GASETA
MUNICIPAL
SUMARI
Consell Plenari Districte 3. Sants-Montjuïc. Acords
Acta sessió 27-XI-1992 38 sessió 14-XII-1992 57
Acords sessió 23-XII-1992 52
Personal
Disposicions Generals Altres
Acords dels òrgans de govern Creació de llocs de treball 59
Pròrroga del Pressupost General de 1992 55
Ban
Anuncis
Estacionament regular amb horari limitat 55 Llicències d'obres. Desembre 1992 61
Notificacions 65
Consells Municipals de Districte Anuncis publicats en el Butlletí Oficial de la
Districte 1. Ciutat Vella. Acords Província dels dies 1 al 31 de desembre de
sessió 22-X-1992 57 1992 65
Ajuntament V de Barcelona
Núm. 3 / Any LXXX
30 de gener de 1993
38 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 3 30-1-1993
CONSELL PLENARI
Acta de la sessió celebrada el dia 27 de novem¬ novembre de 1992 (NC-165), que nomena els Srs.
bre de 1992, i aprovada el dia 23 de desembre de Xavier Rubert de Ventós i Ignasi de Solà Morales,
1992 membres del Patronat de la Fundació Pública Mies Van
der Ròhe.
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 23 de
Barcelona, el dia vint-i-set de novembre de mil nou- novembre de 1992 (NC-156), que estableix els serveis
cents noranta-dos, es reuneix el Consell Plenari en mínims davant de la convocatòria de vaga prevista per
sessió ordinària, sota la presidència de l'Excm. Sr. als dies 26 de novembre i 15 de desembre.
Alcalde Pasqual Maragall i Mira. Hi concorren els ll·lms. RatificareIs decrets de l'Alcaldia, de 28 d'octubre de
Srs. Tinents d'Alcalde Lluís Armet i Coma, Joan Clos i 1992, pels quals es nomena membre del Consell Muni¬
Matheu, i Eulàlia Vintró i Castells, i els ll·lms. Srs. cipal: del Districte de Nou Barris, el Sr. Eduard del Pozo
Regidors Joaquim de Nadal i Caparà, Juan José Fer- i Castro, en substitució del Sr. José Luís Fernández i
reiro i Suàrez, Joan Torres i Carol, Antoni Santiburcio i Pardo (NC-168); i del Districte de Sant Martí, la Sra.
Moreno, Enric Truñó i Lagares, Albert Batlle i Bastardas, Estela Guerrero i Barbecho i el Sr. Pedro Sierra i
Guerau Ruiz i Pena, Xavier Valls i Serra, Oriol Bohigas i Valencia, en substitució dels Srs. Manuel Carbonell i
Guardiola, Carolina Homar i Cruz, Núria Gispert i Feliu, Salvador i Jordi del Monte i López (NC-169).
Francesc Narvàez i Pazos, Joan Fuster i Sobrepere, Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 23 de novembre
Xavier Casas i Masjoan, Francesc Trillas i Jané, Josep de 1992 (NC-163), pel qual es nomena membre del
M. Vegara i Carrió, Antoni Lucchetti i Farré, Francesc Consell Municipal del Districte d'Horta-Guinardó, el Sr.
Vicens i Giralt, Josep M. Cullell i Nadal, Josep Caminal i José Tomàs Díez i Barreiro en substitució del Sr. Luis
Badia, Artur Mas i Gavarró, Josep M. Samaranch i Alberto López i López.
Kirner, Sara M. Blasi i Gutiérrez, Jordi Bonet i Agustí, Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia, de 22
Joan Colldecarrera i Ortiz, Teresa Perelló i Domingo, d'octubre i 19 de novembre de 1992 (EF-454 i 488),
Fèlix Amat i Parcerisa, Antoni Marcet i Rocabert, Daniel pels quals s'aproven reconeixements de crèdit per
Fabregat i Llorente, Modest Batlle i Girona, Joan Puig- import de 139.295.637 pessetes i 19.006.925 pessetes
dollers i Fargas, Joan Antoni Audet i Novell, Josep L. respectivament.
Olmedo i López, Jaume Alsina i Oliva, Enric Lacalle i Ratificar els decrets de l'Alcaldia de 9 de novembre
Coll, Aleix Vidal-Cuadras i Roca, José Alberto Fernán¬ de 1992, pels quals, en virtut de concurs, es nomena: el
dez i Díaz, Emilio Álvarez i Pérez, assistits per I'll lm. Sr. Sr. Carles Asperó i Fageda Cap del Negociat d'Actes i
Secretan General, Jordi Baulies i Cortal que certifica. Notificacions (P-1142); i el Sr. Josep M. Julià i Capdevila
Excusa la seva assistència la ll·lma. Sra. Marta Mata i Cap de la Unitat Operativa d'Edificació (P-1143).
Garriga. Ratificar els decrets de l'Alcaldia següents: a) De 29
Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Lluís Mata i d'octubre de 1992 (E-360), pel qual s'aprova el projecte
Remolins. d'obres d'acabament de la rehabilitació de l'antic Con¬
Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidèn¬ vent dels Àngels i la seva adaptació a Escola Bressol
cia obre la sessió a les deu hores i quinze minuts. Canigó, i se'n contracta directament l'execució amb
Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, Insorba, SA, pel preu de 28.913.463 pessetes; b) De
celebrada el 30 d'octubre de 1992, l'esborrany de la 29 d'octubre de 1992 (E-361), pel qual s'aprova el
qual ha estat tramès a tots els membres del Consistori; i projecte d'obres de millora de l'Escola Municipal Arc Iris
s'aprova. i se'n contracta directament l'execució amb Arturo
En el despatx d'ofici el Consell Plenari acorda: López Morales, SA, pel preu de 15.924.242 pessetes;
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 22 c) De 29 d'octubre de 1992 (E-362), pel qual s'aprova
d'octubre de 1992 (NC-164), que ratifica el nomena¬ el projecte d'obres d'adequació a l'Escola Municipal
ment del Sr. Antoni Falcón i Vernis, com a Director Lluïsa Cura i se'n contracta directament l'execució amb
Gerent de l'Institut Municipal de Parcs i Jardins. Incofamo, SA, pel preu de 4.266.280 pessetes; d) De
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 2 de 29 d'octubre de 1992 (E-363), pel qual s'aprova el
novembre de 1992 (NC-155), que nomena el Sr. Jordi projecte d'obres d'ampliació de l'Escola Municipal Nar¬
Serra i Villalbí, Director de l'Oficina Municipal per a la cís Monturiol i se'n contracta directament l'execució a
Dinamització del Voluntariat Olímpic. Movilma Mantenimiento Obras y Servicios Stat. Coop.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 23 de C. Ltda. pel preu de 20.905.637 pessetes; e) De 29
novembre de 1992 (NC-166), que nomena el Sr. Jordi d'octubre de 1992 (E-364), pel qual s'aprova el projecte
Ametlló i Lafuente, Director de Serveis de Relacions La¬ d'obres de millora del Conservatori Superior Municipal
borals. de Música i se'n contracta l'execució amb Incofamo,
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 23 de SA, pel preu de 29.990.378 pessetes; if) De 16 de
novembre de 1992 (NC-167), que nomena la Sra. novembre de 1992 (EF-479), que aprova el plec de
Carolina Orriols i Mas, Directora de Serveis d'Ocupació condicions dels treballs de seguiment i avaluació de les
de l'Àrea de Promoció Econòmica i Ocupació. inversions no relacionades amb els Jocs Olímpics i
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 23 de encarrega tal treball al Sr. Josep M. Poudevida i Font.
NÚM. 3 30-1-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 39
S'aprova amb l'abstenció dels Srs. Cullell, Caminal, da Universitat, i la utilització de les instal·lacions
Mas, Samaranch, Blasi, Bonet, Colldecarrera, esporti¬
Perelló, ves municipals
Amat, Marcet, per la comunitat universitària.
Fabregat, Batlle, Puigdollers, Audet, Ol¬ E) Amb
medo i la
Alsina, «Municipalidad de
respecte tots els Santiago de Chile»:
a apartats, i dels Srs. acord de ratificació del Conveni de
Lacalle, Vidal-Quadras, Fernández, cooperació tècnica
i Alvarez respecte al signat el 10 d'octubre de 1990.
darrer, senyalat amb la lletra f). S'inicia, tot
RatificareI decret de l'Alcaldia seguit, el debat dels
de 19 de assumptes inclosos
novembre de a l'ordre del dia:
1992 (EF-489), que declara el caràcter plurianual de la
despesa de 55.000.000 de pessetes (dels quals
47.500.000 pessetes s'autoritzen contra el Pressupost COMISSIÓ DE
de 1992 i GOVERN
els 7.500.000 restants ho seran contra el
Pressupost de 1993), corresponents a la gestió del Ratificareis acords de
projecte la Comissió de
per a la millora de la infrastructura científica del Govern, de 20
de novembre de
Centre de transferència 1992,
tecnològica pels
Fòrum quals
Nord, s'aprova:
i se'n
disposa Inicialment:
el lliurament A)
a la SPM Barcelona 1) el Pla especial
Activa, a determina¬
SA. per la
ció del
S'aprova tipus
amb l'abstenció d'equipament i
dels Srs. ampliació de la Clínica de
Lacalle, Vidal-
Quadras, i Dr.
Fernández, Àlvarez. Cirurgia Plàstica Estètica del
i Planas; 2) l'Estudi de
detall de l'illa situada entre els
Ratificar els decrets carrers
de l'Alcaldia d'Almansa, de
següents: a) De 29 Batllori, de
d'octubre Marín, i de la Via
de 1992 (AJ-169), que resol, del
parcialment Favència-Habitatges
i Governador; i 3) el Pla
per mutu acord, el especial d'ordenació de l'àmbit
contracte de prestació de serveis de l'antic Institut Mental-Fòrum
de Nord de
gestió de la
col·lectius infantils i juvenils adjudicat Tecnologia.
a B) Provisionalment, el Pla
Progress Projectes i Gestió de Serveis especial de remodelació
Socials, amb de l'illa delimitada
una reducció de 89.649.992 pels carrers de
pessetes amb el l'Energia, de la
desglos¬ Foneria, de la Mecànica,
sament anual que es precisa «Habitatges de
l'expedient; quatre plantes
a b) De 5 de al barri de la
novembre Seat», amb la valoració
de 1992 de
(AJ-191), modifica les l'al·legació
que presta¬
cions del presentada per la SEAT,
contracte dels continguda en
serveis de l'informe de la
gestió dels equips Unitat
d'inserció Operativa de
social, adjudicat Planejament, de 5 d'octubre de
a la mateixa empresa amb 1992.
un augment total de 13.660.216 pessetes, de les quals El Sr.
5.231.397 Fernández, es refereix al Pla
s'autoritzen amb càrrec al especial del Fòrum
Pressupost de Nord
1992 i la assenyala
resta que, en la seva
s'aplicarà opinió,
contra el Pressupost l'expedient s'ha
de 1993; tramitat defectuosament: no
i ha
De estat debatut
c) 13 de en
novembre de 1992 el si
(ES-31) que modifica del Consell
el primer Municipal del Districte i no s'hi
paràgraf defineixen les
de l'anterior de 13 de febrer d'a¬ característiques de tal
quest any (ES-7), equipament ni la seva inserció i
en el sentit que dels 379.892.900 incidència en la trama edificatoria i viària
pessetes, import del barri
del ni
projecte de construcció d'una tampoc el
piscina disseny del
coberta futur
els antics parc; de manera
en Banys de Sant que el seu
Sebastià,
50 Grup,
milions que és conscient,
amb càrrec alhora, de la
seran al importància
Pressupost de que té
1992, el document en la
uns altres 125 milions configuració urbanística del Districte
seran aportats per la Generalitat de Nou
de Barris,
Catalunya opta per l'abstenció.
i la resta s'aplicarà amb càrrec al Pressu¬ El Sr. Amat subratlla la conveniència de
post de 1993. reclamar dels
promotors del Pla
Aprovar definitivament especial de la Clínica
l'Ordenança Planas, les
municipal regula¬
dora del aportacions
règim econòmiques pertinents
transitori de l'ús de per a l'obertura de
transport i distribució
de l'avinguda de Foix en la zona de
mercaderies Can Ponsic
en l'àmbit territorial del Districte de Sant que
connecta el tram
Martí, d'acord ja obert
amb amb un altre
el text elaborat ja assumit
pel Servei pels
de Coordi¬
nació integrants d'una Junta d'Actuació en
i Assessorament fase de
de constitu¬
Llicències d'Activitat, aprovat ció,
inicialment ja que tal vial alliberarà el barri
el 22 antic de
de Sarrià de
març de 1991, en relació al qual no bona
s'han formulat part del trànsit pesant
al·legacions. que ha de suportar actual¬
ment.
Donar conformitat al Text refós del Pla especial de El Primer Tinent d'Alcalde
serveis i
vinculats al sistema de Regidor d'Urbanisme i
cinturons de Barcelona, Medi
benzineres Ambient, Sr.
i àrees Armet, recull
de aquesta
serveis, d'iniciativa preocupació
municipal, del Sr.
elaborat Amat, la qual forma part de les
en compliment de l'acord de negociacions en
la Comissió curs; i destaca
d'Urbanisme que l'Estudi de detall dels
de 8 de maig de 1991 i Habitatges del
que incorpora les Governador té
prescripcions per
establertes objecte la construcció de 46 habitat¬
en l'esmentat acord; trametre ges segons uns criteris
aquest Text refós que milloren ostensiblement la
a la Comissió d'Urbanisme de Barce¬
lona, als configuració del barri i l'orientació i
efectes de la seva aprovació tipologia dels habi¬
definitiva.
Ratificar tatges anteriors; i
el que el
text dels planejament dels
convenis terrenys de
següents: l'antic Institut Mental afecta una
A) Amb la «Secretaría de superfície 15 hectà¬
Estado de
para las Políticas rees
del (de les
Agua quals
i corresponen 8,5 a
el Medio Ambiente», parc urbà, 4,5 a
per a la realització
d'actuacions equipaments i 2,1 a
medioambientals. vials) i té una transcendència
B) innegable en la vertebrado urbanística
Amb del Districte.
el Departament de Benestar Social: de reno¬ El
vació, Regidor de Planejament, Gestió Urbanística i Con¬
per a l'exercici de 1992, del Conveni
la vigent per a trol de l'Edificació, Sr.
prestació de Lucchetti, comenta
serveis socials a la Ciutat de que el Pla
Barcelona. especial
C) dels
Amb Habitatges
l'Entitat de la SEAT és un element
Metropolitana de Serveis Hidràulics i fonamental
Tractaments per a remodelar un barri afectat
de Residus la per diverses
per a utilització de la Planta
de reciclatge patologies constructives i
de Gavà-Viladecans ja s'ha arribat a un
dins la pre-acord
campanya de amb
recollida l'empresa
selectiva propietària
«Brossa dels terrenys i la
neta». parròquia
D) afectada; i
Amb Universitat que igualment s'ha assolit
la Pompeu ja un
Fabra, pre-acord
sobre la col·la¬ sobre la cessió
boració del solar
en la implantació propietat d'una empresa
i expansió petro-
física de l'esmenta¬ liera, en el qual es construiran els habitatges on es
40 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 3 30-1-1993
traslladaran ocupants de pisos del Turó de la Peira que discutides també en la reunió dels Caps de les Divisions
han d'ésser enderrocats per causa de l'aluminosi. de Serveis Personals dels Districtes, en la Comissió
S'aprova el primer dictamen de l'ordre del dia amb Municipal de Benestar Social i, per últim, en les jornades
l'abstenció dels Srs. Lacalle, Vidal-Quadras, Fernández, de debat tingudes els dies 13 i 14 d'aquest mes sota el
i Àlvarez, en l'apartat A-3), corresponent al Fòrum títol «Cap a un nou model d'espais per a joves».
Nord. Explica, a continuació, les conclusions de tot aquest
procés de debat, que estan en la línia de la concertació
i corresponsabilització amb el teixit associatiu, tot
ALCALDIA dient:
1) Que la transformació urbana operada els darrers
QUALITAT DE VIDA anys ha comportat la creació de nous espais públics a
l'abast dels joves, que amplien la xarxa inicial de
Regidoria de Joventut Casals, mentre que, per altra banda, en els Centres
públics d'ensenyament secundari s'ha consolidat la
Informe sobre els equipaments municipals adreçats a realització d'activitats extra-escolars, si bé cal encara
la joventut. avançar vers un millor aprofitament dels centres esco¬
El Regidor de Joventut, Sr. Trillas, comença la seva lars durant els caps de setmana i períodes de vacan¬
exposició dient que amb la transformació urbana que ces, com a espais d'activitats oberts al barri.
s'ha operat a la Ciutat i els darrers esdeveniments que 2) Que en el futur la política de joventut s'ha de
s'hi han produït, Barcelona disposa d'uns actius, els centrar en el concepte d'Espai jove que inclou els
nous equipaments i la consideració social del volunta- Casals de joves, els Centres cívics amb espais especí¬
riat, dels quals cal treure el màxim profit per encarar fics, els equipaments municipals per a joves amb activi¬
amb èxit els objectius de la Ciutat en el final de segle, tat especialitzada, i els espais oberts d'entitats sense
que són el benestar i qualitat de vida dels ciutadans i la ànim de lucre; i els objectius mínims d'aquests espais
projecció internacional de Barcelona, innovant, reformu¬ són: ésser punt de referència per als joves en el seu
lant i revisant les polítiques municipals de joventut, àmbit d'influència, oferir informació, sobretot centrada
especialment la relativa a la construcció i gestió dels en la inserció social i professional, impulsar la participa¬
equipaments per a la joventut, gràcies a les quals avui ció i l'associacionisme i esdevenir centres d'innovació i
es disposa de més equipaments, de més experiència i de potenciació del moviment juvenil.
de més i millors associacions que el 1979; que la 3) Que s'elegiran quatre equipaments per assajar-hi
primera versió del Projecte Jove consagrà l'objectiu de nous sistemes de gestió, en forma d'experiència pilot,
dotar la Ciutat d'equipaments i serveis per a joves per amb les característiques següents: s'ampliarà el perío¬
tal de facilitar l'inseriment social i professional d'aquest de de la cessió; l'elecció dels centres pilots es farà
sector i, per això, calgué fer un gran esforç per trobar entre aquells destinats a la totalitat dels joves i en cada
espais pluridisciplinaris d'on han sortit múltiples iniciati¬ un d'ells es crearà un òrgan assessor propi; les entitats
ves i que han estat un focus permanent d'activitat i han que optin a tal forma de gestió hauran de tenir clara
inspirat altres programes; que tanmateix avui la situació vocació associativa i un projecte obert i participatiu; i la
és diferent (s'ha produït la descentralització cap als relació econòmica i jurídica amb l'Ajuntament es regula¬
Districtes, la mentalitat dels joves ha canviat i han rà mitjançant convenis.
aparegut els Centres cívics, de manera que, superada 4) Que per vertebrar una xarxa global d'Espais joves
ja la manca d'equipaments per a joves existent el 1979, l'Administració municipal centralitzada desenvoluparà
avui l'objectiu ja no és la millora quantitativa, sinó la actuacions horitzontals de promoció i reforç del conjunt
qualitativa, procurant la rendibilització dels equipa¬ amb accions que n'ampliïn l'impacte ciutadà, amb la
ments, sobretot quan, paral·lelament a l'evolució dels petició, a la Secretaria General de la Joventut de la
Casals de joves, la Ciutat s'ha dotat d'altres equipa¬ Generalitat, d'un pla triennal d'inversions i amb la crea¬
ments culturals, socials i esportius i de nous serveis ció d'un òrgan assessor, on hi hagi una presència
dirigits a la població en general i als joves en particular i, equilibrada de l'Ajuntament i del Consell de la Joventut
en conseqüència, els Casals són tan sols una part dels de Barcelona.
espais per als joves i cap ciutat europea no disposa Diu, finalment, que l'anàlisi dels resultats d'aquesta
d'una xarxa d'aquest tipus d'equipaments comparable experiència pilot en determinaran la generalització a
a la nostra. altres equipaments, que, mentrestant, seguiran funcio¬
Fa avinent que en vista de tot això, l'Àrea d'Afers nant segons el model actual.
Socials i Joventut encarregà a la Fundació Ferrer i El Sr. Puigdollers considera que els Casals de joves
Guàrdia un estudi per engegar un debat sobre el model han estat la nau insígnia de la política d'equipaments
dels Casals de Joves, i amb les idees i propostes juvenils de l'equip de govern i, tanmateix, en les conclu¬
formulades en aquest estudi féu un debat amb tots els sions de l'estudi encarregat a la Fundació Ferrer i
agents implicats en el procés i el Consell Municipal de Guàrdia sota el títol «Casals de joves i espais de
Benestar Social ha elaborat una proposta, que inspira el llibertat» s'assenyala: a) la situació de crisi i d'impàs en
present informe, la qual rebé el suport de tots els Grups què es troba el model; b) les deficiències de dimen¬
municipals presents en l'Equip de treball del Projecte sions, estat de conservació, i material de les infrastruc¬
Jove i en el Consell Municipal de Benestar Social, i que tures; c) la diversificació, inestabilitat i discontinuïtat del
fou ja presentada davant d'aquest Plenari quan al projecte inicial; d) l'excessiva dependència tècnica mu¬
setembre s'hi tractaren les propostes de l'esmentat nicipal, cosa que perjudica les associacions; e) la des¬
Consell; que igualment el Consell de la Joventut també connexió dels equipaments amb l'associacionisme nor¬
mantingué una sessió de treball sobre el tema amb malitzat, la qual cosa entra en contradicció amb
tècnics municipals i entitats gestores; i que les fórmules l'objectiu de protegir-lo i fomentar-lo; f) el baix nivell de
per a rendibilitzar els espais per als joves han estat participació dels joves en els equipaments a causa de
NÚM. 3 30-1-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 41
la inestabilitat dels mecanismes formals de participació; Districtes com ho demostren
i g) el fet la gestió alguns dels conflictes
que concertada no ha garantit la haguts entre els Casals de
bona gestió joves el
ni i Consell del
una major participació social. Districte
Creu respectiu.
que aquestes conclusions comporten un sus¬ El Sr. Trillas declina contestar la intervenció del Sr.
pens absolut a la política de Casals de joves desenvolu¬ Puigdollers, que s'ha limitat ha
pada per l'equip de desqualificar globalment
govern partint d'un model teòric, de la política de joventut,
caràcter intervencionista, però li recomana una
dels Casals de major
joves i Centres coordinació amb els
cívics, representats del seu Partit en els
els quals fan una competència deslleial a les Consells de Districte i amb els Consellers de
entitats existents Joventut
a la Ciutat ja que, concretament, la dels Districtes governats
gestió de molts Casals per Convergència i Unió, tots
de joves està encomanada a els quals participaren constructivament
entitats en el debat
constituïdes exclusivament a tal fi pocs dies previ a l'informe
de presentat suara.
abans l'adjudicació del corresponent contracte. Considera, després,
Posa que el Sr. Fernández ha fet unes
en relleu que l'orientació del Casal de Transfor¬ aportacions
madors interessants,
ha canviat però d'altres
mantes contradictòries, i
vegades i encara avui no se objecta que l'equip de govern
sap ben bé què no
fer-ne, aposta pas la
com també cal saber per
què passa gestió directa per
amb el Casal mitjà d'un servei
del Cine Turó; municipal (la
de qual, a
que cara a la projecció més, resulta contradictòria amb la filosofia
internacional de la Ciutat, la política política
de que
turisme juvenil ha defensa el Partit
estat nul·la i li Popular), sinó
agradaria per la
conèixer gestió indirecta
quins són els albergs i per la via de la concertació i la
càmpings que s'hi destinen; i corresponsabilització
que, en definitiva, tot això amb les
demostra entitats,
el fracàs opció
absolut aquesta
de la que contradiu el retret
política juvenil desple¬ de competència deslleial fet
gada fins pel
la representant de Con¬
ara, en qual s'han perdut dotze anys. vergència i Unió,
Sr. quan és
El Fernández precisament la Generalitat qui
expressa la dificultat del seu Grup a manté la gestió directa dels
pronunciar-se sobre equipaments i programes
un informe, a juí seu, superficial i destinats a la joventut.
incomplet perquè, malgrat haver-se facilitat al comença¬ Puntualitza que ell no ha
ment de la sessió presentat els resultats
un llistat dels de
equipaments: no s'hi l'estudi fet per la
les Fundació Ferrer i
concreten Guàrdia, sinó les
previsions de nous equipaments ni de conclusions del debat que se'n féu
programes de dinamització infantil posteriorment, les
i juvenil com tampoc quals l'equip de
les dels govern assumeix amb una actitud
mancances centres existents i els programes de autocrítica, alhora
millora; que
s'hi informa dels significa que una discussió sem¬
no costos de manteniment ni del blant no es pot fer
nombre d'usuaris en
ni cap altra
dels ciutat
volums catalana,
d'activitat, espa¬
dades totes nyola o europea,
indispensables perquè cap no disposa d'una xarxa de
per avaluar la rendibilitat social; no hi ha 44 equipaments juvenils comparable amb la nostra. Hi
cap referència a la incardinació amb els equipaments afegeix
d'altres que la trajectòria de la
Administracions, com la Generalitat gestió feta els darrers
(que sosté dotze
l'Hotel anys és altament
d'Entitats, positiva;
l'Oficina d'Informació que el Casal de Trans¬
i diversos albergs) formadors, que ha anat canviant d'ús
a qui, això perquè la
no obstant, se li reclama realitat
un pla d'inversions. juvenil també és
Afirma canviant, es destinarà a Casal d'Asso¬
que el model d'equipaments juvenils que s'ha ciacions satisfent així una vella reivindicació del movi¬
presentat, parteix de la premissa de considerar en crisi ment juvenil, i el Consell de la Joventut de
la Barcelona
política ha
de Casals juvenils amb clares deficiències expressat el d'ésser-ne
d'infrastructures, desig i
massa diversificades corresponsable; que
i marcades per l'Informe
la inestabilitat pretén rendibilitzar al màxim la nostra xarxa
i la falta de continuïtat i, en definitiva, d'espais joves
infrautilitzades; mitjançant experiències tres o
que davant pilot en
la constatació que fa l'estu¬ quatre equipaments.
di, del fracàs de la política d'equipaments juvenils El Sr. Fernández matisa
desplegada fins que no ha
només caigut en cap
ara, es proposa encetar unes contradicció, ja que s'ha
experiències limitat a
pilot proposar l'estudi de la
també condemnades al fracàs pels creació d'un Institut
criteris Municipal de la Joventut
que les inspiren, per
ja li gestio¬
que preocupa l'ampliació nar els Casals
del juvenils, a
termini de expressar
la la
cessió, preocupació
que podria arribar als deu per
anys, algunes de les formes de
i la generalitat gestió indirecta i a recomanar-
de la terminologia relativa als possibles ne, en tot cas, l'adjudicació a no
cessionaris, entitats solvents i
parla de pas
quan es «pools» d'entitats o grups a
de grups indefinits; que l'Informe no constata la
joves; que el fracàs s'imputa importàn¬
a la fixació d'un termini cia de les subvencions a l'hora de
de cessió promoure l'associa¬
massa curt o a l'excessiva vinculació amb les cionisme,
dependències quan moltes entitats encara no han rebut les
municipals, quan precisament això ha que,
evitat mitjançant conveni, tenien
determinats reconegudes per a
que equipaments caiguessin en la 1992; i que cal decidir si val més dedicar una suma
marginalitat; que el canvi en el sistema de gestió és determinada a la
l'única gestió
aportació d'equipaments juvenils, o ator¬
nova que fa l'informe presentat avui, el gar a les entitats unes subvencions
qual, tret això, diu de que els són indis¬
no res nou; que el Grup Popular pensables per a la seva
la supervivència.
propugna gestió dels equipaments juvenils perTAjun¬ El Sr.
tament Puigdollers opina
mitjà que la majoria
d'un Institut en el
per municipal govern ha
de la joventut o descobert el voluntariat arran
bé dels Jocs
per entitats solvents Olímpics, però
sense ànim de lucre dirigides Convergència i Unió ha
per professionals cregut
i amb alt se/npre en la societat
capaços un grau de control civil i en la voluntat de fer coses
municipal, en vista del fracàs desinteressadament, la
estrepitós de determinats qual és encara
models més
de palesa
gestió en el món
a càrrec dels juvenil;
joves que
assajats a partir de actes
1979, repassant les
però d'aquest Plenari i les del Consell
no pas pels grups de joves o voluntaris, que
tant Municipal de Benestar Social es constata
agraden al Regidor que el seu
de Joventut. Grup ha
Diu, mantingut sempre el
en conclusió, principi que allò que
que els equipaments destinats a la
joventut puguin fer entitats consolidades amb
fomenten la llarga
participació, experiència,
però no poden substi- no ho ha de fer
tuir-la, la resta és aquest Ajuntament; i
d'una que
dubtosa rendibilitat preguntant als
social i no joves
estableix quedaria palès
prioritats que la Ciutat no
entre les demandes comparteix el
existents en els sentiment de cofoisme del Regidor de Joventut.
42 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 3 30-1-1993
La Tercera Tinent d'Alcalde i Regidora de Benestar sotmeses a un procés d'anàlisi i valoració, del qual han
Social, Sra. Vintró, s'identifica plenament amb l'exposi¬ sortit unes propostes de futur; i que el conjunt del
ció del Sr. Trillas sobre la trajectòria de la política juvenil moviment juvenil de la Ciutat comparteix la satisfacció
municipal i, en rèplica al Sr. Puigdollers, subratlla que el serena, no cofoisme, pels 44 equipaments al servei dels
teixit associatiu voluntari existeix des de fa molt temps i joves i per la riquesa del voluntariat, actius dels quals
la majoria en el govern no l'ha descobert pas ara, però s'ha d'extreure la màxima rendibilitat social i evitar les
procura potenciar-lo perquè és ben conscient del seu desqualificacions globals, encara que hi hagi aspectes
valor cívic, social i humà, que totes les forces polítiques perfectibles.
han d'intentar no instrumentalitzar; que diverses ac¬
cions endegades pel govern municipal tenen com a
protagonistes les entitats del voluntariat de la Ciutat, Coordinació de Serveis de Salut Pública
però hi ha un fil conductor: aprofitant l'esclat que han
tingut amb motiu dels Jocs Olímpics, tractar de motivar Estimar parcialment, de conformitat amb l'informe del
els voluntaris perquè la seva generositat i capacitat de Coordinador de Serveis de Salut Pública, de 10 de
treball solidari tinguin continuïtat en la tasca que estan novembre de 1992, les al·legacions presentades en el
fent entitats de dintre i de fora de la Ciutat. Agrega que tràmit d'informació pública, pel Grup de Convergència i
quan s'encarrega un informe, no s'hi ha de posar Unió a la modificació dels títols V i VI i annex III de
condicionaments, però després les seves conclusions l'Ordenança de Protecció de l'atmosfera, aprovada ini¬
tampoc no s'han de considerar una fotografia, sinó tan cialment pel Consell Plenari en sessió de 26 de juny de
sols una determinada visió de la realitat: per tant, resulta 1992; i en conseqüència, aprovar definitivament la mo¬
superficial partir de l'informe de la Fundació Ferrer i dificació de l'esmentada Ordenança amb el text que
Guàrdia per desqualificar la política municipal de joven¬ figura a l'expedient.
tut, sobretot quan després ha estat sotmès a un procés S'aprova per unanimitat.
de reflexió i anàlisi; i que la política de joventut ha de
canviar, perquè la realitat també canvia i l'Administració
ha d'adonar-se'n. ÀMBIT D'ORGANITZACIÓ I ECONOMIA
El Sr. Batlle opina que la intervenció del Sr. Puigdo¬
llers ha quedat desautoritzada en si mateixa per les Unitat de Recursos Humans
seves desqualificacions globals, que són, a més, injus¬
tes, donat que l'equip de govern ha estat pioner en les Resolució d'expedients de compatibilitat d'activitats.
polítiques de concertació i diàleg amb els diferents Aquest punt de l'ordre del dia es concreta en les
sectors socials (de la qual són mostra també el Pla propostes següents:
Estratègic, i els diversos Consells assessors en matèria Autoritzar a la Sra. Julia de Benito i Langa i als
de circulació, d'esports, de joventut, de la dona i senyors Jesús M. Prades i Givernau, i Francesc R.
d'altres), les quals s'han mantingut, i es continuarà fent, Martínez de Arenzana i Orcajo, la compatibilitat sol·licita¬
amb una voluntat no clientelista (que no ha tingut el da entre la seva activitat municipal, amb la categoria
conjunt de les Administracions del país) malgrat les que en cada cas s'indica, i l'exercici de la professió
actituds crítiques d'algunes entitats, mirant de trobar d'advocat, si bé no podran assumir, per si mateixos o
ponts i elements de diàleg per arribar a síntesis supera¬ mitjançant substitut, la defensa d'interessos contraris
dores en les diverses polítiques sectorials. als de la Corporació municipal ni tampoc podran asses¬
El Sr. Truñó també mostra la seva sorpresa per les sorar, informar o desenvolupar les activitats pròpies de
desqualificacions globals del Sr. Puigdollers (que no la professió en aquells assumptes o procediments amb
responen pas a la seva actuació durant el període en els quals l'Ajuntament o els seus Organismes tinguin
què fou membre del Consell de la Joventut de Barcelo¬ relació, i d'acord amb allò que preveu l'article 12 de la
na) i pel fet que l'esmentat Regidor hagi imputat a Llei 21/1987, de 26 de novembre, d'Incompatibilitats
l'equip de govern un afany intervencionista que des de del Personal al servei de l'Administració de la Generali¬
1979 l'Ajuntament no ha tingut mai en les seves rela¬ tat de Catalunya, i l'article 329 del Reglament del
cions amb el Consell de la Joventut de Barcelona ni Personal al servei de les Entitats locals, aprovat pel
amb les diverses entitats. Pensa que el Regidor conver¬ Decret 214/1990, de 30 de juliol, i la seva dedicació
gent no ha entès que l'objectiu essencial de la política professional privada no podrà superar la meitat de la
de joventut és facilitar la inserció social i professional jornada laboral vigent a l'Administració pública; en tot
dels joves cercant el seu protagonisme i el seu apre¬ cas, la present autorització queda condicionada a l'e-
nentatge social mitjançant l'associacionisme i qualsevol fectiu i estricte compliment dels seus deures públics i a
mena de projecte esportiu, recreatiu o de treball; que la modificació del règim d'incompatibilitats.
una situació canviant imposa el diàleg, la participació i Autoritzar als senyors Antonio Cabeza i Martín, Enric
la revisió continuada dels models: considerar, doncs, Fernández i Rubio, Ramon Eslava i Flungría, José M.
aquesta línia la prova d'un fracàs és no haver comprès García i Zorrozba, i Pedro San Pedro i Wandelmer, la
res d'allò que imposa la política de joventut. compatibilitat sol·licitada entre la seva activitat munici¬
El Sr. Puigdollers replica que ha dedicat molts anys a pal, amb la categoria que en cada cas s'indica, i
la política de joventut, però el punt central del debat l'exercici de l'activitat professional privada que cadas¬
d'avui és la gran quantitat de recursos que s'han cun d'ells declara, excloent del seu exercici el terme
esmerçat en Casals de joves sense treure'n tota la municipal de Barcelona per tal d'evitar possibles coinci¬
rendibilitat social, i això es pot qualificar de fracàs bo i dències entre l'activitat pública i privada, a fi de garantir
reconeixent valentia en l'encàrrec fet a la Fundació d'aquesta manera l'objectivitat, la imparcialitat i la inde¬
Ferrer i Guàrdia. pendència que han de presidir la seva actuació com a
El Sr. Trillas insisteix que l'estudi de la Fundació funcionaris, i per salvaguardar l'interès públic, que po¬
Ferrer i Guàrdia formulava unes conclusions, després dria sortir perjudicat en cas de produir-se aquella coinci-
NÚM. 3 30-1-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 43
dència; la seva dedicació professional privada no po¬ s'exigeix, ensems, la comptabilitat
drà, però, pressupostària i la
superar la meitat de la jornada laboral setma¬ patrimonial.
nal vigent a l'Administració Pública, tot de conformitat Comenta
amb allò que els Comptes reflecteixen la culminació
que disposen els articles 2, 11 i 12 de la Llei del procés inversor dels Jocs
21/1987, de 26 Olímpics i de la transfor¬
de novembre, d'Incompatibilitats del mació de la Ciutat, i també la no disminució dels serveis
personal al servei de l'Administració de la Generalitat, i municipals; que no hi ha
els articles 322, i hagut desviacions remarcables
329 330 del Reglament del Personal al en les previsions
servei de les Entitats pressupostàries d'ingressos i
locals, despe¬
aprovat pel Decret 214/ ses; que les resultes
1990, d'ingressos pendents
de 30 de de cobra¬
juliol; i per altra banda, la present ment són uns 5.000 milions de de
autorització està 1987, 7.000
condicionada 1988,
a l'efectiu compliment 12.000 de 1989 i la resta fins als 60.000 milions cor¬
dels deures públics i a la modificació de la normativa respon a 1990 i 1991, xifres que no són
d'Incompatibilitats. gaire diferents
de les d'anys anteriors i que tindran cabuda en el fons
Autoritzar als senyors Ferran Martorell i Basurto, i de morositat quan s'implanti la comptabilitat
Josep Lluís Rosés i Ferrer, patrimonial.
la compatibilitat sol·licitada El Sr. Àlvarez, d'entrada,
entre la seva activitat agraeix les facilitats
municipal, que ha
amb la categoria que rebut tant de la Intervenció
s'indica, i l'exercici de l'activitat Municipal com de l'Àmbit
privada que cadascun d'Organització i Economia
d'ells els
declara, ja per analitzar Comptes
que aquesta activitat no figura compre¬ corresponents a 1991 i felicita l'Àmbit esmentat
sa entre les causes d'incompatibilitat per
previstes en els haver
articles avançat sis mesos el lliurament d'un
2, 11 i 12 de la Llei 21/1987, balanç
de 26 de auditat, aspectes tots dos
novembre, sobre que
Incompatibilitats augmenten la transpa¬
del personal al servei rència de la gestió
de l'Administració municipal.
de la Generalitat, i els articles 322, Fent
329 i 330 del després una anàlisi
Reglament del política dels
Personal al Comptes en
servei de les debat observa:
Entitats locals, a) Que els Comptes reflecteixen unes
aprovat pel Decret 214/1990, de 30 de desviacions
juliol; si bé pressupostàries molt
la importants: 2.400 mi¬
present autorització està condicionada a lions de
l'estricte pessetes més en
compliment despeses de
dels deures públics personal, 5.700
seus i al milions més en
manteniment de la dedicació despeses financeres, i 3.000 milions
a l'activitat privada dintre més en subvencions i
dels límits establerts transferències, i, en canvi, 1.400
per l'article 11 de l'esmentada Llei i milions de menys en
pot deixar-se les inversions reals, que són les
sense efecte per modificació de les cir¬ que fan ciutat;
cumstàncies relatives b) que aquest
al lloc de Ajuntament té pendents
treball, per modificació de cobrament valors
del règim per un
d'incompatibilitats, import superior als 110.000
o per interès públic. milions de
Autoritzar pessetes
als (58.000 milions anteriors a 1991 i
senyors Pere Beseran i Ramon, i Fran¬ 53.000 a de
cesc Xavier Martínez corresponents l'exercici
i Corberó, 1991)
la dels
compatibilitat quals
sol·lici¬ 55.000 són
tada la impostos
entre i
activitat impagats; segons un estudi fet
seva municipal i la de Professor per ell analitzant
Associat de les l'antiguitat dels
Universitats saldos i cada
que en cada cas s'indi¬ concep¬
te, s'haurien de
al acadèmic provisionar, és a dir, a
quen, per curs 1992-1993, portar pèrdues
d'acord amb uns 65.000 milions
allò (26.000
l'article 4.2 de la Llei per passius financers, i la
que preveu 21/1987, de 26 de resta per impostos
novembre, d'Incompatibilitats incobrables), sanejament
del que per¬
personal al servei de metria
l'Administració disposar d'un
de la Generalitat, balanç veritable i constatar
i amb les limitacions que en
l'exercici de 1991 no hi ha
previstes als articles 5 i 6 de la hagut beneficis, sinó unes
mateixa Llei, de pèrdues molt
conformitat importants; tanmateix,
amb els tot això no s'ha
articles 327 i 328 del Reglament del
Personal posat en pràctica probablement
al servei de les Entitats per un d'aquests dos
locals, aprovat pel motius:
Decret perquè la
214/1990, gestió
30 recaptatòria ha estat molt
de de juliol. dolenta o
S'aproven perquè, per desvirtuar
unanimitat l'impacte de les
les despe¬
per quatre propostes prece¬ ses, s'inflen les
dents. previsions d'ingressos (així, concreta¬
ment dintre de les previsions d'ingressos figuraven
3.600 milions per expectatives de venda del solar de
Renfe-Meridiana), pràctica
AREA que contradiu totes les re¬
DE FINANCES gles de comptabilitat; c) que en les Memòries del
Holding municipal format
Assessoria per les societats mercantils i
Tècnica de Pressupostos i Comptes organismes autònoms municipals no es fa cap referèn¬
cia a l'equilibri entre finançament i inversió i s'ofereixen
Aprovar els Comptes Generals de l'Ajuntament i els xifres consolidades perquè, fent-ne una anàlisi
seus Organismes Autònoms singula¬
corresponents a l'exercici ritzada, es constataria que el 85 % dels beneficis
de de
1991, com també el Compte d'Administració del totes les societats mercantils
Patrimoni provenen
i de la Societat
el de VIAP del mateix exercici de 1991. Municipal d'Aparcaments
El i Serveis i el 84 % beneficis
Regidor de Finances, Sr. De Nadal, exposa que dels Organismes autònoms provenen de l'Institut Muni¬
aquests Comptes vénen a aprovació plenària després cipal de Serveis Funeraris,
d'haver que aplica unes tarifes
estat sotmesos que
a la preceptiva informació públi¬ són les més altes
la d'Espanya; d) que no es diferencien
ca, en qual no s'hi formularen reclamacions, i d'haver clarament els
rebut l'informe conceptes de subvencions i transferèn¬
favorable del Consell Municipal Perma¬ cies corrents fetes al
nent funcions Holding que totalitzen 21.000
en de Comissió de Comptes; que la milions de pessetes, a
gestió pesar dels quals els resultats han
comptable queda reflectida en els llibres que disminuït en 641 milions tal
porta la Intervenció vegada a causa de l'aug¬
municipal, els quals després són ment de la plantilla i de les
tramesos la Sindicatura despeses financeres; i
de per
a Comptes de Catalunya i al altra banda, els esmentats
Tribunal de conceptes serveixen per a
Comptes; que la liquidació pressupostària camuflar endeutament de
dóna l'Ajuntament i evitar
un superàvit que
d'uns 1.000 milions de pessetes; que
les sobrepassi els límits legals establerts; i
tècniques e) que ha arribat
comptables aplicades són les vigents el moment de la privatització de les Societats mercantils
encara per a l'exercici de 1991, però a partir de 1992 municipals, entre elles la Societat Municipal d'Aparca-
44 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 3 30-1-1993
ments i Serveis, i de liberalitzar serveis, com ara l'Institut d'encarar la realitat i abandonar un model basat en la
Municipal de Serveis Funeraris. imprudència en la gestió pressupostària, en la mala
Diu, en conclusió, que els Pressupostos han estat administració i en la deformació sistemàtica de la reali¬
una vegada més paper mullat per les grans diferències tat, que l'obliga a reconèixer avui un empobriment de la
que hi ha entre les seves previsions i les xifres de la Ciutat; i que en una Junta General d'Accionistes d'una
seva liquidació; i que cal regularitzar els 110.000 milions societat anònima els Comptes presentats avui compor¬
de pessetes d'ingressos pendents reconeixent-ne tarien el cessament immediat dels administradors.
65.000 de pèrdues o de dèficit acumulat, per tal d'oferir El Sr. De Nadal, agraïts matisadament els elogis
una imatge fidel i no pas cosmètica de les finances rebuts dels Grups de l'oposició sobre la transparència,
municipals, perquè l'equip de govern es limita a parlar permesa per la informàtica, que fa extensius a l'Àrea
de l'endeutament financer prescindint del comercial o d'Economia i Empreses per haver anticipat la presenta¬
del de Holsa. ció de la nova comptabilitat municipal, considera que
El Sr. Mas reconeix que ha rebut els mínims d'infor¬ les crítiques dels esmentats Grups continuen la línia
mació preceptius, però no altres dades, com els movi¬ seguida any rera any des de 1982 ençà.
ments dels comptes restringits que hi ha oberts, que li Explicita que des de tal exercici l'estalvi corrent
eren fonamentals per a desenvolupar la seva tasca. abans d'interessos, provisionant el 85 % de les multes i
Entrant en l'anàlisi dels Comptes, indica en primer el 8 % dels ingressos subjectes a altres contingències
lloc que no hi ha hagut austeritat (de cara a la qual, de cobrament ha tingut l'evolució següent: -8.394 mi¬
després de la proposta de Convergència i Unió, tothom lions el 1982, -3.902 milions el 1983; 83 milions el 1984,
ha iniciat una cursa boja per posar-se més medalles) 1.200 milions el 1985, 11.951 milions el 1986, 7.612
perquè en el capítol de personal, a més de les desvia¬ milions el 1987, 11.400 el 1988, 28.882 el 1989, 25.817
cions esmentades pel Sr. Àlvarez, s'ha recomanat un el 1990, i 23.738 el 1991; mentre que les estimacions
replantejament dels càrrecs de confiança que el porta a per a 1992 són de 34.219 milions.
preguntar per què abans eren necessaris i ara no; el Reconeix que l'estructura del balanç no l'entusiasma,
capítol de les transferències corrents ha augmentat en perquè la prohibició d'endeutament a llarg termini en
cinc anys un 219 % passant d'11.805 milions de pesse¬ mercats amb bons tipus d'interès, mantinguda durant
tes el 1987 a 25.890 milions el 1991; i el conjunt de la tres anys pel Govern Central, ha obligat a recórrer al
despesa corrent ha crescut en el mateix període un finançament a curt termini, però tot això s'està intentant
51 %. Agrega que el fet que la preocupació per l'auste¬ corregir.
ritat no aparegués en l'administració municipal fins al Significa que, aplicant estrictament els nous criteris
segon semestre de l'any passat, ja passades les elec¬ comptables vigents a partir de 1992, el 1991 s'hauria
cions municipals, no es pot imputar a l'anterior equip tancat amb una pèrdua de 1.400 milions de pessetes,
econòmic perquè el responsable últim de les decisions però el balanç consolidat tindria un resultat positiu de
d'execució dels Pressupostos és l'Alcalde, que conti¬ 3.440 milions; que l'Ajuntament sol té un patrimoni de
nua essent la mateixa persona. 600.000 milions de pessetes, als quals s'han de sumar
Subratlla que les previsions de pagament d'interes¬ els 50.000 milions del Holding; que les desviacions
sos a les entitats financeres han tingut una desviació pressupostàries s'han d'analitzar políticament compro¬
del 22,5 %, percentatge que arribaria al 30 % comptant vant si s'han respectat les assignacions a les diverses
uns 2.000 milions de 1991 que l'equip de govern es funcions i no pas mirant els traspassos entre capítols
descuidà de consignar; que per aquest concepte, en pressupostaris; que les transferències han crescut per¬
cinc anys l'Ajuntament ha passat de pagar 14.000 què la dissolució de la Corporació Metropolitana, apro¬
milions de pessetes el 1987 a pagar-ne més de 31.000 vada pel Parlament de Catalunya a proposta de Conver¬
el 1991 amb un increment del 222 %; i que tot això ve a gència i Unió, ha comportat haver de canalitzar a través
confirmar, malauradament, les afirmacions del seu Grup dels Ajuntaments unes aportacions a la Mancomunitat
sobre la insuficiència de les consignacions pressupos¬ metropolitana que abans la Corporació rebia directa¬
tàries per a pagament d'interessos, els quals, el darrer ment, i també les han fet créixer el compliment del
exercici, pujaren un 38 % més que les inversions. contracte programa amb les Companyies de transport i
A continuació assenyala que, any rera any, s'han el sosteniment de diverses institucions i consorcis cultu¬
disfressat sistemàticament els dèficits reals transfor¬ rals.
mant-los en superàvits i així en les xifres de l'equip de Observa que la comptabilitat pressupostària no per¬
govern, el 1991 s'ha tancat amb un superàvit (per cert, met fer desaparèixer els valors liquidats i pendents de
ja gastat) que es fonamenta en paper per cobrar bo i cobrament sense haver seguit prèviament un llarg i
reconeixent que 32.000 milions de pessetes no es complex procediment (via executiva i declaració de
cobraran mai, i concretament, es liquiden 12.210 mi¬ fallença), però la nova comptabilitat permet en canvi
lions per multes de circulació, dels quals només es provisionar-los i fer-ho per la meitat de les xifres que
cobraren 527, de manera que els talonaris de la Guàrdia jurídicament cal gestionar, comptant amb un patrimoni
Urbana han servit per quadrar la liquidació del Pressu¬ de 600.000 milions de pessetes, no pot comportar
post; que les factures per pagar no consignades i gaires problemes sempre i quan no es qüestioni políti¬
trobades en calaixos importen 12.000 milions de pesse¬ cament la solvència financera municipal, ja que actual¬
tes, que no tenen consignació pressupostària; i que a ment tals quantitats estan finançades amb crèdits a curt
tot això cal afegir-hi els 26.000 milions no ingressats per termini.
endeutament a llarg termini; que, en conseqüència, També remarca que el creixement dels interessos es
sumant als anteriors conceptes, les estimacions del seu deu a problemes de periodificació ja que, en haver fet
Grup sobre partides que no es cobraran mai, el dèficit unes consignacions molt baixes el 1990, es concentra¬
arriba als 85.000 milions. ren molts pagaments en el primer trimestre de 1991,
Diu, com a cloenda, que, amb l'excusa de la implan¬ tanmateix, la nova comptabilitat fixa clarament uns
tació del nou sistema comptable, l'equip de govern ha criteris de periodificació; i que la Ciutat ha canviat molt
NÚM. 3 30-1-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 45
gràcies a l'esforç inversor que s'ha fet tot i haver fallat Posa en relleu que de l'import de 600.000 milions de
previsions com ara les relatives al Fons de cooperació pessetes del patrimoni
local de s'han detret
Catalunya. municipal ja altres
350.000 milions
Sr. que importen els béns d'ús
El Cullell públic; que
pensa que l'equip de govern estira més l'oposició pot estar molesta
el perquè aquest
braç la màniga i Ajuntament,
que per això ha d'apujar la pressió després de practicar les oportunes provisions i
fiscal, ha d'endeutar-se (motiu malgrat
pel qual els interessos un context monetari dur, pot presentar una situació amb
presenten unes desviacions que el 1991 arribaren al unes dificultats perfectament assumibles,
22 %) i ha d'emmascarar ja que la
el dèficit de cada any; que del facturació consolidada gira entorn dels 200.000 milions
Fons de cooperació local de Catalunya, no cal oblidar- de pessetes i l'estalvi corrent, uns
se'n fins positiu des de fa
que el Govern Central compleixi els acords de anys, creix any rera any; que no es
finançament; pot acusar l'equip
que del forat financer de l'Ajuntament, no de govern de gestió poc curosa,
tenen la perquè ha eliminat la
en culpa les inversions fetes a la Ciutat, a les idea dels funcionaris que no treballen, i dels
quals han projectes
contribuït també les altres Administracions; i inacabats o de qualitat deficient; que l'Ajuntament farà
que emmascarar el dèficit arrossegant crèdits incobra¬ honor a tots els seus compromisos i
bles i porta l'administra¬
guardant factures en el calaix, no palesa una ció econòmica amb un absolut tots
bona rigor en els seus
gestió: per tant, ofereix la col·laboració del seu aspectes econòmics i financers; i
Grup que aquesta idea
per fer foc nou i resituar les coses en la realitat, encara es reforça més si hom té en
però compte l'extraordi¬
avui, mentrestant, ha de votar negativament el dic¬ nari esforç que s'ha desenvolupat, el manteniment de
tamen. serveis que excedeixen de les
Àlvarez competències munici¬
El Sr. diu que el discurs del Sr. De Nadal, pals estrictes, i el suport extraordinari al transport públic
com el del Ministre Solchaga, sempre diu les mateixes metropolità: per tant, la ciutadania pot estar ben tran¬
coses i cada vegada s'allunya més de la realitat; que els quil·la sobre la cura amb què es porta l'administració
resultats dels organismes autònoms han disminuït en 70 econòmica.
milions de pessetes malgrat haver-se incrementat les El Sr. Lacalle expressa la seva inquietud perquè els
subvencions que reben de l'Ajuntament; que tenir crè¬ 65.000 milions de pessetes d'incobrables, els 11.000
dits a curt termini per 70.000 milions obliga a destinar milions gastats de més, els 1.400 milions menys d'inver¬
cada any més diners a les despeses financeres, i sió, els 110.000 milions pendents de cobrament i els
menys a les inversions; que en nou mesos, l'endeuta¬ 375.000 milions d'endeutament no constitueixen, en la
ment financer s'ha incrementat en 32.900 milions de seva opinió, una realitat assumible i perquè s'ha parlat
pessetes; que el patrimoni municipal que invoca el del pagament dels interessos dels crèdits, que moltes
Regidor de Finances és immobilitzat i no serveix per a vegades es fa buscant nous préstecs, però s'ha
obtenir no
recursos; i que els Grups de l'oposició tenen parlat, en canvi, de com s'amortitzarà l'endeutament i la
l'obligació d'exposar als ciutadans quina és la veritable bola de neu cada cop és més gran, qüestió
situació financera que
municipal, realitat que no es pot ma¬ preocupa el seu Grup, i que és una greu ir¬
quillar. responsabilitat traspassar als governs futurs de la Ciu¬
El Sr. De Nadal insisteix que l'evolució de les finances tat.
municipals contradiu el catastrofisme de l'oposició, per¬ El Sr. Cullell indica que, segons el full que li ha estat
què els ingressos propis, fetes les degudes provisions, facilitat, el patrimoni net municipal importava el 1992
han crescut un 12,7 anual acumulatiu i les aportacions 300.000 milions de pessetes; que la presentació dels
del Fons nacional de cooperació local ho han fet també comptes d'una ciutat en fallida ha de resultar un tràmit
en un 17,2 %, de manera que, si les aportacions de la difícil per a l'equip de govern i, si bé no
Generalitat desitja furgar en
haguessin seguit la mateixa tendència, avui la ferida, tampoc considera admissible el cofoisme; que
no hi hauria cap preocupació; que els ingressos totals les xifres d'estalvi corrent no poden resultar creíbles
ha per
crescut un 14,1 %, mentre que la despesa ho ha fet a ningú quan s'estan fent crides a l'austeritat, apujant
en un 9 %, diferència que ha permès de pagar interes¬ els impostos, rebaixant en un 7 % lineal totes les
sos i inversions; que els darrers mesos s'ha transformat partides pressupostàries i congelant les inversions; i
endeutament a curt termini en endeutament a llarg que cal, doncs, aplicar un rigor veritable en la gestió
termini; que a l'hora de valorar la situació de les Empre¬ municipal, perquè l'aplicat fins ara ha conduït a un forat
ses municipals, cal tenir presents també les amortitza¬ de 90.000 milions de pessetes en haver
cions comptabilitzat
i les reserves; i que, en definitiva, la salut econò¬ com a ingressos crèdits incobrables, i d'haver
mica financera amagat
de l'Ajuntament queda palesa en el fet factures.
que no hi ha cap contenciós per tal motiu, si bé cal El Sr. Alcalde significa la
introduir que pregunta sobre l'evolu¬
algunes millores en la presentació comptable. ció de l'endeutament tindrà la
El resposta adient quan es
Segon Tinent d'Alcalde i Regidor d'Organització i discuteixi el Pressupost, i que el Sr. Cullell, actuant una
Economia, Sr. Clos, considera que els propers anys vegada més com a notari de la manca de
demostraran col·laboració,
que la realitat financera d'aquest Ajunta¬ ha informat que aquest Ajuntament no rebrà diners del
ment és la que l'equip de govern ha presentat, i que Fons de cooperació local de
s'ha fet Catalunya, cosa
allò que
que s'havia dit, de manera que afegint contradiu les afirmacions fetes per un Conseller de la
aquesta perspectiva temporal als efectes de la nova Generalitat en el Parlament de Catalunya.
comptabilitat, la situació financera sortirà encara més S'aprova el dictamen amb el vot en contra dels Srs.
enfortida i superarà favorablement la comparació amb Cullell, Caminal, Mas, Samaranch,
les Blasi, Bonet,
altres Administracions públiques espanyoles, fins i Colldecarrera, Perelló, Amat, Marcet,
tot, després Fabregat, Batlle,
de practicar les oportunes provisions, cosa Puigdollers, Audet, Olmedo, Alsina, Lacalle, Vidal-
que ja es pot constatar parcialment en la documentació Quadras, Fernández, i Àlvarez.
facilitada fa uns mesos i que quedarà plenament prova¬ Aprovar modificacions de crèdits dins del
da amb Pressupost
el canvi de comptabilitat, la qual implica també General de 1992, de conformitat amb la documentació
canvis en les formes de gestió. adjunta.
46 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 3 30-1-1993
S'aprova amb l'abstenció dels Srs. Cullell, Caminal, formulat pel Sr. Oriol Mateu i Bullich, en representació
Mas, Samaranch, Blasi, Bonet, Colldecarrera, Perelló, de l'entitat l'Antàrtida d'Activitats Musicals en relació
Amat, Marcet, Fabregat, Batlle, Puigdollers, Audet, Ol¬ amb l'esmentada resolució.
medo, Alsina, Lacalle, Vidal-Quadras, Fernández, i Àlva- S'aprova per unanimitat.
rez.
La Presidència, a les dotze hores i quaranta minuts
suspèn la sessió, que es reprèn deu minuts després ÀMBIT D'EDUCACIÓ I CULTURA
sense canvis en la relació d'assistents.
ÀREA DE CULTURA
Negociat d'Administració de Béns Immobles Informe sobre la situació cultural.
El Regidor de Cultura, Sr. Bohigas, comença preci¬
Aprovar, de conformitat amb allò que disposa l'article sant que en la seva intervenció intentarà fer un resum
20 del Reglament del Patrimoni dels Ens locals de 17 succint dels aspectes més rellevants d'un document
d'octubre de 1988, l'alteració de la qualificació jurídica que redactà per sotmetre'l a la consideració de l'Alcal¬
de béns de domini públic de les finques de propietat dia, el contingut del qual s'ha difós; que tal document
municipal que integren l'anomenat Triangle Ferroviari, no vol oferir un programa d'actuació immediata de la
situades en el carrer de Josep Soldevila, núms. 30-LB, seva Àrea, que depèn de les possiblitats econòmiques,
30-LC, 30-LD i 30-LF, d'extensió superficial sinó un reflex objectiu de l'estat actual de la cultura a la
14.009,40 m2, 13.482,50 m2, 8.777,50 m2 i 8.890 m2, Ciutat, i una base de discussió oberta als comentaris
respectivament, grafiades en els plànols; permutar-les, que s'hi puguin fer; que s'hi recullen xifres amb una
d'acord amb l'article 47.1 del Reglament esmentat, pretensió purament indicativa dels costos; que se ce¬
amb les finques de Transports de Barcelona, SA i nyeix a les competències estrictes de l'Àrea de Cultura,
Ferrocarril Metropolità de Barcelona, SA, lliurades i po¬ però la complexitat del fet cultural la supera àmpliament
sades a disposició de l'Ajuntament en els darrers anys, en els aspectes relatius a la conservació del patrimoni
la descripció de les quals, com també la valoració, monumental i uroanístic, a l'educació lligada a la cultu¬
condicions i circumstàncies de la permuta, resulten del ra, a les publicacions, i a les actuacions culturals
Conveni annex, que s'aprova; practicar les operacions externes a l'Ajuntament; i que només s'hi tracta col·late-
de segregació i agrupació necessàries per tal de deter¬ ralment el problema de la penetració i difusió cultural en
minar com a finques registráis independents les que àmbits socials i geogràfics on cal una culturalització
són objecte de la permuta; formalitzar les escriptures profunda.
públiques corresponents; i inscriure les transmissions Subratlla, en primer lloc, la prioritat de la cultura en la
en el Registre de la Propietat. política municipal dient que la cultura no és una simple
El Sr. Fernández considera que en l'expedient man¬ decòrum i una pura participació elegant i elitista, sinó un
quen informes que en la seva opinió són fonamentals i element fonamental per al benestar social, que s'ha
que l'acord tampoc explicita com es pagaran els 193 caracteritzat per tres elements, l'educació, la superació
milions de pessetes estipulats. de tota mena de marginacions i el decòrum físic, és a
S'aprova el dictamen amb l'abstenció dels Srs. Laca¬ dir, la dignitat civilitzada de la Ciutat, components, però,
lle, Vidal-Quadras, Fernández, i Àlvarez. que si s'enfoquen sense relació a la cultura, no porten
Acceptar el llegat, que es detalla en la documentació veritable benestar i es converteixen simplement en
annexa, ordenat pel Sr. Frederic Marès i Deulovol, en la acumulació discriminatòria de coneixements, benefi¬
seva disposició testamentària de 9 de febrer de 1989; cència superficial i escenari pretenciós.
accedir a la seva voluntat de constituir a favor del seu Assenyala, a continuació, que dintre del capítol de les
nebot, Sr. Pere Marès i Ibáñez i esposa Sra. M. Teresa activitats i institucions (terme aquest, en la seva opinió,
Izarber i Bonet, el dret d'habitació, amb caràcter vitalici i preferible al d'infrastructures culturals, ja que més im¬
sense fiança, sobre el pis del Museu, ocupat des de portant que els edificis i els seus continguts són els
l'any 1946 pel Sr. Frederic Marès; formalitzar la cor¬ camps d'activitats que s'hi han de generar), es posa un
responent escriptura pública; i expressar el reconeixe¬ especial èmfasi a corregir els dèficits existents, perquè
ment pòstum d'aquesta Corporació a la generositat del Catalunya des de fa cent anys lluita per tenir les
Sr. Frederic Marès i Deulovol per la seva valuosa institucions culturals dels altres països d'Europa, tasca
aportació al patrimoni cultural de la Ciutat. que s'accelerà durant la Mancomunitat i la República i
El Regidor de Difusió i Relacions Culturals, Sr. Vicens, es frenà, i pràcticament anul·là, durant les dues Dictadu¬
remarca que malgrat l'existència en els nostres museus res, ja que les institucions són indispensables per a un
de fons provinents de col·leccions particulars, Catalu¬ desenvolupament plural i no dirigista de la política
nya només pot considerar veritables mecenes Cambó, cultural i en el procés de transformació urbana se n'han
Plandiura i Marès, que vivia per aplegar obres d'art i començat una colla que cal adaptar a les possibilitats
regalar-Ies a la Ciutat, beneïda follia que redimeix els d'execució immediata i acabar amb ordre i concert,
catalans de «l'avara povertà» que ens imputa Dante. perquè tinguin una rendibilitat, abans de fer coses no¬
S'aprova per unanimitat el dictamen. ves.
Ratificar la resolució de l'Alcaldia, de 28 de juliol de Analitza, tot seguit, el finançament i comenta que la
1992, que va adjudicar, com a resultat de la concur¬ cultura és una activitat cara, tant perquè les coses
rència d'ofertes celebrada, a l'escola L'arc - Tècniques costen avui més que mai, com perquè el grau d'exigèn¬
d'Expressió, la cessió de l'ús de la part de la finca Can cia és també més alt; que tal despesa ha d'ésser
Ponsich, de propietat municipal, per a destinar-la a assolida majoritàriament per l'Administració perquè l'es¬
centre d'ensenyament musical, amb subjecció a les tructura social ha canviat molt i fa encara més difícil
condicions del Plec aprovat pel Consell Plenari el 3 de l'aparició de mecenes, fins al punt que en cap país del
març de 1992; i desestimar el recurs de reposició món la participació de la societat en els programes
NÛM. 3 30-1-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 47
culturals no va gaire més enllà del 8 o 9 per 100 (a consorci, encara no formalitzat, amb la
França hi ha Generalitat,
un programa que malda per arribar al 12 %); mereix unes atencions i uns
la responsabilitat, requeriments econòmics
que doncs, de la política cultural perto¬ especials i tot això s'ha d'enfocar comptant amb l'Audi¬
ca a l'Administració, la qual no l'ha de traspassar a la tori com a centre d'irradiació de la cultura
societat musical, on hi
(sovint adjectivada, per ella equivocadament, de hagi una presència del Conservatori i del Museu de la
civil), que té, en canvi, un paper notabilíssim en el camp Música.
de les actuacions, la creativitat, i la participació mitjan¬ Pel que fa a les subvencions:
çant els artistes, les indústries que són indubtable¬
culturals, les associacions ment necessàries
veïnals i per donar
artístiques, suport a les
els diverses
ateneus i els pro¬
orfeons, que l'Admi¬ mocions culturals,
nistració però no
ha de subvencionar. pas d'una manera indiscrimi¬
nada, sinó mitjançant convenis
Destaca, darrer que garanteixin la
en lloc, que la capitalitat cultural de continuïtat durant un període determinat, el
Barcelona ha i també
estat finançada fins ara només per la retorn de les quantitats rebudes els resultats ho
Ciutat, però la quan
seva estructura econòmica actual no li permetin i, fins i tot, una participació accionarial; i
permet avui continuar que
pagant uns serveis culturals que per aquestes vies es procurarà donar el
s'estenen més enllà del suport pertinent
seu terme municipal; i que al viver artístic, per tal d'afavorir la creativitat individual.
Barcelona s'ha autoconvertit en capital d'una nació Rubrica la seva exposició afirmant que, costi el
sense estat pagant-s'ho ella mateixa, però que
aquest es¬ costi, la Ciutat seves infrastructures
forç completarà les
no pot continuar i només té dues sortides: el culturals en un termini no escandalosament
traspàs de determinades institucions a l'Estat llarg, sinó
o a la ajustat a les possibilitats
Generalitat, econòmiques.
o aportacions d'aquestes Administracions, El Sr. Samaranch, el
punts sobre els després de felicitar
quals l'informe formula determinades Regidor de
Cultura per l'esforç de sistematitzar la
propostes quant a la participació política cultural
i capacitat de coman¬ de la Ciutat, tracta
dament primerament de les relacions interins-
reservades a aquest Ajuntament. titucionals i considera
Passa després que la Regidoría de Cultura des¬
a presentar les prioritats dins les envolupa una sensata
competències l'Àrea política d'acords amb la Generali¬
de de Cultura i posa en relleu: tat i amb el Govern de l'Estat
Pel fa per sumar
que als Museus i Arxius: recursos; que
que cal ampliar la s'exposen amb
xarxa de transparència els
museus consorciats incompliments i re¬
de manera que restin tards del Ministeri de Cultura i
només tres museus exclusivament l'agressiva desproporció
municipals: el Museu amb què tal Ministeri tracta Barcelona en
Marès, el Museu Picasso i el Museu d'Història comparació
de la amb Madrid; i
Ciutat; que resulta poc elegant planificar uns
que abans d'arribar al Consorci caldria l'agrupa¬ equipaments culturals i establir-hi uns
ció dels vint-i-tres museus actualment compromisos
existents en uni¬ econòmics a càrrec de la Generalitat, sense haver-la
tats homologables als museus de les grans ciutats consultada.
europees, unificant els museus d'arts aplicades, deco¬ Reconeix, després,
ratives i industrials que s'imposa de manera pe¬
en un sol museu, que ja comença a remptòria una racionalització dels
ésser Museu equipaments i les
conegut com Joaquim Folch i Torres; que activitats culturals, sobretot
el Museu Nacional d'Art pel que fa als
de Museus, però
Catalunya, pel seu magnífic observa que s'ha de fer
contingut, respectant l'autonomia de cada
ha d'ésser una de les prioritats municipals equipament; que s'ha de
indefugibles; potenciar decididament el
que, dirigida pel Regidor Sr. Fuster, s'està Teatre Lliure que és mostra del
procedint a una reestructuració vigor de la societat civil;
del Museu d'Història, que en l'Informe no es
l'Arxiu parla del Museu
Històric, Marítim, el
l'Hemeroteca i el Servei qual
d'Arqueologia, hauria de rebre una atenció prioritària tant
agrupats pel paper de
anys enrera en l'Institut Municipal d'Història de la Marina Catalana en
la l'època més
Ciutat, esplendorosa del
de manera que entorn de la Plaça del Rei es país com pel lloc on s'ubica;
concentri la Història que el Pla de Museus,
antiga i medieval de Barcelona, redactat per Lluís Domènech, només ha servit com a
mentre que l'època compresa entre els precedents del primer
Pla Cerdà suport a la restauració del Palau
i els Jocs Nacional;
Olímpics que
pot tenir cabuda dins del en el futur caldrà discutir la
Centre menció, tirant a
de Cultura vexatòria, a
Contemporània. la Banda Municipal, i la polèmica sobre el Museu d'Art
Pel que fa a les Biblioteques, enteses també com a Contemporani; que suprimint la Biennal de Barcelona
centres de penetració de la cultura en els barris: que s'ha dilapidat una part de la projecció de la
constitueixen internacional
el dèficit cultural més important, perquè la Ciutat; que l'obertura d'una biblioteca construïda a les
Ciutat necessita deu biblioteques de barri, amb una Corts per una promotora privada s'està endarrerint
superfície d'uns 2.000 per
m2 i uns fons de 250.000 a la manca d'una consignació de 20 milions de
300.000 volums pessetes
(avui, amb aquestes característiques per a llibres i, en canvi, se n'estan
només hi ha gastant més de
la Biblioteca de Sant Andreu), lligades amb 3.000 en el Centre de Cultura Contemporània,
una cinquantena que vol
de sales de lectura i amb la biblioteca ésser una mena de Centre
pública Pompidou i que tindrà uns
estatal que el Ministeri de Cultura té el compro¬ costos de manteniment
mís elevadíssims;
de que l'acció cultu¬
construir a Barcelona amb una superfície de ral de l'equip de govern s'ha
15.000 fet
m2 i mitjançant fitxatges
per a la qual aquest Ajuntament ja ha ofert d'intel·lectuals han
dos que volgut passar a la història amb
solars. els diners dels contribuents, però
Pel sense donar a les
que fa a les Arts Escèniques: que per afavorir-les, seves actuacions un mínim de
la Ciutat coherència; que s'ha
treballa ja en l'espai situat entorn del Mercat de arraconat el Festival de
les Tardor, i el Complex Narcís
Flors, on ja funcionen dues sales, i s'ha cedit el Monturiol, que era
Palau l'exponent de la descentralització
de l'Agricultura al Teatre Lliure, mentre que el cultural, ha quedat res; d'Art
solar en que el Museu Nacional
restant podria dedicar-se a viver artístic per a de Catalunya ha tingut unes desviacions
actuacions pressupostà¬
interdisciplinàries; i que el Grec s'ha de ries que han passat de 3.500 a 11.000 milions de
convertir en un festival d'estiu de les arts escèniques. pessetes, i l'obertura del Saló Oval s'ha
Pel presentat com
que fa a la Música: que l'Orquestra Ciutat de un èxit, en lloc d'assumir com un rotund fracàs el fet de
Barcelona, sobre la qual s'ha convingut la creació d'un no poder mostrar durant els Jocs Olímpics les nostres
48 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 3 30-1-1993
col·leccions d'art romànic i d'art gòtic; que les iniciatives governamentals; 5) promoure contactes entre els
culturals han d'anar de baix a dalt, han de brotar i agents culturals de la societat civil per facilitar-ne la
madurar en la ciutadania i ésser impulsades i ratificades supervivència i el creixement; i 6) demostrar la voluntat
després per l'Ajuntament, i reclamen temps i constàn¬ d'aquest Ajuntament de fer una veritable política cultu¬
cia; que la cultura no és arrogant ni prepotent, sinó ral, ampliant progressivament fins a 1995 els percentat¬
modesta, propera al ciutadà i rica en civisme; i que ges pressupostaris dedicats a cultura.
malgrat tot això, l'enfocament general de la racionalitza¬ Creu, en definitiva, que aquests punts són els eixos
ció dels equipaments culturals li sembla recomanable. per a obtenir per a Barcelona el nomenament de Capital
Expressa, en canvi, el seu enèrgic rebuig a la valoració Europea de la Cultura per a l'any 2000.
de l'Informe sobre el paper de la societat civil, perquè El Sr. Vidal-Quadras manifesta que l'Informe del Regi¬
ignora les aportacions de Miró, Tàpies, Ciará, Dalí, Frede¬ dor de Cultura li ha suscitat una barreja de sentiments
ric Marès, de les Fundacions de les Caixes i de la de satisfacció (perquè per primera vegada s'exposen
Fundació del Museu d'Art Contemporani. Afirma que els criteris de la política cultural de l'equip de govern),
l'Ajuntament de Barcelona hauria de sentir-se orgullós de de sorpresa (perquè més enllà de l'exposició de proble¬
tot allò que es faci a la Ciutat en el camp cultural, sempre mes fa la impressió d'haver estat escrit per un observa¬
i quan tingui un determinat nivell de qualitat, tanmateix en dor aliè i no pas pel responsable de la política munici¬
l'actitud de l'equip de govern es detecten tics de gelosia pal) i d'admiració (perquè està extraordinàriament ben
i exclusivisme davant certes iniciatives, oblidant que els escrit i estructurat i conté espurnes d'enginy). Afegeix
nostres ciutadans desitgen gaudir dels màxims equipa¬ que el distanciament brechtià de l'autor envers allò de
ments als mínims costos amb independència de qui els què parla li ha recordat el de les reflexions de Charles-
gestioni; que l'objectiu municipal hauria d'ésser, doncs, Louis de Secondât en «Lettres Persanes», perquè expli¬
la creació d'equipaments culturals, sempre i quan es ca amb ironia i originalitat les deficiències que veu al
tingui garantia del seu manteniment. voltant des de la percepció d'un analista extern sense
Argumenta que concretament, en el cas del Museu un compromís aparent amb el govern municipal; que
d'Art Contemporani es compta ja amb un valuós fons tanmateix amb aquesta actitud (on la referència con¬
d'art, i davant d'això hi ha dues alternatives: la fagocita- descendent als anteriors Coordinadors i Regidors de
dora de l'absorció, que faria perdre d'interès de la Cultura contrasta amb l'entusiasme ditiràmbic per l'ac¬
Fundació a continuar enriquint els seus fons, i la promo¬ tuació de l'Alcalde) s'oblida que, com a Regidor de
cional mitjançant la incentivació de la tasca fundacional Cultura, ha de passar del plaer intel·lectual de l'anàlisi a
facilitant-li els espais adequats perquè continuï invertint la brutícia crua de l'acció de govern concreta; i que el
en obres d'art i permetent-li de gaudir del reconeixe¬ seu Grup sentí una certa contrarietat en veure que tal
ment ciutadà pel seu esforç, actitud aquesta darrera informe es filtrà als mitjans de comunicació abans
que animaria a sortir nous mecenes; que no s'ha pas d'ésser lliurat als Regidors.
municipalitzat ni l'Orfeó de Sants ni el de Gràcia ni els Comenta que l'Informe determina tres plans: la defini¬
Lluïsos de Gràcia o els d'Florta per considerar-los instru¬ ció de la filosofia cultural, la reconversió de l'aparell
ments del Districte; que efectivament per poder desen¬ cultural d'aquest Ajuntament i la definició del rol que
volupar un mínim de política cultural cal dedicar-hi un pertoca a les Administracions públiques no locals en la
mínim de 10.000 milions de pessetes, però un cop despesa cultural de Barcelona per la seva condició de
aconseguits els equipaments, cal comptar amb els segona capital d'Espanya i Cap i Casal de Catalunya;
ciutadans per omplir-los i, per encarar aquest repte, es que s'hi traspua una concepció cultural pròpia dels
necessita el concurs de la societat civil i fórmules anys 60, perquè la crítica a la manca d'empresaris
imaginatives per encoratjar l'associacionisme oferint-li culturals sense cap referència al marc fiscal imposat en
els locals que ara romanen tancats o infrautilitzats, i una dècada de govern socialista, i l'exaltació de la
facilitant els intercanvis entre els diversos esplais; que el política cultural de la Generalitat republicana, com si
voluntariat cultural existeix des d'abans dels Jocs, però l'anticlericalisme visceral i la radicalització política violen¬
només se l'ajuda quan es mou entorn iniciatives munici¬ ta fossin valors culturals, desprenen un flaire anacrònic,
pals; que cal ambientar la Ciutat perquè tingui caliu quan el rigor intel·lectual, ben demostrat del Sr. Bohi-
cultural, difonent i senyalitzant les diverses manifesta¬ gas, exigiria plantejaments més globals i l'abandó de
cions, implantant línies d'autobusos que recorrin els determinats clixés; que la crida a col·locar en el cap
diversos teatres, vetllant perquè hi hagi taxis a la sortida dels ciutadans l'exigència de la cultura, li porta a la
del Liceu, editant una guia seriosa on tinguin cabuda les memòria l'afirmació de Marat sobre la necessitat d'obli¬
diferents manifestacions culturals, i destinant funciona¬ gar els francesos a ésser lliures, encara que el preu fos
ris a tasques d'animació; i que tota aquesta casuística el Terror; que ell és partidari d'un grau de desigualtat
ve a demostrar que els diversos Àmbits i Àrees munici¬ compatible amb la justícia que doni a la vida diversitat i
pals haurien de sentir-se involucrats en la política cultu¬ color; que insultar el client no és tampoc un bon
ral, enlloc de confinar-la en una sola. mètode de màrketing, encara que imita el vici del
Troba, en conclusió, que el document lliurat resulta Govern de la Generalitat quan s'entossudeix a convèn¬
interessant, però suggereix que una política cultural cer els nostres millors clients, que són la resta d'espa¬
veritable s'ha de centrar en els sis punts següents: nyols, que no tenim massa interès a ésser els seus
1) exigir al Ministeri de Cultura el compliment dels compatriotes; i que s'hi fa també un enfocament nega¬
compromisos actuals; 2) avaluar l'aportació addicional tiu de la funció de la societat civil en el patrocini cultural,
d'aquest Ministeri perquè Barcelona, comparada amb que respon a una filosofia antiliberal i contradictòria
Madrid, no rebi un tracte diferencial que sigui insultant; amb les polítiques de mecenatge seguides en tot el
3) continuar mantenint les cordials relacions amb la món occidental, quan els motius de la manca de
Generalitat, a fi que els afanys de protagonisme no capacitat o generositat dels rics són els impostos sobre
retardin acords; 4) estudiar sistemes de motivació per la renda, les societats, el patrimoni, els béns immobles,
estimular les iniciatives culturals de les institucions no les transmissions patrimonials i les successions, ja que
NÚM. 3 30-1-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 49
amb tal política fiscal difícilment hauria existit la Funda¬ Coincideix amb l'Informe quan
ció Bernat assenyala la necessi¬
Metge. tat que té la cultura per florir, d'una base social recepti¬
Significa també que l'Informe conté determinats ele¬ va i d'un sistema educatiu que hagi preparat la gent, i fa
ments positus com ara la reflexió sobre la constitució referència als valors ètics i culturals, posa en relleu que
d'institucions que apropin la cultura de qualitat a la en la darrera dècada no s'han promogut pas tals valors,
societat, si bé s'hi critica el dirigisme, com si no n'existís sinó que s'ha generat una societat afeblida i autocom-
d'urbanístic i arquitectònic, i el populisme demagògic, plaent que ha oblidat els valors del treball, de l'esforç,
com si el govern no hagués fet molta despesa per del mèrit i de l'autoexigència, i que està més preocupa¬
raons partidistes i electoralistes, i les estructures de da pels seus drets que pels seus deures.
repartiment de les subvencions i tot això es fa a través Afirma, en conclusió, que l'Informe constitueix una
d'una òptica d'allunyament d'unes responsabilitats de aportació molt positiva per a començar a resoldre els
govern, que el Sr. Bohigas comparteix; que també és múltiples i enormes problemes culturals de la Ciutat; i
oportuna la reflexió sobre la intervenció de l'Estat per que tal política si, en allò que pertoca a les
mitjà del competèn¬
Ministeri de Cultura, ja que el seu Partit sempre cies municipals, es fa des de l'austeritat, la
ha pluralitat, el
propugnat el desenvolupament de la disposició rigor, l'impuls a la llibertat sense dirigismes ni tuteles i
addicional cinquena de l'Estatut de Catalunya, en rela¬ amb esperit de col·laboració lleial amb la societat civil,
ció amb l'article 149.2 de la Constitució, en els àmbits rebrà el suport del Grup Popular.
adients. Agrega que el Partit Popular ha denunciat la El Sr. Vicens manifesta que al
crisi financera per Grup d'Iniciativa
de l'Administració local espanyola provo¬ per Catalunya, la cultura no és un luxe ni un adorna-
cada per un desenvolupament del sistema financer de ment, sinó una necessitat primordial com la salut o la
l'Estat de les Autonomies que fa que els Ajuntaments seguretat i, per tant, el primer mèrit de l'Informe és
tinguin una participació en els recursos públics inferior haver-la situat en uns espais que no solen concedir-li els
al seu rol social i tot això es deu a la política del Govern mitjans de comunicació social; que un altre mèrit de
de l'Estat de manera que la comparació amb les ciutats l'Informe és el plantejament que fa de l'estat cultural en
de Frankfurt, Düsseldorf i Colònia oblida que a Alema¬ assenyalar els dèficits escandalosos de les estructures
nya el Ministeri d'Economia i Indústria té una plantilla culturals (terminologia que ell troba preferible a la d'insti¬
total de 1.200 funcionaris, fet que és exponent de tota tucions, que usa el Sr. Bohigas) i concretament en
una concepció de l'Administració pública, contradictòria museus, teatres, biblioteques, sales de concerts, dèfi¬
amb la que practica el Ministeri de Cultura (les referèn¬ cits que tenen causes polítiques que es remunten més
cies al qual troba satisfactòries, quan a vegades s'ha enrera del franquisme, com demostra la comparació
negat la realitat cultural espanyola i la necessitat de tal amb Madrid, ja que cap dels 23 museus existents a
ministeri) amb una estructura de despesa poc sensible Barcelona és sostingut per l'Estat (a tot Catalunya
a la realitat autonòmica i que és aprofitada per aquells només ho és el Museu Arqueològic de Tarragona),
que fan victimisme sistemàtic. mentre que a Madrid, en canvi, ho són tots tret el de la
Subratlla que l'Informe esmenta els problemes exis¬ Villa de Madrid, que és a càrrec de l'Ajuntament,
tents en determinats centres culturals i, particularment reflexos seculars que avui encara persisteixen perquè
els del Museu d'Art Contemporani, els quals no es les despeses de la instal·lació de la Col·lecció Thyssen
poden encarar des de les picabaralles institucionals i en el Monestir de Pedralbes motivaren una llarga dis¬
exigeixen una entesa entre totes les parts implicades, cussió amb el Ministeri de Cultura.
una valoració de les necessitats financeres i una solidifi¬ Assenyala tanmateix que les responsabilitats
cació d'a¬
del projecte muséologie; que la remodelació del questa situació no poden ésser atribuïdes únicament a
Museu Nacional d'Art de Catalunya, estimada en uns l'Administració Central, perquè les dotacions
20.000 pressu¬
milions de pessetes, exigeix també una acció postàries de l'Ajuntament per a cultura signifiquen el
urgent i enèrgica, ja que és inacceptable haver de tenir 4,32 % del Pressupost municipal, és a dir, 7.062
emmagatzemats quatre anys més uns fons que són milions de pessetes que equivalen a 4.000 pessetes
l'orgull de tots; que en l'Informe s'ofereix una bona base per habitant, quan a França la mitjana de
de les quantitats
partida per a la vertebrado dels Museus i Bibliote¬ dedicades a tal finalitat per les ciutats de més de
ques municipals, tanmateix en el cas del Museu Ciará i 150.000 habitants assoleix el 14 %, o sia 23.000
d'altres pesse¬
llegats testamentaris, cal posar una especial tes per habitant, autocrítica que contradiu el distancia¬
cura a no donar peu a reivindicacions dels hereus. ment brechtià que el Sr. Vidal-Quadras detecta l'Infor¬
Pensa que el Sr. Alcalde ha impulsat una cursa me; ara bé, la despesa pressupostària del Ministeri de
cultural massa ràpida que obliga a cercar-li finançament Cultura arriba tan sols al 0,24 % dels Pressupostos
per un valor de 80.000 milions de pessetes, de manera Generals de l'Estat i la de la Generalitat és només de
que, en vista de les incògnites inquietants que s'albiren l'1,6 del seu Pressupost, dades que permeten afirmar
a l'horitzó, recomana una reflexió acurada sobre la fita que per a aquestes Administracions la cultura no és una
ambiciosa però caríssima, d'aconseguir la Capitalitat prioritat.
europea de la Cultura per a l'any 2000, per tal d'acabar Fa avinent que en opinió del seu Grup, Barcelona
degudament allò que es té entre mans, abans d'em¬ necessita les estructures culturals, que no considera
prendre noves aventures. instruments d'una cultura allunyada de les masses;
Dóna que
també suport a l'aspiració del Sr. Alcalde d'a¬ sense el Museu Nacional d'Art de Catalunya, el Museu
conseguir per a Barcelona el rol de segona capital d'Art Contemporani, o l'Auditori, els barcelonins no
d'Espanya, i a la consegüent queixa perquè el Centre poden accedir a una cultura de qualitat, i sense el Liceu
Dramàtic Nacional o el Ballet Nacional d'Espanya co¬ reformat tampoc no poden gaudir d'espectacles operís¬
bren, en els seus desplaçaments a Barcelona com si tics a l'altura de l'Òpera de Montpeller; que tanmateix
fossin el
a terres estrangeres, i suposa que el Govern seu Grup planteja qui ha de pagar les despeses de
central, del mateix color polític que el de la Ciutat, farà capitalitat, qüestió que l'Informe tracta massa tímida¬
seu aquest enfocament. ment; i que dels 80.000 milions que importen les inver-
50 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 3 30-1-1993
sions en infrastructures culturals, segons la seva expe¬ de la creació al consum passant per la conservació i la
riència l'Ajuntament haurà d'assumir-ne entre la meitat i difusió, des d'un punt de vista descendent exigeix les
la tercera part. macroestructures (museus, teatres, sales de concert),
Al·lega que el Museu Nacional d'Art de Catalunya, del però des d'un punt de vista ascendent, que col·loca en
qual es pot enorgullir el país i que és el millor museu el primer pla els destinataris, reclama tasques de difusió
d'art medieval de l'Estat Espanyol, només és compara¬ que corresponen primerament als Districtes i després a
ble amb altres d'Europa i dels Estats Units que es determinades accions que desenvolupa l'Àrea de Cultu¬
poden comptar amb els dits d'una mà; que amb aques¬ ra, malgrat la insuficiència de mitjans. En aquest sentit,
ta òptica s'ha d'analitzar la participació en els costos de concreta que dels 26.262 milions de despesa descen¬
la seva remodelació, que importa uns 18.000 milions de tralitzada en els Districtes, l'any 1990 se'n destinaren a
pessetes, dels quals l'Ajuntament haurà d'assumir una Cultura uns 2.200 si es compten les inversions, i 696 si
tercera part a pesar d'haver d'aportar l'edifici bona part s'exclouen i se sumen només els capítols 2 i 4, xifres
de les col·leccions, i els costos de manteniment, que que enguany han estat respectivament 1.389 milions, a
pugen uns 800 milions de pessetes dels quals aquest causa de l'acabament de les obres de diverses estruc¬
Ajuntament ha d'assumir la meitat, sistema de reparti¬ tures culturals, i 824 milions; i que l'Àrea de Cultura,
ment que troba injust quan el Museu es diu Nacional, amb els seus escassos mitjans, procura assegurar en el
de manera que ha de propugnar la represa del diàleg territori un programa cultural diversificat, equilibrat i
amb les altres Administracions per negociar els costos degudament coordinat mitjançant l'assessorament als
de construccció i de manteniment i, fins i tot, el traspàs Consells de Districtes, l'establiment de metodologies
d'una institució cultural famosa al món perquè la glòria per analitzar els programes que desenvolupen, i el
correspongui a l'Administració titular de la competència control de la rendibilitat cultural de les inversions i de les
exclusiva en matèria de cultura, ja que des de fa activitats.
decennis l'Ajuntament ha hagut de desplegar una tasca El Sr. Fuster en rèplica al Sr. Samaranch puntualitza
de suplència en el camp dels museus, quan la respon¬ que, després de dotze anys d'autonomia, el fracàs pel
sabilitat municipal s'estén únicament als Museus Picas¬ fet que el Museu Nacional de Catalunya no estigui
so i Marès i al Museu d'Història de la Ciutat. Afegeix que encara en funcionament és imputable a l'Administració
un període de restriccions pressupostàries imposa ne¬ titular de la competència, la qual hauria d'haver partici¬
gociar també els ritmes de construcció de les grans pat abans en l'obra, però no ho féu fins el 1990 i encara
estructures culturals respectant sempre l'horitzó de gràcies als esforços del Sr. Armet; que el mateix retret
l'any 2000, que és també el del Pla Estratègic i en el d'haver fitxat intel·lectuals que s'ha fet a l'equip de
qual Barcelona aspira a ésser Capital Europea de la govern, s'hauria de fer a Prat de la Riba per haver fitxat
Cultura, fita que no és pot assolir sense tenir acabades Eugeni d'Ors, Rubió i Balaguer i Rafael Campalans, i a
les macroestructures culturals en marxa. la Generalitat Republicana per haver confiat la Junta de
Fonamenta la renegociació dels percentatges de Museus a Pere Coromines i a Joaquim Folch i Torres;
participació en la construcció i manteniment de les que les paraules del Regidor convergent sobre el Mu¬
infrastructures culturals, i dels ritmes d'execució en la seu Contemporani són simples prejudicis; que l'Ajunta¬
necessitat de disposar de mitjans per garantir l'accés ment, la Diputació i el Port Autònom estan a punt de
de tots els ciutadans a la cultura, i dóna el volum de constituir un consorci sobre el Museu Marítim, en el qual
visitants del conjunt de museus de la Ciutat, que no la Conselleria de Cultura ha declinat participar al·legant
arriba als 600.000, a pesar de comptar les diverses manca de diners, mentre que la de Governació s'està
exposicions especialitzades, en un continu metropolità plantejant de recórrer tal acord; i que cal certament el
de més de 4.000.000 d'habitants, com exponent dels diàleg, però tothom ha d'assumir les pròpies responsa¬
hàbits culturals dels barcelonins, també reflectits en bilitats i, en aquest sentit, el Govern de Catalunya
l'enquesta elaborada el 1990 sobre la regió metropolita¬ encara no ha aconseguit bastir un projecte cultural,
na, per encàrrec de la Corporació Metropolitana, la malgrat els esforços del Conseller Guitart.
Diputació de Barcelona, el COOB'92 i l'Instituto Nacio¬ El Sr. Cullell significa que el Sr. Samaranch ha intentat
nal d'Empleo. formular una oferta de col·laboració que no ha estat
Considera que la responsabilitat per aquests hàbits entesa; que el seu Grup subscriu pràcticament tot
no és tant sols imputable a l'ensenyament (a pesar que l'Informe, elaborat amb un to autocrític que pot sorpren¬
l'Administració que n'és responsable no dedica res a dre, si bé ell ja se l'esperava després de llegir el llibre
l'ensenyament musical), perquè les dades de margina¬ del Sr. Bohigas «Combat d'Incerteses»; ara bé, amb el
ció cultural en els suburbis de Londres i París, ciutats de desig de fer algunes aportacions perquè es pugui
països amb una tradició educativa de qualitat no serien convertir en un veritable llibre blanc de l'estat de la
gaire diferents de les nostres perquè hi incideixen altres Cultura a Barcelona, matisa: a) que al costat de la
factors; que, concretament, aquella persona que no pot crítica càustica hi sobren «adhesiones inquebrantables»,
experimentar el plaer de la creació cultural no pot arribar quan hi ha un responsable permanent de la política
a ésser un bon consumidor de productes culturals i, cultural, que és el Sr. Alcalde; b) que hi sobren certes
així, en les societats tradicionals tothom és productor i pulles a la Generalitat, mirant de trobar un enemic
creador i aquest és el sentit més noble de la cultura exterior, debilitat que no es pot permetre un intel·lectual
popular i el folklore; i que tanmateix els immigrants que de la «gauche divine» c) que s'hi hauria de corregir la
arribaren a Barcelona els anys 50 o 60, arrencats de la referència a l'aprovació del Pla del Liceu, perquè si
societat tradicional i situats en els barris suburbials, realment només s'hi introduïren precisions literàries, el
acaben la seva jornada davant el televisor. Grup de Convergència i Unió hauria de continuar essent
Remarca que la difusió cultural és un element essen¬ bel·ligerant; i d) que s'hi hauria de corregir igualment
cial de tota política cultural; que l'accés de tots els l'elogi a la intervenció de l'Alcalde en els acords amb la
ciutadants de la cultura és un problema complex; que la Fundació Thyssen, sotmesa al dret de les illes de
cultura, entesa com una estructura vertical que va des Grenada i de les Bahames.
NÚM. 3 30-1-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 51
El Sr. Armet remarca que sense el lideratge de la política cultural, en suma, defineixen la qualitat d'una
l'Alcaldia i de l'equip de govern, avui no hi hauria unes ciutat.
realitats com són la Pota nord, la Pota sud, els acces¬ Fa avinent que aquest
la Ajuntament arriba al 25 per
sos a muntanya de Montjuïc i les quatres zones 100 de la despesa total del sector públic,
olímpiques i però s'està
no es tirarien endavant, encara que calgui discutint si pot continuar a
fer-ne aquest nivell assolit
una reprogramació, els per
setze projectes culturals l'embranzida de la Corporació i la
en marxa, que són imaginació de tots els
exponent de la voluntat inequívoca seus ciutadans, tanmateix
de la Ciutat d'ésser l'Ajuntament es nega a rebai¬
capdavantera cultural d'Espanya; xar el nivell assolit i a pagar les factures de l'èxit
que el Pla del Liceu que
no s'aprovà en el seu moment, alguns li intenten passar, i vol situar la Ciutat com un
perquè permetia fer demagògia a quatre mesos de les focus cultural important, en el
eleccions; qual s'està
que els acords amb la Fundació jugant uns
Thyssen valors de catalanitat i europeisme discutits a bastament
permeten treure rendibilitat a la rehabilitació d'un dels durant anys, de manera
més que en un
edificis any d'estalvi, les
singulars de la nostra arquitectura; que prioritats culturals es mantindran i és
l'esperit d'autoexigència augmentaran, si
tant amb el Govern de l'Estat possible.
com amb el de la Generalitat hauria d'inspirar l'actuació Diu, en resum, que avui s'ha debatut un document
de tots els Regidors; i que sense l'ambició del seu interessant que presenta unes idees que caldrà escatir,
Ajuntament, Barcelona seria una ciutat provinciana i no algunes de les quals per la seva magnitud hauran de
podria aspirar a convertir-se en la Capital Europea de la tornar a la consideració d'aquest Plenari.
Cultura l'any 2000. Justificada la urgència en la forma reglamentària, es
El Sr. Bohigas expressa la seva satisfacció per l'inte¬ debaten les mocions següents:
rès que ha suscitat la cultura i per les diverses aporta¬ Del Sr. Alcalde:
cions en el curs del debat, les quals considera molt
enriquidores i l'obliguen a repassar alguns criteris que
està disposat a discutir amb els seus autors. Aclareix Negociat de Planejament
que ha redactat el seu Informe amb la voluntat de
presentar les coses des de fora, actitud que li ha Denegar l'aprovació inicial de la Modificació del sub-
permès emprar, fins i tot, termes irònics. sector B del Pla especial d'ordenació i estructuració del
Creu que, en línies generals, tots els membres del sector industrial de Sant Andreu, promoguda
Consistori pel Sr.
podrien subscriure els punts de vista del Sr. Juan Fernando de Mendoza i Sans, en representació de
Samaranch sobre el tracte que el Ministeri de Cultura «L. 35 Arquitectos», de conformitat amb allò
dóna que exposa
a Barcelona i sobre les relacions amb la Generali¬ l'informe de l'Àrea d'Urbanisme de 20 de novembre de
tat; i quant al paper de la societat, puntualitza que 1992, al qual es remet el present acord als efectes de
l'Informe reconeix que la societat és qui genera cultura i motivació, precisant, com a motius bàsics de
només denega¬
posa en qüestió la possibilitat de resoldre els ció de l'aprovació d'aquesta modificació del planeja¬
problemes culturals mitjançant el patrocini econòmic ment especial aprovat, l'alteració dels usos globals
d'un determinat grup social pels seus costos econò¬ previstos en el Pla General Metropolità
mics per a aquests
massa exagerats, però accepta totes les iniciati¬ sòls, consistent en la transformació dels usos industrials
ves i recull la conveniència de subvencionar les iniciati¬ en usos terciaris, comercials i d'oficines, i de la xarxa
ves culturals modestes com ara els orfeons, els ateneus viària bàsica, circumstàncies previstes com a motiu de
obrers i les petites biblioteques de barri. denegació de l'aprovació a l'article 60 del Text refós de
Subratlla que, efectivament, l'Ajuntament ha de donar la legislació vigent a Catalunya en matèria urbanística i
exemple en els aspectes econòmics ésser el motor que suposen la modificació del Pla General Metropolità,
perquè la Ciutat no perdi el lideratge cultural, al capda¬ tenint tanmateix en consideració que el còmput d'edifi-
vant del qual s'ha posat el mateix Sr. Alcalde amb la cabilitat no s'ajusta a allò que precisen les Normes
seva voluntat d'engegar projectes que explica la seva Urbanístiques, la qual cosa implica un important incre¬
adhesió a les iniciatives de l'Alcaldia. ment respecte a l'edificabilitat que la pròpia Modificació
El Sr. Alcalde tanca el debat recordant que en un del Pla especial proposa, i que les indicades alteracions
debat similar tingut l'any 1907 en què a impuls de s'estenen i incideixen fora de l'àmbit propi de la promo¬
l'Alcalde republicà Sr. Albert Bastardas, s'aprovà un ció; encomanar a l'Àrea d'Urbanisme l'elaboració dels
pressupost extraordinari de cultura que preveia la cons¬ estudis de planejament del sector industrial de Sant
trucció de grups escolars, una universitat popular i Andreu-Passadís ferroviari que permetin formular solu¬
diverses actuacions d'extensió cultural, propostes revo¬ cions i alternatives urbanístiques als diversos processos
lucionàries, sobretot perquè propugnaven una pedago¬ que la dinàmica de reconversió i trasllat d'instal·lacions
gia moderna basada en la coeducació, l'ensenyament industrials està produint en la zona, precisant que
del català i en català i la neutralitat religiosa, però aquests treballs hauran de ser sotmesos a la considera¬
després l'Alcalde Domènec Sanllehy es negà a execu¬ ció dels òrgans de govern municipal dins el primer
tar l'acord, actitud que provocà una gran protesta trimestre de l'any proper; i notificar aquest acord als in¬
ciutadana i, a la llarga, la seva dimissió produïda l'any teressats.
1909 en un clima polític enrarit. S'aprova aquesta moció amb l'abstenció dels Srs.
Remarca que la cultura ha d'ésser la prioritat d'a¬ Cullell, Caminal, Mas, Samaranch, Blasi, Bonet, Collde-
quest any i dels següents, perquè la Ciutat ha fet un carrera, Perelló, Amat, Marcet, Fabregat, Batlle, Puigdo-
gran moviment endavant que no pot tenir una durada llers, Audet, Olmedo, Alsina, Lacalle, Vidal-Quadras,
momentània, i està obligada a autoconsiderar-se una Fernández, i Àlvarez.
ciutat posada en el mapa amb unes estructures a De tots els Grups municipals:
l'altura de l'atenció que internacionalment ha aconse¬ Tots els Grups del Consistori declaren la seva oposi¬
guit; i que deixant de banda matisos, els instruments ció, ferma i oberta, als brots de xenofòbia i racisme que
culturals, les inversions culturals, la pedagogia cultural, s'estant produint arreu d'Europa i, malauradament, tam-
52 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 3 30-1-1993
bé al nostre país, i s'adhereixen a la campanya de tanta sensibilitat i lucidesa exercí el càrrec de Síndic de
sensibilització pels problemes de la SIDA i a la declara¬ Greuges; i testimoniar aquest sentiment a la seva família.
ció dels drets de les persones amb VIH/SIDA. El Sr. Alcalde recorda que fou precisament Frederic
El Sr. Alcalde expressa el rebuig del Consistori pels Rahola ei primer a denunciar brots de racisme a la
actes de xenofòbia que s'han produït no només en nostra societat.
diversos indrets d'Alemanya, sinó a Milà i a Aravaca; i S'aproven per unanimitat aquestes dues darreres mo¬
informa que pensa convocar la Junta Local de Segure¬ cions.
tat per tractar aquest tema. No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presi¬
Fer constar el pregon sentiment de la Corporació per la dència aixeca la sessió a les quinze hores i vint-i-cinc
mort de l'Hble. Sr. Frederic Rahola i Espona, que amb minuts.
Acords
Acords de la sessió celebrada el dia 23 de de¬ cànons a favor de l'Ajuntament per la utilització dels
sembre de 1992 cementiris corresponents als anys 1992 i 1993, que
importen 415 milions de pessetes anuals, i amb la
Aprovació de l'acta de la sessió anterior. participació de l'Ajuntament en els beneficis de l'Institut
de Serveis Funeraris, pel que fa als 170 milions res¬
tants.
Ratificare Is decrets de l'Alcaldia següents:
Despatx d'ofici a) De 27 de novembre de 1992 (AJ-199), que aprova
el Plec de condicions del contracte de gestió de l'Ope¬
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 16 de ració fred de l'Àrea d'Afers Socials i Joventut i en
desembre de 1992 (NC-170), que nomena el Sr. Jordi contracta la prestació amb Progess, Projectes i Gestió
Borja i Sebastià Delegat de Relacions Exteriors, que de Serveis Socials, SL, per un import total d' 11.999.516
tindrà sota la seva direcció el Gabinet de Relacions pessetes.
Territorials, i constitueix el Consell de Relacions Exte¬ b) De 30 de novembre de 1992 (SG-1015), que
riors. aprova el Plec de condicions del contracte per a la
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 16 de realització d'un sistema d'indicadors, d'estudis sobre
desembre de 1992 (NC-171), que designa l'll im. Sr. l'entorn econòmic metropolità, l'anàlisi de les polítiques
Xavier Casas i Masjoan representant de l'Ajuntament en de l'Estat i de la Generalitat i l'anàlisi de la conjuntura
la Molt Il·lustre Administració de l'Hospital de la Santa per un import de 5.707.335 pessetes, i encomana
Creu i Sant Pau. aquestes tasques a la Sra. Júlia Bosch i Jou.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 16 de c) De 2 de desembre de 1992 (OS-886), cjue adjudi¬
desembre de 1992 (NC-174), que nomena membre del ca a Cubiertas y Mzov, SA, el concurs realitzat per a
Plenari del Consell Muncipal de Benestar Social, com a l'adjudicació del projecte d'urbanització de I' Av. Diago¬
experta, la Sra. Pilar Mercadé i Nubiola. nal entre els carrers de la Selva de Mar i de Josep Pla
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 16 de per la quantitat de 269.380.127 pessetes.
desembre de 1992 (NC-175), que nomena el Sr. Alfredo RatificareIs decrets de l'Alcaldia, de 23 de novembre
Jorge Juan i Andrés, Gerent de l'Institut Municipal de de 1992 pels quals, en virtut de concurs es nomena: la
Mercats. Sra. Isabel Moretó i Navarro Tècnic de Patrimoni del
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 16 de Districte de l'Eixample (P-1.213); el Sr. Jordi Fandos i
desembre de 1992 (NC-176), que designa el Sr. Joan Cases Gestor Pressupostari de l'Àrea d'Afers Socials i
Güell i Roca vocal representant de l'Ajuntament de Joventut (P-1.214); la Sra. Esperança Esteve i Ortega
Barcelona en el Jurat Provincial d'Expropiació. Cap del Servei d'Inserció Social (P-1.215); el Sr. Florenti¬
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 14 de no Villa i Hernández responsable del Polisportiu Bac de
novembre de 1992 (EF-482), que aprova reconeixe¬ Roda (P-1.216); la Sra. Laura Lajas i Lajas Directora de
ments de crèdit per un import de 356.603.983 pesse¬ la Residència d'Avis Primer de Maig (P-1.217); la Sra.
tes. Mercedes Alvira i Latorre Directora del Centre de Ser¬
Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 25 de novembre veis Socials del Poblenou i el Sr. Alfonso Ortega i
de 1992 (EF-520), pel qual, amb el caràcter de col·loca¬ Fernández Director del Centre de Serveis Socials del
ció financera temporal de tresoreria, s'adquireix de Clot (P-1.218); la Sra. Gemma Arau i Ceballos Assesso¬
l'Institut de Serveis Funeraris de Barcelona el pagaré ra Jurídica de la Divisió de Serveis Tècnics del Districte
núm. 92/138, emès per Transports de Barcelona, SA, de l'Eixample (P-1.219); la Sra. Esperança Busquets i
per un import nominal de 1.040 milions de pessetes i Barenys Directora del Centre de Serveis Socials de
efectiu de 1.000 milions al tipus d'interès del 16% i Sarrià i la Sra. Marta Giralt i Maldonado Directora del
amb venciment el 16 de desembre de 1992, establint Centre de Serveis Socials Pau Casals (P-1.228).
que la quantitat a pagar es compensarà, amb els Quedar assabentat dels acords de la Comissió de
NÚM. 3 30-1-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 53
Govern d'11 de desembre de 1992, pels quals, respec¬ Enric Truñó i Lagares i Vice-president de la mateixa
tivament, s'aproven: 1) les tarifes per a l'any 1993 Societat I'll Im. Sr. Oriol Bohigas i Guardiola.
corresponents a entrades, visites comentades, cursets,
tallers, conferències I Zoo club, que consten en la
proposta adjunta, a sol·licitud de la SPM Parc Zoològic
de Barcelona, SA; i 2) les tarifes per a l'any 1993,
corresponents als serveis d'entrada i Ordre del
aparcament de dia
vehicles i escorxador de Mercabarna, que consten en la
proposta adjunta, a sol·licitud de Mercados Centrales COMISSIÓ DE GOVERN
de Abastecimientos de Barcelona, SA.
Quedar assabentat de l'acord de la Comissió de Ratificar l'acord de la Comissió de
Govern, d'11 de desembre de 1992, Govern, d'11 de
pel qual s'aprova, desembre de
el 1992,
en tot seu contingut, l'avinença de Conveni pel inicialment
expropia- qual s'aprova el Pla
tori signat per l'Ajuntament de Barcelona especial de canvi d'ús de l'àmbit
i Total España, corresponent a la
cantonada sud de la cruïlla dels carrers de Bolívia i
SA, propietària del solar situat al Passeig de Fabra i Puig
núm. d'Àvila,
280, qualificat de sòl habitatge de promoció per a la definició d'un equipament administratiu
per a i de
pública. seguretat destinat als Mossos d'Esquadra.
Ratificare Is acords de la Comissió de
Donar conformitat al Text refós Govern,
del Pla d'11
especial de de desembre de
reforma interior de 1992, qual
Diagonal-Poblenou, pels s'aproven definitiva¬
elaborat d'acord ment:
amb el Text refós de la Modificació Estatuts
del Pla General 1) els i Bases d'actuació per a la consti¬
tució de la Junta de
Metropolità del mateix Compensació de la Unitat d'Actua¬
sector, aprovat pel Consell Plena¬ ció V4 del Pla
ri de 17 de juliol 1992, té especial de reforma interior del Carmel;
de i que l'informe favorable i
de
l'Honorable Conseller de Política Territorial i Obres Públi¬ 2) els Estatuts per a la constitució de l'Associació
Administrativa de Cooperació de la Unitat d'Actuació-1
ques; i trametre el present Text refós a la Comissió del Pla
d'Urbanisme de Barcelona la especial d'ordenació del sector de la
per a seva aprovació defi¬ Paperera
del Poblenou.
nitiva.
Ratificar el text del Conveni següent:
Amb el Departamento del Distrito Federal de México:
acord de ratificació del Conveni de cooperació tècnica. ALCALDIA
Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 23 de desembre
de 1992 (EF-541) que prorroga el Pressupost General REGIDORIA DE PROGRAMACIÓ I
de 1992 amb les Bases d'Execució PRESSUPOSTOS
i els Pressupostos
dels Organismes autònoms i Societats municipals, fins
a tant no s'aprovi definitivament el Pressupost General Aprovar els Estats de conciliació que donen lloc a
de 1993, de conformitat amb els articles 150 de la Llei partir dels Comptes Generals de 1991 al Balanç d'Ober¬
39/1988, Reguladora de les Hisendes Locals i 21 del tura d'1 de gener de 1992.
Reial Decret 500/1990; i exclou dels crèdits inicials del Aprovar la modificació dels valors patrimonials se¬
Pressupost 1992, que es prorroga, la partida 111.53- gons la documentació que consta a l'expedient, modifi¬
229, «Programa Ajuntament -Jocs», d'acord amb el cant en el que calgui els estats de conciliació.
que prescriu l'article 21.2 de l'esmentat Reial Decret
500/1990.
Acordar, en funcions de Junta general de les Socie¬ ÀMBIT D'ORGANITZACIÓ I ECONOMIA
tats privades municipals, la pròrroga, per tres anys
(exercicis econòmics 1993-1995), de les designacions
d'auditors de comptes de Societat Municipal d'Aparca¬ Unitat de Recursos Humans
ments i Serveis, SA, Informació Cartogràfica i de Base
SA, Parc Zoològic de Barcelona, SA, Barcelona Promo¬ Autoritzar a la Sra. M. Elena Bonnet i Ausint la
ció Instal·lacions Olímpiques, SA, i Barcelona Activa, compatibilitat sol·licitada entre la seva activitat munici¬
SA, efectuades pel Consell Plenari en la sessió de 29 pal, amb la categoria de Tècnic d'Administració Gene¬
de juny de 1990. ral, i l'exercici de la professió d'advocat, si bé no podrà
Designar, en funcions de Junta General de la Socie¬ assumir, per si mateixa o mitjançant substitut, la defen¬
tat Barcelona Promoció d'Instal·lacions Olímpiques SA, sa d'interessos contraris als de la Corporació municipal
membre del Consell d'Administració de tal Societat ni tampoc podrà assessorar, informar o desenvolupar
l'll im. Sr. Oriol Bohigas i Guardiola, designació que és les activitats pròpies de la professió en aquells assump¬
per un termini de quatre anys i, en tot cas, coincident tes o procediments amb els quals l'Ajuntament o els
amb el mandat consistorial; i facultareI President i el seus Organismes tinguin relació, i d'acord amb allò que
Secretari del Consell d'Administració, indistintament, preveu l'article 12 de la Llei 21/1987, de 26 de novem¬
per comparèixer davant de notari i elevar a escriptura bre, d'Incompatibilitats del personal al servei de l'Admi¬
pública aquest nomenament i també per complir amb nistració de la Generalitat i l'article 329 del Reglament
els tràmits necessaris per a la seva inscripció en el del Personal al servei de les Entitats locals, aprovat pel
Registre Mercantil, àdhuc a correcció dels errors mate¬ Decret 214/1990, de 30 de juliol, i la seva dedicació
rials, en cas necessari. professional privada no podrà superar la meitat de la
Quedar assabentat, en funcions de Junta General de jornada laboral vigent a l'Administració pública; condi¬
la Societat Barcelona Promoció d'Instal·lacions Olímpi¬ cionant, en tot cas, la present autorització a l'efectiu i
ques SA, de sengles decrets de l'Alcaldia, de 16 i 23 de estricte compliment dels seus deures públics i a la
desembre de 1992 (NC-173 i 172) pels quals, respecti¬ modificació del règim d'incompatibilitats.
vament es designa President de tal Societat l'll im. Sr. Autoritzar al Sr. Antonio González i Pineda la compati-
54 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 3 30-1-1993
bilitat sol·licitada entre la seva activitat municipal, amb la AREA DE FINANCES
categoria de Professor d'Ensenyament secundari, i l'e¬
xercici de la professió d'enginyer, excloent del seu Assessoria Tècnica de Pressupostos i Comptes
exercici el terme municipal de Barcelona per tal d'evitar
possibles coincidències entre l'activitat pública i la pri¬ Aprovar modificacions de crèdits dins del Pressupost
vada, General de
garantint d'aquesta manera l'objectivitat, la impar¬ 1992, de conformitat amb la documentació
cialitat i la independència que ha de presidir la seva adjunta.
actuació com a funcionari, i per salvaguardar l'interès
públic, que podria sortir perjudicat en cas de produir-se Direcció de Serveis d'Ingressos
aquella coincidència; la seva dedicació professional
privada, però, no podrà superar la meitat de la jornada Resoldre les reclamacions a les Ordenances Fiscals
laboral setmanal vigent a l'Administració Pública, tot de per a l'exercici 1993 i següents, aprovades inicialment
conformitat amb allò que disposen els articles 2, 11 i 12 pel Consell Plenari el 30 d'octubre de 1992 i aprovar-les
de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d'Incompatibili¬ definitivament amb les rectificacions que s'assenyalen
tats del personal al servei de l'Administració de la en el document adjunt (annex únic), com a conseqüèn¬
Generalitat, i els articles 322, 329 i 330 del Reglament cia de l'acceptació parcial d'algunes de les reclama¬
del Personal al servei de les Entitats locals, aprovat pel cions presentades, en els termes que resulten de les
Decret 214/1990, de 30 de juliol; i per altra banda, la modificacions introduïdes.
present autorització està condicionada a l'efectiu com¬ Resoldre les reclamacions a les Ordenances regulado¬
pliment dels deures públics i a la modificació de la res dels Preus públics per a l'exercici 1993 i següents,
normativa d'Incompatibilitats. aprovades inicialment pel Consell Plenari el 30 d'octubre
Autoritzar als senyors Josep Anfrons i Altarriba, José de 1992 i aprovar-les definitivament amb les rectifica¬
Campos i Pérez, Pere Orts i Cubillo, i Jordi Ribes i cions que s'assenyalen en el document adjunt (annex
Vilanova la compatibilitat sol·licitada entre la seva activi¬ únic), com a conseqüència de l'acceptació parcial d'al¬
tat municipal, amb la categoria que en cada cas s'indi¬ gunes de les reclamacions presentades, en els termes
ca, i l'exercici de l'activitat privada, que declara cada un que resulten de les modificacions introduïdes.
d'ells, ja que aquesta activitat no figura compresa entre
les causes d'incompatibilitat previstes en els articles 2,
11 i 12 de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, sobre Negociat d'Administració de Béns Immobles
Incompatibilitats del personal al servei de l'Administra¬
ció de la Generalitat, i els articles 322, 329 i 330 del Aprovar d'acord amb allò que disposa l'article 20 del
Reglament del Personal al servei de les Entitats locals, Reglament de Patrimoni dels ens locals, la desafectació
aprovat pel Decret 214/1990, de 30 de juliol; si bé la del domini públic de les finques de propietat municipal
present autorització està condicionada a l'estricte com¬ situades al carrer d'Argimon, s/n i d'Argimon, 23-25,
pliment dels seus deures públics i al manteniment de la atès que en el període d'informació pública de l'expe¬
dedicació a l'activitat privada dintre dels límits establerts dient no s'hi ha formulat cap reclamació o al·legació;
per l'article 11 de l'esmentada Llei i article 330 del cedir al Patronat Municipal de l'Habitatge les esmenta¬
Reglament citat, i pot deixar-se sense efecte per varia¬ des finques desafectades amb la finalitat de construir
ció de les circumstàncies relatives als llocs de treball, els habitatges compresos en la promoció Argimon-
per modificació del règim d'incompatibilitats, o per Lisboa, d'acord amb el que disposa l'article 49 del
interès públic. Reglament de Patrimoni dels Ens locals.
Autoritzar al Sr. Javier de Benito i Langa, la compati¬
bilitat sol·licitada entre la seva activitat municipal com a ÀMBIT DE BENESTAR SOCIAL
Tècnic Superior de Veterinària, i la de Professor Asso¬
ciat de la Universitat Autònoma de Barcelona per al curs ÀREA D'ESPORTS
acadèmic 1992-1993, d'acord amb allò que preveu
l'article 4.2 de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, Negociat d'Esports
d'Incompatibilitats del personal al servei de l'Administra¬
ció de la Generalitat, i amb les limitacions previstes als Atorgar la Medalla d'Or al Mèrit Esportiu de la ciutat
articles 5 i 6 de la mateixa Llei, de conformitat amb els de Barcelona al Futbol Club Barcelona, pel brillant
articles 327 i 328 del Reglament del Personal al servei historial esportiu de les seves diverses seccions, culmi¬
de les Entitats locals, aprovat pel Decret 214/1990, de nat amb el recent títol de Campió d'Europa de Futbol, i
30 de juliol. per la projecció social ciutadana de la seva trajectòria.
T
NÚM. 3 30-1-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 55
DISPOSICIONS GENERALS
Acords dels òrgans de govern
PRÒRROGA DEL PRESSUPOST GENERAL Organismes autònoms i Societats municipals, fins a tant
DE 1992 no s'aprovi definitivament el Pressupost General de 1993,
(Aprovada per acord del Consell Plenari de 23 de de conformitat amb els articles 150 de la Llei 39/1988,
desembre de 1992) reguladora de les Hisendes Locals i 21 del Reial Decret
500/1990; i excloure dels crèdits inicials del Pressupost
Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 23 de desembre de 1992, que es prorroga, la partida 111.53-229, «Programa
1992 (EF-541), que prorroga el Pressupost General de Ajuntament-Jocs», d'acord amb el que prescriu l'article
1992 amb les Bases d'Execució i els Pressupostos dels 21.2 de l'esmentat Reial Decret 500/1990.
Ban
ESTACIONAMENT REGULAR Primer. La Ciutat de Barcelona quedarà delimitada,
AMB HORARI LIMITAT als efectes determinats en l'Ordenança reguladora dels
preus públics per l'estacionament de vehicles, en dues
Des de l'any 1989, en el qual es va establir el sistema zones: Central i Exterior. Dins de la zona Central serà
de corones tarifàries per al funcionament dels aparca¬ d'aplicació única el nivell tarifari A, mentre que a la zona
ments d'estacionament regular amb horari limitat, s'han Exterior, podran ser d'aplicació tots els nivells tarifaris.
detectat canvis en la utilització d'aquests, sobretot en el Segon. La zona Central estarà compresa dins dels
temps d'estacionament, i s'ha modificat la relació entre límits de les vies públiques següents, en ambdues
les necessitats d'estacionament i l'esquema per coro¬ voreres: Pg. de Lluís Companys, Pg. de Picasso, Roger
nes concèntriques establert llavors des del Centre de la de Llúria, Gran Via de les Corts Catalanes, Pg. de Sant
Ciutat. Joan, Av. del Marquès de l'Argentera, PI. de Palau, Sota
També influeix notòriament en aquests canvis la Muralla, Av. d'Isabel II, Pg. de Colom, Rambles, Pelai,
remodelació urbanística i de recuperació dels entorns Gran Via de les Corts Catalanes, Balmes, Av. Diagonal,
centrals dels Districtes, la qual ha comportat l'aparició PI. de Francesc Macià, Av. Diagonal, Ganduxer, Johan
de nous nuclis atractius a diferents activitats econòmi¬ Sebastian Bach, Calvet, Travessera de Gràcia, Via Au¬
ques, molts d'ells lligats a la compra setmanal. gusta, Av. Diagonal i Roger de Llúria.
El nou sistema tarifari proposat per a aquests tipus Tercer. Les vies públiques que es corresponen amb
d'estacionaments comporta bàsicament una aplicació zona B, són:
més flexible igualment sensible a la realitat de l'estacio¬ - Adrià, plaça
nament per la seva durada específica i l'atenció als - Amigó (Madrazo-Calaf)
nous hàbits dels usuaris que opten habitualment per - Aragó (Balmes-Aribau)
aquesta modalitat d'aparcament. En definitiva, l'adapta¬ - Aribau (Travessera de Gràcia-Via Augusta)
ció horària permet ampliar la capacitat de l'espai d'esta¬ - Borrell (Josep Tarradellas-Av. de Sarrià)
cionament, maximitzant la seva utilitat. - Buenos Aires (Urgell-Borrell)
En desenvolupament de l'article 2 de l'Ordenan¬ - Bailèn (Travessera de Gràcia-Sant Antoni M. Claret)
ça reguladora dels preus públics per l'estacionament - Calaf (Amigó-Santaló)
de vehicles, cal determinar mitjançant aquest ban - Casanova (Ronda Sant Antoni-Sepúlveda) (València-
les zones de la Ciutat als efectes de la seva apli¬ Còrsega)
cació. - Castella, plaça
Per tot això, i en ús de les facultats que m'atorguen - Còrsega (Enric Granados- Muntaner)
els articles 7è de la Llei de Règim Especial d'aquest - Diputació (Balmes-Aribau)
Municipi i 21 1è de la Llei Reguladora de les Bases del - Entença (Diagonal-Taquígraf Garriga)
Règim Local, disposo: - Enric Granados
56 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 3 30-1-1993
- Flos i Calcat - Mandri (General Mitre-Maó)
- Gal·la Placídia, plaça - Marina (Mallorca-Rosselló)
- Gran de Gràcia - Major de Sarrià (Ivorra-Ramon Miquel i Planas)
- Gran Via (Calàbria-Muntaner) - Narcisa Freixas, plaça
Gravina -
- Padilla (Provença-Rosselló)
- Av. de Josep Tarradellas (Av. de Sarrià-Diagonal) - Paral·lel (Tapioles-Cabanes)
- Letamendi, plaça - Provença (Lepant-Sardenya)
- Londres (Av. de Sarrià-Viladomat) (Aribau-Muntaner) - Rubinstein (Teodora Lamadrid-Sant Gervasi de Cas¬
- Madrazo (Príncep d'Astúries-Via Augusta) (Muntaner- soles)
Amigó) - Sabino de Arana
- Muntaner (Herzegovina-Travessera de Gràcia) - Sant Andreu, Gran de (Sant Ildefons-Ramon Batlle)
- Numància (Travesera de les Corts-Berlín) - Sant Antoni M. Claret (Cartagena-Padilla)
- Pàdua (Balmes-Saragossa) - Sant Gervasi de Cassoles (General Mitre-Rubinstein)
- Parlament (Ronda de Sant Pau-Viladomat) - Sarrià, plaça
- Pérez Galdós (Nil Fabra-Lesseps) - Travessera de Gràcia (Padilla-Cartagena)
- Provença (Aribau-Casanova) Cinquè. Les vies públiques que comprenen la zona
- Riera de Sant Miquel D, són:
- Ronda de Sant Antoni - Clot (Aragó-Meridiana)
- Rosselló (Aribau-Urgell) - Consell de Cent (Rector Triadó-Creu Coberta)
- Sant Antoni M. Claret (Bailèn-Pg. de Sant Joan) - Dos de Maig (València-Consell de Cent)
- Sepúlveda (Muntaner-Urgell) - Escoles Pies (Alacant-Dr. Carulla)
-
- Tallers Fabra i Puig (Sant Iscle-Amílcar)
- Torres i Amat - Miquel Ferran
- Torrent de l'Olla (Puigmartí-Siracusa) - Pi i Margall (Sardenya-Secretari Coloma)
- Travessera de Gràcia (Torrent de l'Olla-Bailèn) - Providència (Sardenya-Secretari Coloma)
- Travessera de Dalt (PI. de Lesseps-Sant Josep de la - República Argentina (Pg. de Sant Gervasi-Craywinc-
Montanya) kel)
- Universitat, plaça - Pg. Sant Gervasi (República Argentina-Craywinckel)
Urgell (Ronda de Sant Antoni-Sepúlveda) (Londres- -
- Sicília (Gran Via-Ausias March)
Diagonal) - Vergós (Escoles Pies-Calatrava)
- Via Augusta (Gal·la Placídia-Plaça Molina) - Vilardell
- Villarroel (París-València) - Av. Vilanova (Pg. de Sant Joan-Roger de Flor)
- Saragossa Sisè. En les autoritzacions de nous emplaçaments
Quart. La zona C serà d'aplicació als carrers: de l'estacionament regulat amb horari limitat, es farà
- Balmes (General Mitre-Plaça Kennedy) constar la zonificació assignada.
- Castillejos (Pare Claret-lndústria) La qual cosa es fa pública per a general coneixe¬
- Fabra i Puig (Sant Andreu-Concepció Arenal) (E. ment.
Roca-Plaça Virrey Amat) Barcelona, 28 de desembre de 1992. L'Alcalde, Pas¬
- Joaquim Folguera, plaça qual Maragall i Mira.
- Lepant (Provença-València) (Ref. NC-177)
M
-
*
NÚM. 3 30-1-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 57
CONSELLS MUNICIPALS DE DISTRICTE
Acords
Districte 1. Ciutat Vella
Sessió del 22 d'octubre de 1992 90 pessetes formalitzada per I'Arturo López i Morales
amb motiu de les obres de pintura de l'Escola d'Adults
Aprovar l'acta de la sessió anterior. Francesc Layret.
Aprovar la cancel·lació i devolució de la garantia de
Districte 3. Sants
Sessió del 14 de desembre de 1992 de la Font de la Guatlla, en el solar abans ocupat per la
fàbrica Butsems.
Aprovar l'acta de la sessió anterior. Ratificar les demandes proposades pel Consell Esco¬
Ratificar les llicències atorgades i denegades des de lar del Districte amb referència al mapa escolar, i la
la darrera sessió. possibilitat de construcció de nous equipaments esco¬
Ratificar la gestió del pressupost: subvencions lliura¬ lars com la construcció d'un nou edifici de secundària
des i comptes justificatius. en el barri de Sant Cristòfol, situat al carrer del Foc;
Ratificar la cancel·lació i devolució de les garanties sol·licitar que, un cop l'escola de mestres de Sants sigui
següents: obres de plantació d'arbrat al carrer de traslladada als nous edificis de la Vall d'Hebron, les
Piquer, per un import de 280.581 pessetes; obres seves dependències siguin destinades a l'escola de
d'urbanització a la plaça de Vázquez de Mella, per un formació professional i secundària; i ratificar que en el
import de 211.787 pessetes; obres d'arranjament provi¬ planejament futur dels espais de Can Batlló s'hi faci un
sional del solar de la plaça Olivereta, per un import de equipament escolar de primària i secundària.
234.929 pessetes; gestió programa dinamització per a Aprovar l'acord de la Presidència de proposar que el
joves del barri de la Zona Franca durant l'any 1988, per Sr. Anselm Cartañá i Gómez sigui considerat Arxiver
un import de 171.750 pessetes; equipament del Centre honorari de la secció històrica de l'Arxiu municipal del
Cívic Blai, per un import de 521.249 pessetes; i ar¬ Districte de Sants-Montjuïc, atès que, des de fa temps,
ranjament d'habitatge Gent Gran, a Sants i Poble-sec, du a terme una tasca assídua i continuada en la recerca
per un import de 160.000 pessetes. i classificació de documents i altres feines complemen¬
Aprovar la proposta de la Presidència del Consell tàries en la secció històrica de l'Arxiu municipal del
d'acceptar la donació que l'escriptor santsenc, Sr. Districte i que anteriorment havia fet una labor similar en
Josep Miracle, fa del seu fons documental a l'Arxiu el si de l'Arxiu Històric de Sants. I autoritzar-li, a fi que
Històric de Sants i expressar el més sincer reconeixe¬ pugui continuar aquesta tasca que desenvolupa de
ment per aquesta valuosa aportació. manera voluntària i altruista, el lliure accés a tots els
Aprovar la proposta d'informar favorablement els fons documentals de la secció històrica de l'Arxiu
preus públics per a la utilització de les instal·lacions municipal del Districte de Sants-Montjuïc, la utilització
esportives i donar-ne trasllat a l'Àrea d'Esports als de la documentació, i tots els treballs, investigacions i
efectes procedents. feines complementàries que dugui a terme estaran
Quedar assabentat del fet que la custòdia de la torxa sempre supervisades i prèviament autoritzades pel cap
dels Jocs Paralímpics, lliurada al Districte pel COOB'92, del Nucli de Biblioteques i Arxius del Districte de Sants-
ha estat cedida a l'Arxiu Històric de Sants. Montjuïc, i que, en tot cas, s'estarà sempre en la línia
Informar favorablement el projecte d'urbanització del marcada des de l'Arxiu Municipal de Barcelona.
carrer de Sant Antoni. Quedar assabentat de l'acord de la Presidència de
Quedar assabentat del projecte d'edificació de l'es¬ modificació de les Normes de regulació del funciona¬
cola Muntanyeta, centre d'ensenyament primari i secun¬ ment intern del mercat d'Eduard Aunós.
dari, i d'un aparcament públic en el seu subsòl, al barri Aprovar la modificació de l'acord adoptat pel Consell
58 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 3 30-1-1993
del Districte en la sessió celebrada el dia 26 de novem¬ felicitació per la posada en llibertat de la Núria Cadenas,
bre de 1991, en el sentit de que la cessió de la parcel·la filla d'una treballadora d'aquest Districte i pel coratge i
situada en el polígon A del Pla especial de millora, fermesa que han demostrat ambdues.
protecció i reforma interior del sector de Sants al Depar¬ Aprovar les resolucions entorn a l'aplicació de la
tament de Benestar Social de la Generalitat de Catalu¬ reforma educativa a la ciutat de Barcelona i sobre el
nya, per a ser destinada a la construcció d'una residèn- conveni marc de cooperació entre l'Ajuntament de
cia-casal d'avis-centre de dia, donades les dificultats Barcelona i el Departament de Benestar Social de la
sorgides, sigui destinada a equipament de gent gran: Generalitat de Catalunya.
apartaments tutelats, centre de dia, o aquell que es Aprovar una moció sobre el trànsit en el sentit que cal
pugui determinar en funció de la superfície constructiva obrir un debat al Poble-sec per tal d'aprofitar allò que de
possible. positiu va tenir la experiència olímpica per millorar la
Aprovar la moció següent d'expressar la més sincera qualitat de vida en aquests barris.
/
-
*
NÚM. 3 30-1-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 59
PERSONAL
Altres
Decret. Vistos el present expedient i l'informe del Barcelona, 24 de desembre de 1992. L'Alcalde, Pas¬
Cap de la Direcció de Relacions Laborals, i en ús de les qual Maragall i Mira.
facultats conferides a aquesta Alcaldia per l'article 7è 1r (Réf. P-1351)
de la Llei Especial d'aquest Municipi, disposo:
Crear el lloc de treball d'Administrador d'Àmbit, en¬ Annex
globat en el nivell de destinació 26 i amb les funcions - Control i seguiment de l'aplicació del Capítol I relatiu
que s'indiquen en el document annex. a l'Àmbit/Àrea d'actuació.
Per a l'adequada cobertura del referit lloc de treball, - Formulació de propostes i tramitació administrativa
assignar la plaça al seu titular mitjançant el sistema de relatives a la gestió de personal i llicències (fins a 3
provisió de lliure designació. mesos), excedències, horaris, vacances, destinació i
Barcelona, 24 de desembre de 1992. L'Alcalde, Pas¬ trasllat del personal.
qual Maragall i Mira. - Control i seguiment de la disciplina laboral.
(Réf. P-1350) - Intervenció i seguiment en matèries de selecció,
promoció interna, formació i racionalització dels re¬
Annex cursos humans assignats.
- Administració i gestió econòmico-comptable dete re¬ - Propostes de contractació de caràcter temporal.
cursos pressupostaris i extrapressupostaris de l'Àm¬ - Anàlisi de necessitats i formulació de propostes so¬
bit. bre provisió de llocs de treballs singularitzats.
- Instrucció d'expedients, comptabilització i proposta - Elaboració de propostes i/o gestió sobre l'aplicació
econòmico-pressupostària de despeses en la con¬ de gratificacions per serveis extraordinaris, ajuda
tractació i concessió d'obres, serveis i subministra¬ familiar, plusos, hores extraordinàries, perllongació de
ments amb reconeixement de les obligacions resul¬ jornada, productivitat, ...
tants de la contractació, i en l'adquisició - Assessorament i suport tècnico-administratiu a l'Àm¬
desconcentrada de béns mobles d'ús o consum bit/Àrea en matèria de personal.
ordinari i no específic en l'Àmbit.
- Elaboració dels estats comptables de l'Àmbit des de ★ ★ ★
la centralització de la informació econòmico-compta¬
ble. Decret. Vistos el present expedient i l'informe del
- Preparació dels avantprojectes de pressupostos de Cap de la Direcció de Relacions Laborals, i en ús de les
l'Àmbit i seguiment de la seva execució (control facultats conferides a aquesta Alcaldia per l'article 7è 1r
d'aplicació de partides assignades, proposta de de la Llei Especial d'aquest Municipi, disposo:
transferències, disposició de bestretes de caixa CreareI lloc de treball de Director Administratiu d'Àm¬
fixa, ...). bit englobat en el nivell de destinació 26 i amb les
- Assessorament i suport tècnic en matèria econòmica funcions que s'indiquen en el document annex.
als òrgans de l'Àmbit i coordinació d'activitats econò- Per a l'adequada cobertura del referit lloc de treball,
mico-administratives amb altres òrgans municipals assignar la plaça al seu titular mitjançant el sistema de
anàlegs. provisió de lliure designació.
- Proposta d'assignació, modificació i aplicació de re¬ Barcelona, 24 de desembre de 1992. L'Alcalde, Pas¬
cursos i equipaments tecnològics en l'Àmbit dirigits a qual Maragall i Mira.
la realització de la gestió econòmico-comptable. (Réf. P-1352)
★ ★ ★ Annex
En relació a l'Administració i Gestió Econòmico-
Decret. Vistos el present expedient i l'informe del comptable:
Cap de la Direcció de Relacions Laborals, i en ús de les - Administració i gestió econòmico-comptable dels recur¬
facultats conferides a aquesta Alcaldia per l'article 7è 1r sos pressupostaris i extrapressupostaris de l'Àmbit.
de la Llei Especial d'aquest Municipi, disposo: - Instrucció d'expedients, comptabilització i proposta
Crear el lloc de treball de Cap de Personal d'Àmbit, econòmico-pressupostària de despeses en la con¬
englobat en el nivell de destinació 26 i amb les funcions tractació i concessió d'obres, serveis i subministra¬
que s'indiquen en el document annex. ments amb reconeixement de les obligacions resul¬
Per a l'adequada cobertura del referit lloc de treball, tants de la contractació, i en l'adquisició
assignar la plaça al seu titular mitjançant el sistema de desconcentrada de béns mobles d'ús o consum
provisió de lliure designació. ordinari i no específic en l'Àmbit.
60 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 3 30-1-1993
Elaboració dels estats comptables de l'Àmbit des de - Formulació de propostes i tramitació administrativa
la centralització de la informació econòmico-compta- relatives a la gestió de personal i llicències (fins a 3
ble. mesos), excedències, horaris, vacances, destinació i
Preparació dels avantprojectes de pressupostos de trasllat de personal.
l'Àmbit i seguiment de la seva execució (control d'apli¬ - Control i seguiment de la disciplina laboral.
cació de partides assignades, proposta de transferèn¬ - Intervenció i seguiment en matèries de selecció,
cies, disposició de bestretes de caixa fixa, ...). promoció interna, formació i racionalització dels re¬
Assessorament i suport tècnic en materia econòmica cursos humans assignats.
als òrgans de l'Àmbit i coordinació d'activitats econò- - Propostes de contractació de caràcter temporal.
mico-administatives amb altres òrgans municipals - Anàlisi de necessitats i formulació de propostes so¬
anàlegs. bre provisió de llocs de treballs singularitzats.
Proposta d'assignació, modificació i aplicació de re¬ - Elaboració de propostes i/o gestió sobre l'aplicació
cursos i equipaments tecnològics en l'Ambit dirigits a de gratificacions per serveis extraordinaris, ajuda
la realització de la gestió econòmico-comptable. familiar, plusos, hores extraordinàries, perllongació de
En relació a la Gestió de Recursos Humans: jornada, productivitat,...
Control i seguiment de l'aplicació del Capítol I relatiu - Assessorament i suport tècnico-administratiu a l'Àm¬
a l'Àmbit/Àrea d'actuació. bit/Àrea en matèria de personal.
NÚM. 3 30-1-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 61
ANUNCIS
Llicències d'obres concedides durant el mes
de desembre de 1992
Albert Carcassona Camps Gu¡tard, 54 Conversió d'un soterrani existent
d'ús industrial, en dues parts, la
1a destinada a ús industrial i la 2a
a aparcament de vehicles, en un
edifici industrial ja existent
Interconsult Inmob., SA Entença, 157 Modificació de la ubicació de l'es¬
cala respecte a la llicència conce¬
dida amb el núm. de expedient
91L0317
Urbanizació Figueras, SA Valldaura, 45 Modificacions del projecte empa¬
rat per la llicència núm. 88L0371,
consistents en canvi del tracta¬
ment superficial a la façana i refor¬
ma de la distribució interior a la
planta 4a i al dúplex de la planta
2a/3a
Soteblan, SA Pg. Maragall, 264-268 Modificació del projecte emparat
per la llicència núm. 91L0768,
consistent en l'adaptació dels ac¬
cessos al garatge, i distribució en
els habitatges, sense canvi de su¬
perfície
Inmobiliaria Grauve, SL Violant d'Hongria Reina d'Aragó, Edifici plurifamiliar entre mitgeres
64-66 desenvolupat en 2 plantes soter-
rànies, planta baixa, entresolat, 2
plantes pis i planta coberta, per a
habitatges, local comercial, ofici¬
na i aparcaments
Carlos Llavallol Busquets Salses, 14-16/Sant Bernabé, 11-13 Ampliació de projecte i construc¬
ció d'una planta soterrània per a
aparcaments i addició d'una plan¬
ta pis
Círculo Kisba, SL Ronda General Mitre, 140-146 Ampliació de 4 plantes i reforma
en planta baixa en edifici existent
per a aparcament
Ramón i Hnos. Montes Quer Manso, 24-28 Rehabilitació d'un edifici d'ús mixt
(oficines, magatzems, etc.)
Ediman, SA Romans, 40 Construcció d'un edifici plurifami¬
liar entre mitgeres en planta baixa,
entresolat, 2 plantes pis i planta
coberta per a habitatges i locals
comercials
Ins. Clínica Corachán Buigas, 19 Pròrroga d'execució en l'equipa¬
ment del Programa de protecció
contra incendis
Construcciones J. Candel Molí, 38/Mas Duran, 6-8 Edifici entre mitgeres compost de
planta baixa per a aparcaments i
2 plantes pis per a habitatges
62 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 3 30-1-1993
Enric Tarrassó Trullols, 12 Pròrroga d'execució d'obres
Progresa Inmobiliaria Lugano, SA Còrsega, 381/Abdó Terradas, 4-6 Urbanització de planta enjardina¬
da a la part posterior dels solars
Inmopolis Alcolea, 44 Reforma i ampliado d'un edifici
existent compost de planta baixa,
entresol i 2 plantes pis, reforma
de la planta baixa i ampliació del
soterrani adequant l'aparcament
existent a la normativa vigent i
rehabilitació de la planta entresol
modificant els habitatges exis¬
tents
Dañas Inmobiliaria Remei, 15/Galileu, 326 Ampliació, reforma i canvi d'ús
d'edifici que passa d'aparthotel a
locals comercials, oficines i habi¬
tatges
Heren, SA Homer, 42 Modificació de projecte
Violeta Rubio i Bajo Llenguadoc, 106-108 Legalització de reforma i aplicació
en pati interior d'illa, d'un local en
planta baixa
Metro-3, SA Rbla del Poblenou, 77-91 bis/Pa¬ Modificació d'un projecte d'edifici
llars, 202-220/Pujades, 157-171 d'habitatges per unificar-ne dos
Consorci de la Zona Franca Número, 60, 25-27 ZN Legalització d'un complex d'ús
d'equipaments esportius i comer¬
cial assistencial al servei del cen¬
tre administratiu, compost de
planta soterrània destinada a
aparcaments, planta baixa i 2
plantes pis
Universitat Politènica Catalunya Jordi Girona, s/n Construcció de l'edifici NEXUS
destinat a Centre de Càlcul de la
Universitat Politècnica de Catalu¬
nya
Universitat Politècnica Catalunya Avda. Diagonal, 649 Construcció d'un nucli vertical
amb ascensor i escala que actua
com a element d'enllaç entre el
nou i l'antic edifici de l'EISAB
Josefa Rubinat Viladot Lepant, 297 Instal·lació d'un aparell elevador
hidràulic
Borivil, SA Còrsega, 498-502 Addició de les plantes 4a i 5a
d'un edifici entre mitgeres
Albert Hernando Trullols, 12 Legalització de les modificacions
Mariano Barluenga Sas, 20 Pròrroga d'inici d'un edifici de
planta nova
Edifici Taulat Ronda Guinardó, 59 Pròrroga de l'acabament de les
obres
M. Teresa Ballbé i Benvingut Ruiz de Padrón, 68 Construcció d'un edifici d'habitat¬
ges entre mitgeres, compost de
planta baixa per a local comercial
i 2 plantes tipus per a habitages
Federación de Planificación Familiar Granja, 19-21/passatge Farigola, Legalització de les obres de refor¬
d'Espanya 20 ma
Universitat Politècnica Sor Eulàlia d'Anzizu, 6-22 Projecte de mòdul D-6 al Campus
Nord de la Universitat
Kepro Barcelona, SA Avinguda Madrid, 46-54 Modificació de projecte
Edberna, SA Enamorats, 99-103/Dos de Maig, Pròrroga d'inici i execució de les
218-220 obres de la 2a fase
NÚM. 3 30-1-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 63
Francisco López i Pines Viladrosa, 110 Legalització d'una dependència
Bartomar Inmobiliaria, SA Santander, 73 Pròrroga d'inici de les obres d'am¬
pliació
Vandaele Developement, SL Passatge Méndez Vigo, 4 Pròrroga d'inici de les obres de
nova planta
Arquebisbat de Barcelona Sant Quirze de Safaja, 3 Construcció d'una església i cen¬
tre parroquial de Santa Bernadeta,
compost de planta soterrània per
a centre parroquial, planta baixa
per a església i planta primera per
a habitatge
Celedonio Méndez López i altres Saldes, 17-21 Construcció de 2 habitatges apa¬
rellats amb una planta soterrània
per a aparcament
Diagnosis de Automoción, SA Plaça Ibèria, 4 Ampliació del soterrani primer i
l'addició del soterrani segon per a
garatge-aparcament
Antonio Quel i Momblan Felip II, 55 bis Pròrroga per a l'execució d'unes
obres de reforma a la planta baixa
de la finca del carrer Felip II, 55
bis, amb ús de magatzem
Miquel Querol i Ferrer Passeig Fabra i Puig, 104 Pròrroga per a l'execució de les
obres d'ampliació i reforma de
planta baixa i pis
Comunitat de Propietaris Via Augusta, 251-253 Pròrroga d'execució d'obres d'e¬
difici plurifamiliar aïllat
Crisanto Lucas i Borrego Passatge Nogués, 57/Taxdirt, 17 Pròrroga d'execució de les obres
d'un edifici plurifamiliar
Caixa d'Estalvis i Pensions Rambla Sant Josep, 91-93 Legalització de les obres de refor¬
ma i condicionament d'un local
de planta baixa i primera planta
per a l'ús d'oficina bancària
Productos Electrolíticos, SA Feixa Llarga, 9 carrer 41, 16, carrer Legalització de les obres de cons¬
11, 40 Zona Franca trucció d'una nau industrial des¬
envolupada en una sola planta
per a destinar-la a magatzem de
manteniment
Jesús Berniches i Pérez Crehuet, 6-8 Construcció d'un edifici bifamiliar
entre mitgeres
Penyafort Inmobiliaria, SA Passeig Fabra i Puig, 337/Cartellà, Construcció d'un edifici amb tres
186 façanes i una mitgera, compost
de planta soterrània per a trasters
i serveis comuns, garatge, planta
baixa amb dos locals i 7 plantes
per a habitatges
Immobles 92, SA Felip II, 9-19 Edifici d'habitatges entre mitgeres
amb 3 plantes soterrani per a
aparcament, planta baixa i entre-
solat per a locals comercials,
planta primera per a oficines i 5
plantes tipus per a habitatges
Tabriol, SA Sèneca, 9-11 Reforma i ampliació d'una planta
soterrània en una construcció
existent per destinar-la a trenta
places d'aparcament
Masia Can Cortada, SA Campoamor, 81-93 Rehabilitació de la Masia Can Cor¬
tada per a la seva utilització com
a restaurant i habitacions
64 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 3 30-1-1993
Inoxcrom, SA T. de l'Estadella, 46-54 Ampliació i reforma d'un edifici
industrial consistent en la reforma
de la planta baixa i planta primera
i la construcció d'una planta sego¬
na
Mauver, SA Campoamor, 20 Construcció de dos edificis d'ha¬
bitatges compost de planta soter-
rània per a aparcament, planta
baixa i 2 plantes per a habitatges
Mercedes Soteras i Mauri i José Soteras Cardener, 12 Construcció d'un edifici entre mit-
i Domènech geres compost de 4 plantes
soterrànies, planta baixa, 2 plan¬
tes pis i planta coberta per a habi¬
tatges i aparcaments
Oriol Surribas i Farriol Jocs Florals, 44 Legalització d'un augment de vo¬
lum a la planta primera d'un edifici
existent per destinar-lo a bany
Josel, SA Aragó, 175-177 Modificació sense canvi d'ús
Diputació de Barcelona Urgell, 187 Reforma d'un edifici situat dins
del recinte de l'Escola Industrial
per a destinar-lo a oficines de la
Central de la Xarxa de Bibliote¬
ques Populars i a la Secció Tècni¬
ca de Museus
M. Dolors Comingo i Nicolás Comtes de Bell-lloc, 123 Construcció d'un habitatge unifa-
miliar entre mitgeres
Contra les resolucions anteriors es pot interposar, da es pot interposar recurs contenciós administratiu
de conformitat amb l'article 142 del Reglament d'Or¬ davant de la Sala corresponent de l'Audiència Ter¬
ganització i Administració municipal, recurs d'alçada ritorial de Barcelona en el termini de dos mesos
davant de l'Alcaldia en el termini d'un mes comptat comptats de l'endemà de la notificació de la desesti¬
de l'endemà de la data d'aquesta publicació. L'es¬ mació quan aquesta hagi estat expressa, o en el
mentat recurs s'entendrà desestimat si transcorria un termini d'un any comptat de la data de presentació
mes de la seva interposició, sense que se'n notifiqui del recurs d'alçada, si aquest fos tàcitament deses¬
la resolució. Contra la desestimació del recurs d'alça¬ timat.
NÚM. 3 30-1-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 65
Notificacions
En compliment d'allò que disposa l'article 80 de la Josep González, i l'auxiliar de l'esmentat mercat, Sr.
Llei de Procediment Administratiu, i en relació amb Manuel Montesinos, perquè, junts o separats, efectuïn
l'expedient seguit pel Negociat de Comerç i Consum l'expressada diligència, amb absoluta indemnitat per a
sobre proposta de caducitat de la parada núm. 18 del l'erari municipal, assistits pel personal auxiliar de la
mercat de la Barceloneta, es notifica al seu titular, Sr. Policia Municipal que estimin necessari i amb la facul¬
Carles Bafalluy i Andrés, a l'últim domicili conegut del tat de reclamar directament l'auxili de la força pública
qual han estat rebutjades les notificacions que li han si així calgués per a l'exacte acompliment de la come¬
estat dirigides, la resolució de l'Alcaldia de data 9 de sa que els ha estat assignada».
novembre de 1992 que es transcriu a continuació. Contra aquesta resolució es pot interposar recurs
«Imposar al Sr. Carles Bafalluy i Andrés la sanció de previ de reposició que determinen l'article 52.1 de la Llei
pèrdua de l'autorització que empara l'ús de la parada Reguladora de Bases de Règim Local, de 2 d'abril de
núm. 18 del mercat de la Barceloneta, d'acord amb 1985, i el paràgraf 1 de l'article 52 de la Llei de la
allò que estableix l'article 92.B.C) de l'Ordenança de Jurisdicció Contenciosa Administrativa, davant l'òrgan
Mercats, per comissió de la falta greu assenyalada en que l'ha adoptada, en el termini d'un mes comptat des
l'article 90 K) de la mateixa Ordenança (el tancament de l'endemà de la notificació. L'esmentat recurs s'en¬
no autoritzat de la parada per més de tres anys), tendrà desestimat si transcorre un mes des de la seva
declarar caducada dita autorització, i vacant l'esmen¬ interposició sense que se'n notifiqui la resolució.
tada parada, requerir a Carles Bafalluy i Andrés per¬ Contra la desestimació del recurs de reposició es
què, de conformitat amb el que disposen els articles podrà interposar recurs contenciós administratiu davant
129 i 130 del Reglament de Béns de les Entitats la Sala corresponent del Tribunal Superior de Justícia de
Locals, deixi lliure, vàcua i expedita l'esmentada para¬ Catalunya, en el termini de dos mesos comptats des de
da i, si transcorregut el termini de deu dies no s'ha¬ l'endemà de la notificació de la desestimació, quan hagi
gués efectuat el desallotjament, requerir-lo perquè, en estat expressa, i en el termini d'un any comptat des de
el termini dels cinc dies següents, procedeixi al deso- la data de presentació del recurs de reposició si aquest
cupament i posi la parada a disposició de l'Administra¬ fos tàcitament denegat.
ció, assenyalar el vuitè dia hàbil a comptar des que Tanmateix, es pot utilitzar qualsevol altre recurs que
finalitzin els cinc dies anteriors, a les vuit hores del es cregui convenient.
matí, per a la pràctica de la diligència de llançament, Barcelona, gener de 1993. El Secretari General, Jordi
designar el Director del mercat de la Barceloneta, Sr. Baulies i Cortal.
Anuncis publicats en el Butlletí Oficial de - Llejuma, Sociedad Anónima, per les obres de millora
la Província núms. 288 al 314 exterior del CP Drassanes.
(Dia 4)
- Sades, per les prestacions del contracte relatiu al
Concursos projecte de les obres d'adaptació a normes de la
instal·lació elèctrica de climatització de la planta baixa
de l'edifici d'Estadística, situat a l'avinguda del Portal
- Plec de condicions que ha de regir el concurs per a de l'Àngel (fase IV) i al projecte d'instal·lació d'aire
la concessió dels serveis de bar i restaurant de la condicionat per la nova central telefònica, situada a la
Piscina municipal de Montjuïc. planta 3a de l'edifici vell, del Departament de Gestió
(Dia 31) de Recursos.
- Simesa, per les prestacions del contracte relatiu al
projecte d'obres de pintura i acabats en les plantes 4
Cancel·lació de les garanties i 7 de l'edifici Colom (avinguda de les Drassanes,
núms. 6 i 8), al projecte de remodelació
donades dels sanitaris
per: de la planta 1a, de l'Edifici Nou, al projecte de les
obres a realitzar al passeig de Pujades, núm. 1
- Sersa, SL, pel contracte de neteja del Casal d'Avis (soterrani), Oficina Tècnica d'Imatge i al projecte de
Comerç del Districte de Ciutat Vella. reforç d'un forjat de sostre de l'edifici situat en el
- Asamblea Suprema de la Cruz Roja Española, pel carrer d'Avinyó, núm. 30, del Departament de Gestió
contracte d'arrendament dels serveis per a la gestió i de Recursos.
l'animació del Casal de Joves de Roquetes, pel (Dia 5)
període comprès entre l'1 d'abril de 1989 al 31 de - Rodríguez Petriz, SA, per les obres de millora de la
desembre de 1990. pista polisportiva passeig de Circumval·lació, 2a
- F. Closa Alegret, SA, per les obres de les reformes fase.
realitzades al vestíbul del Palau de la Virreina. - Ascensores Ersce, Sociedad Anónima, per les pres¬
- Concòrdia Motors, SA, pels treballs de manteniment i tacions del contracte relatiu al projecte d'adequació a
reparació de les motocicletes de la Guàrdia Urbana. normes vigents dels aparells elevadors als edificis
(Dia 2) municipals.
66 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 3 30-1-1993
- Construcciones G, Sociedad Anónima, per les pres¬ d'octubre de 1992, de ratificar l'aprovació inicial del
tacions del contracte relatiu al projecte d'obres diver¬ projecte d'urbanització d'iniciativa pública de l'ober¬
ses en l'edifici del Parc Mòbil, del Departament de tura del carrer de la Metal·lúrgia, entre els carrers de
Gestió de Recursos. Motors i del Foc.
- Bonser, SA, -
per la contracta per atendre la neteja del De la Comissió de govern, de 23 d'octubre de 1992,
Servei de Formació de Personal. de resoldre, i del Consell Plenari, de 30 d'octubre de
- Bonser, SA, per la contracta de neteja del CP Pere 1992, de ratificar, l'aprovació definitiva del projecte
Vila, en el Districte de Ciutat Vella. d'arranjament de l'illa compresa entre els carrers de
- Bonser, SA, per la contracta de neteja del CP Verge Tarragona, de la Diputació, de la Creu Coberta i de la
de Mar, en el Districte de Ciutat Vella. plaça d'Espanya.
- Rodríguez Petriz, SA, per la contracta relativa a la - De la Comissió de Govern, de 23 d'octubre de 1992,
construcció d'un complex esportiu al Parc de la Ciu¬ de resoldre, i del Consell Plenari, de 30 d'octubre de
tadella. 1992, de ratificar, l'aprovació inicial del projecte d'en-
(Dia 10) jardinament de zona verda entre els carrers de la Via
- Perfile Line, SA, per les obres de remodelació de la Augusta, de Ganduxer i de la Ronda General Mitre.
fusteria del CP Lepanto. - De l'acord municipal, de 23 d'octubre de 1992,
(Dia 11) d'aprovar inicialment el projecte de reserva de sòl per
- OSHSA, per les obres de pavimentació i condiciona¬ a la inclusió de terrenys en el Patrimoni Municipal del
ment dels embornáis del carrer de Sant Antoni Sòl, al sector oriental del nucli antic de Barcelona,
Abad. carrers de Cortines i del Portal Nou.
- OSHSA, per les obres complementàries als carrers - De l'acord municipal, de 30 d'octbre de 1992, d'apro¬
de Sant Antoni Abad i d'Hospital. var inicialment la modificació del Pla General Metro¬
(Dia 15) polità en l'àmbit de l'illa delimitada per l'avinguda de
- SAPIC, per la contracta relativa al projecte de remo¬ la Diagonal i els carrers de Llull, de la Selva de Mar i
delació de la planta segona de l'edifici Novíssim, per de Josep Pla i en el Sector de Centre Direccional del
la instal·lació d'equipaments de presidència, situat a terme municipal de Barcelona.
la plaça de Sant Miquel, i al projecte complementari - De l'acord municipal, de 23 d'octubre de 1992, sobre
per a les obres de remodelació de la planta segona el Pla especial d'establiments de pública concur¬
de l'edifici Novíssim, del Departament de Gestió de rència.
Recursos. (Dia 2)
- SA de Entretenimiento y Limpieza, per la contracta - De l'acord de la Comissió de Govern, de 23 d'octu¬
de serveis de neteja dels col·legis públics del Distric¬ bre de 1992, i del Consell Plenari, de 30 d'octubre de
te de Nou Barris, durant l'any 1991. 1992, d'aprovar inicialment el projecte d'urbanització,
(Dia 18) d'iniciativa privada, del carrer de Farners, entre el de
- Texsa, Sociedad Anónima, per les obres de condicio¬ Xinxó i de Serrallonga.
nament dels conjunts ornamentals de les fonts de (Dia 5)
Diana, de Ceres i d'Hèrcules. - De l'acord del Consell Plenari, de 27 de novembre,
- Cubiertas y MZOV, SA, per les obres de manteni¬ d'aprovar unes modificacions de crèdit per un import
ment de la jardineria del Jardí de Ca n'Altamira. de 440.415.082 pessetes, dins el Pressupost General
- F. Closa Alegret, per les obres d'arranjament de de 1992.
sanitaris a l'edifici antic de l'Ajuntament, i les de (Dia 10)
conservació i reparació dels edificis i instal·lacions - De l'acord municipal, de 17 de juliol de 1992, d'apro¬
artístiques municipals. var inicialment l'estudi de detall de reordenació volu¬
(Dia 19) mètrica de l'antiga Fàbrica Myrurgia.
- Mercalim, Sociedad Anónima, per les prestacions del (Dia 11)
contracte relatiu a la conservació programada de - De l'acord del Consell Plenari, de 23 de desembre de
paraments i paviments per l'any 1990, per als edificis 1992, d'aprovar definitivament les Ordenançces fis¬
administratius, Salut Pública i Medi Ambient, del De¬ cals per a 1993 i anys següents.
partament de Gestió de Recursos. - De l'acord del Consell Plenari, de 23 de desembre de
(Dia 22) 1992, d'aprovar definitivament les Ordenances regu¬
- Industrias de Iluminación Roura, SA, per les obres de ladores dels preus públics per a 1993 i anys se¬
restauració de les faroles modernistes del passeig de güents.
Gràcia. (Dia 28)
(Dia 24) - Dels calendari de cobraments de les exaccions
- Técnicas Industriales de Seguridad, Sociedad Anóni¬ municipals de l'Ajuntament de Barcelona durant
ma, per les obres de vigilància del Centre de Mante¬ l'any 1993.
niment de la Via Favència. (Dia 30)
(Dia 30)
Notificacions
Informació pública
- A les persones que es relacionen sobre la denúncia
- Dels sorteigs de títols del deute municipal d'acord interposada per la comissió d'una infracció de les
amb els quadres d'amortització que es relacionen. tipificades en la Llei sobre Trànsit, Circulació de
- De l'acord de la Comissió de Govern, de 9 d'octubre Vehicles de Motor i Seguretat Viària, del Reglament
de 1992, de resoldre, i del Consell Plenari, de 30 General de Circulació, de l'Ordenança Municipal de
NÚM. 3 30-1-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 67
Circulació de vianants i de vehicles vigent en aquest - Als subjectes passius que es relacionen i que no van
Municipi. pagar les seves quotes en període voluntari de co¬
(Dia 2) brament.
- A les persones que es relacionen, sobre la denúncia (Dia 19)
interposada per la comissió d'una infracció de les - Als pressumptes infractors que es relacionen, sobre
tipificades en la Llei sobre Trànsit, Circulació de la sanció interposada per cometre una infracció de
Vehicles de Motor i Seguretat Viària, del Reglament les tipificades en la Llei sobre el Trànsit, Circulació de
General de Circulació, de l'Ordenança Municipal de Vehicles de Motor i Seguretat Viària, del Reglament
Circulació de vianants i de vehicles vigent en aquest General de Circulació, de l'Ordenança Municipal de
Municipi. Circulació de vianants i de vehicles vigent en aquest
(Dia 4) Municipi.
- A les persones que es relacionen, sobre la denúncia - Als pressumptes infractors que es relacionen, sobre
interposada per cometre una infracció de les tipifica¬ la sanció interposada per cometre una infracció de
des en la Llei sobre Trànsit, Circulació de Vehicles de les tipificades en la Llei sobre el Trànsit, Circulació de
Motor i Seguretat Viària, del reglament General de Vehicles de Motor i Seguretat Viària, del Reglament
Circulació, de l'Ordenança Municipal de Circulació de General de Circulació, de l'Ordenança Municipal de
vianants i de vehicles vigent en aquest Municipi. Circulació de vianants i de vehicles vigent en aquest
(Dia 10) Municipi.
- A les persones que es relacionen, sobre la denúncia (Dia 22)
interposada per cometre una infracció de les tipifica¬ - A la Sra. Carolina Gallardo i Roca, titular de la parada
des en la Llei sobre Trànsit, Circulació de Vehicles de núm. 27, especial, del mercat de la Barceloneta,
Motor i Seguretat Viària, del reglament General de sobre la sanció de pèrdua de l'autorització d'ús del
Circulació, de l'Ordenança Municipal de Circulació de lloc esmentat.
vianants i de vehicles vigent en aquest Municipi. - Als pressumptes infractors que es relacionen, sobre
(Dia 11) la sanció interposada per cometre una infracció de
- Als ignorats hereus dels titulars de les parades que les tipificades en la Llei sobre el Trànsit, Circulació de
es relacionen perquè determinin, si fossin més d'un, Vehicles de Motor i Seguretat Viària, del Reglament
qui d'entre ells ha de succeir als causants en la General de Circulació, de l'Ordenança Municipal de
titularitat de les parades. Circulació de vianants i de vehicles vigent en aquest
- A la Sra. Francisca Górriz i Casa, a l'últim domicili Municipi.
conegut de la qual han estat refusades totes les (Dia 22)
notificacions, titular de la parada núm. 949 del Mercat - Als pressumptes infractors que es relacionen, sobre
municipal de la Boqueria, sobre la imposició de la la sanció interposada per cometre una infracció de
sanció de pèrdua de l'autorització que empara l'ús les tipificades en la Llei sobre el Trànsit, Circulació de
de l'esmentada parada. Vehicles de Motor i Seguretat Viària, del Reglament
- A Maria Mulero i Fresquet, titular de la parada núm 40 General de Circulació, de l'Ordenança Municipal de
del mercat municipal del Bon Pastor, a l'últim domicili Circulació de vianants i de vehicles vigent en aquest
conegut de la qual han estat refusades totes les Municipi.
notificacions, sobre la imposició de la sanció de (Dia 28)
pèrdua de l'autorització que empara l'ús de l'esmen¬ - De l'acord del Consell Plenari, de 23 de desembre de
tada parada. 1992, d'aprovar unes modificacions de crèdit per un
(Dia 15) import de 19.355.850 pessetes, dins el Pressupost
- A les persones que es relacionen, sobre la denúncia General de 1992.
interposada per cometre una infracció de les tipifica¬ - Als pressumptes infractors que es relacionen, sobre
des en la Llei sobre Trànsit, Circulació de Vehicles de la sanció interposada per cometre una infracció de
Motor i Seguretat Viària, del Reglament General de les tipificades en la Llei sobre el Trànsit, Circulació de
Circulació, de l'Ordenança Municipal de Circulació de Vehicles de Motor i Seguretat Viària, del Reglament
vianants i de vehicles vigent en aquest Municipi. General de Circulació, de l'Ordenança Municipal de
(Dia 16) Circulació de vianants i de vehicles vigent en aquest
Municipi.
(Dia 31)