1Dilluns, 30 d'octubre de 2017
ADMINISTRACIÓ LOCAL
Ajuntament de Barcelona. Districte de Sant Martí
EDICTE
La Comissió de Govern, en sessió celebrada el dia 19 d'octubre de 2017, d'acord amb les facultats reconegudes a 
l'article 79 de el Ordenança de Terrasses, aprovada pel  Consell  Municipal en sessió 20 de desembre de 2013, ha 
adoptat el següent acord:
RESOLDRE les al·legacions interposades en el tràmit d'informació pública de la Modificació Puntual  de l'Ordenació 
Singular de Terrasses de la Rambla del Poblenou, d'iniciativa municipal, en el sentit que, justificadament i raonada, 
figura a l'informe jurídic que consta a l'expedient i que es dóna per reproduït. APROVAR DEFINITIVAMENT, a l'empara 
de l'article 79 de l'Ordenança de Terrasses, la Modificació Puntual de l'Ordenació Singular de Terrasses de la Rambla 
del Poblenou, segons el text que consta com a annex a la present proposta. NOTIFICAR el present acord als interessats 
que han comparegut durant el tràmit d'informació publica. PUBLICAR el present acord i el text íntegre de la Modificació 
Puntual de l'Ordenació Singular de Terrasses de la Rambla del Poblenou per a la seva eficàcia, al Butlletí Oficial de la  
Província de Barcelona, a la Gaseta Municipal, i a la pagina web de l'Institut Municipal del Paisatge Urbà i Qualitat de 
Vida (IMPUiQV),  en compliment de l'article 80 de l'Ordenança de Terrasses. I  DONAR-NE COMPTE al Plenari  del 
Consell Municipal.
Contra aquest acord es pot interposar recurs potestatiu de reposició davant la Comissió de Govern en el termini d'un 
mes a partir de l'endemà de la seva publicació o es pot interposar directament recurs contenciós administratiu davant  
del Jutjat Contenciós Administratiu de Barcelona en el termini de dos mesos comptats des de l'endemà de la publicació 
d'aquest anunci.
Contra la desestimació tàcita del recurs potestatiu de reposició, que s'entendrà produïda un cop transcorregut un mes 
comptat des del dia següent al de la seva interposició sense que s'hagi notificat resolució expressa, es pot interposar 
recurs contenciós administratiu davant del Jutjat Contenciós Administratiu de Barcelona en el  termini de sis mesos 
comptats des del dia següent al que s'hagi produït la desestimació tàcita.
També es pot interposar qualsevol altre recurs que es consideri convenient.
En compliment del que disposa el propi acord i als efectes del que estableix l'article 70.2 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril,  
reguladora de les bases del règim local, es publica a continuació el text íntegre de l'Ordenació Singular de Terrasses de  
la Rambla del Poblenou, amb les modificacions puntuals aprovades.
"ORDENACIÓ SINGULAR DE TERRASSES DE LA RAMBLA DEL POBLENOU".
ÍNDEX.
1. Memòria de l'ordenació singular de les terrasses de la Rbla. Poblenou.
1.1. Antecedents i justificació.
1.2. Estudi paisatgístic de l'espai.
1.3. Incidència pressupostària, econòmica i social de l'ordenació.
1.4. Disposicions afectades.
1.5. Descripció de la proposta resultant del passeig central de la Rambla del Poblenou i xamfrans.
1.6. Quadre: Núm taules - Estat actual.
1.7. Memòria de la modificació.
2. Normativa.
Capítol Primer. Determinació de l'àmbit.
Article 1. Objecte i àmbit d'aplicació.
C
VE
-N
úm
. d
e 
re
gi
st
re
: 0
22
01
70
20
57
7
2Dilluns, 30 d'octubre de 2017
Capítol Segon. Característiques dels elements susceptibles de ser instal·lats.
Article 2. Elements admesos i les seves característiques.
Article 3. Homogeneïtzació d'elements.
Article 4. Retirada dels elements.
Capítol Tercer. Superfícies i ocupacions.
Article 5. Condicions generals.
Article 6. Superfícies d'ocupació.
Article 7. Criteris emprats als plànols normatius del passeig central de la Rbla. Poblenou i xamfrans.
Article 8. Nombre de mòduls.
Article 9. Termini de presentació de les sol·licituds de terrassa.
Article 10. Sistema d'assignació d'espais.
Disposició Addicional Primera.
Disposició Addicional Segona.
Disposició Addicional Tercera.
Disposició Transitòria Única.
Disposició Derogatòria.
Disposició Final.
3. Plànols.
I.0 Fotoplànol i emplaçament actuació E:1/4.000.
Plànols de planta de l'estat actual i estat d'ocupació acotat.
I.1 Terrasses. Estat actual Gran Via‐Perú E:1/400.
I.2 Terrasses. Estat actual Perú‐Bolívia E:1/400.
I.3 Terrasses. Estat actual Bolívia‐Tànger E:1/400.
I.4 Terrasses. Estat actual Tànger‐Sancho de Àvila E:1/400.
I.5 Terrasses. Estat actual Sancho de Àvila‐Pere IV E:1/400.
I.6 Terrasses. Estat actual Pere IV‐Pallars E:1/400.
I.7 Terrasses. Estat actual Pallars‐Pujades E:1/400.
I.8 Terrasses. Estat actual Pujades‐Llull E:1/400.
I.9 Terrasses. Estat actual Llull‐Ramon Turró E:1/400.
I.10 Terrasses. Estat actual Ramon Turró‐Dr. Trueta E:1/400.
I.11 Terrasses. Estat actual Dr. Trueta‐Fernando Poo E:1/400.
I.12 Terrasses. Estat actual Fernando Poo‐Pg. Calvell E:1/400.
1.0. Plànol de delimitació de l'àmbit territorial, amb finques i espai públic afectats. E:1/4.000.
Plànols de proposta de distribució.
1.1. Ordenació proposada Gran Via‐Perú E:1/400.
1.2. Ordenació proposada Perú‐Bolívia E:1/400.
1.3. Ordenació proposada Bolívia‐Tànger E:1/400.
1.4. Ordenació proposada Tànger‐Sancho de Àvila E:1/400.
1.5. Ordenació proposada Sancho de Àvila‐Pere IV E:1/400.
1.6. Ordenació proposada Pere IV‐Pallars E:1/400.
1.7. Ordenació proposada Pallars‐Pujades E:1/400.
1.8. Ordenació proposada Pujades‐Llull E:1/400.
1.9. Ordenació proposada Llull‐Ramon Turró E:1/400.
1.10. Ordenació proposada Ramon Turró‐Dr. Trueta E:1/400.
1.11. Ordenació proposada Dr. Trueta‐Fernando Poo E:1/400.
1.12. Ordenació proposada Fernando Poo‐pg. Calvell E:1/400.
C
VE
-N
úm
. d
e 
re
gi
st
re
: 0
22
01
70
20
57
7
3Dilluns, 30 d'octubre de 2017
Plànols de detall.
D.1. Detall ordenació, plantes i secció tipus E:1/150.
1. MEMÒRIA.
ORDENACIÓ SINGULAR DE LES TERRASSES DE LA RBLA. POBLENOU.
1.1 ANTECEDENTS I JUSTIFICACIÓ.
RAMBLA POBLENOU, ESPAI PÚBLIC I VETLLADORS.
Elements que configuren la justificació de redactar una Ordenació Singular que preservi la Rambla del Poblenou com a 
referent patrimonial del barri del Poblenou i del conjunt del Districte de Sant Martí.
