GASETA
MUNICIPAL
SUMARI
Consell Plenari
Acta sessió 15-VII-1993 762
Acords sessió 17-IX-1993 779
Consell Municipal Permanent
Acta sessió 13-VII-1993 783
Acta sessió 30-VII-1993 787
Personal
Concursos i oposicions
Bases generals que han de regir la convocatòria
de 10 concursos per a la provisió de 38 llocs
de treball 788
Concurs 497. Cap de la Unitat Operativa de
Planejament Urbanístic I (Direcció de Serveis
de Planejament Urbanístic) (Nivell 26) 789
Concurs 498. Cap de la Unitat Operativa de
Planejament Urbanístic II (Direcció de Serveis
de Planejament Urbanístic) (Nivell 26) 790
Concurs 499. Cap de la Unitat Operativa de
Gestió del Sòl (Direcció de Serveis de Gestió
Urbanística) (Nivell 26) 790
Concurs 500. Cap de la Unitat Operativa d'Acti¬
vitats i Seguretat de l'Edificació (Direcció de
Serveis de l'Edificació i Patrimoni Arquitectò¬
nic) (Nivell 26) 791
Concurs 501. Responsable de Projecte de l'Àrea
d'Urbanisme (Nivell 24) 791
Concurs 502. 6 Llocs de treball de Responsa¬
ble de P-rojecte de l'Àrea d'Urbanisme (Ni¬
vell 24) 792
Concurs 503. Responsable de Projecte de l'Àrea
d'Urbanisme (Nivell 22) 792
Concurs 504. 11 Llocs de treball de Responsa¬
ble de Projecte de l'Àrea d'Urbanisme (Ni¬
vell 22) 793
Concurs 505. 8 Llocs de treball de Responsa¬
ble de Projecte de l'Àrea d'Urbanisme (Ni¬
vell 20) 793
Concurs 506. 7 Llocs de treball d'Informador
d'Oficines d'Informació Integrada 794
Anuncis
Notificacions 795
AjuntamentV de Barcelona
Núm. 26 / Any LXXX 10 d'octubre de 1993
762 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NUM. 26 10-X-1993
CONSELL PLENARI
Acta de la sessió celebrada el dia 15 de juliol de
1993 i aprovada el dia 17 de setembre de 1993.
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de
Barcelona, el dia quinze de juliol de mil nou-cents
noranta-tres, es reuneix el Consell Plenari en sessió
ordinària, sota la presidència de l'Excm. Sr. Alcalde
Pasqual Maragall i Mira. Hi concorren els ll ims. Srs.
Tinents d'Alcalde Lluís Armet i Coma, Joan Clos i
Matheu, i Eulàlia Vintró i Castells, i els ll ims. Srs.
Regidors Marta Mata i Garriga, Joaquim de Nadal i
Caparà, Juan José Ferreiro i Suàrez, Joan Torres i
Carol, Antoni Santiburcio i Moreno, Enric Truñó i Laga¬
res, Albert Batlle i Bastardas, Guerau Ruiz i Pena, Xavier
Valls i Serra, Oriol Bohigas i Guardiola, Carolina Homar i
Cruz, Núria Gispert i Feliu, Francesc Narvàez i Pazos,
Joan Fuster i Sobrepere, Xavier Casas i Masjoan, Fran¬
cesc Trillas i Jané, Josep M. Vegara i Carrió, Antoni
Lucchetti i Farré, Francesc Vicens i Giralt, Artur Mas
i Gavarró, Josep M. Samaranch i Kirner, Sara M. Blasi i
Gutierrez, Jordi Bonet i Agustí, Joan Colldecarrera i
Ortiz, Teresa Perelló i Domingo, Fèlix Amat i Parcerisa,
Antoni Marcet i Rocabert, Daniel Fabregat i Llorente,
Joan Puigdollers i Fargas, Joan Antoni Audet i Novell,
Josep L. Olmedo i López, Jaume Alsina i Oliva, Antoni
Miquel i Cerveró, Enric Lacalle i Coll, Aleix Vidal-
Quadras i Roca, José Alberto Fernández i Díaz, Emilio
Àlvarez i Pérez, assistits com a Secretari accidental, per
Josep Lluís Tobella i Roca, que certifica.
Excusa la seva assistència l'll im. Sr. Modest Batlle i
Girona.
Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Lluís Mata i
Remolins.
Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidèn¬
cia obre la sessió a les deu hores i quinze minuts.
Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior,
celebrada el 22 de juny de 1993, l'esborrany de la qual
ha estat tramès a tots els membres del Consistori; i s'a¬
prova.
En el despatx d'ofici, el Consell Plenari acorda:
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 21 de
juny de 1993 (3866), pel qual es designa membre del
Consell d'Administració de l'Institut Municipal Barcelona
Espectacles el Sr. Jordi Coca i Villalonga, en substitució
de la Sra. Núria Fradera i Giró.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 21 de
juny de 1993 (3890), pel qual es nomena dins el Consell
Rector del Consorci de l'Auditori i l'Orquestra: Presi¬
dent, l'll im. Sr. Oriol Bohigas i Guardiola; Vocals en
representació de l'Ajuntament de Barcelona: l'll im. Sr.
Francesc Vicens i Giralt, i els Srs. Miquel Lumbierres i
Méndez, i Miquel Badal i Valls; i Vocals en representació
de personalitats i experts en qüestions musicals: els
Srs. Germà Vidal i Rebull, Oriol Martorell i Codina i
Josep M. Mestres.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, d'11 de
maig (2707) modificat per un altre de 9 de juliol de 1993
(4236), relatiu al procediment i requisits per a l'atorga¬
ment de subvencions a determinats subjectes passius
de l'impost sobre activitats econòmiques
El Sr. Puigdollers demana aclariments sobre l'allarga¬
ment del termini de pagament de tal impost i la Presi¬
dència li indica que podrà plantejar aquesta pregunta al
final de l'ordre del dia dins del debat d'un altre escrit
sobre la mateixa temàtica.
Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia, de 26
de maig de 1993 i 16 de juny de 1993 (4616, 4617),
pels quals, respectivament, s'aproven: la liquidació del
Pressupost de l'Ajuntament de Barcelona corresponent
a l'exercici de 1992; i les liquidacions corresponents al
mateix exercici dels organismes autònoms següents:
Institut Municipal dels Serveis Funeraris, Patronat Muni¬
cipal de l'Habitatge, Patronat Municipal de Guarderies,
Patronat Municipal Escola Massana, Institut Municipal
de Disminuïts, Fundació Mies van der Ròhe, Patronat
Avillar Chavorros, Institut Municipal de Recaptació de
Barcelona, Institut Municipal d'Urbanisme, Patronat de
Turisme de Barcelona, Institut Municipal d'Informàtica,
Institut Municipal de Música, i Institut Municipal de
Barcelona Espectacles; i els Estats i comptes anuals de
l'Institut Municipal de Parcs i Jardins.
El Segon Tinent d'Alcalde, Sr. Clos, informa que en la
darrera sessió del Consell Municipal Permanent, actuant
com a Comissió de Comptes, es posaran a disposició
dels Grups municipals, fins al 30 de juliol, els Comptes
Generals de 1992 i tot seguit s'obrirà la preceptiva fase
d'exposició al públic; i que per facilitar-los-en l'anàlisi,
s'ha lliurat als membres del Consistori la Memòria
econòmica de 1992, que incorpora totes les previsions
legals sobre la nova comptabilitat local, és a dir, a més
dels Comptes tradicionals, el Balanç, el Compte d'Ex¬
plotació, l'origen i aplicació de recursos i una auditoria
externa.
Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 30 de juny de
1993 (3991), que nomena membre del Consell Munici¬
pal del Districte de Sants-Montjuïc, el Sr. Antoni Carballi-
do i Faixas, en substitució del Sr. Antoni Aragonès i
Inès.
RatificareIs decrets de l'Alcaldia, pels quals, en virtut
de concurs es nomena: a) amb data 8 de juny: la Sra.
Maria Lluïsa Parés i Soliba Directora del Centre de
Serveis Socials de la Dreta de l'Eixample (3610); i el Sr.
Joan Abat i Morral Director del Centre Cívic Bon Pastor
(3611); b) amb data 30 de juny: la Sra. Esther Quintana
i Esquerrà Directora del Centre de Serveis Socials
adscrita al Centre Pau Picasso; i el Sr. Miquel Ruscalle-
da i Bota Director de Centre de Serveis Personals
adscrit al Centre Vallbona (3997).
S'aprova amb l'abstenció dels Srs. Lacalle, Vidal-
Quadras, Fernández i Àlvarez.
Ratificar la interpretació que es dóna en la nota
aclaratòria de 7 de juliol de 1993, signada pel Gerent
dels Serveis Centrals, en el sentit que les condicions
genèriques de l'operació del préstec «Schuldschein»,
per un import de 200 milions de marcs alemanys,
preveuen la possibilitat de realitzar l'operació en una o
r
NÚM. 26 10-X-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 763
diverses parts i també que el límit màxim del cost total o
«all in cost» es refereix al moment de concertació de
cada una de les possibles operacions financeres.
S'aprova amb l'abstenció dels Srs. Mas, Samaranch,
Blasi, Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat, Marcet, Fa¬
bregat, Puigdollers, Audet, Olmedo, Alsina, Miquel, La-
calle, Vidal-Quadras, Fernández, i Àlvarez.
Ratificar el text dels convenis següents:
A) Amb la Generalitat de Catalunya, relatiu a la
concessió de subvencions per a la 1a. fase de les
obres del Complex esportiu Banys Sant Sebastià.
B) Amb l'Institut Nacional d'Educació Física de
Catalunya, Centre de Barcelona, per a la formació,
recerca i intercanvi d'informació.
Modificaria representació de l'Ajuntament a la Socie¬
tat Barcelona Holding Olímpico, SA, designant els ll·lms.
Srs. Lluís Armet i Coma, i Joan Clos i Matheu, Primer i
Segon Tinent d'Alcalde de l'Ajuntament de Barcelona,
respectivament.
S'aprova amb l'abstenció dels Srs. Lacalle, Vidal-
Quadras, Fernández i Àlvarez.
S'inicia, tot seguit, el debat dels assumptes inclosos
a l'ordre del dia:
COMISSIÓ DE GOVERN
Ratificar els acords de la Comissió de Govern, de 2
de juliol de 1993 pels quals s'aproven:
A) Inicialment: 1) l'Estudi de detall d'ordenació dels
solars del carrer del Carme, núms. 65-67 i del Peu de la
Creu des del seu encreuament amb el carrer de Joa¬
quín Costa fins al carrer dels Àngels, i d'alineacions de
la perllongació del carrer d'En Roig; 2) l'Estudi de detall
de compensació de volums a la parcel·la situada al
carrer de Vilamarí, núms. 75 al 79; 3) l'Estudi de detall
d'alineacions i rasants de l'illa compresa entre els car¬
rers del Doctor Joaquín Albarrán, i d'Ardena i el vial
d'incorporació a la ronda de Dalt; 4) el Pla especial
d'ordenació del sector via Augusta-Bonanova «Porta de
Sarrià»; 5) el Pla especial d'ordenació del conjunt d'e¬
quipaments situats entre el Parc de l'Oreneta i el carrer
Major de Can Caralleu; i 6) l'Estudi de detall d'ordena¬
ció de volums de la finca del carrer de Pedrell, núm. 105
cantonada al passatge de Pujolet, núms. 5-7; i
B) Definitivament, l'Estudi de detall de reordenació
volumètrica de les instal·lacions esportives al carrer de
Jorge Manrique-Club Hispano Francés.
El Sr. Bonet, referint-se a l'Estudi de detall cor¬
responent a l'illa compresa entre els carrers del Dr.
Joaquín Albarrán, d'Ardena i el vial d'incorporació a la
ronda de Dalt, indica que a l'expedient manca formal¬
ment l'informe del Consell de Districte i també el conve¬
ni entre Impusa i la propietària del terreny, motius pels
quals li resulta difícil posicionar-se i demana que tal punt
quedi sobre la taula fins a la propera sessió.
El Regidor de Planejament, Gestió Urbanística i Con¬
trol de l'Edificació, Sr. Lucchetti, significa que el conveni
ja s'ha demanat a Impusa i s'incorporarà a l'expedient
abans de l'aprovació definitiva.
S'aprova el dictamen amb l'abstenció dels Srs. Mas,
Samaranch, Blasi, Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat,
Marcet, Fabregat, Puigdollers, Audet, Olmedo, Alsina, i
Miquel.
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 2 de
juliol de 1993, pel qual s'acorda la suspensió pel termini
d'un any, de l'atorgament de llicències de parcel·lació
de terrenys, d'edificació i d'enderrocament en els àm¬
bits definits en el plànol annex, precisant que resta
també suspesa la tramitació del planejament especial
de concreció del viari bàsic que uneix els carrers de la
Mare de Déu dels Reis i de la Farigola.
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 2 de
juliol de 1993, pel qual s'aproven inicialment els Projec¬
tes d'Estatuts i Bases d'actuació per a la constitució de
la Junta de Compensació de la unitat d'actuació núm. 3
de la «Modificació del Pla General Metropolità per millo¬
res dotacionals al conjunt històric de l'Eixample, de
Barcelona», delimitada pels carrers Roger de Flor, Alí
Bei, Nàpols i Ausiàs Marc.
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 2 de
juliol de 1993, pel qual s'aprova inicialment el Projecte
d'urbanització, d'iniciativa privada, de la plaça pública
compresa entre els carrers de Valldemossa i de For-
mentor.
S'aproven per unanimitat els dos dictàmens prece¬
dents.
ALCALDIA-PRESIDÈNCIA
Regidoria de Programació i Pressupostos
Resolució d'eventuals reclamacions i, en aquest cas,
aprovació definitiva dels Pressupostos Generals per a
1993.
Aquest punt de l'ordre del dia es concreta en la
proposta següent:
Resoldre les reclamacions presentades durant el pe¬
ríode d'informació pública i aprovar definitivament les
Bases d'Execució i els Pressupostos Generals per a
1993, en els quals es troben integrats:
a) El propi de l'Entitat.
b) Els dels organismes autònoms municipals de caràc¬
ter administratiu.
c) Els dels organismes autònoms municipals de caràc¬
ter comercial, industrial, financer o anàlegs.
d) Els de les societats mercantils de capital íntegra¬
ment municipal; segons l'aprovació inicial acordada
pel Consell Ple de 22 de juny de 1993 amb les
esmenes que es recullen en la documentació anne¬
xa.
S'aprova amb el vot en contra dels Srs. Mas, Sama¬
ranch, Blasi, Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat, Mar¬
cet, Fabregat, Puigdollers, Audet, Olmedo, Alsina, Mi¬
quel, Lacalle, Vidal-Quadras, Fernández, i Àlvarez.
ÀMBIT D'URBANISME I MEDI AMBIENT
Donar conformitat a l'Informe sobre el Projecte de Pla
Territorial de Catalunya elaborat per l'Àmbit d'Urbanis¬
me i Medi Ambient, i acordar la seva tramesa a la
Generalitat de Catalunya, com a Plec d'al·legacions de
l'Ajuntament de Barcelona a l'esmentat Projecte, d'a¬
cord amb el que s'assenyala a l'article 5è.8 del Decret
397/1984, de 17 de desembre, sobre el procés d'elabo¬
ració del Pla Territorial General. I adherir-se a les al·lega¬
cions que hi ha presentat la Federació de Municipis de
Catalunya.
El Primer Tinent d'Alcalde i Regidor d'Urbanisme i
Medi Ambient, Sr. Armet, presenta el dictamen anterior
dient que aquest Ajuntament ha tingut també un paper
destacat en la preparació de les al·legacions de la
764 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 26 10-X-1993
Federació de Municipis de Catalunya, de la Mancomuni¬
tat de Municipis de l'Àrea Metropolitana i de la Diputació
de Barcelona; i que l'Informe d'aquest Ajuntament in¬
tenta assenyalar, de la manera més sintètica possible,
el posicionament de fons sobre el Projecte de Pla
Territorial General de Catalunya.
Referint-se al contingut de tal Plec d'al·legacions,
comenta que s'hi assenyala, en primer lloc, una desi¬
gual explicació del territori, és a dir, la incoherència en la
definició del model físic del territori de Catalunya; que
es parla després del model de Pla que es vol, perquè el
Projecte presentat no pren cap tipus de compromís
concret i, començat a elaborar el 1986, acaba el 2026,
però sense un compromís temporal clar; i que, en
definitiva, tal Projecte presentat no és un pla ni territorial
ni sectorial perquè sempre referència a altres coses que
vindran després.
Respecte a les mancances propositives d'elements,
indispensables en tot planejament a llarg termini, sobre
la imatge o objectius que es proposen, indica que la
demografia a quaranta anys vista obligava a presentar
unes alternatives i la migració previsible cal avaluar-la a
uns intervals raonables; que no s'hi descriuen, doncs,
com caldria, hipòtesis de creixement i horitzons tempo¬
rals; que tampoc hi figuren les infrastructures bàsiques
territorials, les quals, a pesar que puguin ésser desen¬
volupades posteriorment en Plans territorials parcials,
són necessàries perquè un pla pugui cobrir mínimament
els seus objectius; que tampoc hi ha reserves de sòls
estratègics per compactar el territori, evitar els proces¬
sos d'erosió i defensar el paisatge; i que hi manquen les
consideracions econòmico-financeres que donarien
versemblança als plantejaments, però, potser, no calen
perquè darrera no hi ha cap compromís en el temps ni
en l'espai.
Tocant als conceptes de congestió i equilibri, signifi¬
ca que són elements fonamentals en un pla a quaranta
anys vista donat que de la concentració d'un 60 % de
la població en la Regió I resulta un model asimètric i
descompensat des del punt de vista de la vertebració
territorial; que és un greu error històric considerar satu¬
rada l'Àrea metropolitana, perquè els seus problemes
no són els mateixos que els de la nostra Ciutat, i així,
mentre Barcelona quan perd població guanya qualitat
de vida en baixar llocs en el «ranking» de la congestió
urbana, l'Àrea metropolitana que l'envolta té altres pro¬
blemes i altres desequilibris a corregir, com ara els
Municipis amb renda inferior a la mitjana, i els dèficits en
infrastructures i equipaments, o sia, és una zona pen¬
dent de vertebració; que si bé una ciutat de tipus
intermedi, com Girona o Lleida, té un nivell d'equipa¬
ments i una vertebració territorial que li permet afirmar-
se com a representant de la Catalunya de renda mitjana
que es voldria estendre a tot el territori, a l'Àrea metro¬
politana hi ha una desvertebració que cal articular i això
és el gran repte del futur, de manera que un Pla
territorial general que l'obvií i proposi la simple descon¬
gestió de la zona fa un plantejament equivocat; que
igualment s'ha d'afirmar l'objectiu mínim de sosteni¬
ment i millora del patrimoni territorial, de ciutats i de
pobles, d'infrastructures, d'activitats i de paisatge com
a suport per al desenvolupament del futur, i la necessi¬
tat de definir, amb tota claredat, uns mínims de garantia
i qualitat per al conjunt de Catalunya; que això ha de
comportar accions concretes i polítiques per tal que
models de ciutat del tipus de la Seu d'Urgell puguin
estendre's a molts altres indrets del territori de les
vint-i-sis comarques amb nivells de renda inferiors a la
mitjana; que, en resum, la reducció de la població
barcelonina és un fet natural que comporta una millora
de la qualitat de vida i cal apostar pel creixement
moderat de la zona metropolitana (que òbviament aju¬
darà a vertebrar millor un territori mancat d'infrastructu¬
res i equipaments) i definir uns mínims per al conjunt de
Catalunya.
Sobre els apartats relatius a la xarxa de ciutats i l'àmbit
territorial i al designi d'homogeneïtzació territorial, subrat¬
lla que Catalunya no és un país homogeni territorialment
parlant, sinó que té un paisatge profundament castigat i
anòmal; que el Projecte que es debat formula nous
conceptes que són positius pel que tenen de revisió,
però negatius per la confusió que poden provocar; que
mentre la divisió, primer en trenta-vuit comarques i des¬
prés en quaranta-una, establia una retícula desigual del
territori, ja que hi havia comarques amb 3.500 habitants i
comarques amb 2.000.000, les àrees bàsiques territorials
es fonamenten en criteris pragmàtics de funcionalitat
poblacional que qüestionen la visió merament territorial
de la divisió comarcal, però que poden generar confusió
i desconcert en el futur si no s'explica bé què es pretén i
com s'articularan aquestes àrees bàsiques territorials
amb els ens comarcals, i poden arribar a provocar, fins i
tot, tensions municipals perquè els límits no estan tan¬
cats per la història ni han estat paccionats amb els
mateixos municipis; i que els àmbits territorials funcio¬
nals, amb independència del seu nombre, aborden, per
primera vegada, la qüestió de les regions, la qual més
pròpiament s'hauria de tractar en una llei d'organització
territorial, i signifiquen un avenç sobre visions anteriors
més tancades.
Posa en relleu, finalment, que el Projecte s'oblida
absolutament dels sistemes generals i de les infrastruc¬
tures, matèries que es remeten a uns eventuals Plans
sectorials, quan un planejament amb una perspectiva
de quaranta anys hauria de tractar inexcusablement
dels sistemes portuari i aeroportuari, de les infrastructu¬
res viàries bàsiques (que assegurin els mínims de
connexió en el territori), i de la política hidrológica,
l'omissió de la qual és un dels errors històrics més
greus, perquè el creixement de les necessitats d'aigua
d'ara fins a l'any 2026, encara que sigui de 1*1,1 %,
reclama polítiques de solidaritat interzonal.
Pensa que el Projecte de Pla Territorial General pre¬
sentat no aborda suficientment qüestions de vital impor¬
tància per al futur de la nostra Ciutat i de la seva Àrea
metropolitana i sembla tenir por de Barcelona, a la qual
fa poquíssimes referències; i que tenir por de Barcelona
és tenir por de Catalunya, quan la nostra Ciutat, a més
d'ésser capital de Catalunya, vol continuar essent un
nucli central de serveis i mantenir el seu paper de
centralitat d'un àrea que supera els 15 milions d'habi¬
tants.
Explica que per totes les consideracions que acaba
d'exposar, les al·legacions d'aquest Ajuntament dema¬
nen:
1) Que es completi l'estudi del territori amb les seves
capacitats físiques i les seves aptituds i els factors
mediambientals: vegetació, hidrología, contaminació,
fragilitat, perquè Catalunya és un territori fràgil, molt
discontinu i poc homogeni, que necessita planteja¬
ments físics que tinguin presents les seves potenciali¬
tats i no caiguin en el voluntarisme.
2) Que s'incorpori la definició dels escenaris del futur
i de la xarxa de les grans ciutats d'àmbit geogràfic més
NÚM. 26 10-X-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 765
extens en tant que motors de desenvolupament i inno¬
vació, perquè no es pot parlar del Pla Territorial General
de Catalunya sense tenir en compte el creixement del
País Valencià, de les comarques dites de la Catalunya
Nord, les zones d'influència i creixement europeu, i l'arc
mediterrani format per Gènova, Barcelona i València.
3) Que, per millorar la credibilitat del Pla, les seves
propostes s'inscriguin en un marc de tendències a
afavorir i de mínims a assegurar ja que, mentre el Pla
estratègic té dos avantatges (fixar uns objectius molt
concrets i fer-hi participar tots els sectors de la societat,
factor que garanteix la consecució de gran part dels
objectius proposats), en canvi unes simples perspecti¬
ves a quaranta anys difícilment permeten tirar endavant
qualsevol determini.
4) Que es determinin les infrastructures bàsiques.
5) Que es considerin els dèficits i les necessitats de
l'Àrea metropolitana i que es recullin els costos dels
serveis de capitalitat que presta la Ciutat.
6) Que s'avaluïn les opcions d'acció territorial en els
diferents escenaris temporals i econòmics.
7) Que reflecteixi la voluntat d'ésser útil per al con¬
junt de Catalunya i, per tant, sigui més territorial i més
estratègic i abordi les quatre o cinc matèries sectorials
bàsiques, per incidir en el conjunt del territori amb
criteris participatius d'involucració i complicitat, que
donaran major solidesa als seus plantejaments, els
quals no han d'ésser simples bombolles de sabó per
cobrir, aparentment, els mandats d'una llei aprovada el
1983.
8) Que si el desenvolupament prepositiu és mitjan¬
çant Plans territorials parcials i sectorials, cal que es
respectin les competències municipals i no s'imposin,
des de dalt, condicionaments a un conjunt de variables
que impedirien a aquest Ajuntament de prendre cap
decisió sobre el futur de la Ciutat.
Diu, en conclusió, que la vaguetat del Projecte de Pla
Territorial General és negativa; que un document tant
important no es pot aprovar pensant que ja s'encar¬
regaran de concretar-lo altres documents; que tot això
justificaria proposar-ne el retorn a l'origen perquè sigui
més territorial, més sectorial i més estratègic i amb
compromisos; que no li sembla malament que s'hi
recullin les figures dels Àmbits funcionals territorials,
encara que caldria una llei de regionalització, però s'han
de planificar comptant amb els poders locals; que anys
enrera, alguns creien que només es podien fer coses
partint d'una planificació vinculant i absorbent que no¬
més serveix per a assignar malament els recursos, per
no assolir mai els objectius i per arribar a graus d'inefi¬
càcia considerables; que també hi ha qui creu, encara,
que basta cobrir tan sols determinades alternatives i
remetre-ho tot a una llei posterior (seguint el principi de
«qui dia passa any empeny», tot i que, mentrestant,
s'han perdut deu anys), si bé, en el fons la veritat passa
per l'hiperrealisme del control; que tanmateix hi ha un
tercer mètode que és el correcte: prendre uns determi¬
nis sobre uns aspectes bàsics, unes voluntats fona¬
mentals i uns escenaris que són canviants, sabent que
hi ha un territori desequilibrat, amb dèficits, i amb unes
zones on la renda més important és la de jubilació, i
amb unes altres, com l'Àrea metropolitana, on hi ha una
descapitalització; que un pla, doncs, que no tingui la
valentia de situar en el temps i l'espai les diferents
polítiques, no d'una manera exacta, sinó per marcar
prioritats, no respon als objectius que els legisladors
van marcar en el seu moment i, per tant, les al·lega¬
cions formulades per aquest Ajuntament són una mos¬
tra de lleialtat al servei del país.
Rubrica la seva intervenció afirmant que, com ja ha
dit abans, tenir por de Barcelona és tenir por de
Catalunya; i que cal apostar apassionadament per
Catalunya i això vol dir fer-ho també per Barcelona i el
seu entorn, perquè són la mateixa cosa i els planteja¬
ments dicotomies són equivocats.
El Sr. Fernández, en nom del Grup Popular, manifes¬
ta, d'entrada, que el Projecte de Pla Territorial General
presentat crida l'atenció per la seva generalitat, ja que la
memòria de propostes és absolutament genèrica; que
no s'hi defineixen opcions, jerarquies ni prioritats; que
l'estudi econòmic i financer es limita a les inversions ja
previstes per la Generalitat sense avaluar-ne els costos
ni el finançament ni contenir cap compromís pressupos¬
tari; que, per tant, hauria estat més encertat denominar-
lo «Pla Genèric de Catalunya»; que no és tampoc
selectiu, sinó omnicomprensiu, i consegüentment su¬
perficial, i no té prioritats en el temps; i que hi manca
també una voluntat d'execució immediata, ja que haurà
d'ésser concretat mitjançant Plans territorials parcials.
Considera, en segon lloc, que el Projecte es presenta
amb molt de retard, ja que la Llei de Política territorial en
què es fonamenta fou aprovada fa deu anys; que el seu
horitzó temporal, el 2026, és massa allunyat i era
preferible un termini més curt (deu o quinze anys) i, fins
i tot, haver optat per fórmules de planificació més
innovadores com són els Plans estratègics; que el
retard ha deixat desfasat el programa quadriennal d'in¬
versions 1993-1996, ha diluït molts dels objectius i fa
desconèixer els canvis operats l'última dècada en el
territori i la societat catalana i, especialment, els produïts
a Barcelona i el seu entorn a conseqüència dels Jocs
Olímpics; que aquesta circumstància li fa veure certs
paral·lelismes amb el procés d'elaboració de la Carta
Municipal, la qual no sap si ha entrat en una via morta (a
la qual féu esment el Sr. Alcalde en una conferència
pronunciada en el Col·legi d'Advocats) o en una via
secreta mitjançant reunions més o menys periòdiques
amb determinats Grups, opció que encara li semblaria
pitjor perquè la Carta Municipal és un projecte de ciutat
i la parcialitat a l'hora de redactar-la en comportaria
també a l'hora d'aprovar-la, amb la consegüent fragilitat
del text, de manera que el consens que es demana per
a l'aprovació del Pla Territorial General de Catalunya, cal
també aplicar-lo en el cas de la Carta Municipal.
Pensa que el Pla Territorial General de Catalunya
hauria d'enfocar el desenvolupament equilibrat i harmò¬
nic del conjunt del territori basant-se en una diversifica¬
ció sectorial, en un augment del nivell de coneixement,
en la supressió de les fronteres entre el món urbà i el
món rural, en la facilitat de les comunicacions, en el
suport a les zones deprimides i en l'equilibri territorial,
en el qual la macrocefàlia de Barcelona no s'ha de
veure com la culpable i l'obstacle de tot perquè no hi ha
cap contraposició d'interessos entre Barcelona i el seu
entorn per una banda, i els de la resta de ciutats de
Catalunya per l'altra, ans, ben al contrari, cal reconèixer
els efectes positius de la capitalitat i la capacitat pro¬
ductiva de Barcelona sobre la resta de Catalunya, i
admetre, també, la responsabilitat de la Generalitat
sobre els serveis de capitalitat i els seus costos, coses
que tampoc fa el Pla estatal de les grans ciutats.
Destaca que el Projecte elaborat deixa al descobert
els principals desequilibris del territori català (les zones
deprimides i les zones congestionades), qüestions que
766 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 26 10-X-1993
remet als futurs Plans territorials parcials, i es limita a
definir sis Àmbits funcionals territorials, entre els quals
figura l'Àrea metropolitana de Barcelona, on es preveu
una reducció de la població, quan paradoxalment, amb
la incorporació del Garraf, del Maresme i del Vallès,
passaria a concentrar el 70 % de la població catalana,
estimada a l'alça per a l'any 2026 en 7,5 milions
d'habitants, hipòtesi aquesta que, malgrat corregir els
8,5 milions del Pla hidrològic, pot donar lloc encara a
conclusions errònies.
Opina que la tipologia i la jerarquització dels Plans
territorials parcials no està justificada i difícilment podrà
ésser operativa; i tem que tals plans puguin absorbir
aspectes propis de les competències urbanístiques
municipals (com ara zonificacions, densitats, equipa¬
ments) i puguin substituir part dels Plans generals
municipals, més i quan no es recullen instruments clars
de participació local en la definició dels Plans parcials
territorials ni de les Àrees bàsiques territorials ni dels
Àmbits funcionals territorials. Hi afegeix que el Pla
Territorial General és un pla legislatiu i no pas adminis¬
tratiu i, per tant, ha de distingir clarament entre les
veritables normes jurídiques i les meres orientacions per
tal de reforçar les competències urbanístiques munici¬
pals i el principi d'autonomia local; que en aquest sentit
s'hi hauria de precisar que la Generalitat només podrà
introduir modificacions en els instruments urbanístics
municipals en funció dels interessos generals; que, per
coherència amb aquesta argumentació, s'hauria de
modificar la legislació urbanística, especialment la relati¬
va al planejament urbà i al règim del sòl, a fi que els
Ajuntaments catalans de més de 50.000 habitants pu¬
guin aprovar definitivament els plans parcials i els plans
especials, com fan els Ajuntaments de la resta d'Espa¬
nya en virtut de les modificacions legislatives aprovades
l'any 1981 i després recollides en el Text refós de la Llei
del sòl.
Entén, igualment, que les Lleis d'Ordenació territorial
no poden restar al marge del Pla Territorial General i, en
aquest sentit, li sembla bé que es prescindeixi de
l'encotillament de la divisió comarcal; però, en canvi,
lamenta que no s'assigni a les Diputacions un paper en
la coordinació de les Administracions locals amb la
Generalitat i l'Estat, potser perquè el Pla Territorial
General pretén ésser una nova anella de la tendència
negadora de la capacitat i, fins i tot, l'existència de les
Diputacions.
També valora negativament ta relació i lligams de
l'Àrea metropolitana (un dels sis Àmbits territorials fun¬
cionals), ta qual, a més dels Municipis que actualment ta
conformen, integra el Vallès Oriental, el Vallès Occiden¬
tal, l'Alt Penedès, el Garraf i el Maresme i així es
configura un àmbit amb més de 4 milions d'habitants i,
més del 70 % de ta població catalana, i tot això es fa
sense un debat previ sobre l'organització territorial de
Catalunya, ta Carta Municipal de Barcelona i ta proposi¬
ció de Llei, anunciada pel Sr. Alcalde, sobre ta creació i
finançament de les Àrees metropolitanes. Creu, doncs,
que prèviament a les propostes del Pla Territorial Gene¬
ral, caldria un pacte relatiu a tal Pla, al respecte de les
competències urbanístiques locals, a la modificació de
les Lleis territorials pel que fa al paper de Diputacions
Provincials, al reconeixement de l'Àrea metropolitana i a
l'aprovació de ta Carta Municipal de Barcelona.
Fa notar que el planejament de l'Àrea metropolitana
s'aborda actualment des de dos nivells, el del Pla
General Metropolità i el del Pla Territorial Metropolità en
fase de redacció des de l'any 1987, i tanmateix el Pla
Territorial General de Catalunya no preveu cap mena de
gestió coordinada ni defineix l'abast dels serveis metro¬
politans, aspectes que són capitals per al futur de les
Entitats Metropolitanes del Transport i del Medi Ambient
amb greus problemes de finançament.
Assenyala que el Projecte de Pla Territorial General té
mancances ben notòries en el camp de les infrastructu¬
res, pel que fa al sistema portuari i aeroportuari, a les
infrastructures hidràuliques, als eixos bàsics, i als cen¬
tres intermodals dels transports, aspectes que relega
als Plans sectorials, en lloc d'ésser-ne el marc obligat
de referència. Concreta que no afavoreix ta connectivi-
tat, mitjançant el transport públic, entre ta primera i
segona corona de ciutats; que no precisa reserves
territorials per a poder planificar un segon gran aeroport
internacional de Catalunya i l'ampliació combinada dels
ports de Barcelona i de Tarragona; que hauria d'ésser
més precís quant a les reserves ferroviàries, sobretot
pel que fa al tren d'alta velocitat i als serveis de rodalies;
que s'oblida del reforçament del model metropolità que
fa el Pla nacional d'infrastructures mitjançant ta cons¬
trucció del quart cinturó i les autopistes del Besòs i del
Llobregat (punt en què condiciona les inversions als
recursos, però sense definir fins a quin punt dependran
del sistema de peatges a pesar de ta recent controvèr¬
sia sobre el peatge de la B-30); que substitueix l'actual
estructura radial de les carreteres per una altra en malla
i això pot comportar ta saturació de l'eix del Llobregat i
fer obsoletes o insuficients infrastructures construïdes
recentment; que no té un pla d'etapes general ni fa ta
necessària priorització de les inversions sobre ta xarxa
bàsica, ta concreció de les actuacions en ta franja
costanera, les quals són indispensables per a la des¬
centralització de l'Àrea metropolitana; que no especifica
les repercussions territorials del metro regional per con¬
nectar l'àmbit central amb les planes intermèdies; que
no hi ha cap pronunciament sobre ta futura estació de
mercaderies; que, pel que fa al medi ambient, inclou ta
conservació dels espais valuosos, però no pas altres
conceptes com ta gestió del conjunt de sistemes o la
restauració dels espais alterats; i que no s'hi esmenta ta
necessitat de tractar el centre històric en perill de
degradació pel trànsit o altres causes.
Afirma que el Pla presenta un territori tancat en si
mateix, sense cap preocupació per emmarcar Catalu¬
nya dins Espanya i dins del conjunt d'Europa; que
aquest aïllament comporta una manca de referència a
les actuacions que l'Estat i ta Comunitat Europea pu¬
guin fer a Catalunya; que el caràcter genèric del Projec¬
te es manifesta també en les inversions, especialment
les de reposició i manteniment, que no es concreten en
mig programa d'inversions i en l'altre mig només s'ubi-
quen en ta comarca.
Diu, en resum, que el Projecte de Pla Territorial
General presentat és un document massa genèric,
inoperant, tardà, i per tant amb plantejaments obsolets
o desfasats, inconnex amb altres documents que
s'haurien d'elaborar paral·lelament (com ara les modifi¬
cacions de ta legislació urbanística i de les Lleis d'Orde¬
nació territorial), i crític envers Barcelona (ta qual res¬
ponsabilitza dels desequilibris territorials i no li aporta
res) i de confrontació amb les competències munici¬
pals. En conseqüència, anuncia el vot favorable dels
membres del Grup Popular a les al·legacions que hi
formula aquest Ajuntament i, si bé confia que el Pla
sortirà notablement millorat del debat parlamentari ulte-
NÚM. 26 10-X-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 767
rior, es pregunta si fins i tot no hauria estat millor
demanar que es retiri.
El Sr. Lucchetti, Portaveu del Grup d'Iniciativa per
Catalunya, coincideix amb les apreciacions de l'Informe
de l'Àmbit d'Urbanisme i Medi Ambient, però vol afegir-
hi algunes matisacions o complements.
Observa, en primer lloc, que el Projecte de Pla
Territorial General presentat (que, en la seva opinió,
hauria d'ésser objecte, en terminologia parlamentària,
d'una esmena a la totalitat de retorn del Projecte) no
compleix els requisits mínims d'un Pla territorial; que no
hi ha unes autèntiques propostes de reequilibri no entre
l'Àrea metropolitana i la resta de Catalunya, sinó entre la
zona de la costa, que concentra el 90 % de la població
de Catalunya, i l'interior; que potencia (i aquest n'és
l'aspecte més negatiu), el creixement de l'Àrea metro¬
politana de Barcelona en forma de taca d'oli, prolon¬
gant-la cap als seus extrems, la Tordera i el Baix
Penedès, i ocupant urbanísticament la segona línia de
costa i tot l'entorn metropolità; que prescindeix, no tan
sols del necessari estudi econòmico-financer, sinó dels
aspectes econòmico-socials; que és purament desen-
rotllista i oblida les qüestions mediambientals, ja que les
poques que tracta, semblen afegides a última hora i no
hi ha unes propostes mediambientals coherents; que
no té en compte les actuacions, les competències i les
inversions de l'Estat ni de la Comunitat Europea que
afecten el territori i les infrastructures de Catalunya; que
ignora les comarques i els Municipis; que el Programa
d'actuacions en el quadrienni només recull el 56 % de
la inversió prevista de la Generalitat i no figura enlloc les
de les altres Administracions; que no compleix el princi¬
pi de subsidiarietat, en virtut del qual una Administració
d'àmbit superior no ha d'actuar si ja ho està fent una
altra d'àmbit inferior, ans implica una intromissió en les
competències locals, rebutjable perquè pugna contra la
racionalitat a l'hora de programar la política territorial de
Catalunya.
Continua comentant que el Pla no entronca amb la
tradició progressista reequilibradora ni lliga amb les
resolucions de l'Àmbit del Territori del Congrés de
Cultura Catalana del 1978 ni amb les bases del Pla
Territorial de Catalunya aprovades el 2 d'octubre de
1990, ni tampoc amb l'Informe Europa 2000: Política
Comunitària d'Ordenació del Territorial, ja que cap d'a¬
questes orientacions es té en compte d'una manera
coherent; que aposta, en canvi, per un desenvolupa¬
ment urbanístic a ultrança en forma de taca d'oli sense
mesurar els efectes que el creixement tindrà sobre el
territori, i no preserva els espais amb entitat pròpia; que,
pel que fa a la xarxa viària, malgrat les indefinicions,
dóna preferència a actuacions que reforçaran l'actual
model radial i no dóna cap prioritat al transport públic en
no establir la integració de les xarxes viària i ferroviària;
que proposa l'ampliació del port i de l'aeroport al delta
del Llobregat sense demostrar-ne la necessitat ni estu¬
diar-ne els efectes sobre l'equilibri territorial general i de
la zona, i sense fer, tampoc, un replantejament integral
del sistema format pels aeroports del Prat, de Girona i de
Reus, ni, tampoc, de la xarxa viària i ferroviària, cosa que
era indispensable en previsió de l'entrada del tren d'alta
velocitat; que ei tractament del medi ambient és, com ha
dit, insuficient i sembla un afegit per corregir un oblit
imperdonable, ja que es limita a una descripció imprecisa
i vaga sobre la contaminació atmosfèrica i els residus
urbans, però sense propostes i directrius concretes, i el
planejament de l'aigua i de l'energia es fa d'esquena a
les consideracions mediambientals; i que l'habitatge,
malgrat ésser fonamental i estratègic per a l'assentament
de la població, és una altra matèria oblidada.
Assenyala, finalment, que es produiran contradic¬
cions entre el Pla Territorial General i les futures determi¬
nacions dels Plans territorials parcials i dels Plans secto¬
rials en no fixar uns objectius selectius i prioritzats més
concrets i atribuir-se als Plans territorials parcials els
paràmetres urbanístics bàsics sense unes directrius
comunes, cosa que és molt perillosa per les incerteses
que comporta respecte al planejament municipal.
Sosté, en conclusió, que cal revisar íntegrament el
Projecte presentat, que no és el Pla Territorial General
que avui Catalunya necessita, i així ho reconeixen tiris i
troians.
El Sr. Bonet, en representació del Grup de Conver¬
gència i Unió, constata, d'antuvi, que el Pla Territorial
General de Catalunya haurà d'ésser fruit d'un debat en
el si del Parlament de Catalunya, fase que permetrà el
posicionament a fons dels Municipis: per tant, valora
positivament el procés de formulació.
Significa que el Projecte en debat, que deriva d'una
Llei aprovada el 1983 i ha necessitat un temps de
preparació i recollida de dades, lògicament havia de
suscitar reaccions a favor i en contra perquè conté
elements, positius, de debat i reflexió i això el porta a
valorar-lo positivament per segona vegada.
Reconeix que, possiblement, no s'hi han recollit co¬
ses que s'hi haurien de recollir, i en el curs de la seva
tramitació caldrà introduir-hi algunes precisions; tanma¬
teix, després d'escoltar les intervencions anteriors creu
necessari puntualitzar que el Pla Territorial General de
Catalunya no ha de respondre a una voluntat planifica¬
dora pròpia d'èpoques ja superades, sinó que ha d'és¬
ser un marc de referències i tendències per al creixe¬
ment i equilibri del territori de Catalunya i, en aquest
sentit, assoleix el seu objectiu general, el qual no ha
d'entrar en precisions més enllà d'allò que persegueix la
Llei de 1983, sobretot quan el seu desenvolupament
normatiu per mitjà dels Plans territorials parcials i dels
Plans sectorials permetrà aprofundir i concretar els
grans eixos en cadascuna de les matèries o dels
territoris: consegüentment, també des d'aquest punt de
vista ha de valorar, per tercer cop, positivament el
Projecte presentat.
Creu també que el Pla Territorial General de Catalu¬
nya no ha de tenir la transcendència organitzativa que
pretenen els altres Grups que han participat en el
debat; i que, en tot cas, el debat parlamentari que
s'obrirà després d'aquest període de reflexió, permetrà
recollir algunes de les determinacions i al·legacions
presentades pels municipis.
Lamenta l'ús d'expressions com «por de Barcelona»
o «error històric» que ha sentit en les intervencions
anteriors i que, en la seva opinió, són frases de cara a la
galeria i sense un afany constructiu de govern; i afegeix
que hauria preferit escoltar intervencions més positives,
sobretot quan el Projecte presentat aporta un seguit de
dades importants i pretén establir tendències de creixe¬
ment i reequilibri de Catalunya i quan, a més, l'evolució
de les coses permetrà anar concretant aspectes subs¬
tancials per a la vida de la col·lectivitat.
Afirma que quan el Pla ofereix solucions per al
conjunt del territori, no s'ha d'intentar contraposar Bar¬
celona a Catalunya o, almenys, diferenciar la realitat de
Barcelona i el seu entorn, del conjunt de Catalunya,
perquè tot és una mateixa cosa.
768 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 26 10-X-1993
Diu, en conclusió, que el seu Grup no està d'acord
amb les al·legacions que s'hi han formulat i hauria
volgut participar activament en la seva redacció, cosa
que hauria permès de contrastar opinions i fer una
tasca més positiva, tanmateix el procediment que s'ha
seguit és fruit d'una determinada manera d'entendre el
govern de la Ciutat i el paper de l'oposició.
Anuncia, en conseqüència, que el Grup de Conver¬
gència i Unió no pot donar suport a les al·legacions
presentades i confia que la redacció final del Pla Ter¬
ritorial General de Catalunya recollirà les aportacions
locals, establirà un equilibri del territori i unes tendències
de creixement perfectament compatibles amb el desig
de projecció i de capitalitat de Barcelona.
El Sr. Alcalde tanca el torn d'intervencions en les
quals, llevat de la darrera, constata un consens majori¬
tari sobre com s'ha d'enfocar el posicionament de
Barcelona, com a al·legant en el Projecte de Pla Ter¬
ritorial General de Catalunya, la formulació del qual
troba positiva, però caracteritzada per una excessiva
vaguetat i obertura, característiques aquestes que es
poden interpretar d'una manera benèvola veient-hi no¬
més la voluntat d'encetar un diàleg i, per això, no s'ha
volgut ésser precís en la configuració de les infrastruc¬
tures o d'altres qüestions vitals per al nostre futur com
la connexió entre l'aeroport, el port i el tren d'alta
velocitat, la qüestió hidrológica i l'autosuficiència o de¬
pendència en el consum d'aigües.
Comenta que el temps transcorregut d'ençà de 1983
(lapse que li porta a la memòria el cas de l'Eix Vic-Ripoll
que s'havia d'acabar en tres anys i al cap de deu
encara no està enllestit) ha fet perdre l'interès i la
vibració del gran públic; que té la impressió que pel
desembre de l'any passat davant les crítiques al Govern
de la Generalitat per la paralització es van obrir calaixos
i es van treure papers de manera massa precipitada
perquè s'hi troben confusions sobre els àmbits funcio¬
nals territorials.
Observa que el Sr. Bonet no pot acusar els altres
Grups de crear una dicotomia entre Barcelona i Catalu¬
nya, ja que no tenen aquesta intenció, sinó la de
denunciar que s'ignora el fet que Barcelona és el motor
de Catalunya; que darrera les paraules de tal Regidor hi
ha la concepció d'una Catalunya «hanseàtica» que veu
perillar el seu equilibri per l'excessiu pes que hi pugui
tenir la capital, concepció aquesta que s'ha matisat
millor perquè, altrament, pot semblar ignorància de la
qüestió.
Confia que el període que ara s'enceta, permetrà
donar com a vàlida la interpretació que ha donat en el
sentit que la vaguetat respon a la voluntat de poder
incorporar al Pla Territorial General els elements que
s'han exposat aquí, els de la Federació de Municipis i
els de molts altres Ajuntaments de Catalunya (aprovats
en alguns casos, com a Reus, amb el vot favorable dels
representants de Convergència i Unió) i que, per tant,
s'ha obert, encara que amb retard, un procés de diàleg
institucional positiu i productiu.
Considera que la referència als Àmbits funcionals
territorials és positiva i obre indirectament la via a les
regions (en compliment del mandat parlamentari de fer
una descentralització del Govern de la Generalitat)
encara que se'n parli només com a àrees de planifica¬
ció i no com a àrees de govern; que les Àrees bàsiques
territorials palesen el desig de superar la fotografia
comarcal fixada el 1937, recollint l'herència de Casas¬
ses i Clusa sobre l'ordenació del territori de Catalunya
en municipalies, si bé les 288 que es proposen no
estan ben plantejades (Barcelona n'és una, igual que
Tiana o la Llagosta, i s'hauria de reconèixer el fet
diferencial barceloní), però, en tot cas, s'observa una
voluntat de resoldre el problema de l'ordenació territorial
de Catalunya amb instruments més adequats que les
velles Comarques de 1936.
Assenyala la conveniència de lligar el Pla Territorial
General amb el Pla Intermodal del Transport, però
pensa que això potser es deixa per al Pla de la Regió I
de manera que es pregunta si no ens trobem davant
d'un Pla territorial general que diu molt poc, i d'uns
Plans territorials parcials que diran massa.
També assenyala que no es pot ignorar ei Pla estratè¬
gic Barcelona-2000, que és fruit del treball de més de
dues-centes entitats que han dit què volen amb seixan-
ta-quatre mesures, i aquest pronunciament no es pot
ignorar i s'hauria d'entendre com una al·legació més.
Subratlla que aquests darrers anys del segle són el
moment de recapitular i esclarir què vol dir el catalanis¬
me polític, que té una història ideològica molt respecta¬
ble i una altra d'historiogràfica molt interessant, però
que no és res si no comporta un conjunt de determinis i
posicionaments sobre una colla de punts fonamentals,
entre ells l'ordenació del territori. Hi afegeix que en
aquesta línia s'inscriuen les Setmanes municipalistes
dels anys 1912, 1914 i 1917 i el Congrés municipalista
de 1933; que el catalanisme polític és, doncs, el conjunt
de doctrines emanades d'aquestes tradicions i del
Congrés de Cultura Catalana; i que, per tant, estem al
davant d'un dels grans eixos de reflexió del catalanisme
polític de finals de segle i l'Ajuntament s'hi ha d'aplicar
amb tanta força, interès i passió com quan es dedica a
discutir les seves ordenances i pressupostos.
Creu, finalment, que el Pla no s'ha de retornar al seu
origen, però s'ha de considerar un punt de partida i una
invitació al diàleg i, si així es fa, aquest Ajuntament no
planyerà esforços, ni hores, ni generositat a l'hora de
dibuixar el futur territorial de Catalunya.
S'aprova el dictamen amb l'abstenció dels Srs. Mas,
Samaranch, Blasi, Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat,
Marcet, Fabregat, Puigdollers, Audet, Olmedo, Alsina i
Miquel.
El Sr. Lucchetti demana que el present debat s'adjun¬
ti a les al·legacions perquè qui les ha de resoldre
conegui el pronunciament de cada Grup; i el Sr. Alcalde
indica que se li trametrà testimoni de l'acta d'aquesta
sessió.
La Presidència, a les onze hores i cinquanta minuts,
suspèn la sessió, que es reprèn a les dotze hores i deu
minuts amb tots els membres del Consistori ressenyats
al començament d'aquest acta.
ÀMBIT D'ORGANITZACIÓ I ECONOMIA
Resolució d'expedients de compatibilitat d'activitats.
Autoritzar als Srs. Eduard Cabestany i Català, i Joan
Ramon Muset i Obiols la compatibilitat sol·licitada entre
la seva activitat municipal i l'exercici de la professió
d'enginyer tècnic, excloent del seu exercici el terme
municipal de Barcelona per tal d'evitar possibles coinci¬
dències entre l'activitat pública i privada, garantint d'a¬
questa manera l'objectivitat, la imparcialitat i la indepen¬
dència que ha de presidir la seva actuació com a
funcionari, i per salvaguardar l'interès públic, que podria
sortir perjudicat en cas de produir-se aquella coincidèn-
NÚM. 26 10-X-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 769
eia; tanmateix: la seva dedicació professional privada
no podrà superar la meitat de la jornada laboral setma¬
nal vigent a l'Administració Pública, tot de conformitat
amb allò que disposen els articles 2, 11 i 12 de la Llei
21/1987, de 26 de novembre, d'Incompatibilitats del
personal al servei de l'Administració de la Generalitat, i
els articles 322, 329 i 330 del Reglament del Personal al
servei de les Entitats locals, aprovat pel Decret 214/
1990, de 30 de juliol; i per altra banda, la present
autorització està condicionada a l'efectiu compliment
dels deures públics i a la modificació de la normativa
d'Incompatibilitats.
Autoritzar als Srs. Joan Josep Artero i Martínez i Raúl
García i Aranzueque, la compatibilitat sol·licitada entre la
seva activitat municipal i l'exercici de l'activitat privada
que cadascun d'ells declara, ja que aquesta activitat no
figura compresa entre les causes d'incompatibilitat pre¬
vistes en els articles 2, 11 i 12 de la Llei 21/1987, de 26
de novembre, sobre Incompatibilitats del personal al
servei de l'Administració de la Generalitat, i els articles
322, 329 i 330 del Reglament del Personal al servei de
les Entitats locals, aprovat pel Decret 214/1990, de 30
de juliol; si bé la present autorització està condicionada
a l'estricte compliment dels seus deures públics i al
manteniment de la dedicació a l'activitat privada dintre
dels límits establerts per l'article 11 de l'esmentada Llei i
article 330 del Reglament citat, i pot deixar-se sense
efecte per variació de les circumstàncies relatives als
llocs de treball, per modificació del règim d'incompatibi¬
litats, o per interès públic.
Autoritzar a la Sra. Delia-Maria Boix i Gràcia, la com¬
patibilitat sol·licitada entre la seva activitat municipal i la
de Professora associada de la Universitat de Barcelona,
per al curs acadèmic 1992-1993, d'acord amb allò que
preveu l'article 4.2 de la Llei 21/1987, de 26 de novem¬
bre, d'Incompatibilitats del personal al servei de l'Admi¬
nistració de la Generalitat, i amb les limitacions previstes
als articles 5 i 6 de la mateixa Llei, i de conformitat amb
els articles 327 i 328 del Reglament del Personal al
servei de les Entitats locals, aprovat pel Decret 214/
1990, de 30 de juliol.
S'aproven per unanimitat les tres propostes prece¬
dents.
Negociat d'Administració de Béns Immobles
Aprovar el Plec de condicions que regula la cessió de
l'ús d'una part de la primera planta, de superfície útil
1.364 m2, i vestíbul d'accés en planta baixa de la finca
de propietat municipal situada en els carrers de les
Corts, de Masferrer i d'Eugeni d'Ors, grafiada en el
plànol annex, a fi de remodelar els espais i instal·lar-hi
una sala polivalent d'ús públic, que gestionarà el Distric¬
te de les Corts, i un complex cinematogràfic de gestió
privada, que explotarà el cessionari segons la modalitat
de multisales dedicades preferentment al cinema d'au¬
tor; declarar l'excepció licitatòria que preveu l'article
275.2.d) de la Llei 8/1987, de 15 d'abril, Municipal i de
Règim local de Catalunya; promoure concurrència d'o¬
fertes, de conformitat amb el número 4 del mateix
article 275, entre les persones i entitats interessades; i
facultar l'Alcaldia per adjudicar el contracte i resoldre les
incidències de qualsevol classe que es produeixin en la
tramitació de l'expedient.
El Sr. Fernández significa que aquest expedient es
remunta a tres anys enrera, quan s'iniciaren les obres
de l'Auditori, paralitzades un any després per manca de
recursos, de manera que hi va haver improvisació a
posar en marxa unes obres (per 168 milions de pesse¬
tes) que després s'aturaren perquè en mancaven altres
200, i responsabilitat per haver decidit la construcció
d'un auditori capaç per a 1200 persones que era
desmesurat per a les necessitats del Districte de les
Corts; que tanmateix ara es pretén donar una solució al
cas amb la construcció d'un multicine, solució que és la
menys dolenta per al Districte i per al centre escolar
existent en els baixos de la finca. Anticipa que, en
conseqüència, el seu Grup canviarà el vot negatiu que
pensava emetre, en vista de les darreres correccions
introduïdes en el plec de condicions per conciliar el
projecte amb els punts de vista de la Direcció de
l'Escola i de l'Associació de pares d'alumnes, però creu
que l'informe del Departament d'Ensenyament, que el
plec preveu, hauria d'ésser previ, que s'hauria d'incor¬
porar un posicionament del Col·legi i que l'adjudicació
hauria de fer-la aquest Plenari, en comptes de delegar-
la en l'Alcaldia.
Suggereix, finalment, en vista de l'estalvi de 200
milions que la solució proposada comporta, que s'hau¬
ria de començar a pensar en la cobertura de la ronda
del Mig al seu pas pel Districte de les Corts. El Sr.
Batlle i Bastardas explica que el dictamen ofereix una
solució a la finca de Can Masferrer, en la qual preveu un
auditori públic de 270 places, la concessió d'un multici¬
ne en una zona molt necessitada d'aquest tipus d'equi¬
pament i la recuperació de la inversió feta en la finca;
que la nova redacció de la clàusula 18 del plec de
condicions satisfà les inquietuds expressades pel Dis¬
tricte i la comunitat escolar en garantir el normal funcio¬
nament de l'escola mitjançant l'informe del Departa¬
ment d'Ensenyament, la no afectació de la superfície
útil de l'equipament escolar, mesures de seguretat per
a l'escola i la utilització prioritària, en horari lectiu, de la
sala polivalent per les escoles del Districte de les
Corts.
El Sr. Vicens comenta que l'expedient no fa pas
brillar la gestió del Districte de les Corts; que en l'edifici
de l'antiga fàbrica Masferrer ha tingut cabuda una colla
d'equipaments públics (una escola de pàrvuls i d'ense¬
nyament general bàsic, una altra d'adults, un casal de
joves i unes oficines del Districte); que també s'hi va
preveure un auditori que era desproporcionat per a les
possibilitats econòmiques del Districte de manera que,
davant la impossibilitat d'acabar-lo, ara s'opta per posar
damunt l'escola sis sales privades de cinema a canvi
d'una setena sala d'ús públic i un cànon progressiu
durant vint-i-cinc anys que permeti recuperar la inversió
ja feta; que, tanmateix, aquests avantatges no han de
fer perdre de vista els inconvenients: es trenca l'homo¬
geneïtat dels equipaments en introduir-n'hi un de privat i
es col·loquen sis sales de cinema damunt de l'escola
amb la consegüent entrada i sortida d'un públic adult al
costat d'uns patis on juguen nens. Creu que les millores
introduïdes en la clàusula 18 no eliminen totalment els
inconvenients esmentats, perquè no se sap encara què
opina el Departament d'Ensenyament de l'estrany veï¬
natge de l'escola i de les sis sales de cinema, i no
queda clar el concepte de superfície útil.
Avança que el Grup d'Iniciativa votarà en contra del
dictamen per aquestes raons i perquè significa passar
l'esponja per damunt dels errors del Districte.
La Sra. Perelló, en la seva condició de Presidenta del
Districte de les Corts, manifesta que l'expedient pot ser
770 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 26 10-X-1993
una mostra de com no s'han de fer les coses, però el
Districte de les Corts pateix uns greus dèficits d'equipa¬
ment i l'equip de govern no ha tingut voluntat de
posar-hi remei; i així, en el debat del Pla d'Hotels tingut
el 30 d'octubre de 1989, el Regidor d'Urbanisme es
comprometé a iniciar, en el termini de dos anys, el casal
d'avis del carrer del Danubi, però fins ara no hi ha hagut
interès a tirar-lo endavant, de manera que els Regidors
d'Iniciativa per Catalunya haurien de tenir en compte els
dèficits de l'esmentat Districte quan es debatin els Pres¬
supostos.
Exposa que fa quatre anys es produí l'oportunitat de
construir un gran auditori amb càrrec a unes partides
que gestionava el Sr. Santiburcio i les obres comença¬
ren amb gran il·lusió amb els vots de tots els Grups
presents en el Consell de Districte i, fins i tot, l'Alcaldia
s'interessà per la data d'inauguració, però després les
obres no pogueren prosseguir perquè feien falta no
200, sinó 100 milions de pessetes més, que no han
estat aportats; que amb el temps s'ha presentat la
solució en debat que el Districte accepta perquè es
troba entre l'espasa i la paret; que no tindria sentit
aconseguir un nou equipament a canvi de malmetre'n
un altre de tan necessari com és l'escola; que abans
d'ahir explicà als representants de l'Associació de pa¬
res les innovacions que s'introdueixen en el plec de
condicions en resposta a la seva inquietud i amb les
quals s'assegura el normal funcionament i la integritat
del centre escolar.
El Sr. Batlle i Bastardas replica que el Grup de
Convergència i Unió governa des de fa deu anys al
Districte de les Corts i, per tant, també deu tenir alguna
responsabilitat en el problema de Can Masferrer; i
addueix les condicions en què s'ha anat construint
l'equipament, la posició dels responsables de Descen¬
tralització i d'Equipaments Comunitaris i el sobredimen-
sionament de l'auditori, imputable, en primer lloc, a les
autoritats del Districte.
Reclama, doncs, de la Presidenta de tal Districte més
il·lusió per una proposta, amb la qual el Districte guanya
un auditori amb la capacitat adequada i es recupera la
inversió ja feta.
La Sra. Perelló contesta que ha de traslladar al Plenari
les reivindicacions dels veïns per la manca d'equipa¬
ments que pateixen; i que el Partit Socialista encara
porta més temps en el govern de la Ciutat i coneix els
moviments reivindicatius del Districte.
El Sr. Fernández, després d'expressar la seva sorpresa
per la confrontació entre la Sra. Perelló i el Sr. Batlle sobre
les possibles culpabilitats en l'expedient, remarca que les
Corts és el Districte de Barcelona on aquest Ajuntament fa
menys inversions, tant des del punt de vista qualitatiu com
quantitatiu, a pesar d'haver-hi notoris dèficits: casals d'a¬
vis, equipaments esportius públics.
El Sr. Truñó significa que la política d'equipaments
esportius es canalitza en gran part per la concertació
entre els sectors públic i privat i per aquesta via al
Districte de les Corts, que té 80.000 habitants, s'ha
construït el camp de futbol Joan XXIII i un polisportiu en
col·laboració amb la Winterthur, i s'ha adjudicat la zona
esportiva de les Corts.
La Sra. Perelló puntualitza que els habitants de les
Corts són 87.000 i fa palesa la seva solidaritat amb els
veïns pels dèficits d'equipaments del Districte, reivindi¬
cació que haurà de reiterar més endavant quan es tracti
de la cobertura de la ronda del Mig, ja que li sembla que
hi ha dues velocitats per tirar endavant els projectes.
S'aprova el dictamen amb el vot en contra de la Sra.
Vintró i els Srs. Lucchetti i Vicens, i amb l'abstenció dels
Srs. Lacalle, Vidal-Quadras, Fernández i Àlvarez.
Deixar sense efecte la cessió de l'ús a favor de la
Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, del
local baixos de la finca núms. 11-13 del carrer Nou de
Sant Francesc; i resoldre, com a conseqüència, el
conveni de 23 d'abril de 1992 entre el Departament de
Benestar Social de la Generalitat de Catalunya i l'Ajunta¬
ment, per haver estat substituït pel conveni annex
formalitzat el 4 de maig de 1993, el contingut del qual
es ratifica, relatiu a la utilització per la Federació d'Asso¬
ciacions de Veïns dels locals baixos de la finca núms. 6
i 8 del carrer d'Obradors, propietat de Procivesa.
S'aprova per unanimitat.
Constituir un dret de superfície a favor de la Generali¬
tat de Catalunya, sobre el solar situat al carrer Nou de la
Rambla, núms. 187-201, grafiat en el plànol adjunt, per
un termini de cinquanta anys, per tal que hi construeixi
un equipament per a gent gran, residència o aparta¬
ments tutelats i/o centre de dia a través del mutu acord
entre ambdues Administracions; practicar les opera¬
cions de segregació, agrupació o altres necessàries per
identificar com a finca independent la que és objecte
del dret de superfície; formalitzar l'escriptura pública de
constitució del dret de superfície, amb subjecció a les
condicions del document annex, que s'aproven, i amb
reserva, si escau, del dret a explotar el subsòl per part
de l'Ajuntament de manera compatible i coordinada
amb el projecte tècnic de l'edificació a construir per la
Generalitat, en els termes que acordin ambdues Institu¬
cions; i inscriure el dret de superfície en el Registre de la
Propietat.
Constituir un dret de superfície a favor de la Generali¬
tat de Catalunya, sobre el solar d'extensió 330 m2,
situat al carrer de Muntades, grafiat en el plànol adjunt,
per un termini de cinquanta anys, per tal que hi cons¬
trueixi un equipament per a gent gran, residència o
apartaments tutelats i/o centre de dia a través del mutu
acord entre ambdues Administracions; practicar les
operacions de segregació, agrupació o altres necessà¬
ries per a identificar com a finca independent la que és
objecte del dret de superfície; formalitzar l'escriptura
pública de constitució del dret de superfície, amb sub¬
jecció a les condicions del document annex, que s'a¬
proven, i amb la reserva, si escau, del dret a explotar el
subsòl per part de l'Ajuntament de manera compatible i
coordinada amb el projecte tècnic de l'edifici a construir
per la Generalitat, en els termes que acordin ambdues
institucions; i inscriure el dret de superfície en el Regis¬
tre de la Propietat.
S'aproven per unanimitat els dos dictàmens prece¬
dents.
Constituir un dret de superfície per un termini de
cinquanta anys, a favor de la «Societat Privada Munici¬
pal Barcelona Activa, SA», sobre la parcel·la de terreny
d'extensió superficial 11.890 m2, grafiada en el plànol
annex, contigua a la seu actual del Districte de Nou
Barris, per tal de construir i desenvolupar la primera fase
del projecte nomenat Fòrum Nord de Tecnologia, con¬
sistent en la creació d'un espai de divulgació, promoció
i transferència tecnològica, d'acord amb les previsions
del Pla especial d'ordenació de l'àmbit de l'antic Institut
Mental i amb subjecció a les condicions reguladores
que figuren en el document annex, i s'aproven; practi¬
car les operacions (Je segregació, agrupació o d'altres
necessàries per identificar com a finca independent la
NÚM. 26 10-X-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 771
que és objecte del dret de superfície; i formalitzar-lo en
escriptura pública.
El Sr. Bonet fa avinent la indefinició del govern
municipal sobre el projecte avui denominat Fòrum Nord,
indefinició que, a juí seu, ha endarrerit les inversions en
el Districte de Nou Barris, el qual n'està molt necessitat;
i expressa el seu dubte sobre la capacitat de l'Ajunta¬
ment d'afrontar els costos de realització i d'infrastructu¬
ra urbanística i la ulterior despesa corrent de manteni¬
ment.
Remarca que avui a la Ciutat hi ha prioritats més
importants que el Fòrum Nord: l'organització de la via
pública i els problemes de l'enllumenat, camps en els
quals l'Ajuntament té unes competències directes.
Reconeix, tanmateix, que el projecte presentat fa
possibles unes inversions que el Districte necessita i,
per això, el seu Grup el valora positivament i opta per
l'abstenció, però anuncia un seguiment aprofundit del
procés d'execució, al qual, en la seva opinió, s'hauria
de fixar un termini.
El Sr. Fernández assenyala que la crisi econòmica
obliga a establir prioritats en les inversions a la Ciutat i,
concretament, al Districte de Nou Barris n'hi ha de molt
urgents; i que l'expedient no concreta els compromisos
quant a la urbanització de l'entorn i els seus costos; i
que, per aquests motius, el seu Grup es decanta per
l'abstenció.
El Sr. Lucchetti significa que el projecte del Fòrum
Nord ve de lluny i el Grup d'Iniciativa li dóna suport,
però la proposta d'avui hi introdueix uns canvis no
discutits en el si de la Comissió de Govern i, a més, la
situació econòmica d'aquest Ajuntament ha canviat i
això obliga a reconsiderar-ne la prioritat ja que, segons
el seu parer, avui es presenta un projecte massa curt de
mires.
Pregunta qué s'ha gastat ja fins ara, què costarà la
construcció de l'edifici, les instal·lacions, la urbanització
de l'entorn i del parc i les expropiacions, i quines seran
les despeses ordinàries de funcionament; i anticipa que
aquestes indefinicions de l'expedient impedeixen al seu
Grup d'emetre un vot favorable, perquè tem que es
pugui repetir el cas de Can Masferrer.
El Sr. Santiburcio explica que el Fòrum Nord és un
equipament que té abast de ciutat i, fins i tot, d'àmbit
metropolità; que la part nord de la Ciutat està molt
mancada d'aquest tipus d'equipaments, els quals, com
indicà en la darrera sessió, poden contribuir eficaçment
a la regeneració i reequilibri de la zona; que Nou Barris
és el Districte amb el coeficient d'atur més alt de tota la
Ciutat, circumstància que està estretament lligada amb
el nivell educatiu i professional de la seva població, de
manera que la creació d'un centre amb un fort compo¬
nent de difusió tecnològica i formació en noves tecnolo¬
gies (especialment la informàtica) tindrà un impacte'
social indiscutible i facilitarà la inserció professional
conjuminant, alhora, la política cultural i la política ocu-
pacional. Agrega que l'obra té una data d'acabament i
un finançament garantit i cert, amb fons comunitaris, en
un 50 % (que s'han obtingut gràcies a la petició que
cursà aquest Ajuntament el 1991: per tant no veu com
ara es pot posar-ne en qüestió l'oportunitat), de manera
que deixar de fer el projecte implicaria haver de retornar
a la Comunitat Econòmica Europea uns recursos de
455 milions de pessetes, que se li han demanat insis¬
tentment, amb la consegüent pèrdua de credibilitat per
a una petició similar que s'ha fet per a la Ciutat Vella, i
per a la reivindicació d'una participació més gran dels
Ajuntaments en els recursos del Fons Europeu de
Desenvolupament Regional (FEDER), i també perjudica¬
ria el prestigi d'aquest Ajuntament davant els òrgans
comunitaris, els quals recentment han seleccionat el
projecte de reforma del Convent de Sant Agustí junta¬
ment amb altres quatre, entre una seixantena de projec¬
tes de tota Espanya.
Remarca que el Centre de Can Andalet, al barri del
Carmel, promogut pel Sr. Lucchetti, té els mateixos
objectius, encara que a escala més reduïda, i serà
inaugurat les properes setmanes; i assegura que les
obres es faran i el nou equipament podrà començar a
funcionar el 1995 amb un compte d'explotació absolu¬
tament equilibrat.
Finalment, interpretant l'abstenció com un element
positiu, formula una oferta d'informació i diàleg sobre el
model de gestió i el contingut del nou equipament.
El Sr. Lucchetti no acaba d'entendre la relació entre
un equipament de ciutat i el coeficient d'atur del Distric¬
te de Nou Barris; i puntualitza que el seu Grup donà
suport a la petició de subvenció formulada a la Comuni¬
tat Europea a condició que se li donessin unes explica¬
cions sobre el Fòrum Nord, que encara no ha rebut.
El Sr. Ferreiro indica que el Fòrum Nord, tot i ésser un
equipament de ciutat, té una zona d'influència que
s'estén a uns 750.000 habitants dels Districtes de Nou
Barris, Horta-Guinardó i Sant Andreu i coadjuvarà al
reequilibri de la zona nord de la Ciutat; que és, junta¬
ment amb el projecte de Renfe - Meridiana, discutit la
darrera sessió, un element fonamental per a la plena
inserció del Districte de Nou Barris en el conjunt de la
Ciutat en fomentar els desplaçaments dels veïns d'al¬
tres Districtes cap a Nou Barris; i que permetrà la
formació tecnològica de 300 joves cada any.
El Sr. Alcalde puntualitza que el projecte es discutí a
bastament en el Comitè de Govern.
El Sr. Lacalle posa en relleu que el dictamen, que
s'aprovarà gràcies a l'abstenció dels Grups de l'oposi¬
ció, ha posat en evidència les dificultats en el si de la
coalició governant; que, en opinió del Grup Popular, el
Districte de Nou Barris ha de rebre la màxima atenció
de l'Ajuntament per la complexitat dels problemes que
s'hi concentren, però el projecte en debat no s'ha de
presentar com una llàntia d'Aladí que els pugui resoldre
tots; ara bé, això no obstant, és molt positiu perquè
comporta l'estalvi de recursos propis i aprofita la bona
imatge de Barcelona.
S'aprova el dictamen amb el vot en contra de la Sra.
Vintró i dels Srs. Lucchetti, i Vicens i amb l'abstenció
dels Srs. Mas, Samaranch, Blasi, Bonet, Colldecarrera,
Perelló, Amat, Marcet, Fabregat, Puigdollers, Audet,
Olmedo, Alsina, Miquel, Lacalle, Vidal-Quadras, Fernán¬
dez i Àlvarez.
Aprovar el Plec de condicions jurídiques i econòmi¬
ques reguladores de la concessió de les obres de
cobertura del tram de la Ronda del Mig comprès entre
els carrers d'Antoni de Campmany i de Pavia, junta¬
ment amb la construcció d'instal·lacions esportives en
el nou espai resultant i la seva explotació en règim de
concessió per un termini màxim de cinquanta anys;
sotmetre'l a informació pública durant un període de
trenta dies; i si no s'hi formulen reclamacions o al·lega¬
cions, convocar concurs públic per a l'adjudicació del
contracte.
El Sr. Puigdollers recorda que la sessió plenària del
mes de gener, el Sr. Truñó s'oferí a presentar un
informe sobre la cobertura de la ronda del Mig, cosa
772 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 26 10-X-1993
que encara no s'ha fet. Creu que caldria un pla d'actua¬
ció conjunt que tracti unitàriament tota la problemàtica
que planteja la cobertura de tal via, i la configuració de
la plaça Cerdà i els seus accessos a fi de no caure en
una política de pedaços; i alhora expressa la seva
inquietud per unes declaracions de l'Alcaldia on s'afir¬
mava que la cobertura s'hauria de fer sense finança¬
ment municipal.
El Sr. Truñó contesta que els Districtes de Sants -
Montjuïc i de les Corts i les Àrees de la Via Pública i
d'Urbanisme i Medi Ambient han creat un grup de
treball i de relació amb els representants de la Coordi¬
nadora de les entitats que promouen la cobertura de la
ronda del Mig; que per garantir la coherència de les
actuacions tendents a millorar la qualitat de vida al llarg
de l'esmentada via, l'Àmbit d'Urbanisme, per mitjà de
l'Àrea de Projectes Urbans ha redactat uns criteris que
estan damunt una taula de la Comissió de Govern i, si
aquesta ho creu pertinent, es podran debatre en la
propera sessió plenària.
Concreta que l'operació prevista en el dictamen
tindrà un cost d'uns 350 milions de pessetes i hi ha la
possibilitat que la Diputació i la Generalitat en subven¬
cionin els vessants esportius.
La Sra. Perelló significa que el Consell Municipal del
Districte de les Corts demanà que la cobertura i millora
de l'entorn de la ronda del Mig fos objecte d'un projecte
conjunt per als Districtes de Sants - Montjuïc i de les
Corts perquè tingui una coherència, però fins ara no¬
més s'han presentat els projectes corresponents a
Sants - Montjuïc i això podria interpretar-se com una
manca de diligència per part del Districte de les Corts:
en conseqüència, ha d'insistir en la redacció del projec¬
te que el seu Districte té demanat a l'Àrea de Projectes
Urbans i a l'Àmbit de la Via Pública, perquè es tracta
d'una qüestió d'interès per a tota la Ciutat.
El Sr. Fernández confia que properament es presen¬
tarà l'informe del Sr. Truñó sobre la cobertura de la
ronda del Mig (el qual contindrà calendari, possibles
projectes d'execució i fórmules de finançament) per
corregir les conseqüències d'haver-se rebutjat el 1988
una moció del Grup Popular que es feia ressò de la
problemàtica de la ronda del Mig. Alhora expressa la
seva preocupació perquè aquest segon projecte que
arriba al Plenari també fa referència al Districte de
Sants-Montjúíc i això pot comportar una certa discrimi¬
nació per al Districte de les Corts, sobretot quan de la
cobertura resultarà una nova instal·lació esportiva i
aquest darrer Districte és l'únic que no ha gaudit de
cap inversió esportiva pública els darrers anys i els dos
equipaments construïts en tal Districte han estat sufra¬
gáis per la iniciativa privada: per tant, ha de reclamar
generositat de l'Ajuntament envers tal Districte.
El Sr. Alcalde considera un mèrit haver aconseguit
equipaments esportius sense costos públics; i el Sr.
Fernández replica que el Districte de les Corts ha
quedat sistemàticament marginat de les inversions pú¬
bliques en equipaments esportius i, per això, ell ara en
propugna una redistribució.
El Sr. Armet precisa que les compensacions urbanís¬
tiques assoliran, en el quadrienni, els 12.500 milions de
pessetes, que es concentren en els tres Districtes amb
nivell de renda més alt, i això fa necessàries accions de
reequilibri; que l'aparcament previst per cobrir una part
de la ronda del Mig tindrà un cost zero per a l'erari
municipal, igual que l'equipament esportiu que proposa
el dictamen en debat, perquè darrera hi ha un club que
té prou capacitat i que pot obtenir, a més, subvencions
públiques per ampliar les seves instal·lacions; i que
d'ara endavant quedaran degudament reflectides en la
comptabilitat municipal les diverses compensacions ur¬
banístiques que s'obtinguin i la seva territorialització.
El Sr. Santiburcio puntualitza que la qüestió important
és que els ciutadans disposin d'instal·lacions esportives
i no qui les ha pagades; ara bé, si ha estat el sector
privat, millor encara.
El Sr. Truñó significa que l'equip de govern té voca¬
ció de servei a tota la ciutat i, per tant, també als veïns
de les Corts; que, per això, ha assumit la responsabilitat
de millorar la qualitat de vida a l'entorn de la ronda del
Mig sense discriminacions i s'ha treballat en la redacció
d'un pla director global del qual la Presidenta del
Districte està ben al corrent; que la ronda del Mig, que
no té un traçat homogeni, permet en determinats llocs
fer avançar el procés de cobertura amb fórmules imagi¬
natives (però que no són fàcils ni jurídicament ni tècni¬
cament) sense haver d'esperar el proper quadrienni;
que segons els mesuraments del Serveis mediambien-
tals, la zona on es produeix el nivell de soroll més alt, és
precisament la que és objecte del dictamen en debat i
ha estat l'associació de veïns qui ha auspiciat la iniciati¬
va juntament amb el Club Esportiu Mediterrani, que es
troba en plena expansió.
Subratlla que l'equip de govern té l'obligació de
governar per a tota la Ciutat; que a les eleccions es
presenten llistes per a tota la Ciutat i, per tant, seria
d'una gran miopia política menystenir els veïns de les
Corts; que properament se sotmetrà a la consideració
plenària un projecte relatiu a la zona compresa entre
l'avinguda de Madrid i la Travessera de les Corts; que
estan també en estudi els projectes corresponents a la
zona de El Corte Inglés i de la plaça de Cerdà, que
tenen una gran complexitat tècnica.
La Sra. Perelló confia que la reivindicació del Districte
de les Corts rebrà el suport de l'Àmbit de la Via Pública i
de l'Àrea de Projectes Urbans
S'aprova per unanimitat el dictamen anterior.
Assessoria de Pressupostos i Comptes
Aprovar modificacions de crèdit dins del Pressupost
de 1993 (pròrroga de 1992), de conformitat amb la
documentació adjunta.
S'aprova amb l'abstenció dels Srs. Mas, Samaranch,
Blasi, Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat, Marcet, Fa¬
bregat, Puigdollers, Audet, Olmedp, Alsina, Miquel, La-
calle, Vidal-Quadras, Fernández i Àlvarez.
ÀREA D'ECONOMIA I EMPRESES
Constitució del Consorci de Turisme de Barcelona.
Aquest punt de l'ordre del dia es concreta en la
proposta següent:
Aprovar la creació del Consorci de Turisme de Barce¬
lona a sol·licitud del Patronat de Turisme de Barcelona;
prosseguir e\ tràmit legal oportú.
El Sr. Mas manifesta, d'antuvi, la seva sorpresa
perquè els Estatuts del nou Consorci se sotmetin a
l'aprovació d'aquest Plenari sense haver estat aprovats
prèviament per les altres Entitats consorciades de ma¬
nera que si aquestes hi introduïssin rectificacions, que¬
daria compromès el prestigi d'aquest Consistori.
NÚM. 26 10-X-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 773
Comenta que la creació del Consorci no comporta un
increment de les dotacions al servei de la promoció
econòmica i turística de la Ciutat, sinó que l'increment
d'aquesta potencialitat es relega a eventuals subven¬
cions de l'Estat i de la Generalitat i a les aportacions del
sector privat, que avui no viu pas el millor moment,
mentre que l'Ajuntament, en canvi, acaba estalviant-se
recursos en comparació a 1992.
Expressa, després, la seva preocupació per l'estat en
què es troben determinats projectes indispensables per
a la promoció turística de Barcelona en un moment en
què els índexs d'ocupació hotelera han baixat a cotes
preocupants, tal vegada perquè l'oferta de places s'ha
incrementat massa (i malgrat això, encara han d'entrar
en el mercat nous hotels), mentre que la demanda no
s'ha estimulat prou.
Concreta que s'han comès errors en el desenvolupa¬
ment físic de la Fira en optar per una ampliació fora del
recinte de Montjuïc (quan dins hi havia encara possibili¬
tats i, sobretot, quan els mitjans tecnològics afavoreixen
la concentració en l'espai, en les manifestacions), de
manera que s'han estat esmerçant uns recursos que es
podrien invertir a Montjuïc; que hi ha una actitud erràtica
en la qüestió del Palau de Congressos, sobre el qual no
hi ha encara cap decisió clara, a pesar dels recursos
enterrats al costat del Port Olímpic, en uns moments en
què Barcelona ha d'enfrontar-se a una forta competèn¬
cia de Madrid, que ja té aprovat el projecte del seu
Palau de Congressos; que les infrastructures culturals
estan patint una paralització molt preocupant; que Bar¬
celona està mancada d'infrastructures que són molt
necessàries per a la dinamització turística: no hi ha
estació d'autocars i no té, pràcticament, una estació
marítima que mereixi tal nom, i el port ha perdut el
primer quadrimestre de l'any un 18 % de passatge en
relació al mateix període de l'any anterior, raó per la
qual proposa que aquest Ajuntament dirigeixi l'oportuna
petició a les autoritats portuàries; i que també és imper¬
donable que una companyia d'aviació de bandera esta¬
tal relegui la nostra Ciutat en la seva xarxa de conne¬
xions intercontinentals, decisió que no entén cap
operador turístic.
Diu, en conclusió, sense que la seva intervenció
s'hagi d'interpretar més negativament d'allò que cal,
que avui la Ciutat, tot i tenir unes perspectives i unes
potencialitats, es troba en una cruïlla en què s'han de
prendre unes decisions en les quals està en joc l'èxit fu¬
tur.
El Sr. Lacalle expressa, d'antuvi, el suport del seu
Grup a la creació del nou Consorci que permetrà unes
accions de promoció turística més coordinades i més
eficaces que fins ara; i subratlla que cal una major
projecció de Barcelona com a centre turístic, financer i
de negocis, sobretot quan, per causa de la conjuntura,
no s'ha pogut explotar al màxim l'èxit dels Jocs Olím¬
pics.
Comenta que s'ha fet un esforç mitjançant la cons¬
trucció i millora de les infrastructures, l'augment de la
capacitat hotelera, la construcció del nou aeroport i la
millora del port; que ara cal omplir la Ciutat, tanmateix
l'ocupació de les places hoteleres ha anat decreixent
com reflecteixen els índexs mensuals dels anys 1991,
1992 i 1993, que llegeix, i en els quals ha incidit
l'augment de les places hoteleres mentre que el nom¬
bre de visitants ha anat decreixent; i que per tot això,
cal donar suport a totes les iniciatives tendents a
incrementar-ne el nombre.
Abundant en la mateixa argumentació explicita que
de 1992 a 1993 les places hoteleres han pujat de
19.991 a 25.641 (la majoria concentrades en hotels de
3, 4 i 5 estrelles) i el nombre d'establiments ha pujat de
129 a 154 (amb una baixa de 3 hotels de 5 estrelles i
l'alta de 12 hotels de 4 estrelles i de 13 de 3); que
segons les enquestes del Patronat de Turisme de
Barcelona, mentre que el 1991 els motius dels viatges a
la nostra Ciutat eren el comerç i els negocis en el
53,4 % dels casos, el turisme en un altre 22,4 % i les
Fires el 7,8 %, el 1992 aquests percentatges van passar
a ésser, respectivament el 53,7, el 20,3 i el 3 per 100; i
que la reducció de l'ocupació hotelera s'ha produït
malgrat la rebaixa en els preus.
Troba bé la creació del Consorci per coordinar les
accions de promoció turística de la Ciutat, però creu
que cal passar de la teoria a la pràctica perquè d'estu¬
dis i projectes, n'hi ha de molt bons i d'instruments
també (el Barcelona Convention Bureau i el Patronat de
Turisme fins ara, i el Consorci d'ara endavant), però
s'ha desatès la Fira, ja que la Generalitat i l'Ajuntament
s'han passat el període 1987-1992 discutint sobre l'am¬
pliació de la Fira (que finalment s'ha decidit fer en el
polígon de Pedrosa) i no hi ha encara cap decisió sobre
Las Arenas; que mentrestant, en canvi, Madrid està
construint un nou palau de congressos i ha ampliat la
seva Fira, la qual fa una forta competència a la nostra,
que era la primera d'Espanya.
Creu que cal: dedicar més atenció a la Fira; fer una
tasca de captació de congressos i convencions, per a
la qual cosa és indispensable un nou palau; condicionar
les instal·lacions portuàries per al trànsit dels grans
transatlàntics; garantir una major seguretat ciutadana,
cosa que exigeix ampliar la plantilla de la Guàrdia
Urbana i dotar-la dels mitjans necessaris; i fer les
gestions necessàries perquè els vols intercontinentals
que abans sortien del nostre aeroport tornin a fer-ho.
Finalment, apunta la conveniència que l'oposició mu¬
nicipal estigui representada en el Comitè Executiu del
Consorci.
El Sr. Vicens anticipa el vot favorable dels membres
del seu Grup al dictamen perquè després de l'esforç
dels Jocs Olímpics, la promoció turística, i així figura
també en el Pla Estratègic, és un dels objectius priorita-
ris de la Ciutat i l'actual estructura del Patronat de
Turisme de Barcelona és insuficient, de manera que li
sembla molt adient la fórmula del Consorci, perquè tot i
haver-hi altres models (com una Taula de coordinació
permanent entre tots els sectors), no comportarien uns
recursos addicionals, mentre que en el Consorci hi
participen l'Ajuntament i la Cambra de Comerç, Indús¬
tria i Navegació a parts iguals i Barcelona Promoció
amb un 10 %.
Precisa que dels 311 milions del Pressupost del
Patronat de Turisme de Barcelona, 198 corresponen a
l'aportació municipal i els restants són generats per
l'activitat del Patonat, mentre que el Consorci disposarà
de 500 milions anuals.
El Sr. Truñó indica que el Sr. Lacalle ha donat unes
dades que consten en l'expedient, però no n'ha fet una
interpretació correcta, perquè en el període 1987-1992
els llits hotelers han passat de 16.000 a 25.000, ara bé
quan n'hi havia 16.000, durant els dies d'Alimentària,
per exemple, els acompanyants d'un equip de futbol
que arribaven a Barcelona s'havien d'allotjar a Salou i el
pont aeri havia de muntar vols addicionals perquè les
places hoteleres eren insuficients i molt cares.
774 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 26 10-X-1993
Fa avinent que els índexs d'ocupació dels primers sis
mesos d'enguany reflecteixen una tendència al creixe¬
ment; que la mitjana d'ocupació hotelera de l'any 1991
era del 67 % i la d'enguany és a l'entorn del 55 % i això,
havent-hi un 66 % més de llits, és perquè hi ha més
visitants; que tanmateix la recuperació dels índexs d'o¬
cupació no es preveia en el primer any, sinó al cap de
tres o quatre, mentre que, per altra banda, l'amortitza¬
ció d'un hotel es calcula en un període de vint-i-cinc
anys i, segons els hotelers, amb una ocupació del 50 %
els comptes ja surten. Hi afegeix que la situació anterior
de demanda afavoria que els preus dels nostres hotels
figuressin entre els més cars del continent europeu,
però ara les circumstàncies han canviat rotundament i
la baixada de preus els ha situat en el nivell que
correpon a la nostra Ciutat.
Assenyala que el sector públic i el sector hoteler
malden per trobar programes d'atracció de visitants:
seguint l'experiència de l'Exposició Van Gogh, s'ha
comercialitzat fora, per primera vegada, un programa
d'assistència a l'Exposició Miró; es promou el turisme
de cap de setmana a uns preus fantàstics; i s'estimula
també venir a la Ciutat a fer esport a les instal·lacions
olímpiques.
Remarca que si les places han crescut un 60 % i
l'ocupació ha baixat només un 12 % és perquè vénen
més turistes.
Coincideix amb els representants de l'oposició en la
necessitat de tenir equipaments complementaris, però
observa que, a pesar de no tenir-los, gràcies a la labor
del Barcelona Convention Bureau la nostra Ciutat ocupa
avui el setè lloc mundial pel que fa a l'organització de
congressos internacionals; ara bé, per reforçar aquesta
posició és indispensable disposar d'un Palau de Con¬
gressos com cal, i el Sr. Alcalde s'ha pronunciat en
aquest mateix sentit. Confia, per tant, que aquest sigui
un dels elements del pacte de treballar per la Ciutat que
es respira aquests dies, ja que seria el gran centre de
congressos de tot Catalunya i l'haurien d'auspiciar el
sector comercial, la Generalitat i l'Estat, en qui posa
moltes esperances perquè el nou Ministre de Comerç i
Turisme, Javier Gómez Navarro, és un gran amic de
Barcelona encara que, oficialment no en té el títol.
Pensa, doncs, que caldria un acord polític entre els
quatre Grups del Consistori per desenvolupar aquest
projecte en el lloc definit, el Port Olímpic, i per desblo-
quejar també la qüestió de Les Arenes.
Concreta que s'han mantingut contactes amb les
companyies navilieres i amb les autoritats portuàries
sobre la construcció de l'estació marítima, perquè no es
malmetin els esforços anteriors; que mentrestant s'es¬
tan estudiant solucions provisionals, igual que pel que
fa al Palau de Congressos (mitjançant la remodelació
de l'actualment existent a la Fira); i que Barcelona
aspira a tenir un lloc important en la xarxa mundial de
ciutats amb un aeroport de tipus A, i ja el comença a
tenir en la xarxa europea, perquè els vols europeus que
entren a Espanya per Barcelona s'han doblat (de 21 a
43), mentre que els de Madrid han baixat a 33; ara bé
això no ha d'impedir recuperar altres destinacions inter¬
continentals significatives.
Significa que si el principal motiu de viatjar a Barcelo¬
na és el comerç i els negocis, cal desenvolupar políti¬
ques específiques en aquesta direcció; i que si el segon
és el turisme, cal també intensificar l'esforç en aquest
camp; que les pernoctacions induïdes per la Fira no han
passat del 10 % en el millor del casos i la disminució de
l'any passat s'explica perquè fou el punt més baix del
cicle (de dotze anys) de rotació dels certàmens firals
entre les diverses ciutats espanyoles, mentre que
aquest any assolirà el punt més alt, i perquè les instal·la¬
cions firals estigueren durant un llarg període a disposi¬
ció del COOB'92; que els congressos no han compor¬
tat mai ocupacions superiors al 5 %, però amb això no
vol negar la necessitat del nou Palau de Congressos,
que és necessari per no perdre lloc en el rànking
mundial, quan els congressos són cada vegada més
sofisticats.
Subratlla que l'Ajuntament se sent molt satisfet de la
trajectòria i resultats del Patronat de Turisme de Barce¬
lona, però avui cal un instrument més potent encara i el
Consorci ho és perquè entre les aportacions de l'Ajun¬
tament i la Cambra i els recursos propis que generi, pot
assolir un pressupost de 500 milions, amb l'expectativa
d'obtenir-ne altres 400 seguint la lògica del Barcelona
Convention Bureau.
Puntualitza que el Patronat de Turisme de Barcelona
quedarà integrat en el nou Consorci, la gestació del
qual ha estat molt laboriosa, però ha tingut un resultat
final molt positiu; i que els Estatuts seran debatuts pel
Ple de la Cambra de Comerç el proper dia 22, però
prèviament ja han estat aprovats per unanimitat pel seu
Comitè Executiu i, per tant, hi ha perfecta sintonia entre
ambdues institucions, tanmateix, si s'hi introduïssin mo¬
dificacions se sotmetrien a l'aprovació d'aquest Plenari.
El Sr. Armet recomana que les intervencions no es
desvîin de l'objecte del dictamen fent una anàlisi de la
política hotelera.
El Sr. Lacalle subratlla que el voluntarisme no basta
per resoldre els problemes; que decidir el lloc de
l'ampliació de la Fira ha costat sis anys i se n'han
esmerçat molts parlant del Palau de Congressos; que la
mitjana d'ocupació hotelera d'enguany és el 48 % i no
el 55 % en què el Sr. Truñó ha basat la seva argumenta¬
ció i al qual, de moment, no hi ha perspectives d'arribar;
que les ciutats que no assoleixen una mitjana del 60 %
és perquè no són ciutats de pas obligat; que el 1991 tal
mitjana havia arribat a la nostra ciutat al 70 %; que els
vols europeus ens interessen, però ens interessen tam¬
bé els que porten visitants del Japó i dels Estats Units,
països que, juntament amb Alemanya, són els capda¬
vanters de l'economia mundial; i que recomana a l'e¬
quip de govern que concentri la seva atenció en la Fira,
perquè Madrid, tot i estar governada pel seu Partit, no
ens guanyi la batalla de les Fires.
El Sr. Mas considera que per a la Ciutat en el seu
conjunt, aquest és un debat del màxim interès i no veu
per què s'ha de constrenyir a la creació del Consorci,
que no és res més que un instrument.
Fa notar que cap empresari hoteler acceptaria, en
condicions normals, el termini d'amortització de vint-i-
cinc anys indicat pel Sr. Truñó, és a dir, haver d'esperar
vint-i-cinc anys per recuperar la seva inversió; que la
suma de les aportacions de l'Ajuntament i de la Cambra
no implica un increment de recursos sobre els que avui
ja es destinen a la promoció turística; que Madrid, ben
segur, deu estar connectada amb totes les ciutats
europees per mitjà de la companyia de bandera estatal i
alguna altra; i que per als mercats turístics és dramàtic
que després dels Jocs Olímpics, una de les primeres
decisions de la companyia d'aviació estatal dirigida per
membres del Partit Socialista hagi estat suprimir els vols
intercontinentals que sortien de Barcelona.
Celebra que el Sr. Truñó hagi reconegut que ens
NÚM. 26 10-X-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 775
feien falta les coses que ell ha esmentat; ara bé, ell
també ha dit que s'havien pres decisions equivocades i
que se n'havien deixat de prendre altres que eren
indispensables, i sobre això no ha sentit pas cap
posicionament de l'equip de govern.
El Sr. Clos es congratula del suport unànime de tots
els Grups a la creació del Consorci, que es expressió
de la col·laboració de l'Ajuntament i la Cambra en un
sector crucial per a l'economia de la Ciutat i que ha fet
els darrers anys un gran esforç inversor.
Referint-se a la Fira, comenta que qui pot ésser
acusat de comportament erràtic no és precisament
aquest Ajuntament, perquè la seva línia d'acció ha estat
ben clara; que la situació de la Fira es mira amb lupa
perquè tradueix de manera molt directa la situació
econòmica de la Ciutat i així ha passat per èpoques
amb resultats molt brillants i per altres amb greus
problemes; que en moments d'expansió coincidents
amb la conjuntura, no és bo fer extrapolacions directes
sobre les necessitats d'espai i equipaments de la Fira;
que des de fa un parell d'anys, la Fira viu un procés de
cooperació de les tres institucions que hi estan involu¬
crades, Ajuntament, Generalitat i Cambra de Comerç,
Indústria i Navegació i juntament amb aquesta darrera
ha constituït Fira 2000 per tirar endavant les ampliacions
pertinents.
Creu que la Fira no ha d'ésser un instrument de
confrontació entre partits, sinó de promoció econòmica
de la Ciutat; que malgrat els privilegis de què gaudia la
Fira de Barcelona en el règim anterior, Madrid té, com
València, Sevilla i Bilbao tot el dret a tenir la seva pròpia
Fira i la seva competència pot ésser, fins i tot, un factor
positiu per a la nostra, els resultats econòmics de la
qual no són dolents i que avui és capaç de donar
resposta a les necessitats de la indústria i del comerç
de la nostra Ciutat.
Subratlla que la cooperació de l'Ajuntament i la Cam¬
bra per a promocionar el turisme de Barcelona és una
gran idea i comportarà que es doblin els diners que es
dediquen a tal finalitat, perquè fins ara la Cambra no hi
dedicava diners i a partir d'ara destinarà una suma (198
milions) igual que la de l'Ajuntament, i això és una bona
notícia per a la Ciutat; que els futurs responsables del
Consorci tenen, a més, la idea de poder aconseguir
altres 400 milions i les institucions públiques han d'és¬
ser liberals i deixar-los fer; i que en cas que les altres
entitats consorciades introduïssin alguna modificació en
els Estatuts que avui s'aprovaran, se sotmetria a la
ulterior aprovació d'aquest Plenari.
Fa avinent que sobre l'Estació marítima, l'Ajuntament
s'ha dirigit a les autoritats portuàries, les quals han
assegurat que els treballs s'estan reprenent i la Ciutat
podrà disposar d'aquest equipament; que l'Estació
d'autobusos és també una necessitat evident de la
Ciutat i hi ha en marxa estudis relatius a l'Estació de
Nord i a l'Estació de França per resoldre aquest qües¬
tió; que els diners esmerçats en el Palau de Congres¬
sos de la Vila Olímpica estan col·locats físicament sota
terra, però no pas econòmicament, perquè la platafor¬
ma del costat de la Marina Seca és una gran inversió i el
projecte, que és molt interessant des del punt de vista
estètic i de la promoció de la Ciutat, es pot reprendre si
es compta amb la cooperació financera de les Adminis¬
tracions competents en el camp de la promoció turísti¬
ca, ja que s'hi havia previst l'aportació de 2000 milions
a càrrec de Tour España i altres 2000 a càrrec de la Ge¬
neralitat.
Diu, en conclusió, que Barcelona té un potencial
turístic reconegut que, gràcies a l'esforç d'aquest Ajun¬
tament i de la Cambra de Comerç i el suport d'altres
institucions, es podrà desenvolupar degudament.
El Sr. Mas matisa que actualment la Cambra de
Comerç ja destina 200 milions a la promoció turística en
compliment de la seva llei reguladora; i que el vot de
qualitat de l'Alcaldia per desfer els empats no és pas un
bon exemple del liberalisme, ja que la demostració de
creure-hi seria aportar recursos a la Cambra de Comerç
i a la Fundació Barcelona-Promoció perquè els gestionin
de la manera més adient.
El Sr. Truñó replica que l'Ajuntament fa honor a les
seves competències en el camp de la promoció turísti¬
ca; i que la Cambra també tenia l'obligació de posar-hi
diners, però no ho feia; ara bé, d'ara endavant ho farà i,
per tant, el dictamen comporta 200 milions més per a la
promoció turística.
S'acorda, per unanimitat, l'aprovació del dictamen de
creació del Consorci del Turisme de Barcelona, i dels
seus Estatuts.
1 a) Encarregar a la Societat privada municipal Parc
Zoològic de Barcelona, SA, la creació i explotació d'un
Parc marí, a la parcel·la núm. 5 del Front marítim del
Poblenou, cedida en concessió pel Ministeri d'Obres
Públiques i Transports a VOSA; i autoritzar-la perquè
gestioni l'explotació conjunta amb la del Parc aquàtic
que es construirà a la parcel·la núm. 4 confrontant,
establint a aquest efecte el conveni corresponent, i
creant els òrgans de gestió que es considerin més
adequats per les parts, àdhuc una societat mixta o una
societat anònima.
Complementàriament al dictamen anterior es propo¬
sa també a aquest Consell Plenari:
2a) Autoritzar, exercint funcions de Junta General de
Parc Zoològic de Barcelona, SA, la constitució de
l'organisme de gestió que s'estimi més convenient per
les parts, àdhuc la constitució d'una societat anònima,
per tal de gestionar la creació i explotació conjunta
entre el Parc marí a instal·lar a la parcel·la núm. 5 del
front marítim del Poblenou i el Parc aquàtic a instal·lar a
la parcel·la núm 4 confrontant, facultant, a aquest
efecte, el Consell d'Administració perquè decideixi so¬
bre aquesta qüestió, i fins i tot elaborar i aprovar els
corresponents estatuts.
El Sr. Fernández avança el vot favorable dels mem¬
bres del Grup Popular a les propostes precedents per
les raons següents: a) perquè el projecte dóna una
sortida urbanística als terrenys, per a l'explotació dels
quals es constituirà una societat mixta o una societat
anònima que s'obligarà a fer les obres necessàries per
a la prolongació del passeig marítim i la recuperació de
dues platges; b) perquè estableix la connexió del parc
de la Ciutadella amb la Barceloneta i permet recuperar
una part de l'entorn del Parlament de Catalunya, avui
ocupada pel Zoo; c) perquè veu en el dictamen un
primer pas vers a la privatització de determinades
empreses municipals; d) perquè assegura un determi¬
nat finançament a la remodelació del Zoo terrestre, si
bé els estatuts de la nova societat que es creï haurien
de garantir un cert control de l'Ajuntament quant a la
destinació i als usos dels terrenys i a la política de
preus del futur parc; i e) perquè la instal·lació té un
indiscutible interès ciutadà. Tanmateix, el preocupa la
competència que pugui haver-hi amb l'aquari del Port
Vell, motiu pel qual apunta la conveniència de fer un
estudi de mercat.
776 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 26 10-X-1993
Suggereix que el nou parc hauria d'incloure un centre
educatiu; i que s'hauria de preveure la construcció de
l'Institut de Ciències del Mar als voltants.
Expressa, finalment, el temor que la Generalitat, que
no contribueix al sosteniment del Zoo, pugui posar uns
inconvenients al projecte, els quals serien difícilment
justificables en vista de la celeritat amb què l'Adminis¬
tració autonòmica ha tractat els altres projectes relatius
al Front marítim del Poblenou.
El Sr. Puigdollers significa que el Zoo avui existent en
el Parc de la Ciutadella està molt lluny del model de zoo
vigent en aquest final de segle; i que el projecte que es
pugui emprendre en la zona del Besòs ha de complir
les condicions següents: a) ha de tenir un objectiu
essencial de protecció d'espècies en perill d'extinció;
b) ha d'estar lligat amb programes de reproducció i
recerca científica; c) ha de tenir una funció pedagògica
i cultural; i d) la seva configuració ha de tenir molt
present que hi han de viure animals.
Observa que, en opinió del seu Grup, el trasllat hauria
d'afectar tot el Parc Zoològic; que donat que en la
parcel·la núm. 4 està qualificada de zona verda d'ús
públic, una manera de compensar la destinació que
avui es proposa, podria ésser obrir a l'ús públic la part
del Parc de la Ciutadella ocupada pel Zoo; i que el seu
Grup es decanta perquè l'explotació es faci per mitjà
d'una societat anònima on el capital municipal sigui mi¬
noritari.
El Sr. Vicens també anticipa el vot favorable del seu
Grup tot comentant que el Zoo té diversos problemes,
però entre els més urgents hi ha: 1r.) la construcció
d'un nou zoo marí, perquè d'aquí a dos anys l'orca
Ulysses tornarà acompanyat d'una femella o de des¬
cendència i això exigeix una inversió de 2.000 milions
de pessetes que Parc Zoològic de Barcelona, SA, no
està en condicions de fer; i 2n.) la remodelació de les
instal·lacions amb una nova orientació que substitueixi
l'actual exhibició d'uns animals més o menys exòtics
per una presentació segons zones biogeogràfiques.
Creu, doncs, urgent la creació d'un nou zoo marí, i pel
que fa al sistema de gestió mitjançant una societat
anònima, considera que cal garantir el vessant formatiu i
educatiu amb unes tarifes reduïdes per a les visites
escolars col·lectives i que dedicar una part del cànon a
subvencionar les visites d'infants i joves sense recursos.
El Sr. Clos destaca el fet que el projecte és molt
interessant i resol econòmicament el repte que la Ciutat
té, perquè l'associació amb l'empresa privada, a més
de la construcció d'un nou zoo marí, permetrà, amb el
cànon que s'obtingui, reformar el Zoo de la Ciutadella
d'acord amb el concepte més actual de les àrees
biotòpiques que reprodueixen les condicions ecològi¬
ques en què viuen els animals. Afegeix que la remode¬
lació farà possible la permeabilització de la Ciutadella i
la connexió entre Poblenou i Ciutat Vella i entre les dues
àrees de la quarta Universitat situades a una i altra
banda del Parc de la Ciutadella.
Respecte a la possible competència entre l'aquari del
Zoo marí i el del Port Vell, puntualitza que es tracta
d'equipaments complementaris perquè les instal·lacions
estrelles del Zoo marí són dos estadis l'un per a orques
i l'altre per a foques i altres animals marins (amb
cabuda de 2.800 i 1.200 persones respectivament) i
l'aquari només té una funció d'entreteniment del públic
mentre s'espera passar de l'un a l'altre; que el pla de
viabilitat del Zoo marí preveu 1.200.000 visitants anuals,
i el del aquari del Port Vell 5.000.000.
Posa en relleu, finalment, que la implantació d'aquest
nou equipament al final de la Diagonal permet estendre
fins allà totes les millores del Front marítim; que l'opera¬
ció fa possible la recuperació de dues platges; i que
s'està estudiant un projecte que permeti veure el mar
des de dins.
S'aproven ambdues propostes, la segona en fun¬
cions de Junta General del Parc Zoològic, SA, i es dóna
per aprovada aquesta acta en la part que estrictament
afecta tal Junta.
ÀMBIT D'EDUCACIÓ I CULTURA
Negociat de Cooperació Educativa
Resolució de reclamacions i aprovació definitiva dels
Estatuts a l'Institut Municipal d'Educació.
Aquest punt de l'ordre del dia es concreta en la
proposta següent:
Estimar les al·legacions presentades pel Sr. Antoni
Lucchetti i Farré en representació del Grup Municipal
d'Iniciativa per Catalunya de l'Ajuntament de Barcelona,
i per la Sra. Montserrat Calvo i Vallverdú en representa¬
ció de la Secció Sindical de la Confederació Sindical de
la Comissió Obrera Nacional de Catalunya, contra l'arti¬
cle 10.1) i part dels articles 13.d) i 21.d) del text dels
Estatus de l'Institut Municipal d'Educació, aprovat ini¬
cialment a la sessió del Consell Plenari de 30 d'abril de
1993; modificar el redactat dels articles 4, 22.2.1 i 22.8
en els termes expressats en l'informe de l'Àrea d'Edu¬
cació, ateses les al·legacions presentades pel Sr. Con¬
rad Carreras i Barnes en qualitat de delegat de la
Secció Sindical d'U.G.T. de l'Ajuntament de Barcelona, i
CC.OO.; desestimar, per manca de fonaments legals,
vistos els informes de l'Àrea d'Educació, Direcció de
Serveis Jurídics i Direcció de Serveis de Personal, la
resta d'al·legacions presentades pels al·legants citats i
el recurs presentat per la Sra. Núria Pons i Giralt, en
representació de l'Agrupació d'Independents de l'Ajun¬
tament de Barcelona, Secció Sindical de CSI-CSIF;
aprovar definitivament la constitució de l'Institut Munici¬
pal d'Educació de Barcelona, com a organisme autò¬
nom d'aquest Ajuntament, de caràcter administratiu,
creat per l'Ajuntament de Barcelona per al desenvolu¬
pament de les finalitats que es determinen en els
presents Estatuts; aprovar definitivament els correspo¬
nents Estatuts, adscriure-li directament per al compli¬
ment dels seus fins, els béns de servei públic i altres
drets, d'acord amb allò que estableix l'article 92 del
Reglament de Patrimoni dels Ens Locals; dissoldre
l'Institut Municipal Avillar Chavorros, el Patronat Munici¬
pal de Guarderies Infantils i la Fundació Pública Escola
Massana, fixant la data d'1 de gener de 1994 per a la
plena integració d'aquests organismes autònoms al nou
Institut, i facultar l'Alcalde per realitzar les actuacions
pertinents per a l'efectivitat d'aquest acord.
La Regidora d'Educació i Cultura, Sra. Mata, recorda
que la creació de l'Institut Municipal d'Educació té com
a finalitats: aconseguir la coherència administrativa^ en¬
tre els Serveis, Patronats i Instituts dependents de l'Àrea
d'Educació, fer possible l'aplicació a les Escoles i
Serveis municipals de la normativa aplicable al sistema
educatiu; facilitar la col·laboració en el camp educatiu
entre l'Ajuntament i la Generalitat; i avançar vers la
creació d'un Consorci o Patronat en el camp escolar
entre aquestes dues Institucions. Significa que les prin-
NÚM. 26 10-X-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 777
cipals dificultats per a l'aprovació inicial van ésser la
funció pública pròpia del nou organisme i la implicació
preceptiva de la Generalitat en el nou Institut i s'obvia¬
ren eliminant aquests aspectes de manera que el dicta¬
men fou aprovat per unanimitat.
Detalla, tot seguit, el contingut de les al·legacions que
hi han presentat durant la fase d'informació pública:
l'Agrupació de Funcionaris Independents, la Secció
Sindical de Comissions Obreres, la Secció Sindical de la
Unió General de Treballadors i el Grup Municipal d'Ini¬
ciativa per Catalunya; i explica l'abast de l'informe del
Gabinet Jurídic Central que admet total o parcialment
deu de les esmenes presentades amb clàusules explíci¬
tes de salvaguarda dels drets dels funcionaris, i que ha
servit per a precisar els circuits de decisió i funciona¬
ment de l'Institut.
Assenyala que han estat recollides també en els
Estatuts algunes matisacions que ha fet arribar el Grup
de Convergència i Unió i la supressió de l'incís final de
l'article 3r. referent al Patronat o Consorci Escolar.
Comenta que les al·legacions presentades responen
a dues motivacions: la primera que l'Institut no s'hi
arrogui competències de l'Ajuntament tant pel que fa a
la seva actuació com pel que fa a la gestió del seu
personal; la segona, que no es minvin els drets dels
funcionaris. Fa avinent que coincidint amb ambdues
preocupacions, s'han acceptat les al·legacions d'Inicia¬
tiva per Catalunya i dels representants sindicals, però
procurant no limitar la capacitat d'actuació de l'Institut
respecte a l'aplicació de la Llei d'ordenació general del
Sistema educatiu (LOGSE) i a la confecció del Mapa
escolar de la Ciutat ni renunciar a la gestió del personal i
mirant d'eliminar la discriminació entre els funcionaris
municipals i els contractats laborals de cara a la seva
possible homologació amb tot el personal de l'ense¬
nyament públic.
Remarca que el Consell d'Administració de l'Institut
Municipal d'Educació està format per tretze membres:
sis representants de l'Ajuntament nomenats per l'Alcal¬
de (dels quals tres seran Regidors), quatre Regidors en
representació dels diferents Grups Municipals, una per¬
sona de reconeguda experiència en el camp de l'Edu¬
cació, un representant sindical, i un representant dels
treballadors; que aquesta representació garanteix el
caràcter municipal del Cçnsell d'Administració de l'Insti¬
tut; que paral·lelament l'Àrea d'Educació queda media¬
titzada i reforçada alhora; que els Estatuts inclouen
constants referències a aquest Plenari i a l'Alcalde als
quals s'atribueixen les funcions tuïtives que detalla.
Tocant als drets del personal, puntualitza que l'Institut
pretén que el seu personal pugui gaudir d'una normati¬
va homologable a la del personal del sector públic del
sistema educatiu sense perdre cap dels drets dels
funcionaris municipals i, per això, queda clar que l'oferta
pública d'ocupació serà aprovada per aquest Plenari, el
qual té també la facultat d'acordar la separació del
servei dels funcionaris; que s'exerceixen per delegació
de l'Alcaldia les competències d'aprovació de bases i
convocatòria de places, de nomenament de personal i
d'incoació d'expedients disciplinaris; i que queda tam¬
bé determinat les facultats i procediment quant a l'apro¬
vació del reglament de règim interior.
Finalment, insisteix que la capacitat de gestió del
personal és indispensable per al progrés de l'Institut
Municipal d'Educació amb plena garantia dels seus
drets com a funcionaris municipals i que aquesta gestió
serà transparent gràcies a la presència en el Consell
esmentat dels representants dels sindicats i dels treba¬
lladors.
La Sra. Vintró, després d'expressar la seva sorpresa
perquè per al President del Grup de Convergència i
Unió el punt principal de l'ordre del dia d'avui sigui la
creació del Consorci del Turisme de Barcelona, lamenta
que l'Alcaldia no hagi acceptat la seva petició d'ajorna¬
ment del dictamen en debat, especialment quan el
Grup de Convergència i Unió ha presentat fora de
termini diverses observacions, de les quals ella no ha
tingut coneixement previ, i a l'expedient no figura l'infor¬
me del Gabinet Jurídic Central, sinó, tan sols, un infor¬
me de l'Àrea d'Educació amb correccions afegides a
mà, de manera que no sap què es presenta realment a
aprovació. Agrega que, per tot això i per raons de rigor i
seriositat, ella demanava que la resolució de les recla¬
macions i la constitució definitiva de l'Institut s'ajornés
un mes més (cosa que no hauria alentit el procés
d'estructuració interna), sobretot quan l'Institut no tindrà
efectivitat fins a l'1 de gener de 1994.
Reitera la posició dei Grup d'Iniciativa per Catalunya
favorable al fons del dictamen tot donant per reproduï¬
des les manifestacions fetes la darrera sessió; però
considera una falta de respecte institucional l'aprovació
definitiva en les condicions que ha indicat, raó formal
per la qual no podrà sumar el seu vot a un contingut
que comparteix.
La Sra. Blasi significa que el Grup de Convergència i
Unió ha formulat les petites observacions comentades
per la Regidora d'Educació i Cultura, troba correctes els
informes de les Àrees de Personal i d'Educació, que en
la versió que ha tingut a l'abast no tenien ratllades ni
esmenes, i ha estudiat acuradament les al·legacions
dels altres Grups i dels representants dels Sindicats i
del personal.
Posa en relleu que el seu Grup és sensible a les
necessitats en la gestió dels centres educatius (perquè
puguin acomodar-se millor a les exigències de la LOG¬
SE) de coherència interna entre els diversos centres i
serveis i d'una relació de col·laboració, més àgil, amb
les altres Administracions, especialment el Departament
d'Ensenyament de la Generalitat i veu amb bons ulls la
creació del nou Institut tot precisant: a) que els objec¬
tius marcats s'han de posar en pràctica d'acord amb la
normativa vigent; b) que diverses qüestions de perso¬
nal (com l'oferta pública d'educació, el reglament disci¬
plinari, les convocatòries i el nomenament de personal)
l'Institut les podrà exercir si prèviament li són delega¬
des; i c) que els funcionaris i el personal laboral de
l'Ajuntament no perden la seva condició, però queden
adscrits a l'Institut.
Anuncia que en vista d'aquestes consideracions, el
seu Grup votarà favorablement el dictamen.
El Sr. Fernández manifesta que el fet d'haver-se
acceptat les observacions d'un Grup municipal presen¬
tades fora de termini induïa el Grup Popular a replante¬
jar-se el vot afirmatiu que pensava emetre en aquest
dictamen, tanmateix ha optat per mantenir-lo: a) per la
transcendència del nou Institut i per coherència amb el
plantejament de tendir vers la creació d'un Patronat o
Consorci escolar; b) perquè la Regidora ha explicat,
encara que genèricament, el contingut i la motivació de
tals al·legacions i c) perquè la precipitació i l'acceptació
de les al·legacions respon al desig de trobar vies
d'entesa amb la Generalitat, les quals, en la seva
opinió, són indispensables per al bon descabdellament
del nou Institut. Demana finalment que es tinguin per
778 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 26 10-X-1993
reproduïdes en aquesta acta les consideracions que
formulà en el debat de l'aprovació inicial.
La Sra. Mata contesta que té a la vista els informes
de l'Àrea d'Educació i del Gabinet Jurídic Central i no hi
sap veure les ratllades i afegitons que s'han esmentat;
que una de les modificacions demanades pel Grup de
Convergència i Unió és purament de vocabulari i l'altra
consisteix en la supressió del text dels Estatuts de la
referència a la creació d'un Patronat o Consorci escolar,
modificació que coincideix també amb una esmena del
Grup de Convergència i Unió, si bé ella en la presenta¬
ció deixa molt clara la voluntat d'avançar en tal di¬
recció.
Lamenta que l'aprovació definitiva no pugui ésser per
unanimitat atesa la conveniència d'acordar-la abans del
començament del nou curs escolar, però espera que el
període de rodatge podrà dissipar les reticències que
s'han expressat en el curs del debat.
El Sr. Alcalde matisa que les gestions encara pen¬
dents perquè l'Institut pugui començar a funcionar l'1
de gener de 1994 no fan possible atendre la petició
d'ajornament de la Sra. Vintró.
S'aprova el dictamen amb el vot en contra de la Sra.
Vintró i dels Srs. Lucchetti i Vicens.
ÀREA DE CULTURA
Unitat de Serveis Generals
Atorgar la Medalla al Mèrit artístic, en la categoria
d'Or, al Sr. Francesc Català i Roca, per la qualitat de la
seva obra en el camp de la fotografia, la qual ha traduït
en imatges bona part de la història de Barcelona.
El Regidor de Cultura, Sr. Bohigas presenta el dicta¬
men anterior dient que la vida i obra de Francesc Català
i Roca són ben conegudes de tothom i això el dispensa
d'explicitar-les davant d'aquest Plenari, tanmateix vol
subratllar que la Medalla se li atorga per tres raons: per
la gran qualitat cultural i artística de la seva obra, la qual
ha seguit l'evolució dels mitjans de comunicació i de la
fotografia; per ésser pare de dues generacions de
fotògrafs catalans i haver posat en marxa el moviment
fotogràfic a Catalunya; i per haver estat un gran divulga¬
dor, per mitjà de la fotografia, de Barcelona, de Catalu¬
nya i dels artistes catalans.
El Sr. Vicens abona les raons exposades pel Regi¬
dor de Cultura per justificar la distinció i hi afegeix la
extraordinària categoria humana del guardonat, el
qual el 1937 ja col·laborà amb el seu pare en la
confecció d'un dels cartells més importants de la
història de la propaganda política que ha donat la
volta al món i en el qual apareixia una creu gammada
aixafada per un peu calçat amb una espardenya
catalana de vetes negres.
El Sr. Samaranch i el Sr. Fernández comparteixen els
motius adduïts en les intervencions anteriors per justifi¬
car la distinció.
S'aprova per unanimitat.
El Sr. Alcalde fa avinent que en la reunió del Consell
Municipal Permanent es trobà la sortida adequada a les
diverses mocions i precs presentades per a aquesta
sessió, excepte la moció del Grup Popular sobre la
creació de la Guàrdia Urbana del mar.
El Sr. Fernández reconverteix tal moció en una petició
de creació d'una Ponència tècnica sobre la prestació
de diversos serveis policials, en coordinació o manco-
munadament amb altres Municipis, com a conseqüèn¬
cia de les darreres transformancions urbanes produïdes
a la Ciutat : la recuperació de les platges, l'entrada en
servei de les rondes i la vigilància dels espais verds.
El Sr. Torres recull la petició, però pensa que l'estudi
ha de tenir un abast metropolità.
El Sr. Mas observa que també està per contestar una
pregunta del seu Grup sobre com estan les coses
després del compromís, pres per l'Alcaldia la setmana
passada, de revisar els mitjans de salvament existents
en les nostres platges a fi que no hi torni a haver un
dissortat accident com el produït fa pocs dies.
El Sr. Alcalde hi contesta que s'ha obert una informa¬
ció reservada, les conclusions de la qual es posaran en
coneixement dels Regidors, i es prendran tots els
determinis que se'n derivin.
El Sr. Puigdollers fa constar que el seu Grup no es
dóna per satisfet amb el tractament que tingueren en el
Consell Municipal Permanent les mocions del seu Grup
sobre les tarifes dels serveis funeraris i sobre les condi¬
cions del concurs Llars'93.
El Sr. Alcalde contesta, respecte a aquest darrer
tema, que a aquestes altures del procediment, no
sembla aconsellable variar les condicions del concurs; i
el Sr. De Nadal, tocant a la primera qüestió, explica que
l'Ordenança Fiscal General estableix l'automàtica ade¬
quació de les ordenances fiscals a la legalitat vigent en
la qual, en opinió dels Serveis jurídics, està integrada la
sentència que s'invoca en l'escrit convergent; i que
l'Institut pot certificar que està complint els requeri¬
ments de tal sentència, tanmateix s'aprofitarà la propera
revisió de les Ordenances fiscals per introduir en la dels
Serveis funeraris un precepte específic que els reculli.
El Sr. Fernández reclama el dictamen jurídic sobre la
legalitat de l'aprovació inicial de l'Estudi de detall relatiu
a l'edifici de l'INEM construït a l'Estació del Nord, motiu
pel qual demana que resti sobre la taula fins la propera
sessió la moció del seu Grup sobre l'enderrocament de
tal edifici.
El Sr. Armet contesta que tal dictamen ja està redac¬
tat i serà tramès als Grups municipals.
El Sr. Alcalde, finalment, posa en relleu la transcendèn¬
cia dels temes debatuts en la present sessió; i, pessimis¬
ta de la intel·ligència però optimista de la voluntat, espera
que en el període estival l'esperit de bona voluntat, però
al mateix temps d'exigència de rigor, s'imposarà i farà
possible que el diàleg obri unes portes que fins ara han
estat tancades per a aquesta Ciutat.
No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presi¬
dència aixeca la sessió a les quinze hores i vint-i-cinc
minuts.
NÚM. 26 10-X-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 779
Acords
Acords de la sessió celebrada el dia 17 de setem¬
bre de 1993
Aprovació de l'acta de la sessió anterior.
Despatx d'ofici
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 12 de
juliol de 1993 (2653), que defineix les funcions del
Comitè de Govern.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 14 de
juliol de 1993 (2708), que designa el Sr. Juli Esteban i
Noguera observador del Consell d'Administració de
l'Institut Municipal d'Urbanisme.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 14 de
juliol de 1993 (3304), que designa el Sr. Lluís Boada i
Domènech membre del Consell d'Administració de
l'Institut Municipal de Parcs i Jardins.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, d'1 de
juliol de 1993 (3306), que designa el Sr. Ramon Seró i
Esteve membre del Consell d'Administració de l'Institut
Municipal d'Assistència Mèdica al Personal Municipal,
en substitució de l'll im. Sr. Joan Clos i Matheu.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, d'1 de
juliol de 1993 (3307), que designa el Sr. Ramon Seró i
Esteve membre del Consell d'Administració de l'Institut
Municipal d'Assistència Sanitària, en substitució de
l'll im. Sr. Joan Clos i Matheu.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 14 de
juliol de 1993 (3662), relatiu a l'exercici de les compe¬
tències sancionadores delegades pel Conseller de Go¬
vernació, pel Director General del Joc i l'Espectacle i pel
Delegat Territorial del Govern de Barcelona, i a la
delegació de les competències que, en virtut de l'article
31 de la Llei 10/1990, de 15 de juny, pertoquen a l'Al¬
caldia.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, ae 14 de
juliol de 1993 (3305), que encarrega determinades
funcions al Comissionat per al Paisatge Urbà, li assigna
els recursos humans, materials i pressupostaris de la
Campanya per a la protecció i millora del Paisatge Urbà,
i l'adscriu a l'Àmbit d'Urbanisme i Medi Ambient.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 14 de
juliol de 1993 (3362), que designa els Srs. Simó Aliana i
Magrí, Ernest Maragall i Mira, i Oriol Morillo i Cuscó,
representants de l'Ajuntament en la Comissió del con¬
veni subscrit amb la Diputació de Barcelona el 20 de
març de 1991, per a la gestió i recaptació de les multes
de circulació imposades a infractors residents en altres
municipis de la província.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 16 de
setembre de 1993 (5513), que nomena el Sr. Simó
Aliana i Magrí membre del Consell General de l'Institut
Municipal d'Informàtica, en substitució del Sr. Guillem
Sánchez i Juliachs.
Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 9 de setembre de
1993 (5436), que fixa com a festes locals a celebrar
durant 1994 en el terme municipal de Barcelona els dies
19 de març (Sant Josep) i 24 de setembre (festivitat de
la Mare de Déu de la Mercè, Patrona de la Ciutat).
Ratificare Is decrets de l'Alcaldia, de 10 d'agost de
1993, pels quals es designa membre del Consell Muni¬
cipal: del Districte de Ciutat Vella el Sr. Daniel Venteo i
Meléndez, en substitució del Sr. Josep M. Brunet i
Sierra (5100); del Districte de les Corts la Sra. Carme
Carol i Cañellas, en substitució del Sr. Josep M. Valls i
Rusiñol (5101); del Districte de Gràcia el Sr. Humbert
Ferrer i Agell, en substitució del Sr. Jordi Casassas i
Pons (5117); i del Districte de Sant Martí els Srs. Àngel
Rabassa i Pueo, i el Sr. Daniel Fernández i Pons, en
substitució, respectivament, de la Sra. Obdúlia Cayuela
i Pérez i del Sr. Pedro Sierra i Valencia (5118 i 5119).
Ratificar els decrets de l'Alcaldia, de 9 i 30 de juliol,
pels quals, respectivament, es nomena membre del
Consell Municipal: del Districte de Sants-Montjuïc el Sr.
Jordi Prada i Olm, en substitució del Sr. Josep Ahicart i
Salvador (4241); i del Districte de Ciutat Vella el Sr.
Tomas Porta i Calsina, en substitució del Sr. Emili
Flotats i Alvarez (5008).
Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 6 de setembre de
1993 (5306), que aprova el Conveni entre l'Ajuntament de
Barcelona i la Conselleria de Sanitat i Seguretat Social de
la Generalitat de Catalunya, pel qual s'acorda que l'Institut
de Prestacions d'Assistència Mèdica al Personal Municipal
(PAMEM) prestarà l'assistència sanitària al personal fun¬
cionari de l'Ajuntament de Barcelona en actiu a 31 de
març de 1993 i als actuals pensionistes provinents de
l'Ajuntament de Barcelona, i a aquells que en el futur
tinguin aquesta condició, residents a la Província de
Barcelona i que desitgin rebre l'assistència sanitària mit¬
jançant aquesta modalitat.
Ratificar els decrets de l'Alcaldia, de 30 de juliol de
1993, pels quals, en virtut de concurs, es nomena: la
Sra. Ofèlia Saborido i Gómez Gestor Pressupostari de
l'Àrea d'Educació (5002); el Sr. Luis M. Álvarez i Díaz,
Cap del Servei d'Informació, Orientació i Defensa del
Consumidor (5003), el Sr. Francesc Xavier Pagès i
Calvo Cap de la Unitat Operativa d'Expropiacions
(5004); la Sra. Rosa Relio i Andreu Cap del Programa de
Comunicació i Divulgació de l'Àrea de Cultura (5005); el
Sr. Hermenegild Giménez i Riera Director del Complex
Esportiu Can Caralleu (5014); el Sr. Eladi Torres i
González Cap de la Unitat Operativa de Relació amb els
Contribuents (5015); el Sr. Jaume Bosch i Camps Cap
de l'Oficina d'Administració de Personal del Servei d'Ex¬
tinció d'Incendis i Salvaments (5016); el Sr. Francesc
Sánchez i Romaní Cap de l'Oficina de Topografia
(5017)
Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 16 de juliol de
1993 (4923), pel qual s'efectua una operació de permu¬
ta financera («swap») d'una part del principal i interes¬
sos de l'emissió de Bons de 30.000 milions de iens,
aprovada pel Consell Plenari el 27 de març de 1992, a
pessetes; i es dóna al mandat per a realitzar l'operació
a Citibank, NA..
Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 16 de juliol de
1993 (4924), pel qual s'efectua una operació de permu-
780 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 26 10-X-1993
ta financera («swap») d'una part del principal i interes¬
sos de l'emissió de Bons de 30.000 milions de iens,
aprovada pel Consell Plenari el 27 de març de 1992, a
pessetes; i es dóna al mandat per a realitzar l'operació
a Bank of Tokyo, Ltd.
Ratificar el decret de l'Alcaldia, pel qual s'esmena
l'error material produït en el document que indica les
formes financeres de l'operació de crèdit per 20.000
milions de pessetes, aprovada pel Consell Plenari el 30
d'abril de 1993, quant a la possibilitat d'amortització
voluntària, en el sentit que s'indica.
RatificareI decret de l'Alcaldia, de 16 de setembre de
1993 (5451), que aprova que el Grup d'entitats assegu¬
radores de l'emissió de Bons autoritzada pel Consell
Plenari el 30 d'abril de 1993 sigui el Banco de Bilbao
Vizcaya, SA, el Banco Central Hispano Americano, SA,
Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona «La Caixa», i
JP Morgan segons l'oferta rebuda, les condicions d'e¬
missió de la qual són les que en tal decret s'especifi¬
quen.
Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 30 de juliol de
1993 (5033), pel qual s'aprova el Plec de condicions del
contracte per a la prestació de serveis de gestió de
l'Operació Fred per un import d'11.999.875 pessetes i
es contracta directament la prestació amb Progess,
Projectes i Gestió de Serveis Socials, SL.
RatificareIs decrets de l'Alcaldia següents, de 13 de
juliol de 1993, pels quals:
a) S'aprova el Plec de condicions del contracte de
prestació de serveis complementaris als equips d'inser¬
ció social del Programa d'Atenció a la pobresa i la
marginació per un import de 18.540.075 pessetes i es
contracta la prestació amb Progess, Projectes i Gestió
de Serveis Socials, SL, (4415).
b) S'aprova el Plec de condicions del contracte de
manteniment dels aparells del servei d'alarma telefònica
del Programa d'Atenció social a la vellesa per un import
d'1.397.797 pessetes, i es contracta la prestació amb
Eulen, SA, (4417); i
c) S'aprova el Plec de condicions del contracte de
manteniment dels aparells del servei d'alarma telefònica
del Programa d'Atenció social a la vellesa per un import
d'1.898.264 pessetes, i es contracta la prestació amb
Telecon Catalunya, SA, (4418).
Ratificar el text dels convenis següents:
A) Amb la Generalitat de Catalunya i l'Institut Munici¬
pal de Promoció Urbanística, SA, per al finançament de
les obres de la xarxa arterial de Barcelona: Conveni Ad¬
dicional.
B) Amb la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea
Metropolitana de Barcelona, l'Entitat Metropolitana del
Transport i l'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i
Tractament de Residus, per a la implantació d'un siste¬
ma d'informació ciutadana per telèfon a l'àmbit metro¬
polità, i per a la col·laboració en la prestació d'altres
serveis d'informació ciutadana.
Ratificar, exercint funcions de Junta General d'Infor¬
mació Cartogràfica i de Base, SA, el decret de l'Alcal¬
dia, de 16 de setembre de 1993 (5514), que nomena el
Sr. Simó Aliana i Magrí membre del Consell d'Adminis¬
tració de l'esmentada Societat, en substitució del Sr.
Guillem Sánchez i Juliachs, designació que es fa pel
termini coincident amb l'actual mandat Consistorial
1991-1995; i facultar el President de la Societat i el
Secretari General de l'Ajuntament, indistintament, per
comparèixer davant notari i elevar a escriptura pública
els nomenaments anteriorment relacionats, com també
per complir amb els tràmits necessaris per a la seva
inscripció en el Registre mercantil, àdhuc la correcció
dels errors materials en cas necessari.
Ordre del dia
COMISSIÓ DE GOVERN
RatificareIs acords de la Comissió de Govern, de 10
de setembre de 1993, pels quals s'aproven inicial¬
ment: 1) la delimitació d'una unitat d'actuació que
comprèn les finques de la Travessera de les Corts,
núms. 312-314, i 316-320, i del carrer de l'Equador,
núms. 82 i 84-86, de l'illa definida pels carrers de
l'Equador, de la Travessera de les Corts, d'Entença i del
Montnegre, en el qual es determina que el sistema
d'actuació és el de cooperació; i 2) el Projecte de
delimitació de la unitat d'execució que comprèn les
finques núms. 24, 24C, 24D, 29-31, 33-37, 39-41, i 43
del carrer de Musitu i núm. 76 del carrer de Bertran té
per objecte la cessió i posterior urbanització de la
perllongació del carrer de Musitu i l'obertura del vial
sense nom per a la seva connexió amb el carrer de
Bertran, en el qual es determina que el sistema d'actua¬
ció és el de cooperació.
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 10 de
setembre de 1993, pel qual s'aprova inicialment el
Projecte d'urbanització, d'iniciativa privada, de la zona
lliure al carrer de Josep Estivill, núms. 67-73.
ÀMBIT D'ORGANITZACIÓ I ECONOMIA
Coordinació de Serveis de Personal
AprovaréI Pla d'Incentius a la jubilació voluntària per
a 1993 que consta en el document adjunt.
Assessoria de Pressupostos i Comptes
Aprovar modificacions de crèdit dins del Pressupost
de 1993, de conformitat amb la documentació adjunta.
ÀMBIT DE LA VIA PÚBLICA
Unitat Operativa Administrativa de Circulació
i Disciplina Vial
Declarar vàlid el concurs celebrat per a la construcció
i subsegüent explotació d'un aparcament públic subter¬
rani situat als carrers Hurtado-Espinoi, de conformitat
amb el plec de condicions aprovat pel Consell Plenari el
26 de març de 1993; adjudicar la concessió de l'apar¬
cament a Coisa de conformitat amb l'oferta formulada,
que proposa, quant a nombre de places mínimes, a
construir 128 i, quant a aportació econòmica per plaça,
850.000 pessetes, per un termini de cinquanta anys; i
requerir l'adjudicatària perquè constitueixi a la Tresore¬
ria Municipal la garantia definitiva, fixada en el plec de
condicions de 125.000 pessetes per plaça a construir,
dins dels deu dies hàbils següents al de la recepció
NÚM. 26 10-X-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 781
d'aquesta notificació i perquè comparegui a formalitzar
el contracte.
Declarar vàlid el concurs celebrat per a la construcció
i subsegüent explotació d'un aparcament públic subter¬
rani situat a la plaça de Blasco de Garay, de conformitat
amb el plec de condicions aprovat pel Consell Plenari el
26 de març de 1993; adjudicar la concessió de l'apar¬
cament a Gecoinsa de conformitat amb l'oferta formula¬
da, que proposa, quant a nombre de places mínimes a
construir 215 i, quant a aportació econòmica per plaça,
501.800 pessetes, per un termini de cinquanta anys; i
requerir l'adjudicatària perquè constitueixi a la Tresore¬
ria Municipal la garantia definitiva, fixada en el plec de
condicions de 125.000 pessetes per plaça a construir,
dins dels deu dies hàbils següents al de la recepció
d'aquesta notificació i perquè comparegui a formalitzar
* el contracte.
Declarar vàlid el concurs celebrat per a la construcció i
subsegüent explotació d'un aparcament públic subter¬
rani situat al Camp C. F. Guineueta, de conformitat amb
el plec de condicions aprovat pel Consell Plenari el 26 de
març de 1993; adjudicaria concessió de l'aparcament a
Vallehermoso, SA, i GRD Proyectos y Obras, SA, de
conformitat amb l'oferta formulada, que proposa, quant a
nombre de places mínimes, a construir 327 i, quant a
aportació econòmica per plaça, 225.000 pessetes, per
un termini de cinquanta anys; i requerir l'adjudicatària
perquè constitueixi a la Tresoreria Municipal la garantia
» definitiva fixada en el plec de condicions de 125.000
pessetes per plaça a construir, dins dels deu dies hàbils
següents al de la recepció d'aquesta notificació i perquè
comparegui a formalitzar el contracte.
Desestimar les al·legacions presentades pel Gremi de
- Garatges de Barcelona dins el període d'informació
pública del concurs per a la concessió de l'aparcament
públic del carrer de Mandri (entre el carrer Maó i el
passeig de la Bonanova), atès que els seus fonaments
no dervirtuen el dèficit d'aparcament residencial exis¬
tent en aquesta zona, que es desprèn dels estudis del
Pla-programa d'Aparcaments municipals de Barcelona
(període 1992-1997), aprovat pel Consell Plenari el 27
de març de 1992.
Desestimar les al·legacions presentades pel Gremi de
Garatges de Barcelona dins el període d'informació
pública del concurs per a la concessió de l'aparcament
públic de la plaça de Mossèn Clapés, atès que els seus
? fonaments no desvirtuen el dèficit d'aparcament resi¬
dencial existent en aquesta zona, cosa que es desprèn
dels estudis del Pla-programa d'Aparcaments munici¬
pals de Barcelona (període 1992-1997), aprovat pel
Consell Plenari el 27 de març de 1992.
Desestimar les al·legacions presentades pel Gremi de
Garatges de Barcelona dins el període d'informació
pública del concurs per a la concessió de l'aparcament
públic del passeig de la Zona Franca-carrer de la
Mineria, atès que els seus fonaments no desvirtuen el
dèficit d'aparcament residencial existent en aquesta
zona, tal com es desprèn dels estudis del Pla-programa
d'Aparcaments municipals de Barcelona (període 1992-
1997), aprovat pel Consell Plenari el 27 de març de
1992.
Desestimar les al·legacions presentades pel Gremi de
Garatges de Barcelona dins el període d'informació
pública del concurs per a la concessió de l'aparcament
públic de la plaça de Montbau, atès que els seus
fonaments no dervirtuen el dèficit d'aparcament resi¬
dencial existent en aquesta zona, tal com es desprèn
dels estudis del Pla-programa d'Aparcaments munici¬
pals de Barcelona (període 1992-1997), aprovat pel
Consell Plenari el 27 de març de 1992.
Desestimar les al·legacions presentades pel Gremi de
Garatges de Barcelona dins el període d'informació
pública del concurs per a la concessió de l'aparcament
públic de la plaça del Guinardó, atès que els seus
fonaments no desvirtuen el dèficit d'aparcament resi¬
dencial existent en aquesta zona, tal com es desprèn
dels estudis del Pla-programa d'Aparcaments munici¬
pals de Barcelona (període 1992-1997), aprovat pel
Consell Plenari el 27 de març de 1992.
Desestimar les al·legacions presentades pel Gremi de
Garatges de Barcelona dins el període d'informació
pública del concurs per a la concessió de l'aparcament
públic del passeig de la Ciutat de Mallorca, atès que els
seus fonaments no desvirtuen el dèficit d'aparcament
residencial existent en aquesta zona, tal com es des¬
prèn dels estudis del Pla-programa d'Aparcaments mu¬
nicipals de Barcelona (període 1992-1997), aprovat pel
Consell Plenari el 27 de març de 1992.
Desestimar les al·legacions presentades pel Gremi de
Garatges de Barcelona dins el període d'informació
pública del concurs per a la concessió de l'aparcament
públic del carrer de Torroella de Montgrí, atès que els
seus fonaments no desvirtuen el dèficit d'aparcament
residencial existent en aquesta zona, tal com es des¬
prèn dels estudis del Pla-programa d'Aparcaments mu¬
nicipals de Barcelona (període 1992-1997), aprovat pel
Consell Plenari el 27 de març de 1992.
Desestimar les al·legacions presentades pel Gremi de
Garatges de Barcelona dins el període d'informació
pública del concurs per a la concessió de l'aparcament
públic dels carrers de Pallars-Marià Aguiló, atès que els
seus fonaments no desvirtuen el dèficit d'aparcament
residencial existent en aquesta zona, tal com es des¬
prèn dels estudis del Pla-programa d'Aparcaments mu¬
nicipals de Barcelona (període 1992-1997), aprovat pel
Consell Plenari el 27 de març de 1992.
Desestimar les al·legacions presentades pel Gremi de
Garatges de Barcelona dins el període d'informació
pública del concurs per a la concessió de l'aparcament
públic de l'illa delimitada pels carrers de Carreras i
Candi, de Sugranyes, de Bacardí i de Canalejas, atès
que els seus fonaments no desvirtuen el dèficit d'apar¬
cament residencial existent en aquesta zona, tal com es
desprèn dels estudis del Pla-programa d'Aparcaments
municipals de Barcelona (període 1992-1997), aprovat
pel Consell Plenari el 27 de març de 1992.
Desestimar les al·legacions presentades pel Gremi de
Garatges de Barcelona dins el període d'informació
pública del concurs per a la concessió de l'aparcament
públic dels carrers de Sicília-Còrsega, atès que els seus
fonaments no desvirtuen el dèficit d'aparcament resi¬
dencial existent en aquesta zona, tal com es desprèn
dels estudis del Pla-programa d'Aparcaments munici¬
pals de Barcelona (període 1992-1997), aprovat pel
Consell Plenari el 27 de març de 1992.
Desestimar les al·legacions presentades pel Gremi de
Garatges de Barcelona dins el període d'informació
pública del concurs per a la concessió de l'aparcament
públic dels carrers del Segre-Sant Adrià, atès que els
seus fonaments no desvirtuen el dèficit d'aparcament
residencial existent en aquesta zona, tal com es des¬
prèn dels estudis del Pla-programa d'Aparcaments mu¬
nicipals de Barcelona (període 1992-1997), aprovat pel
Consell Plenari el 27 de març de 1992.
782 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 26 10-X-1993
ÀMBIT DE DESCENTRALITZACIÓ l
RELACIONS CIUTADANES
Gerència de l'Àmbit de Descentralització i
Relacions Ciutadanes
Desestimar l'al·legació presentada per l'll im. Sr. Joan
Puigdollers i Fargas, Regidor Portaveu del Grup Munici¬
pal de Convergència i Unió, i aprovar definitivament la
modificació de l'Ordenança sobre Llicències d'accés
dels vehicles als locals (guals) amb el mateix text
aprovat inicialment el passat 22 de juny de 1993.
Mocions
De l'Alcaldia:
Negociat de Transports i Circulació
Desestimar les al·legacions presentades pel Sr. Anto¬
nio Cabezas i Martínez com a President de la Junta de
Compensació per al desenvolupament de l'Estudi de
detall que afecta a l'illa delimitada pels carrers d'Indús¬
tria, de Sicília, de Còrsega i de Nàpols d'aquesta Ciutat i
com a Administrador de la Societat Immobiliària Parque
Sicília, SA, dins del període d'informació pública contra
el Plec de condicions regulador del concurs per a la
concessió per a la construcció i explotació del servei
públic d'aparcament públic de vehicles situat als carrers
de Sicília-Còrsega, vist l'informe emès per la Unitat
Operativa de Planejament, que s'adjunta a aquest
acord.
Unitat Operativa de Tramitació i Documentació
Urbanística
Aprovar provisionalment la Proposta de modifica¬
cions puntuals del Pla General Metropolità d'ordenació
urbana de 1976, i dels Plans especials del Baró de
Viver, sector sud de la Trinitat Vella, de les Roquetes i
de la Teixonera, sobre terrenys de propietat pública, a
les vores de la ronda de Dalt, entre el Nus de la Trinitat i
el de Collserola, primera fase, maig 1993, elaborada per
IMPUSA; desestimar les al·legacions presentades per la
Coordinadora de Amigos de la Plaza de la Vall d'He-
bron, pel Sr. Josep Domínguez i Becerril, en representa¬
ció de l'Escola Gravi, SCCL, i pel Sr. Eugenio Izquierdo i
Gabriel i d'altres a qui representa, de conformitat amb
allò que s'expressa en els informes d'IMPUSA i de
l'Àrea d'Urbanisme de 8 de setembre de 1993 que
s'annexen a aquest acord; i trametre l'expedient a
l'Hble. Conseller de Política Territorial i Obres Públiques
per al tràmit de la seva aprovació definitiva.
0
ft
f
NÚM. 26 10-X-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 783
CONSELL MUNICIPAL PERMANENT
Acta de la sessió celebrada el dia 13 de juliol de
1993 i aprovada el dia 14 de setembre de 1993.
A la Sala President Lluís Companys de la Casa de la
Ciutat de Barcelona, el dia tretze de juliol de mil nou-
cents noranta-tres, es reuneix el Consell Municipal Per¬
manent sota la presidència de l'll im. Sr. Lluís Armet i
Coma. Hi concorren l'll im. Sr. Segon Tinent d'Alcalde,
Joan Clos i Matheu, i els ll·lms. Srs. Regidors Guerau
Ruiz i Pena, Joaquim de Nadal i Caparà, Antoni Santi-
burcio i Moreno, Joan Puigdollers i Fargas, Josep M.
Samaranch i Kirner, Jordi Bonet i Agustí, Antoni Marcet i
Rocabert, José Alberto Fernández i Díaz, i Antoni Luc-
chetti i Farré, assistits, com a Secretari Accidental, pel
Sr. Josep L. Tobella i Roca, que certifica.
Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Lluís Mata i
Remolins.
La Presidència obre la sessió a les dotze hores i
cinquanta minuts.
Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior,
celebrada el 17 de juny de 1993, l'esborrany de la qual
ha estat tramès a tots els membres del Consell; i
s'aprova amb la puntualització del Sr. Puigdollers quant
a l'abstenció, per reserva de vot, del seu Grup en els
convenis b) i c).
Es dóna compte dels assumptes següents per al
Consell Plenari inclosos a l'ordre del dia:
COMISSIÓ DE GOVERN
Ratificar els acords de la Comissió de Govern, de 2
de juliol de 1993 pels quals s'aproven:
A) Inicialment: 1) l'Estudi de detall d'ordenació dels
solars del carrer del Carme, núms. 65-67 i del Peu de la
Creu des del seu encreuament amb el carrer de Joa¬
quín Costa fins al carrer dels Àngels, i d'alineacions de
la perllongació del carrer d'en Roig; 2) l'Estudi de detall
de compensació de volums a la parcel·la situada al
carrer de Vilamarí, núms. 75 al 79; 3) l'Estudi de detall
d'alineacions i rasants de l'illa compresa entre els car¬
rers del Doctor Joaquín Albarrán, i d'Ardena i el vial
d'incorporació a la Ronda de Dalt; 4) el Pla especial
d'ordenació del sector Via Augusta-Bonanova «Porta de
Sarrià»; 5) el Pla especial d'ordenació del conjunt d'e¬
quipaments situats entre el Parc de l'Oreneta i el carrer
Major de Can Caralleu; i 6) l'Estudi de detall d'ordena¬
ció de volums de la finca del carrer de Pedrell, núm. 105
cantonada al passatge de Pujolet, núms. 5-7, i
B) Definitivament l'Estudi de detall de reordenació
volumètrica de les instal·lacions esportives al carrer de
Jorge Manrique - Club Hispano Francés.
El Sr. Bonet, referint-se a l'apartat A-3) observa que a
l'expedient manca el conveni amb l'IMPU i demana que
tal estudi de detall quedi sobre la taula, i el Sr. Fernán¬
dez expressa també reserves per la mateixa causa.
Se n'informa favorablement amb l'abstenció, per reser¬
va de vot, dels Srs. Puigdollers, Samaranch, Bonet,
Marcet, i Fernández en l'apartat A-3).
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 2 de
juliol de 1993 pel qual s'acorda la suspensió pel termini
d'un any, de l'atorgament de llicències de parcel·lació
de terrenys, d'edificació i d'enderrocament en els àm¬
bits definits en el plànol annex, amb la precisió que
resta, també, suspesa la tramitació del planejament
especial de concreció del viari bàsic que uneix els
carrers de la Mare de Déu dels Reis i de la Farigola.
El Sr. Bonet indica que a l'expedient no queda
justificada l'ampliació de l'àmbit de la suspensió de lli¬
cències.
Se n'informa favorablement amb l'abstenció dels Srs.
Puigdollers, Samaranch, Bonet, i Marcet, els quals re¬
serven el seu vot per al Consell Plenari.
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 2 de
juliol de 1993 pel qual s'aprova inicialment els Projectes
d'Estatuts i Bases d'actuació per a la constitució de la
Junta de Compensació de la unitat d'actuació núm. 3
de la «Modificació del Pla General Metropolità per millo¬
res dotacionals al conjunt històric de l'Eixample, de
Barcelona», delimitada pels carrers Roger de Flor, Alí
Bei, Nàpols i Ausiàs Marc.
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 2 de
juliol de 1993 pel qual s'aprova inicialment el Projecte
d'urbanització, d'iniciativa privada, de la plaça pública
compresa entre els carrers de Valldemossa i de For-
mentor.
S'informa favorablement sobre els dos dictàmens
precedents.
ALCALDIA-PRESIDÈNCIA
Regidoria de Programació i Pressupostos
Resolució d'eventuals reclamacions i, en aquest cas,
aprovació definitiva dels Pressupostos Generals per a
1993.
Aquest punt de l'ordre del dia es concreta en la
proposta següent:
Resoldre les reclamacions presentades durant el pe¬
ríode d'informació pública. Aprovar definitivament les
Bases d'Execució i els Pressupostos Generals per a
1993, en els quals es troben integrats:
a) El propi de l'Entitat.
b) Els dels organismes autònoms municipals de ca¬
ràcter administratiu.
c) Els dels organismes autònoms municipals de ca¬
ràcter comercial, industrial, financer o anàlegs.
d) Els de les societats mercantils de capital íntegra¬
ment municipal; segons l'aprovació inicial acordada pel
Consell Ple de 22 de juny de 1993 amb les esmenes
que es recullen en la documentació annexa.
El Sr. Clos comenta la resolució de les tres reclama¬
cions presentades durant el període d'informació pública
784 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 26 10-X-1993
dient que s'accepta l'esmena del Grup Popular a la base
25; que les divergències que l'esmentat Grup observa
entre les dotacions pressupostàries i les memòries de
Barcelona Activa i de l'Institut Municipal de Disminuïts es
deuen al canvi de la tècnica comptable quant a la
periodificació; que l'esmena de Convergència i Unió
incideix sobre aspectes generals de la concepció dels
Pressupostos i que l'al·legació presentada per un particu¬
lar no s'accepta perquè la seva pretensió pot tenir
cabuda dintre les consignacions generals existents en el
Pressupost. Explica tot seguit diverses modificacions
tècniques introduïdes sobre la distribució del 0,7 cor¬
reccions d'errors materials i partides ampliables.
Se n'informa favorablement amb el vot en contra dels
Srs. Puigdollers, Samaranch, Bonet, Marcet, i Fernán¬
dez.
ÀMBIT D'URBANISME I MEDI AMBIENT
Donar conformitat a l'Informe sobre el Projecte de Pla
Territorial de Catalunya elaborat per l'Àmbit d'Urbanis¬
me i Medi Ambient, i acordar la seva tramesa a la
Generalitat de Catalunya, com a Plec d'al·legacions de
l'Ajuntament de Barcelona a l'esmentat Projecte, d'a¬
cord amb el que s'assenyala a l'article 5è.8 del Decret
397/1984, de 17 de desembre, sobre el procés d'elabo¬
ració del Pla Territorial General. I adherir-se a les al·lega¬
cions que hi ha presentat la Federació de Municipis de
Catalunya.
El Sr. Armet informa, a bastament, del contingut de
les al·legacions municipals al Pla Territorial General de
Catalunya, del qual fa una valoració, tot destacant que
es caracteritza per una insuficient preocupació pel ree-
quilibri de Barcelona i en el seu àmbit metropolità i que
més que un Pla pròpiament dit són unes recomana¬
cions per a l'elaboració de les diferents figures, però
sense establir unes prioritats. El Sr. Bonet observa que,
en tot cas, es tracta d'un marc de referència.
Se n'informa favorablement amb l'abstenció, en re¬
serva del seu vot en el Consell Plenari, dels Srs.
Puigdollers, Samaranch, Bonet, i Marcet.
ÀMBIT D'ORGANITZACIÓ I ECONOMIA
Resolució d'expedients de compatibilitat d'acti¬
vitats.
Aquest punt de l'ordre del dia es concreta en les tres
propostes següents:
Autoritzar als Srs. Eduard Cabestany i Català, i Joan
Ramon Muset i Obiols la compatibilitat sol·licitada entre
la seva activitat municipal i l'exercici de la professió
d'enginyer tècnic, excloent del seu exercici el terme
municipal de Barcelona per tal d'evitar possibles coinci¬
dències entre l'activitat pública i privada, garantint d'a¬
questa manera l'objectivitat, la imparcialitat i la indepen¬
dència que ha de presidir la seva actuació com a
funcionari, i per salvaguardar l'interès públic, que podria
sortir perjudicat en cas de produir-se aquella coincidèn¬
cia; tanmateix: la seva dedicació professional privada
no podrà superar la meitat de la jornada laboral setma¬
nal vigent a l'Administració Pública, tot de conformitat
amb allò que disposen els articles 2, 11 i 12 de la Llei
21/1987, de 26 de novembre, d'Incompatibilitats del
personal al servei de l'Administració de la Generalitat, i
els articles 322, 329 i 330 del Reglament del Personal al
servei de les Entitats locals, aprovat pel Decret 214/
1990, de 30 de juliol; i per altra banda, la present
autorització està condicionada a l'efectiu compliment
dels deures públics i a la modificació de la normativa
d'Incompatibilitats.
Autoritzar als Srs. Joan Josep Artero i Martínez i Raúl
García i Aranzueque, la compatibilitat sol·licitada entre la
seva activitat municipal i l'exercici de l'activitat privada
que cadascun d'ells declara, ja que aquesta activitat no
figura compresa entre les causes d'incompatibilitat pre¬
vistes en els articles 2, 11 i 12 de la Llei 21/1987, de 26
de novembre, sobre Incompatibilitats del personal al
servei de l'Administració de la Generalitat, i els articles
322, 329 i 330 del Reglament del Personal al servei de
les Entitats locals, aprovat pel Decret 214/1990, de 30
de juliol; si bé la present autorització està condicionada
a l'estricte compliment dels seus deures públics i al
manteniment de la dedicació a l'activitat privada dintre
dels límits establerts per l'article 11 de l'esmentada Llei i
article 330 del Reglament citat, i pot deixar-se sense
efecte per variació de les circumstàncies relatives als
llocs de treball, per modificació del règim d'incompatibi¬
litats, o per interès públic.
Autoritzar a la Sra. Delia-Maria Boix i Gràcia, la com¬
patibilitat sol·licitada entre la seva activitat municipal i la
de professora associada de la Universitat de Barcelona,
per al curs acadèmic 1992-1993, d'acord amb allò que
preveu l'article 4.2 de la Llei 21/1987, de 26 de novem¬
bre, d'Incompatibilitats del personal al servei de l'Admi¬
nistració de la Generalitat, i amb les limitacions previstes
als articles 5 i 6 de la mateixa Llei, i de conformitat amb
els articles 327 i 328 del Reglament del Personal al
servei de les Entitats locals, aprovat pel Decret 214/
1990, de 30 de juliol.
Negociat d'Administració de Béns Immobles
Aprovar el Plec de condicions que regula la cessió de
l'ús d'una part de la primera planta, de superfície útil
1.364 m2, i vestíbul d'accés en planta baixa de la finca
de propietat municipal situada en els carrers de les
Corts, de Masferrer i d'Eugeni d'Ors, grafiada en el
plànol annex, a fi de remodelar els espais i instal·lar-hi
una sala polivalent d'ús públic, que gestionarà el distric¬
te de les Corts, i un complex cinematogràfic de gestió
privada, que explotarà el cessionari segons la modalitat
de multisales dedicades preferentment al cinema d'au¬
tor; declarar l'excepció licitatòria que preveu l'article
275.2.d) de la Llei 8/1987, de 15 d'abril, Municipal i de
Règim local de Catalunya; promoure concurrència d'o¬
fertes, de conformitat amb el número 4 del mateix
article 275, entre les persones i entitats interessades; i
facultar l'Alcaldia per adjudicar el contracte i resoldre les
incidències de qualsevol classe que es produeixin en la
tramitació de l'expedient.
El Sr. Armet explica com s'han resolt les diferents
dificultats que plantejava el projecte amb relació al
centre escolar existent en l'immoble; i afegeix que la
sala polivalent serà utilitzable per les escoles del Distric¬
te de les Corts. El Sr. Fernández considera que el
projecte s'ha tramitat amb massa celeritat i expressa les
seves reserves més pels antecedents de l'expedient,
que no pas per la proposta actual. El Sr. Lucchetti
avança, igualment, les reserves del seu Grup.
Se n'informa favorablement amb l'abstenció, per re¬
serva de vot, dels Srs. Fernández, i Lucchetti.
NÚM. 26 10-X-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 785
Deixar sense efecte la cessió de l'ús a favor de la
Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, del
local baixos de la finca núms. 11-13 del carrer Nou de
Sant Francesc; i resoldre, com a conseqüència, el
conveni de 23 d'abril de 1992 entre el Departament de
Benestar Social de la Generalitat de Catalunya i l'Ajunta¬
ment, per haver estat substituït pel conveni annex
formalitzat el 4 de maig de 1993, el contingut del qual
es ratifica, relatiu a la utilització per la Federació d'Asso¬
ciacions de Veïns dels local baixos de la finca núms. 6 i
8 del carrer d'Obradors, propietat de Procivesa.
Constituir un dret de superfície a favor de la Generali¬
tat de Catalunya, sobre el solar situat al carrer Nou de la
Rambla, núms. 187-201, grafiat en el plànol adjunt, per
un termini de cinquanta anys, per tal que hi construeixi
un equipament per a gent gran, residència o aparta¬
ments tutelats i/o centre de dia a través del mutu acord
entre ambdues Administracions; practicar les opera¬
cions de segregació, agrupació o altres necessàries per
a identificar com a finca independent l'escriptura públi¬
ca de constitució del dret de superfície; formalitzar
l'escriptura pública de constitució del dret de superfície,
amb subjecció a les condicions del document annex,
que s'aproven, i amb reserva, si escau, del dret a
explotar el subsòl per part de l'Ajuntament de manera
compatible i coordinada amb el projecte tècnic de
l'edificació a construir per la Generalitat, en els termes
que acordin ambdues Institucions; i inscriure el dret de
superfície en el Registre de la Propietat.
Constituir un dret de superfície a favor de la Generali¬
tat de Catalunya, sobre el solar d'extensió 330 m2, situat
al carrer Muntades, grafiat en el plànol adjunt, per un
termini de cinquanta anys, per tal que hi construeixi un
equipament per a gent gran, residència o apartaments
tutelats i/o centre de dia a través del mutu acord entre
ambdues Administracions; practicar les operacions de
segregació, agrupació o altres necessàries per a identifi¬
car com a finca independent la que és objecte del dret
de superfície; formalitzar l'escriptura pública de constitu¬
ció del dret de superfície, amb subjecció a les condi¬
cions del document annex, que s'aproven, i amb la
reserva, si escau, del dret a explotar el subsòl per part de
l'Ajuntament de manera compatible i coordinada amb el
projecte tècnic de l'edifici a construir per la Generalitat,
en els termes que acordin ambdues institucions; i inscriu¬
re el dret de superfície en el Registre de la Propietat.
S'informa favorablement sobre els tres dictàmens
precedents.
Constituir un dret de superfície per un termini de
cinquanta anys, a favor de la «Societat Privada Munici¬
pal Barcelona Activa, SA», sobre la parcel·la de terreny
d'extensió superficial 11.890 m2, grafiada en el plànol
annex, contigua a la seu actual del Districte de Nou
Barris, per tal de construir i desenvolupar la primera fase
del projecte nomenat Fòrum Nord de Tecnologia, con¬
sistent en la creació d'un espai de divulgació, promoció
i transferència tecnològica, d'acord amb les previsions
del Pla especial d'ordenació de l'àmbit de l'antic Institut
Mental i amb subjecció a les condicions reguladores
que figuren en el document annex i s'aproven; practicar
les operacions de segregació, agrupació o d'altres
necessàries per a identificar com a finca independent la
que és objecte del dret de superfície; i formalitzar-lo en
escriptura pública.
Se n'informa favorablement amb l'abstenció, per re¬
serva de vot, dels Srs. Puigdollers, Samaranch, Bonet,
Marcet, i Fernández.
Aprovar el Plec de condicions jurídiques i econòmi¬
ques reguladores de la concessió de les obres de
cobertura del tram de la Ronda del Mig comprès entre
els carrers d'Antoni de Campmany i de Pavia, junta¬
ment amb la construcció d'instal·lacions esportives en
el nou espai resultant i la seva explotació en règim de
concessió per un termini màxim de cinquanta anys.
Sotmetre'l a informació pública durant un període de
trenta dies; i si no s'hi formulen reclamacions o al·lega¬
cions, convocar concurs públic per a l'adjudicació del
contracte.
Se n'informa favorablement amb l'abstenció dels Srs.
Puigdollers, Samaranch, Bonet, i Marcet, pendent d'un
estudi més aprofundit de l'expedient.
Assessoria de Pressupostos i Comptes
Aprovar modificacions de crèdit dins del Pressupost
de 1993 (pròrroga de 1992), de conformitat amb la
documentació adjunta.
Se n'informa favorablement amb l'abstenció dels Srs.
Puigdollers, Samaranch, Bonet, Marcet, i Fernández.
ÀREA D'ECONOMIA I EMPRESES
Constitució del Consorci de Turisme de Barcelona.
Aquest punt de l'ordre del dia es concreta en la
proposta següent:
Aprovar la creació del Consorci de Turisme de Barce¬
lona a sol·licitud del Patronat de Turisme de Barcelona;
prosseguir el tràmit legal oportú.
Se n'informa favorablement amb l'abstenció dels Srs.
Puigdollers, Samaranch, Bonet, i Marcet, que reserven
el seu vot per al Consell Plenari.
Encarregar a la Societat privada municipal Parc
Zoològic de Barcelona, SA, la creació i explotació d'un
Parc marí, a la parcel·la núm. 5 del Front marítim del
Poblenou, cedida en concessió pel Ministeri d'Obres
Públiques i Transports a VOSA; i autoritzar-la perquè
gestioni l'explotació conjunta amb la del Parc aquàtic
que es construirà a la parcel·la núm. 4 confrontant,
establint a aquest efecte el conveni corresponent i
creant els òrgans de gestió que es considerin més
adequats per les parts, àdhuc una societat mixta o una
societat anònima.
Se n'informa favorablement amb l'abstenció dels Srs.
Puigdollers, Samaranch, Bonet, Marcet, i Fernández, en
reserva del seu vot en el Consell Plenari.
ÀMBIT D'EDUCACIÓ I CULTURA
Negociat de Cooperació Educativa
Resolució de reclamacions i aprovació definitiva dels
Estatuts a l'Institut Municipal d'Educació.
Aquest punt de l'ordre del dia es concreta en la
proposta següent:
Estimar les al·legacions presentades pel Sr. Antoni
Lucchetti i Farré en representació del Grup Municipal
d'Iniciativa per Catalunya de l'Ajuntament de Barcelona,
i per la Sra. Montserrat Calvo i Vallverdú en representa¬
ció de la Secció Sindical de la Confederació Sindical de
la Comissió Obrera Nacional de Catalunya, contra l'arti¬
cle 10.1) i part dels articles 13.d) i 21 .d) del text dels
786 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 26 10-X-1993
Estatus de l'Institut Municipal d'Educació, aprovat ini¬
cialment a la sessió del Consell Plenari de 30 d'abril de
1993; modificareI redactat dels articles 4, 22.2.1 i 22.8
en els termes expressats en l'informe de l'Àrea d'Edu¬
cació, ateses les al·legacions presentades pel Sr. Con¬
rad Carreras i Barnes en qualitat de delegat de la
Secció Sindical d'UGT de l'Ajuntament de Barcelona, i
CCOO; desestimar, per manca de fonaments legals,
vistos els informes de l'Àrea d'Educació, Direcció de
Serveis Jurídics i Direcció de Serveis de Personal, la
resta d'al·legacions presentades pels al·legants citats i
el recurs presentat per la Sra. Núria Pons i Giralt, en
representació de l'Agrupació d'Independents de l'Ajun¬
tament de Barcelona, Secció Sindical de CSI-CSIF;
aprovar definitivament la constitució de l'Institut Munici¬
pal d'Educació de Barcelona, com a organisme autò¬
nom d'aquest Ajuntament, de caràcter administratiu,
creat per l'Ajuntament de Barcelona per al desenvolu¬
pament de les finalitats que es determinen en els
presents Estatuts; aprovar definitivament els correspo¬
nents Estatuts, adscriure-li directament, per al compli¬
ment dels seus fins, els béns de servei públic i altres
drets, d'acord amb allò que estableix l'article 92 del
Reglament de Patrimoni dels Ens Locals; dissoldre
l'Institut Municipal Avillar Chavorros, el Patronat Munici¬
pal de Guarderies Infantils i la Fundació Pública Escola
Massana, fixant la data d'1 de gener de 1994 per a la
plena integració d'aquests organismes autònoms al nou
Institut, i facultar l'Alcalde per realitzar les actuacions
pertinents per a l'efectivitat d'aquest acord.
Se n'informa favorablement amb l'abstenció del Sr.
Fernández.
ÀREA DE CULTURA
Unitat de Serveis Generals
Atorgar la Medalla al Mèrit artístic, en la categoria
d'Or, al Sr. Francesc Català i Roca, per la qualitat de la
seva obra en el camp de la fotografia, la qual ha traduït
en imatges bona part de la història de Barcelona.
Se n'informa favorablement.
Es dóna tot seguit compte dels convenis següents:
A) Amb la Generalitat de Catalunya, relatiu a la conces¬
sió de subvencions per a la 1 a. fase de les obres del
complex esportiu Banys Sant Sebastià.
B) Amb l'Institut Nacional d'Educació Física de Catalu¬
nya, centre de Barcelona per a la formació, recerca i
intercanvi d'informació.
Se n'informa favorablement.
Ateses les seves atribucions com a Comissió de
Comptes, se sotmet, després, a la consideració del
Consell Municipal Permanent el assumpte següent:
Presentació dels Comptes Generals de l'exercici de
1992.
El Sr. Clos dóna compte als reunits del decret de
l'Alcaldia, de 21 de juny de 1993, pel qual se sotmeten
als diferents Grups Municipals el Compte General del
Pressupost de 1992, i els lliura també la Memòria
Econòmica 1992 destacant que comporta un canvi
substancial en les tècniques comptables que es venien
aplicant en l'Administració local, en incloure balanç i
compte de resultats, origen i aplicació dels cabals i
auditoria externa. Explica el procés de tramitació de
l'expedient d'aprovació dels Comptes Generals que
s'obre en el període reglamentari de quinze dies en els
quals els comptes quedaran a disposició dels diferents
Grups i proposa que aquest Consell es torni a reunir el
dia 30 del present mes per emetre l'informe que obrirà
la fase d'exposició al públic dels esmentats comptes,
per tal que puguin ésser sotmesos a l'aprovació definiti¬
va en la sessió plenària del mes de setembre.
Els Portaveus dels Grups Popular i de Convergència i
Unió accepten la proposta del Segon Tinent d'Alcalde
sempre i quan durant el període d'informació pública els
representants d'ambdós Grups puguin continuar l'exa¬
men dels comptes.
Els presents es donen per assabentats de l'esmentat
decret de l'Alcaldia, de 21 de juny de 1993 i per
convocats a la sessió que celebrarà aquest Consell
Municipal Permanent com a Comissió de Comptes, el
proper dia 30 de juliol a les dotze hores i trenta minuts,
als efectes establerts a l'article 193.3 de la Llei 39/1988
Reguladora de les Hisendes locals.
Tot seguit, es dóna compte de les mocions següents
al Consell Plenari:
El Sr. Lucchetti protesta perquè prèviament a la sessió
no s'han repartit les mocions als representats dels Grups,
fet que li impedeix intervenir en el debat amb coneixement
de causa; i el Sr. Armet disposa que d'ara endavant, al
començament de la sessió les mocions d'un Grup es
reparteixin als membres de tots els altres.
El Sr. Bonet recorda que a la darrera sessió del
Consell Plenari quedà sobre la taula una moció del seu
Grup sobre la finca núm. 280 del passeig de Fabra i
Puig, propietat de Total Espanya. El Sr. Lucchetti consi¬
dera que debatre aquesta moció pot incidir negativa¬
ment en les negociacions en curs sobre aquesta qües¬
tió i demana que s'ajorni; i el Sr. Armet abona aquesta
observació indicant que valdria més posposar-la per als
mesos de setembre o octubre; i el Sr. Bonet accepta
que quedi novament sobre la taula, si bé creu que
caldria fixar un termini a les negociacions.
Dels Srs. Lacalle, Fernández Díaz, Vidal-Quadras, i
Àlvarez que proposen:
Que s'ampliï fins al 31 d'octubre el termini de paga¬
ment de l'impost sobre les activitats econòmiques i que
l'equip de govern reconsideri el calendari de cobrament
dels diversos tributs municipals per tal d'espaiar-lo al
llarg de l'any.
El Sr. De Nadal indica que la moció incideix en una
temàtica ja debatuda en la darrera sessió plenària i que
ja s'admet el pagament fraccionat quan els subjectes
passius hagin domiciliat les respectives quotes. El Sr.
Bonet demana garanties formals en aquest sentit; i el
Sr. De Nadal indica que s'han donat per la via d'una
instrucció als serveis de recaptació.
Dels Srs. Bonet, Samaranch, i Mas que proposen:
Que s'insti el Patronat Municipal perquè: a) faci un
ajust, en el sentit que s'indica, de les condicions
generals d'adjudicació de la promoció «Llars'94»;
b) doni la deguda publicitat a les noves condicions
comunicant l'exclusió dels optants que superin els
límits fixats; i c) subhasti (amb aplicació del rendi¬
ment a l'execució de polígons per habitatge social)
els habitatges de quatre i cinc habitacions adquirits a
Olímpic Moll, o alternativament els permuti per altres
de més petits i adjudiqui els restants en condicions
de preu taxat i límit màxim de sis vegades el salari
mínim interprofessional.
El Sr. Santiburcio i Moreno comenta que modificar
ara els criteris d'adjudicació quan la campanya ja està
en marxa, pot crear distorsions i confusions entre els
NÚM. 26 10-X-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 787
aspirants a tais habitatges sens perjudici que es puguin
revisar tals criteris en futures promocions. El Sr. Bonet
recorda que hi ha pendents de contestació dues pre¬
guntes que el seu Grup presentà el 15 d'octubre i el 4
de maig sobre els habitatges adquirits a Port Olímpic,
SA, pel Patronat Municipal de l'Habitatge.
Dels Srs. Lacalle, Vidal-Quadras, Fernández, i Àlvarez
que proposen:
Que s'acordi: la nul·litat de l'acord de 17 de juliol de
1992 relatiu a l'estudi de detall del conjunt d'equipa¬
ments de l'estació del Nord; i el subsegüent ender¬
rocament de les edificacions construïdes.
El Sr. Armet comenta que segons l'informe jurídic
que figura a l'expedient, la majoria absoluta no és
exigible per a l'aprovació inicial en ésser acte de tràmit,
sinó només per a la definitiva. El Sr. Fernández demana
que se li faci arribar còpia de tal informe tot qüestionant
la interpretació de la legalitat vigent que s'hi formula.
Dels Srs. Colldecarrera, Bonet, i Samaranch, que pro¬
posen:
1) Que es modifiqui l'article 3b), segon paràgraf de
l'Ordenança fiscal 3.3 de Serveis Funeraris i Cementiris,
per donar compliment a la sentència núm. 54 del
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, de 3 de
febrer de 1993; 2) que es modifiqui també l'epígraf 3
de la Secció Primera de l'annex de l'esmentada Orde¬
nança; i 3) que es traslladin a l'Institut Municipal de
Serveis Funeraris instruccions perquè la informació que
dóna al ciutadà sigui clara i transparent quant a la
voluntarietat d'acceptar o no aquests serveis auxiliars
que presta l'esmentat Institut.
El Sr. Bonet insisteix en aquesta moció presentada la
darrera sessió ja que creu que cal, sense més dilació,
un acte administratiu d'acatament de la sentència del
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 3 de
febrer de 1993; i els Srs. Armet i De Nadal reiteren que
tal sentència ja s'està complint en la pràctica i que la
pertinent modificació pot introduir-se dintre de les Orde¬
nances Fiscals de 1994.
Dels Srs. Lacalle, Vidal-Quadras, Fernández, i Àlva¬
rez, que proposen:
Que s'insti l'equip de govern perquè creï la Unitat
Especialitzada del Mar de la Guàrdia Urbana:
El Sr. Puigdollers planteja la conveniència, asse¬
nyalada en un prec del seu Grup de tenir un debat
sobre la seguretat de les platges. El Sr. Ruiz Pena
observa que les accions de salvament semblen més
pròpies del Cos de Bombers que no pas de la Guàrdia
Urbana. El Sr. Santiburcio creu que convindria encoma¬
nar l'estudi de la qüestió a la Comissió de Seguretat
Ciutadana; i el Sr. Fernández pensa que podria consti¬
tuir-se una ponència tècnica dins l'Àmbit de la Via
Pública. El Sr. Armet assenyala que les platges barcelo¬
nines estan dotades de sistemes de megafonia que
adverteixen els banyistes de les situacions de perill; i
indica que el Regidor de la Presidència procurarà fer
arribar als respectius Grups les contestacions a les
preguntes sobre els serveis de Seguretat a les nostres
platges I el Conveni amb la Creu Roja sobre aquesta
matèria.
No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presi¬
dència aixeca la sessió a les catorze hores i quinze mi¬
nuts.
Acta de la sessió celebrada el dia 30 de juliol de
1993 i aprovada el dia 14 de setembre de 1993.
A la Sala President Lluís Companys de la Casa de la
Ciutat de Barcelona, el dia trenta de juliol de mil nou-
cents noranta-tres, es reuneix el Consell Municipal Per¬
manent, en sessió extraordinària, sota la presidència de
l'll im. Sr. Lluís Armet i Coma. Hi concorren l'll im. Sr.
Segon Tinent d'Alcalde, Joan Clos i Matheu, i els ll·lms.
Srs. Regidors Guerau Ruiz i Pena, Joaquim de Nadal i
Caparà, Antoni Santiburcio i Moreno, Joan Puigdollers i
Fargas, Josep M. Samaranch i Kirner, Jordi Bonet i
Agustí, Antoni Marcet i Rocabert, José Alberto Fernán¬
dez i Díaz, i Antoni Lucchetti i Farré, assistits com a
Secretari Accidental pel Sr. Josep L. Tobella i Roca, que
certifica.
Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Lluís Mata ¡
Remolins.
La Presidència obre la sessió a les dotze hores i
trenta-cinc minuts.
Ateses les seves atribucions com a Comissió de
Comptes, se sotmet a la consideració del Consell
Municipal Permanent el assumpte següent, que consti¬
tueix l'únic punt de l'ordre del dia d'aquesta sessió:
Informe dels Comptes Generals de l'Ajuntament de
Barcelona i dels seus organismes autònoms correspo¬
nents a l'exercici de 1992.
Després de la pertinent deliberació, s'acorda, amb
l'abstenció, per reserva de vot, dels Srs. Puigdollers,
Samaranch, Bonet, Marcet, i Fernández:
Informar favorablement sobre el Compte General del
Pressupost de l'Ajuntament, dels seus organismes
autònoms, i de les Societats mercantils de capital ínte¬
grament municipal, corresponents a l'exercici 1992, en
el seu contingut tècnico-comptable; i sotmetre'ls a
informació pública de conformitat amb l'article 193.3 de
la Llei Reguladora de les Hisendes locals.
No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presi¬
dència aixeca la sessió a les dotze hores i quaranta-cinc
minuts.
788 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 26 10-X-1993
PERSONAL
Concursos i oposicions
BASES GENERALS QUE HAN DE REGIR LA CON¬
VOCATÒRIA DE 10 CONCURSOS PER A LA PRO¬
VISIÓ DE 38 LLOCS DE TREBALL
(Aprovades per Decret de l'Alcaldia de 7 d'octu¬
bre de 1993)
De conformitat amb les Bases Marc, aprovades pel
Consell Plenari del dia 22 de juliol de 1988, es convo¬
quen per a la seva provisió pel personal de plantilla
d'aquest Ajuntament, els llocs de treball que consten a
l'annex, d'acord amb les condicions específiques que
s'indiquen en aquest mateix annex per a cadascun
d'ells i amb els requisits comuns que es fixen a conti¬
nuació:
Pel desenvolupament d'un lloc de treball
de nivell superior al nivell del lloc de treball
base de la categoria del concursant 0,25 punts
A aquests efectes s'ha d'entendre per nivell del lloc
de treball desenvolupat, el nivell de complement de
destinació efectivament acreditat en la nòmina cor¬
responent, quan es tracti d'un nivell superior al del grau
personal consolidat de cada aspirant, i el nivell del lloc
de treball ocupat per adscripció o trasllat quan aquest
sigui inferior al grau personal que hagi pogut consolidar
a la carrera administrativa.
4. Curs de formació i perfeccionament. Es valoraran
fins a 2 punts, sempre que tinguin relació directa amb el
lloc de treball a cobrir, i es puntuaran, si escau, en
funció de les matèries, la durada i l'avaluació.
REQUISITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS
A part dels requisits addicionals de cada concurs,
per a optar a qualsevol convocatòria és necessari
pertànyer a la plantilla de l'Ajuntament de Barcelona
com a funcionari de carrera o com a contractat laboral,
haver-hi prestat un mínim d'un any de serveis actius en
propietat o amb contracte laboral indefinit i, si és el cas,
haver transcorregut un mínim de 2 anys des de l'última
destinació obtinguda per concurs.
MÈRITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS
1. Antiguitat. Es valorarà per anys complerts de ser¬
veis, inclosos els serveis previs en altres Administra¬
cions Públiques que hagin estat formalment recone¬
guts, a raó de 0,10 punts i fins a un màxim d'1 punt.
2. Grau personal consolidat. S'avaluarà fins a un
màxim d'1 punt segons el barem següent:
Per posseir com a grau un nivell superior al
del lloc de treball convocat 1 punt
Per posseir com a grau el mateix nivell del
lloc de treball convocat 0,75 punts
Per posseir com a grau un nivell inferior en
dos al del lloc de treball convocat 0,50 punts
Per posseir com a grau un nivell inferior en
quatre al del lloc de treball convocat 0,25 punts
3. Nivell del lloc de treball actualment desenvolupat
o, en el seu cas, l'últim desenvolupat, fins a un màxim
d'1 punt segons el barem següent:
Pel desenvolupament d'un lloc d'igual nivell
al del lloc de treball convocat 1 punt
Pel desenvolupament d'un lloc de treball
inferior en dos nivells al del lloc de treball
convocat 0,50 punts
JUNTA D AVALUACIÓ
Estarà formada pels membres següents:
President
El Coordinador de Serveis de Personal, com a titular, i
el Coordinador o Director de Serveis que per a cada
concurs s'indiqui expressament a l'annex, com a su¬
plent.
Vocals
El Cap de Personal de l'Àmbit al qual pertanyi el lloc
de treball objecte de la convocatòria, el Cap de la Unitat
o Dependència que per a cada concurs s'indiqui ex¬
pressament a l'annex, i un Tècnic del Centre de Selec¬
ció i Formació de Personal, qui també ostentarà la
condició de Secretari de la Junta de Valoració.
Representant de la Junta de Personal o del Comitè
d'Empresa:
Actuaran com a representants de la Junta de Perso¬
nal o del Comitè d'Empresa, els membres que per a
cada concurs es relacionin en l'annex.
PROCEDIMENT I NORMES GENERALS
Els interessats que compleixin les condicions exigides
hauran de presentar la sol·licitud, a la qual adjuntaran la
relació de mèrits al·legats classificats segons l'ordre d'a¬
questa convocatòria i els documents acreditatius cor¬
responents, al Registre General i en el termini de quinze
dies hàbils a comptar de l'endemà de la publicació
d'aquesta convocatòria en la Gaseta Municipal.
Els requisits i mèrits al·legats pels aspirants s'han
d'entendre sempre referits a la data d'acabament de
l'esmentat termini.
NÚM. 26 10-X-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 789
Per a cada concurs s'ha de presentar una instància
i la documentació separada, per a la qual cosa es
podrà utilitzar l'imprès normalitzat de què es disposa
a l'Oficina d'Informació de Personal i a les seus dels
Districtes.
En els concursos convocats per a la provisió de més
d'un lloc de treball, s'haurà d'especificar en la sol·licitud
l'ordre de preferència de cadascun d'ells, i la prioritat
per a la seva adjudicació es farà segons la puntuació
obtinguda. En cas d'empat en la puntuació, per dirimir-
ho s'atendrà l'antiguitat de serveis prestats a la Corpo¬
ració des de l'accés d'incorporació en la plantilla, amb
caràcter indefinit.
En els casos en què entre els mèrits complementaris
s'estableixi la redacció d'un informe o memòria, aquest
no podrà excedir de 5 pàgines, excepte en aquells
casos en què les bases específiques del concurs
determinin un nombre superior de pàgines, donades les
característiques del lloc de treball a cobrir. L'informe
s'haurà de presentar conjuntament amb la sol·licitud i el
curriculum vitae.
Per a la valoració dels mèrits, la Junta podrà disposar
dels sistemes d'acreditació i de comprovació que con¬
sideri més escaients en cada cas i per a cada tipus de
mèrits, podent-se convocar als aspirants per precisar o
ampliar aspectes concrets en relació als mèrits al·le¬
gats.
Les destinacions adjudicades són irrenunciables.
Malgrat això, quan l'aspirant hagi obtingut una plaça
en diferents concursos convocats, haurà d'optar per
una d'elles dins del termini dels tres dies hàbils
següents al de l'exposició en el tauler d'anuncis del
Departament de Personal de la proposta de la Junta
de Valoració de l'últim concurs en què hagi obtingut
la plaça.
Per a tot allò no estipulat expressament en aquesta
convocatòria, es remetrà al que disposen les Bases
Marc aprovades pel Consell Plenari el dia 22 de juliol
de 1988 i la normativa legal i reglamentària cor¬
responent.
ANNEX
Concurs 497. Cap de la Unitat Operativa de Planeja¬
ment Urbanístic I (Direcció de Serveis de Planejament
Urbanístic) (Nivell 26).
Concurs 498. Cap de la Unitat Operativa de Planeja¬
ment Urbanístic II (Direcció de Serveis de Planejament
Urbanístic) (Nivell 26).
Concurs 499. Cap de la Unitat Operativa de Gestió
del Sòl (Direcció de Serveis de Gestió Urbanística)
(Nivell 26).
Concurs 500. Cap de la Unitat Operativa d'Activitats i
Seguretat de l'Edificació (Direcció de Serveis de l'Edifi¬
cació i Patrimoni Arquitectònic) (Nivell 26).
Concurs 501. Responsable del Projecte de l'Àrea
d'Urbanisme (Nivell 24).
Concurs 502. 6 Llocs de treball de Responsable de
Projecte de l'Àrea d'Urbanisme (Nivell 24).
Concurs 503. Responsable del Projecte de l'Àrea
d'Urbanisme (Nivell 22).
Concurs 504. 11 Llocs de treball de Responsable de
Projecte de l'Àrea d'Urbanisme (Nivell 22)
Concurs 505. 8 Llocs de treball de Responsable de
Projecte de l'Àrea d'Urbanisme (Nivell 20).
Concurs 506. 7 Llocs de treball d'Informador d'Ofici¬
nes d'Informació Integrada (Nivell 14).
Cap de la Unitat Operativa de Planejament Urba¬
nístic I (Direcció de Serveis de Planejament Ur¬
banístic)
Concurs 497
Lloc de treball adscrit a la Direcció de Serveis de
Planejament Urbanístic, situat a l'Avda. Príncep d'Astú¬
ries, núm. 61.
Nivell 26 i específic de responsabilitat mensual de
87.544 pessetes, segons catàleg vigent (2610X).
Funcions principals
- Coordinació i seguiment del planejament redactat per
iniciativa privada.
- Redacció d'estudis de detall, plans especials i altres
figures de desenvolupament del P.G.M., d'execució
privada.
- Anàlisi i tramitació de les iniciatives particulars en
matèria d'aparcaments, habitatge, equipaments, ter¬
ciari.
- Coordinació dels aspectes jurídics, econòmics i de
gestió dels plans desenvolupats pels equips de pla¬
nejament.
Requisits addicionals
Personal del grup A que pertanyi a la categoria de
Tècnic Superior en Arquitectura i Enginyeria o Tècnic
d'Administració General o Tècnic Superior en Dret.
Mèrits complementaris
1. Titulacions acadèmiques fins a 1 punt, segons el
barem següent:
Titulacions superiors relacionades amb el
lloc de treball, excepte llicenciatura en Ar¬
quitectura, Enginyeria i Dret, per cadascu¬
na fins a 0,50 punts
Titulacions mitjanes, relacionades amb el
lloc de treball, per cadascuna fins a 0,25 punts
2. Experiència professional fins a 7 punts, segons el
barem següent:
Participació en la redacció de planejament,
fins a 4 punts
Experiència en els aspectes jurídics i
econòmics del planejament, fins a 3 punts
3. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de
treball, fins a 1 punt.
4. Característiques personals requerides per al lloc
de treball, especialment la capacitat de comandament,
organització i responsabilitat, fins a 3 punts.
5. Informe consistent en una proposta sobre funcio¬
nament i criteris d'actuació en relació al lloc de treball
objecte de la convocatòria, fins a 3 punts (extensió
màxima 5 fulls)
Puntuació mínima: 10 punts.
Junta de Valoració
Vocals complementaris:
Sr. Josep M. Alibés i Rovira, Coordinador de Serveis
d'Urbanisme, o persona en qui delegui.
Sr. Ricard Fayos i Molet, Director de Serveis de
Planejament Urbanístic, o persona en qui delegui.
Representants de la Junta de Personal o del Comitè
d'Empresa: Sr. Romà Torrents i Llanos com a titular, i
Sra. Cinta Llorens i Sanz, com a suplent.
790 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 26 10-X-1993
Cap de la Unitat Operativa de Planejament Urba¬
nístic II (Direcció de Serveis de Planejament Urba¬
nístic)
Concurs 498
Lloc de treball adscrit a la Direcció de Serveis de
Planejament Urbanístic, i situat a l'Avda. Príncep d'Astú¬
ries, núm. 61.
Nivell 26 i específic de responsabilitat mensual de
87.544 pessetes, segons catàleg vigent (2610X).
Junta de Valoració
Vocals complementaris:
Sr. Josep M. Alibés i Rovira, Coordinador de Serveis
d'Urbanisme, o persona en qui delegui.
Sr. Ricard Fayos i Molet, Director de Serveis de
Planejament Urbanístic.
Representants de la Junta de Personal o del Comitè
d'Empresa: Sr. José Tapias i Tebar, com a titular, i Sr.
Tomás Tomsem i Mínguez, com a suplent.
Funcions principals
- Redacció del planejament urbanístic d'iniciativa públi¬
ca en les seves diferents escales:
- Modificació del Pla General Metropolità.
- Desenvolupament del Pla General Metropolità a
través de:
- Redacció de plans parcials, especials i de refor¬
ma interior.
- Redacció de plans de remodelació, rehabilitació
i/o millora de barris.
- Redacció d'estudis de detall d'ordenació volu¬
mètrica i/o de concreció d'alineacions.
- Estudis sobre normes i ordenances reguladores de
l'ús del sòl i edificació.
- Redacció d'informes urbanístics en relació a:
- Plans i projectes redactats per altres entitats.
- Projectes per a l'adquisició de terrenys amb la
finalitat d'integrar-los al Patrimoni Municipal del
Sòl.
Requisits addicionals
Personal del grup A que pertanyi a la categoria
de Tècnic Superior en Arquitectura i Enginyeria, Tèc¬
nic d'Administració General o Tècnic Superior en
Dret.
Mèrits complementaris
1. Titulacions acadèmiques fins a 1 punt, segons el
barem següent:
Titulacions superiors relacionades amb el
lloc de treball, excepte llicenciatura en Ar¬
quitectura, Enginyeria i Dret, per cadascu¬
na fins a 0,50 punts
Titulacions mitjanes, relacionades amb el
lloc de treball, per cadascuna fins a 0,25 punts
2. Experiència professional fins a 7 punts, segons el
barem següent:
Redacció de planejament descrita en les
funcions principals, fins a 5 punts
Relació amb organismes municipals rela¬
cionats amb el planejament, especialment
els districtes, fins a 1 punt
Intervenció en processos de participació
pública del planejament, fins a 1 punt
3. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de
treball, fins a 1 punt.
4. Característiques personals requerides per al lloc
de treball, especialment la capacitat de comandament,
organització i responsabilitat, fins a 3 punts.
5. Informe consistent en una proposta sobre funcio¬
nament i criteris d'actuació en relació al lloc de treball
objecte de la convocatòria, fins a 3 punts (extensió
màxima 5 fulls).
Puntuació mínima: 10 punts.
Cap de la Unitat Operativa de Gestió de Sòl (Di¬
recció de Serveis de Gestió Urbanística)
Concurs 499
Lloc de treball adscrit a la Direcció de Serveis de
Gestió Urbanística, i situat a l'Avda. Príncep d'Astúries,
núm. 61.
Nivell 26 i específic de responsabilitat mensual de
87.544 pessetes, segons catàleg vigent (2610X).
Funcions principals
- Instrucció dels expedients de delimitació d'Unitats
d'Actuació i Polígons a desenvolupar pels sistemes
de cooperació i compensació.
- Tramitació dels expedients derivats dels sistemes
d'actuació urbanística per compensació i cooperació.
- Tramitació dels expedients de sobrera de vial, i
normalització de finques i cessions de vials.
- Tramitació d'expedients de reparcel·lació econòmica.
Requisits addicionals
Personal del Grup A que pertanyi a la categoria de
Tècnic Superior en Arquitectura i Enginyeria.
Mèrits complementaris
1. Titulacions acadèmiques fins a 1 punt, segons el
barem següent:
Titulacions superiors relacionades amb el
lloc de treball, excepte llicenciatura en Ar¬
quitectura i Enginyeria, per cadascuna fins
a 0,50 punts
Titulacions mitjanes, relacionades amb el
lloc de treball, per cadascuna fins a 0,25 punts
2. Experiència professional fins a 6 punts, segons el
barem següent:
Procediments derivats de sistemes de
compensació i cooperació, fins a 3 punts
Tramitació d'instruments urbanístics, fins a 2 punts
Comandament de personal, fins a 1 punt
3. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de
treball, fins a 1 punt.
4. Característiques personals requerides per al lloc
de treball, especialment la capacitat de comandament,
organització i responsabilitat, fins a 3 punts.
5. Informe consistent en una proposta sobre funcio¬
nament i criteris d'actuació en relació al lloc de treball
objecte de la convocatòria, fins a 3 punts (extensió
màxima 5 fulls).
Puntuació mínima-. 9 punts.
Junta de Valoració
Vocals complementaris:
Sr. Josep M. Alibés i Rovira, Coordinador de Serveis
d'Urbanisme, o persona en qui delegui.
NÚM. 26 10-X-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 791
Sra. Pilar Figueras i De Diego, Directora de Serveis de
Gestió Urbanística.
Representants de la Junta de Personal o del Comitè
d'Empresa: Sr. Romà Torrents i Llanos, com a titular, i
Sra. Montserrat Calvo i Vallverdú, com a suplent.
Cap de la Unitat Operativa d'Activitats i Seguretat
de l'Edificació (Direcció de Serveis de l'Edificació
i Patrimoni Arquitectònic)
Concurs 500
Lloc de Treball adscrit a la Direcció de Serveis
d'Edificació i Patrimoni Arquitectònic, i situat a l'Avda.
Príncep d'Astúries, núm. 61.
Nivell 26 i específic de responsabilitat mensual de
87.544 pessetes, segons catàleg vigent (261OX).
Funcions principals
- Elaboració i tramitació d'ordenances i reglaments i
altres disposicions de caràcter general referides a les
instal·lacions i activitats de les instruccions per a la
seva aplicació.
- Proposta de plans i programes generals d'inspecció i
d'activitats i instal·lacions a nivell de ciutat i coordina¬
ció amb els districtes.
- Informe i vigilància de les mesures de seguretat
sobre edificis i activitats.
- Coordinació amb el Servei de Bombers de l'Ajunta¬
ment de Barcelona en relació a les sol·licituds de
llicències d'obres i activitats.
- Emetre informe en les sol·licituds de les llicències
d'obres, seguretat i normatives sectorials d'usos i ac¬
tivitats.
- Emetre informe relatiu als expedients d'activitats dels
districtes a través de la Ponència Tècnica d'Activitats.
Requisits addicionals
Personal del Grup A que pertanyi a la categoria de
Tècnic Superior en Arquitectura i Enginyeria.
Mèrits complementaris
1. Titulacions acadèmiques fins a 1 punt, segons el
barem següent:
Titulacions superiors relacionades amb el
lloc de treball, excepte llicenciatura en Ar¬
quitectura i Enginyeria, per cadascuna fins
a 0,50 punts
Titulacions mitjanes, relacionades amb el
lloc de treball, per cadascuna fins a 0,25 punts
2. Experiència professional fins a 6 punts, segons el
barem següent:
Gestió i tramitació de llicències d'activitats,
fins a 1 punt
Redacció i tramitació de normes i ordenan¬
ces relatives a activitats, instal·lacions i
usos, fins a 2 punts
Assessorament tècnic i formació de perso¬
nal tècnic en relació a les activitats i ins¬
tal·lacions sotmeses a llicència, fins a 2 punts
Comandament de personal, fins a 1 punt
3. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de
treball, fins a 1 punt.
4. Característiques personals requerides per al lloc
de treball, especialment la capacitat de comandament,
organització i responsabilitat, fins a 2 punts.
5. Informe consistent en una proposta sobre funcio¬
nament i criteris d'actuació en relació al lloc de treball
objecte de la convocatòria, fins a 3 punts (extensió
màxima 5 fulls).
Puntuació mínima: 10 punts.
Junta de Valoració
Vocals complementaris:
Sr. Josep M. Alibés i Rovira, Coordinador de Serveis
d'Urbanisme, o persona en qui delegui.
Sr. Ernest Compta i González, Director de Serveis
d'Edificació i Patrimoni Arquitectònic.
Representants de la Junta de Personal o del Comitè
d'Empresa: Sr. José López i Colell, com a titular, i Sr.
Salvador Nadal i Gallego, com a suplent.
Responsable de Projecte de l'Àrea d'Urbanisme
Concurs 501
Lloc de treball adscrit a l'Àrea d'Urbanisme, i situat a
l'Avda. Príncep d'Astúries, núm. 61.
Nivell 24 i específic de responsabilitat mensual de
58.638 pessetes, segon catàleg vigent (2421X)
Funcions principals
- Supervisió tècnica dels expedients administratius.
- Supervisar i realitzar informes urbanístics als òrgans
auxiliars de l'administració i altres organismes.
- Suport als projectes complexos de l'Àrea.
- Coordinació amb les diferents Direccions de Serveis
de l'Àrea en projectes comuns.
- Supervisió, anàlisi i classificació de la documentació.
Requisits addicionals
Personal del grup A, que pertanyi a la categoria de
Tècnic d'Administració General o Tècnic Superior en
Dret.
Mèrits complementaris
1. Titulacions acadèmiques, fins a 1 punt segons el
barem següent:
Titulacions superiors relacionades amb el
lloc de treball, excepte la llicenciatura en
Dret, per cadascuna fins a 0,50 punts
Titulacions mitjanes relacionades amb el
lloc de treball, per cadascuna fins a 0,25 punts
2. Experiència professional fins a 5 punts, segons el
barem següent:
Estudi i elaboració dels circuits de tramita¬
ció, amb els impressos i formularis cor¬
responents, en matèria urbanística, fins a . 2 punts
Comandament de personal, fins a 1 punt
Redacció de dictàmens urbanístics, fins a 1 punt
Formació i administració de bases de da¬
des urbanístiques, fins a 1 punt
3. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de
treball, fins a 1 punt.
4. Característiques personals requerides per al lloc
de treball, especialment la capacitat de comandament,
organització, autocontrol i responsabilitat, fins a 3
punts.
5. Memòria consistent en una proposta sobre el
funcionament i resolució dels expedients de concessió
de llicències d'obres i dels mecanismes de disciplina
792 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 26 10-X-1993
urbanística, amb especial consideració dels criteris le¬
gals d'aplicació de la normativa, fins a 3 punts (extensió
màxima 5 fulls).
Puntuació mínima: 9 punts.
Junta de Valoració
Vocals complementaris:
Sr. Josep M. Alibés i Rovira, Coordinador de Serveis
d'Urbanisme, o persona en qui delegui.
Sr. Ernest Compta i González, Director de Serveis
d'Edificació i Patrimoni Arquitectònic.
Sra. Pilar Figueras i de Diego, Directora de Serveis de
Gestió Urbanística.
Representants de la Junta de Personal o del Comitè
d'Empresa: Sr. José López i Colell, com a titular, i Sr.
Salvador Nadal i Gallego, com a suplent.
6 Llocs de Responsable de Projecte de l'Area
d'Urbanisme
Concurs 502
Lloc de treball adscrit a l'Àrea d'Urbanisme, i situat a
l'Avda. Príncep d'Astúries, núm. 61.
Nivell 24 i específic de responsabilitat mensual de
58.638 pessetes, segon catàleg vigent (2421X)
Funcions principals
- Coordinar i controlar les directrius arquitectòniques,
urbanístiques, de seguretat i activitats dels projectes
territorials i temàtics.
- Analitzar i impulsar la programació de treball establer¬
ta.
- Intervenir en els projectes complexos en coordinació
amb els diferents òrgans de l'Àrea o de l'Àmbit.
- Supervisió tècnica dels expedients administratius.
- Elaboració de les bases tècniques i administratives
de les actuacions urbanístiques.
Requisits addicionals
Personal del grup A que pertanyi a la categoria de
Tècnic Superior en Arquitectura i Enginyeria.
Mèrits complementaris
1. Titulacions acadèmiques fins a 1 punt, segons el
barem següent:
Titulacions superiors relacionades amb el
lloc de treball, excepte l'exigida per accedir
a la categoria, fins a 0,50 punts
Titulacions mitjanes relacionades amb el
lloc de treball, per cadascuna fins a 0,25 punts
2. Experiència Professional fins a 6 punts, segons el
barem següent:
Experiència en procediments administratius
i tècnics en matèria urbanística, fins a 2 punts
Formació i administració de bases de da¬
des urbanístiques i territorials, fins a 2 punts
Comandament de personal, fins a 1 punt
3. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de
treball, fins a 1 punt.
4. Característiques personals requerides per al lloc
de treball, especialment la capacitat de comandament,
organització, autocontrol i responsabilitat, fins a 3
punts.
5. Informe consistent en una proposta a escollir entre:
a) Aplicació informatitzada del Planejament i la Ges¬
tió Urbanística.
b) Criteris bàsics d'un Peri.
c) Anàlisi i propostes d'actuació sobre edificació
existent, qualificacions urbanístiques i demandes del
mercat.
L'informe serà valorat fins a un màxim de 3 punts
(extensió màxima 5 fulls).
Puntuació mínima: 8 punts.
Junta de Valoració
Vocals complementaris:
Sr. Josep M. Alibés i Rovira, Coordinador de Serveis
d'Urbanisme, o persona en qui delegui.
Sr. Ricard Fayos i Molet, Director de Serveis de Pla¬
nejament.
Sra. Pilar Figueras i de Diego, Directora de Serveis de
Gestió Urbanística.
Representants de la Junta de Personal o del Comitè
d'Empresa: Sr. Josep Calvet i Simón, com a titular, i Sr.
Rogelio Puig i Martí, com a suplent.
Responsable de Projecte de l'Àrea d'Urbanisme
Concurs 503
Lloc de treball adscrit a l'Àrea d'Urbanisme, i situat a
l'Avda. Príncep d'Astúries, núm. 61.
Nivell 22 i específic de responsabilitat mensual de
43.289 pessetes, segon catàleg vigent (2220Y).
Funcions principals
Tramitació dels expedients urbanístics i en especial
els que fan referència al desenvolupament del Pla
General Metropolità, la seva modificació, plans espe¬
cials, de reforma interior, estudis de detall, etc., tant
d'iniciativa pública com privada.
Requisits addicionals
Personal del grup A que pertanyi a la categoria de
Tècnic d'Administració General o de Tècnic Superior en
Dret.
Mèrits complementaris
1. Titulacions acadèmiques fins a 1 punt, segons el
barem següent:
Titulacions superiors relacionades amb el
lloc de treball, excepte llicenciatura en Dret,
per cadascuna fins a 0,50 punts
Titulacions mitjanes relacionades amb el
lloc de treball, per cadascuna, fins a 0,25 punts
2. Experiència professional fins a 6 punts, segons el
barem següent:
Experiència en tramitació d'expedients ur¬
banístics, des d'un punt de vista jurídic, fins
a 3 punts
Experiència en el desenvolupament del Pla
General Metropolità, plans especials, de
reforma interior, estudis de detall, etc, des
d'un punt de vista jurídic, fins a 3 punts
3. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de
treball, fins a 1 punt.
4. Característiques personals requerides per al lloc
de treball, especialment la capacitat de comandament,
organització i responsabilitat, fins a 3 punts.
NÚM. 26 10-X-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 793
5. Informe consistent en una proposta sobre funcio¬
nament i criteris d'actuació en relació al lloc de treball
objecte de la convocatòria, fins a 3 punts (extensió
màxima 5 fulls).
Puntuació mínima: 9 punts.
Junta de Valoració
Vocals complementaris:
Sr. Josep M. Alibés i Rovira, Coordinador de Serveis
d'Urbanisme, o persona en qui delegui.
Sr. Ricard Fayos i Molet, Director de Serveis de
Planejament Urbanístic.
Sra. Pilar Figueras i de Diego, Directora de Serveis de
Gestió Urbanística.
Representants de la Junta de Personal o del Comitè
d'Empresa: Sr. Josep Calvet i Simón, com a titular, i
Rogelio Puig i Martín, com a suplent.
c) Informe sobre els aspectes més problemàtics en
la pràctica del procediment expropiatori.
d) Anàlisi i propostes sobre edificació o seguretat i
activitats.
L'informe serà valorat fins a un màxim de 3 punts
(extensió màxima 5 fulls).
Puntuació mínima: 9 punts.
Junta de Valoració
Vocals complementaris:
Sr. Josep M. Alibés i Rovira, Coordinador de Serveis
d'Urbanisme, o persona en qui delegui.
Sr. Ricard Fayos i Molet, Director de Serveis de
Planejament Urbanístic.
Sra. Pilar Figueras de Diego, Directora de Serveis de
Gestió Urbanística.
Representants de la Junta de Personal o del Comitè
d'Empresa: Sr. Romà Torrents i Llanos, com a titular, i
Sra. Elisenda Ortega i Robert, com a suplent.
11 Llocs de Responsable de Projecte de l'Àrea
d'Urbanisme
Concurs 504
Lloc de treball adscrit a l'Àrea d'Urbanisme, i situat a
l'Avda. Príncep d'Astúries, núm. 61.
Nivell 22 i específic de responsabilitat mensual de
43.289 pessetes, segon catàleg vigent (2220Y).
Funcions principals
- Elaboració i tramitació dels expedients urbanístics.
- Seguiment de les actuacions urbanístiques en el ter¬
ritori.
Requisits addicionals
Personal del grup A o B que pertanyi a la categoria
de Tècnic Superior en Arquitectura i Enginyeria, Tècnic
d'Administració General. Tècnic Superior en Dret o
Tècnic Mitjà en Arquitectura i Enginyeria.
Mèrits complementaris
1. Titulacions acadèmiques fins a 1 punt, segons el
barem següent:
Titulacions superiors relacionades amb el
lloc de treball, excepte l'exigida per accedir
a la categoria, per cadascuna fins a 0,50 punts
Titulacions mitjanes, relacionades amb el
lloc de treball, excepte l'exigida per accedir
a la categoria, per cadascuna fins a 0,25 punts
2. Experiència professional fins a 6 punts, segons el
barem següent:
Experiència en elaboració i tramitació d'ex¬
pedients urbanístics, fins a 3 punts
Experiència en seguiment de les actua¬
cions urbanístiques en el territori, fins a .... 3 punts
3. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de
treball, fins a 1 punt.
4. Característiques personals requerides per al lloc
de treball, especialment la capacitat de comandament,
organització i responsabilitat, fins a 3 punts.
5. Informe consistent en una proposta a escollir en¬
tre:
a) Criteris bàsics d'un Peri.
b) Posició dels Ajuntaments respecte als diferents
sistemes d'actuació urbanística.
8 Llocs de Responsable de Projecte de l'Àrea
d'Urbanisme
Concurs 505
Llocs de treball adscrits a l'Àrea d'Urbanisme, i
situats a l'Avda. Príncep d'Astúries, núm. 61.
Nivell 20 i específic de responsabilitat mensual de
39.532 pessetes, segons catàleg vigent (2099X).
Funcions principals
- Aplicació de la normativa urbanística.
- Emetre informes tècnics.
- Informació i configuració de les dades i documenta¬
ció urbanística.
Requisits addicionals
Personal del grup B que pertanyi a la categoria de
Tècnic Mitjà d'Arquitectura i Enginyeria.
Mèrits complementaris
1. Titulacions acadèmiques fins a 1 punt, segons el
barem següent:
Titulació superior relacionada amb el lloc
de treball, fins a 0,50 punts
Titulació mitjana relacionada amb el lloc de
treball, excepte la requerida per accedir a
la categoria, fins a 0,25 punts
2. Experiència professional fins a 5 punts, segons el
barem següent:
Informes urbanístics, fins a 2 punts
Informes de llicències d'obres i/o activitat o
expropiacions, fins a 2 punts
Comandament de personal, fins a 1 punt
3. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de
treball, fins a 1 punt.
4. Característiques personals requerides per al lloc
de treball, especialment la capacitat de comandament,
organització, autocontrol i responsabilitat, fins a 3
punts.
5. Informe consistent en una proposta a escollir en¬
tre:
a) Sistemes d'informació urbanística i territorial.
b) Sistemes de resolució d'un expedient d'obres i/o
activitats.
794 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 26 10-X-1993
c) Informe sobre tràmits expropiatoris i d'enderrocs.
L'informe serà valorat fins a un màxim de 3 punts
(extensió màxima 5 fulls).
Puntuació mínima: 8 punts.
Junta de Valoració
Vocals complementaris:
Sr. Josep M. Alibés i Rovira, Coordinador de Serveis
d'Urbanisme, o persona en qui delegui.
Sr. Ernest Compta i González, Director de Serveis
d'Edificacions i Patrimoni Arquitectònic.
Sra. Pilar Figueras i de Diego, Directora de Serveis de
Gestió Urbanística.
Representants de la Junta de Personal o del Comitè
d'Empresa: Sr. Antonio Morales i Del Campo, com a
titular, i Sra. Isabel Gutiérrez i Nogales, com a suplent.
7 Llocs de treball d'Informador d'Oficines d'Infor¬
mació Integrada
Concurs 506
Llocs de treball adscrits a l'Àrea d'Hisenda, i situats a
la plaça de Sant Miquel, planta 1a.
Nivell 14 i específic de responsabilitat mensual de
5.095 pessetes segons catàleg vigent (1424S).
Funcions principals
- Atenció telefònica a les demandes d'informació i
gestió dels ciutadans en relació a la Hisenda Munici¬
pal.
- Coordinació amb els telèfons 900.30.10.30 i 010 en
gestions d'Hisenda.
- Preparació de respostes a la correspondència del
ciutadà (queixes, suggerències, informacions...) que
no corresponguin específicament a altres dependèn¬
cies de l'Àrea.
- Preparació d'indicadors de quantitat i qualitat.
- Preparació de material informatiu tributari (dossiers,
guies, calendaris de treball).
- Gestió de la informació tributària de l'Audiotext i els
autoserveis de l'Ajuntament.
Requisits addicionals
Personal que pertanyi als grups C o D (excepte el
personal que pertanyi a les classes de Guàrdia Urbana
o Servei d'Extinció d'Incendis i Salvament).
Mèrits complementaris
1. Categoria fins a 1 punt, segons el barem se¬
güent:
Administratiu d'Administració General o
Tècnic Auxiliar d'Activitats Socials 1 punt
Auxiliar d'Administració General o Auxiliar
Pràctic de Serveis Socials, Educatius i Cul¬
turals 0,50 punts
2. Titulacions acadèmiques fins a 1 punt, segons el
barem següent:
FP 2n grau (branca administrativa) 0,50 punts
Altres titulacions rellevants per a l'exercici
del lloc de treball, per a cadascun fins a .. 0,50 punts
3. Experiència professional fins a 6 punts, segons el
barem següent:
Informació i atenció al públic, fins a 2 punts
Tractament i difusió de la informació, fins a 2 punts
Informació i tramitació de tributs munici¬
pals, fins a 2 punts
4. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de
treball, fins a 1 punt.
5. Característiques personals requerides per al lloc
de treball i especialment la capacitat de relació amb el
públic, capacitat de treball en equip i facilitat d'expres¬
sió verbal i escrita, fins a 3 punts.
Puntuació mínima: 9 punts
Junta de valoració
Vocals complementaris:
Sr. Simó Aliana i Magrí, Director d'Hisenda, o persona
en qui delegui.
Sr. Eladi Torres i González, Cap de la Unitat Operati¬
va de Relació amb els Contribuents, o persona en qui
delegui.
Representants de la Junta de Personal o del Comitè
d'Empresa: Sr. Pere Meroño i Cadena, com a titular, i
Sra. Isabel Gutiérrez i Nogales, com a suplent.
I
NÚM. 26 10-X-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 795
ANUNCIS
Notificacions
En compliment d'allò que disposa l'article 80 de la Llei
de Procediment Administratiu i en relació amb l'expe¬
dient tramitat pel Departament Jurídico-administratiu de
l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona amb el
número 9690/91, sobre la Proposta de Caducitat de la
parada núm. 1 bis del mercat municipal de la Vall
d'Hebron, es notifica al seu titular, el Sr. Manuel Botanas i
Ventura, a l'últim domicili conegut del qual han estat
refusades les notificacions que li han estat dirigides, la
proposta de resolució que es transcriu tot seguit.
D'acord amb el que estableix l'article 137.1 de la Llei
de Procediment Administratiu, li notifico que en l'expe¬
dient sancionador instruït amb el número de referència,
s'ha formulat la Proposta de Resolució següent:
«Imposar al Sr. Manuel Botanas i Ventura, titular de
l'autorització d'ús de la parada núm. 1 bis del mercat
municipal de la Vall d'Hebron, la sanció de pèrdua de
l'autorització d'ús de l'esmentada parada, conforme al
que disposa l'article 92.B.C) de l'Ordenança Municipal
de Mercats, per comissió de la falta greu assenyalada a
l'article 90.i) i j) de l'Ordenança que s'aplica (per subar-
rendament del lloc de venda); declarar caducada l'es¬
mentada autorització i vacant la parada citada.»
En el termini de vuit dies comptats a partir de l'ende¬
mà de la publicació d'aquest anunci podrà al·legar tot el
que consideri convenient per a la seva defensa. Trans¬
corregut aquest termini, la transcrita proposta de resolu¬
ció, juntament amb les actuacions, serà elevada a
l'òrgan al qual correspongui dictar la resolució del
present expedient.
Barcelona, 29 de juliol de 1993. El Secretari General
accidental, Josep Lluís Tobella i Roca.
rADMINISTRACIÓ I SUBSCRIPCIÓ:
GASETA MUNICIPAL
Plaça de Sant Jaume, 3a. planta
• B. 1.8: