GASETA
MUNICIPAL
SUMARI
<'ç^ÒJEC7^·^SSv
vM
Q.\p\
o-
col
é
^S^STRUcá^
Consell Plenari
Acta sessió 12-IX-1989 1328
Acords sessió 6-X-1989 1350
Comissió de Govern
Acta sessió 15-IX-1989 . . 1355
Acords sessió 29-IX-1989 1360
Disposicions Generals
Acords dels Òrgans de Govern
Normativa reguladora de les funcions en matèria
de personal desconcentrades a les Àrees i als
Districtes i als Centres Gestors 1363
Pla d'equipaments de Benestar Social de Dis¬
trictes 1371
Norma constitutiva, competència, funcions i estruc¬
tura interna del Centre Gestor Museus i Patrimo¬
ni Cultural 1378
Estructura orgànica i funcions de l'Àrea de Cultura 1385
Consells Municipals de Districte
Districte 1. Ciutat Vella. Acords
sessió 29-VI-1989 1389
Districte 5. Sarrià-Sant Gervasi. Acords
sessió 27-IX-1989 1390
Districte 8. Nou Barris. Acords
sessió 28-IX-1989 1390
Districte 10. Sant Martí. Acords
sessió 29-IX-1989 1391
Consell Municipal Permanent
Acta sessió 7-IX-1989 1392
Anuncis
Llicències d'obres. Agost 1989 1395
Notificacions 1398
IIPCIO:
ta
rfUNlCff*1
Ajuntament mr de Barcelona
Núm. 34 / Any LXXVI 30 d'octubre de 1989
1328 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-X-19R9
CONSELL PLENARI
Acta de la sessió de 12 de setembre de 1989,
aprovada el 6 d'octubre de 1989.
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de
Barcelona, el dotze de setembre de mil nou-cents
vuitanta-nou, es reuneix el Consell Plenari, en sessió
ordinària, sota la presidència de l'Excm. Sr. Alcalde,
Pasqual Maragall i Mira, i hi concorren els ll·lms. Srs.
Tinents d'Alcalde, Lluís Armet i Coma, Francesc Raven¬
tós i Torras, i Eulàlia Vintró i Castells, i els ll·lms. Srs.
Regidors, Guerau Ruiz i Pena, Josep M. Serra i Martí,
Joan Torres i Carol, Marta Mata i Garriga, Joan Clos i
Matheu, Mercè Sala i Schnorkowski, Albert Batlle
i Bastardas, Juan José Ferreiro i Suàrez, Germà Vidal i
Rebull, Joaquim de Nadal i Caparà, Xavier Valls i Serra,
M. Aurèlia Capmany i Farnés, Jordi Parpal i Marfà,
Antoni Santiburcio i Moreno, Jordi Borja i Sebastià, Enric
Truñó i Lagares, Francesca Masgoret i Llardent, Josep
Espinàs i Xivillé, Antoni Lucchetti i Farré, Josep M.
Cullell i Nadal, Josep M. Ainaud i de Lasarte, Enric Vila i
Andreu, Sara M. Blasi i Gutiérrez, Josep M. Fargas i
Falp, Teresa Perelló i Domingo, Artur Mas i Gavarró,
Josep Bueno i Escalera, Fèlix Amat i Parcerisa, Jaume
Alsina i Oliva, Jordi Bonet i Agustí, Joan Puigdollers i
Fargas, Antoni Marcet i Rocabert, Eduard Cardona
i Romeu, Daniel Fabregat i Llorente, Joan Anton Audet i
Novell, Josep Lluís Olmedo i López, Enric Lacalle i Coll,
i Antoni Albesa i Vilalta, assistits per l'll im. Sr. Secretari
General, Jordi Baulies i Cortal, que certifica.
Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Martí Pago-
nabarraga i Garra.
Excusa la seva assistència l'll im. Sr. José Alberto
Fernández i Díaz.
Constatada l'existència de quorum legal, la Presidèn¬
cia obre la sessió a les deu hores i vint minuts.
Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, de 21
de juliol de 1989, l'esborrany de la qual ha estat tramès
a tots els membres del Consistori; i s'aprova incorpo¬
rant-hi les observacions del Sr. Albesa.
En el despatx d'ofici el Consell Plenari acorda:
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 21 de
juliol de 1989 (NC-103), que nomena el Sr. Joan Conde
i del Campo, Director de Serveis Generals.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 21 de
juliol de 1989 (NC-104), que nomena el Sr. Xavier
Castells i Fontboté, Director del Departament de Pres-
supostació i Control de Gestió.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 21 de
juliol de 1989 (NC-105), que designa membres del
Consell d'Empreses i Instucions Municipals els ll·lms.
Srs. Lluís Armet i Coma, i Enric Truñó i Lagares, i les
ll imes Sres. Eulàlia Vintró i Castells, i Marta Mata i Gar¬
riga.
Ratificar els decrets de l'Alcaldia, de 21 de juliol de
1989 (NC-106, 107 i 108), que, respectivament, nome¬
nen membre del Consell Municipal del Districte: de
Ciutat Vella, el Sr. Marià Quintana i Tarrats, en substitu¬
ció del Sr. Àngel Serrano i Freixes; i de Sarrià-Sant
Gervasi, la Sra. Mercè Catot i Permanyer, en substitució
de la Sra. M. Eugènia Andreu i Vendrell, i el Sr. Xavier
Gomà i Preses, en substitució del Sr. Josep M. Lucchet¬
ti i Pius.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 21 de
juliol de 1989 (E-382), que s'aculi a l'oferiment de la
Generalitat, contingut a la convocatòria pública, aprova¬
da per Ordre de 2 de juny de 1989, sobre concessió
d'ajuts econòmics per al sosteniment de les llars d'in¬
fants de Catalunya i autoritza la sol·licitud d'ajudes per
al manteniment i funcionament de les escoles bressol
municipals.
Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 21 de juliol de
1989 (P-837 i 838), pels quals, en virtut de concurs, es
nomenen: a) els Srs. Xavier Massísimo i Sánchez de
Boado, i Antoni Fort i Martínez, Caps de Nucli Orgànic
de Llicències d'Obres i Activitats dels Districtes de Sant
Martí i de Ciutat Vella, respectivament; b) els Srs.
Francisco Javier Jané i Oliva, Salvador Pérez i Marí, Luís
Giner i Solà, Caps de Nucli Orgànic d'Intervenció de
l'Edificació i de les Instal·lacions i Activitats Industrials,
Comercials, Recreatives i de Serveis dels Districtes de
de Sarrià-Sant Gervasi, d'Horta-Guinardó i de Sant An¬
dreu; i c) els Srs. Juan Pérez i Vives, i Salvador Vidal i
Martínez, Caps de Nucli Orgànic d'Intervenció en les
Instal·lacions i Activitats Industrials dels Districte l'Eixam-
ple, i de Sants-Montjuïc, respectivament.
Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 21 de juliol de
1989 (P-840 i 841), pel qual, en virtut de concurs es
nomenen: a) la Sra. Ángeles Fernández i Sánchez, Cap
de l'Oficina Administrativa del Comissionat del Pla Es¬
tratègic Econòmic i Social; b) la Sra. Paloma Lorente i
de la Fuente, Cap de l'Oficina d'Administració i Inventari
de Béns Mobles; c) la Sra. M. del Coro Garrido i Iborra,
Cap de l'Oficina de Taxes i Matriculació; d) la Sra. Núria
Lluch i Mulero, Cap de l'Oficina Administrativa de l'Àrea
d'Economia i Empreses; e) la Sra. Elena Moreno i
Aznar, Cap de l'Oficina Administrativa del Laboratori
Municipal; f) les Sres. M. Luz Moure i Montero, Isabel
Feijoo i Boso, i Maria Berron i Guardia, respectivament,
Caps dels Nuclis Orgànics de Suport Administratiu de
les Divisions de Serveis Personals dels Districtes de
Sant Andreu, de Sants-Montjuïc, i Horta-Guinardó; g) la
Sra. Ma. Àfrica Font i Domingo, Cap del Nucli Orgànic
de l'Oficina Administrativa de la Divisió de Serveis
Personals del Districte de Ciutat Vella; i h) la Sra. M.
José Barberà i Filló, Cap del Nucli Orgànic de l'Oficina
Administrativa de la Divisió de Serveis Tècnics del
Districte de Ciutat Vella.
Ratificar els decrets de l'Alcaldia, de 21 de juliol de
1989, pels quals, en virtut de concurs, respectivament
es nomenen: la Sra. Mercè Guillén i Vila, Cap del Servei
d'Inspecció de la Unitat Operativa de Proveïments i
Consum (P-842); el Sr. Eladi Torres i González, Cap del
Servei de Gestió de la Informació (P-843); el Sr. Josep
Calvo i Marro, Cap del Servei de Mercats (P-844); el Sr.
Josep Rovira i Riera, Cap del Servei d'Informació Espor¬
tiva (P-845); la Sra. Manuela Madrid i Cayuela, Cap del
NÚM. 34 30-X-1989 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1329
Servei d'Actes Esportius (P-846); el Sr. Josep Sánchez i
Ponsa, Cap del Servei de Gestió d'Equipament Esportiu
(P-847); la Sra. Àngels Villadés i Sanmartí, Cap del
Negociat de Gestió dels Serveis de Suport a l'Educació
(P-848); la Sra. M. Amèlia García i Fernández, Cap del
Negociat de Cooperació Educativa (P-849); el Sr. Josep
Yáñez i Gay, Cap del Servei de Valoracions (P-850); el
Sr. Mario Quintana i Creus, Cap del Servei d'Elements
Urbans (P-851); i el Sr. Joan Vila i Serra, Cap del Servei
d'Informàtica i Control de Gestió de la Unitat Operativa
de Proveïments i Consum (P-852).
Ratificar els decrets de l'Alcaldia, de 27 de juliol de
1989, pels quals, en virtut de concurs, respectivament
es nomenen: el Sr. Josep Julià i Capdevila, Cap del
Servei de Construcció d'Edificis (P-860); el Sr. Jaume
Cuscó i Valldeperes, Supervisor d'Atenció Personalitza¬
da del 010 (P-864); i el Sr. José Antonio Bahillo i
Cordero, Cap del Servei d'Informació i Correcció de
l'Àrea de Manteniment i Serveis (P-871).
Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 27 de juliol de
1989 (P-858), pel qual, en virtut de concurs, es nome¬
nen: la Sra. Pilar Fransitorra i Brase, Directora del Centre
Cívic de Sant Martí; el Sr. Jordi Sánchez i Masip,
Director del Centre Cívic Carmel; i el Sr. Rafael Aguilar i
Latiegui, Director del Centre Cívic la Casa del Rellotge.
Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 27 de juliol de
1989 (P-863), pel qual, en virtut de concurs, es nome¬
nen els Srs. Albert Ribó i Pratsobrerroca, Jordi Oller i
Martí, Enric Torrellas i Figueras, i Joan Bosco Cusó i
Calaf, i la Sra. Roser Crivillé i Yuste, Cap de les Oficines
de Projectes dels Districtes de Sant Martí, Sarrià-Sant
Gervasi, Sant Andreu i Sants-Montjuïc, respectivament.
Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 27 de juliol de
1989 (P-861), pel qual, en virtut de concurs, es nome¬
nen: el Sr. Carlos Sanfeliu i Cortés, Cap de Nucli
d'Obres de la Divisió de Serveis Tècnics del Districte de
Sant Martí; el Sr. Ramon Llobera i Tello, Cap de Nucli
d'Obres d'Edificis Públics i Neteja de la Divisió de
Serveis Tècnics del Districte d'Horta-Guinardó; el Sr.
Santiago Fernández i González, Cap de Nucli d'Obres
de la Divisió de Serveis Tècnics del Districte de Sarrià-
Sant Gervasi; la Sra. Anna Ribas i Seix, Cap de Nucli
d'Obres d'Edificis Públics i Neteja de la Divisió de
Serveis Tècnics del Districte de l'Eixample; i el Sr. Joan
Batista Batra i Ripollès, Cap de Nucli Orgànic d'Obres i
Edificis Públics de la Divisió de Serveis Tècnics de
Sants-Montjuïc.
Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 27 de juliol de
1989 (P-862), pel qual, en virtut de concurs, es nome¬
nen a) els Srs. Mariano Martínez i Moyano, i Enric
Barquets i Alonso, respectivament, Caps dels Nuclis
Orgànics de la Via Pública i Neteja dels Districtes de
Sants-Montjuïc i Ciutat Vella; b) els Srs. Romà Torrents i
Llanos, Pere Duran i Bellido, Teotimo Romero i Gallan,
Rafael Álvarez i Ochoa, i Gonzalo Andrés i Rico, respec¬
tivament, Cap dels Nuclis Orgànics d'Ús de la Via
Pública dels Districtes de Sants-Montjuïc, l'Eixample,
Ciutat Vella, Sant Andreu, Horta-Guinardó, Sant Martí, i
Sarrià - Sant Gervasi.
Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 26 de juliol de
1989 (EF-707), que concedeix al Banc de Crèdit Local
d'Espanya un contraaval, per un import màxim de
207.050.000 pessetes, del que l'esmentada institució
bancària concedeix a Túnels i Accessos de Barcelona,
SAC, i aprova el corresponent projecte de contracte.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 3
d agost de 1989 (E-429), que convoca eleccions per a
la constitució del Consell Municipal Escolar i dels Con¬
sells Escolars de Districte, que s'hauran de constituir
abans de l'1 de gener de 1990.
Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 30 de juny de
1989, que aprova els Comptes de Cabals de la Diposi¬
taria, corresponents al segon trimestre de 1989.
Ratificar els següents Convenis: A) Amb el Ministeri
de Cultura i la Fundació Antoni Tàpies per a la rehabilita¬
ció de l'edifici de l'Editorial Muntaner i Simó; B) amb la
Generalitat de Catalunya sobre la creació i manteniment
de la base de dades generada en la informació contin¬
guda en l'Informe d'alta dels Hospitals de la ciutat de
Barcelona, i C) amb la Universitat de Barcelona sobre
manteniment, conservació i configuració dels espais
verds de la Zona universitària.
Ratificar, exercint funcions de Junta General de la
Societat Privada Municipal Anella Olímpica de Montjuïc,
SA, l'acord adoptat pel Consell d'Administració, de 25
de juliol de 1989 per a l'aplicació de beneficis fins al 31
de desembre de 1988.
S'inicia, tot seguit, el debat dels assumptes inclosos
a l'ordre de dia.
COMISSIÓ DE GOVERN
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 12 de
juliol de 1989, pel qual s'aprovà definitivament la imposi¬
ció de contribucions especials per a la construcció de
galeries de serveis.
El Sr. Bonet pregunta quan es pensa dur a terme la
realització de galeries longitudinals, amb la correspo¬
nent imposició de contribucions especials; i demana
còpia de les al·legacions de les companyies i de l'infor¬
me municipal sobre aquestes al·legacions, com també,
tenir accés en el seu moment a l'estudi econòmic referit
a l'expedient.
El Sr. Parpal respon que no hi ha cap inconvenient a
facilitar còpia de les al·legacions i els informes que
figuren a l'expedient a tots els Grups municipals; i
informa que tot just s'acaba d'iniciar la negociació amb
les companyies sobre les galeries longitudinals, amb la
força que dóna tenir aprovat definitivament el Pla de
galeries de serveis per decret de la Conselleria de
Política Territorial i Obres Públiques del proppassat mes
de juliol.
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 12 de
juliol de 1989, pel qual s'aprovà provisionalment el Pla
especial de desenvolupament d'un parc urbà i esportiu
al sector de Piscines i Esports.
El Sr. Serra i Martí exposa que en el Pla s'han introduït
unes precisions respecte a la superfície de la làmina
d'aigua i sobre les activitats permeses a la primera
planta del soterrani situat sota la zona ocupada per les
piscines. Informa àmpliament sobre el contingut del Pla
especial, que incideix sobre una peça de terreny de
35.307 m2, de cessió a l'Ajuntament, limitada pel carrer
de Santa Fe de Nou Mèxic, per la plaça de Sant Gregori
Taumaturg, pels carrers de Ganduxer i Bori i Fontestà, i
per la prolongació del carrer del Doctor Fleming, sobre
la qual s'atorgarà a l'actual propietària, Sotaverd, SA,
una concessió per cinquanta anys per a les següents
activitats: una zona de piscina, de 2.000 m2, descoberta
i gestionada amb preus de piscina municipal durant tot
l'estiu, i coberta a l'hivern i en un règim d'explotació
diferent; una zona de solarium, lligada a l'estiu a la zona
de piscina, mentre que a l'hivern quedarà unida a la
1330 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-X-19M
zona de parc; una zona de restauració, de 2.100 m2, on
es mantenen els actuals edificis de la masia Can
Balasch i el que s'anomena el Ball; una zona de jardí,
de 1.750 m2, que podrà unir-se amb l'explotació de
restauració; una zona de parc, de 19.583 m2, superior
per tant al 50 % del terreny, en la qual es mantenen tots
els arbres existents i es preveu plantar-hi uns 150
arbres més sota la supervisió del Servei Municipal de
Parcs i Jardins, que, alhora, garantirà la replantació dels
arbres que puguin quedar afectats per les obres; una
zona de reserva d'usos públics i col·lectius, de
1.923 m2, per tal de situar-hi l'església de Sant Gregori
Taumaturg, amb la qual cosa quedarà lliure la plaça del
mateix nom, que es convertirà en zona verda; i una
zona, de 1.065 m2, per instal·lar-hi tres assortidors de
gasolina a fi de compensar els promotors del parc pel
finançament de la construcció de la nova església, xifrat
en uns 200 milions de pessetes; de manera que l'edifi¬
cació total és de 1.765 m2, que representa el 5 % de la
superfície del parc.
Quant al soterrani, explica que té una primera planta,
d'uns 6 m d'alçada, i tres plantes d'aparcament d'uns
3 m d'alçada cadascuna, essent la profunditat total
d'uns 15 o 16 m, molt inferior a la del Pla anterior, en
haver-se eliminat les activitats de tipus comercial; que
l'aparcament té una capacitat de 1.000 places, 600 per
als residents i 400 de rotació per als usuaris del parc i
les altres instal·lacions; que a la primera planta hi ha una
part ocupada pel vas de la piscina i una altra per
activitats complementàries, com gimnàs, vestidors, ser¬
vei mèdic, magatzems i maquinària, i unes petites
pistes per a activitats esportives; i que totes aquestes
activitats en el soterrani també seran explotades en
règim de concessió, durant un període de 50 anys, al
final del qual totes les instal·lacions passaran a ésser de
propietat municipal. Per últim, expressa la previsió que,
si el Pla s'aprova en breu termini per la Comissió
d'Urbanisme, el parc s'obri a finals d'aquest any, i les
piscines puguin utilitzar-se a finals de l'estiu de l'any vi¬
nent.
El Sr. Bonet comenta que el Pla especial en debat ha
seguit una tramitació desgraciada, fruit d'una gestió
poc afortunada de l'equip de govern, durant la qual
s'han produït diferents preses de posició en el Consell
Plenari per part dels Grups, sobre la destinació final
d'aquest sector; i que fa quatre estius que les piscines
no es poden obrir al públic, amb la qual cosa s'ha
deixat d'oferir un servei del qual disfrutaven molts
ciutadans. Recorda que aquest assumpte començà
amb la proposta d'un grup d'arquitectes importants de
la Ciutat junt amb els propietaris; que, després, aquest
projecte quedà arraconat i es creà una comissió per
resoldre un concurs d'idees, en la qual intervingueren
nous regidors; que, malgrat que el concurs es fallà a
favor de Sotaverd, SA, s'intentà barrejar el seu projecte
amb altres projectes participants en el concurs, o que
havien manifestat la intenció de participar-hi; que, pos¬
teriorment aquell projecte s'aprovà inicialment amb el
vot favorable del seu Grup; que, més tard, es varen
produir unes manifestacions desafortunades del Primer
Tinent d'Alcalde en aquest Consell Plenari, en les quals
es canviava completament la filosofia que fins aquell
moment havia presidit la tramitació del Pla, que avui es
presenta de forma diferent de com el Sr. Armet havia
anunciat; que el mes de juliol passat, s'aprovà a la
Comissió de Govern un nou projecte distint a l'aprovat
inicialment, que no s'ha sotmès a la consideració i
aprovació d'aquest Consell Plenari; i que, finalment,
avui es presenta una proposta amb nous retocs sobre
l'anterior.
Insisteix que tot això demostra la ineficàcia de l'equip
de govern per resoldre una mancança soferta per la
Ciutat durant els últims quatre anys, i que amb menys
comissions i menys declaracions expropiatòries per
part del Sr. Armet, s'hagués pogut resoldre abans, cosa
que tots els ciutadans haurien agraït.
Manifesta que la proposta d'ordenació amplia algu¬
nes peticions del Consell del Districte que no estaven
recollides en el projecte anterior, i se sorprèn que la
reubicació de l'església de Sant Gregori Taumaturg es
faci a canvi d'uns assortidors de subministrament de
gasolina. Expressa, tot seguit, els dubtes que al voltant
de la mala gestió no hi hagi pogut haver altres interes¬
sos en relació amb sectors confrontants, també qualifi¬
cats com a equipaments. Diu, a continuació, que el
cúmul de despropòsits de gestió, amb intervenció suc¬
cessiva de diferents Regidors i la consegüent manca
d'unitat de criteri i de coordinació, de decisions mal
preses i gestions mal portades, i d'intervencions com la
del Sr. Armet -quan manifestà que amb les plus-vàlues
del Pla d'hotels es podria expropiar Piscines i Esports-,
demostra que en aquesta qüestió no hi ha hagut criteris
clars per part de l'equip de govern. Celebra, però, que
el tema vagi endavant, si avui el Consell Plenari li dóna
la seva aprovació, encara que, per les raons exposades
i, sobretot, perquè el seu vot favorable en un moment
determinat ha estat modificat per les declaracions i
propostes de resolució fetes posteriorment, el seu Grup
no pot votar favorablement el Pla, i, per tal de posar en
evidència aquest comportament i mostrar el disgust pel
seguit de circumstàncies que ha indicat, anuncia la
seva abstenció.
El Sr. Lucchetti considera que aquest Pla ha sofert un
via crucis bastant llarg i, malgrat que el projecte presen¬
tat avui és més racional que l'inicial, anuncia el vot
contrari del seu Grup per les raons següents: en primer
lloc, perquè atès que el Pla que avui es presenta té una
contradicció fonamental amb el que s'aprovà inicial¬
ment, el que procediria seria iniciar de nou el procedi¬
ment, amb un nou període d'informació pública; també,
perquè manca una visió global d'aquesta zona de la
Ciutat, afectada per diferents plans urbanístics, com el
de Doctor Fleming, el del Camp de l'Espanyol, i altres;
perquè no s'ha avaluat suficientment quin benefici per a
la Ciutat significa aquesta operació, ja que, si bé la
cessió del terreny és una bona solució i constitueix
l'aspecte més positiu del projecte, darrera d'això hi ha
una gran operació, puix que només cal multiplicar les
mil places d'aparcament pel valor actual d'una plaça,
per entendre perfectament qui en surt beneficiat, i, per
tal cosa, el seu Grup té reserves sobre les contraparti¬
des que pugui rebre la Ciutat; i, finalment, perquè la
solució esportiva tampoc sembla bona ja que es limita
la làmina d'aigua respecte a la d'abans i hi ha una gran
imprecisió sobre la seva extensió.
El Sr. Albesa recorda que en el darrer Consell Plenari
ja manifestà que el Pla presentava alguns defectes
d'imprecisió, puix que no quedava clar el que podia
guanyar la Ciutat; que aquell primer projecte es va
retirar perquè contenia unes modificacions respecte a
l'aprovat inicialment, que, en no haver-los donat prou
temps per analitzar-les, els impedien pronunciar-se;
que, sortosament, es va atendre la petició del seu Grup
de retirar la proposta d'aprovació provisional i, posterior-
NÍJM. 34 30-X-1989 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1331
ment, s'han produït dos fets essencials: primer, ha
quedat clar que el terreny serà propietat de la Ciutat, i
segon, s'han precisat els usos dels espais, especifi-
cant-se que seran serveis esportius, i la classe d'a¬
quests serveis. Per altra banda, considera que la modifi¬
cació respecte al Pla aprovat inicialment, no és
substancial i, per tant, no és necessari que es torni a
iniciar el procediment.
Comenta, a continuació, que si bé és cert que el
problema dura massa i s'han creat unes expectatives
estranyes i uns dubtes molt grans en el Districte, també
ho és que tots els ciutadans de Barcelona, tant els que
viuen al Districte com els que resideixen en altres
indrets de la Ciutat, volen que es resolgui d'una vegada
el problema; i que, tot i ésser veritat, com deia el Sr.
Lucchetti, que en aquell sector hi ha altres coses per
resoldre, opina que s'han d'anar resolent començant
per alguna.
Creu que amb la proposta actual es resol el proble¬
ma de Piscines i Esports, i també la urbanització de la
plaça de Sant Gregori Taumaturg, qüestió aquesta de
les més importants que té pendents aquella zona,
atesos els problemes circulatoris i de sinistralitat que
s'hi donen. Conseqüentment, malgrat no haver-se por¬
tat una gestió més clara que hagués evitat problemes
amb les associacions de veïns i d'usuaris, tenint en
compte el sentir majoritari que existeix en el Districte i
considerant que la proposta tal com s'ha presentat no
és dolenta per satisfer les necessitats esportives i de
lleure de tots els barcelonins, el seu Grup li donarà el
vot afirmatiu.
El Sr. Parpal, tot i acceptar que la tramitació ha estat
llarga i difícil, puntualitza que les manifestacions del Sr.
Bonet estan fonamentades en dades errònies; en pri¬
mer lloc, per haver tractat aquest espai com si fos un
espai públic, quan no ho ha estat mai de públic, i el Sr.
Bonet, com a advocat especializat en aquests afers,
sap que aquests tipus d'instal·lacions, si són privades,
les obre i les tanca el seu propietari, no l'Ajuntament;
segon, per haver parlat de quatre anys, perquè, com a
màxim, en són dos i mig; també, per haver mencionat
una comissió amb els veïns, els afectats i els propieta¬
ris, oblidant-hi la participació del President del Districte
de Sarrià-Sant Gervasi, membre de Convergència i
Unió, que va estar a favor de les conclusions aprovades
per unanimitat; i, per últim, per no haver recordat que
les instal·lacions no han estat tancades quatre anys, ja
que fa dos estius, gràcies a l'Ajuntament de Barcelona,
Piscines i Esports obrí, després d'un període de tanca¬
ment. Manifesta que, com a Vice-president del Districte
de Sarrià-Sant Gervasi, ha de defensar la postura del
Consell del Districte, que va aprovar per unanimitat la
proposta de Pla tal com avui es presenta, només amb
una observació sobre el frontó.
El Sr. Truñó destaca que la solució esportiva previs¬
ta pel Pla és molt original, ja que no rebaixa en absolut
la dotació d'instal·lacions, sinó que les modernitza;
que s'ha de tenir en compte el cost d'una remodelació
pública o privada d'aquella zona, xifrada al seu parer
en un mínim de 200 milions de pessetes; que no es
perd ni mig metre quadrat de làmina d'aigua; i que el
frontó, que estava pràcticament inutilitzat per obsolet,
tampoc es perdrà, ja que hi ha l'acord amb el Con¬
sell del Districte per construir, en els terrenys l'antic
Hospital de Colònies Estrangeres, al Turó del Puxet,
una zona de frontó dins la prevista pista polisportiva.
El Sr. Amat afirma que aquest assumpte s'ha anat
desfent a les mans del Consistori i, utilitzant un símil
gastronòmic, es podria parlar d'un tema fermentat,
perquè, encara que el Consell del Districte va donar el
seu suport inicial, l'assumpte s'ha allargat massa; i que
s'ha d'entendre el posicionament del seu Grup com
una resposta a la mala manera com s'ha dut el tema,
repicat per una actitud, que no vol qualificar d'oportu¬
nista o demagògica, per part del Primer Tinent d'Alcal¬
de, el qual en un cert moment desorientà tota la
ciutadania fent uns suggeriments i anunciant uns com¬
promisos que després s'han acabat desfent; per
aquestes raons el seu grup no pot sumar-se al vot
afirmatiu a l'aprovació del dictamen, malgrat que trobi
positiu que el tema es desbloquegi i s'obrin les ins¬
tal·lacions a la Ciutat, i reitera finalment els seus
dubtes sobre algunes qüestions, com les mides de la
piscina i altres.
El Sr. Serra i Martí precisa que la superfície d'aigua té
2.000 m2, tal com s'indica clarament en el Pla; i que el
fet de no haver estat obertes les piscines al públic
durant els dos últims anys és degut a l'existència d'un
informe desfavorable a l'obertura per part de la Genera¬
litat i dels serveis de la sanitat municipal. Recalca que,
tal com han reconegut tots els Grups i també el Distric¬
te, el document urbanístic que avui es presenta millora
l'anterior, i recull totes les aportacions del Consell de
Districte de Sarrià-Sant Gervasi; per això, troba una
certa incoherència en la postura del grup de Conver¬
gència i Unió quan reconeix una millora respecte al Pla
al qual va donar suport inicialment, però, en canvi, es
disposa a votar en contra.
El Sr. Armet fa avinent que en l'última sessió del
Consell Plenari, es parlà molt clarament i amb xifres
concretes de la idea de compensació econòmica, tot
fent ressaltar l'interès d'utilitzar-la per tal d'augmentar la
capacitat de maniobra del Municipi; que en aquests
moments, però, el Pla d'hotels porta una orientació
diferent en el sentit d'utilitzar la cessió de terrenys al
Municipi o la compensació de terrenys, amb la qual
s'expressa una voluntat política clara que reforça els
criteris de negociació, gràcies els quals avui podem
aprovar un Pla especial del sector de Piscines i Esports
molt satisfactori; que les circumstàncies econòmiques
de la Ciutat existents en el moment de redactar el
primer Pla, han variat i permeten fer un nou planteja¬
ment basat en la compensació dels aparcaments, valo¬
rada perfectament en funció del seu preu, que possibili¬
ta recuperar un parc públic i resoldre el problema
urbanístic de l'església de Sant Gregori Taumaturg
sense cap cost per al Municipi i donar sortida al tema
de les piscines, posant condicions en els preus d'uti¬
lització; que, per tant, des del punt de vista d'un
urbanisme concertat, es tracta d'un pla ex;emplar, amb
el qual s'obtenen resultats extraordinàriament positius,
gràcies a la fermesa de l'equip de govern, quan manté
que, en funció de les possibilitats econòmiques del Pla
d'hotels, l'Ajuntament comprarà terrenys per fer més
equipaments, i això serveix per dur a terme una nego¬
ciació que fa dos anys no es podia iniciar, perquè les
condicions econòmiques de la ciutat eren molt diferents
i no s'hagués trobat un promotor que acceptés un
plantejament d'aquestes característiques.
S'aprova amb l'abstenció dels Srs. Cullell, Ainaud,
Vila, Blasi, Fargas, Perelló, Mas, Bueno, Amat, Alsina,
Bonet, Puigdollers, Marcet, Cardona, Fabregat, Audet,
Olmedo, i amb el vot en contra dels Srs. Vintró i Luc¬
chetti.
1332 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-X-19m
ALCALDIA
Constituir amb l'Administració de l'Estat, i en execu¬
ció del Conveni signat en data 22 de maig de 1989, la
Societat Barcelona Holding Olímpico, Sociedad Anóni¬
ma (HOLSA) i, de conformitat al que estableix la part
dispositiva del Conveni, procedir a l'aprovació dels
Estatuts de la Societat i designació dels Consellers en
representació d'aquest Ajuntament. Constituiria Socie¬
tat denominada Institut Municipal de Promoció Urbanís¬
tica, SA (IMPUSA), amb un capital social de 175 milions
de pessetes, representats per 1.750 accions de
100.000 pessetes; aprovar els seus Estatuts, que figu¬
ren com annex al present acord; i subscriure i desem¬
borsar totalment el capital social. Disposar que el capital
fundacional per a la constitució de la Societat IMPUSA
serà amb càrrec a l'Institut Municipal de Promoció
Urbanística i Jocs Olímpics de 1992. Modificar els
articles 1 i 5 dels Estatuts de les Societats privades
municipals Anella Olímpica de Montjuïc, SA i Vila Olímpi¬
ca, SA, segons la redacció que figura com annex al
present acord; aportar a HOLSA les accions de Vila
Olímpica, SA i Anella Olímpica de Montjuïc, SA i, un cop
constituïda, les d'IMPUSA; i facultar l'Excm. Sr. Alcalde
o Regidor en qui delegui, per a la signatura de la
documentació precisa i dels convenis que siguin neces¬
saris per a l'execució dels anteriors acords.
El Sr. de Nadal informa que els Estatuts del holding
s'han adaptat prudentment a l'actual Llei de Societats
Anòmines i a la que es promulgarà pròximament, i que,
malgrat la participació majoritària de l'Estat, es fa una
reserva dels temes més importants de forma que la
minoria, és a dir, l'Ajuntament, pugui incidir en la seva
resolució, i així, per a la transmissibilitat de les accions,
la distribució de beneficis, l'admissió de nous Conse¬
llers i el nivell d'endeutament, es requeriran quòrums
específics i majories qualificades; que els objectius de
la Societat són fonamentalment dos: gestionar els fons
per subvenir al finançament realitzat en les obres de les
societats olímpiques, i fer el seguiment d'aquestes
obres; que, com annex als Estatuts, s'inclou un catàleg
d'obres, aprovat pels Consells d'Administració de les
societats que s'integren en el holding, i que comprèn la
totalitat de les obres ja acabades o en curs de realitza¬
ció per part d'aquelles societats; que els recursos de la
nova societat, derivats dels recursos de les societats
que s'hi integren, seran aplicats en la seva totalitat al
finançament de les obres incloses en l'esmentat catà¬
leg i, per tant, no es produirà cap repartiment de
beneficis; que la modificació dels Estatuts d'Anella
Olímpica de Montjuïc, SA i Vila Olímpica, SA s'efectua
per alterar el caràcter d'intransmissibles que tenien les
seves accions; i que l'aportació d'accions representa
un capital total de 1.854 milions de pessetes, cor¬
responent: 175 milions a l'Institut Municipal de Promoció
Urbanística i Jocs Olímpics de 1992 com a valor net
patrimonial que es traspassa a IMPUSA; 294 milions al
capital fundacional més reserves d'AOMSA; i 1.385
milions al valor patrimonial de VOSA.
Proposa, seguidament, que es designin com a repre¬
sentants de l'Ajuntament en el Consell d'Administració
d'HOLSA, el President de l'IMPU, el Conseller Delegat de
VOSA, el Conseller Delegat d'AOMSA, el Director Gene¬
ral de VOSA, el Tinent d'Alcalde de Finances, la Tercera
Tinent d'Alcalde, i el Cap del Gabinet Tècnic de Progra¬
mació com a observador. Explica que el desdoblament
de l'IMPU es produeix per mantenir les competències
municipals indelegables en el propi Institut, mentre que
IMPUSA assumirà totes aquelles compentències lliga¬
des al catàleg d'obres annex als estatuts d'HOLSA. Per
últim, destaca que, amb l'aprovació de la proposta,
l'Ajuntament compleix la seva part del Conveni amb
l'Estat, restant a l'espera que aquest ho faci propera¬
ment, per així poder tenir la nova societat definitivament
constituïda.
El Sr. Albesa opina que aquest tema s'ha portat a
correcuita, com ho demostra el fet que en uns docu¬
ments el holding es denomina HOBARSA, mentre que
en altres apareix com HOLSA; que els seus Estatuts
s'han copiat literalment dels d'altres societats, de mane¬
ra que no reflecteixen clarament el previst en el conveni
amb l'Estat i, així, no queda clar quins seran els mem¬
bres que regiran el holding ni el seu nombre, ja que es
preveu la seva designació pel Consell d'Administració,
quan en l'article tercer del Conveni ja quedava determi¬
nada aquesta qüestió; i que no veu motius de tanta
urgència, ni tant sols, com es va dir en el darrer Consell
Municipal Permanent, per la proximitat de les eleccions
generals. No troba bé, tampoc, que els membres repre¬
sentants de l'Ajuntament siguin tots de l'equip de
govern o designats directament per ell, sense comptar
amb la presència de cap membre dels Grups de
l'oposició, ja que si el capital que aporta l'Ajuntament al
holding està constituït pel patrimoni de les tres empre¬
ses municipals, i elles mateixes s'integren dintre el
holding, sense perdre la seva personalitat jurídica però
quedant subjectes a les decisions dels membres que
regeixin aquell, a partir d'ara el Consell Plenari només
tindrà un control teòric sobre aquestes empreses i
haurà perdut el veritable control sobre la seva actuació i
el seu patrimoni. Sobre els Estatuts d'IMPUSA, opina
que també s'hi hauria d'incloure la participació de tots
els Grups municipals en el seu Consell d'Administració,
tal com es preveu en els estatuts d'altres societats
privades municipals; i manifesta que, abans de pronun-
ciar-se sobre el seu vot, s'hauria d'aclarir si és possible
que en el grup de representants de l'Ajuntament en el
holding i en el Consell d'Administració d'IMPUSA, hi
participin Regidors de l'oposició.
El Sr. Alcalde posa de manifest la dificultat tècnica de
donar una resposta positiva a la petició del Sr. Albesa,
ja que els sis llocs de representants de l'Ajuntament,
creu que han d'ésser coberts pel President i el Conse¬
ller Delegat o Director General de les companyies que
s'integren en el holding, més el Sr. de Nadal, que ha
portat la estratègia financera per a la seva constitució, i
un representant dels grups que formen part de l'equip
de govern, de manera que només en cas d'augmentar
aquell nombre, la qual cosa no està en condicions de
fer en aquests moments, es podria atendre tal petició.
El Sr. Mas considera que les raons d'urgència al·lega¬
des en l'última sessió del Consell Municipal Permanent,
que tenien per base el calendari electoral no poden
justificar una negociació a la baixa i feta a última hora,
amb la qual acaba perdent més el que menys té, que
és precisament l'Ajuntament de Barcelona com a titular
només del 49 % de les accions del holding; que
l'aprovació d'aquesta proposta és tant o més important
que l'aprovació del Conveni, puix que es tracta de la
seva concreció mitjançant els Estatuts i li sembla que
s'està empitjorant el que ja no era massa bo.
Opina, que, malgrat d'algunes millores de detall intro¬
duïdes a última hora, els Estatuts contenen greus defi¬
ciències, com en la determinació de l'objecte social, el
NÍJM. 34 30-X-1989 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1333
qual a més de l'obtenció i gestió de recursos financers
per les societats olímpiques, comprèn el control de les
inversions, és a dir, possibilita que una societat on
l'Ajuntament està en minoria, pugui arribar a controlar
fins l'últim detall de dites inversions; o com en el cas del
capital social, quan es concreta l'aportació de l'Ajunta¬
ment valorant els nets patrimonials de les entitats exis¬
tents, mentre que, en rigor, calia haver presentat avui
un balanç al Consell Plenari, per tal que els Regidors,
com a Consellers que són d'aquelles, haguessin pogut
valorar amb exactitud quin és l'ajustament patrimonial
que es proposa, i aprovar la transferència de les ac¬
cions sabent exactament el seu valor. Tampoc troba
correcte que l'Estat, que té majoria, només es compro¬
meti a desembossar inicialment el 25 % del capital,
quan l'Ajuntament té desembossada la seva part gaire¬
bé en un 100 %, i que quedi reservada al Consell
d'Administració, dominat per l'Estat, i sense subjecció a
majoria qualificada, la facultat de desembossar quan
vulgui les seves accions. Es congratula, en canvi, de la
millora aconseguida en el tema de la transmissibilitat de
les accions, perquè tal com estaven redactats els
Estatuts pel Ministeri, per simple decisió del Consell
d'Administració podia succeir que una part de les
accions acabessin en poder, per exemple, del Consorci
de l'Exposició Internacional de Sevilla o del que orga¬
nitza l'Exposició Cultural de Madrid, però la última
redacció, mitjançant l'exigència d'una majoria de dos
terços, impedeix a l'Estat transmetre les accions a
ningú que no sigui accionista de la societat.
Sobre l'administració de la societat, no creu que,
com ha dit el Sr. de Nadal, els temes més importants es
decideixin per majoria qualificada, ja que en qüestions
com l'augment o disminució del capital social i d'altres,
l'Ajuntament no té cap possibilitat de decidir junt amb
l'Estat, si aquest no ho vol, i ha de quedar a la
confiança del Govern central sense que la previsió
d'altres quòrums, com el d'assistència, desvirtuï el fet
que per resoldre temes importants no s'exigeixen majo¬
ries qualificades.
Pensa que, no haver aconseguit corregir aquestes
deficiències, tot i estar convençut que l'Ajuntament ho
ha intentat, anul·la qualsevol prioritat per raó d'urgència,
ja que no li sembla que el calendari acuiti tant com per
haver tancat una negociació tant a la baixa. Entén que
l'única salvaguarda que li resta a l'Ajuntament és la de
poder nomenar el President del Consell d'Administració
per majoria de dos terços, però un cop nomenat, és
l'Estat qui pot imposar-se en les votacions; i que, si bé
per fer nomenaments es preveuen majories qualifica¬
des, per a les revocacions, en canvi, no consta que
s'exigeixin aquestes majories, cosa que també passa
en el cas de la Comissió Permanent.
Respecte als Consells d'Administració de les socie¬
tats participades, comenta que el Consell Plenari deixa¬
rà d'aprovar els seus pressupostos i liquidacions i
només ho farà en la mesura que s'integrin en un
pressupost consolidat, i, malgrat que això ja era sabut
quan se signà el conveni, ara s'hauria d'haver concretat
i millorat el possible. Es pregunta què pasará amb la
composició i possibles canvis en els Consells d'Admi¬
nistració de les empreses participades o absorbides pel
holding, i, fent al·lusió a les manifestacions del Sr. de
Nadal en l'últim Consell Municipal Permanent en el
sentit que hi ha un pacte perquè tal cosa no succeeixi, li
agradaria saber quina mena de pacte, ja que no li
consta cap document que el formalitzi per escrit, i, per
tant, en aquesta qüestió, en què tampoc es preveu la
decisió per majoria qualificada, es pot produir una
remodelació dels Consells d'Administració de les em¬
preses, en els quals participan tots els Grups munici¬
pals, sense que aquests hi tinguin vot, la qual cosa li
sembla especialment greu.
Manifesta, a continuació, que a l'expedient no figura
l'annex amb el catàleg d'obres, i, per tant, creu que
hauria de pospossar-se la seva aprovació, perquè no es
pot votar sobre coses que es desconeixen. Expressa
els seus dubtes sobre el futur del patrimoni de la
societat, perquè en no haver-hi previstes majories quali¬
ficades ni cap pacte al respecte, tots els béns que avui
es financíín amb un determinat endeutament de l'Estat,
no sap si dintre de deu anys revertiran a l'Ajuntament,
comprant-los de nou i retornant aquell finançament amb
un altre finançament a deu anys més.
Finalment, i pel que fa al nomenament dels Conse¬
llers, tot i comprendre les raons tècniques per designar
Consellers no estrictament polítics, significa que si es té
en compte que el Consell Plenari perd el caràcter de
Junta General de les empreses del holding, i que
aquest és qui detenta les accions d'aquelles i n'és el
propietari, dins del Consell d'Administració s'hauria de
reservar el control polític als Regidors de l'Ajuntament,
sense perjudici de crear comissions tècniques i comitès
de direcció on siguin presents els Consellers Delegats.
Resumeix la posició del seu grup indicant que, si bé
en el seu moment va donar suport polític a la creació
del holding, tot i que l'Ajuntament hi tenia una participa¬
ció minoritària, avui, davant d'aquestes greus equivoca¬
cions en la concreció de l'acord inicial, opta per l'abs¬
tenció perquè haurien de votar negativament però la
prudència i una visió a llarg termini els impedieix fer-ho.
Expressa, tanmateix, que el seu grup manté el suport a
la creació del holding i creu que hi ha temps suficient
per intentar perfeccionar els Estatuts i sotmetre'ls de
nou a la consideració del Consell Plenari.
El Sr. de Nadal contesta que si un dels motius de la
creació del holding fou el control, ara no s'està fent altra
cosa que ratificar el Conveni en el qual literalment
s'utilitzava aquella expressió; i que no s'han admès les
pretensions d'afegir-hi altres coses, formulades en el
procés de negociació. Quant al capital social troba
absurd que, en el marc general del compromís de
l'Estat d'aportar 4.600 milions de pessetes durant deu
anys actualitzables d'acord amb l'índex de preus al
consum de cada any, es discuteixi el tema, ja que
quant més pugi el capital, menor serà l'aportació del
primer any, i viceversa; considera, en canvi, que hauria
estat convenient de fixar el capital i reserves que tenien
les societats municipals, d'acord amb l'últim balanç per
tal de no donar-los un valor inferior, però creu que, amb
la clàusula de salvaguarda inclosa en la declaració
formal de constitució del holding, en el sentit que tots
els recursos que puguin generar les societats seran
invertits en el catàleg olímpic, queda cobert qualsevol
risc. Està d'acord que la transmissibilitat d'accions és
un tema prou important, però observa que la Llei de
Societats Anònimes regula els quòrums especials en
els casos de societats constituïdes amb una relació de
participacions com la present, encara que s'afegeixin
altres condicionants en el moment de constitució de la
societat, i li sembla que la possibilitat d'aturar certs
acords mitjançant el quòrum qualificat, és una forma
correcta que permet assabentar el Consell Plenari de les
situacions creades en un moment determinat.
1334 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-X-19RQ
Respecte a les empreses que s'integren en el hol¬
ding, fa avinent que dintre tres anys hauran perdut la
raó d'ésser, i aleshores, quedarà una altra societat que
ja no controlarà obres, sinó que es limitarà a fer front a
la devolució dels deutes, actualment ascendents a
67.700 milions de pessetes, essent, per tant, la garantia
financera que l'Ajuntament de Barcelona retornarà tots
els préstecs demanats per la realització de les obres
olímpiques.
Diu, a continuació, que l'annex està format per les
obres pressupostades per cadascuna de les tres socie¬
tats, exceptuant una inversió al carrer Tarragona per
valor de menys de 50 milions de pessetes; i, respecte a
la dissolució, que existeix un acord escrit on s'accepta
el catàleg d'obres recollit en l'annex, amb el compro¬
mís, aconseguit després d'una àrdua negociació gua¬
nyada per l'Ajuntament, que tot rendiment obtingut per
qualsevol de les tres societats, no tindrà altra destinació
que el finançament de les obres catalogades, sense
possibilitat de fer cap repartiment, a menys que les
obres resultin molt barates, cas en el qual creu que
l'Estat i l'Ajuntament destinaran els excedents a millorar
el catàleg i la qualitat de les obres o a ampliar les
inversions, cosa que estatutàriament és perfectament
possible.
Opina que les manifestacions del Sr. Mas reflecteixen
un interès molt gran per l'Ajuntament, i no dubta que,
amb més temps per discutir-ho, s'hauria arribat a un
acord, però vol fer constar que les solucions aconsegui¬
des en aquest assumpte li semblen correctes per
defensar els interessos municipals; i acaba reiterant que
dintre tres anys, el holding no tindrà altre objecte que el
de prepagar, pagar o refinançar, en deu anys, l'endeu¬
tament pel finançament olímpic.
El Sr. Alcalde dóna per contestada la pregunta formu¬
lada anteriorment pel Sr. Albesa, en sentit negatiu,
sense descartar que en el futur es pugui resoldre d'una
altra manera, cosa que en aquest moment no veu
factible per raons tècniques i polítiques.
El Sr. Albesa demana que se li contesti també la
petició respecte a IMPUSA; el Sr. de Nadal informa que,
en la documentació presentada, es preveu que la
designació dels membres del Consell d'Administració
d'aquesta societat es faci per decret de l'Alcaldia; i el
Sr. Alcalde manifesta que aquest cas és molt diferent,
ja que es tracta d'una empresa municipal mentre que
HOLSA és una empresa mixta, i que això donarà més
marge de maniobra.
El Sr. Alcalde clou el debat remarcant que es tracta
de finançar 100.000 milions de pessetes per obres, dels
quals l'Ajuntament havia previst pagar-ne 33.000, però,
finalment, en haver quedat reduït a dos el nombre de
socis, en lloc dels tres previstos inicialment, haurà
d'assumir-ne 50.000, i la xifra no és més alta gràcies al
fet que l'altre soci, en comptes d'aportar els seus
33.000, s'ha avingut a portar-ne també 50.000; que, per
tant, l'Ajuntament suporta un increment de 17.000 mi¬
lions sobre les previsions inicials, però, de totes mane¬
res s'ha d'estar satisfet, perquè es tracta de finançar
obres molt importants per a la Ciutat, com les dels
carrers Aragó-Guipúscoa, la ronda de Sant Martí, l'avin¬
guda Meridiana, la ronda del Mig, el I Cinturó, etc., que
potser no són obres directament olímpiques, però que
l'any 1992 haurien d'estar fetes encara que no es fessin
els Jocs i, en conseqüència, ningú no pot dir que
aquestes obres no siguin necessàries i urgents per a la
Ciutat, independentment dels Jocs Olímpics.
Finalment, concreta el text que s'afegeix al dictamen,
per a la designació dels membres del Consell d'Admi¬
nistració d'HOLSA, en els termes següents:
Designar com a membres representants de l'Ajunta¬
ment en el Consell d'Administració de Barcelona Hol¬
ding Olímpico, SA, de conformitat amb allò que preveu
l'article 26 dels Estatuts de la Societat, els llims. Srs.
Jordi Parpal i Marfà, i Joaquim Nadal i Caparà, la ll·lma.
Sra. Eulàlia Vintró i Castells, i els Srs. Ramon Boixadós i
Malé, Josep Miquel Abad i Silvestre, Lluís Serra i Serra, i
Josep M. Vegara i Carrió, aquest últim en qualitat d'ob¬
servador.
S'aprova amb l'abstenció dels Srs. Cullell, Ainaud,
Vila, Blasi, Fargas, Perelló, Mas, Bueno, Amat, Alsina,
Bonet, Puigdollers, Marcet, Cardona, Fabregat, Audet,
Olmedo, Lacalle, i Albesa.
Actualitzar l'acord plenari, de 9 de setembre de 1931,
per erigir un monument a la memòria de Francesc
Ferrer i Guàrdia; i facultar l'Alcaldia per a l'execució del
present acord.
La Sra. Mata pronuncia el següent parlament, en
defensa de la proposta:
«S'ha demanat a aquest Ajuntament, el compliment,
dins del possible, d'un acord que el seu Plenari del 23
de maig de 1932 va prendre respecte l'erecció d'un
monument a la memòria de Ferrer i Guàrdia; l'acord es
feia també per demanar a la ciutat de Brussel·les
l'estàtua de Ferrer i Guàrdia, que allí hi havia des de
1911, que havia estat retirada el 1915, durant l'ocupació
alemanya, i restablerta el 1920, però sense referència
escrita a Ferrer, per no continuar mantenint contenciós
amb el Govern espanyol.
»Sembla que la primera pedra del monument fou
posada pel juny de 1933, però el trasllat no s'efectuà. I
el que és cert és que des de 1984, i en ocasió del 75è
aniversari del seu afusellament, l'estàtua de Ferrer i
Guàrdia té un nou i millor emplaçament a la ciutat de
Brussel·les, i ha recuperat el nom i les inscripcions
originals. No es demana ara, per tant, que sigui traslla¬
dada aquí, sinó que s'erigeixi el monument que s'acor¬
dà d'erigir.
»Les circumstàncies fan que una persona com jo
mateixa, que he treballat en el moviment de renovació
pedagògica de Catalunya, i que treballo perquè l'acció
educativa d'aquest Ajuntament s'adigui a aquest movi¬
ment, hagi de defensar aquí el compliment d'aquest
acord, presentant la figura d'un pedagog, o millor dit,
d'un ideòleg de l'educació, que més aviat ha estat
contravingui, amb matisos diversos, pels nostres mes¬
tres més directes, com Alexandre Galí i Pau Vila, i poc
explicat per alguns altres, com ara Herminio Almendros
que, a través de Celestí Freinet, recollí i retornà les
essències de Ferrer i Guàrdia a la nostra escola.
»Però això s'adiu potser amb un dels grans contra¬
sentits de la nostra història: que l'ideòleg de l'educació
català, més conegut i reconegut fora de Catalunya,
sigui poc conegut i menys reconegut a dins, i que no
se'l consideri part integrant del moviment pedagògic
català.
»És amb un profund respecte per la història de
l'escola a Catalunya, que voldria que un dels seus
capítols, que no episodi, més punyent, pogués ser
llegit sota el signe de la comprensió, base de la tole¬
rància.
»l per comprendre qualsevol fenomen, l'obra, la vida i
la mort d'un home, cal referir-los sempre a la seva
època i a les seves circumstàncies.
NÚM. 34 30-X-1989 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1335
»Francesc Ferrer i Guàrdia havia nascut l'any 1854 i
crescut en una escola i en un país d'ambient ideològi¬
cament tancat, opressiu. El mot «llibertat» era objecte
de totes les suspicàcies, i un «lliurepensador» era senzi¬
llament un delinqüent intel·lectual que no podia profes¬
sar a la Universitat ni, molt menys, atrevir-se a dir que
els nens havien d'aprendre a pensar lliurement: això era
emmetzinar les seves tendres ànimes.
»Quan Francesc Ferrer i Guàrdia complia els catorze
anys, el país visqué la primera sensació d'alliberament
col·lectiu, amb la per molts anys anomenada «gloriosa»
Revolució de setembre de 1868.
»L'any 1874, una grisa restauració acabava amb
aquella esperança; els catedràtics expulsats de la Uni¬
versitat i els exministres de la I República podien crear
la Institución Libre de Enseñanza per fer la travessia del
desert, que duraria més de quaranta anys; però un jove
de vint anys, que viu més a prop de la frontera france¬
sa, la traspassa i troba i magnifica allò que fins llavors li
ha estat negat. Francesc Ferrer i Guàrdia va anar a
França i es va enlluernar amb paraules i idees que
encara no tenien un segle, de realització social revolu¬
cionària, llibertat i raó; i hi va conèxier llibertaris i
racionalistes, i una fraternitat, la maçònica, més a l'a¬
bast, més humana, segurament, que la del seu poble,
llavors.
»Va tornar després de molta peripècia vital, pensant
que podia fer una escola no pertanyent a cap congre¬
gació ni a l'Estat espanyol, més inculcador encara, i va
començar una xarxa escolar lliure, la de l'Escola Moder¬
na. «L'ensenyament racionalista, digué, pot i ha de
discutir-ho tot; i d'entrada ha de situar ei nen en la via
ampla i directa de la investigació personal.» Aquesta és
la frase que es gravà, s'esborrà i es regravà al pedestal
del seu monument i que resum la terrible novetat
pedagògica de la proposta de Ferrer i Guàrdia, l'any
1902: els nois havien de ser posats en condicions de
fer la seva recerca personal i utilitzar la raó per discutir-
ho tot abans d'admetre res. Utopiaç Potser si, però
cada vegada més realitzable i mai delicte.
»De moment enlluernà molts esperits inquiets, com
ara el de Pau Vila, teixidor de Sabadell, durant dos anys,
fins que es cansà del tarannà «jesuític», com deia ell, de
Ferrer i Guàrdia, tot i conservant-ne moltes pautes a la
seva Escola Horaciana, la més important, la sortida dels
nens a investigar fora de l'escola.
»Un d'aquells nens, Pere Vergés, que anys després
dirigiria la nostra Escola del Mar, i persona ben poc
suspecta de llibertarisme, recordaria molt més que els
llibres que Alexandre Galí blasma, de l'Escola Moderna,
el treball directe en les visites a la ciutat i al camp.
»Però el país patia moments d'enduriment de la vida
política; el 1907, l'atemptat contra el rei, obra d'un
anarquista declarat, va promoure un primer procés
contra el pressumpte instigador, el repulsiu lliurepensa¬
dor Ferrer i Guàrdia i la primera ordre de tancament de
l'Escola Moderna.
»Pel març de l'any 1909, a aquest Ajuntament se li
suspenia el pressupost extraordinari de cultura perquè
havia gosat proposar de fer quatre grups escolars,
grups de Kindergarten, Escola Primària i Universitat
Popular, cadascun que practicarien la coeducació, em¬
prarien el català com a llengua escolar, i serien neutres
en formació religiosa, és a dir, no se la imposaria a tots,
com era el costum, sinó que se l'oferiria a qui la
volgués. El governador, fent-se braç armat de la socie¬
tat benpensant, havia acabat amb el somni municipal:
ni escoles bisexuals, ni catalanes, ni antireligioses; ni
«derroches», l'Ajuntament pretenia fer escoles grans i
modernes i formar el personal, sense tenir-hi competèn¬
cies.
»La tardor d'aquell any s'ombrejava amb la Setmana
Tràgica; «la ciutat de les bombes» es revoltava i esdeve¬
nia «la ciutat cremada»; algú havia instigat el «popu-
Iatxo». Uns dies després vivia la iniquitat del procés de
Ferrer i Guàrdia i la vergonya de ni tan sols poder
demanar de ser la ciutat del perdó com Joan Maragall
propugnava. La història ja ha estat escrita i no cal
remoure-la, però sí acabar-la dignament.
«Ferrer i Guàrdia moria afusellat injustament a Mont¬
juïc.
«Pedagògicament, crec que el millor de Ferrer i Guàr¬
dia ha estat recollit, desenvolupat i sistematizat per
Celestí Freinet, el creador a França de la Cooperativa
de l'Ensenyament Laic i de l'Escola Moderna. Freinet va
venir a l'Escola d'Estiu de Barcelona el 1933 i el seu
gran difusor entre nosaltres fou Herminio Almendros,
l'inspector manxec-català que a partir de 1936 col·labo¬
rà amb Puig Elias, deixeble de Ferrer i Guàrdia i presi¬
dent efectiu del CENU, els dos anys i escaig de guerra.
La derrota acabaria amb totes les realitats, no concep¬
cions, d'escola nova, escola unificada, escola activa,
escola moderna, escola catalana, escola lliure, per un
igual, encara que s'ensanyaria amb els deixebles de
Freinet, la majoria dels quals foren afusellats, com el
seu avi ideològic.
»Actualment, els seguidors de l'Escola Moderna de
Freinet i amb ella, potser sense saber-ho massa, segui¬
dors de la línia ideològica de Ferrer i Guàrdia, tenen un
lloc gelosament definit i guardat, en la renovació peda¬
gògica vigent en el dia a dia de diverses escoles, així
com els de la Pedagogia de l'Alliberament de Paulo
Freire, parents ideològicament de la pedagogia lliber¬
tària.
»En tant que moviment de renovació pedagògica
s'estengui constantment a totes les escoles, molts
altres mestres i pedagogs reconeguts en ell, tindran el
monument vivent d'educació que els és propi. El monu¬
ment a Rosa Sensat ha de ser l'Escola del Bosc i totes
aquelles que estimen i practiquen quelcom de la seva
pedagogia.
»l dol pensar que el nostre país no ha sabut encara
aixecar el veritable monument a un mestre com fou el
Dr. Josep Estalella, monument que no pot ser millor que
la restauració de la pedagogia practicada al seu estimat
Institut-Escola. Dol, i més en aquesta casa, que el
monument a Manuel Ainaud, que no pot ser altre que la
restauració del Patronat Escolar, no s'hagi aixecat en¬
cara.
»EI deute de record amb Ferrer i Guàrdia, assumits
universalment en l'educació els valors de la raó i la
llibertat, no pot pagar-se amb pautes concretes d'esco¬
la. Recordar la seva mort injusta prop del mateix mur
que veié morir, igualment afusellat injustament, el Presi¬
dent Lluís Companys, l'un al crit de visca l'Escola
Moderna, l'altre al clam per Catalunya, és quelcom que
no podien preveure els Regidors l'any 1932, però sí,
potser, és manera que aquests regidors retornin a
Catalunya un fill que, diuen, no la conegué, qui sap si
perquè no pogué reconèixer-s'hi, com ara volem i po¬
dem».
La Sra. Capmany vol fer unes aclaracions en l'aspec¬
te polític ja que li resulta impossible d'imaginar que la
proposta de l'equip de govern sigui refusada pels altres
1336 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-X-1989
membres del Consistori; i que és difícil d'entendre com
se segueixen mantenint raons, potser justificables l'any
1909, però que avui dia no haurien de ser-ho, encara
que estem acostumats a la nostra Ciutat a tenir una
profunda memòria gairebé subsconscient, junt amb una
memòria activa périclitant, és a dir, que es recorden
coses com si haguessin succeït abans d'ahir, i, en
canvi, s'obliden detalls molts importants. Manifesta que,
sense invocar la frase: «un bel morir tutta una vita
honora» perquè no hi ha mai un bell morir i perquè la
mort d'un home és sempre conseqüència de la seva
vida i no cal que l'honori la seva mort, l'afusellament de
Ferrer i Guàrdia va transcendir l'home i les seves
pròpies idees i no solament va traspassar les fronteres
convertint-se en l'afer Dreyfus de la cultura catalana,
sinó que la seva internacionalitat nasqué per tractar-se
d'un magne fet d'injustícia, és a dir, d'un assessinat
amb aires de legalitat; que l'interessa molt invocar unes
personalitats que van demanar que Ferrer i Guàrdia no
morís a Montjuïc, com Joan Maragall i Josep Benet,
homes que no es poden confondre ideològicament
amb Ferrer i Guàrdia, i recordar que, si bé aquest ha
estat sempre en la memòria de la gent que ha viscut la
política de la Ciutat, fou Josep Benet qui l'any 1963
publicà un llibre, que impressionà molt a tothom, titulat
«Maragall i la Setmana Tràgica», en el qual tingué la
saviesa i la profunda intuïció política de fer veure fins
quin punt el drama viscut per la Barcelona del moment,
transcendia la ideologia dels protagonistes.
Considera que cal saber, sobre la ideologia de Ferrer
i Guàrdia, tot i admetent que no és la seva, en què
consistia exactament el seu anarquisme, l'actitud no
catalanista de què se'l va acusar -com també se
l'acusà de no espanyolista-, ja que en aquesta Ciutat
nostra, la ciutat de les bombes i de la Guerra Civil i, fins
i tot, actualment, d'una certa revifalla de terrorisme
actiu, la paraula anarquisme fa la mateixa por vergo¬
nyosa que Joan Maragall va saber retreure de manera
tan incisiva als seus contemporanis, aquella por de
l'anarquista armat fins les dents i amb bombes a totes
les butxaques; que s'hauria de pensar quin tipus d'anar¬
quisme defensava Ferrer i Guàrdia amb la seva Escola
Moderna i la seva editorial, car va ésser un home molt
influït per l'anarquisme francès de Sébastien Faure i
d'Élisée Reclus, que precisament refusava el sindicalis¬
me com el després tristament cèlebre, malgrat la bona
fe dels seus dirigents, de la CNT-FAI, perquè aquest
basava la seva estratègia en una divisió de classes,
refusada pels anarquistes purs, hereus de Bakunin, que
creien en la superació de les classes mitjançant la
construcció de l'home nou, i l'únic sistema per arribar-hi
era l'educació en una escola llibertària, racionalista, que
col·loqués els infants, independentment dels seus orí¬
gens, amb les circumstàncies que els tocaria viure.
Significa que Joan Maragall intervingué, després de
la Setmana Tràgica, mostrant la seva preocupació, en
unes cartes dirigides a Josep Pijoan, per la venjança
que seguiria a aquells fets, i intentant evitar que la seva
estimada ciutat reaccionés davant el dolor i la por
passats, sense importar-li fer justícia ni que hi haguessin
proves per condemnar i per Matar; que sobre aquesta
actitud tan hostil, Josep Benet escriu: «Conegut aquest
ambient hostil i apassionat, podem comprendre el que
volia dir Maragall quan, temps després, confessava que
en aquells moments del procés Ferrer, se sentia isolat
en mig de la fúria repressiva; però, a despit de l'isola¬
ment i de l'ambient hostil, Maragall sabia que calia fer
quelcom per salvar la vida d'aquell altre home que
anaven a afusellar, que calia parlar. No endebades
havia escrit al Doctor Torres i Bages, quan anteriorment
dubtava amb alçar la veu, que «estem en un temps en
què fins les pedres haurien de parlar». I així, enfrontant-
se amb la classe social a la qual pertanyia i amb els
benpensants i, àdhuc, com hem dit, amb una gran part
de la Ciutat, Joan Maragall decidia intentar aconseguir,
amb l'únic gest que estava al seu abast, escriure, una
girada en l'opinió pública i consegüentment en la con¬
ducta del Govern. Sense perdre temps, doncs, que la
cosa era urgent, el mateix dia 10 escrivia un article que
titulava: La Ciutat del perdó».
D'aquest article de Joan Maragall en llegeix el se¬
güent: «Com vos podeu estar, així, tranquils a casa
vostra i en els vostres cafès, sabent que un dia, al bon
solet del matí, allà dalt a Montjuïc, treurant del castell un
home lligat, i el passarant per davant del cel, i del món i
del mar, i del port que trafiqueja, i de la ciutat que
s'aixeca indiferent, i a poc a poc, ben a poc a poc
perquè no s'hagi d'esperar, el portaran a un racó del
fossat, i allí, quan toqui l'hora, aquell home, aquella obra
magna de Déu amb cos i ànima, viu amb totes les
seves potències i sentits, amb aquell mateix afany de
vida que teniu vosaltres, s'agenollarà de cara a un mur i
li ficaran quatre bales al cap, i ell farà un salt i caura
mort com un conill, ell que era un home tan home com
vosaltres, potser més que vosaltres».
Diu, a continuació, que aquest article no es va publicà
a La Veu de Catalunya perquè Prat de la Riba considerà
que no era oportú, i fou Josep Benet qui el recuperà de
l'arxiu Maragall, tot comentant el següent: «Creiem, i així
ho hem de confessar sincerament, que en prendre la
resolució de refusar l'article de Maragall, Prat de la Riba,
altrament home eminent de govern, cometé potser el
major error de la seva vida pública. Els esdeveniments
posteriors: caiguda i retirada de Maura, derrotes electo¬
rals de la Lliga, enduriment del moviment obrer, revifalla
del lerrouxisme, etc., demostraren que en aquella ocasió
el poeta havia tingut raó damunt el polític».
Comenta que l'evocació de Josep Benet va fer viure
el que havia significat l'escisió profunda de la nostra
societat, aquell enfrontament de l'odi i del desconeixe¬
ment de tothom, aquella manca d'allò que constitueix
l'eix vertebrador de la democràcia, el respecte dels uns
envers els altres; i que tot això, en els moments tan
negres del franquisme, feia adonar que la història es
podria repetir; que el propi Benet, en el mateix llibre, fa
una al·lusió a totes les coses que vindran més tard,
quan els mateixos odi i incomprensió, i la incapacitat
d'alçar-se per damunt de les opinions de cadascú,
faran que, després, en la nostra Guerra civil, el clima
que es viu en aquesta ciutat sigui també tan terrible
com el viscut pels nostres avis.
Se sorprèn que, encara avui, es pugui reproduir a la
nostra Ciutat una actitud semblant a la de l'endemà de
la Setmana Tràgica, perquè no creu que sigui solament
una qüestió de memòria literària, i es pregunta com pot
moure avui les vísceres de la Ciutat, la por i l'esperit de
venjança. Afirma que Francesc Ferrer i Guàrdia fou un
home important i universal, i, tot i no ésser possible que
tothom combregui amb les idees dels homes universals
apareguts al llarg de la història, li sembla evident que la
proposta feta per l'Ajuntament l'any 1931, i la represa
d'aquesta proposta amb les modificacions explicades
per la Sra. Mata, justifiquen del trist paper fet per la
ciutat de Barcelona; que la lliçó de Joan Maragall hauria
MUM. 34 30-X-1989 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1337
de servir d'alguna cosa, i a aquells que tenen tantes
reserves per admetre l'homenatge ciutadà al pedagog,
els diria que, si bé el refús de perdonar-lo va desestabi-
litzar el Govern -Maura, no creu que ara el refús de
fer-ho vagi a desestabilitzar el Govern Pujol; i que, per
tot això, s'haurien de repensar les actituds i aprovar
avui, per unanimitat, la proposta de fer el monument a
Francesc Ferrer i Guàrdia.
El Sr. Ainaud opina que el tema és diferent a com
s'ha plantejat, ja que es tracta d'actualitzar un acord de
l'any 1931 -acord que no figura en l'expedient, format
únicament per una simple fotocòpia de l'escrit de la
Fundació Ferrer i Guàrdia demanant dita actualització-,
quan la situació actual no és la d'aquell any, puix que ni
una sola de les forces polítiques de llavors està repre¬
sentada avui en el Consistori. El sorprèn que en els
anys d'Ajuntament democràtic durant la República,
aquest acord no s'hagués executat, i que en els darrers
deu danys de recuperació dels ajuntaments per les
forces democràtiques, tampoc s'hagi parlat més d'ac¬
tualitzar-lo. Puntualitza que el Grup de Convergència i
Unió i ell mateix, com han demostrat sempre i en tots
els règims polítics, són absolutament contraris a la pena
de mort, l'apliqui qui l'apliqui, ja que l'assassinat tant
pot ésser encobert per uns com pels altres, cosa que
no es pot dir igual de tothom. També vol aclarir que, al
marge dels posicionaments una mica tronats de dretes i
esquerres, impropis d'aquest Consell Plenari, el tema
en debat té unes implicacions formals i de fons que cal
tractar. Considera que la Sra. Mata ha fet un bon resum
de la vida de Ferrer i Guàrdia, mentre que la Sra.
Capmany l'ha fet, una mica més apassionat, de la
persona que tingué la posició més exemplar del mo¬
ment de la Setmana Tràgica, és a dir, del gran poeta,
gran periodista i gran ciutadà que fou Joan Maragall, al
qual sí que s'hauria d'aixecar un monument, que tindria
el suport del seu Grup i, està segur, el del Consell
Plenari i de tota la Ciutat.
Creu que si ara es tracta aquest tema, és perquè ho
ha demanat una Fundació, però l'Ajuntament ha de
tenir un criteri propi sobre a qui s'ha de dedicar un
monument, ja que si es tractés d'un acte de desgreuge,
de perdó o de record, no s'hi trobaria cap inconvenient,
perquè totes les persones que han mort per una causa
mereixen un record, però la figura i l'obra de Ferrer i
Guàrdia no li sembla que siguin mereixedores d'un
monument a la ciutat de Barcelona abans que el tinguin
molts altres ciutadans i molts altres pedagogs, com, per
exemple, Josep Pallach, Pau Vila o Artur Martorell, que
s'ho mereixen molt més. Afegeix que una persona com
el seu propi pare, ha tingut el record de l'Ajuntament,
que ell agraeix, per tal de continuar la voluntat de fer un
patronat i donar a conèixer amb un llibre la seva vida
dedicada al servei de la ciutat, però el que no cal és fer
un monument amb pedres i bronze, perquè el millor
homenatge als pedagogs és continuar la seva tasca.
Opina, en canvi, que hi hauria d'haver un debat sobre
escoles i sobre edificis escolars, perquè una ciutat es fa
gran quan es preocupa de l'educació, mentre que
aixecar monuments no és potser el més oportú; que
portar la còpia del monument de Brussel·les dedicat a
Ferrer i Guàrdia hauria de fer-ho la Fundació, si es vol
amb el suport de l'Ajuntament, però el Consell Plenari
no hauria de refrescar les coses de l'any 1931, ja que si
es fes igual amb altres de la mateixa època, n'hi hauria
que resultarien molt difícils de realitzar. Matisa que la
posició del seu Grup sobre aquesta proposta no depèn
d'una qüestió formal, sinó que, tot i refusant la forma
com fou assassinat Ferrer i Guàrdia i totes aquelles
altres persones que també ho foren per defensar una
causa, creu que una decisió com aquesta pertany a
l'Alcalde; i com que la qüestió té un to polític determinat
que el seu Grup no comparteix, es pronuncia per
l'abstenció, reiterant la condemna a qualsevol assassi¬
nat per disfressa legal que tingui, com va tenir el de
Ferrer i Guàrdia.
El Sr. Lucchetti expressa d'antuvi el suport del seu
Grup a la proposta i passa tot seguit a defensar-la,
indicant que troba molt bé no haver iniciat un debat
sobre l'Escola Moderna i la Setmana Tràgica, ja que
Ferrer i Guàrdia és un personatge que pertany no
solament a la història universal, sinó també a la d'Espa¬
nya, a la de Catalunya i a la de Barcelona, i que, vist
avui amb les seves contradiccions, invita a reflexionar
sobre el tema de la tolerància; que el seu Grup no veu
tant el monument a Ferrer i Guàrdia com un homenatge
a una figura singular de la nostra història, que pot
agradar més o menys, sinó com un record a un
moment històric on la intolerància es va manifestar
d'una manera més clara; que, per tal de retrobar la
memòria històrica, perduda durant molts anys per culpa
de tots, pensa que és bo fer el monument, sense que
resulti un inconvenient que estigui dedicat específica¬
ment a Ferrer i Guàrdia, ja que a Barcelona hi ha molts
monuments dedicats a personatges que ho mereixen
menys que aquest pedagog.
Considera que l'afusellament de Ferrer i Guàrdia,
que, com diu Pierre Vilar, va ésser l'emissari intel·lectual
d'un sector de la població catalana del moment, fou el
símbol de la repressió de classe contra l'escola laica i la
llibertat d'opinió i d'ensenyament, i que això és el que
s'hauria de restituir.
Comparteix molts aspectes del discurs del Sr. Ai¬
naud, sobretot quan ha parlat d'assassinat legal, ja que
Ferrer i Guàrdia va ésser acusat de responsable moral
de la Setmana Tràgica i condemnat per un delicte
d'opinió que avui ningú el consideraria com a tal.
Afegeix que aquest assassinat nasqué d'una campa¬
nya orquestrada pel sectarisme de la dreta d'aquell
moment, el catalanisme conservador, que acusava Fer¬
rer i Guàrdia d'anticatalanista, quan es podria dir que
encara que no fos catalanista tampoc se'l podria acusar
del contrari, i d'una campanya dels sectors eclesiàstics
que tenien el monopoli de l'ensenyament al qual no
volien renunciar.
Recorda textos de Maragall i Cambó en la seva
correspondència, on aquest últim es pronuncia també
per la commutació de la pena de mort, i llegeix el
següent text de Josep Benet en el seu llibre «Maragall j
la Setmana Tràgica»: «Aquesta contradicció interna del
catalanisme conservador, explica el seu comportament
en els moments més crítics i decisius de la història
moderna de Catalunya, anteriors i posteriors al 1909; la
contradicció, finalment, a l'hora decisiva es resoldria
sacrificant el catalanisme a favor del conservadorisme;
el catalanisme, però, quan això s'esdevindrà, s'haurà
convertit en un moviment popular, amb una important
participació obrera, menestral i camperola». Expressa
finalment, que el seu grup es faria ressò de la petició
que el monument s'aixequés a Montjuïc, perquè la
muntanya té una llarga història de processos, d'afusella¬
ments, com el del President Companys, i de detencions
massives, que amb la restitució del monument es
contribuiria a treure-li.
1338 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-X-1989
El Sr. Albesa opina que la figura de Ferrer i Guàrdia
és a la Història, i que serà aquesta qui el jutjarà, més
que no pas aquest Consell Plenari convertit, per uns
moments, en una mena de tribunal per enjudiciar-lo;
que la condenma a mort de Ferrer i Guàrdia fou injusta,
ja que no quedà demostrat que participés directament
en els fets de la Setmana Tràgica; que del que es
tracta, però, és de resoldre una petició per ressuscitar
un acord de l'any 1931, cosa que no troba adequada,
ja que aquest Consistori no és el continuador o repre¬
sentant de l'Ajuntament d'aquella època, i per això,
seria més lògic que la proposta hagués sorgit del
Consistori actual; que el procediment ha estat defec¬
tuós, car no ha estat possible saber què es va aprovar
l'any 1931; que, en relació amb les paraules de la Sra.
Capmany referint-se a la por i al sentiment de venjança
d'alguns grups, nega que el seu Grup en tingui, encara
que és cert que Barcelona fou la ciutat de les bombes; i
que si l'equip de govern vol fer un monument a la ciutat
de les bombes, perquè creu que això és l'adient i
correspon a la societat actual, és lliure de fer-ho.
Continua dient que el llibertari Ferrer i Guàrdia introduí
unes idees que foren matisades per altres pedagogs,
alguns ja esmentats en el debat, i traduïdes als corrents
pedagògics actuals, de la mateixa manera que la socie¬
tat ha pervingut a l'estat actual de llibertat com a
conseqüència de les idees sorgides des de la Revolu¬
ció Francesa; que Ferrer i Guàrdia no és l'introductor de
les úniques idees que han servit de base per arribar a la
pedagogia moderna; que aquest personatge lluità con¬
tra l'escola religiosa dominant en el seu temps, amb
una forta càrrega d'anticlericalisme, però una cosa és
preconitzar una escola laica i l'altra fer un monument a
l'anticlericalisme; que Ferrer i Guàrdia fou un anarquista
que introduí aquestes idees a Espanya, junt amb altres
pensadors, i encara que el seu pensament no tingués
res a veure amb ei dels membres del sindicat anarquis¬
ta, es pregunta si és que es vol fer un monument a
l'anarquisme; que foren les escoles maçòniques les
que fomentaren i pagaren el monument de Brussel·les, i
tot i no tenir res en contra dels maçons, no troba adient
fer un monument a la maçoneria; que Ferrer i Guàrdia
no és un català universal ni els fets de la seva vida són
mereixedors d'un monument, mentre que altres cata¬
lans de la seva pròpia generació, esmentats en el
debat, se'l mereixen molt més; que un monument ha de
servir de referència a tota la societat, i el seu Grup, que
mai no ha tingut en compte afiliacions polítiques en
aquesta qüestió, estarà d'acord en dedicar-ne a tota
persona, independentment de la seva ideologia o ads¬
cripció política, que hagi contribuït a reflectir i potenciar
la presència de Catalunya i de Barcelona dins del
contexte universal, de la mateixa manera que secundà
la moció per dedicar un carrer al President Tarradellas,
o dona suport al monument a Francesc Cambó; que
tampoc troba oportú erigir cap monument als fossats
del Castell de Montjuïc, car en aquest indret s'hi produï¬
ren fets dissortats per part de tots els bàndols, i podria
convertir-se en una galeria d'estàtues; i que, per tot
l'exposat, el seu Grup rebutja, no solament el lloc, sinó
també el fet que s'erigeixi un monument a Ferrer i Guàr¬
dia.
El Sr. Armet manifesta que, després d'una presenta¬
ció molt documentada, positiva i plena de sensibilitat i
de coneixement històric, feta per les Sres. Mata i
Capmany, s'ha perdut el to del debat, ja que és evident
que ningú està a favor de l'assassinat i que tothom està
en un sistema democràtic i estima la història de Catalu¬
nya; que per tal de situar el debat en els seus justos
termes, cal parlar, a més a més de Ferrer i Guàrdia com
a personatge important que fou, del monument de
Brussel·les; que donaren suport a aquest monument
totes les forces liberals, progressistes, radicals i socia¬
listes d'Europa, les quals proposaren, fins i tot, erigir-lo
a la frontera espanyola per recordar al món que, en
aquest indret, acabava Europa, i que seguí l'evolució de
la política europea, perquè quan els alemanys ocupa¬
ven Bèlgica, desaparexia, i tornava al seu lloc en acabar
l'ocupació.
Matisa que no es tracta d'erigir un monument espe¬
cialment a Ferrer i Guàrdia, sinó que el que s'està
negociant amb l'Ajuntament de Brussel·les, a petició
d'una fundació, és tenir una rèplica del monument
existent en aquella ciutat, amb la finalitat de fer un acte
de justícia i de normalització pel país, de la qual cosa hi
ha un antecedent l'any 1931, i, per tant, creu que no
s'ha de dramatitzar. Afegeix que la ubicació del monu¬
ment a Barcelona significa situar-lo simbòlicament a
l'epicentre dels esdeveniments històrics, cosa que li
sembla obligada pensant en la integració plena a Euro¬
pa i en la perspectiva del 1992; que no vol entrar en
qüestions ideològiques, però considera una desgràcia
la falta de continuïtat d'història democràtica en el nostre
país, que impedeix l'aflorament d'aspectes reconeguts
a tota Europa i que formen part de la seva evolució
ideològica, com són l'anarquisme o el paper central de
la maçoneria en el segle XIX i principis del segle XX.
Insisteix que es pretén que la rèplica d'un monument,
erigit amb un gran ressò internacional i amb el suport
d'importants forces polítiques i fundacions culturals i
que significà una afirmació dels principis liberals i demo¬
cràtics contra la intolerància d'Espanya, pugui estar
situat a Barcelona, com a símptoma de normalitat; i que
no es tracta de fer una opció entre blanc o negre, entre
catòlic o liberal, o entre maçó i reaccionari, sinó de
restituir una peça fonamental de la nostra història, un
monument que fou el lloc de trobada de totes les forces
i personalitats polítiques antifranquistes, a la ciutat de¬
mocràtica de tradició liberal, i no a la ciutat de les
bombes ni a la del perdó.
El Sr. Alcalde intervé per fer ressaltar i agrair les
intervencions, llargues però proporcionades a la impor¬
tància del tema, i manifesta que qüestions com aquesta
s'han de dur amb molta prudència, ja que aquesta
actitud ha rendit molts favors i serveis en el període de
normalització de la vida democràtica i autonòmica a
Catalunya i a Espanya.
Tot seguit proposa, per tal d'aconseguir la unanimitat
que permeti integrar records de divisió com a actes
d'entesa, la modificació del dictamen, en el sentit de
celebrar un acte de commemoració ciutadana del 80è
aniversari de l'afusellament de Francesc Ferrer i Guàr¬
dia, al Saló de Cent de la Ciutat, sota el lema: «La Ciutat
de Barcelona i Ferrer i Guàrdia», tal com demana la
Fundació Ferrer i Guàrdia en el seu escrit, deixant la
decisió sobre el monument per a més endavant, quan
s'acabin les gestions que la pròpia Fundació ha iniciat a
Brussel·les per recuperar-ne una còpia. Afegeix que
considera el monument molt valuós i de gran interès, i
portador de molts records de la lluita antifranquista a
Europa, per la qual cosa creu que haurà de figurar en
un lloc digne de la Ciutat, però està d'acord que el
Fossar de la Pedrera no és el més adequat, perquè ja hi
ha el petit túmul en memòria del President Companys,
NÚM. 34 30-X-1989 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1339
que representa, per voluntat d'aquest Consell Plenari,
tots els afusellats en aquell lloc. Demana, finalment, a
tots els Grups l'aprovació de la proposta tal com ha
quedat modificada, per celebrar el proper dia 13 d'octu¬
bre un homenatge a Ferrer i Guàrdia.
El Sr. Albesa considera que la proposta del Sr.
Alcalde representa una modificació substancial sobre la
proposta inicial, i el Sr. Alcalde aclareix que ha proposat
acceptar una de les peticions de la Fundació Ferrer i
Guàrdia, que figura en l'expedient, com a primer pas,
posposant per a més endavant l'erecció del monument,
per tal de comptar amb el suport de tots els Grups, ja
que no troba bo que s'aprovi només amb els vots d'una
part del Consistori.
El Sr. Albesa manifesta que aquesta nova proposta
no figura en l'expedient ni a la còpia de la carta de la
Fundació Ferrer i Guàrdia que té al seu poder, i que, per
tant, el seu Grup no pot estarhi d'acord.
El Sr. Cullell diu que, tot i ésser cert que s'ha
modificat l'ordre del dia i malgrat la sorpresa que li ha
produït el debat, el seu Grup estaria d'acord amb la
proposta del Sr. Alcalde, sempre i quan aquest acte
d'homenatge a Ferrer i Guàrdia compti amb una pre¬
sència plural, que permeti glossar des de diferents
perspectives la seva figura.
La Sra. Capmany expressa la seva perplexitat per les
reaccions produïdes en una qüestió que troba òbvia i
claríssima; i opina que la nova proposta feta pel Sr.
Alcalde demana molt més que la simple erecció del
monument com a símbol de tolerància, de dignitat
humana, de llibertat i de convivència, ja que l'acte
proposat obligarà a parlar de Ferrer i Guàrdia i a donar
cadascú la seva versió, cosa en la qual no hi veu cap
inconvenient. Vol destacar que continua fent-se palesa
la posició gairebé visceral dels Grups de l'oposició, ja
que Convergència i Unió continua l'actitud de la Lliga
Regionalista en aquella època, i el Partit Popular alguna
que també es manifestà en aquell temps; i que a l'equip
de govern li pertoca assumir l'actitud de l'esquerra, de
la llibertat i de la tolerància.
El Sr. Alcalde demana al Grup Popular el seu suport a
l'acte d'homenatge, en el qual s'expressaran les sensi¬
bilitats de tothom i es podrà enfocar la figura de Ferrer i
Guàrdia des del punt de vista que cadascú consideri
adient; i puntualitza que no ha de semblar que es
vulguin passar comptes a ningú, sinó assumir el nostre
passat dignament i prudentment però sense amagar la
realitat.
El Sr. Albesa considera que s'està tergiversant la
qüestió, ja que fins i tot s'ha parlat de les vísceres; que,
a parer del seu Grup, Ferrer i Guàrdia no ha aportat a
Catalunya res d'especial que mereixi un monument, per
la qual cosa, si bé el Sr. Alcalde és molt lliure de
convocar-los per iniciativa pròpia a un acte cultural al
Saló de Cent, no estan d'acord que s'exalti la figura de
Ferrer i Guàrdia, per les raons que ha exposat en el
debat i que mantenen sense cap visceralitat. Després
de fer constar a la Sra. Capmany que ni el Govern
Maura ni l'època d'Alfons XIII tenen res a veure amb el
Partit Popular, reitera que l'acte cultural el pot convocar
l'Alcaldia sense necessitar l'aquiescència del seu Grup,
però que, si se li demana, han de pronunciar-se negati¬
vament.
El Sr, Alcalde creu haver fet l'esforç suficient i neces¬
sari per acollir al màxim les diverses sensibilitats exis¬
tents en el Consell Plenari, i sotmet a votació la propos-
te que es transcriu a continuació:
Celebrar un acte de commemoració ciutadana del
80è aniversari de l'afusellament de Francesc Ferrer i
Guàrdia, al Saló de Cent de la Ciutat, sota el lema: «La
Ciutat de Barcelona i Ferrer i Guàrdia».
S'aprova amb els vots en contra dels Srs. Lacalle, i
Albesa.
ÀREA DE CULTURA
AprovaréI Conveni pel qual el Sr. Josep Bartolí i Guiu
fa donació de 118 dibuixos relacionats amb l'exili de
1939 i els camps de concentració a França, perquè
figurin en els Museus i Institucions dependents d'aquest
Ajuntament segons relació que s'adjunta, de conformi¬
tat amb les condicions assenyalades en el Conveni, per
les quals l'Ajuntament s'obliga a satisfer al Sr. Bartolí
mentre visqui, la quantitat de 120.000 pessetes men¬
suals; autoritzar la seva formalització; i aprovar la des¬
pesa de 840.000 pessetes amb càrrec a la partida 482
7130 0008 03 del vigent Pressupost, per abonar les
mensualitats corresponents a 1989 (juny a desembre,
ambdós inclosos).
El Sr. Alcalde fa avinent que el Sr. Bartolí es trobava,
fins fa poc, internat en un hospital de la ciutat de Nova
York; i que, amb l'aprovació d'aquest dictamen, podrà
comptar amb els mitjans materials necessaris per tras¬
lladar-se a Barcelona, i la ciutat adquirirà una important
obra artística reconeguda internacionalment.
La Sra. Capmany troba molt important que l'Ajunta¬
ment segueixi fent-se càrrec, en la mesura de les seves
possibilitats, de la tasca de guarir la gran ferida que ens
separa dels homes exiliats el 1939, i considera que la
manca de continuïtat en la nostra història es reflecteix
molt més en les nostres arts, ja que l'art de Josep
Bartolí i Guiu, un gran dibuixant conegut als Estats Units
i a Mèxic, on va residir des del seu exili, ve refrendat
precisament pels tècnics de l'Institut Municipal d'Histò¬
ria, pel testimoni que representa la seva obra com a
documentació essencial per a la història de la Ciutat, i
en la qual tracta temes del paisatge urbà, a part de
reflectir-hi la seva experiència de l'exili.
El Sr. Ainaud estima que aquesta adquisició compor¬
ta la recuperació d'un fons patrimonial d'art d'un perío¬
de com l'exili, poc representat en les nostres col·lec¬
cions; i que té, sobretot, un gran interès històric, a més
de permetre ajudar una persona com Josep Bartolí, del
qual s'ha fet una exposició recentment a Terrassa, on
es podia recuperar una part important de la memòria
col·lectiva. Anuncia per tal motiu, i perquè el nom
d'aquest artista torni a ésser conegut a casa nostra,
que el seu grup votarà la proposta favorablement.
S'aprova per unanimitat.
ÀMBIT D'ORGANITZACIÓ I ECONOMIA
ÀREA DE FINANCES
Negociat de Pressupostos i Comptes
Aprovar modificacions de crèdit dins del Pressupost
General de 1989, segons documentació adjunta.
S'aprova per unanimitat.
1340 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-X-19RQ
Negociat d'Administració de Béns
Aprovar, a la vista de la informació pública i de
conformitat amb allò que disposa l'article 20 del
Reglament del Patrimoni dels ens locals, de 17 d'oc¬
tubre de 1988, l'alteració de la qualificació jurídica de
bé de domini públic de la finca municipal assenyalada
amb el núm. 14 del carrer de Pere II de Montcada, de
superfície 2.328 m2, destinada a frontó, convertint-la
en bé patrimonial; alienar-la directament al doctor
Jaume Planas i Guasch, creador i director de la
Clínica de Cirurgia Plàstica i Estètica Dr. Planas,
situada al costat de dita finca, per a l'ampliació de les
activitats d'aquest centre en els camps de la docèn¬
cia, la investigació i l'assistència sanitària, pel preu de
100.000.000 de pessetes, a pagar pel que fa a
5.000.000 de pessetes, en el moment de formalitzar
el contracte de compravenda, i pel que fa a la resta
de 95.000.000 de pessetes -pagament ajornat que
es garantirà amb un aval bancari- en el moment de
lliurar la possessió de l'immoble, lliure d'ocupants,
dins del termini que finirà el 31 de desembre de 1990,
tot destinant l'import total a la construcció d'un frontó
en el lloc i amb les condicions que determini l'Àrea
d'Esports; i declarar l'excepció licitatòria prevista en
l'article 275.1a,) de la Llei Municipal i de Règim Local
de Catalunya.
El Sr. Amat recorda que l'Ajuntament compra aquest
frontó l'any 1976, per un import d'uns 6 milions de
pessetes; que, l'any 1983, hi va fer algunes obres,
subvencionades per la Generalitat i la Diputació, amb
un cost total d'uns 18 milions de pessetes; i que, més
tard, es concedí l'ús del frontó a la Federació de Pilota.
Fa avinent que es tracta d'una instal·lació d'un cert
valor, des del punt de vista esportiu, perquè els seus
antics propietaris, els germans Valet, quan el construï¬
ren, volgueren fer un frontó dels millors d'Europa i
utilitzaren materials de qualitat, com el marbre a la paret
de rebot.
Referint-se a l'expedient, troba curiosa la valoració
que s'ha fet, perquè en una carta de l'Àrea d'Esports
de l'any 1988 dirigida a la Unitat Operativa de Patrimoni,
es fa esment que s'ha arribat a un compromís econò¬
mic amb els representants de la Clínica Planas, per
56 milions de pessetes; més tard, el juny de 1989, la
citada Unitat Operativa fa una proposta de valoració de
75 milions; i finalment, aquest mateix mes de setembre,
la Unitat Operativa de Gestió Urbanística proposa un
valor de 99 milions de pessetes; de manera que, en
pocs mesos, s'han produït increments importants en la
valoració, la qual cosa el fa pensar que si s'esperava
encara més temps a resoldre l'expedient, es podria
augmentar en uns quants milions més el preu de venda;
i en tot cas, estima que els mètodes seguits per
negociar amb la propietat deixen l'Ajuntament en una
posició poc airosa.
Manifesta, a continuació, que li agradaria una ratifica¬
ció d'alguns compromisos poc clars continguts en
l'expedient, com el del nou emplaçament del frontó
previst per l'Àrea d'Esports, que, segons un informe del
Coordinador d'Esports de l'any 1987, hauria de ubicar-
se dintre de la mateixa zona, per tal de mantenir el nivell
d'equipaments del Districte, ja que li semblaria greu la
pèrdua d'aquesta instal·lació esportiva, després d'ha¬
ver-se perdut l'existent a Piscines i Esports per a la
pràctica del mateix esport. Considera precipitat que el
lliurament dels terrenys i instal·lacions es produeixi
abans del 31 de desembre de 1990; i comenta que
l'esport de la pilota és un esport d'exhibició en els Jocs
Olímpics i que això obliga a reposar la instal·lació
ràpidament, amb la màxima dignitat arquitectònica i
constructiva; i que s'haurien de conéretar els ajusta¬
ments urbanístics per a l'obertura del carrer Monestir i
de la que s'anomenarà avinguda de Foix, vial de gran
importància per a la Ciutat i el Districte, lligat amb
l'operació a efectuar amb la Clínica Planas, per tal
d'assegurar la connexió i el desguàs del Túnel de
Vallvidrera. Expressa, finalment, la posició favorable a la
proposta, sempre i quan s'aclareixi si la instal·lació es
reposarà dintre el termini previst i si queda assegurada
l'obertura del vial esmentat.
El Sr. Truñó contesta que la valoració li sembla
adequada, tant des del punt de vista de la política
esportiva com del valor del patrimoni existent; que la
reubicació del frontó es podria fer en els terrenys
municipals existents al costat del pont de Bac de
Roda, a la Verneda, on abans hi havia un parc de
FOCSA, els quals tenen una localització cèntrica i
formen part d'un complex esportiu de gran qualitat;
que ja es disposa d'un projecte acabat per aquesta
ubicació, acceptada per la Federació Catalana de
Pilota, cosa que li permet ésser optimista respecte al
compliment dels terminis. Informa, pel que fa al Dis¬
tricte de Sarrià-Sant Gervasi, que a l'antic Hospital de
Colònies Estrangeres, al Turó del Putxet, a més a més
de la pista polisportiva descoberta, s'hi farà un altre
frontó; i que, d'aquesta manera, la Ciutat passarà de
tenir dos frontons en males condicions, i un d'ells -el
de Piscines i Esports- privat, a tenir-ne dos de nous,
un d'alta qualitat -el de Bac de Roda- i l'altre d'abast
de Districte, més els que, segons l'acord signat entre
l'IMPU i el COOB-92, es construiran al complex de
frontons de la Vall d'Hebron, i més la recuperació del
Frontó Colon.
El Sr. Amat demana una confirmació escrita sobre la
construcció del frontó a la zona del Putxet, atès el gran
interès del Districte, que compta amb moltes instal·la¬
cions esportives privades, però en el qual la inversió de
l'Ajuntament ha estat molt baixa, perquè no veu que en
els pressupostos de l'Àrea d'Esports quedi clara aques¬
ta qüestió.
El Sr. Truñó creu que el major compromís és la
constància de les seves manifestacions a l'acta del
Consell Plenari, i demana que hi consti expressament
que, dintre la política esportiva municipal dels propers
anys, es construirà una pista polisportiva descoberta en
el solar de l'antic Hospital de Colònies Estrangeres,
completat, aprofitant els desnivells del terreny, amb un
frontó de les mides de competició que el propi terreny
permeti, sense poder garantir, però, els terminis en què
es podrà dur a terme aquesta inversió.
El Sr. Alcalde disposa que consti en acta la voluntat
del Regidor de l'Àrea d'Esports respecte a la petició del
President del Districte de Sarrià-Sant Gervasi; i puntua¬
litza que en aquesta zona de la Ciutat hi ha uns jardins
de Rubió i altres coses que s'hauran de conservar, i
que potser no s'adiran amb els compromisos que ara
poguessin adoptar-se, però que, en tot cas, espera que
el Consell Plenari, en el seu dia i amb tots els elements
de judici, pugui decidirho en el sentit indicat pel Sr. Tru¬
ñó.
S'aprova per unanimitat.
S'absenta, amb la venia de la Presidència, el Regidor
Sr. Ainaud.
MM 34 30-X-1989 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1341
ÀMBIT DE BENESTAR SOCIAL
ÀREA D'EDUCACIÓ
Informe sobre la situació del parc escolar públic, i el
començament del curs 1989-90 a la ciutat de Barce¬
lona.
La Sra. Mata informa primerament sobre els terrenys
per a l'edificació d'escoles, indicant que, de 1981 a
1988, l'Ajuntament ha posat a disposició de l'Adminis¬
tració educativa 30 solars, amb un total de 106.246 m2,
que han servit per ampliar 2 escoles i construir 2
parvularis i 26 escoles d'EGB; que actualment hi ha 5
solars oferts per a construir nous edificis escolars; que,
de 1985 fins ara, l'Ajuntament ha cedit a la Generalitat 8
solars per a la construcció de centres de BUP i de FP,
amb un total de 35.530 m2; que aquestes cessions no
han estat mai requerides pel Ministeri d'Educació i
Ciència, ja que és ell qui continua tenint, en el territori
de la seva gestió directa, la responsabilitat d'aportar els
terrenys per als ensenyaments secundaris, però la
Generalitat ha forçat els Ajuntaments que necessitaven
aquestes construccions, a cedir els solars sense rever¬
sió, la qual cosa ha perjudicat doblement els Municipis
que tenen el sòl més car, el primer d'ells, l'Ajuntament
de Barcelona; i que no s'ha deixat de fer cap edifici
escolar per manca de terrenys oferts per l'Ajuntament,
ans al contrari, hi ha terrenys que esperen construcció
d'escola en aquest moment, i se n'han cedit per da¬
munt d'allò que marca la llei.
Sobre construccions escolars, explica que el Conveni
d'aquestes, signat ja fa quatre anys, ha significat per a
la Ciutat rebre anualment per a construccions escolars,
un 6,6 % d'allò que la Generalitat dedicava a totes les
poblacions de Catalunya, a través del Pla quadriennal;
que l'escola pública de Barcelona és un 17 % de la de
Catalunya i li correspondria, per la població, ésser el
28 %: per tant, tot el que no sigui més del 17 % és anar
endarrera, i tot el que no sigui arribar al 28 % és no
aconseguir la normalitat; i que, actualment, s'està nego¬
ciant amb la Conselleria d'Ensenyament la prolongació
del Conveni de construccions per als propers dos o tres
anys.
Sobre l'estudi dels edificis, indica que el Conveni citat
es refereix també al que s'anomena RAM (obres de
reforma, ampliació i millora), i a les infrastructures de
seguretat; que es tracta d'un conjunt d'actuacions
necessàries en les quals cal marcar molt bé la línia
divisoria entre el que és competència de la Generalitat i
el que és competència de l'Ajuntament, a efectes del
seu finançament; que la Unitat Operativa de Construc¬
cions i Edificis Escolars de l'Àrea d'Educació ha rea¬
litzat un estudi exhaustiu dels edificis que acullen les
200 escoles públiques de la Ciutat, que la Generalitat
ha de reformar i l'Ajuntament ha de mantenir, amb unes
100 dades per cada escola; que aquest estudi ha estat
lliurat a tots els Districtes i Grups municipals, i s'hi
poden trobar dades pel que fa a tipus de centres, a
l'edat mitjana dels edificis, que és de 37 anys, la qual
cosa significa que tenim un parc envellit, als espais que
manquen en els edificis escolars, i a l'estat dels edificis,
de les quals resulta que pràcticament la meitat estan en
bon estat, una quarta part en estat regular, i una altra
quarta part molt malament o no existeixen.
Detalla, seguidament, que la inversió a realitzar per
Part de la Generalitat per tal que els edificis compleixin
les ordenances, és, valorant vint conceptes construc¬
tius per edifici, de 5.028 milions de pessetes; i, quant a
la conservació complementària, competència de l'Ajun¬
tament, precisa que el seu cost no pot ésser assumit
amb els pressupostos actuals de conservació ordinària,
ni pot ésser realitzada més que com a complement del
capítol anterior, i que importa 1.374 milions de pes¬
setes.
Sobre l'absentisme escolar, diu que s'ha fet un
seguiment a tots els Districtes, pels procediments tradi¬
cionals de vigilància de la Guàrdia Urbana; i que, a més
a més, la Comissió de Benestar Social acordà l'any
passat un pla de prevenció i tractament de l'absentis¬
me, que ja s'ha experimentat enguany als Districtes de
Ciutat Vella i Sant Martí, i que aquest mateix any
s'estendrà a tota la Ciutat.
Concreta, també, sobre la matriculació per al curs
198990, dient que el curs ha començat avui, dia 12, a
les escoles Bressol per als nens, i que divendres, dia
15, començarà per als dels parvularis i les escoles
d'EGB, però que pels mestres ja ha començat a partir
dels dies 1 o 4; que no es pot parlar amb xifres
definitives més que de la matriculació a les escoles
municipals, que continua essent molt alta, amb xifres
lleugerament superiors que les del curs passat a tots els
nivells; que encara s'està en fase de disminució d'alum¬
nes, ja que el curs 1988-89 hi hagué 10.894 nens de 4 a
14 anys menys que el curs anterior, i aquest curs 89-90
comença amb 11.623 nens menys; que la Generalitat,
que encara no ha donat les xifres exactes, tancà unes
84 aules el curs passat, i sembla que aquest curs
començarà amb unes 58 aules menys, per a nens de 4
a 14 anys, a l'escola pública, però aquestes xifres
encara no són en ferm.
Per últim, i sobre el començament del curs a les
escoles municipals, informa que els mestres d'aques¬
tes escoles han començat el treball de preparació del
curs a les respectives escoles i en les III Jornades de
Mestres d'Escoles Municipals, els dies 7 i 8 de setem¬
bre, de les quals tots els Srs. Regidors van rebre el
programa i les quals estaven obertes a altres mestres i
persones interessades; que aquestes Jornades són el
resultat del treball de dos anys i s'han fet amb la
col·laboració d'experts propis, de la Generalitat, del
Ministeri d'Educació i Ciència i de l'estranger; que les
va obrir el nostre Alcalde amb el Secretari d'Estat
d'Educació; i les va clausurar el Conseller d'Ense¬
nyament; i que hi assistí un miler de mestres, essent el
seu objectiu fer el punt en cada nivell pel treball de
millora de l'escola en la línia de la reforma, treball que
comporta orientació, experimentació i formació en la
mateixa escola.
Acaba dient que l'Ajuntament i la Generalitat han de
col·laborar en aquest moment decisiu per a Catalunya i
per a l'escola de Catalunya; i que aquest començament
de curs coincideix amb el pas de l'Equador de l'equip
de l'Àrea d'Educació, mig període de temps que ja ha
permès dibuixar un quadre complet de la situació del
sector local, de la situació de l'educació a la nostra
Ciutat, dels seus problemes i de les seves solucions;
que amb tots aquests estudis s'ha fet un dossier que
s'ha tramès a la Generalitat, tot demanant el diàleg
Catalunya-Barcelona; i que voldria que aquesta fos la
manera de treballar en tots els nivells i problemes del
sistema educatiu, tal com va dir al Sr. Conseller d'Ense¬
nyament, amb qui voldria compartir aquestes perspecti¬
ves en el futur de l'escola a Catalunya i, en concret,
aquest curs, en el de l'escola a Barcelona.
1342 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-X-19RQ
La Sra. Blasi, després d'agrair l'informe presentat tot
puntualitzant que si li hagués estat lliurat amb una mica
més de temps, hauria pogut formular-hi aportacions,
comenta que algunes afirmacions que s'hi fan no són
del tot exactes com és el cas de les relatives a les
inversions de la Generalitat; que vistos els 5.000 milions
de pessetes en què s'estima la inversió a realitzar en els
centres escolars públics, cal posar l'accent en les
accions de manteniment que pertoquen a l'Administra¬
ció municipal per tal d'evitar que després determinats
conceptes hagin d'ésser inclosos dintre els programes
de reforma, adaptació i millora; que en la lluita contra
l'absentisme escolar s'ha desplegat un gran esforç
però cal procurar que continuï mitjançant accions con¬
juntes entre els serveis socials dels Districtes i les
escoles; que les dades sobre la població escolar gitana
no seran disponibles fins a finals de mes perquè la
matriculació d'aquests nens no se sol formalitzar dins
els terminis adequats; i que els professors de les 54
aules tancades enguany com a conseqüència de la
disminució de la natalitat, podran dedicar-se a la millora
qualitativa del sistema educatiu.
El Sr. Albesa agraeix l'informe facilitat per la Regidora
de l'Àrea i espera que la millora del sistema educatiu
provingui més d'accions positives de l'Administració
que no pas de la disminució de la població escolar.
El Sr. Nadal expressa la seva preocupació perquè la
distinció que ha fet la Sra. Blasi, entre el concepte de
manteniment i el de reforma, adaptació i millora, no
sigui una mostra més de la tàctica d'anar passant la
pilota d'una Administració a l'altra. Addueix les mancan¬
ces del parc escolar heretat amb defectes que no
passarien les aprovacions tècniques pertinents, i les
limitacions d'espai d'algunes escoles, que impedeixen
desenvolupar elements importants de les exigències
pedagògiques (instal·lacions esportives, biblioteques,
laboratoris, etc.) i comenta que si bé l'Ajuntament ha de
tenir les escoles ben pintades i amb la calefacció i la
vigilància correctes, els programes d'adaptació i millora
del Govern de Catalunya han d'incidir en Barcelona
d'una manera molt notable per aconseguir unes esco¬
les estructuralment ben fetes i dotades amb tots els
elements que la pedagogia actual imposa, puix que
assolit això, les dotacions dels Districtes que creixen
progressivament, permetran asegurar la conservació.
La Sra. Blasi precisa que no està en desacord amb la
posició del Sr. Nadal, però ha posat l'èmfasi en el
manteniment perquè si bé en algunes escoles antigues
falten aules i laboratoris, alguns problemes es podien
haver resolt per la via del manteniment sense haver de
recórrer, ara, als programes de reforma, adaptació i mi¬
llora.
La Sra. Vintró assenyala que l'estudi encarregat per
l'Àrea d'Educació sobre la xarxa escolar d'ensenya¬
ment general bàsica a la Ciutat resulta molt il·lustratiu i
exigeix una reflexió molt seriosa al Govern autonòmic;
que tal vegada l'informe de la Sra. Mata hauria hagut
d'explicar els recursos que el Municipi ha hagut de
dedicar a fer allò que no li pertocava -tasca que ha
impedit d'atendre alguns aspectes del manteniment-
quan a la resta de Catalunya aquestes situacions eren
ateses pel Govern de la Generalitat; que com a nego¬
ciadora del darrer Conveni ha de recordar les afer¬
rissades discussions tingudes per fer-hi entrar les obres
de reforma, adaptació i millora, la inclusió de les quals
quedà condicionada a l'aprovació del nou sistema de
finançament de l'autonomia catalana.
Suggereix, per últim, que l'Ajuntament s'adreci al
Departament d'Ensenyament de la Generalitat perquè
expliqui si els Instituts de Batxillerat i els Centres de
formació professional compleixen les condicions neces¬
sàries per poder oferir un ensenyament secundari de
qualitat i quines mesures d'adaptació de la xarxa esco¬
lar té previstes per al moment d'implantació de la
reforma educativa, ja que si bé reconeix l'esforç per
anar innovant en el vessant de la metodologia pedagò¬
gica, cal tenir molt clars el pla d'ordenació de l'estructu¬
ra educativa perquè convertir sales d'actes i despatxos
en aules per emmagatzemar-hi nens no garanteix una
educació a l'altura del segle XXI.
El Sr. Alcalde remarca que l'esforç immens que féu
aquest Ajuntament durant l'època de l'alcalde Aiguadé,
rebé el suport financer de la Generalitat de Catalunya
-que aleshores tenia el Sr. Pi i Sunyer com a Conseller
de Finances- la qual aprovà uns pressupostos extraor¬
dinaris per millorar la situació econòmica d'aquest Ajun¬
tament; i que si bé la simptonia entre l'Ajuntament i la
Generalitat és encara avui una assignatura pendent,
confia que l'esforç de la Regidora de l'Àrea i la sensibili¬
tat que ha trobat en els responsables de la Generalitat,
permeteren aprovar-la en el present curs. També desta¬
ca que la disminució del nombre d'alumnes no és
correlativa a la disminució del nombre d'aules en previ¬
sió de les exigències de la reforma educativa i per
millorar els estàndards d'espai i de mestres per nen.
ÀMBIT D'URBANISME, OBRES I SERVEIS
Resoldre les al·legacions formulades en el tràmit
d'informació pública de l'acord plenari, de 5 de juliol de
1989, pel qual s'aprovà provisionalment la «Modificació
del Pla General Metropolità relativa a la definició i
regulació de la zona de dotació hotelera i a la determi¬
nació dels sòls que s'hi afecten en l'àmbit del terme
municipal de Barcelona» i, conseqüentment, adoptar els
acords pertinents.
Aquest punt de l'ordre del dia es concreta a la
següent proposta:
Estimar les al·legacions de José Vidal Llort en repre¬
sentació de FANDI, SA i de Radi Mahmud Shuaibi i
aprovar la reincorporació al text refós de modificació del
Pla General Metropolità, relativa a la definició i regulació
de la zona de dotació hotelera i denominació dels sòls
que s'afecten a aquesta, en l'àmbit del terme municipal
de Barcelona, de les implantacions núms. 10 i 12 -Rius
i Taulet núms. 1-3 (Fira), i Torre Melina- dins de la
proposta d'ordenació, i qualificar-les com zona de dota¬
ció hotelera (clau 10); i en conseqüència, aprovar provi¬
sionalment la «Modificació del Pla General Metropolità,
relativa a la definició i regulació de la zona de dotació
hotelera i determinació dels sòls que s'afecten a aques¬
ta, en l'àmbit del terme municipal de Barcelona», amb
les dites reincorporacions, d'acord amb l'informe de
l'Àrea d'Urbanisme de data 4 de setembre de 1989 i
elevar el present acord, a l'Hble. Sr. Conseller de
Política Territorial i Obres Públiques, per a la seva
aprovació definitiva.
El Regidor d'Urbanisme, Obres i Serveis, Sr. Serra i
Martí, explica que aquesta proposta, repartida a tot el
Consistori incorpora a les localitzacions determinades al
juliol, les del carrer de Lleida-avinguda de Rius i Taulet i
de la Torre Melina; que del primer dels dos documents
preparats per a la sessió d'avui és una refundido de
NÚM. 34 30-X-1989 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1343
l'aprovat el juliol, on s'afegeixen uns ajustaments tèc¬
nics de caràcter rnolt lleu mentre que el segon és un
Informe tècnic justificatiu de la incorporació dels dos
emplaçaments esmentats i en el qual es puntualitzen
les variacions del text anterior, també en forma de text
refós, per tal d'evitar haver-lo de sotmetre a una nova
aprovació plenària.
Detalla que de les disset al·legacions rebudes, cinc
són de promotors que insten la inclusió de les seves
propostes, altres deu provenen d'interessats col·laterals
que demanen alguna modificació o garanties dels seus
drets i les dues restants són de caràcter general; que
en l'al·legació relativa a la localització de la Vall d'He-
bron, el propietari anterior del terreny pretén la reversió
cosa que es desestima de conformitat amb l'informe de
l'Assessoria Jurídica; que la referent a l'antic teatre Talia
també es rebutja pels motius expressats en l'aprovació
inicial; que les al·legacions dels arrendataris dels ter¬
renys del teatre Apolo no es prenen en consideració
perquè es tracta de qüestions que han de ventilar amb
la propietat, mentre que en la formulada per un propie¬
tari contigu es deixa oberta la possibilitat de reconduir
l'assumpte en el futur; que s'atén l'al·legació de la Sra.
Rosa Argemí en el sentit que una seva al·legació
anterior era títol personal; que quant a l'al·legació dels
ocupants de la Residència Militar pot avançar que els
plecs de condicions donaran una prioritat als licitadors
que ofereixin una residència en funcionament en un
altre indret de la Ciutat mentre que les dels antics
propietaris d'aquesta finca es desestima; que també es
desestima, per extemporània, l'al·legació del FC Barce¬
lona que proposa la construcció d'un hotel pels voltants
del Mini-estadi; que per les raons ja donades anterior¬
ment es desestima l'al·legació corresponent als terrenys
del Fòrum Vergés; que l'al·legació de Rente es contes¬
ta, en la part tocant al sostre edificable de l'Estació de
Rodalia, amb una remissió a l'edificabilitat del Pla Gene¬
ral Metropolità -1,8 m2 de sostre per metre cuadrat de
sòl- sense garantir els 30.000 m2 de sostre que reclama
l'esmentada entitat, mentre que, en l'aspecte relatiu a la
propietat del sòl, es reafirma la necessitat de mantenir
una instal·lació lligada a l'explotació ferroviària sense
que el sòl pugui deixar d'ésser propietat pública; i que
l'al·legació sobre l'emplaçament de la plaça Espanya
demana que la construcció de l'hotel se supediti a la
reubicació dels equipaments escolars existents a la
finca, i aquesta posició és compartida per l'equip de go¬
vern.
Tracta, a continuació, de les dues al·legacions de
caràcter general presentades, respectivament pel Sr.
Lluís Cornet i per la Sra. Rosa Argemí en nom de
Tribuna Cívica i significa que l'Àrea no comparteix la
necessitat d'iniciar l'expedient partint de l'article 125 del
Reglament de Planejament; que una d'elles planteja la
incidència de la modificació sotmesa a aprovació en
l'ordenació general, ara bé, el terrenys per equipaments
que passaran a dotació hotelera queden sobradament
compensats amb les transformacions urbanístiques
operades anteriorment i amb les projectades en el
Polígon de Canyelles; i que la reparcel·lació discontínua
garanteix l'equivalència dels terrenys a compensar no
tan sols en superfície sinó també en valor i només es
dóna en el cas del Teatre Apolo.
Analitza, tot seguit, les al·legacions relatives a l'inclu¬
sió dels terrenys del carrer de Lleida i de Torre Melina i
destaca que ofereixen els hotels d'una tipologia més
adequada a les exigències del pla perquè tenen la
relació de metres quadrats per habitació més altes; que
la relativa al carrer de Lleida cedeix tant el terrenys
d'equipaments com els edificables, que són el 18 % del
total; que quant a la referent a Torre Melina, que també
ofereix la cessió dels terrenys sobre els qual s'instal·larà
l'hotel, mantenint la qualificació 7 per a la resta, es
determina que l'hotel s'emplaçarà de forma que no
afecta ni els jardins ni l'edificació de Torre Melina sobre
una superfície de 7.000 m2 dels 12.000 que són objecte
de cessió i que els 30.000 m2 de sostre que s'atorguen
per a la construcció de l'hotel es detreuen de tot el
sector de Torre Melina on queden poques possibilitats
d'edificació, i s'estableixen unes garanties d'urbanitza¬
ció que comportaran l'eradicació del 50 % dels ma¬
gatzems de la zona, la cessió tant dels vials interns com
del gran vial que va de la Diagonal a Collblanc i
l'assumpció de les despeses d'urbanització correspo¬
nents.
Posa en relleu la voluntat de fer compatible l'amplia¬
ció de l'oferta hotelera amb les necessitats d'equipa¬
ments comunitaris i, concretament, el compromís d'ini¬
ciar en el termini de dos anys la construcció del Casal
d'Avis del carrer del Danubi, que és un exemple que
caldrà fer extensiu a altres zones de la ciutat; que es
manté la reparcel·lació discontínua en el cas del Teatre
Apolo i es preveuen actuacions urbanístiques impor¬
tants a la plaça d'Espanya, a la Vall d'Hebron, a
l'estació de Rodalia i al teatre Apolo; que amb el
producte de les concessions sobre terrenys municipals
es podrà dur a terme el pla d'equipaments; que la
cessió de terrenys a l'Ajuntament, que serà d'uns
25.000 m2, s'operarà de forma immediata en el cas de
concessions administratives i al cap de cinquanta anys
quan es tracti de drets de superfície; que l'acord d'avui
preveu la construcció de 1.747 habitacions d'hotels de
tres i quatre estrelles amb un sostre de 90.000 m2 i ve a
resoldre la problemàtica hotelera de la ciutat; que el
calendari per executar aquest pla és molt just -un cop
produïda l'aprovació definitiva del Conseller de Política
Territorial i Obres Públiques, que confia aconseguir dins
aquest mateix mes, el primer d'octubre s'obrirà el
concurs que es decidirà a primers de gener, de manera
que les primeres llicències podran començar a atorgar-
se l'1 de febrer-, tanmateix espera que els nous hotels
puguin entrar en funcionament el 1992.
El Sr. Albesa es congratula del tractament que s'ha
donat a la qüestió de la Residència de Militars i a la
al·legació de l'Associació de Pares de Alumnes de
l'escola de la plaça Espanya i també de les noves
localitzacions, que accepten el sistema de concessió
administrativa, mitjançant el qual la propietat dels ter¬
renys passarà al Municipi. Subratlla que el pla hoteler no
comporta la pèrdua d'equipaments, àdhuc en l'últim
cas que ha esmentat el Regidor de l'Àrea i dotarà la
ciutat de les instal·lacions hoteleres necessàries: conse¬
qüentment, el seu grup votarà afirmativament la propos¬
ta en debat.
El Sr. Lucchetti renuncia a estendre's sobre els
arguments ja adduïts anteriorment sobre el mal anome¬
nat pla d'hotels, que és conseqüència de la necessitat
d'haver de oferir millors preus de sòl al sector hoteler,
però recorda que en la sessió de juliol el seu Grup ja
advertí que no acceptaria més emplaçaments que
aquells que aleshores es proposaven, per tant, no pot
acceptar l'ampliació que ara es proposa de manera
que, si bé ha d'expressar la seva satisfacció per les
millores que es poden haver introduït en el conjunt de la
1344 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-X-1989
proposta, li sap greu que es valori tan poc l'esforç de
consens fet anteriorment com posa de manifest un
article publicat a la premsa amb un títol molt significatiu
«Hoteles, juegos de manos». Acaba citant la següent
frase d'un polític nord-americà: «es pot enganyar a tots
durant un temps, es pot enganyar a alguns sempre,
però no es pot enganyar sempre a tots».
El Sr. Bonet fa notar que en aquesta sessió s'han
tractat temes realment importants, com el Pla de Pisci¬
nes i Esports, el holding olímpic -en el qual el seu Grup
ha expressat la seva preocupació per l'oportunitat per¬
duda de demostrar capacitat de gestió- la circulació
urbana i aquest mal anomenat pla d'hotels, que avui
torna al Plenari tal com es convingué el mes de juliol.
Recorda que la proposta inicial comportava pèrdues
de sòls qualificats d'equipament, establia de forma
il·legal unes compensacions en metàl·lic, no garantia la
igualtat de tracte i podia generar, en la seva opinió, un
procés d'especulació; i observa que la proposta d'avui
significa un canvi substantiu respecte d'allò que aprovà
la majoria formada per socialistes i populars, i proposa,
a més, que s'acceptin dues noves localitzacions que
s'aparten d'allò que s'havia acordat el mes de juliol,
però reuneixen una condició: s'adeqüen a la metodolo¬
gia que tot el Consistori havia acordat el mes de juliol:
per tant, el seu Grup les valora positivament.
Explicita que tal metodologia exigia que no s'alterin
els terrenys qualificats d'equipaments, que aquesta
modificació del Pla General Metropolità vingui deguda¬
ment compensada amb la qualificació d'altres sòls que
tinguin la qualificació d'equipaments perquè la Ciutat no
perdi superfície amb aquesta destinació, i, sobretot,
que la capacitat de control de la ciutat sobre aquestes
noves instal·lacions hoteleres sigui efectiva. Remarca
que la proposta d'acord que s'ha repartit ha de tenir
com a condició sine qua non per a la construcció de
l'hotel de la plaça Espanya la relocalització en el barri
de les escoles d'ensenyament general bàsic i de forma¬
ció professional; i que en la resta de determinacions
aprovades el mes de juliol no s'haurien d'introduir més
modificacions, fins i tot pel que fa referència a les
pretensions de Renfe.
Matisa que Convergència i Unió no ha estat mai
contrària a ampliar la capacitat hotelera de la Ciutat,
però qüestionava la metodologia de la proposta presen¬
tada inicialment pel Sr. Serra i Martí; i pensa que amb la
nova proposta la ciutat hi surt guanyant. Posa de
manifest que el debat sobre el pla d'hotels ha de portar
cap a una reflexió sobre l'execució dels programes
d'equipaments ja que, en la seva opinió, tots els Grups
representats en el Consistori estaran d'acord que l'A¬
juntament i l'equip de govern no ha estat massa eficaç
a l'hora de dotar d'equipaments a tots el Districtes de la
ciutat. Creu que és certa l'afirmació del Sr. Serra i Martí
quan diu que l'Ajuntament no ha complert alguns dels
compromisos contrets relatius als plans presentats anys
enrera perquè, concretament, en el Districte de les
Corts, el Pla especial de reforma interior de la Travesse¬
ra, que preveu un seguit de projectes d'equipaments,
avui, al cap de vuit anys, a penes es troba encara en la
fase d'expropiacions; vol, doncs, que quedi clar que
l'Ajuntament no solament s'ha d'ocupar de l'oferta
hotelera sinó que també s'ha d'esforçar a millorar els
equipaments públics al servei de la ciutat.
Insisteix que per al seu Grup era més important salvar
la qüestió de principi que no pas la discussió sobre el
nombre de places hoteleres; i que les noves localitza¬
cions segueixen la metodologia establerta; en conse¬
qüència, anuncia el vot afirmatiu dels membres del seu
Grup.
El Sr. Raventós considera que la proposta, a la qual
qualifica de tema urbanístic important, té una transcen¬
dència en el camp econòmic i especialment en el tu¬
rístic.
Tocant al debat que s'ha produït entorn al nombre de
places hoteleres que caldria tenir a la ciutat, qüestió que
suscitava en certs sectors hotelers la preocupació que
si passats els Jocs Olímpics no sobrarien places per¬
què s'estava pensant a construir massa hotels amb els
ulls posats en l'any 1992, addueix que la situació de
bonança econòmica genera activitat, que la nostra
incorporació al Mercat Comú ens relaciona encara més
amb Europa; que la internacionalització global fa que
Barcelona sigui cada cop més present en el món, què
els mateixos Jocs Olímpics han contribuït a despertar
un interès per Barcelona, que l'oferta d'estructures i
serveis turístics i la promoció turística impulsada per la
Generalitat i l'Ajuntament fan que Catalunya i Barcelona
siguin cada vegada més conegudes, que el nom de
Barcelona ja té interès per als tours-operators nord-
americans; i que tot això fa que el nom de Barcelona
soni contínuament a l'estranger: les revistes estrange¬
res tenen la nostra ciutat en el punt de mira i així, per
exemple, l'últim número de la revista francesa Geo
dedica diversos articles a Barcelona. Recalca, doncs,
que cal tenir present aquest canvi de circumstàncies;
que el pla d'hotels atén aquesta demanda creixent; que
el COOB-92 segueix de prop tal pla i, en un escrit
adreçat a l'Alcalde, el felicita per haver-lo presentat però
encara el considera insuficient per resoldre les necessi¬
tats que la ciutat té; que l'Assemblea Plenària del
Comitè Olímpic Internacional reunida a Puerto Rico ha
fet veure que tal pla, malgrat els seus avenços, no
cobria les necessitats amb vista als Jocs Olímpics, ha
desaprovat la distribució perifèrica dels hotels ja que si
bé punts com la Vall d'Hebron i el Poblenou estaven
ben resolts, altres zones, com la Diagonal i Montjuïc, no
hi quedavan, i ha demanat que en aquestes zones es
prevegi una oferta tant qualitativa com quantitativa su¬
perior a la que es feia en aquests moments, de manera
que la proposta s'inscriu en la línia de resoldre aquesta
necessitat concreta.
Respecte a la situació en què ens trobarem després
de 1992 assenyala que el Patronat Municipal de Turis¬
me va encarregar a l'empresa Consultur un estudi
sobre quines serien les necessitats de Barcelona en els
anys 1993 i 2000; que també es va demanar l'opinió de
trenta-dos experts vinculats al món del turisme i dels
negocis internacionals -responsables de companyies
d'aviació, d'agències de viatges, director d'hotels, re¬
presentants comercials, etc.-; que després d'analitzar
aquests documents i partint d'una ocupació hotelera
racional del 70 %, s'arriba a la conclusió que els hotels
de quatre i cinc estrelles en funcionament i en construc¬
ció, que són els estudiats, ofereixen 5.937 places
mentre que les necessitats s'estimen en 8.025 places;
encara, ens falten, doncs, 2.088 habitacions i tanmateix
el pla d'hotels aprovava en principi la construcció de
1.311 habitacions; que de cara a l'any 2000 tals estudis
donen un ventall que va de les 8.700 a les 12.000
habitacions però defineixen com a necessitat més pro¬
bable la xifra de 10.160 i això vol dir que, deixant de
banda les que es faran en virtut del pla d'hotels, el
dèficit serà d'unes 4.200 habitacions que s'han de
NÚM. 34 30-X-1989 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1345
situar a Barcelona i a la seva Àrea metropolitana; creu,
doncs, que correspon a l'Administració donar facilitats
per a la satisfacció d'aquestes necessitats però que, en
definitiva, serà la iniciativa privada la que confirmarà
aquestes dades amb l'assumpció del risc de construir
més hotels.
El Sr. Bonet demana que se li facilitin els estudis
citats pel Sr. Raventós i que d'ara endavant es tinguin
més en compte aquests treballs en lloc d'anar a remolc
dels esdeveniments i de les necessitats.
El Sr. Alcalde tanca el debat lamentant que el Grup
d'Iniciativa per Catalunya no pugui donar el seu suport a
la proposta, però, sobretot, la cita amb què el Sr
Lucchetti ha acabat la seva intervenció, tot observant
que aquest Regidor, que ha mantigut una actitud molt
coherent, no ha de pretendre alliçonar ningú.
S'aprova la proposta amb els vots en contra de la
Sra. Vintró i del Sr. Lucchetti.
ÀMBIT DE VIA PÚBLICA
Informe del Regidor de la Via Pública sobre el trànsit
a la Ciutat, i propostes d'actuació.
El Regidor de la Via Pública el Sr. Torras, comença la
seva exposició dient que l'objectiu general de la política
de circulació ha estat garantir la mobilitat del ciutadans
optimitzant tots el mitjans de transport, però, sobretot,
donant prioritat al transport públic i, molt especialment,
al metro. Informa que la mitjana de viatges diaris que es
fan a la Ciutat és de 1.750.000, que tenen la següent
distribució: el 36 % a peu, el 20 % amb cotxe el 16 %
amb autobús, el 17 % amb metro el 3,2 % amb moto, el
3,7 % amb taxi i el 2,8 % amb flotes privades; que
agrupant aquests sistemes de transport els percentat¬
ges resultants són el 36 % per al viatge a peu, el 20 %
per al transport privat i el 37 % per al transport públic
però, limitant-nos als mitjans mecànics, un 41 % del
viatges correspon al transport privat i un 51 % al públic,
relació, aquesta darrera, que no és l'adequada; que en
el transcurs del temps el mode privat ha crescut i el
públic s'ha mantingut però presenta ara una lleugera
reactivació; que el boom del cotxe privat en aquests
últims anys és degut al creixement econòmic; que en
aquests moments la flota que circula pels carrers de la
Ciutat és d'uns 700.000 vehicles i en aquest últim
semestre ha tingut un creixement net de 5.000 cotxes
més; que la desproporció entre el transport privat i al
públic porta com a conseqüència dos fenòmens: la
congestió interna de la Ciutat -hi ha carrers en satura¬
ció permanent- i el problema de les entrades i sortides
de la Ciutat que comporten els 780.000 viatges que es
realitzen diàriament amb 538.000 vehicles quan Barce¬
lona disposa de 12 carreteres i autopistes amb un total
de 41 carrils i amb una capacitat de 780.000 vehicles
per dia de manera que les entrades i sortides de
Barcelona estan treballant al 91 % de la seva capacitat;
i que la solució a aquesta problemàtica s'ha cercat en
dues grans vessants: el transport públic i l'urbanisme.
Pel que fa al transport públic, explica que el metro
s'ha vertebrat com a eix de tot el sistema de transport
Públic i a mesura que s'inauguraven estacions -hi ha un
pla de metros que data de 1986, la realització del qual
correspon a la Generalitat que té la competència exclu¬
siva a la matèria mentre que l'Ajuntament ha d'atendre
les necessitats de superestructura i de material mòbil-;
que s'ha millorat la gestió dels serveis i s'ha intentat
també aconseguir més regularitat i confort; que el metro
ja és regular per la seva naturalesa però se li ha volgut
donar el confort necessari per a la captació d'usuaris i
així la renovació completa de les unitats (equipades
amb tots els requisits de la tecnologia moderna) de les
línies I i III, l'aire condicionat, les remodelacions de les
estacions, la millora de la seguretat en les estacions i en
els túnels avalen aquesta política; que la regularitat de la
xarxa de superfície es mira de resoldre aplicant les
noves tecnologies i prioritzant el transport públic al
centre de la ciutat i aquesta política queda també
avalada amb els 45 km. de carrils bus existents a la
ciutat. Comenta que en la política del transport públic
s'ha sentit la manca de l'autoritat única que es propug¬
na des que la Generalitat va obtenir les competències
exclusives en matèria de transports, i en la implantació
de la qual altres ciutats, entre elles la capital de l'Estat,
s'han avançat a Barcelona, que era la pionera de la
idea; que en el transport interurbà, que té un paper
fonamental dins el transport públic, s'ha seguit la políti¬
ca de situar les estacions a les proximitats de la ciutat
per evitar que hagi de penetrar al centre urbà, i en
aquest sentit han resultat molt positives les experiències
del passeig de Fabra i Puig i de l'estació de Sants a les
quals, a principi de l'any vinent, se sumarà l'estació del
Nord que es convertirà en la gran estació d'autobusos
de Barcelona; que en col·laboració amb l'Entitat Metro¬
politana del Transport i a través de l'Escola del Taxi s'ha
procurat millorar la promoció, gestió i qualitat del servei
públic del taxi; i que també cal destacar les campanyes
de promoció del transport públic a nivell general de la
ciutat i, molt especialment, la dedicada al món escolar
per contribuir a crear aquesta cultura del transport
públic, que, dissortadament, el món juvenil avui no té.
Pel que fa a l'urbanisme, indica que la coordinació de
l'Àrea de Transports i Circulació amb la d'Urbanisme i
amb l'Institut Municipal de Promoció Olímpica í Jocs
Olímpics-92 donà lloc en el seu moment a la redacció
del pla de vies bàsiques concretat en els Cinturons i la
xarxa de connectivitat; que els Cinturons evitaran l'en¬
trada a la ciutat del 15 % del trànsit de pas, que avui
destorba en el centre -concretament en els mesos
d'estiu disminueix en un 10 % el trànsit del carrer Aragó
pel qual el mes d'agost se circula amb molta fluïdesa- i
faran que autèntiques carreteres urbanes -com són la
Diagonal, la Meridiana, la Gran Via o el mateix carrer
Aragó- perdin aquesta funció i siguin uns carrers més
urbans, cosa que permetrà reurbanitzar aquestes grans
vies i restringir-ne la viabilitat fins el punt que, probable¬
ment, els nou carrils del carrer Aragó es podrien reduir a
sis; que l'entrada en servei dels Cinturons augmentarà
en un 35 % la connectivitat amb l'Àrea metropolitana i
fins i tot amb la Regió I passant dels 580.000 als
900.000 vehicles per dia; que a tot això també hi
ajudaran el túnel de Vallvidrera i les futures ampliacions
que es faran a la xarxa d'autopistes.
Davant la possibilitat que la creació de més oferta per
al transport privat pugui augmentar-ne la demanda
assenyala que cal crear la suficient impedància o limita¬
ció del viatge amb el cotxe privat al centre de la ciutat i
els instruments per aconseguir-ho són:
a) La gestió del trànsit perquè, efectivament, s'ha
demostrat que la coordinació semafórica permet l'auto-
guiat del trànsit i donar preferència a unes vies i establir
limitacions en altres per aconseguir fluïdesa i seguretat:
el Centre de Control del Trànsit dóna solucions a tot
això i el dia de demà, quan es produeixi el fenomen de
la disminució de trànsit permetrà adoptar nous plans de
1346 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-X-im
trànsit i introduir elements dissuasius de la penetració
amb ei cotxe privat fins al centre de la ciutat, però ja
avui genera molta informació que, tramesa a través de
l'experiència de Ràdio Tràfic i a través dels comunicats
que s'ofereixen diàriament les emissores locals, permet
muntar estratègies de l'ús del cotxe privat.
b) La dissuasió de la il·legalitat ja que tothom sap que
la indisciplina diària -com ara és l'aparcament damunt
la vorera o en doble filera- provoca distorsions a la
fluïdesa del trànsit, genera costos socials importants i
crea uns inseguretat bastant important. En aquest sentit
s'ha de remarcar que el 70% dels 10.500 accidents
produïts el 1988 van ésser causats per la indisciplina
vial; que a l'Eixample, per exemple, s'ha fet un estudi
on és demostra que per cada cicle semafòric un cotxe
passa en vermell; que el 80 % de les 12.000 denúncies
diàries són relatives a l'aparcament; que les grues han
retirat 22.000 cotxes, però els conductors sancionats
només han estat 8.000 la qual cosa significa que hi ha
conductors que han estat sancionats més de dues
vegades i fins i tot hi ha el cas rècord d'un conductor al
qual la grua li ha retirat el cotxe quinze vegades en un
any; que tot això és indicador d'una certa patologia
social perquè, mentre un 96 % de la flota de vehicles no
té més de dues sancions, el 4 % restant passa d'aques¬
ta xifra hi ha casos que n'acumulen 200 i 300: ara bé és
d'esperar que l'aplicació del parany, la utilització de la
grua i l'entrada en vigor de la nova Llei de Seguretat vial
permeti trencar aquests mals hàbits.
c) El pla d'aparcaments que té tres apartats: 1 r)
l'aparcament en l'origen -en el qual hi ha un déficit de
160.000 places que s'ha de resoldre amb la construc¬
ció de nous aparcaments per part de la iniciativa priva¬
da i de la pública- perquè el fet de disposar d'un
aparcament a l'origen juntament amb una bona política
tarifària, pot dissuadir d'usar el cotxe privat; 2n) els
aparcaments de dissuasió per als cotxes que vénen de
fora, que no s'han pogut realitzar fins ara per les
mancances del Pla General Metropolità i que ara seran
possibles gràcies als Cinturons: el nus de Valldaura
permetrà recuperar 2.000 places i hi ha projectats altres
aparcaments a la plaça de les Glòries i al front marítim
que permetran oferir unes 12.000 places, les quals
comptaran amb gasolineres i serveis auxiliars per el
automòbil; 3r) l'aparcament de zona blava previst per a
la curta durada que elimina el de llarga durada, i, per
tant els desplaçaments domicili-treball o domicili-estudi
amb cotxe privat; i en aquest aspecte l'experiència del
darrer any de combinar el cost i el temps de durada a
les zones blaves de les àrees terciàries de la ciutat s'ha
de demostrar eficaç per a l'ús del cotxe privat.
d) L'increment del preu de l'aparcament per provocar
la dissuasió de la utilització del cotxe: atesa la relació
entre el preu de l'aparcament i la demanda d'aparca¬
ments, cal aprofitar-la per aconseguir la dissuasió de
l'ús del cotxe per anar al centre, ara bé l'efectivitat
d'aquesta dissuasió tarifària va lligada amb la sanció de
l'aparcament il·legal i el creixement dels aparcaments.
Destaca a continuació que l'operació Nadal, simbòli¬
ca pel fet que és ben compresa per al ciutadà i efectiva
en una determinada època de l'any, és un altre instru¬
ment a l'abast de l'Administració municipal per anar
restringint l'ús del cotxe privat; que s'ha actuat en el
camp del repartiment de mercaderies, però com que la
reactivació econòmica ha provocat un augment d'a¬
questes tasques, cal retocar els horaris i la localització
de les zones de repartiment.
Fa avinent que davant l'existència d'una zona ocupa¬
da pels transportistes al Poblenou, s'ha treballat conjun¬
tament amb el Regidor del Districte de Sant Martí per
demanar a la Generalitat la creació d'uns centres inte¬
grals de mercaderies a l'àrea del Vallès i del Llobregat
per eradicar aquesta patologia urbana que és causa
d'un intens trànsit pesant; que, en inaugurar-se el Cintu¬
ró del Litoral, es redactà una nova ordenança més
ferma i més contundent respecte al transport de merca¬
deries i això, ultra eliminar una part del transport pesant,
ha permès fer grans campanyes de pavimentació
abans irrealitzables; que no és possible l'arribada del
tren de gran velocitat (TGV) a Barcelona si no es tenen
completament acabats els Cinturons per permetre la
connectivitat del viatges que generarà, amb la xarxa
d'autopistes; que les dues àrees del transport del Vallès
i del Llobregat que ha esmentat, són imprescindibles
per absorbir mercaderies que arribin amb la instal·lació
en la via fèrria d'amplada europea; i que altres actua¬
cions menors són la implantació de les illes de vianants,
la categorització de grans avingudes -l'exemple de
l'avinguda de Gaudí ha d'influir en altres com la del
President Tarradelles i la de Mistral- per anar incidint en
l'eradicació del cotxe privat del centre de la ciutat.
A continuació passa a exposar les mesures d'actua¬
ció concreta que es pretenen aplicar agrupant-les en
aquests quatre apartats: millora de la fluïdesa vial i
potenciació del transport públic; millora de la seguretat
vial; millora de la qualitat de vida; i optimització de la
gestió.
Tocant al primer d'aquests apartats, la millora de la
fluïdesa vial i potenciació de l'us del transport públic diu
que es desglossa en els següents objectius específics:
a) Mantenir la via pública lliure d'obstacles: per a
aconseguir-ho es corregirà la indisciplina vial especial¬
ment pel que fa a l'estacionament en doble filera, en la
calçada i en el carril-bus, a l'ocupació de les cruïlles i a
la invasió total o parcial de les voreres, intensificant
l'acció de la Guàrdia Urbana tant en el seu aspecte
preventiu -mitjançant la megafonia per donar instruc¬
cions sobre el trànsit, i la vigilància- i disciplinari -aug¬
mentant el nombre de grues i d'unitats de paranys i
implantant el sistema de vídeo-denúncies-.
b) Optimitzar l'ordenació i regulació vial, ja que el
trànsit d'agitació, és a dir, el provocat per la recerca de
carrers o indrets i d'aparcaments alenteix la velocitat de
circulació; amb aquests propòsits s'estan fent estudis
de reordenació del trànsit menor a Gràcia i a Ciutat
Vella, les conclusions dels quals s'aplicaran quan esti¬
guin enllestits, i es potenciaran les indicacions dels
carrers, s'incrementarà la informació sobre l'estat dels
aparcaments també s'ampliarà informació facilitada pel
Centre de Control del Trànsit que actuarà entre les 7 del
matí i les 10 de la nit.
c) Millorar la infrastructura urbana: a tal fi es pensa
sol·licitar al Ministeri d'Obres Públiques i Urbanisme la
construcció urgent de l'autovia del marge dret del
Llobregat entre Martorell i el Cinturó del Litoral i l'elimina¬
ció del peatge del III Cinturó (antiga B30) i a la Generali¬
tat la construcció urgent del II Cinturó en el tram
comprès entre la Diagonal i l'Aeroport (Pota Sud) per
tancar l'anella de circumval·lació de la ciutat; i de la línia
II del metro per atendre l'activitat creixent de la munta¬
nya de Montjuïc i les necessitats de mobilitat de la
ciutat; i estudiar la factibilitat de qualificar l'aparcament
públic com a equipament i també d'incrementar la ratio
de places d'aparcament obligatori, ja que la relació
NÍIM. 34 30-X-1989 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1347
actual d'una plaça d'aparcament per a habitatge sem¬
bla avui insuficient.
d) Potenciar i millorar l'ús del transport públic; en
aquesta direcció es preconitzen les següents mesures:
la redacció d'un nou pla de metros, coordinat amb el
Pla de transport públic de rodalia, amb els cor¬
responents estudis de factibilitat i propostes de finança¬
ment; la creació d'un organisme que actuï com a
planificador i gestor del Pla coordinat de transport; la
sol·licitud a la Generalitat d'una tarificació integrada dins
la Regió I amb abonaments mensuals i de lliure circula¬
ció per captar nous clients; la signatura del Contracte-
programa; la realització sostinguda de campanyes de
promoció de l'ús del transport públic en col·laboració
amb institucions públiques i privades; la sol·licitud a
l'Entitat Metropolitana del Transport del manteniment de
la tarlfació del taxi, de l'increment del servei de ràdio-
taxi, i de l'inici de campanya per promoure l'ús del gas
liquat del petroli com a combustible no contaminant.
e) Reduir l'ús del cotxe privat en el centre de la ciutat;
a tal fl les mesures previstes són: incrementar el preu i
modificar el règim horari de les zones cèntriques d'esta¬
cionament limitat configurant-hi una franja horària d'una
a quatre hores i unes variacions de preus entre les 50 i
les 200 pessetes; incrementar les tarifes dels aparca¬
ments subterranis de concessió municipal establint-hi
una franja de cost de 100 pessetes en les zones
perifèriques i 200 en la central; negociar amb el Gremi
de Garatges unes tarifes que afavoreixin l'aparcament
de resident en detriment a l'aparcament de curta dura¬
da; aprovar uns nous plecs de condicions que fomentin
la construcció d'aparcaments subterranis en subsòl
públic mitjançant concessió administrativa; estudiar l'a¬
fectació de les plus-vàlues generades pels increments
tarifaris abans esmentats, a la construcció d'infrastruc¬
tures del transport mantenir les mesures restrictives de
l'accés al centre durant les festes nadalenques i estu¬
diar-ne l'extensió a altres zones terciàries de la ciutat.
Referint-se a l'apartat de millora de la seguretat vial, hi
distingeix els següents objectius específics:
a) Intensificar la vigilància dels conductors que posen
en perill la seguretat d'altres conductors i dels vianants
per evitar, entre altres, conductes com no respectar els
semàfors, entrar en les cruïlles obstruint la circulació,
circular per les voreres i conduir en estat etílic. Amb
aquesta intenció es proposen les mesures següents:
continuar la vigilància dels vehicles que no hagin passat
les revisions obligatòries atès que un 8 % dels acci¬
dents es deuen a manca d'atenció per les condicions
dels vehicles; promoure la utilització del cinturó de
seguretat en la circulació urbana i instar a la Direcció
General de Tràfic que el faci obligatori; seguir realitzant
campanyes de control de la velocitat i de l'alcoholèmia;
especialment durant les nits i els caps de setmana;
potenciar la disciplina vial amb estímuls als conductors
que destaquin pel seu civisme i per la seva solidaritat i
donar suport a les iniciatives en aquests sentits que
promoguin altres entitats; i sol·licitar la participació en
aquest objectiu dels altres cossos i forces de seguretat
presents-a la ciutat.
b) Millorar les condicions de seguretat dels conduc¬
tors de vehicles de dues rodes ja que, malauradament,
després d'una intensa campanya, l'ús del casc només
arriba al 50 % entre els conductors de motos de més
de 125 cc i al 15 % entre els de motos de cilindrada
inferior o de ciclomotor. A tal fi es preveu incrementar
acció sancionadora d'aquells conductors per als quals
l'ús del casc és obligatori, i fomentar l'ús del casc entre
els conductors de motos de qualsevol cilindrada; instar
l'homologació dels requisits per a l'obtenció del permís
de conduir motos, als exigits en altres països del nostre
entorn; i posar en pràctica les conclusions dels estudis
sobre els diversos tipus de pintures de paviments per
evitar relliscades els dies de pluja.
c) Garantir la seguretat dels disminuïts físics mitjan¬
çant l'aparcament en llibertat en funció de la identifica¬
ció del vehicle i la correcció de l'aparcament sobre els
guals destinats als minusvàlids.
d) Intensificar la participació i l'educació vial vist que
el trànsit i la seguretat vial tenen unes derivacions
socials que ultrapassen l'acció dels grups i atès que
dels individuus i la manera de conduir depèn en bona
mesura de l'entorn en què es viu i de l'estil social. Amb
aquest propòsit, es preveu incrementar l'acció educa¬
dora de la Guàrdia Urbana perquè assoleixi els 20.000
alumnes; concertar amb les escoles la creació de
monitors escolars i la implantació de senyals lluminoses
mòbils en els moments de la entrada o sortida massiva
d'escolars, o a la reestructuració del Consell Consultiu
de Circulació i Seguretat vial, constituït el 1983, donant-
hi cabuda a tots els Grups polítics municipals, creant-hi
tres grups de treball (per estudiar les operacions de
càrrega i descàrrega, el transport escolar i l'adaptació
de l'Ordenança de Circulació a la nova Llei de Segure¬
tat vial), i una comissió específica, formada per experts,
a imatge d'una sindicatura de multes; sol·licitar a l'Asso¬
ciació Espanyola d'Automoció que destini un percentat¬
ge de la suma que dedica a publicitat dels automòbils
(40.000 milions de pessetes anuals) a campanyes que
promoguin l'ús racional del cotxe i el respecte a les
ngrmes de la circulació; i promoure, conjuntament amb
l'Àmbit de Benestar Social i el Consell de la Joventut,
accions adreçades a la participació i millora de la
seguretat i disciplina vial.
En l'apartat relatiu a la millora de la qualitat del medi
ambient, concreta que l'objectiu específic és reduir els
elements contaminants, per aconseguir el qual s'han
pensat les mesures següents: incrementar les denún¬
cies de la Guàrdia Urbana d'aquells vehicles que no
compleixin la normativa sobre sorolls; efectuar una
intensa campanya, de tres mesos de durada en la qual
es realitzi una mitjana de quinze inspeccions diàries;
instal·lar, en els nous vehicles del Parc Mòbil Municipal i
de la Guàrdia Urbana, tubs catalítics que permetin l'ús
de la gasolina sense plom; sol·licitar al Govern de l'Estat
l'equiparació de la benzina sense plom a l'altra, per
estimular-ne el consum; elaborar un ban sobre l'ús de la
bicicleta a la ciutat, que culminarà en la Festa de la
Bicicleta que tradicionalment se celebra el mes d'octu¬
bre; i instar de l'Entitat Metropolitana del Transport
l'aprovació d'una ordenança sobre el transport de Ma¬
tèries perilloses.
Tocant al darrer apartat, l'optimització de la gestió
indica que comprèn dos objectius:
a) Actualitzar i optimitzar els procediments adminis¬
tratius establint un sistema de cobrament de les denún¬
cies de trànsit dins l'àmbit metropolità, al qual pertany el
25 % de les denúncies, i implantant una agència execu¬
tiva per fer-lo possible.
b) Actualitzar i optimitzar els procediments tecnolò¬
gics: vista l'aparició de noves tecnologies -autoguiat
dels cotxes, ordinador de bord, la informació de ràdio i
interactiva- i atesos els resultats dels projectes Drive I
i II i les experiències Ulysses de Lyon, Libs a Berlín
1348 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-X-1QRQ
i Autoguide de Londres, es pensa continuar participant
en els projectes europeus de noves tecnologies; partici¬
par en el Grup de Grans Ciutats Europees per a l'anàlisi
de la problemàtica del trànsit urbà per tal d'aconseguir
no tan sols una homologació de les actuacions sinó
també ajuts institucionals europeus i una equiparació
dels aspectes legals i fiscals; estudiar la factibilitat
d'aplicar aquestes noves tecnologies a la Ciutat i a la
seva zona metropolitana; proposar la modificació de
la fiscalitat dinàmica del cotxe com a pas previ a la
implantació del peatge urbà; establir noves illes per a
vianants; i implantar els aparcaments dissuasoris en els
Cinturons de Ronda.
Acaba significant que de les mesures exposades,
disset són aplicables demà mateix i altres vint-i-una
tenen un període de gestió d'uns quatre mesos mentre
que les sol·licituds adreçades a altres instàncies admi¬
nistratives estan condicionades a la receptivitat i agilitat
que trobin en tals instàncies; i que el factor humà té una
influència directa en la circulació perquè la manera de
conduir és un reflex de la manera de viure i, per tant,
totes les accions que comportin una millora dels valors
de la societat contribueixen a millorar la mobilitat de la
gran ciutat.
El Sr. Alsina després d'observar que l'informe prece¬
dent ha estat motivat, una vegada més, per una moció
prèvia presentada pel seu Grup, el qual propugnava un
programa d'actuacions coordinat que involucrés totes
les Àrees municipals tanmateix avui s'han presentat
unes mesures bàsicament punitives que són reiteració
d'altres ja existents i que, tot i ser plenes de bona
voluntat, ja es podien haver aplicat fa vuit anys.
Considera que no hi ha quantificació ni dels mitjans
materials ni humans necessaris per dur-les a terme ni és
adequada la forma com el Regidor de l'Àrea ha esta¬
blert els terminis per a implantar-les; i que davant el
caos circulatori existent, especialment a les entrades i
sortides de la ciutat i l'alta sinistrabilitat -100 morts i
14.000 ferits l'any 1988-, davant la greu contaminació
atmosfèrica de la Ciutat, causada en un 60 % pels
vehicles privats, davant la important davallada de l'ús
dels transports públics -que entre 1985 i 1988 han
perdut un 13% dels seus viatgers malgrat oferir una
xarxa un 15 % més extensa- davant dels elevats cos¬
tos socials i econòmics i la degradació de la qualitat de
vida que la situació actual comporta, s'han presentat
unes mesures parcials -amb moltes de les quals el seu
Grup està d'acord- que no afronten els tres problemes
principals de la circulació a Barcelona els quals tenen
tres eixos:
a) La manca d'una autoritat que dirigeixi pressupostà-
riament una qüestió que afecta diverses Àrees;
b) La indefinició del finançament ja que per resoldre
el problema del trànsit cal potenciar el transport públic
amb inversions fortíssimes en infrastructures i amb la
integració tarifària i, no obstant això, la no signatura del
Contracte-Programa, bloquejada pel Govern de l'Estat,
no permet resoldre els dèficits de 54.000 milions ni
disposar de les inversions necessàries no tan sols per
portar el metro a Montjuïc sinó tampoc per al Pla de
metros mentre que Madrid i Sevilla estan negociant uns
programes de 358.000 i 260.000 milions de pessetes
respectivament.
c) L'excessiva dependència de les mesures proposa¬
des, de la Guàrdia Urbana la qual necessita un nou
reglament i un increment considerable dels seus efec¬
tius.
Remarca que en els vuit anys que porta governant
l'actual majoria no s'ha fet cap park and ride, cap pas a
dos nivells ni cap campanya de promoció del transport
públic que tingués èxit; que només es cobra un 40 %
de les multes que s'imposen; que no hi ha un control
dels accidents ni del consum de l'alcohol; que cada
vegada hi ha més accidents de motos i, com el mateix
Regidor de l'Àrea ha reconegut, a pesar de la campa¬
nya realitzada només un 15 % dels conductors de
ciclomotors usa el casc; que no s'han establert rutes
alternatives de la xarxa viària principal i la secundària
està infrautilitzada; que la grua es dedica a recaptar
més en lloc de treure els cotxes d'allà on fan nosa; que
hi ha una política contradictòria en matèria d'aparca¬
ments puix que construint-ne al centre s'hi atrau trànsit
privat; que no hi ha uns criteris clars a l'hora de definir els
carrers amb prioritat circulatòria puix que s'hi col·loquen
-tal és el cas del carrer de Muntaner- zones blaves.
Subratlla, també, que no hi ha tampoc criteris per a la
reinversió dels diners recaptats amb les multes; que
encara no hi ha cap autobús que usi el gas liquat del
petroli, del qual el Sr. Alcalde féu una gran propaganda;
que els dies de pluja la pintura dels senyals horizontals
és perillossísima per a les motos; que no hi ha un pla
coordinat d'obres en la via pública ni rutes alternatives
en les zones on es fan, en les quals es produeixen
col·lapses; que cal cercar una solució al problema dels
3.000 camions que entren diàriament en la Ciutat; que
l'informe no parla del transport escolar, ni dels autocars
turístics ni de la senyalització, ni de l'enllumenat ni del
carril bus ni de la xarxa d'autobusos ni del planejament
urbanístic del futur; que no s'hi preveuen tampoc els
túnels que caldrà fer a la serra de Collserola ni els ponts
que faran falta; i que tot això demostra la necessitat
d'un departament d'estudis i prospectiva.
Diu, en conclusió, que Barcelona pot veure seriosa¬
ment compromès el seu futur i la seva qualitat de vida si
no s'encara amb valentia, imaginació i recursos, la
mobilitat urbana de persones i vehicles; i que el seu
Grup ofereix la seva col·laboració en el Consell de
Circulació i Seguretat Vial però no pot donar el seu
suport al reguitzell de mesures sense quantificar que
suara ha exposat el Regidor de la Via Pública.
El Sr. Albesa agraeix al Sr. Torres la presentació
d'aquest informe tot i que hauria preferit que el Regidor
ponent hagués renunciat a llegir-lo per deixar més
temps al debat; i comparteix els objectius programàtics
però no veu tan clares les mesures que s'hi proposen.
Observa que en una moció presentada pel Grup
Popular s'instava la creació d'una comissió corporativa
que participés en el disseny de la política de circulació,
petició aquesta que el Regidor de l'Àrea ha despatxat
amb la seva referència al Consell de Circulació i Segure¬
tat Vial, l'operativitat del qual és qüestionable atès l'alt
nombre de membres que tindrà.
Comenta que per fer respectar les ordenances no cal
cap estudi previ; que les mesures que Barcelona recla¬
ma són que es pugui circular per la Ciutat i no que
s'hagi de pagar més per poder-ho fer, perquè si no
s'ofereixen unes mesures alternatives a l'ús de l'auto¬
mòbil privat, la gent seguirà agafant-lo encara que hagi
de pagar més; que concretament, mentre els transports
públics no funcionin amb una regularitat que garanteixi
poder arribar a temps als llocs, hom continuarà fent
servir el cotxe encara que es penalitzi l'aparcament
amb un sobrepreu que incidirà sobre el cost de la vida; i
que la intensificació de les funcions de vigilància i
NÚM. 34 30-X-1989 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1349
sanció recaurà sobre la Guàrdia Urbana a la qual, des
de fa molt temps, s'exigeix un esforç superior a les
possibilitats de la seva plantilla i, per tant, li resultarà
difícil atendre degudament aquesta nova càrrega de
treball; per aquestes consideracions el seu Grup no pot
acceptar un informe que no resol la problemàtica ciuta¬
dana ni tampoc que es tapi la seva moció amb un
informe d'aquesta mena.
Significa també que la contaminació atmosfèrica es
vol combatre obligant els taxis a consumir butà i propà
però resulta molt més esfereïdora la quantitat de fums
que emeten els tubs d'escapament dels autobusos;
que més preocupant que el consum de gasolina amb
plom, resulta la incidència en el càncer de pulmó que
tenen les partícules d'asbest que desprenen els siste¬
mes de frenat de l'automòbil; i que quant al transport de
mercaderies perilloses, ja hi ha una normativa estatal
que cal fer complir.
Insisteix finalment que mentre els transports munici¬
pals no ofereixin un servei públic digne d'aquest nom,
la gent continuarà fent servir el cotxe privat.
El Sr. Lucchetti significa que l'informe repartit, que no
pretén fer una estimació de les necessitats de la circula¬
ció de la Ciutat fins a l'any 2000 sinó que es limita a
presentar les possibles solucions de les actuals, és un
document vàlid; i que el dossier sobre els Cinturons
publicat la tardor de 1987 feia una anàlisi del sistema
viari amb una perspectiva metropolitana, però, en la
seva opinió les solucions s'han de cercar prenent com
a àmbit la Regió I.
Comenta, tot seguit, que la xarxa dels Cinturons
contribuirà eficaçment als problemes del trànsit quan
funcioni íntegrament, però no mentre manqui algun
element (les Potes, les derivacions del nus de la Trinitat)
perquè un funcionament parcial pot repercutir negativa¬
ment sobre la xarxa viària, sobretot després que deter¬
minades obres olímpiques hagin afectat, encara que
sigui transitòriament vies que suportaven una gran in¬
tensitat de trànsit, tal és el cas, per exemple, de la
semaforització de l'avinguda Meridiana-Río de Janeiro;
que també cal preveure una congestió del Cinturó del
Litoral si es du a terme la reforma del Port Vell; que les
àrees de noves centralitat generaran nous nuclis d'a¬
tracció de trànsit, per això no és suficient per descon¬
gestionar el centre i, per tant, calen mesures que
restringeixin el trànsit privat alhora que milloren l'acces¬
sibilitat; que les propostes que es feien en l'esmentat
dossier per potenciar el transport públic són plenament
vigents i d'aplicació cada cop més necessària; que el
document avui en debat no ofereix una visió global del
problema del transport privat i no entra a fons en el
conflicte transport privat - transport públic a pesar que
només aquest darrer pot garantir el dret constitucional a
la mobilitat, mentre que, per altra banda, cau en una
certa contradicció ja que com més autopistes i autovies
s'ofereixin, més congestió es produirà al centre; i que el
metro no és la millor solució per a l'accessibilitat a la
muntanya de Montjuïc i ha d'arribar a la Zona Franca
però no com a prolongació de la línia 2.
Considera després que el Pla coordinat del transport
hauria de tenir com a àmbit la Regió I i no solament
l'Àrea metropolitana; que, efectivament, la signatura del
contracte programa és indispensable per a la millora del
transport públic; que la reducció de l'ús del cotxe privat
es positiva des del punt de vista dels principis, però les
propostes s'haurien de concretar més.
Tocant al problema de l'accés amb cotxe i l'aparca¬
ment al centre de la ciutat, que serà el tema estrella de
la temporada, suggereix que, a fi de reduir les oportuni¬
tats d'aparcament fàcil i barat, tal vegada caldria reduir
l'espai dedicat a aparcament limitat a més d'augmentar-
ne el preu; que dubta que la tarifa de 200 pessetes
resulti dissuasòria i, per tant, cal estudiar l'aplicació
d'una sobretaxa que faci augmentar la recaptació per a
estacionament, el producte de la qual es podria invertir
en millores d'infrastructura i en la millora de les condi¬
cions del transport públic com ara és la instal·lació de
l'aire condicionat i d'escales metàl·liques i la construc¬
ció de bones correspondències.
També opina que s'haurien d'implantar carrils bus i
taxi amb separació de calçades; que l'informe no dóna
una solució prou vàlida a l'aparcament dels residents
als quals no es facilita l'arribada al lloc on viuen; que
s'haurien d'endurir les sancions per la contaminació
atmosfèrica i acústica produïda per les motos, i contro¬
lar les modificacions de les condicions de sortida de
fàbrica perquè són causa de sorolls i de fums; que
s'hauria de suprimir la mesura de doblar les sancions
per la no utilització del casc; i que s'ha d'anar molt en
compte a atorgar concessions d'espais públics perquè
s'hi construeixin aparcaments i a considerar aquests
com a equipaments, ja que ambdós punts podrien
resultar conflictius.
Finalment, respecte a l'ús de la bicicleta creu que no
podrà tenir un creixement apreciable fins que es garan¬
teixi la vida i la seguretat dels ciclistes; que serà difícil
introduir l'ús de la bicicleta com a canvi d'hàbit de
transport perquè la Ciutat no és precisament còmode
per usar-la, tanmateix cal ésser decidits en aquesta
matèria; suggereix, doncs la implantació de les vies
exclusives per a bicicletes i motocicletes utilitzables tots
els dies de l'any, que podria començar posant aquestes
vies des de barris com Sants, Poblenou o Horta fins a la
plaça de Sant Jaume, que seria el lloc d'enllaç d'aques¬
tes tres procedències.
El Sr. Torres observa que si bé en qüestions d'urba¬
nisme de circulació i de programació de la Ciutat ha de
manar l'Ajuntament i la seva Comissió de Govern, en
les qüestions del gran planejament i de la gestió del
transport a escala de la Regió I hauria de manar,
coordinar i comprometre's la Generalitat.
La Presidència tanca el debat sobre mesures de
circulació i trànsit a la Ciutat i indica que no s'han
presentat mocions però sí un prec del Grup Popular.
El Sr. Albesa fa ús de la paraula per demanar que
l'Alcaldia vulgui constestar les següents preguntes: 1a)
quina valoració fa l'Alcalde com a president de l'Ajunta¬
ment i de l'equip de govern, del que s'esdevingué a
l'Estadi Olímpic de Montjuïc el dia de la seva inauguració;
2) què s'ha de fer amb les goteres i 3a) si es poden
demanar indemnitzacions a les empreses constructores.
El Sr. Alcalde contesta que aquesta mateixa tarda es
reunirà amb els Portaveus dels Grups municipals per
explicar-los que ha decidit constituir una comissió, peti¬
ta, de persones independents per tal de reunir, en el
termini de tres o quatre setmanes, totes les evidències
possibles sobre aquesta qüestió que preocupa l'Alcal¬
dia, el Consistori i tots els ciutadans; i que s'hi afegiran
entitats tècniques exteriors que ajudin a trobar solu¬
cions; que es referma en la convicció que l'Estadi té les
condicions necessàries per ésser el millor d'Europa;
que ha parlat amb els dirigents de l'empresa construc¬
tora en els quals ha trobat la millor disposició per
empendre les mesures adequades; i que l'Alcalde i
1350 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-X-1989
l'Ajuntament tindran tota la informació independent que No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presi-
calgui per fer-se un judici complet de les mesures dència aixeca la sessió a les quinze hores i cinquanta
que s'han d'adoptar. minuts.
Acords
Sessió del Consell Plenari, de 6 d'octubre de
1989.
Aprovació de l'acta de la sessió anterior.
Despatx d'ofici
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 6 de
setembre de 1989 (NC-111), que designa l'll im. Sr.
Germà Vidal i Rebull, membre del Patronat de la Funda¬
ció Pública del Pavelló Alemany Mies Van der Ròhe, en
substitució de la ll ima. Sra. Maria Aurèlia Capmany.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 6 de
setembre (NC-112), que nomena el Sr. Lluís Hortet i
Previ, Director de la Fundació Pública del Pavelló Mies
Van der Ròhe.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 13 de
setembre de 1989 (NC-113), que constitueix una Co¬
missió Delegada de l'Alcalde, per estudiar i analitzar el
funcionament de l'Estadi Olímpic de Montjuïc amb mo¬
tiu de la V Copa del Món d'Atletisme, i designa Presi¬
dent de la Comissió, l'll im. Sr. Guerau Ruiz i Pena, i
vocals els Srs. Josep M. Vegara i Carrió, i Xavier Roig i
Giménez.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 25 de
setembre de 1989 (NC-117), que nomena el Sr. Ferran
Mascarell i Canalda, representant de l'Ajuntament en la
Fundació Teatre Lliure-Teatre Públic de Barcelona.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 27 de
setembre de 1989 (NC-118), que delega facultats en els
Consellers Presidents dels Consells Municipals de Dis¬
tricte, per a l'efectivitat del projecte de Transferència
núm. 17 Padró Municipal d'Habitants.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 27 de
setembre de 1989 (NC-119), que delega en la ll·lma.
Sra. Marta Mata i Garriga, la Presidència del Consell del
Patronat de la Fundació Privada Escoles Domènech.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 27 de
setembre (NC-120), que nomena el Sr. Àngel Ros i
Domingo, Coordinador de Serveis d'Informació de
Base.
Ratificar els decrets de l'Alcaldia, de 5 de setembre
de 1989 (NC-123 i 124), que, respectivament, nomenen
membre dels següents Consells de Districte: de Ciutat
Vella, el Sr. Antoni Oller i Bou, en substitució de la Sra.
Montserrat Berduque i Pasans; i de l'Eixample, el Sr.
Jordi Oliveras i Prats, en substitució del Sr. Carles
Porrera i Sala.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 15 de
setembre de 1989 (NC-115), que designa la Comissió
encarregada d'efectuar el sorteig entre els electors, per
al nomenament dels Presidents i Vocals que hauran de
constituir les meses electorals el dia 29 d'octubre.
Quedar assabentat de l'acta del sorteig públic, de 27
de setembre de 1989, per elegir els components de les
meses electorals que hauran de constituir-se amb motiu
de les eleccions generals del 29 d'octubre de 1989.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 19 de
setembre de 1989 (NC-116), que autoritza la col·locació
de pancartes i banderoles a la via pública, i la utilització
de les columnes anunciadores i plafons o cartelleres de
propietat municipal en les properes eleccions generals.
Quedar assabentat de l'acord de la Comissió de
Govern, de 15 de setembre de 1989, pel qual s'aproven
les tarifes per a la utilització de les instal·lacions esporti¬
ves municipals, aplicables durant la temporada 1989-90.
Quedar assabentat de l'aprovació definitiva dels esta¬
tuts de l'Institut Municipal de Música de Barcelona, al no
haverse presentat cap reclamació durant el període
d'informació pública.
Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 27 de juliol de
1989, pel qual s'aprova la normativa reguladora de
l'autonomia de la gestió econòmica dels centres do¬
cents municipals.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 18 de
setembre de 1989 (EF-891), pel qual s'aproven reconei¬
xements de crèdits, per un import de 150.862.163 pes¬
setes.
Ratificar l'acord del Consell del Districte de Sant
Andreu, de 27 de setembre de 1989, pel qual es
proposa denominar Centre Josep Pallach, a l'edifici
municipal situat al carrer Paixalet, destinat a dotació cul¬
tural.
Ratificar, exercint funcions de Junta General, d'Anella
Olímpica de Montjuïc, SA el decret de l'Alcaldia, de 28
de setembre, que nomena el Sr. Roberto González i
Molines, membre del Consell d'Administració d'aquesta
Societat.
Ratificar, exercint funcions de Junta General de la
Societat privada municipal, Institut Municipal de Promo¬
ció Urbanística, el decret de l'Alcaldia, de 22 de setem¬
bre de I989 pel qual es designen membres del seu
Consell d'Administració; en representació de la Corpo¬
ració: els ll·lms. Srs. Jordi Parpal i Marfà, Joan Torres i
Carol, Josep M. Serra i Martí i Antoni Albesa i Vilalta, i la
ll·lma. Sra. Eulàlia Vintró i Castells i de representació no
consistorial: la ll·lma. Sra. Mercè Sala i Schnorkowski
(Mancomunitat de Municipis Metropolitans), els ll·lms.
Srs. Joaquim de Nadal i Caparà (VOSA), Enric Truñó i
Lagares (AOMSA), Josep Miquel Abad i Silvestre
(COOB-92), i el Sr. Francesc Rafart i Estela; i es
designen observadors: els ll·lms. Srs. Guerau Ruiz i
Pena i Juan José Ferreiro i Suàrez i els Srs. Lluís Serra i
Serra, i Josep A. Acebillo i Marín.
NÚM. 34 30-X-1989 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1351
Quedar assabentat, exercint funcions de Junta Gene¬
ral de la Societat privada municipal, Institut Municipal de
Promoció Urbanística, SA, dels decrets de l'Alcaldia, de
29 de setembre de 1989 pels quals, respectivament es
nomena: President d'aquesta Societat l'll im. Sr. Jordi
Parpal i Marfà, i Secretari del seu Consell d'Administra¬
ció l'll im. Sr. Jordi Baulies i Cortal.
Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 3 d'octubre de
1989, pel qual es determina l'aportació a Barcelona
Holding Olímpico, SA (HOLSA), de la totalitat de les
accions de les societats Vila Olímpica, SA, Institut de
Promoció Urbanística, SA, i Anella Olímpica de Mont¬
juïc, SA i pels següents valors nominals del seu respec¬
tiu capital social; modificar, conseqüentment, en aquest
sentit, l'article 5è dels estatus de l'esmentada societat,
aprovats el 12 de setembre de 1989; i facultar l'Excm.
Sr. Alcalde o el Regidor en qui delegui, per atorgar tota
la documentació necessària i per representar aquest
Ajuntament en la Junta General d'HOLSA.
Ratificar els següents convenis:
A) Amb la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de
Cultura per a la construcció de l'Auditori de Música de
la ciutat de Barcelona.
B) Amb la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació
de Barcelona i la Fira Oficial de Mostres de Barcelona,
per a la promoció del Consorci de Palaus de Congres¬
sos de Barcelona.
C) Amb el Ministeri d'Econòmia i Hisenda, sobre les
condicions específiques del marc financer en el qual ha
de desenvolupar la seva activitat la Societat Barcelona
Holding Olímpico, SA.
D) Amb la Generalitat de Catalunya, la Diputació
Provincial de Barcelona i les Cambres de Comerç que
formen part del Consorci d'Informació i Documentació
de Catalunya.
I ratificar també, pel que fa a l'últim, l'acord del Ple del
Consorci d'Informació i Documentació de Catalunya, de
21 de setembre de 1989, pe! qual s'acorda la dissolució
del Consorci i l'adjudicació dels seus actius a la Gene¬
ralitat de Catalunya i es procedeix a la tramesa provisio¬
nal dels actius del Consorci a la Generalitat i a posar a
disposició d'aquesta els mitjans personals i materials
del Consorci.
Ordre del dia
COMISSIÓ DE GOVERN
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 29 de
setembre de 1989, pel qual s'aprova provisionalment el
Pla especial d'ordenació de l'antiga Fàbrica Batlló, si¬
tuada a l'illa delimitada pels carrers del Comte d'Urgell,
del Rosselló, de Viladomat i de París.
Ratificare Is acords de la Comissió de Govern, de 29
de setembre de 1989, pels quals s'aproven definitiva¬
ment: 1) el Projecte de delimitació de la unitat d'actua¬
ció situada a l'illa limitada pels carrers de Guipúscoa,
del Concili de Trento, d'Espronceda i de Bac de Roda; i
2) el Projecte de compensació presentat per la Junta de
compensació del Polígon II del Pla especial de reforma
interior de Torre Vilana.
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 29 de
setembre de 1989, pel qual s'aprovà inicialment el
Projecte d'urbanització del carrer de Tarragona.
RatificareIs acords de la Comissió de Govern, de 29
de setembre de 1989, pels quals s'aproven definitiva¬
ment: 1) el Projecte d'urbanització, d'iniciativa privada,
del carrer de Sena, entre l'avinguda de Sant Ramon
Nonat i el carrer del Danubi; 2) el Projecte d'urbanitza¬
ció, d'iniciativa privada, del carrer del Cardenal Reig,
entre els carrers de Pisuerga i de Collbanc; i 3) el
Projecte d'urbanització, d'iniciativa privada, del carrer
Nou, accés al Cementiri Nord en connexió amb la
carretera d'Horta a Cerdanyola.
ALCALDIA
DELEGACIÓ DE PROMOCIÓ URBANÍSTICA
I JOCS OLÍMPICS 1992
Aprovar inicialment els projectes d'expropiació per
taxació conjunta dels béns i drets afectats per l'expro¬
piació dels terrenys necessaris per a la construcció de
la Ronda del Mig i per a la urbanització parcial del Parc
del Torrent de Can Melis; sotmetre'ls a informació
pública durant el termini d'un mes; deixar sense efecte
els expedients expropiatoris iniciats per l'Ajuntament
relatius a les finques i ocupants taxats en els projectes
que s'aproven, sense perjudici de mantenir la declara¬
ció d'inici de l'expropiació que s'efectuà el seu dia al
respecte; declarar iniciada l'expropiació en tots aquells
casos de béns i drets continguts en els projectes que
no hagin obtingut aquesta declaració amb anterioritat a
aquest acord.
ÀMBIT D'ORGANITZACIÓ I ECONOMIA
GERÈNCIA DELS SERVEIS CENTRALS
Aprovar definitivament, a conseqüència de la infor¬
mació pública practicada, els Estatuts de l'Institut Muni¬
cipal d'Informàtica segons el document que s'adjunta.
Negociat d'Administració de Personal
Autoritzar a la Sra. Natalia Amorós i Bosch, la compa¬
tibilitat sol·licitada entre la seva activitat de funcionari
municipal en aquesta Corporació, amb la categoria de
Tècnic d'Administració General, i l'exercici de la profes¬
sió d'advocat, si bé, de conformitat amb l'article 11 de
la Llei 21/1987 de 26 de novembre, d'incompatibilitats
del personal al servei de la Generalitat, no podrà exercir,
per si mateix o mitjançant substitut, la defensa d'interes¬
sos contraris als de la Corporació municipal i tampoc no
podrà assessorar, informar o desenvolupar les activitats
pròpies d'aquella professió en aquells assumptes o
procediments en els quals l'Ajuntament o els seus
Organismes hi tinguin relació, i d'acord amb allò que
preveu l'article 12, la seva dedicació professional priva¬
da no podrà superar la meitat de la jornada laboral
setmanal vigent a l'Administració pública, condicionant,
en qualsevol cas, la present autorització a i'efectiu i
estricte compliment dels seus deures públics i a la
modificació del règim d'incompatibilitats.
Autoritzar els següents senyors: Pilar Boguñá i Zu-
biau, Manuel Ferrer i Sala, Josep M. Selvas i León la
1352 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-X-1989
compatibilitat sol·licitada entre la seva activitat de fun¬
cionari municipal en aquesta Corporació i la seva pro¬
fessió d'arquitecte, en els dos primers casos, i d'engi¬
nyer, en el darrer, excloent del seu exercici el terme
municipal de Barcelona per tal d'evitar possibles coinci¬
dències entre l'activitat pública i privada, garantint d'a¬
questa manera l'objectivitat, la imparcialitat i la indepen¬
dència que ha de presidir la seva actuació com a
funcionaris, i per salvaguardar l'interès públic que po¬
dria sortir perjudicat en cas de produir-se aquella coinci¬
dència; tanmateix: la seva dedicació professional priva¬
da no podrà superar la meitat de la jornada laboral
setmanal vigent a l'Administració Pública, tot de confor¬
mitat amb allò que disposen els articles 2, 11 i 12 de la
Llei 21/1987, de 26 de novembre, sobre incompatibili¬
tats del personal al servei de l'Administració de la
Generalitat; i per altra banda la present autorització està
condicionada a l'efectiu compliment dels deures i la
modificació de la normativa d'incompatibilitats.
Autoritzaré Is següents senyors: Carlos Chico i Marto¬
rell, Francesc Martín i Mercader, Rosa M. Santolalla i
Franco, Jordi Segués i Planes, Carles Torrebadella i
Alsina, i M. José Villa i Calbet la compatibilitat sol·licita¬
da entre la seva activitat de funcionari municipal en
aquesta Corporació i la seva professió d'arquitecte
tècnic, excloent del seu exercici el terme municipal de
Barcelona per tal d'evitar possibles coincidències entre
l'activitat pública i privada, garantint d'aquesta manera
l'objectivitat, la imparcialitat i la independència que ha
de presidir la seva actuació com a funcionaris, i per
salvaguardar l'interès públic que podria sortir perjudicat
en cas de produir-se aquella coincidència; tanmateix: la
seva dedicació professional privada no podrà superar la
meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l'Adminis¬
tració Pública, tot de conformitat amb allò que disposen
els articles 2, 11 i 12 de la Llei 21/1987, de 26 de
novembre, sobre incompatibilitats del personal al servei
de l'Administració de la Generalitat; i per altra banda la
present autorització està condicionada a l'efectiu com¬
pliment dels deures i la modificació de la normativa d'in¬
compatibilitats.
Autoritzaré Is Srs. Jorge Abellán i Vidal, Jesús Alonso
i Ribas, José M. Asensi i Farrujia, Víctor Lucea i Deltoro,
Pieràngela Pujolà i Doldi, Àngel Vázquez i Jiménez, i
Francisco Vélez i Sánchez la comptabilitat sol·licitada
entre la seva activitat municipal, amb la categoria que
en cada cas s'indica, i l'exercici de l'activitat privada
que cadascun d'ells declara ja que aquesta activitat no
figura compresa entre les causes d'incompatibilitat pre¬
vistes en els articles 2, 11 i 12 de la Llei 21/1987 de 26
de novembre sobre incompatibilitats del personal al
servei de l'Administració de la Generalitat si bé la
present autorització està condicionada a l'estricte com¬
pliment dels seus deures públics, al manteniment de la
dedicació a l'activitat privada dintre dels límits establerts
per l'article 11 de l'esmentada Llei i pot deixar-se sense
efecte per modificació de les circumstàncies relatives al
lloc de treball, per modificació del règim d'incompatibili¬
tats, o per interès públic.
Autoritzaré I Sr. Rafael Rodríguez i Gayarre, la compa¬
tibilitat sol·licitada entre la seva plaça municipal i la de
professor associat de la Universitat Autònoma de Bar¬
celona, d'acord amb allò que preveu l'article 4.2 de la
Llei 21/1987, de 26 de novembre, sobre incompatibili¬
tats del personal al servei de l'Administració de la
Generalitat i amb les limitacions previstes en els articles
5 i 6 de la mateixa Llei.
Negociat de Règim Disciplinari
Imposar al funcionari Sr. Ramón Mauri i Serres
(13163/2110/02 03) la sanció de separació del servei,
prevista en l'article 97.1 a) de la Llei 17/1985, de 23 de
juliol, de funció pública de l'Administració de la Genera¬
litat, per la comissió de la falta molt greu prevista en
l'article 93, apartat h), de l'esmentada Llei, per l'incom¬
pliment de les normes sobre incompatibilitats, en haver
exercit durant els mesos de juliol i setembre de 1988,
una altra activitat en el sector públic, com a metge de
medicina general de l'Institut Català de la Salut de la
Generalitat de Catalunya, durant la seva jornada laboral
de prestació de serveis a l'Ajuntament de Barcelona,
simultàniament i amb plena coincidència horària amb el
seu lloc de treball en el Centre de Salut Pública del
Districte de Ciutat Vella, incomplint greument la jornada
i l'horari del lloc municipal durant l'esmentat període i
encobrint les seves absències amb comunicats d'inci¬
dències falsos, que referien comissions de serveis en
altres dependències municipals mai no realitzades, i en
no haver efectuat l'obligatòria i inexcusable declaració
d'activitats preceptiva per modificació substancial de
les condicions de treball, exercint als dos llocs públics
en situació d'il·legalitat, d'acord amb allò que disposen
els articles 16 a 23 de la Llei 21/1987, de 26 de
novembre, d'incompatibilitats del personal al servei de
l'Administració de la Generalitat.
Imposar al funcionari Sr. Vicente Bueno i Belenguer
(17760/2520/02 04), la sanció de separació del servei,
prevista en l'article 97.1, a) de la Llei 17/1985, de 23 de
juliol, de funció pública de l'Administració de la Genera¬
litat, per la comissió de la falta molt greu prevista en
l'article 93, apartat h), de l'esmentada Llei, per l'incom¬
pliment de les normes sobre incompatibilitats, en haver
exercit des del 3 d'octubre al 15 de desembre de 1988
una activitat privada incompatible amb el desenvolupa¬
ment de la funció pública, en donar-se la coincidència
horària entre ambdues en detriment i greu incompliment
de la jornada laboral municipal, en sobrepassar la
dedicació setmanal màxima admissible entre activitats
compatibles, en no tenir autorització per a l'exercici de
l'esmentada activitat privada i en no haver fet l'obligatò¬
ria i inexcusable declaració d'activitats, quan havia
quedat sense efecte l'anterior reconeixement de com¬
patibilitat per modificació de les condicions del lloc de
treball, per l'incompliment comès de la jornada i l'horari
en el lloc de caràcter públic i per variació de les
disposicions estatutàries vigents en matèria d'incompa¬
tibilitats, segons el que s'estableix en els articles 21 i 23
de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d'incompatibili¬
tats del personal al servei de l'Administració de la Gene¬
ralitat.
Imposar al funcionari Sr. José Angel Mira i Llorens
(10268/2520/02 04), la sanció de separació del servei,
prevista en l'article 97.1 a) de la Llei 17/1985, de 23 de
juliol, de funció pública de l'Administració de la Genera¬
litat, per la comissió de la falta molt greu prevista en
l'article 93, apartat h), de l'esmentada Llei, per l'incom¬
pliment de les normes sobre incompatibilitats, en haver
exercit des del 3 d'octubre al 15 de desembre de 1988
una activitat privada incompatible amb el desenvolupa¬
ment de la funció pública, en donar-se la coincidència
horària entre ambdues en detriment i greu incompliment
de la jornada laboral municipal, en sobrepassar la
dedicació setmanal màxima admissible entre activitats
compatibles, en no tenir autorització per a l'exercici de
NÚM. 34 30-X-1989 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1353
l'esmentada activitat privada i en no haver fet l'obligatòria
i inexcusable declaració d'activitats, quan havia quedat
sense efecte l'anterior reconeixement de compatibilitat
per modificació de les condicions del lloc de treball, per
l'incompliment comès de la jornada i l'horari en el lloc de
caràcter públic i per variació de les disposicions estatutà¬
ries vigents en matèria d'incompatibilitats, segons el que
s'estableix en els articles 21 i 23 de la Llei 21/1987, de
26 de novembre, d'incompatibilitats del personal al ser¬
vei de l'Administració de la Generalitat.
Unitat Operativa de Recursos Humans
Aprovar el Catàleg de Llocs de Treball per a 1989,
que s'adjunta, el qual tindrà efectes econòmics i admi¬
nistratius des de la data de la seva aprovació, llevat
d'aquells aspectes explícitament recollits a l'acord del
Conveni i Pacte de Condicions de Treball per a 1989-
91, cas en el qual els efectes es retrauran a la data
d'aprovació d'aquell acord o a la data prevista en el
mateix; i facultar l'Alcaldia, segons allò establert en
l'acord del Consell Plenari, de 3 de febrer de 1989, per
adscriure als llocs de treball els diferents mòduls retribu¬
tes que s'estableixen en el present catàleg, d'acord
amb el que resulta del previ anàlisi i avaluació del seu
contingut i grau de responsabilitat. Les noves assigna¬
cions s'hauran d'incloure en l'annex del proper catàleg
de llocs de treball.
Direcció Tècnica de Descentralització
Aprovar inicialment l'Ordenança sobre Llicències
d'accés de vehicles als locals (guals), d'acord amb el
text que consta en l'expedient; sotmetre l'expedient a
informació pública i audiència als interessats, per un
termini de trenta dies comptats des de la seva publica¬
ció en el Butlletí Oficial de la Província; i, en cas de no
haver-hi reclamacions, entendre que el present acord
esdevé definitiu, procedint automàticament a la publica¬
ció, en l'esmentat Butlletí, de l'Ordenança que entrarà
en vigor als quinze dies d'aquesta.
Aprovar inicialment l'Ordenança sobre Estaciona¬
ment regulat, d'acord amb el text que consta en l'expe¬
dient; sotmetre l'expedient a informació pública i au¬
diència als interessats, per un termini de trenta dies
comptats des de la seva publicació en el Butlletí Oficial
de la Província; i, en cas de no haver-hi reclamacions,
entendre que el present acord esdevé definitiu, proce¬
dint automàticament a la publicació, en l'esmentat But¬
lletí, de l'Ordenança que entrarà en vigor als quinze dies
d'aquesta.
ÀREA DE FINANCES
Negociat de Pressupostos i Comptes
Aprovar modificacions de crèdit dins del Pressupost
General de 1989, segons documentació adjunta.
Direcció de Serveis de Finançament
Aprovar l'emissió, al mercat públic alemany, d'obliga¬
cions per valor de 200 milions de marcs alemanys
(aproximadament 12.000 milions de pessetes) per fi¬
nançar la resta del Programa d'Inversions de 1989 i una
part del Programa de 1990, a les condicions del docu¬
ment adjunt amb la previsió que com que el tipus
d'interès no pot ésser fixat fins al moment de l'emissió,
el tipus màxim serà del 7,5 %; donar mandat per
realitzar aquesta emissió, a Bayerische Landesbank
Girozentrale, com a Lead manager; i autoritzar l'Excm.
Sr. Alcalde i el Regidor de Finances, Sr. Joaquim de
Nadal i Caparà per atorgar tota la documentació neces¬
sària i per signar aquesta operació.
ÀMBIT DE BENESTAR SOCIAL
Gabinet de la Tercera Tinència d'Alcaldia
Estimar l'al·legació presentada per Marta Colomer i
Lansac, com a Gerent del Patronat Municipal de Dismi¬
nuïts Físics i del Patronat Municipal de Disminuïts Psí¬
quics, en el tràmit d'informació pública per a l'aprovació
definitiva dels Estatuts del Patronat Municipal de Dismi¬
nuïts Físics, Psíquics i Sensorials; i aprovar el canvi de
denominació de l'organisme regit per aquests estatuts,
que passarà a dir-se Institut Municipal de Disminuïts.
ÀMBIT D'URBANISME, OBRES I SERVEIS
Negociat de Planejament
Aprovar els plecs de condicions econòmico-adminis-
tratives i tècniques que hauran de regular els drets de
superfície a constituir sobre els sòls destinats a la
construcció i explotació dels hotels de la plaça d'Espa¬
nya, de la Vall d'Flebron, del carrer de Lleida núms. 34 i
36 i avinguda de Rius i Taulet núms. I i 3 (Fira), i de la
Torre Melina; facultar l'Alcaldia per introduir en aquests
plecs de condicions les precisions que resultin de
l'aprovació definitiva de la Modificació del Pla General
Metropolità relativa a la definició i regulació de la zona
de dotació hotelera i determinació dels sòls que s'hi
afecten, en l'àmbit del terme municipal de Barcelona i,
un cop produïda aquesta aprovació definitiva sotme¬
tre'ls a informació pública durant un termini de quinze
dies; convocar concurs per a l'adjudicació dels drets de
superfície sobre les finques de propietat municipal de la
plaça Espanya i de la Vall d'Hebron, descrites i grafia-
des en els annexos dels plecs de condicions i requerir
els propietaris de les finques del carrers de Lleida
núms. 34-36 i avinguda de Rius i Taulet núms. 1 i 3, i de
la Torre Melina, a fi que ofereixin la sessió al Municipi
per a la constitució posterior dels drets'de superfície
amb subjecció als plecs de condicions que ara s'apro¬
ven; practicar les operacions de segregació o agrupa¬
ció de finques o qualsevol altra que calgui per determi¬
nar com a finques registráis independents les que hagin
d'ésser objecte dels drets de superfície; i trametre al
Ministeri de Defensa i a Renfe les presents Condicions
Tècniques i Jurídiques per tal que hi adaptin, en tot allò
que sigui possible o necessari als seus projectes de
construcció d'hotels a la Residència de Militars (avingu¬
da de la Diagonal núm. 666) i a les Estacions de Sants i
de Rodalia, a l'efecte d'aconseguir la major coherència i
eficàcia en el desenvolupament en el Pla d'hotels.
1354 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-X-1989
Negociat d'Expropiacions i Desnonaments
Districte de Sarrià-Sant Gervasi
Aprovar definitivament els Estatuts pels quals ha de
regir-se l'Associació de Propietaris de Vallvidrera-Les
Planes, basant-se en el que està establert en l'article
22.3 i concordants de l'Ordre de 6 d'agost de 1982, del
Departament de Política Territorial i Obres Públiques de
la Generalitat de Catalunya, pel qual es va aprovar la
instrucció que regula aspectes orgànics i funcionals del
Registre de les Entitats Urbanístiques Col·laboradores;
publicar l'esmentada aprovació definitiva en el Butlletí
Oficial de la Província i en el Diari Oficial de la Generali¬
tat de Catalunya; notificar individualment dit acord als
propietaris integrants de l'Associació; esmenar l'error
material comès en l'acord del Consell Plenari de 25
d'octubre de 1988, en virtut del què està establert en
l'article 111 de la Llei de Procediment Administratiu, en
el sentit que l'aprovació dels esmentats Estatuts ho era
inicialment; requerir eI Sr. Claudio Baró Duràn, President
de l'esmentada Entitat, perquè formalitzi la constitució
de dita Associació administrativa de cooperació per
escriptura pública i designar la Sra. Maria del Pilar
Fulquet i Carreras, Cap lletrat del Negociat d'Expropia¬
cions i Desnonaments de l'Excm. Ajuntament de Barce¬
lona, com a representant de l'Administració municipal a
l'òrgan rector de l'Associació administrativa de coope¬
ració.
Districte de Gràcia
Acollir la proposta formulada pel Sr. Bartolomé Ridao
Cano mitjançant compareixença de data 28 de març
d'enguany i, en conseqüència, fixarén 18.000.000 de
pessetes la indemnització, per tots conceptes, pel de¬
sallotjament de la finca núm. 17 del carrer de Badia,
afectada d'equipaments pel Pla especial de reforma
interior de Gràcia, aprovat definitivament el 27 de febrer
de 1986; establir que l'esmentat import s'abonarà en
dues anualitats iguals amb càrrec a la partida 611.641,
actuació 001 del Pressupost General de 1989 i a la
partida que en el seu dia es determini del Pressupost
General de 1990; pagar l'import al legal ocupant de la
finca o, altrament, dipositar-lo a la Caixa Municipal i
aplicar la despesa amb càrrec a la partida esmentada.
ÀMBIT DE VIA PÚBLICA
Negociat de Transports i Circulació
Declarar desert el concurs ccanvocat per acord del
Consell Plenari, de 25 d'octubre de 1988, relatiu a la
construcció i explotació d'un aparcament subterrani al
carrer Rosselló-passatge Mariner, atès que no s'ha
presentat cap proposició per efectuar l'objecte de refe¬
rència, dins del termini reglamentari.
Acceptar la renúncia del càrrec de Regidor d'aquest
Ajuntament presentada per la II Ima. Sra. Francesca
Masgoret i Llardent, en escrit de 30 de setembre de
1989, adreçat a l'Alcaldia.
NÜM. 34 30-X-1989 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1355
COMISSIÓ DE GOVERN
Acta de la sessió de 15 de setembre de 1989,
aprovada el 29 de setembre de 1989.
Al Saló de la Ciutat de la Casa Consistorial de la
Ciutat de Barcelona, el quinze de setembre de mil
nou-cents vuitanta-nou, es reuneix la Comissió de Go¬
vern sota la presidència de l'Excm. Sr. Alcalde Pasqual
Maragall i Mira, i hi concorren els ll·lms. Srs. Tinents
d'Alcalde Lluís Armet i Coma, Francesc Raventós i
Torras, i Eulàlia Vintró i Castells, i els ll·lms. Srs. Regi¬
dors Josep M. Serra i Martí, Joan Torres i Carol, Marta
Mata i Garriga, Joan Clos i Matheu, Mercè Sala i
Sohnorkowski, Albert Batlle i Bastardas, Juan José
Ferreiro i Suàrez, Germà Vidal i Rebull, Joaquim de
Nadal i Caparà, i Xavier Valls i Serra, assistits per l'll im.
Sr. Secretari General, Jordi Baulies i Cortal, que certi¬
fica.
Hi són presents, en qualitat d'observadors, els ll·lms.
Srs. Regidors Antoni Santiburcio i Moreno, Enric Truñó i
Lagares, M. Aurèlia Capmany i Farnés, Francesca Mas-
goret i Llardent, Josep Espinàs i Xivillé, i Antoni Luc-
chetti i Farré.
Excusa la seva assistència l'll im. Sr. Regidor Guerau
Ruiz i Pena.
Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidèn¬
cia obre la sessió a les onze hores i trenta minuts.
Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, de 5
de setembre de 1989, l'esborrany de la qual ha estat
tramès a tots els membres de la Comissió; i s'aprova.
S'inicia, tot seguit, l'exposició dels informes inclosos
a l'ordre del dia:
Sobre les propostes d'acord per a la propera sessió
del Consell Plenari.
Presentats els dictàmens preparats per a la pròxima
sessió del Consell Plenari amb l'informe dels Regidors
que signen les respectives propostes d'acord, es dóna
la conformitat per a la seva inclusió en l'ordre del dia
plenària.
Del Regidor de Finances, sobre el conveni amb la
Universitat Politècnica de Catalunya per a la col·labora¬
ció en la recerca i formació especialitzada en matèria de
valoracions immobiliàries, gestió urbanística i política de
sòl.
El Sr. de Nadal informa detalladament del Conveni
relatiu a un acord marc de l'Ajuntament amb la Universi¬
tat Politècnica de Catalunya, destinat a establir col·labo¬
ració per a la recerca i formalització especialitzada entre
ambdues institucions en matèria de valoracions immobi¬
liàries, gestió urbanística i política del sòl.
ALCALDIA
delegació de promoció urbanística
LjQCS OLÍMPICS 1992
Aprovar, d'acord amb la determinació quarta de les
aprovades per la Comissió de Govern, en data 22
d'abril de 1987, el cost de les obres de construcció dels
col·lectors del carrer Prim, tram Cinturó del Litoral,
pertanyent a la conca de la Riera d'Horta, avaluades en
355.694.164 pessetes, segons projecte redactat per
SPM Vila Olímpica, SA.
Aprovar, d'acord amb la determinació quarta de les
aprovades per la Comissió de Govern, en data 22
d'abril de 1987, el cost de les obres de construcció del
col·lector de Barceloneta-Ginebra pertanyent a la xarxa
bàsica de col·lectors de l'eix de Ginebra, avaluades en
197.795.505 pessetes, segons projecte redactat per
SPM Vila Olímpica, SA.
Aprovar, d'acord amb la deteminació quarta de les
aprovades per la Comissió de Govern, en data 22
d'abril de 1987, el cost de les obres de construcció del
col·lector de pas sota vies del carrer d'Enamorats,
pertanyent a la xarxa bàsica de col·lectors de Bogatell
Sud-Est, avaluades en 732.285.890 pessetes, segons
projecte redactat per SPM Vila Olímpica, SA.
Aprovar, d'acord amb la determinació quarta de les
aprovades per la Comissió de Govern, en data 22
d'abril de 1987, el cost de les obres de construcció del
col·lector Glòries-Bogatell, pertanyent a la xarxa bàsi¬
ca de col·lectors de Bogatell Sud-Est, avaluades en
2.209.467.865 pessetes, segons projecte redactat per
SPM Vila Olímpica, SA.
PRIMERA TINÈNCIA D'ALCALDIA
REGIDORIA ADJUNTA
Aprovar el Pla d'Equipaments de Benestar Social de
Districtes d'acord amb el document annex.
El Sr. Santiburcio explica la proposta elaborada junta¬
ment amb l'Àmbit de Benestar Social per a l'aprovació
del Programa d'inversions del Pla d'equipaments de
Benestar social dels Districtes i en quant a la seva
distribució, restant pendents els criteris; i indica la Sra.
Vintró que cal rectificar alguna contradicció observada
en l'expedient però que està d'acord a aprovar única¬
ment la distribució d'inversions proposada. Tot seguit
formulen observacions i preguntes la Sra. Sala i els Srs.
Vidal, de Nadal, Parpal i Ferreiro, als qui respon el Sr.
Santiburcio, cloent el debat el Sr. Raventós per indicar
que s'aprova la distribució de les inversions amb les
rectificacions puntuals observades.
ÀMBIT D'ORGANITZACIÓ I ECONOMIA
Secretaria Tècnica de l'Àrea de Personal
Aprovar la normativa reguladora de les funcions en
matèria de personal, desconcentrades a les Àrees que
integren els Àmbits Municipals i als Districtes, i d'altra
banda als Centres Gestors, en desenvolupament del
que disposa el Projecte de normativa-marc per a la
1356 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-X-198Q
regulació dels Centres Gestors, aprovat per acord de la
Comissió de Govern d'1 de març de 1989 i ratificat per
acord del Consell Plenari, de 10 de març de 1989.
El Sr. de Nadal afirma que la nova normativa no
constitueix pròpiament una innovació sinó que consoli¬
da la pràctica actual en les funcions dels Districtes en
matèria de personal, dient el Sr. Raventós que és un
primer pas al qual seguirà una regulació completa. El Sr.
Lucchetti manifesta que el seu Grup no ha pogut
estudiar detingudament el dictamen, com tampoc
l'assenyalat amb el núm. 15 per la qual cosa en cas de
formular observacions les manifestarà en la propera
sessió.
Secretaria Tècnica de l'Àrea d'Organització
i Serveis Generals
Aprovar la configuració de l'estructura orgànica inter¬
na i funcions de l'Àrea de Cultura, d'acord amb el
document i l'organigrama adjunts.
Reorganitzar la Unitat Operativa de Població i Aten¬
cions de l'Estat, de l'Àrea d'Informació de Base, segons
l'estructura i la distribució de funcions exposades en el
document que s'adjunta, amb la finalitat d'adequar-la a
les comeses que li corresponen, després de l'aprovació
de la Transferència núm. 17, mitjançant la qual s'atri¬
bueix als Districtes la gestió desconcentrada del Padró
Municipal d'Habitants.
Constituir el Centre Gestor «Museus i Patrimoni Cultu¬
ral» que s'insereix dins l'Àrea de Cultura, d'acord amb el
que s'estableix en la Normativa-marc per a la regulació
dels Centres Gestors, aprovada per acord de la Comis¬
sió Municipal de Govern d'1 de març de 1989, ratificat
pel Consell Plenari en sessió de 10 de març de 1989, i
amb el que es disposa en la Norma constitutiva que es
transcriu en el document adjunt núm. 2, que s'aprova;
aprovar la competència, les funcions i l'estructura inter¬
na, amb què es configura el Centre Gestor, en els
termes que s'indiquen en el document adjunt núm. 3;
establir els recursos de tot tipus amb què es dota el
centre i els obejctius que li són exigibles per a l'exercici
en 1989, com també el sistema d'informació a la
Direcció aplicable, segons es defineix en els docu¬
ments adjunts núms. 4 i 5; nomenar Conseller Delegat
del Centre al Coordinador de l'Àrea de Cultura, Sr.
Ferran Mascarell i Canalda, d'acord amb el que es
disposa en l'indicada Normativa-marc; proposar a l'Al¬
caldia, a l'empara del que disposa el paràgraf 1 de la
norma quinzena de la referida Normativa-marc, el nome¬
nament del Sr. Jordi Carrió i Figuerola com a Gerent de
l'esmentat Centre Gestor.
El Sr. Raventós exposa que el Centre gestor de
Museus és, fins ara, el de major envergadura de tots els
creats, puix que abraçarà 22 museus amb els seus
departaments tècnics, 570 persones, 75.000 m2 d'espai
cobert i 2.300 milions de pessetes en el Pressupost de
1989. Assenyala que aquesta nova estructuració com¬
portarà una anàlisi en profonditat i un replantejament de
la política de museus, després de realitzar un pla
director amb el d'inversions i finançament, l'informàtic i
el de racionalització, a l'objecte de poder definir el futur
dels museus quant a les possibilitats de mantenir un
nombre determinat de museus exclusius de l'Ajunta¬
ment i consorciar la resta, amb institucions públiques i
privades.
Modificar les Normes Reguladores de l'Estructura
Orgànica de l'Administració Executiva dels Districtes,
aprovades per la Comissió Municipal Permanent, de 14
de juny de 1985 i la Pauta Organitzativa General per als
Districtes, aprovada per la Comissió de Govern d'11 de
maig de 1988, i ampliar la Normativa Reguladora dels
Processos de Transferència, aprovada per decret d'Al¬
caldia, de 15 de novembre de 1984, en els termes que
es determinen en els documents adjunts.
Informa el Sr. Raventós que el dictamen inclou la
modificació de les normes executives dels districtes
que pretén com a plantejament d'ajustament, adequar
els mecanismes administratius a la vista dels resultats
obtinguts al cap d'un any de la implantació del model
genèric.
AprovaréI projecte de Transferència núm. 17, mitjan¬
çant el qual es traspassen als Consells Municipals de
Districte les funcions relatives a la gestió desconcentra-
da del Padró Municipal d'Habitants, elaborat per la
Direcció de Serveis d'Organització i amb l'informe dels
òrgans auxiliars afectats i de la Comissió de Descentra¬
lització Territorial, en sessió de 20 de juliol de 1989;
transferir als Consells Municipals de Districte, en aplica¬
ció de l'esmentat projecte, les funcions enumerades en
l'epígraf 1.2, en relació amb la matèria assenyalada en
l'epígraf 1.1, i que es transcriuen en el document
adjunt; les quals han d'ésser exercides pels Consells
abans indicats, mitjançant els seus respectius òrgans
de govern i auxiliars amb les limitacions assenyalades
en els epígrafs 2 i 10 del referit projecte, i sol·licitar
de l'Alcaldia l'atorgament de les necessàries delega¬
cions de funcions a favor dels Regidors Presidents
dels respectius Consells i la declaració dels oportuns
actes de gestió per a l'efectivitat d'aquesta transfe¬
rència.
PONÈNCIA PER AL DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC
I SOCIAL DE LA CIUTAT
Departament Administratiu de la Ponència per al
Desenvolupament Econòmic i Social de la Ciutat
Acceptar i agrair la subvenció de 101.341.490 pesse¬
tes, atorgada per l'INEM a l'empara de l'Ordre del
Ministeri de Treball i Seguretat Social, de 4 d'abril de
1989, que regula el Pla Nacional de Formació i Inserció
Professional, i els cursos de Formació Professional
Ocupacional a donar pels Centres col·laboradors de
l'INEM; facultar el Regidor de l'Àmbit d'Organització i
Economia i el Regidor-President de l'Àrea de Desenvo¬
lupament Econòmic i Social, indistintament, per a la
tramitació i signatura de tots aquells documents neces¬
saris per a la seva efectiva recepció.
Acceptar i agrair la subvenció de 163.847.027 pesse¬
tes atorgada, a l'empara del Reial Decret 2404/1985, de
17 de desembre que incorpora la normativa comunitària
sobre les funcions del Fons Social Europeu, per l'es¬
mentat Fons per a accions de formació professional;
facultareI Regidor de l'Àmbit d'Organització i Economia
i el Regidor-President de l'Àrea de Desenvolupament
Econòmic i Social per a la tramitació i signatura, indistin¬
tament, de tots aquells documents necessaris per a la
seva efectiva recepció.
NÚM. 34 30-X-1989 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1357
ÀREA DE FINANCES
Direcció de Serveis d'Ingressos
Considerar que no realitzen el fet imposable i, per
tant, no estan subjectes al pagament de l'impost muni¬
cipal sobre la publicitat, les activitats efectuades dins la
campanya «Espanyol, ara és el moment» promoguda
pel Reial Club Esportiu Espanyol.
Negociat d'Administració de Béns
Aprovar e\ conveni amb la Diputació de Barcelona, en
virtut del qual aquest Ajuntament cedeix l'usdefruit a
l'esmentada entitat, per un termini de cinc anys, dels
pisos situats en la planta 1a portes A, B i C del local
comercial núm. 7 de la planta baixa, de propietat
municipal, situats en el passeig de la Mare de Déu del
Port núms. 389-395, per destinar-los a Residència de
Joves, i recíprocament, la Diputació de Barcelona ce¬
deix l'usdefruit a favor d'aquest Ajuntament de la biblio¬
teca i de l'espai de 122,10 m2 del jardí de la Residència
Fàbregas, situada en el carrer Salvador Mundi núm. 18,
per un termini de deu anys, per destinar-lo a Centre de
Serveis Socials del Districte de Sarrià-Sant Gervasi.
ÀMBIT DE BENESTAR SOCIAL
Negociat de Joventut
Autoritzar la despesa de 10.989.000 pessetes contra
la partida 258.1153.0201 del Pressupost de 1989, perla
gestió tècnica del programa de formació de l'Institut
Municipal d'Animació i Esplai; aprovar la contractació
directa de l'objecte abans esmentat, amb BCN, Socie¬
tat de Gestió i Promoció Cultural SA, de conformitat
amb l'establert a l'article 275 1B) de la Llei 8/87, de 15
d'abril, Municipal i de Règim Local de Catalunya, article
120.1.2 del Reial Decret Legislatiu 781/88, de 18 d'abril,
article 69.2 de la Llei de Contractes de l'Estat en relació
amb els articles 213.2 i 118 del seu Reglament, article 9
c/del decret 1005/74, de 4 d'abril, una vegada compli¬
mentat l'assenyalat a la regla 1a de l'article 20 del
Reglament de Contractació de les Corporacions Locals,
i requerir l'adjudicatari perquè ingressi a la Caixa de la
Corporació, en el termini de 10 dies a partir de la
notificació del present, la quantitat de 269.890 pessetes
en concepte de garantia.
Acollir-se a l'oferiment de la Generalitat de Catalunya,
contingut en el decret de 17 d'abril de 1989, sobre
concessió d'un fons d'ajut per a les entitats locals de
Catalunya que tinguin establerts sistemes de tarifes
socials en el transport urbà i suburbà de viatgers, per a
l'any 1989; autoritzar la sol·licitud de les esmentades
ajudes pels sistemes de tarifes socials en el transport
urbà i suburbà de persones en situació de pensionistes
pels conceptes de jubilació, invalidesa permanent i
persones més grans de 65 anys; facultar la Sra. Eulàlia
Víntró i Castells, com a Tinent d'Alcalde de Benestar
Social, per a la tramitació i signatura de tots aquells
documents necessaris per a la seva efectiva recepció i
donar-ne compte al Consell Plenari.
Negociat d'Esports
Declarar desert el concurs, convocat per acord de la
Comissió de Govern de 20 de gener de 1989, per a
l'adjudicació de les obres de construcció de dues
piscines cobertes, vestidors i serveis, i dels serveis del
llac exterior, corresponents al complex esportiu de
Renfe-Meridiana en la seva segona fase per import de
339.971.976 pessetes, puix que l'única oferta presenta¬
da era superior a l'import del projecte; modificar el
projecte primitiu d'acord amb la memòria de variacions i
el pressupost de 339.971.970 pessetes que s'acompa¬
nya, deixant sense efecte el primitiu; declarar l'excepció
licitatòria per raó d'urgència, de conformitat amb el que
estableix l'article 275-1 -B) de la Llei 8/1987, de 15
d'abril, Municipal i de Règim Local de Catalunya; i
contractar directament les esmentades obres prèvia
concurrència d'ofertes entre empreses de reconeguda
solvència.
El Sr. Ferreiro manifesta que la modificació del projec¬
te primitiu, declarat desert en el concurs convocat per a
la seva adjudicació, significa una reducció en la qualitat
de l'obra, responent el Sr. Truñó que per poder execu¬
tar-la immediatament amb el mateix preu de licitació, ha
estat necessari prescindir de la partida destinada als
filtres del llac, però que es compromet formalment a
dotar aquesta partida en el Pressupost de 1990 amb la
finalitat de deixar totalment enllestida l'obra.
Aprovar les tarifes a aplicar per a la utilització de les
instal·lacions esportives municipals durant la temporada
1989/90 segons la llista que s'adjunta; prosseguir els
tràmits legals adients; i donar compte d'aquest acord al
Consell Plenari.
El Sr. Raventós considera que les tarifes per a la
propera temporada són, en definitiva, l'actualització de
les anteriors i proposa que a principis d'any s'estudíí
una nova política de preus per a la utilització de les
instal·lacions esportives municipals.
ÀMBIT D'URBANISME, OBRES I SERVEIS
Negociat d'Expropiacions i Desnonaments
Iniciar, a l'empara del que s'estableix en els articles
134 i concordants de la Llei sobre Règim del Sòl i
Ordenació Urbana, els tràmits per a l'adquisició pel
sistema d'expropiació de les finques núms. 67-69 del
carrer de l'Artesania i 61-89 de la ronda de la Guineueta
Vella, afectades per la perllongació del carrer d'Antonio
Machado; formular la relació de béns i drets afectats i
sotmetre-la a informació pública durant el termini de 15
dies.
Iniciar, a l'empara del que s'estableix en l'article 134
de la Llei sobre Règim del Sòl i Ordenació Urbana, els
tràmits necessaris per a l'adquisició pel sistema d'ex¬
propiació de la finca núms. 24-28 del carrer Duran i
Borrell, de 554 m2 d'extensió, afectats quant a 526 m2
de zona 6 b) i els restants 28 m2 de zona 5, pel Pla
General Metropolità, aprovat el 14 de juliol de 1976;
formular la relació de propietaris amb indicació dels
béns i drets afectats i sotmetre-la a informació pública
pel termini de quinze dies.
Iniciar, a l'empara del que s'estableix en l'article 134 i
concordants de la Llei sobre Règim del Sòl i Ordenació
Urbana, 17 i concordants de la Llei d'Expropiació For¬
çosa i 16 i següents del seu Reglament, els tràmits
1358 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-X-19m
necessaris per a l'adquisició pel sistema d'expropiació
de les finques núms. 191-193-195-197 del carrer Llobre-
gós, qualificades com a zones verdes i vial, per el Pla
Especial de Reforma Interior i Millora del Medi Urbà del
Carmel, aprovat el 23 de gener de 1986; formular la
relació de propietaris amb indicació dels béns i drets
afectats i sotmetre-la a informació pública durant el
termini de quinze dies.
Iniciar expedient d'expropiació de la finca núm 69 de
la Carretera de la Bordeta, de 931,41 m2 d'extensió,
afectada de vial, de conformitat amb el Pla General
Metropolità aprovat el 14 de juliol de 1976, i el Pla
Especial de Hostafrancs, pendent d'aprovació inicial,
propietat del Sr. Pedró Mestres Rovira; formular la
relació de propietaris amb descripció dels béns i drets
afectats; sotmetre-la a informació pública durant el
termini de quinze dies.
Aprovar definitivament la relació de béns i drets
afectats per l'expropiació de l'interior de l'illa qualificada
de zona (6a) pel Pla General Metropolità, aprovat el 14
de juliol de 1976, delimitada pels carrers de l'Espiga,
Felip II, San Pascual Bailón i Cardenal Tedeschini, tal i
com va quedar aprovada inicialment per la Comissió de
Govern de 16 de desembre de 1988, excloent-hi la
totalitat de propietaris integrats en la Comunitat de
Propietaris de la finca núm. 10 del carrer de l'Espiga, ja
que ells mateixos han cedit de forma gratuïta la part
proporcional indivisa, de conformitat amb allò establert
en l'article 135.2 de la Llei del Sòl i Ordenació Urbana.
Aprovar definitivament la relació de béns i drets
afectats per l'expropiació de les finques núm. 20 del
passeig Picasso, de 237 m2; núm 24 del passeig Picas¬
so, de 247,70 m2; núm. 26 del passeig Picasso, de
237,60 m2; núm. 28 del passeig Picasso, de 237,60 m2;
núm. 30 del passeig Picasso, de 237,60 m2; núm. 34
del passeig Picasso, de 534,24 m2; núm. 38 del passeig
Picasso, de 236,40 m2; núm. 38 bis del passeig Picas¬
so, de 237,60 m2; núm. 8 del carrer Fusina, de 249 m2;
núm. 13 del carrer Fusina, de 148 m2; núm. 5 del carrer
Comercial, de 237,60 m2 i núm. 15 del carrer Comercial,
de 226 m2 de superficie, afectades de conservació de
l'estructura urbana i edificatoria (15b), Cases del Born,
pel PERI del Sector Oriental, aprovat el 18 d'abril de
1985; en la qual s'han recollit part de les manifestacions
efectuades pels interessats en el període d'exposició al
públic; no admetre les al·legacions números 8 i 11, ni
tampoc part de la 24 pel que fa a les superfícies, per no
haver resultat suficientment acreditades i sens perjudici
del que es pugui acreditar en la tramitació dels expe¬
dients individualitzats; iniciar expediente separat per
cadascuna de les finques afectades.
Declarar sobrant de via pública, de conformitat amb
el Pla General Metropolità, aprovat el 14 de juliol de
1976, la parcel·la procedent de la finca núm. 181 del
passeig de Fabra i Puig, de 80,80 m2 d'extensió, que
confronta pel front amb el passeig de Fabra i Puig;
dreta, entrant, amb la resta de finca que se segrega; al
fons amb l'adjudicatari i esquerra, entrant, amb la finca
propietat del Sr. Víctor Carbonell i Ubach i altres; tot
això als efectes que siguin procedents i a l'especial que
pugui inscriure's en el Registre de la Propietat com a
domini del Municipi i adjudicar l'esmentada parcel·la
al Sr. Secundino González Cardenas, pel preu de
16.160.000 pessetes, completament lliure de despeses
per a l'Ajuntament incloses les de prèvia inscripció i
amb les condicions que figuren en l'annex núm. 1;
requerir a la propietat perquè en un termini de quinze
dies a comptar del següent de la notificació, ingressi en
Valors Independents i Auxiliars del Pressupost per re¬
vertir en la Partida 611.641.04, Capítol VI, del Pressu¬
post General de 1989.
Declarar sobrant de la via pública, de conformitat
amb Ensanche San Martín, aprovat el 29 de gener de
1925, la parcel·la procedent del carrer de Biscàia, núm.
322, de 90 m2 d'extensió, que linda pel front amb el
carrer de Biscàia, dreta i fons amb la finca que se
segrega i esquerra amb la Sra. Mercedes Cardona
Torrades; tot això als efectes que siguin procedents i a
l'especial que pugui inscriure's en el Registre de la
Propietat com a domini del Municipi i adjudicar l'esmen¬
tada parcel·la a la Sra. Mercedes Cardona Torrades,
representada pel Sr. Juan Miquel González, pel preu de
24.300.000 pessetes, completament lliure de despeses
per a l'Ajuntament incloses les de prèvia inscripció i
amb les condicions que figuren en l'annex núm. 1;
requerir a la propietat perquè en un termini de quinze
dies a comptar del següent de la notificació, ingressi en
Valors Independents i Auxiliars del Pressupost per re¬
vertir en la Partida 611.641.04, Capítol VI, del Pressu¬
post General de 1989.
El Sr. Serra i Martí exposa que caldria arbitrar el
sistema perquè els recursos econòmics obtinguts amb
l'alienació de sobrants de via pública reverteixin directa¬
ment en la compra de sòl, criteri que la Presidència
considera encertat per sotmetre'l a l'estudi oportú.
S'aproven els dos últims dictàmens, amb la següent
redacció de l'últim pronunciament:
Requerirà la propietat perquè en un termini de quinze
dies a comptar del següent de la notificació, ingressi
dita quantitat en la Caixa Municipal.
Negociat de Projectes i Obres
Desestimar, de conformitat amb l'informe emès per
l'Assessoria Jurídica, el recurs de reposició interposat
per Dragados y Construcciones, SA, contra l'acord de
la Comissió de Govern, de 5 de maig de 1989, relatiu a
la desestimació de la petició d'interessos de demora
per la certificació núm. 7 de les obres d'ordenació dels
accessos al túnel de la Rovira i ronda del Guinardó,
entre els carrers Sardenya i Cartagena, atès que les
al·legacions formulades no desvirtuen els fonaments de
la resolució objecte de recurs, segons els quals l'es¬
mentada certificació va ésser satisfeta dins del termini
dels deu mesos següents a la seva expedició, de
conformitat amb el que preveu l'article 37 del Plec-tipus
de condicions generals aplicable a aquesta qüestió.
Negociat Administratiu de Manteniment i Serveis
Aprovar el projecte de neteja i manteniment de les
fonts ornamentals i aigües laminars per un import de
45.899.893 pessetes; declarar l'excepció licitatòria a
l'empara del article 275,1,c) de la Llei 8/1987, de 15
d'abril, Municipal i de Règim Local de Catalunya; decla¬
rar vàlida la concurrència d'ofertes convocada per a
l'adjudicació de les esmentades obres i conseqüent¬
ment contractar directament la seva execució amb
l'empresa Instalaciones Virgili, SA per el preu de
45.808.093 pessetes; autoritzar la despesa amb càrrec
a la particle 258.50.653.00 03.03 del Pressupost Munici¬
pal de 1989 i requerir l'empresa adjudicatària perquè
NÚM. 34 30-X-1989 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1359
dins el termini dels deu dies següents a la data en què
rebi la notificació d'aquest decret, presenti el document
que acrediti haver constituït la garantia definitiva d'im¬
port 618.000 pessetes i perquè comparegui el seu legal
representant, el dia i l'hora que se l'indiqui, per a la
formalització del contracte.
Aprovar el plec de condicions que ha de regir el
contracte per a la realització d'estudis i informes rel·la-
tius a l'eficàcia tècnica i pràctica de la neteja pública de
la Ciutat, per un import de 45.000.000 de pessetes;
declarar l'excepció licitatòria a l'empara de l'article
120,1,2n del Reial Decret legislatiu 781/86, de 18 d'abril
pel qual s'aproven les disposicions legals vigents en
matèria de Règim Local; declarar vàlida la concurrència
d'ofertes realitzada per a la seva adjudicació i en
conseqüència contractar directament amb l'empresa
Institut Català d'Inspecció i Control Tècnic per un import
de 44.061.051 pessetes la realització dels esmentats
treballs; autoritzar la despesa amb càrrec a la particle
258.6530.3,03 del Pressupost de 1989 i requerir l'em¬
presa adjudicatària perquè dins el termini dels deu dies
següents a la data en què rebi la notificació d'aquest
acord, presenti el document que acrediti haver consti¬
tuït la garantia definitiva d'import 600.610 pessetes, i
perquè comparegui el seu legal representant el dia i
l'hora que se li indiqui per a la formalització del con¬
tracte.
Aprovar la modificació introduïda en els pactes cin¬
què i sisè dels convenis sotscrits amb Fomento de
Obras y Construcciones, SA i Cooperativa de Usuarios
del Servicio de Limpieza Pública Domiciliaria, respecti¬
vament, per regular diverses qüestions pendents en
l'aplicació del contracte de recollida, transport i elimina¬
ció d'escombraries domiciliàries a la Ciutat, en els
termes indicats en el texte contingut en els documents
annexes.
ÀMBIT DE VIA PÚBLICA
Negociat de Transports i Circulació
Aprovar el projecte i plec de condicions relatiu a la
contracta de conservació de l'enllumenat públic de la
1a demarcació, per un import de 735.000.000 pessetes
a càrrec dels Pressupostos Generals del període de
1989 a 1991; declarar l'excepció licitatòria de subhasta
a l'empara d'allò que disposa l'article 273 apartat e) de
la Llei 8/1987 de 15 d'abril, Municipal i de Règim Local
de Catalunya; i convocar concurs de conformitat amb
l'exposat.
Aprovar el projecte i plec de condicions relatiu a la
contracta de conservació de l'enllumenat públic de la
2a demarcació, per un import de 735.000.000 pessetes
a càrrec dels Pressupostos Generals del període de
1989 a 1991; declarar l'excepció licitatòria de subhasta
a l'empara d'allò que disposa l'article 273 apartat e) de
la Llei 8/1987 de 15 d'abril, Municipal i de Règim Local
de Catalunya; i convocar concurs de conformitat amb
l'exposat.
Aprovar el projecte i plec de condicions relatiu a la
contracta de conservació de l'enllumenat públic de la
3a demarcació, per un import de 828.000.000 pessetes
a càrrec dels Pressupostos Generals del període de
1989 a 1991; declarar l'excepció licitatòria de subhasta
a l'empara d'allò que disposa l'article 273 apartat e) de
la Llei 8/1987 de 15 d'abril, Municipal i de Règim Local
de Catalunya; i convocar concurs de conformitat amb
l'exposat.
DISTRICTES
Districte de Sants-Montjuïc
Reconèixer l'exempció de la taxa pel servei de recolli¬
da de deixalles sòlides domiciliàries, d'ençà de la data
de les corresponents sol·licituds i mentre subsisteixin
les circumstàncies que la justifiquin, per afavorir les
persones que s'hi relacionen, segons el que disposa
l'article 4 de l'Ordenança Fiscal núm. 12; i rectificareIs
càrrecs i documents cobratoris corresponents.
Districte de Sant Andreu
Reconèixer l'exempció de la taxa pel servei de recolli¬
da de deixalles sòlides domiciliàries, d'ença de la data
de les corresponents sol·licituds i mentre subsisteixin
les circumstàncies que la justifiquin, per afavorir les
persones que s'hi relacionen, segons el que disposa
l'article 4 de l'Ordenança Fiscal núm. 12; i rectificareIs
càrrecs i documents cobratoris corresponents.
No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presi¬
dència aixeca la sessió a les tretze hores i cinquanta-
cinc minuts.
1360 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-X-198Q
Acords
Sessió de la Comissió de Govern, de 29 de
setembre de 1989.
Aprovació de l'acta de la sessió anterior.
Despatx d'ofici
Quedar assabentada del decret de l'Alcaldia, de 20
de juliol de 1989 (NC-109), que crea el Departament de
Programació i Administració, dependent de la Gerència
dels Serveis Centrals.
Quedar assabentada del decret de l'Alcaldia, de 20
de juliol de 1989 (NC-110), que crea el lloc de treball de
Cap del Projecte de Reorganització de la Unitat de Po¬
blació.
Quedar assabentada del decret de l'Alcaldia, de 6 de
setembre de 1989 (NC-111), que designa l'll im. Sr.
Germà Vidal i Rebull, membre del Patronat de la Funda¬
ció Pública del Pavelló Alemany Mies Van der Ròhe, en
substitució de la ll·lma. Sra. Maria Aurèlia Capmany.
Quedar assabentada del decret de l'Alcaldia, de 6 de
setembre (NC-112), que nomena el Sr. Lluís Hortet i
Previ, Director de la Fundació Pública del Pavelló Mies
Van der Ròhe.
Quedar assabentada del decret de l'Alcaldia, de 13
de setembre de 1989 (NC-113), que constitueix una
Comissió Delegada de l'Alcalde, per estudiar i analitzar
el funcionament de l'Estadi Olímpic de Montjuïc amb
motiu de la V Copa del Món d'Atletisme, i designa
President de la Comissió, l'll im. Sr. Guerau Ruiz i Pena,
i vocals els Srs. Josep M. Vegara i Carrió, i Xavier Roig i
Giménez.
Quedar assabentada del decret de l'Alcaldia, de 15
de setembre de 1989 (NC-115), que designa la Comis¬
sió encarregada d'efectuar el sorteig entre els electors,
per al nomenament dels Presidents i Vocals que hauran
de constituir les meses electorals el dia 29 d'octubre.
Quedar assabentada del decret de l'Alcaldia, de 19
de setembre de 1989 (NC-116), que autoritza la col·lo¬
cació de pancartes i banderoles a la via pública, i la
utilització de les columnes anunciadores i plafons o
cartelleres de propietat municipal en les properes elec¬
cions generals.
Quedar assabentada i donar conformitat al conveni
col·lectiu de treball de l'Institut Municipal de Serveis
Funeraris per als anys 1989-1991.
Ordre del dia
ALCALDIA
DELEGACIÓ DE PROMOCIÓ URBANÍSTICA
I JOCS OLÍMPICS 1992
Desestimar les al·legacions formulades durant el ter¬
mini d'informació pública del Projecte de reparcel·lació
de la Unitat d'actuació A del Pla especial de reforma
interior del carrer de Tarragona, pels motius exposats
en l'informe que es conté en l'expedient; aprovar defini¬
tivament el Projecte de reparcel·lació de la unitat d'ac¬
tuació A del Pla especial de reforma interior del carrer
de Tarragona.
Denegar les sol·licituds de reversió d'uns terrenys
situats a l'Àrea Olímpica de la Vall d'Flebron, formulades
per les Companyies Mercantils Atlanta, SA, Arcade, SA
i Estudios Generales Nobel, SA puix que no es complei¬
xen els requisits establerts en les normes d'aplicació.
Aprovar inicialment el Projecte d'urbanització del car¬
rer Tarragona, sotmetre'l a informació pública durant el
termini de quinze dies i, si és el cas que no es formulin
al·legacions, considerar-lo aprovat definitivament.
ÀMBIT D'ORGANITZACIÓ I ECONOMIA
ÀREA DE FINANCES
Direcció de Serveis d'Ingressos
Denunciar el contracte de nomenament de recapta¬
dor en favor del Sindicat de Banquers de Barcelona,
SA, per a la recaptació en període voluntari de les
multes de les autoritats i organismes municipals, apro¬
vat per la Comissió Municipal Permanent, en sessió de
22 de juny de 1982, d'acord amb les bases del concurs
previ, aprovades per acord de la Comissió Municipal
Permanent, de 29 de gener de 1982, als efectes l'article
7è de les esmentades bases, i deixar sense efecte el
nomenament de recaptador abans esmentat a partir del
dia 1 de gener de 1990.
Negociat d'Administració de Béns
Adquirir lliure de càrregues i gravàmens, el complex
esportiu «Ciutat Meridiana» de «Ciutat Meridiana, Socie¬
tat Cooperativa d'Ensenyament Catalana Limitada»,
afrontat al carrer de Les Agudes i construït sobre un
terreny de 6.000, m2, que constitueixen les finques
registráis números 14.244 i 24.119; fixarén 97.000.000
de pessetes el preu total de la instal·lació, del qual
80.000.000 de pessetes són assumits per l'Ajuntament
amb càrrec a la partida 619.7173.02.03; abonar a
l'esmentada Cooperativa en el moment de la signatura
de l'escriptura pública de compravenda la quantitat
resultant després de la retenció de 64.233.447 pesse¬
tes, o la que en aquell moment sigui procedent, per tal
que l'Ajuntament pugui fer el pagament directament als
creditors que es relacionen en l'annex únic; reconèixer
l'existència del gestor de la instal·lació, Sr. Guillermo
Bosque i Álvarez, amb contracte d'arrendament fins a
octubre de 1991, tot facultant la Direcció de Serveis de
Patrimoni per negociar la rescissió del contracte; i
adscriure la instal·lació a l'Àrea d'Esports, que tindrà
cura de gestionar amb la Generalitat i la Diputació, les
subvencions i els ajuts que permetin acabar i posar al
dia el Polisportiu.
NUM. 34 30-X-1989 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1361
ÀMBIT D'URBANISME, OBRES I SERVEIS
Negociat d'Expropiacions i Desnonaments
Districte de Sant Andreu
Aprovar definitivament la relació de propietaris amb
descripció de béns i drets afectats, de les finques
núms. 21, 23, 25 i 27 del carrer de Garcilaso, afectades
pel Pla General Metropolità, de 14 de juliol de 1976, tal i
com va quedar aprovada inicialment, ja que en el
termini d'informació al públic ja finalitzat, no s'han
presentat reclamacions, d'acord amb el que estableix
l'article 135 i concordants de la Llei del Sòl i Ordenació
Urbana; i iniciar les corresponents peces separades
d'apreuament.
Aprovar definitivament la relació de propietaris, amb
descripció de béns i drets afectats, per l'obertura del
carrer de Cinca, en el seu tram ocupat per la Fábrica
Nacional de Colorantes, SA, entre els carrers de Resi¬
dència i de Valentín Iglesias, de conformitat amb les
alineacions del Pla General Metropolità, aprovades el 14
de juliol de 1976, tal i com va quedar aprovada inicial¬
ment, ja que en el termini d'informació al públic, ja
finalitzat, no s'han presentat reclamacions, d'acord amb
el que estableix l'article 135 i concordants de la Llei del
Sòl i Ordenació Urbana; i iniciar les corresponents
peces separades d'apreuament.
Districte de Sant Martí
Aprovar definitivament el projecte de delimitació de la
unitat d'actuació situada a l'illa limitada pels carrers
Guipúscoa, Concili de Trento, Espronceda i Bac de
Roda, segons projecte redactat pels serveis tècnics
municipals, a executar mitjançant el sistema de coope¬
ració; estimar les observacions i al·legacions formula¬
des per la Congregación Hijas de Maria Inmaculada de
Agen (RR Marianistas), i pel Banco Atlántico, SA en raó
als motius següents: a) les propostes de la Congrega¬
ció són raonables i l'ús d'una part de la zona verda com
a pati de jocs no és incompatible, si bé les seves
al·legacions hauran d'incorporar-se al projecte de repar-
cel·lació ja que no és objecte d'aquest expedient, i b)
incloure a la relació de propietaris al Banco Atlántico,
SA., que substitueix a Telerasa, SA, i rectificar el plànol
núm. 3 del projecte, quant a la línia traçada erròniament
en el límit de la seva propietat; requerir eIs propietaris de
la unitat d'actuació per tal que exhibeixin els títols que
posseeixin i declarin les situacions jurídiques que cone¬
guin i afectin a les seves finques, de conformitat amb
l'article 103,1 del Reglament de Gestió Urbanística; i
publicar el present acord en el Butlletí Oficial de la
Província, en compliment de que estableix l'article 44
de la Llei del Sòl i article 38,1 d) del Reglament de
Gestió Urbanística.
Servei de Gestió de Planejament Urbà
Districte de Sarrià-Sant Gervasi
Desestimar les al·legacions de la Junta de compen¬
sació del polígon II del Pla especial de reforma interior
de la Torre Vilana, relatives a l'exclusió del polígon de
les finques afectades pel II Cinturó, puix que aquestes
estan incloses en el seu àmbit; desestimar les al·lega¬
cions presentades pel Sr. Miquel Fuster i López (Esco¬
la Residència Canina Bonanova) per manca de fona¬
ments i no acreditar cap dret en el polígon, sense
perjudici de les resolucions judicials que recaiguin en
els procediments civils en curs; desestimar la proposta
de la junta de compensació referent a l'actualització
dels costos del projecte de compensació en base a
l'IPC; estimar l'al·legació presentada pel Banc Espa¬
nyol de Crèdit, SA ja que l'aprovació del projecte de
compensació extingeix els drets que, segons resulta
de les recerques registráis incorporades al projecte,
exerceix i, en conseqüència, requerir la junta de com¬
pensació perquè efectuï la valoració dels drets exercits
pel Banc Espanyol de Crèdit, SA, en la forma prevista
a l'article 111 de la Llei del Sòl; aprovar definitivament
el Projecte de compensació presentat per la Junta de
compensació del polígon II del Pla especial de reforma
interior de Torre Vilana, a qui correspon el pagament
dels costos d'urbanització, de conformitat amb l'article
175, següents i altres concordants del Reglament de
Gestió Urbanística; supeditar la seva publicació i notifi¬
cació als interessats fins que: a) se cedeixi la totalitat
dels espais destinats al traçat del II Cinturó, vials, parcs
i jardins, equipaments públics i parc forestal, situat a
l'interior de l'àmbit del polígon II del Pla especial de
reforma interior de Torre Vilana, i b) es modifiqui la
compensació en metàl·lic als propietaris que no arribin
al 15 % de la parcel·la mínima en funció dels costos
del projecte de compensació i que amb caràcter
provisional s'estableix en 80.000 pessetes/m2 de sos¬
tre edificable; determinar que la formalització del pro¬
jecte de compensació aprovat haurà d'incorporar les
modificacions derivades de les condicions asse¬
nyalades a l'acord i s'efectuarà mitjançant document
administratiu, de la forma establerta a l'article 174,3,
en relació amb el 113,1, ambdós del Reglament de
Gestió Urbanística, o bé, mitjançant escriptura pública,
si així ho prefereixen els afectats per l'actuació i per
compte d'ells, i que, en qualsevol cas, el document en
què es formalitzarà el projecte serà inscrit al Registre
de la Propietat de la forma que estableix l'esmentat
Reglament (article 174,4 i 114);i incorporar al patrimoni
municipal del sòl, per afectar als usos previstos en el
Pla, els terrenys que, per ésser de cessió gratuïta i
obligatòria, quedin cedits de dret al municipi, de con¬
formitat amb els articles 128 de la Llei del Sòl i 179 del
Reglament de Gestió Urbanística.
Negociat de Projectes i Obres
Districte de les Corts
Aprovar definitivament el Projecte d'urbanització, d'i¬
niciativa privada, del carrer de Sena, entre l'avinguda de
Sant Ramon Nonat i el carrer de Danubi, per un import
de 10.587.308 pessetes, formulat per Ana Inmobiliaria,
SA, representada per Juan Pérez Baquero, amb subjec¬
ció a les condicions que figuren en l'expedient; requerir
l'indicat promotor perquè en el termini de deu dies, a
comptar des de la data en què rebi la notificació del
present acord, ingressi la quantitat de 321.746 pesse¬
tes en concepte de garantia, per respondre de la bona
execució de les obres.
Aprovar definitivament el Projecte d'urbanització, d'i¬
niciativa privada, del carrer del Cardenal Reig, entre els
1362 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-X-1989
carrers de Pisuerga i de Collbanc, per un import de
29.229.435 pessetes, formulat pel Sr. José Pibernat i
Bertran, com apoderat de Fomento de Obras y Cons¬
trucciones, SA, amb subjecció a les condicions que
figuren a l'expedient que s'acompanya; requerir l'inte¬
ressat perquè en el termini de deu dies, a comptar de la
data en què rebi la notificació del present acord, ingres¬
si la quantitat de 694.588 pessetes en concepte de
garantia, per respondre de la bona execució de les
obres.
Districte d'Horta-Guinardó
Aprovar definitivament el Projecte d'urbanització, d'i¬
niciativa privada, del carrer Nou, accés al Cementiri
Nord de Barcelona amb connexió amb la carretera
d'Horta a Cerdanyola BV1415, per un import de
146.218.494 pessetes, formulat per la Mancomunitat de
Municipis de Barcelona, amb subjecció a les condicions
que figuren a l'expedient que s'acompanya.
ÀMBIT DE VIA PÚBLICA
Negociat de Transports i Circulació
Declarar vàlid el concurs subscrit per contractar els
treballs de conservació, manteniment i reparació dels
sistemes de control i regulació del trànsit a la ciutat de
Barcelona, per un import total màxim de 739.000.000
de pessetes a càrrec dels Pressupostos Generals del
període de 1989 a 1991; adjudicar els treballs de
referència, conjuntament i solidàriament, a Control Tráfi¬
co, SA, Regulación Automática Viària, SA i Sociedad
Ibérica de Construcciones Eléctricas, SA, amb una
baixa del 2 % sobre els preus unitaris continguts en el
plec de condicions, que fou aprovat per la Comissió de
Govern el primer de març de 1989, havent-se de
constituir amb unió temporal d'empreses en el termini
d'un mes a comptar de la notificació del present acord,
segons la proposta formulada; aplicar la despesa que
ocasioni durant l'exercici de 1989 el desenvolupament
dels treballs indicats, per la quantitat de 84.600.000
pessetes, amb càrrec a la partida 258.1450 04 03, tipus
de despesa 30 programa 1140, del Pressupost General
per 1989, i per les restants anualitats amb càrrec a les
diferents consignacions que s'estableixin anyalment; i
requerir a l'adjudicatari perquè en el termini de deu dies
a comptar de la recepció de la notificació d'aquest
acord, constitueixi la garantia definitiva de 29.560.000
pessetes, i així mateix, perquè comparegui el seu repre¬
sentant, el dia que s'assenyali, per formalitzar el con¬
tracte.
DISTRICTES
Districte de l'Eixample
Reconèixer l'exempció de la Taxa de recollida d'es¬
combraries domiciliàries d'ençà de la data de la cor¬
responent sol·licitud i mentre subsisteixin les circums¬
tàncies que la justifiquin, a favor de les persones que es
relacionen de conformitat amb allò que disposa l'article
4, de l'Ordenança Fiscal núm. 12 vigent.
Moció
Del Sr. Serra i Martí:
Negociat de Planejament
Aprovar provisionalment el Pla Especial d'Ordenació
de l'antiga fàbrica Batlló, situada a l'illa delimitada pels
carrers de Comte d'Urgell, Rosselló, Viladomat i París,
d'iniciativa municipal, amb les modificacions no subs¬
tancials que figuren en l'informe del Servei de Planeja¬
ment II de 6 de setembre de 1989, precisant que
aquestes es recullen en el document que en forma de
Text refós es presenta a l'aprovació; trametre l'expe¬
dient a la Comissió d'Urbanisme de Barcelona, per al
tràmit de la seva aprovació definitiva.
NÚM. 34 30-X-1989 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1363
DISPOSICIONS GENERALS
Acords dels òrgans de govern
NORMATIVA REGULADORA DE LES FUNCIONS
EN MATÈRIA DE PERSONAL
DESCONCENTRADES A LES ÀREES
QUE INTEGREN ELS ÀMBITS MUNICIPALS,
I ALS DISTRICTES I, D'ALTRA BANDA,
ALS CENTRES GESTORS
La Comissió de Govern, en sessió de 15 de setem¬
bre de 1989, acordà:
Aprovar la normativa reguladora de les funcions en
matèria de personal, desconcentrades a les Àrees que
integren els Àmbits Municipals, i als Districtes i, d'altra
banda, als Centres Gestors, en desenvolupament del
que disposa el Projecte de normativa-marc per a la
regulació dels Centres Gestors, aprovat per acord de la
Comissió de Govern, d'1 de març de 1989 i ratificat per
acord del Consell Plenari, de 10 de març de 1989.
1. Funcions desconcentrades a les Àrees i als
Districtes
1. MOBILITAT DEL PERSONAL
És competència dels Coordinadors:
Disposar la mobilitat interna del personal, d'acord
amb les necessitats dels serveis, entre els diferents
llocs de treball adscrits a l'Àrea o Districte, exceptuant
els de direcció i altres singularitzats en el Catàleg de la
Corporació.
Requisits:
1. Qualsevol destinació o trasllat haurà de respectar
la categoria professional i el grau personal que tingui el
funcionari o treballador. No podran encomanar-se fun¬
cions corresponents a categories superiors.
2. No podran efectuar-se destinacions o trasllats que
impliquin exercici de direcció o desenvolupament de
funcions corresponents a llocs de treball singularitzats
en el Catàleg de llocs de treball. La provisió d'aquests
llocs de treball, s'haurà d'efectuar mitjançant concurs
de mèrits o la lliure designació i la seva instrumentació
correspondrà a l'Àrea de Personal.
3. No podran efectuar-se destinacions o trasllats que
Impliquin cessament de fet en un lloc de treball singula¬
ritzat o que impliqui direcció.
Procediment:
1. Es comunicarà el trasllat a l'Àrea de Personal
mitjançant un document.
,2. L'Àrea de Personal, tornarà al Coordinador de
I Area o Districte una còpia de la proposta degudament
diligenciada, en el termini màxim de dos dies. En els
supòsits en els quals s'observi alguna anomalia, la
proposta serà retornada en el termini de quatre dies,
amb un informe raonat.
Efectes:
El trasllat es farà efectiu a partir del quart dia de la
comunicació de l'Àrea de Personal, llevat que s'emeti
un informe en sentit contrari.
2. DETERMINACIÓ D'HORARIS
És competència dels Coordinadors:
La determinació dels horaris del personal adscrit a
l'Àrea, dins dels règims de jornada establerts i d'acord
amb la normativa específica d'aplicació general.
Requisits:
1. Caldrà tenir en compte allò que disposen el Con¬
veni col·lectiu de treball i el Pacte de Condicions labo¬
rals.
2. També s'haurà de tenir en compte la normativa
específica d'aplicació general per a tot el personal
municipal, referent al règim de jornada laboral.
Procediment:
1. Els Coordinadors notificaran inicialment als serveis
de l'Àrea de Personal l'estat actualitzat de l'horari que
efectua cada dependència, incloent-hi el personal afectat.
2. Qualsevol modificació de la informació indicada
anteriorment, haurà de ser notificada als serveis de
l'Àrea de Personal (tant si es tracta de modificacions
individuals o col·lectives), en el termini màxim de tres
dies.
3. La informació referent a l'acompliment de la jorna¬
da laboral de cada Àrea o Districte, serà recollida pel
personal adscrit als Serveis de personal. Aquesta, junta¬
ment amb les incidències que es puguin produir, serà
tramesa al Coordinador per al coneixement del compli¬
ment de les obligacions del personal adscrit a cada
Centre.
4. L'horari que efectua cada funcionari o treballador,
serà anotat en en seu expedient personal per part de
l'Àrea de Personal.
Efectes:
No causarà cap tipus d'efecte la determinació d'hora¬
ris que impliquin ampliació o disminució de la jornada
laboral, que requerirà un procediment diferent a l'esta¬
blert aquí.
Els canvis d'horari, determinats pel Coordinador, se¬
ran efectius des de la seva comunicació als interessats.
3. REALITZACIÓ D'HORES EXTRAORDINÀRIES
Són competència dels Coordinadors:
L'autorització de la realització i el pagament d'hores
extraordinàries, d'acord amb els criteris i límits esta¬
blerts i dins de les dotacions que, per a cada sector,
existeixen en el Pressupost anual.
Requisits:
1. L'autorització de la realització d'hores extraordinà¬
ries tindrà com a limitacions:
1364 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-X-19R9
a) Les dotacions pressupostàries previstes, en el seu
cas, per a cada Àrea o Districte, amb caràcter anual.
b) El límit màxim d'hores previstes per les normes
legals en vigor a cada moment.
2. La realització i conseqüent percepció d'hores ex¬
traordinàries serà incompatible amb la percepció de
gratificacions per serveis extraordinaris fora de la jorna¬
da normal de treball.
Procediment:
1. Caldrà comunicar a l'Àrea de Personal la realitza¬
ció de les hores extraordinàries en un document degu¬
dament emplenat i validat.
2. Els serveis de l'Àrea de Personal abonaran en la
nòmina les hores efectuades.
Efectes:
1. Per causar efectes econòmics, les propostes
s'hauran de referir al mes anterior, i no es podran
trametre per mesos acumulats.
2. L'abonament en la nòmina es produirà en el
termini màxim de tres mesos a comptar de la data de
comunicació per part de l'Àrea o Districte interessat,
sempre que no sigui possible la seva compensació per
temps lliure durant el mateix període.
4. SELECCIÓ I CONTRACTACIÓ DE PERSONAL
LABORAL PER A PROGRAMES ESPECÍFICS
Serà competència del Coordinador:
La selecció i contractació del personal per a progra¬
mes específics i dotats pressupostàriament, amb caràc¬
ter temporal, respectant, en tot cas, les normes i els
procediments aplicables.
Requisits:
1. Necessitat justificada, segons el criteri de la direc¬
ció de l'Àrea o Districte.
2. Disponibilitat pressupostària, dins el màxim prees¬
tablert, en el seu cas, per al programa, Àrea o Districte.
3. Durada: la del programa específic.
Procediment:
1. La selecció es podrà efectuar directament per part
de les Àrees o Districtes, o bé mitjançant els serveis de
l'Àrea de Personal. En tot cas, es respectaran els
principis legalment establerts quant a l'accés de perso¬
nal a la funció pública i a la normativa laboral.
2. Es trametrà una proposta de contractació a l'Àrea
de Personal, que formalitzarà la contractació (document
contractual, alta en la Seguretat Social, etc.).
3. Un cop resolt l'expedient de contractació per
l'òrgan municipal competent, s'arxivarà en l'expedient
personal i es trametrà una còpia diligenciada a l'Àrea o
Districte.
Efectes:
1. Els efectes seran els previstos en el contracte
laboral i en la data que s'hi indiqui. La prestació efectiva
del treball no serà mai, sota cap concepte, anterior a la
data d'alta en la Seguretat Social. La responsabilitat
directa d'aquesta infracció recaurà en el Coordinador.
2. Així mateix, la prestació no podrà continuar amb
posterioritat a la data de finalització del contracte. El
préavis de cessament, l'haurà de comunicar el Coordi¬
nador a l'interessat i a l'Àrea de Personal amb quinze
dies d'antelació.
5. CONCESSIÓ DE PERMISOS I LLICÈNCIES AMB
MANTENIMENT D 'HA VERS
És competència del Coordinador:
L'autorització de les diferents llicències i permisos
establerts en el Conveni i Pacte de condicions laborals.
Requisits:
1. Els permisos i les llicències sense deducció d'ha¬
vers són els que extableixen l'article 11 del vigent Pacte
de condicions laborals i el Conveni col·lectiu de treball,
respectivament.
2. La causa del permís o llicència s'haurà de justificar
amb posterioritat o amb caràcter previ, segons el cas.
3. L'autorització de reducció de la jornada laboral a
la meitat o a un terç a qui, per raó de guarda legal tingui
cura directa d'un menor de sis anys o d'un disminuït
físic o psíquic, requerirà l'autorització prèvia de la Coor¬
dinació de Personal i en els casos en què sigui neces¬
sari, un informe de la Inspecció Mèdica.
4. En els casos de llicència per maternitat, caldrà
tenir en compte el que disposa la Llei 3/89, de 3 de
març.
Procediment:
1. L'autorització es realitzarà emplenant el document
corresponent.
2. Les autoritzacions s'hauran de trametre als serveis
competents de l'Àrea de Personal amb una antelació
de setanta-dues hores, exceptuant els casos de força
major. Caldrà adjuntar-hi la justificació corresponent o
bé es demanarà posteriorment.
3. Els serveis de l'Àrea de Personal, anotaran en
l'expedient personal del funcionari o traballador la inci¬
dència de què es tracti. Així mateix, podran efectuar les
comprovacions oportunes.
Efectes:
En aquells casos en què els serveis competents de
l'Àrea de Personal no tinguin constància documental de
la realització de la llicència o de la seva autorització,
s'entendrà com a absència injustificada del lloc de tre¬
ball.
6. CONCESSIÓ DE LLICÈNCIES FINS AL MÀXIM
D'UN MES
És competència del Coordinador:
La concessió de llicències sense retribució fins al
màxim d'un mes.
Requisits:
1. Les llicències sense sou i per assumptes particu¬
lars són discrecionales per a l'Administració, que podrà
concedir-les sempre que no afecti el servei.
2. La duració acumulada d'aquestes llicències no
podrà excedir, en cap cas, de tres mesos durant dos
anys.
3. Segons el criteri del Coordinador, es podran acu¬
mular aquestes llicències als períodes de vacances,
amb les llicències no susceptibles de deducció de
retribucions, o dies festius, en el supòsit que la llicència
sigui igual o inferior a quatre dies.
Procediment:
1. L'interessat l'haurà de sol·licitar al Coordinador
emplenant el document corresponent.
2. Caldrà sol·licitar als serveis competents, amb ca¬
ràcter previ, un informe referent al nombre de dies
realitzats pel sol·licitant a fi i efecte de no ultrapassar el
màxim legal autoritzat.
3. Un cop concedida la llicència, es trametrà l'origi¬
nal del document a l'Àrea de Personal per a la seva
anotació a l'expedient personal i per a la reducció d'ha¬
vers.
4. Quan la sol·licitud de llicència impliqui ultrapassar
un mes dins el mateix any natural, serà competència de
l'Àrea de Personal la seva autorització, si bé s'haurà de
rebre l'informe previ del Coordinador.
MilM. 34 30-X-1989 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1365
Efectes:
1. L'incompliment del procediment abans indicat im¬
plicarà que, amb independència del descompte d'ha¬
vers, s'entengui com a absència injustificada amb les
conseqüències corresponents de caràcter disciplinari.
2. La concessió tindrà els efectes previstos en la
resolució corresponent.
7. APROVACIÓ DEL PLA DE VACANCES
És competència del Coordinador:
L'elaboració i l'autorització del pla de vacances del
personal de l'Àrea, segons els criteris generals esta¬
blerts per la Corporació.
Requisits:
1. Caldrà tenir en compte el que disposen el Pacte
de condicions laborals i el Conveni col·lectiu de treball,
respectivament.
2. Els períodes de vacances no podran acumular-se
a llicències sense sou, ni als dies previstos per a Nadal
o Setmana Santa, tant si són utilitzats en aquestes
dates o en altres dates de l'any.
Procediment:
1. Un cop establerts els torns corresponents, es
trametrà a l'Àrea de Personal una llista en el document
corresponent indicant l'adscripció dels treballadors i
funcionaris de cada Àrea o Districte, amb un mes abans
de l'inici de les vacances.
2. Qualsevol modificació posterior es notificarà
abans de l'inici de les vacances.
Efectes:
1. En aquells casos en què no es tingui constància
documental de l'autorització de vacances, s'entendrà
com a llicència sense sou o absència injustificada.
2. El pla de vacances s'entendrà aprovat si l'Àrea de
Personal no emet un informe en sentit contrari.
8. IMPOSICIÓ DE SANCIONS PER FALTES LLEUS.
PROPOSTA DE SANCIONS AL PERSONAL
Serà competència del Coordinador de l'Àrea o del
Districte:
La imposició de sancions per faltes lleus.
Requisits:
1. La proposta de sancions es referirà a les infrac¬
cions previstes en l'article 5 del decret 336/1986, de 6
de novembre (Reglament de Règim Disciplinari de la
Funció Pública de la Generalitat de Catalunya).
2. Per a les infraccions constitutives de falta lleu
només es podran imposar les sancions següents:
- Amonestament
- Deducció provisional de retribucions (faltes de pun¬
tualitat i d'assistència de caràcter lleu).
- Suspensió de funcions amb pèrdua de retribucions
(fins a un màxim de cinc dies).
Procediment:
1. Les Àrees i els Districtes hauran d'instruir el cor¬
responent expedient que finalitzarà amb la proposta del
Director. Amb aquesta finalitat, podran comptar amb la
col·laboració tècnica dels serveis competents de l'Àrea
de Personal.
2. Un cop lliurada la proposta a l'Àrea de Personal,
¡'òrgan competent la transformarà en resolució.
3. S'haurà de tenir en compte que aquest tipus de
falta prescriu als quinze dies de la seva comissió i que
és preceptiva l'audiència a l'interessat.
4. Un cop resolt l'expedient, l'Àrea de Personal efec¬
tuarà l'anotació en l'expedient personal, l'arxiu o la
deducció en la nòmina en els casos en què procedeixi.
La còpia diligenciada es retornarà a l'òrgan gestor
perquè en tingui constància.
Efectes:
En els casos en què sigui procedent la deducció de
retribucions, aquesta es produirà en el termini màxim
d'un mes a comptar de la data de la resolució.
9. PROPOSTA DE REALITZACIÓ DE CURSOS DE
FORMACIÓ
Els Coordinadors proposen:
La realització dels cursos de formació i reciclatge
necessaris per millorar l'adequació del personal als
requeriments del lloc de treball que desenvolupen.
Requisits:
Que les propostes de cursos de formació i reciclatge
del personal de l'Àrea o Districte de què es tracta
estiguin d'acord amb els objectius generals de formació
del personal aprovats per l'òrgan municipal competent.
Procediment:
1. S'elevarà la proposta corresponent a l'Àrea de
Personal, la qual la valorarà mitjançant els seus serveis.
2. En els casos en què les demandes de formació es
refereixin a cursos o programes que en aquell moment
s'estiguin desenvolupant, s'inclouran les places neces¬
sàries i, si cal, s'ampliarà el seu nombre. En el cas
contrari, si hi ha dotació pressupostària suficient, s'estu¬
diarà la possibilitat d'ampliar el programa d'actuació o,
en el seu defecte, la seva inclusió en la programació de
l'any següent.
10. CONTROL DE LA PRESÈNCIA DEL PERSONAL
És competència del Coordinador:
El control de la presència del personal en el seu lloc
de treball durant la jornada laboral i la validació de les
llistes d'incidències del sistema informatitzat del registre
d'entrades i sortides.
Requisits:
1. Els Coordinadors d'Àrea o Districte podran esta¬
blir els mitjans que considerin pertinents per a la fis¬
calització de les obligacions del personal que d'ells
depengui, amb independència dels establerts, amb
caràcter genèric, per a tot el personal municipal.
2. Pel que fa al control de presència, correspon a
l'Àrea o Districte la validació i el pronunciament definitiu
sobre la informació i la proposta d'actuació (descomp¬
tes i sancions, si són procedents), proposades per
l'Àrea de Personal.
3. Les sancions per faltes greus o lleus, superiors a
cinc dies, són competència de l'Àrea de Personal.
Procediment:
1. Els serveis de Personal trametran una llista d'in¬
compliments i propostes d'actuació perquè siguin vali¬
dats pel Coordinador de l'Àrea o Districte.
2. Les llistes d'incompliments i propostes s'enten¬
dran validades per l'Àrea o Districte un cop transcor¬
reguts set dies des del seu lliurament.
Efectes:
Un cop rebudes les propostes, l'Àrea de Personal
procedirà a l'oportú descompte en la nòmina, a la tramita¬
ció de la sanció si correspon, o a l'arxiu de les actuacions,
d'acord amb el criteri de l'Àrea o del Districte.
11. DETERMINACIÓ DE LES FUNCIONS I ACTIVITATS
DEL PERSONAL PROPI
Serà competència del Coordinador:
Determinar les funcions i les activitats del personal
propi i avaluar el seu nivell d'acompliment.
1366 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-X-1MQ
Requisits:
Caldrà respectar:
1. Les funcions previstes per als llocs de treball
adscrits en l'Organigrama.
2. Les funcions específiques de cada categoria pro¬
fessional i, el grau personal.
Procediment:
1. L'assignació de funcions de contingut superior a
les de les diferents categories, només es podrà realitzar
per raons molt excepcionals.
2. La valoració de les noves funcions requerirà, amb
caràcter previ, la corresponent proposta del Coordina¬
dor a l'Àrea de Personal.
3. L'Àrea de Personal procedirà a la valoració del lloc
de treball mitjançant els serveis tècnics corresponents.
Un cop resolt l'expedient, s'informarà el Coordinador.
Efectes:
Les valoracions de llocs de treball tindran efectes
econòmics a partir de la data de notificació personal de
la resolució.
12. PROPOSTA EN LA DETERMINACIÓ DE MÈRITS
I REQUISITS A CONSIDERAR EN LA PROVISIÓ
DE LLOCS DE TREBALL
Els Coordinadors comunicaran:
La determinació dels mèrits i requisits específics a
considerar en la provisió de llocs de treball per con¬
curs.
Requisits:
Caldrà respectar:
1. La normativa municipal que regula la provisió de
llocs de treball (actualment Bases Marc).
2. La normativa legal de caràcter estatal i autonòmic.
Procediment:
1. Un cop produïda la vacant d'un lloc de treball que
obligatòriament hagi de ser proveïda mitjançant concurs
de mèrits, el Coordinador competent impulsarà l'inici del
procediment per cobrir-la.
2. Els serveis de l'Àrea de Personal, un cop hagin
rebut la notificació, requeriran a l'Àrea o Districte que
correspongui els requisits d'idoneïtat i els que calguin
per al lloc de treball de què es tracti. L'Àrea de
Personal elaborarà les bases provisionals i n'informa¬
rà al Coordinador per elaborar conjuntament les ba¬
ses definitives.
13. PARTICIPACIÓ EN ELS PROCESSOS SELECTIUS
DE PERSONAL INCLOSOS A L'OFERTA PÚBLICA
D'OCUPACIÓ ANUAL
Els Coordinadors tenen la facultat de proposar i, en el
seu cas, participar en els processos selectius del perso¬
nal inclòs a l'oferta pública d'ocupació anual.
Requisits:
Qualsevol proposta haurà de tenir en compte els
principis legals establerts per a l'accés del personal a
l'Administració pública.
Procediment:
1. S'elevaran propostes concretes a l'Àrea de Perso¬
nal, per a la definició del caràcter professional adequat,
en aquells processos selectius en què es pugui sotme¬
tre els candidats a una valoració de la seva idoneïtat per
a determinada categoria professional.
2. Podran participar, a petició pròpia o de l'Àrea de
Personal, com a membres del tribunal en els proces¬
sos de selecció del personal del seu àmbit d'ac¬
tuació.
★ ★ ★
Funcions desconcentrades als Centres Gestors
1. MOBILITAT DE PERSONAL
És competència dels Directors dels Centres Gestors:
a) La destinació i el trasllat de persones del centre
als diversos llocs de treball, exceptuant aquells que
impliquin direcció i altres singularitzats en el Catàleg de
la Corporació i, sempre que aquells llocs corresponguin
a la categoria oficial i al grau personal del funcionari al
qual afecti.
b) La destinació i el trasllat del personal del Centre
als llocs singularitzats del mateix tipus i complement
específic que existeixin, sempre que no impliqui exercici
de direcció orgànica.
Requisits:
1. Qualsevol destinació o trasllat haurà de respectar
la categoria professional i el grau personal que tingui el
funcionari o el treballador. No podran encomanar-se
funcions corresponents a categories superiors.
2. No podran realitzar-se destinacions o trasllats que
impliquin exercici de direcció o desenvolupar funcions
corresponents a llocs de treball singularitzats en el
Catàleg de llocs de treball. La provisió d'aquests llocs
de treball s'haurà d'efectuar mitjançant el concurs de
mèrits o la lliure designació i la instrumentació corres¬
pondrà a l'Àrea de Personal.
3. No podran realitzar-se destinacionss o trasllats
que impliquin cessament de fet en un lloc de treball
singularitzat o que impliqui direcció.
Procediment:
1. Es comunicarà el trasllat a l'Àrea de Personal
mitjançant el document corresponent.
2. L'Àrea de Personal tornarà al Coordinador de
l'Àrea o Districte una còpia de la proposta degudament
diligenciada, en el termini màxim de dos dies. En els
supòsits en els quals s'observi alguna anomalia, la
proposta serà retornada en el termini de quatre dies,
amb un informe raonat.
Efectes:
El trasllat es realitzarà efectivament a partir del quart
dia de la comunicació de l'Àrea de Personal, a menys
que s'emeti un informe en contra.
2. DETERMINACIÓ DE L'HORARI LABORAL DELS
DIFERENTS LLOCS DE TREBALL
Serà competència dels Directors dels Centres Ges¬
tors:
La determinació de l'horari laboral dels diferents llocs
de treball.
Requisits:
1. Caldrà tenir en compte allò que disposen el Conve¬
ni col·lectiu de treball i el Pacte de condicions laborals.
2. També s'haurà de tenir en compte la normativa
específica d'aplicació general per a tot el personal
municipal, referent al règim de jornada laboral.
Procediment:
1. Els diversos Centres Gestors notificaran inicial¬
ment als serveis de l'Àrea de Personal l'estat actualitzat
de l'horari que efectua cada dependència, incloent-hi el
personal afectat.
2. Qualsevol modificació de la informació indicada
anteriorment haurà de ser notificada als serveis de
l'Àrea de Personal (tant si es tracta de modificacions
individuals o col·lectives) en el termini màxim de tres
dies.
3. La informació sobre el compliment de la jornada
laboral de cada Àrea o Districte serà recollida pel personal
NUM. 34 30-X-1989 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1367
adscrit als serveis de personal. Aquesta, juntament amb
les incidències que es puguin produir, serà tramesa al
Coordinador per al coneixement del compliment de les
obligacions del personal adscrit a cada centre.
4. L'horari que duu a terme cada funcionari o treba¬
llador serà anotat en l'expedient personal per part de
l'Àrea de Personal.
Efectes:
No causarà cap tipus d'efecte la determinació d'hora¬
ris que impliquin ampliació o disminució de la jornada
laboral, que requerirà un procediment diferent a l'aquí
establert.
Els canvis d'horari determinats pel Coordinador seran
efectius des de la seva comunicació als interessats.
3. REALITZACIÓ D'HORES EXTRAORDINÀRIES
Serà competència dels Directors dels Centres Ges¬
tors:
L'autorització de la realització d'hores extraordinàries.
Requisits:
1. L'autorització de la realització d'hores extraordinà¬
ries tindrà com a limitacions:
a) Les dotacions pressupostàries previstes, en el seu
cas, per a cada Àrea o Districte, amb caràcter anual.
b) El límit màxim d'hores previstes per les normes
legals en vigor a cada moment.
2. La realització i conseqüent percepció d'hores ex¬
traordinàries serà incompatible amb la percepció de
gratificacions per serveis extraordinaris fora de la jorna¬
da normal de treball.
Procediment:
1. Caldrà comunicar a l'Àrea de Personal la realitza¬
ció de les hores extraordinàries en un document emple¬
nat i validat degudament, segons el document cor¬
responent.
2. Els serveis de l'Àrea de Personal abonaran en la
nòmina les hores efectuades.
3. En el cas que s'observés alguna anomalia, els
serveis de l'Àrea de Personal tornaran al responsable
del Centre Gestor la corresponent proposta per tal de
recollir informació complentària. La devolució de pro¬
postes, en tot cas, haurà de ser motivada.
Efectes:
1. Per causar efectes econòmics, les propostes
s'hauran de referir al mes anterior, i no es podran
trametre per mesos acumulats.
2. L'abonament en la nòmina es produirà en el
termini màxim de tres mesos a comptar de la data de la
comunicació per part del centre interessat.
4. SELECCIÓ I CONTRACTACIÓ DE PERSONAL
LABORAL PER A SUPLÈNCIES, PUNTES DE
TREBALL I PROGRAMES ESPECÍFICS
Serà competència del Director del Centre Gestor:
La selecció i contractació del personal per a suplèn¬
cies, puntes de treball i programes específics que no
tinguin caràcter permanent, segons el procediment que
s'estableixi amb una durada màxima de sis mesos.
Requisits:
1. Necessitat justificada, segons el criteri de la Direc¬
ció del Centre Gestor.
2. Disponibilitat pressupostària, dins el màxim esta¬
blert per a cada concepte.
3. Durada màxima de sis mesos.
Procediment:
1 ■ La selecció es podrà efectuar directament per part
dels centres gestors, o bé mitjançant els serveis de
l'Àrea de Personal. En tot cas, es respectaran els
principis legalment establerts quant a l'accés de perso¬
nal a la funció pública i a la normativa laboral.
2. Es trametrà una proposta de contractació a l'Àrea
de Personal, que formalitzarà la contractació (document
contractual, alta en la Seguretat Social, etc.).
3. Un cop resolt l'expedient de contractació per
l'òrgan municipal competent, s'arxivarà a l'expedient
personal i es trametrà una còpia diligenciada al Centre
Gestor.
Efectes:
1. Els efectes seran els previstos en el contracte
laboral i en la data que s'hi indiqui. La prestació efectiva
del treball, no serà mai, sota cap concepte, anterior a la
data d'alta en la Seguretat Social. La responsabilitat
directa d'aquesta infracció recaurà en el Coordinador.
2. Així mateix, la prestació no podrà continuar amb
posterioritat a la data de finalització del contracte. El
préavis de cessament, l'haurà de comunicar el Coordi¬
nador a l'interessat i a l'Àrea de Personal amb quinze
dies d'antelació.
5. CONCESSIÓ DE PERMISOS I LLICÈNCIES
AMB MANTENIMENT D'HAVERS
Serà competència del Director del Centre Gestor:
La concessió de permisos i llicències amb manteni¬
ment d'havers.
Requisits:
1. Els permisos i les llicències sense deducció d'ha¬
vers són els que estableixen l'article 11 del vigent Pacte
de condicions laborals i el Conveni col·lectiu de treball,
respectivament.
2. La causa del permís o llicència s'haurà de justificar
amb posterioritat o amb caràcter previ, segons el cas.
3. L'autorització de reducció de la jornada laboral a
la meitat o un terç a qui, per raó de guarda legal tingui
cura directa d'un menor de sis anys o d'un disminuït
físic o psíquic, requerirà l'autorització prèvia de la Coor¬
dinació de Personal i en els casos en què sigui neces¬
sari un inforrme de la Inspecció Mèdica.
4. En els casos de llicències per maternitat, caldrà
tenir en compte el que disposa la Llei 3/89, de 3 de
març.
Procediment:
1. L'autorització es realitzarà emplenant el document
corresponent.
2. Les autoritzacions s'hauran de trametre als serveis
competents de l'Àrea de Personal amb una antelació
de setanta-dues hores, exceptuant els casos de força
major. Caldrà adjuntar-hi la justificació corresponent o
bé es demanarà posterigrment.
3. Els serveis de l'Àrea de Personal anotaran a
l'expedient personal del funcionari o treballador la inci¬
dència de què es tracti. Així mateix, podran efectuar les
comprovacions oportunes.
Efectes:
En aquells casos en què els serveis competents de
l'Àrea de Personal no tinguin constància documental de
la realització de la llicència o de la seva autorització,
s'entendrà com a absència injustificada del lloc de tre¬
ball.
6. CONCESSIÓ DE LLICÈNCIES FINS AL
MÀXIM D'UN MES
Serà competència del Director del Centre Gestor:
La concessió de llicències sense retribució fins al
màxim d'un mes.
1368 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-X-19RQ
Requisits:
1. Les llicències sense sou i per assumptes particu¬
lars són discrecionals per a l'Administració, que podrà
concedir-les sempre que no afecti el servei.
2. La duració acumulada d'aquestes llicències no
podrà excedir, en cap cas, de tres mesos durant dos
anys.
3. En general i exceptuant autorització expressa del
Director, no es podran acumular aquestes llicències als
períodes de vacances, amb les llicències no suscepti¬
bles de deducció de retribucions, o dies festius, en el
supòsit que la llicència sigui igual o inferior a tres dies.
Procediment:
1. L'interessat l'haurà de sol·licitar al Coordinador
emplenant el document corresponent.
2. Caldrà sol·licitar als serveis competents, amb ca¬
ràcter previ, un informe referent al nombre de dies
realitzats pel sol·licitant a fi i efecte de no ultrapassar el
màxim legal autoritzat.
3. Un cop concedida la llicència, es trametrà l'origi¬
nal del document a l'Àrea de Personal per a la seva
anotació a l'expedient personal i per a la reducció d'ha¬
vers.
4. Quan la sol·licitud de llicència impliqui ultrapas¬
sar un mes dins el mateix any natural, serà competèn¬
cia de l'Àrea de Personal la seva autorització, si bé
haurà de rebre informe previ del Director del Centre
Gestor.
Efectes:
1. L'incompliment del procediment abans indicat
implicarà que, amb independència del descompte
d'havers, s'entengui com a absència injustificada
amb les conseqüències corresponents de caràcter
disciplinari.
2. La concessió tindrà els efectes previstos en la
resolució corresponent.
7. APROVACIÓ DEL PLA DE VACANCES DEL
CENTRE GESTOR I LES AUTORITZACIONS PER
A LA SEVA APLICACIÓ
Serà competència del Director del Centre Gestor:
L'aprovació del pla de vacances del Centre Gestor i
les autoritzacions per a la seva aplicació.
Requisits:
1. Caldrà tenir en compte el que disposen el Pacte
de condicions laborals i el Conveni col·lectiu de treball,
respectivament.
2. Els períodes de vacances, en general, exceptuant
autorització expressa del Director, no podran acumular-
se a les llicències sense sou (de durada igual o menor a
quatre dies), ni als dies previstos per a Nadal o Setma¬
na Santa, tant si són utilitzats en aquestes dates o en
altres dates de l'any.
Procediment:
1. Un cop establerts els torns corresponents, es
trametrà a l'Àrea de Personal una llista en el document
corresponent indicant l'adscripció dels treballadors i
funcionaris de cada Àrea o Districte, amb un mes abans
de l'inici de les vacances.
2. Qualsevol modificació posterior es notificarà
abans de l'inici de les vacances.
Efectes:
1. En aquells casos en què no es tingui constància
documental de l'autorització de vacances, s'entendrà
com a llicència sense sou o absència injustificada.
2. El pla de vacances s'entendrà aprovat si l'Àrea de
Personal no emet un informe en sentit contrari.
8. IMPOSICIÓ DE SANCIONS PER FALTES LLEUS
Serà competència del Director del Centre Gestor:
La imposició de sancions per faltes lleus.
Requisits:
1. La proposta de sancions es referirà a les infrac¬
cions previstes en l'article 5 del decret 336/1986, de 6
de novembre (Reglament de Règim Disciplinari de la
Funció Pública de la Generalitat de Catalunya).
2. Per a les infraccions constitutives de falta lleu
només es podran imposar les sancions següents:
- Amonestament.
- Deducció provisional de retribucions (faltes de pun¬
tualitat i d'assistència de caràcter lleu).
- Suspensió de funcions amb pèrdua de retribucions
(fins a un màxim de cinc dies).
Procediment:
1. Els centres gestors hauran d'instruir el correspo¬
nent expedient que finalitzarà amb la proposta del
Director. Amb aquesta finalitat, podran comptar amb la
col·laboració tècnica dels serveis competents de l'Àrea
de Personal.
2. Un cop lliurada la proposta a l'Àrea de Personal,
l'òrgan competent la transformarà en resolució.
3. S'haurà de tenir en compte que aquest tipus de
falta prescriu als quinze dies de la seva comissió i que
és preceptiva l'audiència a l'interessat.
4. Un cop resolt l'expedient, l'Àrea de Personal efec¬
tuarà l'anotació en l'expedient personal, l'arxiu o la
deducció en la nòmina en els casos en què sigui
procedent. La còpia diligenciada es retornarà a l'òrgan
gestor perquè en tingui constància.
Efectes:
En els casos en què sigui procedent la deducció de
retribucions, aquesta es produirà en el termini màxim
d'un mes a comptar de la data de la resolució.
9. ATENCIÓ AL PERFECCIONAMENT DEL
PERSONAL DEL CENTRE
Serà competència del Director del Centre Gestor:
L'atenció al perfeccionament del centre, a les rela¬
cions humanes, amb especial atenció al tracte amb el
públic i a les condicions de seguretat i higiene en el tre¬
ball.
Requisits:
1. L'atenció al ciutadà constitueix un dels eixos fona¬
mentals del servei públic. Tot l'esforç dirigit a millorar les
tècniques i metodologies del personal municipal dirigi¬
des a l'atenció al públic i a una àgil solució a les seves
demandes ha de ser un dels objectius més importants.
Per això, els Directors dels centres gestors podran
proposar, segons el personal que tinguin adscrit, els
programes de formació escaients a aquests objectius.
El segon eix és la millora i l'actualització dels coneixe¬
ments i habilitats professionals per tal de mantenir-se al
dia en allò referent a la introducció de noves tecnolo¬
gies i procediments de gestió. El cost d'aquestes pro¬
grames anirà a càrrec dels crèdits pressupostats de
l'Àrea de Personal.
2. Els Directors dels Centres Gestors seran respon¬
sables que les condicions de seguretat i higiene en el
treball siguin les adequades per a un correcte desenvo¬
lupament de les funcions que té encomanades el con¬
junt del personal que en depèn. Caldrà establir les
previsions pressupostàries oportunes amb aquesta fina¬
litat.
Procediment:
Els Directors dels Centres Gestors podran proposar a
NÚM. 34 30-X-1989 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1369
l'Àrea de Personal els programes de formació adequats
a l'acompliment dels objectius assenyalats anterior¬
ment.
10. GRATIFICACIONS
Serà competència del Director del Centre Gestor:
La concessió de gratificacions per serveis extraordi¬
naris.
Requisits:
1. Les gratificacions responen a la necessitat de
compensar al personal municipal per la prestació
de serveis extraordinaris fora de la jornada normal de
treball. No podran mai ser fixes en la seva quantia, ni
periòdiques.
2. La concessió d'aquestes gratificacions serà limita¬
da per les dotacions pressupostàries previstes en les
puntes de treball per al Centre Gestor, autoritzades per
l'òrgan municipal competent.
Procediment:
1. Els directors de Centres Gestors trametran als
serveis de l'Àrea de Personal la proposta, indicant el/s
perceptor/s i les quantitats. Aquesta proposta haurà de
ser raonada amb una justificació dels fets que la moti¬
ven i degudament controlada.
2. Un cop rebuda la proposta i fetes les comprova¬
cions pertinents, l'Àrea de Personal procedirà a l'abona¬
ment en la nòmina. En el cas que s'hi observés algun
tipus d'anomalia, es retornarà abans de set dies al
centre corresponent.
11. INDEMNITZACIONS
Serà competència del Director del Centre Gestor:
La proposta de concessió d'indemnitzacions per raó
del servei.
Requisits:
1. Per a les indemnitzacions per raó del servei,
caldrà tenir en compte el que preveu el RD 236/88, de 4
de març, d'aplicació al personal al servei de les corpo¬
racions locals (dietes, despeses de viatge i indemnitza¬
cions de residència eventual).
2. Les quanties són, també, les establertes en l'esmen¬
tada disposició, amb les variacions anuals que es puguin
produir per disposició d'igual o major rang jeràrquic.
3. Les diferents propostes hauran de tenir en comp¬
te les previsions pressupostàries de cada Centre Gestor
Procediment:
1. Els centres gestors assumiran la tramitació dels
expedients corresponents amb càrrec a les respectives
dotacions pressupostàries.
2. Abans de la fiscalització per part de la Intervenció
de Fons, serà preceptiu un informe de l'Àrea de Perso¬
nal, quan la causa de la indemnizació sigui la formació
del personal adscrit al Centre Gestor (assistència a
cursets, jornades, congressos, etc.). Amb aquesta fina¬
litat, els expedients s'hauran de lliurar amb una antela¬
ció mínima de setanta-dues hores a l'inici del curs de
formació del qual es tracti.
3. En tots els supòsits, els expedients d'autorització
de la despesa hauran d'ésser aprovats per l'òrgan
municipal competent amb caràcter previ a la seva
assistència, o a la realització del viatge, exceptuant que
per causes de força major o per raons objectives això
no fos possible.
4. En els supòsits d'indemnització per residència
eventual en els casos previstos pel RD 236/88, la
tramitació correspondrà a l'Àrea de Personal, amb la
proposta motivada del Centre Gestor competent.
Efectes:
En els supòsits de justificacions de bestretes de
caixa, caldrà incloure necessàriament un informe de
l'Àrea de Personal quan la causa de la indemnització
sigui una de les indicades anteriorment.
12. FISCALITZACIÓ DE LES OBLIGACIONS
DEL PERSONAL
És competència dels directors de Centres Gestors:
La fiscalització de l'acompliment de les obligacions
per part de tot el personal del centre i, en particular, el
control d'assistència i permanència amb la facultat de
poder disposar els descomptes d'havers corresponents
a les infraccions en aquesta matèria.
Requisits:
1. Els directors de centre gestor podran establir els
mitjans que considerin pertinents per a la fiscalització
de les obligacions del personal que d'ells depengui,
amb independència dels establerts, amb caràcter genè¬
ric, per a tot el personal municipal.
2. Pel que fa al control de presència, correspon a
l'Àrea o Districte la validació i el pronunciament definitiu
sobre la informació, i la proposta d'actuació (descomp¬
tes i sancions, si són procedents), proposades per
l'Àrea de Personal.
3. Les sancions per faltes greus o lleus, superiors a
cinc dies, són competència de l'Àrea de Personal.
Procediment:
1. Els serveis de personal trametran una llista d'in¬
compliments i propostes d'actuació perquè siguin vali¬
dades pel Director del Centre Gestor.
2. Les llistes d'incompliments i propostes s'enten¬
dran validades pel Centre Gestor un cop transcorreguts
set dies des del seu lliurament, si el Director del Centre
Gestor no tramet cap justificació contrària i raonada
durant el termini esmentat.
Efectes:
1. Un cop rebudes les propostes, l'Àrea de Personal
procedirà a l'oportú descompte en la nòmina, a la
tramitació de la sanció si correspon, o a l'arxiu de les
actuacions, d'acord amb el criteri del Centre Gestor.
13. APLICACIÓ DEL COMPLEMENT ESPECÍFIC
DE PEPLLONGACIÓ DE JORNADA
Serà competència del Director del Centre Gestor:
L'aplicació i la suspensió del complement específic
de perllongació de jornada.
Requisits:
1. Existència de necessitat justificada.
2. Dotació pressupostària segons el màxim específic
establert, de caràcter vinculant per al Centre Gestor.
3. La perllongació de jornada no constitueix un ele¬
ment retributiu ordinari i, per tant, no genera drets
adquirits. Implica l'estricte compliment de la jornada
laboral de què es tracti.
Procediment:
1. El Centre Gestor lliurarà a l'Àrea de Personal una
proposta de perllongació de jornada, de manera motiva¬
da i indicant expressament que es compleixen els
requisits assenyalats anteriorment.
2. Els serveis competents de l'Àrea de Personal
controlaran que la proposta estigui d'acord amb el
màxim establert i la validaran. Si transcorreguda una
setmana, l'Àrea de Personal no retorna la proposta,
s'entendrà autoritzada.
Efectes:
1. La comunicació, en la forma indicada anterior-
1370 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-X-19RÇ)
ment, s'haurà d'efectuar amb un mes d'antelació a
l'inici perquè causi efectes econòmics. No podrà referir-
se a mesos acumulats.
2. Es requerirà una notificació individualitzada.
14. APLICACIÓ INDIVIDUAL O COL·LECTIVA
DELS INCENTIUS DE PRODUCTIVITAT
Serà competència dels directors dels Centres Ges¬
tors:
L'aplicació individual o col·lectiva dels incentius de
productivitat.
Requisits:
1. El complement de productivitat està destinat a
retribuir l'especial rendiment, l'activitat extraordinària i
l'interès i iniciativa amb què el funcionari o treballador
desenvolupi el seu treball. Les quantitats que es perce¬
bin per aquest concepte seran de coneixement públic
tant de la resta de funcionaris com dels representants
del personal. La seva percepció no originarà cap dret
per a altres períodes.
2. L'aplicació d'aquest complement es farà en funció
de circumstàncies objectives relacionades directament
amb el desenvolupament del lloc de treball i amb els
objectius assignats a aquest. Els criteris seran esta¬
blerts amb caràcter previ i seran vinculants.
3. En l'aplicació del complement de productivitat,
s'hauran de respectar les dotacions pressupostàries
corresponents, acordades per l'òrgan municipal com¬
petent.
Procediment:
1. Els diversos directors de Centres Gestors lliuraran
als serveis de l'Àrea de Personal la proposta cor¬
responent.
2. L'Àrea de Personal procedirà a la comprovació
corresponent, elaborarà una llista indicant els percep¬
tors i les quantitats a efectes de publicitat i, procedirà a
l'abonament mitjançant la nòmina. Es trametran les
dades per efectuar la contractació a l'Àrea de Personal,
els serveis de la qual la portaran a terme (document
contractual, alta en la Seguretat Social, etc.).
3. Les propostes s'hauran de dur a terme amb un
mes d'antelació a la percepció.
Efectes:
1. La percepció del complement es produirà al mes
següent de produir-se la proposta.
2. En els casos en què s'observin anomalies, les
propostes seran retornades al centre corresponent. En
tot cas, la devolució haurà de ser motivada.
15. PROPOSTA DE PROVISIÓ DE LLOCS
DE TREBALL
Serà competència del Director de Centre Gestor:
La proposta de provisió de llocs de treball singula-
ritzats de diferent tipus, diferent complement específic,
o que impliquin exercici de direcció.
Requisits:
1. Que el lloc de treball de què es tracti sigui de
direcció o singularitzat, figuri a l'organigrama cor¬
responent i/o en el catàleg de llocs de treball.
2. Que aquest lloc de treball estigui vacant o en
disposició d'estar-ho en un futur immediat per jubilació,
cessament, etc., del titular actual.
Procediment:
1. Un cop produïda la vacant, el Director del Centre
Gestor s'haurà de dirigir als serveis competents de
l'Àrea de Personal per tal de cobrir-la.
2. Pel que fa als llocs de treball definits com de lliure
designació podran proposar el nomenament correspo¬
nent, sempre que es produeixi la condició següent:
- Reunir els requisits de la categoria, necessaris per
poder ocupar l'esmentat lloc de treball.
3. En els llocs de treball a proveir mitjançant el
concurs de mèrits, caldrà tenir en compte allò que
preveu la Corporació (Bases Marc aprovades per acord
del Consell Plenari, de 22 de juliol de 1988, o altres
normes posteriors). Els Directors de Centres Gestors
participaran juntament amb els serveis de l'Àrea de
Personal en l'elaboració de les bases particulars de
cada concurs, i també en les juntes de valoració de mè¬
rits.
4. Quan un lloc de treball quedi vacant, només en
cas d'urgent i inajornable necessitat, podrà cobrir-se
provisionalment per nomenament, en comissió de ser¬
vei pel treballador o funcionari que estigui capacitat per
al seu desenvolupament d'acord amb el seu grau
personal. En aquest supòsit, el Director del Centre
Gestor trametrà la proposta a l'Àrea de Personal per a la
seva validació, tramitació i efectes.
Efectes:
L'adscripció definitiva, els efectes econòmics i la con¬
solidació del grau personal, es produiran a comptar de la
data que disposi la resolució de l'òrgan competent.
16. SELECCIÓ I CONTRACTACIÓ TEMPORAL
DE PERSONAL LABORAL PER A LA REPOSICIÓ
DE VACANTS NO PREVISTES
Serà competència del Director del Centre Gestor:
La selecció i contractació temporal de personal laboral
per a la reposició de vacants no previstes abans de
començar l'exercici i sempre que no puguin ser immedia¬
tament i adequadament cobertes pels serveis generals
de personal, segons el procediment que s'estableixi.
Requisits:
1. Existència de vacant no prevista abans d'iniciar
l'exercici.
2. Necessitat objectiva i justificada que motiva la
reposició i urgència, a criteri del Director del Centre
Gestor.
3. La duració dels contractes no podrà excedir de la
durada de l'exercici pressupostari, llevat que hi hagi
autorització de l'Àrea de Personal.
Procediment:
1. La selecció podrà realitzar-se directament per part
dels Serveis de Personal. En tot cas, es respectaran els
principis legalment establerts quant a l'accés de perso¬
nal a la funció pública i a la normativa legal.
2. Es lliurarà una proposta de contractació a l'Àrea
de Personal, els serveis de la qual formalitzaran la
contractació (document contractual, alta en la Seguretat
Social, etc.).
3. Un cop resolt l'expedient de contractació per
l'òrgan municipal competent, s'arxivarà a l'expedient
personal i es lliurarà una còpia diligenciada al Centre
Gestor.
4. Per a la cobertura de vacants de la plantilla de
funcionaris, se seguirà el mateix procediment mitjançant
un nomenament de funcionari interí.
Efectes:
1. Els efectes, seran els previstos en el contracte
laboral i en la data que s'hi indica. Sota cap concepte la
prestació efectiva del treball no serà anterior a la data
d'alta en la Seguretat Social. Si fos així, la responsabili¬
tat directa d'aquesta infracció recauria en el Director del
Centre Gestor.
M'M 34 30-X-1989 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1371
2. No causaran cap efecte, ni les contractacions
proposades de caràcter indefinit, ni les que facin refe¬
rència a places corresponents a categories de funcio¬
naris de carrera.
PLA D'EQUIPAMENTS DE BENESTAR SOCIAL
DE DISTRICTES
(Aprovat per acord de la Comissió de Govern, de
15 de setembre de 1989)
1. Objectius del Pla
El Pla d'equipaments de Benestar Social té els objec¬
tius següents:
1. Definir el model d'equipaments de Benestar Social
a nivell de Districte i Zona sobre la base de la integració
i compactació dels Serveis existents.
2. Ordenar i racionalitzar l'actual xarxa d'equipa-,
ments existents, definir els equipaments o tancar i con¬
solidar.
3. Definir el mapa definitiu d'equipaments de zona
i/o Districte, que faci de pla director de la política
d'inversions en la nova creació d'equipaments.
La integració dels equipaments és una necessitat no
solament per augmentar la rendibilitat social dels recur¬
sos existents, sinó també per evitar xarxes paral·leles
d'equipaments dins del mateix Ajuntament. La descen-
tralitzacció dels equipaments i per tant, la territorialit-
zació dels serveis, ens permetrà l'esmentada integració
i compactació dels serveis personals en cada territori, a
un ritme ràpid, donada la lògica territorial dels Districtes
a l'ordenar i racionalitzar els serveis.
2. Situació actual dels equipaments
2.1 Barcelona està dividida en deu Districtes, cadas¬
cun d'ells ha considerat l'existència de dues o més
zones dins d'ells que són de fet agrupacions de dos o
mès barris.
Avui, doncs, la intervenció municipal en serveis per¬
sonals estableix quatre nivells territorials diferents: ciu¬
tat, districte, zona i barri (el primer d'aquests no és
objecte d'aquest document).
2.2 Cadascuna de les tipologies de serveis, centres
o equipaments existents té un radi d'acció o zona
d'influència determinat. Un primer criteri d'ordenació és,
doncs, identificar quins són els serveis municipals que
han de ser considerats d'àmbit de Districte, i quins
s'han de situar a cada zona.
2.3 La complementaritat i semblança institucional
que presenten molts dels equipaments existents, i l'en¬
cariment del cost que representa la dispersió actual, fa
recomanable potenciar que serveis diferents es prestin
des d'equipaments comuns, és a dir, compactar ser¬
veis personals i activitats.
2.4 El nom que sembla més adequat per definir el
nou equipament resultant d'aquesta integració és el de
Centre Cívic, que recupera així aquella dimensió «d'equi¬
pament compactat» que tenia en el seu disseny original.
2.5 De la xarxa de Centres Cívics avui existents no
n'hi ha cap que tingui com a zona d'influència tot un
Districte. Les Cotxeres de Sants o el Centre Cívic de
Sant Martí, per citar els més potents, són bàsicament
en la pràctica, equipaments de zona de prestació de
serveis personals (evidentment no oblidem que per les
seves possibilitats són emprats freqüentment -sobretot
Cotxeres- per a activitats de rellevància de tota la Ciutat,
però això no és incompatible amb l'afirmació anterior).
A partir d'aquesta constatació es proposa que s'ano¬
meni Centre Cívic a tots els equipaments compactais
que tinguin la zona com a radi d'acció.
2.6 L'aprovació recent per part dels Districtes dels
seus organigrames, ha originat una nova situació en la
qual el 60 % dels Districtes han organitzat les seves
Divisions de Serveis personals segons el criteri anomenat
territorial, tal com permetia la Pauta aprovada anterior¬
ment per la Comissió de Govern. Per al 40 % restant,
encara que en la seva organització no apareix explícita¬
ment aquesta distribució zonal, i com a pas previ útil per
contextualitzar després la proposta d'equipaments, es
proposa la terminologia usada a nivell d'Estat i europeu
per denominar als equips d'atenció primària, que són en
definitiva els Serveis personals municipals.
Així, l'equip de Serveis personals del Districte el
componen el seu Cap, el Nucli de Suport tècnic o staff
(en cas que n'hi hagi), el Nucli de Suport administratiu i
el personal auxiliar necessari. Aquests són els profes¬
sionals que treballen en l'àmbit de Districte, i la seva
ubicació serà preferentment la seu del Consell del Dis¬
tricte.
En cadascuna de les zones s'ha de considerar una
Unitat bàsica d'intervenció social. La formen el Cap de
Zona de Serveis personals i tots aquells treballadors
socials municipals (animadors, educadors, assistents
socials, psicòlegs, etc.) que tenen l'encàrrec de treba¬
llar en aquest territori. Inclou els responsables dels
equipaments municipals descentralitzats que estiguin
situats a les zones corresponents. La situació física de
la unitat bàsica d'intervenció social serà l'equipament
compactat de zona o Centre Cívic.
A mesura que sigui possible, cada barri tindrà una
Unitat de treball social de referència, composta per
aquells treballadors socials que es dediquen preferent¬
ment a un barri determinat. Totes les unitats de treball
social formaran part de la Unitat bàsica d'intervenció
social (zona) i estaran situades en el Centre Cívic de
Zona corresponent.
3. Model d'equipaments de benestar social:
3.1 Distribució dels serveis segons l'àmbit de l'quipa-
ment:
A) A nivell de Districte
La seu del Districte, i mentre no s'hi pugin situar tots
els serveis personals, seran equipaments específics
estretament vinculats funcionalment a la seu, els serveis
personals i els equipaments següents:
- Equip de Serveis personals de Districte.
- Biblioteca de Districte.
- Equips de gestió de voluntariat.
- Serveis d'atenció als disminuïts (SAD).
- Centres de tractament social existents: Centres d'a¬
colliment, Refugis, Centres de dia, Col·lectius resi¬
dencials, etc. (no és necessàriament convenient la
seva ubicació en un equipament compactat però es
relaciona aquí a causa de la dimensió de Districte).
- Centres situats físicament en el Districte i que tenen
com a zona d'influència un territori més ampli, (els
Centres d'atenció i seguiment de drogadependèn-
cies, per exemple, el CAS).
Existeixen equips especialitzats d'atenció secundària
que actuen a la Ciutat i que tenen en cada cas un
tractament diferenciat (tasca de suplència assumida per
l'Ajuntament, delegació de la Generalitat, conveni amb
aquesta Institució, o gestió directa).
1372 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-X-19RQ
La seva existència i la coordinació desitjable amb els
serveis d'atenció primària, plantegen la necessitat de
considerar la seva ubicació en la xarxa d'equipaments
municipals, que en cada cas pot tenir la seva concreció
diferenciada.
Així es troben:
- Equips d'atenció a la infància (EAIA)
- Equips d'integració petita infància (EIPI)
- Delegats d'assistència al menor (DAM)
- Equips d'assessorament psicopedagògic.
- Centres pedagògics i de recursos.
- Centres de normalització lingüística.
B) Nivell de zones
El Centre Cívic es un equipament compactat per a
cadascuna de les zones existents. Ha d'integrar la
prestació de serveis personals i els seus espais admi¬
nistratius amb la dimensió relacional i de lleure sòcio-
cultural.
De forma específica s'hi ha de considerar:
- La unitat bàsica d'intervenció social de la zona i les
unitats de treball social dels diversos barris que la
componen.
- Acolliment, recepció, informació i serveis administra¬
tius.
- Espai relacional: cafè-bar, mediateca.
- Tallers: obradors polivalents (mínim 4 unitats).
- Sala d'actes i petits espais grupals.
- Casal de Joves.
- Espais de desenvolupament musical assaigs, audi¬
cions, escoles d'iniciació musical.
- Magatzem.
- Casal d'Avis.
- Casal infantil.
- Serveis.
3.2 Dimensions orientatives dels equipaments
Cal tenir present que es consideren d'ús comú molts
espais de l'equipament, ja que si consideréssim cada
servei per separat serien necessaris més metres quadrats.
A) Serveis de Districte
a) L'equip de Serveis personals de Districte compost
pel seu Cap, l'oficina administrativa, el staff (en cas
que n'hi hagi) i els equips auxiliars (conserge, infor¬
mador, etc.), 100 m2.
b) Equips especializáis d'atenció social secundària
EAIA, EIPI, SAD, CAS, EAP (55 m2 x unitat),
275 m2.
c) Delegat d'assistència al menor, 15 m2.
d) Equips de suport a l'ensenyament. Centre de Nor¬
malització Lingüística, 55 m2 i Centre Pedagògic i de
Recursos, 55 m2.
e) Altres serveis o prestacions. Arxiu, 200 m2, Bibliote¬
ca, 1.200 m2; Sala exposicions, 500 m2 i Servei
planificació familiar, 100 m2.
f) Més un 20 % espais de circulació, 460 m2.
Total, 2.760 m2.
Aquest total s'ha de considerar com la quantitat de
metres quadrats necessaris per situar a la seu del
Districte els serveis relacionats. Si algun d'ells no exis¬
teix o té una ubicació diferent, cal descomptar del total
la quantitat corresponent.
B) Serveis de zona: Centres Civics.
a) Si es dóna el cas que els equips d'atenció social
secundària no tenen cabuda en la seu del Districte,
se situaran en el Centre Cívic de la zona on estigui
físicament la seu del Districte, no així la direcció dels
Serveis personals que es considera necessàriàment
situada en la seu del Distrite. Només en aquest cas,
caldrà comptar en el Centre Cívic de la zona cor¬
responent la superfície necessària per ubicar-los
(veure A. b,c,d).
b) Equips de serveis personals de zona, o Unitat
bàsica d'intervenció social (UBIS), compost pel Cap
i els equips auxiliars, 170 m2
c) Unitats de treball social (UTS), una per a cada barri
que inclogui la zona, 300 m2. Estan compostes pels
professionals que tenen un barri assignat per al seu
treball. Depenen del Cap de Serveis personals de
Zona. (Entre 135 m2 i 300 m2 per barri).
d) Acolliment, recepció, informació i serveis adminis¬
tratius, 50 m2.
e) Espai relacional: cafè-bar, mediateca, 200 m2.
f) Tallers: obradors polivalents, 200 m2.
g) Sala d'actes i petits espais grupals, 500 m2.
h) Espais de desenvolupament musical, 50 m2.
i) Magatzem, 100 m2.
j) Casal d'Avis, 400 m2.
k) Casal de joves, 330 m2.
I) Casal infantil, 120 m2.
m) Serveis, 80 m2.
n) 20 % espais de circulació, 600 m2.
Total 3.000 m2.
Això implica que quan es parla de Centre Cívic o
equipament compactat de zona ens referim a la infras¬
tructura de grans dimensions. Com en el cas anterior,
aquesta quantitat serà major o menor en funció dels
serveis que s'hi incloguin. Els centres de les zones on
se situen les respectives seus dels Districtes tindrien
que ser més grans a causa de l'efecte que inevitable¬
ment produirà el punt B. a).
4. Formes de gestió
A causa del caràcter que adquireixen aquests equipa¬
ments de zona, es gestionaran de forma mixta, una part
directament per l'Ajuntament mitjançant els seus funcio¬
naris i una altra per cessió i/o contractes amb entitats i/o
empreses de serveis. En aquest sentit es recomana que
els espais dedicats a l'àmbit relacional i d'activitats
sòcio-culturals, sigui una cessió i/o contracte de presta¬
ció de serveis amb entitats ciutadanes especialitzades
en els diferents sectors (joves, avis, etc.).
5. Mapa d'equipaments definitius: Districtes i zones
Aquí es determina la divisió territorial de cada Distric¬
te en zones, delimitant l'àmbit territorial de cadascuna i
els barris que l'integren.
Cada Zona ha de disposar d'un Centre Cívic, tal com
l'hem definit en aquest Pla. En les zones que encara no
tinguin cap Servei de Benestar social, s'ha de crear
prioritàriament, un Centre Cívic. A la resta de zones
amb equipaments i/o serveis existents, s'han de definir
quins d'aquests s'han de tancar i absorbir pels altres ja
existents i/o de nova creació, quins s'han de consolidar
i quins han de ser de nova creació.
La gestió de les inversions per a l'execució d'aquest
Pla serà gestionada pels Districtes.
1 DISTRICTE CIUTAT VELLA
1.1 Districte
Equipaments existents:
- Biblioteca Sant Pau.
- B F Bonmaison.
Equipaments definitius:
NÚM. 34 30-X-1989 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1373
- Consolidació de la biblioteca existent.
1.2 Zones
1) Barceloneta.
Equipaments existents:
- Centre de Serveis Socials (carrer d'Andrea Dòria).
- Casal de Joves.
Equipaments definitius:
1. Nova creació d'equipaments:
- Centre Cívic de la Barceloneta.
2. Absorció i tancament d'equipaments existents:
- Tots.
3. Consolidació d'equipaments existents:
- Cap.
2) Casc Antic
Equipaments existents:
- Centre de Serveis socials (carrer de Mirallers).
- Casal infantil El Fanal (carrer de Tantarantana).
- Casal d'Avis Comerç (carrer del Comerç, 54).
- Casal Social.
- Casal de Joves.
Equipaments definitius:
1. Nova creació d'equipaments:
- Cap.
2. Absorció i tancament d'equipaments existents:
- Cap.
3. Consolidació d'equipaments existents:
- Tots.
3) Gòtic
Equipaments existents:
- Centre de Serveis Socials Barri Gòtic (plaça de Rego-
mir, núm. 3).
- Casal d'Avis Montserrat Albó (carrer del Vidre, núm. 6).
- Casal Infantil del Vidre.
Equipaments definitius:
1. Nova creació d'equipaments:
- Centre Cívic Pati Llimona.
2. Absorció i tancament d'equipaments existents:
- Tots.
3. Consolidació d'equipaments existents:
- Cap.
4) fíaval-nord
Equipaments existents:
- Centre Serveis Socials Erasme Janer (carrer d'Eras¬
me Janer, núm. 8).
- Casal d'Avis Joaquim Costa (carrer de Joaquim Cos¬
ta, núm. 61).
Equipaments definitius:
1. Nova creació d'equipaments:
- Centre Cívic del Raval-nord.
2. Absorció i tancament d'equipaments existents:
- Tots.
3. Consolidació d'equipaments existents:
- Cap.
5) Raval-sud
Equipaments existents:
- Casal de Joves del Raval
- Casal Infantil del Raval.
- Casal d'Avis Josep Trueta.
Equipaments definitius:
1 ■ Nova creació d'equipaments:
- CC Raval-sud en la Casa de la Font (carrer Nou de la
Rambla-carrer de l'Est).
2. Absorció i tancament d'equipaments existents:
- Casal de Joves.
- Casal Infantil.
3. Consolidació d'equipaments existents:
- Casal d'Avis Josep Trueta.
2. DISTRICTE DE LEIXAMPLE
2.1 Districte
Equipaments existents:
- J. Miró.
Equipaments definitius:
- Consolidació de la biblioteca existent.
2.2 Zones
1) Esquerra de lEixample
Equipaments existents:
- Centre de Serveis Socials (carrer de Sepúlveda, núm.
181).
- Casal de Joves de l'Eixample (carrer de Calabria).
- Casa Golferics.
Equipaments definitius:
1. Nova creació d'equipaments:
- Centre Cívic de les Cotxeres Borrell.
2. Absorció i tancament d'equipaments existents:
- Casal de Joves de l'Eixample.
- CSS de l'Eixample.
3. Consolidació d'equipaments existents:
- Casa Golferics.
2) Dreta de lEixample
Equipaments existents:
- Centre Cívic Casa Elizalde (carrer de València, núm.
302).
- Casal infantil de Fort Pius.
- Casal d'Avis de Fort Pius (carrer d'Alí Bei, núm.
120).
Equipaments definitius:
1. Nova creació d'equipaments:
- Cap.
2.Absorció i tancament d'equipaments existents:
- Cap.
3.Consolidació d'equipaments existents:
- Tots.
3) Sagrada Família
Equipaments existents:
- Cap.
Equipaments definitius:
1. Nova creació d'equipaments:
- CC Sagrada Família.
2. Absorció i tancament:
- Cap.
3. Consolidació:
- Cap.
3. DISTRICTE SANTS-MONTJUÏC
3.1 Districte
Equipaments existents:
- Jacint Laporte.
Equipaments definitius:
- Consolidació de la biblioteca existent.
3.2 Zones
1) Zona Franca
Equipaments existents:
- Centre de Serveis Socials (carrer de la Mare de Déu
de Port).
1374 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-X-19RQ
- Casal Infantil Zona Franca.
- Centre Cívic La Bàscula.
- Centre Cívic Casa del Rellotge.
- Centre Cívic la Capa.
Equipaments definitius:
1. Nova creació d'equipaments:
- Cap.
2. Absorció i tancament d'equipaments existents:
- El CSS i el Casal infantil seran absorbits pel CC de la
Capa, ja creat.
3. Consolidació d'equipaments existents:
- CC Zona Franca, en la Casa del Rellotge amb dues
subseus, el CC La Bàscula i CC de la Capa.
2) Sants
Equipaments existents:
Centre Cívic de les Cotxeres de Sants, que inclou:
- Centre de Serveis Socials.
- Casal d'Avis.
Equipaments definitius:
1. Nova creació d'equipaments:
- Cap.
2.Absorció i tancament d'equipaments existents:
- Cap.
3.Consolidació d'equipaments existents:
- Tots.
3) Hostafrancs-Magòria-Font de la Guatlla
Equipaments existents:
- CC d'Fíostafrancs (Casinet d'Hostafrancs).
Equipaments definitius:
1. Nova creació d'equipaments:
- Cap.
2. Absorció i tancament d'equipaments existents:
- Cap.
3.Consolidació d'equipaments existents:
- Tots.
4) Poble Sec
Equipaments existents:
- Centre de Serveis Socials (carrer del Roser, núm.
12).
- Casal de Joves Poble Sec (carrer de Margarit).
- Casal d'Avis Rosal.
- Casal de Barri del carrer de Blai.
Equipaments definitius:
1. Nova creació d'equipaments:
- CC del Poble Sec.
2. Absorció i tancament d'equipaments existents:
- Tots.
3. Consolidació d'equipaments existents:
- Cap.
4. DISTRICTE DE LES CORTS
4.1 Districte
Equipaments existents:
- Biblioteca Can Déu.
Equipaments definitius:
- Consolidació de la biblioteca existent.
4.2 Zones
1) Les Corts
Equipaments existents:
Centre polivalent situat en el carrer de Masferrer, que
inclou:
- Centre de Serveis Socials.
- Casal de Joves.
- Aules d'adults.
- Centre Cívic Can Déu.
Equipaments definitius:
1. Nova creació d'equipaments:
- CC Les Corts (carrer de Masferrer) a partir de la
transformació i ampliació del centre polivalent.
2. Absorció i tancament d'equipaments existents:
- Cap.
3. Consolidació d'equipaments existents:
- CC Can Déu com subseu del CC de Les Corts.
2) Sant Ramon
Equipaments existents:
- Cap.
Equipaments definitius:
1. Nova creació d'equipaments:
- CC de Sant Ramon.
2. Absorció i tancament d'equipaments existents:
- Cap.
3. Consolidació d'equipaments existents:
- Cap.
5. DISTRICTE DE SARRIÀ-SANT GERVASI
5.1 Districte
Equipaments existents:
- Cap.
Equipaments definitius:
- Nova creació d'una biblioteca.
5.2 Zones
1) Sarrià-Sant Gervasi
Equipaments existents:
- Seu del Districte.
- Casal de Barri l'Elèctric (Les Planes).
- Casal de Joves de Sarrià.
- Casal de Joves de Sant Gervasi.
- Centre de Serveis Socials (carrer de Salvador Mundi,
núm. 6 bis).
- Centre Cívic de Sarrià (Casal Sarrià).
Equipaments definitius:
1. Nova creació d'equipaments:
- Cap.
2. Absorció i tancament d'equipaments existents:
- Cap.
3. Consolidació d'equipaments existents:
- Tots.
6. DISTRICTE DE GRÀCIA
6.1 Districte
Equipaments existents:
- Biblioteca J. Capmany.
Equipaments definitius:
- Consolidació de la biblioteca existent.
6.2 Zones
1) Coll-Vallcarca
Equipaments existents:
- Casal de Joves del Coll (carrer de Móra d'Ebre).
- Centre de Serveis Socials (carrer de Móra d'Ebre,
núm. 42, b).
Equipaments definitius:
MilM. 34 30-X-1989 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1375
1. Nova creació d'equipaments:
- CC del Coll-Vallcarca a l'antic edifici de Bruguera.
2. Absorció i tancament d'equipaments existents:
- Tots.
3. Consolidació d'equipaments existents:
- Cap.
2) Gràcia
Equipaments existents:
- Centre Cívic de l'Artesà.
- Centre de Serveis Socials (carrer d'Astúries, núm. 16).
- Casal d'Avis de Gràcia (carrer de Mozart, núm. 24).
Equipaments definitius:
1. Nova creació d'equipaments:
- CC de Gràcia en el carrer d'Alsina i el Casal d'Avis
del carrer de Montmany.
2. Absorció i tancament d'equipaments existents:
- Casal d'Avis de Gràcia i CSS.
3. Consolidació d'equipaments existents:
- CC de l'Artesà, com a subseu del CC de Gràcia,
situat en el carrer d'Alsina, el qual serà ampliat per
absorbir el Casal d'Avis de Gràcia.
3) Camp del Grassot
Equipaments existents:
- CC de la Sedeta.
Equipaments definitius:
1. Nova creació d'equipaments:
- Cap.
2.Absorció i tancament d'equipaments existents:
- Cap.
3. Consolidació d'equipaments existents:
- Tots.
1. DISTRICTE HORTA-GUINARDÓ
7.1 Districte
Equipaments existents:
- Cap.
Equipaments definitius:
- Nova creació d'una biblioteca.
7.2 Zones
1) Carmel-Muntanya
Equipaments existents:
- Centre de Serveis Socials Carmel (carrer de Sant
Crispí, núm. 18).
- CC del Carmel del carrer dels Santuaris.
Equipaments definitius:
1. Nova creació d'equipaments:
- Cap.
2. Absorció i tancament d'equipaments existents:
- CSS del Carmel.
3. Consolidació d'equipaments existents:
-Cap.
2) Carmel-Mar
Equipaments existents:
- Casal de joves del Carmel (carrer de Tolrà).
Equipaments definitius:
1. Nova creació d'equipaments:
~ CC del Carmel-Mar.
2. Absorció i tancament d'equipaments existents:
- Tots.
3. Consolidació d'equipaments existents:
- Cap.
3) Taixonera
Equipaments existents:
- Casal d'Avis Taixonera.
- Casal Infantil Taixonera.
Equipaments definitius:
1. Nova creació d'equipaments:
- CC de Taixonera en el carrer d'Arenys.
2. Absorció i tancament d'equipaments existents:
- Casal d'Avis i Casal Infantil.
3. Consolidació d'equipaments existents:
- Cap.
4) Horta
Equipaments existents:
- Centre de Serveis Socials (plaça de les Santes Creus,
núms. 8-10).
- Casal de Joves d'Horta (plaça d'Eivissa).
- Casal de Barri Matas i Ramis.
Equipaments definitius:
1. Nova creació d'equipaments:
- CC d'Horta a partir de la transformació del CSS
d'Horta.
2. Absorció i tancament d'equipaments existents:
- Casal de Joves d'Horta.
3. Consolidació d'equipaments existents:
- Casal Matas i Ramis, com a subseu del CC d'Hor¬
ta, la qual serà ampliada.
5) Guinardó
Equipaments existents:
Centre Cívic del Guinardó que inclou:
- Centre de Serveis Socials.
- Casal d'Avis del Parc Guinardó (Garriga i Roca, núm.
62).
Equipaments definitius:
1. Nova creació d'equipaments:
- Cap.
2. Absorció i tancament d'equipaments existents:
- Cap.
3. Consolidació d'equipaments existents:
- Tots.
6) Vall d'Hebron
Equipaments existents:
- Cap.
Equipaments definitius:
1. Nova creació d'equipaments:
- CC de la Vall d'Hebron.
2. Absorció i tancament d'equipaments existents:
- Cap.
3. Consolidació d'equipaments existents:
- Cap.
7) Montbau-Sant Genis
Equipaments existents:
- Cap.
Equipaments definitius:
1. Nova creació d'equipaments:
- CC Casa Groga.
2. Absorció i tancament d'equipaments existents:
- Cap.
3. Consolidació d'equipaments existents:
- Cap.
8. DISTRICTE NOU BARRIS
8.1 Districte
Equipaments existents:
- Cap.
1376 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-X-1MQ
Equipaments definitius:
- Creació d'una biblioteca.
8.2 Zones
1) Ciutat Meridiana
Equipaments existents:
- Centre Cívic Ciutat Meridiana.
- Casal d'Avis Pedraforca.
- Casal de Joves de Ciutat Meridiana.
Equipaments definitius:
1. Nova creació d'equipaments:
- Cap.
2. Absorció i tancament d'equipaments existents:
- Casal de Joves.
3. Consolidació d'equipaments existents:
- CC de Ciutat Meridiana i Casal d'Avis de Pedraforca.
2) Trinitat Nova
Equipaments existents:
- Biblioteca.
- Casal de Barri Trinitat Nova.
- Casal de Joves Trinitat Nova.
Equipaments definitius:
1. Nova creació d'equipaments:
- CC Trinitat Nova, antiga escola Benjamín.
2. Absorció i tancament d'equipaments existents:
- Tots.
3. Consolidació d'equipaments existents:
- Cap.
3) Prosperitat
Equipaments existents:
- Casal de Barri Àngel Pestaña.
- Casal de Joves de Prosperitat.
- Ludoteca la Guineu.
Equipaments definitius:
1. Nova creació d'equipaments:
- Cap.
2. Absorció i tancament d'equipaments existents:
- Cap.
3. Consolidació d'equipaments existents:
- Tots.
4) Roquetes-Verdum
Equipaments existents:
- Casal de Joves de Roquetes.
Equipaments definitius:
1. Nova creació d'equipaments:
- CC Roquetes-Verdum per sobre del Segón Cinturó
Jaume Pinent.
2. Absorció i tancament d'equipaments existents:
- Casal de Joves.
3. Consolidació d'equipaments existents:
- Cap.
5) Canyelles
Equipaments existents:
- Edifici Pau Casals.
- Casal d'Avis.
- CSS.
- Casal Infantil Canyelles.
Equipaments definitius:
1. Nova creació d'equipaments:
- CC Canyelles, en edifici Pau Casals reformat, per
integrar tots els Serveis.
2. Absorció i tancament d'equipaments existents:
- Cap.
3. Consolidació d'equipaments existents:
- Tots.
6) Guineueta-Ramon Albó
Equipaments existents:
- Cap.
Equipaments definitius:
1. Nova creació d'equipaments:
- CC Ramón Albó-Guineueta i, com a subseu, la Gui-
neueta.
2. Absorció i tancament d'equipaments existents:
- Cap.
3. Consolidació d'equipaments existents:
- Cap.
7) Porta
Equipaments existents:
- Casal d'Avis de Porta, Casa Nostra.
Equipaments definitius:
1. Nova creació d'equipaments:
- CC de Porta, en l'Àrea Nova Centralitat, de Renfe-
Meridiana.
2. Absorció i tancament d'equipaments existents:
- Cap.
3. Consolidació d'equipaments existents:
- Casal d'Avis.
8) Turó-Vilapicina
Equipaments existents:
- Cap.
Equipaments definitius:
1. Nova creació d'equipaments existents:
- CC Turó-Vilapicina en les Balses.
2. Absorció i tancament d'equipaments existents:
- Cap.
3. Consolidació d'equipaments existents:
- Cap.
9) Torre-Llobeta
Equipaments existents:
- CC de Torre-Llobeta.
Equipaments definitius:
1. Nova creacció d'equipaments:
- Cap.
2. Absorció i tancament d'equipaments existents:
- Cap.
3. Consolidació d'equipaments existents:
- Tots.
9. DISTRICTE DE SANT ANDREU
9.1 Districte
Equipaments existents:
- Biblioteca Ignasi Iglesias.
Equipaments definitius:
- Consolidació de la biblioteca existent.
9.2 Zones
1) Bon Pastor-Baró de Viver
Equipaments existents:
- Centre de Serveis Socials Bon Pastor (Mollerussa,
núm. 3).
- Casal d'Avis del Bon Pastor (Mollerussa, núm. 3).
- Casal d'Avis Baró de Viver (Clariana, s/n).
- Centre Cívic Baró de Viver.
- Casal de Joves del Bon Pastor.
NÚM. 34 30-X-1989 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1377
- Centre Cívic Bon Pastor.
Equipaments definitius:
1. Nova creació d'equipaments:
- Cap.
2. Absorció i tancament d'equipaments existents:
- CSS Bon Pastor i Casal de Joves Bon Pastor.
3. Consolidació d'equipaments existents:
- CC Bon Pastor i, com a subseu, el CC Baró de Viver i
el Casal d'Avis del Bon Pastor.
2) Trinitat Vella
Equipaments existents:
- CC de Trinitat Vella.
- Casal de Joves.
Equipaments definitius:
1. Nova creació d'equipaments:
- Ampliació del CC de la Trinitat Vella.
2. Absorció i tancament d'equipaments existents:
- Casal de joves.
3. Consolidació d'equipaments existents:
- CC de Trinitat Vella.
3) Sant Andreu
Equipaments existents:
- Centre Cívic de Sant Andreu.
- Casal de Joves de Sant Andreu.
- Casal d'Avis Bascònia (carrer de Bascònia, núm. 42).
Equipaments definitius:
1. Nova creació d'equipaments:
- Cap.
2. Absorció i tancament d'equipaments existents:
- Cap.
3. Consolidació d'equipaments existents:
- Tots.
4) Sagrera
Equipaments existents:
- Centre de Serveis Socials la Sagrera (la Sagrera,
núm. 179).
- Casal de Joves de la Sagrera.
- Centre Cívic de la Sagrera.
- Casal d'Avis la Palmera.
Equipaments definitius:
1. Nova creació d'equipaments:
- Ampliació CC Sagrera.
2. Absorció i tancament d'equipaments existents:
- Casal de Joves.
3. Consolidació d'equipaments existents:
- CSS i Casal d'Avis.
5) Congrés
Equipament existents:
- Casal de Joves Congrés (carrer de les Acàcies).
- Centre de Serveis Socials (carrer de les Acàcies).
Equipaments definitius:
1. Nova creació d'equipaments:
- CC Congrés.
2. Absorció i tancament d'equipaments existents:
- Casal de Joves i CSS.
3. Consolidació d'equipaments existents:
- Cap.
10. DISTRICTE DE SANT MARTÍ
10.1 Districte
Equipaments existents:
- Cap.
Equipaments definitius:
- Creació d'una biblioteca.
10.2 Zones
1) Clot i Navas
Equipaments existents:
- Casal Infantil Xalet del Clot.
- CSS del Clot.
Equipaments definitius:
1. Nova creació d'equipaments:
- CC de Clot/Navas.
2. Absorció i tancament d'equipaments existents:
- CSS del Clot.
3. Consolidació d'equipaments existents:
- Casal Infantil.
2) La Verneda
Equipaments existents:
Centre Cívic Sant Martí (Selva de Mar, núm. 215), que
inclou:
- Centre de Serveis Socials Sant Martí.
- Casal de Joves de Sant Martí.
- Casal d'Avis de Sant Martí.
- Casal Infantil.
- Escola d'Adults.
- Centre de Planificació Familiar.
- Biblioteca Popular.
- Casal Infantil el Drac (Sant Adrià).
Equipaments definitius:
1. Nova creació d'equipaments:
- Casal d'Avis de Verneda Alta.
2. Absorció i tancament d'equipaments existents:
- Cap.
3. Consolidació d'equipaments existents:
- Tots.
3) Poblenou
Equipaments existents:
- Centre de Serveis Socials Poblenou (Wad-Ras, núm.
195).
- Casal d'Avis del Parc (Llull, núm. 1).
- Casal d'Avis Taulat (Rambla Poblenou, núm. 29).
- Centre de Serveis de l'edifici Sandaru (Parc).
Equipaments definitius:
1. Nova creació d'equipaments:
- CC Poblenou en l'edifici Catex i la subseu en el barri
del Parc en l'edifici Sandaru.
2. Absorció i tancament d'equipaments existents:
- CSS del Poble Nou, Casal d'Avis Taulat i el Casal
d'Avis del Parc.
3. Consolidació d'equipaments existents:
- Centre de Serveis de l'edifici Sandaru (El Parc).
4) Besòs
Equipaments existents:
- Centre de Serveis Socials Besòs (Catània, núm. 3).
- Casal d'Avis Llull-Prim (Prim).
- Casal d'Avis Paraguai-Perú (Paraguai, núms. 11-15).
- Casal de Joves del Besòs.
- Casal Infantil El Vaixell.
- Casal de Barri del Besòs.
- Biblioteca popular.
Equipaments definitius:
1. Nova creació d'equipaments:
- CC de! Besòs.
1378 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-X-1989
2. Absorció i tancament d'equipaments existents:
- Llull-Prim.
3. Consolidació d'equipaments existents:
- Casal d'Avis Llull-Prim.
PROGRAMA D'INVERSIONS D'EQUIPAMENTS DE BE¬
NESTAR SOCIAL CORRESPONENT A L'ANY 1989:
DISTRIBUCIÓ PER DISTRICTES I EQUIPAMENTS
CC Raval Sud, 50.000.000
CC Barceloneta 65.000.000
CC Gòtic (Pati Llimona), 60.000.000
CC Casc Antic (Casal Infantil), 10.000.000
Districte de Ciutat Vella: 185.000.000
Biblioteca Joan Miró 40.000.000
Districte de Sants-Montjuïc: 40.000.000
CC Poble Sec 60.000.000
CC Hostafrancs . 25.000.000
Districte de l'Eixample: 85.000.000
CC Les Corts (carrer de Masferrer), .. 40.000.000
Districte de Les Corts: 40.000.000
CC del Coll-Vallcarca (Edifici Bruguera) 55.000.000
CC de Gràcia (Casal d'Avis), 25.000.000
Districte de Gràcia: 80.000.000
CC de la Teixonera (carrer d'Arenys), . 30.000.000
CC Carmel-Muntanya (carrer dels San¬
tuaris) 35.000.000
CC Montbau-Sant Genis (Casa Groga) 35.000.000
Districte d'Horta-Guinardó: 100.000.000
CC Turó-Vilapicina, 30.000.000
CC Ciutat-Meridiana 15.000.000
CC Roquetes-Verdum, 40.000.000
CC Guineueta-Ramón Albó (subseu), 30.000.000
Ateneu Nou Barris 35.000.000
Masia Can Basté 40.000.000
Districte de Nou Barris: 190.000.000
Casal d'Avis Sant Andreu 15.000.000
Casal de Joves de Sant Andreu 17.000.000
Casal de Joves de Congrés, 12.000.000
CSS Bon Pastor 14.000.000
Casal d'Avis Baró de Viver 8.000.000
C Cultural carrer de Cinca 14.000,000
Districte de Sant Andreu: 80.000.000
CC de Poble Nou (Edifici Càtex) 100.000.000
CC Besòs 50.000.000
Casal d'Avis La Pau 20.000.000
Casal d'Avis Verneda Alta, 20.000.000
CSS del Clot (Passatge Vintró), 10.000.000
Districte Sant Martí: 200.000.000
Total 1.000.000.000
NORMA CONSTITUTIVA, COMPETÈNCIA,
FUNCIONS I ESTRUCTURA INTERNA
DEL CENTRE GESTOR DE MUSEUS I
PATRIMONI CULTURAL
La Comissió de Govern, en sessió de 15 de setem¬
bre de 1989, acordà:
Constituir el Centre Gestor Museus i Patrimoni Cultural
que s'insereix dins l'Àrea de Cultura, d'acord amb el que
s'estableix en la Normativa marc per a la regulació dels
Centres Gestors, aprovada per acord de la Comissió
Municipal de Govern d'1 de març de 1989, ratificat pel
Consell Plenari, en sessió de 10 de març de 1989, i amb
el que es disposa en la Norma constitutiva que es
transcriu en el document adjunt núm. 2, que s'aprova;
aprovar la competència, les funcions i l'estructura inter¬
na, amb què es configura el Centre Gestor, en els
termes que s'indiquen en el document adjunt núm, 3;
establir els recursos de tot tipus amb què es dota el
Centre i els objectius que li són exigibles per a l'exercici
en 1989, i també el sistema d'informació a la Direcció
aplicable, segons es defineix en els documents adjunts
núms. 4 i 5; nomenar Conseller Delegat del Centre el
Coordinador de l'Àrea de Cultura, el Sr. Ferran Mascarell
i Canalda, d'acord amb el que es disposa en l'indicada
Normativa marc; proposar a l'Alcaldia, a l'empara del que
disposa el paràgraf 1 de la norma quinzena de la referida
Normativa marc, el nomenament del Sr. Jordi Carrió i
Figuerola com a Gerent de l'esmentat Centre Gestor.
Norma constitutiva del Centre Gestor de Museus i
Patrimoni Cultural
Primera
Els Centres de treball d'aquest Ajuntament denomi¬
nats Museus i Institucions Culturals, es constitueixen en
Centre Gestor de Museus i Patrimoni Cultural com un
òrgan especial de l'Administració dotat d'autonomia
funcional i de gestió econòmica amb subjecció al que
disposa la Normativa marc per a la regulació dels
Centres Gestors, aprovada per acord de la Comissió de
Govern, de l'1 de març de 1989 i ratificat per acord del
Consell Plenari, de 10 de març del mateix any, i amb el
que s'estableix en la present Norma constitutiva.
Segona
El Centre gestor de Museus i Patrimoni Cultural
queda adscrit a l'Àrea de Cultura.
Tercera
De conformitat amb el que disposa la Normativa
marc citada, s'estableixen dins el Centre Gestor de
Museus i Patrimoni Cultural dos subcentres gestors i
tres subsectors:
Subcentre Gestor Museu d'Art de Catalunya
Subcentre Gestor Museu Picasso
Subsector Institut Municipal d'FHistòria, en el qual
s'integren els Centres de treball següents:
- Museu d'Història de la Ciutat.
- Arxiu Històric de la Ciutat.
- Hemeroteca.
- Servei d'Arqueologia de la Ciutat.
- Gabinet Numismàtic.
- Gabinet Postal.
- Galeria de Catalans Il·lustres.
- Museu Monestir de Pedralbes.
- Museu Verdaguer.
Subsector Arts, en el qual s'integren els centres se¬
güents:
- Museu d'Art Modern.
- Museu Clarà.
- Museu Frederic Marès.
- Museu Tèxtil i de la Indumentària.
- Museu de la Música.
- Museu de Ceràmica.
NÚM. 34 30-X-1989 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1379
- Museu de les Arts Gràfiques.
- Museu de les Arts Decoratives.
- Gabinet de Dibuixos i Gravats.
Subsector Ciències en el qual s'integren centres se¬
güents:
- Museu de Zoologia.
- Museu de Geologia.
- Institut/Jardí Botànic.
- Gabinet de Física Experimental Mentora Alsina.
- Museu Etnològic.
- Museu Arts, Indústries i Tradicions Populars.
També es podran constituir com a Subcentres Ges¬
tors alguns dels Museus inclosos en els tres Subsectors
anteriors.
Quarta
L'objecte principal del Centre Gestor de Museus i
Patrimoni Cultural consisteix en l'administració i la gestió
dels Museus i Institucions culturals dependents de l'Ajun¬
tament de Barcelona, amb la finalitat de conservar,
enriquir, investigar, exhibir i difondre el patrimoni històric,
artístic i científic que hi tenen dipositat.
Cinquena
La Direcció o gestió superior del Centre correspon al
Consell d'Administració format pels Regidors membres
de la Comissió de Govern i el Conseller Delegat, presidit
per l'Alcalde, de conformitat amb el que disposa la
norma tretzena i la disposició addicional de la referida
Normativa marc.
Com a òrgan complementari del Consell d'Adminis¬
tració es podrà constituir una Comissió informativa de
suport i anàlisi d'aquells temes d'especial rellevància
que siguin competència del Centre Gestor; aquestes
Comissió serà presidida pel Conseller Delegat.
Sisena
Correspondran al Coordinador de Serveis de Cultura,
com a Conseller Delegat del Consell d'Administració del
Centre, de conformitat amb la disposició addicional de
la Normativa Reguladora dels Centres Gestors, les
facultats següents:
a) Dirigir l'aplicació de la política i conseqüentment
dictar les ordres i instruccions que consideri necessà¬
ries per al bon funcionament del Centre, d'acord amb
les directrius assenyalades pel Consell d'Administració.
b) Exercir la inspecció superior del Centre.
c) Autoritzar i disposar despeses i reconèixer obliga¬
cions de quantia superior a la competència atribuïda al
Director del Centre i no superior al 5 % del límit general
aplicable a la contractació directa, ordenar pagaments, i
retre comptes.
d) Contractar obres, serveis i subministraments, d'a¬
cord amb el procediment legal establert, sempre que la
seva quantia es trobi dins els límits assenyalats en el
paràgraf anterior i la duració del contracte no sigui
superior a un any, ni exigeixi crèdits superiors als que
corresponen en el pressupost anual.
e) Desenvolupar la gestió econòmica del Centre,
d'acord amb el pressupost aprovat, en allò que exce¬
deixi de les facultats atribuïdes al Director.
Setena
Correspondran, al Director Gerent del Centre, les
atribucions següents:
1' Des assenyalades en l'article 75 del Reglament de
Serveis de les Corporacions locals, de 17 de juny de
1955, amb excepció de la d'ordenament de paga¬
ments.
2. Totes les assenyalades en els apartats A (de caràc¬
ter general), B (en matèria d'organització), C (en
matèria de personal), i D (en matèria de processos
de treball), de la Norma 16, de la Normativa marc
reguladora dels Centres Gestors.
3. Totes les assenyalades en l'apartat E (en matèria
econòmica), de la citada Norma 16.
Vuitena
La configuració dels llocs de treball de tot tipus,
l'assignació de les seves tasques, la possibilitat d'agru¬
pació en subòrgans de base i les relacions de coordina¬
ció i subordinació entre ells, correspondran, dins els
límits definits en l'apartat anterior, al Director Gerent,
segons preveu la Norma 16 B,c) i 17.2 de la Normativa
marc i Tapartat 7.2 d'aquesta Norma constitutiva.
Novena
1. Sense prejudici del seguiment periòdic del compli¬
ment de programes i de l'obtenció de resultats a què el
Centre estigui sotmès per part de la Comissió de
Govern, el Director Gerent, abans del termini del mes
de setembre de cada any, haurà d'elevar al Consell
d'Administració, per mitjà del Conseller Delegat, una
proposta sobre el manteniment o modificació dels ob¬
jectius i resultats exigibles per a l'exercici següent, i
com també els indicadors aplicables i els mitjans de
tota classe que, segons el seu parer, siguin necessaris
per aconseguir-los.
2. Aquesta proposta serà analitzada i rebrà l'informe
de l'òrgan de suport a què es refereix el paràgraf 2 de la
Norma 19 o, si escau, la Disposició transitòria única de
la Normativa marc, i també de la Comissió informativa, a
la qual es refereix el paràgraf 2, del punt 5, d'aquesta
normativa.
Desena
Les possibles pèrdues que es produeixin al final de
cada exercici, seran compensades per l'Ajuntament,
per tal que el Centre pugui començar l'exercici següent
amb el balanç equilibrat; llevat que la Comissió de
Govern, en virtut del que preveu la Norma 27 1, 2 de la
Normativa marc, decidís l'extinció del Centre Gestor.
Competència i estructura interna
Finalitats:
Les finalitats dels equipaments culturals de caràcter
permanent d'interès públic i sense afany de lucre són:
Conservar, enriquir, investigar, exhibir i difondre, mit¬
jançant les activitats que els són pròpies, els béns
patrimonials, posant-los a l'abast dels ciutadans i perso¬
nes interessades per tal de facilitar la incardinació dels
museus en la societat.
Activitats i serveis a realitzar
Les activitats a desenvolupar per part del Centre
Gestor dels Museus Municipals són molt àmplies com
correspon a un ens com aquest. Es poden classificar
en els apartats següents:
- Garantir la protecció i la conservació de tots els béns,
ja siguin mobles o immobles de valor històric o no,
adscrits al Centre Gestor.
- Promoure el seu enriquiment i millora.
1380 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-X-WRC)
- Exhibir periòdicament i ordenadament les obres i/o
col·leccions, en les condicions més escaients per
poder ésser contemplades i estudiades.
- Estimular l'accés dé visitants als Museus i fomentar
l'estudi del patrimoni per part dels investigadors;
sense oblidar, però, que la conservació dels béns
dels Museus és prioritària i que, per tant, això pot
representar, a vegades, algunes limitacions en
aquesta dinàmica.
- Impulsar el coneixement, la difusió i la comunicació
de les obres i la identitat cultural del patrimoni dels
Museus adscrits al Centre Gestor.
- Donar els serveis d'assessorament, estudi, informa¬
ció i parer (dictamen), tant de caràcter científic com
tècnic, que li siguin demanats per l'Ajuntament de
Barcelona o que s'esdevinguin dels convenis o con¬
tractes que es puguin signar amb altres entitats
públiques o privades, segons les condicions que de
manera reglamentària es decideixin.
- Contribuir a la formació i al perfeccionament de
personal especialitzat en museologia i museografia.
- Fomentar i impulsar la participació de la societat
catalana en l'enriquiment de les col·leccions dels
Museus i en el seu manteniment.
Organització
L'organització proposada per poder avançar en la
direcció de les finalitats esmentades i per poder desen¬
volupar les activitats i serveis indicats dins el marc que
els òrgans de gestió representen, es reflecteix en els
gràfics 01 i 02 (*).
L'estructura interna que es proposa per als diferents
Subcentres, Programes, Serveis i Museus, té un caràc¬
ter indicatiu i la seva cobertura es realitzarà, a partir dels
òrgans ja existents, i prèvia:
1. Anàlisi organitzativa i avaluació del nivell del lloc
de treball.
2. Redistribució dels efectius de personal existents
en el Centre Gestor.
3. D'acord amb les previsions establertes en l'oferta
pública d'ocupació anual.
Organigrama Centre Gestor de Museus i
Patrimoni Cultural
Comissió de Govern.
Conseller Delegat (Coordinador Cultura).
Comissió informativa.
Director Gerent.
Director Tècnic (n. 24).
Departament Tècnic. Programes: Planificació (n. 22).
Sistemes informàtics.
Gestió de recursos (n. 22). Administració, gestió de
personal, equipaments, instal·lacions i manteniment, i
personal subaltern.
Projecció (n. 22). Promoció i desenvolupament.
Serveis generals:
Servei general de restauració (n. 22). Seccions: Pintu¬
ra i escultura i paper.
Biblioteca Museus d'Art (n. 20).
Servei Fotogràfic Museus (n. 20). Seccions: Arxiu i
Laboratori.
Consells i comissions.
(*) Vegeu gràfics en la pàgina següent
Consells directius.
Consells científics.
Consells o patronats de suport.
Comissions de treball: Comissió de suport a la gestió,
Comissió de reordenació i desenvolupament col·lec¬
cions i Comissió d'exposicions temporals.
Centres i serveis
Subsector Institut Municipal d'Història. Director Admi¬
nistratiu (n. 24).
Museu d'Història de la Ciutat (n. 24). Seccions: Res¬
tes Arqueològiques i Galeria de Catalans Il·lustres. De¬
partaments: Difusió i Administració.
Gabinet Numismàtic (n. 20).
Gabinet Postal (n. 20).
Museu Verdaguer (n. 20).
Monestir de Pedralbes (n. 22). Departament: Difusió.
Arxiu Històric de la Ciutat (n. 24). Seccions: Fons
Documental i Arxiu Fotogràfic. Departaments: Microfil-
mació i Administració.
Hemeroteca (n. 22).
Servei Arqueologia de la Ciutat (n. 22). Llocs de
treball: Responsable Fons Arqueològic, Responsable
Excavacions i Responsable Difusió.
Subsector Arts. Director Administratiu (n. 24).
Museu d'Art Modern (n. 26). Seccions: Escultura i
Pintura. Departaments: Difusió i Administració.
Museu Clarà (n. 20).
Museu Marés (n. 24). Seccions: Escultura i Sentimen¬
tal. Departaments: Difusió i Administració.
Museu Tèxtil i de la Indumentària (n. 22). Seccions:
Puntes. Departaments: Difusió, Restauració i Adminis¬
tració.
Museu de la Música (n. 22). Seccions: Instruments i
Documents. Departaments: Difusió, Restauració i Admi¬
nistració.
Museu de Ceràmica (n. 22). Departaments: Difusió/
Taller i Restauració.
Museu de les Arts Gràfiques (n. 22). Departament:
Difusió. Museu de les Arts Decoratives (n. 22).
Gabinet de Dibuixos i Gravats (n. 20).
Subsector Ciències. Director Administratiu (n. 24).
Museu de Zoologia (n. 24). Seccions: Invertebrats i
Vertebrats. Departaments: Difusió (Fonoteca i apiari) i
Restauració (Taxidèrmia). Administració.
Museu de Geologia (n. 24). Seccions: Petrologia,
Paleontologia i Mineralogia. Departaments: Difusió i Ad¬
ministració.
Institut/Jardí Botànic (n. 24). Seccions: Jardí i Herbari.
Departaments: Difusió, Restauració i Administració.
Gabinet de Física experimental Mentora Alsina (n.
20).
Museu Etnològic (n. 24). Seccions: Africana i Ameri¬
cana. Departaments: Difusió, Restauració i Administra¬
ció.
Museu d'Arts, Indústries i Tradicions populars (n. 22).
Departaments: Restauració.
Subcentre Gestor Museu d'Art de Catalunya. Director
(n. 26). Director Administratiu (n. 24). Seccions: Art
Romànic i Art Gòtic. Departaments: Difusió, Exposi¬
cions temporals i Restauració.
Subcentre Gestor Museu Picasso. Director (n. 26).
Director Administratiu (n. 24). Seccions: Pintura i dibuix i
Obra gràfica. Departaments: Difusió i Exposicions tem¬
porals.
Consells Directius, Científics i de Suport.
Institut Municipal d'Història. Consell Directiu i Consell
Científic. Museus d'Arts. Consell Directiu.
\ÍIM. 34 30-X-1989 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1381
GRÀFIC 01. - Síntesi modular de l'organització proposada pel centre de gestió de museus i patrimoni cultural.
CONSELLER
DELEGAT
DIRECTOR-GERENT
CENTRE GESTOR
C. I.
C. T.
D. TÈCNICA
MUSEUS
PROGRAMES
SUBSECTOR
I. M. HISTÒRIA
SUBSECTOR
ARTS
SUBSECTOR
CIÈNCIES
SUBC. GESTOR
M. ART. CAT.
SUBC. GESTOR
M. PICASSO
SERVEIS
GRÀFIC 02. - Organització proposada pel Centre Gestor de Museus i Patrimoni Cultural.
CONSELLER
DELEGAT
C. I.
DIRECTOR-GERENT
CENTRE GESTOR
C. T.
D. TÈCNICA
MUSEUS
PLANIFICACIÓ GESTIÓ DERECURSOS PROJECCIÓ
SUBSECTOR
I. M. HISTÒRIA
M. HISTÒRIA
ARXIU
HISTÒRIC
HEMEROTECA
S. ARQ. CIUTAT
M. VERDAGUER
M. M. PEDRALBES
G. NUMISMÀTICA
G. POSTAL
SUBSECTOR
ARTS
M. ART MODERN
M. CLARA
M. F. MARÈS
M. TÈXTIL I
INDUMENTÀRIA
M. MÚSICA
M. CERÀMICA
M. ARTS
GRÀFIOUES
M. ARTS
DECORATIVES
GABINET DIBUIX
I GRAVATS
SUBSECTOR
CIÈNCIES
SUBC. GESTOR
M. ART. CAT.
I. BOTANIC
M. ZOOLOGIA
M. GEOLOGIA
G. F. MENTORA
ALSINA
M. ETNOLÒGIC
M. ARTS I
TRADICIONS
SUBC. GESTOR
M. PICASSO
S. GENERAL
RESTAURACIÓ
BIBLIOTECA
MUSEUS ART
SERVEIS
FOTOGRÀFIC
DE MUSEUS
1382 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-X-1QRQ
Museus de Ciències. Consell Directiu, Consell Cientí¬
fic i Consell o Patronat de Suport.
Museu d'Art de Catalunya. Consell Científic i Consell
o Patronat de Suport.
Museu Picasso. Consell o Patronat de Suport.
Funcions:
Director Gerent del Centre Gestor.
Funcions:
Li corresponen les funcions de comandament atribuï¬
des als Directors de Centres Gestors segons el decret
de l'Alcaldia, del 16 de juny de 1988, en relació amb els
òrgans que són sota la seva dependència, i en espe¬
cial:
- Participar i assessorar en la definició dels objectius i
necessitats de l'Àrea en matèria de Museus i Patrimo¬
ni Cultural.
- Assenyalar els objectius dels Centres i Serveis ads¬
crits, en col·laboració amb la Direcció Tècnica i els
respectius directors.
- Dirigir en general i coordinar els diversos centres i
òrgans adscrits; supervisar les seves activitats.
- Gestionar les partides pressupostàries assignades al
Sector i distribuir els mitjans materials disponibles
entre els Centres i Òrgans adscrits al Centre Gestor.
- Supervisar i donar conformitat a la configuració dels
llocs de treball i a l'estructura interna dels Centres i
altres Serveis adscrits al Centre Gestor de Museus i
Patrimoni Cultural.
- Elaborar els estudis i projectes per al perfecciona¬
ment dels serveis prestats als Centres i a altres
Òrgans adscrits, i també aprovar els projectes d'or¬
ganització i funcionament dels esmentats serveis
elaborats pels respectius directors o encarregats.
- Analitzar l'estratègia utilitzada i avaluar els resultats.
- Potenciar una política de captació de recursos que
permeti d'assolir els objectius marcats.
- Proposar la provisió de direccions de Centres, Gerèn¬
cies, Caps de Servei i altres llocs de treball dotats
amb complement específic.
- Formular les propostes a l'òrgan competent per a
l'adquisició de peces, col·leccions i béns específics
per als diversos Centres i Serveis.
- Proposar la convocatòria de beques per a la recerca i
assignació dels becaris designats als diversos Centres
sobre la base de les propostes dels seus directors.
- Autoritzar els actes de gestió i els documents atri¬
buïts de manera reglamentària a la Direcció del Cen¬
tre Gestor de Museus i Patrimoni Cultural com a
conjunt orgànic.
- Donar la conformitat, amb caràcter potestatiu, als
informes, projectes i actes de gestió en general que
s'originin en els Centres i Òrgans adscrits al Centre
Gestor de Museus i Patrimoni Cultural.
Director tècnic:
Funcions:
- Assistir i assessorar el Conseller Delegat i Director-
Gerent del Centre Gestor en la definició de les
directrius del sector.
y
- Assistir i assessorar tècnicament tots aquells Serveis,
Centres o Institucions dependents o relacionats amb
el Sector.
- Assumir l'impuls i el seguiment dels plans i progra¬
mes d'actuació del Centre Gestor.
- Preparar conjuntament amb els Museus les propos¬
tes museogràfiques necessàries per a la potenciació
de cada centre.
- Establir una política en matèria de col·leccions.
- Definir i impulsar els plans i programes del Sector en
funció del Pla director.
- Elaborar el pressupost del Sector i fer-ne el segui¬
ment.
- Planificar i distribuir els recursos econòmics, humans
i materials del sector a través del Cap del Programa
de Planificació.
- Elaborar la definició i l'estructuració dels sistemes
adequats de control de la gestió, seguiment de
projectes, assignació pressupostària, plantilla de per¬
sonal, control de visitants, inventari de les col·lec¬
cions assegurant-ne la seva implantació.
- Configurar la plantilla del sector a partir d'un estudi
funcional i dels llocs de treball.
- Control general de les despeses i dels ingressos del
sector.
- Proposar alternatives en el programa d'inversions en
funció de les propostes museogràfiques aprovades.
- Programar les tasques a efectuar pel Servei general
de Restauració dels Museus d'Art.
- Programar i fer el seguiment de l'activitat del Gabinet
de Dibuixos i Gravats, prioritzant en funció de les
necessitats del sector, la restauració de peces.
Programa de planificació
Funcions:
- Assessorar i participar en la definició de sistemes
adequats de control de la gestió, seguiment de
projectes de treball i assignació pressupostària.
- Fer el seguiment de les propostes de distribució dels
recursos econòmics, humans i materials del sector
segons els projectes aprovats.
- Coordinar les propostes de treball que efectuen els 25
centres adscrits al sector, convertint-les en eines de
treball operatives per al cap del Departament tècnic.
- Fer el seguiment dels programes del sector en funció
del Pla Director i de les activitats i projectes progra¬
mats.
- Confeccionar el calendari de l'activitat dels Museus
d'acord amb els projectes de treball.
- Establir les directrius per tal de desenvolupar una
base de dades actualitzada i informatitzada que
permeti un coneixement profund del patrimoni dels
Museus.
- Fer el seguiment del Pla informàtic de Museus i
posterior aplicació per fases.
- Planificar i posteriorment informatitzar les col·leccions
per tal de crear una terminal d'accés a la informació
per part del públic.
- Fer l'avaluació econòmica del sector (Indicadors de
resultats).
- Informar i canalitzar les demandes internes i externes
relacionades amb el sector.
- Elaborar la memòria anual dels Museus.
El cap de Programa de planificació coordina el Nucli
de treball informàtic.
Programa Gestió de recursos
Funcions:
- Adequar els recursos humans, econòmics i materials
del Sector.
- Responsabilitzar-se de la gestió, el control i el segui¬
ment de l'execució del pressupost.
NUM. 34 30-X-1989 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1383
- Fer el control general deis costos, ingressos i l'aplica¬
ció de les partides pressupostàries relatives al sector.
- Participar en la definició i l'estructuració de sistemes
adequats de control de la gestió conjuntament amb
els programes corresponents i assegurar la seva im¬
plantació.
- Racionalitzar la plantilla de Museus i professionalitzar
el personal a través de cursos de formació i progra¬
mes.
- Estudiar les noves adquisicions de material i establir
els mètodes d'anàlisi de la seva idoneïtat per als
diferents centres o serveis.
- Fer el seguiment i control de les actuacions en
matèria de conservació d'equipaments i instal·lacions
i dels projectes de remodelació i de nova construc¬
ció.
El cap del Programa de recursos coordina els 2
Nuclis de treball dependents d'ell: Administració i Re¬
cursos Flumans i també el lloc de treball de Responsa¬
ble d'equipaments i instal·lacions.
Programa Projecció
Funcions:
- Estudiar la possibilitat de finançament del Sector.
- Proposar la captació de recursos externs.
- Negociar l'obtenció dels recursos esmentats.
- Estudiar i proposar les mesures per fomentar les
inversions i les possibilitats de comercialització de
productes dels Museus (explotació botigues).
- Estudiar l'explotació de les col·leccions i les pròpies
produccions del Museus.
- Tenir el coneixement actualitzat i l'inventari perma¬
nent de les fonts de finançament incloses les de
caràcter internacional o comunitari.
- Informar constantment i de manera actualitzada so¬
bre les diferents entitats, institucions, organismes
que promouen la formació i preparació del personal i
potencien la nova tecnologia.
- Fer les propostes i els estudis per tal de millorar
l'accés del públic al Museu.
- Coordinar les produccions gràfiques (cartells, fulle¬
tons, invitacions) dels Museus municipals.
- Difondre totes les activitats generades pels Museus
municipals.
El cap del Programa de Projecció coordina els 2
Nuclis de treball dependents d'ell: Promoció i Desenvo¬
lupament.
Director administratiu Subcentre Gestor o Subsector
Funcions:
1. Recursos financers:
Captar els recursos financers externs per a la institu¬
ció, tant si es tracta de subvencions del sector públic
com d'aportacions del sector privat. La direcció admi¬
nistrativa ha de garantir l'entrada dels fons necessaris
per al funcionament de la institució.
Desenvolupar les fonts d'ingressos interns, derivats
de la mateixa activitat de la institució (publicacions,
entrades, venda o lloguer de materials, etc.) i d'altres
factors propis (llibreria, bar, lloguer de locals, drets
d'imatge, lloguer d'equipaments o serveis, etc.).
Gestionar correctament els recursos financers dispo¬
nibles; la gestió de tresoreria; els dipòsits i préstecs
bancaris i la tramitació de les subvencions.
Vetllar per l'adequació de les activitats de la institució
a's ^cursos financers disponibles; elaboració dels pres¬
supostos; seguiment continuat dels ingressos; control
de despeses, i garantia de l'equilibri d'ingressos i des¬
peses.
2. Recursos humans:
Proposar la contractació del personal necessari per al
funcionament del Subcentre o Subsector.
Proposar la determinació del règim de condicions
laborals (plus, horaris, assegurances, vacances, etc.)
Assignar les funcions i l'establiment de l'organigrama
de dependències, tot respectant l'autonomia de decisió
dels diferents Museus, seccions i nivells jeràrquics,
però, vetllant per l'harmonia global de l'estructura de
personal del Subcentre o Subsector.
La direcció administrativa és responsable del nome¬
nament del personal subaltern en coordinació amb el
personal tècnic directiu nomenat per les instàncies
rectores del Centre Gestor.
3. Recursos materials:
Procurar l'existència de locals adients per al desenvo¬
lupament de les tasques del Subcentre Gestor. Això im¬
plica:
- Tasques de manteniment dels edificis i de les seves
instal·lacions (neteja, reparacions, etc.).
- Tasques d'adequació dels espais (reestructuració,
ampliació, etc.).
Procurar l'existència dels equipaments necesaris.
- Equipament tècnic específic per a les tasques
pròpies.
- Equipaments generals (mobiliari, material d'oficina,
maquinària, telèfon, etc.).
Procurar l'existència dels serveis necessaris.
La direcció administrativa ha d'estructurar conve¬
nientment els recursos humans i materials esmentats
fins ara per tal de garantir el funcionament d'una sèrie
de serveis necessaris per a la marxa global dels Sub¬
centres Gestors:
- Serveis generals (secretaria, arxiu, telèfon, recepció).
- Serveis d'administració general (facturació, pagaments,
gestió bancària, comandes, etc.) i comptabilitat.
- Serveis de vigilància i seguretat.
4. Recursos jurídics:
Elaborar el balanç que reflecteixi la situació patrimo¬
nial del Subcentre Gestor, i el seu compte de resultats.
Participar en l'elaboració de la memòria periòdica on
es reflecteixi l'activitat i la problemàtica del Subcentre o
Subsector.
Procurar la correcta documentació jurídica del Sub¬
centre o Subsector: escriptures, registres, permisos,
poders, etc.
Aconseguir l'assessorament jurídic pertinent per a les
diferents qüestions legals que es puguin presentar.
Director de Museu
Funcions:
- És responsable del funcionament del Museu, de
l'exposició permanent, de les seves col·leccions, de
la programació i realització de les exposicions tempo¬
rals i de l'acollida del públic.
- Impulsar i dirigir l'activitat dels Conservadors i de les
diferents seccions i departaments.
- Assegurar el compliment dels serveis generals de
Museu.
- Proposar l'adquisició de peces i col·leccions.
- Tenir cura de la conservació i seguretat de les
peces exposades i en dipòsit al Museu, sol·licitant,
en cas necessari, l'assistència dels serveis cor¬
responents.
- Tenir cura de la conservació de l'edifici i de les
1384 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-X-1QRQ
instal·lacions del Centre, sol·licitant, quan sigui proce¬
dent, l'assistència dels serveis corresponents.
- Dirigir els estudis i els treballs d'investigació que es
facin en el Centre.
- Preparar les publicacions científiques i de di¬
vulgació cultural relacionades amb l'activitat del
Centre.
- Organitzar conjuntament amb el responsable de difu¬
sió, les conferències, cursets, seminaris, visites dirigi¬
des i tota mena d'activitats de divulgació cultural.
- Participar en el Consell Directiu del corresponent
subcentre gestor com a membre de ple dret.
Cap de Secció Museistica
Funcions:
A més de les descrites per als conservadors:
- Organitzar i dirigir els treballs d'intervenció i d'identifi¬
cació de les peces, segons les directrius donades
per la direcció del Museu del qual depenen.
- Formular i elevar a la Direcció les propostes dels
recursos necessaris per al bon funcionament del
servei al seu càrrec.
Conservadors:
Funcions:
- Conservar, estudiar, classificar i mantenir les col·lec¬
cions que han estat confiades al Museu segons els
criteris de la direcció.
- Proposar o establir totes aquelles mesures que ga¬
ranteixin la seguretat dels fons patrimonials i evitin
que les obres es malmetin.
- Oferir i proposar a la Direcció els mitjans que perme¬
tin l'augment i el creixement dels fons.
- Assegurar la presentació de les col·leccions i facilitar-
ne l'accés i el coneixement al ciutadà.
- Establir i actualitzar constantment els registres de
l'inventari, i també els dipòsits.
- Elaborar els catàlegs oficials i contribuir mitjançant les
recerques al coneixement del patrimoni que els ha
estat confiat.
- Contribuir a l'anàlisi del context de la peça i di¬
fondre els resultats mitjançant publicacions i l'ense¬
nyament.
- Complir les missions científiques, tècniques i d'ins¬
pecció al Museu.
- Participar en missions d'animació científica i de
difusió de coneixements.
- Efectuar i realitzar recerques particulars sobre con¬
servació i transmissió del patrimoni.
Administrador
Funcions:
- Coordinar les activitats administratives i la vigilàn¬
cia i seguretat del Museu.
- Assegurar el control i la formació del personal.
- Preparar el pressupost anual del centre o Museu
per a projectes en funció de les seves necessitats i
objectius.
- Elaborar els expedients relacionats amb el Centre.
- Fer el seguiment de l'execució del pressupost.
- Implantar i fer respectar las línies pressupostàries i
preparar els informes, raports i estats financers.
- Ocupar-se del personal de manteniment del Museu
i també de l'estat de les instal·lacions i equipa¬
ments.
- Controlar i vetllar per l'eficàcia de la gestió de les
comandes, i de la venda a les botigues.
Departaments de Museus: Restauració
Funcions:
- Fer el diagnòstic de l'estat de conservació de les
obres i determinar el procés de restauració d'a¬
questes, després d'haver elaborat un examen tèc¬
nic acurat.
- Orientar els conservadors i altre personal tècnic
que pren part en els muntatges tant de l'exhibició
permanent com de la temporal.
- Aconsellar els conservadors sobre les millors con¬
dicions ambientals de les obres exposades i en re¬
serva.
- Elaborar programes especials de restauració de les
peces dels fons de reserva.
- Netejar i restaurar les peces i col·leccions museísti-
ques exposades en el Museu i les que integren els
fons de reserva.
Departaments de Museu: Difusió
Funcions:
- Assegurar la comunicació i la col·laboració entre les
institucions o bé altres organismes (galeries d'art,
museus, biblioteques, escoles, etc.) a nivell local,
regional, provincial, nacional o fins i tot internacional
susceptibles d'acollir activitats de difusió del Museu.
- Establir els criteris i objectius de difusió en col·labora¬
ció amb els conservadors i agents o comissaris, tant
per a les exposicions temporals com per a l'exhibició
permanent.
- Preparar el material d'informació del Museu.
- Controlar i programar el calendari de les activitats del
Museu, i també la presentació de les exposicions
temporals.
- Proposar conjuntament amb els conservadors, for¬
mes de presentació de les col·leccions que facilitin
l'accés i el coneixement al ciutadà.
Aspecte educació
- Elaborar, dirigir i efectuar els programes educatius
que ajuden a créixer entre el públic la comprensió de
la col·lecció i el plaer que se'n pot treure.
- Preparar l'horari de visites comentades, visites dels
estudiants i col·lectives (associacions, entitats, esco¬
les, etc.).
- Preparar el material didàctic.
- Establir i efectuar, sia al propi museu, sia a l'escola,
programes d'activitats relacionats amb els progra¬
mes escolars.
- Assegurar l'avaluació i la difusió de les tècniques
actives d'ensenyament adreçant-se a diversos nivells
escolars, compresa l'educació d'adults.
Departaments de Museus: Exposicions temporals
Funcions:
- Plantejar conjuntament amb la direcció del Museu la
programació bianual d'exposicions.
- Elaborar el pressupost de cadascuna de les exposi¬
cions en funció dels objectius i les prioritats del Mu¬
seu.
- Assumir la responsabilitat del disseny i la realització
de l'exposició.
- Elaborar i coordinar el muntatge de les exposicions.
- Assegurar la coordinació dels aspectes tècnics en el
desenvolupament de les presentacions.
- Fer executar els plans, dibuixos o maquetes gràfi¬
ques relacionades amb l'exposició, i els diorames ne¬
cessaris.
NÍJM. 34 30-X-1989 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1385
- Establir els calendaris de treball per tal d'assolir la
data clau de la inauguració.
- Ocupar-se de tota la tramitació duanera i assegurances
i de tots els tràmits lligats amb l'exposició, fent estudis
previs de les despeses de seguretat addicionals.
Servei dArqueologia de la Ciutat
Funcions:
- Coordinar els diferents programes d'actuació ar¬
queològica bé siguin propis o en relació amb altres
Àrees i Institucions.
- Informar preceptivament sobre totes les qüestions
que puguin afectar el contingut de les zones declara¬
des arqueològiques de l'Àrea municipal.
- Efectuar i organitzar les diferents campanyes d'exca¬
vació dins de l'àrea municipal.
- Vetllar per la conservació dels objectes arqueològics
dipositats en el conjunt de magatzems que existeixen
en diversos punts de la Ciutat i de les instal·lacions
on s'exhibeixen.
- Promoure estudis per difondre els continguts histò¬
rics d'aquest patrimoni.
- Promoure la difusió i coneixement de les seves
actuacions entre els ciutadans.
- Controlar l'arxiu i la documentació. Administrar els
recursos humans, materials i econòmics assignats al
Servei.
Biblioteca General dels Museus dArt
Funcions específiques:
- Coordinar les activitats de caràcter tècnic: automa¬
tització dels fons de la Biblioteca, conservació del
patrimoni bibliogràfic, revisió periòdica del fons i
difusió a través de les llistes del nou material.
- Controlar l'organització interna del Centre i la gestió
del seu personal.
- Fer el fitxatge i la catalogació del llibres, revistes, i pu¬
blicacions.
- Facilitar l'ús dels fons de biblioteques al personal
dependent del Sector de Museus.
- Proporcionar l'orientació bibliogràfica i la tramitació
de consultes particulars.
- Assabentar-se de les adquisicions efectuades direc¬
tament pels Museus, per tal d'evitar duplicats innece-
saris i tenir el seu control.
A més de les específiques descrites, com a servei
générai té les següents:
- Execució de les directrius que es desprenen del Pla
General de Coordinació i Control Mecanitzat dels Fons
Bibliogràfics de l'Ajuntament (Biblioteca General Admi¬
nistrativa, Biblioteca dels Serveis Generals d'Ense¬
nyament i Biblioteca General dels Museus d'Art).
- Establir una política d'adquisicions, prèvia sol·licitud dels
Museus, i d'acord amb la Direcció tècnica de Museus.
Servei Fotogràfic dels Museus dArt
Funcions específiques:
- Conservació i gestió dels fons de l'arxiu fotogràfic de
Museus.
- Reproducció fotogràfica de peces i col·leccions mu-
seístiques.
- Col·laboració tècnica en matèria fotogràfica amb els
diferents Centres i serveis museístics.
- Documentació informatitzada dels fons.
~ Proposta de sistemes d'emmagatzemament ade¬
quats a les últimes innovacions en material fotogràfic.
A més de les específiques descrites, com a servei
general té les següents:
- Fotografiar sistemàticament i programadament totes
les peces existents en els museus, tant les exposa¬
des com les enmagatzemades.
- Establir una política d'explotació del fons fotogràfic
mitjançant la proposta a la Direcció Tècnica de Mu¬
seus, de tarifes de venda o lloguer i les possibles
modificacions a les ordenances fiscals.
Servei General de Restauració dels Museus dArts
Funcions generals:
- Diagnosticar l'estat de conservació de les obres i
determinar el seu procés de restauració.
- Assessorar tècnicament el personal del servei dictant
les fases a seguir en el procés de restauració.
- Coordinar les diferents fases de conservació i restau¬
ració.
- Conservar, netejar i restaurar les peces i col·leccions
museístiques exposades en els Museus d'Art i les
que integrin els fons de reserva.
- Coordinar la restauració de peces destinades a expo¬
sicions i obres de fora dels Museus, que són de
titularitat de l'Ajuntament.
- Redactar informes i memòries.
- Administrar els recursos econòmics, humans i mate¬
rials designant l'adscripció dels restauradors amb
caràcter fix o bé temporal segons projectes de res¬
tauració.
- Planificar i fer el seguiment del treball dels tallers i
laboratoris de restauració de tots els Museus d'Art
i d'aquells que tinguin objectes artístics i/o docu¬
mentals.
- Controlar els treballs que s'efectuïn en els diversos
Museus d'Art.
- Fer el programes especials de restauració de les
peces dels fons de reserva.
- Assessorar sobre el préstec d'obres, i sobre condi¬
cions de trasllat i instal·lació en el seu lloc de destina¬
ció temporal.
- Orientar els conservadors i altre personal tècnic que
pren part en els muntatges tant de l'exhibició perma¬
nent com de la temporal.
- Assessorar els conservadors sobre les millors condi¬
cions ambientals de les obres exposades i en reserva.
- Assessorar els conservadors en allò referent a la
identificació, l'autenticitat i l'estat dels objectes i
obres d'art que són matèria d'estudis històrics o ar¬
queològics.
- Ajudar a la formació de nous restauradors o bé de
tècnics en restauració.
- Preparar els suports i altres documents relacionats
amb el funcionament del laboratori de conservació.
- Efectuar les recerques, avaluar les descobertes tècni¬
ques de preservació i restauració i participar les
seves conclusions a la col·lectivitat museística.
A més les específiques de cada taller.
CONFIGURACIÓ DE L'ESTRUCTURA ORGÀNICA
INTERNA I FUNCIONS DE L'ÀREA DE CULTURA
(Aprovada per acord de la Comissió de Govern,
de 15 de setembre de 1989)
I Estructura
1. Coordinador de Serveis de Cultura
1.1 Assessor Tècnic A (Jurídic)
1.2 Instituts, Patronats, Consorcis i Fundacions:
1386 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-X-im
1.2.1 Institut Municipal de Música de Barcelona
1.2.2 Institut Municipal Barcelona Espectacles
1.2.3 Fundació Pavelló alemany Mies van der Ròhe
Organismes vinculats funcionalment:
1.2.4 Fundació Joan Miró
1.2.5 Fundació Tàpies
1.2.6 Fundació Tyssen
1.2.7 Consorci del Palau de la Música
1.2.8 Consorci del Liceu
1.2.9 Consorci del Museu Militar del Castell de Montjuïc
1.2.10 Consorci del Centre de Cultura Contemporà¬
nia de la Casa de Caritat
1.2.11 Consorci del Museu d'Art Contemporani de
Barcelona
1.3 Secretaria Tècnica de Cultura
1.3.1 Assessor Tècnic B (Econòmic)
1.3.2 Negociat d'Administració
2. Direcció de Serveis de Difusió i Relacions culturals
2.1 Servei d'Informació i Documentació
2.1.1 Programa de Comunicació i Divulgació
2.2 Servei de Relacions Culturals
2.3 Servei d'Exposicions
2.4 Centre de Documentació i Difusió de la Música
Contemporània
3. Centre Gestor de Museus i Patrimoni Cultural
II Òrgans i funcions
Dependent directament de l'Alcaldia o, en el seu cas,
del Regidor en qui delegui, l'Àrea de Cultura s'estructu¬
ra en els òrgans següents:
1. Coordinador de Serveis
Tipus: Àrea d'actuació
Nivell: 2 Classe: 6
Funcions:
Les assenyalades en els decrets de l'Alcaldia del 27
de juliol i del 14 de setembre de 1983, i en especial:
- Direcció global de l'Àrea.
- La direcció superior i coordinació del sector de difu¬
sió i relacions culturals.
- La direcció superior i coordinació del sector de Mu¬
seus i Patrimoni Cultural, instrumentada a través del
Centre Gestor de Museus i Patrimoni Cultural.
- La coordinació de l'activitat en l'àmbit de l'espectacle
i la festa, instrumentada a través de l'Institut Munici¬
pal Barcelona Espectacles.
- La coordinació de l'Àrea amb els altres Organismes
Autònoms, Consorcis, Patronats i Fundacions esta¬
blint, en cada cas, la necessària vinculació funcional.
1.1 Assessor Tècnic A (Jurídic)
Tipus: Lloc de treball de nivell 24
Funcions:
Assistir i assessorar el Coordinador en tots els as¬
sumptes jurídics o de contingut jurídic de l'Àrea i més
concretament:
- Col·laborar tècnicament en l'elaboració de tots els
documents de caràcter jurídic de l'Àrea i en tots els
que li siguin requerits en relació amb els Instituts,
Patronats, Consorcis i Fundacions dependents o
relacionats amb l'Àrea.
- Emetre informes sobre la viabilitat jurídica de les
propostes i els projectes de l'Àrea i sobre les propos¬
tes i els projectes exteriors en relació amb els que es
demani o interessi la col·laboració de l'Àrea.
1.2 Instituts, Patronats, Consorcis i Fundacions:
1.2.1 Institut Municipal de Música de Barcelona
Estatuts del Patronat de l'Orquestra Ciutat de Barce¬
lona, aprovats per acord del Consell Plenari, de 2 de
juliol de 1983, amb les modificacions aprovades pel
Consell Plenari, de 30 de setembre de 1986, (vigent des
del 23 de novembre de 1986) (Gaseta Municipal núme¬
ro 32, de 20 de desembre de 1986).
Aprovada la creació com a Institut Municipal de
Música de Barcelona per acord del Consell Plenari, de
21 de juliol de 1989.
Tipus: Organisme autònom municipal
Nivell: 1 Classe: 1
1.2.2 Institut Municipal Barcelona Espectacles
Estatuts aprovats per acord del Consell Plenari, del
10 de març de 1989.
Tipus: Organisme autònom municipal
Nivell: 1 Classe: 1
1.2.3 Fundació Pavelló alemany Mies Van der Ròhe
Estatuts aprovats per acord del Consell Plenari, de 18
de març de 1983.
Tipus: Fundació pública
Nivell: 1 Classe: 1
A més dels organismes anteriors tenen una vincula¬
ció funcional amb l'Àrea de Cultura les Fundacions i
Consorcis següents;
1.2.4 Fundació Joan Miró
Estatuts aprovats pel Patronat, el 25 de juny de 1984;
elevats a escriptura pública, el 7 de novembre de 1984 i
inscrits en el Registre de Fundacions.
Tipus: Fundació privada d'interès públic.
1.2.5 Fundació Tàpies
Constitució davant notari, el 16 de novembre de
1984.
Tipus: Fundació privada d'interès públic.
1.2.6 Fundació Tyssen
Signat el conveni per l'Alcaldia, el 8 de maig de
1986.
Tipus: Fundació privada d'interès públic.
1.2.7 Consorci del Palau de la Música
Estatuts aprovats en escriptura constitucional, el 8
d'abril de 1983.
1.2.8 Consorci del Gran Teatre del Liceu
Estatuts aprovats per decret de la Generalitat, d'11
de desembre de 1980 (Diari Oficial de la Generalitat
número 101, de 17 de febrer de 1980).
1.2.9 Consorci del Museu Militar del Castell de Montjuïc
Reglament aprovat, el 15 de novembre de 1960, en
compliment d'allò que es disposa en l'article 6 de la
Llei, de 21 juliol de 1960, (BOE número 176).
1.2.10 Consorci del Centre de Cultura Contemporània
de la Casa de Caritat
Estatuts aprovats per acord del Consell Plenari, de 4
de març de 1988.
Constitució del Consorci, el 24 de maig de 1988.
1.2.11 Consorci del Museu d'Art Contemporani de Bar¬
celona
Mi/M. 34 30-X-1989 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1387
Estatuts aprovats pel Consell Plenari, el 4 de març de
1988.
1.3 Secretaria Tècnica de Cultura
Tipus: Secretaria Tècnica d'Àrea
Nivell: 4 Classe: 4
Nivell del lloc de treball del cap: 24
Funcions:
- Assistència tècnica al Coordinador de Serveis en
l'exercici de les seves funcions.
- Preparació del Pressupost.
- Seguiment del desenvolupament dels plans i progra¬
mes.
- Control de l'aplicació de les partides pressupostàries
relatives a l'Àrea.
- Control general dels ingressos produïts a l'Àrea.^
- Control dels costos i resultats dels serveis de l'Àrea:
indicadors de gestió.
- Estudi i proposta de la configuració dels òrgans de
l'Àrea i de la distribució de les seves funcions.
- Estudi i proposta de la configuració de la plantilla
orgànica de l'Àrea; distribució dels seus efectius i
control de la seva situació real.
- Control centralitzat dels inventaris dels centres de¬
pendents de l'Àrea.
- Comandes, recepció i inventari de material.
- Assessorament jurídic en les matèries de competèn¬
cia de l'Àrea.
- Assistència tècnica als Patronats i Fundacions de¬
pendents o relacionats amb l'Àrea.
- Instrucció dels expedients d'inversions i de contracta¬
ció en totes les seves fases i incidències fins a la
consumació del contracte.
- Instrucció dels expedientes resultants de competèn¬
cies de l'Àrea no específiques o no atribuïdes als
seus òrgans.
- Elaboració de convenis o concerts amb altres entitats
públiques o privades per a la seva col·laboració amb
l'Ajuntament en activitats pròpies de l'Àrea.
- Control de la documentació general de l'Àrea: memò¬
ries, estadístiques, registre i arxiu de documents.
1.3.1 Assessor Tècnic B
Tipus: Lloc de treball de nivell 22
Funcions:
Assessorar en tots ete assumptes econòmics o de
contingut econòmic de l'Àrea i més concretament:
- En la definició dels plans i programes de l'Àrea, en el
disseny de sistemes de gestió i avaluació econòmi¬
ca i en l'assignació i aplicació de recursos econò¬
mics.
- Col·laborar tècnicament en l'elaboració del pressu¬
post, en la previsió i planificació de les seves despe¬
ses i inversions, en la seva execució i en el control í
anàlisi de la gestió econòmica.
- Assessorar i col·laborar tècnicament en el disseny
dels circuits tècnico-admnistratius i dirigir la seva
aplicació informàtica i funcional.
- Emetre informes sobre la viabilitat econòmica dels
projectes de l'Àrea, dels organismes dependents o
relacionats amb l'Àrea i tots els que li siguin requerits
en relació amb projectes exteriors per als quals es
demani la col·laboració econòmica de l'Àrea.
1-3.2 Negociat d'Administració
Tipus: Negociat d'assistència administrativa
Nivell 5 Classe: 2
Nivell de lloc de treball del cap: 22
Funcions:
- Assistència administrativa a la Coordinació, Direc¬
cions i òrgans auxiliars de l'Àrea.
- Tramitació, informe, dictamen i proposta de resolució
dels expedients que s'iniciïn a l'Àrea i, en particular,
els de:
- Autorització i ordenació de despeses.
- Tràmit administratiu de les subvencions a altres
entitats o organismes que sense afany de lucre es
dediquin, totalment o parcialment a activitats
pròpies de la competència de l'Àrea.
- Gestió de les partides pressupostàries específiques
de l'Àrea.
- Administració de les quantitats lliurades en concepte
de pagament a justificar i de bestreta de caixa fixa.
- Administració dels ingressos de l'Àrea.
- Tramitació de factures i actes de recepció.
- Registre d'informació económico-administrativa de
l'Àrea.
2. Direcció dels Serveis de Difusió i Relacions Culturals
Tipus: Sector d'actuació
Nivell: 2 Classe: 6
Li corresponen les funcions de comandament atribuï¬
des als Directors de Serveis, segons el decret de
l'Alcaldia, de 27 de juliol de 1983, respecte als òrgans
que són sota la seva dependència, i en especial:
- Participació i assessorament en la definició dels ob¬
jectius i necessitats de l'Àrea en matèria d'informa¬
ció, assessorament, documentació, organització
d'exposicions, promoció, difusió i relacions culturals.
- Elaboració i proposta dels plans i programes d'actua¬
ció en les esmentades matèries.
- Creació dels instruments, canals i mecanismes per a
la documentació i informació culturals dels ciutadans.
- Orientació de la difusió de les activitats culturals de
l'Ajuntament.
- Promoció i seiguiment de la cooperació cultural amb
organismes de l'Estat o internacionals.
- Promoció i suport de les activitats culturals d'interès
general, provinents de la iniciativa ciutadana.
- Elaboració de convenis o concerts amb altres entitats
públiques o privades que promoguin activitats i ser¬
veis que considerin els atribuïts a la competència lo¬
cal.
- Col·laboració amb els Consells Municipals de Distric¬
te i amb altres Àrees Municipals per al desenvolupa¬
ment de programes culturals per tal d'aconseguir la
coordinació de l'actuació municipal en matèria de cul¬
tura.
- Elaboració i proposta del programa d'exposicions de
l'Àrea de Cultura.
- Coordinació de l'activitat i dels programes especials
de l'Àrea.
- Gestió de les partides pressupostàries assignades al
sector i distribució dels mitjans materials entre els
Òrgans dependents de la Direcció de Serveis.
- Supervisió i conformitat de la configuració dels llocs
de treball i de l'estructura interna dels Serveis i
Centres adscrits a la Direcció de Serveis de Difusió i
Relacions Culturals.
2.1 Servei d'Informació i Documentació
Tipus: Servei tècnic operatiu
Nivell: 5 Classe: 7
Nivell de lloc de treball del Cap: 22
1388 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-X-19R9!
Funcions:
- Creació i gestió de mecanismes d'informació cultural
adreçats a tots els ciutadans que permetin posar a
disposició, tant dels creadors com dels usuaris de
cultura, vehicles àgils de coneixement.
- Creació de la infrastructura documental necessària
sobre temes d'interès cultural.
- Manteniment, creixement i explotació dels bancs de
dades sobre recursos i activitats culturals.
- Elaboració periòdica de l'agenda cultural (recollida de
dades i difusió) i altres reculls, edicions i publicacions
informatives.
- Organització, conjuntament amb altres àrees o ins¬
titucions, de cursos, jornades, debats i intercanvis
que facilitin la formació i qualificació dels agents
culturals.
- Seguiment dels estudis sobre qüestions culturals
d'interès del Municipi.
- Planificació i organització de les activitats d'informa¬
ció cultural que es presten directament a través de
l'anomenat Centre d'Informació de la Virreina.
2.1.1 Programa de Comunicació i Divulgació
Lloc de treball de nivell: 22
Funcions:
- Planificar, impulsar i coordinar tota la producció edito¬
rial de l'Àrea d'acord amb la Regidoría de Publica¬
cions, i també el material de difusió.
- Supervisar tècnicament les campanyes d'imatge i de
comunicació de l'Àrea.
- Promoure i coordinar la divulgació dels programes de
l'Àrea a fi d'optimitzar la rendibilitat social de l'actua¬
ció cultural, directament a través de la prestació de
serveis, o de forma concertada amb les entitats
cívico-culturals i d'ensenyament.
2.2 Servei de Relacions Culturals
Tipus: Servei tècnic operatiu
Nivell: 5 Classe: 7
Nivel del lloc de treball del Cap: 22
Funcions:
- Potenciar les relacions i el suport de l'Ajuntament a
les accions, serveis i activitats culturals d'interès
general provinents de la iniciativa ciutadana mitjan¬
çant la col·laboració institucional en el terreny de la
cessió d'espais, infrastructures i altres mitjans de què
es disposa.
- Analitzar, informar i elevar dictamen a la direcció de
l'Àrea sobre les sol·licituds de subvencions econòmi¬
ques per efectuar activitats d'interès cultural, i també
de fer-ne el posterior seguiment i control.
- Donar un major suport a les actuacions d'interès
global de ciutat a les zones més deficitàries, comple¬
mentant així l'oferta dels corresponents Districtes a
través de la cooperació amb aquests.
- Canalitzar les relacions amb organismes públics o
privats d'àmbit nacional o internacional de cara a la
cooperació cultural.
- Cooperació amb els Consells Municipals de Districte,
Centres Cívics i altre organismes per tal de propiciar
un major equilibri territorial de l'oferta cultural, en
matèria de planificació d'infrastructures i programes.
- Respondre a les necessitats infrastructurals de l'ac¬
tual xarxa de biblioteques, elaborar-ne el pla director i
fer-ne el seguiment.
- Organitzar i realitzar els programes especials de
l'Àrea de Cultura i les activitats que se li encarreguin.
2.3 Servei d'Exposicions
Tipus: Servei Tècnic Operatiu
Nivell: 5 Classe: 7
Nivell del lloc de treball del Cap: 22
Funcions:
- Assessorar els responsables de l'Àrea en matèria
d'arts plàstiques i exposicions.
- Programar les exposicions dels espais dependents
de l'Àrea de Cultura.
- Dirigir i organitzar les exposicions de producció
pròpia.
- Seleccionar i organitzar l'acolliment d'exposicions fo-
rànies a través de l'intercanvi o la cooperació amb
altres institucions.
- Donar suport tècnic als diversos centres municipals
en el muntatge d'exposicions.
2.4 Centre de Documentació i Difusió de la Música
Contemporània
Tipus: Centre de tercer ordre
Nivell: 5 Classe: 9
Nivell del lloc de treball del Cap: 22
Funcions:
- Assessorar els reponsables de l'Àrea en matèria de
música contemporània.
- Recollida, catalogació, conservació i posada a disposi¬
ció del públic, de partitures sobre composicions musi¬
cals contemporànies, nacionals i internacionals, i tam¬
bé de les seves gravacions i qualsevol altre material
relacionat amb les composicions i els autors.
- Promoció, difusió i informació de la música contem¬
porània.
- Organització de la Setmana Internacional de Música
contemporània i altres manifestacions relacionades
amb aquesta activitat.
3. Centre Gestor de Museus i Patrimoni Cultural
NÍJM. 34 30-X-1989 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1389
CONSELLS MUNICIPALS DE DISTRICTE
Acords
Districte 1. Ciutat Vella
Sessió dei 29 de juny de 1989
Aprovar l'acta de la sessió del 25 de maig de 1989.
Quedar assabentat de les resolucions aprovades pel
Regidor President, que sumen un total de 360 expe¬
dients.
Quedar assabentat del tancament governatiu durant
4 mesos, del Bar Chef-Popof, en el carrer d'Aroles,
núm. 5.
Quedar assabentat de les subvencions aprovades
per un import total de 10.945.210 pessetes, distribuïdes
de la manera següent:
Entitat
CF Barceloneta
P Sant Agustí
CP Alexandre Galí
CP Baixeres
CP Castella
CP Collaso i Gil
CP Drassanes
CP Lepant
CP Mare de Déu
del Pilar
CP Milà i Fonta¬
nals
CP Pere Vila
CP Verge del Mar
L Infants Omicrom
C Muntanyenc B
SC Trobadors
SC Girasol
Agrupació Cultural
Folklòrica
Diables Barcelo¬
neta
Amics Rambla
Associació Fun¬
cionaris Jubilats
Àmbits
Associació Veïns
del carrer Nou de
ta Rambla
Associació Veïns
del carrer Sant Gil
Quantitat Concepte
250.000 Actvitats esportives
1.200.000 Menjador estiu infantil
352.000 Menjador escolar, curs
1988-89
1.190.350 Menjador escolar curs
1988-89
546.000 Menjador curs 1988-89
715.000 Menjador curs 1988-89
357.000 Menjador curs 1988-89
339.300 Menjador curs 1988-89
846.400 Menjador curs 1988-89
897.000 Menjador curs 1988-89
438.750 Menjador curs 1988-89
536.250 Menjador curs 1988-89
341.000 Cura, alimentació in¬
fantil
50.000 Activitats esportives
25.000 Caramelles
25.000 Caramelles
30.000 Concert joves intérpre¬
tes
100.000 Nit del foc
80.000 Millora paisatge urbà
100.000 Actvivitats 1989
500.000 Ciutat construïda
125.000 Festa Major Raval-89
125.000 Festa Major Raval-89
Associació
del carrer
dors
Associació
del Raval
Creu Roja
loneta
Veïns
Salva-
Veïns
Barce-
125.000 Festa Major Raval-89
300.000 Festa Major Raval-89
escola1.350.000 Casal d'estiu,
bressol
Quedar assabentat de les adjudicacions dels projec¬
tes següents:
ST. Pintura, SA, per les obres de pintura 1a fase al
CP Collaso i Gil, per un import de 6.208.089 pessetes;
St. Pintura, SA, per les obres de pintura, 1a fase
anterior, a l'Escola Bressol Puigmal, per un import de
803.698 pessetes; Contractes i Obres, per les obres de
pintura, 1a fase anterior, al CP Castellà, per un import
de 2.281.636 pessetes; Puigdevall, SA, per les obres de
pintura, 1a fase anterior, a la seu del Districte, per un
import d'1.040.023 pessetes; Temssa, per les obres de
reconstrucció de la coberta de l'Escola d'Adults Barce¬
loneta, per un import de 3.285.002 pessetes; Felca SA,
per l'enllumenat públic dels carrers de Sant Pau i de
l'Arc de Sant Pau, per un import de 6.418.589 pessetes;
Felca SA, per l'enllumenat públic als carrers de Gravina
i Jovel, per un import d'1.029.206 pessetes; Sece, per
l'enllumenat dels carrers d'Escudellers, d'Arai i d'Are¬
nes, per un import de 3.484.597 pessetes; Simesa, per
l'enllumenament dels carrers de Sant Antoni Abad, de
Salvadors i de Climent i Botella, per un import de
4.773.302 pessetes; Sice, per l'enllumenat del carrer del
Duc de la Victòria, per un import d'1.744.043 pessetes;
Sice, per l'enllumenat del carrer de Torres Amat, per un
import de 2.166.426 pessetes; Oshsa, per les obres de
pavimentació dels carrers de Sant Gil, Nou de Dolç,
Sant Erasme i Joaquim Costa, per un import de
42.000.000 pessetes.
Quedar assabentat de les respostes a les preguntes
formulades i no ateses des del darrer Ple.
Informar favorablement sobre el programa de suport
escolar, desenvolupat en el Districte de Ciutat Vella,
amb el lema «Ciutat Vella fa Escola».
Informar favorablement sobre el Pla de pavimentació i
d'il·luminació del Districte de Ciutat Vella.
Aprovar els projectes urbanístics següents:
Remodelació tancaments interiors CP Alexandre Galí,
per un import d'1.440.357 pessetes; remodelació fuste¬
ria exterior CP Lepanto (1a fase), per un import de
9.896.357 pessetes; subministrament de mobiliari equi¬
paments Districte, per un import d' 1.528.158 pessetes;
1390 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-X-1QfíQ
pintura Casal d'Infants del Barri Gòtic, per un import
d'1.916.463 pessetes; contracta neteja seu Districte i
conjunt escolar La Maquinista, per un import de
950.000 pessetes; enllumenat patis CP Alexandre Galí,
per un import de 940.000 pessetes; enllumenat escultu¬
ra Raquel Meller, per un import de 293.776 pessetes;
enllumenat públic sector interior dels carrers Ferran,
Rambla, Ample, Avinyó, JA Clavé, per un import de
24.154.338 pessetes; enllumenat públic als voltans del
Palau de la Música, per un import de 3.320.303 pesse¬
tes; Brigades obra menor per a la conservació de la via
pública, per un import de 20.000.000 de pessetes;
mobiliari urbà a diferents carrers del Districte, per un
import de 4.500.000 pessetes; i remodelació pèrgola i
parterres de la plaça de Josep M Folch i Torres, per un
import de 3.410.252 pessetes.
Districte 5. Sarrià-Sant Gervasi
Sessió de 27 de setembre de 1989
Aprovar l'acta del Consell del Districte, de data 12 de
juliol de 1989.
Urbanisme
Ratificar l'informe del Districte, de 2 d'agost de 1989,
sobre el Projecte de la Torre de Telecomunicacions de
Collserola, per tal que es pugui prosseguir amb la
tramitació de l'expedient i mostrar la preocupació per la
manca de concreció d'alguns detalls complementaris i
que no figuren en la documentació presentada per
poder emetre l'informe, i que ja han estat sol·licitats
dues vegades per aquest Districte, tota vegada que
aquesta mancança podria, en el seu moment, dificultar
el bon fi de l'execució de les obres.
Informar favorablement sobre la proposta d'acord de
l'Àmbit d'Urbanisme i Serveis municipals, de 26 de
maig de 1989, dels Estatuts de l'Associació de propie¬
taris Vallvidrera-Les Planes.
Informar favorablement sobre la proposta per iniciar
el procediment, assenyalat en l'article 125 del Regla¬
ment de Planejament urbanístic, per configurar els en¬
torns de la plaça de Sarrià.
Informar favorablement sobre la construcció del nou
pàrking al carrer de Ferran Casablancas, d'acord amb
la documentació adjunta.
Donar compte de la transferència per part de
l'Àrea de Manteniment i Serveis de l'Ajuntament, per un
import de 5.912.563 pessetes, per a la reparació de
voreres del Districte, fins al 31 de desembre, que seran
prioritzades directament pel Districte.
Informar favorablement sobre el Projecte de compen¬
sació de Torre Vilana, d'acord amb el document ad¬
junt.
Joventut
Subvencionar l'Agrupació Escolta Mare de Déu de
Montserrat per les colònies d'estiu, amb un import de
55.000 pessetes, amb càrrec al Capítol IV, Programa
022.3, Partida 472 del PO de 1989.
Subvencionar la Orden de Hermanos de la Bienaven¬
turada Virgen (Esplai Matinada), per les colònies d'estiu,
amb un import de 32.400 pessetes, amb càrrec al
Capítol IV, Programa 018.3, Partida 472, del PO de
1989.
Subvencionar l'Agrupació Scout Damián de Veuster
per les colonies d'estiu, amb un import de 48.000
pessetes, amb càrrec al Capítol IV, Programa 018.3,
Partida 472.
Quedar assabentat de les llicències industrials, co¬
mercials i d'espectacles, atorgades durant el mes d'a¬
gost.
Donar compte d'haver adjudicat a Àngel Acer i Bar-
galló, les obres de la instal·lació d'alarmes a Can
Castelló, per un import de 949.327 pessetes, amb
concurrència prèvia d'ofertes.
Districte 8. Nou Barris
Sessió de 28 de setembre de 1989
Aprovar l'acta de la sessió anterior, de 13 de juliol de
1989.
Informar favorablement sobre la proposta de nome¬
nar l'actual extensió de Batxillerat Cardenal Cisneros,
Institut de Batxillerat Galileu Galilei.
Quedar assabentant de les subvencions i contractes
aprovats pel Regidor President i del projecte d'obres a
càrrec del Pressupost d'Inversions i del Fons de Lliure
Disposició del Districte de l'any 1989, partida núm. 649
següent:
Epima, SA, per la col·locació i subministrament de 4
pals de banderes per a la seu del Districte, per un
import de 267.904 pessetes.
MÚM. 34 30-X-1989 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1391
Districte 10. Sant Martí
Sessió de 29 de setembre de 1989
Quedar assabentat de les autoritzacions concedides
per a la realització de diversos actes.
Quedar assabentat de la signatura del conveni amb
el Club de Natació Poblenou, per a la gestió de la
piscina situada en l'edifici Can Felipa.
Denominar Camp de Futbol Andrade-Sant Marti, a
l'abans anomenat Luís Gonzaga.
Informar favorablement sobre el projecte d'execució
per a la rehabilitació de l'edifici Catex, Can Felipa, 2a
fase, i construcció de nous accessos.
Informar favorablement sobre el projecte de connexió
del carrer d'Aragó amb el carrer de Guipúscoa, de
València amb el de Huelva i de Bilbao amb el de Navas.
Aquest informe favorable s'atorga sense perjudici
dels retocs que es puguin introduir en el projecte en
virtut dels suggeriments que formulin els veïns afectats.
Aprovar el projecte d'urbanització d'un tram del car¬
rer de Santander, comprès entre el de Cantàbria i sense
nom, per un import de 29.285.574 pessetes.
AprovaréI projecte d'urbanització dels passatges del
barri del Clot, Travessera, Roura i Ginecós, per un
import de 35.377.694 pessetes.
Aprovar el projecte complementari d'urbanització de
l'espai situat en la cruïlla dels carrers Andrade-Prim, per
un import de 18.723.985 pessetes.
Aprovar la Brigada de reparació de voreres al Distric¬
te, per un import de 10.173.000 pessetes.
Informar sobre el projecte de reordenació de vials i
espais públics en el Polígon la Pau, 1a fase.
Informar sobre el projecte d'actuacions en els Polí¬
gons de promoció pública Joan Antoni Parera, 2a
fase.
1392 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-X-1MQ
CONSELL MUNICIPAL PERMANENT
Acta de la sessió del 7 de setembre de 1989,
aprovada el 3 d'octubre de 1989
Al Saló del Consolat de Mar de la Casa de la Ciutat
de Barcelona, el set de setembre de mil nou-cents
vuitanta-nou, es reuneix el Consell Municipal Permanent
sota la presidència de l'll im. Sr. Segon Tinent d'Alcalde,
Francesc Raventós i Torras i hi concorren els ll·lms. Srs.
Regidors, amb rang de Tinent d'Alcalde, Joaquim de
Nadal i Caparà, i Guerau Ruiz i Pena, i els ll·lms. Srs.
Regidors, Josep M. Serra i Martí, Albert Batlle i Bastar¬
das, Jordi Bonet i Agustí, Enric Vila i Andreu, Artur Mas i
Gavarró, Jaume Alsina i Oliva, Antoni Albesa i Vilalta,
i Antoni Lucchetti i Farré, assistits per Sr. Josep Gual i
Oliver, actuant de Secretari General accidental, que cer¬
tifica.
Hi és present l'Interventor accidental, Sr. Lluís Mata i
Remolins.
La Presidència obre la sessió a les deu hores i
vint-i-cinc minuts.
Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior,
celebrada el 19 de juliol de 1989, l'esborrany de la qual
ha estat tramès a tots els membres del Consell; i s'a¬
prova.
Es dóna compte dels següents assumptes per al
Consell Plenari inclosos a l'ordre del dia:
COMISSIÓ DE GOVERN
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 12 de
juliol de 1989, pel qual s'aprovà definitivament la imposi¬
ció de contribucions especials per a la construcció de
galeries de serveis.
El Sr. Albesa solament pregunta si va haver-hi impug¬
nacions dins el tràmit concedit i el Sr. Serra i Martí
contesta que ja varen ésser resoltes.
S'informa favorablement.
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 12 de
juliol de 1989, pel qual s'aprovà provisionalment el Pla
especial de desenvolupament d'un parc urbà i esportiu
al sector de Piscines i Esports.
El Sr. Serra i Martí explica al Consell Permanent les
diferentes vicisituds d'aqust projecte de Pla especial
que ha estat informat favorablment pel Districte. El Sr.
Albesa manifesta que en haver-se concretat diversos
punts conflictius, el seu grup votarà favorablement,
mentre que el Sr. Bonet manifesta la reserva del seu
vot.
S'informa favorablement amb la reserva de vot dels
Srs. Bonet, Vila, Mas i Alsina.
ALCALDIA
Constituir amb l'Administració de l'Estat, i en execu¬
ció del Conveni signat en data 22 de maig de 1989, la
Societat Holding Barcelona Olímpica, SA (HOBARSA) i,
de conformitat amb el que estableix la part dispositiva
del Conveni, procedir a l'aprovació dels Estatuts de la
Societat i designació dels Consellers en representació
d'aquest Ajuntament; crear la Societat Privada Municipal
IMPUSA i també la pertinent transformació dels Estatuts
de l'Institut Municipal de Promoció Urbanística i Jocs
Olímpics de 1992; transferir a HOBARSA les accions de
Vila Olímpica, SA i Anella Olímpica de Montjuïc, SA i, un
cop constituïda, les d'IMPUSA; facultar l'Excm. Sr. Alcal¬
de o Regidor en qui delegui, per a la signatura de la
documentació precisa i dels convenis que siguin neces¬
saris per a l'execució dels anteriors acords.
El Sr. de Nadal explica detingudament el contingut
del dictamen presentat, que consisteix en la constitució,
amb l'Administració de l'Estat i en execució del Conveni
signat el 22 de maig de 1989, d'una societat holding i
procedir a l'aprovació dels Estatuts i a la designació de
Consellers, al mateix temps que es crea la Societat
Privada Municipal IMPUSA. Posa en relleu del Consell la
premura de temps que es deu al termini de les vacan¬
ces i també al fet que estem en ple període electoral.
Comenta que el procés a seguir passa per desdoblar
les competències de l'IMPU transferint les referents a
obres olímpiques a la Societat de nova creació, mentre
seguiran dintre l'Institut les que siguin indelegables tal
com la construcció dels cinturons i la representació
davant la Generalitat. Manifesta, així mateix, que el
balanç tancat amb data del 30 de setembre proper,
donarà un net patrimonial d'uns 175.000.000 de pesse¬
tes, que passaran a constituir el capital social.
Finalment, diu que s'ha de modificar el dictamen a
presentar al Consell Plenari, donant la redacció se¬
güent:
Constituir amb l'Administració de l'Estat, i en execu¬
ció del Conveni signat en data 22 de maig de 1989, la
Societat Barcelona Holding Olímpico, Sociedad Anóni¬
ma (HOLSA) i, de conformitat amb el que estableix la
part dispositiva del Conveni, procedir a l'aprovació dels
Estatuts de la Societat i designació dels Consellers en
representació d'aquest Ajuntament. Constituiria Socie¬
tat denominada Institut Municipal de Promoció Urbanís¬
tica, SA (IMPUSA), amb un capital social de 175 milions
de pessetes, representats per 1.750 accions de
100.000 pessetes; aprovar els seus Estatuts, que figu¬
ren com annex al present acord; i subscriure i desem¬
borsar totalment el capital social. Disposar que el capital
fundacional per a la constitució de la Societat IMPUSA
serà amb càrrec a l'Institut Municipal de Promoció
Urbanística i Jocs Olímpics de 1992. Modificar els
articles 1 i 5 dels Estatuts de les Societats privades
municipals Anella Olímpica de Montjuïc, SA i Vila Olímpi¬
ca, SA, segons la redacció que figura com annex al
present acord; aportar a HOLSA les accions de Vila
Olímpica, SA i Anella Olímpica de Montjuïc, SA i, un cop
constituïda, les d'IMPUSA; i facultar l'Excm. Sr. Alcalde
o Regidor en qui delegui, per a la signatura de la
documentació precisa i dels convenis que siguin neces¬
saris per a l'execució dels anteriors acords.
MM 34 30-X-1989 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1393
El Sr. Bonet pregunta com es constituiran els Con¬
sells d'Administració de les esmentades Companyies,
ja que creu que haurien de formar-ne part representants
de tots els Grups polítics.
S'informa favorablement, reservant el seu vot els Srs.
Bonet, Vila, Mas, Alsina i Albesa que manifesten que
han d'estudiar l'expedient i fer-ne les valoracions cor¬
responents.
Actualitzar l'acord plenari, de 9 de setembre de 1931,
per erigir un monument a la memòria de Francesc
Ferrer i Guàrdia; i facultar l'Alcaldia per a l'execució del
present acord.
El Sr. Ruiz i Pena explica que la Fundació Ferrer i
Guàrdia ha demanat a l'Ajuntament que es portés a
compliment l'acord, pres el dia 9 de setembre de 1931,
d'erigir un monument a la memòria de Francesc Ferrer i
Guàrdia. El Sr. Bonet, en nom del seu Grup, manifesta
la seva reserva de vot.
S'informa favorablement, amb el vot en contra del Sr.
Albesa i la reserva de vot dels Srs. Vila, Mas i Alsina.
ÀREA DE CULTURA
Aprovar el conveni pel qual el Sr. Josep Bartolí i Guiu
fa donació de 118 dibuixos relacionats amb l'exili de
1939 i els camps de concentració a França, per figurar
en els Museus i Institucions dependents d'aquest Ajun¬
tament, segons relació que s'adjunta, de conformitat
amb les condicions assenyalades en el conveni, per les
quals l'Ajuntament s'obliga a satisfer al Sr. Bartolí men¬
tre visqui, la quantitat de 120.000 pessetes mensuals;
autoritzar la seva formalització; i aprovar la despesa de
840.000 pessetes amb càrrec a la partida 482 7130
0008 03 del vigent Pressupost, per abonar les mensuali¬
tats corresponents a 1989 (juny a desembre, ambdós
inclosos).
El Sr. Ruiz i Pena demana l'informe favorable d'a¬
quest dictamen, donada la poca salut de què gaudeix el
Sr. Josep Bartolí i Guiu, que ofereix la donació de
diversos dibuixos relacionats amb l'exili de 1939 i els
camps de concentració a França.
S'informa favorablement, sense el vot del Grup popu¬
lar ja que el Sr. Albesa manifesta que tenen que
examinar l'expedient.
ÀMBIT D'ORGANITZACIÓ I ECONOMIA
ÀREA DE FINANCES
Negociat de Pressupostos i Comptes
Aprovar modificacions de crèdit dins del Pressupost
General de 1989, segons documentació adjunta.
S'informa favorablement.
Negociat d'Administració de Béns
Aprovar amb vista de la informació pública i de
conformitat amb allò que disposa l'article 20 del Regla¬
ment del Patrimoni dels ens locals de 17 d'octubre de
1988, l'alteració de la qualificació jurídica de bé de
domini públic de la finca municipal assenyalada amb el
num. 14 del carrer de Pere II de Montcada, de superfície
¿•328 m2, destinada a frontó, convertint-la en bé patri¬
monial; alienar-la directament al doctor Jaume Planas i
Guasch, creador i director de la Clínica de Cirurgia
Plàstica i Estètica Dr. Planas, situada al costat de dita
finca, per a l'ampliació de les activitats d'aquest centre
en els camps de la docència, la investigació i l'assistèn¬
cia sanitària, pel preu de 100.000.000 de pessetes, a
pagar, pel que fa 5.000.000 de pessetes, en el mcment
de formalitzar el contracte de compravenda i pel que fa
a la resta de 95.000.000 de pessetes -pagament ajor¬
nat que es garantirà amb un aval bancari-, en el
moment de lliurar la possessió de l'immoble, lliure
d'ocupants, dins del termini que finirà el 31 de desem¬
bre de 1990, tot destinant l'import total a la construcció
d'un frontó en el lloc i amb les condicions que determini
l'Àrea d'Esports; i declarar l'excepció licitatòria prevista
en l'article 275.1 .a) de la llei Municipal i de Règim Local
de Catalunya.
El Sr. Serra i Martí explica, passada la informació
pública sense oposicions, l'oportunitat de l'alienació
directa de la finca referida, ja que el preu ofert es
beneficiós per l'Ajuntament i permetrà la construcció
d'un nou equipament esportiu. El Sr. Albesa manifesta
que no es concreta ei lloc de construcció del nou
equipament, punt que contesta el Sr. Serra i Martí en el
sentit que depèn de les necessitats de la Ciutat i de la
programació que faci l'Àrea d'Esports.
S'informa favorablement.
ÀMBIT DE BENESTAR SOCIAL
ÀREA D'EDUCACIÓ
Informe sobre la situació del parc escolar públic, i el
començament del curs 1989-90 a la ciutat de Barce¬
lona.
El Consell es dóna per assabentat d'aquest informe.
ÀMBIT D'URBANISME, OBRES I SERVEIS
Resoldre les al·legacions formulades en el tràmit
d'informació pública de l'acord plenari, de 5 de juliol de
1989, pel qual s'aprovà provisionalment la «Modificació
del Pla General Metropolità relativa a la definició i
regulació de la zona de dotació hotelera i a la determi¬
nació dels sòls que s'hi afecten en l'àmbit del terme
municipal de Barcelona» i, conseqüentment, adoptar els
acords pertinents.
El Sr. Serra i Martí dóna compte que varen presentar-
se setze al·legacions a l'aprovació provisional de la
modificació del Pla General Metropolità relativa a la
definició i regulació de la zona de dotació hotelera, i fa
un petit resum de cadascuna d'elles. Informa que es
proposa la destinació de totes menys les que fan
referència al carrer de Lleida i al sector de Torre Melina,
per ser convenients als interessos de la Ciutat.
Pel que fa a la construcció d'un hotel al carrer de
Lleida, manifesta que la situació és molt beneficiosa per
la seva proximitat a la Fira de Mostres i a les instal·la¬
cions olímpiques de Montjuïc, i que l'oferta comporta la
cessió gratuïta dels terrenys a favor de l'Ajuntament a
canvi d'un dret de superfície per un termini de cinquan¬
ta anys.
Quant a l'Hotel de Torre Melina, explica que els
promotors cediran gratuïtament a l'Ajuntament de Bar¬
celona, 3 hectàrees i mitja fins a la partió amb el terme
1394 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-X-1QRQ
d'Hospitalet, es faran càrrec del pagament de totes les
despeses d'urbanització estimades en 400 milions de
pessetes, accepten costejar totes les càrregues de la
urbanització i ofereixen també a l'Ajuntament un 5 % de
l'explotació hotelera.
Intervenen en el debat els Srs. Albesa, Bonet, Mas, i
Lucchetti, el qual manifesta que les compensacions
possibles s'hauran de fer en reunió de tots els grups
municipals,
S'informa favorablement, amb la reserva de vot dels
Srs. Bonet, Vila, Mas, Alsina, i Lucchetti.
ÀMBIT DE VIA PÚBLICA
Informe del Regidor de la Via Pública sobre el trànsit
a la Ciutat, i propostes d'actuació.
El Consell es dóna per assabentat d'aquest informe
sobre el trànsit a la Ciutat. El Regidor de la Via Pública,
Sr. Torras, que s'incorpora a la reunió, es posa a
disposició de tots els assistents per a tota mena d'am¬
pliacions i aclariments sobre el tema que necessitin.
Es dóna tot seguit compte dels següents convenis:
A) Amb el Ministeri de Cultura i la Fundació Antoni
Tàpies per a la rehabilitació de l'edifici de l'Editorial
Montaner i Simón.
B) Amb la Generalitat de Catalunya sobre la creació i
manteniment de la base de dades generada en la
informació continguda en l'Informe d'alta dels Hospitals
de la ciutat de Barcelona.
C) Amb la Universitat de Barcelona sobre manteni¬
ment, conservació i configuració dels espais verds de la
Zona Universitària.
S'informen favorablement els tres convenis.
Dintre el capítol de precs i preguntes, el Sr. Bonet
manifesta que el mes de febrer proppassat va demanar
la creació d'una subcomissió per tal que, mentre no es
porti a terme la nova Carta municipal, tracti d'adequar a
les necessitats municipals la legislació vigent; i el Sr.
President respon que es tindrà en compte.
No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presi¬
dència aixeca la sessió a les dotze hores i set minuts.
MÍJM. 34 30-X-1989 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1395
ANUNCIS
Llicències d'obres concedides durant el mesos
d'agost i setembre de 1989
Diagonal Nàpols, SA
Monigra, SA
Insacosa
Bernaus, SA
Comunitat Euterpe, SA
Punti, SA
M. Salazar i Gaitan
Promotora Alt Penedès, SA
Institució Religiosa Sant Josep de Giro¬
na
Soteblan, SA
Laboratorios Almirall, SA
P Sunyer 38, SA
Kolamer, SA
Voleno, SA
Laboratorios Uriach, SA
Telefònica d'Espanya, SA
A. Casanova i Comelles
Parvulari Nins
Metro-3
A- Pérez i Caballero
Còrsega, 410
Floridablanca, 61-63
Pantà de Tremp, 65
Trafalgar, 4
Hort de la Vila, 11
València, 333
Collserola, 40
Padilla, 289-293
Providència, 77
Camil Oliveres, 48-54
Torrent de les Flors, 166-168
Turó de la Trinitat, 59-63
Consell de Cent, 450-452
Rambla de Catalunya, 4
Degà Bahí, 57
Alcalde Miralles, 7
Sales i Ferrer, 7
Marmellà, 29
Rocafort, 80-84
Mare de Déu de Lorda, 34
Edifici compost de dos soterranis,
planta baixa, entresolat, cinc plan¬
tes tipus i coberta
Modificació i canvi d'ús de la plan¬
ta baixa i entresolat
Modificació de projecte
Reforma interior amb canvi d'ús
Edifici unifamiliar compost de tres
plantes soterrànies, baixa i prime¬
ra
Reforma edifici plurifamiliar
Edifici unifamiliar compost de so¬
terrani, plantes baixa, primera i
terrat
Edifici compost de tres plantes
soterrànies, baixa, cinc plantes ti¬
pus i coberta
Edifici destinat a residència d'or¬
de religiosa
Edifici compost de dues plantes
soterrànies, baixa, primera i sego¬
na
Construcció d'un pavelló destinat
a menjador d'empresa
Edifici d'habitatges, locals comer¬
cials i aparcaments
Edifici compost de cinc plantes
tipus, baixa, entresolat i dos soter¬
ranis
Edifici comercial i administratiu
Reforma i ampliació edifici desti¬
nat a oficines
Reforma interior d'un local per ins¬
tal·lar una central telefònica
Obres per a la instal·lació de dos
ascensors
Ampliació de parvulari en aula si¬
tuada en l'última planta
Modificació de projecte
Reforma i ampliació d'edifici pluri¬
familiar
1396 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-X-1QRQ
JM. Chaparro i Mancebo Malgrat, 58 Modificació de projecte
JA. Gómez i Tornero Castellbisbal, 45 Construcció escala exterior de co¬
municació entre plantes baixa i
primera
Residència Mare de Déu del Coll, SA Ciències, 39-41 i Llobregós, 72-74 Edifici compost de soterrani, plan¬
ta baixa i dues plantes tipus
Corporació Agbar, SA Passeig de Sant Joan, 43 Edifici comercial i administratiu
Divisió Immobiliària Bonsol, SA Pedrell, 88-90 Edifici compost de dos soterranis,
planta baixa i dues plantes tipus '
Despal, SA Aragó, 518-524 Edifici destinat a habitatges, locals
comercials i aparcaments
Banco Hispano-Americano Fontanella, 6-8 Reforma edifici destinat a ofici¬
nes
Comunitat Propietaris Trafalgar Trafalgar, 37 Obres instal·lació d'ascensor
Joan Vila i Piza Alfons XII, 17 Reforma i ampliació edifici exis¬
tent
Nova Icària, SA Vila Olímpica, 5.6 Edifici destinat a habitatges, locals
comercials i aparcaments
Nova Icària, SA Vila Olímpica, 8.5 Edifici destinat a habitatges, locals
comercials i aparcaments
Nova Icària, SA Vila Olímpica, 8.1 i 8.7 Edifici destinat a habitatges, locals
comercials i aparcaments
Nova Icària, SA Vila Olímpica, 5.1 Edifici destinat a habitatges, locals
comercials i aparcaments
Nova Icària, SA Vila Olímpica, 5.6 Edifici destinat a habitatges, locals
comercials i aparcaments
Nova Icària, SA Vila Olímpica, 7.1 Edifici destinat a habitatges, locals
comercials i aparcaments
Nova Icària, SA Vila Olímpica, 8.2 Edifici destinat a habitatges, locals
comercials i aparcaments
Nova Icària, SA Vila Olímpica, 7.4 Edifici destinat a habitatges, locals
comercials i aparcaments
Mapfre Inmuebles, SA Vila Olímpica, 9.3 Excavació i murs pantalla
Armero Marin Passeig de la Mare de Déu del Coll,
151
Edifici compost de plantes soter-
rània i baixa, destinades a taller, i
planta primera destinada a ofici¬
nes i magatzem
Mútua de Previsió Social Hospital Gene¬
ral de Catalunya
Tuset, 36 baixos Reforma local compost de plan¬
tes baixa i primera, destinat a ofi¬
cines
A. Solé i Garbo La Jota, 110-114 Modificació projecte
R. Carcas i Romero Margenat, 76-80 Ampliació i reforma d'un edifici
aïllat destinat a instal·lacions es¬
portives
JM. Ràfols i Raventós Provenga, 219 Reforma interior i construcció d'u¬
na escala de comunicació entre la
planta cinquena i la coberta de la
finca
R. Cayuela i Sans Rosselló, 41-45 Modificació de projecte
North, SA Avinguda Mare de Déu de Montser¬
rat, 240-242
Edifici compost de planta soter-
rània, planta baixa, quatres plan¬
tes tipus i coberta inclinada, desti¬
nat a habitatges, aparcament i
locals comercials
NÍJM. 34 30-X-1989 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1397
M. Alonso i Segarra
Comunitat de Propietaris
Mas Cot, SA
J. Casado i Morente
J. Roura i Ojeda
Reinclub, SA
Promotora Montjuïc
Danone, SA
E. Perelló i Mestres
Construccions Mòdul, SA
L. Guillamon i López
F. Argila i Irurita
A. Serrat i Solé
C. Barange i J Gómez
Contractes Ges, SA
Plantada, SA
Promotora Immobiliària Camat, SA
A. Platero i Campos
4 Auto i Morral
Reial Club de Tennis Barcelona
Tecnitramo SAL
Xiprer, 30-32
Roger de Flor, 190
Mare de Déu dels Àngels, 35-41
Calderón de la Barca, 75
Providència, 124
Fastenrath, 48-50
Concepció Arenal, 149-163 canto¬
nada Ignasi de Ros
Còrsega, 590
Villarroel, 142
Ballester, 27-29
Còrsega, 184
Mèxic, 22
Jaume I, 14
Cavallers, 46
Pare Laínez, 36 i Secretari Coloma,
5 bis
Plantada 2-4 i Terré, 11
Ronda de Sant Pau, 12 i carrer de
les Flors, 11
Besòs, 13 i Fastenrath, 70
Escornalbou, 37
Bosch i Gimpera, 5-13
Santander, 124-126
Addició d'una planta tipus en edi¬
fici existent entre mitgeres, desti¬
nat a habitatges
Modificació projecte
Edifici compost de tres plantes
soterrànies, baixa, primera i sego¬
na, destinat a habitatges i aparca¬
ment
Edifici compost de plantes soter¬
rànies, baixa, primera, segona i
coberta, destinat a habitatges i
locals comercials
Reforma i ampliació de plantes
soterrània i baixa en edifici entre
mitgeres
Edifici compost de tretze habitat¬
ges unifamiliars en filera, compos¬
tos de plantes soterrània, baixa,
primera i segona
Modificació projecte
Modificació projecte
Edifici plurifamiliar, entre mitgeres,
compost de planta baixa, entreso-
lat, cinc plantes tipus i coberta
Reforma interior planta segona
Rehabilitació edifici plurifamiliar,
entre mitgeres, destinat a habitat¬
ges
Agrupació de dos habitatges de
planta baixa i quatre plantes tipus,
destinats a locals
Ampliació i acondiciament local
destinat a filatèlia
Edifici d'habitatges unifamiliars aï¬
llat, compost de plantes baixa,
soterrani i primera
Reforma i addició de planta en
edifici plurifamiliar, entre mitgeres,
destinat a habitatges
Edifici compost de cinc habitat¬
ges unifamiliars en filera, de plan¬
tes soterrània, baixa, primera, se¬
gona i coberta
Edifici d'habitatges, entre mitge¬
res, compost de plantes soter¬
rània, baixa, entresolat, cinc plan¬
tes tipus i coberta
Ampliació i reforma d'un edifici
d'ús industrial, destinat a taller de
reparació de cotxes
Ampliació i reforma d'edifici
Ampliació interior d'instal·lació es¬
portiva
Ampliació d'edifici industrial con¬
sistent en cobrir un pati existent
1398 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-X-im
S. Alis i Alberto
M. Ximenes i Rillo
Catalana d'Enginyeria i Estudis, SA
Sector Mas Sauró, parcel·la 867, Ampliació i reforma d'habitatge
Vallvidrera unifamiliar aïllat
T. Picohi i Perelló
J. Rodríguez i Luna
E. Graells i Pane
Flassaders, 21
Sardenya, 483 i passatge Nogués,
72
Moneders, 2-4
Escòcia, 130
Costa, 11
Rehabilitació i consolidació es¬
tructural en edifici plurifamiliar, en¬
tre mitgeres, 1a fase
Edifici, entre mitgeres, compost
de plantes baixa, entresolat, pri¬
mera i segona, en vial de menor
amplada i plantes soterrània, bai¬
xa, entresolat i cinc plantes tipus,
en vial de major amplada, destinat
a habitatges i locals
Edifici d'habitatges familiars aïllat,
compost de plantes soterrània,
baixa i primera
Canvi d'ús d'edifici
Ampliació i reforma d'edifici exis¬
tent destinat a habitatge unifami¬
liar i estudi
Contra les resolucions anteriors es pot interposar,
de conformitat amb l'article 142 del Reglament d'Or¬
ganització i Administració municipal, recurs d'alçada
davant de l'Alcaldia en el termini d'un mes comptat
de l'endemà de la data d'aquesta publicació. L'es¬
mentat recurs s'entendrà desestimat si transcorria un
mes de la seva interposició, sense que se'n notifiqui
la resolució. Contra la desestimació del recurs d'alça¬
da es pot interposar recurs contenciós administratiu
davant de la Sala corresponent de l'Audiència Ter¬
ritorial de Barcelona en el termini de dos mesos ,
comptats de l'endemà de la notificació de la desesti¬
mació quan aquesta hagi estat expressa, o en el
termini d'un any comptat de la data de presentació
del recurs d'alçada si aquest fos tàcitament desesti¬
mat.
Notificacions
En compliment del que disposa l'article 80 de la Llei
de Procediment Administratiu, i en relació amb l'expe¬
dient núm. 5301/89, tramitat pel Negociat de Proveï¬
ments i Consum sobre la proposta de caducitat del lloc
de venda núm. 206 del mercat de la Mare de Déu de
Port, es notifica a la seva titular Maria Carmen Cantero i
Ejea (en el seu últim domicili conegut carrer de la Mare
de Déu de Núria, 57 2n 1a de l'Hospitalet de Llobregat
han estat refusades les notificacions que li han estat
dirigides), la proposta de resolució que a continuació es
transcriu:
«D'acord amb el que estableix l'article 137,1 de la Llei
de Procediment Administratiu, li notifico que en l'expe¬
dient sancionador instruït per aquest Negociat amb el
núm 5301/89, ha estat formulada la proposta de reso¬
lució següent:
Imposar a Maria Carmen Cantero i Ejea, titular del lloc
de venda núm. 206 del mercat de la Mare de Déu de
Port, la sanció de pèrdua de l'autorització que empara
l'ús de l'esmentat lloc de venda, de conformitat amb el
que disposa l'article 92 Bc) de l'Ordenança de Mercats,
per comissió de falta greu assenyalada en l'article 90-/)
de la mateixa Ordenança. Declarar caducada la citada
autorització i vacant l'esmentat lloc de venda i requerir
la seva titular, perquè en en el termini de deu dies deixi
el lloc de venda lliure, vacu, i expedit i a disposició de
l'Ajuntament.
En el termini de vuit dies a comptar de l'endemà de la
publicació del present anunci, podrà al·legar tot el que
consideri convenient en la seva defensa. Transcurregut
aquest termini, la proposta de resolució juntament amb
allò actuat serà elevat a l'òrgan al qual correspongui
dictar la resolució del present expedient. La Instructora,
Montserrat Oriol i Bellot».
Barcelona, 4 de setembre de 1989. El Secretari
general, Jordi Baulies i Cortal.
PREU DE SUBSCRIPCIÓ:
Barcelona, anual 1.500 ptes.
Número corrent 50 ptes.
Es publica cada deu dies
ADMINISTRACIÓ I SUBSCRIPT
GASETA MUNICIPAL
Plaça de Sant Jaume, 3ajan^
Dipòsit legal: B. 1.824-1958 - impremtam» ;