SUMARI
Consell Plenari Nomenament membres del Consell d'Adminis-
Acta sessió 15-X-1993 96>4 tració de l'Institut Municipal d'Educació .... 997
Acords sessió 26-XI-1993 9/'8 Designació membres membres de l'Institut Muni¬
cipal d'Educació 997
Disposicions Generals Designació Vice-president de l'Institut Municipal
Acords dels òrgans de govern d'Educació 998
Estructura orgànica de l'Administració Executiva Designació membre del Consell d'Administració
del Districte de Nou Barris 96i4 de l'Institut Municipal d'EducacióDesignació
Estructura orgànica de l'Administració Executiva vocal del Consell Tributari 998
del Districte de Sant Andreu 96S8
Estructura orgànica de l'Administració Executiva Disposicions d'interès per a l'Ajuntament
del Districte de Sant Martí 96)2 Novembre 1993 999
Cartipàs Consell Municipal Permanent
Designació vocal del Consell Tributari 96)7 Acta sessió 13-X-1993 1000
Nomenament Regidor d'Esports i Turisme .... 96)7
Designació Presidenta de l'Institut Municipal d'E¬ Anuncis
ducació do Barcelona 96)7 I andas da la Junta Arhitral 10D4
AjuntamentV de Barcelona
Núm. 34 / Any LXXX 30 de desembre de 1993
964 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-XII-1993
CONSELL PLENARI
Acta de la sessió celebrada el dia 15 d'octubre de
1993 i aprovada el dia 26 de novembre de 1993
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de
Barcelona, el dia quinze d'octubre de mil nou-cents
noranta-tres, es reuneix el Consell Plenari, en sessió
ordinària, sota la presidència de l'Excm. Sr. Alcalde
Pasqual Maragall i Mira. Hi concorren els ll·lms. Srs.
Tinents d'Alcalde Lluís Armet i Coma, Joan Clos i
Matheu, i Eulàlia Vintró i Castells, i els ll·lms. Srs.
Regidors Marta Mata i Garriga, Joaquim de Nadal i
Caparà, Juan José Ferreiro i Suàrez, Joan Torres i
Carol, Antoni Santiburcio i Moreno, Enric Truñó i Laga¬
res, Albert Batlle i Bastardas, Guerau Ruiz i Pena, Xavier
Valls i Serra, Oriol Bohigas i Guardiola, Carolina Homar i
Cruz, Núria Gispert i Feliu, Francesc Narváez i Pazos,
Joan Fuster i Sobrepere, Xavier Casas i Masjoan, Fran¬
cesc Trillas i Jané, Josep M. Vegara i Carrió, Antoni
Lucchetti i Farré, Francesc Vicens i Giralt, Josep Cami¬
nal i Badia, Artur Mas i Gavarró, Josep M. Samaranch i
Kirner, Sara M. Blasi i Gutiérrez, Jordi Bonet i Agustí,
Joan Colldecarrera i Ortiz, Teresa Perelló i Domingo,
Fèlix Amat i Parcerisa, Antoni Marcet i Rocabert, Daniel
Fabregat i Llorente, Modest Batlle i Girona, Joan Puig-
dollers i Fargas, Joan Antoni Audet i Novell, Josep L.
Olmedo i López, Jaume Alsina i Oliva, Antoni Miquel i
Cerveró, Enric Lacalle i Coll, Aleix Vidal-Quadras i Roca,
José Alberto Fernández i Díaz, Emilio Álvarez i Pérez,
assistits per I'll Im. Sr. Secretari General, Jordi Baulies i
Cortal, que certifica.
Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Lluís Mata i
Remolins.
Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidèn¬
cia obre la sessió a les deu hores i trenta-cinc minuts.
Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior,
celebrada el 17 de setembre de 1993, l'esborrany de la
qual ha estat tramès a tots els membres del Consistori; i
s'aprova.
El Sr. Lacalle planteja, com a qüestió d'ordre, el fet
que entre la convocatòria i la celebració d'aquesta
sessió, els membres del Consistori no han disposat
dels vuit dies reglamentaris per a poder estudiar els
assumptes: demana, doncs, que en sessions futures
l'oposició pugui disposar del temps necessari per a
desenvolupar eficaçment la seva funció.
El Sr. Alcalde respon que s'ha consagrat una pràctica
de comptar el termini dels vuit dies esmentat de diven¬
dres a divendres, que és potser qüestionable, però fins
ara no havia provocat problemes; i que tractarà d'instru¬
mentar les coses de manera que s'acostin a la deman¬
da del Grup Popular.
Ei Sr. Fernández matisa que, en tot cas, la Llei
especial de Barcelona ha de prevaler sobre les pràcti¬
ques tradicionals.
En el despatx d'ofici el Consell Plenari acorda:
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 6
d'octubre de 1993 (6191), que nomena el Sr. Joan
Ignasi Sans i Pascual Gerent de Publicacions i Edicions.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 6
d'octubre de 1993 (6192), que aprova les Normes de
funcionament intern dels Consells Assessors dels Ar¬
xius Municipals de Districte.
Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia, de 23
de setembre i 8 d'octubre de 1993 (6247 i 5137), pels
quals s'aproven sengles expedients de generació de
crèdit per ingressos
Ratificar els decrets de l'Alcaldia, de 4 d'octubre de
1993, pels quals, en virtut de concurs, es nomena: el
Sr. Miquel Casas i Florenza Cap de la Divisió de Serveis
Tècnics del Districte de Sarrià-Sant Gervasi (5884); els
Srs. Rodolfo Hoyuelos i Cámara i Josep M. Raya i Cobo
Cap de la Divisió de Serveis Personals dels Districtes de
Ciutat Vella i de Gràcia respectivament (5885); i el Sr.
José Manuel Millé i Galán Cap del Programa de Rehabi¬
litació del Poble-sec.
El Sr. Puigdollers creu que el coneixement del català
s'hauria d'acreditar tant en les proves d'accés al funcio-
nariat municipal com en els concursos de promoció
interna. El Sr. Fuster respon que, de conformitat amb
les sentències judicials, el coneixement del català s'exi¬
geix en l'accés a la funció pública local. El Sr. Puigdo¬
llers replica que en aquests concursos els aspirants no
l'han hagut de demostrar; i el Sr. Fuster reitera que el
coneixement s'exigeix en les proves selectives d'accés
a la funció pública i no en els concursos de trasllat, en
els quals ja es pressuposa.
S'aprova amb l'abstenció dels Srs. Caminal, Mas,
Samaranch, Blasi, Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat,
Marcet, Fabregat, Batlle i Girona, Puigdollers, Audet,
Olmedç, Alsina, Miquel, Lacalle, Vidal-Quadras, Fernán¬
dez, i Álvarez.
RatificareI decret de l'Alcaldia, de 23 de setembre de
1993 (5861), pel qual s'aprova el Plec de condicions del
contracte de prestació de serveis professionals per a
les activitats dels monitors de les escoles municipals i
es contracten directament aquests serveis amb Entorn,
SCCL, pel preu de 2.359.429 pessetes.
El Sr. Puigdollers fa notar que l'expedient inclou la
documentació relativa a Esplac i, en canvi, l'adjudicació
es fa a Entorn, SCCL, qüestió que demana que s'acla¬
reixi.
RatificareI decret de l'Alcaldia, d'1 d'octubre de 1993
(5906), pel qual s'aprova el Plec de condicions del
contracte d'edició del Nomenclàtor de les vies públi¬
ques de Barcelona i es contracta tal prestació amb
Jesús Portavella i Isidoro pel preu d'1.650.000 pesse¬
tes.
S'aproven els dos punts precedents amb l'abstenció
dels Srs. Caminal, Mas, Samaranch, Blasi, Bonet,
Colldecarrera, Perelló, Amat, Marcet, Fabregat, Batlle i
Girona, Puigdollers, Audet, Olmedo, Alsina, Miquel, La¬
calle, Vidal-Quadras, Fernández, i Álvarez.
Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 13 d'octubre de
1993 (6160), pel qual es dóna conformitat al Text Refós
del Pla Parcial que desenvolupa el sector de Centre
Direccional, àmbit 7, de la modificació del Pla General
NÚM. 34 30-XII-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 965
Metropolità, per a l'ordenació del Front Marítim del
Poblenou, des del Cementiri fins a la rambla de Prim.
S'aprova amb l'abstenció dels Srs. Lacalle, Vidal-
Quadras, Fernández i Álvarez per coherència amb el
seu posicionament en acords anteriors sobre aquest
instrument urbanístic.
RatificareI decret de l'Alcaldia, de 23 de setembre de
1993 (5727), pel qual s'ajorna fins al 8 d'octubre l'inici
del període de subscripció de l'emissió de bons aprova¬
da pel Consell Plenari el 30 d'abril de 1993.
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 10 de
setembre de 1993, pel qual aquest Ajuntament renun¬
cia al dret de preferent subscripció per l'ampliació de
capital de Túnels i Accessos de Barcelona, SA.
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 10 de
setembre de 1993, que ratifica el Conveni regulador del
règim de cessions i futura activitat de l'exposició perma¬
nent d'infrastructura subterrània de Barcelona, i accepta
el patronatge honorari de la Fundació Pere García-Faria.
El Sr. Puigdollers demana còpia del Conveni especí¬
fic entre Clabsa i la Fundació García-Faria, que determi¬
na obligacions econòmiques.
El Sr. Armet indica que el Conveni és altament
favorable perquè fa possible l'accés del públic a una
zona del clavegueram urbà amb un cost zero per a
l'erari municipal i permet desenvolupar polítiques pe¬
dagògiques sobre el clavegueram urbà mitjançant unes
exposicions, que seran gratuïtes per a les visites esco¬
lars o en determinats dies.
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 8
d'octubre de 1993, pel qual s'accepta la donació del
Fons Granados, que conté l'arxiu musical del composi¬
tor Enric Granados i Campiña, oferta pel Sr. Antoni
Carreras i Granados, tot reiterant-li l'agraïment del Con¬
sistori per la seva valuosa donació.
Ratificar el Text del Conveni amb la Diputació de
Barcelona per tal d'efectuar auditories energètiques a
les seus dels Districtes.
S'inicia, tot seguit, el debat dels assumptes inclosos
a l'ordre del dia:
COMISSIÓ DE GOVERN
Ratificar els acords de la Comissió de Govern de 8
d'octubre de 1993, pels quals s'aprova inicialment: 1)
l'Estudi de detall de concreció de volums del solar
limitat pels carrers del Pisuerga, del cardenal Reig i de
Collblanc; 2) l'Estudi de detall de l'illa delimitada per
l'avinguda Diagonal, l'avinguda de Pedralbes, i els car¬
rers de Jordi Girona i de Fernando Primo de Rivera, on
està situada la Facultat de Dret, promogut per la Univer¬
sitat de Barcelona; 3) l'Estudi de detall d'ordenació de
volums a la finca del carrer de Manuel de Falla, núms.
2-14; 4) l'Estudi de detall d'adaptació de distància a
límits en la parcel·la núm. 26 del carrer de Ramon
Miquel i Planas; i 5) l'Estudi de detall d'ordenació
volumètrica de la finca delimitada pel passeig de Fabra i
Puig, i pels carrers de Miquel Ferrà i de Joan Alcover.
El Sr. Fernández avança l'abstenció dels membres
del Grup Popular en tots els apartats d'aquest dicta¬
men, excepte el 2) perquè als expedients manca l'infor¬
me preceptiu del Consell de Districte respectiu.
El Sr. Lucchetti contesta que els informes es podran
incloure en l'interval entre l'aprovació inicial i la definitiva.
El Sr. Bonet insisteix que els informes esmentats no
figuren als expedients respectius i, per tant, l'aprovació
definitiva hauria d'ésser objecte d'un pronunciament
exprés en lloc de produir-se automàticament si no hi ha
reclamacions.
Addueix després, com a motius de fons que justifi¬
quen l'abstenció del seu Grup: que en l'Estudi de detall
del solar comprès entre els carrers del Pisuerga, del
Cardenal Reig i de Collblanc, no s'hi precisa l'edificabili-
tat de l'equipament docent; que en el relatiu a la
Facultat de Dret, s'hauria de traslladar a la Universitat la
conveniència de fer una reordenació de l'illa per protegir
els entorns catalogats de la finca Güell, que són obra
de Gaudí; que la reducció de les distàncies de separa¬
ció de límits de l'edifici al núm. 25 del carrer Ramon
Miquel i Planas requereix la modificació del Pla especial
i no tan sols un estudi de detall; i que en l'Estudi de
detall de la finca delimitada pel passeig de Fabra i Puig i
els carrers de Miquel Ferrà i Joan Alcover s'hauria de
concretar la destinació a zona verda o dotació comuni¬
tària dels terrenys que són objecte de cessió.
El Sr. Alcalde indica al Regidor competent en la
matèria que prengui nota de les observacions formula¬
des per donar-hi la pertinent resposta en l'aprovació de¬
finitiva.
S'aprova amb l'abstenció, en tots els apartats excep¬
te el 2), dels Srs. Caminal, Mas, Samaranch, Blasi,
Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat, Marcet, Fabregat,
Batlle i Girona, Puigdollers, Audet, Olmedo, Alsina,
Miquel, Lacalle, Vidal-Quadras, Fernández, i Álvarez.
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 8
d'octubre de 1993, pel qual se suspèn, pel termini d'un
any, l'atorgament de llicències de parcel·lació, enderroc
i edificació en els àmbits definits en el plànol annex
compresos dins l'Avanç de planejament de l'eix nus de
Collserola-Lesseps, document exposat al públic per
acord municipal de 4 de juny de 1993, amb caràcter de
criteris, objectius i solucions generals de planejament.
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 8
d'octubre de 1993, que aprova definitivament (a l'em¬
para de l'article 144.1 del Reial Decret Legislatiu
1/1992, que aprovà el Text refós de la Llei del Sòl i
ordenació urbana), el Projecte de delimitació de la unitat
d'execució que comprèn les finques núms. 170 i 172
del carrer de Joan Güell i les finques núms. 1, 3, 5, 7, 9 i
11 del carrer de Can Bruixa.
S'aproven per unanimitat els dos dictàmens prece¬
dents.
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 8
d'octubre de 1993, pel qual s'estima la al·legació del
Grup Popular al Projecte d'urbanització, d'iniciativa pri¬
vada, del Pla parcial Diagonal Mar, d'acord amb l'infor¬
me de la Gerència d'Urbanisme de 29 de setembre de
1993, atès que les deficiències observades es basen
en els informes dels Serveis tècnics municipals i han
estat rectificades i recollides mitjançant l'annex II de 9
de maig de 1993; i en conseqüència, s'aprova definiti¬
vament l'esmentat Projecte d'urbanització del Pla par¬
cial Diagonal Mar, per un import de 1.939.549.615
pessetes (impost del valor afegit inclòs).
El Sr. Fernández agraeix l'acceptació de l'al·legació
del seu Grup i demana que, en un termini de sis mesos,
es porti a aprovació el Projecte d'urbanització relatiu al
Parc del Maresme; que es requereixi al promotor l'in¬
grés del 12 % del cost de la urbanització, vist que en
aquesta mateixa sessió s'ha donat ja la conformitat al
text refós del Pla parcial de Diagonal Mar; que es
concreti la destinació final dels 125.000 m2 que perta¬
nyen a Institut Municipal de Promoció Urbanística, SA; i
966 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-XII-1993
que s'aclareixi per què l'import del Projecte s'ha reduït
en 172 milions de pessetes respecte al previst a l'apro¬
vació inicial.
El Sr. Armet destaca la celeritat amb què s'han
tramitat els instruments urbanístics relatius a la zona de
Diagonal Mar i explica que l'ajustament en els costos és
raonable perquè les circumstàncies del mercat afavorei¬
xen una competència molt forta que repercuteix en els
preus de les ofertes.
S'aprova per unanimitat.
ÀMBIT D'ORGANITZACIÓ I ECONOMIA
Assessoria de Pressupostos i Comptes
AprovaréI Compte General del Pressupost del 1992,
corresponent a l'Ajuntament de Barcelona, als seus
Organismes autònoms i a les Societats mercantils de
capital íntegrament municipal.
El Segon Tinent d'Alcalde i Regidor d'Organització i
Economia, Sr. Clos, observa, d'antuvi, que enguany
aquest dictamen es presenta en el mes d'octubre
perquè el Ministeri d'Economia i Hisenda ha allargat el
període de liquidació en haver estat l'exercici d'implan¬
tació de la nova comptabilitat fiscal, però en exercicis
successius el calendari d'aprovació dels Comptes mu¬
nicipals tindrà dues fites: el mes de febrer, en què es
presentarà la liquidació provisional, i el mes de juny, en
què els comptes se sotmetran a l'aprovació definitiva.
Entrant en l'anàlisi econòmica de l'exercici de 1992,
fa un repàs, amb la projecció de diversos gràfics i
diagrames, de l'evolució de les liquidacions dels darrers
exercicis, en els quals s'ha produït la implantació de les
noves figures tributàries previstes a la Llei d'Hisendes
locals.
Assenyala que, pel que fa als ingressos i despeses
corrents, al llarg d'aquests anys l'Ajuntament ha procu¬
rat generar un diferencial important d'estalvi corrent per
a poder atendre no tan sols les despeses per interes¬
sos, sinó també per inversions i les necessitats finance¬
res del circulant amb l'objectiu de disminuir el ritme del
seu endeutament històric; que a partir de les mesures
de contenció de les despeses preses mitjan el 1991 per
valor de 6.000 milions de pessetes, es trencà, a pesar
de trobar-nos en la fase pre-olímpica, la tendència a un
increment acumulatiu de les despeses de l'ordre de
12.000 a 15.000 milions anuals; que el Pressupost de
1992 es plantejà amb un creixement de 4 %, quan els
de l'Estat i els de l'Autonomia ho feien en un 12 i un 16
per 100 respectivament; que tal decisió va permetre un
diferencial entre despesa i despesa corrent no finance¬
ra, el qual passà dels 7.000 milions de 1987 als 47.000
milions el 1992, any en què els recursos després
d'interessos esdevenen per primera vegada positius i
se situen en els 13.700 milions, xifra que previsiblement
anirà incrementant-se en el futur i permetrà reduir
l'apel·lació al deute.
Comenta, després, que les inversions pressuposta¬
des en uns 18.000 milions de pessetes han assolit els
24.000 milions, invertits en part (7.000 milions) directa¬
ment amb càrrec al capítol 6 i en part (17.000 milions)
indirectament amb càrrec al capítol 7 per la via de les
transferències al Holding Olímpic, a l'Entitat Metropolita¬
na del Transport, a Promoció de Ciutat Vella, a l'Institut
Municipal d'Urbanisme i al Patronat Municipal de l'Habi¬
tatge, de manera que si fins al 1991 privaren les
inversions directes, a partir de 1992 priven les indirec¬
tes, que assoleixen els 17.000 milions, tendència que
es mantindrà en els exercicis vinents.
Explica que es preveu reduir les necessitats anuals
d'apel·lació neta a l'endeutament (situades en la fase
pre-olímpica en una mitjana de 22.000 milions anuals) a
uns 11.000 milions de pessetes el 1993 i a 2.400
milions el 1994, perquè puguin quedar en zero i fins i tot
començar a ésser positives a partir de 1995; i que el
1992 la ratio de cobertura dels recursos amb interessos
sobre els totals interessos (que mesura la solvència
municipal) fou l'1,5 % i l'objectiu és, malgrat la petita
inflexió que tindrà el 1992, incrementar-la progressiva¬
ment en els exercicis següents.
Presenta, a continuació, el Balanç de situació a 31 de
desembre de 1992 i el compara amb el de 31 de
desembre de 1991. Destaca que el seu import, 897.645
milions de pessetes, no reflecteix tota la riquesa d'a¬
quest Ajuntament perquè, en compliment de la normati¬
va vigent, del Compte patrimonial, que totalitza uns
1.300.000 milions, s'ha deduït el valor dels béns desti¬
nats a l'ús públic; i que pot apreciar-se un importantís-
sim esforç de millora del circulant, on el 1991 apareixia
un desequilibri negatiu d'uns 60.000 milions que el 1992
s'ha rebaixat a la meitat i hi ha l'objectiu de deixar-lo a
zero el 1994.
Referint-se, finalment, al Compte d'explotació, co¬
menta que mentre els resultats de 1991 reflectien una
pèrdua de 14.843 milions de pessetes, el 1992 es tanca
amb un benefici de 815 milions després de cobrir les
transferències de capital; que en els ingressos es recull
una transferència extraordinària per uns 10.000 milions
feta per cobrir el cost de la integració dels treballadors
del Metro a la Seguretat Social, de manera que, des¬
comptant-la, els ingressos totalitzarien uns 195.000 mi¬
lions, dels quals uns 22.000 tenen caràcter finalista; i
que els beneficis de 815 milions pugen fins a prop dels
3.000 milions de pessetes gràcies al cash-flow positiu
que aporta el Grup d'empreses consolidades.
El Sr. Álvarez, fet l'advertiment que centrarà la seva
atenció estrictament en el Compte general del Pressu¬
post de 1992 corresponent a l'Ajuntament de Barcelo¬
na, als seus Organismes autònoms i a les Societats
mercantils de capital íntegrament municipal, i no pas en
l'evolució dels darrers anys ni les previsions per als
vinents, constata una millora en la qualitat, quantitat i
temps de la informació que se li ha facilitat, però
després d'analitzar-ne el contingut ha de formular les
observacions següents:
a) Que no hi ha hagut un benefici comptable de 815
milions de pessetes, sinó unes pèrdues de 7.390 mi¬
lions, perquè, d'una banda, per pèrdues de canvi no¬
més s'han comptabilitzat 1.585 milions i sel restants
6.505 s'han diferit a altres exercicis i, de l'altra, tampoc
s'han comptat les indemnitzacions del Pla de jubila¬
cions voluntàries que pujaven 1.700 milions, també
diferits a l'exercici de 1993.
b) Que sumant als 354.000 milions de pessetes
d'endeutament reflectits en el Balanç, els 19.000 mi¬
lions que es deuen a l'Entitat Metropolitana del Trans¬
port, 28.000 més que es deuen a Holsa, 7.000 més per
inversions pendents i altres 5.100 per expropiacions
també pendents, l'endeutament municipal assoleix els
413.000 milions (xifra que s'acosta força a les estima¬
cions del Grup Popular, mentre que les del Regidor
d'Economia, s'obliden de l'endeutament no financer) i
tot això independentment de les conseqüències del
NÚM. 34 30-XII-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 967
conveni signat amb l'Estat sobre Holsa, que significarà
altres 51.000 milions a comptabilitzar el 1993.
c) Que segons les auditories, els crèdits financers a
llarg termini s'han incrementat en 39.000 milions de
pessetes i els a curt termini ho han fet en altres 12.000
milions, és a dir, en total 51.000 milions (140 milions
diaris) i això sense comptar els Organismes autònoms
ni les Societats municipals.
d) Que en les previsions de despeses es constaten
desviacions astronòmiques que fan créixer l'endeuta¬
ment (aquest desgavell s'ha contagiat també als Orga¬
nismes autònoms i a les Societats municipals); concre¬
tament en matèria de personal les diferències entre les
previsions i la liquidació representen 4.326 milions de
pessetes més (fenomen que potser es deu a l'incre¬
ment del nombre d'alts càrrecs, perquè els augments
salarials es limitaren a 1*1,8 % i la plantilla s'ha reduït
considerablement) i les despeses financeres reals supe¬
raren les previstes en 7.097 milions per causa del
desmesurat increment del deute.
Considera, doncs, arribada l'hora d'aplicar les tisores
a les estructura de despeses, de suprimir o privatitzar
alguns Organismes autònoms i Societats mercantils i
d'eliminar alts càrrecs (figura de la qual s'ha abusat, en
opinió del Ministre per a les Administracions Públiques),
que avui el Grup Popular encara ignora qui són malgrat
les repetides preguntes que ha formulat sobre aquest
tema; i recomana, en aquest sentit, la lectura del
programa elaborat per Mr. Gore, Vice-president dels
Estats Units, sobre l'eliminació de la burocràcia inútil.
Diu, en resum, que el vot negatiu que emetran els
membres del Grup Popular al Compte general del
Pressupost de 1992, respon a aquests quatre motius:
a) perquè contenen les importants irregularitats comp¬
tables que ha indicat, a les quals afegeix els desequili¬
bris comptables amb les Empreses de transport;
b) perquè s'hi observen unes desviacions pressupostà¬
ries desmesurades; c) perquè la situació econòmica
municipal es deteriora progressivament; i d) perquè en
l'Àmbit d'Alcaldia-Presidència s'han esmerçat 1.600 mi¬
lions de pessetes més que en l'Àmbit de Benestar So¬
cial.
El Sr. Puigdollers, després d'advertir que el Compte
General del Pressupost de 1992 s'examina gairebé un
any després del tancament de tal exercici i en una
situació malauradament ben diferent de l'eufòria social
en què s'executà tal Pressupost, constata:
a) Que s'han produït importants desviacions pressu¬
postàries en determinats capítols, sobretot en P1 (el
primer a controlar si es vol fer una política de contenció
de la despesa) on han estat superiors als 4.000 milions
de pessetes, equivalents a un 8,6 % que es concentren
en la partida de retribucions d'alts càrrecs i personal
eventual, amb un increment de 433 milions, equivalents
al 51,6 % de les previsions inicials, i en la partida de
gratificacions (hores extres), amb un increment del
217% en passar de 418 a 1331 milions de pessetes
sense haver-se tramitat els pertinents increments pres¬
supostaris.
b) Que l'estalvi que es presenta en el capítol 2 prové
de no haver-se gastat la partida 929 de creació de nous
serveis (potser inclosa per poder fer una liquidació com
la presentada), però, en realitat, les desviacions han
estat del 16% (642 milions) en materials de consum,
del 27,88 % (158 milions) en comunicacions i telèfons,
del 68 % en transports i del 5,98 % en publicitat i
despeses de representació, que han assolit els 3.225
milions de pessetes, mentre que en el manteniment de
la Ciutat (clavegueram, enllumenat i pavimentació)
s'han esmerçat uns 4.000 milions de pessetes, que
representen un 2,8 % de totes les despeses corrents
de l'Ajuntament.
c) Que per despeses financeres en un any s'han pagat
25.000 pessetes per habitant, xifra que significa gairebé la
meitat de la suma que cada ciutadà paga directament per
impostos municipals, estimada en 54.000 pessetes anuals
segons les Ordenances de 1994.
d) Que la devaluació de la pesseta ha tingut en les
finances municipals una repercussió negativa d'uns
6.500 milions de pessetes i, per tant, cal explicar per
què no es concertaren assegurances dels riscos del
canvi.
e) Que en l'apartat de subvencions s'han expedit
manaments de pagament sense factures justificatives i
sorprèn l'acumulació de subvencions en determinades
entitats com, per exemple, la Fundació Carles Pi i
Sunyer, que ha rebut sumes molt importants per uns
estudis, als quals el Grup de Convergència i Unió
desitja tenir accés.
f) Que en el capítol d'inversions cal destacar l'escas¬
sa atenció dedicada a serveis claus per a la Ciutat com
són el Servei d'Extinció d'Incendis i Salvaments (en el
qual no s'ha invertit una sola pesseta), la Guàrdia
Urbana (en la qual s'han invertit només 138 milions per
a la construcció de casernes, i encara s'imputen als
Districtes, quan aquests no han intervingut ni en l'adju¬
dicació ni en la recepció de les obres), i les biblioteques
públiques, a les quals s'han dedicat 34 milions.
g) Que les previsions pressupostàries d'increment
de l'endeutament eren 16.000 milions de pessetes,
però la corresponent liquidació reflecteix 27.000 milions
per aquest concepte.
h) Que els comptes palesen notòries diferències en
el control dels diners públics, ja que ha estat relativa¬
ment fàcil fer el seguiment de les despeses de l'Admi¬
nistració municipal directa, però no pas així en els
Organismes autònoms i, sobretot, en l'Institut Municipal
de Parcs i Jardins (on resulta pràcticament impossible
saber com s'han gastat els diners, i en aplicació d'un
conveni s'han girat factures amb l'impost sobre el valor
afegit al COOB'92 que estava exempt de pagar tal
impost) i només se li han facilitat les auditories externes
fetes a l'Institut Municipal de Serveis Funeraris i a
l'Institut Municipal Barcelona-Espectacles, de manera
que ha de demanar que es doti la Intervenció municipal
dels mitjans humans i materials per poder fer un control
pressupostari més estricte de tals Organismes o, si més
no, que se sotmetin a auditories externes.
Diu, en conclusió, que els comptes presentats reflec¬
teixen desviacions pressupostàries molt importants en
l'execució del Pressupost (del 8,6 i del 15,55 %, respec¬
tivament, en els capítols 1 i 9 de despeses; i del
75,45 % en el capítol 9 d'ingressos); que la política
d'estalvi no ha estat una prioritat de l'equip de govern;
que les despeses sumptuàries continuen essent impor¬
tants i les justificacions pertinents es presenten tard i
malament; que per augmentar el grau de transparència
de les subvencions cal exigir l'aportació de les factures
corresponents; i que cal augmentar també la transpa¬
rència dels Organismes autònoms i de les Societats
municipals en benefici de la seva credibilitat.
El Sr. De Nadal, havent agraït els elogis que el
representant del Grup Popular ha dedicat a la informa¬
ció rebuda, puntualitza que la normativa comptable
968 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-XII-1993
sobre el provisionament de les diferències de canvi
tenen sentit en les societats mercantils on hi ha reparti¬
ment de dividends, però aquest no és el cas de les
Administracions públiques i, per tant, sembla lògic pe-
riodificar-les i comptabilitzar-les a mesura que es mate¬
rialitzen, pràctica que estan autoritzades a seguir també
les empreses elèctriques i les concessionàries d'auto¬
pistes; que a l'hora de recórrer als mercats financers
internacionals, cal ponderar dos factors, el risc de canvi
i l'estalvi d'interessos i, fent-ho així, el cost intern de
l'endeutament exterior està avui encara dos punts per
dessota del cost de l'endeutament en pessetes; que en
aquesta matèria s'ha actuat, doncs, amb prudència
procurant, a més, reduir el risc del canvi mitjançant
operacions «swap», concertades pràcticament per a
totes les operacions de crèdit amb l'exterior i que tenen,
com a contrapartida, un encariment del tipus d'interès.
Observa que mentre un dels Grups de l'oposició ha
parlat d'un increment incontrolat de l'endeutament en
uns 50.000 milions de pessetes, l'altre, més equànime,
el calculava en 25.000 milions, tanmateix l'endeutament
municipal ha entrat en una etapa de «plafonament» que
significarà una disminució a curt termini; que les compa¬
racions entre les despeses dels Àmbits d'Alcaldia-
Presidència i de Benestar Social obliden la part de les
despeses en aquest darrer camp, que es fa descentra-
litzadament; que cal ésser més equànime, perquè s'ha
dit que la meitat de l'esforç fiscal directe de cada
ciutadà s'ha de destinar al pagament dels interessos,
però també es pot dir que les transferències de l'Estat
dupliquen el cost dels interessos; que l'esforç inversor
d'aquest Ajuntament s'ha materialitzat en la transforma¬
ció de les infrastructures dels barris i de les comunica¬
cions i l'estalvi que s'obtindrà en el futur es destinarà a
pagar-la; que l'Ajuntament de Bilbao té la mateixa
càrrega financera que el nostre sense haver fet el
procés d'enorme transformació urbana que s'ha produït
ací; que s'està complint ordenament el pla financer
preparat per als Jocs Olímpics i la transformació urbana
i això comportarà, en breu termini, el «plafonament» del
deute, la no necessitat d'endeutament per al finança¬
ment del circulant i, en definitiva, l'augment de la
solvència d'aquest Ajuntament.