1. La Rambla, referent històric, sociocultural i paisatgístic del barri del Poblenou i del Districte de Sant Martí.
2. La Rambla i el seu entorn d'habitatges, entorn de veïnatge.
3. La Rambla i la façana de comerç de barri.
4. La Rambla, espai de passeig.
5. La Rambla, referent de l'activitat festiva i cultural del barri.
1. La Rambla, referent històric, sociocultural i paisatgístic del barri del Poblenou i del Districte de Sant Martí.
La Rambla del Poblenou és el referent i l'artèria vertebradora del barri que li dóna nom. Si bé l'eix del carrer Sant Joan 
de Malta/Marià Aguiló (antigament Sant Pere) va ser obert el 1854 i és el més antic del barri, des que el 1886 s'urbanitzà 
com a Rambla l'aleshores passeig del Triomf (nom oficial des de la seva creació i fins el 1987) aquest eix ha compartit  
protagonisme amb el primer i ha donat centralitat al Poblenou. La Rambla és l'escenari de més d'un segle de lluites del  
moviment obrer, de les lluites veïnals i per la democràcia durant el franquisme i la transició, i també l'escenari de festes  
majors i activitats associatives i ciutadanes de tota mena, inclosos passejades i espai relacional de tot el veïnat. No és 
debades que a la Rambla hi tingui seu històricament el Casino de l'Aliança i també, en diferents etapes, l'AV Poblenou 
(ara al casal de barri que gestiona la Coordinadora d'Entitats). Tampoc és casualitat que en ubicacions molt properes a 
la Rambla hi hagi l'Ateneu Flor de maig, que va ser la cooperativa obrera de consum més important de Catalunya, o una 
altra entitat senyera del Poblenou com el Centre Moral i Cultural. I no es pot oblidar que la Rambla és el passeig que 
condueix a la platja, l'escenari de festes majors al setembre i de primavera al maig, de cercaviles de Reis i Carnestoltes, 
entre  d'altres activitats  culturals.  I  tampoc es pot  oblidar  que entre  els  seus referents  de barri  i  turístics  hi  ha un  
establiment  centenari  com el  Tio  Che,  ubicat  precisament  a  l'edifici  on es  va fundar  el  Júpiter,  club de  futbol  de 
referència del Districte de Sant Martí.
La Rambla ha patit una important transformació en un període molt curt de temps. D'ençà de 2007 ha passat de ser un 
espai totalment obert, on només existien algunes terrasses de sempre que s'instal·laven preferentment en temporada 
d'estiu i caps de setmana, a un espai amb permanent ocupació de terrasses i amb una pressió d'ocupació ciutadana i  
turística creixent no sempre degudament regulada. De fet, i prenent només com a referència l'any 2012, en tant sols un 
parell  d'anys,  i  fins  que el  2014 va entrar  en vigor  la  suspensió  de  llicències de locals  de pública concurrència i  
degustació a la Rambla, prèvia a la modificació del pla d'usos del Districte de Sant Martí, el nombre d'establiments amb 
dret a vetllador al llarg del passeig es va incrementar un 50%. De fet, en números globals i rodons, la Rambla del 
Poblenou va arribar  al  2015 a tenir  prop de 500 taules de terrassa (en concret,  i  legalment,  469)  i  2.000 cadires 
(exactament, segons autoritzacions per llicències, 1.876) per una superfície d'espai públic (13.830 m2) i trams similar a 
la  de  la  Rambla  de  Catalunya  on,  per  contra,  les  xifres  de  vetlladors  autoritzats  (324  taules  i  1.296 cadires)  és  
sensiblement menor. En aquest context,  la iniciativa municipal de reforma del paviment del passeig sense consens 
veïnal va ser el catalitzador, fa pocs anys, d'un fenomen de protesta i participació ciutadana vertebrat per la plataforma 
Fem Rambla que ha posat en evidència públicament tota la complexa realitat de la Rambla.
En definitiva, és un fet que la Rambla ha variat la imatge en el seu passeig central i que d'uns pocs anys ençà el fet de 
passejar  per  ella  s'ha  vist  sensiblement  afectat  per  la  important  ocupació  de  taules,  cadires,  para-sols,  tendals, 
pissarres, bujols, jardineres i estufes.
C
VE
-N
úm
. d
e 
re
gi
st
re
: 0
22
01
70
20
57
7
4Dilluns, 30 d'octubre de 2017
2. La Rambla i el seu entorn d'habitatges, entorn de veïnatge.
A diferència d'altres nuclis històrics de barri amb una alta valoració de qualitat paisatgística i arquitectònica, així com de 
valor immaterial en la vida del barri/Districte, la Rambla del Poblenou segueix tenint un entorn urbà, a façana i façana, 
configurat per edificis on l'habitatge familiar és l'element predominant. Ens trobem en una rambla enmig del barri, una 
rambla de vida veïnal que cal preservar.
Preservar aquest entorn vol dir, fonamentalment, aturar els processos de gentrificació (expulsió de l'actual població, 
arrelada al barri, fruit de processos de renovació urbana en immobles i activitats sense cap mena d'ordenació i control,  
que actuen incrementant el preu dels habitatges).
Preservar també vol dir no violentar el fràgil equilibri d'aquest entorn sonor. La Rambla conviu amb la privacitat dels 
habitatges. La densitat de persones que generen les terrasses modifica de manera constant l'entorn sonor d'aquesta 
artèria veïnal. Durant els caps de setmana, quan l'horari és més dilatat, s'arriben a produir situacions de queixa veïnal.
3. La Rambla i la façana de comerç de barri.
La transformació recent de la Rambla no tan sols ha afectat a la part central del passeig, sinó al conjunt de la façana 
comercial (a banda i banda). Estem davant d'una molt i preocupant substitució de la diversitat del comerç de barri per 
una activitat predominant. Si fa uns 30 anys una rambla que, per exemple, havia arribat a tenir dos cinemes de barri, va 
patir  un  procés  d'empobriment  comercial  que  va  fer  que  l'activitat  econòmica  de  l'artèria  se  centrés  gairebé 
exclusivament en les oficines bancàries, ara el problema és de gairebé monocultiu turístic centrat especialment en els 
establiments de restauració i degustació.
La Rambla ha significat, en el dur període de la crisi econòmica però iniciat ja des de la llei antitabac (desembre de 
2006), un espai on apaivagar la caiguda de l'activitat econòmica del petit comerç. L'activitat de restauració ha passat 
aquest dur període amb l'amortidor que ha significat l'activitat complementària a les terrasses. Tant és així, que fins i tot,  
s'ha estat generant nova contractació a precari per cobrir sobretot el període d'estiu.
Diversitat del comerç de proximitat.
La Rambla està compresa per 12 trams de carrers per la qual cosa l'ordenació singular s'ha reflectit en 12 plànols que 
corresponen a aquests trams. Els trams que tenen més densitat comercial són els 6 següents: Pere IV-Pallars, Pallars-
Pujades, Pujades-Llull, Llull-R. Turró, R. Turró-Dr. Trueta, Dr.Trueta-Fernando Poo.
A banda i banda d'aquests 6 trams de la Rambla hi ha una façana comercial on el 34,7% pertany a establiments de 
restauració i amb degustació.
Pels 6 trams, la implantació d'establiments de restauració/degustació és la següent:
Pere IV-Pallars: 32,1%.
Pallars-Pujades: 27,6%.
Pujades-Llull: 37,5%.
Llull-R. Turró: 32% (24% Restauració i 8% amb degustació).
R. Turró-Dr. Trueta: 34,8% (26,1% Restauració i 8,7% amb degustació).
Dr. Trueta-Taulat: 53,8%.
A l'annex 2 s'adjunta l'estudi de tipologies de l'ús actual dels locals de la Rambla en el tram de més densitat comercial 
comprés entre carrer Pere IV fins carrer Taulat.
4. La Rambla, espai de passeig.
La pacificació dels vials de la Rambla tenia el clar objectiu de protegir la rambla de sempre, la rambla de passeig i de  
trobada. La retirada del trànsit a banda i banda fins a convertir tant l'espai central com els vials de servei en un espai 
pràcticament peatonal no pot ara patir el retrocés que significa la desmesura d'una altra mena d'ocupació, intensa i 
permanent, de l'espai públic.
C
VE
-N
úm
. d
e 
re
gi
st
re
: 0
22
01
70
20
57
7
5Dilluns, 30 d'octubre de 2017
La Rambla té una configuració com a passeig d'entre 9 i 15 metres d'amplada, espai en la que s'havien instal·lats, a  
banda i banda, arbrat i bancs per el descans. La recent massiva ocupació de vetlladors ha comportat la modificació o 
cobertura d'espais o escocells d'alguns arbres i, fins i tot, la retirada d'alguns bancs. Fins a l'extrem de que ara és 
pràcticament impossible de passejar o seure en un banc públic en bona part de la banda Besòs del passeig central.
5. La Rambla, referent de l'activitat festiva i cultural del barri.
El calendari festiu tradicional del barri i els esdeveniments culturals de la vida d'entitats no poden ser un actor secundari 
a la Rambla del Poblenou. I no pot ser perquè perdre aquesta referència o relegar-la significa devaluar allò que identifica 
una comunitat. Els correfocs, les fires, l'inici de la Festa Major, les Festes de maig, el festival Escena Poblenou... tota  
aquesta activitat social i  lúdic-festiva, que en molts casos té dècades de presència, ha d'ocupar necessàriament la 
Rambla.
NECESSITAT D'ORDENAR UN PASSEIG SINGULAR: REDACCIÓ DE L'ORDENACIÓ SINGULAR DE LA RAMBLA 
DEL POBLENOU.
El vigent Pla de vetlladors de l'eix de vianants dels carrers Rogent, Sèquia Comtal, Plaça Font I Sagués i Rambla del  
Poblenou, i zones d'anàlogues característiques, aprovat per decret d'Alcaldia en data 3 de desembre de 2001, que no 
establia limitacions per l'adquisició de les autoritzacions de terrasses, ha comportat no únicament una massiva ocupació 
de l'espai públic, del domini públic, sinó també una distribució de les taules segons demanda.
Segons dades de 2015, existien 56 autoritzacions de vetlladors, repartides pels 11 trams de la Rambla de Poblenou, 
amb l'única excepció del tram entre Gran Via i Perú, on no existeix cap ocupació.
El total de taules a la part central era de 409 taules, i en els diferents xamfrans un total de 53 taules. Quatre trams  
concentren densitats superiors a 50 taules, i en un d'aquests l'ocupació legal arriba a 74 taules. En números globals, la  
Rambla del Poblenou té autoritzades 462 taules i 1.848 cadires per una superfície d'espai públic (13.830 m2) i trams 
similar a la de la Rambla de Catalunya on, per contra, les xifres de vetlladors autoritzats (324 taules i 1.296 cadires) és 
sensiblement menor.
Les actuals terrasses de la Rambla tenen des de un mínim de dues taules a un màxim de 21 taules per activitat. Un  
18% dels titulars de terrasses tenen autorització per instal·lar més de 14 taules.
La suspensió d'atorgament de certes llicències d'activitat, amb l'aprovació inicial de la modificació puntual del Pla d'Usos 
dels establiments de pública concurrència del  Districte de Sant Martí,  va aturar l'obertura de nous establiments de 
restauració/degustació en tota la Rambla, i l'aprovació definitiva amplia el perímetre de la restricció fins al carrer de 
Marià Aguiló.
L'ordenació singular de la Rambla comportarà una reducció en el nombre de taules d'uns establiments que gaudeixen 
d'estar en una zona on ja no és possible la instal·lació de cap nova activitat de restauració o degustació perquè així ho 
dictamina el pla d'usos.
L'ordenació singular no elimina cap terrassa, sinó que limitarà el nombre total de taules autoritzades a l'espai públic. 
Només afecta parcialment a l'activitat complementària al negoci de restauració o degustació.
PARTICIPACIÓ: REUNIONS AMB FEM RAMBLA I REPRESENTANTS DELS RESTAURADORS DE LA RAMBLA DE 
POBLENOU.
Al llarg d'aquest procés s'han mantingut reunions individuals amb Fem Rambla, entitat que agrupa representants dels 
veïns de la Rambla del Poblenou, concretament els mesos de maig i novembre del 2014, els mesos de juliol i desembre 
del  2015 i  el  mes de  febrer  de 2016.  També es van mantenir  reunions  amb els  representants  dels  restauradors, 
coincidint en les mateixes dates, així com amb el Gremi de Restauració al gener de 2016.Es van mantenir reunions 
conjuntes amb Fem Rambla i representants dels restauradors, concretament dues durant els mesos de febrer i maig de 
2015.
El 3 de març de 2016 es va informar de l'inici del procés d'Ordenació Singular en el marc del Consell de Districte de  
Sant Martí, a tots els grups polítics, associacions i veïnatge presents.
Finalment, el dia 17 de març de 2016 es va realitzar una reunió conjunta amb Fem Rambla, els representants dels 
restauradors de la Rambla, i el Gremi de Restauració, on es va informar i comentar els principals eixos de la Ordenació 
Singular que es proposa.
C
VE
-N
úm
. d
e 
re
gi
st
re
: 0
22
01
70
20
57
7
6Dilluns, 30 d'octubre de 2017
1.2. ESTUDI PAISATGÍSTIC DE L'ESPAI.
Per plantejar l'estudi paisatgístic de la Rambla del Poblenou, i després de tots els antecedents exposats, partim de dos 
principis que emmarquen la resta: Prioritzar el dret col·lectiu dels ciutadans al paisatge urbà heretat de les generacions 
precedents com un dels elements del medi ambient urbà; i afavorir l'equilibri entre els usos de les terrasses i els usos 
col·lectius de l'espai públic, garantint en primer lloc la qualitat dels espais per a ciutadans i veïns, i en segon lloc donant 
suport a l'activitat econòmica dels sectors de restauració i assimilats.
Els criteris tinguts en compte per a l'ordenació de l'espai són els següents:
- Garantir el gaudi de les visuals en perspectiva del passeig.
- Garantir el flux de vianants.
-  Garantir  la visió  d'edificis  i  espais  d'ús públic (escola,  casal  de barri,  parcs,  jardins)  així  com la seva evacuació 
suficient.
- Procurar una tranquil·litat visual i un endreçament global.
- Acomplir els criteris i normes definides a l'ordenança de terrasses actual.
Per a donar resposta a aquests punts, es proposa:
A una escala global:
- Alliberar els encreuaments de terrasses fins al pas de vianants inclòs. Aquests són els espais que més ens permeten 
gaudir de la visió de perspectiva del passeig. A més, en aquests àmbits és on s'acumula la major part del flux de 
vianants, arribant a necessitar tot l'àmbit complert en els moments de major afluència. Aquesta proposta permet, a més, 
millorar les condicions de visibilitat per a la seguretat vial.
- Alliberament dels espais frontals que donen a passatges o carrers existents en alguns dels trams. Això ens permetrà 
garantir la connexió d'aquests carrers amb la Rambla, a més de millorar les condicions de visibilitat per a la seguretat 
vial.
- Alliberament d'un espai central en cada un dels trams. Aquesta acció augmenta la visió transversal i de les plantes 
baixes de les façanes, proporciona esponjament i permet, també, la implantació de mobiliari al costat Besòs com ara els 
bancs. A l'hora, es minimitza l'efecte túnel o barrera que poden arribar a generar les terrasses. Així mateix, s'afavoreix la 
visió i l'accés al comerç del costat Besòs. Aquesta actuació es combina amb el fet que els carrils laterals són vials de 
servei, de trànsit esporàdic i pacificat.
