CASETA
riUNICIPA!DF ÍVMOONA
Núm. 31 - Any LXVIII 10 de Novembre de 1981
Es publica cada 10 dies Dipòsit legal B. 1.824 -1958
ADMINISTRACIÓ I SUBSCRIPCIÓ
Gaseta municipal - Av. Portal de l'Àngel, 8-10, 3.a
La correspondència s'adreçara a l'll im, senyor
Secretari general de l'Ajuntament de Barcelona.
SUMARI
Pàgines
Consell Plenari (9-X-1981) 547
Comissió Municipal Permanent (16-X-1981) 561
Decret (16-X-1981) 567
Acord (16-X-1981) 569
Publicacions, Disposicions i Anuncis Oficials 571
PREU DE SUBSCRIPCIÓ
Barcelona, anual 500 pessetes
Número corrent 15
CONSELL PLENARI
Al Saló de la Reina Regent de la Casa Consisto¬
rial de la Ciutat de Barcelona, el nou d'octubre de
mil nou-cents vuitanta-u, es reuneix el Consell ple¬
nari en sessió ordinària, sota la presidència de
l'Excm. Sr. Alcalde, Narcís Serra i Serra, i hi con¬
corren els Il·lms. Srs. Tinents d'Alcalde, Pasqual
Maragall i Mira, Josep Miquel Abad i Silvestre i
Antoni Comas i Baldellou, i els Il·lms. Sres. Regi¬
dors, Mercè Sala i Schnorkowski, Pau Cernuda i
Barrios, Jordi Vallverdú i Gimeno, Felip Solé i
Sabarís, Miquel Bonilla i Ruiz, Rafael Pradas
i Camps, Francesc Borrell i Mas, Albert Serratosa i
Palet, Josep Maria Pujadas i Porta, Josep Miró i
Ardèvol, Francesc Blanch i Terradas, Francesc
Martí i Jusmet, Josep Ignasi Urenda i Bariego,
Maria Francesca Masgoret i Llardent, Cèsar López
i Vera, Lluís Reverter i Gelabert, Jacint Humet i
Palet, Enric Truñó i Lagares, Raimon Martínez i
Fraile, Josep Octavio i Fabregat, Germà Vidal i
Rebull, Justinià Martínez i Medina, Agustí de Se-
mir i Rovira, Jordi Conill i Valls, Núria Gispert i
Feliu, Josep Maria Serra i Martí, Guillem Sanchez
i Juliachs, Albert Pons i Valon, Ramon Martínez i
Callén, Josep Thió i de Pol, Josep Bueno i Esca-
lero, Sebastià Millans i Rosich, Carles Güell i de
Sentmenat, Josep Maria Comalrena de Sobregrau i
Gal, Carles Soldevila i Rodríguez, Bernat López-
Pinto i Ruiz, Frederic Rahola i Aguadé, i Miquel
Ponsetí i Vives, assistits pel Secretari general, Jor¬
di Bauli es i Cortal.
Hi és present l'Interventor municipal, Sr. Martí
Pagonabarraga i Garro.
Oberta la sessió per la Presidència a les disset
hores i deu minuts, és llegida i aprovada l'acta de
l'anterior, celebrada el 2 d'octubre de 1981.
Abans d'entrar en el despatx d'ofici el Sr. Alcalde
dóna compte del decret en data d'avui referent a la
festivitat del dia 12 d'octubre, del qual s'ha assa¬
bentat la Comissió municipal permanent en la ses¬
sió d'avui al matí. Explica que la simultaneïtat
d'una festa oficial amb una jornada laboral normal
provoca problemes de connexió en el funcionament
de la Ciutat i també dins el mateix Ajuntament per
quant serveis tan importants com la guàrdia urba¬
na, les escoles, la intendència i els hospitals han de
seguir el ritme de la Ciutat, i, en evitació d'un trac¬
te diferencial entre els funcionaris públics i els
treballadors privats s'ba cregut procedent d'adoptar
la mesura de treballar el proper dilluns, recollint,
a més, l'opinió de grups de funcionaris que no vo¬
len discriminacions amb la resta dels ciutadans, ac¬
titud que qualifica de molt positiva i que agraeix
públicament. Igualment indica que es respecten les
resolucions de l'Audiència i la Generalitat sobre
aquesta diada tot garantint el còmput correcte dels
terminis i l'eficàcia de les gestions administratives;
i finalment dóna lectura a la nota lliurada pels mit¬
jans de comunicació social on es fixen les normes a
seguir pel personal municipal quant al treball del
proper dia 12.
En el despatx d'ofici, el Consell plenari acorda:
Quedar assabentat de l'acord de la Junta electo¬
ral de Zona, del 17 de setembre de 1981, que desig¬
na Regidor d'aquest Ajuntament l'IHm. Sr. Bernat
Lòpet-Pinto i Ruiz en substitució del Sr. Santiago
Sánchez i Pradell de la coalició electoral «Centris¬
tes de Catalunya-U.C.D.» del qual càrrec va pren¬
dre possessió el 21 de setembre passat.
Quedar assabentat i ratificar els decrets de l'Al¬
caldia, del lr. de setembre de 1981, que nomenen el
Sr. Joan Clos i Matheu, Coordinador de Serveis de
la Subàrea de Salut pública, i el Sr. Josep Artigas
1 Candela Coordinador de Serveis de la Subàrea
d'Assistència sanitària.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, del
2 d'octubre de 1981, que disposa delegar la presi¬
dència del Patronat de la Fundació pública muni¬
cipal «Escola Avillar Chavorros» a l'IHm. Sr. Re¬
gidor Raimon Martínez i Fraile, i designa membres
de l'esmentat Patronat els Il·lms. Srs. Regidors Jo¬
sep Bueno i Escalero i Núria Gispert i Feliu.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, del
2 d'octubre de 1981, que posa en vigor els Estatuts
del Patronat municipal de Turisme aprovats pel
Consell plenari el 4 d'agost de 1981.
Quedar assabentat i ratificar l'acord de la Comis¬
sió municipal permanent, del 10 de setembre de
1981, que fixa en 94.500.000 ptes. la quantia total
de la indemnització a pagar per «Catalana de Gas
y Electricidad, S.A.» en reparació de danys i perju¬
dicis materials ocasionats en l'Hospital de Ntra.
Sra. del Mar i altres dependències municipals per
l'explosió produïda en les instal·lacions d'aquesta
Societat el 2 de juliol de 1981.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia del 7
d'octubre de 1981 que designa representant d'aquest
Ajuntament a la Càtedra de Dret Civil «Duran i
Bas» l'Il·lm. Sr. Regidor Bernat Lòpez-Pinto i Ruiz
en substitució del Sr. Santiago Sánchez i Pradell.
Quedar assabentat de l'acord de la Comissió mu¬
nicipal permanent del 9 d'octubre de 1981, que
designa l'Il·lm. Sr. Josep Maria Pujadas i Porta
membre de la Comissió Informativa d'Ordenances,
Reglaments i Reforma administrativa, en substitu¬
ció del Sr. Santiago Sánchez i Pradell.
Finalment es llegeix el següent escrit adreçat al
Ple pel Sr. Pujadas:
«Com a portaveu de la coalició electoral «Cen¬
tristes de Catalunya-U.C.D.», el Regidor que subs¬
criu presenta al Consell plenari la incorporació de
l'Il·lm. Sr. Regidor Bernat Lòpez-Pinto i Ruiz a la
Comissió municipal permanent en substitució de
l'Il·lm. Sr. Regidor Josep Maria Miró i Ardèvol; i
la designació de vocal del Consell plenari de la
548 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA
Corporació municipal Metropolitana a favor de
l'Il·lm. Sr. Regidor Francesc Blanch i Terradas subs¬
tituint, també, el Sr. Miró i Ardèvol».
El Sr. Alcalde comenta breument un punt impor¬
tant del despatx d'ofici, com és la indemnització
per l'explosió de gas que afectà l'Hospital de Ntra.
Sra. del Mar, explicant la tramitació i els criteris
seguits per a estipular una adequada compensació
pels danys soferts a les instal·lacions municipals.
Tot seguit el Sr. Alcalde dóna la paraula al Sr.
Miró per a intervenir en relació al comunicat de
la Coalició Centrista mitjançant el qual se'l substi¬
tueix pel Sr. Lòpez-Pinto al si de la Comissió Per¬
manent i pel Sr. Blanch en el Consell plenari de la
Corporació Metropolitana.
El Sr. Miró assenyala la significació política de
la comunicació del suposat representant de la Coa¬
lició «Centristes de Catalunya-U.C.D.» en aquest
Ajuntament. Fa constar que en aquest matí lia pre¬
sentat un escrit en el cual resumeix que considera
dissolta la coalició electoral entre U.C.D., U.D.C.A.,
i U.C.C., el seu Partit, que es presentaren conjunta¬
ment a les eleccions; que els dos primers Partits
formaren, per fusió, el que actualment es deno¬
mina Centristes de Catalunya-U.C.D., mentre que
U.C.C. va mantenir la seva personalitat i indepen¬
dència; i que la Coalició inicial només pot tenir ac¬
tualment els efectes derivats de l'assignació de llocs
en els organismes municipals. Afirma igualment
que U.C.C., com a partit inscrit en el Registre
d'Associacions polítiques segons consta en una cer¬
tificació registral, no té delegada cap representati-
vitat en Centristes de Catalunya-U.C.D. ni en cap
dels seus membres; i que, per tant, l'Ajuntament
no pot acceptar cap iniciativa ni tramitació de Cen¬
tristes de Catalunya que afecti als membres d'U.C.
C. Consegüentment, com a partit que ja no té res
a veure amb la Coalició electoral, demana que no
tingui cap efecte la comunicació del Sr. Pujadas i
no admet que aquest portaveu s'irrogui la represen¬
tació d'U.C.C. per quant la Coalició va deixar d'exis¬
tir i els llocs que els membres procedents d'ella
ocupen en els Organismes municipals es van deter¬
minar per un acord verbal entre el Sr. Pujadas i el
Regidor que fa ús de la paraula. Lamenta, alhora,
que l'Ajuntament, en cas d'acceptar els canvis pro¬
posats, es converteixi en jutge del litigi entre els
drets d'un petit partit com és U.C.C., i Centristes
de Catalunya.
El Sr. Alcalde indica que coneix aquests proble¬
mes però que l'Ajuntament ha de respectar les de¬
cisions dels Grups municipals i que les represen¬
tacions a la Permanent o a les Comissions són per
elecció o designació interna de cada un dels Grups,
sense interferència de la resta dels Partits i Coali¬
cions.
El Sr. Comas diu que en la seva opinió els mem¬
bres dels Grups municipals són els que figuraven
a les llistes electorals. Aquesta postura la té molt
clara i n'ha fet esment en moltes ocasions però
també fa patent que llevat de la Coalició centrista
l'única que resta a la Corporació és la de Conver¬
gència i Unió. Sense voler entrar en la problemà¬
tica jurídica ni en qüestions internes dels altres par¬
tits, recorda que tant a Convergència com a Unió
se'ls ha donat oportunitat d'expressar les seves di¬
ferents opinions quan aquestes s'han produït, sense
que mai Convergència s'hagi irrogat la representa¬
ció d'Unió Democràtica ni viceversa.
El Sr. Thió enfoca la qüestió des d'un punt de
vista jurídic, puix l'ha estudiada i comentada en
diversos aspectes, assenyalant que en la seva opinió
hi ha una qüestió de tipus formal: aquest assumpte
s'havia d'haver tractat prèviament a la Comissió
municipal permanent; però deixant de banda
aquest formulisme, passa a la qüestió de fons: les
coalicions electorals, als efectes de determinar els
Ho cs que els corresponen als Organismes munici¬
pals tenen vigència fins a l'acabament del mandat
consistorial, segons això queda molt clar que la
Coalició centrista, d'acord amb la Llei electoral de
1978, va obtenir tres llocs a la Permanent però la
normativa oblidà precisar com es produeixen els
nomenament dins de les coalicions, i a partir d'aqui
precisa el Regidor, es produeix una situació de buit
legal que pot ocasionar el fet negatiu que un partit
polític predominant determini la situació jurídica
dins la Corporació d'un partit minoritari. Per tant,
creu que si la proporció entre els dos Partits es va
determinar inicialment, no és moment de canviar-
la al cap de dos anys i mig d'actuació consistorial,
i que caldria valorar tots els arguments jurídics
per aclarir la qüestió; proposa que per la Secreta¬
ria general es dictamini sobre el procediment legal¬
ment aplicable; que tractant-se d'un tema que
afecta a partits polítics i membres del Consistori, la
votació hauria d'ésser secreta; però que a més
aquesta, i així ho sol·licita amb caràcter previ, hau¬
ria d'ajornar-se fins a conèixer els dictàmens neces¬
saris i la interpretació dels organismes electorals
als quals també es pot elevar consulta.
El Sr. Abad indica d'entrada que en cas de vota¬
ció el seu partit s'abstindria per quant no pot entrar
en les interioritats d'una coalició ja sigui antiga o
actual. Li consta que als efectes municipals no hi
ha constància documental de la dissolució de la
Coalició ni de les altres circumstàncies exposades
pel Sr. Miró, ja siguin a nivell de la Junta electoral
o dels possibles afectats; i que, per tant, el sistema
de designació inicial cal considerar-lo, en aquesta
ocasió, vàlid i eficaç.
El Sr. Miró precisa que ell no qüestiona la seva
substitució a la Comissió Permanent sinó el fet po¬
lític que Centristes de Catalunya-U.C.D. s'irrogui
la representació d'U.C.C., la qual cosa creu inad¬
missible perquè nega al seu Partit el dret a l'exis¬
tència física i legal. Assenyala que segons un dicta¬
men de la Junta electoral i un altre de la Direcció
General d'Administració local, una coalició és sola¬
ment un fet cojuntural que es crea per a les elec¬
cions i a l'únic efecte de la llista de candidats.
El Sr. Pujadas inicia la seva intervenció lamen¬
tant que aquest tema comporti una complicació
notòria a la resta de la Corporació, però és necessa¬
ri aclarir les coses com són. Per una banda reco¬
neix que el Sr. Miró té raó quant parla de l'acord a
què van arribar a principis d'any però en aquell
moment les relacions entre els Partits de la Coah-
ció eren molt diferents d'ara ja que posteriorment
U.C.C. es va separar totalment de la Coalició. De¬
mana la definició exacta d'on pertany políticament
en l'actualitat el Sr. Miró, puix ha llegit en els dia¬
ris que el mateix interessat diu que és Regidor de
Convergència Democràtica de Catalunya, fet que té
molta importància perquè en tal cas forma part
d'un partit que s'enfrontà a Centristes de Catalu¬
nya a les eleccions municipals, i d'acord amb la llei
en tal cas, l'esmentat senyor ha de cessar no sola¬
ment com a vocal de la Comissió Permanent o de
les Comissions Informatives sinó àdhuc com a Regi¬
dor. Continua el Sr. Pujadas manifestant que per
part de Convergència s'ha dit que el Sr. Miró no
pertany a aquest Grup però tal punt s'hauria d'acla¬
rir exactament, atès que signa articles en els diaris
GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 549
«om a Regidor de Convergència. També vol deixar
ben clar que els Centristes no diuen que el Sr. Miró
deixi de ser llegidor, sinó que únicament permuten
el seu lloc a la Permanent amb la designació del
Sr. Lòpez-Pinto. Finalment assenyala que dins del
Grup lii ha un sol Regidor d'U.C.C.; i que per ma¬
joria dels set Centristes es prengué la decisió del
canvi.
El Sr. Miró replica les anteriors paraules dient
que ell1 no signa com a Regidor de Convergència
sinó que ho ha posat el diari en tres articles con¬
crets; que com que això no el molesta, tampoc ha
sentit la necessitat de desmentir-lio, però que le¬
galment és Regidor d'U.C.C. També manifesta que
la competència per decidir si és Regidor o no, co¬
rrespon a la Junta electoral; que dels càrrecs no¬
més el pot destituir el seu Partit, U.C.C., el qual
està en procés d'integració en el si de Convergèn¬
cia Democràtica de Catalunya per considerar que
és la millor opció centrista i nacional catalana. En¬
tén que la pretensió del Sr. Pujadas és un intent
de castigar el seu acostament polític a Convergèn¬
cia mitjançant el procediment del despatx d'ofici,
més que més, quan el Regidor en l'ús de la paraula
afirma que ell no forma part del Grup centrista i
discuteix la representativitat del Sr. Pujadas com
a portaveu de la coalició electoral.
El Sr. Thió reitera les seves anteriors paraules
d'esperar a resoldre la qüestió sota un criteri jurí¬
dic exacte mitjançant els dictàmens procedents.
El Sr. Lòpez-Pinto recorda que l'any 1979 la
Coalició centrista es presentà a les eleccions amb
una llista tancada; i considera una falta d'ètica
passar d'un partit polític determinat a un altre.
El Sr. Alcalde prega d'ajustar el debat als seus
estrictes termes deixant de banda el problema po¬
lític i contemplant solament l'acte de quedar assa¬
bentats de la decisió d'un grup municipal que in¬
tegra l'actual Consistori, sense haver-nos de pro¬
nunciar en un tema intern dels partits i coalicions.
Recorda que tots els Partits, àdhuc el seu, han fet
canvis en els òrgans de govern solament assaben¬
tant-ne a la Corporació plenària, d'acord amb allò
que diu l'apartat III de la resolució de la Direcció
general d'Administració local de l'li d'abril de
1979 (Butlletí Oficial del dia següent), que, a indi¬
cació de la Presidència llegeix textualment el Secre¬
tari general. Afegeix el Sr. Alcalde que si el defecte
formal denunciat pel Sr. Miró existeix, ajornarà la
tramitació del document tramès pel Sr. Pujadas; i
demana al Secretari general si la manca de l'infor¬
me de la Comissió Permanent es considera un de¬
fecte formal, contestant aquest que totes les desig¬
nacions de membres de la Comissió Permanent s'ha
fet sense l'informe d'aquella, precisament en el
Consell plenari. El Sr. Alcalde indica que en cas
de creure necessari el dictamen es farà a posteriori,
però que en aquests moments la Corporació ha de
quedar assabentada de la voluntat manifestada pel
Grup centrista.
El Sr. Miró demana la paraula per contestar
al·lusions i lamenta que el Sr. Lòpez-Pinto l'acusi
de falta d'ètica ja que la manca d'ètica política més
gran és haver transformat la que havia d'ésser una
opció nacional catalana i de centre en un partit
depenent de Madrid. Quant a les paraules del Sr.
Alcalde, opina que la norma interpretativa de la
Direcció general afectava la constitució dels Ajun¬
taments i no el desplegament posterior com quan
la Coalició no existeix i s'ha transformat en dos
Partits polítics; també fa avinent que malgrat la
manca d'un acte formal de dissolució de la coali¬
ció, aquesta és cosa pública i notòria, tot reiterant
novament els anteriors punts de vista ja expressats.
El Sr. Thió intervé novament per referir-se a la
qüestió jurídica que considera molt important ja
que es corre el risc de sentar un precedent dins
d'unes coalicions de diferents partits en el sentit
que el majoritari ofegui els drets i la representació
del minoritari, opinant igualment que la resolució
de la Direcció general no és vinculant per no tenir
el caràcter de llei o de reglament.
El Sr. Alcalde contesta que estem davant d'una
interpretació legal per part d'un òrgan de govern,
publicada al Butlletí Oficial i que les Corporacions
ban complert en matèria de representació propor¬
cional.
El Sr. Serratosa fa constar que de la lectura de
la disposició esmentada no es desprèn una elecció
per majoria sinó que aquesta es farà entre els Re¬
gidors de cada partit o coalició; i que normalment
s'han seguit uns pactes previs on es respecten els
Partits minoritaris o Regidors independents, com
en el cas de Convergència i Unió; que per tant, no
es pot donar una interpretació tan mecànica, atès
el caire del tema: demana, doncs, un estudi a fons
i que l'Ajuntament no es pronunciï en aquesta
sessió.
El Sr. Pujadas indica que el seu Grup ha seguit
el procediment de la resolució llegida pel Secretari
general, mitjançant la comunicació del portaveu.
Rebutja les afirmacions quant a les interioritats
del Partit o de la Coalició puix considera que el
tractament de les majories i de les minories és ma¬
tèria exclusiva del Grup municipal i no del Consis¬
tori, exigint que es respecti la voluntat del Grup
centrista ja que la forma de realitzar la designació
correspon al seu Grup i si cal fer l'elecció, es fa.
El Sr. Pons afirma que el procediment debatut
pot considerar-se un costum d'aquest Ajuntament
però davant d'una situació nova amb un partit que
expressament ha manifestat abandonar una coalició
cal considerar que aquesta és inexistent. Estima
que el Ple no pot acceptar el document dels Cen¬
tristes i que el Sr. Pujadas no pot ésser el portaveu
per a un canvi important a la Permanent, per no
representar tots els membres d'una antiga Coalició,
punt aquest que suscita sengles intervencions dels
Srs. Pujadas i Miró referents a l'existència o no de
la debatuda Coalició.
El Sr. Maragall contesta que el Consell Plenari
està contemplant i sofrint un debat sobre determi¬
nats problemes interns que consumeix un temps
valuós per a resoldre quefers més transcendentals
per a la vida de la Ciutat; assenyala que ens tro¬
bem davant d'un acte jurídic que és impugnable en
cas de disconformitat del Sr. Miró o de qualsevol
altre Regidor i proposa de cloure el debat per
entrar en els dictàmens objecte de l'Ordre del dia.
El Sr. Borrell opina que estem davant d'un tema
que afecta a persones i partits integrats en l'Ajun¬
tament; i que cal trobar-hi una solució amb equi¬
tat i sense precipitacions; els Srs. Serratosa, Miró
i Comas intervenen per aclarir alguns conceptes; i
el Sr. Pujadas reafirma que els Regidors Centristes
votaren els canvis, moment en què els Srs. Güell,
Blanch, Comalrena, Soldevila i Lòpez-Pinto es po¬
sen dempeus per a corroborar les paraules dels
Sr. Pujadas.
Finalment el Sr. Alcalde anuncia que no vol
allargar més el debat puntualitzant que si la reso¬
lució ministerial diu que l'elecció dels Regidors de
cada llista es farà «entre ellos mismos» l'Ajunta¬
ment no vol entrar a analitzar el sistema emprat;
550 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA
i que cal admetre la pressumpció que les manifes¬
tacions del portaveu són vàlides i cas d'estimar-se
que no s'ajusta a la legislació, tant la Corporació
com els disconformes tenen els mecanismes legals
per a restituir les coses al seu estat de dret; que la
Corporació no pot entrar en discrepàncies internes
dels partits i coalicions i se sotmet a les llistes elec¬
torals per a la formació dels Grups polítics; i que
donada la voluntat de cada Grup polític en les
designacions, l'Ajuntament sense votació s'assaben¬
tarà dels canvis efectuats.
El Sr. Miró diu que si l'Alcaldia manté aquesta
posició, es troba en la més absoluta indefensió i
que només li queda el camí dels mecanismes jurí¬
dics que li otorga la Llei, per contrarestar una in¬
terpretació que solament afavoreix els interessos
del Grup centrista.
El Sr. Alcalde rebutja les manifestacions del Re¬
gidor i dóna per tancada la discussió afegint que
demanarà un informe a la Secretaria general sobre
la qüestió plantejada i que, en conseqüència, el
Plenari queda assabentat del comunicat del Grup
centrista sobre la substitució del Sr. Miró en la Co¬
missió municipal permanent i en la Corporació
Metropolitana.
Es dóna compte a continuació dels punts com¬
presos a l'Ordre del dia:
ALCALDIA-PRESIDÈNCIA
Adopció d'acords referents al del Consell de Mi¬
nistres del 31 de juliol de 1981, sobre determinades
mesures en relació amb la situació econòmico-fi-
nancera d'aquest Ajuntament; i
Designació per l'Alcaldia dels representants de
l'Ajuntament en la Comissió de Seguiment de l'exe¬
cució dels acords amb l'Administració Central so¬
bre valoració de la situació econòmico-financera
d'aquest Ajuntament.
La primera part d'aquest punt de l'Ordre del dia
es concreta en el següent text:
«El Consell de Ministres, en la reunió del 31 de
juliol de 1981, aprovà una proposta de determina¬
des mesures en relació a la situació econòmico-fi¬
nancera de l'Ajuntament.
«Examinades totes elles, la Corporació accepta
tal proposta si bé considera oportú tenir en compte
les següents matisacions, per estimar que serien
adequades a la finalitat perseguida en ordre a la
regularització de la situació econòmico-financera
de l'Ajuntament; sembla innecessari l'últim incís
del paràgraf b), apartat I-4t., sobre autoritzacions
respecte a nou personal per a cobrir vacants pres*
supostàries, i si, en canvi que tingui lloc per a les
majors despeses que pugui originar la modificació
de la classificació per categories de nivells. S'esti¬
ma que les mesures sobre congelació de retribu¬
cions del personal, contingudes al paràgraf b) 1-4,
que poden ésser substituïdes recorrent a les limi¬
tacions que ofereixin la legislació sobre la funció
pública estatal, que ofereixen plena garantia en
ordre a equiparacions, així com les que resulten
de la normativa de caràcter financer aplicable en
l'àmbit estatal. Davant el caràcter fix del límit per
al creixement de les despeses corrents d'adquisició
de béns i serveis tant per al 1982 com per ai 1983,
sembla més oportú acudir a la mateixa normativa
estatal, amb referència rigurosa als mòduls que la
Llei de Pressupostos asenyali, en cada cas, per als
Pressupostos generals de l'Estat. Finalment, s'ofe¬
reix, com a més operativa, la substitució d'una ri¬
gurosa conformitat a adoptar en el si d'una Comis¬
sió paritària com la de Seguiment i Control per
una intervenció d'aital Comissió regulant una
fórmula per a solucionar una possible discrepància,
tot això pel que fa a la proposta continguda a
l'apartat 1-7.
Com a conseqüència de les anteriors considera¬
cions, es proposa al Consell plenari l'adopció dels
següents acords:
lr. Subscriure un conveni amb la Mutualitat
Nacional de Previsió de l'Administració local per
al pagament ajornat dels deutes que tingui l'Ajun¬
tament amb l'esmentada Entitat, a 31 de desembre
de 1981. La liquidació de l'esmentat deute s'efec¬
tuarà, en tot cas, en el termini màxim de cinc anys
i estarà subjecte a un tipus d'interès del 8 per 100
anual.
2n. Pel que fa al contingut dels paràgrafs lr.-b
1 2n. de l'apartat I, es fa constar que ja hi ha con¬
signació suficient a l'efecte en les corresponents
partides del Pressupost ordinari per a 1981, que fou
aprovat definitivament pel Consell plenari el dia
2 del corrent mes d'octubre: quant a 2.000 milions
de pessetes per atendre les obligacions que en rela¬
ció a les classes passives té la Mutualitat Nacional
de Previsió de l'Administració local i que l'Ajunta¬
ment abona directament per compte d'ella, de la
qual 500 milions de pessetes s'ingressaran directa¬
ment en la Mutualitat; i quant als 1.500 milions
de pessetes destinats al Banc de Crèdit Local d'Es¬
panya.
3r. Facultar que, en cas d'incompliment, pu¬
guin ésser retingudes dels lliuraments que ha d'efec¬
tuar el Ministeri d'Hisenda, les quantitats que es
deguin a la Mutualitat Nacional de Previsió de
l'Administració local i al Banc de Crèdit Local
d'Espanya.
4t. A) Congelar, durant 1982 i 1983, les plan¬
tilles d'efectius de personal funcionari, laboral i
contractat, existents en 1981, pel que fa tant al
nombre de places o llocs de treball com a la classi¬
ficació per categories professionals. No obstant
això previ l'informe de la Comissió de Seguiment i
Control a què fa referència l'apartat III de l'acord
del Consell de Ministres del 31 de juliol de 1981,
sobre mesures relatives a la situació econòmico-fi¬
nancera d'aquest Ajuntament, podrà modificar-se
la classificació per categories o nivells de l'esmen¬
tat personal així com autoritzar-se la major despe¬
sa derivada de tal modificació sempre i quan sig¬
nifiqui una millora de la qualificació de la plan¬
tilla.
B) Complir estrictament allò que en el seu dia
estableixin la Llei de Bases de l'Estatut de la Fun¬
ció pública i la Llei Orgànica de drets i deures dels
funcionaris, quant a l'equiparació de retribucions
dels funcionaris de l'Ajuntament de Barcelona,
categoria per categoria, amb les de l'Estat. L'Ajun¬
tament haurà de trametre a la Comissió de Segui¬
ment i Control mencionada en el paràgraf anterior
una certificació valorada de les places i llocs de
treball inclosos en el Pressupost, separant unes i
altres, per classes de personal (funcionaris, labo¬
ral i contractats) i per categories. En cap cas el
montant dels increments generals per a cada un
dels exercicis econòmics citats, no podrà excedir
d'aquells que autoritzin els Pressupostos generals
de l'Estat per als funcionaris públics.
GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA
C) Les mesures a què fan referència els ante¬
riors apartats A) i B) afectaran tots els serveis ges¬
tionats directament per l'Ajuntament.
5è. Fixar el creixement màxim de les despeses
corrents d'adquisició de béns i serveis, en els anys
1982 i 1983, en el mateix percentatge que sigui apli¬
cable als Pressupostos generals de l'Estat. Excep¬
cionalment, es podran incloure majors dotacions
per atendre deutes d'exercicis anteriors derivats de
despeses de tal naturalesa. També es podran in¬
cloure, amb caràcter excepcional majors dotacions
per a casos justificats previ l'informe de la Comis¬
sió de Seguiment i Control ja esmentada en apar¬
tats precedents.
6è. Incrementar, com a màxim, les transferèn¬
cies corrents en els anys 1982 i 1983, en el mateix
percentatge que creixin les despeses corrents. A tal
efectes s'estarà a la naturalesa real dels serveis a
què es destinin les transferències. Per altra banda
no podrà subvencionar-se cap servei que s'autofi-
nanciï ni la subvenció podrà ésser superior al dèfi¬
cit que eventualment es generi.
7è. Sotmetre a la Comissió de Seguiment i Con¬
trol ja citada i que es constitueixi segons l'apartat
III de l'acord del Consell de Ministres del 31 de
juliol de 1981 sobre mesures relatives a la situació
econòmico-financera d'aquest Ajuntament, els Pres¬
supostos ordinaris corresponents a 1982 i 1983, i els
d'Inversions de 1981, de 1982 i de 1983 abans d'ele¬
var-los al Ple de la Corporació municipal. De no
obtenir-se conformitat en el si de la Comissió, les
discrepàncies seran resoltes de mutu acord pels Mi¬
nistres -d'Hisenda i d'Administració Terirtorial i
per l'Alcalde de Barcelona.
8è. Prestar la plena conformitat a tot allò que
resulta dels apartats II, III, IV, V i VI de la pro¬
posta acordada pel Consell de Ministres, en la seva
reunió del 31 de juliol de 1981, sobre determina¬
des mesures relatives a la situació econòmico-fi¬
nancera d'aquest Ajuntament.
Tanmateix, en ordre a l'execució dels acords an¬
teriors es proposa:
Facultar expressament al Sr. Alcalde o a la per¬
sona que el substitueixi o en qui delegui, per a ges¬
tionar i subscriure la documentació necessària re¬
ferent al conveni anteriorment previst amb la Mu¬
tualitat Nacional de Previsió de l'Administració
local.
Facultar expressament al Sr. Alcalde o a la per¬
sona que legalment el substitueixi o en qui delegui,
perquè, en el moment oportú, gestioni i formalitzi
amb el Banc de Crèdit Local d'Espanya una ope¬
ració de crèdit per a refinançar les càrregues finan¬
ceres (interessos i amortització) pendents de satis¬
fer per la Corporació el 30 de setembre de 1981 i la
previsió de les que puguin vèncer a 31 de desembre
de 1981, procedents del·l exercicis de 1979, de 1980
i de 1981, en la forma i condicions que resulten de
l'apartat IV de la proposta acordada en el Consell
de Ministres del 31 de juliol de 1981, sobre mesu¬
res relatives a la situació económico - financera
d'aquest Ajuntament.
Finalment i com a corolari necessari de les mesu¬
res proposades per a regularitzar la situació eco¬
nòmico-financera d'aquest Ajuntament es fa neces¬
sària la materialització dels ajuts acordats, en el
seu dia, pel Ministeri d'Hisenda per tal d'equilibrar
el Pressupost municipal ordinari del 1980, els quals
es troben pendents de percepció i figuren, com a
tais a les resultes d'ingressos del Pressupost refós,
raó per la qual es proposa al Consell plenari l'adop¬
ció del següent acord:
Sol·licitar del Ministeri d'Hisenda que s'ultimi
la tramitació per a l'efectivitat de les subvencions
de l'Estat a favor d'aquest Ajuntament menciona¬
des a la resolució de l'esmentat Ministeri, del 31
de juliol de 1980, aprovatòria del Pressupost Ordi¬
nari per a l'exercici de 1980, quant a 872 milions
per a compensar els majors serveis prestats per
aquesta Corporació en matèria de sanitat, d'educa¬
ció i de cultura, i quant a 1.271.217.902 ptes. per a
finançar les obligacions concretes per l'Ajuntament
de Barcelona com a avalista de les emissions d'em¬
prèstits per part de la Societat privada municipal
Ferrocarril Metropolità de Barcelona, S.A.».
El Sr. Alcalde explica la gènesi del text prece¬
dent que es remonta a la sessió del 23 de desembre
de 1980 i ha repercutit en l'estructura de nostre
Pressupost ordinari d'enguany discutit a les sessions
del 4 d'agost i del 2 d'octubre últims; i destaca que
el reequilibri financer d'aquest Ajuntament és una
operació feixuga a la qual l'acord d'avui no dóna
una solució definitiva però representa un pas de
gegant en tal sentit. Recorda que en una primera
etapa, que durà tot l'any 1980, els esforços s'adre¬
çaren a reequilibrar les finances locals en general,
per comptar amb l'autoritat moral donada per la
nostra contribució a tal tasca, abans de plantejar
la nostra problemàtica específica; que a la indicada
sessió del 23 de desembre ja assenyalava, però, la
insuficiència de tal solució genèrica per resoldre
les dificultats econòmiques derivades de la nostra
condició de gran ciutat i dels serveis específics que
aquest Municipi presta amb escreix; que els acords
del desembre portaren a la constitució d'una Co¬
missió, el ritme de treball de la qual quedà afectat
pels esdeveniments del febrer ; que tal Comissió dic¬
taminà a finals de juny que els nostres problemes
financers no podien ésser resolts mitjançant ope¬
racions de crèdit sinó mitjançant operacions a fons
perdut; que la reivindicació de compensacions pels
majors serveis prestats, hauria comportat un pro¬
cés de valoració en el qual s'hauria vist involucra¬
da la Generalitat puix molts de tals serveis ja li
havien estat traspassats, i per tant no semblà co¬
rrecte, per una raó de responsabilitat institucional,
suscitar tal qüestió; que això no impedeix obrir
una nova etapa en demanda de tals compensacions
procurant que en les valoracions dels traspassos a
la Generalitat es computin també els costos dels
serveis prestats directament per aquesta Corpora¬
ció; que els càlculs del Tinent d'Alcalde d'Hisenda
i Pressupostos donaven un dèficit d'uns 30.000 mi¬
lions de pessetes; que en matèria de transports s'ha
trobat ja una solució per al Metro sense recórrer
a un nou endeutament sinó a través d'una sub¬
venció (fórmula que espera que tingui continuïtat
fins la creació del Consorci del Transport urbà)
però existeixen encara discrepàncies quant al finan¬
çament dels transports de superfície; que en l'àm¬
bit estrictament municipal, les solucions es troben
traçades en l'acord del Consell de Ministres del 31
de juliol de 1980, que proposa d'aceptar amb unes
correccions que responen a un diàleg previ i per
tant tenen perspectives de prosperar; que tal acord
implica: la concessió d'un crèdit extraordinari de
8.000 milions per eixugar el dèficit de 1980, l'ab¬
sorció de la càrrega financera derivada del finan¬
çament dels deutes al Banc de Crèdit Local ava¬
luats en uns 11.000 milions de pessetes i l'atorga¬
ment d'una quantitat per satisfer el dèficit del
552 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA
present exercici; que com a contrapartida l'Ajun¬
tament assumeix les obligacions especificades en el
text sotmès al Consell plenari, que comenta deta¬
lladament precisant: el sentit de les diverses esme¬
nes introduïdes sobre la versió tramesa pel Consell
de Ministres, l'abast de les decisions referents a
congelació de la plantilla, a la contenció de les re¬
muneracions del personal, de la despesa corrent i
de les transferències, i a la Comissió de Seguiment
(respecte del règim de la qual s'ha fet l'afegitó que
les discrepàncies en el seu si seran resoltes de mutu
acord entre els Ministres d'Hisenda i d'Adminis¬
tració Territorial i el Sr. Alcalde), així com el con¬
tingut dels acords del Consell de Ministres citats a
l'apartat 8è del document elevat al Consell plenari.
Especifica que per a l'execució del programa des¬
crit, la proposta faculta a l'Alcaldia per a forma¬
litzar els convenis amb la Mutualitat Nacional de
Previsió de l'Administració local i amb el Banc de
Crèdit Local : i que com a corolari de tot el procés
es reclama la materialització dels ajuts acordats
pel Ministeri d'Hisenda per a anivellar el Pressu¬
post del darrer any, i consistents en 872 milions
per a compensar els majors serveis prestats en ma¬
tèria de sanitat, d'educació i de cultura, i altres
1.271 milions per a finança les obligacions con¬
tretes a conseqüència dels avals concedits als em¬
prèstits emesos pel Metro.
Precisa que la Comissió de Seguiment té caràc¬
ter paritari de manera que haurà de prendre els
seus acords per consens; que la missió de tal Or¬
ganisme se circumscriu a redactar informes sobre
les matèries objecte dels acords amb l'Administra¬
ció Central, informes que després els representants
estatals elevaran a l'Administració Central i els
municipals a l'Ajuntament: consegüentment no
decideix pas res, es limita a informar sense inter¬
ferir els processos de decisió municipal; i que es
procurarà que la Presidència de tal Comissió re¬
caigui en un Ministre.
Recalca el Sr. Alcalde que els acords aconseguits
venen a donar compliment a l'encàrrec corporatiu
de trobar una solució específica per a les nostres
finances, representen un canvi radical en els mèto¬
des per paliar la nostra insuficiència financera, i
comporten sacrificis notables per a l'Administra¬
ció municipal com a tal però garantitzen al ciutadà
que se seguiran camins de control i de rigor en la
despesa, i no de pur augment tributari.
S'absenten de la sessió, amb la vènia de la Pre¬
sidència, la Sra. Gispert i el Sr. Vidal.
La Presidència obre un torn d'intervencions so¬
bre el text sotmès a deliberació.
El Sr. Comas després d'anunciar el seu propòsit
de defugir generalitzacions, indica que Convergèn¬
cia i Unió ha tingut sempre un criteri diferent so¬
bre l'estratègia de negociació a seguir amb l'Estat,
propugnant el plantejament des del primer moment
del cas específic de Barcelona ateses les nostres sin¬
gularitats quant als serveis prestats i la urgència
dels nostres problemes; que, en canvi, el Partit dels
Socialistes ha mantingut la conveniència de resol¬
dre en primer lloc i conjuntament els problemes
comuns a la totalitat dels Municipis i després els
propis de Barcelona; que la posició de la seva coa¬
lició, que no implicava cap renúncia a enfrontar-
nos amb els problemes generals de l'Administra¬
ció local, ha estat ben palesa com ho demostren
diverses declaracions a les quals dóna lectura; que
en canvi, fins el novembre de 1980 el Partit dels
Socialistes no reconegué la insuficiència per a Bar¬
celona de les solucions generals i la necessitat de
transferències pels serveis de competència estatal
prestats per l'Ajuntament, segons consta a l'acta de
la sessió del 23 de desembre de l'any passat; que els
convergents han insistit reiteradament en la nor¬
malització de la situació econòmica municipal, que
és condició indispensable per a una labor eficaç,
apreciació que també era compartida pel Sr. Alcal¬
de en la sessió citada; que apressar la situació del
nostre cas específic, que no admetia dilacions, no
constituia cap manca de solidaritat sinó una neces¬
sitat imposada per la gravetat de la nostra situació
i pel servei als ciutadans de Barcelona, els interes¬
sos dels quals estan per damunt dels del propi
artit; que l'estratègia seguida ha provocat demores
en l'aprovació del Pressupost municipal ens ha col-
locat en un camí inviable (puix el mateix Sr. Al¬
calde acaba de puntualitzar que la solució aconse¬
guida no és definitiva), ha mantingut una major
pressió fiscal sobre els nostres conciutadans sense
que rebin a canvi més serveis públics, i ens h<>
portat a aprovar uns Pressupostos en base a uns
acords que encara es troben en discussió però, això
si, ha contribuït a millorar sensiblement les finan¬
ces dels altres Municipis espanyols, excepte els de
les grans ciutats i el seu entorn.
Exposa seguidament el Sr. Comas el seu criteri
sobre la millor solució per a Barcelona dient que
l'Administració municipal gasta, sense comptar els
Transports públics, 1,30 per cada pesseta que in¬
gressa; que a pesar de les afirmacions de font so-
cialista, que sostenien la reducció del nostre dèficit
en els darrers anys, aquest importà uns 11.000 mi¬
lions l'any 1979 i 12.000 l'any 1980 i s'estima que
assoliria enguany els 13.000 milions si se'l calcula¬
va en termes homogenis comprensius de la càrrega
financera assumida per l'Estat; que la raó de tals
xifres són els serveis específics, l'insuficient control
de la despesa i un defectuós funcionament intern;
que en les seves intervencions en el Ple, segons re¬
flecteixen les actes, ha diagnosticat la gravetat de
la nostra situació econòmica però també la possi¬
bilitat de trobar-hi remei reclamant el pagament
dels esmentats serveis específics (l'import dels
quals se situa entorn dels 11.000 milions de pesse¬
tes, segons reconeixia el mateix Sr. Alcalde a la
sessió del 23 de desembre de 1980) i l'absorció de
la càrrega financera derivada dels déficits d'exer¬
cicis anteriors; que la Corporació es troba en una
situació de fallida comptable la sortida de la qual
no ha de cercar-se per la via de la subvenció sinó
per la via de les compensacions pel sosteniment
dels serveis específics com afirmà la sessió del 23
de maig d'aquest any; que aquesta tesi s'abandonà
un mes i mig després sense que els òrgans col·le¬
giats municipals se n'haguessin desdit, coincidint
amb la concertació autonòmica; que l'Estat no ens
regala res i s'ha limitat a enfocar la qüestió de la
forma més convenient per als seus interessos però,
a juí del seu Grup, l'Ajuntament havia d'haver
encarrilat les negociacions vers el pagament dels
serveis específics i l'assumpció de la càrrega finan¬
cera dels exercicis anteriors per part de l'Estat;
que la fórmula acceptada ens perjudica, no és
indicada per al nostre mal ni li dóna solució defi¬
nitiva i no ha estat aprovada corporativament.
Entra després el Sr. Comas en l'anàlisi dels textos
sotmesos a aprovació, en la redacció dels quals no
ha participat ni n'ha tingut coneixement fins ahir
vespre. Indica que encara que la seva redacció ha
millorat, intenta amagar les dures condicions impo¬
sades pel Consell de Ministres i inacceptables per
al seu Grup, els trets més característics de les
GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 553
quals són: a) conceptuar com a ajudes i subven¬
cions gracioses els diners, o promeses de diners,
lliurats per l'Estat; b) qüestionar la capacitat cor¬
porativa per a administrar els interessos municipals
en establir uns mecanismes de control; c) obligar
a la Ciutat a pagar la superació de la crisi finan-
cera en què ens trobem; i d) castigar econòmica¬
ment els funcionaris puix la redacció alternativa
oferta per l'Alcaldia en matèria d'emoluments, tot
i ésser més hàbil, no clarifica les seves expectatives
retributives si es tenen presents la lentitud dels
processos legislatius estatals i la filosofia del Go¬
vern. Agrega que als efectes d'una negociació que
no ha estat prou acurada no han de repercutir en
ningú; que acceptant la Comissió de Seguiment la
Corporació abandona les seves responsabilitats; que
en aquest sentit si bé la versió sortida del Consell
de Ministres, que no és la sotmesa ara a votació,
era encara més taxativa en establir el vist i plau
de l'esmentada Comissió com a requisit previ per a
l'aprovació dels Pressupostos per part de l'Ajunta¬
ment, la nova forma de resoldre les discrepàncies al
si de la Comissió no salva la dependència d'aquest
Ajuntament respecte de l'Administració Central;
que les Corporacions locals tenen reconeguda plena
personalitat jurídica; que des del prisma del dret
civil això significa ésser subjecte de drets i obliga¬
cions i tenir capacitat d'obrar per exercitar uns i
altres, capacitat que només pot quedar restringida
en cas de prodigalitat mitjançant els controls dels
tutors i dels interventors judicials, així com en cas
de fallida, a través dels síndics; que l'acceptació de
les propostes en debat equival a una autodeclara-
ció d'incapacitat de l'Ajuntament, el qual no es
troba en situació de fallida real encara que sí
comptable; que des d'una perspectiva jurídico-ad-
ministrativa, les autolimitacions que se'ns demanen
constitueixen una violació del principi d'autono¬
mia municipal recongut expressament en el Decret-
Llei del 16 de gener de 1981, que ha suprimit di¬
versos controls que pesaven sobre l'Administració
local; que des d'una perspectiva constitucional
s'observa que els acords proposats poden incórrer
en inconstitucionalitat per què no respecten l'au¬
tonomia garantida a l'art. 140 de la Constitució, on
es proclama, demés, que els Municipis gaudiran de
personalitat jurídica plena i que el govern i l'ad¬
ministració municipal corresponen als respectius
Ajuntaments: per tant, cap altra instància no pot
reemplaçar, complementar o fiscalitzar la seva ac¬
tuació, salvant les atribucions del Poder judicial i
els casos d'intervenció o de tutela.
Anuncia que recolzant-se en les anteriors argu¬
mentacions, el seu Partit pensa presentar un recurs
d'inconstitucionalitat contra les propostes en estu¬
di, si són aprovades, amb les quals, malgrat totes
les manifestacions favorables a l'autonomia muni¬
cipal reflectides a l'acta de la sessió del 4 d'agost,
aquest Ple s'autoincapacita fins el punt d'admetre
la retenció, amb càrrec a les aportacions que ha
de realitzar el Ministeri d'Hisenda, de les sumes
endeutades de la Mutualitat Nacional de Previsió
de l'Administració local al Banc de Crèdit Local,
en cas d'impagament.
Afirma que a canvi de tais limitacions, l'Estat
ens promet un projecte de llei on només es parla
de les ajudes i subvencions que ens dóna, però no
de la injustícia que comporten: el sosteniment a
expenses nostres d'uns serveis estatals sense rebre'n
cap compensació; ni la desproporció entre el per¬
centatge d'escola pública a Barcelona, que és del
27 per 100, i la mitjana estatal que arriba al 70 per
100; ni l'absoluta necessitat de mantenir els nos¬
tres hospitals a fi de no causar perjudicis sanitaris
a la població. Opina que l'objectiu de reduir el
nostre dèficit a la meitat en dos exercicis econò¬
mics no es podrà assolir sense un increment de la
pressió fiscal quan l'actitud procedent seria procu¬
rar situar-la en els mateixos nivells que les altres
ciutats, car els barcelonins no han de pagar pas el
doble puix no reben pas més serveis.
Considera que les propostes no són beneficioses
per a la Ciutat, ens fan perdre autonomia, dismi¬
nueixen la sobirania dels representants elegits pels
ciutadans i obliga aquests a pagar dues vegades els
serveis que reben puix quan paguen els impostos
estatals ja contribueixen al sosteniment de l'escola
pública, de la sanitat pública i de la cultura pú¬
blica i no han de tornar-hi mitjançant la imposició
municipal.
Per les raons adduïdes, demana el Sr. Comas que
es retirin aquestes propostes; que es renegoeiï el
nostre redreçament financer sobre la base aprova¬
da pel Consistori que no ha estat modificada amb
posterioritat; i que si tal suggeriment no és accep¬
tat, la Presidència li permeti de mantenir consultes
amb els altres membres del seu Grup i de prendre
novament la paraula.
El Sr. Rahola manifesta que els documents en
debat han arribat a les seves mans avui al matí i
fins poc abans de començar la sessió no n'ha cone¬
gut la versió modificada; que la premura de temps
li ha impossibilitat una anàlisi acurada però, en la
seva opinió, les esmenes no introdueixen canvis
substancials; que les solucions negociades repre¬
senten el reconeixement d'un estat d'insolvència
financera de l'Ajuntament a la qual s'ha arribat
per causa d'una mala gestió, imputable a l'Admi¬
nistració anterior en bona mida però també a la
Corporació actual, puix, mesures arbitrades per a
pal·liar tal situació no han estat efectives; que les
fórmules proposades no responen al programa elec¬
toral de cap dels Partits polítics presents al Con¬
sistori i suposen, per tant, un gir substancial en la
política de l'equip de govern; que, es pretén can¬
viar una hipoteca econòmica que pesava sobre la
Ciutat per una altra de política, conseqüència tal
vegada, de negociacions que ultrapassen el marc
dels interessos municipals; que els Ajuntaments no
són únicament entitats administratives encarrega¬
des de prestar bons serveis, sinó institucions polí¬
tiques, caràcter que no es pot menystenir; que la
pressió fiscal de Barcelona duplica la de Madrid i
en canvi la qualitat dels serveis no és pas millor
aquí que en altres Ciutats; que no es pot penalit-
zar els barcelonins acceptant un document que
redueix a la mínima expressió les facultats políti¬
ques de la seva institució municipal creant una
Comissió de Seguiment que ha de donar la seva
conformitat prèvia -—extrem no desvirtuat satis¬
factòriament per la redacció oferta per l'Alcaldia1—
als nostres Pressupostos l'aprovació dels quals és
una de les atribucions més transcendents d'aquest
Consell plenari; que en definitiva, se'ns demana
que renunciem a les nostres facultats com varen
fer les últimes Corts franquistes amb la diferència
que mentre aquelles havien estat designades a dit
aquesta Corporaci óes recolza en el sufragi popular.
Segueix dient que en contrapartida de les res¬
triccions que ens imposa, l'Estat només assumeix
dues obligacions: atorgar un crèdit extraordinari
per 8.000 milions de pessetes i cobrir, de manera
ambigüa, el déficit d'enguany; que la congelació
de sous, bo i reconeixent els defectes del sistema
554 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA
municipal vigent, pretén l'equiparació amb l'Ad¬
ministració estatal que es presenta com a model
quan tothom sap que és la més lenta, ineficaç i
cara d'Europa.
Afirma que Esquerra Republicana de Catalunya
té Consciència de les dificultats econòmiques de la
Corporació i abona la necessitat de reconsiderar
els resultats de la negociació desenvolupada, els
quals no li semblen prou satisfactoris; que no vol
contribuir a desestabilitzar la política d'aquest
Ajuntament però cal obrir un període de consultes
entre tots els Grups municipals a fi de reconduir
les negociacions; i que mai no es podrà acusar a
Esquerra Republicana de manca de suport a les
institucions catalanes: els interessos de Barcelona
i de Catalunya estan per damunt dels del Partit.
El Sr. Pujades manifesta que el Grup centrista
no desitja insistir sobre els assumptes en debat i
es ratifica en la posició adoptada a la sessió del 4
d'agost; cnsegüentment donarà el seu vot favorable
a les propostes que permeten reequilibrar les nos¬
tres finances i que són positives per al Municipi
i els seus ciutadans; i felicita l'Alcaldia per la
forma com ha portat les gestions.
El Sr. Miró, havent prèviament observat que la
importància del text en discussió no guarda relació
amb el temps de què els Regidors han disposat per
estudiar-lo, exposa que la situació de fallida de
l'Ajuntament deriva dels majors serveis que presta
sense ser de la seva competència; que el camí a se¬
guir era, doncs, obtenir de l'Estat una compensa¬
ció per tals serveis; que l'argument de no desit¬
jar crear problemes a la Generalitat plantejant tal
reivindicació no li sembla vàlid; que la solució as¬
sumida li recorda el fet bíblic del bescanvi d'una
primogenitura per un plant de llenties: se'ns donen
diners per a solventar unes dificultats immediates
però a canvi, entre altres punts, com la congelació
de plantilles, ja discutits extensament, se'ns impo¬
sa: per una banda, una Comissió de Control que in¬
fluirà en l'estructura dels nostres Pressupostos, on
es defineix la intencionalitat política del Consis¬
tori; i per l'altra, el compromís de reduir en dos
anys el nostre dèficit a la meitat, la qual cosa exi¬
girà un increment mitjà anual de la pressió fiscal,
del 18 al 20 per 100 com a mínim.
Indica també que mentre la despesa de l'Admi¬
nistració estatal a Catalunya es mou entre un 11 i
un 14 per 100, percentatge inferior al que corres¬
pondria en proporció a la nostra població que és
el 16 per 100 de la total de l'Estat, la pressió fiscal
en relació a la nostra aportació al producte interior
brut espanyol està 4 o 5 punts per sobre la mitjana
estatal; que el percentatge d'inversió pública a Ca¬
talunya se situa en un 25 per 100 per sota de la
mitjana espanyola i baixa encara fins el 36 per 100
si es descompta la inversió local: cal, doncs, recla¬
mar una major equitat perquè aquest país aporta
molt més d'allò que rep; que el preocupa que l'Ad¬
ministració Central no pugui usar el dia de demà
els mecanismes que avui li lliurem, en perjudici
dels interessos de la Ciutat; que en la dialèctica de
Barcelona amb l'Administració estatal no s'havia
produït fins ara una minva de la capacitat de deci¬
sió pròpia; i que el document podria ésser assumit
si recollís les següents rectificacions: a) reducció
del dèficit a la xifra possible sense incrementar¬
la pressió fiscal; b) compromís per part del Go¬
vern del pagament del cost dels serveis diferen¬
cials; i c) facultat de seguiment i d'informació,
però no de control, per a la Comissió paritària.
Clou la seva intervenció demanant la renegocia¬
da de les propostes en els termes que acaba d'ex¬
pressar.
El Sr. Abad afirma que de cara a la Ciutat no
val allò que es diu sinó allò que es vota; que
l'equip de govern ha votat unànimement les pro¬
postes sortides del seu si de manera que tots els
seus membres són corresponsables de la política
seguida fins avui; que demostra certa incoherèn¬
cia la crítica de decisions sobre el Pressupost i les
Ordenances fiscals quan s'ha estat protagonista en
la seva redacció; que una dialèctica que no vagi
acompanyada d'un vot coherent amb ella, és pura
fantasia dirigida a salvar una imatge davant del
ciutadà; que el Grup comunista votarà favorable¬
ment el document presentat (la retirada del qual
no creu oportuna) perquè es considera correspon-
sable de la redacció alternativa oferta i es tracta, a
més, d'un document responsable i positiu per a la
ciutat puix si se'n fa un balanç, els aspectes positius
superen els negatius; que cal desdramatitzar l'èm¬
fasi posat en la pèrdua d'autonomia corporativa
car la funció de la Comissió de Seguiment és mirar
si la conformaciój dels Pressupostos s'ajusta en
matèria de personal i de despeses corrents, a les
limitacions voluntàriament establertes en els pac¬
tes previs; que convé, tanmateix, eliminar ambi¬
güitats per impedir que tal Comissió pugui caure
en la temptació d'entrar en el contingut qualita¬
tiu del Pressupost que expressa l'opció política de
l'Ajuntament, perquè el paper de la Comissió no
és decisori sinó informatiu; que cal també que
tant la Permanent com el Ple estiguin constant¬
ment assabentats dels problemes que se suscitin en
el si de l'esmentada Comissió, i que fixin unes
directrius sobre els criteris que hagin de sostenir
en ella els representants de la Corporació; i que
les fites més peremptòries de l'activitat municipal
cara al futur són: l'aprovació del Pressupost d'In¬
versions de 1981 així com de les Ordenances fis¬
cals per a 1982, la redacció, en base a elles i a les
previsions del projecte dels Pressupostos generals
de l'Estat, de l'avenç del Pressupost Ordinari per
a l'any vinent i la determinació del sostre d'endeu¬
tament per a tal exercici.
Acaba suggerint que mitjançant un annex s'ex¬
pliciti la interpretació d'aquest Ple respecte al pa¬
per, al sistem ade treball i a l'abast de competèn¬
cies de la Comissió de Seguiment; i que els orga¬
nismes municipals estiguin informats de la marxa
de les deliberacions a l'esmentada Comissió i orien¬
tin la posició dels delegats de l'Ajuntament.
La Sra. Sala, després de recordar que la forma
com s'ha cobert el dèficit de l'any passat és la
instada en l'acord plenari del 23 de desembre de
1980, remarca que les quantitats rebudes de l'Es¬
tat per diversos conceptes, (cobertura del dèficit
de 1980, refinançament de la càrrega financera,
reconeixement de les quantitats incorporades al
Pressupost de 1980 i encara no rebudes, i cobertu¬
ra del dèficit d'enguany) totalitzen entre 25.000 i
27.000 milions de pessetes; que les limitacions en
debat reprodueixen punts anàlegs contemplats en
Pressupostos generals de l'Estat per a tota l'Admi¬
nistració pública; que les intervencions dels di¬
versos Grups haurien d'ésser coherents amb les
actituds que cada un d'ells han pres a les Corts
puix el Grup convergent s'ha pronunciat ara en
contra de punts que en reprodueixen d'altres in¬
closos en els Pressupostos estatals, votats favora¬
blement per ell a les Corts; que si bé el mateix
Grup ha dit que l'estratègia de negociació portada
pels Socialistes havia estat equivocada, l'adopció
GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 555
de tal estratègia revela un sentit de responsabili¬
tat que ha aconsellat de consolidar primerament
les necessitats generals de tots els Municipis i des¬
prés solventar el nostre problema específic.
Referint-se a la major pressió fiscal de Barcelo¬
na (tema que, per cert, s'ha suscitat a la premsa
i no a les sessions plenàries en què es procedia a
la revisió de les nostres Ordenances fiscals) diu
que cal ésser rigorosos en els percentatges, estu¬
diar-lo comparativament amb altres ciutats, i no
tan sols amb Madrid, distingint entre taxes i im¬
postos, i analitzar com es distribueix, és a dir, so¬
bre qui recau, perquè no sembla injust que gravi
més fortament aquells estaments que es beneficien
més de la gran ciutat; que una administració amb
més serveis per als ciutadans implica un augment
de la pressió fiscal; i que els mateixos Pressupos¬
tos de l'Estat preveuen un dèficit inicial d'uns
700.000 milions de pessetes.
Considera després que la compensació pels ma¬
jors serveis prestats per la Ciutat hauria estat ne¬
cessari canalitzar-la a través de la Generalitat ja
que afecta a serveis transferits (ensenyament) o en
vies de ser-ho, però que tal institució encara no
està totalment arrelada i no ha semblat oportú
acumular-li nous problemes; que per altra banda,
quan s'han valorat els traspassos s'ha oblidat d'in¬
cloure-hi el cas de Barcelona: efectivament, si el
percentatge d'escola pública a Barcelona és més
baix que la mitjana de l'Estat, no podia haver-se
prescindit tampoc d'aquest factor en la negocia¬
ció dels esmentats traspassos.
Remarca que els documents no parlen en cap
moment d'ajuda sinó de crèdit extraordinari, que
és a fons perdut; que la Comissió de Seguiment té
caràcter paritari i informatiu, suposa la concreció
d'un interlocutor amb qui tractar els nostres pro¬
blemes, i adoptarà les seves decisions per mutu
acord; que la correcta aplicació dels cabals públics
de l'Estat es responsabilitat del Govern i es troba
subjecte a control parlamentari: és lògic, doncs,
que el Govern vulgui comprovar com s'esmercen;
i que la constitucionalitat de la Comissió mixta de
Valoració dels traspassos a la Generalitat és, al seu
juí, més qüestionable que no pas la Comissió de
Seguiment dels nostres acords amb l'Estat.
El Sr. Borrell entén que la greu situació econò¬
mica de l'Ajuntament equival a una bancarrota i
està produïda per una mala gestió municipal; que
ens cal l'ajut i una certa tutela estatal però no en
els termes proposats, plens d'ambigüitats, com: a)
no consta clarament el caràcter no decisori sinó in¬
formatiu de la Comissió de Seguiment, extrem que
no s'ha pogut explicitar, com ell ha demanat a la
Comissió Permanent, perquè el Govern no l'accep¬
taria; i b) la reducció del dèficit al 50 per 100,
tendeix, com ja advertia a la sessió del mes d'agost
a un increment de la pressió fiscal. Per aquestes
raons en nom del seu Grup demana la retirada
d'aquest punt de l'Ordre del dia i la negociació
d'un nou acord amb l'Estat que resolgui aquests dos
inconvenients que condicionen greument la nostra
autonomia. Creu que el Partit dels Socialistes i el
Sr. Alcalde tenen certa obligació moral de recollir
aquesta petició perquè calia haver remodelât l'Ad¬
ministració municipal en base a nous esquemes so¬
bre els quals Convergència i Unió ha presentat les
propostes oportunes que han estat reiteradament
bandejades: l'última presentada fa cosa de dos me¬
sos, no ha estat ni tan sols presa en consideració;
que per aquesta raó la responsabilitat del seu Grup
en la mala gestió de l'Ajuntament està molt ate¬
nuada; que els efectes fonamentals i irrenunciables
sobre els quals caldria renegociar els acords amb
l'Estat són la plena capacitat per a fer obres i el
respecte a la sobirania i personalitat jurídica de
l'Ajuntament, que no pot quedar mediatitzada per
conveniències econòmiques; i que tal renegociado
hauria de fer-la l'Alcaldia sumant a la seva imagi¬
nació i experiència l'opinió dels altres companys
de Consistori.
El Sr. Comas assenyala que els Regidors del seu
Grup se senten corresponsables del govern munici¬
pal i les seves paraules no han estat, al seu enten¬
dre, contradictòries amb cap acord que recordi,
pres anteriorment; que ell sempre ha mantingut la
mateixa opinió quant a la pressió fiscal però la re¬
visió de les Ordenances era imprescindible per a
no col·locar a la Corporació en una posició de in¬
viabilitat negociadora; que el fet que els Pressupos¬
tos estatals estenguin algunes de les limitacions avui
proposades al conjunt dels Municipis no és argu¬
ment vàlid per acceptar unes limitacions particu¬
laritzades per al nostre Ajuntament; que a pesar
d'haver-se afirmat a la sessió plenària del maig que
no s'acceptaria cap solució que no contemplés el
reconeixement dels serveis específics, després s'ha
abandonat aquesta pretensió sense cap pronuncia¬
ment corporatiu en tal sentit; que l'ambigüitat de
les propostes en debat és dolenta i a més té un com¬
plement que és el document aprovat pel Consell de
Ministres, el qual, si no és rectificat pel mateix Or¬
ganisme, servirà per interpretar en determinar sen¬
tit el text que avui aprovem; que quan el 23 de
desembre de 1980 s'acordava demanar un crèdit ex¬
traordinari no es predeterminà si tal crèdit tenia
el caràcter de subvenció graciosa o de compensació
per unes despeses que l'Ajuntament té pel fet de
subvenir uns serveis que no són de la seva compe¬
tència i que presta per compte de l'Estat; que una
cosa és que l'Ajuntament decideixi sobiranament la
congelació de plantilles, de la qual, no de la de sous,
es partidari i una altra cosa és que aquesta decisió
ens vingui imposada; que a més, si la Llei de Pres¬
supostos ja imposarà amb caràcter general tal obli¬
gació, no cal reconèixer-la expressament per a Bar¬
celona; que no es pot afirmar que les actituds de
Convergència i Unió al Parlament espanyol hagin
estat incoherents amb les mantingudes aquí com
demostra la lectura del Butlletí Oficial de les Corts
ni tampoc es pot prejutjar el seu comportament so¬
bre els Pressupostos estatals per a l'any vinent que
encara s'han de discutir; que com ja va dir al Sr.
Fernández i Cuevas, la política d'Estat ha de tenir
un nord que és la justícia, i, consegüentment, ni ell
ni el seu Grup poden acceptar una quantitat en
concepte de donació graciosa quan se'ns deu per
justícia; que un estudi del Delegat de Serveis d'Hi¬
senda, a indicació de l'Alcaldia, que està a disposi¬
ció dels Regidors i que inclou una anàlisi compara¬
tiva amb altres cinc grans ciutats espanyoles i tri¬
but per tribut, revela que la pressió fiscal de Bar¬
celona és dues vegades la de Madrid; que la Co¬
missió mixta de Transferències Estat-Generalitat
nasqué amb la Generalitat provisional regida per
un govern d'unitat; i que la Comissió de Seguiment
prevista en els acords en estudi, és realment de se¬
guiment i de control, caràcter no tan sols implícit
en l'esperit i en el context del document sinó, fins
i tot, reconegut explícitament.
El Sr. Ponsetí comparteix la valoració de les pro¬
postes efectuades pels Srs. Comas, Rahola i Miró,
es mostra dubitatiu respecte a la possibilitat que
l'Estat regali diners a fons perdut a Catalunya i
556 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA
demana aclariments sobre el particular, a l'Alcal¬
dia, que precisa que no s'haurà de tornar ni una
pesseta.
Expressa les seves reserves quant a la fórmula
arbitrada per a solucionar les discrepàncies al si de
la Comissió de Seguiment i, alhora, plany la situa¬
ció en què es trobarà el Sr. Alcalde. Observa que el
pacte entre els Governs estatal i municipal apareix
precisament i casualment en el mateix moment que
la concertació per harmonitzar allò que, al seu juí,
no està desharmonitzat : les institucions autonòmi¬
ques; i pregunta, en nom dels barcelonins, si les
lleis d'harmonització que impliquen una restricció
de les autonomies, no tenen un apèndix caudal que
permeti també la reducció de l'autonomia de
l'Ajuntament de Barcelona mitjançant els acords
en discussió que no s'han convingut entre forces
iguals sinó desiguals, una de les quals adopta el pa¬
per de dominant i l'altra de dominat, com ja deno¬
ta la redacció, de manera que més que de pacte cal
parlar d'imposició.
Recorda que a la darrera sessió qualificà de ma¬
quiavélica la política de l'Estat envers aquest Ajun¬
tament però avui, en llegir els papers que ha rebut,
lia d'afegir que es tracta d'una política de claudica¬
cions, per no dir de contradiccions. Creu que les
raons donades en defensa dels pactes són expressió
dels principis de l'ètica de situació, segons la qual
les decisions es prenen en funció de les circums¬
tàncies concretes en què hom es troba en un mo¬
ment determinat sense admetre l'existència d'una
norma objectiva preestablerta; que això en polí¬
tica no és bo ni acceptable; que aquesta no serà
mai l'opció d'Esquerra Republicana de Catalunya
i que hem de saber dir no a Madrid quan volen
imposar-nos quelcom que creiem injust, si no volem
ser lacais del centralisme. Inquireix si aquesta ma¬
teixa ètica de situació no ha impedit que arribés a
l'Ordre del dia i que, per tant, pogués tractar-se en
el Plenari, la proposta d'Esquerra Republicana de
Catalunya sobre l'adhesió d'aquest Ajuntament a
la crida per la solidaritat dels catalans en defensa
de la llengua de la cultura i de la nació catalana,
que encara esperen molts ciutadans barcelonins
quan ja compta amb milers de firmes i amb cen¬
tenars d'adhesions dels Ajuntaments.
Acaba dient el Sr. Ponsetí que tant en política
com en moral hi ha d'haver imperatius categòrics,
és a dir, de caràcter absolut, que expressen veritats
indeclinables; que no és acceptable l'ètica de la
situació i que en tot moment hem de saber i voler,
defensar allò en què creiem i ens sembla just, i hem
de saber, i voler, rebutjar allò que comporti injus¬
tícia per als barcelonins, tant si és econòmica, social,
o de caire nacionalista.
El Sr. Maragall diu que les intervencions ante¬
riors, especialment la del Sr. Ponsetí, evidencien un
canvi de to dintre dels Plens, perjudicial per al
Consistori i per a la Ciutat; i es dol que s'hagi in¬
troduït una mecànica electoralista que no cerca la
discussió a fons dels problemes ciutadans sinó pre¬
sentar coin a una derrota un triomf de gestió com
ha estat haver aconseguit, gràcies a la política sos¬
tinguda davant del Govern de Madrid, aprovar per
primera vegada un Pressupost sense gravar els Pres¬
supostos dels anys vinents i, a més, amb l'assumpció
per l'Estat, de deutes dels anys anteriors per una
quantia important. Destaca que tal solució importa
uns 19.000 milions de pessetes (dels quals 11.000
són imputables a la càrrega financera del Banc de
Crèdit Local i els altres 8.000 al déficit de 1980),
més el dèficit que es pugui produir enguany (el
qual es tramitarà també com a crèdit extraordinari)
estimat en uns 5.000 milions de pessetes que fan
pujar la subvenció rebuda de l'Estat als 24.000
milions, però si s'hi suma la petició dels 1.270 mi¬
lions del Metro i d'algun altre concepte, arribem
fins els 27.000 milions sense el cost d'un sol cèntim
per interessos o càrrega financera;; i que tot això
no pot passar davant de la Corporació ni davant
de la Ciutat com una cessió d'autonomia, perquè
no ho és pas, sinó com un èxit d'una bona gestió
davant de Madrid el qual no s'ha d'atribuir a ningú
encara que el Sr. Alcalde hi ha tingut un paper
destacat.
Lamenta, doncs, el Sr. Maragall que es trenqui
la tònica seguida fins ara introduint una dinàmica
electoralista que arriba fins l'extrem del recurs
d'inconstitucionalitat, cosa que li ha fet mal d'escol¬
tar perquè surt totalment de l'àmbit d'allò que es¬
tem aquí discutint; que al final del treball sincer
i abnegat del Sr. Comas en favor de la Ciutat s'ha¬
gi produït aquesta explosió de dialèctica electora¬
lista; i que Convergència Democràtica de Catalunya
marxi de l'equip de govern ja que no acceptar les
propostes sotmeses a votació sense donar una alter¬
nativa vàlida, equival a dir que no es pot seguir
col·laborant en el govern de la Ciutat. Discrepa de
les paraules del Sr. Borrell puix entén que la deci¬
sió de l'assumpte no admet dilacions per quant
aquest ve de molt lluny, ha estat discutit a fons i
l'Alcalde ha posat sempre a disposició dels Grups
municipals la informació pertinent.
Passa després a comentar les incongruències de
l'actitud de Convergència i Unió dient que els re¬
tards en l'aprovació del Pressupost, com el Sr. Co¬
mas sap perfectament no són pas imputables a
l'equip de govern sinó a l'entramat administratiu,
del país, i l'Alcaldia ha hagut de desencallar perso¬
nalment l'assumpte per fer-lo prosperar; que si bé
el Tinent d'Alcalde d'Hisenda s'inclinava per un
Pressupost prorrogat, això no era convenient per a
la Ciutat i amagava les possibilitats d'una negocia¬
ció dura però pesitiva, com la que s'ha aconseguit;
que han estat el Sr. Alcalde i el Grup municipal
socialista qui, valent-se de les aliances oportunes i
del pes que puguin tenir ells i altres companys de
l'equip de govern, han aconseguit aprovar el Pres¬
supost per a aquest exercici; que el Pressupost li¬
quidat l'any 1979 importava 18.000 milions de pes¬
setes i el d'anguany en puja 45.000 però la seva
liquidació pot acostar-se als 50.000 milions; que no
cal fer gaires operacions aritmètiques per a veure
el significat d'això puix en dos anys, com demostren
els càlculs i el Sr. Comas no ha pogut rebutjar, s'ha
doblat el Pressupost Ordinari de la Ciutat sense in¬
crementar la pressió fiscal real car les Ordenances
varen augmentar tan sols un 11 per 100, coeficient
inferior al del cost de vida i reduint la càrrega fi¬
nancera i l'endeutament; que el Tinent d'Alcalde
d'Hisenda ha estat el primer a denunciar, aquí i a
altres indrets, el creixement de les nòmines però
ara, en una actitud electoralista, es pronuncia en
contra de la congelació dels sous, quan aquesta no
ha estat mai la tesi mantinguda per l'esmentat
senyor.
Referent a les repercussions de les propostes so¬
bre l'autonomia municipal, observa que quan grà¬
cies a les gestions desplegades per l'Ajuntament
s'han aconseguit els Decrets del 16 de juny de 1979
i del 16 de gener de 1981 que suprimeixen controls
sobre els Ajuntaments permetent-los d'aprovar llurs
Pressupostos i organitzar la seva política de perso¬
nal sense interferències de l'Estat, s'han produït per
GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 557
part de Convergència Democràtica de Catalunya
opinions contràries a tais mesures per considerar, i
és possible que sigui així, que atorgaven massa lli¬
bertat als petits Ajuntaments, tot i disposar tant
l'Estat com la Generalitat de suficients mitjans per
a influir en la vida política de tals Ajuntaments,
sense necessitat del reconeixement legal d'una tute¬
la que és totalment contrària al principi d'autono¬
mia; que no es pot pas sostenir, doncs, que els
acords aconseguits vulnerin l'autonomia perquè el
seu Grup (amb l'ajut dels altres companys de
l'equip de govern i concretament de Convergència
i Unió) ha defensat un Decret-Llei que elimina tu¬
teles sobre la política financera i de personal dels
Ajuntaments i en virtut del qual ha estat invali¬
dada per l'Audiència Territorial de 'Madrid la sus¬
pensió, acordada pel Director General d'Adminis¬
tració local, del conveni signat per l'Ajuntametn
madrileny.
Respecte de la pressió fiscal comenta que no
l'han convençut els càlculs publicats a la premsa
pel Tinent d'Alcalde d'Hiesnda i Pressupostos ni
tampoc els del Sots-Secretari d'Administració Ter¬
ritorial; que dividint l'import del Pressupost Ordi¬
nari pel nombre d'habitants resulten 25.000 ptes.
per habitant a Barcelona i 18.000 a Madrid; que
evidentment Barcelona paga més peró no el doble
més; que tal xifra té dues components: l'una són
els ingressos produïts per les Ordenances Fiscals,
l'altra són les participacions en ingressos estatals
sobre les quals insta al Tinent d'Alcalde d'Hisenda
a demostrar que són proporcionalment més altes a
Madrid que no pas aquí; que Barcelona paga més
però també està rebent més en aquests moments si
bé no eâ tracta de regals sinó de devolucions per¬
què el barceloní no tan sols paga a l'Ajuntament
sinó també a l'Estat i les transferències estatals ens
tornen part d'allò que hem pagat; i que no és
vàlid d'afirmar, sense demostrar-ho, que paguem
doble que a Madrid i rebem menys serveis. Agre¬
ga que la capitalitat fàctica de Barcelona ens obli¬
ga a sostenir una colla de serveis (guarderies, mu¬
seus, etc.) que moltes ciutats, fins i tot Madrid,
voldrien tenir; que tot això se'ns ha de compensar
però no en concepte de serveis específics: no hem
de passar la factura del cost de cada una de les
places de guarderia o dels llits d'hospital perquè
Madrid ens l'aboni; que en aquest moment cap
Ajuntament del món defensa les subvencions es¬
pecífiques sinó les generals perquè quan un Ajun¬
tament obté una participació global en els Pressu¬
postos de l'Estat guanya capacitat d'acció car ell
mateix decidirà en què la gasta, és a dir, quan, per
exemple, un Ajuntament en lloc de rebre tantes pes¬
setes per plaça escolar, obté una part dels impostos
que ha pagat al seu veïnat, guanya autonomia fi¬
nancera perquè pot decidir a quins serveis dedica¬
rà preferentment els diners rebuts encara que se
suscitin després discussions sobre tal destí.
Creu el Sr. Maragall que darrera de les discre¬
pàncies produïdes durant el curs de la sessió hi ha
un intent de poder dir en el futur que Barcelona
està gestionant uns serveis que no li pertoquen i
que s'haurien de prestar per un altre nivell admi¬
nistratiu, en la qual cosa no està d'acord; que cal
enfortir totes les estructures de govern de Cata¬
lunya, de les quals l'Ajuntament de Barcelona és
part important; i que és preferible obtenir subven¬
cions generals, com més altes millor, que afavo¬
reixen l'autonomia financera local en lloc de com¬
pensacions pels costos dels serveis específics.
Assegura també que no hi ha cessió d'autonomia
i que s'ha sobrevalorat el paper de la Comissió de
Seguiment tot recordant que la crisi financera de
l'Ajuntament de Nova York no es resolgué amb la
creació d'una Comissió de Seguiment paritària i
amb una congelació salarial i de plantilles, sinó
amb el tancament de sis dels deu hospitals i amb
l'acomiadament de 25.000 dels 40.000 policies de
què disposava la Ciutat, condicions ambdues im¬
posades pel Govern federal i pel Governador de
l'Estat; que els acords aconseguits a<\uí situen el
nostre Alcalde al nivell de dos Ministres de l'Estat,
cosa que potser preocupa a alguns membres del
Cosistori; i que sostenir que tot això significa una
pèrdua d'autonomia és un intent de fer passar gat
per llebre, de fer aparèixer un triomf econòmic i
polític de Barcelona com si fos una derrota. Tem
que darrera d'aquest comportament no hi hagi l'in¬
tent d'establir una relació de mercadeig a Madrid
que intercanviï moneda per l'OTAN, l'oli cíe colza
o quelcom que no sap que pot ésser.
Acaba el Sr. Maragall dient que per la manera
com s'ha enfocat des del principi la discussió Bar¬
celona no comptava, i això li dol; que han existit
motius polítics exteriors a la Casa en el planteja¬
ment del debat; que les manifestacions del Tinent
d'Alcalde d'Hisenda en el seu discurs, molt tre¬
ballat i que no es prepara en una nit, reproduien
les del President de la Generalitat i Secretari gene¬
ral de Convergència Democràtica quan deia que
l'Alcalde de Barcelona s'equivocava; i que hi ha
hagut una interferència dolenta no tan sols per a
Barcelona sinó també per a Catalunya.
El Sr. Miró comença dient que efectivament el
debat ha tingut un to electoralista però li costa
veure qui és que el busca; que no s'han donat da¬
des certes sobre la fiscalitat o sigui sobre com re¬
percutiran les propostes en estudi sobre el ciutadà
de Barcelona i val la pena ésser rigorosos; que el
compromís de reduir el dèficit a la meitat en dos
anys, mitjançant una millor gestió i una millor
utilització dels recursos fiscals, sense haver-ne pre¬
sentat la justificació és una mostra de frivolitat:
s'han exhibit, relativament, xifres, però ha estat
sistemàticament bandejada la demostració de com
s'aconseguirà tal objectiu, el qual segons els seus
càlculs implicarà un increment anual i no acumu¬
latiu de la pressió fiscal de l'ordre del 18 al 20 per
100; que el primer pas pér determinar la nostra
pressió fiscal és ajustar el nostre cens de població
perquè no es poden donar xifres que parteixen de
la hipòtesi d'una població superior al 1.800.000 ha¬
bitants (els ràtios de les Companyies de Transports
es basen en 1.900.000 persones) essent la nostra po¬
blació real inferior en unes 100.000 persones; que
consegüentment la pressió fiscal de Barcelona re¬
sulta superior a la indicada i el doble, sobradament,
de la de Madrid; que dividint l'import del Pressu¬
post global pel nombre d'habitants no s'obté la pres¬
sió fiscal sinó les pessetes de Pressupost per perso¬
na. Precisa que per demostrar que Madrid ha rébut
més transferències que nosaltres no hem de fixar-
nos en un sol any perquè la capital de l'Estat no
s'ha construït en un any, sinó que n'hem de mirar
més i llavors arribarem a una conclusió molt clara:
la inversió pública a Catalunya, computant-hi l'Ad¬
ministració local es troba en un 25 o 26 per 100 per
sota de la mitjana espanyola mentre que a la pro¬
víncia de Madrid se situa per sobre i no és difícil
avaluar la participació del Municipi de Madrid en
aquest índex; que negar l'augment de la pressió
fiscal durant el mandat d'aquest Consistori és in-
558 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA
creïble segons les taules comparatives i els coefi¬
cients calculats pel mateix Ajuntament que no ad¬
meten lloc a dubtes i dels quals es desprèn que la
nostra pressió fiscal ha crescut sensiblement i ha
arribat en alguns tributs importants (sanejament i
neteja i radicació) al 30 per 100, fins el punt que
a l'última revisió de les Ordenances Fiscals s'afir¬
mà que aquesta tònica no podia prosseguir indefi¬
nidament.
Segueix dient que en el fons de la discussió hi
ha un debat sobre un determinat model de ciutat i
de distribució dels diners; que l'insuficient percen¬
tatge d'escola pública de que disposem no s'havia
de corregir a través de la valoració dels traspassos
a la Generalitat sinó mitjançant altres mecanismes
com el Fons de Compensació Interterritorial, els
criteris de distribució del qual no ens són favora¬
bles i en prescindir de valorar els costos socials de
la immigració, ens perjudiquen notablement, fet
imputable als dos Partits que els han definit; i que
en definitiva, el quid de la discussió és si hem de
funcionar mitjançant una política de subvencions o
mitjançant una política de redistribució dels ingres¬
sos i de les despeses locals, el primer pas de la qual
és la reivindicació de les diferències per la presta¬
ció de serveis. Insisteix per últim que se li expliqui
com serà possible disminuir el nostre dèficit a la
meitat en dos anys sense incrementar la pressió
fiscal.
El Sr. Comas, en contestar les crítiques que s'han
fet a les seves intervencions anteriors, puntualitza
que ell s'ha limitat a exposar el seu criteri sobre
unes propostes, que al seu juí no són convenients,
procurant fonamentar-lo i sense intentar amagar
el triomf de ningií sense considerar-les tampoc un
desastre; que les xifres s'han de valorar en relació
a la seva circumstància temporal: així no es poden
fer càlculs barrejant els dèficits de 1980, els de 1981
i el refinançament de la càrrega financera; que en
fonamentar la seva oposició a les subvencions ge¬
nèriques en la necessitat de pagament dels serveis
diferencials prestats pel Municipi, ha ofert unes
alternatives a les propostes en estudi; que no ha
imputat a l'equip de govern el retard en què s'apro¬
vat el Pressupost i fins i tot ha reconegut les me¬
ritòries gestions de l'Alcalde tendents a desencallar
els assumptes parats a Madrid; que ell mai no ha
propugnat un Pressupost prorrogat: aquesta sorti¬
da li fou presentada simplement pels tècnics muni¬
cipals com una de les opcions teòriques al nostre
abast; que ell no ha criticat tampoc el creixement
de les remuneracions individuals sinó les conse¬
qüències d'un conveni, que ens fugi de les mans;
no l'import del Pressupost, concepte que inclou les
transferències en proporció a la població, sinó el
producte dels impostos i taxes derivats de les Or¬
denances Fiscals pel nombre d'habitants; que de
tal operació resulten uns valors que són el doble
dels de Madrid; que el Consell plenari en una ses¬
sió anterior es pronuncià a favor de la valoració
específica dels serveis diferencials sense que poste¬
riorment s'hagi modificat corporativament aquesta
opció; que la situació de Nova York esmentada pel
Sr. Mairagall diferia força de la nostra; i que fins
ahir a la tarda no començà a preparar la seva ex¬
posició.
El Sr. Alcalde tanca el debat indicant que les crí¬
tiques a les propostes s'han centrat en la consecu¬
ció d'una subvenció global en lloc d'unes compen¬
sacions pels serveis específics prestats per l'Ajun¬
tament, i en les limitacions a l'autonomia així com
en un presumible increment de la pressió fiscal;
que la reducció del dèficit a la meitat elaborada
per la Delegació d'Hisenda parteix de les següents
hipòtesis: a) creixement del 12 per. 100 en impostos
directes (contribució urbana i radicació), b) crei¬
xement de l'impost de circulació en un 25 per 100,
c) augment del 30 per 100 en transferències esta¬
tals, e) augment de l'li per 100 en els costos de per¬
sonal, i f) augment del 10 per 100 en les despeses
per la compra de béns i serveis; que les transferèn¬
cies de l'Estat pujaran el proper any un 29,7 per
100, gràcies al canvi de classificació aconseguit men¬
tre que l'augment de retribucions no podrà pujar
més del 8 per 100 i els capítols II i IV no podran
superar el 7,5 per 100: per tant, la meta de reducció
del dèficit a la meitat podrà assolir-se probablement
augmentant la pressió fiscal per dessota dels índexs
d'increment del cost de la vida, especialment si
s'afegeixen als anteriors supòsits millores en la ges¬
tió recaptatòria de determinats tributs com la con¬
tribució urbana; que l'Ajuntament ha d'obtenir
compensacions pels serveis diferencials, especial¬
ment en el camp sanitari però les transferències per
tals serveis no resoldrien el nostre dèficit perquè
no tots els costos corresponen a serveis que exce¬
deixen de la nostra competència i perquè els nostres
costos són més cars que no pas els dels serveis esta¬
tals similars; que per altra banda, la negociació
resultaria incompatible amb les inajornables neces¬
sitats del Municipi; que en argumentar l'Adminis¬
tració estatal que molts dels serveis havien estat
transferits a la Generalitat, interessà la presència
d'aquesta en les negociacions però el mateix Presi¬
dent de la Generalitat li va recomanar que l'Ajun¬
tament trobés una solució directa sense involucrar-
hi la nostra institució d'autogovern donat els pro¬
blemes de valoracions de serveis, encara pendents;
que, consegüentment la no reivindicació de com¬
pensació pels serveis específics obeí a la conscièn¬
cia de la nostra responsabilitat envers les institu¬
cions autonòmiques; que no és partidari d'ajornar,
com demanava el Sr. Borrell, la qüestió per més
temps ja que els acords de la Comissió Interminis¬
terial creada el març i assumits pel Consell de Mi¬
nistres són coneguts des de fa temps pel Consistori
i han servit de base per a la confecció del Pressu¬
post; que, salvant la congelació de plantilles que
respon a un acord plenari previ, les altres condi¬
cions fixades en les propostes en debat són iguals a
aquelles que s'ha imposat el mateix Estat en els
seus Pressupostos i no reflecteixen cap cessió d'au¬
tonomia municipal puix la versió del document que
se sotmet a l'aprovació del Plenari deixa ben clar
el paper informatiu de la Comissió de Seguiment,
que no restringeix la sobirania decisòria del Con¬
sell de Ministres ni de l'Ajuntament. Acaba insis¬
tint que l'aprovació de les propostes suposa un gran
servei a la Ciutat, equilibrarà temporalment les nos¬
tres finances traçant un camí nou en no acceptar
cap càrrega financera de futur; i que l'ajornament
no contribuiria a millorar el contingut dels acords,
(si bé accedeix a precisar en una carta adjunta la
funció de la Comissió de Seguiment) ; i que cal te¬
nir més confiança en el pes de la Ciutat que ha
estat decisiu per arribar fins on hem arribat i que
permetrà de mantenir-nos en la línia seguida.
El Sr. Miró lamenta que l'Alcaldia no hagi ofert
fins el moment de tancar el debat les estimacions
que permetran reduir el dèficit pressupostari a la
meitat.
Per tal de donar ocasió als diferents Grups a de¬
terminar la seva posició quant a la votació de les
propostes, la Presidència a les vint-i-dues hores i
GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 559
tres minus suspèn durant un quart la sessió que es
reprèn a les vint-i-dues hores i vint.
El Sr. Comas agraeix al Sr. Alcalde el to de la
seva exposició, es reafirma en la postura adoptada
pel seu Grup al llarg del debat i assenyala que ell
té una altra versió sobre l'actitud de la Generalitat
respecte als serveis diferencials prestats pel Muni¬
cipi. Referint-se a les paraules quant a la continuï¬
tat de Convergència i Unió en el Pacte de Progrés,
precisa que el seu Grup sempre ha cregut que el seu
vot contrari a les propostes en discussió implicava
la seva sortida del govern municipal i demà mateix
l'Alcaldia rebrà les renúncies formals als càrrecs
que hi ocupen els Regidors de la seva Coalició. En
comunicar ja ara la seva intenció de vot en tal sen¬
tit desitja agrair la col·laboració rebuda de tothom
en la seva tasca i, alhora, vol manifestar que el
primer objectiu perseguit pels Regidors del seu
Grup en integrar-se en el Pacte de Progrés ha estat
contribuir a la governabilitat de la Ciutat i així ho
han fet aplicant-se amb dedicació a consolidar el
nou Ajuntament democràtic, acceptant responsabi¬
litats en Àrees ingrates com la d'Hisenda i fent-se
corresponsables de l'acció de govern; que un segon
objectiu seu era resoldre la problemàtica financera
municipal en la qual cosa també han col·laborat a
fons si bé des de fa temps mantenen discrepàncies
notòries igualment com amb la política de personal.
Rubrica la seva intervenció expressant el seu reco¬
neixement per la confiança dipositada en ell per
l'Alcaldia i oferint una actitud de col·laboració des
de l'oposició de cara al futur així com quant al tras¬
pàs de les funcions que ha vingut exercint.
El Sr. Comas abandona la Mesa i se situa entre
els Regidors de Convergència i Unió.
El Sr. Alcalde lamenta la sortida del govern mu¬
nicipal dels membres de Convergència i Unió puix
tant ell com els altres Regidors socialistes creien
que la fórmula que venia funcionant fins ara era
adequada per als interessos de la Ciutat; mostra la
seva preocupació perqué tal fet s'hagi produït arran
dels acords amb l'Administració estatal, la conve¬
niència dels quals el present debat ha deixat ben
palesa. Rengracia la col·laboració rebuda fins ara
dels Regidors Convergents i el gest de tots ells de
posar llurs càrrecs a disposició de l'Alcaldia perquè
efectivament un govern de coalició suposa una eo-
rresponsabilització que és incompatible amb les fi-
sures provocades per un vot contrari a les propostes
avui elevades a la consideració del Consistori.
Sotmeses a votació les propostes de l'Alcaldia, vo¬
ten en contra els Regidors Srs. Comas, Borrell, Se-
rratosa, Tbió, Pons, Martínez i Callén, Bueno, Mi-
11 ans, Miró, Rahola i Ponsetí, i a favor la resta de
Regidors.
Queden, doncs, aprovats els acords proposats per
l'Alcaldia sobre la situació econòmico-financera
d'aquest Ajuntament.
L'Alcaldia es reserva de comunicar a la propera
sessió la designació dels representants de l'Ajunta¬
ment a la Comissió de Seguiment dels acords amb
l'Administració Central sobre valoració de la situa¬
ció econòmico-financera d'aquest Ajuntament.
La Presidència, amb l'assentiment del Consisto¬
ri, disposa l'ajornament fins la propera sessió dels
punts de l'Ordre del dia relatius als informes sobre
política de personal i sobre el servei de subministra¬
ment d'aigües, que seran tractats a la propera ses¬
sió. Tot seguit s'entra a l'examen dels dos dictàmens
restants de l'Ordre del dia:
ORGANITZACIÓ I REFORMA
ADMINISTRATIVA
Nomenar d'acord amb la fórmula que autoritza
l'art. 82,2 del Reial Decret 3.046/1977, de 6 d'octu¬
bre, Vice-secretari de l'Ajuntament el Sr. Josep Bal¬
cells i Junyent, que ocupa actualment la plaça
d'Oficial Major.
S'aprova per unanimitat l'anterior proposta.
Imposar al Sr. Josep Parra i Albadalejo la sanció
de separació definitiva del servei, d'acord amb allò
que estableix l'article 54, paràgrafs 1,F) i 4 del
Reial Decret 3046/77, de 6 d'octubre, per la co¬
missió d'una falta molt greu tipificada en l'article
52, A), B) i C) del mateix Reial Decret; i passar
el tant de culpabilitat a la jurisdicció ordinària.
S'aprova la proposta precedent per unanimitat,
i per tant, amb el quòrum de l'art. 3, 1, f) del Reial
Decret-Llei 3/1981.
S'aixeca la sessió a les vint-i-dues hores i quaranta
minuts.
COMISSIÓ MUNICIPAL PERMANENT
Al Saló del Consolat de Mar de la Casa Consis¬
torial de la Ciutat de Barcelona, el setze d'octubre
de mil nou-cents vuitanta-u es reuneix la Comissió
municipal permanent en sessió ordinària, sota la
presidència de l'Excm. Sr. Alcalde, Narcís Serra i
Serra, i hi concorren els llims. Srs. Tinents d'Al¬
calde Pasqual Maragall i Mira, Josep Miquel Abad
i Silvestre i Mercè Sala i Schnorkowski, els Il·lms.
Srs. Regidors Pau Cernuda i Barrios, Jordi Vall¬
verdú i Gimeno, Felip Solé i Sabarís, Miquel Bo¬
nilla i Ruiz, Rafael Pradas i Camps, Antoni Comas
i Baldellou, Francesc Borrell i Mas, Albert Serrato-
sa i Palet, Josep Maria Pujadas i Porta, Francesc
Blanch i Terradas i Bernat López-Pinto i Ruiz, as-
sistis pel Secretari general, Jordi Baulies i Cortal.
Hi és present l'Interventor municipal, Sr. Martí
Pagonabarraga i Garro.
Oberta la sessió per la Presidència a les disset
hores i trenta minuts és llegida i aprovada l'acta de
la sessió anterior celebrada el 9 d'octubre de 1981.
S'acorda:
ALCALDIA - PRESIDÈNCIA
Decrets i propostes de l'Alcaldia sobre remodela-
ció del cartipàs municipal.
Els decrets i propostes de l'Alcaldia —signats tots
amb data 16 d'octubre de 1981— i a què fa refe¬
rència el punt precedent de l'Ordre del dia, són els
següents :
lr. — Decret sobre reestructuració de l'Adminis¬
tració municipal executiva per Serveis Generals i
Àrees d'actuació; constitució d'agrupacions d'Àrees
i Serveis a efectes de coordinació d'actuacions; pos¬
sibilitat de delegació de facultats per l'Alcaldia en
els Tinents d'Alcalde i Regidors; comeses especials
dels Tinents d'Alcalde o dels Consellers-Regidors,
respecte de les àrees o serveis que tinguin delegats;
i atribucions dels Coordinadors de Serveis.
2n. — Decret de nomenament dels Il·lms. Senyors
Regidors Pasqual Maragall i Mira, Josep Miquel
Abad i Silvestre i Mercè Sala i Schnorkowski, Ti¬
nents d'Alcalde de Finances i Serveis Generals, de
Planificació i Ordenació de la Ciutat, i d'Empreses
i Serveis personals, respectivament, els quals exer¬
ciran les funcions expressament delegades per es¬
crit, i amb establiment de l'ordre de substitució
de l'Alcalde en els casos d'absència, malaltia o im¬
pediment de qualsevol classe.
3r. — Decret de designació dels llims. Srs. Ti¬
nents d'Alcalde Josep Miquel Abad i Silvestre,
Pasqual Maragall i Mira i Mercè Sala i Schnor¬
kowski Presidents de les Comissions informatives
de Planificació i Programació, de Pressupostos i
Reglamentació d'exaccions, i d'Ordenances i Re¬
glaments generals, respectivament.
4t. — Decret pel qual:
a) S'encarrega a l'Il·lm. Sr. Tinent d'Alcalde
Pasqual Maragall i Mira la superior direcció de
l'Àrea de Finances, i a l'IHm. Sr. Tinent d'Alcalde
Josep Miquel Abad i Silvestre la de les àrees d'Ur¬
banisme i Obres Públiques;
b) Es designen Conseller-Regidors de les Àrees
que s'esmenten els Il·lms Srs. Regidors següents:
Descentralització i Participació Ciutadana: se¬
nyor Jordi VALLVERDÚ i GIMENO.
Sanitat: Sr. Felip SOLÉ i SABARÍS.
Ensenyament: senvor Raimon MARTÍNEZ i
FRAILE.
Cultura: Sr. Rafael PRADAS i CAMPS.
Serveis socials: senyora Francesca MASGORET i
LLARDENT.
Serveis municipals: senyor Josep M. SERRA i
MARTÍ.
Joventut i Esports: Sr. Enric TRUÑÓ i LA¬
GARES.
Circulació: Sr. Jacint HUMET i PALET.
Relacions ciutadanes: Sr. Llnís REVERTER i
GELABERT.
c) Es designa Regidor de Personal, adscrit a la
Tinència d'Alcaldia d'Empreses i Serveis Personals,
l'IHm. Sr. Raimon MARTÍNEZ i FRAILE; i
d) Es designa l'Illm. Sr. Guillem SÁNCHEZ i
JULIACHS, Regidor adjunt de la Tinència d'Al¬
caldia de Financesi Serveis generals, i l'Il·lma. se¬
nyora Núria GISPERT i FELIU, Regidor adjunt
de l'Ài*ea d'Ensenyament.
5è. — Decret de nomenament de Presidents de
Consells municipals de Districte:
Districte II: Il·lm. Sr. Regidor Justinià MARTͬ
NEZ i MEDINA.
Districte V: Il·lm. Sr. Regidor Josep F. OCTAVIO
i FABREGAT.
Districte VIII: Il·lma. Sra. Regidor Francesca
MASGORET i LLARDENT.
6è. — Proposta de nomenament com a membres
dels organismes que s'indiquen, dels Regidors se¬
güents:
Servei municipal de Parcs i Jardins:
Il·lm. Sr. Jordi CONILL i VALLS en substitució
de l'Il·lm. Sr. Miquel BONILLA i RUIZ.
562 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA
Servei municipal de Pompes Fúnebres:
llim. Sr. Jordi VALLVERDÚ i GIMENO, en
substitució de l'llim. Sr. Lluís REVERTER i GE¬
LABERT.
Empresa Municipal Asseguradora de Serveis i Pres¬
tacions, S.A.:
Illm. Sr. Jordi VALLVERDÚ i GIMENO en
substitució de l'IHm. Sr. Lluís REVERTER i GE¬
LABERT.
En relació al Decret de reestructuració de l'Ad¬
ministració municipal executiva i les seves Àrees,
el Sr. Borrell comenta aquest positivament i consi¬
dera que per a ell i el seu grup constitueix una
sorpresa ben afalagadora, ja que coincideix en part
amb les directrius anteriorment exposades pel grup
a l'Alcaldia sobre la reordenació de les Àrees.
El mateix Regidor demana també un aclariment
per tal de definir quina Tinència d'Alcaldia absor¬
beix l'Organització i Reforma administrativa. El
Sr. Pujadas manifesta que per part del seu grup
no es fan comentaris a la reorganització per tractar-
se d'un tema de la competència de l'equip de
govern.
El Sr. Alcalde diu que el Decret no pretén ser
una mesura de reforma, sinó que respon a la ne¬
cessitat estricta de substituir els Regidors de Con¬
vergència i Unió en les responsabilitats de l'equip
de govern, però que ensems s'ha introduït diverses
[millores organitzatives que responen en part a
criteris manifestats pels mateixos Regidors. No és
una reforma en si mateix però està en la línia d'una
reorganització més definida que pot ser una de les
tasques del Consistori proper. En relació a les an¬
tigues competències sobre Organitació i Reforma
administrativa, assenyala que donat el seu caràcter
general i que afecta tot l'Ajuntament, no pot cons¬
tituir patrimoni d'una sola àrea sinó que l'exercici
d'aquelles competències adquireix des d'ara una
major amplitud.
Els cinc precedents Decrets de l'Alcaldia són
ratificats per la Comissió municipal permanent i
s'aprova la proposta de l'Alcaldia.
Designar l'Ulm. Sr. Bernat Lòpez-Pinto i Ruiz
membre de la Comissió informativa de Pressupostos
i Regulació d'Exaccions en substitució de l'Illm.
Sr. Regidor Josep Maria Miró i Ardèvol.
S'aprova amb el vot en contra dels Srs. Borrell,
Comas i Serratosa.
PERSONAL
Imposar al Sr. Lluís M. Miquel i Mercader la
sanció de pèrdua de trenta dies de remuneracions,
excepte el complement familiar, per comissió de
dues faltes greus d'abandonament del lloc de tre¬
ball i falta de probitat professional, conforme a
la proposta de l'Instructor de l'expedient discipli¬
nari instruït.
S'aprova el dictamen amb el vot en contra del
Sr. Blanch i l'abstenció del Sr. Pujadas.
Declarar jubilats per invalidesa, conforme auto¬
ritza la Mutualitat Nacional de Previsió de l'Ad¬
ministració local, l'Administratiu d'Administració
General, Sra. Maria Teresa de Hériz i Blanco; i
el Subaltern d'Administració General Sr. Felip
Alegre i Rufas, amb els efectes que determina l'ar¬
ticle 66 del Reglament de Funcionaris d'Adminis¬
tració local.
CONTRACTACIÓ
Aplicar la fórmula polinòmica núm. 5 de les
establertes pel Decret 3650/70, de 19 de desembre,
per al càlcul de la revissió de preus de les obres
de pavimentació del carrer Santuaris (entre els
d'Hortal i Calderón de la Barca), 1.a etapa, adju¬
dicades a «Fomento de Obras y Construcciones,
Sociedad Anónima» pe decret de l'Alcaldia de 25
d'abril de 1977 ; i aprovar la indicada revisió pel
període comprès etre maig de 1977 i octubre de
1979, ambdós inclusivament, l'import de la qual
puja 6.514.704 pessetes.
Aplicar la fórmula polinòmica núm. 18 de les
establertes pel Decret 3650/70, de 19 de desembre,
per al càlcul de la revisió de preus de les obres de
construcció del Centre d'Ensenyança General Bà¬
sica al carrer Perú, cantonada al carrer Fluvià,
adjudicades a l'empresa «Constructora de Obras y
Pavimentos, S. A.» per decret de l'Alcaldia de 3 de
maig de 1978; i aprovar la indicada revisió pel
període desembre 1978-desembre 1979, ambdós in¬
clusivament, l'import de la qual puja 2.941.497
pessetes.
Aplicar la fórmula polinòmica núm. 18 de les
establertes pel Decret 3650/70, de 19 de desembre,
per al càlcul de la revisió de preus de les obres de
construcció del centre d'Ensenyança General Bàsica
al carrer Hernán Cortés, adjudicades a «Construc¬
tora de Obras y Pavimentos, S. A.» per decret de
l'Alcaldia de 19 d'abril de 1978; i aprovar la indi¬
cada revisió pel període comprès entre febrer i
desembre de 1979, ambdós inclusivament, l'import
de la qual puja 5.058.067 pessetes.
Aplicar la fórmula polinòmica núm. 39 de les
establertes pel Decret 3650/70 de 19 de desembre,
per al càlcul de la revisió de preus de les obres
d'instal·lació de calefacció, aigua freda, protecció
contra els incendis, cuina, safareig i d'altres a la
Llar d'Assistència social d'emergència, adjudicades
a l'empresa «SIVELS, S. A.» per decret de l'Alcal¬
dia de 18 d'agost de 1978; i aprovar la indicada
revisió pel període comprès entre setembre de 1978
i juliol de 1979, ambdós inclusivament, l'import
de la qual puja 1.052.667 pessetes.
Els quatre dictàmens anteriors s'aproven amb
l'addició —proposada pel Sr. Interventor— següent:
«i reconèixer el crèdit oportú per aquest import
en benefici de l'interessat.»
ÀREA DE FINANCES
Modificar l'organització i estructura de les Uni¬
tats operatives de l'Àrea de Finances, en la forma
que figura en l'annex i document adjunts.
S'aprova el dictament amb el vot en contra dels
Srs. Pujadas, Blanch i López-Pinto.
PRESSUPOSTOS I COMPTES
Aprovar el reconeixement de crèdit que es pro¬
posa que importa 836.780 pessetes.
Aprovar l'anualitat provisional a càrrec de l'A¬
juntament i a favor de «Túneles y Autopistas de
Barcelona, S. A.» (TABASA) corresponent a l'any
1980, en virtut del contracte de concessió de 18 de
desembre de 1969 de la que és titular, per l'import
de 554.612.537 pessetes; i reconèixer el crèdit opor¬
tú per a aquest import en benefici de la Societat
concessionària.
GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 563
Ratificar el contracte de préstec amb el Banc de
Crèdit Local, formalitzat el 30 de desembre de 1981
en document privat, per un import de 20.859.412.372
pessetes, i que nodreix, en la seva totalitat el Pres¬
supost extraordinari de Liquidació de Deutes 1978,
autoritzat per resolució del Ministeri d'Hisenda de
20 de març de 1979; aprovar en totes les seves clàu¬
sules l'esmentat contracte i donar compte al Con¬
sell Ple del present acord per a la seva sanció de¬
finitiva.
TRIBUTS SOBRE ACTIVITATS ECONÒMIQUES
Aprovar la liquidació provisional practicada so¬
bre els ingressos bruts obtinguts durant l'exercici
de 1980 per l'empresa «Fuerzas Eléctricas de Cata¬
luña, S. A.», la qual ascendeix a 142.061.092 pes¬
setes sense perjudici de la posterior comprovació
per la Inspecció de Rendes i Exaccions.
Aprovar la liquidació provisional practicada so¬
bre els ingresos bruts obtinguts durant l'exercici
de 1980 per l'empresa «Sociedad General de Aguas
de Barcelona, S. A.», la qual ascendeix a pessetes
48.228.537, sense perjudici de la posterior compro¬
vació per la Inspecció de Rendes i Exaccions.
Aprovar la liquidació provisional practicada so¬
bre els ingresos bruts obtinguts durant l'exercici
de 1980 per l'empresa «Hidroeléctrica de Cataluña,
Sociedad Anónima» la qual ascendeix a 60.948.388
pesetes, sense perjudici de la posterior comprovació
per la Inspecció de Rendes i Exaccions.
. TRIBUTS EMPRESARIALS
Reconèixer a favor de la Sra. Caridad Peldin Ar¬
dil, de conformitat amb allò que disposa l'art. 11,
a) de l'Ordenança Fiscal núm. 31, l'exempció de
l'arbitri de llicència d'obertura d'establiments pel
local que ocupa el centre d'ensenyament «Guinyol»
a la finca núm. 36 del carrer Bonaventura Pla ja.
TRIBUTS SOBRE LA PUBLICITAT
Desestimar la petició sotscrita per la Sra. Maria
Sánchez i Sánchez, en representació de la «Agrupa¬
ción de los servidores voluntarios de ancianos en¬
fermos» (ASVAE), en sol·licitud d'exempció tribu¬
tària per l'Impost municipal sobre la Publicitat, en
relació a les distribucions que la dita entitat realit¬
za, vist el que es preceptúa en els arts. 14, a) de
l'Ordenança Fiscal núm. 25, 24-1 de la Llei Gene¬
ral Tributària, i 659 i 719-a de la Llei de Règim
Local i 3 de l'Ordenança Fiscal General.
TRIBUTS SOBRE LA CIRCULACIÓ
Reconèixer les sol·licituds d'exempció de l'Im¬
post de Circulació a partir de l'exercici de 1981,
formulades pels Srs. Enric Hernández Rodríguez,
Dolors Rodríguez Romero, Enric Lígori Pérez, Jo¬
sep Darriba López, Ramon Farré Mas, Martí Sàez
Quesada, Antònia García Cozar, Alfons Fernández
Noguera i Enric Escobosa Ubach, per llurs vehicles
B-6673-DH, B-2845-E, B-3551-AV, B-4503-BK, B-
2778-DS, B-7423-BJ, PM-9693-N, B-5995-DS i B-5799
DC, respectivament, d'acord amb l'art. 20,4 del
Reial Decret-Llei 3/81, de 16 de gener, sobre Rè¬
gim jurídic de les Corporacions locals.
Reconèixer les sol·licituds d'exempció de l'Impost
de Circulació a partir de l'exercici de 1981, formu¬
lades pels Srs. Adelina Muiña Suàrez, Sagrari Gil
Ciria, Francesc López Rego, Wenceslao Blàzquez
Tostado, Josep E. Villacampa Samprieto, Jesús Ri¬
poll Pueyo, Raquel Bozal Ortiz, Hipòlit Martín Es¬
teban, Antoni Beltran Sánchez, Josep Manuel Fages
Jover, Montserrat Mateu Capdevila, Eleuteri Casa¬
do García, Francesc del Burgo Viñas, Manuel Ló¬
pez Fernández, Felip Pérez Monte i Joan Carles Ol¬
medo Ortiz, per llurs vehicles B-7513-AW, B-3278-
BX, B-7761-CF, B-2644-CL, B-9252-BU, B-6438-BM,
B-5829-BU, B-5157JDH, B-6470-AN, B-529.388, B-
9706-BY, B-3882-DW, B-2411-CB, B-562UCL, B-
1087-BM i B-1609-BW, respectivament, d'acord amh
l'art. 20,4 del Reial Decret-Llei 3/81, de 16 de
gener, sobre Règim jurídic de les Corporacions
locals.
Desestimar la sol·licitud d'exempció de l'Impost
de Circulació formulada pel Port Autònom de
Barcelona, en relació als vehicles que consten a la
relació adjunta, posat que l'art. 82,2, a) del Reial
Decret 3250/76 de 30 de desembre, reconeix
l'exempció als vehicles propietat de l'Estat i, de
conformitat amb l'art. 3,2 de l'Ordenança Fiscal
General, aquest benefici no comprendrà les entitats
o organismes que, qualsevulla que sigui la seva re¬
lació o dependència amb l'Estat, gaudeixin de per¬
sonalitat jurídica pròpia i independent d'aquell,
com és el cas del Port Autònom de Barcelona, con¬
forme al Reial Decret 2407/78 de 25 d'octubre,
aprovatori del seu Règim d'Estatut d'Autonomia.
Desestimar el recurs de reposició interposat per
la Sra. Neus Bardolet Rucosa i demés que consten
a l'expedient contra l'acord de la Comissió muni¬
cipal permanent de 10 d'octubre de 1980, per man¬
ca de legitimació activa, en no estar compresos en
l'acord recorregut, a excepció del Sr. Rafael Here¬
dia Moya que és l'únic reclamant activament legi¬
timat i pel que, així mateix, procedeix la desesti¬
mació de l'esmentat recurs, posat que els motius
al·legats no presenten nous elements que desvirtuïn
l'anterior acord impugnat, perquè encara no havia
entrat en vigor el Reial Decret-Llei 3/81 de 16 de
gener, pel qual es declara l'exempció de l'Impost
municipal de Circulació a partir de l'I de gener de
1981 als vehicles adaptats per a la seva conducció
per disminuïts físics.
PROVEÏMENTS
Denegar la sol·licitud de la Sra. Lluïsa Urriete i
Villar, titular de la parada núm. 18 del Mercat zo¬
nal de Santa Caterina, de què se li autoritzi el can¬
vi de denominació de despulles, per destinar l'es¬
mentada parada a la venda de colonials perquè
amb aquest motiu s'infringeix l'article 108 de l'Or¬
denança de Mercats.
PLANEJAMENT URBANÍSTIC
Aprovar inicialment el Pla especial de reforma
interior per a la concreció d'alineacions del sector
limitat pels carrers de Balsareny, Jesús i Maria,
Quatre Camins, Bellesguard i II Cinturó (projecte) ;
sotmetre'l a informació pública pel termini d'un
mes i, en el supòsit que no es formulin al·legacions,
tenir-lo per aprovat provisionalment i elevarlo a
la Corporació Metropolitana als efectes del tràmit
d'aprovació definitiva.
564 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA
El dictamen anterior s'aprova amb la modifica¬
ció, proposada pels Srs. Serratosa i Abad, de subs¬
tituir el verd públic assenyalat en la illeta del
carrer Bellesguard per la qualificació de vial.
Aprovar, en allò que és de competència munici¬
pal, la proposta de modificació del Pla General
Metropolità consistent a qualificar com a zona
d'Equipaments comunitaris i dotacions de nova
creació a nivell local (7b) i com a zona de Parcs
i Jardins urbans actuals de caràcter local (6a) a
part del terreny situat en el Parc de la Palmera del
Mont Carmel, actualment qualificat com a Sistema
de Serveis tècnics (4), així com establir el traçat
de l'accés a l'equipament des de la Carretera del
Mont Carmel i remetre l'expedient a la Corpora¬
ció Metropolitana de Barcelona, als efectes d'allò
que preveu l'art. 4t, 3, en relació a l'art. 2n. 2, de
les Normes Urbanístiques de l'esmentat Pla Gene¬
ral.
GESTIÓ URBANÍSTICA
Aprovar inicialment el projecte de delimitació
de la Unitat d'Actuació per a l'obertura del carrer
de Josep Soldevila, entre els carrers del Segre i Sant
Adrià, mitjançant el sistema d'expropiació pel pro¬
cediment de taxació conjunta; sotmetre a informa¬
ció pública pel termini de 15 dies el present acord
i l'adjunta relació de béns i drets i en el cas de
no presentar-se al·legacions, tenir-lo per aprovat de¬
finitivament.
Iniciar, a l'empara d'allò que disposen l'art. 134 i
concordants de la Llei del Sòl, els tràmits per a
l'adquisició pel sistema d'expropiació, de la finca
situada a l'illa limitada per l'Avinguda Diagonal i
els carrers de Consell de Cent i Padilla, afectada
per a parc urbà; dels terrenys de la finca núm. 122-
128 del carrer Murtra, necessaris per a la creació a
nivell local d'Equipaments i Dotacions i vial, se¬
gons el Pla General Metropolità; i dels terrenys de
la finca núm. 132 del carrer de la Murtra, necessa¬
ris per la creació a nivell local d'Equipaments i
Dotacions i vial, segons el Pla General Metropolità;
formular relacions de propietaris, amb descripció
dels béns i drets afectats i sotmetre-les a informa¬
ció pública durant un termini de quinze dies i, en
el supòsit que no es presentin reclamacions, apro¬
var les esmentades relacions.
Aprovar definitivament la relació de propietaris
i descripció de béns i drets afectats per l'adquisició
pel sistema d'expropiació de la finca núm. 5 del
carrer de la Verneda i desestimar les al·legacions
presentades ja que no desvirtuen en cap sentit l'ac¬
tuació municipal.
Acceptar la cessió gratuïta oferta pel Sr. Josep
Villagordo i Rodenas, representant de «Edificio
Córcega, S.A.», del terreny vial de la seva pertinen¬
ça de 643 m2 de superfície, corresponent a la finca
núm. 25 al 39 del carrer de Pàdua, afectada per
l'obertura d'un carrer en projecte; per «Hermanas
Dominicas de la Anunciata», del terreny vial de la
seva pertinença, de 347 m2 de superfície, corres¬
ponents a la finca núm. 41 del carrer de Ramon
Batlle, afectada pel Torrent de Parellada; pel Sr.
August Sala Malvehí, del terreny vial de la seva
pertinença, de 23 m2 de superfície, corresponents
a la finca núm. 36-42 del carrer de Mont d'Orsà,
afectada per l'eixamplament del carrer del Roma-
nimar; pel Sr. Josep Maria Campos i Mellado, del
terreny vial de la seva pertinença, de 94 m2 de su¬
perfície, corresponents a la finca núm. 2-8 del ca¬
rrer Brasil i núm. 1-5 del carrer Tirso de Molina,
afectada per l'obertura del carrer del Brasil, i per
«Sociedad Anónima de Inmuebles Sociales» (S.A.
D.I.S.) dels terrenys de la seva propietat situats en
el perímetre del «Pla parcial d'Ordenació de les
finques de Can Figuerola i el Patronat Ribes, situa¬
des al sector Nord-oest del Passeig de la Vall d'He-
bron». de 45.451 m2 d'extensió, qualificades de vial,
zones verdes i equipaments i, un cop acreditat mit¬
jançant certificat registral el domini i llibertat de
càrregues dels esmentats terrenys, formalitzar-ne
les esmentades cessions.
Formalitzar en acta administrativa la cessió gra¬
tuïta dels terrenys de 91.006 m2 de superfície, des¬
tinats a vials, zona verda i equipaments, en virtut
del Pla parcial de «Can Ensenya», (2.a fase), i que
han estat transmesos de ple dret al Municipi de
Barcelona, en virtut d'allò que disposa l'art. 53 de
la Llei sobre Règim especial del mateix municipi, i
requerir l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau,
«Calpisa Catalunya, S.A.» i «Calinova, S.A.», per¬
què en un termini de quinze dies aportin el certi¬
ficat registral acreditatiu del domini i llibertat de
càrregues dels terrenys objecte de la cessió.
Fixar, en virtut de resolució del Jurat provincial
d'expropiació, en 840.000 ptes., l'apreuament per
tots els conceptes, inclòs el desnonament pel pis lr.,
4.a de la finca núm. 173 del carrer Nou de les Ram¬
bla, de 59,91 m2 de superfície, afectada per parc ur¬
bà, propietat del Sr. Juan José Gómez Eugenio i de
la Sra. Práxedes de Castro Matías, la qual adqui¬
sició està prevista en el Programa d'Actuació de
1980 (Urbanisme, epígraf 5è, Districte II, parc ur¬
bà); aplicar la despesa amb càrrec al cap. 0, art. 1,
part. 6102/154 del Pressupost d'Urbanisme de 1980
pagar l'import a la propietat si justifica —mitjan¬
çant un certificat registral— el domini i llibertat
de càrregues de la finca, o dipositar-lo altrament, i
un cop fet això, ocupar l'immoble.
GESTIÓ D'OBRES PÚBLIQUES
Aprovar inicialment el projecte de la contracta
d'Actuació compactada en els Districtes II, Y, VI i
VII, de les obres de pavimentació dels carrers Bò-
bila, Gran Via de les Corts Catalanes, Tigre, Lleó,
Lluna i Sant Martí, Comte de Borrell, Gayarre, Fe¬
rrocarrils Catalans, Emèrita Augusta i escales entre
els carrers Segura i Ferrocarrils Catalans, per un
import de 57.453.851 ptes.; imposar una contribu¬
ció especial de millores en la modalitat de fitxar
un tant per metre lineal de façana, de conformitat
amb l'art. 34 de l'Ordenança d'aplicació, i amb el
mòdul impositiu segons cost que estableix l'annex
núm. 3 de la mateixa; autoritzar la despesa, quant
a 31.711.476 ptes. de conformitat amb els acords
de la Comissió municipal permanent de 14 de no¬
vembre i 12 de desembre de 1980 i, quant a la resta
de 25.742.375 ptes. amb càrrec al Concepte 6.906
del Pressupost extraordinari d'Inversions 1980
(Districte II: 17.873.046 ptes.; Districte V: 1.681.384
ptes.; Districte VI: 5.179.373 ptes. i Districte VII:
1.008.572 ptes.); declarar l'excepció licitatòria a
l'empara d'allò que disposa l'art. 117, 1-3 del Reial
Decret 3046/77, de 6 d'octubre, i concertar directa¬
ment l'execució de les obres mitjançant suscitar una
concurrència d'ofertes entre contractistes de reco¬
neguda solvència.
Informes per al Consell Plenari:
Aprovar la modificació del Reglament de Sanitat
Municipal, introduint-hi un nou article 21 bis; rec-
GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 565
tificant la redacció dels articles 25, 77, 100, 101,
102, 103, 106, 115, 473, 474, 481, 482 i derogant
els articles 486, 487 i 488 tal com s'expressa en el
document adjunt.
Estimar el recurs interposat pel Sr. Pere Cuní
Murió i altres funcionaris contra el decret de l'Al¬
caldia de 18 d'agost de 1980 i, en conseqüència,
modificar l'acord de 14 de març de 1980 del Con¬
sell plenari sobre normes reguladores de la creació
i integració del Subgrup Administratiu del Grup
d'Administració general i de la integració del Sub¬
grup Auxiliar del propi Grup, en el sentit de su¬
primir de l'apartat 4 de la norma primera la frase
«com a Subinspectors de Proveïments a extinguir»
i correlativament afegir al final de l'apartat 3 de la
norma quarta la frase «així com per a la de Sub¬
inspectors de Proveïments, a extingir».
Atorgar la Medalla al Mèrit Artístic, en la seva
categoria d'Or, a l'eminent compositor Joaquim
Homs i Oller, en ocasió d'acomplir més de mig segle
de vida professional i com a públic reconeixement
a la seva rellevant personalitat, internacionalment
reconeguda i admirada.
Els tres assumptes precedents són informats fa¬
vorablement per al Consell Plenari.
MOCIONS
Justificada la urgència tal com determina l'art.
40,3 del Reglament d'Organització i Administració
municipal, són debatudes les següents:
Primera. Dels Srs. Borrell i Comas:
Demanar que la Comissió municipal permanent
debati a fons l'estructura del nostre Ajuntament, de
conformitat amb la proposta presentada el 17 de ju¬
liol de 1981 per Convergència i Unió, per tal de sim¬
plificar i professionalitzar l'organigrama municipal.
El Sr. Alcalde diu que la moció precedent inci¬
deix notòriament en el Decret de reorganització
municipal del qual s'ha donat compte en començar
la sessió i indica al Sr. Borrell si creu convenient de
modificar la proposta a la vista del Decret en
qüestió: l'esmentat Regidor respon que ajorna la
moció per a un nou estudi.
Segona. Del Tinent d'Alcalde d'Organització i
Reforma Administrativa:
lr. Sol·licitar del Govern, a través de la Direc¬
ció general d'Administració local del Ministeri
d'Administració Territorial, l'aprovació urgent d'un
Reial Decret, amb base a l'avant-projecte elaborat
per la Direcció general esmentada, a fi de simplifi¬
car i agilitzar la tramitació de les oposicions i con¬
cursos per a la selecció de funcionaris locals.
2n. Trametre l'avantprojecte que s'adjunta, an¬
nex a la moció present, a la Facultat de Dret de la
Universitat de Barcelona, al Col·legi d'Advocats de
Barcelona, i als organismes que s'estimi procedent,
als efectes d'emissió d'informe i recolzament de
l'avantprojecte.
El Sr. Maragall informa que el projecte de Reial
Decret és el resultat de les negociacions establertes
amb la Direcció general d'Administració local, a la
qual aquest Ajuntament sol·licità per acord corpo¬
ratiu i l'esborrany pertinent, d'agilitar i simplificar
la tramitació d'oposicions i concursos per al nome¬
nament de personal, en evitació de les demores i
manca de fluïdesa observades en el procés regla¬
mentari d'accés a la funció pública.
La moció precedent és aprovada.
Tercera. Del Tinent d'Alcalde de Planificació i
Programació.
Suspendre pel termini d'un any, a l'empara d'allò
que disposen els arts. 27-1 de la Llei del Sòl i 117
del Reglament de Planejament, l'atorgament de lli¬
cències d'edificació i de demolició en el sector com¬
près els carrers de Tarragona, Aragó, Vilamarí i
Gran Via de les Corts Catalanes, per haver-se con¬
tractat la redacció d'un Pla Especial per a l'esmen¬
tat sector; publicar el present acord en el Butlletí
Oficial de la Província i en un diari de la província.
S'aprova la moció anterior.
S'aixeca la sessió a les dinou hores i trenta-cinc
minuts.
DEC RET
L'Alcaldia ha disposat el 16 d'octubre de 1981:
Primer. Els criteris a tenir en compte per a
l'atorgament de Llicències per emplaçament de car-
telleres publicitàries, fins i tant no s'hagi revisat
l'Ordenança de Publicitat seran els següents:
a) No s'autoritzarà cap cartellera sobre façanes
consolidades, tant si l'edifici està catalogat com si
no ho està.
b ) No s'autoritzaran cartelleres sobre espais pú¬
blics de cap mena, així com tampoc en els espais
privats que impedeixin la visió d'arbres, àxees ajar-
dinades públiques o privades o conjunts arquitec¬
tònics d'interès.
c) Es podi-an autoritzar sobre façanes d'edificis
amb llicència d'enderroc i també sobre la línia de
coronació d'edificis que no arribin a l'altura regu¬
ladora permesa, però, sense que mai l'ultrapassin.
d) Es podran autoritzar també sobre mitgeres i
tanques d'edificis en construcció (en aquest últim
cas la publicitat haurà d'ésser retirada una vegada
acabada l'obra).
e) Es podran autoritzar també sobre solars sen¬
se edificar que no es contradiguin amb l'apartat b).
En aquests supòsits només es podran instal·lar sobre
els plans de façanes o cossos d'edificació virtuals
autoritzables segons l'ordenació específica de la
zona.
Segon. En qualsevol cas, les llicències no po¬
dran concedir-se per un termini superior a sis
mesos.
Tercer. Les Disposicions d'aquest Decret regi¬
ran també per a totes aquelles llicències que, en
el moment de la seva aprovació, es trobin en tràmit.
ACORD
La Comissió municipal permanent, en sessió del Modificar l'organització i estructura de les Uni-
16 d'octubre de 1981, acordà : tats operatives de l'Àrea d'Hisenda, en la forma que
figura en l'annex i document adjunt.
ANNEX
MODIFICACIONS DE L'ORGANITZACIÓ DE LES UNITATS OPERATIVES DE L'ÀREA D'HISEN¬
DA QUE ES PROPOSEN
1. UNITAT OPERATIVA DE TRIBUTS ESPE¬
CIALS I DE LA VIA PÚBLICA
Estructura actual
Dependències Funcionaris
— Unitat operativa 4
— Tributs sobre la Circulació 34
— Taxes de la Via pública 23
— Tributs sobre la Publicitat 15
— Contribucions especials 21
— Arbitris amb fins no fiscals 6
103
Estructura que es proposa
Dependències Funcionaris
— Unitat operativa 4
— Tributs sobre la Circulació 34
— Taxes de la Via piíblica 27
— Contribucions especials 21
86
2. UNITAT OPERATIVA DE TRIBUTS SOBRE
ACTIVITATS ECONÒMIQUES
Unitat operativa
Radicació
Tributs empresarials
2
18
9
29
Unitat operativa
Radicació i Llicència d'obertura
Tributs empresarials i sobre la
publicitat
2
24
12
38
3. UNITAT OPERATIVA D'ADMINISTRACIÓ
DE RENDES I EXACCIONS
Unitat operativa 4 — Unitat operativa 6
— Arbitris amb fins no fiscals 6
4
12
MODIFICACIONS DE L'ORGANITZACIÓ, ES¬
TRUCTURA I FUNCIONAMENT DE LES UNI¬
TATS OPERATIVES DE L'ÀREA D'HISENDA,
QUE ES PROPOSEN:
1. Modificar l'organigrama i estructura actual
de la Unitat operativa de Tributs especials i de la
via pública, consistent en:
A) Reducció dels Negociats que la composen
als de Tributs sobre la Circulació, Taxes de la via
pública i Contribucions especials.
B ) Incorporació del Negociat de Tributs sobre
la Publicitat a la Unitat operativa de Tributs so¬
bre Activitats econòmiques, i correlativament:
a) Absorció de les funcions del Negociat de
Tributs empressarials pel que fa a l'arbitri de lli¬
cència d'obertura, per l'actual Negociat de Radica¬
ció que pasara a denominar-se Negociat de Radica¬
ció i Llicència d'obertura, i
b) Assignar com a funcions especifiques del nou
Negociat de Tributs empressarials i sobre la Publi¬
citat, les pròpies del Negociat incorporat i les del
570 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA
Negociat de Tributs empressarials pel que fa a les
despeses sumptuàries, Participació en els ingres¬
sos bruts de les empreses explotadores de serveis
públics i altres conceptes tributaris que el mateix
gestionava.
C) Incorporació del Negociat d'Arbitris amb
fins no fiscals a la Unitat operativa d'Administra¬
ció de Rendes i Exaccions.
2. Les modificacions proposades comporten:
a) la supressió d'un Negociat (el de Tributs so¬
bre la Publicitat) i la Direcció corresponent, i
b) una distribució del personal de les depen¬
dències afectades en forma més racional i equili¬
brada, sense que això suposi increment de personal.
Barcelona, setembre de 1981.
PUBLICACIONS, DISPOSICIONS
I ANUNCIS OFICIALS
BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVINCIA
Octubre-Novembre 1981
Anuncis publicats:
LICITACIONS.
— D'admissió al 2n. període del concurs-subhasta
per les obres d'installació de regatge a la zona
alta del Parc del Guinardó a «Construcciones y
Contratas, S.A.».
(Dia 27-X).
— Anunci d'informació pública del projecte de
reparcel·lació presentat per la majoria dels pro¬
pietaris de l'Unitat d'Actuació, delimitat per
l'Avinguda de Diagonal i la de Sarrià i els car¬
rers d'Agustina de Saragossa i Anglesola, apro¬
vat inicialment per la C.M.P. de 10-IX-1981.
(Dia 29-X).
— I de l'Estudi de detall d'ordenació del volum
edificable de la finca núm. 213 del carrer del
Treball formulat per Novara, S. A., i aprovat
inicialment per acord de 22-IX-1981.
(Dia 6-XI).
— Exposició al públic de l'expedient relatiu a
l'expropiació de la finca núm. 491 de la Gran
Via de Les Corts Catalanes.
(Dia 2-XI).
De cancel·lació de les garanties donades per:
— «Construcciones y Contratas, S.A.» per obres de
clavegueram al carrer de Mora d'Ebre i Cami
Vell de la Pedrera; pavimentació del Camí Vell
de la Pedrera i accés al Mercat de les Roquetes
i carrer de Mossèn Quinté Mallofré; clavegue¬
ram i pavimentació del carrer d'Estape i Feliu;
clavegueram del carrer de Lluçanès, pavimen¬
tació del Passatge de Xile; remodel·lació de la
zona de la Verneda Baixa, Via Trajana, Camí
darrera del Cementiri Vell, de l'Avinguda del
Capità Lopez Valera i de la nova ordenació jar¬
dinera a la plaça de la Verneda al polígon de
Sant Martí.
— Per «Inmobiliaria de Edificacions, S.A.», per
obres i subministrament per enllumenat del
superbloc limitat per l'Avinguda de Madrid
Gran Via Carles III, Travessera de Les Corts i
Torrente Perales, primera i segona fase.
— «Per Enclavamientos y Señales, S.A.», per tre¬
balls de Subministrament i d'instal·lacions des¬
tinades a l'ordenació del tràfic a la vía pública,
contracte núm. 1, 1975-1977.
(Dia 27-X).
— Per «Fomento de Obras y Construcciones, S.A.»
per les obres de subministrament de materials
destinats als treballs que duran l'any 1935 efec¬
tuarà la Brigada de Conservació d'Edificis Mu¬
nicipals.
— Per «El Corte Inglés», per equipament de dues
guarderies infantils, al Polígon Canyelles.
— Per «Ramon Vizcaino, S.A.», per obres de re¬
forma a les cambres frigorífiques del Mercat del
Guinardó.
— Per «Cubiertas y Tejados, S.A.», per clavegue¬
ram al carrer de Santa Engràcia i Turó Blau;
obres a l'estació Reina Elisenda; i de la con¬
tracta, de medis necessaris per a la conservació
i reparació de paviments a la via publica.
— Per adquisició de material destinat a la Direc¬
ció i Coordinació de Serveis Sanitaris.
— Per «Cubiertas y Tejados, S.A.», per obres com¬
plementàries per la construcci ódel pont del
passeig Reina Elisenda de Montcada; instal·la¬
cions per el ferrocarril de l'estació Reina Elisen¬
da de Montcada; obres del Ferrocarril Sarrià a
Barcelona, prolongació Via Augusta i altres
obres, de l'esmentat Ferrocarril.
(Dia 4-XI).
— Per «Pavimentos y Construcciones, S.A.», per
pavimentació del carrer de la Riera d'Horta, de
Sant Andreu a Nadal.
— Obres de recobriment asfàltic a carrers dels ba¬
rris perifèrics, Pressupost d'Infrastructura de
Barris».
(Dia 6-XI).
FINANCES:
— Dels acords pel que s'imposen contribucions es¬
pecials per a subvenir les obres següents:
17-XII-1976, d'instal·lació d'enllumenat al carrer
Marquesa de Villalonga entre els d'Esperança i
Benedetti per 1.496.000 pessetes.
9-XII-75 i 30-1-78, d'instal·lació d'enllumenat al
carrer Teresa de Cofrendes entre els d'Almansa
i numero 12.111 per 175.675,90 ptes.
(Dia 6-XI).
PERSONAL:
Bases i Programa aprovades per la C. M. P. de
24-VII-1981, que regiran:
— El concurs-oposició lliure per a proveir 59 pla¬
ces de Tècnic Auxiliar de Serveis Socials;
— El concurs, per a proveir 8 places de Sots-ofi-
cial del Servei d'Extinció d'Incendis i Salva¬
ments.
— Concurs-oposició lliure per a proveir 65 places
de Tècnic mitjà de Ciències Socials i comer¬
cials.
(Dia 28-X).
572 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA
LLICÈNCIES D'OBRES. RELACIÓ DE LES CONCEDIDES EL
DE SETEMBRE I OCTUBRE DE
La Maquinista Terrestre i Marí-
tima, S.A.
La Maquinista Terrestre i Marí¬
tima, S.A.
La Maquinista Terrestre i Marí¬
tima, S.A.
La Maquinista Terrestre i Marí¬
tima, S.A.
La Maquinista Terrestre i Marí¬
tima, S.A.
La Maquinista Terrestre i Marí¬
tima, S.A.
La Maquinista Terrestre i Marí¬
tima, S.A.
La Maquinista Terrestre i Marí¬
tima, S.A.
La Maquinista Terrestre i Marí¬
tima, S.A.
La Maquinista Terrestre i Marí¬
tima, S.A.
«Instrucció Popular, S. A.»
Jesús. Garcia Garcia
«Europa de Promociones Inmo¬
biliarias».
F. Coll Colomé
Miquel Martínez Astola
Argon, S.A.
Maria Lluïsa Oliveda Puig
Ediba, S.A.
Jordi Parera Vilamajó
Residències Modernes, S.A.,
Josep Pascual Vicent
«Inmobiliaria Trescientos»
Once-rep. Víctor de Botton
Romy
Vicosa, S.A., repr. Gregori Ga-
ban Martínez.
Antoni Pedrosa Vida
Vicosa, S.A., Lluís R. Naquells
Coll.
Núria Pelegrí Sacristan
Joan Cura Sole
«Urbanizaciones Catalanas Tu¬
rísticas, S.A.».
Francesc Folch Camarasa
«Inversiones Atyrdel, S.A.»
Joaquim Pitarch Turon
Alfons Romero Gàlvez
Enric Caparrós Garcia
Antoni Triay Llopis
Sandoz, S.A.E.
Jaume Garcia Bum
Manuel Quesada Castro
Mati as Yaíïes Giménez
Fesc. Rovira Trióla
Texfil, S.A.
Carles Bonet i Niu
Pascasi Benítez
Carles Jové Sanz
Lluís Alonso Calleja
Ferran Junoy, 2-64
Ferran Junoy, 2-64
Ferran Junoy, 2-64
Ferran Junoy, 2-64
Ferran Junoy, 2-64
Ferran Junoy, 2-64
Ciudad Asunción
Ferran Junoy, 2-64
Ferran Junoy, 2-64
Ferran Junoy, 2-64
Ferran Junoy, 2-64
Hedilla, 66-72, xamfrà Dr. Leta-
mendi, 53 i Congrés, 61-69
Numància, 130 - Aviació, 7-9
C/. 5 Sector G, s/n.
P. de Gràcia, 91
Balmes, 155-157
Hedilla, 90-94
Diputació, 311
Rambla Muntanya, 8
Puigcerdà, 239-241 -
Concili de Trento
Floridablanca, 61-63
Creu Coberta, 125
Sants, 168
Padilla, 223
Calàbria, 223-233, xamfrà
O. Rosselló, 79
Rosselló, 413
Bruc, 124
Berlín, 39-53, xamfrà
Numància, 47-53
Fontcuberta, 1, Cardenal Vives
i Tutó i C/. Osio
P. Valldaura, 44-46, Cant.
Hedilla, 147-149
Ramblas, 31 i Lancàster
Calàbria, 129-131
Gran Via Corts Catalanes, 577
Guipúscoa, 42
Pomaret, 49-51
30 DE MARÇ I DURANT EL MES
1981
Construcció oficines en pl. baixa i
coberta.
Edif. de s/s., e., i un pis.
Edif. pl. baixa.
Edif. de s/s., i entresol.
Nau industrial de pl. baixa.
Edif. de pl. baixa i entresolat.
Edif. de pl. baixa.
Nau industrial de pl. baixa.
Edif. nau industrial, pl. baixa.
Edif. nau industrial de pl. baixa.
Reforma int. per Centre escolar.
Modif. proj. edif. de s/s., e., 6 p. à. i
golfa per Numància i s/s. e., per
carrer Aviació.
Ampliació de nau pl. baixa.
Reforma int. pl. s/àtic.
Modif. proj. edif. comp. de 2 pl. s.,
pl. baixa, entresol, 5 pisos i golfa.
Edif. comp. de s., pl. baixa i dos pisos
Edif. de pl. baixa, entresol, 5 pl. i
golfa.
Modif. proj. de reforma i ampliació
pl. s., s/s., e.,
Edif. comp. de 2 pl. s., baixa, 10 pl. i
golfa.
Edif. de s., pl. baixa, entresol, 5 pisos
i golfa.
Substitució dels forjats de pl. prime¬
ra, segona.
Reparació de clivells i lesions.
Edif. comp. de pl. baixa, entresol,
5 pl. tipus i golfa.
Edif. comp. de pl. s., baixa, entresol,
5 pl. i coberta.
Edif. viv. comp. de pl. baixa, 5 pl.
tipus i golfa.
Edif. comp. de pl. s., pl. baixa, entre¬
sol, 5 pl. tipus i golfa.
Reforma pl. baixa comercial per ga¬
leria d'alimentació.
Reforma int. i ampliació de 2 escales
d'emergència en plantta s. 4, 3, 2,
1, pl. baixa i 4 pl. pis.
Edif. de 2 s., pl. baixa, 4 pisos i co¬
berta.
Reforma locals enpl. baixa i entresol.
Modif. proj. per camvi d'ús en edif.
comp. per 4 s., s/s., e., 6 pl. à. i
coberta.
Reforma int. en pl. e. primer.
Edif. comp. de 2 pl. s., pl. baixa, i
coberta.
Edif. aïllat per complex esportiu
comp. de 2 pl. s., pl. baixa i 2 pisos..
GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 573
Promotora Diagonal, S.A.
Lluís Borrell Calonge
Josep M. Ferrer Masclans
«Banco Internacional de
Comercio».
Editorial Omega, S.A.
Antoni Paricio Larrea
Amadeu Molins Sansalvador.
Cesari Peralta Blàzquez
Joan Carulla Torrent
Pere Kauf Brod
Fopinsa
Jordi Camps Gallés
Josep Auro Ferrer
Adrià Llansana Ollé
Vicosa, S.A.
Lluís Banquells Coll
Delegación de Hacienda de
Barcelona.
Cooperativa Barna. de
Viviendas.
Miquel Xaonco
Eugeni Liaras Latorre
Constructora Pirenaica, S.A.
Joan Àngel Alba Monteagudo
F. Morata Cebrian
Jaume Rius i Pijoan
Caixa d'Estalvis de Sabadell.
Josep Benet Bla
Banc de Santander
Joan B. Mayoral Hidalgo
Giba-Geigy, S.A.
Rafael Mas Obis
Empresa de Administración y
Construcción, S.A.
Carles Balagué.
Caja de Ahorros y Monte de
Piedad de Barna.
Joan Torres Picamal.
Fea. Mercader Briansó.
Banco Hispano Americano»
Josep M. Malagarriga Miralbell
Carles Ortiz Hiñojal
Fesc. Xavier Goday Masó
Lluís Vinent i Josep Rubio
Consol Paretas Giralt
Gaudix, S. A.
Andreu Laeambra López
Felton, S. A.
Josep Blanchart González
Joan Pardo González
Comunitat de Propietaris Grup
J. Civit, Jordi Blanqué Jornet
Magí Farré Ferrer
P. Bonanova, 109-111
Pi, 5
Major de Gràcia, 91
C/. Cigne, 1
Plató, 26
Alcolea, 98-100
Riera de Sant Miquel, 40
Garcilaso, 172
Sant Pere Claver, 26-28
Plaça del Guinardó, 8
Àvila, 64-72
Dalmau, 15-17
Tolrà, 9-11
Dos de Maig, 278-282
P. V alldaura, 12-14 i
C/. Eduard Toda
Jurista Borrell i Soler, 8
Avinguda Infanta Carlota
Joaquima, 8-10
P. de Sant Joan, 6
Cabestany, 14 i Dr. Ibáñez, 15
Sta. Eugènia, 25
Major de Gràcia, 99
Provença, 246
Ausiàs Marc, 77-79
Àvila, 27-41, Ramon Turró
Wad-Ras
Pje. Alió, 34
Muntaner, 105
Rbla. de Canaletas, 138
Alts Forns, 16-17-18-19
Fraternitat, 35-37
Nàpols, 113
Gustavo Bécquer, 27
Lepant, 389-391 - Taxdir, 57-63
Còrsega, 471-477 - Grassot, 23-25
Ferran, 34
Av. Diagonal, 154-156
Pje. Sta. Maria de Villalba, 4
Construcció de 2 blocs aïllats comp.
de 2 pl. s., pl. baixa, 4 pl. i coberta.
Reforma de pl. baixa i addició d'en¬
tresol.
Reforma int. enpl. baixa i pis 1er. per
a instalar agència bancària.
Reforma int. de pl. s., baixa, i tres
pisos, ampliació de s. i golfa per
elements tècnics.
Proj. d'addició de pl. s., e., 3 pl. i
coberta per edif. comp. de pl. s/s.
Edif. viv. comp. de s., baixa, entresol
i dos pl.
Reforma int. i ampliació en pl. baixa
1 1.a.
Obra nova pl. s., baixa i coberta. Ed.
aïllat.
Modif. int. en pl. s/s., en edif. comp.
de s/s., e., 4 pl. tipus, à. i golfa.
Edif. comp. de pl. s., baixa i 2 pl. ti¬
pus.
Reforma int. i modif. obertura en fa¬
çana en pl. baixa.
Edif. de 2 s., pl. baixa, entresolat i
2 pl.
Obras de reforma en pl. baixa i pl.
pis en edif. existent.
Modif. proj. de 4 blocs de viv. comp.
de s., pl. baixa, 4 pisos i golfa.
Reforma int. en s. primer i pla. baixa
Reforma int. i condicionament d'ofi¬
cines en pl. tercera i quarta.
Obres de reforma per instal·lació d'as¬
censor.
Modif. proj. edif. comp. de s., s/s., e.,
3 i 2 pl. per Cabestany, i Dr. Or¬
donez, à i coberta, i golfa.
Modif. de pl. baixa, reparació d'ele¬
ments estructurals.
Reparació de dos pilars estructurals
en pl. baixa.
Reforma i ampliació de fossat exis¬
tent, formant tres s., per a ubicar
dipòsits de gas-oil.
Edif. comp. de pl. s., baixa, entresol
5 pl. tipus i coberta.
Edif. comp. de 2 pl. s., baixa, 3 pl. ti¬
pus i golfa.
Reforma int. enpl. baixa i reparació
d'elements estructurals.
Modificar obertura façana en pl.
baixa.
Obres de reforma en pl. 3a. en edif.
existent.
Construcció de tanca definitiva.
Consolidació de forjat del sostre de
pl. baixa.
Reforma int. en pl. entsol.
Reforma int. d'envans al pis primer,
primera del bloc A.
Modif. de proj. en pi. 4.a i 5.a del bloc
C, d'un edif. destinat a viv.
Edif. viv. comp. de s., baixa, entresol,
5 pl. tipus i golfa.
Reforma int. en pl. baixa.
Reforma pl. baixa.
Construcció d'un mur de contenció
de terra.
574 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA
Rvd. Ramon Mele Sardà
Enric Calatayud Alberola
Souca, S. A. Josep Castro Barrio
Eugènia Roig Arbós
Fsc. Capdevila Sansa
Josep M. Barrau Compte
«Banco Zaragozano»
Xavier Lobera Caudepon
Pau Llorens Reñaga,
repr. F. E. T.
Clenu, S. A.
Vicenç Pascual Moix
Fsc. Chamorro Macias
Xavier Corberó Comas
rep. de Eficor, S. A.
Enric Mariné Soldevila
Josep M. Antras Badia
Carles Aubert Xipell
Crisedi, S. A.
Hermenegildo Casas
Evarist Romeu Mestres
Promotora Bogatell, S. A.
rep. Joan Marsal Mas
Enric Magrinà Mir
Josep Planas Guino
Comercial Neufville, S. A.
Gunther Ernest
Ciprià Gutiérrez Garcia
Josep Mondéjar Navarro
Gertraud G. Shimsheimer
Joan Jové Vila
Immobiliària Teino, S.A.
rep. Manuel Cazulla Soler
Josep Carrillo Segura
Banc de Santander
Joan B. Mayoral Hidalgo
Antoni Villavechia Puig-Mir
Oleguer Sotelo Blanco
Immaculada, 25-35
Sardenya, 311-313
P. Maragall, 1-5
València, 381
Baixa de Sant Pere, 12-14
La Fussina, 6
Rda. Universitat, 22
C/. 6, Cant. c/. A. i Cant.
c/. D.
Cartagena, 189-193
Viladrosa, 51-61
Muntaner, 70-72, xamfrà Aragó
Granvia de Carles III, 41-43
Mallorca, 293
Rosselló, 208
Ribes, 40
Benet Mateu, 19
Avda. Bogatell, 80 Cant. carrer
Llull, 27-39 Cant. Joan d'Aus-
tria, 55-57
Consell de Cent, 294
Violant d'Hongria, 68-78
Santa Teresa, 8-10
Cristóbal de Mourà, 217
Actriu Tubau, 1
Maduixer, 24
Teodor Roviralta, 15-19 xamfrà
O. c/. Ramon Macaya
Miquel Àngel, 36-38 Cant.
Joan Güell, 34
Rbla. Volart, 60
Sabino de Arana, 44
Tavern, 41
Alta Pedrell, 82-84 - Aguilar, 30
Construcció de dos murs de contenció
per a ubicar un camp de futbol.
Edif. viv. comp. de 3s., baixa, entre¬
sol, 5 pl. tipus i golfa.
Modif. de pi. baixa i entresol, en edif.
comp. de 2 s., baixa entsol. 7 pl. ti¬
pus à. i golfa per P. Maragall.
Obras int. de reforma i renovació de
façana en edif. comp. de pl. baixa
i 2 pl.
Reparació de forjat en pl. baixa.
Obras int. en pl. primera en edif.
existent.
Legalizació reforma int. s. i pis 1er.
Construcció d'un centre de tennis edi¬
fici social compost de pl. baixa.
Edif. pistes tennis cobertes i quatre
mòduls serveis de pl. baixa.
Addició d'un 3er. s., en edif. comp.
de 2 s., s/s., e., 7 pl. tipus à. i golfa.
Modif. d'obertures a la façana.
Edif. comp. de pl. s., baixa, entresol,
5 pl. i coberta.
Obres per adaptació d'edif. de gran
altura a l'ordenança de prevenció
d'incendis en edif. compl. de s.,
s/s., e., i 15 pl.
Reforma interior pl. 1.a
Reforma interior àtic 1.a
Edif. comp. de dues pl. s., baixa, en¬
tresol, 3 pl. tipus i golfa.
Reforma int. en local modificant
obertura en pl. baixa.
Edif. de s., pl. baixa, 3 pisos i golfa.
Obres de reforma int. pl. s., baixa i
entresol.
Modif. proj. d'obra comp. de 2 s.,
baixos, entresol, 2 pl. pis i golfa.
Reforma int. pl. baixa i pis. 1er. 2n.
Reforma int. en pl. baixa.
Reforma int. en pl. pis i golfa.
Reforma d'edif. aïllat de viv. unifa-
miliar de pl. baixa i un pis.
lObra nova de edif. comp. de pl.
baixa, pl. pis i golfa.
Modif. proj. edif. de s., s/s. e., 6 p. à.
i golfa, afegint un s. 2n. i adaptànt-
la a noves alineacions.
Construcció s., 2n., com modif. de
proj.
Reforma int. en pl. baixa per ubicar
la sucursal bancària.
Reforma en pl. baixa consistent en
la conversió de dues finestres a la
porta.
Construcció de pl. s.
TRASPÀS DE DRETS FUNERARIS
Hom. cita aquelles persones que puguin considerar-
se amb algun dret a les sepultures que més avall es
consignen, a fi que compareguin al Negociat de
Cementiris d?aquesta Secretaria, dins dels quinze
dies hàbils següents als de la publicació d'aquest
anunci en el Butlletí Oficial de la Província, i
s'adverteix que en cas de no fer-ho, quedaran de¬
caiguis del seu dret i continuarà la tramitació de
Vexpediente sense ulterior citació ni audiència.
Josep M.a Batlle i Massó, Tros. Prov. Nínxol
Núm. 727 pis 6 Ext. Illa 1.a Dpt. 3 de VEst, de
Josep Batlle i Vidal.
Francesc Betacourt i Cocinero, Tras. Prov. Tra-
pezial pis 6 Núm. 899 Via Sant Jaume ag. 10 del
Sud-Oest, de Longinos Betancourt i Martí.
Lluïsa Borràs i Canals, Tras. Prov. Col. B. pis 6
Núm. 691 Via Sant Jordi, Ag. 7 del Sud-Oest, de
Carme Borràs i Vallés Vda. Font.
GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 575
Josep M.a Bley i Peret, Tras. Prov. nínxol nú¬
mero 6.608 pis 1 osse. dpt. 3 Sant Andreu, de Ger¬
trudis Peret i Farré.
Carme Bachs i Aliem, Trasp. Prov. Nínxol pis 5
Núm. 53 Illa 3 del Nord, de Pere Bachs i Aliar.
Aureli Boada i Prous, Tras. Prov. nínxol número
4.517 pis 4 Col. B. Sta. Eulàlia Af. 3 del Sud-Oest,
de Concepció Pros i Rovira.
Víctor Bottini i Vidal, Tras. Prov. nínxol pis 1
osse. Núm. 300 illa 1 de FEst, de Pere Màrtir i
Martí Colchonero.
Joana Comellas i Bernuz, Tras. Prov. sepultura
Núm. 455 pis 2 Sant Josep Ag. 2 del Sud-Oest,
dlÀngels González i Longaria.
Carme Costera Lamarca, Tras. Prov. nínxol pis 3
Núm. 3.729 illa 5 de Les Corts d'Àngel Vidal i
Ferrando.
Maria Dolors Cabello i Savall, Tras. Prov. Hipo-
geu Trapezial pis 3 Núm. 81 Via Sta. Eulàlia Ag. 3
del Sud-Oest, de Josep Boch i Plaza.
Dolors Carnicer i Cañellas, Tras. Prov. nínxol
pis 2 Núm. 2.201 Façana Est Dpt. 2 de Sants, de
Ramon Carnicer i Tarragó.
Wifred Camós i Audet, Tras. Prov. Col. B. pis
3 Núm. 4.095 Via Sta. Eulàlia Ag. 3 del Sud-Oest,
de Joan Camós i Fàbregas.
Adela Escote i Sánchez, Tras. Prov. Hipogeu Tra¬
pezial pis 1 osse. Núm. 74 Via Sant Josep Ag. 4
del Sud-Oest, de Rafael Escoté i Sala.
Lluïsa Echagüe i Pascual, Tras. Prov. Col. B.
Pis 5 Núm. 5.098 Via Sta. Eulàlia Ag. 3 del Sud-
Oest, (TOtilia Pascual Vda. Echagüe.
Mercè Fernández i Lamarca, Tras. Prov. Hipo¬
geu pis 4 Núm. 160 Via Sant Josep Ag. 2 del Sud-
Oest, de Francesca Ferrando i Miquel.
Miquel de Ferrer i Calaf, Tras. Prov. Col. B. pis
3 Núm. 2.014 Via Sant Francesc Ag. 9 del Sud-
Oest, d'Enriqueta Mendoza.
Natàlia Gascon i Hueso, Tras. Prov. nínxol nú¬
mero 3.825 pis 7 Tanca Dpt. 1 de l'Est, de Domènec
i Pau Agustí i Planell.
Teresa Gil i Roig, Tras. Prov. Nínxol pis 6 nú¬
mero 3.702 dpt. 1 de Sants, de Teresa Roig i Sala-
franca.
Enric Gustà i Puiggalí, Tras. Prov. Col. A. pis 1
Osse. Núm. 611 Sant Jaume 10 del Sud-Oest, de
Anna Pi i Selvas.
Isabel Giménez i Moreno, Tras. Prov. nínol pis 4
Núm. 3.522 sense via, del Sud-Oest, de Carme Gi¬
ménez i Moreno.
Pere Ginesta i Juan, Tras. Prov. Tomba menor 3
dep. Núm. 63 Dpt. 5 de Les Corts, de Cts. Roc
Estany i Teimar i Teresa Pla.
Anna González i Jané, Tras. Prov. nínxol pis 2
Núm. 3.414 tanca dpt. 3 de l'Est, de Julià, Catalina
i Maria González i Granjes.
Marta Gilabert i Montfort, Tras. Prov. Nínxol
pis 2 Núm. 1.175 Ext. Illa 1 Dpt. 3 de VEst, de
Francesc Batlle i Salat.
Francesc Gil i Negre, Tras. Prov. nínxol pis 3
Núm. 5.578 dpt. 3 de Sant Andreu <THonorat Gil
i Pallarès.
Maria Àngels Huerto i Cañardo, Tras. Prov. nín¬
xol pis 5 Núm. 3.176 dpt. central de Les Corts, de
Maria Gomà Vda. Sobrevias.
Víctor Hernanz i Humbrias, Tras. Testament i
Duplicat, nínxol pis 1 Osse. Núm. 5.474 dpt. 3 de
de Sant Andreu, de Frutos Hernanz i Mingúela.
Josep López i Ros, Tras. Prov. Col. A. Núm. 702
pis 1 Osse. Via Sant Jaume 10 del Sud-Oest, de
Josep López i Lázaro.
Julià Lój>ez i Pagès, Tras. Prov. Col. B. núme¬
ro 2.236 pis 4 Via Sant Francesc 6 del Sud-Oest, de
Lino Ribera i Llobregat.
Maria López i Marsà, Tras. Prov. nínxol Núm. 611
3 pis 1 osse. Sta. Eulàlia 3 del Sud-Oest, de Joaquim
Naval i Petrich.
Montserrat Llamusí i Bachs, tras. prov. nínxol pis
1 osse. Núm. 3.625 tanca dpt. 1 de FEst, de Mar¬
garida Camprubí i Neto.
Maria Morera i Fortunata, Tras. Prov. nínxol
Núm. 867 pis 2 dpt. 3 de Sant Andreu de Cts. Joan
Blanch i Teresa Nel-lo.
Carme Masa i Botei, Tras. Prov. nínxol pis 1
osse. Núm. 3.029 dpt. 2 de Sants d'Aleix Peruchet i
Farrero.
Ramon Munté i Munté, Tras. Prov. Tomba me¬
nor 1 comp. Núm. 180 Plaça de la Fe Agrup. 9
del Sud-Oest, de Josepa Munté i Cors.
Consol Masià i Marimon, Tras. Prov. Tomba me¬
nor Núm. 15 Via Sant Joan Bautista, Ag. 9 del
Sud-Oest, de M.a Àngels i Jordà.
Carme Morató i Ballesteros, Tras. Prov. nínxol
pis 3 Núm. 238 illa 12 Sant Francesc de Sant Ger-
vasi, de Pere Giménez i Martínez.
Carme Morató i Ballesteros, Tras. Prov. nínxol
pis 2 Núm. 767 illa 2 dtp. 3 de l'Est, de Sebastià
Ferrando i Morel.
Matilde del Moral i Vicaino, Tras. Prov. nínxol
Núm. 5.128 pis 4 illa 5 de Les Corts, cFAmàlia Mo¬
ral i Monteagudo.
Anna Masqué i Creus, Tras. Prov. nínxol pis 5
Núm. 526 Misericòrdia Ag. 3 del Sud-Oest, de Jau¬
me Prat i Forns.
Josep Muset i Terricabras, Tras. Prov. nínol nú¬
mero 3.668 pis 5 tanca dpt. 1 de l'Est, d'Agnès
Graells.
Enriqueta Peral i Soler, Tras. Prov. Col. B. pis 1
osse. Núm. 10.909 Sant Jaume 9 del Sud-Oest, de
Francesc Peral i Ruiz.
Francesc Prat i Puig, Tras. Prov. Nínxol pis 3
Núm. 1.165 dpt. Central de Les Corts, de Francesc
Pinol i Millat.
Montserrat Prat i Carreras, ras. Prov. Col. B. pis
6 Núm. 1.663 Via Sant Francesc Ag. 9 del Sud-Oest,
de Jaume Prat i Forns.
Mercè Raset i Cuatrecases, Tras. Prov. Hipogeu
pis 1 osse. Núm. 349 Sant Josep Ag. 4 del Sud-
Oest, de Gregori Raset i Ensesa.
Maria Rubio i Ibáñez, Tras. Prov. Col. B. pis 3
Núm. 789 Sant Jaume 11 del Sud-Oest, de Josep
M.a López i Gaitan.
Clara Reiman Nac. Villanua, Tras. Prov. Col. B.
pis 1 osse. Núm. 11.725 Stma. Trinitat Ag. 11 del
Sud-Oest, de Víctor Lemmel i Villanua.
Josepa Santos i Pons, Col. A. Tras. Prov. pis 3
Núm. 578 Via Misericòrdia Ag. 3 del Sud-Oest, de
Maria López i Carceller.
Josep Soler i Font, Tras. Prov. Nínxol Núm. 916
pis 4 Dpt. 3 de Les Corts, de Josep Font i Pujol.
Josep Torralba i García, Tras. Prov. Col. B. pis 4
Núm. 813 Via Sant Jordi Ag. 7 del Sud-Oest, d'A¬
lícia García i Ferré.
Antònia Vila i Costa, Tras. Prov. nínxol número
1.452 pis 5 dpt. 3 Sant Andreu, de Josep Costa i
Fabregat.
Gabriel Villaplana i Casa, Tras. Prov. Col. B.
pis 6 Núm. 8.563 Sant Francesc Ag. 9 del Sud-Oest,
de Miquel Izquierdo i Cercos.
M.a Rosa Alayeto i Zorio, Tras. Prov. Nínxol
pis 5 Núm. 6.711 illa 5 Les Corts de Consol Gil i
Claret.
576 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA
Dolors Amat i Capilla, Tras. Prov. Nínxol pis 3
Núm. 1.961 Dpt. 2 sèrie 1 Sant Andreu, de Miquel
Amat i Matabosch.
Maria Baños i Martínez, Duplicat tomba menor
3 dep. Núm. 7 Dpt. 8è. Les Corts de Maria Baños
i Martínez.
Dolors Benach i Colom, Tras. Prov. Nínxol nú¬
mero 3.394 pis 6 tanca dpt. 3 de l'Est, de Teresa
Pàmies i Colom.
Guillem Cabot i Enseñat, Tras. Prov. Col. B.
pis 4 Núm. 8.392 Sant Francesc Ag. 9 del Sud-Oest,
de Caterina Gamundi i Castañer.
Eusèbia Capitan i Timón, Tras. Prov. Col. B. pis
5 Núm. 9.440 Stnui. Trinitat Ag. 11 del Sud-Oest,
de Josep Martine i Clemente.
Rosa Casañas i Llemas, Tras. Prov. Nínxol pis 3
Núm. 6.527 dpt. 5 Les Corts, de Victòria Carreras i
Isern.
Filomena Casas i Pardo, Tras. Prov. Col. A. nú¬
mero 1.755 pis 5 Sant Jaume 10 del Sud-Oest, de
Sabina Barceló i Vda. Truco.
Anna Cisquer i Comamala, Tras. Prov. Hipogeu
Arquejat pis 5 Núm. 340 Sant Joan Ag. 9 del
Sud-Oest, d'Ildefons Comamala i Ucar.
Joana Claveri i Graells, Tras. Prov. Col. B. pis 1
osse. Núm. 6.948 Santa Eulàlia Ag. 3 del Sud-Oest,
de Jaume Claveri i Pujol.
Maria Casta i Bosch, Tras. Prov. Nínxol pis nú¬
mero 4 Núm. 465 illa 3 Les Corts, de Antoni Ta-
basca i Angé.
Josepa Elipe i Llordes, Tras. Prov. trapezial pis
5 Núm. 924 Sant Jaume Ag. 10 del Sud-Oest, de
Josepa Calvete i Abadías.
Antoni Esquerra-Torrescasana i Llobet, Traspàs
Prov. Cipo menor classe 1.a Núm. 8 Sant Josep 2
del Sud-Oest, d'Antoni Castells i filles Antònia i
Teresa Castells i Miquel.
Carles Fabregad i Alemany, Tras. Prov. Nínxol
pis 3 Núm. 1.516 dpt. 5 de Sant Andreu, de Fermí
Fabregad i Zaera i M.a Fca. Cru i Morraja.
Maria Fàbregas i Rosell, Tras. Prov. Nínxol pis
3 Núm. 9.614 Dpt. 3 Sant Andreu de Ferran Cru-
sells i Trenchs.
Guadalupe Garcia i Díaz, Tras. Prov. Col. B. pis
4 Núm. 1.791 Sant Jordi del Sud-Oest, d'Eusebi Díaz
i González.
Teodor Gassó i Esteve, Tras. Prov. Col. B. pis 3
Núm. 1.228 Sant Jaume Ag. 11 del Sud-Oest, de
Joan Burgos i Rivera.
Joaquim Grau i Villega i Francesca Pedrol i Que-
ral, duplicat Col. B. pis 2 Núm. 9.123 dpt. 3 Sant
Andreu, de Joaquim Grau.
Mercè Lleó i Masgrau, duplicat nínxol pis 2 nú¬
mero 185 int. illa 2 dpt. 3 de l'Est, de Mercè Lleó
i Masgrau.
Agustina Llovet i Oliveras, Tras. Prov. Nínxol
Núm. 410 pis 3 Façana est. B. Dep. 1 de Sants, de
Maria Miquel i Comas.
Manuel Mandado i Altamira, Tras. Prov. nínxol
Núm. 2.077 pis 3 illa 5 Les Corts, de Maria Alta¬
mira i Crevea.
Rosa Mascarell i Serra, Tras. Prov. nínxol nú¬
mero 58 pis 2 dpt. 3 de Sant Andreu, de Miquel
Serra i Domingo.
Maria Massana i Forns, Tras. Prov. Col. B. pis 4
Núm. 6.271 Sant Jordi Ag. 7 del Sud-Oest, de Ma¬
ria Forns i Carreras.
Josep Morancho i Querol, Tras. Prov. pis 6 nú¬
mero 5.662 Sant Jordi Ag. 7 del Sud-Oest, de Josep
Morancho i Lloret.
Genis Muñoz i Martínez, Tras. Prov. Nínxol pis
2 Núm. 662 illa 3 de Les Corts, de Josep Martínez i
Martínez.
Pere Ollé i Pàmies, Tras, i duplicat Nínxol nú¬
mero 2 ])is 2 dpt. 7 de Les Corts, de Maria Pàmies i
Sants.
Pere Ollé i Pàmies, Tras, i duplicat Nínxol nú¬
mero 51 pis 3 dpt. 3 de Les Corts, de Maria Pàmies
i Sants.
Joan Portulas i Grau, Tras. Prov. Nínxol pis 7
Núm. 3.920 Dpt. 5 de Les Corts de Josepa M.a
Queralt i Robert.
Petra Puche i Palao, Tras. Prov. Hipogeu Ogival
pis 3 Núm. 439 Sant Josep Ag. 2 del Sud-Oest, de
Joan Baliu i Vives.
Enric Quintanilla i Hernanz, Tras. Prov. nínxol
Núm. 460 pis 4 illa 4 de Les Corts, de Nicolau
Quintanilla i Martínez.
Ramón Serracarbarbassa i Soler, Tras, provisional
Col. B. pis 6 Núm. 6.023 Santa Eulàlia Ag. 3 del
Sud-Oest, d'Àngela Antonio i Pedret.
Ernest Ramon Barnés, Tras. Prov. Nínxol núme¬
ro 1.183 pis 7 dpt. 3 de Sant Andreu de Baldomer
Ramon i Gumà.
Llorenç Ribas i Corbella, Tras. Prov. Col. E. pis 2
Núm. 179 San Francesc Ag. 9 del Sud-Oest, de
Leonor Batlle i Roses.
Anna Riol i Abellanet, Tras. Prov. Col. B. pis 2
Núm. 6.791 Sant Francesc Ag. 9 del Sud-Oest, de
Francesc Oriol i Quingles.
M.a Teresa Rodrigue i Cardeñas, Tras. Provisio¬
nal Nínxol Núm. 898 pis 3 tanca de l'Est, de Josep
Neto i Dardé.
M.a Teresa Rodríguez i Cardeñas, Tras. Provisio¬
nal Nínxol Núm. 757 pis 5 Ext. Illa 4 dpt. 1 de l'Est,
de Bartolomeu Neto i Sigui.
M.a Teresa Rodríguez i Cardeñas, Tras. Provisio¬
nal Nínxol Núm. 2.618 pis 7 tanca dpt. 3 de l'Est,
de Domènec Rodríguez i Villamil.
Joan Roig i Tejero, Tras. Prov. Nínxol pis 3
Núm. 7.535 Dpt. 3 de Sant Andreu, de Lluís Roig i
Ollé.
M.a de la Salut Romero i Aguilar, Tras. Provisio¬
nal sepultura Núm. 34.706 pis 5 osse. Ag. 12 del
Nord, d'Isabel Romero i Aguilar.
Josep Sacares i Sitjà, Tras. Prov. Nínxol pis 1
osse. Núm. 225 sèrie 3 de Sant Andreu, de Francesc
Sitjà i Gaig.
Vicenç Sala i Morall, Tras. Prov. Hipogeu nú¬
mero 100 pis 4 Sant Josep Int. 2 del Sud-Oest, d'A¬
gustina Izquierdo i Pallarès.
Josepa Palmira Salmerón i Casas, Tras, per aban¬
dó C.T. Col. B. pis 6 Núm. 2.544 Sant Lluís Ag. 14
del Sud-Oest, de Dolors Martín i Martínez.
Josep Serra i Llorens, Tras. Prov. nínxol prefe¬
rència pis 2 Núm. 13 int. illa 3 Dpt. 1 de l'Est, d'En¬
riqueta Hellmund.
Rosa Sugrañes i Calbet, Tras. Prov. sepultura pis
1 osse. Núm. 743 Sant Francesc Xavier de Sant
Gervasi, de Rosa Isart i Roca.
Marià Sails i Iguacel, Tras. Prov. Col. B. pis 6
Núm. 3.336 Santa Eulàlia Ag. 3 del Sud-Oest, de
Marià Suils i Iguacel.
Maria Toll i Batlle, Tras. Prov. hipogeu Núm. 666
pis 5 Sant Oleguer ag. 4 del Sud-Oest, de Pere Maña
i Toll.
Manuel Vidal i Ripollès, Tras. Prov. Nínxol pis 6
Núm. 1.186 Illa 4 de l'Est ext. Dpt. 1, de Joan Bau¬
tista Marco i Membrado.
Ignasi Vivas i Llorens, Tras. Prov. Nínxol núme¬
ro 166 pis 3 dpt. central de Les Corts, d'Eduard
Llorens i Servat.
GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA
577
Pilar Vives i Solé, Tras. Prov. Nínxol pis 2 nú¬
mero 203 tanca Dpt. 1 de l'Est, de Teresa Oliva i
Duran.
Josepa Vivó i Maragall, Tras. Prov. Col. B. pis 2
San Francesc Ag. 9 Núm. 3.575 del Sud-Oest, de
Teresa Moliné i Bahima.
Barcelona, 15 d'Octubre de 1981. — El Secretari
general, Jordi Baulies Cortal.
Rosa M.a Alié i Salichs, Tras. Prov. i duplicat
nínxol Núm. 3 pis 1 osse. A. 2 Sant Gervasi, de Pau
Salichs i Valls i Margarida Querol i Segura.
Ramon Arhonés i Mateu, Tras. Prov. Col. B. pis 4Núm. 7.864 Santa Eulàlia Ag. 3 del Sud-Oest, de
Miquel Vila i Jové.
Antoni Arciniega i Miró, Tras. Prov. Hipogeu
Trapezial Núm. 119 pis 2 Santa Eulàlia 3 del Sud-
Oest, de Gabriel Martí i Pacalí.
Rosa Arciniega Miró, Tras. Prov. Nínxol núme¬
ro 67 pis 4 int. illa dpt. 1 de l'Est, de Francesc
Subirachs.
Rosa Arciniega i Miró, Tras. Prov. Col. A. nú¬
mero 34 pis 4 Sant Jaume 10 del Sud-Oest, de Ma¬
nuel Estrada i Sabata.
Teresa Baliu Nogués, Tras. Prov. Nínxol núme¬
ro 108 pis 4 illa 3 dpt. 1 de l'Est, de Teresa Bruno
i Matas.
Carme Banzo i Suñé, tras. prov. Col. B, pis 3, nú¬
mero 7906, Sant Francesc Ag. 9, del Sud-Oest, de
Magdalena Masip i Torres.
Francesc Bonafont i Duch, tras. Prov. Nínxol pis3, núm. 1333 central Les Corts, de Domènec Bona¬
font i Andurell.
Dolors Codina i Font, Tras. Prov. Nínxol núme¬
ro 2.569 pis 1 osse. tanca nova dpt. 1 de L'Est,
d'Antoni López i López.
Rosa Calsina i Rial, Tras. Prov. Col. B. pis 3Núm. 7.637 Santa Eulàlia Ag. 3 del Sud-Oest, de
Vicenç Calsina i Camprubí.
Joana Cervera i Pasqual, Tras. Prov. Col. B. pis 2Núm. 2.620 Santa Eulàlia Ag. 3 del Sud-Oest, de
Rafael Cervera i Miarabet.
Rodolfo Colell i Salat, Tras. Provioncd HipogeuCol. B. pis 4 Núm. 4.433 Sant Jordi Ag. 7 del Sud-
Oest, de Rodolf Colell i Ametller.
Carme Costejà Agustí, Tras. Prov. Nínxol núme¬
ro 34 pis 2 eixample part entrant dreta de Sarrià,
d'Àngela Pont i Saballs.
Llorenç de la Fuente i Ramon, Tras. Prov. Col. B.
Núm. 1.258 pis 4 Sant Joaquim Ag. 12 del Sud-Oest,
cTIsabel Zamora i Ortega.
Mercè Esteban i Ollé, Tras. Prov. Nínxol núme¬
ro 865 pis 4 dpt. 2 Sant Andreu, de Josepa Anguerai Martorrell.
Amàlia Esteller i Colomer, Tras. Prov. Nínxol
pis 2 Núm. 829 dpt. 7 de Sants de Jaume Coll i
Vives.
Dolors Ferrer i Francesch, Tras. Prov. nínxol
pis 5 Núm. 425 tanca de l'Est, d?Eulàlia Coromi¬
nas i Montolio.
Jaume Gili i Gorgas, Tras. Prov. Nínxol pis 6Núm. 69 Illa 3 d'Horta, de Frederic Gili i Isart.
Jaume Gili i Gorgas, Tras. Prov. Nínxol pis 1
osse. Núm. 109 illa 1 d'Horta, de Marià March i
Bonet.
Maria Gimeno i Pérez, Tras. Prov. Hipogeu nú¬
mero 152 pis 2 Sant Josep 4 int. del Sud-Oest, deRita Vila, Vda. Arqués.
Francesca Guzman i Soler, Tras. Prov. Nínxol
pis 3 Núm. 7.257 dpt. 3 de Sant Andreu, de Rosa
Martínez i Vda. Salip.
Francesca Guzman i Soler, Tras. Prov. Nínxol
pis 3 Núm. 5.759 dpt. 5 Les Corts dels germansIsmael i Amadeu Guzman i Arnau.
Joan Illa i Sales, Tras. Prov. sep. pis 3 Núm. 10
dpt. 4 Les Corts, de Vicenta Sánchez i Rebolledo.
Joan Lópe i Tàpia, Col. B. Núm. 714 pis 6 SantJaume 11 del Sud-Oest, de Joan López i Bautista.
Elo'isa Madrid i Casares, Tras. Prov. Col. B. pis 3Núm. 1.725 Sant Jaume 10 del Sud-Oest, d'Aleix
Vila i Franch.
Carme Martínez i Busquets, Tras. Prov. Nínxol
pis 4 Núm. 3.193 tanca dpt. 3 de l'Est, de VirgíniaCaña.
Dolors Mas i Ribas, Tras. Prov. Hipogeu arq. pis2 Núm. 274 Sant Joan Ag. 9 del Sud-Oest, d'Esteve
Mas i Torrens.
Dolors Mas i Ribas, Tras. Prov. Hipogeu pent,
pis 1 osse. Núm. 217 Sant Francesc Ag. 2 del Sud-
Oest, d?Esteve Mas i Torrents.
Assumpció Mojal i Joan, Tras. Prov. Hip. Col. B.
pis 2 Núm. 1.301 Sant Jordi Ag. 7 del Sud-Oest,d'Adela Pila i Joan.
Carme Morató i Ballesteros, Tras. Prov. nínxol
pis 4 Núm. 97 dpt. 3 de VEst, de Pere Juan i
Giménez.
Roser Muñera i Marget, Tras. Prov. Hip. Trap.Núm. 445 pis 5 Sant Jaume 10 del Sud-Oest, de
Joaquima Saura i Alós.
Magdalena Ñausa i Frutos, Tras. Prov. Nínxol
Núm. 148 pis 3 Illa 3 Sant Gervasi, d'Araceli de
Frutos i Ibànez.
Joan Peiró i Piza, Tras. Prov. Hip. arq. número
545 pis 2 Sant Josep Ag. 2 del Sud-Oest, de Carles
Medana i Bussoni.
Angel Pessas i Rancal, Tras. Prov. Hip. pent,
pis 3 Núm. 112 Sant Oleguer Ag. 4 del Sud-Oest,
dels germans Bonifaci, Llocenç i Dionisi Roncal.
Joan Pich i Viñas, Tras. Prov. Hip. Col. A. pis2 Núm. 640 Sant Jaume 10 del Sud-Oest, de Martí
Pich i Casals.
Joan Planellas Monells, Tras. Prov. Hip. Col. B.
pis 3 Núm. 2.188 Sant Jordi Ag. 7 del Sud-Oest, de
Salvador Surdé i Giró.
Teresa Pons i Sala, Tras. Prov. Nínxol número
1.441 pis 7, ext. illa 4, Dpto. 1, osse. Annex,
49 de l'Est, de Teresa Martillach i Vda. Sala.
Ignasi Rodrigue i Adams, Tras. Prov. Col. B.
pis 4 Núm. 3.365 Sant Joaquim, Ag. 12 del Sud-
Oest, de Francesca Adams i Lacasta.
Joan Rodrigue i Ribot, Tras. Prov. Hip. Col. B.
pis 3 Núm. 7.101 Santa Eulàlia Ag. 3 del Sud-Oest,
d'Eugeni Rodrigue i Josepa Alòs.
Maria Salamanca i Villanueva, Tras. Prov. Col.
pis 3 Núm. 3.794 Sant Jordi Ag. 7 del Sud-Oest. de
Ricard V ilianueva i Franco.
Enriqueta Sans i Sabaté, Tras. Prov. Nínxol pis 4Núm. 6.318 dpt. 5 Les Corts, de Llorenç Sanz i
Nogués.
Ramon Saumell i Andreu, Tras. Prov. Nínxol
pis 3 Núm. 651 Dpt. 3 Les Corts, de Maria Papioli Rafecas.
Carme Seguí i Torrente, Tras. Prov. Col. B. pis 4Núm. 1.387 Sant Francesc 9 del Sud-Oest, de Pere
Oliva i Güell.
Manuel Solanas i Vidal, Tras. Prov. pis 3 núme¬
ro 313 int. Illa 3 de l'Est, de Francesc Franqués iMasó.
578 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA
Manuel Solanas i Vidal, Tras. Prov. Nínxol pis 6
Núm. 3.178 tanca dpt. 3 de l'Est, de Dolors Vidal
i Franques.
Luciana Torres i Alcon, Tras. Prov. Col. B. pis 1
osse. Núm. 3.179 Sant Jordi 7 del Sud-Oest, de
Celestina Casino i Gimeno.
Santiago Val i Arce, Tras. Prov. Col. B. pis 5
Núm. 4.141 Santa Eulàlia 3 del Sud-Oest, de Tri¬
nitat Santos i López.
Vicenta Vaquero i Vaquero, Tros. Prov. Nínxol
Núm. 2.730 pis 7 dpt. central Les Corts, de Fran¬
cesc Vaquero i Martínez.
Vicenç Vila i Esteve, Tras. Prov. Nínxol pis 4
Núm. 2.832 Illa 5 Les Corts, d'Isidre Comas i Tres¬
sera.
Bonaventura Vulart i Vila, Tras. Prov. Col. B.
pis 4 Núm. 8.003 Sant Jordi 7 del Sud-Oest, de
Salvador Montalt i Montalt.
Joaquim Adell i Lluelles, Tras. Prov. nínxol nú¬
mero 3.135 pis 6 dpt. central Les Corts, de Joan
Adell i Salvador.
Maria Alfonso i Bometon, tras. prov. Hipg.
Trapezial núm. 475 pis 5 Sant Jaume Ag. 10 del
Sud-Oest, de Pere Bometon i Cerezuela.
Francesc Bielsa i Carrasco, tras. prov. Col. B.
Núm. 16.175 pis 4 Sant Jaume Ag. 9 del Sud-Oest,
de Josep Bielsa i Carrasco.
Manuel Callealta i Jesús, tras. prov. Col. B. pis 4
núm. 474 San Ramon ag. 14 del Sud-Oest, de Fran¬
cesc Callealta i Soto.
Josepa Casanova i Vallverdú, tras. prov. nínxol
pis 4 núm. 110 illa 6 Sant Llorenç de San Gervasi,
de Pere Casanovas i Mir.
Carles Comany i Polo, tras. prov. duplicat Col. B.
pis 1 2 dep. núm. 7.989 Sant Lluís ag. 14 del Sud-
Oest, de Carles Company i Polo.
Josepa Conti i More, tras. prov. pis 1 osse. nú¬
mero 389 ext. illa 3 dpt. 1 de VEst, de Josep Oriol
Blanch i Sombrerero.
Carme Crumols i Marrugat, tras. prov. pis 7 nú¬
mero 2.968 nínxol tanca Dpt. 3 de l'Est, de Ma¬
nuel Marrugat i Brusell.
Lluís Dufour i Sogas, tras. prov. Col. B. pis 3
núm. 70 Sant Carles Ag. 2 del Sud-Oest, de Jaume
Dufour Abadia.
Elísea Escofet i Sagristan, tras. prov. Hip. Col. E.
pis 5 núm. 872 Sant Francesc Ag. 9 del Sud-Oest,
de Joan Sagristà i Rovira.
Anna M.a Estebanell i Mas, tras. prov. nínxol
pis 3 núm. 3.518 tanca dpt. 3 de l'Est, de Maria
Feliubadaló i Peralta.
Eusebia Ferrer i Castillo, duplicat Conc. termi¬
nis núm. 8.013 nínxol esp. 3 osse. núm. Ag. 4 del
Nort, del mateix.
Maria Ferre i Griera, tras. prov. Col. E. pis 5
núm. 308 Sant Francesc 9 del Sud-Oest, de Josep
Ferrer i Ramonachs.
Joaquim Fontas i Navarrete, tras. prov. Col. B.
pis 6 núm. 2.155 Sant Francesc, Ag. 9 del Sud-
Oest, de Josepa Serraseta i Til.
Carme Fuentes i Pérez, tras. prov. nínxol pis 1
osse. núm. 1.323 illa 1 dp. 1 de l'Est, de Llorenç
Mulet i Orfila.
Aureli Gabasa i Ruiz, tras. prov. pis 5 Col. B.
núm. 475 Sant Francesc Ag. 9 del Sud-Oest, de
Marià Margarit i Mateu.
M.a Neus Gil i Roig, tras. prov. pis 4 nínxol nú¬
mero 184 int. centre illa 1.a dpt. 1.a de l'Est,
d'Enric Gil i Roig.
Joan Gigalt i Puig, tras. prov. pis 7 núm. 3.144
dpt. 3 Sant Andreu, de Maria Font i Xaus.
María Gusta i Capallera, tras. prov. pis 2 número
382 de Vint, illa 3.a de l'Est, de Joan Llibernau.
Manuel Huerva i Castelló, Tras. prov. pis 3 nín¬
xol núm. 4.308 dpt. central de Les Corts, de Pere
Olivan i Romerales.
Eulàlia Lauret i Periagó, tras. prov. pis 3 nínxol
núm. 306 dpt. 3 de Sant Andreu, d'Isabel Periagó
i López.
Giovanna Letizia i Brianza, tras. prov. abandó
C.T. Col. B. pis 2 núm. 1-321 de Sant Salvador
ag. 14 del Sud-Oest, de Josepa Butti.
Mercè Llaveria i Carreras, tras. prov. pis 5 nín¬
xol núm. 692 tanca illa 3 de Les Corts, d'Albert
Llaveria i Gumbau.
Carme Macià i Guinot, tras. prov. pis 4 Hipg.
Arq. núm. 309 Sant Joan ag. 9.a del Sud-Oest, de
Rosa Pérez i Silvestre.
Carme Macià i Guinot, tras. prov. pis 4 número
1.687 tanca dpt. 3 i osse. annex núm. 397 de l'Est,
d?Antònia Macià i Castells.
Núria Mas i Rarrot, tras. prov. pis 6 Col. B.
núm. 1.152 Sant Jordi Ag. 7 del Sud-Oest, de Leo¬
nor Farré i Llort.
Joan Mayor i Coma, tras. prov. tomba menor
núm. 37 Sant Joan Bautista, Ag. 8 del Sud-Oest, de
Joan Coma i Pedrals.
Miquel Miralles i Gil, tras. prov. pis núm. 89
dpt. central de Les Corts, de Lluís Company i
Castells.
Miquel Miralles i Gil, tras. prov. pis 4 Hipg. Arq.
núm. 499 Sant JoanAg. 9 del Sud-Oest, de Josep
Gil i Blaàco.
Mercè Mor i Sanahuja, tras. prov. pis 1 número
3.121 centre dpt. 2 de Sants, d'Antoni Balaguer i
Torres.
Cebriana Plana i Rue, tras. prov. pis 2 núm. 83
dpto. 3 Sant Andreu, de Martí Bernet i Farrés.
Josep Planas i Abril, tras. prov. pis 4 núm. 232
sèrie l.n de Sant Andreu, de Josep Pujol i Sitchas.
M.a Àngela Prat i Oroz, tras. prov. pis 4 número
2.719 Col. B. Sant Antoni Abad Ag. 12 del Sud-
Oest, de Baldomero Granada i Rosagaray.
Maravillas Rodenas i Martine, tras. prov. pis 3
núm. 683 sèrie 5.a dpt. 1 de Sant Andreu, de Ma¬
nuel Tarradellas i Pagès.
Marcel Rodrigue i Floriano, tras. prov. pis 3 nú¬
mero 4.921 Col. B. Sant Jordi 1 Ag. 7 del Sud-Oest,
d'Eladi Rodrigue i Floriano.
Manuel Rodrigue i Nogueras, tras. prov. pis 3
núm. 3.215 sèrie 1.a dpt. 2 de Sant Andreu, de Ma¬
ria Soldevila i Sajos.
Joan Roviralta i Roviralta, tras. prov. pis 6 nú¬
mero 3.014 sèrie 1.a dpt. 2 de Sant Andreu, de
Francesc Roviralta i Espanech.
Dolors Serantes i Blanco, tras. prov. pis 7 núme¬
ro 8.932 dpt. 3 de Sant Andreu, d'Emili Serantes
i Blanco.
Jordi Sitjes i Coll, tras. prov. Col. B. pis 4 nú¬
mero 939 Sant Jaume Ag. 11 del Sud-Oest, de Jo¬
sep Sitjes i Cutrines.
Carme Soler i Blasco, tras. prov. pis 1 núm. 444
Col. B. 2 depart. Sant Amadeu Ag. 14 del Sud-
Oest, d'Eliseu Soler i Pallarès.
Francesca Soriano i Feliu, tras. prov. pis 1 nú¬
mero 1.518 Col. B. Sant Jordi Ag. 7 del Sud-Oest,
germana M.a Cinta, Josepa, Maria i Pere Alemany
i Bisterbo.
Dolors Subirana i Cobos, tras. prov. pis 2 número
479 nínxol int. Illa 1.a dpt. 3 de l'Est, d'Antoni
Subirana i Montserrat.
GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 579
Eugènia Susany i Font, tras. prov. pis 1 osse. nú¬
mero 390 int. Illa 2 dpt. 3 de l'Est, de Pere Ibern i
Bosch.
Tomàs Urbez i Tixell, tras. prov. pis 1 osse. nú¬
mero 1.395 Col. B. Sant Jordi Ag. 6 del Sud-Oest,
de Ctes. Joan Mas i Narbona i Lluïsa Garcia.
Carme Vallés i Olivero, tras. prov. pis 4 número
8.438 Col. B. Sant Francesc Ag. 9 del Sud-Oest, de
Joan Vallés i Cruzat.
Enriqueta Vila del Campo, tras. prov. pis 2 nú¬
mero 639 Trapez. Sant Josep Ag. 2 del Sud-Oest,
d'Enric Farré i Cos.
Josep Vilaredas i Torres, Tras. Aband. C.T. pis 6
núm. 3.597 Col. B. Sant Manuel Ag. 12 del Sud-
Oest, de Maria Ribera i Torres.
Emili Viudes i Mulet, tras. prov. pis 3 número
2.207 Sant Jordi Ag. 6 del Sud-Oest, de germans
Joan, Teresa, Emília, Daniel, Pere i Carme Malet
i Llop.
Joana Vives i Hernández, tras. prov. pis 2 nú¬
mero 523 Illa 1.a dpt. 1 de l'Est, de Ildefons Des¬
velis i Montserrat.
Josepa Vivó i Margall, tras. prov. pis 6 número
10.339 Col. B. Sant Jaume Ag. 9 del Sud-Oest, de
Rafel Margall i Bosom.
Barcelona, 19 d'Octubre de 1981. — El Secretari
general, Jordi Baulies i Cortal.
RECTIFICACIONS
A la Gaseta municipal, núm. 30, corresponent al
dia 30 d'octubre proppassat, per error, al sumari la
data de «Decrets» diu 26-V-1981 i ha de dir,
16-X-1981.
A la pàg. 536, art. 1 dels Estatuts del Patronat
municipal de Turisme de Barcelona, la data del
Consell Plenari és 4-agost-1981.
IMPRENTA MUNIC