GASILTA
MUNIC IPAL
SUMARI
Consell Plenari Consells Municipals de Districte
Acta sessió extraordinària 15-111-1988 290 Districte 6. Gràcia. Acords sessió 21 -IV-1988 309
Acta sessió 15-111-1988 298 Districte 8. Nou Barris. Acords sessió 28-IV-1988 309
Acords sessió 29-IV-1988 299 Districte 9. Sant Andreu. Acords sessions 27-I-
1988, 6-11-1988, 24-11-1988, 23-111-1988 i 27-IV-
Comissió de Govern 1988 309
Acta sessió 13-1V-1988 303
Acords sessió 27-IV-1988 306 Personal
Concursos i oposicions
Cartipàs Bases que han de regir l'oposició lliure per a la
Nomenament Director de Serveis de Finança- provisió de 130 places de guàrdies de la
ment 308 Guàrdia Urbana 312
RIP®
Ajuntament de Barcelona
H Nú®. 13 7 Any LXXV 10 de maig de 1988
290 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 13 1(1lAfogg
CONSELL PLENARI
Acta de la sessió extraordinària del 15 de març vies i fórmules per resoldre el problema, amb humilitat
de 1988, aprovada el 29 d'abril de 1988. generositat i eficàcia.
Precisa que, per al seu Grup, la inseguretat ciutadana
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de és un dels problemes d'inclusió prioritària en el Pacte
Barcelona, el quinze de març de mil nou-cents vuitanta- de Ciutat; que el seu Grup no desitja posar pals a les
vuit, es reuneix el Consell Plenari, en sessió extraordinଠrodes de l'acció del govern municipal sinó exercir una
ria convocada a petició del Grup de Convergència i lleial oposició posant de manifest aquelles coses que
Unió, sota la presidència de l'Excm. Sr. Alcalde, Pas¬ no es fan bé, aportar idees i solucions perquè, en
qual Maragall i Mira, i hi concorren els ll·lms. Srs. Tinents definitiva sigui la Ciutat qui guanyi; que no parla tampoc
d'Alcalde, Lluís Armet i Coma, Francesc Raventós i perquè la premsa es faci ressò de les seves paraules i
Torras, i Eulàlia Vintró i Castells, i els ll·lms. Srs. Regi¬ declaracions, afirmació aquesta amb la qual desitja
dors, Josep M. Serra i Martí, Joan Torres i Carol, Marta respondre a les paraules que l'Alcaldia, amb una mos¬
Mata i Garriga, Joan Clos i Matheu, Mercè Sala i tra clara de prepotència, adreçà al seu Grup la darrera
Schnorkowski, Xavier Valls i Serra, Albert Batlle i Bastar¬ sessió i, alhora, garantir que si en el futur es produeix un
das, Juan José Ferreiro i Suàrez, Germà Vidal i Rebull, canvi de majories, el seu Grup dispensarà a l'oposició
Joaquim de Nadal i Caparà, M. Aurèlia Capmany i un tracte més respectuós que no pas el que ell rep
Famés, Raimon Martínez i Fraile. Jordi Parpal i Marfà, actualment ja que en la passada sessió l'Alcaldia Inten¬
Guerau Ruiz i Pena, Jordi Borja i Sebastià, Antoni tà ridiculitzar les solucions provinents del Grup popular; I
Santiburcio i Moreno, Francesca Masgoret i Llardent, que si l'equip de govern no aporta mesures efectives I,
Josep M. Cullell i Nadal, Antoni Comas i Baldellou, per altra banda, rebutja les que ofereix l'oposició,
Josep M. Ainaud i de Lasarte, Enric Vila i Andreu, Sara aquesta sessió no servirà de res però, en canvi, si
M. Blasi i Gutiérrez, Josep M. Fargas i Falp, Pere Miró i l'Alcaldia baixa del seu castell i s'ajusta a l'esperit del
Sellarés, Teresa Perelló i Domingo, Artur Mas i Gavarró, Pacte de Ciutat, aquesta sessió pot resultar eficaç.
Josep Bueno i Escalera, Fèlix Amat i Parcerisa, Jaume Afegeix que al seu Grup li hauria agradat que aquesta
Alsina i Oliva, Jordi Bonet i Agustí, Joan Puigdollers i sessió hagués estat una iniciativa de l'equip de govern
Fargas, Eduard Cardona i Romeu, Antoni Marcet i però no ha estat així perquè es tracta d'una matèria que
Rocabert, Daniel Fabregat i Llorente, Enric Lacalle i Coll, no figura com a prioritària en el Programa quadriennal a
Antoni Albesa i Vilalta, José Alberto Fernández i Díaz, i pesar que la primera autoritat municipal té el deure
Antoni Lucchetti i Farré, assistits pel Secretari General d'ésser sensible a les preocupacions dels barcelonins i,
Accidental, Sr. Josep Balcells i Junyent, que certifica. certament, la inseguretat ciutadana és una de les princi¬
Excusa la seva assistència l'll im. Sr. Enric Truñó i La¬ pals puix els ciutadans, les associacions de veïns i de
gares. comerciants, i els gremis es pregunten com es pensa
Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Martí Pago- resoldre aquest problema.
nabarraga i Garro. Afirma que està cansat de veure Barcelona inclosa
Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidèn¬ entre les ciutats més perilloses del món i de sentir
cia obre la sessió a les nou hores i quaranta-cinc mi¬ estadístiques sobre si resulta més o menys perillosa
nuts. que Nova York, París, Hamburg o Roma; que també
S'inicia, a continuació, la deliberació de l'únic assump¬ està cansat d'escoltar l'Alcaldia acusar l'oposició de
te inclòs a l'ordre del dia, que és el següent: catastrofista quan planteja aquesta qüestió i avui pensa
Informe-debat sobre la seguretat ciutadana a Barce¬ tornar a escoltar-ho, però aquesta actitud ha generat
lona. desconfiança vers les Institucions; que els comerciants
La Presidència dóna, primerament, la paraula als es troben en la situació paradoxal de no voler parlar de
Grups de l'oposició tot recomanant-los un esforç de la inseguretat pels voltants de les seves botigues per¬
síntesi donat que per a avui al migdia hi ha convocada què la gent no deixi d'anar-hi a comprar i demanen que
una sessió del Consell General de la Fira de Mostres, la situació s'arrangi en silenci; que dir això no és
que no ha pogut ésser ajornada. catastrofisme sinó exposar una realitat; que la Ciutat no
El Sr. Cullell expressa el descontent del seu Grup creu en unes xifres oficials que no reflecteixen la
perquè un tema tan fonamental com és el de la segure¬ realitat; que segons l'informe examinat en la darrera
tat ciutadana s'hagi de tractar tan precipitadament; i el reunió del Consell de Seguretat Ciutadana -que només
Sr. Alcalde contesta que es procurarà que tothom pugui es reuneix de tant en tant i on no s'aporten mai
dir tot allò que hagi de dir. solucions- els delictes contra la propietat han disminuït
El Sr. Albesa, després d'agrair la convocatòria d'a¬ en un 90 % -concretament, els robatoris amb intimida¬
questa sessió, manifesta que es tracta d'un tema que ció o violència havien disminuït en un 60 % pel que fa a
és responsabilitat de tots, en el qual no s'han de cercar les administracions de loteria i en el 52 % pel que
lluïments personals ni de Grups o Partits sinó solucions a les gasolineres- però, en la seva opinió, només s na
i, per tant, no s'han d'atacar ni fer palesos els defectes reduït el nombre de les denúncies de les víctimes; que
ni la ineficàcia de la majoria en el govern municipal ni avui hom no pot sortir tranquilament al carrer a partir de
tampoc s'ha de criticar ni frivolitzar sobre les solucions les onze de la nit; que la inseguretat s'agreuja en tot un
alternatives de l'oposició sinó que cal mirar de trobar seguit de barris i en els transports públics on hom te la
i<? 10-V-1988 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 291
sensació que perillen, no tan sols el patrimoni personal per fer front a les exigències actuals de la seguretat
sinó la pròpia integritat física; que les estadístiques, tot i ciutadana per causa de la manca de formació, de l'edat
reflectir la situació real de la Ciutat, permeten establir i la falta de seguretat jurídicano ja que la Guàrdia Urbana,
comparacions de les quals es desprèn que entre 1986 i com tota la Policia municipal, està compresa dins l'àm¬
1987 han augmentat en un 10 % els atracaments, en el bit de la Llei de Forces i Cossos de Seguretat, de
15 % les estrabades de moneders, en I'11 % els manera que, ultra les competències sobre la regulació i
robatoris en establiments, en el 7 % els delictes contra control del trànsit i el compliment de les Ordenances
les persones, en el 8 % les lesions pròpiament dites, i municipals, té també assignada la de vetllar per la
en el 4 % els delictes contra l'honestedat, tot això a seguretat ciutadana, tanmateix els seus agents necessi¬
pesar que les víctimes solen defugir les denúncies; que ten un reglament que els faci sentir segurs quan actuen,
la delinqüència dels menors de catorze anys supera en i que salvaguardi les seves possibles responsabilitats
un 40 % la mitjana nacional; que la delinqüència dels civils i penals derivades de l'exercici de les seves
joves majors de setze anys s'ha incrementat un 27 % funcions; que els mateixos membres del Cos s'han
respecte a l'any anterior; que el nombre de detinguts ha queixat de la manca de formació; que sense una
augmentat en un any un 70 % i un 11 % són estran¬ formació, una seguretat jurídica mitjançant un reglament
gers; que en un any s'han recollit 84 quilos d'heroïna, del Cos i un recolzament per part de l'Autoritat, el
135 de cocaïna i 780 de cannabis; i que actualment les Policia queda condemnat a no saber què ha de fer en
víctimes només formulen denúncies per salvar les res¬ una situació concreta; que, a juí seu, la presumpció
ponsabilitats derivades del robatori de documents o per d'innocència mentre no es demostri el contrari, no
exigir-los-ho les pòlisses de les assegurances que te¬ s'aplica al personal de la Guàrdia Urbana que roman en
nen concertades. una situació d'indefensió; que laboralment s'està explo¬
Enumera, malgrat creure que l'equip en el govern ja tant els membres d'aquest Cos perquè se li deuen més
les coneix, les àrees de delinqüència existents en els de 8.000 jornades de festes ja que donada la insuficièn¬
diversos barris i Districtes ciutadans posant un especial cia d'efectius, se'ls obliga a prestar servei en dies de
èmfasi en les zones del Barri Gòtic i de les Rambles, festa per tal d'atendre determinades manifestacions
però comentant que la delinqüència í la inseguretat no ciutadanes, i això vulnera els seus drets laborals i fami¬
està concentrada només en el Districte de Ciutat Vella liars; que en els actuals moments d'atur i donada la
sinó que està escampada arreu de la Ciutat; i concreta necessitat de disposar de més guàrdies, troba sorpre¬
després el tipus de delictes que majoritàriament es nent la no provisió de les places previstes a la plantilla;
produeixen en cadascuna de les Àrees abans esmen¬ que la Guàrdia Urbana està infrautiiitzada perquè hi ha
tades. nombrosos guàrdies destinats a tasques administratives
Es refereix, a continuació, a les causes que han que poden ésser perfectament ateses per persones que
portat a la situació actual i després d'advertir que no no tinguin la situació de guàrdia; que per la seva edat
són únicament imputables a aquest Ajuntament distin¬ molts guàrdies no poden complir físicament les exigèn¬
geix entre unes de genèriques i unes altres d'específi¬ cies que comporta la seguretat ciutadana; que el nombre
ques. Entre les causes genèriques destaca les modifi¬ d'aqents dedicats al DTPC i al Grup GESPA no és
cacions auspiciades pel govern del Partit Socialista, del suficient; que la promoció professional dins del Cos és
Codi Penal i de la Llei d'Enjudiciament Penal, la despe- inadequada i no implica cap estímul perquè el 50 % dels
nalització del consum de droga -ja que els drogaaddic¬ aspirants a ascensos són rebutjats en unes proves
tes cauen en la delinqüència per aconseguir diners per psicotècniques on se'ls formulen preguntes íntimes de
a la droga que necessiten-; rebutja rotundament la dubtosa constitucionalitat i en unes proves físiques,
consideració de l'atur com a causa de delinqüència i mentre que les proves pròpiament professionals se si¬
assenyala, en canvi, la infradotació, en jutges i personal tuen en l'última fase del procés selectiu; i que tot això
de tota mena, dels diferents Jutjats, la saturació dels porta a situacions de frustració i de manca de motivació
centres penitenciaris -que han deixat d'ésser un lloc de dels membres de la Guàrdia Urbana.
rehabilitació per convertir-se en escoles de delinqüèn¬ Recomana que es busquin solucions assenyades al
cia-, la manca d'autoritat, la desprofessionalització, la problema de la inseguretat ciutadana; que en lloc de
desil·lusió i la manca de coordinació de les forces de posar alcohol a la ferida, s'agafi el bisturí per extirpar el
seguretat, i la desmotivació que provoca en la Policia mal; que es posi fi, d'una vegada, a la lluita entre
veure com el delinqüent que han portat al Jutjat surt al l'Ajuntament i la Generalitat i entre les diverses Institu¬
carrer abans d'haver acabat d'omplir els diferents for¬ cions per tal de combatre la inseguretat ciutadana, en
mularis de la detenció. Entre les causes específiques, comptes de fer com els bizantins que s'entretenien a
esmenta la lluita de la Judicatura amb les altres Institu¬ discutir el sexe dels àngels mentre l'enemic entrava a
cions estatals -lluita en la qual cadascú guarda amb Constantinoble; que es procuri fer recuperar als ciuta¬
gelosia les seves competències però la ciutadania paga dans la fe en els serveis policials, vers els quals es
'enfrontament- les lluites internes entre les diverses demostra desconfiança encarregant a empreses priva¬
administracions: Generalitat, Delegat del Govern i Go¬ des la vigilància del patrimoni municipal, dels cementiris
vernador Civil, i l'aplicació de la Llei d'Estrangeria puix i del Metro, i la protecció de la integritat física de les
yna citació judicial per la Comissió d'un delicte menor nostres autoritats.
permet eludir la repatriació un cop esgotat el període de Creu que és hora de deixar de veure el ciutadà com
residència, de manera que, actualment, a Barcelona hi un possible agressor, i de deixar de fer volar coloms i
na més de 2.700 estrangers acusats de delictes que de cercar solucions: demana, doncs, que es posi fil a
circulen lliurement pel carrer. l'agulla perquè Barcelona retorni a una situació de
, fomenta que la dotació actual de la Guàrdia Urbana normal convivència ciutadana i ofereix el suport del seu
jnsuficiënt puix només hi ha cobertes 2.700 de les Grup perquè Barcelona pugui ésser una ciutat segura i
50 Places d'agents que figuren a la plantilla i encara tranquil·la ja que el problema de la seguretat ciutadana
no tots ells, malgrat la seva voluntat, estan capacitats es pot resoldre encara que la solució no sigui fàcil.
292 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 13 10AA1QSS
Significa que, com ha palesat la recent vaga, els és competència principalment de l'Estat, també ho és
jutges estan decebuts i els Jutjats estan colapsats per en part, dels Ajuntaments com es desprèn de la Llei de
l'acumulació d'assumptes, la manca de jutges i d'infras¬ Règim local i de la Llei de Forces i Cossos de Seguretat
tructura administrativa, defectes també indicats en l'in¬ i es reconeixia en els fragments -que llegeix- dels
forme anual del poder judicial i pels advocats de Catalu¬ Programes electorals del Partit socialista de 1983 i
nya; que Barcelona pateix aquesta situació més que 1987; que el Programa d'Actuació Municipal de 1983
cap altra ciutat i així mateix, consegüentment, aquest considerava fils conductors de la política de protecció
Consistori ha d'instar solucions al Parlament i al Ministeri ciutadana, la democratització, el servei públic, la profes-
de Justícia; que, ha de promoure accions per evitar els sionalitat i l'eficàcia i, per tant, ell es pregunta com el
fraus en l'aplicació de la legislació d'estrangeria, sugge¬ caràcter de servei públic pot lligar amb la progressiva
rint, àdhuc, la creació de Jutjats i Fiscalies especials; privatització de la seguretat i com la professionalització i
que també s'han d'acabar les pugnes de competències informació permanent poden lligar amb el sistema de
entre la Generalitat, el Govern Civil i l'Ajuntament coordi¬ nomenaments de les jerarquies de la Guàrdia Urbana;
nant esforços perquè, en definitiva, el ciutadà és qui que el mateix Programa preconitzava reforçar el finan¬
paga tant la Policia com la Guàrdia Urbana; que l'efecti¬ çament, els recursos humans i els mitjans dels Serveis
vitat del guàrdia veí, que tindria una demarcació dintre de Protecció Civil, de la Guàrdia Urbana i del Servei
del barri, el patrullaria a peu contínuament vetllant per la d'Extinció d'Incendis i Salvaments, ara bé, en la valora¬
seguretat ciutadana i el compliment de les Ordenances ció del compliment d'aquest Programa que es fa en el
municipals i ajudant els veïns en tot allò que puguin següent, es limita a esmentar el desplegament territorial
menester quedaria demostrada si s'implantava a títol i la dignificació de la Guàrdia Urbana i del Servei
experimental; que determinades mesures urbanístiques d'Extinció d'Incendis i Salvaments, la renovació o gran
poden contribuir a resoldre el problema de la seguretat reparació del parc de vehicles i equips específics i les
ciutadana, especialment, en el Districte de Ciutat Vella obres de les noves casernes de la Guàrdia Urbana en
que ha esdevingut inevitable i s'està convertint en un els Districtes; que el Programa d'actuació aprovat per
ghetto i cal rehabilitar-lo i incentivar la iniciativa privada a aquest Consistori només dedica al tema de la seguretat
col·laborar en aquesta tasca ajudant-la tècnicament i tres paràgrafs -on es diu que els Serveis de Protecció
econòmicament, donat que els lloguers són baixos i els Ciutadana són un dels instruments municipals per al
propietaris no tenen prou capacitat econòmica per disseny, la planificació i la realització de les polítiques
emprendre la rehabilitació per si sols; i que la participa¬ de seguretat integral, i que la Guàrdia Urbana ha de
ció ciutadana ha d'ésser efectiva i això exigeix escoltar prestar una atenció prioritària a les funcions que li són
el ciutadà, els gremis, les Associacions de veïns i de pròpies i no a les compartides amb altres cossos-, que
pares, per després governar. li semblen molt inconsistents tant en relació al posicio-
Acaba reiterant el suport del seu Grup, sense renun¬ nament anterior del govern municipal com en relació a
ciar a la seva labor d'oposició i de crítica per reforçar les necessitats que la Ciutat demana: no entén, doncs,
totes les mesures que posi en pràctica el Sr. Alcalde, el per què l'equip de govern es desmarca d'aquestes
qual té l'obligació de governar la Ciutat i si no pot fer-ho, responsabilitats que són de les més importants en els
ha de deixar-ho a una altra persona que ho faci. moments presents.
El Sr. Comas, comença la seva intervenció exposant No desitja estendre's en l'anàlisi de la situació actual
quatre consideracions prèvies: 1a) que la competència però creu necessari remarcar que, segons una enques¬
en matèria de seguretat ciutadana correspon fonamen¬ ta del Consell de Seguretat Ciutadana publicada al Diari
talment a l'Estat segons l'art. 1 de la Llei de Forces i de Barcelona, el 20 d'octubre de 1987, un de cada cinc
Cossos de Seguretat i altres disposicions i el President barcelonins ha estat víctima d'un delicte consumat i,
del Govern en diverses ocasions ha destacat el caràc¬ segons dades de la Conferència Internacional sobre
ter prioritari de la seguretat ciutadana per a l'acció de prevenció de la inseguretat ciutadana aparegudes a La
govern i l'existència de persones rellevants, dins i fora Vanguardia el 19 de novembre de 1987, en opinió dels
del País, darrera del tràfic d'heroïna; 2a) que les mani¬ nostres ciutadans, el clima de la seguretat s'ha deterio¬
festacions del seu Grup no s'han d'interpretar com una rat els darrers anys i com a conseqüència d'aquest
crítica a l'actual responsable de l'Àrea de Protecció estat d'ànim es produeixen canvis d'hàbits i costums i
ciutadana sinó al conjunt del govern municipal i a així, el 80 % dels enquestats manifesten haver adoptat
l'Alcaldia que hi té la màxima autoritat; 3a) que Conver¬ mesures d'auto-protecció i haver canviat aspectes del
gència i Unió s'ha preocupat sempre d'aquesta proble¬ seu comportament habitual per tal d'evitar d'ésser vícti¬
màtica: ja n'havia parlat quan era al govern municipal i mes de més actes delictius; que, segons la Memòria
des de 1981 hi ha fet reiterades al·lusions en mocions, anual de la Fiscalia del Tribunal Suprem, entre 1985 i
preguntes, interpel·lacions i sol·licituds de sessions ex¬ 1986 els furts s'incrementaren en un 26 % i els robatoris
traordinàries perquè la democràcia s'ha de sostenir de cotxes ho feren en el 700 %; que l'augment de les
amb la convivència i la seguretat ciutadana -que no és empreses privades de seguretat i les contínues protes¬
una prerrogativa de les dictadures- i el fet d'haver, el tes públiques en els barris denoten una situació alar¬
franquisme, desacreditat el concepte d'ordre públic ha mant i insostenible; que la proliferació de les empreses
d'ésser un motiu més per establir l'ordre democràtic; i privades de seguretat, el nombre de les quals ha
4a) que el seu Grup ha demanant la convocatòria crescut un 25 % en mig any, i el fet que a la Ciutat ni
d'aquesta sessió perquè la qüestió és greu i la Ciutat hagi 2.000 guàrdies jurats i 1.600 vigilants jurats armats
necessita saber quin és el capteniment del govern mu¬ -xifres que sumades superen la plantilla de la Guàrdia
nicipal. Urbana- és un fenomen greu donat que la seguretat,
Després d'advertir que l'anàlisi d'aquesta problemàti¬ per les seves característiques, objectius i organització
ca requereix sensibilitat i rigor i que defugirà de les és un servei eminentment públic i l'opuscle sobre les
frases i es basarà en documents que provin les seves conclusions de la Conferència abans esmentada, consi¬
afirmacions, observa que si bé la seguretat ciutadana dera la privatització de la seguretat com una reacció
NÚMJ1 10-V-1988 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 293
especialment perillosa i reveladora de deixadesa, per un tema de caràcter general i, gràcies al qual cinc
pgrt dels poders públics, de les responsabilitats que els policies de base ara porten galons com a oficials amb
pertoquen directament; que es pregunta com aquesta nomenaments que daten del mateix dia en què dema¬
darrera afirmació pot comptabilitzar-se amb les contrac¬ naren l'excedència com a guàrdies o, fins i tot, del dia
tacions que realitza l'Ajuntament amb les esmentades abans; i això el porta a preguntar-se, prescindint d'even¬
eíT1preses de seguretat i amb el fet que en les fires tuals infraccions de la legalitat vigent què deuen pensar
autoritzades pel mateix Ajuntament els firaires també els altres membres del Cos situats en escalons interme¬
hagin de recórrer a les esmentades empreses per evitar dis en veure que determinats guàrdies els han passat
robatoris; i que el seu Grup no desitja un model de país davant per aquest procediment que, a juí seu, no és
ni de ciutat tercermundista on la seguretat se l'hagi de una forma correcta de motivar -com han assenyalat
pagar cadascú perquè la seguretat és un dret que han determinats Sindicats- i ha comportat la prestació d'uns
de garantir les Institucions públiques. serveis més deficients per part de la Guàrdia Urbana,
Repassa, tot seguit, l'actuació del govern en el camp en no ésser dirigida per personal amb experiència i
de la seguretat en els darrers anys i opina que s'ha capacitat demostrada, i ha provocat una pèrdua de
ignorat el problema formulant imputacions injurioses confiança de la ciutadania vers aquest Cos i una
quant s'ha plantejat la qüestió; que, així, quan en la desmotivació i conculcació dels drets professionals
sessió del febrer de 1984, el Grup convergent expressà dels seus membres.
la necessitat de sensibilitzar l'opinió pública sobre el Estima, també, que s'ha utilitzat la Guàrdia Urbana en
problema de la seguretat ciutadana -del qual l'Alcaldia tasques inadequades com són: 1) el Servei de grues,
evità parlar-ne durant dos anys i mig, invocant una perquè, ultra prestar-se per mitjà d'una empresa privada
disposició franquista com és la Llei Especial de Barcelo¬ -sistema amb el qual el seu Grup està en desacord-,
na-, el Sr. Alcalde replicà que el problema estava es coacciona el personal de la Guàrdia Urbana que hi
manipulat electoralment per l'oposició que intentava és destinat perquè assoleixi uns barems mínims de
crear un clima especial de victimització i que darrera hi multes sota amenaces d'expedients disciplinaris a qui
havien diners, afirmacions ambdues aquestes, de les no hi arribi, com es denunciava en sengles escrits
quals, certament, el Sr. Alcalde no pot sentir-se satisfet; adreçats a l'Alcaldia, el 27 d'octubre de 1986 i el 9
que el primer Informe de la Comissió Socias era llasti¬ d'octubre de 1987; 2) les comeses de policia anti-
mós perquè, segons ell no hi havia un veritable proble¬ avalots, ja que malgrat haver manifestat, N d'abril de
ma de delinqüència al carrer sinó una psicosi col·lectiva 1987, el Sr. Ruiz i Pena, de Protecció Ciutadana, que la
fomentada pels partits de l'oposició, per les mateixes Guàrdia Urbana no tenia equips antidisturbis, el diari El
forces de l'ordre, que tenien interès a magnificar el País anunciava que la Guàrdia Urbana assumiria pro¬
problema, per la premsa sensacionalista, en funció, de gressivament el control de les manifestacions al carrer i
les conveniències comercials i per les empreses priva¬ citava ja les tres primeres intervencions en aquest camp
des de seguretat, que volien guanyar diners de manera i hi ha un escrit, de 6 de maig de 1987, en què es
ben poc confessable, i, en canvi, s'ignoraven les dades denuncia la utilització en aquestes tasques de membres
objectives i s'acusava el públic d'intents violents d'auto¬ del Cos i, fins i tot, d'alumnes de l'Escola de la Guàrdia
defensa; que l'Informe presentat un any després era Urbana; 3) els serveis com el CECOP o ORIS, que
més ponderat com demostren els comentaris -que tenen tasques d'informació o intel·ligència que no figu¬
llegeix- apareguts a la premsa i el seu Grup el conside¬ ren entre les assignades a la Guàrdia Urbana per la Llei
ra més rigorós i científicament acceptable, tanmateix les de Forces i Cossos de Seguretat.
conclusions varen ésser manipulades a darrera hora No desitja tractar la problemàtica derivada del con¬
perquè posaven al descobert el desgavell i la descoor- sum de drogues donada l'existència d'una Comissió
dinació entre els serveis competents en matèria de «ad hoc» però subratlla la manca de vigilància en les
seguretat; que, en opinió del seu Grup els resultats de portes dels col·legis i en el barris de fort consum de
la Comissió Tècnica de Seguretat Urbana foren evident¬ drogues com són els del Baró de Viver i del Besòs.
ment propagandístics cosa que mai és correcte però Comenta també la contradicció ben palesa entre les
que és encara més difícil d'acceptar en assumptes tant declaracions de dos Tinents d'Alcalde que publicava El
greus com el que s'està debatent; que l'esmentat Periódico el 31 de gener, puix mentre, segons l'un la
informe plantejava la necessitat de coordinar els esfor¬ Guàrdia Urbana havia de deixar de dedicar-se a les
ços de la Guàrdia Urbana i la Policia, cosa que no s'ha tasques de seguretat ciutadana, segons l'altre aquesta
dut a terme; i que en l'aspecte polític, la Comissió havia d'ésser una competència del Cos.
tocias fou un fracàs perquè s'hi varen esmerçar molts Referint-se als aspectes preventius, fa notar que el
mitjans i es va mantenir una estructura burocratitzada al fulletó distribuït aquest matí propugna per reduir l'índex
màxim. de delinqüència, el desenvolupament social dels barris,
Inquireix a continuació: què s'ha fet del Pla de rehabi¬ mesures de vigilància als carrers, la promoció de l'edu¬
litació integral de la Ciutat Vella que, en opinió del seu cació cívica i una política de recerca i comunicació i
Grup, no mereixia el nom que se li donava, de les opina que no s'ha fet res en aquest camp ni tampoc en
operacions «Zulú» i «Civella», i dels gossos situats un dia el de les propostes que formulava per a 1987 el Butlletí
a la porta d'uns col·legis per poder-los fotografiar i dir del Consell de Seguretat Urbana, concretament en
que es vigilava la droga; i quins ensenyaments tregüé el aquestes dues direccions: a) incidir en mesures tant
t>r. Alcalde de la seva visita a Scotland Yard per administratives com policials i judicials que ataquin el
estudiar el model britànic de seguretat ciutadana i com tràfic de drogues en totes les seves manifestacions
s nan adaptat a les necessitats de Barcelona. com xarxes de narcotraficants, revenedors als carrers,
Es queixa que qüestions punyents siguin usades locals i habitatges que li serveixen d'infrastructura i b)
amb intenció propagandista i considera escandalós el iniciar un procés d'homologació dels Districtes policials
sistema seguit per al nomenament d'oficials interins de amb els municipals procurant en una primera fase,
s Guàrdia Urbana, basat en un examen psicotècnic i en l'adequació dels Districtes policials als límits dels Distric-
294 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 13 10AA1QM
tes municipals per tal d'evitar que un mateix Districte delinqüència i calen mesures preventives per combatre-
municipal depengui de diferents Comissaries. les; que cal també una política de reinserció social, avui
Recorda que el seu Grup ja presentà, en la sessió del inexistent tant en l'Administració central com en l'Auto¬
3 d'abril de 1984, una colla de mesures clares que nòmica; i que si bé hi ha una relació molt important
aportaven solucions i també formulà una proposta alter¬ entre el consum i tràfic de drogues i la delinqüència
nativa complementària quan el 1985, es publicà l'Infor¬ drogaaddicció i delinqüència no són termes equivalents
me Socias però no se'ls ha donat cap resposta ni s'ha puix el drogaaddicte és un malalt social amb uns drets
dut a terme cap de les propostes efectuades pel seu que s'han de respectar i, en canvi, cal lluitar contra el
Grup. tràfic de drogues. Desisteix de fer esment dels delictes
Prega, per últim, que l'equip de govern expliqui urbans de tipus sòcio-econòmic i ecològic i a les
quines actuacions té previstes, per poder pronunciar- apagades de llum que pateix la Ciutat, i assenyala que
s'hi i complementar-les, si cal, amb les seves i cedeix, el primer manament de la seguretat urbana és la pre¬
amb la venia de la Presidència, la paraula al Sr. Vila venció i en aquest sentit està d'acord amb les propos¬
perquè faci una valoració de l'experiència dels Consells tes formulades pel Regidor responsable d'aquesta ma¬
de Seguretat dels Districtes. tèria; que la prevenció no és responsabilitat exclusiva
El Sr. Vila, després de ressaltar la preocupació dels de la Policia si bé com més a prop estigui del ciutadà,
ciutadans davant la inseguretat ciutadana existent, co¬ millor serà el nivell de prevenció; que dins aquest
menta que la seguretat s'ha de guanyar pam a pam des vessant preventiu les mesures s'han d'adreçar més
dels Districtes ja que si bé la inseguretat es presenta de vers les causes que no pas vers els efectes i, per tant,
forma descentralitzada, els mitjans dels Districtes per caldria parlar de política d'ocupació, d'habitatges, de
combatre-la són insuficients; que el nombre de Guàr¬ justícia, de salut, de cultura, de lleure, etc., i també de
dies Urbans a disposició dels Districtes és escàs i la les inversions en determinades zones urbanes.
coordinació entre la Guàrdia Urbana i la Policia Nacional Opina que se sobrestima el sentiment subjectiu de
funciona a nivell personal però manca un plantejament por a la delinqüència davant d'una realitat que certa¬
més aprofundit; que en els quatre anys en què ocupa la ment empitjora dia a dia imperceptiblement, ja que hi ha
Presidència d'un Districte, reuní en diverses ocasions el una manipulació d'aquest sentiment per part de sectors
Consell de Seguretat Urbana de la seva demarcació conservadors que poden arribar a identificar delinqüèn¬
però, malgrat la bona disposició de tots els seus mem¬ cia amb pèrdua de negoci.
bres, pogué comprovar la ineficàcia d'aquests òrgans Entrant en l'exposició de les mesures preconitzades
perquè les seves propostes eren un riu que no tenia on pel seu Grup destaca que cal: adaptar les Comissaries
desembocar, de manera que si es vol mantenir-los, cal als Districtes Municipals, potenciar la participació dels
modificar les seves competències, dotar-los de poders veïns, establir programes integrats i plans d'actuació en
decisoris i de recursos materials i humans, fer-los de¬ zones d'urgent necessitat, accentuar la descentralitza¬
pendre d'un organisme municipal superior i coordinar ció i la democràcia en els barris, lluitar contra l'absentis¬
les seves funcions no tan sols dintre l'Ajuntament sinó me i el fracàs escolar, promoure activitats per a la gent
també amb les altres forces de seguretat. Confia que jove i la integració de les minories ètniques i establir un
les conclusions de la Comissió de lluita contra la droga pressupost per a campanyes de sensibilització, mesu¬
comportaran actuacions descentralitzades i tindran una res algunes de les quals ja són anunciades en el
incidència positiva en la seguretat ciutadana; i que document avui distribuït.
d'aquesta sessió sortiran també unes solucions i acti¬ Pensa que la Generalitat hauria de desenvolupar la
tuds que defugint les picabaralles polítiques i el confor¬ normativa del Consell de Seguretat Urbana que, dona¬
misme resolguin aquest greu problema. des les seves característiques, hauria d'ésser presidit
El Sr. Lucchetti manifesta que el problema en debat per l'Alcalde de la Ciutat i de pas pel Governador Civil i
necessita crítiques i mesures concretes i positives per¬ en el qual haurien de participar les autoritats polítiques,
què no hi ha conclusions màgiques i, per tant, compar¬ judicials i policials, les entitats ciutadanes i sindicals, els
teix el triple vessant de prevenció, repressió i solidaritat serveis socials i els Districtes; que la Junta de Seguretat
amb què el Regidor responsable l'aborda. Indica que de Catalunya hauria de tenir una composició tripartita
en una enquesta recent elaborada pel Govern Civil, els que inclogués la presència dels Ajuntaments; que dei¬
ciutadans assenyalen com a causes de la delinqüència, xar en mans de policies privades la vigilància d'institu¬
la crisi econòmica i l'atur perquè hi ha una correlació cions públiques no és solament inadmissible sinó, fins i
molt estreta entre aquests fenòmens; que un pensador tot, il·legal atès l'art. 85,2 de la Llei de Bases del Règim
distingia socialment entre els instal·lats, els emergents i Local; que el desenvolupament reglamentari de la Llei
els submergits però és precisament la forma com de Forces i Cossos de Seguretat no es pot produir,
s'instal·len alguns la que provoca la submersió d'altres; com s'ha fet, per la via d'instruccions i circulars inter¬
que s'observa un deteriorament del marc urbà, una nes; que el recurs d'inconstitucionalitat promogut pel
manca de serveis col·lectius -guarderies, lleure i es¬ seu Partit contra l'esmentada Llei no prosperà per
ports-, i un increment de l'absentisme i del fracàs l'oposició dels altres Grups parlamentaris; que hi ha
escolar; que s'han detectat alguns brots de racisme, incapacitat política de la Generalitat per desenvolupar la
mala qualitat del medi ambient urbà i una marginació de Llei 10/1984 de Coordinació de les Policies Locals,
sectors de la població fins al punt que, com indicava el malgrat haver estat aprovada per consens, i això com¬
Sr. Clos en la darrera sessió, en el Districte de Ciutat porta una clara manca de suport operacional als Ajunta¬
Vella, la taxa de tuberculosi és deu vegades més gran ments com queda ben palès en les xifres de les
que a la resta de la Ciutat i, en canvi, la taxa de natalitat subvencions donades per la Generalitat a les Policies
i l'esperança de vida són les més baixes de Barcelona locals, que han passat de 50 milions el 1986, a 27 el
mentre que la taxa de mortalitat infantil és 3,5 vegades 1987 i a 35 el 1988.
més alta. Acaba concretant que el seu Grup formula les se¬
Creu que aquestes són les causes autèntiques de la güents propostes al Plenari: 1) que es demani al Conse-
^il 10-V-1988 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 295
Her de Governació i al Delegat del Govern a Catalunya la redactat el Llibre blanc sobre la seguretat urbana, ha
Immediata representació dels Ajuntaments a la Junta de materialitzat una nova concepció de la seguretat urbana
Seguretat de Catalunya i, en defecte d'això, la creació que té per objectius garantir el dret de tot ciutadà a
d'una Comissió tripartita de coordinació, com ha dema¬ exigir i a obtenir de les Administracions públiques les
nat la Federació de Municipis de Catalunya per tal garanties de l'exercici de les llibertats públiques en un
d'assegurar una planificació efectiva de la seguretat de clima de convivència pacífica, i que gira entorn dels
tot Catalunya, Comissió en la qual aquest Ajuntament eixos de prevenció repressió i solidaritat, que exposarà
ha de tenir una representació directa; 2) que l'Alcalde tot seguit.
de Barcelona presideixi el Consell de Seguretat Urbana Pel que fa a la prevenció, explica que s'entén per tal
d'aquesta Ciutat; 3) que es crei una Ponència amb l'estratègia tendent a evitar l'augment de la delinqüèn¬
representants dels Serveis de Benestar Social i de cia i a disminuir el sentiment d'inseguretat, és a dir, el
Protecció Ciutadana perquè formuli una proposta sobre conjunt de programes -que concreta- de tipus educa¬
mesures de coordinació, centrals i en els Districtes tiu, esportiu, cultural, social i urbanístic i rehabilitador i
entre la Guàrdia Urbana, i les Àrees de Serveis Socials i d'impuls econòmic que el Municipi vol tirar endavant; i
Joventut i estudií la possible creació d'una Oficina fins i tot la proposta de crear uns Consells de preven¬
d'atenció a les víctimes; 4) que l'Àrea de Protecció ció: un, dins l'àmbit de Catalunya i l'altre, de caràcter
Ciutadana informi, en el termini de dos mesos, sobre el estatal.
nombre de guàrdies urbans adscrits a tasques adminis¬ Tocant l'aspecte repressiu, informa que la política de
tratives i elabori una proposta per substituir-los per prevenció no es pot donar en un clima d'impunitat i per
auxiliars administratius per tal d'augmentar el nombre això els instruments per millorar la seguretat ciutadana
de patrulles al carrer; 5) que la mateixa Àrea informi s'han potenciat en el més estricte compliment de la
sobre les dependències vigilades per companyies pri¬ legalitat i així l'actuació de la Guàrdia Urbana s'ha definit
vades de seguretat, els costos d'aquestes prestacions i partint de la seva competència exclusiva com a Policia
els que implicaria atendre-les mitjançant funcionaris; de trànsit i administrativa d'auxili i informació al ciutadà
que es requerexi a la Generalitat el desenvolupament amb tres característiques fonamentals: a) la seva pre¬
de les normes sobre coordinació de les policies locals i sència al carrer en patrullatge, tant per mitjans mecà¬
l'augment de l'ínfima dotació -35 milions de pessetes- nics com a peu, amb obligada intervenció a tots els
destinada a tal finalitat; que s'insti al Govern Civil casos d'agressió o d'alteració de la convivència ciuta¬
perquè la distribució dels efectius del Cos Nacional de dana assegura l'acció preventiva de la delinqüència; b)
Policia i de les Comissaries s'adapti a la divisió de la l'aproximació de la Guàrdia Urbana al ciutadà es pro¬
Ciutat en Districtes i barris; i que l'Ajuntament procuri dueix mitjançant la seva descentralització i així la Guàr¬
que les inversions en seguretat de cara als Jocs Olím¬ dia Urbana al barri és la nova formulació de la idea del
pics reverteixin en una millora efectiva de la seguretat Guàrdia de barri mitjançant la seva presència física en
urbana. les agrupacions humanes i territorials (escola-mercats) i
El Regidor de la Via Pública, Sr. Torres, comença la construcció de les noves dependències de la Guàrdia
dient que Barcelona, com totes les altres ciutats indus¬ Urbana en els diferents Districtes amb les seves cor¬
trials, presenta una taxa de delinqüència i l'aparició de responents aules de formació i sales de gimnàstica i de
noves modalitats delictives que alimenten un sentiment tir; c) la coordinació amb la Policia Nacional en les
d'inseguretat que pot ésser distorsionat per factors actuacions de seguretat programada, és a dir, la que té
complexos; que les manifestacions d'aquest sentiment lloc de manera puntual o continuada en certs indrets de
sobre la ciutadania poden ésser diverses: actituds d'in¬ la Ciutat, ja que les aventures competencials porten a la
hibició, caiguda de la taxa de denúncies, demandes de ineficàcia, al confusionisme i a l'increment del grau
millorament del sistema penal i judicial, desconfiança d'inseguretat del ciutadà. Precisa que les més de 7.500
vers la justícia i tendències d'autodefensa; que, malgrat accions efectuades el 1987 -amb un augment del 8 %
les mesures preses des de 1984, l'increment progressiu respecte l'any anterior-, la intervenció preventiva per¬
de l'eficàcia policial i les noves perspectives econòmi¬ manent en 210 centres docents, els 330 serveis pres¬
ques, segons les enquestes, la victimització i les dades tats en col·laboració en l'acció canina per a l'aprehensió
policials, els aspectes de la inseguretat ciutadana, es¬ de drogues, la intervenció en més de 30 establiments a
pecialment en allò que fa referència a la pròpia integritat requeriment de la Policia Nacional per causa, directa o
física, preocupa tant els ciutadans; que els percentat¬ indirecta, de la venda o consum de drogues i que ha
ges de victimització consumada s'han reduït quasi en comportat el seu tancament, i la inspecció de més de
tres punts situant-se en el 26,2 %; que el carrer és 1.500 bars i establiments, avalen l'actuació sobre les
l'escenari predominant dels fets delictius que ter¬ premises anteriors; que la consolidació de la Taula de
ritorialment han experimentat petits creixements en els Coordinació Policial en el si del Consell de Seguretat
barris tradicionals (Ciutat Vella i Sants-Montjuïc) i s'han Urbana, demostren també el rigor en la coordinació
estabilitzat en els altres, de manera que hi ha una policial; que la desconfiança dels ciutadans vers el
tendència, a l'alça, a considerar una certa millora en la Poder Judicial per causa de la demora dels judicis i de
seguretat ciutadana i objectivament, la situació no ha les reformes legals pendents, ha estat motiu constant
empitjorat; que la complexitat, però, dels nous perfils de de petició i pressió per part del Municipi al Poder
® delinqüència (la droga, l'atur i la marginació social) Judicial sense que s'hagi desistit d'establir-hi col·labora¬
confirmen la crisi de la justícia penal recolzada en cions en la línia rehabilitadora i assistencial
la (tractament
trilogia clàssica (Poiicia-Tribunal-Presó), és a dir, en la de menors, tramesa d'informació, etc.); i que l'Ajunta¬
repressió, la qual té el suport de les posicions més ment també ha estat exigent en la gestió a les presons
conservadores que
cel propugnen com a solució l'augment sobre la qual no vol insistir perquè en el Llibre blanc
dispositiu policial i l'enduriment de les penes, pen¬ sobre la de la
sant seguretat a Catalunya, el Govern Genera¬
més en els efectes que no pas en les causes del litat farà palesos els seus compromisos en aquest
Problema; que de 1984 ençà, l'Ajuntament, un cop apartat, tanmateix, vol fer avinent que una política
296 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 13 WAAiapp
penitenciària ineficaç és, en un percentatge molt alt, desenvolupar programes amb aquesta finalitat;
una de les causes més directes de la l'accele¬
delinqüència a ració de la construcció de noves presons i un
Barcelona. programa
de presons per a la progressiva desaparició de les
Quant a la solidaritat, indica que se la defineix en un presons de la Model, de la Trinitat i de Wad-Ras' la
doble vessant de millora dels mecanismes de participa¬ solució de la problemàtica dels menors multireincideñts
ció i d'establiment de programes que incideixin de la millora del funcionament i una dotació econòmica
forma concreta en les víctimes de la inseguretat; que la suficient de la Comissió de Coordinació de les Policies
creació del Consell de Seguretat Urbana de Barcelona i Locals; l'aprovació de les Normes bàsiques de les
més enllà de la Junta Local de Seguretat, amb participa¬ Policies de Catalunya; o) remetre al Molt Honorable
ció de la Justícia, dels Fiscals, del Col·legi d'Advocats, President de la Generalitat el Llibre blanc de la segure¬
dels sectors sòcio-econòmics, de les forces polítiques, tat urbana de Barcelona; p) instar al Ministeri de Justí¬
de les entitats ciutadanes i de les Administracions cia: la ràpida solució dels processos penals mitjançant
públiques i la potenciació dels Consells de Seguretat i l'aplicació del procediment monitori i l'agilitació dels
Prevenció dels Districtes donen resposta al missatge judicis; la territorialització del Ministeri Fiscal; la ràpida
que la seguretat és cosa de tots -encara que la tramitació dels expedients d'expulsió dels estrangers
responsabilitat última correspongui a les Administra¬ delinqüents, en aplicació de l'art. 21 de la Llei d'Estran¬
cions públiques-, i tenen per finalitat estimular les geria; i la ràpida aplicació de les modificacions del Codi
denúncies, la col·laboració amb l'Administració de Justí¬ Penal, pendents d'aprovació per les Corts; i q) instar al
cia i uns nivells més actius en la participació en els Govern Central: la creació d'un consell i d'un fons,
diferents Consells, amb l'objectiu global de potenciar el d'àmbit estatal, de prevenció de la delinqüència; la
sentiment de solidaritat dels ciutadans davant la proble¬ participació dels Ajuntaments en la normativa i la regla¬
màtica de la delinqüència. mentació de les empreses privades de seguretat; i
Definits els trets fonamentals del concepte de segu¬ l'aprovació de les Normes reglamentàries i definitives
retat ciutadana, expressa la necessitat de treballar en la de les Juntes Locals de Seguretat, d'acord amb la Llei
millora de l'eficàcia i la coordinació, d'incrementar els de Forces i Cossos de Seguretat.
recursos municipals, d'exigir la millora de l'Administra¬ La Sra. Masgoret, expressa la seva tristesa i preocu¬
ció de Justícia i del benestar social a les Administra¬ pació pel concepte policial de la seguretat ciutadana
cions competents i d'avançar vers un nou model policial exposat per l'oposició ja que la mitjana d'efectius poli¬
i un nou marc competencial; i, en matèria de benestar cials a Catalunya és de 3,5 quan és només del 2,5 a la
social, es mostra partidari d'acceptar una responsabi¬ resta d'Europa on hi ha, en canvi, molts més serveis de
lizado directa de l'Ajuntament perquè la major eficàcia benestar. Afegeix que l'esmentat concepte és també
dels serveis s'aconsegueix en els primers nivells de compartit pel President de la Generalitat però, en la
l'administració i els Ajuntaments són, precisament, els seva opinió, el concepte de seguretat ciutadana ha de
més pròxims als ciutadans. defugir el cercle policia-justícia-presò (la ineficàcia del
Concreta que el seu programa de treball en el camp qual ha quedat demostrada arreu d'Europa) per esten¬
de la seguretat ciutadana, és el següent: a) continuar la dre's a altres camps (urbanisme, sanitat, ensenyament,
línia d'adequació tècnica i de la plantilla de la Guàrdia serveis socials, joventut, esports) ja que hi ha una
Urbana al procés de descentralització, és a dir, en la correlació molt marcada entre barris socialment depri¬
creació del Guàrdia de barri; b) potenciar els estudis mits i habitatges insuficients o deficients i alt índex
i enquestes sobre la victimització i dades policials i d'atur i fracàs escolar, per una banda, i els comporta¬
procurar-ne una homogeneïtzació a nivell estatal i euro¬ ments antisocials per l'altra.
peu; c) continuar la participació activa en les tasques Indica que el Sr. Comas hauria d'estudiar més a fons
del Consell de Seguretat Urbana de Barcelona i en la el llibret avui distribuït, que no es limita a parlar de les
taula de coordinació policial; d) reestructurar els Con¬ policies privades, sinó que tracta molt a fons la forma
sells de Seguretat dels Districtes per convertir-los en d'atendre la situació, la qual és competència de tots si
Consells de Prevenció i Seguretat; e) incrementar pro¬ bé l'únic que ha fet quelcom ha estat aquest Ajunta¬
gressivament els programes de benestar social i de ment; que no ha escoltat, en canvi, cap referència als
lluita contra les drogues, posant més èmfasi en els seus Programes de prevenció ni a la forma de fer front al
vessants preventius; f) posar en marxa, en el Districte fracàs escolar -que s'incrementa a tot Catalunya- o de
de l'Eixample, el primer Centre d'atenció a les víctimes; superar els ghettos que són determinats grups d'habi¬
g) potenciar la col·laboració amb el Ministeri Fiscal; tatges construïts durant el franquisme, ni tampoc a la
h) establir Convenis de col·laboració amb el Ministeri de reinserció social o a les mesures alternatives de la
l'Interior per a la construcció de noves Comissaries; i) presó; que el Programa municipal d'atenció als dro¬
prosseguir les tasques de suport i assessorament que gaaddictes s'estén en un 70 % dels joves que delin¬
l'Àrea de Serveis Socials desenvolupa en els Jutjats de queixen per aquest motiu; que la tasca de l'Ajuntament
Guàrdia; j) exercir l'acció popular en els casos que es és realment insuficient però l'actuació d'altres Institu¬
consideri adient, atesa la seva incidència social; k) cions acaba paralitzant determinats esforços; que, con¬
assumir els acords de la Comissió municipal que estu¬ cretament, fa cosa d'un any i mig, a proposta del
dia la problemàtica de les drogues; I) continuar i incenti¬ President de l'Audiència i d'acord amb la Conselleria de
var la coordinació de les actuacions de nivell metropoli¬ Sanitat i Atencions Socials, es posà en marxa un model
tà o comarcal que puguin afavorir la prevenció de la per donar acollida i procurar la reinserció dels joves que
delinqüència; m) prosseguir la col·laboració iniciada arribaven al Jutjat per motius que no eren de competèn¬
amb el Ministeri de Treball mitjançant el Conveni de cia judicial estricta o que no aconsellaven d'ingressar-
1985, sobre inserció de joves aturats; n) instar a la los en presó, tanmateix fa poc una altra Conselleria de
Generalitat: la seva participació en el Consell de Segu¬ la Generalitat ha encetat una altra experiència pilot i ha
retat Urbana de Barcelona; la creació d'un consell i d'un demanat a l'Ajuntament la retirada de la seva corn
fons de prevenció de la delinqüència a Catalunya per consta en una carta del Conseller Laporte; que Ia
10-V-1988 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 297
dispersió d'esforços ha quedat també palesa en l'apli¬ altres àmbits administratius; que, concretament, n'ha
cació de la Llei d'Acolliment i adopció com varen poder adreçat a la Generalitat perquè en el sistema constitu¬
constatar els Regidors del Grup convergent que assisti- cional espanyol tots els serveis personals depenen de
ren amk ena a determinades reunions; i que cal elaborar l'Administració de la Generalitat; que per tant, la cor-
un Pla global en matèria de serveis socials en el qual responsabilització i la col·laboració són estris fonamen¬
cadascú assumeixi determinades funcions i que eviti la tals si hom creu en uns principis que s'inscriuen en la
dispersió d'esforços que es produeix entre els diferents lògica més progressista d'Europa. Agrega que cal més
Departaments de la Generalitat i fa perdre moltes hores l'acció que no pas la compassió i que, conseqüent¬
mirant de coordinar accions perquè manquen directrius ment, s'han de sumar esforços i recursos, de manera
polítiques i recursos financers. que si aquest Ajuntament fa una inversió de 100.000
El Sr. Cullell lamenta que l'última intervenció s'hagi pessetes per habitant, la Generalitat hauria de fer-ne un
dedicat a fer una anàlisi de qui tenia més responsabili¬ altre tant perquè allò que escapi de l'objectivitat pot
tats en la situació actual perquè creu que l'atenció del ésser pura demagògia: cal, doncs, intensificar esforços
Consistori s'ha de centrar a veure que més fer més en totes direccions i en aquest sentit ha de recordar
aquest Ajuntament dins les seves responsabilitats i que el 1980, durant la seva etapa com a Conseller de la
competències. Comparteix els grans principis d'acció Generalitat, optà per una acció impopular però que, a juí
(prevenció-repressió-solidaritat) exposats pel Sr. Torres del President Tarradellas, constituïa un gran acte de
encara que pugui discrepar quant a la forma de posar- govern, assenyalar la ubicació de les presons catala¬
los en pràctica perquè l'Area de Serveis Socials, per les nes, tanmateix el problema de les presons avui encara
xifres que té pressupostàriament assignades és, com ja no està resolt.
ha dit en d'altres vegades, la ventafocs de l'Ajuntament. Opina, per últim, que cal vèncer una predisposició
Subratlla que al Cos de la Guàrdia Urbana hi ha una psicològica, molt perillosa, segons la qual res de nega¬
gran desorientació perquè no disposa d'un reglament tiu és responsabilitat pròpia com es posà de manifest
que definiexi les seves comeses i el faci un Cos durant les darreres riuades quan, al costat de la notícia
realment professional i que el seu Grup demana la de la gran alarma viscuda per tots els Municipis de
dissolució immediata dels grups especials ORIS, CE- Catalunya, s'informava que el President de la Generali¬
COP, i la implantació de serveis permanents en totes tat no havia pogut agafar l'avió de París; i subratlla que
les escoles de la Ciutat per prevenir la drogaaddicció en l'actitud política de considerar que un ho faria tot si
els infants, i l'absentisme escolar. tingués recursos i que allò que un fa malament es deu
Anuncia que el seu Grup afegeix a les mesures al fet que els altres també ho fan malament, significaria,
indicades pel Regidor de l'Àrea i pel Grup d'Inciativa per portada a les últimes conseqüències, no saber el nord
Catalunya les següents: a) que la Junta de Seguretat de cadascuna de les coses: cal, doncs, comprometre a
Local sigui presidida per l'Alcalde per tal que pugui tothom en una política en la qual assolir un acord del
coordinar totes les forces de seguretat que operen a la setanta o vuitanta per cent, pot ésser positiu per a la
Ciutat i les actuacions i propostes dels Consells de Ciutat i per a tot el País.
Seguretat dels Districtes; b) que es reorganitzi la Guàr¬ El Sr. Ferreiro observa que s'ha dit que als barris no
dia Urbana publicant el Reglament que definiexi les hi havia actuacions i que els Consells de Seguretat dels
seves competències i funcionament intern, cobrint les Districtes no funcionen, tanmateix ell ha d'adduir l'expe¬
vacants existents en la seva plantilla per situar-la en els riència pilot de Rente-Meridiana que funciona satisfactò¬
nivells de 1979, dotant-la de recursos materials i tèc¬ riament gràcies a un esforç combinat de la Generalitat,
nics, fixant en criteris objectius -basats en el mèrit i la l'Ajuntament, els Col .legis i els veïns, i que ha permès
capacitat- la contractació i promoció interna, suprimint- reduir la repressió policial als supòsits en què fallen les
hi serveis específics com el CECOP i l'ORIS i el servei altres mesures mentre que, en canvi, els Habitatges del
antiavalots i creant-hi un servei d'assistència a les Governador, on només s'han aplicat tècniques policials,
escoles per vigilar l'absentisme i el minitràfic de dro¬ la situació no s'ha pogut resoldre.
gues; c) que es creïn Comissaries de barri -no de El Sr. Lacalle creu que el debat ha posat en relleu la
Districte- amb una orientació pluridisciplinar, com es fa gravetat del problema de la seguretat ciutadana i les
a Londres, és a dir, integrant-hi altres serveis de l'Àrea idees per resoldre'l; i suggereix que en el si del Pacte
de Benestar, on el ciutadà vegi ateses les seves neces¬ de Ciutat es creï una Comissió operativa formada per
sitats; i d) que es potenciïn, coordinin i subvencionin les tots els Grups en la qual cadascú pugui abocar-hi les
iniciatives privades -per exemple, les de les Germanes seves idees i solucions, treballant tots plegats amb
de la Mare Teresa de Calcuta, o de la Sra. Blanco- que generositat i humilitat.
combaten la marginació de determinats barris. El Sr. Alcalde, després d'agrair les intervencions
Insisteix, per últim, que la problemàtica actual és greu anteriors, suggereix que el Sr. Torras, reunit juntament
i ha sofert certa deixadesa, que es reflecteix en l'incre¬ amb els Srs. Cullell o Comas, Lacalle o Albesa i Luc-
ment de les policies privades; i que cal evitar el populis- chetti, refonguin les diverses llistes de propostes que
me i aplicar les mesures que s'han indicat en les s'han formulat en aquesta sessió i moltes de les quals
intervencions anteriors, i les que ell hi ha afegit, perquè conflueixen en uns objectius comuns en una sola a fi
aquesta sessió tingui uns resultats concrets i tangibles i d'assolir un acord de mínims que en el termini de tres
els ciutadans mirin amb confiança els debats d'aquest mesos es portaria a aquest Consell Plenari perquè se
consistori. n'assabenti donat que en el nivell de les mesurescon-
El Sr. Armet agraeix que els Grups d'oposició, tot i cretes hi ha molts més punts d'acord que no pas en els
tenir la iniciativa d'aquesta sessió, en lloc de presentar dels principis, en el qual les discrepàncies es poden
antuvi unes resolucions hagin preferit escoltar les eternitzar: així la Ciutat podria copsar la voluntat consis¬
propostes de l'equip de govern i completar-les després torial de confluir en una colla de mesures. Confia que la
amb les seves aportacions i fa notar el reglamentació per part de les Juntes
en la que Sr. Torres del govern locals
seva proposta ha formulat una sèrie de peticions a de Seguretat com a conseqüència del debat sobre
298 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 13 IDA/.jopff
aquest tema tingut a les Corts les farà plenament detall per a la construcció d'un edifici per a la Junta
operatives i eficaces; i recomana que les persones d'Aigües de la Generalitat de Catalunya a l'illa definida
redactores de la proposta conjunta, abans esmentada, per la plaça d'Eusebi Güell i els carrers de Dulcet, de
determinin clarament si els Consells constituïts a nivell Sor Eulàlia d'Anzizu, i de l'Abadessa Olzet.
de Districte han d'ésser de seguretat o de prevenció i S'aprova.
seguretat, per tal d'establir la seva coordinació amb els
nivells administratius superiors. Significa, per últim, que
no es pot treure d'aquesta sessió l'única concessió que
s'ha vingut a discutir la reforma de la Guàrdia Urbana ÀMBIT D'ORGANITZACIÓ I ECONOMIA
perquè l'equip de govern té la responsabilitat de dirigir
aquest Cos i l'oposició la de criticar l'acció de govern i
una Comissió pluripartidària no ha d'entrar, per tant, en Negociat d'Administració de Personal
l'organització interna de la Guàrdia Urbana que és
responsabilitat estricta de l'equip de govern. Desestimar el recurs presentat pel Sr. Pere Carbonell
No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presi¬ i Riera, i quaranta-un funcionaris més, contra l'acord
dència aixeca la sessió a les dotze hores i cinc minuts. que classificà el seu lloc de treball dins el nivell 18, ja
que l'escrit és extemporani en haver estat presentat
fora del termini legal, i, en qualsevol cas, perquè aques¬
ta classificació s'ajusta a les previsions del Reial Decret
861/86, de 25 d'abril, i als arts. 21 i 25 de la Llei
Acta de la sessió del Consell Plenari de 15 de 30/1984, de 2 d'agost, de Mesures de reforma de la
març de 1988, aprovada el 29 d'abril de 1988. Funció pública, i l'Ajuntament pot efectuar la classifica¬
ció dels llocs de treball en virtut de la capacitat recone¬
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de guda per l'art. 90 de la vigent Llei de Bases del Règim
Barcelona, el quinze de març de mil nou-cents vuitanta- local.
vuit, es reuneix el Consell Plenari, en sessió ordinària, Queda retirat.
sota la presidència de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual
Maragall i Mira, i hi concorren els ll·lms. Srs. Tinents
d'Alcalde, Lluís Armet i Coma, Francesc Raventós i
Torras, i Eulàlia Vintró i Castells, i els ll·lms. Srs. Regi¬ ÀREA DE FINANCES
dors, Josep M. Serra i Martí, Joan Torres i Carol, Marta
Mata i Garriga, Joan Clos i Matheu, Mercè Sala i
Schnorkowski, Xavier Valls i Serra, Albert Batlle i Bastar¬ Negociat d'Administració de Béns
das, Juan José Ferreiro i Suàrez, Germà Vidal i Rebull,
Joaquim de Nadal i Caparà, M. Aurèlia Capmany i Deixar sense efecte l'acord del Consell Plenari, de 2
Farnés, Raimon Martínez i Fraile, Jordi Parpai i Marfà, de maig de 1966, que autoritzà a la Societat General
Guerau Ruiz i Pena, Jordi Borja i Sebastià, Antoni d'Aigües de Barcelona, l'ocupació i la utilització, per un
Santiburcio i Moreno, Francesca Masgoret i Llardent, termini de quaranta anys, de dues porcions de subsòl
Josep M. Cullell i Nadal, Antoni Comas i Baldellou, públic, d'una superfície de 8.885 m2, de la plaça d'Ar¬
Josep M. Ainaud i de Lasarte, Enric Vila i Andreu, Sara tés, per tal d'instal·lar-hi dos dipòsits reguladors d'aigua;
M. Blasi i Gutiérrez, Josep M. Fargas i Falp, Pere Miró i ratificareI conveni, subscrit el 31 de juliol de 1986 entre
Sellarés, Teresa Perelló i Domingo, Artur Mas i Gavarró, l'Ajuntament i la Societat General d'Aigües de Barcelo¬
Josep Bueno i Escalera, Fèlix Amat i Parcerisa, Jaume na, referent al canvi d'ubicació dels esmentats dipòsits
Alsina i Oliva, Jordi Bonet i Agustí, Joan Puigdollers i per haver resultat afectats pel Pla d'ordenació de l'Ane¬
Fargas, Eduard Cardona i Romeu, Antoni Marcet i lla Olímpica; i autoritzar a la Societat General d'Aigües
Rocabert, Daniel Fabregat i Llorente, Enric Lacalle i Coll, de Barcelona, la utilització d'una porció del subsòl de
Antoni Albesa i Vilalta, José Alberto Fernández i Díaz, i 12.520 m2, a la plaça d'Europa, per a instal·lar-hi un
Antoni Lucchetti i Farré, assistits pel Secretari General dipòsit de 57.000 m3 de capacitat amb subjecció a les
accidental, Sr. Josep Balcells i Junyent, que certifica. condicions establertes que s'aproven.
Excusa la seva assistència l'llim. Sr. Enric Truñó i La¬ S'aprova.
gares. Desestimar, per manca de fonaments legals, la recla¬
Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Martí Pago- mació de I'«Agrupación de Amas de Hogar», formulada
nabarraga i Garra. en escrit de 10 de setembre de 1987; declarar resolt i
Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidèn¬ sense efecte jurídic de cap mena, el dret de superfície
cia obre la sessió a les dotze hores i sis minuts. que, sobre una parcel·la de 2.640 m2 situada al carrer
Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, de Bellesguard s/núm., l'Ajuntament atorgà a favor de
celebrada el 4 de març de 1988, l'esborrany de la qual I'«Agrupación de Amas de Hogar de Barcelona y Provín¬
ha estat tramès a tots els membres del Consistori; i s'a¬ cia», segons acord del Consell Plenari, de 10 de maig
prova. de 1973, i escriptura atorgada pel Notari Sr. Zavala
S'inicia, tot seguit, la deliberació dels assumptes Cabello el 4 d'octubre del mateix any, per tal com ha
inclosos a l'ordre del dia. resultat d'impossible compliment la construcció d'una
residència que constituí la causa i el fi del dret de
superfície concedit; requerir l'Agrupació cessionària per
COMISSIO DE GOVERN tal que comparegui davant del Notari i atorgui l'escriptu¬
ra corresponent de resolució de l'esmentat dret; i decla¬
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 9 de rar desafectada la parcel·la de 2.756 m2, situada a
març de 1988, pel qual s'aprova inicialment l'Estudi de carrer de Bellesguard, s/núm. (segons plànol annex)
yúM 13 10-V-1988 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 299
finca a segregar de la núm. 13.170 del Registre de la Permanent; el Sr. Albesa demana que el dictamen resti
Propietat núm. 6, per causa d'haver transcorregut més damunt la taula; i el Sr. De Nadal addueix que això
de vint-i-cinc anys des que es produí el canvi d'ús o retardarà el procés d'alienació del terreny però ho ac¬
servei públic a bé patrimonial, de conformitat amb el cepta.
que preveu l'art. 189 de la Llei Municipal i de Règim Queda sobre la taula la proposta anterior.
Local de Catalunya. Justificada la urgència en la forma reglamentària, es
El Sr. Albesa expressa l'oposició del seu Grup al debat la següent moció:
dictamen anterior perquè, a juí seu, l'actitud municipal Primer.- Deixar sense efecte els apartats primer i
ha impedit l'acompliment de l'objecte que havia motivat segon i modificar l'apartat tercer de l'acord de la Comis¬
la cessió del dret de superfície. sió de Govern, de data 28 de gener de 1987, en virtut
El Sr. Alcalde precisa que la cessió data de 1983; el dels quals s'acordava concórrer a la constitució de la
Sr. Albesa replica que tanmateix l'Ajuntament no ha Fundació Privada «Institut d'Humanitats» i es facultava
corregit els defectes formals que impedien la inscripció l'Excm. Sr. Alcalde de Barcelona i la Regidora de
registral de l'escriptura constitutiva del dret esmentat. Cultura per a comparèixer a l'instrument públic funda¬
El Sr. de Nadal destaca que la proposta ha estat cional. El dit apartat tercer quedarà redactat de la forma
dictaminada favorablement pels Serveis Jurídics i que següent: «Dotar l'esmentada Fundació amb un milió de
l'Agrupació cessionària no ha demanat en cap moment la pessetes».
llicència per construir per a l'obtenció de la qual no calia la Segon.- Acordar la participació de la Fundació priva¬
inscripció registral, i, en canvi, segons es recull a l'expe¬ da «Institut d'Humanitats» en els termes establerts als
dient, en no tenir diners per construir la residència va seus Estatuts.
sol·licitar permutar els terrenys per uns altres de la Caixa. El Sr. Alcalde significa que el canvi estatutari ve
El Sr. Comas observa que l'Ajuntament no ha donat imposat per imperatius de la Llei Catalana de Funda¬
resposta als requeriments que li adreçà l'Entitat cessio¬ cions Privades, que impedeix a les Entitats públiques
nària els anys 1978 i 1982 perquè es corregissin els ésser-ne socis fundadors.
defectes de l'escriptura atorgada el 4 d'octubre de S'aprova per unanimitat.
1973. No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presi¬
El Sr. Alcalde comenta que aquestes qüestions s'ha¬ dència aixeca la sessió a les dotze hores i quinze mi¬
vien d'haver plantejat en el si del Consell Municipal nuts.
Acords
Sessió del Consell Plenari celebrada el 29 d'a¬ d'Alcalde, ll·lma. Sra. Eulàlia Vintró i Castells, i designa
bril de 1988. representant de l'Ajuntament de Barcelona en l'esmen¬
tat Patronat l'll im. Sr. Germà Vidal i Rebull.
Aprovació de l'acta de la sessió anterior. Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia, de 25
de març de 1988, que nomenen membres de la Junta
Rectora del Patronat Municipal de l'Orquestra de la
Ciutat de Barcelona la ll·lma. Sra. Eulàlia Vintró i Cas¬
Despatx d'ofici tells, Presidenta (NC-53); els ll·lms. Srs. Joaquim de
Nadal i Caparà i Germà Vidal i Rebull, Vice-presidents
Quedar assabentat de la renúncia al càrrec de Regi¬ (NC-55); l'll im. Sr. Josep M. Cullell i Nadal i els Srs.
dor presentada per l'll im. Sr. Pere Miró i Sellarés; i Francesc Bonastre i Bertran, Oriol Martorell i Codina,
ratificar el decret de l'Alcaldia, de 13 d'abril de 1988, Josep Mestres i Quadreny, Josep Casanovas i Puig,
que accepta l'esmentada renúncia, agraint al Sr. Miró Pilar Figueres i Bellot, Joan Francesc Marco i Conchillo i
els serveis prestats a la Corporació. la Sra. Pilar Marsan i Àlvarez, membres (NC-54); i els
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 25 de Srs. Ferran Mascarell i Canalda i Jaume Masferrer i
rcarç de 1988 (NC- 52), que dóna compliment a la Ordis, observadors.
Sentència dictada, el 5 de març de 1988, per la Sala Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 25 de
Tercera del Contenciós Administratiu de l'Excma. Au¬ març de 1988 (NC-50), que desgina President de la
diencia Territorial de Barcelona en tràmit d'apel·lació Ponència de Nomenclàtor dels carrers de Barcelona, la
davant el Tribunal Suprem, i nomena l'll im. Sr. Daniel ll·lma. Sra. M.. Aurèlia Capmany i Farnés; i vocals, els
habregat i Llorente, President del Consell de Districte de Srs. Ferran Mascarell i Canalda, Carme San Miguel i
úracia, sense perjudici de la resolució judicial definitiva. Ruibal, Miquel Tuñí i Vancells, i Simó Artigues i Martí.
Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia, de 15 Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 7
de març de 1988 (NC-43 i 44) que delega la seva d'abril de 1988 (NC-57), que nomena representants de
^presentació com a Vice-president del Patronat del l'Ajuntament al Patronat del Consorci del Gran Teatre
nsorci del Palau de la Música Catalana, en la Tinent del Liceu, la ll·lma. Sra. Eulàlia Vintró i Castells, l'll im. Sr.
300 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 13 m-\Aiopfí
Germà Vidal i Rebull, l'Excm. i Mgfc. Sr. Josep M. Bricall d'informació hospitalària a la ciutat de Barcelona; i e)
i Masip, i l'llim. Sr. Jordi Vallverdú i Gimeno. Facultats de les
Psicologia i Pedagogia de la Universitat de
Quedar assabentat i ratificareIs decrets de l'Alcaldia, Barcelona, la Facultat de Pedagogia de la Universitat
de 14 d'abril de 1988 (NC-61 i 62), que nomenen Autònoma de Barcelona, l'Escola Universitària de Tre¬
membres del Consell d'Administració del Patronat Muni¬ ball Social de l'Institut Catòlic d'Estudis Socials de
cipal de l'Habitatge, l'll im. Sr. Joaquim de Nadal i Barcelona, i l'Escola Universitària de Treball Social de la
Caparà i els Srs. Joan Busquets i Grau, Coordinador de Generalitat de Catalunya, sobre realització de pràcti¬
Serveis d'Urbanisme, i Rafael A. de Càceres i Zurita, ques per part dels alumnes dels esmentats Centres.
Coordinador de Serveis de Projectes i Obres. Quedar assabentat i ratificar el contracte, formalitzat
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 13 el 18 d'abril de 1988, amb les Caixes de Catalunya, de
d'abril de 1988 (NC-60), que designa representant de Pensions i de Barcelona, d'acomptes d'ingressos ordi¬
l'Ajuntament de Barcelona en la Comissió de Protecció naris fins a un límit de 16.000 milions de pessetes i amb
Civil de Catalunya, el Sr. Blai Alascio i Ruiz, Coordinador termini el 31 de desembre de 1988. -
de Serveis de Protecció Ciutadana. Quedar assabentat i ratificar l'acord de la Comissió
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 18 de Govern, de 27 d'abril de 1988, relatiu a la constitució
d'abril de 1988 (NC-63), que designa els següents de la fundació privada anomenada «Fundació d'Olimpis-
membres de la Comissió Ciutadana per preparar, orga¬ me i Ciència» (FOC), celebrada a Palma de Mallorca,
nitzar i coordinar les diferents activitats per a la Comme¬ que té com objectiu primordial portar a terme activitats
moració del Centenari de l'Exposició Universal de Bar¬ d'investigació científica i tecnològica i promocionar i
celona de 1888: Hble. Sr. Joaquim Molins i Amat, potenciar tot tipus d'activitats d'investigació relatives a
Conseller de Comerç i Turisme de la Generalitat de la cultura i l'esport.
Catalunya; Excm. i Mgfc. Sr. Josep M. Bricall i Masip,
Rector de la Universitat de Barcelona; Excm. i Mgfc. Sr.
Ramon Pasqual i de Sans, Rector de la Universitat
Autònoma de Barcelona; Excm. i Mgfc. Sr. Gabriel Ordre del dia
Ferrater i Pasqual, Rector de la Universitat Politècnica
de Barcelona; Oble. Sig. Alberto Schepisi, Cónsul Ge¬ COMISSIÓ DE GOVERN
neral d'Itàlia a Barcelona; Excm. Sr. Josep M. Figueras i
Bassols, President de la Cambra de Comerç, Indústria i Ratificar els acords adoptats per la Comissió de
Navegació; ll·lm. Sr. Alfred Molinas i Bellido, President Govern en la sessió de 27 d'abril de 1988, pels quals
del Foment del Treball; Sr. Justo Domínguez i de La s'aprova: A) inicialment, l'Estudi de detall d'ordenació
Fuente, Secretari General d'UGT de Catalunya; i el Sr. volumètrica de la finca núms. 7-9-11 de la plaça d'Osca;
Josep Lluís López i Bulla, Secretari General de CCOO B) provisionalment, el Pla especial d'ordenació de l'illa
de Catalunya; i Sr. Enric Reyna i Martínez, President de delimitada pels carrers del Rosselló, de Còrsega, de
la Fira de Barcelona. Sicília i de Sardenya; i C) definitivament, l'Estudi de
Quedar assabentat i ratificar els acords de la Comis¬ detall d'assenyalament d'alineacions i rasants i d'orde¬
sió de Govern, de 13 d'abril de 1988, d'acollir-se a les nació volumètrica de l'illa delimitada pels carrers de
ofertes de la Generalitat per subvencionar les Escoles- Brussel·les, de Florència, del doctor Cadevall i del Telè¬
bressol municipals i les activitats de l'Àrea de Serveis graf.
Socials. Ratificar els acords adoptats per la Comissió de
Quedar assabentat i ratificar el decret de l'Alcaldia, Govern en la sessió de 27 d'abril de 1988, pels quals se
de 22 d'abril de 1988 (NC-65), que designa els se¬ suspèn: A) a proposta del Districte de Sarrià-Sant Ger-
güents representants de l'Ajuntament en la Mancomuni¬ vasi i pel termini d'un any, l'atorgament de llicències
tat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona; d'activitats, d'edificació i de reestructuració de locals
pel Grup Municipal Socialista: l'Excm. Sr. Pasqual Ma- existents amb destinació als usos resultants de les
ragall i Mira, ll·lms. Srs. Jordi Parpal i Marfà, Sra. Mercè categories B, C.1, C.2 i F de l'Ordenança d'Establi¬
Sala i Schnorkowski, Jordi Borja i Sebastià, Josep M. ments de concurrència pública en les cinc zones defini¬
Serra i Martí, Joan Torres i Carol, i Xavier Valls i Serra; des en el plànol annex, a fi d'estudiar la formació del Pla
pel Grup Municipal de Convergència i Unió: ll·lms. Srs. especial per a la regulació dels establiments de concur¬
Fèlix Amat i Parcerisa, Joan Puigdollers i Fargas, Eduard rència pública en el Districte; B) a instància del Districte
Cardona i Romeu, Jordi Bonet i Agustí, Josep Bueno i de Sant Andreu i pel termini d'un any, l'atorgament de
Escalera, i la ll·lma. Sra. Sara M. Blasi i Gutiérrez; pel llicències d'edificació, de reestructuració i d'ender¬
Grup Municipal d'Aliança Popular: ll·lm. Sr. José Alberto rocament en la finca núms. 13-15 del passeig de Fabra i
Fernández i Díaz; i pel Grup Municipal Iniciativa per Puig a fi d'estudiar la formació d'un Pla especial de
Catalunya: ll·lm. Sr. Antoni Lucchetti i Farré. protecció de l'edifici existent.
Quedar assabentat i ratificar els Convenis de col·la¬
boració amb: a) la Capitania General de la IV Regió
Militar Pirinenca Oriental per a la instal·lació d'un pont ÀMBIT D'ORGANITZACIÓ I ECONOMIA
provisional en l'avinguda Meridiana a l'altura del carrer
de Tissó; b) la Generalitat de Catalunya, sobre elabora¬ Negociat de Règim Disciplinari
ció de cartells destinats a promoure el coneixement del
català entre els infants més petits de sis anys; c) la Desestimar el recurs de reposició, interposat en data
Universitat de Barcelona, sobre la finalització del dipòsit 9 de març de 1988 pel funcionari Sr. Antonio López i
al Museu d'Art Modern de Barcelona, de l'obra «Retrato Bonet contra l'acord del Consell Plenari, de 2 de febrer
del Rey Alfonso XII»; d) el Departament d'Econometria, de 1988 -pel qual se li imposava la sanció de separació
Estadística i Economia Espanyola de la Universitat de definitiva del servei, en virtut de l'expedient disciplinari
Barcelona, sobre el desenvolupament d'un sistema ED 1/81-, atès que les al·legacions presentades no
10-V-1988 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 301
s'aiusten a la veritat, per tal com reflecteixen una lectura que, sobre una parcel·la de 2.640 m2 situada al carrer
parcial del propi acord, el qual efectivament recull una de Bellesguard s/núm., l'Ajuntament atorgà a favor de
valoració comparada de les normes a l'efecte de de¬ l'«Agrupación de Amas de Hogar de Barcelona y Provín¬
mostrar l'aplicació en tot cas de la gravíssima sanció cia», segons acord del Consell Plenari de 10 de maig de
que s'imposa, i atès que el màxim fonament fàctic de la 1973, i escriptura atorgada pel notari Sr. Zavala Cabello
resolució és l'acatament de la sentència dictada en el 4 d'octubre del mateix any, per tal com ha resultat
l'ordre penal que vincula a l'Administració; i en conse¬ d'impossible compliment la construcció d'una residèn¬
qüència, confirmaren tots els seus extrems, la resolució cia que constituí la causa i el fi del dret de superfície
impugnada. concedit; requerir l'Agrupació cessionària per tal que
Desestimar el recurs de reposició, interposat en data comparegui davant del notari i atorgui l'escriptura cor¬
9 de març de 1988 pel funcionari Sr. Pedro Álvarez i responent de resolució de l'esmentat dret; i declarar
Toledo contra l'acord del Consell Plenari, de 2 de febrer desafectada la parcel·la de 2.756 m2, situada al carrer
de 1988 -pel qual se li imposava la sanció de separació de Bellesguard, s/núm. (segons plànol annex) finca a
definitiva del servei, en virtut de l'expedient disciplinari segregar de la núm. 13.170 del Registre de la Propietat
ED 21/83-, atès que les al·legacions presentades no núm. 6, per causa d'haver transcorregut més de vint-i-
s'ajusten a la veritat, per tal com reflecteixen una lectura cinc anys des que es produí el canvi d'ús o servei
parcial del propi acord, el qual, efectivament, recull una públic a bé patrimonial, de conformitat amb el que
valoració comparada de les normes a l'efecte de de¬ preveu l'art. 189 de la Llei Municipal i de Règim Local
mostrar l'aplicació en tot cas de la gravíssima sanció de Catalunya.
que s'imposa, i atès que el màxim fonament fàctic de la
resolució és l'acatament de la sentència dictada en
l'ordre penal que vincula l'Administració; i en conse¬ AMBIT DE BENESTAR SOCIAL
qüència, confirmaren tots els seus extrems, la resolució
impugnada. ÀREA DE JOVENTUT I ESPORTS
Negociat d'Esports
ÀREA DE FINANCES
Adjudicar al «Club Deportivo Tragura» i a Gimnàstica
Negociat de Pressupostos i Comptes Iberiana, conjuntament i solidàriament, en virtut de con¬
curs, la concessió de la gestió i l'explotació del Camp
Aprovar les habilitacions i suplements de crèdit dins de futbol Ferro, Acers i Motors, ubicat al carrer del
del Pressupost General de 1988, segons documentació Ferro, Acers i Mototrs s/núm., per un termini de deu
adjunta. anys, a partir de la notificació d'aquest acord i per la
Concedir a l'empara de l'art. 430 del Reial Decret prestació social anyal especificada a la proposta i amb
Legislatiu 781/1986, de 18 d'abril, l'aval subsidiari de compliment de totes les altres condicions del Plec; i
l'Ajuntament pel que fa a l'operació de crèdit que requerir l'entitat adjudicatària, perquè en el termini dels
concerti la Societat Privada Municipal Vila Olímpica, SA, deu dies següents al de la notificació abans esmenta¬
-VOSA-, per un import de 2.483.500.000 pessetes, da, presenti el document que acrediti haver constituït la
amb expressa renúncia al benefici d'excussió de béns garantia definitiva de 50.000 pessetes.
del deutor principal; i autoritzar l'Excm. Sr. Alcalde o Adjudicar a l'Associació Esportiva Vall d'Hebron, en
Regidor en qui delegui, per tal que formalitzi els docu¬ virtut de concurs, la concessió de la gestió i l'explotació
ments necessaris per a l'atorgament de l'aval esmentat. del Gimnàs Montbau, ubicat entre els carrers de Domè¬
Aprovar el projecte de contracte de crèdit amb el nech i Muntaner i d'Àngel Marquès, per un termini de
Banc de Crèdit Local, per un import de 4.067.272.281 deu anys, a partir de la notificació d'aquest acord i per
pessetes, destinat a la compensació de la diferència la prestació social anyal especificada a la proposta i
entre els ingressos pressupostats per la contribució amb compliment de totes les altres condicions del Plec;
territorial urbana i els que s'hagueren previst d'haver-se i requerir l'entitat adjudicatària perquè, en el termini dels
aplicat el tipus de gravamen del 20 % (Llei 26/1987, deu dies següents al de la notificació abans esmenta¬
d'11 de desembre); i autoritzar l'Excm. Sr. Alcalde, o da, presenti el document que acrediti haver constituït la
Regidor en qui delegui, per a la formalització del con¬ garantia definitiva de 50.000 pessetes.
tracte. Adjudicar al Club Natació Kallipolis, en virtut de
Declarar conèixer i aprovar el contracte base per a la concurs, la concessió de la gestió i l'explotació de la
concessió, pel Banc de Crèdit Local d'aval a la Societat Piscina coberta de Can Caralleu, ubicada al carrer de
Privada Municipal Vila Olímpica, SA -VOSA- per les l'Esport s/núm., per un termini de deu anys, a partir de
obligacions financeres i pecuniàries derivades del con¬ la notificació d'aquest acord i per la prestació social
tracte de finançament a subscriure per l'esmentada anyal especificada a la proposta i amb compliment de
Societat amb el «Banco Europeo de Inversiones», i del totes les altres condicions del plec; i requerir l'entitat
consegüent crèdit de l'equivalent de 10.000.000.000 de adjudicatària perquè, en el termini dels deu dies se¬
pessetes. güents al de la notificació abans esmentada, presenti el
document que acrediti haver constituït la garantia defini¬
tiva de 75.000 pessetes.
Negociat d'Administració de Béns Adjudicar a l'Agrupació Esportiva Bon Pastor, en
virtut de concurs, la concessió de la gestió i l'explotació
Desestimar, per manca de fonamets legals, la recla¬ del Polisportiu del Bon Pastor, ubicat al carrer de la
mació de la «Agrupación de Amas de Hogar», formula- Costa Daurada s/núm., per un termini de deu anys, a
a en escrit de 10 de setembre de 1987; declarar resolt partir de la notificació d'aquest acord i
1 per la prestació
sense efecte jurídic de cap mena, el dret de superfície social anyal especificada a la proposta i amb compli-
302 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 13 10-V-198R
ment de totes les altres condicions pel Plec; i requerir Mocions
l'Entitat adjudicatària perquè, en el termini dels deu dies
següents al de la notificació abans esmentada, presenti Aprovar els Estudis per al barri de la Prosperitat
el document que acrediti haver constituït la garantia amb caràcter de Criteris i objectius generals del plane¬
definitiva de 50.000 pessetes. jament d'aquest sector, una vegada transcorregut el
termini d'exposició al públic acordat per la Comissió
de Govern, en la sessió de 27 de gener d'enguany
aprovar inicialment el Pla especial de reequipament i
ÀMBIT D'URBANISME, OBRES I SERVEIS millora del barri de la Prosperitat, formulat per iniciativa
municipal; exposar-lo al públic pel termini d'un mes i,
en el cas que no s'hi formulin al·legacions, tenir-lo per
Negociat de Proveïments aprovat provisionalment i elevar-lo a la Comissió d'Ur¬
banisme de Barcelona per al tràmit de la seva aprova¬
ció definitiva; acordar, a l'empara dels arts. 4 i 5
Declarar de
extingides, pels motius que s'expressen la
en Llei de Mesures d'adequació de l'ordenament
els informes precedents, les parades del Mercat urbanís¬
de tic de Catalunya, la
Santa Caterina núms. suspensió de
611, 612, 628, 632, 636, 637, l'atorgament de
llicències d'edificació, de demolició,
638, 639, 642, 645 i les parades especials núms. 1 i 2; d'ampliació d'u¬
sos existents i d'implantació de noves activitats
les parades del Mercat de la Boqueria núms. 203, 204, per un
termini de dos anys, en els àmbits en el
205, 206, 207, 903, 941, definits
954 i 955; la parada del Mercat plànol
annex, no compresos dins la
de la Proveïdora Central, núm. suspensió
8; la parada preventiva de
del Mer¬ llicències acordada pel Consell Plenari, en sessió de 4
cat de la Vall d'Hebron núm. 26 i els dipòsits d'atuells de gener de 1987; determinar
núms. 64, 65, 70, 71 i 127; les parades que per als àmbits
del Mercat inclosos en la
de Sants núms. 157 suspensió preventiva
i que es defineixen
356; la parada del Mercat de així mateix en el
la núm. plànol annex, la
Barceloneta 344; suspensió de llicèn¬
les parades del Mercat cies es
de prorroga tindrà durada màxima de
la Llibertat núms. 405 i i una dos
406; i el dipòsit d'atuells del anys a comptar del 13 de maig de 1987, la
Mercat del Sudoest del Besòs núm. 17. data de
publicació al Butlletí Oficial de la Província d'aquella
suspensió; i deixar sense efecte la suspensió de
llicències, acordada en sessió de 4 de febrer de 1987,
DISTRICTES per als àmbits no inclosos en el plànol annex.
Acollir-se a l'oferiment de la Generalitat de Catalunya
contingut en l'Ordre d'1 de març de 1988, sobre
Crear una Societat d'economia mixta, que tindrà el concessió de subvencions a Entitats de serveis socials
caràcter de Societat Anònima, com a forma de gestió d'iniciativa social i pública que ha de gestionar l'Institut
indirecta de les accions urbanístiques, edificatives i de Català d'Assistència i Serveis Socials per a l'any 1988;
promoció del Pla d'Actuació Integral de Ciutat Vella; i autoritzar la sol·licitud de les esmentades ajudes per als
aprovar-ne inicialment el Projecte d'Estatuts pels quals programes d'inversions, manteniments, promoció d'ac¬
ha de regir-se, que figura com a annex d'aquest tivitats i recerca, assistència tècnica i formació; i facultar
acord. la Regidora de l'Àrea de Serveis Socials, ll·lma. Sra.
Determinar, sens perjudici de la participació en la Francesca Masgoret i Llardent, per a la tramitació i
Societat d'altres Entitats públiques, que la selecció dels signatura dels documents que siguin necessaris.
particulars en el capital social de la Societat es determi¬ Donar suport a les gestions per proporcionar, en el
narà mitjançant concurs d'iniciatives, segons preveu termini més breu possible, a la Secció Esportiva Santa
l'article 247.2 de la Llei 8/1987, 15 d'abril; i delegar-ne la Eulàlia l'equipament necessari per a l'activitat esportiva I
convocatòria i la tramitació en la Comissió de Govern. social d'aquest club.
Ml'iu 11 10-V-1988 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 303
COMISSIÓ DE GOVERN
Acta de la sessió de 13 d'abril de 1988, aprova¬ Quedar assabentada del decret de l'Alcaldia de 25
da el 27 d'abril de 1988. de març de 1988 (NC-52) que dóna compliment a la
Sentència dictada, el 5 de març de 1988, per la Sala
Al Saló del Quixot de la Casa de la Ciutat, el tretze Tercera del Contenciós Administratiu de l'Audiència
d'abril de mil nou-cents vuitanta-vuit, es reuneix la Territorial de Barcelona en tràmit d'apel·lació davant el
Comissió de Govern sota la presidència de l'Excm. Sr. Tribunal Suprem i nomena l'Il·lm. Sr. Daniel Fabregat i
Alcalde Pasqual Maragall i Mira, i hi concorren els Il·lms. Llorente, President del Consell de Districte de Gràcia
Srs. Tinents d'Alcalde, Francesc Raventós i Torras, i sense perjudici de la resolució judicial definitiva.
Eulàlia Vintró i Castells, i els Il·lms. Srs. Regidors Josep Quedar assabentada del decret de l'Alcaldia de 25
M. Serra i Martí, Joan Torres i Carol, Marta Mata i de març de 1988 (NC-49), que autoritza la col·locació
Garriga, Joan Clos i Matheu, Mercè Sala i Schnorkows- de pancartes i banderoles a la via pública i la utilització
kl, Albert Batlle i Bastardas, Juan José Ferreiro i Suárez, de les columnes anunciadores i plafons o cartelleres de
Germà Vidal i Rebull, i Joaquim de Nadal i Caparà, propietat municipal en les properes eleccions al Parla¬
assistits, pel Secretari General, Sr. Jordi Baulies i Cortal, ment de Catalunya, i estableix les condicions tècniques
que certifica. de col·locació que s'hauran d'observar.
Excusa la seva assistència l'll im. Sr. Lluís Armet i Quedar assabentada de l'acord del Consell Ple del
Coma. Districte de Gràcia, de 2 de març de 1988, que aprova
Hi són presents, en qualitat d'observadors, els Il·lms. la programació del Fons de lliure disposició per a
Srs. Raimon Martínez i Fraile, i Jordi Parpal i Marfà. 1988.
Constatada la existència de quòrum legal, la Presi¬ Aprovar les operacions de crèdit de tresoreria a curt
dència obre la sessió a les deu hores i quaranta mi¬ termini amb Banca Catalana per 1.000 milions de pes¬
nuts. setes i amb el Banc de Santander per 2.000 milions de
Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, pessetes al tipus d'interès Mibor més el 0,375 % i
celebrada el 23 de març de 1988, l'esborrany de la qual 0,25 % anual i amb venciments el juny de 1988 i el 24
ha estat tramès a tots els membres de la Comissió; i de març de 1989 respectivament.
s'aprova. Sol·licitar del «Banco de Crédito Local de España» la
En el despatx d'ofici, la Comissió de Govern acor¬ quantitat de 8.172.801 pessetes a compte del contracte
da: de préstec núm. 12.936 per atendre el pagament de
Quedar assabentada dels decrets de l'Alcaldia de 25 certificacions d'obres amb càrrec al Pressupost d'Inver¬
de març de 1988 (NC-55, 53 i 54), pels quals es sions de 1984.
nomenen membres de la Junta Rectora del Patronat S'inicia, tot seguit, l'exposició dels informes inclosos
Municipal de l'Orquestra de la Ciutat de Barcelona: la a l'ordre del dia:
ll·lma. Sra. Eulàlia Vintró i Castells, Presidenta; els Il·lms. De l'Alcaldia, sobre propostes d'acord al Consell Ple¬
Srs. Joaquim de Nadal i Caparà, i Germà Vidal i Rebull, nari.
Vice-presidents; l'll im. Sr. Josep M. Cullell i Nadal i els La Comissió de Govern examina les propostes d'a¬
Srs. Francesc Bonastre i Bertran, Oriol Martorell i Codi¬ cord a incloure en l'ordre del dia de la sessió ordinària
na, Josep Mestres i Quadreny, Josep Casanovas i Puig, del Consell Plenari corresponent al mes d'abril, a les
Joan Francesc Marco i Conchillç i les Sres. Pilar Figue¬ quals dóna la seva conformitat.
res i Bellot, i M. Pilar Marsan i Álvarez, membres; i els Del President de la Comissió Municipal de Descentra¬
Srs. Ferran Mascarell i Canalda, i Jaume Masferrer i lització i Participació Ciutadana, sobre la Programació
Ordi, observadors. del Fons de lliure disposició dels Districtes.
Quedar assabentada del decret de l'Alcaldia de 25 El Sr. Raventós explica el detall de la Programació
de març de 1988 (NC-50), que designa Presidenta de la dels Fons de la lliure disposició dels Districtes, segons
Ponència del Nomenclàtor dels carrers de Barcelona la les relacions que cadascun dels Consells ha tramès a la
ll ima. Sra. Ma. Aurèlia Capmany i Famés, i vocals els Comissió de Descentralització i Participació Ciutadana
senyors Ferran Mascarell i Canalda, Carme San Miguel i per un import total de 2.400 milions de pessetes i
Ruibal, Manuel Tuñí i Vancells, i Simó Artigues i Martín. d'acord amb els criteris fixats en la sessió del dia 24 de
Quedar assabentada del decret de l'Alcaldia de 7 febrer proppassat. La Comissió en queda assabentada
d abril de 1988 (NC-57), que nomena representants de i dóna la seva conformitat.
I Ajuntament al Patronat del Consorci del Gran Teatre Donat compte de les propostes incloses a l'ordre del
del Liceu la ll·lma. Sra. Eulàlia Vintró i Castells, l'Il·lm. Sr. dia s'acorda:
Oermà Vidal i Rebull, l'Excm. i Magn. Sr. Josep M.
incalí i Masip, i I'll Im. Sr. Jordi Vallverdú i Gimeno.
Quedar ÀMBIT D'ORGANITZACIO
assabentada I ECONOMIA
del decret de l'Alcaldia de 22
e març de 1988 (NC-48), que deixa sense efecte el
aecret de Departament de Planificació i
l'Alcaldia, de 24 de febrer de 1988, i nomena Rendibilitat del Patrimoni
pone■ nJc°iasep Ma. Pellejà i Freixes, Director Executiu de la
per l Desenvolupament Econòmic i Social de Encarregar a la Direcció de Serveis de Patrimoni la
preparació, en col·laboració amb totes les Àrees, Dis-
304 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 13 10-V-19M
trictes, Departaments i Serveis municipals, de les bases Reglament de Contractació de les Corporacions Locals'
i condicions reguladores del concurs públic per a l'adju¬ i requerir l'adjudicatari perquè ingressi a la Caixa de
dicació a una empresa especialitzada del contracte per la Corporació, en el termini de deu dies a partir de la
a la realització dels estudis i treballs encaminats a notificació del present, la quantitat de 151.000 pessetes
l'elaboració d'un Pla de gestió de riscos, que defineixi en concepte de garantia.
les mesures de seguretat, prevenció i, si s'escau, asse¬ Sol·licitar de la Diputació de Barcelona un ajut de
gurança de tots els béns i drets i de l'actuació de 15.000.000 de pessetes, per a la realització d'activitats
l'Ajuntament en els seus diversos camps. de creació i cultura, de conformitat amb les Normes
El Sr. De Nadal explica l'abast de l'encàrrec per a reguladores de les subvencions destinades a activitats
l'estudi del concurs de prevenció de riscos i asseguran¬ juvenils per a 1988 (aprovades per la Comissió de
ces dels béns municipals; i el Sr. Martínez i Fraile Govern de la Diputació de Barcelona, el 19 de febrer de
manifesta la conveniència que dins el context de tal 1988); i facultar el Regidor Conseller de Joventut i
estudi es tingui present la problemàtica asseguradora Esports per a la tramitació i signatura de tots aquells
de les exposicions artístiques no permanents. documents necessaris per a l'efectiva recepció de l'ajut
demanat
Sol·licitar de la Diputació de Barcelona un ajut de
15.000.000
ÀMBIT de
BENESTAR SOCIAL pessetes, per a la realització de
DE cursos
de l'Institut Municipal d'Animació i Esplai per a Joves,
de conformitat amb les Normes reguladores de les
ÀREA DE SERVEIS SOCIALS subvencions destinades a activitats juvenils per a 1988
(aprovades per la Comissió de Govern de la Diputació
Acollir-se a l'oferiment de la Generalitat de Catalunya de Barcelona, el 19 de febrer de 1988); i facultareI
contingut en l'Ordre d'1 de març de 1988, sobre Regidor Conseller de Joventut i Esports per a la tramita¬
concessió de subvencions a Entitats de serveis socials ció i signatura de tots aquells documents necessaris
d'iniciativa social i pública que ha de gestionar l'Institut per a l'efectiva recepció de l'ajut demanat.
Català d'Assistència i Serveis Socials per a l'any 1988; Sol·licitar de la Diputació de Barcelona un ajut de
autoritzar la sol·licitud de les esmentades ajudes per als 15.000.000 de pessetes, per a la realització d'activi¬
programes d'inversions, manteniments, promoció d'ac¬ tats culturals al Centre d'Informació i Assessorament
tivitats i recerca, assistència tècnica i formació; i facultar per a Joves, de conformitat amb les Normes regula¬
la Regidora de l'Àrea de Serveis Socials, ll·lma. Sra. dores de les subvencions destinades a activitats
Francesca Masgoret i Llardent, per a la tramitació i juvenils per a 1988 (aprovades per la Comissió de
signatura dels documents que siguin necessaris; i do¬ Govern de la Diputació de Barcelona, de 19 de febrer
nar compte d'aquest acord al Consell Plenari per a la de 1988); i facultare I Regidor Conseller de Joventut i
seva ratificació. Esports per a la tramitació i signatura de tots aquells
documents necessaris per a l'efectiva recepció de
l'ajut demanat.
Sol·licitar de la
ÀREA Diputació de Barcelona un ajut de
DE JOVENTUT I ESPORTS 15.000.000 de pessetes, per a la realització d'activitats
de vacances (campaments, rutes, colònies, casals
Negociat de Joventut d'estiu, etc.), de conformitat amb les Normes regulado¬
res de les subvencions destinades a activitats juvenils
Aprovar el Plec de condicions que ha de regir el per a 1988 (aprovades per la Comissió de Govern de la
contracte d'arrendament de serveis per a la gestió Diputació de Barcelona, de 19 de febrer de 1988); i
tècnica del Projecte cultural Transformadors (Casal de facultare I Regidor Conseller de Joventut i Esports per a
Joves de Transformadors) per una durada de dos anys la tramitació i signatura de tots aquells documents
i per un import total de 61.900.000 pessetes; autoritzar necessaris per a l'efectiva recepció de l'ajut demanat.
la quantitat de 22.900.000 pessetes contra la partida
258 7180 0202 del Pressupost de 1988; i contractar
mitjançant concurs de conformitat amb la secció terce¬
ra del Reglament de Contractació de ÀREA
les Corporacions D'EDUCACIÓ
Locals, l'art. 118.2 del Reial Decret Legislatiu 781/86,
de 18 d'abril, els arts. 28.2 i següents de la Llei de Subunitat Operativa de Planificació Educativa,
Contractes de l'Estat i d'altres disposicions concor¬ Construccions i Pressupostos
dants.
Autoritzar la despesa de 15.100.000 pessetes, contra Acolllr-se a l'oferiment de la Generalitat de Catalu¬
la partida 258 7180 0202 del Pressupost de 1988, per la nya sobre la convocatòria pública, aprovada per l'or¬
gestió tècnica del Projecte cultural Transformadors (Ca¬ dre del 29 de febrer de 1988, per la qual es regulen els
sal de Joves de Transformadors); aprovar la contracta¬ Programes subvencionables de Serveis Socials gestio¬
ció directa de l'objecte abans esmentat amb «IPS- nats pel Departament de Sanitat i Seguretat Social de
Imagen, Producción, Sonido, SA», per raons tècniques, l'Institut Català de Serveis Socials; autoritzar la sol·lici¬
mentre no es resolgui el corresponent concurs per a la tud de les esmentades ajudes per tal de cooperar a
contractació de la gestió de l'esmentada instal·lació, de manteniment i funcionament de les Escoles-bressol
conformitat amb l'establert a l'art. 69.2 de la Llei de municipals que s'expressen en document adjunt,
Contractes de l'Estat, en relació a l'art. 213.2 del seu facultar la Coordinadora de Serveis d'Educació per
Reglament, i amb l'art. 120.1, 1r i 2n del Reial Decret a la tramitació i signatura de la documentació cor¬
Legislatiu 781/1986, de 18 d'abril, una vegada complert responent; i assabentar al Consell Plenari d'aquest
el que assenyala la regla primera de l'art. 20 del acord.
13 10-V-1988 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 305
ÀMBIT D'URBANISME, OBRES I SERVEIS ren l'expropiació com un instrument per portar a terme
actuacions aïllades en el sòl urbà; no essent exclosa en
Negociat d'Expropiacions i Desnonaments el present supòsit dita actuació expropiatòria segons els
arts. 119.2 i 3.2 b de l'esmentada Llei i sí, en canvi, el
Iniciar, a l'empara de l'art. 134 i concordants de la Llei sistema de reparcel·lació regulat en l'art. 73 de l'esmen¬
del Sòl, els tràmits necessaris per a l'adquisició, pel tat reglament.
sistema d'expropiació, de les parcel·les assenyalades Modificar l'acord de la Comissió Municipal Permanent,
amb els núms. 001, 1.002, 1.003, 05, 04, 06, 011 ¡014, de 29 d'abril de 1983, en el sentit de subrogar en els
afectades per la construcció d'un complex de teleco¬ drets i obligacions dimanants de l'expropiació forçosa de
municacions, segons el Pla especial de reforma interior la finca s/núm. del Camí Antic de Valldaura, la Sra. Roser
aprovat de forma definitiva per la Corporació Metropoli¬ Homar i Magrans en haver posat en coneixement d'a¬
tana de Barcelona l·1 d'octubre de 1987; sol·licitar de la questa Corporació l'adquisició del crèdit corresponent a
Generalitat de Catalunya, a l'empara dels arts. 52 de la indicada finca en virtut de testament atorgat per la Sra.
la Llei d'Expropiació Forçosa i 56 del seu Reglament, la Maria Magrans i Barquets, anterior titular dominical, se¬
declaració d'urgent ocupació dels béns i drets afectats gons que es desprèn de l'escriptura autoritzada a Barce¬
per l'indicat Pla; i sotmetre-la a informació pública pel lona, el 17 d'octubre de 1967, pel Notari d'aquesta
termini de quinze dies. Ciutat, Sr. Francesc Masip i Rovira, i de l'escriptura
El Sr. Parpal demana que aquest dictamen quedi d'acceptació d'herència i inventari de béns, autoritzada a
sobre la taula perquè pugui emetre informe el Districte Barcelona, l'1 de març de 1984, pel Notari d'aquesta
de Sarrià-Sant Gervasi; i el Sr. Raventós exposa la Ciutat, Sr. José M. Lozano i Gómez; aplicar la despesa
conveniència de no alterar la tramitació de l'expedient amb càrrec a la quantitat dipositada a VIAP (Cte. 6-15)
raó per la qual demana que s'aprovi però que els segons manament d'ingrés 3.631 de data 23 de novem¬
responsables d'Urbanisme i de Descentralització, el bre de 1987; i pagar la quantitat de 1.500.000 pessetes,
Patronat de Collserola i la Societat Torre de Comunica¬ a la Sra. Roser Homar i Magrans, com a import per
cions de Barcelona SA informin detalladament al Con¬ l'expropiació de l'esmentada finca.
sell del Districte. Desestimar les al·legacions formulades pels Srs. Al¬
S'aprova aquest dictamen. fredo Pascual Santacreu, Manuel F. Mata Crespo, Maria
Aprovar definitivament la relació de propietaris, amb Ibáñez, Dolores Mora Andreu, Pilar Ereña, Pedro López,
la descripció dels béns i drets afectats de promoció de José Barrachina Aznar, Juan Maria Martí, Fernando
l'habitatge social en zona 12-b pel Pla especial de Fernández i Juan Giral Montañés; atendre la manifesta¬
reforma interior del Raval, corresponent a la finca núm. ció formulada pel Sr. Juan Felipe Mata Castro; aprovar-
16 del carrer de Sant Ramon, i en la qual s'han recollit la definitivament; i iniciar els expedients individualitzats
les al·legacions formulades pels interessats en el perío¬ d'expropiació de la finca corresponent als núms. 34-36
de d'informació pública; i iniciar expedient separat per a del carrer de Taulat, 16 R a 22 R del passeig del Triomf i
cadascun dels departaments afectats. 27 bis a 31 del carrer de Fernando Poo.
Aprovar definitivament la relació de propietaris amb
descripció de béns i drets afectats de parcs i jardins
urbans pel Pla General Metropolità -aprovat definitiva¬ DISTRICTES
ment el 14 de juliol de 1976- corresponent a les finques
núms. 19, 23 i 25 del carrer d'Aliada, i contra la qual Districte de Sarrià-Sant Gervasi
no
s'han presentat reclamacions; i iniciar expedient separat
per cadascuna de les finques afectades. Reconèixer l'exempció de la taxa pel servei de recolli¬
Aprovar, da de sòlides domiciliàries
respecte a l'expropiació de la finca núms. 5 deixalles d'ençà de la data
a 17 del carrer de Vall Par i del solar situat als núms. de la corresponent sol·licitud, i mentre subsisteixin les
53-55 de l'avinguda d'Adrià Gual, circumstàncies
afectats de zona que la justifiquen, a favor de les perso¬
verda i sistemes generals, pel Pla General Metropolità nes que es relacionen, de conformitat amb allò que
-aprovat el 14 de juliol de 1976- la relació definitiva de disposa l'art. 4 de l'Ordenança Fiscal núm. 12 vigent; i
propietaris i ocupants amb descripció càrrecs cor¬
dels béns i drets rectificar els i documents cobratoris
afectats, tal i com va ésser formulada acompanyant responents.
I acord de la Comissió de Govern de 22 de setembre de
1987, donat que no s'hi han presentat al·legacions en el
termini Districte de
d'informació l'Eixample
pública, i als arts. 134 i 135 de la
Llei del Sòl, 17 i concordants de la Llei d'Expropiació Reconèixer
Forçosa i 16 i l'exempció de la taxa pel servei de recolli¬
següents del seu Reglament; i iniciar els da de deixalles sòlides
corresponents domiciliàries, d'ençà de la data
expedients d'expropiació.
Declarar de la
inadmissible corresponent sol·licitud i mentre subsisteixin les
el recurs de reposició interpo¬
sat circumstàncies
per la Sra. M. Teresa que la justifiquen, a favor de les
Ferré i Pedret l'acord perso¬
contra de
la Comissió nes
de que es relacionen, segons
Govern, l'art. 4 de l'Ordenança
de 13 de maig de 1987, relatiu
a I Fiscal núm. 12; i rectificar els càrrecs i documents
expropiació de la finca s/núm. del carrer de Natzaret,
qualificada cobratoris
de vial i corresponents.
equipaments pel Pla General Metro¬
polita, donat que el caràcter de l'acte recorregut és de
mera tramitació i, per tant, no impugnable, segons els Districte de les Corts
arts. 113.47 i concordants de la Llei de Procediment
oministratiu i perquè quant al fons, l'esmentat recurs Reconèixer
es l'exempció de la taxa pel servei de recolli¬
fonamenta erròniament, segons allò que disposen da de deixalles sòlides domiciliàries,
sis d'ençà de la data
arts. 134.2 de la Llei del Sòl i 194, 197, 36, 52 i 55 de les
el corresponents sol·licituds i mentre subsisteixin
Fieglament de Gestió Urbanística els quals configu¬ les circumstàncies que la justifiquen, a favor de les
306 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 13 m-\Aïogg
persones que es relacionen, segons l'art. 4 de l'Orde¬ En el capítol de precs i preguntes es planteja la
nança Fiscal núm. 12; i rectificar els càrrecs i docu¬ qüestió següent:
ments cobratoris corresponents. El Sr. Raventós informa de la vaga de funcionaris
projectada per demà, dia 14, fent un resum del decret
de serveis mínims, de les notes i el full informatiu de
Districte de Sant Martí l'Ajuntament i de l'informe de l'Àrea de Personal sobre
la negociació del Conveni i, també, de les peticions
Reconèixer l'exempció de la taxa del servei de recolli¬ reivindicades per la Junta de Personal. Fixa clarament la
da de deixalles sòlides domiciliàries, per a l'any en curs posició municipal i la proposta que recull, entre altres
i següents, mentre subsisteixin les circumstàncies que punts, la voluntat negociadora de l'Administració Muni¬
la justifiquen, a favor de les persones que es relacionen, cipal, criteris que són assumits i confirmats per la
segons l'art. 438 de la Llei de Règim Local i de Comissió de Govern.
l'Ordenança Fiscal núm. 12; i rectificar els càrrecs i No havent-hi altres punts per tractar, la Comissió de
documents cobratoris corresponents. Govern aixeca la sessió a les dotze hores.
Acords
Sessió de la Comissió de Govern, en la sessió Cinturó, trams compresos entre l'avinguda del Jordà i el
celebrada el 27 d'abril de 1988. carrer d'Iradier, i dels trams 1.2, 1.3 i 1.4 del Cinturó del
Aprovació de l'acta de la sessió anterior. Litoral, trams compresos entre el Morrot i el carrer de
Ginebra, sense perjudici d'aquells expedients d'expro¬
piació iniciats en el seu dia i en tràmit de resolució.
2. Sotmetre a informació pública la relació de béns i
Despatx d'ofici drets afectats per l'expropiació dels terrenys necessaris
per a la construcció dels trams 2.5 i 2.6 del Segon
Quedar assabentada i ratificar el decret de l'Alcaldia, Cinturó, i dels trams 1.2, 1.3 i 1.4 del Cinturó del Litoral,
de 8 d'abril de 1988 (NC-59), que nomena el Sr. Lluís d'acord amb la relació adjunta.
Serra i Serra, Director Gerent de l'Institut Municipal per a 3. Sol·licitar del Consell Executiu de la Generalitat de
la Promoció Urbanística i Jocs Olímpics 1992 i el Sr. Catalunya que determini l'ocupació urgent dels béns i
Josep Antoni Acebillo i Marín, Director Tècnic de l'es¬ drets afectats per les expropiacions esmentades.
mentat Institut.
Quedar assabentada i ratificar el decret de l'Alcaldia,
de 29 de març de 1988 (S-102), que aprova el Conveni
de col·laboració TINÈNCIA D'ALCALDIA D'ORGANITZACIÓ I
entre l'Ajuntament de Barcelona i l'Insti¬
tut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball del ECONOMIA
Ministeri de Treball i Seguretat Social, relatiu a una acció
conjunta en el desenvolupament d'intervencions pre¬ Negociat de Selecció de Personal
ventives en temes de salut dins el sector laboral.
Quedar assabentada i ratificar els decrets de l'Alcal¬ Aprovar les bases i la convocatòria de les proves
dia, de 23 de març de 1988 (ES-27-40), que concedei¬ selectives per a la provisió, mitjançant oposició lliure, de
xen l'exempció en els pagaments dels preus la cent-trenta
per a places de guàrdies de la Guàrdia Urbana,
utilització del Velòdrom Municipal d'Horta i les Piscines incloses a l'Oferta d'Ocupació Pública de l'Ajuntament
Bernat Picornell amb motiu de la celebració de diverses de Barcelona.
proves esportives durant l'any 1987, en aplicació de
l'art. 4. 4 de l'Ordenança Fiscal núm. 4.
ÀREA DE FINANCES
Ordre del dia Secretaria Tècnica de l'Àrea de Finances
ALCALDIA Aprovar la normativa reguladora dels pagaments a
justificar en la modalitat de bestretes de caixa fixa.
DELEGACIÓ DE PROMOCIÓ URBANÍSTICA I
JOCS OLÍMPICS 1992
Negociat de Radicació i Llicència d'Obertura
Institut Municipal per a la Promoció Urbanística
i els Jocs Olímpics 92 Reconèixer als establiments ubicats en el Polígon
industrial del Consorci de la Zona Franca, una bonifica¬
1. Declarar iniciada l'expropiació dels béns i drets ció parcial de l'arbitri sobre la radicació, xifrada en el
afectats pel traçat dels trams 2.5 i 2.6 del Segon 20 % de la quota, durant l'exercici de 1988.
NOM 1-q 10-V-1988 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 307
Mgnociat d'Administració de Béns per Conyven Dos, SA, en la seva versió definitiva, que
introdueix modificacions no substancials en relació al
Concretar que el límit dret de la porció de terreny document inicialment aprovat, que milloren el disseny
situada en el carrer de Sant Feliu de Codines, sense dels espais lliures i dels accessos, com a conseqüència
número, d'extensió 2.000 m2, sobre la qual el Consell de les determinacions de l'informe del Servei de Plane¬
Plenari acordà, el 18 de març de 1983, de constituir-hi jament II, de 23 de juny de 1987; trametre'n un exem¬
un dret de superfície a favor de la Generalitat de plar a la Comissió d'Urbanisme de Barcelona als efec¬
Catalunya per a la construcció i posada en funciona¬ tes establerts a l'article 9è de la Llei de Mesures
ment d'un Centre d'Assistència Primària, és el determi¬ d'adequació de l'ordenament urbanístic de Catalunya.
nat en el plànol adjunt, sense que aquesta puntualitza-
ció afecti o alteri de cap manera els terminis, les
condicions i els requisits aprovats en l'acord plenari es¬ Districte de Sarrià-Sant Gervasi
mentat.
Autoritzar, vistos els informes del Districte de Sant Acordar -a proposta del Consell de Districte de
Andreu i de la Regidoría de Sanitat, la cessió de l'ús del Sarrià-Sant Gervasi i a l'empara d'allò que disposa l'art.
local baixos del carrer de Sagrera, núm. 179, a favor de 3 de la Llei 3/1984, de 9 de gener, de Mesures
la «Fundació Cardenal Vidal i Barraquer», destinat al d'adequació de l'ordenament urbanístic de Catalunya-
funcionament d'un Servei d'Assistència Primària en Sa¬ la suspensió, pel termini d'un any, de l'atorgament de
lut Mental, concertat amb la Diputació de Barcelona; i llicències d'activitat, d'edificació i de reestruccturació
aprovar les condicions reguladores de la cessió. de locals existents amb destinació als usos resultants
de les categories B, C.1, C.2 i F de l'Ordenança dels
establiments de concurrrència pública, aprovada per
ÀMBIT D'URBANISME, OBRES I SERVEIS acord del Consell Plenari, de 15 de maig de 1987, en
les cinc zones definides al plànol annex elaborat se¬
Negociat de Planejament gons el que disposa l'article 5è de l'esmentada Llei,
amb la finalitat d'estudiar la formació del Pla especial
Districte de Sants-Montjuïc per a la regulació dels establiments de pública concur¬
rència en aquell Districte, segons determina la disposi¬
Aprovar incialment l'Estudi de detall d'ordenació volu¬ ció addicional primera d'aquella Ordenança.
mètrica de la finca núms. 7-9-11 de la plaça d'Osca,
promogut per «Arriendo de Bienes y Servicios, SA»;
exposar-lo al públic pel termini de quinze dies; i un cop Districte de Sant Andreu
transcorregut aquest termini, resoldre sobre la seva
aprovació definitiva. Acordar -a instància del Districte de Sant Andreu i a
l'empara d'allò que disposa l'article 3 de la Llei 3/1984,
de 9 de gener de Mesures d'adequació de l'ordena¬
Districte de Gràcia ment urbanístic de Catalunya- la suspensió, pel termi¬
ni d'un any, de l'atorgament de llicències, d'edificació,
Aprovar provisionalment el Pla especial d'ordenació de reestructuració i d'enderrocament a la finca 13-15
de l'illa delimitada pels carrers de Rosselló, de Còrsega, del passeig de Fabra i Puig, definida al plànol elaborat
de Sicília i de Sardenya, d'iniciativa municipal, que en segons el que disposa l'article 5è. d'aquesta Llei, a fi i
forma de text refós incorpora les modificacions no efecte d'estudiar la formació del corresponent Pla
essencials introduïdes com a conseqüència del tràmit especial de protecció de l'edifici existent en aquella
d'exposició al públic; estimar parcialment l'al·legació finca.
presentada per la Comunitat de veïns de l'edifici núm.
413 del carrer de Rosselló i per la Sra. Rosa Martí i
Cuadra, en el sentit proposat per l'informe del Servei de
Planejament II de l'i de febrer d'enguany; desestimar Moció
l'altra al·legació presentada per Claror, Societat Coope¬
rativa Limitada, pels motius que figuren al mateix infor¬ Ratificar en tot el seu contingut, l'instrument públic
me; elevar-lo a la Comissió d'Urbanisme de Barcelona fundacional relatiu a la constitució de la Fundació priva¬
per al tràmit de la seva aprovació definitiva. da anomenada «Fundació Olimpisme i Ciència» (FOC),
atorgat a la ciutat de Palma de Mallorca davant el Notari
d'aquella ciutat Sr. Salvador Baile i Olivé; l'esmentada
Districte d'Horta-Guinardó Fundació es regirà pels Estatuts que figuren com a
Annex a aquest acord, essent el seu objectiu primordial
Aprovar definitivament l'Estudi de detall d'asse¬ el portar a terme activitats d'investigació científica i
nyalament d'alineacions i rasants i d'ordenació volumè¬ tecnològica com també
trica promocionar i potenciar tot
de l'illa delimitada pels carrers de Brussel·les, de tipus d'activitats d'investigació relatives a la cultura i
Florencia, del Doctor Cadevall i del Telègraf, promogut l'esport.
308 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 13 1f).\/.iopfí
CARTIPÀS
Decret. D'acord amb el que estableixen els articles Serveis de Finançament, amb les funcions que esta¬
21.1 de la Llei Reguladora de les Bases de Règim Local bleix l'acord de la Comissió Municipal de Govern, de
i 51 de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, i data 24 de febrer de 1988.
fent ús de les atribucions que em confereix l'article 7è Barcelona, 2 de maig de 1988. L'Alcalde, Pasqual
de la Llei de Règim Especial de Barcelona, disposo: Maragall i Mira.
Nomenar el Sr. Santiago Udina i Abelló, Director de (Réf. NC-64)
IT 10-V-1988 309
CONSELLS MUNICIPALS DE DISTRICTE
Acords
Districte 6. Gràcia
Sessió del 21 d'abril de 1988. tatge; Sr. Lluís Ducet i Vilardell, Àmbit de Serveis
Municipals (guals, permisos, via pública, establiments);
Nomenar responsables dels Àmbits en què s'es¬ Sr. Carles Navarrete i Izquierdo, Àmbit de Serveis
tructura l'Administració municipal executiva, els conse¬ Municipals (neteja, mercats) i de la Comissió de So¬
llers següents: Sr. Jordi Rovira i Pujol, Àmbit d'Esports; rolls.
Sra. Margarida Mañero i Solanot i Sr. Jordi Serra i Nomenar membres de la Comissió de Govern del
Rovira, Àmbit de Cultura; Sr. Miquel Batalla i Ferrando i Districte de Gràcia els senyors següents: ll·lm. Sr. Daniel
Sra. Margarida Mañero i Solanot, Àmbit d'Educació; Sr. Fabregat i Llorente, Regidor President; ll·lm. Sr. Vice-
Miquel Batalla i Ferrando, Àmbit de Joventut; Sr. Jordi president Regidor; Sr. Carlos Navarrete i Izquierdo,
Serra i Rovira, Àmbit de Sanitat; Sra. Josefina Leoncio i Vice-president Conseller; Sr. Lluís Ducet í Vilardell, por¬
Montfort, Àmbit de Serveis Socials; Sr. Josep Sanfeliu i taveu del grup de CiU; Sr. Lluís Bordas i Gífra, portaveu
Richarte, Àmbit d'Úrbanisme, Obres Públiques i Habi¬ del grup del PSC.
Districte 8. Nou Barris
Sessió del 28 d'abril de 1988. que figuren en les relacions núms. 6 i 7 de dates 25 de
març de 1988 i 15 d'abril de 1988.
Aprovar l'acta de la sessió anterior de data 24 de Aprovar les tarifes de preus de consumicions del bar
març de 1988. situat en el local dels baixos de la plaça de Sóller,
Quedar assabentat de les subvencions i contractes d'acord amb l'article 11 del plec de condicions regula¬
aprovats pel Regidor President des de l'última sessió i dores del contracte 87/1291.
Districte 9. Sant Andreu
Sessió del 27 de gener de 1988. gestió, trametre una carta a les Associacions de Veïns
informant de la importància del Consell Consultiu i de la
Aprovar l'acta de la sessió anterior de data 23 de seva assistència i elaborar un document explicatiu dels
desembre de 1987. mecanismes de participació que estableixen les Nor¬
Efectuar una Consulta Popular per a la remodelació mes de Participació Ciutadana.
del passeig Onze de Setembre/passeig Fabra i Puig, el Quedar assabentat de la creació de la Comissió per
dia 13 de març de 1988. al Pla d'Actuació al barri del Baró de Viver.
Quedar assabentat dels acords de la Comissió de ★ ★ *
ovem sobre: canviar el nom de la Comissió de Rela¬
cions amb les Entitats pel de Sub-Comissió de Re- Sessió del 6 de febrer de 1988.
acions Públiques i Participació Ciutadana, efectuar una
xposició anual i informativa de les realitzacions del Declarar la data del dia 13 de març de 1988, com a
onsell, realitzar com a mínim, dues rodes de premsa a jornada festiva i d'informació del que serà la rambla de
anY per mantenir informats els ciutadans de la seva Sant Andreu.
310 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 13 1QAT1988
Sessió del 24 de febrer de 1988. les finques núms. 3 i 5 del carrer de Malats, en una
fondària de 15 metres a comptar de l'alineació actual
Aprovar les actes de les sessions anteriors. del carrer de Malats, amb independència de les comuni¬
Quedar assabentat de les següents autoritzacions cacions habituals d'aquest tipus d'expedients, referents
de despesa: a la declaració de béns i drets afectats.
Partida 258.115.30.05.09 Instar a l'Àrea d'Urbanisme i Obres Públiques de
Contractació treballs de Brigades 30.000.000 l'Ajuntament de Barcelona per tal que es tramiti l'acord
Contractació dinamització joves barri de suspensió preventiva de l'atorgament de llicències
Sant Andreu 2.937.171 de edificació, en les finques corresponents als núms.
Contractació dinamització joves barri 13 i 15 del paseig de Fabra i Puig i núms. 2 al 14 del
Congrés 2.937.171 carrer de Cuba, amb motiu de la redacció del Pla
Contractació dinamització joves barri Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de
Trinitat Vella 2.937.171 l'Àrea antiga de Sant Andreu.
Gestió Casal Joves Bon Pastor 4.960.422 Constituir la Comissió Gestora del Casal d'Avis de
Gestió Casal Joves Sagrera 3.062.835 Bascònia amb els membres següents: President, Josep
Gestió Casal Infantil Baró de Viver 5.295.932 Bótia; Vice-president, Francesc Porret i Gay; Secretari,
Partida 222.115.30.05.09 Conrad Bonvehí i Maria; Vice-Secretari, Pere Roble i
Contractació obra civil escoles 25.000.000 Sánchez; Tresorer, Pere Baliarda i Ballbé; Comptador,
Partida 272.115.30.05.09 Jordi Isern i Juvés; Vocal, Josep Rodríguez; Vocaf
Adquisició d'1 microordinador Olivetti Antònia Comorera; Representants del Consell, Josep
M-240 Serveis Tècnics 333.560 Moratalla i Carme Bosch; Assessora Tècnica, M. Antò¬
Adquisició d'1 microordinador Olivetti nia Serra.
M-240 Serveis Generals 333.560
Adquisició de 2 impresores OKI Serveis
Tècnics i Generals 166.000 Sessió del 27 d'abril de 1988.
Aprovar la distribució del Fons de Lliure Disposició
del Districte, Partida 679.115.30.05.09 del Pressupost Aprovar l'acta de la sessió anterior.
Ordinari de 1988, de la manera següent: Quedar assabentat de la concessió de subvencions
Edificis escolars 40.000.000 atorgades pel Regidor President, en relació comptable
Edificis cívics-culturals 30.000.000 de data 14 d'abril de 1988, a proposta de les respecti¬
Edificis sòcio-culturals 18.000.000 ves Comissions de Govern i Coordinació sectorial de
Urbanització espais locals (col·laboració Relacions Públiques i Participació Ciutadana, d'Educa¬
Àrees) 41.000.000 ció i d'Esports.
Pavimentació (col·laboració Obres Públi¬ Associacions de Veïns 515.000
ques) 33.800.000 Comissions de Festes 1.252.521
Gestió urbanística (compra de sòl) Escoles 1.053.824
(col·laboració Àrees) 20.000.000 Esports 1.610.000
Suport INEM 10.000.000 Quedar assabentant de la dimissió presentada pel
Infrastructura cultural 5.000.000 Conseller Sr. Joan A. Audet i Novell.
Col·laboració amb Parcs i Jardins 10.000.000 Retornar i cancel·lar les garanties definitives de
Construcció noves voreres 18.500.000 120.960 pessetes, constituïda a la Dipositaria Municipal,
Reserva actuacions d'urgència 25.700.000 el 19 de maig de 1987, amb taló resguard núm. 27.431,
Total capítol VI (Fons Lliure Disposició) 252.000.000 i de 58.240 pessetes constituïda a la Dipositaria Munici¬
pal, el 4 de maig de 1987, amb taló resguard núm.
★ ★ ★ 27.370, a favor de «Prototipos y Maquetas», per respon¬
dre del contracte de les obres de l'exposició «A l'entorn
Sessió del 23 de març de 1988. del Rec Comtal».
Quedar assabentat de la signatura del contracte, per
Aprovar l'acta de la sessió anterior. a la dinamització cultural dels joves del barri de Sant
Adjudicar la contractació de reparacions a edificis Andreu, amb l'empresa «Neó», per un import de
municipals del Districte (Obra civil), per un import de 2.937.171 pessetes.
25.000.000 de pessetes, a l'empresa «Construcciones Quedar assabentat de la signatura del contracte, per
González». la dinamització cultural dels joves del barri del Congrés,
Quedar assabentat dels acords de la Comissió de amb l'empresa «Neó», per un import de 2.937.171 pes¬
Govern de Districte següents: setes.
Sol·licitar a l'Àrea d'Urbanisme de l'Ajuntament de Quedar assabentat de la signatura del contracte, per
Barcelona, una actuació urgent quant a l'expropiació a la dinamització cultural dels joves del barri de la
dels terrenys afectats per l'obertura del carrer del Pare Trinitat Vella, amb l'empresa «Neó», per un import de
Manyanet i de Josep Soldevila en relació a la realització 2.937.171 pessetes.
de la figura de planejament que sol lucioni la problemàti¬ Quedar assabentat de la signatura del contracte, per
ca que plantegen les indústries existents en el Polígon a la gestió i animació del Casal de Joves del Bon
de Can Portabella. Pastor, amb l'empresa «Neó», per un import de
Instar a l'Àrea d'Urbanisme i Obres Públiques de 4.960.422 pessetes.
l'Ajuntament de Barcelona perquè a través de la Unitat Quedar assabentat de la signatura del contracte, per
operativa d'Expropiacions i Desnonaments, es faci noti¬ a la gestió i animació del Casal dels joves de la Sagrera,
ficació formal als propietaris interessats, de la inclusió, amb l'empresa «La Brúixola», per un import de
en el Programa d'Actuació de 1988, de l'expropiació de 3.062.835 pessetes.
13 10-V-1988 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 311
Quedar assabentat i ratificar els convenis signats Centre Joventut Trinitat, JOVAC 80.000
entre el Conseli Municipal del Districte i les entitats TOTAL 2.453.342
infantils i juvenils segons la relació següent:
A.E.Narcís Monturiol, Minyons Escoltes i Atorgar la creu de Sant Andreu al Sr. Albert Gasset i
üuies ' i w Nicolau, en reconeixement a la seva trajectòria i aporta¬
A.E. Gregal, Sant Jordi (MEGSJ) 147.250 ció al món del cinema.
A.E. Jungfrau, Sant Jordi (MEGSF) 68.488 Atorgar a les Associacions de Veïns del Districte de
E. Navas, Esplais Catalans 451.568 Sant Andreu, federades en data 31 de desembre de
E. la Sagrera, Parròquia Crist Rei 191.250 1987, i d'acord amb el pacte entre la FAVB i l'Ajunta¬
Centre Juvenil Meridiana, Parròquia Sant ment de Barcelona, una subvenció per infrastuctura per
Joan Bosco 274.082 un import de 100.000 pessetes a cadascuna, i distribuir
A.E. Jaume I, Escoltes Catalans 119.000 equitativament entre totes les Associacions de Veïns
E. el Drop, Salle Congrés 250.318 del Districte la qúantitat destinada a subvencionar-Ies
E. Sant Pacià, Parròquia Sant Pacià 160.000 dins la partida pressupostària 472.115.30.05.09 del
E. la Pinya, Patronat Municipal Barcelonès pressupost vigent.
de Promoció Social 348.000 Aprovar el projecte d'arranjament 1a fase elaborat
MIJAC Trinitat Vella, MIJAC Catalunya 167.568 pel Servei Municipal de Parcs i Jardins, del jardí interior
E. Sant Joan de Malta, Parròquia Sant Joan dels habitatges del Congrés al carrer de Felip II (Grup
de Malta 80.000 Massana).