- Alliberament dels espais frontals d'edificis o espais d'ús públic o d'especial interès. Això ens permetrà la seva visió així 
com garantir l'evacuació dels seus usuaris per qüestions de seguretat.
- Evitar l'efecte barrera per no perjudicar el comerç de proximitat. L'impacte de les terrasses pot reduir la visibilitat d'una 
façana, afectant greument el seu potencial comercial.
- Ocupació d'un únic costat del passeig central, per tradició, el costat Besòs. Això incrementa la sensació d'ordre i 
permet, com a mínim, la visió d'un dels laterals al complert. L'elecció del costat Besòs es produeix per la "tradició"  
implantada en els darrers anys.
- Ocupació màxima de taules per establiment. La distribució proposada pretén fixar el número màxim de taules de la 
Rambla  i  dels  seus  xamfrans,  la  qual  cosa  suposa  reduir,  en  alguns  casos,  el  número  total  de  taules  existents 
actualment. D'aquesta manera es vol aconseguir més tranquil·litat pels vianants i veïns a l'hora que es vol proporcionar 
visuals més amplies i nítides del passeig.
- Ocupació màxima fins al 40% de l'amplada del passeig. CV
E-
N
úm
. d
e 
re
gi
st
re
: 0
22
01
70
20
57
7
7Dilluns, 30 d'octubre de 2017
A una escala concreta:
- Regir-se per l'ordre existent establert per l'arbrat viari,  que aporta una tranquil·litat visual a l'hora que proporciona 
esponjaments.  En aquest  sentit,  es  proposa que,  sempre que sigui  possible,  cada una de les terrasses s'implanti 
ocupant un màxim de dues crugies d'arbres de manera que així quedarà alliberat per a les visuals un de cada dos 
arbres.
- Unificar alçades, materials i colors de les terrasses -tot i proporcionar possibilitat d'identificació de l'establiment, per tal 
de millorar la imatge d'endreçament i  elegància del passeig. Així,  els para-sols tindran tots una mateixa alçada, un 
mateix color i estaran alineats.
- Evitar barreres visuals, preservant el paisatge urbà, i optimitzar l'espai de la zona dedicada a l'activitat de restauració i  
assimilats, utilitzant el mobiliari propi d'una terrassa.
En aquest sentit, es limiten els elements admesos en les terrasses únicament a la presència de taules, cadires, para-
sols i  pissarres.  S'eviten aquells que no són imprescindibles o que formarien part  de l'equipament  de l'activitat  de 
restauració.  L'Ordenança de  Terrasses permet  que,  a  través  d'una ordenació  singular,  s'incloguin  elements en les 
terrasses que no serien autoritzables d'acord amb el règim general, com seria el cas de les mampares i del mobiliari  
auxiliar. No obstant això, es consideren que no són compatibles amb els usos públics que es pretenen fomentar a la 
Rambla del Poblenou els elements següents: mampares, mobiliari auxiliar, jardineres i testos, paravents i estufes.
Com ja s'ha dit, aquesta ordenació persegueix l'equilibri entre els usos de les terrasses i l'ús col·lectiu de l'espai públic, 
així com l'alliberament d'espai en general. Es garanteix el flux de vianants i també el gaudi de les visuals en perspectiva 
del passeig, doncs s'ocupa un percentatge màxim del 40% de l'amplada del passeig central. Hem de tenir en compte 
que la rambla del Poblenou és una de les rambles més estretes de Barcelona, amb una amplada de 20 metres. La 
rambla de Catalunya i la rambla Badal tenen una amplada de 30 metres, la rambla Guipúscoa, 40 metres, i la rambla 
Prim o la rambla del  Raval  arriben als 60 metres.  Per tant,  per garantir  l'optimització d'aquest  espai  assignat a la 
col·locació de terrasses, es considera imprescindible no omplir innecessàriament el seu perímetre, tenint en compte 
l'existència d'arbrat i d'elements urbans que influeixen en la delimitació de cada tram, en aplicació de les distàncies 
fixades en la pròpia ordenació singular.
Pel que fa a les mampares i el mobiliari auxiliar, elements que només s'admeten si els preveu una ordenació singular,  
s'opta per la no admissió, per no densificar l'ocupació de la terrassa.
En el cas de jardineres i testos, val a dir que ja tradicionalment no estaven admesos pel Pla de Vetlladors de l'eix de 
vianants  dels  carrers  Rogent,  Sèquia  Comtal,  Plaça  Font  I  Sagués  i  Rambla  del  Poblenou,  i  zones  d'anàlogues 
característiques, aprovat per decret d'Alcaldia en data 3 de desembre de 2001, que fins ara regulava la Rambla del 
Poblenou. Quan el Pla parla de paràmetres d'ocupació, ja preveu que no s'admeten paraments laterals ni elements 
vegetals, i en els carrers en què el Pla està mantindrà en vigor, se seguirà aplicant aquest criteri. Les jardineres i els  
testos, per les seves dimensions, constituirien una ocupació innecessària de la terrassa i un tancament de l'espai poc 
aconsellable, a nivell de mobilitat d'usuaris i treballadors dels locals.
Pel que fa als paravents, partim de la base que es tracta d'un element accessori, que ha de ser enrotllable i solidari al 
para-sol, de material no rígid i transparent, i que no han de superar el límit de la terrassa. En aquesta ordenació es 
proposa, justament, la utilització de para-sols ancorats, i sense faldons, és a dir, un para-sol senzill. Es considera que 
l'admissió  de  paravents  constituiria  una forma  de  tancament  de  la  terrassa,  que  contradiu  l'esperit  de  l'ordenació 
singular, i una barrera visual respecte els espais del frontal dels edificis. En el cas concret de la Rambla del Poblenou, 
es cerca l'esponjament i  l'alliberament de l'espai públic, i la visió el més diàfana possible de tot el passeig. Com a  
exemple de l'efecte de tancament que es pretén evitar, ens remetem a l'annex A1, de reportatge fotogràfic de l'estat 
actual de la Rambla (pàg. 2 de l'annex), on s'observa l'única terrassa que ha afegit paravents als para-sols (element no 
autoritzat en la llicència).
Per últim, es proposa prescindir d'un altre element accessori com són les estufes. Aquest element s'ha de situar també 
dins del perímetre autoritzat de la terrassa. Com ja s'ha manifestat en relació als elements analitzats prèviament, les 
condicions  d'amplada  de  la  Rambla  del  Poblenou  i  de  l'espai  delimitat  per  situar  les  terrasses,  que  s'ordena  per 
permetre un ús públic adequat, no fan aconsellable omplir aquest espai amb més elements dels imprescindibles per 
l'exercici de l'activitat de restauració i assimilats.
C
VE
-N
úm
. d
e 
re
gi
st
re
: 0
22
01
70
20
57
7
8Dilluns, 30 d'octubre de 2017
1.3. INCIDÈNCIA PRESSUPOSTÀRIA, ECONÒMICA I SOCIAL DE L'ORDENACIÓ.
La incidència pressupostària de l'ordenació singular seria mínima, doncs es limitaria al desplaçament de mobiliari urbà, 
concretament bancs derivats de la col·locació de les taules. Fins no conèixer l'emplaçament definitiu de les taules, no 
podem conèixer exactament quants bancs serà necessari desplaçar, però el cost unitari de desplaçament d'un banc 
està fixat en 181 EUR, preu que inclou el desplaçament del camió i els operaris, la reposició del paviment i la instal·lació 
al nou emplaçament.
Pel que fa a la seva incidència econòmica, es fa referència al cost de les terrasses, i,  en concret, a les taxes per  
l'ocupació privativa del domini públic vigents actualment que graven aquest ús. El preu és de 198,99 EUR per taula i 
any, la qual cosa implica que una terrassa de 8 taules té un cost anual 1.591,92 EUR, o 4,36 EUR/dia. El cost diari d'una 
taula és doncs de 0,55 EUR.
En relació a la incidència social de l'ordenació, i tal com s'ha expressat en l'apartat d'Antecedents i justificació, la nova 
distribució de terrasses ha de millorar la qualitat de l'ús públic exercit pels vianants, que disposaran d'un major i millor 
espai de passeig, i la compatibilitat d'aquest ús amb els drets dels comerços i activitats desenvolupats a la Rambla del 
Poblenou.
1.4. DISPOSICIONS AFECTADES.
Mitjançant  la  aprovació d'aquesta ordenació singular,  quedarà parcialment  derogat  el  Pla  de vetlladors  de l'eix  de 
vianants  dels  carrers  Rogent,  Sèquia  Comtal,  Plaça  Font  I  Sagués  i  Rambla  del  Poblenou,  i  zones  d'anàlogues 
característiques,  aprovat  per  decret  d'Alcaldia  en data 3 de desembre  de 2001,  dins de l'àmbit  de la  Rambla del 
Poblenou, segons s'estableix a la Ordenança de Terrasses.
1.5. DESCRIPCIÓ DE LA PROPOSTA RESULTANT DEL PASSEIG CENTRAL DE LA RAMBLA DEL POBLENOU I 
DELS SEUS XAMFRANS.
Un cop preservats els criteris descrits anteriorment, en resulta l'ordenació detallada en la documentació gràfica adjunta. 
Cada una de les terrasses es concreta en:
- Mòduls de 1,50 x 1,50 m.
-  En secció,  les terrasses de la  Rambla tindran una amplada màxima de 3,00 m (2 mòduls  de 1,50 m) i  estaran 
separades 0,40 m. del vial lateral de servei del cantó Besòs. Al voltant  de cada terrassa s'establirà una marge de 
protecció de 0,50 m.
- Es respectaran les distàncies a escocells marcades per la Ordenança de Terrasses.
- En secció, les terrasses de xamfrà tindran una amplada màxima de 1,50 m (disposades en 1 única filera) i estaran 
separades 1 m de la calçada.
- Mobiliari: Taules, cadires, pissarres i para-sols, situats dins l'àmbit de la terrassa.
- Es concreta un nombre màxim de 12 taules per establiment.
C
VE
-N
úm
. d
e 
re
gi
st
re
: 0
22
01
70
20
57
7
9Dilluns, 30 d'octubre de 2017
1.6. QUADRE: ESTAT ACTUAL NÚM. TAULES DE LA RAMBLA POBLENOU.
1.7. MEMÒRIA DE LA MODIFICACIÓ.
ANTECEDENTS I JUSTIFICACIÓ.
Amb la entrada en vigor de la Ordenació Singular de Terrasses de la Rambla del Poblenou, aprovada definitivament en 
data 24 de novembre de 2016, s'ha aconseguit els efectes desitjats, millorant la coexistència a l'espai públic de les 
terrasses, amb l'ús cívic de la Rambla.
Aquests efectes positius han quedat afectats per alguns ajustos menors, que no es van tenir en compte a la redacció de 
l'OS, per aquest motiu, plantegem una modificació que permeti realitzar aquests ajustos, a fi de millorar dues situacions 
concretes, sense perjudicar l'esperit de la Ordenació.
Les ordenacions singulars poden modificar-se i revisar-se, d'acord amb l'article 81 de l'Ordenança de terrasses, seguint 
el mateix procediment que l'establert per a la seva elaboració. Així, l'article 75 de l'Ordenança de terrasses fixa que els 
decrets d'aprovació han de fixar els criteris d'ocupació de la zona i la memòria del projecte ha de contenir la justificació 
de la necessitat i del contingut de l'ordenació.
Les modificacions proposades no impliquen un increment en el nombre de terrasses, sinó una redistribució d'aquestes 
en l'espai. Per tant, no suposa un ús més intensiu del domini públic, ni una major ocupació, atès que no es modifica el 
màxim de 42 taules per tram de 100 metres regulat a l'article 6.2 de l'Ordenació de constant referència. L'objectiu és 
reduir els inconvenients que la nova distribució ha comportat per aquests establiments, en especial l'excessiva distància 
dels  locals  a  les  seves  terrasses,  sense  que  s'alterin  de  forma  substancial  ni  vulnerin  els  principis  que informen 
l'ordenació.
C
VE
-N
úm
. d
e 
re
gi
st
re
: 0
22
01
70
20
57
7
10
Dilluns, 30 d'octubre de 2017
1. Situació dels establiments amb façana al passeig central i xamfrà.
L'Ordenació  singular  permet  la  instal·lació  de terrasses tant  al  passeig central  de la  rambla  de Poblenou com als 
xamfrans. La disposició addicional primera de la Ordenació singular de terrasses a la rambla de Poblenou regula que els 
establiments amb projecció de la façana del local a la Rambla podran disposar de terrassa al passeig central. En cas de 
disposar de façana a Rambla i/o xamfrà només podran disposar de una terrassa, podent escollir si la volen a la Rambla 
o al xamfrà, en el moment de la primera renovació de les terrasses, un cop aprovada l'Ordenació.
Amb anterioritat a l'aprovació de l'Ordenació singular hi havia cinc establiments que tenien la terrassa instal·lada a 
xamfrans. Aquesta ubicació era, en aquells moments, la més adequada per la seva proximitat als locals de restauració.
Atès que la terrassa autoritzada als xamfrans s'ha de disposar en una filera, sense superar la projecció de la façana del 
local en el xamfrà, en mòduls d'una taula i un màxim de 4 cadires. Això ha comportat que l'espai susceptible de ser 
ocupat per les terrasses sigui reduït i que els titulars dels establiments hagin sol·licitat instal·lar les terrasses al passeig  
central que permet una més gran ocupació.
Així, es proposa modificar la disposició addicional primera de l'Ordenació singular en el sentit de permetre als titulars 
dels establiments que tinguin façana a Rambla i/o xamfrà, escollir cada any en el moment de sol·licitar la renovació de la 
llicència de terrassa la ubicació d'aquesta, en lloc de poder fer-ho només un cop aprovada l'ordenació singular.
Situació de l'establiment "El Tio Che".
Aquest establiment és el referent de la restauració de la Rambla, amb una història que supera els 100 anys, tractant-se 
d'un establiment recollit dins del catàleg d'establiments emblemàtics.
Amb la Ordenació Singular, aquest establiment ha perdut la seva històrica terrassa al xamfrà del carrer Joncar/Ramon 
Turró, amb el que la imatge centenària de les taules al xamfrà s'ha perdut.
El motiu d'aquesta pèrdua de terrassa al xamfrà, es la configuració del propi xamfrà, que només permet la col·locació de 
4 taules, motiu pel qual l'establiment va optar per la llicència al passeig central, que li permetia disposar de 12 taules.
Per tal de recuperar aquesta terrassa, i amb ella la fisonomia de la Rambla en aquest indret, es proposa modificar les 
disposicions transitòries a fi de que aquest establiment pugui disposar de terrassa tant al passeig central, com al xamfrà, 
conservant el topall de 12 taules per establiment, es a dir repartint aquestes 12 taules entre passeig central i xamfrà.
