OQk, w\\
V *4
GASETA
MUNICIPAL
SUMARI
Consell Plenari tració de l'Institut municipal per a la promoció
Acta sessió 2-11-1988 154 urbanística i els Jocs Olímpics de 1992 178
Acta sessió extraordinària 12-11-1988 170 Designació membres del Consell d'Administra¬
Acords sessió 4-111-1988 170 ció de l'Institut municipal per a la promoció
urbanística i els Jocs Olímpics de 1992 178
Disposicions Generals
Acords dels òrgans de Consells
govern Municipals de Districte
Creació de la Direcció de Serveis de Districte 1.
Finança¬ Ciutat Vella. Acords sessió 25-11-1988 179
ment i 173 Districte
adscripció funcions 3.
de Sants-Montjuïc. Acords
179
Criteris d'aplicació del Fons de Lliure Disposició sessió 4-11-1988
180
dels Districtes 173 Districte 4. Les Corts. Acords sessió 4-11-1988
Decrets de l'Alcaldia Districte 8. Nou Barris. Acords sessions 10-XII-
180
Modificació del decret de l'Alcaldia sobre divisió 1987, 14-1-1988 i 25-11-1988
de l'Administració municipal executiva 174 Personal
Modificacions de crèdit 174 Concursos I oposicions
Bases que han de regir l'oposició lliure per a la
j^rtipàs
Nomenament provisió de 16 places de Tècnic d'Administra¬
Cap de la Secretaria executiva de ció General 181
l'Àmbit d'Urbanisme, Obres i Serveis 177 Bases que han de regir el concurs-oposició
Nomenament per a
Coordinador de Serveis d'Urbanis¬ la provisió de 22 places de Tècnic Superior
me 177 d'Economia 185
Nomenament Director de Serveis de Planeja¬ Bases que han de regir el concurs-oposició per a
ment Urbanístic 177 la
Nomenament de
Director provisió 3 places de Tècnic Mitjà de
de Serveis de Disciplina 189
Urbanística Bibliología
177 Circulars de Secretaria General
Nomenament Director de Serveis Urbans 177 Provisió de llocs de treball 191
Encàrrec sobre el funcionament de les formes de Nomenaments 191
participació 177 Provisió de lloc de treball 192
Nomenament Coordinador de Serveis de l'Àrea Concursos i oposicions 192
d'Organització i de Personal 177 de lloc de 192
Nomenament Provisió treball
Coordinadora de Serveis de l'Àrea Vacances de Setmana Santa 193
d'Informació de Base 178
Nomenament Comissionat per al Pla estratègic Anuncis
econòmic i social 178 Llicències d'obres. Novembre i desembre de
Nomenament President del Consell d'Adminis¬ 1987 i gener de 1988 194
Ajuntament ^¡fir de Barcelona
MUN# Núm. 8 / Any LXXV 20 de març de 1988
154 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 8 20-111WQgp
CONSELL PLENARI
Acta de la sessió del 2 de febrer de 1988, El Sr. Comas manifesta que el seu Grup no pot donar
aprovada el 4 de març de 1983. suport a la ratificació dels decrets compresos en aquest
punt de l'ordre del dia pels motius ja exposats en
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de anteriors ocasions; i precisa: primerament, que l'Alcal¬
Barcelona, el dos de febrer de mil nou-cents vuitanta- dia ha justificat els anteriors nomenaments fets a dit i
vuit, es reuneix el Consell Plenari, en sessió ordinària, prescindint del parer dels Consells de Districte, per la
sota la presidència de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual necessitat de comptar amb persones amb capacitat de
Maragall i Mira, i hi concorren els ll·lms. Srs. Tinents gestió adequada atès el volum de recursos a disposició
d'Alcalde, Lluís Armet i Coma, Francesc Raventós i dels Districtes i, per tant, ell invita l'Alcaldia i l'equip de
Torras, i Eulàlia Vintró i Castells, i els ll·lms. Srs. Regi¬ govern a exposar el currículum i la capacitat de gestió
dors, Josep M. Serra i Martí, Joan Torres i Carol, Marta de les persones avui designades que ell coneix perso¬
Mata i Garriga, Joan Clos I Matheu, Mercè Sala i nalment i això li permet afirmar que no tenen cap
Schnorkowski, Xavier Valls i Serra, Albert Batlle i Bastar¬ capacitat de gestió; i en segon lloc, que, malgrat les
das, Juan José Ferreiro i Suàrez, Germà Vidal i Rebull, afirmacions de l'Alcaldia no hi ha hagut cap acord quant
Joaquim de Nadal i Caparà, M. Aurèlia Capmany i al nomenament de Coordinadors en els Districtes presi¬
Famés, Raimon Martínez i Fraile, Jordi Parpal i Marfà, dits per membres del Grup convergent, si bé s'han
Guerau Ruiz i Pena, Jordi Borja i Sebastià, Antoni mantingut converses sobre aquest tema.
Santiburcio i Moreno, Enric Truñó i Lagares, Francesca S'aprova l'anterior punt amb el vot en contra dels Srs.
Masgoret i Llardent, Josep M. Cullell i Nadal, Antoni Cullell, Comas, Ainaud, Vila, Blasi, Fargas, Miró, Perelló,
Comas i Baldellou, Josep M. Ainaud i de Lasarte, Enric Mas, Bueno, Amat, Alsina, Bonet, Puigdollers, Marcet,
Vila i Andreu, Sara M. Blasi i Gutiérrez, Josep M. Fargas Cardona, i Fabregat.
i Falp, Pere Miró i Sellarés, Teresa Perelló i Domingo, Quedar assabentat i ratificareIs decrets de l'Alcaldia,
Artur Mas i Gavarró, Josep Bueno i Escalera, Fèlix Amat de 13 i 28 de gener de 1988 (NC-1 i 12) que, respecti¬
i Parcerisa, Jaume Alsina i Oliva, Jordi Bonet i Agustí, vament, nomenen: el Sr. Simó Artigues i Martín, Director
Joan Puigdollers i Fargas, Eduard Cardona i Romeu, Tècnic de Descentralització i el Sr. Blai Alascio i Ruiz,
Antoni Marcet i Rocabert, Daniel Fabregat i Llorente, Coordinador de Serveis de Protecció Ciutadana.
Enric Lacalle i Coll, Antoni Albesa i Vilalta, José Alberto Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 19 de
Fernández i Díaz i Antoni Lucchetti i Farré, assistits per gener de 1988 (NC-2), que nomena membre i President
I'lllm. Sr. Secretari General, Jordi Baulies i Cortal, que substitut de la Junta de la Biblioteca Pública Arús, la
certifica. ll·lma. Sra. M. Aurèlia Capmany i Farnés.
Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Martí-Pago- Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 28 de
nabarraga i Garra. gener de 1988 (NC-10), que nomena membres del
Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidèn¬ Patronat de la Fundació Pública Municipal Escola Avillar
cia obre la sessió a les deu hores i onze minuts. Chavorros, les ll imes. Sres. Marta Mata i Garriga, Mercè
Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior cele¬ Sala i Schnorkowski, Francesca Masgoret i Llardent, i la
brada el 23 de desembre de 1987, l'esborrany de la Sra. Montserrat Casas i Vilalta, delegant la Presidència
qual ha estat tramés a tots els membres del Consistori; i del Patronat en la ll·lma. Sra. Marta Mata i Garriga.
s'aprova. Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 28 de
En el despatx d'ofici el Consell Plenari acorda: gener de 1988 (NC-11), que nomena els Srs. Lluís
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 31 de Ducet i Vilardell i Jordi Serra i Rovira, membres del
desembre de 1987 (NC-237), que disposa la constitució Consell Municipal del Districte 6 de Gràcia, en substitu¬
d'una Comissió ciutadana per preparar, organitzar i ció dels Srs. Josep M. Sadurní i Ordeix i Alfons Casas i
coordinar les diferents activitats que es realitzin per a la Gassó.
commemoració del Centenari de l'Exposició Universal Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia, de 19
de Barcelona de 1888, i en nomena President el Sr. de gener de 1988 (NC-5, 4 i 3), pel quals, respectiva¬
Pere Duran i Farrell, Vice-president I'll Im. Sr. Raimon ment, es nomena membre dels Consells d'Administra¬
Martínez i Fraile, i Director General Executiu, el Sr. ció de l'Institut Municipal dels Serveis Funeraris, de
Jaume Carrasco i Belmonte. l'Institut Municipal d'Assistència Sanitària, i del Consell
Quedar assabentat i ratificar els decrets de l'Alcaldia, General de l'Institut Municipal de Prestacions i Assistèn¬
de 30 de desembre de 1987, que nomenen Coordina¬ cia Mèdica al Personal Municipal (PAMEM), el Sr.
dors de Serveis de Districte, la Sra. M. Lluïsa Sindreu i Eduard Spagnolo i de la Torre, en substitució del Sr.
Torrent, de les Corts (NC-231); el Sr. Ricard Huertas i de Josep Ignasi Cuervo i Argudín, tot deixant constància
Trias, d'Horta-Guinardó (NC-234); el Sr. Josep M. Figue¬ de l'agraïment per la seva col·laboració.
ras i Jacomet, de Sant Andreu (NC-230); i el Sr. Jaume Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 19 de
Tomàs i Vidal, de Nou Barris (NC-235); i el decret de gener de 1988 (NC-6), que nomena el Sr. Josep Subi¬
l'Alcaldia, de 22 de desembre de 1987 (NC-229), que ros i Puig, representant de l'Ajuntament en la Fundació
nomena el Sr. Rafael A. de Càceres i Zurita, Coordina¬ Privada Museu d'Art Contemporani.
dor de Serveis de Projectes i Obres. Quedar assabentat dels acords de la Comissió de
l·J!ílLfí__ 20-111-1988 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 155
Govern de 13 de gener de 1988, que aproven les ocupants d'habitatges força degradats i afectats de
tarifes del Parc Zoològic per a 1988 i dels serveis sistemes; que caldria complir la normativa sobre la
d'entrada i aparcament de l'Escorxador de Mercabarna, relocalització dels veïns afectats de manera ràpida per
Mprrat de Fruites i Verdures, Mercat del Peix i Mercat tal d'evitar la perpetuació de les situacions de precarie-
de les Flors també pera 1988. tat i incertesa que viuen; que l'estudi econòmic preveu
Quedar assabentat i ratificar eIs decrets de l'Alcaldia, uns costos de 2.000 milions de pessetes, dels quals
de 29 de desembre de 1987 (E-80), i 4 de gener de 1.379 corresponen a inversió pública i 900 a inversió
1988 (E-10), que, respectivament, aproven els textos privada però dubta que els residents tinguin la suficient
dels Convenis següents: a) amb la Generalitat sobre la capacitat econòmica per assumir-la, i no es presenten
integració a la xarxa de centres docents públics, de fórmules de finançament que puguin resultar interes¬
diverses escoles privades; i b) amb el Departament sants per a la iniciativa privada; i que no hi ha tampoc
d'Ensenyament de la Generalitat sobre programes d'e¬ una planificació de les inversions municipals anyals.
ducació compensatòria. Consegüentment anuncia que per totes les considera¬
Quedar assabentat i ratificar l'acord del Consell d'Ad¬ cions anteriors el seu Grup no pot donar el vot favorable
ministració de la Societat Privada Municipal Vila Olímpi¬ a la ratificació de l'esmentat Pla.
ca, SA, de 18 de gener de 1988, sobre el perfecciona¬ El Sr. Albesa s'adhereix a les manifestacions del Sr.
ment de la documentació aportada per l'esmentada Fargas sobre el Pla de Vallbona; i, quant a l'Oferta
empresa al «Banco de Santander de Negocios, SA», d'Ocupació Pública per a 1988, creu que s'ha de posar
com agent del crèdit-subhasta de 15.000 milions de una especial cura en els vessants de l'ocupació juvenil i
pessetes. de la promoció interna perquè les expectatives d'una
Quedar assabentat de la resolució de la Delegació certa carrera administrativa són una de les poques
d'Hisenda de Barcelona, de 4 de desembre de 1987, compensacions dels funcionaris; i que per evitar suspi¬
que autoritza un préstec amb càrrec al Tresor Públic per càcies d'un cert favoritisme en els procesos selectius,
l'import necessari per fer efectiu, en la seva totalitat, el convindria donar cabuda en els Tribunals qualificadors
retorn de les quantitats ingressades en excés per la a representants dels Partits de l'oposició.
contribució urbana corresponent als anys 1984, 1985 i El Sr. Alcalde contesta que el suggeriment del Sr.
1986. Albesa s'estudiarà amb el rigor necessari, tanmateix els
S'inicia, tot seguit, la deliberació dels assumptes Tribunals qualificadors incorporen molts membres
compresos a l'ordre del dia. aliens a l'Ajuntament i la seva composició, establerta
reglamentàriament comporta les suficients garanties
d'imparcialitat.
COMISSIÓ DE GOVERN S'aproven els tres primers punts de l'ordre del dia
amb el vot en contra dels Srs. Cullell, Comas, Ainaud,
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 13 de Vila, Blasi, Fargas, Miró, Perelló, Mas, Bueno, Amat,
gener de 1988, pel qual s'aprova l'Oferta d'Ocupació Alsina, Bonet, Puigdollers, Marcet, Cardona, Fabregat,
Pública de l'Ajuntament de Barcelona, corresponent a Lacalle, Albesa i Fernández i Díaz, quant al Pla especial
1988. de Vallbona.
Ratificareis acords de la Comissió de Govern, de 27
de gener de 1988, pels quals, respectivament, s'apro¬
ven: A) inicialment: 1) l'Estudi de detall d'ordenació de ALCALDIA
volums de la parcel·la compresa entre els carrers de
Melcior de Palau, de Rosés i del Brasil; i 2) l'Estudi de Aprovar definitivament els Estatuts de la Mancomuni¬
detall del sector d'equipaments de l'illa delimitada pels tat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona,
carrers dels Alts Forns, de la Mare de Déu de Port, del tramitats conforme a l'acord del Consell Plenari de 3
Foc i dels Ferrocarrils Catalans; i B) provisionalment: 1 ) d'abril de 1987.
el nou text del Pla especial d'ordenació i determinació La Presidència informa que, en cas d'aprovar-se
del tipus d'equipament a què es destinen les finques l'anterior dictamen, el nombre de representants d'a¬
núms. 273-275, del carrer d'Aragó; 2) el Pla especial quest Ajuntament en la nova Mancomunitat que cor¬
d'ajustament de sistemes i zones i d'ordenació volumè¬ respondrà als diferents Grups municipals, és el se¬
trica de la finca «la Tamarita»; i 3) el Pla especial de güent: Grup Socialista, 7; Grup de Convergència i Unió,
reforma interior de Vallbona. 6; Grup d'Aliança Popular, 1; Grup d'Iniciativa per
Ratificar els acords de la Comissió de Govern, de 27 Catalunya, 1; i ofereix posar-se en contacte amb els
de gener de 1988, pels quals, respectivament, se Portaveus de cada Grup per efectuar les designacions
suspenen, pel termini d'un any, l'atorgament: 1) de pertinents.
Hicències de parcel lació de terrenys, d'edificació i de La Sra. Sala explica que la majoria de Municipis
demolició a les parcel·les del carrer de Lluçanès entre metropolitans ja expressaren, en el moment d'aprovar-
els d'Alcoi i dels Quatre Camins; i 2) de llicències de se la Llei que suprimia la Corporació Metropolitana, el
parcel lació de terrenys, d'edificació i d'enderrocament i desig de constituir una Mancomunitat que s'encar¬
d implantació de noves activitats i d'ampliació d'aques- regués de les tasques no assignades ni a les noves
es a I illa demilitada per l'avinguda de la Meridiana, pels Entitats Metropolitanes del Transport i dels Serveis
carrers de la Primavera i Gran de Sant Andreu i per la Hidràulics i de Tractament de Residus ni a les Comar¬
Plaça de Mossèn Clapés. ques; que en de la Mixta de
El les reunions Comissió
Sr. Fargas observa que en la redacció del Pla Transferències, la necessitat de constituir la nova Man¬
especial de Vallbona s'han esmerçat vuit anys i que comunitat quedà demostrada per l'execució -no el
s na trigat un any i mig per emetre informe sobre les planejament que només és un aspecte de l'acció urba¬
renta-sis al·legacions presentades en la fase d'informa- nística- de projectes a cavall entre diversos Municipis i,
0 pub'¡ca; que es desestimen les al·legacions dels fins i tot, Comarques, -donada l'evolució històrica dels
156 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 8 2n-llj-iopfl
nuclis urbans, les zones menys desenvolupades i ne¬ Metropolitana, dels quals, en principi, se n'hi han sumat
cessitades de vertebrado entre Municipis i entre con¬ dinou, però deixa oberta la porta a l'adhesió als altres
junts o assentaments urbans són precisament les fron¬ que integren l'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràu¬
tereres- com són, per exemple, les actuacions relatives lics i de Tractament de Residus; que tal Mancomunitat
al pont del Molinet, al parc de l'Esperit Sant, la urba¬ respon a un model legítim que defensa una unitat
nització entorn al parc de la Font Santa, altrament hauria urbana entorn la qual en els últims temps s'ha mantin¬
calgut constituir vint-i-vult Mancomunitats específiques gut una discussió difícil per les posicions contraposa¬
per tirar endavant aquests projectes concrets; que la des de les diferents instàncies representatives del País-
nova Mancomunitat també està justificada per la crea¬ que els Municipis tenen, evidentment, el dret a manco¬
ció d'eixos de desenvolupament industrial, el qual té munar-se i els seu Grup veu amb bons ulls aquelles
també un vessant urbanístic perquè exigeix un planeja¬ Mancomunitats que realment suposin una millora dels
ment dels terrenys industrials que faciliti l'assentament serveis prestats als ciutadans i els donarà el seu vist i
d'empreses, i la urbanització posterior i perquè el plane¬ plau en la mesura que no suposin una càrrega econò¬
jament urbanístic, a més de l'aspecte formal de configu¬ mica excessiva per als ciutadans; que, tanmateix, la
ració i disseny, comporta també un diàleg amb els Mancomunitat proposada avui, respon al desig d'una
sectors Interessats perquè es convencin de la seva certa continuïtat de la Corporació Metropolitana en una
conveniència i aportin els recursos necessaris per a escala més reduïda perquè alguns dels serveis s'han
dur-lo a terme, de manera que, gràcies a aquesta adequat al nou model definit per la Llei d'Ordenació
actitud de diàleg, a la carretera del Mig de l'Hospitalet Territorial; que la Mancomunitat, en la seva opinió no
s'ha pogut executar una obra de 900 milions de pesse¬ pot succeir directament la Corporació en els serveis i
tes, un 70 % dels quals serà aportat per la iniciativa crèdits que li assignen les disposicions transitòries dels
privada i operacions similars estan ja endegades a Sant Estatuts en debat, perquè hi ha un Decret de transfe¬
Boi, a Sant Feliu i a Molins de Rei; que el Parc de rències que els adscriu a altres ens (Entitats Metropoli¬
Collserola, que és l'única gran zona verda de tota la tanes, Comarques i Municipis), de manera que no és
conurbació barcelonina, afecta també a tres Comar¬ correcte atribuir a la Mancomunitat la participació de la
ques - el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès- i s'ha Corporació en Mercabarna, sense comptar amb el
de continuar desenvolupant amb un criteri de solidaritat permís de la Comarca del Barcelonès a qui és assigna¬
entre tots els Municipis metropolitans; que la mateixa da per l'esmentat Decret i altre tant pot dir respecte al
solidaritat reclama l'execució del Pla de Costes redactat Centre de Dades i al Centre de Cartografia.
per la Corporació Metropolitana que no afecta tan sols Creu que la creació de la nova Mancomunitat reque¬
els Municipis amb zona costanera sinó al conjunt dels reix un procés de maduració més allunyat de la rèplica
Municipis metropolitans, tots ells preocupats per l'ac¬ política adreçada a la defensa de la unitat urbana
cessibilitat dels seus ciutadans al mar. representada per l'extingida Corporació i que el model
Remarca que tots els problemes esmentats reclamen adoptat per les Lleis d'Ordenació Territorial ha vingut a
una capacitat de gestió conjunta que les Comarques no modificar. Pregunta què li costarà a l'Ajuntament de
poden aconseguir perquè es tracta de problemes a Barcelona la creació del nou ens; i considera que la
cavall entre diverses Comarques; que hi ha múltiples separació d'un Municipi de la Mancomunitat no ha de
arguments per defensar l'existència d'una sola unitat dependre d'un acord de l'Assemblea sinó de la voluntat
urbana que no coincideix amb els límits de les tres del respectiu Ajuntament.
Comarques esmentades sinó que és més reduït com es Anuncia, per últim, que el seu Grup, tot i no estar
podria comprovar sobrevolant la zona. d'acord amb els criteris que han inspirat la creació deia
Puntualitza, per últim, que el maig de 1987 els repre¬ nova Mancomunitat -sobretot, quan el Decret de Trans¬
sentants de dinou Municipis Metropolitans, entre ells el ferències preveu la possibilitat d'establir convenis entre
de Barcelona, varen aprovar la versió inicial dels Esta¬ Municipis- està disposat a intervenir en el nou ens per
tuts de la nova Mancomunitat i el text avui sotmès a adequar-ne el funcionament a allò que hauria d'ésser
l'aprovació del Consistori recull les esmenes formulades segons el seu parer.
durant la informació pública que la majoria dels Munici¬ El Sr. Albesa manifesta que la Corporació Metropoli¬
pis metropolitans han considerat adients; que dinou tana ha entrat legalment en una fase de dissolució però,
Municipies tenen en tràmit l'aprovació definitiva de tals evidentment, hi ha unes necessitats ben notòries de
Estatuts i altres set la inicial; i que els Municipis gover¬ coordinació entre els Municipis limítrofs, que presenten
nats per majories del Partit Socialista, d'Iniciativa per una continuïtat que fa difícil distingir on acaba l'un i
Catalunya o conjuntes d'ambdues forces polítiques, comença l'altre; que la nova Mancomunitat no és pot
pensen aprovar la constitució de la nova Mancomunitat veure pas com una continuació de la Corporació Metro¬
però ignoren quina serà l'actitud dels altres cinc gover¬ politana perquè els Estatuts no li atorguen pas les
nats per altres majories si bé haurien de reflexionar mateixes funcions i s'han creat dues Entitats metropoli¬
seriosament sobre els beneficis que reportarà la nova tanes: la de Transports i la de Serveis Hidràulics i de
Mancomunitat al conjunt dels Municipis metropolitans. Tractament de Residus, i que en el si de la Comissio
La Presidència crida a l'ordre una persona que des Mixta han quedat ben paleses les necessitats comunes
de la tribuna del públic pretén adreçar-se al Consistori. de Barcelona i els Municipis de la rodalia.
El Sr. Bonet, conseqüentment amb la posició expres¬ Referint-se al contingut estatutari, suggereix que a
sada durant el debat sobre aquesta Mancomunitat l'art. 10 s'hauria de puntualitzar que els representants
tingut el mes d'abril de 1987 i que no desitja reproduir, dels Municipis seran designats segons la proporcionali¬
indica que les Lleis d'Ordenació Territorial publicades tat de les forces polítiques existent en els respectius
amb posterioritat a tal sessió, han implantat a Catalunya Consistoris; I que per a la separació d'un Municipi de la
un determinat model territorial; que la Mancomunitat en Mancomunitat no s'hauria d'exigir l'acord de l'Assem¬
estudi pretén comprendre, en un primer moment, els blea sinó que hauria de bastar la voluntat del respectiu
vint-i-set Municipis integrats en l'extingida Corporació Ajuntament sense perjudici que el membre que se
i ñ 20-111-1988 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 157
separi hagi de respectar les obligacions contretes en el serveis residuals, altrament, d'un sol ens no es passaria
període en què hi va pertànyer. a set, cosa que ja és una greu irracionalitat, sinó a deu
Diu, en conclusió, que si tals esmenes s'accepten, el o onze; que caldria plantejar-se quin serà el cost econò¬
Grup popular votarà positivament, altrament haurà mic de passar d'una a set i, encara més, a onze noves
d'abstenir-se perquè estima necessària la creació del Entitats; que durant l'estiu passat fou preocupació pri¬
nou ens. mordial assegurar el finançament provinent dels Pressu¬
La Sra. Sala indica que en el Parlament de Catalunya postos Generals de l'Estat: invita, doncs, al Grup con¬
el Grup de Convergència i Unió no va voler arribar a un vergent a sumar-se a aquest esforç de racionalitat.
consens sobre la realitat urbana del conjunt metropolità El Sr. Albesa no creu que la incorporació de les
i les Lleis d'Ordenació Territorial han resolt malament la modificacions proposades per ell comporti gaires difi¬
problemàtica de la conurbació barcelonina perquè, a cultats i, en tot cas, ofereix la col·laboració del represen¬
part de dividir el conjunt, es varen oblidar de preveure tant del seu Grup en la Corporació Metropolitana per re-
un organisme que gestioni no la defensa de la legalitat soldre-les.
urbanística que ha passat a la Generalitat, sinó la El Sr. Bonet lamenta que el Sr. Armet hagi usat el
materialització dels Plans dissenyats pels tècnics, co¬ terme irracionalitat per reiterar les posicions mantingu¬
mesa aquesta que complia la Corporació Metropolitana des en el Parlament, la decisió del qual el Grup socialis¬
i aquesta raó ja justifica la creació de la Mancomunitat ta no s'acaba d'empassar: creu, doncs, que la Presi¬
que es proposa; que els ciutadans dels Municipis que dència hauria d'haver indicat al primer Tinent d'Alcalde
no es mancomunin, perdran serveis i els altres Munici¬ que moderés el seu llenguatge.
pis s'hauran de plantejar què es fa amb les obres El Sr. Alcalde contesta que no troba cap immodera-
previstes en aquests Municipis; que de moment, els ció en el to de les manifestacions del Sr. Armet que han
Municipis que no s'hi integren, són cinc però un d'ells estat més objectives que no pas acusatòries.
probablement s'incorporarà atesa la correlació de for¬ S'aprova la proposta introduint en els Estatuts les
ces existent en el seu Consistori i l'Alcalde d'un altre modificacions a l'art. 10 i a les disposicions addicionals
també ha expressat el desig personal de fer-ho si bé es indicades pel Sr. Albesa -modificacions que queden
trobava sotmès a altres condicionaments, de manera supeditades, lògicament, a l'acceptació per part dels
que, en principi, només quedarien fora dos Municipis altres Municipis integrants de la Mancomunitat- i amb el
molt petits i un altre de relativament gran però important vot en contra dels Srs. Cullell, Comas, Ainaud, Vila,
per al futur de la serra de Collserola. Blasi, Fargas, Miró, Perelló, Mas, Bueno, Amat, Alsina,
Insisteix que si no es constituís la Mancomunitat en Bonet, Puigdollers, Marcet, Cardona, i Fabregat.
discussió, caldria crear-ne una quarantena d'específi¬
ques que s'excusa d'enumerar per no cansar el Consis¬
tori; i que, per tant, la Comissió de Transferències amb DELEGACIÓ DE PROMOCIÓ URBANÍSTICA
molt bon sentit optà per no dificultar la constitució de la I JOCS OLÍMPICS 1992
nova Mancomunitat i no procedí a l'assignació dels
corresponents mitjans materials i propietats a les trenta- Sol·licitar del Ministeri d'Obres Públiques i Urbanisme
vuit agrupacions possibles. que procedeixi, respecte del tram de Cinturó inclòs
Remarca que la successió de la Corporació per la entre el carrer de la Mediterrània i el carrer de Bilbao i
Mancomunitat es farà dintre del més extricte respecte a respecte del Pas sobre la línia de la Rente a Sant Adrià,
la Llei; que a la Mancomunitat es traspassaran els en aplicació del paràgraf segon de la clàusula sisena
serveis residuals no adscrits ni a la Generalitat ni a les del Conveni signat entre el Ministeri d'Obres Públiques i
Entitats Metropolitanes ni a les Comarques, i aquells Urbanisme i l'Ajuntament de Barcelona per al finança¬
altres que els Municipis vulguin voluntàriament manco¬ ment d'obres i de la xarxa arterial metropolitana de
munar; que s'estudia un sistema de finançament solida¬ Barcelona en el tram corresponent al Cinturó del Litoral,
ri partint de les quantitats actualment assignades a la de data 30 d'octubre de 1987, atès que es produeixen
conurbació i que una taula central assignarà als dife¬ els supòsits d'urgència i interrelació preceptuáis a la
rents serveis en funció de les seves necessitats: conse¬ clàusula indicada.
qüentment, aquest Ajuntament destinarà els mateixos Sol·licitar, en conseqüència, la transferència de 5.401
diners que dedica, des de fa molts anys, al conjunt de milions de pessetes, import corresponent al pressupost
realitzacions sobre la conurbació barcelonina i una taula per a la construcció dels trams indicats, que s'ha
decidirà, després, les assignacions concretes als dife¬ calculat mantenint l'import final previst en el Conveni.
rents serveis, segons les seves necessitats específi¬ Encarregar a la Societat Privada Municipal Vila Olímpi¬
ques que varien en el temps. ca, SA, les obligacions municipals de finançament i
No té, per últim, inconvenient a recollir les matisa¬ d'execució i els drets d'explotació dels espais que
cions formulades pel Sr. Albesa però lamenta que no se resultin, en virtut del Conveni de col·laboració entre la
ha9uessin indicat abans perquè ara poden complicar Corporació Metropolitana de Barcelona, l'Ajuntament
el procés d'aprovació definitiva. de Barcelona i el Ministeri d'Obres Públiques i Urbanis¬
El Sr. Armet subratlla que la proposta de l'equip de me, per a la recuperació de la façana marítima de
govern pretén reconstruir allò que s'ha destruït i dotar Barcelona, de data 9 de maig de 1986.
de racionalitat un plantejament que ha esdevingut el Designar la Societat Privada Municipal Vila Olímpica,
mes irracional de totes les Administracions públiques SA, perquè actuï com a beneficiària de l'expropiació
europees. Afegeix que la política ha de tenir present els dels terrenys inclosos al Polígon 1 del Pla especial de
lm|ts del sentit comú, tanmateix per una Llei legítima¬ reforma interior del sector del passeig de Carles I i de
ment aprovada pel Parlament de Catalunya, les compe- l'avinguda d'Icària, que s'alliberen en virtut del Conveni
encjes aplegada en la Corporació Metropolitana s'han signat entre Renfe i l'Ajuntament de Barcelona en data
ls ['buit entre quatre Comarques i dues Entitats Metro¬ 13 de febrer de 1986.
politanes i cal encara una Mancomunitat que reculli els Designar l'Institut Municipal de Promoció Urbanística i
158 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 8 20-llinQgg
Jocs Olímpics perquè actuï com a beneficiari de l'expro¬ a la descentralització i al benestar social, que compor¬
piació dels terrenys que s'alliberen en virtut del Conveni ten un increment dels compromisos i una accentuació
abans esmentat, exceptuant els que es troben inclosos de les voluntats polítiques en tals direccions.
al Polígon 1 del Pla especial abans indicat. El Sr. Cullell manifesta que desconeix el contingut del
La Presidència dóna compte que aquesta darrera text definitiu, que se li ha lliurat aquest mateix matí, però
proposta ha rebut l'informe del Consell Municipal Per¬ la documentació que el seu Grup ha tingut a la seva
manent amb l'addicció següent al final: «i condicionar disposició fins avui, no recollia cap modificació impor¬
aquesta designació a l'aprovació definitiva dels Estatuts tant de contingut en el Programa d'Actuació municipal i,
i constitució de l'esmentat Institut.» per tant, ha de reiterar-se en les opinions exposades en
El Sr. Parpal explica l'abast de les dues propostes la sessió del 4 de desembre i recollides en l'al·legació
precedents indicant que la primera, a l'empara del del seu Grup, és a dir, que el Programa no complia la
Conveni sobre la xarxa arterial, demana que el Ministeri legalitat vigent, no contenia la previsió acurada de
d'Obres Públiques i Urbanisme delegui en l'Ajuntament l'estat financer i de l'evolució futura de la ciutat, ni cap
la construcció del Cinturó Litoral mentre que l'altra quantificació ni programació temporal de les inversions.
afecta als Convenis referents a les obres de defensa de Agrega que en la documentació que ha tingut al seu
la costa i a l'aixecament de les vies del Ferrocarril i a la abast des de dimarts passat, no constaven tampoc les
disponibilitat dels terrenys resultants de manera que els modificacions introduïdes a conseqüència dels suggeri-
terrenys ubicats en la Vila Olímpica passin a Vila Olímpi¬ mets formulats, la passada sessió, pel Grup d'Iniciativa
ca SA, els situats a Sant Andreu passin a la Corporació per Catalunya, quan parlava de les mancances en el
Metropolitana o a l'organisme que la substitueixi, i la finançament, en la descentralització i participació ciuta¬
resta a l'Institut per a la Promoció Urbanística i els Jocs dana, en el reequilibri de la Ciutat, en el medi ambient i
Olímpics perquè aquest pugui aportar-los al Cinturó del en la definició de les inversions: el Programa, doncs, en
Litoral o bé els destini als parcs i jardins previstos al la versió examinada pel seu Grup continuava essent
Districte de Sant Martí. una gran volada de coloms.