312 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 13 1QAA1QM
PERSONAL
Concursos i oposicions
BASES QUE HAN DE REGIR L'OPOSICIÓ LLIURE 2a. de la convocatòria, referides sempre a la data
PER A LA PROVISIÓ DE 130 PLACES DE d'expiració del termini assenyalat per a la presentació
GUÀRDIES DE LA GUÀRDIA URBANA de les instàncies.
(Aprovades per acord de la Comissió de Govern c) Comprometre's a prestar el jurament o la promesa
de 27 d'abril de 1988) que estableix el Reial Decret 707/1979, de 5 d'abril; i
d) Acompanyar el rebut acreditatiu d'haver abonat
1a. L'objecte d'aquesta oposició és la provisió de 500 pessetes per drets d'examen, que només prodran
130 places de guàrdies de la Guàrdia Urbana enquadra¬ ser retornats en el cas que no hi siguin admesos per
des en el grup d'Administració Especial, dotades amb falta de requisits exigits per prendre-hi part.
el sou corresponent, pagues extraordinàries, triennis i Les instàncies també podran presentar-se en la for¬
altres retribucions que corresponguin segons la legisla¬ ma que determina l'art. 66 de la Llei de Procediment
ció vigent. Administratiu.
2a. Podran prendre-hi part els qui reuneixin els requi¬ 5a. Un cop acabat el termini de presentació d'instàn¬
sits següents: a) Ser espanyol. cies la Presidència de la Corporació aprovarà la llista
b) Ser major de 21 anys i no superar els 30 anys. provisional d'aspirants admesos i exclosos, que serà
c) Estar en possessió del títol de Graduat Escolar o exposada al tauler de Concursos i Oposicions de la
Formació Professional de 1r grau. Corporació. La llista d'aspirants exclosos es publicarà a
d) No haver estat separat del servei de l'Estat o la Gaseta Municipal de Barcelona.
l'Administració local per cap expedient disciplinari i no 6a. El Tribunal qualificador és el que figura a l'Annex
tenir antecedents penals per delictes que inhabilitin per I d'aquestes Bases.
a l'exercici de funcions públiques. El Tribunal no podrà constituir-se ni actuar sense
e) No patir cap malaltia o defecte físic que impedeixi l'assistència de més de la meitat dels seus membres
el normal exercici de la funció. titulars o suplents indistintament.
f) No trobar-se inclòs en cap de les causes d'incapa¬ 7a. Desenvolupament de l'oposició:
citat. 7.1 La data, l'hora i el lloc de començament del
g) Tenir una alçada mínima de 1,65 m les dones i primer exercici seran anunciats al tauler d'anuncis de
1,70 m els homes, que es comprovarà abans d'iniciar Concursos i Oposicions.
les proves. 7.2 Els opositors seran convocats a cada exercici
h) Estar en possessió del carnet de conduir de les mitjançant una única crida.
classes A-2, B-1 i B-2. La no presentació d'un opositor a qualsevol dels
Tots aquests requisits s'hauran de posseir en el exercicis determinarà automàticament la seva exclusió
moment de finalitzar el termini de presentació d'instàn¬ del procediment selectiu.
cies, a excepció del carnet de conduir B-2 que haurà 7.3 El Tribunal podrà en tot moment, requerir els
de posseir-se abans de ser nomenat funcionari de car¬ opositors que s'identifiquin, per a la qual cosa hauran
rera. d'acudir a les proves provistos del DNI.
3a. El sistema selectiu constarà de les fases se¬ 7.4 Qualificació dels exercicis de la fase selectiva:
güents: a) Proves de coneixements. Són eliminatòries. Con¬
a) Fase selecció, que constarà dels exercicis se¬ sistirà en respondre un qüestionari sobre els temes que
güents: figuren a l'Annex II. Es puntuarà entre 0 i 10, quedant
1r. Proves de coneixements. eliminats els qui no obtinguin un mínim de 5 punts.
2n. Proves psicotècniques i aptitudinals. b) Proves psicotècniques i aptitudinals. Són elimi¬
3r. Proves físiques. natòries. Es qualificarà d'apte o no apte.
4t. Proves mèdiques. c) Proves físiques. Són eliminatòries. Es valoraran
b) Curs selectiu. d'acord amb el que preveu l'Annex III. La puntuació
c) Fase de pràctiques. possible serà entre 0 i 5 punts i per superar la prova
4a. Els qui desitgin prendre part en l'oposició hauran s'haurà d'obtenir un mínim de 2'5 punts.
de: d) Proves mèdiques. Són eliminatòries. Es declara¬
a) Presentar instància al Registre General, dins ran d'apte o no apte, segons l'Annex IV.
l'improrrogable termini de vint dies naturals a comptar La puntuació final per la qual s'ordenarà els aspirants
de l'endemà de la publicació de la convocatòria en el s'obtindrà mitjançant la suma de les puntuacions obtin¬
Butlletí Oficial de l'Estat. gudes en cada exercici. x
b) Manifestar en l'esmentat document que reuneix 7.5 Finalitzada la fase selectiva, el Tribunal farà publi¬
totes i cadascuna de les condicions exigides en la base ca la relació d'aspirants aprovats, per ordre de puntua-
y¡y 13 10-V-1988 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 313
ció obtinguda, que podrà superar en 8 el número de VOCALS
places convocades. Sr. Blas Alascio i Ruiz, com a titular, i com a suplent el
7.6 Els aspirants que hagin superat la fase selectiva Sr. Alfred Morales i González.
presentaran, dins el termini de vint dies naturals des Sr.Juliàn Delgado i Aguado, com a titular, i com a
que es faci pública la relació de les puntuacions, la suplent el Sr. Joan Diego i Garcia.
documentació acreditativa de les condicions de capaci¬ Representants titular i suplent designats per l'Escola
tat i requisits exigits a la base 2a. de la convocatòria. Els d'Administració Pública de Catalunya.
qui, dins el termini indicat, i llevat dels casos de força
major, no presentin la documentació, no podran seguir SECRETARI
en l'oposició, quedant anul·lades totes les seves actua¬ El de la Corporació o funcionari en qui delegui.
cions.
7.7 L'Alcaldia nomenarà funcionaris en pràctiques
als aspirants proposats pel Tribunal, amb les retribu¬ ANNEX II
cions previstes al R.D.L. 22/77, de 30 de març.
7.8 Els aspirants aprovats hauran de seguir amb 1. La Constitució espanyola. Principis generals.
aprofitament un curs selectiu de sis mesos de duració Drets i deures dels espanyols. Les llibertats públiques.
en l'Escola de Policia de Catalunya. La Direcció de La garantia de les llibertats i dels drets dels ciutadans.
l'Escola proposarà al Tribunal, en cas d'infracció del 2. Organització política de l'Estat. La Corona. El
Reglament Interior de l'Escola, les sancions cor¬ Poder Legislatiu. El Poder Executiu. El Poder Judicial. El
responents. L'acord del Tribunal d'interrupció definitiva Tribunal Constitucional.
del curs motivarà la pèrdua del dret a seguir a l'oposi¬ 3. Organització territorial de l'Estat. L'Administració
ció, i també la pèrdua de la condició de funcionari en Central.^ Les Comunitats Autònomes. L'Administració
pràctiques. Local. Òrgans perifèrics de l'Administració de l'Estat.
Cada assignatura del curs es qualificarà entre 0 i 10 Els Governadors Civils.
punts i es considerarà aprovat a partir de 5 punts, 4. L'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Disposicions
essent necessari aprovar totes i cadascuna de les generals. La Generalitat. El Parlament. El Consell Execu¬
assignatures del curs. tiu. La Presidència.
La qualificació final del curs s'obtindrà per la mitjana 5. El Municipi. Territori i població. L'organització.
aritmètica de les puntuacions obtingudes en les dife¬ L'Alcalde. El Ple. La Comissió de Govern. Les Comis¬
rents assignatures. sions Informatives. El Reglament orgànic de l'Ajunta¬
El Tribunal disposarà la incorporació als seus treballs, ment.
com assessor especialista, del Director del Curs impartit 6. Competències dels ajuntaments. Les Ordenances
a l'Escola. Municipals i els Bans d'Alcaldia.
7.9 Els aspirants aprovats hauran de superar un 7. La funció pública. Concepte. La funció pública a
període de pràctiques professionals de 4 mesos de l'Estat espanyol. Classes de funcionaris.
durada, a les Unitats operatives de la Guàrdia Urbana 8. La funció pública local. Organització. Drets socials
de Barcelona que siguin assignats, sota la direcció i i econòmics dels funcionaris. Deures i reglament disci¬
supervisió del responsable de formació de la Guàrdia plinari. Adquisició i pèrdua del dret de funcionari.
Urbana que emetrà al Tribunal un informe mensual i un 9. Administració de justícia. Òrgans jurisdiccionals.
de final. Les pràctiques es puntuaran de 0 a 10 punts, Classificació. Competències: per raó de la materia, la
quedant eliminats els aspirants que obtinguin una pun¬ persona, funcional i territorial.
tuació inferior a 5 punts. 10. La policia. Concepte. Missió, objectius i funcions
Els funcionaris en pràctiques que no superessin el en un estat democràtic.
període de pràctiques perdran tots els seus drets a ser 11. La policia a l'Estat espanyol. Introducció històri¬
nomenats funcionaris de carrera. ca. Els diferents cossos policials a l'Estat espanyol.
8a. Acabada la qualificació dels aspirants, el Tribunal 12. La policia a Catalunya. Introducció històrica. Com¬
publicarà la relació d'aprovats per ordre de puntuació i petències de la Generalitat en matèria de Seguretat
l'elevarà Ciuta¬
a la Presidència de la Corporació a l'objecte de dana. La Llei de Coordinació de les policies locals.
que formuli la proposta de nomenament. 13. La policia local. Concepte. Funcions. Dependèn¬
9a. El Tribunal queda autoritzat per resoldre els dub¬ cies orgàniques
tes i funcionals.
que es presentin i prendre els acords necessaris per 14.
al Reglament de la policia local i codi d'ètica poli¬
bon ordre de l'oposició, en tot allò previst en aques¬ cial.
tes bases. 15. La delinqüència. Concepte de delinqüència. Rea¬
10a. En els casos no previstos en les bases es litat actual. Causes.
remetrà al que preceptúen les disposicions reguladores 16. El delicte.
de Concepte del delicte i falta. Classes.
l'ingrés de personal a l'Administració Pública. 17. La prevenció de la delinqüència. Actuacions en
matèria de prevenció.
18. La policia judicial. Actuació en matèria de delicte.
annex i Investigació del delicte. Detenció del delinqüent. Diligèn¬
cies.
19. L'ordre públic. Autoritats
tribunal competents. Actua¬
cions en matèria d'ordre
El públic.
Tribunal qualificador estarà compost pels mem¬ 20. La protecció civil. Autoritats
bres competents. Actua¬
següents: cions en matèria de
president protecció civil. Col·laboració amb
altres institucions.
"'m- Sr. Francesc Raventós i Torras, com a titular, i 21. Les funcions d'auxili. Marc d'actuació. Col·labo¬
com a suplent I'll Im. Sr. Joan Torres i Carol. ració amb altres institucions.
314 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 13 in-\Aim%
22. La circulació urbana. Normes generals de circu¬ b) El pes mínim admès es dedueix de la següent fór¬
lació. Senyalització. Permisos i llicència de conduir. mula:
Condicions dels vehicles per poder circular. P = ( T - 100 ) - 15
23. Infraccions fonamentals al Codi de la Circulació. P = Pes expressat en Kg
Tipificació de les infraccions. Procediment sancionador. T = Talla expressada en cm
24. Els transports. Transports de viatgers. Transports En el cas de possible dubte la desproporció que es
de mercaderies. pugui presentar es subordinarà al potencial biològic i
25. Canalització del trànsit rodat. El paper del guàr¬ muscular que es dedueixi de les dades en l'exploració
dia en qüestions de trànsit. Cooperació amb la Corpora¬ completa de l'aspirant.
ció per la fluïdesa i seguretat del trànsit a les vies urba¬ 3. L'aspirant ha d'estar exempt de tota malaltia orgà¬
nes. nica, de tota seqüela d'accident i de qualsevol deficièn¬
26. Accidents. Prevenció dels accidents. Actuacions cia o anomalia física o psíquica que pugui constituir una
en matèria d'accidents. Diligències. dificultat en la pràctica professional, tenint com a base
27. Ordenances municipals. Ús i ocupació de la via els criteris següents:
pública. Protecció del Medi Ambient. Protecció d'edifi¬ 4. EXCLUSIONS CIRCUMSTANCIALS
cis i instal·lacions. Vendes ambulants. Mercats. Protec¬ Malalties o lesions agudes de solució mèdica o
ció del consumidor. Altres ordenances d'interès. quirúrgica actives en el moment del reconeixement, que
28. Infraccions a les Ordenances Municipals. Tipifica¬ potencialment puguin produir seqüeles capaces de
ció de les infraccions fonamentals. Procediment sancio¬ dificultar, limitar o impedir el desenvolupament de les
nador. funcions exigides per al lloc sol·licitat. En aquest cas el
29. Coneixements generals de la ciutat. Introducció Tribunal qualificador de l'oposició amb el degut asses¬
històrica. Nuclis rurals. Nuclis urbans. Característiques sorament podrà fixar un nou termini per comprovar
socials i culturals. Característiques i situacions de les ur¬ l'estat de l'aspirant; finalitzat aquest termini, l'assessoria
banitzacions. mèdica valorarà si persisteix la situació, si resten seqüe¬
30. Coneixements puntuals de la ciutat. Serveis. Co¬ les o si han desaparegut els motius d'exclusió circums¬
municacions. Monuments. Edificis i zones d'interès. tancial.
5. EXCLUSIONS DEFINITIVES DE CARÀCTER GE¬
NERAL
Defectes físics congènits o adquirits de qualsevol
ANNEX III tipus i localització que menyscabin o dificultin la funció
pública i les realitzacions específiques del lloc al qual
PROVES FÍSIQUES aspiren encara que sigui parcialment.
Malalties agudes o cròniques de qualsevol aparell o
Marques mínimes a realitzar sistema amb possible repercussió sobre les realitza¬
cions específiques del lloc per al qual opten, encara
Proves Homes Dones Intents que sigui parcialment.
6. EXCLUSIONS DEFINITIVES DE CARÀCTER ESPE¬
Carrera 1.000 m 3'55" 5' Un intent CÍFIC.
6.1 Alteracions de l'aparell locomotor que limitin o
Tres dificultin la realització del servei encomanat o
Longitud puguin
peus junts 2,15 m 1,75 m intents agreujar-se a judici del Tribunal mèdic, amb el desenvo¬
lupament del lloc de treball (amputació de mà o peu o
Carrera 60 m 9" 10"2 Un intent els seus dits; retraccions o limitacions funcionals de
causa muscular òssia o articular: peu pla i els seus
Llançament pilota me¬ defectes, deficiències en l'estàtica de la columna verte¬
dicinal 3 kg assegut i Tres bral,
4,50 3,00 prescindint de la seva intensitat).
adossat d'esquena m m
a intents 6.2 Dismorfies en general, defectes o pèrdues totals
la paret o parcials congènites o adquirides, de qualsevol part
del cos que alterant la morfologia normal confereixin un
Natació 25 m lliures 1' 1 '15" Un intent aspecte inadequat, tals com cicatrius, anquilosis o un
altre tipus d'afeccions que causin repercussió sobre
l'estat general.
La no superació de les marques establertes en qualse¬ 6.3 Anormal desenvolupament intel·lectual, i haver
vol prova suposa l'eliminació de l'aspirant. patit malaltia o transtorn psíquic de qualsevol classe, o
del sistema nerviós en general, que menyscabi o inca¬
paciti per a les funcions pròpies del lloc al que aspira.
6.4 SISTEMA CÀRDIO-VASCULAR.
ANNEX IV La tensió arterial del candidat/ta serà mesurada en
descans i en posició asseguda no havent de ser supe¬
PROVES MÈDIQUES rior a:
1. TALLA MÍNIMA Pressió sistòlica = 145 mm Hg
Dones 1,65 m Pressió diastòlica = 80 mm Hg
Homes 1,70 m Les variacions que puguin existir respecte a aquestes
2. RELACIÓ PES-TALLA xifres es valoraran atenent criteris clínics, psiconeurolo-
a) El pes màxim admès es dedueix de la següent fór¬ gics o personals de l'aspirant.
mula: Varices o insuficiència venosa perifèrica, prescindint
P = (T - 100) + 15 de la seva intensitat.
NJMJI 10-V-1988 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 315
ECG, si la clínica o auscultació de l'interessat ho re¬ 6.8 ULL I VISIÓ.
quereixen. Agudesa visual:
- Sense correcció: no inferior a 0,3 en l'ull pitjor i 0,7
6.5 APARELL RESPIRATORI. en el millor.
Anomalies o patologia del mateix tant des del punt de - Amb correcció: no inferior a 0,7 en l'ull pitjor i 1 en el
vista clínic com radioscopie o radiològic. millor.
Nombre de dioptries admeses: Miopia 2,50
6.6 AUDICIÓ. Hipermetropia 4
No acusar patent disminució de l'audició no sentint Astigmatisme 3
una veu normal a quatre metres de distància, i també La correcció òptica s'admet amb lent cornial o ulleres
pèrdues auditives accentuades, quequesa exagerada o de montura i cristalls irrompibles.
transtorns de l'equilibri. Camp visual:
En el cas de comprovació per audiometria serà - Binocular: no inferior a 140°
objecte d'exclusió una agudesa auditiva -
que suposi una Monocular: no inferior a 50°
pèrdua entre 1.000 i 3.000 hertzs a 35 decibelis o de S'exclouen hemianòpsies temporals superiors al
4.000 hertzs a 45 decibelis. 50 %.
Sentit cromàtic:
6.7 PROVES DE LABORATORI. S'exclouen les cegueres absolutes per a un color.
Sang: Hemograma complet Estereopsis
V.S.G. No s'admeten pèrdues de visió binocular (estereop¬
Glucèmia sis), que tinguin menys d'un any d'evolució.
Urèmia La comprovació i valoració de les distintes explora¬
Transaminasses /GOT/GPT cions a què fa referència aquest quadre es farà única¬
Orina: Albúmina ment i exclusivament en el centre mèdic designat pel
Glucosa Tribunal qualificador i els seus resultats sempre han de
Sediment referir-se al moment de l'exploració.
. ■ ; ;-y. stí i5" * -
-
-?0
•
•. «f
■
I
KK¡SUgmBH|kMSUBtpHMiSiSl