El Sr. Álvarez, basant-se en la Memòria econòmica
1992, replica que segons l'informe de l'auditoria que
figura a la pàgina 61, s'havien de comptabilitzar com a
despeses de 1992 6.505 milions de pessetes per les
diferències de canvi en les operacions d'endeutament
exterior, ja que el criteri de distribuir-les entre diversos
exercicis no està d'acord amb la Instrucció de Compta¬
bilitat per a l'Administració local; que sumant les diferèn¬
cies entre 1992 i 1991 en l'endeutament per emprèstits
i préstecs a llarg termini (40.000 milions) i en els crèdits
a curt termini (altres 12.000 milions) resulta com incre¬
ment de l'endeutament la xifra de 52.000 milions; i que
la liquidació de la despesa corrent per Àmbits reflecteix
la xifra de 10.235 milions en el de l'Alcaldia i de 8.564
milions en el de Benestar Social.
Demana, també, que se li faciliti una còpia del «rat¬
ting» de solvència d'aquest Ajuntament.
El Sr. Mas comenta:
a) Que malgrat l'augment quantitatiu de la informa¬
ció, no hi ha encara la transparència desitjable quan
s'han otorgat subvencions sense que els expedients
continguin els pertinents justificants i quan les factures
fetes per l'Institut Municipal de Parcs i Jardins no
s'adiuen amb els convenis previs amb el COOB'92.
b) Que a pesar de les crides a l'austeritat fetes per
l'Alcaldia, en el capítol de personal s'ha produït una
desviació del 9 %.
c) Que no es pot parlar de bona gestió financera
quan en la partida d'interessos la desviació ha estat
d'un 15 %, és a dir, 6.000 milions de pessetes, xifra que
quadriplica la discussió entre els components de la
coalició de govern sobre l'augment de les Ordenances
del proper any.
d) Que hi ha hagut un abandó progressiu de les
inversions en camps que tenen una repercussió indis¬
cutible en la qualitat de vida a la Ciutat, com ara els
Bombers, la Guàrdia Urbana, la cultura en els barris, i
l'execució dels plans especials de reforma interior.
e) Que l'endeutament ha augmentat en 28.000 mi¬
lions de pessetes, és a dir, un 50 % més que els 16.000
pressupostats i això simultàniament amb una dinàmica
de reducció notòria de les inversions respecte de l'any
anterior.
f) Que per haver-se liquidat els Pressupostos ante¬
riors de manera enganyosa com havia advertit el Grup
de Convergència i Unió, el Balanç de 1992 ha de
provisionar 20.000 milions de pessetes per morosos,
però encara inclou partides per altres 30.000 milions
que, en bona part, hauran de seguir el mateix camí.
g) Que l'estalvi només es pot generar mitjançant un
increment desorbitat dels ingressos, ja que els 13.000
milions de pessetes de diferència provenen de tres
conceptes: l'impost sobre les activitats econòmiques
(amb 9.500 milions més respecte a l'any anterior),
l'impost sobre els vehicles de tracció mecànica (amb
altres 4.000 milions) i les multes (que no es cobraran
mai i tanmateix significaran un augment de facturació
de 3.000 milions més), i no pas d'una contenció palpa¬
ble de les despeses.
El Sr. Lucchetti matisa que, pel que fa a l'execució
dels plans de reforma interior, el Pressupost de 1992
era de transició, perquè havia de concentrar els esfor¬
ços en els Jocs Olímpics, però hi ha la voluntat de
gastar dintre d'aquest any els 2.700 milions de pesse¬
tes que destina a l'adquisició de sòl el de 1993,
l'aprovació del qual es retardà precisament fins al juliol
a fi de potenciar l'execució de tals plans.
El Sr. Armet ofereix facilitar als membres del Consis¬
tori tota la informació disponible sobre l'Institut Munici¬
pal de Parcs i Jardins, el qual està essent objecte d'una
auditoria externa; i destaca que tal Institut ha rebut en
dos anys un 32,87 % de nova superfície verda (percen¬
tatge que puja al 41 % si s'agafa un període de tres
anys), i en té cura amb un increment de personal molt
migrat i un augment molt notable de la seva productivi¬
tat gràcies als recs per aspersió i altres millores tècni¬
ques; i que s'ha incrementat la facturació externa amb
entitats públiques i parapúbliques, entre elles el
COOB'92 el conveni amb el qual ha implicat un retorn
d'arbres a la Ciutat.
També remarca que en les comparacions dels exer¬
cicis de 1991 i 1992 no es pot oblidar que, per tal de
tenir les principals inversions a punt un any abans, el
procés inversor dels Jocs Olímpics es concentrà en els
anys 1990 i 1991 i començà a declinar el 1992, en què
es posà l'accent en els aspectes organitzatius; i que
mentre es tiraven endavant els projectes vinculants
amb els Jocs es desenvolupà tot un conjunt de projec¬
tes significatius d'escala intermèdia de vertebrado, con-
nectivitat i complementarietat en diferents indrets de la
Ciutat.
NÚM. 34 30-XII-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 969
El Sr. Mas puntualitza que el seu Grup no ha tingut
accés a l'auditoria sobre l'Institut Municipal de Parcs i
Jardins; i el Sr. Armet aclareix que el Servei Municipal de
Parcs I Jardins es convertí en institut fa uns tres mesos,
moment en què s'encarregà l'auditoria externa, encara
no enllestida, la qual oportunament es posarà en conei¬
xement de tots els Grups.
El Sr. Clos contesta les intervencions anteriors dient
que els 28.000 milions de pessetes en què els Srs.
Puigdollers i Mas han estimat l'increment de l'endeuta¬
ment inclouen diferències de canvi, de manera que
l'endeutament generat en operacions de l'exercici ha
estat d'uns 21.000 milions, que resten dintre de la
mitjana dels exercicis anteriors, mentre que les previ¬
sions de nou endeutament per a enguany es redueixen
a 11.000 milions; que el risc en els interessos de
l'endeutament exterior està cobert per operacions
«swap»; que malgrat les diferències per les variacions
del canvi, l'endeutament en iens resulta comparativa¬
ment encara més favorable que l'endeutament en el
mercat nacional; que el cost total de l'endeutament
municipal, 34.471 milions, desacredita els càlculs del Sr.
Álvarez sobre l'import total de l'endeutament ja que,
altrament, l'equip financer municipal mereixeria un Pre¬
mi Nobel pel fet de mantenir un estoc d'endeutament
de 413.000 milions amb un cost 5 o 6 punts, per
dessota del tipus vigent en el mercat el 1992.
Posa en relleu que l'Ajuntament ha posat en pràctica
una política efectiva de reducció de la despesa real:
l'agost de 1991 es dictà un decret de limitació de la
despesa en 6.000 milions de pessetes; l'increment de
la despesa pressupostat el 1992 fou del 4 %, quan la
inflació anual havia pujat un 5,4 %; i enguany la despe¬
sa operativa s'ha pressupostat en 106.000 milions de
pessetes, 6.000 menys que en l'exercici anterior.
Subratlla, també, que l'evolució que la generació
d'estalvi s'explica per la política de reducció de la
despesa corrent en mesures com la incentivació de les
jubilacions voluntàries, la no aprovació d'ofertes d'ocu¬
pació pública des de 1991 i la reducció de la plantilla en
més de 1.000 persones, és a dir, un 10%; que les
diferències entre els imports pressupostats i liquidats
del capítol 1 s'expliquen, en bona mesura, perquè, en
espera dels resultats de la negociació col·lectiva, deter¬
minades bosses es recullen en uns altres apartats; i que
l'increment de les partides d'alts càrrecs es deu, com ja
explicà als Grups, a una reclassificació del personal
eventual, mentre que l'increment retributiu dels alts
càrrecs fou zero per decisió de l'equip de govern.
Argumenta que els càlculs del Sr. Mas que atribuei¬
xen als ingressos l'origen del marge d'estalvi, obliden
que en la banda de les despeses hi ha una provisió de
morosos per 17.000 milions de pessetes; i també, que
en els exercicis de 1989, 1990 i 1991, la tributació que
suportava l'activitat econòmica tingué un creixement
zero en previsió de l'entrada en vigor del nou impost
sobre les activitats econòmiques, de manera que els
increments de recaptació de 1992 recuperen la pèrdua
de pes específic d'aquesta figura tributària en el conjunt
de la tributació local i, així, un estudi comparatiu sobre
l'evolució de la recaptació per tal concepte en els
darrers anys demostra que a Barcelona la taxa d'incre¬
ment ha estat del 50 %, quan en altres Ajuntaments
catalans ha arribat al 100 %.
Fa notar que si el Sr. Álvarez suma a l'endeutament
financer la partida dels creditors del passiu (aspecte en
el qual la situació d'aquest Ajuntament és millor que la
d'altres Administracions perquè la despesa corrent
s'està pagant a sis mesos i la d'inversions a nou), ha de
restar la de deutors de l'actiu; que des de 1991 a 1992
el circulant ha millorat en 30.000 milions de pessetes; i
que l'endeutament a llarg termini no arriba a la meitat
dels recursos propis nets.
Indica que el creixement dels ingressos municipals té
dos components: la fiscalitat pròpia i l'aportació de
l'Estat per mitjà de les transferències del Fons de
cooperació municipal, que han experimentat un consi¬
derable increment en els anys anteriors; que actualment
a Barcelona els ingressos propis per habitant provinents
dels capítols 1, 2 i 3 són d'unes 52.000 pessetes, que
representen un 10% de l'aportació mitjana de cada
espanyol a la fiscalitat estatal i es transformen en béns i
serveis de què gaudeixen directament els barcelonins;
que l'eficiència de la despesa de l'Ajuntament és,
doncs, alta, però continuaran els esforços per opti-
mitzar l'ús dels nostres recursos; i que confia que en els
propers anys els recursos disponibles permetran cobrir
les necessitats de finançament.
El Sr. Mas puntualitza que l'estoc d'endeutament no
resulta del Compte d'explotació, sinó del Balanç de
situació, i aquest reflecteix un increment de 28.000
milions de pessetes i no pas dels 16.000 previstos; que
malgrat la reducció de la plantilla, segons el Compte
d'explotació les despeses de personal s'han increment
un 8 i escaig per 100 respecte a 1991 ; i que el Compte
d'explotació de 1991 també contenia provisions de
morosos per uns 14.000 milions de pessetes, de mane¬
ra que l'increment de l'estalvi prové, com ha indicat, de
l'augment dels ingressos pels impostos sobre les activi¬
tats econòmiques i sobre els vehicles de tracció mecà¬
nica i les multes.
El Sr. Álvarez precisa que ell ha parlat d'un endeuta¬
ment total d'uns 400.000 milions de pessetes, 270.000
dels quals corresponen a endeutament financer amb
uns costos del 12,4 % en les operacions a curt termini, i
del 13,6% en les operacions a llarg termini; que la
gestió de l'equip financer ha estat, si més no, imprudent
en algunes operacions, com ara la que és objecte del
dictamen núm. 8 de l'ordre del dia d'avui, perquè en
diferir l'amortització total al venciment, s'hipoteca greu¬
ment la gestió dels futurs equips de govern; que no
s'ha explicat la causa de la desviació de 4.000 milions
de pessetes en les despeses de personal; i que per
ordre expressa del Sr. Clos no ha estat contestada una
pregunta seva sobre el nombre, sou i funcions dels alts
càrrecs municipals.
El Sr. De Nadal aclareix que l'endeutament a llarg
termini ha crescut en els 16.000 milions de pessetes
previstos, ara bé el sanejament del circulant (que pot
durar un parell d'anys) ha generat unes necessitats de
finançament suplementàries que expliquen, en bona
part, la diferència fins als 20.000 i escaig milions, xifra
que també inclou la nova valoració de l'endeutament
resultant de les diferències de canvi; que l'estabilització
de la càrrega financera, que podrà constatar-se dintre
d'uns mesos, demostrarà que l'endeutament està con¬
tingut, a pesar que durant una parell d'anys calgui
encara incrementar el finançament a curt termini.
El Sr. Clos s'ofereix a fer a mans del Sr. Álvarez la
nòmina del personal, que és pública; i matisa que part
de l'estalvi prové efectivament de l'increment dels in¬
gressos, però també del fet d'haver-se pressupostat
per a 1992, l'any olímpic, unes despeses amb un
augment només del 4 %, quan altres Administracions
970 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-XII-1993
arribaren al 12 o al 16 per 100, percentatges amb els
quals la despesa municipal hauria superat els 120.000
milions de pessetes; que les previsions del capítol 1 no
inclouen les conseqüències de la negociació col·lectiva
amb el personal, que figuren previstes en altres apartats
pressupostaris; que l'estalvi degut a la reducció de la
plantilla començarà a notar-se en els exercicis poste¬
riors a 1992; i que la despesa de personal inclou uns
700 milions per hores extres durant els Jocs Olímpics.
S'aprova el dictamen amb el vot en contra dels Srs.
Caminal, Mas, Samaranch, Blasi, Bonet, Colldecarrera,
Perelló, Amat, Marcet, Fabregat, Batlle i Girona, Puigdo-
llers, Audet, Olmedo, Alsina, Miquel, Lacalle, Vidal-
Quadras, Fernández, i Alvarez.
El Sr. Alcalde dóna lectura, traduint-la de l'anglès, a
una comunicació de Moody's Investor Service (una de
les agències de «ratting» més importants del món), en la
qual s'atorga a l'operació per 20.000 milions de iens a
set anys la classificació A-2 basant-se en la capacitat
fiscal de la Ciutat, la solidesa de la seva gestió financera
i les seves necessitats financeres déclinants, ja que la
Ciutat ha estat implicada en un esforç inversor molt
significatiu i tanmateix la seva capacitat d'estalvi corrent
ha anat creixent, la ratio de cobertura dels interessos ha
millorat i, per bé que el deute continuï essent alt, no
s'espera que en els propers anys les despeses de
capital tinguin la importància de les fetes en els anys de
l'esforç olímpic.
Destaca que la setmana passada es presentà a
Madrid davant la comunitat financera internacional l'e¬
missió de bóns de la ciutat de Barcelona per 10.000
milions de pessetes amb un èxit considerable, com pot
constatar-se en l'article signat per Raúl de Lasheras, on
s'afirma que no hi ha cap Ajuntament d'Espanya que
estigui en condicions de presentar les seves dades
amb la nitidesa, contundència i capacitat de convicció
que ho fa aquest.
Considera que Barcelona ha tingut un període de
gran ambició i aquest Ajuntament ha sabut trobar la
capacitat per fer front a les despeses d'aquest esforç,
la qual és apreciada pels mercats financers nacionals i
internacionals; que els sermons dels Grups de l'oposi¬
ció són contradictoris amb les qualificacions de les
agències de «ratting» i amb l'opinió generalitzada del
món financer, però fins ara no han indicat mai les
despeses que no s'havien de fer; i que tampoc poden
adduir que calia obtenir més diners del Govern Central,
perquè en el projecte de 1992 l'Estat ha invertit prop de
350.000 milions de pessetes, xifra que ha valgut deter¬
minades crítiques i ironies.
Significa que, mentre els ingressos de 1992 totalitza¬
ren 160.000 milions de pessetes i els de 1993 n'impor¬
taran 156.000, de la revisió fiscal que es discutirà
seguidament se n'esperen 160.000 milions, de manera
que la capacitat de despesa és pràcticament la mateixa
i, per tant, no és vàlid dir que s'incrementa desmesura¬
dament la pressió fiscal sobre la Ciutat, perquè s'estan
complint els compromisos presos per l'equip de govern
en aquesta qüestió: en conseqüència, la discussió que
es tindrà tot seguit no ha de dramatitzar (més i quan hi
haurà Ajuntaments que apujaran l'impost sobre béns
immobles molt més que el nostre) ni propugnar una
ciutat esquifida que cap ciutadà no ha volgut.
Aprovar modificacions de crèdit dins el Pressupost
de 1993, de conformitat amb la documentació adjunta.
S'aprova el dictamen precedent amb l'abstenció dels
Srs. Caminal, Mas, Samaranch, Blasi, Bonet, Colldecar¬
rera, Perelló, Amat, Marcet, Fabregat, Batlle i Girona,
Puigdollers, Audet, Olmedo, Alsina, Miquel, Lacalle,
Vidal-Quadras, Fernández, i Alvarez.
Direcció de Serveis d'Ingressos
Aprovació de les Ordenances Fiscals i Preus Públics
per a 1994.
Aquest punt de l'ordre del dia es concreta en les
propostes següents:
Modificar, per a l'exercici de 1994 i successius, les
Ordenances fiscals següents: Ordenança fiscal general;
núm. 1.1 Impost sobre béns immobles; núm. 2.1 Impost
sobre construccions, instal·lacions i obres; núm. 3.1
Taxes per serveis generals; núm. 3.2 Taxes per serveis
de bombers; núm. 3.3 Taxes pels serveis fúnebres i
cementiris; núm. 3.4 Taxes per serveis urbanístics;
núm. 3.5 Taxes pels serveis de neteja; núm. 3.6 Taxa
de clavegueram; núm. 3.7 Serveis de mercats; núm. 3.8
Taxes per serveis d'inspecció i prevenció sanitària;
núm. 3.9 Taxes per serveis de la guàrdia urbana i
circulacions especials; i núm. 3.10 Taxes per l'elimina¬
ció de residus sòlids urbans.
Modificar, per l'exercici de 1994 i successius, les
Ordenances reguladores de preus públics següents:
núm. 5.1 Per la utilització privativa del domini públic
municipal; i núm. 5.3 Per estacionament de vehicles.
La Presidència acumula al debat d'aquestes propos¬
tes la moció següent, tal com es convingué en la reunió
del Consell Municipal Permanent:
Dels Srs. Lacalle, Vidal-Quadras, Fernández, i Alva¬
rez:
Que s'insti el Ministeri d'Economia i Elisenda perquè,
mitjançant la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat
per a 1994, congeli els valors cadastrals vigents el
1993, de manera que resti inalterable la base imposa¬
ble, a la qual l'Ajuntament de Barcelona aplica el tipus
de gravamen fixat per l'article 8.1 de l'Ordenança fiscal
núm. 1.1, reguladora de l'impost sobre els béns immo¬
bles.
El Sr. Clos, en defensa de les modificacions de les
Ordenances per a 1994, comença significant que se¬
gons la proposta conjunta dels dos Grups que integren
l'equip de govern, el tipus de l'impost sobre els béns
immobles queda fixat en el 0,89 % i, donat que el
Projecte de llei de Pressupostos de l'Estat preveu un
increment de les bases cadastrals del 3,5 %, l'incre¬
ment previsible de la recaptació serà del 4,6 %; que
l'impost sobre les activitats econòmiques no es modifi¬
ca, però la rebaixa del tipus genèric prevista en l'es¬
mentat Projecte de llei pot comportar una disminució de
la recaptació en un 2,5 % en pessetes corrents, i en un
5, 79 % en pessetes constants; que en l'impost sobre
els vehicles de tracció mecànica tampoc es fa cap
modificació i s'espera un decrement de la recaptació
del 5,26 %; que tampoc es toca el tipus de l'impost de
plus-vàlua, tanmateix, per efecte de l'increment de les
bases s'espera un augment de la recaptació en el
3,5 %; que en l'impost sobre construccions, obres i
instal·lacions el tipus es redueix del 3,45 al 3 % sense
que es prevegi un decrement de la recaptació per tal
motiu, però sí per causa de la minva en l'activitat
constructiva; i que en la fase d'informació pública hi ha
el propòsit de simplificar la gestió d'aquest darrer im¬
post, cosa que, si s'aconsegueix, podria encara motivar
una nova rebaixa en el tipus impositiu.
NÚM. 34 30-XII-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 971
Continua dient que amb totes les modificacions indi¬
cades, la recaptació per aquests conceptes podria
pujar de 73.500 milions el 1993 a 73.900 el 1994, és a
dir, un 0,51 % en pessetes corrents, que, si s'acomplei¬
xen les previsions d'inflació, significaran una davallada
del 2,9 % sobre el conjunt real de l'economia de la
Ciutat; que en les taxes i preus públics l'increment
genèric és del 4 % que contrasta amb una previsió
d'ingressos per aquests conceptes del -3,43 % en
termes corrents i del -6,69 % en termes reals; que en
cap dels tributs l'increment superarà l'inflació de 1993 i
això palesa un esforç extraordinari de limitació dels
recursos provinents de la fiscalitat, el qual en comporta¬
rà un altre de paral·lel encara més alt en la contenció de
les despeses corrents, les quals han evolucionat de la
tendència de desacceleració de 1991, a una altra de
decrement pel 1993.
El Sr. Álvarez observa, d'antuvi que, malgrat els
criteris diferenciats dels dos Grups integrants de l'equip
de govern, els quals han acabat com cada any amb la
distribució d'un full de rebaixa de determinats tipus,
l'any vinent els barcelonins hauran de pagar per l'im¬
post sobre béns immobles un augment superior als dels
seus sous, perquè les previsions d'inflació són d'un
-3,5 % i les quotes de tal impost s'apujaran en un
4,6 %.
Expressa la seva decepció davant la revisió fiscal
proposada per a l'any vinent, perquè s'esperava una
congelació dels tributs locals i, fins i tot, una rebaixa de
l'impost sobre les activitats econòmiques, ja que Barce¬
lona pateix la fiscalitat més alta d'Espanya i el seu
Ajuntament no pot romandre aliè a la greu crisi econò¬
mica que estem vivint, sinó que s'ha d'esforçar a reduir
la pressió fiscal que pesa sobre la Ciutat, seguint
l'exemple d'altres Ajuntaments de Catalunya i de la
resta d'Espanya, més i quan l'increment de la pressió
fiscal no ha servit per a reduir el dèficit, sinó per a
finançar una despesa en creixement continu.
Considera que no s'han pres mesures serioses de
contenció de la despesa com podrien ésser la reducció
dels estudis (que importaren 1.300 milions de pessetes
el 1992), de les conferències i reunions (en què es
gastaren altres 178 milions el mateix exercici) de la
publicitat (en la qual s'esmerçaren 800 milions més) i
dels alts càrrecs; que cal millorar els mecanismes de
control i fiscalització de la despesa pública local, per¬
què no es faci amb mires d'electoralisme o clientélisme
polític i s'evitin increments com els de la partida d'alts
càrrecs, que ha estat del 79 % en un any de recessió
econòmica; i que la proposta en debat intenta oferir una
imatge de moderació fiscal, que no es voluntària, sinó
obligada, perquè en determinades figures tributàries
(com ara els impostos sobre activitats econòmiques,
sobre els vehicles de tracció mecànica i sobre la
plus-vàlua) ja s'han assolit els límits màxims permesos
per la legislació vigent.
Opina que l'anàlisi de la fiscalitat no s'ha de fer
comparant un any amb l'altre, sinó agafant un període
més llarg, i des d'aquesta perspectiva dels darrers cinc
anys constata:
a) Pel que fa a l'impost sobre els béns immobles,
que la recaptació ha pujat de 21.000 milions de pesse¬
tes a 32.000, és a dir un 52 % (amb una mitjana anual
del 10 %) fins situar-se el 1994 en un tipus del 0,89 % (a
Madrid és tan sols el 0,48 %, o sia, un 82,4 % més baix
i encara el Grup Socialista del seu Ajuntament el troba
alt) a pesar d'ésser un impost que gravita principalment
sobre les famílies, les quals aporten 65 pessetes de
cada 100 recaptades per aquest concepte, quan en un
moment de recessió econòmica no es poden exigir
increments fiscals per damunt de la inflació ni de
l'augment dels salaris.
b) Pel que fa a l'impost sobre les activitats econòmi¬
ques, que l'increment de la recaptació ha estat del
132 % (amb una mitjana anual del 26 %) en passar dels
11.000 milions de pessetes el 1988 a 25.527 el 1992
gràcies al coeficient 2 (a Madrid és I'1,65, o sia, un
21 % més baix i ei Grup Socialista també el troba
massa alt), que és excessiu i pot provocar increments
de preus, el tancament d'algunes empreses i la marxa
d'altres fora de la ciutat.
i c) Pel que fa a l'impost sobre els vehicles de tracció
mecànica, que la recaptació ha pujat de 4.200 milions
de pessetes a 10.300 amb un increment del 145%
(amb una mitjana anual del 29 %) i es troba a límit
màxim legal.
Pregunta per què, si la previsió oficial d'inflació per a
1994 és el 3,5 %, les taxes i preus públics s'apugen un
4 % i, concretament, els parquimètres ho fan en un 6 %
i les taxes dels bombers arriben, en alguns casos, al
400 i al 700 per 100.
Insisteix que l'evolució de la fiscalitat en els darrers
anys no permet parlar de moderació fiscal i que en
l'actual moment de crisi el govern de la Ciutat hauria de
crear un clima de confiança perquè puguin prosperar
totes les iniciatives empresarials, tanmateix només s'ha
produït una rebaixa, que ell també recomanà, en l'im¬
post sobre construccions, obres i instal·lacions.
Anuncia que el Grup Popular rebutja les ordenances
per al proper any, però ofereix la seva col·laboració per
fer una revisió de la fiscalitat municipal, ja que la Ciutat
no pot continuar suportant la pressió fiscal actual i en
són prova els 69.000 milions de pessetes (17.000 en el
1992) provisionats per morositat en els cinc darrers
exercicis, de manera que ha arribat el moment de
millorar les tècniques de gestió i control de la recaptació
i, fins i tot, de plantejar-se la concessió administrativa de
tal servei o la seva privatització.
Justifica, després, la moció presentada pel seu Grup
que insta del govern la congelació dels valors cadastrals,
pel temor que podrien experimentar una forta pujada.
Diu, finalment, que la solució dels problemes financers
municipals no ha de venir per la via de l'augment
continuat de la fiscalitat, sinó per altres camins, com la
retallada de les despeses públiques, el traspàs al sector
privat de determinats serveis que no han de tenir forço¬
sament caràcter públic, la privatització de determinats
Organismes autònoms i Societats municipals i l'augment
de les transferències de les altres Administracions.
El Sr. Mas opina que el procés de confecció de les
Ordenances fiscals per al proper exercici (sobre les
quals en el curs d'aquesta sessió encara s'han repartit
fulls introduint-hi retocs), qualificat de còmic en altres
ocasions per les negociacions d'última hora entre els
Grups de l'equip de govern, aquesta vegada s'ha de
qualificar de lamentable, perquè en el delicat moment
econòmic actual calia reclamar la imatge d'un govern
fortament cohesionat amb idees clares i actituds facti¬
bles i, tanmateix, enguany en el si del govern hi ha hagut
una lluita de mesos sobre les retribucions del personal
municipal, el Pressupost d'aquest any s'ha aprovat amb
sis mesos de retard, en la sessió del mes de juliol
s'aprovaren gràcies al suport dels Grups de l'oposició i
ara s'ha produït aquesta gestació lamentable de les
972 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-XII-1993
Ordenances per a l'any vinent: aquest balanç dóna,
consegüentment, la imatge d'un govern dèbil, barallat
internament, preocupat pel repartiment de poder i pels
interessos personals i partidistes i no pas pels interessos
generals, mancat de solidaritat interna i sense un progra¬
ma comú fins al punt que no queda pràcticament res del
Programa d'actuació aprovat el 1991.
Comenta que en l'actual govern falla per part d'uns,
fonamentalment el Grup d'Iniciativa per Catalunya, la
lleialtat interna, perquè els governs tenen l'obligació de
ventilar internament les seves legítimes discrepàncies, i
per part d'altres, la credibilitat i l'autoritat, perquè no és
admissible que en el curs d'aquesta sessió es distri¬
bueixin encara modificacions a la proposta d'Ordenan¬
ces per a 1994 i s'ofereixi una caricatura de govern
mentre que, paral·lelament, s'ha vist l'Alcalde ocupat en
operacions polítiques projectades cap al futur, però
incapaç de resoldre els problemes del present.
La Presidència indica al Sr. Mas que se centri en el
tema de les Ordenances.
El Sr. Mas replica que està fent una valoració política
del procés de gestació de tals Ordenances, en el qual
l'Alcalde ha estat incapaç de tenir l'autoritat interna
necessària i el Grup Socialista, principalment per boca
del Sr. Clos, ha propugnat un increment del 8,15 % en
l'impost sobre béns immobles per recuperar la minva
dels ingressos provinents de les activitats econòmi¬
ques, plantejament que denota miopia política i s'aparta
de la tònica de tots els Governs, perquè en l'actual
conjuntura cap no ha gosat plantejar increments de la
fiscalitat: el govern francès ha optat per mesures en la
direcció contrària i dubta que el Govern espanyol opti
per apujar els impostos sobre la renda de les persones
físiques o sobre el valor afegit però, en canvi, el govern
municipal ha optat per la mesura anacrònica de com¬
pensar la disminució dels ingressos provinents de les
activitats econòmiques amb un increment de l'impost
sobre els béns immobles, en lloc de contenir la despe¬
sa (punt en el qual accepta el repte de precisar on cal
fer la retallada) perquè no perdi credibilitat la crida a
l'austeritat que feia l'Alcaldia i ell comparteix.
Reconeix que, efectivament, l'ambició té un preu,
però també que els ciutadans ja han fet amb escreix tot
l'esforç possible per pagar-lo, com ho demostren les
diferències en l'evolució de les liquidacions dels princi¬
pals impostos municipals comparada amb l'evolució de
l'índex de preus al consum, en funció del qual varia
també la renda de molts ciutadans.
En rèplica al repte de l'Alcaldia sobre els increments
de l'impost sobre béns immobles en determinats Ajun¬
taments, invita a comprovar quants apliquen el coefi¬
cient 2 en l'impost sobre les activitats econòmiques i
quants han esgotat ja la seva capacitat d'esforç fiscal
en tal impost, i a comparar les nostres quotes de
l'impost sobre els béns immobles amb les satisfetes en
altres ciutats importants de l'Estat.
Significa que l'ambició té un preu, però ha d'ésser
assumible i proporcional a les possibilitats i no pas
forçat per una audàcia mal entesa, és a dir, situat en el
punt mitjà que un bon governant ha de saber trobar en
lloc de provocar tensions permanents.
El Sr. Lucchetti, després d'observar que és una mala
metodologia haver de discutir les Ordenances separa¬
dament dels Pressupostos, perquè caldria debatre con¬
juntament els conceptes de prioritat en la despesa,
d'austeritat, i d'eficàcia i eficiència, considera que la
variació introduïda a última hora en la proposta ha
desbaratat els discursos que havien preparat els Grups
de l'oposició, els quals es neguen a apreciar l'esforç de
contenció en els ingressos que comporten les Ordenan¬
ces per a l'any vinent en preveure un increment del
0,51 % en pessetes corrents i del -3 % en pessetes
constants, pel que fa als impostos, i del -3,43 % en
pessetes corrents i de gairebé un -7 % en pessetes
constants, pel que fa a les taxes i preus públics.
Es declara globalment d'acord amb la revisió fiscal
que es proposa, un cop superades les seves reticèn¬
cies inicials sobre l'increment de l'impost sobre els
béns immobles, qüestió en la qual el Grup d'Iniciativa
per Catalunya ha actuat amb la doble lleialtat que deu a
l'altre soci de l'equip de govern i als seus electors.
Afegeix que també els Srs. Roca, i Alavedra han maldat
per influir en els Pressupostos Generals de l'Estat; i que
a l'hora de parlar de lleialtat en el si de les coalicions de
govern, ell podria també recordar les manifestacions
d'alguns membres d'Unió Democràtiva sobre el seu
suport als Pressupostos de l'Estat.
Creu que els Grups de l'oposició es desesperen
davant de l'acord sobre el tipus de l'impost sobre els
béns immobles, perquè els ha tret els arguments que
els oferia el percentatge d'increment del 8,15 % previst
inicialment; i que, per això, ara han de magnificar les
discrepàncies internes en l'equip de govern amb les
consegüents tensions a vegades dramàtiques, però
que valen la pena si condueixen a un resultat positiu;
ara bé, tot i així, apunta la conveniència de començar
abans, els anys vinents, tal discussió per poder-la fer
amb la deguda tranquil·litat.
Suggereix que en el tràmit d'aprovació definitiva es
pugui tenir en compte la possible solució que pugui
oferir el Síndic de Greuges quant a l'exacció de l'impost
sobre l'eliminació dels residus sòlids urbans dins el
rebut de l'aigua.
Pensa que el decrement que experimenta el produc¬
te interior brut, si no a Barcelona, a Catalunya i a tot
l'Estat imposa la contenció de la fiscalitat, sobretot
quan hi ha tensions per aconseguir una disminució dels
salaris reals no tan sols en el cas dels funcionaris
públics, sinó també en la negociació que coadjuvi al
rellançament econòmic.
Afirma que la política econòmica i social del govern
del Partit Socialista Obrer Espanyol amb l'anuència
dels Grups nacionalistes de Catalunya i d'Euskadi
porta a una deterioració del nivell de benestar de bona
part de la població amb retallades en les pensions,
l'assegurança d'atur, les remuneracions dels funciona¬
ris i les prestacions sanitàries; que, per això, cal
moderar la puja de la fiscalitat municipal; que la Llei
d'Hisendes locals crea dificultats i tensions en els
Ajuntaments; que les aportacions del Fons nacional
de cooperació municipal, que també surten de la
butxaca dels ciutadans, seran, en pessetes cons¬
tants, inferiors a les dels anys 1990 i 1991 i, per altra
banda, encara s'espera la creació del Fons de coope¬
ració local de Catalunya, promès pel Sr. Cullell; que la
disminució de la pressió fiscal produïda a Tarragona
ha estat compensada per acords específics amb
diverses Conselleries, tracte que no rep Barcelona, la
qual es veu obligada a endeutar-se cada vegada més
per atendre les seves necessitats (entre les quals hi
ha les derivades de les despeses de capitalitat i
suplència, no reconegudes encara ni per la Generali¬
tat ni per l'Estat) i a suportar una pressió fiscal, que ja
no es pot elevar gaire més de manera que cal una
NÚM. 34 30-XII-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 973
negociació seriosa amb credibilitat i unitat davant les
Administracions central i autonòmica.
Puntualitza que les comparacions amb Madrid hau¬
rien d'agafar tota la nostra Àrea Metropolitana o, altra¬
ment, s'haurien de circumscriure al centre de Madrid; i
significa que l'impost sobre els béns immobles grava la
immensa majoria de les famílies amb independència del
seu nivell de renda i del seu grau d'activitat econòmica
i, per tant, en l'actual conjuntura de crisi no es podia
aplicar l'augment previst inicialment i calia reduir el tipus
al 0,89 %, que representa un percentatge d'increment
del 4,67 %, equivalent a la inflació produïda el 1993, tot
i que aquesta proposta de contenció exigirà un esforç
paral·lel de contenció de la despesa.
Creu que no es pot repetir el retard amb què s'apro¬
và el Pressupost d'enguany i del qual el seu Grup no és
el principal responsable, ja que al final s'acceptaren
unes propostes que havia formulat pel desembre de
1992; i espera que el Pressupost de 1994 quedi aprovat
abans del proper 31 de desembre partint d'aquests tres
criteris: austeritat en la despesa corrent; eficàcia i efi¬
ciència en l'aplicació dels recursos; i definició prèvia de
les prioritats polítiques.
El Sr. Lacalle puntualitza que el seu Grup no està
desesperat, sinó al·lucinat per la proposta en discussió;
que l'increment de l'impost sobre béns immobles serà
superior a l'augment dels salaris; i que les compara¬
cions es fan amb Madrid perquè és la ciutat més
pròxima de característiques similars a les de Barcelona.
Opina, després, que la proposta palesa una claudica¬
ció del Grup Socialista, que serà agraïda pels barcelo¬
nins, però que encara ha quedat curta, perquè l'incre¬
ment de l'impost sobre els béns immobles superarà el
dels sous; que la política econòmica municipal es troba
en una carreró sense sortida perquè: l'endeutament és
preocupant, es preveu una disminució dels ingressos
per causa de la crisi econòmica, l'entramat de socie¬
tats, instituts, patronats, càrrecs de confiança i estudis
ha convertit l'administració municipal en una estructura
caríssima i manquen idees i receptes d'austeritat; i que
no ajuden a sortir d'aquest túnel les dificultats internes
d'un equip de govern amb dues visions de la Ciutat i
amb discrepàncies que es fan paleses en els debats
més importants.
Considera que, davant d'aquest panorama tan preo¬
cupant, a l'equip de govern només se li ha acudit que
paguin els de sempre, i per aconseguir-ho només podia
recórrer a l'impost sobre els béns immobles, que és el
tribut que més incideix sobre els ciutadans, en el qual
inicialment es proposà un increment del 7,95 %, avui
reduït al 4,6 %, però encara un 1,1 % per damunt de la
inflació prevista en l'índex de preus al consum de 1994,
de manera que, quan el Govern de l'Estat i la majoria de
Governs d'Europa han optat pels plans d'ajustament i
retalls en la despesa pública pels traspassos de serveis
al sector privat i la congelació de la fiscalitat, l'equip de
govern municipal proposa més impostos sense augmen¬
tar els serveis ni rebaixar l'endeutament, ans incremen¬
tant-lo. Hi afegeix que els impostos s'apujaren sense
haver-se explicat l'import real de l'endeutament municipal
ni les causes per les quals s'hi ha arribat, ni les mesures
d'austeritat, ni els plans per impulsar la indústria, el
comerç i el turisme, ni l'estat de les velles reivindicacions
sobre les despeses de capitalitat i sobre els Fons de
cooperació local de l'Estat i de la Generalitat.
Recomana, doncs, a l'Alcaldia, que dediqui les seves
energies a redreçar l'economia municipal deixant de
banda idees lluminoses i plataformes vist que Barcelona
és la ciutat més cara d'Espanya i la que té la fiscalitat
més alta ja que, pel que fa a l'impost sobre els béns
immobles, Barcelona tindrà un tipus del 0,89 % quan el
de Madrid és el el 0,48 i en el període 1987-1994 la
pressió fiscal per tal impost s'ha incrementat un 160 %,
quan l'índex de preus al consum ha crescut un 40 %
durant el mateix període, i, pel que fa a l'impost sobre
les activitats econòmiques, a Madrid s'aplica el coefi¬
cient 1,65 i a Barcelona el 2, cosa que probablement ha
estat la causa del tancament de molts negocis, mentre
que, per altra banda, no és vàlid contrarestar aquests
fets invocant la reducció que es produirà a la fiscalitat
mitjana gràcies a la rebaixa en l'impost sobre construc¬
cions, obres i instal·lacions, perquè es tracta d'un
impost que incideix sobre molt poca gent.
Lamenta que en uns moments econòmics tan difícils
el govern municipal no hagi tingut la sensibilitat de
congelar l'impost sobre els béns immobles i, fins i tot,
de rebaixar l'impost sobre les activitats econòmiques; i
ofereix el suport del Grup Popular i dels seus companys
en el Parlament de Catalunya i en les Corts de Madrid a
les reivindicacions municipals sobre el Fons català de
cooperació local, les despeses de capitalitat i suplència,
els dèficits dels transports metropolitans, l'increment de
les aportacions provinents del Fons estatal de coopera¬
ció municipal (especialment després de les rectifica¬
cions a la baixa introduïdes pel Sr. Solchaga), la partici¬
pació municipal en l'impost sobre la renda de les
persones físiques i, en definitiva, sobre tot allò que
millori les finances municipals, perquè no hagin de
pagar sempre els mateixos.
La Sra. Vintró s'excusa per haver d'improvisar, quan
els representants de l'oposició han portat escrites les
seves intervencions; i en resposta a les imputacions
que s'han fet al Grup d'Iniciativa per Catalunya addueix
els deu anys de lleialtat al govern municipal, als interes¬
sos de la Ciutat i a la força política que representa, per
demanar que, en el futur, s'evitin reconvencions poc
rigoroses, com les que ha fet el Sr. Mas, que no porten
enlloc i que li han recordat altres fetes, anys enrera, pel
Sr. Trias Fargas, a les quals ella contestà amb contun-
dència perquè, pel seu tarannà personal, no acostuma
a acceptar lliçons morals de gairebé ningú.
Manifesta que el seu Grup defensa allò que estima
beneficiós per a la Ciutat i que la coalició de govern veu
revalidada la confiança dels electors cada vegada que
hi ha eleccions; i recomana als Grups de l'oposició que
intentin defensar més els interessos de Barcelona i no
tant els dels respectius Partits, perquè en moltes coses
es podrien assolir guanys més importants per a la Ciutat
si l'equip de govern comptés amb el suport del Grup de
Convergència i Unió.
Considera que el Sr. Mas hauria d'haver estat més
explicit quan ha propugnat contencions i retallades en
la despesa pública, perquè les promeses inconcretes
de transferències que després qui les ha d'entomar no
vol, poden quedar molt bé en una intervenció com a
portaveu de l'oposició, però posteriorment no tenen
cap traducció en els pressupostos ni en la prestació
d'uns serveis que els nostres ciutadans valoren rebre
d'aquest Ajuntament i no d'un altre nivell de l'Adminis¬
tració en aplicació del principi de subsidarietat que
l'Autonomia no sembla entendre gaire bé quan es
tracta de traspassar recursos cap avall, i sí, en canvi,
quan es tracta de reclamar transferències de l'Estat cap
a l'Autonomia.
974 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-XII-1993
Diu, en conclusió, que la seva lleialtat se la prova en
primer lloc, davant d'ella mateixa i, en segon lloc,
davant dels electors de la Ciutat.
El Sr. Mas, després d'aclarir que no portava escrita la
seva intervenció, observa que les diferències entre els
compromisos derivats d'un govern de coalició i els deri¬
vats d'una votació puntual en un parlament són ben
notòries; que en l'esfera municipal, concretament, el Grup
de Convergència i Unió ha votat favorablement propostes
formulades, unes vegades, per tot l'equip de govern
municipal i, altres, només per una part perquè el Grup
d'Iniciativa per Catalunya, malgrat els avantatges de for¬
mar part del govern municipal, s'ha distanciat de l'altre
soci; i que, paral·lelament, en les recents votacions dels
representats de Convergència i Unió en el Congrés dels
Diputats no s'hi ha de veure una altra cosa que un suport
puntual.
Precisa també que el Grup de Convergència i Unió
no està desesperat per la rebaixa introduïda a instàn¬
cies d'Iniciativa per Catalunya en el tipus de l'impost
sobre els béns immobles, ans fins i tot l'agraeix perquè
no s'ha agreujat la tensió social; i que això no obstant,
el principal problema és el nivell global que ha assolit la
fiscalitat a Barcelona i que desespera els ciutadans.
Igualment puntualitza que no ha pretès donar lliçons
morals a ningú i menys a la Sra. Vintró, però l'experièn¬
cia no és penyora d'eficàcia en el present com tampoc
és prova objectiva de lleialtat la història d'aquests últims
anys en els quals la gent esperava un grau més alt de
cohesió interna de l'equip de govern en profit de
l'eficàcia de l'acció de govern.
Precisa, finalment, que no es tracta de saber si
determinada Administració està disposada a recollir
determinades funcions, sinó si l'equip de govern està
disposat a plantejar-ho políticament.
La Sra. Vintró demana la mediació del Sr. Mas per
poder plantejar al Conseller o al Secretari General de
Benestar Social la qüestió de les residències per a la
gent gran.
El Sr. Clos insisteix que de les Ordenances proposa¬
des per a 1994, se n'espera un rendiment de 96.900
milions de pessetes (dels quals 73.951 corresponen a
tributs i 29.500 a preus públics); que les discrepàncies
polítiques entre els dos Grups de l'equip de govern han
afectat només el tipus de l'impost sobre els béns immo¬
bles amb una incidència econòmica d'uns 1.200 milions
de pessetes, que és l'única esmena que el full lliurat
aquest matí introdueix en la documentació lliurada la
setmana passada i, per tant, els Grups de l'oposició no
poden queixar-se d'haver estat a l'inòpia per causa de
tals discrepàncies; que en el moment actual de recessió
econòmica, en què criticar la pressió fiscal resulta molt
fàcil, tant les previsions econòmiques com les expectati¬
ves de transferències del Fons estatal de cooperació
municipal, de dotació del Fons autonòmic de cooperació
local, i de pagament dels serveis de capitalitat conspiren
contra els ingressos municipals i tanmateix, a pesar
d'haver de demanar un esforç del 4,68 % en l'impost
sobre els béns immobles, la previsió d'ingressos resul¬
tant de les noves Ordenances resultarà inferior en uns
400 milions de pessetes als 97.300 milions que es pensa
obtenir per les d'enguany; i que, per altra banda, l'esforç
es demana en un impost deduïble de la base de l'impost
sobre la renda de les persones físiques, circumstància
que atenuarà els efectes de l'increment.
Destaca que la quantitat que els barcelonins posen a
disposició d'aquest Ajuntament serveix per a mantenir
un serveis que asseguren el bon funcionament de la
Ciutat; que es continuarà maldant per incrementar la
productivitat; que les 52.000 o 53.000 pessetes per
habitant representen un 10 % de la fiscalitat mitjana
global i cal reclamar una veritable redistribució de la
fiscalitat entre els diversos nivells de l'Administració, en
què es tinguin en compte els serveis de capitalitat i
suplència que ja presta aquest Ciutat; que l'Ajuntament
de Madrid no és comparable amb el de Barcelona,
perquè la seva despesa per habitant era de 50.000
pessetes i la nostra de 86.000 i, per altra banda, com
ha dit el Sr. Lucchetti, Barcelona s'hauria de comparar,
en tot cas, amb el centre de Madrid; que a conseqüèn¬
cia del pacte entre els dos Grups de l'equip de govern,
l'any vinent l'esforç de contenció de la despesa haurà
d'ésser 1.200 milions de pessetes més fort; que en el
proper exercici, descomptant dels 96.000 milions es¬
mentats els efectes de l'inflació, en termes reals hi
haurà un decrement de la pressió fiscal que des de
1988 es manté entre l'1,81 i I'1,83 del producte interior
brut de la Ciutat; i que l'esforç per contenir la despesa i
mantenir alhora la qualitat dels serveis només té una
sortida: l'augment de la productivitat.
El Sr. Álvarez objecta que, segons les dades facilitades
pel mateix equip de govern i que ja tenen en compte el
nou tipus del 0'89 % de l'impost sobre els béns immo¬
bles, la recaptació passarà de 93.580 a 95.000 milions i
escaig; i que segons la revista Banda, Barcelona és la
ciutat d'Espanya amb la fiscalitat més alta.
El Sr. Clos explica que pot facilitar al Sr. Álvarez una
relació d'Ajuntaments, fins i tot de la rodalia de Barcelo¬
na, que tenen els ingressos per habitant provinents dels
capítols 1, 2, i 3 força més alts que els nostres; i que les
estimacions de recaptació per tals conceptes per a
1994 són inferiors, en 400 milions de pessetes, a les de
1993.
El Sr. Alcalde tanca el debat declinant de contestar
algunes afirmacions extemporànies i allunyades del
tema i de les preocupacions d'aquest Plenari.
S'aproven les propostes relatives a les Ordenances
per a 1994 amb el vot en contra dels Srs. Caminal, Mas,
Samaranch, Blasi, Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat,
Marcet, Fabregat, Batlle i Girona, Puigdollers, Audet,
Olmedg, Alsina, Miquel, Lacalle, Vidal-Cuadras, Fernán¬
dez, i Álvarez.
Queda rebutjada la moció del Grup Popular relativa a
la congelació de les bases cadastrals, amb els vots a
favor dels Srs. Lacalle, Vidal-Cuadras, Fernández, i
Álvarez i en contra dels altres treinta-nou Regidors
presents a la Sala.
Departament de Finançament
Autoritzar la contractació d'una operació de préstec,
per un import total de 2.500 milions de pessetes, amb
Banca Catalana, destinada a amortitzar deute, segons
les condicions que s'adjunten; i autoritzar l'Il·lm. Sr.
Joan Clos i Matheu, Segon Tinent d'Alcalde, i l'll im. Sr.
Joaquim de Nadal i Caparà, Regidor de Finances, a
atorgar tota la documentació necessària per a dur, en
forma indistinta, la signatura de l'operació.
S'aprova el dictamen precedent amb el vot en contra
dels Srs. Caminal, Mas, Samaranch, Blasi, Bonet,
Colldecarrera, Perelló, Amat, Marcet, Fabregat, Batlle i
Girona, Puigdollers, Audet, Olmedo, Alsina, Miquel, La¬
calle, Vidal-Cuadras, Fernández, i Álvarez.
NÚM. 34 30-XII-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 975
ÀMBIT DE BENESTAR SOCIAL
ÀREA D'ESPORTS
Aprovar la gestió indirecta, en la seva modalitat de
gestió interessada, de la concessió dels serveis espor¬
tius del Complex Esportiu Mar Bella; aprovar el Plec de
condicions per a l'esmentada concessió; sotmetre'l a
informació pública durant trenta dies d'acord amb l'arti¬
cle 66 del Decret 336/1988, de 17 d'octubre; i en cas
de no produir-s'hi reclamacions, convocar concurs per
a la seva adjudicació.
Aprovar la gestió indirecta, en la seva modalitat de
gestió interessada, de la concessió dels serveis espor¬
tius del Polisportiu Municipal de l'Espanya Industrial;
aprovar el Plec de condicions per a l'esmentada con¬
cessió; sotmetre'l a informació pública durant trenta
dies d'acord amb l'article 66 del Decret 336/1988, de
17 d'octubre; i en cas de no produir-s'hi reclamacions,
convocar concurs per a la seva adjudicació.
Aprovar la gestió indirecta, en la seva modalitat de
gestió interessada, de la concessió dels serveis espor¬
tius del Parc Esportiu Municipal de Can Dragó; aprovar
el Plec de condicions per a l'esmentada concessió;
sotmetre'l a informació pública durant trenta dies d'a¬
cord amb l'article 66 del Decret 336/1988, de 17
d'octubre; i en cas de no produir-s'hi reclamacions,
convocar concurs per a la seva adjudicació.
Aprovar la gestió indirecta, en la seva modalitat de
gestió interessada, de la concessió dels serveis espor¬
tius de les Piscines Municipals Bernat Picornell; aprovar
el Plec de condicions per a l'esmentada concessió;
sotmetre'l a informació pública durant trenta dies d'a¬
cord amb l'article 66 del Decret 336/1988, de 17
d'octubre; i en cas de no produir-s'hi reclamacions,
convocar concurs per a la seva adjudicació.
Aprovar la gestió indirecta, en la seva modalitat de
gestió interessada, de la concessió dels serveis espor¬
tius del Polisportiu Municipal del carrer del Perill; aprovar
el Plec de condicions per a l'esmentada concessió;
sotmetre'l a informació pública durant trenta dies d'a¬
cord amb l'article 66 del Decret 336/1988, de 17
d'octubre; i en cas de no produir-s'hi reclamacions,
convocar concurs per a la seva adjudicació.
Aprovar la gestió indirecta, en la seva modalitat de
gestió interessada, de la concessió dels serveis espor¬
tius del Polisportiu Municipal Nova Icària; aprovaréI Plec
de condicions per a l'esmentada concessió; sotmetre'l
a informació pública durant trenta dies d'acord amb
l'article 66 del Decret 336/1988, de 17 d'octubre; i en
cas de no produir-s'hi reclamacions, convocar concurs
per a la seva adjudicació.
El Regidor d'Esports, Sr. Truñó, informa de l'abast i
contingut dels sis dictàmens precedents, que inaugu¬
ren un nou sistema de gestió de les instal·lacions
esportives a la Ciutat en aplicació del Reglament
aprovat per aquest Plenari; i subratlla que els plecs de
condicions garanteixen el manteniment i conservació
dels equipaments respectius, la diversificació dels
programes que s'hi desenvoluparan amb particular
atenció a l'esport escolar, la participació del teixit
associatiu de la Ciutat en els respectius concursos i el
control i seguiment públic de l'ús de les instal·lacions
públiques; i que el termini oscil·la entre els cinc i deu
anys en funció de les inversions a fer en cada cas
que compliran la Llei sobre Supressió de barreres ar¬
quitectòniques.
El Sr. Fernández es congratula de la forma de gestió
interessada que s'ha triat.
El Sr. Puigdollers significa que els criteris per a
l'adjudicació dels concursos haurien d'ésser: la major
intensitat en la utilització de les instal·lacions, la garantia
del manteniment, la prioritat a les entitats sense afany
de lucre i l'adequació de l'entitat a l'entorn social per
incentivar la presència dels clubs modestos.
Suggereix, i així pensa proposar-ho durant la fase
d'informació pública dels diferents expedients, que en
la comissió del seguiment siguin presents els Grups
representats en els Consells de Districte respectius; i
que els cànons obtinguts es converteixin en ingressos
finalistes per a la promoció de l'esport de base.
Demana, finalment, que es defineixin també la utilitza¬
ció de les instal·lacions esportives de l'Estació de Nord;
i que el Parc de Can Dragó i el Centre de Tennis de la
Vall d'Hebron s'adaptin a la llei de supressió de bar¬
reres arquitectòniques.
El Sr. Truñó respon que els plecs de condicions ja
recullen els criteris indicats pel Sr. Puigdollers; que els
cànons proposats són raonables i la política de preus
ha d'ésser aprovada per la Comissió de Govern i amb
això quedaran garantits tant el manteniment com l'ac¬
cés dels sectors socials que mereixen un tracte espe¬
cial, com ara les persones més grans de seixanta-cinc
anys, respecte a les quals se seguiran els criteris de la
targeta rosa; que li agradaria molt que els cànons
generats poguessin tenir caràcter finalista, però pertoca
a la Comissió de Govern i a aquest Plenari decidir la
millor destinació de la globalitat dels recursos munici¬
pals; i que a partir de la segona quinzena de novembre,
es facilitarà als Districtes corresponents un avanç dels
plecs de condicions per a la gestió d'altres instal·la¬
cions, com ara les de l'Estació del Nord i del passatge
Vintró i la Piscina de Montjuïc.
S'aproven per unanimitat els sis dictàmens prece¬
dents.
AprovaréI Conveni entre l'Ajuntament de Barcelona i la
Federació Catalana de Tennis per a la concessió de la
gestió dels serveis esportius del Centre Municipal de
Tennis de la Vall d'Flebron per un termini de vint-i-cinc
anys.
El Sr. Fernández opina que el termini d'aquest Con¬
veni s'hauria de reduir a deu anys renovables per cinc
exercicis més, i insisteix en la supressió de les barreres
arquitectòniques.
El Sr. Truñó contesta que el termini és tan llarg
perquè la Federació és, per la seva naturalesa, el gestor
més idoni, la comissió específica ofereix unes possibili¬
tats de seguiment abans inexistents i del Conveni se'n
deriven inversions a càrrec de la Federació per uns 215
milions de pessetes que fan necessari un període més
llarg per poder amortitzar els crèdits que les finançaran.
S'aprova amb l'abstenció dels Srs. Lacalle, Vidal-
Quadras, Fernández, i Àlvarez.
ÀMBIT DE LA VIA PÚBLICA
Unitat Operativa Administrativa de Circulació i
Disciplina Vial
Declarar vàlid el concurs celebrat per a la construcció
i subsegüent explotació d'un aparcament públic subter¬
rani situat a la plaça de Mossèn Clapés, de conformitat
amb el plec de condicions àprovat pel Consell Plenari el
976 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-XII-1993
30 d'abril de 1993; adjudicar la concessió de l'aparca¬
ment a Aiser i Pacsa, de conformitat amb l'oferta
formulada, que proposa, quant a nombre de places
mínim a construir, 366, i quant a aportació econòmica
per plaça, 450.000 pessetes, per un termini de cinquan¬
ta anys; i requerir les adjudicatàries perquè constitueixin
a la Tresoreria Municipal la garantia definitiva, fixada en
el plec de condicions, de 125.000 pessetes per plaça a
construir, dins dels deu dies hàbils següents al de la
recepció d'aquesta notificació i perquè comparegui a
formalitzar el contracte.
Declarar vàlid el concurs celebrat per a la construcció
i subsegüent explotació d'un aparcament públic subter¬
rani situat al passeig de la Zona Franca, de conformitat
amb el plec de condicions aprovat pel Consell Plenari el
22 de juny de 1993; adjudicar la concessió de l'aparca¬
ment a Oshsa i Servicios Zona Franca, SCCL, de
conformitat amb l'oferta formulada, que proposa, quant
a nombre de places mínim a construir, 265, i quant a
aportació econòmica per plaça, 250.000 pessetes, per
un termini de cinquanta anys; i requerir les adjudicatà¬
ries perquè constitueixin a la Tresoreria Municipal la
garantia definitiva, fixada en el plec de condicions, de
125.000 pessetes per plaça a construir, dins dels deu
dies hàbils següents al de la recepció d'aquesta notifi¬
cació i perquè comparegui a formalitzar el contracte.
Declarar vàlid el concurs celebrat per a la construcció
i subsegüent explotació d'un aparcament públic subter¬
rani situat a la plaça de Montbau, de conformitat amb el
plec de condicions aprovat pel Consell Plenari el 22 de
juny de 1993; adjudicar la concessió de l'aparcament a
Gecoinsa, de conformitat amb l'oferta formulada, que
proposa, quant a nombre de places mínim a construir,
261, i quant a aportació econòmica per plaça, 425.000
pessetes, per un termini de cinquanta anys; i requerir
l'adjudicatària perquè constitueixi a la Tresoreria Munici¬
pal la garantia definitiva, fixada en el plec de condi¬
cions, de 125.000 pessetes per plaça a construir, dins
dels deu dies hàbils següents al de la recepció d'aques¬
ta notificació i perquè comparegui a formalitzar el con¬
tracte.
Declarar vàlid el concurs celebrat per a la construcció
i subsegüent explotació d'un aparcament públic subter¬
rani situat a la plaça del Guinardó, de conformitat amb
el plec de condicions aprovat pel Consell Plenari el 22
de juny de 1993; adjudicar la concessió de l'aparca¬
ment a Aiser i Pacsa, de conformitat amb l'oferta
formulada, que proposa, quant a nombre de places
mínim a construir, 276, i quant a aportació econòmica
per plaça, 450.000 pessetes, per un termini de cinquan¬
ta anys; i requeriries adjudicatàries perquè constitueixin
a la Tresoreria Municipal la garantia definitiva, fixada en
el plec de condicions, de 125.000 pessetes per plaça a
construir, dins dels deu dies hàbils següents al de la
recepció d'aquesta notificació i perquè comparegui a
formalitzar el contracte.
Declarar vàlid el concurs celebrat per a la construcció
i subsegüent explotació d'un aparcament públic subter¬
rani situat al passeig de la Ciutat de Mallorca, de
conformitat amb el plec de condicions aprovat pel
Consell Plenari el 22 de juny de 1993; adjudicar la
concessió de l'aparcament a Dacha, SA, de conformitat
amb l'oferta formulada, que proposa, quant a nombre
de places mínim a construir, 299, i quant a aportació
econòmica per plaça, 250.000 pessetes, per un termini
de cinquanta anys; i requerir l'adjudicatària perquè
constitueixi a la Tresoreria Municipal la garantia definiti¬
va, fixada en el plec de condicions, de 125.000 pesse¬
tes per plaça a construir, dins dels deu dies hàbils
següents al de la recepció d'aquesta notificació i per¬
què comparegui a formalitzar el contracte.
Declarar vàlid el concurs celebrat per a la construcció
i subsegüent explotació d'un aparcament públic subter¬
rani situat al carrer de Torroella de Montgrí, de conformi¬
tat amb el plec de condicions aprovat pel Consell
Plenari el 22 de juny de 1993; adjudicar la concessió de
l'aparcament a Aiser i Pacsa, de conformitat amb l'ofer¬
ta formulada, que proposa, quant a nombre de places
mínim a construir, 370, i quant a aportació econòmica
per plaça, 650.000 pessetes, per un termini de cinquan- *
ta anys; i requerir les adjudicatàries perquè constitueixin
a la Tresoreria Municipal la garantia definitiva, fixada en
el plec de condicions, de 125.000 pessetes per plaça a
construir, dins dels deu dies hàbils següents al de la
recepció d'aquesta notificació i perquè comparegui a f»
formalitzar el contracte.
Declarar vàlid el concurs celebrat per a la construcció
i subsegüent explotació d'un aparcament públic subter¬
rani situat als carrers de Pallars - Marià Aguiló, de
conformitat amb el plec de condicions aprovat pel
Consell Plenari el 22 de juny de 1993; adjudicar la
concessió de l'aparcament a Dacha, SA, de conformitat
amb l'oferta formulada, que proposa, quant a nombre
de places mínim a construir, 295, i quant a aportació
econòmica per plaça, 225.000 pessetes, per un termini
de cinquanta anys; i requerir l'adjudicatària perquè
constitueixi a la Tresoreria Municipal la garantia definiti- ™
va, fixada en el plec de condicions, de 125.000 pesse¬
tes per plaça a construir, dins dels deu dies hàbils
següents al de la recepció d'aquesta notificació i per¬
què comparegui a formalitzar el contracte.
Declarar vàlid el concurs celebrat per a la construcció
i subsegüent explotació d'un aparcament públic subter¬
rani situat a l'illa delimitada pels carrers de Carreras
Candi, de Sugranyes, de Bacardí i de Canalejas, de
conformitat amb el plec de condicions aprovat pel
Consell Plenari el 22 de juny de 1993; adjudicar la
concessió de l'aparcament a Redesa i Auxini, SA, de
conformitat amb l'oferta formulada, que proposa, quant
a nombre de places mínim a construir, 460, i quant a
aportació econòmica per plaça, 400.000 pessetes, per
un termini de cinquanta anys; i requerir les adjudicatà¬
ries perquè constitueixin a la Tresoreria Municipal la
garantia definitiva, fixada en el plec de condicions, de
125.000 pessetes per plaça a construir, dins dels deu m
dies hàbils següents al de la recepció d'aquesta notifi¬
cació i perquè comparegui a formalitzar el contracte.
Declarar vàlid el concurs celebrat per a la construcció
i subsegüent explotació d'un aparcament públic subter¬
rani situat als carrers de Sicília - Còrsega, de conformi¬
tat amb el plec de condicions aprovat pel Consell f
Plenari el 22 de juny de 1993; adjudicaria concessió de
l'aparcament a Aiser i Pacsa, de conformitat amb l'ofer¬
ta formulada, que proposa, quant a nombre de places
mínim a construir, 411, i quant a aportació econòmica
per plaça, 500.000 pessetes, per un termini de cinquan¬
ta anys; i requerir les adjudicatàries perquè constitueixin
a la Tresoreria Municipal la garantia definitiva, fixada en
el plec de condicions, de 125.000 pessetes per plaça a
construir, dins dels deu dies hàbils següents al de la
recepció d'aquesta notificació i perquè comparegui a
formalitzar el contracte.
Declarar deserts els concursos celebrats per a la f
construcció i subsegüent explotació dels aparcaments
NÚM. 34 30-XII-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 977
subterranis situats a Can Ponsic, al carrer de Mandri, al
y Camp de futbol d'Horta, els carrers del Segre-Sant
Adrià i al mercat de Nostra Senyora de Montserrat, de
conformitat amb els respectius plecs de condicions
aprovats pel Consell Plenari el 30 d'abril i 22 de juny de
1993, per no haver-s'hi presentat cap proposició dins el
termini establert.
El Regidor de la Via Pública, Sr. Torres, referint-se als
deu dictàmens precedents concreta, a indicació de la
Presidència, que representen un paquet d'inversions
d'uns 22.000 milions de pessetes; i fa avinent que
s'introduiran les pertinents rectificacions en els plecs de
" condicions dels concursos que han quedat deserts.
El Sr. Fernández avança l'abstenció del seu Grup en
els deu dictàmens i la justifica tot dient que, atès el seu
volum econòmic, els expedients s'haurien de completar
amb un informe de la Comissió tècnica de valoració de
f» les ofertes, sobretot quan se n'han presentades diver¬
ses a un mateix aparcament, posant especial atenció
en el pla financer dels residents, en vista de les queixes
que últimament s'estan produint; i que els expedients
dels concursos declarats deserts haurien de recollir els
informes i estudis de viabilitat econòmica i demanda
social determinants de la seva inclusió en el Pla-
programa d'aparcaments.
El Sr. Amat també anticipa l'abstenció del seu Grup
pels motius ja exposats la darrera sessió i observa que
no ha rebut encara la informació sol·licitada sobre
l'empresa que ha de fer el seguiment de construcció
dels nous aparcaments; que els criteris d'adjudicació
han de quedar clars en cada expedient; i que alguns
concursos han quedat deserts perquè potser els cà¬
nons eren massa alts, com ja assenyalà la darrera
sessió.
El Sr. Torres destaca el fet que d'una cinquantena
d'emplaçaments només n'hagin quedat deserts tres,
avala la seriositat dels estudis de viabilitat.
El Sr. Fernández insisteix que els expedients inclouen
la proposta que fa la Comissió tècnica i un estat que
reflecteix cànon i nombre de places, però no pas un
informe que analitzi i puntuï les diverses ofertes en
funció dels criteris establerts en cada plec de condi¬
cions.
El Sr. Torres accepta fer a mans del Sr. Fernández
l'esmentat informe.
S'aproven els deu dictàmens en debat amb l'absten¬
ció dels Srs. Caminal, Mas, Samaranch, Blasi, Bonet,
Colldecarrera, Perelló, Amat, Marcet, Fabregat, Batlle i
Girona, Puigdollers, Audet, Olmedo, Alsina, Miquel, La-
calle, Vidal-Quadras, Fernández, i Álvarez.
La Presidència comunica que per raons de temps
tindran contestació escrita els precs, preguntes i inter¬
pel·lacions presentats per a la sessió d'avui.
y Tot seguit, significa que avui, abans del comença¬
ment d'aquesta sessió, ha assistit a l'ofrena floral a la
tomba del President Lluís Companys en commemoració
de l'aniversari de seu l'afusellament i prega el Sr. Fuster,
Regidor Adjunt de Cultura, que dediqui unes paraules
d'homenatge a qui, potser amb una qualificació massa
reduccionista, és conegut com el President Màrtir.
El Sr. Fuster pronuncia el parlament següent:
«Tal dia com avui, fa cinquanta-cinc anys va morir
afusellat al Castell de Montjuïc el President Lluís Com¬
panys. Era un mort més que seguia tants milers de
morts a tot Catalunya i a Espanya i al que seguiren tants
milions de morts per la follia totalitària que al llarg dels
anys 30 s'apoderà del nostre continent. El mateix dia
que el President Companys era afusellat al castell de
Montjuïc, homes tan diversos com Charles De Gaulle,
Sandro Pertini, Terence Atlee, Winston Churchill i Willy
Brandt s'aprestaven a lluitar per la mateixa causa per la
qual havia mort Lluís Companys: lluitar contra l'ordre
totalitari que volia resoldre els problemes humans justa¬
ment eliminant l'home.
Mes enllà del judici que els errors i encerts d'una
figura política amb una trajectòria tan dilatada de trenta
anys d'activisme puguin merèixer dels historiadors, Lluís
Companys, a més d'un símbol pel fet d'ésser l'únic
President electe assassinat per la conspiració nazi-
feixista, i a més d'aquest mèrit i orgull per a tots els
catalans, fou un home honest que serví sempre les
idees de la democràcia amb profundes conviccions
liberals i amb profundes conviccions reformistes so¬
cials, i un autèntic patriota catalanista i federalista, com
demostrà reiteradament amb les seves actuacions.
Més enllà de la polèmica històrica, jo voldria recordar
el millor Lluís Companys. El Lluís Companys que féu de
mitjancer en el conflicte de la vaga general de 1917, en
què l'esclat de violència obrera no va poder ésser aturat
per la follia d'una patronal incapaç de comprendre la
necessitat d'arribar a acords amb els treballadors. El
Lluís Companys que va ajudar els treballadors del camp
a sortir de la seva situació de postració al llarg dels anys
20, en plena Dictadura. El Lluís Companys que l'1 de
gener de 1933, en ésser nomenat President de la
Generalitat de Catalunya, formà un govern d'unitat
republicana i catalanista, que era tant com dir un govern
d'unitat democràtica en el moment en què Hitler havia
pujat al govern a Alemanya i Dollfus s'aprestava a fer-ho
a Austria. El Lluís Companys que, situat el 1936 davant
d'una revolució social que no podia controlar, i de
l'amenaça del feixisme espanyol, es prestà, almenys els
primers mesos, a salvar la vida de tantes i tantes
persones com la del Cardenal Vidal i Barraquer i la de
tantes altres.
Deixeu-me acabar amb aquesta frase de Lluís Com¬
panys: Catalunya i la llibertat són la mateixa cosa; allà
on viu la llibertat, allà és la meva pàtria.»
Els Srs. Lacalle i Samaranch proposen i així s'acorda:
Fer constar el pregon sentiment de la Corporació per
la mort de l'Excm. Sr. Joan Anton Maragall i Noble; i
testimoniar aquest condol als seus familiars.
A continuació el Sr. Alcalde manifesta que la Ciutat,
després d'una etapa de dinamisme concertat, però que
tingué un inici públic a impuls de totes les Administra¬
cions, ha viscut una transformació que era reclamada
des de fa moltes dècades i ara és valorada pels
ciutadans amb un tarannà i un gaudi que no es cor¬
respon amb els rostres de molts Regidors quan en
aquesta Sala se'n discuteix el finançament i l'assimila¬
ció i també el canvi de marxa que implica haver de
passar ara a les prioritats de manteniment i qualitat, que
tots els Grups persegueixen i del qual ja s'ha passat
l'any més difícil, encara que restin esforços per fer en
haver coincidit aquest amb una situació econòmica
enormement difícil que té un alt grau d'imprevisibilitat no
solament per al país, sinó per a tota Europa; ara bé, no
s'ha de pensar que no es poden tirar endavant nous
projectes, perquè n'hi ha: amb pocs dies de diferència
s'ha replantat la darrera de les 200 oliveres del Parc del
Castell de l'Oreneta trasplantades a causa de la cons¬
trucció de la ronda de Dalt; s'ha posat la placa de la
remodelació del Palau del Marquès de Sentmenat com
a seu de l'Escola Eina; s'ha obert al públic el Museu del
978 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-XII-1993
Monestir de Pedralbes, que està rebent 500 visitants
diaris els dies feiners i 1.400 en cada un dels dos dies
del cap de setmana; s'ha posat, ahir mateix, la primera
pedra del Complex Comercial Terciari de la plaça de les
Glòries (cosa que significa el relleu de la iniciativa
público-privada vigent els anys anteriors a 1992 per una
altra de privada potent i agosarada); és imminent la
inauguració del carrer de Tarragona i també comença¬
ran aviat les obres de Diagonal Mar.
Creu, doncs, que el sector privat està demostrant
que es pot mantenir el tremp a pesar de les dificultats
de la conjuntura i això obliga a constatar la necessitat
d'un major grau de col·laboració entre totes les forces
polítiques del Consistori, cadascuna des del seu lloc, i
el porta a demanar, sense ànim d'encetar una polèmi¬
ca, que es compari la discussió haguda dins l'equip de
govern i els seus resultats, amb altres episodis de
confrontació que l'últim any s'han produït en el si de
governs i, fins i tot, de coalicions electorals.
Insisteix que cal fer un esforç per deixar de banda els
comentaris polítics sobre temes que no corresponen a
aquesta Sala i discutir-hi allò que pertoca. Hi afegeix
que estem en un moment difícil per a la Ciutat i el país,
tanmateix Barcelona pot continuant essent una referèn¬
cia si impera l'esperit que impera en altres ciutats, com
la capital de l'Estat, on l'oposició té molta personalitat,
però s'arriba a acords per tirar endavant qüestions que
interessen tothom.
Demana que l'esperit d'entesa que s'està produint a
nivell de l'Estat no sigui en detriment d'una entesa a
Catalunya, sinó que sigui completat per acords, que es
poden donar en aquesta Ciutat, sense que hagin de ser
mimètics, de les forces polítiques que a Madrid asse¬
nyalen el camí d'una entesa entre ideologies. Subratlla
que la Ciutat ho demana així i Lluís Companys és un
testimoni i una referència comuna per a tots en aquest
sentit; i que tal camí es converteix en una obligació de
moral política, més i quan en la voluntat de tots hi ha el
servei a la Ciutat i cal ésser-hi conseqüents.
Acaba significant que ha apreciat una certa millora
del diàleg en aquesta Sala i cal aprofundir-la perquè el
Consistori pugui dir davant la Ciutat: «Hem fet bé la
nostra feina.»
No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presi¬
dència aixeca la sessió a les quinze hores i divuit mi¬
nuts.
Acords
Acords de la sessió celebrada el dia 26 de no¬
vembre de 1993
Aprovació de l'acta de la sessió anterior.
Despatx d'ofici
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 19
d'octubre de 1993 (6461), que nomena el Sr. Joan
Salas i Orozco Coordinador de l'Àrea de Promoció
Econòmica i Ocupació.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 19
d'octubre de 1993 (6470), que designa el Sr. Miquel
Lumbierres i Méndez membre del Consell Rector del
Patronat del Museu Nacional d'Art de Catalunya en
substitució del Sr. Cesáreo Rodríguez i Aguilera.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 27
d'octubre de 1993 (6587), que designa Regidor respon¬
sable de Manteniment Urbà i Serveis l'll im Sr. Josep M.
Vegara i Carrió.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 27
d'octubre de 1993 (6573), que adscriu l'Oficina Central
de Pressupostos a l'Àmbit d'Organització i Economia i
manté l'adscripció del Gabinet Tècnic de Programació a
l'Àmbit d'Alcaldia-Presidència.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 27
d'octubre de 1993 (6594), que designa l'll im. Sr. Joa¬
quim de Nadal i Caparà comissionat de l'Alcalde per a
l'estudi, anàlisi, proposta de resolució i, si és el cas,
execució de les mesures de caràcter financer destina¬
des al desplegament de les infrastructures culturals.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 27
d'octubre de 1993 (6572), que revoca facultats delega¬
des, en virtut dels decrets de l'Alcaldia de 3 d'octubre
de 1985, en els Regidors-Presidents dels Districtes de
l'Eixample, Sants-Montjuïc, Horta-Guinardó, Nou Barris i
Sant Martí, referents a les transferències de competèn¬
cies núms. 3 i 5, relatives: a la gestió de les Residències
per a gent gran, a la prestació dels serveis propis
d'aquests centres a la seva neteja i vigilància i a
l'adquisició de materials, atuells i consumibles per als
centres esmentats.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 27
d'octubre de 1993 (6591) que designa membre i Vice-
president del Consell d'Administració del l'Insititut Muni¬
cipal de Parcs i Jardins l'll im. Sr. Josep M. Vegara i
Carrió, en substitució del Sr. Lluís Fontanals i Jaumà.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 18
d'octubre de 1993 (7383), que nomena membre del
Plenari del Consell de Benestar Social, com a experta la
Sra. Esther Giménez-Salinas i Colomer.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, que mo¬
difica el de 31 de juliol de 1991 (7508), i nomena l'll im.
Sr. Enric Truñó i Lagares Regidor d'Esports i Turisme.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 26 de
novembre de 1993 (7459), que designa el Sr. Jordi
Parpal i Marfà, Vocal del Consell Tributari.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 26 de
novembre de 1993 que designa membres del Consell
d'Administració de l'Institut Municipal d'Educació la Il·l-
ma. Sra. Marta Mata i Garriga, l'll im. Sr. Albert Batlle i
Bastardas, i la ll·lma. Sra. Eulàlia Vintró i Castells, i els
Srs. Josep M. Blanch i Marquès, Joan Salas i Orozco, i
Ramon Seró i Esteve.
NÚM. 34 30-XII-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 979
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 26 de
novembre de 1993 que designa membres del Consell
d'Administració de l'Institut Municipal d'Educació en
representació dels Grups Municipals els ll·lms. Srs.
Daniel Fabregat i Lorente, Francesc Vicens i Giralt, i
Aleix Vidal-Quadras i Roca.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 26 de
novembre de 1993 que nomena membre del Consell
d'Administració de l'Institut Municipal d'Educació el Sr.
Pere Darder i Vidal, en la seva qualitat de persona de
reconegut prestigi en el camp educatiu.
Quedar assabentat de sengles decrets de l'Alcaldia,
de 26 de novembre de 1993 que, respectivament,
designen la ll·lma. Sra. Marta Mata i Garriga i l'll im. Sr.
Albert Batlle i Bastardas Presidenta i Vice-president de
l'Institut Municipal d'Educació.
Ratificareis decrets de l'Alcaldia, de 26 d'octubre de
1993, pels quals es nomena membre del Consell del
Districte de l'Eixample el Sr. Miquel Sánchez i López, en
substitució del Sr. Antoni Cubells i Segura (6607); de les
Corts el Sr. Alfons Rossell i Roig, en subtitució del Sr.
Enric González i Milà (6608); i de Sant Martí la Sra.
Dolors Casanoves i Torres, en substitució de la Sra.
Montserrat Climent i Fabregat (6609).
RatificareI decret de l'Alcaldia de 10 de novembre de
1993, pels quals es nomena membre del Consell del
Districte de Gràcia el Sr. Silvestre López i González, en
substitució de la Sra. Montserrat Riera i Moreno (7078); i
de Nou Barris el Sr. Manuel Ruiz i Sánchez, en substitu¬
ció del Sr. Iván Vilchez i Jiménez (7079);
RatificareIs decrets de l'Alcaldia pels quals, en virtut
de concurs es nomena:
a) Amb data 18 d'octubre el Sr. Josep M. Gibanel i
Salvador i la Sra. Núria Andrés i Baca Col·laboradors del
Contribuent (6361); el Sr. Jordi Duran i Llovet i la Sra.
Mercè Ventura i Belmonte administradors B de Siste¬
mes d'Informació i Mitjans de Difusió (6362); i la Sra.
Elvira Allemandi i García Directora del Centre de Serveis
Socials de Sants, la Sra. Àngels Crugeira i Arnau Direc¬
tora del Centre de Serveis Socials del Bon Pastor, el Sr.
Josep M. López i Raya Director del Centre de Serveis
Socials del Congrés i la Sra. Maria Rosa Escofet i
Mulero Directora del Centre de Serveis Socials la Sagre-
ra (6363).
b) Amb data 26 d'octubre el Sr. Manuel Carlos
Unzueta i López Cap del Departament de Normativa
Organitzativa (6626).
RatificareI decret de l'Alcaldia de 16 de novembre de
1993 (7250), que modifica el de 15 de març del mateix
any deixant sense efecte els pagarés lliurats a l'Ajunta¬
ment per Sabel de Servicios, SA, com a contraprestació
del dret de superfície constituït a favor de tal societat
sobre la finca núms. 6-8 de la plaça d'Espanya, de
propietat municipal, i concreta la nova forma de pagament
de la part pendent del preu, 876.224.855 pessetes més
els interessos generats fins a l'esmentada data de venci¬
ment dels pagarés anul·lats, altres 98.753.338 pessetes.
RatificareI decret de l'Alcaldia de 2 de novembre de
1993 (6809) que aprova el Plec de condicions del
contracte per a la realització projecte, posada en marxa
i seguiment d'un sistema d'indicadors adreçat a l'alta
direcció d'aquest Ajuntament, com també per a la
realització d'estudis sobre l'entorn econòmic metropoli¬
tà, l'anàlisi de les polítiques de l'Estat i la Generalitat, en
especial les expressades en els respectius pressupos¬
tos i, finalment, l'anàlisi de la conjuntura; i encomana la
tasca a la Sra. Júlia Bosch i Jou.
Ratificar el textos dels Convenis següents:
A) Amb el Ministeri de Sanitat i Consum, per a
regular la col·laboració tècnica entre ambdues institu¬
cions.
B) Amb la Asamblea Provincial del Poder Popular de
la Ciudad de La Habana, Cuba: acord d'agermana¬
ment.
C) Amb el Republicano Ayuntamiento de Monterrey,
Estado de Nuevo León, Mèxic: Protocol de ratificació
del Conveni d'agermanament i proposta de pla de tre¬
ball.
D) Amb els Ajuntaments d'Almusafes, d'Àvila, de
Burgos, de Figueruelas, de Linares, de Martorell, de
Pamplona, de Terrassa, de Valladolid, de Vigo, de
Villamuriel de Cerrato, de Vitoria-Gasteiz, i de Saragos¬
sa, per a la creació de la Red Española de ciudades del
automóvil.
E) Amb el Patronat Municipal de l'Habitatge i l'institut
Català del Sòl, per a regular la gestió de la promoció de
la Maquinista-42.
Designar l·ll·lm. Sr. Josep M. Vegara i Carrió membre
del Consell d'Administració de Tractament i Eliminació
de Residus, SA, en substitució de l'll im. Sr. Lluís Armet i
Coma.
Designar, exercint funcions de Junta General de la
Societat Privada Municipal Barcelona Activa, SA, mem¬
bre del Consell d'Administració de l'esmentada Societat
el Sr. Joan Salas i Orozco en substitució del Sr. Ramon
Segarra i Porta, designació que es fa pel termini coinci¬
dent amb l'actual mandat Consistorial 1991-1995; i
facultar el President de la Societat i el Secretari General
de l'Ajuntament, indistintament, per comparèixer davant
notari i elevar a escriptura pública els nomenaments
anteriorment relacionats, com també per complir amb
els tràmits necessaris per a la seva inscripció en el
Registre mercantil, àdhuc la correcció dels errors mate¬
rials en cas necessari.
Designar, exercint funcions de Junta General de la
Societat Privada Municipal Barcelona Promoció d'Ins¬
tal·lacions Olímpiques, SA, membre del Consell d'Admi¬
nistració de l'esmentada Societat el Sr. Manuel Fonseca
i de la Llave en substitució del Sr. Fernando París i
Roche, designació que es fa pel termini coincident amb
l'actual mandat Consistorial 1991-1995; i facultar el
President de la Societat i el Secretari General de l'Ajun¬
tament, indistintament, per comparèixer davant notari i
elevar a escriptura pública els nomenaments anterior¬
ment relacionats, com també per complir amb els
tràmits necessaris per a la seva inscripció en el Registre
mercantil, àdhuc la correcció dels errors materials en
cas necessari.
Quedar assabentat del Manifest dels ciutadans en
favor de la pau i la solidaritat a Europa, promogut per la
Conferència de Poders Locals i Regionals d'Europa.
Fer constar el condol de la Corporació pel sinistre
que s'ha produït avui al vaixell Jala Vijaya, el qual ha
costat la vida al seu capità, Paul Soumitro, i a dos
membres més de la tripulació.
Ordre del dia
COMISSIÓ DE GOVERN
RatificareIs acords de la Comissió de Govern, de 19
de novembre de 1993, pels quals s'aprova:
980 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-XII-1993
A) Inicialment: 1) l'Estudi de detall per a la modifica¬
ció de les alineacions del carrer del Comandant Llançà
en el seu enllaç amb el carrer de Carroç; i 2) l'Estudi de
detall per a l'emplaçament d'una benzinera al Nus de
Collserola.
B) Provisionalment: 1) el Pla especial per a la con¬
creció del vial d'accés a la finca situada en el carrer del
Torrent de les Roses, núm. 41-b; 2) El Pla especial
d'ordenació del conjunt d'equipaments situats entre el
Parc de l'Oreneta i el carrer Major de Can Caralleu; 3) el
Pla especial per a la determinació del tipus d'equipa¬
ment i condicions d'ordenació en la finca del passeig
de la Vall d'Hebron, núms. 72-74; i 4) per segona
vegada, el Pla especial de regulació dels establiments
de concurrència pública del Districte de Gràcia amb les
modificacions no substancials que figuren relacionades
a l'informe de la Unitat de Planejament.
C) Definitivament: 1) l'Estudi de detall de l'illa com¬
presa entre els carrers de Robador, de Sant Josep
Oriol, de la Cadena, i de Sant Rafael del barri del Raval;
2) l'Estudi de detall del conjunt d'equipaments de l'Es¬
tació del Nord.
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 19 de
novembre de 1993, pel qual s'aprova inicialment la
modificació del Pla especial de reforma interior del
Raval, reordenació del pla central, i s'acorda la suspen¬
sió pel termini de dos anys, de l'atorgament de llicèn¬
cies de parcel·lació, d'edificació i d'enderrocament en
les finques delimitades en el plànol annex, precisant
que els terminis de suspensió seran d'un any per
determinades finques que varen ser objecte de la
suspensió acordada el 27 de març de 1992, i de dos
anys per a la resta de finques conforme s'especifica en
l'esmentat plànol annex.
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 19 de
novembre de 1993, pel qual s'aprova el Text refós de la
Modificació del Pla General Metropolità per a la reorde¬
nació de les afectacions viàries al barri d'Hostafrancs
de Barcelona, en el qual es dóna compliment als
apartats 3 i 4 de la Resolució del Conseller de Política
Territorial i Obres Públiques de 3 de setembre de
1993;
S'aprova donant a l'acord ratificat la redacció se¬
güent:
Aprovar el Text refós de la Modificació del Pla Gene¬
ral Metropolità per a la reordenació de les afectacions
viàries al barri d'Hostafrancs de Barcelona, en el qual es
dóna compliment als apartats 3 i 4 de la Resolució del
Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de 3
de setembre de 1993; ratificar la voluntat municipal
expressada en els acords d'aprovació inicial i provisio¬
nal i en el Plenari del Districte de Sants-Montjuïc de 14
d'octubre de 1993, en coincidència amb les manifesta¬
cions de l'Associació de Veïns d'Hostafrancs «...amb la
precisió que l'amplada del carrer del Moianès, en el
tram comprès entre el carrer de la Creu Coberta i el de
Vilardell, serà l'existent actual de 13 metres»; i trametre
aquest Text refós al Conseller de Política Territorial i
Obres Públiques.
Ratificaràacord de la Comissió de Govern, de 19 de
novembre de 1993, pel qual s'acorda la suspensió pel
termini d'un any de l'atorgament de llicències d'edifica¬
ció, parcel·lació i d'enderrocament en l'àmbit definit al
plànol annex, que correspon al sector de la Clota.
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 8
d'octubre de 1993, relatiu a l'«Avanç de Planejament
Sant Andreu-la Sagrera» pel que fa a la precisió que la
suspensió de l'atorgament de llicències acordada pel
Consell Plenari el 26 de març de 1993 i publicada en el
Butlletí Oficial de la Província núm. 95 de 21 d'abril de
1993, comportava la suspensió de la tramitació dels
instruments de planejament que incideixen dins l'àmbit
de l'esmentada suspensió.
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 19 de
novembre de 1993, pel qual s'aprova inicialment la
determinació del sistema d'actuació per executar la
unitat d'actuació núm. 4 de la Modificació del Pla
General Metropolità per millores dotacionals al conjunt
històric de l'Eixample, situada a l'illa limitada pels car¬
rers del Comte Borrell, de Mallorca, de Comte d'Urgell i
de València, fixant com a sistema d'actuació el de com¬
pensació.
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 5 de
novembre de 1993, pel qual s'aprova inicialment el
projecte de delimitació de la unitat d'execució que
comprèn les finques núms. 40 i 40 LI del carrer d'Hon¬
dures, núm. 514 LI del carrer de Sant Antoni Maria
Claret, núm. 367 del carrer de la Indústria; i núms. 9 LI,
13 LU, 15, 15 LB i 15 LC del carrer de la Ciutat d'Elx, i
que té per finalitat l'obertura del carrer de la Indústria en
el tram comprès entre els carrers d'Hondures i de Costa
Rica, segons projecte adjunt, fixant com a sistema
d'actuació el de cooperació.
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 5 de
novembre de 1993, pel qual s'aprova inicialment el
Projecte d'urbanització, d'iniciativa privada, del carrer
de la Mare de Déu del Coll.
ÀMBIT D'URBANISME I MEDI AMBIENT
Negociat Administratiu de Manteniment i Serveis
Prorrogar la durada de la Contracta dels serveis de
neteja pública - Zona oest, que va ser adjudicada a
l'empresa «Fomento de Construcciones y Contratas,
SA» per acord del Consell Plenari de 24 de maig de
1985, fins a la data d'inici de la prestació dels serveis
per part del nou adjudicatari, un cop s'hagin realitzat els
tràmits licitatoris per a l'adjudicació del nou concurs, i
amb les mateixes condicions econòmiques actualment
aplicades al contracte vigent, llevat de la part cor¬
responent a la quota d'amortització del material adscrit,
que es considerarà totalment amortitzat en la data del
compliment del termini contractual.
Prorrogar la durada de la Contracta dels serveis de
neteja pública - Zona est, que va ser adjudicada a
l'empresa «Fomento de Construcciones y Contratas,
SA» per acord del Consell Plenari de 24 de maig de
1985, fins a la data d'inici de la prestació dels serveis
per part del nou adjudicatari, un cop s'hagin realitzat els
tràmits licitatoris per a l'adjudicació del nou concurs, i
amb les mateixes condicions econòmiques actualment
aplicades al contracte vigent, llevat de la part cor¬
responent a la quota d'amortització del material adscrit,
que es considerarà totalment amortitzat en la data del
compliment del termini contractual.
Prorrogar la durada de la Contracta dels serveis de
neteja pública - Zona centre, que va ser adjudicada a
l'empresa «Fomento de Construcciones y Contratas,
SA» per acord del Consell Plenari de 24 de maig de
1985, fins a la data d'inici de la prestació dels serveis
per part del nou adjudicatari, un cop s'hagin realitzat els
tràmits licitatoris per a l'adjudicació del nou concurs, i
i?
W
NÚM. 34 30-XII-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 981
amb les mateixes condicions econòmiques actualment
aplicades al contracte vigent, llevat de la part cor¬
responent a la quota d'amortització del material adscrit,
que es considerarà totalment amortitzat en la data del
compliment del termini contractual.
Prorrogar la durada de la Contracta dels serveis de
neteja pública - Zona nord, que va ser adjudicada a
l'empresa «Fomento de Construcciones y Contratas,
SA» per acord del Consell Plenari de 24 de maig de
1985, fins a la data d'inici de la prestació dels serveis
per part del nou adjudicatari, un cop s'hagin realitzat els
tràmits licitatoris per a l'adjudicació del nou concurs, i
amb les mateixes condicions econòmiques actualment
aplicades al contracte vigent, llevat de la part cor¬
responent a la quota d'amortització del material adscrit,
que es considerarà totalment amortitzat en la data del
compliment del termini contractual.
ÀREA D'URBANISME
l'esmentada associació i autoritzar la formalització dels
documents adients per a la seva efectiva constitució
mitjançant l'òrgan municipal competent.
Centre de Selecció i Formació de Personal
Aprovar les bases de la convocatòria per proveir,
mitjançant concurs ordinari, la plaça d'Interventor Gene¬
ral de l'Ajuntament de Barcelona, segons el que preveu
l'article 13 del Reial Decret 731/1993, de 14 de maig;
aprovar les bases específiques, d'acord amb el que
preceptúen els articles 5è. i 9è de l'Ordre del Ministeri
per a les Administracions Públiques, de 7 de juliol de
1993 en relació als articles 16 i 20 del Reial Decret
esmentat; facultar l'Alcaldia per aprovar la convocatòria
segons el que preceptúa l'article 18, així com per
adaptar-la al model previst en l'article 12 del Reial
Decret 731/1993 i l'article 4 de l'Ordre de 7 de juliol de
1993.
Unitat de Tramitació i Documentació Urbanística
Districte de l'Eixample
Aprovar inicialment la modificació puntual de l'Orde¬
nança de rehabilitació i millora de l'Eixample, aprovada
definitivament el 24 d'abril de 1986 com a modificació de
la subsecció 3a i article 3 de l'Ordenança sobre Protec¬
ció del Patrimoni arquitectònic, històric i artístic de la
ciutat de Barcelona, d'iniciativa municipal; acordar (de
conformitat amb els articles 41 i 42 del Decret Legislatiu
1/1990, de 12 de juliol, i els articles 9 i 10.1 del Decret
146/84, de 10 d'abril) la suspensió, en l'àmbit d'aplicació
de l'Ordenança esmentada i pel termini de dos anys, de
l'atorgament d'aquelles llicències que contradiguin o
condicionin el desenvolupament de les previsions de la
proposta presentada, precisant que podran atorgar-se
aquelles que no contradiguin l'ordenament vigent i que
s'ajustin a les determinacions previstes en la modificació
de l'Ordenança que s'aprova inicialment; sol·licitar al
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
l'informe preceptiu que determina l'article 57 del Decret
Legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, en relació a l'article
78.4 del Reglament de Planejament i el Decret 30/1984,
de 25 de gener; sotmetre l'esmentada modificació a
informació pública pel termini d'un mes i resoldre sobre
la seva aprovació provisional.
AMBIT D'ORGANITZACIÓ I ECONOMIA
Aprovar els Estatuts de l'Associació Pla Estratègic
Barcelona 2000; acceptar la participació de l'Ajunta¬
ment de Barcelona a l'esmentada Associació, junta¬
ment amb: la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea
Metropolitana de Barcelona, Cambra de Comerç, Indús¬
tria i Navegació de Barcelona, Cercle d'Economia, Con¬
sorci de la Zona Franca, Fira de Barcelona, Foment de
Treball Nacional, Port de Barcelona, Unió General de
Treballadors, Unió Sindical de Comissions Obreres de
Barcelona i Universitat de Barcelona; i autoritzar la
formalització dels documents adients per a la constitu¬
ció de l'Associació mitjançant l'òrgan municipal compe¬
tent.
Constituir l'associació «Centro Iberoamericano de
Desarrollo Estratégico» (CIDEU); aprovar els Estatuts de
Negociat d'Administració de Béns Immobles
Concretar la finca objecte del dret de superfície a
favor del Ministeri de l'Interior per construir-hi un edifici
destinat a comissaria zonal del carrer d'Aiguablava, la
qual està constituïda per una parcel·la d'extensió total
4.756,29 m2 formada per: la porció de terreny d'exten¬
sió superficial 1.836,30 m2 situada al carrer de Portlligat,
una parcel·la d'extensió 1.843,90 m2 formada per la
confluència dels carrers d'Aiguablava i Portlligat i asse¬
nyalada amb els núms. 61-65 en el primer dels carrers, i
una porció superficial de 1.076,09 m2 que s'ha de
segregar de la finca núms. 55-59 del carrer d'Aiguabla¬
va, fins a formar, entre les tres porcions, la parcel·la
definitiva objecte del dret de superfície, grafiada en el
plànol adjunt.
Assessoria de Pressupostos i Comptes
Aprovar modificacions de crèdit dins del Pressupost
de 1993, de conformitat amb la documentació adjunta.
A) Aprovar d'acord amb l'article 60.2 del Reial De¬
cret 500/1990, de 20 d'abril, els reconeixements de
crèdit que es relacionen, els quals seran finançats amb
càrrec al Pressupost de 1993.
B) Aprovar d'acord amb l'article 60.2 del Reial De¬
cret 500/90, de 20 d'abril, els reconeixements de crèdit
que es relacionen, per import de 4.347.018.124 pesse¬
tes, els quals seran finançats:
1.410.596.151 pessetes amb càrrec a la partida
22719 61154 9901 del Pressupost de 1993.
1.639.588.474 pessetes amb càrrec al Pressupost de
1994
1.296.833.499 pessetes amb càrrec al Pressupost de
1995
Departament de Finançament
Procedir a la realització d'operacions de préstec en el
mercat alemany i/o en el mercat japonès, per substituir
deute a llarg termini per un import màxim equivalent de
25.000 milions de pessetes; préstecs que podran ser
fins a un màxim de 300 milions de marcs alemanys i/o
982 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-XII-1993
fins a un màxim de 20.000 milions de iens, en les
condicions que s'adjunten; facultar l'Excm. Sr. Alcalde
per donar el mandat per realitzar les operacions de
préstec; aprovar la realització d'operacions de permuta
financeres «swap» per les quals les obligacions en
marcs alemanys o iens puguin ésser canviades en
obligacions en pessetes o qualsevol altra divisa euro¬
pea, alternativament, per tal de gestionar el risc de
canvi implícit de les operacions; i autoritzar l'll im. Sr.
Joan Clos i Matheu, Segon Tinent d'Alcalde, i l'll im. Sr.
Joaquim de Nadal i Caparà, Regidor de Finances,
indistintament, per atorgar tota la documentació neces¬
sària per a dur a terme les operacions.
Autoritzar la contractació d'una operació de préstec,
per un import total de 4.500 milions de pessetes amb
Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, «La Caixa»,
destinada a convertir deute, segons les condicions que
s'adjunten; i autoritzar l'IMm. Sr. Joan Clos i Matheu,
Segon Tinent d'Alcalde, i l'IMm. Sr. Joaquim de Nadal i
Caparà, Regidor de Finances, indistintament, per ator¬
gar tota la documentació necessària per a dur a terme
les operacions.
Autoritzar la contractació del conveni de bestretes
per a 1994 amb Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelo¬
na, «La Caixa», per un import màxim de 13.000 milions
de pessetes, segons les condicions que s'adjunten;
autoritzar l'IMm. Sr. Joan Clos i Matheu, Segon Tinent
d'Alcalde, i l'IMm. Sr. Joaquim de Nadal i Caparà,
Regidor de Finances, indistintament, per atorgar tota la
documentació necessària per a dur a terme les opera¬
cions.
ÀMBIT DE BENESTAR SOCIAL
ÀREA DE SALUT PÚBLICA
Constituir el Consorci Institut de Salut Pública de
Catalunya, integrat per l'Ajuntament de Barcelona, la
Generalitat de Catalunya i la Universitat de Barcelona;
aprovar els Estatuts que estableixen la composició, les
finalitats i l'organització; i aprovar el Conveni de coope¬
ració per a la constitució del Consorci.
ÀREA D'ESPORTS
Negociat d'Esports
Modificar l'acord del Consell Plenari de data 24 de
desembre de 1991, relatiu al contracte de concessió
per a la construcció, gestió i explotació del Complex
Esportiu de les Corts, en el sentit de substituir l'adjudi¬
catari que hi figura (Associació Esportiva Les Corts i
Edificaciones y Construcciones Técnicas, SA - EICO-
SA) per Complex Esportiu les Corts, SL.
AMBIT D'EDUCACIO I CULTURA
ÀREA DE CULTURA
Unitat de Serveis Generals
Atorgar la Medalla al Mèrit Científic, en la categoria
d'Or, al Dr. Moisès Broggi i Vallès en reconeixement a la
gran tasca realitzada com a metge i a la repercussió
social de la seva aportació al desenvolupament de les
Ciències de la salut.
Atorgar la Medalla al Mèrit Científic, en la categoria
d'Or, al Dr. Josep Cuatrecasas i Arumí per la seva
contribució al coneixement de la flora d'Àmèrica tro¬
pical i de la Península Ibérica, i al progrés mundial
de la Botànica Sistemàtica i de la biodiversitat ve¬
getal.
Atorgar la Medalla al Mèrit Científic, en la categoria
d'Or, al Dr. Fabià Estapé i Rodríguez, per la seva
aportació als estudis d'economia i per la seva participa¬
ció en la formació universitària de la nova generació d'e¬
conomistes.
ÀMBIT DE LA VIA PÚBLICA
Unitat Operativa Administrativa de Circulació i
Disciplina Vial
Declarar vàlid el concurs celebrat per a la construc¬
ció i subsegüent explotació d'un aparcament públic
subterrani situat al carrer del Brasil (ronda del Mig),
entre el carrer de Sants i l'avinguda de Madrid, de
conformitat amb el plec de condicions aprovat pel
Consell Plenari el 29 de gener de 1993; adjudicar la
concessió de l'aparcament a SABA, de conformitat
amb l'oferta formulada, que proposa, quant a nombre
de places mínim a construir, 451, per un termini de
cinquanta anys; i requerir la adjudicatària perquè
constitueixi a la Tresoreria Municipal la garantia defini¬
tiva, fixada en el plec de condicions, de 125.000
pessetes per plaça a construir, dins dels deu dies
hàbils següents al de la recepció de la notificació
d'aquest acord i perquè comparegui a formalitzar el
contracte.
Adjudicar directament a «Aparcamientos de Catalu¬
ña SA,» per haver estat declarat desert per manca de
licitadors el corresponent concurs, la concessió admi¬
nistrativa per a construcció i subsegüent explotació
d'un aparcament públic subterrani situat als carrers
del Segre-Sant Adrià, de conformitat amb l'oferta
formulada, que proposa, quant a nombre de places
mínim a construir, 310, i quant a aportació econòmica
per plaça, 250.000 pessetes, per un termini de cin¬
quanta anys; i requerir les adjudicatàries perquè
constitueixin a la Tresoreria Municipal la garantia defi¬
nitiva, fixada en el plec de condicions, de 125.000
pessetes per plaça a construir, dins dels deu dies
hàbils següents al de la recepció d'aquesta noti¬
ficació i perquè comparegui a formalitzar el con¬
tracte.
Acceptar la renúncia presentada per «Promoción
de Infraestructuras, SA» a les adjudicacions de les
concessions per a la construcció i explotació dels
aparcaments del carrer d'Emerita Augusta i plaça de
l'Assemblea de Catalunya que li van ser atorgades
per acord del Consell Plenari de 26 de març de 1993;
incautar-li, de conformitat amb el que disposa l'article
347 del Reglament general de contractació de l'Estat,
les garanties provisionals corresponents als números
de dipòsit 39.665 i 39.671, d'un milió de pessetes
cadascuna; declarar deserts els concursos relatius a
les concessions per a la construcció i explotació dels
aparcaments públics subterranis del carrer d'Emerita
NÚM. 34 30-XII-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 983
Augusta i plaça de l'Assemblea de Catalunya; i adju¬
dicar directament a SA, Porqueras la concessió admi¬
nistrativa per a la construcció i subsegüent explotació
de l'aparcament públic subterrani de la plaça de
l'Assemblea de Catalunya segons l'oferta formulada,
que proposa, quant a nombre de places mínim a
construir, 264, i quant a aportació econòmica per
plaça, 210.000 pessetes, per un termini de cinquanta
anys; i requerir les adjudicatàries perquè constitueixin
a la Tresoreria Municipal la garantia definitiva fixada
en el plec de condicions de 125.000 pessetes per
plaça a construir, dins dels deu dies hàbils següents
al de la recepció d'aquesta notificació i perquè com¬
paregui a formalitzar el contracte.
Moció
Dels Portaveus dels quatre Grups Municipals:
Sol·licitar de la Direcció de SEAT i del Grup Volskwa-
gen un pla d'empresa que inclogui la continuïtat del
Centre de la Zona Franca i de la marca SEAT.
Sol·licitar al Govern de l'Estat i al Govern de la
Generalitat de Catalunya que continuïn realitzant totes
les actuacions necessàries davant de la direcció de
Grup VW per assegurar la continuïtat de l'activitat
productiva de SEAT a la Zona Franca en condicions de
competitivitat, cercant la col·laboració i complementarie-
tat de les seves actuacions.
TraslladaréI present acord a la Direcció de SEAT i del
Grup VW, al Govern de l'Estat, a la Generalitat de
Catalunya i a les Centrals sindicals representatives.
984 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-XII-1993
DISPOSICIONS GENERALS
Acords dels òrgans de govern
ESTRUCTURA ORGÀNICA DE L'ADMINISTRACIÓ
EXECUTIVA DEL DISTRICTE DE NOU BARRIS
(Aprovada per acord de la Comissió de govern de 3.
5 de novembre de 1993)
I. ESTRUCTURA DEL DISTRICTE
1. COORDINACIÓ DE SERVEIS
- Intendent Cap del Districte
- Secretari de Prevenció
- Staff d'Imatge i Comunicació
- Oficina d'Atenció al Ciutadà
2. DEPARTAMENT D'ADMINISTRACIÓ I SUPORT
TÈCNIC
- Arxiver
- Assessors Jurídics 4.
- Staff de Control i Planificació
- Gestió Econòmica
- Administració de Personal
- Gestió dels Sistemes d'Informació
- Gestió d'Infrastructura
- Oficina Administrativa
DIVISIÓ DE SERVEIS TÈCNICS
3.1. Servei de Llicències d'Obres, Instal·lacions i Ac¬
tivitats
3.1.1. Oficina de Llicències d'Edificació, Obres
Menors i Guals
3.1.2. Oficina de Llicències d'Instal·lacions i Ac¬
tivitats Industrials, Comercials, Recreati¬
ves i de Serveis
3.2. Servei de Projectes, Obres i Manteniment
3.2.1. Oficina Tècnica de Manteniment i Con¬
servació d'Edificis i Instal·lacions
3.2.2. Oficina Tècnica de Manteniment, Con¬
servació i Neteja de la Via Pública
3.3. Servei d'Actuació a la Via Pública
DIVISIÓ DE SERVEIS PERSONALS
- Staff Tècnic de Serveis Personals
- Tècnic d'Educació
- Tècnic d'Esports
- Nuclis Orgànics Intersectorials de Zona
II. ORGANIGRAMA
NÚM. 34 30-XII-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 985
III. ÒRGANS I FUNCIONS
1. COORDINACIÓ DE SERVEIS
El nivell de direcció gerencial del Districte correspon
al Coordinador de Serveis, sota la direcció política del
seu Regidor-president.
Sota dependència directa del Coordinador de Serveis
se situen:
L'Intendent Cap del Districte.
Per a la direcció de les tasques de policia administra¬
tiva de la Guàrdia Urbana, l'Intendent, sense perjudici
de la seva dependència jeràrquica natural en el Cos,
dependrà funcionalment del President del Consell Muni¬
cipal pel que fa a les matèries pròpies de la competèn¬
cia del Districte o al seu càrrec, en la realització de les
quals hagi de col·laborar la Guàrdia Urbana. El Presi¬
dent podrà exercir aquesta supervisió funcional a través
del Coordinador de Serveis del Districte, i en tot cas,
directament i exclusivament sobre l'Intendent.
El Secretari de Prevenció.
Lloc de treball de nivell 20.
Funcions:
- Assegurar el funcionament i l'execució de les resolu¬
cions dels Consells de Seguretat i Prevenció, com
instàncies participatives i consultives en les quals
estan representats els veïns, la policia, institucions,
comerciants, etc.
- La convocatòria i execució d'acords de les Taules de
Coordinació Policial.
- L'assessorament a la Direcció del Districte en matèria
de seguretat ciutadana.
- L'aplicació i seguiment de les actuacions previstes
en el Pla Municipal sobre Drogodependències en els
Districtes, particularment en els seus aspectes pre¬
ventius i dissuasius.
- Col·laboració en plans preventius: educació per a la
salut (drogues) en les escoles, pla contra l'absentis¬
me escolar, seguretat per a la tercera edat, etc.
- Coordinar actuacions en locals de pública concur¬
rència que tenen problemes d'ordre públic (horaris,
tràfic de drogues, sorolls, etc.).
- Coordinació dels serveis del Districte per la resolució
dels conflictes en la via pública derivats de la delin¬
qüència, prostitució al carrer, vandalisme, etc.
El Director de Prevenció, adscrit a l'Àmbit de la Via
Pública (D.A. de 18 de novembre de 1991) exercirà una
funció de coordinació dels Secretaris de Prevenció dels
Districtes a efectes d'unificació dels criteris i homoge-
neïtzació d'actuacions.
Staff d'Imatge i Comunicació.
Lloc de treball de nivell 20.
Funcions:
- Relació amb els mitjans de comunicació referent a
temes d'interès del Districte, preparació de dossiers,
supervisió i convocatòries de conferències de prem¬
sa.
- Redacció de comunicats i transmissió d'informacions
als veïns i entitats del Districte sobre temes d'interès
municipal.
- Manteniment i actualització del fitxer d'entitats del
Districte.
- Atenció a col·lectius, associacions i grups escolars
que sol·licitin informació relativa a aspectes singulars
o que afectin la projecció del Districte.
- Manteniment actualitzat de la informació al carrer,
mitjançant plafons en la via pública i supervisió de
qualsevol element extern de difusió i imatge del
Consell de Districte.
- Altres tasques de relació cívica, equivalents o com¬
plementàries de les anteriors.
Oficina d'Atenció al Ciutadà.
Direcció: nivell 20.
Funcions:
- Servei general d'informació al públic.
- Registre d'entrada i sortida de documents.
- Tramitació i expedició de la targeta rosa.
- Gestió del padró municipal.
- Certificats i duplicats de pagament d'impostos.
- Expedició d'«assabentats» d'obres menors.
- Renovació de llicències de guals.
- Tramitació de llicències d'ocupació de la via pública.
- Campanyes puntuals (matriculacions, colònies, etc.).
- Elaboració d'informes i resums destinats a reflectir
les demandes del Districte, individualitzant els seus
sectors més rellevants, i aportació d'estadístiques
mensuals a la Coordinació de Serveis.
- Altres que es puguin incloure en el futur.
2. ADMINISTRACIÓ I SUPORT TÈCNIC
La Direcció d'aquesta Secretaria correspon a un lloc
de treball de nivell 26.
Funcions:
- Instrucció dels expedients d'autorització de la depe¬
sa, d'aprovació de projectes, d'atorgament de llicèn¬
cies i subvencions, de sancions i recursos, de con¬
tractació de serveis, obres, subministraments i
adquisicions de qualsevol classe i corresponents a
tots els òrgans del Districte, d'acord amb criteris
administratius homogenis.
- Documentació general: preparació dels informes,
memòries, estadístiques i publicacions de caràcter ge¬
neral no encomanades a altres òrgans del Districte.
- Gestió de l'Arxiu administratiu i històric del Districte
d'acord amb les «Normes Reguladores de l'Orga¬
nització i Funcionament del Sistema Municipal d'Ar-
xius» aprovats pel Decret d'Alcaldia de 10 de desem¬
bre de 1990 i la «Instrucció relativa als Arxius
Municipals del Districte» aprovada por Decret de
l'Alcaldia de 2 de juliol de 1991.
La gestió de l'Arxiu i Biblioteca és realitzarà a través
d'un lloc de treball d'Arxiver del Districte, amb nivell 20,
Tècnic Superior en Art i Història, especialitzat en Arxivís¬
tica.
- Assessoria Jurídica i suport tècnico-administratiu als
òrgans de govern, consultius, directius i operatius del
Districte.
Aquest òrgan integrarà tots els lletrats del Districte,
dels quals dos tindran el nivell 22. També hi estarà
adscrit l'assessor jurídic desconcentrat, el qual depen¬
drà, a la vegada, funcionalment, dels Serveis Jurídics
Centrals.
- Control
- Control i avaluació permanent de la gestió dels
Serveis del Districte que garanteixin al Coordinador
un puntual seguiment del seu funcionament.
986 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-XII-1993
- Preparació d'indicadors de gestió.
- Habilitació i gestió dels sistemes de control de
costos i resultats dels serveis del Districte.
- Planificació
- Preparació de plans i programes generals d'actua¬
ció del Districte, sobre la base d'estudis de la
realitat sòcio-econòmica del mateix.
- Preparació de la part del Pressupost corresponent
al Districte i del Pressupost de les quantitats assig¬
nades globalment al Districte.
- Previsió dels ingressos gestionats pel Districte.
- Preparació de la planificació de la despesa i de la
previsió de les inversions.
- Propostes sobre els sistemes de compres i d'in¬
tendència, gestió d'estocs i punts de reposició.
- Formació i gestió de l'inventari del Districte; pro¬
postes sobre distribució de locals i sobre l'ús dels
edificis i, en general, dels béns de tota espècie
assignats al Districte.
- Propostes sobre l'organització del Districte i sobre
la configuració del seus òrgans i llocs de treball.
- Estudis i propostes sobre les necessitats quantita¬
tives i qualitatives en matèria dels recursos hu¬
mans del Districte.
- Assistència al Coordinador de Serveis del Districte
en l'elaboració de la Memòria anual sobre el des¬
envolupament, cost i rendiment dels serveis.
La realització de les funcions de control i planificació,
exigeix l'existència d'un lloc de treball de nivell 22.
- Gestió Econòmica.
- Desenvolupament de la gestió pressupostària.
- Comptabilitat pressupostària: ingressos i despeses
generats i gestionats pel Districte, analítica i de
costos.
- Gestió del sistema de compres de nova implanta¬
ció en els Districtes i que és formalitzarà via
mecanització informàtica.
- Relació i assistència a la Intervenció de Fons,
Administració Econòmica i amb els Serveis de
Tresoreria i de Recaptació municipals.
- Servei de Caixa del Districte.
La realització d'aquestes funcions exigeix l'exis¬
tència d'un lloc de treball de nivell 20.
- Administració del personal del Districte: Gestió de
la documentació relativa a altes, baixes, trasllats,
destinacions, situacions administratives, llicències,
permisos; control d'assistència i de permanència;
relació amb la Gerència de l'Àmbit a efectes d'ad¬
ministració de personal; gestió de l'arxiu del perso¬
nal del Districte; adscripció del personal subaltern.
Per al desenvolupament d'aquestes funcions serà ne¬
cessària la conformació d'un lloc de treball de nivell 18.
- Gestió dels sistemes d'informació (informàtica i tele¬
fonia) i relacions amb els serveis informàtics centrals,
a càrrec d'un lloc de treball de nivell 18.
- Gestió de la infrastructura, mitjans de difusió i altres
recursos que s'utilitzen en actes programats pel
Districte o bé organitzats per altres entitats amb el
suport del Districte, a càrrec d'un lloc de treball de
nivell 18.
3. DIVISIÓ DE SERVEIS TÈCNICS
La Direcció d'aquesta Divisió correspon a un lloc de
treball de nivell 26.
Funcions:
- Les directives i de comandament atribuïdes als Caps
de les Unitats Operatives.
3.1. Servei de Llicències d'Obres, Instal·lacions i Activi¬
tats.
Lloc de treball de nivell 22.
Funcions:
- Funcions administratives i tècniques que cor¬
responen als Districtes en virtut de la Transferència
núm. 15, aprovada per acord de la Comissió Munici¬
pal de Govern, de 27 de maig de 1987, referent a la
intervenció de l'Ajuntament, mitjançant l'atorgament
de llicències, la fiscalització d'instal·lacions i activitats
i la correcció de les infraccions, en determinades
instal·lacions i activitats industrials, comercials, re¬
creatives i de serveis.
- Funcions administratives i tècniques relatives a les
competències que corresponen als Districtes en vir¬
tut de les Transferències núms. 0.4 i 16 (aprovades
respectivament per acords de la Comissió de Govern
de 20 d'octubre de 1989 i de 14 de desembre de
1990), en matèria d'intervenció municipal, mitjançant
atorgament de llicències i correcció d'infraccions, en
determinades obres de reforma, rehabilitació, repara¬
ció i restauració d'edificis, i en certes instal·lacions
publicitàries, com també d'expedients per a la decla¬
ració de ruïna de les construccions.
- Tramitació i liquidació de taxes i resolució, expedició i
notificació de llicències com a actes de gestió, per a les
obres i instal·lacions «menors» a què es refereix l'article
27 de les Ordenances Metropolitanes d'Edificació, en
els seus apartats 3 al 7, de conformitat amb el que
preveu la Transferència núm. 0, aprovada per la Comis¬
sió Municipal Permanent de 22 de maig de 1985.
- Funcions administratives i tècniques que cor¬
responguin als Districte en virtut de la Transferència
núm. 0 bis aprovada per acord de la Comissió de
Govern, d'11 de juny de 1986, relativa a l'atorgament
de llicències per a la construcció, reparació, supres¬
sió, modificació de la titularitat, i característiques dels
guals, i per a la seva utilització.
3.1.1. Oficina de Llicències d'Edificació, Obres Menors
i Guals.
Lloc de treball de nivell 18.
Amb l'expressió «llicències d'edificació» es fa referèn¬
cia a les competències de la Transferència núm. 16
«Intervenció municipal en les obres majors de reforma,
reparació i restauració d'edificis, i en la instal·lació de
cartells i grans rètols publicitaris. Declaració de ruïna
dels edificis».
3.1.2. Oficina de Llicències d'Instal·lacions i Activitats
Industrials, Comercials, Recreatives i de Serveis.
Lloc de treball de nivell 18.
Oficina Administrativa.
Direcció: nivell 18
Funcions:
- Suport administratiu a la Secretaria Tècnica Adminis¬
trativa
- Preparació material d'expedients.
3.2. Servei de Projectes, Obres i Manteniment.
Direcció: nivell 22.
Funcions:
- La redacció i execució de projectes propis de la
inversió descentralitzada i en concret de les funcions
establertes en les Transferències 1 i 2.
NÚM. 34 30-XII-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 987
- L'execució d'obres públiques, enllumenat, clavegue¬
ram i instal·lacions i elements complementaris de jar¬
dins.
- La conservació, manteniment i reparació menor de
l'obra civil i instal·lacions dels edificis on radiquin els
serveis dels Districtes.
- La gestió de la brigada de conservació d'edificis del
Districte.
- Competències relatives a les transferències 1 i 2 bis
(projectes integrats d'urbanització i obres públiques
de primer establiment, reforma i gran reparació) i a la
transferència 8 (neteja de solars i edificis abando¬
nats).
- Control del manteniment i obra nova a la via pública.
3.2.1. Oficina Tècnica de Manteniment i Conservació
d'Edificis i Instal·lacions.
Direcció: nivell 18.
3.2.2. Oficina Tècnica de Manteniment, Conservació i
Neteja de la Via Pública.
Direcció: nivell 18.
3.3. Servei d'Actuació a la Via Pública.
Direcció: nivell 22.
Funcions:
Inspecció en les matèries de:
- Policia de l'edificació i de les obres particulars.
- Policia de les instal·lacions i activitats industrials,
comercials, recreatives i de serveis.
- Policia sanitària de l'ús d'habitatges i locals.
- Guals.
- Instal·lacions i activitats en la via pública.
- Neteja i protecció de solars i edificis abandonats.
- Neteja de les vies i espais públics.
- Estat de conservació i funcionament dels elements
urbanístics, senyals, rètols de carrers i mobiliari
urbà.
- Funcionament dels serveis públics.
- Formulació d'informes i aixecament d'actes.
- Proposta de correcció d'infraccions.
- Comunicació de les deficiències i infraccions obser¬
vades, si és aquest el cas, als òrgans de les diverses
activitats encarregades de determinar i substanciar
les mesures correctores.
A les funcions esmentades, hauran d'afegir-s'hi:
- Les funcions administratives i tècniques cor¬
responents a la Transferència núm 6 (Acord de la
Comissió Municipal Permanent de 8 de març de
1985), referent a l'ordenament de la circulació i a la
instal·lació i el manteniment dels senyals verticals,
fites i tanques protectores en la xarxa viària local (vies
d'ordenació descentralitzada).
- Les funcions de primera instal·lació del mobiliari urbà
en la via pública, bancs, marquesines, papereres,
boques de reg, fonts ornamentals, evacuatoris des¬
muntables i «pipicans», amb l'excepció del que formi
part de projectes integrats d'urbanització i de projec¬
tes de jardins o zones per a jocs infantils. La instal·la¬
ció de papereres i «pipicans» es farà d'acord amb el
que disposa la Transferència núm. 8, sobre Neteja,
aprovada per Acord de la Comissió Municipal Perma¬
nent de 14 de juny de 1985.
- La conservació, manteniment i reparació de vials i
espais urbans d'interès local.
- La neteja de solars i edificis abandonats i neteja viària
no programada.
- La gestió de la brigada d'obres en la via pública del
Districte.
- Les funcions derivades de les transferències núms.
14 i 15, sobre Salut Pública, en la part relativa a la
intervenció sanitària d'habitatges, locals, espais, es¬
tabliments i mercats i a la informació dels expedients
d'obertura de farmàcies, a càrrec d'un Tècnic Supe¬
rior en Veterinària.
4. DIVISIÓ DE SERVEIS PERSONALS
La Direcció d'aquesta Divisió, correspon a un lloc de
treball de nivell 26.
Funcions:
- Les directives i de comandament pròpies dels Caps
de les Unitats Operatives.
Adscrits a la prefectura de la Divisió s'inclouen els
llocs de treball següents:
Staff Tècnic de Serveis Personals.
Integrat per dos tècnics de nivell 22, amb capacitat
de programació i d'implantació de la Direcció per Ob¬
jectius.
Funcions:
- Elaboració de programes intersectorials o sectorials,
en matèria de Benestar Social, tant zonals com
interzonals, i suport tècnic a la seva execució.
- Avaluació de la realització dels esmentats progra¬
mes.
- Assistència tècnica al Cap de la Divisió i als responsa¬
bles de les zones i dels diferents centres i serveis.
Tècnic d'Educació.
Lloc de treball de nivell 20.
Funcions:
- Les corresponents a la Divisió en virtut de la Transfe¬
rència núm. 13 (acord de la Comissió de Govern de
19 de novembre de 1986), relatives a la intervenció
municipal en els Consells Escolars de Districte, a les
relacions amb els Centres escolars fora de l'horari
docent i, en general, a la col·laboració municipal en
les matèries relacionades amb l'ensenyament. Assu¬
mirà les funcions de Secretari del Consell Escolar de
Districte.
Tècnic d'Esports.
Lloc de treball de nivell 20.
Funcions:
Exercir de Secretari del Consell Municipal de l'Esport
del Districte. Es dedicarà exclusivament al desenvolupa¬
ment de les tasques de caràcter esportiu que siguin
competència del Districte i, concretament, a les que
s'indiquen a continuació:
- Gestionar el cens d'instal·lacions esportives i de les
entitats esportives del Districte en coordinació amb
l'Àrea d'Esports.
- Supervisar totes les instal·lacions municipals esporti¬
ves que siguin de competència del Districte.
- Elaborar l'informe anual de gestió de les instal·lacions
municipals esportives pel Consell Municipal del Dis¬
tricte.
- Elaborar l'informe anual sobre l'estat de conservació i
les mesures adequades per executar en l'exercici
pressupostari següent.
- Elaborar la proposta de preus d'utilització de les
instal·lacions esportives municipals.
988 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-XII-1993
- Actuar com a secretari amb veu i vot en aquells
casos en què es constitueixi un òrgan de gestió
singular d'instal·lacions esportives.
Nuclis Orgànics Intersectorials de Zona:
- Nucli Orgànic Intersectorial de la Zona Nord.
- Nucli Orgànic Intersectorial de Canye-
lles-Roquetes-Trinitat Nova.
- Nucli Orgànic Intersectorial de Guineueta-Verdum-
Prosperitat.
- Nucli Orgànic Intersectorial de la Zona Sud.
- Administració de Personal
- Gestió dels Sistemes d'Informació
- Gestió d'Infrastructura
4. DIVISIÓ DE SERVEIS TÈCNICS
4.1. Servei de Llicències d'Obres, Instal·lacions i Ac¬
tivitats
4.1.1. Oficina de Llicències
4.2. Servei de Projectes, Obres i Manteniment
4.2.1. Oficina Tècnica de Manteniment i Con¬
servació d'Edificis i Instal·lacions
4.3. Servei d'Actuació a la Via Pública
4.3.1. Oficina Tècnica de Manteniment, Con¬
servació i Neteja de la Via Pública
5. DIVISIÓ DE SERVEIS PERSONALS
- Staff Tècnic de Serveis Personals '
- Tècnic d'Educació
- Tècnic d'Esports
- Nuclis Orgànics Intersectorials de Zona
f
II. ORGANIGRAMA
Llocs de treball de nivell 22.
Funcions:
- Prestació dels serveis, gestió dels centres i establi¬
ments i exercici de les funcions tècniques i adminis¬
tratives que corresponen als Districtes en virtut de les
Transferències núms. 3 (Serveis socials), 14 (Sanitat
escolar i sanitat materno-infantil), 12 (Activitats i cen¬
tres juvenils), 11 (Activitats i instal·lacions esportives),
7 (Activitats culturals i biblioteques populars), 9 (Ges¬
tió de centres cívics).
ESTRUCTURA ORGÀNICA DE L'ADMINISTRACIÓ
EXECUTIVA DEL DISTRICTE DE SANT ANDREU
(Aprovada per acord de la Comissió de Govern de
5 de novembre de 1993)
I. ESTRUCTURA DEL DISTRICTE
1. COORDINACIÓ DE SERVEIS
- Intendent Cap del Districte
- Secretari de Prevenció
- Oficina d'Atenció al Ciutadà i Comunicació
2. SECRETARIA TÈCNICA ADMINISTRATIVA
- Arxiver
- Assessors Jurídics
- Oficina Administrativa
3. DEPARTAMENT D'ADMINISTRACIÓ
- Gestió Econòmica
NÚM. 34 30-XII-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 989
III. ÒRGANS I FUNCIONS
1. COORDINACIÓ DE SERVEIS
El nivell de direcció gerencial del Districte correspon
al Coordinador de Serveis, sota la direcció política del
seu Regidor-president.
Sota dependència directa del Coordinador de Serveis
se situen:
L'Intendent Cap del Districte.
Per a la direcció de les tasques de policia administra¬
tiva de la Guàrdia Urbana, l'Intendent, sense perjudici
de la seva dependència jeràrquica natural en el Cos,
dependrà funcionalment del President del Consell Muni¬
cipal pel que fa a les matèries pròpies de la competèn¬
cia del Districte o al seu càrrec, en la realització de les
quals hagi de col·laborar la Guàrdia Urbana. El Presi¬
dent podrà exercir aquesta supervisió funcional a través
del Coordinador de Serveis del Districte, i en tot cas,
directament i exclusivament sobre l'Intendent.
El Secretari de Prevenció.
Lloc de treball de nivell 20.
Funcions:
- Assegurar el funcionament i l'execució de les resolu¬
cions dels Consells de Seguretat i Prevenció, com
instàncies participatives i consultives en les quals
estan representats els veïns, la policia, institucions,
comerciants, etc.
- La convocatòria i execució d'acords de les Taules de
Coordinació Policial.
- L'assessorament a la Direcció del Districte en matèria
de seguretat ciutadana.
- L'aplicació i seguiment de les actuacions previstes
en el Pla Municipal sobre Drogodependències en els
Districtes, particularment en els seus aspectes pre¬
ventius i dissuasius.
- Col·laboració en plans preventius: educació per a
la salut (drogues) en les escoles, pla contra l'ab¬
sentisme escolar, seguretat per a la tercera edat,
etc.
- Coordinar actuacions en locals de pública concur¬
rència que tenen problemes d'ordre públic (horaris,
tràfic de drogues, sorolls, etc.).
- Coordinació dels serveis del Districte per a la reso¬
lució dels conflictes en la via pública derivats de la
delinqüència, prostitució al carrer, vandalisme, etc.
El Director de Prevenció, adscrit a l'Àmbit de la Via
Pública (D.A. de 18 de novembre de 1991) exercirà una
funció de coordinació dels Secretaris de Prevenció dels
Districtes a efectes d'unificació dels criteris i homoge-
neïtzació d'actuacions.
Oficina d'Atenció al Ciutadà i Comunicació.
Lloc de treball de nivell 22.
Funcions:
- Relació amb els mitjans de comunicació referent a
temes d'interès del Districte, preparació de dos¬
siers, supervisió i convocatòries de conferències
de premsa.
- Redacció de comunicats i transmissió d'informacions
als veïns i entitats del Districte sobre temes d'interès
municipal.
- Manteniment i actualització del fitxer d'entitats del
Districte.
- Atenció a col·lectius, associacions i grups escolars
que sol·licitin informació relativa a aspectes singulars
o que afectin la projecció del Districte.
- Manteniment actualitzat de la informació al carrer,
mitjançant plafons en la via pública i supervisió de
qualsevol element extern de difusió i imatge del
Consell de Districte.
- Altres tasques de relació cívica, equivalents o com¬
plementàries de les anteriors.
- Servei general d'informació al públic.
- Registre d'entrada i sortida de documents.
- Tramitació i expedició de la targeta rosa.
- Gestió del padró municipal.
- Certificats i duplicats de pagament d'impostos.
- Expedició d'«assabentats» d'obres menors.
- Renovació de llicències de guals.
- Tramitació de llicències d'ocupació de la via pública.
- Campanyes puntuals (matriculacions, colònies, etc.).
- Elaboració d'informes i resums destinats a reflectir
les demandes del Districte, individualitzant els seus
sectors més rellevants, i aportació d'estadístiques
mensuals a la Coordinació de Serveis.
- Altres que es puguin incloure en el futur.
2. SECRETARIA TECNICA ADMINISTRATIVA
La Direcció d'aquesta Secretaria correspon a un lloc
de treball de nivell 26.
Funcions:
- Instrucció dels expedients d'autorització de la despe¬
sa, d'aprovació de projectes, d'atorgament de llicèn¬
cies i subvencions, de sancions i recursos, de con¬
tractació de serveis, obres, subministraments i
adquisicions de qualsevol classe i corresponents a
tots els òrgans del Districte, d'acord amb criteris
administratius homogenis.
- Documentació general: preparació dels informes,
memòries, estadístiques i publicacions de caràcter
general no encomanades a altres òrgans del Distric¬
te.
- Gestió de l'Arxiu administratiu i històric del Districte
d'acord amb les «Normes Reguladores de l'Orga¬
nització i Funcionament del Sistema Municipal d'Ar-
xius» aprovats pel Decret d'Alcaldia de 10 de desem¬
bre de 1990 i la «Instrucció relativa als Arxius
Municipals del Districte» aprovada por Decret de
l'Alcaldia de 2 de juliol de 1991.
La gestió de l'Arxiu i Biblioteca és realitzarà a través
d'un lloc de treball d'Arxiver del Districte, amb nivell 20,
Tècnic Superior en Art i Història, especialitzat en Arxivís¬
tica.
- Assessoria Jurídica ï suport tècnico-administratiu als
òrgans de govern, consultius, directius i operatius del
Districte.
- Aquest òrgan integrarà tots els lletrats del Districte,
dels quals dos tindran el nivell 22. També hi estarà
adscrit l'assessor jurídic desconcentrat, el qual de¬
pendrà, a la vegada, funcionalment, dels Serveis
Jurídics Centrals.
Oficina Administrativa.
Direcció: nivell 18
Funcions:
- Suport administratiu a la Secretaria Tècnica Adminis¬
trativa.
- Preparació material d'expedients.
990 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-XII-1993
3. DEPARTAMENT D'ADMINISTRACIÓ 4. DIVISIÓ DE SERVEIS TÈCNICS
La Direcció d'aquest Departament correspon a un
lloc de treball de nivell 26.
Funcions:
- Control
- Control i avaluació permanent de la gestió dels
Serveis del Districte que garanteixin al Coordinador
un puntual seguiment del seu funcionament.
- Preparació d'indicadors de gestió.
- Habilitació i gestió dels sistemes de control de
costos i resultats dels serveis del Districte.
- Planificació
- Preparació de plans i programes generals d'actua¬
ció del Districte, sobre la base d'estudis de la seva
realitat sòcio-econòmica.
- Preparació de la part del Pressupost corresponent
al Districte i del Pressupost de les quantitats assig¬
nades globalment al Districte.
- Previsió dels ingressos gestionats pel Districte.
- Preparació de la planificació de la despesa i de la
previsió de les inversions.
- Propostes sobre els sistemes de compres i d'in¬
tendència, gestió d'estocs i punts de reposició.
- Formació i gestió de l'inventari del Districte; pro¬
postes sobre distribució de locals i sobre l'ús dels
edificis i, en general, dels béns de tota espècie
assignats al Districte.
- Propostes sobre l'organització del Districte i sobre
la configuració del seus òrgans i llocs de treball.
- Estudis i propostes sobre les necessitats quantita¬
tives i qualitatives en matèria dels recursos hu¬
mans del Districte.
- Assistència al Coordinador de Serveis del Districte
en l'elaboració de la Memòria anual sobre el des¬
envolupament, cost i rendiment dels serveis.
- Gestió Econòmica.
- Desenvolupament de la gestió pressupostària.
- Comptabilitat pressupostària: ingressos i despeses
generats i gestionats pel Districte, analítica i de
costos.
- Gestió del sistema de compres de nova implanta¬
ció en els Districtes i que es formalitzarà via
mecanització informàtica.
- Relació i assistència a la Intervenció de Fons,
Administració Econòmica i amb els Serveis de
Tresoreria i de Recaptació municipals.
- Servei de Caixa del Districte.
La realització d'aquestes funcions exigeix l'existència
d'un lloc de treball de nivell 18.
- Administració del personal del Districte: Gestió de la
documentació relativa a altes, baixes, trasllats, desti¬
nacions, situacions administratives, llicències, permi¬
sos; control d'assistència i de permanència; relació
amb la Gerència de l'Àmbit a efectes d'administració
de personal; gestió de l'arxiu del personal del Distric¬
te; adscripció del personal subaltern.
Per al desenvolupament d'aquestes funcions serà ne¬
cessària la conformació d'un lloc de treball de nivell 18.
- Gestió dels sistemes d'informació (informàtica i tele¬
fonia) i relacions amb els serveis informàtics centrals,
a càrrec d'un lloc de treball de nivell 18.
- Gestió de la infrastructura, mitjans de difusió i altres
recursos que s'utilitzen en actes programats pel
Districte o bé organitzats per altres entitats amb el
suport del Districte, a càrrec d'un lloc de treball de
nivell 18.
La Direcció d'aquesta Divisió correspon a un lloc de
treball de nivell 26.
Funcions:
Les directives i de comandament atribuïdes als Caps
de les Unitats Operatives.
4.1. Servei de Llicències d'Obres, Instal·lacions i Activi¬
tats.
Lloc de treball de nivell 22.
Funcions:
- Funcions administratives i tècniques que cor¬
responen als Districtes en virtut de la Transferència
núm. 15, aprovada per acord de la Comissió de
Govern, de 27 de maig de 1987, referent a la inter¬
venció de l'Ajuntament, mitjançant l'atorgament de
llicències, la fiscalització d'instal·lacions i activitats i la
correcció de les infraccions, en determinades ins¬
tal·lacions i activitats industrials, comercials, recreati¬
ves i de serveis.
- Funcions administratives i tècniques relatives a les
competències que corresponen als Districtes en vir¬
tut de les Transferències núms. 0.4 i 16 (aprovades
respectivament per acords de la Comissió de Govern
de 20 d'octubre de 1989 i de 14 de desembre de
1990), en matèria d'intervenció municipal, mitjançant
atorgament de llicències i correcció d'infraccions, en
determinades obres de reforma, rehabilitació, repara¬
ció i restauració d'edificis, i en certes instal·lacions
publicitàries, com també d'expedients per a la decla¬
ració de ruïna de les construccions.
- Tramitació i liquidació de taxes i resolució, expedició i
notificació de llicències com a actes de gestió, per a
les obres i instal·lacions «menors» a què es refereix
l'article 27 de les Ordenances Metropolitanes d'Edifi¬
cació, en els seus apartats 3 al 7, de conformitat amb
el que preveu la Transferència núm. 0, aprovada per
la Comissió Municipal Permanent de 22 de maig de
1985.
- Funcions administratives i tècniques que cor¬
responguin als Districtes en virtut de la Transferència
núm. 0 bis aprovada per acord de la Comissió de
Govern, d'11 de juny de 1986, relativa a l'atorgament
de llicències per a la construcció, reparació, supres¬
sió, modificació de la titularitat, i característiques dels
guals, i per a la seva utilització.
4.1.1. Oficina de Llicències.
Lloc de treball de nivell 20.
Amb l'expressió «llicències d'edificació» es fa referèn¬
cia a les competències de la Transferència núm. 16
«Intervenció municipal en les obres majors de reforma,
reparació i restauració d'edificis, i en la instal·lació de
cartells i gran rètols publicitaris. Declaració de ruïna dels
edificis».
4.2. Servei de Projectes, Obres i Manteniment.
Direcció: nivell 22.
Funcions:
- La redacció i execució de projectes propis de la
inversió descentralitzada i en concret de les funcions
establertes en les Transferències 1 i 2.
- L'execució d'obres públiques, enllumenat, clavegue¬
ram i instal·lacions i elements complementaris de jar¬
dins.
NÛM. 34 30-XII-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 991
- La conservació, manteniment i reparació menor de
l'obra civil i instal·lacions dels edificis on radiquin els
serveis dels Districtes.
- La gestió de la brigada de conservació d'edificis del
Districte.
4.2.1. Oficina Tècnica de Manteniment i Conservació
d'Edificis i Instal·lacions.
Direcció: nivell 18.
4.3. Servei d'Actuació a la Via Pública.
Direcció: nivell 22.
Funcions:
Inspecció en les matèries de:
- Policia de l'edificació i de les obres particulars.
- Policia de les instal·lacions i activitats industrials,
comercials, recreatives i de serveis.
- Policia sanitària de l'ús d'habitatges i locals.
- Guals.
- Instal·lacions i activitats en la via pública.
- Neteja i protecció de solars i edificis abandonats.
- Neteja de les vies i espais públics.
- Estat de conservació i funcionament dels elements
urbanístics, senyals, rètols de carrers i mobiliari
urbà.
- Funcionament dels serveis públics.
- Formulació d'informes i aixecament d'actes.
- Proposta de correcció d'infraccions.
- Comunicació de les deficiències i infraccions obser¬
vades, si és aquest el cas, als òrgans de les diverses
activitats encarregades de determinar i substanciar
les mesures correctores.
A les funcions esmentades hauran d'afegir-se:
- Les funcions administratives i tècniques cor¬
responents a la Transferència núm 6 (acord de la
Comissió Municipal Permanent de 8 de març de
1985), referent a l'ordenament de la circulació i a la
instal·lació i el manteniment dels senyals verticals,
fites, i tanques protectores en la xarxa viària local
(vies d'ordenació descentralitzada).
- Les funcions de primera instal·lació del mobiliari urbà
en la via pública, bancs, marquesines, papereres,
boques de reg, fonts ornamentals, evacuatoris des¬
muntables i «pipicans», amb l'excepció del que formi
part de projectes integrats d'urbanització i de projec¬
tes de jardins o zones per a jocs infantils. La instal·la¬
ció de papereres i «pipicans» es farà d'acord amb el
que disposa la Transferència núm. 8, sobre Neteja,
aprovada per acord de la Comissió Municipal Perma¬
nent de 14 de juny de 1985.
- La conservació, manteniment i reparació de vials i
espais urbans d'interès local.
- La neteja de solars i edificis abandonats i neteja viària
no programada.
- La gestió de la brigada d'obres en la via pública del
Districte.
- Les funcions derivades de les transferències núms.
14 i 15, sobre Salut Pública, en la part relativa a la
intervenció sanitària d'habitatges, locals, espais, es¬
tabliments i mercats i a la informació dels expedients
d'obertura de farmàcies, a càrrec d'un Tècnic Supe¬
rior en Veterinària.
4.3.1. Oficina Tècnica de Manteniment, Conservació i
Neteja de la Via Pública.
Direcció: nivell 18.
5. DIVISIÓ DE SERVEIS PERSONALS
La Direcció d'aquesta Divisió, correspon a un lloc de
treball de nivell 26.
Funcions:
- Les directives i de comandament pròpies dels Caps
de les Unitats Operatives.
Adscrits a la prefectura de la Divisió s'inclouen els
llocs de treball següents:
Staff Tècnic de Serveis Personals.
Integrat per dos tècnics de nivell 22, amb capacitat
de programació i d'implantació de la Direcció per Ob¬
jectius.
Funcions:
- Elaboració de programes intersectorials o sectorials,
en matèria de Benestar Social, tant zonals com
interzonals, i suport tècnic a la seva execució.
- Avaluació de la realització dels esmentats programes.
- Assistència tècnica al Cap de la Divisió i als respon¬
sables de les zones i dels diferents centres i ser¬
veis.
Tècnic dEducació.
Lloc de treball de nivell 20.
Funcions:
- Les corresponents a la Divisió en virtut de la Transfe¬
rència núm. 13 (acord de la Comissió de Govern de
19 de novembre de 1986), relatives a la intervenció
municipal en els Consells Escolars de Districte, a les
relacions amb els Centres escolars fora de l'horari
docent i, en general, a la col·laboració municipal en
les matèries relacionades amb l'ensenyament. Assu¬
mirà les funcions de Secretari del Consell Escolar de
Districte.
Tècnic d Esports.
Lloc de treball de nivell 20.
Funcions:
Exercir de Secretari del Consell Municipal de l'Esport
del Districte. Es dedicarà exclusivament al desenvolupa¬
ment de les tasques de caràcter esportiu que siguin
competència del Districte i, concretament, a les que
s'indiquen a continuació:
- Gestionar el cens d'instal·lacions esportives i de les
entitats esportives del Districte en coordinació amb
l'Àrea d'Esports.
- Supervisar totes les instal·lacions municipals esporti¬
ves que siguin de competència del Districte.
- Elaborar l'informe anual de gestió de les instal·lacions
municipals esportives pel Consell Municipal del Dis¬
tricte.
- Elaborar l'informe anual sobre l'estat de conservació i
les mesures adequades per executar en l'exercici
pressupostari següent.
- Elaborar la proposta de preus d'utilització de les
instal·lacions esportives municipals.
- Actuar com a secretari amb veu i vot en aquells
casos en què es constitueixi un òrgan de gestió
singular d'instal·lacions esportives.
Nuclis Orgànics Intersectorials de Zona:
- Nucli Orgànic Intersectorial de Sant Andreu.
- Nucli Orgànic Intersectorial de la Sagrera.
- Nucli Orgànic Intersectorial de Navas-Congrés.
- Nucli Orgànic Intersectorial de la Franja del
Besòs.
992 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-XII-1993
Llocs de treball de nivell 22.
Funcions:
Prestació dels serveis, gestió dels centres i establi¬
ments i exercici de les funcions tècniques i adminis¬
tratives que corresponen als Districtes en virtut de les
Transferències núms. 3 (Serveis socials), 14 (Sanitat
escolar i sanitat materno-infantil), 12 (Activitats i cen¬
tres juvenils), 11 (Activitats i instal·lacions esportives),
7 (Activitats culturals i biblioteques populars), 9 (Ges¬
tió de centres cívics).
2. SECRETARIA TÈCNICA ADMINISTRATIVA
- Arxiver
- Assessors Jurídics
- Oficina Administrativa
3. DEPARTAMENT D'ADMINISTRACIÓ
- Gestió Econòmica
- Administració de Personal
- Gestió dels Sistemes d'Informació
- Gestió d'Infrastructura
ESTRUCTURA ORGÀNICA DE L'ADMINISTRACIÓ
EXECUTIVA DEL DISTRICTE DE SANT MARTÍ
I. ESTRUCTURA DEL DISTRICTE
1. COORDINACIÓ DE SERVEIS
- Intendent Cap del Districte
- Secretari de Prevenció
- Staff d'Imatge i Comunicació
- Oficina d'Atenció al Ciutadà
4. DIVISIÓ DE SERVEIS TÈCNICS
4.1. Servei de Llicències d'Obres, Instal·lacions i Ac¬
tivitats
4.1.1. Oficina de Llicències d'Activitats
4.2. Servei de Projectes, Obres i Manteniment
4.2.1. Oficina Tècnica de Manteniment i Con¬
servació d'Edificis i Instal·lacions
4.3. Servei d'Actuació a la Via Pública
4.3.1. Oficina d'Inspecció de la Via Pública
5. DIVISIÓ DE SERVEIS PERSONALS
- Staff Tècnic de Serveis Personals
- Tècnic d'Educació
- Tècnic d'Esports
- Nuclis Orgànics Intersectorials de Zona
II. ORGANIGRAMA
SECRETARIA TÈCNICA
ADMINISTRATIVA
OFICINA
D'ATENCIÓ AL
CIUTADÀ
SERVEI DE
LLICÈNCIES D'OBRES
INSTAL·LACIONS I
ACTIVITATS
OFICINA
ADMINISTRATIVA
OFICINA DE
LLICÈNCIES
D'ACTIVITATS
DIVISIÓ DE SERVEIS
PERSONALS
STAFF 4 N.O.
TÈCNIC DE INTERSEC-
SSPP (2) TORIAL
OFICINA TÈCNICA DE
MANTENIMENT I
CONSERV. D'EDIFICIS
I INSTAL·LACIONS
OFICINA
D'INSPECCIÓ DE
LA VIA PÚBLICA
NÚM. 34 30-XII-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 993
III. ÒRGANS I FUNCIONS
1. COORDINACIÓ DE SERVEIS
El nivell de direcció gerencial del Districte correspon
al Coordinador de Serveis, sota la direcció política del
seu Regidor-president.
Sota dependència directa del Coordinador de Serveis
se situen:
L'Intendent Cap del Districte.
Per a la direcció de les tasques de policia administra¬
tiva de la Guàrdia Urbana, l'Intendent, sense perjudici
de la seva dependència jeràrquica natural en el Cos,
dependrà funcionalment del President del Consell Muni¬
cipal pel que fa a les matèries pròpies de la competèn¬
cia del Districte o al seu càrrec, en la realització de les
quals hagi de col·laborar la Guàrdia Urbana. El Presi¬
dent podrà exercir aquesta supervisió funcional a través
del Coordinador de Serveis del Districte, i en tot cas,
directament i exclusivament sobre l'Intendent.
El Secretari de Prevenció.
Lloc de treball de nivell 20.
Funcions:
- Assegurar el funcionament i l'execució de les resolu¬
cions dels Consells de Seguretat i Prevenció, com
instàncies participatives i consultives en les quals
estan representats els veïns, la policia, institucions,
comerciants, etc.
- La convocatòria i execució d'acords de les Taules de
Coordinació Policial.
- L'assessorament a la Direcció del Districte en matèria
de seguretat ciutadana.
- L'aplicació i seguiment de les actuacions previstes
en el Pla Municipal sobre Drogodependències en els
Districtes, particularment en els seus aspectes pre¬
ventius i dissuasius.
- Col·laboració en plans preventius: educació per a la
salut (drogues) en les escoles, pla contra l'absentis¬
me escolar, seguretat per a la tercera edat, etc.
- Coordinar actuacions en locals de pública concur¬
rència que tenen problemes d'ordre públic (horaris,
tràfic de drogues, sorolls, etc.).
- Coordinació dels serveis del Districte per a la resolu¬
ció dels conflictes en la via pública derivats de la
delinqüència, prostitució al carrer, vandalisme, etc.
El Director de Prevenció, adscrit a ¡'Àmbit de la Via
Pública (D.A. de 18 de novembre de 1991) exercirà una
funció de coordinació dels Secretaris de Prevenció dels
Districtes a efectes d'unificació dels criteris i homoge-
néítzació d'actuacions.
Staff d'Imatge i Comunicació.
Lloc de treball de nivell 20.
Funcions:
- Relació amb els mitjans de comunicació referent a
temes d'interès del Districte, preparació de dossiers,
supervisió i convocatòries de conferències de prem¬
sa.
- Redacció de comunicats i transmissió d'informacions
als veïns i entitats del Districte sobre temes d'interès
municipal.
- Manteniment i actualització del fitxer d'entitats del
Districte.
- Atenció a col·lectius, associacions i grups escolars
que sol·licitin informació relativa a aspectes singulars
o que afectin la projecció del Districte.
- Manteniment actualitzat de la informació al carrer,
mitjançant plafons en la via pública i supervisió de
qualsevol element extern de difusió i imatge del
Consell de Districte.
- Altres tasques de relació cívica, equivalents o com¬
plementàries de les anteriors.
Oficina d'Atenció al Ciutadà.
Direcció: nivell 22.
Funcions:
- Servei general d'informació al públic.
- Registre d'entrada i sortida de documents
- Tramitació i expedició de la targeta rosa.
- Gestió del padró municipal.
- Certificats i duplicats de pagament d'impostos
- Expedició d'«assabentats» d'obres menors.
- Renovació de llicències de guals.
- Tramitació de llicències d'ocupació de la via pública
- Campanyes puntuals (matriculacions, colònies, etc.).
- Elaboració d'informes i resums destinats a reflectir
les demandes del Districte, individualitzant els seus
sectors més rellevants, i aportació d'estadístiques
mensuals a la Coordinació de Serveis.
- Altres que es puguin incloure en el futur.
2. SECRETARIA TÈCNICA ADMINISTRATIVA
La Direcció d'aquesta Secretaria correspon a un lloc
de treball de nivell 26.
Funcions:
- Instrucció dels expedients d'autorització de la despe¬
sa, d'aprovació de projectes, d'atorgament de llicèn¬
cies i subvencions, de sancions i recursos, de con¬
tractació de serveis, obres, subministraments i
adquisicions de qualsevol classe i corresponents a
tots els òrgans del Districte, d'acord amb criteris
administratius homogenis.
- Documentació general: preparació dels informes,
memòries, estadístiques i publicacions de caràcter
general no encomanades a altres òrgans del Distric¬
te.
- Gestió de l'Arxiu administratiu i històric del Districte
d'acord amb les «Normes Reguladores de l'Orga¬
nització i Funcionament del Sistema Municipal d'Ar-
xius» aprovats pel Decret d'Alcaldia de 10 de desem¬
bre de 1990 i la «Instrucció relativa als Arxius
Municipals del Districte» aprovada por Decret de
l'Alcaldia de 2 de juliol de 1991.
La gestió de l'Arxiu i Biblioteca és realitzarà a través
d'un lloc de treball d'Arxiver del Districte, amb nivell 20,
Tècnic Superior en Art i Història, especialitzat en Arxivís¬
tica.
- Assessoria Jurídica i suport tècnico-administratiu als
òrgans de govern, consultius, directius i operatius del
Districte.
- Aquest òrgan integrarà tots els lletrats del Districte,
dels quals dos tindran el nivell 22. També hi estarà
adscrit l'assessor jurídic desconcentrat, el qual de¬
pendrà, a la vegada, funcionalment, dels Serveis
Jurídics Centrals.
Oficina Administrativa.
Direcció: nivell 18
994 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-XII-1993
Funcions:
- Suport administratiu a la Secretaria Tècnica Adminis¬
trativa
- Preparació material d'expedients.
3. DEPARTAMENT D'ADMINISTRACIÓ
La Direcció d'aquest Departament correspon a un
lloc de treball de nivell 26.
Funcions:
- Control
- Control i avaluació permanent de la gestió dels
Serveis del Districte que garanteixin al Coordinador
un puntual seguiment del seu funcionament.
- Preparació d'indicadors de gestió.
- Habilitació i gestió dels sistemes de control de
costos i resultats dels serveis del Districte.
- Planificació
- Preparació de plans i programes generals d'actua¬
ció del Districte, sobre la base d'estudis de la seva
realitat sòcio-econòmica.
- Preparació de la part del Pressupost corresponent
al Districte i del Pressupost de les quantitats assig¬
nades globalment al Districte.
- Previsió dels ingressos gestionats pel Districte.
- Preparació de la planificació de la despesa i de la
previsió de les inversions.
- Propostes sobre els sistemes de compres i d'in¬
tendència, gestió d'estocs i punts de reposició.
- Formació i gestió de l'inventari del Districte; pro¬
postes sobre distribució de locals i sobre l'ús dels
edificis i, en general, dels béns de tota espècie
assignats al Districte.
- Propostes sobre l'organització del Districte i sobre
la configuració del seus òrgans i llocs de treball.
- Estudis i propostes sobre les necessitats quantita¬
tives i qualitatives en matèria dels recursos hu¬
mans del Districte.
- Assistència al Coordinador de Serveis del Districte
en l'elaboració de la Memòria anual sobre el des¬
envolupament, cost i rendiment dels serveis.
- Gestió Econòmica.
- Desenvolupament de la gestió pressupostària.
- Comptabilitat pressupostària: ingressos i despeses
generats i gestionats pel Districte, analítica i de
costos.
- Gestió del sistema de compres de nova implanta¬
ció en els Districtes i que es formalitzarà via
mecanització informàtica.
- Relació i assistència a la Intervenció de Fons,
Administració Econòmica i amb els Serveis de
Tresoreria i de Recaptació municipals.
- Servei de Caixa del Districte.
La realització d'aquestes funcions exigeix l'existència
d'un lloc de treball de nivell 20.
- Administració del personal del Districte: Gestió de la
documentació relativa a altes, baixes, trasllats, desti¬
nacions, situacions administratives, llicències, permi¬
sos; control d'assistència i de permanència; relació
amo la Gerència de l'Àmbit a efectes d'administració
de personal; gestió de l'arxiu del personal del Distric¬
te; adscripció del personal subaltern.
Per al desenvolupament d'aquestes funcions serà
necessària la conformació d'un lloc de treball de
nivell 18.
- Gestió dels sistemes d'informació (informàtica i tele¬
fonia) i relacions amb els serveis informàtics centrals,
a càrrec d'un lloc de treball de nivell 18.
- Gestió de la infrastructura, mitjans de difusió i altres
recursos que s'utilitzen en actes programats pel
Districte o bé organitzats per altres entitats amb el
suport del Districte, a càrrec d'un lloc de treball de
nivell 18.
4. DIVISIÓ DE SERVEIS TÈCNICS
La Direcció d'aquesta Divisió correspon a un lloc de
treball de nivell 26.
Funcions:
Les directives i de comandament atribuïdes als Caps
de les Unitats Operatives.
4.1. Servei de Llicències d'Obres, Instal·lacions i Activi¬
tats.
Lloc de treball de nivell 22.
Funcions:
- Funcions administratives i tècniques que cor¬
responen als Districtes en virtut de la Transferència
núm. 15, aprovada per acord de la Comissió de
Govern, de 27 de maig de 1987, referent a la inter¬
venció de l'Ajuntament, mitjançant l'atorgament de
llicències, la fiscalització d'instal·lacions i activitats i la
correcció de les infraccions, en determinades insta¬
l·lacions i activitats industrials, comercials, recreatives
i de serveis.
- Funcions administratives i tècniques relatives a les
competències que corresponen als Districtes en vir¬
tut de les Transferències núms. 0.4 i 16 (aprovades
respectivament per acords de la Comissió de Govern
de 20 d'octubre de 1989 i de 14 de desembre de
1990), en matèria d'intervenció municipal, mitjançant
atorgament de llicències i correcció d'infraccions, en
determinades obres de reforma, rehabilitació, repara¬
ció i restauració d'edificis, i en certes instal·lacions
publicitàries, com també d'expedients per a la decla¬
ració de ruïna de les construccions.
- Tramitació i liquidació de taxes i resolució, expedició i
notificació de llicències com a actes de gestió, per a
les obres i instal·lacions «menors» a què es refereix
l'article 27 de les Ordenances Metropolitanes d'Edifi¬
cació, en els seus apartats 3 al 7, de conformitat amb
el que preveu la Transferència núm. 0, aprovada per
la Comissió Municipal Permanent de 22 de maig de
1985.
- Funcions administratives i tècniques que cor¬
responguin als Districtes en virtut de la Transferència
núm. 0 bis aprovada per acord de la Comissió de
Govern, d'11 de juny de 1986, relativa a l'atorgament
de llicències per a la construcció, reparació, supres¬
sió, modificació de la titularitat, i característiques dels
guals, i per a la seva utilització.
4.1.1. Oficina de Llicències d'Activitats.
Lloc de treball de nivell 18.
Amb l'expressió «llicències d'edificació» es fa referèn¬
cia a les competències de la Transferència núm. 16
«Intervenció municipal en les obres majors de reforma,
reparació i restauració d'edificis, i en la instal·lació de
cartells i gran rètols publicitaris. Declaració de ruïna dels
edificis».
4.2. Servei de Projectes, Obres
Direcció: nivell 22.
Manteniment.
NÚM. 34 30-XII-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 995
Funcions:
- La redacció i execució de projectes propis de la
inversió descentralitzada i en concret de les funcions
establertes en les Transferències 1 i 2.
- L'execució d'obres públiques, enllumenat, clavegue¬
ram i instal·lacions i elements complementaris de jar¬
dins.
- La conservació, manteniment i reparació menor de
l'obra civil i instal·lacions dels edificis on radiquin els
serveis dels Districtes.
- La gestió de la brigada de conservació d'edificis del
Districte.
4.2.1. Oficina Tècnica de Manteniment i Conservació
d'Edificis i Instal·lacions.
Direcció: nivell 20.
4.3. Servei d'Actuació a la Via Pública.
Direcció: nivell 22.
Funcions:
Inspecció en les matèries de:
- Policia de l'edificació i de les obres particulars.
- Policia de les instal·lacions i activitats industrials,
comercials, recreatives i de serveis.
- Policia sanitària de l'ús d'habitatges i locals.
- Guals.
- Instal·lacions i activitats en la via pública.
- Neteja i protecció de solars i edificis abandonats.
- Neteja de les vies i espais públics.
- Estat de conservació i funcionament dels elements
urbanístics, senyals, rètols de carrers i mobiliari
urbà.
- Funcionament dels serveis públics.
- Formulació d'informes i aixecament d'actes.
- Proposta de correcció d'infraccions.
- Comunicació de les deficiències i infraccions obser¬
vades, si és aquest el cas, als òrgans de les diverses
activitats encarregades de determinar i substanciar
les mesures correctores.
A les funcions esmentades hauran d'afegir-se:
- Les funcions administratives i tècniques cor¬
responents a la Transferència núm 6 (acord de la
Comissió Municipal Permanent de 8 de març de
1985), referent a l'ordenament de la circulació i a la
instal·lació i el manteniment dels senyals verticals,
fites, i tanques protectores en la xarxa viària local
(vies d'ordenació descentralitzada).
- Les funcions de primera instal·lació del mobiliari urbà
en la via pública, bancs, marquesines, papereres,
boques de reg, fonts ornamentals, evacuatoris des¬
muntables i «pipicans», amb l'excepció del que formi
part de projectes integrats d'urbanització i de projec¬
tes de jardins o zones per a jocs infantils. La instal·la¬
ció de papereres i «pipicans» es farà d'acord amb el
que disposa la Transferència núm. 8, sobre Neteja,
aprovada per acord de la Comissió Municipal Perma¬
nent de 14 de juny de 1985.
- La conservació, manteniment i reparació de vials i
espais urbans d'interès local.
- La neteja de solars i edificis abandonats i neteja viària
no programada.
- La gestió de la brigada d'obres en la via pública del
Districte.
- Les funcions derivades de les transferències núms.
14 i 15, sobre Salut Pública, en la part relativa a la
intervenció sanitària d'habitatges, locals, espais, es¬
tabliments i mercats i a la informació dels expedients
d'obertura de farmàcies, a càrrec d'un Tècnic Supe¬
rior en Veterinària.
4.3.1. Oficina d'Inspecció de la Via Pública.
Direcció: nivell 18.
5. DIVISIÓ DE SERVEIS PERSONALS
La Direcció d'aquesta Divisió, correspon a un lloc de
treball de nivell 26.
Funcions:
- Les directives i de comandament pròpies dels Caps
de les Unitats Operatives.
Adscrits a la prefectura de la Divisió s'inclouen el
llocs de treball següents:
Staff Tècnic de Serveis Personals.
Integrat per dos tècnics de nivell 22, amb capacitat
de programació i d'implantació de la Direcció per Ob¬
jectius.
Funcions:
- Elaboració de programes intersectorials o sectorials,
en matèria de Benestar Social, tant zonals com
interzonals, i suport tècnic a la seva execució.
- Avaluació de la realització dels esmentats progra¬
mes.
- Assistència tècnica al Cap de la Divisió i als respon¬
sables de les zones i dels diferents centres i ser¬
veis.
Tècnic d'Educació.
Lloc de treball de nivell 20.
Funcions
Les corresponents a la Divisió en virtut de la Transfe¬
rència núm. 13 (acord de la Comissió de Govern de 19
de novembre de 1986), relatives a la intervenció munici¬
pal en els Consells Escolars de Districte, a les relacions
amb els Centres escolars fora de l'horari docent i, en
general, a la col·laboració municipal en les matèries
relacionades amb l'ensenyament. Assumirà les fun¬
cions de Secretari del Consell Escolar de Districte.
Tècnic d'Esports.
Lloc de treball de nivell 20.
Funcions:
- Exercir de Secretari del Consell Municipal de l'Esport
del Districte. Es dedicarà exclusivament al desenvolu¬
pament de les tasques de caràcter esportiu que
siguin competència del Districte i, concretament, a
les que s'indiquen a continuació:
- Gestionar el cens d'instal·lacions esportives i de les
entitats esportives del Districte en coordinació amb
l'Àrea d'Esports.
- Supervisar totes les instal·lacions municipals esporti¬
ves que siguin de competència del Districte.
- Elaborar l'informe anual de gestió de les instal·lacions
municipals esportives pel Consell Municipal del Dis¬
tricte.
- Elaborar l'informe anual sobre l'estat de conservació i
les mesures adequades per executar en l'exercici
pressupostari següent.
- Elaborar la proposta de preus d'utilització de les
instal·lacions esportives municipals.
- Actuar com a secretari amb veu i vot en aquells
casos en què es constitueixi un òrgan de gestió
singular d'instal·lacions esportives.
996 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-XII-1993
Nuclis Orgànics Intersectorials de Zona:
- Nucli Orgànic Intersectorial del Besòs.
- Nucli Orgànic Intersectorial de la Verneda.
- Nucli Orgànic Intersectorial del Poblenou.
- Nucli Orgànic Intersectorial del Clot.
Llocs de treball de nivell 22.
Funcions:
- Prestació dels serveis, gestió dels centres i establi¬
ments i exercici de les funcions tècniques i adminis¬
tratives que corresponen als Districtes en virtut de les
Transferències núms. 3 (Serveis socials), 14 (Sanitat
escolar i sanitat materno-infantil), 12 (Activitats i cen¬
tres juvenils), 11 (Activitats i instal·lacions esportives),
7 (Activitats culturals i biblioteques populars), 9 (Ges¬
tió de centres cívics).
NÚM. 34 30-XII-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 997
CARTIPÀS
Decret. D'acord amb el que preveu l'article 4t del
Reglament del Consell Tributari aprovat per acord del
Consell Plenari de 4 de desembre de 1987, i en ús de
les facultats atribuïdes a aquesta Alcaldia pels articles
21.1 de la Llei Reguladora de les Bases de Règim
Local, i 7è de la Llei de Règim Especial de Barcelona,
disposo:
Designar el Sr. Jordi Parpal i Marfà vocal del Consell
Tributari.
Barcelona, 24 de novembre de 1993. L'Alcalde, Pas¬
qual Maragall i Mira.
(Ref. 7459)
k k ★
Decret. En ús de les facultats atorgades a aquesta
Alcaldia pels articles 21è de la Llei Reguladora de les
Bases de Règim Local i 7è de la Llei Especial de
Barcelona, disposo:
Modificar el Decret de l'Alcaldia, de 31 de juliol de
1991, pel qual es nomenava l'll im. Sr. Enric Truñó i
Lagares com a Regidor d'Esports i Jocs Olímpics, i
Nomenar l'llim. Sr. Enric Truñó i Lagares Regidor
d'Esports i Turisme, el qual dependrà orgànicament de
l'Àmbit de Benestar Social i per a assumptes de Turis¬
me dependrà funcionalent de l'Àmbit d'Organització i
Economia.
Barcelona, 25 de novembre de 1993. L'Alcalde, Pas¬
qual Maragall i Mira.
(Ref. 7508)
k k k
Decret. En ús de les facultats atorgades a aquesta
Alcaldia pels articles 21.1 de la Llei Reguladora de les
Bases de Règim Local, 7è de la Llei Especial de
Barcelona, i el que determina l'article 8è dels Estatuts
de l'Institut Municipal d'Educació de Barcelona, apro¬
vats pel Consell Plenari de l'Ajuntament de Barcelona,
en sessió de 15 de juliol de 1993, disposo:
Designar la ll·lma. Sra. Marta Mata i Garriga, Regidora
de l'Àmbit d'Educació i Cultura, Presidenta de l'Institut
Municipal d'Educació de Barcelona.
Barcelona, 26 de novembre de 1993. L'Alcalde, Pas¬
qual Maragall i Mira.
(Ref. 7525)
k k k
Decret. En ús de les facultats atorgades a aquesta
Alcaldia pels articles 21.1 de la Llei Reguladora de les
Bases de Règim Local, 7è de la Llei Especial de
Barcelona, i el que determina l'article 7è 2.d) dels
Estatuts de l'Institut Municipal d'Educació de Barcelona,
aprovats pel Consell Plenari de l'Ajuntament de Barcelo¬
na, en sessió del 15 de juliol de 1993, disposo:
Nomenar el Sr. Pere Darder i Vidal membre del
Consell d'Administració de l'Institut Municipal d'Educa¬
ció de Barcelona, en la seva qualitat de persona de
reconegut prestigi en el camp educatiu.
Barcelona, 26 de novembre de 1993. L'Alcalde, Pas¬
qual Maragall i Mira.
(ref. 7526)
k k k
Decret. En ús de les facultats atorgades a aquesta
Alcaldia pels articles 21.1 de la Llei Reguladora de les
Bases de Règim Local, 7è de la Llei Especial de
Barcelona, i el que determina l'article 7è 2.b) dels
Estatuts de l'Institut Municipal d'Educació de Barcelona,
aprovats pel Consell Plenari de l'Ajuntament de Barcelo¬
na, en sessió de 15 de juliol de 1993, disposo:
Designar membres del Consell d'Administració de
l'Institut Municipal d'Educació en representació dels
Grups municipals, les persones següents:
II Im. Sr. Daniel Fabregat i Llorente,
ll im. Sr. Francesc Vicens i Giralt.
II Im. Sr. Aleix Vidal-Quadras i Roca.
Barcelona, 26 de novembre de 1993. L'Alcalde, Pas¬
qual Maragall i Mira.
(Ref. 7527)
k k k
Decret. En ús de les facultats atorgades a aquesta
Alcaldia pels articles 21.1 de la Llei Reguladora de les
Bases de Règim Local, 7è de la Llei Especial de
Barcelona, i el que determina l'article 7è, 2,a) dels
Estatuts de l'Institut Municipal d'Educació de Barcelona,
aprovats pel Consell Plenari de l'Ajuntament de Barcelo¬
na, en sessió de 15 de juliol de 1993, disposo:
Designar membres del Consell d'Administració
de l'Institut Municipal d'Educació les persones se¬
güents:
ll·lma. Sra. Marta Mata i Garriga
II Im. Sr. Albert Batlle i Bastardas
ll·lma. Sra. Eulàlia Vintró i Castells
Sr. Josep M Blanch i Marquès
Sr. Joan Salas i Orozco
Sr. Ramon Seró i Esteve
Barcelona, 26 de novembre de 1993. L'Alcalde, Pas¬
qual Maragall i Mira.
(Ref. 7528)
k k k
En ús de les facultats atorgades a aquesta Alcaldia
pels articles 21.1 de la Llei Reguladora de les Bases de
Règim Local, 7è de la Llei Especial de Barcelona, i el
que determina l'article 8è dels Estatuts de l'Institut
Municipal d'Educació de Barcelona, aprovats pel Con¬
sell Plenari de l'Ajuntament de Barcelona, en sessió del
15 de juliol de 1993, disposo:
Designar l'll im. Sr. Albert Batlle i Bastardas, Regidor
de l'Àmbit de Descentralització i Relacions Ciutadanes,
998 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-XII-1993
Vice-president de l'Institut Municipal d'Educació de Bar¬
celona.
Barcelona, 26 de novembre de 1993. L'Alcalde, Pas¬
qual Maragall i Mira.
(Ref. 7529)
Decret. En ús de les facultats atorgades a aquesta
Alcaldia pels articles 21.1 de la Llei Reguladora de les
Bases de Règim Local, 7è de la Llei Especial de
Barcelona, i el que determina l'article 7è 2.b) dels
Estatuts de l'Institut Municipal d'Educació de Barcelona,
aprovats pel Consell Plenari de l'Ajuntament de Barcelo¬
na, en sessió de 15 de juliol de 1993, disposo:
Designar l'll im. Sr. Joan Fuster i Sobrepere membre
del Consell d'Administració de l'Institut Municipal d'Edu¬
cació en representació del Grup Municipal Socialista.
Barcelona, 29 de novembre de 1993. L'Alcalde, Pas¬
qual Maragall i Mira.
(Ref. 6083)
Decret. D'acord amb el que preveu l'article 4t del
Reglament del Consell Tributari aprovat per acord del
Consell Plenari de data 4 de desembre de 1987, i en ús
de les facultats atribuïdes a aquesta Alcaldia pels arti¬
cles 21.1 de la Llei Reguladora de les Bases de Règim
Local, i 7è de la Llei de Règim Especial de Barcelona,
disposo:
Designar el Sr. Gabriel Rossy i Ramírez vocal del
Consell Tributari.
Barcelona, 29 de novembre de 1993. L'Alcalde, Pas¬
qual Maragall i Mira.
(Ref. 6359)
<r
I
NÚM. 34 30-XH-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 999
DISPOSICIONS D'INTERÈS
PER A L'AJUNTAMENT
Publicades en el Boletín Oficial del Estado, Diari Oficial de la Generalitat
i Butlletí Oficial de la Província.
Cultura
Novembre
Correcció d'errades a la Llei 9/93, de 30 de setembre, del (DOGC núm.1825
Patrimoni Cultural Català. de 24-XI-93)
Ensenyament
D 273/93 26-X Crea la Comissió de Seguretat en Centres Docents per a (DOGC núm.1823
situacions d'emergència o risc greu. de 19-XI-93)
Indústria
RD 1853/93 22-X Aprova el Reglament d'instal·lacions de gas en locals destinats (BOE núm. 281 de
a usos domèstics, col·lectius o comercials. 24-XI-93)
Procediment
D 278/93 9-XI Procediment sancionador d'aplicació als àmbits de competència (DOGC núm. 1827
de la Generalitat. de 29-XI-93)
RESUM
Ensenyament
El D 273/93, de 26 d'octubre, de la Presidència de la
Generalitat, crea la Comissió de Seguretat en Centres
Docents per a situacions d'emergència o greu risc,
adscrita al Departament d'Ensenyament de la que for¬
maran part dos representants de l'Administració local,
un per a cadascuna de les dues entitats més represen¬
tatives de l'àmbit local a Catalunya. El seu funciona¬
ment es regeix, en allò que no preveu aquest Decret,
per la normativa dels òrgans col·legiats.
Indústria
El RD 1853/93, de 22 d'octubre, aprova el Reglament
d'instal·lacions de gas en locals destinats a usos do¬
mèstics, col·lectius o comercials i els seus annexos, així
com l'apèndix relatiu a les instruccions tècniques de
desenvolupament complementari. L'article 12.5 de la
Llei 21/92, de 16 de juliol, d'Indústria, diu que els
Reglaments de Seguretat Industrial, d'àmbit estatal,
s'aprovaran pel Govern de la Nació sense perjudici que
les Comunitats Autònomes amb competència legislativa
sobre indústria puguin introduir requisits addicionals
sobre les mateixes matèries quan es tracti d'instal·la¬
cions radicades en el seu territori.
Procediment
El Decret 278/93, de 9 de novembre, sobre el procedi¬
ment sancionador d'aplicació als àmbits de competència
de la Generalitat, disposa al seu article 1.2 que serà
d'aplicació supletòria dels ens locals de Catalunya en
defecte total o parcial dels procediments sancionadors
específics previstos en l'ordenament sectorial o en les
ordenances locals, llevat de les matèries en les quals
l'Estat té competència normativa plena. Disposa també
en l'apartat 3 del mateix article 1 que aquest reglament
és aplicable directament als ens locals en els procedi¬
ments sancionadors sobre matèries de competència de
la Generalitat, l'exercici de la qual se'ls ha delegat.
!
1000 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-XII-1993
CONSELL MUNICIPAL PERMANENT
Acta de la sessió celebrada el dia 13 d'octubre de
1993, i aprovada el dia 23 de novembre de 1993.
A la Sala President Lluís Companys de la Casa de la
Ciutat de Barcelona, el dia tretze d'octubre de mil
nou-cents noranta-tres, es reuneix el Consell Municipal
Permanent sota la presidència de l'llim. Sr. Lluís Armet i
Coma. Hi concorren I'll Im. Sr. Segon Tinent d'Alcalde,
Joan Clos i Matheu, i els ll·lms. Srs. Regidors Antoni
Santiburcio i Moreno, Joan Puigdollers i Fargas, Josep
M. Samaranch i Kirner, Jordi Bonet i Agustí, Antoni
Marcet i Rocabert, José Alberto Fernández i Díaz, i
Antoni Lucchetti i Farré, assistits per I'll Im. Sr. Secretari
General, Jordi Baulies i Cortal, que certifica.
Excusa la seva assistència I'll Im. Sr. Guerau Ruiz i
Pena.
Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Lluís Mata i
Remolins.
La Presidència obre la sessió a les nou hores i
cinquanta minuts.
Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior,
celebrada el 14 de setembre de 1993, l'esborrany de la
qual ha estat tramès a tots els membres del Consell; i
s'aprova salvant-hi, en el dictamen núm. 19, l'omissió
mecanogràfica de l'abstenció del Sr. Fernández i dels
vots en contra dels Srs. Puigdollers, Samaranch, Bonet,
i Marcet.
Abans d'entrar a l'ordre del dia, el Sr. Fernández
qüestiona l'aplicació dels terminis de la convocatòria de
les sessions del Consell Plenari tal com ha manifestat
per escrit a l'Alcaldia, atès que la pràctica dificulta
l'estudi dels expedients, i més en una setmana, com
aquesta, amb una festa intercalada, la qual cosa moti¬
varà l'abstenció en la quasi totalitat dels dictàmens
sotmesos a la consideració del Consell. El Sr. Clos fa
avinent que l'actual sistema de convocatòria s'ha man¬
tingut sense problemes des de 1979, però que, no
obstant això, és possible de perfeccionar el sistema
d'informació regidorial.
Es dóna compte dels assumptes següents per al
Consell Plenari inclosos a l'ordre del dia:
COMISSIO DE GOVERN
Ratificar els acords de la Comissió de Govern, de 8
d'octubre de 1993, pels quals s'aprova inicialment:
1) l'Estudi de detall de concreció de volums del solar
limitat pels carrers del Pisuerga, del Cardenal Reig i de
Collblanc; 2) l'Estudi de detall de l'illa delimitada per
l'avinguda Diagonal, l'avinguda de Pedralbes, i els car¬
rers de Jordi Girona i de Fernando Primo de Rivera, on
està situada la Facultat de Dret, promogut per la Univer¬
sitat de Barcelona; 3) l'Estudi de detall d'ordenació de
volums a la finca del carrer de Manuel de Falla, núms.
2-14; 4) l'Estudi de detall d'adaptació de distància a
límits en la parcel·la núm. 26 del carrer de Ramon
Miquel i Planas; i 5) l'Estudi de detall d'ordenació volu¬
mètrica de la finca delimitada pel passeig de Fabra i
Puig, i pels carrers de Miquel Ferrà i de Joan Alcover.
Se n'informa favorablement amb l'abstenció dels Srs.
Puigdollers, Samaranch, Bonet, i Fernández en els apar¬
tats 1), 2), 3) i 5), i d'aquest darrer Regidor també en
l'apartat 4).
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 8
d'octubre de 1993, pel qual se suspèn, pel termini d'un
any, l'atorgament de llicències de parcel·lació, enderroc
i edificació en els àmbits definits en el plànol annex
compresos dins l'Avanç de planejament de l'eix nus de
Collserola-Lesseps, document exposat al públic per
acord municipal de 4 de juny de 1993, amb caràcter de
criteris, objectius i solucions generals de planejament.
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 8
d'octubre de 1993, definitivament (a l'empara de l'arti¬
cle 144.1 del Reial Decret Legislatiu 1/1992, que aprovà
el Text refós de la Llei del Sòl i ordenació urbana), el
Projecte de delimitació de la unitat d'execució que
comprèn les finques núms. 170 i 172 del carrer de Joan
Güell i les finques núms. 1, 3, 5, 7, 9 i 11 del carrer de
Can Bruixa;
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 8
d'octubre de 1993, pel qual s'estima la al·legació del
Grup Popular al Projecte d'urbanització, d'iniciativa pri¬
vada, del Pla parcial Diagonal Mar, d'acord amb l'infor¬
me de la Gerència d'Urbanisme de 29 de setembre de
1993, atès que les deficiències observades es basen
en els informes dels Serveis tècnics municipals i han
estat rectificades i recollides mitjançant l'annex II de 9
de maig de 1993; i, en conseqüència, s'aprova definiti¬
vament l'esmentat Projecte d'urbanització del Pla par¬
cial Diagonal Mar, per un import de 1.939.549.615
pessetes (impost del valor afegit inclòs).
S'informa favorablement sobre les tres propostes
precedents amb l'abstenció dels Srs. Puigdollers, Sa¬
maranch, Bonet, Marcet, i Fernández.
ÀMBIT D'ORGANITZACIÓ I ECONOMIA
Assessoria de Pressupostos i Comptes
Aprovar modificacions de crèdit dins el Pressupost
de 1993, de conformitat amb la documentació adjunta.
Se n'informa favorablement amb l'abstenció dels Srs.
Puigdollers, Samaranch, Bonet, Marcet, i Fernández.
Direcció de Serveis d'Ingressos
Aprovació de les Ordenances Fiscals i Preus Públics
per a 1994.
Aquest punt de l'ordre del dia es concreta en les
propostes següents:
Modificar, per a l'exercici de 1994 i successius, les
Ordenances fiscals següents: Ordenança fiscal general;
núm. 1.1 Impost sobre béns immobles; núm. 2.1 Impost
NÚM. 34 30-XII-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1001
sobre construccions, instal·lacions i obres; núm. 3.1
Taxes per serveis generals; núm. 3.2 Taxes per serveis
de bombers; núm. 3.3 Taxes pels serveis fúnebres i
cementiris; núm. 3.4 Taxes per serveis urbanístics;
núm. 3.5 Taxes pels serveis de neteja; núm. 3.6 Taxa
de clavegueram; núm. 3.7 Serveis de mercats; núm. 3.8
Taxes per serveis d'inspecció i prevenció sanitària;
núm. 3.9 Taxes per serveis de la guàrdia urbana i
circulacions especials; i núm. 3.10 Taxes per l'elimina¬
ció de residus sòlids urbans.
Modificar, per l'exercici de 1994 i successius, les
Ordenances reguladores de preus públics següents:
núm. 5.1 Per la utilització privativa del domini públic
municipal; i núm. 5.3 Per estacionament de vehicles.
El Sr. Clos explica les característiques definitòries de
les Ordenances fiscals i de preus públics per al proper
exercici i dóna compte de les modificacions introduïdes
per la Comissió de Govern en la sessió del proppassat
dia 8, les quals estan recollides en la última versió
lliurada abans d'ahir a tots els membres de la Corpora¬
ció. Respon, després, algunes preguntes que li són
formulades i els Srs. Puigdollers i Lucchetti indiquen
que encara estan pendents d'un estudi més profund de
les Ordenances.
S'informa favorablement sobre ambdues propostes
amb l'abstenció, per reserva de vot, dels Srs. Puigdo¬
llers, Samaranch, Bonet, Marcet, i Lucchetti, i amb el vot
en contra del Sr. Fernández.
Departament de Finançament
Autoritzar la contractació d'una operació de préstec,
per un import total de 2.500 milions de pessetes amb
Banca Catalana, destinada a amortitzar deute, segons
les condicions que s'adjunten, i autoritzar l'll im. Sr.
Joan Clos i Matheu, Segon Tinent d'Alcalde, i l'll im. Sr.
Joaquim de Nadal i Caparà, Regidor de Finances, a
atorgar tota la documentació necessària per a dur, en
forma indistinta, la signatura de l'operació.
Se n'informa favorablement amb l'abstenció dels Srs.
Puigdollers, Samaranch, Bonet, Marcet, i Fernández.
ÀMBIT DE BENESTAR SOCIAL
ÀREA D'ESPORTS
Aprovar la gestió indirecta, en la seva modalitat de
gestió interessada, de la concessió dels serveis espor¬
tius del Complex Esportiu Mar Bella; aprovar el Plec de
condicions per a l'esmentada concessió; sotmetre'l a
informació pública durant trenta dies d'acord amb l'arti¬
cle 66 del Decret 336/1988, de 17 d'octubre; i en cas
de no produir-s'hi reclamacions, convocar concurs per
a la seva adjudicació.
Aprovar la gestió indirecta, en la seva modalitat de
gestió interessada, de la concessió dels serveis espor¬
tius del Polisportiu Municipal de l'Espanya Industrial;
aprovar el Plec de condicions per a l'esmentada con¬
cessió; sotmetre'l a informació pública durant trenta
dies d'acord amb l'article 66 del Decret 336/1988, de
17 d'octubre; i en cas de no produir-s'hi reclamacions,
convocar concurs per a la seva adjudicació.
Aprovar la gestió indirecta, en la seva modalitat de
gestió interessada, de la concessió dels serveis espor¬
tius del Parc Esportiu Municipal de Can Dragó; aprovar
el Plec de condicions per a l'esmentada concessió;
sotmetre'l a informació pública durant trenta dies d'a¬
cord amb l'article 66 del Decret 336/1988, de 17
d'octubre; i en cas de no produir-s'hi reclamacions,
convocar concurs per a la seva adjudicació.
Aprovar la gestió indirecta, en la seva modalitat de
gestió interessada, de la concessió dels serveis espor¬
tius de les Piscines Municipals Bernat Picornell; aprovar
el Plec de condicions per a l'esmentada concessió;
sotmetre'l a informació pública durant trenta dies d'a¬
cord amb l'article 66 del Decret 336/1988, de 17
d'octubre; i en cas de no produir-s'hi reclamacions,
convocar concurs per a la seva adjudicació.
El Sr. Puigdollers fa notar un possible error material
de transcripció en l'informe del Consell de Districte que
és idèntic, en lletra i xifres, al de l'Espanya Industrial i
prega que sigui salvada aquesta anomalia.
Aprovar la gestió indirecta, en la seva modalitat de
gestió interessada, de la concessió dels serveis espor¬
tius del Polisportiu Municipal del carrer del Perill; aprovar
el Plec de condicions per a l'esmentada concessió;
sotmetre'l a informació pública durant trenta dies d'a¬
cord amb l'article 66 del Decret 336/1988, de 17
d'octubre; i en cas de no produir-s'hi reclamacions,
convocar concurs per a la seva adjudicació.
Aprovar la gestió indirecta, en la seva modalitat de
gestió interessada, de la concessió dels serveis espor¬
tius del Polisportiu Municipal Nova Icària; aprovaréI Plec
de condicions per a l'esmentada concessió; sotmetre'l
a informació pública durant trenta dies d'acord amb
l'article 66 del Decret 336/1988, de 17 d'octubre; i en
cas de no produir-s'hi reclamacions, convocar concurs
per a la seva adjudicació.
AprovaréI Conveni entre l'Ajuntament de Barcelona i
la Federació Catalana de Tennis per a la concessió de
la gestió dels serveis esportius del Centre Municipal de
Tennis de la Vall d'Hebron per un termini de vint-i-cinc
anys.
S'informa favorablement sobre les set propostes pre¬
cedents amb l'abstenció dels Srs. Puigdollers, Sama¬
ranch, Bonet, Marcet, i Fernández.
ÀMBIT DE LA VIA PÚBLICA
Unitat Operativa Administrativa de Circulació i
Disciplina Vial
Declarar vàlid el concurs celebrat per a la construcció
i subsegüent explotació d'un aparcament públic subter¬
rani situat a la plaça de Mossèn Clapés, de conformitat
amb el plec de condicions aprovat pel Consell Plenari el
30 d'abril de 1993; adjudicar la concessió de l'aparca¬
ment a Aiser i Pacsa, de conformitat amb l'oferta
formulada, que proposa, quant a nombre de places
mínim a construir, 366, i quant a aportació econòmica
per plaça, 450.000 pessetes, per un termini de cinquan¬
ta anys; i requerir les adjudicatàries perquè constitueixin
a la Tresoreria Municipal la garantia definitiva, fixada en
el plec de condicions de 125.000 pessetes per plaça a
construir, dins dels deu dies hàbils següents al de la
recepció d'aquesta notificació i perquè comparegui a
formalitzar el contracte.
Declarar vàlid el concurs celebrat per a la construcció
i subsegüent explotació d'un aparcament públic subter¬
rani situat al passeig de la Zona Franca, de conformitat
amb el plec de condicions aprovat pel Consell Plenari el
1002 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-XII-1993
22 de juny de 1993; adjudicar la concessió de l'aparca¬
ment a Oshsa i Servicios Zona Franca, SCCL, de
conformitat amb l'oferta formulada, que proposa, quant
a nombre de places mínim a construir, 265, i quant a
aportació econòmica per plaça, 250.000 pessetes, per
un termini de cinquanta anys; i requerir les adjudicatà¬
ries perquè constitueixin a la Tresoreria Municipal la
garantia definitiva, fixada en el plec de condicions de
125.000 pessetes per plaça a construir, dins dels deu
dies hàbils següents al de la recepció d'aquesta notifi¬
cació i perquè comparegui a formalitzar el contracte.
Declarar vàlid el concurs celebrat per a la construcció
i subsegüent explotació d'un aparcament públic subter¬
rani situat a la plaça de Montbau, de conformitat amb el
plec de condicions aprovat pel Consell Plenari el 22 de
juny de 1993; adjudicar la concessió de l'aparcament a
Gecoinsa, de conformitat amb l'oferta formulada, que
proposa, quant a nombre de places mínim a construir,
261, i quant a aportació econòmica per plaça, 425.000
pessetes, per un termini de cinquanta anys; i requerir
l'adjudicatària perquè constitueixi a la Tresoreria Munici¬
pal la garantia definitiva, fixada en el plec de condicions
de 125.000 pessetes per plaça a construir, dins dels
deu dies hàbils següents al de la recepció d'aquesta
notificació i perquè comparegui a formalitzar el con¬
tracte.
Declarar vàlid el concurs celebrat per a la construcció
i subsegüent explotació d'un aparcament públic subter¬
rani situat a la plaça del Guinardó, de conformitat amb
el plec de condicions aprovat pel Consell Plenari el 22
de juny de 1993; adjudicar la concessió de l'aparca¬
ment a Aiser i Pacsa, de conformitat amb l'oferta
formulada, que proposa, quant a nombre de places
mínim a construir, 276, i quant a aportació econòmica
per plaça, 450.000 pessetes, per un termini de cinquan¬
ta anys; i requerir les adjudicatàries perquè constitueixin
a la Tresoreria Municipal la garantia definitiva, fixada en
el plec de condicions de 125.000 pessetes per plaça a
construir, dins dels deu dies hàbils següents al de la
recepció d'aquesta notificació i perquè compareguin a
formalitzar el contracte.
Declarar vàlid el concurs celebrat per a la construcció
i subsegüent explotació d'un aparcament públic subter¬
rani situat al passeig de la Ciutat de Mallorca, de
conformitat amb el plec de condicions aprovat pel
Consell Plenari el 22 de juny de 1993; adjudicar la
concessió de l'aparcament a Dacha, SA, de conformitat
amb l'oferta formulada, que proposa, quant a nombre
de places mínim a construir, 299, i quant a aportació
econòmica per plaça, 250.000 pessetes, per un termini
de cinquanta anys; i requerir l'adjudicatària perquè
constitueixi a la Tresoreria Municipal la garantia definiti¬
va, fixada en el plec de condicions de 125.000 pesse¬
tes per plaça a construir, dins dels deu dies hàbils
següents al de la recepció d'aquesta notificació i per¬
què comparegui a formalitzar el contracte.
Declarar vàlid el concurs celebrat per a la construcció
i subsegüent explotació d'un aparcament públic subter¬
rani situat al carrer de Torroella de Montgrí, de conformi¬
tat amb el plec de condicions aprovat pel Consell
Plenari el 22 de juny de 1993; adjudicaria concessió de
l'aparcament a Aiser i Pacsa, de conformitat amb l'ofer¬
ta formulada, que proposa, quant a nombre de places
mínim a construir, 370, i quant a aportació econòmica
per plaça, 650.000 pessetes, per un termini de cinquan¬
ta anys; i requerir les adjudicatàries perquè constitueixin
a la Tresoreria Municipal la garantia definitiva, fixada en
el plec de condicions de 125.000 pessetes per plaça a
construir, dins dels deu dies hàbils següents al de la
recepció d'aquesta notificació i perquè compareguin a
formalitzar el contracte.
Declararla lid el concurs celebrat per a la construcció
i subsegüent explotació d'un aparcament públic subter¬
rani situat als carrers de Pallars - Marià Aguiló, de
conformitat amb el plec de condicions aprovat pel
Consell Plenari el 22 de juny de 1993; adjudicar la
concessió de l'aparcament a Dacha, SA, de conformitat
amb l'oferta formulada, que proposa, quant a nombre
de places mínim a construir, 295, i quant a aportació
econòmica per plaça, 225.000 pessetes, per un termini
de cinquanta anys; i requerir l'adjudicatària perquè
constitueixi a la Tresoreria Municipal la garantia definiti¬
va, fixada en el plec de condicions de 125.000 pesse¬
tes per plaça a construir, dins dels deu dies hàbils
següents al de la recepció d'aquesta notificació i per¬
què compareguin a formalitzar el contracte.
Declarar vàlid el concurs celebrat per a la construcció
i subsegüent explotació d'un aparcament públic subter¬
rani situat a l'illa delimitada pels carrers de Carreras
Candi, de Sugranyes, de Bacardí i de Canalejas, de
conformitat amb el plec de condicions aprovat pel
Consell Plenari el 22 de juny de 1993; adjudicar la
concessió de l'aparcament a Redesa i Auxini, SA, de
conformitat amb l'oferta formulada, que proposa, quant
a nombre de places mínim a construir, 460, i quant a
aportació econòmica per plaça, 400.000 pessetes, per
un termini de cinquanta anys; i requerir les adjudicatà¬
ries perquè constitueixin a la Tresoreria Municipal la
garantia definitiva, fixada en el plec de condicions de
125.000 pessetes per plaça a construir, dins dels deu
dies hàbils següents al de la recepció d'aquesta notifi¬
cació i perquè compareguin a formalitzar el contracte.
Declarar vàlid el concurs celebrat per a la construcció
i subsegüent explotació d'un aparcament públic subter¬
rani situat als carrers de Sicília-Còrsega, de conformitat
amb el plec de condicions aprovat pel Consell Plenari el
22 de juny de 1993; adjudicar la concessió de l'aparca¬
ment a Aiser i Pacsa, de conformitat amb l'oferta
formulada, que proposa, quant a nombre de places
mínim a construir, 411, i quant a aportació econòmica
per plaça, 500.000 pessetes, per un termini de cinquan¬
ta anys; i requerir les adjudicatàries perquè constitueixin
a la Tresoreria Municipal la garantia definitiva, fixada en
el plec de condicions de 125.000 pessetes per plaça a
construir, dins dels deu dies hàbils següents al de la
recepció d'aquesta notificació i perquè compareguin a
formalitzar el contracte.
Declarar deserts els concursos celebrats per a la
construcció i subsegüent explotació dels aparcaments
subterranis situats a Can Ponsic, al carrer de Mandri, al
camp de futbol d'Horta, els carrers del Segre-Sant Adrià
i al mercat de Nostra Senyora de Montserrat, de confor¬
mitat amb els respectius plecs de condicions aprovats
pel Consell Plenari el 30 d'abril i 22 de juny de 1993, per
no haver-s'hi presentat cap proposició dins el termini
establert.
S'informa favorablement sobre les deu propostes
precedents amb l'abstenció dels Srs. Puigdollers, Sa¬
maranch, Bonet, Marcet, i Fernández.
Es dóna compte tot seguit del conveni següent:
A) Amb la Diputació de Barcelona per tal d'efectuar
auditories energètiques a les seus dels Districtes.
Se n'informa favorablement.
Ateses les seves atribucions com a Comissió de
NÚM. 34 30-XII-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1003
Comptes, se sotmet, després, a la consideració del
Consell Municipal Permanent l'assumpte següent:
Informar de conformitat, una vegada conclòs el perío¬
de d'exposició pública, no havent-s'hi presentat cap
reclamació, objecció ni observació, el Compte General
del Pressupost 1992 corresponent a l'Ajuntament de
Barcelona, als seus Organismes autònoms, i a les
Societats mercantils de capital íntegrament municipal.
El Sr. Clos exposa que la tramitació del Compte
General de 1992 arriba a la fase d'aprovació definitiva i
assenyala que a partir de 1994 canviarà substancial¬
ment el calendari, ja que ha finalitzat el període transitori
d'adaptació de les comptabilitats locals i s'aplicaran els
terminis fixats en la Llei d'Hisendes locals. El Sr. Puigdo-
llers demana que es faciliti l'estat de comptes del Servei
Municipal de Parcs i Jardins tancat el dia de la seva
transformació en l'actual Institut.
S'informa sobre els Comptes de 1992 amb l'absten¬
ció dels Srs. Puigdollers, Samaranch, Bonet, i Marcet, i
amb el vot en contra del Sr. Fernández.
Tot seguit es dóna compte de les mocions al Con¬
sell Plenari:
Dels Srs. Lacalle, Vidal-Quadras, Fernández, i Àlva-
rez:
Que s'insti el Ministeri d'Economia i Hisenda perquè
mitjançant la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat
per a 1994 congeli els valors cadastrals vigents al 1993,
de manera que resti inalterable la base imposable a la
qual l'Ajuntament de Barcelona aplica el tipus de grava¬
men fixat per l'article 8.1 de l'Ordenança fiscal núm.
1.1, reguladora de l'impost sobre els béns immobles.
A proposta del Sr. Fernández, s'acorda incorporar-la
al debat del dictamen sobre les Ordenances fiscals.
Del Grup d'Iniciativa per Catalunya:
Que es revisi el Conveni de cessió d'ús de la Casa
Golferichs que s'acordà entre l'Ajuntament i la Fundació
Pi i Sunyer, donada la infrautilització manifesta durant
aquests cincs anys de bona part de les instal·lacions
cedides.
Que se'n cedeixi la gestió al Consell Municipal del
Districte de l'Eixample, el qual provisionalment podria
habilitar-la per als actes que el mateix Consell i les
entitats del barri i d'altre tipus organitzessin mentre no
s'estudia una alternativa global d'utilització.
El Sr. Marcet està d'acord amb la moció perquè
respon a un acord del Districte de l'Eixample, pres
per unanimitat de tots els Grups polítics, el qual
anteriorment havia estat traslladat als òrgans munici¬
pals corresponents i al Regidor de Descentralització i
Relacions Ciutadanes. El Sr. Armet considera que
estant en tràmit la proposta del Consell, aquesta
moció ha d'ésser estudiada prèviament per la Comis¬
sió de Govern.
Dels Portaveus dels quatre Grups Municipals, sobre:
Les accions a empendre davant la crisi de la factoria
de SEAT a la Zona Franca.
Se n'informa favorablement
En el capítol de precs i preguntes, el Sr. Bonet
demana informació sobre el concurs per a l'adjudicació
de benzineres i el Sr. Puigdollers recorda com a tema
pendent les mocions sobre la benzinera del passeig de
Fabra i Puig, qüestió sobre la qual els Srs. Armet i
Lucchetti indiquen que confien arribar, en un breu
termini, a una solució satisfactòria.
El Portaveu del Grup Municipal de Convergència i
Unió també fa referència a la moció del seu Grup
relativa al Poble Espanyol, sobre la qual el Sr. President
espera poder facilitar l'informe sobre l'estat d'aquesta
qüestió encomanat a l'Àrea d'Economia i Empreses.
Igualment manifesta el Sr. Puigdollers que el dia 5 del
corrent mes ha presentat sengles preguntes sobre la
supressió de barreres arquitectòniques i sobre el decret
de nomenament d'agents de promoció; i en prega una
resposta oral. Els Srs. Lucchetti i Fernández observen
que també han presentat interpel·lacions sobre els
agents de promoció i, per tant, seria convenient tractar
conjuntament els tres escrits.
Finalment, el Sr. Fernández demana que es doni
resposta a les seves preguntes relatives a diversos
temes sobre el Cos de Bombers i el Museu d'Art
Contemporani de Catalunya.
No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presi¬
dència aixeca la sessió a les deu hores i trenta-cinc mi¬
nuts.
1004 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-XII-1993
ANUNCIS
Laudes de la Junta Arbitral de Consum de Barcelona
des de la seva constitució fins a desembre de 1993
Reclamació: Pèrdua de l'avió a Londres per retard
del tren de l'aeroport; es reclama l'import del nou bit¬
llet.
Laude: 1. De les actuacions practicades a l'expe¬
dient i a l'audiència celebrada es dedueix clarament
que el trajecte Barcelona-Sants-Aeroport és especial
per a persones que es dirigeixen a l'aeroport. Això
determina que la reclamant es presentés a l'esmentada
estació a les 6 hores i 57 minuts, i en sortir el tren amb
un retard de 10 minuts, al qual s'afegí un retard de 30
minuts per causes tècniques, provoqués el fet que la
reclamant trobés el seu vol tancat i hagués d'adquirir un
altre bitllet per un import de 27.000 pessetes.
2. Tenint en compte que el retard en el transport
donarà dret a indemnització per danys i perjudicis, llevat
dels casos de força major -que no es donen en aquest
supòsit-, és procedent que l'empresa transportista in¬
demnitzi la reclamant en la quantitat de 27.000 pesse¬
tes, import del nou bitllet d'avió.
S'aprova per majoria.
(Ref. 1-3)
★ ★ ★
Reclamació: Entrega d'una impressora làser, obse¬
qui d'un stand de la Feria Informat, defectuosa.
Laude: Es desestima la reclamació sobre la base
que el producte lliurat al reclamant és un article no
fabricat per l'empresa reclamada.
S'aprova per unanimitat.
(Ref. 2-2)
★ ★ ★
Reclamació: La tintoreria va tornar uns pantalons
amb una taca o decoloració de forma angulada amb un
color diferent del seu color natural. La part reclamada
manifesta que la decoloració existia abans del tracta¬
ment de neteja.
Laude: Els membres del col·legi han procedit a la
inspecció ocular dels pantalons en els quals s'aprecia la
decoloració de dues ratlletes, i a més un espai aproxi¬
mat de 5 x 7 cm. de decoloració, l'origen del qual, per
raó de la zona on es troba situat fa pensar en un frec
anterior a l'entrega dels pantalons a la tintoreria, per la
qual cosa es desestima la pretensió de la reclamant,
sense perjudici de proposar a la tintoreria que realitzi
gratuïtament un avivat de color per igualar la zona
descolorida, sempre i quan estigui d'acord la reclamant.
Es fa constar expressament que l'esmentat avivat no
podrà fer desaparèixer les dues ratlletes existents.
S'aprova per unanimitat.
Ref. 3-5)
Reclamació: Indemnització per la pèrdua d'una car¬
ta enviada per una agència de missatgers a Colòmbia,
la qual contenia un bitllet aeri.
Laude: 1. L'empresa reclamada haurà de pagar al
reclamant 29.500 pessetes de manera immediata com
a conseqüència de la pèrdua de la carta en la qual es
va enviar a Colòmbia un bitllet d'avió per un import de
100.000 pessetes. La quantitat indicada que s'ha de
satisfer és la suma de 4.500 pessetes de la tramesa i
25.000 pessetes corresponents al 25 % de l'import del
bitllet.
2. En el supòsit que en el termini de set mesos a
partir del 7 de maig, data en la qual el reclamant va
comprar el bitllet, l'empresa d'aviació no li hagi reem¬
bossat les 75.000 pessetes restants, l'empresa recla¬
mada haurà de satisfer l'esmentada quantitat al recla¬
mant
S'aprova per majoria.
(Réf. 4-11)
•k ★ ★
Reclamació: Es reclama contra el venedor d'una
moto de segona mà que es va quedar averiada a la
ciutat. El reclamat en al·lega que no pot garantir el bon
funcionament del vehicle si se'n fa un mal ús.
Laude: 1. L'empresa reclamada es compromet a la
reparació de la moto sense cobrar el cost de la mà
d'obra, però sí l'import dels materials i peces de recan¬
vi.
2. L'import dels esmentats materials i peces de re¬
canvi serà per un valor aproximat de 70.000 pessetes.
3. Les esmentades condicions es mantindran en el
transcurs del present any i, en el supòsit que la repara¬
ció es fes l'any vinent, el cost dels materials sofriria
l'augment que haguessin pogut tenir.
4. Durant el temps que la moto estigui en el taller no
es cobrarà el pupil·latge.
S'aprova per unanimitat.
(Réf. 5-29)
★ ★ ★
Reclamació: Devolució de la quantitat cobrada per
la instal·lació d'un escalfador de gas per un instal·lador
subcontractat per una altra empresa
Laude: L'empresa contractant satisfarà a la recla¬
mant mitjançant l'Associació Empresarial d'Instal·la¬
dors d'Electricitat, Fontaneria, Calefacció i Afins, la
quantitat de 12.500 pessetes, la qual podrà passar a
cobrar per l'esmentada Associació a partir del dilluns
19 de juliol.
(Ref. 6-25)
NÚM. 34 30-XII-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1005
Reclamació: L'aparell rentaplats funcionava abans
de la reparació. Després de la reparació va deixar de
funcionar.
S'aporta a l'expedient un peritatge del Gremi de
Reparadors i Mantenidors sobre l'estat del rentaplats.
Laude: Satisfer al reclamant, per part del reclamat,
la quantitat de 10.000 pessetes, les quals les rebrà en
un termini de 15 dies mitjançant l'esmentat Gremi.
S'aprova per unanimitat.
(Ref. 7-19)
k k k
Reclamació: La reclamant sol·licita un cotxe marca
Clio color blau lluminós a un concessionari i deixa una
paga i senyal de 10.000 pessetes.
Passades sis setmanes, se li comunica que no és
possible el lliurament, ja que el color que ella va dema¬
nar ja no es fabrica, i se li ofereix a canvi qualsevol altre
color.
Laude: Desestimar la petició de la reclamant per
impossibilitat física de lliurament del vehicle del color
demanat (blau lluminós) i dificultats tècniques d'incor¬
porar les opcions sol·licitades (apujavidres elèctric i
tancament centralitzat de portes) en un altre model de
vehicle. L'empresa reclamada tornarà a la reclamant la
quantitat de deu mil pessetes que aquesta va lliurar
com a paga i senyal.
S'aprova per unanimitat.
(Ref. 8-26)
k k ★
Reclamació: El dia 31 de març de 1993, la recla¬
mant adquireix un parell de sabates esportives per al
seu fill. Als vuit dies la puntera estava trencada. El dia
21 d'abril de 1993 es va fer la reclamació a l'empresa
venedora, la qual no el va atendre. La reclamada
contesta assenyalant que no hi ha defecte de fàbrica
sinó d'ús.
S'examinen les sabates esportives objecte de la re¬
clamació.
Laude: Es declara que l'empresa reclamada es
veu obligada a rebre el calçat objecte de la reclama¬
ció i remetre'l al més aviat possible al representant de
l'empresa fabricant o directament al fabricant perquè
procedeixi a la seva reparació i tornar-lo una vegada
reparat.
En cas que passat un mes no s'hagués procedit a la
reparació i consegüent devolució del calçat, l'empresa
reclamada quedà obligada a lliurar un parell de sabates
noves al reclamant.
Les sabates es remeten al Gremi de calçats per a la
seva entrega a l'empresa venedora.
S'aprova per unanimitat.
(Ref. 9-9)
k k k
Reclamació: Lliurades unes cortines a la tintoreria,
es presenta reclamació perquè han perdut color.
Laude: La reclamant procedirà a adquirir la roba
necessària per confeccionar unes noves cortines de
qualitat similar a les que tenia de 4 x 3 m. en un dels
establiments assenyalats per l'empresa o, si la recla¬
mant no troba gènere al seu gust, en un altre establi¬
ment fixat per ella i, amb exhibició prèvia de la factura,
l'empresa reclamada procedirà a abonar-li el 30 % del
seu import en el termini de dos dies després de la seva
exhibició.
S'aprova per unanimitat.
(Réf. 10-28)
k k k
Reclamació: El reclamant sol·licita que es declari
vigent el contracte d'assegurança de responsabilitat
d'automòbil, encara que hagi intentat el pagament de
les primes endarrerides amb posterioritat a haver patit
un sinistre.
Laude: Es declara que la companyia asseguradora
reclamada no ha de cobrir el sinistre passat el dia 5 de
juny de 1993, ja que la pòlissa, encara que vigent,
estava en suspensió per manca de pagament.
S'aprova per unanimitat.
(Ref. 11-75)
k k k
Reclamació: Es reclama contra una agència de
viatges, perquè els serveis oferts per l'hotel contractat
no van ésser correctes, en especial pel fet que els
reclamants varen coincidir en l'establiment hoteler amb
grups de persones inscrites a l'INSERSO
Laude: En no quedar provats els mals morals ni que
la qualitat des menjars fossin deficients, no procedeix
estimar la pretensió del reclamant.
S'aprova per unanimitat.
(Réf. 12-37)
k k k
Reclamació: Adquirit el dia 1 d'abril del 1992 un
vehicle amb 67.711 km., ha calgut fer-hi innombrables i
importants reparacions. Manifesta que s'ha modificat el
quilometratge al vehicle i proposa que li tornin
2.100.000 pessetes i ell tornarà el vehicle, o bé una
indemnització d'1.000.000 de pessetes, o que es facin
càrrec, en un concessionari oficial Mercedes de fer
motor i reparar sistema d'injecció i sistema de frens.
Laude: Es desestima la reclamació presentada, fo¬
namentalment perquè no es justifiquen les reparacions
efectuades amb posterioritat a la compra del vehicle i
per la justificació de revisió efectuada abans de la
compra del vehicle pel Servei Oficial Mercedes.
El reclamat, en prova de bona voluntat, es compro¬
met a revisar la direcció, la injecció i la possible pèrdua
d'oli per les guies de vàlvules a preu de cost.
S'aprova per unanimitat.
(Réf. 13-78)
k k k
Reclamació: El reclamant manifesta haver adquirit
unes botes en una sabateria els primers dies de març
de 1993 i que, amb neu i pluja, hi entra aigua.
El reclamat manifesta que es tracta d'una semibota
de fabricació guant, per a l'estiu, sense folres ni contra¬
forts, còmoda però no adequada per resistir l'aigua o la
neu.
Es presenten les botes, que són examinades pel
Col·legi Arbitral.
Laude: Es desestima la petició del reclamant per¬
què des del punt de vista tècnic no és un calçat
1006 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-XII-1993
concebut per caminar sobre la neu ni amb fortes plu¬
ges.
S'aprova per unanimitat.
(fíef. 14-75)
gència del reclamat en deixar extraviar el parell de sa¬
bates.
S'aprova per majoria.
(Ref. 17-81)
Reclamació: Reclamació fonamentada en la manca
d'informació per part de l'empresa reclamada als récla¬
mants, abans d'emprendre el viatge a Itàlia, que els
ferrocarrils francesos tenien prevista una vaga per als
dies en què la reclamant havia de tornar. En no poder
tornar en la data prevista va haver de pernoctar a
Venècia, fet que li suposà unes despeses de 374.000
lires (50.000 pessetes) aproximadament.
Laude: Atesa la circumstància que no hi va haver
informació prèvia de la vaga de ferrocarrils francesos
abans que el tren es posés en marxa, i que per part de
la delegació espanyola de l'empresa reclamada a Milà
no es va donar la possibilitat de reintegrar l'import del
bitllet a la reclamant, s'obliga el reclamat a lliurar a la
reclamant la quantitat de 374.000 lliures en pessetes al
canvi oficial del dia 27 de maig de 1993, quantitat que
serà lliurada en el termini de 30 dies.
S'aprova per unanimitat.
(Ref. 15-61)
Reclamació: Acord amb un establiment de col·locar
un tendal a la terrassa de 5m. de llarg per 3,30 m. de
profunditat. Una setmana després de col·locat dos dels
cargols van caure, per la qual cosa el tendal quedà
suspès d'un extrem.
Una vegada reclamat al comercial, aquest respon
que no se'n fa responsable, ja que ha estat exposat a
una forta ventada i a pluja.
El vocal dels consumidors presenta un comunicat
meteorològic dels dies en els quals es va trencar el
tendal i es comprova que no hi van haver vents huraca-
nats ni pluges fortes.
Laude: S'accepta la reclamació presentada per la
reclamant i s'obliga el reclamat a substituir el serrell
esfilagarçat del tendal i a procedir a fixar amb seguretat
i si procedeix amb treballs de paleta, els suports que
requereix un tendal d'aquestes dimensions.
S'aprova per unanimitat.
(Ref. 16-107)
Reclamació: Compra d'unes sabates, a les quals
se'ls va trencar, dues vegades, la sivella. Portades a
reparar, la sabateria va optar per quedar-se les sabates
i tornar els diners de la compra.
La reclamant no hi està d'acord i vol que li tornin les
sabates.
Laude: Es fa constar expressament que és lamenta¬
ble la desaparició del calçat adquirit per la reclamant, i
com que no es pot tornar el producte adquirit, proce¬
deix que l'empresa reclamada li lliuri la quantitat de 995
pessetes, preu de les sabates. Quantitat que serà
lliurada a l'Organització de Consumidors i Usuaris de
Catalunya en el termini màxim de 8 dies.
La vocal representant dels consumidors fa cons¬
tar expressament el seu vot particular en contra del
laude en el sentit que aquest deixa impune la negli¬
Reclamació: La reclamant va rebre una comunica¬
ció d'una empresa de venda per catàleg per la qual se li
feia saber que per la seva compra havia guanyat un Hifi
compact disc làsser.
S'inicia la sessió amb l'absència de la part reclama¬
da, perquè és de fora de Barcelona.
Laude: L'empresa reclamada haurà de lliurar en el
termini més curt possible a la reclamant un aparell
compact disc làsser de qualitat popular.
S'aprova per unanimitat.
(Ref. 19-13)
Reclamació: Es reclama que una pintura que se¬
gons el subministrador no requeria preparació especial
antioxidant, als tres mesos d'aplicació van aparèixer
punts d'oxidació.
Laude: S'obliga l'empresa subministradora a enviar
un tècnic, i operari, si cal, perquè en presència de la
reclamant procedeixi a repintar les parts del reixat que
apareixen danyades per rovell, en el termini màxim d'un
mes.
S'aprova per unanimitat.
(Réf. 20-21)
Reclamació: La tintoreria torna un tabard el qual,
segons la reclamant, se li lliura fet malbé.
L'empresa reclamada reconeix una certa responsabi¬
litat en el deteriorament de la peça. Culpa l'etiquetatge
de no posar limitacions al rentat en sec.
Laude: La tintoreria reclamada ha de procedir a
lliurar al reclamant en el termini de vuit dies una peça
del mateix confeccionista d'igual o similar preu i
qualitat, sense perjudici dels drets que l'empresa
indicada tingui per reclamar contra l'empresa confec¬
cionista de la peça. El reclamant procedirà a lliurar la
peça danyada a la tintoreria perquè aquesta, si ho
creu convenient, procedeixi a repetir contra el confec¬
cionista.
S'aprova per unanimitat.
(Ref. 21-53)
Reclamació: El reclamant manifesta que, per part
d'una empresa de venda per correspondència, li ha
estat lliurat un disc compact i no un aparell Hi-fi, tal com
se li deia a la carta que l'esmentada empresa li havia
tramès.
Laude: S'admet la reclamació presentada pel fet
que la publicitat indueix a error. L'empresa reclamada
ha de lliurar un aparell d'alta fidelitat de qualitat mitjana
al reclamant
S'aprova per unanimitat.
(Ref. 22-52)
NÚM. 34 30-XII-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1007
Laude: Examinats els antecedents i documentació
presentada per l'empresa reclamada i determinades les
persones que tenen accés a l'ús del telèfon del recla¬
mant, s'estima la petició presentada i s'anul·len les
factures d'abril-maig i juny-juliol del 1993, d'un import
respectivament, de 17.221 i 23.011 pessetes, les quals
són substituïdes per unes altres d'import de 9.275 i
7.509 pessetes, cadascuna fent la mitjana amb els
imports de les factures girades correctament en el mig
any anterior.
En el supòsit que l'empresa reclamada hagués co¬
brat les factures anul·lades, aquesta empresa procedirà
a lliurar la diferència que s'ha estimat incorrectament qi-
rada.
S'aprova per unanimitat.
(Ref. 23-24)
Reclamació: Anul·lació de serveis d'un telèfon mò¬
bil, tal com carregar trucades a cobrament revertit a
l'estranger o a Espanya.
Laude: Examinat l'expedient i oïda la part reclamant,
aquesta manifesta que actua en la seva qualitat de
professional de seguretat, com aenginyer tècnic al
servei d'empreses del ram.
Per tant, en no tractar-se el reclamant d'un consu¬
midor o usuari final en el sentit que donen a aquest
terme els articles I. (2) de la Llei de l'Estat de 19 de
juliol de 1984 i de la Llei de la Generalitat de 5 de
març, no pot aquesta Junta Arbitral entrar a conèixer
de la reclamació plantejada, i arxiva, per tant, l'expe¬
dient.
(Ref. 24-59)
Reclamació: Disconformitat amb les factures pre¬
sentades en el període d'abril a juliol perquè són exces¬
sives.
Laude: Examinats els antecedents i la documenta¬
ció presentada per l'empresa reclamada i determinades
les persones que tenen accés a l'ús del telèfon de la
reclamant, s'estima la seva petició s'anul·la la factura
d'agost-setembre de 1993 per un import de 52.293
pessetes, substituint-la per un altre import de 23.165
pessetes, quantitat calculada fent la mitjana dels im¬
ports de les factures girades correctament en el mig
any anterior.
En el supòsit que l'empresa reclamada hagués co¬
brat la factura anul·lada, aquesta empresa procediria a
abonar la diferència que s'ha estimat incorrectament gi¬
rada.
S'aprova per unanimitat.
(Ref. 25-92)
hores laborals. Per la qual cosa es desestima la petició i
es mantenen els imports facturats.
S'aprova per unanimitat.
(Ref. 26-8)
Reclamació: El reclamant subscriu en una editorial
una col·lecció sobre Fauna, que consta de 30 toms: 15
llibres i 15 llibres més video. Després d'haver rebut la
col·lecció, manifesta a la Editorial que tan sols li interes¬
sen els vídeos i torna, per missatger, tots els llibres
rebuts i es queda amb els vídeos.
Laude: Desestimar, en part, la petició del reclamant
pel fet que la subscripció estava constituïda per llibres i
vídeos i no solament per vídeos. L'empresa reclamada
ha de tornar al reclamant la quantitat de 8.230 pesse¬
tes, import dels llibres tornats que no contenien vídeo,
més 3.220 pessetes de despeses de tramesa per
devolució dels llibres, en el termini màxim de quinze
dies.
S'aprova per unanimitat.
(Ref. 27-102)
Reclamació: El reclamant considera que l'empresa
concessionària d'una marca de motocicletes a Espanya
ha de respondre d'un trencament de xassís, que, una
vegada reparat, es va produir dos mesos després.
Igualment, l'empresa concessionària es va desentendre
d'altres reclamacions menors assenyalades pel recla¬
mant.
Laude: Havent quedat provat que la part reclamada
no va intervenir en absolut en la importació de la
motocicleta i tractant-se d'una importació paral·lela sen¬
se cap tipus de garantia, es desestima la reclamació,
sense perjudici de l'obligació de l'empresa reclamada
de facilitar al reclamant l'adreça del concessionari de la
marca de motocicletes a Bèlgica, lloc, pel que sembla,
d'origen del vehicle.
S'aprova per unanimitat.
(Ref. 28-117)
Reclamació: Venda d'una bossa que al poc temps
d'usar-la es va trencar.
Laude: La reclamant, en aquest acte, lliura la bossa
defectuosa a la part reclamada, la qual abona la quanti¬
tat de 7.000 pessetes a la reclamant, import de l'es¬
mentada bossa.
(Ref. 29-90)
Reclamació: Disconformitat amb la factura pre¬
sentada. Ha sol·licitat llistat de trucades i no l'ha rebut.
Laude: Examinats els antecedents i aportades per
l'empresa reclamada seqüències de facturació des del
gener del 1992 fins al setembre del 1993, es comprova
una continuïtat en les unitats de tarifació i, contra el que
es va manifestar per la reclamant, s'ha comprovat que
es fan trucades al llarg de tota la jornada, inclusiu en
Reclamació: A judici de la reclamant, preu abusiu
(6.800 pessetes) per treure una clau d'un clausor, quan
quinze dies abans per la mateixa feina li varen cobrar
2.500 pessetes.
Laude: Fent constar que el reclamat no va fer pres¬
supost abans de realitzar la feina ni va presentar factura
detallada abans del seu pagament, es fixa en equitat el
preu dels serveis prestats per l'empresa reclamada en
la quantitat de 3.478 pessetes més 522 pessetes d'IVA,
la qual cosa determina que l'esmentada empresa haurà
1008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-XII-1993
tornar a la reclamant la quantia de 2.000 pessetes en el
termini de 7 dies.
El vocal de l'empresa fa constar expressament el seu
vot dissident assenyalant que el preu del servei no té
tarifa fixa i considerant que l'habitual en les empreses
del sector és cobrar 5.000 pessetes per aquest servei.
S'aprova per majoria.
(Ref. 30-98)
k k -k
Reclamació: Desinformació en la factura presenta¬
da per l'empresa reclamant i irregularitats en el telèfon.
Laude: Es desestima la reclamació pel fet que no
existeixen indicis hi hagi hagut avaries segons les
comprovacions fetes per l'empresa reclamada. I, pel
que fa a l'al·legació que el telèfon està constantment
comunicant, s'ha rebut informació en aquesta Junta,
facilitada per l'encarregat del grup de la companyia
reclamada, segons la qual persona resident en l'habitat¬
ge on està instal·lat el telèfon va indicar que no era
estranya aquesta situació, ja que s'està fent ús del
telèfon freqüentment.
S'aprova per unanimitat.
(Ref. 31-109)
PREU DE SUBSCRIPCIÓ: ADMINISTRACIÓ I SUBSCRIPCIÓ:
Barcelona, anual 1.500 ptes. GASETA MUNICIPAL
Número corrent 50 ptes. Plaça de Sant Jaume, 3a. planta
Es publica cada deu dies Dipòsit legal: B. 1.824-1958 - impremta municipal ^