GASETA
MUNICIPAL
SUMARI
Consell Plenari en les tècniques d'expressió i a la sensibilització
Acta sessió 30-IX-1986 986 d'activitats artístiques per a adolescents 1008
Acords sessió 5-XII-1986 997
Personal
Disposicions Generals Concursos i oposicions
Acords dels òrgans de govern Bases que han de regir el concurs-oposició lliure
Estatuts del Patronat de l'Orquestra de la Ciutat de per a la provisió de 2 places de Tècnic Superior
Barcelona 1002 en Ciències i 1 plaça de Tècnic Superior en
Decrets de l'Alcaldia Farmàcia 1010
Fixació de l'import de les sancions per infracció de Bases que han de regir el concurs-oposició lliure
l'article 68,1,j) de l'Ordenança de Circulació .. 1007 per a la provisió de 3 places de Tècnic Superior
Cartipàs d'Art i Història 1013
Nomenament Director executiu per a les gestions Circulars de Secretaria General
de les actuacions urbanístiques del Pla d'Actua¬ Concurs-oposició 1017
ció Integral per al Districte de Ciutat Vella 1007 Nomenaments 1017
Nomenament Coordinador de Serveis Municipals 1007
Anuncis
Convenis Sorteig de títols del Deute Municipal 1018
Conveni amb el Departament d'Ensenyament de la Llicències d'obres. Novembre 1018
Generalitat per a la realització de diverses activi¬ Anuncis publicats en el BOP dels dies 28 de
tats encaminades a la formació del professorat novembre al 8 de desembre 1019
Ajuntament Utr de Barcelona
986 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 20-XII-1986
CONSELL PLENARI
Acta de la sessió de 30 de setembre, aprovada «Federación Asturiana de Remo», «Federación de Vela
el 5 de desembre de 1986. del Principado de Asturias», «Federación de Voleibol del
Principado de Asturias», «Federación Asturiana de Hoc¬
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de key», «Federación Asturiana de Billar», «Federación As¬
Barcelona, el trenta de setembre de mil nou-cents turiana de Judo y D.A.», «Federación Asturiana de
vuitanta-sis, es reuneix el Consell Plenari sota la presi¬ Atletismo», «Federación Asturiana de Natación», «Fede¬
dència de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall i Mira, i ración Asturiana de Beisbol», «Federación Asturiana de
hi concorren els ll·lms. Srs. Tinents d'Alcalde, Jordi Hípica», «Delegación Asturiana de Colombicultura», i
Parpal i Marfà, Joaquim de Nadal i Caparà, i Raimon «Comité Organizador del Mundobasket España-86».
Martínez i Fraile, els ll·lms. Srs. Regidors, amb rang de El Sr. Alcalde subratlla que, en ocasió de la seva
Tinent d'Alcalde, Jordi Borja i Sebastià, Pau Cernuda i visita a Astúries i de la presència en aquella Comunitat
Barrios, i Ramon Trias i Fargas, i els ll·lms. Srs. Regi¬ Autònoma de l'Estand Mòbil de la Candidatura Olímpica
dors, Guerau Ruiz i Pena, M. Aurèlia Capmany i Famés, de Barcelona, totes les Federacions esportives asturia¬
Eulàlia Vintró i Castells, Joan Clos i Matheu, Francesca nes acordaren donar-hi el seu suport.
Masgoret i Llardent, Enric Truñó i Lagares, Joan Torres i Quedar assabentat de no haver-se presentat cap
Carol, Juan José Ferreiro i Suàrez, Albert Batlle i Bastar¬ reclamació durant el reglamentari període d'informació
das, Mercè Sala i Schnorkowski, Jordi Vallverdú i Gime¬ pública contra les modificacions dels Estatuts de la
no, Germà Vidal i Rebull, Josep Espinàs i Xivillé, Josep Fundació Pública Municipal «Escola Massana» i del
Antoni Garcia i España, Xavier Valls i Serra, Francesc Patronat Municipal de l'Orquestra de la Ciutat de Barce¬
Borrell i Mas, Antoni Comas i Baldellou, Joaquima lona, aprovades pel Consell Plenari de 16 de juliol de
Alemany i Roca, Josep Bueno i Escalera, Josep Thió i 1986; i, en conseqüència, tenir-les per aprovades defini¬
de Pol, Fèlix Amat i Parcerisa, Antoni Fabregat i Fabre¬ tivament.
gat, Enric Vila i Andreu, Jordi Bonet i Agustí, Joan Quedar assabentat dels acords de la Comissió de
Garcia i Domingo, Josep Bascompte i Sola, Josep M. Govern de 23 de juliol de 1986, que aproven: modifica¬
Pujadas i Porta, Manuel Rial i Ferrer, Antoni M. Satorras i cions de crèdit consistents en suplements i habilita¬
Roji, Mercè Muñoz i Ramonet, Ferran Clemente i Solso¬ cions mitjançant transferències dins el Pressupost de
na, i Jordi Conill i Vall, assistits per l'Il·lm. Sr. Secretari 1986; el reconeixement de l'exempció de la taxa de
General, Jordi Baulies i Cortal, que certifica. sanejament i neteja segons allò que disposa l'art. 4 de
Excusen la seva assistència els ll·lms. Srs. Josep M. l'ordenança Fiscal núm. 12; l'exempció del cànon per la
Serra i Martí, i Francesc Segura i de Luna. utilització del Palau Municipal d'Esports el dia 5 d'abril
Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Martí Pago- de 1986, amb motiu de la celebració del Festival «Sevi¬
nabarraga i Garro. llanas 86».
Oberta la sessió per la Presidència a les deu hores i Quedar assabentat de l'acord de la Comissió de
dotze minuts, és llegida i aprovada l'acta de la sessió Govern de 3 de setembre de 1986, pel qual es reconeix
anterior, celebrada el 17 de juliol de 1986. als establiments ubicats en el Polígon Industrial del
En el despatx d'ofici el Consell Plenari acorda: Consorci de la Zona Franca una bonificació parcial de
Quedar assabentat i agrair el suport que han donat a l'arbitri sobre la radicació.
la Candidatura de Barcelona com a seu dels Jocs Quedar assabentat i ratificar l'acord de la Comissió
Olímpics de 1992: el Principat d'Astúries, l'Ajuntament de Govern de 3 de setembre de 1986, que aprovà el
de Segòvia, l'Ajuntament de Torrejón de Ardoz, la text articulat del conveni de col·laboració entre l'Ajunta¬
«Federación Asturiana de Deportes de Invierno», «Fede¬ ment i l'Escola Universitària de Formació del Professorat
ración Española de Baloncesto», «Federación Española d'EGB. de la Universitat de Barcelona.
de Bolos», «Federación Asturiana de Ciclismo», «Federa¬ Quedar assabentat i ratificar el Conveni de col·la¬
ción Asturiana de Lucha», «Federación Territorial de Golf boració formalitzat amb la Diputació Provincial de
de Asturias», «Federación Asturiana de Fútbol», «Federa¬ Barcelona, el 25 de juliol de 1986, que delega a
ción Asturiana de Tiro con Arco», «Federación Asturiana l'Ajuntament la construcció i execució de l'obra pro¬
de Espeleología», «Federación Asturiana de Bolos», «Fe¬ vincial del Palau d'Esports Olímpic -«Palau d'Esports
deración Asturiana de Ajedrez», «Federación Asturiana Sant Jordi».
de Tenis», «Federación Asturiana de Piragüismo», «Fe¬ Quedar assabentat de l'acord de la Comissió de
deración Asturiana de Balonmano», «Federación Astu¬ Govern de 2 d'abril de 1986, que sol·licita de la Direcció
riana de Gimnasia», «Federación Territorial de Halterofilia General d'Assistència i Serveis Socials del Departament
del Principado de Asturias», «Federación Asturiana de de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat, la con¬
los Deportes Aéreos», «Federación Asturiana de cessió d'ajudes per cooperar al manteniment i funciona¬
Rugby», «Real Federación Asturiana de Esgrima y la de ment de les Escoles-bressol.
Pentatlón Moderno», «Federación de Patinaje del Princi¬ Quedar assabentat i ratificar el decret de l'Alcaldia de
pado de Asturias», «Federación Asturiana de Kárate», 5 d'agost de 1986, (N. Proveïments-216-Sm) que apro¬
«Federación Asturiana de Montañismo», «Federación và el Plec de condicions i documentació complementà¬
Asturiana de Tiro Olímpico», «Federación Asturiana de ria per a l'adjudicació de les parades 1, 4, 6, i el
Pelota», «Federación Asturiana de Tenis de Mesa», bar-cafeteria del Mercat Municipal de Vallvidrera, se-
NÚM. 32 20-XII-1986 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 987
gons l'estructura interna aprovada per acord del Consell per les Societats «Samato» i «Marcom», per iniciativa mu¬
Plenari de 28 d'abril de 1986. nicipal.
S'entra, tot seguit, en el debat de l'ordre del dia. S'aproven els quatre dictàmens precedents.
COMISSIÓ DE GOVERN COMISSIÓ DE DESCENTRALITZACIÓ
I PARTICIPACIÓ CIUTADANA
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern de 23 de
juliol de 1986, pel qual s'ajusten -com ampliació i Secretaria Tècnica de Descentralització
complement de la reparcel·lació de l'illa delimitada per i Participació Ciutadana
la Gran Via de les Corts Catalanes i els carrers de la
Llacuna, del Perú i de Sant Joan de Malta del Polígon 4 Resoldre les al·legacions formulades en el període
del Pla parcial Llevant-Sud, aprovat per la Comissió d'informació pública, contra les Normes reguladores de
Municipal Permanent, de 7 de febrer de 1980- les l'Organització i funcionament dels Consells Municipals
parcel·les C, D, E, i G, a l'Estudi de detall aprovat de Districte i de la Participació ciutadana, aprovades en
inicialment per la Comissió de Govern d'11 de juny de la sessió plenària del 28 de maig proppassat; i aprovar
1986, per tal d'establir un vial públic, per a vianants, definitivament les esmentades Normes reguladores.
com a prolongament del passeig del Triomf que enllaci El Sr. Alcalde mostra el seu interès perquè les nor¬
el Parc del Clot amb la plaça de Valentí Almirall, en els mes objecte del dictamen anterior puguin ésser aprova¬
termes de la compareixença de la propietat i conforme des amb el major consens possible, i per mirar de
al document d'operacions registráis annex. trobar-lo, ofereix ajornar-ne la deliberació fins a la prope¬
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern de 23 de ra sessió.
juliol de 1986, pel qual s'aprovà el reconeixement de El Sr. Trias comparteix la conveniència de realitzar un
crèdit per un import total de 88.192.127 ptes. esforç perquè tals normes s'adoptin, com la divisió
Ratificar els acords de la Comissió de Govern de 3 territorial de la Ciutat, de comú acord entre tots els
de setembre de 1986, pels quals s'aprovà: Grups; i expressa la voluntat d'intentar-ho tot i no poder
A) inicialment, el Projecte de reparcel·lació situat al assegurar que finalment s'hi arribi.
carrer de Morabos, entre els de Gimbernat i de San El Sr. Borja significa que en el període d'informació
Fructuós. pública obert després de l'aprovació inicial acordada el
B) definitivament, el Projecte de reparcel·lació del 28 de maig, s'han recollit diverses observacions tant en
Polígon núm. 1 de reparcel·lació física comprès en els actes d'informació i debat tinguts en els Consells de
ambdós costats del carrer de Nicaragua, entre els de la Districte con en les audiències públiques tingudes en el
Infanta Carlota i de Numància, situat a la super-illa Saló de Cent amb les Entitats ciutadanes i amb els
limitada pels carrers de Numància, Berlín, Equador i esmentats Consells; que també hi presentaren al·lega¬
Infanta Carlota, redactat pels Serveis tècnics munici¬ cions el Grup Popular, el Col·legi de Secretaris, Interven¬
pals. tors i Dipositaris i la Federació d'Associacions de Veïns;
Ratificare Is acords de la Comissió de Govern de 17 que la nova versió de tals normes incorpora molts dels
de setembre de 1986, pels quals s'aprovà: suggeriments de les Entitats ciutadanes i alguna de les
A) inicialment: 1) el Pla especial per qualificar com a esmenes -encara que no el contingut principal- de
sistema -clau 7a- el solar situat al carrer de Sócrates l'al·legació del Grup popular; que en tal temàtica és
xamfrà carrer de Castellbell, formulat per l'Institut Català possible, encara que no sigui segur, arribar a un acord
d'Assistència i Serveis Socials (ICASS); 2) l'Estudi de entre tots els Grups i per això troba encertat l'oferiment
detall de modificació de rasants del carrer d'Enric de l'Alcaldia, de deixar el dictamen sobre la taula.
Clarassó, formulat pel Sr. Salvador Foz i Piquer. El Sr. Pujadas agraeix l'estudi de l'al·legació del seu
B) definitivament: 1) l'Estudi de detall de nova orde¬ Grup però entén que l'informe jurídic que ha suscitat,
nació de volums de la parcel·la compresa en l'illa està mancat de rigor jurídic, té un caire massa polític i
delimitada pels carrers del Doctor Cadevall, d'Isidre vol complaure els desigs de l'equip de govern. Remar¬
Nonell, i en projecte i per la prolongació del carrer de ca que el seu Grup no s'oposa a una nova reestructura¬
Gènova, formulat per la «Sociedad de Estudios y Cons¬ ció dels Districtes i a una major participació ciutadana,
trucciones Arquitekton, S.A.», que rectifica l'aprovat ans n'és convençut partidari; però entén que l'Ajunta¬
definitivament el 15 de desembre de 1978; 2) l'Estudi ment ha de donar exemple de rigor jurídic i de polític i
de detall de modificació de les separacions a límits de la per això demana la creació d'una Comissió d'experts
finca núm. 22 del carrer dels Dominies, formulat per la tot recordant que així s'elaboraren en el segle passat,
Sra. M. Fermina Coderch de Sentmenat; 3) l'Estudi de les primeres Ordenances de la Ciutat -en la redacció de
detall de les alineacions del bloc situat a la parcel·la «D» les quals intervingué Duran i Bas- que després pren¬
de l'illa formada pels carrers del Cardenal Vives i Tutó, gueren per model altres Ciutats europees i americanes.
d'Eduard Conde, d'Enric Giménez i del Doctor Farreras Manifesta, doncs, la seva disconformitat per la desesti¬
Valentí, formulat per «Tres Torres, S.A.»; 4) l'Estudi de mació de les al·legacions del seu Grup amb arguments
detall ¡ delimitació d'una unitat d'actuació en el sector de poc valor jurídic i insisteix en les paraules que
comprès entre els carrers del Cardenal Tedeschini, de pronuncià en la sessió del 28 de maig en el sentit que la
Pardo, d'Ignasi de Ros i de Concepción Arenal, formulat Llei municipal de Catalunya i la Carta municipal eren, en
per la propietat, en la seva versió refosa que incorpora principi, prèvies a l'aprovació de les normatives en de¬
les determinacions contingudes a l'informe del Servei bat.
de Planejament de 20 de juny de 1986; i 5) l'Estudi de El Sr. Alcalde confia que l'ajornament serveixi per
detall d'ordenació de les parcel·les C-D-E-G de l'illa arribar a un acord, tot advertint que l'Alcaldia no pot
definida per la Gran Via de les Corts Catalanes i carrers renunciar al nomenament i separació dels Presidents de
de Llacuna, del Perú i de Sant Joan de Malta, formulat Districte que representen la Ciutat, si bé en el temps
988 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 20-XII-19M
que porta en l'Alcaldia, ha nomenat, segons els resul¬ tració d'AOMSA i el Gerent de tal Societat també
tats electorals i sense estar-hi obligar per norma, Presi¬ pertany a l'esmentada Coalició; i que dintre l'Anella
dents no pertanyents a la majoria que governa la Ciutat, Olímpica només resta començar l'edifici de l'Institut
i desitja continuar respectant aquest principi. Nacional d'Educació Física, que durant els Jocs s'uti¬
El Sr. Trias comenta que l'últim número del Full litzarà com a Centre de Premsa per convertir-se des¬
informatiu dels Districtes sembla prejutjar la negociació prés en la Universitat de l'Esport, però espera que tal
en explicar com s'han d'estructurar els Consells de projecte es tirarà endavant aviat.
Districte; i que amb informacions d'aquesta mena es El Sr. Trias puntualitza que, segons les seves notí¬
disminueix el prestigi i l'autoritat del Consell Plenari. cies, el Gerent d'AOMSA es manifesta apolític i fou
Queda sobre la taula el dictamen en debat. proposat pel Sr. Abad; i que l'agraïment a la Diputació
s'hauria de fer extensiu a tots els ciutadans de la
Província que, en definitiva, són els que paguen.
PRIMERA TINÈNCIA D'ALCALDIA El Sr. Alcalde replica que la Diputació és una Corpo¬
ració representativa; i que el Gerent d'AOMSA no fou
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern de data 21 nomenat pas pel seu carnet.
de maig de 1986, pel qual s'aprovava el projecte que S'aprova el dictamen en debat.
ha de regir les obres de construcció del Palau d'Esports
«Sant Jordi» de l'arquitecte Arata Isozaki, per un import
de 5.816.390.623 ptes., sense comptar l'impost sobre Negociat d'Expropiacions i Desnonaments
el valor afegit, que serà finançat d'acord amb el Conve¬
ni amb la Diputació de data 25 de juliol de 1986. Fixar, de conformitat amb la sentència del Tribunal
Encarregar l'execució de les esmentades obres a Suprem de 18 d'octubre de 1984, en 58.374.855 ptes.,
Anella Olímpica de Montjuïc, S.A., d'acord amb l'estipu¬ més la quantitat de 32.593.170 ptes. en concepte
lat al pacte primer, paràgraf A, de l'esmentat Conveni i d'interessos per demora en la tramitació i en el paga¬
l'objectiu previst per aquesta Societat Privada Muni¬ ment, l'apreuament per l'explotació de la finca situada
cipal. al bell mig del polígon delimitat per la Gran Via de Carles
El Primer Tinent d'Alcalde, Sr. Parpal, destaca que, III, la Travessera de les Corts, el carrer de Llussà i
en congruència amb el Conveni aprovat en el despatx l'avinguda de Madrid, propietat d'«lnmuebles Sol de
d'ofici, amb aquest dictamen la construcció del Palau Baix, S.A.»; aplicar la despesa, de conformitat amb allò
d'Esports Olímpic s'encarrega a Anella Olímpica de sol·licitat per la propietat, quant a 32.797.974 ptes.
Montjuïc, S.A. i es demostra l'encert de crear aquesta (import del 40% de la quantitat total resultant un cop
Societat en ordre a l'execució i direcció tècnica unitària sumats la quantitat principal més els interessos), amb
de les diverses instal·lacions olímpiques ja que, acaba¬ càrrec a la part. 611.641, act. 003 del Pressupost
da la fase de moviment de terres i pilotatges, es preveu General de 1986, i quant al restant 60%, quant a
l'adjudicació de l'estructura de formigó i les grades, per 16.398.987 ptes., amb càrrec al Pressupost General de
884 milions de pessetes amb una baixa del 16,78% 1987, quant a 16.398.987 ptes., amb càrrec al Pressu¬
sobre el pressupost inicial de 1.000 milions. post General de1988, i quant a les restants 16.398.987
El Sr. Comas indica que ha de sortir al pas de la ptes., amb càrrec al Pressupost General de 1989,
presentació triomfalista del Primer Tinent d'Alcalde per¬ aquests tres últims en la partida que en el seu dia es
què en dos anys s'ha duplicat el cost del projecte, i que determini, essent les restants 8.973.090 ptes., la quanti¬
el pressupost obrant en l'expedient està ple de rectifica¬ tat que en el seu dia va percebre la propietat mitjançant
cions a mà, cosa que no troba correcta; i pregunta qui acta administrativa de 27 de novembre de 1980; i pagar
pagarà l'impost del valor afegit, la direcció tècnica i les a la propietat la quantitat contreta amb càrrec al Pressu¬
revisions de preus. post General de 1986 o, altrament, dipositar-la a la
El Sr. Parpal contesta que les estimacions de costos Caixa General de Dipòsits.
dels dibuixos inicials eren molt més altes; que el cost Acollir la proposta formulada mitjançant comparei-
definitiu d'una obra no és pot conèixer fins que s'apro¬ xènça de 13 de maig de 1986, per «Vicigra, S.A.» (CIF
va el projecte executiu, decisió que, precisament, es A-08211781) i «Bazar del Automóvil, S.A.» (CIF
pren avui; que l'impost es pagarà de més a més; que el A-08303075), en la seva qualitat d'entitat propietària i
projecte presentat té una qualitat immillorable des dels arrendatària, respectivament, de la finca núm. 69-75 del
punts de vista tècnic i esportiu; i que la intervenció carrer dels Almogàvers i, en conseqüència, fixar en
d'AOMSA garanteix el control rigorós de la qualitat, del tràmit d'avinença en 88.000.000 de pessetes el preu
temps i del cost del conjunt de les obres olímpiques just per tots els conceptes, inclòs el desallotjament de
que es realitzin a Montjuïc. la finca de referència, afectada del sistema de parcs i
El Sr. Vallverdú abona les paraules del Primer Tinent jardins; establir que el preu just es pagarà en dues
d'Alcalde remarcant la satisfactòria gestió desenvolupa¬ anualitats iguals de 44.000.000 de pessetes amb càrrec
da per AOMSA la qual ha aconseguit l'adjudicació per als Pressupostos de 1986 i 1987; determinar que en el
1.100 milions de pessetes d'obres pressupostades en pagament de la primera anualitat s'abonaran 4.000.000
1.400 milions. de pessetes a «Vicigra, S.A.» i 40.000.000 de pessetes
El Sr. Alcalde deixa constància de l'agraïment consis¬ a «Bazar del Automóvil, S.A.» i en la segona anualitat
torial per l'esforç que realitza la Diputació de Barcelona 19.000.000 de pessetes a «Vicigra, S.A.» i 25.000.000 a
a la nostra Ciutat amb aquesta gran inversió, agraïment «Bazar del Automóvil, S.A.»; aplicar la despesa de la
que fa patent al President i al Vice-president de la primera anualitat en la forma abans esmentada amb
Corporació provincial. Agrega que les estimacions es¬ càrrec a la part. 611.641, act. 003, Àrea 05.01 dels
mentades pel Sr. Comas daten de 1982 quan encara Pressupostos per 1986; pagar-lo a la propietat, un cop
realment no hi havia projecte; que el Grup de Conver¬ justificat el domini i llibertat de càrregues de la finca, o
gència i Unió també és present en el Consell d'Adminis¬ dipositar-lo altrament; i, un cop això efectuat, ocupar
NÚM. 32 20-XII-1986 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 989
l'esmentada finca en el moment que es cumplimenti la va; i formalitzar la concessió administrativa en escriptu¬
primera anualitat. ra pública.
Fixar, en virtut d'avinença i de conformitat amb l'art. El Sr. Parpal comenta que el dictamen anterior dóna
24 de la Llei d'Expropiació forçosa i el 25 del seu solució jurídica a l'aparcament subterrani construït sota
Reglament, en 40.000.000 de pessetes, l'apreuament l'edifici d'«Atalaya de Barcelona»; el Sr. Pujadas asse¬
per tots els conceptes per a l'adquisició de les finques nyala que tal aparcament fou construït sense comptar
núms. 8 al 16 del carrers dels Romans, núms. 15 al 21 amb els permisos pertinents; i el Sr. Parpal matisa que
de Pau Alsina (abans Secretari Coloma), i núms. 18 al la concessió s'atorga ara previ concurs públic.
22 d'Hipòlit Lázaro, de 2.910,55 m2. d'extensió i afecta¬ S'aprova per unanimitat.
da d'equipaments, propietat dels Srs.: Josep Coral i S'incorpora a la sessió l'll im. Sr. Antoni Dalmau i Ri¬
Arimon (DNI 36.211.002) quant a 13/48enes parts.; balta.
Jaume Rivera i Rovira (DNI 37.433.651) quant a 13/
48enes parts; Enric Coral i Vilaclara (DNI 46.002.257),
Carme Coral i Vilaclara (DNI 46.008.175) i Mercè Coral i SEGONA TINÈNCIA D'ALCALDIA
Vilaclara (DNI 46.011.392) quant a 13/48enes parts;
Josep Lluís Sagarra i Zacarini (DNI 37.185.514) quant a Departament d'Ingressos i Ordenances Fiscals
5/48enes parts; i Albert Sagarra i Zacarini (amb passa¬
port de Dublín E. 00861303) quant a 4/48enes parts; el Aprovar per a l'exercici de 1987 i successius les
pagament de l'esmentada finca es farà en dues anuali¬ modificacions en les Ordenances Fiscals: General;
tats de 20.000.000 de pessetes cadascuna d'elles; núm. 1, De la via pública; núm. 2, Taxes per serveis
aplicar la despesa quant a 20.000.000 de pessetes generals i per aprofitaments de béns municipals; núm.
amb càrrec al Pressupost General de 1986, part. 3, Taxes per serveis especials; núm. 4, Museus i parcs;
611.641, act. 003, i quant a les restants 20.000.000 de núm. 5, Taxes per serveis medi-ambientals i prestacions
pessetes amb càrrec a la partida que en el seu dia es dels laboratoris; núm. 6, Serveis fúnebres i cementiris;
determini del Pressupost de 1987; pagar-lo a la propie¬ núm. 7, Serveis de Bombers; núm. 8, Prestacions de la
tat un cop justificat el domini i llibertat de càrregues de Guàrdia Urbana i circulacions especials; núm. 9, Mer¬
les finques, o consignar-lo altrament; i, això efectuat, cats; núm. 10, Llicències per a construccions i instal·la¬
ocupar les esmentades finques. cions; núm. 11, Llicència d'obertura d'establiments;
Aprovar el Conveni subscrit entre l'Ajuntament de núm. 12, Neteja; núm. 13, Taxa de clavegueram; núm.
Barcelona i el representant de les empreses «Compañía 14, Contribució territorial urbana; núm. 15, Llicències
Crédito y Docks, S.A.» i «Compañía General de Almace¬ fiscals d'activitats comercials i industrials i professionals
nes de Depósitos, S.A.» el 13 de juny de 1986, i en la i artistes; núm. 16, Arbitris sobre solars amb finalitats
seva conseqüència fixar en 552.000.000 de pessetes urbanístiques; núm. 17, Increment del valor dels ter¬
l'apreuament d'expropiació per tots els conceptes per a renys; núm. 18, Arbitri sobre la radicació; núm. 19,
l'adquisició de la finca núms. 144-170 de l'avinguda Impost sobre la circulació; núm. 20, Impost municipal
d'Icària, de 44.750,95 m2. d'extensió, propietat de la sobre les despeses sumptuàries; núm. 21, Impost muni¬
«Compañía Crédito y Docks, S.A.» per un import de cipal sobre la publicitat; núm. 22, Arbitri sobre la tinença
528.293.911 ptes., i per a l'adquisició de la finca núm. i circulació de gossos; núm. 23, Contribucions espe¬
14 B del carrer del Gasòmetre de 1.717 m2. d'extensió, cials; i aprovaréI Plànol municipal de valors del sòl que
per un import de 23.706.082 ptes., propietat de «Com¬ ha de regir en el període 1987-1989 i la normativa
pañía General de Almacenes de Depósito, S.A.» les d'aplicació de valors de repercussió per al mateix
quals s'adquiriran lliures de construccions, càrregues, trienni, que determinen l'índex de preus unitaris per al
gravàmens, arrendataris i ocupants, afectades amb¬ trienni 1987-1989 aplicable als arbitris que tenen per
dues pel Pla General Metropolità i pel Pla especial de base el valor dels terrenys.
remodelació del front marítim del Poblenou; aplicar la El Segon Tinent d'Alcalde, Sr. de Nadal, presenta les
despesa quant a 270.000.000 de pessetes, amb càrrec modificacions de les Ordenances fiscals per a 1987,
a la part. 611.641, act. 03 del Pressupost General per a dient que amb elles es tanca un cicle de quatre anys
1986, i quant als restants 282.000.000 de pessetes, que s'ha caracteritzat pels següents trets:
amb càrrec a la partida que en el seu dia es determini 1 r.) canvi en l'estructura del finançament municipal:
del Pressupost General per a 1987; pagar-lo a la propie¬ en efecte, des de 1983 fins avui les taxes i impostos
tat un cop justificat el domini i llibertat de càrregues de sobre la residència i sobre l'activitat econòmica han
la finca, o consignar-lo altrament; i això efectuat, ocupar passat del 25 i 44 per 100, respectivament, al 18 i 34
l'esmentat immoble. per 100, mentre que els tributs sobre la propietat han
S'aproven per unanimitat els quatre dictàmens prece¬ pujat del 25 al 39 per 100 i els ingressos derivats de les
dents. modificacions en la propietat ho han fet del 5 al 9 per
100, tot això en la línia preconitzada en el Pla i programa
quadriennal.
Servei d'Assessorament en Sistemes d'Actuació 2n.) manteniment de l'equilibri econòmic municipal,
un cop resoltes les qüestions del Fons de cooperació i
Adjudicar, en virtut de concurs, a «Atalaya de Barce¬ del sanejament donat que: a) un comerç modal -és a
lona, S.A.» la concessió administrativa del servei de dir, del tipus més freqüent a la Ciutat- pel conjunt de
pàrking subterrani en el jardí urbà situat en la confluèn¬ tributs que el graven (radicació, llicència fiscal, recollida
cia dels carrers de Déu I Mata i carretera de Sarrià, així d'escombraries i clavegueram), ha tingut uns incre¬
com les seves construccions i l'enjardinament, pel ments del 5 % entre 1983 i 1984, del 17 % entre 1984 i
termini de 50 anys, amb el cost de les obres al seu 1985, de l'1 % entre 1985 i 1986 I del 0 % entre 1986 i
càrrec; requerir l'esmentada Societat interessada, per¬ 1987, passant, en pessetes corrents, de pagar-ne
què ingressi en la Dipositaria de Fons la garantia definiti¬ 43.571 el 1983 a pagar-ne 54.350 el 1987, amb un
990 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 20-XII-1986
increment anual acumulatiu del 5,4 % quan en el mateix carà un increment efectiu per al públic del 0 %; que
període i també en valors corrents, els increments del també s'apugen un 5 % els pocs serveis dels Bombers
cost de la vida i del producte interior brut, han estat del que són cobrats així com els de la Guàrdia Urbana, si
8,54 i de l'11,20 per 100; b) una família mitjana barcelo¬ bé es mantenen els preus dels parquímetres; que en els
nina, pel conjunt de tributs que graven la residència, mercats l'augment també és del 5 % però subsisteixen
pagava 9.353 ptes. el 1983 i en pagarà 9.263 el 1987, les condicions referents al canvi de titularitat; que en les
amb una diferència en menys de quasi 100 pessetes, si llicències d'obres i instal·lacions els tipus no experimen¬
bé cal tenir present que l'impost de depuració d'aigües ten cap variació i s'han suprimit els mínims per abaratir
ha passat a la Generalitat, de manera que si aquesta el cost de les obres majors de petita envergadura; que
hagués seguit la norma d'aquest Ajuntament, el creixe¬ l'obertura d'establiments tampoc puja i a més s'incor¬
ment interanual mitjà hauria estat del 2,56 % enfront pora en tal Ordenança la possibilitat de fraccionar el
dels ja esmentats percentatges de creixement de la pagament; que la recollida d'escombraries experimen¬
inflació i del producte interior brut, del 8,54 i 11,20; c) en tarà un augment del 0 % en els serveis obligatoris i del
canvi, els impostos sobre la propietat han trencat les 5 % en els voluntaris i tampoc s'eleven els tipus del
tendències anteriors perquè el seu creixement mitjà clavegueram; que si l'Estat actualitza les bases de la
interanual ha estat del 22 % (xifra que es justifica per la contribució urbana, l'Ajuntament en disminuirà el tipus
imperiosa necessitat de mantenir l'equilibri financer de en un punt perquè el total es mantingui aproximada¬
l'Ajuntament i per la conveniència d'evitar en els pro¬ ment en les mateixes xifres de l'any passat; que tam¬
pers anys les situacions dramàtiques produïdes en poc es proposa cap augment en les llicències fiscals i
altres Municipis com a conseqüència de la revisió dels en els arbitris amb finalitats urbanístiques; que en l'arbi¬
valors cadastrals), tanmateix considerant conjuntament tri de plus vàlua s'aplicarà el nou plànol de valors, que
els impostos sobre la propietat i la residència, el creixe¬ s'ha confeccionat amb la mateixa metodologia que
ment se situa en uns nivells més moderats compresos l'anterior per tal d'evitar distorsions, i recull un creixe¬
entre el creixement del cost de la vida i el del producte ment global mitjà del cost de la vida més dos punts,
interior brut: el 24 % entre 1983 i 1984, el 16 % entre tanmateix es rebaixen el tipus mínim del 20 al 15,84 per
1984 i 1985, el 9 % entre 1985 i 1986 i l'1 % entre 1986 100, i el màxim del 25 al 19,80 per 100; que en la
i 1987. radicació l'increment serà del 0 %, excepte per als
3r.) ampliació de la base fiscal sense increment de establiments sotmesos a la clàusula de salvaguarda;
l'esforç fiscal, gràcies a la millora dels padrons i a la que l'impost de circulació tampoc té cap variació en
repressió del frau: així, la taxa d'escombraries no ha esguard d'allò que pugui establir la Llei de Pressupos¬
experimentat pràcticament variació puix per a una famí¬ tos de l'Estat, així com el de despeses sumptuàries;
lia mitjana ha passat, en quatre anys, de 6.900 a 7.200 que en el de publicitat s'estableix un augment del 5 %
pessetes amb un increment anual acumulatiu de l'1 %, però no s'exigeix un pagament especial als anuncis
però, en canvi, la recaptació real ha pujat en el mateix lluminosos; que la tinença de gossos puja el mateix
període un 13 % o sia un 4 % anual acumulatiu; i aquest percentatge; que en les contribucions especials, com a
exemple es podria generalitzar amb altres figures tribu¬ conseqüència d'un acord de la Comissió de Govern,
tàries. s'incorpora una exempció a favor d'aquelles zones amb
4t.) simplificació dels procediments: passant a preus dotacions per dessota de la mitjana de la Ciutat; i que
les activitats que tenien les característiques del sector s'està preparant un annex que reculli els diversos
empresarial privat o públic, modernitzant les Ordenan¬ beneficis fiscals de la campanya de condicionament de
ces que han quedat condensades en 244 pàgines quan façanes i n'incorpori de nous per a la insonorització de
n'havien tingut 390 el 1981 i 344 el 1983, introduint locals i pintura de façanes.
l'autoliquidació, millorant les formes de pagament, in¬ Remarca, per últim, que en el 90 % dels ingressos
crementant la productivitat del sistema que el 1983 propis de l'Ajuntament no hi ha cap proposta d'incre¬
ocupava 185 funcionaris i 20 eventuals i n'ocupa ara ment; que si l'Estat incrementa en un 5 % les llicències
141 malgrat les noves competències assumides en fiscals i l'impost de circulació, això no representarà
matèria de la contribució urbana i de la llicència fiscal, més de 200 milions en els ingressos de l'Ajuntament;
motiu pel qual desitja agrair la tasca desenvolupada que, malgrat haver-se realitzat una demanda important
pels diversos serveis. de recursos als ciutadans, el Fons de cooperació està
Detalla, a continuació, les principals innovacions in¬ pràcticament congelat puix l'increment del 9,1 % pre¬
troduïdes tot subratllant que l'Ordenança general i les vist per a l'any vinent, no pot acontentar a ningú
diverses Ordenances específiques s'han adaptat al text després de dos anys de contenció, que no s'ha
refós de les disposicions de règim local; que l'Ordenan¬ aconseguit la creació per la Generalitat -seguint l'e¬
ça de la via pública experimenta un increment del 5 % xemple d'altres països- del Fons de cooperació inter¬
però queden exemptes les filmacions que reprodueixen municipal de Catalunya, és a dir no s'ha plantejat la
la imatge de Barcelona; que a l'Ordenança de serveis solidaritat entre les Administracions -donada la provi-
especials hi ha també un increment del 5 % , excepte sionalitat en el finançament de la Generalitat i a pesar
pel que fa a la Formació professional de segon grau, en de l'expansió que ha tingut la seva despesa-; que
la qual la Generalitat no permet augmentar els preus tampoc està resolt el problema de les despeses de
malgrat que les subvencions no han crescut proporcio¬ capitalitat d'aquest Ajuntament; que per totes aques¬
nalment; que les tarifes dels museus i parcs pugen un tes raons la contenció de les Ordenances fiscals és
5 % però es preveuen preus especials per al Zoo; que posible gràcies a la contenció de la despesa municipal
els serveis mèdics i assistencials tenen també un incre¬ que en el període 1983-1987 només ha crescut un
ment del 5 % però també es consideren uns preus 30 % mentre que les de la Generalitat i de l'Estat ho
especials per a l'Institut d'Assistència Sanitària; que la han fet en el 80 i el 50 per 100, respectivament; i que
mitjana d'increment dels serveis funeraris és del 4 % les millores aconseguides en la gestió dels ingressos, i
tanmateix la desaparició de l'arbitri corresponent impli¬ el sanejament financer han contribuït igualment a fer
NÚM. 32 20-XII-1986 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 991
possible la màxima contenció en la revisió de les 36 % a Barcelona i del 28 % a Madrid; b) per la recollida
nostres Ordenances fiscals. d'escombraries i el clavegueram aquí es paguen entre
El Sr. Comas, després d'observar d'antuvi que 14.500 i 12.000 ptes. ¡ a Madrid no es paga res; c) en
enguany el Segon Tinent d'Alcalde no ha expressat una l'impost de circulació la diferència desfavorable és del
vegada més l'esperança, incomplerta fins ara, d'una 25 % per als turismes de menys de 8 cavalls i una mica
prompta promulgació de la Llei de finançament munici¬ més baixa per als de més cavallatge i arriba al 34 % en
pal, opina que, malgrat les asseveracions de l'equip de els ciclomotors mentre que és pràcticament nul·la pel
govern, el Programa quadriennal no s'ha complert en que fa a les motos de més de 250 cm3.; d) les visites
cap dels seus aspectes financers -volum d'ingressos, mèdiques domiciliàries costen 2.566. ptes. a Barcelona
pla de finançament de les inversions i distribució entre i a Madrid només 1.080, i també hi ha notables diferèn¬
els recursos procedents del Fons de cooperació i els cies en les consultes i en les hospitalitzacions; e) per la
derivats de la imposició municipal-, punts que es reser¬ tinença d'un gos, a Madrid es paguen 5.000 ptes. per
va a tractar en el curs del debat del Pressupost tot tota la vida de l'animal i, en canvi, a Barcelona es
demanant que no es donin als ciutadans imatges que paguen 1.500 ptes. anuals; f) que en matèria de radica¬
no responen a la realitat. ció ací es paga un 200 % en els carrers millors i el 15 %
Considera que l'increment de les Ordenances en un en els pitjors; i g) la llicència d'obertura d'establiments
5 % és una fal·làcia perquè tal xifra s'ha de comparar ací resulta entre dues i quatre vegades més cara.
amb el grau d'inflació i d'increment Salarial que tindrà el Creu, doncs, que, malgrat els arguments que adduei¬
País i si aquest és també del 5 %, no és certa la xen la necessitat d'establir les comparacions amb el
disminució de la pressió fiscal ni la «teoria del replà», conjunt de l'Àrea Metropolitana, els barcelonins no
segons la qual la pressió fiscal s'atura sempre que es poden entendre perquè han de pagar més que si
produeix una major aportació per part de l'Estat puix visquessin en un barri similar d'una altra ciutat; que el
l'equilibri dels comptes municipals s'ha aconseguit a Consistori no ha defensat degudament els interessos
costa del ciutadà; que, com ha reconegut, amb sordina, dels nostres ciutadans i per això, al cap dels anys, no
el Segon Tinent d'Alcalde, el 9 % d'increment del Fons s'han aconseguit encara les degudes compensacions
de cooperació després de dos anys de no experimentar per les despeses de capitalitat i la nostra fiscalitat
cap variació, és molt migrat i si bé l'Ajuntament com a duplica la de qualsevol altra població i que, per tant,
institució no hi pot fer res, ell ha de recordar al respecte, avui també hi ha més pressió fiscal i més abandonisme
les manifestacions efectuades els anys 1980, 1981 i que mai.
1982 per qui llavors era Alcalde i ara és membre del Anuncia que per totes aquestes raons i mentre es
Govern de l'Estat; que, com succeí en altres ocasions mantingui els ciutadans de Barcelona en una situació
similars, per tractar-se d'un any electoral els impostos discriminatòria, el seu Grup no podrà donar la conformi¬
no pugen per damunt del nivell de vida, ara bé, tot i tat a cap Ordenança fiscal, particularment quan, a punt
això, s'incrementen en la mateixa proporció que aquest; d'entrar en el vuitè any de vida democràtica, ja hi ha
que tothom coneix les xifres que pagava el 1982 i les hagut temps per corregir tal situació anòmala.
que pagarà a partir d'ara; que la pressió fiscal no s'ha El Sr. Pujadas realitza primerament una anàlisi molt
valorat únicament en termes absoluts sinó que, per no detallada de les diverses modificacions introduïdes
caure en l'abandó de les pròpies responsabilitats i trair enguany a les Ordenances fiscals destacant, a més de
la confiança dels electors, cal fer-ho en termes compa¬ les oportunes remissions en cadascuna d'elles a l'arti¬
ratius i això el porta a inquirir per què els ciutadans de culat del Decret 781/1986: a) a l'Ordenança General, la
Barcelona han de pagar més que els de Madrid i -per millor definició de les funcions de la inspecció, la
sortir al pas de les fal·làcies amb què se l'ha replicat- si supressió de l'antic article 131 (relatiu a la reclamació
Barcelona no té barris tant humils com els que pugui de greuges) i la substitució del recurs de reposició pel
tenir Madrid, i si, contràriament a allò que reflecteixen d'alçada; b) a la núm. 1, l'increment mitjà del 4,7 %, un
les declaracions de renda, ací hi ha gent amb un nivell important desfasament -probablement per error tipo¬
de renda més alt que no pas allà. gràfic, ja que es passa de 100 a 1- del quoficient
Argumenta que els ingressos fiscals propis d'aquest corrector de l'epígraf IV per a les instal·lacions que
Ajuntament i del de Madrid eren 40.792 i 36.258 milions excedeixen de 500 m2., la desaparició de l'epígraf
de pessetes respectivament mentre que els habitants relatiu a la impressió de películes i vídeos mentre que el
d'una i altra població eren 1.700.000 i 3.200.000: és d'altres usos refon diversos conceptes de la versió
indiscutible, doncs, que ací es paga més que allà; que d'enguany; c) a la núm. 2, la incorporació, com a fet
els increments dels anys 1980 i 1981 s'acordaren amb imposable, de la retirada de vehicles i dels informes
el compromís, després incomplert per l'Alcaldia, d'exigir realitzats pels organismes municipals a instància de
subvencions de capitalitat; que, segons les xifres ofi¬ part, la supressió de diverses exempcions i de l'apartat
cials d'ambdós Ajuntaments -que pren com a hipòtesi relatiu a les aigües de Montcada; d) a la núm 3,
de treball tot i no acceptar-les plenament pel que fa a la l'increment percentual excepte en el Museu Militar -que
nostra Ciutat- el 1978 es pagaven 8.720 pessetes per s'unifica amb els altres-, la desaparició de les taxes del
habitant a Barcelona i 5.570 a Madrid, de manera que Poble Espanyol (possiblement per la nova forma de
per cada pesseta que pagaven els ciutadans d'aquella gestió encomanada a Iniciatives, S.A.); e) a la núm 5, la
ciutat, els de la nostra en pagaven 1,56, proporció que incorporació de les anàlisis d'obres efectuades pels
arribà a 2,10 el 1984 i a 2,14 el 1986 en què les contractistes, l'exempció de les anàlisis alimentàries
quantitats per habitant han estat de 30.000 ptes. ací i que es practiquin d'ofici, l'increment global del 4,79 %;
14.000 allà: per tant, els ciutadans de Barcelona es f) a la núm. 6, l'augment entre el 3,9 i el 4 %, que
troben, comparativament amb els de Madrid, en pitjor considera excessiu atesos els resultats de l'Institut en el
situació que l'any 1979; que ha comparat, també, les darrer exercici; g) a la núm 7, la incorporació de la
Ordenances vigents en un i altre Ajuntament constatant quota de connexió amb el Centre de Comunicacions,
que: a) en la contribució urbana el tipus aplicat és del l'increment del 8,4 % en la quota mínima i el recàrrec
992 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 20-XII-198B
dels serveis en la zona portuària, també excessiu en la clavegueram perquè està en funció del consum d'ai¬
seva opinió; h) a la núm. 8, la incorporació del permís gua) o la radicació (cas que hi estigui subjecte i no sigui
als vehicles de més de 500 tones que travessin el nucli aplicable cap clàusula de salvaguarda); que tot això
urbà, amb una quota de 1.400 ptes. que incidirà, també ho podria comprovar l'esmentat Regidor si assis¬
encara que en petita quantia, en l'increment mitjà; i) a la tís més a les reunions del Consell Municipal Permanent i
núm. 9, l'augment del 7 % en els permisos inicials i en es fiés més dels estudis del propi Ajuntament, que
els cànons trimestrals dels Mercats zonals i el recàrrec estan a la seva disposició; que ha mostrat ben clara¬
del 50 % per la no realització de reformes; j) a la núm. ment el seu desagrat pel creixement previsible del Fons
10, l'aplicació de les Ordenances metropolitanes per a de cooperació municipal, el qual no puja més a fi de
la determinació de les quotes i la inaplicabilitat de la poder disposar de les majors reserves possibles per al
taxa per obertures de rases i instal·lacions a la via finançament autonòmic, de manera que en la seva
pública, a aquelles empreses subministradores de ser¬ opinió la corresponent negociació s'hauria de realitzar a
veis públics que ja tributin en base als seus ingressos tres bandes; que el Regidor convergent ha fet esment,
bruts; k) a la núm. 12, l'augment de tarifes dels serveis una vegada més, a l'agravi comparatiu dels nostres
especials de neteja i el manteniment de les tarifes i ciutadans amb els de Madrid (problema que preocupa
coeficients correctors dels altres, si bé, a juí seu, la tot el Consistori) oblidant però que, per exemple, a
reestructuració del servei hauria de permetre rebaixar¬ Madrid no es paga res per la recollida d'escombraries
ies; I) a la núm. 13, el manteniment de bases i tarifes, perquè aquell Ajuntament rep de la Comunitat Autòno¬
tanmateix la pujada -estimada en el 7 %- del preu de ma una transferència de 8.000 milions de pessetes; que
l'aigua, incidirà en els ingressos produïts per tal Orde¬ la Segona Tinència d'Alcaldia pot facilitar al Sr. Comas
nança; m) a la núm. 14, la remissió a la Llei de un estudi exhaustiu, de més de 600 pàgines, sobre les
Pressupostos de l'Estat, i la previsió de compensar la diferències fiscals entre els habitants d'ambdues Ciu¬
pujada dels valors cadastrals amb una rebaixa del tipus tats a fi que l'esmentat Regidor en redacti un altre per
impositiu que, en principi, es manté en el 36 %, percen¬ després sotmetre'ls tots dos al dictamen d'una càtedra
tatge impugnat pel seu Grup en un recurs encara universitària, però no està disposat a analitzar un tema
pendent de resolució; n) a la núm. 17, la rebaixa en el tant complex partint de la simple divisió de l'import del
tipus de gravamen per atenuar la incidència del nou Pressupost pel nombre d'habitants i prescindint, en
plànol de valors, tanmateix la mitjana d'increment del canvi, de les diferències sociològiques i econòmiques i
10 % respecte a l'any interior; o) a la núm. 18, la rebaixa del nombre de serveis prestats; que la intervenció del
pràcticament inapreciable dels coeficients correctors Sr. Comas li ha semblat calcada de la realitzada en
segons la categoria dels carrers, la reducció del 0,1 % anys anteriors; que l'Ajuntament procura donar serveis,
-a juí seu, molt migrada- en el coeficient corrector dels millorar la qualitat de vida i recuperar el temps perdut
establiments de venda de llibres i material docent, i la fent un veritable esforç per aplicar la «teoria del replà»,
incorporació del coeficient 1,12 per als sex-shops; i p) a però això reclama un finançament més important per
la núm. 19, l'increment del 7 % del tipus impositiu. part de l'Estat i de la Comunitat Autònoma, així com la
En vista de tot això, formula les següents conclu¬ consideració de capitalitat de Barcelona de manera que
sions: 1) que l'Ordenança fiscal núm 3, s'hauria de els arguments adduïts pel Sr. Comas poden servir per
mantenir tal com estava en l'exercici anterior, per trac- carregar-nos de raó davant d'altres Administracions
tar-se de serveis de caràcter docent i social; 2) que els quan se'ls exposi que Barcelona (on circulen 1.500.000
increments de l'Ordenança núm. 6 resulten excessius vehicles de dia i 600.000 de nit) és capital d'una zona
en funció dels beneficis aconseguits per l'Institut en el metropolitana, de Catalunya i d'Espanya, fet que exi¬
darrer exercici; 3) que a l'Ordenança núm. 7 els serveis geix un acord polític de primera magnitud.
dels bombers en la zona portuària també experimenten Insisteix que la revisió fiscal proposada comporta un
uns augments massa forts; 4) que a l'Ordenança núm. increment mínim de la fiscalitat en pessetes corrents i
9, el 7 % d'increment dels permisos d'obertura i cànons un decreixement en pessetes constants; i pel que fa a
trimestrals dels mercats zonals hauria de quedar limitat les observacions del Sr. Pujadas assenyala que l'es¬
al 5 %; 5) que la nova estructuració dels serveis hauria mentat Regidor ha treballat sobre una versió de les
de permetre reduir les tarifes de l'Ordenança núm. 12; Ordenances per a 1987 anterior a la proposada final¬
6) que és molt migrat el coeficient corrector aplicat en ment, i, per això, hi constata increments del 7 %; que
l'Ordenança núm 18, als establiments de venda de en virtut de les negociacions mantingudes amb el
llibres i material docent; i 7) l'increment de l'Ordenança Gremi corresponent, els establiments de venda de
núm. 19, hauria de limitar-se al 5 %. llibres i materials docents, ultra la rebaixa (del 0,85 al
El Sr. de Nadal contestant primerament la intervenció 0.75 %) del coeficient corrector, veuen ampliat el seu
del Sr. Comas, diu que la Llei de finançament local no camp de venda, abans limitat als llibres; que l'índex de
està encara aprovada perquè la seva redacció ha cobertura de costos dels serveis personals és molt baix
provocat una discussió gairebé tant dura com la del 1, per tant, en opinió de l'equip de govern cal mantenir
finançament autonòmic; que l'anàlisi del compliment del els percentatges d'increment proposats.
Pla quadriennal cal realitzar-la quan es debati el Pressu¬ Recomana, per últim, que s'aprofitin al màxim les
post de l'any vinent però, en tot cas, les divergències reunions del Consell Municipal Permanent per a aclarir
tenen causes exògenes al Municipi; que la fal·làcia no els dubtes que puguin suscitar els diferents dictà¬
és afirmar que l'any que ve no pujarà la fiscalitat sinó mens.
precisament sostenir la tesi contrària, com quedaria El Sr. Comas replica que no es proposa tant sols
demostrat comparant, per exemple, el rebuts girats, l'aprovació d'uns increments sinó del nou text de les
aquest any i el vinent, al Sr. Comas per la contribució Ordenances; que el Segon Tinent d'Alcalde li ha donat
territorial urbana, l'impost de circulació (en els quals, a la raó quan ha reconegut la utilitat dels seus arguments
tot estirar, podrà apreciar-se un increment del 5 % si les davant d'altres Administracions; que l'enfocament que
Corts ho aproven), la recollida d'escombraries (no el s'hauria de donar de les finances municipals és precisa-
NÚM. 32 20-XII-1986 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 993
ment el mateix que, en ésser abandonat per l'Alcaldia, Corporació Metropolitana, quan la quantitat a percebre
motivà la sortida del Grup convergent del govern muni¬ per tenir un tracte equiparable al de Madrid és d'uns
cipal; que els ciutadans de Barcelona paguen més, 4.000 o 5.000 milions de pessetes amb els quals
encara que tinguin la mateixa condició humil que els s'alleugeraria la càrrega que pesa sobre la ciutat cen¬
d'altres poblacions; que les Ordenances d'aquest Ajun¬ tral; que cal, doncs, reivindicar la plena equiparació de
tament presenten, a més, regressivitat social perquè les tracte entre ambdós col·lectius humans, tanmateix. So¬
diferències més grans amb les d'altres, es donen en les bre tal pretensió poden incidir-hi les actituds polítiques
tarifes corresponents a gent de menys capacitat econò¬ d'alguns sectors respecte a la Corporació Metropolitana
mica i així són més altes en els ciclomotors i en els de Barcelona, la qual ara no és ben vista per persones
turismes de menys de 8 cavalls que no pas en les com els Srs. Serratosa, Solans, Vilalta, Trias de Bes i el
motos i en els turismes de més de 8 cavalls de mateix Sr. Roca que en promogueren la creació, mentre
potència; que el Plànol de valors preveu increments fins que el Sr. Trias que no n'era partidari, avui, per sentit
del 40 % en algunes zones (del 25 % a la Ciutat Vella, comú, creu necessari defensar els interessos de l'es¬
malgrat la imperiosa necessitat de rehabilitar-la; i del 37 mentada Corporació: demana, doncs, sense ànim d'a¬
% a Gràcia); què el Segon Tinent d'Alcalde té mitjans bordar el tema de l'ordenació territorial, que tots els
suficients per saber què paga ell pels diferents tributs a presents facin causa comú per mirar d'obtenir les
què està subjecte; i que la pressió fiscal es manté contribucions fiscals a què aquesta Ciutat i la seva zona
encara que enguany no ha entrat a discutir els percen¬ metropolitana tenen dret, les quals poden representar
tatges adduïts per l'equip de govern. uns 2.000 o 3.000 milions de pessetes anuals que
El Sr. Pujadas anuncia el vot en contra dels Regidors donarien més comoditat financera a aquest Ajunta¬
del Grup popular perquè no han estat recollides les ment.
seves observacions. Ei Sr. Comas expressa el seu acord amb la tesi del
El Sr. de Nadal espera que l'anàlisi, acceptada pel Sr. Sr. Alcalde i fins en reclama la paternitat recordant que,
Comas, de la fiscalitat de Madrid i Barcelona contribuei¬ a instàncies del Grup convergent, Minoria Catalana
xi a aclarir la qüestió; i precisa que amb la seva presentà, fa uns anys, una esmena en tal sentit als
referència a les quantitats pagades personalment pel Pressupostos Generals de l'Estat, la qual fou rebutjada
Sr. Comas, només volia demostrar que els principals amb els vots socialistes.
tributs satisfets pels ciutadans no augmentaran gens i El Sr. Alcalde no vol entrar a discutir la paternitat de la
que les puges que pugui decidir el Parlament de l'Estat idea, tot indicant que l'equiparació entre Barcelona i
en l'impost de circulació i la llicència fiscal, només Madrid fou causa d'una important fricció amb l'Alcalde
representaran uns 200 milions de pessetes sobre un de Madrid, Sr. Tierno Galván (la qual l'any següent es
total d'ingressos de 51.000 milions. va resoldre d'una manera molt elegant per part d'aquell
Reitera, per últim, que les Ordenances fiscals de l'any Ajuntament); i que ara es tracta de recórrer l'altra meitat
vinent són absolutament moderades ja que segons les del camí per tal d'obtenir una suma ben necessària per
seves dades el percentatge de la pressió fiscal sobre el Barcelona i els Municipis metropolitans encara que el
producte interior brut era del 2,75 % el 1971, del 2,77 % primer esborrany de Llei d'Ordenació territorial de
el 1981 i després d'haver baixat fins al 2,44 % i tornar a Catalunya pretengui distribuir l'assignació de la Corpo¬
pujar el 1985 el 2,69 %, es trobava el 1986 en el ració Metropolitana entre els Municipis catalans oblidant
2,47 %, xifra que espera que l'any vinent baixi fins al que tal assignació s'adreça específicament a compen¬
2,30 %, que serà la més baixa des de l'arribada dels sar les diferències de costos derivades de la grandària
Consistoris democràtics. de les poblacions i que malament pot ésser, doncs,
S'aprova el dictamen amb disset vots en contra, objecte de redistribució.
emesos pels Srs. Trias, Borrell, Comas, Alemany, Bue¬ També remarca que en ei text de les Ordenances
no, Thió, Amat, Fabregat, Vila, Bonet, Garcia i Domingo, aprovades s'hi refondran les bonificacions ja establer¬
Bascompte, Pujadas, Rial, Satorras, Muñoz, i Cle¬ tes per la millora de façanes i mitgeres i de les condi¬
mente. cions higièniques dels bars així com les que hi ha el
El Sr. Alcalde, respecte al greuge comparatiu entre propòsit d'aprovar enguany sobre persianes, baranes,
Barcelona i Madrid, significa que els 3.000.000 de insonorització de locals, portes d'alumini i porters auto¬
persones que viuen a Madrid sobre uns 600 Km2. i màtics, per tal d'incentivar el manteniment de la qualitat
integrats en un Municipi únic, reben anualment de arquitectònica dels edificis de la Ciutat.
l'Estat entre 10.000 i 12.000 pessetes -possiblement
14.000 l'any vinent- mentre que els habitants de Muni¬
cipis integrats en la Corporació Metropolitana (que Negociat de Pressupostos i Comptes
també aglutina uns 3.000.000 de persones sobre 400
Km2.) com poden ésser Tiana o Sant Climent, s'han Aprovar les modificacions de crèdit consistents en
d'acontentar amb 6.000 o 7.000 per la seva divisió en suplements i habilitacions de crèdit mitjançant transfe¬
vint-i-set Municipis; que això li sembla una injustícia rències i increment per majors ingressos dins el Pressu¬
tècnicament absurda perquè les quotes més altes as¬ post unificat de 1986.
signades a les ciutats més grans vénen a reconèixer els El Sr. de Nadal destaca entre les modificacions
costos també més alts de tals poblacions, costos que proposades, les necessàries per atendre la contribució
no atenen a unes fronteres sinó que neixen de l'aglome¬ de l'Ajuntament a les obres del recinte de la Fira de
ració urbana; que, consegüentment, des de fa anys, Mostres, el pagament dels reconeixements de crèdit ja
s|ha reivindicat el dret del col·lectiu metropolità barcelo¬ acordats, i les contingències de personal derivades del
ní a rebre el mateix tractament que el col·lectiu que compliment de l'oferta d'ocupació pública.
habita a Madrid; que fa un parell d'anys aquesta reivin¬ El Sr. Comas assenyala que el seu Grup sempre ha
dicació tingué un reconeixement parcial en atorgar prestat la seva conformitat als retocs pressupostaris
l'Estat uns 2.800 milions de pessetes a través de la presentats per l'equip del govern en el curs de l'exercici
994 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 20-XII-1986
econòmic, tanmateix, no pot donar el xec en blanc que Negociat d'Administració de Béns
representen partides sense una definició concreta, com
són les d'«altres despeses de funcionament», «aten¬ Autoritzar la cessió a ('«Instituto Nacional de Empleo»
cions urgents de l'Alcaldia» i «honoraris per la redacció (INEM), de l'ús d'un local de 557,59 m2., situat a la
de projectes» (on les previsions inicials que eren de planta àtic del Mercat de la Mare de Déu de Port, per
780, 130 i 2.000 milions de pessetes, respectivament, destinar-lo a oficina d'ocupació i al funcionament de
s'amplien en altres 140, 80, i 134 milions de pessetes diversos serveis complementaris, durant un termini de
més), o com són també les d'«inversions a determinar» i vint-i-cinc anys, mitjançant el pagament d'un cànon
«accions d'empreses». anual de 960.000 ptes. révisable cada any en proporció
El Sr. de Nadal puntualitza que l'enunciat «altres a les variacions de l'índex de preus al consum, i amb
despeses de funcionament» pot ésser ampli però té una subjecció a les condicions establertes en el document
indubtable utilitat en el desenvolupament de la gestió annex que s'aprova.
pressupostària; i que amb les modificacions proposa¬ S'aprova per unanimitat.
des es podran satisfer, entre altres, l'estudi de la Aprovar el Conveni a subscriure per l'Ajuntament, la
informatització dels lloguers, la diferència entre les esti¬ Corporació Metropolitana de Barcelona, el Consorci de
macions inicials i el cost real del Liceu, els cursos la Zona Franca i la companyia Hispano Olivetti, S.A., en
master del Conservatori, el funcionament dels Casals virtut del qual el Municipi adquirirà d'aquesta compa¬
d'Estiu en el mes d'agost, i la transformació en empresa nyia, lliures de càrregues, gravàmens i ocupants, a títol
de l'Òrgan especial de gestió del Front Marítim del Po¬ de compra-venda, dues finques de superfícies 3.845
blenou. m2. i 2.814 m2. situades a la Gran Via de les Corts
El Sr. Comas observa que les despeses detallades Catalanes cantonada al carrer de Llacuna, la primera, i
pel Segon Tinent d'Alcalde haurien de consignar-se en en el carrer del Perú, cantonada Llacuna, la segona,
partides específiques; i que en la seva majoria, no estan assenyalades amb els núms. 7 i 6 en el plànol adjunt, i a
explicitades en l'expedient. títol de cessió gratuïta, una porció de terreny d'extensió
El Sr. Alcalde expressa la seva sorpresa perquè no 4.013 m2. assenyalada amb el núm. 5, situada en la
s'ha produït el gran debat que esperava després d'ha¬ confluència de la dita Gran Via, la plaça de les Glòries i
ver vist el Sr. Comas fotografiat en els despatxos de la l'avinguda Diagonal i tres porcions destinades a vial, de
Intervenció repassant els expedients; i el Sr. Comas superfícies 5.294 m2., 1.820 m2. i 422 m2.; fixaréI preu
respon que a l'ordre del dia d'avui no s'ha inclòs de la compra-venda en la quantitat de 150.000.000 de
l'aprovació dels Comptes de 1985, que era el tema que pessetes; autoritzar la despesa de 50.000.000 de pes¬
ell havia anat a estudiar a la Intervenció; el Sr. Alcalde setes, a compte del preu, amb càrrec a la part.
comenta que quan vegi els Srs. Armet o Santiburcio 699.99000.9900 del Pressupost Ordinari vigent; lliurar
regirant papers a la Intervenció de la Generalitat, pensa¬ aquest import a Hispano Olivetti, S.A. en el moment de
rà que en el país hi ha realment transparència adminis¬ formalitzar l'escriptura pública de compra-venda; adop¬
trativa. tar les previsions pressupostàries oportunes, a fi
S'aprova el dictamen amb onze vots en contra, d'abonar la resta del preu, de 100.000.000 de pesse¬
emesos pels Srs. Trias, Borrell, Comas, Alemany, Bue¬ tes, abans del 31 de desembre de 1987; atorgar
no, Thió, Amat, Fabregat, Vila, Bonet, i Garcia i Do¬ l'escriptura pública corresponent; i inscriure les trans¬
mingo. missions a favor del Municipi en el Registre de la Pro¬
Aprovar el reconeixement de crèdit que es proposa, pietat.
segons detall adjunt. El Sr. de Nadal informa que el dictamen anterior (que
El Sr. Pujadas fa avinent que una part substancial del és fruit d'un conveni negociat per la Vice-presidenta de
dictamen anterior correspon a honoraris professionals la Corporació Metropolitana, el Delegat del Govern a la
per treballs d'arquitectura i enginyeria encarregats a Zona Franca i el Regidor responsable de la Ponència de
l'exterior; i que en la seva opinió, tot i trobar encertats Desenvolupament Econòmic i Social) implica la compra,
alguns casos com el de l'ITEC, no s'hauria d'abusar de a 22.000 ptes. el m2., d'un edifici amb molt bon estat i
tals encàrrecs perquè la Corporació disposa de tècnics la cessió gratuïta d'una zona esportiva per compensar
suficientment capacitats, i en tot cas, convindria recór¬ els compromisos d'urbanització, i permetrà la localitza¬
rer al sistema de concurs entre tècnics per poder ció definitiva d'una empresa d'alta tecnologia en el Parc
establir comparacions. tecnològic de la Corporació Metropolitana, i al mateix
El Sr. Parpal comparteix l'opinió del Sr. Pujadas quant temps l'obertura de diverses vies públiques; que el preu
a la vàlua dels tècnics municipals, i agrega que aquests satisfet és correcte; i que s'hauria d'introduir la possibili¬
actualment redacten el 64 % dels projectes; que a la tat de canviar, sense variació en el preu global, la
Fundació ITEC se li ha encarregat, per 25 milions de quantitat que efectivament es pagui per tal de resoldre
pessetes, la valoració del patrimoni municipal i l'estudi la qüestió, encara no dictaminada jurídicament, de
dels preus unitaris de les obres, en virtut d'un conveni l'assumpció de la plus vàlua per part de l'Ajuntament.
signat amb la Generalitat i la Diputació; que el conjunt La Sra. Sala recorda que en exposar Hispano Olivetti
de projectes relatius a l'Estació del Nord representa la impossibilitat d'afrontar en la seva fàbrica el canvi
altres 25 milions; i que està disposat a tenir una reunió tecnològic que desitjava realitzar, se li oferiren terrenys
amb els Regidors interessats per explicar la relació ubicats en el Parc tecnològic del Vallès i el dictamen
entre els projectes realitzats pels tècnics de l'Ajunta¬ suposa la culminació de tals negociacions de manera
ment i els encarregats a professionals de fora. que en una primera fase l'empresa abandonarà una
El Sr. Pujadas agraeix l'oferiment del Sr. Parpal i part de la fàbrica (on s'instal·larà l'Hotel d'Empreses) les
matisa que, a juí seu, els projectes referents als Centres instal·lacions esportives i els espais dedicats a serveis
Cvics i a les Escoles s'haurien de redactar pels tècnics personals i posteriorment deixarà lliure una altra part
municipals. que passarà al mercat immobiliari segons les qualifica¬
S'aprova per unanimitat el dictamen. cions urbanístiques vigents, mentre que la resta serà
NÚM. 32 20-XII-1986 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 995
traslladada progressivament; que el Consorci de la escepticisme similar al suscitat pel Parc tecnològic
Zona Franca assumeix el risc de la part que es posa en malgrat ésser aquest una experiència que ha proliferat,
venda; i que l'operació possibilita la millora urbanística en diverses versions, en altres llocs: Grenoble, Antibes,
de l'entorn de la plaça de les Glòries i la prolongació de Montpellier, València, i altres ciutats d'Europa i d'Amèri¬
la Diagonal i, ensems, el manteniment dels llocs de ca.
treball que l'empresa té actualment a la Ciutat. S'aprova per unanimitat.
El Sr. Bonet inquireix si l'Ajuntament es farà càrrec de
la plus vàlua corresponent a la transmissió d'una de les
finques a la Corporació Metropolitana; quins són els Negociat de Proveïments
motius de la participació en l'operació del Consorci de
la Zona Franca (a l'anàlisi de la gestió del qual aquest Desestimar, per manca de fonaments jurídics, vist
Consistori hauria de dedicar, per cert, una mica del seu l'informe de l'Assessoria Jurídica, les al·legacions for¬
temps); i quines són les previsions quant al futur urba¬ mulades per la Federació de Gremis de Detallistes de
nístic i estructuració viària de la zona (avinguda Diago¬ Productes Alimentaris i Associacions de Concessionaris
nal i ronda de Sant Martí). de Mercats de Barcelona i Província (FEGRÁM), contra
El Sr. Parpal contesta la darrera pregunta del Sr. el Reglament de Funcionament del Mercat Municipal de
Bonet indicant que es tracta d'una zona qualificada pel Canyelles, aprovat inicialment per acord del Consell
Pla General Metropolità com de renovació i remodelació Plenari de 28 de maig de 1986; aprovar definitivament
urbana i transformació d'ús, i avui ocupada per indús¬ l'esmentat Reglament; aprovar el Plec de condicions
tries obsoletes, zones sense urbanitzar i carrers sense per a l'adjudicació de 48 parades i 6 llocs especials del
connexió, circumstàncies que exigeixen un esforç de Mercat Municipal de Canyelles; i convocar subhasta
planificació important per després oferir-la als promo¬ previ tràmit d'admissió, amb reducció a la meitat dels
tors privats; que en els seus contactes amb els agents terminis licitatoris mitjançant els tràmits legals adients.
econòmics ha pogut constatar diverses iniciatives ten- El Sr. de Nadal significa que a l'informe jurídic de la
dents a la recuperació urbanística de la zona i l'operació reclamació formulada per FEGRAM es reconeix la capa¬
en debat ve a desencallar tot aquest procés. citat de l'Ajuntament per autoregular les seves activitats
El Sr. Garcia España expressa l'esperança de molts i la no jerarquització entre l'Ordenança de Mercats i el
veïns de Sant Martí en el sentit que aquest dictamen Reglament en debat, s'hi subratlla la diferència entre els
doni pas a la millora urbanística de la zona i que els mercats establerts i els de nova creació; que tal informe
Pressupostos vinents continguin les consignacions ne¬ es prou contundent quant a la procedència de desesti¬
cessàries a tal fi. mar la reclamació esmentada, com són també les raons
El Sr. de Nadal puntualitza que sobre la qüestió de la expressades per l'Àrea quant a la conveniència d'anar
plus vàlua dels terrenys hi ha dos dictàmens contradic¬ modificant la regulació dels mercats municipals -procés
toris i que en funció del seu anàlisi podrà optar-se per del qual el Reglament en debat és un primer pas-, si bé
una d'aquestes solucions: eximir del pagament de l'im¬ això s'ha de realitzar d'una forma pactada, de manera
post o incorporar-lo en el cost d'adquisició de manera que, per una banda, no es lesionin els drets adquirits i,
que la quantitat percebuda sigui la mateixa. per l'altra, no es renunciï a la modernització dels nostres
El Sr. Bonet pregunta si en tal cas l'obligació de mercats: consegüentment demana l'aprovació del dic¬
l'Ajuntament s'exclouria del Conveni; i el Sr. de Nadal tamen.
respon que evidentment. El Sr. Ferreiro expressa la satisfacció del Consell de
La Sra. Sala aclareix que la participació del Consorci Districte i del veïnat perquè s'estan complint els terminis
de la Zona Franca s'explica perquè una part dels fixats per a la inauguració del Mercat de Canyelles, que
terrenys passarà al mercat immobiliari de manera que, serà un dels més moderns de la Ciutat, posarà fi a
en manifestar Hispano Olivetti la seva manca d'expe¬ l'aïllament dels centres de proveïments que pateix la
riència en tal camp i no figurar aquest tampoc entre les zona, i facilitarà la comunicació de tal barri amb els de
funcions de la Corporació Metropolitana, es recorregué la Guineueta i el Verdum reforçant la idea de Districte.
al Consorci de la Zona Franca que, per tenir encomana¬ El Sr. Comas coincideix en la imperiosa necessitat de
da, entre altres, la promoció immobiliària industrial, tal equipament però mostra la seva disconformitat amb
semblava la institució pública més idònia per a dur a el dictamen ja que el nou Reglament contradiu l'Orde¬
terme l'operació. nança general vigent en els altres Mercats, creant una
El Sr. Alcalde fa avinent que el dictamen arranca d'un situació anòmala que ve a trencar la regulació unitària
conveni (signat amb la Hispano Olivetti fa uns tres anys de tots aquests equipaments: per tant, des d'un punt
en presència del Sr. De Benedetti, Director General de vista lògic -no desitja entrar en el jurídic-, el seu
d'Olivetti) que ha trigat a materialitzar-se per la comple¬ Grup no pot donar el vot favorable a la proposta.
xitat de l'assumpte així com de la mateixa multinacional S'aprova el dictamen amb onze vots en contra,
i de la seva estratègia de mercats però també hi ha emesos pels Srs. Trias, Borrell, Comas, Alemany, Bue¬
planat la indefinició governamental de Catalunya res¬ no, Thió, Amat, Fabregat, Vila, Bonet, i Garcia i Do¬
pecte a un dels participants en l'operació -el contracte mingo.
de venda dels terrenys del Parc tecnològic ha estat ple Justificada la urgència en la forma
de reglamentària, es
cauteles en tal sentit-, fet que posa de manifest debaten les següents mocions:
perquè el simple anunci d'una mesura té uns costos i Primera. - De l'Alcaldia:
uns efectes de cara a tercers, encara que, posterior¬ Atorgar la Medalla al Mèrit Artístic en la seva catego¬
ment, tal mesura no es prengui. ria d'Argent, a la senyora Anna Maria Torra i Amat i al
Lamenta l'absència del Sr. Serra i Martí que tant a senyor Gustau Gili i Esteva, com a
lluitat públic reconeixe¬
per la consecució d'aquest acord i la posada en ment a la seva aportació en el camp de la cultura i l'art.funcionament de l'Hotel d'Empreses, iniciativa inèdita al La Regidora de Cultura, Sra. Capmany, remarca els
nostre país, que fou vista per part d'alguns amb un mèrits contrets pel matrimoni Gili dient que el treball
996 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 20-XII-1986
dels Gili, si bé no ha estat de creació artística, ha la nostra designació no sigui tècnicament segura, tin¬
suposat una aportació quotidiana feta amb intel·ligència guem o no tinguem els Jocs -com indicava el President
i sensibilitat; que quan Gustau Gili en comunicar-se-li la Pujol durant l'acte celebrat en el Saló de Cent, en una
proposta manifestà que ell no havia fet res que pogués reflexió que comparteix tot el Consistori-, Barcelona ja
considerar-se un mèrit, les seves paraules no eren de ha guanyat l'esforç d'iniciativa col·lectiva que ha signifi¬
pura cortesia sinó sinceres, perquè la seva activitat cat la feina feta fins ara.
editorial i personal -des de l'associació «Amics dels Clou la seva intervenció desitjant -en nom de tot el
Museus»- en pro de l'art no ha estat visible, tanmateix Consistori i del 87,4 % dels ciutadans que abonen el
la Medalla vol expressar l'agraïment de la Ciutat a una projecte- sort al Sr. Alcalde en l'acte que el 17 d'octu¬
obra que suposa la dedicació de tota una vida. bre tindrà lloc al Palau Beaulieu de Lausana.
El Sr. Comas se suma entusiàsticament a les parau¬ El Sr. Alcalde agraeix l'encoratjament.
les de la Regidora de Cultura puix ell, des dels seus S'aprova per unanimitat.
càrrecs en el Gremi d'Editors de Catalunya, ha estat El Sr. Alcalde fa avinent que ja s'ha tramès l'oportuna
espectador privilegiat de l'obra del Sr. Gili havent-li de resposta a trenta de les interpel·lacions, precs i pregun¬
reconèixer no solament una feina ben feta sinó també tes formulats des de l'última sessió.
una devoció per la Ciutat: per tant, fervorosament Tocant a l'escrit (presentat en forma de proposta
s'adhereix a l'homentage i a la proposta, per la qual d'acord pels Srs. Comas i Trias i per la Sra. Alemany, i
felicita l'Alcaldia. transformat en prec pel Consell Municipal Permanent)
El Sr. Alcalde subratlla que els Gili són uns ciutadans on es demanava la publicació en el mateix diari i amb la
militants que han defensat la nostra Ciutat arreu del màxima urgència d'un escrit que aclareixi que l'Ajunta¬
món i que només per la seva relació personal amb ment no se sent en cap moment reflectit en el contingut
Pablo i Jacquelinne Picasso ja són mereixedors de la de l'article signat pel Cap de Premsa d'aquest Ajunta¬
distinció que els lliurarà en el seu domicili particular del ment, significa que l'acull i, per tant, es publicarà un
carrer de la Princesa. escrit on es precisi que les opinions exposades per
S'aprova per unanimitat. l'esmentat periodista en tal article, són a títol personal i
Segona. - De l'Alcaldia: no com a Cap de Premsa d'aquest Ajuntament (que no
1.- Ratificar l'acord plenari de 27 de desembre de ha fet pública cap opinió sobre els incendis produïts
1985, pel qual, de conformitat amb la Carta Olímpica, aquest estiu) de manera que avui mateix s'enviarà al
l'Ajuntament de Barcelona aprovava la declaració de diari la corresponent puntualització on també es deixarà
compromisos i intencions per contribuir, amb tota clare¬ ben clar que el Sr. Guillamet és ben lliure d'expressar,
dat i transparència, al futur de l'Olimpisme i a la celebra¬ signant com a tal, les seves opinions perquè ningú no
ció dels Jocs d'Estiu de 1992. pugui pensar que es coarta la seva llibertat d'expressió
2.- Facultar l'Excm. Sr. Alcalde, cas que el Comitè en qüestions polítiques. Agrega que ell desitjaria que les
Olímpic Internacional el proper dia 17 d'octubre designi altres Institucions públiques posessin la mateixa cura en
la Ciutat de Barcelona com a seu dels Jocs de la XXV aquest tipus de matèries.
Olimpíada moderna per a l'any 1992, perquè formalitzi Assenyala també que han estat contestades les
amb l'esmentat Comitè Olímpic en nom de la Ciutat i preguntes adreçades al Grup convergent, excepte una
del seu Ajuntament, els compromisos i la documentació relativa al Sr. Comas que aquest Regidor desitja contes¬
necessària per a la celebració dels Jocs d'Estiu de tar verbalment.
1992. El Sr. Comas insisteix en contestar verbalment, sense
El Sr. Alcalde significa que aquesta moció és tècnica¬ perjudici de fer-ho més àmpliament per escrit, per una
ment necessària per al cas que Barcelona sigui desig¬ qüestió de sensibilitat, tot manifestant que quant a tal
nada seu dels Jocs Olímpics de la XXV Olimpíada, puix pregunta, relativa a la possible incompatabilitat entre les
la tradició del Comitè Olímpic Internacional és signar seves funcions com a Regidor i com a President de la
immediatament amb la Ciutat guanyadora els compro¬ Comissió Executiva de la Comissió Catalana del V
misos corresponents, l'esquema dels quals ja fou posat Centenari del Descobriment d'Amèrica, trametrà a l'Al¬
al seu dia en coneixement del Consell Plenari. caldia fotocòpia de la seva declaració de renda on
El Sr. Truñó recorda que el juny de 1981, aquest consta que ell només té ingressos per aquestes dues
Consell Plenari decidí per unanimitat encarregar els activitats, acompanyada d'un certificat del Dipositari
estudis sobre la viabilitat del projecte olímpic, els quals Municipal que acredita els seus ingressos com a Regi¬
varen ésser presentats al Comitè Olímpic Internacional i dor, i d'un altre document de la Generalitat segons el
al Govern espanyol i anteriorment ho foren al Comitè qual en el rendiment de comptes de la Comissió es¬
Olímpic i al Consell Plenari; que després s'entrà en una mentada es justifiquen, per tot l'any, unes despeses de
fase d'acords amb la Generalitat i amb l'Estat, fase que 999.500 ptes., com a dietes d'assistència a favor seu; i
es tancava amb la sol·licitud al Comitè Olímpic Interna¬ que, per altra banda, per pròpia determinació, la suma
cional, de celebració a Barcelona, dels Jocs de la XXV d'ambdues partides mai no assolirà la quantitat que
Olimpíada i amb l'acte del Consell de Suport. percep un Regidor d'aquest Ajuntament amb plena
Dintre aquesta línia d'actuació creu necessari desta¬ dedicació, de manera que ell no arribarà mai a cobrar el
car que el paper de líder d'aquest Ajuntament s'ha que cobra cap dels Regidors que l'han interpel·lat.
basat en el diàleg i en la implicació social i institucional; En contestació a una pregunta del Sr. Comas sobre
que darrera hi ha un treball ben fet per part de tots amb si l'Ajuntament coneixia la situació del resident argentí
el qual s'ha demostrat l'encert de la creació de l'Oficina Sr. Alfredo Roca, President del Centre Cultural Catala-
Olímpica i del Consell Rector que políticament l'anima, no-Argentí, i per què es dóna suport a tal entitat, el Sr.
treball qualificat que ha d'agrair als treballadors de Borja, després d'expressar la seva sorpresa perquè no
l'esmentada Oficina, a les restants Àrees municipals i a pertoca a l'Ajuntament investigar els problemes judicials
les altres Administracions, com reconegué personal¬ d'un ciutadà que actualment gaudeix de la nacionalitat
ment davant del Ple de la Diputació; i que, encara que espanyola i presideix una entitat constituïda legalment,
MM 32 20-XII-1986 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 997
explica que el 1977 l'Audiència Nacional no acceptà la Música i el Tango) ha rebut alguna ajuda molt inferior als
petició d'extradició de l'esmentat ciutadà; que en costos reals, i col·labora en altres organitzades per
aquells moments diversos Grups parlamentaris (entre l'Institut Català de Cooperació Ibero-americana; i que li
ells el basc, el comunista i el socialista) es pronunciaren sap greu la formulado de la pregunta perquè, ultra
en contra de tal judici d'extradició perquè la persona demostrar desinformació, posa en qüestió, gairebé ex¬
afectada no estava implicada en delictes de sang ni plícitament, la persona i l'entitat afectades i el mateix
podia ésser tractada com un delinqüent comú sinó que Ajuntament.
era un militant polític, a favor del qual intervenien els El Sr. Comas observa que ell no va donar cap
Srs. Alfonso Guerra, Narcís Serra, Pasqual Maragall i publicitat al contingut -que li sembla perfectament lícit—
Miquel Roca, a fi que no s'accedís a l'extradició i se li de la seva pregunta mentre que, en canvi, en va tenir,
concedís la condició de refugiat polític; que el Sr. Alfred fins i tot abans de conèixer-la ell, la relativa a la seva
Roca fou defensat en l'esmentat judici per l'ambaixador persona, que ha contestat abans.
argentí, Sr. Solar Irigoyen, i per una comissió de drets El mateix Regidor pregunta verbalment quin acte
humans argentina i fou rebut pel President argentí quan administratiu va decidir el desmantellament de l'Institut
aquest visità Espanya; que el Centre Cultural Catalano- Mental, i la Presidència, tot compartint la preocupació
Argentí es constituí a conseqüència de la visita a del Sr. Comas, li indica que formuli la pregunta per
Buenos Aires de l'Alcalde de Barcelona, així com de la escrit però significa que Can Masdéu fou construït ja fa
posterior reunió tinguda a la Casa Elizalde amb el molts anys, per l'Hospital de Sant Pau per tal d'ubicar-
col·lectiu de professionals i intelectuals argentins resi¬ hi, amb més dignitat, els malalts fins ara atesos a
dents a Barcelona, i no ha estat objecte de cap subven¬ l'Institut Mental.
ció però ha desenvolupat activitats en diversos Centres No havent-hi més assumptes per tractar, la Presidèn¬
Cívics, per tres de les quals (les Jornades sobre el cia aixeca la sessió a les tretze hores i quaranta-tres mi¬
Psicoanàlisis, i sobre Julio Cortázar, i el Mes dedicat a la nuts.
Acords
Sessió del Consell Plenari celebrada el 5 de morí a Lausanne el 19 d'octubre de 1986, havent
desembre de 1986. expressat el seu suport a la candidatura de Barcelona
per a la XXV Olimpíada.
Aprovació de l'acta de la sessió anterior. Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 29 de
setembre de 1986, que nomena representant de l'Ajun¬
tament de Barcelona al Consell de la Funció Pública
l'll im. Sr. Guerau Ruiz i Pena, Regidor de Règim Interior
Despatx d'ofici i Protecció Ciutadana.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 29 de
Quedar assabentat i ratificar el Conveni, signat a setembre de 1986, que modifica el decret de l'Alcaldia,
Lausanne el 17 d'octubre de 1986, amb el Comitè de 22 de juny de 1983, en el sentit de designar vocals
Olímpic Internacional per celebrar a la ciutat de Barcelo¬ del Patronat del Museu Marítim de les Reials Drassanes
na els Jocs d'Estiu de la XXV Olimpíada, l'any 1992. de Barcelona, els ll-lms. Srs. Raimon Martínez i Fraile,
Quedar assabentat i agrair l'acord adoptat pel Con¬ Pau Cernuda i Barrios i Jordi Conill i Vall, i els Srs. Josep
grés dels Diputats, en la sessió plenària del 16 d'octu¬ Subiros i Puig, i Santiago Costa i Orfila.
bre de 1986, que manifesta el seu més decidit suport, Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia de 10
coincident amb la resta de les Institucions i el desig de novembre de 1986, pels quals respectivament es
general del poble espanyol, a la Candidatura de Barce¬ crea la Comissió municipal de Drogodependències i
lona com a ciutat organitzadora de l'Olimpíada de 1992, es nomena membres de l'esmentada Comissió,
clavant la imminent decisió del Comitè Olímpic Interna¬ l'll im. Sr. Joan Clos i Matheu, President, la ll·lma. Sra.
cional. Francesca Masgoret i Llardent, Vice-president, i vo¬
Fer constar l'agraïment de l'Ajuntament de Barcelona cals els ll-lms. Srs. Guerau Ruiz i Pena, Enric Truñó i
als membres del Consell Rector de la Candidatura i a Lagares, Eulàlia Vintró i Castells i Juan José Ferreiro i
les Institucions allí representades, al Conseller Delegat i Suàrez; i dels decrets de l'Alcaldia d'11 de novembre
atots els components de l'Oficina Olímpica, funcionaris de 1986, que nomenen Director Tècnic del Pla Muni¬
municipals i entitats i associacions de tota classe, que cipal de Drogodependències, la Sra. Marisa Melgare¬
amb el seu treball i el seu suport han fet possible la jo i Ciará, i Comissionat d'aquest Pla, el Sr. Josep Fité
designació de Barcelona. i Benet.
Quedar assabentat i ratificar la resolució de l'Alcaldia, Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 24 de
de 20 d'octubre de 1986, que declara Amic de Barcelo¬ novembre de 1986, que confirma els ll-lms. Srs. Regi¬
na, a títol pòstum, l'Excm. Sr. Julio Gueriein Comelin, dors Joan Clos i Matheu i Albert Batlle i Bastardas, com
membre que fou del Comitè Olímpic Internacional, que a membres de la Molt Il lustre Administració de l'Hospi-
998 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 20-XII-1986
tal de la Santa Creu i Sant Pau i de la Junta de Govern. Ratificar els acords de la Comissió de Govern de 5
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 10 de de novembre de 1986, pels quals s'aproven:
novembre de 1986, que nomena l'll im. Sr. Regidor A) Inicialment l'Estudi de detall per a la concreció de
Joan Torres i Carol i el Sr. Manuel de Forn i Foxà, les condicions d'edificació de la finca núms. 14-16 del
representants de l'Ajuntament de Barcelona al Consell carrer de la Mineria.
d'Administració del Centre d'Estudis Urbanístics, Muni¬ B) Inicialment -i en forma condicionada a l'aprovació
cipals i Territorials. definitiva del Pla especial de millores del sector de la
Quedar assabentat dels acords de la Comissió de Sagrada Família- l'Estudi de detall que desenvolupa
Govern, de 24 d'octubre, i 5 i 19 de novembre de 1986, l'esmentat Pla, a la semi-illa limitada pels carrers de
que reconeixen exempcions i reduccions tributàries de Nàpols, de Sicília i del Rosselló i pel passatge de Mariné.
taxes pel servei de recollida de deixalles sòlides domici¬ C) Provisionalment, el Pla especial de concreció de
liàries i per ocupació de la via pública. límits, usos, alineacions, rasants, i d'ordenació volumè¬
Quedar assabentat dels acords de la Comissió de trica del sector qualificat de 7-a, comprès entre les
Govern, de 24 d'octubre, i 5 i 19 de novembre de 1986, avingudes de la Diagonal, del Doctor Marañón i de Xile i
que aproven modificacions de crèdit mitjançant transfe¬ el sector qualificat de 7-c.
rències dins el Pressupost de 1986. RatificareIs acords de la Comissió de Govern, de 19
Quedar assabentat dels acords de la Comissió de de novembre de 1986, pels quals s'aproven:
Govern de 19 de novembre de 1986, que aproven les A) inicialment el Pla especial de concreció del tipus
tarifes, per a l'any 1987, dels serveis de Mercabarna i d'equipament públic a què és destinada l'illa delimitada
del Parc Zoològic. pels carrers de Puig i Xoriguer, d'Albareda, de Carrerai
Quedar assabentat i ratificar el decret de l'Alcaldia, de Vilà i Vilà, qualificada de zona en transformació d'ús
de 14 d'octubre de 1986, que desestima els recursos a equipaments
de reposició, acumulats, interposats per la Sra. Clara B) provisionalment del Pla especial d'ordenació volu¬
Agreda i Lafuente i altres contra l'Oferta d'Ocupació mètrica i especificació de l'ús de l'equipament comuni¬
Pública anunciada per a l'exercici de l'any 1986. tari situat a l'illa delimitada pels carrers de Viladomat, del
Quedar assabentat i ratificar els acords de la Comis¬ Comte Borrell, del Marquès del Campo Sagrado i del
sió de Govern, de 8 i de 24 d'octubre de 1986, que Parlament.
aproven inicialment els projectes d'urbanització d'inicia¬ C) definitivament l'Estudi de detall que desenvolupa
tiva privada i enllumenat del sector delimitat pels carrers el Pla especial de millora del sector de la Sagrada
de Mont d'Orsà, Camí de la Santa Creu d'Olorda a Família, a la semi-illa limitada pels carrers del Consell de
Vallvidrera i en projecte, i pels carrers del Gran Capità, Cent, de la Corunya i d'Aragó i pel pasatge de Vintró.
dels Cavallers i de Santa Caterina de Siena. Ratificar el acords de la Comissió de Govern de 5 i 19
Quedar assabentat i ratificar el conveni formalitzat el de novembre de 1986 pels quals, respectivament, se
25 de setembre de 1986 amb «Fuerzas Eléctricas de suspèn pel termini d'un any, l'atorgament de llicències
Cataluña, S.A.» (FECSA) sobre condicions especials a de parcel·lació, nova edificació, reforma, modificació i
incorporar a l'acord-marc per a la prestació del submi¬ consolidació dels edificis existents, i d'ampliació d'usos
nistrament elèctric i construcció d'escomeses per a i d'implantació de noves activitats:
enllumenat públic i dependències municipals, aprovat A) en el primer cas, a l'illa delimitada pel carrer de
pel Consell Plenari, el 21 de setembre de 1982. Castillejos, l'avinguda Diagonal, els carrers de la Diputació,
Quedar assabentat i ratificar la resolució de l'Alcaldia de Padilla i la Gran Via de les Corts Catalanes, en el sector
de 30 de juny de 1986, que aprova els comptes de grafiat en el plànol de delimitació dels sòls afectats.
cabals corresponents al 2n. trimestre de 1986. B) en el segon cas, a l'illa delimitada pels carrers de
Manso, de Calàbria, de Viladomat i del Parlament.
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern de 24
d'octubre de 1986 pel qual s'aprova el recompte de la
Ordre del dia població del municipi de Barcelona resultant de l'opera¬
ció de renovació del Padró d'Habitants a 31 de març de
COMISSIÓ DE GOVERN 1986, i que es resumeix en les següents xifres:
Població de Dret 1.701.802
Ratificar els acords de la Comissió de Govern de 24 Població de Fet 1.720.123
d'octubre de 1986 pels quals s'aproven: Ratificar l'acord de la Comissió de Govern de 24
A) Inicialment: 1) el Pla especial de l'equipament de d'octubre de 1986 pel qual s'aproven modificacions de
l'illa delimitada pels carrers de Vallespir, d'Evarist Arnús, crèdit consistents en suplements i habilitacions de crè¬
dels Comtes de Bell-lloc i de Cavaller; 2) el Pla especial dit mitjançant transferències, dins el Pressupost unificat
de protecció de la torre modernista i ordenació volumè¬ de 1986, d'acord amb el següent detall: Altes: part. 259
trica de la finca situada als carrers de Marmellà núm. 2 115.30 99.00 Despeses generals a realitzar pels Distric¬
bis i Portolà núm. 11-13, i de concreció d'alineacions en tes - Altres despeses especials de funcionament:
el front del carrer de Marmellà; i 3) l'Estudi de detall de 50.000.000 de pessetes; Baixa: part. 326 990.00 99.00
la finca situada a l'avinguda de Pearson núm. 21; 90 Interessos per atencions Pressupost Ordinari:
B) Provisionalment, el Pla especial de reforma interior 50.000.000 de pessetes.
del carrer de Tarragona.
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern de 24 ALCALDIA-PRESIDÈNCIA
d'octubre pel qual s'aprova la delimitació de la Unitat
d'Actuació constituïda per la finca núms. 35-37 del Negociat de Relacions Públiques
carrer del Marquès de Sentmenat, una altra finca de
67,50 m2. situada en el susdit carrer i el vial que n'és Atorgar a Sa Altesa Reial Joan de Borbon i Batten-
sobrant. berg, Comte de Barcelona, la Medalla de la Ciutat en la
NÚM. 32 20-XII-1986 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 999
categoria d'Or, en agraïment a la seva especial vincula¬ les actuacions encaminades a l'efectivitat del present
ció a la nostra Ciutat, de la qual ostenta el títol comtal, i acord.
en reconeixement a la seva contribució a la reinstaura¬ Ratificar el decret de l'Alcaldia de 5 de desembre de
do de la democràcia a Espanya. 1986, que designa membres del Consell d'Administra¬
ció de la Societat Privada Municipal Vila Olímpica, S.A.:
els ll·lms. Srs. Jordi Parpal i Marfà, Josep Antoni Garcia i
COMISSIÓ DE DESCENTRALITZACIÓ España, Joan Torres i Carol, Germà Vidal i Rebull, Jordi
I PARTICIPACIÓ CIUTADANA Bonet i Agustí, i Josep M. Pujadas i Porta (tots aquests
Regidors en representació de l'Ajuntament), la ll·lma.
Secretaria Tècnica de Descentralització Sra. Mercè Sala i Schnorkoski, els ll·lms. Srs. Josep
i Participació Ciutadana Miquel Abad i Silvestre, Joan Nieto i Comajuncosa,
Joan Laporta i Argelich, i Joan Saura i Laporta, i Excm.
Resoldre les al·legacions formulades en el període Sr. Ramon Boixadós i Malé; i nomena membres obser¬
d'informació pública, contra les Normes reguladores de vadors de l'esmentat Consell els Srs. Leopoldo Rodés i
l'Organització i funcionament dels Consells Municipals Castañé i Josep M. Vegara I Carrió.
de Districte, i de la Participació ciutadana, aprovades en Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia de 5 de
la sessió plenària del 28 de maig proppassat; i aprovar desembre de 1986, que nomena President i Vice-
definitivament les esmentades Normes reguladores. President del Consell d'Administració de la Societat
Privada Municipal Vila Olímpica S.A., l'll im. Sr. Jordi
Parpal i Marfà i la ll·lma. Sra. Mercè Sala i Schonorkows-
PONÈNCIA DE DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC ki, respectivament.
I SOCIAL DE LA CIUTAT
Departament Administratiu de la Ponència per al Negociat d'Expropiacions i Desnonaments
Desenvolupament Econòmic i Social de la Ciutat
Fixar en 22.500.000 de ptes. l'apreuament, per tots
Aprovar la Memòria relativa als aspectes socials, els conceptes, per a l'adquisició, lliure de càrregues,
jurídics, tècnics i financers del Centre d'Empreses; gravàmens, llogaters i ocupants, de la finca s/núm. del
constituir la Societat Privada Municipal, en forma de carrer d'Emèrita Augusta, de 3.610,36 m2. de superfí¬
Societat Anònima, denominada «Barcelona Activa, S.A.» cie, afectada de zona verda, pel Pla General Metropolità
amb 100.000.000 de pessetes de capital social, repre¬ i propietat dels senyors Lluís Planas i Regordosa (DNI
sentat per 1.000 accions de 100.000 ptes.; aprovar els núm. 36.265.356), Antoni Tortras i Planas (DNI núm.
corresponents Estatuts; declarar totalment desembor¬ 37.002.818), Ramon Costa i Giralt (DNI núm.
sat el capital social; i facultar l'Alcaldia per realitzar les 37.038.867), Josep Planas i Ferrera (DNI núm.
actuacions encaminades a l'efectivitat d'aquest acord. 37.918.096), Albert Planas i Riba (DNI núm.
Ratificar el decret de l'Alcaldia de 5 de desembre de 37.243.436), M. Teresa Planas i Riba (DNI núm.
1986, que designa membres del Consell d'Administra¬ 37.244.590), Albert Planas i Regordosa (DNI núm.
ció de la Societat Privada Municipal Barcelona Activa, 36.678.356), Josefina Regordosa i Carrera (DNI núm.
S.A.: I'Excm. Sr. Pasqual Maragall i Mira, els ll·lms. Srs. 36.828.627), Montserrat Tortras i Planas (DNI núm.
Josep M. Serra i Martí, Enric Truñó i Lagares, i Jordi 36.285.185), Núria Tortras i Planas (DNI núm.
Borja i Sebastià, i els Srs. Antoni Serra i Ramoneda, 37.037.600), Adalbert Planas i de Ayerbe (DNI núm.
Josep M. Raventós i Santamaría, Francesc Solé i Pare- 36.252.665), Rosalia Planas i de Ayerbe (DNI núm.
llada, Jorge González i Aznar i Francesc Rafart i Estela. 37.074.725), Joan Flsas i Rovira (DNI núm. 37.122.152),
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia de 5 de Elisa Saye i Turell (DNI núm. 32.126.970), Vicenta-Isabel
desembre de 1986, que nomena Vice-president del Turell i de Corral (DNI núm. 37.122.617), Lilia Regordo¬
Consell d'Administració de la Societat Privada Municipal sa i Valenciana, Lluís Regordosa i Valenciana, Jordi
Barcelona Activa, S.A., l'll im. Sr. Josep Serra i Martí. Regordosa i Valenciana, i Enric Regordosa i Valenciana;
aplicar la despesa, quant a 11.250.000 ptes, amb
càrrec al Pressupost General de 1986, concepte
PRIMERA TINÈNCIA D'ALCALDIA 611.641, act. 003 i quant a les restants 11.250.000
ptes. amb càrrec a la
Òrgan partida que en el seu dia es
Especial de Gestió del Front Marítim determini del Pressupost de l'any 1987; pagar l'import a
del Poble Nou la propietat, un cop justificat el domini i llibertat de
càrregues de la finca o consignar-lo altrament; i, això
ModificareI règim jurídic i econòmic de l'Òrgan Espe¬ efectuat, ocupar l'esmentat immoble.
cial de Gestió del Front Marítim del Poblenou, en el Fixar, en tràmit d'avinença, en 6.500.000 ptes. l'a¬
sentit d'atorgar-li plena personalitat jurídica i financera; preuament d'expropiació per tots els conceptes de la
transformar l'esmentat Òrgan Especial en empresa pri¬ finca núm. 71 del Passeig de la Vall d'Hebron, de 211
vada municipal; conseqüentment: constituir una Socie¬ m2. d'extensió, afectada pel II Cinturó de Ronda i
tat Privada Municipal en forma de Societat Anònima propietat dels senyors Josep M. i J. Ramon Riba i
denominada Vila Ólímpica, S.A., amb un capital social Balsells; determinar que el pagament es farà en
de efectiu
150.000.000 de pessetes, representats per 150 dues anualitats, de la meitat del total cadascuna d'elles;
accions de 100.000 pessetes, l'objecte de la qual serà aplicar la despesa,
ta quant a 3.250.000 ptes., amb càrrec
gestió urbanística del Sector del Poblenou i d'aquells al Pressupost General de 1986, part. 611.641,
altres act. 003
projectes que posteriorment s'acordin; aprovar i, quant a les restants 3.250.000
els ptes., amb càrrec a la
corresponents Estatuts; declarar totalment desem¬ consignació que en el seu dia es determini del Pressu¬
borsat el capital social; i facultar l'Alcaldia per realitzar post General de 1987; pagar l'esmentat import a la
1000 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 20-XII-1986
propietat un cop justificat e! domini i llibertat de càr¬ les restants 323.044.998 ptes., amb càrrec a la partida
regues de la finca, o dipositar-lo altrament; i fet això, que en el seu dia es determini del Pressupost municipal
ocupar l'esmentat immoble. de 1988; pagara la propietat un cop justificat el domini i
Fixar, en tràmit d'avinença, en 128.800.000 ptes. llibertat de càrregues de la finca; i formalitzar la trans¬
l'apreuament per tots els conceptes de la finca núms. missió en escriptura pública, amb despeses a càrrec de
39-51 del carrer de Siracusa, afectada de sistema local l'Ajuntament de Barcelona.
de parcs i jardins de nova creació i propietat d'«lndus-
trias Ferrer Bernadas, S.A.»; aplicar la despesa, quant a
51.520.000 ptes., a la part. 611.641, act. 003 del SEGONA TINÈNCIA D'ALCALDIA
Pressupost General de 1986, mentre que les restants
77.280.000 ptes. es pagaran en dues anualitats de Negociat Administratiu d'Informació
38.640.000 ptes, la primera d'elles amb càrrec a la
partida que en el seu dia es determini del Pressupost 1. - Procedir a la revisió del Cadastre per a les
General de 1987, i la segona amb càrrec al Pressupost Contribucions Territorials Urbana i Rústica del municipi
General de 1988; pagar l'import a la propietat, un cop de Barcelona, aportant per a tal finalitat la informació
justificat el domini i llibertat de càrregues de la finca o, mecanitzada sobre les parcel·les i edificis de què ja
altrament, consignar-lo; i fet això, ocupar l'esmentat im¬ disposa l'Ajuntament, tant pel que fa a la descripció
moble. física i jurídica de les propietats, com a la descripció
Acollir la proposta formulada mitjançant comparei¬ gràfica del territori sobre cartografia a escala 1:500.
xença de 30 de juliol de 1986 i, conseqüentment, 2. - Acollir-se per a l'esmentada revisió cadastral a
adquirir lliure de càrregues i gravàmens, per un import allò que estableix l'article 16, apartats 8 i 9 del Reial
de 91.000.000 de pessetes, la finca núms. 15-17 del Decret 1279/85 de 24 de juliol, i/o, els articles 2, 57, i la
carrer del Cinca, propietat del Sr. Joan Coma i Carbo¬ disposició addicional 6.2 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril,
nell i de la Sra. Eulàlia Farré i Bures; aplicar la despesa, reguladora de les Bases del Règim Local, i els articles
quant a 31.000.000 de pessetes, amb càrrec a la part. 76 i concordants del Reglament d'Organització i admi¬
631.332, act. 01 del Pressupost General per a 1986, i nistració municipal de Barcelona, de 3 de desembre de
quant a 30.000.000 de pessetes i 30.000.000 de pesse¬ 1964; i, per tant, dirigir-se al Consell Territorial de la
tes amb càrrec a les partides que en el seu dia es Propietat Immobiliària, servei perifèric del Centre de
determini dels Pressupostos Generals de 1987 i 1988, Gestió i Cooperació Tributària, per tal d'obtenir l'acord
respectivament; i formalitzar la compra-venda mitjan¬ previ preceptiu i per establir el Pla Financer de retorns
çant escriptura pública amb despeses a càrrec de l'A¬ que cobreix el 50% del cost total de la revisió.
juntament. 3. - Encomanar conjuntament a les Àrees de Règim
Deixar sense efecte l'acord de la Comissió Municipal Interior i de Finances, els treballs de preparació de la
Permanent de 29 d'abril de 1983 i, en conseqüència: documentació necessària i la seva tramitació davant els
fixar, en tràmit d'avinença, en 92.000.000 de pessetes organismes esmentats, donant compte a la Comissió
l'apreuament -per tots els conceptes, inclosos el desa¬ de Govern de les successives fases de realització; i un
llotjament, trasllat d'instal·lacions industrials, interessos cop aprovats per l'esmentada Comissió, sotmetre'ls al
de demora i altres conceptes- corresponents a la finca Consell Territorial de la Propietat Immobiliària, a fi d'ob¬
núms. 73-83 del carrer de Gayarre, de 1.447,23 m2. de tenir la corresponent autorització per a la seva realit¬
superfície afectada de transformació d'ús -zona verda zació.
(17-6) pel vigent Pla General Metropolità aprovat el 14
de juliol de 1976 i propietat de Societat Cooperativa
Agrupació Vidriera; aplicar la quantitat de 32.000.000 Departament d'Ingressos i Ordenances Fiscals
de pessetes per al pagament de la primera anualitat
amb càrrec a la part. 611.641, act. 003 dels Pressupost 1. - Resoldre les reclamacions presentades a les
General de 1986; determinar que la resta de l'apreua- Ordenances Fiscals per a l'exercici de 1987, i succes-
ment s'abonarà en dues anualitats iguals de 30.000.000 sius aprovades inicialment per l'acord de 30 de setem-
¡de1988p;espsaegteasr la'immpborctàarrelac parlsopPierteast,suupnosctoops judsetif1ic9a8t7eli cbareciodnes19q8u6e i asp'arosvsaern-yleaslednefineintivaeml edocument adjunt
domini i llibertat de càrregues de la finca o dipositar-lo (annex únic), com a conseqüència de l'acceptació
altrament; i, un cop fet això, ocupar l'esmentada finca. parcial d'algunes de les reclamacions presentades, en
- Aprovar el conveni subscrit entre els legals represen- els termes que resulten de les mondtifaicmacbiolenss reincttrifoi--
tants de l'Excm. Ajuntament de Barcelona i l'Empresa duïdes.
«Motor Ibérica, S.A.» el proppassat 23 d'octubre de 2. - Resoldre les reclamacions presentades al Plànol
1986 i en conseqüència: adquirir la finca núm. 149-155 municipal de valors del sòl per al trienni 1987-1989 i la
de l'avinguda d'Icària, de 45.703,47 m2. d'extensió, normativa d'aplicació dels valors de repercussió per al
afectada pel Pla Especial de la Vila Olímpica, lliure de mateix període, aprovats inicialment per acord de 30 de
càrregues, gravàmens i ocupants, per ésser inclosa en setembre de 1986, en el sentit de desestimar-Ies i
el Patrimoni municipal del sòl, quan sigui constituït, per aprovar definitivament els esmentats Plànol i nor-
un import de 723.044.998 ptes., propietat de «Motor mativa.
Ibérica, S.A.»; declarar l'excepció licitatòria de subhasta
en compliment de l'art. 120 de la Llei de Règim Local;
aplicar la despesa quant a 100.000.000 de pessetes, Negociat de Pressupostos i Comptes
amb càrrec al Pressupost General de 1986, partida
611.641, actuació 003; quant a 300.000.000 de pesse- Aprovar els Comptes generals dels Pressupostos
tes amb càrrec a la partida que en el seu dia es Ordinari i d'Inversions de 1985, als quals s'acompanyen
determini del Pressupost municipal de 1987; i quant a les corresponents liquidacions, i així mateix el Comp-
NÚM. 32 20-XII-1986 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1001
te d'Administració del Patrimoni de l'exercici de 1985. autoritzar l'Excm. Sr. Alcalde o Regidor en qui delegui,
Aprovar els Comptes generals dels Pressupostos per tal que formalitzi els documents necessaris per a
Ordinaris de 1985, referents als Instituts Municipals l'atorgament de l'aval esmentat.
dels Serveis Funeraris i d'Assistència Sanitària, i als Concedir l'aval de l'Ajuntament pel que fa a les
Patronats Municipals de Guarderies Infantils, de l'Es¬ operacions de crèdit que concerti el Consorci del Gran
cola Massana, de Disminuïts Físics, de Disminuïts Teatre del Liceu, fins a un import total de 250 milions de
Psíquics, de Turisme, de l'Orquestra Ciutat de Barce¬ pessetes atès que aquesta Corporació integra l'esmen¬
lona, de l'Habitatge i del Pavelló «Mies Van der Ròhe», tat Consorci segons el Decret de la Generalitat de
als quals s'acompanyen les corresponents liquida¬ Catalunya 285/1980, d'11 de desembre, que el creà; i
cions. autoritzar l'Excm. Sr. Alcalde o Regidor en qui delegui,
Aprovar els Comptes generals dels Pressupostos per tal que formalitzi els documents necessaris per a
d'Inversions de 1985, referents als Instituts Municipals l'atorgament de l'aval esmentat.
dels Serveis Funeraris i d'Assistència Sanitària, i al
Patronat Municipal de l'Habitage, als quals s'acompa¬
nyen les corresponents liquidacions. Departament de Finançació
Aprovar el Pressupost General per a 1987 i les seves
Bases d'Execució, en el qual es troben integrats els Aprovar la formalització d'un crèdit-subhasta per va¬
corresponents als Pressupostos dels Instituts Munici¬ lor de 8.000.000.000 de pessetes, en les condicions
pals de Serveis Funeraris i d'Assistència Sanitària i dels que s'expressen en la carta-oferta adjunta de «Morgan
Patronats Municipals de Guarderies Infantils, Escola Guaranty Trust Co.» - Sucursal a Espanya i «Banco
Massana, Disminuïts Físics, Disminuïts Psíquics, de Tu¬ Santander de Negocios», per a finançar 4.000 milions
risme, Orquestra Ciutat de Barcelona, Habitatge, així del Programa d'Inversions de 1986 i 4.000 milions de
com els de les Empreses municipals i mixtes cor¬ pessetes del Programa d'Inversions de 1987; atorgaréI
responents a Transports de Barcelona, Ferrocarril Me¬ mandat per a organitzar aquesta operació als bancs
tropolità, S.P.M. d'Aparcaments, Parc Zoològic, Infor¬ abans esmentats; i autoritzar l'Excm. Sr. Alcalde o el
mació Cartogràfica i de Base, Anella Olímpica de Regidor en qui delegui, per atorgar tota la documenta¬
Montjuïc, Iniciatives, S.A., Mercabarna i el de la Funda¬ ció necessària i signar la citada operació.
ció Mies Van der Ròhe.
Aprovar modificacions de crèdit consistents en suple¬
ments i habilitacions de crèdit mitjançant transferències
dins el Pressupost unificat de 1986. Mocions
Aprovar el reconeixement de crèdit que es proposa
per un import de 29.934.093 ptes. Fixaren 4.000 pessetes, d'acord amb allò que dispo¬
Concedir l'aval de l'Ajuntament a l'operació de crèdit sa el Codi Circulació, l'import de les sancions aplicables
per 320.000.000 de pessetes (36.000.000 a disposar el a les denúncies que formuli la Guàrdia Urbana per
1986, i 284.000.000 el 1987), a concertar entre el estacionament total de vehicles damunt de les voreres,
Consorci del Palau de la Música Catalana i el «Banco andanes, passeigs i refugis.
Hispano Americano», limitant la responsabilitat munici¬ Expressar la satisfacció del Consistori per la desig¬
pal a 106.666.666 ptes., corresponents al coeficient del nació de Barcelona con a seu dels Jocs d'Estiu de la
33 per 100 assignat a l'Ajuntament en l'operació; i XXV Olimpíada, a celebrar en 1992.
1002 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 20-XII-1986
DISPOSICIONS GENERALS
Acords dels òrgans de govern
ESTATUTS DEL «PATRONAT MUNICIPAL DE a) En condicions especials, per indicació de l'Al¬
L'ORUESTRA DE LA CIUTAT DE BARCELONA» caldia;
(Aprovats inicialment pel Consell Plenari el 16 b) Enregistraments de discos, vídeos, pel·lícules ci¬
de juliol i definitivament el 30 de setembre prop¬ nematogràfiques, etc., i
passats, i vigents des del dia 23 de novembre de c) A sol·licitud d'entitats o particulars.
1986, segons anunci que inseria el ButlletíOficial Art. 2. L'actuació del Patronat es regirà per allò que
de la Província núm. 280 del dia anterior.) disposen els articles 85, 3, b) de la Llei Reguladora de
les Bases de Règim Local; 85 a 88 del Reglament de
Serveis de les Corporacions locals; 77, a), 78 i 80 del
Capítol I Reglament d'Organització i Administració municipal de
Barcelona de 3 de desembre de 1964; i per totes les
De la naturalesa i finalitats del Patronat altres normes aplicables i pels presents Estatuts.
Art. 3. En relació amb el que preveu l'art. 1r. d'a¬
Art. 1.1 E! Patronat Municipal de l'orquestra de la quests Estatuts, el Patronat, sense perjudici de les
Ciutat de Barcelona -en endavant el Patronat- és un atribucions de l'Ajuntament, podrà realitzar tots els
organisme autònom de l'Ajuntament de Barcelona, en actes que tendeixin als següents objectius:
forma de fundació pública, amb personalitat jurídica a) Adquirir, posseir, disposar i arrendar béns mobles
plena i patrimoni propi per a la realització de les se¬ i immobles i fins i tot traspassar, gravar, hipotecar,
güents finalitats: constituir penyora i altres garanties.
a) Assumir la gestió de l'Orquestra de la Ciutat de b) Administrar el seu patrimoni.
Barcelona en tots els seus aspectes: musical, adminis¬ c) Contreure obligacions.
tratiu i econòmic per tal de mantenir-la com a una d) Acceptar heretatges, llegats i donacions, obtenir
orquestra simfònica del més elevat nivell artístic, instru¬ subvencions, auxilis i l'ajut de l'Estat, de les Corpora¬
ment eficaç per a l'esplai i la promoció músico-cultural cions públiques i particulars.
dels ciutadans de Barcelona i de qualsevol altra perso¬ e) Reglamentar el seu propi funcionament i el de l'Or¬
na interessada en el món musical simfònic. questra.
b) Programar i organitzar les activitats artístiques de f) Configurar l'estructura de l'Orquestra determinant
l'Orquestra i a tal fi formular una Programació per tempora¬ les seves seccions i llocs de treball, i en el seu cas,
des musicals de les seves actuacions públiques. l'existència de conjunts de música de cambra en el seu
c) Fomentar el desenvolupament de les iniciatives si; organitzar així mateix, els restants serveis i depen¬
que tendeixin al cultiu de la música. dències del Patronat.
d) Preveure i atendre les necessitats econòmiques g) Concertar operacions de crèdit en les seves diver¬
pròpies i específiques de la fundació pública, aplicant a ses formes i emetre obligacions amb aval o sense.
aquesta finalitat els rendiments de les activitas de l'Or¬ h) Contractar personal, serveis i subministraments.
questra. i) Participar legalment en altres entitats, encara que es
e) Totes les altres que li assigni l'Ajuntament relacio¬ tracti de societats mercantils, sempre que es dirigeixin a la
nades amb les que anteriorment s'expressen. consecució de fites anàlogues a les del Patronat.
1.2 Anualment el Patronat prepararà un Programa j) Exercitar accions judicials i administratives.
d'actuació de l'Orquestra durant la següent temporada, Art. 4. El Patronat té la seva seu al municipi de
que comprendrà els concerts que es mencionen a con¬ Barcelona, carrer Via Laietana, núm. 41, pral.
tinuació: Per acord de la Junta Rectora, podran establir-se
a) Els que constitueixin la temporada bàsica (oficial) Delegacions en aquells emplaçaments de contractació i
a la ciutat de Barcelona; d'actuació on es requerís necessàriament la seva exis¬
b) Els que hagin de realitzar-se en altres pobla¬ tència.
cions;
c) Les intervencions en emissions radiofòniques i de
Televisió, i Capítol II
d) Els concerts que tinguin una finalitat didàctica i de
divulgació musical o benèfica de caràcter gratuït o amb Dels òrgans de govern i administració
percepció d'una entrada reduïda. i de les seves atribucions
1.3 Amb independència dels concerts inclosos en
l'esmentada Programació, l'Orquestra podrà realitzar-ne Art. 5. Els òrgans de govern i administració del
d'altres: Patronat seran:
NÚM. 32 20-XII-1986 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1003
a) La Junta rectora. k) Proposar cada any a l'Ajuntament l'aprovació de
b) El President i dos Vice-presidents. la plantilla de tot el personal, acordar la contractació,
c) El Gerent. retribució, ascens, situacions i suspensió d'allò sotmès
d) El Director tècnic. a la legislació laboral, amb excepció del personal a què
es refereixen els apartats c) i d) de l'art. 18; i proposar a
l'òrgan competent de l'Ajuntament allò que procedeixi
Secció Primera respecte del personal al·ludit en l'apartat b) de l'esmen¬
tat article.
De la Junta rectora I) Adoptar les mesures adequades per a la millor
organització i funcionament de l'Orquestra i dels res¬
Art. 6. La Junta rectora assumirà el govern i la tants serveis i dependències del Patronat.
gestió superior del Patronat, amb plenitud de facul¬ II) Donar compte a l'Ajuntament de la tasca realitzada
tats. mitjançant una Memòria anual, redactada pel secretari i
Art. 7.1 La Junta rectora estarà integrada per dotze destinada a informar a la Corporació sobre el funcio¬
membres nomenats de la següent manera: nament del Patronat durant l'exercici. L'esmentada Memò¬
a) President designat per l'Alcalde entre un dels ria contindrà, com a mínim, les particularitats següents.
Tinents d'Alcalde de l'Ajuntament de Barcelona. - Judici crític del desenvolupament del pla d'actuació.
b) Sis membres, també designats per l'Alcalde dels - Nivells aconseguits en tots els aspectes.
quals tres seran regidors de l'Ajuntament de Barcelona, - Costos analítics de les finalitats del Patronat i el seu
mentre que el nomenament dels altres tres recaurà en rendiment comparatiu amb les altres entitats públi¬
tècnics idonis. ques o privades anàlogues.
c) Quatre persones de reconeguda competència en - Resum de la tasca de fiscalització realitzada durant
les matèries que constitueixin l'objecte del Patronat, l'exercici.
veïns de Barcelona i nomenats per l'Alcalde de l'Ajunta¬ - Proposta de millores aplicables per augmentar l'eficà¬
ment de Barcelona. cia del Patronat.
d) Un representant de l'Orquestra elegit entre els m) Exercitar accions.
seus membres per la pròpia Orquestra. Art. 10.1 La Junta rectora es reunirà almenys una
7.2 Els Vice-presidents seran designats per l'Alcalde vegada al trimestre i sempre que ho estimi necessari el
i els seus nomenaments hauran de recaure en mem¬ President. També haurà de reunir-se en virtut de dispo¬
bres de la pròpia Junta rectora que siguim regidors. sició de l'Alcalde o a petició d'una tercera part dels
7.3 La Junta rectora es renovarà coincidint amb el seus membres.
canvi de la Corporació municipal. 10.2 Les reunions se celebraran sempre que hi
Art. 8.1 Actuarà de Secretari de la Junta rectora el concorrin com a mínim, tant en primera com en segona
Secretari general de l'Ajuntament, el qual podrà delegar convocatòria, un terç dels seus membres, no podent
les seves atribucions en un funcionari municipal en celebrar-se sense l'assistència del President i del Secre¬
possessió del títol de Llicenciat en Dret. tari de la Corporació, o d'aquells que legalment els
8.2 El Secretari assistirà a les reunions de la Junta substitueixin.
rectora amb veu i sense vot, redactarà les actes i 10.3 En tot cas hi assistiran:
assessorarà jurídicament quan fos requerit. a) Tres membres dels que s'assenyalen en l'art. 7,1
Art. 9.1 En el desenvolupament de les seves come¬ b) almenys en segona convocatòria que se celebrarà
ses, correspondran a la Junta rectora les següents atri¬ una hora després de l'anunciada per a la primera.
bucions: 10.4 Les convocatòries han de cursar-se almenys
a) Aprovar la Programació de la temporada musical amb tres dies hàbils d'antel·lació i han de facilitar l'ordre
esmentada en l'art. 1.2. del dia de la reunió.
b) Executar els Plans d'actuació aprovats. 10.5 A les reunions de la Junta rectora hi serà
c) Aprovar inicialment els Pressupostos i rendició convocat i hi assistirà amb veu però sense vot, l'Inter¬
anyal de comptes. ventor de Fons, o en el seu cas el funcionari en qui
d) Acordar l'emissió de deute, operacions de crèdit i hagués delegat.
contractes de tresoreria. Art. 11.1 Els acords s'adoptaran per majoria simple
e) Aprovar transferències i habilitar crèdits que exce¬ dels membres presents, entenent-se, per tal, la que es
deixin, per partida, del 5% del pressupost i donar produeix quan els vots a favor són més nombrosos que
compte a la Comissió de Govern. els vots en contra.
f) Proposar a l'Ajuntament les modificacions d'a¬ 11.2 En el cas de registrar-se un empat, es repetirà
quests Estatuts. la votació i si l'empat es reitera decidirà ei President
g) Sotmetre a l'aprovació de l'Ajuntament els Regla¬ amb el seu vot de qualitat.
ments interiors del Patronat de l'Orquestra i les normes 11.3 El vot podrà ser afirmatiu, negatiu o en blanc.
de caràcter laboral de transcendència pel Patronat També els membres de la Junta rectora podran abste¬
(règim de retribucions i nomenaments) i llurs modifica¬ nir-se de votar.
cions. Art. 12. Correspondrà al Secretari:
h) Autoritzar les despeses i contractes de tota mena, a) Estendre les actes de les reunions de la Junta
de durada superior a un any; i resoldre les qüestions rectora i, una vegada aprovades, transcriure-les al llibre
incidentals dels esmentats contractes. destinat a l'efecte;
i) Contractar, amb l'aprovació de l'Ajuntament, el b) Assessorar jurídicament i administrativament a la
Director de l'Orquestra, després d'haver escoltat prèvia¬ Junta rectora i al seu President;
ment l'opinió de l'Orquestra. c) Expedir certificacions; i
j) Proposar al President el nomenament del Gerent i d) Redactar la Memòria anual a què es refereix
del Director tècnic. l'art. 9.
1004 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 20-XII- 1QRR
Secció Segona tanmateix, d'assistir a les reunions de la Junta rectora
-amb veu però sense vot- llevat d'aquelles que el
Del President i del Vice-president President no ho consideri necessari.
Art. 13.1 Correspondrà al President de la Junta rec¬
tora: Capítol ill
a) Convocar, presidir, suspendre i aixecar les reu¬
nions, redactar l'Ordre del dia, dirigir les deliberacions i Del personal
decidir els empats amb el vot de qualitat.
b) Ostentar la representació de l'Alcalde en el Patro¬ Art. 16.1 El Patronat disposarà del personal neces¬
nat i la d'aquest en els actes, que per la seva significa¬ sari, el nombre, la categoria i les comeses del qual es
ció, s'estimi procedent. determinaran en la plantilla proposada per la Junta
c) Inspeccionar totes les activitats del Patronat i els rectora i que aprovarà l'Ajuntament.
seus òrgans, vetllant per la seva adequada realització 16.2 El nomenament del personal sotmès al règim
conforme als preceptes d'aquests Estatuts. laboral, de totes les categories i el lloc de treball al qual
d) Autoritzar les despeses i contractes de tota mena, hagi d'ésser destinat, és de la competència del Patro¬
d'una durada no superior a un any; i resoldre les nat, i s'efectuarà exclusivament d'acord amb procedi¬
qüestions incidentals dels esmentats contractes. ments selectius que garanteixin llur adequada prepara¬
e) Ordenar els pagaments dins les normes d'execu¬ ció i competència.
ció del Pressupost. Art. 17. L'Orquestra tindrà un Director titular que
f) Autoritzar transferències i habilitar crèdits que no serà el responsable de la seva programació artística i de
excedeixin, per partida, del 5% del pressupost de l'e¬ la preparació musical. El Patronat podrà contractar
xercici. també Directors invitats per a cicles o concerts determi¬
g) Sancionar al personal del Patronat sotmès al rè¬ nats i també a solistes instrumentals i vocals.
gim laboral, i proposar a l'òrgan competent de l'Ajunta¬ Art. 18. El personal al servei del Patronat, sigui
ment la sanció directa o la incoació de l'expedient músic, tècnic, administratiu, de serveis o subaltern
disciplinari, segons procedeixi, de tot aquell que tingui quedarà adscrit dins els grups següents:
la condició de funcionari municipal. a) El personal laboral de plantilla, músic, tècnic, ad¬
h) Qualsevol altre assumpte dins la competència del ministratiu, de serveis i subaltern.
Patronat, que no estigui reservat per les disposicions b) El personal funcionari municipal de plantilla, tèc¬
vigents a Autoritats o Organismes de rang superior o a nic, músic, administratiu, de serveis i subaltern a què es
la Junta rectora. refereix l'art. 21.
13.2 Els Vice-presidents substituiran al President i c) El personal laboral contractat temporalment pel
assumiran les seves atribucions en els casos de vacant, Patronat, mentre no es convoquin les proves asse¬
absència o malaltia. A més exerciran les funcions que nyalades a l'art. 19.
els delegui el President per escrit i en donaran compte a d) El personal músic contractat laboral circumstan¬
la Junta rectora. cialment per a actuacions determinades pel Patronat
Art. 14.1 El President ha de suspendre l'execució quan les exigències d'una composició musical determi¬
dels acords de la Junta rectora en els següents casos: nada requereixi un augment d'instrumentistes o de
a) Quan recaiguin en assumptes que no siguin de la determinats especialistes.
seva competència. Art. 19.1 L'ingrés del personal laboral de plantilla
b) Quan fossin contraris als interessos generals del músic s'efectuarà per oposició o concurs-oposició,
Municipi i del propi Patronat. sempre que l'interessat estigui en possessió d'un títol
c) Quan constituïssin infracció manifesta de les professional o reuneixi determinades condicions d'es¬
lleis. pecialització. Pel que fa al personal laboral de plantilla
14.2 La suspensió haurà de decretar-se dins els sis tècnic, administratiu, de serveis i subaltern, s'establiran
dies següents a aquell en què s'hagi pres l'acord i serà criteris de selecció, objectivament determinats d'acord
comunicada immediatament a l'Alcalde, junt amb els amb les característiques dels llocs a cobrir.
antecedents. L'Alcalde la conformarà o la revocarà en 19.2 El personal indicat en la lletra c) de l'article
el termini dels sis dies següents, i s'entendrà revocada, anterior, es contractarà per la Junta Rectora a proposta
quan vençut l'esmentat termini, no recaigui resolució de del Director Artístic.
l'Alcaldia. 19.3 El personal a que es refereix l'apartat d) de
14.3 En el cas que l'Alcalde mantingui la suspensió l'article 18 serà contractat a proposta del Director Tèc¬
se seguirà allò que estigui establert per les suspensions nic.
decretades directament per l'Alcaldia. Art. 20.1 La iniciació dels tràmits per a l'establiment
de Convenis Col·lectius de Treball i la participació a les
reunions que a l'efecte es convoquin, requerirà el previ
Secció Tercera acord de la Comissió de Govern, que haurà de quedar
assabentada dels esmentats tràmits.
Del Gerent i del Director tècnic 20.2 Així mateix serà necessari elevar-los a l'esmen¬
tada Comissió, per al seu coneixement, previ informe
Art. 15. El President a proposta de la Junta rectora de l'Assessoria Jurídica de l'Ajuntament, una vegada
nomenarà un Gerent i un Director tècnic que reuniran conclòs el Conveni.
les condicions necessàries per al desenvolupament Art. 21.1 Mitjançant Conveni de col·laboració entre
dels seus respectius càrrecs i tindran les facultats, l'Ajuntament i el Patronat, podran prestar servei en
obligacions i emoluments que s'assenyalin en l'acte de l'esmentat Patronat en llocs de treball corresponents a
nomenament o per acord de la Junta rectora. Hauran, les seves respectives categories oficials, els funcionaris
MÍJM. 32 20-XII-1986 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1005
municipals que es determini a l'efecte, ja siguin tècnics específica competència, contraris als interessos gene¬
superiors de música, ja pertanyin a qualsevol altre grup, rals del Municipi o del propi Patronat, o bé que consti¬
subgrup, especialitat, classe o categoria de la plantilla tueixin infraccions manifestes de les Lleis, de conformi¬
de l'Ajuntament, els quals estaran subjectes a la norma¬ tat amb allò que disposa la legislació vigent, i
tiva i disciplina del Patronat en tot allò que faci referèn¬ b) Recaptar dels Organs de Govern i Administració
cia a l'exercici de les seves funcions, però no quedaran del Patronat tota classe d'informes i documents i orde¬
desvinculats de la relació d'empleats públics amb l'A¬ nar les inspeccions que siguin oportunes.
juntament i conservaran, per tant, tots els drets actius i Art. 25. Els acords de la Junta rectora i les resolu¬
passius dimanants de l'esmentada relació. cions del President seran susceptibles de recurs per via
Art. 22. La tramitació d'expedients disciplinaris com administrativa davant de l'Alcalde, sense perjudici de
a conseqüència de faltes comeses pel personal laboral les vies legals que hom cregui convenients.
del Patronat, incloses les que puguin donar lloc a la
separació definitiva del servei, es tramitaran, a tots els
efectes, amb plena subjecció a la normativa aplicable Capítol V
als funcionaris de plantilla de l'Ajuntament, sense perju¬
dici de majors garanties processals i substantives que Dels béns, dels mitjans, de la intervenció
puguin derivar-se de la legislació laboral aplicable. i de la comptabilitat
Secció Primera
Capítol IV Dels Béns i dels Mitjans
Del règim jurídic Art. 26. Constituiran el patrimoni del Patronat:
a) Els béns que li adscrigui en propietat l'Ajunta¬
Art. 23.1 La potestat tuitiva sobre el Patronat cor¬ ment.
respondrà a l'Ajuntament, que l'exercirà mitjançant els b) Els béns de l'Ajuntament que en l'actualitat figurin
seus òrgans competents, en aplicació d'allò que dispo¬ cedits en qualsevol forma al «Patronat de l'Orquestra de
sen les Lleis de Règim Local i Especial de l'Ajuntament la Ciutat de Barcelona», i amb el mateix caràcter.
de Barcelona. c) Els que li adscrigui l'Ajuntament en ús, conservant
23.2 Les seves facultats seran: la seva qualificació jurídica originària, i
23.2.1 L'aprovació de: d) Els que el Patronat adquireixi pel qualsevol títol le¬
a) La programació de les activitats del Patronat i les gítim.
seves possibles modificacions. Art. 27. Els recursos del Patronat estaran constituïts
b) La Plantilla del personal músic, tècnic, administra¬ per:
tiu, de serveis i subaltern i les seves retribucions. a) Els productes i rendiments del seu patrimoni.
c) Els Pressupostos. b) Els ingressos de taquilla.
d) Els comptes anuals. c) El rendiment dels concerts contractats amb l'Or¬
e) Les modificacions dels Estatuts i dels Reglaments questra o bé amb els seus grups de Cambra.
interiors. d) Els ingressos per retransmissions i enregistra¬
f) Les tarifes de les actuacions i els preus de les en¬ ments gramofònics en cinta, disc, vídeo o qualsevol
trades. altre mitjà d'enregistrament sonor i d'imatge, i les actua¬
g) La contractació del Director Titular. cions en televisió i cine, una vegada deduïda la part
h) La determinació dels actes de gestió, exclosos del corresponent als músics, d'acord amb la reglamentació
coneixement a què es refereix el núm. 2.3.b) d'aquest vigent.
article. e) Les quantitats que li assigni l'Ajuntament amb
23.2.2 L'autorització per a: càrrec als Pressupostos de la corporació.
a) L'adquisició, cessió i gravamen de béns immo¬ f) Els acomptes, préstecs i crèdits que obtingui.
bles. g) Els donatius i auxilis, i
b) La demanda de crèdits i préstecs i l'emissió h) Els altres que puguin ser-li atribuïts de conformitat
d'obligacions si procedeix. amb la normativa legal.
23.2.3 El coneixement de: Art. 28. Els fons del Patronat seran custodiats a la
a) Els assumptes que s'incloguin en l'Ordre del dia Dipositaria Municipal, directament o en comptes cor¬
de les reunions de la Junta Rectora. rents bancaris degudament intervinguts, oberts a nom
b) Els acords de la Junta Rectora que han de comu¬ del Patronat.
nicar-se a l'Alcaldia.
c) El balanç de situació de cada exercici econòmic, i
d) Els nivells establerts en el desenvolupament de la Secció Segona
programació convinguda. De la intervenció i de la comptabilitat
Art. 24.1 El President de la Junta Rectora trametrà a
l'Alcaldia l'Ordre del dia de les seves reunions, amb Art. 29.1 Els ingressos i despeses del Patronat se¬
quaranta-vuit hores d'antel·lació a la data assenyalada ran intervinguts i comptabilitzats per l'Interventor de
per a la celebració de cada reunió; els textos dels acords Fons de l'Ajuntament, el qual exercirà la pertinent fisca¬
dintre de les setanta-dues hores de la celebració de la lització de la gestió econòmica, per si o per delegació
reunió i els nivells de desenvolupament de la programa¬ en el funcionari municipal amb títol adequat adscrit a la
ció dins el mes següent a cada trimestre natural. Intervenció.
24.2 L'Alcalde podrà: 29.2 Correspondrà a l'Interventor:
a) Suspendre els acords de la Junta Rectora quan al a) Assessorar en matèria econòmica a la Junta Rec¬
seu juí recaiguin en assumptes que no siguin de la seva tora.
1006 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 20-XII- 19ñfí
b) Informar el projecte de Pressupost. ries que s'originin per circumstàncies especials.
c) Intervenir les operacions d'ingressos i pagaments, i Aquests pressupostos podran ser coberts mitjançant
d) Fiscalitzar l'actuació econòmica dels òrgans del operacions de crèdits, aportacions del pressupost cor¬
Patronat. rent o amb fons d'altra procedència. La seva tramitació
Art. 30. La comptabilitat es desenvoluparà de for¬ s'efectuarà d'acord amb les disposicions aplicables de
ma que permeti l'estudi del cost i rendiment dels serveis Règim local.
amb compliment de les següents directrius:
a) Fixació dels costos analítics.
b) Uniformitat de models. Capítol VII
c) Utilització al màxim de la mecanització administra¬
tiva. Dels excedents i reserves
d) Control per la Intervenció de Fons.
Art. 31. La rendició de comptes correspondrà a la Art. 39. Cas d'haver-hi excedents després de satis¬
Junta Rectora mitjançant el balanç anual, que se sotme¬ fer les despeses totals del Patronat, la conservació
trà a l'aprovació de l'Ajuntament. normal dels locals, instal·lacions i equips i el pagament
d'interessos i amortització de préstecs i obligacions en
general, s'aplicaran, com a mínim en un 20 per cent, a
Capítol VI la constitució d'un fons de reserva fins arribar a la
meitat de la valoració dels béns afectats inicialment al
Dels Pressupostos Patronat.
Art. 40.1 Els fons de reserva serà objecte de comp¬
Art. 32. El Patronat formarà per a cada exercici tabilitat separada de l'ordinària del Patronat i de l'Ajunta¬
econòmic un Pressupost que s'integrarà com una sec¬ ment.
ció de l'ordinari de la Corporació Municipal. 40.2 Aquest fons constituirà una disponibilitat per fer
Art. 33. L'estat de despeses del Pressupost com¬ front a saldos deutors o a despeses extraordinàries
prendrà les previstes pel sosteniment normal dels ser¬ originades per circumstàncies anormals.
veis, adquisició de materials i elements necessaris per a 40.3 Quan s'hagués arribat al 50 per cent de la
les prestacions, reparacions ordinàries d'instal·lacions i valoració inicial a què es refereix l'article anterior, podrà
béns de totes classes i havers i atencions del personal i destinar-se fins a un 60 per cent del fons en qüestió a
material d'oficines. garantir l'emissió de deute destinat a la construcció,
Art. 34. L'estat d'ingressos contindrà els recursos ampliació i renovació de locals, instal·lacions i equips.
que s'assenyalen a l'art. 27. Art. 41. Les operacions que s'efectuïn amb càrrec
Art. 35. Els estats de les Despeses i Ingressos es al fons de reserva, precisaran d'una proposta de la
dividiran en els epígrafs que determinin les Lleis gene¬ Junta rectora adoptada per la majoria absoluta del
rals sobre formació de Pressupostos i Comptabilitat. nombre legal dels seus membres i aprovació per la
Art. 36. Una vegada aprovat el Pressupost, s'unirà Corporació municipal.
com annex i antecedent a tenir en compte per projectar Art. 42. Les pèrdues que eventualment puguin pro¬
el de l'exercici següent, un estat en el que es faran duir-se en qualsevol exercici econòmic, exceptuant si
constar: s'absorbissin amb el fons de reserva, seran assumides
a) Despeses forçoses, amb separació de les causa¬ per l'Ajuntament en la forma i termes que acordi la
des per càrregues financeres i de personal. Corporació municipal.
b) Obligacions adquirides contractualment. Art. 43. Les operacions que s'efectuïn a càrrec del
c) Despeses discrecionals. fons de reserva per obres o serveis extraordinaris,
d) Costos analítics dels serveis amb discriminació requeriran així mateix, si el Consell ho creu necessari,
dels causats pel personal, pel material i d'altres. habilitacions o suplements de crèdit en el Pressupost
e) Situació dels deutes i operacions de crèdit. del Patronat.
f) Quadre comparatiu per doble columna d'altes i
baixes, i modificacions respecte al Pressupost anterior i
les transferències i suplements de crèdit aprovats du¬ Capítol VIII
rant l'any anterior.
Art. 37.1 L'avant-projecte del Pressupost anual De la modificació dels Estatuts
serà format pel Gerent i elevat a la Junta rectora abans
de la segona desena d'agost, junt amb la memòria Art. 44. La modificació dels Estatuts es realitzarà
explicativa i les certificacions dels conceptes i import amb els mateixos tràmits que els portats a terme per a
dels deutes exigibles al Patronat, i dels ingressos perce¬ la seva aprovació i de conformitat amb la normativa vi¬
buts en l'exercici anterior i en els sis primers mesos de gent.
l'any en curs. Art. 45.1 El Patronat tindrà una durada indefinida en
37.2 La Junta rectora aprovarà el projecte, si proce¬ funció del compliment de les finalitats per a les quals és
deix, i l'enviarà a l'Ajuntament per a la seva aprovació constituït.
definitiva com annex del Pressupost ordinari de la 45.2 El Patronat podrà ésser dissolt:
Corporació municipal. a) Quan ho estimi convenient l'Ajuntament, per modi¬
37.3 Cap pressupost no podrà esser aprovat amb ficació dels sistemes de gestió, i
dèficit. b) Per resultar impossible l'aplicació de les activitats i
Art. 38. El Patronat també podrà elaborar pressu¬ mitjans de què disposa el Patronat, per acomplir de
postos d'inversions per a l'ampliació o innovació dels forma adient les seves finalitats.
seus locals, instal·lacions i equips, per a l'adquisició de 45.3 La dissolució serà acordada per l'Ajuntament i
béns de capital fix i per atendre despeses extraordinଠrequerirà un informe previ de la Junta rectora.
NÍJM. 32 20-XII-1986 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1007
Capítol IX i passius que gaudeixin actualment, respectant-se així
mateix els augments graduals que a cadascú cor¬
De la dissolució del Patronat responguin, calculats d'acord amb el temps íntegre de
prestació de servei a l'extingit Patronat, augments que,
Art. 46. En dissoldre's el Patronat, l'Ajuntament el pel que fa al personal funcionari municipal, seran a
succeirà universalment, revertint el patrimoni, amb els càrrec exclusiu de l'Ajuntament de Barcelona i compu¬
increments i aportacions que constin en el seu actiu a la tables a tots els efectes tant retributes com de cotit¬
Corporació municipal i tot el personal del Patronat zació a la «Mutualidad Nacional de Funcionarios de la
s'integrarà aleshores a la plantilla municipal en forma re¬ Administración Local» (MUNPAL). Els que siguin fun¬
glamentària. cionaris tècnics superiors d'Administració en l'espe¬
Art. 47. L'efectivitat de l'acompliment de l'acord de cialitat de la Música se'ls respectarà la seva categoria
dissolució del Patronat no restarà ultimada fins que la actual.
Corporació municipal hagi establert la forma ulterior de Segona. El personal que en l'actualitat estigués
prestació dels fins propis del Patronat, i que aquests prestant servei en el Patronat extingit, en virtut de
siguin degudament atesos. contracte administratiu atorgat per l'Ajuntament, podrà
optar entre seguir prestant servei en el nou Patronat, a
l'empara dels contractes al·ludits i pel temps que man¬
Disposicions transitòries qui pel venciment del seu respectiu termini anual, o bé
passar a la condició d'empleat del nou Patronat incor-
Primera. Els funcionaris que, en aprovar-se aquests porant-se automàticament al grup a) de l'article 18 dels
Estatuts estiguessin prestant els seus serveis a l'ante¬ presents Estatuts, en condicions iguals que els emmar¬
rior Patronat que s'extingueix, passaran tots ells, mitjan¬ cats en el grup en qüestió i amb reconeixement del
çant l'oportú conveni de col·laboració entre l'Ajunta¬ temps de servei prestat en l'extingit Patronat.
ment i el nou Patronat que ara s'ha creat, a prestar-los a Tercera. El personal que en l'actualitat estigués
l'últimament esmentat Patronat, subjectant-se a la seva prestant servei en el Patronat extingit en règim de dret
normativa de treball i a la seva disciplina, bé que sense laboral, passarà a incorporar-se automàticament al grup
quedar desvinculats de la seva condició de funcionaris a) de l'art. 18 dels presents Estatuts, amb reconeixe¬
de l'Ajuntament, amb idèntica situació quant al seu ment, en tot cas, dels drets adquirits i del temps de
vincle personal, i per tant amb els mateixos drets actius servei prestat en aquell Patronat.
Decrets de l'Alcaldia
Decret. En virtut de l'acord del Consell Plenari, siguin sancionades en quatre mil pessetes, d'acord
data de 5 de desembre de 1986, a la vista de l'informe amb el que disposa l'article 48 del Codi de la Circula¬
obrant en el present expedient, i en ús de les facultats ció.
conferides a aquesta Alcaldia, disposo:
Fixar, amb efectes des del dia d'avui, que les infrac¬ Barcelona, 16 de desembre de 1986. L'Alcalde, Pas¬
cions a l'article 68,1 ,j) de la Ordenança de la Circulació qual Maragall i Mira.
Cartipàs
Decret. En ús de les facultats atorgades a aquesta Decret. Atesa la renúncia presentada pel Coordi¬
Alcaldia pels articles 21.1 de la Llei reguladora de les nador de Serveis Municipals i fent ús de les atribucions
Bases de Règim Local i 7è. de la Llei Especial de atorgades a aquesta Alcaldia pels articles 7è. de la Llei
Barcelona, disposo: de Règim Especial de Barcelona i 21.1.m de la Llei
Nomenar el Sr. Pere Serra i Amengual, Director exe¬ Reguladora de Bases de Règim Local, disposo:
cutiu per a les gestions de les actuacions urbanístiques Nomenar el Sr. Lluís Fontanals i Jaumà, Coordinador
I del Pla d'Actuació Integral per al Districte de Ciutat de Serveis Municipals, amb efectes des del primer de
I Vella, amb una retribució anual de 5.000.000 de ptes. desembre de 1986.
Barcelona, 28 de novembre de 1986. L'Alcalde, Pas¬ Barcelona, 1 de desembre de 1986. L'Alcalde, Pas¬
qual Maragall i Mira. qual Maragall i Mira.
1008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 20-XII-Wñfi
CONVENIS
CONVENI DE COL·LABORACIÓ PER per totes aquelles activitats finançades per a l'any
A LA REALITZACIÓ DE DIVERSES ACTIVITATS 1986.
ENCAMINADES A LA FORMACIÓ 3. El Departament d'Ensenyament destinarà al seu càr¬
DEL PROFESSORAT EN LES TÈCNIQUES rec dos mestres especialistes en expressió i/o psico¬
D'EXPRESSIÓ I A LA SENSIBILITZACIÓ motricitat en Comissió de Serveis a l'Escola d'Ex¬
D'ACTIVITATS ARTÍSTIQUES pressió, per col·laborar en la realització de les
PER A ADOLESCENTS activitats de formació contemplades en la proposta.
(Ratificat pel Consell Plenari de 22 d'abril de 4. El Departament d'Ensenyament col·laborarà en el
1986) finançament de les activitats de l'Escola d'Expressió
durant l'any 1986 mitjançant un ajut econòmic per
A Barcelona el 2 de maig de 1986, reunits d'una part un total de 4.500.000 pessetes amb càrrec a la
el Secretari General, Sr. Josep Margalef i Meler, repre¬ partida 06.05.229.27, en compensació a la reducció
sentant del Departament d'Ensenyament i d'altra part la de quotes aplicades als 2.200 alumnes del XVIII
ll·lma Sra. Eulàlia Vintró i Castells, Regidora d'Ense¬ Curset d'Expressió, Comunicació i Psicomotricitat,
nyament, representant de l'Ajuntament de Barcelona. segons figura en l'adjunt Annex 2, i de la gratuïtat
Actuant ambdós en ús de les atribucions pròpies de dels tallers d'activitats artístiques per a adolescents,
llurs càrrecs, exposen: segons figuran en l'Annex 3. Aquesta quantitat es
Que l'Escola d'Expressió de l'Ajuntament de Barce¬ farà efectiva per transferències en dos lliuraments. El
lona ha fet una proposta de diverses activitats encami¬ primer lliurament que correspon al 60% de l'import
nades, per una part, a la formació del professorat dels total, es farà després de la signatura del present
nivells no Universitaris en les tècniques d'expressió, conveni. El segon pagament es farà durant el darrer
amb les quals s'ha d'aconseguir que l'actuació del trimestre de l'any 1986, previ informe de la Direcció
professor a l'aula desvetlli la creativitat dels alumnes, i General d'Ensenyament Universitari, acreditant la
d'altra, encaminades a la sensibilització d'activitats procedència de l'import corresponent.
artístiques per a adolescents. El Departament d'Ense¬ 5. El Departament d'Ensenyament es reserva la facultat
nyament, un cop valorades les propostes de l'Escola, de determinar, a través de la Direcció General
considera convenient encomanar a l'esmentada Esco¬ d'Ensenyament Universitari i de la Direcció General
la d'Expressió, l'organització, realització i direcció de de'Ensenyament Primari, les normes tècniques ne¬
les activitats que en ella es contemplen. Així mateix, cessàries per a l'execució del present conveni, i
reconeixent el valor formatiu del curset d'expressió, d'establir els necessaris mecanismes de control res¬
comunicació i psicomotricitat que l'esmentada Escola pecte al finançament destinat a les Comissions de
ofereix cada estiu, ies activitats artístiques per a ado¬ Serveis. En qualsevol cas no podran variar-se les
lescents i les activitats d'hivern, es proposa facilitar-hi clàusules del present Conveni, dictades dins el marc
l'assistència i realització, donant-li el seu suport econò¬ de la proposta elaborada per l'Escola Municipal
mic. d'Expressió de l'Ajuntament, i acceptada pel Depar¬
Amb la finalitat de regular de forma concreta les tament d'Ensenyament de la Generalitat.
respectives obligacions del Departament d'Ensenya¬ 6. La quota d'inscripció als cursos serà la que s'acordi
ment i de l'Ajuntament de Barcelona en el desenvolu¬ prèviament, revisada cada any, i fixada a través de
pament de l'esmentat Curs, i altres activitats de forma¬ les ordenances o preus municipals que es veuran
ció, ambdues parts acorden establir el present conveni reduïts per les aportacions puntuals que s'escaiguin
de col·laboració, el qual es regirà per les següents per part de la Generalitat, d'acord amb l'expressat a
clàusules: la clàusula 5.
1. El Departament d'Ensenyament i l'Àrea d'Ensenya¬ 7. En qualsevol publicació que es faci sobre les activi¬
ment de l'Ajuntament de Barcelona, a través de tats objecte d'aquest conveni pròpies de l'Escola
l'Escola d'Expressió, portaran a terme durant l'any d'Expressió, es farà constar la participació i col·labo¬
1986 l'organització, realització i direcció de diverses ració del Departament d'Ensenyament.
activitats de suport a la tasca dels mestres, encami¬ 8. El present conveni entrarà en vigor en el mateix
nades a la formació permanent dels professors en moment de la seva signatura per totes les parts
l'àrea d'expressió, comunicació i psicomotricitat i als concertades i podrà ésser resolt per una de les
tallers d'activitats artístiques per a adolescents. següents causes:
2. L'Escola d'Expressió es compromet a executar la a) Mutu acord de les parts.
tasca encomanada, d'acord amb el pla presentat b) Incompliment de les parts.
per a l'any 1986, que ha estat aprovat conjuntament c) Denúncia d'una de les parts formulada amb una
per la Direcció General d'Ensenyament Universitari i antelació mínima de 3 mesos.
la Direcció General d'Ensenyament Primari. L'Escola d) Les generals establertes a la legislació vigent.
d'Expressió lliurarà al Departament d'Ensenyament, Mostrant els organismes a dalt representats llur con¬
una memòria en la qual s'avaluïn les activitats rea¬ formitat amb les presents clàusules, signen aquest
litzades segons el guió que s'adjunta a l'Annex 1, Conveni en lloc i data ut supra.
MÍM 32 20-XII-1986 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1009
annex i Curset de 3 hores: 5.400 ptes., reduï¬
des per subvenció de la Generalitat a
Guió per elaborar la memòria 4.000 ptes.
Subvenció per alumne 1.400
1. Objectius. XVIII Curset global: 10.200 ptes., reduï¬
2. Dades estadístiques: des per subvenció de la Generalitat a
- Nombre total d'incrits. 8.000 ptes.
- Resum de les dades dels fulls d'inscripció (proce¬ Subvenció per alumne 2.200
dència, anys de docència, etc.) Curset de Psicomotricitat: 10.800 ptes.,
- Valoració del responsable del curs o activitat. reduïdes per subvenció de la Generali¬
- Resum de l'enquesta valorativa passada als assis¬ tat a 9.000 ptes.
tents (n'hi ha hagut). Subvenció per alumne 1.800
3. Aspectes organitzatius: Nombre total d'alumnes previstos 2.200
- Calendari i horari. Nombre d'alumnes Escola d'Expressió
- Local. (participants del Curset i subvencionats
- Serveis oferts als assistents. per l'Ajuntament) 200
- Col·laboració d'altres entitats. Alumnes previstos per curset d'1 h. 30
4. Explicació de les activitats: min.: 705 x 700 493.500
- Justificació de la programació: Alumnes previstos per curset de 3 ho¬
* A partir d'enquestes passades. res: 440 x 1.400 616.000
* A partir de les necessitats que detecteu. Alumnes previstos pel curset global:
* A partir de les activitats de formació organitza¬ 660 x2.200 1.452.000
des durant el curs escolar. Alumnes previstos pel curset de psico¬
* A partir d'ofertes que us arriben. motricitat: 195 x 1.800 351.000
- Elecció del professorat. Marge destinat a cobrir les diferents
- Nivell. fluctuacions en el nombre de matricula¬
- Àrea. cions previstes 87.500
- Metodologia: Total XVIII curset per reduccions matrí¬
* Exposició teòrica. cules 3.000.000
* Intercanvi d'experiències.
* Debat.
* Taller.
* Seminari. ANNEX III
* Grup de treball.
- Característiques:
* D'iniciació. Tallers d'ensenyaments artístics a Instituts de Batxille¬
* rat i Escoles
D'aprofundiment. Municipals de Formació Professional.
* D'actualització de continguts.
* Altres (a especificar) Desglossament de la subvenció del Departament
5. Valoració global. d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, per a
6. Perspectives al futur. l'organització i realització dels tallers.
cara
- 14 tallers de Teatre, Expressió corpo¬
annex ii ral, musical, fotografia, plàstica, a distri¬
buir entre Instituts de Batxillerat, a raó
XVIII Curset d'expressió, comunicació, de 40 hores per taller 560 hores
psicomotricitat i didàctica d'ensenyaments artístics - 5 Tallers de Teatre, Expressió corporal,
musical, plàstica, a distribuir entre Es¬
Previsió del desglossament de la subvenció del De¬ coles Municipals de Formació Profes¬
partament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalu¬ sional a raó de 40 hores per taller 200 hores
nya, aplicada als alumnes assistents al curset d'estiu. - Total Tallers: 19. Total hores 760 hores
Condicions econòmiques d'inscripció:
- Curset d'1 h. 30 min.: 2.700 ptes., Valor brut per hora: 1.579 pessetes
reduïdes per subvenció de la Generali¬ 760 hores x 1.579 ptes. hora 1.200.040
tat a 2.000 ptes. Material i altres despeses 300.000
Subvenció per alumne 700 Total pessetes 1.500.040
1010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 20-XII-19fífí
PERSONAL
Concursos i oposicions
BASES QUE HAN DE REGIR EL CONCURS-OPOSICIÓ 2a. de la convocatòria, referides sempre a la data
LLIURE PER A LA PROVISIÓ DE DUES PLACES d'acabament del termini assenyalat per a la presentació
DE TÈCNIC SUPERIOR EN CIÈNCIES I UNA DE de les instàncies.
TÈCNIC SUPERIOR EN FARMÀCIA c) Comprometre's a prestar el jurament o promesa
(Aprovades per acord de la Comissió de Go¬ que estableix el Reial Decret 707/79, de 5 d'abril.
vern de 19 de novembre de 1986.) d) Acompanyar el rebut acreditatiu d'haver abonat
2.000 pessetes per drets d'examen, que només podran
1a. a) L'objecte d'aquest concurs-oposició és la ser retornades en el cas que no hi siguin admesos per
provisió de dues places de Tècnic Superior en Ciències falta dels requisits exigits per prendre-hi part.
i una de Tècnic Superior en Farmàcia, enquadrades en Les instàncies també podran presentar-se en la for¬
el grup d'Administració Especial, dotades amb el sou ma que determina l'art. 66 de la Llei de Procediment
corresponent al nivell 10, coeficient 5, pagues extraordi¬ Administratiu.
nàries, triennis i altres retribucions o emoluments que 4a. Un cop acabat el termini de presentació d'instàn¬
corresponguin segons la legislació vigent. cies, la Presidència de la Corporació aprovarà la llista
b) Es tindran en compte, en la mesura assenyalada provisional d'aspirants admesos i exclosos, que serà
pel R.D. 2224/85 de 20 de novembre, els serveis exposada al tauler de Concursos i Oposicions de la
prestats pel personal administratiu de col·laboració tem¬ Corporació. La llista d'aspirants exclosos es publicarà a
poral o interí que participi en les proves, sempre que la Gaseta Municipal.
aquest personal reuneixi els requisits exigits a l'art. 2 de 5a. El Tribunal qualificador es constituirà de confor¬
l'esmentat Reial Decret. mitat amb allò que disposa l'art. 11 del Reial Decret
2a. Podran prendre-hi part els qui reuneixin les condi¬ 2223/84, de 19 de desembre i serà el que figura a
cions següents: l'Annex núm. 1 d'aquestes bases.
a) Ser espanyol. El Tribunal no podrà constituir-se ni actuar sense
b) Tenir 18 anys complerts i no excedir de 55 en la l'assistència de més de la meitat dels seus membres
data de la convocatòria. titulars o suplents, indistintament.
L'excés en el límit d'edat podrà compensar-se amb 6a. El concurs-oposició constarà dels següents exer¬
els serveis prestats anteriorment a l'Administració local, cicis:
qualsevol que fos la naturalesa dels esmentats ser¬ - Exercici teòric:
veis. Consistirà en desenvolupar per escrit un tema de
c) Estar en possessió del títol de Llicenciat en Cièn¬ la part administrativa i tres del temari específic que
cies Físiques, Químiques o Biològiques, si es vol aspirar tríín els aspirants, d'entre els dos següents:
a una de les places de Tècnic Superior en Ciències, i - Tècniques de Química Analítica.
del títol de Llicenciat en Farmàcia, si es vol aspirar a la - Tècniques d'Anàlisi Microbiològica.
plaça de Tècnic Superior en Farmàcia. Aquests temaris figuren en el programa que es
d) No haver estat separat del servei de l'Estat o publica com a annex a la present convocatòria.
l'Administració Local per cap expedient disciplinari i no - Exercici pràctic:
tenir antecedents penals per delictes que inhabilitin per El Tribunal podrà optar per la realització d'aquest
a l'exercici de funcions públiques. exercici, en el cas que ho estimi necessari.
e) No patir cap malaltia o defecte físic que impedeixi - Exercici de català:
el normal exercici de la funció. Exercici específic per demostrar coneixements de
f) No trobar-se inclòs en cap de les causes d'incapa¬ la llengua catalana.
citat que determina l'article 36 del Reglament de Fun¬ Els Tribunals qualificadors adaptaran el temps i els
cionaris d'Administració Local, de 30 de maig de 1952. mitjans de realització dels exercicis dels aspirants mi-
3a. Els qui desitgin prendre part en el concurs- nusvàlids, de manera que gaudeixin d'igualtat d'oportu¬
oposició hauran de: nitats amb els altres participants.
a) Presentar instància al Registre General de l'Ajunta¬ 7a. L'exercici teòric i, si s'escau, el pràctic, seran
ment, acompanyada del «curriculum vitae» i documents qualificats fins a un màxim de 10 punts, sent eliminats
acreditatius dels mèrits que al·leguin, dins de l'impror¬ els aspirants que no aconsegueixin un mínim de 5
rogable termini de vint dies naturals a comptar del punts en cadascun d'ells.
següent a la publicació de la convocatòria en el Butlletí L'exercici de català serà qualificat fins a un màxim de
Oficial de l'Estat. 2 punts.
b) Manifestar en l'esmentada instància que reuneix Les qualificacions s'adoptaran sumant les puntua¬
totes i cadascuna de les condicions exigides en la base cions atorgades pels diversos membres del Tribunal i
NÚM. 32 20-XII-1986 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1011
dividint el total pel nombre d'assistents, sent el quocient força major, els opositors proposats no presentessin la
la qualificació definitiva d'aquesta fase. seva documentació, o no reunissin els requisits exigits,
Les qualificacions de cada exercici es faran públi¬ no podran ser nomenats i restaran anul·lades totes les
ques el mateix dia que s'acordin i seran exposades al seves actuacions, sense perjudici de la responsabilitat
tauler de Concursos i Oposicions de la Corporació. en què haguessin pogut incórrer per falsedat en la seva
8a. El Tribunal convocarà els aspirants declarats instància, on sol·licitaven prendre part a l'oposició.
aptes en els exercicis per a la realització d'una entrevis¬ 14a. Un cop aprovada la proposta per l'òrgan muni¬
ta i comentari del «curriculum vitae» presentat. cipal competent, els opositors nomenats hauran de
9a. L'entrevista junt amb els mèrits del «curriculum» prendre possessió en el termini de quinze dies naturals
seran qualificats fins a un màxim de 10 punts. a comptar del següent a la notificació del nomenament.
10a. L'ordre de qualificació definitiva estarà determi¬ Els que no prenguin possessió en el termini indicat,
nat per la suma de la puntuació obtinguda en els sense causa justificada, quedaran en situació de ces¬
exercicis obligatoris i l'atorgada a la base 9a., més, si sants.
s'escau, els punts a què fa referència la base la. b) de 15a. El Tribunal queda autoritzat per resoldre els
la convocatòria. dubtes que es presentin i prendre els acords necessaris
11a. Acabada la qualificació dels aspirants, el Tribu¬ per al bon ordre de l'oposició, en tot allò previst en
nal publicarà la relació d'aprovats per ordre de puntua¬ aquestes bases.
ció. Els aprovats no podran ultrapassar el nombre de 16a. En els casos no previstos en les bases es
places convocades. El Tribunal elevarà la relació d'a¬ remetrà al que preceptúen les disposicions reguladores
provats a la Presidència de la Corporació a fi que de l'ingrés de personal a l'Administració Pública.
formuli la corresponent proposta de nomenament.
12a. Els aspirants proposats pel Tribunal presenta¬
ran a la Unitat Operativa de Personal, dins el termini de ANNEX I
vint dies naturals a comptar de la publicació de la llista
d'aprovats, els següents documents acreditatius de les TRIBUNAL
circumstàncies i condicions a què fa referència la base El Tribunal qualificador estarà compost pels següents
2a. membres:
a) Certificat en extracte de l'acta de naixement, este¬
sa pel Registre Civil corresponent, o fotocòpia del PRESIDENT
Document Nacional d'Identitat. ll·lm. Sr. Guerau Ruiz i Pena, com a titular, i com a
b) Títol o el seu testimoni notarial. suplent el ll·lm. Sr. Joan Clos i Matheu.
En el cas que aquests documents haguessin estat
expedits després de la data en què finalitzi el termini VOCALS
d'admissió d'instàncies, hauran de justificar quan varen Sr. Josep I. Cuervo i Arguadin, com a titular, i com a
acabar els seus estudis. suplent el Sr. Pau Rodríguez i Montequín.
c) Declaració jurada de no haver estat separat del Sra. Mercè Gentrích i Sureda, com a titular, i com a
servei de l'Estat o de l'Administració Local per un suplent la Sra. Ma. Dolors Ferrer i Escobar.
expedient disciplinari i certificació negativa d'antece¬ Sr. Josep Costa i López, com a titular, i com a
dents penals lliurada pel Registre Central de Penals i suplent el Sr. Alvaro Izquierdo i Irazu.
Rebels. Sra. Carme Latorre i Boronat, com a titular, i com a
d) Certificat acreditatiu de no patir cap malaltia o suplent la Sr. Rafael Codony i Salcedo.
defecte físic que impossibiliti el normal exercici de la
funció. SECRETARI
Els aspirants que tinguin la condició de minusvàlids ll·lm. Sr. Jordi Baulies i Cortal, com a titular i com a
hauran de presentar certificació dels òrgans compe¬ suplent el Sr. Josep Balcells i Junyent.
tents del Ministeri de Treball i Seguretat Social que
acrediti aquesta condició i la seva capacitat per desen¬
volupar les tasques que corresponen a les places ANNEX II
objecte de la convocatòria.
e) Declaració jurada de no incórrer en causa d'inca¬ 1. Experiència professional en les fun¬
pacitat. cions pròpies de la categoria objecte
f) Declaració jurada de no exercir qualsevol càrrec, de la convocatòria dins l'àmbit de
professió o activitat, públic o privat, per compte propi o l'Administració pública fins a 4 punts
aliè, retribuïts o merament honorífics, que impedeixin o 2. Experiència professional en la cate¬
menyscabin l'estricte acompliment dels deures del fun¬ goria objecte de la convocatòria en
cionari, comprometin la seva imparcialitat o perjudiquin l'àmbit privat fins a 2 punts
els interessos generals, de conformitat amb allò que 3. Per expedient acadèmic i altres títols
disposa la normativa vigent sobre incompatibilitats en el relacionats amb la professió fins a 2 punts
sector públic. 4. Per altres mèrits al·legats fins a 2 punts
Els que tinguessin la condició de funcionaris públics
seran exempts de justificar documentalment les condi¬
cions i requisits ja demostrats per obtenir el seu anterior PROGRAMA ADJUNT
nomenament; aquests hauran de presentar certificació
del Ministeri, Corporació Local o organisme públic del Temari Administratiu
qual depenguin, acreditant la seva condició i totes les
circumstàncies que constin en el seu full de serveis. 1. La Constitució espanyola de 1978. Principis gene¬
13a. Si dins el termini indicat i llevat dels casos de rals. Drets i deures fonamentals dels espanyols.
1012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NUM. 32 20-XII-19ñf¡
2. Funcions de l'Estat. La Corona. El Poder Legislatiu. 18. Separacions cromatogràfiques. Fonament i classifi¬
El Govern i l'Administraciió de l'Estat. El Poder Judi¬ cació. Cromatografía d'elució en columna. Croma¬
cial. tografía en paper i copa fina. Electroforesi.
3. L'organització territorial de l'Estat. L'Estatut d'Auto¬ 19. Cromatografía liquid-liquid d'alta resolució. Fona¬
nomia de Catalunya. La Generalitat. ment teòric. Instrumentació. Tècniques analítiques.
4. Règim Local espanyol. Principis constitucionals i 20. Cromatografía de gasos. Fonament teòric. Instru¬
regulació jurídica. mentació. Tècniques analítiques.
5. El Municipi i la Província en el Règim Local. Orga¬ 21. Cromatografía d'intercanvi iònic. Aplicacions.
nització. Competències. 22. Termogravimetria. Fonament teòric. Instrumentació.
6. El Règim Especial del Municipi de Barcelona. Aplicacions.
7. L'acte administratiu. Principis generals del Procedi¬ 23. Hidrats de carboni. Propietats. Procediments de
ment Administratiu Local. determinació de mono i disacàrids. Determinació
8. Els contractes administratius a l'esfera local. de l'almidó i fibra.
9. El servei públic a l'esfera local. Les modalitats de 24. Lipids. Composició química i propietats. Diversos
gestió dels Serveis Públics. procediments per a la determinació quantitativa
10. El personal al servei de les Entitats Locals. Personal dels greixos. Tècniques de diferenciació dels diver¬
funcionari i laboral. Drets i deures dels funcionaris sos tipus de greixos presents en els aliments.
locals. Incompatibilitats. 25. Olis. Diversos tipus d'olis. Metòdes d'anàlisi.
26. Aminoàcids i proteïnes. Generalitats. Mètodes de
determinació d'aminoàcids. Determinació de nitro¬
TEMARI ESPECÍFIC I gen protèic i amoniacal.
27. Additius alimentaris. Classificació. Aplicació i mèto¬
Tècniques de química analítica des d'anàlisi.
28. Metalls pesats presents en els aliments. Diversos
1. Presa de mostres per a l'anàlisi química. Preparació factors que influeixen en la seva presència. Mèto¬
i tractament d'una mostra al laboratori. des d'anàlisi.
2. Errors en l'anàlisi química quantitativa. Errors en 29. Pesticides. Classificació. Anàlisi de residus. Proble¬
l'anàlisi clàssica. Estadística de mètodes repetitius. mes que planteja la seva presència en els ali¬
Criteris de confiança. Error en l'anàlisi instrumental. ments.
Regressió i correlació. 30. Vitamines. Classificació. Procediments analítics uti¬
3. Anàlisi química qualitativa. Orgànica. Principis ge¬ litzats per a la seva detecció i avaluació.
nerals. Metodologia. 31. Control químic de les aigües potables. Contamina¬
4. Anàlisi química qualitativa sistemàtica de cations i ció de l'aigua. Tipus de contaminació. Mètodes
anions inorgànics. anàlitics de mesura de les diverses contamina¬
5. Anàlisi gravimètrica. Tècniques d'instrumentació. cions.
Principis teòrics de l'anàlisi gravimètrica. Objecte i 32. Contaminació atmosfèrica. Composició i criteris de
aplicacions. qualitat de l'aire. Procediment de control de qualitat
6. Anàlisi volumètrica. Volumetries àcid-base. Teoria i de l'aire.
metodologia. Teoria d'indicadors. Aplicacions. 33. Llet. Composició. Paràmetres a determinar per ga¬
7. Volumetria de precipitació. Volumetries complexo- rantir la qualitat de la llet. Tècniques analítiques
mètriques. Fonament i aplicacions. utilitzades per a la seva determinació.
8. Volumetries d'oxidació-reducció. Reacció redox. 34. Diversos tipus de productes lactis. Les seves anàli¬
Corbes de valoració. Prinncipals valoracions redox. sis.
Aplicacions. 35. Carns i peixos frescos. Composició i anàlisi.
9. Mètodes òptics diversos. Refractometria i polarime- 36. Productes càrnics elaborats. Diversos tipus. Com¬
tria. Aplicacions en l'anàlisi química i bromatològi- posició i anàlisis que deuen realitzar-se per garantir-
ca. ne la qualitat.
10. Mètodes potenciomètrics. Càlculs potenciomètrics i 37. Farines, pans i derivats. Classificació. Anàlisi.
potencials d'elèctrode. Elèctrodes selectius. Valora¬ 38. Begudes no alcohòliques. Classificació. Additius
cions potenciomètriques. Aplicacions a l'anàlisi quí¬ usats en la seva elaboració. Mètodes d'anàlisi.
mica i bromatològica. 39. Begudes alcohòliques. Classificació. Diverses anàli¬
11. Polarografia. Principis fonamentals. Aplicacions a sis a realitzar segons la mena de producte.
l'anàlisi química i bromatològica. 40. Aliments i begudes estimulants. Xocolata, te, cafè.
12. Espectrofotometria visible i ultravioleta. Espectres Composició i mètodes d'anàlisi.
d'absorció. Instrumentació. Determinacions quanti¬
tatives. Fluorimetria. Aplicacions.
13. Espectrometría d'absorció infraroja. Espectres TEMARI ESPECÍFIC II
d'absorció en l'infraroig. Instrumentació. Aplica¬
cions qualitatives i quantitatives.
14. Espectrometría d'absorció atòmica. Tècniques Tècniques d'anàlisi microbiològica
d'absorció.
15. Fotometría d'emissió en flama. 1. Microorganismes i aliments. Fonts de contaminació
16. Espectrometría de masses. Espectròmetres de microbiana dels aliments.
masses. Espectres de masses. Aplicacions quanti¬ 2. Factors que influeixen en ei desenvolupament mi¬
tatives i qualitatives. crobià en els aliments: intrínsecs i extrínsecs.
17. Tècniques d'anàlisi de flux continu. Fonament teò¬ 3. Influència de la temperatura sobre els microorganis¬
ric. Autoanalitzadors. Aplicacions. mes d'interès en els aliments.
mi'm 32 20-xii-1986 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1013
4. Microorganismes i activitat d'aigua. La seva impor¬ ganisme d'alteració d'aliments i responsables de
tància com a factor limitant del desenvolupament toxiinfeccions alimentàries.
microbià en els aliments. 33. Clostridium botulinum. Toxines botulíniques. Estudi
5. Efectes del pH sobre els microorganismes. La seva microbiologic i tècniques de detecció.
utilització en el control del creixement dels microor¬ 34. Clostridium perfringens. La seva importància com a
ganismes en els aliments. agent responsable de gastroenteritis. Estudi micro¬
6. Relació entre els microorganismes i el potencial biologic.
d'òxid-reducció dels aliments. 35. Malalties infeccioses transmeses per l'aigua. Ori¬
7. Principals grups de microorganismes implicats en gen i principals agents etiologies.
l'alteració dels aliments. 36. Estudi microbiologic de l'aigua del consum. Norma¬
8. Microorganismes i paràsits d'interès sanitari en els tiva vigent i tècniques analítiques.
aliments. 37. Legionella pneumophila. Epidemiologia de les legio-
9. Toxi-infeccions alimentàries. Principals microorga¬ nelosis. Estudi microbiologic.
nismes responsables. 38. Estudi microbiologic de la llet i productes lactis.
10. Toxi-infeccions alimentàries. Enquesta epidemioló¬ 39. Microbiologia de la carn. Principals microorganis¬
gica i pauta a seguir pel Laboratori d'Anàlisi Micro- mes alteradors i patògens.
biològica. 40. Microbiologia de les conserves. Aspecte tecnològic
11. Presa de mostres d'aliments per a la seva anàlisi i sanitari.
microbiològica. Representativitat i característiques.
12. Tècnica general del processament d'una mostra
d'aliment per al seu estudi microbiologic.
13. Recompte de bactèries aeròbies mesòfiles viables. BASES QUE HAN DE REGIR EL CONCURS-OPOSICIÓ
Significat. Tècnica del recompte en placa: sembra LLIURE PER A LA PROVISIÓ DE 3 PLACES
en superfície i tècnica de l'abocament. Tècnica del DE TÈCNIC SUPERIOR D'ART I HISTÒRIA
número més probable. Tècnica de filtració. (Aprovades per acord de la Comissió de Govern
14. Fongs filamentosos. El seu interès en Microbiologia de 19 de novembre de 1986.)
dels Aliments. Tècniques d'estudi quantitatiu i quali¬
tatiu. Micotoxines. 1a. a) L'objecte d'aquest concurs-oposició lliure és
15. Llevats. Aspectes beneficiosos i perjudicials en els la provisió de 3 places de Tècnic Superior d'Art i
aliments. Recompte i identificació. Història, enquadrades en el grup d'Administració Espe¬
16. Enterobactèries. Significat i importància del seu cial, dotades amb el sou corresponent al nivell 10,
estudi en els aliments. Principals gèneres i espè¬ coeficient 5, pagues extraordinàries, triennis i altres
cies. retribucions o emoluments que corresponguin segons
17. Enterobactèries. Característiques generals. Tècni¬ la legislació vigent.
ques d'estudi microbiologic. b) Es tindran en compte, en la mesura assenyalada
18. Coliformes. Interès del seu estudi com a gèrmens pel Reial Decret 2224/1985, de 20 de novembre, els
indicadors de contaminació als aliments. Tècniques serveis prestats pel personal administratiu de col·labora¬
analítiques. ció temporal o interí que participi a les proves, sempre
19. Escherichia coli. Importància com a indicador de que aquest personal reuneixi els requisits exigits a l'art.
contaminació bacteriana fecal i com a patogen 2 del referit Reial Decret.
entèric. Estudi microbiologic. 2a. Podran prendre-hi part els qui reuneixin les condi¬
20. Salmonella. Caràcters generals. Epidemiologia de cions següents:
les salmonelosis. a) Ser espanyol.
21. Aïllament de Salmonella en aliments. Estudi bioquí¬ b) Tenir divuit anys complerts i no excedir de cin-
mic i antigènic. quantacinc en la data de la convocatòria.
22. Shigella. Epidemiologia. Aïllament i identificació bio¬ L'excés en el límit d'edat podrà compensar-se amb
química. Estudi serologic. els serveis prestats anteriorment a l'Administració Local,
23. Yersinia. Importància del seu estudi en els aliments. qualsevol que fos la naturalesa dels esmentats ser¬
Aïllament i caracterització. veis.
24. Vibrionàcies d'interès en Microbiologia dels ali¬ c) Estar en possessió del títol de Llicenciat en Filoso¬
ments. Caràcters generals i diferencials. fia i Lletres o en Belles Arts.
25. Vibrio choleras. Epidemiologia i estudi bactériolo¬ d) No haver estat separat del servei de l'Estat, de
gie. l'Administració Local o de la Comunitat Autònoma, per
26. Vibrio parahaemolyticus. Epidemiologia i estudi cap expedient disciplinari, i no tenir antecedents penals
bactériologie. per delictes que inhabilitin per a l'exercici de funcions
27. Campylobacteriosi. Tècniques d'aïllament de C. je¬ públiques.
juni en aliments i aigua. Identificació. e) No patir cap malaltia o defecte físic que impedeixi
28. Estafilacocos i el seu significat en els aliments. el normal exercici de la funció.
Estudi microbiologic de S. aureus. f) No trobar-se inclòs en cap de les causes d'incapa¬
29. Els estreptacocos del grup D de Lancefield com a citat.
indicadors de contaminació en aliments. Tècniques 3a. Els qui desitgin prendre part en el concurs-
d'estudi microbiologic: recompte i identificació de oposició hauran de:
les principals espècies i subespècies. a) Presentar instància al Registre General, acompa¬
30. Importància del gènere Bacillus en microbiologia nyada de «curriculum vitae» i documents acreditatius
dels aliments. Estudi microbiologic de Bacillus sp. dels mèrits que al·leguin dins l'improrrogable termini de
31. Bacillus cereus en aliments. Estudi microbiologic. vint dies naturals a comptar del següent a la publicació
32. El gènere Clostridium. Importància com a microor¬ de la convocatòria en el Butlletí Oficial de l'Estat.
1014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NUM. 32 20-XH-im
b) Manifestar en l'esmentat document que reuneix 11 a. Acabada la qualificació dels aspirants, el Tribu¬
totes i cadascuna de les condicions exigides en la base nal publicarà la relació dels aprovats per ordre de
2a. de la convocatòria, referides sempre a la data puntuació; els aprovats no podran ultrapassar el nom¬
d'expiració del termini assenyalat per a la presentació bre de places convocades. El Tribunal elevarà la relació
de les instàncies. d'aprovats a la Presidència de la Corporació a fi que
c) Comprometre's a prestar el jurament o promesa formuli la corresponent proposta de nomenament.
que estableix el Reial Decret 707/1979, de 5 d'abril. 12a. Els aspirants proposats pel Tribunal presenta¬
d) Acompanyar el rebut acreditatiu d'haver abonat ran a la Unitat Operativa de Personal, dins el termini de
2.000 ptes. per drets d'examen, que només podran ser vint dies naturals a comptar de la publicació de la llista
retornades en el cas que no hi siguin admesos per falta d'aprovats, els següents documents acreditatius de les
dels requisits exigits per prendre-hi part. circumstàncies i condicions a què fa referència la base
Les instàncies també podran presentar-se en la for¬ 2a.:
ma que determina l'art. 66 de la Llei de Procediment a) Certificat en extracte de l'acta de naixement, este¬
Administratiu . sa pel Registre Civil corresponent, o fotocòpia del
4a. Un cop acabat el termini de presentació d'instàn¬ Document Nacional d'Identitat.
cies la Presidència de la Corporació aprovarà la llista b) Títol o el seu testimoni notarial.
provisional d'aspirants admesos i exclosos, que serà En el cas que aquests documents haguessin estat
exposada al tauler de Concursos i Oposicions de la expedits després de la data en què finalitzi el termini
Corporació. La llista d'aspirants exclosos es publicarà a d'admissió d'instàncies, hauran de justificar quan varen
la Gaseta Municipal de Barcelona. acabar els seus estudis.
5a. El Tribunal qualificador es constituirà conforme a c) Declaració jurada de no haver estat separat del
allò que disposa l'art. 11 del Reial Decret 2223/1984, de servei de l'Estat, de l'Administració local o de la Comu¬
19 de desembre, i serà el que figura a l'Annex núm. I nitat Autònoma per un expedient disciplinari, i certifica¬
d'aquestes Bases. ció negativa d'antecedents penals lliurada pel Registre
El Tribunal no podrà constituir-se ni actuar sense Central de Penats i Rebels.
l'assistència de més de la meitat dels seus membres d) Certificat acreditatiu de no patir cap malaltia o
titulars o suplents indistintament. defecte físic que impossibiliti el normal exercici de la
6a. El concurs-oposició constarà de tres exercicis funció.
obligatoris que es desenrotllaran de la següent forma: Els aspirants que tinguin la condició de minusvàlids
Primer. Exercici que consistirà en desenvolupar per hauran de presentar certificació dels òrgans compe¬
escrit un tema de la part administrativa i dos de la part tents del Ministeri de Treball i Seguretat Social que
especial que triïn els aspirants abans de començar els acrediti aquesta condició i la seva capacitat per desen¬
exercicis. El tema de la part administrativa i els de cada volupar les tasques que corresponen a les places
part especial seran determinats per sorteig d'entre els objecte d'aquesta convocatòria.
compresos en el programa que es publica com a annex e) Declaració jurada de no estar inclòs en causa d'in¬
a la present convocatòria. capacitat.
Segon. Exercici pràctic consistent en el reconeixe¬ f) Declaració jurada de no exercir qualsevol càrrec,
ment d'obres de l'especialitat corresponent al temari professió o activitat, públic o privat, per compte propi o
específic escollit. aliè, retribuïts o merament honorífics, que impedeixin o
Tercer. Exercici específic per demostrar coneixe¬ menyscabin l'estricte acompliment dels deures del fun¬
ment del català. cionari, que comprometin la seva imparcialitat o perjudi¬
Els Tribunals qualificadors adaptaran el temps i mit¬ quin els interessos generals, de conformitat amb allò
jans de realització dels exercicis dels aspirants minusvà- que disposa la normativa vigent sobre incompatibilitats
lids de manera que gaudeixin d'igualtat d'oportunitats en el sector públic.
amb els altres participants. Els que tinguessin la condició de funcionaris públics
7a. El primer i segon exercici seran qualificats fins a seran exempts de justificar documentalment les condi¬
un màxim de 10 punts, essent eliminats els opositors cions i requisits ja demostrats per obtenir el seu
que no arribin a un mínim de 5 punts, en cadascun d'ells. anterior nomenament; aquests hauran de presentar
El tercer exercici serà qualificat fins a un màxim de 2 certificació del Ministeri, Corporació local o Organisme
punts. públic del qual depenguin, acreditant la seva condició i
Les qualificacions s'adoptaran sumant les puntua¬ totes les circumstàncies que constin en el seu full de
cions atorgades pels diversos membres del Tribunal i serveis.
dividint el total pel nombre d'assistents, sent el quocient 13a. Si dins el termini indicat, i tret dels casos de
la classificació definitiva d'aquesta fase. força major, els opositors proposats no presentessin la
Les qualificacions de cada exercici es faran públi¬ seva documentació o no reunissin els requisits exigits,
ques el mateix dia que s'acordin i seran exposades al no podran ser nomenats i restaran anul·lades totes les
tauler de Concursos i Oposicions de la Corporació. seves actuacions sense perjudici de la responsabilitat
8a. El Tribunal convocarà els aspirants declarats en què haguessin pogut incórrer, per falsedat a la seva
aptes en els exercicis per a la realització d'una entrevis¬ instància, on sol·licitaven prendre part al concurs-
ta i comentari del «curriculum vitae» presentat. oposició.
9a. L'entrevista junt amb els mèrits del «curriculum» 14a. Un cop aprovada la proposta per l'òrgan muni¬
seran qualificats fins a un màxim de 10 punts. cipal competent, els opositors nomenats hauran de
10a. L'ordre de qualificació definitiva estarà determi¬ prendre possessió en el termini de quinze dies naturals
nat per la suma de la puntuació obtinguda en els a comptar del següent a aquell en què els sigui notificat
exercicis obligatoris i l'atorgada a la base 9a., més, si el nomenament. Els que no prenguin possessió en el
s'escau, els punts sobrants a què fa referència la base termini indicat, sense causa justificada, quedaran en
1 a. b) de la convocatòria. situació de cessants.
mi'm 32 20-XII-1986 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1015
15a. El Tribunal queda autoritzat per resoldre els 8. Els contractes administratius a l'esfera local.
dubtes que es presentin i prendre els acords necessaris 9. El servei públic a l'esfera local. Les modalitats de
per al bon ordre del concurs-oposició lliure en tot allò gestió dels Serveis Públics.
previst en aquestes Bases. 10. El personal al servei de les Entitats Locals. Personal
16a. En tot el que no preveuen les bases s'estarà a funcionari i laboral. Drets i deures dels funcionaris
les disposicions reguladores de l'ingrés de personal a locals. Incompatibilitats.
l'Administració Pública.
Temari específic Museu de Ceràmica
ANNEX
1. L'origen de la ceràmica (6.500 a.C.). La ceràmica
TRIBUNAL prehistòrica en el Pròxim Orient: Anatòlia - Mesopo-
El Tribunal qualificador estarà compost pels següents tàmia - Egipte - Xipre.
membres: 2. La ceràmica Prehistòrica a Espanya. Del Neolític a
l'Edat del Ferro (7.000 a.C. a 5.000 a.C.). L'Art dels
PRESIDENT Celtes (600 a.C. a s.l a.C.)
ll im. Sr. Guerau Ruiz i Pena, com a titular, i com a 3. La ceràmica grega. I. Ceràmica pintada: a) Període
suplent la ll·lma Sra. M. Aurèlia Capmany i Famés. geomètric, b) Període oriental, c) Ceràmica àtica de
figures negres, d) Ceràmica àtica de figures verme¬
VOCALS lles. II. Ceràmica monocroma. III. Tanagres. IV. La
Sr. Jaume Sobrequés i Callicó, com a titular, i com a seva influència a la ceràmica ibèrica.
suplent la Sra. Cristina Mendoza i Garriga. 4. Gènesi de la ceràmica espanyola. La ceràmica
Sra. Trinitat Sanchez i Pacheco, com a titular, i com a púnica (s. VII a.C.). La ceràmica ibèrica (s. VI a.C. a
suplent la Sra. M. Dolors Giral i Quintana. s.l. a.C.).
Sra. M. Teresa Ocaña i Gomà, com a titular, i com a 5. L'imperi romà. La ceràmica etrusca (s. IX a.C.). La
suplent la Sra. Magdalena Gual i Pascual. ceràmica romana (s. Ill a.C. a s. II). La ceràmica
Sr. Joan Sureda i Pons, com a titular, i com a suplent hispano-romana (s. I a.C. a s. IV). La ceràmica
la Sra. Rosa M. Martín i Ros. visigoda (s. V).
Sr. Josep Milicua i Larramendi, com a titular i com a 6. Xina I. La ceràmica vidriada del neolític. L'Edat del
suplent el Sr. Joaquim Yarza i Loaces. Bronze: dinastia Shang. La ceràmica vidriada: di¬
nastia Chou. El gres i el principi de la porcellana:
SECRETARI dinastia Han. Període de descobriments i innova¬
ll·lm Sr. Jordi Baulies i Cortal, com a titular, i com a cions: dinastia Tang. Celadons i esgrafiats: dinastia
suplent el Sr. Josep Balcells i Junyent. Sung. Últimes innovacions: dinastia Ming. Patrons
imperials: dinastia Ching. Sèries blaves i policro¬
mes.
ANNEX II 7. Xina II. Ceràmica xinesa per a l'exportació. Compa¬
nyia d'índies. La seva influència a Europa.
1. Experiència professional en les fun¬ 8. Ceràmica Japonesa. Origen i evolució. Sèries per a
cions pròpies de la categoria en l'àm¬ l'exportació. La seva influència a Europa.
bit de l'Administració Pública fins a 3 punts 9. Ceràmica islàmica. S. IX a s. XIII. Mesopotàmia -
2. Experiència professional en les fun¬ Iran - Afganistan - Egipte i Síria.
cions objecte de la convocatòria en 10. Últims períodes de la ceràmica islàmica. S. XV a
l'àmbit privat fins a 3 punts s. XIX. Iran - Síria - Turquia otomana.
3. Per expedient acadèmic i altres títols 11. Ceràmica bizantina. S. IV a s. XIV. La seva influèn¬
relacionats amb la professió fins a 2 punts cia a Europa.
4. Pels altres mèrits al·legats fins a 2 punts 12. Ceràmica hispanomusulmana o andalusí. Aporta¬
cions tècniques. Epoca califal. Regnes Taifes. Ce¬
ràmica almoràvide. Ceràmica almohade. Regne na-
PROGRAMA ADJUNT zarí. Ceràmica mudèjar.
13. Ceràmica medieval europea. S. XII - s. XV. Itàlia -
Temari administratiu França - Anglaterra - Alemanya.
14. Ceràmica medieval espanyola. S. XIII s. XV. Els
1. La Constitució espanyola de 1978. Principis gene¬ gremis. Catalunya - Aragó - València.
rals. Drets i deures fonamentals dels espanyols. 15. La ceràmica del Renaixement a Europa I. S. XVI.
2. Funcions de l'Estat. La Corona. El Poder Legislatiu. Anglaterra - Alemanya - Holanda - Portugal.
El Govern i l'Administraciió de l'Estat. El Poder Judi¬ 16. La ceràmica del Renaixement a Europa II. S. XVI.
cial. Itàlia - França.
3. L'organització territorial de l'Estat. L'Estatut d'Auto¬ 17. La ceràmica renaixentista a Espanya I. Talavera de
nomia de Catalunya. La Generalitat. la Reina - Sevilla.
4. Règim Local espanyol. Principis constitucionals i 18. La ceràmica renaixentista a Espanya II. Catalunya -
regulació jurídica. València.
5. El Municipi i la Província en el Règim Local. Orga¬ 19. La terrissa barroca europea I. S. XVII i s. XVIII. Itàlia -
nització. Competències. França.
6. El Règim Especial del Municipi de Barcelona. 20. La terrissa barroca europea II. Alemanya - Angla¬
7. L'acte administratiu. Principis generals del Procedi¬ terra - Holanda - Portugal.
ment Administratiu Local. 21. Ceràmica barroca espanyola I. Sevilla - Castella.
1016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NUM. 32 20-XH-19RR
22. Ceràmica barroca espanyola II. Catalunya - Aragó - 24. L'apreciació de l'art medieval en el Renaixement,
València. en el Barroc i en el Néoclassicisme.
23. Influència del Rococó europeu a Espanya. La ma¬ 25. Bibliografia crítica sobre l'escultura gòtica catala¬
nufactura d'Alcora. na.
24. La porcellana a Europa I. S. XVIII. Alemanya - 26. La història del Museu d'Art de Catalunya.
Austria - Anglaterra - Països Nòrdics. 27. Les escoles pictòriques aragoneses i valencianes
25. La porcellana a Europa II. França - Itàlia. en el fons del Museu d'Art de Catalunya.
26. La porcellana a Espanya. «Buen retiro» - La Mon- 28. Els comitents de la pintura gòtica catalana.
cloa. 29. Bibliografia crítica sobre la pintura romànica catala¬
27. Ceràmica industrial estampada. S.XIX. Corrents An¬ na.
glesos: Staffordshire - Wedgwood - Leeds. 30. Estat de la qüestió i anàlisi crític de la bibliografia
28. Ceràmica industrial estampada. S. XIX. Espanya: sobre iconografia medieval.
Cartoixa de Sevilla - Sargadelos - Múrcia - Alcora - 31. Els vitralls de la Catalunya medieval.
Bustúria... 32. La influència de les accions d'Alfons el Magnànim
29. El Néoclassicisme. La ceràmica d'aplicació arqui¬ en l'art de la corona catalano-aragonesa.
tectònica a Espanya. 33. Els retaules gòtics de Sant Llorenç de Morunys.
30. Modernisme I. (1890 - 1910). Europa - USA. 34. Bernat Martorell i els seus seguidors.
31. Modernisme II. (1890-1910). Espanya (Catalunya). 35. L'escultura gòtica a la catedral de Lleó.
32. Art Decó. Bauhaus (1925). França - Alemanya. 36. L'escultura funerària als regnes de la Corona d'Ara¬
33. El Noucentisme català. (1911 - 1930). gó.
34. Ceràmica Contemporània I. Corrents europeus - 37. Les exposicions internacionals d'art medieval
USA. (1970-1986). Propostes, aportacions, problemes.
35. Ceràmica Contemporània II. Espanya. 38. Estat de la qüestió del pas del món romà tardà a la
36. Ceràmica Contemporània III. Catalunya. primera època medieval.
37. Ceràmica Precolombina. Mèxic - Colòmbia - Equa¬ 39. La pintura medieval sobre taula. Materials i tècni¬
dor - Perú. ques. La seva conservació, problemes i principals
38. Ceràmica popular a Espanya. exigències.
39. Restauració i conservació de la ceràmica. 40. L'estudi d'una obra medieval. Descripció pormeno-
40. Tècniques ceràmiques. Classes d'argiles. Òxids ritzada dels elements d'anàlisi. Vocabulari. La fitxa
metàl·lics o colorants. Tornejat o modelatge. Tipus catalogràfica.
de Forns. Tècniques decoratives.
Temari específic Museu d'Art de Catalunya Temari específic del Museu Picasso
1. La historiografia de l'art medieval. Èpoques i esco¬
les. 1. L'ambient artístic malagueny a la fi del segle XIX.
2. Estat de la qüestió de les relacions entre la pintura 2. L'ensenyament acadèmic dins la formació de Pa¬
italiana i la pintura catalana del segle XIV. blo Ruiz Picasso.
3. La pintura protogòtica a Aragó i Castella. 3. Les primeres exposicions de Pablo Picasso i la
4. Teoria estètica en els escrits de Ramon Llull. seva incidència a la premsa catalana.
5. El taller i l'aprenentatge artístic de la Catalunya dels 4. L'Escola de la Llotja a finals del segle XIX. Els
segles XIV i XV. primers contactes de Pablo Picasso amb la cultura
6. La llum en les teories estètiques medievals. catalana.
7. L'iconoclasme com a condicionant en l'evolució de 5. Les estades de Pablo Picasso a Horta d'Ebre.
la pintura a l'Alta Edat Mitjana hispànica. 6. El modernisme artístic català. Picasso i els Quatre
8. Deixebles i seguidors de Jaume Huguet. Gats.
9. Estat de la qüestió dels estudis sobre Giotto. 7. La incidència de la il·lustració gràfica a l'obra de
10. L'escultura barcelonina del segle XV. joventut de Picasso.
11. Aportacions iconogràfiques de la pintura catalana 8. París 1900: de Pablo Ruiz Picasso a Pablo Picas¬
italogòtica. so.
12. Lluis Borrassà i el seu cercle artístic. 9. Picasso a Madrid.
13. La influència de l'escultura flamenca a l'escultura 10. L'època blava.
catalana. 11. L'època rosa.
14. El mozarabisme dins la pintura romànica. 12. Picasso i Casagemes: temes d'amor i de mort.
15. L'orfebreria religiosa catalana a l'època gòtica. 13. Els primitius: el llindar del cubisme.
16. L'espai i la perspectiva en la pintura del gòtic inter¬ 14. La revolució cubista.
nacional. 15. Barcelona 1917.
17. L'estètica escolàstica. 16. El retorn a les fonts clàssiques.
18. Villard d'Honnecourt. 17. El surrealisme picassià.
19. La qüestió de l'estil 1200. 18. Picasso davant la guerra civil espanyola: el Guerni¬
20. El programa iconogràfic del claustre de la Catedral ca i el seu entorn.
de Girona. 19. El Mediterrani a l'obra de Picasso.
21. La influència tolosina en l'escultura romànica cata¬ 20. Picasso interpreta Velàzquez.
lana. 21. Picasso interpreta Manet.
22. Els murals gòtics de Sant Vicenç de Rus. 22. El pintor i la model.
23. La iconografia profana en la pintura medieval cata¬ 23. L'evolució de l'obra de Picasso a través dels seus
lana. carnets de dibuixos.
NÚM. 32 20-XII-1986 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1017
it, 24. La guerra i la pau. 34. Jaume Sabartés. Amic i biògraf de Picasso.
25. La Tauromàquia i la presència dels toros a l'obra pi- 35. Bibliografia crítica de Picasso.
a- cassiana. 36. Història de la formació del Museu Picasso de Bar¬
26. Els llibres il·lustrats de Picasso. celona.
27. L'escultura de Picasso. 37. El Museu Picasso de Barcelona: Història dels seus
3S 28. La ceràmica de Picasso. palaus.
29. L'obra gràfica de Picasso. 38. El barri de Ribera.
30. Picasso escriptor, 39. Muntatge d'una hipotètica exposició de Pablo Pi¬
a- 31. Picasso i el teatre. casso.
32. El món literari francès al voltant de Picasso, 40. Realització d'un hipotètic catàleg de pintura i dibuix
ia 33. Picasso i els seus marxands. del Museu Picasso.
Circulars de ia General
CONCURS-OPOSICIÓ mes de novembre s'han efectuat els següents nomena¬
ments de càrrecs directius:
Per acord de la Comissió de Govern de data 5 de Finances
novembre de 1986, han estat aprovades les bases que Sr. Rafael Olañeta i Fernandez-Grande,
regiran el concurs-oposició lliure per a la provisió de 16 Cap del Ne¬
places de Tècnic Mitjà en Ciències Socials i Comercials, gociat de Plus Vàlua-Recursos.
Sr.
de les quals se'n reserva un 25% per a promoció Josep M. Asensi i Farrujia, Cap del Servei Tècnic
Econòmic de la Unitat
interna del personal de categories inferiors. Operativa d'Ordenació de Com¬
Per prendre part en el concurs-oposició es requereix pres.
estar en possessió del títol de Graduat Social, Assistent Intervenció
Social, Diplomat en Facultat de caràcter humanístic, Sr. Nemesi Sesmero i López, Cap del Negociat de
Diplomat en Dret, en Ciències Econòmiques o Empre¬ Fiscalització de Despesa.
sarials, o Professor Mercantil. Sra. Concepció Franco i Poblet, Cap del Negociat
El termini de 20 dies naturals per presentar instàncies d'Assumptes Generals.
s'iniciarà un cop s'hagi publicat la convocatòria al Sra. Esther Vives i Pujol, Cap del Negociat de Paga-
Butlletí Oficial de l'Estat. ments.
Els interessats poden sol·licitar més informació al Cultura
Negociat de Selecció de Personal. Sra. Dolors Giralt i Quintana, Directora del Museu
Barcelona, 1 de desembre de 1986. del
(Circular núm. 1801.) Disseny, Ceràmica i Arts Decoratives.
Sra. Marta Campo i Diaz, Directora del Gabinet Nu¬
mismàtic de Catalunya.
Sanitat
NOMENAMENTS Sr. Xavier Casas i Masjoan, Cap del Gabinet de la
Regidoría de Sanitat.
Per a coneixement del personal d'aquest Ajuntament Barcelona, 1 de desembre de 1986.
la Secretaria general comunica que durant el passat (Circular núm. 1802.)
1018 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 20-XII-19M
ANUNCIS
Sorteig de títols del Deute Municipal
Efectuat, els dies 11 i 12 de desembre d'enguany, la Intervenció General, als efectes de possibles recla¬
el sorteig que fou anunciat oportunament, queda macions.
exposat al públic el resultat de l'esmentat sorteig per Barcelona, 15 de desembre de 1986. El Secretari
un termini de quinze dies en el Negociat del Deute de General, Jordi Baulies i Cortal.
Llicències d'obres concedides durant
el mes de novembre de 1986
E. Ollé i Curiel Rambla de Catalunya, 22 Reforma interior habitatge
M. Farré i Sanabra Alegre de Dalt, 83-85 Reforma i unió habitatges
P. Pagador i Macias Mestre Nicolau, 4 Reforma interior habitatge
J. Vilaplana i Mañé Bac de Roda, 140 Modificació projecte
«Citibank España» Doctor Ferran, 25-29 Reforma local per a agència ban¬
cària
«Peso Perfecto, S.A.» Sant Ramon Nonat, 22 - Pere Ro¬ Construcció magatzem de planta
dríguez, 2-6 baixa
Caixa de Pensions, «La Caixa» Passeig de Sant Joan, 85 Reforma local per a agència ban¬
cària
«Consultores Org.» Passeig de Gràcia, 46 Construcció escala entre plantes
3a. i 4a.
«Inmobiliària de Tarrasa, S.A.» Quevedo, 32-34 Obres edifici entre mitjeres amb
planta baixa i pis
«Angles Inmobiliaria, S.A.» Nicaragua, 78-82 Obres edifici amb soterrani, plan¬
ta baixa, entresol i 5 plantes
«Sagristans Siete» Sagristans, 7 - Ripoll, 23 Obres edifici amb 7 plantes sote-
rani, planta baixa, altell, 4 plantes i
coberta
Generalitat de Catalunya. Institut Català Toldrà, 21 Rehabilitació edifici per a casal
d'Assistència i Serveis Socials d'avis
A. Carretero i Garcia Costa Brava, 11 Reforma planta baixa i addició de
planta alta
«Corporación Inmobiliaria Gran de Sant Andreu, 481-497 Obres edifici protecció oficial amb
Hispamer, S.A.» soterrani, planta baixa, altell, 5
plantes i coberta
«Pie, S.A.» Rocafort, 132-134 Obres edifici habitatges compost
de soterranis, planta baixa, altell,
5 plantes i coberta
Incisa Cavallers, 52-56 Construcció de dos blocs d'habi¬
tatges amb soterrani, planta bai¬
xa, 4 plantes i enjardinament de la
finca
MUM. 31 10-XII-1986 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1019
A. Cano i Cano Barnola, 6 Obres edifici compost de planta
baixa, 2 plantes i coberta
Caixa de Pensions, «La Caixa» Amílcar, 122 Reforma local per a agència ban¬
cària
«Promociones Urbanas y Regent Mendleta, 1523 Edifici compost de planta baixa,
Residenciales, S.A.» entresol, 3 pisos i coberta
J. Denesa i Figuerol Ríos Rosas, 61 Reforma interior planta baixa gim¬
nàs
A. Ausio i Casellas Amílcar, 132 Reforma i ampliació habitatge uni-
familiar
Caixa de Pensions, «La Caixa» Calàbria, 84-Sepúlveda, 73 Reforma local per a agència ban¬
cària
Inten, S.A. Enamorats, 136 Edifici amb planta baixa, altell, 4
plantes i coberta
Immobiliària Aries, S.A. Hurtado, 2-Marmellà, 8 Edifici amb planta soterrani, baixa,
entresol, 2 pisos i coberta
Caixa de Pensions, «La Caixa» Camèlies, 66-68 Reforma local per a agència ban¬
cària
«Car Care Española» Carrer 4, 87-97 Edifici planta baixa
J. Cabanillas i López Amílcar, 166 Ampliació edifici
Stra, S.A. Juan de Garay, 12-31 Edifici amb 3 plantes, soterrani,
baixa, 4 plantes i coberta
Banc de Sabadell Baixada de la Plana, 29 Reforma local per a agència ban¬
cària
J.J. Llanos i Espi Ripollès, 80-80 bis Edifici amb planta baixa, altell, 2
plantes i coberta
Laboratoris Rubio, S.A. Berlinès, 39 Ampliació local industrial
«Radiocadena Española» Via Augusta, 17-19 Reforma interior en planta
Contra les anteriors resolucions es pot interposar, es pot interposar recurs contencioso-administratiu da¬
conforme a l'art. 142 del Reglament d'Organització i vant de la Sala corresponent de l'Audiència Territorial
Administració municipal recurs d'alçada davant de de Barcelona en el termini de dos mesos comptats
l'Alcaldia en el termini d'un mes comptat des de des de l'endemà del dia de la notificació de la
l'endemà de la data d'aquesta publicació. L'esmentat desestimació quan aquesta hagi estat expressa, o en
recurs s'entendrà desestimat si transcorria un mes el termini d'un any comptat des de la data de presen¬
des de la seva interposició, sense que se'n notifiqui la tació del recurs d'alçada si aquest fos tàcitament de¬
resolució. Contra la desestimació del recurs d'alçada sestimat.
Anuncis publicats en el Butlletí Oficial de la Concursos
Província núms. 285 al 293 dels dies 29 de no¬
vembre al 8 de desembre. - Plec de condicions del contracte per a l'explotació
del quiosc-bar del Parc de l'Escorxador.
(Dia 2)
Subhasta
Cancel·lació de les
- Plec de condicions que ha de regir la subhasta previ
el tràmit d'admissió per a l'adjudicació de l'ús de les garanties donades per:
parades 1, 4 i 6 i bar-cafeteria del Mercat de Vallvi-
drera. - «Huarte y Cía, S.A.», per les obres de construcció del
(Dia 5) centre d'EGB Meridiana Renfe, per les obres de
1020 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 32 20-XII-19RF)
clavegueram i pavimentació de la Via Júlia entre els - Agelèctric, S.A., pels contractes relatius a la instal·la¬
carrers d'Artesania i Via Favència i per les obres de ció i subministrament elèctric.
clavegueram del carrer Alguer entre els de Santuaris i (Dia 8)
Murtra.
- Obres de conservació de la Residència Laies.
- Ulma S. Coop., pel subministrament de dues-centes
tanques de limitació. Informació Pública
(Dia 29)
- «Fomento de Obras y Construcciones, S.A.», pel
- De l'acord de la Comissió de Govern de
subministrament de material de neteja per al Servei 19 de
novembre de 1986 de sotmetre a
d'Actuació informació
Immediata, per l'adquisició de vehicles pública
la relació de béns i drets afectats
destinats a la neteja diària i pel subministrament de per l'expropiació
del
material auxiliar de neteja als serveis de neteja de polígon núm. 1 del Pla Especial del Sector del
per
Gràcia. passeig Carles I i avinguda d'Icària.
Josep M. Garcia i Monràs, pel subministrament de (Dia 28)
-
- De l'acord de la Comissió de Govern
complements de decoració vímet. d'aprovar unes
en modificacions de crèdit dins el
Associació d'Animadors Sòcio-culturals NED, la Pressupost de 1986,
- per
gestió i animació dels CCII i CCJJ. per uns imports de 12.584.500 i 1.500.000 pesse¬
tes.
(Dia 2)
- Maquinària Carrera, S.A., per l'adquisició d'un equip (Dia 2)
-
de neteja de cartells i pintades la via pública. Sorteig públic dels títols del Deute Municipal,
a segons
els
- «Edificios Infanta, S.A.», pel contracte de les obres respectius quadres d'amortització, de les emis¬
sions
d'urbanització del carrer de Nicaragua, entre els del que s'indiquen.
Marquès de Sentmenat i Travessera de les Corts. (Dia 5)
- Text de
- Xatrac, Societat Cooperativa Catalana Limitada, pels l'Ordenança Fiscal General i de les Ordenan¬
ces Fiscals núms. 1 al 23.
contractes de transport de materials i de gestió de
serveis III Mostra Tur. (Annex I al dia 8)
- Relació de 27
(Dia 3) plànols de valors del sòl per al trienni
1987-1989.
- Contracta de conservació dels ascensors de diver¬
Centres de Serveis Socials. (Annex II al dia 8)
sos
(Dia 4)
- Tecnocontrol, S.A., per l'instal·lació de rètols de se¬
nyalització interior i exterior a l'Hospital de la Mare de
Déu del Mar. Notificacions
- Impolusa, S.A., pel contracte de treball de comprova¬
ció qualitativa i quantitativa de les emissions a l'at¬ - Als propietaris del solar del carrer Santa Rosalia núm.
mosfera produïdes per processos i instal·lacions de 20, en relació a l'expedient de neteja de l'esmentat
combustió. solar, tramitat pel Districte d'Horta-Guinardó.
- Patrici Tosquella i Amblàs, pels treballs relatius a la - Als propietaris del solar del carrer Gran Vista, núms.
pavimentació de la mitjana del Primer Cinturó de 39 i 41, en relació a l'expedient de neteja de l'esmen¬
Ronda, tram comprès entre la Gran Via de les Corts tat solar, tramitat pel Districte d'Horta-Guinardó.
Catalanes i la plaça Prat de la Riba (2a. fase). - Als propietaris del solar del passeig de Valldaura,
(Servei Municipal de Parcs i Jardins) núms. 8 i 10, en relació a l'expedient de neteja de
(Dia 6) l'esmentat solar, tramitat pel Districte d'Horta-Gui¬
- Construccions Miseá, S.L., per les excavacions d'e¬ nardó.
mergència realitzades al carrer Tarongeta, per les - Als propietaris del solar del carrer Rubió i Ors, núm 3,
obres de reforma del Casal d'Avis Baró de Viver, per en relació a l'expedient de neteja de l'esmentat solar,
les obres de construcció de vestidors i pista polispor- tramitat pel Districte d'Horta-Guinardó.
tiva al Mercat de les Flors i per les obres de remode- - Als propietaris del solar del carrer Pasteur, núm. 59,
lació del Centre Cívic de la Sagrera. en relació a l'expedient de neteja de l'esmentat solar,
- Carme Corominas i Vigneaux, per l'adquisició de tramitat pel Districte d'Horta-Guinardó.
productes farmacèutics per als Casals de Joves. (Dia 6)
PREU DE SUBSCRIPCIÓ: ADMINISTRACIÓ I SUBSCRIPCIÓ
Barcelona, anual 1.500 ptes. GASETA MUNICIPAL
Número corrent 50 ptes. Plaça de Sant Jaume, 3a. planta^
Es publica cada deu dies Dipòsit legal B. 1824 -1958 impremta mum»