GASETA MUNICIPAL SUMARI Consell Plenari Acta sessió 15-VII-1993 762 Acords sessió 17-IX-1993 779 Consell Municipal Permanent Acta sessió 13-VII-1993 783 Acta sessió 30-VII-1993 787 Personal Concursos i oposicions Bases generals que han de regir la convocatòria de 10 concursos per a la provisió de 38 llocs de treball 788 Concurs 497. Cap de la Unitat Operativa de Planejament Urbanístic I (Direcció de Serveis de Planejament Urbanístic) (Nivell 26) 789 Concurs 498. Cap de la Unitat Operativa de Planejament Urbanístic II (Direcció de Serveis de Planejament Urbanístic) (Nivell 26) 790 Concurs 499. Cap de la Unitat Operativa de Gestió del Sòl (Direcció de Serveis de Gestió Urbanística) (Nivell 26) 790 Concurs 500. Cap de la Unitat Operativa d'Acti¬ vitats i Seguretat de l'Edificació (Direcció de Serveis de l'Edificació i Patrimoni Arquitectò¬ nic) (Nivell 26) 791 Concurs 501. Responsable de Projecte de l'Àrea d'Urbanisme (Nivell 24) 791 Concurs 502. 6 Llocs de treball de Responsa¬ ble de P-rojecte de l'Àrea d'Urbanisme (Ni¬ vell 24) 792 Concurs 503. Responsable de Projecte de l'Àrea d'Urbanisme (Nivell 22) 792 Concurs 504. 11 Llocs de treball de Responsa¬ ble de Projecte de l'Àrea d'Urbanisme (Ni¬ vell 22) 793 Concurs 505. 8 Llocs de treball de Responsa¬ ble de Projecte de l'Àrea d'Urbanisme (Ni¬ vell 20) 793 Concurs 506. 7 Llocs de treball d'Informador d'Oficines d'Informació Integrada 794 Anuncis Notificacions 795 AjuntamentV de Barcelona Núm. 26 / Any LXXX 10 d'octubre de 1993 762 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NUM. 26 10-X-1993 CONSELL PLENARI Acta de la sessió celebrada el dia 15 de juliol de 1993 i aprovada el dia 17 de setembre de 1993. Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia quinze de juliol de mil nou-cents noranta-tres, es reuneix el Consell Plenari en sessió ordinària, sota la presidència de l'Excm. Sr. Alcalde Pasqual Maragall i Mira. Hi concorren els ll ims. Srs. Tinents d'Alcalde Lluís Armet i Coma, Joan Clos i Matheu, i Eulàlia Vintró i Castells, i els ll ims. Srs. Regidors Marta Mata i Garriga, Joaquim de Nadal i Caparà, Juan José Ferreiro i Suàrez, Joan Torres i Carol, Antoni Santiburcio i Moreno, Enric Truñó i Laga¬ res, Albert Batlle i Bastardas, Guerau Ruiz i Pena, Xavier Valls i Serra, Oriol Bohigas i Guardiola, Carolina Homar i Cruz, Núria Gispert i Feliu, Francesc Narvàez i Pazos, Joan Fuster i Sobrepere, Xavier Casas i Masjoan, Fran¬ cesc Trillas i Jané, Josep M. Vegara i Carrió, Antoni Lucchetti i Farré, Francesc Vicens i Giralt, Artur Mas i Gavarró, Josep M. Samaranch i Kirner, Sara M. Blasi i Gutierrez, Jordi Bonet i Agustí, Joan Colldecarrera i Ortiz, Teresa Perelló i Domingo, Fèlix Amat i Parcerisa, Antoni Marcet i Rocabert, Daniel Fabregat i Llorente, Joan Puigdollers i Fargas, Joan Antoni Audet i Novell, Josep L. Olmedo i López, Jaume Alsina i Oliva, Antoni Miquel i Cerveró, Enric Lacalle i Coll, Aleix Vidal- Quadras i Roca, José Alberto Fernández i Díaz, Emilio Àlvarez i Pérez, assistits com a Secretari accidental, per Josep Lluís Tobella i Roca, que certifica. Excusa la seva assistència l'll im. Sr. Modest Batlle i Girona. Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Lluís Mata i Remolins. Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidèn¬ cia obre la sessió a les deu hores i quinze minuts. Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, celebrada el 22 de juny de 1993, l'esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres del Consistori; i s'a¬ prova. En el despatx d'ofici, el Consell Plenari acorda: Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 21 de juny de 1993 (3866), pel qual es designa membre del Consell d'Administració de l'Institut Municipal Barcelona Espectacles el Sr. Jordi Coca i Villalonga, en substitució de la Sra. Núria Fradera i Giró. Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 21 de juny de 1993 (3890), pel qual es nomena dins el Consell Rector del Consorci de l'Auditori i l'Orquestra: Presi¬ dent, l'll im. Sr. Oriol Bohigas i Guardiola; Vocals en representació de l'Ajuntament de Barcelona: l'll im. Sr. Francesc Vicens i Giralt, i els Srs. Miquel Lumbierres i Méndez, i Miquel Badal i Valls; i Vocals en representació de personalitats i experts en qüestions musicals: els Srs. Germà Vidal i Rebull, Oriol Martorell i Codina i Josep M. Mestres. Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, d'11 de maig (2707) modificat per un altre de 9 de juliol de 1993 (4236), relatiu al procediment i requisits per a l'atorga¬ ment de subvencions a determinats subjectes passius de l'impost sobre activitats econòmiques El Sr. Puigdollers demana aclariments sobre l'allarga¬ ment del termini de pagament de tal impost i la Presi¬ dència li indica que podrà plantejar aquesta pregunta al final de l'ordre del dia dins del debat d'un altre escrit sobre la mateixa temàtica. Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia, de 26 de maig de 1993 i 16 de juny de 1993 (4616, 4617), pels quals, respectivament, s'aproven: la liquidació del Pressupost de l'Ajuntament de Barcelona corresponent a l'exercici de 1992; i les liquidacions corresponents al mateix exercici dels organismes autònoms següents: Institut Municipal dels Serveis Funeraris, Patronat Muni¬ cipal de l'Habitatge, Patronat Municipal de Guarderies, Patronat Municipal Escola Massana, Institut Municipal de Disminuïts, Fundació Mies van der Ròhe, Patronat Avillar Chavorros, Institut Municipal de Recaptació de Barcelona, Institut Municipal d'Urbanisme, Patronat de Turisme de Barcelona, Institut Municipal d'Informàtica, Institut Municipal de Música, i Institut Municipal de Barcelona Espectacles; i els Estats i comptes anuals de l'Institut Municipal de Parcs i Jardins. El Segon Tinent d'Alcalde, Sr. Clos, informa que en la darrera sessió del Consell Municipal Permanent, actuant com a Comissió de Comptes, es posaran a disposició dels Grups municipals, fins al 30 de juliol, els Comptes Generals de 1992 i tot seguit s'obrirà la preceptiva fase d'exposició al públic; i que per facilitar-los-en l'anàlisi, s'ha lliurat als membres del Consistori la Memòria econòmica de 1992, que incorpora totes les previsions legals sobre la nova comptabilitat local, és a dir, a més dels Comptes tradicionals, el Balanç, el Compte d'Ex¬ plotació, l'origen i aplicació de recursos i una auditoria externa. Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 30 de juny de 1993 (3991), que nomena membre del Consell Munici¬ pal del Districte de Sants-Montjuïc, el Sr. Antoni Carballi- do i Faixas, en substitució del Sr. Antoni Aragonès i Inès. RatificareIs decrets de l'Alcaldia, pels quals, en virtut de concurs es nomena: a) amb data 8 de juny: la Sra. Maria Lluïsa Parés i Soliba Directora del Centre de Serveis Socials de la Dreta de l'Eixample (3610); i el Sr. Joan Abat i Morral Director del Centre Cívic Bon Pastor (3611); b) amb data 30 de juny: la Sra. Esther Quintana i Esquerrà Directora del Centre de Serveis Socials adscrita al Centre Pau Picasso; i el Sr. Miquel Ruscalle- da i Bota Director de Centre de Serveis Personals adscrit al Centre Vallbona (3997). S'aprova amb l'abstenció dels Srs. Lacalle, Vidal- Quadras, Fernández i Àlvarez. Ratificar la interpretació que es dóna en la nota aclaratòria de 7 de juliol de 1993, signada pel Gerent dels Serveis Centrals, en el sentit que les condicions genèriques de l'operació del préstec «Schuldschein», per un import de 200 milions de marcs alemanys, preveuen la possibilitat de realitzar l'operació en una o r NÚM. 26 10-X-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 763 diverses parts i també que el límit màxim del cost total o «all in cost» es refereix al moment de concertació de cada una de les possibles operacions financeres. S'aprova amb l'abstenció dels Srs. Mas, Samaranch, Blasi, Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat, Marcet, Fa¬ bregat, Puigdollers, Audet, Olmedo, Alsina, Miquel, La- calle, Vidal-Quadras, Fernández, i Àlvarez. Ratificar el text dels convenis següents: A) Amb la Generalitat de Catalunya, relatiu a la concessió de subvencions per a la 1a. fase de les obres del Complex esportiu Banys Sant Sebastià. B) Amb l'Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya, Centre de Barcelona, per a la formació, recerca i intercanvi d'informació. Modificaria representació de l'Ajuntament a la Socie¬ tat Barcelona Holding Olímpico, SA, designant els ll·lms. Srs. Lluís Armet i Coma, i Joan Clos i Matheu, Primer i Segon Tinent d'Alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, respectivament. S'aprova amb l'abstenció dels Srs. Lacalle, Vidal- Quadras, Fernández i Àlvarez. S'inicia, tot seguit, el debat dels assumptes inclosos a l'ordre del dia: COMISSIÓ DE GOVERN Ratificar els acords de la Comissió de Govern, de 2 de juliol de 1993 pels quals s'aproven: A) Inicialment: 1) l'Estudi de detall d'ordenació dels solars del carrer del Carme, núms. 65-67 i del Peu de la Creu des del seu encreuament amb el carrer de Joa¬ quín Costa fins al carrer dels Àngels, i d'alineacions de la perllongació del carrer d'En Roig; 2) l'Estudi de detall de compensació de volums a la parcel·la situada al carrer de Vilamarí, núms. 75 al 79; 3) l'Estudi de detall d'alineacions i rasants de l'illa compresa entre els car¬ rers del Doctor Joaquín Albarrán, i d'Ardena i el vial d'incorporació a la ronda de Dalt; 4) el Pla especial d'ordenació del sector via Augusta-Bonanova «Porta de Sarrià»; 5) el Pla especial d'ordenació del conjunt d'e¬ quipaments situats entre el Parc de l'Oreneta i el carrer Major de Can Caralleu; i 6) l'Estudi de detall d'ordena¬ ció de volums de la finca del carrer de Pedrell, núm. 105 cantonada al passatge de Pujolet, núms. 5-7; i B) Definitivament, l'Estudi de detall de reordenació volumètrica de les instal·lacions esportives al carrer de Jorge Manrique-Club Hispano Francés. El Sr. Bonet, referint-se a l'Estudi de detall cor¬ responent a l'illa compresa entre els carrers del Dr. Joaquín Albarrán, d'Ardena i el vial d'incorporació a la ronda de Dalt, indica que a l'expedient manca formal¬ ment l'informe del Consell de Districte i també el conve¬ ni entre Impusa i la propietària del terreny, motius pels quals li resulta difícil posicionar-se i demana que tal punt quedi sobre la taula fins a la propera sessió. El Regidor de Planejament, Gestió Urbanística i Con¬ trol de l'Edificació, Sr. Lucchetti, significa que el conveni ja s'ha demanat a Impusa i s'incorporarà a l'expedient abans de l'aprovació definitiva. S'aprova el dictamen amb l'abstenció dels Srs. Mas, Samaranch, Blasi, Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat, Marcet, Fabregat, Puigdollers, Audet, Olmedo, Alsina, i Miquel. Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 2 de juliol de 1993, pel qual s'acorda la suspensió pel termini d'un any, de l'atorgament de llicències de parcel·lació de terrenys, d'edificació i d'enderrocament en els àm¬ bits definits en el plànol annex, precisant que resta també suspesa la tramitació del planejament especial de concreció del viari bàsic que uneix els carrers de la Mare de Déu dels Reis i de la Farigola. Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 2 de juliol de 1993, pel qual s'aproven inicialment els Projec¬ tes d'Estatuts i Bases d'actuació per a la constitució de la Junta de Compensació de la unitat d'actuació núm. 3 de la «Modificació del Pla General Metropolità per millo¬ res dotacionals al conjunt històric de l'Eixample, de Barcelona», delimitada pels carrers Roger de Flor, Alí Bei, Nàpols i Ausiàs Marc. Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 2 de juliol de 1993, pel qual s'aprova inicialment el Projecte d'urbanització, d'iniciativa privada, de la plaça pública compresa entre els carrers de Valldemossa i de For- mentor. S'aproven per unanimitat els dos dictàmens prece¬ dents. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA Regidoria de Programació i Pressupostos Resolució d'eventuals reclamacions i, en aquest cas, aprovació definitiva dels Pressupostos Generals per a 1993. Aquest punt de l'ordre del dia es concreta en la proposta següent: Resoldre les reclamacions presentades durant el pe¬ ríode d'informació pública i aprovar definitivament les Bases d'Execució i els Pressupostos Generals per a 1993, en els quals es troben integrats: a) El propi de l'Entitat. b) Els dels organismes autònoms municipals de caràc¬ ter administratiu. c) Els dels organismes autònoms municipals de caràc¬ ter comercial, industrial, financer o anàlegs. d) Els de les societats mercantils de capital íntegra¬ ment municipal; segons l'aprovació inicial acordada pel Consell Ple de 22 de juny de 1993 amb les esmenes que es recullen en la documentació anne¬ xa. S'aprova amb el vot en contra dels Srs. Mas, Sama¬ ranch, Blasi, Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat, Mar¬ cet, Fabregat, Puigdollers, Audet, Olmedo, Alsina, Mi¬ quel, Lacalle, Vidal-Quadras, Fernández, i Àlvarez. ÀMBIT D'URBANISME I MEDI AMBIENT Donar conformitat a l'Informe sobre el Projecte de Pla Territorial de Catalunya elaborat per l'Àmbit d'Urbanis¬ me i Medi Ambient, i acordar la seva tramesa a la Generalitat de Catalunya, com a Plec d'al·legacions de l'Ajuntament de Barcelona a l'esmentat Projecte, d'a¬ cord amb el que s'assenyala a l'article 5è.8 del Decret 397/1984, de 17 de desembre, sobre el procés d'elabo¬ ració del Pla Territorial General. I adherir-se a les al·lega¬ cions que hi ha presentat la Federació de Municipis de Catalunya. El Primer Tinent d'Alcalde i Regidor d'Urbanisme i Medi Ambient, Sr. Armet, presenta el dictamen anterior dient que aquest Ajuntament ha tingut també un paper destacat en la preparació de les al·legacions de la 764 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 26 10-X-1993 Federació de Municipis de Catalunya, de la Mancomuni¬ tat de Municipis de l'Àrea Metropolitana i de la Diputació de Barcelona; i que l'Informe d'aquest Ajuntament in¬ tenta assenyalar, de la manera més sintètica possible, el posicionament de fons sobre el Projecte de Pla Territorial General de Catalunya. Referint-se al contingut de tal Plec d'al·legacions, comenta que s'hi assenyala, en primer lloc, una desi¬ gual explicació del territori, és a dir, la incoherència en la definició del model físic del territori de Catalunya; que es parla després del model de Pla que es vol, perquè el Projecte presentat no pren cap tipus de compromís concret i, començat a elaborar el 1986, acaba el 2026, però sense un compromís temporal clar; i que, en definitiva, tal Projecte presentat no és un pla ni territorial ni sectorial perquè sempre referència a altres coses que vindran després. Respecte a les mancances propositives d'elements, indispensables en tot planejament a llarg termini, sobre la imatge o objectius que es proposen, indica que la demografia a quaranta anys vista obligava a presentar unes alternatives i la migració previsible cal avaluar-la a uns intervals raonables; que no s'hi descriuen, doncs, com caldria, hipòtesis de creixement i horitzons tempo¬ rals; que tampoc hi figuren les infrastructures bàsiques territorials, les quals, a pesar que puguin ésser desen¬ volupades posteriorment en Plans territorials parcials, són necessàries perquè un pla pugui cobrir mínimament els seus objectius; que tampoc hi ha reserves de sòls estratègics per compactar el territori, evitar els proces¬ sos d'erosió i defensar el paisatge; i que hi manquen les consideracions econòmico-financeres que donarien versemblança als plantejaments, però, potser, no calen perquè darrera no hi ha cap compromís en el temps ni en l'espai. Tocant als conceptes de congestió i equilibri, signifi¬ ca que són elements fonamentals en un pla a quaranta anys vista donat que de la concentració d'un 60 % de la població en la Regió I resulta un model asimètric i descompensat des del punt de vista de la vertebració territorial; que és un greu error històric considerar satu¬ rada l'Àrea metropolitana, perquè els seus problemes no són els mateixos que els de la nostra Ciutat, i així, mentre Barcelona quan perd població guanya qualitat de vida en baixar llocs en el «ranking» de la congestió urbana, l'Àrea metropolitana que l'envolta té altres pro¬ blemes i altres desequilibris a corregir, com ara els Municipis amb renda inferior a la mitjana, i els dèficits en infrastructures i equipaments, o sia, és una zona pen¬ dent de vertebració; que si bé una ciutat de tipus intermedi, com Girona o Lleida, té un nivell d'equipa¬ ments i una vertebració territorial que li permet afirmar- se com a representant de la Catalunya de renda mitjana que es voldria estendre a tot el territori, a l'Àrea metro¬ politana hi ha una desvertebració que cal articular i això és el gran repte del futur, de manera que un Pla territorial general que l'obvií i proposi la simple descon¬ gestió de la zona fa un plantejament equivocat; que igualment s'ha d'afirmar l'objectiu mínim de sosteni¬ ment i millora del patrimoni territorial, de ciutats i de pobles, d'infrastructures, d'activitats i de paisatge com a suport per al desenvolupament del futur, i la necessi¬ tat de definir, amb tota claredat, uns mínims de garantia i qualitat per al conjunt de Catalunya; que això ha de comportar accions concretes i polítiques per tal que models de ciutat del tipus de la Seu d'Urgell puguin estendre's a molts altres indrets del territori de les vint-i-sis comarques amb nivells de renda inferiors a la mitjana; que, en resum, la reducció de la població barcelonina és un fet natural que comporta una millora de la qualitat de vida i cal apostar pel creixement moderat de la zona metropolitana (que òbviament aju¬ darà a vertebrar millor un territori mancat d'infrastructu¬ res i equipaments) i definir uns mínims per al conjunt de Catalunya. Sobre els apartats relatius a la xarxa de ciutats i l'àmbit territorial i al designi d'homogeneïtzació territorial, subrat¬ lla que Catalunya no és un país homogeni territorialment parlant, sinó que té un paisatge profundament castigat i anòmal; que el Projecte que es debat formula nous conceptes que són positius pel que tenen de revisió, però negatius per la confusió que poden provocar; que mentre la divisió, primer en trenta-vuit comarques i des¬ prés en quaranta-una, establia una retícula desigual del territori, ja que hi havia comarques amb 3.500 habitants i comarques amb 2.000.000, les àrees bàsiques territorials es fonamenten en criteris pragmàtics de funcionalitat poblacional que qüestionen la visió merament territorial de la divisió comarcal, però que poden generar confusió i desconcert en el futur si no s'explica bé què es pretén i com s'articularan aquestes àrees bàsiques territorials amb els ens comarcals, i poden arribar a provocar, fins i tot, tensions municipals perquè els límits no estan tan¬ cats per la història ni han estat paccionats amb els mateixos municipis; i que els àmbits territorials funcio¬ nals, amb independència del seu nombre, aborden, per primera vegada, la qüestió de les regions, la qual més pròpiament s'hauria de tractar en una llei d'organització territorial, i signifiquen un avenç sobre visions anteriors més tancades. Posa en relleu, finalment, que el Projecte s'oblida absolutament dels sistemes generals i de les infrastruc¬ tures, matèries que es remeten a uns eventuals Plans sectorials, quan un planejament amb una perspectiva de quaranta anys hauria de tractar inexcusablement dels sistemes portuari i aeroportuari, de les infrastructu¬ res viàries bàsiques (que assegurin els mínims de connexió en el territori), i de la política hidrológica, l'omissió de la qual és un dels errors històrics més greus, perquè el creixement de les necessitats d'aigua d'ara fins a l'any 2026, encara que sigui de 1*1,1 %, reclama polítiques de solidaritat interzonal. Pensa que el Projecte de Pla Territorial General pre¬ sentat no aborda suficientment qüestions de vital impor¬ tància per al futur de la nostra Ciutat i de la seva Àrea metropolitana i sembla tenir por de Barcelona, a la qual fa poquíssimes referències; i que tenir por de Barcelona és tenir por de Catalunya, quan la nostra Ciutat, a més d'ésser capital de Catalunya, vol continuar essent un nucli central de serveis i mantenir el seu paper de centralitat d'un àrea que supera els 15 milions d'habi¬ tants. Explica que per totes les consideracions que acaba d'exposar, les al·legacions d'aquest Ajuntament dema¬ nen: 1) Que es completi l'estudi del territori amb les seves capacitats físiques i les seves aptituds i els factors mediambientals: vegetació, hidrología, contaminació, fragilitat, perquè Catalunya és un territori fràgil, molt discontinu i poc homogeni, que necessita planteja¬ ments físics que tinguin presents les seves potenciali¬ tats i no caiguin en el voluntarisme. 2) Que s'incorpori la definició dels escenaris del futur i de la xarxa de les grans ciutats d'àmbit geogràfic més NÚM. 26 10-X-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 765 extens en tant que motors de desenvolupament i inno¬ vació, perquè no es pot parlar del Pla Territorial General de Catalunya sense tenir en compte el creixement del País Valencià, de les comarques dites de la Catalunya Nord, les zones d'influència i creixement europeu, i l'arc mediterrani format per Gènova, Barcelona i València. 3) Que, per millorar la credibilitat del Pla, les seves propostes s'inscriguin en un marc de tendències a afavorir i de mínims a assegurar ja que, mentre el Pla estratègic té dos avantatges (fixar uns objectius molt concrets i fer-hi participar tots els sectors de la societat, factor que garanteix la consecució de gran part dels objectius proposats), en canvi unes simples perspecti¬ ves a quaranta anys difícilment permeten tirar endavant qualsevol determini. 4) Que es determinin les infrastructures bàsiques. 5) Que es considerin els dèficits i les necessitats de l'Àrea metropolitana i que es recullin els costos dels serveis de capitalitat que presta la Ciutat. 6) Que s'avaluïn les opcions d'acció territorial en els diferents escenaris temporals i econòmics. 7) Que reflecteixi la voluntat d'ésser útil per al con¬ junt de Catalunya i, per tant, sigui més territorial i més estratègic i abordi les quatre o cinc matèries sectorials bàsiques, per incidir en el conjunt del territori amb criteris participatius d'involucració i complicitat, que donaran major solidesa als seus plantejaments, els quals no han d'ésser simples bombolles de sabó per cobrir, aparentment, els mandats d'una llei aprovada el 1983. 8) Que si el desenvolupament prepositiu és mitjan¬ çant Plans territorials parcials i sectorials, cal que es respectin les competències municipals i no s'imposin, des de dalt, condicionaments a un conjunt de variables que impedirien a aquest Ajuntament de prendre cap decisió sobre el futur de la Ciutat. Diu, en conclusió, que la vaguetat del Projecte de Pla Territorial General és negativa; que un document tant important no es pot aprovar pensant que ja s'encar¬ regaran de concretar-lo altres documents; que tot això justificaria proposar-ne el retorn a l'origen perquè sigui més territorial, més sectorial i més estratègic i amb compromisos; que no li sembla malament que s'hi recullin les figures dels Àmbits funcionals territorials, encara que caldria una llei de regionalització, però s'han de planificar comptant amb els poders locals; que anys enrera, alguns creien que només es podien fer coses partint d'una planificació vinculant i absorbent que no¬ més serveix per a assignar malament els recursos, per no assolir mai els objectius i per arribar a graus d'inefi¬ càcia considerables; que també hi ha qui creu, encara, que basta cobrir tan sols determinades alternatives i remetre-ho tot a una llei posterior (seguint el principi de «qui dia passa any empeny», tot i que, mentrestant, s'han perdut deu anys), si bé, en el fons la veritat passa per l'hiperrealisme del control; que tanmateix hi ha un tercer mètode que és el correcte: prendre uns determi¬ nis sobre uns aspectes bàsics, unes voluntats fona¬ mentals i uns escenaris que són canviants, sabent que hi ha un territori desequilibrat, amb dèficits, i amb unes zones on la renda més important és la de jubilació, i amb unes altres, com l'Àrea metropolitana, on hi ha una descapitalització; que un pla, doncs, que no tingui la valentia de situar en el temps i l'espai les diferents polítiques, no d'una manera exacta, sinó per marcar prioritats, no respon als objectius que els legisladors van marcar en el seu moment i, per tant, les al·lega¬ cions formulades per aquest Ajuntament són una mos¬ tra de lleialtat al servei del país. Rubrica la seva intervenció afirmant que, com ja ha dit abans, tenir por de Barcelona és tenir por de Catalunya; i que cal apostar apassionadament per Catalunya i això vol dir fer-ho també per Barcelona i el seu entorn, perquè són la mateixa cosa i els planteja¬ ments dicotomies són equivocats. El Sr. Fernández, en nom del Grup Popular, manifes¬ ta, d'entrada, que el Projecte de Pla Territorial General presentat crida l'atenció per la seva generalitat, ja que la memòria de propostes és absolutament genèrica; que no s'hi defineixen opcions, jerarquies ni prioritats; que l'estudi econòmic i financer es limita a les inversions ja previstes per la Generalitat sense avaluar-ne els costos ni el finançament ni contenir cap compromís pressupos¬ tari; que, per tant, hauria estat més encertat denominar- lo «Pla Genèric de Catalunya»; que no és tampoc selectiu, sinó omnicomprensiu, i consegüentment su¬ perficial, i no té prioritats en el temps; i que hi manca també una voluntat d'execució immediata, ja que haurà d'ésser concretat mitjançant Plans territorials parcials. Considera, en segon lloc, que el Projecte es presenta amb molt de retard, ja que la Llei de Política territorial en què es fonamenta fou aprovada fa deu anys; que el seu horitzó temporal, el 2026, és massa allunyat i era preferible un termini més curt (deu o quinze anys) i, fins i tot, haver optat per fórmules de planificació més innovadores com són els Plans estratègics; que el retard ha deixat desfasat el programa quadriennal d'in¬ versions 1993-1996, ha diluït molts dels objectius i fa desconèixer els canvis operats l'última dècada en el territori i la societat catalana i, especialment, els produïts a Barcelona i el seu entorn a conseqüència dels Jocs Olímpics; que aquesta circumstància li fa veure certs paral·lelismes amb el procés d'elaboració de la Carta Municipal, la qual no sap si ha entrat en una via morta (a la qual féu esment el Sr. Alcalde en una conferència pronunciada en el Col·legi d'Advocats) o en una via secreta mitjançant reunions més o menys periòdiques amb determinats Grups, opció que encara li semblaria pitjor perquè la Carta Municipal és un projecte de ciutat i la parcialitat a l'hora de redactar-la en comportaria també a l'hora d'aprovar-la, amb la consegüent fragilitat del text, de manera que el consens que es demana per a l'aprovació del Pla Territorial General de Catalunya, cal també aplicar-lo en el cas de la Carta Municipal. Pensa que el Pla Territorial General de Catalunya hauria d'enfocar el desenvolupament equilibrat i harmò¬ nic del conjunt del territori basant-se en una diversifica¬ ció sectorial, en un augment del nivell de coneixement, en la supressió de les fronteres entre el món urbà i el món rural, en la facilitat de les comunicacions, en el suport a les zones deprimides i en l'equilibri territorial, en el qual la macrocefàlia de Barcelona no s'ha de veure com la culpable i l'obstacle de tot perquè no hi ha cap contraposició d'interessos entre Barcelona i el seu entorn per una banda, i els de la resta de ciutats de Catalunya per l'altra, ans, ben al contrari, cal reconèixer els efectes positius de la capitalitat i la capacitat pro¬ ductiva de Barcelona sobre la resta de Catalunya, i admetre, també, la responsabilitat de la Generalitat sobre els serveis de capitalitat i els seus costos, coses que tampoc fa el Pla estatal de les grans ciutats. Destaca que el Projecte elaborat deixa al descobert els principals desequilibris del territori català (les zones deprimides i les zones congestionades), qüestions que 766 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 26 10-X-1993 remet als futurs Plans territorials parcials, i es limita a definir sis Àmbits funcionals territorials, entre els quals figura l'Àrea metropolitana de Barcelona, on es preveu una reducció de la població, quan paradoxalment, amb la incorporació del Garraf, del Maresme i del Vallès, passaria a concentrar el 70 % de la població catalana, estimada a l'alça per a l'any 2026 en 7,5 milions d'habitants, hipòtesi aquesta que, malgrat corregir els 8,5 milions del Pla hidrològic, pot donar lloc encara a conclusions errònies. Opina que la tipologia i la jerarquització dels Plans territorials parcials no està justificada i difícilment podrà ésser operativa; i tem que tals plans puguin absorbir aspectes propis de les competències urbanístiques municipals (com ara zonificacions, densitats, equipa¬ ments) i puguin substituir part dels Plans generals municipals, més i quan no es recullen instruments clars de participació local en la definició dels Plans parcials territorials ni de les Àrees bàsiques territorials ni dels Àmbits funcionals territorials. Hi afegeix que el Pla Territorial General és un pla legislatiu i no pas adminis¬ tratiu i, per tant, ha de distingir clarament entre les veritables normes jurídiques i les meres orientacions per tal de reforçar les competències urbanístiques munici¬ pals i el principi d'autonomia local; que en aquest sentit s'hi hauria de precisar que la Generalitat només podrà introduir modificacions en els instruments urbanístics municipals en funció dels interessos generals; que, per coherència amb aquesta argumentació, s'hauria de modificar la legislació urbanística, especialment la relati¬ va al planejament urbà i al règim del sòl, a fi que els Ajuntaments catalans de més de 50.000 habitants pu¬ guin aprovar definitivament els plans parcials i els plans especials, com fan els Ajuntaments de la resta d'Espa¬ nya en virtut de les modificacions legislatives aprovades l'any 1981 i després recollides en el Text refós de la Llei del sòl. Entén, igualment, que les Lleis d'Ordenació territorial no poden restar al marge del Pla Territorial General i, en aquest sentit, li sembla bé que es prescindeixi de l'encotillament de la divisió comarcal; però, en canvi, lamenta que no s'assigni a les Diputacions un paper en la coordinació de les Administracions locals amb la Generalitat i l'Estat, potser perquè el Pla Territorial General pretén ésser una nova anella de la tendència negadora de la capacitat i, fins i tot, l'existència de les Diputacions. També valora negativament ta relació i lligams de l'Àrea metropolitana (un dels sis Àmbits territorials fun¬ cionals), ta qual, a més dels Municipis que actualment ta conformen, integra el Vallès Oriental, el Vallès Occiden¬ tal, l'Alt Penedès, el Garraf i el Maresme i així es configura un àmbit amb més de 4 milions d'habitants i, més del 70 % de ta població catalana, i tot això es fa sense un debat previ sobre l'organització territorial de Catalunya, ta Carta Municipal de Barcelona i ta proposi¬ ció de Llei, anunciada pel Sr. Alcalde, sobre ta creació i finançament de les Àrees metropolitanes. Creu, doncs, que prèviament a les propostes del Pla Territorial Gene¬ ral, caldria un pacte relatiu a tal Pla, al respecte de les competències urbanístiques locals, a la modificació de les Lleis territorials pel que fa al paper de Diputacions Provincials, al reconeixement de l'Àrea metropolitana i a l'aprovació de ta Carta Municipal de Barcelona. Fa notar que el planejament de l'Àrea metropolitana s'aborda actualment des de dos nivells, el del Pla General Metropolità i el del Pla Territorial Metropolità en fase de redacció des de l'any 1987, i tanmateix el Pla Territorial General de Catalunya no preveu cap mena de gestió coordinada ni defineix l'abast dels serveis metro¬ politans, aspectes que són capitals per al futur de les Entitats Metropolitanes del Transport i del Medi Ambient amb greus problemes de finançament. Assenyala que el Projecte de Pla Territorial General té mancances ben notòries en el camp de les infrastructu¬ res, pel que fa al sistema portuari i aeroportuari, a les infrastructures hidràuliques, als eixos bàsics, i als cen¬ tres intermodals dels transports, aspectes que relega als Plans sectorials, en lloc d'ésser-ne el marc obligat de referència. Concreta que no afavoreix ta connectivi- tat, mitjançant el transport públic, entre ta primera i segona corona de ciutats; que no precisa reserves territorials per a poder planificar un segon gran aeroport internacional de Catalunya i l'ampliació combinada dels ports de Barcelona i de Tarragona; que hauria d'ésser més precís quant a les reserves ferroviàries, sobretot pel que fa al tren d'alta velocitat i als serveis de rodalies; que s'oblida del reforçament del model metropolità que fa el Pla nacional d'infrastructures mitjançant ta cons¬ trucció del quart cinturó i les autopistes del Besòs i del Llobregat (punt en què condiciona les inversions als recursos, però sense definir fins a quin punt dependran del sistema de peatges a pesar de ta recent controvèr¬ sia sobre el peatge de la B-30); que substitueix l'actual estructura radial de les carreteres per una altra en malla i això pot comportar ta saturació de l'eix del Llobregat i fer obsoletes o insuficients infrastructures construïdes recentment; que no té un pla d'etapes general ni fa ta necessària priorització de les inversions sobre ta xarxa bàsica, ta concreció de les actuacions en ta franja costanera, les quals són indispensables per a la des¬ centralització de l'Àrea metropolitana; que no especifica les repercussions territorials del metro regional per con¬ nectar l'àmbit central amb les planes intermèdies; que no hi ha cap pronunciament sobre ta futura estació de mercaderies; que, pel que fa al medi ambient, inclou ta conservació dels espais valuosos, però no pas altres conceptes com ta gestió del conjunt de sistemes o la restauració dels espais alterats; i que no s'hi esmenta ta necessitat de tractar el centre històric en perill de degradació pel trànsit o altres causes. Afirma que el Pla presenta un territori tancat en si mateix, sense cap preocupació per emmarcar Catalu¬ nya dins Espanya i dins del conjunt d'Europa; que aquest aïllament comporta una manca de referència a les actuacions que l'Estat i ta Comunitat Europea pu¬ guin fer a Catalunya; que el caràcter genèric del Projec¬ te es manifesta també en les inversions, especialment les de reposició i manteniment, que no es concreten en mig programa d'inversions i en l'altre mig només s'ubi- quen en ta comarca. Diu, en resum, que el Projecte de Pla Territorial General presentat és un document massa genèric, inoperant, tardà, i per tant amb plantejaments obsolets o desfasats, inconnex amb altres documents que s'haurien d'elaborar paral·lelament (com ara les modifi¬ cacions de ta legislació urbanística i de les Lleis d'Orde¬ nació territorial), i crític envers Barcelona (ta qual res¬ ponsabilitza dels desequilibris territorials i no li aporta res) i de confrontació amb les competències munici¬ pals. En conseqüència, anuncia el vot favorable dels membres del Grup Popular a les al·legacions que hi formula aquest Ajuntament i, si bé confia que el Pla sortirà notablement millorat del debat parlamentari ulte- NÚM. 26 10-X-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 767 rior, es pregunta si fins i tot no hauria estat millor demanar que es retiri. El Sr. Lucchetti, Portaveu del Grup d'Iniciativa per Catalunya, coincideix amb les apreciacions de l'Informe de l'Àmbit d'Urbanisme i Medi Ambient, però vol afegir- hi algunes matisacions o complements. Observa, en primer lloc, que el Projecte de Pla Territorial General presentat (que, en la seva opinió, hauria d'ésser objecte, en terminologia parlamentària, d'una esmena a la totalitat de retorn del Projecte) no compleix els requisits mínims d'un Pla territorial; que no hi ha unes autèntiques propostes de reequilibri no entre l'Àrea metropolitana i la resta de Catalunya, sinó entre la zona de la costa, que concentra el 90 % de la població de Catalunya, i l'interior; que potencia (i aquest n'és l'aspecte més negatiu), el creixement de l'Àrea metro¬ politana de Barcelona en forma de taca d'oli, prolon¬ gant-la cap als seus extrems, la Tordera i el Baix Penedès, i ocupant urbanísticament la segona línia de costa i tot l'entorn metropolità; que prescindeix, no tan sols del necessari estudi econòmico-financer, sinó dels aspectes econòmico-socials; que és purament desen- rotllista i oblida les qüestions mediambientals, ja que les poques que tracta, semblen afegides a última hora i no hi ha unes propostes mediambientals coherents; que no té en compte les actuacions, les competències i les inversions de l'Estat ni de la Comunitat Europea que afecten el territori i les infrastructures de Catalunya; que ignora les comarques i els Municipis; que el Programa d'actuacions en el quadrienni només recull el 56 % de la inversió prevista de la Generalitat i no figura enlloc les de les altres Administracions; que no compleix el princi¬ pi de subsidiarietat, en virtut del qual una Administració d'àmbit superior no ha d'actuar si ja ho està fent una altra d'àmbit inferior, ans implica una intromissió en les competències locals, rebutjable perquè pugna contra la racionalitat a l'hora de programar la política territorial de Catalunya. Continua comentant que el Pla no entronca amb la tradició progressista reequilibradora ni lliga amb les resolucions de l'Àmbit del Territori del Congrés de Cultura Catalana del 1978 ni amb les bases del Pla Territorial de Catalunya aprovades el 2 d'octubre de 1990, ni tampoc amb l'Informe Europa 2000: Política Comunitària d'Ordenació del Territorial, ja que cap d'a¬ questes orientacions es té en compte d'una manera coherent; que aposta, en canvi, per un desenvolupa¬ ment urbanístic a ultrança en forma de taca d'oli sense mesurar els efectes que el creixement tindrà sobre el territori, i no preserva els espais amb entitat pròpia; que, pel que fa a la xarxa viària, malgrat les indefinicions, dóna preferència a actuacions que reforçaran l'actual model radial i no dóna cap prioritat al transport públic en no establir la integració de les xarxes viària i ferroviària; que proposa l'ampliació del port i de l'aeroport al delta del Llobregat sense demostrar-ne la necessitat ni estu¬ diar-ne els efectes sobre l'equilibri territorial general i de la zona, i sense fer, tampoc, un replantejament integral del sistema format pels aeroports del Prat, de Girona i de Reus, ni, tampoc, de la xarxa viària i ferroviària, cosa que era indispensable en previsió de l'entrada del tren d'alta velocitat; que ei tractament del medi ambient és, com ha dit, insuficient i sembla un afegit per corregir un oblit imperdonable, ja que es limita a una descripció imprecisa i vaga sobre la contaminació atmosfèrica i els residus urbans, però sense propostes i directrius concretes, i el planejament de l'aigua i de l'energia es fa d'esquena a les consideracions mediambientals; i que l'habitatge, malgrat ésser fonamental i estratègic per a l'assentament de la població, és una altra matèria oblidada. Assenyala, finalment, que es produiran contradic¬ cions entre el Pla Territorial General i les futures determi¬ nacions dels Plans territorials parcials i dels Plans secto¬ rials en no fixar uns objectius selectius i prioritzats més concrets i atribuir-se als Plans territorials parcials els paràmetres urbanístics bàsics sense unes directrius comunes, cosa que és molt perillosa per les incerteses que comporta respecte al planejament municipal. Sosté, en conclusió, que cal revisar íntegrament el Projecte presentat, que no és el Pla Territorial General que avui Catalunya necessita, i així ho reconeixen tiris i troians. El Sr. Bonet, en representació del Grup de Conver¬ gència i Unió, constata, d'antuvi, que el Pla Territorial General de Catalunya haurà d'ésser fruit d'un debat en el si del Parlament de Catalunya, fase que permetrà el posicionament a fons dels Municipis: per tant, valora positivament el procés de formulació. Significa que el Projecte en debat, que deriva d'una Llei aprovada el 1983 i ha necessitat un temps de preparació i recollida de dades, lògicament havia de suscitar reaccions a favor i en contra perquè conté elements, positius, de debat i reflexió i això el porta a valorar-lo positivament per segona vegada. Reconeix que, possiblement, no s'hi han recollit co¬ ses que s'hi haurien de recollir, i en el curs de la seva tramitació caldrà introduir-hi algunes precisions; tanma¬ teix, després d'escoltar les intervencions anteriors creu necessari puntualitzar que el Pla Territorial General de Catalunya no ha de respondre a una voluntat planifica¬ dora pròpia d'èpoques ja superades, sinó que ha d'és¬ ser un marc de referències i tendències per al creixe¬ ment i equilibri del territori de Catalunya i, en aquest sentit, assoleix el seu objectiu general, el qual no ha d'entrar en precisions més enllà d'allò que persegueix la Llei de 1983, sobretot quan el seu desenvolupament normatiu per mitjà dels Plans territorials parcials i dels Plans sectorials permetrà aprofundir i concretar els grans eixos en cadascuna de les matèries o dels territoris: consegüentment, també des d'aquest punt de vista ha de valorar, per tercer cop, positivament el Projecte presentat. Creu també que el Pla Territorial General de Catalu¬ nya no ha de tenir la transcendència organitzativa que pretenen els altres Grups que han participat en el debat; i que, en tot cas, el debat parlamentari que s'obrirà després d'aquest període de reflexió, permetrà recollir algunes de les determinacions i al·legacions presentades pels municipis. Lamenta l'ús d'expressions com «por de Barcelona» o «error històric» que ha sentit en les intervencions anteriors i que, en la seva opinió, són frases de cara a la galeria i sense un afany constructiu de govern; i afegeix que hauria preferit escoltar intervencions més positives, sobretot quan el Projecte presentat aporta un seguit de dades importants i pretén establir tendències de creixe¬ ment i reequilibri de Catalunya i quan, a més, l'evolució de les coses permetrà anar concretant aspectes subs¬ tancials per a la vida de la col·lectivitat. Afirma que quan el Pla ofereix solucions per al conjunt del territori, no s'ha d'intentar contraposar Bar¬ celona a Catalunya o, almenys, diferenciar la realitat de Barcelona i el seu entorn, del conjunt de Catalunya, perquè tot és una mateixa cosa. 768 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 26 10-X-1993 Diu, en conclusió, que el seu Grup no està d'acord amb les al·legacions que s'hi han formulat i hauria volgut participar activament en la seva redacció, cosa que hauria permès de contrastar opinions i fer una tasca més positiva, tanmateix el procediment que s'ha seguit és fruit d'una determinada manera d'entendre el govern de la Ciutat i el paper de l'oposició. Anuncia, en conseqüència, que el Grup de Conver¬ gència i Unió no pot donar suport a les al·legacions presentades i confia que la redacció final del Pla Ter¬ ritorial General de Catalunya recollirà les aportacions locals, establirà un equilibri del territori i unes tendències de creixement perfectament compatibles amb el desig de projecció i de capitalitat de Barcelona. El Sr. Alcalde tanca el torn d'intervencions en les quals, llevat de la darrera, constata un consens majori¬ tari sobre com s'ha d'enfocar el posicionament de Barcelona, com a al·legant en el Projecte de Pla Ter¬ ritorial General de Catalunya, la formulació del qual troba positiva, però caracteritzada per una excessiva vaguetat i obertura, característiques aquestes que es poden interpretar d'una manera benèvola veient-hi no¬ més la voluntat d'encetar un diàleg i, per això, no s'ha volgut ésser precís en la configuració de les infrastruc¬ tures o d'altres qüestions vitals per al nostre futur com la connexió entre l'aeroport, el port i el tren d'alta velocitat, la qüestió hidrológica i l'autosuficiència o de¬ pendència en el consum d'aigües. Comenta que el temps transcorregut d'ençà de 1983 (lapse que li porta a la memòria el cas de l'Eix Vic-Ripoll que s'havia d'acabar en tres anys i al cap de deu encara no està enllestit) ha fet perdre l'interès i la vibració del gran públic; que té la impressió que pel desembre de l'any passat davant les crítiques al Govern de la Generalitat per la paralització es van obrir calaixos i es van treure papers de manera massa precipitada perquè s'hi troben confusions sobre els àmbits funcio¬ nals territorials. Observa que el Sr. Bonet no pot acusar els altres Grups de crear una dicotomia entre Barcelona i Catalu¬ nya, ja que no tenen aquesta intenció, sinó la de denunciar que s'ignora el fet que Barcelona és el motor de Catalunya; que darrera les paraules de tal Regidor hi ha la concepció d'una Catalunya «hanseàtica» que veu perillar el seu equilibri per l'excessiu pes que hi pugui tenir la capital, concepció aquesta que s'ha matisat millor perquè, altrament, pot semblar ignorància de la qüestió. Confia que el període que ara s'enceta, permetrà donar com a vàlida la interpretació que ha donat en el sentit que la vaguetat respon a la voluntat de poder incorporar al Pla Territorial General els elements que s'han exposat aquí, els de la Federació de Municipis i els de molts altres Ajuntaments de Catalunya (aprovats en alguns casos, com a Reus, amb el vot favorable dels representants de Convergència i Unió) i que, per tant, s'ha obert, encara que amb retard, un procés de diàleg institucional positiu i productiu. Considera que la referència als Àmbits funcionals territorials és positiva i obre indirectament la via a les regions (en compliment del mandat parlamentari de fer una descentralització del Govern de la Generalitat) encara que se'n parli només com a àrees de planifica¬ ció i no com a àrees de govern; que les Àrees bàsiques territorials palesen el desig de superar la fotografia comarcal fixada el 1937, recollint l'herència de Casas¬ ses i Clusa sobre l'ordenació del territori de Catalunya en municipalies, si bé les 288 que es proposen no estan ben plantejades (Barcelona n'és una, igual que Tiana o la Llagosta, i s'hauria de reconèixer el fet diferencial barceloní), però, en tot cas, s'observa una voluntat de resoldre el problema de l'ordenació territorial de Catalunya amb instruments més adequats que les velles Comarques de 1936. Assenyala la conveniència de lligar el Pla Territorial General amb el Pla Intermodal del Transport, però pensa que això potser es deixa per al Pla de la Regió I de manera que es pregunta si no ens trobem davant d'un Pla territorial general que diu molt poc, i d'uns Plans territorials parcials que diran massa. També assenyala que no es pot ignorar ei Pla estratè¬ gic Barcelona-2000, que és fruit del treball de més de dues-centes entitats que han dit què volen amb seixan- ta-quatre mesures, i aquest pronunciament no es pot ignorar i s'hauria d'entendre com una al·legació més. Subratlla que aquests darrers anys del segle són el moment de recapitular i esclarir què vol dir el catalanis¬ me polític, que té una història ideològica molt respecta¬ ble i una altra d'historiogràfica molt interessant, però que no és res si no comporta un conjunt de determinis i posicionaments sobre una colla de punts fonamentals, entre ells l'ordenació del territori. Hi afegeix que en aquesta línia s'inscriuen les Setmanes municipalistes dels anys 1912, 1914 i 1917 i el Congrés municipalista de 1933; que el catalanisme polític és, doncs, el conjunt de doctrines emanades d'aquestes tradicions i del Congrés de Cultura Catalana; i que, per tant, estem al davant d'un dels grans eixos de reflexió del catalanisme polític de finals de segle i l'Ajuntament s'hi ha d'aplicar amb tanta força, interès i passió com quan es dedica a discutir les seves ordenances i pressupostos. Creu, finalment, que el Pla no s'ha de retornar al seu origen, però s'ha de considerar un punt de partida i una invitació al diàleg i, si així es fa, aquest Ajuntament no planyerà esforços, ni hores, ni generositat a l'hora de dibuixar el futur territorial de Catalunya. S'aprova el dictamen amb l'abstenció dels Srs. Mas, Samaranch, Blasi, Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat, Marcet, Fabregat, Puigdollers, Audet, Olmedo, Alsina i Miquel. El Sr. Lucchetti demana que el present debat s'adjun¬ ti a les al·legacions perquè qui les ha de resoldre conegui el pronunciament de cada Grup; i el Sr. Alcalde indica que se li trametrà testimoni de l'acta d'aquesta sessió. La Presidència, a les onze hores i cinquanta minuts, suspèn la sessió, que es reprèn a les dotze hores i deu minuts amb tots els membres del Consistori ressenyats al començament d'aquest acta. ÀMBIT D'ORGANITZACIÓ I ECONOMIA Resolució d'expedients de compatibilitat d'activitats. Autoritzar als Srs. Eduard Cabestany i Català, i Joan Ramon Muset i Obiols la compatibilitat sol·licitada entre la seva activitat municipal i l'exercici de la professió d'enginyer tècnic, excloent del seu exercici el terme municipal de Barcelona per tal d'evitar possibles coinci¬ dències entre l'activitat pública i privada, garantint d'a¬ questa manera l'objectivitat, la imparcialitat i la indepen¬ dència que ha de presidir la seva actuació com a funcionari, i per salvaguardar l'interès públic, que podria sortir perjudicat en cas de produir-se aquella coincidèn- NÚM. 26 10-X-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 769 eia; tanmateix: la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setma¬ nal vigent a l'Administració Pública, tot de conformitat amb allò que disposen els articles 2, 11 i 12 de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d'Incompatibilitats del personal al servei de l'Administració de la Generalitat, i els articles 322, 329 i 330 del Reglament del Personal al servei de les Entitats locals, aprovat pel Decret 214/ 1990, de 30 de juliol; i per altra banda, la present autorització està condicionada a l'efectiu compliment dels deures públics i a la modificació de la normativa d'Incompatibilitats. Autoritzar als Srs. Joan Josep Artero i Martínez i Raúl García i Aranzueque, la compatibilitat sol·licitada entre la seva activitat municipal i l'exercici de l'activitat privada que cadascun d'ells declara, ja que aquesta activitat no figura compresa entre les causes d'incompatibilitat pre¬ vistes en els articles 2, 11 i 12 de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, sobre Incompatibilitats del personal al servei de l'Administració de la Generalitat, i els articles 322, 329 i 330 del Reglament del Personal al servei de les Entitats locals, aprovat pel Decret 214/1990, de 30 de juliol; si bé la present autorització està condicionada a l'estricte compliment dels seus deures públics i al manteniment de la dedicació a l'activitat privada dintre dels límits establerts per l'article 11 de l'esmentada Llei i article 330 del Reglament citat, i pot deixar-se sense efecte per variació de les circumstàncies relatives als llocs de treball, per modificació del règim d'incompatibi¬ litats, o per interès públic. Autoritzar a la Sra. Delia-Maria Boix i Gràcia, la com¬ patibilitat sol·licitada entre la seva activitat municipal i la de Professora associada de la Universitat de Barcelona, per al curs acadèmic 1992-1993, d'acord amb allò que preveu l'article 4.2 de la Llei 21/1987, de 26 de novem¬ bre, d'Incompatibilitats del personal al servei de l'Admi¬ nistració de la Generalitat, i amb les limitacions previstes als articles 5 i 6 de la mateixa Llei, i de conformitat amb els articles 327 i 328 del Reglament del Personal al servei de les Entitats locals, aprovat pel Decret 214/ 1990, de 30 de juliol. S'aproven per unanimitat les tres propostes prece¬ dents. Negociat d'Administració de Béns Immobles Aprovar el Plec de condicions que regula la cessió de l'ús d'una part de la primera planta, de superfície útil 1.364 m2, i vestíbul d'accés en planta baixa de la finca de propietat municipal situada en els carrers de les Corts, de Masferrer i d'Eugeni d'Ors, grafiada en el plànol annex, a fi de remodelar els espais i instal·lar-hi una sala polivalent d'ús públic, que gestionarà el Distric¬ te de les Corts, i un complex cinematogràfic de gestió privada, que explotarà el cessionari segons la modalitat de multisales dedicades preferentment al cinema d'au¬ tor; declarar l'excepció licitatòria que preveu l'article 275.2.d) de la Llei 8/1987, de 15 d'abril, Municipal i de Règim local de Catalunya; promoure concurrència d'o¬ fertes, de conformitat amb el número 4 del mateix article 275, entre les persones i entitats interessades; i facultar l'Alcaldia per adjudicar el contracte i resoldre les incidències de qualsevol classe que es produeixin en la tramitació de l'expedient. El Sr. Fernández significa que aquest expedient es remunta a tres anys enrera, quan s'iniciaren les obres de l'Auditori, paralitzades un any després per manca de recursos, de manera que hi va haver improvisació a posar en marxa unes obres (per 168 milions de pesse¬ tes) que després s'aturaren perquè en mancaven altres 200, i responsabilitat per haver decidit la construcció d'un auditori capaç per a 1200 persones que era desmesurat per a les necessitats del Districte de les Corts; que tanmateix ara es pretén donar una solució al cas amb la construcció d'un multicine, solució que és la menys dolenta per al Districte i per al centre escolar existent en els baixos de la finca. Anticipa que, en conseqüència, el seu Grup canviarà el vot negatiu que pensava emetre, en vista de les darreres correccions introduïdes en el plec de condicions per conciliar el projecte amb els punts de vista de la Direcció de l'Escola i de l'Associació de pares d'alumnes, però creu que l'informe del Departament d'Ensenyament, que el plec preveu, hauria d'ésser previ, que s'hauria d'incor¬ porar un posicionament del Col·legi i que l'adjudicació hauria de fer-la aquest Plenari, en comptes de delegar- la en l'Alcaldia. Suggereix, finalment, en vista de l'estalvi de 200 milions que la solució proposada comporta, que s'hau¬ ria de començar a pensar en la cobertura de la ronda del Mig al seu pas pel Districte de les Corts. El Sr. Batlle i Bastardas explica que el dictamen ofereix una solució a la finca de Can Masferrer, en la qual preveu un auditori públic de 270 places, la concessió d'un multici¬ ne en una zona molt necessitada d'aquest tipus d'equi¬ pament i la recuperació de la inversió feta en la finca; que la nova redacció de la clàusula 18 del plec de condicions satisfà les inquietuds expressades pel Dis¬ tricte i la comunitat escolar en garantir el normal funcio¬ nament de l'escola mitjançant l'informe del Departa¬ ment d'Ensenyament, la no afectació de la superfície útil de l'equipament escolar, mesures de seguretat per a l'escola i la utilització prioritària, en horari lectiu, de la sala polivalent per les escoles del Districte de les Corts. El Sr. Vicens comenta que l'expedient no fa pas brillar la gestió del Districte de les Corts; que en l'edifici de l'antiga fàbrica Masferrer ha tingut cabuda una colla d'equipaments públics (una escola de pàrvuls i d'ense¬ nyament general bàsic, una altra d'adults, un casal de joves i unes oficines del Districte); que també s'hi va preveure un auditori que era desproporcionat per a les possibilitats econòmiques del Districte de manera que, davant la impossibilitat d'acabar-lo, ara s'opta per posar damunt l'escola sis sales privades de cinema a canvi d'una setena sala d'ús públic i un cànon progressiu durant vint-i-cinc anys que permeti recuperar la inversió ja feta; que, tanmateix, aquests avantatges no han de fer perdre de vista els inconvenients: es trenca l'homo¬ geneïtat dels equipaments en introduir-n'hi un de privat i es col·loquen sis sales de cinema damunt de l'escola amb la consegüent entrada i sortida d'un públic adult al costat d'uns patis on juguen nens. Creu que les millores introduïdes en la clàusula 18 no eliminen totalment els inconvenients esmentats, perquè no se sap encara què opina el Departament d'Ensenyament de l'estrany veï¬ natge de l'escola i de les sis sales de cinema, i no queda clar el concepte de superfície útil. Avança que el Grup d'Iniciativa votarà en contra del dictamen per aquestes raons i perquè significa passar l'esponja per damunt dels errors del Districte. La Sra. Perelló, en la seva condició de Presidenta del Districte de les Corts, manifesta que l'expedient pot ser 770 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 26 10-X-1993 una mostra de com no s'han de fer les coses, però el Districte de les Corts pateix uns greus dèficits d'equipa¬ ment i l'equip de govern no ha tingut voluntat de posar-hi remei; i així, en el debat del Pla d'Hotels tingut el 30 d'octubre de 1989, el Regidor d'Urbanisme es comprometé a iniciar, en el termini de dos anys, el casal d'avis del carrer del Danubi, però fins ara no hi ha hagut interès a tirar-lo endavant, de manera que els Regidors d'Iniciativa per Catalunya haurien de tenir en compte els dèficits de l'esmentat Districte quan es debatin els Pres¬ supostos. Exposa que fa quatre anys es produí l'oportunitat de construir un gran auditori amb càrrec a unes partides que gestionava el Sr. Santiburcio i les obres comença¬ ren amb gran il·lusió amb els vots de tots els Grups presents en el Consell de Districte i, fins i tot, l'Alcaldia s'interessà per la data d'inauguració, però després les obres no pogueren prosseguir perquè feien falta no 200, sinó 100 milions de pessetes més, que no han estat aportats; que amb el temps s'ha presentat la solució en debat que el Districte accepta perquè es troba entre l'espasa i la paret; que no tindria sentit aconseguir un nou equipament a canvi de malmetre'n un altre de tan necessari com és l'escola; que abans d'ahir explicà als representants de l'Associació de pa¬ res les innovacions que s'introdueixen en el plec de condicions en resposta a la seva inquietud i amb les quals s'assegura el normal funcionament i la integritat del centre escolar. El Sr. Batlle i Bastardas replica que el Grup de Convergència i Unió governa des de fa deu anys al Districte de les Corts i, per tant, també deu tenir alguna responsabilitat en el problema de Can Masferrer; i addueix les condicions en què s'ha anat construint l'equipament, la posició dels responsables de Descen¬ tralització i d'Equipaments Comunitaris i el sobredimen- sionament de l'auditori, imputable, en primer lloc, a les autoritats del Districte. Reclama, doncs, de la Presidenta de tal Districte més il·lusió per una proposta, amb la qual el Districte guanya un auditori amb la capacitat adequada i es recupera la inversió ja feta. La Sra. Perelló contesta que ha de traslladar al Plenari les reivindicacions dels veïns per la manca d'equipa¬ ments que pateixen; i que el Partit Socialista encara porta més temps en el govern de la Ciutat i coneix els moviments reivindicatius del Districte. El Sr. Fernández, després d'expressar la seva sorpresa per la confrontació entre la Sra. Perelló i el Sr. Batlle sobre les possibles culpabilitats en l'expedient, remarca que les Corts és el Districte de Barcelona on aquest Ajuntament fa menys inversions, tant des del punt de vista qualitatiu com quantitatiu, a pesar d'haver-hi notoris dèficits: casals d'a¬ vis, equipaments esportius públics. El Sr. Truñó significa que la política d'equipaments esportius es canalitza en gran part per la concertació entre els sectors públic i privat i per aquesta via al Districte de les Corts, que té 80.000 habitants, s'ha construït el camp de futbol Joan XXIII i un polisportiu en col·laboració amb la Winterthur, i s'ha adjudicat la zona esportiva de les Corts. La Sra. Perelló puntualitza que els habitants de les Corts són 87.000 i fa palesa la seva solidaritat amb els veïns pels dèficits d'equipaments del Districte, reivindi¬ cació que haurà de reiterar més endavant quan es tracti de la cobertura de la ronda del Mig, ja que li sembla que hi ha dues velocitats per tirar endavant els projectes. S'aprova el dictamen amb el vot en contra de la Sra. Vintró i els Srs. Lucchetti i Vicens, i amb l'abstenció dels Srs. Lacalle, Vidal-Quadras, Fernández i Àlvarez. Deixar sense efecte la cessió de l'ús a favor de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, del local baixos de la finca núms. 11-13 del carrer Nou de Sant Francesc; i resoldre, com a conseqüència, el conveni de 23 d'abril de 1992 entre el Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya i l'Ajunta¬ ment, per haver estat substituït pel conveni annex formalitzat el 4 de maig de 1993, el contingut del qual es ratifica, relatiu a la utilització per la Federació d'Asso¬ ciacions de Veïns dels locals baixos de la finca núms. 6 i 8 del carrer d'Obradors, propietat de Procivesa. S'aprova per unanimitat. Constituir un dret de superfície a favor de la Generali¬ tat de Catalunya, sobre el solar situat al carrer Nou de la Rambla, núms. 187-201, grafiat en el plànol adjunt, per un termini de cinquanta anys, per tal que hi construeixi un equipament per a gent gran, residència o aparta¬ ments tutelats i/o centre de dia a través del mutu acord entre ambdues Administracions; practicar les opera¬ cions de segregació, agrupació o altres necessàries per identificar com a finca independent la que és objecte del dret de superfície; formalitzar l'escriptura pública de constitució del dret de superfície, amb subjecció a les condicions del document annex, que s'aproven, i amb reserva, si escau, del dret a explotar el subsòl per part de l'Ajuntament de manera compatible i coordinada amb el projecte tècnic de l'edificació a construir per la Generalitat, en els termes que acordin ambdues Institu¬ cions; i inscriure el dret de superfície en el Registre de la Propietat. Constituir un dret de superfície a favor de la Generali¬ tat de Catalunya, sobre el solar d'extensió 330 m2, situat al carrer de Muntades, grafiat en el plànol adjunt, per un termini de cinquanta anys, per tal que hi cons¬ trueixi un equipament per a gent gran, residència o apartaments tutelats i/o centre de dia a través del mutu acord entre ambdues Administracions; practicar les operacions de segregació, agrupació o altres necessଠries per a identificar com a finca independent la que és objecte del dret de superfície; formalitzar l'escriptura pública de constitució del dret de superfície, amb sub¬ jecció a les condicions del document annex, que s'a¬ proven, i amb la reserva, si escau, del dret a explotar el subsòl per part de l'Ajuntament de manera compatible i coordinada amb el projecte tècnic de l'edifici a construir per la Generalitat, en els termes que acordin ambdues institucions; i inscriure el dret de superfície en el Regis¬ tre de la Propietat. S'aproven per unanimitat els dos dictàmens prece¬ dents. Constituir un dret de superfície per un termini de cinquanta anys, a favor de la «Societat Privada Munici¬ pal Barcelona Activa, SA», sobre la parcel·la de terreny d'extensió superficial 11.890 m2, grafiada en el plànol annex, contigua a la seu actual del Districte de Nou Barris, per tal de construir i desenvolupar la primera fase del projecte nomenat Fòrum Nord de Tecnologia, con¬ sistent en la creació d'un espai de divulgació, promoció i transferència tecnològica, d'acord amb les previsions del Pla especial d'ordenació de l'àmbit de l'antic Institut Mental i amb subjecció a les condicions reguladores que figuren en el document annex, i s'aproven; practi¬ car les operacions (Je segregació, agrupació o d'altres necessàries per identificar com a finca independent la NÚM. 26 10-X-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 771 que és objecte del dret de superfície; i formalitzar-lo en escriptura pública. El Sr. Bonet fa avinent la indefinició del govern municipal sobre el projecte avui denominat Fòrum Nord, indefinició que, a juí seu, ha endarrerit les inversions en el Districte de Nou Barris, el qual n'està molt necessitat; i expressa el seu dubte sobre la capacitat de l'Ajunta¬ ment d'afrontar els costos de realització i d'infrastructu¬ ra urbanística i la ulterior despesa corrent de manteni¬ ment. Remarca que avui a la Ciutat hi ha prioritats més importants que el Fòrum Nord: l'organització de la via pública i els problemes de l'enllumenat, camps en els quals l'Ajuntament té unes competències directes. Reconeix, tanmateix, que el projecte presentat fa possibles unes inversions que el Districte necessita i, per això, el seu Grup el valora positivament i opta per l'abstenció, però anuncia un seguiment aprofundit del procés d'execució, al qual, en la seva opinió, s'hauria de fixar un termini. El Sr. Fernández assenyala que la crisi econòmica obliga a establir prioritats en les inversions a la Ciutat i, concretament, al Districte de Nou Barris n'hi ha de molt urgents; i que l'expedient no concreta els compromisos quant a la urbanització de l'entorn i els seus costos; i que, per aquests motius, el seu Grup es decanta per l'abstenció. El Sr. Lucchetti significa que el projecte del Fòrum Nord ve de lluny i el Grup d'Iniciativa li dóna suport, però la proposta d'avui hi introdueix uns canvis no discutits en el si de la Comissió de Govern i, a més, la situació econòmica d'aquest Ajuntament ha canviat i això obliga a reconsiderar-ne la prioritat ja que, segons el seu parer, avui es presenta un projecte massa curt de mires. Pregunta qué s'ha gastat ja fins ara, què costarà la construcció de l'edifici, les instal·lacions, la urbanització de l'entorn i del parc i les expropiacions, i quines seran les despeses ordinàries de funcionament; i anticipa que aquestes indefinicions de l'expedient impedeixen al seu Grup d'emetre un vot favorable, perquè tem que es pugui repetir el cas de Can Masferrer. El Sr. Santiburcio explica que el Fòrum Nord és un equipament que té abast de ciutat i, fins i tot, d'àmbit metropolità; que la part nord de la Ciutat està molt mancada d'aquest tipus d'equipaments, els quals, com indicà en la darrera sessió, poden contribuir eficaçment a la regeneració i reequilibri de la zona; que Nou Barris és el Districte amb el coeficient d'atur més alt de tota la Ciutat, circumstància que està estretament lligada amb el nivell educatiu i professional de la seva població, de manera que la creació d'un centre amb un fort compo¬ nent de difusió tecnològica i formació en noves tecnolo¬ gies (especialment la informàtica) tindrà un impacte' social indiscutible i facilitarà la inserció professional conjuminant, alhora, la política cultural i la política ocu- pacional. Agrega que l'obra té una data d'acabament i un finançament garantit i cert, amb fons comunitaris, en un 50 % (que s'han obtingut gràcies a la petició que cursà aquest Ajuntament el 1991: per tant no veu com ara es pot posar-ne en qüestió l'oportunitat), de manera que deixar de fer el projecte implicaria haver de retornar a la Comunitat Econòmica Europea uns recursos de 455 milions de pessetes, que se li han demanat insis¬ tentment, amb la consegüent pèrdua de credibilitat per a una petició similar que s'ha fet per a la Ciutat Vella, i per a la reivindicació d'una participació més gran dels Ajuntaments en els recursos del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), i també perjudica¬ ria el prestigi d'aquest Ajuntament davant els òrgans comunitaris, els quals recentment han seleccionat el projecte de reforma del Convent de Sant Agustí junta¬ ment amb altres quatre, entre una seixantena de projec¬ tes de tota Espanya. Remarca que el Centre de Can Andalet, al barri del Carmel, promogut pel Sr. Lucchetti, té els mateixos objectius, encara que a escala més reduïda, i serà inaugurat les properes setmanes; i assegura que les obres es faran i el nou equipament podrà començar a funcionar el 1995 amb un compte d'explotació absolu¬ tament equilibrat. Finalment, interpretant l'abstenció com un element positiu, formula una oferta d'informació i diàleg sobre el model de gestió i el contingut del nou equipament. El Sr. Lucchetti no acaba d'entendre la relació entre un equipament de ciutat i el coeficient d'atur del Distric¬ te de Nou Barris; i puntualitza que el seu Grup donà suport a la petició de subvenció formulada a la Comuni¬ tat Europea a condició que se li donessin unes explica¬ cions sobre el Fòrum Nord, que encara no ha rebut. El Sr. Ferreiro indica que el Fòrum Nord, tot i ésser un equipament de ciutat, té una zona d'influència que s'estén a uns 750.000 habitants dels Districtes de Nou Barris, Horta-Guinardó i Sant Andreu i coadjuvarà al reequilibri de la zona nord de la Ciutat; que és, junta¬ ment amb el projecte de Renfe - Meridiana, discutit la darrera sessió, un element fonamental per a la plena inserció del Districte de Nou Barris en el conjunt de la Ciutat en fomentar els desplaçaments dels veïns d'al¬ tres Districtes cap a Nou Barris; i que permetrà la formació tecnològica de 300 joves cada any. El Sr. Alcalde puntualitza que el projecte es discutí a bastament en el Comitè de Govern. El Sr. Lacalle posa en relleu que el dictamen, que s'aprovarà gràcies a l'abstenció dels Grups de l'oposi¬ ció, ha posat en evidència les dificultats en el si de la coalició governant; que, en opinió del Grup Popular, el Districte de Nou Barris ha de rebre la màxima atenció de l'Ajuntament per la complexitat dels problemes que s'hi concentren, però el projecte en debat no s'ha de presentar com una llàntia d'Aladí que els pugui resoldre tots; ara bé, això no obstant, és molt positiu perquè comporta l'estalvi de recursos propis i aprofita la bona imatge de Barcelona. S'aprova el dictamen amb el vot en contra de la Sra. Vintró i dels Srs. Lucchetti, i Vicens i amb l'abstenció dels Srs. Mas, Samaranch, Blasi, Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat, Marcet, Fabregat, Puigdollers, Audet, Olmedo, Alsina, Miquel, Lacalle, Vidal-Quadras, Fernán¬ dez i Àlvarez. Aprovar el Plec de condicions jurídiques i econòmi¬ ques reguladores de la concessió de les obres de cobertura del tram de la Ronda del Mig comprès entre els carrers d'Antoni de Campmany i de Pavia, junta¬ ment amb la construcció d'instal·lacions esportives en el nou espai resultant i la seva explotació en règim de concessió per un termini màxim de cinquanta anys; sotmetre'l a informació pública durant un període de trenta dies; i si no s'hi formulen reclamacions o al·lega¬ cions, convocar concurs públic per a l'adjudicació del contracte. El Sr. Puigdollers recorda que la sessió plenària del mes de gener, el Sr. Truñó s'oferí a presentar un informe sobre la cobertura de la ronda del Mig, cosa 772 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 26 10-X-1993 que encara no s'ha fet. Creu que caldria un pla d'actua¬ ció conjunt que tracti unitàriament tota la problemàtica que planteja la cobertura de tal via, i la configuració de la plaça Cerdà i els seus accessos a fi de no caure en una política de pedaços; i alhora expressa la seva inquietud per unes declaracions de l'Alcaldia on s'afir¬ mava que la cobertura s'hauria de fer sense finança¬ ment municipal. El Sr. Truñó contesta que els Districtes de Sants - Montjuïc i de les Corts i les Àrees de la Via Pública i d'Urbanisme i Medi Ambient han creat un grup de treball i de relació amb els representants de la Coordi¬ nadora de les entitats que promouen la cobertura de la ronda del Mig; que per garantir la coherència de les actuacions tendents a millorar la qualitat de vida al llarg de l'esmentada via, l'Àmbit d'Urbanisme, per mitjà de l'Àrea de Projectes Urbans ha redactat uns criteris que estan damunt una taula de la Comissió de Govern i, si aquesta ho creu pertinent, es podran debatre en la propera sessió plenària. Concreta que l'operació prevista en el dictamen tindrà un cost d'uns 350 milions de pessetes i hi ha la possibilitat que la Diputació i la Generalitat en subven¬ cionin els vessants esportius. La Sra. Perelló significa que el Consell Municipal del Districte de les Corts demanà que la cobertura i millora de l'entorn de la ronda del Mig fos objecte d'un projecte conjunt per als Districtes de Sants - Montjuïc i de les Corts perquè tingui una coherència, però fins ara no¬ més s'han presentat els projectes corresponents a Sants - Montjuïc i això podria interpretar-se com una manca de diligència per part del Districte de les Corts: en conseqüència, ha d'insistir en la redacció del projec¬ te que el seu Districte té demanat a l'Àrea de Projectes Urbans i a l'Àmbit de la Via Pública, perquè es tracta d'una qüestió d'interès per a tota la Ciutat. El Sr. Fernández confia que properament es presen¬ tarà l'informe del Sr. Truñó sobre la cobertura de la ronda del Mig (el qual contindrà calendari, possibles projectes d'execució i fórmules de finançament) per corregir les conseqüències d'haver-se rebutjat el 1988 una moció del Grup Popular que es feia ressò de la problemàtica de la ronda del Mig. Alhora expressa la seva preocupació perquè aquest segon projecte que arriba al Plenari també fa referència al Districte de Sants-Montjúíc i això pot comportar una certa discrimi¬ nació per al Districte de les Corts, sobretot quan de la cobertura resultarà una nova instal·lació esportiva i aquest darrer Districte és l'únic que no ha gaudit de cap inversió esportiva pública els darrers anys i els dos equipaments construïts en tal Districte han estat sufra¬ gáis per la iniciativa privada: per tant, ha de reclamar generositat de l'Ajuntament envers tal Districte. El Sr. Alcalde considera un mèrit haver aconseguit equipaments esportius sense costos públics; i el Sr. Fernández replica que el Districte de les Corts ha quedat sistemàticament marginat de les inversions pú¬ bliques en equipaments esportius i, per això, ell ara en propugna una redistribució. El Sr. Armet precisa que les compensacions urbanís¬ tiques assoliran, en el quadrienni, els 12.500 milions de pessetes, que es concentren en els tres Districtes amb nivell de renda més alt, i això fa necessàries accions de reequilibri; que l'aparcament previst per cobrir una part de la ronda del Mig tindrà un cost zero per a l'erari municipal, igual que l'equipament esportiu que proposa el dictamen en debat, perquè darrera hi ha un club que té prou capacitat i que pot obtenir, a més, subvencions públiques per ampliar les seves instal·lacions; i que d'ara endavant quedaran degudament reflectides en la comptabilitat municipal les diverses compensacions ur¬ banístiques que s'obtinguin i la seva territorialització. El Sr. Santiburcio puntualitza que la qüestió important és que els ciutadans disposin d'instal·lacions esportives i no qui les ha pagades; ara bé, si ha estat el sector privat, millor encara. El Sr. Truñó significa que l'equip de govern té voca¬ ció de servei a tota la ciutat i, per tant, també als veïns de les Corts; que, per això, ha assumit la responsabilitat de millorar la qualitat de vida a l'entorn de la ronda del Mig sense discriminacions i s'ha treballat en la redacció d'un pla director global del qual la Presidenta del Districte està ben al corrent; que la ronda del Mig, que no té un traçat homogeni, permet en determinats llocs fer avançar el procés de cobertura amb fórmules imagi¬ natives (però que no són fàcils ni jurídicament ni tècni¬ cament) sense haver d'esperar el proper quadrienni; que segons els mesuraments del Serveis mediambien- tals, la zona on es produeix el nivell de soroll més alt, és precisament la que és objecte del dictamen en debat i ha estat l'associació de veïns qui ha auspiciat la iniciati¬ va juntament amb el Club Esportiu Mediterrani, que es troba en plena expansió. Subratlla que l'equip de govern té l'obligació de governar per a tota la Ciutat; que a les eleccions es presenten llistes per a tota la Ciutat i, per tant, seria d'una gran miopia política menystenir els veïns de les Corts; que properament se sotmetrà a la consideració plenària un projecte relatiu a la zona compresa entre l'avinguda de Madrid i la Travessera de les Corts; que estan també en estudi els projectes corresponents a la zona de El Corte Inglés i de la plaça de Cerdà, que tenen una gran complexitat tècnica. La Sra. Perelló confia que la reivindicació del Districte de les Corts rebrà el suport de l'Àmbit de la Via Pública i de l'Àrea de Projectes Urbans S'aprova per unanimitat el dictamen anterior. Assessoria de Pressupostos i Comptes Aprovar modificacions de crèdit dins del Pressupost de 1993 (pròrroga de 1992), de conformitat amb la documentació adjunta. S'aprova amb l'abstenció dels Srs. Mas, Samaranch, Blasi, Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat, Marcet, Fa¬ bregat, Puigdollers, Audet, Olmedp, Alsina, Miquel, La- calle, Vidal-Quadras, Fernández i Àlvarez. ÀREA D'ECONOMIA I EMPRESES Constitució del Consorci de Turisme de Barcelona. Aquest punt de l'ordre del dia es concreta en la proposta següent: Aprovar la creació del Consorci de Turisme de Barce¬ lona a sol·licitud del Patronat de Turisme de Barcelona; prosseguir e\ tràmit legal oportú. El Sr. Mas manifesta, d'antuvi, la seva sorpresa perquè els Estatuts del nou Consorci se sotmetin a l'aprovació d'aquest Plenari sense haver estat aprovats prèviament per les altres Entitats consorciades de ma¬ nera que si aquestes hi introduïssin rectificacions, que¬ daria compromès el prestigi d'aquest Consistori. NÚM. 26 10-X-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 773 Comenta que la creació del Consorci no comporta un increment de les dotacions al servei de la promoció econòmica i turística de la Ciutat, sinó que l'increment d'aquesta potencialitat es relega a eventuals subven¬ cions de l'Estat i de la Generalitat i a les aportacions del sector privat, que avui no viu pas el millor moment, mentre que l'Ajuntament, en canvi, acaba estalviant-se recursos en comparació a 1992. Expressa, després, la seva preocupació per l'estat en què es troben determinats projectes indispensables per a la promoció turística de Barcelona en un moment en què els índexs d'ocupació hotelera han baixat a cotes preocupants, tal vegada perquè l'oferta de places s'ha incrementat massa (i malgrat això, encara han d'entrar en el mercat nous hotels), mentre que la demanda no s'ha estimulat prou. Concreta que s'han comès errors en el desenvolupa¬ ment físic de la Fira en optar per una ampliació fora del recinte de Montjuïc (quan dins hi havia encara possibili¬ tats i, sobretot, quan els mitjans tecnològics afavoreixen la concentració en l'espai, en les manifestacions), de manera que s'han estat esmerçant uns recursos que es podrien invertir a Montjuïc; que hi ha una actitud erràtica en la qüestió del Palau de Congressos, sobre el qual no hi ha encara cap decisió clara, a pesar dels recursos enterrats al costat del Port Olímpic, en uns moments en què Barcelona ha d'enfrontar-se a una forta competèn¬ cia de Madrid, que ja té aprovat el projecte del seu Palau de Congressos; que les infrastructures culturals estan patint una paralització molt preocupant; que Bar¬ celona està mancada d'infrastructures que són molt necessàries per a la dinamització turística: no hi ha estació d'autocars i no té, pràcticament, una estació marítima que mereixi tal nom, i el port ha perdut el primer quadrimestre de l'any un 18 % de passatge en relació al mateix període de l'any anterior, raó per la qual proposa que aquest Ajuntament dirigeixi l'oportuna petició a les autoritats portuàries; i que també és imper¬ donable que una companyia d'aviació de bandera esta¬ tal relegui la nostra Ciutat en la seva xarxa de conne¬ xions intercontinentals, decisió que no entén cap operador turístic. Diu, en conclusió, sense que la seva intervenció s'hagi d'interpretar més negativament d'allò que cal, que avui la Ciutat, tot i tenir unes perspectives i unes potencialitats, es troba en una cruïlla en què s'han de prendre unes decisions en les quals està en joc l'èxit fu¬ tur. El Sr. Lacalle expressa, d'antuvi, el suport del seu Grup a la creació del nou Consorci que permetrà unes accions de promoció turística més coordinades i més eficaces que fins ara; i subratlla que cal una major projecció de Barcelona com a centre turístic, financer i de negocis, sobretot quan, per causa de la conjuntura, no s'ha pogut explotar al màxim l'èxit dels Jocs Olím¬ pics. Comenta que s'ha fet un esforç mitjançant la cons¬ trucció i millora de les infrastructures, l'augment de la capacitat hotelera, la construcció del nou aeroport i la millora del port; que ara cal omplir la Ciutat, tanmateix l'ocupació de les places hoteleres ha anat decreixent com reflecteixen els índexs mensuals dels anys 1991, 1992 i 1993, que llegeix, i en els quals ha incidit l'augment de les places hoteleres mentre que el nom¬ bre de visitants ha anat decreixent; i que per tot això, cal donar suport a totes les iniciatives tendents a incrementar-ne el nombre. Abundant en la mateixa argumentació explicita que de 1992 a 1993 les places hoteleres han pujat de 19.991 a 25.641 (la majoria concentrades en hotels de 3, 4 i 5 estrelles) i el nombre d'establiments ha pujat de 129 a 154 (amb una baixa de 3 hotels de 5 estrelles i l'alta de 12 hotels de 4 estrelles i de 13 de 3); que segons les enquestes del Patronat de Turisme de Barcelona, mentre que el 1991 els motius dels viatges a la nostra Ciutat eren el comerç i els negocis en el 53,4 % dels casos, el turisme en un altre 22,4 % i les Fires el 7,8 %, el 1992 aquests percentatges van passar a ésser, respectivament el 53,7, el 20,3 i el 3 per 100; i que la reducció de l'ocupació hotelera s'ha produït malgrat la rebaixa en els preus. Troba bé la creació del Consorci per coordinar les accions de promoció turística de la Ciutat, però creu que cal passar de la teoria a la pràctica perquè d'estu¬ dis i projectes, n'hi ha de molt bons i d'instruments també (el Barcelona Convention Bureau i el Patronat de Turisme fins ara, i el Consorci d'ara endavant), però s'ha desatès la Fira, ja que la Generalitat i l'Ajuntament s'han passat el període 1987-1992 discutint sobre l'am¬ pliació de la Fira (que finalment s'ha decidit fer en el polígon de Pedrosa) i no hi ha encara cap decisió sobre Las Arenas; que mentrestant, en canvi, Madrid està construint un nou palau de congressos i ha ampliat la seva Fira, la qual fa una forta competència a la nostra, que era la primera d'Espanya. Creu que cal: dedicar més atenció a la Fira; fer una tasca de captació de congressos i convencions, per a la qual cosa és indispensable un nou palau; condicionar les instal·lacions portuàries per al trànsit dels grans transatlàntics; garantir una major seguretat ciutadana, cosa que exigeix ampliar la plantilla de la Guàrdia Urbana i dotar-la dels mitjans necessaris; i fer les gestions necessàries perquè els vols intercontinentals que abans sortien del nostre aeroport tornin a fer-ho. Finalment, apunta la conveniència que l'oposició mu¬ nicipal estigui representada en el Comitè Executiu del Consorci. El Sr. Vicens anticipa el vot favorable dels membres del seu Grup al dictamen perquè després de l'esforç dels Jocs Olímpics, la promoció turística, i així figura també en el Pla Estratègic, és un dels objectius priorita- ris de la Ciutat i l'actual estructura del Patronat de Turisme de Barcelona és insuficient, de manera que li sembla molt adient la fórmula del Consorci, perquè tot i haver-hi altres models (com una Taula de coordinació permanent entre tots els sectors), no comportarien uns recursos addicionals, mentre que en el Consorci hi participen l'Ajuntament i la Cambra de Comerç, Indús¬ tria i Navegació a parts iguals i Barcelona Promoció amb un 10 %. Precisa que dels 311 milions del Pressupost del Patronat de Turisme de Barcelona, 198 corresponen a l'aportació municipal i els restants són generats per l'activitat del Patonat, mentre que el Consorci disposarà de 500 milions anuals. El Sr. Truñó indica que el Sr. Lacalle ha donat unes dades que consten en l'expedient, però no n'ha fet una interpretació correcta, perquè en el període 1987-1992 els llits hotelers han passat de 16.000 a 25.000, ara bé quan n'hi havia 16.000, durant els dies d'Alimentària, per exemple, els acompanyants d'un equip de futbol que arribaven a Barcelona s'havien d'allotjar a Salou i el pont aeri havia de muntar vols addicionals perquè les places hoteleres eren insuficients i molt cares. 774 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 26 10-X-1993 Fa avinent que els índexs d'ocupació dels primers sis mesos d'enguany reflecteixen una tendència al creixe¬ ment; que la mitjana d'ocupació hotelera de l'any 1991 era del 67 % i la d'enguany és a l'entorn del 55 % i això, havent-hi un 66 % més de llits, és perquè hi ha més visitants; que tanmateix la recuperació dels índexs d'o¬ cupació no es preveia en el primer any, sinó al cap de tres o quatre, mentre que, per altra banda, l'amortitza¬ ció d'un hotel es calcula en un període de vint-i-cinc anys i, segons els hotelers, amb una ocupació del 50 % els comptes ja surten. Hi afegeix que la situació anterior de demanda afavoria que els preus dels nostres hotels figuressin entre els més cars del continent europeu, però ara les circumstàncies han canviat rotundament i la baixada de preus els ha situat en el nivell que correpon a la nostra Ciutat. Assenyala que el sector públic i el sector hoteler malden per trobar programes d'atracció de visitants: seguint l'experiència de l'Exposició Van Gogh, s'ha comercialitzat fora, per primera vegada, un programa d'assistència a l'Exposició Miró; es promou el turisme de cap de setmana a uns preus fantàstics; i s'estimula també venir a la Ciutat a fer esport a les instal·lacions olímpiques. Remarca que si les places han crescut un 60 % i l'ocupació ha baixat només un 12 % és perquè vénen més turistes. Coincideix amb els representants de l'oposició en la necessitat de tenir equipaments complementaris, però observa que, a pesar de no tenir-los, gràcies a la labor del Barcelona Convention Bureau la nostra Ciutat ocupa avui el setè lloc mundial pel que fa a l'organització de congressos internacionals; ara bé, per reforçar aquesta posició és indispensable disposar d'un Palau de Con¬ gressos com cal, i el Sr. Alcalde s'ha pronunciat en aquest mateix sentit. Confia, per tant, que aquest sigui un dels elements del pacte de treballar per la Ciutat que es respira aquests dies, ja que seria el gran centre de congressos de tot Catalunya i l'haurien d'auspiciar el sector comercial, la Generalitat i l'Estat, en qui posa moltes esperances perquè el nou Ministre de Comerç i Turisme, Javier Gómez Navarro, és un gran amic de Barcelona encara que, oficialment no en té el títol. Pensa, doncs, que caldria un acord polític entre els quatre Grups del Consistori per desenvolupar aquest projecte en el lloc definit, el Port Olímpic, i per desblo- quejar també la qüestió de Les Arenes. Concreta que s'han mantingut contactes amb les companyies navilieres i amb les autoritats portuàries sobre la construcció de l'estació marítima, perquè no es malmetin els esforços anteriors; que mentrestant s'es¬ tan estudiant solucions provisionals, igual que pel que fa al Palau de Congressos (mitjançant la remodelació de l'actualment existent a la Fira); i que Barcelona aspira a tenir un lloc important en la xarxa mundial de ciutats amb un aeroport de tipus A, i ja el comença a tenir en la xarxa europea, perquè els vols europeus que entren a Espanya per Barcelona s'han doblat (de 21 a 43), mentre que els de Madrid han baixat a 33; ara bé això no ha d'impedir recuperar altres destinacions inter¬ continentals significatives. Significa que si el principal motiu de viatjar a Barcelo¬ na és el comerç i els negocis, cal desenvolupar políti¬ ques específiques en aquesta direcció; i que si el segon és el turisme, cal també intensificar l'esforç en aquest camp; que les pernoctacions induïdes per la Fira no han passat del 10 % en el millor del casos i la disminució de l'any passat s'explica perquè fou el punt més baix del cicle (de dotze anys) de rotació dels certàmens firals entre les diverses ciutats espanyoles, mentre que aquest any assolirà el punt més alt, i perquè les instal·la¬ cions firals estigueren durant un llarg període a disposi¬ ció del COOB'92; que els congressos no han compor¬ tat mai ocupacions superiors al 5 %, però amb això no vol negar la necessitat del nou Palau de Congressos, que és necessari per no perdre lloc en el rànking mundial, quan els congressos són cada vegada més sofisticats. Subratlla que l'Ajuntament se sent molt satisfet de la trajectòria i resultats del Patronat de Turisme de Barce¬ lona, però avui cal un instrument més potent encara i el Consorci ho és perquè entre les aportacions de l'Ajun¬ tament i la Cambra i els recursos propis que generi, pot assolir un pressupost de 500 milions, amb l'expectativa d'obtenir-ne altres 400 seguint la lògica del Barcelona Convention Bureau. Puntualitza que el Patronat de Turisme de Barcelona quedarà integrat en el nou Consorci, la gestació del qual ha estat molt laboriosa, però ha tingut un resultat final molt positiu; i que els Estatuts seran debatuts pel Ple de la Cambra de Comerç el proper dia 22, però prèviament ja han estat aprovats per unanimitat pel seu Comitè Executiu i, per tant, hi ha perfecta sintonia entre ambdues institucions, tanmateix, si s'hi introduïssin mo¬ dificacions se sotmetrien a l'aprovació d'aquest Plenari. El Sr. Armet recomana que les intervencions no es desvîin de l'objecte del dictamen fent una anàlisi de la política hotelera. El Sr. Lacalle subratlla que el voluntarisme no basta per resoldre els problemes; que decidir el lloc de l'ampliació de la Fira ha costat sis anys i se n'han esmerçat molts parlant del Palau de Congressos; que la mitjana d'ocupació hotelera d'enguany és el 48 % i no el 55 % en què el Sr. Truñó ha basat la seva argumenta¬ ció i al qual, de moment, no hi ha perspectives d'arribar; que les ciutats que no assoleixen una mitjana del 60 % és perquè no són ciutats de pas obligat; que el 1991 tal mitjana havia arribat a la nostra ciutat al 70 %; que els vols europeus ens interessen, però ens interessen tam¬ bé els que porten visitants del Japó i dels Estats Units, països que, juntament amb Alemanya, són els capda¬ vanters de l'economia mundial; i que recomana a l'e¬ quip de govern que concentri la seva atenció en la Fira, perquè Madrid, tot i estar governada pel seu Partit, no ens guanyi la batalla de les Fires. El Sr. Mas considera que per a la Ciutat en el seu conjunt, aquest és un debat del màxim interès i no veu per què s'ha de constrenyir a la creació del Consorci, que no és res més que un instrument. Fa notar que cap empresari hoteler acceptaria, en condicions normals, el termini d'amortització de vint-i- cinc anys indicat pel Sr. Truñó, és a dir, haver d'esperar vint-i-cinc anys per recuperar la seva inversió; que la suma de les aportacions de l'Ajuntament i de la Cambra no implica un increment de recursos sobre els que avui ja es destinen a la promoció turística; que Madrid, ben segur, deu estar connectada amb totes les ciutats europees per mitjà de la companyia de bandera estatal i alguna altra; i que per als mercats turístics és dramàtic que després dels Jocs Olímpics, una de les primeres decisions de la companyia d'aviació estatal dirigida per membres del Partit Socialista hagi estat suprimir els vols intercontinentals que sortien de Barcelona. Celebra que el Sr. Truñó hagi reconegut que ens NÚM. 26 10-X-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 775 feien falta les coses que ell ha esmentat; ara bé, ell també ha dit que s'havien pres decisions equivocades i que se n'havien deixat de prendre altres que eren indispensables, i sobre això no ha sentit pas cap posicionament de l'equip de govern. El Sr. Clos es congratula del suport unànime de tots els Grups a la creació del Consorci, que es expressió de la col·laboració de l'Ajuntament i la Cambra en un sector crucial per a l'economia de la Ciutat i que ha fet els darrers anys un gran esforç inversor. Referint-se a la Fira, comenta que qui pot ésser acusat de comportament erràtic no és precisament aquest Ajuntament, perquè la seva línia d'acció ha estat ben clara; que la situació de la Fira es mira amb lupa perquè tradueix de manera molt directa la situació econòmica de la Ciutat i així ha passat per èpoques amb resultats molt brillants i per altres amb greus problemes; que en moments d'expansió coincidents amb la conjuntura, no és bo fer extrapolacions directes sobre les necessitats d'espai i equipaments de la Fira; que des de fa un parell d'anys, la Fira viu un procés de cooperació de les tres institucions que hi estan involu¬ crades, Ajuntament, Generalitat i Cambra de Comerç, Indústria i Navegació i juntament amb aquesta darrera ha constituït Fira 2000 per tirar endavant les ampliacions pertinents. Creu que la Fira no ha d'ésser un instrument de confrontació entre partits, sinó de promoció econòmica de la Ciutat; que malgrat els privilegis de què gaudia la Fira de Barcelona en el règim anterior, Madrid té, com València, Sevilla i Bilbao tot el dret a tenir la seva pròpia Fira i la seva competència pot ésser, fins i tot, un factor positiu per a la nostra, els resultats econòmics de la qual no són dolents i que avui és capaç de donar resposta a les necessitats de la indústria i del comerç de la nostra Ciutat. Subratlla que la cooperació de l'Ajuntament i la Cam¬ bra per a promocionar el turisme de Barcelona és una gran idea i comportarà que es doblin els diners que es dediquen a tal finalitat, perquè fins ara la Cambra no hi dedicava diners i a partir d'ara destinarà una suma (198 milions) igual que la de l'Ajuntament, i això és una bona notícia per a la Ciutat; que els futurs responsables del Consorci tenen, a més, la idea de poder aconseguir altres 400 milions i les institucions públiques han d'és¬ ser liberals i deixar-los fer; i que en cas que les altres entitats consorciades introduïssin alguna modificació en els Estatuts que avui s'aprovaran, se sotmetria a la ulterior aprovació d'aquest Plenari. Fa avinent que sobre l'Estació marítima, l'Ajuntament s'ha dirigit a les autoritats portuàries, les quals han assegurat que els treballs s'estan reprenent i la Ciutat podrà disposar d'aquest equipament; que l'Estació d'autobusos és també una necessitat evident de la Ciutat i hi ha en marxa estudis relatius a l'Estació de Nord i a l'Estació de França per resoldre aquest qües¬ tió; que els diners esmerçats en el Palau de Congres¬ sos de la Vila Olímpica estan col·locats físicament sota terra, però no pas econòmicament, perquè la platafor¬ ma del costat de la Marina Seca és una gran inversió i el projecte, que és molt interessant des del punt de vista estètic i de la promoció de la Ciutat, es pot reprendre si es compta amb la cooperació financera de les Adminis¬ tracions competents en el camp de la promoció turísti¬ ca, ja que s'hi havia previst l'aportació de 2000 milions a càrrec de Tour España i altres 2000 a càrrec de la Ge¬ neralitat. Diu, en conclusió, que Barcelona té un potencial turístic reconegut que, gràcies a l'esforç d'aquest Ajun¬ tament i de la Cambra de Comerç i el suport d'altres institucions, es podrà desenvolupar degudament. El Sr. Mas matisa que actualment la Cambra de Comerç ja destina 200 milions a la promoció turística en compliment de la seva llei reguladora; i que el vot de qualitat de l'Alcaldia per desfer els empats no és pas un bon exemple del liberalisme, ja que la demostració de creure-hi seria aportar recursos a la Cambra de Comerç i a la Fundació Barcelona-Promoció perquè els gestionin de la manera més adient. El Sr. Truñó replica que l'Ajuntament fa honor a les seves competències en el camp de la promoció turísti¬ ca; i que la Cambra també tenia l'obligació de posar-hi diners, però no ho feia; ara bé, d'ara endavant ho farà i, per tant, el dictamen comporta 200 milions més per a la promoció turística. S'acorda, per unanimitat, l'aprovació del dictamen de creació del Consorci del Turisme de Barcelona, i dels seus Estatuts. 1 a) Encarregar a la Societat privada municipal Parc Zoològic de Barcelona, SA, la creació i explotació d'un Parc marí, a la parcel·la núm. 5 del Front marítim del Poblenou, cedida en concessió pel Ministeri d'Obres Públiques i Transports a VOSA; i autoritzar-la perquè gestioni l'explotació conjunta amb la del Parc aquàtic que es construirà a la parcel·la núm. 4 confrontant, establint a aquest efecte el conveni corresponent, i creant els òrgans de gestió que es considerin més adequats per les parts, àdhuc una societat mixta o una societat anònima. Complementàriament al dictamen anterior es propo¬ sa també a aquest Consell Plenari: 2a) Autoritzar, exercint funcions de Junta General de Parc Zoològic de Barcelona, SA, la constitució de l'organisme de gestió que s'estimi més convenient per les parts, àdhuc la constitució d'una societat anònima, per tal de gestionar la creació i explotació conjunta entre el Parc marí a instal·lar a la parcel·la núm. 5 del front marítim del Poblenou i el Parc aquàtic a instal·lar a la parcel·la núm 4 confrontant, facultant, a aquest efecte, el Consell d'Administració perquè decideixi so¬ bre aquesta qüestió, i fins i tot elaborar i aprovar els corresponents estatuts. El Sr. Fernández avança el vot favorable dels mem¬ bres del Grup Popular a les propostes precedents per les raons següents: a) perquè el projecte dóna una sortida urbanística als terrenys, per a l'explotació dels quals es constituirà una societat mixta o una societat anònima que s'obligarà a fer les obres necessàries per a la prolongació del passeig marítim i la recuperació de dues platges; b) perquè estableix la connexió del parc de la Ciutadella amb la Barceloneta i permet recuperar una part de l'entorn del Parlament de Catalunya, avui ocupada pel Zoo; c) perquè veu en el dictamen un primer pas vers a la privatització de determinades empreses municipals; d) perquè assegura un determi¬ nat finançament a la remodelació del Zoo terrestre, si bé els estatuts de la nova societat que es creï haurien de garantir un cert control de l'Ajuntament quant a la destinació i als usos dels terrenys i a la política de preus del futur parc; i e) perquè la instal·lació té un indiscutible interès ciutadà. Tanmateix, el preocupa la competència que pugui haver-hi amb l'aquari del Port Vell, motiu pel qual apunta la conveniència de fer un estudi de mercat. 776 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 26 10-X-1993 Suggereix que el nou parc hauria d'incloure un centre educatiu; i que s'hauria de preveure la construcció de l'Institut de Ciències del Mar als voltants. Expressa, finalment, el temor que la Generalitat, que no contribueix al sosteniment del Zoo, pugui posar uns inconvenients al projecte, els quals serien difícilment justificables en vista de la celeritat amb què l'Adminis¬ tració autonòmica ha tractat els altres projectes relatius al Front marítim del Poblenou. El Sr. Puigdollers significa que el Zoo avui existent en el Parc de la Ciutadella està molt lluny del model de zoo vigent en aquest final de segle; i que el projecte que es pugui emprendre en la zona del Besòs ha de complir les condicions següents: a) ha de tenir un objectiu essencial de protecció d'espècies en perill d'extinció; b) ha d'estar lligat amb programes de reproducció i recerca científica; c) ha de tenir una funció pedagògica i cultural; i d) la seva configuració ha de tenir molt present que hi han de viure animals. Observa que, en opinió del seu Grup, el trasllat hauria d'afectar tot el Parc Zoològic; que donat que en la parcel·la núm. 4 està qualificada de zona verda d'ús públic, una manera de compensar la destinació que avui es proposa, podria ésser obrir a l'ús públic la part del Parc de la Ciutadella ocupada pel Zoo; i que el seu Grup es decanta perquè l'explotació es faci per mitjà d'una societat anònima on el capital municipal sigui mi¬ noritari. El Sr. Vicens també anticipa el vot favorable del seu Grup tot comentant que el Zoo té diversos problemes, però entre els més urgents hi ha: 1r.) la construcció d'un nou zoo marí, perquè d'aquí a dos anys l'orca Ulysses tornarà acompanyat d'una femella o de des¬ cendència i això exigeix una inversió de 2.000 milions de pessetes que Parc Zoològic de Barcelona, SA, no està en condicions de fer; i 2n.) la remodelació de les instal·lacions amb una nova orientació que substitueixi l'actual exhibició d'uns animals més o menys exòtics per una presentació segons zones biogeogràfiques. Creu, doncs, urgent la creació d'un nou zoo marí, i pel que fa al sistema de gestió mitjançant una societat anònima, considera que cal garantir el vessant formatiu i educatiu amb unes tarifes reduïdes per a les visites escolars col·lectives i que dedicar una part del cànon a subvencionar les visites d'infants i joves sense recursos. El Sr. Clos destaca el fet que el projecte és molt interessant i resol econòmicament el repte que la Ciutat té, perquè l'associació amb l'empresa privada, a més de la construcció d'un nou zoo marí, permetrà, amb el cànon que s'obtingui, reformar el Zoo de la Ciutadella d'acord amb el concepte més actual de les àrees biotòpiques que reprodueixen les condicions ecològi¬ ques en què viuen els animals. Afegeix que la remode¬ lació farà possible la permeabilització de la Ciutadella i la connexió entre Poblenou i Ciutat Vella i entre les dues àrees de la quarta Universitat situades a una i altra banda del Parc de la Ciutadella. Respecte a la possible competència entre l'aquari del Zoo marí i el del Port Vell, puntualitza que es tracta d'equipaments complementaris perquè les instal·lacions estrelles del Zoo marí són dos estadis l'un per a orques i l'altre per a foques i altres animals marins (amb cabuda de 2.800 i 1.200 persones respectivament) i l'aquari només té una funció d'entreteniment del públic mentre s'espera passar de l'un a l'altre; que el pla de viabilitat del Zoo marí preveu 1.200.000 visitants anuals, i el del aquari del Port Vell 5.000.000. Posa en relleu, finalment, que la implantació d'aquest nou equipament al final de la Diagonal permet estendre fins allà totes les millores del Front marítim; que l'opera¬ ció fa possible la recuperació de dues platges; i que s'està estudiant un projecte que permeti veure el mar des de dins. S'aproven ambdues propostes, la segona en fun¬ cions de Junta General del Parc Zoològic, SA, i es dóna per aprovada aquesta acta en la part que estrictament afecta tal Junta. ÀMBIT D'EDUCACIÓ I CULTURA Negociat de Cooperació Educativa Resolució de reclamacions i aprovació definitiva dels Estatuts a l'Institut Municipal d'Educació. Aquest punt de l'ordre del dia es concreta en la proposta següent: Estimar les al·legacions presentades pel Sr. Antoni Lucchetti i Farré en representació del Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya de l'Ajuntament de Barcelona, i per la Sra. Montserrat Calvo i Vallverdú en representa¬ ció de la Secció Sindical de la Confederació Sindical de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya, contra l'arti¬ cle 10.1) i part dels articles 13.d) i 21.d) del text dels Estatus de l'Institut Municipal d'Educació, aprovat ini¬ cialment a la sessió del Consell Plenari de 30 d'abril de 1993; modificar el redactat dels articles 4, 22.2.1 i 22.8 en els termes expressats en l'informe de l'Àrea d'Edu¬ cació, ateses les al·legacions presentades pel Sr. Con¬ rad Carreras i Barnes en qualitat de delegat de la Secció Sindical d'U.G.T. de l'Ajuntament de Barcelona, i CC.OO.; desestimar, per manca de fonaments legals, vistos els informes de l'Àrea d'Educació, Direcció de Serveis Jurídics i Direcció de Serveis de Personal, la resta d'al·legacions presentades pels al·legants citats i el recurs presentat per la Sra. Núria Pons i Giralt, en representació de l'Agrupació d'Independents de l'Ajun¬ tament de Barcelona, Secció Sindical de CSI-CSIF; aprovar definitivament la constitució de l'Institut Munici¬ pal d'Educació de Barcelona, com a organisme autò¬ nom d'aquest Ajuntament, de caràcter administratiu, creat per l'Ajuntament de Barcelona per al desenvolu¬ pament de les finalitats que es determinen en els presents Estatuts; aprovar definitivament els correspo¬ nents Estatuts, adscriure-li directament per al compli¬ ment dels seus fins, els béns de servei públic i altres drets, d'acord amb allò que estableix l'article 92 del Reglament de Patrimoni dels Ens Locals; dissoldre l'Institut Municipal Avillar Chavorros, el Patronat Munici¬ pal de Guarderies Infantils i la Fundació Pública Escola Massana, fixant la data d'1 de gener de 1994 per a la plena integració d'aquests organismes autònoms al nou Institut, i facultar l'Alcalde per realitzar les actuacions pertinents per a l'efectivitat d'aquest acord. La Regidora d'Educació i Cultura, Sra. Mata, recorda que la creació de l'Institut Municipal d'Educació té com a finalitats: aconseguir la coherència administrativa^ en¬ tre els Serveis, Patronats i Instituts dependents de l'Àrea d'Educació, fer possible l'aplicació a les Escoles i Serveis municipals de la normativa aplicable al sistema educatiu; facilitar la col·laboració en el camp educatiu entre l'Ajuntament i la Generalitat; i avançar vers la creació d'un Consorci o Patronat en el camp escolar entre aquestes dues Institucions. Significa que les prin- NÚM. 26 10-X-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 777 cipals dificultats per a l'aprovació inicial van ésser la funció pública pròpia del nou organisme i la implicació preceptiva de la Generalitat en el nou Institut i s'obvia¬ ren eliminant aquests aspectes de manera que el dicta¬ men fou aprovat per unanimitat. Detalla, tot seguit, el contingut de les al·legacions que hi han presentat durant la fase d'informació pública: l'Agrupació de Funcionaris Independents, la Secció Sindical de Comissions Obreres, la Secció Sindical de la Unió General de Treballadors i el Grup Municipal d'Ini¬ ciativa per Catalunya; i explica l'abast de l'informe del Gabinet Jurídic Central que admet total o parcialment deu de les esmenes presentades amb clàusules explíci¬ tes de salvaguarda dels drets dels funcionaris, i que ha servit per a precisar els circuits de decisió i funciona¬ ment de l'Institut. Assenyala que han estat recollides també en els Estatuts algunes matisacions que ha fet arribar el Grup de Convergència i Unió i la supressió de l'incís final de l'article 3r. referent al Patronat o Consorci Escolar. Comenta que les al·legacions presentades responen a dues motivacions: la primera que l'Institut no s'hi arrogui competències de l'Ajuntament tant pel que fa a la seva actuació com pel que fa a la gestió del seu personal; la segona, que no es minvin els drets dels funcionaris. Fa avinent que coincidint amb ambdues preocupacions, s'han acceptat les al·legacions d'Inicia¬ tiva per Catalunya i dels representants sindicals, però procurant no limitar la capacitat d'actuació de l'Institut respecte a l'aplicació de la Llei d'ordenació general del Sistema educatiu (LOGSE) i a la confecció del Mapa escolar de la Ciutat ni renunciar a la gestió del personal i mirant d'eliminar la discriminació entre els funcionaris municipals i els contractats laborals de cara a la seva possible homologació amb tot el personal de l'ense¬ nyament públic. Remarca que el Consell d'Administració de l'Institut Municipal d'Educació està format per tretze membres: sis representants de l'Ajuntament nomenats per l'Alcal¬ de (dels quals tres seran Regidors), quatre Regidors en representació dels diferents Grups Municipals, una per¬ sona de reconeguda experiència en el camp de l'Edu¬ cació, un representant sindical, i un representant dels treballadors; que aquesta representació garanteix el caràcter municipal del Cçnsell d'Administració de l'Insti¬ tut; que paral·lelament l'Àrea d'Educació queda media¬ titzada i reforçada alhora; que els Estatuts inclouen constants referències a aquest Plenari i a l'Alcalde als quals s'atribueixen les funcions tuïtives que detalla. Tocant als drets del personal, puntualitza que l'Institut pretén que el seu personal pugui gaudir d'una normati¬ va homologable a la del personal del sector públic del sistema educatiu sense perdre cap dels drets dels funcionaris municipals i, per això, queda clar que l'oferta pública d'ocupació serà aprovada per aquest Plenari, el qual té també la facultat d'acordar la separació del servei dels funcionaris; que s'exerceixen per delegació de l'Alcaldia les competències d'aprovació de bases i convocatòria de places, de nomenament de personal i d'incoació d'expedients disciplinaris; i que queda tam¬ bé determinat les facultats i procediment quant a l'apro¬ vació del reglament de règim interior. Finalment, insisteix que la capacitat de gestió del personal és indispensable per al progrés de l'Institut Municipal d'Educació amb plena garantia dels seus drets com a funcionaris municipals i que aquesta gestió serà transparent gràcies a la presència en el Consell esmentat dels representants dels sindicats i dels treba¬ lladors. La Sra. Vintró, després d'expressar la seva sorpresa perquè per al President del Grup de Convergència i Unió el punt principal de l'ordre del dia d'avui sigui la creació del Consorci del Turisme de Barcelona, lamenta que l'Alcaldia no hagi acceptat la seva petició d'ajorna¬ ment del dictamen en debat, especialment quan el Grup de Convergència i Unió ha presentat fora de termini diverses observacions, de les quals ella no ha tingut coneixement previ, i a l'expedient no figura l'infor¬ me del Gabinet Jurídic Central, sinó, tan sols, un infor¬ me de l'Àrea d'Educació amb correccions afegides a mà, de manera que no sap què es presenta realment a aprovació. Agrega que, per tot això i per raons de rigor i seriositat, ella demanava que la resolució de les recla¬ macions i la constitució definitiva de l'Institut s'ajornés un mes més (cosa que no hauria alentit el procés d'estructuració interna), sobretot quan l'Institut no tindrà efectivitat fins a l'1 de gener de 1994. Reitera la posició dei Grup d'Iniciativa per Catalunya favorable al fons del dictamen tot donant per reproduï¬ des les manifestacions fetes la darrera sessió; però considera una falta de respecte institucional l'aprovació definitiva en les condicions que ha indicat, raó formal per la qual no podrà sumar el seu vot a un contingut que comparteix. La Sra. Blasi significa que el Grup de Convergència i Unió ha formulat les petites observacions comentades per la Regidora d'Educació i Cultura, troba correctes els informes de les Àrees de Personal i d'Educació, que en la versió que ha tingut a l'abast no tenien ratllades ni esmenes, i ha estudiat acuradament les al·legacions dels altres Grups i dels representants dels Sindicats i del personal. Posa en relleu que el seu Grup és sensible a les necessitats en la gestió dels centres educatius (perquè puguin acomodar-se millor a les exigències de la LOG¬ SE) de coherència interna entre els diversos centres i serveis i d'una relació de col·laboració, més àgil, amb les altres Administracions, especialment el Departament d'Ensenyament de la Generalitat i veu amb bons ulls la creació del nou Institut tot precisant: a) que els objec¬ tius marcats s'han de posar en pràctica d'acord amb la normativa vigent; b) que diverses qüestions de perso¬ nal (com l'oferta pública d'educació, el reglament disci¬ plinari, les convocatòries i el nomenament de personal) l'Institut les podrà exercir si prèviament li són delega¬ des; i c) que els funcionaris i el personal laboral de l'Ajuntament no perden la seva condició, però queden adscrits a l'Institut. Anuncia que en vista d'aquestes consideracions, el seu Grup votarà favorablement el dictamen. El Sr. Fernández manifesta que el fet d'haver-se acceptat les observacions d'un Grup municipal presen¬ tades fora de termini induïa el Grup Popular a replante¬ jar-se el vot afirmatiu que pensava emetre en aquest dictamen, tanmateix ha optat per mantenir-lo: a) per la transcendència del nou Institut i per coherència amb el plantejament de tendir vers la creació d'un Patronat o Consorci escolar; b) perquè la Regidora ha explicat, encara que genèricament, el contingut i la motivació de tals al·legacions i c) perquè la precipitació i l'acceptació de les al·legacions respon al desig de trobar vies d'entesa amb la Generalitat, les quals, en la seva opinió, són indispensables per al bon descabdellament del nou Institut. Demana finalment que es tinguin per 778 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 26 10-X-1993 reproduïdes en aquesta acta les consideracions que formulà en el debat de l'aprovació inicial. La Sra. Mata contesta que té a la vista els informes de l'Àrea d'Educació i del Gabinet Jurídic Central i no hi sap veure les ratllades i afegitons que s'han esmentat; que una de les modificacions demanades pel Grup de Convergència i Unió és purament de vocabulari i l'altra consisteix en la supressió del text dels Estatuts de la referència a la creació d'un Patronat o Consorci escolar, modificació que coincideix també amb una esmena del Grup de Convergència i Unió, si bé ella en la presenta¬ ció deixa molt clara la voluntat d'avançar en tal di¬ recció. Lamenta que l'aprovació definitiva no pugui ésser per unanimitat atesa la conveniència d'acordar-la abans del començament del nou curs escolar, però espera que el període de rodatge podrà dissipar les reticències que s'han expressat en el curs del debat. El Sr. Alcalde matisa que les gestions encara pen¬ dents perquè l'Institut pugui començar a funcionar l'1 de gener de 1994 no fan possible atendre la petició d'ajornament de la Sra. Vintró. S'aprova el dictamen amb el vot en contra de la Sra. Vintró i dels Srs. Lucchetti i Vicens. ÀREA DE CULTURA Unitat de Serveis Generals Atorgar la Medalla al Mèrit artístic, en la categoria d'Or, al Sr. Francesc Català i Roca, per la qualitat de la seva obra en el camp de la fotografia, la qual ha traduït en imatges bona part de la història de Barcelona. El Regidor de Cultura, Sr. Bohigas presenta el dicta¬ men anterior dient que la vida i obra de Francesc Català i Roca són ben conegudes de tothom i això el dispensa d'explicitar-les davant d'aquest Plenari, tanmateix vol subratllar que la Medalla se li atorga per tres raons: per la gran qualitat cultural i artística de la seva obra, la qual ha seguit l'evolució dels mitjans de comunicació i de la fotografia; per ésser pare de dues generacions de fotògrafs catalans i haver posat en marxa el moviment fotogràfic a Catalunya; i per haver estat un gran divulga¬ dor, per mitjà de la fotografia, de Barcelona, de Catalu¬ nya i dels artistes catalans. El Sr. Vicens abona les raons exposades pel Regi¬ dor de Cultura per justificar la distinció i hi afegeix la extraordinària categoria humana del guardonat, el qual el 1937 ja col·laborà amb el seu pare en la confecció d'un dels cartells més importants de la història de la propaganda política que ha donat la volta al món i en el qual apareixia una creu gammada aixafada per un peu calçat amb una espardenya catalana de vetes negres. El Sr. Samaranch i el Sr. Fernández comparteixen els motius adduïts en les intervencions anteriors per justifi¬ car la distinció. S'aprova per unanimitat. El Sr. Alcalde fa avinent que en la reunió del Consell Municipal Permanent es trobà la sortida adequada a les diverses mocions i precs presentades per a aquesta sessió, excepte la moció del Grup Popular sobre la creació de la Guàrdia Urbana del mar. El Sr. Fernández reconverteix tal moció en una petició de creació d'una Ponència tècnica sobre la prestació de diversos serveis policials, en coordinació o manco- munadament amb altres Municipis, com a conseqüèn¬ cia de les darreres transformancions urbanes produïdes a la Ciutat : la recuperació de les platges, l'entrada en servei de les rondes i la vigilància dels espais verds. El Sr. Torres recull la petició, però pensa que l'estudi ha de tenir un abast metropolità. El Sr. Mas observa que també està per contestar una pregunta del seu Grup sobre com estan les coses després del compromís, pres per l'Alcaldia la setmana passada, de revisar els mitjans de salvament existents en les nostres platges a fi que no hi torni a haver un dissortat accident com el produït fa pocs dies. El Sr. Alcalde hi contesta que s'ha obert una informa¬ ció reservada, les conclusions de la qual es posaran en coneixement dels Regidors, i es prendran tots els determinis que se'n derivin. El Sr. Puigdollers fa constar que el seu Grup no es dóna per satisfet amb el tractament que tingueren en el Consell Municipal Permanent les mocions del seu Grup sobre les tarifes dels serveis funeraris i sobre les condi¬ cions del concurs Llars'93. El Sr. Alcalde contesta, respecte a aquest darrer tema, que a aquestes altures del procediment, no sembla aconsellable variar les condicions del concurs; i el Sr. De Nadal, tocant a la primera qüestió, explica que l'Ordenança Fiscal General estableix l'automàtica ade¬ quació de les ordenances fiscals a la legalitat vigent en la qual, en opinió dels Serveis jurídics, està integrada la sentència que s'invoca en l'escrit convergent; i que l'Institut pot certificar que està complint els requeri¬ ments de tal sentència, tanmateix s'aprofitarà la propera revisió de les Ordenances fiscals per introduir en la dels Serveis funeraris un precepte específic que els reculli. El Sr. Fernández reclama el dictamen jurídic sobre la legalitat de l'aprovació inicial de l'Estudi de detall relatiu a l'edifici de l'INEM construït a l'Estació del Nord, motiu pel qual demana que resti sobre la taula fins la propera sessió la moció del seu Grup sobre l'enderrocament de tal edifici. El Sr. Armet contesta que tal dictamen ja està redac¬ tat i serà tramès als Grups municipals. El Sr. Alcalde, finalment, posa en relleu la transcendèn¬ cia dels temes debatuts en la present sessió; i, pessimis¬ ta de la intel·ligència però optimista de la voluntat, espera que en el període estival l'esperit de bona voluntat, però al mateix temps d'exigència de rigor, s'imposarà i farà possible que el diàleg obri unes portes que fins ara han estat tancades per a aquesta Ciutat. No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presi¬ dència aixeca la sessió a les quinze hores i vint-i-cinc minuts. NÚM. 26 10-X-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 779 Acords Acords de la sessió celebrada el dia 17 de setem¬ bre de 1993 Aprovació de l'acta de la sessió anterior. Despatx d'ofici Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 12 de juliol de 1993 (2653), que defineix les funcions del Comitè de Govern. Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 14 de juliol de 1993 (2708), que designa el Sr. Juli Esteban i Noguera observador del Consell d'Administració de l'Institut Municipal d'Urbanisme. Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 14 de juliol de 1993 (3304), que designa el Sr. Lluís Boada i Domènech membre del Consell d'Administració de l'Institut Municipal de Parcs i Jardins. Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, d'1 de juliol de 1993 (3306), que designa el Sr. Ramon Seró i Esteve membre del Consell d'Administració de l'Institut Municipal d'Assistència Mèdica al Personal Municipal, en substitució de l'll im. Sr. Joan Clos i Matheu. Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, d'1 de juliol de 1993 (3307), que designa el Sr. Ramon Seró i Esteve membre del Consell d'Administració de l'Institut Municipal d'Assistència Sanitària, en substitució de l'll im. Sr. Joan Clos i Matheu. Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 14 de juliol de 1993 (3662), relatiu a l'exercici de les compe¬ tències sancionadores delegades pel Conseller de Go¬ vernació, pel Director General del Joc i l'Espectacle i pel Delegat Territorial del Govern de Barcelona, i a la delegació de les competències que, en virtut de l'article 31 de la Llei 10/1990, de 15 de juny, pertoquen a l'Al¬ caldia. Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, ae 14 de juliol de 1993 (3305), que encarrega determinades funcions al Comissionat per al Paisatge Urbà, li assigna els recursos humans, materials i pressupostaris de la Campanya per a la protecció i millora del Paisatge Urbà, i l'adscriu a l'Àmbit d'Urbanisme i Medi Ambient. Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 14 de juliol de 1993 (3362), que designa els Srs. Simó Aliana i Magrí, Ernest Maragall i Mira, i Oriol Morillo i Cuscó, representants de l'Ajuntament en la Comissió del con¬ veni subscrit amb la Diputació de Barcelona el 20 de març de 1991, per a la gestió i recaptació de les multes de circulació imposades a infractors residents en altres municipis de la província. Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 16 de setembre de 1993 (5513), que nomena el Sr. Simó Aliana i Magrí membre del Consell General de l'Institut Municipal d'Informàtica, en substitució del Sr. Guillem Sánchez i Juliachs. Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 9 de setembre de 1993 (5436), que fixa com a festes locals a celebrar durant 1994 en el terme municipal de Barcelona els dies 19 de març (Sant Josep) i 24 de setembre (festivitat de la Mare de Déu de la Mercè, Patrona de la Ciutat). Ratificare Is decrets de l'Alcaldia, de 10 d'agost de 1993, pels quals es designa membre del Consell Muni¬ cipal: del Districte de Ciutat Vella el Sr. Daniel Venteo i Meléndez, en substitució del Sr. Josep M. Brunet i Sierra (5100); del Districte de les Corts la Sra. Carme Carol i Cañellas, en substitució del Sr. Josep M. Valls i Rusiñol (5101); del Districte de Gràcia el Sr. Humbert Ferrer i Agell, en substitució del Sr. Jordi Casassas i Pons (5117); i del Districte de Sant Martí els Srs. Àngel Rabassa i Pueo, i el Sr. Daniel Fernández i Pons, en substitució, respectivament, de la Sra. Obdúlia Cayuela i Pérez i del Sr. Pedro Sierra i Valencia (5118 i 5119). Ratificar els decrets de l'Alcaldia, de 9 i 30 de juliol, pels quals, respectivament, es nomena membre del Consell Municipal: del Districte de Sants-Montjuïc el Sr. Jordi Prada i Olm, en substitució del Sr. Josep Ahicart i Salvador (4241); i del Districte de Ciutat Vella el Sr. Tomas Porta i Calsina, en substitució del Sr. Emili Flotats i Alvarez (5008). Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 6 de setembre de 1993 (5306), que aprova el Conveni entre l'Ajuntament de Barcelona i la Conselleria de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya, pel qual s'acorda que l'Institut de Prestacions d'Assistència Mèdica al Personal Municipal (PAMEM) prestarà l'assistència sanitària al personal fun¬ cionari de l'Ajuntament de Barcelona en actiu a 31 de març de 1993 i als actuals pensionistes provinents de l'Ajuntament de Barcelona, i a aquells que en el futur tinguin aquesta condició, residents a la Província de Barcelona i que desitgin rebre l'assistència sanitària mit¬ jançant aquesta modalitat. Ratificar els decrets de l'Alcaldia, de 30 de juliol de 1993, pels quals, en virtut de concurs, es nomena: la Sra. Ofèlia Saborido i Gómez Gestor Pressupostari de l'Àrea d'Educació (5002); el Sr. Luis M. Álvarez i Díaz, Cap del Servei d'Informació, Orientació i Defensa del Consumidor (5003), el Sr. Francesc Xavier Pagès i Calvo Cap de la Unitat Operativa d'Expropiacions (5004); la Sra. Rosa Relio i Andreu Cap del Programa de Comunicació i Divulgació de l'Àrea de Cultura (5005); el Sr. Hermenegild Giménez i Riera Director del Complex Esportiu Can Caralleu (5014); el Sr. Eladi Torres i González Cap de la Unitat Operativa de Relació amb els Contribuents (5015); el Sr. Jaume Bosch i Camps Cap de l'Oficina d'Administració de Personal del Servei d'Ex¬ tinció d'Incendis i Salvaments (5016); el Sr. Francesc Sánchez i Romaní Cap de l'Oficina de Topografia (5017) Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 16 de juliol de 1993 (4923), pel qual s'efectua una operació de permu¬ ta financera («swap») d'una part del principal i interes¬ sos de l'emissió de Bons de 30.000 milions de iens, aprovada pel Consell Plenari el 27 de març de 1992, a pessetes; i es dóna al mandat per a realitzar l'operació a Citibank, NA.. Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 16 de juliol de 1993 (4924), pel qual s'efectua una operació de permu- 780 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 26 10-X-1993 ta financera («swap») d'una part del principal i interes¬ sos de l'emissió de Bons de 30.000 milions de iens, aprovada pel Consell Plenari el 27 de març de 1992, a pessetes; i es dóna al mandat per a realitzar l'operació a Bank of Tokyo, Ltd. Ratificar el decret de l'Alcaldia, pel qual s'esmena l'error material produït en el document que indica les formes financeres de l'operació de crèdit per 20.000 milions de pessetes, aprovada pel Consell Plenari el 30 d'abril de 1993, quant a la possibilitat d'amortització voluntària, en el sentit que s'indica. RatificareI decret de l'Alcaldia, de 16 de setembre de 1993 (5451), que aprova que el Grup d'entitats assegu¬ radores de l'emissió de Bons autoritzada pel Consell Plenari el 30 d'abril de 1993 sigui el Banco de Bilbao Vizcaya, SA, el Banco Central Hispano Americano, SA, Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona «La Caixa», i JP Morgan segons l'oferta rebuda, les condicions d'e¬ missió de la qual són les que en tal decret s'especifi¬ quen. Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 30 de juliol de 1993 (5033), pel qual s'aprova el Plec de condicions del contracte per a la prestació de serveis de gestió de l'Operació Fred per un import d'11.999.875 pessetes i es contracta directament la prestació amb Progess, Projectes i Gestió de Serveis Socials, SL. RatificareIs decrets de l'Alcaldia següents, de 13 de juliol de 1993, pels quals: a) S'aprova el Plec de condicions del contracte de prestació de serveis complementaris als equips d'inser¬ ció social del Programa d'Atenció a la pobresa i la marginació per un import de 18.540.075 pessetes i es contracta la prestació amb Progess, Projectes i Gestió de Serveis Socials, SL, (4415). b) S'aprova el Plec de condicions del contracte de manteniment dels aparells del servei d'alarma telefònica del Programa d'Atenció social a la vellesa per un import d'1.397.797 pessetes, i es contracta la prestació amb Eulen, SA, (4417); i c) S'aprova el Plec de condicions del contracte de manteniment dels aparells del servei d'alarma telefònica del Programa d'Atenció social a la vellesa per un import d'1.898.264 pessetes, i es contracta la prestació amb Telecon Catalunya, SA, (4418). Ratificar el text dels convenis següents: A) Amb la Generalitat de Catalunya i l'Institut Munici¬ pal de Promoció Urbanística, SA, per al finançament de les obres de la xarxa arterial de Barcelona: Conveni Ad¬ dicional. B) Amb la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, l'Entitat Metropolitana del Transport i l'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus, per a la implantació d'un siste¬ ma d'informació ciutadana per telèfon a l'àmbit metro¬ polità, i per a la col·laboració en la prestació d'altres serveis d'informació ciutadana. Ratificar, exercint funcions de Junta General d'Infor¬ mació Cartogràfica i de Base, SA, el decret de l'Alcal¬ dia, de 16 de setembre de 1993 (5514), que nomena el Sr. Simó Aliana i Magrí membre del Consell d'Adminis¬ tració de l'esmentada Societat, en substitució del Sr. Guillem Sánchez i Juliachs, designació que es fa pel termini coincident amb l'actual mandat Consistorial 1991-1995; i facultar el President de la Societat i el Secretari General de l'Ajuntament, indistintament, per comparèixer davant notari i elevar a escriptura pública els nomenaments anteriorment relacionats, com també per complir amb els tràmits necessaris per a la seva inscripció en el Registre mercantil, àdhuc la correcció dels errors materials en cas necessari. Ordre del dia COMISSIÓ DE GOVERN RatificareIs acords de la Comissió de Govern, de 10 de setembre de 1993, pels quals s'aproven inicial¬ ment: 1) la delimitació d'una unitat d'actuació que comprèn les finques de la Travessera de les Corts, núms. 312-314, i 316-320, i del carrer de l'Equador, núms. 82 i 84-86, de l'illa definida pels carrers de l'Equador, de la Travessera de les Corts, d'Entença i del Montnegre, en el qual es determina que el sistema d'actuació és el de cooperació; i 2) el Projecte de delimitació de la unitat d'execució que comprèn les finques núms. 24, 24C, 24D, 29-31, 33-37, 39-41, i 43 del carrer de Musitu i núm. 76 del carrer de Bertran té per objecte la cessió i posterior urbanització de la perllongació del carrer de Musitu i l'obertura del vial sense nom per a la seva connexió amb el carrer de Bertran, en el qual es determina que el sistema d'actua¬ ció és el de cooperació. Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 10 de setembre de 1993, pel qual s'aprova inicialment el Projecte d'urbanització, d'iniciativa privada, de la zona lliure al carrer de Josep Estivill, núms. 67-73. ÀMBIT D'ORGANITZACIÓ I ECONOMIA Coordinació de Serveis de Personal AprovaréI Pla d'Incentius a la jubilació voluntària per a 1993 que consta en el document adjunt. Assessoria de Pressupostos i Comptes Aprovar modificacions de crèdit dins del Pressupost de 1993, de conformitat amb la documentació adjunta. ÀMBIT DE LA VIA PÚBLICA Unitat Operativa Administrativa de Circulació i Disciplina Vial Declarar vàlid el concurs celebrat per a la construcció i subsegüent explotació d'un aparcament públic subter¬ rani situat als carrers Hurtado-Espinoi, de conformitat amb el plec de condicions aprovat pel Consell Plenari el 26 de març de 1993; adjudicar la concessió de l'apar¬ cament a Coisa de conformitat amb l'oferta formulada, que proposa, quant a nombre de places mínimes, a construir 128 i, quant a aportació econòmica per plaça, 850.000 pessetes, per un termini de cinquanta anys; i requerir l'adjudicatària perquè constitueixi a la Tresore¬ ria Municipal la garantia definitiva, fixada en el plec de condicions de 125.000 pessetes per plaça a construir, dins dels deu dies hàbils següents al de la recepció NÚM. 26 10-X-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 781 d'aquesta notificació i perquè comparegui a formalitzar el contracte. Declarar vàlid el concurs celebrat per a la construcció i subsegüent explotació d'un aparcament públic subter¬ rani situat a la plaça de Blasco de Garay, de conformitat amb el plec de condicions aprovat pel Consell Plenari el 26 de març de 1993; adjudicar la concessió de l'apar¬ cament a Gecoinsa de conformitat amb l'oferta formula¬ da, que proposa, quant a nombre de places mínimes a construir 215 i, quant a aportació econòmica per plaça, 501.800 pessetes, per un termini de cinquanta anys; i requerir l'adjudicatària perquè constitueixi a la Tresore¬ ria Municipal la garantia definitiva, fixada en el plec de condicions de 125.000 pessetes per plaça a construir, dins dels deu dies hàbils següents al de la recepció d'aquesta notificació i perquè comparegui a formalitzar * el contracte. Declarar vàlid el concurs celebrat per a la construcció i subsegüent explotació d'un aparcament públic subter¬ rani situat al Camp C. F. Guineueta, de conformitat amb el plec de condicions aprovat pel Consell Plenari el 26 de març de 1993; adjudicaria concessió de l'aparcament a Vallehermoso, SA, i GRD Proyectos y Obras, SA, de conformitat amb l'oferta formulada, que proposa, quant a nombre de places mínimes, a construir 327 i, quant a aportació econòmica per plaça, 225.000 pessetes, per un termini de cinquanta anys; i requerir l'adjudicatària perquè constitueixi a la Tresoreria Municipal la garantia » definitiva fixada en el plec de condicions de 125.000 pessetes per plaça a construir, dins dels deu dies hàbils següents al de la recepció d'aquesta notificació i perquè comparegui a formalitzar el contracte. Desestimar les al·legacions presentades pel Gremi de - Garatges de Barcelona dins el període d'informació pública del concurs per a la concessió de l'aparcament públic del carrer de Mandri (entre el carrer Maó i el passeig de la Bonanova), atès que els seus fonaments no dervirtuen el dèficit d'aparcament residencial exis¬ tent en aquesta zona, que es desprèn dels estudis del Pla-programa d'Aparcaments municipals de Barcelona (període 1992-1997), aprovat pel Consell Plenari el 27 de març de 1992. Desestimar les al·legacions presentades pel Gremi de Garatges de Barcelona dins el període d'informació pública del concurs per a la concessió de l'aparcament públic de la plaça de Mossèn Clapés, atès que els seus ? fonaments no desvirtuen el dèficit d'aparcament resi¬ dencial existent en aquesta zona, cosa que es desprèn dels estudis del Pla-programa d'Aparcaments munici¬ pals de Barcelona (període 1992-1997), aprovat pel Consell Plenari el 27 de març de 1992. Desestimar les al·legacions presentades pel Gremi de Garatges de Barcelona dins el període d'informació pública del concurs per a la concessió de l'aparcament públic del passeig de la Zona Franca-carrer de la Mineria, atès que els seus fonaments no desvirtuen el dèficit d'aparcament residencial existent en aquesta zona, tal com es desprèn dels estudis del Pla-programa d'Aparcaments municipals de Barcelona (període 1992- 1997), aprovat pel Consell Plenari el 27 de març de 1992. Desestimar les al·legacions presentades pel Gremi de Garatges de Barcelona dins el període d'informació pública del concurs per a la concessió de l'aparcament públic de la plaça de Montbau, atès que els seus fonaments no dervirtuen el dèficit d'aparcament resi¬ dencial existent en aquesta zona, tal com es desprèn dels estudis del Pla-programa d'Aparcaments munici¬ pals de Barcelona (període 1992-1997), aprovat pel Consell Plenari el 27 de març de 1992. Desestimar les al·legacions presentades pel Gremi de Garatges de Barcelona dins el període d'informació pública del concurs per a la concessió de l'aparcament públic de la plaça del Guinardó, atès que els seus fonaments no desvirtuen el dèficit d'aparcament resi¬ dencial existent en aquesta zona, tal com es desprèn dels estudis del Pla-programa d'Aparcaments munici¬ pals de Barcelona (període 1992-1997), aprovat pel Consell Plenari el 27 de març de 1992. Desestimar les al·legacions presentades pel Gremi de Garatges de Barcelona dins el període d'informació pública del concurs per a la concessió de l'aparcament públic del passeig de la Ciutat de Mallorca, atès que els seus fonaments no desvirtuen el dèficit d'aparcament residencial existent en aquesta zona, tal com es des¬ prèn dels estudis del Pla-programa d'Aparcaments mu¬ nicipals de Barcelona (període 1992-1997), aprovat pel Consell Plenari el 27 de març de 1992. Desestimar les al·legacions presentades pel Gremi de Garatges de Barcelona dins el període d'informació pública del concurs per a la concessió de l'aparcament públic del carrer de Torroella de Montgrí, atès que els seus fonaments no desvirtuen el dèficit d'aparcament residencial existent en aquesta zona, tal com es des¬ prèn dels estudis del Pla-programa d'Aparcaments mu¬ nicipals de Barcelona (període 1992-1997), aprovat pel Consell Plenari el 27 de març de 1992. Desestimar les al·legacions presentades pel Gremi de Garatges de Barcelona dins el període d'informació pública del concurs per a la concessió de l'aparcament públic dels carrers de Pallars-Marià Aguiló, atès que els seus fonaments no desvirtuen el dèficit d'aparcament residencial existent en aquesta zona, tal com es des¬ prèn dels estudis del Pla-programa d'Aparcaments mu¬ nicipals de Barcelona (període 1992-1997), aprovat pel Consell Plenari el 27 de març de 1992. Desestimar les al·legacions presentades pel Gremi de Garatges de Barcelona dins el període d'informació pública del concurs per a la concessió de l'aparcament públic de l'illa delimitada pels carrers de Carreras i Candi, de Sugranyes, de Bacardí i de Canalejas, atès que els seus fonaments no desvirtuen el dèficit d'apar¬ cament residencial existent en aquesta zona, tal com es desprèn dels estudis del Pla-programa d'Aparcaments municipals de Barcelona (període 1992-1997), aprovat pel Consell Plenari el 27 de març de 1992. Desestimar les al·legacions presentades pel Gremi de Garatges de Barcelona dins el període d'informació pública del concurs per a la concessió de l'aparcament públic dels carrers de Sicília-Còrsega, atès que els seus fonaments no desvirtuen el dèficit d'aparcament resi¬ dencial existent en aquesta zona, tal com es desprèn dels estudis del Pla-programa d'Aparcaments munici¬ pals de Barcelona (període 1992-1997), aprovat pel Consell Plenari el 27 de març de 1992. Desestimar les al·legacions presentades pel Gremi de Garatges de Barcelona dins el període d'informació pública del concurs per a la concessió de l'aparcament públic dels carrers del Segre-Sant Adrià, atès que els seus fonaments no desvirtuen el dèficit d'aparcament residencial existent en aquesta zona, tal com es des¬ prèn dels estudis del Pla-programa d'Aparcaments mu¬ nicipals de Barcelona (període 1992-1997), aprovat pel Consell Plenari el 27 de març de 1992. 782 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 26 10-X-1993 ÀMBIT DE DESCENTRALITZACIÓ l RELACIONS CIUTADANES Gerència de l'Àmbit de Descentralització i Relacions Ciutadanes Desestimar l'al·legació presentada per l'll im. Sr. Joan Puigdollers i Fargas, Regidor Portaveu del Grup Munici¬ pal de Convergència i Unió, i aprovar definitivament la modificació de l'Ordenança sobre Llicències d'accés dels vehicles als locals (guals) amb el mateix text aprovat inicialment el passat 22 de juny de 1993. Mocions De l'Alcaldia: Negociat de Transports i Circulació Desestimar les al·legacions presentades pel Sr. Anto¬ nio Cabezas i Martínez com a President de la Junta de Compensació per al desenvolupament de l'Estudi de detall que afecta a l'illa delimitada pels carrers d'Indús¬ tria, de Sicília, de Còrsega i de Nàpols d'aquesta Ciutat i com a Administrador de la Societat Immobiliària Parque Sicília, SA, dins del període d'informació pública contra el Plec de condicions regulador del concurs per a la concessió per a la construcció i explotació del servei públic d'aparcament públic de vehicles situat als carrers de Sicília-Còrsega, vist l'informe emès per la Unitat Operativa de Planejament, que s'adjunta a aquest acord. Unitat Operativa de Tramitació i Documentació Urbanística Aprovar provisionalment la Proposta de modifica¬ cions puntuals del Pla General Metropolità d'ordenació urbana de 1976, i dels Plans especials del Baró de Viver, sector sud de la Trinitat Vella, de les Roquetes i de la Teixonera, sobre terrenys de propietat pública, a les vores de la ronda de Dalt, entre el Nus de la Trinitat i el de Collserola, primera fase, maig 1993, elaborada per IMPUSA; desestimar les al·legacions presentades per la Coordinadora de Amigos de la Plaza de la Vall d'He- bron, pel Sr. Josep Domínguez i Becerril, en representa¬ ció de l'Escola Gravi, SCCL, i pel Sr. Eugenio Izquierdo i Gabriel i d'altres a qui representa, de conformitat amb allò que s'expressa en els informes d'IMPUSA i de l'Àrea d'Urbanisme de 8 de setembre de 1993 que s'annexen a aquest acord; i trametre l'expedient a l'Hble. Conseller de Política Territorial i Obres Públiques per al tràmit de la seva aprovació definitiva. 0 ft f NÚM. 26 10-X-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 783 CONSELL MUNICIPAL PERMANENT Acta de la sessió celebrada el dia 13 de juliol de 1993 i aprovada el dia 14 de setembre de 1993. A la Sala President Lluís Companys de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia tretze de juliol de mil nou- cents noranta-tres, es reuneix el Consell Municipal Per¬ manent sota la presidència de l'll im. Sr. Lluís Armet i Coma. Hi concorren l'll im. Sr. Segon Tinent d'Alcalde, Joan Clos i Matheu, i els ll·lms. Srs. Regidors Guerau Ruiz i Pena, Joaquim de Nadal i Caparà, Antoni Santi- burcio i Moreno, Joan Puigdollers i Fargas, Josep M. Samaranch i Kirner, Jordi Bonet i Agustí, Antoni Marcet i Rocabert, José Alberto Fernández i Díaz, i Antoni Luc- chetti i Farré, assistits, com a Secretari Accidental, pel Sr. Josep L. Tobella i Roca, que certifica. Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Lluís Mata i Remolins. La Presidència obre la sessió a les dotze hores i cinquanta minuts. Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, celebrada el 17 de juny de 1993, l'esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres del Consell; i s'aprova amb la puntualització del Sr. Puigdollers quant a l'abstenció, per reserva de vot, del seu Grup en els convenis b) i c). Es dóna compte dels assumptes següents per al Consell Plenari inclosos a l'ordre del dia: COMISSIÓ DE GOVERN Ratificar els acords de la Comissió de Govern, de 2 de juliol de 1993 pels quals s'aproven: A) Inicialment: 1) l'Estudi de detall d'ordenació dels solars del carrer del Carme, núms. 65-67 i del Peu de la Creu des del seu encreuament amb el carrer de Joa¬ quín Costa fins al carrer dels Àngels, i d'alineacions de la perllongació del carrer d'en Roig; 2) l'Estudi de detall de compensació de volums a la parcel·la situada al carrer de Vilamarí, núms. 75 al 79; 3) l'Estudi de detall d'alineacions i rasants de l'illa compresa entre els car¬ rers del Doctor Joaquín Albarrán, i d'Ardena i el vial d'incorporació a la Ronda de Dalt; 4) el Pla especial d'ordenació del sector Via Augusta-Bonanova «Porta de Sarrià»; 5) el Pla especial d'ordenació del conjunt d'e¬ quipaments situats entre el Parc de l'Oreneta i el carrer Major de Can Caralleu; i 6) l'Estudi de detall d'ordena¬ ció de volums de la finca del carrer de Pedrell, núm. 105 cantonada al passatge de Pujolet, núms. 5-7, i B) Definitivament l'Estudi de detall de reordenació volumètrica de les instal·lacions esportives al carrer de Jorge Manrique - Club Hispano Francés. El Sr. Bonet, referint-se a l'apartat A-3) observa que a l'expedient manca el conveni amb l'IMPU i demana que tal estudi de detall quedi sobre la taula, i el Sr. Fernán¬ dez expressa també reserves per la mateixa causa. Se n'informa favorablement amb l'abstenció, per reser¬ va de vot, dels Srs. Puigdollers, Samaranch, Bonet, Marcet, i Fernández en l'apartat A-3). Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 2 de juliol de 1993 pel qual s'acorda la suspensió pel termini d'un any, de l'atorgament de llicències de parcel·lació de terrenys, d'edificació i d'enderrocament en els àm¬ bits definits en el plànol annex, amb la precisió que resta, també, suspesa la tramitació del planejament especial de concreció del viari bàsic que uneix els carrers de la Mare de Déu dels Reis i de la Farigola. El Sr. Bonet indica que a l'expedient no queda justificada l'ampliació de l'àmbit de la suspensió de lli¬ cències. Se n'informa favorablement amb l'abstenció dels Srs. Puigdollers, Samaranch, Bonet, i Marcet, els quals re¬ serven el seu vot per al Consell Plenari. Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 2 de juliol de 1993 pel qual s'aprova inicialment els Projectes d'Estatuts i Bases d'actuació per a la constitució de la Junta de Compensació de la unitat d'actuació núm. 3 de la «Modificació del Pla General Metropolità per millo¬ res dotacionals al conjunt històric de l'Eixample, de Barcelona», delimitada pels carrers Roger de Flor, Alí Bei, Nàpols i Ausiàs Marc. Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 2 de juliol de 1993 pel qual s'aprova inicialment el Projecte d'urbanització, d'iniciativa privada, de la plaça pública compresa entre els carrers de Valldemossa i de For- mentor. S'informa favorablement sobre els dos dictàmens precedents. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA Regidoria de Programació i Pressupostos Resolució d'eventuals reclamacions i, en aquest cas, aprovació definitiva dels Pressupostos Generals per a 1993. Aquest punt de l'ordre del dia es concreta en la proposta següent: Resoldre les reclamacions presentades durant el pe¬ ríode d'informació pública. Aprovar definitivament les Bases d'Execució i els Pressupostos Generals per a 1993, en els quals es troben integrats: a) El propi de l'Entitat. b) Els dels organismes autònoms municipals de ca¬ ràcter administratiu. c) Els dels organismes autònoms municipals de ca¬ ràcter comercial, industrial, financer o anàlegs. d) Els de les societats mercantils de capital íntegra¬ ment municipal; segons l'aprovació inicial acordada pel Consell Ple de 22 de juny de 1993 amb les esmenes que es recullen en la documentació annexa. El Sr. Clos comenta la resolució de les tres reclama¬ cions presentades durant el període d'informació pública 784 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 26 10-X-1993 dient que s'accepta l'esmena del Grup Popular a la base 25; que les divergències que l'esmentat Grup observa entre les dotacions pressupostàries i les memòries de Barcelona Activa i de l'Institut Municipal de Disminuïts es deuen al canvi de la tècnica comptable quant a la periodificació; que l'esmena de Convergència i Unió incideix sobre aspectes generals de la concepció dels Pressupostos i que l'al·legació presentada per un particu¬ lar no s'accepta perquè la seva pretensió pot tenir cabuda dintre les consignacions generals existents en el Pressupost. Explica tot seguit diverses modificacions tècniques introduïdes sobre la distribució del 0,7 cor¬ reccions d'errors materials i partides ampliables. Se n'informa favorablement amb el vot en contra dels Srs. Puigdollers, Samaranch, Bonet, Marcet, i Fernán¬ dez. ÀMBIT D'URBANISME I MEDI AMBIENT Donar conformitat a l'Informe sobre el Projecte de Pla Territorial de Catalunya elaborat per l'Àmbit d'Urbanis¬ me i Medi Ambient, i acordar la seva tramesa a la Generalitat de Catalunya, com a Plec d'al·legacions de l'Ajuntament de Barcelona a l'esmentat Projecte, d'a¬ cord amb el que s'assenyala a l'article 5è.8 del Decret 397/1984, de 17 de desembre, sobre el procés d'elabo¬ ració del Pla Territorial General. I adherir-se a les al·lega¬ cions que hi ha presentat la Federació de Municipis de Catalunya. El Sr. Armet informa, a bastament, del contingut de les al·legacions municipals al Pla Territorial General de Catalunya, del qual fa una valoració, tot destacant que es caracteritza per una insuficient preocupació pel ree- quilibri de Barcelona i en el seu àmbit metropolità i que més que un Pla pròpiament dit són unes recomana¬ cions per a l'elaboració de les diferents figures, però sense establir unes prioritats. El Sr. Bonet observa que, en tot cas, es tracta d'un marc de referència. Se n'informa favorablement amb l'abstenció, en re¬ serva del seu vot en el Consell Plenari, dels Srs. Puigdollers, Samaranch, Bonet, i Marcet. ÀMBIT D'ORGANITZACIÓ I ECONOMIA Resolució d'expedients de compatibilitat d'acti¬ vitats. Aquest punt de l'ordre del dia es concreta en les tres propostes següents: Autoritzar als Srs. Eduard Cabestany i Català, i Joan Ramon Muset i Obiols la compatibilitat sol·licitada entre la seva activitat municipal i l'exercici de la professió d'enginyer tècnic, excloent del seu exercici el terme municipal de Barcelona per tal d'evitar possibles coinci¬ dències entre l'activitat pública i privada, garantint d'a¬ questa manera l'objectivitat, la imparcialitat i la indepen¬ dència que ha de presidir la seva actuació com a funcionari, i per salvaguardar l'interès públic, que podria sortir perjudicat en cas de produir-se aquella coincidèn¬ cia; tanmateix: la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setma¬ nal vigent a l'Administració Pública, tot de conformitat amb allò que disposen els articles 2, 11 i 12 de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d'Incompatibilitats del personal al servei de l'Administració de la Generalitat, i els articles 322, 329 i 330 del Reglament del Personal al servei de les Entitats locals, aprovat pel Decret 214/ 1990, de 30 de juliol; i per altra banda, la present autorització està condicionada a l'efectiu compliment dels deures públics i a la modificació de la normativa d'Incompatibilitats. Autoritzar als Srs. Joan Josep Artero i Martínez i Raúl García i Aranzueque, la compatibilitat sol·licitada entre la seva activitat municipal i l'exercici de l'activitat privada que cadascun d'ells declara, ja que aquesta activitat no figura compresa entre les causes d'incompatibilitat pre¬ vistes en els articles 2, 11 i 12 de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, sobre Incompatibilitats del personal al servei de l'Administració de la Generalitat, i els articles 322, 329 i 330 del Reglament del Personal al servei de les Entitats locals, aprovat pel Decret 214/1990, de 30 de juliol; si bé la present autorització està condicionada a l'estricte compliment dels seus deures públics i al manteniment de la dedicació a l'activitat privada dintre dels límits establerts per l'article 11 de l'esmentada Llei i article 330 del Reglament citat, i pot deixar-se sense efecte per variació de les circumstàncies relatives als llocs de treball, per modificació del règim d'incompatibi¬ litats, o per interès públic. Autoritzar a la Sra. Delia-Maria Boix i Gràcia, la com¬ patibilitat sol·licitada entre la seva activitat municipal i la de professora associada de la Universitat de Barcelona, per al curs acadèmic 1992-1993, d'acord amb allò que preveu l'article 4.2 de la Llei 21/1987, de 26 de novem¬ bre, d'Incompatibilitats del personal al servei de l'Admi¬ nistració de la Generalitat, i amb les limitacions previstes als articles 5 i 6 de la mateixa Llei, i de conformitat amb els articles 327 i 328 del Reglament del Personal al servei de les Entitats locals, aprovat pel Decret 214/ 1990, de 30 de juliol. Negociat d'Administració de Béns Immobles Aprovar el Plec de condicions que regula la cessió de l'ús d'una part de la primera planta, de superfície útil 1.364 m2, i vestíbul d'accés en planta baixa de la finca de propietat municipal situada en els carrers de les Corts, de Masferrer i d'Eugeni d'Ors, grafiada en el plànol annex, a fi de remodelar els espais i instal·lar-hi una sala polivalent d'ús públic, que gestionarà el distric¬ te de les Corts, i un complex cinematogràfic de gestió privada, que explotarà el cessionari segons la modalitat de multisales dedicades preferentment al cinema d'au¬ tor; declarar l'excepció licitatòria que preveu l'article 275.2.d) de la Llei 8/1987, de 15 d'abril, Municipal i de Règim local de Catalunya; promoure concurrència d'o¬ fertes, de conformitat amb el número 4 del mateix article 275, entre les persones i entitats interessades; i facultar l'Alcaldia per adjudicar el contracte i resoldre les incidències de qualsevol classe que es produeixin en la tramitació de l'expedient. El Sr. Armet explica com s'han resolt les diferents dificultats que plantejava el projecte amb relació al centre escolar existent en l'immoble; i afegeix que la sala polivalent serà utilitzable per les escoles del Distric¬ te de les Corts. El Sr. Fernández considera que el projecte s'ha tramitat amb massa celeritat i expressa les seves reserves més pels antecedents de l'expedient, que no pas per la proposta actual. El Sr. Lucchetti avança, igualment, les reserves del seu Grup. Se n'informa favorablement amb l'abstenció, per re¬ serva de vot, dels Srs. Fernández, i Lucchetti. NÚM. 26 10-X-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 785 Deixar sense efecte la cessió de l'ús a favor de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, del local baixos de la finca núms. 11-13 del carrer Nou de Sant Francesc; i resoldre, com a conseqüència, el conveni de 23 d'abril de 1992 entre el Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya i l'Ajunta¬ ment, per haver estat substituït pel conveni annex formalitzat el 4 de maig de 1993, el contingut del qual es ratifica, relatiu a la utilització per la Federació d'Asso¬ ciacions de Veïns dels local baixos de la finca núms. 6 i 8 del carrer d'Obradors, propietat de Procivesa. Constituir un dret de superfície a favor de la Generali¬ tat de Catalunya, sobre el solar situat al carrer Nou de la Rambla, núms. 187-201, grafiat en el plànol adjunt, per un termini de cinquanta anys, per tal que hi construeixi un equipament per a gent gran, residència o aparta¬ ments tutelats i/o centre de dia a través del mutu acord entre ambdues Administracions; practicar les opera¬ cions de segregació, agrupació o altres necessàries per a identificar com a finca independent l'escriptura públi¬ ca de constitució del dret de superfície; formalitzar l'escriptura pública de constitució del dret de superfície, amb subjecció a les condicions del document annex, que s'aproven, i amb reserva, si escau, del dret a explotar el subsòl per part de l'Ajuntament de manera compatible i coordinada amb el projecte tècnic de l'edificació a construir per la Generalitat, en els termes que acordin ambdues Institucions; i inscriure el dret de superfície en el Registre de la Propietat. Constituir un dret de superfície a favor de la Generali¬ tat de Catalunya, sobre el solar d'extensió 330 m2, situat al carrer Muntades, grafiat en el plànol adjunt, per un termini de cinquanta anys, per tal que hi construeixi un equipament per a gent gran, residència o apartaments tutelats i/o centre de dia a través del mutu acord entre ambdues Administracions; practicar les operacions de segregació, agrupació o altres necessàries per a identifi¬ car com a finca independent la que és objecte del dret de superfície; formalitzar l'escriptura pública de constitu¬ ció del dret de superfície, amb subjecció a les condi¬ cions del document annex, que s'aproven, i amb la reserva, si escau, del dret a explotar el subsòl per part de l'Ajuntament de manera compatible i coordinada amb el projecte tècnic de l'edifici a construir per la Generalitat, en els termes que acordin ambdues institucions; i inscriu¬ re el dret de superfície en el Registre de la Propietat. S'informa favorablement sobre els tres dictàmens precedents. Constituir un dret de superfície per un termini de cinquanta anys, a favor de la «Societat Privada Munici¬ pal Barcelona Activa, SA», sobre la parcel·la de terreny d'extensió superficial 11.890 m2, grafiada en el plànol annex, contigua a la seu actual del Districte de Nou Barris, per tal de construir i desenvolupar la primera fase del projecte nomenat Fòrum Nord de Tecnologia, con¬ sistent en la creació d'un espai de divulgació, promoció i transferència tecnològica, d'acord amb les previsions del Pla especial d'ordenació de l'àmbit de l'antic Institut Mental i amb subjecció a les condicions reguladores que figuren en el document annex i s'aproven; practicar les operacions de segregació, agrupació o d'altres necessàries per a identificar com a finca independent la que és objecte del dret de superfície; i formalitzar-lo en escriptura pública. Se n'informa favorablement amb l'abstenció, per re¬ serva de vot, dels Srs. Puigdollers, Samaranch, Bonet, Marcet, i Fernández. Aprovar el Plec de condicions jurídiques i econòmi¬ ques reguladores de la concessió de les obres de cobertura del tram de la Ronda del Mig comprès entre els carrers d'Antoni de Campmany i de Pavia, junta¬ ment amb la construcció d'instal·lacions esportives en el nou espai resultant i la seva explotació en règim de concessió per un termini màxim de cinquanta anys. Sotmetre'l a informació pública durant un període de trenta dies; i si no s'hi formulen reclamacions o al·lega¬ cions, convocar concurs públic per a l'adjudicació del contracte. Se n'informa favorablement amb l'abstenció dels Srs. Puigdollers, Samaranch, Bonet, i Marcet, pendent d'un estudi més aprofundit de l'expedient. Assessoria de Pressupostos i Comptes Aprovar modificacions de crèdit dins del Pressupost de 1993 (pròrroga de 1992), de conformitat amb la documentació adjunta. Se n'informa favorablement amb l'abstenció dels Srs. Puigdollers, Samaranch, Bonet, Marcet, i Fernández. ÀREA D'ECONOMIA I EMPRESES Constitució del Consorci de Turisme de Barcelona. Aquest punt de l'ordre del dia es concreta en la proposta següent: Aprovar la creació del Consorci de Turisme de Barce¬ lona a sol·licitud del Patronat de Turisme de Barcelona; prosseguir el tràmit legal oportú. Se n'informa favorablement amb l'abstenció dels Srs. Puigdollers, Samaranch, Bonet, i Marcet, que reserven el seu vot per al Consell Plenari. Encarregar a la Societat privada municipal Parc Zoològic de Barcelona, SA, la creació i explotació d'un Parc marí, a la parcel·la núm. 5 del Front marítim del Poblenou, cedida en concessió pel Ministeri d'Obres Públiques i Transports a VOSA; i autoritzar-la perquè gestioni l'explotació conjunta amb la del Parc aquàtic que es construirà a la parcel·la núm. 4 confrontant, establint a aquest efecte el conveni corresponent i creant els òrgans de gestió que es considerin més adequats per les parts, àdhuc una societat mixta o una societat anònima. Se n'informa favorablement amb l'abstenció dels Srs. Puigdollers, Samaranch, Bonet, Marcet, i Fernández, en reserva del seu vot en el Consell Plenari. ÀMBIT D'EDUCACIÓ I CULTURA Negociat de Cooperació Educativa Resolució de reclamacions i aprovació definitiva dels Estatuts a l'Institut Municipal d'Educació. Aquest punt de l'ordre del dia es concreta en la proposta següent: Estimar les al·legacions presentades pel Sr. Antoni Lucchetti i Farré en representació del Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya de l'Ajuntament de Barcelona, i per la Sra. Montserrat Calvo i Vallverdú en representa¬ ció de la Secció Sindical de la Confederació Sindical de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya, contra l'arti¬ cle 10.1) i part dels articles 13.d) i 21 .d) del text dels 786 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 26 10-X-1993 Estatus de l'Institut Municipal d'Educació, aprovat ini¬ cialment a la sessió del Consell Plenari de 30 d'abril de 1993; modificareI redactat dels articles 4, 22.2.1 i 22.8 en els termes expressats en l'informe de l'Àrea d'Edu¬ cació, ateses les al·legacions presentades pel Sr. Con¬ rad Carreras i Barnes en qualitat de delegat de la Secció Sindical d'UGT de l'Ajuntament de Barcelona, i CCOO; desestimar, per manca de fonaments legals, vistos els informes de l'Àrea d'Educació, Direcció de Serveis Jurídics i Direcció de Serveis de Personal, la resta d'al·legacions presentades pels al·legants citats i el recurs presentat per la Sra. Núria Pons i Giralt, en representació de l'Agrupació d'Independents de l'Ajun¬ tament de Barcelona, Secció Sindical de CSI-CSIF; aprovar definitivament la constitució de l'Institut Munici¬ pal d'Educació de Barcelona, com a organisme autò¬ nom d'aquest Ajuntament, de caràcter administratiu, creat per l'Ajuntament de Barcelona per al desenvolu¬ pament de les finalitats que es determinen en els presents Estatuts; aprovar definitivament els correspo¬ nents Estatuts, adscriure-li directament, per al compli¬ ment dels seus fins, els béns de servei públic i altres drets, d'acord amb allò que estableix l'article 92 del Reglament de Patrimoni dels Ens Locals; dissoldre l'Institut Municipal Avillar Chavorros, el Patronat Munici¬ pal de Guarderies Infantils i la Fundació Pública Escola Massana, fixant la data d'1 de gener de 1994 per a la plena integració d'aquests organismes autònoms al nou Institut, i facultar l'Alcalde per realitzar les actuacions pertinents per a l'efectivitat d'aquest acord. Se n'informa favorablement amb l'abstenció del Sr. Fernández. ÀREA DE CULTURA Unitat de Serveis Generals Atorgar la Medalla al Mèrit artístic, en la categoria d'Or, al Sr. Francesc Català i Roca, per la qualitat de la seva obra en el camp de la fotografia, la qual ha traduït en imatges bona part de la història de Barcelona. Se n'informa favorablement. Es dóna tot seguit compte dels convenis següents: A) Amb la Generalitat de Catalunya, relatiu a la conces¬ sió de subvencions per a la 1 a. fase de les obres del complex esportiu Banys Sant Sebastià. B) Amb l'Institut Nacional d'Educació Física de Catalu¬ nya, centre de Barcelona per a la formació, recerca i intercanvi d'informació. Se n'informa favorablement. Ateses les seves atribucions com a Comissió de Comptes, se sotmet, després, a la consideració del Consell Municipal Permanent el assumpte següent: Presentació dels Comptes Generals de l'exercici de 1992. El Sr. Clos dóna compte als reunits del decret de l'Alcaldia, de 21 de juny de 1993, pel qual se sotmeten als diferents Grups Municipals el Compte General del Pressupost de 1992, i els lliura també la Memòria Econòmica 1992 destacant que comporta un canvi substancial en les tècniques comptables que es venien aplicant en l'Administració local, en incloure balanç i compte de resultats, origen i aplicació dels cabals i auditoria externa. Explica el procés de tramitació de l'expedient d'aprovació dels Comptes Generals que s'obre en el període reglamentari de quinze dies en els quals els comptes quedaran a disposició dels diferents Grups i proposa que aquest Consell es torni a reunir el dia 30 del present mes per emetre l'informe que obrirà la fase d'exposició al públic dels esmentats comptes, per tal que puguin ésser sotmesos a l'aprovació definiti¬ va en la sessió plenària del mes de setembre. Els Portaveus dels Grups Popular i de Convergència i Unió accepten la proposta del Segon Tinent d'Alcalde sempre i quan durant el període d'informació pública els representants d'ambdós Grups puguin continuar l'exa¬ men dels comptes. Els presents es donen per assabentats de l'esmentat decret de l'Alcaldia, de 21 de juny de 1993 i per convocats a la sessió que celebrarà aquest Consell Municipal Permanent com a Comissió de Comptes, el proper dia 30 de juliol a les dotze hores i trenta minuts, als efectes establerts a l'article 193.3 de la Llei 39/1988 Reguladora de les Hisendes locals. Tot seguit, es dóna compte de les mocions següents al Consell Plenari: El Sr. Lucchetti protesta perquè prèviament a la sessió no s'han repartit les mocions als representats dels Grups, fet que li impedeix intervenir en el debat amb coneixement de causa; i el Sr. Armet disposa que d'ara endavant, al començament de la sessió les mocions d'un Grup es reparteixin als membres de tots els altres. El Sr. Bonet recorda que a la darrera sessió del Consell Plenari quedà sobre la taula una moció del seu Grup sobre la finca núm. 280 del passeig de Fabra i Puig, propietat de Total Espanya. El Sr. Lucchetti consi¬ dera que debatre aquesta moció pot incidir negativa¬ ment en les negociacions en curs sobre aquesta qües¬ tió i demana que s'ajorni; i el Sr. Armet abona aquesta observació indicant que valdria més posposar-la per als mesos de setembre o octubre; i el Sr. Bonet accepta que quedi novament sobre la taula, si bé creu que caldria fixar un termini a les negociacions. Dels Srs. Lacalle, Fernández Díaz, Vidal-Quadras, i Àlvarez que proposen: Que s'ampliï fins al 31 d'octubre el termini de paga¬ ment de l'impost sobre les activitats econòmiques i que l'equip de govern reconsideri el calendari de cobrament dels diversos tributs municipals per tal d'espaiar-lo al llarg de l'any. El Sr. De Nadal indica que la moció incideix en una temàtica ja debatuda en la darrera sessió plenària i que ja s'admet el pagament fraccionat quan els subjectes passius hagin domiciliat les respectives quotes. El Sr. Bonet demana garanties formals en aquest sentit; i el Sr. De Nadal indica que s'han donat per la via d'una instrucció als serveis de recaptació. Dels Srs. Bonet, Samaranch, i Mas que proposen: Que s'insti el Patronat Municipal perquè: a) faci un ajust, en el sentit que s'indica, de les condicions generals d'adjudicació de la promoció «Llars'94»; b) doni la deguda publicitat a les noves condicions comunicant l'exclusió dels optants que superin els límits fixats; i c) subhasti (amb aplicació del rendi¬ ment a l'execució de polígons per habitatge social) els habitatges de quatre i cinc habitacions adquirits a Olímpic Moll, o alternativament els permuti per altres de més petits i adjudiqui els restants en condicions de preu taxat i límit màxim de sis vegades el salari mínim interprofessional. El Sr. Santiburcio i Moreno comenta que modificar ara els criteris d'adjudicació quan la campanya ja està en marxa, pot crear distorsions i confusions entre els NÚM. 26 10-X-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 787 aspirants a tais habitatges sens perjudici que es puguin revisar tals criteris en futures promocions. El Sr. Bonet recorda que hi ha pendents de contestació dues pre¬ guntes que el seu Grup presentà el 15 d'octubre i el 4 de maig sobre els habitatges adquirits a Port Olímpic, SA, pel Patronat Municipal de l'Habitatge. Dels Srs. Lacalle, Vidal-Quadras, Fernández, i Àlvarez que proposen: Que s'acordi: la nul·litat de l'acord de 17 de juliol de 1992 relatiu a l'estudi de detall del conjunt d'equipa¬ ments de l'estació del Nord; i el subsegüent ender¬ rocament de les edificacions construïdes. El Sr. Armet comenta que segons l'informe jurídic que figura a l'expedient, la majoria absoluta no és exigible per a l'aprovació inicial en ésser acte de tràmit, sinó només per a la definitiva. El Sr. Fernández demana que se li faci arribar còpia de tal informe tot qüestionant la interpretació de la legalitat vigent que s'hi formula. Dels Srs. Colldecarrera, Bonet, i Samaranch, que pro¬ posen: 1) Que es modifiqui l'article 3b), segon paràgraf de l'Ordenança fiscal 3.3 de Serveis Funeraris i Cementiris, per donar compliment a la sentència núm. 54 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, de 3 de febrer de 1993; 2) que es modifiqui també l'epígraf 3 de la Secció Primera de l'annex de l'esmentada Orde¬ nança; i 3) que es traslladin a l'Institut Municipal de Serveis Funeraris instruccions perquè la informació que dóna al ciutadà sigui clara i transparent quant a la voluntarietat d'acceptar o no aquests serveis auxiliars que presta l'esmentat Institut. El Sr. Bonet insisteix en aquesta moció presentada la darrera sessió ja que creu que cal, sense més dilació, un acte administratiu d'acatament de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 3 de febrer de 1993; i els Srs. Armet i De Nadal reiteren que tal sentència ja s'està complint en la pràctica i que la pertinent modificació pot introduir-se dintre de les Orde¬ nances Fiscals de 1994. Dels Srs. Lacalle, Vidal-Quadras, Fernández, i Àlva¬ rez, que proposen: Que s'insti l'equip de govern perquè creï la Unitat Especialitzada del Mar de la Guàrdia Urbana: El Sr. Puigdollers planteja la conveniència, asse¬ nyalada en un prec del seu Grup de tenir un debat sobre la seguretat de les platges. El Sr. Ruiz Pena observa que les accions de salvament semblen més pròpies del Cos de Bombers que no pas de la Guàrdia Urbana. El Sr. Santiburcio creu que convindria encoma¬ nar l'estudi de la qüestió a la Comissió de Seguretat Ciutadana; i el Sr. Fernández pensa que podria consti¬ tuir-se una ponència tècnica dins l'Àmbit de la Via Pública. El Sr. Armet assenyala que les platges barcelo¬ nines estan dotades de sistemes de megafonia que adverteixen els banyistes de les situacions de perill; i indica que el Regidor de la Presidència procurarà fer arribar als respectius Grups les contestacions a les preguntes sobre els serveis de Seguretat a les nostres platges I el Conveni amb la Creu Roja sobre aquesta matèria. No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presi¬ dència aixeca la sessió a les catorze hores i quinze mi¬ nuts. Acta de la sessió celebrada el dia 30 de juliol de 1993 i aprovada el dia 14 de setembre de 1993. A la Sala President Lluís Companys de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia trenta de juliol de mil nou- cents noranta-tres, es reuneix el Consell Municipal Per¬ manent, en sessió extraordinària, sota la presidència de l'll im. Sr. Lluís Armet i Coma. Hi concorren l'll im. Sr. Segon Tinent d'Alcalde, Joan Clos i Matheu, i els ll·lms. Srs. Regidors Guerau Ruiz i Pena, Joaquim de Nadal i Caparà, Antoni Santiburcio i Moreno, Joan Puigdollers i Fargas, Josep M. Samaranch i Kirner, Jordi Bonet i Agustí, Antoni Marcet i Rocabert, José Alberto Fernán¬ dez i Díaz, i Antoni Lucchetti i Farré, assistits com a Secretari Accidental pel Sr. Josep L. Tobella i Roca, que certifica. Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Lluís Mata ¡ Remolins. La Presidència obre la sessió a les dotze hores i trenta-cinc minuts. Ateses les seves atribucions com a Comissió de Comptes, se sotmet a la consideració del Consell Municipal Permanent el assumpte següent, que consti¬ tueix l'únic punt de l'ordre del dia d'aquesta sessió: Informe dels Comptes Generals de l'Ajuntament de Barcelona i dels seus organismes autònoms correspo¬ nents a l'exercici de 1992. Després de la pertinent deliberació, s'acorda, amb l'abstenció, per reserva de vot, dels Srs. Puigdollers, Samaranch, Bonet, Marcet, i Fernández: Informar favorablement sobre el Compte General del Pressupost de l'Ajuntament, dels seus organismes autònoms, i de les Societats mercantils de capital ínte¬ grament municipal, corresponents a l'exercici 1992, en el seu contingut tècnico-comptable; i sotmetre'ls a informació pública de conformitat amb l'article 193.3 de la Llei Reguladora de les Hisendes locals. No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presi¬ dència aixeca la sessió a les dotze hores i quaranta-cinc minuts. 788 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 26 10-X-1993 PERSONAL Concursos i oposicions BASES GENERALS QUE HAN DE REGIR LA CON¬ VOCATÒRIA DE 10 CONCURSOS PER A LA PRO¬ VISIÓ DE 38 LLOCS DE TREBALL (Aprovades per Decret de l'Alcaldia de 7 d'octu¬ bre de 1993) De conformitat amb les Bases Marc, aprovades pel Consell Plenari del dia 22 de juliol de 1988, es convo¬ quen per a la seva provisió pel personal de plantilla d'aquest Ajuntament, els llocs de treball que consten a l'annex, d'acord amb les condicions específiques que s'indiquen en aquest mateix annex per a cadascun d'ells i amb els requisits comuns que es fixen a conti¬ nuació: Pel desenvolupament d'un lloc de treball de nivell superior al nivell del lloc de treball base de la categoria del concursant 0,25 punts A aquests efectes s'ha d'entendre per nivell del lloc de treball desenvolupat, el nivell de complement de destinació efectivament acreditat en la nòmina cor¬ responent, quan es tracti d'un nivell superior al del grau personal consolidat de cada aspirant, i el nivell del lloc de treball ocupat per adscripció o trasllat quan aquest sigui inferior al grau personal que hagi pogut consolidar a la carrera administrativa. 4. Curs de formació i perfeccionament. Es valoraran fins a 2 punts, sempre que tinguin relació directa amb el lloc de treball a cobrir, i es puntuaran, si escau, en funció de les matèries, la durada i l'avaluació. REQUISITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS A part dels requisits addicionals de cada concurs, per a optar a qualsevol convocatòria és necessari pertànyer a la plantilla de l'Ajuntament de Barcelona com a funcionari de carrera o com a contractat laboral, haver-hi prestat un mínim d'un any de serveis actius en propietat o amb contracte laboral indefinit i, si és el cas, haver transcorregut un mínim de 2 anys des de l'última destinació obtinguda per concurs. MÈRITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS 1. Antiguitat. Es valorarà per anys complerts de ser¬ veis, inclosos els serveis previs en altres Administra¬ cions Públiques que hagin estat formalment recone¬ guts, a raó de 0,10 punts i fins a un màxim d'1 punt. 2. Grau personal consolidat. S'avaluarà fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: Per posseir com a grau un nivell superior al del lloc de treball convocat 1 punt Per posseir com a grau el mateix nivell del lloc de treball convocat 0,75 punts Per posseir com a grau un nivell inferior en dos al del lloc de treball convocat 0,50 punts Per posseir com a grau un nivell inferior en quatre al del lloc de treball convocat 0,25 punts 3. Nivell del lloc de treball actualment desenvolupat o, en el seu cas, l'últim desenvolupat, fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: Pel desenvolupament d'un lloc d'igual nivell al del lloc de treball convocat 1 punt Pel desenvolupament d'un lloc de treball inferior en dos nivells al del lloc de treball convocat 0,50 punts JUNTA D AVALUACIÓ Estarà formada pels membres següents: President El Coordinador de Serveis de Personal, com a titular, i el Coordinador o Director de Serveis que per a cada concurs s'indiqui expressament a l'annex, com a su¬ plent. Vocals El Cap de Personal de l'Àmbit al qual pertanyi el lloc de treball objecte de la convocatòria, el Cap de la Unitat o Dependència que per a cada concurs s'indiqui ex¬ pressament a l'annex, i un Tècnic del Centre de Selec¬ ció i Formació de Personal, qui també ostentarà la condició de Secretari de la Junta de Valoració. Representant de la Junta de Personal o del Comitè d'Empresa: Actuaran com a representants de la Junta de Perso¬ nal o del Comitè d'Empresa, els membres que per a cada concurs es relacionin en l'annex. PROCEDIMENT I NORMES GENERALS Els interessats que compleixin les condicions exigides hauran de presentar la sol·licitud, a la qual adjuntaran la relació de mèrits al·legats classificats segons l'ordre d'a¬ questa convocatòria i els documents acreditatius cor¬ responents, al Registre General i en el termini de quinze dies hàbils a comptar de l'endemà de la publicació d'aquesta convocatòria en la Gaseta Municipal. Els requisits i mèrits al·legats pels aspirants s'han d'entendre sempre referits a la data d'acabament de l'esmentat termini. NÚM. 26 10-X-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 789 Per a cada concurs s'ha de presentar una instància i la documentació separada, per a la qual cosa es podrà utilitzar l'imprès normalitzat de què es disposa a l'Oficina d'Informació de Personal i a les seus dels Districtes. En els concursos convocats per a la provisió de més d'un lloc de treball, s'haurà d'especificar en la sol·licitud l'ordre de preferència de cadascun d'ells, i la prioritat per a la seva adjudicació es farà segons la puntuació obtinguda. En cas d'empat en la puntuació, per dirimir- ho s'atendrà l'antiguitat de serveis prestats a la Corpo¬ ració des de l'accés d'incorporació en la plantilla, amb caràcter indefinit. En els casos en què entre els mèrits complementaris s'estableixi la redacció d'un informe o memòria, aquest no podrà excedir de 5 pàgines, excepte en aquells casos en què les bases específiques del concurs determinin un nombre superior de pàgines, donades les característiques del lloc de treball a cobrir. L'informe s'haurà de presentar conjuntament amb la sol·licitud i el curriculum vitae. Per a la valoració dels mèrits, la Junta podrà disposar dels sistemes d'acreditació i de comprovació que con¬ sideri més escaients en cada cas i per a cada tipus de mèrits, podent-se convocar als aspirants per precisar o ampliar aspectes concrets en relació als mèrits al·le¬ gats. Les destinacions adjudicades són irrenunciables. Malgrat això, quan l'aspirant hagi obtingut una plaça en diferents concursos convocats, haurà d'optar per una d'elles dins del termini dels tres dies hàbils següents al de l'exposició en el tauler d'anuncis del Departament de Personal de la proposta de la Junta de Valoració de l'últim concurs en què hagi obtingut la plaça. Per a tot allò no estipulat expressament en aquesta convocatòria, es remetrà al que disposen les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari el dia 22 de juliol de 1988 i la normativa legal i reglamentària cor¬ responent. ANNEX Concurs 497. Cap de la Unitat Operativa de Planeja¬ ment Urbanístic I (Direcció de Serveis de Planejament Urbanístic) (Nivell 26). Concurs 498. Cap de la Unitat Operativa de Planeja¬ ment Urbanístic II (Direcció de Serveis de Planejament Urbanístic) (Nivell 26). Concurs 499. Cap de la Unitat Operativa de Gestió del Sòl (Direcció de Serveis de Gestió Urbanística) (Nivell 26). Concurs 500. Cap de la Unitat Operativa d'Activitats i Seguretat de l'Edificació (Direcció de Serveis de l'Edifi¬ cació i Patrimoni Arquitectònic) (Nivell 26). Concurs 501. Responsable del Projecte de l'Àrea d'Urbanisme (Nivell 24). Concurs 502. 6 Llocs de treball de Responsable de Projecte de l'Àrea d'Urbanisme (Nivell 24). Concurs 503. Responsable del Projecte de l'Àrea d'Urbanisme (Nivell 22). Concurs 504. 11 Llocs de treball de Responsable de Projecte de l'Àrea d'Urbanisme (Nivell 22) Concurs 505. 8 Llocs de treball de Responsable de Projecte de l'Àrea d'Urbanisme (Nivell 20). Concurs 506. 7 Llocs de treball d'Informador d'Ofici¬ nes d'Informació Integrada (Nivell 14). Cap de la Unitat Operativa de Planejament Urba¬ nístic I (Direcció de Serveis de Planejament Ur¬ banístic) Concurs 497 Lloc de treball adscrit a la Direcció de Serveis de Planejament Urbanístic, situat a l'Avda. Príncep d'Astú¬ ries, núm. 61. Nivell 26 i específic de responsabilitat mensual de 87.544 pessetes, segons catàleg vigent (2610X). Funcions principals - Coordinació i seguiment del planejament redactat per iniciativa privada. - Redacció d'estudis de detall, plans especials i altres figures de desenvolupament del P.G.M., d'execució privada. - Anàlisi i tramitació de les iniciatives particulars en matèria d'aparcaments, habitatge, equipaments, ter¬ ciari. - Coordinació dels aspectes jurídics, econòmics i de gestió dels plans desenvolupats pels equips de pla¬ nejament. Requisits addicionals Personal del grup A que pertanyi a la categoria de Tècnic Superior en Arquitectura i Enginyeria o Tècnic d'Administració General o Tècnic Superior en Dret. Mèrits complementaris 1. Titulacions acadèmiques fins a 1 punt, segons el barem següent: Titulacions superiors relacionades amb el lloc de treball, excepte llicenciatura en Ar¬ quitectura, Enginyeria i Dret, per cadascu¬ na fins a 0,50 punts Titulacions mitjanes, relacionades amb el lloc de treball, per cadascuna fins a 0,25 punts 2. Experiència professional fins a 7 punts, segons el barem següent: Participació en la redacció de planejament, fins a 4 punts Experiència en els aspectes jurídics i econòmics del planejament, fins a 3 punts 3. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 4. Característiques personals requerides per al lloc de treball, especialment la capacitat de comandament, organització i responsabilitat, fins a 3 punts. 5. Informe consistent en una proposta sobre funcio¬ nament i criteris d'actuació en relació al lloc de treball objecte de la convocatòria, fins a 3 punts (extensió màxima 5 fulls) Puntuació mínima: 10 punts. Junta de Valoració Vocals complementaris: Sr. Josep M. Alibés i Rovira, Coordinador de Serveis d'Urbanisme, o persona en qui delegui. Sr. Ricard Fayos i Molet, Director de Serveis de Planejament Urbanístic, o persona en qui delegui. Representants de la Junta de Personal o del Comitè d'Empresa: Sr. Romà Torrents i Llanos com a titular, i Sra. Cinta Llorens i Sanz, com a suplent. 790 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 26 10-X-1993 Cap de la Unitat Operativa de Planejament Urba¬ nístic II (Direcció de Serveis de Planejament Urba¬ nístic) Concurs 498 Lloc de treball adscrit a la Direcció de Serveis de Planejament Urbanístic, i situat a l'Avda. Príncep d'Astú¬ ries, núm. 61. Nivell 26 i específic de responsabilitat mensual de 87.544 pessetes, segons catàleg vigent (2610X). Junta de Valoració Vocals complementaris: Sr. Josep M. Alibés i Rovira, Coordinador de Serveis d'Urbanisme, o persona en qui delegui. Sr. Ricard Fayos i Molet, Director de Serveis de Planejament Urbanístic. Representants de la Junta de Personal o del Comitè d'Empresa: Sr. José Tapias i Tebar, com a titular, i Sr. Tomás Tomsem i Mínguez, com a suplent. Funcions principals - Redacció del planejament urbanístic d'iniciativa públi¬ ca en les seves diferents escales: - Modificació del Pla General Metropolità. - Desenvolupament del Pla General Metropolità a través de: - Redacció de plans parcials, especials i de refor¬ ma interior. - Redacció de plans de remodelació, rehabilitació i/o millora de barris. - Redacció d'estudis de detall d'ordenació volu¬ mètrica i/o de concreció d'alineacions. - Estudis sobre normes i ordenances reguladores de l'ús del sòl i edificació. - Redacció d'informes urbanístics en relació a: - Plans i projectes redactats per altres entitats. - Projectes per a l'adquisició de terrenys amb la finalitat d'integrar-los al Patrimoni Municipal del Sòl. Requisits addicionals Personal del grup A que pertanyi a la categoria de Tècnic Superior en Arquitectura i Enginyeria, Tèc¬ nic d'Administració General o Tècnic Superior en Dret. Mèrits complementaris 1. Titulacions acadèmiques fins a 1 punt, segons el barem següent: Titulacions superiors relacionades amb el lloc de treball, excepte llicenciatura en Ar¬ quitectura, Enginyeria i Dret, per cadascu¬ na fins a 0,50 punts Titulacions mitjanes, relacionades amb el lloc de treball, per cadascuna fins a 0,25 punts 2. Experiència professional fins a 7 punts, segons el barem següent: Redacció de planejament descrita en les funcions principals, fins a 5 punts Relació amb organismes municipals rela¬ cionats amb el planejament, especialment els districtes, fins a 1 punt Intervenció en processos de participació pública del planejament, fins a 1 punt 3. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 4. Característiques personals requerides per al lloc de treball, especialment la capacitat de comandament, organització i responsabilitat, fins a 3 punts. 5. Informe consistent en una proposta sobre funcio¬ nament i criteris d'actuació en relació al lloc de treball objecte de la convocatòria, fins a 3 punts (extensió màxima 5 fulls). Puntuació mínima: 10 punts. Cap de la Unitat Operativa de Gestió de Sòl (Di¬ recció de Serveis de Gestió Urbanística) Concurs 499 Lloc de treball adscrit a la Direcció de Serveis de Gestió Urbanística, i situat a l'Avda. Príncep d'Astúries, núm. 61. Nivell 26 i específic de responsabilitat mensual de 87.544 pessetes, segons catàleg vigent (2610X). Funcions principals - Instrucció dels expedients de delimitació d'Unitats d'Actuació i Polígons a desenvolupar pels sistemes de cooperació i compensació. - Tramitació dels expedients derivats dels sistemes d'actuació urbanística per compensació i cooperació. - Tramitació dels expedients de sobrera de vial, i normalització de finques i cessions de vials. - Tramitació d'expedients de reparcel·lació econòmica. Requisits addicionals Personal del Grup A que pertanyi a la categoria de Tècnic Superior en Arquitectura i Enginyeria. Mèrits complementaris 1. Titulacions acadèmiques fins a 1 punt, segons el barem següent: Titulacions superiors relacionades amb el lloc de treball, excepte llicenciatura en Ar¬ quitectura i Enginyeria, per cadascuna fins a 0,50 punts Titulacions mitjanes, relacionades amb el lloc de treball, per cadascuna fins a 0,25 punts 2. Experiència professional fins a 6 punts, segons el barem següent: Procediments derivats de sistemes de compensació i cooperació, fins a 3 punts Tramitació d'instruments urbanístics, fins a 2 punts Comandament de personal, fins a 1 punt 3. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 4. Característiques personals requerides per al lloc de treball, especialment la capacitat de comandament, organització i responsabilitat, fins a 3 punts. 5. Informe consistent en una proposta sobre funcio¬ nament i criteris d'actuació en relació al lloc de treball objecte de la convocatòria, fins a 3 punts (extensió màxima 5 fulls). Puntuació mínima-. 9 punts. Junta de Valoració Vocals complementaris: Sr. Josep M. Alibés i Rovira, Coordinador de Serveis d'Urbanisme, o persona en qui delegui. NÚM. 26 10-X-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 791 Sra. Pilar Figueras i De Diego, Directora de Serveis de Gestió Urbanística. Representants de la Junta de Personal o del Comitè d'Empresa: Sr. Romà Torrents i Llanos, com a titular, i Sra. Montserrat Calvo i Vallverdú, com a suplent. Cap de la Unitat Operativa d'Activitats i Seguretat de l'Edificació (Direcció de Serveis de l'Edificació i Patrimoni Arquitectònic) Concurs 500 Lloc de Treball adscrit a la Direcció de Serveis d'Edificació i Patrimoni Arquitectònic, i situat a l'Avda. Príncep d'Astúries, núm. 61. Nivell 26 i específic de responsabilitat mensual de 87.544 pessetes, segons catàleg vigent (261OX). Funcions principals - Elaboració i tramitació d'ordenances i reglaments i altres disposicions de caràcter general referides a les instal·lacions i activitats de les instruccions per a la seva aplicació. - Proposta de plans i programes generals d'inspecció i d'activitats i instal·lacions a nivell de ciutat i coordina¬ ció amb els districtes. - Informe i vigilància de les mesures de seguretat sobre edificis i activitats. - Coordinació amb el Servei de Bombers de l'Ajunta¬ ment de Barcelona en relació a les sol·licituds de llicències d'obres i activitats. - Emetre informe en les sol·licituds de les llicències d'obres, seguretat i normatives sectorials d'usos i ac¬ tivitats. - Emetre informe relatiu als expedients d'activitats dels districtes a través de la Ponència Tècnica d'Activitats. Requisits addicionals Personal del Grup A que pertanyi a la categoria de Tècnic Superior en Arquitectura i Enginyeria. Mèrits complementaris 1. Titulacions acadèmiques fins a 1 punt, segons el barem següent: Titulacions superiors relacionades amb el lloc de treball, excepte llicenciatura en Ar¬ quitectura i Enginyeria, per cadascuna fins a 0,50 punts Titulacions mitjanes, relacionades amb el lloc de treball, per cadascuna fins a 0,25 punts 2. Experiència professional fins a 6 punts, segons el barem següent: Gestió i tramitació de llicències d'activitats, fins a 1 punt Redacció i tramitació de normes i ordenan¬ ces relatives a activitats, instal·lacions i usos, fins a 2 punts Assessorament tècnic i formació de perso¬ nal tècnic en relació a les activitats i ins¬ tal·lacions sotmeses a llicència, fins a 2 punts Comandament de personal, fins a 1 punt 3. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 4. Característiques personals requerides per al lloc de treball, especialment la capacitat de comandament, organització i responsabilitat, fins a 2 punts. 5. Informe consistent en una proposta sobre funcio¬ nament i criteris d'actuació en relació al lloc de treball objecte de la convocatòria, fins a 3 punts (extensió màxima 5 fulls). Puntuació mínima: 10 punts. Junta de Valoració Vocals complementaris: Sr. Josep M. Alibés i Rovira, Coordinador de Serveis d'Urbanisme, o persona en qui delegui. Sr. Ernest Compta i González, Director de Serveis d'Edificació i Patrimoni Arquitectònic. Representants de la Junta de Personal o del Comitè d'Empresa: Sr. José López i Colell, com a titular, i Sr. Salvador Nadal i Gallego, com a suplent. Responsable de Projecte de l'Àrea d'Urbanisme Concurs 501 Lloc de treball adscrit a l'Àrea d'Urbanisme, i situat a l'Avda. Príncep d'Astúries, núm. 61. Nivell 24 i específic de responsabilitat mensual de 58.638 pessetes, segon catàleg vigent (2421X) Funcions principals - Supervisió tècnica dels expedients administratius. - Supervisar i realitzar informes urbanístics als òrgans auxiliars de l'administració i altres organismes. - Suport als projectes complexos de l'Àrea. - Coordinació amb les diferents Direccions de Serveis de l'Àrea en projectes comuns. - Supervisió, anàlisi i classificació de la documentació. Requisits addicionals Personal del grup A, que pertanyi a la categoria de Tècnic d'Administració General o Tècnic Superior en Dret. Mèrits complementaris 1. Titulacions acadèmiques, fins a 1 punt segons el barem següent: Titulacions superiors relacionades amb el lloc de treball, excepte la llicenciatura en Dret, per cadascuna fins a 0,50 punts Titulacions mitjanes relacionades amb el lloc de treball, per cadascuna fins a 0,25 punts 2. Experiència professional fins a 5 punts, segons el barem següent: Estudi i elaboració dels circuits de tramita¬ ció, amb els impressos i formularis cor¬ responents, en matèria urbanística, fins a . 2 punts Comandament de personal, fins a 1 punt Redacció de dictàmens urbanístics, fins a 1 punt Formació i administració de bases de da¬ des urbanístiques, fins a 1 punt 3. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 4. Característiques personals requerides per al lloc de treball, especialment la capacitat de comandament, organització, autocontrol i responsabilitat, fins a 3 punts. 5. Memòria consistent en una proposta sobre el funcionament i resolució dels expedients de concessió de llicències d'obres i dels mecanismes de disciplina 792 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 26 10-X-1993 urbanística, amb especial consideració dels criteris le¬ gals d'aplicació de la normativa, fins a 3 punts (extensió màxima 5 fulls). Puntuació mínima: 9 punts. Junta de Valoració Vocals complementaris: Sr. Josep M. Alibés i Rovira, Coordinador de Serveis d'Urbanisme, o persona en qui delegui. Sr. Ernest Compta i González, Director de Serveis d'Edificació i Patrimoni Arquitectònic. Sra. Pilar Figueras i de Diego, Directora de Serveis de Gestió Urbanística. Representants de la Junta de Personal o del Comitè d'Empresa: Sr. José López i Colell, com a titular, i Sr. Salvador Nadal i Gallego, com a suplent. 6 Llocs de Responsable de Projecte de l'Area d'Urbanisme Concurs 502 Lloc de treball adscrit a l'Àrea d'Urbanisme, i situat a l'Avda. Príncep d'Astúries, núm. 61. Nivell 24 i específic de responsabilitat mensual de 58.638 pessetes, segon catàleg vigent (2421X) Funcions principals - Coordinar i controlar les directrius arquitectòniques, urbanístiques, de seguretat i activitats dels projectes territorials i temàtics. - Analitzar i impulsar la programació de treball establer¬ ta. - Intervenir en els projectes complexos en coordinació amb els diferents òrgans de l'Àrea o de l'Àmbit. - Supervisió tècnica dels expedients administratius. - Elaboració de les bases tècniques i administratives de les actuacions urbanístiques. Requisits addicionals Personal del grup A que pertanyi a la categoria de Tècnic Superior en Arquitectura i Enginyeria. Mèrits complementaris 1. Titulacions acadèmiques fins a 1 punt, segons el barem següent: Titulacions superiors relacionades amb el lloc de treball, excepte l'exigida per accedir a la categoria, fins a 0,50 punts Titulacions mitjanes relacionades amb el lloc de treball, per cadascuna fins a 0,25 punts 2. Experiència Professional fins a 6 punts, segons el barem següent: Experiència en procediments administratius i tècnics en matèria urbanística, fins a 2 punts Formació i administració de bases de da¬ des urbanístiques i territorials, fins a 2 punts Comandament de personal, fins a 1 punt 3. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 4. Característiques personals requerides per al lloc de treball, especialment la capacitat de comandament, organització, autocontrol i responsabilitat, fins a 3 punts. 5. Informe consistent en una proposta a escollir entre: a) Aplicació informatitzada del Planejament i la Ges¬ tió Urbanística. b) Criteris bàsics d'un Peri. c) Anàlisi i propostes d'actuació sobre edificació existent, qualificacions urbanístiques i demandes del mercat. L'informe serà valorat fins a un màxim de 3 punts (extensió màxima 5 fulls). Puntuació mínima: 8 punts. Junta de Valoració Vocals complementaris: Sr. Josep M. Alibés i Rovira, Coordinador de Serveis d'Urbanisme, o persona en qui delegui. Sr. Ricard Fayos i Molet, Director de Serveis de Pla¬ nejament. Sra. Pilar Figueras i de Diego, Directora de Serveis de Gestió Urbanística. Representants de la Junta de Personal o del Comitè d'Empresa: Sr. Josep Calvet i Simón, com a titular, i Sr. Rogelio Puig i Martí, com a suplent. Responsable de Projecte de l'Àrea d'Urbanisme Concurs 503 Lloc de treball adscrit a l'Àrea d'Urbanisme, i situat a l'Avda. Príncep d'Astúries, núm. 61. Nivell 22 i específic de responsabilitat mensual de 43.289 pessetes, segon catàleg vigent (2220Y). Funcions principals Tramitació dels expedients urbanístics i en especial els que fan referència al desenvolupament del Pla General Metropolità, la seva modificació, plans espe¬ cials, de reforma interior, estudis de detall, etc., tant d'iniciativa pública com privada. Requisits addicionals Personal del grup A que pertanyi a la categoria de Tècnic d'Administració General o de Tècnic Superior en Dret. Mèrits complementaris 1. Titulacions acadèmiques fins a 1 punt, segons el barem següent: Titulacions superiors relacionades amb el lloc de treball, excepte llicenciatura en Dret, per cadascuna fins a 0,50 punts Titulacions mitjanes relacionades amb el lloc de treball, per cadascuna, fins a 0,25 punts 2. Experiència professional fins a 6 punts, segons el barem següent: Experiència en tramitació d'expedients ur¬ banístics, des d'un punt de vista jurídic, fins a 3 punts Experiència en el desenvolupament del Pla General Metropolità, plans especials, de reforma interior, estudis de detall, etc, des d'un punt de vista jurídic, fins a 3 punts 3. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 4. Característiques personals requerides per al lloc de treball, especialment la capacitat de comandament, organització i responsabilitat, fins a 3 punts. NÚM. 26 10-X-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 793 5. Informe consistent en una proposta sobre funcio¬ nament i criteris d'actuació en relació al lloc de treball objecte de la convocatòria, fins a 3 punts (extensió màxima 5 fulls). Puntuació mínima: 9 punts. Junta de Valoració Vocals complementaris: Sr. Josep M. Alibés i Rovira, Coordinador de Serveis d'Urbanisme, o persona en qui delegui. Sr. Ricard Fayos i Molet, Director de Serveis de Planejament Urbanístic. Sra. Pilar Figueras i de Diego, Directora de Serveis de Gestió Urbanística. Representants de la Junta de Personal o del Comitè d'Empresa: Sr. Josep Calvet i Simón, com a titular, i Rogelio Puig i Martín, com a suplent. c) Informe sobre els aspectes més problemàtics en la pràctica del procediment expropiatori. d) Anàlisi i propostes sobre edificació o seguretat i activitats. L'informe serà valorat fins a un màxim de 3 punts (extensió màxima 5 fulls). Puntuació mínima: 9 punts. Junta de Valoració Vocals complementaris: Sr. Josep M. Alibés i Rovira, Coordinador de Serveis d'Urbanisme, o persona en qui delegui. Sr. Ricard Fayos i Molet, Director de Serveis de Planejament Urbanístic. Sra. Pilar Figueras de Diego, Directora de Serveis de Gestió Urbanística. Representants de la Junta de Personal o del Comitè d'Empresa: Sr. Romà Torrents i Llanos, com a titular, i Sra. Elisenda Ortega i Robert, com a suplent. 11 Llocs de Responsable de Projecte de l'Àrea d'Urbanisme Concurs 504 Lloc de treball adscrit a l'Àrea d'Urbanisme, i situat a l'Avda. Príncep d'Astúries, núm. 61. Nivell 22 i específic de responsabilitat mensual de 43.289 pessetes, segon catàleg vigent (2220Y). Funcions principals - Elaboració i tramitació dels expedients urbanístics. - Seguiment de les actuacions urbanístiques en el ter¬ ritori. Requisits addicionals Personal del grup A o B que pertanyi a la categoria de Tècnic Superior en Arquitectura i Enginyeria, Tècnic d'Administració General. Tècnic Superior en Dret o Tècnic Mitjà en Arquitectura i Enginyeria. Mèrits complementaris 1. Titulacions acadèmiques fins a 1 punt, segons el barem següent: Titulacions superiors relacionades amb el lloc de treball, excepte l'exigida per accedir a la categoria, per cadascuna fins a 0,50 punts Titulacions mitjanes, relacionades amb el lloc de treball, excepte l'exigida per accedir a la categoria, per cadascuna fins a 0,25 punts 2. Experiència professional fins a 6 punts, segons el barem següent: Experiència en elaboració i tramitació d'ex¬ pedients urbanístics, fins a 3 punts Experiència en seguiment de les actua¬ cions urbanístiques en el territori, fins a .... 3 punts 3. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 4. Característiques personals requerides per al lloc de treball, especialment la capacitat de comandament, organització i responsabilitat, fins a 3 punts. 5. Informe consistent en una proposta a escollir en¬ tre: a) Criteris bàsics d'un Peri. b) Posició dels Ajuntaments respecte als diferents sistemes d'actuació urbanística. 8 Llocs de Responsable de Projecte de l'Àrea d'Urbanisme Concurs 505 Llocs de treball adscrits a l'Àrea d'Urbanisme, i situats a l'Avda. Príncep d'Astúries, núm. 61. Nivell 20 i específic de responsabilitat mensual de 39.532 pessetes, segons catàleg vigent (2099X). Funcions principals - Aplicació de la normativa urbanística. - Emetre informes tècnics. - Informació i configuració de les dades i documenta¬ ció urbanística. Requisits addicionals Personal del grup B que pertanyi a la categoria de Tècnic Mitjà d'Arquitectura i Enginyeria. Mèrits complementaris 1. Titulacions acadèmiques fins a 1 punt, segons el barem següent: Titulació superior relacionada amb el lloc de treball, fins a 0,50 punts Titulació mitjana relacionada amb el lloc de treball, excepte la requerida per accedir a la categoria, fins a 0,25 punts 2. Experiència professional fins a 5 punts, segons el barem següent: Informes urbanístics, fins a 2 punts Informes de llicències d'obres i/o activitat o expropiacions, fins a 2 punts Comandament de personal, fins a 1 punt 3. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 4. Característiques personals requerides per al lloc de treball, especialment la capacitat de comandament, organització, autocontrol i responsabilitat, fins a 3 punts. 5. Informe consistent en una proposta a escollir en¬ tre: a) Sistemes d'informació urbanística i territorial. b) Sistemes de resolució d'un expedient d'obres i/o activitats. 794 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 26 10-X-1993 c) Informe sobre tràmits expropiatoris i d'enderrocs. L'informe serà valorat fins a un màxim de 3 punts (extensió màxima 5 fulls). Puntuació mínima: 8 punts. Junta de Valoració Vocals complementaris: Sr. Josep M. Alibés i Rovira, Coordinador de Serveis d'Urbanisme, o persona en qui delegui. Sr. Ernest Compta i González, Director de Serveis d'Edificacions i Patrimoni Arquitectònic. Sra. Pilar Figueras i de Diego, Directora de Serveis de Gestió Urbanística. Representants de la Junta de Personal o del Comitè d'Empresa: Sr. Antonio Morales i Del Campo, com a titular, i Sra. Isabel Gutiérrez i Nogales, com a suplent. 7 Llocs de treball d'Informador d'Oficines d'Infor¬ mació Integrada Concurs 506 Llocs de treball adscrits a l'Àrea d'Hisenda, i situats a la plaça de Sant Miquel, planta 1a. Nivell 14 i específic de responsabilitat mensual de 5.095 pessetes segons catàleg vigent (1424S). Funcions principals - Atenció telefònica a les demandes d'informació i gestió dels ciutadans en relació a la Hisenda Munici¬ pal. - Coordinació amb els telèfons 900.30.10.30 i 010 en gestions d'Hisenda. - Preparació de respostes a la correspondència del ciutadà (queixes, suggerències, informacions...) que no corresponguin específicament a altres dependèn¬ cies de l'Àrea. - Preparació d'indicadors de quantitat i qualitat. - Preparació de material informatiu tributari (dossiers, guies, calendaris de treball). - Gestió de la informació tributària de l'Audiotext i els autoserveis de l'Ajuntament. Requisits addicionals Personal que pertanyi als grups C o D (excepte el personal que pertanyi a les classes de Guàrdia Urbana o Servei d'Extinció d'Incendis i Salvament). Mèrits complementaris 1. Categoria fins a 1 punt, segons el barem se¬ güent: Administratiu d'Administració General o Tècnic Auxiliar d'Activitats Socials 1 punt Auxiliar d'Administració General o Auxiliar Pràctic de Serveis Socials, Educatius i Cul¬ turals 0,50 punts 2. Titulacions acadèmiques fins a 1 punt, segons el barem següent: FP 2n grau (branca administrativa) 0,50 punts Altres titulacions rellevants per a l'exercici del lloc de treball, per a cadascun fins a .. 0,50 punts 3. Experiència professional fins a 6 punts, segons el barem següent: Informació i atenció al públic, fins a 2 punts Tractament i difusió de la informació, fins a 2 punts Informació i tramitació de tributs munici¬ pals, fins a 2 punts 4. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 5. Característiques personals requerides per al lloc de treball i especialment la capacitat de relació amb el públic, capacitat de treball en equip i facilitat d'expres¬ sió verbal i escrita, fins a 3 punts. Puntuació mínima: 9 punts Junta de valoració Vocals complementaris: Sr. Simó Aliana i Magrí, Director d'Hisenda, o persona en qui delegui. Sr. Eladi Torres i González, Cap de la Unitat Operati¬ va de Relació amb els Contribuents, o persona en qui delegui. Representants de la Junta de Personal o del Comitè d'Empresa: Sr. Pere Meroño i Cadena, com a titular, i Sra. Isabel Gutiérrez i Nogales, com a suplent. I NÚM. 26 10-X-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 795 ANUNCIS Notificacions En compliment d'allò que disposa l'article 80 de la Llei de Procediment Administratiu i en relació amb l'expe¬ dient tramitat pel Departament Jurídico-administratiu de l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona amb el número 9690/91, sobre la Proposta de Caducitat de la parada núm. 1 bis del mercat municipal de la Vall d'Hebron, es notifica al seu titular, el Sr. Manuel Botanas i Ventura, a l'últim domicili conegut del qual han estat refusades les notificacions que li han estat dirigides, la proposta de resolució que es transcriu tot seguit. D'acord amb el que estableix l'article 137.1 de la Llei de Procediment Administratiu, li notifico que en l'expe¬ dient sancionador instruït amb el número de referència, s'ha formulat la Proposta de Resolució següent: «Imposar al Sr. Manuel Botanas i Ventura, titular de l'autorització d'ús de la parada núm. 1 bis del mercat municipal de la Vall d'Hebron, la sanció de pèrdua de l'autorització d'ús de l'esmentada parada, conforme al que disposa l'article 92.B.C) de l'Ordenança Municipal de Mercats, per comissió de la falta greu assenyalada a l'article 90.i) i j) de l'Ordenança que s'aplica (per subar- rendament del lloc de venda); declarar caducada l'es¬ mentada autorització i vacant la parada citada.» En el termini de vuit dies comptats a partir de l'ende¬ mà de la publicació d'aquest anunci podrà al·legar tot el que consideri convenient per a la seva defensa. Trans¬ corregut aquest termini, la transcrita proposta de resolu¬ ció, juntament amb les actuacions, serà elevada a l'òrgan al qual correspongui dictar la resolució del present expedient. Barcelona, 29 de juliol de 1993. El Secretari General accidental, Josep Lluís Tobella i Roca. rADMINISTRACIÓ I SUBSCRIPCIÓ: GASETA MUNICIPAL Plaça de Sant Jaume, 3a. planta • B. 1.8: