GASETA
MUNICIPAL
SUMARI
Consell Plenari Personal
Acta sessió 26-111-1993 314 Concursos-Oposiclons
Acta sessió extraordinària 3-IV-1993 326 Bases que han de regir la convocatòria del
concurs-oposició restringit per a la provisió de
Disposicions generals 18 places, més les vacants que es produeixin
Acords dels òrgans de Govern fins a la seva celebració, de Sergent del SEIS 337
Prestació d'assistència sanitària 330 Bases que han de regir la convocatòria del
Decrets de l'Alcaldia concurs-oposició restringit per a la provisió de
Modificacions de crèdit 330 8 places, més les vacants que es produeixin
fins a la seva celebració, de Caporal del SEIS 339
Consells Municipals de Districte
Districte 5. Sarrià-Sant Gervasi. Acords Anuncis
sessió 1 -XII-1992 332 Llicències d'obres. Abril 1993
Anuncis publicats en el Butlletí Oficial de la
342
Disposicions d'interès per a l'Ajuntament Província dels dies 1 al 30 d'abril de 1993 .. 344
Abril 1993 334 Altres anuncis 347
:ió;
Ajuntament HlF de Barcelona
:,PAL Núm. 14 / Any LXXX 20 de maig de 1993
314 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 20-V-1993
CONSELL PLENARI
Acta de la sessió celebrada el dia 26 de març
de 1993, i aprovada el dia 30 d'abril de 1993
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de
Barcelona, el dia vint-i-sis de març de mil nou-cents
noranta-tres, es reuneix el Consell Plenari, en sessió
ordinària, sota la presidència de l'Excm. Sr. Alcalde
Pasqual Maragall i Mira. Hi concorren els ll·lms. Srs.
Tinents d'Alcalde Lluís Armet i Coma, Joan Clos i Mat¬
hieu, i Eulàlia Vintró i Castells, i els ll·lms. Srs. Regidors
Marta Mata i Garriga, Joaquim de Nadal i Caparà, Juan
José Ferreiro i Suàrez, Joan Torres i Carol, Antoni Santi-
burcio i Moreno, Enric Truñó i Lagares, Albert Batlle i
Bastardas, Guerau Ruiz i Pena, Xavier Valls i Serra, Oriol
Bohigas i Guardiola, Carolina Homar i Cruz, Núria Gispert
i Feliu, Francesc Narvàez i Pazos, Joan Fuster i Sobrepe-
re, Xavier Casas i Masjoan, Francesc Trillas i Jané, Josep
M. Vegara i Carrió, Antoni Lucchetti i Farré, Francesc
Vicens i Giralt, Josep M. Cullell i Nadal, Artur Mas i
Gavarró, Josep M. Samaranch i Kirner, Sara M. Blasi i
Gutiérrez, Jordi Bonet i Agustí, Joan Colldecarrera i Ortiz,
Teresa Perrelló i Domingo, Fèlix Amat i Parcerisa, Antoni
Marcet i Rocabert, Daniel Fabregat i Llorente, Modest
Batlle i Girona, Joan Puigdollers i Fargas, Joan Antoni
Audet i Novell, Josep L. Olmedo i López, Jaume Alsina i
Oliva, Enric Lacalle i Coll, Aleix Vidal-Quadras i Roca,
José Alberto Fernández i Díaz, Emilio Àlvarez i Pérez,
assistits per I'll lm. Sr. Secretari General, Jordi Baulies i
Cortal, que certifica.
Excusa la seva assistència I'll lm. Sr. Josep Caminal i
Badia.
Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Lluís Mata í
Remolins.
Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidèn¬
cia obre la sessió a les deu hores i trenta minuts.
Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior,
celebrada el 26 de febrer de 1993, l'esborrany de la
qual ha estat tramès a tots els membres del Consistori; i
s'aprova.
En el despatx d'ofici el Consell Plenari acorda:
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 26 de
febrer de 1993, que designa membres del Ple del
Consell Econòmic i Social de Barcelona I'll lm. Sr. Fran¬
cesc Trillas i Jané, en substitució del Sr. Manuel de Forn
i Foxà, i el Sr. Manuel Ludevid i Anglada, en substitució
del Sr. Francisco Longo i Martínez.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 10 de
març de 1993 (1287), que modifica els anteriors de 18
de març i 19 de setembre de 1991 i 25 de febrer i 14 de
desembre de 1992, pel que fa a la designació dels
membres del Ple del Consell Assessor de la Gent Gran
de Barcelona, representants de les Comissions de Gent
Gran dels Districtes.
Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 3 de febrer de
1993 (359-NC), que designa el Sr. Carles Ponsa i Ballart
representant d'aquest Ajuntament a l'Assemblea Gene¬
ral de la «Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Ma¬
drid».
El Sr. Fernández troba un contrasentit que aquesta
ratificació es produeixi després de la publicació del
nomenament a la Gaseta Municipal.
El Sr. Alcalde puntualitza que l'assabentament de tal
decret ja s'havia produït la darrera sessió, tanmateix el
nomenament se sotmet ara a ratificació plenària per
imperatius de la normativa reguladora de l'esmentada
Caixa.
S'aprova amb l'abstenció dels Srs. Cullell, Mas, Sa¬
maranch, Blasi, Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat,
Marcet, Fabregat, Batlle i Girona, Puigdollers, Audet,
Olmedo, Alsina, Lacalle, Vidal-Cuadras, Fernández, i Àl¬
varez.
RatificareIs decrets de l'Alcaldia, el primer de 24 de
febrer i els altres de 10 de març de 1993, pels quals es
nomena membre del Consell Municipal del Districte:
d'Horta-Guinardó el Sr. Tomàs García i Soler, en substi¬
tució del Sr. Pere Gallo i de Puelles (1360-NC); de Sant
Martí el Sr. Emili Moya i Argemí, en substitució del Sr.
Joan Ortí i Voltes (1220); i de l'Eixample el Sr. Josep M.
Oliveras i Cabré, i la Sra. M. Carmen Fernández i
González en substitució, respectivament, dels Srs. Cé¬
sar Grijalbo i Estrada i Enric Ortega i Ferrés (1221 i
1288).
Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 26 de febrer de
1993, que atorga el títol d'Amic de Barcelona al Sr.
John Brademas.
S'aprova amb l'abstenció dels Srs. Cullell, Mas, Sa¬
maranch, Blasi, Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat,
Marcet, Fabregat, Batlle i Girona, Puigdollers, Audet,
Olmedo, i Alsina.
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 5 de
març de 1993, que aprova el Programa d'activitats de
l'Oficina Municipal d'Informació al Consumidor i el seu
pressupost, s'aculi al sistema de col·laboració establert
a l'ordre de 7 de febrer de 1989, sol·licita de la Generali¬
tat una subvenció de 33.272.500 pessetes per a actua¬
cions en tal camp, assumeix el compromís de finança¬
ment del programa a la part no subvencionada i afecta
indefinidament els béns adquirits amb càrrec al progra¬
ma per a la protecció del consum.
Quedar assabentat amb satisfacció del premi
Laus'92 - Bronze en l'apartat de Disseny gràfic editorial
- Edicions empresarials i institucionals, concedit per
ADG/FAD al conjunt de l'obra gràfica del programa
«Conèixer Barcelona, Estimar Catalunya», que desenvo¬
lupa la Regidoría de Promoció i Relacions Cíviques.
Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 25 de març de
1993 (1554), que disposa: a) acceptar de Sabel Servi¬
cios, SA, amb les reserves acostumades, el lliurament
de nou talons de 100.000.000 de pessetes, i d'un altre
de 74.978.193 pessetes, tots nou amb venciment el 18
de novembre de 1993, que fan un total de 974.879.193
pessetes, corresponents als diversos conceptes que
s'especifiquen, com a pagament de la resta del preu
d'adjudicació del dret real de superfície sobre la finca
de propietat municipal situada a la plaça d'Espanya,
núms. 6-8, quantitat que, d'acord amb l'apartat tercer
NÚM. 14 20-V-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 315
de l'escriptura de 18 de febrer de 1991, havia d'ésser
abonada als dos anys d'aquesta data; i b) rebre de
l'esmentada Societat l'abonament en metàl·lic de
131.433.728 pessetes corresponents a l'impost sobre
el valor afegit sobre 876.224.855 pessetes. El Sr.
Fernández anuncia l'abstenció cautelar del seu Grup en
aquest punt, que s'ha incorporat a darrera hora i, per
tant, no ha pogut ésser estudiat acuradament.
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 19 de
març de 1993, pel qual se sol·licita a la Generalitat de
Catalunya la pròrroga del termini de dos mesos de la
consulta institucional del projecte de Pla territorial gene¬
ral de Catalunya, acordada per resolució de la Conselle¬
ria Territorial i Obres Públiques, de 10 de febrer de
1993.
El Sr. Lucchetti comenta que la moció presentada pel
seu Grup, que instava tal pròrroga, propugnava, en un
segon punt, un autèntic debat nacional amb participa¬
ció de les diferents institucions i entitats cíviques i
científiques sobre el Pla territorial general de Catalunya,
la discussió del qual no s'ha de restringir als polítics,
sinó que també s'ha d'obrir a la societat per mitjà de la
Universitat, els col·legis professionals, les institucions
científiques, les associacions ciutadanes i les organitza¬
cions socials, i així ho hauria de demanar aquest Plenari
(que, segons es convingué en la reunió de la Comissió
de Govern, també debatrà la qüestió): per tant, el seu
Grup es reserva de mantenir aquest segon punt en cas
que no es reculli ara.
El Sr. Fernández abona les paraules del Sr. Lucchetti
relatives a l'obertura d'un debat nacional sobre el Pla, i
també la conveniència de discutir el tema en aquest
Consell Plenari per tal de definir el posicionament de
cada Grup sobre el Pla territorial general de Catalunya.
El Sr. Armet significa que, en esperit, l'acord de la
Comissió de Govern ja recull explícitament la necessitat
de fer tal debat.
El Sr. Alcalde indica que els termes literals de l'acord
de la Comissió de Govern són els que ha llegit el
Secretari General; que la pretensió del Sr. Lucchetti
constarà en acta com una petició personal donat que,
segons les seves notícies, el Consell Executiu ja ha
decidit d'ampliar el termini de la consulta fins al 15 de
juliol, però encara no se'n té comunicació fefaent.
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 19 de
març de 1993, que diu:
Demanar als òrgans judicials i administratius compe¬
tents i al Síndic de Greuges que adoptin les mesures
adequades per tal de prevenir que sigui vulnerat el dret
dels infants a la seva intimitat personal i familiar i a la
pròpia imatge; demanar, així mateix, a tots els ciuta¬
dans que reaccionin davant la utilització irresponsable
dels infants i exerceixin, en benefici de la convivència,
el seu sentit crític davant aquests fets; i reclamar als
professionals dels mitjans de comunicació que siguin
conscients dels límits que l'ètica imposa a les seves
actuacions.
Ratificar el text dels Convenis següents:
A) Amb el Ministeri de Sanitat i Consum, relatiu a
l'intercanvi tècnic en matèries comunes mitjançant la
cobertura analítica del Laboratori Municipal als Serveis
de Sanitat Exterior.
B) Amb la Diputació de Barcelona, relatiu a les bases
de la col·laboració per contribuir a la millora de l'ense¬
nyament no reglat i a fomentar les activitats educatives.
S'inicia, tot seguit, el debat dels assumptes inclosos
a l'ordre del dia:
COMISSIÓ DE GOVERN
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 5 de
març de 1993, pel qual s'aprova inicialment l'Estudi de
detall d'ordenació volumètrica de les finques núms.
296-314 del passeig de Fabra i Puig.
Queda retirat el dictamen precedent.
Ratificareis acords de la Comissió de Govern, de 19
de març de 1993, pels quals, respectivament:
A) Se suspèn, pel termini d'un any, l'atorgament de
llicències de parcel·lació, enderroc i edificació en els
àmbits definits en el plànol de delimitació annex, relatius
a l'Avanç de planejament de l'àrea de Sant Andreu - La
Sagrera, i
B) S'aprova inicialment l'Estudi de detall i segregació
de la parcel·la situada al passatge del Roserar, núms.
10-14.
El Sr. Fernández manifesta que l'Avanç de planeja¬
ment urbanístic de l'àrea de Sant Andreu - La Sagrera
és l'última gran assignatura pendent que aquest Ajunta¬
ment ha d'encarar, perquè ha de definir l'eixample de
Sant Andreu i la conversió de l'Estació de la Sagrera en
la segona gran terminal ferroviària de la Ciutat, objectius
entorpits per la indústria localitzada en el sector, la
configuració de l'avinguda Meridiana i el mateix entra¬
mat ferroviari; que el nou planejament ha de millorar els
eixos de connexió entre Sant Andreu i el Bon Pastor i
entre la Sagrera i Sant Martí, però també ha de perfilar
connexions amb altres vies importants, especialment
l'autopista A-17, per tal de reduir la densitat de trànsit
de la Meridiana; que el document havia de partir d'una
consulta prèvia més intensa en els Districtes de Sant
Andreu i Sant Martí; que s'haurien de determinar amb
més exactitud els usos i, sobretot, els increments de sòl
destinats a usos terciaris i habitatge; que caldria haver
fet una previsió inicial de costos i de la manera d'ate¬
nuar-los mitjançant l'arribada del tren d'alta velocitat a la
Sagrera; i que caldria parar més atenció a la zona de la
via Trajana, on hi ha un focus de delinqüència i margi¬
nació.
Avança que, per tots aquests motius, el seu Grup es
decanta avui per una actitud d'abstenció cautelar, que
confia poder convertir en vot favorable si, després de la
informació pública, es recullen aquestes manifesta¬
cions; i alhora pregunta si la recent polèmica entre
l'Ajuntament i la Generalitat sobre la proposta de l'em¬
presa Alstrom pot condicionar el desenvolupament del
sector.
Assenyala, finalment, que els darrers mesos l'equip
de govern ha passat de l'urbanisme olímpic a l'urbanis¬
me de l'any 2000 (amb aquesta iniciativa d'avui i la
relativa a la façana marítima del Poblenou), oblidant, en
canvi, l'estancament en què es troba l'execució dels
plans especials de reforma interior aprovats fa molt
temps, qüestió que convindria debatre en aquest Ple¬
nari.
El Sr. Bonet fa, d'entrada, l'advertiment que el seu
Grup ha examinat amb preocupació l'expedient relatiu a
l'Avanç de planejament en l'àrea de Sant Andreu - La
Sagrera, tant per la magnitud superficial de l'àmbit (210
hectàrees) com per la sensació que tal vegada és
resposta a les iniciatives aparegudes els darrers mesos,
donat que a l'expedient no hi ha una explicació prou
clara de per què s'ha fixat tal àmbit.
Considera que la documentació examinada és insufi¬
cient (no hi ha escales ni explicacions sobre les llegen¬
des d'usos) i, per tant, no reuneix les condicions
316 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 20-V-1993
indispensables per poder ésser sotmesa a aquest Ple¬
nari; que tampoc s'hi precisen els usos que es replante¬
gen, i s'hi apunten, en canvi, importants transforma¬
cions en els usos industrials existents, les quals resulten
molt preocupants en la conjuntura econòmica actual; i
que la suspensió de llicències també està poc meditada
quant a les repercussions que pot tenir en el futur de les
empreses de la zona.
Observa, a continuació, que no s'expliquen els mo¬
tius pels quals es potencia tant l'Estació de la Sagrera
quan encara no està clar que el tren d'alta velocitat hagi
d'entrar a Barcelona per la Sagrera (especialment quan
s'ha indicat la prioritat de construcció del tram Madrid-
Barcelona, de manera que possiblement l'entrada a
Barcelona serà per la banda del Llobregat per tal de
potenciar el nucli format per l'aeroport i el port) i, per
tant, caldria revisar aquesta qüestió; que, igualment,
s'hauria de revisar la configuració de la ronda de Sant
Martí, ja que la iniciativa presentada no té en compte
recents inversions en el ramal ferroviari i, concretament,
les naus del Talgo construïdes fa poc; que la cobertura
de llums del ramal ferroviari pot ésser un impediment
per als espais verds i lliures que el Districte tan necessi¬
ta; i que no s'hi preveu cap connexió amb el nus de la
Trinitat, cosa que és imprescindible per al desenvolupa¬
ment futur de Sant Andreu.
Creu, en conclusió, que tant l'àmbit com la transfor¬
mació d'usos que preveu l'Avanç de planejament del
sector de Sant Andreu - La Sagrera són inoportuns;
que el document, que no és una modificació puntual,
sinó transcendent del Pla General Metropolità, es carac¬
teritza per la manca de claredat i per un període
d'execució massa llarg que fa aconsellable anar actuant
allà on calgui sense crear falses expectatives, que
agreugen la situació econòmica de molta gent.
Consegüentment, anticipa que, per totes aquestes
raons, el seu Grup no pot donar suport a la ratificació
d'un expedient fet a corre-cuita i que exigeix la formula¬
ció d'una proposta més meditada i precisa en una
propera sessió.
El Regidor de Planejament, Gestió Urbanística i Con¬
trol de l'Edificació, Sr. Lucchetti, discrepant de la tesi
defensada pel Sr. Bonet, argumenta que és precisa¬
ment en aquells grans paquets de sòl encara existents
a la ciutat i subjectes a transformacions d'usos en els
propers quinze o vint anys, on cal encetar una reflexió
amb una visió de conjunt, i no a trossets, perquè
aquesta metodologia ajudarà a enfocar millor els proble¬
mes que presentin les diferents actuacions individua¬
litzades; que el document en debat s'ha fet arribar a la
Comissió d'Urbanisme de Barcelona per aquesta virtua-
litat que té respecte a la iniciativa actualment en tràmit
en l'esmentada Comissió, amb la voluntat que els dos
processos arribin a una confluència; que en un docu¬
ment redactat a l'empara de l'article 124 del Reglament
de Planejament urbanístic, les indeterminacions asse¬
nyalades pel Sr. Bonet, algunes necessàries i altres
volgudes, no són un defecte sinó una virtut, en deixar
oberta la formulació d'alternatives; que la importància
de l'operació rau no tan sols en el fet que abasti una
superfície de 210 hectàrees, sinó també en el fet que es
localitza en una zona de connexió del centre amb la
perifèria mitjançant la creació d'una extensa zona verda
que pràcticament enllaça el nus de la Trinitat amb la
plaça de les Glòries i d'aquí amb el Parc de la Ciutadella
i amb el Port; que la transformació d'usos comporta el
problema de concretar el tipus i quantitat d'indústria
localitzable en la zona i de trobar la manera de preser¬
var, amb ubicacions alternatives, les grans indústries
que tinguin voluntat de continuïtat, la qual no s'ha de
veure dificultada pel desenvolupament del pla, de ma¬
nera que al final del procés obert a l'empara de l'article
125 del Reglament de planejament, caldrà fer una
reflexió sobre el caràcter industrial de la zona (que no
ha d'ésser residual sinó potent), com també sobre els
possibles blocs d'habitatge i els equipaments; i que, en
definitiva, es tracta d'un document obert per estimular
el debat a les entitats, als operadors de la zona i als
Grups polítics.
El Sr. Santiburcio, en la seva qualitat de President del
Districte de Sant Andreu, justifica l'àmbit de l'Avanç de
planejament de l'àrea de Sant Andreu - La Sagrera
dient:
1) Que el gran problema històric del barris de la
Sagrera, el Bon Pastor i Baró de Viver és el seu
aïllament per dues grans muralles (l'avinguda Meridiana
i les vies del ferrocarril) només creuades per quatre
ponts, dels quals només un té continuïtat a través de la
Meridiana; que el document en debat és la primera gran
oportunitat de trencar aquest gran aïllament i establir
una relació natural entre el mar i la muntanya i el Besòs i
la resta de la Ciutat amb tretze connexions, permet
superar la marginació dels barris del Bon Pastor, del
Baró de Viver i de la Trinitat Vella, i desenvolupar
l'eixample de Sant Andreu amb una estructura similar a
l'Eixample de Cerdà, bé que orientada perpendicular¬
ment a la Meridiana i a les vies del tren, i facilita la
permeabilitat de la zona nord de la Ciutat en treure el
tap que impedia la relació entre Horta i Badalona i entre
Nou Barris i Santa Coloma.
2) Que el 90 % de la propietat es concentra en sis
propietaris, tres de públics i tres de privats"que estan
abandonant la zona, la qual està quedant deserta i això
facilita un planejament global amb una visió de conjunt
que les generacions futures no perdonarien que es
deixés de fer en profit d'altres opcions de caràcter frag¬
mentari.
També fa notar que el document es limita a establir
que la Sagrera serà la gran estació de la zona nord de
la Ciutat, sense prejutjar-hi l'arribada o no del tren d'alta
velocitat, a pesar que constitueix un punt de consens
entre el Ministeri d'Obres Públiques i Transports, la
Renfe i la Generalitat, tot i que es plantegen, a més,
altres opcions.
El Sr. Bonet insisteix que, en aquesta qüestió, l'Ajun¬
tament va a remolc d'altres iniciatives; que l'expedient
no justifica l'àmbit que delimita, el qual, en la seva
opinió, no necessita una visió global, que el Pla General
Metropolità ja ofereix per a tota la Ciutat i no tan sols
circumscrita a 210 hectàrees; que el document en
debat apunta una transformació d'usos i crea expectati¬
ves mitjançant una suspensió de llicències, que no ha
estat prou meditada atesa l'actual conjuntura econòmi¬
ca; que parla d'estació de tren d'alta velocitat i no pas
d'un altre tipus d'estació; i que, en definitiva, la propos¬
ta havia d'haver estat estudiada més acuradament,
abans de sotmetre-la a la consideració plenària, fet que
vol fer palès el vot negatiu del seu Grup.
El Sr. De Nadal, en la seva qualitat de President del
Districte de Sant Martí, puntualitza que el barri de la via
Trajana està degradat, però no és un barri de marginació
i delinqüència; que convé definir el futur de l'àmbit donat
el seu caràcter de zona fronterera, on es produeix el
canvi del teixit urbà; i que la proposta en estudi elimina el
NÚM. 14 20-V-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 317
perill de desdoblament de la Meridiana mitjançant una via
alternativa que en descongestioni el trànsit.
El Sr. Fernández, en rèplica al Sr. De Nadal, insisteix
que en determinats indrets de la via Trajana hi ha greus
conflictes de convivència i marginació, els quals són
ben coneguts del President del Districte, de manera
que l'Avanç de planejament hauria d'abordar-ne la reso¬
lució.
El Sr. Lucchetti precisa que avui només és objecte de
ratificació la suspensió de llicències en virtut dels criteris
aprovats per la Comissió de Govern, els quals se
sotmetran a l'aprovació plenària després del període
d'informació pública.
El Sr. Batlle i Girona creu que el Sr. Lucchetti confon
un document obert amb un document incomplet (que, a
més de crear expectatives, pot provocar un col·lapse),
que no mereixeria l'aprovat en una escola d'arquitectu¬
ra i que copia, malament, el del Sr. Fuster.
El Sr. Armet fa avinent que l'Avanç en debat és fruit
d'un procés de participació exemplar; que darrera de la
proposta hi ha la preocupació per donar al portal nord
de la Ciutat la màxima dignitat possible, objectiu que
exigeix un tractament unificat, ja que sobre el territori hi
ha pocs operadors, amb els quals convé entrar en
diàleg per evitar que cadascun dels interessos es
converteixin en una ciutadella urbanística lligada, millor
0 pitjor, amb el Pla General Metropolità; que la proposta
comporta la creació d'una via verda de 40 hectàrees, la
qual, per les seves dimensions, serà el parc més gran
de la Ciutat després de Montjuïc, mentre que la defini¬
ció d'usos es farà, en el futur, de manera que puguin
coexistir les activitats que convingui, i doni garanties als
industrials actualment existents fent-los conèixer les
transformacions d'ús possibles en funció de les noves
demandes de la Ciutat.
Remarca que tal document té una gran coherència i
constitueix un element de vertebració d'un conjunt de
zones urbanes que no en tenien; que atesos els desni¬
vells de la zona, els planejaments lineals i esquemàtics
tindrien uns costos inabordables; que la valoració
econòmica és purament indicativa i depèn de circums¬
tàncies, com l'arribada del tren d'alta velocitat, que
condicionen la recuperació de la inversió. Agrega que
en la iniciativa ha de manar la Ciutat i, per això, li va
doldre la subrogació de competències, ja que les ne¬
cessitats de realització dels operadors s'han de recon¬
duir per situar-les en el context que interessa a la Ciutat
en el seu conjunt; i que s'han fet els moviments
necessaris amb la deguda discreció perquè tot això
sigui factible i es pugui assolir una via verda de gran
potència, la vertebració d'uns barris aïllats i un portal
nord de la Ciutat amb la dignitat que Barcelona reclama,
1 amb els ritmes adequats.
El Sr. Bonet pregunta si se sotmet a ratificació el
document previst a l'article 125 del Reglament de
Planejament o tan sols la suspensió de llicències; i
matisa que la subrogació de competències urbanísti¬
ques poden instar-la els particulars davant la inactivitat
d'una Administració.
El Sr. Armet contesta que avui només és objecte de
ratificació la suspensió de llicències, tanmateix l'equip
de govern ha volgut encetar un diàleg amb la Ciutat i els
seus representants legítims sobre el document previst a
l'article 125 del Reglament de Planejament, que fou
aprovat inicialment per la Comissió de Govern.
S'aprova l'apartat A) del dictamen núm. 1 de l'ordre
del dia relatiu a la suspensió de llicències en l'àrea de
Sant Andreu - La Sagrera amb el vot en contra dels
Srs. Cullell, Mas, Samaranch, Blasi, Bonet, Colldecar-
rera, Perelló, Amat, Marcet, Fabregat, Batlle i Girona,
Puigdollers, Audet, Olmedo, i Alsina i amb l'abstenció
dels Srs. Lacalle, Vidal-Quadras, Fernández, i Àlvarez.
S'aprova per unanimitat l'apartat B) del mateix dicta¬
men, relatiu a l'Estudi de detall de la parcel·la del
passatge del Roserar, núms. 10 i 14.
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 5 de
març de 1993, pel qual s'aprova definitivament el Pro¬
jecte de delimitació i reparcelïació de la Unitat d'actua¬
ció compresa entre els carrers d'Espronceda, d'Andra-
de, de Bac de Roda, i la Gran Via de les Corts
Catalanes.
S'aprova per unanimitat.
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 5 de
març de 1993, pel qual s'aprova inicialment el Projecte
d'arranjament del carrer de Pallars, entre la finca núm.
419 i el carrer de Josep Pla.
El Sr. Batlle i Girona avança l'abstenció del seu Grup
perquè, a juí seu, l'expedient no reuneix els requisits
tècnics adequats: hi manca el plec de condicions
tècniques i no es justifiquen les dimensions del clave¬
gueram i d'altres elements.
S'aprova amb l'abstenció dels Srs. Cullell, Mas, Sa¬
maranch, Blasi, Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat,
Marcet, Fabregat, Batlle i Girona, Puigdollers, Audet,
Olmedo, i Alsina.
ÀMBIT D'URBANISME I MEDI AMBIENT
Districte de Gràcia
Acceptar la cessió gratuïta de les dues porcions de
terreny, de 930 m2 i 388,40 m2 de superfície respectiva¬
ment, incloses en la unitat d'actuació núm. 1 del Pla
especial de reforma interior de Gràcia, qualificades
d'equipament, oferta al Municipi pels senyors Ramon
Solanellas i Solanellas i Concepción Solanellas i Ferrer
mitjançant escriptura pública atorgada davant el Notari
de Barcelona Sr. Carlos Pérez i Baudin el 14 de març de
1991, la qual fou subsanada mitjançant instrument
públic autoritzat el 14 de juny de 1991 pel mateix
fedatari públic. Aprovar el Plec de condicions econòmi-
co-administratives i tècniques que haurà de regular la
concessió administrativa de l'ús privatiu del subsòl de
les finques de domini públic de les unitats d'actuació
núms. 1 i 2 del Pla especial de reforma interior A inclòs
en el Pla especial de millora, protecció i reforma interior
de la Vila de Gràcia, per a la construcció, instal·lació i
explotació d'un aparcament de vehicles automòbils,
amb base al conveni signat el 30 de juliol de 1991;
declarar l'excepció licitatòria que regula l'article 275 de
la Llei 8/1987, Municipal i de Règim local de Catalunya;
sotmetre l'esmentat Plec a informació pública durant un
termini de trenta dies i, si no s'hi formulen reclamacions
o al·legacions, requerir la companyia mercantil Promo¬
ciones Conar, SA, perquè, en el termini d'un mes des
de la data del requeriment, formalitzi la cessió gratuïta al
Municipi de la porció de terreny de 956,80 m2 inclosa en
la unitat d'actuació núm. 23 del Pla especial de reforma
interior A de Gràcia i qualificada d'equipament, mitjan¬
çant escriptura pública, acceptar-la, si escau, i, un cop
fet això, adjudicar-li la concessió referida, després de la
constitució de la fiança que el Plec preveu, i atorgar la
corresponent escriptura pública amb la pràctica de les
318 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 20-V-1993
operacions registráis de segregació, agrupació o d'al¬
tres que calguin fins a constituir com a finca indepen¬
dent la que hagi de ser objecte de la concessió.
Delegar en la Comissió de Govern la resolució de les
reclamacions o al·legacions que es puguin produir i
l'aprovació, si escau, de les modificacions oportunes en
el Plec de condicions.
El Sr. Fernández lamenta que el seu Grup hagi
d'abstenir-se per la forma com s'ha tramitat l'expe¬
dient: no s'hi recullen les observacions del Districte de
Gràcia, manca l'informe de l'Interventor i el dels Serveis
Jurídics resulta massa genèric.
El Sr. Valls expressa la seva sorpresa per l'abstenció
del Grup Popular, i, alhora, posa en relleu que els
darrers mesos s'han anat resolent les dificultats per tirar
endavant la construcció dels centres escolars públics
previstos al Districte de Gràcia (Baldiri Reixach, Turó del
Cargol), circumstància que ha d'esvair, pel que fa a tal
Districte, la preocupació del Sr. Fernández sobre la
lentitud amb què s'executen els plans de reforma inte¬
rior.
S'aprova amb l'abstenció dels Srs. Lacalle, Vidal-
Quadras, Fernández, i Àlvarez.
ÀMBIT D'ORGANITZACIÓ I ECONOMIA
Negociat de Règim Disciplinari
El dictamen de l'ordre del dia següent, en virtut de
l'informe del Consell Municipal Permanent té aquesta
redacció:
Imposar a l'Agent de la Guàrdia Urbana Josep Ballde-
llou i Pedrós la sanció de separació del servei, prevista
a l'article 52 lletra a) de la Llei de les Policies locals
16/1991, de 10 de juliol, per la comissió d'una falta molt
greu, prevista a l'article 48 lletra g), d'abandonament
del servei, per no haver assistit al seu lloc de treball des
del dia 3 de febrer fins al dia 6 de març de 1992.
S'aprova per unanimitat.
Assessoria de Pressupostos i Comptes
Aprovar, d'acord amb l'article 60.2 del Reial Decret
500/1990, de 20 d'abril, els reconeixements de crèdit
que s'adjunten, els quals seran finançats amb càrrec al
Pressupost de 1993 (pròrroga del de 1992).
Aprovar modificacions de crèdits en el Pressupost
General de 1993 (pròrroga del de 1992), de conformitat
amb la documentació adjunta.
El Sr. Lucchetti anticipa el vot favorable del seu Grup
a pesar que comporta acceptar la dinàmica de pròrroga
pressupostària, amb la qual el seu Grup no se sent
còmode ateses les inversions i plans especials que hi
ha encara pendents: per tant, propugna que, com més
aviat millor, s'arribi a un acord sobre el Pressupost d'en¬
guany.
El Sr. Cullell anuncia l'abstenció del seu Grup i, tot
reiterant ia pregunta formulada la darrera sessió sobre
el tema, constata que la majoria del Consistori està
reclamant l'aprovació del Pressupost d'enguany.
El Sr. Àlvarez secunda la petició formulada en les
dues intervencions precedents i anuncia el vot negatiu
del Grup Popular perquè no pot acceptar reconeixe¬
ments de crèdit en la situació de pròrroga pressupos¬
tària.
El Segon Tinent d'Alcalde i Regidor d'Organització i
Economia, Sr. Clos, assenyala que el Pressupost pror¬
rogat permet atendre tots els compromisos econòmics
de l'Ajuntament, si bé admet que dificulta la voluntat
política d'empendre nous projectes d'inversió, cosa que
exigeix una anàlisi en profunditat dels recursos disponi¬
bles, sobre els quals espera poder assolir un acord en
les properes setmanes.
El Sr. Lacalle confia que l'Alcaldia, la consideri gaire¬
bé una moció «in voce» i atengui la petició que han
formulat tres Grups municipals.
S'aprova el dictamen amb el vot en contra dels Srs.
Lacalle, Vidal-Quadras, Fernández, i Àlvarez i amb
l'abstenció dels Srs. Cullell, Mas, Samaranch, Blasi,
Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat, Marcet, Fabregat,
Batlle i Girona, Puigdollers, Audet, Olmedo, i Alsina.
ÀMBIT DE LA VIA PÚBLICA
Negociat de Transports i Circulació
Es dóna compte que en virtut de la proposta formula¬
da pel Regidor de la Via Pública, el punt següent de
l'ordre queda redactat així:
Declarar vàlid el concurs celebrat per a la construcció
i subsegüent explotació de tretze aparcaments públics
subterranis situats a: carrer d'Emèrita Augusta, carrer
de Nicaragua (Travessera de les Corts - Marquès de
Sentmenat), plaça de Joaquim Pena, a les Cotxeres de
Sarrià, plaça de la Revolució, carrer de N'Alzina, carrer
de Jorge Manrique, plaça de Garrigó, plaça Roja, plaça
de l'Assemblea de Catalunya, Parc de Sant Martí, plaça
de la Palmera, i Grup la Pau, de conformitat amb el Plec
de condicions aprovat pel Consell Plenari el 30 de'octu-
bre de 1992. Adjudicar, la concessió de l'aparcament
del carrer d'Emèrita Augusta a Promoción de Infraes¬
tructuras, SA, de conformitat amb l'oferta formulada
que proposa, quant a nombre mínim de places a
construir, 541 i, quant a aportació econòmica per plaça,
825.000 pessetes; la concessió de l'aparcament de la
plaça de Joaquim Pena a Vallehermoso, SA, i GRD
Proyectos y Obras, SA, de conformitat amb l'oferta
formulada que proposa, quant a nombre mínim de
places a construir, 298 i, quant a aportació econòmica
per plaça, 800.000 pessetes; la concessió de l'aparca¬
ment de les Cotxeres de Sarrià a COISA, de conformitat
amb l'oferta formulada que proposa, quant a nombre
mínim de places a construir, 520 i, quant a aportació
econòmica per plaça, 750.000 pessetes; la concessió
de l'aparcament de la plaça de la Revolució a Ferrovial,
SA, de conformitat amb l'oferta formulada que proposa,
quant a nombre mínim de places a .construir, 230 i,
quant a aportació econòmica per plaça, 350.000 pesse¬
tes; la concessió de l'aparcament del carrer de N'Alzina
a Dacha, SA, de conformitat amb l'oferta formulada que
proposa, quant a nombre mínim de places a construir,
96 i, quant a aportació econòmica per plaça, 200.000
pessetes; la concessió de l'aparcament del carrer de
Jorge Manrique a COISA, de conformitat amb l'oferta
formulada que proposa, quant a nombre mínim de
places a construir, 311 i, quant a aportació econòmica
per plaça, 235.000 pessetes; la concessió de l'aparca¬
ment de la plaça Garrigó a Vallehermoso, SA, i GRD
Proyectos y Obras, SA, de conformitat amb l'oferta
formulada que proposa, quant a nombre mínim de
places a construir, 340 i, quant a aportació econòmica
NÚM. 14 20-V-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 319
per plaça, 525.000 pessetes; la concessió de l'aparca¬
ment de la plaça Roja a FIPSA, de conformitat amb
l'oferta formulada que proposa, quant a nombre mínim
de places a construir, 236 i, quant a aportació econòmi¬
ca per plaça, 200.000 pessetes; la concessió de l'apar¬
cament de la plaça de l'Assemblea de Catalunya a
Promoción de Infraestructuras, SA, de conformitat amb
l'oferta formulada que proposa, quant a nombre mínim
de places a construir, 309 i, quant a aportació econòmi¬
ca per plaça, 200.000 pessetes; la concessió de l'apar¬
cament del Parc de Sant Martí a COISA, de conformitat
amb l'oferta formulada que proposa, quant a nombre
mínim de places a construir, 285 i, quant a aportació
econòmica per plaça, 225.000 pessetes; la concessió
de l'aparcament de la plaça de la Palmera a Vallehermo-
so, SA, i GRD Proyectos y Obras, SA, de conformitat
amb l'oferta formulada que proposa, quant a nombre
mínim de places a construir, 352 i, quant a aportació
econòmica per plaça, 530.000 pessetes; i la concessió
de l'aparcament de Grup la Pau a Ferrovial, SA, de
conformitat amb l'oferta formulada que proposa, quant
a nombre mínim de places a construir, 308 i, quant a
aportació econòmica per plaça, 200.000 pessetes; to¬
tes per un termini de cinquanta anys. Declarar deserta
l'adjudicació de l'aparcament del carrer de Nicaragua
(Travessera de les Corts - Marquès de Sentmenat), vist
l'informe de l'Àmbit d'Urbanisme i Medi Ambient. I
requerir els adjudicataris perquè constitueixin a la Dipo¬
sitaria Municipal la garantia definitiva fixada en el Plec
de condicions de 125.000 pessetes per plaça a cons¬
truir, dins dels deu dies hàbils següents al de la recep¬
ció d'aquesta notificació, i perquè compareguin a for¬
malitzar els contractes.
El Regidor de la Via Pública, Sr. Torres, explica les
característiques principals d'aquestes adjudicacions.
El Sr. Fernández fonamenta l'abstenció del seu Grup
en aquest dictamen en els motius següents: a) Manca
d'informació sobre els diferents projectes d'urbanitza¬
ció de les superfícies dels aparcaments; b) manca de
transparència en les adjudicacions en no haver-hi un
informe justificatiu de la puntuació atorgada a cada
oferta en virtut dels diversos criteris de valoració, sobre¬
tot pel que fa als cànons, manca que resulta especial¬
ment patent en el cas dels aparcaments de Sant Martí,
de la plaça de la Revolució i de la plaça Roja, on la
diferència de puntuació és de molt poques dècimes.
Demana, finalment, que d'ara endavant es mantin¬
guin línies obertes d'informació amb els Districtes i amb
els veïns, per a l'adjudicació de les places un cop cons¬
truïdes.
El Sr Mas anuncia igualment l'abstenció del seu
Grup, que no ha format part de les meses d'adjudicació
i té la impressió que el criteri bàsic per a decidir-la han
estat les compensacions econòmiques que l'Ajunta¬
ment obté, la qual cosa comportarà un encariment de
les places.
S'aprova amb l'abstenció dels Srs. Cullell, Mas, Sa¬
maranch, Blasi, Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat,
Marcet, Fabregat, Batlle i Girona, Puigdollers, Audet,
Olmedo, Alsina, Lacalle, Vidal-Quadras, Fernández, i Àl-
varez.
Aprovar el Plec de condicions que regularà la cons¬
trucció i explotació dels aparcaments subterranis per a
vehicles situats als indrets següents: carrers d'Hurtado-
Espinoi, plaça de Blasco de Garay I Camp CF Guineue-
ta; sotmetre el Plec de condicions de les concessions
administratives a informació pública pel termini de trenta
dies, d'acord amb l'article 121 del Reglament de Ser¬
veis de les Corporacions locals; i, transcorregut el
termini indicat sense que s'hi hagi presentat cap recla¬
mació o una vegada resoltes les que s'hagin formulat,
convocar concurs per a l'adjudicació de les conces¬
sions.
El dictamen anterior quedà desglossat ja en el Con¬
sell Municipal Permanent en les tres propostes se¬
güents:
Aprovar el Plec de condicions que regularà la cons¬
trucció i explotació de l'aparcament subterrani per a
vehicles situat als carrers d'Hurtado - Espinoi; sotmetre
el Plec de condicions de la concessió administrativa a
informació pública pel termini de trenta dies, d'acord
amb l'article 121 del Reglament de Serveis de les
Corporacions locals; i, transcorregut el termini indicat
sense que s'hi hagi presentat cap reclamació o una
vegada resoltes les que s'hagin formulat, convocar
concurs per a l'adjudicació de la concessió.
Aprovar el Plec de condicions que regularà la cons¬
trucció i explotació de l'aparcament subterrani per a
vehicles situat a la plaça de Blasco de Garay; sotmetre
el Plec de condicions de la concessió administrativa a
informació pública pel termini de trenta dies, d'acord
amb l'article 121 del Reglament de Serveis de les
Corporacions locals; I, transcorregut el termini indicat
sense que s'hi hagi presentat cap reclamació o una
vegada resoltes les que s'hagin formulat, convocar
concurs per a l'adjudicació de la concessió.
Aprovar el Plec de condicions que regularà la cons¬
trucció i explotació de l'aparcament subterrani per a
vehicles situat al Camp CF Guineueta; sotmetre el Plec
de condicions de la concessió administrativa a informa¬
ció pública pel termini de trenta dies, d'acord amb
l'article 121 del Reglament de Serveis de les Corpora¬
cions locals; i, transcorregut el termini indicat sense que
s'hi hagi presentat cap reclamació o una vegada resol¬
tes les que s'hagin formulat, convocar concurs per a
l'adjudicació de la concessió.
S'aproven per unanimitat les tres propostes prece¬
dents.
La Presidència a les onze hores i quaranta-cinc
minuts suspèn temporalment la sessió, que es reprèn a
les dotze hores sense variació en la relació d'assistents.
Justificada la urgència en la forma reglamentària, es
debaten les mocions següents:
De tots els Grups Municipals:
Instar tant el Ministeri d'Obres Públiques i Transports
com l'Institut de Seguretat Viària que duguin a terme els
estudis necessaris a l'objecte de cercar solucions alter¬
natives que millorin les condicions actuals de resistèn¬
cia i de seguretat viàries de l'esmentada senyalització
horitzontal.
El Sr. Amat comenta que el fet que Barcelona sigui la
primera ciutat d'Europa pel que fa al parc de motos i
ciclomotors, justifica la preocupació del Consistori per
evitar el perill que comporta per a aquests vehicles
l'actual senyalització dels passos de vianants.
S'aprova per unanimitat la moció precedent.
De tots els Grups Municipals:
L'Ajuntament de Barcelona insta el Govern a aprofun¬
dir en la corresponsabilitat fiscal i, concretament, en
l'obtenció de la participació d'un 15% de l'impost
sobre la renda de les persones físiques. En el cas que
no prosperés l'obtenció de la participació d'un 15 % de
l'impost sobre la renda de les persones físiques, insta el
Govern a plantejar-se noves possibilitats de millora del
320 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 20-V-1993
sistema de finançament, dins la línia de la correspon-
sabilitat fiscal, sense excloure la tendència a la igualació
entre les diverses modalitats vigents a l'Estat.
De tots els Grups Municipals:
1) Demanar al Govern de l'Estat i al Consell Executiu
de la Generalitat de Catalunya que es constitueixi una
taula tripartida integrada pels tres nivells d'administració
amb la finalitat de donar solució immediata a les insufi¬
ciències generades en les finances locals.
2) Sol·licitar al Govern de l'Estat, primer responsable
de les finances locals, que incrementi el percentatge de
participació dels Municipis en els tributs de l'Estat.
3) Sol·licitar al Govern de la Generalitat de Catalunya
que doti una partida del Fons de Cooperació Local
destinada íntegrament als Ajuntaments.
4) Per al cas concret de l'Ajuntament de Barcelona i
atenent la seva especificitat, sol·licitar al Govern de
l'Estat que s'endeguin les iniciatives necessàries per tal
de desenvolupar l'article 142 de la Llei 39/1988, regula¬
dora de les Hisendes locals, que preveu un règim
financer especial per al municipi de Barcelona.
Paral·lelament, sol·licitar al Govern de la Generalitat
de Catalunya que complementi l'esmentada dotació de
l'Estat mitjançant les fórmules que en en el seu moment
es decideixin.
El Sr. Santiburcio explica que la primera moció res¬
pon a les necessitats de finançament de les Comunitats
Autònomes, que tenen dues exigències: la suficiència
financera i la corresponsabilitat fiscal; que en el vessant
de la suficiència financera de les Autonomies, amb el
sistema implantat el 1986 es féu ja un pas endavant
que no s'ha fet encara en l'àmbit local i això motiva la
segona moció, la qual pretén que la present dècada
sigui la d'aprovació d'aquesta assignatura pendent i,
per això, promou dues línies d'actuació: una major
participació dels Ajuntaments en els tributs de l'Estat i la
dotació del Fons de cooperació local de Catalunya, i
completa aquestes peticions amb el desenvolupament
d'un estatus financer especial per a la nostra Ciutat que
es concreti en la participació d'aquest Ajuntament en
un tribut de l'Estat i en un tribut cedit de la Generalitat
de Catalunya mitjançant un esforç paral·lel i proporcio¬
nat en un i altre cas.
El Sr. Àlvarez manifesta que la segona moció cerca
una solució als greus problemes financers dels Ajunta¬
ments, en especial el de Barcelona, que estan vivint
avui, com diu la Federació de Municipis de Catalunya,
una situació més greu que la de 1988, quan s'aprovà la
Llei d'Hisendes locals, i que pot conduir al col·lapse
financer en un termini de tres anys, ja que fins ara els
únics camins per a atendre les inversions han estat
l'increment de la pressió fiscal i l'endeutament.
Confia que el fet que la moció estigui firmada per tots
els Grups n'assegurarà la viabilitat en el Congrés dels
Diputats, pel que fa als aspectes que pertoquen a
l'Estat, i en el Parlament de Catalunya, pel que fa als
aspectes que pertoquen a la Generalitat i, concreta¬
ment, a la dotació del Fons autonòmic de cooperació
local, previst a l'Estatut de Catalunya, la qual, en la seva
opinió, s'hauria de xifrar al voltant del 5 % del Pressu¬
post de la Generalitat.
Remarca que l'objectiu últim de la moció és evitar el
col·lapse econòmic dels Ajuntaments o la supressió de
serveis fonamentals per a la comunitat; i que el seu
Grup abona també la cessió del 15 % de l'impost sobre
la renda de les persones físiques a les Comunitats
Autònomes, en la qual veu un primer pas cap a la
corresponsabilitat fiscal i l'arribada a la Generalitat d'uns
recursos addicionals amb els quals podrà ajudar els
Municipis.
El Sr. Cullell subratlla que, malgrat la poca fe i
l'escepticisme que expressava l'Alcaldia en la darrera
sessió, s'ha pogut arribar a unes mocions consensua-
des (en la formulació de les quals ha d'agrair l'esperit
constructiu del Portaveu del Grup Socialista) i que
demostren la voluntat de no cercar el desgast polític de
l'adversari, sinó de trobar solucions al finançament mu¬
nicipal.
Considera que el principal responsable dels proble¬
mes financers de l'Ajuntament és l'Administració de
l'Estat; que la davallada del Fons estatal de cooperació
municipal, del 8% en què es trobava el 1982, fins al
5 % en què es troba actualment, ha de formar part de
les converses de la taula tripartida, en la qual s'han de
tractar també les insuficiències de la Llei d'Hisendes
locals i la reconsideració de l'impost sobre les activitats
econòmiques com a instrument fonamental del finança¬
ment municipal.
Puntualitza que la cessió del 15 % de l'impost sobre
la renda de les persones físiques, que encara no està
perfilada del tot, no representarà pas, a curt termini,
més ingressos per a la Generalitat, mentre que a llarg
termini això dependrà de les eventuals limitacions que
es posin en benefici del consens de totes les Comuni¬
tats Autònomes; que la solució dels problemes finan¬
cers municipals no pot passar pel Fons de cooperació
local de Catalunya perquè, malgrat la reforma de 1986,
que ell negocià, la mitjana de pessetes per habitant
rebuda per la Generalitat serà encara inferior a la
d'altres Autonomies que tenen el mateix nivell de com¬
petències; que en tot cas, la distribució de tal Fons
haurà de respectar la solidaritat de Barcelona amb els
Municipis de la rodalia; que el desenvolupament del
règim especial previst per la Llei d'Hisendes locals, per
mitjà d'una participació en un impost estatal i en un de
cedit a la Generalitat, ha de contribuir a resoldre els
problemes financers de Barcelona i, per tant, ha d'ésser
un dels temes de debat en la taula tripartida.
Es congratula, finalment, de l'adhesió d'aquest Plena¬
ri a la proposta sobre el finançament autonòmic aprova¬
da per unanimitat al Parlament de Catalunya.
El Sr. Lucchetti expressa la seva satisfacció pel
consens assolit en ambdues mocions pel valor que els
dóna la unanimitat dels quatre Grups Municipals, encara
que s'hagi hagut de sacrificar la concreció de percen¬
tatges.
Entén que el punt quart de la relativa al finançament
municipal s'ha de desenvolupar a la Carta Municipal;
que tots els Grups signataris haurien d'ésser presents
en la taula tripartida; i que la redacció de la relativa al
finançament autonòmic hauria de concretar que tal
participació es demana al Govern central i per a les
Comunitats Autònomes ja que, altrament, la redacció
presentada pot provocar confusions amb altres preten¬
sions relatives al finançament dels Ajuntaments.
El Sr. Alcalde, ateses les consideracions del Sr.
Lucchetti, proposa, amb la conformitat de tots els
Grups, que en el text de la moció sobre el finançament
autonòmic es concreti que la petició es dirigeix al
Govern espanyol.
Tot seguit, referint-se a la intervenció del Sr. Cullell,
diu que ell té poca fe en les promeses del Sr. Cullell
perquè l'esmentat Regidor s'ha pronunciat en els matei¬
xos termes mantes vegades, però després ha tingut
NÚM. 14 20-V-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 321
actituds molt sonades tant pel que fa al Fons de
cooperació autonòmic i a la promulgació d'una llei del
transports públics de Catalunya, com amb les seves
actuacions relatives a les tarifes dels transports urbans;
i que les declaracions i escrits dels Srs. Cullell i Lacalle
manquen, sovint, a la cortesia que es deuen entre si els
Regidors d'aquest Ajuntament.
Assenyala que aquests darrers dies s'ha produït un
cert desgavell de demandes sobre el finançament local:
la petició de les set ciutats més grans d'Espanya, la de
la Federació de Municipis de Catalunya, la de la Federa¬
ció Espanyola de Municipis i Províncies, la d'aquest
Ajuntament i tot això pot fer la impressió que tothom
demana i ningú no s'entén: per tant, el text de la moció
s'ha de prendre com un punt de partida, sobretot quan
manca la referència a una reunió o congrés de Munici¬
pis de Catalunya que, en situar-se més enllà d'actituds
partidistes, ha de tenir una força indiscutible, ja que no
té cap dubte que tots els Ajuntaments de Catalunya
estaran d'acord en una sèrie de coses.
En aquesta línia, comenta que el Sr. Sanclimens
suggerí de demanar a l'Estat i la Generalitat que dotin
els Ajuntaments d'alegria inversora i els alleugereixin el
pes del deute, és a dir, mitjançant un refinançament
dels deutes municipals sobre la base d'una participació
de l'Estat i de la Generalitat en el cost de la reducció del
13 al 8 per 100 dels tipus d'interès que paguen, decisió
que faria un doble servei a les finances municipals, ja
que els Ajuntaments amb la seva acció arriben a tots
els racons i saben mobilitzar energia, com demostraren
molt bé en la crisi dels anys 1983-1985.
Significa que de solidaritat metropolitana, ja n'hi ha,
perquè Barcelona està pagant entre 4.000 i 5.000
milions de pessetes anuals als Municipis de l'Àrea
metropolitana, i en tot cas ha d'expressar-se mitjançant
fórmules no imperatives, sinó mancomunades i voluntà¬
ries; que, assolida la transferència del 15% sobre
l'impost de la renda de les persones físiques a les
Autonomies (la qual, segons sembla, es farà per fórmu¬
les que garanteixin la corresponsabilitat fiscal), els Ajun¬
taments han de poder mirar fit a fit l'Estat i les Autono¬
mies perquè els resolguin els seus problemes de
finançament; que fins ara tots els membres d'aquest
Consistori han donat proves del seu catalanisme accep¬
tant una participació municipal en els recursos públics
del 10%, però d'ara endavant Catalunya estaria mal
servida si els seus Ajuntaments no tinguessin la dotació
financera suficient que el sentit comú, la llei i l'Estatut
els reconeix, i concretament Barcelona ha d'ésser re¬
munerada per les tasques de substitució de l'Estat i de
la Generalitat que està fent des de fa molts anys i que li
costen entre 15.000 i 17.000 milions de pessetes
anuals.
Afirma que darrera de l'endeutament municipal hi ha
unes obres que certament han donat més ingressos,
més riquesa i més benestar, com li ho reconeixen els
ciutadans, però també els costos, no cobrats des de fa
molts anys, d'uns serveis que no pertoquen a aquest
Ajuntament, el qual vol continuar prestant-los en solitari
o per mitjà de fórmules mancomunades o consorcia-
des, però que no li toca de pagar; i que els retrets dels
Grups de l'oposició sobre el nivell de l'endeutament
municipal no concreten mai quines despeses s'haurien
de deixar de fer, ans n'hi afegeixen de noves.
El Sr. Lacalle, després de congratular-se de la unani¬
mitat que han aconseguit les dues mocions en debat,
puntualitza que el Sr. Alcalde havia de tenir prou força
davant d'un govern del mateix color polític, per obtenir
unes compensacions que històricament es deuen a la
nostra Ciutat; que la distribució dels recursos públics
del 50, 25, i 25 per 100 entre els tres nivells de
l'Administració és una idea que s'arrossega durant els
deu anys que els socialistes porten en el Govern de
l'Estat; que l'equip de govern municipal mai no ha
explicat tampoc com l'endeutament ha passat dels
84.000 milions de pessetes de 1984, que incloïen el
deute dels transports municipals, als 350.000 d'avui als
quals s'han d'afegir encara altres 92.000 corresponents
als transports públics metropolitans; que si bé algunes
vegades s'observen mostres de manca de cortesia i
cordialitat, la immensa majoria de polítics catalans do¬
nen exemple de convivència i, concretament, ni en
aquest Plenari ni en el Parlament de Catalunya, salvant
algun incident viscut darrerament, s'han produït situa¬
cions de crispació, ara bé el principal problema és la
voluntat de no entrar en el fons dels assumptes per
donar una imatge de coratge i responsabilitat a la nostra
ciutadania.
El Sr. Cullell, en rèplica a les al·lusions de què ha
estat objecte, diu que de fe en el Sr. Alcalde, ell no en
té gens, i si intenta arribar a acords ho fa per la Ciutat;
que Barcelona haurà de pagar fins l'any 2007 perquè
l'Alcaldia negocià malament; que al Sr. Maragall li costa,
fins i tot dintre del seu Partit, trobar punts de sintonia, i
l'estil i les paraules adequades en els moments en què
els adversaris fan una aproximació.
El Sr. Armet significa que tot consens comporta
deixar coses en el calaix i, per això, el Sr. Santiburcio,
en una intervenció exquisida, s'ha limitat a remarcar els
trets fonamentals de les mocions, mentre que el Sr.
Cullell ha volgut donar una «lliçó de modos» que no ér
corrent en la pràctica política quan s'ha arribat a un
consens. Hi afegeix que fa pocs dies l'Alcalde i ell
mateix reclamaren la posada en funcionament, amb
una dotació simbòlica de 1.000 milions de pessetes, del
Fons autonòmic de cooperació local encara no creat,
mentre que de l'Estat s'han obtingut, tot i ésser insufi¬
cients, 52.000 milions de pessetes.
S'aproven, per unanimitat, ambdues mocions, incor¬
porant a la primera l'adjectiu «espanyol» després del
mot «Govern».
El Sr. Alcalde fa avinent que en la reunió del Consell
Municipal Permanent s'acordà deixar sobre la taula fins
a la propera sessió dues mocions dels Grups Popular i
de Convergència i Unió, relatives als emoluments del
personal municipal en l'exercici de 1993.
El Sr. Fernández observa que aquest assumpte es
deixà sobre la taula a condició que el govern municipal
presentés, abans d'aquesta sessió, un informe jurídic
sobre la possible il·legalitat dels pactes amb el personal
municipal, cosa que no s'ha produït; el Sr. Clos s'excu¬
sa per no haver fet arribar al Grup Popular tal informe,
que ja és en mans dels altres Grups; i el Sr. Fernández
confia que en la propera sessió es pugui debatre la
moció o, si més no, s'expliquin els increments salarials
aplicats al personal municipal.
A continuació la Presidència dóna compte que ha
rebut els escrits següents en forma de moció:
Dels Srs. Lacalle, Fernández, Vidal-Quadras, i Àlva-
rez:
1) Que l'Ajuntament procedeixi a deixar sense efecte
tots els embargaments travats sobre comptes corrents
de ciutadans per pressumpte impagament de multes de
circulació.
322 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 20-V-1993
2) Que se suspengui, també, la tramitació dels expe¬
dients d'embargament de comptes corrents que puguin
seguir-se a instància de l'Institut Municipal de Recapta¬
ció de Barcelona.
Dels Srs. Amat, Bonet, i Mas:
1) Instar el Govern municipal a complir amb estricta
fidelitat els preceptes continguts en l'acord del Consell
Plenari de 29 de maig de 1992 i, de manera molt
especial, aquell que fa referència a l'embargament de
comptes corrents.
2) Instar el Govern municipal que deixi sense efecte
totes aquelles accions d'embargament en les quals
s'apreciïn defectes de procediment.
3) Instar el Govern municipal a paralitzar totes aque¬
lles accions d'embargament que no s'ajustin al contin¬
gut del punt 4.5 de l'acord abans esmentat.
4) Instar el Govern municipal que presenti, amb ca¬
ràcter immediat, una relació detallada de tots els expe¬
dients d'embargament de comptes corrents instruïts en
els darrers dotze mesos i que afectin deutes per infrac¬
cions de les normes de circulació. Aquesta relació
haurà d'especificar el nombre de titulars embargats i
també una distribució percentual dels imports embar¬
gats i de la tipologia de les infraccions comeses que
han estat finalment objecte del procediment d'embarga¬
ment.
El Sr. Alcalde, referint-se als dos escrits precedents,
significa que els Alcaldes de Madrid, València i Tar¬
ragona, en els contactes que hi ha mantingut sobre
aquesta qüestió, li han donat a entendre que no seria
bo per a ningú que aquest Ajuntament modifiqués la
seva política de cobrament de multes, sinó que ha de
continuar per la via que segueix i que és la legalment
establerta.
Creu que el debat d'avui no pot deixar en la ciutada¬
nia la impressió que l'Ajuntament renuncia a fer complir
la llei i a sancionar les infraccions.
Puntualitza que les trameses d'infractors morosos es
fan trimestralment per exigències informàtiques de les
entitats bancàries; que no s'ha d'alarmar socialment la
població parlant d'embargament total dels comptes,
quan només s'opera la retenció i descompte d'una part
del saldo en la quantia corresponent a l'import de les
sancions acumulades, procediment que, tanmateix, a
ell tampoc li agrada perquè personalment es decantaria
per altres mesures menys oneroses per a la privacitat
de les persones, com ara facultar els Alcaldes per a la
suspensió, retirada o rebaixa dels punts del carnet de
conduir; que l'equip de govern no ha trencat en cap
moment els compromisos assumits davant d'aquest
Plenari ni ha volgut sorprendre la bona fe dels Grups
municipals; que les multes s'han de pagar i per veure
acomplert el desig de posar-ne menys hi ha dos ca¬
mins: l'un deixar d'imposar-ne, i l'altre cobrar les que
. s'imposen; i que després del notable esforç inversor fet
els darrers anys, aquest Ajuntament té prou autoritat
moral per demanar als ciutadans un esforç d'urbanitat i
per aplicar la llei a la minoria que infringeix les normes
de convivència establertes democràticament.
El Regidor de Finances, Sr. De Nadal, assenyala que
l'acta de la sessió de 29 de maig de 1992 reflecteix el
consens de tots els Grups municipals sobre la necessi¬
tat de pagar les multes, criteri que comparteix l'opinió
pública; que el consens també és general quant a la
necessitat de sancionar els conductors que infringeixin
les normes de disciplina, ja que sanció és un dels
mètodes per canviar conductes; que l'equip de govern
ha recollit aquests tres objectius: la defensa dels via¬
nants, dels transports públics i dels conductors que
paguen les seves multes, la defensa de la seguretat
activa i passiva i la defensa del medi ambient.
Comenta que tanmateix, de tant en tant, aquest
consens s'enteranyina imputant a l'actuació municipal
un ànim recaptatori que queda desvirtuat: a) perquè el
producte de les multes, el 1992 no superà els 1.400
milions de pessetes (equivalents a l'1 % del Pressupost)
dels quals 450, cobrats pels serveis de recaptació de la
Diputació perquè corresponien a infractors de fora de la
Ciutat, tingueren uns costos de recaptació superiors a
tal rendiment, circumstància que demostra el mòbil
d'equitat que guia l'actuació municipal; i b) perquè hi
ha el compromís de dedicar els excedents marginals
que s'obtinguin de la recaptació de les multes el 1993
en relació a 1992, a corregir el desgast de la Ciutat
provocat per les infraccions de trànsit.
Addueix que, sovint, la singularitat de la nostra Ciutat
és un altre dels elements amb què s'enterboleix l'actua¬
ció municipal en la qüestió de les multes, però aquí
s'estan seguint els procediments que s'apliquen en tots
els Ajuntaments, i en Municipis propers al nostre s'ha
recorregut, fins i tot, al mètode de les retencions de la
nòmina, a vegades per quantitats que no superen les
10.000 pessetes.
Sosté que si bé des del punt de vista jurídic la
discussió podria allargar-se indefinidament, en tot cas
l'actuació municipal està avalada pels deguts assesso¬
raments jurídics; que hi ha la tendència a fer dogma de
fe les afirmacions de les entitats dedicades a la defensa
dels automobilistes sobre els percentatges d'errors,
quan es basen només en les persones que hi acudei¬
xen en haver detectat un possible error; que, com ha
indicat el Sr. Alcalde, cal distingir clarament els concep¬
tes d'immobilització i embargament de comptes, el
darrer dels quals equival virtualment a un aval en
garantia del deute i, per tant, es pot deixar sense efecte
amb la constitució formal d'un aval.
Destaca que l'actuació municipal pretén aconseguir
més seguretat i més civilitat i menys abusos de les
situacions de fet fortes sobre les situacions de dret
dèbils, objectius que creu compartits per tothom.
En resposta a les crítiques que s'han fet argumenta:
a) pel que fa al concepte de multireincidència: que,
segons els llistats d'ordinador, els aproximadament
14.000 infractors embargats acumulen 201.015 san¬
cions, de les quals només en uns 400 casos és
discutible si figuren o no incloses dintre els vuit pecats
capitals de la conducció; que el 70 % dels embarga¬
ments corresponen a persones que han fet una infrac¬
ció capital o acumulen més de deu multes i tan sols el
8,3 en té menys de deu sense que això exclogui
l'existència d'altres infraccions pendents; b) pel que fa
als errors detectats en el moment de les consultes: que
sobre les 6.000 consultes produïdes els darrers deu
dies només s'han detectat errors (deguts majoritària¬
ment al fet de no haver-se comunicat el canvi de titular
del vehicle) en 96, és a dir, en un 1,83%, tot i
computar-hi, cautelarment, com error el supòsit en què
no s'ha reconegut l'autenticitat de la firma justificativa
de la notificació; c) pel que fa al caràcter espasmòdic
del procediment d'embargament: que obeeix als reque¬
riments informàtics al·legats per les Caixes, però es
procurarà escurçar-ne els terminis.
Insisteix, finalment, que l'actuació municipal pretén
canviar les pautes culturals de pagament de les multes,
NÚM. 14 20-V-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 323
cosa que no s'assolirà mai si cada vegada que l'olla és
a punt de bullir, s'hi tira aigua freda.
El Sr. Lacalle, després de puntualitzar que l'actuació
municipal comporta un embargament parcial del comp¬
te per la quantitat fixada en cada cas, manifesta que
després d'una polèmica que s'arrosega des de l'any
passat, el Grup Popular està disposat a un pacte que
consisteixi a fer les coses com cal, perquè la gent entén
les actuacions municipals quan els procediments són
correctes i s'expliquen suficientment, però no quan se
la tracta com a delinqüents i se li embarguen els
comptes per 4.000 o 5.000 pessetes o per multes
prescrites o notificades malament o per un cotxe o per
un pis que ja no és seu des de fa molt temps.
Subratlla que la intrusió de l'Ajuntament en la privaci-
tat d'un compte crispa, sobretot quan es deu a un error
administratiu i, per tant, ha de produir-se com a última
mesura i no constituir una pràctica habitual i corrent,
sobre la legalitat de la qual reitera a l'Alcaldia la petició
de l'informe que formulava ja fa un any; que la campa¬
nya d'embargament de comptes i salaris ha creat una
alarma social innecessària en no haver-se adonat de les
imperfeccions dels actuals fitxers i registres, les quals
han obligat la gent a patir molèsties i cues en les
oficines administratives; que tothom hauria entès
aquestes mesures si s'haguessin dirigit contra les per¬
sones multireincidents o que condueixen de manera
perillosa, damunt les quals ha de caure tot el pes de la
llei, però no entén en canvi l'equiparació d'aquestes
conductes a una sola infracció d'aparcament; i que tot
això ho confirma una estadística del Reial Automòbil
Club de Catalunya, segons la qual un 20 % dels embar¬
gaments són inferiors a 12.000 pessetes, un 40% és
mou entre les 12.000 i les 20.000 pessetes, un altre
30 % oscila entre les 20.000 i les 50.000 pessetes, i
només el 10 % supera aquest darrer import.
Creu, doncs, que cal en primer lloc una depuració
dels fitxers i registres municipals per evitar els errors
administratius que, segons el mateix Reial Automòbil
Club, volten entre el 25 i el 30 %.
Comenta que quan el trànsit urbà ha millorat gràcies
a les noves infrastructures viàries, a la construcció de
nous aparcaments (malgrat que el dèficit de 250.000
places continua fent encara molt difícil aparcar) i a
l'aparició de noves zones blaves (que una sentència del
Tribunal Superior de Justícia de Madrid considera no
ajustades a dret) i quan en els darrers mesos no s'ha
copsat un augment de la indisciplina vial, ningú no
comprèn les mesures extremes que s'han adoptat
últimament i que s'atribueixen a la necessitat de trobar
noves fonts d'ingressos per amortitzar els deutes muni¬
cipals a pesar d'haver anunciat l'Alcaldia que el produc¬
te s'aplicaria a la pavimentació viària.
Insisteix que cal fer un esforç per corregir els errors i
passar d'una situació d'alarma social a una altra de
normalitat, entesa i assumida per tothom; i insta l'Alcal¬
dia a paralitzar els procediments en curs, a convocar
una reunió d'urgència dels Grups municipals (que tenen
el comú objectiu d'aconseguir unes quotes més altes
de qualitat de vida, seguretat vial i convivència ciutada¬
na) i a aplicar una amnistia de multes excepte en els
casos en què hi hagi multireincidència o perillositat.
Reconeix que de la sessió del maig de l'any passat
sortiren mesures positives com la tolerància d'aparca¬
ment nocturn en determinades zones, el préavis de
sanció en determinades infraccions estàtiques, la re¬
ducció del 50 % de la multa per pagar-la dintre dels deu
dies següents a la notificació o la creació del Consell de
Circulació, Seguretat i Disciplina Vial; però lamenta que
s'hagin desoït les recomanacions del Síndic de Greu¬
ges sobre l'embargament de comptes.
Propugna la implantació del carnet conduir per punts,
la discussió del quadre de sancions, la convocatòria de
la Comissió de Disciplina Vial i el compliment, en els
embargaments de comptes, dels requisits fixats en la
interlocutòria del Tribunal Suprem de 16 de març de
1992. Expressa l'oposició del seu Grup a la reducció de
les multes per infringir la senyalització, obstaculitzar la
via pública, crear perill en les parades, circular a veloci¬
tat excessiva o reduir-la sobtadament i obstruir el pas
dels vehicles d'urgències, però també a l'increment de
les multes per l'incompliment de determinades prohibi¬
cions en matèria d'aparcament; i comparteix, en canvi,
el tractament que es dóna a l'estacionament en doble
fila, en passos zebra o en zones de càrrega o descàr¬
rega, al llançament d'objectes a la via pública i a la
circulació per les voreres.
Recomana, per últim, que es doni la deguda prioritat
a les polítiques de potenciació dels transports públics,
d'aparcament i de pavimentació i enllumenat dels nos¬
tres carrers i a les campanyes sobre l'ús de la via
pública; que es respectin les garanties del procediment
per evitar la indefensió dels ciutadans; i que es posi fi al
penós espectacle viscut els darrers dies, que ha perju¬
dicat la credibilitat d'aquest Ajuntament.
El Sr. Mas expressa, d'antuvi, la seva sorpresa per¬
què, a juí seu, el Sr. Lacalle no ha formulat cap
aportació que no estigués recollida en l'acord plenari de
29 de maig de 1992, en el qual el Grup Popular optà per
l'abstenció, i perquè les intervencions dels represen¬
tants de l'equip de govern, en sostenir que les multes
s'han de pagar, semblen partir de la base que l'oposició
no ha entès tal pacte, ja que el seu Grup no ha
qüestionat mai tal principi, ans hi ha afegit que no hi
podia haver amnistia perquè provocaria un greuge
comparatiu, i també accepta l'embargament dels
comptes corrents.
Enumera com a conseqüències positives de tal acord
el préavis de sanció en les infraccions de la zona blava,
les millores del procediment de notificació, el nou qua¬
dre de multes i, especialment, la bonificació del 50 %
de certes multes si es pagaven dintre els primers deu
dies, mesura que ha millorat el pagament voluntari; i
com a resultats poc satisfactoris menciona, en canvi, la
no reducció del nombre de multes (que continua essent
excessiu: 220.000 el 1992), els criteris amb què es
formulen les denúncies (un 37 % continuen essent per
infraccions en zona blava), la persistència de determi¬
nades deficiències legals (com les relatives a la zona
blava), la no creació de la Comissió de Disciplina Vial, la
manca de criteris definidors de la multireincidència i la
no confecció del padró de reincidents.
Subratlla que tots aquests inconvenients donaven al
seu Grup prou motius per abandonar tal pacte, però no
ho féu, sinó que tingué molta paciència, com demos¬
tren els dos escrits que llegeix textualment: l'un de 25
de novembre de 1992, on s'assenyala la necessitat de
discutir en el Consell de Circulació, Seguretat i Discipli¬
na Vial la pretensió de notificar les multes mitjançant un
padró, mesura que podria incidir en els hàbits dels
ciutadans i provocar-los incomoditats innecessàries; i
l'altre de 25 de gener de 1993, on s'apressava l'entrada
en funcionament «la Sindicatura de Multes» a fi de
rellançar actituds de respecte i confiança envers les
324 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 20-V-1993
normes que regulen un aspecte tan important per a la
convivència ciutadana, com és la circulació.
Comenta que ambdós escrits deixen ben palesa la
voluntat del Grup de Convergència i Unió de no des¬
marcar-se dels acords assolits, voluntat que els seus
representants reiteraren en la reunió de la Comissió de
seguiment del proppassat dia 16, on es prengué el
compromís d'enllestir abans de l'estiu els criteris defini¬
dors de la multireincidència i de les infraccions d'espe¬
cial gravetat i de posar en marxa, en un termini de
quinze dies, la Comissió de Disciplina Viària; tanmateix
poques hores després el seu Grup tenia coneixement
de la notificació massiva de provisions d'embargament
per multes de circulació, que trenquen la lletra i l'esperit
de l'acord del mes de maig de l'any passat.
Significa que el Sr. De Nadal ha qüestionat les esta¬
dístiques d'una entitat molt respectable i arrelada que
defensa els interessos dels seus associats, on es
detectava un marge d'errors entre el 25 i el 30 per 100;
ara bé, en tot cas, el percentatge de l'1 % adduït pel
Regidor de Finances tampoc resulta digerible per al seu
Grup, sobretot quan es tracta de l'últim tràmit d'un llarg
procés administratiu, al capdavall del qual no pot haver-
hi errors.
Observa que, segons els esmentats acords, que
consten per escrit, els embargaments eren mesures
extremes i havien de seguir un ritme similar en el temps;
tanmateix mentre durant tot 1992 se'n decretaren 1.813
enguany ja en portem 12.224, dels quals un 60%,
segons les estadístiques abans citades, són per uns
imports inferiors a les 20.000 pessetes, percentatge
que novament contrasta amb els facilitats pel Sr. De
Nadal, i això explica la informació que es demana en la
moció del seu Grup.
Mostra la seva sorpresa davant la cerimònia de la
confusió provocada per les declaracions d'alguns que
sostenen la il·legalitat i, fins i tot, la inconstitucionalitat
de les mesures adoptades, i de l'equip de govern que
invoca l'obligació de complir la legalitat vigent, però, en
canvi, prescindeix de la declarada en diverses sentèn¬
cies judicials sobre la zona blava. Hi afegeix que a la
mateixa confusió contribueixen les declaracions del
Regidor de Finances en el sentit que no s'havien
decretat embargaments per una sola multa (cosa que
segons les seves notícies no és exacta) o que, com a
mínim, es tractava de casos que tenien altres multes
darrera (cosa que el porta a preguntar per què no s'ha
decretat l'embargament per totes i no només per l'últi¬
ma) i també en el sentit que s'han aplicat criteris de
multireincidència, ja que en virtut de l'acord del maig de
l'any passat els havia de determinar la Comissió de
Disciplina Vial.
Afirma que, contràriament a l'opinió del Sr. Alcalde,
l'embargament de comptes no ha estat una bona
notícia per al seu Grup, que s'ha sentit menystingut; vol
creure que per a l'Àmbit de la Via Pública els acords
assolits el maig de l'any passat continuen essent vàlids,
però es tem que en el conjunt de l'equip de govern el
compromís s'ha diluït perillosament o no és prioritari
perquè, quan un Grup de l'oposició, per sentit de la
responsabilitat, signa un pacte sobre una matèria tan
poc agraïda políticament, no es poden endegar accions
al marge de tal consens.
Pensa que el repte inherent al fet que, segons dades
municipals, només s'està cobrant un 10 % de les mul¬
tes imposades, no es pot resoldre des de la prepotèn¬
cia matant mosques a canonades, sinó actuant, també
l'Ajuntament, amb urbanitat per definir un nou model de
relacions amb el ciutadà, basat no tan sols en el garrot,
sinó en una via que exigeix temps, paciència i un ús
intel·ligent dels instruments al seu abast.
Diu, en conclusió, que el seu Grup no pot mantenir la
seva corresponsabilitat en un acord global, en el com¬
pliment del qual se sent absolutament defraudat, tan¬
mateix deixa encara una petita porta oberta: la immedia¬
ta constitució de la Comissió de Disciplina Vial, des de
la qual està disposat a continuar treballant.
El Sr. Lucchetti considera, en primer lloc, que el
present debat sobre les multes s'hauria d'inscriure en
un altre de molt més general, que el seu Grup reclama
des de fa molt temps, sobre el dualisme transport
públic - transport privat i la cultura de l'automòbil, en la
qual la multa hauria d'ésser l'«ultima ratio»: espera,
doncs, que tal debat més ampli es tingui en una
propera sessió, sobretot en vista de la política contra¬
dictòria que es porta en aquesta matèria i que el seu
Grup ja assenyalà quan s'analitzaren els resultats de
l'Operació Nadal i els preus dels aparcaments del
centre urbà
Fa notar, a continuació, que els acords de l'any
passat tenien punts d'interpretació inconcrets, com ara
els conceptes de multireincidència i especial gravetat,
dels quals, mitjançant l'ordinador, se n'ha fet una inter¬
pretació barroera que ha creat alarma social en actuar
com un elefant que entra en una botiga de plats i olles:
propugna, doncs, una reunió immediata de la Comissió
de Disciplina Vial per definir tals conceptes i polir la
interpretació dels acords de l'any passat.
Creu, finalment, que cal complir els acords de l'any
passat procurant que les multes siguin poques, però
ben posades i ben notificades, i retirant els embarga¬
ments en els procediments en marxa, quan s'hi detecti
l'incompliment dels criteris de multireincidència i extre¬
ma gravetat; i, alhora, es declara partidari de portar
també fins a les últimes conseqüències l'obligació de
pagar determinats tributs.
El Sr. Lacalle, contestant les al·lusions del Sr. Mas,
significa que la culpa de la situació actual la tenen els
signataris del pacte de l'any passat, en el qual el Grup
de Convergència i Unió s'embarcà sol i ara vol desmar-
car-se'n; i que la bel·ligerància, que no té sentit, de
l'esmentat Regidor envers l'altre Grup de l'oposició tal
vegada es deu al fet que el Grup Popular no s'equi¬
vocà en el seu posicionament i el de Convergència i
Unió sí.
El Sr. Torres contesta les intervencions anteriors dient
que el Sr. Lacalle no ha explicat quin mètode usaria per
fer pagar les multes i, una vegada més, ha posat en
qüestió la legalitat de l'actuació municipal invocant una
sentència que es limita a declarar la il·legalitat de la taxa
aplicada a Madrid per uns serveis de control i vigilància,
quan a la zona blava de Barcelona s'està aplicant un
preu per l'ús de sòl públic, concepte que està recollit
per la Llei d'Hisendes locals; que no hi ha hagut
l'increment de la zona blava que l'esmentat Regidor
assenyala; que s'han posat ja en pràctica la majoria de
les mesures previstes en l'acord de l'any passat, que
era un bon document; que, concretament, s'ha implan¬
tat des de l'1 de juliol de l'any passat la bonificació del
50 % de les multes als infractors que paguin per la via
voluntària, s'ha reduït al 71 % el percentatge de multes
per infraccions estàtiques, que abans superava el 80 %,
s'ha produït una especialització de l'acció de la Guàrdia
Urbana segons la instrucció que marcava una prelació
NÚM. 14 20-V-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 325
entre les diverses infraccions; que s'han tramès a ia
Direcció General de Trànsit 18.000 denúncies per in¬
fraccions d'extrema gravetat que poden comportar la
retirada del carnet de conduir, fet que permet rebatre
l'acusació d'afany recaptatori que s'atribueix a l'Ajunta¬
ment; que en el camp de l'acció preventiva la Guàrdia
Urbana ha practicat unes 23.000 proves de control
d'alcoholèmia, de les quals han resultat unes 2.500
sancions, i ha fet nombrosos avisos personals als
motoristes que no portaven casc; i que la possibilitat de
recórrer a un padró per completar el tràmit de notifica¬
ció s'ajusta als canvis normatius operats per la nova Llei
de Règim jurídic de les Administracions públiques i de
procediment administratiu comú.
Explica que la constitució de la Comissió de Discipli¬
na Vial s'ha posposat perquè tenia dues funcions, la
d'impulsar i debatre propostes de canvis legislatius, i la
de formular, per mitjà d'un equip tècnic, propostes
vinculants per a la resolució dels recursos, però posada
en qüestió aquesta darrera possibilitat després de l'en¬
trada en vigor de la Llei esmentada, es convingué
ajornar la constitució de tal comissió que exigia, per
altra banda, la modificació prèvia de la normativa regu¬
ladora del Consell de Circulació, Seguretat i Disciplina
Vial, decisió presa el passat mes octubre.
Posa en relleu el fet que en les diverses reunions de
la Comissió de seguiment s'ha anat valorant l'aplicació
de les mesures previstes en l'acord del maig de l'any
passat i s'han posat en debat els criteris de la multirein-
cidència (els quals han de partir dels paràmetres resul¬
tants d'un estudi que està elaborant un equip de
sociologia de la Universitat, i de les estadístiques fetes
en col·laboració amb el Reial Automòbil Club de Catalu¬
nya), concepte que es confiava de poder exposar al
Consistori cap al mes de juny, però mentrestant s'ha
pres com a determinants l'acumulació d'una determina¬
da quantia de multes i la incidència de la indisciplina
sobre els anomenats vuit pecats capitals de la circula¬
ció; que això no obstant, en virtut de l'article 69 de la
Llei de Trànsit, circulació i seguretat vial, correspon a la
Direcció General de Trànsit establir els criteris de la
multireincidència necessaris per a la implantació del
permís de conduir per punts, el qual a Anglaterra, en
recollir l'historial de cada conductor, serveix a les em¬
preses com un element de valoració de la personalitat
dels aspirants a un lloc de treball; i que per tot això
pensa proposar que la configuració de la Comissió de
Disciplina Vial resti oberta no tan sols als Grups munici¬
pals, sinó a la composició determinada en el seu mo¬
ment.
El Sr. De Nadal indica que, malgrat l'argumentació
del Sr. Lacalle, les estadístiques del Reial Automòbil
Club de Catalunya no han pogut prendre per base
l'expedient personal íntegre de cada infractor, de mane¬
ra que un embargament per 16.000 pessetes normal¬
ment té darrera, salvant un petit marge d'errors, multes
per un import molt superior a causa de la lentitud
excessiva dels procediments vigents; que s'està estu¬
diant la implantació de màquines per simplificar el tràmit
de pagament de multes i tributs municipals mitjançant
targetes de crèdit i es preveu tenir-ne instal·lades unes
seixanta pel mes de juny i unes quatre-centes a final
d'any; que durant l'any passat només es produïren
3.000 embargaments, perquè eren els que aleshores
reunien els requisits pactats, però ara ja n'hi ha molts
més que els reuneixen; que la intervenció del Sr. Mas
ha tingut uns aspectes positius i altres que contribuei¬
xen a l'enteranyinament que dificulta el pagament de
les multes; que es disposa d'un cens de multireinci-
dents (concepte que ell aplicaria a tothom que superi la
mitjana de multes), que parteix de l'acumulació de cinc,
i, si algú ha rebut notificació per una sola és perquè es
tracta d'una infracció capital o perquè té darrera un
expedient com a multireincident.
Troba contradictori que el Grup de Convergència i
Unió demani un cens de reincidents i, alhora, s'oposi a
la publicació del padró de multats; i comenta que una
política d'exemplaritat centrada només en els 148 in¬
fractors que acumulen més de cent multes, impediria
donar explicacions convincents al veí que ha de patir
les incomoditats d'un cotxe aparcat a la vorera.
El Sr. Cullell assenyala que aquest matí l'Alcaldia ha
quedat en minoria en dues ocasions: l'una respecte a la
pròrroga del pressupost, i l'altra respecte a l'aplicació
formal del pactes del maig de l'any passat; i que si el Sr.
Alcalde hagués preguntat als de les ciutats que ha
esmentat si l'oposició dóna suport a la respectiva
política, hauria obtingut respostes negatives almenys en
un cas, mentre que aquí el Grup de Convergència li'n
dóna, malgrat el cost polític d'aquesta actitud.
Remarca que el seu Grup, sense embuts, valora
positivament els acords del maig de 1992, però l'equip
de govern no ha sabut, o no ha volgut complir-ne la
lletra i l'esperit i, per tant, ara li toca jugar la peça i
rectificar deixant les diligències d'embargament massiu
i indiscriminat i impulsant la creació de la Comissió de
Disciplina Vial, en la qual el Grup Municipal de Conver¬
gència i Unió intentarà continuar fent aportacions per a
la concreció d'uns criteris que no es poden deixar en
mans d'un ordinador.
El Sr. Clos puntualitza que els embargaments no han
estat massius ni indiscriminats; que culminen una llarga
tramitació que té una durada de sis mesos i en el curs de
la qual s'entra en contacte vuit vegades amb l'infractor;
que el Grup de Convergència i Unió no ha expressat el
seu desacord fins a la present -que és la quarta- onada
d'embargaments; que els quatre Grups han insistit en el
principi que pagar les multes és, encara que no sigui
agradable, una exigència cívica; els mecanismes per a
fer-les efectives varien d'un país a l'altre, tanmateix solen
ésser molt més incontrovertibles i radicals en països que
gaudeixen de més disciplina i seguretat vial que el
nostre; que no està en mans de l'Ajuntament triar el
mecanisme repressiu per aconseguir el pagament de les
multes i mentre no es disposi d'altre, s'ha d'aplicar
l'actual, encara que no agradi; que de l'import total
executat en aquesta quarta onada d'embargaments,
només una tercera part correspon a multes i les altres
dues són per tributs municipals; que el pagament de les
multes s'ha de fer respectar perquè afavoreix la discipli¬
na vial, sobretot quan un 60 % de la població no comet
cap infracció en un any i un altre 10 o 15 per 100 paga
sempre les seves multes, de manera que un 70 % de la
població té regularitzada la seva situació.
La Sra. Vintró, en rèplica a les paraules del Sr. Cullell,
matisa que el Grup d'Iniciativa per Catalunya ha votat al
costat del Grup Socialista en la primera qüestió esmen¬
tada pel Sr. Cullell i no comparteix l'estricta literalitat de
les mocions en debat, de manera que no s'ha produït la
situació de minoria assenyalada pel Regidor conver¬
gent; i que el Grup Iniciativa per Catalunya forma part
de l'equip de govern encara que, en determinades
qüestions, tingui posicions pròpies i, fins i tot, discre¬
pàncies, que el Sr. Cullell no ha d'interpretar.
326 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 20-V-1993
El Sr. Alcalde clou el debat dient que la majoria resta
oberta al diàleg i la minoria ha de reconèixer que la
recaptació de les multes no té per finalitat el finança¬
ment de l'activitat municipal. Hi afegeix que si bé la
Ciutat gaudeix d'una disciplina notable per a una ciutat
llatina, després de quatré o cinc anys d'obres viàries
que fomentaren una certa disciplina, l'Ajuntament, ma¬
joria i minoria, amb tota l'autoritat que li dóna l'esforç
fet, ha de procurar l'ús correcte de les noves infrastruc¬
tures i aconseguir tant per mitjà de la persuasió, la
urbanitat, el diàleg i l'exemple com per mitjà de l'aplica¬
ció dels instruments al seu abast, posar la Ciutat al nivell
europeu en el camp de la disciplina vial: per tant,
demana a la minoria el coratge d'ajudar a mantenir allò
que cal, i a perfeccionar allò que està per acabar, sense
crear alarma social.
Creu, també, que cal demanar als òrgans pertinents
la implantació del carnet per punts, de la vinyeta per a
l'impost de circulació, i de sistemes més europeus per a
la persecució de la indisciplina vial, atesa la desjudicia-
lització existent en aquesta matèria.
Subratlla, per últim, que no es maten pas mosques a
canonades, perquè la indisciplina vial no és pas una
qüestió menor en uns moments en què la gent està
demanant als poders públics més proximitat i més
quotidianitat, és a dir, més atenció als problemes de la
vida diària, sobretot quan Barcelona està exportant
models culturals a la resta de Catalunya: per tot això,
ofereix un diàleg profund i sincer però sense renúncies.
Tot seguit la Presidència fa avinent que ha quedat
subsumida i tractada en el punt núm. 9 del despatx
d'ofici la moció d'Iniciativa per Catalunya relativa a la
pròrroga del termini de la consulta institucional del Pla
territorial general de Catalunya i a l'obertura d'un debat
nacional sobre aquest document; i que té el caràcter de
prec el escrit següent:
Dels Srs. Lacalle, Vidal-Quadras, Fernández i Àlvarez.
El Consell Plenari de l'Ajuntament de Barcelona insta
la Comissió de Govern a presentar davant del Departa¬
ment de Benestar Social un pla especial per atendre les
necessitats dels vells amb clemència senil de la ciutat
de Barcelona, mitjançant un increment dels serveis
d'ajut domiciliari, de les residències assistides i dels
centres sanitaris especialitzats.
El Sr. Vidal-Quadras exposa que a Catalunya, com a
la resta d'Espanya i a tot Europa, el pes demogràfic de
la gent gran és cada dia més alt i això implica, també,
una incidència creixent de les malalties associades a la
degeneració de les funcions del sistema nerviós; que,
concretament, a Barcelona el 1990 hi havia entre
14.000 i 20.000 persones afectades per demència
senil, xifres amb tendència a incrementar-se en el futur,
i no obstant això hi ha uns greus dèficits en els serveis
de diagnòstic, tractament i assistència a aquestes per¬
sones; que la institució familiar clàssica necessita ser¬
veis de reforç en no poder-ne tenir cura, ja que els
horaris laborals i les característiques de la vida moderna
fan inviable mantenir el malalt senil a la pròpia llar i
obliguen a ingressar-lo; que tanmateix ni els serveis
assistencials a domicili, ni els centres de dia ni les
residències per a dements senils es troben a l'alçada
de les necessitats i no assumeixen, ni de bon tros, les
quotes que la Comissió Municipal de Benestar Social
considera necessàries: i això explica, doncs, l'escrit del
seu Grup per aconseguir, defugint d'enfocaments parti¬
distes, la universalització dels serveis assistencials a
tots els malalts senils de la nostra Ciutat.
El Sr. Alcalde contesta que, tal com es demana en
l'escrit, la Comissió de Govern cursarà el pertinent
escrit al Departament de Benestar Social; i matisa que
l'augment de les malalties mentals degeneratives es
deu al fet que cada dia hi ha més gent gran.
A continuació el mateix Sr. Alcalde assenyala que
igualment té el caràcter de prec un altre escrit dels Srs.
Lacalle, Fernández, i Àlvarez relatiu a la modificació de
l'impost sobre les activitats econòmiques, a la revisió de
les seves quotes i al canvi de redacció de la disposició
addicional 12a. de la Llei de les Hisendes locals, de 28
de desembre de 1988; i el Sr. Àlvarez manifesta que el
reformularà per escrit.
No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presi¬
dència aixeca la sessió a les catorze hores i quaranta
minuts.
Acta de la sessió extraordinària celebrada el dia 3
d'abril de 1993, i aprovada el dia 30 d'abril de
1993
Al Saló de Cent de la Casa de la Ciutat de Barcelona,
el dia tres d'abril de mil nou-cents noranta-tres, es
reuneix el Consell Plenari en sessió extraordinària, sota
la presidència de l'Excm. Sr. Alcalde Pasqual Maragall i
Mira. Hi concorren els ll ims. Srs. Tinents d'Alcalde Lluís
Armet i Coma, Joan Clos i Matheu, i Eulàlia Vintró i
Castell, i els II Ims. Srs. Regidors Marta Mata i Garriga,
Joaquim de Nadal i Caparà, Juan José Ferreiro i Suàrez,
Joan Torres i Carol, Enric Truñó i Lagares, Albert Batlle i
Bastarda, Guerau Ruiz i Pena, Xavier Valls i Serra, Oriol
Bohigas i Guardiola, Carolina Homar i Cruz, Núria Gis¬
pert i Feliu, Francesc Narvàez i Pazos, Joan Fuster i
Sobrepere, Xavier Casas i Masjoan, Josep M. Vegara i
Carrió, Antoni Lucchetti i Farré, Francesc Vicens i Giralt,
Josep M. Cullell i Nadal, Josep Caminal i Badia, Artur
Mas i Gavarró, Josep M. Samaranch i Kirner, Sara M.
Blasi i Gutiérrez, Jordi Bonet i Agustí, Teresa Perelló i
Domingo, Fèlix Amat i Parcerisa, Antoni Marcet i Roca-
bert, Daniel Fabregat i Llorente, Joan Puigdollers i
Fargas, Joan Antoni Audet i Novell, Josep L. Olmedo i
López, Jaume Alsina i Oliva, Enric Lacalle i Coll, Aleix
Vidal-Quadras i Roca, José Alberto Fernández i Díaz,
Emilio Àlvarez i Pérez, assistits per I'll Im Sr. Secretan
General, Jordi Baulies i Cortal, que certifica.
Excusen la seva assistència els ll·lms. Srs. Antoni
Santiburcio i Moreno, Francesc Trillas i Jané, Joan
Colldecarrera i Ortiz, i Modest Batlle i Girona.
Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Lluís Mata i
Remolins.
Constatada l'existència de quòrum legal, l'Excm. Sr.
Alcalde obre la sessió a les dotze hores i quinze minuts,
amb les paraules següents:
«Molt Honorable President de la Generalitat en fun¬
cions, Autoritats, ciutadanes i ciutadans, la mort d'un
gran ciutadà ens agermana sempre i imposa una treva
que fa petiteses les nostres passions de cada dia. Amb
gran emoció donem inici al Consell Plenari extraordinari
de l'Ajuntament de Barcelona i acte d'homenatge de la
Ciutat a la figura de Don Joan, Comte de Barcelona.
Prendran la paraula successivament els quatre grups
municipals que formen part d'aquest Plenari.»
Primerament hi intervé l'll ima. Sra. Eulàlia Vintró i
Castells, Presidenta del Grup Municipal d'Iniciativa per
Catalunya, la qual pronuncia el parlament següent:
NÚM. 14 20-V-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 327
«Molt Honorable President de la Generalitat, Excm.
Sr. Alcalde, Sres. i Srs. Regidors, Autoritats, Senyores i
Senyors: El Saló de Cent de la Ciutat Comtal, i avui és el
dia de recordar aquest caràcter, esdevé l'escenari obli¬
gat i històric del Consell Plenari extraordinari en honor
de Don Joan de Borbó, Comte de Barcelona, amb
motiu de la seva mort. Com a Presidenta del Grup
Municipal d'Iniciativa per Catalunya i com a membre del
govern de la Ciutat, vull manifestar el nostre respecte
personal i polític per la personalitat humana, dinàstica i
institucional de Don Joan i el nostre sincer condol a tota
la Família Reial.
La història d'Espanya d'aquest segle, tan sovint fal¬
sejada i manipulada, té també un deute amb la figura
de Don Joan. Ben segur, un cert distanciament en el
temps, una més gran perspectiva històrica i les aporta¬
cions rigoroses i desapassionades dels historiadors
actuals i futurs fixaran el seu perfil d'una forma més
objectiva, contextualitzada i, en definitiva, més ajustada
a la veritat.
Lluny, doncs, de tenir la pretensió d'intervenir en
aquest marc, permetin-me, tanmateix, de subratllar al¬
guns trets significatius de la trajectòria política del
Comte de Barcelona. Demòcrata convençut, el Manifest
de Lausana de 1945 significà no només la desqualifica¬
ció pública del règim del General Franco, en paraules
literals inspirat des del principi en els sistemes totalitaris
de les Potències de l'Eix tan contraris al caràcter i a la
tradició del nostre poble, sinó també, i fonamentalment,
la projecció de l'ideari polític de Don Joan: constitució
política aprovada per votació popular, reconeixement
dels drets inherents a la persona, garantia de les
llibertats polítiques, assemblea legislativa electa, reco¬
neixement de les diversitats regionals, àmplia amnistia
política, una més justa distribució de la riquesa i supres¬
sió dels injustos contrastos socials, en cita gairebé
literal; amb altres paraules, Monarquia institucional en
un Estat de Dret i llibertats. Els Pactes de Sant Sebastià
de l'any 1948, l'anomenat Contuberni de Munic, l'any
1962, la Platajunta de l'any 1974, representen la línia de
continuïtat pública, encara que no sigui personalment,
del Manifest de Lausana. Demòcrata convençut, doncs,
i coherent fins a l'extrem d'avantposar les necessitats
generals als interessos i legítimes aspiracions perso¬
nals.
Trenta-sis anys de fermesa separen el 15 de gener
de 1941, data de l'abdicació d'Alfons XIII en Don Joan,
del 14 de maig de 1977, en què renuncià els seus drets
dinàstics en favor del seu fill Joan Carles, proclamat
l'any 1975 Rei d'Espanya. L'únic títol que desitja retenir,
pel qual havia volgut ésser oficialment conegut en tots
aquests llargs anys, és el de Comte de Barcelona. Si
significatiu fou aquest desig, molt més reveladora havia
estat la decisió inicial. Don Joan reconeixia explícita¬
ment la pluralitat d'Espanya i s'identificava amb Catalu¬
nya i els catalans, sotmesos i oprimits per la dictadura,
adoptant públicament el nom de Comte de Barcelona.
La Ciutat ja li expressà el seu agraïment en lliurar-li la
Medalla d'Or i en commemorar el cinquantè aniversari
del títol.
Avui, tot reafirmant els criteris i valoracions formula¬
des en aquest mateix Saló, hi afegim l'emoció que el
seu traspàs ha generat. En moments polítics mundials,
estatals i nacionals de confusió, oportunisme i superfi¬
cialitat, des del laïcisme republicà afegim la nostra veu
al merescut homenatge que el Consistori barceloní ret a
qui mantingué amb claredat, coherència i rigor els
valors de la democràcia, la pau, el pluralisme, els drets
nacionals i la justícia social. A qui el succeeix en el títol
de Comte de Barcelona, Don Joan li ha posat el llistó
molt alt. Descansi en pau.»
En segon lloc fa ús de la paraula l'll im. Sr. Enric
Lacalle i Coll, President del Grup Municipal Popular, que
pronuncia el parlament següent:
«Molt Honorable President de la Generalitat en fun¬
cions, Molt Honorable President del Parlament de
Catalunya, Excm. Sr. Alcalde, Excm. Sr. Delegat del
Govern a Catalunya, Autoritats, Regidors, Cos de la
Noblesa de Catalunya, Senyores i Senyors:
Avui, el Ple de l'Ajuntament de Barcelona, reunit en
sessió extraordinària acomiada una persona cabdal en
la història d'Espanya d'aquest segle. Aquest matí, Bar¬
celona està especialment trista, perquè ha perdut la
persona que, amb dignitat i honor, havia portat des de
1941 el títol sobirà de cinquanta-dosè Comte de Barce¬
lona. Don Joan de Borbó, n'estic convençut, entrarà
amb lletres d'or a la història d'Espanya. Don Joan va
ésser un home amb una vida difícil, exiliat durant gran
part d'aquesta, que dedicà totes les seves energies a
conservar la Institució monàrquica i a fer retornar la
democràcia a Espanya.
Fill de Rei i pare de Rei, després d'haver estat educat
per ésser Rei i d'haver estat tractat com a Rei amb una
generositat fora del comú, renuncià al seu somni d'ésser
Rei, pel qual havia nascut i lluitat sempre. Home de família,
la seva altra gran passió, va avantposar sempre els
interessos públics als personals. Va patir molt durant el
franquisme. Era un home generós, prudent i enèrgic i
sempre va saber molt bé què volia per a Espanya. Tots
els que van tenir l'honor de conèixer-lo poc o molt, es van
adonar de la seva gran categoria humana i personal i del
seu caràcter, liberal, natural i obert. El Comte de Barcelo¬
na, es va guanyar l'afecte i l'admiració de tothom.
Don Joan, durant molts anys, va ésser per als espa¬
nyols el gran desconegut: fou després de la mort del
General Franco i l'adveniment de la democràcia a
Espanya, quan els ciutadans del nostre País van co¬
mençar a conèixer i apreciar la figura de Don Joan i la
seva tasca, de tants anys, a l'exili pel seu País. Entre
altres coses es va posar de manifest tota la seva lluita
sacrificada per la recuperació de la democràcia a Espa¬
nya i el retorn de la Monarquia. Jo diria que el Manifest
de Lausana de 1945 va ser en aquells moments una de
les majors llibertats democràtiques. Després, tothom ha
reconegut la seva contribució a la concòrdia dels espa¬
nyols i la seva participació a la consolidació de la
Monarquia i la democràcia. Don Joan mai no es queixa¬
va: estava acostumat a patir. Havia estat presentat,
durant molts anys, per la dictadura d'una forma calum¬
niosa, però ell mai es va rendir.
Estimava Catalunya i tenia una predilecció especial
per Barcelona. Va portar el títol amb plena dignitat i va
honorar la nostra Ciutat. Estimava el mar i possiblement
per aquesta vocació marinera estimava més Barcelona,
la qual portava sempre en el cor. Ell va ésser l'únic no
anglès distingit en vida amb el títol d'Almirall honorari de
la Royal Navy. Entenia perfectament el català, perquè
quan va estar exiliat a Lausana el va aprendre de les
seves converses amb el canonge de la Catedral de
Barcelona Carles Cardó, el qual li va fer conèixer i
estimar la nostra llengua. Sempre deia que Barcelona
era un exemple de poble democràtic; i Barcelona li va
respondre: el 1987 li va fer entrega de la Medalla d'Or
de la Ciutat.
328 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 20-V-1993
Per últim, el seu enterrament al Panteó dels Reis del
Monestir de l'Escorial li fa justícia. Ell va voler ésser Rei
de tots els espanyols i al final serà enterrat com un Rei
d'Espanya. Afortunadament, Joan de Borbó ens deixa
amb un país amb democràcia plena i amb una Monar¬
quia ben consolidada, representada extraordinàriament
per la figura del Rei Joan Carles I. Ahir vàrem recordar i
ens vàrem emocionar en veure en les imatges de la
televisió com Don Joan de Borbó entregava al seu fill el
seu llegat històric.
Estic segur que Don Joan de Borbó ha mort tranquil.
Barcelona, Catalunya i Espanya el recordaran sempre.
Amb el nostre sentit condol a Sa Magestat el Rei i a la
Família reial, descansi en pau Don Joan de Borbó,
Comte de Barcelona.»
Seguidament intervé I'll Im. Sr. Josep Maria Cullell i
Nadal, President del Grup Municipal de Convergència i
Unió, que pronuncia el parlament següent:
«Honorable President de la Generalitat en funcions,
Molt Honorable President del Parlament de Catalunya,
Excm. Sr. Alcalde, benvolguts Regidors i Regidores,
digníssimes Autoritats, Senyores i Senyors:
Sovint la mort de les persones ens fa reflexionar
sobre el sentit de la vida. Ara ens ha passat amb la mort
del Comte de Barcelona, després d'una llarga i cruel
malaltia que ha suportat amb resignació i dignitat i que
ens ha fet, potser, més present la seva persona. Avui el
nostre deure com a Grup Municipal de Convergència i
Unió i expressió d'una de les formes del catalanisme
polític d'aquest País és manifestar el nostre condol a la
seva vídua, la Comtessa de Barcelona, al seu fill, el Rei
Joan Carles, al seu nét, el Príncep Felip, i a la Família
Reial, perquè Don Joan de Borbó, Comte de Barcelona,
ha estat una persona capaç de demostrar de quina
manera les adversitats poden forjar el tremp dels ho¬
mes. La vida no li fou fàcil: hagué de viure lluny de la
seva terra; el seu pare i un dels seus fills moriren a l'exili,
conegué la malaltia i els sofriments, però tot ho acceptà
amb una notable dignitat. Amb un símil, que potser li
hauria agradat, podríem dir aquella dita dels mariners:
tothom és bon mariner, però ell ho fou enmig de la tem¬
pesta.
Creia de veritat en la Institució monàrquica, que ell
entenia com una profunda realitat que venia de lluny i
que es perpetuaria en el seu fill Joan Carles o en el seu
nét el Príncep Felip. Aquesta fidelitat a la Corona, que
per a ell era una indestriable unitat de deures i drets, la
va transmetre al seu fill Joan Carles perquè un dia
pogués regnar encara que fos amb la pròpia renúncia.
El Comte de Barcelona va pensar més en els altres que
no pas en ell mateix i, per això, podríem dir que fou Rei
des del mateix moment en què el seu pare abdicà fins
al dia que el seu fill va assumir la Corona.
Nosaltres com a representants d'uns partits demo¬
cràtics, també valorem el seu respecte pels valors
democràtics i constitucionals, manifestats fins i tot en
uns moments en què fer-ho atreia la malevolença de la
dictadura i el risc de comprometre el reconeixement
oficial de la Monarquia en la seva Dinastia. El Comte de
Barcelona va ser en tot moment fidel a la Monarquia
amb una visió liberal i precursora del profund sentiment
constitucional que ha defensat sempre el seu fill el Rei
Joan Carles. Com a catalans, valorem molt positiva¬
ment el respecte que ha demostrat per la nostra cultura:
va assumir el títol de Comte de Barcelona com un fet
important, no com un títol municipal o ciutadà, sinó com
el públic reconeixement a la memòria dels antics sobi¬
rans de la Casa de Barcelona, els mateixos que havien
forjat la realitat mil·lenària que és avui Catalunya i els
mateixos que havien creat el Consell de Cent i la
Generalitat sense oposar una institució a l'altra.
La mort no ens el farà oblidar: quedarà el record i
l'exemple d'un home que s'ha mantingut fidel a uns
principis històrics; que ha estat digne i honest, tant
familiarment com públicament, i que ha estat capaç de
transmetre als seus successors la voluntat de servir el
poble i un país. Descansi en pau, perquè s'ho ha ben
guanyat.»
A continuació fa ús de la paraula l'll im. Sr. Lluís
Armet i Coma, en representació del Grup Municipal
Socialista, que pronuncia el parlament següent:
«Molt Honorable President de la Generalitat en fun¬
cions, Molt Honorable President del Parlament, Excm.
Sr. Alcalde, Excmes. i ll imes. Autoritats, Senyores i Se¬
nyors:
Possiblement les paraules que pronuncià l'Alcalde de
Barcelona en el moment en què s'atorgà la Medalla
d'Or de la Ciutat a Don Joan són l'expressió més
sincera, més sentida i més unànime que es pot fer en
homenatge a un home que, en tot moment, sentí l'orgull
profund de tenir el títol de Comte de Barcelona i
d'ostentar aquesta notable representativitat.
Voldria, com a representant del Grup Municipal So¬
cialista, assenyalar avui cinc fets que em semblen
especialment importants. En primer lloc, un profund
respecte per una trajectòria personal, política i institucio¬
nal de gran dignitat. En segon lloc, el seu sacrifici
personal al servei de la reconciliació dels ciutadans de
l'Estat i de la reconciliació de les nacionalitats i de les
regions de l'Estat: en tot moment presidí la seva actua¬
ció aquesta doble voluntat profunda que el portà al
sacrifici personal situant els objectius fonamentals per
damunt dels interessos personals. En tercer lloc, el gest
personal fet en moments culminants de la vida: quan
l'interès personal podia presidir la seva actuació féu el
gest oportú que permeté la dignitat de la Monarquia i la
dignitat de la democràcia: crec que tots recordarem
alguns fets transcendentals de la nostra transició políti¬
ca, alguns d'ells plens de significat institucional i, alhora,
de significat emocional.
També ens agradaria destacar un fet, sovint oblidat,
però que ha tingut una gran importància en el nostre
País, i que fou l'entorn que envoltà Don Joan, l'entorn
de persones, escollides en funció de la seva intel·ligèn¬
cia, de la seva fidelitat i de la seva sensibilitat, que
jugaren un paper determinant en l'estabilitat democràti¬
ca del nostre país: l'oposició democràtica de Catalunya
i d'arreu d'Espanya tingué en elles uns interlocutors
vàlids, cosa que permeté aquest treball tan difícil d'anar
avançant, amb discreció, posicions efectives vers la
recuperació de les llibertats democràtiques i de les
llibertats nacionals de Catalunya. Des d'aquest punt de
vista, va saber escollir l'entorn adequat i va saber dir
prou quan cal dir prou perquè han canviat les circums¬
tàncies, i fer que aquestes persones avui encara man¬
tinguin aquesta fidelitat com un element fonamental de
la seva pròpia trajectòria. És un honor per Barcelona
perquè moltes d'elles van ésser i són ciutadans de
Barcelona i ciutadans de Catalunya que quedaran estre¬
tament units amb la persona de Don Joan.
L'última consideració que voldríem fer és que el
Comte de Barcelona portà, en tot moment, amb orgull
el nom de la Ciutat. Ho deia arreu, en qualsevol cir¬
cumstància; ho deia marcant perfectament el que això
NÚM. 14 20-V-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 329
volia dir des del punt de vista institucional, de significa¬
ció monàrquica, però el que volia dir també d'afecte per
una ciutat que estimava profundament. Ho deia en tot
moment, en tota circumstància; qualsevol de les perso¬
nes que han estat amb ell ho sap perfectament. Des
d'aquest punt de vista, crec sincerament que el duia
amb un gran orgull personal, era un dels seus grans
orgulls personals; i crec sincerament que és un gran
honor per a la ciutat de Barcelona que una persona
d'aquesta categoria fos el Comte de Barcelona.
Avui amb aquest acte, en el Saló de Cent no fem res
més que retre un homenatge a un home que ha sabut
situar els ideals per damunt dels interessos personals, a
un gran home al servei d'una gran causa, la d'una
Monarquia constitucional i democràtica.»
Tot seguit l'Excm. Sr. Pasqual Maragall i Mira, Alcalde
de la Ciutat, pronuncia el parlament següent:
«Amb la celebració d'aquesta sessió extraordinària
del Consell Plenari, la Corporació municipal barcelonina
aquí reunida i la pròpia ciutat de Barcelona, que els
Regidors i l'Alcalde representem, volem honorar de
manera oficial, pública i solemne, la memòria, la figura i
l'obra de SAR. Don Joan de Borbó, Comte de Barce¬
lona.
Fill del Rei Alfons XIII i pare del Rei Joan Carles I, Don
Joan ha estat un Rei que no ha pogut regnar, però que
amb el manteniment dels drets de la Dinastia i el seu
sacrifici personal en favor del seu fill i hereu ha sabut fer
possible la continuïtat històrica de la Institució monàrqui¬
ca i contribuir de manera decisiva a la reinstauració,
amb ella, de la democràcia en el nostre país. En aquest
mateix Saló de Cent, l'any 1714 els consellers es van
juramentar amb l'espasa a terra per sortir a defensar la
llibertat d'aquesta Ciutat contra uns antecessors de la
persona que avui homenatgem en aquest mateix Saló
de Cent. La Ciutat ja havia rendit públic homenatge al
Comte de Barcelona en agraïment per la dignitat i
l'honor amb què va usar i amb què ha lluït el nom de la
Ciutat, en adoptar com a símbol de la seva condició de
Cap de la Família Reial el títol que és herència i
recordatori de la nostra sobirania com a País i de la
nostra història com a Ciutat. Barcelona, el 17 de gener
de 1987, li va lliurar (i amb això es va tancar un cicle
històric), en presència dels Reis i de la mà del Rei, la
Medalla d'Or de la Ciutat i va commemorar quatre anys
més tard, el 15 de març de 1991, amb un nou homenat¬
ge als Comtes el cinquantè aniversari de l'assumpció
del títol que més ens representa.
Avui, havent consultat el President de la Comissió del
Nomenclàtor, els Tinents d'Alcalde i els Caps dels
Grups de l'oposició, i compte tingut que el Reglament
de denominació de carrers exigeix que hagin passat
cinc anys de la mort d'un personatge per donar el seu
nom a un carrer, però permet fer-ho l'endemà mateix de
la seva mort quan es tracti de persones que hagin estat
honorades amb la Medalla d'Or de la Ciutat, vull propo¬
sar als Regidors i Regidores de la Ciutat: que el Passeig
Nacional, del Barri de la Barceloneta, passi a denomi¬
nar-se Passeig de Don Joan, Comte de Barcelona. Si
tinc la vostra aquiesciència, així constarà en acta i serà
establert.
Les efígies de Don Joan i de Donya Maria de la
Mercè, col·locades el 15 de març de 1991 a la Galeria
Gòtica de la Casa de la Ciutat, han vist passar els
barcelonins que des d'ahir a la tarda han volgut testimo¬
niar personalment el seu condol en el llibre de signatu¬
res.
Les relacions amb Catalunya del fins ara Comte de
Barcelona ja foren vives i significatives per mitjà dels
membres catalans del seu Consell Privat (suposo que
alguns ens acompanyen avui aquí), organisme repre¬
sentatiu del seu desig i del seu esforç per mantenir viu
l'ideal de la Monarquia liberal i democràtica. Les seves
cartes des d'Estoril als amics de Barcelona no manca¬
ven mai d'una salutació final escrita a mà i en la pròpia
llengua dels que les rebien.
Durant els darrers anys, la presència personal crei¬
xent de la Família Reial a Barcelona ha fructificat en una
relació entranyable que Don Joan ha gaudit molt espe¬
cialment com a home de mar, vocació que ha transmès
també al seu fill, el Rei, i als seus néts, tots ells
esportistes olímpics. Aquesta especial relació de la
Monarquia amb la Ciutat, que Don Joan ha enlairat a
nivell de símbol, ens plauria veure-la culminada amb
l'assumpció solemne del títol de Comte de Barcelona
pel seu fill, el Rei Joan Carles.
Amb aquest acte de condol i homenatge de la
Corporació municipal i de la Ciutat a la Família Reial i a
la figura de Don Joan de Borbó, Comte de Barcelona
crec interpretar els sentiments de tots els barcelonins i
el desig, compartit, de renovar la vocació de compro¬
mís i de capitalitat de Barcelona amb les Institucions
que simbolitzen, la convivència, la democràcia i la
pluralitat com a fonaments del nostre futur.»
El Consell Plenari, assumint la proposta de l'Alcaldia,
acorda per unanimitat:
Testimoniar a Ses Magestats els Reis, a la Comtessa
vídua de Barcelona i a la Família Reial el sentit condol
de la ciutat de Barcelona i de la seva Corporació
municipal per la mort de SAR. Don Joan de Borbó i
Battenberg, Comte de Barcelona; i
Donar el nom de passeig de Don Joan de Borbó,
Comte de Barcelona, al fins ara conegut com a passeig
Nacional.
La Presidència aixeca la sessió a les dotze hores i
quaranta-tres minuts.
330 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 20-V-1993
DISPOSICIONS GENERALS
Acords dels òrgans de govern
PRESTACIÓ D'ASSISTÈNCIA SANITÀRIA
La Comissió de Govern, en sessió del 22 d'abril de
1993, va aprovar i el Consell Plenari, de 30 d'abril del
mateix any, ha ratificat, l'acord següent:
Mantenir la prestació de l'assistència sanitària dels
funcionaris en actiu, integrats en el règim general de la
Seguretat Social, mitjançant sistema propi, d'acord amb
el que preveu la Transitòria cinquena, punt tres, del RD
480/93, de 2 d'abril.
Decrets de l'Alcaldia
MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 1993
(Pròrroga del Pressupost de 1992)
(Aprovades per Decret de l'Alcaldia de 29 d'abril de 1993)
Partida Descripció Altes Baixes
221 11103 01.10 09 Altre material de consum no inventariable 1.030.540
226 11103 07.99 09 Despeses no detallades a altres apartats 1.030.540
221 46304 01.10 09 Altre material de consum no inventariable 5.000.000
226 46304 07.98 02 Publicitat 5.000.000
221 61113 01.10 09 Altre material de consum no inventariable 1.045.291
220 61113 03.06 01 Premsa, llibres 1.045.291
212 41350 03.02 Manteniment d'edificis i altres construccions 6.000.000
212 41350 05.05 Manteniment d'edificis i altres construccions 6.000.000
226 11107 01.09 02 Publicitat i propaganda 3.000.000
213 11107 01.09 00 Conservació maquinària instal·lació i utillatge 490.000
221 11107 01.09 09 Altre material de consum no inventariable 2.485.898
220 11107 01.09 02 Material informàtic no inventariable 300.000
227 11107 01.09 00 Neteja d'edificis i locals 57.868
202 11107 01.09 00 Arrendament d'edificis i altres construccions 380.000
226 12114 03.03 09 Despeses diverses no incloses en altres apartats 6.713.766
19.789.597 19.789.597
NÚM. 14 20-V-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 331
MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 1993
(Pròrroga del Pressupost de 1992)
Incorporació romanents de crèdit
Despeses d'inversió amb finançament afectat
(Aprovades per Decret de l'Alcaldia de 5 de maig de 1993)
DESPESES
Partida Descripció Altes
637 42201 06.01 09 Instal·lació calefacció CP. Baloo 123.771
637 42201 06.01 17 Reformes CP. Nabi 57.949.673
621 45201 05.04 00 Construcció polisportiu Rambla del Carmel 8.566.746
622 45201 03.06 01 Remodelació de l'Estadi Olímpic de Montjuïc 23.683.160
724 01101 03.06 02 Aprovació de projectes i encàrrecs d'obres 44.815.415
621 45201 05.04 04 Construcció vestidors CP. La Caixa 4.200.000
621 45201 05.04 05 Construcció Polisportiu J. Miró 18.410.510
621 45201 05.04 06 Construcció Piscina La Verneda 1.451.517
621 42201 06.01 11 Construcció CP. Carlit 5.239.443
164.440.235
332 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 20-V-1993
CONSELLS MUNICIPALS DE DISTRICTE
Acords
Districte 5. Sarrià-Sant Gervasi
Sessió de l'1 de desembre de 1992
Aprovar l'acta de la sessió anterior.
Aprovar el Projecte del Pla Especial per a la determi¬
nació del tipus d'equipament per a l'ampliació de la
Clínica de cirurgia plàstica i estètica del Dr. Planas.
Aprovar el Projecte de Pavimentació i Clavegueram a
Les Planes-
Aprovar el Projecte d'Urbanització dels carrers Molí
del Vallvidrera i Romaninar, entre Mont d'Orsà i del
Molí.
Aprovar l'Estudi de detall i segregació de parcel·les
de la finca situada al passatge del Roserar, núms. 10-
14.
Aprovar el Projecte de neteja i condicionament dels
espais annexos a la carretera de Sarrià a Molins de
Rei (2a. fase) del Coll de Can Cuiàs a Sta. Creu d'O-
lorda.
Aprovar el Projecte de Reparcel·lació de la Unitat
d'Actuació UA-1 delimitada pels eixos dels carrers J.V.
Foix, Pedró de la Creu, Trinquet i Cardenal Vives i
Tutó.
Aprovar la proposta a l'Àrea d'Urbanisme de la prio-
rització en l'execució de l'obertura de l'avinguda de J.V.
Foix des de Reina Elisenda fins a Can Ponsich.
Sol·licitar a l'Àmbit de la Via Pública el sentit únic de
mar a muntanya del carrer Major de Sarrià en la seva to¬
talitat.
Quedar assabentat de les llicències atorgades, de les
sol·licitades i dels precintatges duts a terme durant el
mes de novembre de 1992, segons consta en el llistat
elaborat pel Nucli Orgànic d'Intervenció en Edificació i
Instal·lacions de la Divisió de Serveis Tècnics del Distric¬
te, de data 1 de desembre de 1992.
Quedar assabentat de les subvencions subsegüents
a diverses Entitats.
Cultura
Entitat Concepte Import
Agrupació Art. Fad Exposició Jaume Pla 196.503
AV. Mont d'Orsà Vall Festa Major-lnfrastructura 90.000
AV. Sarrià-Traç-L'Antar Activitats de tardor Torxa 167.984
Joventut
Entitat
Fundació J. V. Foix
Associació Trànsit
Concepte
Centenari
Programa Torxa
Import
325.000
79.100
Esports
Entitat
Centre Exc. Els Blaus
AV. Les Tres Torres
Centre Parroquial Sarrià
Concepte
Col·labora Torxes Esports
Promoció de l'Esport Esports
Esport Base Alevins Esports
Import
20.000
50.000
50.000
Proposar a Projectes Urbans la priorització en l'execu¬
ció del projecte d'urbanització corresponent a l'avinguda
de J.V. Foix, tram comprès entre el pont de Reina
Elisenda i el carrer Pedró de la Creu, que es finançarà
amb l'aportació privada provinent del projecte de repar¬
cel·lació de la zona, més les altres aportacions previstes.
Quedar assabentat dels diferents actes que es duran
a terme en el transcurs dels mesos de desembre i ge¬
ner.
Quedar assabentat de l'informe de la Presidència
sobre les qüestions següents: acceptació de la re¬
núncia del Conseller Sr. Espada com a membre del
Consell del Districte; la reincorporació del Sr. Reyner
com a Intendent-Cap de la Guàrdia Urbana del Distric¬
te i la incorporació de dos sergents; del «Pla de
Jubilacions Anticipades» dut a terme per l'Ajuntament
de Barcelona; de la signatura dels convenis establerts
entre el Consorci de Normalització Lingüística de
NÚM. 14 20-V-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 333
Barcelona i diverses entitats comercials i esportives
del Districte; de la reunió mantinguda per part de la
Comissió de seguiment de la torre de Collserola en la
qual es va tractar de l'evolució de l'arranjament dels
entorns de l'esmentada torre de comunicacions i del
desmantellament de les antenes del Tibidabo; i de
l'edició de la Memòria del Districte corresponent a
l'any 1991.
334 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 20-V-1993
DISPOSICIONS D'INTERÈS
PER A L'AJUNTAMENT
Publicades en el Boletín Oficial del Estado, Diari Oficial de la Generalitat
i Butlletí Oficial de la Província. Abril
Aigües
RD 419/93 26- Actualitza les sancions de l'article 109 de la Llei d'Aigües, de 2 (BOE núm. 89 de
d'agost de 1985, i modifica articles del seu Reglament del Domini 14-IV-93)
Públic Hidràulic, d' 11 d'abril de 1986
Comerç
D 97/93 23-II Regula la composició de les comissions territorials d'Equipa- (DOG núm. 1729
ments Comercials i se n'estableix el funcionament de 2-IV-93)
Eleccions
RD 563/93 16-IV Modifica preceptes del RD 421/91, de 5 d'abril, que dicta (BOE núm. 92 de
normes reguladores dels processos electorals 17-IV-93)
Esport
R /93 23-111 Modificació de la Resolució de 18 de setembre de 1991 sobre (DOG núm. 1737
l'elaboració del Pla director d'instal·lacions i equipaments espor- de 26-IV-93)
tius de Catalunya
Estadística
O /93 25-II
O
Estableix un nou sistema de codificació de les entitats locals, ens (DOG núm. 1734
de gestió i consorcis amb participació pública local, amb finalitats de 19-IV-93)
estadístiques
(BOE núm. 103 de
30-IV-93)
/93 28-IV Normes revisió Cens Electoral a 1 de gener de 1993
Finances
D
LI
94/93 23-II Transferència de mitjans personals del dissolt Consorci d'Infor¬
mació i Documentació de Catalunya a la Generalitat i a l'Ajunta¬
ment de Barcelona.
5/93 16-IV Liquidació definitiva de la participació de les Corporacions Locals
en els tributs de l'Estat de l'exercici de 1990
(DOG núm.
de 2-IV-93)
1729
(BOE núm. 92 de
17-IV-93)
Medi Ambient
O /92 13-IV Convocatòria de subvencions destinades a ens locals per al
finançament d'actuacions de restauració d'àrees naturals degra¬
dades
(DOG núm. 1735
de 21-IV-93)
Personal
RD 480/93 2-IV
O /93 7-IV
Integra en el Règim de la Seguretat Social el Règim Especial de la
Seguretat Social dels funcionaris de l'Administració Local
Desenvolupa el RD 480/93, de 2 d'abril, d'integració en el Règim
General de la Seguretat Social del Règim Especial dels Funciona¬
ris de l'Administració Local, en matèria de cotització i pagament
de pensions
(BOE núm. 80 de
3-IV-93)
(BOE núm. 87 de
12-IV-93)
NÚM. 14 20-V-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 335
10/93 21-IV Modificació del règim de llocs de treball reservats a funcionaris (BOE núm. 96 de
d'Administració Local amb habilitació de caràcter nacional 22-IV-93)
Protecció Ciutadana
Correcció d'errades del RD 137/93, de 29 de gener, que va (BOE núm. 75 de
aprovar el Reglament d'Armes 21-IV-93)
Serveis Socials
O /93 19-
0
Detalla les condicions funcionals mínimes que han de complir els (DOG núm. 1736
centres de dia per a gent gran. de 23-IV-93)
/93 29-III Aprova models de conveni entre el Departament de Benestar (DOG núm. 1736
Social i els ens locals de 23-IV-93)
Transport
D 122/93 6-IV Actualització de les tarifes de transports urbans de superfície (DOG núm. 1739
de 30-IV-93)
Treball
O /93 19-IV Amplia terminis establerts a l'O. de 21 de febrer de 1985, sobre (BOE núm. 95 de
bases de col·laboració entre l'INEM i les Corporacions Locals 21-IV-93)
sobre treballadors sense feina
RESUM
Aigües
El RD 419/1993, de 26 de març, actualitza l'import de
les sancions establertes a l'article 109 de la Llei 29/
1985, de 2 d'agost, d'Aigües, a fi de restablir l'equilibri
entre les infraccions i llurs corresponents sancions
alterat pel transcurs del temps, i modifica els articles
315, 316, 317, 319 i 320 del Reglament del Domini
Públic Hidràulic d'11 d'abril de 1986.
Comerç
El Decret 97/93, de 23 de febrer, del Departament de
Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat, regula la
composició i funcionament de les comissions territorials
d'Equipaments Comercials, que han d'estar integrades
per representants de l'Administració autonòmica i local,
de les Cambres de Comerç, Indústria i Navegació, de
les organitzacions de comerciants més representatives,
de les associacions de consumidors i per experts en la
matèria.
Eleccions
El RD 563/93, de 16 d'abril, modifica el articles 7
(gratificacions), 9 (vot per correu) i la Disposició addicio¬
nal segona, afegeix una disposició addicional tercera i
substitueix l'annex 6 «Documentació per al vot per
correu» del RD 421/91, de 5 d'abril, que va dictar
normes reguladores dels processos electorals.
Esport
La Resolució de 23 de març de 1993, disposa que es
compleixi la Sentència de 3 de febrer de 1993 del
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i, en conse¬
qüència, modifica la Resolució de 18 de setembre de
1991, sobre l'elaboració del Pla director d'instal·lacions i
equipaments esportius de Catalunya.
Estadística
L'Ordre de 25 de febrer de 1993, del Departament
d'Economia i Finances de la Generalitat, té per objecte
l'establiment d'un nou sistema de codificació de les
entitats locals, ens de gestió i consorcis amb participa¬
ció pública local en l'àmbit territorial de Catalunya per
a la seva identificació, amb finalitats estadístiques, per
tal de constituir un sistema harmonitzat de codificació
adaptat a les necessitats de l'activitat estadística.
L'O. de 28 d'abril de 1993, modifica la de 24 de juliol
de 1992 que va dictar normes e instruccions tècniques
per a la revisió del Cens Electoral a 1 de gener de 1993
i elaboració de les llistes electorals.
Finances
El Decret 94/93, de 23 de febrer, del Departament
d'Economia i Finances de la Generalitat, transfereix a la
funció pública de la Generalitat de Catalunya part del
personal del dissolt Consorci d'Informació i Documenta¬
ció i ratifica la transferència a la funció pública de
l'Ajuntament de Barcelona realitzada pel Decret de
l'Alcaldia de 30 de maig de 1991.
La Llei 5/93, de 16 d'abril, concedeix un crèdit
extraordinari a càrrec de l'Estat a fi de procedir a la
liquidació definitiva de la participació de les Corpora¬
cions Locals en els Tributs de l'Estat per a 1990.
Medi Ambient
L'O. de 13 d'abril de 1993, del Conseller de Medi
Ambient de la Generalitat, fa pública la convocatòria de
subvencions destinades a ajuntaments i consells co¬
marcals per al finançament d'actuacions de restauració
d'àrees naturals degradades, la quantia de les quals
podrà arribar fins al 100 % del cost de les inversions.
336 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 20-V-1993
Personal
El RD 480/93, de 2 d'abril, disposa que el personal
actiu i passiu que, en 31 de març de 1993, estigués
inclòs en el camp d'aplicació del Règim Especial de la
Seguretat Social dels Funcionaris de l'Administració
Local quedarà integrat amb efectes d'1 d'abril de 1993
en el Règim General de la Seguretat Social. D'acord
amb l'autorització atorgada al Govern a l'article 95 de la
Llei 39/92, de 29 de desembre, de Pressupostos Gene¬
rals de l'Estat per a 1993, se suprimeix la Mutualitat
Nacional de Previsió de l'Administració Local amb efec¬
tes de 7 d'abril de 1993. I l'Ordre de 7 d'abril de 1993
desenvolupa el RD anterior en matèria de cotització i
pagament de pensions.
La Llei 10/93, de 21 d'abril, de Modificació del règim
de llocs de treball reservats a funcionaris d'Administra¬
ció Local amb habilitació de caràcter nacional, addicio¬
na un apartat a l'article 26, modifica l'article 99 i deroga
els números 5 i 6 de la lletra h) del apartat 2 de l'article
129 de la Llei 7/85, de 2 d'abril, Reguladora de les
Bases de Règim Local.
Serveis Socials
L'O. de 19 de març de 1993, del Departament de
Benestar Social de la Generalitat, amplia i detalla les
condicions funcionals mínimes que han de complir els
centres de dia per a gent gran situats o prestats en
l'àmbit territorial de Catalunya. I l'O. de 29 de març de
1993, aprova els models de conveni marc amb ajunta¬
ments de més de 20.000 habitants i amb Consells
Comarcals, per a la programació i finançament de
serveis socials i altres actuacions en l'àmbit de benestar
social al municipi i a la comarca.
Transport
El D 122/93, de 6 d'abril, de la Generalitat de Catalu¬
nya, sobre l'actualització de les tarifes de transports
urbans de superfície disposa al seu article 2 que les
empreses que s'acullin a aquest increment han de
trametre simultàniament a l'ajuntament corresponent i a
la Direcció General d'Administració Local l'oportuna
sol·licitud, i si en el termini de quinze dies aquestes no
hi formulen cap observació, les tarifes es consideraran
autoritzades.
Treball
L'O. de 19 d'abril de 1993, del Ministeri de Treball i
Seguretat Social amplia els terminis establerts en la de
21 de febrer de 1985, modificada per la de 24 de juny
de 1988, sobre bases de col·laboració entre l'Institut
Nacional d'Ocupació i les Corporacions Locals per a la
realització d'obres i serveis per treballadors sense feina.
NÚM. 14 20-V-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 337
PERSONAL
Concursos-oposicions
BASES QUE HAN DE REGIR EL
CONCURS-OPOSICIÓ RESTRINGIT PER A LA
PROVISIÓ DE 18 PLACES, MÉS LES VACANTS
QUE ES PRODUEIXIN FINS A LA SEVA
CELEBRACIÓ, DE SERGENT DEL SEIS
(Aprovades per acord de la Comissió de Govern
de 22 d'abril de 1993)
NORMES ESPECÍFIQUES
Convocatòria: Convocatòria per a la provisió de 18
places, més les vacants que es produeixin fins a la seva
realització, de Sergent del Servei d'Extinció d'Incendis i
Salvament.
Categoria: Sergent del SEIS.
Sistema selectiu: Concurs-oposició restringit.
Nombre de places convocades: 18, més les vacants
que es produeixin fins a la seva celebració.
Requisit específic per participar: Posseir una antigui¬
tat mínima de dos anys com a Caporal del SEIS de
l'Ajuntament de Barcelona.
FASE D'OPOSICIÓ
Primera part
Aquesta part consistirà en la realització i superació
d'un curs selectiu, de capacitació per Sergent, les
matèries del qual figuren en l'Annex d'aquestes bases.
El curs serà puntuat fins a un màxim de 30 punts, i
quedaran eliminats els aspirants que no obtinguin una
puntuació mínima de 15 punts. La puntuació que s'ator¬
garà per cada tema serà la següent:
- Tema 1. Fins a un màxim de 3,50 punts.
- Tema 2: Fins a un màxim de 3,50 punts.
- Tema 3: Fins a un màxim de 3,50 punts.
- Tema 4: Fins a un màxim de 3,50 punts.
- Tema 5: Fins a un màxim de 3,50 punts.
- Tema 6: Fins a un màxim de 3,50 punts.
- Tema 7: Fins a un màxim de 3,50 punts.
- Tema 8: Fins a un màxim d' 1,50 punts.
- Tema 9: Fins a un màxim d'1,50 punts.
- Tema 10: Fins a un màxim de 2,50 punts.
S'exigeix un índex mínim del 80 % d'assistència a les
sessions.
La superació del curs només té validesa per a la
present promoció interna i, per tant, no tindrà cap altre
valor per a futurs processos selectius.
Segona part
Exercici específic per acreditar coneixements de ca¬
talà. L'exercici no tindrà caràcter eliminatori i serà valo¬
rat fins a un màxim de 3 punts.
FASE DE CONCURS
a)Titulacions:
Fins a un màxim de 5 punts, segons el barem se¬
güent:
1. Titulacions tècniques de grau superior o mitjà,
4,00 punts
2. Titulacions de FP-2 o Mestratge Industrial en les
branques següents, 3,50 punts
- Automoció.
- Construcció i Obres.
- Delineació.
- Electricitat i Electrònica.
- Fusteria.
- Metall.
- Química.
- Sanitària.
3. Titulacions de FP-I en les mateixes branques
enunciades anteriorment, 1,50 punts
(D'aquests tres conceptes (punts 1, 2 i 3) només es
puntuarà el més alt.)
4. Titulacions no tècniques de grau superior o mitjà,
2,50 punts
5. COU o BUP, 1,50 punts
(D'aquests dos conceptes (punts 4 i 5) només es
puntuarà el més alt.)
6. Titulacions professionals no reglades, que tinguin
relació amb el Servei, fins a un màxim d' 1,00 punt
b) Antiguitat:
Fins a un màxim de 2,5 punts, a raó de 0,25 punts
per any d'antiguitat com a caporal en actiu.
FELICITACIONS I MEDALLES
Puntuació obtinguda per felicitacions i medalles, fins
a un màxim de 2,50 punts, segons el barem següent:
Medalla d'honor en categoria d'or 2,50 punts
Medalla d'honor en categoria d'argent .... 1,50 punts
Medalla d'honor en categoria de bronze . 0,75 punts
Felicitacions del servei, a raó de 0,25 per
cadascuna, fins a un màxim de 0,75 punts
No es comptabilitzaran aquelles medalles obtingudes
per mera antiguitat ni aquelles medalles, condecora¬
cions o felicitacions que hagin estat utilitzades en ante¬
riors convocatòries d'ascens.
TRIBUNAL
Estarà compost pels membres següents:
338 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 20-V-1993
President
llim. Sr. Joan Clos i Matheu, com a titular, i com a
suplent I'll Im. Sr. Joan Torres i Carol.
Vocals
Sra. Carme San Miguel i Ruibal, com a titular, i com a
suplent el Sr. Francesc Villanueva i Margalef.
Sr. Joan Carles López i López, com a titular, i com a
suplent el Sr. Miquel Àngel Valdueza i Romero.
Representant titular i suplent designats per l'Escola
d'Administració Pública de Catalunya.
Secretari
El de la Corporació o funcionari en qui delegui.
NORMES GENERALS
1a. Els qui desitgin participar en el concurs-oposició
hauran de:
a) Presentar instància al Registre General, acompa¬
nyada dels documents acreditatius dels mèrits al·le¬
gats, dins l'improrrogable termini de vint dies natu¬
rals a comptar del següent de la publicació de la
convocatòria a la Gaseta Municipal de Barcelona.
b) Manifestar en l'esmentat document que reuneixen
totes i cadascuna de les condicions exigides a les
bases de la convocatòria.
2a. Un cop acabat el termini de presentació d'instàn¬
cies, la llista d'aspirants admesos i exclosos es publicarà
al Tauler de Concursos i Oposicions de la Corporació.
3a. La Junta de Personal podrà designar un observa¬
dor titular i un de suplent, en els termes especificats a
l'article 49.8 del Pacte de Condicions Laborals per a
personal funcionari.
El Tribunal podrà disposar la incorporació als seus
treballs d'assessors especialistes, per a totes o algunes
de les proves. Els esmentats assessors es limitaran a
l'exercici de les especialitats tècniques, en base exclu¬
sivament a les quals col·laboren amb el Tribunal.
4a. L'ordre de qualificació definitiva estarà determi¬
nat per la suma de les puntuacions atorgades en la fase
d'oposició més les concedides en concepte de mèrits.
5a. Acabada la qualificació dels aspirants, el Tribunal
publicarà la relació d'aprovats per ordre de puntuació.
Els aprovats no podran ultrapassar el nombre de
places convocades. El Tribunal elevarà la relació d'a¬
provats a la Presidència de la Corporació a fi que
formuli el corresponent nomenament.
6a. El Tribunal queda autoritzat per a resoldre els
dubtes que es presentin i prendre els acords necessaris
per al bon ordre del concurs-oposició, en tot allò previst
en aquestes bases.
ANNEX
TEMAR!
1. Conceptes generals sobre Resistència de Mate¬
rials. Coneixement del material. Puntals. Sistemàti¬
ca d'intervenció en elements estructurals.
2. Conceptes generals d'electricitat. Coneixements
de material elèctric. Generadors i eines accionades
per energia elèctrica. Sistemàtica d'intervenció en
instal·lacions elèctriques.
3 Física aplicada. Hidrostàtica, pneumàtica, mecàni¬
ca. Coneixement del material. Eines hidràuliques,
pneumàtiques i mecàniques. Sistemàtica d'interven¬
ció en salvaments.
4 Conceptes generals sobre mecànica de fluids. Co¬
neixement del material. Bombes i vehicles del ser¬
vei. Sistemàtica d'intervenció. Maniobres bàsiques.
5 Conceptes generals de química. Usos i transports
de mercaderies perilloses. Coneixement del mate¬
rial. Equips de protecció personal. Sistemàtica d'in¬
tervenció en riscs químics.
6 Teoria del foc. Coneixement de principis físics i
químics. Coneixement del material. Vehicles i
agents extintors. Sistemàtica d'intervenció. Proto¬
cols d'intervenció davant el foc.
7 Primers auxilis. Salvament. Coneixement del mate¬
rial. Ambulàncies i equipaments. Motxilla de salva¬
ment. Sistemàtica d'intervenció en primers auxilis.
8 Normativa de prevenció d'incendis. Principis gene¬
rals. Marc jurídic en les intervencions del Cos de
Bombers.
9 Organigrama i funcionament del Servei. Administra¬
ció d'un parc de bombers. Material i personal d'a¬
quest parc. Redacció d'informes.
10 Formació física, que es valorarà d'acord amb el
barem que figura a continuació:
Test 1. Flexions de braços suspès en barra.
Consisteix a realitzar un nombre de repeticions flexionant i estenent completament els braços.
Fins a 40 anys De 41 a 50 De 51 o més
Fins 4 flexions 0,1 punts 0,2 punts 0,3 punts
Fins 7 flexions 0,2 punts 0,3 punts 0,4 punts
Fins 10 flexions 0,3 punts 0,4 punts 0,5 punts
Fins 13 flexions 0,4 punts 0,5 punts
Fins 16 flexions 0,5 punts
Test 2. Cursa curta:
Consisteix a recórrer una distància de 25 metres, amb obstacles, en el mínim temps possible.
Fins a 40 anys De 41 a 50 De 51 o més
14'30" a 13'30" 0,1 punts 0,2 punts 0,3 punts
13'29" a 12'30" 0,2 punts 0,3 punts 0,4 punts
12'29" a 11 '30" 0,3 punts 0,4 punts 0,5 punts ,
11'29" a 10'30" 0,4 punts 0,5 punts
Menys de 10'30" 0,5 punts
NÚM. 14 20-V-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 339
Test 3. Aixecament de pes:
Consisteix a aixecar un pes de 40 Kg. el major nombre de vegades possible.
Fins a 40 anys De 41 a 50 De 51 o més
Fins 2 aixecaments 0,1 punts 0,2 punts 0,3 punts
Fins 4 aixecaments 0,2 punts 0,3 punts 0,4 punts
Fins 6 aixecaments 0,3 punts 0,4 punts 0,5 punts
Fins 8 aixecaments 0,4 punts 0,5 punts
Fins 10 aixecaments 0,5 punts
Test 4. Pujada de corda:
Consisteix a pujar per una corda el major nombre de metres possible, sense ajuda de les cames (a pes).
Fins a 40 anys De 41 a 50 De 51 o més
Fins 2 metres 0,1 punts 0,2 punts 0,3 punts
Fins 3 metres 0,2 punts 0,3 punts 0,4 punts
Fins 4 metres 0,3 punts 0,4 punts 0,5 punts
Fins 5 metres 0,4 punts 0,5 punts
Fins 6 metres 0,5 punts
Tema 5. Ascens a la torre de pràctiques (Castellet de l'Eixample):
Consisteix a ascendir a la torre i descendir-ne, el major nombre de vegades en un temps de 8 minuts.
Fins a 40 anys De 41 a 50 De 51 o més
1 Ascens i 1 Descens 0,1 punts 0,2 punts 0,3 punts
2 Ascensos i 2 Descensos 0,2 punts 0,3 punts 0,4 punts
3 Ascensos i 3 Descensos 0,3 punts 0,4 punts 0,5 punts
4 Ascensos i 4 Descensos 0,4 punts 0,5 punts
5 Ascensos i 5 Descensos 0,5 punts
BASES QUE HAN DE REGIR LA CONVOCATÒRIA
DEL CONCURS-OPOSICIÓ RESTRINGIT PER A
LA PROVISIÓ DE 8 PLACES, MÉS LES VACANTS
QUE ES PRODUEIXIN FINS A LA SEVA
REALITZACIÓ, DE CAPORAL DEL SEIS
(Aprovades per acord de la Comissió de Go¬
vern de 22 d'abril de 1993)
NORMES ESPECÍFIQUES
Convocatòria: Convocatòria per a la provisió de 8
places, més les vacants que es produeixin fins a la seva
realització, de Caporal del SEIS.
Categoria: Caporal del SEIS.
Sistema selectiu: Concurs-oposició restringit.
Nombre de places convocades: 8, més les vacants
que es produeixin fins a la seva realització, entre les
quals s'hauran de comptar les que es generin pel pas
de Caporals a Sergents en la promoció interna cor¬
responent.
Requisit específic: Posseir una antiguitat mínima de 3
anys com a bomber del SEIS de l'Ajuntament de Barce¬
lona.
FASE D'OPOSICIÓ
Primera part
Aquesta part consistirà en la realització i superació
d'un curs Selectiu de Capacitació per Caporal, les
matèries del qual figuren a l'Annex d'aquestes bases.
El curs serà puntuat fins a un màxim de 30 punts, i
quedaran eliminats els aspirants que no obtinguin una
puntuació mínima de 15 punts. La puntuació que s'ator¬
garà per cada tema serà la següent:
- Tema 1: Fins a un màxim de 3,50 punts
- Tema 2: Fins a un màxim de 3,50 punts
- Tema 3: Fins a un màxim de 3,50 punts
- Tema 4: Fins a un màxim de 3,50 punts
- Tema 5: Fins a un màxim de 3,50 punts
- Tema 6: Fins a un màxim de 3,50 punts
- Tema 7: Fins a un màxim de 3,50 punts
- Tema 8: Fins a un màxim d'1,50 punts
- Tema 9: Fins a un màxim d'1,50 punts
- Tema 10: Fins a un màxim de 2,50 punts
S'exigeix un índex mínim del 80 % d'assistència a les
sessions.
La superació del curs només té validesa per a la
present promoció interna i per tant no tindrà cap altre
valor per a futurs processos selectius.
Segona part
Exercici psicotècnic aptitudinal i de personalitat.
L'exercici serà valorat fins a un màxim de 7 punts, i
seran eliminats els aspirants que no obtinguin un mínim
de 3,50 punts.
Tercera part
Exercici específic per acreditar coneixements de ca¬
talà. L'exercici no tindrà caràcter eliminatori i serà valo¬
rat fins a un màxim de 3 punts.
340 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 20-V-1993
FASE DE CONCURS
a) Titulacions:
Fins a un màxim de 5 punts, segons el barem se¬
güent:
1. Titulacions tècniques de grau superior o mitjà,
4.00 punts.
2. Titulacions de FP-2 o Mestratge Industrial en les
branques següents, 3,50 punts.
- Automoció.
- Construcció i Obres.
- Delineació.
- Electricitat i Electrònica.
- Fusteria.
- Metall.
- Química.
- Sanitària.
3. Titulacions de FP-I en les mateixes branques
enunciades anteriorment, 1,50 punts.
D'aquests tres conceptes (punts 1, 2 i 3), només es
puntuarà el més alt.
4. Titulacions no tècniques de grau superior o mitjà,
2,50 punts.
5. COU o BUP, 1,50 punts.
D'aquests dos conceptes (punts 4 i 5), només es
puntuarà el més alt.
6. Titulacions professionals no reglades, que tinguin
relació amb el Servei, fins a un màxim d'1,00 punts.
b) Antiguitat:
Fins a un màxim de 2,50 punts, a raó de 0,25 punts
per any d'antiguitat com a bomber en actiu.
c) Felicitacions i medalles:
Puntuació obtinguda per felicitacions i medalles, fins
a un màxim de 2,50 punts, segons el barem següent:
Medalla d'honor en categoria d'or 2,50 punts
Medalla d'honor en categoria d'argent .... 1,50 punts
Medalla d'honor en categoria de bronze . 0,75 punts
Felicitacions del servei i a raó de 0,25 per
cadascuna, fins a un màxim de 0,75 punts
No es comptabilitzaran les obtingudes per mera anti¬
guitat.
TRIBUNAL
Estarà compost pels membres següents:
President
ll·lm. Sr. Joan Clos i Matheu, com a titular, i com a
suplent l'll im. Sr. Joan Torres i Carol.
Vocals
Sra. Carme San Miguel i Ruibal, com a titular, i com a
suplent el Sr. Francesc Villanueva i Margalef.
Sr. Joan Carles López i López, com a titular, i com a
suplent el Sr. Miquel Àngel Valdueza i Romero.
Representants titular i suplent designats per l'Escola
d'Administració Pública de Catalunya.
Secretari
El de la Corporació o funcionari en qui delegui.
NORMES GENERALS
1a. Els qui desitgin participar en el concurs- oposició
hauran de:
a) Presentar instància al Registre General, acompa¬
nyada dels documents acreditatius dels mèrits al·le¬
gats, dins el termini improrrogable de vint dies natu¬
rals a comptar del següent de la publicació de la
convocatòria a la Gaseta Municipal de Barcelona.
b) Manifestar en l'esmentat document que reuneixen
totes i cadascuna de les condicions exigides a les
bases de la convocatòria.
2a. Un cop acabat el termini de presentació d'instàn¬
cies, es publicarà, al Tauler de Concursos i Oposicions de
la Corporació, la llista d'aspirants admesos i exclosos.
3. La Junta de Personal podrà designar un observa¬
dor titular i un de suplent, en els termes especificats a
l'article 49.8 del Pacte de Condicions Laborals per a
personal funcionari.
El Tribunal podrà disposar la incorporació als seus
treballs d'assessors especialistes, per a totes o algunes
de les proves. Els esmentats assessors es limitaran a
l'exercici de les especialitats tècniques, en base exclu¬
sivament a les quals col·laboraran amb el Tribunal.
4a. L'ordre de qualificació definitiva estarà determi¬
nat per la suma de les puntuacions atorgades en la fase
d'oposició més les concedides en concepte de mèrits.
5a. Acabada la qualificació dels aspirants, el Tribunal
publicarà la relació d'aprovats per ordre de puntuació.
Els aprovats no podran ultrapassar el nombre de places
convocades. El Tribunal elevarà la relació d'aprovats a
la Presidència de la Corporació a fi que formuli el
corresponent nomenament.
6a. El Tribunal queda autoritzat per resoldre els dub¬
tes que es presentin i prendre els acords necessaris per
al bon ordre del concurs-oposició, en tot allò previst en
aquestes bases.
ANNEX
TEMARI
1. Conceptes generals sobre Resistència de Materials.
Coneixement del material. Puntals. Sistemàtica d'in¬
tervenció en elements estructurals.
2. Conceptes generals d'electricitat. Coneixements de
material elèctric . Generadors i eines accionades per
energia elèctrica. Sistemàtica d'intervenció en ins¬
tal·lacions elèctriques.
3. Física aplicada. Fíidrostàtica, pneumàtica, mecànica.
Coneixement del material. Eines hidràuliques, pneu¬
màtiques i mecàniques. Sistemàtica d'intervenció en
salvaments.
4. Conceptes generals sobre mecànica de fluids. Co¬
neixement del material. Bombes i vehicles del servei.
Sistemàtica d'intervenció. Maniobres bàsiques.
5. Conceptes generals de química. Usos i transports
de mercaderies perilloses. Coneixement del material.
Equips de protecció personal. Sistemàtica d'inter¬
venció en riscs químics.
6. Teoria del foc. Coneixement de principis físics i
químics. Coneixement del material. Vehicles i agents
extintors. Sistemàtica d'intervenció. Protocols d'inter¬
venció davant el foc.
7. Primers auxilis. Salvament. Coneixement del mate¬
rial. Ambulàncies i equipaments. Motxilla de salva¬
ment. Sistemàtica d'intervenció en primers auxilis.
8. Normativa de prevenció d'incendis. Principis gene¬
rals. Marc jurídic en les intervencions del Cos de
Bombers.
NÚM. 14 20-V-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 341
9. Organigrama i funcionament del Servei. Administra- 10. Formació física, que es valorarà d'acord amb el
ció d'un parc de bombers. Material i personal d'a- barem que figura a continuació,
quest parc. Redacció d'informes.
Test 1. Flexions de braços suspès en barra:
Consisteix a fer el nombre més gran possible de repeticions, flexionant i estenent completament els braços.
Fins a 40 anys De 41 a 50 De 51 o més
Fins a 4 flexions 0,1 punts 0,2 punts 0,3 punts
Fins a 7 flexions 0,2 punts 0,3 punts 0,4 punts
Fins a 10 flexions 0,3 punts 0,4 punts 0,5 punts
Fins a 13 flexions 0,4 punts 0,5 punts
Fins a 16 flexions 0,5 punts
Test 2. Cursa curta:
Consisteix a recórrer una distància de 25 metres, amb obstacles, en el mínim temps possible.
Fins a 40 anys De 41 a 50 De 51 o més
14'30" a 13'30" 0,1 punts 0,2 punts 0,3 punts
13'29" a 12'30" 0,2 punts 0,3 punts 0,4 punts
12'29" a 11 '30" 0,3 punts 0,4 punts 0,5 punts
11 '29" a 10'30" 0,4 punts 0,5 punts
Menys de 10'30" 0,5 punts
Test 3. Aixecament de pes:
Consisteix a aixecar un pes de 40 Kg. el major nombre de vegades possible.
Fins a 40 anys De 41 a 50 De 51 o més
Fins 2 aixecaments 0,1 punts 0,2 punts 0,3 punts
Fins 4 aixecaments 0,2 punts 0,3 punts 0,4 punts
Fins 6 aixecaments 0,3 punts 0,4 punts 0,5 punts
Fins 8 aixecaments 0,4 punts 0,5 punts
Fins 10 aixecaments 0,5 punts
Test 4. Pujada de corda:
Consisteix a pujar per una corda el major nombre de metres possible, sense ajuda de les cames (a pols).
Fins a 40 anys De 41 a 50 De 51 o més
Fins 2 metres 0,1 punts 0,2 punts 0,3 punts
Fins 3 metres 0,2 punts 0,3 punts 0,4 punts
Fins 4 metres 0,3 punts 0,4 punts 0,5 punts
Fins 5 metres 0,4 punts 0,5 punts
Fins 6 metres 0,5 punts
Test 5. Ascens a la torre de pràctiques (Castellet de l'Eixample):
Consisteix a ascendir a la torre i descendir-ne el major nombre de vegades en un temps de 8 minuts.
Fins a 40 anys De 41 a 50 De 51 o més
1 Ascens i 1 Descens 0,1 punts 0,2 punts 0,3 punts
2 Ascensos i 2 Descensos 0,2 punts 0,3 punts 0,4 punts
3 Ascensos i 3 Descensos 0,3 punts 0,4 punts 0,5 punts
4 Ascensos i 4 Descensos 0,4 punts 0,5 punts
5 Ascensos i 5 Descensos 0,5 punts
342 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 20-V-1993
ANUNCIS
Llicències d'obres concedides durant el mes d'abril de 1993
José M. Dausa Plans
J.Badenes Prades
Mariscos Pastor, SL
Consorcio de la Zona Franca
Salat, SA
Santiago Fernández Prieto
Prollers, SA
Antonio Sánchez Díaz
Amadeo Pàmies Sauro
Alfred Bonavida Estupiñá
Inm. Cuadrante, SA
Josep LI. Soler Montagut
Patronat Municipal de l'Habitatge
Estudio Mayans, SA
Font de la Mulassa, 13
Provenga, 173
Núm. 6, 99-125 lletra K, 2-42/núm.
6, 90-112 lletra F, 1-33
Motors, 77-79/Metal lúrgia, 2
L'Agricultura, 139
Avinguda de l'Alzinar, 19
Carreras, 10
Escolapi Càncer, 44
Àliga, 7
Pollancre, 1
Enric Granados, 84
Santuaris, 149-151/Calderón de la
Barca, 120-124
Epifani Lorda, 1-17/Vicenç Montai,
2-8
Sant Miquel, 82-84/Sant Elm, 43-
45
Rehabilitació integral d'habitatge
unifamiliar
Construcció d'una escala de co¬
municació interna de les plantes
soterrani, baixa i entresol *
Reforma i ampliació d'una nau in¬
dustrial consistent en la creació
d'un entresolat interior i la distribu¬
ció en planta baixa
Construcció d'una estació de ser¬
vei per la venda de carburant
Legalització d'una reforma en un
edifici d'habitatges en planta bai¬
xa i planta 1 a amb dos habitatges
per planta i golfes en planta 2a.
La modificació consisteix en la
construcció d'una escala d'accés
a les golfes, la divisió d'aquestes
en quatre trasters i l'obertura de
finestres al pati
Ampliació d'una planta soterrani
Legalització de les modificacions
efectuades en el procés de cons¬
trucció d'un habitatge unifamiliar
aïllat
Pròrroga d'execució de l'obra
d'un edifici plurifamiliar
Construcció d'un edifici entre mit-
geres compost de planta baixa,
entresolat, 2 plantes pis i coberta,
per a habitatges i local comercial *
Ampliació d'un habitatge unifami¬
liar aïllat
Modificació parcial de l'ús de les
plantes soterrànies, construcció
de les rampes de comunicació de
les semiplantes i distribució par¬
cial de la planta baixa
Edifici compost per una planta per
a aparcament amb 8 places, 3
plantes comercials que acullen 4
locals i 3 plantes pis amb 5 habi¬
tatges
Construcció del conjunt de 32 ha¬
bitatges i 6 locals comercials
Edifici entre mitgeres compost de
planta baixa i 3 plantes pis per a
pensió de 2 estrelles
NÚM. 14 20-V-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 343
Francisco Ocaña Galindo
Progesa, SA, Soc. Gestora
Icona, SA
M. Carmen Cusi i Barceló
Kefar, SA
Tren de rentat Gràcia, SL
Conyven-dos, SA
José A. Plou i Paradas
Andrés Mañero i Hernández
Raloxi, SA
Patronat Municipal de l'Habitatge
Benavent House, SL
Camuñas Hermanos, SCP
Roma 86,SL
José Antonio Pérez i Fenoll
Institut Cartogràfic de Catalunya
Passatge García Cambra, 13-15
Brusi, 35/Via Augusta, 117
Dr. Roux, 114
Ferlandina, 33
Maria Auxiliadora, 11
Av. de l'Hospital Militar, 71-"
Bolívar, 34-36
Rbla. Volart, 51/Amèrica, 34
Perelló, 38-44/Ferrocarril, 14-16
Pg. Fabra i Puig, 395
Entença, 161
Av. Icària
Benavent, 20-22
Serrallonga, 22
València, 69/Av. de Roma, 86
Campoamor, 31 bis
Pg. Sta. Madrona, 45-51
Construcció d'un habitatge unifa-
miliar entre mitgeres
Modificació de projecte
Pròrroga d'inici
Projecte de rehabilitació de grau
alt de la finca
Construcció d'un edifici entre mit¬
geres per a hotel d'una estrella
compost de planta soterrani per a
aparcament, planta baixa, entre-
solat i 4 plantes pis
Legalització a precari d'una edifi¬
cació realitzada en substitució
d'una altra existent que es prete¬
nia rehabilitar i que va ser ender¬
rocada pel seu mal estat. La desti¬
nació destí de l'edificació és de
vestidor i magatzem al servei del
tren de rentat de cotxes situat a la
mateixa finca
Edifici entre mitgeres, amb font a
dos carres, compost de planta
soterrani per a aparcament, planta
baixa amb 1 habitatge i 1 aparca¬
ment i 4 plantes pis per a habitat¬
ges
Ampliació i modificació de projec¬
te
Reforma d'un edifici existent per a
canviar l'ús de docent privat a
llar-residència per a gent gran.
