 79,0% Consum de tabac 15-24 anys 35,6% 35,6% 17,6% 5,9% 18,0% 25-34 anys 43,9% 39,4% 22,0% 16,6% 32,4% 35-44 anys 52,9% 28,4% 24,3% 29,9% 35,8% 45-54 anys 52,5% 35,2% 42,3% 28,0% 32,3% 55-64 anys 31,7% 42,7% 23,5% 43,1% 25,8% >=65 anys 29,0% 14,4% 18,2% 15,3% 12,1% Dones 2001 2006 2011 2011-14* 2011-14* Barcelona Mala salut percebuda 0-14 anys 7,8% 5,5% 0,0% 8,4% 4,5% 15-44 anys 15,5% 14,8% 9,6% 6,0% 8,4% 45-64 anys 38,1% 35,5% 31,7% 33,8% 25,8% >=65 anys 51,9% 54,5% 45,2% 62,9% 50,3% Risc de patiment psicològic 15-44 anys 25,9% 17,7% 18,0% 13,7% 12,3% 45-64 anys 25,0% 18,2% 36,6% 26,9% 16,3% >=65 anys 18,4% 21,0% 23,3% 27,3% 17,1% Obesitat 15-24 anys 3,8% 7,3% 5,3% 6,2% 2,5% 25-34 anys 4,6% 4,7% 13,0% 7,2% 9,6% 35-44 anys 7,5% 1,6% 2,6% 7,6% 8,6% 45-54 anys 18,5% 17,2% 10,0% 5,1% 10,4% 55-64 anys 28,1% 27,1% 18,7% 30,7% 16,1% >=65 anys 21,0% 16,6% 25,8% 22,4% 20,2% Sedentarisme 15-44 anys nd 67,0% 72,1% 68,8% 60,8% 45-64 anys nd 84,4% 87,8% 73,8% 70,7% >=65 anys nd 92,0% 83,9% 82,9% 78,8% Consum de tabac 15-24 anys 40,0% 29,4% 15,8% 18,7% 19,5% 25-34 anys 57,8% 35,5% 17,4% 31,1% 24,9% 35-44 anys 34,8% 28,9% 7,8% 23,7% 24,4% 45-54 anys 20,4% 31,0% 16,0% 33,9% 28,4% 55-64 anys 9,5% 26,5% 25,0% 29,3% 20,4% >=65 anys 2,3% 9,2% 3,2% 0,0% 2,0% Font: Enquesta de Salut de Barcelona, Agència de Salut Pública de Barcelona; nd: no disponible (*) Dades de l’ Enquesta Salut de Catalunya (ESCA) per la ciutat de Barcelona, agregades del 2011al 2014 11 T au la 8 . E v o lu c ió d e ls i n d ic a d o rs d ’ú s d e d ro g u e s . C iu ta t V e ll a 2 0 0 4 -2 01 5 H o m es 20 04 20 05 20 06 20 07 20 08 20 09 20 10 20 11 20 12 20 13 20 14 20 15 In ic is d e t ra ct a m e nt a ls C A S 3 6 1 3 5 6 3 4 4 3 0 5 2 9 8 2 4 5 2 5 1 3 2 0 2 9 7 2 5 4 3 2 3 3 5 9 T a x a d ’in ic is d e tr a c ta m e n t x 1 00 .0 00 h ab . T o ta l ( 1 5 -5 4 a n ys ) 8 6 8 ,2 7 7 6 ,2 7 3 8 ,9 7 0 8 ,5 6 9 8 ,7 5 8 6 ,0 6 5 0 ,4 8 3 1 ,8 7 5 7 ,8 6 5 8 ,3 8 2 7 ,7 9 4 4 ,8 A lc o h o l ( 1 5 -7 9 a n ys ) 2 6 6 ,7 2 3 1 ,2 2 3 9 ,7 2 5 0 ,3 2 0 5 ,2 2 2 6 ,7 2 6 1 ,9 2 5 4 ,5 2 6 3 ,5 2 1 2 ,6 2 4 0 ,6 2 7 5 ,9 D o n es 20 04 20 05 20 06 20 07 20 08 20 09 20 10 20 11 20 12 20 13 20 14 20 15 In ic is d e tr a ct a m e nt a ls C A S 1 1 3 1 2 4 1 0 1 9 3 9 1 6 2 8 3 8 0 7 5 9 1 1 0 4 1 0 5 T a x a d ’in ic is d e tr a c ta m e n t x 1 00 .0 00 h ab . T o ta l ( 1 5 -5 4 a n ys ) 3 7 2 ,6 3 8 9 ,9 3 0 0 ,6 2 8 2 ,6 2 7 9 ,6 1 9 5 ,7 2 7 0 ,7 2 6 6 ,7 2 4 5 ,4 3 0 0 ,5 3 3 9 ,1 3 4 8 ,4 A lc o h o l ( 1 5 -7 9 a n ys ) 8 2 ,0 8 0 ,0 6 1 ,9 7 9 ,8 8 1 ,2 5 7 ,4 4 6 ,9 9 0 ,8 6 2 ,4 9 5 ,8 1 1 2 ,5 8 8 ,9 F on t: S is te m a d’ In fo rm ac ió d e D ro go de pe nd èn ci es , A gè nc ia d e Sa lu t P úb lic a de B ar ce lo na C A S : C en tr e d’ A te n ci ó i S eg ui m en t 1 2 T au la 9 . E vo lu ci ó d el s in d ic ad o rs d e m al al ti es d e d ec la ra ci ó o b lig at ò ri a ,C iu ta t V el la 2 00 5 -2 01 4. H o m es 20 05 20 06 20 07 20 08 20 09 20 10 20 11 20 12 20 13 20 14 T a x a d ’in c id è n c ia T B C x 1 0 0 .0 0 0 h a b , T o ta l 1 17 ,5 9 1 ,7 1 14 ,6 8 7 ,7 6 6 ,5 1 21 ,9 9 3 ,0 7 6 ,3 8 6 ,8 7 8 ,5 A u tò ct o ns n d n d n d n d n d n d n d 2 4 ,2 2 8 ,9 2 9 ,0 Im m ig ra n ts n d n d n d n d n d n d n d 1 26 ,7 1 25 ,2 1 52 ,7 T a x a d ’in c id è n c ia V IH x 1 0 0 .0 0 0 h a b , T o ta l n d n d n d n d n d n d n d 1 27 ,1 1 05 ,3 7 2 ,9 A u tò ct o ns n d n d n d n d n d n d n d 1 48 ,1 1 53 ,8 1 15 ,4 Im m ig ra n ts n d n d n d n d n d n d n d 1 21 ,7 8 6 ,3 6 3 ,1 D o n es 20 05 20 06 20 07 20 08 20 09 20 10 20 11 20 12 20 13 20 14 T a x a d ’in c id è n c ia T B C x 1 0 0 .0 0 0 h a b , T o ta l 3 0 ,6 6 1 ,4 6 5 ,1 4 5 ,3 4 4 ,6 5 8 ,5 4 5 ,2 3 0 ,0 5 7 ,3 3 6 ,8 A u tò ct o ne s n d n d n d n d n d n d n d 1 2 ,1 2 0 ,8 2 1 ,9 Im m ig ra n ts n d n d n d n d n d n d n d 7 8 ,7 1 75 ,3 9 0 ,3 T a x a d ’in c id è n c ia V IH x 1 0 0 .0 0 0 h a b , T o ta l n d n d n d n d n d n d n d 1 6 ,4 3 1 ,4 1 2 ,9 A u tò ct o ne s n d n d n d n d n d n d n d 6 ,0 3 1 ,3 0 ,0 Im m ig ra n ts n d n d n d n d n d n d n d 2 0 ,7 3 3 ,9 2 3 ,2 Fo nt : R eg is tre d e M al al tie s de D ec la ra ci ó O bl ig at òr ia , A gè nc ia d e Sa lu t P úb lic a de B ar ce lo na , n d: N o di sp on ib le TB C : t ub er cu lo si 1 3 Taula 10. Distribució als barris dels indicadors de malalties de declaració obligatòria, Ciutat Vella 2010-2014. Homes El Raval El Gòtic La Barceloneta Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera Casos de TBC 197 30 22 24 Taxa d’incidència TBC x 100.000 hab, 147,1 67,1 56,1 42,1 Casos de VIH 137 37 21 58 Taxa d’incidència TBC x 100.000 hab, 102,3 82,7 53,6 101,7 Dones El Raval El Gòtic La Barceloneta Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera Casos de TBC 83 8 13 10 Taxa d’incidència TBC x 100.000 hab, 74,8 20,7 33,1 17,5 Casos de VIH 20 3 2 4 Taxa d’incidència TBC x 100.000 hab, 18 7,8 5,1 7,0 Font: Registre de Malalties de Declaració Obligatòria, Agència de Salut Pública de Barcelona TBC: tuberculosi 14 Taula 11. Evolució dels indicadors d’ús de serveis, Ciutat Vella 2001-2014. 2011-14* Homes 2001 2006 2011 2011-14* Barcelona Cobertura sanitària Exclusivament pública 84,0% 86,1% 91,0% 85,4% 62,8% Doble cobertura 16,0% 13,9% 9,0% 14,6% 36,7% Consulta a l’AP el darrer any 0-14 anys 88,2% 90,8% 95,5% 93,6% 93,3% 15-44 anys 59,7% 55,2% 47,1% 69,3% 66,4% 45-64 anys 63,1% 73,9% 81,4% 79,5% 73,4% >=65 anys 80,2% 86,6% 93,9% 93,8% 91,85 Consulta a l’especialista el darrer any 0-14 anys 62,8% 55,6% 22,7% 26,8% 96,7% 15-44 anys 58,7% 42,8% 11,5% 41,6% 82,8% 45-64 anys 68,9% 46,5% 32,6% 54,1% 88,3% >=65 anys 75,3% 68,2% 36,4% 79,8% 97,1% Consulta a urgències el darrer any 0-14 anys 33,3% 21,6% 9,1% 29,0% 41,5% 15-44 anys 33,7% 28,5% 20,4% 39,2% 26,1% 45-64 anys 26,2% 29,4% 24,4% 22,5% 22,9% >=65 anys 27,7% 28,0% 21,2% 33,4% 29,1% Consum medicaments darrers 2 dies 15-44 anys nd 41,8% 38,5% 41,2% 35,7% 45-64 anys nd 69,3% 74,4% 67,3% 60,9% >=65 anys nd 90,4% 97,0% 91,5% 89,5% Dones 2001 2006 2011 2011-14* 2011-14* Barcelona Cobertura sanitària Exclusivament pública 77,6% 87,4% 89,8% 77,6% 62,3% Doble cobertura 22,3% 12,6% 10,2% 22,5% 37,5% Consulta a l’AP el darrer any 0-14 anys 96,1% 73,5% 90,9% 90,0% 91,5% 15-44 anys 66,3% 67,6% 69,2% 90,0% 76,5% 45-64 anys 76,3% 77,1% 75,6% 71,7% 79,4% >=65 anys 81,8% 85,4% 87,1% 94,85 94,2% Consulta a l’especialista el darrer any 0-14 anys 52,9% 36,8% 36,4% 36,9% 95,9% 15-44 anys 78,6% 66,0% 40,4% 48,5% 94,1% 45-64 anys 81,4% 79,5% 53,7% 64,4% 95,8% >=65 anys 76,2% 70,7% 35,5% 70,7% 98,1% Consulta a urgències el darrer any 0-14 anys 33,33% 39,3% 18,2% 47,2% 42,2% 15-44 anys 35,83% 27,3% 14,7% 31,6% 31,7% 45-64 anys 27,97% 26,9% 22,0% 22,2% 26,9% >=65 anys 33,15% 30,1% 19,4% 35,1% 31,0% Consum medicaments darrers 2 dies 15-44 anys nd 57,1% 51,0% 59,8% 56,9% 45-64 anys nd 80,4% 78,0% 67,2% 71,7% >=65 anys nd 95,6% 96,8% 94,7% 96,0% Font: Enquesta de Salut de Barcelona, Agència de Salut Pública de Barcelona; nd: no disponible (*) Dades de l’ Enquesta Salut de Catalunya (ESCA) agregades del 2011al 2014 AP: Atenció Primària 15 Taula 12. Evolució dels indicadors del programa de detecció precoç del càncer de mama, Ciutat Vella 2002-2013. 2002- 2004- 2006- 2008- 2010- 2012- 2003 2005 2007 2009 2011 2013 Ronda 4ª 5ª 6ª 7ª 8ª 9ª Població convidada 8.226 7.946 7.614 7.593 7.603 7.952 Participació 63,4% 63,7% 63,5% 64,2% 62,70% 60,30% Càncers detectats 34 18 16 24 27 23 Taxa de càncers detectats x1,000 6,5 3,5 3,3 4,9 5,7 4,8 Font: Oficina Tècnica Programa de Detecció Precoç de Càncer de Mama de Barcelona, Agència de Salut Pública de Barcelona Taula 13. Distribució a les ABS dels indicadors de cobertura del programa de detecció precoç del càncer de mama, Ciutat Vella 2013(9ª ronda). 1A 1B 1C 1D 1E Població convidada 1.483 1.780 1.225 1.703 1.761 Participació 73,0% 59,2% 56,7% 58,8% 54,7% Càncers detectats 4 2 4 8 5 Font: Oficina Tècnica Programa de Detecció Precoç de Càncer de Mama de Barcelona, Agència de Salut Pública de Barcelona 16 4 0 0 T au la 1 4. E vo lu ci ó d e le s ta xe s d e m o rt al it at , m o rt al it at p re m at u ra i es p er an ça d e vi d a se g o n s el s ex e . C iu ta t V el la 2 00 4- 20 13 1 . H o m es 20 04 20 05 20 06 20 07 20 08 20 09 20 10 20 11 20 12 20 13 D e fu nc io ns 5 7 3 6 4 7 5 1 6 5 4 6 5 3 0 4 2 1 4 8 9 4 6 7 4 5 7 T a xa b ru ta x 1 00 .0 0 0 h a b . 9 82 ,4 1 .0 7 1 ,4 8 38 ,9 9 25 ,8 8 93 ,6 7 21 ,8 8 85 ,5 8 48 ,5 8 2 0 ,6 7 2 7 ,2 T a xa e st a nd ar d itz a da 2 x 1 0 0 .0 0 0 h a b . 1 .4 5 3 ,2 1 .6 5 3 ,5 1 .3 9 3 ,3 1 .4 6 4 ,8 1 .4 6 6 ,2 1 .1 8 1 ,6 1 .3 6 6 ,5 1 .3 2 3 ,0 1 .3 0 4 ,0 1 .1 5 7 ,3 T a xa A P V P 3 e st a nd a rd itz a d a 2 7 .2 7 3 ,9 7 .7 8 7 ,1 5 .3 4 5 ,4 6 .2 0 3 ,7 5 .6 6 2 ,2 4 .9 2 5 ,6 5 .9 8 7 ,1 4 .8 4 6 ,1 4 .9 9 4 ,2 4 .1 3 4 ,0 E sp er a nç a d e v id a a l n é ix e r 7 4 ,3 7 3 ,1 7 6 ,3 7 4 ,9 7 5 ,1 7 7 ,7 7 5 ,8 7 6 ,7 7 7 ,0 7 8 ,0 D o n es 20 04 20 05 20 06 20 07 20 08 20 09 20 10 20 11 20 12 20 13 D e fu nc io ns 5 4 9 5 3 0 5 0 9 5 0 2 5 0 4 4 5 6 4 9 7 4 3 7 4 5 4 T a xa b ru ta x 1 00 .0 0 0 h a b . 1 .0 6 3 ,7 1 .0 0 4 ,2 9 62 ,0 9 49 ,6 9 58 ,6 8 7 9, 7 9 93 ,0 8 89 ,3 9 1 6 ,9 9 2 1 ,8 T a xa e st a nd ar d itz a da 2 p er e d at x 1 0 0 .0 0 0 h a b. 7 42 ,9 7 26 ,1 6 96 ,2 6 77 ,7 6 92 ,6 6 29 ,5 7 39 ,2 6 32 ,1 6 6 4 ,8 6 7 2 ,8 T a xa A P V P 3 e st a n d ar d itz a d a 2 2 .8 4 7 ,1 2 .7 3 5 ,0 2 .7 5 7 ,6 1 87 4 ,9 2 .3 2 9 ,0 2 .2 1 2 ,4 2 .4 1 7 ,0 2 .7 2 2 ,2 2 .7 7 6 ,3 2 .0 4 7 ,3 E sp er a nç a d e v id a a l n é ix e r 8 2 ,8 8 3 ,2 8 3 ,7 8 4 ,6 8 4 ,0 8 4 ,9 8 3 ,6 8 4 ,7 8 4 ,0 8 4 ,5 Fo nt : R eg is tre d e m or ta lit at . A gè nc ia d e Sa lu t P úb lic a de B ar ce lo na . N ot es : 1 L es e st im ac io n s de ls in di ca do rs d ’e vo lu ci ó po de n pr es en ta r pe tit es v ar ia ci on s re sp ec te in fo rm es a nt er io rs . 2 La p ob la ci ó de r ef er èn ci a pe r a es ta nd ar di tz ar le s ta xe s ha e st at la p ob la ci ó de B ar ce lo na ( d’ ho m es i de d on es ), s eg on s el p ad ró m un ic ip al d ’h ab ita nt s de 2 00 1. 3 AP VP : A ny s Po te nc ia ls d e Vi da P er du ts e nt re 1 i 70 a ny s 1 74 5 1 T au la 1 5. E vo lu ci ó d e le s p ri n ci p al s ca u se s d e m o rt e n e ls h o m es . T ax es e st an d ar d it za d es 1 p er e d at p er 1 00 .0 00 h ab it an ts . C iu ta t V el la 2 00 4- 20 13 2 . H o m es 20 04 20 05 20 06 20 07 20 08 20 09 20 10 20 11 20 12 20 13 1 5 -4 4 a n ys T o ta l 1 33 ,0 1 46 ,5 9 2 ,6 1 23 ,9 1 01 ,4 6 3 ,1 9 2 ,3 8 0 ,8 8 8 ,6 7 2 ,0 S id a 2 6 ,3 3 5 ,4 7 ,9 1 2 ,7 7 ,8 7 ,9 1 7 ,3 0 ,0 7 ,8 1 0 ,5 S o br e d os is 3 0 ,0 2 1 ,6 1 9 ,8 7 ,8 1 1 ,4 1 1 ,4 1 5 ,9 8 ,7 1 6 ,5 5 ,1 L es io n s p er a cc id en t d e t rà n si t 4 ,3 9 ,0 4 ,9 1 5 ,7 6 ,8 4 ,9 4 ,9 2 ,3 2 ,7 5 ,5 S u ïc id i 6 ,5 9 ,4 4 ,7 1 1 ,4 1 7 ,2 6 ,3 4 ,7 1 2 ,5 8 ,0 3 ,2 C ir ro si 5 ,6 5 ,3 7 ,3 5 ,2 2 ,8 2 ,8 5 ,3 2 ,9 2 ,3 0 ,0 M al . is q u è m ic a d e l c o r 1 0 ,9 2 ,0 0 ,0 1 0 ,4 4 ,6 0 ,0 2 ,4 0 ,0 0 ,0 1 0 ,2 4 5 -7 4 a n ys T o ta l 1 .7 4 4 ,8 1 .9 3 6 ,2 1 .4 7 3 ,2 1 .6 0 9 ,0 1 .6 6 1 ,5 1 .4 5 0 ,5 1 .7 6 7 ,4 1 .4 1 3 ,2 1 .4 3 5 ,8 1 .3 9 0 ,6 T M p u lm ó 1 4 2, 9 3 15 ,2 1 92 ,5 2 34 ,7 2 63 ,6 2 40 ,7 2 39 ,1 2 43 ,9 1 6 4 ,8 2 6 0 ,2 M al . is q u è m ic a d e l c o r 1 68 ,5 1 58 ,1 1 34 ,1 1 11 ,8 1 81 ,0 1 28 ,2 2 00 ,5 1 07 ,9 1 9 7 ,1 1 0 7 ,0 M al . ce re b ro va sc u la r 5 9 ,8 9 4 ,0 7 4 ,6 7 7 ,7 2 9 ,2 8 7 ,0 9 1 ,7 1 9 ,8 9 5 ,0 5 0 ,3 T M b u de ll g ro s 4 1 ,6 3 5 ,8 3 0 ,7 3 9 ,4 3 4 ,1 3 8 ,5 5 2 ,1 9 5 ,5 5 4 ,9 3 3 ,2 B ro nq u iti s i M P O C 5 7 ,6 1 80 ,5 5 2 ,8 7 8 ,7 9 5 ,4 1 04 ,6 8 5 ,1 9 4 ,8 1 0 9 ,9 5 3 ,8 C ir ro si 1 21 ,2 8 2 ,8 1 06 ,2 4 7 ,7 1 20 ,5 1 08 ,4 8 8 ,6 9 2 ,1 1 1 4 ,8 5 5 ,3 > = 7 5 a n ys T o ta l 8 .8 1 0 ,8 1 0. 2 6 8, 7 9 .4 9 3 ,6 9 .5 5 5 ,0 9 .4 3 6 ,0 7 .2 3 0 ,4 7 .9 4 5 ,7 8 .9 2 8 ,7 8 .6 2 8 ,4 7 .1 2 5 ,8 M al . is q u è m ic a d e l c o r 7 78 ,0 1 .0 2 2 ,8 1 .2 9 4 ,7 9 86 ,9 8 68 ,2 5 63 ,6 5 59 ,9 5 67 ,7 1 ,2 8 4 ,0 8 7 6 ,5 M al . ce re b ro va sc u la r 8 97 ,0 9 55 ,0 7 40 ,4 9 07 ,2 7 51 ,8 4 15 ,2 3 77 ,9 5 22 ,4 5 8 4 ,4 4 7 2 ,3 B ro nq u iti s i M P O C 5 63 ,3 7 61 ,2 9 52 ,9 1 11 0 ,7 8 13 ,2 3 99 ,0 7 59 ,7 8 85 ,6 6 6 3 ,0 7 6 8 ,4 T M p u lm ó 4 86 ,0 6 54 ,3 4 00 ,7 6 23 ,2 3 56 ,1 3 96 ,2 4 71 ,1 3 86 ,6 4 5 8 ,6 5 0 4 ,1 D e m è nc ia s e ni l 1 53 ,1 2 06 ,2 3 82 ,9 3 65 ,8 2 10 ,6 2 46 ,6 6 29 ,7 6 17 ,1 3 5 8 ,8 3 6 5 ,8 D ia b e tis 3 74 ,1 2 47 ,8 1 26 ,8 2 23 ,7 2 97 ,7 4 19 ,1 1 26 ,2 1 06 ,0 1 6 8 ,8 1 0 3 ,0 Fo nt : R eg is tre d e m or ta lit at . A gè nc ia d e Sa lu t P úb lic a de B ar ce lo na . N ot es : 1 L a po bl ac ió d e re fe rè nc ia p er e st an da rd itz ar le s ta xe s ha e st at la p ob la ci ó de B ar ce lo na ( d’ ho m es i de d on es ), s eg on s el p ad ró m un ic ip al d ’h ab ita nt s de 2 00 1 . 2 Le s es tim ac io ns d el s in di ca do rs d ’e vo lu ci ó po de n pr es en ta r pe tit es v ar ia ci on s re sp ec te in fo rm es a nt er io rs . 1 8 T au la 1 6. E vo lu ci ó d e le s p ri n ci p al s ca u se s d e m o rt e n le s d o n es . T ax es e st an d ar d it za d es 1 p er e d at p er 1 00 .0 00 h ab it an ts . C iu ta t V el la 2 00 4- 20 13 2 . D o n es 20 04 20 05 20 06 20 07 20 08 20 09 20 10 20 11 20 12 20 13 1 5 -4 4 a n ys T o ta l 5 3 ,2 5 8 ,9 5 8 ,7 4 0 ,3 4 7 ,0 5 0 ,6 2 5 ,0 5 1 ,8 4 9 ,4 3 1 ,8 T M m am a 3 ,8 0 ,0 0 ,0 3 ,7 0 ,0 0 ,0 3 ,4 0 ,0 3 ,4 3 ,8 L es io n s p er a cc id en t d e t rà n si t 0 ,0 0 ,0 0 ,0 0 ,0 5 ,1 8 ,9 0 ,0 0 ,0 - 0 ,0 S u ïc id i 4 ,1 0 ,0 2 ,9 0 ,0 3 ,8 6 ,2 0 ,0 6 ,5 0 ,0 0 ,0 S o br e d os is 7 ,9 1 8 ,0 1 3 ,2 1 1 ,0 3 ,8 5 ,5 6 ,9 3 ,5 3 ,4 - S id a 1 0 ,8 6 ,9 7 ,4 1 1 ,0 7 ,3 0 ,0 0 ,0 0 ,0 0 ,0 0 ,0 C ir ro si 3 ,8 3 ,9 7 ,6 0 ,0 0 ,0 2 ,8 7 ,9 3 ,3 0 3 ,8 4 5 -7 4 a n ys T o ta l 5 95 ,1 6 35 ,4 5 8 3 ,8 5 29 ,4 5 39 ,9 4 93 ,4 7 30 ,0 5 41 ,3 5 66 ,3 6 10 ,0 T M m am a 4 5 ,0 2 3 ,2 6 0 ,4 3 0 ,7 3 4 ,2 3 8 ,1 6 6 ,2 7 5 ,0 4 7 ,3 4 0 ,0 M al . ce re b ro va sc u la r 2 2 ,4 2 4 ,6 1 4 ,9 4 0 ,7 6 4 ,1 0 ,0 3 1 ,5 2 6 ,2 1 8 ,1 4 4 ,0 M al . is q u è m ic a d e l c o r 1 5 ,9 3 8 ,1 5 1 ,3 3 6 ,3 3 6 ,0 3 5 ,4 2 2 ,8 2 6 ,8 1 8 ,3 2 7 ,9 T M p u lm ó 3 3 ,8 6 2 ,3 3 3 ,1 3 0 ,1 3 9 ,6 2 9 ,9 7 5 ,0 5 2 ,2 5 2 ,6 7 7 ,1 T M b u de ll g ro s 2 7 ,5 3 5 ,5 1 9 ,9 8 ,9 3 3 ,8 2 7 ,1 1 4 ,6 2 3 ,8 7 ,1 3 1 ,9 C ir ro si 2 1 ,8 3 2 ,4 2 0 ,7 4 9 ,3 3 7 ,1 9 ,5 1 4 ,2 8 ,7 3 6 ,6 1 5 ,1 > = 7 5 a n ys T o ta l 5 .7 6 1 ,8 5 .4 0 8 ,8 5 .3 0 3 ,4 5 .3 9 6 ,9 5 .5 0 2 ,5 4 .9 5 1 ,0 5 .3 8 6 ,0 4 .7 4 6 ,8 5 .0 2 0 ,8 5 .0 6 6 ,4 M al . ce re b ro va sc u la r 5 58 ,3 5 51 ,8 4 66 ,5 5 24 ,0 4 20 ,5 4 65 ,0 3 39 ,6 3 07 ,7 3 4 0 ,2 3 2 9 ,3 M al . is q u è m ic a d e l c o r 5 35 ,0 3 85 ,0 5 13 ,7 3 46 ,0 6 12 ,8 2 7 8 ,1 4 67 ,2 3 24 ,1 4 4 6 ,1 3 4 2 ,0 In su fic iè nc ia c a rd ía ca 3 67 ,1 4 15 ,1 4 41 ,7 3 90 ,1 2 75 ,1 3 85 ,0 1 32 ,4 2 67 ,9 5 0 2 ,2 3 11 ,0 D e m è nc ia s e ni l 4 05 ,3 3 26 ,2 3 77 ,7 3 77 ,4 4 18 ,6 2 99 ,5 4 50 ,3 3 50 ,9 3 8 1 ,1 4 4 4 ,1 M a l. d ’A lz h e im e r 1 74 ,6 2 03 ,9 1 61 ,1 1 88 ,2 3 1 0, 9 2 34 ,0 2 26 ,8 3 82 ,8 1 95 ,8 1 98 ,9 M al . H ip er te n si va 1 47 ,6 1 06 ,4 2 04 ,5 1 92 ,3 1 38 ,7 2 42 ,1 3 05 ,9 1 48 ,6 1 0 5 ,5 3 31 ,1 Fo nt : R eg is tre d e m or ta lit at . A gè nc ia d e Sa lu t P úb lic a de B ar ce lo na . N ot es : 1 L a po bl ac ió d e re fe rè nc ia p er e st an da rd itz ar le s ta xe s ha e st at la p ob la ci ó de B ar ce lo na ( d’ ho m es i de d on es ), s eg on s el p a dr ó m un ic ip al d ’h ab ita nt s de 2 00 1 . 2 Le s es tim ac io ns d el s in di ca do rs d ’e vo lu ci ó po de n pr es en ta r pe tit es v ar ia ci on s re sp ec te in fo rm es a nt er io rs . 1 9 T au la 1 7 . E vo lu ci ó d e le s ta xe s d e m o rt al it at , m o rt al it at p re m at u ra i es p er an ça d e vi d a se g o n s el s ex e p er b ar ri s . C iu ta t V el la 2 00 9- 20 13 1 . S an t P er e , S an ta H o m es E l R av al E l G ò ti c L a B ar ce lo n et a C at er in a i la R ib er a D e fu nc io ns 9 8 7 3 5 2 4 4 3 4 5 2 T a xa b ru ta x 1 00 .0 0 0 h a b . 7 40 ,9 7 1 7 ,4 1 .1 1 3 ,9 7 89 ,7 T a xa e st a nd ar d itz a da 2 x 1 0 0 .0 0 0 h a b . 1 .6 0 5 ,2 1 .3 6 4 ,1 1 .6 2 5 ,9 1 .3 9 0 ,6 T a xa A P V P 3 e st a nd a rd itz a d a 2 5 .6 5 4 ,5 3 .8 8 0, 9 6 .2 1 5, 8 4 .3 3 1, 4 E sp er a nç a d e v id a a l n é ix e r 7 6 ,2 7 8, 9 7 6 ,0 7 8 ,8 S an t P er e , S an ta D o n es E l R av al E l G ò ti c L a B ar ce lo n et a C at er in a i la R ib er a D e fu nc io ns 9 0 5 4 1 5 4 5 6 5 1 9 T a xa b ru ta x 1 00 .0 0 0 h a b . 8 13 ,8 1 00 7 ,1 1 .1 4 5 ,5 9 0 6 ,6 T a xa e st a nd ar d itz a da p er e d at x 1 0 0. 0 0 0 h ab . 8 8 4 ,5 9 6 8 ,9 8 8 3 ,5 8 25 ,2 T a xa A P V P 3 e st a n d a rd itz a d a 2 2 .4 3 1 ,0 2 .5 2 3 ,5 2 .8 8 0, 5 2 .6 6 6, 3 E sp er a nç a d e v id a a l n é ix e r 8 4 ,9 8 4, 0 8 4, 8 8 5 ,5 Fo nt : R eg is tre d e m or ta lit at . A gè nc ia d e Sa lu t P úb lic a de B ar ce lo na . N ot es : 1 L es e st im ac io n s de ls in di ca do rs d ’e vo lu ci ó po de n pr es en ta r pe tit es v ar ia ci on s re sp ec te in fo rm es a nt er io rs . 2 La p ob la ci ó de r ef er èn ci a pe r a es ta nd ar di tz ar le s ta xe s ha e st at la p ob la ci ó de B ar ce lo na ( d’ ho m es i de d on es ), s eg on s el p ad ró m un ic ip al d ’h ab ita nt s de 2 00 1. 3 AP VP : A ny s Po te nc ia ls d e Vi da P er du ts e nt re 1 i 70 a ny s 2 0 Salut als districtes 2015 Ciutat Vella S al u t al s d is tr ic te s 20 15 C iu ta t V el la A n n e x III P ri n ci p al s re su lt at s S e rv e i d e S is te m e s d ’I n fo rm a c ió A g èn ci a d e S al u t P ú b lic a d e B ar ce lo n a , 2 01 6 P r e s e n ta c ió L ’i n fo rm e d e S al u t al s d is tr ic te s és u n a an àl is is d e la s it u ac ió s o b re l a sa lu t i el s se u s d et er m in an ts e n c ad a u n d el s d is tr ic te s d e la c iu ta t d e B ar ce lo n a, e n b as e a re g is tr es q u e m o st re n l es c ar ac te rí st iq u es d e la p o b la ci ó , la s al u t, e ls h àb it s d e sa lu t, i l ’ú s d e se rv ei s d e la p o b la ci ó d el d is tr ic te . E l p re se n t d o cu m en t p re se n ta e ls r es u lt at s d et al la ts d el s in d ic ad o rs e n f o rm a d e fi g u re s i g rà fi cs q u e m o st re n l ’e v o lu ci ó d el s in d ic ad o rs i l a d is tr ib u ci ó e n el s b ar ri s i le s A B S , in cl o en t u n a co m p ar at iv a re sp ec te l a ci u ta t. C al t en ir e n c o m p te q u e le s d ad es p ro v in en ts d e le s en q u es te s d e sa lu t d e B ar ce lo n a, a ix í co m l a in fo rm ac ió e n l es à re es p et it es , i al tr es d ad es p o c fr eq ü en ts t en en u n a v al id es a li m it ad a p er r ea li tz ar i n fe rè n ci es a l n iv el l d el d is tr ic te j a q u e el r ed u ït n o m b re d e ca so s p o t fe r fl u ct u ar l es e st im ac io n s. L a p o b la ci ó E st ru ct u ra d e la p o b la ci ó p er e d at s, 2 01 5 C iu ta t V e lla B a rc e lo n a F on t: P ad ró M un ic ip al d ’H ab ita nt s de B ar ce lo na . A ju nt am en t d e B ar ce lo na . E n ve ll im en t d e la p o b la ci ó , C iu ta t V el la 1 99 1 -2 0 1 5 Ín d e x d e s o b re -e n v e ll im e n t 0 % 2 0 % 4 0 % 6 0 % 8 0 % 1 0 0 % 1 9 9 1 2 0 0 1 2 0 0 9 2 0 1 1 2 0 1 3 2 0 1 5 H o m e s C iu ta t V e lla D o n e s C iu ta t V e lla H o m e s B C N D o n e s B C N F on t: P ad ró M un ic ip al d ’H ab ita nt s de B ar ce lo na . A ju nt am en t d e B ar ce lo na . P o b la ci ó g ra n q u e vi u s o la , C iu ta t V el la 1 99 1 -2 0 1 5 % P o b la c ió 7 5 -8 4 a n y s q u e v iu s o la 0 % 2 0 % 4 0 % 6 0 % 8 0 % 1 0 0 % 1 9 9 1 2 0 0 1 2 0 0 9 2 0 1 1 2 0 1 3 2 0 1 5 H o m e s C iu ta t V e lla D o ne s C iu ta t V e lla H o m e s B C N D o ne s B C N F on t: P ad ró M un ic ip al d ’H ab ita nt s de B ar ce lo na . A ju nt am en t d e B ar ce lo na . Ín d e x d e s o b re -e n v e lli m e n t 0% 20 % 40 % 60 % 80 % 10 0% E l R av al E l G òt ic La B ar ce lo ne ta S an t P er e, S an ta C at er in a i l a R ib er a D o n e s H o m e s % P o b la c ió 7 5 -8 4 a n y s q u e v iu s o la 0% 20 % 40 % 60 % 80 % 10 0% E l R av al E l G òt ic La B ar ce lo ne ta S an t P er e, S an ta C at er in a i l a R ib er a D o n e s H o m e s F on t: P ad ró M un ic ip al d ’H ab ita nt s de B ar ce lo na . A ju nt am en t d e B ar ce lo na . P o b la ci ó g ra n a ls b ar ri s, C iu ta t V el la 2 01 5 P o b la ci ó e st ra n g er a, C iu ta t V el la 1 99 1 -2 0 1 5 % P o b la c ió e s tr a n g e ra 0 % 2 0 % 4 0 % 6 0 % 8 0 % 1 0 0 % 1 9 9 1 2 0 0 1 2 0 0 9 2 0 1 1 2 0 1 3 2 0 1 5 H o m e s C iu ta t V e lla D o n e s C iu ta t V e lla H o m e s B C N D o n e s B C N F on t: P ad ró M un ic ip al d ’H ab ita nt s de B ar ce lo na . A ju nt am en t d e B ar ce lo na . % P o b la c ió e s tr a n g e ra 0 % 2 0 % 4 0 % 6 0 % 8 0 % 1 0 0 % 1 9 9 6 2 0 0 0 2 0 0 6 2 0 1 3 2 0 1 4 2 0 1 5 1 9 9 6 2 0 0 0 2 0 0 6 2 0 1 3 2 0 1 4 2 0 1 5 P a ïs o s d e r e n d a a lta P a ïs o s d e r e n d a m it ja P a ïs o s d e r e n d a b a ix a F on t: P ad ró M un ic ip al d ’H ab ita nt s de B ar ce lo na . A ju nt am en t d e B ar ce lo na . P o b la ci ó e st ra n g er a, C iu ta t V el la 1 99 6 -2 0 1 5 H o m e s D o n e s P o b la ci ó e st ra n g er a, C iu ta t V el la 2 01 5 C iu ta t V e lla B a rc e lo n a F on t: P ad ró M un ic ip al d ’H ab ita nt s de B ar ce lo na . A ju nt am en t d e B ar ce lo na . P o b la ci ó e st ra n g er a al s b ar ri s, C iu ta t V el la 2 01 5 % P o b la c ió e s tr a n g e ra 0% 20 % 40 % 60 % 80 % 10 0% E l R av al E l G òt ic La B ar ce lo ne ta S an t P er e, S an ta C at er in a i l a R ib er a D o n e s H o m e s F on t: P ad ró M un ic ip al d ’H ab ita nt s de B ar ce lo na . A ju nt am en t d e B ar ce lo na . N iv e ll d ’e s tu d is d e l a p o b la c ió , C iu ta t V e ll a 2 0 1 5 C iu ta t V e lla B a rc e lo n a F on t: P ad ró M un ic ip al d ’H ab ita nt s de B ar ce lo na . A ju nt am en t d e B ar ce lo na . % A tu r 0% 5% 10 % 15 % 20 % 25 % E l R av al E l G òt ic La B ar ce lo ne ta S an t P er e, S an ta C at er in a i l a R ib er a Ín d e x d e r e n d a fa m ili ar d is p o n ib le 40 60 80 10 0 12 0 14 0 E l R av al E l G òt ic La B ar ce lo ne ta S an t P er e, S an ta C at er in a i l a R ib er a F on t: P ad ró M un ic ip al d ’H ab ita nt s de B ar ce lo na . A ju nt am en t d e B ar ce lo na . N iv el l so ci o ec o n ò m ic a ls b ar ri s, C iu ta t V el la 2 01 5 B C N E ls h àb it s d e sa lu t % S e d e n ta ri sm e e n t e m p s d e ll e u re 0%20 % 40 % 60 % 80 % 10 0% 15 -4 4 an ys 45 -6 4 an ys > 65 a ny s 15 -4 4 an ys 45 -6 4 an ys > 65 a ny s 20 06 20 11 20 11 -2 01 4* H o m e s D o n e s F on t: E nq ue st a de S al ut d e B ar ce lo na . A gè nc ia d e S al ut P úb lic a de B ar ce lo na . *F on t: E nq ue st a de S al ut d e C at al un ya , d ad es p er la c iu ta t d e B ar ce lo na S ed en ta ri sm e, C iu ta t V el la 2 00 6 -2 0 1 4 % T ab aq u is m e 0%20 % 40 % 60 % 80 % 10 0% 15 -2 4 25 -3 4 35 -4 4 45 -5 4 55 -6 4 > 65 15 -2 4 25 -3 4 35 -4 4 45 -5 4 55 -6 4 > 65 20 01 20 06 20 11 20 11 -1 4* H o m e s D o n e s Ta b aq u is m e, C iu ta t V el la 2 00 1 -2 0 1 4 F on t: E nq ue st a de S al ut d e B ar ce lo na . A gè nc ia d e S al ut P úb lic a de B ar ce lo na . *F on t: E nq ue st a de S al ut d e C at al un ya , d ad es p er la c iu ta t d e B ar ce lo na In ic is d e tr ac ta m en t p er c o n su m , C iu ta t V el la 2 00 1 -2 0 1 2 In ic is d e t ra ct am e n t p e r su b st àn ci e s p si co ac ti v e s 0 50 0 10 00 15 00 20 00 25 00 30 00 20 01 20 02 20 03 20 04 20 05 20 06 20 07 20 08 20 09 20 10 20 11 20 12 Taxa per 100.000 habitants H om es C iu ta t V el la D on es C iu ta t V el la H om es B C N D on es B C N F on t: S is te m a d’ In fo rm ac ió d e D ro go de pe nd èn ci es . A gè nc ia d e S al ut P úb lic a de B ar ce lo na . L ’ú s d e s e rv e is d e s a lu t i p rà ct iq u es p re ve n ti ve s C o b er tu ra s an it àr ia , C iu ta t V el la 2 00 1 -2 0 1 4 % D o b le c o b e rt u ra s an it àr ia ( p ú b lic a i p ri v ad a) 0%20 % 40 % 60 % 80 % 10 0% H om es D on es 20 01 20 06 20 11 20 11 -1 4* F on t: E nq ue st a de S al ut d e B ar ce lo na . A gè nc ia d e S al ut P úb lic a de B ar ce lo na . *F on t: E nq ue st a de S al ut d e C at al un ya , d ad es p er la c iu ta t d e B ar ce lo na % C o n su lt a al m e tg e /e ss a d e c ap ça le ra o p e d ia tr e /a e l d ar re r an y 0%20 % 40 % 60 % 80 % 10 0% < 15 a ny s 15 -4 4 an ys 45 -6 4 an ys > 65 a ny s < 15 a ny s 15 -4 4 an ys 45 -6 4 an ys > 65 a ny s 20 01 20 06 20 11 20 11 -1 4* H o m e s D o n e s C o n s u lt e s a l ’a te n c ió p ri m à ri a , C iu ta t V e ll a 2 0 0 1 -2 0 1 4 F on t: E nq ue st a de S al ut d e B ar ce lo na . A gè nc ia d e S al ut P úb lic a de B ar ce lo na . *F on t: E nq ue st a de S al ut d e C at al un ya , d ad es p er la c iu ta t d e B ar ce lo na % C o n su lt a al m e tg e /e ss a e sp e ci al is ta e l d ar re r an y 0%20 % 40 % 60 % 80 % 10 0% < 15 a ny s 15 -4 4 an ys 45 -6 4 an ys > 65 a ny s < 15 a ny s 15 -4 4 an ys 45 -6 4 an ys > 65 a ny s 20 01 20 06 20 11 20 11 -1 4* H o m e s D o n e s C o n s u lt e s a l ’a te n c ió e s p e c ia li tz a d a , C iu ta t V e ll a 2 0 0 1 -2 0 1 4 F on t: E nq ue st a de S al ut d e B ar ce lo na . A gè nc ia d e S al ut P úb lic a de B ar ce lo na . *F on t: E nq ue st a de S al ut d e C at al un ya , d ad es p er la c iu ta t d e B ar ce lo na % C o n su lt a al s se rv e is d 'u rg è n ci e s e l d ar re r an y 0%20 % 40 % 60 % 80 % 10 0% < 15 a ny s 15 -4 4 an ys 45 -6 4 an ys > 65 a ny s < 15 a ny s 15 -4 4 an ys 45 -6 4 an ys > 65 a ny s 20 01 20 06 20 11 20 11 -2 01 4* C o n s u lt e s a s e rv e is d ’u rg è n c ie s , C iu ta t V e ll a 2 0 0 1 -2 0 1 4 H o m e s D o n e s F on t: E nq ue st a de S al ut d e B ar ce lo na . A gè nc ia d e S al ut P úb lic a de B ar ce lo na . *F on t: E nq ue st a de S al ut d e C at al un ya , d ad es p er la c iu ta t d e B ar ce lo na % C o n su m m e d ic am e n ts e ls d ar re rs d o s d ie s 0%20 % 40 % 60 % 80 % 10 0% 15 -4 4 an ys 45 -6 4 an ys > 65 a ny s 15 -4 4 an ys 45 -6 4 an ys > 65 a ny s 20 06 20 11 20 11 -1 4* H o m e s D o n e s C o n su m m ed ic am en ts , C iu ta t V el la 2 00 6 -2 0 1 4 F on t: E nq ue st a de S al ut d e B ar ce lo na . A gè nc ia d e S al ut P úb lic a de B ar ce lo na . *F on t: E nq ue st a de S al ut d e C at al un ya , d ad es p er la c iu ta t d e B ar ce lo na % P a rt ic ip a c ió a l P ro g ra m a d e c ri b a tg e d e c à n c e r d e m a m a 0 % 2 0 % 4 0 % 6 0 % 8 0 % 1 0 0 % 1 A 1 B 1 C 1 D 1 E 1 A 1 B 1 C 1 D 1 E P ar ti ci p ac ió a l P ro g ra m a d e D et ec ci ó P re co ç d e C àn ce r d e M am a, C iu ta t V el la 2 01 3 (9 ª ro n d a) B a rc e lo na 1 A B a rc e lo ne ta B a rc e lo na 1 B C a sc A n tic B a rc e lo na 1 C G ò tic B a rc e lo na 1 D R a va l S u d B a rc e lo na 1 E R a va l N o rd -D r. S a yé F on t: O fic in a T èc ni ca d e D et ec ci ó P re co ç de l C àn ce r de M am a. A gè nc ia d e S al ut P úb lic a de B ar ce lo na . L a sa lu t se xu al i re p ro d u ct iv a S al u t se xu al i r ep ro d u ct iv a, C iu ta t V el la 2 00 1 -2 0 1 4 S a lu t re p ro d u c ti v a e n d o n e s d e 1 5 -4 9 a n y s 0 2 0 4 0 6 0 8 0 2 0 0 1 2 0 0 2 2 0 0 3 2 0 0 4 2 0 0 5 2 0 0 6 2 0 0 7 2 0 0 8 2 0 0 9 2 0 1 0 2 0 1 1 2 0 1 2 2 0 1 3 2 0 1 4 Taxa per 1000 dones 15-49 anys E m b a ra ss o s C iu ta t V e lla F e cu nd ita t C iu ta t V e lla A vo rt a m e nt s C iu ta t V e lla E m b a ra ss o s B C N F e cu nd ita t B C N A vo rt a m e nt s B C N F on t: R eg is tr e de N at al ita t i d ’In te rr up ci on s V ol un tà rie s de l’ E m ba rà s. A gè nc ia d e S al ut P úb lic a de B ar ce lo na i D ep ar ta m en t d e S al ut d e C at al un ya . F ec u n d it at e n d o n es j o ve s d e 15 a 1 9 an ys , C iu ta t V el la 2 00 1 -2 0 1 4 S a lu t re p ro d u c ti v a e n d o n e s jo v e s d e 1 5 -1 9 a n y s 0 1 0 2 0 3 0 4 0 2 0 0 1 2 0 0 2 2 0 0 3 2 0 0 4 2 0 0 5 2 0 0 6 2 0 0 7 2 0 0 8 2 0 0 9 2 0 1 0 2 0 1 1 2 0 1 2 2 0 1 3 2 0 1 4 Taxa per 1000 dones 15-49 anys F e cu nd ita t C iu ta t V e lla F e cu nd ita t B C N F on t: R eg is tr e de N at al ita t i d ’In te rr up ci on s V ol un tà rie s de l’ E m ba rà s. A gè nc ia d e S al ut P úb lic a de B ar ce lo na i D ep ar ta m en t d e S al ut d e C at al un ya . L a sa lu t p er ce b u d a % M al a sa lu t p e rc e b u d a 0%20 % 40 % 60 % 80 % 10 0% < 15 a ny s 15 -4 4 an ys 45 -6 4 an ys > 65 a ny s < 15 a ny s 15 -4 4 an ys 45 -6 4 an ys > 65 a ny s 20 01 20 06 20 11 20 11 -1 4* H o m e s D o n e s S al u t p er ce b u d a, C iu ta t V el la 2 00 1 -2 0 1 4 F on t: E nq ue st a de S al ut d e B ar ce lo na . A gè nc ia d e S al ut P úb lic a de B ar ce lo na . *F on t: E nq ue st a de S al ut d e C at al un ya , d ad es p er la c iu ta t d e B ar ce lo na % R is c d e p at im e n t p si co lò g ic 0%20 % 40 % 60 % 80 % 10 0% 15 -4 4 an ys 45 -6 4 an ys > 65 a ny s 15 -4 4 an ys 45 -6 4 an ys > 65 a ny s 20 01 20 06 20 11 20 11 -1 4* H o m e s D o n e s S al u t m en ta l, C iu ta t V el la 2 00 1 -2 0 1 4 F on t: E nq ue st a de S al ut d e B ar ce lo na . A gè nc ia d e S al ut P úb lic a de B ar ce lo na . *F on t: E nq ue st a de S al ut d e C at al un ya , d ad es p er la c iu ta t d e B ar ce lo na L es m al al ti es t ra n sm is si b le s In ci d èn ci a d e tu b er cu lo si s, C iu ta t V el la 2 00 1 -2 0 1 4 In ci d è n ci a d e t u b e rc u lo si s 05010 0 15 0 20 0 25 0 30 0 20 01 20 02 20 03 20 04 20 05 20 06 20 07 20 08 20 09 20 10 20 11 20 12 20 13 20 14 Taxa per 100.000 habitants H om es C iu ta t V el la D on es C iu ta t V el la H om es B C N D on es B C N F on t: R eg is tr e de M al al tie s de D ec la ra ci ó O bl ig at òr ia . A gè nc ia d e S al ut P úb lic a de B ar ce lo na . In ci d èn ci a d e tu b er cu lo si s al s b ar ri s, C iu ta t V el la 2 01 0 -2 0 1 4 In d id è n ci a d e t u b e rc u lo si s 0 50 10 0 15 0 20 0 E l R av al E l G òt ic La B ar ce lo ne ta S an t P er e, S an ta C at er in a i l a R ib er a Ta xa p er 1 00 .0 00 h ab ita nt s D on es H om es B ar ra s 3 F on t: R eg is tr e de M al al tie s de D ec la ra ci ó O bl ig at òr ia . A gè nc ia d e S al ut P úb lic a de B ar ce lo na . L a m o rt al it at M o rt al it at , C iu ta t V el la 2 00 0 -2 0 1 3 M o rt a lit a t 0 50 0 10 00 15 00 20 00 20 00 20 01 20 02 20 03 20 04 20 05 20 06 20 07 20 08 20 09 20 10 20 11 20 12 20 13 Taxa estandarditzada per edat per 100.000 hab. H om es C iu ta t V el la D on es C iu ta t V el la H om es B C N D on es B C N F on t: R eg is tr e de M or ta lit at . A gè nc ia d e S al ut P úb lic a de B ar ce lo na . M o rt al it at p re m at u ra , C iu ta t V el la 2 00 0 -2 0 1 3 M o rt a lit a t p re m a tu ra 0 30 00 60 00 90 00 12 00 0 15 00 0 20 00 20 01 20 02 20 03 20 04 20 05 20 06 20 07 20 08 20 09 20 10 20 11 20 12 20 13 Taxa d'APVP estandarditzada x edat per 100.000 hab. H om es C iu ta t V el la D on es C iu ta t V el la H om es B C N D on es B C N F on t: R eg is tr e de M or ta lit at . A gè nc ia d e S al ut P úb lic a de B ar ce lo na . E sp er an ça d e vi d a, C iu ta t V el la 2 00 0- 2 0 1 3 E s p e ra n ç a d e v id a a l n é ix e r 7075808590 20 00 20 01 20 02 20 03 20 04 20 05 20 06 20 07 20 08 20 09 20 10 20 11 20 12 20 13 H om es C iu ta t V el la D on es C iu ta t V el la H om es B C N D on es B C N F on t: R eg is tr e de M or ta lit at . A gè nc ia d e S al ut P úb lic a de B ar ce lo na . M o rt al it at a ls b ar ri s C iu ta t V el la 2 00 9 -2 0 1 3 M o rt al ita t 0 50 0 10 00 15 00 20 00 E l R av al E l G òt ic La B ar ce lo ne ta S an t P er e, S an ta C at er in a i l a R ib er a Ta xa e st an da rd itz ad a pe r ed at x 1 00 .0 00 h ab ita nt sD on es H om es M o rt a lit a t p re m a tu ra 0 20 00 40 00 60 00 80 00 10 00 0 E l R av al E l G òt ic La B ar ce lo ne ta S an t P er e, S an ta C at er in a i l a R ib er a Ta xa d 'A P V P e st an da rd itz ad a pe r ed at x 1 00 .0 00 h ab ita nt s D o n e s H o m e s E sp er an ça d e vi d a al n éi xe r 50 60 70 80 90 10 0 E l R av al E l G òt ic La B ar ce lo ne ta S an t P er e, S an ta C at er in a i l a R ib er a D o n e s H o m e s F on t: R eg is tr e de M or ta lit at . A gè nc ia d e S al ut P úb lic a de B ar ce lo na . H o m e s 4 5 a 7 4 a n y s C a u s e s d e m o rt a lit a t 0 1 0 0 2 0 0 3 0 0 4 0 0 5 0 0 2 0 0 0 2 0 0 1 2 0 0 2 2 0 0 3 2 0 0 4 2 0 0 5 2 0 0 6 2 0 0 7 2 0 0 8 2 0 0 9 2 0 1 0 2 0 1 1 2 0 1 2 2 0 1 3 Taxa estandarditzada per edat x100.000 T M p ul m ó M a l. is q uè m ic a c o r M a l. ce re b ro va sc ul a r T M b ud e ll g ro s B ro nq ui tis i M P O C C ir ro si D o n e s 4 5 a 7 4 a n y s C a u s e s d e m o rt a lit a t 0 3 0 6 0 9 0 1 2 0 1 5 0 2 0 0 0 2 0 0 1 2 0 0 2 2 0 0 3 2 0 0 4 2 0 0 5 2 0 0 6 2 0 0 7 2 0 0 8 2 0 0 9 2 0 1 0 2 0 1 1 2 0 1 2 2 0 1 3 Taxa estandarditzada per edat x100.000 T M p ul m ó M a l. is q uè m ic a c o r M a l. ce re b ro va sc ul a r T M m a m a T M b ud e ll g ro s C ir ro si F on t: R eg is tr e de M or ta lit at . A gè nc ia d e S al ut P úb lic a de B ar ce lo na . H o m e s 7 5 i m é s a n y s C a u s e s d e m o rt a li ta t 0 5 0 0 1 0 0 0 1 5 0 0 2 0 0 0 2 0 0 0 2 0 0 1 2 0 0 2 2 0 0 3 2 0 0 4 2 0 0 5 2 0 0 6 2 0 0 7 2 0 0 8 2 0 0 9 2 0 1 0 2 0 1 1 2 0 1 2 2 0 1 3 Taxa estandarditzada per edat x100.000 M a l. is q u è m ic a d e l c o r B ro n q u it is i M P O C M a l. c e re b ro va s c u la r T M p u lm ó D e m è n c ia s e n il D ia b e ti s D o n e s 7 5 i m é s a n y s C a u s e s d e m o rt a li ta t 0 2 5 0 5 0 0 7 5 0 1 0 0 0 2 0 0 0 2 0 0 1 2 0 0 2 2 0 0 3 2 0 0 4 2 0 0 5 2 0 0 6 2 0 0 7 2 0 0 8 2 0 0 9 2 0 1 0 2 0 1 1 2 0 1 2 2 0 1 3 Taxa estandarditzada per edat x100.000 M a l. is q u è m ic a c o r D e m è n c ia s e n il M a l. c e re b ro va s c u la r In s u fi c iè n c ia c a rd ía c a A lz h e im e r M a l h ip e rt e n s iv a F on t: R eg is tr e de M or ta lit at . A gè nc ia d e S al ut P úb lic a de B ar ce lo na . S al u t al s d is tr ic te s 20 15 C iu ta t V el la S e rv e i d e S is te m e s d ’I n fo rm a c ió A g èn ci a d e S al u t P ú b lic a d e B ar ce lo n a , 2 01 6 Salut als Districtes 2015