GASETA
MUNICIPAL
SUMARI
Consell Plenari
Acta sessió 10-XI-1989 1564
Acords sessió 11-XII-1989 1578
Disposicions Generals
Decrets de l'Alcaldia
Denominació carrer de Mossèn Batlle 1581
Circulars de Secretaria General
Normes sobre reconeixements de crèdit 1581
Cartipàs
Designació membre del Consell d'Administració de
la SPM Barcelona Promoció Instal·lacions Olím¬
piques, SA 1582
Nomenament membre observador a la Comissió
de Govern 1582
Nomenament membre del Consell d'Administració
del Patronat Municipal de l'Habitatge 1582
Designació membre del Consell Social de la Uni¬
versitat de Barcelona 1582
Designació representant en el Consell Social de la
Universitat Politècnica de Catalunya 1582
Designació representant en el Consell General i en
el Comitè Executiu de la Fira Oficial i Internacio¬
nal de Mostres de Barcelona 1582
Nomenament representant en la Comissió Perma¬
nent del COOB-92 1582
Nomenament Regidora de Promoció i Relacions
Cíviques 1583
Consells Municipals de Districte
Districte 6. Gràcia. Acords sessió 15-XI-1989 .... 1584
Districte 7. Horta-Guinardó. Acords
sessió 23-XI-1989 1584
Consell Municipal Permanent
Acta sessió 9-XI-1989 1588
Disposicions d'interès per a l'Ajuntament
Novembre 1989 1592
Anuncis
Notificacions 1593
Ajuntament HEr de Barcelona
Núm. 39 / Any LXXVI 20 de desembre de 1989
1564 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 39 20-XII-1989
CONSELL PLENARI
Acta de la sessió de 10 de novembre de 1989,
aprovada l'11 de desembre de 1989.
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de
Barcelona, el deu de novembre de mil nou-cents vuitan-
ta-nou, es reuneix el Consell Plenari, en sessió ordinària,
sota la presidència de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual
Maragall i Mira, i hi concorren els ll·lms. Srs. Tinents
d'Alcalde, Lluís Armet i Coma, Francesc Raventós i
Torras, i Eulàlia Vintró i Castells, i els ll·lms. Srs. Regi¬
dors, Guerau Ruiz i Pena, Josep M. Serra i Martí, Joan
Torres i Carol, Marta Mata i Garriga, Joan Clos i Matheu,
Mercè Sala i Schnorkowski, Albert Batlle i Bastardas,
Juan José Ferreiro i Suàrez, Germà Vidal i Rebull,
Joaquim de Nadal i Caparà, Xavier Valls i Serra, M.
Aurèlia Capmany i Famés, Jordi Parpal i Marfà, Antoni
Santiburcio i Moreno, Jordi Borja i Sebastià, Enric Truñó
i Lagares, Josep Espinàs i Xivillé, Antoni Lucchetti i
Farré, Josep M. Cullell i Nadal, Josep M. Ainaud de
Lasarte, Enric Vila i Andreu, Sara M. Blasi i Gutiérrez,
Josep M. Fargas i Falp, Teresa Perelló i Domingo, Artur
Mas i Gavarró, Josep Bueno i Escalera, Fèlix Amat i
Parcerisa, Jaume Alsina i Oliva, Jordi Bonet i Agustí,
Joan Puigdollers i Fargas, Antoni Marcet i Rocabert,
Eduard Cardona i Romeu, Daniel Fabregat i Llorente,
Joan Anton Audet i Novell, Josep Lluís Olmedo i López,
Enric Lacalle i Coll, Antoni Albesa i Vilalta, i José Alberto
Fernández i Díaz, assistits per I'll lm. Sr. Secretari Gene¬
ral, Jordi Baulies i Cortal, que certifica.
Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Marti Pago-
nabarraga i Garro.
Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidèn¬
cia obre la sessió a les deu hores i vint minuts.
Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, de 6
d'octubre de 1989, l'esborrany de la qual ha estat
tramès a tots els membres del Consistori; i s'aprova.
El Sr. Alcalde dedica un emotiu record a la figura de
I'll lm. Sr. Ramon Trias Fargas i fent-se ressò del desig
manifestat per tots els Grups polítics municipals, anun¬
cia el propòsit de reunir-se, en acabar la sessió, amb els
Presidents de cada Grup per estudiar la forma més
adient d'honorar la personalitat desapareguda.
A proposta de la Presidència, el Consell Plenari acor¬
da:
Fer constar el sentiment del Consistori per la mort de
I'll lm. Sr. Ramon Trias Fargas, català il·lustre que fou
Regidor de Barcelona i honorà l'Ajuntament i la Ciutat
d'una manera plenament reconeguda per amics i adver¬
saris polítics.
En el despatx d'ofici, el Consell Plenari acorda:
Quedar assabentat de la credencial expedida per la
Presidència de la Junta Electoral Central, expressiva
que ha estat nomenada Regidora d'aquest Ajuntament
la ll·lma. Sra. Núria Gispert i Feliu, per cobrir la vacant
produïda per la renúncia de la Sra. Francesca Masgoret
i Llardent.
El Sr. Alcalde requereix la presència de la ll·lma. Sra.
Núria Gispert i Feliu i, després de comprovar la creden¬
cial, li pregunta si l'afecta alguna causa d'incompatibili¬
tat. La nova Regidora electa manifesta que no. Tot
seguit el Sr. Alcalde li formula la següent pregunta:
Jureu o prometeu, per la vostra consciència i honor,
complir fidelment les obligacions del càrrec de Regidor
de l'Ajuntament de Barcelona amb lleialtat al Rei i
respectar i fer respectar la Constitució i l'Estatut de
Catalunya. La ll·lma. Sra. Núria Gispert i Feliu, dempeus,
contesta que ho promet; i el Sr. Alcalde, atès que la
nova Regidora ha presentat a la Secretaria General la
declaració de béns i activitats establerta en els articles
75,5 de la Llei 7/1985, reguladora de les Bases del
Règim local, 148 de la Llei municipal i de Règim local de
Catalunya, i 30 del Reglament d'Organització, funciona¬
ment i règim jurídic de les Entitats locals, li dóna
possessió del càrrec de Regidora d'aquest Ajuntament.
La ll·lma. Sra. Núria Gispert i Feliu s'incorpora a la
sessió.
El Sr. Alcalde dóna la benvinguda a la nova Regidora
tot destacant la seva llarga trajectòria de serveis a la
Ciutat, molt vinculada amb el Districte de Sant Andreu i
amb la Direcció de Serveis de Centres Cívics.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia de 10
d'octubre de 1989 (NC-128) que nomena Coordinador
de Serveis de l'Àrea d'Urbanisme el Sr. Josep M. Llop i
Torner.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 24
d'octubre de 1989 (NC-134), que designa el Sr. Isidro
Azorín i Abanto Conseller General, en representació de
l'Ajuntament de Barcelona, en l'Assemblea General de
la Caja de Ahorros de Monte de Piedad de Zaragoza,
Aragón i Rioja.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 25
d'octubre de 1989 (NC-135), que delega en els Regi¬
dors Presidents de Districte la concessió de subven¬
cions de famílies per un import total de 60.000.000 de
pessetes, segons la dotació per Districtes que especi¬
fica.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 25
d'octubre de 1989 (NC-136), que designa representant
d'aquest Ajuntament en la Comissió Catalana de Segu¬
retat Vial I'll lm. Sr. Joan Torres i Carol.
RatificareI decret de l'Alcaldia, de 3 de novembre de
1989 (NC-137), que nomena la Sra. Margarida Barjau i
de la Rosa membre del Consell Municipal del Districte
de Sant Martí, en substitució del Sr. Jordi Delmonte i Ló¬
pez.
Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 20 d'octubre de
1989 (R-132), pel qual es fixen com a festes locals per a
1990 les festivitats del 24 de setembre (Mare de Déu de
la Mercè) i 4 de juny (Dilluns de Pasqua Granada).
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia de 10
d'octubre de 1989 (EF-939), que aprova reconeixe¬
ments de crèdit per un import de 90.308.544 pessetes.
Ratificare Is decrets de l'Alcaldia, de 26 d'octubre de
1989, pels quals s'autoritza el Patronat Municipal de
Disminuïts Psíquics i el Patronat Municipal de Disminuïts
Físics a concertar sengles operacions transitòries de
NÚM. 39 20-XII-1989 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1565
tresoreria, per import de 5.000.000 i 30.000.000 de
pessetes, respectivament, per tai d'atendre necessitats
transitòries de tresoreria mentre no percebin les oportu¬
nes subvencions de l'Institut Català de Serveis Socials.
Ratificar de l'acord de la Comissió de Govern, de 12
de juliol de 1989, pel qual s'autoritza la sol·licitud a la
Generalitat de Catalunya, d'ajudes per als Programes
d'Inversions per a l'adquisició, la construcció, l'equipa¬
ment i la reforma d'establiments de serveis socials
d'atenció a la infància; programes de manteniment de
serveis i establiments de serveis socials de centres
diürns: pre-tallers, centres oberts i altres programes
diürns; programes de manteniment d'activitats dutes a
terme per entitats de serveis socials d'atenció a la
infància en risc.
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 15 de
setembre de 1989, pel qual s'autoritza la sol·licitud a la
Generalitat de Catalunya, d'ajuts per als sistemes de
tarifes socials en el transport urbà i suburbà.
Ratificar, exercint funcions de Junta General de Bar¬
celona Promoció d'Instal·lacions Olímpiques SA, el de¬
cret de l'Alcaldia de 10 de setembre de 1989 (NC-143),
que designa membre del Consell d'Administració d'a¬
questa Societat el Sr. Roberto González i Molines, en
substitució del Sr. Sebastià Gallego i Rovira.
RatificareIs decrets de l'Alcaldia, de 16 d'octubre de
1989 (P-1116, 1117 i 1118), pels quals, en virtut de
concurs, es nomenen el Sr. Jordi Mena i Casamort, la
Sra. Cinta Llorens i Sanz, la Sra. Gloria Meler i Marco, la
Sra. Anna Abella i Blanc, la Sra. Teresa M. Alabernia i
Domènech, el Sr. Miguel Mutiño i Giménez, el Sr. Manel
Punsola i Buxó, la Sra. Carmen Arajol i Tort, la Sra. M.
Àngels Costa i Juncá, la Sra. Mercè Janer i Armeijach i
el Sr. Francesc Valls i Rovira, Cap de Nucli Orgànic
Intersectorial de Zona de Serveis Personals dels Distric¬
tes de Sant Andreu, Horta-Guinardó, Sant Martí, Sant
Martí, Sants-Montjuïc, Horta-Guinardó, Horta-Guinardó,
Nou Barris, Sants-Montjuïc, Nou Barris i Eixample, res¬
pectivament.
Ratificare Is decrets de l'Alcaldia, de 16 d'octubre de
1989 (P-1125 i 1126), pels quals, en virtut de concurs,
es nomenen: la Sra. Victòria Alòs i Martín, el Sr. Bernat
Hernández i Hernández, la Sra. Núria Vilaclara i Pont, la
Sra. Josefa Isabel Martínez i Legaz, el Sr. Juan Fernán¬
dez i Romero, la Sra. Ana M. Garcia i Vidal, i la Sra.
Felisa Franco i Leciñena, per a cobrir els llocs d'Assis¬
tència tècnica jurídica de les Divisions de Serveis Tèc¬
nics dels Districte de Sarrià Sant Gervasi, de Sant Martí,
de l'Eixample, d'Horta-Guinardó, de Ciutat Vella, de
Sant Andreu i de Sants-Montjuïc, respectivament.
Ratificare Is decrets de l'Alcaldia, de 16 d'octubre de
1989 (P-1123, 1124, 1127 i 1134), pels quals, en virtut
de concurs, es nomenen: el Sr. Antonio Plasència i
Taradac, Cap del Servei d'Epidemiologia i Estadístiques
Vitals; la Sra. Rosario Aoiz i Iriarte, Cap del Servei de
Formació de la Guàrdia Urbana; el Sr. Felipe Linares i
Garcia, Cap de la Subdivisió de Recursos Materials del
mateix Cos; i la Sra. Rosa Gironès i Vallès, Cap del
Departament d'Informació sobre el Patrimoni.
Ratificare Is decrets de l'Alcaldia, de 16 d'octubre de
1989 (P-1131, 1132 i 1133), pels quals, en virtut de
concurs, es nomenen: el Sr. Armando González i For¬
ment, Cap de l'Oficina d'Equipament Mobiliari Escolar;
el Sr. Josep Marco i Amat, Cap del Servei d'Instal·la¬
cions Escolars; i el Sr. Juan A. Zaragoza i Zaragoza,
Cap del Servei d'Edificis Escolars.
Ratificar els decrets de l'Alcaldia, de 16 d'octubre de
1989 (P-1128, 1130, 1129 i 1135), pels quals, en virtut
de concurs, es nomenen: el Sr. Jordi Villoro i Armengol,
Cap de l'Oficina Tècnica de l'Àrea de Proveïments i
Consum; la Sra. Asunción Prat i Barniol, Cap de l'Ofici¬
na de Relacions Públiques i Promoció dels Mercats; el
Sr. Ramón Cabedo i Romero i la Sra. Anna Ruiz i
Alonso, Cap de Zones de Mercats; i els Srs. Fernando
D. Cortijo i Pérez, i Miguel Angel de la Fuente i Posada,
Adjunt de Zona del Servei de Mercats.
Quedar assabentat de l'acord de la Comissió d'Urba¬
nisme d'1 de febrer de 1989, que aprovà definitivament,
en via subrogatòria, el Projecte d'urbanització del Pla
especial d'ordenació volumètrica de la unitat d'actuació
delimitada per la ronda del General Mitre, pel carrer del
Doctor Fleming i per les instal·lacions esportives del
RCD Espanyol, de Barcelona.
El Sr. Lucchetti fa constar la disconformitat del seu
Grup amb l'esmentat acord de la Comissió d'Urbanis¬
me de Barcelona -que es basa en un Pla especial
contradit per les Associacions veïnals- perquè hi ha un
excés d'edificabilitat de 10.000m2, equivalent al 23%
de l'edificabilitat total i resulta injustificada la revisió que
se'n fa en el Projecte el qual ha centrat la reducció en
els equipaments esportius i no en la totalitat dels
usos.
Ratificare Is Convenis següents: /tyamb la Generalitat
de Catalunya per a la construcció d'una piscina coberta
al Complex Esportiu de la Verneda, d'una Sala de barri
al Raval i d'una Sala de barri al Complex Esportiu Bac
de Roda; B) amb la Diputació de Barcelona per al
finançament conjunt de les activitats de promoció es¬
portiva realitzades per l'Ajuntament durant 1989; C)
amb la Universitat Autònoma de Barcelona per a la
realització d'un programa de pràctiques professionals a
l'Administració municipal per part dels estudiants de la
Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 9 de
novembre de 1989 (NC-145), que delega en els Regi¬
dors Presidents de Districte facultats per a l'efectivitat
de la Transferència 04 Llicències, inspecció i correció
d'obres menors en edificis, locals o recintes destinats a
activitats recreatives, aprovada per acord de la Comis¬
sió de Govern de 20 d'octubre de 1989, confereix el
caràcter d'actes de gestió a les notificacions, trasllats i
comunicacions de les resolucions adoptades amb virtut
de l'esmentada delegació, i atribueix els esmentats
actes de gestió a les Divisions de Serveis generals dels
Districtes respectius.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia de 9 de
novembre de 1989 (NC-144) que nomena l'll im. Sr.
Xavier Valls i Serra Regidor Adjunt de Política de Sòl i
Habitatge i li assigna les competències.
S'inicia, tot seguit, el debat dels assumptes inclosos
a l'ordre de dia.
COMISSIÓ DE GOVERN
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 3 de
novembre de 1989, pel qual s'aprova inicialment el Pla
especial d'ordenació del sector de Torre Vilana -antic
Asil Duran- delimitat pels carrers de Planella, de la
Marquesa de Vilallonga i de l'Esperança.
S'aprova.
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 20
d'octubre de 1989, pel qual s'aprova el Projecte d'urba¬
nització, d'iniciativa privada, de la Torre de Collserola.
1566 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 39 20-XII-1989
El Sr. Amat es congratula que les diverses aporta¬
cions, entre elles les del Consell Municipal del Districte
de Sarrià-Sant Gervasi, hagin millorat l'impacte que
tindrà el Projecte en l'entorn; i demana que en la
Comissió que farà el seguiment de l'execució hi hagi un
representant del Districte.
S'aprova per unanimitat.
Ratificar els acords, si escau, de la Comissió de
Govern, de 3 de novembre de 1989, pels quals s'apro¬
ven inicialment: 1) el Projecte d'urbanització, d'iniciativa
privada, del carrer d'enllaç entre els de Chapí i d'Horta;
2) el Projecte d'urbanització, d'iniciativa privada, del
carrer sense nom entre els del Pantà de Tremp i de
Josep Sangenís.
S'aprova el primer punt d'aquest dictamen i queda
retirat el segon, a proposta del Regidor del Districte.
ALCALDIA
Secretaria Tècnica de l'Àrea de Cultura
Desestimar les l'al·legacions formulades per l'Agrupa¬
ció de Funcionaris Independents de l'Ajuntament de
Barcelona dins el tràmit d'informació pública del projec¬
te d' Estatuts de l'Institut Municipal de Música, atès que
la demanda de negociació amb la representació sindi¬
cal del personal funcionari, assenyalada en el Pacte de
Condicions laborals de l'Ajuntament de Barcelona,
(1989-1991) i en la Llei 9/1987, relativa als òrgans de
representació sindical del personal al servei de les
Administracions públiques, no ha de tenir, necessària¬
ment, caràcter estatutari; aprovar definitivament els Es¬
tatuts pels quals ha de regir-se l'Institut Municipal de
Música; i deixar sense efecte la diligència d'assabenta-
ment al Consell Plenari de 6 d'octubre de 1989, que
s'entén suara substituïda, a tots els efectes, pel present
acord d'expressa aprovació definitiva d'aquells Esta¬
tuts.
El Sr. Albesa lamenta que no s'hagin acceptat els
suggeriments que formulava l'al·legant; la Sra. Vintró
contesta que les qüestions que planteja l'al·legació no
són recollits en els altres Estatuts d'Organismes i Em¬
preses municipals; i el Sr. Albesa replica que els Serveis
Jurídics no exclouen la possibilitat d'incorporar-les, i
que els precedents no han de servir per negar la
possibilitat d'introduir perfeccionaments en els succes¬
sius textos estatutaris.
S'aprova el dictamen amb l'abstenció dels Srs. Laca-
lle, Albesa, i Fernández i Díaz.
ÀMBIT D'ORGANITZACIÓ I ECONOMIA
ÀREA DE FINANCES
Negociat de Pressupostos i Comptes
Aprovar modificacions de crèdits dins del Pressupost
General de 1989, de conformitat amb la documentació
adjunta.
S'aprova per unanimitat.
Aprovar el Compte General del Pressupost municipal
i Organismes Autònoms de l'exercici de 1988, als quals
s'adjunten les corresponents liquidacions, i també el
Compte d'Administració del Patrimoni i el de Valors
Independents i Auxiliars del Pressupost de tal any.
El Regidor de Finances, Sr. De Nadal, indica que els
Comptes de 1988 vénen amb la documentacó legal
necessària completa, han estat sotmesos a informació
pública pel termini reglamentari -durant el qual només
s'ha rebut una al·legació del Grup convergent- i s'han
tramès a la Sindicatura de Comptes; que l'anàlisi de
tota la documentació revela: a) que s'han reduït consi¬
derablement els pagaments a justificar, que han estat
substituïts progressivament per les bestretes de caixa;
b) que actualment ja estan justificats tots els comptes
de 1988; i c) que la Intervenció no formula advertiments
especials que impedeixin acordar l'aprovació que l'e¬
quip de govern proposa.
El Sr. Mas manifesta que la rendició de comptes de
1988 reflecteix l'existència d'un petit dèficit comptable
al qual no dóna gaire importància perquè, en la seva
opinió, el dèficit real -finançat amb l'endeutament a curt
i a llarg termini, com el seu Grup ha assenyalat moltes
vegades- és sensiblement superior, encara que difícil
de quantificar; que els expedients a justificar han dismi¬
nuït en haver-se arbitrat una fórmula alternativa però la
rutina segueix inspirant la gestió pressupostària, que és
poc rigorosa i poc ajustada als preceptes reglamentaris
i, en definitiva, clarament millorable en aspectes, ja
assenyalats en anys anteriors, que tot seguit tornarà a
esmentar.
Comenta que en l'examen d'una mostra del 8 % dels
manaments a justificar triada a l'atzar ha detectat que el
95 % tenen irregularitats més o menys greus com són:
a) que l'obligació de rendir el compte justificatiu dintre
del termini reglamentari s'incompleix en un 57 % dels
casos; b) que en un 8 % dels expedients no hi ha -i així
ho assenyala l'informe de l'Interventor- cap document
que justifiqui la despesa realitzada, mentre que en un
60 % la justificació és insuficient o incorrecta per la
manca de rebuts adequats; c) que hi ha pagaments per
obligacions provinents de l'exercici anterior sense ha¬
ver-se aprovat prèviament el pertinent reconeixement
de crèdit; d) que en diversos casos la despesa s'ha
produït abans que l'òrgan competent l'autoritzés, cosa
que denota descontrol i, per això, la Circular 1891
reitera la prohibició d'incloure en lliuraments a justificar
adquisicions o despeses realitzades abans de la perti¬
nent autorització, i pagaments fets abans de la data de
percepció de les quantitats lliurades, irregularitat que es
dóna en el 36 % dels expedients estudiats; e) que en el
21 % dels casos hi ha aplicacions a partides incor¬
rectes; i f) que també s'ha trobat pagaments que
superen l'import dels lliuraments.
Subratlla que en el capítol de les transferències
corrents, salvades escases i honroses excepcions, la
gestió no ha millorat gens i aquest Ajuntament segueix
estant a la cua de les Administracions públiques espa¬
nyoles perquè les subvencions es donen sense unes
normes clares i no hi ha després un control rigorós de
les activitats que desenvolupen les entitats subvencio¬
nades.
Es refereix, a continuació, als Comptes dels Organis¬
mes autònoms expressant la seva decepció creixent
perquè, tret el cas de l'Institut Municipal de Serveis
Funeraris, on les coses es porten bé, en els altres set o
vuit Organismes examinats les irregularitats administrati¬
ves i el desgavell informatiu són notables.
Anuncia, doncs, que per tots aquests motius, el seu
Grup votarà en contra de la proposta amb l'ànim
decebut perquè les deficiències assenyalades no per¬
meten confiar que es puguin escometre amb eficàcia
NÚM. 39 20-XII-1989 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1567
els grans projectes que l'Ajuntament té entre mans,
quan es porten tan negativament altres assumptes més
a l'abast de la mà.
El Sr. Albesa considera que l'Ajuntament no és pas
un model de gestió acurada dels diners públics, tanma¬
teix constata una progressiva millora en la presentació
dels successius Comptes anuals de manera que, si bé
ha observat endarreriments en la justificació de les
despeses i inadequacions entre els documents aportats
per justificar-les, la xifra s'ha reduït i cal prosseguir
aquesta línia de perfeccionament.
Creu que són excessives les sumes que determina¬
des Àrees, concretament la d'Urbanisme, esmercen en
el pagament d'uns serveis exteriors d'assessorament
que podrien ésser prestats pel funcionariat municipal;
que continuen donant-se situacions pròximes al prestá¬
rosme laboral perquè encara hi ha unes persones que
presten serveis juntament amb els funcionaris munici¬
pals però que pertanyen a empreses alienes a l'Ajunta¬
ment, tanmateix confia que la qüestió hagi entrat en
vies de solució després de la sentència dictada per la
Jurisdicció social.