S'aproven per unanimitat ambdues propostes, la dar¬ Significa que l'Alcaldia ha ofert a l'oposició -i els
rera amb l'addició de l'informe del Consell Municipal mitjans de comunicació se n'han fet ressò- un Pacte de
Permanent. Ciutat i el seu Grup també s'hi sent predisposat a fi que
els interessos de partit no siguin un obstacle per resol¬
dre els problemes de Ciutat puix, si bé no li agrada una
ÀREA DE CULTURA Ciutat regida mitjançant acords per aclamació i falses
unanimitats -que tenen velles resonàncies que no vol¬
Secretaria Tècnica de l'Àrea de Cultura dria veure repetides perquè la democràcia exigeix una
oposició que critiqui, controli i impulsi l'acció del go¬
Aprovar la participació institucional i econòmica de vern- creu convenient assolir un Pacte de Ciutat en
l'Ajuntament de Barcelona en la Fundació d'Art Con¬ temes prioritaris com són la Carta Municipal, els recur¬
temporani «Tous/De Pedro», d'acord amb el projecte sos econòmics a disposició de la Ciutat, i la droga, ara
d'estatuts pels quals l'Ajuntament disposarà de dos bé, no veu com l'esmentat pacte pot lligar amb un
representants a la Junta Directiva de la Fundació, que programa d'actuació que l'oposició s'ha trobat damunt
prestarà especial col·laboració als projectes de l'Ajunta¬ la taula perquè li doni el seu assentiment quan un pacte
ment en matèria d'Art Contemporani; autoritzar la for¬ no ha de comportar la submissió de l'oposició sinó
malització de la integració de l'Ajuntament en la Funda¬ concessions mútues per ambdues parts per arribar a
ció; i aprovar la despesa de 50.000.000 de pessetes, acords bàsics en temes fonamentals que ara resultaran
com aportació de l'Ajuntament al capital fundacional, condicionats per un programa d'actuació que l'oposició
amb càrrec a la partida 762 1110 0101 del vigent Pres¬ ni tan sols coneix del tot.
supost. Acaba anunciant que el seu Grup votarà en contra
Queda retirat. del dictamen perquè el Programa que ha pogut exami¬
nar, continua essent dolent, no compleix la legalitat
vigent, no recull res d'allò que hauria de recollir i
PRIMERA TINÈNCIA D'ALCALDIA contradiu l'esperit de consens que hauria de regir el Mu¬
nicipi.
Resoldre les reclamacions i aprovar definitivament el El Sr. Albesa es congratula de les bones relacions
Programa d'Actuació 1988-1991. existents entre els Grups que integren el govern munici¬
El Sr. Armet informa que calia un esforç perquè la pal donat que només s'han acceptat les esmenes
versió definitiva del Programa d'Actuació 1988-1991 formulades pel Grup d'Iniciativa per Catalunya; i lamen¬
recollís tots els suggeriments constructius formulats i ta que, en canvi, no s'hagi pres en consideració cap
assolís el màxim de consens entre tots els Grups dels suggeriments ni l'oferta de col·laboració del Grup
municipals; que amb aquest propòsit es demanà als popular l'al·legació del qual ha estat contestada avui,
responsables dels diferents Àmbits i Àrees si desitjaven conjuntament amb la de l'altre Grup de l'oposició, dient
afinar més les prioritats o concretar més les inversions; que s'hi adduïen arguments preconstitucionals a pesar
que s'ha mantingut un diàleg molt aprofundit i construc¬ que tots ells partien del Ple respecte a la Constitució i a
tiu amb el Grup d'Iniciativa per Catalunya, gràcies al la legislació local posterior.
qual s'han pogut sintetitzar les millores apuntades du¬ Opina que la nova versió del Programa d'Actuacio,
rant el debat de l'aprovació inicial; que no desitja no ha variat gaire de l'anterior excepte en el vessant de
'detallar les esmenes introduïdes perquè són conegudes benestar social que, a juí seu, continua essent inespeci-
pel Consistori tanmateix ha de remarcar que al costat fic; que el Programa d'Actuació hauria d'ésser el marc
de correccions tècniques n'hi ha d'altres de caràcter definidor de l'actuació dels altres deu mini-ajuntaments
qualitatiu, com són les relatives al reequilibri de la Ciutat, que té la Ciutat i difícilment els Districtes podran definir
rjíuj 20-111-1988 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 159
llurs programes si no compten com a referència amb un bre els treballs de revisió cadastral, com comentarà
programa conjunt de tota la Ciutat; que mancant un més endavant; i anuncia que el Grup de «Izquierda
programa d'actuació adequat, els Pressupostos tam¬ Unida - Esquerra Catalana» en el Parlament espanyol
poc poden tenir el punt de referència indispensable per està preparant una proposició de llei sobre modificació
fer front a les diverses necessitats d'una manera no de la contribució territorial urbana perquè és un dels
caòtica sinó programada; que el Programa en debat impostos municipals en què és possible introduir pro¬
continua essent, com ja digué el 4 de desembre, la gressivitat.
solfa d'un cant d'autocomplaences de l'equip de go¬ Assenyala, per últim, que el Programa insisteix en
vern; que la representativitat del cos electoral que té l'objectiu de la distribució dels recursos públics entre
l'equip de govern no és gaire superior a la que tenen els les Administracions estatal, autonòmica i local del 50,
Grups d'oposició; que aprovar avui el Programa d'Ac¬ 25 i 25 per 100, respectivament; ara bé, els dèficits
tuació per al quadrienni només amb el vot de la majoria estructurals de la Ciutat no es poden resoldre només a
que dóna suport al govern municipal, no significarà un través de la Llei de Finançament sinó que cal pensar en
enriquiment de la democràcia; que el seu Grup s'ha una alternativa que millori la Llei de Mesures urgents de
compromès a complir la seva funció d'oposició sense sanejament de les finances locals, i el seu Partit està
posar pals a les rodes però no li sembla seriós no haver estudiant formular una proposta en aquest sentit en el
tingut fins aquest matí la versió definitiva del Programa Parlament de l'Estat.
d'Actuació; que l'enumeració dels objectius -que lle¬ El Sr. Armet distingeix, primerament, una esmena
geix- de la lluita contra la droga no és pròpia d'un d'una observació verbal en el Plenari per demanar que
programa sinó d'una partitura a interpretar només per quan els Grups d'oposició vulguin participar activament
determinades veus i no pas per tot el cor. Lamenta que en un text trametin les seves observacions per escrit a fi
no s'hagi acceptat ni tan sols una coma de l'al·legació que es pugui arribar a un acord.
del seu Grup i propugna que el Programa presentat es Puntualitza, a continuació, que el Programa d'Actua¬
deixi damunt la taula per reconsiderar-lo d'acord amb ció reflecteix lògicament, el compromís electoral dels
l'oferta de pacte que els Grups de l'oposició han Grups que formen l'equip de govern, davant la ciutada¬
acceptat perquè, altrament, el seu hi haurà de votar en nia marcant clarament les seves prioritats i no és un
contra. pacte polític de totes les forces encara que determinats
El Sr. Lucchetti indica que el seu Grup, en la sessió aspectes puguin ésser pactats; que durant el debat de
del 4 de desembre, formulà unes aportacions construc¬ l'aprovació inicial s'indicà que les prioritats institucionals
tives al Programa d'Actuació i després les traslladà a formaven part de la matèria susceptible de pacte que
l'equip de govern en forma d'esmenes de caràcter restava obert a altres àmbits, com després succeí amb
progressista, raó per la qual el Grup convergent no ha la lluita contra la droga.
de tenir por de votar-hi en contra; que el fragment, llegit Fa notar, més endavant, que el Capítol d'ingressos
pel Sr. Albesa, relatiu a la lluita contra la droga havia presenta algunes dificultats perquè hi pesa un conjunt
d'ésser, com correspon a un Programa quadriennal, d'incerteses de primera magnitud de manera que es
forçosament esquemàtic però representants de tots els dóna una situació anàloga a la que va viure el Govern
Grups assistiren a una reunió sobre aquest tema, en la de la Generalitat durant les negociacions sobre el finan¬
qual reberen una informació exhaustiva que permetia çament autonòmic perquè no sabia el marge de manio¬
haver escrit dues-centes pàgines. bra amb què contava per elaborar els seus Pressupos¬
Referint-se a les aportacions formulades pel seu Grup tos, ara bé el Programa persegueix una distribució dels
per precisar alguns conceptes del Programa, totes les recursos públics a raó d'un 50 % per a l'Administració
quals han estat acceptades, comenta que calia rectifi¬ estatal, un 25 % per a l'autonòmica i l'altre 25 % per a la
car la valoració excessivament neutra que feia el Pro¬ local i això reclama un esforç de l'Estat i de la Generali¬
grama de la pèrdua del caràcter industrial de la Ciutat tat i una actuació comuna respecte a les dues primeres
puix aquesta transformació s'ha d'operar, en tot cas, Administracions; que un altre punt d'incertesa del Capí¬
sense una disminució neta de llocs de treball i això tol d'ingressos són els efectes de la revisió de la
exigeix determinades polítiques concretes respecte al contribució urbana; que les inversions dels Districtes
sòl industrial i altres factors; que també s'ha rectificat la -que experimenten un creixement espectacular arribant
visió de l'atur com un fenomen inevitable perquè es als 2.400 milions de pessetes, equivalents a 10.000
tracta d'un problema lligat als desequilibris inherents al milions en 4 anys- i les negociacions sobre les rela¬
funcionament del sistema econòmic que no ho és; que cions entre els Districtes i les Àrees centrals i les
s ha corregit un cert triomfalisme en matèria de descen¬ polítiques de col·laboració, que s'estan incentivant, per
tralització per tal com les quantitats absolutes que s'hi assolir el màxim d'inversions descentralitzades obliguen
dediquen són encara petites; que es procura un refor¬ a un encaix que comporta una certa dificultat per
çament desequilibrat dels Districtes, precisament per acabar de perfilar el Programa d'inversions; i que la
corregir els nostres desequilibris territorials que fan de realitat olímpica, perfectament dissenyada en el seu
Gutat Vella i Nou Barris casos paradigmàtics de les aspecte financer, comporta també un cert problema
zones on cal accentuar l'esforç de conservació i inver¬ d'encaix final de determinades inversions.
sió, a propòsit del qual insisteix en la necessitat d'un Pla Afirma, per últim, que el Programa sotmès a l'aprova¬
lnversi°ns que distingeixi entre les inversions olímpi¬ ció consistorial respon als compromisos de l'equip de
ques i les imprescindibles per als barris i que s'ha govern a
elaborar i les necessitats de la Ciutat i no fa un
mitjançant una discussió participativa amb plantejament demagògic sinó que és conseqüència
es Entitats i, concretament, amb la Federació d'Asso- d'una doble preocupació
ciacions -crear riquesa a la Ciutat per
de Veïns.
Expressa després distribuir-la- preocupació que és constant en
la seva preocupació per la dificultat d'intro- tots els seus elements; que s'hi assenyalen unes priori¬
uir elements de progressivitat en la fiscalitat municipal, tats institucionals, en les quals s'invita a participar als
pecialment després de les informacions rebudes so¬ diferents Grups però sense pretendre que el programa
160 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 8 20-111-1OM
sigui compartit ni consensuat al cent per cent per les proposta en debat relativa a la resolució de les al·lega¬
forces de l'oposició perquè això seria il·lusori i no es cions al Programa d'Actuació municipal 1988-1991 i a
correspon amb la voluntat dels ciutadans palesa en el l'aprovació de la versió definitiva de l'esmentat Pro¬
pluralisme existent en el Consistori; i que no és un grama.
Programa d'objectius solament sinó d'objectius
acompanyats de xifres que permeten valorar-ne el com¬
pliment: és, doncs, un Programa d'autoexigència, i ÀMBIT D'ORGANITZACIÓ I ECONOMIA
també de renovació i de transformació i a pesar que els
programes d'aquestes característiques són els més Negociat d'Administració de Personal
arriscats per als seus autors, l'equip de govern assu¬
meix el risc d'un procés de transformació de la Ciutat Imposar al funcionari Antonio López i Bonet, en virtut
que crea unes esperances de cara al futur i se'n sent de l'expedient disciplinari núm. 2/81 instruït a l'efecte, la
satisfet. sanció de separació definitiva del servei d'acord amb
El Sr. Cardona manifesta que, segons les seves l'art. 54 del Reial Decret 3046/77, de 6 d'octubre, vigent
notícies, els veïns de la zona compresa entre la Diago¬ al temps de la comissió del fet, i de l'art. 148.1 del Text
nal i la plaça Molina han presentat 108 al·legacions que refós de Disposicions legals vigents en matèria de
s'oposen a la remodelació de la Via Augusta i defensen Règim local (Reial Decret Legislatiu núm. 781/86, de 18
l'estat actual d'aquest carrer no tan sols per motius d'abril), per la comissió, el dia 16 de gener de 1981,
d'estalvi sinó també per poder atendre amb més inten¬ d'un fet considerat com a falta de probitat moral i
sitat altres greus mancances que pateix la Ciutat; i material i així mateix de delicte, la qual cosa constitueix
pregunta per quins motius cap d'aquests escrits, en¬ una falta molt greu segons allò que es preveu a l'art.
trats en el Registre els dies 8, 13, 28 i 29 de gener, no 27.3 apartat c) de la Llei Orgànica de Forces i Cossos
figurava en l'expedient corresponent perquè els Regi¬ de Seguretat, i perquè, segons l'art. 138 de l'esmentat
dors puguessin estudiar-los, la qual cosa representa Text refós, la condemna penal que li va ser imposada
una infracció dels articles 95 b i 149,4 de la Llei per la comissió del fet, implica la pèrdua definitiva de la
Municipal de Catalunya. condició de funcionari públic.
El Sr. Batlle precisa que el cas esmentat pel Sr. Imposar al senyor Pedro Álvarez i Toledo, en virtut de
Cardona fa referència a l'actuació núm. 8 (Remodelació l'expedient disciplinari núm. 21/83 que s'ha instruït, la
de l'eix Rambla - plaça de Catalunya - rambla de sanció de separació definitiva del servei d'acord amb
Catalunya - Via Augusta) de la llista de les 25 mesures l'art. 54 del Reial Decret 3046/77, de 6 d'octubre, vigent
més significatives; que la seva realització s'haurà de al temps de la comissió dels fets, i de l'art. 148.1 del
concretar en un projecte executiu i l'equip de govern té Text refós de Disposicions legals vigents en matèria de
intenció, aleshores, de donar una àmplia explicació de Règim local (Reial Decret Legislatiu núm. 781/86, de 18
la posició municipal i d'examinar totes les al·legacions d'abril), per haver comès, el dia 18 de febrer de 1983,
que s'hi puguin formular. un fet considerat com una falta de probitat moral i
El Sr. Alcalde confirma les paraules del Sr. Armet material i també com a delicte, la qual cosa constitueix
quant a l'abast del Pacte de Ciutat ofert a les altres una falta molt greu de disciplina segons allò que pre¬
forces polítiques municipals. veuen l'art. 52, b) del Reial Decret abans assenyalat i
El Sr. Cullell prega que en les sessions posteriors la l'art. 217.3 c) de la Llei Orgànica de Forces i Cossos de
documentació no és faciliti en el moment de començar Seguretat, i perquè, segons l'art. 138 del citat Text
la sessió i el Sr. Alcalde contesta que vetllarà perquè refós, la condemna penal imposada per la comissió del
sigui així. fet comporta la pèrdua definitiva de la seva condició de
El Sr. Albesa observa que exigint la presentació funcionari públic.
formal d'unes esmenes quan les actes reflecteixen ja S'aproven per unanimitat les dues propostes prece¬
quin és el parer de l'oposició, no es demostra pas la dents.
voluntat de l'equip de govern de tenir en compte l'opo¬
sició.
El Sr. Alcalde puntualitza que en el futur es procurarà ÀREA DE FINANCES
que la contestació de les al·legacions no es trameti
només al Grup que les ha presentades, sinó a tots Departament de Finançament
perquè tots els altres tinguin també contància dels
resultats del diàleg. Aprovar la formalització d'una operació de crèdit, fins
El Sr. Batlle, com a Portaveu del Grup socialista, a un valor màxim de 28.000 milions de pessetes, per
matisa que el Grup convergent ha presentat un escrit finançar la part que pertoca a l'Ajuntament de Barcelo¬
d'al·legacions en el període d'informació pública però na del Projecte de Cinturons de ronda, d'acord amb el
no pas cap esmena ja que aquesta suposa una inter¬ Conveni signat el passat 30 d'octubre amb el Ministeri
venció com a Grup per a la reconducció d'un text; i el d'Obres Públiques i Urbanisme i la Generalitat de
Sr. Alcalde abona aquest criteri. Catalunya; atorgar el mandat per a la realització d'a¬
El Sr. Cullell demana que consti en acta que fins questa operació a la Caixa de Barcelona i al «Bank of
aquest matí no se li ha lliurat el text definitiu sotmès a America SAE», com a agents conjunts de la mateixa, en
aprovació; i el Sr. Alcalde precisa que el document les condicions que figuren a la carta-oferta que s'adjun¬
lliurat avui és el text refós que incorpora les esmenes ta, assegurada, endemés, per Banca Catalana, «Banco
del Grup d'Iniciativa per Catalunya. Flispano-Americano», Caixa de Catalunya, Caixa de
S'aprova, amb el vot en contra dels Srs. Cullell, Pensions i «Crédit Lyonnais»; i autoritzar a l'Excm. Sr.
Comas, Ainaud, Vila, Blasi, Fargas, Miró, Perelló, Mas, Alcalde o Regidor en qui delegui, l'atorgació de tota la
Bueno, Amat, Alsina, Bonet, Puigdollers, Marcet, Cardo¬ documentació necessària i la signatura de l'esmentada
na, Fabregat, Lacalle, Albesa i Fernández i Díaz, la operació.
GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 161
El Regidor Delegat de Promoció Financera, Sr. De deu haver-hi un error perquè la documentació relativa a
Nadal, informa que el crèdit anterior es destina a finan¬ la revisió de les Ordenances fiscals per a l'any vinent
ça les aportacions de l'Ajuntament a la construcció contemplava un creixement del 3 %, que era el previst
dels Cinturons i obres complementàries d'infrastructura en el projecte de Llei de Pressupostos de l'Estat; i
que faran que el 1992 no sigui solament l'any de la cita matisa que la proposta pretén mantenir les tarifes d'a¬
olímpica sinó de la modernització de la xarxa viària quest impost en els límits màxims autoritzats legalment,
bàsica de comunicacions de la Ciutat; que l'operació que són els de l'any anterior incrementats en un 3 %.
obre el camí a altres propostes relatives al finançament El Sr. Albesa entén que si és així no hi té res a dir.
de l'Àrea de Rehabilitació Integrada de Ciutat Vella, de S'aprova per unanimitat.
les Inversions museístiques, de la Vila Olímpica, i de les Assumir el cobrament, igual que en exercicis ante¬
obres d'infrastructura del Poblenou; que el crèdit és riors, en període voluntari i executiu dels deutes recap¬
important per la seva quantia i el termini i comporta un tats per rebut corresponents a les Contribucions ter¬
esforç dels Bancs, notable pel termini, pel marge -el ritorials rústica, pecuària i urbana, i a les Llicències
0,25 sobre el Mibor els primers anys i el 0,375 també fiscals de les activitats comercials i industrials i de les
sobre el Mibor, els últims- i pel període de la maduresa activitats professionals i artistes, així mateix del cobra¬
-dotze anys-; que en aquesta operació s'enceta la ment corresponent a les liquidacions per ingrés directe
pràctica, habitual en els Ajuntaments anglosaxons i de les Contribucions territorials rústica, pecuària i urba¬
americans, d'obligar els ens de gestió a crear fons na en virtut d'allò que es preveu a l'article 116 de la Llei
d'amortització que garanteixin que la llarga vida dels 33/1987, de 23 de desembre, de Pressupostos Gene¬
crèdits no comportarà dogals a l'hora d'amortitzar-los; rals de l'Estat per al 1988; i comunicareI present acord
que, per això, el Pressupost d'enguany ja inclou una a la Delegació d'Hisenda de Barcelona.
dotació de 3.700 milions a l'Institut de Promoció Urba¬
nística i Jocs Olímpics que s'aplicarà, en part, a la
creació de tal fons perquè la càrrega financera actual
no arriba ni de bon tros a l'esmentada quantia; i que el Negociat de Pressupostos i Comptes
contracte preveu el traspàs del crèdit a l'esmentat
Institut, un cop s'hagi constituït, a fi que el seu fons Concertar un préstec amb el «Banco de Crédito Local
d'amortització avali el retorn del crèdit. de España» per un import de 754.151.311 pessetes,
Demana, en conclusió, l'aprovació del dictamen sens amb les condicions que s'especifiquen al projecte de
perjudici de les autoritzacions pertinents de la Generali¬ contracte que s'adjunta i s'aprova; facultar l'Excm. Sr.
tat i del Ministeri d'Hisenda donat que l'operació supera Alcalde o membre de la Corporació en qui delegui, per
el 5 % del Pressupost anual de l'Ajuntament. a la formalització del corresponent contracte.
El Sr. Albesa considera que el garant últim de les S'aproven per unanimitat.
operacions creditícies dels diversos ens de gestió és, Resoldre les reclamacions presentades durant la in¬
en definitiva, l'Ajuntament però els Cinturons de ronda formació pública del Pressupost de 1988; i aprovar
són imprescindibles per a la Ciutat i, per tant, el seu definitivament el Pressupost i les Bases d'Execució.
Grup dóna suport a tot allò que n'afavoreixi la construc¬ El Sr. De Nadal comença la defensa de l'anterior
ció. dictamen dient que, com cada any, s'ha aprofitat el
El Sr. De Nadal confirma que, efectivament, el res¬ període d'informació pública per afinar alguns aspectes
ponsable últim és l'Ajuntament i les seves paraules dels documents pressupostaris i amb aquest propòsit
només volien remarcar el propòsit que l'Institut no s'ha mantingut amb el Grup d'Iniciativa per Catalunya
esmerci les aportacions de l'Ajuntament només en la un diàleg molt profitós que ha servit per aclarir:
seva despesa corrent sinó també en la creació d'un A) que les dificultats de finançament impedeixen
fons d'amortització que garanteixi la devolució del crè¬ creixements importants en la incorporació del factor
dit perquè aquesta no graviti, arribat el moment, sobre treball a la producció dels serveis municipals però, no
les espatlles de l'Ajuntament. obstant això, hi ha un increment i una adequació del
S'aprova per unanimitat. personal a les necessitats dels diferents programes
com hom pot constatar si la comparació no s'estableix
amb el Pressupost preventiu de l'any anterior sinó amb
Departament d'Ordenances Fiscals i Ingressos la seva liquidació puix en el Capítol 1 d'aquesta aparei¬
xen unes xifres inferiors a les del Pressupost preventiu;
Assabentar el Consell Plenari de l'adequació de les B) que la descentralització s'anirà desplegant durant
Ordenances Fiscals núm. 18 «Arbitri sobre la Radicació» l'any i les transferències de competències tindran les
i núm. 19 «Impost sobre la Circulació», sobre allò que dotacions necessàries; i
disposa l'article 103 de la Llei 33/1987, de 23 de C) que el detall i la territorialització de les inversions
desembre, i que consta al document adjunt, en compli¬ es farà a mesura que cadascun dels Àmbits concreti els
ment d'allò que s'estableix a l'article 1.2 de l'Ordenança seus programes i d'acord amb la dialèctica Àmbit - Dis¬
Fiscal General d'aquesta Corporació, donant-les per tricte.
aprovades. Referint-se a les principals esmenes introduïdes en
El Sr. Albesa estima que els increments previstos a relació a la versió inicial dels Pressupostos, concreta
'art. 103.2 de la Llei 33/1987, no són aplicables en que s'han creat dos nous programes específics per
aquest Ajuntament donat que el Consell Plenari anterior¬ subratllar l'interès polític de l'equip de govern en la
ment ja havia aprovat increments en els diversos epí¬ normalització lingüística i el medi ambient; que s'han
grafs -que cita- d'aquesta Ordenança que superen el desplegat quantitats globals que estaven assignades
J conseqüentment, el seu Grup no pot donar el seu conjuntament en la versió inicial; i que per agilitar
vot favorable a la proposta. l'actuació dels Districtes, els Fons de lliure disposició
El Sr. De Nadal creu que en els càlculs del Sr. Albesa queden exceptuáis de l'informe de la Comissió d'Inver-
162 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 8 20-111-100^
sions i subjectes només a una normativa que proposarà les formes d'adjudicació; que l'escrit convergent estima
la Comissió de Descentralització. l'endeutament global de l'Ajuntament a finals de 1988
Després de recordar que l'exposició al públic dels en 219.000 milions de pessetes i encara que no troba
Pressupostos serveix, fonamentalment, perquè els ciu¬ adient plantejar aquesta discussió a través d'una al·le¬
tadans puguin reclamar contra la no inclusió de consig¬ gació al Pressupost, vol precisar que si es dedueixen
nacions per atendre els seus drets i era un tràmit difícil les dobles sumes, l'endeutament consolidat del conjunt
en els períodes de pitjor finançament municipal en els format per l'Ajuntament i els Organismes i les Empreses
quals fins la Corporació Metropolitana, les Companyies municipals (àdhuc les Companyies de Transports) serà
Elèctriques i les Caixes d'Estalvis figuraven entre els de 179.750 milions; que en el darrer punt de l'escrit
reclamants, passa a comentar les rebudes enguany convergent es critica la diversificació del conjunt de les
dient que la de la «Compañía Productora Agroindustrial» inversions municipals a través dels ens de gestió, ara
reclama per no haver-se assumit unes obligacions deri¬ bé, els compromisos olímpics i la gestió global' del
vades de l'extinció de la Corporació Metropolitana, però Municipi necessiten aquests instruments de gestió ja
no sembla arribat encara el moment processal d'haver- previstos a la Carta Municipal.
ho de fer; que els Srs. Carles Sabaté i Ferrer, Ramon Significa que, com a conclusió de les seves al·lega¬
Hernández i López i altres vuit persones i «Inversiones cions, el Grup convergent demana que els Pressupos¬
Eybis, SA», reclamen consignacions per al pagament tos s'adeqüin a les seves propostes, cosa de difícil
d'unes expropiacions però, segons la Intervenció, hi ha acceptació per a l'equip de govern, i que l'Interventor
fons suficients per atendre les sumes reclamades; que redacti un informe sobre l'endeutament municipal a
un funcionari pretén la inclusió d'una quantitat derivada finals de 1988, pretensió que tampoc pot acceptar-se
d'un recurs contenciós administratiu que té pendent, perquè no és el moment processal oportú, tanmateix,
però la sentència que invoca retrotrau l'expedient a un per decret de l'Alcaldia, es disposarà l'emissió de tal
moment anterior sense prejutjar cap conseqüència eco¬ informe que -en la seva opinió i sense voler prejutjar-ne
nòmica; que l'Agrupació de Funcionaris Independents, les conclusions- acabarà reconeixent un endeutament
demana de la relació de llocs de treball i una consigna¬ consolidat de 179.000 milions de pessetes, xifra aques¬
ció per al funcionament de la Junta del Personal, ta molt inferior a la que mereixeria una qualificació baixa
tanmateix pel que fa al primer punt, encara no s'ha en el ratting internacional, a propòsit del qual anticipa
publicat la reglamentació de l'esmentada relació de que dintre pocs dies es disposarà del dictamen d'una
llocs de treball i l'expedient recull les adaptacions de agència internacional radicada al Japó on s'atorga una
plantilla aprovades el 15 de maig de 1987, i, pel que fa qualificació que és similar a l'obtinguda pel Regne
al segon, hi ha dotació suficient per atendre el funciona¬ d'Espanya i obre a aquest Ajuntament les portes del
ment de l'esmentada Junta; i que a una altra funcionària mercat financer internacional.
que protesta per no haver-se dotat les places d'Oficial El Sr. Comas es refereix, primerament, als diversos
Major i Secretari de Districte, se li dóna la mateixa punts de la seva al·legació, tot manifestant:
contestació que en els anys anteriors en què formulà Quant a la contribució urbana: que sobre una mostra
idèntica pretensió. de 4.000 finques -nombre que segons els tècnics ja es
Tocant a l'al·legació presentada pel Grup convergent prou representatiu- els nous valors de la revisió cadas¬
i que, a juí seu, tècnicament és més la reiteració dels tral exposats al públic implicaven un increment del 96 %
comentaris polítics ja exposats durant l'aprovació inicial i corregint aquest percentatge en funció del tipus, les
dels Pressupostos que no pas una al·legació, argumen¬ quotes d'enguany s'incrementen un 70 %; que el 1988
ta que, atesa la rebaixa dels tipus, per recuperar, en l'Ajuntament de Madrid té previst recaptar per contribu¬
pessetes constats la pressió fiscal de 1986, caldria una ció urbana 18.000 milions de pessetes i el de Barcelona
revalorització cadastral del 180 % i, en canvi, segons pensa obtenir-ne 24.000, de manera que tenint en
l'estat actual dels treballs, el percentatge és del 160 %, compte les diferències cadastrals i el nombre d'habi¬
encara que la revalorització total del cadastre arribi al tants entre una i altra ciutat, aquí es tributa un 130 %
190 % per la incorporació de fiscalitat nova o descober¬ més que allà i encara la diferència es fa més alta en els
ta en la revisió: no veu, doncs, com es pot pronosticar barris més humils (el 335 % en algunes zones d'Horta;
un increment alarmant i insostenible de la pressió fiscal el 234 % al Carmel; el 142 % en un sector de Sants);
a conseqüència de la revisió de la contribució urbana, que aquests increments no queden justificats per la
sobretot, quan gràcies a les gestions d'aquest Ajunta¬ necessitat d'anivellar el Pressupost la qual cosa recla¬
ment, el percentatge aplicable sobre el valor cadastral ma una negociació política sense que es pugui tornar a
als efectes de l'impost sobre la renda de les persones insistir, com recentment ho feia la Regidora d'Ense¬
físiques ha baixat també del 3 al 2 %; que no acaba nyament, en una qüestió que una moció presentada per
d'entendre si l'al·legació convergent troba excessiva la l'Alcaldia assignava a l'Estat.
congelació de les despeses de personal o dubta del Quant a les atencions socials: que si bé en la
moderat creixement que experimenten; que el Capítol 2 passada sessió la Regidora de Serveis Socials adduïa el
no amaga despeses de personal perquè només s'hi caràcter supletori de les accions municipals en aquest
comprenen algunes consignacions per a determinades terreny, segons l'art. 11 de la Llei de Serveis Socials,
col·laboracions temporals de professionals o especialis¬ correspon als Ajuntaments de Catalunya programar i
tes, particularment en el camp dels serveis socials, gestionar els serveis socials d'atenció primària d'àmbit
opció que s'estima més convenient que no pas la municipal i els serveis especialitzats i les prestacions
creació de línies de treball que poden ésser discutides pròpies; que, efectivament, el govern municipal i el
o que en el futur podrien ésser assumides per la Grup convergent mantenen punts de vista diferents
Generalitat en aplicació de l'Estatut d'Autonomia; que sobre els serveis socials però l'actitud de l'equip de
les observacions sobre la contractació directa -justifica¬ govern municipal no és pas progressista perquè en una
des sempre amb un dictamen de la Secretaria General situació com la que viu la Ciutat Vella, no es pot parlar
s'han d'entendre com un requeriment perquè es millorin d'animació i formació de joves adults, de prospecció,
tfMñ 20-111-1988 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 163
d'animació, de sensibilització i termes similars -que són des fa un parell de dies, els Fons dels Districtes són
una enorme volada de coloms- i dedicar, en canvi, inespecífics perquè no concreten els objectius en què
molts pocs diners a donar subsidis a la gent que en ne¬ s'esmerceran mentre que en les empreses privades la
cessita. partida d'imprevistos és petita i no arriba mai a percen¬
Quant al personal: que el Capítol 2 amaga prestamis- tatges del 70 o 80 %.
me laboral perquè hi ha persones que no són pas Reitera que Barcelona no es mereix uns Pressupos¬
professionals i porten cinc anys treballant a l'Ajunta¬ tos com els presentats; que la Ciutat necessita que se li
ment a través de l'empresa TEASA, i si són realment doni oxigen, que la iniciativa privada pugui expandir-se i
necessàries, cal contractar-les reglamentàriament; i no trobi traves i que la gent que desitgi instal lar-s'hi,
que, com s'assenyala a l'informe de l'Interventor, els pugui fer-ho i no hagi de marxar a les rodalies.
comptes de lliuraments a justificar inclouen, a vegades, Diu, en conclusió, que, malgrat la seva voluntat
partides de personal que no hi haurien de tenir cabuda i d'emprendre accions conjuntes amb l'equip de govern
dificulten conèixer el cost total de les despeses de per¬ el seu Grup no pot aprovar els Pressupostos perquè no
sonal. ha pogut participar en la seva confecció.
Quant a les inversions: que dels 24.180 milions El Sr. Lucchetti significa que a la darrera sessió el seu
previstos per a inversions, 12.171 no corresponen a Grup formulà unes propostes de modificació, unes
inversions de l'any (concretament: 2.226 són per a peticions d'aclariments i unes demandes de compromi¬
projectes addicionals reformats i revisions de preus sos de govern que han estat resoltes de manera
d'exercicis anteriors; 6.950 són per a l'amortització de desigual, satisfactòria en uns casos i no tant en d'altres,
deutes de l'Anella Olímpica i de l'Institut de Promoció que analitza seguidament.
Urbanística i Jocs Olímpics; 500 són per a segones Amb aquest propòsit explica:
fases d'obres endegades; i 770 s'apliquen a paga¬ Pel que fa al personal: que els membres del seu Grup
ments a terminis de compra de sòl), de manera que la comparteixen la política d'anar adequant l'estructura de
inversió neta de l'any queda en 12.009 milions. l'Ajuntament a les necessitats reals i disminuint el perso¬
Quant a l'endeutament: que es congratula del com¬ nal herència del passat, però aquesta política ja ha
promís assumit pel Sr. De Nadal i que la Intervenció tocat fons i per això proposaven mantenir el 1988 el
reconeix el dret del seu Grup a demanar l'informe volum de plantilla que hi havia l'any anterior, punt
encara que no el pugui emetre si l'Alcaldia no ho dis¬ aquest en el qual se'ls ha donat la raó i que consideren
posa. satisfactòriament resolt encara que han d'expressar la
Quant al darrer punt de la seva al·legació: que la seva preocupació per la utilització del Capítol 2 per a
partida 259 puja un 37 % respecte a l'exercici anterior i determinades contractacions de personal ja que, al cap
molts centenars per cent si es pren un període de cinc d'un temps, caldria estudiar la seva incorporació a la
anys: per tant, caldria detallar-la més perquè guanyi plantilla.
transparència; i que les subvencions haurien d'estar Pel que fa a l'increment de les dotacions pressupos¬
tipificades per tal d'evitar el clientalisme i el sectarisme tàries en els Districtes: que la informació facilitada -a juí
que palesa una carta, que té al seu poder, on es retira la seu, parcial, massa oficial i poc recent car es tracta de
subvenció a una entitat. dades publicades els anys 1986-1987- no reflecteix
Respecte a les altres al·legacions estima que no és prou bé els serveis personals encara per traspassar ni
acceptable contestar la dels funcionaris, que es merei¬ el programa per fer-ho perquè al compromís de signar
xen més respecte, dient que els punts que reclamen el decret que estableixi els traspassos, caldria haver-hi
estan inclosos en els capítols 2 i 4 sense concretar-los agregat que tals traspassos, a més, es faran efectius.
gens més. Pel que fa a les inversions: que el llistat facilitat no
Acaba anunciant que per les raons exposades el seu concreta la territorialització d'un 60 % de les inversions,
Grup també avui es veu obligat a rebutjar el Pressupost. grau d'indefinició aquest que fa difícil pronunciar-se
El Sr. Albesa, havent advertit d'antuvi que la seva sobre aquesta qüestió i que fa necessari
intervenció exigir un
el dia 23 de desembre, ja deixà ben clara la esforç, malgrat la dificultat que comporta, per comple¬
seva posició respecte als Pressupostos i no creia ne¬ tar-lo.
cessari haver-la de reiterar per escrit, afirma que els Pel que fa al complement del 2 % en els increments
Pressupostos han encès una llum d'alerta perquè enca¬ salarials: que donada la
reixen impossibilitat legal derivada
la de
vida en una ciutat que ja és la més cara la Llei de Mesures urgents del finançament local,
d'Espanya; aques¬
que a pesar de la pantalla de la rebaixa del ta petició queda
t'Pus posposada per al proper exercici.
al 22,95 % (escassament significativa per tractar- Destaca la creació de dos
se d'un programes específics, l'un
valor relatiu sobre un altre d'absolut que no de normalització lingüística, al qual es
coneix), dediquen 70
segons els • mostratges que ha efectuat, a milions si bé
Barcelona l'esforç municipal per contribuir a tal
la pressió fiscal és esfereïdora; seu
Grup que el objectiu no es limita a aquesta xifra; i l'altre sobre el
ha de seguir rebutjant els
del Pressupostos tant des medi ambient, que es dota amb 500 milions de
punt de vista pes¬
jurídic pel que fa a les bases d'execu- setes.
cio, com des del punt de vista tècnic i quantitatiu pel Observa
fa que se
que li haurien d'acabar de
les precisar els
a magnituds dineràries puix els Pressupostos aclariments
s haurien que sol·licità en la passada sessió, i concre¬
de fonamentar en les necessitats de la Ciutat, tament, un de molt
analitzades lligat amb l'endeutament municipal
clarament en el Programa de govern i com és el relatiu a les
actuació despeses que se sacrificarien si
quadriennal però, com ja ha dit, aquest Progra¬ determinades previsions d'ingressos no arriben a mate¬
mra es inexistent o, si més no, massa inconcret i els rialitzar-se, ja que el seu
essupostos Grup no desitja que siguin les
s'han de limitar a tapar forats en funció partides corresponents a atencions i inversions pels
^advertiments dels responsables de les diferents barris i el seu Grup vol un compromís explícit en tal
sentit fins al
Greu punt de recórrer, si cal, a l'endeutament;
que, amb independència de les esmenes rebu¬ que està encara rebent dades sobre les empreses
164 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 8 2n.lll.iopp
municipals; que són parcials i contradictòries les infor¬ nyent a una empresa que està al corrent de les seves
macions rebudes sobre la contribució territorial i urbana, obligacions fiscals i socials, no obstant això, els Serveis
qüestió aquesta delicada perquè la Ciutat necessita de Personal procuren mantenir aquesta política dintre
diners i si no li arriben de fora no pot creuar-se de dels límits estrictament necessaris, mitjançant l'Oferta
braços, però, per altra banda, segons les dades a la d'ocupació pública.
seva disposició, resulta un augment del 101 % i això Considera que les competències en el camp dels
preocupa relativament el seu Grup perquè està en serveis socials adduïdes pel Sr. Comas, no impliquen
contra de l'augment de pressió fiscal, ara bé, si gravita que els recursos els hagi de proporcionar el ciutadà
sobre les finques de més valor, el consideraran benvin¬ puix, en la seva opinió, també seria convenient que
gut: tanmateix, no té la certesa que sigui així i seguirà l'Ajuntament gestionés l'ordre públic ciutadà, i les esco¬
estudiant aquest tema perquè les dades que ha donat les en tots els seus nivells però totes aquestes funcions
l'oposició, com a mínim s'haurien de tenir presents. haurien de tenir un finançament específic no provinent
Explicita que en funció de les anteriors considera¬ del sistema impositiu local, perquè una cosa és l'atribu¬
cions, el seu Grup s'hauria d'abstenir però no ho farà ció de la competència i l'altre l'obtenció del finançament
perquè s'ha acceptat el compromís de govern de i en aquest sentit, l'Ajuntament és subsidiari del finança¬
començar a redactar, a partir del mes de març, els ment d'una colla de serveis que pertoquen al nivell
Pressupostos de l'any vinent, i això obviarà molts dels estatal o a l'autonòmic: consegüentment, aquest Ajun¬
problemes de participació de les Entitats i dels mateixos tament pot sentir-se orgullós perquè dedica el 6 i escaig
Regidors i permetrà confeccionar els nous Pressupos¬ per 100 del seu Pressupost al benestar social en
tos amb més tranquilitat, amb més reflexió i, sobretot, l'aspecte d'assistència social i perquè els Districtes
amb més globalitat, que analitzi també la temàtica de destinen a aquestes atencions el 85 % dels seus Fons
les ordenances fiscals; i confia, per últim, que aquest de lliure disposició.
nou mètode permetrà l'any vinent emetre el seu Grup La Sra. Masgoret observa que el Sr. Comas ha
un vot favorable amb menys reserves que enguany. confós les necessitats bàsiques o primàries de qualse¬
El Sr. De Nadal contesta que pel mateix compromís vol persona (els drets a l'habitatge, a la sanitat, a
de govern conjunt durant quatre anys, el Sr. Luchetti l'escola i al treball), amb les atencions primàries en
sempre trobarà en ell la màxima transparència; que les sanitat o en serveis socials en els termes definits en un
discrepàncies quant als percentatges d'increment deri¬ document redactat pel Consell d'Atenció Primària.
vats de la revisió cadastral, s'han produït perquè en els El Sr. Comas puntualitza que la sobrevaloració ca¬
primers càlculs, que prenien tota la base física cadas¬ dastral també es dóna en els barris populars, com
tral, el valor del Cadastre passava d'1 a 2,02 però, podrà fàcilment comprovar el Sr. De Nadal, si revisa els
eliminats els immobles que no són bases tributables seus càlculs; que un mostreig de 4.000 sobre 750.000
(per exemple la Catedral o el Govern Civil), el creixe¬ unitats li sembla suficientment significatiu; que els fun¬
ment és d'1,90, coeficient que inclou la nova fiscalitat cionaris saben què és faltar-los al respecte i ho demos¬
descoberta; que tota revisió cadastral comporta unes tren en cada elecció sindical; que no ha fet al·lusió al
modificacions relativament importants en aquells immo¬ cas de TEASA perquè hi hagi unes persones que
bles que estaven subvaloráis mentre que aquells que vinguin a treballar de tant en tant sinó perquè hi ha unes
estaven sobrevalorats experimenten els augments més persones -que està disposat a concretar privadament-
baixos; que, prenent per base el 1986, són d'esperar que treballen a l'Ajuntament des de fa cinc anys i això
uns increments que es mouran entre el 2% i la recupe¬ es incorrecte perquè és contractació encoberta; que
ració del poder adquisitiu de la pesseta; que l'evolució qui té unes competències s'ha de procurar els recursos
de la realitat econòmica ha fet créixer els valors del sòl i aquests han de provenir del Fons de cooperació
més en les zones riques i menys en les zones populars; estatal d'acord amb aquella distribució ideal dels recur¬
que el Grup convergent ha variat de manera substancial sos públics entre les Administracions estatal, autonòmi¬
perquè divendres passat havia estudiat 90 casos i avui ca i local a raó del 50, 25 i 25 per 100, respectivament; i
en porta estudiats 4.000: celebra doncs, aquesta varia¬ que l'art. 4 de la Llei de Serveis Socials, abans citat, no
ció tan extraordinària però, en tot, cas a la Ciutat hi ha parla de necessitats bàsiques sinó de dèficits socials.
750.000 unitats cadastrals; i que la Història donarà la S'aprova, amb el vot en contra dels Srs. Culleil,
raó a uns o als altres i no val la pena fer més elucubra¬ Comas, Ainaud, Vila, Blasi, Fargas, Miró, Perelló, Mas,
cions, tanmateix ha examinat els casos d'alguns dels Bueno, Amat, Alsina, Bonet, Puigdollers, Marcet, Cardo¬
presents en aquest Saló, i en cap cas ha obtingut els na, Fabregat, Lacalle, Albesa i Fernández i Díaz, la
percentatges indicats per l'oposició. proposta en debat i, conseqüentment, queden resoltes
Segueix dient que al personal se li falta al respecte les reclamacions i aprovats definitivament els Pressu¬
quan es qüestiona la seva capacitat o la seva integració postos Municipals per a 1988, en els termes resultants
a la societat, i els funcionaris del sector de l'ense¬ de les esmenes acceptades, entre les quals la Presi¬
nyament saben bé que vol dir faltar-los al respecte; que dència destaca la relativa a l'art. 18 a) de les Bases d'E¬
segons els Serveis de Personal hi ha diners suficients xecució.
per atendre el funcionament de la Junta de Personal; Aprovar els Comptes generals del Pressupost de
que aquest Ajuntament viu un procés de canvi perma¬ 1986, als quals s'acompanyen les corresponents liqui¬
nent, segons el qual, en un període de sis anys, la dacions, i també el Compte d'Administració del Patri¬
plantilla de l'Àrea de Finances ha passat de 250 a 130 moni, corresponent al mateix any 1986.
persones i ulteriors transformacions encara la rebaixa¬ El Sr. Alcalde justifica el retard amb què aques
ran fins a 70 o 90 (xifra acceptable en una Àrea que no expedient se sotmet al Plenari per la incidència que el
presta serveis directes als ciutadans), ara bé, per poder procés electoral, viscut l'any passat, ha tingut en la
dur a terme tot aquest procés i realitzar tasques pun¬ seva tramitació; i confia que els Comptes de 1987,
tuals, cal valer-se de persones que evitin haver de crear podran ésser aprovats en el present exercici.
uns serveis més potents i que, per altra banda, perta¬ El Sr. De Nadal exposa que l'expedient ha rebu
¿MR 20-111-1988 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 165
informe de la Comissió de Comptes; que els membres El Sr. Comas adverteix, per començar, que ell hauria
del Consistori han disposat de temps suficient per preferit debatre àmpliament aquest expedient en el si
examinar no tan sols els llibres de comptes sinó també de la Comissió de Comptes però per votació majorità¬
els documents justificatius de cadascun dels expe¬ ria, es decidí portar-lo ja a la sessió d'avui; i que
dients; que amb el procediment establert reglamentària¬ procurarà ser tan explícit com requereix la serietat del
ment, l'Administració local, i dintre d'ella, aquest Ajunta¬ debat però prescindirà de concretar noms -que es
ment! donen proves d'una transparència informativa i poden trobar en els lliuraments corresponents- si espe¬
d'una capacitat de fiscalització superiors a les de les cíficament no se li demanen, actitud aquesta que sem¬
restants Administracions públiques espanyoles; que la pre ha volgut mantenir encara que no sempre li ha estat
Comissió de Comptes va informar favorablement sobre possible de fer-ho perquè ell no és un indocumentat ni
l'expedient i en el període d'informació pública només diu mai res que no hagi vist.
el Grup de Convergència i Unió hi formulà les observa¬ Entrant en l'anàlisi dels Comptes presentats, exposa:
cions que analitza, tot seguit: a) s'acusa a l'administra¬ 1r) Que les liquidacions de lliuraments a justificar
ció municipal de l'ús i abús dels lliuraments a justificar; presentades fora de termini reglamentari, no són el 58
ara bé, en la seva opinió li sembla exagerat parlar sinó el 65 per 100 i, per tant, ha de demanar a l'equip
d'abús quan els lliuraments a justificar representen el de govern coherència amb l'actitud crítica adoptada en
5,85 % del nombre total de lliuraments i l'i,97 % de la el Parlament pel Sr. Armet i el Cap del seu Grup entorn
quantitat total lliurada; b) també s'assenyala la no justifi¬ a l'informe del Tribunal de Comptes on s'assenyalava
cació, dintre el termini legal, de l'aplicació dels lliura¬ que alguns lliuraments no sempre es produien dintre del
ments a justificar; tanmateix, si bé segons les dades de termini legal.
la Intervenció el percentatge de lliuraments justificats 2n) Que la gran majoria dels comptes justificatius -el
fora de termini és del 58 %, en qualsevol cas el sistema 77 % quan ell els va examinar- presentaven, entre
informàtic impedeix expedir més lliuraments a justificar altres, les irregularitats següents: a) pagaments efec¬
quan el perceptor en té dos de pendents i per altra tuats amb anterioritat a la data de recepció dels diners i,
banda, en aquest moment no hi ha cap lliurament a vegades, datats, fins i tot els anys 1984 i 1985 (en els
pendent de justificació, la Intervenció, ha censurat els lliuraments 6.760, 6.984, 7.107, etc.); b) pagaments
comptes dels 2.066 lliuraments i la Tinència d'Alcaldia aplicats a finalitats diferents d'aquelles per a les quals
n'ha aprovat 1.755, i s'han pres les mesures adients varen ésser lliurats els diners (en els lliuraments 12.519,
perquè es corregeixin els defectes de forma o fons que 16.865, 20.567, 22.022 i altres setanta casos més en la
es notifiquen immediatament als comptedonants i són mostra per ell examinada); c) existència de despeses
objecte de control de manera que, actualment, només de personal (en els lliuraments 7.113, 7.873, 9.798,
resten 120 casos per acabar de corregir; c) s'indica 16.267 i altres quinze casos); d) realització de despeses
també el pagament de quantitats desorbitades per que no són pròpies dels lliuraments a justificar (en els
damunt dels preus de mercat, però l'equip de govern lliuraments 8.431, 9.680 i 16.865); e) correccions en les
no té coneixement que sigui així i espera que al llarg del dates o continguts dels documents justificatius, anoma¬
debat el Grup reclamant citi casos específics; d) s'afir¬ lia molt greu que es continua produint malgrat haver-la
ma la no realització de concurrència d'ofertes en les ell criticat ja en altres ocasions (en els lliuraments 2.032,
contractacions; no obstant això, en tots els expedients 2.324, 6.981, 11.946, 24.852, etc.); f) manca de com¬
es justifica la forma de contractació elegida i la Secreta¬ provants suficients (en els lliuraments 20.755, 20.757,
ria General adverteix quan no és possible recórrer a una 22.024, 22.414); g) menyscapte de diners -encara que
de determinada; e) s'imputa l'obtenció de beneficis l'informe de l'Interventor no usi aquesta expressió-
directes o indirectes dels membres de la Corporació en perquè els diners s'han utilitzat d'una manera incorrecta
el desenvolupament de la gestió pressupostària, ara bé (en els lliuraments 7.111, 15.003, 35.043); h) manca de
com que aquesta acusació li sembla suficientment greu retenció de l'impost sobre la renda de les persones
en la reunió de la Comissió del Consell Municipal físiques, que s'insta a liquidar i presentar la cor¬
Permanent, demanà l'explicitació de tals acusacions al responent carta de pagament (en els lliuraments
Sr. Comas i el Regidor convergent s'avingué a retirar 10.020, 5.108 i molts altres); i) manca d'ingrés de les
l'expressió «beneficis directes o indirectes» sense re¬ retencions practicades, supòsit encara més greu que
nunciar però a fer algunes denúncies que espera escol¬ l'anterior (en els lliuraments 18.225, per 486.042 pesse¬
tar més endavant; i f) es consideren incorrectes certs tes; i 23.610, per 1.114.025 pessetes). Defectes tots
comprovants, però ha de replicar que tant la Intervenció respecte als quals no l'acaba de tranquilitzar el compro¬
com ell vetllen perquè la correció administrativa es porti mís de amb perquè consta
tins corregir-los posterioritat li
a les seves últimes conseqüències tot i que la que encara hi ha casos d'altres anys per corregir.
Intervenció General de l'Estat manté forts dubtes sobre
I 3r) Que s'han produït compres a preus abusius,
adequació a les circumstàncies actuals a la reglamen¬ concretament:
tació a) per a la construcció de les instal·la¬
vigent i per a enguany s'ha establert un sistema cions esportives dels Col·legis Bernat Boil, Barcelona i
tos simple, les bestretes de caixa, que evitaran moltes Collazo i es
de Gil,
les paguen 95.140, 94.397 i 113.662
incorreccions assenyalades. pessetes per m2, mentre que les quantitats satisfetes
Remarca que amb l'ajuda de la Intervenció i gràcies a per la Generalitat per a la construcció dels Pavellons de
uns mitjans informàtics cada vegada més perfeccio¬ Sant Pere de Ribas, de Llançà i de l'Arbós oscil·len
nats, serà possible un seguiment més correcte dels entre les 45.000 i les 50.000 pessetes per m2, i una
diversos Comptes i que, per altra banda, no hi ha instal·lació privada de molt luxe només ha arribat a les
"uraments encara pendents de justificar ni diners per 73.000 pessetes: creu doncs, que cal esclarir aquesta
retornar; i demana l'aprovació dels Comptes de 1986, qüestió, que ha perjudicat ben clarament els interessos
que ulteriorment, seran sotmesos al control del Tribunal municipals; b) també caldria analitzar els preus satisfets
6 Comptes o a la Sindicatura de Comptes de Catalu¬ pel ciment i altres elements constructius en tota una
nya, quan assumeixi aquestes competències. colla d'expedients la relació dels quals pot facilitar a
166 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 8 20JMQRR
l'equip de govern; c) que el fulletó Fem Teatre, de 16 interessos dels comptes de les diferents Àrees; que
pàgines i que no es podria vendre a gaire més de 50 o tampoc troba correcte que el mateix Coordinador que
100 pessetes a tot estirar, s'hauria de vendre a 400; el ha rebut una quantitat a justificar certifiqui -com suc¬
llibre Incentiu Barcelona hauria de ser-ho a 1.300 i el ceeix en el lliurament 17.485- que una despesa ha
fulletó Actes a la Ciutat hauria de tenir un preu de costat una determinada quantitat, o digui, com es fa en
700. el lliurament 23.422, que una determinada senyora ha
4t) Que s'ha produït una utilització excessiva de la rebut 4.000.000 de pessetes quan aquesta declaració
contractació directa: en els últims tres anys s'ha con¬ hauria de signar-la, en tot cas, el receptor; i que tampoc
tractat per subhasta el 17 % de les obres en les quals és correcte que el lliurament 35.054, es declari haver
s'ha obtingut una baixa mitjana del 16,7 %, per concurs rebut 810.000 pessetes per uns honoraris que no
un 28 % havent-s'hi aconseguit baixes del 12,5 %, i per s'especifica a què obeeixen ni són objecte de la reten¬
contractació directa un 57 % amb baixes només del ció reglamentària.
6 %: caldria, doncs, revisar l'ús del sistema de contrac¬ Estima que amb l'anterior exposició ha quedat abas¬
tació directa que no sap a qui beneficia, però en tot cas tament justificat per què el seu Grup no pot aprovar els
perjudica l'Ajuntament. Comptes en debat; i sol·licita que es procuri corregir els
Quant a la seva referència a despeses amb benefici defectes esmentats puix si bé la presentació dels
de l'equip de govern o càrrecs de confiança puntualitza comptes ha millorat formalment, encara no n'hi ha prou,
que no desitja aplicar qualificatius, que està sempre i que es prenguin les mesures i s'exigeixin les responsa¬
disposat a rectificar sinó que es limita a constatar uns bilitats procedents; i reitera, finalment, que tot això el
fets que no pot rectificar llevat que se li'n demostri la seu Grup hauria preferit tractar-ho en el si de la Comis¬
inexactitud; assenyala, doncs: a) que no considera sió de Comptes i que, si ho ha fet ací, no ha estat pas
acceptable que la majoria dels Regidors de l'equip de amb el seu vot però, en tot cas, no podia deixar de
govern justifiquin els seus viatges sense comprovants complir amb la seva obligació que no és altra que
amb un paper signat per ells on es diu: «Per la present denunciar els fets i esperar-ne les oportunes cor¬
justifico la quantitat de x (normalment, una xifra ar¬ reccions.
rodonida), per un viatge a...», fórmula que no és cor¬ La Presidència inquireix si el Sr. Comas posà les
recta i pot trobar-se en els lliuraments 14.973, 14.974, seves dades en mans de la Comissió de Comptes; el
16.500, 21.293, 25.151 i 27.814, que importen molts Sr. Comas contesta que ell ho hauria preferit així però
centenars de milers de pessetes, de manera que sense es votà portar l'expedient al Plenari; el Sr. De Nadal
posar en dubte que s'hagin gastat -encara que li replica que com reflecteix l'acta, el Sr. Comas no assistí
sorprenen les xifres rodones- no pot admetre que no a la reunió en què s'informaren els Comptes i deixà
es presenti cap documentació ni tampoc que s'inclogui instruccions als representants del seu Grup en el sentit
(per exemple en el lliurament 13.500) una partida genè¬ que no aprovava els Comptes i ja els discutiria en el lloc
rica que digui «Despeses de butxaca» quan totes les adient.
despeses per compte de l'Ajuntament s'han de justifi¬ El Sr. Comas puntualitza que ell no puguè assistir a la
car mitjançant factura, altrament, han d'anar a càrrec de primera reunió de la Comissió de Comptes però sí a
cadascú; b) que, malgrat les afirmacions del Sr. Raven¬ aquella en què s'examinaren les seves al·legacions, en
tós, a l'Ajuntament es paguen dietes com ho demostren la qual se'l requerí perquè les justifiqués, i ho feu, però
els lliuraments 14.973 i 28.293, aquest darrer amb la els representants de la majoria no hi estigueren d'acord
particularitat de cobrar-se quatre dies per un viatge que, i decidiren portar endavant l'expedient; i el Sr. De Nadal
segons el bitllet d'avió, només era de tres dies; c) que insisteix que en la sessió de divendres passat, com
el lliurament 28.671, a nom d'un membre molt destacat podria donar fe el Secretari, el Sr. Comas indicà per tres
del Partit en el govern municipal, encara que no és o quatre vegades, que no portava les dades i ja les
Regidor, es cobren dietes per un viatge fet a invitació exposaria en el seu moment.
de la Generalitat i pagat per ella: per tant, ha de El Sr. Alcalde matisa que ha volgut fixar els fets
recordar que el comportament moral i ètic que, segons perquè, amb coherència amb la posició del Sr. Comas
uns expedients examinats en aquesta mateixa sessió de no voler perjudicar la fama de persones, ell hauria
és exigible als funcionaris, ho és encara més als polítics trobat més adequat que la part més numèrica, més
i, conseqüentment, demana l'obertura d'un expedient i inquisitiva i més personalitzada de l'exposició del Regi¬
la consegüent expulsió, si els fets es demostren; d) que dor convergent, s'hagués exposat prèviament en el si
en un decret -suposa que n'hi ha d'altres- de de la Comissió de Comptes.
