Gabinet Tècnic de Programació 1 Producte Interior Brut (PIB) de Barcelona. Base 2010. 2on trimestre 2017 Barcelona registra un increment del PIB real del 3,2% interanual en el segon trimestre de 2017 Més del 50% del creixement del VAB de Barcelona el generen les activitats professionals, del comerç, el transport i l’hostaleria. El PIB del municipi de Barcelona es va incrementar en el segon trimestre de 2017 en un 3,2% (en termes reals) respecte al mateix trimestre de l’any anterior, segons estimacions del Gabinet Tècnic de Programació (GTP) de l’Ajuntament de Barcelona, un creixement una mica superior al d’Espanya (3,1%) i al de Catalunya (3%). Des d’un punt de vista sectorial aquest creixement ha estat conseqüència de la dinàmica de les activitats professionals, del comerç, el transport i l’hoteleria, que sumen 1,8 punts percentuals dels 3,2 del conjunt del VAB. La branca de l’Administració Pública i els serveis públics i la de la Informació i les Comunicacions tenen una contribució similar, de 0,5 punts percentuals cadascuna. Per tant, aquestes quatre branques d’activitats quasi el 90% del creixement de Barcelona en el segon trimestre de 2017. Gràfic 1 Fonts: GTP Ajuntament de Barcelona, Idescat i INE Gabinet Tècnic de Programació 2 El sector serveis, que és clau en el conjunt de l’evolució econòmica de la ciutat, té un comportament estable, a l’entorn del 3,3% interanual al llarg de tot el primer semestre de 2017. Per sectors, la Taula adjunta mostra uns perfils divergents. Mentre que el sector de la construcció és més dinàmic, el sector industrial manté un perfil amb taxes taxes properes a zero. A: Avanç, 1E: Primera estimació Font: GTP Ajuntament de Barcelona Gràfic 2 Font: GTP Ajuntament de Barcelona Producte Interior Brut. Barcelona. Base 2010 Taxes interanuals en volum. Dades corregides d'efectes estacionals. 2015 2016 A 1E I II III IV I II PIB 3,1 3,4 3,7 3,6 3,3 3,0 3,1 3,2 Agricultura 11,7 3,1 3,2 3,4 3,4 2,8 2,1 1,4 Industria 0,7 0,0 -0,2 0,0 0,1 0,4 0,1 -0,1 Construcció -2,1 3,5 3,2 3,8 3,3 4,2 5,2 6,2 Serveis 3,2 3,6 3,8 3,8 3,5 3,2 3,3 3,3 Comerç, Hostaleria, Transport, Informació i Com. 5,0 4,4 5,0 4,4 4,2 4,0 3,9 3,8 Financeres, Immobiliàries, Professionals i Tècniques 2,0 3,5 3,5 4,1 3,6 2,9 2,9 2,9 AAPP, Educació, Sanitat, Serveis Socials i Personals 2,4 2,3 2,3 2,3 2,5 2,3 2,7 3,0 PIB Intertrimestral 0,9 0,7 1,0 0,8 0,6 0,5 1,1 0,9 20172016 Gabinet Tècnic de Programació 3 Les activitats de la construcció registren en els darrers mesos una dinàmica creixent que, des de taxes negatives fa un parell d’anys, arriba en aquest segon trimestre de 2017, a un màxim conjuntural (6,2%). També a Catalunya i a Espanya el sector presenta taxes elevades. En particular aquest és el cas de Catalunya (6,5%), on fins i tot el creixement té taxes més elevades que a Barcelona. L’evolució de la indústria, presenta en els darrers trimestres taxes properes al zero o, fins i tot, negatives. En el segon trimestre d’enguany registra una taxa del -0,1%. La desagregació de sector Serveis mostra (gràfic 3) que el subsector de les Activitats de Comerç, Hostaleria, Transport i Informació i Comunicacions és el més dinàmic en tot el període, registrant en el segon trimestre de 2017 una taxa interanual del 3,8%. En aquest sector creix més la branca d’Informació i Comunicacions (poc més del 6%) que no la del comerç i transport (a l’entorn del 3%). Gràfic 3 Font: GTP Ajuntament de Barcelona El subsector de les Activitats financeres, Inmmobiliàries i Professionals continua en en segon trimestre de 2017 amb taxes properes al 3%. Les diferents branques que composen el subsector tenen una dinàmica contrastada, des de taxes negatives les activitats financeres fins a taxes molt elevades, superior al 6%, a les activitats professionals. Gabinet Tècnic de Programació 4 El subsector de les Administracions Públiques, Educació, Sanitat, Serveis Socials i Personals ha anat augmentant el seu ritme de creixement al punt que en el segon trimestre de 2017 arriba a una taxa interanual del 3%, superant el subsector anteriorment esmentat, cosa que no es donava des de finals de l’any 2015. Aquest és el resultat de ser l´unic subsector amb una dinàmica ascendent en els darrers trimestres. En aquest subsector les dues branques que l’integren, l’administració pública i altres serveis de provisió mixta i, en segon lloc, els serveis personals, tenen una dinàmica relativament propera, encara que en el segon trimestre d’engunay creix mig punt més el sector de l’administració que el dels serveis personals. Gabinet Tècnic de Programació 5 NOTA METODOLÒGICA La Comptabilitat Trimestral és una estadística de síntesi, de caràcter conjuntural, que proporciona amb poc retard una descripció coherent de l’evolució del Producte Interior Brut (PIB) d’una economia, i de la seva desagregació sectorial. Tal com afirma el manual sobre Comptabilitat Trimestral d’Eurostat, a més de ser la millor aproximació al cicle econòmic, és també la base sobre la qual es poden tenir avenços de l’evolució estructural (anual) de l’economia. Metodològicament la Comptabilitat Trimestral és el resultat d’uns inputs i uns mètodes. Els inputs són els Comptes Anuals i un conjunt d’indicadors d’alta freqüència (trimestrals o mensuals) que fan possible la trimestralització de les sèries anuals. Pel que fa als mètodes, aquests són quatre: mètodes de desagregació temporal, models economètrics dinàmics, mètodes d’extracció de senyals i, finalment, procediments de conciliació comptable. El desenvolupament d’una Comptabilitat Trimestral de Barcelona té un conjunt de limitacions però també d’avantatges que cal considerar. Pel que fa a les limitacions bàsicament hi ha el problema de la limitada informació econòmica conjuntural. En canvi és un avantatge la disponibilitat de la Comptabilitat Trimestral de Catalunya, tant perquè és una informació significativa sobre el cicle que afecta l’economia de Barcelona, com perquè permet fer simulacions de diferents opcions metodològiques que poden ser emprades en el desenvolupament de la trimestral municipal. El Gabinet Tècnic de Programació (GTP) ha fonamentat la Comptabilitat Trimestral de l’economia de Barcelona en les sèries anuals que han estat desenvolupades pel mateix GTP (base comptable 2010). Aquesta informació anual ha estat trimestralitzada amb el sistema de desagregació temporal recomanat per Eurostat: el mètode Chow-Lin. En concret s’ha aplicat el mètode Chow-Lin en dues versions: sense indicador (fent servir la tendència quadràtica del temps, sistema equivalent al mètode Boot-Feibes-Lisman) o amb un indicador derivat de l’expansió de les dades anuals a partir de mitjanes mòbils centrades d’ordre 2. Per a cada sector i pel conjunt del PIB s’ha fet servir la trimestralització que, a partir de les dades anuals del mateix Idescat, millor ajusta les sèries trimestrals de Catalunya publicades per l’Idescat. Es treballa amb les series de taxes de variació en volum, desestacionalitzades i corregides de calendari. Una vegada generades les sèries trimestrals de Barcelona sobre la base de les dades anuals, s’ha procedit a generar les estimacions pels trimestres que corresponen a les primeres estimacions (1E). Aquestes estimacions es refereixen al darrer any i a l’any en curs. En aquesta fase s’apliquen models autoregressius que fan servir les dades d’afiliació a la Seguretat Social i les dades homòlogues del VAB de cada sector i del PIB de l’estadística trimestral catalana. Gabinet Tècnic de Programació 6 Aquests models han estat validats a partir d’una simulació aplicant el mateix sistema per fer l’estimació de les sèries catalanes. Totes les variables que intervenen en els models són taxes interanuals. Les variables dels models que provenen dels Comptes Trimestrals de Catalunya són taxes interanuals en volum de les sèries desestacionalitzades i corregides de calendari. En relació a l’extracció de senyals cal dir que una vegada s’obtenen els resultats dels models es fa una anàlisi d’estacionalitat i, en cas de detectar aquesta component en les sèries generades, s’obté el senyal desestacionalitzat. Aquest procés es porta a terme amb el programa TRAMO, que és el recomanat per Eurostat i que fan servir tant INE com Idescat. Finalment, ha estat necessari establir un protocol de conciliació de les estimacions globals i sectorials que s’han obtingut. Aquest protocol consisteix en fixar el resultat del PIB general a partir de l’agregació dels resultats a grans sectors. Les estimacions de les branques dels serveis s’han fet desagregades a set subsectors (desagregació equivalent a la publicada per l’INE a la seva Comptabilitat Trimestral) i posteriorment els resultats han estat agregats als tres sectors presentat a l’informe. Aquest procediment permet enriquir l’anàlisi més desagregada de l’evolució de cada un dels tres subsectors considerats.