Recomana, per últim, que el procés de millora dels
comptes continuï en aquest exercici tot anunciant que
per donar-hi suport, el seu Grup s'abstindrà en la
votació de la proposta en debat.
El Sr. De Nadal agraeix l'actitud del Grup Popular tot
matisant que, quan en la seva anterior intervenció ha dit
que els comptes de l'exercici passat ja estaven justifi¬
cats, volia dir que ja estaven fiscalitzats per la Interven¬
ció. Respecte a la intervenció del Sr. Mas, després de
congratular-se que el Tribunal Constitucional no hagi
acceptat la pràctica de la primera Administració catala¬
na de barrar l'accés dels representants del poble de
Catalunya als seus comptes, indica que les irregularitats
que el Sr. Mas ha detectat hi són i corregir-les és la
finalitat que persegueixen la Intervenció i la Regidoría de
Finances; que si bé són molts els expedients justificats
fora del termini reglamentari, només en un cas el retard
ha estat superior als tres mesos; que s'ha de distingir la
realització de la despesa abans de la corresponent
autorització, cosa censurable, de la realització de les
despeses abans de la recepció efectiva dels diners,
cosa que no ho sembla tant i que es pot resoldre per
mitjà de les bestretes de caixa; i que el percentatge del
95 % d'expedients a justificar amb irregularitats, que ha
donat el Sr. Mas és en relació a I'1 % del Pressupost
que es canalitza per la via de les despeses a justificar i
encara un 80 % de tals irregularitats són esmenables.
El Sr. Mas puntualitza que la decisió de la Mesa del
Parlament sobre l'accés a les dependències de la
Generalitat fou presa amb el vot unànime de tots els
Grups parlamentaris; que la capacitat informativa dels
expedients que es troben a l'arxiu general ha empitjorat
respecte a l'any anterior i això es poc respectuós amb
els membres de l'oposició perquè els obliga a anar
recopilant dades de taula en taula.
El Sr. Albesa recorda que fou el Grup Popular, per
mitjà del diputat Sr. Curtó, qui plantejà davant el Tri¬
bunal Constitucional -que li ha donar la raó- l'acces¬
sibilitat del Diputats als comptes de la Generalitat per¬
què tal Grup mira amb especial meticulositat l'aplicació
que es fa dels diners que es recapten dels contri¬
buents; en conseqüència, demana de l'Alcaldia que es
permeti als Regidors un accés trimestral o semestral
a la comptabilitat municipal perquè puguin fer-ne un
control periòdic en lloc d'haver de concentrar aquest
esforç en els mesos de juliol i agost de l'exercici
vinent.
El Sr. Armet destaca que aquest Ajuntament és una
caixa de vidre en la seva comptabilitat i qualsevol
Regidor pot fer les verificacions que vulgui, mentre que
la Generalitat era un baluard inaccessible fins que una
sentència recent del Tribunal Constitucional ha recone¬
gut aquest dret als Diputats; per tant, no es pot dir que
en aquest aspecte l'Ajuntament sigui a la cua de les
Administracions Públiques espanyoles.
El Sr. Cullell precisa que els Diputats del Parlament
de Catalunya eren autoritzats a entrar a qualsevol
dependència de la Generalitat en virtut d'una resolució
de la Mesa del Parlament però no podien fer-ho
acompanyats d'auditors o assessors externs fins que la
sentència del Tribunal Constitucional ha decidit el con¬
trari; consegüentment, en virtut de tal sentència, també
qualsevol Regidor podrà portar ací els seus assessors i
qualsevol Diputat del Congrés podrà investigar els
comptes dels Ministeris. Agrega que, en la seva opinió,
tant l'Administració local com l'autonòmica tenen una
transparència superior a l'Administració de l'Estat, que
no ha liquidat els seus comptes des de 1984.
La Sra. Vintró addueix la seva experiència personal
recordant que quan en l'època en què el Sr. Cullell era
Conseller demanà informació com a Diputada del Parla¬
ment de Catalunya sobre l'estat d'execució de determi¬
nades partides, d'estudis i dictàmens, se li va denegar
dient que es tractava de matèries reservades de les
quals no s'havia de donar compte, fet que fàcilment es
pot comprovar consultant el Butlletí del Parlament; i que
les respostes que, com a Diputada del Congrés, rebia
del Govern de l'Estat eren molt més aclaridores que no
pas les que obtenia com a Diputada del Parlament de
Catalunya.
El Sr. Armet puntualitza que els Parlamentaris no
investiguen comptes, qüestió aquesta sotmesa als Tri¬
bunals de Comptes, sinó que examinen els expedients
des del principi al final mentre que els Regidors d'a¬
quest Ajuntament poden examinar cadascuna de les
partides; i que la transparència afavoreix la democràcia
perquè els Tribunals de Comptes es limiten a controlar
la legalitat, però els representants polítics han de valorar
els costos d'oportunitat.
El Sr. Vila observa que, una vegada més, la discussió
ha derivat cap a la Generalitat, quan s'estaven discutint
les irregularitats detectades en els Comptes municipals.
El Sr. Alcalde li dóna la raó tot destacant la asimetria
que es dóna en el règim de control dels comptes de les
Administracions públiques, ja que la local, deixant de
banda la tasca de la Intervenció, està sotmesa al doble
control del Plenari i de la Sindicatura de Comptes, però
a mesura que l'Administració s'allunya de la base elec¬
toral, les possibilitats de transparència objectivament
disminueixen.
S'aprova el dictamen amb el vot en contra dels Srs.
Cullell, Ainaud, Vila, Blasi, Fargas, Perelló, Mas, Bueno,
Amat, Alsina, Bonet, Puigdollers, Marcet, Cardona, Au-
det, i Olmedo i amb l'abstenció dels Srs. Lacalle,
Albesa, i Fernández i Díaz.
Direcció de Serveis d'Ingressos
1. Derogar les Ordenances Fiscals núms.: 1, de la
Via pública; 2, Taxes per serveis generals; 3, Taxes
per serveis especials; 4, Museus i Parcs; 5, Taxes per
1568 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 39 20-XII-1989
serveis d'inspecció i prevenció sanitària; 6, Serveis
fúnebres i cementiris; 7, Serveis de Bombers; 8, Presta¬
cions de la Guàrdia Urbana i circulacions especials; 9,
Mercats; 10, Llicències per a construcciones i instal·la¬
cions; 11, Llicència d'obertura d'establiments; 12, Nete¬
ja; 13, Clavegueram; 14, Contribució Territorial Urbana;
16, Arbitri sobre solars amb finalitats urbanístiques; 17,
Increment del valor del terrenys; 19, Impost sobre la
circulació; 22, Arbitri sobre la tinença i circulació de
gossos; 23, Contribucions especials.
2. Modificar per a l'exercici 1990 i successius les
Ordenances Fiscals següents: 1.4.1 Llicències fiscals
d'activitats comercials i industrials i professionals i artis¬
tes; 1.4.2 Arbitri sobre la radicació; 2.2.1 Impost munici¬
pal sobre les despeses sumptuàries; 2.2.2 Impost muni¬
cipal sobre la publicitat; d'acord amb el que estableix la
Disposició Transitòria Tercera de la Llei 39/1988.
3. Imposar per a l'exercici 1990 i successius els
tributs següents: 1.1 Impost sobre béns immobles; 1.2
Impost sobre vehicles de tracció mecànica; 1.3 Impost
sobre l'increment de valor dels terrenys de naturalesa
urbana; 2.1 Impost sobre construccions, instal·lacions i
obres; 3.1 Taxes pels serveis generals i aprofitaments
de béns municipals; 3.2 Servei de Bombers; 3.3 Serveis
fúnebres i cementiris; 3.4 Taxes per serveis urbanístics;
3.5 Neteja; 3.6 Clavegueram; 3.7 Mercats; 3.8 Servei
d'inspecció i prevenció sanitària; 3.9 Prestacions de la
Guàrdia Urbana i circulacions especials.
4. Aprovar les Ordenances Fiscals reguladores dels
tributs esmentats en el punt anterior.
5. Aprovar l'Ordenança Fiscal general reguladora de
les normes de gestió, recaptació i inspecció, i l'Orde¬
nança Fiscal reguladora de les contribucions especials.
6. Imposar preus públics per a la utilització privativa i
aprofitaments especials del domini públic.
7. Aprovar per a l'exercici 1990 i successius les
ordenances reguladores dels preus públics següents:
4.1 Utilització privativa del domini públic municipal; 4.2
Aprofitament del vol, sòl i subsòl per a empreses
subministradores de serveis públics; i 4.3 Estaciona¬
ment de vehicles.
8. Declarar que les taxes esmentades a l'apartat 3 del
present acord i les seves Ordenances reguladores
constitueixen la mera adaptació de les taxes preexis¬
tents al nou marc normatiu de les Flisendes locals.
9. Exposar al públic el present expedient d'imposició
i ordenació dels tributs i preus públics abans esmentats
durant el termini de trenta dies, d'acord amb allò que
estableix l'article 111 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril,
reguladora de les Bases del Règim local.
10. Disposar que s'iniciïn els estudis tècnics perti¬
nents per tal d'analitzar la viabilitat de la imposició d'una
taxa per actuacions singulars de regulació i control del
trànsit urbà, d'acord amb la Disposició Addicional Sise¬
na de la Llei 39/1988, reguladora de les Hisendes Lo¬
cals.
La Presidència, amb l'assentiment del Consistori,
acumula al debat d'aquest dictamen, la moció presen¬
tada pels Srs. De Nadal, Serra i Martí, i Torres sobre
Mesures fiscals i complementàries tendents a la regula¬
ció de l'ús de la via pública en funció de millors
paràmetres de qualitat de vida.
El Sr. De Nadal comença la defensa d'aquestes
propostes exposant que el dictamen adapta el sistema
tributari municipal a la Llei reguladora d'Hisendes locals,
de 28 de desembre de 1989, amb un notable esforç de
simplificació i progressivitat en el finançament de la
despesa comuna; que el nombre de persones benefi¬
ciades per la decisió de suprimir la taxa de recollida
d'escombraries supera, de manera contundent, el d'a¬
quelles que puguin resultar perjudicades; que les Orde¬
nances d'enguany pretenen també contribuir, mitjan¬
çant diverses mesures, a l'increment de la qualitat de
vida de la Ciutat; i que una altra de les seves caracterís¬
tiques és garantir l'equilibri pressupostari municipal amb
la forquilla compresa entre l'increment del cost de la
vida i l'increment de la riquesa de la Ciutat, atenent
l'increment de rendes que puguin experimentar els
diversos grups socials i les diverses activitats econòmi¬
ques.
Referint-se, a continuació, a aquells aspectes en els
quals la Llei de les Hisendes locals permet una notable
disminució de l'esforç fiscal, explica que la desgravació,
en l'impost de la renda de les persones físiques, del
75 % de la plus-vàlua, injecta en les economies priva¬
des uns 3.000 milions de pessetes anuals que signifi¬
quen una baixada del 4 % en l'esforç tributari local; que
la desgravació, en el mateix impost, de la contribució
territorial urbana significa una altra rebaixa de 3.000
milions més; que aquestes normes, en l'aprovació de
les quals aquest Ajuntament ha influït per mitjà de la
Federació de Municipis, impliquen indirectament un pes
superior de l'Estat en el finançament de les despeses
locals.
Afirma que l'eliminació de la taxa d'escombraries ve
exigida per raons d'economia de gestió, i de simplifica¬
ció i, àdhuc, per la possibilitat de desgravar la quota de
la contribució territorial urbana de l'impost de la renda, i
beneficia totes les llars de la Ciutat tret d'aquelles que
es troben en els límits més alts. Concreta que el tram de
població amb rendes més baixes que estadísticament
paga unes 10.000 pessetes anuals per contribució i
unes altres 5.000 pessetes per escombraries, l'any
vinent, amb un increment del 10%, pagaria unes
16.500 pessetes anuals per aquests dos tributs, tanma¬
teix, gràcies a la decisió de fer desaparèixer la taxa
d'escombraries i cercar el reequilibri en el nou impost
de béns immobles, només n'haurà de pagar 12.500
amb un estalvi de 4.200 pessetes -200 de les quals
són per la via de la desgravació de la renda- que
impliquen una disminució del 28 % respecte a l'any
anterior però, si s'arriba a imposar la taxa d'eliminació
graduada en funció del consum de l'aigua, l'estalvi seria
d'un 23 % respecte l'any anterior; que el tram de
població amb rendes mitjanes ve a pagar unes 20.000
pessetes per l'impost immobiliari i unes 7.400 pessetes
per la taxa d'escombraries, de manera que, aplicant un
increment normal arribaria a pagar unes 30.000 pesse¬
tes i, en canvi, en virtut de la solució proposada en
passarà a pagar 25.000, que impliquen un estalvi de
3.400 pessetes, si es computen els beneficis de la
desgravació, és a dir, una disminució del 12,5% res¬
pecte a l'any anterior, percentatge que es convertirà en
el 7 % -partint d'un consum de 120 m3 d'aigua- si la
taxa d'eliminació es gradua en funció d'aquest indica¬
dor; que en les rendes mitjanes altes el percentatge
d'estalvi és del 2 % i només es produeixen desestalvis
en les rendes molt altes que no paguin impost de la
renda. Creu, doncs, plenament justificada i progressiva
la decisió de declarar no subjectes a la taxa d'escom¬
braries tots aquells habitatges i els locals comercials de
menys de 40 m2 que tinguin un volum d'escombraries
similar als habitatges; i matisa que davant la possibilitat
d'implantar una taxa sobre l'eliminació de les escom-
NÚM. 39 20-XII-1989 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1569
braries, les taxes de recollida que afectin els locals de
més de 40 m2 o generadors d'un gran volum d'escom¬
braries es reduiran en un 25 %; i que en virtut de tot
això, l'impost dels béns immobles s'estableix en el 0,85
del seu valor cadastral.
Fa avinent que l'Entitat Metropolitana dels Serveis
Hidràulics i Tractament de Residus havia expressat la
conveniència de desglossar de la taxa de recollida
d'escombraries, l'eliminació creant una taxa específica
per a l'eliminació, i ahir ja l'aprovà, de manera que, si bé
Barcelona es considera un cas a part que pagarà una
quantitat fixa per tona, per finançar aquesta aportació,
atesa l'alta correlació existent entre el volum d'escombra¬
ries i el consum d'aigua, es crea un recàrrec de 12,85
pessetes per m3 consumit, que presenta l'avantatge de
modular el pagament en funció de la capacitat dels
contribuents i, alhora, permet un sistema de gestió àgil.
Comenta, a continuació l'abast de la moció presenta¬
da conjuntament amb els Srs. Serra i Martí, i Torres que
diu:
«Vistes les característiques peculiars i les circumstàn¬
cies que incideixen sobre la utilització de la via pública
de Barcelona i atesa la problemàtica que ocasiona la
seva utilització en determinades zones de la Ciutat, els
Regidors sotasignants presenten al Consell Plenari d'a¬
quest Ajuntament les següents mesures fiscals i com¬
plementàries tendents a la regulació de l'ús de la via
pública en funció de millors paràmetres de qualitat de
vida:
1. Exacció d'una taxa pel trànsit i utilització de les
facilitats d'aparcament en els centres congestionats de
la Ciutat. S'establirà una taxa que gravi l'accés a les
zones congestionades de la ciutat de Barcelona, se¬
gons la delimitació que realitzarà l'Àmbit de la Via
Pública, i que, a més, utilitzi les facilitats públiques i
privades d'aparcament. Aquesta taxa es modularà d'a¬
cord amb la utilització mitjana d'aquestes facilitats. El
rendiment d'aquesta taxa s'invertirà amb caràcter fina¬
lista en els projectes següents:
- Escales mecàniques en metro i vies públiques.
- Aparcaments dissuasoris en la perifèria de la Ciu¬
tat.
- Subvenció a la instal·lació dels mecanismes per a
l'ús de la gasolina sense plom o GLP.
- Campanya de sensibilització de l'ús del transport
públic i educació vial.
- Illa de vianants.
- Pavimentacions especials anti-soroll.
2. Subvenció pel valor de la contribució territorial
urbana d'aquells terrenys privats que s'habilitin provisio¬
nalment com a aparcaments públics; i igualment de la
CTU i de la radicació de les naus industrials que, en cas
de complir els requisits de seguretat establerts, es
dediquin al mateix fi.
3. Subvenció pel valor de l'increment per sobre del
12% de l'impost municipal sobre vehicles de tracció
mecànica als propietaris dels automòbils de més de 12
cavalls que justifiquin el pupilatge nocturn dels seus ve¬
hicles.
4. Subvenció de la totalitat de l'impost municipal
sobre vehicles de tracció mecànica, d'aquells vehicles
que demostrin la seva quasi permanent immobilització,
en especial els vehicles clàssics, i antics.
5. Creació de la taxa d'inspecció de sirenes fixes o
mòbils, que hauran de comptar amb la llicència munici¬
pal corresponent, graduant la taxa d'acord amb el nivell
acústic que produeixin. L'Ordenança municipal de Cir¬
culació prohibirà la utilització nocturna de les sirenes
llevat de casos especials.
6. Establiment d'un preu fix de 15.000 pessetes per
actuació del cos de Bombers o de la Guàrdia Urbana per
a la desconnexió d'alarmes que sonin fortuïtament o
sense causa justificada. En cas de reiteració serà exigida
la llicència municipal per a la nova posada en marxa.
7. Establiment d'un preu públic per la utilització
obstructiva de la via pública. La utilització de la via
pública excepcional per a l'establiment de grues i
maquinària pesant, com també la utilització de la via
pública per cales i rases estarà subjecta a les cor¬
responents llicències i impostos. Aquesta llicència fixarà
el termini màxim d'execució de les obres i l'horari
d'ocupació de la via pública. Per cada desviació d'un
10% sobre el període autoritzat s'establirà un preu
públic equivalent al 5 % del cost de l'obra. En cas que
es tracti d'utilització inferior al dia, aquest mòdul s'apli¬
carà per hores.
8. Establiment d'una taxa especial pel servei de
bombers al Port Autònom de Barcelona, equivalent al
cost efectiu de les dotacions necessàries per atendre el
risc específicament portuari.
9. Subvenció de l'import de l'impost municipal sobre
vehicles de tracció mecànica a tots aquells propietaris
i/o conductors de velomotors i motocicletes inferiors a
125 cc que utilitzin el casc.
10. Bonificació, amb el 75 %, de la llicència de rases i
cales per la utilització d'elements mecànics i manuals
anti-soroll degudament homologats.
11. Bonificació del 50 % sobre la taxa que els cor¬
respongui, als contenidors de runes que estiguin degu¬
dament tapats amb les característiques i especifica¬
cions tècniques dels models normalitzats i que, per
tant, impossibilitin la utilització d'aquells per terceres
persones alienes a les obres o situacions anàlogues.
12. Subvenció pel mateix import satisfet pel concepte
del preu públic de tanques i bastimentades, a aquells
subjectes obligats al seu pagament, que les mantin¬
guin, durant tot el període d'utilització, en perfectes
condicions d'ús, entenent com a tal que es mantinguin
lliures de qualsevol escrit, publicitat o altres circumstàn¬
cies que embrutin o malmetin les esmentades tanques,
amb independència del seu causant.
Per tot això, els Regidors sotasignants proposen que
el Consell Plenari d'aquest Ajuntament adopti el se¬
güent acord:
Disposar l'inici de les actuacions pertinents per tal
d'implementar les taxes i preus públics que es derivin
de l'aplicació de les mesures esmentades anteriorment
dintre de la normativa legal vigent.»
Fa avinent el Regidor de Finances que, seguint el
suggeriment formulat en el si del Consell Municipal
Permanent, la implementació de totes aquestes mesu¬
res tindrà en compte l'opinió del nou Consell de Circula¬
ció i Seguretat Vial i que els estudis pertinents seran, en
tot cas, sotmesos a la tramitació pròpia de totes les
Ordenances, amb informació pública i acord plenari.
Diu, en conclusió, que les propostes en debat fan ús,
per primera vegada, de la flexibilitat i autonomia fiscal
que atorga els Ajuntaments la nova Llei d'Hisendes
locals i té un caràcter progressiu i equilibrat amb les
necessitats del Municipi, que exigeixen uns ingressos
superiors, entre un 9 i un 9,5 per 100, als de l'any
anterior; i que les mesures indicades intenten posar la
fiscalitat als serveis dels gran objectius de la política
municipal.
1570 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 39 20-XII-1989
El Sr. Albesa manifesta que amb afirmacions com les
que ha fet el Regidor de Finances es perd credibilitat
perquè ningú no creu que la proposta comporti reduc¬
ció de la fiscalitat; que l'única progressivitat de les
noves Ordenances es dóna en l'augment de la recapta¬
ció; que la simplificació que comporten, deriva de la Llei
d'Hisendes locals; que no hi ha eliminació de la taxa de
recollida d'escombraries, ans, s'incrementa en refon-
dre-la en el nou impost sobre béns immobles, cosa que
generarà grans problemes, ja que fins ara la pagava
l'usuari de l'habitatge i d'ara endavant els propietaris
hauran de diferenciar la quota marginal que han de
repercutir en els llogaters; i que dubta que els inspec¬
tors d'hisenda admetin la desgravació total d'una quota
que engloba una taxa d'escombraries.
Continua dient que no sap encara el tipus que
s'aplicarà a l'impost sobre béns immbobles, perquè
s'han donat diverses xifres, però l'última és, segons
sembla, el 0,85 % del valor cadastral i això implica un
augment substancial respecte de la contribució urbana
que es pagava fins ara; que els casos marginals adduïts
pel Regidor de Finances estan, per desgràcia, exempts
de tributar per renda; que el temps ja s'encarregarà de
demostrar, com l'any passat, que l'increment de la
fiscalitat és molt superior al percentatge donat pel Sr.
De Nadal, ja que se situa entorn al 15 % per arribar, en
casos extrems, fins al 30.
Insisteix que la pretesa supressió de la taxa d'escom¬
braries és simplement una refosa dins l'impost de béns
immobles i encara es dóna un tractament diferenciat a
l'eliminació, que abans hi era englobada, girant un
recàrrec de 12,85 pessetes sobre el m3 d'aigua consu¬
mida, quan ell no veu cap relació entre la bossa
d'escombraries i la quantitat d'aigua que es pugui gas¬
tar.
Assenyala que al tipus que, segons sembla, s'aplica¬
rà a l'impost sobre béns immobles -el 0,85 %-, s'hi ha
de sumar el recàrrec del 0,056 % que s'haurà de pagar
per al finançament de l'Entitat Metropolitana del Trans¬
port; que els valors cadastrals pujaren fortament l'any
passat encara que continuen per dessota dels valors
reals, i enguany els contribuents tornaran a sofrir un fort
increment; que les quotes de l'impost municipal sobre
vehicles de tracció mecànica s'incrementen en percen¬
tatges que oscil·len entre el 15 i el 54 i el 76 per 100 i hi
ha un cas -les motocicletes de més de 1000 cc- en
què l'augment és més del 74%; que en la plus-vàlua
s'agafen els marges superiors fixats per la llei i el nou
sistema de les bases pot comportar increments del 30
al 300 per 100 segons que l'antiguitat de l'adquisició de
la finca sigui de 20 anys o només d'un; que cal,
certament, pagar per la utilització privativa de la via
pública, però les quotes que es fixen són exagerades i
s'incrementen per damunt del 10%; que en la nova
Ordenança sobre construccions, instal·lacions i obres
grava petites modificacions internes abans no subjec¬
tes a gravamen i comporta increments superiors al 6 i
escaig per 100.
Es refereix, acte seguit, a la moció tot comentant que
hi troba aspectes positius, però que altres no ho són
perquè la implantació d'un peatge urbà significa un
retrocés a l'Edat mitjana i tornar a l'època dels burots,
quan, en opinió, del seu Grup la solució dels problemes
del trànsit urbà no passa per aplicar més penalitzacions
a la gent, que no agafa el seu cotxe privat per gust, sinó
perquè no té altre remei i, per altra banda, l'establiment
de tals penalitzacions no es pot justificar amb les
experiències de les altres ciutats, que els membres de
l'equip de govern coneixen en els seus viatges i que
semblen sempre fets amb el propòsit de veure quins
impostos s'hi paguen per tal de poder-los exigir aquí.
Creu que l'aplicació del primer punt de la moció hauria
de comptar amb un informe previ del Consell de Circu¬
lació i Seguretat Vial i considera acceptable la resta, a
partir del punt 2, si bé discrepa que la penalització que
s'imposarà per la perlongació de les obres a la via
pública sigui el 5 % del cost d'una obra que pot
importar molts milions, sobretot quan en el retard hi
poden influir moltes causes alienes al titular de la
llicència. Troba inadequat també que es deixi en mans
de l'equip de govern la determinació de les diverses
zones d'estacionament i també mostra la seva discon¬
formitat amb els increments que experimenten: a) les
tarifes de l'Ordenança de Cementiris perquè l'Institut
Municipal de Serveis Funeraris -que funciona molt bé,
com s'ha dit- té guanys i, segons l'article 120 de la Llei
d'Hisendes locals, les taxes han de cobrir estrictament
el cost dels serveis; b) les tarifes de la grua i dels
mecanismes d'immobilització de vehicles, perquè es
tracta de conceptes que produeixen uns beneficis nets
de 150,8 i 150,4 milions de pessetes, en clara contra¬
dicció amb l'article esmentat que també es vulnera
quan a l'hora d'establir les diferents taxes, no es té en
compte la capacitat econòmica de les persones que les
han de pagar.
Diu, en resum, que amb l'acumulació d'impostos
tothom al final haurà de treballar per l'Administració; que
les Ordenances presentades no són progressistes ni
compleixen les disposicions legals; i que sense oferir
unes contraprestacions adequades no es poden exigir
més diners als ciutadans, ja que actualment no queda
prou justificada la finalitat social dels diners que es re¬
capten.
El Sr. Mas observa d'antuvi que l'equip de govern
aprofita la confusió generada pel pas d'una legislació a
l'altra per augmentar, de manera clara i contundent, la
fiscalitat tanmateix el Regidor de Finances ha posat
l'èmfasi en les exempcions i bonificacions oblidant els
increments espectaculars que experimentaran els dife¬
rents tributs municipals.
Afirma que no es pot sostenir el pretès increment del
9,5 % quan totes les figures -taxes i impostos- pugen
més del 10%; que l'equip de govern hauria de dir,
clarament, que havent fallat les previsions d'inflació del
Govern de l'Estat, vol recuperar els dos punts perduts
en aquelles exaccions que s'hi basaren i, a més, cobrir
la inflació de l'any vinent, enlloc de parlar tant del
creixement del producte interior brut de la Ciutat, ja que
no té una correlació directa amb la majoria de tributs
municipals i no afecta de manera igual tots els ciuta¬
dans, perquè hi ha col·lectius que no se'n beneficien.
Es refereix a l'argumentació del Regidor de Finances
sobre les possiblitats de desgravació tot significant que
mitjançant uns increments superiors al 10% l'Ajunta¬
ment s'apropia d'aquestes desgravacions en profit de
les finances municipals.
Analitza, a continuació, les diferents figures impositi-
ves i, referint-se primerament a l'impost municipal sobre
béns immobles, comenta que s'hi refon parcialment la
taxa de recollida d'escombraries, cosa amb la qual el
seu Grup estaria d'acord perquè tendeix a una major
simplificació, però no s'hi pot veure un estalvi fiscal
global perquè la puja -si el percentatge del 0,85 % és el
definitiu- és d'un 27 % i encara només inclou la taxa de
NÚM. 39 20-XII-1989 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1571
recollida -no la d'eliminació- per als habitages i locals
comercials de menys de 400 m2, mentre que els altres
-pràcticament tots- seguiran pagant la taxa de recollida
d'escombraries, la taxa municipal d'eliminació de resi¬
dus sòlids i, probablement, la taxa metropolitana d'eli¬
minació de residus; que els increments que es produei¬
xen a la contribució territorial urbana, són repercutióles
en els lloguers i, per tant, perjudiquen la gent amb
menys capacitat de renda; que té dubtes sobre si no
resulta discriminatori eliminar la taxa de recollida d'es¬
combraries en uns casos i mantenir-la en altres i, per
tant, caldria un dictamen jurídic sobre aquesta qüestió;
que per sensibilitat social caldria arbitrar els mecanis¬
mes adequats per mantenir les subvencions de la taxa
de recollida d'escombraries que s'atorgan a favor de
les persones amb escassa capacitat econòmica.
Tocant després als tributs i preus relacionats amb la
circulació, observa que els increments tiren per terra
qualsevol afirmació de congelació de la fiscalitat; que, a
pesar del creixement de la recaptació produït enguany,
els increments de l'impost municipal sobre vehicles de
tracció mecànica oscil·len entre el 15 i 77 per 100 -el 10
i el 74 per 100 pel que fa a ciclomotors i motocicletes- i
per atenuar-ne les conseqüències no es pot invocar la
moció, perquè aquesta obre unes simples expectatives
i les conseqüències vindran amb el temps; que les
tarifes del dipòsit municipal pugen un 150 % en un cas i
un 200 % en l'altre, les del servei de la grua creixen del
29 al 61 per 100 per a les motocicletes i del 33 al 66 %
per als turismes, i les d'immobilització de vehicles ho
fan entre ei 20 i el 25 %; que els preus dels estaciona¬
ments públics, fixats segons unes zones a definir en un
ban de l'Alcaldia que encara no es coneix, tenen
increments del 54 i del 15 per 100 en les dues primeres
categories, mentre que les 50 pessetes que s'aplicaran
a la tercera suposa una exacció nova i tot això es fa
oblidant que els preus públics s'han d'ajustar a les
condicions del mercat; que, una vegada més, l'equip
de govern aprofita els aspectes clarament negatius de
la circulació i l'aparcament per augmentar les tarifes i
davant d'un problema greu, enlloc de cercar solucions
imaginatives i contundents, opta per la via més fàcil
-gravar l'ús del vehicle privat- oblidant el desgavell
degut a les operacions de càrrega i descàrrega.
Respecte a l'ús privatiu de la via pública, fa notar que
en les nou categories de carrers els increments van del
8 al 263 per 100 en un any i, concretament, en els de
les categories tercera i quarta els percentatges són del
250 i del 58 per 100, respectivament; i que els preus
establerts superen les condicions del mercat i així els
aplicats en els carrers de primera categoria signifiquen
unes 90.000 pessetes anuals de manera que si un
propietari obtingués aquesta renda anual hauria de
vendre el seu terreny a un milió de pessetes el m2.
Indica que res no podria objectar al nou impost sobre
construccions i instal·lacions d'obres, si substituís les
antigues llicències, però, mantenint-les, es produeix un
increment indiscutible de la fiscalitat perquè es pagarà
per dos conceptes i això tindrà una incidència indiscuti¬
ble en el preu dels habitatges; que la taxa de clavegue¬
ram puja un 25 % quan l'any anterior ja havia pujat un
30% i això implica un augment acumulat superior al
60 %; que la taxa de publicitat puja un 15 %; que la taxa
dels serveis funeraris i cementiris, que no guarden cap
relació amb el producte interior brut, creix entre el 9 i el
10 per 100 en el primer cas i el 5 % en el segon i, a més
a més, els serveis de les categories més baixes pugen
tant com les altres i, per això, proposa formalment la
congelació dels serveis núms. 1 i 21, i 2 i 22, que
considera injustificada, sobretot quan una part dels
excedents -150 milions- de l'Institut Municipal de Ser¬
veis Funeraris reverteix a l'Ajuntament sota el concepte
de participació en beneficis, fet que revela l'aplicació
d'uns preus superiors als costos quan legalment les
taxes no poden ser-ho; que igualment la taxa del Servei
de bombers té un augment escandalós, puix que d'un
any per l'altre les tarifes per hora del personal i les
intervencions en habitatges i locals comercials pugen el
150 i 50 per 100; i que l'Ordenança de mercat s'ajusta
al percentatge del 10% però s'aprofita l'avinentesa per
apujar entre el 40 i el 50 per 100 les transmissions
mortis causa de les parades.
Insisteix que l'increment de la fiscalitat és ben palès i
no es pot disfressar amb preteses desgravacions i
refoses que no incideixen en les butxaques dels ciuta¬
dans; i que l'any vinent la recaptació creixerà substan¬
cialment per aquesta raó i no pas per l'eficàcia de la
lliuta contra el frau.
Tocant a la moció, considera que avui certament
només és una declaració d'intencions des del punt de
vista tant de l'aplicació de la taxa com de l'atorgament
de subvencions; que pel que fa a la millora de la
circulació no hi ha unes prioritats entre les diverses
mesures i s'opta per la via fàcil d'imposar noves taxes i
impostos enlloc d'abordar els aspectes conflictius de
forma coherent i global; confia, doncs, que el Consell
de Circulació i Seguretat Vial sigui el marc adequat per
discutir totes aquestes mesures.
El Sr. Lucchetti manifesta que en el curs de l'audièn¬
cia pública celebrada, el seu Grup ja expressà el seu
desacord amb els increments proposats -que, segons
el seu càlcul, assolien el 12,6%, sobretot perquè des¬
prés de l'actualització produïda el 1988 en les bases de
la contribució territorial urbana- vist el creixement -en¬
torn al 7 %- que ha experimentat enguany l'índex de
preus al consum, calia una certa limitació en el creixe¬
ment de la fiscalitat i plantejar-se la progressivitat fiscal
perquè pagui proporcionalment qui més té i qui més
guanya, cosa gens fàcil en la imposició municipal però
sí en l'estatal de manera que hauria d'ésser la participa¬
ció en els impostos estatals la que hauria de resoldre el
finançament d'aquest Ajuntament. Afegeix que tampoc
pot compartir la teoria segons la qual la fiscalitat podria
pujar tant com la inflació més el producte interior brut
perquè la contribució en aquest dels ciutadans és molt
desigual; que cal distingir entre l'ús de la ciutat, en el
qual l'increment s'hauria d'establir entorn una mitjana
del 7 %, i l'activitat econòmica -notable en aquests
moments de recuperació econòmica- en la qual es pot
tenir present el creixement del producte interior brut; i
que en el primer bloc s'hi comprenen l'impost sobre els
béns immobles, la neteja i el clavegueram.
Fa avinent que com a conseqüència del seu desa¬
cord s'han formulat unes propostes, de les quals no en
coneix encara l'abast si bé, segons el Regidor de
Finances, el creixement de la fiscalitat es mourà entre el
9 i el 9,5 per 100; que, tanmateix, el seu Grup desitja
que s'aclareixi quin serà l'increment global de la fiscali¬
tat de la Ciutat, quina part es deurà al creixement dels
padrons i quina part repercutirà sobre les famílies i com
es repartirà aquest increment entre l'ús de la Ciutat i
l'activitat econòmica.
Remarca que el seu Grup propugna el desplaçament
de la fiscalitat cap a l'activitat econòmica, la simplifica-
1572 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 39 20-XII-1989
ció de les figures impositives i de la gestió, i la suficièn¬
cia financera, si bé aquests objectius estan plasmats de
manera desigual en les propostes en debat. A pesar de
no tenir fets tots els càlculs, considera molt positiva la
supressió de la taxa de recollida de brossa domiciliària
perquè, deixant de banda els jocs de paraules, accen¬
tua la progressivitat, ja que la contribució urbana té un
ventall ampli de valors cadastrals que, d'alguna manera,
es corresponen amb els diferents nivells de renda i això,
en termes absoluts, comporta unes importants reduc¬
cions per a les famílies a Ciutat Vella, Nou Barris,
Sants-Montjuïc, Sant Andreu, Horta-Guinardó i Sant
Martí. També troba progressiva la gradació en els
increments de recollida de brossa dels comerços, per¬
què salva els interessos dels petits en excloure els de
menys de 40 m2.
Adverteix que el seu Grup condiciona el vot favorable
a l'aprovació final de les Ordenances a l'absorció dels
augments de les bases cadastrals que pugui establir la
Llei de Pressupostos de l'Estat dintre dels augments
que ara s'aprovin, seguint l'exemple d'altres ciutats
com Sabadell.
Admet que el 25 % d'increment en la taxa de clave¬
gueram pugui semblar excessiu, però fa notar que es
tracta d'una quantitat petita en xifres absolutes i la
Ciutat està fent un esforç inversor molt gran per cobrir
els terribles dèficits que tenia en aquest camp.
Li semblen adequats els increments en els impostos
de plus-vàlua i de publicitat perquè han de tenir un
major pes en el finançament municipal; també expressa
el seu acord amb els augments sobre l'impost munici¬
pal de vehicles de tracció mecànica i en altres figures
paral·leles, perquè la fiscalitat no pot actuar com un
factor dissuasori per resoldre els problemes del trànsit
però tampoc pot entrar en contradicció amb el conjunt
de les solucions proposades. Agrega que la gravetat de
la problemàtica del trànsit reclama mesures dràstiques i
selectives i el seu Grup està estudiant de suggerir a
l'Alcaldia un referèndum ciutadà sobre aquesta qüestió
de conformitat amb l'article 40 de les Normes regulado¬
res de la participació ciutadana. Opina, contràriament al
Sr. Mas, que la moció no respon a mòbils simplement
recaptatoris, sinó que té unes finalitats ben específi¬
ques -a les quals s'hauria d'afegir la supressió de les
barreres arquitectòniques que limiten la llibertat de mo¬
viment dels minusvàlids-, sense perjudici que el Consell
de Circulació i Seguretat Vial pugui acabar de perfilar-ne
alguns aspectes.
Expressa la seva preocupació perquè la discussió
dels ingressos municipals s'hagi de fer separadament
del Pressupost i subratlla que les fonts del finançament
municipal són l'endeutament, la fiscalitat i les aporta¬
cions de les altres administracions i que donat que ja
s'ha arribat al límit en les dues primeres, tant l'Estat com
la Generalitat haurien de plantejar-se seriosament el
finançament d'aquest Municipi perquè Barcelona és
una ciutat financerament ofegada. Creu, doncs, que
després d'unes eleccions generals en les quals ha
resultat una majoria absoluta del mateix color polític que
la d'aquest Ajuntament, cal una acció decidida i ferma
per exigir allò que pertoca a Barcelona no tan sols en
virtut de la distribució ideal dels recursos públics del 50,
25 i 25 per 100 entre els tres nivells de l'Administració
respectivament, sinó també per les despeses de capita¬
litat, i per aconseguir la signatura del contracte progra¬
ma; i puntualitza que el seu Grup ha propugnat un
increment inferior de la pressió fiscal perquè cal anar a
altres fonts de finançament i no es pot seguir augmen¬
tant una pressió fiscal que ha arribat al seu límit màxim
tolerable; per tot això, conscient de les deficiències de
la Llei d'Hisendes locals, insisteix en l'especifitat de
Barcelona per exigir una major contribució de les altres
Administracions al Pressupost municipal.
Significa que Iniciativa per Catalunya ha col·laborat
per assolir els objectius que propugnava, si bé no
disposa dels textos i dades de la repercussió gobal dels
increments que es proposen, i demana que s'aclareixen
els punts següents: 1) si l'augment de l'impost munici¬
pal sobre béns immobles absorbirà el de les bases
cadastrals que pugui establir la Llei de Pressupostos; 2)
quin tractament té la recollida de brossa dels petits
comerços de menys de 40 m2 i de menys de 200 m2; i
3) si es mantindran o, fins i tot, s'ampliaran les subven¬
cions per al pagament de la contribució territorial urba¬
na i les exempcions de la taxa d'escombraries que
s'atorgaven fins ara a famílies amb un nivell de rendes
baix.
Diu, en conclusió, que si tots aquests punts són
aclarits, el seu Grup donarà avui el seu vot favorable
condicionant el de l'aprovació definitiva a les repercus¬
sions reals que puguin tenir les diferents modificacions
que avui s'aproven i a l'audiència pública que es faci.
El Sr. Torres precisa que la taxa de trànsit i aparca¬
ment s'aplicarà a uns indrets que tenen garantida
l'accessibilitat per mitjà dels transports públics i serà
discutida en el nou Consell de Circulació i Seguretat
Vial; que el 1983 s'inicià una primera fase del peatge
urbà en implantar-se -amb el suport de l'oposició- al
centre històric de la Ciutat una zona blava que eliminava
l'aparcament de llarga durada i comportava el paga¬
ment d'una taxa, mesura que ha merescut l'acceptació
d'entre un 70 i 80 per 100 dels usuaris i comerciants de
la zona i amb els rendiments de la qual es finança, com
a mínim, un aparcament subterrani a l'any: confia,
doncs, que per mitjà de l'esmentat Consell de Circula¬
ció i Seguretat Vial es pugui arribar també ara a un
consens a fi que el cost de la circulació sigui repercutit
a qui realment congestiona, puix que es tracta de zones
plenament accessibles mitjançant els transports pú¬
blics.
Indica que el 1988 les grues municipals realitzaren
115.000 arrossegaments -dels quals: 33.000 tenien per
objecte a vehicles ja agafats anteriorment; 10.000, a
vehicles agafats dues vegades més; i 2.290, a vehicles
ja agafats tres vegades; i hi ha el cas rècord d'un
vehicle agafat tretze vegades-, de manera que hi ha
uns infractors habituals; que les actuacions de les grues
se centren selectivament en els estacionaments en
doble fila, en la vorera, en el carril bus i en les zones de
càrrega i descàrrega a fi de garantir la regularitat del
carril-bus i la fluïdesa del trànsit i dels vianants; que el
39 % dels vehicles agafats corresponia a matrícules no
domiciliades a Barcelona, fet que palesa la necessitat
d'un pla de transports a escala metropolitana; que a
Barcelona hi ha un cens de 650.000 vehicles útils i, per
tant, en nom del 95 % de conductors que compleixen
les normes, queda justificada la contundència de les
actuacions de la grua; i que les suspicàcies del Sr. Mas
quedaran esclarides en un Ban del Sr. Alcalde que
establirà la IV zona de l'ARI, que afectarà els carrers de
Bailèn, i Sant Andreu, l'avinguda Sarrià, la plaça de la
Sagrada Família, la Travessera de Dalt i els carrers de
Sant Gervasi, del Clot i de Sicília.
El Sr. Albesa reitera que penalitzar els usuaris dels
NÚM. 39 20-XII-1989 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1573
automòbils no pot resoldre els problemes del trànsit
urbà; que establir una taxa abans que el Consell de
Circulació i Seguretat Vial hagi estudiat la qüestió no¬
més demostra l'afany recaptatori de l'equip de govern; i
que el seu Grup mai no ha exculpat els infractors sinó
que només qüestiona l'efectivitat de les actuacions del
servei de grua que, mogut per l'afany recaptatori, tria
sempre el vehicle més fàcil d'agafar i no pas aquell que
obstrueix realment el trànsit.
El Sr. Torres replica que les grues segueixen uns
itineraris i estan sotmeses a un control.
El Sr. De Nadal, en contestació als aclariments dema¬
nats pel Sr. Lucchetti, puntualitza que si l'Estat actua¬
litzés els valors cadastrals, els tipus de l'impost munici¬
pal sobre béns immobles es corregiran a fi que la
pressió efectiva sigui la que avui s'aprova; que no estan
subjectes a la taxa de recollida d'escombraries ni els
habitatges ni els locals de negoci de menys de 40 m2; i
que fins ara s'eximia de la taxa de recollida d'escom¬
braries i, mitjançant un fons, se subvencionava el paga¬
ment de la contribució a aquelles famílies que ho
necessitessin, i aquestes mesures es mantenen per als
casos que no afectin els llogaters perquè, a partir d'ara,
els increments no se'ls poden traslladar. Fa també
avinent que la contribució urbana és enguany desgrava-
ble, com hom podrà comprovar en fer la declaració de
renda; que la política fiscal municipal s'ha de posar al
servei dels objectius de la Ciutat, intentant redistribuir la
renda per mitjà de les prestacions de serveis munici¬
pals, significatius per determinades capes de la pobla¬
ció, qüestió que mai ha estat un objectiu polític de la
dreta; que la refosa de la taxa d'escombraries amb la
renda permet tenir en compte la capacitat econòmica
del contribuent de manera més fàcil que no pas en les
sancions per les infraccions del trànsit; que, com pro¬
pugnaren fins i tot els representants de Minoria Catala¬
na quan el Congrés discutí la Llei de les Hisendes
locals, les taxes i els preus públics han de cobrir el cost
dels serveis de manera que si el Grup convergent vol
determinades subvencions en aquests punts, ho hauria
de plantejar clarament; que l'esmentat Grup també
hauria de demostrar que les valoracions de l'aprofita¬
ment del sòl públic en el passeig de Gràcia superiors a
les del sòl privat; que la nova Llei comporta per a la
Ciutat uns ingressos indirectes de més de 6.000 milions
de pessetes per la via de les desgravacions; i que el Sr.
Mas ja ha suscitat la qüestió de l'equilibri pressupostari
però les noves Ordenances tenen el rendiment que ell
ha dit, i fan una redistribució, gràcies a l'aportació de
l'Estat i a la incorporació de la taxa d'escombraries, que
les converteix en les fiscalment més interessants dels
últims anys.
El Sr. Mas comenta que el Sr. De Nadal ha tingut
molts anys per anar adequant les tarifes als costos dels
serveis enlloc d'haver de proposar ara, de la nit al dia,
uns augments del 150%; que conceptualment pot
estar d'acord amb la refosa de la taxa de recollida
d'escombraries dins l'impost municipal de béns immo¬
bles però d'això no se'n pot fer una bandera de la
redistribució i la progressivitat perquè es podria donar el
cas que un petit bar de menys de 40 m2 situat a la
perifèria hagi de pagar més que un habitatge de 200 m2
situat al centre de la Ciutat.
El Sr. Albesa indica que el Sr. De Nadal no solament
té la virtut de fer volar coloms, sinó que a més presenta
que volen a l'inrevés; que la progressivitat s'ha de
demostrar amb càlculs clars; que les taxes han de tenir
en compte la capacitat econòmica de les persones que
han de satisfer-les; que no es veritat la supressió de la
taxa de recollida d'escombraries, perquè només es fa
desaparèixer el nom però la quantitat s'engloba dins la
contribució urbana aprofitant el canvi de nom d'aquest
tribut, que passa a denominar-se impost municipal
sobre béns immobles; i que aquest impost tampoc és
progressiu malgrat l'argumentació que ha fet el Sr. De
Nadal seleccionant unes premisses que li donen les
solucions que vol aconseguir; i que quan l'esmentat
Regidor vulgui li demostrarà que es pagarà més.
El Sr. Cardona demana que el Grup d'Iniciativa defi¬
neixi el sentit del seu vot perquè la legislació vigent no
admet «sí, però».
El Sr. Lucchetti precisa, després d'escoltar la contes¬
tació del Sr. De Nadal, que el seu Grup votarà afirmati¬
vament l'aprovació inicial de les Ordenances de 1990
però condiciona el seu vot a l'aprovació final a l'abast
real dels augments que s'aprovaran avui.
S'aprova el dictamen amb el vot en contra dels Srs.
Cullell, Ainaud, Vila, Blasi, Fargas, Perelló, Mas, Bueno,
Amat, Alsina, Bonet, Puigdollers, Marcet, Cardona, Fa¬
bregat, Audet, Olmedo, Lacalle, Albesa, i Fernández i
Díaz.
Negociat d'Administració de Béns
Autoritzar a la Fundació Teatre Lliure-Teatre Públic de
Barcelona l'ús de l'edifici del Palau de l'Agricultura a fi
de realitzar les activitats teatrals, musicals, de formació
professional, de difusió de les arts de l'espectacle i
altres que constitueixen l'objecte d'aquella, per un ter¬
mini de trenta anys, a títol gratuït, amb obres i instal·la¬
cions a càrrec de la Fundació i amb subjecció a les
condicions annexes que s'aproven.
El Sr. Albesa pregunta quina indemnització haurà de
satisfer l'Ajuntament a la Fundació si vol recuperar l'ús
de l'edifici; i el Sr. De Nadal contesta que el Reglament
de Patrimoni dels Ens locals estableix el pagament, si
s'escau, d'una indemnització, però no determina els
criteris per fixar-la, els quals, evidentment, passarien per
la valoració tècnica de les inversions realitzades en l'e¬
difici.
S'aprova aquest dictamen.
Aprovar -de conformitat amb allò que disposa l'arti¬
cle 20 del Reglament de Patrimoni dels Ens locals, de
17 d'octubre de 1988- l'alteració de la qualificació
jurídica de bé de domini públic, de la finca de propietat
municipal situada en l'illa compresa entre els carrers
d'Almogàvers i de Sardenya, el perllongament de l'avin¬
guda Vilanova, el passeig de Carles I, i l'avinguda
Meridiana, de 3.745,12 m2 d'extensió, grafiada en el
plànol adjunt; aprovar el Conveni entre el Ministeri de
Cultura i l'Ajuntament de Barcelona sobre la cessió dels
terrenys per a la construcció de l'Arxiu de la Corona
d'Aragó; cediren els termes del Conveni al Ministeri de
Cultura l'esmentada finca; i formalitzaria cessió mitjan¬
çant escriptura pública.
Aprovar -de conformitat amb allò que disposa l'arti¬
cle 20 del Reglament de Patrimoni dels Ens locals, de
17 d'octubre de 1988- l'alteració de la qualificació
jurídica de bé de domini públic, de la finca de propietat
municipal situada en l'illa compresa entre la carretera de
Ribes, el carrer de Castillejos, la perllongació de l'avin¬
guda de la Meridiana i el carrer de Padilla, de 27.200 m2
d'extensió, grafiada en el plànol adjunt; aprovar el
1574 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 39 20-XII-1989
Conveni entre la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament
de Barcelona sobre la cessió dels terrenys per a la
construcció del Teatre Nacional de Catalunya; cedir a la
Generalitat de Catalunya l'esmentada finca; i formalitzar
la cessió mitjançant escriptura pública.
Són retirats els dos dictàmens precedents perquè
incideixen sobre qüestions que urbanísticament encara
no tenen llum verda.
SUBÀREA D'EMPRESES
Donar compte de la sentència dictada pel Tribunal
Suprem amb data de 10 d'ocubre de 1989, per la qual
es va anul·lar parcialment l'acord del Consell Plenari de
l'Ajuntament de Barcelona, d'1 d'octubre de 1985, de
constitució de la SPM Iniciatives, SA, amb efectes des
de la notificació de l'esmentada sentència, que no
afecta les actuacions de la Societat adoptades fins a la
resolució judicial; iniciar l'expedient per a l'exercici d'ac¬
tivitats econòmiques que prescriu la vigent legislació
promulgada posteriorment a la creació d'Iniciatives, SA;
i ratificar el decret de l'Alcaldia que designa els mem¬
bres de la Comissió prevista en els articles 227.1 de la
Llei municipal i de Règim local de Catalunya i 97 del
Text refós de Règim local, relativa als aspectes socials,
financers, tècnics i jurídics de l'activitat a desenvolupar
per Iniciatives, SA i altres aspectes establerts per les
disposicions esmentades.
Es dóna compte, distribuint-lo a tot el Consistori, del
decret esmentat en aquest dictamen i es disposa:
Primer. Aprovar la creació de la Comissió per redac¬
tar la Memòria relativa als aspectes socials, financers,
tècnics i jurídics de l'activitat a desenvolupar per Iniciati¬
ves, SA i altres aspectes establerts per les disposicions
esmentades.
Segon. Designar membres de la Comissió els se¬
güents senyors: President, ll im. Sr. Francesc Raventós i
Torras; membres, els ll·lms. Srs. Guerau Ruiz i Pena,
Antonio Lucchetti i Farré, i els Srs. Jaume Galofré i
Crespi, Francesc Rafart i Estela, Ferran Lemus i Tomàs;
secretari, el Sr. Oriol Balaguer i Julià.
El Sr. Alcalde comenta que aquest punt comporta
l'assabentament de la sentència dictada pel Tribunal
Suprem i la incoació, en conseqüència, de l'expedient
per a l'exercici d'activitats econòmiques per part del
municipi, tot inquirint, per tal de no reiterar debats, si els
diferents Grups desitgen tractar avui el tema a fons o
posposar el debat a fons per al moment en què se
sotmetin al Consell Plenari les modificacions estatutà¬
ries que s'hagin d'acordar en compliment de tal sentèn¬
cia.
El Sr. Cullell significa que sens perjudici de deixar la
discussió a fons per a la propera sessió, el seu Grup
desitjaria puntualitzar ja ara unes pautes a seguir per la
Comissió en el seu treball a fi de poder arribar a
fórmules de compromís i entesa.
El Sr. Lacalle expressa també el desig d'exposar ara
el posicionament del seu Grup, independentment de
l'ampliació que es pugui fer a la propera sessió.
El Sr. Lucchetti indica que el seu Grup voldria explicar
avui la seva posició davant l'esmentada sentència sens
perjudici de definir més endavant el futur d'Iniciatives,
SA.
El Sr. Raventós no considera pertinent fer un debat a
mitges entre dues sessions; i la Presidència subratlla la
prudència i economia de temps amb què s'han de
desenvolupar els debats plenaris.
El Sr. Alcalde, després de reiterar que en aquest
moment es tracta de donar compte de la sentència
dictada pel Tribunal Suprem i d'iniciar l'expedient de
reforma de la Societat com tal sentència assenyala, diu
que l'Ajuntament acata tal sentència i en valora negati¬
vament el fet que es pronuncií sobre aspectes formals
de l'acord de creació d'Iniciatives, SA suscitats d'ofici
per la mateixa Sala i no pas continguts en el recurs,
però, en canvi, en valora positivament: a) que no declari
nul de ple dret sinó anul·lable tal acord, amb la qual
cosa els efectes de tal sentència no es retrauen al
moment en què es prengué l'acord; b) que consagri el
principi de concurrència en lloc del principi de subsidia-
rietat vigent abans de la Constitució de 1978, és a dir,
que consagri el principi d'economia mixta ja que això
significa un canvi fonamental en la relació entre l'econo¬
mia pública i l'economia privada; en conseqüència,
l'Ajuntament tirarà endavant Iniciatives, SA, amb totes
les esmenes i convalidacions que calguin, i intensificarà
la desinversió prevista en les empreses que ho reclamin
-perquè l'Ajuntament exerceix el dret de promoció
pública de l'economia amb la doble prudència de
declarar-se soci minoritari i transitori de les empreses
que es pugui crear- però, a més, cercarà l'acord amb
els recurrents dins i fora d'aquesta Sala perquè se sent
reafirmat en el fons de la qüestió, és a dir, en el dret
a promoure iniciatives que utilitzin la forma priva¬
da de producció de béns i serveis en interès de la
Ciutat.
El Sr. Lacalle, prescindint de consideracions jurídi¬
ques, ben clares en la sentència del Tribunal Suprem,
recorda que el vot favorable del Grup Popular a la
constitució d'Iniciatives, SA es fonamentà en el fet que
l'Ajuntament no pretenia substituir la iniciativa de la
societat civil sinó impulsar-la i potenciar-la; i considera
que l'actuació d'Iniciatives, SA ha vulnerat tal esperit
entrant en competència deslleial amb la iniciativa pri¬
vada.
Remarca que és ben conegut el posicionament del
seu Grup quant a la tendència de l'equip de govern
d'anar creant Instituts i Empreses municipals sense que
estiguin justificats per una demanda social; que aquesta
obsessió per la creació de nous Organismes i Empre¬
ses municipals buida de contingut l'Ajuntament en
traslladar la gestió i el control fora d'aquesta casa; que
tal pràctica, a juí seu, pretén generar un augment,
partidista i incontrolat dels llocs de treball en comptes
d'aprofitar la voluminosa plantilla municipal i crea frus¬
tracions entre els funcionaris quan s'adonen de les
diferències salarials que hi ha entre l'Ajuntament i les
seves societats paral·leles i que no guarden relació amb
criteris d'eficàcia i qualitat de treball, com s'ha demos¬
trat recentment en les societats olímpiques; que lamen¬
tablement en quatre anys s'ha desvirtuat un esperit en
el qual coincidí tot el Consistori; que Iniciatives, SA
suscità ben aviat comentaris desfavorables i insatisfac¬
ció perquè es convertí en una societat que mediatitza i
condiciona el desenvolupament de projectes i, abusant
de la seva condició, entra en col·lisió amb el sector
privat ja que qualsevol idea d'interès ciutadà que no
compti amb tal societat està condemnada al fracàs, de
manera que d'agent dinamitzador s'ha convertit en un
holding empresarial on no hi ha cap societat que
funcioni, en una pesada càrrega per a l'economia
municipal i en un fracàs per als seus gestors.
NÚM. 39 20-XII-1989 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1575
Significa que el Grup popular, malgrat el seu rebuig
pels canvis operats en Iniciatives, SA, ha mantingut una
actitud d'oposició constructiva i de control tant en el si
del Consell d'Administració com a la Junta General,
però després de la sentència citada -que posa de
manifest la nul·litat de l'acord de l'1 d'octubre de 1985 i
el declara contrari a l'ordenament jurídic- ell presentà la
seva dimissió com a vocal del Consell d'Administració
de la Societat en carta adreçada a l'Alcaldia el 23
d'octubre proppassat on significava que la iniciativa
pública mai no podia substituir la privada, sobretot si no
competia en condicions d'igualtat, i només havia d'ac¬
tuar davant determinades mancances i en qüestions
d'interès públic general; que, consegüentment, el seu
Grup s'ofereix a col·laborar en el procés de liquidació
de la Societat perquè resulti tan poc gravós com sigui
possible per als barcelonins i no perjudiqui tercers, però
no creu procedent encetar un procés de convalidado
de la societat, com fan els dos darrers punts del dic¬
tamen.
El Sr. Cullell, en coherència amb el vot emès pel seu
Grup l'any 1985, comparteix la valoració positiva que ha
fet l'Alcaldia de la sentència del Tribunal Suprem i
defensa la participació dels ens iocals en l'impuls i
promoció de l'activitat econòmica sempre i quan es
compleixin aquests quatre requisits: 1) que es tracti
d'activitats que encaixin dintre el marc de competèn¬
cies locals; 2) que responguin a un interès públic i
concret; 3) que es respectin les regles de la lliure
competència i de la igualtat d'oportunitats; 4) que
mantinguin una col·laboració amb les Adminstracions
públiques de nivell superior.
Ara bé, prescindint també de valoracions jurídiques
sobre l'abast de la sentència, recomana, des d'una
perspectiva de prudència política i de seny, que la
Comissió creada per l'Alcaldia hauria d'anar per un
doble camí que eviti sorpreses i el risc de noves
equivocacions de manera que essent, si més no, discu¬
tible la teoria de la convalidació de l'acord citat, l'es¬
mentada Comissió hauria de portar a terme la liquidació
d'Iniciatives, SA i, paral·lelament, tirar endavant la crea¬
ció d'una nova societat adaptada a la legislació vigent
per si els defectes de la primera no fossin convalida-
bles, ja que així s'asseguraria aquesta vegada el tret
sense entrar en disquisicions jurídiques de si l'acord
primer era nul de ple dret o simplement anul·lable ni
sobre el funcionament que ha tingut la Societat fins
ara.
El Sr. Lucchetti també valora positivament el reconei¬
xement que fa la sentència de la intervenció de la
iniciativa pública en l'activitat econòmica, a pesar d'es¬
tar establert en l'article 128 de la Constitució, perquè
poca llibertat d'empresa hi hauria si els poders públics
no poguessin actuar en iguals condicions que el sector
privat i perquè dóna la raó als que defensen la necessi¬
tat d'una presència, cada cop més creixent, del sector
públic en l'activitat econòmica del país, tesi que és un
dels elements definidors d'una política d'esquerres per¬
què, en la seva opinió, un govern d'esquerres no és
aquell que lliura la sanitat i l'ensenyament al sector
privat. Afegeix que el seu Grup sempre ha defensat un
sector públic fort, no subsidiari, eficaç i eficient; que la
sentència amplia les competències dels poders locals
en el terreny de l'economia seguint les tendències
vigents a tot Europa; que el 1985 el Grup municipal del
Partit Socialista Unificat de Catalunya votà favorable¬
ment la creació d'Iniciatives, SA perquè en el seu
programa electoral preconitzava la creació d'una socie¬
tat d'aquestes característiques; que avui, però, la situa¬
ció econòmica és diferent i cal una reflexió sobre els
objectius socials de l'empresa partint d'una interpre¬
tació àmplia i no pas restrictiva del concepte d'uti¬
litat pública, si bé no totes les accions impulsades
per Iniciatives, SA responen a aquest criteri i, per
tant, cal una revisió de l'activitat desplegada fins
ara.
No vol tampoc entrar en discussions jurídiques, però
entén que la sentència no declara nul de ple dret sinó
anul·lable l'acord de creació d'Iniciatives i, en conse¬
qüència, no implica la nul·litat de totes les actuacions de
la Societat fetes fins ara, malgrat la redacció de l'onzè
fonament de dret. Sosté, per altra banda, que una
empresa finançada amb fons públics hauria de facilitar
més el control públic perquè, a pesar que en el Consell
d'Administració hi ha representants del tots els Grups
municipals, tots els Regidors haurien de tenir un conei¬
xement més complet de totes les empreses en què
Iniciatives participa, problema aquest, que és el central
a resoldre.
Reitera que el seu Grup valora positivament la sen¬
tència i demana de poder analitzar, en detall, les inver¬
sions que s'han fet en les empreses participades per
poder treure'n les conclusions pertinents.
El Sr. Raventós, després d'advertir que l'Alcaldia ja
ha definit l'abast de la proposta, destaca que s'ha de
fer una valoració positiva de la sentència perquè reforça
el paper de l'Ajuntament en el terreny econòmic; que
Iniciatives fou constituïda per acord unànime de tot el
Consistori i tots els Grups municipals han tingut repre¬
sentació en el seu Consell d'Administració; i que els
acords d'aquest relatius a la creació de les vint-i-dues
empreses promogudes per Iniciatives, SA també tingue¬
ren el suport de tots els Grups excepte en el cas dels
Porxos d'en Fontseré, si bé el transcurs del temps pot
fer veure d'altra manera algunes qüestions.
En contestació a les intervencions produïdes en el
curs del present debat, diu que el Sr. Lacalle i abans el
Sr. Pujades, anterior representant del Grup Popular,
votaren a favor de totes les propostes de creació de
noves societats; que la intervenció del Sr. Cullell ha
estat constructiva i obre unes vies de col·laboració i
consens; que és important la valoració positiva que s'hi
ha fet, del paper de l'Ajuntament en el camp de la
promoció econòmica; que coincideix plenament en els
quatre criteris enumerats pel Regidor convergent per¬
què són els definits en el marc constitucional i també li
sembla prudent i raonable la seva posició sobre la
sentència però els Serveis Jurídics municipals, que són
molt competents i han comptat amb l'assessorament
d'administrativistes i mercantilistes de primera línia han
aconsellat el camí que la proposta segueix; i que també
comparteix en gran mesure les diverses observacions
que ha formulat el Sr. Lucchetti sobre la sentència i la
necessitat de revisar els objectius socials.
Remarca que la Comissió nomenada per l'Alcalde
procurarà esbrinar l'opinió de tothom per tal de formular
unes propostes que permetin assolir un consens i, per
tant, demanarà el parer dels Grups polítics i dels mem¬
bres del Consell d'Administració i d'accionistes qualifi¬
cats a fi d'acomodar els objectius de la Societat a un
entorn canviant perquè els motius que aconsellaren la
creació d'Iniciatives continuen essent vàlids. Creu, en
conclusió, que cal evitar la politització de l'assumpte i
cercar una línia de consens.
1576 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 39 20-XI1-1989
El Sr. Cullell puntualitza que no pot sentir-se satisfet
quan la Sentència diu que l'Ajuntament ha fet malament
les coses fins al punt de considerar que la Societat ni té
Consell d'Administració en haver-se anul·lat l'acord de
constitució de la Societat; en conseqüència, no es
tracta tant sols d'una qüestió purament formal. Agrega
que al seu Grup li hauria agradat d'ésser present en la
Comissió constituïda per l'Alcaldia que ha de preparar
la constitució d'una nova societat -ja que l'anterior no
existeix- de promoció de l'activitat econòmica de la
Ciutat, societat en la qual pot revertir la liquidació de
l'anterior.
El Sr. Lacalle matisa que el seu Grup ha estat present
en el Consell d'Administració d'Iniciatives amb una
actitud de col·laboració i de control de la gestió sense
considerar-ho, però, un òrgan polític; que cal, lògica¬
ment, potenciar els projectes de ciutat però l'Ajunta¬
ment s'ha de dedicar a fer gestió i política municipal i no
és el lloc adequat per desenvolupar-hi vocacions em¬
presarials frustades perquè Iniciatives, SA juga amb els
diners de tots els barcelonins i, en canvi, les empreses
privades exposen únicament els diners dels seus socis;
que de la vintena de societats creades només en
funcionen dues o tres; i que està radicalment en contra
de la potenciació del sector públic que no funciona,
mentre que el privat sí.
El Sr. Armet significa que a conseqüència del recurs
del Foment del Treball, s'ha dictat, en una conjuntura
política determinada -el període electoral- una sentèn¬
cia que no ha estat posada en relleu pel guanyador del
procés sinó pels Grups de l'oposició municipal; que tal
sentència és favorable perquè obre expectatives impor¬
tants en considerar el sector públic un dels elements
definidors de l'economia, quan abans només se li
acceptava una intervenció subsidiària en aquest camp;
que l'equip de govern és decidit partidari d'una compe¬
tència lleiai -no deslleial com ha dit el Sr. Lacalle- entre
el sector públic i el sector privat i tira endavant iniciati¬
ves d'una manera prudent i consensuada i amb la
presència en el Consell d'Administració d'Iniciatives, SA
d'un dels pocs liberals que hi ha hagut a Catalunya; que
el sector públic no s'ha de quedar només els borns que
no vol el sector privat, sinó que pretén aconseguir
també plus-vàlues importants, que van al sector privat,
en benefici d'un major benestar dels ciutadans; que no
és bo presentar la dimissió per la interpretació subjecti¬
va d'una sentència que no agrada; que la sortida més
intel·ligent a les reflexions col·laterals de la sentència és
la menys aparatosa i de costos més reduïts, que s'ha
tractar seriosament amb els tècnics; i que l'Ajuntament
ha tingut un triomf encara que s'hagin d'introduir unes
modificacions.
El Sr. Lucchetti entén que la sentència planteja algun
dels problemes suscitats pel creixement i l'actuació
d'Iniciatives i crea una certa inseguretat jurídica, que no
s'hauria d'aprofundir amb propostes com les formula¬
des pels Grups de l'oposició de liquidar la Societat
-creada en un moment de buit legal que ha omplert la
legislació promulgada posteriorment- de manera que
no creu procedent encetar un procés de liquidació de la
Societat ni per economia processal, ni pels costos,
inseguretat jurídica i ineficàcia que comportaria, sinó
que la solució més intel·ligent és la proposada. Pensa
també que tots els Grups haurien de reconsiderar la
seva presència en el Consell d'Administració d'Iniciati¬
ves perquè no és bo que una empresa de les seves
característiques no tingui el control de tots els Grups de
l'oposició; i que la proposta hauria de rebre el suport de
tots els Grups.
El Sr. Lacalle matisa que ha emprat l'expressió «com¬
petència deslleial» perquè Iniciatives, SA s'emporta tots
els projectes de ciutat en què participa fins al punt que
quan els empresaris volen escometre'n algun, miren de
posar-se d'acord amb ella perquè altrament la seva idea
no prospera; que el seu Grup té de la societat una
concepció diferent de la que té el Grup socialista però
en un moment en què en l'Europa que funciona es
desnacionalitzen les empreses públiques, l'Ajuntament
no n'ha de voler crear de noves; i que no veu com el
seu Grup pot col·laborar en una Comissió on no té cap
representant.
El Sr. Ruiz i Pena expressa el seu descontent perquè
la sentència del Tribunal Suprem trenca el principi
d'igualtat i lliure concurrència en gravar les societats
públiques amb uns requisits discriminatoris respecte les
societats instrumentals privades i perquè significa una
ingerència del Poder Judicial en el Poder Polític en
establir un control previ sobre l'objecte social valorant-
ne l'oportunitat i la conveniència, quan això correspon a
aquest Plenari.
El Sr. Raventós destaca com a conclusions que la
sentència reconeix als Ajuntaments la competència de
promoure l'activitat econòmica i empresarial, tanmateix
s'hi han interposat sengles recursos, davant el mateix
Tribunal Suprem i davant el Tribunal Constitucional,
contra aquells aspectes que lesionen interessos d'a¬
quest Ajuntament; que tal sentència anul·la l'acte de
constitució d'Iniciatives, SA però no pas cap acord del
seu Consell d'Administració i, per això, la via a seguir és
la convalidació de tal acte d'acord amb la legislació avui
vigent -que no ho era aleshores-, és a dir, iniciant
l'expedient per a l'exercici d'activitats econòmiques.
Diu, en resum, que tots els Grups comparteixen la
importància de la promoció econòmica per al benestar
dels ciutadans de Barcelona i l'equip de govern ha
demostrat la seva voluntat d'arribar en aquest assump¬
te, a un consens polític, garantit per la presència en el
Consell d'Administració de la Societat de tots els Grups
polítics i empresaris de prestigi, per avaluar, cas per
cas, l'existència d'interès públic, perquè al cap de
quatre anys de la creació de la Societat l'entorn ha
canviat i els problemes d'avui ja no són els de llavors;
per tant, cal aprofitar l'ocasió que ofereix la Sentència
per encetar una nova etapa en la vida de l'empresa.
El Sr. Alcalde tanca el debat observant que s'ha
allargat més d'allò que inicialment havia previst; i co¬
menta que la sentència no reconeix sinó que constata
que l'article 128,2 de la Constitució permet a totes les
Administracions públiques la iniciativa pública, -l'exerci¬
ci de la qual matisen després altres lleis pel que fa a
l'Adminitració local- i declara que l'acord municipal no
s'hi ajusta. Posa, tot seguit, en relleu que tal sentència
no exonera les altres Administracions de la necessitat
de justificar l'interès públic -encara que possiblement hi
ha en aquest aspecte un buit legal que els parlamenta¬
ris haurien de cobrir-, i dóna per périclitât el principi de
la subsidiarietat de l'empresa pública; que l'expedient
per a l'exercici de la iniciativa pública substitueix l'antic
expedient de municipalització i implica un avís al mercat
de l'entrada del sector públic de forma concurrent amb
el privat; i que, en el curs del debat, s'han posat ja
sobre la taula els arguments fonamentals de la qüestió.
S'aprova la proposta en debat amb el vot en contra
del Srs. Lacalle, Albesa, i Fernández i Díaz.
NÚM. 39 20-XII-1989 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1577
ÀMBIT D'URBANISME, OBRES I SERVEIS
Negociat Administratiu de Manteniment i Serveis
Aprovar el Plec de condicions que ha de regir el
contracte relatiu al subministrament, col·locació, rentat i
manteniment de papereres a la Ciutat amb una duració
de set anys; i convocar concurs per a la seva adjudica¬
ció.
Negociat de Proveïments
Incrementar, a proposta de Mercados de Abasteci¬
mientos de Barcelona, SA, en vint-i-dos el nombre de
parades del Mercat Central de la Flor segons la distribu¬
ció i numeració que figura en el plànol adjunt, que s'a¬
prova.
S'aproven els dos dictàmens anteriors.
ÀMBIT DE VIA PÚBLICA
Negociat de Transports i Circulació
Constituir un òrgan de participació sectorial, de con¬
formitat amb allò que disposa l'article 59 de la Llei
Municipal i de Règim Local de Catalunya, de 15 d'abril
de 1987, sota la denominació de Consell Municipal de
Circulació i Seguretat Vial; i aprovar-ne les Normes
reguladores i donar-los el seu tràmit reglamentari.
S'aprova amb la modificació de l'article 9è de les
Normes reguladores de conformitat amb el suggeriment
del Sr. Albesa acceptada en el Consell Municipal Per¬
manent.
El Sr. Alcalde, en comentar els debats tinguts en
aquesta sessió troba que la minoria s'ha refugiat en els
tòpics quan, en el cas d'Iniciatives, SA, ha recomanat
que l'Ajuntament no entrés en el mercat i quan, en el
cas de les Ordenances, ha demanat que no es posin
més impostos. Puntualitza que la sentència sobre Inicia¬
tives, SA només diu que si l'Ajuntament vol entrar en el
mercat, ha d'avisar i dir el perquè; que els perqués
poden ser molts: crear ocupació, habilitar una zona,
agilitar la gestió, atraure inversions, millorar la capacitat
turística, conservar el valors històrics, etc; que es tracta
d'una qüestió que està damunt la taula a tota Europa,
com palesa l'article de M. Duverger -que llegeix- publi¬
cat a la premsa el proppassat dia 30 d'octubre i que
acaba dient que s'ha de passar de l'Estat protector o
productor a l'Estat promotor juntament amb els empre¬
saris. Significa, també, que el Regidor de Finances ha
indicat que la Ciutat necessita uns ingressos superiors
en un 9 %, però no pas més impostos per aquest
percentatge; que la suma dels padrons passa de
45.084 a 48.494 milions de pessetes, fet que implica un
increment del 7,6 %; que aquest percentatge, fins i tot
sumant-hi el corresponent als recàrrecs de la recollida
d'escombraries i de la contribució urbana, és inferior al
creixement monetari del producte interior brut de la
Ciutat i encara no és el percentatge d'increment fiscal
net perquè se n'hauria de descomptar la part desgrava-
ble de la contribució territorial urbana i de la taxa
d'escombraries, subsumides en l'impost municipal de
béns immobles.
Indica que recentment, el New York Times recomana¬
va al candidat vencedor de les eleccions de l'Alcaldia
d'aquella ciutat, Mr. Dinkins, posar més impostos i
reduir la despesa per tal de disminuir el dèficit munici¬
pal; que contràriament l'oposició d'aquest Ajuntament
propugna menys impostos i més despesa; que l'equip
de govern, en canvi, proposa menys impostos i menys
pressió fiscal real i menys despesa i dintre dels impos¬
tos encara discrimina incrementant, nominalment, els
que pesen sobre el cotxe particular i disminuint els que
graven l'habitatge i la recollida d'escombraries, i també
creu necessari augmentar els preus públics de béns
públics escassos, com són l'aigua, l'espai central i el
silenci, per tal de reduir-ne el consum per la via del
preu.
Remarca que en les Ordenances fiscals, l'equip de
govern no hi persegueix simplement finalitats recaptatò-
ries, sinó també l'equilibri en les demandes socials de
determinats serveis i altres objectius com són menys
trànsit privat en el centre, més aparcament de residents
i a la perifèria, menys sorolls, més aparcament flexible,
menys cales i rases, més neteja i més disciplina i
seguretat vial; que usa de les Ordenances fiscals amb
moderació i imaginació; que, una vegada més, es posa
de manifest la asimetria en les formalitats a què estan
sotmeses les diverses Administracions perquè, en la
local les Ordenances fiscals s'han de sotmetre a una
doble aprovació -inicial i definitiva- i encara aquest
Ajuntament convocarà voluntàriament dues audiències
públiques per discutir-Ies; i que fins el moment de la
seva aprovació definitiva les ordenances no són pròpia¬
ment de l'equip de govern sinó del Regidor de Finan¬
ces.
El Sr. Cullell observa que les formalitats de les diver¬
ses Administracions són realment asimétricas perquè
en els Parlaments els Pressupostos es discuteixen en
ponències, en comissió i en el ple, mentre que aquí els
papers no es tenen amb la mateixa antelació; confia,
doncs, que la nova Carta municipal intentarà parlamen-
taritzar la vida corporativa a fi que l'oposició pugui
discutir millor. Respecte a la sentència sobre Iniciatives,
precisa que el seu Grup no qüestiona si l'Ajuntament
pot entrar o no en el mercat, sinó que vist que hi ha un
acte nul, només demana que les coses es facin bé per
evitar un nou fracàs. Tocant a les Ordenances indica
que l'increment fiscal de l'any vinent serà superior al
10 %; que hi ha almenys un impost nou, el de construc¬
cions, instal·lacions i obres perquè la llicència d'obres
no desapareix pas; que l'augment dels serveis mínims
de la taxa funerària no és pas una prova de la preocu¬
pació per la redistribució de la renda; que el seu Grup
està preocupat pels problemes de la circulació però no
podia donar el seu suport absolut al punt 1 d'una moció
del qual no coneix encara tot l'abast; i que no és vàlid
desdibuixar amb cortines de fum una sessió que tenia
dos punts centrals: l'un, l'assabentament d'una sentèn¬
cia que diu que l'Ajuntament ha actuat malament; i
l'altre, l'aprovació d'unes ordenances que poden ésser
molt interessants però que augmenten la pressió fiscal.
El Sr. Lacalle puntualitza que, en la seva opinió, el
Consistori s'ha de dedicar a fer gestió de ciutat; que
Iniciatives, SA entra al mercat amb avantatges; que la
pujada dels impostos i taxes municipals no és un tòpic
sinó una realitat a canvi de la qual el ciutadà no rep
unes contrapartides suficients; que des de l'Administra¬
ció municipal s'han de potenciar idees però no pas
dur-les a terme, sobretot havent-hi a la Ciutat empresa¬
ris molt bons; i que quan hom comet una equivocació
l'ha de reconèixer i cercar-hi solucions.
1578 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 39 20-XII-1989
El Sr. Armet matisa que el Consistori no ha de
valorar actituds personals progressistes, sinó progres-
sivitat fiscal i, en aquest sentit, a Barcelona, amb un
marge de maniobra molt petit, s'ha fet un sistema
tributari local més progressiu fins al punt que entre el
75 i el 80 per 100 de les famílies amb la suma de
l'impost sobre béns immobles i de les escombraries
pagaran menys i el mateix tracte reben els comerços
de menys de 40 m2.
El Sr. Alcalde fa avinent que té damunt la taula un
ban que preveu el tancament els dies festius de deter¬
minats carrers de la part central de l'Eixample i d'altres
indrets de la Ciutat per promoure l'ús de la bicicleta.
Finalment, interpretant el sentiment de tot el Consis¬
tori, expressa la seva emoció per la desaparició del mur
de Berlín i la seva preocupació pels problemes per la
sequera i anuncia que, d'avui en vuit, se signarà en el
Ministeri d'Obres Públiques i Urbanisme, d'una manera
extraordinàriament positiva, encara que potser una mica
tard, el Conveni sobre l'anomenada Pota Sud que tanca
l'anella dels Cinturons i que serà l'acta de naixement
d'una realitat social que és l'àrea metropolitana o la
conurbació de Barcelona, si és vol dir d'altra manera.
No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presi¬
dència aixeca la sessió a les catorze hores i cinquanta-
cinc minuts.
Acords
Sessió del Consell Plenari de l'11 de desembre
de 1989.
Aprovació de l'acta de la sessió anterior.
Despatx d'ofici
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 21 de
novembre de 1989 (NC-150), que nomena la ll ima. Sra.
Núria Gispert i Feliu, membre observador de la Comis¬
sió de Govern.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 9 de
novembre de 1989 (NC-147), que designa membres del
Consell General de l'Institut Municipal d'Informàtica els
ll·lms. Srs. Joaquim de Nadal i Caparà, Guerau Ruiz i
Pena, Albert Batlle i Bastardas, Antoni Santiburcio i
Moreno, Antoni Lucchetti i Farré, i Albert Fernández i
Díaz; i els Srs. Francisco Longo i Martínez, Franscesc
Rafart i Estela, Guillem Sánchez i Juliachs, Manuel Tuñí i
Vancells, Manuel de Forn i Foxà, Antoni Olivé i Ramón,
Jaume Miranda i Canals, Lluís Jofre i Roca, i Àngel Ros i
Domingo; i en designa President l'll im. Sr. Joaquim de
Nadal i Caparà i Vice-president l'll im. Sr. Guerau Ruiz i
Pena.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 22 de
novembre de 1989 (NC-149), que nomena membre del
Consell d'Administració del Patronat Municipal de l'Ha¬
bitatge la Sra. Adelaida Soto i Cano, en substitució de la
Sra. Núria Triadú i Marquès.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 23 de
novembre de 1989 (NC-151), que designa la ll ima. Sra.
Marta Mata i Garriga, membre del Consell Social de la
Universitat de Barcelona en representació de l'Ajunta¬
ment de Barcelona i en substitució del Sr. Carles Ponsa
i Ballart.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 22 de
novembre de 1989 (NC-152), que designa el Sr. Manuel
de Forn i Foxà, representant d'aquest Ajuntament al
Consell Social de la Universitat Politècnica de Catalu¬
nya.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 24 de
novembre de 1989 (NC-153), que designa representant
d'aquest Ajuntament en el Consell General i en el
Comitè Executiu de la Fira Oficial i Internacional de
Mostres de Barcelona, la ll·lma. Sra. Mercè Sala i
Schnorkowski, en substitució de l'll im. Sr. Jordi Parpal i
Marfà.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 24 de
novembre de 1989 (NC-154), que nomena l'll im. Sr.
Enric Truñó i Lagares, representant de l'Ajuntament de
Barcelona en la Comissió Permanent del COOB-92, en
substitució de l'll im. Sr. Jordi Parpal i Marfà.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 27 de
novembre de 1989 (NC-155), que nomena la ll·lma. Sra.
Núria Gispert i Feliu, Regidora de Promoció i Relacions
Cíviques, amb adscripció a la Primera Tinència d'Alcal¬
dia, i li atribueix la promoció i la coordinació de les
activitats dels Centres Cívics.
Ratificar els decrets de l'Alcaldia de 3 de novembre
de 1989 pels quals es nomena membre dels Consells
Municipals dels següents Districtes: de Ciutat Vella el
Sr. Josep Bonet i Sierra, en substitució del Sr. Víctor
Gómez i Gómez (NC-138), i la Sra. Matilde Soler i
Venene, en substitució del Sr. Pere Marí Codina (NC-
140); i de les Corts, la Sra. Francesca Llopis i Caldero
en substitució de la Sra. Montserrat Muxart i Domènech
(NC-139).
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia de 24
d'octubre de 1989, que aprova reconeixements de
crèdit per un import de 84.190.761 pessetes.
Ratificar els decrets de l'Alcadia, de 3 de novembre
de 1989 (P-1196, 1197), que, en virtut de concurs,
nomenen la Sra. Joana Agudo i Bataller, la Sra. Teresa
Folguera i Morè, la Sra. Àngels Vivanco i Pradel, la Sra.
Montserrat Gispert i Trias, el Sr. Eduard Cabús i Viñas,
la Sra. Isabel Boix i Junquera, la Sra. Lídia Flaqué i
Centelles, el Sr. Jaume Novell i Arriasol, la Sra. Pilar Gort
i Almacellas, i la Sra. Pilar Sentís i Vilalta, Responsables
d'Educació dels Districtes d'Horta-Guinardó, de les
Corts, de l'Eixample, de Sant Andreu, de Ciutat Vella,
de Sants-Montjuïc, de Sant Martí, de Gràcia, de Sarrià-
Sant Gervasi, i de Nou Barris, respectivament.
Ratificar els decrets de l'Alcadia, de 3 de novembre
de 1989 (P-1198, 1199, 1200 i 1201), que, en virtut de
NÚM. 39 20-XW-1989 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1579
concurs, nomenen: Director de Mercat A el Sr. Joan
Damià i de Nicolás, el Sr. Nadal Cosp i Contreras, el Sr.
Francesc Puigdomènech i Torras, el Sr. Ferran Saperes
i Fortuny, el Sr. Joaquim Navarro i Nebot, i el Sr. Lluís
Orri i Riba; Director de Mercat B el Sr. Angel Peix i
Cano, el Sr. Florencio Tricas i Martínez, el Sr. Francesc
Vila i Vallés, el Sr. Manuel Antolín i Galindo, la Sra.
Alexandra Sacristan i Fernández, el Sr. Daniel Angulo i
López, el Sr. Francisco Javier Herrero i García, la Sra.
Mari Carmen Galan i Herrera, el Sr. Josep Campos i
Pérez, i la Sra. Dolors Meneses i Castaño; i Director de
Mercat C la Sra. Anna Ortoves i Gil, i el Sr. Raimond
Español i Danet. '
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern d'1 de
desembre de 1989, pel qual es tenen per desafectades
del seu carácter de béns de domini públic i qualificades
com a béns patrimonials diverses finques de l'eix de
Méndez Núñez en virtut de l'aprovació del Pla Especial
de Reforma Interior de Ciutat Vella, les quals finques, a
més, no s'havien utilitzat amb l'afectació prevista, tot
això a l'empara dels articles 21.1 i 24 del Reglament del
Patrimoni dels Ens locals
Ratificar els Convenis següents: A) amb el Ministeri
d'Obres Públiques i Urbanisme, la Generalitat de Cata¬
lunya i els Consells Comarcals del Baix Llobregat i del
Barcelonès, per al finançament de les obres de la xarxa
arterial metropolitana de Barcelona en els trams cor¬
responents al Segon Cinturó i les connexions amb
l'Aeroport; B) amb el Ministeri d'Economia i Hisenda,
per a la realització d'estudis tècnics en el Laboratori del
Centre d'Inspecció del Comerç Exterior de Barcelona;
C) amb el Departament de Benestar Social de la Gene¬
ralitat de Catalunya, per a la programació i finançament
de Serveis Socials al municipi de Barcelona; i D) amb el
Patronat Metropolità del Parc de Collserola, per asegu¬
rar al funcionament de Mas Pins com a equipament
d'educació ambiental.
Ratificar, exercint funcions de Junta General de la
Societat Privada Municipal Barcelona Activa SA, el de¬
cret de l'Alcaldia, de 23 de novembre de 1989 (NC-
157), que nomena membre del Consell d'Administració
de tal Societat el Sr. Josep Maria Canals i Cabiró en
substitució del Excm. Sr. Luis Solana i Madariaga.
Acceptar la renúncia al càrrec de Regidor d'aquest
Ajuntament presentada per l'll im. Sr. Jordi Parpal i
Marfà, en carta adreçada a l'Alcaldia el 4 de desembre
de 1989.
Ordre del dia
COMISSIÓ DE GOVERN
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 23 de
novembre de 1989, pel qual s'aprova inicialment el
Projecte d'urbanització, d'iniciativa privada, del carrer
sense nom entre el del Pantà de Tremp i de Josep San-
genís.
Ratificare Is acords de la Comissió de Govern de 17
de novembre de 1989, pels quals s'aproven:
A) Inicialment: 1) el Pla especial d'estesa d'una línia
de subministrament elèctric a les obres del Túnel de
Vallvidrera; 2) el Pla especial de modificació d'ús i
volumetria de l'equipament del carrer de Josep Sange-
nís; 3) l'Estudi de detall del centre comercial i hotel del
carrer de Pelai; 4) l'Estudi de detall per a l'ordenació de
volums d'un sòl previst com equipament per al Mercat
de la Sagrada Família; 5) l'Estudi de detall per adaptar la
unitat d'actuació 3 del Pla especial del sector delimitat
per la Gran Via de les Corts Catalanes, l'avinguda de la
Zona Franca, els carrers del Cincell, d'Arnes, d'Acer i
de Motors, i el límit amb l'Hospitalet de Llobregat; 6) la
modificació puntual de l'Estudi de detall del solar amb
front als carrers de Joan Güell núms. 201-209, de
Joaquim Molins núms. 1-5 i de les Corts núms. 74-92;
7) l'Estudi de detall de la finca del carrer d'Eduardo
Conde núm. 15 i passatge del Roserar núms. 12-14; 8)
l'Estudi de detall de l'illa delimitada per la plaça d'Egui-
laz i pels carrers de Buïgas, de Nena Casas, de Tres
Torres i de Castellnou; 9) l'Estudi de detall per a
l'ordenació d'aparcament i locals socials a la Parròquia
de Crist Rei, en els Jardins d'Elx; i 10) l'Estudi de detall
de concreció de volums i alineació de l'edifici amb front
al carrer de Bartrina, dins l'àmbit del Pla especial de
l'equipament de l'illa Casal del Sali.
B) Definitivament: 1) l'Estudi de detall d'ordenació
volumètrica del sector comprès entre els carrers de
Bellesguard, de Valeta, d'Arquer i de Roure; i 2) l'Estudi
de detall definitori de les condicions d'edificació del
solar ubicat al passatge de Garcini núms. 8-10.
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, d'1 de
desembre de 1989, pel qual s'aprova inicialment el
Projecte de delimitació de la unitat d'actuació del sector
occidental de la Zona Franca, limitada pel carrer dels
Alts Forns, el passeig de la Zona Franca, i els carrers
del Plom, de l'Acer, dels Motors i de la Metal·lúrgia, i es
determina com a sistema d'actuació urbanística de tal
Projecte, el de cooperació.
Ratificar els acords deda Comissió de Govern d'1 de
desembre de 1989, pels quals s'aproven:
B) Definitivament: 1) Projecte d'urbanització, d'inicia¬
tiva privada, del carrer de la Indústria, de Trinxant, del
Fresser; i 2) el Projecte d'urbanització, d'iniciativa priva¬
da, de la perllongació del passeig del Triomf, entre la
Gran Via de les Corts Catalanes i el carrer del Perú.
ALCALDIA
DELEGACIÓ DE PROMOCIÓ URBANÍSTICA
I JOCS OLÍMPICS 1992
Encarregar a la Societat Privada Municipal Institut
Municipal de Promoció Urbanística, SA, que porti a
terme l'elaboració del projecte per a la reutilització de
l'Estació del Nord, la proposta de la forma de gestió
corresponent, i la supervisió de les actuacions que
actualment s'hi desenvolupen; deixar sense efecte
qualsevol altre acord que contradigui el present encàr¬
rec i, en concret, el de data 15 de setembre de 1987.
ÀMBIT D'ORGANITZACIÓ I ECONOMIA
Oficina Administrativa de l'Area d'Economia i Empreses
Prendre en consideració la Memòria preparada per la
Comissió nomenada per decret de l'Alcaldia, de 9 de
novembre de 1989 i ratificada pel Consell Plenari del
proppassat 10 de novembre, en relació als aspectes
socials, financers, tècnics i jurídics de l'activitat a de¬
senvolupar per Iniciatives, SÁ, i procedir a exposarla al
públic per un període de trenta dies.
1580 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 39 20-XII-1989
ÀREA DE FINANCES
Negociat de Pressupostos i Comptes
Aprovar modificacions de crèdit dins del Pressupost
General de 1989, de conformitat amb la documentació
adjunta.
ÀMBIT D'URBANISME, OBRES I SERVEIS
Secretaria Executiva de l'Àmbit d'Urbanisme, Obres
i Serveis
Elevar a l'Honorable Conseller de Política Territorial i
Obres Públiques, la proposta de modificació de l'article
71, apartat 3, de les Ordenances Metropolitantes d'Edi¬
ficació, per tal que, si és adient, es tramiti la seva
aprovació en els termes proposats per la Direcció de
Serveis de Control de l'Edificació de l'Ajuntament de
Barcelona.
Aprovar inicialment la modificació de l'article 2 de
l'Ordenança sobre Normes constructives per a la pre¬
venció d'incendis, de 19 de novembre de 1974, afegint
a la seva actual redacció el següent text: «En matèria
d'escales d'emergència serà d'aplicació el previst en el
NBECPI-82»; i la derogació de l'article 53 de la mateixa
Ordenança; exposar l'expedient al públic pel termini de
trenta dies a l'objecte que puguin formular-s'hi al·lega¬
cions.
Negociat d'Expropiacions i Desnonaments
Districte de Sarrià-Sant Gervasi
Modificar l'acord del Consell Plenari, de 28 de de¬
sembre de 1988, pel qual es va acordar abonar a
Propedagògic, SA entitat propietària de l'Escola Costa i
Llobera, la quantitat de 64.297.500 pessetes com a
pagament de la segona anualitat del preu d'adquisició
del terreny de la finca situada en el carrer Capella de
Can Caralleu, s/núm. en base a la Llei 14/83 de 14 de
juliol, relativa a la integració de les escoles privades
dintre de la xarxa de Col·legis públics, en el sentit que la
quantitat a pagar amb càrrec al Pressupost General de
1989 és la de 21.432.500 pessetes, mentre que les
restants 42.875.000 pessetes s'abonaran quant a
21.432.500 pessetes, amb càrrec a la partida que en el
seu dia es determini del Pressupost General de 1990, i
quant a la resta de 21.442.500 pessetes, amb càrrec a
la partida que en el seu dia es determini del Pressupost
General de 1991; aplicar la despesa de 21.432.500
pessetes amb càrrec a la partida 6212.3320.02.06 del
Pressupost General de 1989; pagar l'esmentada quanti¬
tat a la propietat o, en altre cas, consignar-la a la Caixa
municipal.
Mocions
De l'Alcaldia
Negociat de Planejament
Precisaria forma de la unitat de la zona hotelera (clau
10) a l'emplaçament de Torre Melina i les condicions
d'ordenació del sector segons els annexos 1 i 2 redac¬
tats per l'Àrea d'Urbanisme; modificar l'acord adoptat
per aquest Consell Plenari el 6 d'octubre de 1989, en el
sentit d'iniciar i portar a terme, sense més demores, els
procediments i tràmits d'informació pública, licitació i
altres esmentats en aquell acord, fins a l'adjudicació i
formalització dels contractes de concessió dels drets
de superfície per a la construcció i explotació de les
zones de dotació hotelera (clau 10) de la Vall d'Hebron,
carrer Lleida-avinguda Rius i Taulet, la plaça d'Espanya,
i la Torre Melina, amb l'advertiment que la plena efectivi¬
tat dels contractes, en els dos últims casos, quedarà
condicionada a l'aprovació definitiva de la Modificació
del Pla General Metropolità relativa a la regulació de la
zona de dotació hotelera.
ModificareIs Plecs de condicions econòmicoadminis-
tratives reguladores dels drets de superfície a constituir
sobre els sòls destinats a la construcció i explotació
dels hotels de la plaça d'Espanya, de la Vall d'Hebron,
del carrer de Lleida-avinguda Rius i Taulet i de la Torre
Melina aprovats pel Consell Plenari el 6 d'octubre de
1889, en el sentit de donar la nova redacció que figura
en el document annex a l'article 13 de tots els plecs,
relatiu a les garanties, i als articles 7 i 19 dels plecs de
condicions de les finques de propietat municipal -plaça
d'Espanya i Vall d'Hebron referents al preu i als criteris
bàsics de selecció, respectivament, de suprimir els
paràgrafs 2n i 3r de l'article 21 de tots els plecs pel que
fa a l'obligatorietat de constituir una societat mercantil
com adjudicatària del contracte.
NÚM. 39 20-XII-1989 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1581
DISPOSICIONS GENERALS
Decrets de l'Alcaldia
Decret. En ús de les facultats atorgades a aquesta
Alcaldia per l'article 7è, 1r de la Llei de Règim Especial
d'aquest Municipi, disposo:
Donar el nom de carrer de Mossèn Batlle al vial
comprès entre els carrers de la Travessera de Dalt i
Maignon, en el Districte de Gràcia.
Barcelona, 24 de novembre de 1989. L'Alcalde, Pas¬
qual Maragall i Mira. (Réf. SG-1698)
Circulars de Secretaria General
NORMES SOBRE RECONEIXEMENTS DE CRÈDIT
Amb data 15 de novembre, el Sr. Interventor comuni¬
ca al Secretari general, les instruccions següents per a
general coneixement:
1.1. Si d'exercicis anteriors al de 1989 quedés algu¬
na despesa sense autorització pendent de formació del
corresponent expedient de reconeixement de crèdit, es
dóna el termini fins al 31 de desembre per formar
l'esmentat expedient i iniciar el tràmit per a la seva
aprovació en forma reglamentària.
1.2. Els sectors pressupostaris tindran cura de regu¬
laritzar d'aquesta forma la seva situació.
1.3 Es recorda la responsabilitat que l'article 141.1
apartat c), de la Llei General Pressupostària (Reial
Decret Legislatiu 1091/88, de 23 de setembre), en
relació amb els articles 145 i 146 del mateix cos legal,
assenyala per a les autoritats i/o funcionaris que rea¬
litzin una despesa sense autorització, que donin a la
despesa una major extensió de l'autoritzada o que per
defectes de tramitació facin que una despesa quedi
sense cobertura pressupostària.
2.1. Les majors despeses que excepcionalment
s'hagin generat per l'activitat de l'any 1989, amb trami¬
tació prèvia de l'adient expedient de reconeixement de
crèdit, hauran de ser objecte de la corresponent previ¬
sió o habilitació en el Pressupost de 1990 per part de
cada sector. En cas contrari, l'Àrea d'Hisenda, amb
conformitat prèvia del Tinent d'Alcalde de l'Àmbit d'Or¬
ganització i Economia, actuarà d'ofici dotant els recur¬
sos necessaris per fer front als pagaments, a càrrec de
les partides del sector pressupostari que generés la
despesa.
2.2. Els expedients de reconeixement de crèdit hau¬
ran de dur l'informe del Tinent d'Alcalde de l'Àmbit
d'Organització i Economia. Aquest podrà demanar les
comprovacions oportunes sobre les relacions comer¬
cials dels proveïdors amb l'Ajuntament.
3. Els expedients de reconeixement de crèdit contin¬
dran, en el moment de la seva entrada en el Registre
d'Intervenció, els documents següents:
3.1. Quan es tracti d'obligacions derivades d'obres:
a) Certificat d'obres expedit segons el model reglamen¬
tari.
b) Acta de recepció provisional, i fixació del termini que
haurà de transcórrer fins a fer la recepció definitiva.
c) Informe tècnic emès per un arquitecte o enginyer
municipal amb pronunciament sobre els punts se¬
güents:
- Que el càlcul de costos és correcte.
- Que els preus són correctes en funció del mercat.
- Que l'obra està ben executada.
d) Informe del Coordinador o Director de Serveis on
consti que l'obra realitzada és d'interès municipal i
beneficia l'Ajuntament.
e) Relació valorada en forma correcta.
f) Còpia de la resolució d'aprovació del projecte i
pressupost, si existís.
g) Justificació motivada de la realització de la despesa
no autoritzada que es tracti, i proposta d'aprovació
del corresponent reconeixement de crèdit, signades
pel Coordinador o Director de Serveis amb el vist-i-
plau del Regidor.
3.2. Quan es tracti d'obligacions derivades d'adqui¬
sicions o serveis:
a) Factura original en la qual constarà la diligència de
«rebut el material de conformitat» o «prestat el servei
de conformitat», signada pel Cap de la dependència.
b) Informe del Cap de la dependència amb pronuncia¬
ment exprés sobre la correcció dels preus en funció
de mercat.
c) Informe del Coordinador o Director de Serveis on
consti que l'adquisició o servei rebut és d'interès
municipal i beneficia l'Ajuntament.
d) Justificació motivada de la realització de la despesa
no autoritzada que es tracti, i proposta d'aprovació
del corresponent reconeixement de crèdit, signada
pel Coordinador o Director de Serveis amb el vist-i-
plau del Regidor.
Barcelona, 4 de desembre de 1989. El Secretari
General, Jordi Baulies i Cortal.
(Circular núm. 1895).
1582 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 39 20-XII-1989
CARTIPÀS
Decret. Vist l'escrit de la Diputació de Barcelona
comunicant el nomenament del senyor Roberto Gonzá¬
lez i Molines, com a representant de la Diputació en el
Consell d'Administració de la Societat Privada Municipal
Barcelona Promoció Instal·lacions Olímpiques, SA, en
substitució del senyor Sebastià Gallego i Rovira; de
conformitat amb els Estatuts de l'esmentada societat, i
fent ús dels articles 7è de la Llei de Règim Especial de
Barcelona, i 21.1 m) de la Llei Reguladora de les Bases
de Règim Local, en relació amb els articles 29 i 30 del
Reglament d'Organització i Administració Municipal,
disposo:
Designar membre del Consell d'Administració de la
SPM Barcelona Promoció Instal·lacions Olímpiques, SA,
el senyor Roberto González i Molines, en substitució del
senyor Sebastià Gallego i Rovira.
D'aquest decret se'n donarà compte al Consell Ple¬
nari, en funcions de Junta general de la Societat, per a
la seva ratificació.
Barcelona, 10 de setembre de 1989. L'Alcalde, Pas¬
qual Maragall i Mira.
(Réf. NC-143)
k k *
Decret. D'acord amb el que estableixen els articles
19 i següents de la Llei Reguladora de les Bases de
Règim Local, 45 i següents de la Llei Municipal i de
Règim Local de Catalunya, i 52 i següents del Regla¬
ment d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de
les Entitats Locals, i fent ús de les atribucions que em
confereix l'article 7è de la Llei de Règim Especial de
Barcelona, disposo:
Nomenar membre observador a la Comissió de Go¬
vern de l'Ajuntament de Barcelona, la ll·lma. Sra. Núria
Gispert i Feliu, Regidora de Promoció i Relacions Cívi¬
ques, en substitució de la ll·lma. Sra. Francesca Masgo-
ret i Llardent.
Barcelona, 21 de novembre de 1989. L'Alcalde, Pas¬
qual Maragall i Mira.
(Rei. NC-150)
k k ★
Decret. D'acord amb el que estableix l'article 7 b)
dels Estatuts del patronat Municipal de l'Habitatge, i en
ús de les facultats atorgades a aquesta Alcaldia pels
articles 21.1 de la Llei Reguladora de les Bases de
Règim Local, i 7è de la Llei Especial del Municipi de
Barcelona, disposo:
Nomenar la Sra. Adelaida Soto i Cano, membre del
Consell d'Administració del Patronat Municipal de l'Ha¬
bitatge, en substitució de la Sra. Núria Triadú i Marquès.
Barcelona, 22 de novembre de 1989. L'Alcalde, Pas¬
qual Maragall i Mira.
(Réf. NC-149)
k k k
Decret. D'acord amb el que estableix l'article 4 de la
Llei 26/1984 de 19 de desembre, de coordinació univer¬
sitària i de creació dels consells socials, i en ús de les
facultats atribuïdes a aquesta Alcaldia pels articles 21.1
de la Llei de Bases de Règim Local, i 7è de la Llei
Especial de Barcelona, disposo:
Designar la ll·lma. Sra. Marta Mata i Garriga, membre
del Consell Social de la Universitat de Barcelona, en
representació de l'Ajuntament de Barcelona, en substi¬
tució del Sr. Carles Ponsa i Ballart.
Barcelona, 23 de novembre de 1989. L'Alcalde, Pas¬
qual Maragall i Mira.
(Réf. NC-151)
k k k
Decret. D'acord amb el que estableix l'article 4 de la
Llei 26/1984 de 19 de desembre, de coordinació univer¬
sitària i de creació dels consells socials, i en ús de les
facultats atribuïdes a aquesta Alcaldia pels articles 21.1
de la Llei de Bases de Règim Local, i 7è de la Llei
Especial de Barcelona, disposo:
Designar el Sr. Manuel de Forn i Foxà, representant
de l'Ajuntament al Consell Social de la Univeristat Poli¬
tècnica de Catalunya.
Barcelona, 23 de novembre de 1989. L'Alcalde, Pas¬
qual Maragall i Mira.
(Réf. NC-152)
k k k
Decret. D'acord amb el que disposen els articles 6 i
13 dels Estatuts de la Fira Oficial i Internacional de
Mostres de Barcelona i en ús de les facultats atribuïdes
a l'Alcaldia pels articles 21.1 de la Llei Reguladora de
les Bases de Règim Local i 7è de la Llei de Règim
Especial de Barcelona, disposo:
Designar la ll·lma. Sra. Mercè Sala i Schnorkowski,
representant de l'Ajuntament en el Consell General i en
el Comitè Executiu de la Fira Oficial i Internacional de
Mostres de Barcelona, en substitució de l'll im. Sr. Jordi
Parpal i Marfà.
Barcelona, 24 de novembre de 1989. L'Alcalde, Pas¬
qual Maragall i Mira.
(Réf. NC-153)
k k k
Decret. D'acord amb el que disposa l'article 13 dels
Estatuts del COOB-92 i en ús de les facultats que
atorguen a aquesta Aicaldia els articles 21.1 de la Llei
Reguladora de les Bases de Règim Local i 7è de la Llei
Especial de Barcelona, disposo:
Nomenar l'll im. Sr. Enric Truñó i Lagares, represen¬
tant de l'Ajuntament de Barcelona en la Comissió Per¬
manent del COOB-92, en substitució del Sr. Jordi Parpal
i Marfà.
NÚM. 39 20-XII-1989 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1583
Barcelona, 24 de Novembre de 1989. L'Alcalde,
Pasqual Maragall i Mira.
(Réf. NC-154)
k k k
Decret. D'acord amb el que estableixen els articles
19 i següents de la Llei Reguladora de les Bases de
Règim Local, 45 i següents de la Llei Municipal de
Règim Local de Catalunya, i 43 i següents del Regla¬
ment d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de
les Entitats Locals, i fent ús de les atribucions que em
confereix l'article 7è de la Llei de Règim Especial de
Barcelona, disposo:
Primer. Nomenar la ll·lma. Sra. Núria Gispert i Feliu,
Regidora de Promoció i Relacions Cíviques, amb ads¬
cripció a la Primera Tinència d'Alcaldia.
Segon. Atribuir-li la promoció i coordinació de les
activitats dels Centres Cívics, en relació a:
- La realització de produccions sòcio-culturals d'abast
ciutadà entroncades amb la realitat associativa dels
propis centres.
- El suport tècnic i la millora qualitativa tant en matèria
d'infrastructura com als directors de cada centre.
- La realització d'activitats d'interès ciutadà tendents a
impulsar i potenciar els programes de voluntarietat i
col·laborar en tasques del funcionament i millora de la
Ciutat.
- La realització d'activitats d'estímul i cooperació amb
el moviment associatiu articulat al voltant de grups i
nuclis ciutadans que tenen per objecte la creació
artística, les iniciatives d'autoocupació i les activitats
de solidaritat.
Barcelona, 27 de novembre de 1989. L'Alcalde, Pas¬
qual Maragall i Mira.
(Réf. NC-155)
1584 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 39 20-XII-1989
CONSELLS MUNICIPALS DE DISTRICTE
Acords
Districte 6. Gràcia
Sessió del 15 de novembre de 1989
Ratificar el nomenament dels representants del Dis¬
tricte en el Consell Escolar.
Ratificar el nomenament dels representants d'entitats
educatives i/o docents en el Consell Escolar del Distric¬
te.
Quedar assabentat dels acords de Presidència se¬
güents:
Cancel·lar i retornar la garantia definitiva de 64.122
pessetes, constituïda a la Dipositaria Municipal, el 27 de
novembre de 1986, a favor d'Antonio Navas, SA, (Ana-
sa), per respondre el contracte d'obres d'habilitació
d'una biblioteca i reparacions de goteres del CP Josep
Maria de Sagarra.
Cancel·lar i retornar la garantia definitiva de 61.328
pessetes, constituïda a la Dipositaria Municipal, el 17 de
març de 1988, a favor d'Associació d'Animadors Sòcio-
culturals Neó per respondre el contracte de la gestió i
animació del Casal de Joves del Coll.
Cancel·lar i retornar la garantia definitiva de 34.417
pessetes, constituïda a la Dipositaria Municipal, el 23 de
gener de 1989, a favor d'Associació d'Animadors
Sòcio-culturals Neó per respondre el contracte de la
gestió i animació del Casal de Joves del Coll.
Cancel·lar i retornar la garantia definitiva de 60.212
pessetes, constituïda a la Dipositaria Municipal, l'1 de
setembre de 1987, a favor de Construcciones Señé,
SA, per respondre el contracte de treball al CP
Montseny.
Cancel·lar i retornar la garantia definitiva de 121.809
pessetes, constituïda a la Dipositaria Municipal, el 15 de
desembre de 1987, a favor de Instaladora Barcelonesa,
SA, per respondre el contracte de millora del col·legi
Josep Maria de Sagarra.
Cancel·lar i retornar la garantia definitiva de 38.731
pessetes, constituïda a la Dipositaria Municipal, el 28
d'agost de 1987, a favor de Instaladora Barcelonesa,
SA, per respondre el contracte dels treballs d'instal·lació
i construcció d'un laboratori al CP Reina Violant.
Cancel·lar i retornar la garantia definitiva de 104.014
pessetes, constituïda a la Dipositaria Municipal, el 28
d'agost de 1987, a favor de Instaladora Barcelonesa,
SA, per respondre el contracte de reparació del col·legi
Josep Maria de Sagarra.
Cancel·lar i retornar la garantia definitiva de 689.280
pessetes, constituïda a la Dipositaria Municipal, el 2 de
febrer de 1987, a favor de Mariano Herrero i Albacar,
per respondre el contracte de brigades del Districte.
Cancel·lar i retornar la garantia definitiva de 79.196
pessetes, constituïda a la Dipositaria Municipal, el 23 de
setembre de 1987, a favor de Construcciones J. Ferraz,
per respondre el contracte de treballs de millora en el
CP Pere Poveda.
Districte 7. Horta-Guinardó
Sessió del 23 de novembre de 1989
Aprovar Y acta de la sessió anterior.
Quedar assabentat i ratificar les resolucions de la
Presidència següents:
Autoritzar la despesa de 344.960 pessetes; aplicar
l'esmentada despesa a la partida 259.115.30 programa
016.0 del Pressupost de 1989 i encarregar a la Sra.
Joana Maria Luna de Toledo i Sánchez, les tasques de
Secretari de Prevenció del Districte durant els mesos de
novembre i desembre.
Autoritzar la despesa de 30.000 pessetes; aplicar
l'esmentada despesa a la partida 259.115.30 programa
016.0 del Pressupost de 1989 i encarregar al Sr. Juan
José Busqueta i Riu, la realització d'una xerrada dedica¬
da a història medieval, dintre dels actes organitzat per
l'Arxiu del Districte amb motiu de les Festes de la
Tardor d'enguany.
Autoritzar la despesa de 30.000 pessetes; aplicar
l'esmentada despesa a la partida 259.115.30 programa
016.0 del Pressupost de 1989 i encarregar al Sr. Ramon
Alberch i Fugueras, una conferència amb ocasió de la
inauguració de l'Arxiu del Districte, sota el títol «Els
arxius de Districte: concepte i funcions».
NÚM. 39 20-XII-1989 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1585
Autoritzar la despesa de 30.000 pessetes; aplicar
l'esmentada despesa a la partida 259.115.30 programa
016.0 del Pressupost de 1989 i encarregar al Sr. Lluís
Casassas i Simó la realització d'una conferència sobre
història de Barcelona (època contemporània), dintre els
actes organitzats per l'Arxiu del Districte, amb motiu de
les Festes de la Tardor d'enguany.
Autoritzar la despesa de 30.000 pessetes; aplicar
l'esmentada despesa a la partida 259.115.30 programa
016.0 del Pressupost de 1989 i encarregar al Sr. Manuel
Arranz i Herrero la realització d'una conferència sobre
Barcelona a l'època moderna, dintre els actes orga¬
nitzats per l'Arxiu del Districte, amb motiu de les Festes
de la Tardor d'enguany.
Autoritzar la despesa de 214.650 pessetes; aplicar
l'esmentada despesa a la partida 259.115.30 programa
016.0 del Pressupost de 1989 i encarregarà l'empresa
Xatrac, SCCL Serveis d'Infrastructura Cultural, l'orga¬
nització de la recepció amb motiu de la inauguració de
l'Arxiu del Districte.
Autoritzar la despesa de 242.200 pessetes; aplicar
l'esmentada despesa a la partida 259.115.30 programa
016.0 del Pressupost de 1989 i encarregar a la Sra.
Carolina Garcia i Almeda, la realització de diferents
reportatges fotogràfics que es portaran a terme al
Districte durant l'any 1989.
Autoritzar la despesa d'1.198.900 pessetes; aplicar
l'esmentada despesa a la partida 259.115.30 programa
018.3 del Pressupost de 1989, declarar l'excepció lici-
tatòria i adjudicara l'empresa Xatrac, SCCL, els traballs
de muntatge i desmuntatge de les tarimes transferides
pels Tallers Municipals al Districte.
Autoritzar la despesa de 639.682 pessetes; aplicar
l'esmentada despesa a la partida 649.01.115.30 progra¬
ma 017.1 del Pressupost de 1989 i encarregar a l'em¬
presa Construcciones y Contratas, SA, el contracte de
sobrecosí de les obres d'asfalt provisional del carrer de
Granollers, entre els carrers de Ciències i Santa Joana
d'Arc.
Autoritzar la despesa de 2.088.575 pessetes; aplicar
l'esmentada despesa a la partida 649.01.115.30 progra¬
ma 017.1 del Pressupost de 1989 i encarregar a l'em¬
presa Construcciones y Contratas, SA, el contracte de
sobrecosí de les obres d'asfalt provisional del carrer de
Tolrà.
Autoritzar la despesa de 2.443.690 pessetes; aplicar
l'esmentada despesa a la partida 649.01.115.30 progra¬
ma 017.1 del Pressupost de 1989 i encarregar a l'em¬
presa Construcciones y Contratas, SA, el contracte de
sobrecosí de les obres de clavegueram provisional del
carrer de Tolrà (entre els carrers de Llobregós i Dan¬
te).
Autoritzar la despesa d'1.500.759 pessetes; aplicar
l'esmentada despesa a la partida 649.01.115.30 progra¬
ma 017.1 del Pressupost de 1989 i encarregar a l'em¬
presa Centre de Jardineria l'Espígol, SCOPCL, els tre¬
balls de remodelació i condiciament de patis de
diverses escoles i la neteja i enjardinament d'algunes
zones dels esmentats patis.
Autoritzar la despesa de 181.440 pessetes; aplicar
l'esmentada despesa a la partida 274.115.30 programa
016.0 del Pressupost de 1989 i encarregar a l'empresa
Logomark, el subministrament d'un planell expositor
mòbil.
Autoritzar la despesa de 246.400 pessetes; aplicar
l'esmentada despesa a la partida 256.115.30 programa
015.1 del Pressupost de 1989 i encarregar a l'empresa
Ediciones Trébol, el subministrament d'una ampliació-
memòria de l'escola-taller Parc del Laberint.
Autoritzar la despesa de 450.013 pessetes; aplicar
l'esmentada despesa a la partida 254.115.30 programa
015.1 del Pressupost de 1989 i encarregar a l'empresa
Hierros Llopart, SA, el subministrament de material de
manyà per a l'escola-taller Parc del Laberint.
Autoritzar la despesa de 450.000 pessetes; aplicar
l'esmentada despesa a la partida 254.115.30 programa
015.1 del Pressupost de 1989 i encarregar a l'empresa
Viuda W. Vila, SA, el subministrament de material de
construcció per a l'escola-taller Parc del Laberint.
Autoritzar la despesa de 343.821 pessetes; aplicar
l'esmentada despesa a la partida 254.115.30 programa
015.1 del Pressupost de 1989 i encarregar a l'empresa
Papereria Helios, el subministrament de material tècnic
específic per a l'escola-taller Parc del Laberint.
Autoritzar la despesa de 450.000 pessetes; aplicar
l'esmentada despesa a la partida 254.115.30 programa
015.1 del Pressupost de 1989 i encarregar a l'empresa
Papereria Helios, el subministrament de material tècnic
de dibuix per a l'escola-taller Parc del Laberint.
Autoritzar la despesa de 448.896 pessetes; aplicar
l'esmentada despesa a la partida 254.115.30 programa
015.1 del Pressupost de 1989 i encarregar a l'empresa
Agramar, el subministrament de material de construcció
per a l'escola-taller Parc del Laberint.
Autoritzar la despesa de 154.000 pessetes; aplicar
l'esmentada despesa a la partida 254.115.30 programa
015.1 del Pressupost de 1989 i encarregar a l'empresa
El Corte Inglés, el subministrament de material audiovi¬
sual per a l'escola-taller Parc del Laberint.
Autoritzar la despesa de 344.670 pessetes; aplicar
l'esmentada despesa a la partida 254.115.30 programa
015.1 del Pressupost de 1989 i encarregar a l'empresa
Casiñé, el subministrament de material d'arxiu per a
l'escola-taller Parc del Laberint.
Autoritzar la despesa de 357.774 pessetes; aplicar
l'esmentada despesa a la partida 254.115.30 programa
015.1 del Pressupost de 1989 i encarregar a l'empresa
El Corte Inglés, el subministrament de material tècnic i
informàtic per a l'escola-taller Parc del Laberint.
Autoritzar la despesa de 294.605 pessetes; aplicar
l'esmentada despesa a la partida 254.115.30 programa
015.1 del Pressupost de 1989 i encarregar a l'empresa
Fotoprix, el subministrament de material d'equipament
de fotografia per a l'escola-taller Parc del Laberint.
Autoritzar la despesa de 449.519 pessetes; aplicar
l'esmentada despesa a la partida 254.115.30 programa
015.1 del Pressupost de 1989 i encarregar a l'empresa
Viuda de Jaime Gilabert, SA, el subministrament de mate¬
rial de fusteria per a l'escola-taller Parc del Laberint.
Autoritzar la despesa de 450.000 pessetes; aplicar
l'esmentada despesa a la partida 254.115.30 programa
015.1 del Pressupost de 1989 i encarregar a l'empresa
Simsa, el subministrament de material auxiliar de cons¬
trucció per a l'escola-taller Parc del Laberint.
Autoritzar la despesa de 200.140 pessetes; aplicar
l'esmentada despesa a la partida 254.115.30 programa
015.1 del Pressupost de 1989 i encarregar a l'empresa
Casiñé, SA, el subministrament de material tècnic per a
l'escola-taller Parc del Laberint.
Autoritzar la despesa de 300.000 pessetes; aplicar
l'esmentada despesa a la partida 211.115.30 programa
015.1 del Pressupost de 1989 i encarregar a l'empresa
Papereria Helios, el subministrament de material d'ofici¬
na per a l'escola-taller Parc del Laberint.
1586 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 39 20-XH-1989
Autoritzar la despesa de 398.195 pessetes; aplicar
l'esmentada despesa a la partida 211.115.30 programa
015.1 del Pressupost de 1989 i encarregarà l'empresa
Cooperativa d'Arquitectes, el subministrament de mate¬
rial d'oficina per a l'escola-taller Parc del Laberint.
Autoritzar la despesa de 37.320 pessetes; aplicar
l'esmentada despesa a la partida 255.115.30 programa
015.1 del Pressupost de 1989 i encarregarà l'empresa
Canon, el subministrament d'un fax de lloguer mensual
per a l'escola-taller Parc del Laberint.
Autoritzar la despesa de 499.670 pessetes; aplicar
l'esmentada despesa a la partida 255.115.30 programa
015.1 del Pressupost de 1989 i encarregarà l'empresa
Xatrac, el subministrament de lloguer de focus i llums
per a l'escola-taller Parc del Laberint.
Autoritzar la despesa de 93.632 pessetes; aplicar
l'esmentada despesa a la partida 272.115.30 programa
015.1 del Pressupost de 1989 i encarregarà l'empresa
Sumo, el subministrament de material d'equipament
d'oficina per a l'escola-taller Parc del Laberint.
Autoritzar la despesa de 308.129 pessetes; aplicar
l'esmentada despesa a la partida 254.115.30 programa
015.1 del Pressupost de 1989 i encarregarà l'empresa
Cooperativa d'Arquitectes, Jordi Capell, el subministra¬
ment de material didàctic per a l'escola-taller Parc del
Laberint.
Autoritzar la despesa de 203.852 pessetes; aplicar
l'esmentada despesa a la partida 254.115.30 programa
015.1 del Pressupost de 1989 i encarregarà l'empresa
Bandalux, el subministrament de material tècnic per a
l'escola-taller Parc del Laberint.
Autoritzar la despesa de 504.000 pessetes; aplicar
l'esmentada despesa a la partida 254.115.30 programa
015.1 del Pressupost de 1989 i encarregarà l'empresa
Alfons Juyol, SA, el subministrament de construcció per
a l'escola-taller Parc del Laberint.
Autoritzaria despesa d'1.223.992 pessetes; aplicar
l'esmentada despesa a la partida 259.115.30 programa
015.1 del Pressupost de 1989; declarar l'excepció lici-
tatòria i encarregar a l'empresa Inits, la realització d'es¬
tudis de valoració i de treball de camp a l'escola-taller
Parc del Laberint.
Autoritzar la despesa de 250.000 pessetes; aplicar
l'esmentada despesa a la partida 649.01 programa
015.1 del Pressupost de 1989 i encarregar a l'empresa
Simsa, el subministrament de treballs de lampisteria al
pavelló annex a l'escola-taller Parc del Laberint.
Autoritzar la despesa d'1.385.282 pessetes; aplicar
l'esmentada despesa a la partida 259.115.30 programa
016.0 del Pressupost de 1989 i adjudicara l'empresa
Authosa, el transport públic del barri del Carmel, en el
període comprès entre el 30 de juny i el 30 de setembre
de 1989.
Autoritzar la despesa de 201.600 pessetes; aplicar
l'esmentada despesa a la partida 649.01 programa
017.1 del Pressupost de 1989 i encarregar a l'empresa
Sefi-2 Servicio de Rotulación y Serigrafia, SA, el submi¬
nistrament de retolació de la restauració de façana de la
seu del Districte.
Autoritzar la despesa de 450.948 pessetes; aplicar
l'esmentada despesa a la partida 649.01 programa
017.1 del Pressupost de 1989 i encarregar a l'empresa
Dropisa, el subministrament de pintures i eines de
treball per a la restauració de la façana de la seu del
Districte.
Aprovar el plec de condicions relatiu a l'adjudicació
de material de ferreteria a l'escola-taller Parc del Labe¬
rint d'Horta; autoritzar la despesa d'1.550.000 pessetes;
aplicar l'esmentada despesa a la partida 254.115.30
programa 015.1 del Pressupost de 1989; declarar l'ex¬
cepció licitatòria; adjudicar a l'empresa Ferreteria Pa¬
gès, SA, el material esmentat i requerir l'empresa adju¬
dicatària per tal que, en el termini dels deu dies
següents al d'aquesta notificació, presenti el document
acreditatiu d'haver constituït la garantia definitiva per un
import de 62.000 pessetes i designi el seu representant
legal, per tal que, en el dia i l'hora que se li notifiqui,
pugui formalitzar el contracte corresponent.
Aprovar el plec de condicions relatiu a l'adjudicació
de material de construcció a l'escola-taller Parc del
Laberint; autoritzar la despesa de 2.000.000 pessetes;
aplicar l'esmentada despesa a la partida 254.115.30
programa 015.1 del Pressupost de 1989; declarar l'ex¬
cepció licitatòria; adjudicara l'empresa Transfel, SA, la
realització del traball esmentat i requerir l'adjudicatari
per tal que, en el termini dels deu dies següents al
d'aquesta notificació, presenti el document acreditatiu
d'haver constituït la garantia definitiva per un import de
80.000 pessetes i designi el seu representant legal, per
tal que, en el dia i l'hora que se li notifiqui, pugui
formalitzar el contracte corresponent.
Aprovar el plec de condicions relatiu als treballs
d'obres de construcció de pistes de botxes al carrer de
Jerez; autoritzar la despesa de 2.449.602 pessetes;
aplicar l'esmentada despesa amb càrrec la partida
649.01.115.30 programa 017.1 del Pressupost de 1989;
adjudicar a l'empresa Constraula, Enginyeria i Obres,
SA, la realització dels traballs esmentats i requerir l'adju¬
dicatari per tal que, en el termini dels deu dies següents
al d'aquesta notificació, presenti el document acredita¬
tiu d'haver constituït la garantia definitiva per un import
de 97.984 pessetes i designi el seu representant legal,
per tal que, en el dia i l'hora que se li notifiqui, pugui
formalitzar el contracte corresponent.
Aprovar el plec de condicions relatiu als treballs de
neteja de l'escola Coves d'en Cimany; autoritzar la
despesa de 3.492.204 pessetes; aplicar la despesa
2.328.136 pessetes a la partida 258.115.30 programa
019.0 del Pressupost de 1989 i la resta d'i.164.068
pessetes a la partida que es designi del Pressupost de
1990; declarar l'excepció licitatòria; adjudicar a l'empre¬
sa SA Entretenimiento y Limpieza, els treballs esmen¬
tats i requerir l'empresa adjudicatària per tal que, en el
termini dels deu dies següents al d'aquesta notificació,
presenti el document acreditatiu d'haver constituït la
garantia definitiva per un import de 139.688 pessetes i
designi el seu representant legal, per tal que, en el dia i
l'hora que se li notifiqui, pugui formalitzar el contracte
corresponent.
Aprovar el plec de condicions relatiu als treballs de
remodelació de l'edifici de planta baixa del carrer del
Pedrell, sense número, per a nou ús com a escola
d'adults; autoritzar la despesa de 5.594.854 pessetes;
aplicar l'esmentada despesa amb càrrec a la partida
649.01.115.30 programa 017.1 del Pressupost de 1989;
adjudicar a l'empresa Constraula, Enginyeria i Obres,
SA, la realització del treballs de remodelació esmentats i
requerir l'adjudicatari per tal que, en el termini dels deu
dies següents al d'aquesta notificació, presenti el docu¬
ment acreditatiu d'haver constituït la garantia definitiva
per un import de 223.794 pessetes i designi el seu
representant legal, per tal que, en el dia i l'hora que se li
notifiqui, pugui formalitzar el contracte corresponent.
Aprovar el plec de condicions relatiu als treballs
NÚM. 39 20-XII-1989 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1587
d'enjardinament del solar situat al carrer de Ventura
Rodríguez; autoritzar la despesa de 9.225.302 pesse¬
tes; aplicar l'esmentada despesa amb càrrec a la parti¬
da 649.01.115.30 programa 017.1 del Pressupost de
1989; declarar l'excepció licitatòria; adjudicara l'empre¬
sa Pere Miret i Casanovas, la realització dels treballs
esmentats i requerir l'empresa adjudicatària per tal que,
en el termini dels deu dies següents al d'aquesta
notificació, presenti el document acreditatiu d'haver
constituït la garantia definitiva per un import de 369.012
pessetes i designi el seu representant legal, per tal que,
en el dia i l'hora que se li notifiqui, pugui formalitzar el
contracte corresponent.
Aprovar el plec de condicions relatiu a les obres
d'enjardinament de la cruïlla del carrer de Lepanto i del
passatge de Sant Pere; autoritzar la despesa de
8.650.335 pessetes; aplicar l'esmentada despesa amb
càrrec a partida 649.01.115.30 programa 017.1 del
Pressupost de 1989; declarar l'excepció licitatòria; adju¬
dicar a l'empresa Catalana de Obras y Canalización,
SA, (Coycsa), les obres esmentades i requerir l'empre¬
sa adjudicatària per tal que, en el termini dels deu dies
següents al d'aquesta notificació, presenti el document
acreditatiu d'haver constituït la garantia definitiva per un
import de 346.013 pessetes i designi el seu represen¬
tant legal, per tal que, en el dia i l'hora que se li notifiqui,
pugui formalitzar el contracte corresponent.
Aprovar el plec de condicions relatiu als treballs de
reparació de la coberta a l'escola-tallar del Laberint;
autoritzar la despesa de 4.300.000 pessetes; aplicar
l'esmentada despesa amb càrrec a partida
649.01.115.30 programa 017.1 del Pressupost de 1989;
adjudicar a l'empresa Constraula Enginyeria i Obres,
SA, la realització dels treballs esmentats i requerir l'em¬
presa adjudicatària per tal que, en el termini dels deu
dies següents al d'aquesta notificació, presenti el docu¬
ment acreditatiu d'haver constituït la garantia definitiva
per un import de 172.000 pessetes i designi el seu
representant legal, per tal que, en el dia i l'hora que se li
notifiqui, pugui formalitzar el contracte corresponent.
Cancel·lar i retornar la garantia definitiva de 300.000
pessetes, constituïda a la Dipositaria Municipal el 4 de
febrer de 1988, a favor de Kemen Comercial, SA, per
respondre del compliment del contracte de subministra¬
ment mobiliari per a les oficines del Centre de Serveis
Socials d'Horta.
Cancel·lar i retornar la garantia definitiva de 551.690
pessetes, constituïda a la Dipositaria Municipal el 5 de
juliol de 1989, a favor de Cristobal Planet i Moya, per
respondre al compliment del contracte dels treballs de
pintura a les escoles del Districte.
Cancel·lar i retornar la garantia definitiva de 326.570
pessetes, constituïda a la Dipositaria Municipal el 3 de
juny de 1988, a favor de Ca N'Ensenya, per respondre
del compliment del contracte de les obres de tanca¬
ment de les escoles del Districte.
Cancel·lar i retornar la garantia definitiva de 167.390
pessetes, constituïda a la Dipositaria Municipal el 21 de
setembre de 1988, a favor de Constraula Enginyeria i
Obres, SA, per respondre del compliment del contracte
de les obres d'arranjament i neteja de la rodalia del Mas
Guinardó.
Ratificar les propostes de designació de Secretari i
membres del Consell del Districte per al Consell escolar.
Informar favorablement del projectes següents:
- Urbanització del carrer d'enllaç entre els carrers de
Chapí i d'Horta.
- Plaça de la Font Castellana, fase 2a.
- Proposta de nom per a dues places del barri de Sant
Genis.
- Urbanització del carrer sense nom, entre els carrer de
Josep Sangenís i Pantà de Tremp.
Aprovar la moció d'adreçar-se als òrgans de govern
de l'Ajuntament per tal que, amb càrrec a les quantitats
assignades per obres d'infrastructura dins l'acord Ajun-
tament-Govern Central, s'estudií d'habilitar les partides
que possibilitin la urbanització de la ronda del Guinardó,
en el tram comprès entre la rambla Volart i el passeig de
Maragall i que, si és possible, aquestes obres s'execu¬
tin abans de l'estiu de 1992.
1588 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 39 20-XII-1989
CONSELL MUNICIPAL PERMANENT
Acta de la sessió de 9 de novembre de 1989,
aprovada l'11 de desembre de 1989.
Al Saló del Consolat de Mar de la Casa de la Ciutat
de Barcelona, el nou de novembre de mil nou-cents
vuitanta-nou, es reuneix el Consell Municipal Permanent
sota la presidència de l'll im. Sr. Albert Batlle i Bastar¬
das, per absència de l'll im. Sr. Segon Tinent d'Alcalde,
Francesc Raventós i Torras i hi concorren els ll·lms. Srs.
Regidors, amb rang de Tinent d'Alcalde, Joaquim de
Nadal i Caparà, i Guerau Ruiz i Pena, i els ll·lms. Srs.
Regidors, Josep M. Serra i Martí, Jordi Bonet i Agustí,
Enric Vila i Andreu, Artur Mas i Gavarró, Jaume Alsina i
Oliva, Antoni Albesa i Vilalta, i Antoni Lucchetti i Farré,
assistits per l'llim. Sr. Secretari General, Jordi Baulies i
Cortal, que certifica.
Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Martí Pago-
nabarraga i Garro.
La Presidència obre la sessió a les deu hores i trenta
minuts.
Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior,
celebrada el 3 d'octubre de 1989, l'esborrany de la qual
ha estat tramès a tots els membres del Consell; i s'a¬
prova.
Es dóna compte dels següents assumptes per al
Consell Plenari inclosos a l'ordre del dia:
COMISSIÓ DE GOVERN
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 3 de
novembre de 1989, pel qual s'aprova inicialment el Pla
especial d'ordenació del sector de Torre Vilana -antic
Asil Duran- delimitat pels carrers de Planellas, de la
Marquesa de Vilallonga i de l'Esperança.
S'informa favorablement.
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 20
d'octubre de 1989, pel qual s'aprova el Projecte d'urba¬
nització, d'iniciativa privada, de la torre de Collserola.
S'informa favorablement.
Ratificar els acords, si escau, de la Comissió de
Govern, de 3 de novembre de 1989, pels quals:
A) S'aproven inicialment: 1) el Projecte d'urbanitza¬
ció, d'iniciativa privada, del carrer d'enllaç entre els de
Chapí i d'Horta; 2) el Projecte d'urbanització, d'iniciativa
privada, del carrer sense nom entre el del Pantà de
Tremp i de Josep Sangenís.
B) Es queda assabentat de l'acord de la Comissió
d'Urbanisme d'1 de febrer de 1989, que aprovà definiti¬
vament, en via subrogatòria, el Projecte d'urbanització
del Pla especial d'ordenació volumètrica de la unitat
d'actuació delimitada per la ronda del General Mitre, pel
carrer del Doctor Fleming i per les instal·lacions esporti¬
ves del RCD Espanyol de Barcelona.
S'informa favorablement el primer projecte del punt A
i és retirat el segon mentre que l'apartat B és retirat,
també, per incloure'l al despatx d'ofici.
ALCALDIA
Secretaria Tècnica de l'Àrea de Cultura
Desestimar les l'al·legacions formulades per l'Agrupa¬
ció de Funcionaris Independents de l'Ajuntament de
Barcelona dins el tràmit d'informació pública del projecte
d' Estatuts de l'Institut Municipal de Música, atès que la
demanda de negociació amb la representació sindical
del personal funcionari, assenyalada en el Pacte de
Condicions laborals de l'Ajuntament de Barcelona,
(1989-1991) i en la Llei 9/1987, relativa als òrgans de
representació sindical del personal al servei de les Admi¬
nistracions públiques, no ha de tenir necessàriament
caràcter estatutari; aprovar definitivament els Estatuts
pels quals ha de regirse l'Institut Municipal de Música; i
deixar sense efecte la diligència d'assabentament al
Consell Plenari de 6 d'octubre de 1989, que s'entén
suara substituïda, a tots els efectes, pel present acord
d'expressa aprovació definitiva de d'aquells Estatuts.
El Sr. Albesa opina que s'hauria de tenir en compte
l'al·legació formulada per l'Agrupació d'Independents i,
consegüentment, incorporar les seves peticions al text
dels Estatuts. El Sr. Batlle indica que tal qüestió no
correspon recollir-la en els Estatuts però, en canvi, pot
ésser considerada pels òrgans executius competents.
S'informa favorablement amb el vot en contra del Sr.
Albesa.
ÀMBIT D'ORGANITZACIÓ I ECONOMIA
ÀREA DE FINANCES
Negociat de Pressupostos i Comptes
Aprovar modificacions de crèdits dins del Pressupost
General de 1989, de conformitat amb la documentació
adjunta.
S'informa favorablement.
Direcció de Serveis d'Ingressos
1. Derogar les Ordenances Fiscals núms.: 1, de la Via
pública; 2, Taxes per serveis generals; 3, Taxes per
serveis especials; 4, Museus i Parcs; 5, Taxes per
serveis d'inspecció i prevenció sanitària; 6, Serveis
fúnebres i cementiris; 7, Serveis de Bombers; 8, Presta¬
cions de la Guàrdia Urbana i circulacions especials; 9,
Mercats; 10, Llicències per a construcciones i instal·la¬
cions; 11, Llicència d'obertura d'establiments; 12, Nete¬
ja; 13, Clavegueram; 14, Contribució Territorial Urbana;
16, Arbitri sobre solars amb finalitats urbanístiques; 17,
Increment del valor del terrenys; 19, Impost sobre la
circulació; 22, Arbitri sobre la tinença i circulació de
gossos; 23, Contribucions especials.
2. Modificar per a l'exercici 1990 i successius les
NÚM. 39 20-XII-1989 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1589
Ordenances Fiscals següents: 1.4.1 Llicències fiscals
d'activitats comercials i industrials i professionals i artis¬
tes; 1.4.2 Arbitri sobre la radicació; 2.2.1 Impost munici¬
pal sobre les despeses sumptuaries; 2.2.2 Impost muni¬
cipal sobre la publicitat; d'acord amb el que estableix la
Disposició Transitòria Tercera de la Llei 39/1988.
3. Imposar per a l'exercici 1990 i successius els
tributs següents: 1.1 Impost sobre béns immobles; 1.2
Impost sobre vehicles de tracció mecànica; 1.3 Impost
sobre l'increment de valor dels terrenys de naturalesa
urbana; 2.1 Impost sobre construccions, instal·lacions i
obres; 3.1 Taxes pels serveis generals i aprofitaments
de béns municipals; 3.2 Servei de Bombers; 3.3 Serveis
fúnebres i cementiris; 3.4 Taxes per serveis urbanístics;
3.5 Neteja; 3.6 Clavegueram; 3.7 Mercats; 3.8 Servei
d'inspecció i prevenció sanitària; 3.9 Prestacions de la
Guàrdia Urbana i circulacions especials.
4. Aprovar les Ordenances Fiscals reguladores dels
tributs esmentats en el punt anterior.
5. Aprovar l'Ordenança Fiscal general reguladora de
les normes de gestió, recaptació i inspecció, i l'Orde¬
nança Fiscal reguladora de les contribucions especials.
6. Imposar preus públics per a l'utilització privativa i
aprofitaments especials del domini públic.
7. Aprovar per a l'exercici 1990 i successius les
ordenances reguladores dels preus públics següents:
4.1 Utilització privativa del domini públic municipal; 4.2
Aprofitament del vol, sòl i subsòl per a empreses
subministradores de serveis públics; i 4.3 Estaciona¬
ment de vehicles.
8. Declarar que les taxes esmentades a l'apartat 3 del
present acord i les seves Ordenances reguladores
constitueixen la mera adaptació de les taxes preexis¬
tents al nou marc normatiu de les Hisendes locals.
9. Exposar al públic el present expedient d'imposició
i ordenació dels tributs i preus públics abans esmentats
durant el termini de trenta dies, d'acord amb allò que
estableix l'article 111 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril,
reguladora de les Bases del Règim local.
10. Disposar que s'iniciïn els estudis tècnics perti¬
nents per tal d'analitzar la viabilitat de la imposició d'una
taxa per actuacions singulars de regulació i control del
trànsit urbà, d'acord amb la Disposició Addicional Sise¬
na de la Llei 39/1988, reguladora de les Hisendes Lo¬
cals.
El Sr. De Nadal exposa les línies que configuren les
Ordenances fiscals per al proper exercici econòmic,
que venen marcades per la derogació de les dinou
Ordenances afectades per l'entrada en vigor de la Llei
39/1988, reguladora de les Hisendes locals, la implanta¬
ció dels tributs previstos en la nova legislació, l'adapta¬
ció de les ordenances no derogades, la modificació de
tarifes i la regulació dels preus públics. Detalla especial¬
ment la supressió de l'Ordenança de la contribució
territorial que passarà a constituir el denominat impost
sobre béns immobles en el qual, com important nove¬
tat, es preveu refondre-hi el cobrament de la taxa de
recollida d'escombraries. Simultàniament en el dicta¬
men explica la moció al Consell Plenari, presentada
conjuntament amb els Regidors de la Via Pública i
d'Urbanisme, Obres i Serveis, que diu:
«Vistes les característiques peculiars i les circumstàn¬
cies que incideixen sobre l'utilització de la via pública
de Barcelona i atesa la problemàtica que ocasiona la
seva utilització en determinades zones de la Ciutat, els
Regidors sotasignants presenten al Consell Plenari d'a¬
quest Ajuntament les següents Mesures fiscals i com¬
plementàries tendents a la regulació de l'ús de la via
pública en funció de millors paramétrés de qualitat de
vida:
1. Exacció d'una taxa pel trànsit i utilització de les
facilitats d'aparcament en els centres congestionáis de
la Ciutat. S'establirà una taxa que gravi l'accés a les
zones congestionades de la ciutat de Barcelona, se¬
gons la delimitació que realitzarà l'Àmbit de la Via
Pública, i que, a més, utilitzi les facilitats públiques i
privades d'aparcament. Aquesta taxa es modularà d'a¬
cord amb la utilització mitjana d'aquestes facilitats. El
rendiment d'aquesta taxa s'invertirà amb caràcter fina¬
lista en els projectes següents:
- Escales mecàniques en metro i vies públiques.
- Aparcaments disuasoris de la perifèria de la Ciutat.
- Subvenció a la instal·lació dels mecanismes per l'ús
de la gasolina sense plom o GLP.
- Campanya de sensibilització de l'ús del transport
públic i educació vial.
- Illa de vianants.
- Pavimentacions especials anti-soroll.
2. Subvenció pel valor de la contribució territorial
urbana d'aquells terrenys privats que s'habilitin proviso-
nalment com a aparcaments públics; igualment de la
CTU i la radicació en les naus industrials que, en cas de
complir els requisits de seguretat establerts, es dedi¬
quin al mateix fi.
3. Subvenció pel valor de l'increment per sobre del
12% de l'impost municipal sobre vehicles de tracció
mecànica als propietaris dels automòvils de més de 12
cavalls que justifiquin el pupil·latge nocturn dels seus
vehicles.
4. Subvenció de la totalitat de l'impost municipal
sobre vehicles de tracció mecànica, d'aquells vehicles
que demostrin la seva quasi permanent immobilització i
en especial els vehicles clàsics i antics.
5. Creació de la taxa d'inspecció de sirenes fixes o
mòbils que hauran de comptar amb la llicència munici¬
pal corresponent, graduant-se la taxa d'acord amb el
nivell acústic que produeixin. L'Ordenança municipal de
Circulació prohibirà l'utilització nocturna de les sirenes
llevat de casos especials.
6. Establiment d'un preu fix de 15.000 pessetes per
actuació del cos de Bombers o de la Guàrdia Urbana
per a la desconnexió d'alarmes que sonin fortuïtament
o sense causa justificada. En cas de reiteració serà
exigida la llicència municipal per a la nova posada en
marxa.
7. Establiment d'un preu públic per l'utilització obs¬
tructiva de la via pública. La utilització de la via pública
excepcional per a l'establiment de grues i maquinària
pesada, com també la utilització de la via pública per
cales i rases estarà subjecte a les corresponents llicèn¬
cies i impostos. Aquesta llicència fixarà el termini màxim
d'execució de les obres i l'horari d'ocupació de la via
pública. Per cada desviació d'un 10 % sobre el període
autoritzat s'establirà un preu públic equivalent al 5 % del
cost de l'obra. En cas que es tracti d'utilització inferior
al dia, aquest mòdul s'aplicarà per hores.
8. Establiment d'una taxa especial pel servei de
bombers al Port Autònom de Barcelona, equivalent al
cost efectiu de les dotacions necessàries per atendre el
risc específicament portuari.
9. Subvenció de l'import de l'impost municipal sobre
vehicles de tracció mecànica a tots aquells propietaris
i/o conductors de velomotors i motocicletes inferiores a
125 cc que utilitzin el casc.
1590 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 39 20-XII-1989
10. Bonificació, amb el 75%, la llicència de rases i
cales per la utilització d'elements mecànics i manuals
anti-soroll degudament homologats.
11. Bonificació del 50 % sobre la taxa que els cor¬
respongui als contenidors de runes que estiguin degu¬
dament tapats amb les característiques i especifica¬
cions tècniques dels models normalitzats i que, per
tant, impossibilitin la utilització d'aquells per terceres
persones alienes a les obres o situacions anàlogues.
12. Subvenció pel mateix import satisfet pel concepte
del preu públic de tanques i bastimentades, a aquells
subjectes obligats al seu pagament, que les mantin¬
guin, durant tot el període d'utilització, en perfectes
condicions d'ús, entenent-se com a tal que es mantin¬
guin lliures de qualsevol escrit, publicitat o altre circums¬
tància que embrutin o malmetin.les esmentades tan¬
ques, amb independència del causant d'aquelles.
Per tot això, els Regidors sotasignants proposen que
el Consell Plenari d'aquest Ajuntament adopti l'acord
següent:
Disposar l'inici de les actuacions pertinents per tal
d'implementar les taxes i preus públics que se'n derivin
de l'aplicació de les mesures esmentades anteriorment
dintre de la normativa legal vigent.»
S'obre un debat conjunt en el que intervenen els Srs.
Bonet, Mas, Albesa, Alsina, Vila, Lucchetti i Batlle que
opinen sobre les Ordenances fiscals i la temàtica de la
moció anunciant els Srs. Bonet, Albesa i Lucchetti que els
respectius Grups municipals han d'aprofundir en l'anàlisi
de les noves figures tributàries i de la via pública.
S'informen favorablement el dictamen i la moció amb
la reserva de vot per al Consell Plenari dels Srs. Bonet,
Alsina, Vila, Mas, Albesa i Lucchetti.
Negociat d'Administració de Béns
Autoritzar a la Fundació Teatre Lliure-Teatre Públic de
Barcelona l'ús de l'edifici del Palau de l'Agricultura a fi
de realitzar les activitats teatrals, musicals, de formació
professional, de difusió de les arts de l'espectacle i
altres que constitueixen l'objecte d'aquella, per un ter¬
mini de trenta anys, a títol gratuït, amb obres i instal·la¬
cions a càrrec de la Fundació i amb subjecció a les
condicions annexes que s'aproven.
El Sr. Bonet demana informació sobre la qualificació
jurídica de l'immoble, les contraprestacions i el motiu de
l'allargament del termini fins a trenta anys en lloc dels
vint que figuren a l'expedient; i el Sr. Albesa pregunta
sobre els mecanismes de rescat. El Sr. de Nadal
informa que el Palau, objecte del dictamen, és un bé de
domini públic, que l'autorització s'atorga com a llicèn¬
cia, a precari sempre revocable, i en, cas d'ésser
rescindida, la Fundació usuària tindria el dret a les
indemnitzacions pertinents per les inversions efectua¬
des com preveu la regulació de les llicències per l'ús
privatiu de béns municipals establerta a l'article 57 del
Reglament de Patrimoni dels Ens locals de Catalunya.
Pel que fa a les contraprestacions, significa que el
Teatre Lliure desenvolupa una activitat cultural privada
d'interès públic, que incrementa i manté l'oferta de
teatre i supleix el teatre municipal, constituint tot això la
contraprestació social i cultural en benefici de la Ciutat; i
que el període de trenta anys resulta dels compromisos
entre la Fundació i la Coordinació de Cultura i el
determinà la Comissió de Govern en la sessió del 3 de
desembre.
S'informa favorablement.
Aprovar -de conformitat amb allò que disposa l'arti¬
cle 20 del Reglament de Patrimoni dels Ens locals, de
17 d'octubre de 1988- l'alteració de la qualificació
jurídica de bé de domini públic, de la finca de propietat
municipal situada en l'illa compresa entre els carrers
d'Almogàvers i de Sardenya, el perllongament de l'avin¬
guda Vilanova, el passeig de Carles I, i l'avinguda
Meridiana, de 3.745,12 m2 d'extensió, grafiada en el
plànol adjunt; aprovar el Conveni entre el Ministeri de
Cultura i l'Ajuntament de Barcelona sobre la cessió dels
terrenys per a la construcció de l'Arxiu de la Corona
d'Aragó; cediren els termes del Conveni ai Ministeri de
Cultura l'esmentada finca; i formalitzaria cessió mitjan¬
çant escriptura pública.
Aprovar -de conformitat amb allò que disposa l'arti¬
cle 20 del Reglament de Patrimoni dels Ens locals, de
17 d'octubre de 1988- l'alteració de la qualificació
jurídica de bé de domini públic, de la finca de propietat
municipal situada en l'illa compresa entre la carretera de
Ribes, el carrer de Castillejos, la perllongació de l'avin¬
guda de la Meridiana i el carrer de Padilla, de 27.200 m2
d'extensió, grafiada en el plànol adjunt; aprovar el
Conveni entre la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament
de Barcelona sobre la cessió dels terrenys per a la
construcció del Teatre Nacional de Catalunya; cedir a la
Generalitat de Catalunya l'esmentada finca; i formalitzar
la cessió mitjançant escriptura pública.
Són retirats per la Presidència els dos assumptes pre¬
cedents.
SUBÀREA D'EMPRESES
Donar compte de la sentència dictada pel Tribunal
Suprem amb data de 10 d'octubre de 1989, per la qual
es va anul·lar parcialment l'acord del Consell Plenari de
l'Ajuntament de Barcelona, d'1 d'octubre de 1985, de
constitució de la SPM Iniciatives, SA amb efectes des
de la notificació de l'esmentada sentència, que no
afecta les actuacions de la Societat adoptades fins la
resolució judicial; iniciar l'expedient per a l'exercici d'ac¬
tivitats econòmiques que prescriu la vigent legislació
promulgada posteriorment a la creació d'Iniciatives, SA;
i ratificar el decret de l'Alcaldia que designa els mem¬
bres de la Comissió prevista en els articles 227.1 de la
Llei municipal i de Règim local de Catalunya i 97 del
Text refós de Règim local, relativa als aspectes socials,
financers, tècn'cs i jurídics de l'activitat a desenvolupar
per Iniciatives, SA i altres aspectes establerts per les
disposicions esmentades.
El Sr. Batlle dóna compte de la sentència dictada pel
Tribunal Suprem que anul·la parcialment l'acord de
constitució d'Iniciatives, SA, tot exposant que l'Ajunta¬
ment acata i compleix la sentència i que cal iniciar el
procediment assenyalat en els articles 97 del Text refós
de les disposicions vigents en matèria de Règim local, i
227 de la Llei municipal de Catalunya i ratificar el decret
de l'Alcaldia, del qual es dóna lectura, que nomena la
Comissió redactora de la Memòria prevista en els es¬
mentats articles. Afegeix que amb aquest dictamen
també es dóna compliment a la petició del Grup de
Convergència i Unió que sol·licitava una sessió extraor¬
dinària del Consell Plenari per tractar aquesta qüestió.
El Sr. Albesa reclama que se li faciliti el text de les
al·legacions presentades per l'Ajuntament davant el
Tribunal Suprem, i el Sr. Ruiz i Pena indica que li sera
NÚM. 39 20-XII-1989 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1591
tramès. El Sr. Bonet considera que per fer efectiva la
petició de Ple extraordinari formulada pel seu Grup,
caldrà debatre el segon punt de l'escrit de 20 d'octubre
en relació amb la conveniència de realitzar els objectius
principals d'Iniciatives, SA i, àdhuc, la conveniència de
la seva continuïtat; i el Sr. Batlle assenyala que dins el
debat es podran exposar tots els punts de vista.
S'informa favorablement amb l'abstenció dels Srs.
Bonet, Alsina, Vila, Mas i Albesa.
S'absenta de la sessió el Sr. Mas.
ÀMBIT D'URBANISME, OBRES I SERVEIS
Negociat Administratiu de Manteniment i Serveis
Aprovar el Plec de condicions que ha de regir el
contracte relatiu al subministrament, col·locació, rentat i
manteniment de papereres a la Ciutat amb una duració
de set anys; i convocar concurs per la seva adjudicació.
Negociat de Proveïments
Incrementar, a proposta de Mercados de Abasteci¬
mientos de Barcelona, SA en vint-i-dos el nombre de
parades del Mercat Central de la Flor segons la distribu¬
ció i numeració que figura en el plànol adjunt, que s'a¬
prova.
S'informen favorablement els dos punts precedents.
ÀMBIT DE VIA PÚBLICA
Negociat de Transports i Circulació
Constituir un òrgan de participació sectorial, de con¬
formitat amb allò que disposa l'article 59 de la Llei
Municipal i de Règim Local de Catalunya, de 15 d'abril
de 1987, sota la denominació de Consell Municipal de
Circulació i Seguretat Vial; i aprovar-ne les Normes
reguladores i donar-los el seu tràmit reglamentari.
El Sr. Albesa considera que caldria definir l'article 8
de les Normes reguladores en el sentit que entre els
membres de la Comissió Permanent hi figuri un repre¬
sentant de cadascú dels Grups polítics municipals.
S'informa favorablement amb la incorporació de l'es¬
mena proposada pel Sr. Albesa.
Es dóna tot seguit compte dels següents convenis:
Amb la Generalitat de Catalunya per a la construcció
d'una piscina coberta al Complex Esportiu de la Verne-
da, d'una Sala de barri al Raval i d'una Sala de barri al
Complex Esportiu Bac de Roda.
Amb la Diputació de Barcelona per al finançament
conjunt de les activitats de promoció esportiva realitza¬
des per l'Ajuntament durant 1989.
Amb la Universitat Autònoma de Barcelona per a la
realització d'un programa de realització de pràctiques
professionals a l'Administració municipal per part dels
estudiants de la Facultat de Ciències Polítiques i Socio¬
logia.
S'informen favorablement tots aquests Convenis.
Ateses les seves atribucions com a Comissió de
Comptes, se sotmet, després, a la consideració del
Consell Municipal Permanent l'assumpte següent:
Negociat de Pressupostos i Comptes
Aprovar el Compte General del Pressupost municipal
i Organismes Autònoms de l'exercici de 1988, als quals
s'adjunten les corresponents liquidacions, i també el
Compte d'Administració del Patrimoni i el de Valors
Independents i Auxiliars del Pressupost.
El Sr. De Nadal informa sobre el Compte General de
1988 detallant la única al·legació presentada, formulada
pel Grup municipal de Convergència i Unió, i fent
especial menció de la regulació dels Comptes a justifi¬
car en la quasi total erradicació de les anomalies que
s'hi havien observat en anys anteriors.
El Sr. Bonet creu que encara cal recórrer un llarg
camí en els esmentats Comptes a justificar i que
l'aprovació dels Comptes es produeix amb un notori
retard i excés de termini legal; i anuncia la reserva de
vot del Grup municipal que representa. El Sr. Albesa
indica que els Regidors del Grup Popular no han fet
al·legacions perquè resultarien reiteratives de les dels
anys anteriors però, malgrat no està totalment d'acord
amb la liquidació i els Comptes, fa avinent que aquest
ha millorat evindentment des de 1986.
S'informa favorablement amb l'abstenció dels Srs.
Bonet, Alsina, Vila i Albesa.
Referint-se a les mocions pendents, el Sr. Batlle
significa que la relativa a les mesures fiscals i comple¬
mentàries en l'ús de la via pública per a la millora de la
qualitat de vida s'ha debatut conjuntament amb les
Ordenances fiscals; i demana que es retirin la del Grup
de Convergència i Unió que proposa donar a una via
pública el nom del Sr. Trias i Fargas i la del Grup
Popular que proposa atorgar la Medalla d'or de la Ciutat
al Sr. Trias i Fargas, per tal que els Grups municipals
puguin establir, d'acord amb la família del difunt la
forma d'honorar la persona de l'antic Cap de l'oposició
municipal. Els portaveus dels respectius Grups retiren
aquestes mocions.
Finalment, referint-se a la moció del Grup Popular per
erigir un monument a Ildefons Cerdà, el Sr. Ruiz i Pena
diu que l'Alcaldia trametrà la petició al Servei de Monu¬
ments Històrics i Artístics i que s'intentarà recuperar el
momunent que tenia erigit a la cruïlla de la Gran Via
amb el I Cinturó de Ronda.
En el torn de precs i preguntes, el Sr. Bonet demana
que es contesti el prec que té formulat sobre l'informe
de l'Estadi Olímpic de Montjuïc; i el Sr. Ruiz i Pena
contesta que el Sr. Alcalde donà compte verbalment de
l'informe emès sobre les obres de l'Estadi els Caps de
tots els Grups polítics municipals, però, no obstant, li
comentarà el prec del Sr. Bonet per decidir el lliurament
de l'informe.
No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presi¬
dència aixeca la sessió a les tretze hores i quinze mi¬
nuts.
1592 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 39 20-XII-1989
DISPOSICIONS D'INTERÈS
PER A L'AJUNTAMENT
Publicades en el Boletín Oficial del Estado, Diari Oficial de la Generalitat i Butlletí Oficial de la Província.
Novembre 1989.
Ensenyament
O /89
Personal
R /89
13-XI
27-X
Sanitat
D 264/89 9-X
Transport
D 260/89 12-IX
Treball
RD 1346/89 3-XI
Instruccions que regulen les actuacions, els tràmits i les gestions a
realitzar pels centres docents públics de nivell no universitari de
Catalunya en determinats casos d'accidents o incidents
Fiscalització limitada prèvia en matèria de prestacions gestionades
per la MUNPAL i altres Mutualitats
Regulació de determinades matèries relacionades amb els aparells
generadors de radiacions ionitzants amb finalitat mèdica
Modificació del D 177/87 de 19 de maig, pel qual es desplega la
planificació i la coordinació de l'àmbit regional previstes a la Llei
7/87, de 4 d'abril, sobre representació a la Comissió Coordinadora
del Transport Metropolità
Modifica l'article 45 del RD 2001/83, de 28 de juliol, sobre
regulació de la jornada de treball, i fixa les festes laborals d'àmbit
nacional
(DOG núm. 1225
de 29-XI-89)
(BOE núm. 273
de 14-XI-89)
(DOG núm. 1214
de 3-XI-89)
(DOG núm. 1215
de 6-XI-89)
(BOE núm. 267
de 7-XI-89)
RESUM
Ensenyament
L'Ordre de 13 de novembre de 1989, del Departa¬
ment d'Ensenyament de la Generalitat, aprova les ins¬
truccions a les quals s'han d'ajustar les actuacions dels
centres docents públics de nivell no universitari, depen¬
dents de la Generalitat de Catalunya en els supòsits
d'accidents, incidents o fets en els quals s'hagi pogut
produir lesió en els béns o en els drets particulars, a
conseqüència del funcionament del servei públic edu¬
catiu; en els supòsits de qualsevol atemptat contra la
persona o els béns dels funcionaris o de la persona al
servei de l'Administració educativa, per raó de l'exercici
de les seves funcions; i en els supòsits de lesió dels
béns o els drets de l'Administració educativa a conse¬
qüència del funcionament del servei públic educatiu o
per causes alienes al servei esmentat.
Personal
La Resolució de 27 d'octubre de 1989, de la Secreta¬
ria d'Estat d'Hisenda, ordena la publicació de l'acord
del Consell de Ministres pel qual s'estableix el sistema
de fiscalització limitada prèvia que regula l'article 95 del
Text refós de la Llei General Pressupostària en matèria
de prestacions gestionades per la Mutualitat Nacional
de Previsió de l'Administració Local, per la Mutualitat
General de Funcionaris Civils de l'Estat, per la Mutualitat
General Judicial, i per l'Institut Social de les Forces Ar¬
mades.
Sanitat
El D 264/89, de 9 d'octubre, de la Presidència de la
Generalitat, regula determinades matèries relacionades
amb els aparells generadors de radiacions ionitzants
amb finalitat mèdica. Així, disposa que les instal·lacions
constituïdes per aparells generadors de radiacions io¬
nitzants d'ús mèdic, hauran d'estar en possessió de
l'autorització corresponent concedida pel Departament
d'Indústria i Energia.
Transport
El D 260/89, de 12 de setembre, de la Presidència de
la Generalitat, modifica el text de l'article 26 del Decret
177/87, de 19 de maig, pel qual es despleguen la
planificació i la coordinació d'àmbit regional que preveu
la Llei 7/87, de 4 d'abril, en el sentit que en la Comissió
Coordinadora del Transport Metropolità de Barcelona
estaran representats els consells comarcals afectats,
les empreses explotadores dels diferents mitjans de
transport i els Ministeris d'Obres Públiques, d'Urbanis¬
me, i de Transports, Turisme i Comunicacions.
Treball
El RD 1346/89, de 3 de novembre, modifica l'article
45 del RD 2001/83 de 28 de juliol, sobre regulació de la
jornada de treball, jornades especials i descans, i esta¬
bleix les festes laborals d'àmbit nacional, de caràcter
retribuït i no recuperable, com també les opcions de les
Comunitats Autònomes quant a la substitució per festes
tradicionals.
NÚM. 39 20-XII-1989 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1593
ANUNCIS
Notificacions
En compliment del que disposa l'article 80 de la Llei
de Procediment Administratiu, i en relació amb l'expe¬
dient que tramita, amb el núm. 4732/89, el Negociat de
Proveïments i Consum, per haver-se assabentat de la
defunció de la Sra. Nicanora Rodríguez i Neira, titular
dels llocs de venda núms. 576 i 577 del Mercat dels
Encants de Sant Antoni, es notifica als seus ignorats
hereus que han transcorregut els terminis previstos en
l'article 32 de l'Ordenança de Mercats sense que els
qui han resultat hereus hagin instat la successió a la
titularitat, tot i haver estat requerits per fer-ho. De
conformitat amb el que preveu l'article 91.1 de la Llei de
Procediment Administratiu, durant el termini de quinze
dies i en les dependències de l'esmentat Negociat se'ls
informarà de les actuacions practicades, per tal que, a
la seva vista, al·leguin i presentin els documents i
justificants que considerin oportuns. Transcorregut el
termini indicat sense haver complert el present tràmit,
se'ls entendrà decaiguis en el seu dret de fer-ho.
Barcelona, 24 de novembre de 1989. El Secretari
general, Jordi Baulies i Cortal.
★ ★ ★
En compliment del que disposa l'article 80 de la Llei
de Procediment Administratiu, i en relació amb els
expedients que tramita, amb els núms. 2320/87 i 2318/
87, el Negociat de Proveïments i Consum sobre la
proposta de caducitat de les parades que figuren en la
relació adjunta, es notifica als titulars, els noms dels
quals s'indiquen també en l'esmentada relació, (en els
seus últims domicilis coneguts han estat refusades les
notificacions que els han estat dirigides) les resolucions
de l'Alcaldia, de 17 de març i 3 de octubre respectiva¬
ment dels expedients ja esmentats, que es transcriuen
a continuació:
«Imposar als titulars dels llocs de venda que s'indi¬
quen en la relació adjunta, la sanció de pèrdua de
l'autorització que empara l'ús de les parades que també
s'Indiquen en la relació adjunta, d'acord el que disposa
l'article 92.B c) de l'Ordenança de Mercats, per comis¬
sió de la falta greu assenyalada en l'article 90 K)
d'aquesta Ordenança; declarar caducades les esmen¬
tades autoritzacions i declarar els llocs de venda va¬
cants; requerir els seus titulars, perquè d'acord amb el
que disposen els articles 129 i 130 del Reglament de
Béns de les Entitats Locals, deixin els llocs de venda
lliures, vacus i expedits, i si transcorregut el termini de
10 dies no s'ha efectuat el desallotjament, requerir-los
perquè en el termini dels cins dies següents procedeixin
a la desocupació i deixin les parades a disposició de
l'Administració; assenyalar el vuitè dia hàbil a comptar
després que finalitzin els cinc dies anteriors, a les vuit
hores del matí per a la pràctica de la diligència de
llançament; designar el Director del Mercat del Carme,
Sr. Jaume Solé i Paulí, i l'auxiliar Sr. Xavier Llobet i
Guillén, perquè juntament o de forma separada efectuïn
l'esmentada diligència, amb absoluta indemnitat per a
l'erari municipal, assistits del personal auxiliar de la
Policia municipal que considerin necessari i amb la
facultat de reclamar directament l'auxili de la força
pública si fos necessari per a l'exacte acompliment de
la comesa assignada».
Contra aquesta resolució es pot interposar recurs
previ de reposició, segons determina l'article 52,1 de la
Llei Reguladora de Règim Local, de 2 d'abril de 1985, i
el paràgraf 1 de l'article 52 de la Llei de la Jurisdicció
Contenciós Administrativa, davant l'Òrgan que l'ha
adoptat, en el termini d'un mes comptat de l'endemà de
la notificació. L'esmentat recurs s'entendrà desestimat
si transcorre un mes de la seva interposició, sense que
se'n notifiqui la resolució.
Contra la desestimació del recurs de reposició es
podrà interposar recurs contenciós-administratiu davant
la Sala corresponent del Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya en el termini de dos mesos comptats de
l'endemà de la notificació de la desestimació quan
aquesta hagi estat expressa i en el termini d'un any
comptat de la data de presentació de recurs de reposi¬
ció, si aquest fos tàcitament denegat.
Així mateix es pot utilitzar qualsevol altre recurs que
es consideri convenient.
Barcelona, 1 de desembre de 1989. El Secretari
general, Jordi Baulies i Cortal.
Relació
Titular Parades Mercats Últim domicili
Antonio Blas la Torre 30 Carme Urgell, 37, 6è 3a, Barcelona
Valle Ruiz Giménez 118 Carme Arenys de Mar, 155, 3è 1a, b) 2, Badalona