4.134.000 pessetes per a l'adquisició d'obres d'art per El Sr. De Nadal contesta la intervenció del Sr. Comas
als Museus municipals, que, a juí seu, hauria de decidir sobre els Comptes en debat, indicant que en aquest
una comissió d'especialistes, el cap de l'Àrea de Cultu¬ Ajuntament, l'Interventor en l'exercici de la seva tasca
ra fa constar simplement que s'han rebut els materials de fiscalització interna adverteix de la no justificació i
objecte de la factura sense cap més especificació, adopta les mesures adients que no són altres que la de
quan es tracta d'obres d'art, qüestió que també prega no expedir nous lliuraments a justificar quan n'hi ha dos
que s'esclareixi; e) en el lliurament 17.485 se sufraguen de pendents; que, en canvi, pel que fa a la Generalitat,
divuit subscripcions a unes jornades de l'Àrea de Poli¬ el Parlament de Catalunya només disposa de les obser¬
cia municipal realitzades per la Unió General de Treba¬ vacions que li fa arribar la Sindicatura de Comptes; que
lladors, i en un altre, el muntatge d'un stand olímpic en la tasca de l'Interventor d'anotar els defectes observats
el Congrés del mateix Sindicat, sense que li consti en els diversos comptes justificatius permet anar regula¬
haver-se donat opcions similars a altres Sindicats. ritzant, poc a poc, comportaments i anar formant un
Observa, a continuació, que no se li han contestat criteri administratiu cada vegada més correcte; que,
encara les seves preguntes sobre per què els ingressos evidentment, en els més de 2.000 expedients a justifi¬
de les publicacions d'alguns Museus es dipositen en car -que representen el 5 % del total dels lliuraments-
dos comptes personales i sobre què es fa amb els es poden produir irregularitats però la fiscalització de la
MMJ 20-111-1988 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 167
Intervenció les detecta i suggereix les mesures adients transparència no mereixen uns termes tan durs com els
per anar-los corregint sense que calgui una inspecció emprats pel Sr. Comas.
molt directa dels responsables de l'Àrea de Finances i El Sr. Albesa, després d'agrair al Regidor Delegat de
de l'oposició: conseqüentment, amb un esperit més Finances l'allargament fins a dos mesos del termini per
constructiu, l'acció dels membres del Consistori s'hau¬ a l'examen dels Comptes municipals, significa que ell
ria de centrar en aquelles possibles irregularitats que la també ha analitzat una colla d'expedients -que pot
Intervenció no hagi descobert i respecte de les quals el concretar- i en els quals ha trobat els mateixos defec¬
Sr. Comas pot comptar amb l'equip de govern per tes indicats pel Sr. Comas i, per tant, no tornarà a
aclarir-les; que així, en indicar-li el Sr. Comas els seus parlar-ne; tanmateix estima necessari comentar els se¬
dubtes quant a l'adquisició d'obres d'art per 4.134.000 güents aspectes: 1r) que els serveis a través de l'em¬
pessetes mitjançant un decret de l'Alcaldia, de 19 de presa TEÀSA freguen el concepte de prestamisme
desembre de 1986, ell va reclamar l'expedient, on hi laboral definit a l'art. 43 de l'Estatut dels Treballadors,
havien uns informes del Sr. Miralles i de la Sra. Comba- perquè, a juí seu, la relació amb aquesta empresa i la
lia, que explicaven que es tractava de quadres d'Her- cessió de treballadors que fa a aquest Ajuntament, no
ná'ndez Pijoan, Carlos Pazos, Ramon Herreros, Robert es pot conceptuar com un contracte de prestació de
Llinós i d'altres i concretaven els motius i el preu de serveis i, per altra banda, des de 1984 la legislació
l'adquisició, de manera que immediatament de conèixer espanyola estableix dinou tipus de contractes laborals
la crítica s'ha mirat d'esbrinar si darrera hi havia algun als quals l'Ajuntament pot recórrer per cobrir les seves
aspecte real. Agrega que s'ha de seguir per aquest necessitats; que el prestamisme laboral és l'enriquiment
camí; que si un càrrec de confiança ha doblat les seves de l'home per l'home i està prohibit per l'Organització
despeses, cal investigar-ho; que en el mateix moment Internacional del Treball, tanmateix l'Ajuntament, bé que
de tenir coneixement que alguns Districtes utilitzaven no sigui d'una manera conscient, l'està practicant a
els interessos dels seus comptes corrents sense inte¬ pesar que l'empresa esmentada estigui al corrent dels
grar-los a l'Ajuntament, s'inicià la corresponent informa¬ pagaments de les cotitzacions de la seguretat social i
ció; i que immediatament de conèixer que els Museus de les retencions de la renda de les persones físiques,
no ingresaven en la Caixa municipal l'import de la venda obligacions de les quals l'Ajuntament seria responsable
dels seus llibres -irregularitat que, per altra banda, s'ha solidari segons l'art. 44 de la Llei 8/1980; que lògica¬
comès sempre- per dedicar-lo a despeses directes, ment, si es contracten els serveis d'una persona a
s'ha muntat una Comissió perquè determini els procedi¬ través d'una empresa, aquesta ha de cobrir el cost de
ments adients. jornal del treballador més el seu benefici i, consegüent¬
Considera que els defectes indicats pel Sr. Comas, ment, s'està irrogant un perjudici a l'erari públic: dema¬
poden classificar-se en dos grups: el primer, constituït na, doncs, que aquesta situació es corregeixi de mane¬
per aquells defectes administratius ja descoberts per la ra immediata; i 2n) que contractar serveis professionals
Intervenció que compta, per corregir-los amb tot el d'arquitectes, sociòlegs, economistes, advocats, etc.
suport polític i cada vegada amb més sistemes informଠ-els noms dels quals solen ser repetitius- per una
tics; el segon, integrat per acusacions específiques i quantitat global pagadora per mensualitats equival a
concretes, respecte a les quals demana, repetint l'oferi¬ pagar-los un sou, i el sorprèn que en els contractes
ment formulat en altres anys per l'Alcaldia, que se li lliuri corresponents l'Ajuntament assumeixi el pagament de
una relació per tal de localitzar els oportuns expedients i l'impost sobre el valor afegit, si fos exigit a tais profes¬
mirar si tenen una explicació i amb aquest propòsit sionals.
sol·licita expressament al Regidor convergent que li Anuncia, per últim,
faciliti que el seu Grup no pot aprovar,
una relació de les obres adjudicades i dels llibres per les raons exposades, els Comptes de 1986; i que
comprats a preus excessius. donada la insuficiència dels efectius de personal a
Es congratula que, enguany el Sr. Comas no hagi fet disposició del seu Grup, pensa demanar a l'Àrea de
al·lusió al Codi Penal i a figures delictives, tal vegada Finances que li cedeixi un parell de funcionaris per
perquè el Tribunal de Comptes del Regne, a qui el Grup poder efectuar el control dels Comptes de 1987.
convergent va recórrer quan la Sindicatura de Comptes El Sr. Comas es
de compromet a facilitar en un termini
Catalunya no li donà la raó, ha sobreseït l'expedient de quaranta dies les dades demanades
i. pel Sr. De
per tant, a pesar de les amenaces, en els Comptes Nadal i demana
dels que la Comissió de Comptes es reunei¬
anys 1983 i 1984 no hi havia cap dels delictes xi a continuació,
imputats periòdicament. Puntualitza, que l'expe¬
encara que si algunes irregularitats sempre dient de compres d'obres d'art no corresponia a qua¬
susceptibles de correcció perquè les coses sempre es dres sinó a escultures i afectava al familiar d'un membre
poden millorar com ho prova la figura de les bestretes del
de Consistori; que en els Comptes de 1985, no feu
caixa cap
incorporada a les bases d'execució dels al·lusió al Codi Penal: es limità
Pressupostos parlar d'irregularitats i no
d'enguany. pas de menyscapte de diners; i que malgrat la decisió
Assegura, finalment, que l'equip de govern és un de sobreseïment,
fidel l'expedient continua en la Secció de
col·laborador de la tasca inquisidora del Sr. Comas Fiscalització del Tribunal de
'el Comptes.
primer interessat en investigar els casos que el El Sr. De Nadal fa avinent
Regidor que després mostarà
convergent considera
dues greus, com l'existència
e l'expedient relatiu a
fonts l'adquisició d'obres d'art esmentat
de finançament per una mateixa cosa.
Remarca pel Sr. Comas.
finalment que els comptes quadren i estan El Sr. Armet
justificats, agraeix que el Sr. Comas hagi rectificat
que no hi ha hagut manllevament de diners a els seus
P de qualificatius i assenyala
l'Interventor; que l'anàlisi exhaustiva
que sobre un total de 2.066 lliura¬ feta pel Regidor convergent, l'ha deixat molt tranquil
mpernotxsimaadjuasmti quant al de
efincat r només en 160, és a dir, un 5 % grau transparència, control intern i perfec¬
queda encara algun defecte per cor- cionament dels Comptes
'creu' municipals; que el Grup con¬
en definitiva, que el seguiment de l'adminis-
10 mun¡cipal vergent, en un moment determinat, portà aquest Àjunta-
que fa l'equip de govern, i la seva ment a la Secció d'Enjudiciament del Tribunal de
168 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 8 20-111-1OM
Comptes, tot i existir a Catalunya la Sindicatura de donat l'interès social de la cessió tanmateix el seu Grup
Comptes, la capacitat de la qual en matèria de fisca¬ li donarà el seu vot favorable.
lització i enjudiciament de l'Administració local calia El Sr. Vidal puntualitza que l'expedient ha estat pro¬
defensar: per tant, ha de demanar al Grup convergent mogut precisament pel Districte ja que la construcció
una rectificació política perquè no sigui solament catala¬ de l'Institut és molt necessària.
nista de boca sinó consegüentment català en les seves S'aprova el dictamen amb el vot en contra dels Srs.
decisions. Cullell, Comas, Ainaud, Vila, Blasi, Fargas, Miró, Perelló!
El Sr. Comas precisa que el seu grup acudí inicial¬ Mas, Bueno, Amat, Alsina, Bonet, Puigdollers, Marcet!
ment a la Sindicatura de Comptes, com pot provar amb Cardona, i Fabregat.
la còpia segellada del seu escrit, i en declarar-se aques¬ Declarar, de conformitat amb allò que disposa l'arti¬
ta incompetent, va trametre el seu escrit al Tribunal de cle 8.4 a) del Reglament de Béns de les Entitats Locals
Comptes, el qual va delegar la instrucció en la Sindica¬ de 13 de juny de 1986, que han quedat desafectades
tura de Comptes de Catalunya; i que només en discre¬ del domini públic les porcions de terreny vial, grafiades
par el seu Grup de la forma com havia portat la en els plànols adjunts, situades en el Polígon 1 del Pla
instrucció, presentà les oportunes al·legacions al Tribu¬ especial de reforma interior del sector del passeig de
nal de Comptes, de qui provenia l'assumpte. Carles I i de l'avinguda d'Icària, atès que el nou planeja¬
El Sr. Armet, insisteix que, per intentar l'enjudiciament ment les atribueix la qualificació de sòl edificable, i
de l'Ajuntament de Barcelona, el Grup de Convergència procedir a llur immatriculació en el Registre de la Propie¬
i Unió ha utilitzat el Tribunal de Comptes; i que havent tat; subscriure les accions que emetrà i posarà en
delegat aquest en la Sindicatura de Comptes, un partit circulació la SPM Vila Olímpica, SA en l'ampliació de
catalanista i nacionalista, s'hauria d'haver situat, lògica¬ capital que té en projecte, per un valor nominal de
ment, en l'òrbita de la Institució catalana. 1.235.000.000 de pessetes i desemborsar totalment
S'aproven els Comptes Generals dels Pressupostos i aquest import, mitjançant l'aportació no dinerària del
el d'Administració del Patrimoni, corresponents a 1986, domini i possessió dels trams de vial desafectats i de
amb el vot en contra dels Srs. Cullell, Comas, Ainaud, les finques detallades en la relació adjunta, la suma de
Vila, Blasi, Fargas, Miró, Perelló, Mas, Bueno, Amat, valors de les quals coincideix amb el capital a desem¬
Alsina, Bonet, Puigdollers, Marcet, Cardona, Fabregat, borsar; subrogar la dita Societat en totes les obligacions
Lacalle, Albesa i Fernández i Díaz, i els drets derivats dels acords d'adquisició de les
finques aportades i, especialment, el pagament del
preu ajornat segons els contractes d'adquisició de les
Negociat d'Administració de Béns finques propietat de «Motor Ibèrica, SA» i «Crédito y
Docks de Barcelona, SA»; i facultar la SPM Vila Olímpi¬
ConstituiréI dret de superfície sobre el solar d'exten¬ ca, SA a fi de portar a terme l'expedient de normalitza¬
sió 5.535 m2, situat al carrer del Coronel Ángel Monaste¬ ció de finques del Polígon esmentat, amb l'obligació de
rio, núms. 22-26, grafiat en el plànol adjunt, de confor¬ transmetre, en el seu moment, al Muncipi tots aquells
mitat amb l'art. 171 i concordants de la Llei del Sòl, a terrenys que, segons el nou planejament, adquireixin la
favor de la Generalitat de Catalunya, de forma gratuïta, i condició de domini públic.
per un termini de cinquanta anys, per construir i posar S'aprova per unanimitat.
en funcionament, a càrrec de la Generalitat, en el
termini màxim de tres anys, un centre de Batxillerat
Unificat i Polivalent; formalitzar l'escriptura pública de ÀMBIT D'URBANISME, OBRES I SERVEIS
constitució del dret de superfície, amb subjecció a les
condicions del document annex que s'aproven, tan bon Negociat d'Expropiacions i Desnonaments
punt que l'Ajuntament sigui propietari del solar per
haver-se formalitzat la cessió convinguda amb el Minis¬ Acollir la proposta formulada pel senyor Lluís Pérez-
teri de Defensa, segons l'acord existent de data 16 de Sala i Capdevila mitjançant compareixença de 26 de
maig de 1987; i inscriure aquest dret en el Registre de la maig de 1987 i en conseqüència fixar, per mutu acord,
Propietat. en 24.000.000 de pessetes l'apreuament de la finca
El Sr. Comas observa que el seu Grup, no pot núms. 7-9 del carrer Espinoi, de 1.203,12 m2 de superfí¬
aprovar la proposta anterior perquè el dret de superfície cie, afectada de zona verda pel Pla General Metropolità
es constitueix sobre una finca que encara no pertany al aprovat el 14 de juliol de 1976; determinar que la
Municipi i perquè el Conveni per a la recuperació d'uns quantitat abans esmentada s'abonarà en dues anuali¬
terrenys que l'Exercit s'adjudicà militarment, implica que tats, la primera d'import 8.000.000 de pessetes i la
l'Ajuntament haurà de pagar una suma molt important: segona de 16.000.000 de pessetes amb càrrec als
1.600 milions de pessetes més la construcció d'uns ha¬ Pressupostos de 1987 i 1988 respectivament; aplicar la
bitatges. despesa, quant als 8.000.000 de pessetes, amb càrrec
El Sr. Parpal puntualitza que el Conveni esmentat pel a la partida 611.641, actuació 003 dels Pressupostos
Sr. Comas afectava un total de 85.000 m2 -dels quals Generals per a 1987; pagar l'import a la propietat un
només 6.000 són ara objecte de cessió en dret de cop justificat el domini i la llibertat de càrregues de la
superfície- i comprenia també la Caserna de Sant finca o altrament dipositar-lo; i un cop fet això, ocupar
Agustí, la del carrer Wellington i la del carrer Lepanto; l'esmentat immoble.
que comparativament amb les negociacions d'altres Fixarén 31.000.000 de pessetes, l'apreuament d'ex¬
ciutats de l'Estat s'hi aconseguí una valoració i unes propiació per tots els conceptes de la finca núms. 23-25
condicions molt favorables; i que fou aprovat per unani¬ del carrer Argimon (69-71 del carrer de Lisboa), de
mitat en aquest Consell Plenari. 1.166,75 m2 qualificada com a zona 13 b/c pel P'a
El Sr. Albesa creu que a l'expedient hi hauria de especial de reforma interior del Carmel aprovat el 23 de
figurar l'informe del Consell del Districte de Sant Andreu gener de 1986, i que és propietat dels senyors Lluís
kímJ 20-111-1988 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 169
Hosta Bellpuig i Concepció, Montserrat i Esteve Hosta S'aprova per unanimitat.
Anglès; aplicar la despesa amb càrrec a la partida Justificada la urgència en la forma reglamentària es
611.641, actuació 003 del Pressupost General del 1987 debaten les mocions següents:
quant a'l5.500.000 pessetes i quant a la resta, igual¬ Primera.- Dels Srs. De Nadal, Santiburcio i Vidal:
ment de 15.500.000 pessetes, amb càrrec a la partida i Aprovar que s'atorgui al Consorci del Gran Teatre del
actuació que en el seu dia es determinin del Pressupost Liceu, un aval de 200.000.000 de pessetes, sobre
per a 1988; fer efectiu el primer dels pagaments íntegre operacions de crèdit concertades per aquesta Entitat.
al senyor Hosta Bellpuig, propietari de la meitat indivisa S'aprova per unanimitat.
de la finca i el segon als germans Hosta Anglès propie¬ Segona.- Dels Srs. Lacalle, Albesa i Fernández i
taris conjuntament de l'altre meitat indivisa de la finca; Díaz:
pagar a la propietat un cop justificats el domini i la
càrregues de la finca, consignar-lo altra¬ Suspendre l'execució de l'acord plenari de 16 de
llibertat de o juliol de 1986, pel qual es va atorgar a «Parking Monte-
ment; i, un cop fet això, ocupar l'immoble.
60.000.000 de rolas, SA» una concessió
tràmit d'avinença, per contruir un parking subter¬
Fixar, en en pesse¬ rani en la finca del carrer de Gualbes, d'aquesta
tes, l'apreuament Ciutat,
per tots els conceptes, per a l'expro¬ confronta
situada el sector de Vallbona, de que amb el parc de Monteroles, i també la
piació de la finca en llicència de moviment de terres
121.014,01 m2 d'extensió, i ubicada entre l'autopista i, en el seu cas, la
llicència d'obres fins
la línia del ferrocarril, el riu Besòs i el terme que es produeixi sentència definiti¬
A-17, va en el recurs en tramitació.
municipal de Montcada i Reixac, afectada pel Pla espe¬ El Sr. Albesa indica
cial de reforma interior de Vallbona, en part de vial, en que aquesta moció té un sentit
cautelar
part de zona de protecció de carreteres, part de perquè la sentència, favorable a l'Ajuntament,
en l'Audiència
zona 16, en part de zona de equipaments, de de Territorial ha estat
en part recorreguda i si final¬
ment
verda, i en part de zona 3, i que és propietat del es produeix una sentència desfavorable, l'Ajunta¬
zona
ment hauria d'assumir,
senyor Fidel Puig Claramunt; aplicar la despesa quant a independentment del dany eco¬
20.000.000 de pessetes amb càrrec a la partida lògic causat a la zona, unes responsabilitats pecu¬
niàries.
611.641, actuació 001 del Pressupost General de 1987,
quant a 20.000.000 de pessetes amb càrrec a la partida El Sr. Serra i Martí indica que l'acord recorregut
que en el seu dia es determini del Pressupost General implicava una cessió de terrenys que passava de verd
de 1988, i quant als restants 20.000.000 de pessetes privat a parc públic i, alhora, una concessió d'aparca¬
amb càrrec a la partida que en el seu dia es determini ment subterrani, i fou adoptat per unanimitat; que en el
del Pressupost General de 1989; recurs contenciós administratiu
pagar a la propietat, interposat no s'acceptà
un cop justificat el domini i la llibertat de càrregues de la la suspensió de l'execució; que hi ha un preacord entre
finca, o consignar-lo altrament; i això efectuat, els
ocupar recorrents, els concessionaris, el Consell de Distric¬
l'esmentat immoble. te, el Servei de Projectes Urbans i el de Gestió Urbanís¬
El Sr. Serra i Martí destaca que amb l'adquisició de la tica per modificar el Projecte quant a instal·lació esporti¬
finca -de més de 20.000 m2- prevista el dictamen va
en prevista damunt de l'aparcament; i que només s'ha
precedent queden desbloquejades moltes de les actua¬ donat una llicència de moviments de terres però la
cions del Pla especial de Vallbona llicència
aprovat aquesta d'obres definitiva no
en podrà ser-ho fins que
mateixa sessió. s'hagi modificat el Projecte de superfície, modificació
S'aproven per unanimitat les tres propostes prece¬ que s'haurà de sotmetre al Plenari perquè el Projecte
dents. inicial s'aprovà juntament amb la concessió.
El Sr. Albesa opina que l'explicació del Regidor
d'Urbanisme, Obres i Serveis Municipals ha donat nous
Negociat de Proveïments arguments per a aprovar la moció.
El Sr. Serra i Martí precisa que només es modificarà la
Modificar els Reglaments de funcionament dels Mer¬ configuració final de superfície de l'aparcament.
cats Centrals de Fruites i Hortalisses, del Mercat del El Sr. Amat significa que el Districte ha intervingut per
Peix i del Mercat de la Flor -aprovats, respectivament, resoldre el conflicte entre els veïns i els promotors de
per acords de la Comissió Municipal Permanent de 13 l'aparcament; que el problema està en vies de solució
de juliol de 1984, 26 de juliol de 1983, i 13 de juliol de gràcies a un tractament de la superfície que la integrarà
1984, i ratificats pel Consell Plenari en acords de 17 de en el parc de Monteroles seguint el camí marcat en
juliol de 1984- en els termes que figuren al document casos similars; i que la posició del seu Grup serà d'abs¬
adjunt. tenció.
El Sr. Serra i Martí explica que els Reglaments indi¬ El Sr. Albesa manté la moció per salvar la responsabi¬
cats determinen l'extinció de l'autorització per manca litat solidària del seu Grup en l'adopció de l'acord.
de pagament del cànon durant tres mesos però només Queda rebutjada la moció en debat donat que només
el tipifiquen de falta greu a pesar de sancionar amb la l'han votada favorablement els Srs. Lacalle, Albesa, i
retirada de l'autorització només les faltes molt greus: Fernández Díaz mentre que la resta dels presents hi ha
conseqüentment, la modificació proposada tipifica com votat en contra excepte els Srs. Cullell, Comas, Ainaud,
a falta molt greu el no pagament del cànon. Vila, Blasi, Fargas, Miró, Perelló, Mas, Bueno, Amat,
El Sr. Albesa expressa la seva conformitat amb la Alsina, Bonet, Puigdollers, Marcet, Cardona, i Fabregat,
proposta i suggereix que en els expedients que s'ins- que s'han abstingut.
rueixin per manca de pagament, hauria de recollir-se No havent-hi més assumptes per tractar, la Presidèn¬
advertiment previ i document, al concessionari; i el Sr. cia aixeca la sessió a les catorze hores i trenta-un mi¬
^erra i Martí s'hi mostra d'acord. nuts.
170 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 8 20-111-1•cm
Acta de la sessió extraordinària del 12 de fe¬ Joan Brossa i Cuervo, pel III i IV libre de Sextines
brer de 1988, aprovada el 4 de març de 1988. publicades dins del volum Viatge per la Sextina.
El de Poesia en Llengua Castellana s'atorga a Enri¬
Al Saló de Cent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, que Moreno i Castillo, per la seva obra En el rumor del
el dotze de febrer de mil nou-cents vuitanta vuit, es fondo.
reuneix el Consell Plenari, en sessió extraordinària, sota El de Mitjans de Comunicació es divideix i s'atorga: a
la presidència de I'll Im. Sr. Primer Tinent d'Alcalde, Lluís Francesc Burguet i Ardiaca, per les entrevistes a la
Armet i Coma, en funcions d'Alcalde Accidental, per revista El Món; a Lluís Permanyer i Lladós, pels seus
absència de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall i articles a La Vanguardia; a Josep Cuní i Llaudet, pel seu
Mira, i hi concorren els ll·lms. Srs. Tinents d'Alcalde, programa a Catalunya Radio El matí de Josep Cuní, a
Francesc Raventós i Torras, i Eulàlia Vintró i Castells, i Joan Barril, per Album de cromos, publicat al Diari 'de
els ll·lms. Srs. Regidors, Josep M. Serra i Martí, Marta Barcelona: i a TV3, pel seu programa 30 Minuts.
Mata i Garriga, Joan Clos i Matheu, Mercè Sala i El d'Arts Escèniques s'atorga a la Companyia Cesc
Schnorkowski, Albert Batlle i Bastardas, Juan José Gelabert - Lydia Assopardi, pel seu espectacle Rè¬
Ferreiro i Suàrez, Germà Vidal i Rebull, Joaquim de quiem sobre música de Giuseppe Verdi.
Nadal i Caparà, M. Aurèlia Capmany i Famés, Raimon El de Cinema s'atorga a la pel licula Tras el cristal
Martínez i Fraile, Jordi Parpal i Marfà, Guerau Ruiz i d'Agustí Villaronga.
Pena, Josep M. Cullell i Nadal, Josep M. Ainaud i de El d'Arts Plàstiques s'atorga: a Eduardo Chillida, per
Lasarte, Sara M. Blasi i Gutiérrez, Josep Bueno i Escale¬ l'escultura realitzada per al Parc de la Creueta del Coll; i a
ra, Fèlix Amat i Parcerisa, Jordi Bonet i Agustí, Joan Santiago Calatrava, pel Pont de Bac de Roda-Felip II.
Puigdollers i Fargas, Antoni Marcet i Rocabert, Eduard El de Música s'atorga a Albert Llanes i Rich, per la
Cardona i Romeu, Daniel Fabregat i Llorente, Enric seva obra Secuencias para Orquesta II, III y IV.
Lacalle i Coll, Antoni Albesa i Vilalta, i José Alberto El d'Investigació es declara desert.
Fernández i Díaz assistits per I'll lm. Sr. Secretari Gene¬ El de Restauració de Façanes es divideix i s'atorga
ral, Jordi Baulies i Cortal, que certifica. exaequo: a la restauració de la façana de la casa
Excusa la seva assistència, els ll·lms. Srs. Jordi Borja i Garriga Nogués, del carrer de la Diputació núm. 250
Sebastià, Enric Vila i Andreu, i Antoni Lucchetti i Farré. (Fundació Enciclopèdia Catalana) de la qual és arqui-
Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Martí Pago- tecte-director Jordi Bonet i Armengol; i a la restauració
nabarraga i Garro. de la façana de la casa núm. 122 del carrer de Girona,
Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidèn¬ de la qual és autor, l'arquitecte, Antoni Solanas i Cáno¬
cia obre la sessió a les divuit hores i quinze minuts. vas.
El Secretari General llegeix els Veredictes emesos I la Borsa d'Estudis «Duran i Sanpere» es divideix i
pels diferents Jurats dels Premis Ciutat de Barcelona s'atorga: a l'equip format pr Cèlia Cañelles i Julià i Rosa
1988, pels quals: Toran i Belver, per la seva proposta de treball sobre «La
El de Narrativa en Llengua Catalana s'atorga a Vi¬ classe política municipal 1875-1931»; i a l'equip format
cenç Villatoro, per la seva obra Les illes grogues, per la per Ramon Grau i Fernández, Margarida Nadal i Pla i
maduresa del seu estil i la capacitat de creació d'un Jordi Serchs i Serra, per la seva proposta de treball
món narratiu propi. sobre «La política urbanística de l'Ajuntament de Barce¬
El de Narrativa en Llengua Castellana s'atorga a lona, 1835-1897».
Miguel Delibes, per la seva obra Madera de héroe. El Consell Plenari en queda assabentat.
El de Poesia en Llengua Catalana es divideix i s'ator¬ No havent-hi més assumptes per tractar, la Presidèn¬
ga: a Miquel Martí i Pol, pel seu llibre Els vells camins; i a cia aixeca la sessió a les divuit hores i trenta minuts.
Acords
Sessió del Consell Plenari celebrada el 4 de Comitè d'Inversions; i I'll lm. Sr. Ignasi de Lecea i
març de 1988. Ledesma, President del Consell Tributari Municipal.
Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia, de 24
Aprovació de l'acta de la sessió anterior. de febrer de 1988, pels quals, respectivament, es
nomenen membres del Patronat de la Fundació Pública
Municipal «Escola Massana», els ll·lms. Srs. Regidors,
Joaquim de Nadal i Caparà, Marta Mata i Garriga, Joan
Despatx d'ofici Clos i Matheu i Joan Torres i Carol (NC-26), els Srs.
Daniel Giralt i Miracle i Ramon Folch i Roca (NC-27); i es
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 17 de delega la Presidència de l'esmentat Patronat en ril·lm.
febrer de 1988 (NC-16), que nomena membres del Sr. Raimon Martínez i Fraile (NC-22).
Patronat del Castell de Montjuïc els ll·lms. Srs. Lluís Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia, de 24
Armet i Coma i Albert Fernández i Díaz. de febrer de 1988 (NC-21 i 23), de delegació d'atribu¬
Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia, de 24 cions en I'll lm. Sr. Josep M. Serra i Martí, Regidor
de febrer de 1988 (NC-17 i 18), que, respectivament, d'Urbanisme, Obres i Serveis i en el Sr. Blai Alascio i
nomenen: I'll lm. Sr. Joan Torres i Carol, membre del Ruiz, Coordinador de Serveis de Protecció Ciutadana.
ksmR 20-111-1988 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 171
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 29 de entre els carrers del Marquès de Sentmenat i el d'Eva¬
febrer de 1988 (NC-34), que encomana a l'll im. Sr. rist Arnús.
Regidor Delegat de Relacions Territorials, Jordi Borja i Ratificar, també, els acords de la Comissió de Govern
Sebastià, el vetllar pel funcionament de les formes de de 24 de febrer de 1988, pels quals s'aproven: A)
participació previstes a les Normes Reguladores de la Inicialment: 1) el Pla especial d'ordenació de l'illa delimita¬
Participació Ciutadana, el manteniment de relacions de da pels carrers de Manso, de Viladomat, del Parlament i
cooperació científica i tècnica amb altres ciutats i ens de Calàbria; 2) el Pla especial de requalificació com a
territorials d'àmbit local; i l'impuls del Programa de equipament, concreció d'ús i ordenació volumètrica de la
Ciutats Germanes; i del signat avui que amplia l'anterior finca núm. 13 del carrer de Lluís Muntadas, i d'asse¬
amb la participació en els Organismes internacionals de nyalament d'alineacions del carrer del Marquès de Lama-
cooperació. drid; i 3) el Pla especial de protecció, ordenació i determi¬
Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia, de 17 i nació dels tipus d'equipaments de l'illa del «Cottolengo
24 de febrer de 1988 (NC-41 i 42), que, respectivament, del Padre Alegre». B) Definitivament: 1) l'Estudi de detall
designen: President del Consell d'Administració de l'Ins¬ per a la precisió de les condicions d'edificació de la finca
titut Municipal per a la Promoció Urbanística i els Jocs núm. 9 del passeig de Gràcia; i 2) l'Estudi de detall de la
Olímpics 1992, l'll im. Sr. Jordi Parpal i Marfà; i membres finca situada al passeig de la Vall d'Fíebron núms.
de l'esmentat Consell, els ll·lms. Srs. Joaquim de Nadal 161-179, cantonada al carrer de Sant Cebrià.
i Caparà, Eulàlia Vintró i Castells, Joan Torras i Carol, Ratificar, igualment, els acords de la Comissió de
Enric Truñó i Lagares, Josep M. Serra i Martí, Mercè Govern del dia 24 de febrer de 1988, pels quals se
Sala i Schnorkowski, i els Srs. Josep Miquel Abad i suspèn pel termini d'un any: 1) l'atorgament de llicències
Silvestre, Josep Munné i Costa, Enric Crous i Millet, d'activitat, d'edificació, i de reestructuració de locals
Lluís Serra i Serra, i Josep A. Acebillo i Marín, i membres existents destinats als usos resultants de les categories
observadors els ll·lms. Srs. Guerau Ruiz i Pena, Juan B, C1, C2 i F de l'Ordenança dels establiments de
José Ferreiro i Suárez i el Sr. Francesc Rafart i Estela. concurrència pública en tot el Districte de Ciutat Vella,
Quedar assabentat i ratificar eIs decrets de l'Alcaldia, excepte la zona del Moll de la Fusta, pel que fa a la
d'1 de març de 1988, que nomenen: la Sra. Carme San suspensió relativa als establiments de les categories 01 i
Miguel i Ruibal, Coordinadora de Serveis de l'Àrea 02; i 2) l'atorgament de llicències d'activitat, d'edificació i
d'Informació de Base (NC-38); el Sr. Francesc Longo i de reestructuració de locals existents destinats als usos
Martínez, Coordinador de Serveis de l'Àrea d'Organitza¬ d'hoteleria, d'allotjament, relatius a pensions, en tot l'àm¬
ció i Personal (NC-37); i el Sr. Manuel de Forn i de Foxà, bit del Districte de Ciutat Vella.
Comissionat de l'Ajuntament per al Pla Estratègic Eco¬
nòmic i Social de Barcelona (NC-39).
Quedar assabentat i ratificar els decrets de l'Alcaldia, ALCALDIA
de 29 de febrer de 1988, que, respectivament, nome¬
nen: el Sr. Joan Busquets i Grau, Coordinador de Serveis ÀREA DE CULTURA
d'Urbanisme (NC-30); el Sr. Josep M. Llop i Torné,
Director de Serveis de Planejament Urbanístic (NC-31); el Secretaria Tècnica de l'Àrea de Cultura
Sr. Amador Ferrer i Aixelà, Director de Serveis de Discipli¬
na Urbanística (NC-32); el Sr. Xavier Irigoyen i Moran, Aprovar els Estatuts del Consorci del «Centre de
Director de Serveis Urbans (NC-33); i el Sr. Manuel Tuñí i Cultura Contemporània de la Casa de la Caritat» integrat
Vancells, Cap de la Secretaria Executiva de l'Àmbit per l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona, de confor¬
d'Urbanisme, Obres i Serveis (NC-29). mitat amb el document adjunt; i facultar l'Alcalde per a
Quedar assabentat que durant el termini d'informació la signatura de l'acord i constitució del Consorci.
pública dels Estatuts de l'Institut municipal per a la
Promoció Urbanística i els Jocs Olímpics 1992, apro¬
vats pel Consell Plenari el 23 de desembre de 1987, no ÀMBIT D'ORGANITZACIÓ I ECONOMIA
s'hi ha presentat cap al·legació, reclamació o suggeri¬
ment, quedant, en conseqüència, definitivament apro¬ ÀREA DE FINANCES
vats.
Quedar assabentat que durant el termini d'exposició Departament d'Ordenances Fiscals i Ingressos
pública de l'acord del Consell Plenari, de 23 de desem¬
bre de 1987, que aprovà inicialment el tipus impositiu Desestimar
de la l'al·legació presentada, dins el període
Contribució Territorial Urbana per a 1988 en el
22,95 d'exposició pública, contra el Reglament del Consell
%, no s'ha presentat cap reclamació, observació Tributari; i aprovar-lo definitivament.
m objecció; i, en conseqüència, aprovar-lo definitiva¬
ment.
Negociat de Pressupostos i Comptes
Ordre del dia Aprovar habilitacions i suplements de crèdit dins el
Pressupost General de 1988 segons la documentació
COMISSIÓ adjunta.
DE GOVERN Concedir, a l'empara de l'art. 430 del Reial Decret
Ratificar Legislatiu 781/1986, de 18 d'abril, l'aval subsidiari de
l'acord de la Comissió de Govern de 27 de l'Ajuntament pel que fa a
gener l'operació de crèdit que
de 1988, pel qual s'aprova la delimitació de la concerti la Societat Privada
nitat Municipal Vila Olímpica, SA
d actuació constituïda per les finques amb front -VOSA-,
ael per un import de 3.000.000.000 de pessetes,
carrer dels Comtes de Bell-lloc núms. 165 al 195, amb renúncia al benefici d'excussió de béns del deutor
172 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 8 2n-lll-iopp
principal; i autoritzar l'Excm. Sr. Alcalde, o Regidor en destinades a reglamentar l'atorgament dels ajuts eco¬
qui delegui, per tal que formalitzi els documents neces¬ nòmics municipals als Clubs, associacions i entitats que
saris per a l'atorgament de l'aval esmentat. realitzin els esmentats actes i activitats per a un millor
aprofitament dels recursos econòmics i humans; sotme¬
tre l'expedient a informació pública durant un període
Negociat d'Administració de Béns de 30 dies per a la presentació d'al·legacions, un cop
aprovat inicialment i en cas que no es presenti cap
Desafectar del domini públic les parcel·les de propie¬ al·legació, entendre definitivament aprovades, les es¬
tat municipal, de superfície conjunta 12.438,59 m2, mentades Normes reguladores que entraran en vigor a
situades dins l'illa delimitada pels carrers de Valldonze- partir de la seva publicació en el Butlletí Oficial de la Pro¬
lla, de Montealegre, de Ferlandina, i de Joaquim Costa, víncia.
que es grafien en el plànol adjunt; cedir-les en propietat
al Consorci «Centre de Cultura Contemporània de la
Casa de la Caritat», en concepte d'aportació municipal ÀREA DE SALUT PÚBLICA
de valor equivalent al de les finques de la mateixa illa
que hi aporta la Diputació de Barcelona, per tal de Institut Municipal dels Serveis Funeraris
destinar-Ies a l'acompliment dels objectius que té assig¬
nats el Consorci i també per contribuir al procés de Modificar l'Ordenança Municipal de Cementiris en els
regeneració urbanística de la zona; sotmetre l'expedient termes següents:
de desafectació a informació pública per un termini «Disposició Final:
d'un mes; i de no produir-se reclamacions, tenir per Es respectaran els drets adquirits abans de la publi¬
desafectades les parcel·les i formalitzar la transmissió cació d'aquesta ordenança.»
mitjançant escriptura pública. «Disposició Transitòria:
Transmetre gratuïtament a la Generalitat de Catalu¬ Durant dos anys, a comptar des de l'entrada en vigor
nya, en virtut del Conveni aprovat per acord del Consell de la present disposició transitòria, les concessions
Plenari de 8 d'octubre de 1987, entre aquest Ajunta¬ d'ús regulades a l'art. 26 d'aquesta Ordenança podran
ment i l'esmentada entitat per a la instal·lació de l'esta¬ atorgar-se en els nínxols dels pisos 4t i restants en més
ció d'autobusos de Barcelona-Nord, amb el caràcter de altura, sense que calgui esperar el moment de la
mutació demanial, la propietat de la porció de terreny, defunció. Aquestes concessions no podran superar els
d' 11.900 m2, situada a l'antiga estació ferroviària de dos nínxols per família.»
Barcelona-Vilanova, per construir-hi conjuntament amb
aquest Ajuntament l'estació d'autobusos Barcelona-
Nord en un termini màxim fixat en el 31 de desembre de
1989; sotmetre l'expedient a informació pública per un Moció
termini de quinze dies, d'acord amb l'art. 110.1) del
Reglament de Béns i formalitzar l'escriptura pública de
cessió del document annex que s'aprova. De l'Alcaldia:
Subscriure les accions
Secretaria Tècnica de l'Àrea de Cultura
ÀMBIT DE BENESTAR SOCIAL Aprovar la constitució d'un Consorci amb la Generali¬
tat de Catalunya i la Fundació Museu d'Art Contempora¬
ÀREA DE JOVENTUT I ESPORTS ni de Barcelona, que tindrà per objecte la creació i
gestió del Museu d'Art Contemporani de Barcelona;
Negociat d'Esports aprovar-ne els Estatuts que s'adjunten; i facultar l'Excm.
Sr. Alcalde o el membre de la Corporació que en dret el
Aprovar les Normes reguladores de les subvencions substitueixi, per formalitzar la documentació que calgui
municipals per a actes i activitats físico-esportives, per a l'efectivitat d'aquest acord.
tfïm ñ 20-111-1988 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 173
DISPOSICIONS GENERALS
Acords dels òrgans de govern
CREACIÓ DE LA DIRECCIÓ DE SERVEIS DE Per tal de garantir l'eficaç aplicació del Fons de Lliure
FINANÇAMENT I ADSCRIPCIÓ DE FUNCIONS Disposició s'acorda l'adopció dels criteris següents:
(Aprovada per acord de la Comissió de Govern de 1 La Programació del Fons correspon íntegrament als
24 de febrer de 1988) Districtes.
2 Abans del dia 15 de març de 1988 els Districtes
1. Correspon a la Direcció de Serveis de Finança¬ hauran d'haver aprovat la programació dels seus
ment la direcció de les funcions següents. Fons de Lliure Disposició. Els Districtes programa¬
a) La programació de finançament a curt, mig i llarg ter¬ ran les seves actuacions deixant com a màxim el
mini. 20 % per a actuacions d'urgència. De la programa¬
b) L'elaboració dels Pressupostos de Tresoreria que ció aprovada pels Districtes se'n donarà compte a
continguin les directrius sobre la formació dels plans la Comissió de Govern, a la Comissió de Descentra¬
i programes de tresoreria, a realitzar per la Tresoreria lització i a la Comissió d'Inversions que en el termini
Municipal, d'acord amb el que es disposa a l'article de quinze dies podran fer arribar als Districtes les
5.2, d) del Reial Decret 1174/87, de 18 de setembre. observacions que considerin oportunes. En el cas
c) La gestió econòmico-financera dels crèdits i del que un Districte no programés les seves actuacions,
Deute Públic Municipal. l'aprovació de cada una d'elles haurà de fer-se
d) Preparació i gestió del finançament a curt, mig i llarg expressament per la Comissió d'Inversions. Els Dis¬
termini; la formulació i l'avaluació de propostes i la trictes, per motius justificats, podran reprogramar
negociació de convenis amb entitats nacionals o les seves actuacions amb informe previ vinculant de
estrangeres; la preparació de la documentació per a la Comissió d'Inversions.
la seva formalització. 3 En la programació del Fons de Lliure Disposició, els
e) L'anàlisi de la viabilitat financera dels projectes muni¬ Districtes tindran en compte el que assenyalen els
cipals. articles 33 i següents de les Normes Reguladores
f) Relacions amb les entitats financeres. de la Participació Ciutadana.
g) Propostes per a l'optimització de la rendabilitat dels 4 Les actuacions que suposin un import superior al
dipòsits municipals en Bancs i Caixes d'Estalvis. 20 % del total del Fons de Lliure Disposició, hauran
h) Assessorament financer a la Corporació; el coneixe¬ de ser aprovades per la Comissió d'Inversions.
ment actualitzat de l'evolució de la situació financera 5 La destinació fonamental del Fons de Lliure Disposi¬
municipal. ció, haurà de ser aplicada preferentment a obres
i) La coordinació de la gestió financera dels Organis¬ d'actuació sobre la ciutat (infrastructura urbana,
mes autònoms i de les empreses municipals. manteniment de la infrastructura, gran conservació,
j) L'investigació i el seguiment dels mercats financers manteniment d'equipaments existents, etc.)
nacionals i internacionals. 6 La programació d'actuacions que puguin generar
2. La Direcció de Serveis de Finançament realitzarà una despesa posterior del Capítol 1, o una gran
la coordinació següent: despesa de funcionament i conservació, haurà de
a) Del pla de pagaments d'acord amb els pressupos¬ comptar amb el vist i plau de l'Àrea Municipal a la
tos de Tresoreria. qual ordinàriament li correspondria la inversió, i de
b) De l'optimització de la Tresoreria en Caixes i Bancs. les Àrees Centrals proporcionadores de recursos, i
c) De la gestió administrativa de crèdits i del Deute haurà de ser especialment aprovada per la Comis¬
Públic Municipal. sió d'Inversions.
7 Un cop aprovada la programació, l'aprovació dels I
projectes i l'execució de les actuacions amb càrrec
CRITERIS D'APLICACIÓ al Fons de Lliure
DEL FONS DE Disposició serà competència exclu- ;
LLIURE DISPOSICIÓ siva del
DELS DISTRICTES Districte, sense que hi hagi intervenció per \
(Aprovats per acord de la Comissió de Govern de part de la Comissió d'Inversions de l'Ajuntament, v
24 de febrer 8
de Els Districtes
1988) podran concertar amb les Àrees, l'exe-j
cució de determinats tipus d'actuacions, que s'hau- i
El Fons de Lliure Disposició dels Districtes, és l'instru¬ ran de finançar de forma conjunta.
mAejnutn, taimnteengtr,at en el Capítol 6 dels Pressupostos de 9 En la programació de les actuacions, caldrà que
del qual es dota als Districtes Municipals, siguin incloses les despeses de projecte i, en el seu
Per a la realització d'actuacions sobre el territori, i per a cas, els trasllats de serveis i adquisició de sòl. ,
execució de programes de col·laboració amb els Àm- 10 En aplicació de les prioritats fixades en el Programa
\'ATmLbi,tedSe ees' ' de cooperació, bàsicament amb d'Actuació Municipal, els Districtes destinaran una
Benestar Social. Amb aquests programes de part del Fons de Lliure Disposició a la concertació
col·laboració i cooperació el Districte aportarà inversió de programes d'inversions per a actuacions en
amb càrrec al Fons. col·laboració amb l'Àrea de Benestar Social.
174 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 8 2n-lll-iQpp
Decrets de l'Alcaldia
Decret. En l'exercici de les facultats que conferei¬ - Elaboració de criteris, proposta i execució de
xen a l'Alcaldia les
els articles 7è i 9è de la Llei Especial de polítiques municipals sobre condicions de treball del
Barcelona, l'article 3r del ROA, i l'article 21 de la Llei de personal i relacions laborals.
Bases de Règim Local i els articles 45 i següents de la - Gestió de personal.
Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, disposo: 2.2 Informació de Base
Modificar parcialment el decret de l'Alcaldia de 23 de - Direcció dels Serveis Municipals d'Informació.
setembre de 1987, sobre divisió de l'Administració - Gestió de la Informació Territorial i sobre la Població.
municipal executiva, pel que fa a la configuració interna - Control de la gestió integrada de la xarxa
de l'Àmbit 1, Organització municipal
i Economia, d'acord amb els d'informàtica.
enunciats següents: - Mecanització integral de dependències i serveis.
1. S'extingeixen, en la seva configuració actual, les - Estadístiques bàsiques
Àrees municipals.
de Personal, i d'Organització i Informació de 3. S'adscriuen a les Àrees definides en l'apartat
Base, que són subtituïdes per les Àrees d'actuació que anterior els òrgans i serveis següents:
es defineixen a l'apartat següent. A l'Àrea d'Organització i Personal:
2. Es creen, dins l'Àmbit d'Organització i Economia i - L'Àrea de Personal, amb tots els seus serveis.
sota la direcció política del Conseller Regidor responsa¬ - Els serveis d'Organització integrats fins ara a l'Àrea
ble d'aquest, les Àrees d'actuació següents, amb les d'Organització i Informació de Base.
competències que es relacionen: A l'Àrea d'Informació de Base:
2.1 Organització i Personal - El Centre Ordinador Municipal.
- Elaboració de criteris, propostes i execució en matèria - Els serveis corresponents a la Direcció de Serveis
d'organització de l'Administració municipal executiva. d'Informació.
- Elaboració i proposta de normatives internes en ma¬ - Els projectes de:
tèria d'organització i recursos humans. * Mecanització d'intervenció i dipositaria.
- Elaboració de criteris, propostes i execució de les * Sistema d'informació mecanizat dels Districtes Mu¬
polítiques de recursos humans: selecció, promoció, nicipals.
formació de personal; classificació i provisió de llocs * Sistema d'informació mecanitzat per a les relacions
de treball; retribucions; règim disciplinari. amb els ciutadans.
- Elaboració de criteris d'assignació de *
recursos hu¬ Sistemes automàtics de documentació.
mans; programació i planificació de plantilles. Segui¬ Barcelona, 1 de març de 1988. L'Alcalde, Pasqual
ment, execució i control dels corresponents progra¬ Maragall i Mira.
mes. (Réf. NC-36)
MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 1988 (PER TRANSFERÈNCIES)
(Aprovades per decret de l'Alcaldia de 18 de febrer de 1988)
Despeses
Partida Descripció Altes Baixes
221 6410 05.11 Lloguers 1.000.000
259 6410 05.11 Altres despeses especials 1.000.000
223 1153 05.10 Neteja, calefacció i ventilació 50.000
233 1153 05.10 Servei de transports 320.000
242 1153 05.10 Dietes locomoció del personal 26.000
291 1153 05.10 Despeses serveis de nova creació 396.000
251 1153 05.10 Vestuari i equip personal 15.000
254 1153 05.10 Material tècnic i especial 135.000
258 1153 05.10 Contracte prestació de serveis 34.740.000
291 1153 05.10 Despeses serveis de nova creació 34.890.000
211 1153 05.10 Despeses d'oficina 15.000
222 1153 05.10 Conservació i reparació d'immobles 610.000
291 1153 05.10 Despeses serveis de nova creació 625.000
259.1153 05.10 Altres despeses especials de funcionament 6.748.000
291 1153 05.10 Despeses serveis de nova creació 6.748.000
221 1123 01.08 Lloguers d'immobles 952.270
221 1153 05.01 Lloguers d'immobles 952.270
242 1151 00.08 Dietes, locomoció i trasllat 1.500.000
259 1151 00.08 Altres despeses especials de funcionament 1.500.000
46.111.270 46.111.270
(Réf. F-193)
/ufa fl 20-111-1988 gaseta municipal de barcelona 175
MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 1988
(PER TRANSFERÈNCIES)
(Aprovades per decret de l'Alcaldia de 3 de març de 1988)
despeses
Partida Descripció Altes Baixes
255 1153 01.06 Lloguers de material tècnic 300.000
272 1153 01.06 Equipament d'oficina 3.000.000
271 1153 01.06 Mobiliari 1.000.000
259 1153 01.06 Despeses especials de funcionament 4.300.000
242 1153 05.10 Locomoció de personal 150.000
259 1153 05.10 Despeses especials de funcionament 150.000
222 5320 02.04 Conservació i reparació d'immobles 1.250.000
262 5320 02.04 Conservació i reparació de maquinària 500.000
259 5320 02.04 Despeses especials de funcionament 1.750.000
274 1153 05.05 Altre material inventariable 600.000
483 1153 05.05 Transferències a famílies 1.200.000
254 1153 05.05 Material tècnic i especial 600.000
472 1153 05.05 Transferències a Districtes 1.200.000
211 3320 02.06 Despeses d'oficina 2.250.000
254 3320 02.06 Material tècnic i especial 2.250.000
Q227544 66441100 0033..0022 ^MAaltreerimalatteèrcianlicinivesnptaerciaiablle 400.000 400.000
274 1151 00.08 Altre material inventariable 200.00
211 1151 00.08 Despeses d'oficina 200.000
472 7180 02.02 Altres subvencions (Joventut) 1.000.000
472 7180 02.02 Subvencions Iniciatives d'Ocupació Joventut 1.000.000
256 7180 02.02 Carburants, lubricants i material auxiliar 180.000
271 7180 02.02 Mobiliari 2.750.000
259 7180 02.02 Despeses especials de funcionament 2.930.000
272 1153 04.01 Equipament d'oficina 500.000
259 1153 04.01 Despeses especials de funcionament 500.000
255 1153 04.01 Equips de reproducció de documents 1.500.000
259 1153 04.01 Despeses especials de funcionament 1.500.000
242 1153 04.01 Dietes, locomoció i trasllat personal 1.500.000
259 1153 04.01 Despeses especials de funcionament 1.500.000
211 1153 04.01 Subscripcions 500.000
259 1153 04.01 Despeses especials de funcionament 500.000
211 1153 04.01 Material d'oficina 500.000
259 1153 04.01 Despeses especials de funcionament 500.000
254 6530 03.03 Material tècnic i especial 6.000.000
262 6530 03.03 Conservació i reparació de maquinària 6.000.000
258 1153 05.01 Contractes prestació serveis 21.226.085
258 5320 02.04 Contractes prestació serveis 21.226.085
223 1153 01.04 Neteja, calefacció i ventilació 300.000
254 1153 01.04 Material informàtic de consum 35.000.000
255 1153 01.04 Lloguer material tècnic i maquinària 9.000.000
259 1153 01.04 Treballs a l'exterior 7.000.000
274 1153 01.04 Altre material inventariable 51.300.000
482 5320 02.04 Premis, primes i beques 350.000
471 5320 02.04 Ajudes puntuals a Sectors (Serveis Socials) 350.000
255 3320 02.06 Lloguers material tècnic i maquinària 1.677.524
274 3320 02.06 Altre material inventariable 1.677.524
258 7180 02.02 Contractes prestació serveis 49.058.000
272 7180 02.02 Equipament d'oficina 820.000
273 7180 02.02 Paraments, utillatge, etc 4.010.000
274 7180 02.02 Altre material inventariable 3.200.000
255 7180 02.02 Lloguer material tècnic 7.050.000
259 7180 02.02 Altres despeses de funcionament 47.173.000
262 7180 02.02 Conservació maquinària 240.000
263 7180 02.02 Conservació d'altres inversions 2.625.000
211 7180 02.02 Despeses d'oficina 470.000
222 7180 02.02 Conservació i reparació d'immobles 250.000
o25so8 7180 02.02 Manutenció de persones 6.400.000
02.02 Contractes prestació de serveis 13.128.000
176 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 8 20-111-10fíp
223 7180 02.02 Neteja, calefacció i ventilació 1.325.000
233 7180 02.02 Servei de transport 5.867.000
242 7180 02.02 Dietes personal 830.000
253 7180 02.02 Manutenció d'animals 175.000
254 7180 02.02 Material tècnic i especial 12.051.000
177.169.609 177.16^609
(Réf. F-234)
mim R 20-111-1988 GASETA MUMQEAL DE BARCELONA 177
CARTIPÀS
Decret. En ús de les facultats atorgades a aquesta Decret. D'acord amb el que estableixen els articles
Alcaldia pels articles 21.1 de la Llei Reguladora de les 21.1 de la Llei Reguladora de les Bases de Règim
Bases de Règim Local, 7è de la Llei Especial de Local, 51 de la Llei Municipal de Catalunya I de Règim
Barcelona, i 10 dels Estatuts de l'Institut Municipal per a Local, i fent ús de les atribucions que em confereix
la Promoció Urbanística i els JJOO de 1992, disposo: l'article 7è de la Llei Especial de Barcelona, disposo:
Nomenar President del Consell d'Administració de Nomenar el Sr. AnjadbJLjjerrer i Aixalg, Director de
l'Institut Municipal per a la Promoció Urbanística i els Serveis de DisciplínÉfUrUanístíc^^ funcions que
JJOO de 1992 l'll im. Sr. Jordi Parpal i Marfà. estableix l'apartat setè del decret d'Alcaldia de 27 de
Barcelona, 17 de febrer de 1988. L'Alcalde, Pasqual juliol i 14 de setembre de 1983, amb efectes d'1 de
Maragall i Mira. gener d'enguany.
(Réf. NC-41) Barcelona, 29 de febrer de 1988. L'Alcalde, Pasqual
Maragall i Mira.
k k * (Réf. NC-32)
k k k
Decret. D'acord amb el que estableixen els articles
21.1 de la Llei Reguladora de les Bases de Règim
Local, 51 de la Llei Municipal i de Règim Local de Decret. D'acord amb el que estableixen els articles
Catalunya, i fent ús de les atribucions que em confereix 21.1 de la Llei Reguladora de les Bases de Règim
l'article 7è de la Llei Especial de Barcelona, disposo: Local, 51 de la Llei Municipal de Catalunya i de Rè¬
Nomenar el Sr. Manuel Tuñí i Vancells, Cap de la gim Local, i fent ús de les atribucions que em con¬
Secretaria Executiva de l'Àmbit d'Urbanisme, Obres i fereix l'article 7è de la Llei Especial de Barcelona, dis¬
Serveis, amb rang i nivell estructural de Coordinador de poso:
Serveis, amb efectes d'1 de gener d'enguany. Nomenar el Sr. Javier.Jrigoygp , Director de
Barcelona, 29 de febrer de 1988. L'Alcalde, Pasqual Serveis Urbans, arrimes funcions que estableix l'apartat
Maragall i Mira. setè del Decret d'Alcaldia de 27 de juliol i 14 de
(Ref. NC-29) setembre de 1983, amb efectes d'1 de gener d'en¬
guany.
k k k Barcelona, 29 de febrer de 1988. L'Alcalde, Pasqual
Maragall i Mira.
Decret. D'acord amb el que estableixen els articles (Réf. NC-33)
21.1 de la Llei Reguladora de les Bases de Règim
k * *
Local, 51 de Llei Municipal de Catalunya i de Règim
Local, i fent ús de les atribucions que em confereix
l'article 7è de la Llei Especial de Barcelona, disposo: Decret. D'acord amb el que estableixen els articles
Nomenar el Sr. Joan Busquets i Grau, Coordinador 23.4 de la Llei Reguladora de les Bases de Règim
de Serveis d'Urbanisme, amb les funcions que estableix Local, 54.3 de la Llei Municipal i de Règim Local de
l'apartat setè del decret de l'Alcaldia, de 27 de juliol i 14 Catalunya, i 43 i següents del Reglament d'Organitza¬
de setembre de 1983, amb efectes d'1 de gener d'en¬ ció, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Lo¬
guany. cals, i fent ús de les atribucions que em confereix
Barcelona, 29 de febrer de 1988. L'Alcalde, Pasqual l'article 7è de la Llei de Règim Especial de Barcelona,
Maragall i Mira. disposo:
(Ref. NC-30) Desenvolupar el decret de 23 de setembre de 1987,
encarregant al Regidor Delegat de Relacions Terri¬
k k k torials, ll·lm. Sr. Jordi Borja I Sebastià, el vetllar pel
funcionament de les formes de participació previstes en
Decret. D'acord amb el que estableixen els articles les Normes Reguladores de la Participació Ciutadana, el
21.1 de la Llei Reguladora de les Bases de Règim manteniment de relacions de cooperació científica i
Local, 51 de la Llei Municipal de Catalunya i de Règim tècnica amb altres Ciutats i Ens territorials d'àmbit local,
Local, i fent ús de les atribucions que em confereix i l'impuls del programa de Ciutats Germanes.
'article 7è de la Llei Especial de Barcelona, disposo: Barcelona, 29 de febrer de 1988. L'Alcalde, Pasqual
Nomenar el Sr. Josep M I lop i Torné, Director de Maragall i Mira.
Serveis de Planejament Urbanístic, amb les funcions (Réf. NC-34)
que estableix l'apartat setè del decret d'Alcaldia de 27
de juliol i 14 k k *
de setembre de 1983 amb efectes d'1 de
9ener d'enguany.
Barcelona, 29 de febrer de 1988. L'Alcalde, Pasqual Decret. D'acord amb el que estableixen els articles
Maragall i Mira. 21.1 de la Llei Reguladora de Bases de Règim Local, 51
(Réf. NC-31) de la Llei Municipal de Catalunya i de Règim Local, i
178 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 8 2(l-lll-iQfíp
fent ús de les atribucions que em confereix l'article 7è Nomenar el Sr. Manuel de Forn i de Foxà,
de Llei Comissio¬
la Especial de Barcelona, disposo: nat de l'Ajuntament per al Pla estratègic Econòmic
Nomenar el Sr. Francisco i
Longo i Martínez, Coordi¬ Social de Barcelona, amb adscripció a l'Àmbit
nador de Serveis de l'Àrea d'Organització i Personal, nització i d'Orga¬
Economia, i rang de Coordinador de Serveis.
amb les funcions que estableix l'apartat setè del decret Barcelona, 1 de març de 1988. L'Alcalde,
d'Alcaldia de 27 de juliol i 14 de setembre de 1983. Pasqual
Maragall i Mira.
Barcelona, 1 de març de 1988. L'Alcalde, Pasqual (Réf. NC-39)
Maragall i Mira.
(Réf. NC-37) ★ ★ *
★ ★ ★
Decret. De conformitat amb l'article 9, apartat 2 dels
Estatuts de l'Institut Municipal per a la Promoció Urba¬
Decret. D'acord amb el que estableixen els articles nística i els JJOO de 1992, i fent ús de les facultats
21.1 de la Llei Reguladora de que
Bases de Règim Local, 51 atribueixen a aquesta Alcaldia els articles 21.1
de la Llei m) de la
Municipal de Catalunya i de Règim Local, i Llei Reguladora de Bases de Règim Local i 7è de la Llei
fent ús de les atribucions que em confereix l'article 7è de Règim Especial de Barcelona, disposo:
de la Llei Especial de Barcelona, disposo: Designar membres del Consell d'Administració de
Nomenar la Sra. Carme San Miguel i Ruibal, Coordi¬ l'Institut Municipal per a la Promoció Urbanística i els
nadora de Serveis de l'Àrea d'Informació de Base, amb JJOO de 1992 els membres Regidors: ll·lm. Sr. Jordi
les funcions que estableix l'apartat setè del decret Parpal i Marfà; ll·lm. Sr. Joaquim de Nadal i
d'Alcaldia Caparà;
de 27 de juliol i 14 de setembre de 1983. ll·lma. Sra. Eulàlia Vintró i Castells; ll·lm. Sr. Joan Torras i
Barcelona, 1 de març de 1988. L'Alcalde, Pasqual Carol; ll·lm. Sr. Enric Truñó i Lagares; ll·lm. Sr.
Maragall Josep. M.
i Mira. Serra i Martí; els membres no Regidors: ll·lma. Sra.
(Réf. NC-38) Mercè Sala i Schnorkowski; Sr. Josep Miquel Abad i
Silvestre; Sr. Josep Munné í Costa; Sr. Enric Crous
★ ★ i
★
Millet; Sr. Lluís Serra i Serra; Srv Josep A. AcebilloJ
Marín; i els membres observadorsUl lm. Sr. Guerau Ruiz
Decret. D'acord amb el que estableixen els articles fTena; ll·lm. Sr. Juan José Ferreiro i Suàrez; Sr. Fran¬
21.1 de la Llei Reguladora de Bases de Règim Local, 51 cesc Rafart i Estela.
de la Llei Municipal de Catalunya i de Règim Local, i Barcelona, 3 de març de 1988. L'Alcalde,
fent ús de Pasqual
les atribucions que em confereix l'article 7è Maragall i Mira.
de la Llei Especial de Barcelona, disposo: (Ref. NC-42)
KifM. 8 20-111-1988 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 179
CONSELLS MUNICIPALS DE DISTRICTE
Acords
Districte 1. Ciutat Vella
Sessió del 10 de febrer de 1988. En el despatx d'ofici s'informa de les adjudicacions del
contracte de manteniment de col·legis i edificis munici¬
Deixar sobre la taula l'acta de la sessió anterior de 2 pals, a Melchor Fons, SA; del contracte de Brigades del
de desembre de 1987 a l'espera de les esmenes es¬ Districte a Temsa; de la gestió i animació dels Casals Inf.
caients. del Vidre, Inf. del Fanal, Joves del Raval, Joves de la
Aprovar el document relatiu al Pla i Programa 1988- Barcelonata i Casal Obert CP Pere Vila, a Creu Roja J.
1991 com a eina de treball oberta fins a la pròxima Barcelona, Inf. del Raval-Casa de la Font, Casal Obert
reunió del Ple on es debatrà amb les esmenes i aporta¬ Drassanes i Casal Obert Casa de la Font a Esplac, Joves
cions adients. Incoar a l'empara del que disposa el del Gòtic, a l'Associació Canigó Torres i Bages i Joves
Capítol 1 r de la Llei 3/1984, de 9 de gener, l'expedient del Fanal, a l'Associació de Veïns Casc Antic.
per a la suspensió pel termini d'un any de l'atorgament Informar de les subvencions atorgades pel Carnaval
de llicències d'activitat, d'edificacions i de reestructura¬ 1988, a les entitats següents: Associació de Veïns
cions de locals existents destinats als usos de les Barceloneta, 300.000 pessetes, a càrrec del Capítol IV;
classes B, C1, C2 i F de l'Ordenança dels establiments Associació de Veïns Barceloneta, 300.000 pessetes, a
de concurrència pública de 15 de març de 1987, en tot càrrec del Capítol IV; Associació de Veïns Casc Antic,
l'àmbit del Districte de Ciutat Vella; s'exceptua la zona 300.000 pessetes, a càrrec del Capítol IV; Associació
del Moll de la Fusta quant a la suspensió relativa als de Veïns Barri Gòtic, 300.000 pessetes, a càrrec del
establiments de classes C1 i C2, amb la finalitat de Capítol IV; Associació de Veïns El Raval, 150.000 pes¬
possibilitar l'adequació de la dotació d'establiments setes, a càrrec del Capítol IV; Associació de Veïns del
d'aquest Districte al Pla Especial d'Ordenació d'Usos carrer Roig i adjacents, 300.000 pessetes, a càrrec del
que es tramita de conformitat amb la disposició transitò¬ Capítol IV; i Associació de Veïns del Raval, 150.000
ria primera de l'esmentada Ordenança. pessetes, a càrrec del Capítol II.
Proposar la incoació d'un Pla Especial d'Ordenació dels Informar que el Sr. Becerra i Condo actuarà com
usos d'hostaleria d'allotjament relatiu a les pensions en tot portaveu d'Iniciativa per Catalunya en el Consell Munici¬
el Districte de Ciutat Vella i a l'empara del que disposa el pal del Districte de Ciutat Vella.
Capítol 1r de la Llei 3/1984, de 9 de gener, que consideri Aprovar el Pressupost elaborat pel Districte de Ciutat
la suspensió pel termini d'un any, de l'atorgament de Vella per a 1988. Les quantitats globals es distribueixen
llicències d'activitat, d'edificació i de reestructuració de per Capítols segons el detall següent:
locals existents destinats als usos esmentats, amb la
finalitat de possibilitar l'adequació de la dotació dels pessetes
establiments d'aquest Districte al Pla Especial. Capítol I 255.611.000
Aprovar la llista d'Associacions, exposada al públic Capítol II 392.236.000
des de l'última sessió, com a base del futur Registre Capítol IV 81.000.000
d'Entitats. Capítol VI 300.000.000
Districte 3. Sants-Montjuïc
Sessió del 28 de gener de 1988. tricte per a 1988.
Aprovar la proposta de nomenament dels membres
Aprovar l'acta de la sessió anterior que tingué lloc el integrants de la Comissió de Govern del Districte.
¿6 de novembre de 1987. Aprovar la proposta de nomenament dels represen¬
Emetre informe favorable sobre el Pressupost de tants del Consell, en el Consell Consultiu del Districte.
'Ajuntament de Barcelona per a 1988. Quedar assabentat del nomenament dels represen¬
Aprovar la distribució inicial del Pressupost del Dis¬ tants del Consell, en el Consells dels Centres Cívics.
180 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 8 20-111-1Qflfl
Districte 4. Les Corts
Sessió del 4 de febrer de 1988. Gestió i animació Casal Joves 5.020.192
Gestió i animació Casal Infantil .SLfi
Aprovar l'acta de la sessió anterior del 10 de desem¬ Rehabilitació, 2a fase, seu del Districte 40.000.00(3
bre de 1987.
Ratificar les autoritzacions sobre llicències indus¬ Aprovar les subvencions següents:
trials, guals, fitons, circulació i via pública. pessetes
Ratificar la contractació de:
pessetes Comissió Económico-social 500.000
Obres per les brigades del Districte 12.000.000 Comissió Cultura 886.620
Obres de conservació edificis del Districte 11.360.000 Comissió Sanitat i Serveis Socials 264.430
Concessió bar Centre Cívic Can Deu Comissió Joventut 462.263
Neteja Centre Cívic Can Deu i Casal de Comissió Ensenyament 315.000
Joves 4.000.000 Comissió Esports 332.510
Districte 8. Nou Barris
Sessió de 10 de desembre de 1987 de 1987 amb l'esmena següent: «incloure en la relació
de membres del Consell assistents el Conseller Sr.
Quedar assabentat de les subvencions atorgades, Rafael Lora i Lora que per un error en la transcripció no
per activitats extraordinàries de joventut durant el quart constava en l'esborrany de l'acta»
trimestre de 1987:
Centres Pessetes
Centre Esplai Josep Pla 20.000 Sessió de 25 de febrer de 1988.
JOBAC 50.000
La Brúixola (Col·lectiu Cantonada) 25.000 Aprovar l'acta de la sessió anterior de 14 de gener
La Brúixola (Col·lectiu Saque) 25.000 de 1988.
Centre Esplai Ramon Albó 130.000 Quedar assabentat de les subvencions i contractes
Associació contra l'atur juvenil Nou Barris 90.000 aprovats pel Regidor President des de l'última sessió i
La Brúixola (Col·lectiu Mandanga) 50.000 que figuren a les relacions de dates 22 de gener i 12 i
Centre Esplai Santa Eulàlia 30.000 19 de febrer d'enguany.
Centre Esplai Guineueta 15.000 Quedar assabentat de les llicències d'obres menors
Centre Esplai Escletxa 19.000 concedides en el Districte des del dia 23 de desembre
Centre Esplai Tramuntana 30.000 de 1987 fins al dia 17 de febrer de 1988.
Centre Esplai Víctor Català 52.000 Informar sobre la devolució de les garanties definiti¬
Associació Protectora Deficients Can Ense¬ ves de: 82.303 pessetes a «Melchor Fons, SA», 42.550
nya 158.100 pessetes a «Jardineria Vaille, SA», i 48.550 pessetes a
Atorgar una subvenció per un import d'1.000.000 de «Jardineria Vaille, SA», que es van constituir per respon¬
pessetes a l'Agrupació Sardanista l'Ideal d'en Clavé dre dels contractes d'obres d'instal·lació elèctrica a les
pels cursos de música 1987-88. escales i planta de l'edifici de «Galerías Granada» al
Atorgar una subvenció per un import de 6.000.000 de carrer d'Almansa núms. 43-45, l'enjardinament de la
pessetes al grup IGIA pel programa de prevenció de plaça Fonda, entre el carrer d'Oristà i la línia férrea, i de
drogues a Renfe-Meridiana. Aquesta subvenció resta les escales entre el passeig de Fabra i Puig i el carrer de
condicionada a la transferència que per aquest import la Vall d'Ordesa i de Travau, respectivament.
s'ha de rebre de l'Àrea. Informar sobre la reducció de les tarifes per la utilitza¬
Aprovar l'acta de la sessió anterior que tingué lloc el ció de les instal·lacions esportives municipals del com¬
10 de novembre de 1987. plex esportiu la Guineueta (50 % de reducció).
Informar sobre la redució de les taxes per l'ocupació
de la via pública per les parades del «Mercadillo Font
dels Eucaliptus» (20 % de reducció).
Sessió del 14 de gener de 1988 Informar sobre la reducció de les taxes per l'ocupa¬
ció de la via pública per les parades del «Mercadillo de
Aprovar l'acta de la sessió del dia 10 de desembre Trinitat» (50 % de reducció).
gjM 8 mum GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 181
PERSONAL
Concursos i oposicions
BASES QUE HAN DE REGIR LA OPOSICIÓ d) Acompanyar el rebut acreditatiu d'haver abonat
LLIURE PER A LA PROVISIÓ DE 16 PLACES 2.000 pessetes per drets d'examen, que només podran
DE TÈCNIC D'ADMINISTRACIÓ GENERAL ser retornades en el cas que no hi siguin admesos per
(Aprovades per acord de la Comissió de Govern falta dels requisits exigits per prendre-hi part.
de 10 de febrer de 1988) Les instàncies també podran presentar-se en la for¬
ma que determina l'art. 66 de la Llei de Procediment
1a. a) L'objecte d'aquesta oposició lliure és la provi¬ Administratiu.
sió de 16 places de Tècnic d'Administració General, 4a. Un cop acabat el termini de presentació d'instàn¬
dins l'escala d'Administració General i corresponents al cies, la Presidència de la Corporació aprovarà la llista
grup A. provisional d'aspirants admesos i exclosos, que serà
b) De les 16 places convocades se'n reservaran 4 exposada al tauler de Concursos i Oposicions de la
per a promoció interna del personal de categories Corporació. La llista d'aspirants exclosos es publicarà a
inferiors, que posseeixi la titulació exigida i restants la Gaseta Municipal.
requisits, i que superi les proves establertes en aques¬ 5a. El Tribunal qualificador serà el que figura a
tes bases, en aplicació de l'article 22 de la Llei 30/1984, l'Annex d'aquestes bases.
de 2 d'agost, de Mesures per a la Reforma de la Funció El Tribunal no podrà constituir-se ni actuar sense
Pública. En el cas que no es cobreixin aquestes places l'assistència de més de la meitat dels seus membres
reservades a la promoció interna s'acumularan al torn titulars o suplents, indistintament.
lliure. 6a. Per establir l'ordre en què hauran d'actuar els
2a. Podran prendre-hi part els qui reuneixin les condi¬ opositors en el tercer exercici, es verificarà un sorteig.
cions següents: La llista amb el número obtingut en el sorteig per cada
a) Ser espanyol. opositor es farà pública en el tauler de Concursos i
b) Tenir 18 anys complerts i no excedir de 55 en la Oposicions de la Corporació.
data de la convocatòria. 7a. Els opositors seran convocats per a cada exercici
L'excés en el límit d'edat podrà compensar-se amb en crida única, llevat de força major, degudament
els serveis prestats anteriorment a l'Administració local, justificada i apreciada lliurement pel Tribunal.
qualsevol que fos la naturalesa dels esmentats serveis. 8a. L'oposició constarà de tres exercicis obligatoris i
c) Estar en possessió del títol de Llicenciat en Dret, un voluntari que es desenvoluparan de la forma se¬
en Ciències Polítiques o Econòmiques o Empresarials, güent:
Intendent Mercantil o Actuari Mercantil. Exercicis obligatoris:
d) No haver estat separat del servei de l'Estat o Primer. Consistirà en desenrotllar per escrit, durant
l'Administració Local per cap expedient disciplinari i no un període màxim de dues hores, un tema de caràcter
tenir antecedents penals per delictes que inhabilitin per general determinat pel Tribunal immediatament abans
a l'exercici de funcions públiques. de celebrar-se l'exercici i relacionat amb el programa
e) No patir cap malaltia o defecte físic que impedeixi que s'acompanya a la convocatòria, encara que no
el normal exercici de la funció. s'atingui a l'epígraf concret d'aquest, tenint els aspi¬
f) No trobar-se inclòs en cap de les causes d'incapa¬ rants àmplia llibertat pel que fa a la seva forma d'expo¬
citat que determina l'article 36 del Reglament de Fun¬ sició.
cionaris d'Administració Local, de 30 de maig de En aquest exercici es valoraran la formació general
1952. universitària, la claredat i ordre d'idees, la facilitat d'ex¬
3a. Els qui desitgin participar en l'oposició hauran posició escrita, l'aportació personal de l'aspirant i la
de: seva capacitat de síntesi.
a) Presentar instància al Registre General de l'Ajunta¬ La lectura de l'exercici pels opositors serà pública i
ment, dins l'improrrogable termini de vint dies naturals a tindrà lloc en els dies i hores que oportunament asse¬
comptar de l'endemà de la publicació de la convocatò¬ nyali el Tribunal.
ria en el Butlletí Oficial de I Estat. Segon. Es desenvoluparà per escrit, durant un perío¬
b) Manifestar en l'esmentada instància que reuneix de màxim de quatre hores, i consistirà en la redacció
totes i cadascuna de les condicions exigides en la base d'un informe, amb proposta de resolució, sobre dos
2a de la convocatòria, referides
d sempre a la data supòsits pràctics que plantejarà el Tribunal immediata¬
acabament del termini assenyalat per a la presentació ment abans del començament de l'exercici, relatius a
oe les instàncies. tasques administratives pròpies de la categoria.
c) Comprometre's a prestar el jurament o promesa Durant el desenvolupament d'aquesta prova els aspi¬
que estableix el Reial Decret 707/79, de 5 d'abril. rants podran en tot moment fer ús dels textos legals,
182 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 8 20-111-100^
col·leccions de jurisprudència i llibres de consulta amb de vint dies naturals a comptar de la publicació de la
els quals hi acudeixin. llista d'aprovats, els documents següents acreditatius
En aquest exercici es valorarà fonamentalment la de les circumstàncies i condicions a què fa referència
capacitat de raciocini, la sistemàtica en el plantejament I la base 2a.
la formulació de conclusions, i el coneixement i adequa¬ a) Certificat en extracte de l'acta de naixement, este¬
da interpretació de la normativa aplicable. sa pel Registre Civil corresponent, o fotocòpia del
Tercer. Consistirà en exposar, oralment, en un perío¬ Document Nacional d'Identitat.
de màxim d'una hora, sis temes extrets a la sort d'entre b) Títol o el seu testimoni notarial.
els compresos en el programa annex a la convocatòria: En el cas que aquests documents haguessin estat
un de Dret Constitucional, un de Dret Administratiu, un expedits després de la data en què finalitzi el termini
de Dret Financer, un de Dret Administratiu Local (part d'admissió d'instàncies, hauran de justificar quan varen
general), un de Dret Urbanístic i un de Règim Especial acabar els seus estudis.
de Barcelona. c) Declaracions jurades de no haver estat separat
La realització de les proves d'aquest exercici serà pú¬ del servei de l'Administració de l'Estat, o de l'Adminis¬
blica. tració Local per un expedient disciplinari i de no tenir
Es valoraran els coneixements sobre els temes expo¬ antecedents penals per delictes que inhabilitin per a
sats. l'exercici de funcions públiques.
Si un cop desenvolupats els dos primers temes o d) Certificat acreditatiu de no patir cap malaltia o
transcorreguts vint minuts d'exposició el Tribunal apre¬ defecte físic que impossibiliti el normal exercici de la
ciés deficiència notòria en l'actuació de l'aspirant, podrà funció, expedit per la Inspecció Mèdica de Funcionaris
invitar-lo a desistir de continuar l'exercici. d'aquest Ajuntament.
Un cop acabada l'exposició de la totalitat dels temes, Els aspirants que tinguin la condició de minusvàlids
el Tribunal podrà dialogar amb l'aspirant sobre matèries hauran de presentar certificació dels òrgans compe¬
objecte d'aquests i demanar-li qualssevol altres explica¬ tents del Ministeri de Treball i Seguretat Social que
cions complementàries. El diàleg podrà tenir una dura¬ acrediti aquesta condició i la seva capacitat per desen¬
da màxima de quinze minuts. volupar les tasques que corresponen a les places
Exercici voluntari: objecte de la convocatòria.
Prova específica per demostrar coneixements de ca¬ e) Declaració jurada de no incórrer en causa d'inca¬
talà. pacitat.
Els Tribunals qualificadors adaptaran el temps i mit¬ f) Declaració jurada de no exercir qualsevol càrrec,
jans de realització dels exercicis dels aspirants minusvà- professió o activitat, públics o privats, per compte propi
lids, de manera que gaudeixin d'igualtat d'oportunitats o aliè, retribuïts o merament honorífics, que impedeixin
amb els altres participants. o menyscabin l'estricte acompliment dels deures del
9a. El programa per a l'examen al qual es fa referèn¬ funcionari, comprometin la seva imparcialitat o perjudi¬
cia en el tercer exercici, serà el que acompanya la con¬ quin els interessos generals, de conformitat amb allò
vocatòria. que disposa la normativa vigent sobre incompatibilitats
10a. Els exercicis obligatoris seran eliminatoris i quali¬ en el sector públic.
ficats fins a un màxim de 10 punts, sent eliminats els Els qui tinguessin la condició de funcionaris públics
opositors que no aconsegueixin un mínim de 5 punts en seran exempts de justificar documentalment les condi¬
cadascun d'ells. cions i requisits ja demostrats per obtenir el seu
L'exercici voluntari serà qualificat fins a un màxim de anterior nomenament; aquests hauran de presentar
3 punts. certificació del Ministeri, Corporació Local o organisme
Les qualificacions s'adoptaran sumant les puntua¬ públic del qual depenguin, acreditant la seva condició i
cions atorgades pels diversos membres del Tribunal i totes les circumstàncies que constin en el seu full de
dividint el total pel nombre d'assistents, sent el quocient serveis.
la qualificació definitiva. 14a. Si dins el termini indicat i llevat dels casos de
Les qualificacions de cada exercici es faran pú¬ força major, els opositors proposats no presentessin la
bliques el mateix dia que s'acordin i seran exposades seva documentació, o no reunissin els requisits exigits,
al tauler de Concursos i Oposicions de la Corpo¬ no podran ser nomenats i restaran anul·lades totes les
ració. seves actuacions, sense perjudici de la responsabilitat
L'ordre de qualificació definitiva estarà determinat en què haguessin pogut incórrer per falsedat en la seva
per la suma de la puntuació obtinguda en els exer¬ instància, on sol·licitaven prendre part al concurs-
cicis obligatoris més l'atorgada pel coneixement del oposició.
català. 15a. Un cop aprovada la proposta per l'òrgan munici¬
11a.En els dos primers exercici obligatoris i en el pal competent, els opositors nomenats hauran de pren¬
voluntari actuaran simultàniament tots els opositors ad¬ dre possessió en el termini de quinze dies naturals a
mesos a cadascun d'ells, i en el tercer exercici obli¬ comptar de l'endemà de la notificació del nomenament.
gatori ho faran per l'ordre que resulti del sorteig Els qui no prenguin possessió en el termini indicat,
previ. sense causa justificada, quedaran en situació de ces¬
12a. Acabada la qualificació dels aspirants, el Tribu¬ sants.
nal publicarà la relació d'aprovats per ordre de puntua¬ 16a. El Tribunal queda autoritzat per resoldre els
ció. Els aprovats no podran ultrapassar el nombre de dubtes que es presentin i prendre els acords necessaris
places convocades. El Tribunal elevarà la relació d'a¬ per al bon ordre del concurs-oposició, en tot allò previst
provats a la Presidència de la Corporació a fi que en aquestes bases.
formuli el nomenament. 17a. En els casos no previstos en les bases es
13a. Els aspirants proposats pel Tribunal presenta¬ remetrà al que preceptúen les disposicions reguladores
ran al Negociat de Selecció de Personal, dins el termini de l'ingrés de personal a l'Administració Pública.
MÚMJ 20-111-1988 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 183
annex i 7. El costum. La pràctica administrativa. Els principis
generals del Dret. Altres fonts.
tribunal 8. La posició jurídica de l'Administració Pública. Po¬
El Tribunal qualificador estarà compost pels mem¬ testats administratives. Potestat discrecional i re¬
bres següents: glada.
9. L'administrat. Concepte i classes. La capacitat de
president l'administrat i les seves causes modificadores. Col-
ll im. Sr. Francesc Raventós i Torres, com a titular, i laboració i participació dels ciutadans en l'Adminis¬
com a suplent l'll im. Sr. Guerau Ruiz i Pena. tració.
10. Els drets públics subjectius. L'interès legítim. Altres
vocals situacions jurídiques de l'administrat.
Sr. Francesc Longo i Martínez com a titular, i com a 11. L'acte administratiu. Concepte. Classes d'actes
suplent el Sr. Fernando Navarro i González. administratius. Elements de l'acte administratiu.
Sr. Saturnino de Gracia i Valero, com a titular, i com a 12. El procediment administratiu. La Llei de Procedi¬
suplent el Sr. Antoni Abeleira i Navarro. ment administratiu i la seva revisió. Principis i àmbit
Representants titular i suplent designats per l'Escola d'aplicació.
d'Administració Pública de Catalunya. 13. Dimensió temporal del procediment. Recepció i
registre de documents. L'interessat i la seva repre¬
secretari sentació. Comunicacions i notificacions.
El de la Corporació o funcionari en qui delegui. 14. Les fases del procediment administriu general. El
silenci administratiu.
15. L'eficàcia dels actes administratius i llur condiciona¬
annex ii ment. Executivitat i suspensió. L'execució dels ac¬
tes administratius.
PROGRAMA 16. La teoria de la invalidesa de l'acte administratiu.
Actes nuls i anul·lables. La convalidació de l'acte
Part primera: Dret Constitucional administratiu. La revisió d'ofici.
17. La contractació administrativa. Naturalesa jurídica
1. La Constitució espanyola de 1978. Principis gene¬ dels contractes públics. Distinció dels civils. Clas¬
rals. ses de contractes públics. La legislació de contrac¬
2. Drets i deures fonamentals dels espanyols i les tes de l'Estat.
seves garanties. 18. Elements dels contractes. Els subjectes. Objecte i
3. La Monarquia. Teoria general de la Corona. causa dels contractes públics. La forma de la
4. Règim parlamentari espanyol. Corts generals. Con¬ contractació administrativa i els sistemes de selec¬
grés dels Diputats. ció de contractistes. La formalització dels contrac¬
5. Òrgans que depenen de les Corts generals. Tribu¬ tes.
nal de Comptes. 19. Drets i deures de l'Administració i els contractistes.
6. Poder Judicial. Modificació dels contractes. Revisió dels preus.
7. El Govern. Funcions i potestats en el sistema cons¬ Interpretació, resolució, rescissió i denúncia dels
titucional espanyol. contractes públics.
8. Significat de la nova ordenació territorial de l'Estat. 20. La invalidesa dels contractes públics. Els actes
Títol VIII de la constitució espanyola. separables. La impugnació dels contractes públics.
9. L'Estatut d'Autonomia de Catalunya. La Generalitat Jurisdicció competent.
de Catalunya. Òrgans legislatius i executius. Potes¬ 21. Les formes de l'acció administrativa. El foment i els
tat normativa de la Generalitat de Catalunya. Com¬ seus medis.
petències exclusives i compartides de la Generali¬ 22. La policia administrativa. Evolució del concepte.
tat de Catalunya. El poder de la policia i els seus límits. Els mitjans
10. El Tribunal Constitucional. de la policia i en especial les sancions administra¬
tives.
Part segona: Dret Administratiu 23. El servei públic. Evolució del concepte. Servei pú¬
blic i prestacions administratives. Els serveis pú¬
L Administració pública. Govern i Administració. Princi¬ blics virtuals o impropis.
pis constitucionals de l'Administració pública espa¬ 24. Els modes de gestió del servei públic. La gestió
nyola. directa. El contracte de gestió
2. de serveis públics.
L'Administració i el Dret. Règim anglosaxó i sistema 25. Les prestacions obligatòries dels administrats. Les
continental europeu o règim administratiu. prestacions personals.
3. El concepte de Dret administratiu. Activitat adminis¬ 26. L'expropiació forçosa. Concepte i elements. Proce¬
trativa de dret privat. L'anomenada «Ciència de l'Ad¬ diment general. Referència als procediments espe¬
ministració». cials. Garanties
4. jurisdiccionals.
La personalitat jurídica de l'Administració pública. 27. El domini públic. Concepte i naturalesa. Béns que
Classes de persones jurídiques
3. públiques. l'integren. El Règim jurídic de domini públic. Les
Submissió de l'Administració a la Llei i al Dret. Fonts mutacions demanials.
del Dret públic. La Llei. Classes de lleis. 28. Ús i utilització del domini
6' públic. Estudi especial de
EJ Reglament: concepte i classes. Procediment la concessió i la reserva demanial.
d elaboració. Límits de la potestat reglamentària i 29. El patrimoni privat de les Entitats públiques. La
defensa contra els reglaments il·legals. Instruccions legislació del patrimoni de l'Estat. Estudi especial
i circulars. del patrimoni mobiliari.
184 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 8 20-111-1ggfl
30. La responsabilitat de l'Administració. Evolució i rè¬ l'Estat: la seva respectiva ordenació i fiscalització
gim actual. 11. El sistema tributari espanyol vigent. Principis estruc¬
31. Els recursos administratius. Concepte. Principis ge¬ turals. Imposició directa i indirecta.
nerals: classes. 12. Impostos del producte. Impost general sobre la
32. El recurs d'alçada. Classes. El recurs de reposició. Renda de les Persones Físiques i Jurídiques.
El recurs de revisió. 13. Impost General sobre les Successions. Impost Ge¬
33. El recurs econòmico-administratiu. neral sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurí¬
34. Administració i jurisdicció. El jutge ordinari i la dics Documentats.
legalitat administrativa. Les reclamacions adminis¬ 14. L'impost sobre el valor afegit.
tratives, prèvies a les vies civil i laboral. 15. Règim financer de les Comunitats Autònomes.
35. La jurisdicció contencioso-administrativa. Naturale¬
sa, extensió i límits. Sistemes d'organització. Evolu¬
ció històrica i règim espanyol vigent. Part quarta: Dret Administratiu Local
36. El recurs contencioso-administratiu. Les parts. Els
actes impugnables. Procediment general. La sen¬ 1. Règim local espanyol. Principis constitucionals i
tència i la seva execució. Procediments especials. regulació jurídica.
37. L'organització administrativa. La potestad orga¬ 2. La província en el Règim local. Història. La regula¬
nitzadora. Els òrgans administratius. Concepte i ció constitucional de la província a Espanya.
classes. Consideració especial dels òrgans col·le¬ 3. Organització i competència de la província.
giats. 4. El municipi. Història. Classes d'ens municipals en el
38. Els principis d'organització administrativa. Compe¬ Dret espanyol.
tència, jerarquia i coordinació. Descentralització. 5. El terme municipal. La població municipal. Conside¬
Autonomia i tutela. ració especial del veí. L'empadronament municipal.
39. Els funcionaris públics. Concepte i classes. Estruc¬ 6. Organització i competències municipals.
tura de la funció pública espanyola. La legislació 7. Règim de sessions i acords dels òrgans col·legiats
sobre funcionaris civils de l'Estat. locals.
40. Naixement i extinció de la relació funcionarial. Con¬ 8. Mancomunitats i altres organitzacions intermunici-
tingut de la relació funcionarial. Drets i deures dels pals. La divisió territorial a Catalunya. L'organització
funcionaris. Els drets econòmics. comarcal. El Consell Comarcal.
41. Els drets passius dels funcionaris. La Seguretat 9. Ordenances i Reglaments de les entitats locals.
Social dels funcionaris. Classes. Procediment d'elaboració i aprovació.
42. Règim disciplinari dels funcionaris. Responsabilitat 10. Autonomia municipal i tutela.
civil i penal dels servidors públics. 11. La funció pública local i la seva organització.
43. L'Administració de l'Estat. Òrgans centrals. Consell 12. Drets i deures dels funcionaris públics locals. Dret
d'Estat. Administració perifèrica. de sindicació. Seguretat Social. La Mutualitat Nacio¬
44. Les Comunitats Autònomes. Principis d'organitza¬ nal d'Administració Local.
ció. Competències. 13. Els béns de les entitats locals. Règim d'utilització
dels de domini públic.
14. Les formes d'activitat de les entitats locals. La
Part Tercera: Dret Financer intervenció administrativa en l'activitat privada.
15. Les llicències. Naturalesa jurídica. Règim jurídic i
1. Activitat financera i activitat econòmica. Origen i procediment d'atorgació. El condicionament de les
desenvolupament de la Finança Pública. La fona- llicències.
mentació teòrica de la Finança Pública. 16. El servei públic a l'esfera local. Els modes de gestió
2. El pressupost. Concepte, naturalesa i classes. Els dels serveis públics. Consideració especial de la
principis pressupostaris liberals. Teories modernes concessió.
sobre el Pressupost. 17. Les empreses municipals. Els consorcis.
3. La despesa pública. Concepte i classes. Augment 18. La participació dels administrats en l'activitat de les
real i aparent de la despesa pública. Efectes Administracions Locals.
econòmics de la despesa pública. 19. Els contactes administratius a l'esfera local.
4. Els ingressos públics. Concepte i classes. Preus 20. Finances locals: Classificació dels ingressos. Orde¬
privats i quasi-privats. Preus públics i preus polítics. nances fiscals.
Contribucions especials. 21. Règim jurídic de la despesa pública local.
5. L'impost i la seva naturalesa. Distribució tècnica de 22. Els pressupostos locals. Comptabilitat i Comptes.
l'impost. Distribució econòmica de l'impost. Distri¬
bució formal de l'impost.
6. La Finança extraordinària. Pressupostos extraordi¬ Part cinquena: Dret Urbanístic
naris. Els ingressos de la Finança extraordinària.
Consideració especial del Deute públic. 1. La legislació urbanística espanyola. Antecedents.
7. El Dret tributari espanyol. Significat i principis inspi¬ La Llei del Sòl i Ordenació Urbana, de 12 de maig
radors de la Llei General Tributària. de 1956; estructura i principis inspiradors. La refor¬
8. Infraccions i sancions tributàries. Gestió, liquidació, ma de la Llei del Sòl de 2 de maig de 1975.
recaptació i inspecció dels tributs. La revisió dels Legislació sectorial d'especial incidència en l'urba¬
actes tributaris en via administrativa. nisme.
9. El pressupost espanyol. Fonts de la seva ordenació 2. L'organització administrativa de l'urbanisme. Distri¬
jurídica i estructura actual. bució de competències entre les diferents Adminis¬
10. Règim jurídic espanyol de despeses i pagaments a tracions.
20-111-1988 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 185
3 ' Significat del pla urbanístic. Tipologia dels plans. La b) De les 22 places convocades se'n reservaran 5
jerarquització dels plans d'urbanisme. Municipis per a promoció interna del personal de categories
sense pla d'ordenació. inferiors, que posseeixi la titulació exigida i restants
4. El planejament municipal. Els plans generals. Plans requisits, i que superi les proves establertes en aques¬
parcials. Projectes d'urbanització. Programes d'ac¬ tes bases, en aplicació de l'article 22 de la Llei 30/1984,
tuació urbanística. Normes complementàries i sub¬ de 2 d'agost, de Mesures per a la Reforma de la Funció
sidiàries del planejament. Plans especials. Pública. En el cas que no es cobreixin aquestes places
5. La formació dels plans territorials d'urbanisme de reservades a la promoció interna s'acumularan al torn
caràcter municipal. Competència i termini: estàn- lliure.
dars urbanístics. Procediments d'aprovació. La 2a. Podran prendre-hi part els qui reuneixin les condi¬
suspensió de la llicència. Els plans d'iniciativa parti¬ cions següents:
cular. a) Ser espanyol.
6. Vigència dels plans. Modificació, revisió i suspen¬ b) Tenir 18 anys complerts i no excedir de 55 en la
sió. Efecte de l'aprovació dels plans. data de la convocatòria.
7. La classificació del sòl. Limitacions i deures per raó L'excés en el límit d'edat podrà compensar-se amb
de la classificació: cessions obligatòries, costeja- els serveis prestats anteriorment a l'Administració local,
ment de l'obra urbanitzadora. El patrimoni munici¬ qualsevol que fos la naturalesa dels esmentats serveis.
pal del sòl: concepte, naturalesa jurídica i règim c) Estar en possessió del títol de llicenciat en Cièn¬
aplicable. cies Econòmiques, Ciències Empresarials o Intendent
8. L'execució dels plans d'ordenació. Competència i Mercantil.
principis generals. Actuació per polígon. Sistemes d) No haver estat separat del servei de l'Estat
d'actuació: determinació de l'aplicable. Els principis o l'Administració Local o Autonòmica per cap expe¬
d'afectació de plus-vàlues i de justa distribució de dient disciplinari i no tenir antecedents penals per
beneficis i càrregues. delictes que inhabilitin per a l'exercici de funcions pú¬
9. Parcel·lacions i reparcel·lacions. Les expropiacions bliques.
urbanístiques: classes i criteris de valoració. e) No patir cap malaltia o defecte físic que impedeixi
10. Edificació i ús del sòl. Edificació forçosa i registre el normal exercici de la funció.
de solars. Ordres d'execució. La declaració de ruï¬ f) No trobar-se inclòs en cap de les causes d'incapa¬
na. citat que determina l'article 36 del Reglament de Fun¬
11. La llicència urbanística. Naturalesa i règim jurídic. cionaris d'Administració Local, de 30 de maig de
12. Infraccions urbanístiques. Responsabilitat de l'Ad¬ 1952.
ministració. Accions i recursos. 3a. Els qui desitgin participar en el concurs-oposició
hauran de:
a) Presentar instància al Registre General de l'Ajunta¬
Part sisena: Règim Especial de Barcelona ment, acompanyada del curriculum vitae i documents
acreditatius dels mèrits que al·leguin, dins l'impror¬
1. L'Ajuntament de Barcelona: Competència i orga¬ rogable termini de vint dies naturals a comptar de
nització: Alcalde, Tinents d'Alcalde i Regidors. l'endemà de la publicació de la convocatòria en el
2. Organització de l'Ajuntament de Barcelona: Consell Butlletí Oficial de l'Estat.
Plenari i Comissió de Govern. Altres òrgans comple¬ b) Manifestar en l'esmentada instància que reuneix
mentaris de l'organització. Les sesions i el seu de¬ totes i cadascuna de les condicions exigides en la base
senvolupament. 2a de la convocatòria, referides sempre a la data
3. Districtes Municipals. Organització i atribucions. Par¬ d'acabament del termini assenyalat per a la presentació
ticipació ciutadana. de les instàncies.
4. Desenvolupament de l'activitat municipal: planifica¬ c) Comprometre's a prestar el jurament o promesa
ció i programació. El Pla general i el Programa d'Ac¬ que estableix el Reial Decret 707/79, de 5 d'abril.
tuació. d) Acompanyar el rebut acreditatiu d'haver abonat
5. Les Finances Locals: llur evolució i situació actual. 2.000 pessetes per drets d'examen, que només podran
Recursos constitutius de la Finança municipal de ser retornades en el cas que no hi siguin admesos per
Barcelona. falta dels requisits exigits per prendre-hi part.
6. Les Entitats Metropolitanes en la conurbació de Les instàncies també podran presentar-se en la for¬
Barcelona. Antecedents. Classes. Naturalesa Jurídi¬ ma que determina l'art. 66 de la Llei de Procediment
ca: organització i competències. Administratiu.
4a. Un cop acabat el termini de presentació d'instàn¬
cies, la Presidència de la Corporació aprovarà la llista
provisional d'aspirants admesos i exclosos, que serà
BASES QUE HAN DE REGIR EL CONCURS-OPOSICIÓ exposada al tauler de Concursos i Oposicions de la
LLIURE PER A LA PROVISIÓ DE 22 PLACES Corporació. La llista d'aspirants exclosos es publicarà a
DE TÈCNIC Gaseta
SUPERIOR la
D'ECONOMIA Municipal.
(Aprovades 5a. El Tribunal
per acord de la Comissió de Govern qualificador serà el que figura a
«e 10 de febrer l'Annex núm. 1
de 1988) d'aquestes bases.
El Tribunal no podrà constituir-se ni actuar sense
l'assistència de més de la meitat dels seus membres
. a) L'objecte d'aquest concurs-oposició és la pro¬ titulars o suplents, indistintament.
Visio de 22 places de Tècnic Superior d'Economia 6a. La fase d'oposició constarà de tres exercicis
enquadrades en l'escala d'Administració Especial cor¬ obligatoris que es desenvoluparan de la forma següent:
responents al grup A. Primer. Exercici que consistirà a desenvolupar per
186 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 8 20-lll-iQRp
escrit un tema de la part administrativa i dos de la part sa pel Registre Civil corresponent, o fotocòpia del
específica un del grup A i un altre del grup B. Document Nacional d'Identitat.
Els temes seran determinats per sorteig d'entre els b) Títol o el seu testimoni notarial.
que figuren en el programa que es publica com a En el cas que aquests documents haguessin estat
Annex a la present convocatòria. expedits després de la data en què finalitzi el termini
El Tribunal podrà convocar els aspirants per a un d'admissió d'instàncies, hauran de justificar quan varen
comentari oral dels temes desenvolupats, podent fer, acabar els seus estudis.
en aquesta fase de l'exercici, totes aquelles preguntes c) Declaracions jurades de no haver estat separat
que estimi convenients per apreciar el grau de coneixe¬ del servei de l'Administració de l'Estat, o de l'Adminis¬
ment dels aspirants. tració Local per un expedient disciplinari i de no tenir
Segon. Exercici pràctic consistent en la resolució antecedents penals per delictes que inhabilitin per a
d'un o més supòsits pràctics relatius al temari adjunt i l'exercici de funcions públiques.
que seran determinats pel Tribunal immediatament d) Certificat acreditatiu de no patir cap malaltia o
abans de l'inici de la prova. defecte físic que impossibiliti el normal exercici de la
Tercer. Exercici específic per demostrar coneixe¬ funció, expedit per la Inspecció Mèdica de Funcionaris
ments de català. d'aquest Ajuntament.
El Tribunal podrà acordar que els exercicis segon i Els aspirants que tinguin la condició de minusvàlids
tercer es realitzin en una sola sessió, quedant condicio¬ hauran de presentar certificació dels òrgans compe¬
nada la qualificació del tercer exercici a la superació del tents del Ministeri de Treball i Seguretat Social que
segon per l'aspirant. acrediti aquesta condició i la seva capacitat per desen¬
Els Tribunals qualificadors adaptaran el temps i els volupar les tasques que corresponen a les places
mitjans de realització dels exercicis dels aspirants mi- objecte de la convocatòria.
nusvàlids, de manera que gaudeixin d'igualtat d'oportu¬ e) Declaració jurada de no incórrer en causa d'inca¬
nitats amb els altres participants. pacitat.
7a. Els dos primers exercicis seran qualificats fins a f) Declaració jurada de no exercir qualsevol càrrec,
un màxim de 10 punts, sent eliminats els opositors que professió o activitat, públics o privats, per compte propi
no aconsegueixin un mínim de 5 punts en cadascun o aliè, retribuïts o merament honorífics, que impedeixin
d'ells. o menyscabin l'estricte acompliment dels deures del
El tercer exercici serà qualificat fins a un màxim de 2 funcionari, comprometin la seva imparcialitat o perjudi¬
punts. quin els interessos generals, de conformitat amb allò
Les qualificacions s'adoptaran sumant les puntua¬ que disposa la normativa vigent sobre incompatibilitats
cions atorgades pels diversos membres del Tribunal i en el sector públic.
dividint el total pel nombre d'assistents, sent el quocient Els qui tinguessin la condició de funcionaris públics
la qualificació definitiva d'aquesta fase. seran exempts de justificar documentalment les condi¬
Les qualificacions de cada exercici es faran públi¬ cions i requisits ja demostrats per obtenir el seu anterior
ques el mateix dia que s'acordin i seran exposades al nomenament; aquests hauran de presentar certificació
tauler de Concursos i Oposicions de la Corporació. del Ministeri, Corporació Local o organisme públic del
8a. El Tribunal podrà convocar els aspirants que qual depenguin, acreditant la seva condició i totes les
hagin superat els exercicis a una entrevista realitzada circumstàncies que constin en el seu full de serveis.
per personal especialitzat, per tal de valorar les caracte¬ 13a. Si dins el termini indicat i llevat dels casos de
rístiques personals d'adequació a la categoria profes¬ força major, els opositors proposats no presentessin la
sional objecte de la convocatoria. seva documentació, o no reunissin els requisits exigits,
9a. En concepte de mèrits i entrevista s'atorgarà una no podran ser nomenats i restaran anul·lades totes les
puntuació màxima de 10 punts. seves actuacions, sense perjudici de la responsabilitat
Els mèrits del currículum vitae es valoraran de confor¬ en què haguessin pogut incórrer per falsedat en la seva
mitat amb el barem establert a l'Annex II d'aquestes instància, on sol·licitaven prendre part en el concurs-
bases, fins a un màxim de 5 punts. oposició.
L'entrevista prevista a la base 8a., en el cas que es 14a. Un cop aprovada la proposta per l'òrgan munici¬
realitzi, serà qualificada pel Tribunal amb una puntuació pal competent, els opositors nomenats hauran de pren¬
màxima de 5 punts, tenint en compte l'informe emès dre possessió en el termini de quinze dies naturals a
per l'entrevistador. comptar de l'endemà de la notificació del nomenament.
10a. L'ordre de qualificació definitiva estarà determi¬ Els qui no prenguin possessió en el termini indicat, sense
nat per la suma de la puntuació obtinguda en els causa justificada, quedaran en situació de cessants.
exercicis obligatoris i l'atorgada a la base 9a. 15a. El Tribunal queda autoritzat per resoldre els
11a. Acabada la qualificació dels aspirants, el Tribu¬ dubtes que es presentin i prendre els acords necessaris
nal publicarà la relació d'aprovats per ordre de puntua¬ per al bon ordre del concurs-oposició, en tot allò previst
ció. Els aprovats no podran ultrapassar el nombre de en aquestes bases.
places convocades. El Tribunal elevarà la relació d'a¬ 16a. En els casos no previstos en les bases es
provats a la Presidència de la Corporació a fi que remetrà al que preceptúen les disposicions reguladores
formuli el nomenament. de l'ingrés de personal a l'Administració Pública.
12a. Els aspirants proposats pel Tribunal presentaran
al Negociat de Selecció de Personal, dins el termini de
vint dies naturals a comptar de la publicació de la llista ANNEX I
d'aprovats, els documents següents acreditatius de les
circumstàncies i condicions a què fa referència la base TRIBUNAL
2a. El Tribunal qualificador estarà compost pels mem¬
a) Certificat en extracte de i'acta de naixement, este¬ bres següents:
tlnuj 20-111-1988 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 187
-
PRESIDENT Els dos models econòmics: el Keinesià i el mone-
H im. Sr. Francesc Raventós ¡ Torras, com a titular, i tarista. Explicació d'ambdós en els mercats de
com a suplent I'll lm. Sr. Joaquim de Nadal i Caparà. treball, de diner i de capitals.
3. El creixement a llarg termini de la despesa pública
VOCALS - Descripció i teories.
Sr. Guillem Sánchez i Juliachs, com a titular, i com a - La Llei de Wagner i la Hisenda Pública moderna.
suplent la Sra. M. Lluïsa Sindreu i Torrent. - El problema del dèficit públic. Les seves causes i
Sr. Carles Castells i Oliveras, com a titular, i com a conseqüències.
suplent la Sra. Teresa Llucià i Figueres. 4. Els béns públics
Representants titular i suplent designats per l'Escola - Definició i classes.
d'Administració Pública de Catalunya. - Les external itats.
- Rendiments creixents a escala en la producció.
SECRETARI - Nacionalització versus regulació del monopoli na¬
El de la Corporació o funcionari en qui delegui. tural.
5. El finançament del sector públic
- La restricció pressupostària del sector públic i les
ANNEX II diferents formes de finançament.
- El finançament mitjançant deute: efectes sobre
1. Experiència professional en les fun¬ el creixement.
cions pròpies de la titulació requerida - El problema de la càrrega del deute.
en la convocatòria fins a 2 punts 6. La política fiscal
2. Per expedient acadèmic fins a 1 punt - Efectes dels impostos sobre l'oferta de treball,
3. Per altres títols, diplomes o cursets l'estalvi, les decisions de cartera, la inversió de
relacionats amb la professió fins a 1 punt les empreses i sobre la distribució de la renda.
4. Per altres mèrits al·legats fins a 1 punt - El problema de l'impost òptim versus una «bona»
estructura tributària.
PROGRAMA ADJUNT 7. Tarifes públiques
- Generalitats i fonaments normatius.
Temari Administratiu - Desviacions de la regla de preu igual a cost mar¬
ginal.
1. La Constitució espanyola de 1978. Principis gene¬ - L'empresa pública sotmesa a restricció pressu¬
rals. Drets i deures fonamentals dels espanyols. postària (l'aportació de Boiteux).
2. Funcions de l'Estat. La Corona. El Poder Legislatiu. 8. Federalisme fiscal
El Govern i l'Administraciió de l'Estat. El Poder Judi¬ - L'assignació de funcions al nivell apropiat de go¬
cial. vern.
3. L'organització territorial de l'Estat. L'Estatut d'Auto¬ - El model de Tiebout i l'eficiència de la lliure
nomia de Catalunya. La Generalitat. mobilitat entre regions.
4. Règim Local espanyol. Principis constitucionals i - La teoria de les transferències intergovernamen-
regulació jurídica. tals.
5. El Municipi i la Província en el Règim Local. Orga¬ 9. Criteris generals de selecció d'inversions
nització. Competències. - Les inversions en el sector privat: criteris del
6. El Règim Especial del Municipi de Barcelona. Valor Actualitzat Net (VAN) i de la Taxa Interna
7. L'acte administratiu. Principis generals del Procedi¬ de Retorn (TIR)
ment Administratiu Local. - Els costos d'ajust en la inversió.
8. Els contractes administratius a l'esfera local. - La inversió des del punt de vista macroeconò-
9. El servei públic a l'esfera local. Les modalitats de mic.
gestió dels Serveis Públics. 10. La inversió pública i l'anàlisi cost-benefici
10. El personal al servei de les Entitats Locals. Personal - Les inversions públiques.
funcionari i laboral. Drets i deures dels funcionaris - Anàlisi Cost-Benefici: fonaments teòrics, proble¬
locals. Incompatibilitats. mes en l'enumeració de costos i beneficis, l'elec¬
ció de la taxa de descompte temporal i el proble¬
ma del risc i la incertesa.
Temari Específic - Exemples de l'aplicació de l'anàlisi Cost-Benefici
en inversions públiques.
Grup A 11. L'empresa
- El procés de creació d'empreses.
1' El sector públic i l'economia. - Pla financer i estudi de mercat.
- Justificacions i objectius de l'activitat econòmica - El pla d'empresa.
del sector públic. 12. Anàlisi i gestió financera de l'empresa
- Raons de l'acció col·lectiva des de l'òptica liberal - Anàlisi dels estats financers: estructura patrimo¬
(imperfeccions i fracassos del mercat). nial i resultats.
- Preus ombra i preus de mercat. -
A Les Programació de les necessitats financeres.
funcions del sector públic - La gestió de Tresoreria.
- La funció estabilitzadora, la funció redistribuïdora i 13. L'economia social
la funció assignadora de recursos. - Cooperatives i societats anònimes laborals.
- Instruments o mitjans del sector públic per al - Legislació laboral, tributària i de la Seguretat So¬
compliment de la funció estabilitzadora. cial.
188 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 8 20-111-1Qfíp
14. Política de foment econòmic a l'administració local - Semblances i diferències entre taxes i contribu¬
- Mesures administratives. cions especials.
- Mesures de subvenció econòmica. 6. Crèdit i deute municipal
- Mesures d'oferta d'infrastructura. - Marc legal. Les formes de crèdit.
15. Creixement i estructura de les poblacions. El mer¬ - Procediment de les operacions de crèdit i treso¬
cat de treball reria.
- El creixement de les poblacions i els seus factors - L'endeutament municipal: les seves causes i els
determinants: natalitat, mortaldat i assignacions. seus límits. La situació actual.
La situació actual. 7. Els principis pressupostaris i el procés pressupos¬
- Les mesures dels fenòmens demogràfics: taxes i tari
taules; tipus i relacions. - El concepte de pressupost i els principis pressu¬
- L'estructura per edats i l'envelliment. Causes i postaris generals.
conseqüències. - Tipus de processos pressupostaris.
- La població -
com a subjecte consumidor i la Les teories del procés pressupostari.
sobirania del consumidor. La població com a 8. La normativa pressupostària
factor de treball: el mercat de treball. - La Llei General Pressupostària.
16. Descentralització i territori 9. Els pressupostos dels ens locals a Espanya
- Fonaments i conceptes de la política regional. - Estructura dels pressupostos locals.
-
- Polítiques territorials i descentralització adminis¬ Aprovació, modificació i recursos dels pressu¬
trativa. postos locals.
- Autarquia versus interdependència. - La liquidació dels pressupostos locals.
17. La localitazació i els mercats urbans - Els pressupostos de l'Ajuntament de Barcelona.
- Els factors de localització urbana segons activi¬ 10. Les tècniques pressupostàries
tats (residència, indústries, comerços i oficines). - Les tècniques pressupostàries clàssiques i les
- Models d'estructura espacial de les ciutats. seves limitacions.
- Els mercats urbans: terres (preu i ús), habitatge i - El Pressupost per programes: fonaments teòrics
treball. i metodologia.
18. La política de renovació urbana - Problemes i aplicacions del Pressupost per pro¬
- Els problemes de la degradació urbana. grames a Espanya i a l'estranger.
-
- El paper del sector públic en la rehabilitació, El pressupost en Base Zero: metodologia i com¬
conservació i reconstrucció urbana. paració amb el Pressupost per programes.
- Exemple de polítiques de renovació urbana. 11. El règim jurídic de la despesa pública local a Espa¬
19. Aspectes socials de la Comunitat Econòmica Euro¬ nya.
-
pea Regulació legal i límits de la despesa pública lo¬
- Política regional i social. cal.
- Fons estructurals i programes integrats. - L'Ordenació de les despeses.
- L'Ordenació dels pagaments.
12. La comptabilitat pública a Espanya
- El Pla de Comptabilitat Pública: àmbit d'aplicació,
Grup B objectius i característiques.
- Elements de la Comptabilitat Financera.
1. El sistema tributari espanyol - Elements de la Comptabilitat Pressupostària.
- La Llei General Tributària. 13. La comptabilitat de costos
Els públics. -
- ingressos El sistema de costos totals versus el sistema de
- Classes de tributs. costos variables o directes.
2. Les hisendes locals a Espanya - La comptabilitat pública de costos a Espanya.
Funcions de les Hisendes locals espanyoles. -
- Problemes de la comptabilitat de costos als ens
- Volum respecte al conjunt del sector públic espa¬ locals.
nyol. 14. El control de la gestió. I
- Estudi -
comparatiu amb altres països. Particularitats de la gestió dels serveis públics
3. El finançament de les hisendes locals a Espanya enfront del sector privat en funció dels diferents
- Fonts d'ingrés de les Hisendes locals espanyoles. objectius.
- Les transferències i subvencions -
com a ingrés El sistema d'indicadors per al control de la ges¬
dels ens locals espanyols: el sistema i la seva pro¬ tió.
blemàtica. - L'aplicació del control de la gestió als serveis pu¬
4. La imposició municipal a Espanya blics.
- La imposició sobre la propietat. 15. El control de la gestió. II
- La imposició sobre l'activitat econòmica. - Sistemes d'informació interna.
- Altres impostos municipals. - Auditoria interna -Auditoria externa.
5. Taxes i contribucions especials dels ens locals - Auditoria de gestió -Auditoria econòmica.
- Noció, característiques i posició en el sistema - Control intern de les Entitats locals: funció inter¬
fiscal espanyol. ventora, funció de control financer, funció d'eco¬
- Elements d'aquests tributs. nomia i eficàcia.
MjMJ_2Q:III-1988 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 189
BASES que han de regir el concurs-oposició 5a. El Tribunal qualificador serà el que figura a
LLIURE PER A LA PROVISIÓ DE 3 PLACES l'Annex núm. 1 d'aquestes bases.
DE TÈCNIC MITJÀ DE BIBLIOLOGIA El Tribunal no podrà constituir-se ni actuar sense
(Aprovades per acord de la Comissió de Govern l'assistència de més de la meitat dels seus membres
de 10 de febrer de 1988) titulars o suplents, indistintament.
6a. La fase d'oposició constarà de tres exercicis
1a. a) L'objecte d'aquest concurs-oposició és la pro¬ obligatoris que es desenvoluparan de la forma següent:
visió de 3 places de Tècnic Mitjà de Bibliología, enqua¬ Primer. Exercici que consistirà a desenvolupar per
drades en l'Administració Especial, i amb el sou cor¬ escrit un tema de la part administrativa i dos de la
responent al grup B. branca específica. Els temes seran determinats per
b) De les 3 places convocades se'n reservarà una per sorteig d'entre els que figuren en el programa que es
a promoció interna del personal de categories inferiors, publica com a Annex a la present convocatòria.
que posseeixi la titulació exigida i restants requisits, i que El Tribunal podrà convocar els aspirants per a un
superi les proves establertes en aquestes bases, en comentari oral dels temes desenvolupats, podent fer,
aplicació de l'article 22 de la Llei 30/1984, de 2 d'agost, en aquesta fase de l'exercici, totes aquelles preguntes
de Mesures per a la Reforma de la Funció Pública. En el que estimi convenients per apreciar el grau de coneixe¬
cas que no es cobreixi aquesta plaça reservada a la ment dels aspirants.
promoció interna s'acumularà al torn lliure. Segon. Exercici de caràcter pràctic sobre cataloga¬
2a. Podran prendre-hi part els qui reuneixin les condi¬ ció.
cions següents: Tercer. Exercici específic per demostrar coneixe¬
a) Ser espanyol. ments de català.
b) Tenir 18 anys complerts i no excedir de 55 en la El Tribunal podrà acordar que els exercicis segon i
data de la convocatòria. tercer es realitzin en una sola sessió, quedant condicio¬
L'excés en el límit d'edat podrà compensar-se amb nada la qualificació del tercer exercici a la superació del
els serveis prestats anteriorment a l'Administració local, segon per l'aspirant.
qualsevol que fos la naturalesa dels esmentats serveis. Els Tribunals qualificadors adaptaran el temps i els
c) Estar en possessió del títol de Diplomat en l'Esco¬ mitjans de realització dels exercicis dels aspirants mi-
la de Bibliología, actualment Escola Universitària de nusvàlids, de manera que gaudeixin d'igualtat d'oportu¬
Biblioteconomia i Documentació. nitats amb els altres participants.
d) No haver estat separat del servei de l'Estat o 7a. Els dos primers exercicis seran qualificats fins a
l'Administració Local o Autonòmica per cap expedient un màxim de 10 punts, sent eliminats els opositors que
disciplinari i no tenir antecedents penals per delictes no aconsequeixin un mínim de 5 punts en cadascun
que inhabilitin per a l'exercici de funcions públiques. d'ells.
e) No patir cap malaltia o defecte físic que impedeixi El tercer exercici serà qualificat fins a un màxim de 2
el normal exercici de la funció. punts.
f) No trobar-se inclòs en cap de les causes d'incapa¬ Les qualificacions s'adoptaran sumant les puntua¬
citat que determina l'article 36 del Reglament de Fun¬ cions atorgades pels diversos membres del Tribunal i
cionaris d'Administració Local, de 30 de maig de dividint el total pel nombre d'assistents, sent el quocient
1952. la qualificació definitiva d'aquesta fase.
3a. Els qui desitgin participar en el concurs-oposició Les qualificacions de cada exercici es faran públi¬
hauran de: ques el mateix dia que s'acordin i seran exposades al
a) Presentar instància al Registre General de l'Ajunta¬ tauler de Concursos i Oposicions de la Corporació.
ment, acompanyada del curriculum vitae i documents 8a. El Tribunal podrà convocar els aspirants declarats
acreditatius dels mèrits que al·leguin, dins l'impror¬ aptes en els exercicis per a la realització d'una entrevis¬
rogable termini de vint dies naturals a comptar de ta i comentari del curriculum vitae presentat i realització
l'endemà de la publicació de la convocatòria en el en el seu cas d'una prova psicotècnica.
Butlletí Oficial de lEstat. 9a. Els mèrits del curriculum, junt amb l'entrevista, en
b) Manifestar en l'esmentada instància que reuneix el cas que es realitzi, seran qualificats fins a un màxim
totes i cadascuna de les condicions exigides en la base de 10 punts.
2a de la convocatòria, referides sempre a la data La prova psicotècnica, en el cas que es realitzi, serà
d'acabament del termini assenyalat per a la presentació valorada fins a un màxim de 5 punts.
de les instàncies. 10a. L'ordre de qualificació definitiva estarà determi¬
c) Comprometre's a prestar el jurament o promesa nat per la suma de la puntuació obtinguda en els
que estableix el Reial Decret 707/79, de 5 d'abril. exercicis obligatoris i l'atorgada a la base 9a.
d) Acompanyar el rebut acreditatiu d'haver abonat 11a. Acabada la qualificació dels aspirants, el Tribu¬
1.500 pessetes per drets d'examen, que només podran nal publicarà la relació d'aprovats per ordre de puntua¬
ser retornades en el cas que no hi siguin admesos per ció. Els aprovats no podran ultrapassar el nombre de
falta dels requisits exigits per prendre-hi part. places convocades. El Tribunal elevarà la relació d'a¬
Les instàncies també podran presentar-se en la for¬ provats a la Presidència de la Corporació a fi que
ma que determina l'art. 66 de la Llei de Procediment formuli el nomenament.
Administratiu. 12a. Els aspirants proposats pel Tribunal presentaran
4a. Un cop acabat el termini de presentació d'instàn- al Negociat de Selecció de Personal, dins el termini de
Cles>. 'a Presidència de la Corporació aprovarà la llista vint dies naturals a comptar de la publicació de la llista
provisional d'aspirants admesos i exclosos, que serà d'aprovats, els documents següents acreditatius de les
exposada al tauler de Concursos i Oposicions de la circumstàncies i condicions a què fa referència la base
orporació. La llista d'aspirants exclosos es publicarà a 2a.
a Caseta Municipal. a) Certificat en extracte de l'acta de naixement, este-
190 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 8 20-II1-1 om
sa pel Registre Civil corresponent, o fotocòpia del PRESIDENT
Document Nacional d'Identitat. ll·lm. Sr. Francesc Raventós i Torras, com a titular i
b) Títol o el seu testimoni notarial. com a suplent la ll ima. Sra. M. Aurèlia Capmany i Far-
En el cas que aquests documents haguessin estat nés.
expedits després de la data en què finalitzi el termini
d'admissió d'instàncies, hauran de justificar quan varen VOCALS
acabar els seus estudis. Sra. Pilar Figueras i Bellot, com a titular, i com a
c) Declaracions jurades de no haver estat separat suplent el Sr. Lluís Hortet i Previ.
del servei de l'Administració de l'Estat, Local o Autonò¬ Sra. Adela Alos-Moner i Vila, com a titular, i com a
mica per un expedient disciplinari i de no tenir antece¬ suplent la Sra. Montserrat Condemines i Pereña.
dents penals per delictes que inhabilitin per a l'exercici Representants titular i suplent designats per l'Escola
de funcions públiques. d'Administració Pública de Catalunya.
d) Certificat acreditatiu de no patir cap malaltia o
defecte físic que impossibiliti el normal exercici de la SECRETARI
funció, expedit per la Inspecció Mèdica de Funcionaris El de la Corporació o funcionari en qui delegui.
d'aquest Ajuntament.
Els aspirants que tinguin la condició de minusvàlids
hauran de presentar certificació dels òrgans compe¬ ANNEX II
tents del Ministeri de Treball i Seguretat Social que
acrediti aquesta condició i la seva capacitat per desen¬ 1. Experiència professional en les fun¬
volupar les tasques que corresponen a les places cions pròpies de la titulació requerida
objecte de la convocatòria. en la convocatòria fins a 4 punts
e) Declaració jurada de no incórrer en causa d'inca¬ 2. Per expedient acadèmic fins a 2 punts
pacitat. 3. Per altres títols, diplomes o cursets
f) Declaració jurada de no exercir qualsevol càrrec, relacionats amb la professió fins a 2 punts
professió o activitat, públics o privats, per compte propi 4. Per altres mèrits al·legats fins a 2 punts
o aliè, retribuïts o merament honorífics, que impedeixin
o menyscabin l'estricte acompliment dels deures del
funcionari, comprometin la seva imparcialitat o perjudi¬ PROGRAMA ADJUNT
quin els interessos generals, de conformitat amb allò
que disposa la normativa vigent sobre incompatibilitats Temari Administratiu
en el sector públic.
Els qui tinguessin la condició de funcionaris públics 1. La Constitució espanyola de 1978. Principis gene¬
seran exempts de justificar documentalment les condi¬ rals. Drets i deures fonamentals dels espanyols.
cions i requisits ja demostrats per obtenir el seu anterior 2. Funcions de l'Estat. La Corona. El Poder Legislatiu.
nomenament; aquests hauran de presentar certificació El Govern i l'Administraciió de l'Estat. El Poder Judi¬
del Ministeri, Corporació Local o organisme públic del cial.
qual depenguin, acreditant la seva condició i totes les 3. L'organització territorial de l'Estat. L'Estatut d'Auto¬
circumstàncies que constin en el seu full de serveis. nomia de Catalunya. La Generalitat.
13a. Si dins el termini indicat i llevat dels casos de 4. Règim Local espanyol. Principis constitucionals i
força major, els opositors proposats no presentessin la regulació jurídica.
seva documentació, o no reunissin els requisits exigits, 5. El Municipi i la Província en el Règim Local. Orga¬
no podran ser nomenats i restaran anul·lades totes les nització. Competències.
seves actuacions, sense perjudici de la responsabilitat 6. El Règim Especial del Municipi de Barcelona.
en què haguessin pogut incórrer per falsedat en la seva 7. L'acte administratiu. Principis generals del Procedi¬
instància, on sol·licitaven prendre part al concurs- ment Administratiu Local.
oposició. 8. Els contractes administratius a l'esfera local.
14a. Un cop aprovada la proposta per l'òrgan munici¬ 9. El servei públic a l'esfera local. Les modalitats de
pal competent, els opositors nomenats hauran de pren¬ gestió dels Serveis Públics.
dre possessió en el termini de quinze dies naturals a 10. El personal al servei de les Entitats Locals. Personal
comptar de l'endemà de la notificació del nomenament. funcionari i laboral. Drets i deures dels funcionaris
Els qui no prenguin possessió en el termini indicat, sense locals. Incompatibilitats.
causa justificada, quedaran en situació de cessants.
15a. El Tribunal queda autoritzat per resoldre els
dubtes que es presentin i prendre els acords necessaris Temari Específic
per al bon ordre del concurs-oposició, en tot allò previst
en aquestes bases. 1. Concepte i funció de biblioteca pública. Normes i
16a. En els casos no previstos en les bases es directrius per a biblioteques.
remetrà al que preceptúen les disposicions reguladores 2. Concepte i funció de la Biblioteca Nacional.
de l'ingrés de personal a l'Administració Pública. 3. Concepte i funció dels centres de documentació i
les biblioteques especialitzades.
4. Les biblioteques escolars.
ANNEX I 5. Les biblioteques de museus.
6. Arxius i museus de la ciutat de Barcelona.
TRIBUNAL 7. Evolució històrica de les biblioteques.
El Tribunal qualificador estarà compost pels mem¬ 8. Les biblioteques a Catalunya: evolució històrica i
bres següents: situació actual.
GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 191
9 La gestió de la biblioteca. 18. La gestió electrònica dels documents. Els suports
10 Construcció i equipament de les biblioteques. òptics d'informació.
11 Selecció i adquisició de fons bibliogràfics. 19. El tractament dels documents no-llibres.
12 Organització de fons bibliogràfics. Classes, carac- 20. Automatització dels fons i serveis de la biblioteca.
terístiques i finalitats dels catàlegs. Sistemes més 21. Aplicacions dels microordinadors a les bibliote¬
usuals de classificació. ques.
13. Els thesaurus: conceptes i elaboració. Tipus de the¬ 22. La cooperació interbibliotecària. Serveis tècnics na¬
saurus. cionals i internacionals.
14. Conservació de fons bibliogràfics. 23. Organismes internacionals en l'àmbit de la bibliote¬
15. El servei de referència dins la biblioteca. conomia i documentació.
16. La difusió de la informació. 24. Les bibliografies nacionals. El «CBU» i l'«UAP»
17. L'accès a la informació en línia i a les bases de da¬ 25. Les bibliografies generals internacionals. Les biblio¬
des. grafies de bibliografies.
26. Les bibliografies especialitzades.
Circulars de Secretaria General
PROVISIÓ DE LLOCS DE TREBALL mació sobre la Provisió de Llocs de Treball i Promoció
Professional, de la llista d'admesos i exclosos (carrer de
Amb la finalitat de proveir 60 llocs de treball de la Ciutat, núm. 4 baixos) i assenyalament del dia, lloc i
Subaltern entre el personal que actualment realitza hora de la prova.
tasques de neteja i està adscrit al Servei de Neteja, es Barcelona 16 de febrer de 1988.
convoca a tots els interessats amb sujecció a les (Circular núm. 1841)
condicions que consten al dors d'aquesta circular.
•k ★ *
CONDICIONS PER A LA PROVISIÓ DE 60 LLOCS DE NOMENAMENTS
TREBALL DE SUBALTERN
Per a coneixement del personal d'aquest Ajuntament, la
1r Descripció del lloc de treball: Secretaria General comunica que durant el mes- de
Tasques propies del personal subaltern com: vigilàn¬ febrer de 1988 s'han efectuat els nomenaments de
cia i custodia, recollida i transport de documents, mate¬ càrrecs directius següents:
rial d'oficina, etc..., informació al públic.
2n Requisits dels aspirants: Descentralització i Participació Ciutadana
- Estar realitzant tasques de neteja. Sr. Gumersind Romero i Martínez, Adjunt al Cap de la
- Estar en possessió del certificat d'escolaritat o equi¬ Divisió de Serveis Tècnics del Districte d'Horta-Guinar-
valent. dó.
3r Selecció: Sr. Jesús Sotil i Iturmendi, Director del Centre Cívic de
- Els aspirants hauran de realitzar una prova obligatòria la Sagrera.
de caràcter psicotècnic.
- Les places seran atorgades a aquells aspirants que Personal
quedin primerament classificats. Sr. Lluís Muixí i Rosset, Director del Projecte B,
- La Comissió de Selecció estarà presidida pel Coordi¬ encarregat de la coordinació de les tasques de catalo¬
nador de Serveis de Personal o per la persona que gació dels llocs de treball sota la direcció de la Unitat
designi. operativa de Recursos Humans.
4r Incorporació:
La incorporació a les noves destinacions del personal Finances
que superi les proves es produirà de manera gradual Sra. Concepció A. Llorca i Lucas, Tècnic Adjunt al
dins el termini d'un any a partir de la data de publicació Cap de la Unitat operativa de Fiscalització.
de la llista de personal admès, conforme a les necessi¬ Sr. Santiago Lázaro i Salas, Adjunt al Cap del Nego¬
tats previstes dels diferents serveis. ciat de Comptabilitat de la Tresoreria.
5è Presentació de solicituts:
Els interesáis que reuneixin les condicions exigides Educació
prodran presentar les instàncies en el Servei de Llocs Sr. Josep M. Soler i Pastells, Secretari Acadèmic de
de Treball (carrer de la Ciutat, núm. 4 baixos) fins al dia l'Escola municipal d'Educació Especial «Vila Joana».
¿5 de febrer de 1988. Sra. Araceli Vilarrasa i Cunillé, Cap d'Estudis de
5è Calendari: Fins al dia 26 de febrer de 1988 l'Escola municipal «Antiga del Mar».
Presentació d'instàncies. Sra. Anna M. Aragay i Barbany, Cap d'Estudis de
D¡a 1 de març publicació al tauler d'anuncis d'Infor¬ l'Escola municipal d'Educació Especial «Vila Joana».
192 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 8 20-HinQflg
Sr. Manuel Garcia i Rubio, Cap d'Estudis de l'Escola - Concurs-oposició per a la provisió de 7 places de
municipal d'Adults «La Pau». Tècnic Mitjà d'Informàtica, de les quals se'n reserva¬
Sra. Carme Solé i Manso, Cap d'Estudis de l'Escola ran 2 per a promoció interna.
municipal d'EGB «Ignasi Iglesias». - Concurs-oposició per a la provisió de 3 places de
Sra. Montserrat Mitjans i Ballester, Secretària Acadè¬ Tècnic Auxiliar d'Informàtica, de les quals se'n reser¬
mica de l'Escola Municipal d'EGB, «Ignasi Iglesias». varà 1 per a promoció interna.
Barcelona, 3 de març de 1988 Els interessats es poden dirigir a l'Oficina d'Informa¬
(Circular núm. 1842) ció de Personal, carrer de la Ciutat, núm. 4, planta
baixa, o al Centre Ordinador Municipal (Conxita Ausió
★ * * tel. 317 38 92).
Les instàncies es presentaran al Registre General de
PROVISIÓ DE LLOC DE TREBALL l'Ajuntament, plaça de Sant Miquel s/n, des del dia 11
de març fins al dia 5 d'abril.
Amb la finalitat de proveir el lloc de treball de Secreta¬ Barcelona, 10 de març de 1988
ri administratiu/va de la Junta de Personal i Comitè (Circular núm. 1844)
d'Empresa entre els funcionaris de plantilla d'aquest
Ajuntament que pertanyin al Grup D, es convoca a tots
els interessats amb sujecció a les condicions d'aquesta
circular. PROVISIÓ DE LLOCS DE TREBALL
Amb la finalitat de proveir 59 llocs de treball d'auxi¬
CONDICIONS PER A LA PROVISIÓ DEL LLOC liars administratius en diverses dependències munici¬
DE TREBALL DE SECRETARI/SECRETÀRIA pals entre els funcionaris de plantilla d'aquest Ajunta¬
ADMINISTRATIU/VA DE LA JUNTA DE PERSONAL ment que pertanyin a la categoria d'auxiliars
I COMITÈ D'EMPRESA. d'administració general, es convoca a tots els interes¬
sats amb subjecció a les condicions que consten al
1r Descripció del lloc de treball: dors d'aquesta Circular.
- Lloc base d'Auxiliar administrativa de nivell 12.
- Funcions: Realitzar treballs de mecanografia i rebre
trucades telefòniques i visites. Arxiu de documents. CONDICIONS PER A LA PROVISIÓ DE 59 LLOCS
Correspondència en general. Altres treballs en gene¬ DE TREBALL D'AUXILIARS ADMINISTRATIUS
ral d'oficina. EN DIVERSES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS
- Jornada: 35 o 40 hores setmanals en règim comú.
- Ubicació actual: edifici d'Estadística municipal, avin¬ 1r Descripció dels llocs de treball:
guda del Portal de l'Àngel, núms. 8-10. - Lloc base d'auxiliar administratiu de nivell 12.
2n Els aspirants han de ser funcionaris de plantilla - Funcions: treballs de mecanografia, despatx de cor¬
d'aquest Ajuntament del Grup D i dels nivells 14 o 12, respondència, càlcul senzill, maneig de màquines,
donant-se preferència als pertanyents a la Sub-escala arxiu de documents i altres similars.
d'Auxiliar d'Administració General i als que hagin rea¬ - Les pslaces es relacionen a part, especificant-se la
litzat cursos de formació interna per a Auxiliars adminis¬ dependència, ubicació i règim de dedicació.
tratius o per a Secretàries de Direcció. Es valorarà el 2n Els aspirants han de ser funcionaris de plantilla
coneixement de català. d'aquest Ajuntament, pertanenyts a la categoria d'auxi¬
3r Els interessats hauran de presentar una sol·licitud liar d'administració general, amb nivell de complement
on constaran els punts següents: de destinació 12 o 14 i dedicació normal o perllongada.
a) Lloc que ocupen actualment a l'Ajuntament. Es considera igualment requisit indispensable el conei¬
b) Curriculum expressiu dels càrrecs i llocs de treball xement del cataldà parlat i escrit i el de la tècnica de
ocupats dins i fora de l'Ajuntament, si es dóna el mecanografia usual en la categoria.
cas, de titulacions acadèmiques, estudis, o singular¬ 3r En els casos en què per a la cobertura d'alguns
ment dels cursets de perfeccionament seguits en dels llocs, es presenti un major nombre de sol·licituts
l'Ajuntament. que places a cobrir s'atendrà, per a la seva provisió, a
4r Els interessats que reuneixin les condicions exigi¬ l'avaluació de l'experiència professional i dels coneixe¬
des podran presentar les sol·licituds al Registre General ments o de les titulacions relacionades amb la professió
(plaça de Sant Miquel) fins al dia 19 de març inclusiva¬ administrativa que puguin adduir els interessats en el
ment. seu currículum, sent considerat mèrit preferente el fet
Barcelona, 8 de març de 1988. d'haver realitzat amb aprofitament algun dels cursets de
(Circular núm. 1843) formació d'auxiliars administratius, de secretàries o de
microinformàtica, organitzats pel Servei de Formació de
•k ★ ★ Personal d'aquesta Corporació, i també estar en pos¬
sessió del Certificat de coneixements de llengua catala¬
CONCURSOS I OPOSICIONS na, lliurat per la Junta Permanent de Català.
4t Els interessats que reuneixin les condicions exigi¬
La Gaseta Municipal de Barcelona núm. 7, del dia 10 des en el punt 2n, hauran de presentar, fins al dia 24 de
de març, publica les bases que han de regir les convo¬ març, al Registre General, una sol·licitud on faran cons¬
catòries per a la provisió de les places següents: tar les dades següents:
- Concurs-oposició per a la provisió de 10 places de a) Lloc que ocupen actualment a l'Ajuntament.
Tècnic Superior d'Informàtica, de les quals se'n reser¬ b) Lloc pel qual opten (en el cas de ser diversos,
varan 2 per a promoció interna. numerar-los per ordre de preferència).
GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 193
c) Currículum expressiu dels càrrecs I llocs de treball acomplir els requisits de categoria, nivell o jornada. Els
ocupats dins i fora de l'Ajuntament i, si s'escau, de candidats admesos podran ser requerits pel Servei de
les titulacions acadèmiques, dels estudis o singular¬ llocs de treball amb la finalitat de demostrar els seus
ment dels cursets de perfeccionament seguits en el coneixements i aptituts i aclarir extrems relacionats amb
propi Ajuntament, i dels coneixements en matèria de el seu currículum o amb la seva activitat professional.
microinformàtica. En el mateix tauler d'anuncis esmentat es publicarà la
5è A partir del proper 5 d'abril s'exposarà al tauler llista definitiva de les noves destinacions procedint-se
d'anuncis de l'Oficina d'informació de personal (carrer pel conducte normal al trasllat simultàniament amb
de la Ciutat núm. 4, baixos), una primera llista d'adme¬ l'ingrés dels nous auxiliars d'administració general pro¬
sos al procés de provisió i dels exclosos, pel fet de no cedents de l'oposició actualment en tràmit.
RELACIÓ DELS 59 LLOCS DE TREBALL VACANTS D'AUXILIARS DE NIVELL 12
Nombre
de
places Lloc de treball Adreça Horari
Districte 1. Ciutat Vella plaça del Bon Succés, 3 comú
Districte 2. Eixample carrer del Consell de Cent, 333 comú
Districte 3. Sants-Montjuïc carrer de la Creu Coberta, 104 comú
Districte 4. Les Corts plaça Comas, s/n comú
Districte 5. Sarrià-Sant Gervasi plaça Cirici Pellicer, 2 comú
Districte 6. Gràcia plaça Rius i Taulet, 2 comú
Districte 7. Horta-Guinardó avinguda de la Mare de Déu de Montserrat,
134 comú
Districte 8. Nou Barris Ronda de la Guineueta Vella s/n (edifici Pau
Casals) comú
2 Districte 9. Sant Andreu plaça Orfila s/n comú
2 Districte 10. Sant Martí plaça Valentí Almirall s/n comú
20 Guàrdia Urbana avinguda de la Tècnica, 5 (Montjuïc) 40 hores*
5 Guàrdia Urbana Wad Ras xamfrà Joan d'Àustria (Poble Nou) 40 hores**
3 Caserna central del SEIS carrer de Provença, 176 35 hores***
1 Intervenció Casa Gran comú
2 Unitat d'Administració del Patrimoni Casa Gran comú
2 Unitat de Manteniment d'Edificis i Instal·la¬
cions Zona Franca 35 o 40****
2 Àmbit d'Urbanisme, Obres i Serveis (en ofi¬
cines) carrer Menéndez y Pelayo, 218 comú
1 Àmbit d'Urbanisme, Obres i Serveis (en ofi¬
cines) carrer del Príncep d'Astúries, 61 comú
Àmbit d'Urbanisme, Obres i Serveis (en ofi¬
cines) plaça Lesseps, 12 comú
Conservatori de Música carrer del Bruc, 112 comú
Negociat d'Ensenyament Casa Gran comú
Barcelona, 14 de març de 1988
(Circular núm. 1845)
Setmanals en règim d'horari partit.
En règim d'horari partit.
Setmanals en horari comú.
Hores setmanals.
VACANCES DE SETMANA SANTA La relació nominal del personal adscrit a cadascun
dels torns, on s'indicarà el número de matrícula de cada
Amb motiu de la propera Setmana Santa el personal funcionari, s'haurà de comunicar per tot el proper dia 22
que depèn d'aquesta Corporació tindrà quatre dies de març pels Caps de les Oficines delegades de
laborables de vacances d'acord amb el que es preveu Personal a la Unitat operativa de Gestió de Personal,
al article 19.3 del vigent Pacte de condicions laboral. mitjançant l'imprès adjunt.
En el primer torn es consideraran festius els dies 28, El personal de la Guàrdia Urbana, del Servei d'Extin¬
30 i 31 de març, quedant-se el nombre de personal ció d'Incendis i Salvaments, de l'Institut Municipal d'As¬
necessari que permeti atendre les urgències i les de¬ sistència Sanitària i el personal docent de l'Àrea d'Ense¬
mandes del públic. Aquest torn afectarà al 90 % del nyament regularà les vacances de Setmana Santa
personal de les dependències. mitjançant una circular interna de la respectiva Àrea,
El personal que li correspongui el segon torn de que es publicarà oportunament.
vacances farà festa els dies 5, 6, 7 i 8 d'abril. Aquest Barcelona, 10 de març de 1988
°m afectarà al 10 % del personal de les dependències. (Circular núm. 1846)
194 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 8 20-IMo^
ANUNCIS
Llicències d'obres. Novembre i desembre 1987 i gener 1988
«Inmobiliaria Betren, SA» Sardenya, 160 Edifici habitatges, local comercial i
aparcament, 3 soterranis, planta
baixa, altell i 5 plantes
A. Bordas i Vila Passeig de Fabra i Puig, 38-40 Edifici compost de planta baixa, 4
plantes tipus i coberta
Hotel Balmes, SA Mallorca, 216 Reforma edifici per a adaptació a
establiment d'hostaleria, compost
de 2 soterranis, planta baixa, al¬
tell, 5 plantes pis i coberta
Construccions Viladrich, SL Dante Alighieri, 143-145 - Pantà de Ampliació de llicència d'obres
Tremp, 30-36
Caixa d'Estalvis, «La Caixa» Teodor Roviralta, 55 Reforma planta soterrani, baixa i
primera
Laboratoris Almirall, SA Cardener, 68-74 Construcció escala emergència
Sertres, SA La Rambla, 126 Reforma planta baixa i soterrani
per a bar musical
Propietaris Besalú, SA Besalú, 87 Edifici amb 3 soterranis, planta
baixa, 4 plantes i coberta
Comunitat de propietaris Milanesat, 6 Edifici amb 2 soterranis, planta
baixa, altell, 3 plantes i coberta
Tallers Autolica, SA Carrer 62 cantonada carrer 1 (Zona Reforma nau industrial i addició al¬
Franca) tell
Immobiliària Viladomat, SA Sant Fructuós, 84-86 Modificació projecte amb addició
de planta soterrani, reajustament
de planta baixa i altell
Llar Catalana, SA Pallars, 73 Edifici habitatges compost de
planta soterrani, planta baixa, al¬
tell, 5 plantes tipus i coberta
Caixa d'Estalvis de Catalunya Avinguda de l'Hospital Militar, 252 Reforma local per a agència ban¬
cària
D. Mirabet Roger de Flor, 228 Substitució coberta inclinada per
plana
O. Bohigas i Guardiola Tres Llits, 1 Reforma edifici existent
Cocawa, SA Josep Estivill, 11-13 Edifici amb soterrani, planta baixa,
altell, 5 plantes i coberta
S. Esparbé i Parent Gran de Gràcia, 148-150 Reforma interior per a instal·lació
ascensor oleodinàmic
Viteco, SA Santuari Sant Josep de la Munta¬ 4 habitatges unifamiliars en filera,
nya, 37-39 compostos de planta soterrani,
planta baixa, 2 plantes pis i cober¬
ta
J. M. Segura i Roca Girona, 79 Reforma per a instal·lació d'as¬
censor
Hispamer, SA Arquímedes, 44-58 Edifici amb soterranis, baixa, al¬
tell, 6 plantes i coberta
njM8 2 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 195
Navues Puigrau, SA Cristóbal de Moura, 105-111 Edifici industrial amb planta baixa,
3 plantes i coberta
Lliri, SA Segre, 86-90 Addició planta soterrani
A. Iglesias Camèlies, 31 Reforma edifici
La Instr. Pop. Passeig de la Bonanova, 8 Edifici ampliació escala
Mútua Catalana Ausiàs Marc, 41 Reforma interior planta cinquena
Ingrid Ghering Olot, 2-4 Reforma interior habitatge
Transports Labarta, SL Prim, 227-235 Edifici industrial amb planta baixa,
planta primera i coberta
Lomasan, SA La Paloma, 26 Edifici amb soterrani, planta baixa
i 3 plantes
Ruben, SA Bóbila, 15-27 Modificació projecte
«Tesorería Seguridad Social» Marquès de l'Argentera, 23 Acondicionament
A. Sans i Cerrudo Càceres, 26 Edifici per a magatzem
Montvlkel, SA Esperança, 13 Reforma i ampliació edifici amb
addició soterrani
Antoni Samsó Santapau, 71 Addició 2 plantes pis edifici amb
soterrani i planta baixa
M. Miguel de Mler Rubinstein, 4 Modificació projecte
Jordi Mercader València, 644 Reforma local planta baixa
J. M. Padrol i Vallverdú Ronda de Sant Pere, 36 Reforma instal·lació ascensor
J. Villanueva i Salvador La Maquinista, 46 Reforma interior
J. Sangra Bosch Passeig de la Circumval·lació, 18 Obres habitatge unifamiliar
Immobiliària Edicon, SA Gran Via de les Corts Catalanes, Modificació projecte
314-316
C. Blasco i Martín Nàpols, 201 Reforma interior local
J. Subirats i Humet Veciana, 40 Obres construcció piscina
J. Lucia Gil Santa Rosalia, 115 Obres edifici compost de baixos i
4 plantes
Tres Torres, SA Avinguda de la Diagonal, 263-267 Obres edifici compost de baixos i
soterrani
«Ed. Forcall, SA» Ronda del Guinardó, 60 Obres edifici compost de 2 soter¬
ranis, baixos i 4 plantes
C. Rodríguez Alfarràs, 9 Addició planta en habitatge unifa¬
miliar
Delegació d'Hisenda Enric Granados, 33 Obres reforma interior
Sopal, SA Camil Oliveras, 31-35 Obres edifici compost de soter¬
rani, baixos, 2 plantes i coberta
M. Pujol i Sallent Alegre de Dalt, 86-88 Obres edifici compost de soter¬
rani, baixos, altell, 2 plantes i co¬
berta
«Construcciones Maignon, SA» Sarjalet, 5 Modificació projecte
SA Letona Pujades, 25 Obres edifici aparcaments com¬
post de baixos, 4 plantes i cober¬
ta
^ A. Garcia i Orta Aragó, 475 Obres reforma local baixos
MASA Polígon Industrial Zona Franca, Obres edifici auxiliar per a vesti¬
Sector B, carrer B dors
«inmobiliaria Greco II, SA» Greco, 9-13 Obres edifici compost de baixos i
4 soterranis
«Construcciones Ramón García» Rosselló, 513 Obres reforma interior
M. Folchi i Estrader Còrsega, 254 Obres instal·lació d'ascensor
Frumtost Zyma Bertran, 140 Obres reforma i adaptació local
per a laboratori
Conriesta, SA Segle XX, 68 Obres edifici compost de soter¬
rani, baixos, 3 plantes i coberta
Col·legi Arquitectes Arcs, 1-3 Obres edifici oficines
«Corporación Inmobiliaria Flispamen» Mare de Déu de Port, 270 Modificació projecte
J. Sicília i Escribana Passatge Coella, 15 Obres reforma i ampliació habi¬
tatge
V. Garcia i Grau Cuzco, 2-22 Obres ampliació nau industrial
M. F. Coderch Dominics, 22 Obres edifici compost de soter¬
rani, baixos, pis i coberta
Isard, SA Llorens i Barba, 40-46 Obres edifici compost de 2 soter¬
ranis, baixos i 2 plantes
Comunitat de propietaris Aragó, 14 Obres edifici compost de soter¬
rani, baixos i 5 plantes
Barcine, SA Gran de Gràcia, 171-175 Obres reforma galeria comercial
Samato, SA Gran Via de les Corts Catalanes, Obres addició i ampliació
910
A. Canals i Vilumara París, 183 Obres reforma interior
J. A. Melé i Bach Amèrica, 19 Obres ampliació habitatge
N. Dalmases i Planas Encarnació, 55 Obres edifici compost de baixos,
2 plantes i golfes
«Construcciones Desga, SA» Provenga, 560-562 Obres edifici compost de soter¬
ranis, baixos, altell i 5 plantes
Cocineo, SA Avinguda de l'Hospital Militar, 38 Obres reforma i addició edifici
J. Navarro i Vera Vinyar 73-75 Obres addició planta pis
«Promocions y Construcciones Álvaro» Cartellà, 109-115 Obres edifici compost de soter¬
rani, baixos, altell, 4 plantes i co¬
berta
Contra les anteriors resolucions es pot interposar, es pot interposar recurs contencioso-administratiu da¬
conforme a l'art. 142 del Reglament d'Organització i vant de la Sala corresponent de l'Audiència Territorial
Administració municipal recurs d'alçada davant de de Barcelona en el termini de dos mesos comptats
l'Alcaldia en el termini d'un mes comptat des de des de l'endemà del dia de la notificació de la
l'endemà de la data d'aquesta publicació. L'esmentat desestimació quan aquesta hagi estat expressa, o en
recurs s'entendrà desestimat si transcorria un mes el termini d'un any comptat des de la data de presen¬
des de la seva interposició, sense que se'n notifiqui la tació del recurs d'alçada si aquest fos tàcitament de¬
resolució. Contra la desestimació del recurs d'alçada sestimat.
PREU DE SUBSCRIPCIÓ: ADMINISTRACIÓ I SUBSCRIPT
Barcelona, anual 1.500 ptes. GASETA MUNICIPAL
Número corrent 50 ptes. Plaça de Sant Jaume, 3a. planta
Es publica cada deu dies Dipòsit legal: B. 1.824-1958 - impremta muní® ^¡m