La justificació  d'aquest tractament  diferenciat  seria doble,  per una part  es podria  incloure dins de les mesures per 
protegir el comerç emblemàtic, i per altra per protegir la imatge del xamfrà del "Tio Che" amb les taules, imatge que ja 
s'ha convertit en una fita dins de la Rambla del Poblenou.
2. Situació d'establiments amb distància excessiva entre la terrassa i el local.
En aquesta situació es troben dos establiments, un situat a la cantonada del carrer Sancho de Avila amb la Rambla del 
Poblenou, i l'altra situat al tram Llull/Ramon Turró.
Les  previsions  de l'Ordenació  Singular  han  comportat  que  els  esmentats  establiments  tinguin  les terrasses  a  una 
distància superior a 30 metres de l'entrada al seu local. Aquest circumstància provoca una sèrie de problemes als 
establiments,  com són la manca de visibilitat  des de l'establiment,  els inconvenients causats per la distància en el 
moment de servir les consumicions i el risc que els clients marxin sense abonar-les.
L'establiment ubicat a la cantonada del carrer Sancho de Àvila amb la rambla de Poblenou té dos accessos que donen a 
questes dues vies. La terrassa d'aquest local estava situada abans de l'aprovació de l'Ordenació Singular al davant del 
número 130 de la rambla de Poblenou, tal i com es pot veure al plànol de l'estat actual número I.4. Aquest emplaçament 
es va varia a la proposta de distribució 1.4, atesa l'existència d'un equipament en la vorera contrària, fet que va marcar 
l'espai davant del local com a protegit, no permetent-se la col·locació de terrasses. Per tant, les taules estan situades 
actualment al davant del número 132 de la rambla de Poblenou.
Aquest equipament és l'aparcament municipal Rambla del Poblenou, que té l'entrada de vehicles al costat del passatge 
Borrell. En aquest sentit,  l'article 10 de l'Ordenança de terrasses regula les distàncies mínimes de les terrasses als 
elements urbans i als edificis, preveient que les distàncies mínimes als guals d'accés de vehicles a les finques en 
voreres sense aparcament permès seran de dos metres en el costat que no s'impedeix la visibilitat per a la incorporació 
dels vehicles a la circulació i cinc metres a l'altre costat. L'esmentada regulació s'aplicaria a les terrasses instal·lades a  
la mateixa vorera de l'aparcament i té com objecte preservar la seguretat de vianants, treballadors i clients davant de les 
maniobres dels vehicles, així com la dels conductors que podrien veure afectada la seva visibilitat.
C
VE
-N
úm
. d
e 
re
gi
st
re
: 0
22
01
70
20
57
7
11
Dilluns, 30 d'octubre de 2017
Com a regla general, l'article 9.1 de l'Ordenança de terrasses preveu que les terrasses s'han d'instal·lar, llevat que les 
disposicions especials contingudes a les distribucions prèvies o ordenacions singulars ho disposin altrament, davant de 
l'establiment de què depenen.
En aquest sentit, es pot llegir en l'estudi paisatgístic de l'Ordenació singular que els criteris a tenir en compte per a 
l'ordenació de l'espai són, entre d'altres, garantir la visió d'edificis i espais d'ús públic (escola, casal de barri, parcs, 
jardins) així com la seva evacuació suficient. Així, per a donar resposta a aquests punts, proposa l'alliberament dels 
espais frontals d'edificis o espais d'ús públic o d'especial interès. Aquest alliberament permetrà la seva visió així com 
garantirà l'evacuació dels seus usuaris per qüestions de seguretat.
En el present supòsit, es proposa modificar els plànols 1.4 per tal de situar la terrassa en un espai més propera al local i  
que es troba al passeig central. Aquesta ubicació permet la visió de l'edifici, així com garanteix la evacuació dels usuaris 
de l'aparcament.
En el mateix sentit, la ubicació del casal de barri del Poblenou a la rambla de Poblenou número 49 va comportar que al 
plànol 1.9 de la proposta d'ordenació de l'Ordenació singular figurés l'espai del passeig central de la rambla ubicat 
davant de l'equipament com espai no ocupable per les terrasses.
D'acord amb l'article 10 de l'Ordenança de terrasses, les distàncies mínimes de les terrasses respecte als accessos a 
les escales d'edificis seran frontalment tot l'ample de la vorera fins a un mínim lliure de 5 metres, així com lateralment,  
l'ample total del portal d'accés a l'edifici en línia de façana, amb un mínim de 2 metres amb centre a l‘eix d'aquest accés. 
Novament, aquesta regulació fa referència a la vorera davant de l'edifici en qüestió.
El casal de barri està situat als baixos d'una escala de veïns, i la part que es proposar alliberar es la corresponent a la 
l'accés a l'escala de l'edifici, permetent l'ocupació amb terrasses de la part central de la rambla davant de l'entrada del 
casal de barri. així es proposa modificar el plànol 1.9 de la proposta d'ordenació de l'ordenació singular per tal de poder 
autoritzar la instal·lació de terrasses a l'esmentat emplaçament.
2. NORMATIVA.
CAPÍTOL PRIMER. DETERMINACIÓ DE L'ÀMBIT.
Article 1. Objecte i àmbit d'aplicació.
L'objecte de l'ordenació singular és establir i regular la implantació de terrasses al passeig central i els xamfrans de la  
Rambla del Poblenou, per tal de compatibilitzar adequadament els usos públic en aquest espai. En el fotoplànol I.0 
queda reflectit l'emplaçament de l'actuació.
L'àmbit d'aplicació de l'ordenació recull tota la Rambla del Poblenou, situada entre la Gran Via de les Corts Catalanes i  
el Passeig Calvell, incloent dins d'aquest àmbit tots els xamfrans dels carrers transversals. Aquest àmbit d'aplicació 
queda recollit en el plànol 1.0, que delimita l'àmbit territorial, amb les finques i espai públic afectats.
CAPÍTOL SEGON. CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS SUSCEPTIBLES DE SER INSTAL·LATS.
Article 2. Elements admesos i les seves característiques.
Només s'admetran els següents elements:
- Cadires i taules. Les taules podran ser quadrades o rodones.
Les taules quadrades no podran superar els 80 cm de costat, i les rodones no podran superar els 80 cm de diàmetre.
Seran preferentment d'alumini o acer inoxidable, sempre del material menys sorollós possible, incorporant tacs de goma 
a les potes. Podran anar revestides de fundes de material tèxtil, sobre les que es podrà estampar la identificació del 
establiment.
- Para-sols. Els suports dels para-sols seran amb contrapès, amb possibilitat d'instal·lar un adaptador de tancament 
automàtic. Es permetran para-sols ancorats. Els para-sols no podran disposar de faldons.
La projecció en planta del para-sol no pot superar els límits de delimitació de la terrassa, i serà d'1 per cada 4 taules o  
fracció, llevat els xamfrans, on podran ser de dimensions reduïdes, i un per cada dues taules.
C
VE
-N
úm
. d
e 
re
gi
st
re
: 0
22
01
70
20
57
7
12
Dilluns, 30 d'octubre de 2017
- Pissarres, faristols o elements equivalents. S'admet un únic element amb unes dimensions màximes de 0,60 x 0,60 x 
1,50 metres d'amplada, profunditat i alçada i es situaran dintre del perímetre autoritzat de la terrassa.
- Il·luminació. S'admeten elements d'il·luminació solidaris ancorats als para-sols, i amb funcionament autònom sense 
connexió a cap xarxa elèctrica.
Per la resta de condicions que no vinguin definides en aquesta proposta de Normativa, serà d'aplicació el que estableix  
l'Ordenança Municipal de Terrasses.
Article 3. Homogeneïtzació d'elements.
1. Les taules, les cadires i els para-sols hauran de ser de similars característiques a tots els trams del carrer.
2. El material dels para-sols ha de ser tèxtil, llis i de color cru i el material de les fundes i/o coixins de les cadires ha de 
ser tèxtil i llis.
Article 4. Retirada dels elements.
1. No es poden deixar a la via pública ni les taules, ni cadires, ni para-sols, ni cap altre element autoritzat un cop  
finalitzat l'horari de funcionament de l'activitat.
2. El local disposarà d'un espai en el seu interior amb capacitat suficient per guardar tots els elements retirats o d'un 
espai annex tipus magatzem.
CAPÍTOL TERCER. SUPERFÍCIES I OCUPACIONS.
Article 5. Condicions generals.
1. El percentatge d'ocupació màxima del passeig central serà del 40 % de l'amplada del passeig.
2. Dins de la distribució proposada en aquesta ordenació, i recollida als plànols normatius, la ubicació concreta de les 
terrasses i la distància màxima entre el local i la seva terrassa s'assignarà des del Districte, respectant distàncies i 
proximitat dels locals i del mobiliari urbà, arbrat i d'altres elements urbans. No es fixa una distància màxima concreta  
més enllà de la que resulti d'utilitzar l'espai assignat.
3.  El  perímetre  autoritzat  per  l'ocupació  i  la  seva  zona d'influència  haurà  de  mantenir-se  en  perfectes  condicions 
d'higiene.
4. Serà obligatòria la senyalització del perímetre de la terrassa en els termes establerts a la llicència, cantonera i part 
central, amb una línia de pintura blanca discontinua i deleble de cinc centímetres d'amplada.
5. Les terrasses es col·locaran en els espais entre escocells, es respectaran les distàncies a escocells i altres elements 
urbans marcades per la Ordenança de Terrasses.
Article 6. Superfícies d'ocupació.
1. La instal·lació de les terrasses de cada local s'ajustarà a la distribució dels mòduls, d'acord amb l'annex gràfic que 
forma part de l'Ordenació Singular (plànol D.1).
2. S'ha establert una ocupació màxima de 42 taules per tram de 100 metres. En els trams de llargària diferent, els hi  
correspondrà el nombre proporcional de taules, d'acord amb els criteris detallats en l'article 7 de la present Normativa, i 
que troben recollits gràficament en els plànols de proposta de distribució 1.1 a 1.12.
Article 7. Criteris emprats als plànols normatius del passeig central de la Rambla del Poblenou i xamfrans.
1. Referents per establir les ocupacions màximes de la Rambla del Poblenou.
Els trams amb més densitat de vetlladors són 6, els quals els hi corresponen els plànols següents:
C
VE
-N
úm
. d
e 
re
gi
st
re
: 0
22
01
70
20
57
7
13
Dilluns, 30 d'octubre de 2017
Plànol 1.6. Pere IV-Pallars.
Plànol 1.7. Pallars-Pujades.
Plànol 1.8. Pujades-Llull.
Plànol 1.9. Llull-Ramon Turró.
Plànol 1.10. Ramon Turró-Dr. Trueta.
Plànol 1.11. Dr. Trueta -Fernando Poo.
Aquests 6 trams tenen una longitud entre 98 i 127 m amb una ampla del passeig central de 9,50 m.
2. Pel càlcul de l'ocupació màxima de taules, s'ha pres un tram tipus de 100m de longitud amb un número màxim de 42 
taules i s'estableix que el número de taules de cada tram s'obté en funció de la seva longitud. Així doncs, això suposa  
que:
- L'ocupació màxima per un tram tipus de 100 m de longitud és de 42 taules: 12 mòduls bàsics, els quals generen un  
rectangle de 30 m x 3,50 m = 105 m2.
- La distribució d'ocupació de superfícies per un tram de 100 m de longitud i 9,50 m. d'ample és:
En amplada: 35% vetlladors (3,50 m) i 65% espai lliure (6,50 m).
En longitud: 30% vetlladors (30 m) i 70% espai lliure (70 m).
- Considerant la superfície aproximada de 1000 m2 d'un tram de 100 m de longitud i 9,50 m. d'ample, la distribució 
d'ocupació de superfícies és:
10% vetlladors (100 m2).
30% passos, protecció escultura, espai front equipament i accés carrers entremig (300 m2).
10% arbrat i bancs (100 m2).
50% espai de passeig (500 m2).
3. Segons aquests càlculs, la distribució permesa per trams seria.
Tram Tram carrers Longitud del tram Núm. màxim permès taules per tram
1.1 GRAN VIA-PERU 103 44
1.2 PERU-BOLIVIA 126 52
1.3a BOLIVIA-DIAGONAL 36 16
1.3b DIAGONAL-TANGER 43 18
1.4 TANGER-SANCHO DE AVILA 123 52
1.5 SANCHO DE AVILA-PERE IV 103 44
1.6 PERE IV-PALLARS 127 54
1.7 PALLARS-PUJADES 100 42
1.8 PUJADES-LLULL 108 46
1,9 LLULL- RAMON TURRÓ 100 42
1.10 RAMON TURRÓ-DR. TRUETA 98 42
1.11a DOCTOR TRUETA-TAULAT 48 20
1.11b TAULAT – FERNANDO POO 54 24
1.12a FERNANDO POO-PERELLO 49 20
1.12B PERELLO-PG CALVELL 81 34
Article 8. Nombre de mòduls.
1. S'estableix un nombre màxim de dotze mòduls per establiment. C
VE
-N
úm
. d
e 
re
gi
st
re
: 0
22
01
70
20
57
7
14
Dilluns, 30 d'octubre de 2017
2. La llicència autoritzada a la part central de la Rambla es disposarà en dues fileres, en mòduls d'una taula i un màxim 
de 4 cadires, i un únic para-sol per quatre mòduls o fracció (superfície del mòdul 1,5 x 1,5 m).
Al voltant de cada terrassa s'establirà longitudinalment un marge de protecció de 0,50 m, aquest marge en cap cas 
podrà ser superat.
3. La llicència autoritzada als xamfrans es disposarà en una filera, sense superar la projecció de la façana del local en el  
xamfrà, en mòduls d'una taula i un màxim de 4 cadires, podent disposar d'un para-sol de dimensions reduïdes per cada 
dues taules. (superfície del mòdul 1,5x 1,5 m).
Les taules i cadires no podran estar adossades a façana i compliran totes les condicions establertes a l'Ordenança.
Article 9. Termini de presentació de les sol·licituds de terrassa.
El termini per a la presentació de noves sol·licituds i les peticions de les renovacions de les ja existents, s'hauran de  
formular abans del 15 de setembre de cada any. Si aquest dia és festiu, el termini es prorrogarà fins al següent dia hàbil.
Article 10. Sistema d'assignació d'espais.
La distribució dels mòduls es realitzarà d'acord amb les sol·licituds presentades pels concurrents, d'acord amb l'annex 
gràfic que forma part de l'Ordenació singular.
En cas que en algun tram del passeig central de la Rambla el nombre total de taules a atorgar superi el topall establert 
per tram, s'opta per la distribució igualitària entre els concurrents en mòduls de dues taules.
Els mòduls restants s'adjudicaran en gradació de major a menor, en funció de l'aforament a l'interior del local. En el  
hipotètic cas de que resti a repartir un mòdul entre dos o més locals amb el mateix aforament interior, es sortejarà entre  
aquests establiments.
DISPOSICIÓ ADDICIONAL PRIMERA.
Els establiments amb projecció de la façana del local a la Rambla podran disposar de terrassa al passeig central.
En cas de disposar de façana a Rambla i/o xamfrà només podran disposar d'una terrassa, podent escollir si la volen a la 
Rambla o al xamfrà a cada renovació de les terrasses. El titular de la terrassa pot escollir si la vol a la Rambla o al 
xamfrà. La decisió adoptada i aprovada podrà ser objecte de sol·licitud de modificació quan es presenti la corresponent 
sol·licitud de renovació, abans del 15 de setembre de cada any.
Pel seu caràcter d'establiment emblemàtic, i a fi de preservar la fisonomia del xamfrà de la Rambla amb el carrer Ramon 
Turró, excepcionalment es permetrà a l'establiment "El Tio Che" disposar de les 12 taules que li corresponen repartides 
entre el passeig central i el xamfrà de Rambla Poblenou amb Ramon Turró.
DISPOSICIÓ ADDICIONAL SEGONA.
Ateses les modificacions realitzades, es considera adient atorgar als titulars dels establiments que es puguin veure 
afectats per aquestes un nou termini per a presentar sol·licitud de llicència.
El termini de presentació d'aquestes sol·licituds de llicències per instal·lar terrasses a l'àmbit de l'Ordenació Singular 
l'any 2018 serà de 15 dies naturals a comptar a partir de l'endemà de la publicació de la convocatòria al Butlletí Oficial  
de la Província de Barcelona.
DISPOSICIÓ ADDICIONAL TERCERA.
Per facilitar la implantació d'aquesta Ordenació Singular, s'atorga als titulars de les llicències un període d'un mes des 
de l'atorgament de la llicència per tal d'adaptar l'espai a la nova distribució dels mòduls, així com realitzar l'ancoratge 
dels para-sols en les condicions fixades a la llicència concedida.
C
VE
-N
úm
. d
e 
re
gi
st
re
: 0
22
01
70
20
57
7
15
Dilluns, 30 d'octubre de 2017
DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA ÚNICA.
D'acord amb el que disposa l'Ordenança de Terrasses aprovada pel Plenari del Consell Municipal de 20 de desembre 
de 2.013, modificada per acord de Plenari d'1 d'abril de 2016, en la seva disposició transitòria Segona, les llicències que 
siguin susceptibles de renovació s'hauran d'adaptar a les condicions d'aquella ordenança a mesura que entrin en vigor 
les corresponents transitòries.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA.
Es deroga parcialment el  Pla de Vetlladors de l'Eix de Vianants  dels carrers Rogent,  Sèquia Comtal,  Plaça Font i 
Sagués  i  Rambla  del  Poblenou  i  zones  d'anàlogues  característiques,  aprovat  per  decret  d'Alcaldia  en  data  3  de 
desembre de 2001, dins de l'àmbit de la Rambla del Poblenou, segons s'estableix a la Ordenança de Terrasses.
DISPOSICIÓ FINAL.
La present Ordenació Singular entrarà en vigor amb caràcter definitiu a l'endemà de la seva publicació.
4. PLÀNOLS.
Índex de plànols:
I.0 Fotoplànol i emplaçament actuació E:1/4.000.
Plànols de planta de l'estat actual i estat d'ocupació acotat.
I.1 Terrasses. Estat actual Gran Via‐Perú E:1/400.
I.2 Terrasses. Estat actual Perú‐Bolívia E:1/400.
I.3 Terrasses. Estat actual Bolívia‐Tànger E:1/400.
I.4 Terrasses. Estat actual Tànger‐Sancho de Àvila E:1/400.
I.5 Terrasses. Estat actual Sancho de Àvila‐Pere IV E:1/400.
I.6 Terrasses. Estat actual Pere IV‐Pallars E:1/400.
I.7 Terrasses. Estat actual Pallars‐Pujades E:1/400.
I.8 Terrasses. Estat actual Pujades‐Llull E:1/400.
I.9 Terrasses. Estat actual Llull‐Ramon Turró E:1/400.
I.10 Terrasses. Estat actual Ramon Turró‐Dr. Trueta E:1/400.
I.11 Terrasses. Estat actual Dr. Trueta‐Fernando Poo E:1/400.
I.12 Terrasses. Estat actual Fernando Poo‐Pg. Calvell E:1/400.
1.0. Plànol de delimitació de l'àmbit territorial, amb finques i espai públic afectats. E:1/4.000.
Plànols de proposta de distribució.
1.1. Ordenació proposada Gran Via‐Perú E:1/400.
1.2. Ordenació proposada Perú‐Bolívia E:1/400.
1.3. Ordenació proposada Bolívia‐Tànger E:1/400.
1.4. Ordenació proposada Tànger‐Sancho de Àvila E:1/400.
1.5. Ordenació proposada Sancho de Àvila‐Pere IV E:1/400.
1.6. Ordenació proposada Pere IV‐Pallars E:1/400.
1.7. Ordenació proposada Pallars‐Pujades E:1/400.
1.8. Ordenació proposada Pujades‐Llull E:1/400.
1.9. Ordenació proposada Llull‐Ramon Turró E:1/400.
1.10. Ordenació proposada Ramon Turró‐Dr. Trueta E:1/400.
1.11. Ordenació proposada Dr. Trueta‐Fernando Poo E:1/400.
1.12. Ordenació proposada Fernando Poo‐pg. Calvell E:1/400.
Plànols de detall.
D.1. Detall ordenació, plantes i secció tipus E:1/150.
C
VE
-N
úm
. d
e 
re
gi
st
re
: 0
22
01
70
20
57
7
16
Dilluns, 30 d'octubre de 2017
C
VE
-N
úm
. d
e 
re
gi
st
re
: 0
22
01
70
20
57
7
17
Dilluns, 30 d'octubre de 2017
C
VE
-N
úm
. d
e 
re
gi
st
re
: 0
22
01
70
20
57
7
18
Dilluns, 30 d'octubre de 2017
C
VE
-N
úm
. d
e 
re
gi
st
re
: 0
22
01
70
20
57
7
19
Dilluns, 30 d'octubre de 2017
C
VE
-N
úm
. d
e 
re
gi
st
re
: 0
22
01
70
20
57
7
20
Dilluns, 30 d'octubre de 2017
C
VE
-N
úm
. d
e 
re
gi
st
re
: 0
22
01
70
20
57
7
21
Dilluns, 30 d'octubre de 2017
C
VE
-N
úm
. d
e 
re
gi
st
re
: 0
22
01
70
20
57
7
22
Dilluns, 30 d'octubre de 2017
C
VE
-N
úm
. d
e 
re
gi
st
re
: 0
22
01
70
20
57
7
23
Dilluns, 30 d'octubre de 2017
C
VE
-N
úm
. d
e 
re
gi
st
re
: 0
22
01
70
20
57
7
24
Dilluns, 30 d'octubre de 2017
C
VE
-N
úm
. d
e 
re
gi
st
re
: 0
22
01
70
20
57
7
25
Dilluns, 30 d'octubre de 2017
C
VE
-N
úm
. d
e 
re
gi
st
re
: 0
22
01
70
20
57
7
26
Dilluns, 30 d'octubre de 2017
C
VE
-N
úm
. d
e 
re
gi
st
re
: 0
22
01
70
20
57
7
27
Dilluns, 30 d'octubre de 2017
C
VE
-N
úm
. d
e 
re
gi
st
re
: 0
22
01
70
20
57
7
28
Dilluns, 30 d'octubre de 2017
C
VE
-N
úm
. d
e 
re
gi
st
re
: 0
22
01
70
20
57
7
29
Dilluns, 30 d'octubre de 2017
Barcelona, 23 d'octubre de 2017
La cap de Serveis Jurídics-Secretaria del districte de Sant Martí, Rocio Benito i Arranz
C
VE
-N
úm
. d
e 
re
gi
st
re
: 0
22
01
70
20
57
7
https: //bop.diba.cat    ●    bop@ diba.cat    ●    DL: B-41698-2002