L'edifici està compost actualment
de soterrani, planta baixa, 4 plan¬
tes pis i terrat
Modificació de projecte. Amplia¬
ció de 2 plantes soterrànies i mo¬
dificacions a la resta de l'edifici
Construcció de 199 habitatges de
promoció pública, locals comer¬
cials i aparcaments distribuïts en
4 illes
Edifici entre mitgeres, compost de
3 plates soterrànies per a aparca¬
ment, 4 plantes pis i coberta amb
ús exclusiu per a la maquinària de
l'elevador i els comptadors del
gas
Cobertura del pati interior de l'illa
a la planta baixa
Projecte de dos edificis entre mit¬
geres per a habitatges, amb front
a dos carrers
Rehabilitació d'un habitatge unifa-
miliar entre mitgeres
Remodelació d'edifici per a la ins¬
tal·lació de l'Institut Cartogràfic de
Catalunya
344 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 20-V-1993
Contra les resolucions anteriors es pot interposar,
de conformitat amb l'article 142 del Reglament d'Or¬
ganització i Administració municipal, recurs d'alçada
davant de l'Alcaldia en el termini d'un mes comptat
de l'endemà de la data d'aquesta publicació. L'es¬
mentat recurs s'entendrà desestimat si transcorria un
mes de la seva interposició, sense que se'n notifiqui
la resolució. Contra la desestimació del recurs d'alça¬
da es pot interposar recurs contenciós administratiu
davant de la Sala corresponent de l'Audiència Ter¬
ritorial de Barcelona en el termini de dos mesos
comptats de l'endemà de la notificació de la desesti¬
mació quan aquesta hagi estat expressa, o en el
termini d'un any comptat de la data de presentació
del recurs d'alçada, si aquest fos tàcitament deses¬
timat.
Anuncis publicats en el Butlletí Oficial de
la Província núms. 78 a 103
Concursos
- Plec de condicions que ha de regir el concurs per a
la concessió dels serveis de bar i restaurant de la
Piscina municipal de Montjuïc.
(Dia 3)
- Plec de clàusules administratives que ha de regir el
contracte de neteja de l'edifici de l'avinguda del
Príncep d'Astúries, núm. 61, i annexos del 63.
(Dia 21)
- Plecs de condicions relatius als concursos per a
l'adjudicació de la construcció i subsegüent explota¬
ció en règim de concessió administrativa del servei
públic d'un aparcament per a vehicles situat cadas¬
cun als carrers que a continuació es detallen, amb
transmissió de l'ús de les places d'aparcament a resi¬
dents.
(Dia 29)
Cancel·lació de les garanties
donades per:
- Comunitat de Propietaris Miret i Sans, per les obres
del projecte d'urbanització d'iniciativa privada refe¬
rent al carrer de Miret i Sans, entre la carretera
d'Esplugues i el carrer dels Moneders.
(Dia 2)
- Esesa, pel contracte relatiu al projecte d'instal·lació
del sistema de detecció de gasos, al soterrani de
l'Edifici Novíssim, del Departament de Gestió de Re¬
cursos.
(Dia 3)
- Instalaciones y Montajes Eléctricos, SA, (IMES), pels
treballs de control i funcionament i conservació d'enllu¬
menat públic a la 3a demarcació de Barcelona; instal·la¬
ció d'enllumenat públic als carrers de Lutxana, de
Taulat a Wad Ras; de Pallars, de Bach de Roda a
Fluvià; de Concilio de Trento, de Puigcerdà a Cantàbria;
de Veneçuela, de la Selva de Mar a Treball, de Ros¬
selló, de Dos de Maig a Independència, de Puigerdà,
de Cristóbal de Moura a Pallars i de Pallars, de Mares¬
me a Josep Pla; reagrupament i reforma de connexions
per a l'estalvi d'energia (3a fase); conservació i mante¬
niment de l'enllumenat públic de la 3a.demarcació,
zona B, de la ciutat, durant el primer trimestre de 1989; i
renovació i adequació de la instal·lació d'enllumenat
públic a la Barceloneta/carrers d'Andrea Dòria-passat-
ge de la Cadena).
Calderería Delgado, SA, per les obres del projecte
d'accés a cambra i legalització d'instal·lació elèctrica
a la Torre de Llum Via Júlia i les del pedestal del
monument a Pi i Margall, a la plaça de Llucmajor.
STP (Serveis Tècnics de Pintura, SA), per les obres
de pintura interior del CP Collaso i Gil, 2a fase.
Fercaber, SA, pel contracte de les obres de clave¬
gueram del carrer de S'Agaró, entre el de la Via
Favència i de la Llosa; i de clavegueram del carrer de
Campins, entre el de Ciutat d'Asunción i Guayaquil.
(Dia 6)
José. M. Guitart i Plana, per les prestacions del
contracte relatiu al manteniment d'instal·lacions dels
edificis de les Àrees Centralitzades, del Departament
de Gestió de Recursos.
Cubiertas y Mzov, SA, per les obres de remodelació
del carrers de Dublín i de Rovira Virgili, entre l'avingu¬
da Meridiana i Berenguer de Palou.
(Dia 7)
F. Closa Alegret, per les obres de construcció d'una
caseta i instal·lació d'un transformador elèctric per
donar potència de subministrament al Monestir de
Pedralbes, seu de la Col·lecció Thyssen.
(Dia 8)
Huarte, SA, per les obres de construcció d'un col·lec¬
tor i una cambra de distribució entre els carrers de
Tarragona i Diputació; construcció d'una cambra de
distribució dels carrers de Tarragona i Diputació.
(Dia 14)
Cubiertas y Mzov, SA, per les obres de renovació del
paviment dels carrers de Tuset, de la riera de Cant
Toda (avinguda Pompeu Fabra-Mare de Déu de la
Salut), Riu de la Plata, passeig d'Enric Sanchís (Sant
Adrià-Foc Follet), i de Martí Molins (Sagrera-Filipines).
(Dia 16)
La Brúixola Centre Coordinació d'Iniciatives Juvenils,
pel contracte de gestió del CC Torre Llobeta, any
1992.
La Brúixola Centre Coordinació d'Iniciatives Juvenils,
pels contractes dels tallers del CC Zona Nord any
1992; tallers del CC Torre Llobeta any 1990; anima¬
ció del CC Ciutat Meridiana, any 1991-1992; i gestió
del C. Joves Trinitat Nova, any 1992-1992.
Grupo Auxiliar de Servicios y Construcciones, per les
obres de pavimentació del carrer de Joaquín Costa.
(Día 17)
Preufet, SA, per les obres de manteniment d'espais
urbans en districtes; i manteniment en espais urbans.
Rosa Maria Fontanals i Granell, per la contracta de
llicència d'ús comú especial de la via pública en
concepte de mobiliari urbà.
(Dia 21)
NÚM. 14 20-V-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 345
- Trànsit Projectes, SL, per la contracta de gestió i
animació del Casal Infantil del Raval.
- Trànsit Projectes, SL, per la contracta de gestió i
dinamització de les activitats del Centre Cívic Dras¬
sanes.
- Trànsit Projectes, SL, per la contracta de gestió i
animació del Casal de Joves del Gòtic.
(Dia 21)
- Trànsit Projectes, SL, per la contracta de gestió del
centre Cívic Pati Llimona.
- Asamblea Suprema de la Cruz Roja Española, per la
contracta de gestió i animació del Casal de joves del
Casc Raval.
- Asamblea Suprema de la Cruz Roja Española, per la
contracta de gestió i animació del Casal Infantil del
Vidre.
- Asamblea Suprema de la Cruz Roja Española, per la
contracta de gestió i animació del Casal de Joves de
la Barceloneta.
- Trànsit Projectes,. SL, per la contracta de gestió i
animació del Casal de Joves del Casc Antic.
- Asamblea Suprema de la Cruz Roja Española, per la
contracta de gestió i animació del Casal Infantil del
Casc Antic.
- Asamblea Suprema de la Cruz Roja Española, per la
contracta de gestió i animació del Casal Obert del
Raval.
- Asamblea Suprema de la Cruz Roja Española, per la
contracta de gestió i animació del Casal Obert del
Casc Antic.
(Dia 23)
- Dumez Copisa, per les obres de Projecte comple¬
mentari de pavimentació de voreres i guals al jardí del
carrer de la Indústria.
(Dia 24)
- Agromàn Empresa Constructora, SA, per les obres
d'ampliació de les instal·lacions de la caserna de la
Guàrdia Urbana.
- Agromàn Empresa Constructora, SA, pel subministra¬
ment i instal·lació d'un grup de pressió per a la xarxa
contra incendis a la caserna de la Guàrdia Urbana de
la Rambla, núm. 43.
(Dia 27)
- Antonio Navas, SA, pel contracte relatiu a les obres
de conservació d'edificis del Districte de Sant An¬
dreu.
- Antonio Navas, SA, pel contracte relatiu a les obres
de remodelació i ampliació del Casal d'Avis Bon
Pastor, en el Districte de Sant Andreu.
- Zardoya Otis, SA, per les prestacions del con¬
tracte relatiu a la conservació tot risc dels ascen¬
sors de l'Alcaldia i de l'Edifici Novíssim de la Plaça
de Sant Miquel, del Departament de Gestió de Re¬
cursos.
- Reviha, SA, per l'execució del contracte relatiu a les
obres d'arranjament, alineació de voreres del carrer
Gran de Sant Andreu, núm. 1 F, en el Districte de
Sant Andreu.
(Dia 28)
- Progress, Projectes i Gestió de Serveis Socials, SL,
pels contractes de prestació de serveis de l'Àrea
d'Afers Socials i Joventut.
(Dia 29)
- Construcciones Cots y Claret, SL, per la contracta
corresponent a les obres de construcció d'un frontó
al complex esportiu de Bac de Roda.
(Dia 30)
Anuncis
- De l'acord de la Comissió de Govern, de 19 de febrer
de 1993, i del Consell Plenari, de 26 de febrer de
1993, d'aprovar inicialment el projecte d'urbanització
d'iniciativa privada del carrer de Montclar.
(Dia 3)
- De l'acord del Consell Plenari, de 26 de març de
1993, d'aprovar unes modificacions de crèdit per un
import de 753.939.553 pessetes, dins el pressupost
general de 1993 (pròrroga del pressupost de 1992).
- De l'acord de la Comissió de govern, de 5 de febrer
de 1993, i del Consell Plenari, de 26 de febrer de
1993, d'aprovar inicialment el projecte d'urbanització
d'iniciativa privada d'un parterre davant d'una estació
d'ITV, situada a la Zona Franca, carrer dels Motors,
núm. 136.
(Dia 6)
- De l'acord de la Comissió de Govern, d'11 de de¬
sembre de 1992, d'aprovar, i del Consell Plenari, de
23 de desembre de 1992, de ratificar l'aprovació
definitiva dels estatuts i bases d'actuació per a la
constitució de la Junta de compensació de la Unitat
d'Actuació V del PERI del Carmel.
(Dia 7)
- De l'acord de la Comissió de Govern, d' 11 de de¬
sembre de 1992, d'aprovar inicialment la proposta de
reparcel·lació voluntària de la Unitat d'Actuació núm.
1 del Pla especial d'ordenació limitada pels carrers
del Cardenal Vives i Tutó, del Pedró de la Creu, del
Trinquet i de Bederrida (avui avinguda de Foix).
(Dia 17)
- De l'acord del Consell Plenari, de 27 de novembre de
1992, d'aprovar definitivament l'Ordenança municipal
reguladora del règim transitori de l'ús de transport i
distribució de mercaderies en l'àmbit territorial del
Districte de Sant Martí.
(Dia 20)
- De l'acord de la Comissió de Govern, de 5 de febrer
de 1993, d'aprovar, i del Consell Plenari, de 26 de
febrer de 1993, de ratificar inicialment la proposta de
reparcel·lació voluntària i delimitació conjunta d'unitat
d'actuació de les finques de l'avinguda de Roma,
núms. 132 a 136, d'una de les quals és propietari
aquest Ajuntament.
- De l'acord municipal, de 26 de març de 1993, d'apro¬
var inicialment el document avanç de planejament de
l'àrea de Sant Andreu-la Sagrera.
(Dia 21)
- De l'acord de la Comissió de Govern de 5 de març
de 1993, d'aprovar, i del Consell Plenari, de 26 de
març de 1993, de ratificar l'aprovació definitiva dels
projectes de delimitació d'unitat d'actuació i repar¬
cel·lació dels carrers d'Espronceda, d'Andrade, de
Bac de Roda i de la Gran Via de les Corts Catalanes.
(Dia 24)
- De l'acord del Consell Plenari, de 29 de gener de
1993, d'aprovar definitivament el projecte d'urba¬
nització de l'avinguda de Foix, entre els carrers del
cardenal Vives i Tutó i del Pedró de la Creu, del
carrer de Caponata, entre l'avinguda de Foix i el
carrer del Trinquet, i de renovació del paviment
amb canvi de secció dels carrers d'Eduard Conde i
del Trinquet.
(Dia 29)
- De l'acord de l'Alcaldia, de 22 d'abril de 1993,
d'aprovar el padró de contribuents de preus públics
346 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 20-V-1993
per utilització privativa del domini públic municipal
corresponent a l'exercici de 1993, i relatiu als ele¬
ments annexos a establiments.
(Dia 30)
Notificacions
- A les persones que es relacionen sobre la denúncia
interposada la comissió d' una infracció de les tipifi¬
cades en la Llei sobre Trànsit, Circulació de Vehicles
de Motor i Seguretat Viària, del Reglament General
de Circulació, de l'ordenança Municipal de Circulació
de vianants i de vehicles vigent en aquest Municipi.
(Dia 1)
- A les persones que es considerin afectades o interes¬
sades en l'expedient relatiu a la concessió adminis¬
trativa del subsòl, d'una porció de terreny situat al
complex de les Tres ximeneies, entre l'avinguda del
Paral·lel i els carrers de Vilà i Vilà, de Mata i de Palau-
dàries.
- Als presumptes infractors que es relacionen sobre la
sanció interposada per la comissió d'una infracció de
les tipificades en la Llei sobre Trànsit, Circulació de
Vehicles de Motor i Seguretat Viària, del Reglament
General de Circulació, de l'Ordenança Municipal de
Circulació de vianants i de vehicles vigent en aquest
Municipi.
(Dia 2)
- A les persones interessades en l'expedient relatiu a la
declaració i posterior adjudicació d'una parcel·la so¬
brera de via pública al carrer de Barcino, núms. 29 i
30.
- A les persones interessades en l'expedient relatiu a la
declaració i posterior adjudicació d'una parcel·la so¬
brera de via pública procedent de la finca situada al
carrer de Carròs, núms. 11-15.
(Dia 3)
- Als propietaris de les finques situades dins dels límits
de la Unitat d'Actuació A-4 del Pla especial del Vapor
Vell, que comprèn les finques núms. 42, 44, 46 i 52
del carrer de Miquel Àngel; finques núms. 24, 26, 28 i
30 del carrer de Papín, i finques núms. 41-43, 45, 47 i
49 del carrer de Joan Güell, perquè, en el termini de
tres mesos, presentin el corresponent projecte de re¬
parcel·lació.
- Als propietaris de les finques situades dins els límits
de la Unitat d'Actuació A-3 del Pla especial del Vapor
Vell, que comprèn les finques núms. 13, 15, 17, 19,
21 i 23 del carrer dels Rajolers, i finques núms. 33, ee
B, 35 i 37 del carrer del Miracle, perquè, en el termini
de tres mesos, presentin el corresponent projecte de
reparcel·lació.
- Als propietaris de les finques situades dins els límits
de la Unitat d'Actuació A-6 del Pla especial del Vapor
Vell, que comprèn les finques núms. 2 i 4 del carrer
de Papín; finques nums. 23, 25, 27 , 29 i 31 del carrer
del Miracle, i finques núms. 25, 27 i 29 del carrer dels
Rajolers, perquè presentin, en el termini de 3 mesos,
el corresponent projecte de reparcel·lació.
(Dia 7)
- Àls presumptes infractors que es relacionen, sobre la
sanció interposada per la comissió d'una infracció de
les tipificades en la Llei sobre Trànsit, Circulació de
Vehicles de Motor i Seguretat Viària, del Reglament
General de Circulació, de l'Ordenança Municipal de
Circulació de vianants i de vehicles vigent en aquest
Municipi.
A les persones interessades en l'expedient relatiu a
l'adjudicació d'una parcel·la sobre la via pública pro¬
cedent de la finca núm. 14-16 del carrer de Manuel
Sancho, perquè presentin les al·legacions que consi¬
derin procedents, amb la documentació que les justi¬
fiquin.
A les persones interessades en l'expedient relatiu a la
declaració i posterior adjudicació d'una parcel·la so¬
brera de via pública procedent de la finca situada al
carrer de Sant Guillem, núm. 12, perquè presentin re- •
clamacions.
(Dia 14)
Als presumptes infractors que es relacionen, sobre la
sanció interposada per la comissió d'una infracció de
les tipificades en la Llei sobre Trànsit, Circulació de L
Vehicles de Motor i Seguretat Viària, del Reglament
General de Circulació, de l'Ordenança Municipal de
Circulació de vianants i de vehicles vigent en aquest
Municipi.
(Dia 14)
A les persones que es relacionen sobre la denúncia
interposada per cometre una infracció de les tipifica¬
des en la Llei sobre trànsit, Circulació de Vehicles de
Motor i Seguretat Viària, del Reglament General de
Circulació, de l'Ordenança Municipal de Circulació de
vianants i de vehicles vigent en aquest Municipi.
(Dia 15)
A les persones que es relacionen sobre la denúncia
interposada per la comissió d'una infracció de les
tipificades en la Llei sobre trànsit, Circulació de Vehi¬
cles de Motor i Seguretat Viària, del Reglament Gene¬
ral de Circulació, de l'Ordenança Municipal de Circu¬
lació de vianants i de vehicles vigent en aquest
Municipi.
(Dia 16)
A les persones que es relacionen sobre la denúncia
interposada per la comissió d'una infracció de les
tipificades en la Llei sobre trànsit, Circulació de Vehi¬
cles de Motor i Seguretat Viària, del Reglament Gene¬
ral de Circulació, de l'Ordenança Municipal de Circu¬
lació de vianants i de vehicles vigent en aquest
Municipi.
(Dia 20)
À les persones que considerin tenir algun dret sobre
els vehicles que es troben en els dipòsits municipals, *
dels quals es desconeix el propietari o domicili,
perquè formulin davant aquest Ajuntament la recla¬
mació corresponent.
(Dia 20)
Als contribuents inclosos en la relació annexada
sobre la pràctica de la liquidació pels conceptes,
exercicis i imports que igualment es relacionen.
A les persones que es relacionen sobre la denúncia
interposada per la comissió d'una infracció de les
tipificades en la Llei sobre Trànsit, Circulació de
Vehicles de Motor i Seguretat Viària, del Reglament
General de Circulació, de l'Ordenança Municipal de
Circulació de vianants i de vehicles vigent en aquest
Municipi.
(Dia 21)
À totes les persones que es considerin afectades per
l'expedient relatiu a l'expropiació de les finques
núms. 21-25 del passeig de Miramar i núms. 12-18
del passeig de la Primavera, afectades de parc urbà
(6c), segons el Pla General Metropolità, perquè pre-
NÚM. 14 20-V-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 347
sentin les al·legacions que considerin procedents,
amb la documentació que les justifiquin.
(Dia 28)
- Als presumptes infractors que es relacionen sobre la
sanció interposada la comissió d'una infracció de les
tipificades en la Llei sobre Trànsit, Circulació de Vehi¬
cles de Motor i Seguretat Viària, del Reglament General
de Circulació, de l'Ordenança Municipal de Circulació
de vianants i de vehicles vigent en aquest Municipi.
(Dia 27)
- A totes les persones que es considerin afectades per
l'expedient relatiu a l'expropiació de la finca núm. 10
del carrer de la Mare de Déu de Port, afectada de
xarxa viària bàsica (5) i renovació urbana de l'ús
existent en parcs i jardins (17-6), perquè presentin les
al·legacions que considerin procedents, amb la docu¬
mentació que les justifiquin.
- A les persones que es relacionen sobre la denún¬
cia interposada per cometre una infracció de les
tipificades en la Llei sobre Trànsit, Circulació de
Vehicles de Motor i Seguretat Viària, del Reglament
General de Circulació, de l'Ordenança Municipal de
Circulació de vianants i de vehicles vigent en
aquest Municipi.
(Dia 29)
- Als presumptes infractors que es relacionen sobre la
sanció interposada per la comissió d'una infracció de
les tipificades en la Llei sobre Trànsit, Circulació de
Vehicles de Motor i Seguretat Viària, del Reglament
General de Circulació, de l'Ordenança Municipal de
Circulació de vianants i de vehicles vigent en aquest
Municipi.
(Dia 30)
Altres anuncis
La Societat Municipal d'Aparcaments i Serveis, SA,
sol·licita públicament la presentació d'ofertes fins al dia
27 de maig de 1993, a les 12 hores, per a la construc¬
ció de l'aparcament subterrani de la Plaça de la Verne-
da.
Les empreses interessades poden dirigir-se, per a la
informació que necessitin i per a formular la seva oferta,
a les oficines de la Societat, carrer de Provença, núm.
260, 7è. pis, 08008 Barcelona, telèfon 487 00 00.
S'exposa al públic en el Negociat de Transports i
Circulació (Plaça de Pi i Sunyer, 8-10, 2n. pis, telèfon
402 34 48), l'acord del Consell Plenari de 29 de gener
de 1993 d'aprovar la modificació dels plecs de condi¬
cions dels aparcaments per a residents, en el sentit que
les transmissions o cessions de places d'aparcament
pels usuaris-concessionaris no estaran sotmeses a les
diverses limitacions que s'estableixen en cadascun
d'ells, i s'hi incorpora un nou article; se sotmet la
modificació esmentada a informació pública pel termini
de trenta dies, i si no s'hi presenta cap al·legació o
suggeriment, es tindrà per aprovada definitivament.
'■
- '
.
PREU DE SUBSCRIPCIÓ:
Barcelona, anual 1.500 ptes.
Número corrent 50 ptes
..A
ADMINISTRACIÓ I SUBSCRIPCIÓ:
GASETA MUNICIPAL
Plaça de Sant Jaume, 3a. planta
Dipòsit legal: B. 1.824-1958 - impremta municipal Î