ACTA DE LA COMISSIÓ DE DRETS SOCIALS, CULTURA I ESPORTS 
 
Sessió de 19 de setembre de 2017 
 
 
A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 19 de setembre de 2017, s’hi 
reuneix la COMISSIÓ DE DRETS SOCIALS, CULTURA I ESPORTS, sota la presidència de 
la Ima. Sra. Montserrat Benedí i Altés. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Laia Ortiz 
Castellví, Laura Pérez Castaño, Josep Maria Montaner Martorell, Maite Fandos i Payà, Irma 
Rognoni i Viader, Mercè Homs i Molist, Marilén Barceló Verea, Koldo Blanco Uzquiano, 
Juanjo Puigcorbé i Benaiges, Carmen Andrés Añón, Ángeles Esteller Ruedas i Maria Rovira 
Torrens, assistits per l’assessora jurídica, Sra. Teresa Ordóñez Rivero, que actua per delegació 
del secretari general i que certifica. 
 
També hi són presents l’Im. Sr. Jaume Collboni i Cuadrado i els Srs.: Miquel Àngel Essomba 
Gelabert, comissionat d’Educació i Universitats; Davide Malmusi, director de serveis de Salut i la 
Sra. Lola López Fernández, comissionada d’Immigració. 
 
Excusen la seva absència la Ima. Sra. Mercedes Vidal Lago i l’Im. Sr. Gerard Ardanuy i Mata. 
 
S’obre la sessió a les 9.35 h. 
 
Primer de tot, la Sra. BENEDÍ agraeix, en nom de tots els grups municipals, la feina dels 
professionals de Serveis Socials i Salut que van assistir i encara acompanyen les víctimes de 
l’atemptat de Barcelona. També dona la benvinguda a la Sra. Rognoni, que s’incorpora a la 
Comissió com a representant del Grup Municipal del PDeCat-Unió-Demòcrates, i excusa 
l’absència del Sr. Ardanuy. 
 
I)  Aprovació de l’acta de la sessió anterior 
 S’aprova. 
 
II)  Part Informativa 
 
a)  Despatx d’ofici 
 
En compliment del Decret d’Alcaldia, de 13 de juny de 2015, ES COMUNIQUEN les 
resolucions següents: 
 
1.-  (20172040) Districte de Gràcia 
Del gerent municipal, de 16 de juny de 2017, que adjudica a Calaix de Cultura, SL el contracte 
per a la gestió de cursos, tallers i informació del centre cívic La Sedeta, per als exercicis 2017-
2018, i per un import de 114.750,00 euros. 
 
2-  (171/2016) Districte d'Horta-Guinardó 
Del gerent municipal, de 31 d'agost de 2017, que adjudica a QSL Serveis Culturals, SLU el 
contracte del servei de convivència del Districte d'Horta-Guinardó, per als exercicis 2017-2019, 
i per un import de 146.199,99 euros. 
Ref:  CCP 8/17 Drets Socials, Cultura i Esports 1 
v.  20/ 9/ 2017     13: 46 
 
  
3.-  (172/2016) Districte d'Horta-Guinardó 
Del gerent municipal, de 31 d'agost de 2017, que adjudica a Iniciatives i Programes, SL el 
contracte de la gestió del casal de gent gran Sant Genís, per als exercicis 2017-2019, i per un 
import de 234.280,90 euros. 
 
4.-  (16050008) Districte de Nou Barris 
Del gerent municipal, de 30 de maig de 2017, que adjudica a la Sra. Josefa Vargas Trujillo el 
contracte de gestió i servei de bar-cafeteria del casal de gent gran Turó de la Peira, per als 
exercicis 2017-2018, i per un import de 4.525,45 euros. 
 
5.-  (16050009) Districte de Nou Barris 
Del gerent municipal, de 30 de maig de 2017, que adjudica a la Sra. Leonor Roselló Ruiz el 
contracte relatiu a la gestió del servei bar-cafeteria del casal de gent gran Pedraforca, per als 
exercicis 2017-2018, per un import de 4.361,31 euros. 
 
6.-  (16050010) Districte de Nou Barris 
Del gerent municipal, de 30 de maig de 2017, que adjudica al Sr. Juan Antonio Cruz Vizcaino 
el contracte relatiu a la gestió del servei bar-cafeteria del casal de gent gran Casa Nostra, per als 
exercicis 2017-2018, per un import de 3.008,34 euros. 
 
7.-  (20171033) Districte de Sant Martí 
Del gerent municipal, de 29 de juny de 2017, que adjudica a la Sra. Angela Rincón Ortega el 
contracte relatiu a la gestió i explotació del servei bar-cafeteria del casal de gent gran Joan 
Casanellas, per un cànon anual de 1.000,00 euros, des de l'endemà de la data posterior a la 
formalització del contracte fins al dia 30 de juny de 2018. 
 
8.-  (0887/17)  
Del gerent municipal, de 21 de juliol de 2017, que aprova els Plecs de clàusules, autoritza 
despesa i inicia l'expedient de contractació dels serveis d'assessorament i gestió de l'estratègia 
de comunicació, relacions públiques, coordinació-gestió i redacció de continguts en suports off 
line i on line (internet i xarxes socials) i producció audiovisual de la Direcció de Comerç, per 
als exercicis 2017-2018, i per un import de 124.630,00 euros. 
 
9.-  (076/2017) Districte d'Horta-Guinardó 
Del gerent municipal, de 21 de juliol de 2017, que aprova el Plec de clàusules i autoritza la 
despesa del contracte relatiu a la dinamització de l'activitat esportiva, el control, el manteniment 
bàsic i la neteja de les pistes poliesportives de Montbau i Can Baró, per als exercicis 2017-
2019, i per un import de 156.332,00 euros. 
 
10.- (170100082) Districte de Nou Barris 
Del gerent municipal, de 6 de juliol de 2017, que aprova el Plec de clàusules i autoritza la 
despesa del contracte relatiu a la dinamització socioeducativa amb mesures socials, mitjançant 
l'esport dels grups i usuaris dels espais esportius anomenats Pistes Antoni Gelabert, per als 
exercicis 2017-2019, i per un import de 198.880,00 euros. 
 
11.- (170100098) Districte de Nou Barris 
Del gerent municipal, de 10 de juliol de 2017, que aprova el Plec de clàusules i autoritza la 
despesa del cotnracte relatiu a la gestió del centre cívic Torre Llobeta, per als exercicis 2017-
2018, i per un import de 360.137,14 euros. 
Ref:  CCP 8/17 Drets Socials, Cultura i Esports 2 
v.  20/ 9/ 2017     13: 46 
 
 
12.- (1300/2017) Districte de Sant Andreu 
Del gerent municipal, de 13 de juliol de 2017, que aprova el Plec de clàusules i autoritza la 
despesa del contracte relatiu a la gestió i explotació de la pista poliesportiva municipal La 
Sagrera, per als exercicis 2017-2019, i per un import de 31.933,29 euros. 
 
13.- (2074/2017) Districte de Sant Andreu 
Del gerent municipal, de 13 de juliol de 2017, que aprova els Plecs de clàusules, autoritza 
despesa i inicia l'expedient de contractació del Servei d'Interculturalitat del Districte de Sant 
Andreu amb mesures de contractació pública sostenible, per als exercicis 2017-2019, i per un 
import de 193.433,53 euros. 
 
14.- Districte de Sant Andreu 
Del gerent municipal, de 21 de juliol de 2017, que aprova els Plecs de clàusules, autoritza 
despesa i inicia l'expedient de contractació pel servei de disseny i execució de l'activitat de la 
Fàbrica dels Reis d'Orient 2017, per als exercicis 2017-2018, i per un import de 87.150,09 
euros. 
 
Acords de la Comissió de Govern de 20 de juliol de 2017: 
 
15.- (2017008) AUTORITZAR la participació de la ciutat de Barcelona com a seu per a la 
celebració del XCVII campionat d’Espanya Absolut d’Atletisme; ENCOMANAR a l’Institut 
Barcelona Esports l’atorgament de la subvenció a càrrec al seu pressupost 2017 aprovat per 
Acord del Consell Plenari de 23 de gener de 2017, amb caràcter excepcional a la Real 
Federación Española de Atletismo, i l’aprovació del conveni de subvenció que formalitza el seu 
atorgament, d’acord amb el model que consta a l’expedient, tot això de conformitat amb l'art. 
3.1 dels seus estatuts; NOTIFICAR aquesta resolució a l’entitat per al seu coneixement i 
efectes; DONAR-NE compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
 
16.- (20172029) INICIAR l'expedient per a la contractació de Servei de dinamització del Casal 
de Joves Palau Alòs i Punt d'Informació Juvenil i foment de l’ocupació, amb núm. de contracte 
17002615, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un 
pressupost total de licitació de 599.860,80 euros, IVA inclòs; APROVAR les actuacions 
preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de 
prescripcions tècniques reguladors del contracte; CONVOCAR la licitació per a la seva 
adjudicació; AUTORITZAR l'esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s 
pressupost/os que s'indiquen en aquest mateix document amb el següent desglossament: 
pressupost net 545.328,00 euros; tipus impositiu del 10% d'IVA, i import de l'IVA de 54.532,80 
euros; condicionada a l'existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a 
l'actual. DONAR-NE compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
 
17.- (20181001) INICIAR l'expedient per a la contractació de Serveis gestió equipaments 
infància Districte de Sant Martí, amb núm. de contracte 17003851, mitjançant tramitació 
ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació 
d'1.608.860,00 euros, IVA inclòs, distribuït en els següents lots: - Lot núm. 1, Casals Infantils 
(CI El Drac, CI Sant Martí i a partir de l'1 de gener de 2019 CI El Vaixell), per un import de 
695.200,00 euros IVA inclòs; - Lot núm. 2, Ludoteques (Ludoteca La Verneda, Ludoteca Maria 
Gràcia Pont, Ludoteca El Xalet del Clot i Ludoteca Ca l'Arnó), per un import de 913.660,00 
euros IVA inclòs; APROVAR les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules 
administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladores del contracte; 
Ref:  CCP 8/17 Drets Socials, Cultura i Esports 3 
v.  20/ 9/ 2017     13: 46 
 
CONVOCAR la licitació per a la seva adjudicació; AUTORITZAR l'esmentada quantitat amb 
càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s'indiquen en aquest mateix document amb el 
següent desglossament: pressupost net 1.462.600,00 euros; tipus impositiu del 10% d'IVA, i 
import de l'IVA de 146.260,00 euros; condicionada a l'existència de crèdit adequat i suficient en 
el/s pressupost/os posterior/s a l'actual. DONAR-NE compte a la Comissió de Drets Socials, 
Cultura i Esports. 
 
Acords de la Comissió de Govern de 26 de juliol de 2017: 
 
18.- (17010090) INICIAR l'expedient per a la contractació de la gestió de l'Espai Jove Les 
Basses, amb mesures socials, pel període de l'1 de desembre de 2017 fins al 30 de novembre de 
2019, amb núm. de contracte 17004126, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del 
procediment obert, i amb un pressupost total de licitació de 655.730,40 euros, IVA inclòs, 
essent l'import  de 27.322,10 euros a càrrec del pressupost per l'any 2017, l'import de 
327.865,20 euros a càrrec del pressupost per l'any 2018 i l'import de 300.543,10 euros a càrrec 
del pressupost per l'any 2019. APROVAR les actuacions preparatòries efectuades, el plec de 
clàusules administratives particulars, annexos i el plec de prescripcions tècniques reguladors del 
contracte; i CONVOCAR la licitació per a la seva adjudicació. AUTORITZAR l'esmentada 
quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s'indiquen en aquest mateix 
document amb el següent desglossament: pressupost net 541.925,95 euros; tipus impositiu del 
21% d'IVA, i import de l'IVA de 113.804,45 euros; condicionada a l'existència de crèdit 
adequat i suficient en els pressupostos posteriors a l'actual. DONAR-NE compte a la Comissió 
de Drets Socials, Cultura i Esports.  
 
19.- (189/2017) INICIAR l'expedient per a la contractació de serveis de gestió, dinamització i 
coordinació de l'Espai Jove Casa Sagnier i del Punt d'Informació Juvenil per al període comprès 
entre l'1 de gener de 2018 i el 31 de desembre de 2019, amb núm. de contracte 17003877, 
mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost 
total de licitació de 994.391,20 euros, IVA inclòs; APROVAR les actuacions preparatòries 
efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques 
reguladors del contracte; CONVOCAR la licitació per a la seva adjudicació; AUTORITZAR 
l'esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s'indiquen en aquest 
mateix document amb el següent desglossament: pressupost net 903.992,00 euros; tipus 
impositiu del 10% d'IVA, i import de l'IVA de 90.399,20 euros; condicionada a l'existència de 
crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os corresponent/s atès que l'execució d'aquest 
contracte s'iniciarà l'exercici següent a la seva autorització; DONAR-NE compte a la Comissió 
de Drets Socials, Cultura i Esports. 
 
20.- (20181000) INICIAR l'expedient per a la contractació de Servei de Prevenció i 
Convivència en l'Espai Públic i en comunitats de veïns a la franja Besòs del Districte de Sant 
Martí, amb núm. de contracte 17004085, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del 
procediment obert, i amb un pressupost total de licitació de 571.807,56 euros, IVA inclòs; 
APROVAR les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives 
particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; CONVOCAR la 
licitació per a la seva adjudicació; AUTORITZAR l'esmentada quantitat amb càrrec a la/es 
partida/es i al/s pressupost/os que s'indiquen en aquest mateix document amb el següent 
desglossament: pressupost net 519.825,06 euros; tipus impositiu del 10% d'IVA, i import de 
l'IVA de 51.982,50 euros; condicionada a l'existència de crèdit adequat i suficient en el/s 
pressupost/os posterior/s a l'actual; DONAR-NE compte a la Comissió de Drets Socials Cultura 
i Esports. 
Ref:  CCP 8/17 Drets Socials, Cultura i Esports 4 
v.  20/ 9/ 2017     13: 46 
 
 
21.- (20181003) INICIAR l'expedient per a la contractació de Dinamització sociocultural CC 
Sant Martí, amb núm. de contracte 17003789, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització 
del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació de 708.698,06 euros, IVA inclòs; 
APROVAR les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives 
particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; CONVOCAR la 
licitació per a la seva adjudicació; AUTORITZAR l'esmentada quantitat amb càrrec a la/es 
partida/es i al/s pressupost/os que s'indiquen en aquest mateix document amb el següent 
desglossament: pressupost net 585.700,88 euros; tipus impositiu del 21% d'IVA, i import de 
l'IVA de 122.997,18 euros; condicionada a l'existència de crèdit adequat i suficient en el/s 
pressupost/os corresponent/s atès que l'execució d'aquest contracte s'iniciarà l'exercici següent a 
la seva autorització; i DONAR-NE compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
 
22.- (192/2017) INICIAR l'expedient per a la contractació dels serveis de gestió, dinamització i 
coordinació del Centre Cívic Vil·la Urània, del Casal Infantil i de l’Espai Familiar 0-3 Vil·la 
Urània, pel període comprès entre l'1 de novembre de 2017 fins al 31 de desembre de 2019, 
amb núm. de contracte 17004016, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del 
procediment obert, i amb un pressupost total de licitació d'1.633.500,00 euros, IVA inclòs; 
APROVAR les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives 
particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; CONVOCAR la 
licitació per a la seva adjudicació; AUTORITZAR l'esmentada quantitat amb càrrec a la/es 
partida/es i al/s pressupost/os que s'indiquen en aquest mateix document amb el següent 
desglossament: pressupost net 1.350.000,00 euros; tipus impositiu del 21% d'IVA, i import de 
l'IVA de 283.500,00 euros; condicionada a l'existència de crèdit adequat i suficient en el/s 
pressupost/os corresponent/s atès que l'execució d'aquest contracte s'iniciarà l'exercici següent a 
la seva autorització; DONAR-NE compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
 
23.- (17010091) INICIAR l'expedient per a la contractació de la gestió del Centre Cívic Zona 
Nord, Casal de Barri Torre Baró i Casal de Barri Vallbona, amb mesures socials, pel període de 
l'1 de desembre de 2017 fins al 30 de novembre de 2019, amb núm. de contracte 17003953, 
mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost 
total de licitació de 770.664,00 euros, IVA inclòs, essent l'import de 32.111,00 euros a càrrec 
del pressupost per l'any 2017, l'import de 385.332,00 euros a càrrec del pressupost per l'any 
2018 i l'import de 353.221,00 euros a càrrec del pressupost per l'any 2019. APROVAR les 
actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars, annexes i el 
plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; i CONVOCAR la licitació per a la 
seva adjudicació. AUTORITZAR l'esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s 
pressupost/os que s'indiquen en aquest mateix document amb el següent desglossament: 
pressupost net 636.912,40 euros; tipus impositiu del 21% d'IVA, i import de l'IVA de 
133.751,60 euros; a càrrec dels pressupostos 2017-2019, condicionada a l'existència de crèdit 
adequat i suficient en els pressupostos posteriors a l'actual. DONAR-NE compte a la Comissió 
de Drets Socials, Cultura i Esports. 
 
24.- (17010092) INICIAR l'expedient per a la contractació de la gestió del Centre Cívic Masia 
Can Verdaguer, amb mesures socials, pel període de l'1 de desembre de 2017 fins al 30 de 
novembre de 2019, amb núm. de contracte 17004149, mitjançant tramitació ordinària, amb la 
utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació de 627.500,00 euros, 
IVA inclòs, essent l'import de 26.145,84 euros a càrrec del pressupost per l'any 2017, l'import 
de 313.750,00 euros a càrrec del pressupost per l'any 2018 i l'import de 287.604,16 euros a 
càrrec del pressupost per l'any 2019. APROVAR les actuacions preparatòries efectuades, el plec 
Ref:  CCP 8/17 Drets Socials, Cultura i Esports 5 
v.  20/ 9/ 2017     13: 46 
 
de clàusules administratives particulars, annexos i el plec de prescripcions tècniques reguladors 
del contracte; i CONVOCAR la licitació per a la seva adjudicació. AUTORITZAR l'esmentada 
quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s'indiquen en aquest mateix 
document amb el següent desglossament: pressupost net 518.595,04 euros; tipus impositiu del 
21% d'IVA, i import de l'IVA de 108.904,96 euros; condicionada a l'existència de crèdit 
adequat i suficient en els pressupostos posteriors a l'actual. DONAR-NE compte a la Comissió 
de Drets Socials, Cultura i Esports. 
 
25.- (20170200) INICIAR l’expedient per a la contractació de gestió del Centre de Dia Poble-
sec: servei d’acolliment diürn i servei d’alimentació al migdia i servei d’higiene (dutxes i rober) 
per a persones sense llar, que incorpora objectius d’eficiència social, d’acord amb les previsions 
del plec de prescripcions tècniques, amb núm. de contracte 17004030, mitjançant tramitació 
ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació de 
2.888.669,96 euros, IVA inclòs; APROVAR les actuacions preparatòries efectuades, el plec de 
clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del 
contracte; CONVOCAR la licitació per a la seva adjudicació; AUTORITZAR l’esmentada 
quantitat amb càrrec a la partida i als pressupostos que s’indiquen en el document comptable, 
amb el següent desglossament: 2.626.063,60 euros de pressupost net i 262.606,36 euros en 
concepte d’IVA al tipus impositiu del 10%; condicionada a l’existència de crèdit adequat i 
suficient en els pressupostos corresponents; DONAR-NE compte a la Comissió de Drets 
Socials, Cultura i Esports. 
 
26.- (20170209) INICIAR l’expedient per a la contractació de la gestió i l’administració de les 
residències municipals Francesc Layret (lot 1), Parc del Guinardó (lot 2) i Josep Miracle (lot 3), 
incorporant mesures d’eficiència social, a favor dels drets ciutadans i socials de les persones 
que executen els contractes o de les persones que en són destinatàries o usuàries, amb número 
de contracte 17004067 (lot 1: 17004110, lot 2: 17004112 i lot 3: 17004113), mitjançant 
tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de 
licitació de 8.745.867,82 euros, IVA inclòs; APROVAR les actuacions preparatòries 
efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques 
reguladors del contracte; CONVOCAR la licitació per a la seva adjudicació; AUTORITZAR 
l’esmentada quantitat amb càrrec a les partides i als pressupostos que s’indiquen en el document 
comptable dels quals 8.409.488,28 euros són pressupost net i 336.379,54 euros són en concepte 
d’IVA al tipus impositiu del 4%; condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en el/s 
pressupost/os corresponents, amb el següent desglossament: Lot 1: 3.405.700,26 euros IVA 
inclòs (3.274.711,78 euros de pressupost net, i 130.988,48 euros en concepte d’impost sobre el 
valor afegit). Lot 2: 2.505.372,92 euros IVA inclòs (2.409.012,42 euros de pressupost net, i 
96.360,50 euros en concepte d’impost sobre el valor afegit). Lot 3: 2.834.794,64 euros IVA 
inclòs (2.725.764,08 euros de pressupost net, i 109.030,56 euros en concepte d’impost sobre el 
valor afegit). DONAR-NE compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
 
27.- (20170281) INICIAR l’expedient per a la contractació de gestió de l’equipament integral 
Horta: servei d’acolliment diürn i servei d’acolliment nocturn d’atencions bàsiques per a 
persones sense llar per a la seva inserció social amb la incorporació de mesures d’eficiència 
social, d’acord amb les previsions del plec de prescripcions tècniques, amb núm. de contracte 
17004077, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un 
pressupost total de licitació de 4.456.209,44 euros, IVA inclòs; APROVAR les actuacions 
preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de 
prescripcions tècniques reguladors del contracte; CONVOCAR la licitació per a la seva 
adjudicació; AUTORITZAR l’esmentada quantitat amb càrrec a la partida i als pressupostos 
Ref:  CCP 8/17 Drets Socials, Cultura i Esports 6 
v.  20/ 9/ 2017     13: 46 
 
que s’indiquen en el document comptable, amb el següent desglossament: 4.051.099,49 euros 
de pressupost net i 405.109,95 euros en concepte d’IVA al tipus impositiu del 10%; 
condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos corresponents; 
DONAR-NE compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
 
28.- (201702010) INICIAR l’expedient per a la contractació de la gestió del servei dels 
Habitatges amb Serveis per a Gent Gran adreçat a les persones grans que viuen en els habitatges 
a la ciutat de Barcelona, incorporant mesures d’eficiència social a favor dels drets laborals de 
les persones treballadores que executen els contractes, amb número de contracte 17004044 (lot 
1 (Barceloneta i Via Favència II): 17004050, lot 2 (Marina, Via Favència I i Cibeles): 
17004051, lot 3 (Joan Torras, Reina Amàlia I i Reina Amàlia II): 17004054 i lot 4 (Bronze-
Coure, Urrutia i Quatre Camins): 17004057), mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització 
del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació de 4.087.886,94 euros, IVA inclòs; 
APROVAR les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives 
particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; CONVOCAR la 
licitació per a la seva adjudicació; AUTORITZAR l’esmentada quantitat amb càrrec a les 
partides i als pressupostos que s’indiquen en el document comptable dels quals 3.716.260,86 
euros son pressupost net i 371.626,08 euros són en concepte d’IVA al tipus impositiu del 10%; 
condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os corresponents, 
amb el següent desglossament: Lot 1: 967.097,40 euros IVA inclòs (879.179,46 euros de 
pressupost net, i 87.917,94 euros en concepte d’impost sobre el valor afegit). Lot 2: 898.417,48 
euros IVA inclòs (816.743,16 euros de pressupost net, i 81.674,32 euros en concepte d’impost 
sobre el valor afegit). Lot 3: 1.145.902,56 euros IVA inclòs (1.041.729,60 euros de pressupost 
net, i 104.172,96 euros en concepte d’impost sobre el valor afegit). Lot 4: 1.076.469,50 euros 
IVA inclòs (978.608,64 euros de pressupost net, i 97.860,86 euros en concepte d’impost sobre 
el valor afegit). DONAR-NE compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
 
29.- (201702015) INICIAR l’expedient per a la contractació de la gestió de l’equipament 
d’apartaments tutelats per a gent gran Pau Casals i els àpats en companyia, incorporant mesures 
d’eficiència social, a favor dels drets ciutadans i socials de les persones que executen els 
contractes o de les persones que en són destinatàries o usuàries, amb número de contracte 
17004040, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un 
pressupost total de licitació de 745.638,12  euros, IVA inclòs; APROVAR les actuacions 
preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de 
prescripcions tècniques reguladors del contracte; CONVOCAR la licitació per a la seva 
adjudicació; AUTORITZAR l’esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s 
pressupost/os que s’indiquen en el document comptable, amb el següent desglossament: 
716.959,74 euros de pressupost net i 28.678,38 euros en concepte d’IVA al tipus impositiu del 
4%; condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os 
corresponents; DONAR-NE compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
 
Acords de la Comissió de Govern de 7 de setembre de 2017: 
 
30.- (20170145) EXCLOURE, d’acord amb l’article 82 del Reglament general de la Llei de 
Contractes de les Administracions Públiques, per no acreditar la solvència requerida a l’apartat 
3, de la clàusula 6, del plec de clàusules administratives particulars, les proposicions 
presentades pels licitadors següents: - Alex y Augusta, SL (Centre Residencial Barcino), amb 
NIF núm. B60422839; - Residència Nuestra Señora de Meritxell, SL (Centre Residencial 
Nostra Senyora de Meritxell), amb NIF núm. B60857596; - Llar d'Avis Santa Eulàlia, SL 
(Centre residencial Llar d'Avis Santa Eulàlia), amb NIF núm. B62937537; - La Trobada, SL 
Ref:  CCP 8/17 Drets Socials, Cultura i Esports 7 
v.  20/ 9/ 2017     13: 46 
 
(Centre residencial La Trobada), amb NIF núm. B60558434 i - Sra. Carmen Rosa Valverde 
Obando (Residència Claror), amb NIF núm. 47871102Y. ADJUDICAR el contracte 17001774-
17002202 per l’import màxim de 10.581.375,28 euros (10.166.945,46 euros com a pressupost 
net i 414.429,82 euros en concepte d’IVA als tipus impositius del 4% i del 21%), per 
homologar centres residencials de Catalunya, per concertar places residencials de caràcter 
temporal adreçades a persones grans de la ciutat de Barcelona en situació d’urgència social, 
segons l’ordre de classificació d’ofertes, d’acord amb allò establert a l’article 151.1 del 
TRLCSP, i de conformitat amb la proposta de valoració i classificació continguda en 
l’expedient, a les empreses relacionades a continuació: 1.- Centre Residencial Sar Quavitae 
Claret, de Quavitae Servicios Asistenciales, SAU, amb NIF núm. A80106842, als preus unitaris 
oferts cost/dia plaça residencial de 51,8153 euros i cost kit primera acollida de 136,80 euros; 2.- 
Centre Residencial Llar Sant Jordi, de Clínica Barceloneta, SAU, amb NIF núm. A08418477, 
als preus unitaris oferts cost/dia plaça residencial de 54,6939 euros i cost kit primera acollida de 
144,40 euros; 3.- Residència Geriàtrica San Pablo, SL, de Residencia Geriatrica San Pablo, 
SL, amb NIF núm. B59755116, als preus unitaris oferts cost/dia plaça residencial de 53,7500 
euros i cost kit primera acollida de 142,00 euros; 4.- Residencia Santa Rita Horta, de 
Assistential Cresgra Services, SL, amb NIF núm. B62002100, als preus unitaris oferts cost/dia 
plaça residencial de 51,8100 euros i cost kit primera acollida de 144,40 euros; 5.- Centre 
Residencial Geriàtric Aragó, de Geriàtric Aragó, SL, amb NIF núm. B59737296, als preus 
unitaris oferts cost/dia plaça residencial de 54,7700 euros i cost kit primera acollida de 150,50 
euros; 6.- Centre Residencial Ballesol Almogàvers,  de Intercentros Ballesol, SA, amb NIF 
núm. A79370599, als preus unitaris oferts cost/dia plaça residencial de 55,0000 euros i cost kit 
primera acollida de 100,00 euros; 7.- Residencia San Patricio, de Assistential Cresgra Services, 
SL, amb NIF núm. B62002100, als preus unitaris oferts cost/dia plaça residencial de 51,8100 
euros i cost kit primera acollida de 144,40 euros; 8.- Residència Matacàs, de Residència Lauria, 
SL, amb NIF núm. B61400776, als preus unitaris oferts cost/dia plaça residencial de 49,5000 
euros i cost kit primera acollida de 130,00 euros; 9.- Residencia Betania, Hijas de la Caridad de 
San Vicente de Paul Província de Barcelona, amb NIF núm. R0800829D, als preus unitaris 
oferts cost/dia plaça residencial de 56,7600 euros i cost kit primera acollida de 0,00 euros; 10.- 
Residencia Ergos, SA, amb NIF núm. A59312405, als preus unitaris oferts cost/dia plaça 
residencial de 55,5000 euros i cost kit primera acollida de 140,00 euros; 11.- Sant Gervasi 
Residencial, de Sant Gervasi Paradís, SL, amb NIF núm. B61787446, als preus unitaris oferts 
cost/dia plaça residencial de 57,0000 euros i cost kit primera acollida de 150,00 euros; 12.- 
Centre residencial Sar Quavitae Regina, de Sar Residencial y Asistencial, SAU, amb NIF núm. 
A79059085, als preus unitaris oferts cost/dia plaça residencial de  57,5725 euros i cost kit 
primera acollida de 152,00 euros; 13.- Centre residencial hotel residència Ficus, Residència 
Ficus, SL, amb NIF núm. B60825908, als preus unitaris oferts cost/dia plaça residencial de 
56,5000  euros i cost kit primera acollida de 144,00 euros; 14.- Centre residencial Vitalia Sants, 
de Vitalia Bilbilis, SL, amb NIF núm. B99299968, als preus unitaris oferts cost/dia plaça 
residencial de 57,5725 euros i cost kit primera acollida de 152,00 euros; 15.- Centre residencial 
SAR Quavitae La Salut- Josep Servat, de Sar Residencial y Asistencial, SAU, amb NIF núm. 
A79059085, als preus unitaris oferts cost/dia plaça residencial de 57,5725  euros i cost kit 
primera acollida de 152,00 euros; 16.- Centre residencial Los Olivos, de Pareslap, SL, amb NIF 
núm. B66744921, als preus unitaris oferts cost/dia plaça residencial de 56,3300 euros i cost kit 
primera acollida de 145,00 euros; 17.- Centre residencial Edelweiss Vallvidrera, de Edelweiss 
Ibérica, SA, amb NIF núm. B59056390, als preus unitaris oferts cost/dia plaça residencial de 
55,0300 euros i cost kit primera acollida de 145,50 euros; 18.- Centre Residencial Sar Quavitae 
Bonanova, de Sar Residencial y Asistencial, SAU, amb NIF núm. A79059085, als preus 
unitaris oferts cost/dia plaça residencial de 57,5725 euros i cost kit primera acollida de 152,00 
euros; 19.- Centre Residencial Llar de Benestar, de Llar del Benestar, SLU, amb NIF núm. 
Ref:  CCP 8/17 Drets Socials, Cultura i Esports 8 
v.  20/ 9/ 2017     13: 46 
 
B63217566, als preus unitaris oferts cost/dia plaça residencial de 52,8800 euros i cost kit 
primera acollida de 120,00 euros; 20.- Centre Residencial Ballesol Badalona, de Intercentros 
Ballesol, SA, amb NIF núm. A79370599, als preus unitaris oferts cost/dia plaça residencial de 
55,0000 euros i cost kit primera acollida de 100,00 euros; 21.- Centre Residencial Residència-
Hotel Prudenci, de Vila-Tona, SL, amb NIF núm. B58884271, als preus unitaris oferts cost/dia 
plaça residencial de 53,4900 euros i cost kit primera acollida de 152,00 euros; 22.- Centre 
Residencial Residencia Fátima, de Fundación Benéfica Nuestra Señora de Fátima, amb NIF 
núm.G27230648, als preus unitaris oferts cost/dia plaça residencial de 49,3100 euros i cost kit 
primera acollida de 150,00 euros; 23.- Residència Tercera Edat Vila Valldoreix, de Vila 
Valldoreix, SL, amb NIF núm. B60704194, als preus unitaris oferts cost/dia plaça residencial de 
53,4900 euros i cost kit primera acollida de 152,00 euros; 24.- Residència Nostra Sra. de Fàtima 
Tibidabo, de Fundación Benéfica Nuestra Señora de Fátima, amb NIF núm. G27230648, als 
preus unitaris oferts cost/dia plaça residencial de 52,6000 euros i cost kit primera acollida de 
150,00 euros; 25.- Centre Residencial Sar Quavitae Sant Jordi, de Fundación SARquavitae, 
amb NIF núm. G61559647, als preus unitaris oferts cost/dia plaça residencial de 57,5725 euros 
i cost kit primera acollida de 152,00 euros; 26.- Residència Geriàtrica Calella Mar i Sol, SL, 
amb NIF núm. B61585352, als preus unitaris oferts cost/dia plaça residencial de 54,0000 euros i 
cost kit primera acollida de 150,00 euros; 27.- Centre Residencial Geriatros Ca N'Amell, de 
Geriatros, SA, amb NIF núm. A36780245, als preus unitaris oferts cost/dia plaça residencial de 
51,8153 euros i cost kit primera acollida de 136,80 euros; 28.- Centre Residencial Ballesol 
Barberà, de Intercentros Ballesol, SA, amb NIF núm. A79370599, als preus unitaris oferts 
cost/dia plaça residencial de 55,0000 euros i cost kit primera acollida de 100,00 euros; 29.- 
Centre Residencial Casa les Monges, de Casa les Monges, SL, amb NIF núm. B61714846, als 
preus unitaris oferts cost/dia plaça residencial de 56,0000 euros i cost kit primera acollida de 
150,00 euros; 30.- Residencial Vitalia Sant Just, de Vitalia Sant Just, SL, amb NIF núm. 
B99100216, als preus unitaris oferts cost/dia plaça residencial de 57,5725 euros i cost kit 
primera acollida de 152,00 euros; 31.-  Centre Residencial Sar Quavitae Can Buxeres, Sar 
Residencial y Asistencial, SAU, amb NIF núm. A79059085, als preus unitaris oferts cost/dia 
plaça residencial de 57,5725 euros i cost kit primera acollida de 152,00 euros; 32.- Centre 
residencial Palau, de Glolvi, SL, amb NIF núm. B62057880, als preus unitaris oferts cost/dia 
plaça residencial de 56,0000 euros i cost kit primera acollida de 150,00 euros; 33.- Centre 
Residencial Llar d'Avis Santa Eulàlia, Llar d’Avis Santa Eulàlia 3, SL, amb NIF núm. 
B62943428, als preus unitaris oferts cost/dia plaça residencial de 57,0000 euros i cost kit 
primera acollida de 152,00 euros; 34.- Residència l'Àngelus, de Masol Residencial, SL, amb 
NIF núm. B63152482, als preus unitaris oferts cost/dia plaça residencial de 57,0000 euros i cost 
kit primera acollida de 152,00 euros; 35.- Centre Residencial Sar Quavitae Sabadell Ciutat, de 
Sar Residencial y Asistencial, SAU, amb NIF núm. A79059085, als preus unitaris oferts 
cost/dia plaça residencial de 57,5725 euros i cost kit primera acollida de 152,00 euros; 36.- 
Centre Residencial ICAD, d'Institut Català d'Assistència Domiciliària (ICAD), amb NIF núm. 
B25477936, als preus unitaris oferts cost/dia plaça residencial de 56,1000 euros i cost kit 
primera acollida de 152,00 euros; 37.- Residencia la Torreta de Piera, S.L. amb NIF núm. 
B61441788, als preus unitaris oferts cost/dia plaça residencial de 56,5700 euros i cost kit 
primera acollida de 152,00 euros; REQUERIR els adjudicataris per a la formalització del 
contracte en el termini màxim de 5 dies naturals, a comptar del següent al de la recepció per 
part d’aquests del requeriment per a la formalització, sempre que hagin transcorregut 15 dies 
hàbils des de la tramesa de la notificació de l’adjudicació i no s’hagi interposat recurs especial 
de contractació que impliqui suspensió de la formalització o s’hagués acordat l’aixecament de 
la suspensió. DONAR compte d'aquest acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
 
 
Ref:  CCP 8/17 Drets Socials, Cultura i Esports 9 
v.  20/ 9/ 2017     13: 46 
 
31.- (20171055) ADJUDICAR a Col·lectiu d'Esport per a tothom 10 Club amb núm. de CIF 
núm.G60775715 el contracte núm. 17C00007 que té per objecte la gestió i explotació del 
Complex Esportiu Municipal Bogatell per un termini de 4 anys, amb un cànon fix anual de 
4.000,00 euros anuals, en base a la proposta de la Mesa de contractació i a l’empara del que 
s’estableix en el Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel que s’aprova el text 
refòs de la Llei de Contractes del Sector Públic. NOTIFICAR la present resolució als licitadors 
i PUBLICAR-LA en el perfil del contractant; REQUERIR l’adjudicatari perquè en un termini 
màxim de 15 dies hàbils a comptar de l’endemà de la notificació d’aquesta resolució 
comparegui per formalitzar el contracte. DONAR-NE compte a la Comissió de Drets Socials, 
Cultura i Esports. 
 
b)   Mesures de govern 
c)  Informes 
 
A la Comissió:  
 
1.-  Inici del curs escolar 2017-2018. 
 
La Sra. ORTIZ cedeix la paraula al Sr. Essomba, comissionat d’Educació. 
 
El Sr. ESSOMBA destaca que el curs ha començat sense incidències, la qual cosa reflecteix el 
bon funcionament de la planificació, la previsió i el treball que s’han dut a terme. 
Assenyala que aquest curs els centres començaran a notar la reversió de les retallades en 
educació. En aquest sentit, comenta que l’increment de la despesa pública en l’àmbit educatiu 
és important. 
A més, subratlla la maduresa inclusiva i la lluita contra la segregació en un sistema educatiu a la 
ciutat que no sempre promou la perspectiva d’equitat. Assegura que lluitant contra la 
desigualtat s’aconsegueixen fites importants. 
Pel que fa a les escoles bressol, afirma que els 78 centres de titularitat pública han començat el 
curs amb normalitat. Afegeix que s’han començat a revertir les ràtios, que s’havien incrementat, 
cosa que permetrà atendre millor la diversitat de l’alumnat. També destaca la millora i l’equitat 
en l’accés gràcies al sistema de tarifació social. A més, explica que el nombre d’hores de suport 
educatiu passa de 17,5 a 20 per grup-classe i que l’atenció a l’alumnat amb necessitats 
educatives especials (225 alumnes) continua sent important. 
Quant al segon cicle d’educació infantil i l’educació primària, destaca que la inversió també ha 
millorat. Afegeix que a la ciutat de Barcelona l’alumnat ha augmentat en aproximadament 
1.500 alumnes amb relació al curs anterior. A més, comenta que, pel que fa a la distribució 
entre centres de titularitat pública i de titularitat concertada, continua la tendència d’increment a 
favor de l’educació pública. Pel que fa a la distribució per districtes, assenyala que es mantenen 
les constants i perspectives de centres amb més demanda. 
Dit això, destaca altres dades, com ara l’inici de 10 centres nous amb mòduls que funcionen bé; 
l’increment de 17 psicopedagogs i 7 unitats noves d’educació especial; la continuïtat dels 
programes d’innovació, i la incorporació de 61 professionals amb perfils psicosocials als equips 
educatius (tècnics d’integració social, especialistes). Per acabar, afegeix que totes les dades del 
curs van en la direcció de combatre la segregació, millorar tots els processos d’inclusió 
educativa i recuperar una situació de normalitat en el sistema educatiu a favor de tots els 
alumnes. 
 
La Sra. ROGNONI agraeix la presentació de l’informe. 
Pel que fa a les escoles bressol, expressa dubtes sobre l’increment del 45% de la demanda no 
atesa, ja que no disposen de les dades del curs anterior. 
Ref:  CCP 8/17 Drets Socials, Cultura i Esports 10 
v.  20/ 9/ 2017     13: 46 
 
També expressa la seva preocupació pel sistema de tarifació social, i pregunta quins són els 
motius que han dut 330 famílies ha renunciar-hi. 
Quant a les noves escoles bressol, recorda que en el mandat anterior el Grup Municipal del 
PDeCAT-Unió-Demòcrates en va crear 28 (23 de noves), amb una inversió de 42 milions. 
Puntualitza que les escoles Escorial i Univers ja estaven a punt el 2015 i es mostra satisfeta que 
hagin obert les portes. Dit això, pregunta quin pla té el Govern municipal per obrir noves 
escoles bressol, ja que a parer seu és una aposta prioritària. 
Quant a les escoles de música, valora positivament que el Govern hagi validat el sistema de 
gestió indirecta de l’escola de Can Fargas. 
Amb relació a la informació sobre el Consorci, es mostra preocupada per l’augment del nombre 
d’escoles amb equipaments modulars. Recorda que el seu grup municipal es va proposar 
suprimir-los i que de 7 en va deixar només 4, mentre que ara han augmentat. També mostra 
preocupació perquè aquests equipaments modulars es troben en sòls transitoris que no són de 
titularitat de les escoles. En aquesta sentit, pregunta quan pensa cedir l’Ajuntament aquest sòl. 
 
La Sra. BARCELÓ dona la benvinguda a la Sra. Rognoni.  
Es mostra sorpresa que en l’informe s’afirmi que el nou sistema de tarifació social és un èxit 
quan el 46% de la demanda a les escoles bressol no ha estat atesa. En aquest sentit, pregunta 
quina solució es donarà a les famílies que no han pogut accedir a una escola bressol pública. 
Dit això, retreu al Sr. Essomba que el mes de juny es comprometés a no apujar els preus i que 
després no ho hagi respectat, i considera que amb això ha perjudicat un 30% de les famílies. 
A continuació, pregunta si el Govern municipal es compromet a tenir tots els espais familiars 
als districtes de la ciutat que ho necessiten al final de la legislatura. També pregunta, en concret, 
si l’any 2018 hi haurà un espai familiar amb escola bressol al Raval, després que s’hi hagin 
trobat restes arqueològiques. 
D’altra banda, també es mostra preocupada pels infants que no poden entrar a una escola 
municipal de música, ja que considera que la música és fonamental per al desenvolupament dels 
infants i adolescents. En aquest sentit, lloa la feina de Voces a Nou Barris. Assenyala que en 
l’informe es diu que un 73% de la demanda no s’ha atès i per això demana que, a banda 
d’informes, es presentin mesures. 
Tot seguit, es queixa que tampoc no hi hagi data de finalització dels barracons, una situació que 
les AMPA i les famílies han denunciat moltes vegades. 
Dit això, suggereix que en l’informe de l’any vinent es diferenciï entre batxillerat i formació 
professional, i s’hi inclogui un apartat sobre les AMPA i les AFA. 
Per acabar, demana que es compleixin les propostes que s’aproven a la Comissió. En aquest 
sentit, afirma que si es parla de la importància del diàleg i la comunicació i de tenir un món 
educatiu diferent a la ciutat, el primer que cal fer és respectar els acords de la Comissió. 
 
La Sra. BENEDÍ agraeix que per primera vegada s’hagi presentat aquest informe. Comparteix 
els objectius de fer créixer l’oferta d’escoles bressol municipals, reduir l’increment de ràtios i 
introduir la tarifació social. Per això, es mostra sorpresa que es mantingui una bossa estable de 
places vacants (88 aquest any) a les escoles. Com que hi ha una demanda no atesa del 46%, 
pregunta per què hi ha places vacants i si existeix un protocol per posar-les a disposició de les 
famílies. També es mostra sorpresa que, malgrat que no es pugui garantir l’accés universal al 
servei, es digui que la màxima prioritat de l’Ajuntament és la diversificació del perfil de 
famílies. Està d’acord que en el món educatiu cal assolir uns serveis ajustats a la realitat plural i 
diversa de la societat, però creu que el principal objectiu ha de continuar sent la universalització 
i la cobertura de la demanda d’ensenyament 0-3 a Barcelona. 
Dit això, pregunta què significa que 330 famílies hagin decidit renunciar a la tarifació social, 
com s’ha actuat en aquests casos i si aquesta renúncia s’ha traduït en la pèrdua de la plaça. En 
Ref:  CCP 8/17 Drets Socials, Cultura i Esports 11 
v.  20/ 9/ 2017     13: 46 
 
opinió seva, cap usuari del servei durant el curs 2016-2017 no en pot quedar exempt pel canvi 
de tarifació de l’Ajuntament. 
Pel que fa a les escoles municipals de música, tenint en compte les dades i el percentatge 
superior al 50% de demanda no atesa a tots els centres, pregunta si el Govern té prevista alguna 
mesura d’ampliació de la xarxa d’escoles municipals de música o un augment de l’oferta. 
Finalment, en relació amb l’augment del nombre d’alumnes en els ensenyaments obligatoris, 
sobretot de l’ESO, demana si aquesta dada apunta a un cert èxit de les polítiques contra 
l’abandonament escolar prematur. Dit això, afirma que creuen en la importància de l’educació 
al llarg de la vida i la necessitat de garantir amb totes les eines possibles l’èxit educatiu i la 
igualtat d’oportunitats. 
 
La Sra. ESTELLER agraeix la presentació de l’informe. 
Critica l’optimisme del Sr. Essomba i li suggereix que demani el parer dels pares dels 
3.473 nens que s’han quedat sense plaça a l’escola bressol i del 30% que ha patit l’increment de 
les tarifes. En aquest sentit, li retreu que només governin per a les persones que consideren afins 
i que presenti l’informe com si tothom tingués plaça i estigués satisfet amb l’escolarització dels 
seus fills. 
A més, creu que l’informe constata el fracàs de la política governamental, ja que el Pla 
d’escoles bressol preveia crear més de 800 places en quatre anys, però, en canvi, en un any ja hi 
ha més de 3.000 necessitats no cobertes. Per això, pregunta quina solució planteja el Govern i 
suggereix que pagui una part de la plaça als pares que han de recórrer a una escola bressol 
privada perquè no han obtingut plaça a la pública. 
D’altra banda, pel que fa a l’augment de les tarifacions socials, recorda que el Grup Municipal 
del PP ja es va queixar pel fet que la reducció per a unes famílies representés l’augment del cost 
per a unes altres. En aquest sentit, critica que la política del Govern vagi encaminada a expulsar 
la classe mitjana de la tarifació social i que es repercuteixi sobre uns pares un cost que 
l’Ajuntament hauria d’assumir, sobretot tenint en compte que té superàvit. Dit això, suggereix 
que es reclami a la Generalitat el deute de 20 milions d’euros en l’àmbit educatiu. 
Per acabar, fa referència al 60% de demanda no atesa. 
 
La Sra. ROVIRA denuncia que, malgrat que la Comissió s’està celebrant amb tota normalitat, al 
carrer hi ha un estat d’excepció encobert i una situació de repressió inaudita en un estat que 
s’anomena democràtic. 
Dit això, agraeix la presentació de l’informe. Quant a les escoles bressol, assenyala que no es 
cobreix un 46% de la demanda i per això creu que és urgent avançar en l’ampliació en els 
districtes amb les rendes més baixes, com ara Nou Barris o Ciutat Vella, on els serveis públics 
gratuïts són més necessaris. En relació amb això, assenyala que l’escola bressol ha de tendir a 
ser d’accés universal i gratuït. 
Pel que fa a la tarifació social, insisteix que cal avançar cap a un model gratuït i demana que 
qualsevol canvi en la tarifació social es parli d’una manera oberta i participativa amb els 
diferents agents de la comunitat educativa. 
Amb relació a les escoles municipals de música, constata que no està garantit l’accés per a 
tothom i pregunta per la gestió d’aquestes escoles, ja que es va dir que l’Ajuntament les 
gestionaria de forma directa, però no és així. 
A continuació, pregunta per la calendarització prevista per a la construcció dels centres 
educatius programats per a aquest curs que actualment estan en mòduls o barracons, i també 
demana si s’han començat els tres instituts escola nous.  
D’altra banda, assenyala que l’augment de docents es deu a la reducció d’una hora lectiva del 
professorat i, per tant, a la recuperació de les dues hores retallades, i critica que, malgrat això, 
fins al 8 de setembre molts docents no es van poder incorporar als centres perquè el Consorci no 
Ref:  CCP 8/17 Drets Socials, Cultura i Esports 12 
v.  20/ 9/ 2017     13: 46 
 
havia fet els nomenaments necessaris, com les reduccions d’un terç o mitja jornada. Demana 
explicacions al Govern en aquest sentit. 
Per acabar, amb relació a les 812 places perfilades als centres educatius, comenta que moltes 
s’han fet amb sistemes de gestió privada, com l’entrevista personal, que vulneren els principis 
de funció pública. Demana l’opinió del Govern en aquesta qüestió.  
 
El Sr. ESSOMBA insisteix a mostrar-se satisfet perquè s’han incorporat 600 professors, 62 
professionals d’atenció a la diversitat i 17 psicopedagogs que s’integraran en unitats de suport a 
l’educació especial i inclusiva. A més, explica que s’ha revertit la segregació a Trinitat Nova 
amb una inversió de 5 milions i que hi ha 10 centres públics més, després d’un període de 
retallades dels governs autonòmic i central en matèria d’educació (8.000 milions de retallades 
entre el 2011 i el 2015). 
Amb relació a les 330 famílies que han renunciat al sistema de tarifació social, explica que es 
deu al fet que no han volgut proporcionar les seves dades fiscals a l’Institut Municipal 
d’Educació i que això no ha suposat la pèrdua de la plaça, sinó simplement que se’ls apliqui el 
tram més alt. 
Pel que fa a les escoles de música, admet que la demanda continua augmentant i es mostra 
convençut que durant aquest curs se’n podrà parlar amb tranquil·litat. 
Per acabar, amb relació als espais familiars, assegura que el Govern manté el seu compromís 
d’obrir-ne quatre o cinc durant aquest mandat. 
 
La Sra. BARCELÓ demana al Sr. Essomba que no delegui la responsabilitat i afirma que, tot i 
que hi ha hagut retallades en educació, hi ha un 46% de famílies que no tenen accés a l’escola 
bressol. També li demana seriositat amb relació a les escoles de música, ja que considera que 
les previsions s’han de fer abans i que no n’hi ha prou a reconèixer que hi ha demanda no 
coberta. 
 
El Sr. ESSOMBA contesta que el fet que no n’hagin parlat avui no vol dir que no hi hagi una 
planificació. Per això, demana més confiança en el Govern i que es vagin tractant les qüestions 
pas a pas. 
 
Es dona per tractat. 
 
2.-  Informe Activitat CNL Barcelona 2016. 
 
La Sra. ORTIZ cedeix la paraula a la Sra. López, comissionada. 
 
La Sra. LÓPEZ recorda que el Consorci per la Normalització Lingüística de Barcelona (CNL) 
està finançat per les aportacions de la Generalitat de Catalunya (65,9%) i de l’Ajuntament de 
Barcelona (34,1%). Tot seguit, explica que l’any 2016 va ser un any de transició, marcat per 
una situació de provisionalitat en els òrgans de representació en la direcció del CNL. Afegeix 
que malgrat que la direcció va estar vacant uns mesos, es van mantenir totes les activitats. 
A continuació, exposa els diferents eixos de treball i d’activitats del CNL. Pel que fa a l’eix 1, 
llengua i igualtat d’oportunitats, explica que és el programa d’ensenyament de la llengua. 
Assegura que durant el 2016 les inscripcions als cursos de català organitzats pel CNL van 
augmentar un 3,2% respecte a l’any anterior. En aquest sentit, assenyala que les inscripcions 
van augmentat en tots els àmbits excepte en el B1, on es van reduir una mica. També assenyala 
que hi ha un interès cada vegada més important per part de les persones migrades, tant als 
nivells elementals com als nivells intermedis i superiors. 
 
Ref:  CCP 8/17 Drets Socials, Cultura i Esports 13 
v.  20/ 9/ 2017     13: 46 
 
Quant a l’eix 2, llengua i cohesió social, recorda que és el programa d’acolliment lingüístic i el 
programa de voluntariat per la llengua. Explica que també hi va haver un increment d’un 5,7% 
respecte a l’any anterior pel que fa a l’acolliment lingüístic. Exposa que, a banda dels cursos 
que s’organitzen amb el professorat del CNL, també s’organitzen uns cursos amb entitats de 
persones migrades que treballen per facilitar la integració d’aquestes persones a la ciutat. En 
aquest sentit, exposa que aquests cursos van augmentar un 11,7% i representen un 10% dels 
cursos d’acollida per a les persones migrades del CNL. A més, comenta que es poden organitzar 
gràcies a l’assignació d’una partida econòmica de l’Ajuntament. Afegeix que també s’ofereixen 
aquests cursos amb el Servei d’Ocupació de Catalunya. Pel que fa al voluntariat per la llengua, 
afirma que la xifra total de parelles lingüístiques va augmentar i que a Barcelona hi ha més del 
20% de les parelles de Catalunya. 
En relació amb l’eix 3, llengua i cultura, assenyala que el programa de llengua, cultura i cohesió 
va registrar un petit augment, mentre que el programa d’assessorament lingüístic va 
experimentar una petita baixada perquè la idea és aconseguir que els comerços, les empreses, 
etc., no necessitin aquest servei, per la qual cosa se’ls ofereixen cursos. 
Pel que fa a l’eix 4, llengua i promoció de l’ús, comenta que es tracta del programa 
d’administracions públiques, el programa d’empreses i establiments comercials i de productes i 
consum en català. Explica que es van revisar llocs web i es van treballar inscripcions de 
personal d’institucions perquè fessin aquests cursos. Afegeix que a través dels programes «El 
català a l’empresa», «Voluntariat per la llengua», etc., més d’un miler de comerços de la ciutat 
es van implicar amb el CNL. 
Dit això, subratlla que durant el 2016 es va donar molta importància a la comunicació de les 
activitats organitzades pel centre. Assegura que es va millorar el problema que hi havia amb la 
comunicació i que es va produir un augment significatiu de les notícies puntuals i la participació 
en les xarxes socials. 
Pel que fa al 2017, assenyala que ha augmentat la demanda de cursos dels nivells bàsics. 
Lamenta, però, que s’hagi allargat molt el temps d’espera per iniciar el curs perquè no es pot 
donar resposta a aquesta demanda i que no s’hagi pogut resoldre el problema amb el Consorci, 
malgrat que han mantingut reunions i han arribat a acords. 
 
La Sra. ROGNONI és conscient que la voluntat del Consorci és facilitar el coneixement, l’ús i 
la divulgació de la llengua catalana en tots els àmbits, i afirma que per això disposa d’un equip 
humà especialitzat amb mitjans tècnics per atendre les necessitats formatives. Tot i que admet 
que aquest equip comporta bona part del pressupost, sosté que és el millor recurs de 
l’organització. 
A més, destaca la importància de fomentar l’ús del català en tots els àmbits. En aquest sentit, 
considera que el Consorci ha fet que el català estigui cada vegada més present en el dia a dia i 
que molts ciutadans l’hagin adquirit d’una forma normalitzada. 
Per tot això, valora positivament que s’hagin incrementat les inscripcions als cursos, però 
assenyala que cal vetllar per la taxa de fidelització, és a dir, perquè els inscrits acabin els cursos. 
A més, destaca que l’índex d’assoliment és força alt i s’ha mantingut estable els darrers anys, i 
també que els cursos a distància cada vegada tenen més èxit i cal fomentar-los. 
També es mostra contenta per les persones nouvingudes que comencen a adquirir el català com 
a llengua i, més en concret, pel col·lectiu xinès. 
Per acabar, suggereix que cal fomentar la lectura, perquè permet obrir la ment cap a nous 
horitzons i contribueix a la fidelització. 
 
La Sra. BARCELÓ agraeix la presentació de la memòria i l’informe. Tanmateix, recorda que el 
març passat el Grup Municipal del PDeCAT-Unió-Demòcrates va demanar una compareixença 
per parlar del Consorci per a la Normalització Lingüística i lamenta que en la memòria i 
l’informe no es responguin les preguntes que s’hi van plantejar. 
Ref:  CCP 8/17 Drets Socials, Cultura i Esports 14 
v.  20/ 9/ 2017     13: 46 
 
Així, primer de tot, pregunta quina és la situació actual dels treballadors del Consorci després 
de la resolució del Parlament de Catalunya en què es parlava de la necessitat de millorar les 
condicions laborals, de les retallades del pressupost i també de la falta de cobertura de les 
baixes per jubilació, la sobrecàrrega de feina i la poca organització de l’organisme. 
Afegeix que el seu grup donarà suport a la feina del Consorci per fomentar el coneixement de la 
cultura i la llengua catalanes sempre que es faci sense perjudicar o menysprear cap altra 
llengua. Reconeix que el Consorci fa una bona feina i que la llengua també és important per a la 
integració de les persones que venen de fora. 
D’altra banda, pregunta quines accions s’han fet des del Govern municipal amb relació als sous 
d’alguns directius en tasques de supervisió i de control que superaven els 100.000 euros. 
Recorda que van demanar una llista amb els càrrecs i els sous i lamenta que aquesta llista no 
aparegui a la memòria ni s’hagi enviat als grups. Per això, torna a demanar que els la facin 
arribar. 
Finalment, assenyala que a la memòria apareix un pressupost molt genèric i demana que s’enviï 
més desglossat. A més, a banda del resum, demana que es presentin les mesures i propostes de 
futur. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ agraeix la presentació de l’informe, dona la benvinguda als treballadors del 
Consorci presents a la Comissió i a la Sra. Rognoni, i també fa referència a l’estat d’excepció 
actual. 
Dit això, comenta que la complexitat de la situació sociolingüística del català, amb un 25% de 
la població de la ciutat que no en té un coneixement suficient, fa que l’aposta de la Generalitat i 
l’Ajuntament pel Consorci sigui estratègica, ja que defensa la llengua i contribueix d’una 
manera decisiva a fomentar la cohesió social. A més, subratlla que l’esforç de totes les persones 
que hi treballen i que hi donen suport queda reflectit en el balanç de les activitats del Consorci 
el 2016. En aquest sentit, valora positivament aquest esforç, atesa la mancança crònica de 
mitjans humans, financers i logístics que pateix. 
Tot seguit, constata que les xifres de resultats del 2016 són similars a les del 2015, i valora 
positivament que el pressupost executat, el nombre de cursos, persones inscrites, activitats i 
parelles lingüístiques i l’índex de fidelització presentin una lleugera tendència a l’alça. 
Això no obstant, es mostra preocupat per les dades que no es recullen en les memòries dels 
darrers anys. En primer lloc, es refereix a la carència crònica de personal. En aquest sentit, 
assenyala que la falta de tècnics fa que el Consorci no pugui atendre tota la demanda de cursos 
existents, que es vegi obligat a refusar la petició de cursos per part d’empreses i entitats 
disposades a sufragar-ne els costos i que no pugui atendre convenientment les zones 
perifèriques de la ciutat on la situació del català és més crítica, com ara el Besòs, la Zona 
Franca, Trinitat Vella o Torre Baró. També subratlla que els professors del Consorci de 
Barcelona tenen una càrrega lectiva superior a la resta de Catalunya a causa de les retallades del 
2013. 
A més, assenyala que el nombre de dinamitzadors és totalment insuficient per desenvolupar una 
tasca tan estratègica com les relacions amb les entitats del territori o l’organització de cursos no 
ordinaris. 
Pel que fa a la precarietat laboral, denuncia que prop d’un 25% dels tècnics del Consorci tenen 
un contracte a mitja jornada, tot i que fan hores complementàries durant tot el curs per les quals 
no cobren ni vacances ni festius. Per això, demana que se’ls contracti a jornada completa. 
A més, suggereix que les classes del vespre no haurien d’acabar més enllà de les 21 h. Opina 
que el Consorci ha d’implantar la reforma horària que l’Ajuntament promou perquè el seu 
personal pugui disposar d’unes condicions laborals que permetin la conciliació laboral i 
familiar. 
Per acabar, assenyala la falta d’aules adequades. 
Ref:  CCP 8/17 Drets Socials, Cultura i Esports 15 
v.  20/ 9/ 2017     13: 46 
 
 
La Sra. ESTELLER valora la feina del Consorci, ja que és un instrument adequat per poder 
aprendre i conèixer millor el català i per a moltes persones és l’única via per estudiar aquesta 
llengua. Tanmateix, critica la visió parcial del Govern, que sempre valora els cursos que es fan i 
l’increment de la demanda, però mai no entra en el nucli de la gestió i l’acció. En aquest sentit, 
recorda que la Generalitat i l’Ajuntament cogestionen el Consorci, amb molt més pes de la 
Generalitat, per la qual cosa suggereix que la Generalitat augmenti la seva partida en detriment 
de la de l’Ajuntament. 
Dit això, pregunta quines són les condicions laborals al Consorci. Assenyala que moltes 
persones que hi treballen no tenen unes condicions laborals òptimes per desenvolupar la seva 
feina. Per això, demana quantes persones treballen al Consorci, quantes tenen contracte 
indefinit, quantes treballen a temps parcial i per què moltes d’aquestes últimes fan ampliació de 
jornada. Creu que no té sentit que moltes persones tinguin un contracte parcial amb poques 
hores lectives i després hagin de complementar-les amb hores extraordinàries. Assenyala que 
això genera incertesa als treballadors i els resta capacitat de planificació de la vida personal.  
Per acabar, lamenta que hi hagi un dèficit de professors i unes condicions laborals que no són 
les òptimes. En aquest sentit, pregunta si l’Ajuntament ha valorat si és possible avançar la 
jornada perquè els cursos que es programen comencin abans i acabin a les 21 h. 
 
La Sra. ROVIRA destaca la importància de disposar d’un instrument públic per a la defensa, la 
divulgació i la formació del coneixement de la llengua catalana, però es mostra sorpresa perquè, 
malgrat el gran pressupost del Consorci, s’arriba a poca població i l’oferta per al conjunt de 
veïns i veïnes que volen accedir a aquestes formacions és escassa. Insisteix en la falta de tècnics 
i la falta de drets laborals i creu que tant l’Ajuntament com la Generalitat haurien de posar els 
recursos necessaris i abordar la situació de conflictivitat actual. 
D’altra banda, opina que cal subvencionar no només els cursos d’iniciació, sinó també els 
nivells mitjà o superior, i demana que es valori la possibilitat de revisar els barems per a la 
subvenció dels cursos, tenint en compte que avui dia tenir feina no garanteix que es puguin 
pagar. 
 
La Sra. LÓPEZ manifesta que moltes de les preguntes que s’han formulat no depenen del 
Centre de Normalització Lingüística, sinó del Consorci, tot i que es mostra absolutament 
disposada a aconseguir algunes de les demandes que s’han fet. 
Afirma que el Consorci té el pressupost desglossat i és qui decideix el nombre de treballadors. 
A més, assegura que es treballa per poder fer més cursos i que des del Consorci sempre se’ls 
qüestiona que l’Ajuntament de Barcelona tingui cursos gratuïts. Dit això, assumeix la 
responsabilitat del Centre, però demana ajuda per demanar aquestes qüestions al Consorci. 
 
La Sra. ROGNONI suggereix incrementar la informació i la transparència per poder aclarir 
alguns d’aquests punts. 
 
La Sra. BARCELÓ proposa que se celebri una reunió amb els diferents grups municipals per 
saber realment quina és la situació. A més, assenyala que si l’Ajuntament fa una aportació 
econòmica també pot exigir coses, com ara demanar el pressupost desglossat o saber quines són 
les condicions laborals dels treballadors. En aquest sentit, sosté que l’aportació econòmica ha 
d’estar condicionada pels acords i per la protecció dels drets laborals dels treballadors. 
 
La Sra. ESTELLER manifesta que les administracions que formen part d’un consorci tenen 
capacitat, cogestió i corresponsabilitat. Per això, demana que l’Ajuntament sigui més influent i 
determinant a l’hora d’acordar certes qüestions amb la Generalitat. 
 
Es dona per tractat. 
Ref:  CCP 8/17 Drets Socials, Cultura i Esports 16 
v.  20/ 9/ 2017     13: 46 
 
d)  Compareixences Govern municipal 
 
Del Grup Municipal Cs: 
 
3.-  (M1519/6814) Que comparegui el responsable del Govern municipal per tal de donar les 
explicacions sobre la Tarifació Social de les escoles bressol i el compliment del que es va 
acordar en la passada comissió del mes de juny del 2017. 
 
La Sra. ORTIZ cedeix la paraula al comissionat, Sr. Essomba. 
 
El Sr. ESSOMBA exposa que el sistema de tarifació social a les escoles bressol municipals 
pretén facilitar la mobilitat social, un element imprescindible per donar resposta a les 
necessitats de la població 0-3 de la ciutat. Afegeix que els estudis i informes d’abast nacional i 
europeu destaquen que l’educació primerenca pot prevenir possibles dificultats d’aprenentatge 
o de desenvolupament posteriors i que per això és imprescindible que els sectors més 
vulnerables tinguin les mateixes oportunitats d’accedir-hi que el conjunt de la població. 
Afirma que per fer-ho possible cal introduir moltes mesures, com ara l’augment del nombre de 
places d’escola bressol. En aquest sentit, recorda que en la mesura de govern presentada en el 
Plenari del 26 d’abril del 2016 van dir que durant aquest mandat planificarien i començarien a 
construir 10 centres bressol i 5 espais familiars. Assegura que el sistema de tarifació social 
també va en aquesta direcció. 
Dit això, assenyala que per a l’elaboració d’aquest sistema cal tenim en compte algunes dades 
de caràcter demogràfic i econòmic: d’una banda, el 75% de les llars de Barcelona té uns 
ingressos inferiors als 45.000 euros i, de l’altra, la renda familiar disponible mitjana de la ciutat 
és de 19.775 euros. Per tant, manifesta que a partir d’aquest punt es construeix un sistema de 
tarifació en el qual, per exemple una família de quatre membres amb uns ingressos de fins a 
50.000 euros continuarà pagant el mateix o menys que amb el sistema anterior. 
Tot seguit, respon als set interrogants que han aparegut al llarg dels últims mesos al voltant 
d’aquest sistema de tarifació social, i explica que han fet un esforç de comunicació amb les 
famílies de les escoles bressol per clarificar-los.  
El primer interrogant és si l’estudi que ha fet l’Institut Municipal d’Educació és fiable. 
Assegura que les dades de matrícula del curs 2017-2018 demostren la fiabilitat de l’estudi, ja 
que afirmava que sis de cada deu famílies pagarien menys, una de cada deu famílies pagaria el 
mateix i tres de cada deu pagarien més. Per això, agraeix la professionalitat dels treballadors de 
l’Institut Municipal d’Educació, atès que el seu informe ha servit per construir un model de 
tarifació social que s’ajusta exactament a la realitat de Barcelona. 
La segona qüestió és si alguns pagaran més que els altres. Respon que no. Afirma que, amb 
preus relatius, cal tenir en compte que amb el sistema anterior ―que preveia un preu únic per a 
totes les famílies més un sistema de bonificacions a partir d’informes de Serveis socials―, les 
persones amb una renda més baixa pagaven proporcionalment més. I afegeix que amb el nou 
sistema de tarifació social s’ha aconseguit que percentualment totes les famílies paguin a 
l’escola bressol aproximadament un 7,5% dels seus ingressos. 
El tercer interrogant és si hi ha hagut o hi haurà un efecte fuga. També respon que no. En aquest 
sentit, assenyala que les dades de matrícula del curs 2017-2018 posen de manifest que no hi ha 
hagut baixes significatives i que s’ha detectat que, en comparació amb el curs anterior, hi ha 
hagut menys persones que no han formalitzat la matrícula. 
La quarta pregunta és si el sistema de tarifació social és un càstig a les classes mitjanes. Ho 
nega rotundament i ho justifica dient que s’equilibren les diferents atribucions econòmiques per 
pagar la taxa d’escolarització amb relació a la renda. A més, recorda que 330 famílies no han 
facilitat les seves dades fiscals. 
Ref:  CCP 8/17 Drets Socials, Cultura i Esports 17 
v.  20/ 9/ 2017     13: 46 
 
El cinquè interrogant és si els del primer tram pagaran més que els 50 euros corresponents al 
primer tram. Contesta que, si l’informe de Serveis Socials determina que aquestes famílies 
tenen necessitat econòmica, aquest sistema preveu que no hagin de pagar els 50 euros. 
La sisena pregunta és si l’Ajuntament té afany recaptatori. Respon que no i que l’Ajuntament 
haurà de destinar més de 800.000 euros per poder sostenir aquest sistema. A més, afegeix que 
l’Ajuntament de Barcelona és l’únic que continua aguantant dos terços del cost de la plaça. 
Finalment, el setè interrogant és si l’Ajuntament de Barcelona és el més car d’Espanya o de 
Catalunya. També ho nega, tot afirmant que la mitjana d’una escola bressol privada a Barcelona 
és de 440 euros i que la ciutat té el mateix preu que altres municipis amb tarifació social, tenint 
en compte que a Barcelona s’hi afegeixen els àpats i el suport educatiu. 
 
La Sra. BARCELÓ recrimina al Sr. Essomba que mentís quan el mes de juny va votar a favor 
de no apujar els preus. A més, li retreu que les seves decisions perjudiquen les famílies i la 
classe mitjana de la ciutat. En aquest sentit, li pregunta si se sent satisfet d’haver enviat un SMS 
a les famílies el 31 de juliol indicant quina seria la tarifació social. 
Tot seguit, destaca que hi ha un 30% de famílies que pagaran més, i n’exposa dos casos 
concrets, tot demanant que el Sr. Essomba s’hi posi en contacte per solucionar el problema. En 
primer lloc, es refereix a una família de dues nenes bessones, una amb síndrome de Down. 
Explica que l’any passat la família tenia uns ingressos de 700 euros mensuals i no pagava res, 
mentre que ara haurà de pagar 50 euros per nena. 
En segon lloc, parla d’una parella amb una filla. Explica que cada membre de la parella 
ingressava uns 18.000 euros i que ara la família paga més amb la tarifació social tot i que el 
pare té jornada reduïda. 
Dit això, critica que el Govern prengui com a referència els criteris de la renda del 2016 i 
pregunta què passa si els ingressos del 2017 no són els mateixos. A parer seu, la tarifació social 
s’ha d’adaptar a les circumstàncies i a les necessitats de les persones, i no només basar-se en un 
criteri que no pugui ser flexible. 
Per tot això, demana al Sr. Essomba que rectifiqui, que parli amb les famílies i que digui si 
realment creu que el criteri de la renda del 2016 és suficient. 
 
La Sra. ROGNONI pregunta si, a part de les rendes, s’han tingut en compte despeses importants 
de les famílies, com la hipoteca o el lloguer. 
Tot i mostrar-se satisfeta del 60% de famílies vulnerables que es beneficien de la tarifació 
social, expressa preocupació pel 40% restant. En aquest sentit, assenyala que aquest percentatge 
inclou una classe mitjana amb uns ingressos mensuals molt baixos, i critica que amb aquesta 
mesura s’estigui empobrint aquest grup i puguin caure al llindar de la pobresa. Per això, demana 
que sigui l’Ajuntament qui cobreixi els costos i que no repercuteixin en aquest 40% de famílies. 
A més, creu que amb aquesta mesura acabaran anant a les escoles bressol les famílies amb pocs 
ingressos i que, per tant, es tornarà a estigmatitzar aquest grup. Per tot això, demana que es 
tinguin en compte les famílies, que se les escolti, i que es tornin a analitzar els ingressos, tenint 
en compte les rendes de treball i també totes les despeses que tenen aquests nuclis familiars que 
es troben al llindar just. 
 
La Sra. BENEDÍ es mostra favorable a la tarifació social, però creu que cal aplicar-la molt 
curosament per garantir l’accés a un servei vital per mantenir l’excel·lència del sistema 
educatiu. Opina, però, que per a moltes famílies barcelonines aquest increment pot esdevenir 
insostenible i impedir que tinguin accés a les escoles bressol municipals, malgrat que les 
valoren molt positivament. 
A continuació, també fa referència als criteris de renda i assenyala que hi ha famílies amb una 
renda diferent a la que havien aportat. En aquest sentit, pregunta de quina manera es podrà 
Ref:  CCP 8/17 Drets Socials, Cultura i Esports 18 
v.  20/ 9/ 2017     13: 46 
 
ajustar aquesta situació, i planteja la possibilitat de fer-ho amb efectes retroactius en la 
matrícula de l’any vinent com a una possible alternativa.  
D’altra banda, pregunta a quins acords s’ha arribat en les reunions amb les famílies, i adverteix 
que cal trobar una solució per a aquelles famílies que estan passant per situacions complicades i 
no poden fer front a les despeses de l’escola bressol. Es mostra convençuda que al Sr. Essomba 
aquest tema el preocupa molt i considera que es pot trobar un equilibri i fer que aquest sistema 
sigui més just.  
Finalment, subratlla que la qualitat de les escoles bressol de Barcelona és immillorable i que 
aquest servei excel·lent s’ha de pagar, però insisteix que cal buscar la manera que no hi hagi 
greuges comparatius. Per això, suggereix que s’ajustin els barems. 
 
La Sra. ESTELLER retreu al Sr. Essomba que només teoritzi i li demana que es fixi en les 
famílies que han hagut de pagar fins a 100 euros mensuals més per portar els seus fills a la 
mateixa escola bressol on anaven fins ara. Es mostra d’acord amb la tarifació social, però 
afirma que la rebaixa en la quota del 60% de les famílies representa un increment per a la resta 
de famílies que hauria de suportar l’Ajuntament, i no les famílies. Així, assenyala que moltes 
famílies tenen dificultats perquè se’ls ha repercutit aquest increment en el preu. 
A més, li demana que sigui més rigorós i li recorda que en el prec a la Comissió del mes de 
març ja li van demanar que no repercutís aquest preu a les famílies, que l’Ajuntament n’assumís 
el cost i que les rebaixes d’unes famílies no n’afectessin unes altres. També li recorda que es va 
aprovar una proposta del Grup Municipal de Cs i, en aquest sentit, pregunta si s’ha celebrat la 
taula de treball que es demanava en la proposta. En relació amb això, critica que el Govern 
municipal no escolti ni tan sols els acords per majoria d’una comissió de l’Ajuntament. 
Per acabar, demana al Sr. Essomba que es replantegi l’increment del preu a les famílies i que 
l’Ajuntament n’assumeixi el cost. A més, li recrimina que no defensi l’interès general de totes 
les famílies amb fills escolaritzats a Barcelona. 
 
La Sra. ROVIRA opina que el problema que cal abordar és la manca de places a l’escola 
bressol pública i la gran diferenciació d’aquestes places en el conjunt de districtes. A parer seu, 
el debat no és tant si es garanteix l’accés a l’escola bressol a través de les tarifacions socials o 
de bonificacions, sinó que les institucions públiques haurien de garantir l’accés a aquesta 
educació. 
Afegeix que, segons les dades del Consorci, Barcelona ofereix 4.343 places públiques d’escola 
bressol, mentre que la demanda és de 7.175 places i, per tant, només es cobreix el 60% de la 
demanda, i subratlla que la diferenciació encara es fa més gran quan es comprova la demanda 
entre diferents districtes de la ciutat. Al seu parer, la no escolarització de l’etapa 0-3 atempta 
contra principis bàsics de la igualtat d’oportunitats i incompliria la Llei d’educació de 
Catalunya. En aquest sentit, suggereix que s’assenyalin els responsables d’aquesta situació, que 
són l’Ajuntament i sobretot la Generalitat de Catalunya, que ja fa temps que ha abandonat la 
seva responsabilitat de finançar l’escolarització de l’etapa 0-3 mentre manté els diferents 
concerts econòmics. 
Recorda que el Grup de la CUP defensa un sistema educatiu de titularitat i gestió públiques, 
d’accés universal i equitatiu dels 0 als 3 anys, i denuncia que el fet que des de l’Administració 
pública no s’hagi fet aquesta aposta ha provocat que sorgissin molts centres privats que van en 
detriment d’aquest accés universal i equitatiu. A més, considera que cal que hi hagi una xarxa 
d’escoles coherent, finançada únicament i exclusivament per l’Administració pública i 
gestionada directament per l’Administració, amb un control transparent per part dels veïns i 
veïnes i l’Administració mateixa. 
Per tot això, insisteix que cal anar als responsables directes de la situació actual i proposa que es 
torni a defensar l’escola bressol de titularitat i gestió totalment públiques. 
Ref:  CCP 8/17 Drets Socials, Cultura i Esports 19 
v.  20/ 9/ 2017     13: 46 
 
 
 
El Sr. ESSOMBA agraeix les aportacions dels grups municipals i recorda que el Govern es va 
comprometre en la Comissió a modificar les disfuncions o els problemes que sorgissin en 
aplicar el sistema de tarifació social. Assegura que és normal que l’aplicació d’un nou sistema 
comporti l’aparició de disfuncions i diu que els governants tenen la responsabilitat i l’obligació 
de fer-hi front i donar-hi resposta. 
En resposta a la Sra. Esteller, explica que es van trobar amb les famílies el mes de maig, que la 
taula de treball es va reunir el mes de juliol i que s’ha convocat aquestes famílies a una tercera 
trobada el 3 d’octubre per continuar dialogant i plantejar solucions. Per això, sosté que el diàleg 
amb els grups municipals i amb les famílies que volen parlar és constant i permanent. 
Recorda que el seu compromís era plantejar una proposta de canvi en el sistema de tarifació 
social si el mes de setembre hi havia alguna cosa que no funcionava. Per això, anuncia que des 
del mes de setembre el Govern municipal ha obert una via de millora del sistema d’aplicació 
per donar resposta a gran part dels problemes que els han fet arribar les famílies que s’han sentit 
afectades per aquest sistema. 
Així, explica que es crearà una comissió de Serveis Socials i l’Institut Municipal d’Educació 
per atendre els casos específics en què s’hagin produït canvis en el nombre de membres de la 
unitat familiar, en la situació familiar o en els ingressos de les unitats familiars durant el procés 
d’escolarització. En aquest sentit, diu que s’estudiaran i analitzaran les contingències 
econòmiques sobrevingudes posteriors a la matrícula i, si escau, es revisarà el sistema. Afirma 
que això es farà efectiu els mesos de novembre-desembre. 
 
La Sra. BARCELÓ celebra que el Sr. Essomba escolti els grups de l’oposició i assegura que 
quan es parla d’un tema tan important com l’educació i les famílies no és qüestió d’ideologia 
política, sinó d’apropar-se a les necessitats reals. També li demana que quan torni a prendre una 
mesura en l’àmbit educatiu tingui tot això en compte abans d’actuar.  
Afegeix que la gran revolució en el món educatiu no és apujar els preus a les famílies, sinó 
adaptar-se a les seves necessitats reals. 
Per això, celebra la flexibilitat i demana que el Govern municipal expliqui els acords als quals 
s’arribi i les modificacions que es facin. Per acabar, reclama menys publicitat i més diàleg amb 
les famílies. 
 
La Sra. ROGNONI també celebra que s’hagi aplicat aquesta mesura per corregir les 
disfuncions. Demana, però, que un cop solucionat el problema d’enguany s’incorpori com a 
mètode directe per al futur per tal que les famílies no s’angoixin i no hagin d’estar pendents de 
de reunions, comentaris o explicacions. 
 
La Sra. BENEDÍ agraeix el replantejament i demana que els informin d’aquest acord i de les 
mesures que s’aplicaran, de quan s’aplicaran i de si n’hi haurà alguna amb efecte retroactiu. 
També pregunta quines seran les casuístiques i els anima a treballar per l’accés universal al 
sistema educatiu dels 0 als 3 anys. 
Dit això, agraeix a les famílies la seva pressió, tot i que lamenta que aquestes coses no 
s’haguessin tingut en compte abans d’aplicar la mesura.  
Per acabar, valora positivament que això serveixi a tots i a totes, i sobretot al Govern, per fer les 
coses d’una altra manera la propera vegada. 
 
 
 
 
Ref:  CCP 8/17 Drets Socials, Cultura i Esports 20 
v.  20/ 9/ 2017     13: 46 
 
 
La Sra. ESTELLER critica que el comissionat mantingui l’increment dels preus a les famílies, 
encara que es comprometi a tenir en compte les causes sobrevingudes que modifiquin el seu 
règim d’un tram a un altre. A parer seu, això és insuficient. 
 
Es dona per tractada. 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
4.-  (M1519/6826) Que comparegui el responsable del Govern municipal per tal de donar 
explicacions sobre el canvi de Presidència del Consorci, així com dels acords adoptats o que té 
previst adoptar en el Consorci d’Educació al llarg d’aquest mes. 
 
La Sra. ORTIZ, primer de tot, lamenta que el Grup del PP porti el seu afany fiscalitzador a les 
comissions. 
Tot seguit, pel que fa al canvi de presidència del Consorci d’Educació, aclareix que en l’article 
9.3 dels Estatuts del Consorci es diu que el Departament d’Ensenyament té la competència per 
designar la persona que consideri. Afegeix que, dels quatre consorcis de la Carta Municipal, tres 
estan presidits pel conseller de torn i que el president del Consorci d’Educació, el Sr. Baulenas, 
va manifestar la intenció de fer aquest canvi polític i posar-lo a l’alçada dels altres consorcis, de 
manera que estigués presidit pel conseller del departament pertinent. 
Respecte als acords adoptats o que el Consorci d’Educació de Barcelona té previst adoptar, 
explica que tenen previst fer un consell de govern el 21 de setembre, amb l’ordre del dia 
següent: aprovar l’acta de la sessió anterior, informar sobre l’inici de curs, informar sobre la 
instrucció relativa a la regulació de la col·laboració en l’horari lectiu del centre de professionals 
d’atenció educativa no docent o d’entitats, aprovar l’autorització d’increment del preu màxim 
de la prestació del servei escolar de menjador dels centres públics, informar sobre les dades 
d’ajuts de menjador 2017-2018, informar de l’enquesta d’avaluació dels serveis del Consorci 
d’Educació de Barcelona, fer el seguiment de les inversions i aprovar les següents actuacions, 
parlar de l’informe de la gerència i aprovar els convenis de col·laboració amb l’Agència 
Tributària de Catalunya i el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. 
 
La Sra. ESTELLER demana a la Sra. Ortiz que llegeixi l’article complet. Tot seguit, recorda 
que el Consorci d’Educació és 60% Generalitat i 40% Ajuntament, administracions que el 
desembre del 2008 van acordar que el Consorci gestionaria tots els centres educatius 
dependents del Departament d’Educació excepte les escoles bressol i les escoles de música. 
D’altra banda, assenyala que en l’article 9.3 es diu que la consellera nomena, però que en 
l’article 9.2 es diu que les dues administracions consorciades nomenaran tot el Consell de 
Direcció. Per tant, els nou membres són nomenats i separats per les administracions 
consorciades, tal com preveu l’acord del 16 de desembre de 2008, que va ser l’origen de la 
constitució del Consorci. 
Dit això, pregunta com és que la consellera va trucar l’alcaldessa per dir-li que substituïa el 
president del Consorci i que s’autonomenava presidenta, quin és el paper de l’Ajuntament i 
quina va ser la postura de l’Ajuntament com a administració consorciada.  
També pregunta a la Sra. Ortiz què va dir com a vicepresidenta del Consorci quan el Sr. 
Baulenas va ser cessat d’aquesta manera i si aquest és el paper de l’Ajuntament de Barcelona en 
els consorcis. 
A més, en relació amb les paraules de l’alcaldessa que «és obvi per què», pregunta si és per 
poder posar a disposició de la Generalitat els centres educatius de Barcelona. En aquest sentit, 
demana quin serà el paper de l’Ajuntament dins del Consorci per cedir aquests centres escolars, 
perquè això no consta en l’ordre del dia de la reunió del dia 21. 
Ref:  CCP 8/17 Drets Socials, Cultura i Esports 21 
v.  20/ 9/ 2017     13: 46 
 
Per acabar, assenyala que segons l’article 14 la gerent, que és una funcionària de l’Ajuntament, 
ha d’executar els acords, i pregunta què farà. 
 
La Sra. ROGNONI només comenta que, tal com consta en els Estatuts, la titular 
d’Ensenyament, que és la consellera, designa la presidència del Consorci i ha decidit assumir el 
càrrec ella mateixa. 
 
La Sra. BARCELÓ lamenta haver-se assabentat de la notícia per la premsa. Dit això, pregunta 
quina és la postura de l’Ajuntament i quins són els motius de la destitució. I afegeix que en les 
declaracions de l’alcaldessa ―que va afirmar que la destitució es devia a motius obvis― hi ha 
intriga i incertesa. 
Tot seguit, atès que l’Ajuntament té responsabilitat en el Consorci d’Educació i que hi ha 
centres educatius de titularitat municipal, pregunta a la Sra. Ortiz si creu que s’han de cedir els 
centres educatius per celebrar el referèndum il·legal. En aquest sentit, demana una resposta 
concreta. Abans que respongui, però, li recorda l’existència de la resolució del Tribunal 
Constitucional de suspensió de la Llei 19/2017, dels decrets 139 i 140 i de l’informe jurídic del 
secretari. 
 
La Sra. BENEDÍ reitera que hi va haver un canvi al capdavant de la direcció del Consorci 
d’Educació i que la consellera en va assumir les responsabilitats. A més, recorda que en l’article 
6 dels Estatuts del Consorci d’Educació de Barcelona, aprovats pel Decret 84/2002, de 5 de 
febrer, s’estableix que el Consell de Direcció del Consorci està integrat pel president o 
presidenta, designat per la consellera d’Ensenyament ―que també en pot ser la presidenta―, 
pel vicepresident o vicepresidenta, designat per l’alcaldessa de Barcelona, per cinc membres en 
representació de la Generalitat de Catalunya i per tres membres en representació de 
l’Ajuntament de Barcelona, nomenats i separats lliurement per les administracions 
consorciades. Dit això, constata que el nomenament s’ha fet efectiu i s’ha publicat al Diari 
Oficial de la Generalitat. 
Assegura que no hi veu cap contrasentit i lamenta la fixació dels grups municipals del PP i Cs 
per debatre i qüestionar l’organització interna d’un consorci mixt, com el Consorci d’Educació 
de Barcelona, que ha informat l’Ajuntament d’aquests canvis. 
 
La Sra. ROVIRA demana explicacions als grups municipals del PP i Cs, que avalen la situació 
d’excepcionalitat política i de nul·litat de drets que viuen Barcelona i el conjunt del país. Sosté 
que el referèndum no és il·legal, sinó que s’empara en el Parlament de Catalunya. Dit això, 
insisteix a demanar explicacions al PP i Cs pel fet que estan prohibint que la gent voti, debati i 
surti al carrer a defensar el seu posicionament polític, i renuncia a demanar explicacions sobre 
els canvis interns que s’estan duent a terme al Consorci d’Educació, segurament per poder votar 
l’1 d’octubre. 
 
La Sra. ORTIZ recorda que el Consorci d’Educació és un organisme consorciat encarregat de la 
gestió educativa de la ciutat. Es mostra sorpresa pel plantejament de la Sra. Esteller i subratlla 
que al Consorci d’Educació, com en molts altres òrgans consorciats, cada administració nomena 
la persona que considera competent en aquella matèria. 
Afegeix que el fet que la consellera presideixi el Consorci d’Educació de Barcelona eleva el 
nivell d’aquest consorci, tal com passa en altres consorcis, també presidits pels consellers del 
ram. A parer seu, si la Sra. Esteller vol portar la fiscalització i la judicialització al Consorci 
d’Educació de Barcelona, fa un flac favor als funcionaris i al Consorci d’Educació de 
Barcelona, que té un ordre del dia molt dens per parlar, entre altres coses, de l’inici de curs. 
 
Ref:  CCP 8/17 Drets Socials, Cultura i Esports 22 
v.  20/ 9/ 2017     13: 46 
 
 
Pel que fa a la funció de l’Ajuntament, creu que té una doble responsabilitat en un context en 
què la irresponsabilitat del PP està posant en situació límit les institucions i la ciutadania. Diu 
que l’Ajuntament ha de garantir els drets i les llibertats de tothom, dels que volen manifestar-se 
i mobilitzar-se davant d’una pressió sense precedents i dels que no volen participar en l’1 
d’octubre, i també preservar la institució. En aquest sentit, recorda que hi ha un informe del 
secretari que guiarà l’actuació de l’Ajuntament. 
Per acabar, torna a criticar la irresponsabilitat del PP per portar aquesta qüestió a òrgans 
responsables de la gestió educativa. 
 
La Sra. ESTELLER demana a la Sra. Ortiz de què té por i li pregunta per què no diu res 
concret. Insisteix a preguntar-li si cedirà els centres escolars de la ciutat per facilitar el vot. 
D’altra banda, afirma que, després del que s’ha vist al Parlament de Catalunya, l’ordre del dia 
del dia 21 no és cap garantia, ja que es pot modificar. A més, li demana a la Sra. Ortiz si està 
intentant negar-li el dret de preguntar com a oposició. 
Per acabar, insisteix a preguntar si se cediran les escoles per poder votar. 
 
La Sra. BARCELÓ insisteix que es respongui per què s’ha destituït el president del Consorci 
d’Educació i lamenta que la Sra. Ortiz no hagi pogut donar una resposta concreta. A parer seu, 
la paraula que defineix el Govern municipal és l’ambigüitat, no gaire convenient per gestionar i 
governar. 
Afegeix que li sembla surrealista que l’alcaldessa demani que no es posi en risc els funcionaris 
de l’Ajuntament de Barcelona i que, en canvi, s’estigui posant en risc els funcionaris de la 
Generalitat. Torna a preguntar a la Sra. Ortiz si s’han de cedir els equipaments educatius per 
celebrar el referèndum il·legal i, adreçant-se a la Sra. Rovira, afirma que les explicacions les ha 
de donar ella, que vol incomplir les lleis. 
Dit això, demana a la Sra. Ortiz que deixi de banda l’ambigüitat, les divisions internes i els 
càlculs electorals i que no posi en risc els funcionaris. En aquest sentit, subratlla que els 
funcionaris han de tenir seguretat jurídica i afirma que el Govern només té dues opcions: ser 
còmplices d’un referèndum il·legal o complir les lleis, que per als polítics són una obligació. 
 
La Sra. BENEDÍ considera que als grups municipals del PP i Cs no els preocupa l’organització 
del Consorci, sinó fer un ús polític del referèndum. Pel que fa a la supressió de drets, els retreu 
vulnerin drets fonamentals, com el dret a premsa, el dret a reunió o el dret a participació. A 
més, recorda que el dia 6 de febrer es va aprovar una llei del referèndum al Parlament de 
Catalunya i que, per tant, el referèndum és legal. 
 
La Sra. ORTIZ, primer de tot, assenyala que s’han posat en boca de l’alcaldessa paraules que 
eren de la consellera, que va ser qui va comentar que els motius eren obvis. Afirma que 
governar és donar solucions i que comportaments com els que s’han vist en aquesta Comissió, 
en un context de bipolarització creixent, no fan avançar la societat ni faciliten la convivència a 
la ciutat. En aquest punt, reconeix la complexitat i la diversitat de la ciutat i diu que 
l’Ajuntament va responent des de la perspectiva de defensar la institució i els funcionaris. 
Finalment, destaca que la societat i la ciutat volen un referèndum, tal com diuen totes les 
enquestes, i demana canvis d’actituds per evitar la polarització i afavorir el diàleg i les 
solucions polítiques. 
 
Es dona per tractada. 
 
 
Ref:  CCP 8/17 Drets Socials, Cultura i Esports 23 
v.  20/ 9/ 2017     13: 46 
 
 
III) Propostes a dictaminar 
 
a)  Ratificacions 
b)  Propostes d’acord 
 
IV) Part decisòria / Executiva 
 
a)  Ratificacions 
b)  Propostes d’acord 
c)  Proposicions 
 
V)  Part d’impuls i control 
 
a)  Proposicions / Declaracions de Grup 
 
Del Grup Municipal Demòcrata: 
 
5.-  (M1519/6834) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports insta al Govern municipal a: 
Acordar destinar l’edifici del Palau Municipal d’Esports de Barcelona a usos esportius 
compatible amb usos comunitaris. Presentar en el termini de tres mesos en aquesta comissió un 
projecte de remodelació i usos del Palau Municipal d’Esports de Barcelona. 
 
La Sra. FANDOS explica que el Palau Municipal d’Esports de Barcelona es va crear l’any 1955 
amb motiu dels Jocs de la Mediterrània i que ha acollit diferents proves i modalitats esportives, 
com ara els Jocs Olímpics del 1992. Afegeix que l’any 2000 es va reconvertir en un teatre 
musical però que al cap del temps es va veure que no era l’espai adequat, i assenyala que ara ja 
fa anys que està en desús. 
Dit això, recorda que en el mandat anterior es van presentar, a través de BSM, alguns projectes 
per reconvertir l’espai en un pavelló esportiu, tal com reclama el sector esportiu, perquè a 
Barcelona falten espais per a la pràctica i la competició d’algunes modalitats esportives. A més, 
comenta que diferents entitats de veïns de Sants-Montjuïc i diferents entitats esportives han 
demanat que aquest pavelló pugui combinar usos esportius i comunitaris. 
Dit tot això, formula la proposició, tot aclarint que és conscient que l’alcaldessa va oferir l’espai 
perquè s’hi instal·li la sala CECOR, de coordinació de Mossos i Guàrdia Urbana. Està d’acord a 
combinar-ne els usos si són compatibles, ja que el Palau és molt gran i aquesta sala no 
l’ocuparia tot. Per acabar, demana que s’estudiï la compatibilitat d’usos abans de renunciar a un 
equipament esportiu històric. 
 
La Sra. BARCELÓ recorda que el juny del 2016 el Grup Municipal de Cs va preguntar al 
Govern municipal quin projecte tenia per al Palau d’Esports, que ha estat un referent per a la 
ciutat en el món esportiu i el de l’espectacle. També recorda que la comissionada va respondre 
que hi havia tres opcions: la rehabilitació de l’espai per continuar programant teatre musical, 
amb un cost de 2,5 milions; la reforma per convertir-lo en un espai polivalent on es 
programessin esdeveniments esportius i culturals, amb un cost de 6 milions, o la transformació 
en un palau de gel, amb un cost d’11 milions d’euros. 
Afegeix que en aquella pregunta es proposava una taula de treball conjunta entre Esports i 
Cultura, però desconeix si es va convocar, i pregunta si es va celebrar, quines són les 
conclusions de la taula i si hi ha calendari i pressupost. 
 
Ref:  CCP 8/17 Drets Socials, Cultura i Esports 24 
v.  20/ 9/ 2017     13: 46 
 
 
Per acabar, es mostra favorable a la proposició de la Sra. Fandos, ja que considera que és 
important disposar d’un pavelló com el Palau d’Esports per fer-hi activitats esportives, i avança 
que probablement hi votaran a favor. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ expressa el vot favorable a la proposició i el justifica, en primer lloc, per 
l’interès arquitectònic del Palau Municipal d’Esports, un edifici de l’arquitecte Josep Soteras 
construït el 1955 que va ser el primer poliesportiu d’aquestes característiques a la ciutat. Per 
això, creu que és important rehabilitar i posar en funcionament aquest equipament com a 
equipament i pavelló esportiu. 
Tot seguit, afirma que Barcelona pateix un dèficit d’equipaments esportius, que en molts 
districtes, com Sants-Montjuïc, equivaldria a la conveniència de construir quatre o cinc 
pavellons esportius. En aquest sentit, considera que no es pot deixar perdre aquesta oportunitat. 
A més, aposta perquè la rehabilitació comporti la creació d’un important pol d’esport escolar a 
la ciutat que s’uneixi al de la Mar Bella. 
També demana que la reforma i la rehabilitació de l’espai atenguin les demandes de les 
associacions de veïns i les entitats socials, que volen que es facin compatibles els usos esportius 
i comunitaris. 
Dit això, comenta que aquesta iniciativa del Grup Municipal del PDeCAT-Unió-Demòcrates 
està en sintonia amb la proposició del Grup Municipal d’ERC en què es demanava un mapa 
d’equipaments educatius, socials i comunitaris susceptibles de ser emprats per a la pràctica 
esportiva per pal·liar la manca d’equipaments esportius a la ciutat. Tot i que encara no han rebut 
resposta, creu que la rehabilitació del Palau Municipal d’Esports avança en la línia de recuperar 
espais per a la pràctica esportiva, sobretot els que fins ara estaven en desús. 
Per tot això, se suma a la proposta i felicita el Grup del PDeCAT-Unió-Demòcrates per la 
iniciativa. 
 
La Sra. ESTELLER fa referència als diferents usos que ha tingut el Palau Municipal d’Esports 
des de la seva construcció. Comenta que aquest pavelló té una ocupació mitjana i que Barcelona 
necessita equipaments amb aquesta capacitat, tot i que assenyala que cal que l’equipament 
s’adeqüi a aquests usos esportius. 
Dit això, expressa el seu suport a la proposta, tot subratllant que la Sra. Fandos ha dit que els 
usos esportius podrien ser compatibles amb la sala conjunta de prevenció i gestió 
d’emergències, d’acord amb la decisió de la Junta de Seguretat del 23 d’agost. 
Per acabar, retreu al Grup del PDeCAT- Unió-Demòcrates que no presentés la proposta mentre 
governava, tot i que reitera el suport del seu grup a la proposició. 
 
La Sra. ROVIRA vota a favor de la iniciativa, ja que manifesta que el seu grup entenc que és un 
equipament que s’ha esborrat de l’imaginari col·lectiu, però caldria recuperar-lo i fer-ho 
conjuntament amb el veïnat i treballar en la revitalització d’un espai que és important per al 
conjunt de la ciutat. 
 
La Sra. ANDRÉS saluda els assistents i, especialment, la Sra. Rognoni.  
Expressa la seva sorpresa davant la proposició, ja que recentment el conseller d’Interior va 
pactar amb l’alcaldessa que aquest equipament es destinaria a la sala conjunta de Guàrdia 
Urbana i Mossos. En aquest sentit, no entén que la mateixa força política pacti una cosa amb la 
Generalitat i, a la vegada, porti aquesta proposició a la Comissió, que ara s’ha corregit per 
afegir-hi la compatibilitat d’usos. 
Tot seguit, afirma que el Grup Municipal del PSC es mantindrà coherent amb la seva posició 
inicial de defensa que l’equipament es destini a usos esportius i culturals. Argumenta que la 
Ref:  CCP 8/17 Drets Socials, Cultura i Esports 25 
v.  20/ 9/ 2017     13: 46 
 
ciutat té un dèficit de pavellons esportius d’aquestes característiques i que hi ha reclamacions 
tant per part dels clubs esportius i les federacions esportives com per part dels veïns i veïnes del 
districte de Sants. Això no obstant, assegura que respecten el pacte de l’alcaldessa amb el 
conseller d’Interior per la necessitat de trobar una ubicació per a la sala conjunta que des de fa 
més de 10 anys és provisional. Destaca que l’Ajuntament ha fet l’esforç de posar a disposició 
un equipament amb aquesta finalitat, mentre que la Generalitat no ho ha fet durant aquests 10 
anys. 
Per tot això, expressa l’abstenció del seu grup. 
 
La Sra. PÉREZ coincideix a destacar la importància de satisfer les necessitats esportives a la 
ciutat i comenta que ja havia tirat endavant la línia de treball conjunta de cultura i esports. 
Afegeix, però, que trobar un espai per al CECOR no és senzill i que l’Ajuntament, la 
Generalitat i el delegat del Govern es van reunir per arribar a aquest acord, en què també hi 
participen la Guàrdia Urbana, els Mossos d’Esquadra, la Policia Nacional, la Guàrdia Civil, 
Prevenció d’Incendis i el CUESB. 
Creu que és important impulsar el projecte d’una nova sala conjunta de prevenció i gestió 
d’emergències i assenyala que en l’acord es fa una referència explícita al Palau d’Esports. De 
tota manera, accepta la proposta d’estudiar la compatibilitat d’usos, tot i que expressa dubtes 
pel que fa a la possibilitat que hi hagi usos ciutadans en un centre d’aquest tipus. Es mostra 
disposada a estudiar la possibilitat de replantejar l’acord i buscar una altra ubicació, i a treballar 
per trobar la solució a la manca d’equipaments esportius a la ciutat. 
Dit això, expressa l’abstenció del seu grup. 
Per acabar, recorda les oportunitats de què disposa el districte: Satalia, el projecte de la piscina 
de la Marina o la Magòria. 
 
La Sra. FANDOS agraeix el posicionament dels grups. Aclareix que la proposta que han 
presentat com a grup municipal és una petició de les entitats esportives, i recorda que les tres 
propostes que ha comentat la Sra. Pérez eren propostes del mandat del Grup Municipal del 
PDeCAT-Unió-Demòcrates. 
Assenyala que va ser l’alcaldessa qui va oferir l’espai al conseller d’Interior, i afirma que la 
tasca de valorar si la ciutat necessita o no espais esportius és responsabilitat de qui l’ofereix i no 
de qui el rep. 
A més, coincideix amb el Sr. Puigcorbé que és un equipament pensat i dissenyat per a usos 
esportius, i expressa que li sabria greu perdre una oportunitat de futur, ja que és molt difícil 
disposar d’un espai com aquest, tot i que admet la necessitat de trobar un emplaçament per al 
CECOR. Per això, creu que seria òptim estudiar la compatibilitat d’usos de l’espai.  
Per acabar, suggereix altres espais, com ara la Fira, per buscar-hi una ubicació per al CECOR. 
 
La Sra. BARCELÓ es mostra favorable a fer un estudi de la compatibilitat d’usos. Recorda que 
el Grup Municipal de Cs va presentar una pregunta fa més d’un any en relació amb aquest tema 
i lamenta que encara no s’hagi fet res.  
En opinió seva, es tracta d’una proposta oberta a diferents usos, per la qual cosa hi vota a favor. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ opina que els usos esportius i culturals són compatibles, tal com demostra 
el Palau Sant Jordi. Afegeix que si el Govern accepta l’estudi, hauria d’anar una mica més enllà 
de l’abstenció. 
 
La Sra. ESTELLER assenyala que el Grup del PP votarà a favor de la proposició amb la 
condició que sigui compatible amb el centre de prevenció i gestió d’emergències. Afirma que 
aquest centre d’emergències no ocuparà tot l’espai i que, un cop fet l’estudi, caldrà valorar si és 
compatible amb l’ús esportiu. 
Ref:  CCP 8/17 Drets Socials, Cultura i Esports 26 
v.  20/ 9/ 2017     13: 46 
 
 
La Sra. ANDRÉS insisteix que l’equipament ha d’anar destinat a usos esportius i culturals i 
justifica la seva abstenció per aquest pacte que obligarà a estudiar la compatibilitat d’usos de 
l’espai, que espera que sigui favorable. 
 
La Sra. PÉREZ, amb relació a la proposta de la Fira, recorda que aquest any s’han fet diverses 
propostes a la muntanya de Montjuïc i afirma que la millor solució que han trobat és aquesta, 
que està acceptada i presentada. Afegeix que es pot comprometre a estudiar la compatibilitat 
d’un centre de seguretat per a la ciutat amb els usos veïnals, i assenyala que té més a veure amb 
els estàndards de seguretat que amb els espais. 
 
La Sra. FANDOS, per acabar, afirma que en el darrer Consell d’Administració de BSM, que 
gestiona aquest equipament, no es va comentar res d’aquest tema, tot i que hauria estat bé que 
s’expliqués. 
 
La Sra. Pérez expressa l’abstenció de BC, la Sra. Andrés expressa l’abstenció del PSC, la Sra. 
Fandos expressa el vot favorable del Grup Municipal Demòcrata, la Sra. Barceló expressa el 
vot favorable de Cs, el Sr. Puigcorbé expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Esteller expressa 
el vot favorable del PP i la Sra. Rovira expressa el vot favorable de la CUP. S’APROVA. 
 
Del Grup Municipal Cs: 
 
6.-  (M1519/6815) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: - La presentació per 
part del Govern municipal en el termini de tres mesos d’un cens dels habitatges i equipaments 
de titularitat municipal i privada ocupats il·legalment a la nostra ciutat. Aquests cens demanem 
que sigui per districtes. - En aquest cens hauria de constar: - Data d’inici de l’ocupació il·legal. 
- Actuacions fetes per part de l’Ajuntament de Barcelona. - Compromís per donar una solució: 
en el cas de ser una família vulnerable que es faci càrrec els Serveis Socials i en el cas de ser 
una ocupació il·legal d’un grup antisistema que el desallotjament sigui immediat. 
 
La Sra. BARCELÓ, primer de tot, agraeix les diferents aportacions dels grups municipals. 
Tot seguit, assenyala que segons l’INE el fenomen de l’ocupació ha augmentat un 300% des del 
2011 i que hi ha més de 22.000 habitatges ocupats. Distingeix tres tipus d’ocupació: l’ocupació 
per necessitat per part de famílies en situació de vulnerabilitat; l’ocupació per part de persones o 
grups delinqüents, organitzats amb fins lucratius, i les ocupacions per part de grups o 
moviments antisistema. En aquest sentit, afirma que són tres fenòmens que requereixen 
intervencions molt diferents. 
En primer lloc, diu que davant l’ocupació per necessitat cal protegir, actuar i prevenir. Així, 
reclama mesures més concretes, tant a escala municipal com al Congrés de Diputats. Es mostra 
favorable a flexibilitzar els requisits perquè els deutors més vulnerables puguin cancel·lar els 
seus deutes i avaluar la conveniència de donar caràcter definitiu al Fons Social de l’Habitatge. 
En aquest sentit, proposa que hi hagi un portal d’ajuts a l’habitatge amb totes les 
administracions i que es prenguin mesures molt més ambicioses a escala municipal. Així, 
assenyala que el parc d’habitatge és insuficient (1,5%), que cal agilitzar els tràmits a la taula 
d’emergència habitacional, que dels 1.300 desnonaments aturats només 800 han rebut una 
solució final, que la llista d’espera de la taula d’emergència habitacional és de 54 dies i que 
s’adjudica una mitjana de 30 habitatges al mes. 
En segon lloc, recorda que l’ocupació d’habitatges per part de màfies, que ocupen cases i 
després les venen o lloguen a persones vulnerables, es va tractar en una proposta de la Comissió 
del novembre del 2015. Amb relació a aquest fenomen, fa referència a les ocupacions de 
delinqüents que poden arribar a l’organització d’una cèl·lula terrorista i als narcopisos. 
Ref:  CCP 8/17 Drets Socials, Cultura i Esports 27 
v.  20/ 9/ 2017     13: 46 
 
I, en tercer lloc, esmenta l’ocupació per part dels grups antisistema, que es troben sobretot als 
barris de Gràcia i Sants i s’estan estenent a les Corts, a Sant Andreu o a Sant Martí. Afirma que 
cal rebutjar, perseguir i prevenir aquests dos últims fenòmens. 
Dit això, formula la proposició i assenyala que cal que el Govern municipal es coordini amb la 
Generalitat per disposar de l’informe per districtes dels habitatges ocupats il·legalment. També 
indica que en els casos d’ocupacions de famílies vulnerables, se n’ha de fer càrrec Serveis 
Socials i que l’Ajuntament s’ha de coordinar amb la resta d’administracions públiques per 
poder donar una resposta adequada a la necessitat d’habitatge social. 
 
La Sra. FANDOS vota a favor d’aquesta proposició i agraeix a la ponent que hagi acceptat les 
esmenes que han suggerit. 
Assenyala que estan d’acord que hi hagi un informe en què s’expliqui la situació real de 
l’ocupació a Barcelona, en coordinació amb el Govern de la Generalitat, però afirma que en els 
casos de les famílies vulnerables no són els Serveis Socials els que han d’intervenir sinó que, 
d’acord amb la Llei 24/2015, són els grans tenidors o bancs els que han d’oferir una alternativa.  
Respecte als tràmits per aconseguir el desallotjament, diu que el Govern municipal els podrà fer 
en el cas dels equipaments municipals però no en els desallotjaments d’espais privats.  
Per acabar, insisteix que, d’acord amb la Llei 24/2015, són els bancs o grans tenidors els que 
han de presentar una alternativa, encara que els Serveis Socials puguin ajudar o intervenir. 
 
La Sra. BENEDÍ admet que a Barcelona hi ha un problema amb les ocupacions, però creu que 
no es poden posar totes en el mateix sac. Per això, valora positivament la mesura proposada, 
perquè permetrà configurar el mapa real de la situació de l’habitatge a la ciutat. A parer seu, 
l’Ajuntament no tindrà cap problema per elaborar aquest informe dels habitatges perquè està a 
punt de presentar el cens de l’habitatge en què ha treballat des de fa un any i mig. En aquest 
sentit, afegeix que, com més informació es tingui, millor es pot treballar per resoldre el 
problema. 
Tot seguit, també agraeix que el grup proposant hagi acceptat les esmenes que han presentat, 
una de les quals demana la coordinació entre l’Ajuntament i la Generalitat per elaborar 
l’informe. En aquesta línia, considera que és important que ambdues administracions es 
coordinin i que cadascuna assumeixi les responsabilitats que li corresponen. 
Com la Sra. Fandos, també subratlla que, segons la Llei 24/2015, els grans tenidors han 
d’assumir les seves responsabilitats en els casos de les famílies vulnerables. Per això, demana 
que s’inclogui aquesta demanda en la proposició. 
D’altra banda, agraeix que s’hagi eliminat la part que deia «en el cas de ser una ocupació 
il·legal d’un grup antisistema», perquè els sorprenia que només es fes referència als grups 
antisistema i no a altres col·lectius que també ocupen pisos, com les màfies o els fons voltors. 
En aquest sentit, van demanar que en el cens s’indiqui la titularitat dels immobles, esmena que 
ha estat acceptada. 
Dit això, vota a favor de la proposició. 
 
La Sra. ESTELLER afirma que aquesta proposta és conseqüència de la permissivitat i la 
complicitat del Govern municipal amb l’ocupació, que ha generat un efecte crida i un augment 
de les ocupacions a Barcelona, que entre el 2015 i el primer semestre del 2016 ha estat d’un 
66%. En aquest sentit, recrimina al Sr. Montaner que en aquesta Comissió digués que es donava 
suport a les ocupacions ideològiques perquè tenien una raó de ser. 
Per això, valora positivament que es faci un cens a la ciutat de Barcelona, tot i que lamenta que 
no s’identifiquin els barris i els llocs on s’està ocupant. A més, assegura que l’efecte crida ha 
provocat l’aparició de moltes màfies que ocupen i cobren uns grans recursos a l’hora de 
desocupar. 
Ref:  CCP 8/17 Drets Socials, Cultura i Esports 28 
v.  20/ 9/ 2017     13: 46 
 
D’altra banda, distingeix entre les màfies, les ocupacions ideològiques i les famílies 
vulnerables. En aquest darrer cas, coincideix a dir que cal una solució social, tal com indica la 
llei de serveis socials. Tanmateix, creu que aquestes famílies no han de tenir un tracte de favor 
per poder adquirir un altre pis perquè a Barcelona hi ha moltes famílies vulnerables que estan 
esperant en un registre per poder accedir a un habitatge. Per això, subratlla que la via per 
accedir a l’habitatge és el Registre d’Habitatge Social o bé la taula d’emergència. Admet que 
l’espera és llarga, però sosté que la lentitud de l’Ajuntament no es pot carregar sobre una 
persona a qui s’hagi ocupat un pis. Reitera que no hi pot haver diferents vies d’accés a 
l’habitatge, i que les persones que ocupen no poden passar per davant de les que estan en la 
mateixa situació, o pitjor, i esperen en un registre per accedir a un habitatge.  
A continuació, retreu al Sr. Montaner que el Grup del PP no rebi respostes a les seves preguntes 
des de l’any 2016. A més, creu que l’augment d’un 66% de l’ocupació té a veure amb la 
política del Govern municipal. 
Per acabar, atès que s’ha rebaixat el contingut de la proposta de Cs i que es vol donar un dret 
preferent a les famílies vulnerables sobre les persones que s’han inscrit al registre, expressa la 
l’abstenció del seu grup. 
 
La Sra. ROVIRA opina que cal fer un cens dels pisos buits a la ciutat, com ja està fent el 
Govern. Per això, demana que s’acceleri aquest cens per mobilitzar el parc d’habitatge buit de 
Barcelona i garantir l’habitatge als veïns i veïnes de la ciutat, independentment de les rendes, 
però donant preferència a les famílies en situació de màxima vulnerabilitat. 
Dit això, vota contra la proposició perquè el Grup de la CUP defensa l’ocupació d’habitatges en 
desús sempre que el dret a l’habitatge a Barcelona no estigui garantit i no hi hagi prou espais 
per desenvolupar activitats per part de les veïnes. Afegeix que les ocupacions de blocs de pisos 
també estan servint perquè joves, mares i famílies puguin tenir un lloc on viure i des d’on 
començar a tirar endavant el seu projecte vital. 
 
La Sra. ANDRÉS no es mostra partidària de l’ocupació, tampoc en el cas de les famílies 
vulnerables, perquè les deixa en una inseguretat jurídica enorme. Afegeix que després han de 
dependre de les assignacions de la mesa d’emergències i la seva vida es va fent itinerant per la 
ciutat. Assenyala, a més, que això moltes vegades trenca la dinàmica de convivència al barri, ja 
que és un fenomen que no és entès ni compartit per tothom, ni tan sols en el cas de situacions de 
vulnerabilitat. 
Quant a la proposició, també demana que incorpori alguna referència a la responsabilitat dels 
grans tenidors i a la seva corresponsabilitat en la solució. A part d’això, comparteix el contingut 
de la proposta, tot i admetre que elaborar un cens és difícil a causa de la protecció de dades. 
Suggereix que el cens hauria d’incloure els pisos ocupats i també els buits dels grans tenidors, i 
es mostra partidària d’imposar multes als grans tenidors que no posen al mercat els seus pisos i, 
així, donen peu a l’existència de les màfies organitzades. 
 
El Sr. MONTANER admet que el fenomen de l’ocupació és realment complex a causa dels 
diversos tipus d’ocupacions, de les diverses raons que els motiven i dels diferents tipus de 
propietaris. Assenyala que el Grup Municipal de Cs ha acceptat una part important de les 
esmenes que han fet i puntualitza que no es tracta tant de fer un cens com un informe, ja que cal 
respectar la llei de protecció de dades i algunes informacions no es poden donar a l’opinió 
pública. 
Dit això, es compromet a fer l’informe en el termini establert i accepta la proposició en la 
mesura que s’accepta que cal protegir els col·lectius vulnerables, com les persones que han 
ocupat un habitatge en precari i els petits propietaris que han patit una ocupació de tipus 
delictiu, als quals s’ajuda amb assessorament legal i mediació a través de les oficines 
d’habitatge. 
Ref:  CCP 8/17 Drets Socials, Cultura i Esports 29 
v.  20/ 9/ 2017     13: 46 
 
Tot i que admet que les ocupacions són un problema, subratlla que a Barcelona el percentatge 
d’ocupacions no arriba al 0,2% i és menor que a la resta de municipis metropolitans. A més, 
destaca que el 70% d’aquestes ocupacions s’ha produït en pisos d’entitats financeres. 
A continuació, atès que creu que les solucions no han de venir només dels Serveis Socials, 
proposa que s’introdueixi un paràgraf com ara «amb la corresponsabilitat dels bancs i grans 
tenidors, seguint la Llei 24/2015». Afirma que si s’inclou aquesta esmena votaran a favor de la 
proposició i que, en cas contrari, s’abstindran. 
 
La Sra. BARCELÓ agraeix les intervencions de tots els grups i accepta incloure l’esmena que 
s’ha demanat. 
Tot seguit, insisteix que es tracta de tres fenòmens d’ocupació que cal abordar de manera 
diferent i que, en els casos de necessitat, cal protegir, actuar i prevenir. A més, malgrat que totes 
les administracions públiques tenen la seva responsabilitat, demana més compromís en l’àmbit 
municipal, que es redueixin les llistes d’espera i que s’adjudiquin més habitatges. 
Per acabar, es mostra satisfeta que tots estiguin d’acord a perseguir i rebutjar les ocupacions per 
part de col·lectius organitzats, ja siguin delinqüents o grups antisistema. 
 
La Sra. FANDOS vota a favor de la proposició amb el benentès que s’hi inclourà l’esmena. 
 
La Sra. BENEDÍ també hi vota a favor. 
 
La Sra. ESTELLER recorda que el Grup Municipal del PP ha demanat un informe de pisos 
ocupats en moltes ocasions i es queixa que el Govern mai no hagi atès aquesta petició ni hagi 
contestat moltes preguntes que el seu grup ha formulat. 
A més, afirma que no diferencia les ocupacions ideològiques i opina que cal combatre tota 
l’ocupació il·legal. 
Dit això, expressa la seva abstenció perquè, a parer seu, no s’ha de donar un tracte de favor en 
funció de l’origen de l’ocupació. 
 
La Sra. ANDRÉS vota a favor de la proposició. 
 
El Sr. MONTANER puntualitza que les anomenades ocupacions ideològiques no formen part 
del que estan parlant i, per tant, requereixen una solució diferent a la solució per a les 
ocupacions d’habitatges. Afegeix que moltes d’aquestes ocupacions no tenen lloc en pisos, sinó 
en fàbriques o naus, i que s’han d’afrontar de manera diferent. 
 
El Sr. Montaner expressa el vot favorable de BC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del 
PSC, la Sra. Fandos expressa el vot favorable del Grup Municipal Demòcrata, la Sra. Barceló 
expressa el vot favorable de Cs, la Sra. Benedí expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Esteller 
expressa l’abstenció del PP i la Sra. Rovira expressa el vot contrari de la CUP. S’APROVA 
amb el redactat següent: 
 
La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: - La presentació per part del Govern 
municipal en el termini de tres mesos d’un informe per districtes dels habitatges i equipaments 
de titularitat municipal ocupats il·legalment a la nostra ciutat. - Que el Govern municipal es 
coordini amb el Govern de la Generalitat per tenir un informe per districtes dels habitatges 
privats ocupats il·legalment. - En aquest informe hauria de constar: Data d’inici de l’ocupació 
il·legal. Actuacions fetes per part de l’Ajuntament de Barcelona. Indicar-ne la titularitat, si és 
pública, bancs, grans tenidors, fons d’inversió i/o petits propietaris. - Compromís per donar 
una solució: En el cas de ser una família vulnerable, que es faci càrrec els Serveis Socials amb 
Ref:  CCP 8/17 Drets Socials, Cultura i Esports 30 
v.  20/ 9/ 2017     13: 46 
 
la corresponsabilitat dels bancs i grans tenidors segons la llei 24/2015. Coordinar-se amb la 
resta d’administracions públiques per poder donar una resposta adequada a la necessitat 
d’habitatge social. En el cas de ser una ocupació il·legal de grups o col·lectius organitzats que 
el Govern municipal inici els tràmits per aconseguir el desallotjament el més ràpid possible. 
 
Del Grup Municipal ERC: 
 
7.-  (M1519/6808) Amb l’objectiu de garantir el dret de la ciutadania a conèixer l’extensa oferta 
cultural barcelonina, la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda instar l’ICUB a que 
estudiï la viabilitat d’un acord amb TMB que permeti elaborar un pla per a dotar, de forma 
progressiva, totes les estacions de la xarxa de metro de Barcelona d’espais permanents de 
publicitat audiovisual que difonguin, exclusivament i durant tot l’any, la programació cultural 
de les diferents institucions municipal i entitats consorciades de la ciutat. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ destaca la rica oferta cultural de Barcelona, fonamentada en la formidable 
xarxa que formen els equipaments culturals de titularitat municipal i els grans equipaments de 
les entitats consorciades amb participació de l’Ajuntament, des dels centres reconeguts 
internacionalment, com ara el MNAC, el MACBA, el Liceu, el Museu Picasso, L’Auditori, el 
CCCB o el Museu Marítim, fins a d’altres més modestos però indispensables, com el Centre 
Cívic Can Basté de Nou Barris, passant per tots els arxius, biblioteques, museus, sales de 
concerts i sales d’exposicions de Barcelona. 
Tot i que reconeix que en general els barcelonins valoren positivament la tasca que 
desenvolupen els equipaments culturals municipals, creu que molts d’ells encara no són prou 
coneguts o que la seva programació sovint té dificultats per arribar a la ciutadania o no ho fa en 
les condicions més òptimes. Considera que això obstaculitza el correcte desenvolupament de la 
política cultural de la ciutat i contribueix a l’estancament del nombre de visitants. 
Per això, suggereix, d’una banda, que es continuï treballant per incrementar encara més el nivell 
de l’oferta cultural barcelonina i, de l’altra, que es millori l’accessibilitat en transport públic. En 
aquest sentit, recorda que en el Plenari del mes de gener es va proposar l’elaboració d’un pla de 
mobilitat cultural que la Sra. Vidal va rebutjar. 
També assenyala que per fer créixer el públic de les institucions culturals cal posar la seva 
extensa programació a l’abast de la ciutadania. En aquest sentit, recorda que en la Comissió del 
mes de febrer, a petició del Grup d’ERC, el Sr. Collboni es va comprometre a impulsar la 
creació d’una aplicació específica que faciliti l’accés de mobilitat a la informació relativa als 
equipaments culturals de la ciutat. 
Dit això, constata que la xarxa de metro és el mitjà de transport col·lectiu més utilitzat, amb 
més de 400 milions de viatgers a l’any i una mitjana de gairebé 1.300.000 viatgers diaris els 
dies feiners. Per això, considera que la difusió de l’oferta cultural entre els viatgers de la xarxa 
de metro ha d’esdevenir una de les apostes estratègiques del Govern municipal per captar i fer 
créixer el públic. 
Tot seguit, formula la proposició, tot assegurant que cal anar més enllà de la publicitat estàtica i 
del sistema d’informació MouTV, que presenten notícies referents a esdeveniments culturals de 
manera puntual i, sovint, coincidint amb campanyes publicitàries específiques. 
Admet que la proposta és ambiciosa i requereix la col·laboració de l’ICUB amb TMB, i 
possiblement també amb la Generalitat i la Diputació. En relació amb això, explica que va 
presentar la proposta al Consorci de Sitges i que la Diputació estaria disposada a col·laborar-hi. 
D’altra banda, reconeix que la implantació d’aquesta xarxa d’espais de publicitat audiovisual, 
per raons pressupostàries, s’ha de fer de manera progressiva al llarg dels propers anys fins 
arribar a tota l’àrea metropolitana.  
Per acabar, assenyala que una forma de finançament seria la taxa turística. 
Ref:  CCP 8/17 Drets Socials, Cultura i Esports 31 
v.  20/ 9/ 2017     13: 46 
 
 
La Sra. ROGNONI valora positivament la proposta. Comenta que MouTV ja es troba a 50 
estacions de metro, 100 trens metropolitans i algunes estacions i a 80 autobusos. Per això, creu 
que aquest canal pot ser un gran mitjà de difusió de les activitats culturals. A més, subratlla que 
un dels objectius de MouTV és precisament enriquir l’experiència del viatge amb continguts 
informatius generals i de tipus pràctic, i confia que en el pla es recolliran altres recursos per 
posar la cultura al servei dels ciutadans. 
 
La Sra. BARCELÓ opina que és important que la cultura sigui accessible per a tothom i que, 
amb més visibilitat, l’accessibilitat augmenta. Afegeix que la cultura i l’educació constitueixen 
veritables ascensors socials que fan més lliures les persones. 
Tot seguit, recorda que el Grup Municipal de Cs va presentar una proposta a la Comissió del 
novembre del 2016 perquè la cultura fos accessible per a totes les persones sense recursos i des 
de la infantesa. 
A més, atès que el metro és el servei públic amb més usuaris, creu convenient que s’hi faci 
publicitat dels esdeveniments culturals. En aquest sentit, apunta que, de fet, el seu grup 
prefereix que en els plafons publicitaris es fomenti la cultura en lloc del referèndum il·legal, i 
pregunta al Sr. Puigcorbé si no prefereix posar publicitat cultural neutra en comptes de 
publicitat del referèndum. 
Dit això, vota a favor de la proposició. 
 
La Sra. ESTELLER reconeix la necessitat d’impulsar el coneixement de les activitats culturals 
a Barcelona i creu que s’ha de valorar si és convenient fer-ho a la xarxa de metro.  
Assenyala que l’ICUB va signar un acord amb BTV per ampliar la difusió de la programació 
cultural. Tanmateix, adverteix que cal mirar com es fa, perquè de vegades la difusió de la 
programació cultural amaga una publicitat institucional que el que pretén és vendre acció de 
govern. 
Per això, diu que escoltarà la valoració del Govern municipal abans de posicionar-se. 
 
La Sra. ROVIRA recorda que l’Institut de Cultura ja va dur a terme un projecte semblant a la 
xarxa de centres cívics, amb un resultat no gaire positiu. Assenyala que la col·locació de 
diferents pantalles per promoure i difondre les activitats culturals a la ciutat va ser molt cara i 
no va funcionar bé. 
A parer seu, seria molt més efectiu que la cultura sortís dels equipaments i es mostrés en 
estacions i altres espais de pas. Considera que museus, centres d’art o teatres podrien presentar 
un tast de les seves programacions als diferents espais del circuit convencional de la xarxa 
metropolitana. D’aquesta manera, s’enriquiria la presentació del conjunt de l’oferta cultural a la 
ciutat.  
Per tot això, expressa l’abstenció del seu grup. 
 
El Sr. COLLBONI es mostra favorable a la proposta i es compromet a estudiar-ne la viabilitat, 
perquè el primer objectiu de la ciutat és que augmenti el públic cultural. 
Assenyala, però, que gràcies al conveni amb BTV ja es fa difusió de la cultura a través dels 
quatre canals que hi ha al metro: els murals i les escales; el branding; MouTV, i les pantalles 
digitals. Puntualitza, però, que TMB comercialitza de forma privada gran part de la publicitat a 
través d’una concessionària, JCDecaux, i que la gestió directa de TMB és minsa. No obstant 
això, afegeix que ara ja hi ha acords entre l’Institut de Cultura i TMB al metro i al bus, 
contractes de patrocini, convenis per a activitats concretes, acords de col·laboració, etc. En 
aquest sentit, posa l’exemple de la difusió del Grec i de la Nit dels Museus, que es fa en 
col·laboració amb TMB com a empresa pública que té un objectiu públic de difusió de la 
cultura. 
Ref:  CCP 8/17 Drets Socials, Cultura i Esports 32 
v.  20/ 9/ 2017     13: 46 
 
Amb relació a la intervenció de la Sra. Rovira, admet que cal pensar una manera diferent de 
comunicar els esdeveniments culturals de la ciutat i portar-ne fragments a llocs que no són 
estrictament culturals, com ara la xarxa de transport públic. Reconeix que això pot tenir més 
efecte comunicatiu que no pas posar més publicitat. 
A tall d’exemple, fa referència a la difusió del Barcelona Districte Cultural, una de les grans 
apostes d’aquest mandat per portar la cultura als districtes. Explica que en la primera etapa hi 
van participar deu centres cívics de districte i que ara en doblaran el nombre. 
Per acabar, està d’acord amb estudiar possibilitats de col·laboració amb la Diputació de 
Barcelona. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ agraeix la bona disposició de tots els grups, especialment els de govern. 
Tot seguit, diu que en els equipaments consorciats amb la Generalitat i la Diputació hi 
intervindran totes les administracions. 
A més, demana que la publicitat sigui sistemàtica i permanent, perquè és una manera d’abaratir 
costos. Proposa que a les estacions amb MouTV la pantalla se centri en la programació i la 
comunicació dels actes culturals de la ciutat, i suggereix que la iniciativa s’estengui a tota l’àrea 
metropolitana. 
 
La Sra. ESTELLER expressa l’abstenció del seu grup. 
 
El Sr. COLLBONI reitera el seu compromís de dur a terme l’estudi, que també servirà per 
diagnosticar en quin punt es troba la difusió cultural a la xarxa del metro, i de començar a 
traslladar a escala metropolitana l’oferta cultural de la ciutat. 
 
El Sr. Collboni expressa el vot favorable de Govern municipal, la Sra. Rognoni expressa el vot 
favorable del Grup Municipal Demòcrata, la Sra. Barceló expressa el vot favorable de Cs, el 
Sr. Puigcorbé expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Esteller expressa l’abstenció del PP i la 
Sra. Rovira expressa l’abstenció de la CUP. S’APROVA. 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
8.-  (M1519/6827) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: Instar al Govern 
municipal a resoldre amb urgència la problemàtica originada per la proliferació de “narcopisos” 
en determinades zones del barri del Raval, al Districte de Ciutat Vella i a, entre d’altres, 
presentar a la propera Comissió: 1. Les mesures suficients per evitar les ocupacions irregulars 
de pisos al barri del Raval, utilitzats pel tràfic i venda de drogues i altres. 2. Un pla de xoc de 
serveis socials transversal per fer front a la situació actual de la proliferació de “narcopisos” al 
Raval, i de millora de la convivència al barri. 
 
La Sra. ESTELLER assenyala que els narcopisos s’han convertit en un problema de primer 
ordre al Raval. Explica que hi ha pisos i locals ocupats per narcotraficants i que això ha generat 
un clima insostenible per als veïns. Afegeix que hi ha baralles constants, veïns amenaçats pels 
narcotraficants, xeringues, cassoles amb heroïna i inseguretat generalitzada. Assenyala que els 
veïns reclamen una solució i han acudit a la comissió de seguiment i a l’Audiència Pública de 
Ciutat Vella. Per tot això, demana al Govern que actuï. 
Recorda que una de les primeres mesures del Govern d’Ada Colau va ser retirar la policia del 
Raval sud, cosa que va fer proliferar els comportaments incívics, va atreure la prostitució i va 
provocar la inseguretat i la degradació que el barri pateix avui, a més de generar un tràfic de 
drogues als pisos ocupats que s’utilitzen com a narcopisos. 
 
Ref:  CCP 8/17 Drets Socials, Cultura i Esports 33 
v.  20/ 9/ 2017     13: 46 
 
Reitera que el consum de droga al carrer s’ha estès i ha generat una pressió insostenible al barri 
que requereix l’adopció de mesures immediates per part de l’Ajuntament. Per tot això, formula 
la proposició, tot assenyalant que han acceptat una esmenta del Grup Municipal d’ERC perquè 
es traslladi aquesta realitat a la taula de drogues i es defineixin les actuacions necessàries. 
També explica que el Govern ha presentat unes esmenes perquè es faci dins de les 
competències municipals i perquè el pla, a més de transversal, també sigui interadministratiu. 
Admet que hi han d’intervenir diferents àmbits administratius i considera que han de treballar 
conjuntament en la mateixa direcció: fer un pla de xoc per eliminar els narcopisos al Raval i 
donar seguretat al barri. 
 
La Sra. HOMS vota a favor de la proposició. Afirma que també hi haurien votat a favor sense 
les esmenes i retreu al Govern que, una vegada més, defugi les seves responsabilitats 
traslladant-les a altres administracions, que reconeix que també hi han de ser. En aquest sentit, 
afirma que l’Ajuntament té competències però cal voler fer-les servir. També es mostra 
favorable a traslladar la qüestió a la taula de drogues, però reclama determinació per part del 
Govern amb relació al que vol fer en aquest barri. 
Confia que el barri del Raval pot ser un altre, perquè ho ha estat durant molts anys. Recorda que 
als anys vuitanta la droga ocupava els titulars del barri i que el Grup Municipal del PSC va 
encapçalar una reforma importantíssima amb la remodelació de la Rambla del Raval, l’obertura 
de carrers estrets i l’obertura de diferents fundacions i associacions que treballaven per una 
bona convivència. També fa referència al projecte «Raval cultural», que aprofitava els 
equipaments culturals per crear un sentiment de pertinença, als plans de convivència de 
fundacions i associacions, al Pla Dintres per comprar i rehabilitar habitatge i al projecte «Ciutat 
Vella per als emprenedors». Dit això, demana al Govern que actuï perquè el barri del Raval no 
estigui estigmatitzat. 
Per acabar, expressa el seu suport a la proposta tot recordant que qui més hi ha de col·laborar és 
l’Ajuntament de Barcelona, que disposa de Guàrdia Urbana, efectius i taules de treball amb tots 
els grups municipals per garantir la seguretat i la convivència que els veïns reclamen. 
 
La Sra. BARCELÓ considera que si el Govern municipal hagués de demanar disculpes a algú 
seria als veïns de Ciutat Vella, que han passat un estiu lamentable que s’hauria pogut evitar. En 
aquest sentit, critica el silenci i la falta de prevenció del Govern municipal. 
Tot seguit, assenyala que segons la Guàrdia Urbana a Ciutat Vella hi ha aproximadament 80 
narcopisos i que la permissivitat pot ser una variable perquè aquests augmentin. Explica que els 
narcopisos són habitatges i locals de titularitat pública o privada en què s’instal·len 
narcotraficants i els converteixen en punts de venda, magatzems o laboratoris d’elaboració i 
consum de diferents drogues, que poden provocar malestar als veïns i problemes de salut 
pública i de seguretat. Per això, reclama que es doni seguretat als veïns i critica que el Govern 
s’hagi limitat a reunir-se esporàdicament amb ells i a emetre notes de premsa. També recrimina 
al Govern que no hagi informat els grups de l’oposició del que passava, que no hagi fet 
prevenció, que no hagi pres mesures concretes i que no hagi convocat la taula de seguretat. A 
parer seu, s’hauria pogut dialogar molt més. 
Dit això, anuncia que l’endemà, a la Comissió de Presidència, el Grup Municipal de Cs 
demanarà un pla integral i transversal d’intervenció social, política i de salut pública a Ciutat 
Vella amb l’objectiu de posar fi al tràfic d’estupefaents i l’ocupació il·legal d’habitatges i 
reclamar accions per a la prevenció i la intervenció davant el consum de drogues. També opina 
que caldria incorporar a la taula de drogues les persones amb una addicció a les drogues, ja que 
es tracta d’un dels problemes més difícils de solucionar i mereix un augment dels recursos. A 
més, creu que també és important vetllar per la seguretat i el descans dels veïns. 
Per tot això, vota a favor de la proposició. 
Ref:  CCP 8/17 Drets Socials, Cultura i Esports 34 
v.  20/ 9/ 2017     13: 46 
 
 
La Sra. BENEDÍ exposa que des de fa mesos a Ciutat Vella hi ha pisos ocupats per traficants on 
es ven i es consumeix heroïna. Assenyala que el problema ha augmentat durant els darrers dos 
anys fins a la situació inexcusable d’avui dia. Per això, lamenta que el Govern municipal, en les 
seves competències, no estigui escoltant les advertències del veïnat i de les persones addictes. 
Tot seguit, pregunta per què des de fa pocs mesos hi ha tants pisos amb aquesta activitat 
delictiva al Raval i ningú no actua. Assenyala que fins i tot el síndic de greuges ha obert una 
investigació i ha sol·licitat a l’Ajuntament tota la informació sobre els pisos de traficants del 
Raval, alguns dels quals són de propietat municipal i, per tant, la Guàrdia Urbana hi té 
competències, gestionades pel Patronat Municipal de l’Habitatge. També recorda que 
l’Ajuntament va anunciar que s’investigarien els fets i que l’alcaldessa i el conseller d’Interior 
tenien previst reunir-se per tractar aquesta qüestió. 
Tot seguit, comenta que cal garantir dos drets fonamentals: la salut i la seguretat. Lamenta, 
però, que malgrat les mesures adoptades per l’Ajuntament no s’estigui garantint cap dels dos 
drets des de fa dos anys. 
En aquest punt, anuncia que el Grup Municipal d’ERC, en la Comissió de Presidència de 
l’endemà, presentarà una proposició per demanar al Govern que intervingui de manera 
immediata sobre els habitatges de titularitat municipal al districte de Ciutat Vella per evitar les 
activitats delictives que s’hi desenvolupen. 
Dit això, expressa el desig que el Govern sigui responsable amb els veïns i veïnes i que s’aturin 
les activitats delictives. Creu, però, que no convé atacar el problema només des del vessant de la 
seguretat, sinó que s’ha d’actuar des dels àmbits de Serveis Socials i Salut Pública. En aquest 
sentit, recorda que hi ha un pla de drogues i una taula específica de drogues. 
Per tot això, vota a favor de la proposició. 
 
La Sra. ROVIRA assenyala, primer de tot, que és un tema complex que no admet frases 
senzilles, ni mesures fàcils i populistes ni demagògia. Explica que és un tema que ha 
transversalitzat l’evolució de Barcelona durant molts anys i que s’ha concentrat en alguns barris 
concrets, però creu que cal abordar-lo des de la perspectiva de la prevenció i de la situació que 
porta les persones a consumir estupefaents. Considera que a Barcelona sempre ha existit aquest 
problema, que ara potser s’està accentuant i visibilitzant, i suggereix fer un debat sobre les 
diferents condicions materials, socials i de vida dels usuaris de drogues, així com de les 
persones que hi treballen diàriament i dels veïns que hi conviuen. 
Denuncia que durant dècades a Barcelona s’han perseguit, expulsat i reubicat els col·lectius que 
molesten. Per això, opina que cal una intervenció transversal des de Serveis Socials i també dels 
diferents cossos de seguretat, tant a Ciutat Vella com a altres districtes de la ciutat que es troben 
en la mateixa situació. En aquest sentit, reclama que es reflexioni sobre el pressupost per tractar 
les drogodependències a la ciutat i es comprovi que els recursos acaben arribant als 
professionals que treballen amb les persones que pateixen una addicció. Dit això, es mostra 
sorpresa que el PP, que ha deixat de destinar diners a la prevenció i la salut, i el PDeCAT-Unió-
Demòcrates, que tampoc situa la salut en el centre dels seus pressupostos, defensin determinats 
posicionaments en aquesta Comissió. 
Per acabar, expressa la seva abstenció i el desig que no es militaritzin els carrers del districte de 
Ciutat Vella. 
 
La Sra. ANDRÉS assegura que a Ciutat Vella i el Raval s’estan fent molts esforços de 
remodelació, però assenyala que tots aquests esforços els han fet els veïns i veïnes, que es 
mereixen que al seu barri hi hagi una bona convivència. Per això, demana que es treballi 
intensament per aquests veïns quan sorgeixin problemes com la droga. Reivindica que el Raval 
ha de ser un barri per viure-hi i insisteix que cal lluitar contra el tràfic de drogues. 
Ref:  CCP 8/17 Drets Socials, Cultura i Esports 35 
v.  20/ 9/ 2017     13: 46 
 
Respecte al pla de drogues, que afirma que es presentarà d’aquí poc, suggereix que s’afronti no 
només des de la perspectiva de la prevenció i l’atenció a les persones amb addiccions, sinó 
també des del punt de vista policial i judicial pel que fa als individus que intenten lucrar-se fent 
mal a les persones i a la ciutat. 
Quant a l’aprofitament de pisos buits, es mostra contrària a l’ocupació i defensa que aquesta no 
és a la sortida per a les famílies i les persones vulnerables, perquè genera inseguretat i 
inestabilitat en la vida i no fa barri. Subratlla, però, que l’ocupació encara és menys justificable 
quan serveix per fer una activitat il·legal que fa mal a les persones. 
Per tot això, considera que cal treballar intensament. Afirma, però, que ja s’està actuant des de 
la Guàrdia Urbana i els serveis de prevenció i assegura que es comunicaran les accions que es 
puguin fer públiques. 
Per acabar, vota a favor de la proposició. 
 
La Sra. ORTIZ també hi vota a favor. 
Tot seguit, demana una mica més de rigor quan es tracta una problemàtica complexa que va 
més enllà de les activitats delictives i té a veure amb l’habitatge i l’empobriment. Critica que 
alguns grups diguin que s’ha arribat a aquesta situació perquè el Govern municipal va moure la 
Guàrdia Urbana. Assegura que el Govern municipal inverteix moltes hores a buscar la millor 
manera de resoldre la situació dels pisos ocupats per traficants, perquè és un problema de salut 
pública, de convivència i de seguretat. Destaca que s’hi ha destinat tots els mitjans disponibles i 
demana una certa complicitat política. 
Pel que fa a la seguretat, afirma que s’han multiplicat les accions conjuntes de Guàrdia Urbana i 
Mossos d’Esquadra. Explica que el 2016 hi va haver quinze operacions conjuntes i el 2017, 
dotze. En aquest punt, assenyala que els veïns demanen que no es demorin tant els temps per 
poder entrar als pisos quan se sospita que hi ha activitats il·legals i que es modifiqui el marc 
normatiu, i indica que aquests són els límits amb què el Govern es troba. 
Respecte a la salut, assegura que es fa un seguiment de les persones en situació de vulnerabilitat 
per una addicció. Afirma que la situació ha evolucionat: s’ha passat de 150.000 xeringues el 
2004 a 5.000 el 2017, tot i que admet que la situació repunta i per això considera necessari fer 
seguiment d’on hi ha activitat delictiva i de com afecta la població usuària en situació de 
vulnerabilitat. 
Quant als pisos buits, recorda que no es pot intervenir a l’interior. Per això, demana 
responsabilitat als grans tenidors per poder controlar aquests habitatges. 
Dit això, opina que el Govern municipal ha actuat i exposa que a Ciutat Vella s’està fent un 
cens per saber qui ocupa cada pis i quina activitat s’hi realitza per poder actuar i denunciar. 
Assegura que s’està treballant des dels àmbits de salut, habitatge, seguretat i convivència veïnal 
en complicitat amb altres administracions perquè aquesta és l’única manera d’acabar amb el 
problema. 
 
La Sra. ESTELLER recorda que a l’inici del mandat el Grup Municipal del PP va presentar una 
iniciativa per millorar la seguretat a la zona perquè van veure que es retirava policia del Raval 
sud. Afirma que els preocupava la convivència, que té a veure amb la pressió o l’acció de 
l’Ajuntament amb els grups que vulneren les lleis. A parer seu, els ocupes tenen la permissivitat 
del Govern municipal i els traficants no han rebut pressió, per la qual cosa s’han instal·lat 
encara amb més força al Raval. Per això, lamenta que es rebutgés la iniciativa del seu grup 
municipal. 
A continuació, expressa la seva preocupació pels veïns, que viuen amb por, tal com han 
expressat a les comissions de seguiment dels districtes i a l’Audiència Pública. En opinió seva, 
cal emparar els veïns perquè sentin el suport de l’Ajuntament i recrimina al Govern que no ho 
hagi fet. 
Ref:  CCP 8/17 Drets Socials, Cultura i Esports 36 
v.  20/ 9/ 2017     13: 46 
 
Per tot això, insisteix a demanar un pla de xoc de caràcter social i transversal per actuar amb 
immediatesa i determinació, i una acció conjunta de totes les administracions, ja que són 
conscients de la complexitat del problema. Recorda que a principis d’estiu van demanar una 
reunió immediata que no s’ha celebrat. En aquest sentit, critica l’aparent passivitat del Govern i 
demana respostes i accions determinades per posar fi a aquesta problemàtica al Raval. 
Per acabar, agraeix els vots favorables dels grups. 
 
La Sra. BARCELÓ retreu al Govern la falta de prevenció després de dos anys governant i 
aclareix que, malgrat les discrepàncies ideològiques, no els agrada veure patir ni els veïns ni les 
persones amb una addicció. 
 
La Sra. ORTIZ destaca que s’ha començat a aplicar el pla de xoc des de diferents vessants. Es 
compromet a continuar treballant-hi i confia que ho faran de la mà de tots els grups per posar fi 
a una situació que afecta greument el Raval. 
 
La Sra. Ortiz expressa el vot favorable de BC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, 
la Sra. Homs expressa el vot favorable del Grup Municipal Demòcrata, la Sra. Barceló 
expressa el vot favorable de Cs, la Sra. Benedí expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Esteller 
expressa el vot favorable del PP i la Sra. Rovira expressa l’abstenció de la CUP. S’APROVA 
amb el redactat següent: 
 
La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esport acorda: Instar al Govern municipal a resoldre 
amb urgència la problemàtica originada per la proliferació de “narcopisos” en determinades 
zones del barri del Raval, al Districte de Ciutat Vella i a, entre d’altres, presentar a la propera 
Comissió: 1. Les mesures suficients, en el marc de les competències municipals, per evitar les 
ocupacions irregulars de pisos al barri del Raval, utilitzats pel tràfic i venda de drogues i 
altres. 2. Un pla de xoc de serveis socials transversal i interadministratiu per fer front a la 
situació actual de la proliferació de “narcopisos” al Raval, i de millora de la convivència al 
barri. 3. Que es traslladi a la taula de drogues aquesta realitat i es defineixin les actuacions 
necessàries. 
 
Del Grup Municipal CUP: 
 
9.-  (M1519/6804) La Comissió de Drets Social, Cultura i Esports acorda: - Que en els pròxims 
mesos s’iniciïn els tràmits per tal de municipalitzar el Servei d’Acolliment d’Urgència per 
dones que viuen situacions de violència masclista i els seus fills i filles. - Que a través d’aquest 
procés s’equipari les condicions de les treballadores d’aquest servei a les treballadores de 
serveis socials, amb les categories adequades, millorant d’aquesta manera les seves condicions 
laborals i s’avanci per la presa de decisions conjuntament entre usuàries i treballadores; 
treballant colze a colze amb la regidoria de feminismes LGTBI. - Que es treballi per facilitar i 
garantir la coordinació entre els diferents serveis de prevenció i atenció a la violència masclista 
de la ciutat, tenint en compte el conjunt de recomanacions fetes a partir de l’avaluació que es va 
fer del circuit de violències masclistes. 
 
La Sra. ROVIRA recorda que durant el darrer any es van municipalitzar dos serveis d’atenció a 
la violència masclista a Barcelona: el Punt d’Informació i Atenció a la Dona i el Servei 
d’Atenció i Recuperació a la Dona. A parer seu, el Servei d’Acolliment d’Urgència per a dones 
que viuen situacions de violència masclista i per a l’acompanyament i acolliment dels seus fills 
i filles també hauria de ser de titularitat i gestió municipals. 
 
Ref:  CCP 8/17 Drets Socials, Cultura i Esports 37 
v.  20/ 9/ 2017     13: 46 
 
 
A més, recorda que en aquest àmbit treballen majoritàriament dones que tracten amb persones 
que viuen situacions de violència masclista cada dia. Per tant, s’exposen a riscos psicosocials al 
lloc de feina i, en canvi, no tenen els mateixos drets laborals ni les mateixes condicions que les 
persones d’altres serveis amb els quals es coordinen i que estan al mateix nivell. Per això, creu 
que la municipalització és un pas imprescindible per abordar la feminització de la pobresa a la 
ciutat, per garantir drets laborals, per tenir una major coordinació dels diferents serveis que 
atenen les violències masclistes i per poder desenvolupar uns serveis realment eficaços que 
compleixin les seves funcions. 
Dit això, formula la proposició. 
 
La Sra. FANDOS expressa l’abstenció del seu grup perquè, amb relació a les 
municipalitzacions, creu que el Govern encara no ha explicat quina és la seva visió, en quins 
serveis considera que cal fer-les i per què. Afegeix que el Grup Municipal de la CUP sí que ho 
té clar i ho demana, i critica que totes les municipalitzacions es facin per petició seva. Dit això, 
pregunta per què aquests serveis i no uns altres. 
D’altra banda, considera que no és correcte pensar que només es poden equiparar els condicions 
laborals si es municipalitza. A parer seu, cal revisar les contractacions de l’Ajuntament i 
incloure-hi clàusules socials per equiparar les condicions laborals d’aquestes persones.  
Comparteix la idea que aquests serveis poden estar gestionats per entitats i pel tercer sector, 
però com que creu que no hi ha hagut un debat previ i desconeix quina és la visió del Govern, 
reitera l’abstenció del seu grup en aquest punt. 
 
La Sra. BARCELÓ valora la feina dels professionals de Serveis Socials i especialment de les 
professionals que treballen per acollir i donar suport emocional i eines a les dones maltractades 
i als seus fills. 
Es mostra contrària a la municipalització dels serveis, ja que opina que les administracions 
públiques han de treballar amb empreses externes especialitzades, sempre que es compleixin les 
condicions laborals, de transparència i d’avaluació dels resultats. També considera que es poden 
revisar totes les clàusules perquè les persones que tinguin contractes externs tinguin unes 
condicions laborals dignes. 
Dit això, pregunta per la situació laboral actual de les treballadores dels serveis 
remunicipalitzats del PIAD i del SARA, que es queixaven de les jornades laborals i que no es 
cobrien les baixes. 
Creu que quan es parla de remunicipalitzar cal tenir molt present el que es pot fer i el que no. 
Reconeix que és lícit que la Sra. Rovira plantegi la municipalització perquè hi creu, però 
reclama que el Govern municipal es posicioni i expliqui si realment vol remunicipalitzar, què 
faria i com ho faria. 
Per tot això, tenint present que no és favorable a la municipalització però sí que creu que cal 
millorar les condicions laborals de les treballadores i coordinar tots els serveis, expressa 
l’abstenció del seu grup. 
 
La Sra. BENEDÍ opina que hi ha serveis que es poden municipalitzar i d’altres que no i 
assenyala que, municipalitzant-ho tot, els serveis tanquen la porta a les entitats socials del tercer 
sector. En aquest sentit, aposta per ampliar i millorar el treball coordinat i en xarxa entre els 
serveis bàsics d’atenció social i les entitats del tercer sector. 
A més, considera que cal eliminar la falsa concepció que la contractació externa és 
privatització, perquè la provisió de serveis, la programació, el seguiment i l’avaluació són 
competència de l’Ajuntament. Considera, però, que cal modificar la norma del procediment de 
les licitacions i articular un sistema perquè en els concursos públics de serveis a les persones, a 
Ref:  CCP 8/17 Drets Socials, Cultura i Esports 38 
v.  20/ 9/ 2017     13: 46 
 
banda dels preus, es tinguin en compte criteris tècnics i/o socials, com l’experiència i la 
trajectòria dels aspirants, clàusules socials i elements que no deixin el concurs a la lliure 
competència, sense deixar de banda l’avaluació continuada. Creu que també cal tenir en compte 
l’opinió de les professionals que hi treballen, així com de les persones usuàries, i està en 
desacord amb les externalitzacions si només es tenen en compte els marges econòmics. 
D’altra banda, admet que potser cal revisar la qualitat del servei i la millora de les condicions 
laborals de les professionals del servei d’acolliment d’urgència per a dones que viuen situacions 
de violència masclista i els seus fills i filles.  
Finalment, tot que no està d’acord amb totes les municipalitzacions, es mostra d’acord amb 
aquesta i considera que és una bona manera de revertir les condicions precàries de les 
treballadores i equiparar-les amb les del PIAD i SARA. 
Per tot això, vota a favor de la proposició. 
 
La Sra. ESTELLER retreu al Grup Municipal de la CUP que presenti aquesta proposició per 
una qüestió ideològica, sense aportar cap avaluació del servei ni cap anàlisi rigorosa que la 
justifiqui. Per això, hi vota en contra. 
 
La Sra. ANDRÉS diu que s’està estudiant la internalització de tots els serveis relacionats amb la 
violència masclista contra les dones i l’atenció als seus fills i filles. Exposa que es tracta d’un 
servei multidisciplinari amb unes missions molt concretes, que segurament requereix 
col·laboracions externes i recursos i la internacionalització del qual pot ser complexa. Afegeix, 
però, que, com que s’ha introduït l’esmena que en els pròxims mesos es començarà a realitzar 
l’estudi i que en funció dels resultats es veurà la idoneïtat de continuar o no aquest procés, vota 
a favor de la proposició. 
 
La Sra. PÉREZ comença explicant que durant el curs 2016-2017 s’han internalitzat els serveis 
del PIAD i el SARA, un procés que no ha estat exempt de problemes i dificultats però que 
finalment ha estat satisfactori. Assenyala que s’ha arribat a un acord i opina que tant les 40 
treballadores com l’Àrea de Feminismes i LGTBI i l’Ajuntament han fet un aprenentatge i es 
troben en una bona situació perquè han millorat les condicions laborals de les treballadores, tant 
pel que fa al sou com als horaris i a les condicions de l’Ajuntament. 
Afegeix que aquest procés necessita temps i que per això han fet la proposta d’esmena. En 
aquest sentit, explica que el CMAU és un servei de 24 hores molt complex i que la seva gestió 
interna tindrà més dificultats i requerirà més temps per fer les anàlisis i els estudis de viabilitat 
previs. Agraeix que s’hagi acceptat l’esmena i es compromet a començar a treballar-hi a mitjà 
termini per estudiar-ne la viabilitat i les possibilitats. 
Pel que fa al posicionament del Govern respecte a les internalitzacions, opina que la 
internalització d’un servei determinat no és un atac al tercer sector, tal com han deixat clar 
diverses vegades. 
Dit això, comenta que s’ha fet un estudi dels serveis externalitzats que hi ha i dels que 
interessen, tot prioritzant aigua, energia, violències masclistes i serveis funeraris. A més, 
assenyala que en l’àmbit de violències masclistes s’havia començat un procés amb el PIAD i el 
SARA que entenia que les condicions laborals s’havien d’igualar en tot el circuit. I afegeix que 
en l’últim contracte del CMAU ja s’han millorat les condicions laborals i s’ha augmentat el 
nombre de treballadores.  
 
La Sra. ROVIRA aclareix que presenten la proposició precisament ara perquè aviat s’acabarà el 
contracte amb l’empresa. També afirma que és fruit de diverses reunions amb les treballadores 
del servei, que els havien traslladat que les seves condicions laborals no eren les que haurien de 
tenir persones que formen part d’un servei tan essencial. En aquest sentit, opina que en una 
Ref:  CCP 8/17 Drets Socials, Cultura i Esports 39 
v.  20/ 9/ 2017     13: 46 
 
ciutat que se centra en l’atenció a les dones, la cura de les dones i el treball per una ciutat 
feminista els diferents serveis que aborden la violència masclista haurien de comptar, com a 
mínim, amb unes treballadores amb unes condicions laborals dignes. 
Afegeix que també presenten la proposició perquè, en opinió seva, el control i l’evidència 
demostren que l’externalització constant ha provocat un descontrol per part de l’Administració 
dels recursos públics, de la qualitat dels serveis i de les condicions laborals de les treballadores 
d’aquests serveis. A parer seu, a l’Administració pública és molt més fàcil tenir una gestió 
directa, controlada i eficaç si està centralitzada i controlada directament per la mateixa 
Administració, amb els òrgans pertinents. En aquest sentit, denuncia que actualment no es fa el 
seguiment dels contractes ni se sap què passa amb els diners que es donen a les empreses. Com 
a exemple, es refereix al que ha passat amb el cas FASI i la Fundació Salut i Comunitat, que 
considera molt greu i hauria de tenir repercussions per als ajuntaments que tenen serveis 
gestionats per aquestes empreses. 
Per acabar, agraeix al Govern la predisposició a continuar treballant per la municipalització dels 
serveis en l’àrea de les violències masclistes i confia que es faci amb la màxima celeritat 
possible. 
 
La Sra. FANDOS reitera que el Grup Municipal de la CUP ha afirmat des de la mateixa 
campanya electoral la seva intenció de remunicipalitzar serveis, i pregunta al Govern si pensa 
funcionar d’aquesta manera i esperar que el Grup Municipal de la CUP presenti la problemàtica 
i les reivindicacions a la Comissió per posicionar-se. Admet que el Govern ha parlat dels 
serveis de l’aigua i de cementiris, però considera que no té els temes clars i que no s’ha 
pronunciat sobre la resta de serveis. Per això, torna a expressar l’abstenció del seu grup. 
 
La Sra. Pérez expressa el vot favorable de BC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del 
PSC, la Sra. Fandos expressa l’abstenció del Grup Municipal Demòcrata, la Sra. Barceló 
expressa l’abstenció de Cs, la Sra. Benedí expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Esteller 
expressa el vot contrari del PP i la Sra. Rovira expressa el vot favorable de la CUP. 
S’APROVA amb el redactat següent: 
 
La Comissió de Drets Social, Cultura i Esports acorda: - Que es plantegi a mig termini la 
municipalització del servei d’acolliment d’urgència per dones que viuen situacions de violència 
masclista i els seus fills i filles. - Que a través d’aquest procés s’equipari les condicions de les 
treballadores d’aquest servei a les treballadores de serveis socials, amb les categories 
adequades, millorant d’aquesta manera les seves condicions laborals i s’avanci per la presa de 
decisions conjuntament entre usuàries i treballadores; treballant colze a colze amb la regidoria 
de feminismes LGTBI. - Que es treballi per facilitar i garantir la coordinació entre els diferents 
serveis de prevenció i atenció a la violència masclista de la ciutat, tenint en compte el conjunt 
de recomanacions fetes a partir de l’avaluació que es va fer del circuit de violències masclistes. 
 
b)  Proposicions amb contingut de Declaració institucional 
c)  Precs 
 
Del Grup Municipal Demòcrata: 
 
10.- (M1519/6835) Que es mantingui la Biblioteca Artur Martorell, ubicada a l’edifici de 
l’Institut Municipal d’Educació (IMEB) a la plaça Espanya 5, com a mínim, fins la posada en 
marxa de la Biblioteca Central Urbana de Barcelona. 
 
La Sra. ROGNONI comença recordant que quan es va crear l’Institut Municipal d’Educació de 
Barcelona als anys cinquanta el primer director va ser Artur Martorell, un mestre que promovia 
Ref:  CCP 8/17 Drets Socials, Cultura i Esports 40 
v.  20/ 9/ 2017     13: 46 
 
un ensenyament actiu en què l’infant era el centre de tota l’acció educativa. Per això, creu que 
era un gran nom per a una biblioteca especialitzada en educació. A més, assenyala que la 
biblioteca ha passat moltes vicissituds i ha estat en diferents emplaçaments. 
Afegeix que l’objectiu original de la biblioteca i el centre documental per als docents era 
renovar i potenciar les biblioteques escolars com a pilars fonamentals del sistema educatiu i que 
es tracta d’un centre de referència gairebé a tot Catalunya en literatura infantil i juvenil, molt 
valorat pels educadors i els investigadors en matèria de ciències de l’educació, i també a les 
escoles bressol, amb el projecte «Apropem el món dels llibres a la petita infància». 
Un cop exposat això, formula el prec. 
 
La Sra. ORTIZ cedeix la paraula al Sr. Essomba. 
 
El Sr. ESSOMBA agraeix al Grup Municipal del PDeCAT-Unió-Demòcrates l’oportunitat de 
desmentir els rumors relatius al tancament de la Biblioteca Artur Martorell. En aquest sentit, 
afirma que mai no hi ha hagut la voluntat de tancar-la i que no hi ha cap document oficial que 
en parli ni cap estudi que prevegi aquesta possibilitat. 
A més, explica que aquest any hi ha un cicle de formació per a escoles bressol municipals, 
«Apropem el món dels llibres a la petita infància», que es fa des d’aquesta biblioteca. També 
comenta que s’està actualitzant el servei de biblioteca digital, s’està elaborant un cicle de 
xerrades sobre extremismes violents amb relació a l’atemptat del 17 d’agost, es vol fer una 
exposició sobre llibres del fons històric, s’està renovant el mobiliari per millorar l’accessibilitat 
dels serveis als infants i les famílies, i s’està elaborant un conveni amb la Diputació de 
Barcelona per optar als ajuts que facilitin que aquesta biblioteca disposi de més recursos. 
Per tot això, accepta el prec, tot i que reconeix que hi ha dificultats de personal, perquè en el 
mandat anterior hi havia onze persones treballant a la biblioteca i quan van arribar al Govern 
només en quedava una. 
 
La Sra. ROGNONI agraeix la informació sobre la continuïtat de la biblioteca. 
 
El prec s’accepta. 
 
Es dona per tractat. 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
11.- (M1519/6828) Instar al Govern municipal a recuperar i adoptar les accions legals 
necessàries respecte la finca ocupada irregularment del carrer d’en Robador núm. 43 del barri 
del Raval (Districte de Ciutat Vella), així com començar urgentment les obres de rehabilitació 
d’aquest edifici, una vegada complerts els tràmits administratius d’adjudicació de l’obra, per 
posar aquests pisos a disposició de lloguer social del barri. 
 
La Sra. ESTELLER formula el prec. 
Tot seguit, explica que l’Ajuntament va comprar l’edifici l’any 2014 i que ara es troba en un 
procés de licitació d’obres per a la seva remodelació. Assenyala que les obres havien 
d’adjudicar-se el mes de novembre i iniciar-se el desembre, però denuncia que el Grup 
Municipal de la CUP l’ha ocupat per entregar-lo a un grup feminista i instal·lar-hi un casal 
separatista. 
Per això, demana al Govern que recuperi aquest edifici, que en desallotgi la CUP i que segueixi 
amb les previsions de realitzar-hi habitatge de protecció oficial. 
 
Ref:  CCP 8/17 Drets Socials, Cultura i Esports 41 
v.  20/ 9/ 2017     13: 46 
 
 
El Sr. MONTANER confirma que l’Ajuntament va comprar aquest edifici en el mandat anterior 
i que en el mandat actual s’ha fet el projecte de rehabilitació i s’han licitat les obres, que han de 
començar el proper mes de novembre. 
Tot seguit, reconeix que l’immoble es va ocupar l’11 de setembre i assenyala que la Guàrdia 
Urbana, d’acord amb els veïns, va denunciar immediatament aquesta ocupació. Afegeix que 
l’Ajuntament està intentant negociar i mitjançar però que el 15 de setembre es va signar un 
expedient de denúncia per si les negociacions no tiren endavant. 
Dit això, retreu al Grup Municipal del PP que sempre que es parli d’ocupació vulguin penalitzar 
i estigmatitzar, sense tenir en compte les diversitats o les qüestions socials. I, atès que per al 
Govern l’habitatge té una funció social, no accepta el prec. 
 
La Sra. ESTELLER considera greu que l’Ajuntament no accepti el prec per desallotjar un 
edifici ocupat per un grup municipal. A parer seu, la CUP és un grup totalitari que ocupa pisos 
arbitràriament per dir a qui s’han de destinar i lamenta que l’Ajuntament cedeixi davant aquest 
xantatge. 
A més, retreu al Govern que estigui consolidant accions il·legals i negociï amb un grup que vol 
destinar edifici a l’ús que consideren oportú. Creu que l’Ajuntament ha d’actuar d’acord amb la 
justícia i desallotjar l’edifici, i considera que el fet que no accepti aquest prec demostra l’alçada 
del seu nivell democràtic. 
 
El Sr. MONTANER respon que volen viure en un món de diàleg, no de repressió, i insisteix 
que la premissa de l’Ajuntament és negociar i dialogar. Repeteix que la Guàrdia Urbana va 
posar la denúncia i que s’ha iniciat l’expedient per si la negociació no dona resultat.  
Per acabar, subratlla que s’exhauriran totes les possibilitats de diàleg i negociació abans de 
recórrer a una solució legal per la força, perquè és el que correspon a una administració que vol 
una societat justa, igualitària i pacífica. 
 
El prec no s’accepta. 
 
Es dona per tractat. 
 
12.- (M1519/6829) Que el Govern municipal informi del procés d’integració dels usuaris del 
PAMEM en el sistema de cobertura pública del Servei Català de Salut (CATSALUT), així com 
dels acords adoptats, incloent els relatius als nous serveis, a la situació econòmica i financera 
del PAMEM, així com del resultat definitiu de l’auditoria encarregada per l’Ajuntament. 
Demanem que es doni trasllat als grups municipals del resultat de l’auditoria. 
 
La Sra. ESTELLER formula el prec. 
 
La Sra. ORTIZ cedeix la paraula al Sr. Malmusi, director de Salut. 
 
El Sr. MALMUSI accepta el prec i, tot seguit, resumeix l’estat del procés. Explica que la 
integració està en plena fase d’execució. Comenta que el conveni que el Plenari de 
l’Ajuntament va aprovar el 30 de juny també el va aprovar el Govern de la Generalitat l’1 
d’agost i es va signar el dia 3 del mateix mes. Afegeix que el mateix dia es va informar els 
treballadors municipals per correu electrònic i que la setmana següent es van enviar cartes 
informatives a tots els afiliats del PAMEM, cartes de l’Ajuntament, del PAMEM i del CatSalut, 
així com una carta de la junta de personal explicant la seva participació en la comissió de 
seguiment i deixant els seus contactes per transmetre qualsevol incidència. 
Ref:  CCP 8/17 Drets Socials, Cultura i Esports 42 
v.  20/ 9/ 2017     13: 46 
 
A continuació, afirma que des del 7 d’agost, un cop fet el traspàs de cobertura, els exmutualistes 
es poden adreçar al seu nou CAP. Li consta que una àmplia proporció dels usuaris ja ho ha fet, 
amb algunes petites incidències que el personal de gerència i d’atenció a l’usuari del PAMEM 
ha pogut resoldre fent gestions amb el CAP corresponent o amb l’atenció al ciutadà del 
CatSalut. 
També explica que el dia anterior es va reunir la comissió de seguiment del traspàs amb 
representants de tots els sindicats, de la junta i del comitè, on es van detallar les petites 
incidències i es va insistir que se’n continuï informant ràpidament el PAMEM per poder-les 
resoldre. També anuncia que l’endemà es farà una darrera sessió informativa als pensionistes. 
Dit això, assenyala que es manté l’accés dels exmutualistes al servei de podologia i també al 
servei de psicologia fins que s’hagi pogut organitzar el traspàs a un servei específic de 
seguiment psicològic dels casos en actiu que l’Ajuntament encarregarà al Parc Salut Mar. 
Afegeix que s’està avançant en la planificació operativa dels nous serveis d’odontologia, 
podologia i revisions mèdiques esportives dirigits a persones amb dificultats econòmiques i 
anuncia que properament s’informarà del calendari d’obertura. A més, comenta que els acords 
econòmics són els que consten al conveni i que estan pendents de l’estimació final del dèficit 
del PAMEM al tancament de l’any. 
Pel que fa a l’auditoria de la Direcció de Control de Gestió de l’Ajuntament, explica que n’hi ha 
un resum al portal de la transparència i que s’ha encarregat a auditors externs una anàlisi més 
àmplia de les causes de generació del dèficit i es compromet a compartir l’informe quan estigui 
disponible, a finals d’any. 
 
La Sra. ESTELLER agraeix l’acceptació del prec. 
A continuació, pregunta com s’està portant a terme la integració amb els serveis que s’estan 
posant en funcionament i quina acceptació ha tingut el traspàs. També demana que se’ls 
traslladi l’auditoria quan la tinguin acabada i que se’ls complementi aquesta informació amb 
una resposta escrita. 
 
El prec s’accepta. 
 
Es dona per tractat. 
 
La Sra. Rovira abandona la sala i per tant els punts 18 i 21 de l’ordre del dia es retiren. 
 
d)  Preguntes 
 
Del Grup Municipal Demòcrata: 
 
13.-  (M1519/6836) Davant de presència de persones, majoritàriament dones en edat de 
jubilació, que venen de manera ambulant i no autoritzada efectes personals al voltant del mercat 
de Montserrat del Districte de Nou Barris, quines mesures s’estan duent a terme per atendre a 
aquestes persones, i quines accions té pensat l’Ajuntament realitzar des del Districte, en el marc 
del Pla de Barris o bé des d’altres projectes de l’àrea de Drets Socials per tal de donar resposta a 
la situació de vulnerabilitat que pateixen aquestes persones. 
 
La Sra. FANDOS formula la pregunta. 
 
La Sra. ORTIZ agraeix la pregunta. Tot seguit, explica que la Guàrdia Urbana ja els va avisar 
d’aquest fenomen, que s’ha produït sobretot durant els mesos d’estiu. També comenta que es 
tracta de persones majors de 50 anys del barri i que se n’han aplegat un màxim de 30. 
Ref:  CCP 8/17 Drets Socials, Cultura i Esports 43 
v.  20/ 9/ 2017     13: 46 
 
Pel que fa al Pla de Barris, destaca que la implicació de l’Àrea de Drets Socials al districte de 
Nou Barris és molt important. En aquest sentit, assenyala que s’han pres mesures d’atenció a la 
vulnerabilitat que van des de la part educativa fins a la intervenció social en espai públic, i 
afegeix que s’han reforçat els Serveis Socials a tota la zona i el treball amb les persones 
vulnerables. A més, comenta que s’ha avisat a aquestes persones que la venda ambulant a 
l’espai públic no està permesa. 
Dit això, exposa que amb el Districte s’ha acordat fer, amb el servei d’intervenció social en 
l’espai públic, una prospecció per definir el perfil d’aquestes persones i saber si els Serveis 
Socials en fan un seguiment. Expressa la voluntat que, a partir de la prospectiva d’aquests 
perfils, es valori si hi pot haver un pla concret, també amb la col·laboració de Barcelona Activa, 
per atendre les persones que segurament són aturades de llarga durada i fer-ne un seguiment. 
Per acabar, es compromet a transmetre el resultat d’aquesta prospectiva a tots els grups. 
 
La Sra. FANDOS es mostra preocupada per les persones que tenen necessitat i per això demana 
que se’ls faciliti la informació de les persones vulnerables quan sigui possible, així com el 
seguiment que se’n fa i la solució que s’hi dona, ja sigui des del Pla de Barris o des del pla 
aprovat al Districte. Considera que hi ha d’haver prou recursos trobar una solució per a les 
persones grans que ja no estan en edat de treballar.  
També demana que en la prospectiva s’inclogui si això passa a altres punts de la ciutat, i 
aclareix que, més que la venda ambulant, els preocupa la situació d’aquestes persones 
vulnerables que estan venent les seves coses per poder sobreviure. 
 
La Sra. ORTIZ afirma que és evident que la vulnerabilitat i la pobresa afecten tota la ciutat, tot i 
que es concentren especialment en alguns barris. Afegeix que moltes vegades la venda 
ambulant és fruit d’una situació de precarietat econòmica i que, per tant, cal abordar-la no 
només des dels Serveis Socials, sinó amb canvis de fons per combatre la pobresa i la 
desigualtat. 
 
Es dona per tractada. 
 
Del Grup Municipal Cs: 
 
14.- (M1519/6816) Quines campanyes s’han fet des del Consorci d’Educació per tal de 
promoure les escoles d’adults a la ciutat de Barcelona ? 
 
La Sra. BARCELÓ constata la importància de l’accés a l’educació en totes les etapes de la vida, 
en especial de les persones que no hi han tingut accés. Destaca que a Barcelona hi ha escoles 
d’adults que ofereixen diferents estudis i cursos i subratlla que, dels alumnes que hi van amb 
fracàs escolar, un 70% recondueix els seus estudis. Atès aquest èxit, es mostra sorpresa que al 
lloc web del Consorci d’Educació no hagi aparegut l’enllaç amb l’oferta educativa per a adults 
fins al dia 14 de setembre. 
Un cop exposat això, formula la pregunta. 
 
La Sra. ORTIZ cedeix la paraula al Sr. Essomba. 
 
El Sr. ESSOMBA respon que des del mes de juny s’han editat i distribuït els tríptics dels 25 
centres de formació de persones adultes de Barcelona. Afegeix que des del Pla Jove del 
Consorci d’Educació es fa difusió i es deriva l’alumnat que no supera l’ESO als instituts. En 
aquest sentit, comenta que hi ha 13 tècnics que des del servei d’orientació del Pla Jove han 
derivat aproximadament 280 alumnes. També assenyala que s’han fet seminaris formatius sobre 
Ref:  CCP 8/17 Drets Socials, Cultura i Esports 44 
v.  20/ 9/ 2017     13: 46 
 
orientació i prevenció dels abandonaments al personal i el professorat dels centres de formació 
de persones adultes. A més, explica que s’ha produït un procés de coordinació amb la Direcció 
d’Immigració i Acollida de l’Ajuntament, amb la participació en sessions públiques 
d’informació sobre l’oferta dels centres d’adults i les places disponibles. Així mateix, assenyala 
que s’ha celebrat una reunió amb la junta de directors de formació professional de Barcelona 
per difondre l’oferta dels ensenyaments transprofessionals que s’ofereixen al centre de formació 
d’adults, que s’han publicat diverses notícies de premsa sobre la creació dels nous centres de 
formació de persones adultes i que l’Ajuntament, conjuntament amb el Consorci d’Educació, ha 
fet un tríptic sobre la formació i l’oferta del curs 2017-2018, que també s’ha difós als centres i 
equipaments municipals. 
 
La Sra. BARCELÓ agraeix la informació. Tanmateix es mostra sorpresa perquè, malgrat les 
accions de l’Ajuntament, fins al mes de setembre hi havia més de 4.000 places lliures. Per això, 
suggereix que es faci un replantejament per saber si s’ha arribat a tothom o si es pot fer d’una 
altra manera. A més, pregunta al Sr. Essomba per què creu que hi ha aquesta falta d’ocupació 
de les places lliures. 
Al seu parer, és important fer-ne promoció, perquè moltes vegades a la gent que no ha tingut 
accés a l’educació li costa molt assentar-se’n. Per això, proposa que es faci una tasca de 
coordinació amb els Serveis Socials perquè les persones que no van acabar els estudis tinguin 
l’opció de continuar-los. A més, demana que no es tardi tant a fer-ne publicitat al lloc web del 
Consorci d’Educació.  
 
El Sr. Essomba comparteix la preocupació de la Sra. Barceló i, en aquest sentit, comenta que en 
una sessió del Consell de Direcció del Consorci d’Educació del segon trimestre del 2017 es va 
tractar el tema i es van comprometre a celebrar una sessió monogràfica el proper curs per parlar 
dels ensenyaments postobligatoris, la formació de persones adultes, la formació professional, 
etc. 
Dit això, assenyala que, d’acord amb les dades de què disposa, les places lliures als centres 
d’educació de persones adultes no tenen a veure amb la falta d’informació, sinó amb el tipus 
d’oferta o les necessitats de Barcelona i, per tant, afirma que la situació és molt més complexa i 
no es pot vincular amb una campanya informativa. Tot i així, es compromet a donar resposta a 
l’excés d’una determinada oferta quan realment hi ha molta altra demanda encoberta o no 
detectada a la ciutat. 
 
Es dona per tractada. 
 
15.- (M1519/6817) Quines accions s’han realitzat per part de la gerència i la regidoria 
d’Habitatge amb la finalitat de desallotjar aquests habitatges de propietat municipal? Quines 
mesures preventives impulsarà el Govern municipal per tal d’evitar que aquests casos tornin a 
produir-se? 
 
El Sr. BLANCO explica que la seva pregunta té relació amb l’onada d’ocupacions delictives 
que s’estan produint al Raval i, con concret, amb l’ocupació de dos habitatges de titularitat 
municipal. Afegeix que les persones que ocupen aquests habitatges es dediquen al tràfic de 
drogues i que també han ocupat el vestíbul, l’entrada de l’edifici i fins i tot l’entrada des del 
carrer. A més, recorda que els veïns estan atemorits i amenaçats i que ja van denunciar la 
situació el mes d’abril. 
Tenint en compte que Llei de l’habitatge estableix que destinar un habitatge a un ús indegut o 
no autoritzat és motiu de desallotjament administratiu i que se n’ha d’encarregar la Regidoria 
d’Urbanisme, pregunta per què encara no s’ha produït el desallotjament dels pisos. 
Ref:  CCP 8/17 Drets Socials, Cultura i Esports 45 
v.  20/ 9/ 2017     13: 46 
 
 
El Sr. MONTANER respon que el cas a què ha fet referència el Sr. Blanco el tenen controlat i 
es troba en procés judicial. 
Diu, però, que en els casos d’ocupacions recents, en aquest mandat s’ha establert un protocol en 
què intervé directament el Patronat amb el districte afectat, en comptes d’intervenir només la 
Guàrdia Urbana. En aquest sentit, explica que es comprova que l’habitatge sigui públic, es parla 
amb Serveis Socials per tenir un informe de vulnerabilitat de les famílies i s’inicia un procés de 
negociació. Si la negociació no funciona, el Districte emet un decret per instar a abandonar 
l’habitatge. 
Per acabar, afegeix que la prevenció s’ha extremat en el cas dels habitatges públics, s’ha 
incrementat el servei de vigilància i s’han col·locat portes de seguretat. 
 
El Sr. BLANCO agraeix la resposta, però considera que el que es fa no és suficient. Opina que 
l’Ajuntament no es pot limitar a posar una denúncia perquè hi ha veïns que fa cinc mesos que 
viuen una situació intolerable. 
Respecte al protocol, en llegeix un fragment: «Defensa de la propietat municipal. El Patronat 
sempre que coneix una ocupació irregular en 48 hores procedeix al desallotjament dels 
ocupants» i subratlla que no es parla de negociació. Amb relació al cas concret que s’ha 
comentat, denuncia que no s’ha complert el protocol. A més, al seu parer, no s’ha de negociar, 
perquè s’està fent un ús indegut de l’edifici que està afectant greument la qualitat de vida i la 
convivència dels veïns. 
Dit això, pregunta al Govern com pretén obligar els propietaris particulars a col·laborar per 
evitar que els ocupin els habitatges o que hi hagi habitatges buits quan l’Ajuntament mateix és 
incapaç de fer-ho quan se’n fa un ús anòmal i fins i tot manté habitatges buits susceptibles de 
ser ocupats. 
Per acabar, assegura que per cada ocupació il·legal hi ha un habitatge social menys i que hi ha 
moltes famílies al registre de sol·licitants que esperen un habitatge. Per això, reclama a 
l’Ajuntament que no es limiti a posar denúncies i que sigui molt més actiu per evitar aquesta 
situació. 
 
El Sr. MONTANER contesta que en aquest cas concret s’està actuant intensament: d’una 
banda, seguint un procés penal i, de l’altra, examinant el contracte existent per poder treure de 
l’habitatge les persones que l’han subrogat sense dret i hi estan cometent actes delictius. 
 
Es dona per tractada. 
 
Del Grup Municipal ERC: 
 
16.- (M1519/6809) Quines són les mesures de conservació i protecció que el Govern municipal 
ha demanat aplicar a la propietat del palau Castell de Pons per tal de preservar en òptimes 
condicions el conjunt pictòric neoclàssic, i quin seguiment fa l’Ajuntament de l’estat de 
conservació d’aquest valuós llegat artístic de la ciutat? 
 
El Sr. PUIGCORBÉ exposa que a la cruïlla del carrer dels Boters amb el carrer del Pi hi ha el 
Palau Castell de Pons, un edifici de principis del segle XIX que fins fa un parell d’anys acollia la 
xocolateria Fargas i la filatèlia Numismàtica Monge. 
Continua explicant que ara aquest immoble catalogat com a bé cultural d’interès local acull una 
botiga de roba low cost a les dues plantes inferiors recentment remodelades. Recorda que al pis 
principal del local comercial, que entre el 1953 i el 2012 havia estat el Cercle Artístic Sant Lluc, 
hi ha un conjunt pictòric d’estil neoclàssic amb representacions mitològiques de caràcter 
Ref:  CCP 8/17 Drets Socials, Cultura i Esports 46 
v.  20/ 9/ 2017     13: 46 
 
al·legòric atribuïdes al pintor i escenògraf barceloní Pau Rigalt i Fargas, realitzades a finals de 
la dècada de 1820. 
Tot seguit, reconeix que l’obertura de l’establiment de moda ha permès apropar les pintures a 
un públic divers, tot i que constata que pocs clients arriben a interessar-se per aquestes obres 
d’art, ja que amb prou feines se n’adonen o no disposen de cap informació explicativa sobre 
l’autoria, la cronologia, l’estil o la temàtica. Lamenta que, de fet, tampoc no hi ha cap indicació 
que es troben al Palau Castell de Pons. 
Malgrat tot, es mostra més preocupat perquè aquestes pintures estan sotmeses a unes condicions 
ambientals, lumíniques i de temperatura, humitat, etc., que no són les més idònies per a la seva 
conservació. Un cop exposat tot això, planteja la seva pregunta. 
 
El Sr. COLLBONI confirma que a la ciutat hi ha un procés de conservació del patrimoni artístic 
i d’edificis emblemàtics que canvien d’ús. Respecte al Palau Castell de Pons, explica que va ser 
inclòs com a bé cultural d’interès local en el Catàleg de patrimoni històric de l’Ajuntament, 
aprovat l’any 2000, en què s’estableix en l’àmbit general quines intervencions es poden fer si 
s’actua sobre l’edifici. Aclareix que la definició general s’ha d’acompanyar d’un històric artístic 
especialitzat que en detalli els elements, la situació i l’evolució.  
Amb relació al Palau Castell de Pons, explica que el Pla especial integral d’ordenació de 
volums en l’edifici, aprovat definitivament el 2014, recull tot l’historial artístic i les propostes 
d’actuació arquitectòniques i artístiques per a la intervenció, restauració i recuperació. 
A més, assenyala que els tècnics de l’Ajuntament, del Districte i del Departament de Patrimoni 
Històric i Artístic de l’Ajuntament han fet un seguiment d’aquestes actuacions. En aquest punt, 
un cop finalitzades les obres, recorda que la responsabilitat sobre el manteniment dels béns és 
de la propietat, en aquest cas un privat, tal com s’estableix en l’article 21 de la Llei 9/1999 del 
patrimoni cultural català. 
Per resumir, diu que la catalogació ofereix la protecció en el marc de la Llei de patrimoni 
cultural català, mentre que la conservació és obligació dels propietaris, i assegura que 
l’Ajuntament fa un seguiment de les mesures adoptades per la propietat. Tot i així, es 
compromet a adreçar-se a la propietat de manera informal per comentar-li el que el Sr. 
Puigcorbé ha esmentat en la seva intervenció. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ agraeix que es faci aquest seguiment i proposa que es col·loqui una placa a 
l’entrada de l’edifici i que dins la botiga també hi hagi uns plafons que expliquin les pintures 
del sostre. 
 
Es dona per tractada. 
 
17.- (M1519/6810) A quins compromisos i acords s’ha arribat amb les famílies i associacions 
vinculades a les Escoles Bressol Municipals, respecte a l’aplicació de la tarifació social 
d’aplicació a partir del present curs 2017-18? 
 
Pregunta tractada conjuntament amb la primera compareixença, presentada pel Grup Municipal 
de Cs. 
 
Es dona per tractada. 
 
Del Grup Municipal CUP: 
 
18.- (M1519/6805) Davant l’augment de la demanda a escoles públiques que iguala la de la 
concertada a primària i secundària a la Ciutat de Barcelona, què pensa fer l’Ajuntament de 
Ref:  CCP 8/17 Drets Socials, Cultura i Esports 47 
v.  20/ 9/ 2017     13: 46 
 
Barcelona per tal que l’oferta educativa inicial pel proper curs a l’escola concertada sigui la que 
realment s’ajusta als grups finalment oferts aquest curs i no com succeeix els darrers anys que 
una vegada més es torna a augmentar de sortida beneficiant únicament els sectors privats? 
 
Es retira. 
 
e)  Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup 
 
Del Grup Municipal Demòcrata: 
 
19.- (M1519/6837) Que el Govern municipal informi sobre l’estat d’execució de la proposició 
aprovada a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports de desembre de 2016, amb el 
contingut següent: (M1519/4687) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports insta el 
Govern municipal a elaborar un estudi que ajudi a impulsar un programa d’habitatge compartit 
per a les persones grans de la ciutat. 
 
La Sra. FANDOS recorda que el desembre de 2016, en aquesta mateixa Comissió, el seu grup 
va presentar una proposta en què instava el Govern a elaborar un estudi per impulsar un 
programa d’habitatge compartit per a persones grans a la ciutat. Demana en quin punt es troba 
aquest estudi. 
 
El Sr. MONTANER afirma que es va incloure aquest objectiu en el Pla pel dret a l’habitatge. A 
més, comenta que des de l’Àrea de Gent Gran de Drets Socials s’està estudiant com ampliar 
programes com els ja existents —«Compartim pis» a Poble-sec o «Viure i conviure»— i també 
s’estan treballant més estratègies en aquest sentit: ajuts econòmics, suport social o redirigir la 
rehabilitació als interiors. 
També assenyala que es continua la política municipal d’habitatges dotacionals per a gent gran. 
En aquest sentit, anuncia que estan a punt de lliurar-se 29 habitatges, n’hi ha 198 en construcció 
i 537 en projecte. Així doncs, assegura que en els propers anys es passarà de 1.200 a 
2.000 habitatges per a gent gran. 
Per acabar, comenta que s’està impulsant una línia de cohabitatge sènior que només té una 
dificultat: que les persones majors de 55 anys amb un pis en propietat l’han de cedir a la borsa 
d’habitatge i lloguer públic. Afegeix que hi ha un grup concret de persones grans, sobretot 
dones, que hi estan treballant i han acceptat aquesta cessió, i puntualitza que han d’estar a la 
llista VPO. També afirma que hi està treballant un equip d’arquitectes. 
 
La Sra. FANDOS mostra especial interès per aquesta darrera línia perquè és la que s’ajusta més 
a la proposta del Grup del PDeCAT-Unió-Demòcrates, tot i que valora positivament la resta. 
 
El Sr. MONTANER es compromet a mantenir-los-en informats. 
 
Es dona per tractada. 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
20.- (M1519/6830) Es requereix al Govern municipal que informi sobre les gestions realitzades 
i l’estat d’execució del prec següent (M1519/6054), acceptat en la sessió de 18 d’abril de 2017: 
Que l’Ajuntament de Barcelona prengui mesures urgents amb la Generalitat de Catalunya per 
prevenir i resoldre els problemes dels joves en situació de greu exclusió social, denominats “els 
nens de la cola”, en els barris de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera del districte de Ciutat 
Vella. 
Ref:  CCP 8/17 Drets Socials, Cultura i Esports 48 
v.  20/ 9/ 2017     13: 46 
 
 
 
La Sra. ESTELLER recorda el prec que va formular el mes d’abril i que va ser acceptat pel 
Govern. Reconeix que es tracta d’un tema molt complex que té a veure amb l’educació, l’àmbit 
social i la seguretat, ja que els nens s’han fet grans i alguns també generen problemes de 
convivència. Dit això, formula el seguiment del prec. 
 
La Sra. ORTIZ explica que el Govern municipal ja fa més d’un any i mig va començar a 
treballar en aquesta situació amb els menors no acompanyats. A més, assegura que es va alertar 
la DGAIA de la falta d’equipaments per a una bona acollida dels menors que han de ser tutelats 
a causa de la saturació a la ciutat. 
Destaca que també es van demanar actuacions urgents en el marc del Consorci de Serveis 
Socials. Afegeix que l’Ajuntament va ampliar l’equip que treballa al carrer amb els menors no 
acompanyats amb sis educadors i que es va aconseguir que el Consorci de Serveis Socials posés 
tres educadors per fer-ne el seguiment, perquè en molts casos es tracta de nois que s’escapen de 
centres i tenen dinàmiques de carrer. 
També assenyala que es va ampliar el conveni amb l’entitat Adsis, que treballa a escala 
comunitària amb aquests nois i a peu de carrer, i que s’ha ampliat la col·laboració amb Vall 
d’Hebron amb relació a les addiccions. A més, anuncia que a finals d’octubre s’obrirà un centre 
a l’Eixample per al tractament de les addiccions, a càrrec de Sant Pere Claver i Suara i amb un 
finançament del 20% per part de l’Ajuntament. 
Finalment, recorda que el 29 de juny ella mateixa va sol·licitar una reunió a la delegació del 
Govern per passar un informe de la situació i demanar la col·laboració i la mediació del 
consolat del Marroc, ja que no hi ha cap col·laboració en els casos de nois que volen tornar al 
seu país. 
 
La Sra. ESTELLER agraeix la resposta, però subratlla que alguns nens de la cola ja són grans i 
no depenen de la DGAIA. Assenyala que en ocasions generen problemes i demana que s’actuï 
amb determinació amb les administracions i que s’intenti resoldre la dependència. També 
considera que és necessària l’actuació de la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra per 
abordar els problemes de seguretat. 
Per acabar, demana que s’expliquin els efectes d’aquestes accions. 
 
Es dona per tractada. 
 
Del Grup Municipal CUP: 
 
21.- (M1519/6806) Que el Govern municipal informi sobre l’estat d’execució de la proposició 
aprovada a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports del passat mes de juny amb el 
contingut següent: La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda que l’Ajuntament de 
Barcelona elabori en el termini d’un mes un informe sobre la contractació de les educadores pel 
projecte concret del Pou de la Figuera on s’expliciti quins criteris s’han utilitzat i analitzar si 
s’ha produït algun tipus de discriminació. En cas afirmatiu es derivaran les sancions i altres 
conseqüències pertinents previstes segons la legislació vigent. 
 
Es retira. 
 
 
 
 
Ref:  CCP 8/17 Drets Socials, Cultura i Esports 49 
v.  20/ 9/ 2017     13: 46 
 
 
 
VI) Moció 
 
(20170420) Aprovar el Pla d’acció sobre Drogues de Barcelona 2017-2020. 
 
La Sra. BENEDÍ pregunta als grups si aprecien o no la urgència de la moció. S’apreciada la 
urgència per tots els grups a excepció de la regidora, Sra. Rovira, que no hi és a la sala i del 
regidor Sr. Ardanuy que ha excusat la seva absència. 
 
Tot seguit, planteja la moció i recorda que els grups només han d’expressar el posicionament. 
 
La Sra. HOMS fa reserva el vot. 
 
La Sra. BARCELÓ fa reserva el vot. 
 
La Sra. BENEDÍ fa reserva el vot. 
 
La Sra. ESTELLER fa reserva el vot. 
 
La Sra, ANDRÉS vota a favor. 
 
La Sra. ORTIZ  vota a favor. 
 
Es dictamina amb el vot favorable del Govern municipal, i la reserva de vot dels Grups 
municipals Demòcrata, Cs, ERC i PP.  
 
 
No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 13.52 h. 
 
 
Ref:  CCP 8/17 Drets Socials, Cultura i Esports 50 
v.  20/ 9/ 2017     13: 46