Ref: CCP 9/17 Drets Socials, Cultura i Esports 
v. 23/ 10/ 2017 16: 47 
1 
 
 
 
ACTA DE LA COMISSIÓ DE DRETS SOCIALS, CULTURA I ESPORTS 
 
Sessió de 23 d’octubre de 2017 
 
 
A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 23 d’octubre de 2017, s’hi reuneix 
la COMISSIÓ DE DRETS SOCIALS, CULTURA I ESPORTS, sota la presidència de la 
Ima.Sra. Montserrat Benedí i Altés. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Laia Ortiz 
Castellví, Laura Pérez Castaño, Josep Maria Montaner Martorell, Maite Fandos i Payà, Irma 
Rognoni i Viader, Mercè Homs i Molist, Marilén Barceló Verea, Koldo Blanco Uzquiano, 
Juanjo Puigcorbé i Benaiges, Carmen Andrés Añón, Àngeles Esteller Ruedas, assistits per 
l’assessora jurídica, Sra. Teresa Ordóñez Rivero, que actua per delegació del secretari general i 
que certifica. 
 
També hi són presents: la Ima. Sra. Trini Capdevila i Burniol i els Srs. Ricard Vinyes Ribas, 
comissionat de Programes de Memòria, i David Escudé Rodríguez, comissionat d’Esports. 
 
Excusen la seva absència la Ima. Sra. Mercedes Vidal Lago i l’Im. Sr. Gerard Ardanuy i Mata. 
 
No hi és present la Ima. Sra. Maria Rovira Torrens. 
 
S’obre la sessió a les 9.33 h. 
 
La Sra. BENEDÍ saluda tothom i excusa el Sr. Gerard Ardanuy, regidor no adscrit, que no pot 
ser present a la sessió perquè ha estat convocat a una reunió urgent per part del seu partit. 
 
I)  Aprovació de l’acta de la sessió anterior 
 
 S’aprova. 
 
II)  Part Informativa 
 
a)  Despatx d’ofici 
 
En compliment del Decret d’Alcaldia, de 13 de juny de 2015, ES COMUNIQUEN les 
resolucions següents: 
 
1.-  (20172195) Districte de Gràcia 
Del gerent municipal, de 18 de setembre de 2017, que aprova els Plecs de clàusules, autoritza 
despesa i inicia l’expedient de contractació del servei per a la dinamització del Centre Cívic La 
Sedeta, per als exercicis 2017-2018, i per un import de 41.851,66 euros. 
 
2.-  (1300/2017) Districte de Sant Andreu 
Del gerent municipal, de 18 de setembre de 2017, que aprova els Plecs de clàusules, autoritza 
despesa i inicia l’expedient de contractació de la gestió i explotació de la pista poliesportiva 
municipal La Sagrera, per als exercicis 2017-2019, i per un import de 24.736,62 euros. 
 Ref: CCP 9/17 Drets Socials, Cultura i Esports 
v. 23/ 10/ 2017 16: 47 
2 
 
3.-  (20179204) Districte de Sants-Montjuïc 
Del gerent municipal, de 22 de setembre de 2017, que adjudica a Reflexes, SCCL el contracte 
del servei de reforç educatiu primària i cicles, per als exercicis 2017-2018, i per un import de 
90.338,30 euros. 
 
4.-  (2001/2017) Districte de Sant Andreu 
Del gerent municipal, de 18 de setembre de 2017, que adjudica a Iniciatives i Programes, SL el 
contracte del servei de gestió del recinte Fabra i Coats, per als exercicis 2017-2019, i per un 
import de 414.447.95 euros. 
 
5.-  (2054/2017) Districte de Sant Andreu 
Del gerent municipal, de 6 d’octubre de 2017, que adjudica a Calaix de Cultura, SL el contracte 
del servei de lleure infantil barris franja Besòs, per als exercicis 2017-2019, i per un import de 
383.857,57 euros. 
 
6.-  (20171056) Districte de Sant Martí 
Del gerent municipal, de 28 de setembre de 2017, que adjudica a Club Esportiu Vila Olímpica 
la gestió i explotació del Poliesportiu Municipal La Nau del Clot, per una durada de 4 anys, i un 
preu de cànon anual de 4.000,00 euros. 
 
Acord de la Comissió de Govern de 5 d’octubre de 2017: 
 
7.-  (20182001) INICIAR l’expedient per a la contractació de la Gestió i explotació del Centre 
Cívic El Coll, amb núm. contracte 17004614, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització 
del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació de 689.700,00 euros, IVA inclòs; 
APROVAR les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives 
particulars, el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte i els seus annexos. 
AUTORITZAR l’esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que 
s’indiquen en aquest mateix document amb el següent desglossament: pressupost net 
570.000,00 euros; tipus impositiu del 21% d’IVA, i import de l’IVA de 119.700,00 euros; 
condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os corresponent/s 
atès que l’execució d’aquest contracte s’iniciarà l’exercici següent a la seva autorització, i 
DONAR-NE compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
 
b)  Mesures de govern 
 
A la Comissió: 
 
1.-  Promoció de les persones grans a la ciutat de Barcelona 2017-2021. 
 
 La Sra. ANDRÉS saluda tothom i subratlla que aquesta mesura de govern, en primer lloc, és un 
reconeixement a tota la feina feta pels diferents governs de l’Ajuntament i per totes les persones 
grans de la ciutat que han col·laborat en la promoció d’aquest col·lectiu. Tot seguit, n’esmenta 
els dos objectius principals: reconèixer aquesta tasca —la mesura vol ser un recull de totes les 
mesures que s’han endegat al llarg del temps en matèria de promoció de la gent gran a la ciutat 
tant per part de la regidoria com per part dels districtes— i ser un guió per avançar en aquestes 
mesures mitjançant tres línies estratègiques: el dret a l’envelliment, la ciutadania activa i la 
ciutat amigable. 
 Ref: CCP 9/17 Drets Socials, Cultura i Esports 
v. 23/ 10/ 2017 16: 47 
3 
A continuació, observa que l’envelliment és un fenomen que canvia amb el temps (en varien les 
necessitats, les sensibilitats i els interessos), per la qual cosa les mesures han de ser revisables i 
actualitzables, i resumeix el contingut de cadascuna de les tres línies estratègiques: 
 
1. Dret a l’envelliment. El recull d’aquestes mesures no és exhaustiu perquè s’entén que les 
mesures són obertes i els programes es van generant des dels districtes en funció de les 
necessitats de cada territori i de les demandes de la gent gran. En destaquen les que van 
adreçades a l’apoderament de les persones grans i el reconeixement i la defensa dels seus drets, 
com ara les qüestions relacionades amb els maltractaments. El projecte «Soc gran, i què?», un 
projecte nou, vol ajudar a trencar estereotips relacionats amb les persones grans, i programes 
existents i alguns de nous, com ara «Sóc blogger», reforcen el dret al coneixement. 
 
2. Ciutadania activa. S’han dut a terme nombroses accions sobretot en l’àmbit de la 
participació, a través de les veus de les persones grans i el Consell Assessor de la Gent Gran —
ha fet passes importants, com ara declaracions relatives a les pensions o a les residències—, i es 
vol donar caràcter més executiu a tot allò que generen aquests espais de participació. Amb 
l’objectiu de combatre la solitud mitjançant la ciutadania activa, s’està ressituant el projecte 
«Vincles» perquè arribi a molta més gent —actualment, 600 famílies tenen l’aplicació del 
projecte al mòbil— i s’està reforçant la xarxa de casals de gent gran, per la qual cosa se n’està 
revisant el model: el segon semestre del 2019 es preveu intervenir per millorar la xarxa i fer-la 
créixer, i s’establiran projectes i protocols de col·laboració amb la Generalitat de Catalunya en 
aquest àmbit. 
 
3. Ciutat amigable. Per aconseguir aquesta ciutat amigable, es vol implicar totes les àrees de 
l’Ajuntament de Barcelona, i també tots els agents que intervenen en la construcció de la ciutat i 
els que es dediquen a l’atenció i la cura de les persones. 
 
La Sra. ROGNONI agraeix que el Govern finalment presenti una mesura adreçada 
específicament a persones grans, celebra que s’aprofundeixi en el col·lectiu LGTBI i en el 
concepte de cohabitatge, i assenyala que el govern de l’alcalde Xavier Trias ja va elaborar el Pla 
de persones grans 2013-2016. 
A continuació, pregunta si el projecte «Vincles» és el mateix que el mandat anterior va ser 
premiat amb 5 milions d’euros en el marc del projecte Bloomberg o bé s’hi han introduït canvis, 
i si es continua fomentant el projecte «Radars», que no consta a la mesura però és molt 
important per a la ciutat i per combatre la solitud. 
Manifesta l’acord del seu grup que cal combatre la bretxa digital, i subratlla que, amb aquest 
objectiu, convindria avançar a aquest any l’accés al wifi als casals de gent gran, previst per al 
2018. 
D’altra banda, pregunta per l’aprofundiment en l’accessibilitat de les persones grans en el marc 
de l’accessibilitat universal, juntament amb l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat 
(IMD). Comenta que l’ampliació de l’ús dels casals de gent gran a persones que pateixen una 
discapacitat pot fer variar la visió dels casals en funció de si hi poden anar persones a les quals 
potser convindria més un recurs de centre de dia. Demana que s’aclareixi aquest punt, així com 
que s’expliqui en què consisteix el projecte «Bicicleta sense edat». 
En darrer lloc, observa que la mesura no explicita indicadors per avaluar les actuacions i fer-ne 
seguiment. 
 
 
 
 Ref: CCP 9/17 Drets Socials, Cultura i Esports 
v. 23/ 10/ 2017 16: 47 
4 
La Sra. BARCELÓ saluda tothom i agraeix la presentació de la mesura, així com les 
aportacions del Consell Assessor de la Gent Gran i de les entitats que treballen per les persones 
grans de la ciutat. 
Posa de manifest que una de cada cinc persones té més de 65 anys i una de cada quatre viu sola 
—la majoria són dones—, i esmenta tres línies de treball prioritàries per al seu grup: foment de 
l’autonomia, lluita contra la soledat no desitjada i prevenció del maltractament. 
A continuació, indica que, si bé els objectius de la mesura són positius per a la gent gran, les 
fitxes no inclouen ni calendari ni indicadors d’avaluació, que caldria explicitar. D’altra banda, 
observa que potser en lloc de parlar de «dret a l’envelliment» caldria parlar de «dret a 
l’envelliment digne». 
Demana el compromís del Govern per garantir igualtat d’oportunitats a tots els districtes, i 
recorda que en la mesura que es va presentar al Plenari es parlava d’implementar el projecte 
«Radars» a 53 dels 73 barris. Subratlla que totes les persones grans han de tenir els mateixos 
recursos independentment del barri on visquin. 
Assenyala que a Barcelona hi ha gairebé 16.000 persones pendents de rebre el Programa 
individual d’atenció (PIA), algunes de les quals són persones grans, i que 8.000 persones 
esperen una plaça en una residència per a persones grans. Per això, demana a l’Ajuntament que, 
encara que les places de residències per a persones grans no siguin competència seva, es 
coordini amb la Generalitat. 
Per acabar, recorda que el seu grup va preguntar al maig pels horaris dels casals d’estiu per a la 
gent gran —35 de 53 romanen tancats a l’agost, i dels 18 que romanen oberts, només 6 obren 
tot el dia— i demana si s’ha fet algun projecte referent als horaris tant del proper estiu com del 
Nadal. 
 
La Sra. CAPDEVILA agraeix la presentació de la mesura i la tasca de totes les persones que 
treballen de manera voluntària per millorar la qualitat de vida de les persones grans de la ciutat. 
Observa que l’augment de la longevitat és un avenç social important i alhora un repte per crear 
les condicions socials, econòmiques i personals que permetin a les persones arribar a edats 
avançades en bones condicions de salut i de qualitat de vida: la realitat demogràfica ofereix 
l’oportunitat d’incorporar a les polítiques adreçades a les persones grans el concepte 
d’envelliment actiu, que entén l’envelliment com un procés individual que s’estén al llarg de la 
vida i fa que la ciutadania arribi a la vellesa en bones condicions de salut, gràcies a la promoció 
de la seva participació en la societat, l’afavoriment de la formació al llarg de la vida i la garantia 
del dret a viure una vida activa i amb qualitat. 
Valora positivament els tres eixos plantejats per la mesura, però observa que la majoria de 
programes estan pensats per a persones d’un nivell econòmic determinat, quan la realitat és que 
moltes persones grans, sobretot dones, viuen soles i cobren una pensió inferior als 4.800 euros 
anuals. 
Pregunta si la subvenció per a 2.000 places del programa «Viatjar per créixer» és per al cost 
total del viatge, i demana que es concretin les noves oportunitats per a noves formes d’envellir, 
que a la mesura s’esmenten però no s’especifiquen. D’altra banda, posa en valor el projecte 
«Radars», i subratlla que encara hi ha 20 barris on no s’ha implementat. 
En darrer lloc, assenyala que hi ha un greu problema de manca de places als casals de gent gran, 
i comenta que quan s’inauguri el nou casal de l’Eixample, s’omplirà amb la llista d’espera que 
té el casal d’avis del carrer Rosselló. 
 
La Sra. ESTELLER agraeix la mesura en nom del seu grup, que entén que l’allargament de la 
vida és un gran èxit de la nostra societat i que el que cal és aconseguir que les persones visquin 
molts més anys i molt millor, amb més dignitat, capacitat i autonomia. 
 Ref: CCP 9/17 Drets Socials, Cultura i Esports 
v. 23/ 10/ 2017 16: 47 
5 
Celebra les accions incloses en la mesura, però lamenta algunes manques de concreció 
importants. Assenyala que el dret a l’envelliment és obvi, però cal especificar en quines 
condicions s’envelleix i què es necessita perquè les persones puguin envellir amb dignitat, 
acompanyades i amb l’autonomia necessària quan hi ha salut. 
A continuació, fa tres observacions respecte a la mesura. 
En primer lloc, indica que, atès que una de cada quatre persones viuen soles i que moltes 
d’aquestes tenen més de 85 anys, caldria ampliar els programes «Àpats en companyia» i 
«Radars», així com reforçar les mesures per accedir a casals i incrementar les places 
d’equipaments per a la gent gran —hi ha més de 7.000 persones en llista d’espera per accedir a 
una residència—, ja que moltes d’aquestes accions són necessàries perquè les persones grans 
visquin amb dignitat. 
En segon lloc, coincideix que l’activitat al llarg de la vida és fonamental i que la via d’internet i 
les aules informàtiques són fonamentals, però considera que les tres noves aules són 
insuficients. 
En tercer lloc, subratlla que cal ampliar totes les accions adreçades a donar resposta a la 
dependència —la llista d’espera per als PIA és considerable— i promoure l’autonomia de les 
persones: la manca d’ascensors en edificis, per exemple, fa que molta gent que podria accedir a 
activitats no pugui fer-ho perquè no pot sortir de casa, i també hi ha mancances pel que fa a la 
targeta rosa. 
 
La Sra. ANDRÉS puntualitza que la mesura té a veure amb la promoció de la gent gran 
(s’acompanya les persones grans per evitar la solitud i es promou que estiguin actives), no amb 
l’àmbit de drets socials (residències, atenció, etc.), que forma part d’un altre projecte, si bé tot 
està connectat. 
Explica que «Radars» vol recuperar les persones que ja estan soles i també evitar aquesta 
soledat, i en l’àmbit de la promoció el que es fa és intentar inserir les persones ateses per 
«Radars» a les xarxes socials i comunitàries: que accedeixin a l’oferta dels casals de 
l’Ajuntament, a activitats que es fan al barri, etc. 
Per acabar, s’ofereix per fer una reunió per aprofundir-hi. 
 
La Sra. ROGNONI coincideix que convindria fer aquesta reunió per resoldre els dubtes que no 
hi ha hagut temps de resoldre i que són importants. 
 
La Sra. BARCELÓ espera que en la reunió que se celebri s’informi sobre els horaris dels casals 
de gent gran o bé que s’enviï la resposta per escrit. 
 
Es dona per tractada. 
 
c)  Informes 
 
A la Comissió:  
 
2.-  Informe ABITS 2016. Informe anual sobre els diferents serveis i programes que conformen 
l’Agència per a l’Abordatge Integral del Treball Sexual (ABITS). 
 
 La Sra. BENEDÍ dona la paraula a la Sra. Pérez perquè presenti l’informe. 
 
La Sra. PÉREZ saluda tothom i indica que, després de molts anys d’existència de l’informe 
ABITS, enguany s’hi han introduït alguns canvis que milloren la recollida i la presentació de les 
dades, així com l’accés a aquestes. 
 Ref: CCP 9/17 Drets Socials, Cultura i Esports 
v. 23/ 10/ 2017 16: 47 
6 
Concreta que el concepte de drets s’amplia respecte a informes anteriors: ara inclou el dret 
econòmic i laboral, el dret a la salut, a la integritat psíquica i a la justícia, entre molts d’altres. 
Posa de manifest que el perfil de les dones que exerceixen la prostitució al carrer és molt 
diferent del de les que ho fan en un espai tancat. Al llarg de l’any i a través de diferents serveis 
de l’Ajuntament, es recullen les necessitats de cada col·lectiu pel que fa a salut, drets econòmics 
i laborals, i accés a la justícia, i aquestes dades es connecten amb el programa Carolines, que 
ofereix un servei d’acompanyament jurídic a treballadores sexuals trans. Tanmateix, s’ha vist 
que moltes de les accions són adequades també per a dones cis que exerceixen la prostitució, si 
bé les dones trans tenen unes especificitats. 
Assenyala que es vol enfortir les competències transversals necessàries en el marc del treball 
sexual; millorar, com ja s’està fent, en matèria d’ocupació; crear grups de treball de suport mutu 
per apoderar les dones; millorar la formació de treballadors i treballadores de l’Administració, 
Serveis Socials, Administració de Justícia, sobretot treballant l’estigma puta, un dels que més 
afecta la vida quotidiana d’aquestes dones, i intentar, en el marc del programa Carolines, 
enfortir i millorar la seva autopercepció. 
En darrer lloc, indica que l’informe inclou les dades sobre immigració, i que s’han facilitat les 
dades sobre dones acompanyades en canvis d’ocupació. 
 
La Sra. FANDOS agraeix la presentació de l’informe, i recorda que ABITS —que es va 
plantejar com a oficina però arran de converses amb el seu grup se’n va dir «agència», un 
concepte més integral— es va posar en marxa arran d’una proposició del seu grup, que va 
condicionar el seu suport a l’Ordenança de civisme a la posada en marxa d’aquesta agència, que 
ja havia demanat en nombroses ocasions. 
Explicita que el seu grup hi ha estat absolutament implicat des del primer moment, de manera 
que celebra que el projecte continuï, i subratlla que el 2012, en arribar al govern, va doblar el 
pressupost del 2011 pel que fa a polítiques laborals i d’inserció —és especialment important 
que l’Agència ajudi les dones ateses a trobar un altre itinerari de vida, fora de l’esclavitud del 
segle XXI, que cal erradicar—, i pel que fa a la resta d’àmbits, va augmentar el 78%. Afegeix 
que el pressupost va continuar augmentant progressivament, i manifesta preocupació per la 
intensa reducció en el pressupost d’enguany, ja que els canvis es demostren amb pressupostos i 
les accions requereixen pressupostos. 
 
La Sra. BARCELÓ agraeix la presentació de l’informe, que exposa les dades d’una manera 
adequada, a diferència d’altres mesures i informes presentats pel Govern municipal 
habitualment. Agraeix també la tasca de les entitats que treballen aquests temes, i menciona la 
importància del treball en xarxa. 
Celebra la creació del programa Carolines, però lamenta que els grups municipals se 
n’assabentessin mitjançant una roda de premsa. 
Posa de manifest el compromís del seu grup amb la garantia dels drets de les dones que 
exerceixen el treball sexual voluntari, així com amb la lluita contra les xarxes criminals 
d’explotació sexual i en defensa de les víctimes de les xarxes de proxenetisme, mafioses i de 
tràfic de persones, que vulneren els drets humans, i valora la creació d’aquesta unitat per part 
del Servei d’Atenció Socioeducativa (SAS) el setembre del 2016. 
A continuació, pregunta quantes persones treballen al SAS, per quin motiu ha canviat l’horari 
d’atenció directa d’aquest servei i què ha provocat la disminució de l’atenció a les oficines 
(˗14%), les intervencions educatives als carrers (˗20%) i els contactes (˗12%). D’altra banda, 
voldria saber quantes intervencions es fan en cada cas, des que la persona rep la primera atenció 
fins al final. 
 
 Ref: CCP 9/17 Drets Socials, Cultura i Esports 
v. 23/ 10/ 2017 16: 47 
7 
Assenyala que hi ha diferències entre les demandes de les dones que s’atenen al carrer, 
preocupades sobretot per la targeta sanitària, i les que acudeixen a l’oficina, de manera que 
caldria dissenyar protocols específics per augmentar el vincle i oferir els màxims recursos des 
de l’atenció al carrer. D’altra banda, observa que la mesura també hauria de tenir en compte els 
veïns i mantenir-los informats d’una situació que els afecta. 
Per acabar, coincideix que caldria explicar per què s’ha abaixat el pressupost. 
 
La Sra. BENEDÍ agraeix la presentació de l’informe, però coincideix que el Govern podria 
haver compartit prèviament amb els grups la informació facilitada en roda de premsa. 
Posa en relleu la tasca duta a terme des del 2006 per l’Agència ABITS d’anàlisi, diagnòstic, 
intervenció directa i coordinació en l’abordatge del treball sexual a la ciutat de Barcelona. Pel 
que fa als avenços assolits des del 2015, se centra en les accions dirigides al col·lectiu de dones 
transsexuals. Celebra que aquestes dones puguin assessorar-se en matèria de salut o buscar 
feina a través de Barcelona Activa, i observa que fins aquest moment les iniciatives de 
l’Agència no havien donat el resultat que esperava el seu grup, que entén que cal acompanyar 
les treballadores del sexe transsexuals —cadascuna amb una història al darrere— que busquen 
assessorament o volen inserir-se en el món laboral. Considera que a Barcelona hi ha hagut 
canvis interessants en aquest sentit, especialment dins l’àmbit social. Comenta que actualment 
són més visibles les agressions i els discursos en contra de les llibertats, i esmenta el cas de 
l’autobús d’Hazte Oir. 
Subratlla que cal treballar per aconseguir que la societat sigui realment inclusiva i no discrimini 
les persones transsexuals en cap situació, com ara en l’accés a un habitatge o a una, i manifesta 
preocupació per la invisibilitat d’algunes treballadores del sexe transsexuals, especialment 
vulnerables o en situació de desigualtat social per no tenir papers, estar a la presó, no tenir 
família ni ningú altre que les ajudi o tenir problemes de salut mental, elements que fan la 
prostituta transsexual molt més vulnerable. Remarca que aquestes persones són invisibles i no 
tenen veu. 
Manifesta preocupació per les persones transsexuals immigrades agredides, víctimes de 
temptatives d’assassinat amb una duríssima història de persecució i objecte de molts prejudicis. 
Qualifica d’esfereïdores les històries de les dones que expliquen com les crucifiquen (són bones 
per al sexe però no per anar a treballar a cap altre lloc), així com les amenaces i les pallisses que 
reben per part d’altres prostitutes si no paguen una comissió per exercir en un punt del carrer 
que controlen les agressores. 
En darrer lloc, subratlla que per conèixer la complexa realitat de la prostitució, cal observar-la 
des de diferents perspectives. En aquest sentit, considera que el treball social és essencial per 
promoure el canvi social i la resolució d’alguns problemes en les relacions de les persones, i 
que cal fomentar l’apoderament d’aquestes dones perquè aconsegueixin el seu benestar i lluitar 
contra les barreres, les desigualtats i les injustícies existents. 
 
La Sra. ESTELLER agraeix la presentació de l’informe i posa en relleu la feina que duen a 
terme tant l’Agència ABITS com les entitats que hi donen suport i hi treballen conjuntament, 
que fan possible el naixement dels programes desenvolupats. 
Tot seguit, comenta que el fet de dedicar més temps a cada persona atesa no pot fer que les 
accions disminueixin. En aquest sentit, exposa que els contactes totals s’han reduït un 12% des 
del 2015, i que les 104 persones que han pogut deixar la prostitució i integrar-se en el món 
laboral són insuficients, de manera que caldria millorar l’assessorament i la intermediació que 
es fan. 
 
 
 Ref: CCP 9/17 Drets Socials, Cultura i Esports 
v. 23/ 10/ 2017 16: 47 
8 
Indica que també ha disminuït el nombre de dones ateses, el d’entrevistes socioeducatives 
(˗12% en tots dos casos) i la coordinació amb altres serveis (˗48%), disminucions que caldria 
solucionar. 
Subratlla que, atès que la prostitució degrada les persones, caldria maximitzar les intervencions 
socioterapèutiques perquè les persones que l’exerceixen s’integressin a la societat i assolissin 
una feina normal. 
D’altra banda, celebra que es treballi de manera coordinada amb altres administracions i serveis 
per detectar les dones que estan sotmeses a màfies —la immensa majoria— i que són 
explotades i agredides, però entén que cal encara més determinació contra el tràfic, i que 
aquesta determinació és possible gràcies a la informació que proporcionen els treballs que es 
fan en els diferents àmbits. 
Per acabar, demana que s’expliqui per què es redueix el pressupost. 
 
La Sra. PÉREZ comenta que les millores en l’informe estan molt relacionades amb alguns 
biaixos del quals partia l’informe inicial, i que el canvi qualitatiu també significa tenir les dades 
en un altre format. Observa que si es comptabilitza el nombre de contactes que es fan a la nit, 
probablement no se sabrà a quantes dones s’està arribant, i subratlla que l’objectiu és disposar 
de dades més qualitatives. 
Considera que la quantitat de diners que es gasten en una política no en reflecteixen la qualitat, i 
diu a la Sra. Fandos que les polítiques referents al col·lectiu transsexual que va desenvolupar el 
seu govern van fracassar estrepitosament. Concreta que no s’oferien oportunitats d’acord amb 
les condicions de cada dona, sinó que únicament se’ls oferia la possibilitat de treballar com a 
cambreres de pis i es menystenia la capacitat d’aquestes dones per fer altres feines i decidir 
sobre la seva pròpia vida. D’altra banda, assegura que ni es va millorar l’espai públic, ni es va 
reduir el nombre de dones al carrer ni se’n van millorar les condicions de vida, mentre que ara 
s’ha passat de perseguir a protegir, i es tenen circuits específics per a realitats específiques, com 
ara els circuits per a casos de dones agredides a l’espai públic. 
Explica que l’avaluació dels programes ha fet veure la manca d’èxit d’alguns d’ells, i això ha 
donat lloc a l’aturada durant el 2016 d’algun programa específic, però paral·lelament n’han 
arrencat d’altres, com ara el Carolines, presentat aquest mes. 
Pel que fa a qüestions més tècniques, s’ofereix a facilitar la informació per escrit o en una 
reunió. 
 
La Sra. BARCELÓ demana que es facilitin per escrit les respostes pendents, i subratlla que el 
pressupost també reflecteix la voluntat política, ja que augmentant el pressupost es poden fer 
moltes coses. Remarca que quan un ajuntament disposa de diners, ha d’invertir en programes, i 
demana que no es rebaixi el pressupost. 
 
La Sra. PÉREZ afirma que no hi ha aquesta intenció. 
 
Es dona per tractat. 
 
d)  Compareixences Govern municipal 
 
III) Propostes a dictaminar 
 
a) Ratificacions 
 
 
 Ref: CCP 9/17 Drets Socials, Cultura i Esports 
v. 23/ 10/ 2017 16: 47 
9 
b)  Propostes d’acord 
 
3.-  (CO 2017-10/21) RATIFICAR l’acord adoptat per la Junta Rectora del Consorci Institut Ramon 
Llull en la sessió de 15 de desembre de 2016, relatiu a l’aprovació de la modificació dels seus 
estatuts amb l’objecte d’incorporar la Comunitat Autònoma de les Illes Balears com a ens 
consorciat, adaptar-los a la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic i 
d’altres modificacions adients, segons consta en l’expedient administratiu annex. 
 
 La Sra. BENEDÍ enuncia la proposta. 
 
 La Sra. ROGNONI, la Sra. BARCELÓ i el Sr. PUIGCORBÉ expressen el vot favorable dels 
seus grups. 
 
 La Sra. ESTELLER expressa la reserva de vot del seu grup. 
 
Es dictamina amb el posicionament favorable del Govern municipal, Grup Municipal 
Demòcrata, Cs i ERC i amb la reserva de vot del PP.  
 
IV) Part decisòria / Executiva 
 
a)  Ratificacions 
b)  Propostes d’acord 
 
4.-  (EM 2017-10/19) APROVAR inicialment la modificació dels estatuts socials de l’entitat 
pública empresarial Patronat Municipal de l’Habitatge amb l’objecte de canviar la seva 
denominació per la d’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona. 
SOTMETRE a informació pública l’acord i la modificació dels estatuts per un termini de trenta 
dies, d’acord amb els articles 212.5 i 201 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens 
locals. 
 
 La Sra. BENEDÍ enuncia la proposta. 
 
 El Sr. MONTANER saluda tothom i explicita que amb el canvi de denominació s’incorpora el 
concepte i la pràctica de la rehabilitació, que s’ha intensificat els darrers dos anys i que s’està 
aplicant als pisos que se cedeixen a l’Ajuntament o que aquest compra. Afegeix que la 
modificació que es porta a aprovació inicial és conseqüència de la reorganització dels serveis i 
activitats municipals d’Habitatge i respon a la lògica de racionalitzar els recursos i potenciar-los 
per portar endavant el canvi de paradigma que implica el Pla pel dret a l’habitatge, que 
requereix una entitat molt més capaç per gestionar i potenciar tots els recursos de què ja 
disposava Habitatge a Barcelona. 
Assenyala que els treballadors i les treballadores que estaven a l’Institut Municipal 
d’Urbanisme (IMU), que estan a BAGURSA i al Patronat Municipal de l’Habitatge, ja estan 
treballant conjuntament, en un sol ens, amb tots els que s’inscriuen o se subroguen dins 
d’aquestes tasques. 
Subratlla que la racionalització de serveis permetrà una millor gestió interna i repercutirà 
positivament en la ciutadania —entre altres coses, permetrà incrementar l’habitatge públic de la 
ciutat. 
En darrer lloc, indica que al Consell d’Administració del Patronat Municipal de l’Habitatge 
celebrat el 18 de juliol es va aprovar l’acord per elevar al Consell Municipal de l’Ajuntament 
 Ref: CCP 9/17 Drets Socials, Cultura i Esports 
v. 23/ 10/ 2017 16: 47 
10 
aquest canvi de denominació de l’entitat pública empresarial, i observa que el terme «patronat» 
potser no és adequat a l’època actual. 
 
La Sra. FANDOS expressa el vot favorable del seu grup, que espera que aquesta modificació 
serveixi sobretot per oferir un millor servei als ciutadans i donar resposta a les problemàtiques 
d’habitatge que requereixen solucions urgents. Confia que aquests objectius siguin una prioritat 
per al Govern. 
 
El Sr. BLANCO expressa el vot favorable del seu grup, que entén que el canvi de denominació 
forma part del canvi de funcions d’un organisme venerable de l’Ajuntament, centenari, que a 
partir d’ara gestionarà tots els aspectes relacionats amb les polítiques públiques d’habitatge. 
Confia que agrupar en un únic organisme les funcions de promoció, gestió i adjudicació 
d’habitatge públic, així com la gestió de les oficines d’habitatge, permeti una gestió més 
eficient d’aquestes tasques. 
D’altra banda, recorda que el Sr. Montaner, com a regidor d’Habitatge, es va comprometre a fer 
compareixences i informes semestrals sobre el compliment del Pla pel dret a l’habitatge, i insta 
el Govern a retre comptes a la ciutadania sobre el compliment d’aquestes polítiques. 
 
La Sra. BENEDÍ recorda que en el darrer Plenari el seu grup es va abstenir en el punt en què es 
canviaven els estatuts de l’Institut Municipal d’Urbanisme i es permetia incorporar la gestió 
directa que fa BAGURSA i, de retruc, dissoldre-la. Assenyala que amb aquest canvi el Patronat 
Municipal de l’Habitatge assumia la gestió directa dels serveis públics d’habitatge i, com que 
entén que aquest canvi de nom és la conseqüència d’això, en aquest cas també s’abstindrà. 
 
La Sra. ESTELLER observa que el canvi de nom va acompanyat d’un traspàs de serveis, que 
passen de BAGURSA a l’Institut d’Habitatge (tant les deu oficines de districte com la UCER), i 
manifesta el desig que el canvi produeixi una millor gestió. D’altra banda, indica que el seu 
grup s’hi abstindrà i es reserva el dret de presentar les al·legacions corresponents. 
 
El Sr. Montaner expressa el vot favorable del Govern municipal, la Sra. Fandos expressa el 
vot favorable del Grup Municipal Demòcrata, el Sr. Blanco expressa el vot favorable de Cs, 
la Sra. Benedí expressa l’abstenció d’ERC i la Sra. Esteller expressa l’abstenció del PP. 
S’APROVA. 
 
c)  Proposicions 
 
V)  Part d’impuls i control 
 
a)  Proposicions / Declaracions de Grup 
 
Del Grup Municipal Demòcrata: 
 
5.-  (M1519/6992) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports insta al Govern municipal a: 
Realitzar un acte de reconeixement presidit per l’Alcaldessa de Barcelona en el Saló de Cent de 
les Associacions de pares i mares, alumnes, docents i veïns i veïnes, així com al Col·lectiu 
d’escoles obertes i d’altres col·lectius que van estar implicats en la realització d’activitats 
lúdiques en els centres educatius que van actuar com a col·legis electorals en el marc de la 
votació del Referèndum d’autodeterminació de Catalunya. Que en el termini màxim de 30 dies 
a comptar des de l’aprovació d’aquesta proposició, es realitzi un informe detallat dels danys 
 Ref: CCP 9/17 Drets Socials, Cultura i Esports 
v. 23/ 10/ 2017 16: 47 
11 
materials i patrimonials causats com a resultat de l’actuació duta a terme per la Guàrdia Civil i 
Policia Nacional en els centres educatius de la nostra ciutat. Fer públic aquest informe i 
demanar la rescabalació dels danys a l’Estat Espanyol. 
 
La Sra. ROGNONI exposa que l’1 d’octubre 25 centres educatius de vuit dels deu districtes de 
la ciutat van ser atacats per la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, uns fets gravíssims que han 
quedat enregistrats en imatges esfereïdores que no deixen ningú indiferent. 
Recorda que abans de l’1 d’octubre i fins a aquesta data, associacions de pares i mares, veïns, 
veïnes, centres docents i col·lectius diversos van organitzar activitats lúdiques en diferents 
escoles, i la resposta de tots aquests col·lectius davant la vulneració dels drets civils i polítics 
duta a terme per la Guàrdia Civil i la Policia Nacional va ser la de facilitar-se suport mutu. 
Recomana la lectura de l’informe «Violació de drets civils i polítics. Catalunya, setembre- 
octubre 2017», elaborat per entitats amb la col·laboració de més de 180 observadors, que es va 
presentar el 20 d’octubre i que resumeix tot el que va succeir a les escoles. 
A continuació, esmenta tots els centres que van patir atacs a la ciutat: IES Pau Claris, escola 
Mediterrània i Escoles Pies de Sant Antoni, a Ciutat Vella; escoles Ramon Llull i Jaume 
Balmes, a l’Eixample; Escola Oficial d’Idiomes Barcelona-Vall d’Hebron, CEIP Mare Nostrum 
i CEIP Mas Casanovas, a Horta-Guinardó; IES Joan Boscà i IES Pau Romeva, a les Corts; 
escoles Tibidabo, Prosperitat, Víctor Català, Àgora, Aiguamarina, Tomàs Moro i Centre de 
Formació d’Adults Freire, a Nou Barris; IES Joan Fuster, escola Estel i Escola d’Adults 
Trinijove, a Sant Andreu; CEIP Els Horts i IES Zafra a Sant Martí, i escola Projecte, Dolors 
Montserdà, Orlandai i Infant Jesús, a Sant Gervasi. 
 
Destaca especialment els fets ocorreguts a l’escola Ramon Llull, una escola noucentista 
important i simbòlica per a la ciutat: va ser un símbol de l’escola catalana, d’una escola nova 
que defensava un ensenyament lliure, lliurepensador, que volia retre homenatge a Ramon Llull, 
un personatge molt estimat per tothom. L’escola va introduir nombrosos mètodes innovadors, 
com ara el mètode Decroly, i va superar quaranta anys d’obscurantisme. El diumenge 
1 d’octubre, però, va tornar a ser víctima d’un atac especialment dur que ni els nens i les nenes 
ni les famílies i veïns acaben d’entendre, i mestres i professors estan intentant explicar amb la 
màxima coherència possible tots els fets, que cal treballar des de diversos punts de vista per 
superar el conflicte dins del marc al qual pertany. 
Pels fets exposats, el seu grup presenta aquesta proposició, que enuncia. 
 
La Sra. BARCELÓ assenyala que els centres educatius es van posar a disposició d’un 
referèndum que havia estat suspès pel Tribunal Constitucional i que actualment està anul·lat, i 
que totes les persones implicades en les activitats lúdiques organitzades als centres educatius 
van saltar-se la llei voluntàriament, van voler ser còmplices de la il·legalitat. No entén que es 
vulgui homenatjar persones que van decidir no respectar una resolució judicial. 
Subratlla que el seu grup lamenta els incidents de l’1 d’octubre, però observa que els primers 
que van posar en risc les instal·lacions educatives van ser els promotors de l’obertura i ocupació 
dels centres, de manera que si es demanen responsabilitats al Govern central, també caldria 
demanar-ne a la Generalitat, que va promoure l’obertura de les escoles i va posar-les en risc, i al 
Govern municipal, que en va ser còmplice, perquè participa en el Consorci d’Educació i va 
permetre l’obertura dels centres. 
A continuació, pregunta al grup proposant què pensa de les agressions que han patit fills 
d’agents dels cossos de seguretat, a qui s’ha retret l’actuació dels pares o se’ls ha insultat, i 
comenta que el seu grup parlamentari va presentar a Fiscalia de Menors un escrit en defensa 
dels drets dels nens davant la instrumentalització de centres escolars. 
 Ref: CCP 9/17 Drets Socials, Cultura i Esports 
v. 23/ 10/ 2017 16: 47 
12 
Per acabar, expressa l’agraïment del seu grup als directors, les AMPA i la resta de professionals 
que no han estat disposats a ser còmplices de la il·legalitat i que aposten per la neutralitat 
ideològica educativa, i explicita que el seu grup votarà en contra de la proposició. 
 
La Sra. BENEDÍ afirma que l’1 d’octubre de 2017, data en què es va celebrar el referèndum 
d’autodeterminació de Catalunya, marcarà un abans i un després a la societat. Assenyala que 
aquell dia, culminació de setmanes de mobilització a favor dels drets fonamentals més bàsics de 
l’ordenament jurídic, milers de persones van demostrar, un cop més, que estan molt per davant 
de les institucions i que «sols el poble salva el poble». 
Exposa que, des del divendres 29 de setembre, les escoles es van omplir d’activitats cíviques, es 
van obrir els patis i es van celebrar assemblees: la ciutadania va autoorganitzar-se de manera 
lliure i festiva, i l’1 d’octubre, davant la funesta constatació que els únics arguments de l’Estat 
espanyol enfront del civisme i la pau són les porres i la violència, va tornar a demostrar que el 
poble català és un sol poble, al qual ja no alimenten molles i defensa el pa sencer amb l’absoluta 
convicció que cívicament i pacíficament ningú podrà arrabassar-li els anhels de llibertat. 
Manifesta l’orgullós vot favorable del seu grup, per coherència amb la seva proposició 
aprovada a la darrera Comissió d’Economia, que demanava, entre altres coses, un informe que 
detallés l’import de les destrosses patides en els equipaments atacats, i per fer palès un 
agraïment infinit a totes les associacions de mares i pares, alumnes, docents, veïnes i veïns que 
de manera generosa i altruista es van mobilitzar per realitzar activitats lúdiques i populars en els 
centres educatius de tota la ciutat que van fer de llavor de resistència i dignitat davant les 
amenaces d’un Estat espanyol violent i repressor i van permetre que l’1 d’octubre els centres 
educatius funcionessin com a col·legis electorals en el marc de la votació del referèndum 
d’autodeterminació de Catalunya. 
En darrer lloc, insisteix que sols el poble salva el poble, i remarca que com a institució cal estar 
a l’altura d’un poble actiu, cívic i pacífic com el poble de Catalunya. 
 
La Sra. ESTELLER diu a la Sra. Rognoni, jurista, que a qui caldria demanar responsabilitats és 
a la Generalitat, i que caldria demanar explicacions sobre el fet que el president de la 
Generalitat instés moltes persones a actuar en contra del dictamen d’un jutge. 
D’altra banda, subratlla que no es pot actuar contra la legalitat i després queixar-se de les 
conseqüències i no assumir-les. Concreta que el referèndum de l’1 d’octubre havia estat suspès 
perquè era il·legal: una magistrada del Tribunal Superior de Justícia va prohibir que se celebrés 
i va encomanar a la policia que prohibís aquesta celebració i que precintés els col·legis el 
divendres, el dissabte i el diumenge. 
Recorda que la Generalitat, a través del Consorci d’Educació de Barcelona i d’altres 
organismes, va instar a la desobediència, i remarca que tothom és lliure d’actuar com consideri 
oportú, però després n’ha d’assumir les conseqüències. Afegeix que no es pot continuar 
enganyant la gent, utilitzant famílies, utilitzant nens com a escuts humans i construint un relat a 
partir de la institucionalització de l’engany. 
Considera increïble que es plantegi un acte d’apologia de la desobediència, una commemoració 
de les persones que van desobeir una resolució d’una magistrada del Tribunal Superior de 
Justícia. 
 
La Sra. ANDRÉS posa de manifest que el 3 d’octubre el Consell Escolar Municipal va fer una 
declaració per condemnar els actes de violència indiscriminada per part de les forces de la 
policia de l’Estat que es van viure en moltes escoles, una condemna compartida pel seu grup, 
que entén els centres educatius com a espais de convivència on en cap cas està justificat l’ús de 
la violència. 
 Ref: CCP 9/17 Drets Socials, Cultura i Esports 
v. 23/ 10/ 2017 16: 47 
13 
Observa, però, que el Consell Escolar no ha fet cap declaració per demanar un reconeixement, 
motiu pel qual el seu grup no votarà a favor de la proposició, sinó que s’hi abstindrà. 
 
La Sra. ORTIZ comenta que el grup proposant no va acceptar introduir en la proposició un 
canvi que entén que afavoria la salut de la comunitat educativa, que des de l’1 d’octubre està 
rebent continus atacs, i comenta que les agressions patides a les escoles van fer mal a tothom, i 
totes per igual. 
Informa que el mateix dia 1 ella personalment va parlar amb el Consorci per elaborar la llista de 
danys i valorar la viabilitat d’obrir les escoles amb normalitat l’endemà, i que els regidors i les 
regidores van estar al costat de les escoles, visitant-les, parlant amb els equips directius i veient 
què necessitaven realment i com s’havien mobilitzat o no s’havien mobilitzat. Afegeix que des 
d’aquell dia s’han fet xerrades als districtes, s’han reforçat els equips d’atenció 
psicopedagògica, s’ha elaborat material específic per poder fer el relat d’uns fets que són 
traumàtics a les escoles i s’han fet diversos actes d’acompanyament i de suport a la comunitat 
educativa. 
Manifesta el reconeixement per part del Govern municipal del coratge cívic de les associacions, 
les AMPA i la comunitat educativa que es van mobilitzar entorn de l’1 d’octubre, però fa 
extensiu el reconeixement al conjunt de la comunitat educativa. Entén que mostrar 
reconeixement envers unes escoles i no unes altres no ajudaria a reforçar la idea d’un sol poble.  
Indica que aquest va ser el matís que es va demanar que s’introduís a la proposició, que el 
reconeixement s’estengués a tota la comunitat educativa, que s’estigués més a prop del Marc 
Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE), que defensa un sistema on no hi ha bons i dolents, 
on tothom legítimament es vol mobilitzar democràticament pensi el que pensi, i subratlla que el 
Govern continuarà acompanyant totes les escoles independentment de si l’1 d’octubre van obrir 
o no. 
Explicita que el Govern ofereix tot el seu suport a les persones que legítimament van organitzar 
activitats i van rebre les conseqüències d’una repressió brutal i violenta, i demana sensibilitat i 
que no s’utilitzi una situació dramàtica en benefici polític, una línia que no es pot travessar. 
D’altra banda, assenyala que l’informe dels danys es va fer l’endemà mateix, es va concretar 
quin era el cost i posteriorment al Consell de Direcció del Consorci es va demanar que se 
sol·licités el rescabalament dels danys. 
Per acabar, indica que, pels motius exposats, el Govern s’abstindrà en aquesta proposició, i 
manifesta tristesa pel fet que la negativa del grup proposant a introduir un matís en la 
proposició impedeixi que aquesta s’aprovi amb una àmplia majoria. 
 
La Sra. ROGNONI agraeix el vot favorable del Grup d’ERC i lamenta que alguns grups no 
hagin entès el sentit de la proposició i no hi hagin donat suport. 
Aclareix que la proposició no fa referència als antecedents de l’1 d’octubre sinó a la resposta 
pacífica de la ciutadania davant l’ús de la força sobre ella aquest dia. Pregunta, a tothom en 
general i a la Sra. Esteller en particular, si hi ha algú que no estigui d’acord que la resposta de la 
ciutadania va ser pacífica. 
Afegeix que la proposició no parla d’unes escoles sí i unes escoles no, sinó que parla d’un 
moment concret i, com ha dit, d’una resposta pacífica davant d’unes agressions contra drets 
humans fonamentals protegits en un espai especial i determinat de la Constitució espanyola. 
Per acabar, comenta que l’acte es podria organitzar de moltes maneres i podria ser obert a tota 
la ciutadania, i demana cura amb expressions com «fer servir els infants com a escut», ja que en 
política no s’hauria de permetre utilitzar els infants. 
 
 
 Ref: CCP 9/17 Drets Socials, Cultura i Esports 
v. 23/ 10/ 2017 16: 47 
14 
La Sra. ANDRÉS subratlla que per part del Govern hi ha hagut la voluntat d’arribar a un acord, 
atesa la gran necessitat actual de consensos polítics amplis. Lamenta que l’acord no hagi estat 
possible, i demana l’esforç de tothom per reconduir una situació que ara per ara no té el consens 
que hauria de tenir per garantir la convivència i la bona entesa entre tots. 
 
La Sra. Ortiz expressa l’abstenció de BC, la Sra. Andrés expressa l’abstenció del PSC, la Sra. 
Rognoni expressa el vot favorable del Grup Municipal Demòcrata, la Sra. Barceló expressa 
el vot contrari de Cs, la Sra. Benedí expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Esteller 
expressa el vot contrari del PP. S’APROVA. 
 
Del Grup Municipal Cs: 
 
6.-  (M1519/7013) Que el Govern municipal insti al Consorci d’Educació per mantenir la neutralitat 
ideològica en els centres educatius. 
 
La Sra. BARCELÓ manifesta la convicció del seu grup que l’educació no ha d’estar al servei de 
cap ideologia política i que, a més de transmetre coneixements, ha de fomentar valors com la 
capacitat crítica, per la qual cosa és molt important la neutralitat ideològica a les aules. 
Afirma que en alguns col·legis de Barcelona i de Catalunya hi ha politització a les aules, i 
demana l’opinió dels grups sobre fets ocorreguts en aquestes aules: s’ha demanat que es 
posessin drets els alumnes amb pares que no haguessin anat a votar l’1 d’octubre o que 
haguessin participat en la manifestació del dia 8; a la classe de valors s’ha preguntat a nens de 
sisè de primària si sabien qui era Lluís Companys i el professor ha renyat els qui es 
proclamaven independentistes i no el coneixien; s’ha representat una obra de teatre amb menors 
de set anys en què al final es mata el rei i els policies dolents; s’ha preguntat a una alumna de 
quinze anys si estava contenta amb l’actuació del pare, guàrdia civil, i s’han enviat notes als 
pares perquè els nens menors participessin en vagues en què no es reivindicava cap dret 
educatiu ni laboral. Vol saber si es considera que aquests fets són educatius, adients i bons per a 
la pedagogia i per al currículum educatiu dels nens. 
Recorda que el seu grup al Congrés dels Diputats ha presentat una proposició de llei per a la 
creació d’una agència independent que assumeixi les funcions de l’alta inspecció educativa, i, 
tot seguit, exposa com a exemples de distorsió de la història en llibres de text el fet que s’hi 
afirmi que els ibers eren catalans i que es presenti Catalunya dins la Unió Europea sense 
explicitar que això és conseqüència d’estar a Espanya. 
A continuació, llegeix un fragment d’un llibre de batxillerat del 2005 que parla sobre 
estratificació social i llengua i que troba discriminatori: «Podem parlar, doncs, d’un cert 
increment de la presència del català a mesura que ascendim en la piràmide social. [...] Cada 
classe social té uns trets lingüístics que la diferencien de les altres, fins al punt que la llengua 
pot ser un factor de diferenciació social, i en aquest cas pot determinar el canvi de llengua o de 
varietat lingüística d’un individu si aspira a pujar de classe.» Vol saber si els grups consideren 
normal que un llibre de text reculli aquestes afirmacions. 
En darrer lloc, subratlla que el discurs del seu grup seria exactament el mateix —només 
canviarien els exemples— si els fets exposats afectessin alumnes amb pares amb ideologia 
independentista o qualsevol altra, ja que, com ha manifestat al començament de la intervenció, 
el Grup de Cs aposta per una educació que, a més de transmetre coneixements, fomenti la 
capacitat crítica, que ajuda a escollir un projecte de vida i una ideologia política, i no permeti 
que els menors siguin assenyalats per la ideologia política dels pares ni per la professió que 
exerceixin. 
 
 Ref: CCP 9/17 Drets Socials, Cultura i Esports 
v. 23/ 10/ 2017 16: 47 
15 
La Sra. ROGNONI manifesta la convicció del seu grup que l’educació és un mitjà a través del 
qual les societats transmeten als seus infants un esperit crític i un ús del raciocini i, per tant, ha 
de ser neutral. 
No pot acceptar, però, que s’afirmi que les escoles adoctrinen o faciliten una visió deformada de 
la realitat. Observa que de vegades en treure de context paràgrafs de llibres d’història, es poden 
interpretar d’altres maneres, però dins del context, ofereixen als nens arguments perquè després 
entre ells puguin fomentar el debat i la discussió d’idees, pensar amb llibertat, aprendre a 
respectar les opinions dels altres i contrastar arguments. 
Coincideix que tot el que afecta el sistema educatiu ha de ser crític i de pensament lliure, i que 
cal ensenyar els nens a aprendre a pensar, cosa que s’aconsegueix a partir de textos. 
Assenyala que els inspectors i les inspectores de Barcelona, preocupadíssims per aquestes 
afirmacions, en un comunicat van afirmar que tenien vocació de control i controlaven que això 
no succeís, i demana al grup proposant que si coneixen algun cas concret, el denunciïn 
mitjançant els canals adients. 
Insisteix que no es pot acceptar que es digui que en general s’adoctrina o que no hi ha una visió 
neutra als manuals d’història, que estan molt vigilats. Cita Popper, que parlava de la diferència 
entre una societat oberta i una societat tancada, i diu que tothom entén què significa enfocar-se 
cap a un ensenyament i cap a una societat tancats, de manera que cal educar en una societat 
oberta. 
Conclou que no es pot acceptar el que afirma el grup proposant, per la qual cosa votarà en 
contra de la proposició. 
 
La Sra. BENEDÍ expressa el vot contrari del seu grup, convençut que la comunitat docent educa 
ciutadans i ciutadanes lliures i crítics i els ensenya a pensar i a treure les seves pròpies 
conclusions, tot donant compliment a l’article 2 de la Llei d’educació de Catalunya, que recull 
els principis rectors del sistema educatiu, dos dels quals són «la transmissió i la consolidació 
dels valors propis d’una societat democràtica: la llibertat personal, la responsabilitat, la 
solidaritat, el respecte i la igualtat» i «el foment de la pau i el respecte dels drets humans». 
Puntualitza que ser neutre no significar obviar el que succeeix al voltant, i manifesta l’opinió 
del seu grup que a l’aula s’han de poder fer tots els debats i reflexionar sobre tot el que passa a 
la societat. Afegeix que cada any les escoles celebren el Dia de la Pau i, si es produeix un fet 
violent al centre, se’n parla, es corregeix i es demana als alumnes que expliquin com se senten. 
Considera positiu que després de l’atemptat del 17 d’agost, a les aules de la ciutat se’n parlés, 
com també consideraria positiu que les criatures que després dels fets de l’1 d’octubre van 
trobar la seva escola amb desperfectes en puguin parlar a l’aula. 
Per acabar, explicita el vot contrari del seu grup, acusa el grup proposant de voler fer política de 
l’educació, i el convida a escoltar el discurs de Joan Mena al Congrés dels Diputats.  
 
La Sra. ESTELLER qualifica de sorprenent que es negui la realitat, que és d’una gravetat 
extrema. Subratlla que en centres de Barcelona i de Catalunya s’adoctrina nens petits en l’odi 
perquè vagin en contra dels que no volen celebrar un referèndum i en contra de la monarquia, 
se’ls diu que la república és la millor opció i que hi ha bons (Catalunya) i dolents (Espanya). No 
considera normal que en un col·legi de Fort Pienc uns nens que fan un mural ratllin una corona 
i escriguin «Visca la república», que a l’escola es pregunti als nens si els pares han anat a votar 
i si han anat a una manifestació, i que s’assetgi nens fills de guàrdies civils i policies nacionals i 
se’ls digui que els seus pares són dolents. Pregunta què es pensa de tots aquests fets, que sovint 
s’obvien com si no existissin o es neguen. 
 
 
 Ref: CCP 9/17 Drets Socials, Cultura i Esports 
v. 23/ 10/ 2017 16: 47 
16 
Acusa alguns grups d’actuar d’una manera absolutament perversa, d’utilitzar els nens i la 
societat en general sense miraments per aconseguir el seu objectiu, i d’adoctrinar a les escoles 
per inculcar als nens una visió distorsionada de la realitat. 
Subratlla que un professor ha de facilitar al nen les eines perquè adquireixi coneixement i 
aprengui a pensar lliurement, no inculcar-li la seva ideologia o la ideologia oficial, i expressa el 
vot favorable del seu grup a la proposició, que vol fomentar la neutralitat ideològica. 
 
La Sra. ANDRÉS pregunta a la Sra. Barceló amb quants membres del MUCE (mestres, 
professors, professores, inspectors i inspectores) ha parlat abans de presentar la proposta, ja que 
36 dels 37 inspectors i inspectores de la Generalitat han signat el manifest del MUCE en 
defensa de la feina que es fa a les aules i la professionalitat dels mestres i les mestres del 
sistema educatiu català. 
Afegeix que no ha entès si la Sra. Barceló parlava del contingut dels llibres del 2005 o de fets 
que s’esdevenen actualment arran de l’1 d’octubre, ni si ha volgut dir que són fets puntuals que 
s’esdevenen a les aules a porta tancada o bé està qüestionant tot el sistema educatiu i la 
professionalitat i neutralitat de tots els/les mestres, els inspectors i les inspectores de Catalunya. 
Entén que la portaveu del Grup de Cs està posant en qüestió tot el sistema educatiu arran de fets 
puntuals que ha pogut o no constatar, i subratlla que de cap manera el Grup del PSC posarà en 
risc ni en dubte la professionalitat de l’escola catalana. 
 
La Sra. ORTIZ expressa el vot contrari del seu grup, que considera la proposició ofensiva per al 
conjunt del sistema educatiu i la comunitat educativa, així com per a un professorat que treballa 
quotidianament per defensar la llibertat, la capacitat crítica i la diversitat dins les escoles, i per 
lluitar contra la segregació. 
Diu a la Sra. Barceló que el Grup de Cs pràcticament va néixer fruit de generar un conflicte 
educatiu en un sistema que es basa en un acord de quaranta anys dels partits democràtics de 
Catalunya, que fa de l’educació un marc unitari integrador en què la llengua és un ascensor 
social. Subratlla que avui als centres educatius el català és una eina d’integració i de lluita 
contra la segregació, i que qualsevol fragment d’un llibre fora de context pot semblar molt 
escandalós. 
Afirma que el Grup de Cs defensa un sistema de segregació i d’adoctrinament, i qualifica de 
vergonyós que aquest grup parli de neutralitat després del que va fer el seu representant al 
Congrés dels Diputats, el Sr. Cantó. 
D’altra banda, considera escandalós que la Sra. Esteller afirmi que a Catalunya s’adoctrina quan 
el ministre Wert parlava d’espanyolitzar els nens i quan el seu partit ha fet lleis gairebé 
exclusivament per adoctrinar en funció dels seus interessos. 
Critica que alguns facin qualsevol cosa per aconseguir vots, i demana que es deixi d’atacar les 
escoles i de pressionar i difamar el sistema educatiu, i es permeti que els i les professionals 
continuïn fent bé la seva feina, com han anat fent malgrat moltes dificultats en molts moments 
durant les últimes dècades. 
 
La Sra. BARCELÓ diu a la Sra. Rognoni, que ha anomenat Popper, que aquest autor deia que 
l’autèntica ignorància no és l’absència de coneixements sinó negar-se a adquirir-los, i remarca 
que els casos que ha esmentat són casos reals que el seu grup ha conegut arran de converses 
amb pares angoixats, alguns dels quals han canviat els fills de col·legi. D’altra banda, pregunta 
a la Sra. Andrés quanta revisió de llibres ha fet per afirmar que no hi ha distorsions de la 
història. 
 
 
 Ref: CCP 9/17 Drets Socials, Cultura i Esports 
v. 23/ 10/ 2017 16: 47 
17 
Subratlla que el seu grup no té absolutament res en contra de la comunitat educativa i és 
conscient que aquesta funciona molt bé, igual que molts col·legis, però entén que això no pot 
fer que s’obviïn fets determinats. 
Per acabar, diu a la Sra. Ortiz que el que ella considera vergonyós és que qui és responsable 
d’Educació no es comprometi a mantenir la neutralitat ideològica als centres educatius, i 
demana explícitament al Govern si està d’acord que cal mantenir aquesta neutralitat. 
 
La Sra. ROGNONI recorda l’advertència de Popper respecte al risc de caure en l’absolut 
hegelià, la voluntat de sotmetre tots els individus per un interès general a una sola voluntat, i 
demana que es cregui en l’educació. Tot seguit, destaca que el comunicat dels inspectors parla 
del dol professional que tenen en el sentit que ells tenen la facultat de control i, en tot cas, si hi 
ha algun fet concret que s’hagi vulnerat, s’ha de comunicar als inspectors perquè exerceixin la 
seva funció. 
 
La Sra. BENEDÍ retreu a la Sra. Esteller que el seu partit només condemni la violència en 
funció de qui l’exerceixi, i insisteix que cal deixar en pau les escoles i els docents i no fer-ne ús 
polític. Assegura que el que fa contínuament el PP amb les escoles va fins i tot més enllà de la 
demagògia. 
 
La Sra. ANDRÉS considera alarmant que la Sra. Barceló li hagi preguntat quants llibres ha 
revisat, ja que ella no n’ha de revisar cap perquè confia profundament en el sistema educatiu i 
està convençuda que la comunitat educativa reaccionaria de seguida davant males praxis. 
Pregunta a la representant del Grup de Cs si ha volgut dir que no confia en els milers de 
professionals de l’educació i que aquests estan consentint una situació que no és de neutralitat 
ideològica i, per tant, està qüestionant tot el sistema. 
Tot seguit, explicita el vot contrari del seu grup. 
 
La Sra. BARCELÓ lamenta que alguns no apostin per garantir la neutralitat ideològica als 
centres educatius, i insisteix que cal fomentar la capacitat crítica perquè els nens triïn el seu 
projecte vital i la seva ideologia. 
 
La Sra. Ortiz expressa el vot contrari de BC, la Sra. Andrés expressa el vot contrari del PSC, 
la Sra. Rognoni expressa el vot contrari del Grup Municipal Demòcrata, la Sra. Barceló 
expressa el vot favorable de Cs, la Sra. Benedí expressa el vot contrari d’ERC, la Sra. 
Esteller expressa el vot favorable del PP. ES REBUTJA. 
 
Del Grup Municipal ERC: 
 
7.-  (M1519/6970) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda instar el Govern 
municipal a estudiar la viabilitat d’implementar un programa de mesures adreçades a ajudar als 
veïns, veïnes i comerciants concernits pels canvis que puguin produir-se en la nomenclatura 
oficial dels vials de la ciutat, com ara: - l’elaboració d’un protocol municipal que permeti 
facilitar a la ciutadania la informació sobre els tràmits administratius que comporta el canvi de 
denominació d’un vial, a través dels diferents canals de comunicació de la Direcció de Serveis 
d’Informació i Atenció Ciutadana (telèfon 010, web barcelona.cat, oficines d’atenció ciutadana 
de cada districte, etc.); - l’assumpció per part del Consistori del cost del canvi de nomenclatura 
del vial en el Registre de la Propietat dels pisos i locals concernits; - la creació una línia 
específica d’ajuts municipals destinada als comerços situats en aquells vials que hagin canviat 
de nom, a fi de donar-los suport econòmic per a fer front a una part de les despeses que aquest 
canvi pogués comportar. 
 Ref: CCP 9/17 Drets Socials, Cultura i Esports 
v. 23/ 10/ 2017 16: 47 
18 
 
 El Sr. PUIGCORBÉ saluda tothom i indica que l’objectiu de la proposició no és ni incentivar el 
canvi de nom dels vials barcelonins ni aturar-lo, sinó minimitzar-ne els efectes sobre veïns, 
veïnes i comerciants que viuen o treballen als vials afectats. 
Manifesta la convicció del seu grup que bona part de la toponímia urbana i dels noms de places 
i carrers formen part del vast patrimoni cultural de la ciutat al costat d’edificis civils i religiosos, 
d’escultures i jardins que estan disseminats per tota la ciutat. Indica que molts d’aquests 
topònims, tant de la Barcelona històrica com dels antics municipis agregats, provenen de les 
èpoques medieval i moderna, i parlen dels llocs, els fets i la gent que han modelat la geografia i 
la història de la ciutat, i la tasca de l’Ajuntament és fomentar la recerca del seu origen i fer-ne 
difusió entre la ciutadania per tal que aquesta estigui en condicions de conèixer i de defensar un 
patrimoni que li pertany. 
Observa que el cas de la toponímia contemporània és diferent, ja que obeeix a criteris 
ideològics, que han anat canviant en funció dels diferents moments històrics dels últims dos 
segles, i alguns dels quals poden ser qüestionables, si bé moltes de les denominacions més 
recents també han anat consolidant-se en l’imaginari dels barcelonins i barcelonines. 
Assenyala que d’aquest fet prové la tendència general a conservar la nomenclatura oficial dels 
vials de la ciutat i la importància i la complexitat de la tasca encomanada a la Ponència 
Municipal del Nomenclàtor. 
Posa de manifest que els darrers anys han canviat noms de places i carrers per motius diversos 
que van de la voluntat d’evitar la duplicació de denominacions fins a reconsiderar la idoneïtat 
moral d’un personatge, i subratlla que en els dos darrers mandats la pressió ciutadana i el 
rigorós treball de la Ponència del Nomenclàtor han permès canviar el nom de l’abans 
anomenada plaça Rius i Taulet per l’actual plaça de la Vila de Gràcia; rebatejar a l’Eixample 
l’antiga plaça de la Hispanitat amb el nom de plaça Pablo Neruda; donar el nom d’Elisabeth 
Eidenbenz al carrer de la Maternitat a les Corts; recuperar el nom de la plaça de la República, 
assignat recentment a la plaça Llucmajor a Nou Barris; reanomenar el passatge de la Saleta a 
Sants com passatge d’Elena Girol, o substituir a la Barceloneta el nom del carrer de l’Almirall 
Cervera pel de Pepe Rubianes. En altres casos, el canvi de nom del vial ja està previst, com 
succeeix amb la plaça Antonio López a Ciutat Vella, o es troba en fase d’estudi, com en el cas 
del carrer del Secretari Coloma a Gràcia. 
Explicita que el canvi de nom d’una plaça o d’un carrer comporta un seguit de tràmits 
administratius i una sèrie de despeses econòmiques tant per als veïns i veïnes que hi resideixen 
com per als comerciants que hi tenen els seus negocis, com ara les derivades de la renovació del 
material d’oficina. 
Pels motius exposats, el seu grup presenta aquesta proposició, que enuncia. 
 
La Sra. ROGNONI agraeix la presentació de la proposició —que entén, però, que hauria tingut 
més sentit presentar-la a la Comissió d’Economia—, planteja que els ajuts es facin extensius als 
autònoms, un col·lectiu que de vegades no és prou reconegut, i expressa el vot favorable del seu 
grup, que dona suport a qualsevol mesura que impliqui un alleugeriment de les càrregues 
econòmiques que pateixen autònoms, petits empresaris, etc. 
 
El Sr. BLANCO expressa el vot favorable del seu grup, que entén que és l’Ajuntament, 
responsable dels canvis de denominació dels vials, qui s’ha de fer càrrec de les afectacions que 
se’n derivin. Considera, fins i tot, que la proposició hauria d’anar més enllà i no limitar-se a 
estudiar la viabilitat d’establir un protocol i a plantejar un rescabalament parcial, sinó que 
hauria d’exigir un protocol que avalués totes les despeses i les molèsties generades per un canvi 
de denominació i rescabalar completament les empreses i els particulars afectats. 
 Ref: CCP 9/17 Drets Socials, Cultura i Esports 
v. 23/ 10/ 2017 16: 47 
19 
Observa que els canvis de denominació no només comporten un canvi per a l’Ajuntament, sinó 
també per als veïns, els comerciants, els autònoms i els empresaris, col·lectius als quals aquests 
canvis també generen molèsties que cal pal·liar. 
Manifesta l’opinió del seu grup que els canvis de nom de carrers no haurien de ser mai 
prioritaris, i menys encara s’haurien de justificar per motius ideològics o polítics. Espera que 
aquesta proposició incentivi la prudència a l’hora de plantejar canvis de nom. 
 
La Sra. ESTELLER pregunta al Sr. Puigcorbé si aquesta proposició és preventiva en el sentit 
que properament hi haurà un grup de canvis de noms i es pretén que la gent afectada no es 
queixi tant. 
A continuació, comenta que, si bé l’Ajuntament pot canviar un nom per causes raonades, com 
estableix la normativa del Nomenclàtor, darrerament l’Ajuntament fa els canvis d’acord amb la 
seva ideologia, amb un grup inquisidor que fa judicis als carrers i decideix que una persona que 
va rebre una estàtua, avui no mereix cap reconeixement i només se’n veu una part negativa que 
algú ha interpretat, i esmenta els canvis de Llucmajor per plaça de la República, Hispanitat per 
Pablo Neruda i Almirante Cervera per Pepe Rubianes. 
D’altra banda, observa que de vegades els costos materials del canvi de nom no són tan 
importants com les molèsties per a les botigues, els clients, etc. 
 
La Sra. ANDRÉS expressa el vot favorable del seu grup i cedeix la paraula al comissionat de 
Programes de Memòria perquè l’argumenti. 
 
El Sr. VINYES qualifica la proposició de completament raonable, prudent i amb molt de sentit 
comú, ja que no vol imposar res sinó estudiar què es pot millorar del protocol existent —
explicita que ja hi ha un protocol per canviar els noms dels vials de la ciutat; expressa el vot 
favorable del seu grup, i indica que la Ponència del Nomenclàtor estudiarà la manera de 
millorar la informació a totes les persones afectades i demanarà als Serveis Jurídics un estudi 
sobre la viabilitat econòmica i la manera més eficient d’actuar per donar compliment a la 
proposició. 
Per acabar, posa en valor el canvi de nom de la plaça del Rei Joan Carles per plaça del Cinc 
d’Oros, que n’era el nom popular. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ observa que hi ha temes que poden tractar-se en diferents comissions, però 
subratlla que l’objectiu és servir el ciutadà, i expressa l’absolut acord del seu grup que l’ajut 
s’ampliï als tallers, als autònoms i a totes les empreses, no solament dels locals i dels comerços. 
D’altra banda, assenyala que la proposició s’ha fet amb prudència perquè s’ha de fer un estudi 
que no s’ha fet mai, i avaluar tenint en compte les característiques de diferents tipus de vies. 
 
La Sra. ROGNONI demana la implementació posterior a l’estudi. 
 
El Sr. BLANCO coincideix que després de fer l’estudi caldrà redactar i aprovar el protocol. 
 
La Sra. ESTELLER expressa el vot favorable del seu grup, que espera que l’estudi també avaluï 
els costos i les línies que es desenvoluparan, i fa una crida al Govern perquè no canviï 
arbitràriament tots els noms de vies amb els quals no tingui afinitat ideològica i perquè accepti 
que la història de Barcelona l’ha fet molta gent. 
Qualifica d’horrible el nom de la plaça del Cinc d’Oros —abans, plaça del Rei Joan Carles I—, 
i assenyala que el rei va fer una gran acció a la ciutat i que el canvi es va proposar perquè en 
aquesta plaça no hi havia cap número, cap veí. 
 Ref: CCP 9/17 Drets Socials, Cultura i Esports 
v. 23/ 10/ 2017 16: 47 
20 
 
La Sra. Ortiz expressa el vot favorable de BC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del 
PSC, la Sra. Rognoni expressa el vot favorable del Grup Municipal Demòcrata, el Sr. Blanco 
expressa el vot favorable de Cs, el Sr. Puigcorbé expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. 
Esteller expressa el vot favorable del PP. S’APROVA. 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
8.-  (M1519/6996) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acordar instar al Govern 
municipal a: 1. La creació de centres de proximitat per dormir als barris dels districtes amb 
major nombre de persones pernoctants, com l’Eixample, Ciutat Vella, Sants-Montjuïc i Sant 
Martí. 2. Habilitar un espai a tots els albergs i els menjadors socials dels districtes de la ciutat 
on les mares puguin accedir amb els seus fills. 
 
La Sra. ESTELLER indica que la proposició ha estat transaccionada amb el Govern i amb el 
Grup de Cs, que han presentat esmenes que amplien la proposta i que el seu grup agraeix. 
Concreta que amb el Govern s’ha acordat, d’una banda, ampliar i dignificar les places 
d’allotjament i residencials per a les persones sense llar, prioritzant-ne la integració en els barris 
i la proximitat, i, d’altra banda, ampliar les places d’atenció integral a famílies en situació d’alta 
vulnerabilitat social, facilitant l’allotjament i millorant l’accés a l’alimentació i a la cobertura de 
les necessitats bàsiques. Amb el Grup de Cs s’ha acordat presentar als grups municipals un 
informe de les famílies amb menors que estan en risc de perdre el seu habitatge i quedar-se 
sense sostre i la solució oferta per Serveis Socials, que ha de promoure en un primer pas 
l’autonomia de les famílies i, en cas que no sigui possible, oferir allotjaments. 
Posa de manifest el reconeixement del seu grup del treball intens que duu a terme l’Ajuntament 
per donar resposta a les persones sense llar o en risc de vulneració, però considera que caldria 
posar l’accent en moltes actuacions que encara falten i que, d’acord amb enquestes com ara 
l’efectuada per Arrels, són necessàries. Assenyala que, segons aquesta enquesta, el 70% de les 
1.026 persones que dormen al carrer (dades del maig) fa més d’un any que hi viuen i alguns 
casos s’estan cronificant, i un 47% no han estat ateses per cap treballador social els darrers sis 
mesos. Subratlla que l’articulació dels serveis és poc realista pel que fa a horaris i ubicació i la 
confiança envers els Serveis Socials és insuficient per moltes d’aquestes persones, motiu pel 
qual cal fer els equipaments més des de la proximitat, en els barris, i sobretot facilitar-hi l’accés. 
Admet que no totes les persones que dormen al carrer ho fan perquè no tinguin plaça en un 
centre sinó perquè no hi volen anar, i reconeix la feina que fan entitats i l’Ajuntament perquè 
aquestes persones vagin agafant confiança en els centres. Opina que per facilitar aquesta 
aproximació caldria que els centres fossin més pròxims a les persones i que les mares amb nens 
poguessin anar tant als menjadors socials com als albergs —diverses associacions han fet 
aquesta proposta. 
Per acabar, indica que l’estudi que planteja la proposició transaccionada permetrà valorar 
encara més l’impacte que tenen moltes d’aquestes situacions a curt i a mitjà termini per a 
moltes famílies. 
 
La Sra. FANDOS manifesta el vot favorable del seu grup, que no hauria donat suport a la 
proposició sense la transacció del Govern, ja que entén que els menjadors socials no són llocs 
perquè hi vagin famílies amb nens. Tanmateix, entén la bona voluntat de la proposta d’ampliar 
places. 
Recorda que en el mandat anterior, amb l’objectiu d’evitar que els nens haguessin d’anar a 
menjadors socials i de dignificar i integrar, es va crear la targeta solidària i es va apostar pel 
 Ref: CCP 9/17 Drets Socials, Cultura i Esports 
v. 23/ 10/ 2017 16: 47 
21 
housing first. En aquest sentit, assenyala que en el mandat anterior es van posar en marxa 10 
places i se’n van deixar 50 de licitades, i pregunta al Govern si té la voluntat d’ampliar aquesta 
mesura. 
Insisteix que el Grup del PDeCAT-Unió-Demòcrates entén que la línia que cal seguir és la de 
les ajudes a la infància que es van crear i que s’estan continuant, la targeta solidària i el housing 
first. 
 
La Sra. BARCELÓ exposa que, segons les dades de l’últim recompte a la ciutat de Barcelona, a 
la ciutat hi ha 941 persones (49 més que l’any anterior) que sobreviuen al carrer i no tenen 
esperança d’un projecte vital, i pregunta a la Sra. Ortiz si tots els menjadors de titularitat 
municipal estan oberts tot el matí, com es va anunciar a la mesura presentada al Plenari del 
desembre de l’any passat. Vol saber també com avança la creació d’un alberg per a persones 
que consumeixen substàncies, un prec que va presentar el seu grup. 
Recorda que no hi ha menors dormint a la via pública, ja que, quan se’n detecta algun, Serveis 
Socials actua de manera immediata, i manifesta l’acord del seu grup —en aquesta línia ha fet 
l’esmena— que cal apostar per l’autonomia de les famílies i per centres familiars residencials 
amb professionals que ajudin en la reinserció i les necessitats familiars per intentar que les 
famílies puguin recuperar-se sense haver de treure els nens del context familiar. 
Subratlla que les mesures que volen ajudar les persones sense llar han d’incloure un treball 
individualitzat, ja que sense «Vincles» és encara més difícil que persones que tenen una 
patologia dual puguin sortir del carrer, i posa èmfasi en la importància d’un servei d’acollida de 
24 hores que inclogui programes de reinserció sociolaboral, suport patològic i assistència 
mèdica. 
En darrer lloc, explicita el vot favorable del seu grup a la proposició que incorpora les esmenes 
del seu grup i del Govern. 
 
La Sra. BENEDÍ puntualitza que tant les persones que viuen al carrer i que dormen al ras, sota 
cobert, en vehicles o en caixers com les que dormen en assentaments irregulars, albergs, centres 
d’acollida, refugis de baixa exigència, habitacions de relloguer, pensions o habitatges de suport 
social, entre altres recursos, són també persones sense llar, ja que no disposen d’un habitatge. 
Entén que és important tenir-ho en compte, i afegeix que, atès que la problemàtica no s’aborda 
des del prisma del dret a l’habitatge, tampoc no es comptabilitzen com a persones sense llar les 
que pateixen exclusió residencial, com ara les persones immigrades que s’allotgen en centres 
d’internament o les dones que han patit violència de gènere i viuen en recursos temporals, i 
tampoc no se sap quantes persones que estan a la presó, en una institució sanitària o en un 
centre de menors patiran exclusió residencial quan surtin d’aquests centres. 
Per acabar, expressa el vot favorable del seu grup, que no hauria donat suport a la proposició 
sense les esmenes, i subratlla que cal ampliar i dignificar els centres de proximitat i les places 
d’atenció integral a les famílies en situació d’alta complexitat. 
 
La Sra. ANDRÉS expressa el vot favorable del seu grup, que sempre ha treballat per les 
persones sense sostre, i subratlla que, tal com posa de manifest l’informe anual de les entitats 
que formen part de l’Acord ciutadà, cal posar especial atenció en les dones que viuen al carrer i 
millorar els dispositius d’atenció específics, ja que les problemàtiques que pateixen elles són 
ben diferents de les dels homes. 
Assenyala que l’Ajuntament ja treballa en diferents línies l’atenció integral, amb dispositius 
d’atenció no només per a les necessitats bàsiques: la renda infantil garantida, que es va ampliant 
de manera substancial; les activitats extraescolars, que estan garantides i s’hi dediquen molts 
esforços amb l’acord de tots els grups; els casals d’estiu, o les activitats esportives infantils, 
entre d’altres. 
 Ref: CCP 9/17 Drets Socials, Cultura i Esports 
v. 23/ 10/ 2017 16: 47 
22 
Conclou que cal actuar tant com sigui possible amb el consens polític i la inversió necessaris. 
 
La Sra. ORTIZ indica que el seu grup no compartia la proposició original per una qüestió de 
model, i per això va presentar-hi esmenes, i esmenta el Pla de lluita contra el sensellarisme a 
Barcelona, elaborat amb el consens d’entitats i un grup de persones que estan en situació de 
carrer. 
Subratlla que l’objectiu del Govern no són els menjadors socials on es pugui anar amb infants, i 
ni tan sols són un objectiu els menjadors en si, ja que el que vol és que les famílies puguin 
comprar els productes a la xarxa normalitzada i puguin cuinar. En aquest sentit, la targeta i la 
renda d’infància han permès arribar a 20.000 famílies. 
Pel que fa a l’exclusió residencial, coincideix que cal continuar fent tots els esforços, i per això 
el perquè del Pla, amb el housing first, amb la dificultat existent, si no es canvia el marc legal 
dels lloguers, de renovar i ampliar lloguers. Concreta que hi ha persones que fa tres anys van 
llogar i que ara, si segueixen el marc, els propietaris no volen renovar, perquè hi ha contractes 
de tres anys que no donen estabilitat i posen dificultats al housing first. 
Afegeix que es treballa per ampliar places i dignificar equipaments, així com per fer-los més 
petits i acollidors, però subratlla que per solucionar el problema cal anar-hi a les causes. 
Exposa que Barcelona actualment està molt sola en aquest sentit perquè ajuntaments de tot 
Catalunya i de l’Estat hi deriven persones que estan vivint a altres llocs. Informa que el 50% de 
la gent que acudeix a aquests serveis fa menys de cinc dies que han arribat a la ciutat. D’altra 
banda, hi ha el 16% que està treballant i no pot garantir un allotjament —la precarietat laboral 
es dispara—, i les persones que surten d’institucions. 
En darrer lloc, insisteix que l’ampliació d’equipaments no solucionarà el problema si no es va a 
les causes, i subratlla que una part de les persones afectades són persones que estan pendents de 
sol·licitud d’asil i que el programa estatal està fent fora. 
 
La Sra. ESTELLER agraeix les intervencions. 
Tot seguit, manifesta el seu acord amb l’afirmació que les famílies no haurien d’anar a 
menjadors socials, però observa que sovint hi ha mares amb nens que encara no tenen el carnet 
que els permet anar a comprar i menjar a casa, i en aquests casos cal actuar i oferir solucions, tal 
com demanen les entitats que treballen amb aquestes dones, ja que és millor tenir la possibilitat 
d’anar a un menjador social que no tenir cap opció. 
 
La Sra. FANDOS diu a la Sra. Esteller que per a casos puntuals hi ha el CUESB, obert 24 hores 
els 365 dies de l’any, i que és més adient creure en models que fer pedaços. En aquest sentit, 
considera que si el CUESB no donés resposta a una situació —entén que sí—, caldria millorar-
lo perquè la donés. 
 
La Sra. BARCELÓ diu a la Sra. Ortiz que ha quedat pendent la resposta a les preguntes 
plantejades. Entén que en podran parlar en un altre moment. 
D’altra banda, proposa que es faci una reunió amb tots els grups per dissenyar mesures per 
ajudar les persones sense llar, i observa que sovint les persones que viuen —o sobreviuen— al 
carrer posen en risc la seva vida perquè poden ser víctimes d’agressions. 
 
La Sra. BENEDÍ manifesta l’opinió que aquest problema afecta totes les administracions, i 
informa que la Generalitat està iniciant una xarxa que entén que servirà perquè Barcelona tingui 
més suport del que té ara. 
 
 
 Ref: CCP 9/17 Drets Socials, Cultura i Esports 
v. 23/ 10/ 2017 16: 47 
23 
D’altra banda, diu a la Sra. Esteller que el seu grup, a banda d’exigir responsabilitats als altres, 
n’hauria d’assumir les pròpies, ja que hi ha col·lapses per situació d’immigració i refugi i el 
Govern de l’Estat hi té responsabilitat. 
 
La Sra. Ortiz expressa el vot favorable de BC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del 
PSC, la Sra. Fandos expressa el vot favorable del Grup Municipal Demòcrata, la Sra. 
Barceló expressa el vot favorable de Cs, la Sra. Benedí expressa el vot favorable d’ERC, la 
Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP. S’APROVA amb el redactat següent: 
 
La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda instar al Govern municipal a: 1.- 
Ampliar i dignificar places d’allotjament i residencials per a persones sense llar prioritzant la 
seva integració en els barris i per la proximitat. 2.- Ampliar les places d’atenció integral a 
famílies en situació d’alta vulnerabilitat social, facilitant allotjament, i millorant l’accés a 
l’alimentació i a la cobertura de les necessitats bàsiques. 3.- Presentar als grups municipals 
un informe de les famílies amb menors que estant en risc de perdre el seu habitatge i quedar-
se sense sostre i la solució donada per Serveis Socials. Aquesta solució ha de promoure en un 
primer l’autonomia de les famílies i en els casos que no sigui possible oferir allotjaments 
dignes per a famílies amb el suport de professionals dels Serveis Socials. 
 
Del Grup Municipal CUP: 
 
9.-  (M1519/6946) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: - Que es presenti un 
informe dels punts de la ciutat de Barcelona on es produeixen més agressions i actituds 
masclistes, així com el context en el que es produeixen si aquest és rellevant per especificar els 
espais on es desenvolupen. - Que en aquest informe també s’especifiqui els punts de la ciutat o 
el context on hi ha una percepció d’inseguretat més elevada per les dones pel que fa les 
agressions masclistes. 
 
No s’ha tractat. 
 
b)  Proposicions amb contingut de Declaració institucional 
c)  Precs 
 
Del Grup Municipal Demòcrata: 
 
10.-  (M1519/6993) Que se’ns expliquin els motius pels quals en el compte general de l’any 2016 no 
es va executar la despesa prevista en els programes següents, a on es va destinar l’import no 
executat i que se’ns lliure per escrit aquesta informació. - Ajuts a persones en risc de 
vulnerabilitat. - Acció municipal envers les famílies. - Habitatges amb serveis per a la gent 
gran. - Pla d’assentaments irregulars. - Emergències i urgències socials. - Promoció i atenció a 
la joventut. - Atenció a la diversitat i no discriminació. - Temps i qualitat de vida. - Pla de rescat 
social. - Ajuts a famílies. Subvenció IBI a famílies monoparentals. - Subvenció a persones amb 
escassos recursos econòmics. 
 
La Sra. FANDOS demana que aquest prec es respongui per escrit. 
 
Es dona per tractat. 
 
 
 Ref: CCP 9/17 Drets Socials, Cultura i Esports 
v. 23/ 10/ 2017 16: 47 
24 
 
11.-  (M1519/6994) Que s’informi als regidors sobre el cost que han tingut l’espai de jocs per a 
infants que s’ha obert a l’edifici Palau, quina entitat social o mercantil té assumida la gestió, i 
quina utilització concreta tindrà aquest espai, passades les festes de la Mercè. 
 
La Sra. ROGNONI formula el prec, referit a l’espai de jocs per a infants de fins a 12 anys la 
inauguració del qual es va anunciar el 22 de setembre mitjançant una nota de premsa del 
Govern, de la qual es desprenia que només estaria operatiu durant els actes institucionals a 
l’Ajuntament de Barcelona i que comptaria amb dos monitors, un racó de nadons, joc simbòlic, 
lectura, jocs de taula, escenificació i una pissarra. Concreta que el seu grup vol saber quant ha 
costat la generació i adequació de l’espai, en quin horari es preveu que estigui operatiu, si 
només és per a actes al Saló de Cent, quina modalitat contractual hi ha hagut, si hi ha servei de 
monitoratge, si s’ha fet un concurs i, en cas afirmatiu, qui l’ha guanyat, o com s’ha adjudicat, 
quina funció tenen els monitors, si els nens han d’anar acompanyats, sobretot els de 0-2 anys, 
quants infants com a màxim es poden acceptar, quin criteri s’ha seguit i quants metres quadrats 
té. 
 
La Sra. PÉREZ agraeix la pregunta i explica que l’espai sorgeix de la constatació que moltes 
persones que assisteixen a actes públics tenen nens o nenes al seu càrrec i de la voluntat de 
facilitar la conciliació. 
Tot seguit, informa que l’adequació del local ha tingut un cost de 16.500 euros (inclou 
l’adequació d’il·luminació, armaris i adaptació d’instal·lacions elèctriques per recuperar un 
espai que no tenia ús, 1.700 euros de la rampa d’accés i més de 7.000 de mobiliari, equipament, 
fons lúdic i material), i que les persones que assisteixin a activitats institucionals a l’edifici del 
Palau de la plaça Sant Jaume i tinguin nens o nenes a càrrec podran deixar-los en aquest espai, 
que obrirà en les activitats de més rellevància institucional —en les invitacions a aquests actes 
s’especificarà que hi haurà aquest espai de jocs dinamitzat. 
Indica que l’espai té capacitat per a un màxim de 20 persones, i que disposa de dos monitors o 
monitores per dinamitzar activitats. Afegeix que l’espai obrirà 30 minuts abans de l’acte i 
romandrà obert fins a 30 minuts després, pot ser utilitzat per nens d’entre 0 i 12 anys —les 
mares i els pares amb nens de fins a 3 anys hi poden accedir però sempre que hi hagi una altra 
persona adulta que es responsabilitzi dels nens i nenes—, i se’n signarà una autorització (en 
arribar, el pare, la mare o el/la tutor/a del menor deixa el formulari corresponent). 
En darrer lloc, informa que per a la gestió, de moment s’ha fet un contracte menor a Marinva, 
però la voluntat és obrir un concurs —el primer any s’avaluaran quantes activitats es fan—, i 
s’ofereix per facilitar tota la informació que no hagi pogut facilitar amb aquesta resposta, com 
ara la referent als metres quadrats. 
 
La Sra. ROGNONI pregunta on està ubicat l’espai i si es pot visitar. 
 
La Sra. PÉREZ confirma que es pot visitar, i indica que l’espai es troba a la planta baixa de 
l’edifici Palau. 
 
El prec s’accepta. 
 
Es dona per tractat. 
 
 
 
 Ref: CCP 9/17 Drets Socials, Cultura i Esports 
v. 23/ 10/ 2017 16: 47 
25 
Del Grup Municipal ERC: 
 
12.-  (M1519/6971) Que el Govern municipal presenti a la propera comissió de Drets Socials, 
Cultura i Esports un informe detallat del grau d’execució de les propostes contingudes a la 
proposició (M1519/2871), aprovada per unanimitat, que declarava la ciutat de Barcelona amiga 
de les persones amb TEA. 
 
La Sra. BENEDÍ recorda que el 2016 la Comissió va aprovar per unanimitat una proposició del 
seu grup per declarar Barcelona ciutat amiga del TEA, i el Govern va adoptar un seguit de 
compromisos perquè compartia la necessitat d’ampliar mesures i millorar l’atenció d’aquest 
col·lectiu, tant amb les línies de subvenció com amb treball conjunt per facilitar accés a locals i 
a espais municipals, així com donar suport a les entitats d’oci i de lleure de la ciutat. 
Al març d’enguany, arran de l’afirmació de les famílies d’infants amb TEA que continuaven 
tenint les mateixes dificultats, el Grup d’ERC va demanar un seguiment de la proposició, en què 
la Sra. Ortiz va informar que alguns dels aspectes els preveia el Pla de salut mental, com espais 
municipals sense especificar, que estan a disposició de les entitats amb TEA, i que es treballava 
perquè el diagnòstic del TEA fos un dels que donés dret a la targeta Cuida’m. Va finalitzar la 
intervenció dient que s’havia avançat en tots els punts de la proposició. 
Ara, el Grup d’ERC demana que en la propera Comissió de Drets Socials es presenti un informe 
detallat que permeti saber quantes famílies tenen la targeta Cuida’m, quantes persones hi ha 
amb TEA, quines campanyes s’han fet per promoure la visibilitat i el reconeixement d’aquest 
col·lectiu, etc. 
 
La Sra. ORTIZ diu a la Sra. Benedí que el Govern s’ofereix a donar explicacions sobre el 
compliment de la proposició, però entén que un informe a la Comissió no és l’instrument 
adient, sobretot atesa la gran quantitat de matèries que inclou la Comissió. Per això, proposa 
una reunió amb els grups per fer aquest seguiment. 
 
La Sra. BENEDÍ agraeix la reunió que proposa el Govern, i pregunta si el prec s’accepta. 
 
La Sra. ORTIZ respon que el Govern accepta donar explicacions però no en el format 
d’informe a la Comissió. 
 
La Sra. BENEDÍ entén que, en aquest cas, el prec no s’accepta, tanmateix, demana que la 
reunió se celebri aviat. 
 
Es dona per tractat. 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
13.-  (M1519/6997) Que des del Govern municipal es mostri el rebuig a la politització que s’ha dut a 
terme en diferents actes de les darreres Festes de la Mercè, com ara, el concert del grup 
Txarango, el passat 23 de setembre, a la platja del Bogatell, on diferents polítics van realitzar 
proclames en favor del referèndum il·legal del passat 1 d’octubre. 
 
La Sra. ESTELLER formula el prec i exposa els fets que el motiven: el 23 de setembre, al 
concert de Txarango celebrat en el marc de les Festes de la Mercè, van pujar a l’escenari Eulàlia 
Reguant, regidora de la CUP; Albano-Dante Fachín, dirigent de Podem, i membres d’Òmnium 
Cultural, i van fer proclames polítiques considerant, com fan sempre, que tot els pertany. 
 Ref: CCP 9/17 Drets Socials, Cultura i Esports 
v. 23/ 10/ 2017 16: 47 
26 
El Grup del PP considera inadmissible i absolutament reprovable que els polítics utilitzin 
concerts per fer mítings. Observa que als concerts hi ha gent amb tot tipus d’ideologies, i que, 
tampoc en el cas que tots els assistents a un concert compartissin una mateixa ideologia seria 
admissible que l’acte es polititzés. 
 
La Sra. ANDRÉS comença la intervenció demanant disculpes en nom del Sr. Collboni, que no 
ha pogut assistir a la Comissió. 
Tot seguit, posa en valor les Festes de la Mercè, que van ser tot un èxit malgrat el repte que hi 
havia després del gravíssim atemptat que es va patir a la Rambla i pel context polític en què se 
celebraven. Subratlla que l’èxit ha estat possible gràcies a la col·laboració i al civisme dels 
barcelonins i barcelonines i a la bona feina de tots els serveis municipals, que van vetllar perquè 
les festes fossin realment festes malgrat el context. 
Informa que prop d’un milió i mig de barcelonins i barcelonines i visitants van assistir a les 
Festes, que han estat les més descentralitzades de la història de la Mercè, amb activitats a cinc 
dels deu districtes, i les arts al carrer van aplegar més de 100 espectacles i es van fer 115 
concerts en 14 escenaris. 
A continuació, indica que el Govern accepta el prec, ja que entén, com ja va dir l’endemà del 
concert el Sr. Collboni, que va ser un excés que dirigents de diferents formacions polítiques 
intervinguessin en un concert que havia de ser únicament això, un concert. D’altra banda, 
comenta que durant les Festes de la Mercè ja hi va haver espais per mostrar les diferents 
sensibilitats polítiques, i les organitzacions d’aquestes concentracions van respectar en tot 
moment el programa de les Festes, i era desitjable i esperable que els polítics també ho fessin 
d’aquesta manera. 
 
La Sra. ESTELLER agraeix l’acceptació del prec i subratlla que l’Ajuntament ha d’enviar el 
missatge que no tot està permès i que la gent ha de respectar l’escenari. 
Insisteix que entre els assistents al concert hi havia pluralitat, que els assistents van anar a un 
concert, i que no es pot tolerar que s’utilitzi un escenari amb un interès, una actuació que 
demostra una falta d’escrúpols absoluta, una falta de límits i la consideració que poden fer el 
que volen amb impunitat. Afegeix que aquests concerts estan pagats amb diners de 
l’Ajuntament, de tots els ciutadans, i estan sent utilitzats només per una part, fet que cal 
reprovar. 
Tot seguit, denuncia el silenci de l’alcaldessa, la Sra. Colau, que en cap moment no ha fet cap 
esment a aquest fet ni l’ha reprovat. 
 
La Sra. ANDRÉS explicita que l’acceptació del prec es fa com a Govern de la ciutat, i reitera 
l’agraïment a les entitats que durant aquells dies van organitzar concentracions i trobades per 
manifestar la seva opció política i en tot moment van respectar la programació i els espais de les 
Festes. 
 
Es dona per tractat. 
 
14.-  (M1519/6998) Que el Govern municipal doni compte de les accions que va prendre en el 
Consorci d’Educació i en l’Institut de Cultura per tal d’evitar que els centres cívics, centres 
educatius i altres equipaments municipals obrissin com a col·legis electorals en el referèndum 
del passat 1 d’octubre declarat il·legal pels Tribunals de Justícia. 
 
La Sra. ESTELLER subratlla que l’Ajuntament, per donar compliment al mandat del Tribunal 
Constitucional, que va prohibir que se celebrés el referèndum de l’1 d’octubre, tenia l’obligació 
 Ref: CCP 9/17 Drets Socials, Cultura i Esports 
v. 23/ 10/ 2017 16: 47 
27 
no només de no col·laborar amb el referèndum, sinó d’impedir-lo. Malgrat això, a la ciutat hi va 
haver més de 130 col·legis electorals i més de 10 centres cívics. 
Per això, el Grup del PP vol saber quina decisió va prendre el Consorci d’Educació i què va fer 
l’Ajuntament, també a través de l’ICUB, per impedir que aquests centres obrissin. 
 
La Sra. ORTIZ respon que el paper del Govern municipal, com ja ha explicat reiteradament, no 
era impedir la mobilització, sinó garantir els drets i la seguretat de tots els funcionaris públics, i 
amb aquest objectiu ha actuat i ha traslladat les ordres judicials (es va facilitar la informació als 
equipaments). 
D’altra banda, aclareix que ni l’Ajuntament ni el Consorci han promogut el referèndum. 
 
La Sra. ESTELLER pregunta què van votar els representants de l’Ajuntament en la reunió del 
Consorci del dia 21, després de la qual va sortir un teletip en què es deia que s’obririen tots els 
col·legis. Vol saber què va fer la gerent, la Sra. Massa, i quina ordre es va donar perquè no 
s’impedís la celebració del referèndum, què es va dir als centres cívics i qui ho va fer. 
Critica que el Govern, un cop més, actuï amb ambigüitat, sense pronunciar-se clarament per 
quedar bé amb tothom, i insisteix que davant d’un mandat que diu que s’ha d’impedir un 
referèndum, cal una actuació. 
 
La Sra. ORTIZ respon a la Sra. Esteller que, tal com ja li va dir abans del Consell de Direcció, 
aquesta qüestió no s’hi va votar perquè no té a veure amb la gestió educativa, sinó amb una 
organització ciutadana sobre una mobilització. 
Comenta que no sap si el que pretenia el Grup del PP era una actuació com la de la Policia 
Nacional, que va entrar a cop de garrotada a diferents centres, i subratlla que el Govern 
municipal en cap cas no es dedicarà a impedir per la via repressiva i la violència el fet que, 
legítimament, la gent es vulgui mobilitzar i obrir equipaments. 
Insisteix que el referèndum no era organitzat per l’Ajuntament, pel Consorci ni per l’ICUB, i 
que el compromís del Govern era garantir la llibertat d’expressió i la lliure participació. 
 
La Sra. BENEDÍ explicita que el prec no s’accepta. 
 
Es dona per tractat. 
 
d)  Preguntes 
 
Del Grup Municipal Cs: 
 
15.-  (M1519/7014) Quines accions s’han fet per part del Govern municipal per tal d’ajudar al Club 
Bàsquet Canyelles per tal de que pugui fer les obres de millora de les seves instal·lacions 
esportives? 
 
La Sra. BARCELÓ formula la pregunta, i exposa que el Club de Bàsquet Canyelles, una entitat 
esportiva amb més de 20 anys d’història, més de 15 equips federats i 200 jugadors, està en 
espera d’obtenir permís per part de les administracions públiques per fer obres de millora i 
cobriment d’una de les seves pistes, al centre Escola d’Art i Superior de Disseny Deià. Afegeix 
que el club ha sol·licitat ajuda en diverses reunions al Govern del Districte de Nou Barris per 
poder fer les obres i que disposa d’una part dels diners necessaris per fer-les. 
 
 
 Ref: CCP 9/17 Drets Socials, Cultura i Esports 
v. 23/ 10/ 2017 16: 47 
28 
El Sr. ESCUDÉ puntualitza que el Club de Bàsquet Canyelles no està al carrer, sinó que 
desenvolupa el seu programa d’activitats esportives a la pista poliesportiva d’un centre educatiu 
del carrer Ignasi Agustí, al barri de Canyelles. L’escola, tal com determina el decret 
d’instruccions per a la gestió de l’ús social de les instal·lacions dels centres públics dependents 
del Consorci d’Educació de Barcelona, i amb la mediació del Districte de Nou Barris, té cedit 
l’ús de la pista esportiva, així com vestuaris i un petit magatzem, durant tot el curs actual, una 
cessió que es detalla en un conveni entre el centre i el club. 
Afegeix que els Serveis Tècnics del Districte, per tal de millorar les condicions per al 
desenvolupament de la pràctica esportiva, han anat realitzant accions de millora i manteniment 
d’aquests espais per garantir-ne l’ús, com la pintura del vestuari, l’arranjament de portes i 
petites obres de conservació. 
Reconeix que a principis del 2017 el club va plantejar una iniciativa per cobrir parcialment la 
pista actual, però observa que no hi ha cap aportació tècnica, simplement la sol·licitud, i 
assenyala que hi ha prevista la construcció d’un pavelló a prop, al Centre Esportiu d’Artesania, i 
és aquí on el club podria anar a jugar. 
 
La Sra. BARCELÓ manifesta sorpresa per la resposta del Sr. Escudé, de la qual es desprèn que 
les instal·lacions continuaran com estan, amb les pistes en condicions lamentables, fins que 
s’hagin de traslladar a un altre pavelló. 
Subratlla que la igualtat d’oportunitats en general i en l’esport en particular és essencial, i que la 
pràctica esportiva és summament important pels beneficis físics, psicològics i socials que 
aporta, especialment en el cas dels nens. Per això, demana que s’ofereixi una solució a una 
entitat esportiva molt important a Nou Barris. Vol saber quantes reunions s’han fet, quines 
respostes s’han donat a l’entitat i quines accions s’han dut a terme —les reunions i les promeses 
per si soles no solucionen res—, així com si s’ha instat el Consorci d’Educació i si la solució 
consta per escrit. En cas que no s’hi hagi actuat o les accions s’hagin aturat, demana que s’hi 
actuï de manera immediata. 
 
El Sr. ESCUDÉ explicita que un club de bàsquet necessita un pavelló per poder jugar, i 
insisteix que es treballa per ampliar i millorar el que ja està previst, que és el complex esportiu 
d’Artesania, perquè el Club de Bàsquet Canyelles tingui un pavelló de parquet en les condicions 
que la reglamentació estableix per jugar al bàsquet. 
 
Es dona per tractada. 
 
Del Grup Municipal Cs: 
 
16.-  (M1519/7015) Quins són els motius que han fet canviar els horaris als PIADs? 
 
La Sra. BARCELÓ formula la pregunta, i indica que als PIAD ha desaparegut l’atenció directa i 
per concertar cita cal trucar o anar-hi en els horaris establerts per agafar cita prèvia. 
 
La Sra. PÉREZ respon que el canvi l’ha motivat la voluntat de millorar la qualitat del servei que 
s’ofereix a les dones. Concreta que en avaluar el sistema anterior es va veure que quan una dona 
hi anava sense cita prèvia, volia ser atesa al moment i això feia que la resta de dones haguessin 
d’esperar i, sovint, marxar sense haver estat ateses. D’altra banda, la tècnica era interrompuda 
mentre entrevistava les usuàries. 
Manifesta la convicció que quan s’hagin implementat totes les millores previstes el servei haurà 
millorat considerablement. Especifica que l’horari d’atenció s’ha ampliat (ara es permet a una 
 Ref: CCP 9/17 Drets Socials, Cultura i Esports 
v. 23/ 10/ 2017 16: 47 
29 
dona ser atesa a qualsevol PIAD de la ciutat de 9 h a 20 h) i que la cita prèvia permet assegurar 
que s’ofereix atenció en l’horari convingut, cosa que evita tant les interrupcions com les cues. 
D’altra banda, la cita també es pot demanar telefònicament, i el sistema d’atenció telefònica en 
els propers mesos millorarà i hi haurà un número d’atenció unificat, una centraleta telefònica, 
per millorar també el sistema de cita prèvia, amb l’objectiu final d’agilitzar els tràmits que es 
demanen a la dona per ser atesa. 
 
La Sra. BARCELÓ diu a la Sra. Pérez que això ho hauria pogut comunicar a la resta de grups 
municipals —o enviar un informe— o als consellers del Districte, que se’n van assabentar per 
la pàgina web. Considera que quan es canvia l’horari d’un servei tan important com el PIAD, 
cal explicar-ne els motius i justificar-ho amb rigor. 
Assenyala que la remunicipalització del servei ha comportat greus problemes, perquè no es 
cobrien les baixes laborals i les treballadores es queixaven de l’excés de feina que tenien i de la 
dificultat que tenien per coordinar-se, i subratlla que en aquests casos reduir mai no és positiu. 
D’altra banda, comenta que encara que hi hagi la possibilitat del contacte per correu electrònic 
o per telèfon, en aquests casos el contacte cara a cara és el més important, ja que potser la dona 
que necessita ser atesa entra al PIAD en un moment en què té la capacitat i l’empenta per fer-
ho, i, en canvi, si ha de trucar des de casa, li pot costar fer el pas. Per això, entén que l’atenció 
directa s’ha d’augmentar, i que si les treballadores —que fan una feina excel·lent i faciliten un 
servei que és necessari— tenien dificultats per atendre les usuàries, cal augmentar el servei, el 
personal o les hores. 
 
La Sra. PÉREZ confirma que el personal dels PIAD s’ha augmentat, com també el del SARA, i 
el nombre d’hores d’atenció i d’obertura del PIAD també s’ha ampliat: com ha dit, ara tots els 
PIAD de la ciutat estan oberts de 9 h a 20 h, fet que ja suposa una millora. 
Subratlla que la cita prèvia permet oferir un millor servei i mantenir els estàndards de qualitat 
que s’han reivindicat en el procés d’internalització, recorda que el PIAD no és el servei de 
violències masclistes per a casos d’urgència, i afirma que hi ha els serveis necessaris per 
atendre les dones en el moment en què decideixin adreçar-s’hi. 
 
Es dona per tractada. 
 
Del Grup Municipal ERC: 
 
17.-  (M1519/6972) Perquè hi ha casos en què no es cobra la mensualitat d’agost dels ajuts al lloguer 
i es posposen a setembre, sense informar als afectats? 
 
La Sra. BENEDÍ indica que, d’acord amb la informació facilitada pels ciutadans afectats, fa tres 
anys que, sense cap avís, la transferència dels ajuts al lloguer que s’ha de fer a l’agost es fa a 
començaments de setembre i la de setembre, a finals de setembre. Pregunta per què succeeix 
això i demana que s’hi doni solució, ja que les famílies que reben aquests ajuts el necessiten per 
poder fer front al lloguer. 
 
La Sra. ORTIZ entén que la pregunta fa referència a les prestacions per al pagament del lloguer 
que es tramiten mitjançant el Consorci de l’Habitatge de Barcelona, on la Generalitat representa 
el 60% i l’Ajuntament, el 40%. 
Assenyala que des del 2015 l’Ajuntament hi va posar un gruix que ha permès ampliar moltíssim 
aquests ajuts, i manifesta l’acord del Govern que cal simplificar. Informa que, amb aquest 
objectiu, s’ha traslladat que hi hagi un canvi de normativa per poder tramitar també aquests 
ajuts, per simplificar els procediments i la gestió pressupostària. 
 Ref: CCP 9/17 Drets Socials, Cultura i Esports 
v. 23/ 10/ 2017 16: 47 
30 
A continuació, explica que el que va passar en el cas de setembre és que hi va haver un 
pagament inicial a mitjan agost que es va fer a inicis de setembre, però el pagament de setembre 
es va endarrerir uns dies per l’ordre del Ministeri. Comenta que, com en tots els organismes en 
què participa la Generalitat, hi va haver algunes coses que es van endarrerir, quan es va parlar 
del fet que no hi havia crèdits del pressupost per a Catalunya, i això va fer que l’import de 
setembre es cobrés el dia 30 i s’endarrerís. 
 
La Sra. BENEDÍ agraeix la resposta, però insisteix que la situació que ha volgut traslladar és 
que l’ajut de l’agost no es cobra el mateix mes sinó al setembre, i aquest fet en molts casos fa 
que l’economia familiar es vegi malmesa. 
 
La Sra. ORTIZ explica que per poder fer l’ordre de pagament hi ha d’haver la justificació feta, i 
el mes d’agost no és hàbil per als expedients de justificació. Per tant, el que es pagava de l’agost 
era pel que estava justificat fins a mitjan juliol, però hi ha un endarreriment per qüestions de 
tràmits administratius. 
 
La Sra. BENEDÍ agraeix la resposta, i comenta que el mes d’agost es podria fer hàbil, ja que les 
persones que reben l’ajut han de pagar el lloguer cada mes i han de menjar cada dia. 
 
Es dona per tractada. 
 
e)  Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup 
 
Del Grup Municipal Demòcrata: 
 
18.-  (M1519/6995) Que el Govern municipal informi sobre l’estat d’execució de la proposició 
aprovada a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports de novembre de 2016, amb el 
següent contingut: (M1519/6995) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports insta el 
Govern municipal a elaborar un nou pla d’equipaments juvenils 2016-2023 establint un 
calendari tant de participació, amb els diferents agents implicats (entre ells el CJB i els grups 
municipals), com d’execució; i a portar aquest pla a aprovació del Plenari en el termini de 6 
mesos. 
 
La Sra. FANDOS demana que aquest seguiment es contesti per escrit. 
 
Es dona per tractada. 
 
Del Grup Municipal Cs: 
 
19.-  (M1519/7016) Que s’informi de l’estat d’execució de la proposta acceptada en la Comissió de 
Drets Socials, Cultura i Esports dels dia 20 de juny de 2017 amb el següent contingut: 
(M1519/6399) La cessió per part de l’Ajuntament de Barcelona d’un espai municipal per tal de 
facilitar a l’Associació "Pulseras Candela" la seva labor social i en col·laboració amb la 
investigació del càncer infantil. 
 
La Sra. BARCELÓ enuncia el prec del qual demana seguiment, i posa en relleu la gran feina 
que duu a terme l’associació Pulseras Candela. 
 
 
 Ref: CCP 9/17 Drets Socials, Cultura i Esports 
v. 23/ 10/ 2017 16: 47 
31 
La Sra. ORTIZ excusa l’absència de la comissionada de Salut, que no ha pogut assistir a la 
Comissió a causa dels canvis d’agenda d’aquesta. 
Tot seguit, informa que el Departament de Salut, arran del prec, va incorporar aquesta petició 
d’espai a la llista de necessitats d’entitats de salut de la ciutat, una llista transparent que 
s’ordena segons prioritats —la de Pulseras Candela s’hi ha incorporat com a prioritat número 1. 
D’altra banda, l’Ajuntament fa uns mesos que va posar en marxa una taula de patrimoni 
ciutadà, gestionada per la Direcció de Democràcia Activa i Descentralitzada, on s’han elaborat 
criteris comuns i indicadors per valorar les sol·licituds d’entitats —n’hi ha moltíssimes i de tots 
els àmbits—, i s’ha elaborat un nou model de sol·licitud d’espai per conèixer amb profunditat 
quines són les característiques necessàries, si poden compartir o no, i quant d’espai es necessita. 
Assenyala que s’ha intentat contactar amb Pulseras Candela per dues vies per fer-hi una reunió i 
explicar els nous models i que l’associació pugui aplicar-ho directament, però ha estat 
impossible. 
Per acabar, reconeix que hi ha manca d’espais municipals, de manera que cal gestionar una 
oferta escassa i una necessitat abundant. 
 
La Sra. BARCELÓ agraeix la resposta, i demana que s’expliciti quantes associacions hi ha 
actualment en llista d’espera per tenir un local en l’àmbit municipal, i que es contacti amb els 
responsables de l’entitat per informar-los de quina és la situació i dir-los quant de temps hauran 
d’esperar. Manifesta el desig que aquest temps sigui el mínim possible, i insisteix que Pulseras 
Candela fa una labor solidària admirable que cal cuidar. 
 
La Sra. ORTIZ confirma que es farà el que es demana. 
 
Es dona per tractada. 
 
VI) Mocions 
 
VII) Declaració Institucional 
 
 
No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 12.11 h.