Salut als Districtes 2015 Gràcia i La salut als districtes 2015: Gràcia Agència de Salut Pública de Barcelona, 2016 ii Presidenta Gemma Tarafa i Orpinell Gerència Carme Borrell i Thió Cap del Servei de Sistemes d’Informació Sanitària Catherine Pérez Coordinació de l’informe Glòria Perez Elaboració i redacció Mercè Gotsens, Albert Espelt, Angels Orcau, Patricia García de Olalla Revisió Joaquín Salvador Persones tècniques responsables dels registres d’Informació de l’Agència de Salut Pública de Barcelona: Padró Municipal d’Habitants i InfoABS Ana M. Novoa Enquesta de Salut de Barcelona Xavier Bartoll Sistema d’Informació de Drogodependències Albert Espelt Oficina Tècnica del Programa de Detecció Precoç de Càncer de Mama Rosa Puigpinós i Gemma Serral-Cano Registre de Natalitat i Registre d’Interrupcions Voluntàries de l’Embaràs Glòria Pérez Registre de Malalties de Declaració Obligatòria Angels Orcau, Patricia García de Olalla Registre de Mortalitat i Registre de Vigilància Activa de la Mortalitat Perinatal Maica Rodríguez-Sanz Sistema d’informació SISalut Pere Claver Llimona Gestió de dades Alexis Sentis, Maitona Miranda, Clara Torreblanca, Tabita Adina Cita suggerida Gotsens M, Espelt A, Orcau, A, García de Olalla P. La salut als districtes 2015: Gràcia. Barcelona: Agència de Salut Pública de Barcelona, 2016. iii Índex Presentació ................................................................................................................... 0 Objectiu ........................................................................................................................ 1 Resultats principals ....................................................................................................... 2 Característiques demogràfiques i socioeconòmiques de la població ......................... 2 Els hàbits de salut ..................................................................................................... 4 L’ús dels serveis i la realització de pràctiques preventives ........................................ 5 La salut reproductiva ................................................................................................. 6 La salut percebuda i les malalties transmissibles ...................................................... 6 La mortalitat .................................................................................................................. 7 Conclusions .............................................................................................................. 9 Des de l'any 1984, i arrel d'un procés de descentralització iniciat l'any 1979, la ciutat de Barcelona es troba dividida en 10 districtes municipals que tenen autonomia i capacitat de decisió i gestió econòmica. L’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) té encomanades les funcions de Salut Pública de l'Ajuntament de Barcelona, i treballa conjuntament amb els districtes. Entre altres funcions, l'ASPB a través del Servei de Sistemes d’Informació Sanitària, recull i analitza sistemàticament dades sobre la salut i els seus determinants per oferir una visió de conjunt de la salut dels barcelonins i ajudar a determinar les actuacions prioritàries. En aquest sentit, es fa cada any un informe sobre la salut de la ciutat, i cada dos anys un informe sobre la salut als districtes. L’informe ‘Salut als districtes’ és una anàlisi de la situació de la salut i els seus determinants, en cada un dels districtes de la ciutat de Barcelona, en base a registres poblacionals que mostren les característiques de la població, els hàbits de salut, l’ús de serveis, així com la salut de la població del districte. El document que es presenta a continuació mostra els principals resultats sobre l’estat actual de salut de la població del districte de Gràcia. A l’Annex I es presenten en detall els aspectes metodològics referents a les fonts d’informació, la població estudiada i el càlcul d’indicadors. A l’Annex II i l’Annex III es troben els resultats detallats en forma de taules i figures, respectivament. Presentació 1 L’objectiu d’aquest informe és analitzar la situació de salut del districte de Gràcia i la seva evolució en els darrers anys, per tal de detectar les principals necessitats i possibilitats de millora al districte en termes de salut. En particular, s’analitzaran: - Les característiques de la població - Els hàbits de salut - L’ús dels serveis i la realització de pràctiques preventives - La salut reproductiva - La salut percebuda i les malalties transmissibles - La mortalitat Objectiu 2 Característiques demogràfiques i socioeconòmiques de la població L’any 2015 el districte de Gràcia està format per 120.676 habitants, dels quals 55.334 són homes (45,9%) i 65.342 dones (54,1%) aquesta població s’ha mantingut estable des de l’any 2011. El districte presenta l’any 2015 una densitat de població de 288,3 habitants/hectàrea amb valors superiors al global de Barcelona (157,5 habitants/hectàrea) i inferiors a dos dels seus barris: La Vila de Gràcia (381,5 habitants/hectàrea) i el Camp d’en Grassot i Gràcia Nova (524,2 habitants/hectàrea), que destaquen per la seva alta densitat poblacional. Per altra banda, el percentatge de llars on conviuen 5 o més persones és d’un 5,5% l’any 2015, menys que l’any 2013, que era d’un 7,0%. Gràcia compta amb percentatges de població jove similars al conjunt de Barcelona. El 2015 el 43,6% dels homes i el 39,2% les dones tenen entre 15 i 44 anys comparat amb el 42,2% dels homes i el 37,5% de les dones a Barcelona. Tanmateix, l’envelliment de la població segueix essent important, així l’índex de sobre-envelliment l’any 2015 és de 47,4% en els homes i 57,2% en les dones, si bé és cert que aquest índex presenta una lleugera tendència a la disminució des de l’any 2011. Per altra banda, el percentatge de persones majors de 85 anys que viuen soles ha anat disminuint des de l’any 2011 en els homes arribant al 22,0% l’any 2015 i en les dones s’ha mantingut estable amb un valor del 44%, essent aquests percentatges similars als de la ciutat de Barcelona (22,3% dels homes i 44,2% de les dones). Per barris s’observa com La Vila de Gràcia té més població de 15 a 44 anys que la resta de barris (47,3% dels homes i 43,3% de les dones%) però també un índex de sobre-envelliment més alt en comparació al districte i un percentatge d’homes majors de 85 anys que viuen sols més elevat (27,4%). A Barcelona la població estrangera ha augmentat des de l’any 2001, principalment al districte de Ciutat Vella. Posteriorment, a partir de 2006 ha augmentat en altres districtes com és el cas de Gràcia de manera continuada fins el 2009. A partir d’aquí s’ha mantingut estable, essent l’any 2015 un 20,2% d’homes i un 19,8% de dones de Gràcia d’origen estranger, lleugerament inferiors respecte el global de Barcelona (22,9% dels homes i 21,7% de les dones). La població estrangera procedeix principalment de països de renta mitja (64,7% dels homes i 67,3% de les dones) i alta (33,0% dels homes i 31,4% Resultats principals 3 de les dones). La Vila de Gràcia és el barri amb més població estrangera (24,2% dels homes i 23,0% de les dones) mentre que La Salut és el que té menys població estrangera (16,6% dels homes i 16,8% de les dones). Respecte al nivell d’estudis de la població, igual que a la resta de la ciutat, s’observa que segueix la millora en els indicadors, de manera que disminueix la població amb estudis primaris o menys (15,5% d’homes i 20,1% de dones l’any 2015) i augmenta la població amb estudis universitaris (38,3% d’homes i el 40,6% de dones l’any 2015), essent un dels districtes amb major proporció de població amb estudis superiors (28,3% dels homes i 29,8% de les dones en el conjunt de Barcelona). Per barris, s’observen diferències, essent El Coll el que presenta un percentatge superior de població amb estudis primaris o menys (21,1% en els homes i 25,2% en les dones) i La Vila de Gràcia el que presenta un percentatge superior de població amb estudis universitaris (40,7% en els homes i 44,3% en les dones). L’Índex de Renda Familiar del districte és molt similar al de Barcelona (108,5 l’any 2014 comparat amb el 100 de Barcelona). El Coll és el barri de Gràcia amb l’Índex de Renda Familiar més baix del districte, i per sota de la ciutat. En tot el districte de Gràcia el pes registrat de l’atur en població de 16 a 64 anys representa un 7,3% l’any 2015, essent un dels més baixos de la ciutat i mostrant una tendència a la disminució des de l’any 2012. En aquest sentit destaca El Coll, essent el barri de Gràcia amb menys atur (6,6%). No obstant, l’atur de llarga durada (més de 12 mesos) està a l’entorn del 40% en el total del districte i en tots els barris que el formen. L’absentisme escolar al districte de Gràcia l’any 2014 és del 0,34%, inferior al total de Barcelona (0,5%) i la taxa de graduació a 4rt d’ESO és del 91,5%, superior a la del total de Barcelona (89,6%). En relació als indicadors relacionats amb l’habitatge, aproximadament el 90% havien estat construïts abans dels anys 80 encara que existeixen diferències segons barris, essent El Coll el barri amb major percentatge d’habitatges construïts després de l’any 2005 (6,2%), mentre que La Vila de Gràcia és el barri que presenta major percentatge d’habitatges construïts abans dels anys 60 (63,9%). Per altra banda, l’any 2014 s’han comptabilitzat al districte 44 persones sense llar, 7 habitatges adjudicats per emergències socials (el 3,5% del total d’habitatges de la ciutat) i 3358 sol·licitants d’habitatge de protecció oficial (el 2,8% de la població de Gràcia, valor inferior al 3,4% de Barcelona). En relació a la seguretat, l’índex de victimització del districte és d’un 20,0%, lleugerament inferior al del total de la ciutat (23,7%). Aquest índex comptabilitza el percentatge de persones entrevistades del districte que han estat víctimes d’un o més fets que han considerat delictius el darrer any. També s’han comptabilitzat 103 expedients de PIRMI (Renda Mínima d’Inserció) 4 actius (1,5% de la població del districte, percentatge inferior al 2,8% del global de Barcelona), 752 persones usuàries dels Centres de Serveis Socials que han rebut ajuts d'àmbit econòmic (6,2‰ de la població del districte, valor inferior al 7,3‰ de Barcelona) i 118 persones amb plaça fixa al servei de menjador Social (1,0‰ de la població del districte, inferior al valor 2,0‰ de Barcelona). Els hàbits de salut Respecte als hàbits no saludables, en base a les dades acumulades entre 2011 i 2014 de l’Enquesta de Salut de Catalunya, s’observa que el percentatge d’homes obesos de més de 25 anys a Gràcia és inferior al global de Barcelona (per exemple 3,8% vers 18,1% respectivament entre 45 i 54 anys), i en canvi, a Gràcia és superior en els homes d’entre 15 i 24 anys (7,8%) en comparació al global de Barcelona (2,7%). En dones s’observa que en totes les edats el percentatge d’obesitat és inferior al global de Barcelona, essent el percentatge més elevat al corresponent a les dones de 65 anys i més (17,2%). En relació al sedentarisme s’observen percentatges inferiors als de Barcelona, tant en homes com en dones menors de 65 anys. Finalment, en relació al consum de tabac s’observen percentatges inferiors a Gràcia en comparació a Barcelona en els homes d’entre 25 a 54 anys. Per contra, en els homes de 15 a 24 anys aquest percentatge és superior a Gràcia (38,0%) en comparació a Barcelona (18,0%). En les dones només destaca el grup de 25 a 34 anys on el percentatge de consum de tabac és inferior a Gràcia (14,3%) que a Barcelona (24,9%). D’altra banda, la taxa d’inicis de tractament per trastorn d’ús de substàncies al districte de Gràcia ha baixat entre 2004 i 2010, passant de 644,2 inicis per cada 100.000 homes de 15 a 54 anys i de 267,0 inicis per cada 100.000 dones de 15 a 54 anys el 2004 a taxes de 567,4 i 248,0, respectivament el 2010. L’any 2011 hi ha un repunt dels inicis de tractament per trastorn d’ús de substàncies degut a l’obertura del CAS de Gràcia, però paulatinament han seguit baixant. La taxa d’inicis de tractament per consum de substàncies del districte de Gràcia es situa lleugerament per sota de la taxa de Barcelona. 5 L’ús dels serveis i la realització de pràctiques preventives Segons les dades acumulades entre 2011 i 2014 de l’Enquesta de Salut de Catalunya, un 47,0% dels homes i un 50,9% de les dones de Gràcia tenen doble cobertura sanitària (pública i privada), percentatge superior al total de la ciutat de Barcelona (36,7% dels homes i 37,5% de les dones). Pel que fa a les consultes als serveis de salut, la freqüentació al metge/essa de capçalera el darrer any, o pediatre/a en el cas de la població infantil, és més alta en població menor de 15 anys (el 96,1% dels nois i el 89,5% de les noies) i major de 65 anys (el 96,0% dels homes i el 89,8% de les dones) que al global de Barcelona. Respecte a les visites a l’especialista el darrer any, la població de Gràcia presenta una freqüentació superior que la del total de la ciutat de Barcelona excepte en les persones majors de 65 anys on aquest percentatge és similar al de Barcelona i pren valors al voltant del 80%. Per altra banda, són els homes d’entre 15 a 44 anys els que freqüenten en menor mesura aquest servei (47,6%). Les consultes al servei d’urgències són més freqüents en els nois de Gràcia menors de 15 anys (53,0%) i en els homes majors de 65 anys (31,8%) que en els nois i homes de Barcelona (41,5% i 29,1% respectivament). En el cas de les dones de Gràcia els percentatges de visites són inferiors als de la ciutat de Barcelona en totes les edats, essent les dones menors de 44 anys les que presenten un major percentatge d’utilització. Quant al consum de medicaments, en general la població de Gràcia mostra valors similars als del total de la ciutat, essent les persones majors de 65 anys les que han consumit més medicaments en els darrers 2 dies. Mitjançant el Programa de Detecció Precoç de Càncer de Mama al districte de Gràcia, en vuitena ronda en el període 2013-2014, s’han convidat 14.975 dones en edat diana (de 50 a 69 anys) de les quals han participat un 49,4%. La participació s’ha mantingut estable en els darrers anys. A les 5 ABS aquest percentatge ha oscil·lat entre 48,3% (6E Lesseps) i 52,7% (6C Gràcia). Entre les dones que s’han realitzat la mamografia preventiva a través del Programa s’han detectat 39 casos de càncer de mama, el que suposa una taxa de detecció de 5,3 per 1.000 dones. 6 La salut reproductiva La natalitat al districte de Gràcia es mostra estable des de l’any 2006 (8,8 naixements per 1.000 habitants l’any 2014). Els embarassos, els avortaments i la fecunditat mostren taxes inferiors al global de Barcelona. La tendència, però, és similar, de manera que tots tres paràmetres van augmentar fins el 2008 i en els darrers anys s’han mantingut estables. Així, l’any 2014 la fecunditat és de 34,9 naixements per 1.000 dones de 15 a 49 anys i s’han produït 7,4 interrupcions voluntàries de l’embaràs (IVE) per cada 1.000 dones en edat fèrtil, el que representa una taxa d’embarassos de 42,2 per 1.000 dones de 15 a 49 anys. En el cas de les dones joves, si bé la fecunditat es mostra inferior al global de la ciutat, l’any 2014 ha augmentat a 5,1 naixements per 1.000 dones de 15 a 19 anys, apropant-se al nivell de Barcelona (6,1 naixements per 1.000 dones de 15 a 19 anys). A Gràcia, els principals resultats negatius de l’embaràs com el baix pes en néixer, la prematuritat i el baix pes per edat gestacional presenten una tendència bastant estable al voltant del 6-7%. La salut percebuda i les malalties transmissibles Segons les dades acumulades entre l’any 2011 i el 2014 de l’Enquesta de Salut de Catalunya, els percentatges més elevats de mala salut percebuda es concentren en la població major de 65 anys i són superiors en dones (48,2%) en comparació als homes (40,7%), tot i així, les dones de Gràcia presenten percentatges de mala salut percebuda inferiors als de Barcelona. Per contra, els homes d’entre 15 a 44 anys de Gràcia presenten percentatges superiors (9,1%) en relació als homes del mateix grup d’edat de Barcelona (6,4%). En relació al risc de patiment psicològic, en general destaquen les dones de 45 a 64 anys de Gràcia, que presenten un percentatge molt elevat de mala salut mental (16,0%). Tot i així, en general s’observa que la població de Gràcia presenta més bona salut mental que la població de Barcelona. D’altra banda, segons el registre de malalties de declaració obligatòria, la incidència de tuberculosi a la població de Gràcia mostra una evolució favorable de la malaltia, tant en homes com en dones, situant-se en una taxa d’incidència per 100.000 habitants de 18,1 en homes i 11,0 en dones l’any 2014, essent aquesta incidència inferior a la de Barcelona (23,7 en homes i 13,3 en dones). Els barris del districte de Gràcia que presenten les incidències més elevades de tuberculosi són La Salut en homes i la Vila 7 de Gràcia en dones. Respecte a la incidència de nous diagnòstics de VIH, l’any 2014 aquesta es situa en 25,8 casos nous per 100.000 habitants en homes i 10,1 per 100.000 habitants en dones. En els homes la incidència de VIH és major en els immigrants, mentre que en les dones és major en les autòctones. El barri del districte de Gràcia que presenta la incidència més elevada de VIH és La Vila de Gràcia, tant en homes com en dones. L’any 2013, a Gràcia, la taxa de mortalitat estandarditzada en homes (1.097,1 per 100.000 habitants) i en dones (636,2 per 100.000 habitants) és superior respecte el global de Barcelona (974,7 i 542,1, respectivament), encara que la mortalitat segueix la mateixa evolució decreixent que la de la ciutat de Barcelona. L’esperança de vida en néixer és de 80,5 anys en homes i 86,2 anys en dones, semblants als 80,7 i 86,6 en homes i dones del global de Barcelona. La mortalitat prematura, mesurada amb els anys potencials de vida perduts (APVP), mostra també una tendència decreixent a Gràcia i amb valors similars al global de la ciutat. L’any 2013 la taxa estandarditzada per edat d’APVP és de 3.128,9 en els homes i 1424,2 en les dones. Els indicadors de mortalitat per barris mostren una situació similar en les zones de Gràcia, no obstant, destaca el barri de la Salut com la zona amb més mortalitat general, més mortalitat prematura i, per tant, una menor esperança de vida. En relació a la mortalitat segons grups d’edat s’observa que en grup de població de 15 a 44 anys de Gràcia la mortalitat per totes les causes tendeix a disminuir, essent la taxa l’any 2013 de 38,6 per 100.000 homes i de 16,2 per 100.000 dones. Cal destacar que la mortalitat és baixa i per tant les primeres causes de mort tendeixen a fluctuar havent-se d’interpretar els resultats amb cautela. No obstant, l’any 2013 els suïcidis, les sobredosis per droga i els accidents de trànsit són les primeres causa de mort en els homes joves, i en les dones és el càncer de mama. En la població de 45 a 74 anys, el càncer de pulmó es situa com la primera causa de mort en els homes, seguit del càncer de colon i la malaltia isquèmica del cor. Tant el càncer de pulmó com el de colon presenten una tendència decreixent fins l’any 2012 que es trenca amb un repunt d’aquestes causes l’any 2013. Per contra, la malaltia isquèmica del cor presenta una tendència creixent des de l’any 2010 fins el 2012 i disminueix de forma important l’any 2013. En les dones de 45 a 74 anys el càncer de mama és la primera causa de mort, no obstant, l’augment continuat de la mortalitat per càncer de pulmó ha estat molt important, de manera que La mortalitat 8 l’any 2013 es situa al mateix nivell que el càncer de mama. En els homes majors de 74 anys les principals causes de mort són la malaltia isquèmica del cor, que si bé tendia a disminuir, en els darrers anys resta estable, seguida de la bronquitis i altres malalties pulmonars cròniques. També destaca la marcada disminució de la mortalitat per malaltia cerebrovascular, que a principis dels anys 2000 era la segona causa de mort en aquest grup d’edat i que a l’any 2013 passa a ser la quarta causa. En les dones majors de 74 anys s’observa un canvi en les principals causes de mort, donada la disminució continuada de la mortalitat cardiovascular (malaltia cerebrovascular, malaltia isquèmica del cor i insuficiència cardíaca), tot i que la malaltia cerebrovascular l’any 2013 experimenta un repunt convertint-se en la primera causa de mort en aquest grup, seguida de la demència senil i la malaltia d’Alzheimer, que presenta una evolució creixent en els darrers anys. 9 Conclusions El present informe descriu la salut i els determinants de la salut de la població del districte de Gràcia, així com la seva evolució utilitzant les fonts d’informació disponibles a l’ASPB. Cal tenir en compte que el reduït nombre de casos pot fer fluctuar les estimacions de les dades provinents de diverses fonts d’informació limitant la validesa per realitzar inferències al nivell del districte i de barri. A Gràcia l’evolució de la població la darrera dècada ha estat similar a la de Barcelona, amb un augment notable de població entre 2001 i 2006 coincidint amb l’arribada de la població estrangera a la ciutat. Des de l’any 2011 la població al barri es manté constant. Igualment, a partir de l’any 2011 s’observa una lleugera disminució de l’envelliment i de la població gran que viu sola. D’altra banda, Gràcia presenta en general un bon nivell socioeconòmic, de manera que la població del districte té un alt nivell d’instrucció que ha millorat amb els anys i una renda familiar lleugerament superior a la de Barcelona ciutat. En relació a les conductes relacionades amb la salut de la població de Gràcia, en general es mostren favorables respecte el total de Barcelona. No obstant, destaca l’elevat consum de tabac entre els homes joves i l’alt sedentarisme de la gent gran. Per contra, destaca la tendència a la disminució dels tractaments per consum de drogues des de l’any 2011. Gran part de la població de Gràcia presenta doble cobertura sanitària (pública i privada), de manera que aproximadament la meitat de la població és beneficiària de l’assistència sanitària privada. Al mateix temps, s’observa un alt accés als serveis sanitaris, amb un alt percentatge de població que ha consultat el metge/essa general i l’especialista, sobretot en la població menor de 14 anys i major de 65 anys. Per contra, i encara que fa anys que es va iniciar el Programa de Detecció Precoç de Càncer de Mama a Gràcia, mostra una participació inferior al 50%, possiblement perquè les mamografies preventives es realitzen a través dels serveis de salut privats. A Gràcia, els embarassos i els avortaments, i per tant la natalitat i la fecunditat, es mostren inferiors respecte Barcelona, també per les dones joves, malgrat l’augment de la fecunditat dels darrers anys en aquest grup d’edat. 10 La salut de la població de Gràcia es mostra en general favorable respecte la ciutat. Tanmateix, destaca la mala salut física dels homes adults i la mala salut mental de les dones adultes. En relació a les malalties transmissibles, la incidència de tuberculosi presenta una evolució favorable tant en homes com en dones. La mortalitat a Gràcia segueix una tendència decreixent, encara que presenta valors lleugerament superiors als de la ciutat. En canvi, l’esperança de vida a Gràcia es manté estable en els darrers anys i és similar a la de Barcelona. Destaca però, l’augment de la mortalitat per càncer de pulmó en població adulta, que es converteix en la primera causa de mort en els homes i la segona en les dones. En els barris de Gràcia no existeixen grans desigualtats, tanmateix, existeixen algunes diferències, destaca per exemple el barri de la Salut, essent el barri amb menys població estrangera i que, malgrat és un barri d’alt nivell socioeconòmic, presenta un excés de tuberculosis, de mortalitat prematura i registra la menor esperança de vida del districte. L’evolució i els canvis de la població del districte de Gràcia reflecteixen els canvis ocorreguts a la ciutat els darrers anys, tals com el sobre-envelliment i l’augment de població immigrant. Si bé la situació socioeconòmica i de salut de la població de Gràcia es mostren favorables en general, hi ha alguns aspectes que cal vigilar principalment en població adulta jove. En aquest sentit, és important adoptar polítiques i accions de promoció d’hàbits i d’entorns saludables per a la població de Gràcia i de Barcelona. A més, calen més recursos per enfortir l’atenció primària dels serveis públics, que ha de ser la principal porta d’entrada al sistema de salut per a tothom per tal d’aconseguir un millor control i seguiment de les malalties cròniques i, en general, un bon ús del serveis de salut. Annex I Metodologia 1 Presentació L’informe de Salut als districtes és una anàlisis de la situació sobre la salut i els seus determinants en cada un dels districtes de la ciutat de Barcelona, en base a registres poblacionals que mostren les característiques de la població, la salut i els hàbits de salut, així com, l’ús de serveis de la població del districte. A continuació es presenten en detall els aspectes metodològics referents a les fonts d’informació i la població estudiada, així com la definició i el càlcul dels indicadors analitzats a l’informe. Edició Agència de Salut Pública de Barcelona, 2016 2 Població d’estudi i fonts d’informació La població d’estudi correspon a la població resident als districtes de la ciutat de Barcelona, segons les dades de residència referides en els registres analitzats. Per l’elaboració de l’informe s’han utilitzat les fonts d’informació de caràcter poblacional disponibles a l’Agència de Salut Pública de Barcelona (taula 1). Taula 1. Fonts d’informació utilitzades pel càlcul d’indicadors. Indicadors Font d’informació Característiques de la població Padró Municipal d’Habitants Estadístiques de l’Ajuntament i la Generalitat Els hàbits de salut Enquesta de Salut de Barcelona Sistema d’Informació de Drogodependències L’ús de serveis i la realització de pràctiques preventives Enquesta de Salut de Barcelona Oficina Tècnica del Programa de Detecció Precoç de Càncer de Mama La salut reproductiva Registre de Natalitat Registre d’Interrupcions Voluntàries de l’Embaràs La salut Enquesta de Salut de Barcelona Registre de Malalties de Declaració Obligatòria La mortalitat Registre de Mortalitat Registre de Vigilància Activa de la Mortalitat Perinatal 3 Padró Municipal d’Habitants El Padró Municipal d’Habitants és competència de l’Ajuntament de Barcelona, a qui correspon la creació, manteniment, revisió i custòdia; essent l’Institut Municipal d’Informàtica (IMI) qui s’encarrega de la seva gestió, control de la qualitat i tutela de la informació. El padró és continu i mensual, un cop al mes tots els ajuntaments envien les seves dades a l’Institut Nacional d’Estadística (INE), qui centralitza la informació i la retorna als ajuntament actualitzada. El Padró inclou informació socio-demogràfica (edat, sexe, lloc de naixement, nacionalitat, nivell d'estudis i adreça de residència) de la població empadronada de la ciutat. En aquest informe es realitza la descripció de la població utilitzant les dades corresponents a la lectura del padró a 30 de juny de l’any 2013. Alguns indicadors es calculen en base a dades padronals d’anys anteriors. Estadístiques socio-econòmiques de l’Ajuntament i Generalitat D’altra banda, s’han consultat diverses fonts d’informació de l’Ajuntament i la Generalitat que contenen diversos indicadors sobre les característiques socioeconòmiques de la ciutat i dels barris. Les fonts d’aquests indicadors són les següents: Registres del Consorci d’Educació de Barcelona; Atur registrat a les Oficines del Treball de la Generalitat. Departament d’Empresa i Ocupació; Dirección General del Catastro. Ministerio de Economía y Hacienda; Memòria de l’Equip de Detecció dels Serveis d’Inserció Social; Memòria del Consorci de l’Habitatge de Barcelona; Enquesta de Victimització de Barcelona; Registres de l’Institut Municipal de Serveis Socials. Enquesta de Salut de Barcelona L’Enquesta de Salut de Barcelona (ESB), que es duu a terme des de l’ASPB, té per objectiu proporcionar informació actualitzada sobre la salut de la població i els seus determinants, les conductes relacionades amb la salut, la utilització dels serveis sanitaris i la realització de pràctiques preventives. Així mateix, també permet estudiar la incidència i l’evolució de les desigualtats socio-econòmiques en l’estat de salut. L’Enquesta de Salut de Barcelona proporciona estimacions fiables pel conjunt de la ciutat, així com per cada un dels districte. L’ESB 2011 és la sisena enquesta impulsada per l’ASPB, essent les altres les de 1983, 1986, 1992, 2001 i 2006. Per obtenir més detall es poden consultar els Manuals al web de l’ASPB.1 1 Enquestes de Salut de Barcelona. Barcelona. Agència de Salut Pública de Barcelona. Consultar a: http://www.aspb.cat/quefem/documents_enquestes.htm 4 També s’han utilitzat les dades de l’ Enquesta Salut de Catalunya (ESCA) agregades dels anys 2011 al 2014 per la ciutat de Barcelona que es duu a terme pel Departament de Salut amb els mateixos objectius que l’ESB i compartint una metodologia comuna. Sistema d’Informació de Drogodependències El Sistema d’Informació de Drogodependències de Barcelona es genera a través de la informació procedent de les urgències hospitalàries, la mortalitat per reacció aguda a drogues, els inicis de tractament per alcohol i altres drogues, i de les xeringues donades a injectors de drogues.2 El registre d’Inicis de tractament per substàncies psicoactives es conforma de les dades que envien mensualment els Centres d'Atenció i Seguiment de drogues (CAS) de la ciutat de Barcelona. D’altra banda, el registre de mortalitat per reacció aguda a substàncies psicoactives es nodreix de totes les morts per causes no naturals que són examinades al Institut de Medicina Legal de Catalunya. Registre del Programa de Detecció Precoç de Càncer de Mama D’acord amb el Pla de salut 1993-95 de Catalunya i de la Regió Sanitària Barcelona Ciutat, l’any 1995 s’implanta el Programa de Detecció de Càncer de Mama. El Programa, de cobertura universal, adreçat a dones de 50 a 69 anys residents a la ciutat de Barcelona.3 L’any 2001 es posa en marxa l’Oficina Tècnica del Programa, a l’ASPB, per tal de dur a terme la coordinació a nivell de ciutat. El Sistema d’Informació registra l’activitat del Programa a partir de les dades dels hospitals proveïdors que realitzen les mamografies: Parc de Salut Mar (Hospital del Mar i Hospital de l’Esperança), Hospital del Vall d’Hebrón, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i Hospital Clínic. Registre de Natalitat Les dades del registre de natalitat es recullen del Butlletí Estadístic del Part (BEP), que incorpora informació tant del naixement com de dades socio-demogràfiques dels pares. L’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), fa la recollida dels butlletins estadístics als registres civils, valida la informació, codifica les dades, realitza la gravació en suport informàtic. Aquesta informació s’envia a l’INE per tal que n’elabori les estadístiques oficials de tot l’Estat Espanyol. L’ASPB rep les dades de les persones residents a Barcelona amb una periodicitat anual i amb un decalatge de 9-10 mesos respecte l’any de naixement. A l’ASPB les dades són depurades i geocodificades. A més, cada nounat 2 Sistema d'informació de drogodependències Agència de Salut Pública de Barcelona. Consultar a: http://www.aspb.cat/quefem/docs/sidb/default.htm 3 Programa de Detecció Precoç del Càncer de Mama a Barcelona. Agència de Salut Pública de Barcelona. Consultar a: http://www.aspb.cat/quefem/documents_cancer_mama.htm 5 es classifica en percentils de pes segons l’edat gestacional i d’acord amb les taules de creixement del nounat. Per obtenir més detall es pot consultar el Manual de Natalitat al web de l’ASPB.4 Registre d’Interrupció Voluntària de l’Embaràs Les dades procedeixen del Registre d’Interrupcions Voluntàries de l’Embaràs (IVE) de Catalunya (Departament de Salut). La informació s’obté del qüestionari d’IVES, que és confidencial i que recull dades sociodemogràfiques de la dona i del motiu de la interrupció de l’embaràs. Aquest registre no inclou els avortaments espontanis. L’ASPB rep les dades de les persones residents a Barcelona amb una periodicitat anual i amb un decalatge d’1 any respecte l’any d’avortament. Per obtenir més detall es pot consultar el Manual de Natalitat al web de l’ASPB.4 Registre de Malalties de Declaració Obligatòria El Servei d’Epidemiologia de l’ASPB, a través d’un sistema de vigilància activa, és responsable del registre de malalties de declaració obligatòria (MDO) dels residents a la ciutat de Barcelona. Les principals fonts d’informació de les MDOs són els centres d’atenció primària i els hospitals i clíniques de la ciutat, així com notificacions procedents de metges que treballen en mutualitats mèdiques o altres centres assistencials i de metges que donen assistència privada. Per obtenir més detall es poden consultar les estadístiques de MDOs al web de l’ASPB.5 Registre de Mortalitat Les dades del registre de mortalitat es recullen de les butlletes oficials (el certificat mèdic de defunció, el qual és emplenat pel metge/essa, i el Butlletí Estadístic de Defunció, emplenat pel familiar de la persona difunta). Aquest registre conté informació de les defuncions de residents a Barcelona. L’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) rep la informació amb dos anys de decalatge respecte l’any de la defunció. A l’ASPB, les dades són depurades i contrastades amb registres complementaris, com el Padró Municipal d’Habitants de Barcelona, el Registre de Vigilància Activa de la Mortalitat Perinatal de Barcelona de l’ASPB i la informació proporcionada per l’Institut de Medicina 4 Natalitat i mortalitat. Estadístiques vitals. Agència de Salut Pública de Barcelona. Consultar a: http://www.aspb.cat/quefem/documents_estadistiques.htm 3 El control de malalties – Vigilància epidemiològica i intervenció . Agència de Salut Pública de Barcelona. Consultar a: http://www.aspb.cat/quefem/epidemies.htm 6 Legal de Catalunya de les defuncions amb intervenció judicial. Per obtenir més detall es pot consultar el Manual de Mortalitat al web de l’ASPB.6 Indicadors Per l’obtenció dels indicadors s’utilitzarà majoritàriament el Sistema d’Informació SISalut de l’ASPB. El SISalut permet disposar de les dades dels registres de l’ASPB homogeneïtzades i normalitzades, i posteriorment, permet reunir i generar el gran volum d’indicadors anuals i evolutius. Els indicadors que es mostren a l’informe s’han calculat per cadascun dels districtes i pel conjunt de Barcelona ciutat, es mostren per separat per homes i dones, i sempre que les dades ho han permès, es mostren per cadascun dels barris o Àrees Bàsiques de Salut7 (ABS) que formen part del districte.8 Els resultats es presenten en forma de taules (Annex II) i figures (Annex III). 6 Natalitat i mortalitat. Estadístiques vitals. Agència de Salut Pública de Barcelona. Consultar a: http://www.aspb.cat/quefem/documents_estadistiques.htm 7 L’àrea bàsica de salut és la unitat territorial elemental on es presta l’atenció primària de salut, i que constitueix l’eix vertebrador del sistema sanitari 8 Informació per ABS, 2011. Agència de Salut Pública de Barcelona. Consultar a: hhttp://aspb.cat/quefem/2011_tmp.htm Annex II Resultats detallats 2 Presentació L’informe de Salut als districtes és una anàlisi de la situació sobre la salut i els seus determinants en cada un dels districtes de la ciutat de Barcelona, en base a registres poblacionals que mostren les característiques de la població, la salut i els hàbits de salut, així com, l’ús de serveis de la població del districte. A continuació es presenten els resultats detallats dels indicadors, a partir de les diferents fonts d’informació analitzades, en forma de taules evolutives anuals, així com de taules comparatives per barris o Àrees Bàsiques de Salut (ABS) per aquells indicadors del quals es disposa d’aquests nivells de desagregació. Edició Agència de Salut Pública de Barcelona, 2016 3 Índex Presentació ............................................................................................................................................ 2 Taula 1. Evolució dels indicadors socio-demogràfics. Gràcia 1996-2015. ........................................... 4 Taula 2. Distribució als barris dels indicadors socio-demogràfics. Gràcia 2015. .................................. 5 Taula 3. Evolució dels indicadors socio-econòmics. Gràcia 1996-2015. .............................................. 6 Taula 4. Distribució als barris dels indicadors socio-econòmics. Gràcia 2015. .................................... 7 Taula 5. Distribució d’altres indicadors socioeconòmics al districte de Gràcia i als seus barris, 2015. 8 Taula 6. Evolució dels indicadors de salut reproductiva. Gràcia 2006-2014. ..................................... 10 Taula 7. Evolució dels indicadors de salut i hàbits de salut. Gràcia 2001-2014. ................................ 11 Taula 8. Evolució dels indicadors d’ús de drogues. Gràcia 2004-2015. ............................................. 12 Taula 9. Evolució dels indicadors de malalties de declaració obligatòria. Gràcia 2005-2014. ........... 13 Taula 10 Distribució als barris dels indicadors de malalties de declaració obligatòria. Gràcia 2010- 2014. .................................................................................................................................................... 14 Taula 11. Evolució dels indicadors d’ús de serveis. Gràcia 2001-2014.............................................. 15 Taula 12. Evolució dels indicadors de cobertura del programa de detecció precoç del càncer de mama. Gràcia 2002-2014. ................................................................................................................... 16 Taula 13. Distribució a les ABS dels indicadors de cobertura del programa de detecció precoç del càncer de mama. Gràcia 2014 (8ª ronda). .......................................................................................... 16 Taula 14. Evolució de les taxes de mortalitat, mortalitat prematura i esperança de vida segons el sexe. Gràcia, 2002-20131 .................................................................................................................... 17 Taula 15. Evolució de la mortalitat en la població de 15 a 44 anys. Taxes estandarditzades1 per edat per 100.000 habitants de 15 a 44 anys. Gràcia, 2002-20132. ........................................................... 18 Taula 16. Evolució de la mortalitat en la població de 45 a 74 anys. Taxes estandarditzades1 per edat per 100.000 habitants de 45 a 74 anys. Gràcia, 2002-20132. ........................................................... 19 Taula 17. Evolució de la mortalitat en la població de més de 74 anys. Taxes estandarditzades1 per edat per 100,000 habitants de més de 74 anys. Gràcia, 2002-20132. ................................................ 20 Taula 18. Evolució de les taxes de mortalitat, mortalitat prematura i esperança de vida segons el sexe per barris. Les Corts, 2009-20131 ............................................................................................... 21 4 Taula 1. Evolució dels indicadors socio-demogràfics. Gràcia 1996-2015. Homes 1996 2001* 2006 2011 2012 2013 2014 2015 Població 52.328 51.858 65.151 56.086 55.875 55.508 55.263 55.334 Edat 0-14 anys 12,4% 11,9% 16,9% 12,8% 12,9% 13,2% 13,4% 13,5% 15-29 anys 22,7% 20,9% 19,2% 16,9% 16,3% 15,6% 15,3% 15,3% 30-44 anys 22,0% 23,4% 27,3% 28,8% 29,1% 28,8% 28,7% 28,3% 45-64 anys 25,0% 24,5% 24,5% 24,5% 24,5% 24,8% 24,8% 24,8% 65-74 anys 11,1% 10,2% 8,9% 8,5% 8,6% 8,9% 9,4% 9,5% >=75 anys 7,4% 8,3% 8,4% 8,6% 8,6% 8,7% 8,5% 8,6% Sobre-envelliment 39,9% 44,7% 48,6% 50,2% 49,9% 49,2% 47,5% 47,4% Gent gran que viu sola 65-74 anys 8,3% 9,9% 10,0% 13,9% 14,0% 14,3% 13,9% 13,9% 75-84 anys 9,9% 13,6% 14,7% 14,8% 14,5% 14,5% 14,9% 14,6% >=85 anys 14,1% 22,2% 21,5% 24,3% 24,9% 24,1% 23,5% 22,0% Població estrangera 3,3% 6,3% 17,0% 20,5% 20,5% 20,3% 20,1% 20,2% Països de renda alta** 36,7% 29,3% 25,4% 28,3% 30,2% 32,2% 33,4% 33,0% Països de renda mitja** 60,9% 68,6% 73,3% 69,0% 67,2% 65,3% 64,1% 64,7% Països de renda baixa** 1,9% 1,6% 1,0% 2,6% 2,5% 2,5% 2,4% 2,2% Dones 1996 2001* 2006 2011 2012 2013 2014 2015 Població 63.425 62.540 78.394 65.597 65.646 65.522 65.580 65.342 Edat 0-14 anys 9,9% 9,5% 13,9% 10,1% 10,3% 10,5% 10,5% 10,6% 15-29 anys 18,1% 16,9% 16,9% 15,2% 14,7% 14,1% 14,0% 13,9% 30-44 anys 22,2% 21,0% 23,5% 25,0% 25,2% 25,6% 25,5% 25,3% 45-64 anys 25,1% 25,0% 24,9% 25,0% 25,2% 25,1% 25,0% 25,1% 65-74 anys 13,6% 12,2% 9,7% 9,8% 9,8% 10,1% 10,5% 10,7% >=75 anys 13,4% 14,5% 13,8% 14,8% 14,7% 14,7% 14,4% 14,3% Sobre-envelliment 49,7% 54,2% 58,8% 60,2% 59,9% 59,3% 57,8% 57,2% Gent gran que viu sola 65-74 anys 26,3% 27,2% 23,3% 27,1% 27,4% 27,2% 26,8% 26,6% 75-84 anys 35,5% 40,5% 40,6% 40,2% 40,1% 39,6% 39,3% 38,8% >=85 anys 24,6% 37,8% 39,6% 44,5% 44,5% 44,4% 44,4% 44,4% Població estrangera 3,5% 6,5% 15,7% 18,8% 19,2% 19,4% 19,8% 19,8% Països de renda alta** 43,1% 30,4% 25,7% 29,4% 30,6% 32,2% 32,6% 31,4% Països de renda mitja** 55,3% 68,0% 73,2% 69,5% 68,4% 66,7% 66,1% 67,3% Països de renda baixa** 1,3% 1,3% 0,8% 1,1% 1,0% 1,0% 1,1% 1,2% Font: Padró Municipal d’Habitants de Barcelona, Ajuntament de Barcelona (*) L’indicador ‘Gent gran que viu sola’ correspon a l’any 2000 (**) Percentatges respecte el total de població estrangera 5 Taula 2. Distribució als barris dels indicadors socio-demogràfics. Gràcia 2015. Homes Vallcarca i els Penitents El Coll La Salut La Vila de Gràcia El Camp d'en Grassot i Gràcia Nova Població 7.223 3.434 6.071 23.010 15.596 Edat 0-14 anys 15,3% 14,9% 14,0% 13,1% 12,8% 15-29 anys 15,7% 14,6% 16,5% 15,1% 15,0% 30-44 anys 24,7% 26,4% 24,7% 32,2% 26,1% 45-64 anys 25,4% 26,2% 24,3% 24,0% 25,7% 65-74 anys 10,3% 9,8% 11,3% 7,8% 10,8% >=75 anys 8,6% 8,0% 9,2% 7,8% 9,6% Sobre-envelliment 45,5% 45,0% 45,0% 49,7% 47,0% Gent gran que viu sola 65-74 anys 12,9% 13,3% 11,9% 17,7% 11,3% 75-84 anys 14,4% 11,9% 11,6% 16,9% 13,8% >=85 anys 20,5% 14,9% 21,4% 27,4% 19,8% Població estrangera 17,2% 18,3% 16,6% 24,2% 17,5% Països de renda alta** 29,2% 24,9% 29,5% 37,4% 28,7% Països de renda mitja** 70,0% 74,2% 68,7% 60,1% 68,3% Països de renda baixa** 0,8% 1,0% 1,8% 2,4% 2,9% Dones Vallcarca i els Penitents El Coll La Salut La Vila de Gràcia El Camp d'en Grassot i Gràcia Nova Població 8.285 3.890 7.142 27.574 18.451 Edat 0-14 anys 12,1% 12,1% 10,4% 10,1% 10,3% 15-29 anys 12,9% 14,3% 13,7% 14,5% 13,5% 15-44 anys 22,4% 23,8% 22,0% 28,8% 22,8% 45-64 anys 25,9% 27,1% 25,9% 23,4% 26,8% 65-74 anys 12,4% 11,5% 12,9% 8,7% 12,1% >=75 anys 14,4% 11,2% 15,1% 14,5% 14,5% Sobre-envelliment 53,7% 49,4% 53,9% 62,5% 54,5% Gent gran que viu sola 65-74 anys 27,8% 27,3% 24,2% 29,3% 23,9% 75-84 anys 33,9% 36,0% 37,2% 39,5% 41,1% >=85 anys 38,7% 47,4% 42,6% 44,5% 47,0% Població estrangera 18,2% 19,4% 16,8% 23,0% 16,8% Països de renda alta** 27,7% 24,1% 28,4% 36,3% 26,1% Països de renda mitja** 71,2% 74,7% 70,4% 62,4% 72,2% Països de renda baixa** 1,0% 1,2% 1,1% 1,1% 1,5% Font: Padró Municipal d’Habitants de Barcelona, Ajuntament de Barcelona (**) Percentatges respecte el total de població estrangera 6 Taula 3. Evolució dels indicadors socio-econòmics. Gràcia 1996-2015. 1996 2001* 2006 2011 2012 2013 2014 2015 Densitat d’habitants 296,0 272,7 290,1 272,7 290,3 289,2 288,6 288,3 Llars de 5 persones o més 7,0% 5,3% 5,8% 5,2% 5,3% 7,0% 5,4% 5,5% Índex Renda Familiar nd 98,5 103,9 104,9 103,9 105,2 108,5 nd Atur nd nd nd 8,8% 9,4% 9,0% 8,1% 7,3% Nivell d’estudis en homes Sense estudis 11,4% 8,4% 7,4% 7,4% 5,1% 4,9% 4,4% 3,0% Primaris 24,0% 22,5% 16,9% 14,7% 13,5% 11,4% 11,0% 12,5% Secundaris 18,0% 17,4% 17,3% 17,1% 17,4% 18,0% 18,1% 17,4% Batxillerat i FPII 27,3% 28,4% 31,0% 28,0% 29,4% 29,7% 29,2% 28,8% Universitaris 18,6% 22,9% 27,3% 32,7% 34,0% 36,0% 37,3% 38,3% No consta 0,7% 0,4% 0,1% 0,1% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% Nivell d’estudis en dones Sense estudis 18,3% 13,4% 10,5% 9,0% 6,8% 6,5% 5,9% 4,5% Primaris 28,5% 27,2% 20,9% 17,5% 16,2% 14,9% 14,4% 15,6% Secundaris 17,1% 16,7% 17,1% 16,7% 16,7% 16,8% 16,9% 16,2% Batxillerat i FPII 19,9% 21,6% 24,9% 22,6% 23,6% 23,7% 23,5% 23,1% Universitaris 15,5% 20,7% 26,5% 34,2% 36,5% 38,0% 39,3% 40,6% No consta 0,7% 0,4% 0,1% 0,1% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% Font: Padró Municipal d’Habitants de Barcelona, Ajuntament de Barcelona; nd: no disponible (*) L’índex de Renda Familiar Disponible correspon a l’any 2000 7 Taula 4. Distribució als barris dels indicadors socio-econòmics. Gràcia 2015. Vallcarca i els Penitents El Coll La Salut La Vila de Gràcia El Camp d'en Grassot i Gràcia Nova Densitat d’habitants 128,3 204,6 205,3 381,5 524,2 Llars de 5 persones o més 6,3% 5,7% 6,6% 5,2% 5,2% Índex Renda Familiar* 101,6 81,6 107,3 118,1 103,7 Atur 7,8% 6,6% 7,4% 7,2% 7,4% Nivell d’estudis en homes Sense estudis 3,3% 4,0% 3,2% 2,8% 2,9% Primaris 11,7% 17,1% 11,7% 12,9% 11,4% Secundaris 18,2% 22,7% 16,8% 16,4% 17,7% Batxillerat i FPII 29,3% 28,9% 30,2% 27,1% 31,3% Universitaris 37,5% 27,3% 38,2% 40,7% 37,7% No consta 0,0% 0,1% 0,0% 0,0% 0,0% Nivell d’estudis en dones Sense estudis 4,8% 5,8% 4,3% 4,4% 4,4% Primaris 14,7% 19,4% 15,1% 15,4% 15,7% Secundaris 17,0% 20,4% 16,6% 14,5% 17,2% Batxillerat i FPII 24,6% 24,6% 24,6% 21,3% 24,2% Universitaris 38,9% 29,8% 39,3% 44,3% 38,4% No consta 0,0% 0,0% 0,1% 0,0% 0,0% Font: Padró Municipal d’Habitants de Barcelona, Ajuntament de Barcelona (*) Índex de Renda Familiar Disponible corresponent a l’any 2014 8 T au la 5 . D is tr ib u c ió d ’a lt re s i n d ic ad o rs s o ci o ec o n ò m ic s al d is tr ic te d e G rà ci a i a ls s eu s b ar ri s, 2 01 5. D is tr ic te G rà ci a V al lc ar ca i e ls P en it en ts E l C o ll L a S a lu t L a V il a d e G rà ci a E l C a m p d 'e n G ra ss o t i G rà ci a N o v a N % - ‰ N % - ‰ N % - ‰ N % - ‰ N % - ‰ N % - ‰ E d uc a ci ó A b se nt is m e 1 3 8 0 ,3 4 % n d n d n d n d n d n d n d n d n d n d T a xa g ra du ac ió 2 9 1 ,5 % n d n d n d n d n d n d n d n d n d n d A tu r3 P e rs o n e s a l ’a tu r H o m e s 3 4 2 7 9 ,1 % 4 3 9 9 ,5 % 1 8 1 7 ,8 % 3 6 7 9 ,3 % 1 4 9 2 9 ,2 % 9 4 6 9 ,1 % D o n e s 3 7 0 9 8 ,8 % 4 8 7 9 ,6 % 2 0 8 8 ,4 % 4 1 4 9 ,4 % 1 5 9 0 8 ,7 % 1 0 0 8 8 ,7 % P e rs o ne s a m b a tu r d e ll a rg a d ur a ci ó ( m é s d e 1 2 m e so s) T o ta l 2 9 1 0 4 0 ,8 % 3 7 8 4 0 ,8 % 1 5 7 4 0 ,4 % 3 2 4 4 1 ,5 % 1 2 3 5 4 0 ,1 % 8 1 3 4 1 ,6 % H a b ita tg e A n tig u ita t < 1 96 1 4 5 ,7 % 2 9 ,5 % 1 8 ,8 % 2 3 ,2 % 6 3 ,9 % 3 6 ,8 % 1 96 1 -1 9 8 0 4 3 ,2 % 4 8 ,5 % 6 0 ,8 % 6 4 ,3 % 3 0 ,2 % 5 1 ,2 % 1 98 1 -2 0 0 5 8 ,7 % 1 7 ,6 % 1 4 ,2 % 9 ,7 % 4 ,3 % 1 0 ,3 % > 2 0 05 2 ,4 % 4 ,4 % 6 ,2 % 2 ,8 % 1 ,6 % 1 ,7 % P e rs o ne s se n se ll a r (d o rm in t a l c a rr e r) 2 1 2 ,9 % n d n d n d n d n d n d n d n d n d n d P e rs o ne s se n se ll a r (d o rm in t e n a ss e nt a m e nt s) 2 3 5 ,4 % n d n d n d n d n d n d n d n d n d n d H a b ita tg e s p er a E m e rg è n ci e s S o ci a ls 7 3 ,5 % n d n d n d n d n d n d n d n d n d n d P e rs o ne s in sc rit e s a l R e g is tr e H P O 4 3 3 5 8 2 ,8 % n d n d n d n d n d n d n d n d n d n d S e g u re ta t Ín de x vi ct im itz a ci ó 5 2 0 ,0 % n d n d n d n d n d n d n d n d n d n d M ap a d e lic tiu 6 5 ,1 % n d n d n d n d n d n d n d n d n d n d 9 D is tr ic te G rà ci a V al lc ar ca i e ls P en it en ts E l C o ll L a S a lu t L a V il a d e G rà ci a E l C a m p d 'e n G ra ss o t i G rà c ia N o v a N % - ‰ N % - ‰ N % - ‰ N % - ‰ N % - ‰ N % - ‰ E co nò m ic s N o m b re d ’e x p e d ie n ts d e P IR M I a ct iu s 1 0 3 1 ,5 % n d n d n d n d n d n d n d n d n d n d N o m b re d e p er so n e s d e ≥ 6 0 a n y s a m b in gr e ss o s IP R E M < 1 6 0 4 8 1 8 ,3 % 7 3 0 1 6 ,5 % 4 7 4 2 5 ,0 % 6 3 2 1 5 ,6 % 2 5 4 2 2 0 ,3 % 1 6 7 0 1 6 ,4 % N o m b re d e p er so n e s d e ≥ 6 0 a n y s a m b in gr e ss o s IP R E M 1 -2 8 2 2 5 2 4 ,8 % 1 1 1 1 2 5 ,1 % 6 3 1 3 3 ,3 % 8 5 8 2 1 ,2 % 3 2 5 1 2 5 ,9 % 2 3 7 4 2 3 ,3 % P e ns io ns n o co nt rib u tiv e s e n m aj o rs 6 5 a n ys 5 8 7 2 2 ,6 ‰ 6 1 1 7 ,5 ‰ 3 2 2 2 ,6 ‰ 5 9 1 8 ,9 ‰ 2 9 6 2 9 ,4 ‰ 1 3 9 1 7 ,7 ‰ U su ar is d e ls C e n tr e s d e S e rv e is S o ci a ls q ue h an r e bu t a ju ts d 'à m b it ec o nò m ic 7 5 2 6 ,2 ‰ 7 9 5 ,1 ‰ 1 3 3 1 8 ,2 ‰ 7 3 5 ,5 ‰ 3 5 8 7 ,1 ‰ 1 1 4 3 ,3 ‰ M en ja d o r S o ci a l 1 1 8 1 ,0 ‰ 1 1 0 ,7 ‰ 1 0 1 ,4 ‰ 7 0 ,5 ‰ 6 9 1 ,4 ‰ 2 2 0 ,6 ‰ Fo nt : P ad ró M un ic ip al d ’H ab ita nt s de B ar ce lo na , A ju nt am en t d e B ar ce lo na ; n d: n o di sp on ib le N ot es : 1 Ab se nt is m e: C as os a m b m és d ’u n 25 % d e di es q ue h an fa lta t d e fo rm a in ju st ifi ca da a l’ es co la . 2 T ax a de g ra du ac ió : N om br e d’ al um ne s qu e ha n ap ro va t e l c ur s es co la r p el to ta l d ’a lu m ne s m at ric ul at s. 3 A tu r: Pe rc en ta tg e de p er so ne s en tre 1 6 i 6 4 an ys re gi st ra de s a le s O fic in es d e Tr eb al l d e la G en er al ita t s ob re e l n om br e de p er so ne s de 1 6 a 64 a ny s. E st im ac ió p er b ar ris a p ar tir d e da de s fa ci lit ad es p er c od is p os ta ls . 4 Pe rs on es o fa m íli es in sc rit es a l R eg is tre d e So l·l ic ita nt s d’ H ab ita tg e de P ro te cc ió O fic ia l d e Ba rc el on a 5 Ín de x d e vi ct im itz ac ió : P er ce nt at ge d e pe rs on es e nt re vi st ad es d el d is tri ct e qu e ha n es ta t v ic tim es d ’u n o m és fe ts q ue h an c on si de ra t d el ic tiu s e l d ar re r a ny . 6 M ap a de lic tiu : P er ce nt at ge s de fe ts d e vi ct im itz ac ió e l d ar re r a ny q ue h an o co rre gu t a l d is tri ct e. IP R EM = In di ca do r P úb lic d e R en ta d e Ef ec te s M úl tip le s PI R M I= R en ta m ín im a d’ in se rc ió 1 0 T au la 6 . E vo lu ci ó d el s in d ic ad o rs d e sa lu t re p ro d u ct iv a. G rà ci a 20 06 -2 01 4. 20 06 20 07 20 08 20 09 20 10 20 11 20 12 20 13 20 14 N a ix e m e nt s 1 .0 8 8 1 .1 1 0 1 .2 2 9 1 .0 74 1 .0 9 2 1 .1 4 3 1 .0 9 8 1 .0 3 2 1 .0 5 8 T a xa d e n a ta lit a t x 1 .0 0 0 h a b. 9 ,0 9 ,3 1 0 ,1 8 ,7 9 ,0 9 ,4 9 ,0 8 ,5 8 ,8 T a xa d e f e cu nd ita t x 1 .0 00 d on es D o n es 1 5 -4 9 a n ys 3 5 ,1 3 6 ,4 3 9 ,4 3 3 ,7 3 4 ,8 3 7 ,0 3 5 ,7 3 3 ,9 3 4 ,9 D o n es 1 5 -1 9 a n ys 7 ,0 5 ,7 4 ,7 3 ,7 2 ,4 4 ,4 5 ,9 3 ,6 5 ,1 IV E ’s 2 0 5 2 4 7 2 6 1 2 4 1 2 3 0 2 0 5 2 0 3 2 1 9 2 2 3 T a x a d ’I V E ’s x 1 .0 0 0 d o n es 1 5- 4 9 a n ys 6 ,5 8 ,1 8 ,4 7 ,5 7 ,3 6 ,6 6 ,6 7 ,2 7 ,4 E m b ar a ss o s 1 .2 95 1 .3 57 1 .4 90 1 .3 15 1 .3 2 2 1 .3 4 5 1 .3 0 1 1 .2 5 1 1 .2 8 0 T a x a d ’e m b a ra s s o s x 1 .0 0 0 d o n e s 1 5 -4 9 a n ys 4 1 ,6 4 4 ,6 4 7 ,8 4 1 ,2 4 2 ,1 4 3 ,6 4 2 ,4 4 1 ,1 4 2 ,2 N a ix e m e nt s a m b p e s < 2 .5 0 0 g r. 7 ,9 % 8 ,0 % 5 ,1 % 6 ,7 % 6 ,5 % 6 ,6 % 6 ,4 % 7 ,6 % 6 ,8 % N a ix e m e nt s p re m a tu rs < 3 7 s e t. g e st a ci ó 6 ,4 % 7 ,2 % 7 ,1 % 7 ,2 % 6 ,7 % 7 ,0 % 6 ,6 % 7 ,6 % 6 ,0 % N a ix e m e nt s d e b a ix p e s x e da t g es ta ci o na l ( p ct 1 0) 1 0 ,7 % 7 ,3 % 4 ,8 % 7 ,3 % 6 ,6 % 7 ,3 % 6 ,4 % 7 ,1 % 6 ,1 % Fo nt : R eg is tre d e N at al ita t d e Ba rc el on a, A gè nc ia d e Sa lu t P úb lic a de B ar ce lo na i R eg is tre d ’In te rru pc io ns V ol un tà rie s de l’ E m ba rà s, D ep ar ta m en t d e Sa lu t, G en er al ita t d e C at al un ya . IV E: In te rru pc ió V ol un tà ria d e l’E m ba rà s p ct : p er ce nt il 11 Taula 7. Evolució dels indicadors de salut i hàbits de salut. Gràcia 2001-2014. Homes 2001 2006 2011 2011-14* 2011-14* Barcelona Mala salut percebuda 0-14 anys 0,0% 3,2% 0,0% 0,0% 3,6% 15-44 anys 6,3% 5,5% 4,1% 9,1% 6,4% 45-64 anys 18,5% 20,5% 24,5% 11,4% 16,2% >=65 anys 31,8% 53,4% 35,0% 40,7% 39,4% Risc de patiment psicològic 15-44 anys 8,8% 8,1% 6,8% 3,7% 8,0% 45-64 anys 15,0% 7,1% 6,5% 5,1% 10,2% >=65 anys 11,0% 13,3% 5,1% 0,0% 9,1% Obesitat 15-24 anys 4,4% 11,3% 7,1% 7,8% 2,7% 25-34 anys 5,7% 6,6% 3,7% 0,0% 6,7% 35-44 anys 8,5% 7,0% 3,0% 11,1% 13,9% 45-54 anys 13,7% 22,1% 7,7% 3,8% 18,1% 55-64 anys 11,5% 5,5% 17,4% 10,0% 20,9% >=65 anys 10,2% 10,5% 10,0% 3,0% 16,7% Sedentarisme 15-44 anys nd 53,0% 33,8% 34,3% 41,5% 45-64 anys nd 65,2% 61,2% 44,0% 64,1% >=65 anys nd 88,6% 70,0% 81,1% 79,0% Consum de tabac 15-24 anys 34,5% 40,8% 28,6% 38,0% 18,0% 25-34 anys 39,7% 37,7% 25,9% 20,0% 32,4% 35-44 anys 40,7% 28,7% 21,2% 21,6% 35,8% 45-54 anys 36,7% 23,5% 38,5% 21,0% 32,3% 55-64 anys 34,6% 24,7% 34,8% 23,9% 25,8% >=65 anys 20,7% 15,6% 12,5% 15,9% 12,1% Dones 2001 2006 2011 2011-14* 2011-14* Barcelona Mala salut percebuda 0-14 anys 7,4% 9,0% 0,0% 0,0% 4,5% 15-44 anys 4,8% 13,6% 10,9% 2,7% 8,4% 45-64 anys 15,9% 24,1% 19,3% 18,5% 25,8% >=65 anys 37,2% 48,8% 43,5% 48,2% 50,3% Risc de patiment psicològic 15-44 anys 13,9% 15,3% 7,6% 8,1% 12,3% 45-64 anys 14,4% 11,6% 17,9% 16,0% 16,3% >=65 anys 26,6% 19,9% 17,8% 5,8% 17,1% Obesitat 15-24 anys 1,7% 0,0% 0,0% 0,0% 2,5% 25-34 anys 0,0% 3,9% 0,0% 7,2% 9,6% 35-44 anys 2,5% 5,1% 0,0% 7,5% 8,6% 45-54 anys 14,5% 12,5% 13,3% 9,5% 10,4% 55-64 anys 15,6% 9,9% 14,8% 5,4% 16,1% >=65 anys 10,9% 13,6% 21,7% 17,2% 20,2% Sedentarisme 15-44 anys nd 69,3% 53,3% 48,3% 60,8% 45-64 anys nd 71,1% 52,6% 63,0% 70,7% >=65 anys nd 87,8% 76,1% 81,1% 78,8% Consum de tabac 15-24 anys 50,0% 33,5% 18,7% 18,7% 19,5% 25-34 anys 30,3% 25,1% 29,0% 14,3% 24,9% 35-44 anys 40,7% 26,7% 23,7% 28,1% 24,4% 45-54 anys 24,2% 29,1% 26,7% 23,8% 28,4% 55-64 anys 9,5% 10,6% 11,1% 22,1% 20,4% >=65 anys 1,4% 5,6% 10,9% 3,2% 2,0% Font: Enquesta de Salut de Barcelona, Agència de Salut Pública de Barcelona; nd: no disponible (*) Dades de l’ Enquesta Salut de Catalunya (ESCA) agregades del 2011al 2014 1 2 . Ta u la 8 . E v o lu c ió d e ls i n d ic a d o rs d ’ú s d e d ro g u e s . G rà c ia 2 0 0 4 -2 01 5. H o m es 20 04 20 05 20 06 20 07 20 08 20 09 20 10 20 11 20 12 20 13 20 14 20 15 In ic is d e t ra ct am en t a ls C A S 2 0 7 2 1 2 1 9 0 2 0 0 1 6 6 1 8 5 1 8 7 2 4 5 1 6 7 1 5 5 1 4 5 1 5 4 T a x a d ’in ic is d e tr a c ta m e n t x 1 0 0 .0 0 0 h a b . T o ta l ( 1 5 -5 4 a n ys ) 6 4 4 ,2 6 4 8 ,9 5 7 2 ,7 6 1 3 ,8 4 8 8 ,3 5 3 9 ,8 5 6 7 ,4 7 4 1 ,4 5 0 9 ,0 4 8 1 ,9 4 4 1 ,9 4 7 0 ,1 A lc o ho l ( 15 -7 9 a n ys ) 1 9 3 ,7 1 7 4 ,2 2 0 4 ,0 2 1 3 ,8 1 7 3 ,8 1 9 3 ,9 1 9 7 ,8 2 4 9 ,2 1 8 9 ,6 1 6 7 ,8 1 3 2 ,7 1 6 5 ,4 D o n es 20 04 20 05 20 06 20 07 20 08 20 09 20 10 20 11 20 12 20 13 20 14 20 15 In ic is d e t ra ct am en t a ls C A S 9 2 9 3 1 0 2 7 1 8 0 7 6 8 8 9 7 7 8 7 9 6 1 7 6 T a x a d ’in ic is d e tr a c ta m e n t x 1 0 0 .0 0 0 h a b . T o ta l ( 1 5 -5 4 a n ys ) 2 6 7 ,0 2 6 6 ,5 2 8 8 ,2 2 0 4 ,7 2 2 3 ,3 2 1 0 ,7 2 4 8 ,0 2 7 7 ,7 2 2 3 ,8 2 2 8 ,7 1 7 1 ,7 2 1 5 ,6 A lc o ho l ( 15 -7 9 a n ys ) 5 2 ,8 6 5 ,7 6 3 ,2 5 3 ,1 5 5 ,9 6 6 ,8 7 9 ,0 8 7 ,6 7 4 ,4 8 0 ,6 6 0 ,2 6 6 ,2 Fo nt : S is te m a d’ In fo rm ac ió d e D ro go de pe nd èn ci es , A gè nc ia d e Sa lu t P úb lic a de B ar ce lo na C AS : C en tre d ’A te nc ió i Se gu im en t 1 3 T au la 9 . E vo lu ci ó d el s in d ic ad o rs d e m al al ti es d e d ec la ra ci ó o b lig at ò ri a . G rà ci a 20 05 -2 01 4. H o m es 20 05 20 06 20 07 20 08 20 09 20 10 20 11 20 12 20 13 20 14 T a x a d ’in c id è n c ia T B C x 1 0 0 .0 0 0 h a b . T o ta l 3 0 ,3 2 5 ,9 1 8 ,1 2 1 ,7 2 6 ,2 2 2 ,8 3 0 ,5 3 0 ,5 1 6 ,4 1 8, 1 A u tò ct o ns n d n d n d n d n d n d n d 2 4 ,9 1 3 ,9 1 1 ,5 Im m ig ra n ts n d n d n d n d n d n d n d 4 4 ,6 1 8 ,2 2 6 ,8 T a x a d ’in c id è n c ia V IH x 1 0 0 .0 0 0 h a b . T o ta l n d n d n d n d n d n d n d 3 8 ,4 5 0 ,5 2 5 ,8 A u tò ct o ns n d n d n d n d n d n d n d 3 7 ,8 3 2 ,0 2 9 ,4 Im m ig ra n ts n d n d n d n d n d n d n d 4 4 ,5 1 08 ,0 3 9 ,3 D o n es 20 05 20 06 20 07 20 08 20 09 20 10 20 11 20 12 20 13 20 14 T a x a d ’in c id è n c ia T B C x 1 0 0 .0 0 0 h a b . T o ta l 1 7 ,0 1 7 ,6 1 5 ,4 1 9 ,4 1 2 ,5 1 9 ,2 1 4 ,8 1 2 ,2 7 ,9 1 1 ,0 A u tò ct o ns n d n d n d n d n d n d n d 1 2 ,8 5 ,7 9 ,0 Im m ig ra n ts n d n d n d n d n d n d n d 6 ,3 1 5 ,1 9 ,5 T a x a d ’in c id è n c ia V IH x 1 0 0 .0 0 0 h a b . T o ta l n d n d n d n d n d n d n d 0 ,0 8 ,0 1 0 ,1 A u tò ct o ne s n d n d n d n d n d n d n d 0 ,0 5 ,6 1 2 ,4 Im m ig ra n ts n d n d n d n d n d n d n d 0 ,0 9 ,6 4 ,8 Fo nt : R eg is tre d e M al al tie s de D ec la ra ci ó O bl ig at òr ia , A gè nc ia d e Sa lu t P úb lic a de B ar ce lo na ; n d: n o di sp on ib le T BC :tu be rc ul os i 14 Taula 10 Distribució als barris dels indicadors de malalties de declaració obligatòria. Gràcia 2010-2014. Homes Vallcarca i els Penitents El Coll La Salut La Vila de Gràcia El Camp d'en Grassot i Gràcia Nova Casos de TBC 7 2 12 25 24 Taxa d’incidència TBC x 100.000 hab. 19,6 11,6 39,5 21,5 30,3 Casos de VIH 5 4 8 48 21 Taxa d’incidència VIH x 100.000 hab. 14,0 23,3 26,3 41,3 26,6 Dones Vallcarca i els Penitents El Coll La Salut La Vila de Gràcia El Camp d'en Grassot i Gràcia Nova Casos de TBC 4 1 5 23 10 Taxa d’incidència TBC x 100.000 hab. 9,6 5,2 14,0 16,6 10,7 Casos de VIH 1 0 1 5 3 Taxa d’incidència VIH x 100.000 hab. 2,4 0,0 2,8 3,6 3,2 Font: Registre de Malalties de Declaració Obligatòria, Agència de Salut Pública de Barcelona TBC:tuberculosi 15 Taula 11. Evolució dels indicadors d’ús de serveis. Gràcia 2001-2014. Homes 2001 2006 2011 2011- 14* 2011-14* Barcelona Cobertura sanitària Exclusivament pública 57,0% 59,4% 48,1% 52,3% 62,8% Doble cobertura 43,0% 40,6% 51,9% 47,0% 36,7% Consulta a l’AP el darrer any 0-14 anys 81,0% 85,7% 80,0% 96,1% 93,3% 15-44 anys 38,6% 56,6% 46,0% 63,2% 66,4% 45-64 anys 51,5% 67,4% 73,5% 67,3% 73,4% >=65 anys 71,6% 89,4% 82,5% 96,0% 91,9% Consulta a l’especialista el darrer any 0-14 anys 70,7% 65,4% 65,0% 68,4% 45,2% 15-44 anys 73,4% 54,0% 59,5% 47,6% 44,0% 45-64 anys 84,5% 70,0% 79,6% 66,7% 57,3% >=65 anys 83,0% 68,6% 72,5% 80,0% 80,9% Consulta a urgències 0-14 anys 46,6% 46,7% 50,0% 53,0% 41,5% 15-44 anys 25,6% 27,8% 28,6% 18,9% 26,1% 45-64 anys 25,2% 21,7% 31,3% 20,2% 22,9% >=65 anys 28,4% 27,1% 23,1% 31,8% 29,1% Consum medicaments darrers 2 dies 15-44 anys nd 40,1% 32,4% 43,8% 35,7% 45-64 anys nd 57,5% 71,4% 55,0% 60,9% >=65 anys nd 87,6% 87,5% 93,5% 89,5% Dones 2001 2006 2011 2011- 14* 2011-14* Barcelona Cobertura sanitària Exclusivament pública 55,3% 59,7% 46,1% 49,1% 62,3% Doble cobertura 44,7% 41,3% 53,9% 50,9% 37,5% Consulta a l’AP el darrer any 0-14 anys 83,3% 97,0% 90,9% 89,5% 91,5% 15-44 anys 46,7% 70,1% 63,0% 70,0% 76,5% 45-64 anys 54,8% 81,0% 75,4% 75,6% 79,4% >=65 anys 77,6% 85,0% 89,1% 89,8% 94,2% Consulta a l’especialista el darrer any 0-14 anys 64,8% 64,0% 72,7% 53,9% 45,3% 15-44 anys 89,5% 85,1% 83,7% 68,5% 53,2% 45-64 anys 91,3% 87,1% 87,7% 76,8% 71,2% >=65 anys 84,0% 83,9% 78,3% 84,7% 81,0% Consulta a urgències 0-14 anys 35,2% 50,0% 36,4% 24,1% 42,2% 15-44 anys 21,4% 33,9% 34,1% 27,7% 31,7% 45-64 anys 19,8% 29,1% 20,8% 20,6% 26,9% >=65 anys 17,3% 42,1% 34,8% 21,9% 31,0% Consum medicaments darrers 2 dies 15-44 anys nd 54,1% 48,9% 54,8% 56,9% 45-64 anys nd 61,1% 78,9% 74,7% 71,7% >=65 anys nd 89,1% 93,5% 96,9% 96,0% Font: Enquesta de Salut de Barcelona, Agència de Salut Pública de Barcelona; nd: no disponible (*) Dades de l’ Enquesta Salut de Catalunya (ESCA) agregades del 2011al 2014 AP: Atenció Primària 16 Taula 12. Evolució dels indicadors de cobertura del programa de detecció precoç del càncer de mama. Gràcia 2002-2014. 2003- 2004 2005- 2006 2007- 2008 2009- 2010 2011- 2012 2013- 2014 Ronda 3ª 4ª 5ª 6ª 7ª 8ª Població convidada 14.213 14.350 14.334 14.650 14.874 14.975 Participació 45,3% 45,9% 47,1% 48,9% 49,5% 49,4% Càncers detectats 21 24 27 35 46 39 Taxa de càncers detectats x 1.000 dones 3,2 3,6 4,0 4,9 6,2 5,3 Font: Oficina Tècnica Programa de Detecció Precoç de Càncer de Mama de Barcelona, Agència de Salut Pública de Barcelona Taula 13. Distribució a les ABS dels indicadors de cobertura del programa de detecció precoç del càncer de mama. Gràcia 2014 (8ª ronda). 6A 6B 6C 6D 6E Població diana 3.996 2.596 2.659 2.641 3.083 Participació 48,6% 48,3% 52,7% 49,3% 48,7% Càncers detectats 8 8 7 5 11 Font: Oficina Tècnica Programa de Detecció Precoç de Càncer de Mama de Barcelona, Agència de Salut Pública de Barcelona 1 7 T au la 1 4. E vo lu ci ó d e le s ta xe s d e m o rt al it at , m o rt al it at p re m at u ra i es p er an ça d e vi d a se g o n s el s ex e. G rà ci a, 2 00 2 -2 01 31 H o m es 20 02 20 03 20 04 20 05 20 06 20 07 20 08 20 09 20 10 20 11 20 12 20 13 D e fu nc io ns 6 2 0 6 6 1 5 7 3 6 2 0 6 1 6 5 8 9 5 5 4 5 8 8 5 4 1 5 4 3 5 5 0 5 3 7 T a xa b ru ta x 10 0, 00 0 ha b 1 15 8 ,6 1 22 1 ,3 1 0 5 2 ,0 1 13 1 ,4 1 11 2 ,2 1 07 5 ,4 9 91 ,4 1 03 1 ,5 9 68 ,9 9 68 ,4 9 84 ,3 9 67 ,4 T a xa e st a nd ar d itz a da 2 x 10 0, 00 0 ha b 1 39 7 ,5 1 47 9 ,2 1 28 8 ,8 1 38 3 ,3 1 3 5 8 ,0 1 27 8 ,2 1 19 2 ,6 1 24 0 ,5 1 13 8 ,1 1 14 3 ,8 1 13 9 ,4 1 09 7 ,1 T a xa A P V P 3 e st a nd a rd itz a d a 2 4 98 6 ,8 4 86 2 ,6 3 62 5 ,8 4 58 0 ,7 4 60 9 ,6 4 66 8 ,6 3 63 0 ,3 3 90 8 ,5 3 03 9 ,1 3 19 0 ,6 3 18 2 ,8 3 12 8 ,9 E sp er a nç a v id a a l n é ix e r 7 7 ,0 7 7 ,2 7 8 ,8 7 7 ,6 7 7 ,7 7 8 ,0 7 9 ,8 7 9 ,3 7 9 ,6 8 0 ,2 8 0 ,2 8 0 ,5 D o n es D e fu nc io ns 7 7 5 7 9 5 6 7 2 7 3 7 6 5 0 7 4 8 7 0 8 6 9 5 6 8 6 6 3 8 7 0 6 6 8 6 T a xa b ru ta x 10 0, 00 0 ha b 1 20 3 ,9 1 22 2 ,1 1 02 8 ,1 1 12 4 ,2 9 84 ,5 1 14 6 ,2 1 07 1 ,1 1 03 9 ,2 1 03 9 ,1 9 72 ,8 1 07 5 ,5 1 04 7 ,0 T a xa e st a nd ar d itz a da 2 x 10 0, 00 0 ha b 8 34 ,5 8 27 ,2 7 02 ,4 7 73 ,8 6 6 4 ,0 7 58 ,3 6 90 ,5 6 69 ,8 6 70 ,8 5 98 ,8 6 60 ,6 6 36 ,2 T a xa A P V P 3 e st a nd a rd itz a d a 2 2 37 8 ,6 2 10 6 ,8 1 44 3 ,1 2 22 6 ,9 1 64 3 ,2 2 02 3 ,7 1 95 7 ,9 2 0 2 0 ,0 1 85 5 ,3 1 53 9 ,8 1 99 0 ,4 1 42 4 ,2 E sp er a nç a v id a a l n é ix e r 8 3 ,5 8 3 ,9 8 5 ,7 8 4 ,2 8 5 ,9 8 4 ,7 8 5 ,0 8 5 ,7 8 5 ,5 8 7 ,1 8 5 ,6 8 6 ,2 Fo nt : R eg is tre d e m or ta lit at . A gè nc ia d e Sa lu t P úb lic a de B ar ce lo na . N ot es : 1 L es e st im ac io ns d el s in di ca do rs d ’e vo lu ci ó po de n pr es en ta r p et ite s va ria ci on s re sp ec te in fo rm es a nt er io rs . 2 La p ob la ci ó de re fe rè nc ia p er a e st an da rd itz ar le s ta xe s ha e st at la p ob la ci ó de B ar ce lo na (d ’h om es i de d on es ), se go ns e l p ad ró m un ic ip al d ’h ab ita nt s de 2 00 1. 3 AP VP : A ny s Po te nc ia ls d e Vi da P er du ts e nt re 1 i 70 a ny s. 1 8 Ta u la 1 5. E vo lu ci ó d e la m o rt al it at e n l a p o b la ci ó d e 15 a 4 4 an ys . T a xe s es ta n d ar d it za d es 1 p er e d at p er 1 00 .0 00 h ab it an ts d e 15 a 4 4 an ys . G rà ci a, 2 00 2 -2 01 32 . H o m es 20 02 20 03 20 04 20 05 20 06 20 07 20 08 20 09 20 10 20 11 20 12 20 13 S u ïc id i 8 ,1 1 1 ,0 1 1 ,3 1 1 ,5 3 ,9 1 4 ,0 3 ,9 7 ,0 0 ,0 3 ,0 0 ,0 3 ,2 S o br e d os is 1 5 ,5 7 ,5 8 ,0 1 9 ,1 7 ,4 3 ,7 0 ,0 3 ,8 7 ,0 7 ,6 0 ,0 3 ,2 A cc id en ts d e tr à ns it 1 5 ,5 1 3 ,3 0 ,0 1 7 ,4 5 ,3 3 ,9 0 ,0 0 ,0 3 ,2 4 ,2 5 ,3 3 ,2 S id a 1 2 ,6 7 ,9 0 ,0 0 ,0 7 ,0 0 ,0 0 ,0 0 ,0 0 ,0 3 ,8 3 ,1 0 ,0 M al a lti a is q u è m ic a d e l co r 4 ,3 3 ,9 4 ,2 9 ,0 0 ,0 4 ,0 0 ,0 3 ,8 3 ,9 0 ,0 0 ,0 0 ,0 C ir ro si s 0 ,0 4 ,3 8 ,4 3 ,8 3 ,9 0 ,0 0 ,0 1 1 ,3 7 ,7 0 ,0 0 ,0 0 ,0 T o te s le s ca us e s 1 05 ,5 8 7 ,8 5 9 ,5 1 04 ,4 6 4 ,6 6 4 ,8 5 6 ,6 6 0 ,2 2 9 ,5 6 4 ,1 3 9 ,1 3 8 ,6 D o n es C à n ce r d e m am a 7 ,6 3 ,8 7 ,4 7 ,4 0 ,0 0 ,0 0 ,0 3 ,4 0 ,0 3 ,6 3 ,6 3 ,0 S u ïc id i 3 ,8 0 ,0 0 ,0 0 ,0 3 ,6 3 ,5 2 ,9 3 ,3 3 ,2 7 ,4 3 ,1 0 ,0 S id a 0 ,0 0 ,0 0 ,0 0 ,0 0 ,0 3 ,7 3 ,6 0 ,0 0 ,0 0 ,0 0 ,0 0 ,0 M al a la tia ce re b ro va sc u la r 0 ,0 3 ,8 0 ,0 0 ,0 0 ,0 0 ,0 0 ,0 0 ,0 0 ,0 0 ,0 0 ,0 0 ,0 C à n ce r d e p u lm ó 0 ,0 0 ,0 0 ,0 0 ,0 0 ,0 0 ,0 0 ,0 0 ,0 0 ,0 0 ,0 0 ,0 0 ,0 C ir ro si s 3 ,8 3 ,5 0 ,0 0 ,0 3 ,6 3 ,7 0 ,0 0 ,0 0 ,0 0 ,0 0 ,0 0 ,0 T o te s le s ca us e s 4 6 ,4 3 6 ,7 2 0 ,9 5 2 ,1 3 2 ,9 3 5 ,1 2 9 ,4 4 0 ,3 1 4 ,2 2 4 ,4 3 2 ,6 1 6 ,2 Fo nt : R eg is tre d e m or ta lit at . A gè nc ia d e Sa lu t P úb lic a de B ar ce lo na . N ot es : 1 L a po bl ac ió d e re fe rè nc ia p er e st an da rd itz ar le s ta xe s ha e st at la p ob la ci ó de B ar ce lo na (d ’h om es i de d on es ), se go ns e l p ad ró m un ic ip al d ’h ab ita nt s de 2 00 1. 2 Le s es tim ac io ns d el s in di ca do rs d ’e vo lu ci ó po de n pr es en ta r p et ite s va ria ci on s re sp ec te in fo rm es a nt er io rs . 1 9 T au la 1 6. E vo lu ci ó d e la m o rt al it at e n l a p o b la ci ó d e 45 a 7 4 an ys . T a xe s es ta n d ar d it za d es 1 p er e d at p er 1 00 .0 00 h ab it an ts d e 45 a 7 4 an ys . G rà ci a , 2 00 2- 20 13 2 . H o m es 20 02 20 03 20 04 20 05 20 06 20 07 20 08 20 09 20 10 20 11 20 12 20 13 C à n ce r d e p u lm ó 1 81 ,2 1 88 ,5 2 27 ,2 2 26 ,5 2 15 ,1 1 41 ,5 1 42 ,3 1 20 ,1 1 30 ,7 1 33 ,2 1 22 ,8 1 97 ,1 M al a lti a is q uè m ic a d e l co r 1 68 ,4 1 51 ,3 1 09 ,2 1 24 ,6 1 28 ,7 1 13 ,0 1 09 ,6 9 3 ,3 8 2 ,2 1 30 ,9 1 70 ,9 5 9 ,6 C à n ce r d e c o lo n 5 2 ,3 7 8 ,2 8 9 ,2 3 3 ,7 7 1 ,3 5 7 ,3 4 9 ,2 4 2 ,8 2 2 ,1 4 3 ,2 2 2 ,5 7 2 ,7 C ir ro si 3 5 ,3 5 7 ,7 5 0 ,7 5 6 ,6 4 8 ,0 5 1 ,6 3 8 ,8 2 5 ,0 4 0 ,6 3 5 ,0 2 1 ,3 2 5 ,1 M al a lti a ce re b ro va sc u la r 5 6 ,3 3 6 ,0 1 7 ,6 5 4 ,0 7 9 ,5 3 2 ,1 2 5 ,5 3 2 ,6 3 4 ,4 3 3 ,9 4 5 ,8 4 1 ,6 T o te s le s ca us e s 1 19 8 ,9 1 32 3 ,7 1 19 2 ,2 1 31 0 ,4 1 29 2 ,1 1 14 8 ,8 1 01 8 ,9 9 39 ,0 9 68 ,5 9 23 ,1 9 17 ,9 9 86 ,4 D o n es C à n ce r d e m am a 5 9 ,1 4 4 ,1 6 2 ,4 6 7 ,9 3 4 ,2 6 6 ,6 3 9 ,7 3 6 ,7 1 8 ,8 3 3 ,8 3 0 ,0 4 1 ,7 C à n ce r d e p u lm ó 3 2 ,9 1 2 ,4 2 5 ,8 3 6 ,1 4 3 ,6 3 5 ,7 3 3 ,0 4 5 ,2 6 2 ,8 3 2 ,2 3 3 ,1 3 8 ,1 C à n ce r d e c o lo n 3 8 ,5 3 0 ,4 1 3 ,2 1 8 ,6 1 7 ,5 3 4 ,5 2 8 ,0 1 8 ,7 3 1 ,9 2 4 ,6 3 2 ,9 9 ,3 M al a lti a ce re b ro va sc u la r 3 8 ,2 2 5 ,4 2 5 ,2 1 6 ,5 8 ,3 1 2 ,8 1 9 ,0 1 3 ,7 4 ,9 2 1 ,7 1 3 ,9 9 ,0 M al a lti a is q uè m ic a d e l co r 1 7 ,3 4 1 ,9 1 7 ,3 3 2 ,1 2 6 ,8 2 3 ,2 9 ,2 4 ,1 2 6 ,6 1 7 ,9 2 8 ,3 1 5 ,1 T o te s le s ca us e s 5 70 ,5 5 04 ,7 4 25 ,6 4 48 ,5 4 50 ,0 5 64 ,6 4 46 ,2 4 08 ,3 4 98 ,1 3 71 ,8 4 66 ,6 4 28 ,1 Fo nt : R eg is tre d e m or ta lit at . A gè nc ia d e Sa lu t P úb lic a de B ar ce lo na . N ot es : 1 L a po bl ac ió d e re fe rè nc ia p er e st an da rd itz ar le s ta xe s ha e st at la p ob la ci ó de B ar ce lo na (d ’h om es i de d on es ), se go ns e l p ad ró m un ic ip al d ’h ab ita nt s de 2 00 1. 2 Le s es tim ac io ns d el s in di ca do rs d ’e vo lu ci ó po de n pr es en ta r p et ite s va ria ci on s re sp ec te in fo rm es a nt er io rs . 2 0 T au la 1 7. E vo lu ci ó d e la m o rt al it at e n l a p o b la ci ó d e m és d e 74 a n ys . T ax es e st an d ar d it za d es 1 p er e d at p e r 10 0, 00 0 h ab it an ts d e m és d e 74 a n ys . G rà ci a, 2 00 2- 20 13 2 . H o m es 20 02 20 03 20 04 20 05 20 06 20 07 20 08 20 09 20 10 20 11 20 12 20 13 M al a lti a is q u è m ic a d e l c o r 1 30 9 ,1 1 11 9 ,2 9 32 ,4 8 22 ,4 8 87 ,2 6 93 ,4 7 24 ,0 8 02 ,6 6 67 ,9 7 37 ,2 7 00 ,1 7 19 ,2 B ro nq u iti s i M P O C 6 66 ,3 5 0 8 ,4 4 24 ,7 4 34 ,4 6 14 ,9 5 85 ,0 4 70 ,2 4 10 ,4 4 87 ,6 5 07 ,2 5 60 ,2 4 42 ,5 M al a lti a c e re b ro va sc u la r 8 58 ,1 7 11 ,8 7 07 ,4 7 09 ,7 7 41 ,3 6 35 ,5 5 31 ,5 6 90 ,9 5 64 ,0 6 13 ,4 6 39 ,4 2 62 ,7 C à n ce r d e p u lm ó 3 42 ,7 3 77 ,7 4 09 ,2 3 74 ,2 5 07 ,9 5 24 ,7 5 83 ,2 5 55 ,0 5 79 ,0 3 75 ,9 5 82 ,6 2 56 ,9 D e m è n ci a s e ni l 2 53 ,8 4 85 ,6 3 04 ,0 4 32 ,7 3 74 ,5 3 30 ,8 2 37 ,1 3 59 ,0 1 82 ,0 4 41 ,7 3 77 ,4 4 06 ,7 T o te s le s ca us e s 8 92 4 ,1 9 45 8 ,2 8 12 2 ,7 8 44 4 ,1 8 42 2 ,2 8 08 6 ,3 7 85 7 ,6 8 55 0 ,9 7 49 0 ,6 7 64 9 ,2 7 71 0 ,9 7 07 7 ,8 D o n es D e m è nc ia s e ni l 4 57 ,2 4 36 ,5 3 84 ,7 3 08 ,2 3 54 ,1 3 42 ,3 3 43 ,9 4 37 ,5 3 69 ,2 4 10 ,2 3 81 ,9 4 38 ,5 M al a lti a c e re b ro va sc u la r 7 46 ,2 7 77 ,6 5 33 ,4 6 12 ,1 4 25 ,8 4 55 ,6 5 65 ,9 4 14 ,1 4 39 ,3 3 51 ,4 3 14 ,1 4 54 ,3 M al a lti a d 'A lz h e im e r 2 70 ,9 3 29 ,5 2 21 ,1 3 39 ,5 1 94 ,7 3 82 ,9 2 88 ,9 2 87 ,9 3 01 ,4 3 32 ,6 3 07 ,9 4 30 ,1 M al a lti a is q u è m ic a d e l c o r 5 21 ,6 5 24 ,6 4 19 ,8 4 34 ,0 3 13 ,3 2 96 ,9 3 79 ,8 3 42 ,7 3 36 ,2 3 15 ,6 3 62 ,5 4 17 ,4 In su fic iè nc ia c a rd ía ca 5 45 ,0 4 61 ,7 6 43 ,2 5 00 ,7 4 11 ,3 4 03 ,9 4 44 ,6 2 79 ,9 2 90 ,9 2 36 ,7 2 71 ,9 1 89 ,1 T o te s le s ca us e s 5 92 6 ,5 6 15 0 ,3 5 28 9 ,4 5 73 4 ,5 4 75 5 ,4 5 29 8 ,4 5 00 0 ,0 4 95 0 ,5 4 7 05 ,3 4 46 3 ,2 4 66 6 ,3 4 61 5 ,0 Fo nt : R eg is tre d e m or ta lit at . A gè nc ia d e Sa lu t P úb lic a de B ar ce lo na . N ot es : 1 L a po bl ac ió d e re fe rè nc ia p er e st an da rd itz ar le s ta xe s ha e st at la p ob la ci ó de B ar ce lo na (d ’h om es i de d on es ), se go ns e l p ad ró m un ic ip al d ’h ab ita nt s de 2 00 1. 2 Le s es tim ac io ns d el s in di ca do rs d ’e vo lu ci ó po de n pr es en ta r p et ite s va ria ci on s re sp ec te in fo rm es a nt er io rs . 21 Taula 18. Evolució de les taxes de mortalitat, mortalitat prematura i esperança de vida segons el sexe per barris. Les Corts, 2009-20131 Homes Vallcarca i els Penitents El Coll La Salut La Vila de Gràcia El Camp d'en Grassot i Gràcia Nova Defuncions 354 137 336 1141 790 Taxa bruta x100,000 hab 988,6 795,1 1105,2 971,9 994,3 Taxa estandarditzada2 x100,000 hab 1135,4 1079,4 1248,7 1199,9 1104,6 Taxa APVP3 estandarditzada2 3107,5 3039,4 4895,1 3327,5 3008,5 Esperança vida al néixer 80,7 81,0 78,0 79,6 81,3 Dones Defuncions 775 795 672 737 650 Taxa bruta x100,000 hab 1203,9 1222,1 1028,1 1124,2 984,5 Taxa estandarditzada2 x100,000 hab 834,5 827,2 702,4 773,8 664,0 Taxa APVP3 estandarditzada2 1789,1 1457,3 2626,0 2017,4 1429,5 Esperança vida al néixer 86,0 88,5 85,1 85,7 87,7 Font: Registre de mortalitat. Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte informes anteriors. 2 La població de referència per a estandarditzar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 2001. 3 APVP: Anys Potencials de Vida Perduts entre 1 i 70 anys. Salut als districtes 2015 Gràcia S al u t al s d is tr ic te s 20 15 G rà ci a A n n e x I II P ri n ci p al s re su lt at s S e rv e i d e S is te m e s d ’I n fo rm a c ió A g èn ci a d e S al u t P ú b lic a d e B ar ce lo n a , 2 01 6 P r e s e n ta c ió L ’i n fo rm e d e S al u t al s d is tr ic te s és u n a an àl is is d e la s it u ac ió s o b re l a sa lu t i el s se u s d et er m in an ts e n c ad a u n d el s d is tr ic te s d e la c iu ta t d e B ar ce lo n a, e n b as e a re g is tr es q u e m o st re n l es c ar ac te rí st iq u es d e la p o b la ci ó , la s al u t, e ls h àb it s d e sa lu t, i l ’ú s d e se rv ei s d e la p o b la ci ó d el d is tr ic te . E l p re se n t d o cu m en t p re se n ta e ls r es u lt at s d et al la ts d el s in d ic ad o rs e n f o rm a d e fi g u re s i g rà fi cs q u e m o st re n l ’e v o lu ci ó d el s in d ic ad o rs i l a d is tr ib u ci ó e n el s b ar ri s i le s A B S , in cl o en t u n a co m p ar at iv a re sp ec te l a ci u ta t. C al t en ir e n c o m p te q u e le s d ad es p ro v in en ts d e le s en q u es te s d e sa lu t d e B ar ce lo n a, a ix í co m l a in fo rm ac ió e n l es à re es p et it es , i al tr es d ad es p o c fr eq ü en ts t en en u n a v al id es a li m it ad a p er r ea li tz ar i n fe rè n ci es a l n iv el l d el d is tr ic te j a q u e el r ed u ït n o m b re d e ca so s p o t fe r fl u ct u ar l es e st im ac io n s. L a p o b la ci ó F on t: P ad ró M un ic ip al d ’H ab ita nt s de B ar ce lo na . A ju nt am en t d e B ar ce lo na . G rà c ia B a rc e lo n a E st ru ct u ra d e la p o b la ci ó p er e d at s, 2 01 5 F on t: P ad ró M un ic ip al d ’H ab ita nt s de B ar ce lo na . A ju nt am en t d e B ar ce lo na . E n v e ll im e n t d e l a p o b la c ió , G rà c ia 1 9 9 1 -2 0 1 5 % P o b la c ió 7 5 -8 4 a n y s q u e v iu s o la 0 % 2 0 % 4 0 % 6 0 % 8 0 % 1 0 0 % 1 9 9 1 2 0 0 1 2 0 0 9 2 0 1 1 2 0 1 3 2 0 1 5 H o m e s G rà c ia D o n e s G rà c ia H o m e s B C N D o n e s B C N F on t: P ad ró M un ic ip al d ’H ab ita nt s de B ar ce lo na . A ju nt am en t d e B ar ce lo na . P o b la ci ó g ra n q u e vi u s o la , G rà ci a 1 99 1 -2 0 1 5 Ín d e x d e s o b re -e n v e lli m e n t 0 % 2 0 % 4 0 % 6 0 % 8 0 % 1 0 0 % V a llc a rc a i e ls P e n it e n ts E l C o ll L a S a lu t L a V ila d e G rà c ia E l C a m p d 'e n G ra s s o t i G rà c ia N o va D o n e s H o m e s % P o b la c ió 7 5 -8 4 a n y s q u e v iu s o la 0 % 2 0 % 4 0 % 6 0 % 8 0 % 1 0 0 % V a llc a rc a i e ls P e n it e n ts E l C o ll L a S a lu t L a V ila d e G rà c ia E l C a m p d 'e n G ra s s o t i G rà c ia N o va D o n e s H o m e s F on t: P ad ró M un ic ip al d ’H ab ita nt s de B ar ce lo na . A ju nt am en t d e B ar ce lo na . P o b la ci ó g ra n a ls b ar ri s, G rà ci a 2 01 5 % P o b la c ió e s tr a n g e ra 0 % 1 0 % 2 0 % 3 0 % 4 0 % 5 0 % 1 9 9 1 2 0 0 1 2 0 0 9 2 0 1 1 2 0 1 3 2 0 1 5 H o m e s G rà c ia D o n e s G rà c ia H o m e s B C N D o n e s B C N F on t: P ad ró M un ic ip al d ’H ab ita nt s de B ar ce lo na . A ju nt am en t d e B ar ce lo na . P o b la ci ó e st ra n g er a, G rà ci a 1 99 1 -2 0 1 5 % P o b la c ió e s tr a n g e ra 0 % 2 0 % 4 0 % 6 0 % 8 0 % 1 0 0 % 1 9 9 6 2 0 0 6 2 0 1 3 2 0 1 4 2 0 1 5 1 9 9 6 2 0 0 6 2 0 1 3 2 0 1 4 2 0 1 5 P a ïs o s d e r e n d a a lt a P a ïs o s d e r e n d a m it ja P a ïs o s d e r e n d a b a ix a F on t: P ad ró M un ic ip al d ’H ab ita nt s de B ar ce lo na . A ju nt am en t d e B ar ce lo na . P o b la ci ó e st ra n g er a, G rà ci a 1 99 6 -2 0 1 5 H o m e s D o n e s F on t: P ad ró M un ic ip al d ’H ab ita nt s de B ar ce lo na . A ju nt am en t d e B ar ce lo na . P o b la ci ó e st ra n g er a, G rà ci a 2 01 5 G rà c ia B a rc e lo n a % P o b la c ió e s tr a n g e ra 0 % 1 0 % 2 0 % 3 0 % 4 0 % 5 0 % V a llc a rc a i e ls P e n it e n ts E l C o ll L a S a lu t L a V ila d e G rà c ia E l C a m p d 'e n G ra s s o t i G rà c ia N o va D o n e s H o m e s F on t: P ad ró M un ic ip al d ’H ab ita nt s de B ar ce lo na . A ju nt am en t d e B ar ce lo na . P o b la ci ó e st ra n g er a al s b ar ri s, G rà ci a 2 01 5 F on t: P ad ró M un ic ip al d ’H ab ita nt s de B ar ce lo na . A ju nt am en t d e B ar ce lo na . N iv e ll d ’e s tu d is d e l a p o b la c ió , G rà c ia 2 0 1 5 G rà c ia B a rc e lo n a % A tu r 0 % 5 % 1 0 % 1 5 % 2 0 % 2 5 % V a llc a rc a i e ls P e n it e n ts E l C o ll L a S a lu t L a V ila d e G rà c ia E l C a m p d 'e n G ra s s o t i G rà c ia N o va Ín d e x d e r e n d a fa m ili ar d is p o n ib le 0 2 0 4 0 6 0 8 0 1 0 0 1 2 0 1 4 0 1 6 0 1 8 0 2 0 0 V a llc a rc a i e ls P e n it e n ts E l C o ll L a S a lu t L a V ila d e G rà c ia E l C a m p d 'e n G ra s s o t i G rà c ia N o va F on t: P ad ró M un ic ip al d ’H ab ita nt s de B ar ce lo na . A ju nt am en t d e B ar ce lo na . N iv el l so ci o ec o n ò m ic a ls b ar ri s, G rà ci a 2 01 5 B C N E ls h àb it s d e sa lu t % S e d e n ta ri sm e e n t e m p s d e ll e u re 0 % 2 0 % 4 0 % 6 0 % 8 0 % 1 0 0 % 1 5 -4 4 a n ys 4 5 -6 4 a n ys > 6 5 a n ys 1 5 -4 4 a n ys 4 5 -6 4 a n ys > 6 5 a n y s 2 0 0 6 2 0 1 1 2 0 1 1 -1 4 * H o m e s D o n e s F on t: E nq ue st a de S al ut d e B ar ce lo na . A gè nc ia d e S al ut P úb lic a de B ar ce lo na . *F on t: E nq ue st a de S al ut d e C at al un ya , d ad es d e la p ob la ci ó de B ar ce lo na . S ed en ta ri sm e, G rà ci a 2 00 6 -2 0 1 4 * % T ab aq u is m e 0 % 2 0 % 4 0 % 6 0 % 8 0 % 1 0 0 % 1 5 -2 4 2 5 -3 4 3 5 -4 4 4 5 -5 4 5 5 -6 4 > 6 5 1 5 -2 4 2 5 -3 4 3 5 -4 4 4 5 -5 4 5 5 -6 4 > 6 5 2 0 0 1 2 0 0 6 2 0 1 1 2 0 -1 1 -1 4 * H o m e s D o n e s F on t: E nq ue st a de S al ut d e B ar ce lo na . A gè nc ia d e S al ut P úb lic a de B ar ce lo na . *F on t: E nq ue st a de S al ut d e C at al un ya , d ad es d e la p ob la ci ó de B ar ce lo na . Ta b aq u is m e, G rà ci a 2 00 1 -2 0 1 4 * F on t: S is te m a d’ In fo rm ac ió d e D ro go de pe nd èn ci es . A gè nc ia d e S al ut P úb lic a de B ar ce lo na . In ic is d e t ra c ta m e n t p e r c o n s u m , G rà c ia 2 0 0 1 -2 0 1 5 L ’ú s d e s e rv e is d e s a lu t i p rà ct iq u es p re ve n ti ve s % D o b le c o b e rt u ra s an it àr ia ( p ú b lic a i p ri v ad a) 0 % 2 0 % 4 0 % 6 0 % 8 0 % 1 0 0 % H o m e s D o n e s 2 0 0 1 2 0 0 6 2 0 1 1 2 0 1 1 -1 4 * F on t: E nq ue st a de S al ut d e B ar ce lo na . A gè nc ia d e S al ut P úb lic a de B ar ce lo na . *F on t: E nq ue st a de S al ut d e C at al un ya , d ad es d e la p ob la ci ó de B ar ce lo na . C o b er tu ra s an it àr ia , G rà ci a 2 00 1 -2 0 1 4 * % C o n su lt a al m e tg e /e ss a d e c ap ça le ra o p e d ia tr e /a e l d ar re r an y 0 % 2 0 % 4 0 % 6 0 % 8 0 % 1 0 0 % < 1 5 a n y s 1 5 -4 4 a n y s 4 5 -6 4 a n y s > 6 5 a n y s < 1 5 a n y s 1 5 -4 4 a n y s 4 5 -6 4 a n y s > 6 5 a n y s 2 0 0 1 2 0 0 6 2 0 1 1 2 0 1 1 -1 4 * H o m e s D o n e s F on t: E nq ue st a de S al ut d e B ar ce lo na . A gè nc ia d e S al ut P úb lic a de B ar ce lo na . *F on t: E nq ue st a de S al ut d e C at al un ya , d ad es d e la p ob la ci ó de B ar ce lo na . C o n s u lt e s a l ’a te n c ió p ri m à ri a , G rà c ia 2 0 0 1 -2 0 1 4 * % C o n su lt a al m e tg e /e ss a e sp e ci al is ta e l d ar re r an y 0 % 2 0 % 4 0 % 6 0 % 8 0 % 1 0 0 % < 1 5 a n y s 1 5 -4 4 a n y s 4 5 -6 4 a n y s > 6 5 a n y s < 1 5 a n y s 1 5 -4 4 a n y s 4 5 -6 4 a n y s > 6 5 a n y s 2 0 0 1 2 0 0 6 2 0 1 1 2 0 1 1 -1 4 * H o m e s D o n e s F on t: E nq ue st a de S al ut d e B ar ce lo na . A gè nc ia d e S al ut P úb lic a de B ar ce lo na . *F on t: E nq ue st a de S al ut d e C at al un ya , d ad es d e la p ob la ci ó de B ar ce lo na . C o n s u lt e s a l ’a te n c ió e s p e c ia li tz a d a , G rà c ia 2 0 0 1 -2 0 1 4 * % C o n su lt a al s se rv e is d 'u rg è n ci e s e l d ar re r an y 0 % 2 0 % 4 0 % 6 0 % 8 0 % 1 0 0 % < 1 5 a n y s 1 5 -4 4 a n y s 4 5 -6 4 a n y s > 6 5 a n y s < 1 5 a n y s 1 5 -4 4 a n y s 4 5 -6 4 a n y s > 6 5 a n y s 2 0 0 1 2 0 0 6 2 0 1 1 2 0 1 1 -1 4 * H o m e s D o n e s F on t: E nq ue st a de S al ut d e B ar ce lo na . A gè nc ia d e S al ut P úb lic a de B ar ce lo na . *F on t: E nq ue st a de S al ut d e C at al un ya . C o n s u lt e s a s e rv e is d ’u rg è n c ie s , G rà c ia 2 0 0 1 -2 0 1 4 * % C o n su m m e d ic am e n ts e ls d ar re rs d o s d ie s 0 % 2 0 % 4 0 % 6 0 % 8 0 % 1 0 0 % 1 5 -4 4 a n y s 4 5 -6 4 a n y s > 6 5 a n y s 1 5 -4 4 a n y s 4 5 -6 4 a n y s > 6 5 a n y s 2 0 0 6 2 0 1 1 2 0 1 1 -1 4 * H o m e s D o n e s F on t: E nq ue st a de S al ut d e B ar ce lo na . A gè nc ia d e S al ut P úb lic a de B ar ce lo na . *F on t: E nq ue st a de S al ut d e C at al un ya , d ad es d e la p ob la ci ó de B ar ce lo na . C o n su m m ed ic am en ts , G rà ci a 20 06 -2 0 1 4 * % P a rt ic ip a c ió a l P ro g ra m a d e c ri b a tg e d e c à n c e r d e m a m a 0 % 2 0 % 4 0 % 6 0 % 8 0 % 1 0 0 % 6 A 6 B 6 C 6 D 6 E F on t: O fic in a T èc ni ca d e D et ec ci ó P re co ç de l C àn ce r de M am a. A gè nc ia d e S al ut P úb lic a de B ar ce lo na . 6 A B a rc e lo n a 6 A C a m p d 'e n G ra s s o t 6 B B a rc e lo n a 6 B V ila d e G rà c ia 6 C B a rc e lo n a 6 C G rà c ia 6 D B a rc e lo n a 6 D V a llc a rc a 6 E B a rc e lo n a 6 E L e s s e p s P ar ti ci p ac ió a l P ro g ra m a d e D et ec ci ó P re co ç d e C àn ce r d e M am a, G rà ci a 2 01 4 (8 ª ro n d a) L a sa lu t se xu al i re p ro d u ct iv a S a lu t re p ro d u c ti v a e n d o n e s d e 1 5 -4 9 a n y s 0 2 0 4 0 6 0 8 0 2 0 0 1 2 0 0 2 2 0 0 3 2 0 0 4 2 0 0 5 2 0 0 6 2 0 0 7 2 0 0 8 2 0 0 9 2 0 1 0 2 0 1 1 2 0 1 2 2 0 1 3 2 0 1 4 Taxa per 1000 dones 15-49 anys E m b a ra s s o s G rà c ia F e c u n d it a t G rà c ia A vo rt a m e n ts G rà c ia E m b a ra s s o s B C N F e c u n d it a t B C N A vo rt a m e n ts B C N F on t: R eg is tr e de N at al ita t i d ’In te rr up ci on s V ol un tà rie s de l’ E m ba rà s. A gè nc ia d e S al ut P úb lic a de B ar ce lo na i D ep ar ta m en t d e S al ut d e C at al un ya . S al u t se xu al i r ep ro d u ct iv a, G rà ci a 2 00 1 -2 0 1 4 S a lu t re p ro d u c ti v a e n d o n e s jo v e s d e 1 5 -1 9 a n y s 05 1 0 1 5 2 0 2 0 0 1 2 0 0 2 2 0 0 3 2 0 0 4 2 0 0 5 2 0 0 6 2 0 0 7 2 0 0 8 2 0 0 9 2 0 1 0 2 0 1 1 2 0 1 2 2 0 1 3 2 0 1 4 Taxa per 1000 dones 15-19 anys F e c u n d it a t G rà c ia F e c u n d it a t B C N F on t: R eg is tr e de N at al ita t i d ’In te rr up ci on s V ol un tà rie s de l’ E m ba rà s. A gè nc ia d e S al ut P úb lic a de B ar ce lo na i D ep ar ta m en t d e S al ut d e C at al un ya . F ec u n d it at e n d o n es j o ve s d e 15 a 1 9 an ys , G rà ci a 2 00 1 -2 0 1 4 L a sa lu t p er ce b u d a % M al a sa lu t p e rc e b u d a 0 % 2 0 % 4 0 % 6 0 % 8 0 % 1 0 0 % < 1 5 a n ys 1 5 -4 4 a n ys 4 5 -6 4 a n ys > 6 5 a n ys < 1 5 a n ys 1 5 -4 4 a n ys 4 5 -6 4 a n ys > 6 5 a n ys 2 0 0 1 2 0 0 6 2 0 1 1 2 0 1 1 -1 4 * H o m e s D o n e s F on t: E nq ue st a de S al ut d e B ar ce lo na . A gè nc ia d e S al ut P úb lic a de B ar ce lo na . *F on t: E nq ue st a de S al ut d e C at al un ya , d ad es d e la p ob la ci ó de B ar ce lo na . S al u t p er ce b u d a, G rà ci a 2 00 1 -2 0 1 4 * % R is c d e p at im e n t p si co lò g ic 0 % 2 0 % 4 0 % 6 0 % 8 0 % 1 0 0 % 1 5 -4 4 a n ys 4 5 -6 4 a n ys > 6 5 a n ys 1 5 -4 4 a n ys 4 5 -6 4 a n ys > 6 5 a n y s 2 0 0 1 2 0 0 6 2 0 1 1 2 0 1 1 -1 4 * H o m e s D o n e s F on t: E nq ue st a de S al ut d e B ar ce lo na . A gè nc ia d e S al ut P úb lic a de B ar ce lo na . *F on t: E nq ue st a de S al ut d e C at al un ya , d ad es d e la p ob la ci ó de B ar ce lo na . S al u t m en ta l, G rà ci a 2 00 1 -2 0 1 4 * L es m al al ti es t ra n sm is si b le s In ci d è n ci a d e t u b e rc u lo si s 0 2 0 4 0 6 0 8 0 2 0 0 1 2 0 0 2 2 0 0 3 2 0 0 4 2 0 0 5 2 0 0 6 2 0 0 7 2 0 0 8 2 0 0 9 2 0 1 0 2 0 1 1 2 0 1 2 2 0 1 3 2 0 1 4 Taxa per 100.000 habitants H o m e s G rà c ia D o n e s G rà c ia H o m e s B C N D o n e s B C N F on t: R eg is tr e de M al al tie s de D ec la ra ci ó O bl ig at òr ia . A gè nc ia d e S al ut P úb lic a de B ar ce lo na . In ci d èn ci a d e tu b er cu lo si s, G rà ci a 2 00 1 -2 0 1 4 In d id èn ci a d e tu b er cu lo si s 0 1 0 2 0 3 0 4 0 V a llc a rc a i e ls P e n it e n ts E l C o ll L a S a lu t L a V ila d e G rà c ia E l C a m p d 'e n G ra s s o t i G rà c ia N o va T a x a p e r 1 0 0 .0 0 0 h a b it a n ts D o n e s H o m e s F on t: R eg is tr e de M al al tie s de D ec la ra ci ó O bl ig at òr ia . A gè nc ia d e S al ut P úb lic a de B ar ce lo na . In ci d èn ci a d e tu b er cu lo si s al s b ar ri s, G rà ci a 2 01 0 -1 4 L a m o rt al it at M o rt a lit a t 0 5 0 0 1 0 0 0 1 5 0 0 2 0 0 0 2 0 0 2 2 0 0 3 2 0 0 4 2 0 0 5 2 0 0 6 2 0 0 7 2 0 0 8 2 0 0 9 2 0 1 0 2 0 1 1 2 0 1 2 2 0 1 3 Taxa estandarditzada per edat per 100.000 hab. H o m e s G rà c ia D o n e s G rà c ia H o m e s B C N D o n e s B C N F on t: R eg is tr e de M or ta lit at . A gè nc ia d e S al ut P úb lic a de B ar ce lo na . M o rt al it at , G rà ci a 2 00 2 -1 3 M o rt a lit a t p re m a tu ra 0 2 0 0 0 4 0 0 0 6 0 0 0 8 0 0 0 2 0 0 2 2 0 0 3 2 0 0 4 2 0 0 5 2 0 0 6 2 0 0 7 2 0 0 8 2 0 0 9 2 0 1 0 2 0 1 1 2 0 1 2 2 0 1 3 Taxa d'APVP estandarditzada x edat per 100.000 hab. H o m e s G rà c ia D o n e s G rà c ia H o m e s B C N D o n e s B C N F on t: R eg is tr e de M or ta lit at . A gè nc ia d e S al ut P úb lic a de B ar ce lo na . M o rt al it at p re m at u ra , G rà ci a 2 00 2 -1 3 E s p e ra n ç a d e v id a a l n è ix e r 7 0 7 5 8 0 8 5 9 0 2 0 0 2 2 0 0 3 2 0 0 4 2 0 0 5 2 0 0 6 2 0 0 7 2 0 0 8 2 0 0 9 2 0 1 0 2 0 1 1 2 0 1 2 2 0 1 3 H o m e s G rà c ia D o n e s G rà c ia H o m e s B C N D o n e s B C N F on t: R eg is tr e de M or ta lit at . A gè nc ia d e S al ut P úb lic a de B ar ce lo na . E sp er a n ça d e vi d a, G rà ci a 2 00 2 -1 3 M o rt a lit a t 0 5 0 0 1 0 0 0 1 5 0 0 2 0 0 0 V a llc a rc a i e ls P e n it e n ts E l C o ll L a S a lu t L a V ila d e G rà c ia E l C a m p d 'e n G ra s s o t i G rà c ia N o va T a x a e s ta n d a rd it z a d a p e r e d a t x 1 0 0 .0 0 0 h a b it a n ts D o n e s H o m e s M o rt a lit a t p re m a tu ra 0 2 0 0 0 4 0 0 0 6 0 0 0 8 0 0 0 V a llc a rc a i e ls P e n it e n ts E l C o ll L a S a lu t L a V ila d e G rà c ia E l C a m p d 'e n G ra s s o t i G rà c ia N o va T a x a d 'A P V P e s ta n d a rd it z a d a p e r e d a t x 1 0 0 .0 0 0 h a b it a n ts D o n e s H o m e s E sp er an ça d e vi d a al n éi xe r 5 0 6 0 7 0 8 0 9 0 1 0 0 V a llc a rc a i e ls P e n it e n ts E l C o ll L a S a lu t L a V ila d e G rà c ia E l C a m p d 'e n G ra s s o t i G rà c ia N o va D o n e s H o m e s F on t: R eg is tr e de M or ta lit at . A gè nc ia d e S al ut P úb lic a de B ar ce lo na . M o rt al it at a ls b ar ri s G rà ci a 2 00 9 -1 3 H o m e s 4 5 a 7 4 a n y s C a u s e s d e m o rt a li ta t 0 5 0 1 0 0 1 5 0 2 0 0 2 5 0 3 0 0 2 0 0 2 2 0 0 3 2 0 0 4 2 0 0 5 2 0 0 6 2 0 0 7 2 0 0 8 2 0 0 9 2 0 1 0 2 0 1 1 2 0 1 2 2 0 1 3 Taxa estandarditzada per edat x100.000 T M p u lm ó M a l. i s q u è m ic a c o r T M b u d e ll g ro s C ir ro s i M a l. c e re b ro v a s c u la r D o n e s 4 5 a 7 4 a n y s C a u s e s d e m o rt a li ta t 0 2 5 5 0 7 5 1 0 0 1 2 5 1 5 0 2 0 0 2 2 0 0 3 2 0 0 4 2 0 0 5 2 0 0 6 2 0 0 7 2 0 0 8 2 0 0 9 2 0 1 0 2 0 1 1 2 0 1 2 2 0 1 3 Taxa estandarditzada per edat x100.000 T M m a m a T M p u lm ó T M b u d e ll g ro s M a l c e re b ro v a s c u la r M a l is q u è m ic a c o r F on t: R eg is tr e de M or ta lit at . A gè nc ia d e S al ut P úb lic a de B ar ce lo na . H o m e s 7 5 i m é s a n y s C a u s e s d e m o rt a li ta t 0 3 0 0 6 0 0 9 0 0 1 2 0 0 1 5 0 0 2 0 0 2 2 0 0 3 2 0 0 4 2 0 0 5 2 0 0 6 2 0 0 7 2 0 0 8 2 0 0 9 2 0 1 0 2 0 1 1 2 0 1 2 2 0 1 3 Taxa estandarditzada per edat x100.000 M a l. i s q u è m ic a d e l c o r B ro n q u it is i M P O C M a l. c e re b ro v a s c u la r T M p u lm ó D e m è n c ia s e n il D o n e s 7 5 i m é s a n y s C a u s e s d e m o rt a li ta t 0 2 0 0 4 0 0 6 0 0 8 0 0 1 0 0 0 2 0 0 2 2 0 0 3 2 0 0 4 2 0 0 5 2 0 0 6 2 0 0 7 2 0 0 8 2 0 0 9 2 0 1 0 2 0 1 1 2 0 1 2 2 0 1 3 Taxa estandarditzada per edat x100.000 D e m è n c ia s e n il M a l c e re b ro v a s c u la r A lz h e im e r M a l is q u è m ic a c o r In s u fi c iè n c ia c a rd ía c a F on t: R eg is tr e de M or ta lit at . A gè nc ia d e S al ut P úb lic a de B ar ce lo na . S al u t al s d is tr ic te s 20 15 G rà ci a A n n e x I II P ri n ci p al s re su lt at s S e rv e i d e S is te m e s d ’I n fo rm a c ió A g èn ci a d e S al u t P ú b lic a d e B ar ce lo n a , 2 01 6 Salut als Districtes 2015