Tot i ser organitzacions sense ànim de lucre, a les Per tal que una entitat perduri en el temps fent el GUIA D’ASSESSORAMENT associacions els diners també són una qüestió que li és propi i sense patir tensions importants sensible. Sovint mana el cor, la passió per fer produïdes per problemes econòmics, cal pensar de accions i activitats i només es pensa en la vessant manera planificada i estratègica en els diners. Saber Número 9 | JULIOL 2017 econòmica quan es necessita finançament per dur què es necessita i què es necessitarà, de què es a terme projectes concrets. No sempre es té en disposa i de què es disposarà, des del punt de vista compte la importància de planificar (si! l’economia econòmic, és clau per aconseguir ser una associació COM TREBALLAR també cal planificar-la) ni de fer previsions i això sòlida i amb futur. suposa una pèrdua important de possibilitats. LA SOSTENIBILITAT ECONÒMICA D’UNA ASSOCIACIÓ? EL CICLE DE LA SOSTENIBILITAT ECONÒMICA CONÈIXER LES EINES (informar-se i formar-se) SISTEMATITZAR LA FEINA SER CONSTANT TORRE JUSSANA CENTRE DE SERVEIS REALITZAR-NE PRENDRE EL SEGUIMENT A LES ASSOCIACIONS MESURES bcn.cat/tjussana ENTENDRE LES DADES COGESTIONA: GUIA D’ASSESSORAMENT TJ Número 9 | JUL_2017 COM TREBALLAR LA SOSTENIBILITAT ECONÒMICA D’UNA ASSOCIACIÓ? 1: PER QUÈ ÉS NECESSÀRIA EN QUINS MOMENTS CAL FER UN ESFORÇ ESPECIAL? LA VIABILITAT ECONÒMICA? Tot i que cal incorporar la cultura econòmica al dia a dia de l’entitat, hi ha casos i moments concrets en els quals cal fer un esforç important per assegurar la viabilitat i Una entitat és sostenible econòmicament quan pot garantir que disposarà dels la sostenibilitat econòmica: recursos econòmics necessaris per cobrir el seu funcionament i les seves activitats » Entitats de nova constitució. Caldrà saber els recursos necessaris per la posada en en el moment present i en el futur. marxa i com es cobrirà l’arrencada inicial. » Entitats que ja funcionen i volen posar en marxa un nou projecte que requereixi de PER A QUÈ NECESSITEM ELS DINERS? recursos substancials. » Entitats que volen treballar la seva sostenibilitat econòmica de forma regular ja Ens agradi o no, a les associacions també cal parlar de diners, ja que els necessitem sigui perquè tinguin problemes de tresoreria o perquè vulguin evitar tenir-los. per qüestions tant bàsiques com: » Comprar el material per fer les activitats » Pagar subministraments » Comprar un ordinador o mobiliari 2: QUÈ VOL DIR QUE UNA ENTITAT » Pagar les mensualitats del lloguer/hipoteca O UN PROJECTE SIGUI VIABLE? » Fer tríptics i materials de difusió » Pagar retribucions pels serveis professionals que es Per tal de generar els recursos necessaris per tirar endavant un projecte o la pròpia requereixin associació, s’han de tenir en compte tres aspectes bàsics: » Pagar taxes i tributs Inversions Pressupost Tresoreria diners » Assegurar a les persones voluntàries i cobrir necessàries i el seu ingressos i despeses a caixa i bancs (per l’assegurança de l’entitat finançament. previstos. assumir les despeses i » ... i una llarga llista de coses que es vol i cal fer. les inversions). Aquests són, només, alguns exemples. Per tant, cal saber què costarà fer les coses, si es disposarà dels diners suficients per pagar-ho i d’on vindran els recursos necessaris. Tot i que parlem de recursos econòmics, cal tenir present que els recursos materials també són molt importants a les entitats. Caldrà, per tant, tenir en compte el que es INVERSIÓ INGRESSOS TRESORERIA requerirà i com s’aconseguirà per tirar endavant allò que es vulgui fer, vingui en forma INICIAL — DESPESES de diners o en forma d’espècies. QUAN CAL VETLLAR PER LA VIABILITAT ECONÒMICA? Per assegurar la viabilitat econòmica de l’entitat o del nou projecte necessitem Sempre. Cal preocupar-se per la viabilitat econòmica que l’activitat generi un marge positiu, permeti cobrir la inversió inicial i de forma continuada. En qualsevol tipus d’entitat: s’ajustin les entrades i sortides de diners en el temps. petita, mitjana o gran, i de qualsevol àmbit temàtic. COGESTIONA: TORRE JUSSANA - CENTRE DE SERVEIS A LES ASSOCIACIONS bcn.cat/tjussana | facebook.com/torrejussana I twitter.com/tjussana VIABILITAT GUIA D’ASSESSORAMENT TJ Número 9 | JUL_2017 COM TREBALLAR LA SOSTENIBILITAT ECONÒMICA D’UNA ASSOCIACIÓ? Hem de preveure i controlar tots els aspectes comentats de forma global, tot i que els IMPORT: cal saber què ens costarà cada element. Per esbrinar-ho caldrà preguntar-ho expliquem de forma separada per entendre el significat i funcionament de cadascun d’ells. al lloc on es vulgui comprar o agafar un referent de preu. Per exemple, si cal comprar un ordinador nou es pot preguntar en dos o tres botigues quin preu té el que necessita l’entitat. 3: QUINS RECURSOS MATERIALS NECES- COM ES FINANÇARÀ: cal indicar per a cada element com s’aconseguirà el finançament necessari. Si es preveu fer alguna campanya específica, demanar un crèdit a les persones SITEM? PRESSUPOST D’INVERSIONS associades, assumir-ho amb els fons propis de l’organització, pagar-ho a terminis amb el proveïdor o anant a buscar un préstec o crèdit en una entitat financera. És a dir, en el cas que es necessiti una inversió inicial caldrà preveure com es pagarà: ja sigui amb recursos Abans de començar l’activitat cal plantejar-se si caldrà fer alguna inversió imprescindible propis (reserves entitat), aliè intern (persones associades i properes a l’entitat) o extern (adequar els locals, comprar mobiliari, maquinària específica, etc.) Cal tenir present (entitats bancàries, cooperatives de crèdit,...). Aquesta informació serà necessària per què es necessitarà. incloure-la en el quadre de tresoreria que veurem en aquesta guia. Si el que s’està analitzant és la viabilitat de l’entitat o d’un projecte que NO necessita inversió, NO caldrà realitzar el pressupost d’inversions. Aquest tipus de pressupost és necessari quan: COM FUNCIONARÀ L’ACTIVITAT » Cal comprar béns: un ordinador, mobiliari nou, renovar els vestits dels gegants, comprar un piano nou per a la coral, material de 4: O ENTITAT? EL PRESSUPOST gimnàstica nou per als assajos dels castellers,... » Cal fer obres importants: com ara adequar una sala, fer unes Una entitat viable és aquella que genera els recursos suficients per al seu reformes, instal•lacions importants,... funcionament. L’eina que explica els recursos futurs, i els que caldrà aconseguir, és el pressupost. És a dir, quan és necessari invertir uns recursos inicials per començar l’activitat. En aquest cas, convé fer un pressupost independent de les diferents partides que es SUPERÀVIT, EQUILIBRI O DÈFICIT? necessiten. Per fer un símil fàcil, seria com fer la llista als reis i preveure què costarà tenir-ho tot i com ho finançarem. Ja que parlem d’activitats concretes o del conjunt de l’entitat, cal saber si es generaran els recursos econòmics (ingressos) suficients per assumir les despeses necessàries. ELEMENT IMPORT COM ES FINANÇARÀ En aquest sentit, cal remarcar de forma explícita, que les associacions (encara que siguin entitats sense ànim de lucre) poden tenir un resultat positiu. De fet, des d’un Ordinador i altres punt de vista econòmic, és bo tenir superàvit perquè: materials informàtics » Es podrà seguir fent activitats, ara i en el futur. Obres (reformes) » Permetrà estalviar per fer reformes, comprar material necessari, renovar Mobiliari equipament,... Vestuari » Si hi ha tensions de tresoreria serà més fàcil fer-hi front. Material esportiu » Permetrà cobrir possibles pèrdues (dèficits) futures. ... Per tenir una entitat sostenible i viable és aconsellable TOTAL INVERSIÓ aconseguir superàvits econòmics. COGESTIONA: TORRE JUSSANA - CENTRE DE SERVEIS A LES ASSOCIACIONS bcn.cat/tjussana | facebook.com/torrejussana I twitter.com/tjussana GUIA D’ASSESSORAMENT TJ Número 9 | JUL_2017 COM TREBALLAR LA SOSTENIBILITAT ECONÒMICA D’UNA ASSOCIACIÓ? Per tant, des d’un punt de vista de gestió econòmica i de viabilitat de l’associació, és » APORTACIONS PER A CAMPANYES PUNTUALS: per exemple, si preveieu fer un aconsellable treballar per: concert per captar fons, vendre marxandatge o altres petites aportacions d’accions > de captació. Ingressos Despeses » VENDA DE PRODUCTES O SERVEIS: si l’entitat en realitza de forma habitual o puntual (venda de llibres, tallers formatius, lloguer d’espais,...). En el cas de fer un pressupost anual d’entitat, es pot estructurar de la següent Cal tenir en compte que si els ingressos provenen de rendes no exemptes, caldrà tributar manera: segons el règim fiscal corresponent. Si es realitza activitat econòmica hi haurà l’obligació de presentar l’Impost de Societats. Es pagarà o no l’impost en funció del benefici que es tingui sobre les rendes no exemptes. Les rendes procedents de quotes socials, donacions o subvencions no caldrà tributar pel superàvit aconseguit. INGRESSOS 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 TOTAL Quotes PER SABER-NE MÉS: Vendes Subv. 1 » Útil Pràctic 23: “Les obligacions fiscals de les entitats no lucratives Subv. 2 Empreses Donatius Aportacions Altres PRESSUPOST D’INGRESSOS: ESTIMANT EL FUTUR ... Per poder fer una planificació econòmica correcta és important fer una previsió dels TOTAL ingressos que s’estima que es generaran o que s’espera tenir. Tant si és per a una activitat en concret com si és per al conjunt de l’entitat, el pressupost d’ingressos es realitza de la mateixa manera. L’horitzó temporal, en el cas de l’activitat, serà el temps que duri la mateixa. En el cas de l’entitat, agafarem de referència un any. Aquest any pot ser natural (del 1/1 al 31/12) o escolar (del l’1/9 al 31/08), segons el funcionament l’entitat. És important entendre el concepte ingressos. Des d’un punt de vista comptable (i segons el Pla General de Comptabilitat) els Parlar de futur és difícil, perquè no sempre es pot preveure amb exactitud què ingressos es consideren i es comptabilitzen en el moment en passarà. Per ajudar-vos-hi us indiquem una sèrie d’aspectes clau a tenir en compte: què es produeixen, no en el moment en què es cobren. Això pot » SUBVENCIONS: considereu allò que creieu que us donaran, no la quantitat prestar a confusió però cal diferenciar entre la generació d’un sol·licitada. Si teniu experiència d’altres anys, utilitzeu l’import de referència. En ingrés i el seu cobrament. Un exemple: imagineu una activitat que es realitza perquè s’ha rebut una petita subvenció que es cobrarà cas contrari, rebaixeu l’import sol•licitat. a posteriori. L’activitat es podria realitzar perquè es té constància » QUOTES: incloeu el nombre de quotes de les persones associades. que els diners s’han concedit (ingrés), tot i que encara no estiguin » DONATIUS: si en preveieu demanar per a una acció concreta o per al conjunt de disponibles (cobrament). l’entitat. COGESTIONA: TORRE JUSSANA - CENTRE DE SERVEIS A LES ASSOCIACIONS bcn.cat/tjussana | facebook.com/torrejussana I twitter.com/tjussana ATENCIÓ! GUIA D’ASSESSORAMENT TJ Número 9 | JUL_2017 COM TREBALLAR LA SOSTENIBILITAT ECONÒMICA D’UNA ASSOCIACIÓ? PRESSUPOST DE DESPESES: Poseu totes les despeses en un quadre. Com a exemple, pot orientar-vos la següent taula: PREVEIENT QUÈ PASSARÀ Amb les despeses, caldrà fer el mateix que amb els ingressos: preveure tot allò que farà que l’activitat es desenvolupi amb normalitat. Per tant, s’haurà d’elaborar una llista dels aspectes a cobrir: DESPESES 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 TOTAL » DERIVATS DELS ESPAIS: lloguers, subministraments, neteja, Compres manteniment i conservació, taxes,... Lloguers » DERIVATS DE LA PRÒPIA ACTIVITAT: material fungible, des- Gestoria plaçaments (si són necessaris), vestuari, compres de menjar,... Assegurances » DERIVATS DEL PERSONAL NECESSARI: monitoratge contractat, professionals en nòmina, seguretat social, assegurances per les persones voluntàries, gratificacions Dietes i de les persones voluntàries, formació,... desplaç. Subminis- » DERIVATS DE LA GESTIÓ INDIRECTA: altres despeses neces- traments sàries a assumir: material d’oficina, assegurança responsabilitat Gratificacions civil, gestoria, dietes i desplaçaments junta directiva,... Sous i salaris » ALTRES I IMPREVISTOS: sempre hi ha partides no pressuposta- des o despeses no previstes. Normalment s’hi destina entre un 5% Seguretat Soc i un 7% del total de les despeses anteriors. Tributs i taxes Amortització* És important remarcar que en aquest quadre no s’hi han de posar les inversions necessàries. No són despeses sinó, inversions que realitza l’entitat i que tindran una Altres vigència de més d’1 any. Imprevistos TOTAL *L’amortització és la pèrdua de valor dels béns que té l’entitat. Caldrà tenir un llibre de béns i un inventari que reculli tots els elements tangibles: ordinadors, projector, impressora, mobiliari, utillatge, altres elements. Per calcular-la es divideix el valor dels béns pels anys de vida útil dels mateixos. Cada any, caldrà computar la pèrdua de valor corresponent. Per exemple, si es compra un ordinador de 600 euros, i es preveu que el seu valor de mercat és de tres anys, cada any hi haurem de posar, 200 euros en concepte d’amortització. Igual que amb els ingressos hem de matisar el concepte de despeses. Des d’un punt de vista comptable (i segons el Pla General de Comptabilitat) les despeses es consideren i es comptabilitzen en el moment en què es generen (data factura), independentment del seu pagament. COGESTIONA: TORRE JUSSANA - CENTRE DE SERVEIS A LES ASSOCIACIONS bcn.cat/tjussana | facebook.com/torrejussana I twitter.com/tjussana ATENCIÓ! GUIA D’ASSESSORAMENT TJ Número 9 | JUL_2017 COM TREBALLAR LA SOSTENIBILITAT ECONÒMICA D’UNA ASSOCIACIÓ? RESULTAT POSITIU O NEGATIU? GESTIÓ DE LA TRESORERIA: En el moment de posar els dos quadres anteriors junts, podrem veure si: 5: PRESSUPOST DE CAIXA Si heu arribat fins aquí, segur que tindreu preguntes com... » D’on traiem els diners necessaris per cobrir les inversions? » Si hem comptat en el pressupost de l’activitat o de l’entitat una subvenció que encara no hem cobrat, com ho fem per cobrir els pagaments necessaris? » Tindrem diners a final de mes per pagar les factures pendents? » Si tenim un desajust de tresoreria, què fem? L’eina que pot donar resposta a aquestes preguntes és el pla de tresoreria (o pressupost de tresoreria). Aquesta eina permet preveure quines entrades i quines sortides es produiran en un període concret. Ingressos > Despeses Ingressos < Despeses Ingressos ± Despeses → Resultat positiu → Resultat negatiu → Resultat equilibrat Elaborar un pla de tresoreria és diferent d’elaborar un pressupost (SUPERÀVIT) (DÈFICIT) (APROX. ZERO) d’activitat o d’entitat. El pressupost reflexa els ingressos i les despeses previstes per al proper any o curs (o d’una activitat), mentre que el pla de tresoreria es refereix únicament a les Per gustos... els colors! Hi ha qui, quan parla de pressupost, equilibra el total entrades i les sortides de diners que hi haurà a l’associació. Cal d’ingressos amb el total de despeses. És a dir, ingressos = despeses. Tot i que això és recordar que els ingressos (per exemple, en el cas de la concessió una pràctica recurrent, és més fruit de la inèrcia que d’una argumentació econòmica. d’una subvenció) no tenen perquè coincidir amb l’entrada de El resultat de l’activitat, del projecte o del global de l’entitat pot ser positiu o negatiu. diners (cobrament). Des d’un punt de vista econòmic, és recomanable que el pressupost reflecteixi si es preveuen pèrdues o ingressos. Si es preveu tenir pèrdues es podrà plantejar a la junta i/o Assemblea, per tal de poder prendre les decisions pertinents i treballar per revertir la situació. El pressupost de tresoreria permet evitar sorpreses i garantir que es disposarà dels Per descomptat, en el cas de tenir superàvit hem de saber i fer saber que el resultat diners necessaris per fer front als pagaments. L’objectiu prioritari de la gestió de la es revertirà en la pròpia organització. Per aquest motiu, per ser sostenibles és tresoreria és garantir el pagament de tots els compromisos adquirits en el moment recomanable generar recursos propis. D’aquesta manera es pot treballar per millorar adequat. les inversions, tenir calaix per a imprevistos, generar liquiditat per a cobrir possibles El primer que cal fer per elaborar un pla de tresoreria és delimitar el període de temps desajustos o incrementar el grau d’independència econòmica deixant de dependre al qual volem que es refereixi. Podem fer-ho per a diferents períodes temporals, però tant de fonts externes. es recomana fer-lo mensual. Posteriorment, cal incorporar la informació que es disposi en el pla. S’han de reflectir tots aquells pagaments que hi haurà al llarg del període considerat (despeses mensuals, trimestrals,...). També cal incloure les entrades de diners (cobrament quotes, accions de captació, cobrament subvenció, venda marxandatge,...) per aconseguir preveure els diferents saldos de tresoreria i prevenir el risc de desequilibri. COGESTIONA: TORRE JUSSANA - CENTRE DE SERVEIS A LES ASSOCIACIONS bcn.cat/tjussana | facebook.com/torrejussana I twitter.com/tjussana ATENCIÓ! GUIA D’ASSESSORAMENT TJ Número 9 | JUL_2017 COM TREBALLAR LA SOSTENIBILITAT ECONÒMICA D’UNA ASSOCIACIÓ? El següent quadre pot servir de guia: Si es produeix una situació de liquiditat negativa (és a dir, que algun mes s’entri en descobert bancari o que no es puguin pagar les obligacions que es tenen), es poden plantejar algunes petites accions: » Avançar el cobrament de quotes (avisant a les persones associades), realitzar abans CONCEPTE GEN. FEBR. MARÇ ABRIL MAIG JUNY ... TOTAL activitats que ens proporcionin un cert marge o demanar els diners a alguna de les persones associades que es consideri que pot fer un préstec a l’entitat. SALDO INICIAL (1) (5) » Retardar compres o pagaments a proveïdors (en aquest darrer cas caldrà negociar- PAGAMENTS ho amb ells). Llum, aigua » Obtenir finançament exterior (En aquest cas, caldrà tenir en compte els interessos Lloguer que se’n puguin derivar i les posteriors devolucions dels mateixos). Material Altres Per millorar la gestió de la tresoreria es recomana anar revisant els plans fets i, periòdicament, ajustar-los als canvis que vagin sortint, controlar els cobraments Total (2) periòdics i accelerar les entrades tant com sigui possible. pagaments COBRAMENTS Quotes (3) Subv. Campanyes Total (4) cobraments Diferència (5) mensual SALDO FINAL MES (1) Saldo inicial a bancs. No es considera caixa (efec- (4) Diferència període = entrades (2) – sortides (3) tiu a l’entitat) si aquesta gestiona imports petits en (5) Saldo final mensual = saldo inicial (1) – diferència efectiu. període (4) (2) Suma de les sortides de diners del banc. Aquest saldo final és el que dóna el saldo inicial del (3) Suma de les entrades de diners del banc. mes següent. COGESTIONA: TORRE JUSSANA - CENTRE DE SERVEIS A LES ASSOCIACIONS bcn.cat/tjussana | facebook.com/torrejussana I twitter.com/tjussana GUIA D’ASSESSORAMENT TJ Número 9 | JUL_2017 COM TREBALLAR LA SOSTENIBILITAT ECONÒMICA D’UNA ASSOCIACIÓ? 6: CONTROL I SEGUIMENT: DESVIACIONS PRESSUPOSTÀRIES A mesura que s’obtinguin les dades reals a través de la comptabilitat general, caldrà comparar-les amb les pressupostades inicialment. Amb la diferència entre les dues quantitats obtindrem les desviacions amb valors absoluts i amb percentatges. A partir de l’estructura del pressupost, cal anar comparant el que s’ha realitzat: INGRESSOS REALITZAT PRESSUPOST COMPARATIVA % DESVIACIÓ Ingressos quotes persones associades Ingressos subvenció 1 Ingressos subvenció 2 Ingressos altres subvencions Aportacions i altres ingressos TOTAL INGRESSOS DESPESES REALITZAT PRESSUPOST COMPARATIVA % DESVIACIÓ Consums: aliment. i mat. act. Material oficina Lloguer Aquest seguiment s’ha de realitzar de forma periòdica. L’objectiu del control econòmic és assegurar la viabilitat Telèfon de l’entitat. Cal veure quina és la situació per, si s’escau, prendre les mesures correctives corresponents. Electricitat Aigua i gas Despeses de personal Impostos Per a conèixer i tenir més eines per a la gestió econòmica, us recomanem el Altres despeses següent Útil Pràctic: Gestió integral d’entitats • 3. Gestió econòmica. Amortització Hi trobareu altres conceptes bàsics TOTAL DESPESES de comptabilitat com són el balanç, el compte de resultats i el seu RESULTAT DE L’EXERCICI funcionament. COGESTIONA: TORRE JUSSANA - CENTRE DE SERVEIS A LES ASSOCIACIONS bcn.cat/tjussana | facebook.com/torrejussana I twitter.com/tjussanaATENCIÓ! GUIA D’ASSESSORAMENT TJ Número 9 | JUL_2017 COM TREBALLAR LA SOSTENIBILITAT ECONÒMICA D’UNA ASSOCIACIÓ? 7: ASPECTES A RECORDAR Per tal d’assegurar la viabilitat de l’entitat, cal portar un correcte ordre i control de tots els aspectes relacionats amb la gestió econòmica: factures al dia, cobraments controlats, seguiment de les remeses bancàries, control de caixa i bancs, papers correctament arxivats,... Si no se sap què passa a l’entitat a nivell econòmic, no es podran fer previsions ni actuar correctament. Les eines per fer un seguiment envers la viabilitat econòmica de l’entitat són: PRESSUPOST PRESSUPOST PRESSUPOST D’INVERSIONS ACTIVITAT / DE TRESORERIA ENTITAT Un correcte equilibri de totes elles serà clau per aconseguir una entitat sostenible econòmicament. CONTINGUT ELABORAT PER: Els quadres presentats en aquesta guia són útils per portar el correcte seguiment de les previsions realitzades. La informació facilitada respon a la normativa vigent. Per a més Irene Borràs. Economista. Vinculada a diferents projectes informació sobre la legislació actual, consulteu les diferents associatius. Actualment patrona de la Fundació Comtal. lleis al Departament de Justícia. En concret, podeu consultar el Actualment, promou CAUSES, consultoria especialitzada Decret 259/2008, de 23 de desembre, pel qual s’aprova el Pla de en responsabilitat, compromís, marca i impacte. comptabilitat de les fundacions i les associacions subjectes a la legislació de la Generalitat de Catalunya. COGESTIONA: TORRE JUSSANA - CENTRE DE SERVEIS A LES ASSOCIACIONS bcn.cat/tjussana | facebook.com/torrejussana I twitter.com/tjussana Des de Torre Jussana EN QUÈ US PODEM AJUDAR A TJ?: – Centre de Serveis a les Associacions oferim » INFORMACIÓ: Teniu dubtes » PUBLICACIONS: Hem editat una orientació global a concrets sobre la gestió un parell d’Útils Pràctics les associacions, a les econòmica de l’associació? relacionats amb la gestió seves juntes directives Feu-nos-els arribar i us econòmica d’una associació. i a les persones amb donarem resposta. • Útil Pràctic 23 - “Les A Torre Jussana responsabilitats, obligacions fiscals de les a partir de diferents » FORMACIÓ: Periòdicament entitats no lucratives” us ajudem a millorar serveis i recursos orien- programem cursos relacionats amb la gestió econòmica d’una • Útil Pràctic 12 - “Gestió el funcionament tats a donar respostes associació en el marc de les econòmica” a les necessitats que ofertes formatives trimestrals de la vostra associació! puguin sorgir al llarg del centre. » INFORMACIÓ SOBRE de la trajectòria de SUBVENCIONS I PREMIS: A cada associació. » ASSESSORAMENTS: Oferim la web de Torre Jussana hi TORRE JUSSANA assessoraments especialitzats, trobareu informació sobre gratuïts i personalitzats en convocatòries vigents de Centre de Serveis a les Associacions matèria de gestió econòmica. subvencions i premis convocats Av. Cardenal Vidal i Barraquer, 30 per institucions públiques i privades. 08035 Barcelona Tel. 932 564 118 bcn.cat/tjussana tjussana@bcn.cat CONSULTEU TOTS ELS SERVEIS DEL CENTRE I COM SOL·LICITAR-LOS A fb.com/torrejussana WWW.BCN.CAT/TJUSSANA @tjussana COGESTIONA: