Ref: CCP 10/17 Economia i Hisenda v. 20/ 10/ 2017 12: 34 1 ACTA DE LA COMISSIÓ D'ECONOMIA I HISENDA Sessió de 19 d'octubre de 2017 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 19 d'octubre de 2017, s'hi reuneix la COMISSIÓ D'ECONOMIA I HISENDA, sota la presidència de la Ima. Sra. Carina Mejías Sánchez. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Agustí Colom Cabau, Gerardo Pisarello Prados, Gala Pin Ferrando, Sònia Recasens Alsina, Irma Rognoni i Viader, Raimond Blasi i Navarro, Francisco Sierra López, Alfred Bosch i Pascual, Trini Capdevila i Burniol, Montserrat Ballarín Espuña, Xavier Mulleras Vinzia i Gerard Ardanuy i Mata, assistits per l'assessora jurídica, Sra. Míriam Cabruja i Escobedo, que actua per delegació del secretari general i que certifica. També hi són presents la Sra. i els Srs.: Francesca Bria, comissionada de Tecnologia i Informació Digital, Jordi Ayala Roqueta, gerent de Presidència i Economia i Antonio Muñoz Juncosa, Interventor General. Excusen la seva absència les Imes. Sres.: Laura Pérez Castaño i Eulàlia Reguant i Cura. S'obre la sessió a les 16,35 h. I) Aprovació de l'acta de la sessió anterior S'aprova. II) Part Informativa a) Despatx d'ofici En compliment del Decret d’Alcaldia, de 13 de juny de 2015, ES COMUNIQUEN les resolucions següents: Acord de la Comissió de Govern de 21 de setembre de 2017: 1.- (3-126/2017) APROVAR l’expedient núm. 3-126/2017 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2017, d’acord amb ingressos provinents de la Generalitat de Catalunya en concepte de fons de foment del turisme (FFT) del primer trimestre de 2017, per fer l’aportació del 50% al Consorci de Turisme, segons acord de la Comissió de Govern de 15 de juny de 2017, i d’import 827.648,31 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 17091395; i PUBLICAR aquest acord a la Gaseta Municipal. DONAR-NE compte a la Comissió d’Economia i Hisenda. Ref: CCP 10/17 Economia i Hisenda v. 20/ 10/ 2017 12: 34 2 Acord de la Comissió de Govern de 28 de setembre de 2017: 2.- (F-1706) MANDATAR a Crédit Agricole per assessorar, estructurar i col·locar una o vàries emissions de deute per import màxim global de 86.125.000,00 euros en format de Bo Verd, Social i/o Sostenible, en les condicions que s’adjunten a l’annex. DELEGAR en l’Im. Sr. Gerardo Pisarello Prados, Primer Tinent d’Alcaldia de Treball, Economia i Planificació Estratègica, i el Sr. Jordi Ayala Roqueta, Gerent de Presidència i Economia, de forma indistinta, l'atorgament de tota la documentació necessària per dur a terme la signatura i disposició de les operacions. DONAR compte d’aquest acord a la Comissió d’Economia i Hisenda. b) Mesures de govern 1.- Pla Digital de Barcelona: digitalització oberta i programari lliure. La Sra. BRIA exposa que amb aquesta mesura de govern es consolida el Pla «Barcelona, ciutat digital» i es marca l’objectiu que l’any 2020 els canals digitals siguin prioritaris a l’hora de proveir els serveis públics, tal com marca la Llei 39/2015, de procediment administratiu comú. Subratlla que aquesta és una mesura pionera que posiciona Barcelona com a referent de la innovació tecnològica, ètica, oberta i responsable. Afegeix que s’ha desenvolupat amb la implicació de diversos departaments de l'Administració i el sector TIC de la ciutat. A continuació, comenta que la mesura contempla vint projectes emblemàtics que materialitzen el canvi tecnològic, organitzatiu i cultural que es vol fer a l'Administració. En destaca el nou portal d’atenció ciutadana, els serveis en mòbil per a la ciutadania, el quadre de comandament sobre la ciutat, el portal de compra tecnològica, el portal de democràcia digital Decidim Barcelona i el nou servei d’identitat digital. Apunta que amb aquesta mesura Barcelona s’alinea amb altres experiències de transformació digital de referència de l’àmbit mundial, com la iniciada pel Government Digital Service del Regne Unit o el Govern d’Austràlia. En aquest sentit, comenta que Barcelona és una de les primeres ciutats del món que presenta un marc complet amb aquesta orientació política en l’àmbit municipal. Així, fonamenta aquesta política en la necessitat de sobirania tecnològica basada en el software, els formats i les dades oberts, viables tècnicament, sostenibles econòmicament i justos socialment. Tot seguit, apunta que amb aquesta mesura s’ampliarà el nombre de proveïdors tecnològics de l’ajuntament i s’hi donarà entrada a les pimes innovadores, per evitar que els grans proveïdors capturin el mercat. Remarca que la creació d’un market place digital per a petits proveïdors genera moltes possibilitats en un país on el 90 % de les empreses són pimes i en una ciutat que té un sector tecnològic que comprèn al voltant de 13.000 empreses. Pel que fa als criteris de contractació, assenyala que permetran que l’ajuntament tingui en tot moment sobirania de dades i control sobre el coneixement que genera. A tal fi, informa que l’Institut Municipal d’Informàtica de Barcelona incorporarà durant el mandat present 64 places noves de tècnics informàtics. D’altra banda, apunta que el 70 % de la inversió en desenvolupament de software es farà amb codi obert, mesura que permetrà eliminar moltes despeses per llicència d’ús, alhora que retallarà altres costos. Assegura que amb la llibertat d’escollir proveïdors sense restriccions es podrà potenciar la reinversió del diner públic en el territori, cosa que afavorirà el teixit productiu local. També indica que la possibilitat de reutilitzar les solucions que es desenvolupin amb llicències i estàndards oberts reforçarà les xarxes de col·laboració entre ciutats. Ref: CCP 10/17 Economia i Hisenda v. 20/ 10/ 2017 12: 34 3 Seguidament, remarca que les dades de la ciutat seran obertes per defecte, alhora que la seguretat, privacitat i drets digitals dels ciutadans quedaran assegurats, tal com marca la llei. A més a més, però, l’ajuntament es dotarà d’un codi ètic molt ambiciós en aquest camp. Finalment, exposa que la transformació digital i la innovació no són una finalitat en ella mateixa, sinó un procés continu. En aquest sentit, el govern municipal vol que la revolució tecnològica que es viu actualment es posi al servei del bé comú i que no signifiqui solament un benefici per a uns pocs. Aquesta mesura, doncs, pretén contribuir a avançar en tots aquests aspectes. El Sr. BLASI agraeix la presentació de la mesura de govern. Tanmateix, mostra preocupació i decepció perquè, malgrat que ho han demanat, no han pogut mantenir cap tipus de reunió amb la comissionada Bria. Té la impressió que el govern fa un bloqueig al Grup Demòcrata perquè pugui participar i tenir accés a aquesta informació en uns temes que tenen una importància i una transcendència vitals. A continuació, recorda que el govern anterior va plantejar iniciatives en el vessant tecnològic i de la digitalització, però alguns grups, fent referència als grups del govern actual, van escarnir les propostes d’smart city. Contràriament, el seu grup es felicita perquè es comenci a experimentar una transformació i mostra satisfacció perquè l’equip de govern hagi fet seus alguns dels programes més emblemàtics que provenen del mandat anterior, com el City Os o la plataforma de sensors Sentilo. També comenta que és important la gestió i l’anàlisi de dades, el big data, i que la ciutadania tingui accés a la informació. En aquest sentit, pregunta quin és el capteniment del govern pel que fa al desenvolupament de les proves pilot que es varen fer durant el mandat anterior per permetre l’accés de la ciutadania a la informació mitjançant wifi al Born i en zones de transformació urbanística i de desenvolupament com l’avinguda del Paral·lel. Finalment, remarca la necessitat de vincular la digitalització a la nova tecnologia, que era una peça important de l’smart city, en el vessant social però també en el vessant urbanístic. Així, doncs, opina que cal fer un treball conjunt entre les diverses àrees i que continuï una col·laboració, que considera indispensable, amb l’empresa municipal BIMSA. Desitja, doncs, que el seu grup es pugui reunir amb la comissionada perquè el conjunt del consistori, i per tant el conjunt de la ciutadania, pugui participar en aquests projectes de forma efectiva. La Sra. MEJÍAS intervé com a portaveu del Grup de Ciutadans. Agraeix a la comissionada Bria la presentació de l’informe. Exposa que en aquests documents es planteja un projecte ambiciós de transformació pel que fa a l’aplicació de la tecnologia digital als serveis municipals i a les empreses, cosa que implica una transformació enorme i intensa de tots els aspectes de la gestió municipal. Tanmateix, el seu grup troba a faltar respostes en determinats àmbits i, per això, formularà algunes preguntes. En primer lloc, la comissionada s’ha referit a la necessitat de crear perfils professionals nous i el seu grup considera que aquest és un dels reptes principals a l’hora de posar en pràctica aquest projecte de transformació digital, tant dels serveis municipals com de les empreses. Entén que cal fer un gir estratègic força important en el negoci, que també afecta les persones, i pregunta com pensa aconseguir el govern els perfils professionals que permetin implantar aquesta estratègia en els serveis municipals. En segon lloc, indica que aquesta transformació estratègica haurà de menester inversió, i en la mesura de govern no han trobat cap dada que aclareixi quina serà aquesta inversió ni el període temporal que es preveu per dur a terme aquesta transformació digital dels serveis municipals. Ref: CCP 10/17 Economia i Hisenda v. 20/ 10/ 2017 12: 34 4 Respecte a les empreses, destaca que sis de cada deu no compten amb una estratègia digital, que només el 21 % de les empreses de Barcelona tenen una cultura adequada i que solament el 16 % dels professionals tenen una capacitat tècnica que els permeti utilitzar la tecnologia apropiada. Per tant, malgrat que l’ajuntament dugui a terme aquest projecte ambiciós per posar la tecnologia al servei de les persones i facilitar serveis, es pregunta com podrà convergir amb les necessitats de les empreses si no se’ls facilita del procés de digitalització quan encara hi ha un dèficit cultural important en aquest aspecte. Demana, doncs, què farà l’ajuntament per posar la tecnologia digital a l’abast de les empreses. D’altra banda, atesa la ràpida evolució d’aquestes qüestions, pregunta com pensa el govern identificar les noves necessitats reals dels usuaris. Així, assenyala que contínuament s’exigeixen novetats en la tecnologia aplicada als serveis a les persones. Per acabar, quant a la contractació pública, qüestió que també els preocupa, pregunta com pensen garantir-ne la qualitat i amb quins criteris ho faran, i també si el govern preveu internalitzar el personal de l’Institut Municipal d’Informàtica. El Sr. BOSCH felicita la comissionada Bria i el seu equip per la feina realitzada. El Grup d'Esquerra Republicana creu que les línies de treball que ha presentat el govern són bones i responen a una política tecnològica que el seu grup sempre ha defensat. Ofereix, doncs, el seu suport per avançar en l’adaptació de l’Ajuntament de Barcelona en aquest procés de transformació digital, procés que creuen que és necessari i fins i tot vital actualment. Assenyala que s’ha de fer el màxim esforç per adaptar-se a la situació i no quedar enrere. A tal fi, apunta que cal buscar sinèrgies amb altres administracions. A continuació, remarca la importància de la sobirania de dades. Opina que cal invertir en aquesta aposta estratègica i preservar les dades dins de l’àmbit públic. Alerta de la necessitat de no fer un ús indegut de les dades perquè afecten la privacitat de les persones, a més a més formen part del know how de l’ajuntament i són una eina imprescindible per dissenyar i millorar les polítiques. Espera, doncs, que aviat es puguin concretar les mesures d’aquest àmbit amb més profunditat. També espera que aquesta mesura serveixi per fer una administració més àgil, que aprofundeixi en el servei al ciutadà i amb més transparència. Tot seguit, reclama que s’hi destinin els recursos que calen, perquè si bé ja han vist quin és el pressupost, encara desconeixen quina inversió es farà per implementar aquestes actuacions. Espera, doncs, que augmentin considerablement les inversions perquè els projectes siguin sòlids i es facin realitat. El Sr. MULLERAS agraeix l’exposició que la comissionada Bria ha fet sobre el Pla digital de Barcelona. El Grup Popular entén que s’ha d’incentivar la liberalització del software en el si de l'Administració pública per reduir el dèficit i aportar valor al sector privat, especialment a les TIC locals. D’aquesta manera se n’afavoriria la competitivitat i es contribuiria al desenvolupament d’una economia sostenible, basada en el coneixement i en una innovació oberta. El seu grup entén la liberalització de codi no solament estalvia costos, sinó que també pot beneficiar la reducció del dèficit. D’altra banda, exposa que l'Administració digital hauria d’aportar més transparència i menys tràmits burocràtics en la contractació pública. Per tant, pregunta com es podrien concretar aquests objectius. També opina que s’ha de millorar i intensificar la tasca de digitalització en les empreses municipals perquè, segons les dades de què disposen, aquesta tasca no és suficient. També creu que s’ha de millorar la inversió en aquest sentit i pregunta quin és el calendari d’inversions per aconseguir l’acompliment d’aquesta agenda digital. Ref: CCP 10/17 Economia i Hisenda v. 20/ 10/ 2017 12: 34 5 Com a darrera consideració, assenyala que l'Administració pública ha de buscar que aquestes mesures millorin els serveis que es donen als administrats. Demana, doncs, que la comissionada aprofundeixi en aquest aspecte i que expliqui com, amb aquests programes de digitalització, es poden donar uns serveis d’una manera més eficaç i més eficient, en benefici de l'Administració però sobretot en benefici dels ciutadans de Barcelona. El Sr. ARDANUY agraeix la presentació d’aquesta mesura. Entén que és un pas més que fa l’Ajuntament de Barcelona en els processos de digitalització i accés al programari lliure, de manera que la valora positivament. Tanmateix, pensa que cal tenir una visió més global perquè Barcelona ha de poder ser una locomotora de canvi en l’àmbit de la digitalització i sobretot en l’àmbit de les dades obertes. Indica que no es pot perdre l’oportunitat que té la ciutat de Barcelona d’oferir dades i de gestionar-les. En aquest sentit, apunta que l’ajuntament té un paper clau com a dinamitzador d’un hipotètic pacte ciutadà al voltant de l’open data, i creu que aquest podria ser un element interessant per aprofitar la potencialitat en aquest àmbit, tot i que aquest aspecte no consta en la mesura de govern. Un altre element que li preocupa a la seva formació política és de quina manera s’aprofita la digitalització per combatre la fractura digital, element que ha de preocupar a tothom. Entén que aquesta fractura no se supera solament amb la compra de software, sinó que també s’han de desenvolupar polítiques socials mitjançant la tecnologia. La Sra. BRIA assenyala que aquesta mesura de govern va acompanyada amb molta documentació, que es pot trobar en el portal Barcelona, ciutat digital, publicada amb codi obert i llicència oberta. A més a més, destaca que tota aquesta informació es comparteix amb moltes ciutats. Tot seguit, remarca que aquesta mesura és molt innovadora en l’àmbit internacional. Comenta que han après molt dels governs del Regne Unit i del d’Austràlia, però insisteix que no hi ha cap ciutat que tingui un marc tan complet d’actuacions en aquesta qüestió. A continuació, puntualitza que el canvi tecnològic no és la part central de la mesura, sinó que més aviat es tracta d’un canvi organitzatiu estructural i d’una voluntat de revertir l’externalització de serveis de l'Administració pública. Per aquesta raó, creu que l’IMI ha de ser el motor d’aquesta transformació digital i que s’han d’internalitzar funcions crítiques. Així, doncs, anuncia que l’IMI tindrà seixanta-quatre treballadors nous, amb un canvi generacional profund. Tot i així, adverteix que aquesta transformació es farà passa a passa perquè sigui sòlida. Pel que fa al pressupost, es preveu una inversió de 72 milions d’euros, 33 milions dels quals s’inverteixen en la nova metodologia de contractació pública innovadora, sobirania de dades, sobirania tecnològica, programari lliure, i venda i serveis adreçats als ciutadans. Quant la sobirania de dades i programari lliure, reitera que és un aspecte molt important per al govern municipal. Recorda que l’ajuntament ha publicat set serveis, com la Bústia ètica, mesura que pretén posar fi a la corrupció interna de l'Administració. També s’està creant una comunitat de desenvolupadors conjuntament amb empreses petites per ajudar a construir una administració oberta. Pel que fa a la contractació pública, anuncia la creació d’un digital market place, que serà una novetat en aquest àmbit i permetrà canviar el marc de relació amb els proveïdors. Destaca que aquest no serà solament un marc de contractació, amb un procés de licitació llarg, sinó que té la voluntat de ser un marc de partnership amb els proveïdors per enfortir el teixit productiu local, perquè Catalunya ho ha de menester i té moltes empreses innovadores. Ref: CCP 10/17 Economia i Hisenda v. 20/ 10/ 2017 12: 34 6 A continuació, explica que en aquesta mesura no s’ha aprofundit en l’àmbit de l’open data perquè la intenció del govern és presentar una mesura específica sobre l’estratègia i la governança de dades, que formarà part de tot aquest marc de transformació digital. Per al govern, el control de les dades és molt important per a la presa de decisions. Es tracta d’una part executiva i proposaran canvis estructurals en aquesta qüestió, tant pel que fa a l’open data com a la governança de les dades i en els serveis basats en dades per millorar la ciutat. Tot plegat, afegeix, va en la direcció de construir una ciutat intel·ligent, molt més sostenible, oberta i que produeixi un efecte concret en el bé públic. Finalment, indica que aquesta mesura suposa un repte d’organització. Per tant, s’està treballant des de l’IMI i des de tots els departaments de l'Administració pública per aprofitar el talent de la ciutat per tal de crear un nou perfil i una nova capacitació interna. Assegura que si l'Administració no fa aquest canvi quedarà en mans d’uns pocs proveïdors de tecnologia i l’Ajuntament de Barcelona ha de ser un agent de canvi en la creació de serveis per al ciutadà en el segle XXI, que és principalment digital. La PRESIDENTA agraeix a la Sra. Bria l’exposició que ha fet i l’anima, en nom de la comissió, que sigui capaç d’assumir aquest repte tan important per a l’ajuntament i per als ciutadans de Barcelona. Es dóna per tractada. c) Informes d) Compareixences Govern municipal Del Grup Municipal Demòcrata: 2.- (M1519/6987) Que comparegui el màxim responsable polític del Govern per donar compte de la situació en que es troba el mercat de l'Abaceria i quin és el calendari d'execució de la seva remodelació. La Sra. BALLARÍN comença agraint la presència a la sessió de la comissió de representants dels comerciants del mercat de l’Abaceria i seguidament exposa que la remodelació d’aquest mercat consta de dues fases d’execució. En primer lloc, la construcció de la carpa del mercat provisional i, en segon lloc, la construcció del mercat definitiu de l’Abaceria. Pel que fa al mercat provisional, recorda que es tracta d’una instal·lació important, de gairebé 2.000 metres quadrats, que encabirà quaranta-vuit establiments alimentaris i quinze de no alimentaris a la part exterior. Destaca que aquesta carpa serà molt completa i contindrà dues plantes, raó per la qual disposarà d’ascensor i muntacàrregues. També hi haurà cambres frigorífiques i espai de tractament de residus, parades totalment equipades, connexió de wifi i fibra òptica, entre altres. Quant al calendari, comenta que el govern va mantenir contactes amb tots els comerciants, tant amb els que volien continuar l’activitat com amb els que volien plegar, i aquesta negociació va finalitzar el 31 de desembre de 2016; el 15 de febrer de 2017 es va definir conjuntament com havien de ser les instal·lacions provisionals per poder licitar el projecte definitiu; el mes d’abril es va adjudicar la redacció del projecte, i en aquest moment el govern municipal ja té el projecte executiu, que ha trigat més a enllestir-se d’allò que s’havia previst a causa de la seva complexitat tècnica extraordinària. De cara al futur, assenyala que el concurs de licitació del mercat provisional es farà el mes d’octubre o primers de novembre, l’adjudicació al desembre, Ref: CCP 10/17 Economia i Hisenda v. 20/ 10/ 2017 12: 34 7 l’inici de les obres també al desembre i la finalització del trasllat es preveu que es pugui fer el mes d’abril de 2018. També s’ha fet el trasllat del carril bici, s’està treballant en el trasllat de les petanques, que són elements que hi haurà al voltant de la carpa i que també formen part del projecte. Pel que fa al nou mercat, preveu que el mes d’octubre es faci la redacció i el concurs del projecte executiu, fase que pot durar entre vuit i deu mesos i, per tant, pot finalitzar cap al juliol de 2018. Destaca que per agilitzar aquest procés es farà una primera part consistent en l’enderroc de les instal·lacions actuals perquè, per l’experiència obtinguda de remodelacions anteriors, se sap que quan es produeix l’enderrocament apareixen vicis ocults i s’observa que hi ha parts que estan molt pitjor que d’altres, circumstàncies que endarrereixen el projecte. Aquest enderroc es podrà començar a fer quinze dies després del trasllat a les instal·lacions provisionals i durarà al voltant de quatre mesos. Preveu, doncs, que aquesta fase s’executi entre els mesos de juny i setembre de 2018. La segona fase consistirà en el concurs i l’adjudicació de les obres definitives del mercat. Finalment, informa que hi ha hagut un canvi en la composició de la junta del mercat i actualment el govern està treballant amb la nova junta. El Sr. BLASI saluda els representants dels operadors del mercat de l’Abaceria que assisteixen a la sessió. Tot seguit, agraeix les explicacions de la regidora Ballarín. Subratlla que els grups municipals poden sol·licitar poques compareixences del govern i, per tant, quan ho fan és perquè consideren que el tema és important. En aquest sentit, recorda que aquesta no és la primera compareixença que sol·liciten sobre aquesta qüestió ni tampoc és la primera iniciativa que han plantejat. Tot seguit, recorda que a la sessió anterior el Grup Demòcrata va sol·licitar algunes dades dels exercicis 2016 i 2017 però només se’ls varen facilitar les de 2016. Mostra preocupació pel ritme amb què es produeix la remodelació del mercat de l’Abaceria i per les modificacions que s’han produït en el calendari inicial. Per tant, apel·la al diàleg i reclama que es doni informació, no tant als grups municipals, que tenen altres mecanismes per informar-se, sinó als operadors, perquè la incertesa genera rumorologia i aquesta genera incertesa, situació que no considera òptima per a un mercat que ja ha patit massa endarreriments, sobretot des de l’inici del mandat actual, quan Barcelona en Comú governava en solitari. El seu grup tenia l’esperança i l’expectativa que l’entrada al govern del Partit dels Socialistes suposaria una dinàmica diferent, però de moment no ho han sabut apreciar. A continuació, manifesta que no els preocupa que hi hagi hagut un canvi de la junta del mercat, sinó que s’hagi pogut perdre. Per sort, creu que aquest canvi s’ha fet de manera cordial i que hi ha hagut una transmissió correcta de la informació. D’altra banda, apunta que el seu grup tenia interès a saber què passarà durant la campanya de Nadal d’enguany, quins acords s’havien assolit amb els paradistes i si aquests acords es compliran. Planteja aquests dubtes perquè les notícies que els arriben no són bones. També pregunta si es compliran els acords assolits pel que fa al mercat provisional i també els acords amb l’Institut Municipal de Mercats. En aquest sentit, pregunta quin serà el grau de participació que podrà tenir la nova junta del mercat i si es mantindrà la col·laboració que hi havia hagut anteriorment, tal com desitja el seu grup. Així, doncs, reitera que demanen informació per poder esvair dubtes perquè el calendari d’actuacions sigui clar. Pel que fa a l’enderroc, troba encertat que es faci paral·lelament a la redacció del projecte per facilitar els treballs futurs, tot i que això no calma els ànims. Finalment, emplaça el govern, més enllà de fer campanyes de Nadal amb altres mercats, a fer intervencions en els mercats que ja s’han remodelat per dinamitzar-los, amb una atenció especial als mercats que estan experimentant una remodelació, que es troben en espais Ref: CCP 10/17 Economia i Hisenda v. 20/ 10/ 2017 12: 34 8 provisionals o que pateixen una situació negativa des de fa molts anys. Recorda que aquests mercats són equipaments municipals, que fan un servei públic i que són un dels serveis més ben valorats, situació que espera que es mantingui en el futur. La Sra. MEJÍAS intervé com a portaveu del Grup de Ciutadans. Saluda els operadors del mercat de l’Abaceria que són presents a la sessió i que en alguna ocasió els han fet arribar la seva inquietud per la dilació en la posada en marxa d’aquest mercat, que és vital per a la vila de Gràcia i que ha generat moltes expectatives entre els veïns, que veuen com s’endarrereixen els canvis que s’havien promès, especialment pel que fa al mercat definitiu, però també a les instal·lacions provisionals. Seguidament, atribueix aquesta situació a la frenada de la capacitat executiva del govern municipal. Així, observa que es van presentant calendaris que sempre s’endarrereixen. D’altra banda, apunta que la remodelació del mercat de l’Abaceria és un tema recurrent en el consell d’administració de l’Institut Municipal de Mercats, on en nombroses ocasions s’ha parlat d’impulsar d’una vegada per totes aquesta actuació, que ha estat ajornada com a conseqüència d’algunes pressions que han exercit determinats grups que plantejaven exigències que no sempre es corresponien amb les inquietuds i els desitjos dels paradistes. El seu grup, en definitiva, vol que l’adequació del mercat es dugui a terme i que es posi en marxa el mercat provisional per poder avançar en la construcció de les instal·lacions definitives. A continuació, esmenta la proposta que el trasllat al mercat provisional vagi aparellat a la redacció dels projectes definitius per recuperar el temps perdut com a conseqüència de replantejaments successius que ha fet des del principi del mandat el govern actual. El seu grup creu que aquest és un tema important perquè el mercat ha de ser un element revitalitzador per a la vila de Gràcia. Assenyala que el mercat de l’Abaceria està en una situació molt precària i els paradistes desitgen que es produeixi la transformació. Per aquestes raons, insta el govern municipal a posar en marxa tan aviat com sigui possible les instal·lacions provisionals i que enllesteixi, també tan aviat com sigui possible, els projectes definitius per donar resposta a una demanda que fa molts anys que s’endarrereix. La Sra. CAPDEVILA saluda els representants dels operadors del mercat de l’Abaceria. Recorda que a la Comissió d’Economia i Hisenda s’ha parlat moltes vegades d’aquest mercat. Creu que tots els endarreriments que s’han produït en aquesta remodelació han perjudicat el mercat i els veïns de Gràcia, però també el comerç que envolta el mercat. Indica que els mercats donen vida als barris. Tot seguit, retreu al govern municipal que, segons el darrer calendari d’actuacions que havien fet públic, en el segon semestre de 2017 s’havia de construir el mercat provisional i ara ho tornen a endarrerir. Així, doncs, al Grup d'Esquerra Republicana li preocupa aquest endarreriment constant. Recorda que ja es va produir un endarreriment perquè una sèrie d’entitats que qüestionaven la construcció del pàrquing i la instal·lació d’un supermercat, però apunta que el 27 de juliol de 2016 el govern va presentar un projecte i en els dinou mesos que han passat des d’aleshores encara no han començat a fer les obres de la carpa on s’ha d’instal·lar el mercat provisional. Per tant, insisteix en la necessitat d’agilitzar aquesta qüestió. A continuació, assenyala que també els preocupa que es compleixin els terminis per a la finalització de les obres del mercat de Sant Antoni i que es compleixi el compromís del govern d’acabar durant el mandat actual els projectes de remodelació dels mercats del Bon Pastor, de la Vall d’Hebron i de Sant Andreu. Pregunta, doncs, en quin punt es troben aquests projectes perquè té la sensació que en l’àmbit de mercats el govern s’ha encallat massa. Demana al govern que es prengui aquesta qüestió seriosament i que en el temps que falta de mandat compleixi els compromisos que va assumir. Ref: CCP 10/17 Economia i Hisenda v. 20/ 10/ 2017 12: 34 9 El Sr. MULLERAS saluda els representants del mercat de l’Abaceria presents a la sessió. Creu que la remodelació d’aquest mercat ha tingut un suport unànime en el mandat anterior i gairebé unànime en el mandat actual, tant dels veïns com polític. A més a més, assenyala que si hi ha un mercat que representa el cor i l’ànima d’un barri, aquest és el mercat de l’Abaceria respecte de Gràcia. Reconeix que s’ha parlat moltes vegades d’aquest mercat i com a mínim en tres ocasions s’ha ratificat el projecte tal com està planificat, amb la inclusió del supermercat i del pàrquing. En primer lloc, es va ratificar al Consell de Districte de Gràcia, el mes de novembre de 2015, arran d’una proposició del Grup Popular; en segon lloc, també es va ratificar a la sessió del mes de maig de 2016 de la Comissió d’Economia i Hisenda, també arran d’una proposició del Grup Popular, i finalment es va rebutjar una proposició del Grup de la CUP - Capgirem Barcelona, que estava en contra del projecte actual, el mes de gener de 2017. A mes a mes, apunta que el mes de febrer de 2017 el Grup Popular va fer un prec al govern municipal i va demanar que el trasllat del mercat de l’Abaceria a la carpa provisional es produís durant el darrer trimestre de 2017 i que es fes de mutu acord amb els paradistes afectats, tal com ho demanen els paradistes mateixos, perquè sabien que hi havia un projecte molt treballat. Recorda que el govern va acceptar aquest prec i es va comprometre a fer el trasllat abans del mes de desembre de 2017. Ara es torna a endarrerir fins al mes de febrer de 2018. El seu grup, doncs, reclama que aquest trasllat no s’endarrereixi més perquè hi ha projecte, diners i majoria política i social per tirar endavant aquesta remodelació. No entén, doncs, per què es torna a endarrerir. Espera que no sigui per comportaments antidemocràtics o per pressions de la CUP o del que qualifica d’associacions satèl·lits de l’alcaldessa Colau, que estan en contra del projecte actual. Reclama, doncs, que aquesta actuació es faci tan aviat com sigui possible perquè els paradistes volien que aquest tema estigués resolt per a la campanya de Nadal, el govern s’hi havia compromès. Pregunta com pensen ajudar els paradistes de l’Abaceria en aquesta campanya de Nadal. El Sr. ARDANUY exposa que qualsevol reforma de mercat exigeix consens, és una qüestió complexa i té impacte al barri. En el cas del mercat de l’Abaceria, indica que hi ha un acord ampli i que s’han produït retards per motius diversos. Assenyala que no es pot jugar amb aquesta qüestió i, per tant, no es pot provocar intranquil·litat entre els operadors, dels veïns i dels clients. Pensa, doncs, que s’haurien de mantenir els compromisos i que l’ajuntament ha de recuperar la credibilitat pel que fa a aquest projecte. Així, reclama que no es perdi més temps, que es facin les coses ben fetes i que es compleixin els compromisos adquirits. Per tant, exigeix que aquest projecte es desenvolupi tan aviat com sigui possible. Adverteix que qualsevol projecte genera tensió i dificultats que ja estan assumides, però tot i així s’ha de dur a terme. Finalment pregunta, com a president del Consell de Districte de Gràcia, si el projecte definitiu preveu canvis de mobilitat a l’entorn. La Sra. BALLARÍN creu que l’aposta del govern pels mercats municipals és clara i contundent en general i també en el cas del mercat de l’Abaceria. Subratlla que ha pressupostat més de 70 milions d’euros d’inversions per als mercats que es preveu de remodelar o que ja s’estan remodelant, i també per al manteniment, concepte que han introduït de nou en aquest mandat. En aquest context, remarca que hi ha un projecte de remodelació complet per al mercat de l’Abaceria. Reconeix que al començament del mandat es va replantejar el projecte anterior, però finalment es va arribar a un projecte consensuat, aprovat pel 95 % dels comerciants i per tots els grups municipals a l’Institut Municipal de Mercats, llevat de la CUP - Capgirem Barcelona, que es va abstenir. Manifesta, doncs, la voluntat del govern de continuar treballant amb aquest grau de consens. Ref: CCP 10/17 Economia i Hisenda v. 20/ 10/ 2017 12: 34 10 Quant als endarreriments, assenyala que no n’hi ha hagut cap des de la darrera compareixença, que es va produir el 14 de febrer de 2017, moment en que ja va donar unes dates precises que coincideixen aproximadament amb les que ara ha presentat, i que com a màxim hi ha hagut un endarreriment d’un mes en alguns casos. Pel que fa a la interlocució des de l’Institut amb la nova junta del mercat, assegura que és correcta i està convençuda que tots els compromisos que es van assumir amb la junta anterior continuaran vigents, perquè l’Institut Municipal de Mercats sempre ha treballat amb la complicitat dels comerciants. El Sr. BLASI insisteix que han sol·licitat aquesta compareixença per la manca d’informació i per la incertesa que s’havia generat al voltant d’aquesta qüestió. També reitera que la remodelació d’aquest mercat té una afectació que va més enllà dels paradistes mateixos. Finalment, tot critica que la informació que els han lliurat no és completa. Creu que tots els grups municipals presents, tret potser de Barcelona en Comú, estan compromesos amb la remodelació del mercat com el de l’Abaceria, que és necessari per a la vila de Gràcia i per a tot el districte. La Sra. MEJÍAS insisteix que aquest ha estat un tema recurrent en la comissió i afirma que la voluntat política sempre ha d’anar acompanyada de l’executivitat i de l’agilitat en el compliment d’aquesta voluntat política. La Sra. CAPDEVILA reitera que el mercat de l’Abaceria és molt important per a la vila de Gràcia i reclama al govern que es posi a treballar, perquè troba molt bé que es destinin 70 milions d’euros als mercats i que el govern manifesti que té molt bona voluntat, però indica que això es demostra treballant i portant els projectes a terme. La Sra. BALLARÍN reitera que en Consell Rector de l’Institut Municipal de Mercats, que és on hi ha representats tots els grups municipals, inclosos els grups del govern, tots varen votar a favor d’aquest projecte consensuat amb els comerciants, amb l’única excepció de la CUP - Capgirem Barcelona, que es va abstenir. Sap que la CUP ha arribat a altres acords i que són socis dels grups de l’oposició en altres àmbits, però insisteix que en el cas del mercat de l’Abaceria és l’únic grup que es va abstenir. Es dóna per tractada. III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d'acord 3.- (DPPF-01 OOFF2018) APROVAR provisionalment la modificació per a l'exercici de 2018 i successius de les Ordenances fiscals següents: Ordenança fiscal general; núm. 1.1. Impost sobre béns immobles; núm. 1.2. Impost sobre vehicles de tracció mecànica; núm. 1.3. Impost sobre l'increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana; núm. 1.4. Impost sobre activitats econòmiques; núm. 2.1. Impost sobre construccions, instal·lacions i obres; núm. 3.1. Taxes per serveis generals; núm. 3.2. Taxes per serveis de prevenció, extinció d'incendis i salvament; núm. 3.3. Taxes per serveis urbanístics; núm. 3.4. Taxes per serveis relatius a sacs i contenidors de runa i altres serveis mediambientals; núm. 3.5. Taxes de clavegueram; núm. 3.6. Taxes de Ref: CCP 10/17 Economia i Hisenda v. 20/ 10/ 2017 12: 34 11 mercats; núm. 3.7. Taxes pels serveis de registre, prevenció i intervenció sanitària relatius a animals de companyia; núm. 3.8. Taxes per prestacions de la Guàrdia Urbana i circulacions especials; núm. 3.9. Taxes per serveis de cementiris i cremació; núm. 3.10. Taxes per la utilització privativa del domini públic municipal i la prestació d'altres serveis; núm. 3.11. Taxes per la utilització privativa o l’aprofitament especial del domini públic municipal, a favor d’empreses explotadores de serveis de subministraments d’interès general; núm. 3.12. Taxes per l’estacionament regulat de vehicles a la via pública; núm. 3.13. Taxes per serveis culturals; núm. 3.14. Taxes per serveis especials d'enllumenat públic; núm. 3.15. Taxes per la utilització privada del funcionament de les fonts ornamentals; núm. 3.16. Taxes per la utilització privativa o l’aprofitament especial del domini públic municipal, a favor d’empreses explotadores de serveis de telefonia mòbil; núm. 4. Contribucions especials; Categories fiscals de les vies públiques de la Ciutat; SOTMETRE les esmentades Ordenances fiscals a informació pública per un termini de trenta dies hàbils, comptadors des de l’endemà de la seva publicació al Butlletí Oficial de la Província, dins dels quals els interessats podran examinar l’expedient i presentar les reclamacions que estimin oportunes; i TENIR per aprovada definitivament la modificació de les ordenances fiscals en el supòsit que no es presentin reclamacions. El Sr. PISARELLO exposa que se sotmet a la consideració de la comissió l’aprovació inicial d’un dictamen sobre ordenances fiscals perquè es pugui tractar en el proper ple del Consell Municipal. És conscient que el govern fa aquesta proposta en un moment polític molt complex, en què hi ha grans debats sobre la taula com les ordenances fiscals o els pressupostos, i aquest moment polític condiciona els posicionaments que adopten els grups en les comissions municipals. Assenyala que dies enrere varen mantenir una reunió amb diferents agents econòmics i socials de la ciutat on el govern va transmetre un missatge de tranquil·litat i de confiança en el sentit que Barcelona, com a capital de Catalunya, a fer un esforç no per mantenir una situació de normalitat, perquè la situació no és normal, però sí per preservar el màxim possible l’economia de la ciutat. Pel que fa a la proposta d’ordenances, indica que han intentat que sigui equilibrada i, si bé és conscient que no coincideix amb les posicions dels diferents grups en matèria de política fiscal i que sovint han tingut discussions sobre la filosofia en aquesta matèria, ha de permetre un temps de debat llarg, fins al mes de desembre. En aquest moment, doncs, i atesa la situació delicada que s’està vivint, el govern es mostra obert a negociar la proposta i fins i tot a renunciar a aspectes que no formin part de la seva filosofia, perquè són conscients que s’han d’obrir diàlegs sobre alguns temes atès no poden aspirar a aprovar el cent per cent d’allò que plantejarien. En resum, fan una proposta semblant a les ordenances que varen presentar anteriorment. En destaca tres elements bàsics. En primer lloc, es contempla la possibilitat que els excursionistes que visiten Barcelona però no hi pernocten puguin fer una contribució a la ciutat, tal com han plantejat diversos grups polítics. Es proposa, doncs, l’establiment d’una nova taxa a la zona bus de la Font Màgica i en d’altres llocs. En segon lloc, proposen aprofundir en la fiscalitat mediambiental i vincular les tarifes de les àrees verda i blava al grau de contaminació dels vehicles. Per tant, no es tracta d’incrementar la tarifa de la zona blava, sinó de fer una redistribució petita per corregir aquesta situació i fer un primer pas en la lluita contra la contaminació, que qualifica de modest però creu que s’ha de fer tenint en compte que la situació de la contaminació a Barcelona és un problema molt important per a la qualitat de vida dels ciutadans. En tercer lloc, proposa mantenir la política de topalls, ampliar les bonificacions, especialment per fomentar l’ampliació del parc de lloguer social. Ref: CCP 10/17 Economia i Hisenda v. 20/ 10/ 2017 12: 34 12 En definitiva, creu que són unes propostes bastant equilibrades. Reitera la predisposició del govern a negociar la proposta i a escoltar altres propostes, encara que no comparteixin la filosofia fiscal del govern. Remarca, doncs, que aquesta és una primera proposta que es tractaria en el plenari, i quedarien molts mesos per davant per poder discutir-la amb calma. Tenint en compte la situació actual, en què per diferents raons hi ha molta inquietud, creu que seria important preservar l’interès general de la ciutat i que els grups facin un esforç per arribar a acords. La Sra. RECASENS lamenta que aquesta proposta d’ordenances fiscals arribi tard, com també l’oferta de diàleg per intentar arribar a un consens en matèria fiscal, qüestió que reconeix que és important. També coincideix amb el tinent d’alcalde que en aquests moments es pot generar un missatge de normalitat i de tranquil·litat per a la ciutadania, si bé no tant per a les empreses perquè les competències municipals en aquest àmbit són limitades, situació que s’hauria de resoldre negociant amb l’Estat o en un futur país. Reitera, doncs, que aquesta proposta arriba tard, si més no pel que fa al Grup Demòcrata, i no podran assolir l’acord perquè no hi ha hagut cap tipus de contacte per plantejar propostes i poder-ne parlar. A continuació, manifesta que el govern presenta una proposta d’ordenances fiscals de manera molt tímida i perd una oportunitat de fer una proposta de fiscalitat progressiva, de redistribució, també es perd una oportunitat de fer pedagogia en aquesta matèria, especialment pel que fa als temes mediambientals i d’incentivar la promoció econòmica, encara que aquest aspecte tingui poc marge, però que no han sabut trobar en la proposta que presenta el govern. Tot i que no creu que puguin treballar conjuntament en matèria d’impostos, sí que emplaça el govern a fer- ho pel que fa a les taxes. En tot cas, insisteix que aquesta proposta neix absolutament coixa. Tot seguit, planteja un tema de fons i considera que és una irresponsabilitat no haver propiciat una negociació a gran escala pel que fa a l’IBI, per afrontar la situació produïda per la revisió cadastral a la ciutat de Barcelona. Reconeix que congelar els topalls permetrà que aquesta revisió cadastral no tingui cap efecte enguany sobre els habitatges, però creu que de cara al futur aquesta congelació no es podrà sostenir. Per tant, creu que aquest era el moment per negociar amb els grups municipals, especialment amb el principal grup de l’oposició, la proposta d’IBI, amb una visió de llarg termini. Comenta que l’any que ve serà complicat de fer aquesta negociació perquè, més enllà del context concret que hi haurà, estaran a sis mesos d’unes eleccions municipals. El seu grup, doncs, no ha entès que el govern no hagi volgut avançar en aquesta matèria. En aquest sentit, remarca que hi ha casos en que la revisió cadastral ha significat augments del 40 %, molt per sobre de la mitjana del 20 % que s’havia anunciat per a la ciutat de Barcelona, i aquest increment s’haurà de redistribuir mitjançant topalls. Tot i que el govern proposa un tipus d’IBI per a famílies nombroses en funció de la renda, els ha sorprès que aquesta mesura no hagi estat acordada amb la Fanoc i aquesta associació els ha fet saber que no estan d’acord amb la proposta. A més a més, no han tingut en compte les famílies nombroses especials, que són les que tenen membres discapacitats. Critica, doncs, que el govern no hagi tingut una interlocució amb les entitats representatives, i més quan en els darrers estudis sobre pobresa Unicef i Càritas avisen que hi ha un risc greu d’exclusió social per a les famílies monoparentals i per a les famílies nombroses. Continuant amb l’IBI, al Grup Demòcrata li ha sorprès la bonificació del 95 % d’aquest impost als habitatges que es passessin al circuit social perquè això afecta especialment els grans tenidors i no veuen clar que es destini 1 milió d’euros a subvencionar aquesta borsa d’habitatges. Ref: CCP 10/17 Economia i Hisenda v. 20/ 10/ 2017 12: 34 13 Quant a les zones blaves, manifesta que de moment no hi ha acord, però recorda que el concurs dels parquímetres està en un litigi important, de manera que tampoc es poden implementar noves taxes. Pel que fa a la taxa d’excursionistes, tal com s’anomena popularment, mostra una gran decepció perquè creu que hi pot haver consens per gravar els 15 milions de turistes que no pernocten a la ciutat però que visiten les icones i col·lapsen la ciutat, i el govern diu que aquesta mesura no es pot prendre per raons tècniques, tot i que hi havia votat a favor, de manera que es limita a proposar un augment de les taxes a la zona bus, que representaran un ingrés de 440.000 euros. Creu que el govern és conscient que amb aquest impacte pressupostari tan petit no es canviarà cap tipus de comportament. Titlla el govern, doncs, de ser poc innovador. El seu grup considera que aquesta qüestió es podria haver treballat conjuntament amb els operadors turístics i, per exemple, es podria haver utilitzat la taxa sobre la via pública. En conclusió, manifesta que el seu grup no pot donar suport a aquesta proposta d’acord i anuncia el vot contrari. La Sra. MEJÍAS intervé com a portaveu del Grup de Ciutadans. Agraeix la presentació de les ordenances fiscals i sobretot pel to conciliador que ha utilitzat. Exposa que aquestes ordenances introdueixen pocs canvis respecte a les dels anys anteriors i que van néixer en un context de recuperació econòmica i d’una certa estabilitat econòmica i social. Tot i així, li agraeix que hagi reconegut que la situació actual no és normal i que aquesta inestabilitat política té un impacte molt greu en el teixit econòmic de la ciutat per la inseguretat jurídica i el risc econòmic. Creu que les ordenances fiscals no poden obviar aquest context perquè hi ha perjudicis econòmics greus que afecten o afectaran en el futur de manera important les empreses i les famílies. Per aquestes raons, al seu grup li ha sorprès que s’hagin presentat aquestes ordenances fiscals com si no hagués passat res, quan creu que s’hi han d’introduir molts canvis que tinguin en compte l’impacte econòmic que la situació actual d’inestabilitat i de greu desafiament polític pot tenir en el conjunt de les empreses de Barcelona, especialment sobre els empresaris petits i mitjans, autònoms i famílies, que no es poden deslocalitzar i hauran de patir les conseqüències d’aquestes ordenances fiscals, fabricades en un altre context econòmic i social, i que no els faran millorar la situació ni la càrrega fiscal que representen. Quant a l’IBI, recorda que el seu grup ha proposat reiteradament disminuir la càrrega que aquest impost significa per a moltes famílies i, a causa de la revisió cadastral, fins i tot han vist rebuts que dupliquen el cost d’aquest impost. Per tant, creu que s’ha de revisar aquesta qüestió i rebaixar la pressió fiscal a les famílies. D’altra banda, altres mesures que el govern havia introduït per alleugerir aquesta càrrega fiscal, com ara les subvencions directes, no han vist que hagin tingut l’impacte esperat. Així, l’any anterior varen establir subvencions directes que varen arribar solament a un 20 % de les famílies que s’havia previst. Entén que aquest impost s’ha d’ajustar a la nova revisió cadastral, que, a més a més d’afectar les famílies, també afecta locals i ha provocat un cert rebombori en el sector comercial. Pel que fa a les activitats econòmiques, indica que les ordenances tampoc inclouen cap novetat, especialment per als autònoms o empreses petites, que en aquest moment pateixen caigudes importants de la facturació i que es poden veure obligats a fer un canvi d’activitat o d’orientació dels negocis. Critica que no s’hagi previst cap tipus de bonificació per a aquests sectors, ni per a les empreses que tenen previst obrir nous negocis i que han quedat afectades per la suspensió de llicències, situació que pot implicar una paralització de les inversions o de la posada en funcionament d’aquests negocis. Pregunta, doncs, si el govern preveu introduir algun tipus de mesura en les ordenances fiscals que permeti als emprenedors posar en marxa els seus negocis o Ref: CCP 10/17 Economia i Hisenda v. 20/ 10/ 2017 12: 34 14 que els permeti d’obrir-los en unes millors condicions econòmiques. Insisteix que la situació actual impacta directament en el teixit econòmic de la ciutat i creu que les ordenances fiscals no poden obviar aquesta situació que pateixen els autònoms i els empresaris petits i mitjans. En relació amb la plusvàlua municipal, encara no saben quines mesures prendrà el govern per intentar retornar els imports pagats per les vendes que havien tingut minusvàlues. A més a més, creu que també cal modificar aquest impost perquè la plusvàlua municipal és un impost qüestionat pel Tribunal Constitucional, que diu clarament que suposa una doble imposició. També apunta que amb l’impost de successions moltes famílies suporten un sobrecàrrec per accedir a un pis mortis causa, i pregunta si el govern preveu alguna mesura per alleugerir el pagament de les plusvàlues en aquestes situacions, tal com fa molts altres ajuntaments, tant pel que fa a habitatges com a locals, amb la finalitat de reincorporar aquests habitatges al mercat de lloguer. En aquest sentit, assenyala que a Barcelona hi ha molts pisos tancats i buits com a conseqüència de processos de successió llargs. Respecte a les bonificacions per a pisos buits, considera que beneficiaran els bancs, que tenen una gran quantitat de pisos buits, o els grups d’inversió. No entén gaire, doncs, si aquest és l’objectiu d’aquestes mesures. Finalment, pel que fa a l’apujada de l’impost sobre vehicles de tracció mecànica i a l’increment de les tarifes d’aparcament, tampoc comparteixen que es faci en aquest moment perquè afecta molts treballadors autònoms que utilitzen el vehicle per treballar. En conclusió, entén que aquestes ordenances fiscals podrien ser correctes en unes altres circumstàncies, però en aquest moment no responen al principi de realitat i no s’ajusten a allò que els ciutadans de Barcelona necessiten. Per totes aquestes raons, si no s’hi introdueixen molts canvis, anuncia el vot contrari del seu grup a aquesta proposta. El Sr. BOSCH reconeix que el recorregut de la fiscalitat local és reduït, en part a causa de les imposicions de la Llei reguladora d’hisendes locals. D’altra banda, l’experiència a Catalunya és que qualsevol impuls de la fiscalitat social, com les relatives a habitatges buits, pobresa energètica, dipòsits bancaris i d’altres, és suspès pel Tribunal Constitucional i pel que qualifica d’Estat centralista i centralitzador. El Grup d'Esquerra Republicana és conscient, doncs, que aquesta situació complica molt a les administracions locals i autonòmiques poder dissenyar una fiscalitat més justa. Tot i així, considera que hi ha marge d’actuació en àmbits com el de les ordenances fiscals de 2018, i en aquesta proposta no hi veuen voluntat d’avançar. Per exemple, diu que no es plantegen canvis en la fiscalitat turística i en una sèrie de casos concrets no hi han vist voluntat negociadora, especialment pel que fa a propostes del seu grup que varen ser aprovades a l’Ajuntament de Barcelona, com la proposta, aprovada el mes de juliol de 2017 pel plenari del Consell Municipal, d’imposar una nova taxa a les organitzacions amb ànim de lucre que basin el seu negoci en l’ús intensiu de l’espai públic, que serviria per gravar activitats que generen externalitats que provoquen aglomeracions, congestió i ocupació intensiva de la via pública. També es va aprovar d’imposar una nova taxa als serveis d’autobusos discrecionals que transporten turistes i viatgers que vulguin tenir accés al quadrant central de la ciutat per encotxar i desencotxar visitants; aquesta taxa hauria d’anar vinculada a l’hora, a la temporada i al tipus de viatger, en funció de la llicència atorgada per l’ajuntament. També es demanava instar la Generalitat de Catalunya a regular la pujada de la quota tributària de l’impost sobre les estades en establiments turístics per poder compensar les externalitats que genera el turisme, independentment de la reivindicació que l’ajuntament pugui gestionar el cent per cent de la recaptació d’aquest impost. De tots aquests punts, afegeix, només s’ha desenvolupat Ref: CCP 10/17 Economia i Hisenda v. 20/ 10/ 2017 12: 34 15 parcialment la nova taxa als serveis d’autobusos discrecionals en alguns punts de la ciutat, com la muntanya de Montjuïc. En canvi, recorda que la Generalitat ha garantit que l’ajuntament gestionarà el 50 % de l’impost que es recapta a la ciutat. Per tant, palesa que aquestes ordenances fiscals no recullen la integritat d’aquelles propostes aprovades al plenari del Consell Municipal i això les situa en un escenari molt continuista, on només s’ha produït algun canvi tècnic petit. D’altra banda, entenen que aquesta proposta deixa de banda, un any més, el debat sobre els preus públics en àmbits tan importants com la tarifació social i com aquesta s’ha d’aplicar sense afectar negativament les classes mitjanes de la ciutat, com en el cas de les escoles bressol, que han rebut nombroses observacions i queixes dels ciutadans, bàsicament pares i mares de família. La impressió que tenen, doncs, és que el govern no ha tingut prou sensibilitat ni prou capacitat d’innovació ni prou diàleg perquè el seu grup pugui avalar aquestes ordenances fiscals. Per aquestes raons, anuncia el vot contrari del seu grup a la proposta d’acord. El Sr. MULLERAS exposa que amb aquestes ordenances fiscals el govern municipal aposta per continuar amb el seu afany recaptatori, amb uns canvis socialment injustos, amb polítiques de rebuig i més traves a l’activitat econòmica a Barcelona. Critica, doncs, que no hi hagi canvis significatius respecte de les ordenances de l’any anterior i creu que el govern ha llançat la tovallola abans de jugar el partit. En aquest sentit, apunta que el govern municipal és responsable de la ciutat de Barcelona i que quan es té aquesta responsabilitat val la pena jugar tots els partits necessaris i possibles, i no llançar mai la tovallola, com han fet amb aquestes ordenances fiscals, les quals sembla que no podran ser aprovades per majoria. A continuació, anuncia el vot contrari del Grup Popular a la proposta d’acord perquè els ciutadans, els emprenedors, els autònoms i les empreses petites i mitjanes pateixen una fiscalitat elevada a Barcelona, que és la ciutat més cara d’Espanya, no solament per la fiscalitat municipal, sinó per la fiscalitat autonòmica, que també és la més alta d’Espanya, situació que qualifica de doble maledicció tributària. Tot seguit, reitera que aquestes ordenances fiscals no canvien aquesta situació, sinó que el govern municipal consolida uns impostos a l’alça i una fiscalitat màxima, malgrat que la situació financera de l’ajuntament és sanejada. Així, apunta que els dos darrers anys els superàvits de l’ajuntament han acumulat gairebé 200 milions d’euros. Per tant, creu que l’Ajuntament de Barcelona té marge per abaixar els impostos, però el govern no ho fa amb aquest projecte d’ordenances fiscals. Al contrari, denuncia que la pressió fiscal augmenta un 13,5 % respecte de l’any anterior, perquè els ingressos tributaris que presenten s’incrementaran en 142 milions d’euros. Quant a l’IBI, assenyala que és la figura tributària principal de què disposa la hisenda municipal, i Barcelona té el tercer IBI més car Espanya si es té en compte l’IBI real, és a dir, incloent-hi el recàrrec metropolità i el tipus del 0,75. Remarca que el 25 % dels ingressos totals de l’ajuntament i el 50 % dels ingressos tributaris provenen d’aquest impost. Seguidament, comenta que l’any 2017 s’ha fet una nova ponència de valors cadastrals a proposta de l’Ajuntament de Barcelona, el qual, per tant, és l’únic responsable que s’hagi revisat el cadastre i dels seus efectes. Assenyala que es produirà un augment del 19,5 % de mitjana en el valor dels immobles, que s’aplicarà gradualment durant deu anys. Si bé admet que hi ha valors que pugen i d’altres que baixen, en funció del valor de mercat, insisteix que l’apujada és del 19 % de mitjana. El seu grup creu que aquesta apujada de valors cadastrals s’hauria de compensar amb una rebaixa del tipus impositiu, malgrat que el govern hi hagi renunciat, per tal que no tingués cap efecte en la quota tributària que finalment paguen els barcelonins. A més a més, remarca que el valor cadastral dels immobles no solament té un Ref: CCP 10/17 Economia i Hisenda v. 20/ 10/ 2017 12: 34 16 impacte en el rebut de l’IBI, sinó que també té un impacte en l’impost de plusvàlues i, per tant, opina que aquest impost també s’hauria de revisar, cosa que el govern tampoc no ha fet. A continuació, apunta que el govern preveu un increment d’ingressos de 58 milions d’euros per l’impost de plusvàlues, però afirma que aquest càlcul no és real. Si el govern creu que obtindrà aquests recursos per un increment de l’activitat econòmica, li demana que revisi aquestes previsions i que miri què està succeint aquests dies. Si, per contra, creu que l’increment d’ingressos provindrà de l’increment dels valors cadastrals, aleshores acusa el govern de no dir la veritat perquè havia anunciat que aquesta revisió cadastral no tindria cap impacte tributari. A més a més, reclama que es tingui en compte la devolució de l’import pagat quan es produeixin minusvàlues, tal com ja es va aprovar en aquesta comissió. En resum, el seu grup demana que no s’incrementi l’IBI a ningú, que es redueixi el tipus impositiu, que s’augmentin les bonificacions i les subvencions per a famílies nombroses, monoparentals i per a persones vídues, i que s’elimini el recàrrec metropolità. D’altra banda, considera que aquestes ordenances fiscals són socialment injustes i signifiquen una altra trava per a l’activitat econòmica. Assenyala que perjudiquen les famílies nombroses i, tal com ja s’ha dit, aquesta mesura no s’ha consensuat amb la Fanoc. Així, apunta que les famílies nombroses en les quals un dels dos cònjuges guanyi més de 35.000 euros perden el cent per cent de la bonificació, i en aquells casos en què un dels dos cònjuges guanyi més de 28.000 euros tindran únicament un 10 % de bonificació. Per tant, afirma que amb aquesta mesura eliminen a la pràctica les bonificacions a les famílies nombroses i monoparentals de les classes mitjanes de Barcelona. Pel que fa a altres taxes, critica que no s’hagin reduït les taxes funeràries i no han eliminat retrocessió, és a dir, que aquelles persones que vulguin retornar la sepultura a l’ajuntament tinguin dret a rebre els diners que els pertoquen. També s’han canviat els parquímetres amb l’excusa de la contaminació, però apunta que amb el canvi de tarifes dels parquímetres es preveu un increment de 600.000 euros en la recaptació de l’any 2018 i, per tant, afirma que aquesta mesura només té un afany recaptatori. En canvi, assegura que les ordenances beneficien els incívics que s’han de sotmetre al drogotest, als quals els baixen un 15 % la taxa per aquest concepte. I també beneficien els ciclistes incívics, als quals es manté una rebaixa del 25 % en la taxa del servei de grua. Per totes aquestes raons, el Grup Popular votarà en contra de la proposta d’acord i anuncia que presentaran al·legacions a les ordenances, en cas que continuïn el tràmit. El Sr. ARDANUY agraeix a la Gerència d’Economia la informació i el contacte que han tingut per valorar aquesta proposta d’ordenances, i en aquest moment les està analitzant, però avança que és evident que són continuistes respecte de les anteriors. Considera que mitjançant les ordenances fiscals segurament es podrien desenvolupar canvis estructurals en la manera de distribuir la riquesa a la ciutat, o si més no es pot marcar aquesta tendència, i fins i tot es poden marcar reptes a curt i mitjà termini que ajudin a implantar una fiscalitat mediambiental. Creu que aquest és un element sobre el qual la ciutat de Barcelona ha de poder reflexionar en profunditat i seriosament, i opina que amb les ordenances fiscals es podria fer un primer pas en aquesta direcció. També creu que la fiscalitat pot ajudar a potenciar el mercat de l’habitatge de lloguer, malgrat que segurament no és un element decisori, però sí que pot representar una passa endavant. D’altra banda, valora positivament totes aquelles mesures que serveixin per reequilibrar el guany econòmic de companyies de la ciutat, encara que sigui de manera indirecta, i que rebaixin la càrrega fiscal a les famílies que estan en situació de dificultat. Però també creu que cal reflexionar més i treballar més en aquesta qüestió. Ref: CCP 10/17 Economia i Hisenda v. 20/ 10/ 2017 12: 34 17 Finalment, anuncia la reserva de vot i espera posicionar-se de manera més clara en el plenari del Consell Municipal. Admet que està en un procés d’immersió en tot aquest món, que no li resulta fàcil, però en qualsevol cas hi veu una certa tendència de millora en molts aspectes. El Sr. PISARELLO reitera que tots els grups municipals ja coneixien la proposta del govern i, per tant, ara s’obre un període per discutir-la i negociar-la. Insisteix que aquesta proposta d’ordenances fiscals és equilibrada i no és de màxims precisament perquè el govern és conscient que els diversos grups tenen filosofies i propostes fiscals diferents. Per tant, no fan una proposta contrària a allò que defensa el govern, sinó que una fiscalitat progressiva i posa el focus en la necessitat de la fiscalitat ambiental, continua amb la congelació de l’IBI per a la majoria de la població, amb ajuts per a qui més ho necessita, en concordança amb la filosofia que defensa el govern. Tanmateix, admet que aquesta proposta es pot millorar i s’hi poden fer incorporacions, i insisteix que hi ha una setmana per debatre-la abans del plenari on se’n debatrà l’aprovació inicial i després hi haurà fins al mes de desembre per discutir tots els temes que els grups han plantejat. Assegura que en alguns aspectes es podrien posar d’acord i en altres possiblement sigui més difícil. En aquest sentit, apunta que s’han exposat filosofies de fons legítimes que el govern no comparteix, com és el cas de la posició inamovible del Grup Popular, però reitera que hi ha altres punts que es poden discutir. A continuació, diu que no vol entrar en un debat de fons de moltes de les qüestions que s’han plantejat, com l’àmbit turístic. Tanmateix, desmenteix l’afirmació que ha fet el Sr. Bosch en el sentit que la Generalitat de Catalunya hagi modificat l’impost turístic perquè Barcelona pugui gestionar el 50 % dels recursos provinents d’aquest impost. Al contrari, recorda que Esquerra Republicana va votar en contra d’aquesta mesura i el que es va aprovar va ser una esmena presentada per Catalunya Sí que es Pot al Parlament de Catalunya. En tot cas, assegura que es pot discutir fins on es podria arribar amb la taxa d’autocars que proposa el govern. Caldria, però que es posessin d’acord en alguns arguments empírics que són indiscutibles. D’altra banda, pel que fa al context econòmic i social, reconeix que és diferent del que hi havia anys enrere i hi ha inquietuds entre les petites i mitjanes empreses i els autònoms. En aquest sentit, recorda que Barcelona Activa disposa des de fa molt de temps d’un programa d’ajuts als autònoms dotat amb 2 milions d’euros. També recorda que han mantingut reunions amb representants de la petita i mitjana empresa on han exposat que l’Ajuntament de Barcelona és solvent, que paga als proveïdors a trenta dies i que està diversificant el nombre d’empreses en l’àmbit de la contractació pública. Així, assenyala que el nombre d’empreses que contracten amb l’ajuntament ha crescut un 6 %. Constata, doncs, que el govern treballa per reforçar el teixit productiu local. Pel que fa als autònoms, remarca que també es treballa amb altres vies i no solament amb les ordenances fiscals. Per tant, si el Grup de Ciutadans té propostes concretes per millorar algunes d’aquestes qüestions, es compromet a estudiar-ne la viabilitat tècnica. En aquest sentit, recorda a la portaveu del Grup Demòcrata que les dificultats tècniques són un argument que s’ha de tenir en compte i quan aquestes dificultats són reals no se les pot titllar d’excuses. Ara bé, manifesta que si hi ha una proposta tècnica que permeti millorar una taxa determinada o un impost el govern està obert a considerar-la. En tot cas, insisteix que aquestes propostes han de ser tècnicament viables. Per exemple, apunta que l’impost sobre activitats econòmiques només afecta empreses que facturen més d’1 milió d’euros i, per tant, no afecta necessàriament les empreses petites. Pel que fa a la política de topalls, desmenteix l’afirmació que ha fet la portaveu del Grup Demòcrata en el sentit que amb la revisió cadastral es produïa un augment del 20 % en l’IBI. Ref: CCP 10/17 Economia i Hisenda v. 20/ 10/ 2017 12: 34 18 Matisa que aquest augment es produirà al llarg de deu anys, però en el cas de l’habitatge no es produirà cap augment i en la majoria d’usos l’IBI baixa. Tot i així, es mostra disposat a debatre sobre els topalls i, per tant, nega que s’hagi perdut cap oportunitat. Sí que es mostra d’acord, un cop produïda la revisió cadastral, a arribar a un cert acord de ciutat per modificar aquests topalls de manera escalada per tal que l’augment de l’IBI no sigui abrupta en els anys propers. Tot seguit, insisteix que aquestes propostes són equilibrades i reitera que, si s’aproven les propostes en matèria de fiscalitat ambiental, la taxa d’autocars, la política de topalls o les bonificacions, encara hi hauria marge per millorar-les. Entén que aprovant aquestes mesures no es faria mal a ningú sinó, al contrari, es beneficiarien sectors socials que ho necessiten. Es mostra obert, doncs, a arribar a acords per continuar treballant en aquesta direcció. D’altra banda, no comparteix la filosofia d’abaixar impostos i recorda que s’ha discutit molt sobre quina és la pressió fiscal real a Barcelona. En el cas de l’IBI, que és l’impost principal que gestiona l’ajuntament, recorda que ha estat congelat per a l’àmplia majoria de la població i només es va apujar per a aquells immobles d’un valor de mercat superior a 300.000 euros. Argumenta, doncs, que la pressió fiscal no és tan elevada i que, a més a més, s’ha aplicat una política de bonificacions i de subvencions precisament per compensar aquesta situació. A continuació, mostra preocupació pel plantejament del Grup Popular sobre la plusvàlua perquè no sap quin és el missatge que s’està llançant. Entén que en matèria de plusvàlues la qüestió clau és què farà l’Estat. Recorda que el que diu la sentència del Tribunal Constitucional és que l’Estat ha de modificar la llei. Aquest debat, afegeix, ja l’han fet i el Grup Popular reiteradament proposa que l’Ajuntament de Barcelona posi els diners per compensar allò que és una obligació de l’Estat. El govern no està d’acord amb aquesta posició perquè les hisendes municipals no passen pel seu millor moment. En aquest sentit, recorda que el sistema de finançament encara és el mateix que el de l’època de la Transició tardofranquista i, per tant, no estan a l’alçada del sistema suec o d’altres països que, tot i no ser federals, tenen una regulació en què el nivell de despesa municipal és molt més gran. Recorda que enguany s’ha produït una reducció en la participació dels ingressos de l’Estat. Demana, doncs, que quan es plantegi el tema de les plusvàlues també es tinguin en compte les obligacions del Govern central. En aquest punt també interpel·la el Grup de Ciutadans, tenint en compte que el seu partit governa amb el Partit Popular. La Sra. Mejías li respon que ells no governen i respon que tenen un acord important en moltes polítiques i, per tant, li demana que en la qüestió de les plusvàlues facin un esforç perquè això no es converteixi en una càrrega sobre els ajuntaments. D’altra banda, recorda que la llei Montoro no permet retallar superàvits amb els impostos, de manera que, si de cas, s’ha de retallar la despesa i mantenir el superàvit. Per tant, insisteix que poden arribar a acords en molts aspectes, poden tenir discrepàncies en d’altres, però reclama que es reconeguin els límits normatius i les condicions empíriques, i que no es facin trampes. En conclusió, reitera que aquesta proposta es pot debatre i hi ha un ampli camí per recórrer. Remarca que la proposta que presenta el govern comporta una millora en termes de progressivitat, de fiscalitat ambiental i d’imaginació en alguns àmbits, com el turisme. Recorda que en aquest moment s’està elaborant l’ordenança per als guies turístics, que serà un primer pas per plantejar el debat fiscal en aquesta matèria. I finalment, repeteix que el govern és conscient de la complexitat del moment i, tot i que no s’hagi dit, també és conscient que la situació política també condiciona el debat, però defensa que l’ajuntament té l’obligació de protegir tant com sigui possible l’economia de Barcelona. Reconeix que fins i tot en alguns temes, com ara la lluita contra la contaminació, ell mateix és crític amb la proposta que presenta perquè creu que s’hauria d’anar molt més enllà. En tot cas, apunta que aquest és un problema greu i tenen una oportunitat de posar-se d’acord per abordar-lo. Ref: CCP 10/17 Economia i Hisenda v. 20/ 10/ 2017 12: 34 19 La Sra. RECASENS recorda que quan el govern anterior va voler regular el turisme al Parc Güell va haver de fer front a unes dificultats tècniques i també al populisme de determinats grups, però aquestes dificultats es varen poder superar. Per tant, assegura que les dificultats es poden superar si hi ha voluntat per fer-ho. Quant a l’IBI, admet que la mitjana d’augment de què parla el govern municipal és del 20 % a deu anys vista, però remarca que es tracta d’una mitjana i, concretament al districte de Gràcia, alguns habitatges ja tenen rebuts amb un increment del 40 % i això representarà increments anuals del 4 %. Recorda també que també s’hauran de recuperar les bonificacions que s’han donat perquè fa molts d’anys que es posen topalls. Considera que aquests increments són molt importants i, per tant, creu que aquesta situació s’hauria d’haver abordat molt abans. D’altra banda, palesa que tota l’oposició en bloc diu que no hi ha cap marge per aprovar inicialment en comissió aquestes ordenances fiscals. Per tant, creu que el govern ha de fer una reflexió molt important. Assenyala que el govern podria haver presentat en aquesta comissió una revolució fiscal que hagués fet molt difícil als grups de l’oposició no aprovar-la per progressista, per incentivadora o per pedagògica, o també podria haver presentat una proposta més conservadora, amb una congelació fiscal, però pactada i consensuada. Però el govern no ha seguit cap d’aquests dos camins i, malgrat que parlin de progressivitat, d’ajuts i de temes mediambientals, aquestes ordenances representen un decrement d’ingressos del 0,57 %, de manera que la situació no ha variat gens respecte de l’any anterior. Per tant, tal com ja varen manifestar després de la roda de premsa que va fer el govern per presentar els pressupostos, veuen un govern espantat, sense ambició, que frena el progrés de la ciutat, malgrat els missatges que asseguren que la ciutat funciona i de normalitat. Per aquestes raons, reitera el vot negatiu del seu grup a la proposta d’acord perquè afirma que el govern ha tirat la tovallola i s’ha rendit abans de començar. Així, insisteix que és inaudit que cap grup municipal hagi considerat que hi hagi cap marge per poder negociar aquestes ordenances fiscals. Remarca que aquest no és un punt administratiu més ni un tema qualsevol de la Comissió d’Economia i Hisenda, per tant considera que el govern té un problema de model de fiscalitat local. Recorda que Barcelona en Comú es va presentar a les eleccions amb un programa revolucionari en matèria fiscal però a l’hora de la veritat s’ha vist que no han fet cap revolució fiscal i s’ha demostrat que, en realitat, no tenen cap model. Creu, doncs, que la credibilitat negociadora del govern ha tocat sostre i, per tant, hauran de fer un gir de 360 graus si volen traslladar un missatge a la ciutadania que la ciutat funciona i que les famílies tenen dret a una fiscalitat progressiva i a la redistribució dels recursos. Finalment, reclama que s’abordi de forma seriosa el debat de l’IBI, que és molt important per a la ciutat, i la nova revisió del cadastre a Barcelona. La Sra. MEJÍAS tenia la impressió que el to conciliador que el tinent d’alcalde ha utilitzat en la primera intervenció al final es tornaria agre, però no es pensava que arribés a aquest extrem. En tot cas, si aquest interès a intentar pactar la fiscalitat municipal perquè sigui beneficiosa per a la ciutat és real, es pregunta per què el govern presenta una proposta d’ordenances sense haver parlat amb els grups municipals per conèixer les seves intencions i intentar arribar a acords, perquè cadascun té una filosofia diferent en matèria fiscal però les aportacions, tot i que provinguin d’orientacions ideològiques molt diferents, poden ser enriquidores. Al seu grup, per exemple, li preocupa quin impacte tindrà la situació actual sobre els empresaris petits i mitjans, i no veuen que en aquestes ordenances s’hagi tingut en compte aquesta situació sobrevinguda que en el futur els pot afectar. Ja li sembla bé que des de Barcelona Activa es desenvolupin polítiques, però considera que aquestes polítiques no tenen en compte la situació que es pot produir durant l’any proper. Aclareix que no es refereix a empreses que facturen més Ref: CCP 10/17 Economia i Hisenda v. 20/ 10/ 2017 12: 34 20 d’1 milió d’euros, sinó a empreses més petites i a autònoms, que haurien de veure com el seu ajuntament crea les condicions necessàries, tant pel que fa a l’activitat com a la fiscalitat, perquè la seva vida sigui més fàcil. Respecte a l’IBI, diu que aquesta mateixa setmana ha rebut la tarifació nova i ha observat que s’incrementa, tot i que viu en un edifici on hi ha moltes persones que són pensionistes, per als quals aquesta apujada com a conseqüència de la revisió cadastral representa una càrrega que hauran d’assumir. Entén, doncs, que s’hauran d’implementar les ajudes necessàries perquè això no signifiqui un altre increment de la fiscalitat per a moltes famílies o persones que no estan en situació de poder-les assumir. Quant a la plusvàlua, repeteix que hi ha molts ajuntaments que estan bonificant la plusvàlua per raons de successions mortis causa, per tal de garantir que la fiscalitat no sigui un impediment perquè aquests pisos puguin entrar en el mercat de lloguer social. Per tant, considera que per comptes de beneficiar bancs o grans fons d’inversió es podria beneficiar aquestes persones que hereten pisos i que en molts casos no es poden permetre pagar els impostos que comporten, de manera que hi han de renunciar. Creu, doncs, que hi ha molts temes per discutir, però li sorprèn que el govern sempre actuï de manera unilateral en les propostes dels instruments fiscals i pressupostaris, sense arribar a acords amb la resta de grups, i que després manifesti una actitud conciliadora. Finalment, insisteix que en aquesta proposta d’ordenances hi veuen continuïtat, que no s’adequa a la situació d’excepció que es viu en l’actualitat ni a l’impacte econòmic que té sobre la ciutat i, per tant, reitera el vot negatiu del seu grup a la proposta. El Sr. BOSCH agraeix la informació que els han fet arribar i la bona predisposició de tots els tècnics de l’ajuntament i de totes les persones que treballen per al govern municipal, que els han informat i els han ofert totes les facilitats per poder entendre la proposta que fa el govern. Tanmateix, entén que hi ha un problema d’ordre polític perquè el Sr. Pisarello compareix i afirma que tots els grups ja coneixien la proposta del govern de la ciutat, i reconeix que coneixen la proposta que els han fet arribar, però critica que no hi ha hagut intercanvis ni converses prèvies a aquesta sessió. Així, comenta que el regidor del Grup d'Esquerra Republicana Jordi Coronas va intentar parlar amb el tinent d’alcalde d’Economia però no hi va poder parlar d’ordenances fiscals. Per tant, assegura que no hi ha hagut cap regidor del govern que hagi parlat políticament amb cap regidor del seu grup sobre aquesta qüestió, sinó que solament s’han produït reunions de nivell tècnic. Considera, doncs, que les converses s’han de tenir al màxim nivell si el govern vol ampliar el suport a les ordenances fiscals i que el Grup d'Esquerra Republicana es prengui seriosament aquestes converses i la proposta que fa el govern. D’altra banda, comenta que a vegades els acusen d’unilateralitat, tal com es veu en altres àmbits, però quan es mostren disposats a parlar no troben cap interlocutor. Entén que aquesta actitud no és justa ni correcta. Per tant, es pregunta qui és més unilateral, aquell que diu que vol parlar o aquell que diu que no hi ha res a parlar i que es presenta amb una proposta tancada. Té la sensació que el govern no ha fet la feina que havia de fer per seduir aquells que tenen els vots que podrien ajudar a aprovar aquestes ordenances fiscals, de manera que entén que el govern ja tenia una ruta marcada, i aviat es veurà on va a parar, en la qual el suport d’altres grups és secundari. Troba que aquesta actitud pot ser legítima, però aleshores reclama que no els acusin a ells de no voler parlar, perquè ho han intentat i no ho han aconseguit. Tot seguit, reconeix que el Parlament de Catalunya va aprovar que Barcelona pugui gestionar el 50 % de l’impost d’estades en establiments turístics, i hi va haver grups que hi varen votar a favor, com Catalunya Sí que es Pot, i d’altres hi varen votar en contra. Però recorda que en altres ocasions, com quan es demanava reciprocitat entre els plantejaments pressupostaris de Ref: CCP 10/17 Economia i Hisenda v. 20/ 10/ 2017 12: 34 21 l’Ajuntament de Barcelona i els de la Generalitat, Barcelona en Comú manifestava que és una formació totalment diferent de Catalunya Sí que es Pot i que, per tant, no tenia sentit considerar aquesta reciprocitat. No entén, doncs, per què ara el Sr. Pisarello esmenta el Grup Parlamentari de Catalunya Sí que es Pot. Al capdavall, però, indica que allò que té importància és que el Parlament de Catalunya va prendre aquesta decisió, independentment de quins grups hi votessin a favor, i el seu grup considera que aquest és un exemple de fiscalitat valenta, com també ho és l’impost als creuers que no pernocten al port de Barcelona, aprovat també al Parlament de Catalunya. Per tant, al seu grup li hauria agradat parlar prèviament a aquesta sessió de les propostes, tant del govern com de les pròpies, en l’àmbit del turisme i d’altres àmbits, independentment de si arribaven o no a acords. Pensa, doncs, que al govern ja li sembla bé que aquesta proposta d’acord arribi al plenari amb un informe negatiu de la comissió, però aquesta ha estat una opció que ha triat el govern. El Sr. MULLERAS admet que la situació política és complexa i per aquesta raó entén que cal un plus de responsabilitat i un plus de negociació, però el Grup Popular no ha vist que el govern municipal hagi ofert aquest plus de responsabilitat i de negociació. Acusa el govern de fer com d’altres grups en altres àmbits polítics, en què els que més parlen de diàleg són els que dialoguen menys i utilitzen la unilateralitat per presentar una proposta política, en aquest cas la proposta d’ordenances fiscals per a Barcelona. A continuació, reitera que el seu grup no pot donar suport a aquestes ordenances fiscals perquè mantenen una fiscalitat molt elevada i creuen que s’hauria de rebaixar, també a la ciutat de Barcelona. El Sr. ARDANUY mostra tota la seva disponibilitat per parlar. Planteja un element, bastant substancial en la seva opinió, que consisteix a treballar de manera clara i decidida per una fiscalitat verda i vinculada a l’economia circular. El Sr. PISARELLO recorda que va tenir una reunió molt llarga amb el regidor Coronas i varen parlar d’aquests i de molts altres temes. Per tant, demana al portaveu del Grup d'Esquerra Republicana que no falti a la veritat quan parlen de la Generalitat, i remarca que quan s’ha referit a la gestió del 50 % de l’impost turístic ha estat en resposta a l’afirmació que havia fet el Sr. Bosch en el sentit que havia estat el Grup Parlamentari d'Esquerra Republicana qui havia aconseguit aprovar aquesta mesura. Reitera que aquest grup hi va votar en contra i, per tant, no ha impulsat cap regulació valenta en aquesta qüestió. Insisteix, doncs, que l’afirmació que fa el Sr. Bosch no és certa. Pel que fa a l’impost sobre els creuers, comenta que el Govern de la Generalitat no permet que l’ajuntament el pugui implementar, i recorda que en aquest govern hi ha Esquerra Republicana de Catalunya. Per tant, insisteix a demanar al Sr. Bosch que no falti a la veritat. A partir d’aquí es mostra obert a mantenir un debat. També desmenteix l’afirmació que no havia parlat amb Esquerra Republicana sobre les ordenances fiscals i assegura que n’ha parlat amb el regidor Coronas, tant sobre aquest tema com sobre molts d’altres. A continuació, reitera que el govern ha mantingut una reunió amb actors econòmics i socials de la ciutat per parlar sobre les ordenances fiscals i assegura que aquests actors socials i econòmics no estan preocupats per la gestió de l’economia que fa l’Ajuntament de Barcelona, sinó que tenen altres preocupacions. Finalment, reitera la seva predisposició a tenir un debat a fons sobre les polítiques que s’estan fent des de l’ajuntament i fins on es vol arribar. Es dictamina amb el posicionament favorable del Govern Municipal, amb el posicionament contrari del Grup Municipal Demòcrata, Cs, ERC i PP i la reserva del regidor no adscrit. Ref: CCP 10/17 Economia i Hisenda v. 20/ 10/ 2017 12: 34 22 4.- (F1707) AUTORITZAR al Patronat Municipal de l'Habitatge la formalització d’un Contracte de Finançament per import de 59 milions d’euros amb el Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa (CEB), d’acord amb les condicions annexes i destinat al finançament de fins al 23% del cost de la inversió en la construcció de 26 promocions d’habitatge públic destinat a lloguer social. El Sr. PISARELLO exposa que es proposa autoritzar el Patronat Municipal de l’Habitatge que formalitzar un crèdit de 59 milions d’euros, amb un període d’amortització de 25 anys, amb el Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa. Aquesta operació financera se sumaria a la que ja varen tancar amb el Banc Europeu d’Inversions de 125 milions d’euros i permetria impulsar 2.322 habitatges de lloguer públic, amb vint-i-sis promocions en cinc districtes de la ciutat. Creu, doncs, que és una bona mesura per impulsar el dret a l’habitatge a Barcelona, qüestió que sap que preocupa totes les forces polítiques que integren el consistori. Tot seguit, creu que és important que l’ajuntament impulsi aquesta iniciativa, tot i que no tingui les competències per actuar en aquesta matèria, que bàsicament pertanyen a la Generalitat i a l’Estat. A més a més, assenyala que aquesta mesura permet un estalvi de 20 milions d’euros per interessos, que s’afegirien als 45 milions que es van estalviar amb l’operació que ha comentat anteriorment amb el BEI. Tot i que no considera que aquesta operació signifiqui exactament un aval a les polítiques que es fan des de l’ajuntament, però sí que és una garantia que aquestes polítiques s’estan fent bé. Finalment, considera que aquesta via de finançament és raonable i els ajudarà a abordar un dels principals reptes que té la ciutat de Barcelona, tal com reconeixen moltes forces polítiques, que és enfortir el parc d’habitatge social a la ciutat. La Sra. ROGNONI valora positivament aquesta mesura i considera que aquest finançament és atractiu. Per tant, considera que poder reforçar les polítiques d’habitatge, que des de fa molts anys és una qüestió preocupant, és una bona notícia. Remarca que aquest crèdit permetrà desenvolupar el Pla del dret a l’habitatge, que es va aprovar amb el suport del Grup Demòcrata. Tanmateix, comenta que el seu grup té alguns dubtes. En primer lloc, assenyala que segons l’enunciat de l’ordre del dia s’han de fer vint-i-tres promocions i no pas vint-i-sis, tal com ha anunciat el Sr. Pisarello. En segon lloc, no saben si aquestes promocions es destinaran a lloguer assequible. En tercer lloc, pregunta si es té intenció de destinar-ne alguna a cohabitatge. I, finalment, els agradaria saber quins col·lectius concrets es beneficiaran d’aquestes promocions. El Sr. SIERRA anuncia el vot favorable del Grup de Ciutadans a aquesta proposta d’acord, tal com ja varen fer en l’expedient anterior, que era molt similar a aquest, malgrat que troba que aquest Pla d’habitatge és poc ambiciós i insuficient, i malgrat que no hi hagi una aposta decidida per construir un parc d’habitatge social en règim de lloguer. Assenyala que, malgrat que s’aprovés aquest Pla d’habitatge, Barcelona quedarà molt lluny de les grans ciutats europees en aquesta matèria. A continuació, fa una advertència i demana que se l’apliquin els membres del govern presents a la sessió i que la traslladin al regidor Collboni i molt especialment a l’alcaldessa Colau. Adverteix, doncs, que el Banc de Desenvolupament del Consell Europeu és un banc europeu que no existeix a Catalunya ni a Espanya. Critica que el festeig de la Sra. Colau i el seu capteniment amb el separatisme poden costar car a la ciutat de Barcelona. Assenyala que cantar L’estaca, anar als col·legis l’1 d’octubre i assistir a totes les manifestacions independentistes pot tenir un cost no solament per a la seguretat i per a l’economia de la ciutat, sinó que també pot comportar perdre el finançament d’institucions europees. Ref: CCP 10/17 Economia i Hisenda v. 20/ 10/ 2017 12: 34 23 La Sra. CAPDEVILA opina que aquest crèdit és positiu perquè permet construir 2.322 habitatges de lloguer social. Recorda que el Grup d'Esquerra Republicana ha denunciat reiteradament la manca d’habitatge social a Barcelona i, per tant, anuncia el vot positiu del seu grup a aquesta proposta d’acord. El Sr. MULLERAS exposa que el Grup Popular és favorable a la formalització d’aquest crèdit. També planteja dubtes sobre el nombre de promocions que contempla aquesta mesura, si són vint-i-tres o vint-i-sis. D’altra banda, pregunta quin serà el tipus de lloguer social a què es destinaran aquests habitatges. Per tant, anuncia el vot favorable a aquesta proposta d’acord, però adverteix que aquest vot no significa un aval a la política d’habitatge del govern municipal, malgrat que ho digui el tinent d’alcalde. Tampoc no és un aval al Pla de l’habitatge, que l’alcaldessa Colau va pactar amb Ciutadans i amb el Partit Demòcrata, sinó un vot favorable a utilitzar les eines necessàries i possibles, en aquest cas mitjançant Europa, per fer habitatge social. El seu grup considera que aquest parc d’habitatge social és necessari. Tanmateix, també creu que aquesta qüestió va molt endarrerida i, per tant, cal començar tan aviat com sigui possible. El Sr. ARDANUY anuncia el seu vot favorable a aquesta proposta d’acord perquè creu en el cofinançament i en col·laboració entre institucions per desenvolupar polítiques d’habitatge i d’altres. Amb relació a la intervenció del portaveu del Grup de Ciutadans, comenta que aquest Banc de Desenvolupament és del Consell d’Europa i no té res a veure amb la Unió Europea. Afegeix que països com Bòsnia-Hercegovina, que no està reconegut per l’Estat espanyol, en formen part. Espera, doncs, que si Catalunya s’independitza, cosa que espera que passi aviat, segurament tindrà aquesta possibilitat de finançar-se i moltes altres que en aquest moment, com a membre de l’Estat espanyol, no té. El Sr. PISARELLO reitera que es tracta de vint-i-sis promocions que es destinaran a lloguer social i no hi ha altres formes jurídiques de tinença. Afegeix que els beneficiaris d’aquestes promocions seran persones amb ingressos baixos i de més de seixanta-cinc anys. Respon al portaveu del Grup Popular que no ha volgut dir en cap moment que aquest acord sigui un aval de les forces polítiques que aproven l’expedient, però sí que creu que significa un cert aval del Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa a les polítiques que es fan a l’ajuntament de Barcelona perquè, si no haguessin vist que hi ha les condicions necessàries, no haurien donat aquest crèdit. En tot cas, creu que és una bona notícia i una bona operació financera, com també ho va ser la que varen fer amb el Banc Europeu d’Inversions. Per tant, agraeix els vots favorables dels diferents grups. La Sra. ROGNONI agraeix la informació perquè per al seu grup era important resoldre els tres dubtes que havia plantejat. Assenyala que l’habitatge és un dèficit que té Barcelona, tal com ja va dir fa molt de temps l’exalcalde Pasqual Maragall, i, per tant, és un problema que s’arrossega des de fa molts anys. Així, doncs, considera que tenen el deure moral de vetllar per aquesta qüestió. Per tant, anuncia el vot favorable del seu grup a la proposta d’acord. El Sr. SIERRA recorda que tots els grups polítics que varen concórrer a les eleccions municipals de 2015 duien al programa electoral la construcció d’un gran parc d’habitatge social a Barcelona. Per tant, malgrat que hi hagi grups que tenen dificultats per explicar el sentit del Ref: CCP 10/17 Economia i Hisenda v. 20/ 10/ 2017 12: 34 24 vot, assenyala que el govern disposa d’una gran majoria al consistori per impulsar la construcció d’aquest parc d’habitatge en règim de lloguer social. La Sra. CAPDEVILA pregunta al tinent d’alcalde si els beneficiaris d’aquestes promocions seran persones majors o menors de seixanta-cinc anys i el Sr. Pisarello respon que ha dit persones amb recursos baixos i majors de seixanta-cinc anys. El Sr. ARDANUY anuncia que s’ha d’absentar de la sessió perquè, com a president del Districte de Gràcia, hi té un compromís. Demana que aquesta circumstància consti en acta. Es dictamina amb el posicionament favorable del Govern Municipal, Grup Municipal Demòcrata, Cs, ERC, PP i del regidor no adscrit. IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d'acord 5.- (E.05.6044.16) EXTINGIR de mutu acord el dret de superfície constituït a favor de la Fundació Privada Família i Benestar Social per acord de la Comissió d’Hisenda i Pressupostos del Consell Municipal en sessió de 19 de març de 2009, formalitzat en escriptura pública davant el Notari de Barcelona senyor Juan Manuel Perelló Font el dia 1 de juliol de 2009, número de protocol 1.384, respecte la finca de propietat municipal situada al carrer General Vives núm. 4- 6, per a la construcció d’un edifici d’habitatges de protecció oficial en règim de lloguer, d’acord amb el Conveni annex que s’aprova en els termes de la clàusula 12 b) del Protocol de col·laboració de 15 de gener de 2009 protocolitzat en l’esmentada escriptura; FORMALITZAR el Conveni i l’extinció del dret de superfície en escriptura pública; INSCRIURE-LA en el Registre de la Propietat; i FACULTAR l'Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. El Sr. AYALA exposa que proposen l’extinció d’un dret de superfície, aprovat l’any 2009, a favor de la Fundació Privada Família i Benestar, per construir-hi habitatges de protecció oficial en règim de lloguer. Explica que aquests habitatges no s’han pogut construir, segons que ha argumentat la fundació, a causa de la situació econòmica. Per evitar demores en la recuperació del solar han negociat aquesta extinció del dret de superfície, de manera que es fa de mutu acord. L’ajuntament, doncs, recuperarà aquest solar per poder-lo destinar en el futur a allò que escaigui. La Sra. ROGNONI exposa que el seu grup no és favorable a la proposta i anuncia l’abstenció del Grup Demòcrata perquè, per informacions directes que tenen, no estan segurs que aquesta extinció de dret de superfície s’hagi produït de mutu acord. Admet que no tenien diners per construir perquè són temps difícils, però assegura que no van informar suficientment aquesta entitat a priori, tot i que sí que es va fer a posteriori. Per tant demana, en previsió de futures crisis, que el govern tingui més solars o habitatges per posar a disposició de les entitats, perquè són aquestes qui gestionen ràpidament i amb eficàcia les necessitats dels ciutadans. Indica que això és fonamental en política local perquè no es pot perdre temps. Demana, doncs, que el govern tingui en compte les entitats abans de tramitar els expedients administratius. El Sr. SIERRA anuncia el vot favorable del Grup de Ciutadans. Ref: CCP 10/17 Economia i Hisenda v. 20/ 10/ 2017 12: 34 25 La Sra. CAPDEVILA anuncia el fot favorable del Grup d'Esquerra Republicana. El Sr. MULLERAS confirma que aquest dret de superfície es va concedir amb escriptura pública l’1 de juliol de 2009 i, per tant, l’ajuntament ha trigat vuit anys a extingir-lo. Entén que vuit anys és massa temps i, si la fundació no va poder iniciar l’execució de les obres per manca de finançament, s’hauria d’haver canviat aquest acord molt abans, davant d’aquest incompliment de la fundació. D’altra banda, assenyala que el govern municipal pretén destinar aquesta finca a cohabitatge, segons consta a l’expedient. Apunta que aquesta fórmula d’habitatge era prevista al Pla de l’habitatge, pactat entre el govern, el Grup de Ciutadans i el Grup Demòcrata, i amb el qual el Grup Popular no està d’acord perquè entén que prioritzant les cooperatives d’habitatge es genera una pràctica opaca i que pot no garantir la igualtat d’oportunitats per a tothom que vulgui accedir a un habitatge social. El seu grup no està d’acord en aquesta manera de gestionar aquest tipus d’habitatge. Per aquesta raó, anuncia l’abstenció del seu grup. El Sr. AYALA agraeix que no hi hagi cap vot en contra. Pren nota de les crítiques perquè admet que sempre es pot millorar. Tanmateix, en aquest cas assenyala que l’incompliment es produeix el mateix any 2009 perquè no es van arribar a pagar les taxes del projecte. Està d’acord, doncs, que sempre s’ha de negociar, però insisteix que aquest projecte ja fa molts anys que s’hauria d’haver fet. En segon lloc, replica al portaveu del Grup Popular que amb aquest expedient només s’aprova l’extinció del dret de superfície i no se n’aprova cap destinació, qüestió que seria objecte d’un debat futur. El Sr. Pisarello expressa el vot favorable del Govern Municipal, la Sra. Rognoni expressa l'abstenció del Grup Municipal Demòcrata, el Sr. Sierra expressa el vot favorable de Cs, la Sra. Capdevila expressa el vot favorable d'ERC i el Sr. Mulleras expressa l'abstenció del PP. S'APROVA. 6.- (E.08.6047.17) APROVAR inicialment el Plec de clàusules reguladores per a la concessió de l'ús privatiu respecte dels locals 5, 6 i 7, de propietat municipal, situats a l’immoble del carrer Escolapi Càncer núm. 4-6, grafiats en el plànol annex, a favor de l’entitat Salesians Sant Jordi, amb caràcter onerós i un termini de deu anys prorrogable, amb la finalitat de destinar-los a centre de formació i ocupació per a joves; SOTMETRE’L a informació pública durant el termini de trenta dies i, si no s’hi formulen reclamacions o al·legacions, TENIR per elevat automàticament aquest acord d’aprovació inicial a definitiva; ADJUDICAR la concessió directament a l’entitat Salesians Sant Jordi; FORMALITZAR la concessió; i FACULTAR l'Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. El Sr. AYALA explica que aquest expedient fa referència a uns locals del districte de Nou Barris i, a petició del Consell de Districte es demana la cessió a l’entitat Salesians Sant Jordi per crear un espai de formació per impartir classes d’hostaleria i cuina, on s’oferiran pràctiques, bàsicament de càtering, per a joves amb dificultats d’inserció laboral. Apunta que Salesians Sant Jordi és una entitat socioeducativa, que ja es dedica a aquest objectiu i gestiona centres similars a la ciutat. El govern considera, doncs, que la petició del districte és interessant i, per tant, presenta aquesta proposta. Ref: CCP 10/17 Economia i Hisenda v. 20/ 10/ 2017 12: 34 26 La Sra. ROGNONI exposa que el Grup Demòcrata ha detectat un error en aquest expedient i suposa que ja es corregirà. No es tracta dels locals 2, 5, 6 i 7, sinó 5, 6 i 7. Anuncia el vot favorable del seu grup perquè aquest projecte els emociona. Recorda que el govern anterior hi va treballar, que li va costar molt definir-lo, i el van proposar a les entitats Salesians, Cruïlla i Fundació Jovent, que treballen molt bé en temes d’inserció social de joventut, en l’àmbit comunitari, i que tenen una gran influència en el districte de Nou Barris. En aquell moment fer un restaurant comunitari, i fet per ells mateixos, al barri de Torre Baró va semblar que era com fer una òpera al mig de l’Amazones, talment com la pel·lícula Fitzcarraldo. Per tant, el seu grup està profundament emocionat perquè aquest projecte tiri endavant i s’alegra per la dinamització d’aquest barri i pels joves que, amb aquesta iniciativa, es podran reinserir socialment i sobretot laboralment. El Sr. SIERRA anuncia el vot favorable del seu grup. La Sra. CAPDEVILA anuncia el vot favorable del seu grup perquè entén que és un projecte d’inserció social i laboral per als joves, en aquest cas de Nou Barris. Considera, doncs, que val la pena portar-lo a terme. El Sr. MULLERAS considera que s’hauria d’intentar fer concursos amb aquestes entitats sense ànim de lucre per poder garantir la igualtat d’oportunitats i critica que en aquest cas el projecte no s’hagi adjudicat amb concurrència pública. Malgrat això, el Grup Popular entén que aquest projecte té una finalitat social molt important i que en aquest barri de Barcelona es fa una bona tasca. Per aquesta raó, anuncia el vot favorable del seu grup a la proposta d’acord. El Sr. Pisarello expressa el vot favorable del Govern Municipal, la Sra. Rognoni expressa el vot favorable del Grup Municipal Demòcrata, el Sr. Sierra expressa el vot favorable de Cs, la Sra. Capdevila expressa el vot favorable d'ERC i el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP. S'APROVA. 7.- (E.10.6030.17) ACCEPTAR la renúncia a la concessió de l’ús privatiu de domini públic municipal del quiosc situat al carrer València davant núm. 671 amb el núm. del codi d’activitat 385 formulada per la senyora Maria de los Angeles Galiana Medina i en la seva virtut DECLARAR extingida l’esmentada concessió; i RETORNAR al municipi, la possessió del quiosc i les seves instal·lacions fixes, sense dret a indemnització o compensació de cap classe a favor del titular de la concessió. El Sr. AYALA exposa que el govern ja ha presentat diversos expedients d’aquest tipus. En aquest cas, es tracta d’un quiosc el titular del qual renuncia al dret de l’ús privatiu de domini públic i no presenta cap opció de venda a un tercer. Per tant, allò que pertoca és que l’ajuntament en recuperi la possessió i això és el que plantegen. La Sra. ROGNONI anuncia el vot favorable del Grup Demòcrata a la proposta d’acord. Tot i així, pregunta si aquest quiosc s’oferirà a concurrència pública o si el retiraran. El Sr. SIERRA anuncia el vot favorable del Grup de Ciutadans a aquesta proposta d’acord, tal com han fet en altres casos similars. Pronostica que hi haurà més expedients amb aquestes característiques i, per tant, suggereix al govern que elabori un informe o una mesura de govern Ref: CCP 10/17 Economia i Hisenda v. 20/ 10/ 2017 12: 34 27 per dictaminar què cal fer en aquests casos. Li consta que s’està estudiant què es fa en altres ciutats europees quan aquest tipus de quioscos cessen en la seva activitat principal, que és la venda de diaris. Demana que el govern avanci una mica més i que pugui proposar una solució. La Sra. CAPDEVILA anuncia el vot favorable del Grup d’Esquerra Republicana, tal com han fet en altres ocasions. Tanmateix, insisteix que l’ús d’aquests quioscos s’ha de reconvertir per donar-los un ús ciutadà, com ara punts d’informació, punts de venda de bitllets de transport públic o qualsevol altre ús. Però si no han de tenir cap utilitat, entén que s’han de retirar de la via pública perquè, contràriament, amb el temps es deterioren i ocupen un espai que és de tots els ciutadans. El Sr. MULLERAS assenyala que hi ha un degoteig continu de renúncies de quioscos. Coincideix amb intervencions anteriors sobre la necessitat d’elaborar un informe per saber quina és la situació general de la majoria de quioscos a la ciutat, per poder tenir una diagnosi clara sobre la situació actual i què es vol fer amb aquests quioscos de cara al futur, atesa la davallada en la venda de premsa, que era l’objecte principal d’aquests quioscos. En aquest cas, pregunta quins motius concrets s’han donat perquè aquest titular renunciï a la concessió. També vol saber si el govern municipal eliminarà aquest quiosc i aquells els titulars dels quals hi renunciïn, o bé si se’ls donarà algun tipus de continuïtat amb una altra activitat. Entén que és important saber-ho perquè al capdavall aquestes instal·lacions ocupen un espai públic que l’ajuntament hauria de regular. Aprofitant l’avinentesa, comenta que hi ha quioscos que són «okupats» per determinades persones o associacions. Es refereix concretament al quiosc de la plaça de la Revolució, de la vila de Gràcia, i recorda que el Partit Popular ha denunciat repetidament que ha estat ocupat i que s’utilitza com a magatzem «okupa» per fer activitats il·legals. Torna a demanar, doncs, que l’ajuntament retiri aquest quiosc perquè no fa l’activitat prevista des de fa molt de temps, sinó que únicament s’utilitza com a magatzem il·legal per a activitats «okupes». El Sr. AYALA agraeix el vot favorable de tots els grups. Informa que hi ha 338 quioscos a la ciutat de Barcelona i que el govern està elaborant una doble via de treball. En primer lloc, s’ha contractat amb l’Observatori d’Urbanització de la Universitat Autònoma de Barcelona un estudi per valorar les iniciatives que hi ha arreu del món, perquè aquest no és un problema local, sinó que és un problema de la premsa escrita i és global. Aquest estudi permetrà valorar la viabilitat dels quioscos. En segon lloc, indica que del total de 338 quioscos n’hi ha 49 que estan tancats, la majoria dels quals ja s’havien tancat quan l’equip actual va arribar al govern. I els districtes estan valorant quins tenen un interès social o territorial perquè es mantinguin oberts i fer-ne una nova concessió, i quins altres convé retirar de la via pública. Esperen tenir aquests estudis aviat per poder tirar endavant el pla. De tota manera, comenta que retirar un quiosc no és tan senzill perquè hi ha contractes de publicitat amb els quioscos i connexions elèctriques. Precisament, informa que pocs dies enrere varen mantenir una reunió amb Endesa per tal de retirar les connexions elèctriques en cas d’eliminar els quioscos per tal que no representin un perill. Pel que fa concretament al quiosc del carrer de València i que és objecte d’aquest expedient, explica que, en cas que no es trobi una nova funcionalitat per als quioscos, es retiraria. El Sr. Pisarello expressa el vot favorable del Govern Municipal, la Sra. Rognoni expressa el vot favorable del Grup Municipal Demòcrata, el Sr. Sierra expressa el vot favorable de Cs, la Sra. Capdevila expressa el vot favorable d'ERC i el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP. S'APROVA. Ref: CCP 10/17 Economia i Hisenda v. 20/ 10/ 2017 12: 34 28 EL Sr. BOSCH sol·licita presentar en aquest moment la proposició que presenta el Grup d'Esquerra Republicana perquè s’ha d’absentar. La PRESIDENTA suggereix finalitzar el debat de les propostes d’acord perquè només queda un punt, proposta que el Sr. Bosch accepta. 8.- (22433) EXTINGIR el dret real de superfície constituït respecte de la finca situada al passeig de Torras i Bages, núms. 130-132, a favor de la l’entitat Fundació Pia Autònoma d’Ajuda al Disminuït Psíquic – OSAS –, aprovat per acord de la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació, en sessió de 21 de març de 2012, segons document subscrit pel Districte de Sant Andreu i la Fundació, de 20 d’abril de 2017; TORNAR a favor de l’Ajuntament de Barcelona totes les edificacions i instal·lacions existents a la finca; FORMALITZAR aquestes operacions en escriptura pública; INSCRIURE-LES en el Registre de la Propietat; i FACULTAR l’Alcaldia per a realitzar les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. El Sr. AYALA exposa que en aquest cas es tracta d’extingir un dret real de superfície que es va atorgar l’any 2010, a causa d’un problema concret a l’escola d’educació especial La Gavina. En aquell moment es va oferir la possibilitat d’utilitzar aquest solar per construir una alternativa perquè es trobaven en una situació de desnonament. Finalment, l’escola es va reubicar en un altre lloc, que és on es troba actualment. L’escola està satisfeta amb la ubicació actual perquè permet complir amb els objectius. Per tant, també de mutu acord, es proposa extingir aquest dret real de superfície i que es retorni l’ús d’aquesta finca a l’ajuntament. La Sra. ROGNONI considera que aquesta extinció del dret de superfície a favor de la Fundació Pia Autònoma d’Ajuda al Disminuït Psíquic és raonable, perquè aquesta fundació ja té la seu a l’escola La Gavina, al districte d’Horta-Guinardó i ha manifestat que no necessita aquests terrenys. També s’alegra que en aquests terrenys s’instal·li el pavelló esportiu del club de bàsquet Sant Joan de Mata, que fa gairebé seixanta anys que promou aquest esport al barri de Sant Andreu. Apunta que el pavelló antic d’aquest club serà enderrocat per ampliar el CEIP Ignasi Iglésias i des de fa molts anys esperen que es construeixi aquest nou poliesportiu. Per tant, espera que hagin d’estar el mínim temps possible a la carpa provisional. Per aquestes raons, manifesta el suport del Grup Demòcrata a aquesta proposta d’acord. El Sr. SIERRA anuncia el vot favorable del Grup de Ciutadans a la proposta d’acord. La Sra. CAPDEVILA anuncia el vot favorable del Grup d'Esquerra Republicana a la proposta d’acord. El Sr. MULLERAS anuncia el vot favorable del Grup Popular. El Sr. Pisarello expressa el vot favorable del Govern Municipal, la Sra. Rognoni expressa el vot favorable del Grup Municipal Demòcrata, el Sr. Sierra expressa el vot favorable de Cs, la Sra. Capdevila expressa el vot favorable d'ERC i el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP. S'APROVA. c) Proposicions Ref: CCP 10/17 Economia i Hisenda v. 20/ 10/ 2017 12: 34 29 V) Part d'impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal Demòcrata 9.- (M1519/6988) Que el Govern municipal insti de forma immediata al Govern de l'Estat Espanyol a retirar i deixar sense efecte el Real Decret-Llei publicat al BOE el passat 7 d'octubre per agilitzar el canvi de seus socials de les empreses en territori nacional. La Sra. RECASENS adverteix que el Grup Demòcrata presenta aquesta proposició amb esperit positiu perquè les intervencions que es produeixin durant el debat s’emmarquin en aquest context. Està convençuda que, malgrat les coses que es puguin dir durant la discussió d’aquest punt i independentment del sentit del vot dels diferents grups, hi ha un consens majoritari per procedir amb responsabilitat, amb seny i amb criteri. Per aquesta raó, demana de manera contundent, rigorosa i amb tota la credibilitat la retirada del decret del Govern espanyol per agilitzar la marxa de les empreses i que, segons ha dit, ha estat propiciat al context català. A continuació, titlla el decret de provocador, de no tenir cap sentit i d’haver-se fet de cara a la galeria. Pregunta quants dels presents han llegit aquest decret, perquè assegura que, sorprenentment, es tracta només d’una interpretació de la norma i s’ha fet per espantar, per generar caos, pànic i la tempesta perfecta que alguns voldrien que es produís. En la línia, doncs, de la credibilitat, del seny i del sentit comú, demana que es retiri aquest decret, perquè ataca la línia de flotació de l’economia, que és on creuen que es pot fer mal. Tanmateix assegura que, malgrat aquesta creença que poden fer mal, a Catalunya hi ha unes realitats molt latents. Tot seguit, comenta que aquell mateix matí s’ha produït un debat similar al Congrés dels Diputats, on el ministre De Guindos ha anunciat que la marxa de vuit-centes empreses de Catalunya solament és un aperitiu i entén que això cogui en determinats ambients. El ministre després fa una descripció del forat negre en què s’entra i diu que la restricció creditícia que es viurà serà un acudit comparada amb la situació dels anys de crisi. A continuació, parla de la pesseta catalana, que desplaçaria l’euro. Entén, doncs, que al Congrés dels Diputats ha quedat clar que aquest decret ha tirat endavant amb el suport del PSOE i de Ciudadanos. Tot seguit, demana que es vagi molt amb compte amb les reaccions dels governs, amb els suports, amb allò que es diu i allò que finalment es fa, perquè en l’àmbit de l’economia jugar a les tempestes perfectes en temes tan sensibles com aquests pot generar un problema real. Així, doncs, fa una crida a la responsabilitat i al sentit comú. D’altra banda, apunta que el trasllat de seus empresarials té un efecte limitat, efecte que no vol menysprear, però assenyala que tothom ha de ser molt conscient de què significa aquest trasllat de seus socials i de com afecta això a la fiscalitat. Tot i que reconeix que hi ha vuit-centes empreses que han decidit traslladar la seu social, assenyala que aquesta situació ha estat provocada per molts motius, però apel·la als mitjans de comunicació, a la responsabilitat dels regidors i a les 260.000 empreses que de forma tranquil·la i callada es mantenen a Catalunya per llençar missatges de tranquil·litat. En aquest sentit, recorda que aquell mateix matí la Cambra de Comerç francesa ha reunit les seves 150 empreses i totes han coincidit a no precipitar-se, en la importància de no generalitzar i d’analitzar cada sector i cada empresa. Comenta que té una llista molt llarga d’empreses que desmenteixen els missatges d’èxode empresarial i de fuga d’empreses que s’estan difonent. En aquest sentit, recorda que Nestlé invertirà 37 milions d’euros, que Volkswagen escull el port de Tarragona com a centre logístic, que Zurich Assegurances escull Barcelona com a centre mundial de big data. Ref: CCP 10/17 Economia i Hisenda v. 20/ 10/ 2017 12: 34 30 Tot seguit, esmenta algunes d’aquestes empreses que es mantenen a Catalunya, com Fedex, Amazon, Boehringer, BVT, Royal Caribbean, Idilia Foods, Arysta o Tesla, entre moltes altres. Per tant, denuncia que es viu un moment d’intoxicació i de contaminació, i cada decisió empresarial s’amplifica. En conclusió, insisteix a reclamar la retirada del decret perquè representa un atac frontal i reclama a les diferents formacions polítiques que no siguin còmplices d’una situació en la qual Catalunya no es vol veure immersa i que no és real. La Sra. MEJÍAS intervé com a portaveu del Grup de Ciutadans. Manifesta que hi ha propostes positives que sumen, propostes negatives que resten i propostes que fan vergonya. Afirma que la proposta que presenta el Grup Demòcrata és d’aquestes darreres, a més a més que és una aberració jurídica. Dissenteix, doncs, que l’hagin presentada amb esperit positiu i amb rigor, en primer lloc perquè cap ajuntament pot dir-li al Govern de l’Estat que retiri un decret, atès que això és impossible i no és viable jurídicament. A més a més, entén que el PDCat està immers en la insurrecció permanent i, per tant, no val la pena argumentar tècnicament. Així, per comptes de perdre el temps qüestionant els decrets llei que ajuden les empreses a intentar posar-se a l’empara de la Zona Euro, opina que l’ajuntament hauria de qüestionar el cúmul d’il·legalitats i la violació de drets que es produeixen contra el conjunt dels catalans com a conseqüència de la majoria separatista que hi ha al Parlament de Catalunya i al Govern de la Generalitat, que els darrers mesos han realitzat prou aberracions perquè moltes empreses hagin fugit en desbandada i que quantifica en més de nou-centes, vint cada dia. Seguidament, comenta que el Sr. Miquel Roca Junyent, al qual està segur que la Sra. Recasens coneix, és l’encarregat del muntatge jurídic per treure Banc de Sabadell fora de Catalunya, en el que constitueix la primera gran marxa del poder financer de la convulsa comunitat autònoma. També està segura que coneix el Sr. Vicent Partal, director de Vilaweb, un dels diaris que el Govern de la Generalitat ha mantingut amb nombroses subvencions i un referent per a l’independentisme. Apunta que el Sr. Partal va dir en un acte de l’ANC que la marxa de les empreses li produïa una gran alegria perquè, malgrat que «la Caixa» hagi marxat ningú no ha notat res. El director de Vilaweb va afegir que com més empreses se’n vagin millor de cara a la nova república, perquè no vol una nova república on l’aigua, l’electricitat o les carreteres estiguin en mans d’una banda de mafiosos. Suposa que es referia a Agbar i a Gas Natural, i suposa, irònicament, que aquestes declaracions hauran encantat als Srs. Fainé, Brufau, Oliu i Alemany, tots ells membres del Consell Assessor d’Economia i Creixement, del Sr. Mas. Remarca que tots ells han tret les seves empreses de Catalunya com a conseqüència de la inestabilitat actual. Per tant, creu que el PDCat ha de ser conscient del que ha provocat, perquè assegura que aquests trasllats no han estat provocats per un decret del Govern, sinó que les empreses mateixes han demanat al Govern que faciliti que els registres mercantils agilitzin aquestes accions, i reitera aquí ha intervingut el Sr. Miquel Roca. A més a més, assenyala que aquestes empreses són de capital privat i el que han fet és fugir de la possibilitat que a Catalunya es plantegi una determinada decisió, i s’ha provocat el pànic davant de les eventuals pretensions del Govern de la Generalitat de cobrar uns impostos per als quals no estan preparats ni han d’assumir. Reclama a la Sra. Recasens, doncs, que si vol rigor sigui rigorosa ella mateixa, i li exigeix que no digui mentides. Insisteix que aquesta situació l’han provocada els partits independentistes i són aquests partits els que n’han d’assumir les conseqüències. Ref: CCP 10/17 Economia i Hisenda v. 20/ 10/ 2017 12: 34 31 La Sra. CAPDEVILA anuncia el vot favorable del Grup d'Esquerra Republicana a la proposició. Condemna el que qualifica de resposta autoritària i repressora de l’Estat el dia 1 d’octubre, la manca de diàleg, les amenaces constants o les detencions de líders de la societat civil, que han generat una situació d’incertesa econòmica i social a Barcelona i a Catalunya. Afirma que allò que genera por i incertesa són les imatges de violència policial i caos que promou el Govern de l’Estat. Afegeix que en cinc anys de procés independentista s’ha demostrat que la inversió creixia a Catalunya, que l’activitat turística s’expandia i que l’atur disminuïa, però en poques setmanes, però, el Govern espanyol amb la seva actuació ha aconseguit capgirar aquesta tendència. Argumenta que una prova d’aquestes afirmacions és l’aprovació del reial decret que facilita a les empreses el canvi de seu dintre del territori de l’Estat de manera accelerada i sense comptar amb el consentiment de la junta d’accionistes de les empreses, situació que qualifica de vergonyosa. També esmenta les pressions de la monarquia per afavorir la marxa d’empreses, tal com algunes d’aquestes empreses han denunciat. Entén que a la Constitució espanyola no figuren aquestes funcions de la monarquia. Davant d’aquests fets, el seu grup pregunta, si es vol seduir els catalans per tal de continuar a Espanya, si es vol mantenir la integritat de l’Estat, per què no fan el contrari i no afavoreixen que les empreses s’implantin a Catalunya per comptes de demanar que se’n vagin. Per tant, assegura que és el Govern espanyol qui està independitzant Catalunya de l’Ibex 35, actitud que entén que no duu enlloc i que no solament pot perjudicar els interessos econòmics de Catalunya, sinó també els de la resta de l’Estat. El Sr. MULLERAS diu que veu nerviosos els partits independentistes perquè hi ha molts mites que s’estan començant a tirar per terra, com el fet de reclamar-se representants del poble de Catalunya, però després més d’un milió de persones varen omplir els carrers de Barcelona, el dia 8 d’octubre, per expressar la seva catalanitat, la seva espanyolitat i el seu rebuig a sortir d’Europa, i sense cap incident. Sap que això els molesta perquè aquella manifestació no els va agradar i perquè va caure el mite que els independentistes són els únics que omplen els carrers, però manifesta que els carrers són de tothom. A continuació, comenta que un altre mite que està caient, tal com va dir el Sr. Artur Mas, que és el referent ideològic de la Sra. Recasens, és que CaixaBank i Banc de Sabadell no se n’anirien mai de Catalunya, però són els primers que se’n varen anar, seguits de més de vuit-centes empreses que han traslladat el domicili social. Afegeix que, tal com va passar al Quebec, moltes vegades el domicili social se’n va i no torna, cosa que lamenta, i posteriorment en algun cas es traslladen les plantes productives. També lamenta que no es tracta solament d’un canvi de domicilis socials, sinó que també s’està produint una caiguda del consum deguda al procés independentista i a la situació que el Sr. Puigdemont, el Sr. Junqueras i la CUP estan creant a Catalunya. Seguidament, esmenta un proverbi antic que diu «cuando el sabio señala la luna el necio mira el dedo». No creu que els regidors independentistes siguin necis però sí que són agitadors polítics, perquè apunten a un decret quan el que haurien de fer és reflexionar per què més de vuit-centes empreses han marxat de Catalunya durant aquests dies i per què estan provocant un daltabaix sense precedents a l’economia de Catalunya i de Barcelona. Els suggereix que també es preguntin per què el procés independentista i la tensió que han creat ha fet baixar un 30 % les reserves hoteleres i d’apartaments turístics, també ha fet baixar un 30 % el consum del comerç de proximitat no alimentari. Reclama que després d’haver-se fet aquestes preguntes presentin propostes que tinguin una mica de seny. Finalment, anuncia el vot contrari del Grup Popular a la proposició. Ref: CCP 10/17 Economia i Hisenda v. 20/ 10/ 2017 12: 34 32 La Sra. BALLARÍN comenta que ha hagut de rellegir diverses vegades la proposició perquè no podia creure’s que hi hagués tant de cinisme i tanta de demagògia. Tanmateix, diu que el Grup Socialista no valorarà el cinisme ni la demagògia i, per tant, anuncia l’abstenció del seu grup a la proposició. Tot seguit, apunta que des de l’inici del mandat el grup proposant ha dit de tot al Grup Socialista: que arruïnarien el turisme de la ciutat, però hi ha hagut més visites que mai; que arruïnarien el comerç de la ciutat, però assegura que el comerç viu una situació immillorable; que no tenien programa econòmic, però han recuperat el 84 % de l’ocupació destruïda durant la crisi; que no tenien projecció internacional, però en els dos darrers anys ha vingut a Barcelona més inversió estrangera que mai. Manifesta que aquesta és la realitat del govern de Barcelona i de la ciutat. Tot i així, acusa la portaveu del Grup Demòcrata de tenir la poca vergonya de presentar aquesta proposició, que titlla de tramposa, perquè ve a dir que tirin aigua a un incendi que han provocat ells mateixos. Acusa els independentistes, doncs, d’haver creat el clima que ha propiciat que aquestes empreses marxin de fora de Barcelona i apunta que el Partit Popular els ha donat facilitats perquè ho facin més de pressa, però insisteix que han estat els independentistes els qui han provocat aquest èxode empresarial. A continuació, considera que els partits independentistes han fet el ridícul davant del sector econòmic i que ara també el volen fer en aquesta comissió. Diuen que fan política d’aparador i que en aquest cas són bombers piròmans. Reclama, doncs, que deixin que el govern municipal treballi i que no es dediquin a fer proposicions d’aquest tipus. Entrant en la proposició, recorda que el tinent d’alcalde Collboni, en una carta que va adreçar el dia 10 d’octubre al ministre, va manifestar la preocupació que aquesta mesura pogués no contribuir a generar confiança, que és el que més es necessita en aquests moments a la ciutat de Barcelona. Però no poden entendre el capteniment del Grup Demòcrata perquè no troba normal que el PDCat continuï donant ales a la pitjor fugida empresarial que ha patit Barcelona. Assenyala que, tal com ha manifestat el Col·legi de Registradors, des del dia 1 d’octubre han marxat 917 empreses del país. Pregunta, doncs, a la Sra. Recasens si comparteix les decisions del Govern de la Generalitat que han provocat aquest èxode i la tesi de la unilateralitat, que és la que provoca aquest desastre empresarial. També li pregunta què pensa dels dirigents del partit que representa en el consistori, els quals assegura que coneixien tots aquests efectes i tot i així els varen amagar, i ara emergeixen. Li pregunta si comparteix la tesi del Sr. Junqueras, que diu que estaria bé aturar una temporada l’economia del país i ja veurien què passa, tesi que qualifica d’irresponsabilitat absoluta. El Sr. COLOM exposa que estan parlant d’un decret llei que aquest matí mateix ha estat convalidat i, per tant, ja està en vigor. Per tant, considera que la posició que es pugui prendre probablement sigui més política que una altra cosa. Tanmateix, anuncia el vot favorable del Grup de Barcelona en Comú a la proposició perquè al Congrés dels Diputats ja han mostrat la seva disconformitat a la convalidació del decret, per dos motius. En primer lloc, perquè aquest decret llei s’ha fet a mida, a demanda d’una empresa bàsicament, i entén que aquesta no és la manera de legislar. En segon lloc, indica que des del punt de vista jurídic aquest decret té molts inconvenients perquè, quan s’ha donat una potestat a la junta d’accionistes, s’hauria de recollir als estatuts que aquesta potestat s’atorga al consell d’administració perquè pugui actuar, circumstància que troba absurda perquè normalment quan es dóna una potestat a un òrgan implica que un altre òrgan no la té. D’altra banda, apunta que les 917 empreses que han traslladat la seu social no ho han fet per aquest decret, sinó perquè hi ha bases objectives, des de la seva percepció, per canviar aquesta seu social, entre les quals esmenta els efectes sobre les cotitzacions causats per la incertesa Ref: CCP 10/17 Economia i Hisenda v. 20/ 10/ 2017 12: 34 33 política, els efectes sobre la prima de risc o sobre la baixada de consum a causa de comportaments alterats per la situació política a la ciutat. Considera que aquests elements no es poden menystenir i no es pot pensar que el trasllat de seus socials és fruit simplement de l’actuació d’una de les parts. Opina que la situació política a Catalunya és fruit d’un desastre que s’ha promogut des de dues parts, que han estat incapaces de trobar espais reals de diàleg, perquè no n’hi ha prou de mencionar el diàleg, sinó que s’ha de treballar. Així, doncs, tal com el seu grup ha dit reiterades vegades, ni des de la unilateralitat ni des de la utilització del BOE no es pot resoldre aquesta situació. La Sra. RECASENS assegura que no en té gens, de nervis i ha començat la intervenció alertant d’allò que succeeix en aquesta sessió. Per aquesta raó, ha començat dient que presentava aquesta proposició en positiu i, a més a més, n’han parlat amb anterioritat amb els altres grups municipals. D’altra banda, comenta que els portaveus dels grups de Ciutadans i Socialista han fet servir la paraula «vergonya» o «poca vergonya», i la Sra. Ballarín ha continuat amb altres desqualificacions com «bombera piròmana», tot i que finalment hagi anunciat que el seu grup s’abstindria en la votació. Diu que allò que li fa vergonya és veure com el Partit dels Socialistes és còmplice de polítiques del Partit Popular, emanades des de l’Estat, per tallar les ales a Catalunya. Creu que el Grup Socialista s’abstindrà en aquesta votació perquè saben que això que fa el Partit Popular des del Govern de l’Estat és irresponsable. Reclama, doncs, que deixin que les empreses facin la feina que els pertoca i que els polítics facin la seva. Per tant, apel·la a la responsabilitat de tots plegats i demana que ningú faci de bomber piròman ni determinades proclames. La Sra. BALLARÍN exigeix a la Sra. Recasens que solucionin els problemes polítics i que es faci servir aquest mateix decret llei perquè les empreses tornin cap a Catalunya. La Sra. CAPDEVILA replica a la Sra. Ballarín que qui fa de bomber piròman és el cap del PSOE. Manifesta que no li agrada dir paraules dissonants i, per tant, no dirà mai que els membres del Grup Socialista tenen poca vergonya, però s’exclama d’allà on ha arribat el PSC i li demana que s’ho faci mirar i li augura que pagaran molt cara la seva posició. Afirma que han enganyat el seu electorat. Recorda els vells militants socialistes que varen lluitar contra en Franco per poder votar mentre el Sr. Iceta els recomana que no votin. El Sr. COLOM torna a apel·lar a la tranquil·litat i a la responsabilitat perquè si es vol resoldre aquesta situació s’ha de reconèixer quines són les fonts del conflicte. Assenyala que no es pot atribuir tota la responsabilitat pel moviment d’empreses exclusivament a la política del Partit Popular i apunta que cal reconèixer que aquests comportaments econòmics s’han produït quan ha començat a ser creïble la possibilitat que es prengués una decisió unilateral, que pot causar un cost econòmic a la societat. Per tant, assenyala que per resoldre la situació, per tal que les conseqüències no les hagi de pagar tothom, i adverteix que es pot trigar diverses generacions, s’ha de reconvertir la situació entenent que el diàleg es troba quan les dues parts estan disposades a buscar aquest punt de diàleg. El Sr. Colom expressa el vot favorable de BnComú, la Sra. Ballarín expressa l'abstenció del PSC, la Sra. Recasens expressa el vot favorable del Grup Municipal Demòcrata, el Sr. Mejías expressa el vot contrari de Cs, la Sra. Capdevila expressa el vot favorable d'ERC i el Sr. Mulleras expressa el vot contrari del PP. S'APROVA. Ref: CCP 10/17 Economia i Hisenda v. 20/ 10/ 2017 12: 34 34 Del Grup Municipal Cs: 10.- (M1519/7017) La Comissió d'Economia i Hisenda acorda: Instar al Govern municipal a impulsar un pla de xoc per pal·liar els efectes negatius que el procés independentista està provocant sobre el sector econòmic de Barcelona provocant la marxa d'empreses, del comerç i del turisme, garantint la seguretat jurídica i el respecte a la Llei. La Sra. MEJÍAS intervé com a portaveu del Grup de Ciutadans. Amb aquesta proposició espera aconseguir que no marxin més empreses de Catalunya, sinó que algunes d’elles puguin tenir certa viabilitat, perquè la situació que viu la ciutat de Barcelona és totalment excepcional, fruit d’un desafiament i de l’actitud irresponsable del Govern de la Generalitat, que ha provocat una greu inestabilitat política, inseguretat jurídica i un risc econòmic que pot durar molt de temps. A continuació, apunta que la situació descrita ha causat un impacte en el consum, en la inversió, en el turisme i en l’ocupació, dades que comencen a ser alarmants, com també en les decisions de la inversió estrangera i de la contractació. Quant a la inversió estrangera a Catalunya, segons informava aquell mateix dia el diari Expansión, ha caigut un 10 % en el segon trimestre de l’any, i Barcelona és una de les ciutats més perjudicades. Pel que fa al turisme, indica que la patronal catalana estima la caiguda en un 40 % de les reserves en hotels respecte de l’any anterior, i el Gremi d’Hotels de Barcelona s’ha vist obligat a dirigir recentment una circular interna als seus associats perquè els seus responsables transmetin tranquil·litat als turistes davant de la situació política. Creu, doncs, que això també ho hauria de fer l’alcaldessa. Afegeix que el comerç minorista ha passat de créixer al voltant del 3 % abans de l’estiu a un creixement de l’1,4 % entre juliol i agost, afectat també per l’atemptat del mes d’agost. Per tant, el seu grup creu que aquesta realitat no es pot obviar perquè s’estan produint perjudicis econòmics greus i una gran inestabilitat política que ha provocat la marxa de més de 800 empreses de Catalunya, moltes d’elles amb seu a Barcelona. Han d’evitar, doncs, que aquest impacte tingui conseqüències negatives per a les empreses petites i mitjanes i els autònoms, que són els sectors més dinàmics i productius de Barcelona. Es tracta de negocis que no es poden deslocalitzar i que pateixen les conseqüències d’aquesta situació, amb caigudes de la facturació, cosa que tindrà un impacte en la contractació de personal. Per aquestes raons, demana el desenvolupament d’un pla de mesures per millorar la situació d’aquestes empreses. Tanmateix, en un punt anterior han vist que les ordenances fiscals obvien aquesta situació i, per tant, demana al govern municipal que presenti un pla de mesures per minimitzar aquest impacte. La Sra. RECASENS exposa que és obvi que Catalunya viu una situació complexa i cadascú hi juga un paper, alguns amb seny, criteri i sentit comú per fer que aquesta situació millori, i d’altres torpedinant perquè empitjori. Assegura que hi ha alguns partits que han decidit tirar llenya al foc i fer de bombers piròmans. Quant als aspectes negatius sobre l’economia a què s’ha referit la portaveu del Grup de Ciutadans, apunta que ella disposa d’una sèrie de dades que indiquen justament el contrari, que les empreses continuen apostant pel territori català perquè la posició geoestratègica al sud d’Europa i mediterrània, amb infraestructures de primer nivell, corredors, universitats, escoles ne negocis, centres científics i qualitat de vida, entre d’altres, així ho determinen. Per aquesta raó, afegeix, la inversió estrangera a Catalunya durant el primer semestre de 2017 ha estat de 1.571,9 milions d’euros, un 20,6 % més que el mateix període de l’any 2016 i és, per tant, el segon millor primer semestre de la sèrie històrica. També assenyala que el primer semestre de 2017 les exportacions catalanes continuen en xifres de rècord i han crescut un 9,5 % respecte Ref: CCP 10/17 Economia i Hisenda v. 20/ 10/ 2017 12: 34 35 del mateix període de 2016. A més a més, comenta que hi ha dades que demostren que Catalunya lidera la constitució de societats mercantils a l’Estat l’any 2016, que la base empresarial a Catalunya s’amplia o que el PIB català va créixer. Per tant, acusa alguns grups polítics de dedicar-se a enfonsar Catalunya dient que el país va malament i que es dirigeix cap a un forat negre. Admet que poden decidir fer aquest rol, però alhora hi ha altres partits que han decidit jugar el rol de la serenitat, de la tranquil·litat, del consens, del diàleg que no es cansaran mai de demanar, d’abordar el repte del país, de fer costat a les empreses. Així, recorda que el Sr. Collboni en unes manifestacions que va fer apel·lava al sentit patriòtic de les empreses i els demanava que no marxessin. Per acabar, pregunta si a algú el fa feliç la situació complexa del país i que hi hagi empreses que traslladin la seu social, tal com ha semblat en algunes intervencions. Assegura, però, que d’altres han decidit posar-hi sentit comú i donar solucions a un país que reclama tenir recorregut. La Sra. CAPDEVILA posa de relleu que el procés d’independència actual va començar anys enrere i com a mínim es pot remuntar al juliol de 2010, amb la sentència del Tribunal Constitucional que vulnerava l’Estatut d’autonomia referendat pel poble de Catalunya. Per tant, vol exposar algunes dades relatives a aquest període. En primer lloc, assenyala que Catalunya ha atret 14.532 milions d’euros d’inversió estrangera entre gener de 2011 i juny de 2016, que han generat 38.385 llocs de treball directes, segons les dades d’un informe del Financial Times, que han generat també un 34 % dels llocs de treball a l’Estat. Afegeix que les empreses biotecnològiques catalanes han captat l’any 2016 una xifra rècord de 153 milions, segons la patronal del sector. Pel que fa a la situació econòmica, mercat laboral i impacte fiscal, apunta que, segons la permanent del Consell Català de l’Empresa, reunida el dia 11 d’octubre de 2017 i formada per UGTE, Comissions Obreres, Foment del Treball, PIMEC i Fepime, l’economia catalana és forta i dinàmica, com ho demostren les dades macroeconòmiques que mes rere mes es publiquen, com la inversió estrangera, exportacions i creixement sostingut el PIB. També destaca que la immensa majoria d’empreses aposten per continuar treballant a Catalunya, malgrat el que diguin algunes formacions polítiques. A continuació, assenyala que quan alguns parlen de l’impacte que té la fuga d’empreses sobre l’economia real s’obliden que el mes de setembre de 2017 va ser el millor setembre pel que fa a reducció de l’atur a Catalunya des de l’inici de la crisi, i que aquesta fuga té un impacte fiscal nul. Per tot això, adreçant-se a la portaveu del grup proposant, afirma que no hi ha més cec que el qui no hi vol veure i destaca que set anys de mobilitzacions pacífiques sense cap incidents s’han correspost amb les dades que ha comentat. En canvi, apunta que una setmana de violència provocada per la policia i per l’extrema dreta en manifestacions convocades entre altres per Ciutadans, Partit Popular i PSC està provocant un escenari que fa la sensació que agrada tant a aquests tres partits. En definitiva, considera que el que volen aquestes formacions, si bé assegura que no se’n sortiran, és ensorrar Catalunya. El Sr. MULLERAS llegeix un missatge que aquell mateix matí li ha enviat un comerciant a les 9.44 h., i que diu: «Bon dia, Xavier. Les nostres vendes d’octubre a Barcelona fins ahir cauen un 20 % respecte a l’any passat. Parlant amb altres comerciants, em diuen que, ells, entre el 20 i el 30%. Com més al centre, pitjor.» Assenyala que el dissabte següent a la tarda hi haurà una altra manifestació al passeig de Gràcia. Per tant, apunta que el mes d’octubre, que tradicionalment és un mes bo, serà un desastre per al comerç i que aquesta és la quotidianitat Ref: CCP 10/17 Economia i Hisenda v. 20/ 10/ 2017 12: 34 36 que viuen els comerciants de proximitat de la ciutat, i no pas els grams magatzems. Així, insisteix que el procés independentista en aquesta fase, que alguns anomenen fase final, ha portat a aquest clima econòmic i comercial, i en responsabilitza el PDCat, Esquerra Republicana i la CUP. Qualifica la situació que es viu a Barcelona de tragèdia econòmica i comercial, però aclareix que, contràriament al que han manifestat altres portaveus, aquesta situació no li agrada a ningú. Per aquestes raons, apunta que li agradava més el text original de la proposició que el text transaccionat. Pregunta per quina raó han llevat la referència al procés independentista i es limiten a parlar de la situació econòmica actual, perquè insisteix que el que ha provocat aquesta situació és el procés independentista. Lamenta, doncs, que allò que no varen aconseguir els atemptats del mes d’agost, i l’informe elaborat pel govern municipal constata que els terroristes no varen aconseguir el seu objectiu, ho ha aconseguit el procés independentista, que ha provocat una davallada de tots els indicadors, tant macroeconòmics com microeconòmics, a la ciutat de Barcelona. Així, assegura que han fet fugir bancs i 917 empreses a la data actual, tot i que opina que s’hauria de posar un comptador d’empreses que se’n van. Insisteix, doncs, que el consum ha caigut un 30 %, les reserves hoteleres i d’apartaments turístics entre un 20 % i un 30 %, que en un dia 4.000 milions d’euros de dipòsits bancaris se’n varen anar fora de Catalunya. Pregunta, doncs, si aquesta és la Ítaca on els volen dur. Seguidament, considera que el problema dels partits independentistes és que el seu mite principal ha caigut, perquè asseguraven que amb la independència tot aniria millor i s’ha demostrat que amb aquest procés, que volen portar a la fase final, tot va pitjor. La Sra. BALLARÍN creu que és evident que la situació actual té efectes reals sobre l’economia, tant per la marxa de 917 empreses des del dia 1 d’octubre, xifra que considera bastant important. A més a més, destaca que els ciutadans tenen una sensació d’inseguretat que afecta el consum i també de manera molt clara el turisme, les vendes dels comerços a causa de la saturació dels espais públics, sobretot al centre de la ciutat. Totes aquestes circumstàncies preocupen de manera molt especial al seu grup perquè es tradueixen en reducció de l’ocupació i de la qualitat de vida dels ciutadans de Barcelona. Tot seguit, diu que aquesta situació els dol especialment perquè s’havia recuperat un 84 % de l’ocupació destruïda durant la crisi i Barcelona era un veritable hub d’start ups i d’emprenedors, entre moltes altres dades econòmiques positives. Assenyala que el seu grup vol treballar de la mà del sector econòmic perquè aquesta situació continuï essent positiva i, de fet, assegura que el govern treballa en les mesures que se’ls demana. En aquest sentit, informa que el dia 6 d’octubre es varen reunir amb agents econòmics per avaluar la situació, a porta tancada, a la qual varen assistir l’alcaldessa, el primer i segon tinents d’alcalde i els dos regidors presents a la sessió, i se’ls va transmetre confiança en l’economia i la seguretat que aporta la ciutat. Aquests agents econòmics, afegeix, saben que en el govern municipal tenen un aliat que no els produeix la seguretat que troben en altres àmbits del país. D’altra banda, apunta que el govern ha desplegat les primeres mesures, com el monitoratge dels efectes sobre la reputació internacional de Barcelona i l’assessorament d’experts internacionals. També comenta que quan el seu grup es va incorporar al govern es varen redoblar els recursos per a la promoció econòmica, per continuar treballant en la captació de talent i d’empreses, i en la millora de la reputació de la ciutat, entre moltes altres mesures que ja estaven en marxa i que en aquest moment són especialment necessàries. En conclusió, considera que la proposició que presenta el Grup de Ciutadans va en aquesta línia d’adaptar les mesures que ha explicat al moment actual, de manera que el govern està disposat a elaborar el pla que es proposa. Per aquestes raons, anuncia el vot favorable del Grup Socialista a la proposició. Ref: CCP 10/17 Economia i Hisenda v. 20/ 10/ 2017 12: 34 37 El Sr. COLOM exposa que el govern està molt preocupat per aquesta situació, raó per la qual es va fer la reunió que ha esmentat la Sra. Ballarín en la intervenció anterior. Així, doncs, considera que en primer lloc s’ha de reconèixer la situació i, en segon lloc, reclama que no s’utilitzi la degradació econòmica com una eina de pressió política, que és el que ha fet el Govern de l’Estat, perquè ha generat alarmisme, utilitza dades que després són desautoritzades perquè no tenen base real, actitud que entén que contribueix al deteriorament econòmic. D’altra banda, assenyala que aquest deteriorament econòmic no solament es produeix a Catalunya, sinó que, tal com es va publicar el dia anterior, també té un impacte sobre el conjunt d’Espanya que, independentment de l’impacte sobre Catalunya, podria representar una caiguda entre 0,4 i 1,2 punts del PIB, és a dir, que reduiria el creixement a la meitat. Quant a les intervencions de les Sres. Recasens i Capdevila, que negaven l’existència d’aquest forat negre, assenyala que les dades que han donat són de l’any 2016 i del primer semestre de 2017. Per tant, creu que no s’adonen de la situació actual. En aquest sentit, remarca que la situació econòmica a Catalunya, que era d’una certa recuperació econòmica, canvia la tendència a partir de començament d’octubre, quan un seguit d’empreses comencen a traslladar la seva seu social. Per tant, considera que alguna cosa està succeint. Acusa aquests partits, doncs, de no haver explicat la realitat dels costos que s’haurien d’assumir per tirar endavant el seu projecte, perquè qualsevol procés d’independència té costos econòmics, com ha passat a tot arreu on s’han dut a terme aquests processos. Recorda el lema «Spain is different» i considera que els independentistes també se l’apliquen i diuen que Catalunya serà diferent a tots els altres països, circumstància que nega i insisteix que aquest procés tindrà costos similars. És per aquesta raó, afegeix, que actualment baixa el consum, perquè la gent està espantada i puja la seva taxa d’estalvi, i també per l’efecte càstig de la gent que és contrària a la independència. També cau la inversió a causa de la incertesa i puja la prima de risc. Augura que com més incertesa es generi els costos seran més elevats. Finalment, apunta que per afrontar aquesta situació s’ha de trobar una sortida que no passi pels camins que es plantegen actualment, tant per una banda com per l’altra. La Sra. MEJÍAS entén que la Sra. Recasens té una posició difícil perquè la legislatura anterior va fer una feinada com a regidora de Promoció Econòmica i d’Economia i els seus col·legues l’han destrossada en pràcticament dos mesos. Per tant, comprèn que s’excusi negant la realitat. Tanmateix, creu que deu escoltar les notícies cada dia i es deu haver adonat que la situació és preocupant, com ho és el fet que vuit-centes empreses fugin de Catalunya. Per tant, li suggereix que deixi d’autoenganyar-se i de pensar que aquest és un procés que portarà a la Ítaca estimada, perquè la situació, tal com també han reconegut els regidors del govern, afecta la ciutat i les dades i les notícies són molt preocupants. Creu, doncs, que entre tots han de contribuir a intentar resoldre aquesta situació de la millor manera possible, que al seu entendre és posar fi al procés, retornar a la legalitat constitucional i al compliment de la llei, donar estabilitat econòmica, política i social al conjunt de Catalunya i evitar la situació de desafiament permanent a què porta el Govern de la Generalitat. Tal com han dit reiteradament, el seu grup considera que s’ha de donar la paraula al conjunt dels catalans perquè decideixin. Dit això, creu que no haurien de perdre de vista allò que està passant realment. Així, remarca que grans empreses com Gaesco, vinculada a Òmnium Cultural, o Applus, on treballa el Sr. David Madí, s’han marxat de la ciutat. Però els empresaris petits i mitjans, que tenen la seu fiscal a Barcelona, no es poden deslocalitzar i espera que aquesta proposició serveixi perquè el govern municipal adopti mesures perquè aquestes empreses puguin tenir algun ajut. Entén que una de les vies possibles seria mitjançant les ordenances fiscals. Ref: CCP 10/17 Economia i Hisenda v. 20/ 10/ 2017 12: 34 38 Pel que fa a la reunió que responsables del govern varen mantenir amb agents econòmics i empresarials, espera que algun dia els expliquin a quines conclusions varen arribar i quines mesures se'n derivaran. Per aquestes raons, el seu grup ha presentat aquesta proposició. Comenta que el govern ha plantejat una esmena transaccional que el seu grup està disposat a acceptar sempre que el govern es comprometi a desenvolupar el pla de xoc que es proposa. Espera que aquesta mesura representi un benefici per al conjunt d’empresaris petits i mitjans que es veuen afectats per aquesta situació lamentable, com el que ha esmentat el Sr. Mulleras, i desitja que tothom torni a la normalitat i a l’estabilitat, desig que considera que és compartit per tothom. La Sra. CAPDEVILA demana al Sr. Mulleras que li digui al seu amic botiguer que les mobilitzacions del 20 de setembre, del 3 d’octubre, la del dimarts anterior i la convocada per al dissabte següent són el resultat de la política repressora de l’Estat espanyol i que el poble català, que és solidari, per protestar. I assegura que ho continuaran fent. La Sra. BALLARÍN recorda que les empreses grans tenen totes les facilitats per canviar els domicilis social i fiscal i els centres de producció, però, en canvi, les empreses petites i mitjanes, els treballadors i les famílies no ho poden fer amb aquesta facilitat. Vol fer-los saber, doncs, que tenen el govern de Barcelona al seu costat per ajudar-los, especialment en aquests moments. El Sr. COLOM comenta que aquestes mesures són les primeres que s’haurien d’haver pres. D’altra banda, esmenta l’Informe sobre la situació de l’economia en un estat català, del Departament d’Economia, on es pot llegir, a la pàgina 3: «En una Catalunya estat, el marc laboral es preveu més favorable a les necessitats del teixit empresarial». Pregunta volen aconseguir la independència per propiciar una reforma laboral. La Sra. CAPDEVILA manifesta que no pot compartir el discurs que fa el grup proposant, raó per la qual anuncia el vot contrari del seu grup a la proposició. La Sra. RECASENS anuncia el vot contrari del seu grup a la proposició. El Sr. COLOM anuncia el vot favorable del seu grup a la proposició. El Sr. Colom expressa el vot favorable de BnComú, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Recasens expressa el vot contrari del Grup Municipal Demòcrata, la Sra. Mejías expressa el vot favorable de Cs, la Sra. Capdevila expressa el vot contrari d'ERC i el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP. S'APROVA amb el redactat següent: La Comissió d'Economia i Hisenda acorda: Instar al Govern municipal a impulsar un pla de xoc per pal·liar els efectes negatius sobre el sector econòmic de Barcelona produïts per l'actual situació política, que estan provocant la marxa d'empreses, del comerç i del turisme, garantint la seguretat jurídica i el respecte a la Llei. Del Grup Municipal ERC: 11.- (M1519/6973) La Comissió d'Economia i Hisenda acorda instar al Govern municipal a auditar l'impacte pressupostari de les destrosses causades per l'actuació de la Policia Nacional a la Ref: CCP 10/17 Economia i Hisenda v. 20/ 10/ 2017 12: 34 39 ciutat el passat 1 d'octubre. Especialment, es duran a terme les següents accions: 1. Elaborar un informe que detalli l'import de les destrosses patides en els equipaments, ja siguin de titularitat pública o privada, per centre, tipus de titularitat, titular i concepte per l'acció de la Policia Nacional el passat dia 1 d'octubre així com qui és el darrer responsable de la despesa. 2. Endegar una línia d'ajudes per tal de rescabalar de forma provisional als equipaments que no siguin de titularitat pública que hagin patit destrosses corresponent a l'import total que hagin costat les reparacions. 3. Reclamar l'import de les despeses relacionades al Govern espanyol i liderar les gestions per tal que es faci efectiu el rescabalament pertinent a tots els afectats, tant materials com personals. 4. Que aquest informe, així com les gestions acordades, estigui enllestit abans d'un mes des de l'aprovació d'aquesta iniciativa. 5. Fer públic aquest informe i enviar-lo als titulars dels equipaments afectats, als seus gestors, a la Generalitat de Catalunya, al Parlament de Catalunya, a la Delegació del Govern espanyol a Catalunya, a la Presidència del Govern espanyol, al Congrés dels Diputats i al Senat. El Sr. BOSCH agraeix als grups municipals la bona predisposició per alterar l’ordre del dia i avançar el debat d’aquest punt. Amb aquesta proposició el Grup d'Esquerra Republicana demana que es faci un informe sobre els danys i destrosses que es varen produir, a causa de les càrregues policials, als col·legis electorals, bàsicament a escoles de la ciutat, l’1 d’octubre de 2017 durant la celebració del referèndum d’autodeterminació de Catalunya. Assenyala que han comptabilitzat un total de vint-i-vuit col·legis de Barcelona on es varen produir destrosses i 302 persones ferides, cosa que lamenten profundament. Tot i així, en aquesta proposició no se centren en la conseqüència més important de les càrregues policials, que són les persones ferides, sinó en els danys patits per aquests centres educatius causats pels atacs de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil. Puntualitza que aquests centres educatius són gestionats pel Consorci d’Educació de Barcelona, en el qual participa tant l’Ajuntament de Barcelona com la Generalitat de Catalunya, i l’ajuntament hi té un pes molt clar, sobretot en les escoles primàries, pel que fa a la gestió i a la gerència. Per aquesta raó, demana que l’Ajuntament de Barcelona faci un informe sobre aquestes destrosses per tal que es pugui avaluar la situació i instar qui pertoqui, bàsicament el Govern espanyol, que repari o que cobreixi el cost de reparació dels danys produïts en aquests centres educatius. La Sra. RECASENS anuncia el vot favorable del Grup Demòcrata a la proposició. De fet, diu que ja han debatut aquesta situació en altres òrgans i aquesta mesura forma part de compromisos assumits. En tot cas, encara que sigui reiteratiu, creu que val la pena tornar-ho a refermar. A més a més, recorda que, tal com va fer públic mitjançant una piulada, va viure una de les entrades policials al col·legi on votava. Comenta que eren a fora, retinguts per la policia, la qual podia buscar les urnes amb tota tranquil·litat. Tot i així, varen rebentar portes i la manera com varen fer la recerca de les urnes era esfereïdora vist des de fora, perquè podien sentir els cops. Atès que allà hi havia material escolar i que era l’espai on seuen nens, considera que aquella actuació no tenia cap sentit ni explicació. En acabat, varen entrar al col·legi i varen fer fotos de com havia quedat l’escola Joan Boscà. Quan va sortir va trobar el regidor, que estava preocupat perquè venia d’una altra escola de les Corts on també s’havien produït aquests esdeveniments i varen comentar que l’endemà l’escola havia d’obrir i es trobarien amb aquell desgavell. Per tant, no es tractava solament de la imatge que s’havia donat, sinó també de les conseqüències de tot el que estava passant. Reitera, doncs, el vot favorable del seu grup.. La Sra. MEJÍAS intervé com a portaveu del Grup de Ciutadans. Anuncia el vot contrari del seu grup a la proposició perquè considera que aquesta és una iniciativa més per intentar Ref: CCP 10/17 Economia i Hisenda v. 20/ 10/ 2017 12: 34 40 criminalitzar les forces de seguretat en un moment en què complien ordres judicials. En tot cas, demana que apel·lin a qui va generar aquesta situació i va posar en marxa el dispositiu policial, que es demanin responsabilitats a ells mateixos i, si ho consideren adient, als jutges, que són els qui varen donar les ordres. El seu grup està convençut que els únics responsables d’aquesta situació són els qui varen posar en marxa la celebració d’un referèndum il·legal, que varen ser els qui varen llençar la gent al carrer en un acte d’irresponsabilitat que va tenir conseqüències lamentables. Per tant, creu que qui ha de pagar aquestes conseqüències són els qui varen provocar aquesta situació. El Sr. MULLERAS exposa que l’1 d’octubre es va intentar celebrar un acte il·legal, i no és que ho digui el Grup Popular, sinó que ho diu el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Per tant, afirma que els que varen convocar la gent o els que varen col·laborar en aquest acte il·legal ho han de saber. Atribueix, doncs, la responsabilitat dels problemes d’ordre públic que es varen produir als responsables dels Mossos d’Esquadra, que varen donar les ordres de no actuar, contravenint les ordres judicials. En aquest sentit, recorda que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va dir que havien de tancar els col·legis a les sis del matí d’aquell diumenge i no ho varen fer, de manera que varen propiciar que es produís la situació següent. En segon lloc, atribueix la responsabilitat també a aquells que varen portar la gent a aquestes escoles, és a dir, el Govern de la Generalitat, el PDCat, Esquerra Republicana i la CUP, el Sr. Puigdemont i el Sr. Junqueras, que varen dir a la gent que anés a les escoles. Al final, afegeix, aquesta gent de bona fe, gent normal i corrent, per indicacions d’aquests partits, varen fer d’escuts humans. Insisteix, doncs, que els responsables dels problemes d’ordre públic que es varen produir l’1 d’octubre són els responsables dels Mossos d’Esquadra i els responsables polítics que varen conduir la gent a aquestes situacions. D’altra banda, també entenen que aquesta proposta és demagògica des del punt de vista polític i oportunista, perquè al cap i a la fi quan han ocorregut altres esdeveniments similars no han presentat propostes d’aquest estil. Així, recorda els fets del 15 M, les vagues generals i altres manifestacions en què s’han destrossat aparadors, i constata que en aquelles ocasions no varen presentar propostes d’aquest estil i no es varen demanar responsabilitats. Volen saber, doncs, si també demanaran responsabilitats i explicacions a les entitats organitzadores per la despesa generada pel que anomena «nyap» de la vorera de la Diagonal, en què una manifestació independentista va interrompre durant un dia la circulació per aquesta avinguda, que és una artèria principal de Barcelona. La Sra. BALLARÍN exposa que el Partit dels Socialistes no reconeixia la validesa del referèndum, però va denunciar i condemnar públicament el que qualifica de lamentables, inoportunes i desproporcionades actuacions policials que varen tenir lloc el diumenge 1 d’octubre, i va demanar que es deixés d’actuar, començant pels mateixos regidors de l’ajuntament. Recorda que varen emetre una piulada amb el lema «Així no». Assenyala que el seu grup ha condemnat reiteradament l’actuació policial desproporcionada contra la població civil, que es va mobilitzar pacíficament, i assegura que defensaran l’autogovern de Catalunya. Pel que fa a la proposició, sobre l’avaluació dels desperfectes que es varen produir l’1 d’octubre, indica que el Consorci d’Educació ja l’està realitzant, i està d’acord que s’acabi de recollir aquesta informació, juntament amb dades sobre les escoles concertades i altres equipaments privats, i es faci arribar a l’ajuntament. Tanmateix, no comparteix la referència que es fa en la proposició a avaluar els danys produïts a privats. Creu que aquesta no és una funció de l’ajuntament, perquè no és l’organitzador ni el responsable de la situació. Per tant, creu que l’Ajuntament de Barcelona no ha de demanar als Ref: CCP 10/17 Economia i Hisenda v. 20/ 10/ 2017 12: 34 41 privats que facilitin informació sobre desperfectes ni ha d’avançar diners ni assumir uns costos que no se sap com es podrien recuperar. En aquest sentit, insisteix que l’ajuntament no va organitzar el referèndum i, per tant, no és culpable en cap moment del que va succeir l’1 d’octubre. Entén, doncs, que han de ser els privats mateixos qui facin aquestes gestions davant de l’Estat o dels responsables dels danys que en cada cas s’hagin sofert. Per aquestes raons, anuncia l’abstenció del seu grup, perquè considera que hi ha aspectes de la proposició amb què estan a favor, però no en comparteixen altres, com ja ha explicat. El Sr. PISARELLO exposa que ja hi ha un informe molt detallat sobre els desperfectes sobre escoles, que ha elaborat el Consorci d’Educació. Detalla que hi ha 29 centres afectats, amb uns danys que ascendeixen a 104.413 euros. Puntualitza, però, que els comptes d’aquest consorci estan intervinguts.. Pel que fa als centres d’atenció primària, indica que només es va veure afectat el del Guinardó, però sense cap dany material, i no hi ha danys equivalents en equipaments dependents de l’Institut de Cultura de Barcelona. D’altra banda, manifesta que l’ajuntament no es pot comprometre a pagar uns danys a centres que no són públics i, per tant, no saben a quant poden ascendir. Afegeix que de moment no han rebut cap petició en aquest sentit, però estan estudiant prestar suport jurídic a les escoles que vulguin reclamar aquest rescabalament de danys, i també els han ofert suport psicològic. En tot cas, apunta que hauran d’estudiar conjuntament amb el Departament d’Ensenyament quina política plantegen en aquesta qüestió. Finalment, anuncia l’abstenció del Grup de Barcelona en Comú a la proposició. La Sra. RECASENS demana al portaveu del Grup Popular que no digui coses que no són veritat, perquè ha afirmat que els Mossos d’Esquadra no varen actuar i assegura que això és mentida. Per tant, creu que tots han de ser molt rigorosos i curosos davant d’aquesta situació. En segon lloc, li ha fet gràcia que el Sr. Mulleras hagi parlat d’altres situacions similars, perquè creu que situacions similars a la viscuda l’1 d’octubre no existeixen a Catalunya. El Sr. BOSCH dissenteix de l’acusació de demagògia perquè demanen la reparació dels danys produïts per l’acció policial de l’1 d’octubre i en canvi en altres ocasions no ho han fet, i replica que sí que ho han proposat en molts casos. La intervenció del Sr. Mulleras, però, li ha donat la idea de demanar que l’ajuntament avaluï els danys ocasionats al final de les manifestacions que va convocar el Partit Popular, entre d’altres, els dies 8 i 12 d’octubre, a les quals aquest partit va assistir amb una representació nodrida, i que es carregui la reparació d’aquests danys a qui correspongui. Pel que fa a l’acusació d’intentar criminalitzar els cossos i forces de seguretat, assegura que es criminalitzen ells mateixos. En aquest sentit, comenta que no criminalitzen els qui esgrimeixen pals i porres per atonyinar gent, que entren a les escoles i fan malbé portes i material escolar, sinó que els responsables són els mateixos que han fet aquestes actuacions. Recorda que les formacions polítiques que ara fan aquesta crítica de vegades han reconegut que els responsables del mal són els qui infringeixen el mal, i això mateix és el que planteja el seu grup amb aquesta proposició, posició que entén com a lògica. En tot cas, apunta que si es busca un responsable ulterior ha de ser aquell qui ha donat les ordres per fer aquestes intervencions que han causat desperfectes. Per tant, diu que s’han de remetre al Govern espanyol. Entén que el Partit Popular i Ciutadans tinguin interès a defensar el Govern espanyol, però en aquest cas, si varen donar les ordres perquè es produïssin càrregues a prop de trenta centres a la ciutat de Barcelona, se n’han de fer responsables, perquè aquestes ordres eren molt clares. Ref: CCP 10/17 Economia i Hisenda v. 20/ 10/ 2017 12: 34 42 D’altra banda, dissenteix que el referèndum fos il·legal i sosté que es va fer plenament dins de la legalitat catalana. Però, encara que es considerés il·legal, pregunta si això justificaria que es pot pegar a la gent, que es pot destrossar portes i material escolar. Pregunta, doncs, quina mena de proporcionalitat és aquesta, perquè la gent que hi havia als col·legis era gent pacífica, no s’hi van tornar i en cap moment va haver-hi escenes de violència cap a les forces de seguretat. Finalment, respecte a la negativa d’incloure els danys causats a privats en l’anàlisi dels desperfectes que ha defensat la portaveu del Grup dels Socialistes, assenyala que es tracta de centres de la ciutat de Barcelona i aquest partit governa a la ciutat de Barcelona, i concretament és responsable de l’àrea de promoció econòmica. Per tant, troba lògic que aquesta formació s’interessi per qualsevol impacte econòmic sobre la ciutat i que faci tot el possible per defensar aquells que han patit danys econòmics. També troba inexplicable que el mateix partit que és responsable de la promoció econòmica a la ciutat de Barcelona vagi a Madrid i voti a favor que s’agilitzi la marxa d’empreses de la ciutat. Acabada la intervenció, la presidenta li dóna les gràcies pel míting i replica que aquest tipus d’expressions no són pertinents i que les hauria de reservar per quan intervingui com a portaveu del seu grup. El Sr. Pisarello expressa l'abstenció de BnComú, la Sra. Ballarín expressa l'abstenció del PSC, la Sra. Recasens expressa el vot favorable del Grup Municipal Demòcrata, la Sra. Mejías expressa el vot contrari de Cs, el Sr. Bosch expressa el vot favorable d'ERC i el Sr. Mulleras expressa el vot contrari del PP. S'APROVA. Del Grup Municipal PP: 12.- (M1519/6999) La Comissió d'Economia i Hisenda acorda: Instar al Govern municipal a reduir la càrrega fiscal de l'Impost sobre Béns Immobles que recau sobre els aparcaments de vehicles, tant de particulars com de garatges, a partir de l'exercici 2018. El Sr. MULLERAS creu que el tema que tracta aquesta proposició és important per a la ciutat i especialment adient en aquesta sessió, en què s’ha debatut sobre les ordenances fiscals, amb les quals està molt relacionat. Puntualitza que no es tracta d’una qüestió sobre el transport privat l’aparcament, sinó simplement de justícia tributària. En primer lloc, exposa que el tipus de gravamen de l’IBI és el 0,75 % i és el que s’aplica als béns immobles urbans, i el tipus específic és de l’1 %, un 33 % més alt, que s’aplica als béns immobles no residencials. Tal com diuen les ordenances fiscals, l’esperit de la norma estableix que el tipus específic de l’1 %, que és superior al general, només s’aplicarà al 10 % dels immobles amb més valor cadastral i per això es fixen uns índexs econòmics. Assenyala que en el cas dels aparcaments, a més a més de l’activitat econòmica, les places d’aparcament donades d’alta de l’IBI i que pertanyen a particulars també estan subjectes a aquest tipus impositiu, i segons les ordenances fiscals el 10 % de les que tenen més valor cadastral són les que tenen un valor superior a 15.000 euros. Tanmateix, creu que és totalment el contrari, és a dir, que aproximadament el 90 %, i potser més, de les places d’aparcament de Barcelona valen més de 15.000 euros. Denuncia, doncs, que per un error en l’ordenança fiscal se’n traeix l’esperit i s’aplica exactament el contrari del que es vol fer amb les places d’aparcament, no solament com a activitat econòmica, sinó també amb les particulars que estan donades d’alta a l’IBI. D’altra banda, recorda que aquest error és una herència que ve de fa molts anys, que no és recent, sinó que ja es va produir durant els mandats de l’alcalde Hereu i de l’alcalde Trias, i durant el mandat de l’alcaldessa Colau s’ha mantingut. Ref: CCP 10/17 Economia i Hisenda v. 20/ 10/ 2017 12: 34 43 Seguidament, manifesta que el Grup Popular ha intentat que aquesta circumstància s’arreglés i recorda que cada any han fet al·legacions a les ordenances fiscals. Atès que fins ara no s’ha pogut canviar, presenten aquesta proposició per tal hi hagi un mandat polític perquè es produeixi aquest canvi. A continuació, remarca que segons dades de l’ajuntament el valor frontera hauria de ser de 328.000 euros, per comptes del 15.000 euros, perquè tributessin al tipus específic de l’1 % només el 10 % de les places de més valor cadastral. Finalment, entén que aquest és un dret que tenen molts milers de barcelonins afectats per aquesta qüestió, que han de tributar com si tinguessin un aparcament de 328.000 euros quan en realitat tenen una plaça d’aparcament de 16.000 euros. La Sra. RECASENS apunta que coneix el tema perquè durant molts anys ha participat en les negociacions de les ordenances fiscals. Es tracta, doncs, d’un tema recurrent i històric de la Comissió d’Economia i Hisenda. Reconeix que aquesta problemàtica ha estat denunciada moltes vegades pel Grup Popular, situació que considera injusta i que afecta aparcaments de pimes i de particulars perquè l’1,1 % de l’IBI s’aplica sobre el 90 % dels aparcaments quan l’esperit de la llei implicaria que s’apliqués al 10 %. Comenta que els anys 2012 i 2013 el govern anterior va fer moltes reunions de treball amb el Gremi de Garatges en què varen analitzar la problemàtica i les solucions possibles. Reconeix que la Gerència Cadastral de Barcelona va ajudar molt a establir el llindar de valors cadastrals on s’hauria de situar aquest límit, que es va fixar en 328.260 euros. Tanmateix, diu que el Sr. Mulleras no ha esmentat que quan tot era preparat i resolt el Grup Popular no va voler votar les ordenances fiscals, que contemplaven aquest canvi, situació que els va generar una gran frustració. Per tant, es mostra d’acord amb la reivindicació, van treballar en aquest sentit, varen acceptar les esmenes que plantejava el grup proposant, però finalment aquest grup no votava a favor de les ordenances fiscals, i no hi havia manera de resoldre aquesta situació. Finalment, i per les raons exposades, anuncia el vot favorable del seu grup a la proposició, tot i que adverteix que la negociació de les noves ordenances fiscals ha començat malament i han estat rebutjades a l’inici d’aquesta sessió. Assenyala que la proposta d’ordenances fiscals que ha presentat el govern no incorporen aquest canvi i, per tant, s’hi hauria d’incloure. Tanmateix, insisteix en la incoherència del Grup Popular, que quan era a les seves mans no varen voler resoldre aquesta qüestió. El Sr. SIERRA anuncia el vot favorable del Grup de Ciutadans a la proposició. En primer lloc, perquè Barcelona és una de les ciutats amb major pressió fiscal d’Espanya; en segon lloc, per la situació en què es troben les pimes, la classe mitjana i la classe treballadora de Barcelona que es troben en un procés que aboca a una recessió, si no s’hi posa remei, i en tercer lloc, perquè el seu grup és contrari al que anomena «cotxefòbia» del govern municipal. En aquest sentit, indica que s’estan instal·lant carrils bici per tota la ciutat i llevant places d’aparcament de molts barris, de manera que els conductors han d’aparcar en zones d’estacionament regulat i corren el perill que si un dia no poden agafar el cotxe se l’endugui la grua. Davant d’aquesta necessitat, i afegida a l’elevada pressió fiscal de la ciutat, troben que aquesta mesura és molt positiva, entre altres raons perquè afecta autònoms, pimes i a la classe treballadora, persones que en molts casos han de menester el vehicle i un aparcament per poder treballar. Finalment, a causa d’aquesta «cotxefòbia» i amb la necessitat de tenir aparcaments públics i privats, creu que el cent per cent de les places d’aparcament valen més de 15.000 euros, i no solament a Barcelona, sinó en les ciutats de l’àrea metropolitana, on també hi ha un dèficit de places d’aparcament. Ref: CCP 10/17 Economia i Hisenda v. 20/ 10/ 2017 12: 34 44 La Sra. CAPDEVILA anuncia l’abstenció del Grup d’Esquerra Republicana a la proposició perquè entén que haurien de parlar de tots els aspectes relacionats amb l’IBI, com per exemple dels equipaments culturals, i no solament dels aparcaments. Així, doncs, suggereix al grup proposant que presenti aquesta reivindicació com a al·legació a les ordenances fiscals. La Sra. BALLARÍN diu que li ha costat entendre el sentit de la proposició, perquè el text presentat no coincideix amb el que ha plantejat el portaveu del Grup Popular en la seva intervenció. Puntualitza que la càrrega fiscal es refereix als impostos pagats, en aquest cas per ciutadans, i una altra cosa és allò que té a veure amb l’aplicació de tipus incrementats sobre el 10 % dels immobles que tenen un valor cadastral més elevat. De tota manera, pel que fa a la càrrega fiscal, assenyala que després de la revisió cadastral els propietaris o els usufructuaris dels pàrquings l’any 2018 pagaran menys que allò que varen pagar l’any 2017, de manera que la càrrega fiscal serà inferior. Quant a la problemàtica dels tipus impositius, no troba gaire coherent que presentin aquesta proposició després d’haver votat en contra de l’aprovació inicial de les ordenances fiscals, perquè el que seria lògic és que aquestes qüestions es tractessin en el marc del debat de les ordenances fiscals. En aquest sentit, confia que en el plenari encara poden votar favorablement a la proposta d’ordenances fiscals i, per tant, tindran ocasió de debatre aquesta proposta durant el procés de negociació posterior. En tot cas, reconeix que després de l’explicació que ha fet el portaveu del Grup Popular la proposició té més sentit. El Sr. PISARELLO fa seves les paraules de la regidora Ballarín. D’altra banda, es pren en un sentit esperançador les paraules de la portaveu del Grup d'Esquerra Republicana, que ha manifestat que aquesta reivindicació es pot incorporar a les ordenances fiscals mitjançant al·legacions, malgrat que ha dictat en contra del dictamen. Per tant, s’imagina que el suggeriment que ha fet a un altre grup també es pot aplicar al propi i creu, doncs, que hi pot haver un marge per parlar d’altres qüestions. Finalment, anuncia l’abstenció del Grup de Barcelona en Comú. El Sr. MULLERAS agraeix el vot favorable dels grups Demòcrata i de Ciutadans, que permetrà que la proposició s’aprovi, i sense cap vot en contra gràcies a l’abstenció de la resta de grups. Insisteix que en aquest tema no es tracta de preferir un vehicle o un altre, ni de polítiques per afavorir altres qüestions, sinó que és un tema de justícia tributària. D’altra banda, entén que si el govern hagués tingut la voluntat política de conèixer el fons de la proposició haurien pogut fer una telefonada i els haurien atès. A continuació, comenta que han presentat al·legacions a totes les ordenances fiscals aquesta reivindicació. Replica a la portaveu del Grup Demòcrata que l’any 2012 tenien el compromís del govern Trias que aplicaria aquesta mesura, però no ho va fer. I les ordenances de l’any següent no les varen votar perquè no estaven d’acord amb altres qüestions que plantejava el govern. En tot cas, destaca que en el projecte d’ordenances fiscals l’únic llindar que el govern municipal deixa invariable és aquest, tal com ha denunciat repetidament. Entén que aquesta és una qüestió de sentit comú, perquè va en contra de l’esperit de la llei. Insisteix que més del 90 % dels aparcaments paga un 33 % més d’allò que els pertocaria, quan l’esperit de la llei diu que aquest recàrrec n’hauria d’afectar solament el 10 %. Per acabar, torna a dir que Barcelona té la fiscalitat més alta d’Espanya. Afegeix que, com sap el govern perquè ho ha fet en altres ocasions, no és necessari aprovar totes les ordenances fiscals per canviar-ne una de concreta o una part. Recorda que això ja es va fer el mes de juliol. Demana, doncs, si les ordenances fiscals no es poden aprovar, que com a mínim que introdueixin aquest canvi en l’IBI d’aparcaments perquè és una qüestió de justícia tributària. Ref: CCP 10/17 Economia i Hisenda v. 20/ 10/ 2017 12: 34 45 La Sra. RECASENS coincideix que les taxes es poden modificar individualment i parcialment, també durant l’any. Tanmateix, tal com ha advertit reiterades vegades, no és partidària de potinejar gaire la política fiscal perquè si s’hi introdueixen massa canvis al final només pagaran l’IBI uns pocs. Per tant, creu que si es considera la política fiscal sector a sector es poden arribar a cometre algunes injustícies preocupants. Així, doncs, opina que no es poden donar per bones solucions que poden semblar ràpides. Per aquesta raó, en la discussió sobre les ordenances fiscals a apel·lat a fer un pacte de ciutat. El Sr. Pisarello expressa l'abstenció de BnComú, la Sra. Ballarín expressa l'abstenció del PSC, la Sra. Recasens expressa el vot favorable del Grup Municipal Demòcrata, el Sr. Sierra expressa el vot favorable de Cs, la Sra. Capdevila expressa l'abstenció d'ERC i el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP. S'APROVA. Del Grup Municipal CUP: 13.- (M1519/6949) La Comissió d'Economia i Hisenda de l'Ajuntament de Barcelona, acorda: Primer.- Iniciar els tràmits per tal de reclamar el pagament de l'IBI a les escoles i centres educatius que actualment es beneficien de l'exempció per motius religiosos i de culte malgrat dur a terme activitats econòmiques. Segon.- Presentar en el termini de dos mesos un informe a la Comissió d'Economia i Hisenda amb la relació de centres educatius que han gaudit de l'exempció de l'IBI malgrat no tenir-hi dret, de les quotes deixades d'ingressar, prescrites i no prescrites, amb el corresponents imports. No es tracta. b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal Demòcrata: 14.- (M1519/6989) Que el Govern municipal impulsi les actuacions pertinents perquè es resolgui el litigi que té l'Ajuntament de Barcelona amb l'Oficina Espanyola de Patents i Marques referent a les competències al voltant de la gestió de la marca Barcelona. La Sra. RECASENS exposa que l’11 de juliol de 2012 va ser concedida la marca a l’Ajuntament de Barcelona però lamenta que de forma extemporània i sorprenent l’Oficina Espanyola de Patents i Marques, que prèviament havia atorgat a la ciutat de Barcelona les competències per gestionar aquesta marca, va retrotraure aquestes competències. Aleshores l’ajuntament va plantejar un litigi als tribunals i va recórrer aquesta decisió. A continuació, quan varen veure que el Sr. Collboni anunciava una nova estratègia per impulsar la marca Barcelona i per posicionar la ciutat al món, objectiu que el Grup Demòcrata comparteix i celebra, voldrien conèixer el capteniment del govern municipal, perquè el tinent d’alcalde va parlar de la plataforma d’empresaris i professionals Barcelona Global per captar talent i gestionar la marca. Entén, però, que s’ha de començar per recuperar les competències de la marca Barcelona. Reclama, doncs, que l’ajuntament faci un seguiment d’aquest litigi i pregunta quines gestions ha fet el nou govern per recuperar la marca Barcelona. Ref: CCP 10/17 Economia i Hisenda v. 20/ 10/ 2017 12: 34 46 La Sra. BALLARÍN accepta el prec, en coherència amb totes les accions legals que es van engegar anys enrere per explorar les possibilitats de gestió de la marca Barcelona. Recorda que en aquests moments l’ajuntament està pendent d’una sentència del Tribunal Suprem, que espera que no trigarà gaire a emetre, davant del qual hi ha un recurs de cassació presentat per l’Ajuntament de Barcelona contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de desembre de 2016. Aquesta sentència confirmava la negativa de l’Oficina Espanyola de Patents i Marques a registrar la marca col·lectiva Barcelona i a donar-ne la gestió a la ciutat. Així, doncs, el 17 de juliol de 2016 es va presentar el recurs. D’altra banda, comenta que aquesta situació s’arrossega des de l’any 2013, després de la primera resolució positiva de l’Oficina Espanyola de Patents i Marques, va resoldre a favor de diverses al·legacions presentades contra el registre de la marca Barcelona i finalment va denegar la gestió de la marca a l’ajuntament. Des de llavors s’han fet els tràmits legals davant dels tribunals per defensar la posició de la ciutat i el darrer és el recurs de cassació interposat davant del Tribunal suprem i que està pendent de resolució. Més enllà de la part legal, recorda que el govern treballa en el marc de la identitat i la reputació de Barcelona per fer un pas més en el lideratge dels seus atributs i de la seva promoció internacional. En aquesta línia, es va posar en marxa el projecte Marca Barcelona, que continua la tasca feta durant el mandat anterior, i a començament de 2017 va tenir un moment clau amb la celebració d’un seminari, coordinat des de Barcelona Global, on es varen exposar experiències d’altres ciutats. Afegeix que en aquest moment s’està iniciant la tasca per definir les fortaleses, els actius i els valors diferencials de la ciutat, que han de ser palanca local i internacional per potenciar l’economia i la millora de la qualitat de vida i de treball dels barcelonins. Aclareix que aquest projecte es troba en una fase de treball intern i que posteriorment s’obrirà a agents públics i privats. Un cop acabada aquesta fase, es disposarà d’un pla d’actuació de tres anys per promocionar aquesta marca. Finalment, considera que aquesta és una responsabilitat de la ciutat de Barcelona i una exigència, si es vol continuar donant creixement i benestar col·lectiu als ciutadans. La Sra. RECASENS comparteix la intervenció de la Sra. Ballarín, però adverteix que tota aquesta feina pot quedar en no-res si l’ajuntament no té les competències per gestionar la marca. Per tant, opina que tenir aquestes competències és el més important i una condició prèvia per poder parlar, posteriorment, dels valors que ha de representar la marca Barcelona i d’altres aspectes. En aquest sentit, remarca que durant els sis mesos que el govern anterior va poder gestionar la marca varen veure com empreses que feien cafè al Brasil utilitzaven aquesta marca per comercialitzar un producte que es deia Cafés Barcelona. La Sra. BALLARÍN reconeix que aquest és el repte. Es dóna per tractat. 15.- (M1519/6990) Que es quantifiqui i es garanteixi la partida pressupostaria adient per poder desenvolupar els dos Experiments Pilot d'APEUs que s'estan realitzant a Sant Andreu i el Born. El Sr. BLASI exposa que les àrees de promoció econòmica urbana, conegudes amb l’acrònim APEU, també són un tema recurrent en la comissió. En primer lloc, agraeix que es pogués celebrar una reunió el dia 11 d’octubre i les explicacions que els varen donar. Tot i així, presenten aquest prec per palesar el compromís del deu grup amb aquest projecte i també com a reconeixement per la feina que s’està fent, tant des de la regidoria com dels dos eixos comercials implicats, Born Comerç i l’eix de Sant Andreu. Ref: CCP 10/17 Economia i Hisenda v. 20/ 10/ 2017 12: 34 47 Demana, doncs, que es quantifiqui i que es garanteixi la partida pressupostària suficient per garantir el desenvolupament de la tercera fase i la viabilitat d’aquestes les dues proves pilot d’APEU i business improvement district, BID. La Sra. BALLARÍN confirma que la setmana anterior varen fer una reunió amb la coordinadora d’aquest projecte i els diferents grups polítics, en la qual se’ls va explicar quin era el nivell de desenvolupament d’aquestes proves pilot. En aquesta reunió, afegeix, també es va plantejar la qüestió de la partida pressupostària. Tal com varen dir en la reunió, consideren que és important que siguin els comerciants mateixos de la zona els que tinguin prou força i capacitat per autofinançar aquests projectes. Apunta que el paper de l’ajuntament és d’acompanyament en aquesta tasca i, de fet, els han ajudat amb personal i a buscar recursos de la Cambra de Comerç i de fons europeus. Afegeix que en aquest moment encara s’estan definint les actuacions concretes que s’han de fer durant l’any 2018 i, per tant, encara no hi ha una quantificació exacta del cost, raó per la qual no s’hi pot destinar una partida pressupostària. Per aquestes raons, no pot acceptar el prec. El Sr. BLASI comenta que sí que podrien fer una previsió, perquè els càlculs que s’havien fet, i tothom fa les seves aproximacions, permetrien establir una quantitat econòmica aproximada, que ja han admès des del principi del debat que pot ser considerable. Considera que aquesta mesura acabaria de donar una garantia als projectes i una sortida a la incertesa, per tal de no generar unes expectatives falses al sector privat implicat. Reconeix que l’objectiu d’un BID no és obtenir finançament, però remarca que en una societat com aquesta els recursos econòmics ajudarien a fer viables els projectes i considera que en aquest cas són imprescindibles. En qualsevol cas, agraeix que el govern sigui transparent i que reconegui que no hi haurà aquests recursos econòmics, perquè entén que serà complicat obtenir-los durant l’any 2018 si no es fa una previsió quantitativa. Per tant, agrairia que el govern acceptés el prec, encara que en suspengui l’aplicació temporalment, perquè pot fer una previsió i tenir una partida disponible per al moment en què s’hagi d’aplicar. Creu que aquest seria un missatge molt positiu de cara a les entitats, amb les quals sap positivament que estan col·laborant. La Sra. BALLARÍN reconeix que havia pensat fer-ho tal com suggereix el Sr. Blasi, però no s’hi havia atrevit. Tanmateix, atès que ell mateix ho planteja, accepta el prec i es compromet a ajudar els comerciants a buscar el finançament. Suspèn, doncs, l’aplicació del prec fins que les actuacions concretes s’hagin definit i se’n pugui quantificar el cost. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal Cs: 16.- (M1519/7018) Que el Govern municipal, amb la finalitat de mantenir el sector econòmic de l'hosteleria i la restauració i principalment per a mantenir un dels nostres millors reclams turístics, procedeixi a l'impuls i acceleració de les polítiques actives sobre la utilització de l'espai públic i se'ls ofereixi tranquil·litat i seguretat jurídica al sector. El Sr. SIERRA formula aquest prec en uns dies de tanta incertesa política, malgrat que alguns portaveus hagin frivolitzat amb referències a les suspensions de decisions preses. Tot seguit, en llegeix el text i afegeix que es tracta que en determinats espais els restauradors puguin disposar de més taules per mantenir els negocis. Ref: CCP 10/17 Economia i Hisenda v. 20/ 10/ 2017 12: 34 48 La Sra. BALLARÍN assenyala que, tot i que el text no ho especifica, el portaveu de Ciutadans ha parlat de les terrasses, cosa que ja s’imaginava. En tot cas, diu que el suport del govern municipal al sector és prou conegut. En aquest sentit, recorda que varen aprovar una mesura de govern de suport als sectors de l’hostaleria i la restauració, amb els quals col·laboren, i tenen preparades moltes mesures per implantar diverses millores. Pel que fa a l’àmbit de l’ordenança, indica que ja n’han parlat a bastament. La voluntat del govern era aprovar una nova ordenança que regulés l’ús de les terrasses i de l’espai públic, si bé assegura que actualment no hi ha cap problema d’inseguretat perquè hi ha una normativa que és aplicable. La qüestió, afegeix, és què succeirà l’1 de gener de 2018, quan s’hagi d’aixecar la suspensió de les parts suspeses. En aquell moment els agradaria que s’hagués produït una aprovació inicial de la nova ordenança que mantingués aquesta suspensió i explorar altres vies. Finalment, accepta el prec i diu que el govern farà tot el que pugui per generar seguretat jurídica, si bé insisteix que creu que aquesta seguretat ja existeix. Tanmateix, matisa que allò que és segur possiblement no és allò que els agradaria als restauradors, que és evitar la suspensió. El Sr. SIERRA agraeix l’acceptació del prec, no tant pels aspectes tècnics, on està segur que podran arribar a un acord perquè tots persegueixen la mateixa finalitat, sinó per la voluntat de posar fi a la incertesa que hi ha en el sector de l’hostaleria. Demana que el govern sigui conscient que en molts casos la utilització que aquest sector fa de l’espai públic preserva molts llocs de treball de la ciutat, no solament pels que atenen el públic en aquest espai, sinó també pels que treballen a l’interior dels locals, perquè considera que sense la utilització de l’espai públic en la majoria dels casos el negoci es veuria obligat a tancar. A continuació, comenta que en la situació de recessió en que es troba Catalunya, amb la incertesa que té tothom i amb el descens del turisme que ja es veu observant els carrers de Barcelona, creu que l’ajuntament ha d’oferir més seguretat jurídica i suport perquè aquests establiments continuen pagant impostos i nòmines. La Sra. BALLARÍN assegura que per al govern municipal és prioritari trobar una solució a aquest conflicte. Lamenta, però, que els elements externs hagin interferit molt en la solució que ja tenien mig enllestida. En tot cas, reitera que aquest punt és molt important pel que fa a l’ocupació i que en aquests moments de més incertesa global cal donar suport al sector en allò que funciona positivament. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal ERC: 17.- (M1519/6974) Que el Govern municipal presenti un calendari i un pla d'actuació per impulsar les compres als eixos comercials i mercats municipals a través d'apps. La Sra. CAPDEVILA entén que un dels reptes que té l’Ajuntament de Barcelona per preservar el model de comerç urbà i de proximitat i la xarxa de mercats municipals és contribuir a la seva modernització per millorar-ne la competitivitat. Per això, considera que mesures orientades a l’aprofitament d’aplicacions de mòbils, conegudes com a apps, per afavorir les compres als eixos comercials o als mercats ajuden a avançar en aquest sentit. Tot seguit, comenta que el proppassat mes de juny el govern va anunciar una prova pilot al mercat de Sant Gervasi que permetia als compradors adquirir els productes del mercat Ref: CCP 10/17 Economia i Hisenda v. 20/ 10/ 2017 12: 34 49 mitjançant el mòbil, i fins i tot l’opció de rebre la compra a domicili. Després de les valoracions que se’n varen fer, entén que ha estat una experiència positiva i que ha servit justament per acostar al mercat persones d’una franja d’edat molt més jove que els clients habituals, ja sigui per motius d’horaris laborals o qualssevol altres. Per tant, el seu grup està convençut que calen iniciatives com aquesta i li interessaria que aquesta pràctica s’estengués a tota la ciutat. Per aquesta raó presenten aquest prec, que tot seguit llegeix. La Sra. BALLARÍN diu que li agradaria acceptar el prec però no ho pot fer per diverses raons. En primer lloc, comparteix que és fonamental enfortir el comerç de proximitat i per aquesta raó varen presentar una mesura de govern el mes de juliol de 2017. Una de les línies estratègiques que conformen els tres pilars fonamentals del comerç de proximitat era avançar en la digitalització, tant pel que fa a la gestió dels comerços com a la gestió de les compres i de les vendes. Afegeix que aquesta línia d’actuació també és una part important del Pla estratègic de mercats. En segon lloc, anuncia que el mes de febrer, si tot funciona normalment, presentaran un pla molt complet d’estratègia digital per donar suport des de l’ajuntament a tots els comerços de la ciutat. A més a més, estan treballant en altres aspectes perquè cada comerç té un nivell de maduresa digital molt diferent. Així, s’està fent una diagnosi per oferir un suport diferenciat segons els diferents nivells de desenvolupament tecnològic i de digitalització d’aquests comerços. Dins d’aquest procés, que implica que ells mateixos s’adaptin a les noves tecnologies i siguin capaços de fer-les servir per relacionar-se amb venedors i compradors, les aplicacions mòbils en són una part, però no tenen un calendari concret d’implementació perquè això forma part de tota l’estratègia. D’altra banda, assenyala que hi ha iniciatives concretes en mercats. Per exemple, comenta que el mercat del Ninot farà una prova pilot de venda online, a la qual el govern ha donat suport, el mercat de Sant Gervasi també va fer una prova pilot pel seu compte. En definitiva, l’ajuntament està ajudant els mercats a fer moltes coses. Per tant, manifesta que si accepta el prec s’ha de comprometre a donar un calendari per a la implementació de l’aplicació mòbil concreta, que és la part final de tot el procés. Tanmateix, comenta que ja s’han fet proves amb targeta al mercat de Sant Antoni i s’han fet altres actuacions concretes que ja es podrien implementar, però insisteix que no pot donar un calendari concret per a l’aplicació mòbil. La Sra. CAPDEVILA no acaba d’entendre que no accepti el prec perquè acaba de dir que el mes de febrer presentaran un pla de tecnologia digital. Matisa que no està demanant un termini concret, sinó que l’ajuntament presenti el pla per fer arribar aquestes tecnologies a tots els mercats de Barcelona, si realment creuen que aquesta és una de les maneres de fer arribar els mercats a un públic que d’altra manera té complicat d’anar-hi però que pot comprar des de casa o des de la feina. La Sra. BALLARÍN diu que, en aquests termes, sí que accepta el prec. Però insisteix que l’aplicació concreta no pot dir quan es posarà en funcionament. Pel que fa al pla, reitera que hi estan treballant, conjuntament amb els mercats i amb els comerços, i els fa molta il·lusió perquè no hi havia una estratègia digital a l’Ajuntament de Barcelona, més enllà d’unes poques coses concretes de suport al sector. Ref: CCP 10/17 Economia i Hisenda v. 20/ 10/ 2017 12: 34 50 La Sra. CAPDEVILA agraeix l’acceptació del prec i espera veure el pla que ha anunciat la Sra. Ballarín com més aviat millor. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal PP: 18.- (M1519/7000) Instar al Govern municipal a presentar un informe, en la propera sessió de la Comissió d'Economia i Hisenda, sobre l'impacte econòmic que el procés independentista ha generat fins ara a la ciutat de Barcelona, especificant el nombre d'empreses que han desplaçat la seva seu central, l'import de dipòsits que s'han retirat en institucions financeres que operen a la ciutat, indicadors del sector turístic i altres efectes sobre els sectors productius de la ciutat. El Sr. MULLERAS exposa que els independentistes varen enganyar de forma massiva els catalans i varen amagar els costos econòmics de la independència o del procés final cap a la independència que volen implantar, situació que no fa feliç ningú. Al Grup Popular li agradaria que això no estigués passant i que aquests partits i els seus responsables no haguessin conduït Catalunya a aquesta situació. Afegeix que la declaració unilateral d’independència els ha portat a la UCI econòmica i social. Tem que aquesta situació només sigui un spoiler del que podria ser una no desitjada secessió de Catalunya de la resta d’Espanya. Tot seguit, esmenta entre els efectes perversos en l’economia i la societat la fugida de més de nou-centes empreses, de bancs i de pimes, el trasllat dels domicilis socials als quals posteriorment poden seguir centres operatius i teixit productiu. Aquestes empreses, com s’ha vist en el cas de Montreal, no sempre tornen. També assegura que s’estan espantant noves inversions, hi ha una fugida massiva de dipòsits bancaris i una caiguda del consum. Així, el dia anterior es va publicar que la venda d’automòbils havia caigut entre un 30 % i un 40 %. Afegeix que hi ha hagut una davallada del turisme també del 30 %, que representa una pèrdua de 1.200 milions d’euros aquest mateix any. D’altra banda, apunta que la inseguretat jurídica porta a la inseguretat i a la inestabilitat econòmica, és a dir, a l’empobriment. Per aquestes raons, presenten aquest prec, que creu que l'Administració municipal té la responsabilitat de fer, el text del qual llegeix a continuació. El Sr. COLOM assegura que el govern està molt preocupat per la situació política i econòmica que viu el país. Reitera que la incertesa política, que provoca aquesta situació econòmica, és responsabilitat de dues parts perquè la incertesa no és provocada únicament per la manera com s’originen els conflictes, sinó en gran mesura també per la manera com s’afronten. A continuació, informa que l’ajuntament està fent un seguiment de la situació i té de dades conjunturals, que fa públiques, però també n’hi ha altres més difícils d’obtenir i el govern ja ha començat a treballar-hi. En aquest sentit, accepta el prec perquè no té cap inconvenient a elaborar aquest informe i creu que han de facilitar aquesta informació. D’altra banda, comenta que després de l’atemptat del 17 d’agost varen aconseguir que tothom es comprometés a no donar xifres fins que no n’hi hagués de rigoroses per no crear més alarmisme que no fos imprescindible i per fer una fotografia real de la situació. En aquest cas, li preocupa que el portaveu del Grup Popular demani que el govern elabori un informe amb dades que ja ha donat en la seva intervenció. Així, observa com des dels ministeris o autoritats del govern central s’estan donant dades que són desmentides immediatament. Aquell mateix matí, per exemple, el ministre Luis De Guindos parlava d’una caiguda de vendes dels grans establiments que la patronal ANGED desmentia. També comenta que tota la informació que Ref: CCP 10/17 Economia i Hisenda v. 20/ 10/ 2017 12: 34 51 s’està donant sobre turisme, situació que coneix de primera mà, no se sustenta perquè encara no tenen les dades. Per tant, emplaça tothom a utilitzar dades que tinguin una base sòlida perquè guanyaran en la precisió de l’anàlisi i no contribuiran a crear més incertesa i confusió. En aquest sentit, està segur que aquest informe hi ajudarà. Però també demana que s’esperin a fer anàlisis fins que l’informe no estigui enllestit. El Sr. MULLERAS agraeix l’acceptació del prec. Troba evident, tal com el mateix Sr. Colom ha reconegut, que la causa principal de la inestabilitat econòmica és la incertesa jurídica generada en la part final del procés conduït pels partits independentistes, als dirigents dels quals titlla d’irresponsables. Apunta que les dades que ha donat han estat publicades a la premsa i per organitzacions oficials, com Exceltur, si bé admet que no té dades de primera mà. El Sr. COLOM replica que ell no ha parlat d’incertesa jurídica, sinó que ha parlat d’incertesa política i econòmica. En tot cas, apunta que moltes de les notícies que es publiquen als diaris les crea el Govern mateix o d’altres autoritats i fa una crida al rigor i a no crear més alarmisme. En aquest cas, assenyala que el diari El País cita el ministre i creu que aquest hauria de ser més precís amb aquestes dades. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal Cs: 19.- (M1519/7019) Quines accions té previstes el Govern municipal per dinamitzar el comerç de Barcelona a la propera campanya de Nadal? El Sr. SIERRA exposa que el comerç representa una part molt important de l’economia de Barcelona i que la caiguda del consum causada per la inestabilitat política que es pateix aquests dies es constatable, tal com denuncien els mateixos comerciants, que es queixen de vendre un 40 % menys que l’any anterior, tenint en compte els successos greus que es varen produir el mes d’agost i el clima polític actual. Per tant, atesa la importància que té la campanya de Nadal per a la facturació anual i les vendes del sector del comerç, pregunta quines mesures prendrà el govern municipal respecte a aquesta campanya de Nadal. La Sra. BALLARÍN informa que continuaran treballant amb més intensitat encara en la campanya de Nadal, que ja tenen molt madura i que creu que serà molt atractiva. Assenyala que fa molt de temps que treballen en el marc de la Taula de Nadal, organisme que coordina tots els àmbits de l’ajuntament i on es tracten qüestions com l’enllumenat i la Festa d’Encesa, el pessebre, l’arbre de Nadal a la plaça de Sant Miquel, la Fira del Comerç Responsable de la plaça de Catalunya, la festa de cap d’any, la cavalcada de Reis i la campanya de comunicació, el reforç de la neteja, la recollida d’arbres de Nadal i la vigilància que la Guàrdia Urbana fa en tots aquests esdeveniments. Pel que fa al comerç, comenta que estan treballant en la campanya de Nadal amb les associacions comercials més representatives del sector, que treballen juntament amb la Direcció de Comerç i amb l’àmbit de Mercats, per aconseguir una fer una promoció del comerç urbà i de proximitat mitjançant diverses les iniciatives al voltant de les festes de Nadal. Ref: CCP 10/17 Economia i Hisenda v. 20/ 10/ 2017 12: 34 52 D’altra banda, assegura que aquesta feina està relativament avançada, però recorda que és bàsic fer la presentació de la campanya en una roda de premsa o en un acte conjunt amb el sector comercial. Tot i així, ja han anunciat alguna mesura important, com l’acte d’encesa de llums de Nadal, que enguany es farà a la Rambla com a homenatge a les víctimes de l’atemptat terrorista i als comerciants i hotelers que varen ajudar tant els afectats i les víctimes, presentació que varen fer conjuntament amb Amics de la Rambla. La resta de la campanya la volen presentar, tal com ja ho varen fer l’any anterior i com creuen que és normal, conjuntament amb la Fundació Barcelona Comerç i amb l’associació Barcelona Oberta, que han donat idees i han plantejat iniciatives diverses. El Sr. SIERRA agraeix la resposta i anuncia el suport del seu partit per afavorir qualsevol iniciativa en benefici de la millora d’un sector econòmic tan important com és el comercial. D’altra banda, suggereix a la Sra. Ballarín que parli amb l’alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat, ja que són del mateix partit, i que li pregunti sobre els resultats d’instal·lar la pista de gel a la Farga de l’Hospitalet i la dinamització del comerç que va representar l’any anterior. Creu que, essent el Grup Socialista el responsable de les àrees de Comerç i Esports de l’Ajuntament de Barcelona, podrien tenir una mica de força per desvetllar si han previst instal·lar aquesta pista de gel a Barcelona. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ERC: 20.- (M1519/6975) Quins efectes ha tingut la presència de cossos policials (Guàrdia Civil i Policia Nacional) allotjats en vaixells al Port en el correcte funcionament econòmic i l'activitat exportadora del Port de Barcelona? La Sra. CAPDEVILA exposa que durant els darrers dies el Govern català ha denunciat que la presència de dos vaixells amb Guàrdia Civil i Policia Nacional al port de Barcelona ha alterat el funcionament de l’activitat comercial d’aquesta infraestructura. Posa com a exemple els gairebé dos-cents vehicles que no es varen poder exportar per la presència de la policia, que feia exercicis a la Terminal 1, que, a més a més de suposar riscos per a la seguretat, va impedir la consecució d’aquesta activitat exportadora. Per aquesta raó, i atesa la importància del port per a l’economia de la ciutat, formula la pregunta que figura a l’enunciat del punt. El Sr. COLOM comenta que el govern municipal ha demanat a Port de Barcelona que els informi sobre possibles incidències i solament els n’han explicat dues. Una, el dia 22 de setembre, quan un vaixell de càrrega va haver d’endarrerir l’operativa durant vuit hores perquè el lloc d’atracament era ocupat pels vaixells dels cossos policials. En segon lloc, el dia 23 de setembre un altre vaixell de càrrega va haver d’endarrerir l’operativa durant vint hores per carregar un total de 573 vehicles destinats a exportació i només en varen poder carregar 382, de manera que 191 no varen ser embarcats. La Sra. CAPDEVILA apunta que aquestes incidències són importants tenint en compte el poc temps que fa que aquests vaixells són al port. Creu que l’Ajuntament de Barcelona hauria de recomanar a aquests vaixells que marxessin del port tan aviat com sigui possible i suggereix als grups municipals de Ciutadans, Popular i Socialista, que estan tan preocupats per l’activitat comercial de la ciutat, pel turisme que ja no ve, per la caiguda de vendes del comerç, situació Ref: CCP 10/17 Economia i Hisenda v. 20/ 10/ 2017 12: 34 53 que qualifiquen d’apocalíptica, que es preocupin també perquè aquests vaixells en poc temps han afectat dues vegades i de forma important l’activitat del port de Barcelona. El Sr. COLOM comença a intervenir sense fer ús del micròfon, motiu pel qual no han quedat enregistrades les primeres paraules. Comenta que Esquerra Republicana de Catalunya ocupa quatre llocs al consell d’administració de Port de Barcelona i, per tant, poden fer-hi les manifestacions que considerin oportunes. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 21.- (M1519/7001) Quines són les noves mesures recaptatòries que es pensen impulsar des de l'Ajuntament de Barcelona al voltant del turisme i com es pretenen aplicar (taxes "turistes de dia", preu del transport públic, etc.)? El Sr. MULLERAS recorda que a la sessió del mes de juliol de 2017 de la Comissió d’Economia i Hisenda es va aprovar una proposició del Grup Demòcrata en la qual es parlava d’aplicar una nova taxa municipal al visitant de dia, també anomenats excursionistes. A la sessió del mes d’abril de 2017 també es va aprovar una proposició d’un altre grup municipal en què es parlava de noves taxes al turisme per l’ús de l’espai públic que fan els guies, lloguer de bicicletes, regular el nombre d’autocars turístics en determinades zones, ocupació de voreres a la Sagrada Família, a la Pedrera o al Camp Nou. Recorda que en aquelles ocasions el Grup Popular va votar en contra d’aquestes mesures, però el govern les va aprovar. Recentment, el govern ha anunciat un nou títol de transport públic per als turistes. Per aquestes raons, formula la pregunta i en llegeix el text. El Sr. COLOM reconeix que els grups del govern varen donar suport a les proposicions esmentades i, tal com han comentat durant el debat de les ordenances fiscals, estan treballant per implementar alguna mesura adreçada al guiatge turístic. En aquest sentit, recorda que ja varen presentar la Declaració de bones pràctiques amb les associacions de guies. També estan preparant, mitjançant les ordenances fiscals, la regulació d’autocars a les fonts de Montjuïc, que és una manera de començar a establir una fiscalitat perquè els visitants de dia contribueixin a la millora de la ciutat. Per tant, assenyala que és a les mans dels grups municipals aprovar aquestes mesures. D’altra banda, apunta que han encarregat un estudi, en el marc del pla estratègic, sobre fiscalitat turística en altres ciutats. A més a més, indica que pocs dies enrere es va presentar l’informe d’un grup d’experts sobre la modificació de la Llei d’hisendes locals, que analitza la possibilitat que els ajuntaments obrin vies de fiscalitat turística. En conclusió, el govern treballa en diversos espais, alguns dels quals ja estan donant els primers resultats i d’altres estan en procés. Tanmateix, reconeix que aquesta qüestió no és fàcil i les mesures han de ser sòlides jurídicament. Assegura, però, que avançaran per poder tenir una fiscalitat que compleixi la premissa que els turistes que visiten la ciutat contribueixin a l’ordenació de l’espai públic. El Sr. MULLERAS assenyala que el govern té un problema perquè parla molt però no fa res. Denuncia que només utilitzen el turisme per desviar l’atenció i per tapar la ineficàcia en la gestió d’altres temes. Així, apunta que a les ordenances fiscals que han presentat no hi havia cap mesura nova i aquella que fa referència a la regulació de l’aparcament dels autocars turístics a la Font Màgica de Montjuïc ja es contemplava en el projecte d’ordenances que varen Ref: CCP 10/17 Economia i Hisenda v. 20/ 10/ 2017 12: 34 54 presentar l’any anterior i, per tant, no és nova. En tot cas, palesa que no han parlat de cap taxa per a turistes de dia. Tot i que el seu grup no està d’acord a imposar aquestes taxes, apunta que el govern sí que n’és partidari i fins i tot les han anunciades a la premsa, però al final no han fet res. Insisteix, doncs, que utilitzen el turisme per desviar l’atenció. Finalment, torna a preguntar com pensen implementar aquestes taxes que anuncien a la premsa però que després no inclouen en les ordenances fiscals ni inclouen en un text perquè sigui aprovat en una comissió o al plenari del Consell Municipal. El Sr. COLOM admet que el govern pot tenir molts problemes, però assegura que el Sr. Mulleres en té un de bàsic perquè no té capacitat per reconèixer la realitat. Així, assenyala que en l’àmbit de turisme el govern ha fet un canvi radical i en aquest moment mitja Europa reconeix aquesta tasca. Pel que fa a les taxes, comenta que la mesura de les fonts de Montjuïc és un salt qualitatiu i quantitatiu en la zona bus. En tot cas, assenyala que han tornat a presentar aquesta mesura perquè l’any anterior no va ser aprovada. Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal Demòcrata: 22.- (M1519/6991) Que el Govern municipal informi sobre l'estat d'execució del prec acceptat a la Comissió d'Economia i Hisenda de 17 de maig de 2016, amb el contingut següent: Que el Govern municipal solucioni la problemàtica de la càrrega i la descàrrega als gremis afectats, per tal que se'n puguin beneficiar els agremiats/associats per poder desenvolupar la seva activitat econòmica correctament. El Sr. BLASI recorda que ja han presentat aquest seguiment alguna altra vegada i que el Sr. Colom va acceptar el prec. També és conscient que la Sra. Ballarín considera que aquesta qüestió no entra dins del seu àmbit competencial, malgrat que afecta els gremis i l’activitat econòmica. Per tant, admetent que no és la regidora Ballarín qui duu les negociacions amb els gremis, reclama que com a responsable de l’àrea de Comerç, i que ha de tenir complicitat amb els gremis afectats, abordi aquesta qüestió i els doni explicacions. Per aquesta raó han tornat a demanar aquest seguiment de proposició i reclama que l’ajuntament tingui una convicció ferma per reunir-se amb el sector i que tingui sempre els mateixos interlocutors per trobar una solució a la problemàtica de la càrrega i descàrrega, entenent que tothom haurà de cedir. D’altra banda, lamenta que algunes de les explicacions que els varen donar temps enrere no s’han arribat a traslladar als gremis. Finalment, es posa a disposició de la regidoria per fer pressió als altres membres del govern i responsables d’àrea per tal que es trobi una solució, perquè aquesta problemàtica s’arrossega des de fa massa temps. La Sra. BALLARÍN agraeix aquesta voluntat, però entén que els seus companys de govern de les diferents àrees tenen capacitat d’interlocució directa amb els gremis afectats. De fet, assegura que fa bastant de temps que ho fan perquè no és un problema fàcil de resoldre. Assenyala que la solució definitiva encara no s’ha definit i continuen les converses amb els gremis afectats, que són més d’una desena i cadascun d’ells reclama solucions diferenciades. Ref: CCP 10/17 Economia i Hisenda v. 20/ 10/ 2017 12: 34 55 Tot seguit, apunta que actualment a la zona de càrrega i descàrrega el temps d’estacionament continua limitat a mitja hora. Estan estudiant en quines condicions es podria aparcar a l’àrea verda o a l’àrea blava, tot i que la dimensió dels vehicles ho dificulta, i la idea que tenen és que la zona de càrrega i descàrrega s’utilitzi el mínim temps possible per permetre la rotació de vehicles. En tot cas, insisteix que hi ha converses amb els gremis, tot i que no en pot oferir detalls, i confien que es continuï avançant per trobar una solució. Recorda que hi ha pendent una reunió entre les àrees de Comerç i de Mobilitat, però responsables de Comerç sí que s’han reunit amb els gremis afectats. El Sr. BLASI apunta que l’any 2017 no s’ha arribat a donar solucions i l’any 2018 és a punt d’arribar. Per tant, demana que la Sra. Ballarín assumeixi aquesta qüestió com a pròpia i que es reuneixi amb els gremis. Reitera la complicitat del Grup Demòcrata en aquesta qüestió i reclama una solució ràpida, tal com reclamen els gremis, perquè aquest problema s’està allargant amb excés. Finalment, agrairia que els informin que han aconseguit arribar a una solució satisfactòria per a tots els gremis afectats i, per tant, que no hagin de plantejar un altre seguiment de proposició. La Sra. BALLARÍN puntualitza que sí que s’han reunit amb els gremis, tal com reclamava el prec que el regidor Colom va acceptar. Insisteix, però, que aquesta qüestió és bastant complicada des del punt de vista tècnic. Es dóna per tractada. VI) Mocions VII) Declaració Institucional No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 20.57 h.