Per tal d’inscriure una associació al registre de ser modificats en el futur per tal d’adaptar-los als 
GUIA D’ASSESSORAMENT la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques canvis que experimenti l’associació. 
(DGDEJ) del Departament de Justícia de la La DGDEJ ofereix un model d’estatuts associatius, 
Generalitat de Catalunya és imprescindible que podeu ampliar per tal que us permetin preveure 
Número 7   |    OCT 2016 redactar-ne els estatuts, el document que en i sistematitzar diverses situacions que formen part 
regularà la seva organització i funcionament intern. de la dinàmica associativa. En aquesta guia us 
Per tant, és molt important destinar temps i oferim diverses informacions i reflexions que us 
COM REDACTAR esforços a treballar-los de manera conjunta i poden ser útils a l’hora de treballar-los.
consensuada amb totes les persones implicades 
ELS ESTATUTS en la posada en marxa de l’associació, i fer-ho 
tenint en compte la realitat de la futura entitat. 
D’UNA També cal pensar que és possible que hagin de 
ASSOCIACIÓ?
QUÈ REGULEN
ELS ESTATUTS? DENOMINACIÓ,
FINS I DOMICILI
ELS MEMBRES
DE L'ASSOCIACIÓ
L'ASSEMBLEA
GENERAL
LA JUNTA
DIRECTIVA RÈGIM
ECONÒMIC
TORRE  JUSSANA
CENTRE DE SERVEIS RÈGIM
DISCIPLINARI
A LES ASSOCIACIONS DISSOLUCIÓ
bcn.cat/tjussana
COGESTIONA:
GUIA D’ASSESSORAMENT TJ Número 7  |  OCT_2016 COM REDACTAR ELS ESTATUTS D’UNA ASSOCIACIÓ?
Aquesta guia fa referència a les associacions de caràcter general, 
ESTATUTS d’acord amb els criteris que s’estableixen en l’article 321-4 de la  
Llei 4/2008 del Llibre III del Codi Civil de Catalunya.
PER QUÈ SÓN IMPORTANTS? Segons la seva tipologia, hi ha associacions que presenten certes 
especificitats, com les juvenils o les AMPAS, 
i cal tenir-ho en compte en el procés de redacció. 
Les associacions esportives, les de professionals, així com les fundacions
en queden excloses.
Són la norma Són una eina Són el tret Són l’expressió 
bàsica de de prevenció identificatiu màxima de 
funcionament i de gestió de de l’associació. la lliure  
de l’associació. conflictes. disposició de 
les persones 
associades. PASSOS PREVIS
El procés de redacció dels estatuts d’una associació recau en les persones implicades 
en la constitució i el posterior desenvolupament de l’entitat. Cal treballar aquest 
document amb temps, generant consensos i amb coneixement de què implica 
constituir aquest tipus de forma jurídica.
Així mateix, abans d’inscriure l’associació al Registre de la Direcció General de Dret 
i d’Entitats Jurídiques, cal tenir clar quin serà el projecte de l’organització que es 
vol iniciar i haver realitzat una planificació per tal de valorar la seva sostenibilitat en 
totes les seves dimensions: social, organitzacional, ambiental i econòmica. Per tant, 
cal descriure els aspectes essencials del projecte de la nostra associació a través de 
l’elaboració d’un pla d’associació
(Veure Guia d’Assessorament nº 5: El Pla d’Associació)
D’altra banda, també cal tenir en compte que els aspectes genèrics que es regulen 
en els estatuts es poden concretar de forma més detallada en un reglament de règim 
intern, un altre document que ha de ser complementari als estatuts i que pot contenir 
qüestions no especificades en els mateixos. Ara bé, el seu contingut no podrà ser 
contradictori amb el dels estatuts ni amb la llei reguladora d’associacions.
COGESTIONA:
TORRE JUSSANA - CENTRE DE SERVEIS A LES ASSOCIACIONS
bcn.cat/tjussana   |   facebook.com/torrejussana   I   twitter.com/tjussana
GUIA D’ASSESSORAMENT TJ Número 7  |  OCT_2016 COM REDACTAR ELS ESTATUTS D’UNA ASSOCIACIÓ?
1: LA DENOMINACIÓ, AC TIVITATS:
ELS FINS I EL DOMICILI Per altra banda, s’han d’incloure obligatòriament les activitats que desenvolupa 
l’entitat per assolir les seves finalitats (la llei no especifica amb quin nivell de 
En el primer capítol cal concretar la denominació, les finalitats, concreció). 
les activitats, el domicili i l’àmbit d’actuació de l’associació. En aquest capítol també cal que quedi reflectit que en queda exclòs tot ànim de lucre.
Com? Vegem-ho: Us recomanem que indiqueu el nom de l’activitat de forma genèrica i que permeti 
DENOMINACIÓ: identificar-la amb claredat. Convé començar sempre per un substantiu, ja que les 
activitats són la concreció pràctica de les finalitats.
A més del nom complet de l’associació, s’acostuma a referenciar la normativa 
aplicable: La Llei 4/2008, de 24 d’Abril del Llibre Tercer del Codi Civil de Catalunya, 
relatiu a les Persones Jurídiques. També cal tenir en compte el següent : PER EXEMPLE: 
a) Fer constar la forma jurídica: En el nom de l’entitat hi ha de figurar la paraula •	 Organització d’activitats formatives.
“Associació”, “Federació”, “ Confederació”, segons s’escaigui, o la seva abreviatura. •	 Prestació de serveis socials d’interès general.
b) Citar el nom de l’associació: Penseu en un nom clar, breu, directe, senzill i fàcil •	 Realització de treballs de recerca.
de recordar. L’elecció del nom requereix pensar en les línies estratègiques que •	 Atenció domiciliària amb el suport de persones voluntàries.
desenvoluparà l’associació.
c) què la denominació no pugui induir a error •	 Programació d’accions culturals al barri.
Cal garantir  sobre la naturalesa de 
l’associació.
Per tal de comprovar que la denominació no ha estat utilitzada per una altra entitat, 
podem consultar els noms de les associacions ja registrades a través de la Guia 
d’Entitats, aplicació que permet accedir a les dades identificatives de les diverses DOMICILI :
organitzacions inscrites a la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques.
El domicili de l’associació ha d’estar situat a Catalunya i s’ha d’establir a la seu de 
l’òrgan de govern o allà on l’entitat dugui a terme les seves activitats. 
FINALITATS: Per altra banda, la llei assenyala que el seu àmbit d’aplicació són les associacions que 
exerceixen les seves “funcions majoritàriament a Catalunya”. 
En l’articulat cal llistar quines seran les finalitats de l’associació. Cal tenir present que 
els estatuts no poden contenir finalitats il·lícites o pròpies d’altres organitzacions que En aquest punt cal preveure si l’associació realitzarà activitats de manera aïllada a 
no siguin associacions.  nivell estatal o internacional i, en cas que sigui així, caldrà reflectir-ho. També es pot 
incorporar l’àmbit d’actuació específic en cas que s’actuï en un barri en concret.
PER EXEMPLE: 
•	 Fomentar i promoure la cultura catalana. PER EXEMPLE: 
•	 Promoure l’atenció integral en l’àmbit de la salut. •	 Les funcions d’aquesta associació s’exerceixen majoritàriament a 
Catalunya, sense excloure la possibilitat de realitzar activitats, de 
•	 Millorar la qualitat de vida de la gent gran. manera aïllada, a nivell estatal o internacional.
•	 Desenvolupar projectes, programes, estratègies orientades a la •	 Les funcions d’aquesta associació s’exerceixen majoritàriament 
solidaritat, cooperació i educació al desenvolupament. a Catalunya, concretament al barri de la Clota, situat al districte 
•	 Afavorir les expressions artístiques dels i les joves del barri. d’Horta-Guinardó de la ciutat de Barcelona.
COGESTIONA:
TORRE JUSSANA - CENTRE DE SERVEIS A LES ASSOCIACIONS
bcn.cat/tjussana   |   facebook.com/torrejussana   I   twitter.com/tjussana
GUIA D’ASSESSORAMENT TJ Número 7  |  OCT_2016 COM REDACTAR ELS ESTATUTS D’UNA ASSOCIACIÓ?
2: ELS MEMBRES DE L’ASSOCIACIÓ, 3: L’ASSEMBLEA
ELS SEUS DRETS I OBLIGACIONS GENERAL
L’essència de l’associacionisme és la participació i el Aquest capítol regula el funcionament i el 
funcionament democràtic intern.  Així doncs, en aquest capítol desenvolupament de l’Assemblea General, l’òrgan 
caldrà regular la tipologia, el procediment i els requisits per sobirà de l’associació. 
adquirir la condició de persones associades a l’entitat, així com En els estatuts cal exposar-hi les facultats de 
tot allò que pot ser motiu per perdre-la, i els seus drets i deures. l’Assemblea i establir quan se celebrarà (recordem que 
És important reflexionar si volem incorporar com a socis/es el termini per convocar-la és de fins a 6 mesos després 
a persones físiques o bé jurídiques (per exemple d’altres del tancament de l’exercici econòmic i que, per tant, cal 
associacions) i descriure quins seran els mecanismes per a la comprovar en quin moment es tanca l’exercici econòmic 
seva entrada. de l’associació, si en any escolar o en any natural).
En aquest apartat també s’ha de regular la convocatòria 
PER EXEMPLE: de l’Assemblea General Extraordinària. L’òrgan de 
•	 “Poden formar part de l’associació totes les persones físiques amb govern té la potestat de convocar-la quan ho consideri 
capacitat d’obrar, i que de manera lliure i voluntària, tinguin interès en necessari, de manera obligatòria o bé per petició del 
les seves finalitats.” 10% de les persones associades (es pot establir un termini inferior). En aquest cas 
s’ha de dur a terme en el termini màxim de trenta dies a comptar des del dia de la 
•	 “Per	integrar-se	a	l’associació	caldrà	presentar	una	sol•licitud	per	 sol·licitud (es pot establir un termini més breu però mai superior).
escrit a la Junta Directiva, que prendrà una decisió sobre la petició en 
la següent reunió que realitzi i la comunicarà a l’assemblea general més Per altra banda, cal regular el contingut de la convocatòria. Com a mínim hi ha de 
immediata.” constar l’ordre del dia, el lloc, la data i l’hora. Per norma general, la convocatòria s’ha 
de fer almenys quinze dies abans de la data prevista, a través d’un escrit adreçat al 
domicili de cada persona associada, però en els estatuts es pot regular de manera 
Per altra banda, i si es considera oportú, es poden establir diferents categories de diferent, preveient terminis més breus per fer-la arribar a les persones associades o 
persones associades, amb diferents drets i deures. És molt important tenir en compte altres canals de comunicació, inclosos els telemàtics.
que, en cas d’establir-ne, caldrà fixar els requisits que han d’acomplir per formar-ne El lloc de celebració de l’Assemblea ha de ser el domicili social de l’entitat. Tot i això, 
part i els drets i deures que els diferencien. en aquest apartat podem preveure la possibilitat que es dugui a terme en un lloc 
diferent al del domicili social (no cal concretar quin).
PER EXEMPLE: 
Socis numeraris, Socis protectors, Socis honorífics.
PER EXEMPLE: 
Les assemblees es podran dur a terme en un lloc diferent al domicili social 
Tanmateix, en aquest apartat podem preveure que les aportacions de les persones as- de l’associació. En aquest cas es comunicarà degudament a través de la 
sociades puguin ser reemborsables (quotes d’entrada, derrames,...) quan es produeixi la convocatòria.
baixa de qui les ha fet o quan es dissolgui l’entitat. Aquest fet només es pot produir quan 
no comporti que l’associació quedi en una situació de patrimoni  net negatiu, i el dret a la 
restitució no es pot fer efectiu fins que no s’hagin aprovat els comptes de l’exercici en el 
qual s’ha produït la baixa o, en cas de dissolució, en els comptes finals.
COGESTIONA:
TORRE JUSSANA - CENTRE DE SERVEIS A LES ASSOCIACIONS
bcn.cat/tjussana   |   facebook.com/torrejussana   I   twitter.com/tjussana
GUIA D’ASSESSORAMENT TJ Número 7  |  OCT_2016 COM REDACTAR ELS ESTATUTS D’UNA ASSOCIACIÓ?
Inclusió d’assumptes a l’ordre del dia: Abans de l’assemblea es poden incloure un Finalment, la llei també preveu l’assistència a l’assemblea per mitjà de 
o més assumptes en l’ordre del dia, si ho demana almenys un 10% de les persones videoconferència o d’altres mitjans de comunicació, sempre que quedi garantida 
associades, o una xifra inferior si així s’especifica en els estatuts. Si l’assemblea ja la identificació de les persones, la continuïtat de la comunicació, la possibilitat 
ha estat convocada, la sol•licitud s’ha de fer en el primer terç del període entre la d’intervenir i l’emissió de vot. 
recepció de la convocatòria i la data de la reunió. En el moment de la celebració de Donat que l’Assemblea General és l’òrgan sobirà de l’associació, us aconsellem 
l’assemblea no es poden incloure temes diferents dels que constin a l’ordre del dia reflexionar especialment la seva regulació en els estatuts per tal que facilitin al 
excepte que: màxim la participació de les persones associades.
• Totes les persones associades hagin assistit a l’assemblea. 
• Sigui per convocar una nova assemblea.
Durant l’Assemblea no es pot modificar l’ordre del dia d’aquesta. Per altra banda, cal 
regular i establir quin serà el procediment d’aprovació de les actes (en les assemblees LA JUNTA
posteriors o determinant un termini des de la seva comunicació a les persones 4: DIRECTIVA
associades). Cal tenir present que els acords són executius des de la seva aprovació 
però en aquest apartat podem preveure que no ho siguin fins a l’aprovació de l’acta. En  aquest capítol, caldrà regular, en primer lloc, la composició dels 
En cas del vot delegat, és recomanable establir un límit pel que fa a la representació, membres de la Junta Directiva (Veure Guia d’Assessorament nº2: 
com per exemple, que una mateixa persona associada no pugui acumular la Què cal saber per formar part de la Junta Directiva?) de l’associació 
representació de més d’un determinat nombre o d’un percentatge dels vots. Per tenint en compte que sempre ha de ser un òrgan co·legiat, és a dir, cal que hi consti un 
altra banda, es pot acordar que el vot sigui secret si ho demana un mínim del 10% de mínim de tres persones associades i els càrrecs obligatoris són els de la presidència i 
persones associades presents o representades en la reunió. secretaria, que han de ser exercits per persones diferents.
Pel que fa al dret de vot cal tenir en compte que, per norma general, correspon a 
una persona associada, un vot (excepte el vot ponderat) Tanmateix es pot preveure PER EXEMPLE: 
la suspensió de vot en cas de, per exemple, l’incompliment de les obligacions La Junta Directiva regeix, administra i representa l’associació. Componen 
econòmiques. aquest òrgan el president/a, el vicepresident/a i el secretari/a, càrrecs que 
Normalment es prenen acords per majoria simple (quan els vots a favor superen els han de ser exercits per persones diferents. Es preveu la possibilitat que hi 
vots en contra sense comptar abstencions, nuls o en blanc) o qualificada (quan els hagi un/a tresorer/a i vocals. El nombre de vocals estarà en funció de les 
vots a favor superen la meitat dels vots emesos). necessitats que la junta determini.
En aquest punt caldrà preveure, també, les condicions per esdevenir membre de la 
PER EXEMPLE: Junta Directiva. Com a mínim cal especificar que per formar-ne part cal tenir capacitat 
Cada persona associada tindrà dret a un vot, que podrà ser delegat per d’obrar i ser persona associada de l’entitat, tot i que es poden establir altres requisits 
escrit, adreçat a la Presidència, a un altre soci o sòcia, per a cada reunió i com un període determinat d’antiguitat a l’associació.
tema concret, acceptant-se un màxim de tres delegacions de vot per soci o 
sòcia. 
El vot podrà ser secret si ho demana el 10% de les persones associades PER EXEMPLE: 
presents a l’Assemblea amb dret a vot. L’elecció dels membres de la junta directiva, que han d’estar associats, 
ser majors d’edat i amb una entitat mínima de 6 mesos a l’entitat, es fa per 
votació de l’Assemblea General.
COGESTIONA:
TORRE JUSSANA - CENTRE DE SERVEIS A LES ASSOCIACIONS
bcn.cat/tjussana   |   facebook.com/torrejussana   I   twitter.com/tjussana
GUIA D’ASSESSORAMENT TJ Número 7  |  OCT_2016 COM REDACTAR ELS ESTATUTS D’UNA ASSOCIACIÓ?
En aquest capítol també cal fixar el període de l’exercici del càrrec que no pot ser EL RÈGIM
superior a 5 anys, sense perjudici de la seva reelecció.
Pel que fa les reunions de junta aquí se’n ha de determinar la freqüència, tenint 8: ECONÒMIC 
present que, com, a mínim, s’han de realitzar un cop al trimestre (es pot establir una 
periodicitat més habitual si es considera oportú). Si s’aposta per realitzar aquestes Totes les associacions han de portar una comptabilitat ordenada, 
reunions per via telemàtica cal indicar-ho, també, en aquest apartat, tanmateix com diligent, adequada a la seva activitat, fidel i que permeti el 
el mètode que s’utilitzarà per a la presa de decisions que, normalment, és per majoria seguiment cronològic de les operacions i l’elaboració dels 
simple. comptes anuals. Aquest capítol regula aquesta qüestió. Una temàtica cabdal en la 
gestió de qualsevol associació.  
Per altra banda, la junta pot delegar part de les seves funcions. Si no es considera 
adequat que sigui així cal indicar-ho explícitament en els estatuts. Cal tenir en En primer lloc, en aquest capítol cal que hi consti si l’associació neix amb un capital 
compte que no són delegables la formulació de comptes ni els actes que hagin de ser inicial i la quantia d’aquest (import patrimoni fundacional). Per altra banda, cal que 
autoritzats o aprovats per l’assemblea general. hi constin els recursos econòmics amb els quals es nodrirà l’associació (per exemple 
l’establiment de quotes) i, si es considera oportú, cal regular, també en aquest 
La normativa catalana preveu que els membres de la junta directiva poden ser apartat, les aportacions condicionals.
retribuïts per tasques distintes de l’exercici del càrrec en la junta (funcions tècniques, 
de gerència, etc.). Tot i això, el nombre de membres retribuïts no pot superar la meitat En aquest capítol s’establirà la data del tancament de l’exercici econòmic (any escolar 
dels que integren aquest òrgan. Si no volem que els seus membres puguin realitzar o natural).
tasques remunerades per a l’entitat, ho podem indicar explícitament en aquest Finalment, caldrà establir quines seran les figures autoritzades per a les signatures 
apartat. que es necessiten per a qüestions com l’obertura de comptes corrents.
9: EL RÈGIM
DISCIPLINARI  
Els capítols Els estatuts han de preveure el règim disciplinari on s’especifiquin 
les infraccions (lleus, greus, molt greus) i les seves corresponents 
sancions. Si dins del règim disciplinari s’ha previst la baixa 
5, 6 i 7... disciplinària, s’haurà de regular en aquest apartat.
Per altra banda, aquí es pot regular la resolució extrajudicial de conflictes i establir 
que les controvèrsies que sorgeixin per raó del funcionament de l’associació se 
... Regulen el funcionament dels diversos càrrecs de la Junta Directiva: presidència, sotmetin a arbitratge o mediació.
vicepresidència, tresoreria, secretaria i comissions o grups de treball.
Pel que fa al funcionament i tipologia d’aquests càrrecs cal que segueixin les funcions PER EXEMPLE: 
bàsiques que apareixen en el model d’estatuts. Les especificitats poden regular-se a Les controvèrsies que sorgeixin per raó del funcionament de l’associació 
través del reglament de règim intern de l’associació. s’hauran de sotmetre a l’arbitratge o mediació extrajudicial, si així 
Tot i que la figura de tresoreria no és de caràcter obligatori, la considerem ho estima qualsevol de les parts implicades, abans de recórrer a les 
recomanable ja que és important que a la junta hi hagi una persona referent de la instàncies judicials.
vessant econòmica de l’associació.
COGESTIONA:
TORRE JUSSANA - CENTRE DE SERVEIS A LES ASSOCIACIONS
bcn.cat/tjussana   |   facebook.com/torrejussana   I   twitter.com/tjussana
GUIA D’ASSESSORAMENT TJ Número 7  |  OCT_2016 COM REDACTAR ELS ESTATUTS D’UNA ASSOCIACIÓ?
En cas que acabem de constituir l’associació i se’ns faci difícil preveure aquestes 
qüestions podem optar per treballar-ho, a posteriori, en el reglament de règim intern 
de l’associació. Si optem per aquesta fórmula caldrà que en aquest apartat consti que 
es regularà a través del reglament de règim intern.
PER EXEMPLE: → Els models i la informació relativa als tràmits que s’han de 
Aquestes infraccions es poden qualificar de lleus, greus i molts greus, seguir, poden trobar-se al següent web:
i les sancions corresponents poden anar des d’una amonestació fins a http://justicia.gencat.cat/ca/ambits/dret_i_entitats_
l’expulsió de l’associació, segons el que estableixi el reglament de règim juridiques/associacions/ 
intern. Presencialment us podeu adreçar a la Direcció General de 
Dret i d’Entitats Jurídiques del Departament de Justícia de 
la Generalitat de Catalunya, al c/ de Pau Claris, 81 (08010) 
Barcelona (933 164 123 i 933 164 100)
→ Després d’haver tramitat la inscripció al Departament de 
Justícia, us aconsellem que, depenent de les finalitats 
10: LA fundacionals i de l’àmbit d’actuació de l’entitat també opteu 
per la inscripció en d’altres registres territorials o sectorials. 
DISSOLUCIÓ Podeu consultar quins registres existeixen a la Guia 
d’Assessorament nº5 “El pla d’associació” (Pàgina 2). 
El darrer apartat dels estatuts aborda els aspectes que → És un dret de les persones associades obtenir una còpia dels 
cal tenir en compte a l’hora de dissoldre l’associació. estatuts de l’associació una vegada s’hi incorporen. 
Hem de tenir present que cal aprovar la dissolució en → També cal tenir en compte que, per tal de complir amb la Llei 
Assemblea General Extraordinària amb aquest únic punt 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la 
a l’ordre del dia. informació pública i bon govern han d’estar disponibles a la 
En aquest apartat dels estatuts cal preveure on lliurar el web de l’associació.
romanent net que resulti de la liquidació de l’entitat. → Qualsevol modificació que es vulgui realitzar en els esta-
tuts cal que es treballi en junta directiva i es traslladi a 
l’assemblea per a la seva aprovació. A posteriori cal comuni-
PER EXEMPLE: car I inscriure els canvis a La Direcció General de Dret i Enti-
El romanent net que resulti de la liquidació s’ha de lliurar directament a tats Jurídiques del Departament de Justícia de la Generalitat 
una associació sense ànim de lucre amb la mateixa finalitat que aquesta i de Catalunya i fer-ne arribar còpia a la resta de registres als 
quals estigui inscrita l’entitat estem inscrits.
ubicada a la ciutat de Barcelona.
COGESTIONA:
TORRE JUSSANA - CENTRE DE SERVEIS A LES ASSOCIACIONS
bcn.cat/tjussana   |   facebook.com/torrejussana   I   twitter.com/tjussana
RECORDATORIS I RECOMANACIONS
Des de Torre Jussana EN QUÈ US PODEM AJUDAR A TJ?:
– Centre de Serveis a 
les Associacions oferim 
»  ASSESSORAMENTS: efectives.
una orientació global a Sol•liciteu	un	assessorament	
les associacions, a les → Núm. 2 – Novembre 2015: 
en l’àmbit jurídic per revisar 
seves Juntes Directives Què cal saber per formar 
els vostres estatuts o resoldre part de la Junta Directiva?
i a les persones amb dubtes sobre la seva redacció, A Torre Jussana 
responsabilitats, tramitació o modificació. → Núm. 1 – Octubre 201: Les 
a partir de diferents Feu la demanda contactant claus del bon funcionament us ajudem a millorar 
serveis i recursos orien- amb el centre (932 564 118, d’una associació.
tats a donar respostes tjussana@bcn.cat).  el funcionament 
»  FORMACIÓ: 
a les necessitats que »  PUBLICACIONS: L’oferta formativa trimestral de de la vostra associació!
puguin sorgir al llarg Consulteu altres Guies Torre Jussana ofereix cursos 
de la trajectòria de d’Assessorament de TJ i tallers orientats a aquesta 
cada associació. relacionades amb la qüestió: temàtica. Consulteu-la!  TORRE JUSSANA
→ Núm.5 – Maig 2016: El pla Consulteu tots els serveis del Centre de Serveis a les Associacions
d’associació. centre i com sol·licitar-los a Av. Cardenal Vidal i Barraquer, 30
→ Núm. 3 - Desembre 2015: www.bcn.cat/tjussana
Idees per fer assemblees 08035 Barcelona
més participatives, àgils i Tel. 932 564 118
bcn.cat/tjussana
tjussana@bcn.cat
fb.com/torrejussana
@tjussana
COGESTIONA: