Barcelona Economia Barcelona Economia Juliol de 2017 núm. 93 Indicadors econòmics de Barcelona i de la regió metropolitana Barcelona Economia és un lloc web de l'Ajuntament de Barcelona on es fa un recull i una valoració del comportament dels principals indicadors de conjuntura econòmica de Barcelona i del seu entorn metropolità. http://barcelonaeconomia.bcn.cat barcelonaeconomia@bcn.cat Departament d’Estudis i Programació Gabinet Tècnic de Programació barcelonaeconomia.bcn.cat Barcelona Economia Síntesi de la conjuntura http://barcelonaeconomia.bcn.cat Síntesi de la conjuntura La recuperació econòmica es va consolidant i estenent a tot el país. Una afirmació que requereix d’algunes matisacions quan s’abandona l’esfera macroeconòmica. L’economia de la ciutat presenta un ventall prou ampli de senyals positius i relativament consolidats com per poder parlar sense complexos de fase expansiva de l’economia. Una reactivació que també es fa sentir a la resta del país. L’activi tat turística, un nombre cada cop més nombrós de sectors industrials i del terciari i fins i tot l’activitat constructora, són els motors d’aquest revifament. Pel cantó de la demanda, ha estat determinant la consolidació del canvi de signe de la despesa privada en consum i la recuperació de la inversió en béns d’equipament. Sense menysprear la creixent inversió immobiliària, focalitzada fins fa ben poc en edificis terciaris i que, a mesura que es facilita l’accés al crèdit a preus competitius, s’ha estès al mercat residencial, contribuint a reactivar l’activitat constructora. Un dels punts controvertits d’aquest procés de recuperació de la conjuntura econòmica és la incidència que està tenint en el mercat de treball. Efectivament, l’atur s’ha reduït alhora que ha augmentat la contractació laboral i el nombre d’ocupats. Moviments d’una certa entitat i en la direcció esperada però que s’han produït en un context de pèrdua de població activa i de preeminència de les modalitats més precàries de contractació laboral. Dades i anàlisi  Barcelona en el context econòmic espanyol i mundial  L'economia espanyola en el context econòmic internacional  La conjuntura econòmica de Barcelona  Evolució de l'economia de Barcelona 2014 Barcelona Economia Síntesi de la conjuntura | Barcelona en el context econòmic espanyol i mundial http://barcelonaeconomia.bcn.cat Barcelona en el context econòmic espanyol i mundial Si l’evolució de l’economia mundial durant 2016 ha estat relativament decebedora, la lectura positiva és que malgrat això, les previsions per a 2017 són unànimement positives. Sembla que gràcies a una nova fase de creixement compassat de les economies avançades i les emergents, s’està a l’inici d’un nou cicle expansiu de l’economia mundial. Gairebé sense excepció entre les grans economies del món, el ritme de creixement del PIB durant la segona meitat de 2016 ha estat més intens que durant la primera meitat de l’any. Tant els Estats Units com la UE i Japó s’han ajustat a la norma amb taxes de creixement que a final d’any vorejaven un modest dos per cent. Pel que fa a la Xina i el conjunt de les economies emergents asiàtiques, amb taxes de creixement anual que tripliquen les dels països més avançats, l’evolució al llarg de l’any s’ha de qualificar de relativa estabilitat. En el cas sud-americà, la tendència apunta clarament a deixar enrere la recessió. La parcial recuperació del preu del petroli i primeres matèries i el manteniment de polítiques monetàries ultra expansives per part de les economies més avançades, han estat factors determinants en la consolidació d’aquest canvi de rumb. Les sacsejades provocades en un primer moment per les dues grans sorpreses polítiques de 2016, el Brexit i Trump, han estat absorbides sense massa dificultat per una economia en expansió i cada cop menys dependent de la política. Dades i anàlisi  L'economia espanyola en el context econòmic internacional  La conjuntura econòmica de Barcelona Barcelona Economia Síntesi de la conjuntura | L’economia espanyola en el context econòmic internacional http://barcelonaeconomia.bcn.cat L'economia espanyola en el context econòmic internacional Una síntesi dels principals indicadors econòmics _______________________________ _ Estats Units Unió Europea Espanya IV.16 I.17 II.17 IV.16 I.17 II.17 IV.16 I.17 II.17 PIB 1,8 2,0 2,1 2,0 2,1 2,3 3,0 3,0 3,1 variació anual real (%) Demanda nacional 2,2 2,2 2,3 2,2 2,0 2,2 2,2 2,2 2,3 aportació al creix PIB (%) Demanda externa -0,4 -0,2 -0,3 -0,2 0,1 0,1 0,8 0,8 0,8 aportació al creix PIB (%) Indicador Clima Econòmic 99,5 99,7 107,7 108,9 110,6 107,2 107,7 108,4 índex 1990-2015=100 Producció industrial -0,1 0,6 1,9 2,3 1,9 2,7 1,8 1,9 2,2 variació anual (%) Població ocupada 1,6 1,1 1,3 1,4 1,5 2,7 2,5 2,6 variació anual (%) Taxa d'atur 4,7 4,7 4,4 8,3 8,0 7,7 18,6 18,8 17,2 (%) de la població activa Preus de consum 2,1 2,4 1,6 1,2 1,6 1,4 1,6 2,3 1,5 variació anual (%) Exportacions 3,4 12,0 9,3 3,2 6,8 3,9 12,1 variació anual (%) Importacions 4,2 11,7 9,9 3,3 9,5 3,9 14,8 variació anual (%) Notes: Als Preus de consum, les dades corresponen al darrer mes del trimestre. En l'Índex de Clima Econòmic, les dades d'Estats Units corresponen a l'Indicador Compost Avançat. Les dades d'Exportacions, Importacions i Població Ocupada de la UE corresponen a la zona euro. En cursiva, les dades provisionals i les estimades. Font: INE i Ministerio de Economia y Hacienda. L’economia espanyola ha tancat el primer semestre d’enguany amb un creixement de l’ordre del tres per cent interanual, allargant la trajectòria expansiva del darrer bienni i mantenint el diferencial de creixement amb la resta de la UE i els Estats Units, que mostren un perfil expansiu i relativament estable a l’entorn del dos per cent. Una conjuntura reforçada per l’acceleració del creixement del PIB japonès i pel dinamisme que mantenen les principals economies asiàtiques. Les previsions que apunten a un creixement de l’economia mundial durant 2017 lleument més intens que el dels darrers anys semblen ben encaminades atesos els resultats provisionals que es coneixen del primer semestre. A l’avanç sostingut que mostren les economies més avançades – inclosa la japonesa- s’hi afegeixen les grans economies asiàtiques –Xina i Índia amb taxes de creixement properes al set per cent- i també les que estan en procés de desenvolupament del sud-est del continent, afavorides per l’augment de la demanda, tan interna com externa, i la recuperació de les cotitzacions del petroli i primeres matèries. Alhora, i amb les mateixes raons de fons, les economies sud- americanes mostren signes de millora que també es comencen a fer sentir al Brasil, immers encara en la ressaca del dia després dels Jocs. A més d’aquest context global favorable, el creixement intens i sostingut de l’economia espanyola s’ha de relacionar amb el clima de relativa bonança que viu la Unió Europea, principal mercat de destinació dels nostres productes i d’origen dels turistes que ens visiten. Sense oblidar els beneficis derivats de la política monetària expansiva del BCE. Segons les primeres estimacions referides al segon trimestre d’enguany, tant la zona de l’euro com el conjunt de la UE han registrat creixements trimestrals de l’ordre del 0,6%, situant el creixement interanual del conjunt en el 2,3%, la taxa més elevada de l’actual període de recuperació econòmica que s’endinsa en el seu quart any. Però aquest bon resultat global dissimula l’existència de ritmes de creixement ben diferents entre els diversos països. Espanya, Irlanda i fins a cert punt Portugal són les excepcions en una UE que concentra el seu creixement en la meitat central i oriental del seu territori. Regne Unit, França i Itàlia són la raó última del moderat ritme de creixement de la UE. Barcelona Economia Síntesi de la conjuntura | L’economia espanyola en el context econòmic internacional http://barcelonaeconomia.bcn.cat Segons la Comptabilitat Nacional Trimestral, durant el segon trimestre d’enguany el PIB espanyol s’ha accelerat lleument tant en termes trimestrals com interanuals. L’anàlisi de l’evolució dels diversos components revela que el consum continua cedint protagonisme a la inversió, tant en actius immobiliaris com en béns d’equipament. Són dinàmiques que no alteren els pesos relatius de les aportacions dels grans components al creixement del PIB. Així la demanda nacional explica tres quartes parts del creixement anual i la demanda externa l’altre quart. Una distribució més equilibrada i sostenible que la registrada un any enrere amb un ritme de creixement de l’ordre del 3,4%. En termes de creació de llocs de treball, les dades agregades del primer semestre resten rellevància al lleu alentiment iniciat durant els darrers mesos de 2016. Una desacceleració relativament moderada gràcies a l’impuls protagonitzat per la construcció. Barcelona, 18 d’agost de 2017 Barcelona Economia Síntesi de la conjuntura | La conjuntura econòmica de Barcelona http://barcelonaeconomia.bcn.cat La conjuntura econòmica de Barcelona Una selecció d'indicadors de conjuntura de Barcelona i del seu entorn Variació (%) Període Valor absolut Interanual 2016/2015 2015/2014 Població activa 2n.tr.17 803.200 -2,3 4,4 -2,7 Ocupats afiliats Seg. Social jl.17 1.070.310 2,4 3,3 3,4 Contractes laborals indefinits jn-jl.17 26.107 10,2 15,4 15,0 Aturats registrats jl.17 71.357 -9,9 -11,8 -9,8 Passatgers vols internac. (milers) 2n.tr.17 9.573 10,0 11,1 6,7 Passatgers de creuers (milers) mg-jn. 17 567 5,6 5,6 7,5 Estrangers/Total turistes (%) 2016 79 -- -- -- Pernoctacions hoteleres (milers) 1r.tr.17 4.442 15,1 8,5 3,3 Mercaderia port (milers tones) mg-jn.17 10.107 14,5 3,4 1,4 Llicències d'obres. Sostre (m2) 2n.tr.17 183.491 -28,7 49,4 0,0 Habitatges iniciats 1r.tr.17 310 -4,2 -12,4 87,2 Licitació oficial a Catalunya (M€) gn-mg.17 376 37,2 -11,6 -26,6 Compravenda d'habitatges 1r.tr.17 4.279 23,8 16,7 15,3 Índex Producció Industrial (Catalunya) mg-jn.17 113,8 5,1 -1,5 3,8 Exportacions (M€) (Catalunya) mg.17 6.350 15,0 2,0 6,0 Societats mercantils constituïdes mg-jn.17 1.528 1,1 13,6 6,7 Variació PIB (Barcelona) 1r.tr.17 -- 3,1 3,4 3,2 IPC (província Bcn) jl.17 -- 1,9 1,9 0,4 Vehicles matriculats mg-jn.17 8.606 6,8 11,6 14,1 Preu habitatges 2a. mà (€/m 2 ) 1r.tr.17 3.499 8,6 7,9 8,4 Lloguer sostre residencial (€/mes) 1r.tr.17 845 11,9 9,0 6,8 Crèdit sector privat (prov. Bcn) (M€) mç.17 182.356 -4,8 -12,1 -3,6 Les dades disponibles del mes de maig confirmen que l’economia barcelonina està creixent amb el mateix impuls que ha mostrat els darrers trimestres i amb el que va tancar l’excepcional 2016. La inèrcia i el context expansiu de l’entorn s’imposen a un potencial de creixement que inevitablement es va reduint. Les variables del mercat laboral han registrat una evolució molt positiva en el que va d’any. La població activa està creixent intensament per sisè trimestre consecutiu a rebuf de la sostinguda trajectòria alcista de l’ocupació que, al seu torn, està pressionant a la baixa els nombre de desocupats. Alhora, la contractació laboral indefinida modera el fort ritme de creixement del passat recent. Per contra, es manté el recurs excessiu als contractes temporals més precaris. Una situació fins a cert punt inherent al model productiu i que difícilment el mercat corregirà per iniciativa pròpia. La producció industrial metropolitana manté un ritme de creixement relativament ferm recolzat en una demanda interna moderadament alcista i en una d’externa en procés de reactivació. Alhora que l’índex de producció industrial tendeix a l’alça per les raons esmentades, els preus de sortida de fàbrica s’han orientat en el mateix sentit bàsicament per l’encariment de l’energia i els inputs bàsics. Un fet ara per ara relativament innocu atès l’evolució de la demanda interna i el revifament de les exportacions. El que està per veure és la possible incidència en la producció sectorial de l’augment relativament intens de les importacions. La construcció apareix com l’activitat més dinàmica del sector secundari a la ciutat. Els baixos nivells de sortida, l’aposta decidida per la rehabilitació del parc residencial i la creixent demanda de sostre per a tota mena d’usos en un context de disponibilitat de finançament a uns tipus d’interès extraordi- nàriament baixos, ho expliquen. També hi contribueix la recuperació dels preus en gairebé tots els segments del mercat immobiliari de la ciutat. L’augment incipient del volum d’obra pública licitada al conjunt de Catalunya s’afegeix a l’ona expansiva de l’activitat constructora. * Representació de l’agregat dels valors trimestrals de P.Activa, Atur registrat, Afiliació a la Seguretat Social, Índex de Producció Industrial i Productivitat Total de Factors, en relació a un valor inicial. Pel que fa al determinant sector turístic, la majoria dels indicadors quantitatius continuen reflectint un ritme d’activitat ascendent. Al creixement desbocat de les pernoctacions hoteleres s’hi afegeix, després de tancar el primer trimestre en negatiu, la recuperació dels creuers gràcies al segment dels creuers en trànsit. Alhora, el tràfic aeroportuari manté la forta expansió dels darrers anys amb un pes relatiu creixent dels vols intercontinentals. En definitiva, són nombrosos els indicadors que semblen certificar que molt probablement l’activitat econòmica de la ciutat i entorn metropolità tancarà la primera meitat d’enguany amb un ritme de creixement similar al de 2016, superant les expectatives més optimistes. Alhora, els indicis que poden fer pensar en un alentiment d’aquesta trajectòria a curt termini són, ara per ara, escassos i molt febles. Barcelona, 28 de juny de 2017 Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Síntesi de la conjuntura | Evolució de l’economia de Barcelona 2014 Evolució de l’economia de Barcelona 2014 Evolució de l'economia de Barcelona 2014 Des d'aquí podeu accedir al document on es fa un breu repàs del que ha estat l'economia de Barcelona i la seva àrea metropolitana durant l'any 2014, juntament amb una referència al seu context econòmic català, espanyol i europeu. El més destacable del canvi de tendència que ha protagonitzat l’economia de l’àrea de Barcelona al llarg de 2014 no és la seva intensitat –discreta i semblant a la del seu entorn- sinó que es recolza en una àmplia base del seu teixit productiu. Això li proporciona estabilitat i consistència. Després d’una llarga fase inicial en la que l’activitat exportadora de manufactures i els serveis lligats al turisme han mostrat capacitat i potencial, evitant una davallada més intensa de l’activitat econòmica durant la recent crisi, la progressiva millora dels condicionants externs lligats als mercats financers internacionals han contribuït a fer extensible a la immensa majoria dels sectors econòmics el clima de recuperació del creixement. No és menys cert però, que els estralls que ha provocat la crisi han estat de tal magnitud que aquesta tímida recuperació –rellevant en termes macroeconòmics- es nota poc entre el teixit productiu i els segments de població més afectats per la crisi. L'economia de Barcelona 2013 Des d'aquí podeu accedir també al document corresponent a l'any 2013. Barcelona Economia Activitat industrial http://barcelonaeconomia.bcn.cat Activitat industrial Atenent exclusivament a les dades macroeconòmics, la indústria catalana ha deixat enrere la fase recessiva del bienni 2011-2012. Malgrat el seu limitat pes relatiu, està sent un puntal ferm en la tasca de reprendre el procés expansiu de l’economia. El PIB industrial metropolità s’encamina a completar el seu primer trienni de creixement sostingut en el que va de segle. Recuperar els volums de producció previs a la crisi de 2008 ja no és una fita tan llunyana, especialment si es confirma la represa de la demanda interna i això contribueix a estendre aquesta trajectòria alcista del conjunt de la indústria a tots els subsectors que la formen. Un altre tret destacat és que el nombre d’ocupats directes en el sector acumula ja un uns quants trimestres de creixement. Notícies positives que convé relativitzar perquè l’augment de la producció s’està produint en un entorn de preus continguts o a la baixa, alhora que l’augment de les exportacions no va acompanyat d’una major presència de productes d’alt valor afegit. Dades i anàlisi  Conjuntura industrial  Indicadors d'activitat industrial  Exportacions industrials  Clima industrial a l'Àrea Metropolitana de Barcelona  Clima industrial Barcelona Economia Activitat industrial | Conjuntura industrial http://barcelonaeconomia.bcn.cat Conjuntura industrial El creixement de l’activitat industrial metropolitana s’estabilitza alhora que les exportacions de béns manufacturats continuen a l’alça malgrat la feblesa del creixement de la zona euro. Les darreres dades disponibles, especialment les referides a les importacions, semblen confirmar que la demanda interna està prenent el relleu a l’externa pel que fa a dinamitzar la producció industrial autòctona. Això permet que el sector manufacturer català continuï mantenint un ritme de creixement moderat i relativament estable. El tomb que ha registrat el mercat laboral del sector es va consolidant, tot i que això no implica que es doni per acabat el procés d’ajustament de la capacitat productiva. Es manté la tendència a la baixa dels preus de sortida de fàbrica. Un reflex de l’evolució dels costos de producció –preus del petroli i primeres matèries- i d’un mercat caracteritzat per l’excés d’oferta. Les restriccions d’accés a nou crèdit bancari per part de les empreses s’estan suavitzant amb lentitud i de manera molt selectiva. Dades i anàlisi  Indicadors d'activitat industrial  Exportacions industrials Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Activitat industrial | Indicadors d’activitat industrial Indicadors d’activitat industrial Indicadors d'activitat industrial (1) 4t.tr.15 1r.tr.16 2n.tr.16 3r.tr.16 4t.tr.16 1r.tr.17 2n.tr.17 Catalunya PIB industrial (Var. real) 3,6 4,0 4,1 4,2 3,9 3,0 2,8 Índex Producció (IPI) -Total 2,5 0,5 8,0 4,2 1,1 6,9 -0,9 - Consum 3,3 2,8 10,1 3,5 -0,9 6,7 -2,5 - Equipament 3,2 -1,5 9,1 7,5 -0,3 8,1 -3,7 - Intermedis 3,4 1,3 6,9 3,2 2,3 7,9 1,6 - Energia -3,1 -4,1 3,8 5,4 6,7 3,4 1,4 Exportacions de béns 5,9 0,1 5,7 2,5 1,7 13,7 5,1 Importacions de béns 9,3 4,1 6,7 1,2 4,6 12,0 5,4 Índex Clima (ICI)(2) -2,1 -2,6 -3,2 -1,7 -0,4 -0,5 3,2 Índex Preus (IPRI)(3) -2,1 -5,8 -5,2 -2,5 1,7 5,7 3,9 Cost laboral/treballador 1,2 0,0 -0,7 -0,5 0,1 0,5 Afiliats Seguretat Social (3) 2,2 2,4 2,6 2,6 2,9 2,8 2,8 Aturats registrats (3) -15,3 -16,9 -16,3 -15,7 -15,8 -15,3 -16,3 Espanya PIB industrial (Var. real) 4,9 2,7 2,8 1,7 2,2 2,8 2,7 Índex Producció (IPI) -Total 3,1 1,5 4,6 1,1 0,2 5,0 -0,8 - Consum 2,3 1,8 5,7 0,8 -0,8 3,4 -1,5 - Equipament 8,9 6,4 9,9 2,6 -2,9 5,5 -3,5 - Intermedis 4,3 2,3 3,8 1,4 1,3 7,4 1,1 - Energia -4,0 -5,6 -1,6 1,0 3,9 2,1 0,4 Exportacions de béns 6,1 1,2 6,3 -0,6 3,3 14,1 5,3 Importacions de béns 10,9 5,7 6,2 1,0 5,0 10,8 6,2 Índex Clima (ICI)(2) -1,4 -2,8 -2,3 -3,4 -1,3 -0,2 0,9 Índex Preus (IPRI)(3) -2,2 -5,4 -4,5 -2,0 2,8 5,8 3,2 Cost laboral/treballador -0,4 0,5 0,3 0,0 0,6 0,9 Afiliats Seguretat Social (3) 2,9 2,5 2,6 2,7 2,9 3,3 3,3 Aturats registrats (3) -13,2 -12,2 -11,9 -11,7 -12,2 -13,0 -13,2 Crèdit (saldo viu) (3) -1,6 0,7 -0,2 -2,9 -2,4 -1,5 Notes: (1) Variacions interanuals. (2) Saldos. (3) Dades de final de període. Font: Elaboració pròpia amb dades de l'Idescat, INE i Banco de España. La indústria metropolitana encara la segona meitat de l’any aprofitant l’impuls dels darrers trimestres i mostrant, alhora, senyals d’alentiment després d’un trienni en el que ha liderat el creixement de l’economia catalana. En el que va d’any el PIB sectorial ha crescut lleument per sota del tres per cent interanual per primer cop d’ençà comença- ment de 2014. Les primeres estimacions disponibles corresponents a l’evolució del PIB industrial de Catalunya apunten a un creixement interanual del 2,8% durant el segon trimestre d’enguany, dues dècimes percentuals menys que el trimestre anterior i 1,3 punts percentuals menys que un any abans. Malgrat això, es tracta d’un ritme inequívocament alcista que dóna continuïtat als més de tres anys consecutius de trajectòria expansiva de l’activitat manufacturera. Una trajectòria que continua recolzada en la demanda externa i en una lenta recuperació de la interna. Una ullada a l’evolució recent d’alguns indicadors directament associats a l’activitat industrial com ara l’índex de producció i l’ocupació generada aporta tants interrogants com certeses. Així, alhora que el nombre d’ocupats directes continua creixent de forma estable i les opinions empresarials sintetitzades en l’índex de clima industrial reconeixen que la situació actual de les seves empreses és millor que la d’un any enrere, l’índex de producció industrial reflecteix un cert estancament en els volums de producció imputable bàsicament a factors estacionals i al creixement acumulat durant els darrers dotze mesos. És a dir, els resultats del darrer trimestre han estat i són positius però el potencial de creixement accentuat gràcies a factors com ara l’anomenada devaluació interna, la millora de les condicions de finançament, un preu del petroli comparativament baix i un tipus de canvi relativament favorable està perdent tracció. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Activitat industrial | Indicadors d’activitat industrial Una observació més detallada de les dades provisionals de l’índex de producció industrial segons tipologia i usos dels productes permet corroborar que el sobtat canvi de signe del segon trimestre d’enguany és directament tributari d’uns augments molt elevats dels dos trimestres de referència: el primer d’enguany i el darrer de l’any passat. En tot cas, descomptat aquest efecte, la variació de fons continua sent globalment positiva però relativament heterogènia segons les diverses categories de productes. Pel que fa als factors acceleradors de la producció industrial abans esmentats, ja s’han començat a produir canvis que els fan menys efectius com ara la recent apreciació de l’euro en relació a les principals divises i l’augment dels preus de sortida de fàbrica com a conseqüència de l’encariment d’inputs bàsics com ara l’energia i primeres matèries. Els costos laborals fins ara continguts també s’apunten a aquest canvi de cicle per compensar l’augment acumulat de la inflació. Uns increments de costos que, traslladats als preus de venda, poden refredar la demanda interna. El contrapunt a aquest escenari pot venir igualment de les previsions que apunten a un lleu revifament del creixement de l’economia mundial i especialment de l’europea, que pot contribuir a mantenir les exportacions catalanes a la zona de l’euro. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Activitat industrial | Conjuntura industrial | Exportacions Exportacions industrials Exportacions de productes industrials (Catalunya) Segons contingut tecnològic (milions d'€) (%) Taxa de cobertura Període Total Alt Mitjà alt Mitjà baix Baix 2010 45.525 5.355 21.890 6.855 11.426 77,9 2011 51.241 5.157 25.429 7.880 12.777 82,0 2012 54.204 5.328 27.092 7.811 13.973 91,6 2013 55.557 5.306 27.835 7.893 14.523 95,3 2014 56.974 5.637 28.249 7.907 15.183 90,4 2015 60.435 6.187 30.015 8.122 16.111 88,4 2016 61.951 6.714 30.726 7.983 16.530 87,0 1r.tr. 14.861 1.549 7.540 1.888 3.885 86,0 2n.tr. 16.238 1.807 8.020 2.175 4.236 87,2 3r.tr. 15.120 1.600 7.322 1.965 4.233 88,2 4t.tr 15.732 1.758 7.844 1.955 4.176 86,8 2017 1r.tr. 16.901 1.873 8.241 2.521 4.266 87,3 Nota: Les dades dels darrers trimestres són provisionals. Font: Idescat. Variació (%) Total Alt Mitjà alt Mitjà baix Baix Cobertura 1r.tr.17/1r.tr.16 13,7 20,9 9,3 33,5 9,8 1,5 2n.sm.16/2n.sm.15 2,1 6,0 2,8 0,2 0,3 -0,7 2016/2015 2,5 8,9 2,5 -1,4 2,1 -1,6 2015/2014 6,2 10,5 6,2 2,7 6,7 -2,2 La notable recuperació de les exportacions de productes manufacturats durant el primer trimestre d’enguany és el millor inici que es podia esperar del que probablement serà el vuitè any consecutiu de creixement de les exportacions industrials catalanes. Amb el permís del conflicte de l’estiba als principals ports espanyols. Si els bons resultats de 2015 del segment exportador de la indústria catalana –assolint un nou màxim anual en milions d’euros i un creixement de més del sis per cent- han estat una referència ineludible a l’hora d’explicar la contenció de l’evolució expansiva de 2016, aquesta darrera podria ser una bona raó per a justificar el fort repunt del primer trimestre d’enguany. Un creixement des de màxims de gairebé el 14%, motivat tant per la recuperació de l’economia i dels fluxos comercials arreu del món com per factors extraordinaris com ara el conflicte laboral que ha afectat les operacions de càrrega i descàrrega de mercaderies als principals ports espanyols. En paral·lel al creixement de les exportacions, les importacions de productes equivalents també han repuntat tot i que amb menys intensitat. Això ha permès mantenir la taxa de cobertura lleument per sobre dels valors de l’any passat. Si hom agrupa els productes exportats en funció del seu contingut tecnològic, s’observa que els de més valor afegit com ara la Farmacèutica i l’Electrònica, que tot just han començat a recuperar els volums de deu anys enrere, cedeixen el lideratge del creixement en termes relatius que havien ostentat els darrers anys als productes amb un contingut tecnològic mitjà baix del que en són representants els Productes metàl·lics i les Matèries plàstiques, que havien tancat 2016 amb uns resultats lleument negatius. A banda d’aquestes variacions extremes, és tant o més rellevant els augments que han registrat les altres dues categories de productes i especialment la dels de contingut tecnològic mitjà alt, que de la mà dels Vehicles i Productes químics, concentren gairebé la meitat del total exportat. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Activitat industrial | Conjuntura industrial | Exportacions per sectors Exportacions per sectors Exportacions industrials per sectors. Catalunya (1r.tr.2017) Les exportacions de productes industrials catalans tanquen el primer trimestre d’enguany amb variacions positives en totes les destinacions i a gairebé totes les tipologies de productes. El fort creixement que han registrat les exportacions catalanes durant el primer trimestre d’enguany ha estat liderat pel sector de l’Energia en termes relatius i per la Química i Vehicles i material de transport en termes absoluts. Una dinàmica expansiva que també s’ha manifestat en l’Alimentació i begudes, la Metal·lúrgia i la Maquinària i equipament mecànic. L’Ofimàtica, equips de precisió i òptica ha estat l’únic agregat que ha tancat el trimestre amb menys vendes a l’exterior que durant el mateix període de 2016. Cal valorar positivament que els tres sectors que van tancar 2016 en negatiu han començat 2017 corregint la trajectòria. Pel que fa als països i grans àrees geogràfiques de destinació de les exportacions catalanes, les xifres del primer trimestre d’enguany revelen el protagonisme de Xina i els Estats Units en termes relatius. Si en el primer cas no és cap novetat perquè ja acumulava dos anys sent la destinació que més havia crescut, el cas dels Estats Units és més singular. Deixant de banda aquestes curiositats, que no deixen de tenir la seva transcendència perquè revelen com els productes catalans es van fent mercat fora del continent europeu, la realitat és que gairebé dues terceres parts de les exportacions del primer trimestre no han sortit de l’àmbit comunitari. Fora del continent europeu, les exportacions a Nord-Amèrica creixen més que les adreçades al sud del continent. Un fet imputable a les diferències de cicle econòmic que mostren les principals economies dels dos hemisferis. En el cas d’Àsia, a més del protagonisme xinès, les exportacions a les economies en desenvolupament augmenten més que les adreçades al Japó. I també van en augment les vendes al continent africà. Exportacions per països i àrees. Catalunya (1r.tr.2017) Milions d'€ Variació (%) Països / Àrees 1r.tr.2017/ 1r.tr.2016 2016/ 2015 Alemanya 2.008,5 5,3 2,1 França 2.850,6 9,1 6,9 Itàlia 1.589,7 14,3 5,7 Portugal 1.137,4 11,6 -3,5 Regne Unit 1.072,4 10,6 -4,3 Resta UE 2.883,7 13,9 5,2 Total UE 11.542,3 10,7 3,3 Resta Europa 1.292,6 15,5 5,1 Total Europa 12.834,9 11,1 3,4 Estats Units d'Amèrica 670,1 30,6 0,4 Resta d'Amèrica del Nord 79,5 34,7 12,2 Amèrica Central i del Sud 989,5 6,8 -7,8 Total Amèrica 1.739,1 16,1 -4,5 Xina 399,5 39,9 9,0 Japó 204,5 5,8 -3,1 Resta del món 2.474,7 22,5 -1,2 Total exportacions 17.652,7 13,5 2,0 Nota: Dades provisionals. Font: Elaboració pròpia amb dades de l'Idescat. Milions d'€ Variació (%) Sectors 1r.tr.2017/ 1r.tr.2016 2016/ 2015 Energia 662,2 209,7 -12,6 Alimentació i begudes 2.085,7 16,0 7,2 Tèxtil, confecció, cuir i calçat 1.461,0 6,7 -3,1 Química 4.306,9 11,5 1,0 Metal·lúrgic 1.089,1 15,3 -3,1 Maquinària i equipament mecànic 1.066,6 14,6 3,4 Maqu. d'oficina, precisió i òptica 243,2 -7,1 1,8 Equipaments elèctric i electrònic 1.072,4 6,1 5,9 Vehicles i altre mat. de transport 3.297,1 13,8 6,8 Resta sectors i no classificat 2.030,5 5,7 0,5 Nota: Dades provisionals. Font: Idescat Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Activitat industrial | Clima industrial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona Clima industrial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona La millora de la conjuntura industrial s’ha generalitzat i consolidat tant a Catalunya com a la resta d’Espanya. Una tendència molt lligada a la que s’observa al conjunt de la UE. A l’àmbit metropolità, els resultats de l’Enquesta de Clima Empresarial plasmen una evolució més positiva pel que fa a les perspectives a curt termini que no pas en els resultats ja registrats. Implícitament, dibuixen una tendència expansiva congruent amb els resultats provisionals de l’enquesta corresponent a Catalunya i Espanya. Una millora relativament consistent atès que es comença a fer extensible a la inversió empresarial i a l’ocupació. Dades i anàlisi  Clima industrial Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Activitat industrial | Clima industrial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona Clima Industrial Enquesta de clima empresarial (AMB) (%) 1r.tr.15 2n.tr.15 3r.tr.15 4t.tr.15 1r.tr.16 2n.tr.16 3r.tr.16 4t.tr.16 Valoració del període Marxa del negoci Normal 53 53 66 52 55 57 61 53 Saldo -3 14 13 20 15 18 6 15 Variació sobre el trimestre anterior Facturació a l'estranger Igual 37 35 44 41 43 42 41 38 Saldo 6 9 4 8 9 1 -4 9 Preus de venda Igual 77 84 86 93 84 86 88 85 Saldo -4 -6 -8 -2 -4 -1 -9 -6 Nombre de treballadors Igual 69 68 76 71 80 76 82 74 Saldo -1 10 0 14 8 6 6 -1 Inversió realitzada Igual -- -- -- 55 -- -- -- 57 Saldo -- -- -- 5 -- -- -- 23 Perspectives a curt termini Marxa del negoci Igual 58 64 60 62 61 62 57 61 Saldo 19 11 13 9 16 7 3 16 Facturació a l'estranger Igual 41 38 44 46 48 43 40 37 Saldo 18 13 10 9 7 -2 2 9 Preus de venda Igual 85 91 91 81 86 94 94 81 Saldo 2 0 -4 0 2 -1 -4 6 Nombre de treballadors Igual 80 84 76 80 87 83 80 89 Saldo 4 -1 -2 7 2 1 -12 -3 Inversió prevista Igual -- -- -- 72 -- -- -- 65 Saldo -- -- -- 8 -- -- -- 15 Factors que limiten l'expansió del negoci Feblesa de la demanda -- -- -- 31,1 -- -- -- 32,7 Equip productiu insuficient -- -- -- 2,6 -- -- -- 7,4 Manca de mà d'obra adequada -- -- -- 7,7 -- -- -- 7,9 Dificultats financeres -- -- -- 15,8 -- -- -- 13,4 Augment de la competència -- -- -- 29,6 -- -- -- 24,8 Altres o cap en concret -- -- -- 13,3 -- -- -- 13,9 Font: Enquesta de Clima Empresarial. Idescat i Cambra de Comerç de Barcelona Els empresaris industrials metropolitans han començat 2017 valorant positivament l’evolució del seu negoci durant el darrer trimestre de l’any passat i amb unes perspectives a curt termini notablement positives. Augmenta el nombre d’empreses que assumeixen noves inversions per afrontar la creixent insuficiència de l’equipament productiu. Els resultats més recents de l’Enquesta de Clima Empresarial corresponents a l’AMB confirmen el manteniment de la tendència moderadament expansiva de l’activitat industrial iniciada a les acaballes de 2012. Si més no, això és el que es pot deduir del fet que, en relació a un any abans, es manté la proporció d’empresaris que valoren com a “normal” l’evolució del seu negoci tot i que es redueix lleument la proporció dels que declaren una evolució positiva. Una similitud que també s’observa en l’evolució lleument alcista de les exportacions en relació al semestre immediatament anterior i en la contenció dels preus de venda. En tot cas, l’aspecte més positiu del trimestre és l’augment del nombre d’empreses que s’han llançat a fer noves inversions. Per contra, s’observa un cert esgotament en la tendència a l’ampliació de plantilles observada durant el darrer any i mig. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Activitat industrial | Clima industrial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona En conseqüència, que persisteixi la relativa bona marxa del negoci del teixit industrial metropolità s’explica per la incidència conjunta d’una demanda externa que mostra noves senyals de reactivació i una demanda interna que va guanyant confiança en paral·lel a l’evolució alcista del nombre d’ocupats i a la disponibilitat de crèdit assequible. Dos factors que probablement es mantindran estables en el curt termini. Pel que fa als factors que alteren la bona marxa del negoci i limiten l’expansió de la producció industrial metropolitana, els resultats de final de 2016 posen de manifest que el binomi feblesa de la demanda i augment de la competència perden una part del seu tradicional protagonisme a favor de la creixent insuficiència de l’equipament productiu. Com era previsible, també perden rellevància les dificultats financeres. D’altra banda, es manté força estable però amb un pes relatiu apreciable, la preocupació per la manca de mà d’obra adequada a uns processos productius dinàmics i canviants. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Sistema financer Sistema financer La millora de la conjuntura econòmica i l’expansiva política monetària del BCE han contribuït decisivament a accelerar la darrera fase del llarg i costós procés d’ajustament del sistema financer espanyol. El renovat sistema financer espanyol ha començat a recuperar el terreny perdut i especialment la confiança de clients i accionistes. La política monetària tan expansiva que manté desplegada el BCE obliga a ser caut en les valoracions perquè un dels seus objectius és fer més digeribles alguns trets complicats de la realitat com ara el sobre endeutament. L’accés a nou finançament per part del sector privat s’ha començat a normalitzar. Però amb limitacions, perquè les entitats de crèdit estan immerses en el sanejament dels seus balanços i ampliar la seva cartera de crèdits pot entrar en col•lisió amb aquest objectiu prioritari. L’aplicació més o menys estricta d’aquesta política afegeix traves a la reactivació d’un teixit productiu endeutat i en conseqüència molt depenent de la disponibilitat de noves línies de finançament. Dades i anàlisi  Caixes i bancs  Dipòsits  Crèdit  Crèdit segons usos  Oficines i ocupació sectorial  Mercat de renda variable  Borsa de Barcelona Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Sistema financer | Caixes i bancs Caixes i bancs Tot i la consolidació d’una conjuntura econòmica globalment expansiva, el sistema financer espanyol –inclòs el català- encara no dóna per tancat el procés d’ajustament en el que està immers d’ençà final de la dècada passada. El volum de dipòsits que el sector privat confia a les entitats financeres es veu condicionat per la contracció del saldo viu del crèdit i per la baixa remuneració del passiu provocada per l’expansiva política monetària aplicada pel BCE. L’aixeta del crèd it ha començat a normalitzar el seu cabdal a un preu comparativament baix i que guanya atractiu a mesura que reneixen les tensions inflacionistes. El procés de concentració d’entitats financeres entra en la recta final alhora que s’ha continuat reduint el nombre d’oficines i treballadors del sector. Barcelona no escapa a aquesta situació però en termes d’ocupació sectorial es beneficia del procés de concentració d’entitats i de serveis centrals i estratègics. Dades i anàlisi  Caixes i bancs  Dipòsits  Crèdit  Crèdit segons usos  Oficines i ocupació sectorial Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Sistema financer | Caixes i bancs | Dipòsits Dipòsits Dipòsits del sector privat en les entitats de dipòsit (milions d'€) Període Província Barcelona Resta Catalunya Catalunya Província Madrid Espanya ds. 2010 162.329 38.478 200.807 313.001 1.149.491 ds. 2011 154.817 33.851 188.668 300.719 1.109.002 ds. 2012 152.406 32.971 185.377 309.804 1.100.152 ds.2013 159.058 36.284 195.342 312.708 1.134.914 ds. 2014 154.732 35.156 189.888 324.234 1.139.756 mç. 2015 153.201 34.151 187.352 330.803 1.136.112 jn. 2015 157.751 34.255 192.006 322.754 1.140.039 st. 2015 154.414 34.483 188.897 316.849 1.127.919 ds.2015 152.170 34.278 186.448 317.683 1.135.720 mç. 2016 141.210 34.021 175.230 319.859 1.128.164 jn. 2016 144.636 34.361 178.997 321.805 1.145.199 st. 2016 137.091 34.126 171.217 327.240 1.137.300 ds. 2016 141.233 34.081 175.314 317.181 1.140.814 mç. 2017 141.464 33.569 175.033 312.905 1.136.810 Font: Banc d'Espanya. Variació (%) Província Barcelona Catalunya Província Madrid Espanya mç.2017/mç.2016 0,2 -0,1 -2,2 0,8 ds.2016/ds.2015 -7,2 -6 -0,2 0,4 ds.2015/ds.2014 -1,7 -1,8 -2 -0,4 La consolidació del creixement de l’activitat econòmica aporta estabilitat i un lleu augment del volum de dipòsits que el sector privat manté en el sistema financer espanyol. Una evolució que confirma l’excepcionalitat de la contracció registrada l’any passat a la província barcelonina. La lleu recuperació del volum de dipòsits del sector privat en el sistema financer espanyol registrada durant 2016 sembla que tindrà continuïtat atesa l’evolució del primer trimestre d’enguany. Malgrat el tradicional retrocés intertrimestral de començament d’any, la tendència de fons és moderadament alcista. Una evolució estretament lligada a la incipient recuperació del crèdit bancari i condicionada per la política monetària ultra expansiva del BCE. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Sistema financer | Caixes i bancs | Crèdit Crèdit Crèdit de les entitats de dipòsit al sector privat (milions d'€) Període Barcelona província Resta Catalunya Catalunya Madrid província Espanya ds. 2010 277.714 63.995 341.709 440.258 1.782.291 ds. 2011 265.645 60.260 326.265 434.190 1.715.160 ds. 2012 244.912 52.568 297.480 386.197 1.536.944 ds. 2013 234.667 47.860 282.527 344.371 1.392.384 ds. 2014 217.657 43.442 261.099 353.835 1.328.193 mç. 2015 216.444 42.870 259.314 357.967 1.324.910 jn. 2015 214.668 41.417 256.085 357.082 1.307.538 st. 2015 211.437 40.630 252.067 352.100 1.289.504 ds. 2015 209.906 39.946 249.852 349.886 1.274.652 mç. 2016 191.607 40.541 232.148 349.413 1.243.188 jn. 2016 183.969 40.995 224.964 349.543 1.246.532 st. 2016 163.680 40.067 203.747 361.042 1.226.307 ds. 2016 184.540 39.327 223.867 343.449 1.222.530 mç.2017 182.356 39.256 221.612 342.817 1.213.572 Font: Banc d'Espanya. Barcelona província Catalunya Madrid província Espanya Variació (%) mç.2017/mç.2016 -4,8 -4,5 -1,9 -2,4 ds.2016/ds.2015 -12,1 -10,4 -1,8 -4,1 ds.2015/ds.2014 -3,6 -4,3 -1,1 -4,0 L’esforç sostingut de sanejament del voluminós endeutament que suporta el sector privat espanyol acumula ja sis anys consecutius i darrerament s’ha vist afavorit per una conjuntura econòmica i una política monetària notablement expansives. En un context de progressiva consolidació de la trajectòria alcista del PIB com ha estat 2016 i com molt probablement serà enguany, augmenten les probabilitats de compatibilitzar el manteniment de la política de reducció de l’elevada ràtio d’endeutament del sector privat no financer en relació al PIB sense afegir noves traves a la represa de l’activitat productiva i mantenint la renovada confiança dels mercats financers internacionals en l’economia espanyola. No serà fàcil perquè són molts els factors –interns i externs- amb capacitat pertorbadora, especialment si l’economia europea no s’apunta a una dinàmica expansiva més convincent que permeti ampliar el camp de joc del BCE i encarar els problemes latents que perviuen encara en el sistema financer europeu. Les dades del primer trimestre d’enguany reflecteixen l’estricte manteniment de la trajectòria contractiva del saldo viu del crèdit bancari en mans del sector privat. Deixant de banda una reveladora pèrdua d’intensitat d’aquesta trajectòria, el descens acumulat d’ençà els volums màxims registrats a l’inici de la crisi o en anys posteriors supera àmpliament el 30%. Una correcció significativa però insuficient per donar per acabat el procés de sanejament del sistema financer espanyol com es pot deduir de la persistent evolució contractiva que registra el crèdit viu. Un objectiu que, gràcies a la política extraordinàriament expansiva del BCE, es va mostrant relativament compatible amb una progressiva normalització de l’accés al crèdit bancari per part de la majoria dels agents econòmics. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Sistema financer | Caixes i bancs | Crèdit La taula i gràfics adjunts reflecteixen el manteniment de l’esforç per sanejar els balanços dels bancs i com aquest esforç ha aconseguit reconduir l’enorme diferencial entre el volum de crèdit viu en mans del sector privat no financer i el PIB. A Catalunya, en els darrers set anys, el pes relatiu del crèdit viu sobre el PIB s’ha reduït en més de seixanta punts relatius, retornant a la situació de dotze anys enrere. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Sistema financer | Caixes i bancs | Crèdit segons usos Crèdit segons usos Crèdit als sectors productius i a les famílies (Espanya) (milions d'€) Període Sectors productius Economies domèstiques Total Primari Indústria Construcció Serveis Total Inversió Immob. Consum durador Altres aplicacions 4t.tr.2010 1.012.916 23.128 152.376 114.520 722.893 812.782 662.797 42.069 107.916 4t.tr.2011 970.773 21.763 143.235 98.510 707.198 793.430 656.452 37.686 99.292 4t.tr.2012 829.788 20.217 131.109 76.217 602.246 755.689 633.138 32.904 89.647 4t.tr.2013 719.180 18.448 115.465 60.154 525.113 714.984 604.395 25.910 84.679 4t.tr.2014 674.082 17.693 112.268 49.770 494.351 689.962 579.793 29.022 81.148 1r.tr.2015 675.779 17.611 109.418 48.063 500.688 681.978 573.966 28.225 79.786 2n.tr.2015 661.450 17.761 110.005 46.090 487.594 679.908 563.883 31.351 84.674 3r.tr.2015 655.031 17.996 109.826 45.445 481.765 667.371 557.659 31.198 78.514 4t.tr.2015 644.282 18.106 110.463 43.936 471.776 663.307 552.069 32.482 78.756 1r.tr.2016 616.325 18.544 110.167 42.663 444.951 658.412 546.812 33.081 78.519 2n.tr.2016 614.075 18.887 109.812 41.577 443.798 665.230 543.932 37.347 83.951 3r.tr.2016 604.274 19.011 106.623 41.230 437.409 655.118 540.279 36.817 78.023 4t.tr.2016 604.822 18.972 107.763 39.898 438.189 652.488 535.365 36.281 80.842 1r.tr.2017 598.215 19.113 108.524 38.834 431.744 648.283 531.493 37.587 80.842 Font Banc d'Espanya Variació (%) 1r.tr.2017/ 1r.tr.2016 4t.tr.2016/ 4t.tr.2015 4t.tr.2015/ 4t.tr.2014 4t.tr.2014/ 4t.tr.2013 Total sectors -2,9 -6,1 -4,4 -6,3 Indústria -1,5 -2,4 -1,6 -2,8 Construcció -9,0 -9,2 -11,7 -17,3 Serveis -3,0 -7,1 -4,6 -5,9 Total famílies -1,5 -1,6 -3,8 -3,5 Inv. immobiliària -2,8 -3,0 -4,8 -4,1 Consum durador 13,6 11,7 11,9 12,0 La indústria i una part del terciari són les activitats que properament s’afegiran al consum de béns duradors per part de les economies domèstiques a l’hora de canviar de signe el saldo viu del crèdit bancari en mans dels agents privats. Una situació a la que encara no poden aspirar ni la construcció ni els serveis immobiliaris. Després d’acumular un descens de l’ordre del 40% durant els darrers sis anys, el saldo viu del crèdit bancari en mans dels sectors productius ha tancat el primer trimestre d’enguany mantenint inalterable el procés d’ajustament però alentint el ritme mantingut els darrers anys. La consolidació de la recuperació de la conjuntura econòmica sembla que és aprofitada per les empreses per a continuar reduint endeutament però sense renunciar a noves inversions. A més del primari, poc rellevant en termes absoluts, el sector industrial, que concentra més del 18% del total del crèdit bancari en mans del sector productiu, ha començat a normalitzar la seva relació amb les entitats de crèdit. Un pas que, atenent a l’evolució dels respectius saldos vius, no s’entreveu tan immediat per a la construcció i serveis immobiliaris. Pel que fa al segment de les economies domèstiques, l’elevat pes relatiu de la inversió immobiliària condiciona la velocitat de l’ajust. Menció a part mereix la dinàmica expansiva del crèdit bancari destinat a consum durador. Una tendència imputable genèricament al dinamisme de la demanda interna i, més concretament, a l’augment de les matriculacions de vehicles nous i equipament de la llar. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Sistema financer | Caixes i bancs | Oficines i ocupació sectorial Oficines i ocupació sectorial Oficines de les entitats de crèdit Període Barcelona Catalunya Madrid Espanya ds. 2010 1.888 7.458 3.127 43.163 ds. 2011 1.778 6.717 2.893 40.103 ds. 2012 1.650 6.211 2.767 38.142 ds. 2013 1.453 5.327 2.507 33.713 ds. 2014 1.326 4.940 2.349 31.999 mç. 2015 1.326 4.930 2.315 31.804 jn. 2015 1.309 4.901 2.285 31.592 st. 2015 1.305 4.884 2.245 31.356 ds. 2015 1.276 4.805 2.210 31.087 mç. 2016 1.262 4.786 2.163 30.785 jn. 2016 1.220 4.683 2.103 30.207 st. 2016 1.124 4.297 2.064 29.492 ds. 2016 1.086 4.211 1.997 28.807 mç. 2017 1.054 4.152 1.934 28.404 Font: Banc d'Espanya Variació (%) Barcelona Catalunya Madrid Espanya mç.2017/mç.2016 -16,5 -13,2 -10,6 -7,7 ds.2016/ds.2015 -14,9 -12,4 -9,6 -7,3 ds.2015/ds.2014 -3,8 -2,7 -5,9 -2,9 El procés d’ajustament de l’oferta tradicional de serveis financers acumula ja vuit anys consecutius i sembla que s’accentua aprofitant la conjuntura expansiva de l’economia. El descens sostingut del nombre d’oficines i d’ocupats és l’exponent més visible de la notable reconversió que ha registrat el sector financer a Catalunya i també a Espanya. Les poc més de 4.150 oficines que a final del primer trimestre d’enguany es mantenien obertes al públic impliquen el tancament de gairebé la meitat de les existents a Catalunya en el moment de màxima implantació en el territori, any 2008, i representen un salt en el temps de més de tres dècades. Òbviament, l’operativa financera ha canviat tant en els darrers anys que aquesta comparació no deixa d’ésser una anècdota. Però alhora és un bon reflex de que durant la major part de la dècada passada el sector es va expandir replicant en excés la bombolla immobiliària. Aquest procés de contracció de l’oferta tradicional de serveis bancaris ha comportat una retallada igualment significativa del nombre d’ocupats. Així, després de nou anys d’ajustament de l’oferta, el sector de la mediació financera a Catalunya ha perdut més de setze mil llocs de treball, una tercera part de l’ocupació directa que generava a començament de 2008. A la ciutat de Barcelona, tot i l’evolució més recent, l’ajust acumulat està sent més moderat. Un fet que pot ser imputable tant a la reordenació dels serveis centrals de les caixes fusionades o absorbides com al fet que l’epígraf de la CNAE “Mediació financera” que serveix de base per aquesta anàlisi inclou treballadors de serveis molt centralitzats del sistema financer a més dels de bancs i caixes. Ocupats al sector de la Mediació financera (*) Període Barcelona RMB Catalunya Espanya ds. 2010 25.405 37.088 47.194 263.715 ds. 2011 25.102 35.051 43.872 248.093 ds. 2012 24.695 33.994 42.391 236.503 ds. 2013 24.489 31.577 39.197 217.885 ds. 2014 22.759 29.698 36.752 208.291 mç. 2015 22.607 29.617 36.640 n.d. jn. 2015 22.935 29.954 37.040 n.d. st. 2015 22.701 29.995 36.781 n.d. ds. 2015 22.609 29.727 36.744 202.954 mç. 2016 22.177 29.378 36.320 n.d. jn. 2016 22.148 29.284 36.293 n.d. st. 1016 21.522 28.745 35.613 n.d. ds.2016 21.005 28.118 34.611 194.283 mç. 2017 20.827 27.988 34.413 n.d. * Afiliats al RG. de la Seguretat Social excepte els d'Espanya, que són treballadors de les entitats de crèdit. Font: Departament de Treball de la Generalitat i Banc d'Espanya. Variació (%) Barcelona RMB Catalunya Espanya mç.2017/mç.2016 -6,1 -4,7 -5,3 -- ds.2016/ds.2015 -7,1 -5,4 -5,8 -4,3 ds.2015/ds.2014 -0,7 0,1 0,0 -2,6 Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Sistema financer | Mercat de renda variable Mercat de renda variable Les incerteses de tot tipus que planegen sobre l’economia europea i l’atonia de les seves taxes de creixement malgrat els estímuls monetaris, impacten negativament sobre l’evolució dels principal mercats borsaris de la zona. Sembla que l’economia ha deixat d’ésser determinant en el comportament dels electors: el republicà Trump ha derrotat a la candidata demòcrata malgrat la notable millora dels principals indicadors econòmics assolits durant els dos mandats del president Obama, també demòcrata. Si els índexs borsaris són un bon reflex de la conjuntura econòmica, els principals líders europeus que enguany afronten eleccions tindran molts problemes per revalidar els seus càrrecs. Com ja s’ha vist en el cas espanyol. Mentre al costat americà de l’Atlàntic Nord es plantegen la conveniència de començar a retallar uns estímuls monetaris que semblen ja contraproduents, en el costat europeu la recuperació econòmica no acaba d’assolir una velocitat de creuer suficient ni prou consolidada per no témer aquell moviment. La diferent evolució dels índexs borsaris reflecteix aquesta situació. Dades i anàlisi  Borsa de Barcelona Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Sistema financer | Borsa de Barcelona Borsa de Barcelona Volum negociat a Borsa de Barcelona (milions d'€) Variació (%) Renda variable Renda fixa Total pública privada 2n.tr.2017/ 2n.tr.2016 42,1 -52,9 -62,1 40,1 1r.sem.2017/ 1r.sem.2016 23,0 -46,4 -81,7 21,4 2016 / 2015 -23,0 -83,6 281,3 -29,2 2015 / 2014 5,7 -35,2 -88,9 -1,6 El clima de relativa bonança que es respira a les principals àrees econòmiques del món sembla que es va imposant a les inevitables incerteses polítiques. Els mercats financers tornen a pivotar al voltant dels resultats empresarials. El cas espanyol és simptomàtic d’això. El fort repunt del volum negociat de renda variable a Borsa de Barcelona durant el segon trimestre d’enguany s’explica bàsicament per dues raons: la situació política espanyola, encara que sigui amb un govern en minoria, ha donat un tomb de 180º en comparació amb la manca de govern i repetició d’eleccions de l’any passat i la creixent confiança i estabilitat que es respira en el sistema financer europeu gràcies en part a l’expansiva política monetària del BCE. A més d’aquests factors de fons, l’augment del volum negociat de renda variable respon al fet que aquest segment del mercat financer està canalitzant, en competència amb el sector immobiliari, una bona part dels recursos que abandonen la renda fixa per manca de producte i de rendibilitat. Una derivada directa de la política de baixos tipus d’interès del BCE. Pel que fa a l’evolució de les cotitzacions, malgrat l’aparent estancament del trimestre en el cas dels índexs espanyol i europeu, en termes interanuals s’han apuntat increments del 28% i del 20% respectivament. Augments que convé relativitzar perquè en el moment de referència, final de juny de 2016, les borses europees estaven digerint l’ajustada victòria del Brexit. Mirat amb més perspectiva, sembla que les cotitzacions encara tenen molt recorregut per endavant perquè encara no s’han apropat als valors d’abans de la crisi. Alhora, l’índex nord-americà de referència ha assolit un nou màxim històric malgrat l’erràtica política i heterodoxes maneres del nou president i que la Reserva Federal ja ha començat a endurir, molt gradualment, la seva política monetària. Període Renda variable 1 Renda fixa pública Renda fixa privada Total 2010 232.691 59.217 3.364 295.271 2011 212.304 64.140 3.741 280.185 2012 136.598 55.013 1.609 193.220 2013 149.112 42.380 1.723 193.216 2014 177.940 34.858 1.397 214.194 2015 188.038 22.594 155 210.788 1r.tr. 43.664 8.968 32 52.664 2n.tr. 51.798 8.589 75 60.463 3r.tr. 45.562 2.772 11 48.345 4t.tr. 47.015 2.265 37 49.316 2016 144.837 3.716 591 149.144 1r.tr. 40.287 809 130 41.226 2n.tr. 41.296 756 108 42.160 3r.tr. 29.978 746 153 30.877 4t.tr. 33.276 1.405 200 34.881 2017 1r.tr. 41.705 483 3 42.191 2n.tr. 58.675 356 41 59.072 1. Inclou volum negociat de warrants i drets. Font: Borsa de Barcelona i Dep. d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Consum, comerç i preus Consum, comerç i preus La forta i sostinguda recuperació de la demanda interna, sumada al canvi de cicle del preu del petroli i primeres matèries, ha reactivat novament les tensions inflacionistes. Segons les estimacions de la Comptabilitat Nacional Trimestral el consum privat mostra un cert alentiment del ritme de creixement exhibit durant la major part del bienni 2015-2016. La represa del consum afavorida per la millora de les expectatives, els baixos tipus d’interès, la deflació de preus i la millora del mercat de treball i del nombre d’ocupats, s’endinsa en una fase de cre ixement més contingut atès que ja s’ha satisfet una bona part de la demanda retinguda i que els preus han començat a remuntar. La conjuntura econòmica continuarà sent positiva durant la major part de 2017 i es continuarà creant ocupació. Però a un ritme més moderat i previsiblement perdent capacitat adquisitiva pel repunt dels preus. I sense descartar que si perduren els tipus d’interès negatius o quasi negatius amb els que s’ha tancat 2016, es pot assistir a un enduriment més accelerat de l’expansiva política monetària del BCE. Dades i anàlisi  Preus de consum  IPC a Barcelona i a Espanya  IPC a la UE i per components  Indicadors de consum  Matriculació de vehicles  Consum d'aigua i energia Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Consum, comerç i preus | Preus de consum Preus de consum Els preus de consum deixen enrere gairebé tres anys d’estabilitat i quasi deflació a remolc del baix preu del petroli. La represa de la demanda interna de consum de la mà de la política monetària expansiva aplicada pel BCE i el progressiu encariment de l’energia estan pressionant a l’alça les taxes d’inflació. Hi ha un consens relativament clar a l’entorn de què enguany l’economia catalana i l’espanyola creixeran amb menys intensitat que durant 2016 i també que les recentment recuperades tensions inflacionistes es faran omnipresents durant tot l’any. Tot apunta a l’inici d’un nou període de diferencial d’inflació relativament elevat entre Catalunya i la zona euro. Sense perdre de vista l’evolució de la cotització de l’euro en relació al dòlar, en un moment de canvi de política fiscal i monetària als Estats Units. Dades i anàlisi  IPC a Barcelona i a Espanya  IPC a la UE i per components Barcelona Economia Consum, comerç i preus | Preus de consum | IPC a Barcelona i a Espanya http://barcelonaeconomia.bcn.cat IPC a Barcelona i a Espanya Índex general de preus del consum (IPC) (%) Variació Interanual ds 2014/ ds 2013 ds 2015/ ds 2014 ds 2016/ ds 2015 jl 2017/ jl 2016 Barcelona (província) -0,4 0,4 1,9 1,9 Catalunya -0,7 0,3 1,9 1,9 C.A. Madrid -1,1 0,0 1,4 1,3 Espanya -1,0 0,0 1,6 1,5 - Subjacent 0,0 0,9 1,0 1,4 Zona euro -0,2 0,2 1,1 1,3 Unió Europea -0,1 0,2 1,2 1,5 Variació mitjana anual 2014/ 2013 2015/ 2014 2016/ 2015 2017/ 2016 Barcelona (província) 0,3 0,0 0,2 2,4 Catalunya 0,1 -0,2 0,1 2,5 C.A. Madrid -0,2 -0,5 -0,3 2,0 Espanya -0,2 -0,5 -0,2 2,3 - Subjacent 0,0 0,6 0,8 1,1 Zona euro 0,4 0,0 0,2 1,6 Unió Europea 0,5 0,0 0,3 1,7 Font: INE i Eurostat. Les darreres dades de la UE i zona euro són provisionals. La moderació mostrada pels preus de consum durant el bimestre maig-juny s’ha vist sacsejada per l’habitual descens de l’inici de l’estiu. Un fet que ha tingut poca incidència en la variació interanual. El més destacat possiblement sigui el lleu repunt de la inflació subjacent fins a nivells que no assolia d’ençà l’estiu de 2013. Després d’un trienni d’estabilitat i quasi deflació dels preus de consum i de que 2017 hagi començat amb un repunt de l’IPC fins a la cota del quasi oblidat tres per cent, la trajectòria novament baixista d’aquest indicador sintètic dels preus de consum durant la major part de la primera meitat d’enguany sembla tocar fons amb l’arribada de l’estiu. Els descensos d’entre cinc i set dècimes percentuals que durant el darrer juliol s’han registrat als diferents àmbits considerats, amb l’excepció de la UE, similars al d’un any abans, han mantingut relativament estables les variacions interanuals de l’IPC en l’interval entre l’1,5% d’Espanya i l’1,9% de Catalunya i província de Barcelona. S’ha tornat als valors de tancament de l’any passat. En definitiva, si bé la variació interanual de l’IPC en el que va d’any ha fet un recorregut d’anada i tornada, sembla que les tensions inflacionistes conjunturals i molt centrades en uns pocs components de la despesa, han deixat un cert rastre en la resta com ho testimonia que, en el mateix període, la inflació subjacent ha sumat quatre dècimes percentuals. Un fet que s’ha vist afavorit pel manteniment de la trajectòria expansiva del PIB. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Consum, comerç i preus | Preus de consum | IPC a la UE i per components IPC a la UE i per components IPC per components (%) Catalunya Espanya Unió Europea ds 15/ ds 14 ds 16/ ds 15 jl 17/ jl 16 ds 15/ ds 14 ds 16/ ds 15 jl 17/ jl 16 ds 15/ ds 14 ds 16/ ds 15 jl 17/ jl 16 Alimentació i begudes no alcohòliques 2,1 1,5 0,8 1,8 0,8 0,1 0,2 1,1 1,7 Begudes alcohòliques i tabac 1,1 1,0 1,7 1,3 0,9 1,7 1,9 1,8 2,5 Vestit i calçat 0,5 0,9 0,6 0,5 0,9 0,4 -0,2 0,6 0,8 Habitatge i subministres -1,6 0,6 2,5 -2,3 0,8 3,2 -0,5 0,6 1,7 Parament de la llar 0,6 0,9 0,4 0,1 0,0 -0,6 0,4 0,0 0,6 Medicina 0,2 0,2 1,4 0,5 -0,1 0,9 0,9 0,8 1,2 Transport -2,7 4,9 2,8 -2,8 4,7 2,4 -1,8 2,6 1,8 Comunicacions 0,4 3,3 1,4 0,5 3,3 1,5 0,2 -0,4 -1,3 Lleure i cultura 0,7 1,6 1,7 0,2 0,5 1,2 0,5 0,6 1,5 Ensenyament 1,1 1,1 1,1 0,5 0,9 1,0 2,3 1,6 1,7 Hoteleria i restauració 0,9 1,8 2,8 0,9 1,4 2,1 1,7 1,9 2,7 Altres 2,0 2,3 1,9 1,7 1,9 1,0 1,1 1,3 1,2 Total 0,3 1,9 1,9 0,0 1,6 1,5 0,2 1,2 1,5 L’inici de la temporada d’estiu no altera substancialment la moderació que darrerament caracteritza les tensions inflacionistes i situa la taxa interanual de l’IPC a Espanya en valors relativament propers als de la zona euro. El diferencial d’inflació entre Catalunya i la UE corregeix lleument la forta contenció d’un mes abans. La tradicional contracció dels preus de consum durant el mes de juliol ofereix com a contrast un lleu afebliment de la trajectòria descendent que segueix la variació mitjana dels preus de consum en el que va d’any, molt condicionada per les tensions inflacionistes del primer bimestre, alhora que l’acumulat anual torna a canviar de signe. A la zona euro i al conjunt de la UE, on aquestes tensions van ser menys accentuades, l’evolució recent dels preus de consum ha situat la variació interanual en l’1,3% i l’1,5% respectivament, força per sota dels màxims del darrer quadrienni assolits els darrers mesos de febrer i abril. Un efecte immediat d’aquesta evolució paral·lela en el fons i lleument divergent en la intensitat del canvi ha estat un lleu augment del diferencial d’inflació existent entre Catalunya i la UE. Alhora, el procés de progressiva convergència entre les principals economies europees observat durant la segona meitat de l’any passat i que s’havia vist relativament alterat arran del repunt inflacionista del canvi d’any, es mou en una situació de relatiu estancament. Tres de les cinc principals economies de la UE, Alemanya, Itàlia i Espanya, mostren una taxa de variació anual de l’IPC igual o similar a la del conjunt; Gran Bretanya es desmarca a l’alça, mentre que França ho fa a la baixa. Moviments que mostren una notable correlació positiva amb el creixement de l’economia a més dels primers efectes de la depreciació de la lliura posterior al Brexit. Una ullada a l’evolució dels diversos components de la despesa que formen l’índex de preus de consum permet comprovar que la notable discrepància observada entre les variacions interanuals de Catalunya i Espanya es correspon força bé amb l’heterogeneïtat de les variacions dels diversos components; només en un terç del total, begudes alcohòliques i tabac, vestit i calçat, comunicacions i ensenyament, es pot parlar de diferències mínimes. En relació amb els resultats de tancament de 2016, l’augment en el que va d’any no ha estat més intens gràcies a la contenció que han mostrat l’alimentació, les comunicacions i el transport. Per contra, les majors tensions inflacionistes provenen ara del segment de l’habitatge i subministres, per la despesa en energia i el fort repunt dels preus de lloguer. Pot ser igualment il·lustratiu aprofundir en la comparació entre Catalunya i la UE per entendre millor de què s’alimenta l’actual diferencial d’inflació. Així, de la dotzena de components de la despesa, només es pot parlar de variacions anuals relativament coincidents en cinc: vestit i calçat, parament de la llar, medicina, lleure i cultura i hoteleria i restauració. Dels set restants, més de la meitat registren variacions notablement divergents: alimentació, begudes alcohòliques i tabac, habitatge i subministres i especialment comunicacions. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Consum, comerç i preus | Indicadors de consum Indicadors de consum La consolidació de la trajectòria ascendent de la matriculació de vehicles i del consum d’aigua i electricitat respon a la contundència amb la que ha crescut l’activitat econòmica. La matriculació de vehicles nous ha tancat un trienni de creixement intens gràcies a incentius públics i condicions de mercat favorables que han aconseguit fer emergir una demanda empantanada durant els anys més durs de la darrera gran crisi. Es dóna per descomptat que aquesta tendència es mantindrà a curt i mitjà termini encara que amb menys força per l’absència d’incentius i un creixement de l’economia i de l’ocupació més moderat que en el passat recent. Els consums d’aigua i energia, que van tardar més en reaccionar, encaren 2017 amb unes expectatives de creixement força modestes a menys que les condicions ambientals acabin sent extremes durant períodes llargs de temps. En condicions relativament normals de temperatures i sequera, s’han d’esperar consums lleument alcistes però amb una tendència de fons a l’estancament. Dades i anàlisi  Matriculació de vehicles  Consum d'aigua i energia Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Consum, comerç i preus | Indicadors de consum | Matriculació de vehicles Matriculació de vehicles Matriculació de vehicles L’evolució de la matriculació de vehicles nous en el que va d’any s’ha d’analitzar com un progressiu retorn a la normalitat després d’un trienni d’expansió incentivada. Els poc més de 8.600 vehicles nous matriculats a Barcelona durant el bimestre maig-juny d’enguany equivalen a un augment interanual del 6,8%. Si es compara el valor trimestral, l’augment es redueix a un 3,6%. I si la referència utilitzada són les matriculacions dels darrers dotze mesos, l’augment es limita a un 2,1%. Aquest ventall de variacions que van perdent intensitat a mesura que s’amplia el període d’observació respon al fet que en el que va d’any, només en un, maig, la variació interanual ha estat positiva. Els minvants resultats d’aquest primer semestre s’inscriuen en una trajectòria de fons lleument descendent però encara expansiva. La no renovació dels plans públics d’incentius a la modernització del parc automobilístic i el fort creixement acumulat al llarg del trienni 2014-2016 ho feien preveure i ho podrien explicar sense més si no fos perquè el comportament observat a la resta del territori és lleument divergent. Una divergència deguda probablement a l’existència d’una demanda potencial de vehicles més elevada a l’entorn metropolità i resta de Catalunya que no pas entre els residents i les empreses de la capital. L’anàlisi per tipologies de vehicles posa de manifest que el lleu descens del total registrat a Barcelona en el que va d’any en relació al mateix període de 2016 respon bàsicament a la davallada que han registrat les matriculacions de motos i ciclomotors. Les de turismes, que havien evolucionat a la baixa durant el primer terç de l’any, han començat a repuntar mentre que les de vehicles comercials i altres han intensificat el seu creixement. Si hom pren com a referència les xifres de començament de la crisi, tant les matriculacions de turismes com de motos voregen la plena recuperació. No així els ciclomotors, sotmesos a canvis normatius i a la forta competència de la bicicleta en totes les seves modalitats. Igual que els vehicles comercials i d’ús industrial, imputable en part al persistent procés de deslocalització i transformació del teixit productiu de la ciutat. Les expectatives a curt i mitjà termini són moderadament optimistes atès que no s’esperen canvis rellevants a la majoria dels factors que darrerament han afavorit la demanda de vehicles nous com ara l’augment del nombre d’empreses i d’ocupats en un context de disponibilitat de finançament a preus raonables. Recuperar els màxims de 2007-2008 són objectius ara per ara inassolibles. Matriculació segons tipologia de vehicles Període Turismes Motos Ciclomotors Resta 2010 22.880 14.054 1.774 3.394 2011 17.220 11.102 1.157 2.935 2012 15.061 9.847 1.334 2.212 2013 16.140 10.158 770 2.300 2014 18.888 11.052 880 2.867 2015 22.100 11.881 808 3.656 1r.tr. 5.141 2.453 180 885 2n.tr. 5.462 3.101 179 884 3r.tr. 5.454 3.307 233 872 4t.tr. 6.043 3.020 216 1.015 2016 24.912 13.146 1.056 3.803 1r.tr. 6.034 2.829 304 850 2n.tr. 6.775 3.573 305 1.043 3r.tr. 6.032 3.426 216 885 4t.tr. 6.071 3.318 231 1.025 2017 1r.tr. 5.865 2.403 150 999 2n.tr. 7.302 3.545 209 1.058 Font: Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Variació (%) Turismes Motos Ciclomotors Resta 2n.tr.17/2n.tr.16 7,8 -0,8 -31,5 1,4 1r.tr.17/1r.tr.16 -2,8 -15,1 -50,7 17,5 2016/2015 12,7 10,6 30,7 4,0 2015/2014 17,0 7,5 -8,2 27,5 Període Barcelona Província Catalunya Espanya 2010 42.102 168.980 221.387 1.373.616 2011 32.414 140.165 181.312 1.143.539 2012 28.454 122.387 158.190 968.368 2013 29.368 129.275 167.303 991.054 2014 33.687 155.912 199.535 1.188.980 2015 38.445 191.679 248.581 1.473.326 1r.tr. 8.659 44.046 56.585 359.816 2n.tr. 9.626 53.019 67.359 407.320 3r.tr. 9.866 45.600 60.514 346.796 4t.tr. 10.294 49.014 64.123 359.394 2016 42.917 209.443 270.823 1.632.135 1r.tr. 10.017 46.289 60.106 388.431 2n.tr 11.696 58.991 74.849 470.994 3r.tr. 10.559 49.751 65.506 370.635 4t.tr. 10.645 54.412 70.362 402.075 2017 1r.tr. 9.417 50.894 65.956 422.070 2n.tr. 12.114 60.200 77.052 499.411 Font: Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona i DGT. Variació (%) Barcelona Província Catalunya Espanya 2n.tr.17/2n.tr.16 3,6 2,0 2,9 6,0 1r.tr.17/1r.tr.16 -6,0 9,9 9,7 8,7 2016/2015 11,6 9,3 8,9 10,8 2015/2014 14,1 22,9 24,6 23,9 Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Consum, comerç i preus | Indicadors de consum | Consum d’aigua i energia Consum d’aigua i energia Consum d'aigua a Barcelona (milers m3) Variació (%) Total Domèstic Cial- indtl. Altres 2n.tr.2017/2n.tr.2016 1,0 0,9 1,2 1,5 1r.tr.2017/ 1r.tr.2016 1,0 0,7 3,9 -8,9 2016 / 2015 2,3 2,2 2,1 4,8 2015 / 2014 2,0 1,2 2,3 10,5 El fort creixement de l’activitat econòmica explica la major part del moderat increment del consum d’aigua i electricitat. Després d’un bienni moderadament expansiu pel que fa al consum d’aigua a la ciutat, el primer semestre d’enguany ofereix un perfil igualment alcista però força més contingut a l’entorn de l’1%. Un efecte imputable al moderat augment del consum domèstic, responsable de dues terceres parts del consum total. Per contra, tant les activitats comercials i industrials com els serveis públics municipals, han augmentat el consum d’aigua a un ritme similar al de 2016 com a conseqüència del creixement sostingut que mostra l’activitat econòmica. Pel que fa al consum d’electricitat a Catalunya, el repunt del primer trimestre d’enguany s’ha mantingut durant el segon però atorgant un protagonisme creixent als sectors productius. A mesura que avança l’any, el consum més estable de les activitats productives substitueix al més estacional de les llars. Període Total Domèstic Comercial i industrial Altres 2010 97.432 64.929 27.741 4.762 2011 97.467 64.581 27.684 5.203 2012 96.541 64.024 27.172 5.345 2013 94.676 63.785 25.824 5.067 2014 91.391 61.067 25.252 5.072 2015 1.tr. 24.821 17.490 6.124 1.207 2n.tr. 23.357 15.821 6.315 1.221 3r.tr. 23.821 15.124 6.957 1.740 4t.tr. 21.253 12.366 6.449 1.438 2016 95.406 63.141 26.391 5.873 1r.tr. 26.102 18.250 6.436 1.416 2n.tr. 24.271 15.851 7.014 1.406 3r.tr. 24.152 15.711 6.799 1.641 4t.tr. 20.881 13.329 6.143 1.410 2017 1r.tr. 26.355 18.381 6.684 1.291 2n.tr. 24.519 15.995 7.096 1.427 Font: Dades d'Aigües de Barcelona facilitades pel Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Transports i comunicacions Transports i comunicacions Evolució notablement alcista dels diferents serveis de transport de passatgers i de mercaderies a l’àrea de Barcelona durant 2016. El tràfic comercial pel port ha continuat creixent i s’apropa als màxims històrics del bienni 2007-2008. L’exportació per via portuària ha estat, un any més, un dels segments més dinàmics. Una tendència que aquest darrer any ha tingut el suport del tràfic de cabotatge. Per contra, les importacions s’han estancat per la negativa evolució de l’energia i d’algunes primeres matèries. El tràfic de contenidors creix amb força i recupera novament els 2,2 milions de Teus anuals. El trànsit de passatgers, gràcies a l’impuls del turisme, ha dibuixat una trajectòria alcista especialment intensa tant en els vols internacionals com en el segment dels creuers. En el primer cas, s’estan assolint màxims històrics de manera successiva, mentre que en el dels creuers l’objectiu immediat és consolidar-los. Els fluxos de viatgers amb la resta d’Espanya s’han recuperat gràcies al revifament de la demanda interna i malgrat la forta competència de l’AVE. També s’ha reafirmat el canvi de tendència que darrerament s’havia observat en el transport públic urbà. Un augment del nombre d’usuaris que prové tant de l’augment del nombre d’ocupats com del nombre de visitants. Dades i anàlisi  Port  Tràfic de mercaderies  Tràfic de contenidors  Tràfic per tipus de producte i per àrees geogràfiques  Trànsit de passatgers  Aeroport de Barcelona  Evolució del trànsit de passatgers, operacions i càrrega  Trànsit de passatgers per origen i destinació  Trànsit dels aeroports espanyols  Transport públic col·lectiu a la regió metropolitana  Transport públic urbà i rodalia Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Transports i comunicacions | Port Port Els 47,5 milions de tones que han passat pel port de Barcelona durant 2016 és la xifra més elevada dels darrers vuit anys i equival a un creixement del 3,4%. Una dinàmica que, un any més, s’ha vist superada per la del segment dels passatgers. El tràfic portuari de mercaderies –especialment de càrrega general- ha seguit una tendència de fons expansiva recolzada especialment en les exportacions i, atípicament, en els fluxos de cabotatge. Les importacions via portuària s’han estancat durant el darrer any per la combinació de descensos en el tràfic de productes energètics i d’alguns productes transportats a granel com ara la fava de soja i els adobs i potasses. El tràfic de contenidors ha crescut amb força aprofitant l’impuls de la càrrega general i el repunt del tràfic de contenidors en trànsit. Un creixement deutor també de l’augment del nombre de contenidors buits. Pel que fa al trànsit de passatgers, les dades de 2016 marquen un nou màxim històric amb gairebé quatre milions de passatgers gràcies a la coincidència del bon moment que han viscut tant el segment dels creuers com els ferris regulars. Dades i anàlisi  Port  Tràfic de mercaderies  Tràfic de contenidors  Tràfic per tipus de producte i per àrees geogràfiques  Trànsit de passatgers Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Transports i comunicacions | Tràfic de mercaderies Tràfic de mercaderies Tràfic de mercaderies pel port de Barcelona (milers de tones) Total Càrrega general Líquids a doll Sòlids a granel Total internacional Període Sortida Entrada Sortida Entrada Sortida Entrada Sortida Entrada Export. Import. 2010 17.051 25.927 15.491 12.391 686 10.869 875 2.667 13.616 23.156 2011 18.258 24.808 16.493 12.268 824 9.936 940 2.605 14.695 21.676 2012 19.134 22.373 15.933 10.457 1.210 9.221 1.991 2.695 15.282 19.314 2013 20.487 21.050 16.009 10.422 2.347 8.383 2.132 2.245 16.656 18.080 2014 22.744 22.575 16.700 10.918 3.736 9.200 2.308 2.457 18.749 19.515 2015 22.541 23.380 17.583 11.857 2.871 9.184 2.087 2.339 18.356 20.620 1r.tr. 5.045 5.322 3.955 2.786 638 2.055 452 481 4.143 4.750 2n.tr. 6.266 6.171 4.711 3.167 986 2.383 569 621 5.101 5.439 3r.tr. 5,587 5.769 4.419 2.985 689 2.298 478 485 4.386 5.008 4t.tr. 5.644 6.119 4.497 2.919 559 2.448 588 752 4.725 5.423 2016 23.364 24.149 18.516 13.164 2.624 8.778 2.225 2.206 18.901 20.508 1r.tr. 5.300 5.647 4.127 3.000 673 2.182 495 464 4.311 4.856 2n.tr. 6.176 6.630 4.852 3.538 778 2.372 545 720 4.899 5.614 3r.tr. 6.253 6.162 4.988 3.418 733 2.206 532 537 5.010 5.117 4t.tr. 5.641 5.711 4.549 3.208 439 2.017 652 485 4.681 4.920 2017 1r.tr. 6.680 7.077 5.409 3.929 854 2.668 417 480 5.565 6.192 2n.tr. 6.953 7.431 5.623 4.454 777 2.361 553 616 5.607 6.413 Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l'Autoritat Portuària de Barcelona. Les dels darrers trimestres són provisionals. Variació (%) Total Cabotatge Exterior 2n.tr. 2017/ 2n.tr. 2016 Total 12,3 3,1 14,3 Càrrega general 20,1 4,7 24,6 Líquids a doll -0,4 1,8 -0,7 Sòlids a granel -7,6 -42,9 -6,0 1r.sm. 2017/ 1r.sm. 2016 Total 18,5 7,3 20,8 Càrrega general 25,1 6,6 30,1 Líquids a doll 10,9 16,1 10,3 Sòlids a granel -7,1 -27,0 -6,2 2016/ 2015 Total 3,4 16,6 1,1 Càrrega general 7,5 10,5 6,7 Líquids a doll -5,1 75,1 -10,3 Sòlids a granel -0,8 -13,1 -0,2 2015/ 2014 Total 1,4 -1,5 1,9 Càrrega general 6,7 5,6 7,0 Líquids a doll -7,2 -39,1 -3,8 Sòlids a granel -6,3 33,0 -7,6 Després de gairebé nou anys i gràcies al fort creixement del primer semestre d’enguany, el port de Barcelona és a un pas d’assolir un nou màxim històric de tràfic de mercaderies en termes anuals. Una llarga transició en la que les exportacions han restat protagonisme a les importacions i els dolls sòlids als líquids i fins i tot a la càrrega general. Els 28,1 milions de tones de mercaderies que durant la primera meitat d’enguany han passat pel port de Barcelona situen l’acumulat dels darrers dotze mesos a l’entorn dels 52 milions de tones, gairebé un onze per cent més que un any enrere i a un pas de superar el darrer màxim històric registrat ara fa nou anys. Un augment especialment intens i sense precedents recents, que ha evolucionat de més a menys durant el semestre i amb un bimestre febrer-març excepcional. Tot fa pensar que la finalització del conflicte de l’estiba i el mateix creixement acumulat pot incidir en una evolució més continguda durant la segona meitat de l’any. L’anomenada càrrega general, la que inclou la major part del béns manufacturats i semielaborats, transportats majoritàriament en contenidors, aconsegueix mantenir el seu protagonisme en aquest context tan expansiu del tràfic portuari. Un protagonisme expressat no només en el lideratge de la trajectòria expansiva sinó també en un constant augment o manteniment de l’elevada quota de Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Transports i comunicacions | Tràfic de mercaderies mercat: acapara més de dues terceres parts del volum total del tràfic i força més en termes de valor. Alhora, i compensant l’atípic resultat de l’any passat, es reactiva el tràfic amb l’exterior gràcies al fort increment de la mercaderia contenitzada. En contraposició a l’esmentat dinamisme de la càrrega general, el tràfic de cabotatge tanca el primer semestre d’enguany sense poder mantenir la intensitat de la trajectòria expansiva de l’any passat i se situa novament a l’ombra del tràfic amb l’exterior. L’agregat dels líquids a doll, amb el protagonisme del sector de l’energia i productes químics, sembla disposat a recuperar una bona part del terreny perdut durant el bienni anterior tot i els decebedors resultats del segon trimestre. En tot cas, la imatge més descolorida l’ofereixen els sòlids a granel per tercer any consecutiu: la davallada del tràfic de ciment i clínquer s’ha imposat a l’evolució positiva d’altres productes com ara els adobs i per a l’alimentació animal. El tràfic de cabotatge d’aquest tipus de productes ha esdevingut gairebé residual. En tot cas, són resultats provisionals i s’haurà d’esperar a que els fluxos comercials es normalitzin un cop acabat el conflicte que han mantingut els estibadors al conjunt del país per veure quina part d’aquest augment es consolida i quina part correspon a fluxos desviats puntualment des d’altres ports espanyols. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Transports i comunicacions | Port | Tràfic de contenidors Port / Tràfic de contenidors Tràfic de contenidors pel port de Barcelona El fort increment que ha registrat el tràfic portuari de contenidors s’explica per l’augment de la càrrega general i dels contenidors en trànsit. Després d’un trienni de creixement constant, es recupera la cota dels 2,5 milions de Teus anuals, una fita abandonada d’ençà final de 2008. Un cop superat el quinquenni 2009-2013 marcat per constants oscil·lacions i canvis de signe de les variacions però amb una tendència de fons clarament regressiva, sembla que el tràfic portuari de contenidors està consolidant un nou període de creixement relativament extens. L’any passat es va tancar de manera brillant amb taxes de creixement de dos dígits en tots els segments. Una evolució que, a grans trets, s’ha mantingut durant la primera meitat d’enguany donant continuïtat a la trajectòria expansiva iniciada a començament de 2014. Això ha permès apropar-se novament als màxims històrics de 2008. En tot cas, el fort increment dels darrers dotze mesos s’ha de relativitzar pel protagonisme dels contenidors en trànsit, que han crescut prop d’un 50%, i perquè els contenidors buits representen una quarta part del total. L’augment a l’entorn del sis per cent per segon any consecutiu del nombre de contenidors plens sense comptabilitzar trànsits pot ser una bona aproximació al creixement sostenible de l’activitat portuària. ___ Teus Variació (%) Total Exterior Cabotatge Tones 2n.tr.2017/2n.tr.2016 21,2 24,0 -2,3 29,8 1r.sm.2017/1r.sm.2016 27,2 29,9 4,2 36,1 2016/2015 14,5 14,2 16,3 11,8 2015/2014 3,2 2,2 12,3 5,1 Nombre de contenidors (Teus) Mercaderia (milers tones) Període Total Exterior Cabotatge 2010 1.948.423 1.764.993 183.430 19.205 2011 2.034.693 1.837.086 197.607 19.861 2012 1.758.647 1.594.119 164.528 17.421 2013 1.722.296 1.554.120 168.177 16.999 2014 1.893.837 1.706.474 187.363 17.815 2015 1.954.262 1.743.875 210.387 18.722 1r.tr. 457.269 410.023 47.246 4.310 2n.tr. 493.183 440.957 52.226 4.873 3r.tr. 501.425 447.681 53.744 4.719 4t.tr. 502.385 445.214 57.171 4.820 2016 2.236.961 1.992.359 244.602 20.935 1r.tr. 493.592 439.842 53.750 4.693 2n.tr. 580.416 517.877 62.539 5.391 3r.tr. 612.417 544.123 68.294 5.674 4t.tr. 550.536 490.517 60.019 5.177 2017 1r.tr. 662.281 602.205 60.076 6.732 2n.tr. 703.430 642.299 61.131 6.995 Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l'Autoritat Portuària de Barcelona. Les dels darrers trimestres són provisionals. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Transports i comunicacions | Port | Tràfic per tipus de producte i per àrees geogràfiques Tràfic per tipus de producte i per àrees geogràfiques Tràfic portuari per tipus de productes La recuperació del tràfic comercial amb l’exterior es recolza en l’augment de les importacions de gas natural i en la càrrega i descàrrega de productes químics, siderometal·lúrgis i primeres matèries del sector primari com alguns dels segments més destacats. La intensitat del creixement i la seva generalització a la major part de productes explica que només el Golf de Mèxic es mantinguin al marge de l’augment dels fluxos comercials amb origen/destinació al port de la ciutat. De les 24 categories en què agrupem els productes que han arribat o sortit del port de la ciutat durant la primera meitat d’enguany la immensa majoria segueixen trajectòries inequívocament alcistes. Només dues han registrat variacions interanuals clarament negatives: els biocombustibles i el ciment i clínker. Val la pena remarcar que aquestes dues categories només comparteixen la intensitat de la variació; mentre que el descens de la primera té un recorregut relativament llarg, el ciment i clínker va tancar l’any passat en positiu. En la vessant positiva, els creixements interanuals més intensos en termes relatius els protagonitzen la fusta i les fruites i verdures. Dues tipologies que ja havien evolucionat a l’alça l’any passat. Amb creixements relatius no tan espectaculars però superiors al trenta per cent es poden citar diverses categories de productes per a l’alimentació humana i animal, l’agregat de la resta de material de construcció, el gas natural i els productes siderometal·lúrgics. Dels agregats més representatius en termes absoluts, els que mostren un ritme de creixement més intens, a banda dels dos darrers, són el paper i pasta, la maquinària i recanvis, la química, i el calaix de sastre anomenat resta de mercaderies. Pel que fa a les àrees d’origen o destinació del tràfic portuari exterior, el creixement relatiu més esquifit, correspon a França/Itàlia, l’àrea que acapara més volum de tràfic i que és la més propera a Barcelona. Les altres dues que han superat els tres milions de tones en sis mesos, Nord d’Àfrica i Extrem Orient i Japó, tenen en comú creixements relatius més intensos però que no superen el del tràfic total amb l’exterior. Tres de les cinc àrees que en el que va d’any han mogut entre un i dos milions de tones, registren creixements que superen el 35%. Els més elevats, però, s’associen amb el continent americà amb l’excepció d’Amèrica Central i Golf de Mèxic. Tones Variació (%) Productes gn-jn 2017 2017/2016* 2016/2015 Gas natural 1.719.417 32,5 -4,5 Gasoil, gasolina i fuel 3.626.049 5,4 -0,9 Biocombustibles 272.193 -23,8 -28,2 Resta energia 184.153 3,7 1,7 Siderometal·lúrgics 1.433.002 33,2 1,8 Potasses i altres adobs 395.200 15,0 -9,4 Productes químics 2.772.416 10,6 2,8 Ciment i clínker 585.759 -16,1 9,0 Altre material construcció 759.987 39,2 12,2 Cereals i farines 372.514 23,5 19,2 Fava de soja 822.688 9,3 -17,0 Pinso i farratges 617.811 31,9 3,3 Fruites i verdures 518.487 160,9 26,6 Begudes i derivats 452.203 17,9 11,9 Conserves 151.525 57,3 36,5 Tabac, cafè i cacau 389.548 36,9 8,5 Olis i greixos 593.001 21,9 -2,4 Pesca congelada 222.253 2,3 -7,6 Resta alimentació 1.071.464 41,4 30,7 Paper i pasta 1.125.477 34,0 7,7 Fusta 192.498 320,8 6,4 Maquinària i recanvis 1.331.549 16,3 2,6 Automòbils i peces 973.865 3,0 4,7 Resta de mercaderies 2.609.586 20,0 3,4 Tares 4.948.591 17,6 9,7 Total 28.141.236 18,5 3,4 Nota: (*) Variació de l'acumulat anual. Font: Port de Barcelona. Elaboració pròpia. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Transports i comunicacions | Port | Tràfic per tipus de producte i per àrees geogràfiques Origen/destí del tràfic portuari exterior Pel que fa a les àrees d’origen o destinació del tràfic portuari exterior, el creixement relatiu més esquifit, correspon a França/Itàlia, l’àrea que acapara més volum de tràfic i que és la més propera a Barcelona. Les altres dues que han superat els tres milions de tones en sis mesos, Nord d’Àfrica i Extrem Orient i Japó, tenen en comú creixements relatius més intensos però que no superen el del tràfic total amb l’exterior. Tres de les cinc àrees que en el que va d’any han mogut entre un i dos milions de tones, registren creixements que superen el 35%. Els més elevats, però, s’associen amb el continent americà amb l’excepció d’Amèrica Central i Golf de Mèxic. _______________________ Tones gn-mg 2017 Variació (%) Àrees geogràfiques 2017/ 2016* 2016/ 2015 França/Itàlia 3.937.338 1,7 3.937.338 Europa (Atlàntic) 1.444.843 7,6 1.444.843 Medit.Oriental, mar Negre, Caspi i Pròxim Orient 1.726.903 19,1 1.726.903 Golf Pèrsic, mar Roig i Aràbic 1.909.596 36,2 1.909.596 Sud i sud-est asiàtic 2.086.966 60,9 2.086.966 Extrem Orient i Japó 3.291.743 15,6 3.291.743 Nord d'Àfrica 3.110.016 12,7 3.110.016 Resta d'Àfrica 1.855.469 51,8 1.855.469 Amèrica del Nord (Atlàntic) 826.671 64,4 826.671 Golf de Mèxic 717.117 -21,7 717.117 Amèrica Central i Carib 513.693 7,2 513.693 Amèrica del Sud (Atlàntic) 1.381.956 35,5 1.381.956 Amèrica del Nord (Pacífic) 208.167 338,7 208.167 Amèrica del Sud (Pacífic) 258.942 58,6 258.942 Oceania i Illes del Pacífic 98.399 18,3 98.399 Nota: (*) Variació de l'acumulat anual. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l'Autoritat Portuària de Barcelona. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Transports i comunicacions | Port | Trànsit de passatgers Trànsit de passatgers Trànsit de passatgers pel port de Barcelona Període Total Ferris regulars Creuers* Creuers en trànsit 2010 3.457.939 1.107.675 1.265.605 1.084.659 2011 3.828.512 1.169.820 1.502.623 1.156.069 2012 3.421.769 1.013.151 1.438.385 970.233 2013 3.628.359 1.028.996 1.501.354 1.098.009 2014 3.459.786 1.095.494 1.222.489 1.141.803 2015 3.708.786 1.167.413 1.365.873 1.175.500 1r.tr. 375.604 143.506 72.048 160.050 2n.tr. 1.052.242 284.437 426.713 341.092 3r.tr. 1.494.315 580.982 573.425 339.908 4t.tr. 786.625 158.488 293.687 334.450 2016 3.958.960 1.275.366 1.555.819 1.127.775 1r.tr. 421.396 164.579 137.068 119.749 2n.tr. 1.072.839 313.411 439.177 320.251 3r.tr. 1.665.932 613.535 684.097 368.300 4t.tr. 798.793 183.841 295.477 319.475 2017 1r.tr. 396.301 170.798 107.740 117.763 2n.tr. 1.176.532 366.344 426.254 383.934 Nota: (*) Origen/final al port de Barcelona. Les dades dels darrers trimestres són provisionals. Font: Port de Barcelona. Elaboració pròpia. Variació (%) 2n-tr.2017/ 2n.tr.2016 1r.sm. 2017/ 1r.sm. 2016 2016/ 2015 2015/ 2014 Total 9,7 5,3 6,7 7,2 Ferris regulars 16,9 12,4 9,2 6,6 Creuers -2,9 -7,3 13,9 11,7 Creuers en trànsit 19,9 14,0 -4,1 3,0 L’evolució del nombre de passatgers durant el bimestre d’abril- maig trenca la tònica lleument contractiva del primer trimestre i permet tancar el primer semestre en positiu. L’augment del segment dels ferris regulars i dels creuers en trànsit contrasta amb el lleu descens dels creuers amb origen/final al port de la ciutat. Feia més de dos anys que el port de la ciutat no acumulava tres mesos consecutius de descensos interanuals del nombre de passatgers com ha succeït durant el primer trimestre d’enguany. Una situació que s’ha corregit durant el trimestre següent gràcies a l’impuls dels ferris regulars i dels creuers en trànsit. Així, dos de cada tres dels 1,57 milions de passatgers que han arribat o sortit de la ciutat per via marítima en el que va d’any han estat viatgers d’aquestes tipologies de vaixells. Alhora, els creuers amb inici/final al port de la ciutat no aconsegueixen repetir els bons resultats de 2016 tot i que la tendència de fons apunta en aquesta direcció. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Transports i comunicacions | Aeroport Aeroport de Barcelona La dinàmica expansiva del trànsit internacional a la que s’hi ha afegit el trànsit interior, explica el fort creixement del tràfic aeroportuari al llarg de 2016. Un augment lligat a una conjuntura econòmica favorable i afavorit per la repercussió en les tarifes aèries del descens del preu del petroli. Una situació, la del mercat del petroli, que ha començat a canviar. La notable represa de la demanda durant el bienni 2014-2015, que va reflotar les xifres de passatgers per via aèria després de l’estancament d’un any abans, s’ha mantingut i accelerat durant la major part de 2016. També s’ha intensificat la tendència lleument expansiva del nombre d’operacions i s’ha accentuat la de mercaderia transportada. L’augment del nombre de turistes arribats a Catalunya i la millora de la conjuntura econòmica –amb la col·laboració del fort descens del preu del petroli i la devaluació interna- són alguns dels principals factors explicatius. I també ho és –potser més conjuntural i difús- el clima d’inseguretat que es viu a diverses destinacions turístiques del Mediterrani i a algunes capitals europees. Factors conjunturals que previsiblement perdran influència al llarg de 2017. Els fluxos internacionals han continuat liderant aquest creixement, injectant viatgers tant de dins com de fora de la UE. El daltabaix del mercat rus –per les sancions econòmiques i la depreciació del ruble- s’ha compensat àmpliament. Pel que fa al mercat interior, ha començat a repuntar afavorint un canvi de tendència en l’evolució del nombre de vols. Dades i anàlisi  Aeroport  Evolució del trànsit de passatgers, operacions i càrrega  Trànsit de passatgers per origen i destinació  Trànsit dels aeroports espanyols Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Transports i comunicacions | Aeroport | Evolució del trànsit de passatgers, operacions i càrrega Evolució del trànsit de passatgers, operacions i càrrega Trànsit de passatgers, tràfic de mercaderies i operacions per l'aeroport de Barcelona Passatgers (milers) Mercaderies (tones) Avions Interior Internacional Interna- cional Interna- cional Període Total 1 BCN-MDD Resta UE Resta Total 1 Interior Total 1 Interior 2010 29.210 3.071 8.557 13.242 4.302 103.280 10.791 92.489 277.832 116.155 158.894 2011 34.398 3.172 9.533 16.323 5.341 96.573 11.008 85.565 303.054 118.062 182.539 2012 35.145 2.561 8.890 17.823 5.817 96.520 8.845 87.675 290.004 98.943 188.549 2013 35.211 2.206 7.966 18.435 6.569 100.297 6.383 93.915 276.496 82.711 191.075 2014 37.559 2.159 8.114 20.365 6.880 102.693 5.497 97.196 283.850 81.207 199.757 2015 39.711 2.198 8.401 22.170 6.908 117.219 5.262 111.958 288.878 79.403 206.471 1r.tr. 7.314 514 1.665 3.984 1.142 26.724 1.358 25.366 57.520 17.400 39.437 2n.tr. 10.750 575 2.208 6.178 1.781 28.785 1.337 27.448 79.518 21.275 57.345 3r.tr. 12.632 518 2.587 7.030 2.487 29.393 1.361 28.032 85.971 22.098 63.096 4t.tr. 9.015 590 1.942 4.978 1.498 32.317 1.205 31.112 65.869 18.630 46.593 2016 44.155 2.329 9.476 24.506 7.810 132.755 6.607 126.148 307.864 84.362 220.293 1r.tr. 8.491 556 1.956 4.608 1.362 31.132 1.570 29.561 62.554 18.787 43.085 2. tr. 11.869 649 2.512 6.693 2.007 32.289 1.775 30.514 83.843 22.398 60.533 3r.tr. 13.730 522 2.830 7.617 2.753 32.267 1.664 30.603 90.622 23.261 66.396 4t.tr. 10.065 602 2.178 5.588 1.689 37.067 1.597 35.469 70.845 19.916 50.280 2017 1r.tr. 9.072 577 2.076 4.945 1.466 34.683 1.628 33.055 65.230 19.850 44.681 2n.tr. 13.025 637 2.808 7.266 2.307 37.315 1.731 35.584 88.294 23.981 63.443 1. El total comptabilitza tot tipus de tràfic, no només el comercial. Les dades dels darrers dotze mesos són provisionals. Font: Aeroport de Barcelona, Aena i elaboració pròpia. __________ Passatgers Mercaderies Avions Variació Total Interior Internacional Total Interior Interna- cional Total Interior Interna- cional (%) BCN/MDD Resta UE Resta 2n.tr.2017/2n.tr.2016 9,7 -1,8 11,8 8,6 14,9 15,6 -2,5 16,6 5,3 7,1 4,8 1r.tr.2017/1r.tr.2016 6,8 3,7 6,1 7,3 7,6 11,4 3,6 11,8 4,3 5,7 3,7 2016/2015 11,2 6,0 12,8 10,5 13,1 13,3 25,6 12,7 6,6 6,2 6,7 2015/2014 5,7 1,8 3,5 8,9 0,4 14,1 -4,3 15,2 1,8 -2,2 3,4 Les dades de maig i juny han moderat l’intens repunt estacional de l’abril. Tot i així, l’activitat aeroportuària tanca el segon trimestre d’enguany mantenint la trajectòria fortament expansiva iniciada ara fa tres anys en la que s’han anat succeint volums i variacions de rècord tant en passatgers com en mercaderies. Si els resultats del primer trimestre podien fer pensar que el creixement d’enguany estava condemnat a ser molt més discret que el del bienni anterior, les xifres del segon apunten a un any novament molt expansiu. D’ençà que en 2011 es varen recuperar els màxims previs a l’anomenada Gran Recessió, el trànsit de passatgers ha començat a replicar els ritmes de creixement de 2005-2007, el trienni fins ara més expansiu de l’era moderna de l’aeroport de la capital. L’explicació de l’actual tendència alcista probablement s’hagi de buscar en la combinació d’un creixement econòmic sostingut tant a Espanya com a la resta d’Europa, uns tipus d’interès excepcionalment baixos a la zona euro que incentiven la despesa privada i a que Barcelona s’ha consolidat com una ciutat atractiva i segura tant pels viatgers professionals com pels turistes. Els tretze milions de viatgers que han utilitzat l’aeroport de Barcelona durant el segon trimestre d’enguany equivalen a un augment de gairebé el deu per cent en relació al mateix període de 2016. És un creixement molt notable, que permet assolir nous màxims anuals de manera ininterrompuda, alhora que deixa entreveure senyals lleus i previsibles de refredament. Potser un dels aspectes més rellevants d’aquesta trajectòria és que aquest creixement intens i sostingut dels fluxos de passatgers es recolza tant en el trànsit interior –amb l’excepció de la línia BCN-MDD- com en l’internacional i molt especialment en l’intercontinental, que va incorporant noves connexions. Una evolució tan expansiva i sostinguda en el temps del nombre de viatgers requereix d’un augment igualment significatiu del nombre d’operacions d’enlairament i aterratge. Així, el nombre d’operacions durant el darrer trimestre ha crescut més d’un cinc per cent, en línia amb l’evolució del primer trimestre. A destacar el segment interior que torna a créixer amb força després d’un quadrienni de pèrdua significativa de quota de mercat com a conseqüència del fort creixement del tràfic internacional i de la competència igualment creixent de l’AVE. Els vols internacionals continuen augmentant a molt bon ritme i assolint successius màxims històrics. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Transports i comunicacions | Aeroport | Evolució del trànsit de passatgers, operacions i càrrega Pel que fa al tràfic de mercaderies i després d’un bienni 2013-2014 d’expansió moderada que va permetre acostar-se novament als màxims d’abans de la crisi, els volums transportats durant el primer semestre d’enguany mostren un dinamisme similar al del bienni 2015- 2016, destacant l’impuls sostingut del tràfic internacional. En aquest segment, que representa aproximadament el 95% del total, convé remarcar el protagonisme en volum i taxa de creixement del tràfic amb origen/destinació fora de la UE. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Transports i comunicacions | Aeroport | Trànsit de passatgers per origen i destinació Trànsit de passatgers per origen i destinació Passatgers de l'aeroport de Barcelona segons aeroport d'origen o destinació dels vols (gn-jn 2017) Aeroports espanyols Nombre de passatgers Aeroports internacionals Nombre de passatgers Ciutat-aeroport Ciutat-aeroport Madrid/Barajas 1.215.184 Londres/Gatwick 716.300 Palma de Mallorca 917.853 Amsterdam/Schiphol 656.293 Sevilla 469.098 París/Charles de Gaulle 648.600 Eivissa 450.094 Roma/Fiumicino 605.712 Bilibao 395.499 París/Orly 573.011 Màlaga 323.502 Frankfurt Internacional 455.261 Menorca 292.798 Brussel·les 443.866 Tenerife Nord 250.118 Munich 405.747 Gran Canària 217.404 Lisboa 397.282 Santiago 201.158 Milan/Malpensa 380.467 FGL Granada-Jaén 187.151 Londres/Heathrow 327.101 Alacant-Elx 178.653 Zurich 312.924 Resta aeroports espanyols 1.000.109 Resta aeroports internacionals 10.060.076 Total 6.098.621 Total 15.982.640 Trànsit de passatgers segons país d'origen o destinació dels vols (gn-jn 2017) ____________________ Nombre de passatgers % interanual % sobre el total Espanya 6.103.379 7,5 27,6 Regne Unit 2.443.769 9,9 11,1 Itàlia 2.015.479 6,3 9,1 Alemanya 1.875.686 2,1 8,5 França 1.818.152 6,9 8,2 Holanda 811.811 7,5 3,7 Suïssa 790.547 2,6 3,6 Portugal 625.567 30,7 2,8 Bèlgica 504.872 12,6 2,3 Estats Units 456.038 20,3 2,1 Federació Russa 430.299 18,8 1,9 Irlanda 290.419 4,4 1,3 Marroc 283.980 15,0 1,3 Turquia 267.955 -2,1 1,2 Emirats Àrabs Units 258.536 8,2 1,2 Suècia 251.818 16,8 1,1 Dinamarca 251.409 4,3 1,1 Polònia 208.677 4,1 0,9 Romania 196.544 14,8 0,9 Israel 179.881 4,9 0,8 Resta de països 2.032.979 13,5 9,2 Total 22.097.797 8,5 100,0 El fort creixement del trànsit de passatgers per l’aeroport durant la primera meitat d’enguany s’ha recolzat tant en el notable augment dels fluxos mantinguts amb la majoria dels principals països emissors o receptors com en augments extraordinaris en els fluxos d’altres països que ocupen una segona posició en aquesta classificació. Tor i aquest dinamisme del tràfic internacional, més d’una quarta part del total de passatgers de l’aeroport ha tingut com origen o destinació un altre aeroport espanyol. La tendència fortament expansiva que ha registrat el trànsit de passatgers durant el darrer any i mig ha requerit, a més del fort impuls del trànsit internacional, el revifament del domèstic. Enrere queda la contracció d’aquest segment del tràfic aeri, imputable tant a la crisi com a la competència de l’AVE, especialment en el trajecte entre Barcelona i Madrid. El tomb que darrerament ha fet la conjuntura econòmica i el mercat laboral espanyol juntament amb la rebaixa de les tarifes aèries derivada de l’abaratiment del petroli i l’augment del nombre de vols, a més de l’interès que desperta Barcelona com a destinació turística també a la resta d’Espanya, explica que el tràfic interior hagi tancat el primer semestre d’enguany registrant taxes de creixement similars a les del tràfic amb la resta de països comunitaris. Els fluxos de viatgers amb la resta d’aeroports de la UE, que suposen més de la meitat del tràfic total de l’aeroport de Barcelona, han augmentat més d’un vuit per cent durant el darrer mig any. Una variació lleument per sota de la mitjana del trienni anterior, quan es va acumular un creixement de l’ordre del 33%. Un augment molt rellevant que previsiblement s’anirà moderant a mesura que alguns dels factors que l’han impulsat i el mantenen vagin perdent força. A més dels ja esmentats, l’impacte derivat del risc terrorista s’anirà diluint i és tota una incògnita la incidència que a curt i mitjà termini tindrà la desacceleració del creixement de l’economia britànica, principal emissor/receptor de passatgers des de Barcelona. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Transports i comunicacions | Aeroport | Trànsit de passatgers per origen i destinació Anant al detall dels resultats referits a la primera meitat d’enguany, els deu països –sense comptar Espanya- amb un pes relatiu del trànsit de passatgers a l’aeroport de Barcelona per sobre o a l’entorn del dos per cent, superen amb suficiència el volum de passatgers del mateix període de 2016. Són els mateixos que aleshores i l’únic canvi d’ordre detectat respon a l’escàs creixement del nombre de passatgers amb origen/destinació Suïssa, que s’ha vist superada per Holanda. Per la mateixa raó, Alemanya pot perdre la tercera posició a favor de França durant la segona meitat d’enguany. A més de set membres de la UE i el ja esmentat país dels Alps, els altres dos són Estats Units i la Federació Russa, ambdós amb creixements molt elevats i per motius ben diferents. En el grup dels nou restants països considerats –que l’any passat havien canalitzat entre gairebé 400.000 i 600.000 passatgers anuals cadascun- Àustria desapareix de la llista en favor de Romania alhora que Turquia es veu sobrepassada pel Marroc després de tancar el semestre amb la única variació interanual negativa dels vint països considerats. Dos canvis que s’expliquen sols. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Transports i comunicacions | Aeroport | Trànsit dels aeroports espanyols Trànsit dels aeroports espanyols Trànsit de passatgers, tràfic de mercaderies i operacions als principals aeroports espanyols (gn-jn 2017) _____________________ Passatgers Mercaderies Avions Aeroports Total Variació interanual Internac./ total Regular/ total Total Variació interanual Total Variació interanual (milers) (%) (%) (%) (tones) (%) (%) Madrid Barajas 25.385 7,5 72,2 99,4 222.182 12,5 188.861 2,7 Barcelona 22.098 8,5 72,4 99,0 71.998 13,5 153.524 4,9 Palma de Mallorca 11.370 7,2 74,2 91,6 4.885 -4,0 88.275 6,8 Màlaga 8.395 13,7 86,6 95,9 1.313 12,5 62.468 12,5 Gran Canària 6.267 6,1 64,9 81,4 8.798 -3,1 56.645 1,6 Alacant 6.199 14,0 89,5 96,2 3.459 20,2 44.255 13,7 Tenerife Sud 5.546 10,0 92,6 81,0 1.354 3,5 35.154 9,7 Lanzarote 3.484 11,1 75,5 85,6 895 6,1 28.051 7,3 València 2.974 15,4 70,7 99,0 6.810 6,8 31.228 5,9 Eivissa 2.904 10,5 56,5 92,8 826 -6,3 28.755 6,7 Fuerteventura 2.846 6,2 79,6 85,4 484 3,0 22.473 3,8 Sevilla 2.416 7,1 45,2 98,8 4.436 26,8 23.049 1,2 Bilbao 2.329 9,9 41,2 98,0 1.392 -7,7 23.271 7,4 Tenerife Nord 2.111 4,0 1,2 98,6 6.892 0,9 27.750 0,4 Santiago 1.238 6,8 21,9 97,5 1.262 14,9 10.269 1,0 Total Espanya 113.358 9,1 70,0 94,6 425.001 12,8 1.011.577 6,2 Durant la primera meitat d’enguany el sistema aeroportuari espanyol ha registrat més d’un milió d’operacions d’enlairament i aterratge donant servei a 113 milions de viatgers, un 6,2% i un 9.1% més, respectivament, que un any abans. El fort creixement que registra el sistema aeroportuari espanyol enguany dóna continuïtat al canvi de tendència encetat tres anys enrere. Una tendència expansiva generalitzada a la totalitat dels quinze primers aeroports per nombre de passatgers. El creixement més intens en termes absoluts el protagonitzen els dos aeroports més importants del país, els de Madrid i Barcelona, que en conjunt guanyen 3,5 milions de viatgers, poc més d’una tercera part de l’augment total del sistema aeroportuari. Els guanys més intensos en termes relatius –al voltant del 14-15%- corresponen a aeroports mitjans de la costa mediterrània com ara València, Alacant i Màlaga, els dos últims amb un elevat pes relatiu del tràfic internacional. El nombre d’operacions d’enlairament i aterratge continua “remuntant el vol” amb un ampli ventall d’intensitats que val del quasi estancament a creixements de dos dígits. La millora de la conjuntura econòmica, la contenció del preu del combustible i del cost de finançament han contribuït a reforçar algunes rutes internes i obrir-ne de noves. Els signes positius també s’imposen en les dades de mercaderia transportada. A més del fort augment que ha registrat Vitòria, un dels aeroports espanyols especialitzats en aquest tipus de tràfic, els de Sevilla i Alacant lideren el creixement en termes relatius però amb volums escassos. Novament Madrid i Barcelona, amb creixements relatius a l’entorn del 13%, acaparen la major part de l’augment en termes absoluts. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Inici | Transports i comunicacions | Transport públic col·lectiu a la regió metropolitana Transport públic col·lectiu a la regió metropolitana La consolidació del creixement econòmic amb el corresponent augment del nombre d’ocupats són els principals detonants de l’augment del nombre d’usuaris del transport públic metropolità. En alguns mitjans de transport i en el global s’han assolit nous màxims històrics. Les xifres disponibles mostren que 2016 ha estat el tercer any de recuperació sostinguda i general del nombre d’usuaris del transport públic metropolità. Una recuperació basada en la mobilitat obligada generada per l’augment de l’ocupació que ha propiciat la millora de la conjuntura econòmica i en l’augment del nombre de visitants que han fet estada a Barcelona. També hi ha contribuït l’ampliació i millora de l’oferta de serveis. D’altra banda, la major utilització d’un parc automobilístic renovat i l’ús creixent de la bicicleta, han restat viatgers, igual que els conflictes laborals, al transport públic metropolità. Dades i anàlisi  Transport públic urbà i rodalia Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Transports i comunicacions | Transport públic urbà i rodalia Transport públic urbà i rodalia Transport públic urbà (milers de viatgers) Variació (%) Total Urbà Metro Autobús FGC 2n.tr.17/2n.tr.16 2,1 3,0 1,3 -4,7 1r.tr.17/1r.tr.16 8,8 8,8 9,5 6,5 2016/2015 0,9 -0,9 4,3 -0,9 2015/2014 2,4 2,5 2,2 2,5 El nombre d’usuaris del transport públic col•lectiu a l’àrea de Barcelona tanca la primera meitat d’enguany a l’alça i assolint un nou màxim històric gràcies a la reactivació de l’economia, a la dinamització del mercat de treball i a l’augment del nombre de visitants que fan estada a la capital. L’agregat de l’anomenat transport públic urbà de Barcelona – metro, autobusos urbans, servei urbà dels FGC i tramvia- ha tancat el primer semestre d’enguany assolint un nou màxim històric en termes anuals: més de 640 milions de validacions, un 3,2% més que un any bans. Una fita assolida després de tres anys i mig de creixement sostingut. Una trajectòria directament relacionada amb el darrer canvi de cicle de l’economia i especialment amb el procés expansiu del nombre d’ocupats. També s’ha de relacionar amb la darrera fase alcista del nombre de visitants que fan estada a la ciutat. Pel que fa al conjunt del transport públic ferroviari de rodalia, les dades disponibles constaten igualment un comportament alcista que ha de permetre recuperar al llarg d’enguany, si no ho ha fet ja, els valors de deu anys enrere. Una trajectòria expansiva recolzada tant en el nombre d’usuaris dels FGC, que es mou en màxims històrics, com en els de Renfe. L’ampliació de l’oferta de serveis a l’anomenat Metro del Vallès ha estat determinant en aquesta evolució. Transport públic de rodalia (milers de viatgers) FGC Renfe Període Total Total Línia Llobr/Anoia Metro Vallès Total 2010 156.371 52.683 21.980 30.703 103.688 2011 160.350 54.168 23.036 31.131 106.182 2012 157.577 51.659 21.285 30.374 105.918 2013 156.588 51.500 20.879 30.621 105.088 2014 157.607 52.456 21.253 31.203 105.151 2015 160.755 54.294 21.742 32.552 106.460 1r.tr. 39.682 13.927 5.545 8.382 25.755 2n.tr. 41.787 13.792 5.564 8.228 27.995 3r.tr. 37.363 11.293 4.834 6.460 26.070 4t.tr. 41.923 15.283 5.800 9.483 26.640 2016 164.501 56.301 21.759 34.543 108.200 1r.tr. 40.016 14.206 5.458 8.748 25.810 2n.tr. 42.859 15.029 5.686 9.342 27.830 3r.tr. 37.837 11.787 4.879 6.908 26.050 4t.tr. 43.790 15.280 5.735 9.545 28.510 2017 1r.tr. 42.201 15.616 5.841 9.775 26.585 2n.tr. 43.191 15.083 5.768 9.314 28.108 Nota. Línia Llobregat-Anoia: Bcn-Igualada/Manresa; Metro Vallès: Bcn-Terr./Sab. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de FGC i de Renfe. Variació (%) Total FGC Renfe 2n.tr.17/2n.tr.16 0,8 0,4 1,0 1r.tr.17/1r.tr.16 5,5 9,9 3,0 2016/2015 2,3 3,7 1,6 2015/2014 2,0 3,5 1,2 Període Total Xarxa Metro Xarxa Autobusos FGC Servei urbà 2010 615.399 381.222 183.357 27.078 2011 621.147 388.978 181.678 26.296 2012 594.430 373.505 173.965 23.299 2013 594.198 369.937 176,706 23.961 2014 603.288 375.722 178.346 24.727 2015 618.002 385.002 182.255 25.355 1r.tr. 153.092 95.183 44.972 6.686 2n.tr. 160.638 99.935 47.546 6.608 3r.tr. 141.163 89.578 40.680 5.185 4t.tr. 163.110 100.305 49.058 6.877 2016 623.495 381.486 190.100 25.129 1r.tr. 151.656 92.785 45.833 6.478 2n.tr. 164.739 99.270 51.611 6.938 3r.tr. 143.806 89.414 43.255 5.047 4t.tr. 163.294 100.018 49.401 6.666 2017 1r.tr. 165.067 100.942 50.209 6.896 2n.tr. 168.193 102.232 52.288 6.615 Nota. El Total inclou els viatges en tramvia. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de Transport de Bcn, FGC i ATM. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Turisme, fires i congressos Turisme, fires i congressos L’activitat turística, igual que la de fires i congressos, s’ha consolidat com un dels grans sectors d’activitat econòmica i generació de rendes a la ciutat. Un cop superada la petita ensopegada dels primers mesos de 2013, les xifres de pernoctacions hoteleres i de visitants han mantingut una trajectòria de creixement moderat i sostingut que quatre anys després encara dura. S’assoleixen xifres històriques de manera recurrent, que acompanyen nivells molt elevats d’ocupació i d’estada mitjana hotelera. El sector turístic de la ciutat ha navegat gairebé durant tota la crisi per aigües tranquil•les -amb una incursió molt breu en la zona negativa-, gràcies a l’impuls dels visitants estrangers. Una empenta que es manté i que s’ha vist reforçada per l’augment de la demanda generada pel mercat espanyol. Dades i anàlisi  Activitat turística  Turistes i pernoctacions als hotels de Barcelona  Oferta i pernoctacions segons categoria hotelera  Turistes segons procedència  Creuers  Perfil dels turistes  Fira de Barcelona  Fira de Barcelona  Congressos  Congressos i convencions celebrats a Barcelona  Distribució per sectors, àmbit, dimensió i origen Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Turisme, fires i congressos | Activitat turística Activitat turística La majoria dels principals indicadors d’activitat turística han tancat 2016 registrant variacions molt positives. Entre els factors explicatius sobresurten la millora de la conjuntura econòmica tant a Espanya com a la resta de la UE, la depreciació de l’euro, la inestabilitat política i la inseguretat que es palpa en algunes destinacions turístiques competidores. Els registres de 2016 corresponents a l’activitat hotelera palesen una notable acceleració de la trajectòria alcista del trienni precedent. Un cop més, el sector turístic torna a destacar per la seva vitalitat, amb un to tant o més vigorós que el que registren la majoria dels indicadors que mesuren l’activitat econòmica de la ciutat. Un dels trets que emergeix com a destacat de l’evolució recent de l’activitat turística de la ciutat és la recuperació de la demanda dels residents espanyols. Després d’anys de contenció motivada per la intensitat i durada del darrer període recessiu, la demanda interna comença a mostrar senyals de recuperació. Un canvi d’escenari impulsat per la millora de la conjuntura econòmica que ha començat a incidir, tot i que lentament, en un augment de les rendes familiars. Pel que fa a la demanda externa, es manté el fort ritme expansiu impulsada bàsicament pels països grans de la Unió Europea i d’Amèrica. La decebedora evolució macroeconòmica que han mostrat algunes de les principals economies emergents i en vies de desenvolupament no ha impedit que globalment aquests països s’hagin començat a perfilar com a emissors rellevants de turistes cap a Barcelona. Dades i anàlisi  Activitat turística  Turistes i pernoctacions als hotels de Barcelona  Oferta i pernoctacions segons categoria hotelera  Turistes segons procedència  Creuers  Perfil dels turistes Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Turisme, fires i congressos | Activitat turística | Turistes i pernoctacions als hotels de Barcelona Turistes i pernoctacions als hotels de Barcelona Turistes i pernoctacions als hotels de Barcelona Variació (%) Pernoctacions Turistes gn-mç 17/gn-mç 16 15,1 15,9 2n sem 2016/ 2n sem 2015 8,0 7,8 2016/ 2015 8,5 9,2 2015/ 2014 3,3 5,4 Començament immillorable d’un any que aspira a superar àmpliament els resultats de l’any passat en activitat hotelera. Continua augmentant el nombre de visitants que pernocten als hotels de la ciutat. Una tendència que encara el vuitè any ininterromput a l’alça. Durant el primer trimestre d’enguany els hotels de Barcelona han acollit a 2,18 milions de visitants que han generat 4,4 milions de pernoctacions. Un 15,9% i un 15,1% més, respectivament, que durant el mateix període de 2016. Un ritme de creixement espectacular que accentua la trajectòria ascendent dels darrers anys i posa de manifest com s’està potenciant l’activitat hotelera durant els mesos de baixa ocupació. En termes anuals, el nombre de pernoctacions a final del primer trimestre s’acosta als vint milions, amb un creixement de més del vuit per cent. Sembla que l’intens creixement que ha caracteritzat la major part de l’any passat entra en una fase de relativa estabilització. Darrere d’aquest dinamisme sostingut hi ha tant factors de demanda com d’oferta. Entre els primers, l’accent positiu ja no recau només sobre els visitants d’origen estranger. El mercat espanyol, amb un creixement interanual molt remarcable, ha començat a corregir l’accentuat to negatiu del primer lustre de l’actual dècada. En paral•lel a la recuperació de l’activitat econòmica i a l’augment del nombre d’ocupats, creix la confiança de la població en la solidesa d’aquest canvi de conjuntura i es comencen a revertir els efectes de la llarga crisi sobre la despesa en viatges de tota mena. En definitiva, la demanda interna va recuperant el seu vigor. En tot cas, és una demanda que continuarà marcada per la prudència atès que a l’endeutament que arrossega s’hi afegeix que la recuperació del mercat laboral es produeix en unes condicions de notable precarietat. Quant a la demanda dels estrangers, exhibeix igualment una notable fortalesa, recolzada bàsicament en el cicle moderadament expansiu que mostren la majoria de les economies desenvolupades i Xina. A banda del moderat creixement dels visitants europeus, esperable d’altra banda, sorprèn relativament la poca incidència de la crisi de les economies emergents en les visites d’originaris d’Amèrica Llatina i Àfrica. Pel que fa als factors d’oferta, Barcelona es reafirma com una de les destinacions de turisme urbà més ben valorades i competitives. A més de disposar d’una de les ofertes hoteleres més àmplia, diversificada i moderna d’Europa, gaudeix d’una àmplia i creixent oferta de connexions aèries i d’un important port de creuers. Actua també com a contrapunt o complement d’estades a altres zones de Catalunya. Tots aquests elements sumen en l’elecció de Barcelona com a destinació turística per part d’una demanda molt diversificada. També s’ha de tenir en compte que s’està beneficiant de la inestabilitat social i política que pateixen algunes àrees de la Mediterrània Oriental i del nord d’Àfrica. Període Pernoctacions Turistes (1) Estada mitjana (2) 2010 14.047.396 7.133.524 2,00 2011 15.529.218 7.390.777 2,09 2012 15.931.932 7.440.113 2,14 2013 16.485.075 7.571.765 2,20 2014 17.091.852 7.874.941 2,16 2015 17.656.329 8.303.649 2,12 gn-fb 1.945.543 956.405 2,03 mç-ab 2.966.502 1.403.801 2,11 mg-jn 3.256.914 1.555.655 2,09 jl-ag 3.690.842 1.606.287 2,30 st-oc 3.340.386 1.559.866 2,14 nv-ds 2.456.142 1.221.635 2,01 2016 19.162.580 9.065.650 2,11 gn-fb 2.376.181 1.189.237 2,00 mç-ab 3.085.817 1.458.978 2,12 mg-jn 3.447.901 1.667.879 2,07 jl-ag 3.793.330 1.686.362 2,25 st-oc 3.635.170 1.655.735 2,20 nv-ds 2.817.492 1.389.809 2,03 2017 gn-fb 2.741.948 1.361.595 2,01 mç 1.699.911 820.874 2,07 (1) S'entén per turistes els visitants que almenys pernocten una nit a un hotel de Barcelona, amb independència del motiu de la seva estada. (2) Dades expressades en nits. Font : Gremi d'Hotels de Barcelona per a Turisme de Barcelona i elaboració pròpia. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Turisme, fires i congressos | Activitat turística | Oferta i pernoctacions segons categoria hotelera Oferta i pernoctacions segons categoria hotelera Activitat hotelera segons categoria L’augment del nombre de pernoctacions provoca un lleu increment de la taxa d’ocupació hotelera tot i que l’estada mitjana es manté relativament estable. L’augment de l’oferta hotelera en el que va d’any es concentra en les categories més elevades. Segons les darreres dades disponibles, l’oferta hotelera de Barcelona supera ja les 70.000 places, el 68% de les quals en establiments de quatre o més estrelles. El creixement de l’any passat, un 2,8%, que s’havia de considerar relativament moderat perquè seguia a un bienni d’estancament, dóna pas a un augment inusualment intens per enguany si, cosa improbable, l’evolució del primer trimestre es manté fins a final d’any. Durant els darrers vuit anys (2009-2016) –un període que inclou anys de dura recessió i posterior reactivació de l’activitat econòmica- aquesta oferta ha crescut un 23%. Una evolució que, malgrat una conjuntura aparentment poc favorable, ha anat acompanyada d’una bona resposta de la demanda que s’ha concretat en un augment del nombre de clients de més del 35% i del 13% de l’estada mitjana. . Categoria Nombre de pernoctacions Nombre de turistes Ocupació habitacions (%) Estada mitjana (nits) gn-fb 2017 H 5* 324.038 153.584 61,79 2,12 H 4* 1.471.126 740.366 69,71 1,99 H 3* 629.542 304.712 70,93 2,07 H 2* 203.564 105.663 74,50 1,93 H 1* 113.678 57.268 75,01 2,00 Total 2.741.948 1.361.595 69,42 2,02 nv-ds 2016 H 5* 324.922 152.673 60,58 2,13 H 4* 1.505.445 746.630 70,43 2,02 H 3* 667.657 323.771 74,12 2,07 H 2* 205.681 109.420 75,57 1,89 H 1* 113.788 57.316 72,89 2,00 Total 2.817.492 1.389.809 70,35 2,03 Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Turisme, fires i congressos | Activitat turística | Turistes segons procedència Turistes segons procedència Turistes als hotels segons lloc de procedència gn-mg 2017 var (%) gn-mg 2017/ gn-mg 2016 nombre en % Espanya 662.398 21,2 8,7 Unió Europea 1.358.806 43,5 7,5 Alemanya 184.232 5,9 2,7 Àustria 26.214 0,8 -1,9 Bèlgica 53.719 1,7 11,6 Dinamarca 30.532 1,0 5,0 Finlàndia 20.474 0,7 0,6 França 262.575 8,4 10,0 Grècia 14.416 0,5 22,7 Irlanda 28.151 0,9 -3,0 Itàlia 195.508 6,3 7,6 Luxemburg 2.853 0,1 15,8 Països Baixos 75.048 2,4 9,7 Polònia 30.354 1,0 13,6 Portugal 40.753 1,3 18,8 Regne Unit 271.245 8,7 3,9 República Txeca 8.939 0,3 2,7 Suècia 49.177 1,6 15,4 Resta Unió Europea 64.616 2,1 16,5 Resta d'Europa 53.541 1,7 19,1 Amèrica 460.210 14,7 28,6 Estats Units 253.790 8,1 25,9 Resta d'Amèrica 206.420 6,6 32,1 Japó 71.905 2,3 18,4 Xina 54.602 1,7 26,6 Països africans 53.541 1,7 19,1 Resta del món 516.128 16,5 6,3 Total 3.121.927 100,0 8,7 Font: Elaboració pròpia a partir de l'explotació del Departament d'Estadística de l'Enquesta d'Ocupació Hotelera de l'INE. El creixent atractiu de Barcelona com a destinació turística urbana i capital econòmica contribueix a explicar el fort increment en termes relatius del nombre de visitants no europeus que enguany fan estada als hotels de la ciutat. Un dels aspectes que caracteritzen l’evolució dels creixents fluxos turístics a la ciutat en les dues darreres dècades és la presència cada cop més nombrosa de visitants estrangers. Tot i que aquesta presència s’ha intensificat tant en termes absoluts com relatius en el darrer trienni, entre altres raons perquè la conjuntura econòmica ha castigat de forma més intensa la demanda interna que l’externa en termes agregats, és indiscutible que Barcelona ha aconseguit situar-se en una posició molt destacada en les grans lligues internacionals de turisme urbà, tant a nivell de cultura, lleure i vacances com de fires i congressos. Si fins que els fluxos turístics es van començar a enlairar a mitjans dels 90 un de cada dos turistes provenia d’algun punt d’Espanya, durant el darrer bienni aquesta proporció s’ha reduït a només un de cada cinc. Dit d’una altra manera, si fa vint anys, per cada visitant espanyol n’arribava un d’estranger, actualment aquesta proporció s’ha quadruplicat. Els principals països emissors són les grans potències econòmiques i demogràfiques de la UE (Regne Unit, França, Itàlia i Alemanya), amb gairebé el 30% del total i una evolució conjunta positiva, destacant que el mercat italià s’ha recuperat dels descensos del bienni precedent. A banda d’aquests països però encara dins de la UE, durant 2015, 2016 i primers cinc mesos d’enguany han destacat els augments de Portugal i Polònia i, darrerament, Grècia. Amb signe lleument negatiu se situen actualment Irlanda i Àustria. En contraposició a la notable davallada de 2015, els fluxos de visitants provinents de la resta d’Europa creixen amb molta intensitat. Pel que fa als originaris de fora del continent europeu, la tònica dominant és clarament expansiva, amb independència del moment del cicle econòmic que viu cada país o àrea geogràfica. Taxes de creixement d’entre el vint i el trenta per cent tant pels visitants americans, amb independència de l’hemisferi, com pels japonesos i xinesos. El creixement relatiu més modest és el que registra l’agregat format per la resta del continent asiàtic, Austràlia i Nova Zelanda, que en conjunt envien a Barcelona a gairebé un milió de visitants a l’any. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Turisme, fires i congressos | Activitat turística | Creuers Creuers Passatgers de creuers Període Total Passatgers embarcats Passatgers desembarcats Passatgers en trànsit 2010 2.350.264 632.445 633.160 1.084.659 2011 2.658.691 757.883 744.739 1.156.069 2012 2.408.618 721.933 716.452 970.233 2013 2.599.232 754.038 752.248 1.092.946 2014 2.364.292 615.377 607.112 1.141.803 2015 2.540.302 684.907 678.847 1.176.548 1r.tr. 232.098 37.482 34.566 160.050 2n.tr. 767.805 215.019 211.694 341.092 3r.tr. 915.594 289.916 287.648 338.030 4t.tr. 624.805 142.490 144.939 337.376 2016 2.683.580 773.623 782.196 1.127.761 1r.tr. 256.817 68.878 68.190 119.749 2n.tr. 759.428 222.320 216.857 320.251 3r.tr. 1.052.397 341.463 342.634 368.300 4t.tr. 614.952 140.962 154.515 319.475 2017 1r.tr. 225.503 53.922 53.818 117.763 2n.tr. 810.188 215.513 210.741 383.934 Font : Autoritat Portuària de Barcelona Variació (%) Total Passatgers embarcats Passatgers desembarcats Passatgers en trànsit 2n.tr.2017/ 2n.tr.2016 6,7 -3,1 -2,8 19,9 1r.tr 2017/ 1r.tr. 2016 -12,2 -21,7 -21,1 -1,7 2016/2015 5,6 13,0 15,2 -4,1 2015/2014 7,4 11,3 11,8 3,0 Les xifres de passatgers de creuers durant el mes de juny moderen el to expansiu del bimestre anterior però permeten tancar el trimestre en positiu, amb un creixement similar al dels darrers anys. Enrere queda la contracció del primer trimestre, imputable a factors estacionals i a la dificultat d’operar en zona de màxims històrics. Després d’un bienni 2015-2016 de recuperació i en el que s’ha establert un nou màxim anual de viatgers de creuers que han passat pel port de la ciutat, les xifres del primer semestre d’enguany reflecteixen un clima de relativa estabilitat que amaga un cert transvasament de passatgers dels vaixells amb origen/destinació a la ciutat cap als creuers en trànsit. Aquest segment, que havia tancat 2016 amb un lleu retrocés després del màxim històric assolit un any abans, tanca la primera meitat d’enguany amb un creixement del 14%, mentre que els creuers que operen des del port de la ciutat han perdut un 7,3% del nombre de passatgers. Dues tendències ara divergents que molt probablement aniran convergint durant la segona meitat de l’any aprofitant la constant renovació i ampliació de l’oferta i que no s’observen canvis significatius en els factors que darrerament han propiciat la bona resposta de la demanda en un context de creixement moderat i sostingut de l’economia mundial. El negoci dels creuers al port de Barcelona acumula ja dues dècades llargues d’èxit inqüestionable. Una trajectòria assentada sobre una forta aposta de tots els agents polítics i econòmics implicats en la renovació i ampliació d’instal•lacions que han situat el de Barcelona entre els primers ports mundials de l’especialitat. Un esforç conjunt que, atès el volum assolit i la capacitat de càrrega de la ciutat, hauria d’incidir en prioritzar una distribució més homogènia de l’activitat al llarg de l’any i deixar en segon terme l’augment a qualsevol preu del nombre total de passatgers. L’evolució més recent, si hom deixa de banda els mesos d’hivern, sembla transitar per aquest camí. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Turisme, fires i congressos | Activitat turística | Perfil dels turistes Perfil dels turistes Perfil dels turistes Turistes segons motiu de viatge (%) Mitjans de transport utilitzats Visitants als llocs d'interès més visitats El perfil tipus del visitant que pernocta als hotels de Barcelona és el d’un home estranger –de la UE-, d’entre 25 i 44 anys que ve a la ciutat a fer turisme. El darrer informe conegut sobre el perfil dels visitants que s’allotgen en els hotels de la ciutat, corresponent a 2015, reflecteix que, a més d’estranger, el visitant tipus es correspon a un home de mitjana edat que fa estada a la ciutat per fer turisme. Òbviament, la immensa majoria utilitza l’avió per arribar a la ciutat. Contràriament a la percepció que hom pot tenir, darrerament el pes relatiu de les dones en aquest segment dels visitants s’ha reduït. Possiblement es pugui explicar per l’emergència d’altres tipologies d’allotjaments més orientats als visitants per motius d’oci i que no es consideren en aquest informe. Pel que fa a l’edat dels visitants que pernocten als hotels, les dades més recents mostren una presència creixent dels clients més joves i dels de més edat. Malgrat aquest creixement pels extrems, set de cada deu són persones d’entre 25 i 54 anys. De les dades de 2015, molt expansives en termes de visitants, sorprèn relativament la pèrdua d’usuaris del diferents mitjans que formen l’anomenat transport de l’oci. En contrapartida, s’ha produït un cert transvasament cap al transport públic col·lectiu. On no s’ha detectat contenció del nombre de visitants és en les visites als llocs d’interès més visitats de la ciutat. L’obra de Gaudí i el Barça continuen sent els principals reclams. 2012 2013 2014 2015 Vacances 50,4 50,6 52,5 55,8 Professional 41,0 40,9 39,6 35,7 Negocis - 30,8 - - Fires i reunions - 10,1 - - Personal i d'altres 8,6 8,5 7,9 8,5 Total 100,0 100,0 100,0 100,0 2012 2013 2014 2015 Avió 74,4 76,1 78,6 80,0 Ferrocarril 12,5 9,5 12,2 9,8 Cotxe 7,4 9,4 5,5 6,6 Autocar 5,5 4,7 1 0,8 D'altres 0,2 0,3 1,9 2,2 Total 100,0 100,0 100,0 100,0 ___________________ 2012 2013 2014 2015 Per gènere (%) Homes 58,7 58,3 63,3 64,8 Dones 41,3 41,7 36,7 35,2 Total 100,0 100,0 100,0 100,0 Per edat (%) de 15 a 17 anys 0,7 0,6 0,7 0,8 de 18 a 24 anys 2,8 3 9,8 8,9 de 25 a 34 anys 14 15,1 29,5 25,0 de 35 a 44 anys 35,8 34,9 24,8 24,2 de 45 a 54 anys 30,1 31,7 21,3 22,0 més de 55 anys 16,6 14,7 13,7 19,2 Total 100,0 100,0 100,0 100,0 Nombre de visitants 2013 2014 2015 EIA Temple Exp. Sagrada Família 3.170.000 3.260.880 3.722.540 EIA Park Güell 2.598.732 2.761.436 MC Museu F.C.Barcelona 1.506.022 1.530.484 1.785.903 MC L'Aquàrium de Barcelona 1.718.380 1.590.420 1.549.480 MC El Born Centre Cultural 675.726 1.894.400 1.486.228 ELL Poble Espanyol de Barcelona 1.249.381 1.236.664 1.221.647 MC Museu Picasso 915.226 919.814 1.008.125 MC Parc Zoològic de Barcelona 1.070.104 1.057.188 1.004.069 EIA Casa Batlló 796.301 930.000 992.126 CE La Pedrera 944.509 932.356 990.112 Nota: EIA: Espais d'Interès Arquitectònic; MC: Museus i col·leccions; ELL: Espais de lleure; CE: Centre d'exposicions. Font: ICUB i equipaments. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Turisme, fires i congressos | Activitat turística | Perfil dels turistes Pel que fa a la valoració de diferents aspectes de la ciutat, els turistes entrevistats van atorgar una puntuació mitjana de notable alt a Barcelona, en línia amb l’aconseguida en anys anteriors. El binomi arquitectura-cultura és el més apreciat, seguit per la valoració de l’oferta d’entreteniment i el transport públic. L’oferta comercial i el caràcter dels barcelonins també es valoren molt positivament, igual que l’oferta de restauració i hotelera, les platges i la seguretat ciutadana. En l’extrem més baix –però encara amb un notable-, apareixen com a pitjor valorats la qualitat de l’aire i molt especialment el nivell de soroll. Val la pena ressenyar que en cap dels aspectes consultats la valoració de 2015 ha estat pitjor que la d’un any abans. Poc o molt s’ha avançat en tots. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Turisme, fires i congressos | Fira de Barcelona Fira de Barcelona La recuperació de l’activitat firal a Barcelona es consolida. Els resultats dels darrers dos anys mostren un notable creixement en relació amb els del bienni anterior. En paral·lel a la consolidació de la recuperació de l’economia espanyola i de les expectatives a mitjà termini i al to lleument expansiu de l’economia europea, l’activitat firal a Barcelona s’ha dinamitzat. L’atractiu de la ciutat en el mercat internacional, la disponibilitat d’infraestructures i d’instal·lacions modernes i la seva contrastada capacitat d’organització de grans esdeveniments l’han situat entre les ciutats de referència per a la celebració de fires i congressos. Dades i anàlisi  Fira de Barcelona Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Turisme, fires i congressos | Fira de Barcelona | Fira de Barcelona Fira de Barcelona Indicadors d'activitat firal (2015) 1 Salons Perio- dicitat Tipologia Àmbit Ocupació (m2) Expositors Visitants Expohogar Primavera Bianual Professional Internacional 3.600 119 5.961 Mobile World Congress Anual Professional Internacional 100.000 2.000 94.000 4Yfn - Four Years From Now, Mobile Entrepreneurship Event Build Mobile Ideas And Startups Anual Professional Internacional 8.600 235 12.000 Expo Sports Anual Públic Nacional 14.150 143 56.000 Tissue World Itinerant Professional Internacional 3.543 170 1.601 Saló de L'Ensenyament Anual Públic Nacional 7.445 173 61.803 Futura Anual Públic Nacional 943 54 5.026 Infarma Biennal Professional Nacional 7.500 206 2.561 Graphispag Biennal Professional Internacional 9.923 199 16.648 E-Show Anual Professional Nacional 1.800 120 11.329 Bebes&Mamas Anual Públic Nacional 2.347 94 19.960 Cosmobelleza & Wellness Anual Professional Nacional 17.892 210 99.028 In Cosmetics Itinerant Professional Internacional 14.692 597 9.140 Saló Internacional del Còmic de Barcelona Anual Públic Nacional 2.346 130 113.000 B-Travel (Turisme) Anual Públic Internacional 5.472 209 22.433 Expo Ecosalud Biennal Mixta Nacional 2.500 260 27.850 Bta _Tecnologies Alimentació (2) Trienal Professional Internacional 15.250 279 Hispack Trienal Professional Internacional 32.451 605 54.893 Handmade Festival Barcelona Anual Públic Nacional 3.080 219 12.025 Bcn Bridal Week-Pasarela I Noviaespaña Anual Professional Internacional 9.938,5 127 7.058 Fòrum Dental Biennal Professional Internacional 4.419 107 7.842 Saló Internacional De L'Automóbil Biennal Mixta Internacional 33.268 114 753.920 Beyond Building Barcelona Construmat Biennal Professional Internacional 15.615 266 35.596 Carbon Expo Biennal Professional Internacional 1.697 45 2.533 Denim By Premiere-Vision Bianual Professional Internacional 4.509 101 3.634 Free From Food Itinerant Professional Internacional - 157 2.134 Showroom Del Moble Anual Professional Nacional 10.055 126 6.261 Saló Internacional De La Logistica Anual Professional Internacional 20.000 550 3.600 Sónar Anual Mixte Internacional 60.482 - 101.000 Biz Barcelona Anual Professional Nacional 6.195 88 8.747 Barcelona Harley Days Anual Public Internacional 6.400 93 280.000 Escrs. European Society Of Cataract & Refractive Surgeons Itinerant Professional Internacional 7.096 281 13.780 Iot . Solutions World Congress Anual Professional Internacional 3.244 41 5.894 Expohogar Tardor Bianual Professional Internacional 5.382 164 8.837 Barcelona Degusta & Bcn Cake Anual Públic Nacional 3.425 125 28.519 Swab Anual Mixta Nacional 1.061 65 3.350 Barcelona Tattoo Expo Anual Públic Internacional 7.200 239 12.120 Oktoberfest Bcn Anual Public Nacional 5.000 - 100.000 Vm World Europe Itinerant Professional Internacional 2.949 113 6.000 Piscina Bcn - Saló Internacional De La Piscina Biennal Professional Internacional 13.714 285 43.514 Saló Nautic Internacional De Barcelona Anual Mixta Internacional 20.826 250 28.619 Iberzoo Biennal Professional Internacional 4.985 124 9.000 Avepa- Sevc Anual Professional Internacional 1.329 74 9.575 Barcelona Meeting Point Anual Mixte Internacional 20.000 280 27.000 United European Gastroenterology Week Itinerant Professional Internacional 4.410 179 14.968 Pharmaprocess Biennal Professional Internacional 1.136 39 1.273 Saló Del Manga Anual Públic Internacional 2.822 154 137.000 Miboda Anual Públic Nacional 1.071 99 1.200 Sport Women Barcelona Anual Públic Nacional 678 33 22.500 Families Nombroses de Catalunya Anual Públic Nacional 944 34 4.408 Expominer Anual Mixta Internacional 743 123 10.798 Smart-City Expo World Congress Anual Professional Internacional 18.296 222 17.874 Bcn Rail (3) Biennal Professional Internacional 29 1.962 Ibtm-Exhibition For The Incentive, Business Travel And Meeting Industry Anual Professional Internacional 13.106 309 9.650 Denim By Premiere-Vision Bianual Professional Internacional 4.373 89 3.450 Ocasió Anual Públic Nacional 22.594 40 26.523 Auto Retro Anual Públic Nacional 9.500 300 25.000 Festival De La Infància / Xd Young Fest Anual Públic Nacional 17.197 81 56.568 (1) No inclou esdeveniments ni congressos d'organització externa ni a l'exterior. ( 2) Dades de visitants conjuntes amb Hispack. (3) Dades d'ocupació conjuntes amb Smart City - Font: dades de Salons de Fira de Barcelona auditades per AFE (Associació de Fires Espanyoles). Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Turisme, fires i congressos | Fira de Barcelona | Fira de Barcelona L’augment de l’activitat firal a Barcelona, en paral·lel a la d’una bona part del teixit empresarial espanyol, s’ha recolzat en una creixent presència en els mercats exteriors. Salons més internacionals i nous projectes a diversos països. Al llarg de 2015, Fira de Barcelona ha acollit prop de 120 esdeveniments -68 salons i congressos i una cinquantena d’actes corporatius, comercials i esportius- als seus recintes de Montjuïc i Gran Via. A més d’esdeveniments internacionals tan importants com ara el Mobile World Congress (MWC), Ibtm world i In Cosmetics entre altres, els bons resultats d’aquest any s’han recolzat també en l’excel·lent comportament d’alguns dels salons més tradicionals i estretament associats a la ciutat com ara el Saló Internacional de l’Automòbil, Hispack-Bta, Smart City Expo, el Naùtic i el Meeting Point. Un fet que sembla avançar la consolidació del canvi de cicle econòmic. Pel que fa al segment dels congressos, Fira de Barcelona ha continuat desenvolupant una gran activitat, especialment en l’àmbit sanitari i tecnològic. Dels celebrats durant 2015 en destaquen l’europeu de Cataractes i Cirurgia Refractiva, el d’Endocrinologia Pediàtrica i la Setmana de la Gastroenterologia (UEG Week). En l’àmbit tecnològic destaquen esdeveniments vinculats al MWC com 4YFN, orientat als emprenedors, així com convencions d’empreses multinacionals tan conegudes com ara HP, SAP i Microsoft. Entre les noves propostes, s’ha celebrat per primera vegada IOT Solutions World Congress, especialitzat en l’aplicació d’Internet als processos industrials i s’ha recuperat el Barcelona Degusta, obert al públic en general. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Turisme, fires i congressos | Congressos Congressos L’estabilització del nombre de congressos, convencions i reunions empresarials celebrades a Barcelona els darrers anys permet a la ciutat mantenir-se en el podi de les ciutats de congressos internacionals. La contenció obligada de la despesa d’empreses i institucions durant la crisi va fer caure el nombre de reunions celebrades durant el trienni 2012-2014. Tot i que la utilització intensiva de les noves tecnologies de la informació i comunicació i l’augment de la competència per part de noves ciutats juguen en contra, durant el bienni 2015-2016 les xifres de congressos, convencions i jornades celebrades a Barcelona s’han mantingut relativament estables a l’entorn dels dos mil events i els sis cents mil delegats i assistents. Dades i anàlisi  Congressos i convencions celebrats a Barcelona  Distribució per sectors, àmbit, dimensió i origen Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Turisme, fires i congressos | Congressos | Congressos celebrats Congressos i convencions celebrats a Barcelona Congressos i convencions celebrats a Barcelona Nombre de reunions Delegats assistents Període Congressos Jornades i cursos Convencions i incentius Total Congressos Jornades i cursos Convencions i incentius Total 2005 205 147 1.001 1.353 131.741 24.158 187.106 343.005 2006 212 123 968 1.303 279.836 30.296 180.896 491.028 2007 340 n.d. 1.435 1.775 394.689 n.d. 235.015 629.704 2008 383 286 1.813 2.482 340.527 43.234 312.141 695.902 2009 294 215 1.348 1.857 342.801 38.943 194.413 576.157 2010 310 226 1.602 2.138 302.561 43.120 271.152 616.833 2011 255 378 1.650 2.283 291.307 64.612 291.774 647.693 2012 213 182 1.781 2.176 208.271 27.954 361.385 597.610 2013 291 138 1.610 2.039 289.191 31.255 263.510 583.956 2014 271 134 1.564 1.969 280.747 23.508 275.600 579.855 2015 311 121 1.836 2.268 319.754 17.185 252.879 589.818 2016 422 134 1.418 1.974 317.140 19.931 253.702 590.773 Font: Barcelona Convention Bureau, Turisme de Barcelona Variació Nombre de reunions Delegats assistents (%) Congressos Jornades Convencions Total Congressos Jornades Convencions Total 2016/2015 35,7 10,7 -22,8 -13,0 -0,8 16,0 0,3 0,2 2015/2014 14,8 -9,7 17,4 15,2 13,9 -26,9 -8,2 1,7 2014/2013 -6,9 -2,9 -2,9 -3,4 -2,9 -24,8 4,6 -0,7 Les dades de 2016 mostren una notable continuïtat amb les dels darrers anys alhora que palesen canvis en la tipologia de les reunions que acull la ciutat: els congressos han augmentat de manera significativa en perjudici de les convencions i reunions d’incentius. Segons les dades del Barcelona Convention Bureau de Turisme de Barcelona, al llarg de 2016 Barcelona va acollir gairebé dues mil reunions de més de quaranta delegats. En total, l’activitat relacionada amb els congressos, jornades i convencions ha implicat a uns sis cents mil delegats-assistents i ha generat més de mil cinc cents milions d’euros d’impacte econòmic a la ciutat. En termes relatius, l’any passat es van celebrar un 13% menys de reunions que en 2015 i un vuit per cent menys que la mitjana anual del darrer quinquenni. Alhora, el nombre d’assistents es va mantenir estable en relació a 2015 i amb un retrocés inapreciable en relació a la mitjana del quinquenni 2011-2015. Pel que fa a l’impacte econòmic del turisme de reunions a la ciutat, 2016 ha estat un any excel·lent: un vint per cent més elevat que el d’un any abans i un deu per cent més que l’impacte anual mitjà del darrer quinquenni. Un resultat imputable al fort augment del nombre de congressos, jornades i cursos. El notable descens del nombre convencions i reunions d’incentius ha tingut poca incidència en el nombre d’assistents i menys en l’impacte econòmic que ha tancat l’any en positiu. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Turisme, fires i congressos | Congressos | Distribució per sectors, àmbits, dimensió i origen Distribució per sectors, àmbit, dimensió i origen Distribució dels congressos i convencions celebrats a Barcelona segons caràcter estatal o internacional (2016) Nombre de reunions Delegats assistents Caràcter Congressos Jornades i cursos Convencions i incentius Total Congressos Jornades i cursos Convencions i incentius Total Espanya 78 51 333 462 20.917 9.104 47.720 77.741 Internacional 344 83 1.082 1.509 296.223 10.827 205.697 512.747 Sense especificar 0 0 3 3 0 0 285 285 Total 422 134 1.418 1.974 317.140 19.931 253.702 590.773 Font: Barcelona Convention Bureau, Turisme de Barcelona Reunions celebrades per sectors (2016) Congressos (Associacions) Convencions i incentius (Empreses) Sector (%) Sector (%) Mèdic 29,4 Farmacèutic 24,9 Científic 18,5 Telec./Tecnològic 15,5 Acadèmic 14,2 Industrial 8,2 Telec./Tecnològic 10,2 Consultoria 6,8 Industrial 5,7 Salut 6,1 Social 5,5 Econòmic/Financer 5,6 Econòmic/Financer 2,4 Automoció 5,2 Consultoria 2,1 Alimentació 3,9 D'altres 12,0 D'altres 23,8 Total 100,0 Total 100,0 Distribució de les reunions celebrades (2016) Seu de celebració Nombre de delegats Seu (%) Delegats (%) Hotel 79,8 Palau de congressos 6,0 fins a 99 45,4 Universitat 5,6 de 100 a 249 32,5 Auditori privat 4,9 de 250 a 499 14,3 Hospital 0,6 de 500 a 999 4,6 D'altres 3,1 1.000 i més 3,2 Total 100,0 Total 100,0 El descens del nombre de convencions i incentius durant 2016 s’ha limitat a les de caràcter nacional. El repunt de 2015 no ha tingut continuïtat. Si hom pren com a referència les xifres dels darrers anys referides als pesos relatius sobre el total de congressos, convencions i similars segons el seu caràcter nacional o internacional, s’observa que la distribució de 2106, 25% nacionals i 75% internacionals, s’ajusta perfectament a la del quadrienni 2011-2014, mentre que la de 2015 és l’excepció. En conseqüència, sembla que s’ha recuperat una certa normalitat. S’han perdut reunions sense perdre assistència i guanyant volum de negoci. Pel que fa als sectors econòmics o professionals que han promogut els congressos, convencions i similars, el mèdic i el farmacèutic continuen ocupant una posició molt destacada acaparant més d’una quarta part del total. El segon esglaó se’l disputen el sector de les telecomunicacions/tecnològic i l’acadèmic. Aquest segon estaria pel davant en congressos i el primer en convencions i incentius. En conjunt, aquests quatre sectors han concentrat aproximadament la meitat de les reunions celebrades a Barcelona l’any passat. També tenen una presència rellevant l’industrial, l’econòmic-financer i altres. Pel que fa al caràcter internacional de les reunions contemplades en aquesta estadística –dues de cada tres estan promogudes per entitats estrangeres- són determinants les xifres del segment de les convencions i viatges d’incentius, que expliquen més del setanta per cent del total. En relació a 2015, el creixement de les americanes ha compensat el retrocés d’asiàtiques i africanes i la lleu correcció de les europees. Les grans economies de la UE –amb l’excepció d’Itàlia- liderades pel Regne Unit, juntament amb Suïssa i els Estats Units han aportat gairebé el vuitanta per cent del total de convencions i viatges d’incentius celebrats el darrer any de forma majoritària als hotels de la ciutat. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Construcció Construcció Després de gairebé un sexenni de fortes caigudes, la majoria dels indicadors del sector de la construcció han canviat de signe. L’esperat canvi de tendència sembla consolidat. Després de l’extraordinari cicle alcista que va viure el sector durant gairebé tres lustres (1995-2008), el retorn a unes xifres d’activitat més acordes amb les necessitats i la capacitat econòmica de la població, les empreses i el país, s’ha revelat com un tràngol duríssim. Pel camí, les xifres d’aturats del sector, la d’empreses desaparegudes, les d’infraestructures a mig executar o infrautilitzades, les d’habitatges construïts i no venuts, el descens dels preus dels habitatges o el volum del saldo viu dels crèdits proporcionen xifres de vertigen que revelen que en només cinc anys s’ha passat de màxims històrics en producció, ocupació, vendes i crèdit a unes xifres que esquiven per poc la paràlisi. Els descensos acumulats i els resultats del bienni 2014-2015 fan pensar que la transformació del sector ha tocat fons. L’activitat constructora ha renascut. Dades i anàlisi  Indicadors d'activitat al sector de la construcció  Conjuntura sectorial  Licitació oficial de les administracions públiques  Construcció d'habitatges  Construcció d'habitatges  Habitatges iniciats a l'Àmbit Metropolità  Habitatges iniciats i acabats per districtes  Actuacions per facilitar l'accés i la rehabilitació d'habitatges a Barcelona  Llicències d'obres majors  Sostre  Habitatges i places d'aparcament  Sostre per districtes Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Construcció | Indicadors d’activitat al sector de la construcció Indicadors d’activitat al sector de la construcció El procés d’ajustament que va viure la construcció entre 2008 i fins ben entrat 2014 ha donat pas a dos anys de lleu creixement de la producció sectorial. Després de posar punt i final a un llarg i costós procés d’ajustament que ha implicat l’eliminació de més de la meitat del te ixit productiu del sector en poc més d’un quinquenni, les activitats constructora i immobiliària mostren novament un perfil expansiu. Un cop avançat i relativament assegurat el procés de sanejament del sector financer espanyol dels excessos del mercat immobiliari privat i de la inversió pública excessiva i poc justificada des de l’òptica de l’eficiència i la utilitat pública, l’activitat constructora ha començat a recuperar tímidament el seu paper de motor i dinamitzador de l’activitat econòmica. Dades i anàlisi  Conjuntura sectorial  Licitació oficial de les administracions públiques Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Construcció | Indicadors d’activitat | Conjuntura sectorial Conjuntura sectorial Nombre d'empreses del sector de la construcció i dels serveis immobiliaris (1) Variació (%) Barcelona Barcelonès RMB Catalunya jn 2017/jn 2016 4,3 4,9 5,5 4,3 ds 2016/ds 2015 5,1 5,4 5,4 4,4 ds 2015/ds 2014 2,4 3,1 5,3 5,1 La construcció i els serveis immobiliaris han continuat ampliant capacitat productiva durant el segon trimestre d’enguany. Com era d’esperar, el creixement està sent especialment intens a l’entorn metropolità. Segons els registres de la Seguretat Social, el nombre d’empreses (centres de cotització) actives i amb treballadors assalariats al seu càrrec dedicades a la construcció i als serveis immobiliaris, comença la segona meitat d’enguany amb més treballadors que un any abans a tots els àmbits territorials considerats. Augments interanuals a l’entorn del cinc per cent, similars als de tancament de 2016 i que confirmen el revifament d’aquestes activitats iniciat el 2014 després de sis anys de pèrdua sostinguda de teixit productiu regulat. L’ocupació directa també repunta després d’haver-se reduït a menys de la meitat de l’existent durant el bienni 2006-2007 de màxima activitat sectorial. En definitiva, la construcció i els serveis immobiliaris emergeixen novament després d’ajustar el seu pes relatiu sobre el total del teixit productiu a uns valors més sostenibles tractant-se d’una economia altament desenvolupada. PIB sectorial i nombre de treballadors Pel que fa a l’evolució del PIB de la construcció a Catalunya, els avanços i estimacions dels darrers tres trimestres anuncien unes taxes de creixement que superen àmpliament les del conjunt. El canvi de tendència encetat a mitjan 2015 i consolidat al llarg de 2016, està derivant en una nova fase de creixement accelerat que s’explica per la confluència d’un ampli ventall de factors que han propiciat l’activació de la demanda solvent, tant de famílies com d’empreses. Període Barcelona Barcelonès Àmbit Metropolità (2) Catalunya Construcció i activitats immobiliàries ds.2010 9.279 11.163 23.164 37.076 ds.2011 8.802 10.501 21.242 33.606 ds.2012 8.212 9.705 18.320 30.229 ds.2013 8.063 9.498 17.643 28.672 ds.2014 8.236 9.721 18.227 29.454 mç.2015 8.364 9.902 18.763 30.464 jn.2015 8.454 10.062 19.196 31.305 st.2015 8.370 9.912 18.905 30.704 ds.2015 8.435 10.025 19.194 30.947 mç.2016 8.623 10.256 19.606 31.738 jn.2016 8.750 10.441 19.997 32.414 st.2016 8.700 10.381 19.873 31.979 ds.2016 8.866 10.567 20.226 32.322 mç.2017 9.012 10.778 20.670 33.122 jn.2017 9.126 10.952 21.093 33.810 1. Centres de cotització amb treballadors afiliats al RG de la Seguretat Social. El trencament metodològic de la sèrie en 2009 no permet la comparació amb períodes anteriors. 2. A partir de 2011 les dades corresponen a l'Àmbit Metropolità, mentre que les anteriors corresponen a la RMB. Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Treball de la Generalitat. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Construcció | Indicadors d’activitat | Licitació oficial de les administracions públiques Licitació oficial de les administracions públiques Licitació oficial de les Administracions Públiques (milers d'€) Total construcció Edificació Obra civil Període Catalunya Espanya Catalunya Espanya Catalunya Espanya 2010 3.505.124 21.590.596 1.544.241 8.068.020 1.960.882 13.522.576 2011 1.162.083 10.854.335 519.172 3.418.369 642.912 7.435.965 2012 645.673 5.908.110 337.873 1.751.936 307.800 4.156.174 2013 750.412 6.916.736 220.827 1.702.589 529.585 5.214.147 2014 1.452.431 9.203.713 455.632 2.121.225 996.799 7.082.488 2015 1.066.025 7.716.741 363.953 2.236.034 702.071 5.480.707 1r.tr. 206.843 1.980.381 76.931 513.492 129.912 1.466.889 2n.tr. 356.630 2.772.729 135.951 824.937 220.679 1.947.792 3r.tr 201.929 1.374.606 77.522 470.756 124.406 903.850 4t.tr. 300.623 1.589.025 73.549 426.849 227.074 1.162.176 2016 942.040 7.396.053 320.902 2.365.792 621.138 5.030.261 1r.tr. 158.002 1.887.337 58.971 500.441 99.031 1.386.896 2n.tr. 171.171 1.665.539 54.398 538.317 116.773 1.127.222 3r.tr. 327.070 2.039.236 111.506 712.790 215.564 1.326.446 4t.tr. 285.797 1.803.941 96.027 614.244 189.770 1.189.697 2017 1r.tr. 235.218 1.765.631 95.541 702.400 139.677 1.063.231 ab-mg 140.680 1.244.263 60.486 428.329 80.194 815.934 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Ministeri de Foment. Variació (%) Total construcció Edificació Obra civil Catalunya Espanya Catalunya Espanya Catalunya Espanya gn-mg.2017/gn-mg.2016 37,2 2,2 66,6 30,8 21,8 -9,7 2n.sm.2016/2n.sm.2015 22,0 29,7 37,4 47,8 15,3 21,8 2016/ 2015 -11,6 -4,2 -11,8 5,8 -11,5 -8,2 2015/ 2014 -26,6 -16,2 -20,1 5,4 -29,6 -22,6 L’augment de l’obra pública licitada a Catalunya durant la segona meitat de 2016 s’ha mantingut i accentuat durant els primers cinc mesos d’enguany. Un resultat suficient per a recuperar novament la dotació anual d’un miler de milions d’euros però insuficient per a situar novament el pes relatiu de la inversió pública a Catalunya per sobre del quinze per cent. Després del fort ajustament que d’ençà 2011 ha patit la licitació oficial de les AA.PP. com a conseqüència de les restriccions pressupostàries imposades per a corregir els desequilibris de l’economia espanyola, les xifres de 2014 anunciaven un canvi de tendència que, vista l’evolució del bienni següent, s’ha revelat poc consistent. La progressiva contenció de la càrrega financera que suporten els pressupostos públics gràcies a l’expansiva política monetària aplicada pel BCE i a la recuperació de la confiança dels mercats financers en una economia que creix de manera destacada en el context de la UE, ha permès alliberar i captar recursos per a finançar noves inversions públiques. Això, i que els mínims registrats durant el bienni 2012-2013 eren insostenibles i amenaçaven el manteniment i correcte funcionament de les infraestructures del país, explica el sobtat i obligat canvi de tendència del volum d’obra licitada durant 2014. Però tot i que aquells factors favorables s’han mantingut en el temps, la recuperació dels volums licitats va tornar a canviar de signe durant la segona meitat de 2015 i primer semestre de 2016. Una nova davallada que les xifres de la segona meitat de l’any passat i el que va d’enguany han ajudat a contenir. Malgrat aquest gir de darrera hora, 2016 fou un any desaprofitat pel que fa a la reactivació de la inversió pública. Deu mesos de govern estatal en funcions i repetició d’eleccions deixen seqüeles. I una d’elles, com reflecteix la Comptabilitat Nacional d’Espanya, és la progressiva pèrdua de dinamisme de la inversió en construcció. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Construcció | Indicadors d’activitat | Licitació oficial de les administracions públiques A Catalunya, la licitació oficial del conjunt de les AA.PP. durant els primers cinc mesos d’enguany ha revifat en relació als mínims del darrer bienni. A banda d’ésser partides relativament minses en termes absoluts, el pitjor és que no comporten una correcció clara de la pèrdua de pes relatiu que ha patit la inversió pública a Catalunya en relació al total d’Espanya els darrers anys. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Construcció | Construcció d’habitatges Construcció d’habitatges Les dades de 2016 confirmen el repunt de l’edificació residencial tant a Barcelona com a la resta del país. Un repunt que respon a una demanda que comença a donar senyals de vida després de set anys sota mínims. Els valors absoluts dels habitatges iniciats, però, continuen sent poc rellevants. La contundència de les variacions, que indubtablement consoliden un canvi de tendència, alerten de què els valors de referència són encara molt baixos en relació a les necessitats de la capital i d’altres grans ciutat de l’entorn metropolità per a mantenir el seu parc residencial en condicions d’habitabilitat acceptables. També s’ha de considerar la possibilitat de què l’esquifidesa de l’actual oferta de sostre nou contribueix a sobrevalorar la magnitud real de la recuperació de la demanda. És innegable però, un cert grau de recuperació. La correcció acumulada dels preus de venda, la possibilitat d’accedir novament a crèdit hipotecari a un cost interessant i l’atractiu turístic de la ciutat en un context de creixement econòmic relativament sostingut, són factors que incentiven tant la demanda solvent per a ús propi que porta anys en situació latent com la d’inversió. Dades i anàlisi  Construcció d'habitatges  Habitatges iniciats a l'Àmbit Metropolità  Habitatges iniciats i acabats per districtes  Actuacions per facilitar l'accés i la rehabilitació d'habitatges a Barcelona Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Construcció | Construcció d’habitatges | Construcció d’habitatges Construcció d’habitatges Construcció d’habitatges Barcelona Resta ÀM-Resta RMB Àmbit Metropolità-RMB Resta Catalunya Catalunya Període Iniciats Acabats Iniciats Acabats Iniciats Acabats Iniciats Acabats Iniciats Acabats 2010 1.913 1.672 5.736 6.606 7.649 8.278 5.874 13.014 13.523 21.292 2011 1.073 1.839 3.975 6.349 5.048 8.188 2.850 10.516 7.898 18.704 2012 493 1.077 2.420 3.919 2.913 4.996 2.398 8.007 5.311 13.003 2013 697 666 959 2.420 1.656 3.086 1.380 3.427 3.036 6.513 2014 752 555 1.694 1.998 2.446 2.553 1.400 3.071 3.846 5.624 2015 1.408 836 2.590 1.199 3.998 2.035 2.178 1.999 6.176 4.034 1r.tr. 451 277 661 153 1.112 430 376 488 1.488 918 2n.tr. 394 146 435 148 829 294 602 534 1.431 828 3r.tr. 359 139 673 384 1.032 523 487 539 1.519 1.062 4t.tr. 204 274 821 514 1.025 788 713 438 1.738 1.226 2016 1.233 1.291 4.520 1.876 5.753 3.167 2.564 2.362 8.317 5.529 1r.tr. 323 196 1.058 358 1.381 554 569 547 1.950 1.101 2n.tr. 332 153 1.179 475 1.511 628 781 608 2.292 1.236 3r.tr. 320 628 1.111 473 1.431 1.101 595 562 2.026 1.663 4t.tr. 258 314 1.172 570 1.430 884 619 645 2.049 1.529 2017 1r.tr. 310 223 2.161 712 2.471 935 605 953 3.076 1.888 Font (per a tot l'apartat si no s'indica el contrari): Explotació dels visats d'obra residencial i dels certificats finals d'obra dels Col·legis d'Aparelladors de Catalunya. Secretaria d'Habitatge i Millora Urbana. Generalitat de Catalunya. Elaboració pròpia. Les dades d’habitatges iniciats durant el primer trimestre d’enguany insisteixen en les dinàmiques tan oposades seguides l’any passat a Barcelona i entorn metropolità. Els 310 habitatges que s’han començat a construir a Barcelona durant el primer trimestre d’enguany és una xifra ajustada a la mitjana trimestral del darrer any i mig però sensiblement inferior a la registrada dos anys enrere. El repunt de 2015 no ha tingut continuïtat a la capital però sí a l’entorn metropolità i a la resta del país. Una dinàmica que es pot explicar per un major potencial de creixement d’aquest tipus de sostre fora de la capital, puntualment engreixat per la reactivació de projectes constructius que la crisi de final de la dècada passada va deixar a mig fer. A banda de les espectaculars variacions en termes relatius, la realitat és que en valors absoluts la construcció de nous habitatges es mou encara en xifres de subsistència i amb nombrosos buits territorials. En conseqüència, hi ha molt marge de creixement. Però que aquesta trajectòria alcista es mantingui (o es reprengui o tot just s’iniciï) a mitjà termini dependrà bàsicament de com evolucioni el mercat laboral i l’actual situació d’estancament de les rendes familiars mitjanes. L’evolució dels tipus d’interès, que previsiblement tenen per endavant un llarg període d’estabilitat, no sembla pas un factor capaç de condicionar la demanda residencial. Barcelona Resta Àmbit Metropolità Variació (%) Iniciats Acabats Iniciats Acabats 1r.tr.2017/ 1r.tr.2016 -4,2 13,8 104,3 98,9 2n.sem.2016/ 2n.sem.2015 2,7 128,1 52,8 16,1 2016/2015 -12,4 54,4 74,5 56,5 2015/2014 87,2 50,6 53,0 -40,0 Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Construcció | Construcció d’habitatges | Habitatges iniciats a l’Àmbit Metropolità Habitatges Iniciats a l’Àmbit Metropolità Habitatges iniciats als grans municipis de l'Àmbit Metropolità La reactivació de la construcció residencial es va consolidant i generalitzant a l’àmbit metropolità, amb intensitats diferents segons els municipis. Si el sobtat repunt –més d’un 75%- que va registrar la construcció de sostre residencial a l’entorn metropolità de Barcelona durant 2014 es va concentrar fora de les grans ciutats, l’augment de 2015 i 2016 ha compensat aquell biaix. Això, juntament amb el protagonisme de la capital, explica que gairebé una tercera part de la nova oferta residencial a Catalunya és localitzi a Barcelona i a les dues principals ciutats de la primera corona metropolitana com són l’Hospitalet i Badalona. Una concentració que darrerament està perdent força. Si ja durant la segona meitat de 2016 va augmentar el protagonisme de ciutats grans i mitjanes de la primera i segona corones metropolitanes com ara Sabadell, Sant Cugat, Cornellà i Sant Boi, durant el primer trimestre d’enguany aquesta dinàmica s’ha mantingut i ampliat amb noves ciutats com ara Mataró, Terrassa i el Prat de Llobregat, alhora que Barcelona i l’Hospitalet perdien protagonisme. 2015 2016 Ir.tr.2017 Barcelona 1.408 1.233 310 l'Hospitalet de Llobregat 165 560 107 Badalona 539 618 201 Terrassa 252 81 72 Sabadell 102 203 64 Mataró 112 89 160 Santa Coloma de Gramenet 4 9 1 Cornellà de Llobregat 14 336 95 Sant Cugat 260 552 244 Sant Boi de Llobregat 58 155 38 Rubí 17 77 48 Viladecans 48 111 -- el Prat de Llobregat 70 36 154 Castelldefels 31 67 21 Granollers 29 11 83 Cerdanyola del Vallès 14 40 15 Mollet del Vallès 13 12 3 Total municipis grans 3.136 4.190 1.616 Total Àmbit Metropolità 3.998 5.753 2.471 Total Catalunya 6.176 8.317 3.076 Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Construcció | Construcció d’habitatges | Habitatges iniciats i acabats per districtes Habitatges Iniciats i acabats per districtes Habitatges iniciats i acabats a Barcelona per districtes La construcció de sostre residencial nou es fa sentir a la major part de la ciutat però es concentra a tres districtes. Gairebé el 60% de l’oferta residencial en construcció o construïda a la capital catalana d’ençà començament de 2015 s’ha localitzat a l’Eixample, Sants-Montjuïc i Sant Martí. Els altres tres districtes que també han estat protagonistes destacats, Les Corts, Nou Barris i Sant Andreu, acaparen menys d’una quarta part del total dels habitatges nous. La resta de l’oferta es localitza majoritàriament en tres dels quatre districtes restants, mentre que a Ciutat Vella li correspon un escàs dos per cent del total. Si hom limita l’anàlisi exclusivament a les dades del primer trimestre d’enguany, l’Eixample es despenja dels llocs capdavanters, alhora que Horta-Guinardó es situa en una posició lleument destacable. Contràriament, a Ciutat Vella i Nou Barris la promoció de nous habitatges en el que va d’any encara no s’ha estrenat. _ Iniciats Acabats Districte 2016 1r.tr.2017 Var(%) 1 2016 1r.tr.2017 Var(%) 1 1. Ciutat Vella 47 -- 225,0 4 -- -96,0 2. l'Eixample 183 27 -31,8 239 58 258,6 3. Sants-Montjuïc 222 110 -54,8 79 7 616,7 4. Les Corts 109 -- 30,4 119 6 46,8 5. Sarrià-Sant Gervasi 85 11 155,6 39 1 -21,4 6. Gràcia 30 13 0,0 137 5 226,5 7. Horta-Guinardó 77 38 79,3 200 5 318,4 8. Nou Barris 79 -- -51,1 65 1 -41,6 9. Sant Andreu 102 22 -36,3 200 130 485,7 10. Sant Martí 299 89 135,6 209 10 -22,9 Barcelona 1.233 310 -4,7 1.291 223 74,6 (1) Variació interanual dels darrers dotze mesos Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Construcció | Construcció d’habitatges | Actuacions per facilitar l’accés i la rehabilitació d’habitatges Actuacions per facilitar l’accés i la rehabilitació d’habitatges a Barcelona Habitatges visats protegits i públics segons règim de protecció Barcelona Catalunya Visat inicial Certificat final Total iniciats protegits Total acabats protegits Període Total Venda Lloguer Remodelació de barris Total Venda Lloguer Remodelació de barris 2006 1.442 630 649 163 898 393 288 217 7.592 3.803 2007 1.650 959 583 108 925 424 309 192 9.201 4.303 2008 1.174 533 641 0 1.913 740 1.073 100 10.542 6.315 2009 1.964 1.431 460 73 739 137 362 240 9.027 6.366 2010 893 227 666 0 944 587 329 28 7.602 6.735 2011 1.077 561 516 0 1.154 567 587 0 2.767 5.759 1r.tr. 270 7 263 0 172 102 70 0 n.d. n.d. 2n.tr. 297 73 224 0 290 186 104 0 n.d. n.d. 3r.tr. 341 328 13 0 306 252 54 0 n.d. n.d. 4t.tr. 169 153 16 0 386 27 359 0 n.d. n.d. 2012 306 184 122 0 1.081 604 432 45 1.926 5.147 1r.tr. 124 95 29 0 526 332 149 45 n.d. n.d. 2n.tr. 74 44 30 0 185 132 53 0 n.d. n.d. 3r.tr. 103 43 60 0 239 18 221 0 n.d. n.d. 4t.tr. 5 2 3 0 131 122 9 0 n.d. n.d. Nota: les qualificacions definitives del règim de protecció dels acabats poden diferir de les qualificacions inicials. Font: Secretaria d'Habitatge i Millora Urbana. Generalitat de Catalunya. Ajuts a la rehabilitació a Barcelona (2012) Període Expedients Habitatges Pressupost (milers d'€) Subvenció (milers d'€) Ajuts a la rehabilitació Àmbit ciutat 196 3.059 16.496 2.136 ARI 216 2.582 14.518 2.979 AERI Sants 66 1.223 4.361 1.039 Sud-oest del Besòs 14 228 1.611 967 Ajuts per a la instal·lació d'ascensors Ciutat 335 4.319 28.867 11.438 Altres ajuts Àmbit ciutat 9 61 735 131 Pla de barris 14 259 500 250 Total Total 850 11.731 67.088 18.939 Font: Consorci de l'Habitatge de Barcelona. Ajuts al pagament del lloguer a Barcelona (2012) Borsa d'habitatge de lloguer RBE Lloguer just Període Total Lloguer social Borsa Jove (Renda Bàsica d'Emancipació) Entrades Concedides % concedides/entrades 2008 9.551 6.920 4.199 61% 2009 297 131 166 12.017 7.553 5.232 69% 2010 292 163 129 15.424 7.668 5.645 74% 2011 186 90 96 17.506 4.763 4.315 91% 2012 144 97 47 5.579 3.857 3.670 95% Font: Consorci de l'Habitatge de Barcelona. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Construcció | Construcció d’habitatges | Actuacions per facilitar l’accés i la rehabilitació d’habitatges Les limitacions pressupostàries que pateixen les administracions públiques sense excepcions expliquen les retallades que mostren les xifres de construcció d’habitatges sota algun tipus de protecció i també els de promoció pública. Sent una situació comprensible per la mancança de recursos i crèdit, és especialment sagnant que aquesta davallada de la promoció pública o protegida es produeixi quan més demanda hi ha d’aquesta tipologia d’habitatges. Òbviament, es tracta d’una situació comuna al conjunt del país i com a tal, obligarà més aviat que tard, a una reformulació d’aquestes polítiques. Sembla evident que en el futur haurien de tenir un caràcter més anticíclic. Potenciar el lloguer temporal i les actuacions de rehabilitació possiblement són línies d’actuació més efectives per resoldre les necessitats de sostre d’un segment creixent de la població. També és cert que la forta correcció dels preus dels habitatges en el mercat lliure contribuirà a satisfer una part d’aquesta demanda quan es normalitzi l’accés al crèdit. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Construcció | Llicències d’obres Llicències d’obres majors Augmenta el volum de sostre previst a les llicències d’obres majors. El canvi de tendència encetat durant el bienni 2013- 2014 sembla que s’ha consolidat al llarg de 2016. La severa contracció que d’ençà els darrers anys de la dècada passada ha registrat el sector de la construcció arreu del país té el seu testimoni a Barcelona amb un quadrienni de descens sostingut del volum de sostre aprovat a les llicències d’obres, tant de nova construcció com de reforma i ampliació. Les dades de 2013 mostraven ja una certa estabilitat després dels mínims assolits un any abans, amb un petit repunt que les dades de 2014 van confirmar. Els volums eren encara discrets però les xifres de la segona meitat de 2015 i la major part de 2016 semblen confirmar la represa de l’activitat constructora de la mà de la majoria dels usos a que es destinarà la superfície a construir. Dades i anàlisi  Sostre previst  Habitatges i places d’aparcament  Sostre per districtes Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Construcció | Llicències d’obres majors | Sostre Sostre Sostre previst a les llicències d'obres majors aprovades (m2) Total Sostre nou Reforma i ampliació Període Total nou Habitatge Aparcament Comercial Oficines Equip. i hotels Indústries i altres 2010 753.522 552.653 131.985 138.570 30.094 63.295 131.002 57.709 200.869 2011 737.379 428.424 136.795 135.329 22.853 35.442 61.726 36.279 308.955 2012 524.516 226.675 63.196 66.993 10.139 5.614 67.282 13.451 297.840 2013 547.084 291.199 51.692 63.167 15.182 26.913 61.629 72.615 255.885 2014 632.452 319.188 93.190 104.403 21.359 20.505 54.576 25.154 313.264 2015 636.293 261.427 103.575 54.029 17.895 2.888 60.773 22.267 374.866 1r.tr. 99.242 42.132 24.558 6.331 3.669 2.019 4.759 795 57.110 2n.tr. 144.482 38.391 10.745 5.011 0 0 18.741 3.894 106.091 3r.tr. 201.532 62.511 29.958 15.383 6.217 0 9.351 1.603 139.021 4t.tr. 191.037 118.393 38.314 27.305 8.009 869 27.921 15.975 72.644 2016 944.719 585.909 174.962 141.731 12.598 93.461 75.388 87.770 358.809 1r.tr. 217.076 111.825 45.302 23.300 263 24.502 11.726 6.732 105.251 2n.tr. 257.482 161.698 57.612 33.902 2.669 3.556 15.002 48.958 95.783 3r.tr. 294.054 192.248 44.984 47.370 8.381 65.403 12.202 13.907 101.806 4t.tr. 176.107 120.138 27.064 37.158 1.285 0 36.457 18.173 55.969 2017 1r.tr. 299.893 155.796 53.484 50.074 5.201 11.061 29.214 6.762 144.097 2n.tr. 183.491 95.660 31.817 19.228 4.907 18.765 4.017 16.927 87.831 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per la Gerència d'Ecologia Urbana de l'Ajuntament de Barcelona Variació (%) Total Nou Ref. i ampl. 1r.tr.2017/1r.tr.2016 38,2 39,3 36,9 2n.sem.2016/2n.sem.2015 19,8 72,7 -25,5 2016/2015 49,4 127,5 -4,3 2015/2014 0,0 -19,3 19,6 La contracció del volum de sostre a construir previst en les llicències d’obres aprovades durant el segon trimestre d’enguany aporta un toc de realisme a la trajectòria fortament expansiva de 2016 i primers mesos d’enguany. Intentar consolidar el milió de m2/any és prioritari a continuar creixent en volum. Els quasi cinc cents mil metres quadrats de sostre previstos en les llicències d’obra nova i de reforma i ampliació tramitades per l’Ajuntament de Barcelona durant el primer semestre d’enguany superen molt lleument la dotació aprovada durant el mateix període de 2016 i permeten mantenir el total anual a l’entorn del milió de metres quadrats/any, una fita inassolible fins enguany en l’actual dècada. I encara més il•lustratiu és que aquesta dotació de sostre previst els darrers dotze mesos pràcticament dobla els darrers mínims registrats fa tot just tres anys. El gràfic adjunt permet copsar que tot i la trajectòria ascendent i de posterior consolidació que dibuixen les dades del darrer any i mig, s’està lluny –pel que fa a l’obra nova- de les magnituds que sovintejaven durant la dècada passada. Un dèficit que ja gairebé no s’aprecia en el segment de les llicències de reforma/ampliació. El detall per usos previstos de la superfície de nova construcció aprovada en el que va d’any constata, a més del tradicional protagonisme compartit entre usos residencials i sostre per aparcaments, l’augment de les promocions de sostre per a la majoria d’usos productius i equipaments. Per contra, els industrials evolucionen a la baixa després del fort creixement de l’any passat. La construcció, i especialment la inversió immobiliària, ha viscut i viu un moment de reactivació relativament general i que s’ha fet especialment evident al municipi de Barcelona. L’estretor del mercat, tant en estoc de producte disponible com de potencial de creixement en el segment de nova construcció, explica l’impacte que ha tingut en els preus del mercat residencial el revifament de la demanda gràcies a una economia en expansió i que genera nova ocupació en un context de tipus d’interès excepcionalment baixos. Amb la pressió afegida i determinant de la irrupció en el mercat local d’inversors estrangers atrets per unes rendibilitats comparativament molt atractives. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Construcció | Llicències d’obres majors | Sostre Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Construcció | Llicències d’obres majors | Habitatges i places d’aparcament Habitatges i places d’aparcament Habitatges i places d'aparcament La promoció de nous habitatges tanca la primera meitat d’enguany intentant consolidar el volum assolit l’any passat. Un cop s’ha començat a cobrir el dèficit d’oferta generat durant el quadrienni 2012-2015, s’inicia una fase de creixement ajustat a les possibilitats reals del mercat. A la fluixa evolució del nombre d’habitatges nous previstos a les llicències d’obres aprovades durant el primer lustre de l’actual dècada l’ha seguit un 2016 i primera meitat de 2017 notablement expansiu. Malgrat l’evolució més erràtica del nombre d’habitatges sotmesos a reforma/ampliació, sembla que el procés d’ajustament que ha viscut la construcció residencial a Barcelona es pot donar per tancat. Tot i que no s’haurien de descartar alts i baixos en els propers trimestres, la tendència sembla ferma mentre no s’alterin substancialment les circumstancies en les que es basa aquest renaixement de la demanda de sostre residencial que és el que impulsa la construcció i reforma d’habitatges. Així, les previsions que apunten a la continuïtat del creixement del PIB constitueixen una bona base si no es veu alterada per un encariment excessiu o noves restriccions en el finançament d’aquest tipus d’inversió. També dependrà de com evolucioni la volàtil i interessada inversió estrangera a mesura que els preus vagin recuperant els nivells d’abans de la crisi. Els gairebé 900 habitatges reformats/ampliats de mitjana anual que resulten de les xifres dels darrers dos anys és una magnitud que supera les previsions equivalents dels darrers vuit anys. La recuperació dels nivells d’activitat d’abans de la crisi es pot donar gairebé per feta en aquest segment de l’activitat constructora. Ara toca mantenir aquest volum d’activitat per tal d’assegurar el manteniment en bon estat d’ús del parc residencial de la ciutat. Habitatges Habitatge protegit Places d'aparcament Període Total Nou Reforma i ampliació 2010 2.593 1.921 672 829 4.431 2011 2.545 1.891 654 735 5.983 2012 2.015 1.492 523 162 2.649 2013 1.474 768 706 97 2.050 2014 1.773 1.314 459 252 2.679 2015 1.825 1.223 602 358 1.513 1r.tr. 370 321 49 126 234 2n.tr. 318 223 95 44 201 3r.tr. 532 268 264 0 455 4t.tr. 605 411 194 188 623 2016 2.977 2.016 961 304 4.425 1r.tr. 602 507 95 143 799 2n.tr. 1.264 604 660 46 1.036 3r.tr. 654 517 137 87 1.310 4t.tr. 457 388 69 28 1.280 2017 1r.tr. 911 685 226 63 1.481 2n.tr. 541 413 128 0 512 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per la Gerència d’Ecologia Urbana de l'Ajuntament de Barcelona Variació (%) Habitatge Total Nou Reforma i ampl. 2n.tr.2017/2n.tr.2016 -57,2 -31,6 -80,6 1r.sem.2017/1r.sem.2016 -22,2 -1,2 -53,1 2016/2015 63,1 64,8 59,6 2015/2014 2,9 -6,9 31,2 Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Construcció | Llicències d’obres majors | Sostre per districtes Sostre per districtes Distribució territorial del sostre total previst a les llicències d'obres aprovades (m2) 1r.sem.2017 Districte Residencial Aparcament Comercial Oficines Equipaments Hotels Indústria i altres Total 1. Ciutat Vella 24.903 4 3.940 1.971 28.609 1.160 5.828 66.414 2. Eixample 29.227 17.605 7.446 1.855 10.395 19.471 5.557 91.557 3. Sants-Montjuïc 8.434 12.051 3.587 18.678 481 0 21.978 65.209 4. Les Corts 8.070 2.590 0 49 4.702 0 5.752 21.163 5. Sarrià-Sant Gervasi 21.986 11.770 1.744 1.256 4.395 0 6.829 47.980 6. Gràcia 13.196 3.858 1.417 360 432 0 2.909 22.172 7. Horta-Guinardó 11.815 3.823 0 845 558 0 1.631 18.672 8. Nou Barris 2.554 406 27 0 1.194 0 412 4.594 9. Sant Andreu 36.643 18.287 4.399 5 193 0 472 59.998 10. Sant Martí 32.168 17.195 5.199 14.399 7.500 234 9.377 86.072 Barcelona 188.996 87.589 27.759 39.417 58.459 20.865 60.744 483.830 2016 Districte Residencial Aparcament Comercial Oficines Equipaments Hotels Indústria i altres Total 1. Ciutat Vella 34.683 962 8.882 5.732 1.010 4.666 5.554 61.491 2. Eixample 55.741 21.057 5.777 1.838 5.762 32.648 27.361 150.184 3. Sants-Montjuïc 67.559 50.337 4.251 47.973 3.527 16.932 94.091 284.669 4. Les Corts 11.338 701 274 0 2.868 0 1.858 17.040 5. Sarrià-Sant Gervasi 35.818 7.471 1.144 3.375 12.184 1.021 10.621 71.633 6. Gràcia 22.091 9.293 418 1.343 2.800 9.499 4.512 49.955 7. Horta-Guinardó 13.788 11.801 3.757 0 6.946 0 10.891 47.184 8. Nou Barris 9.964 3.175 546 373 4.391 0 1.348 19.798 9. Sant Andreu 13.764 572 1.461 0 738 0 2.847 19.381 10. Sant Martí 57.967 58.628 9.837 46.408 12.288 25.374 12.885 223.386 Barcelona 322.713 163.997 36.346 107.041 52.513 90.140 171.968 944.719 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per la Gerència d'Ecologia Urbana La meitat dels districtes es reparteixen tres quartes parts del volum d’obra a construir o reformar durant el primer semestre d’enguany. La contenció del volum d’obra prevista ha anat acompanyada d’una polarització territorial menys acusada que un any abans. Si el 2015 els tres districtes més beneficiats per les llicències d’obres acaparaven el 52% del total i l’any passat aquest percentatge era del 71%, en el que va de 2017 s’ha tornat a situar a l’entorn del 50%. A l’altre extrem, si durant 2015 els dos districtes menys beneficiats per les promocions a construir o reformar concentraven el 7,5% del total i el darrer any els tres menys beneficiats –Nou Barris, Sant Andreu i Les Corts- ni tan sols arriben a captar el sis per cent del total, durant la primera meitat d’enguany només Nou Barris presenta xifres irrellevants. Enguany no s’observa una concentració territorial de projectes nous i de reforma en uns pocs districtes com la que es va produir l’any passat. Els usos residencials, inclosos els aparcaments, acaparen gairebé el seixanta per cent de la superfície prevista a les llicències d’obres aprovades. Una distribució a l’entorn dels usos residencials més polaritzada que durant el bienni anterior i que respon a una demanda novament activada. A l’altre extrem, i per frenar el fort creixement de la demanda turística, es constaten els primers efectes de l’entrada en vigor del corresponent Pla Especial que limita el creixement del sostre per a usos hotelers a determinades zones de la ciutat. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Mercat immobiliari El mercat immobiliari residencial de Barcelona manté una trajectòria alcista similar a la del conjunt de Catalunya pel que fa a compravendes i lidera la recuperació dels preus, inclosos els de lloguer. La consolidació de la trajectòria expansiva que mostren els principals indicadors macroeconòmics està afavorint la ràpida recuperació del mercat immobiliari residencial de la ciutat. Un procés incentivat per la progressiva normalització de l’accés al crèdit i la contundent davallada del preu del diner que ha propiciat el BCE. En aquest context, el desequilibri entre una oferta inelàstica i una demanda creixent tant per a ús residencial com per a inversió, està pressionant a l’alça els preus de tot el sector. Dades i anàlisi  Compravendes i preus dels habitatges a Barcelona, AMB i Catalunya  Nombre, superfície i preus  Nombre segons titularitat i nacionalitat  Compravendes i preus dels habitatges nous  Nombre, superfície i preus  Nombre segons titularitat i nacionalitat  Nombre, superfície i preus per districtes  Nombre, superfície i preus per barris  Compravendes i preus dels habitatges de segona mà  Nombre, superfície i preus  Nombre segons titularitat i nacionalitat  Nombre, superfície i preus per districtes  Nombre, superfície i preus per barris  Finançament i crèdit hipotecari  Hipoteques d'habitatges  Crèdit hipotecari  Mercat de lloguer  Evolució del mercat de lloguer  Mercat de lloguer per districtes  Mercat de lloguer per barris  Cost d’accés a l’habitatge  Indicadors d'accessibilitat a l'habitatge en propietat a Barcelona  Indicadors d'accessibilitat a l'habitatge en propietat per districtes Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Compravendes d’habitatges Compravendes i preus dels habitatges a Barcelona, Àrea Metropolitana i Catalunya La millora de la conjuntura econòmica i la política expansiva del BCE reactiven les compravendes d’habitatges. Les societats acaparen una cinquena part de les transaccions realitzades a Barcelona durant 2016. El mercat residencial de la capital, igual que el de la resta de Catalunya, acumula quatre anys consecutius de creixement del nombre de compravendes d’habitatges. El nombre de transaccions registrades el darrer any és el més elevat dels darrers nou anys, situant-se a mig camí de la mitjana anual del trienni 2011-2013, el dels mínims del que va de segle, i de la mitjana anual del trienni més expansiu d’abans de la crisi. Sembla un bon punt de sortida per a valorar la solidesa de la recuperació del mercat. Un procés que a la resta de Catalunya és més feble. La variació dels preus de transacció mostra també aquest lideratge de la capital en la dinamització del mercat residencial: l’augment acumulat dels darrers dos anys més que dobla el registrat a la resta del país. Una variació imputable tant a l’activació de la demanda com al radical descens del preu del diner. Dades i anàlisi  Nombre, superfície i preus  Nombre segons titularitat i nacionalitat Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Compravendes i preus d’habitatges Nombre, superfície i preu dels habitatges Compravendes d'habitatges a Barcelona, AMB i Catalunya: nombre i superfície dels habitatges Període Nombre de compravendes Superfície mitjana (m 2 construïts) Barcelona Resta AMB Catalunya Barcelona Resta AMB Catalunya 2010 10.554 -- 55.580 79,4 -- 91,0 2011 8.611 -- 46.748 79,3 -- 91,0 2012 7.369 -- 42.577 80,9 -- 90,6 2013 8.908 6.827 44.894 81,6 85,0 91,3 2014 10.606 7.479 47.109 83,1 85,4 92,7 2015 12.229 9.884 54.531 81,8 85,2 92,8 1r.tr. 3.418 2.563 14.091 85,0 87,4 95,0 2n.tr. 2.972 2.265 13.072 81,2 84,2 91,8 3r.tr. 3.080 2.691 14.274 81,5 85,5 92,4 4t.tr. 2.759 2.365 13.094 78,5 83,1 91,9 2016 14.266 12.222 66.286 80,3 83,6 92,1 1r.tr. 3.456 2.788 15.500 80,2 85,9 93,3 2n.tr. 3.787 3.288 17.232 81,9 82,3 92,8 3r.tr. 3.799 3.376 17.932 80,6 85,7 92,1 4t.tr. 3.224 2.797 15.622 78,2 80,2 90,3 2017 1r.tr. 4.279 3.577 19.450 83,5 83,0 92,6 Font: Tots els quadres d'aquesta secció són d'elaboració pròpia a partir de les dades de la Secretaria d'Habitatge i Millora Urbana de la Generalitat procedents del “Colegio de Registradores de la Propiedad, Bienes Muebles y Mercantiles de España”. Variació (%) Nombre de compravendes Superfície mitjana (m 2 construïts) Barcelona Resta AMB Catalunya Barcelona Resta AMB Catalunya 1r.tr.2017/ 1r.tr.2016 23,8 28,3 25,5 4,1 -3,3 -0,8 2016/2015 16,7 23,7 21,6 -1,8 -1,9 -0,7 2015/2014 15,3 21,8 15,8 -1,6 0,2 0,1 La consolidació de la trajectòria expansiva de l’economia i del mercat laboral i la normalització del sector financer com a subministrador de crèdit són factors determinants a l’hora d’explicar l’augment del nombre de compravendes d’habitatges i dels preus mitjans. L’explotació de l’estadística de les compravendes que facilita el Colegio de Registradores de la Propiedad, Bienes Muebles y Mercantiles de España –que, pels àmbits que aquí analitzem s’inicia el 2013-, palesen un augment sostingut del nombre de transaccions realitzades tant a Barcelona com a la resta de l’Àrea metropolitana i al conjunt de Catalunya. En plena recuperació des dels mínims assolits durant el cicle baixista, l’alça està sent sostinguda des de 2013 i molt intensa en termes relatius, en paral·lel amb la recuperació de l’economia i de la confiança de la demanda, recolzada en la millora del mercat de treball i el retorn del crèdit a preus molt atractius. Els habitatges que han estat objecte de les transaccions tenen, de mitjana, més superfície quan més allunyat de Barcelona està l’àmbit d’anàlisi. En general, es tracta d’un valor molt estable gràcies a l’important pes dels habitatges de segona mà en el conjunt de les transaccions realitzades. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Compravendes i preus d’habitatges Compravendes d'habitatges a Barcelona, AMB i Catalunya: preu dels habitatges Període Preu mitjà (milers d'€) Preu / m 2 construït Barcelona Resta AMB Catalunya Barcelona Resta AMB Catalunya 2010 307,8 -- 221,1 3.744,5 -- 2.578,2 2011 293,7 -- 205,9 3.558,5 -- 2.382,3 2012 252,6 -- 175,8 2.945,8 -- 1.990,6 2013 249,0 173,2 158,8 2.719,0 1.965,8 1.735,9 2014 258,3 164,6 162,7 2.754,5 1.847,9 1.728,2 2015 275,8 166,0 167,3 2.970,6 1.871,1 1.782,2 1r.tr. 281,8 164,3 171,3 2.884,7 1.804,9 1.762,5 2n.tr. 273,2 164,0 164,1 2.960,0 1.878,6 1.773,5 3r.tr. 271,3 169,1 167,3 2.968,8 1.887,2 1.800,3 4t.tr. 275,8 166,2 166,0 3.107,5 1.923,4 1.793,5 2016 290,9 170,8 170,3 3.238,2 1.971,2 1.845,8 1r.tr. 285,4 170,4 168,3 3.158,6 1.898,7 1.794,2 2n.tr. 295,7 165,4 172,3 3.208,5 1.955,8 1.846,8 3r.tr. 299,3 178,6 171,8 3.308,2 2.011,1 1.863,5 4t.tr. 281,0 168,1 168,4 3.273,3 2.015,6 1.875,9 2017 1r.tr. 328,2 176,0 183,0 3.530,7 2.023,0 1.977,8 Variació (%) Preu mitjà (milers d'€) Preu / m 2 construït Barcelona Resta AMB Catalunya Barcelona Resta AMB Catalunya 1r.tr.2017/ 1r.tr.2016 15,0 3,3 8,7 11,8 6,5 10,2 2016/2015 5,5 2,9 1,8 9,0 5,3 3,6 2015/2014 6,8 3,6 2,8 7,8 3,5 3,1 Pel que fa als preus, les dades que procedeixen de l’explotació de les transaccions registrades indiquen un alça sostinguda, tant en termes d’unitat de superfície com en el preu global. Com ja havia passat el bienni anterior, l’increment registrat el 2016 i primer trimestre d’enguany és més intens a Barcelona que a la resta del país. La diferència es redueix quan es compara l’entorn metropolità amb la resta de Catalunya. Es dilueix l’efecte de la capitalitat i es redueix el desequilibri entre oferta i demanda. La trajectòria lleument alcista que reflecteixen aquestes dades coincideix amb la que es desprèn d’altres fonts procedents d’informacions d’oferta o de taxacions i en conjunt palesen la recuperació d’una certa normalització del mercat immobiliari i l’inici d’un nou cicle que vindrà marcat pel comportament de la demanda en un context d’oferta limitada. Demografia, creació de nous llocs de treball, renda de les llars, accés al crèdit i demanda estacional seran els determinants del grau d’impuls dels preus immobiliaris. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Compravenda d’habitatges Compravenda d’habitatges segons titularitat i nacionalitat Compravendes d'habitatges a Barcelona i Catalunya segons titularitat Període Barcelona Catalunya Persona física Persona jurídica Total Persona física Persona jurídica Total 2013 7.104 1.804 8.908 32.685 12.209 44.894 2014 8.711 1.895 10.606 39.297 7.812 47.109 2015 9.834 2.395 12.229 46.125 8.406 54.531 1r.tr. 2.631 787 3.418 11.968 2.123 14.091 2n.tr. 2.438 534 2.972 11.149 1.923 13.072 3r.tr. 2.569 511 3.080 12.169 2.105 14.274 4t.tr. 2.196 563 2.759 10.839 2.255 13.094 2016 11.161 3.105 14.266 55.377 10.909 66.286 1r.tr. 2.714 742 3.456 12.730 2.770 15.500 2n.tr. 3.002 785 3.787 14.680 2.552 17.232 3r.tr. 3.008 791 3.799 15.105 2.827 17.932 4t.tr. 2.437 787 3.224 12.862 2.760 15.622 2017 1r.tr. 3.350 929 4.279 16.188 3.262 19.450 Font: Tots els quadres d'aquesta secció són d'elaboració pròpia a partir de les dades de la Secretaria d'Habitatge i Millora Urbana de la Generalitat procedents del Colegio de Registradores de la Propiedad, Bienes Muebles y Mercantiles de España. Variació (%) Barcelona Catalunya Persona física Persona jurídica Total Persona física Persona jurídica Total 1r.tr.2017/ 1r.tr.2016 23,4 25,2 23,8 27,2 17,8 25,5 2016/2015 13,5 29,6 16,7 20,1 29,8 21,6 2015/2014 12,9 26,4 15,3 17,4 7,6 15,8 Compravendes d'habitatges a Barcelona i Catalunya segons nacionalitat Període Barcelona Catalunya Nacionals Estrangers Total Nacionals Estrangers Total 2013 7.629 1.279 8.908 39.329 5.565 44.894 2014 9.025 1.581 10.606 40.432 6.677 47.109 2015 10.424 1.805 12.229 47.279 7.252 54.531 1r.tr. 2.965 453 3.418 12.241 1.850 14.091 2n.tr. 2.534 438 2.972 11.342 1.730 13.072 3r.tr. 2.600 480 3.080 12.363 1.911 14.274 4t.tr. 2.325 434 2.759 11.333 1.761 13.094 2016 12.094 2.172 14.266 57.805 8.481 66.286 1r.tr. 2.917 539 3.456 13.514 1.986 15.500 2n.tr. 3.243 544 3.787 15.133 2.099 17.232 3r.tr. 3.179 620 3.799 15.652 2.280 17.932 4t.tr. 2.755 469 3.224 13.506 2.116 15.622 2017 1r.tr. 3.634 645 4.279 16.188 3.262 19.450 Variació (%) Barcelona Catalunya Nacionals Estrangers Total Nacionals Estrangers Total 1r.tr.2017/ 1r.tr.2016 24,6 19,7 23,8 19,8 64,2 25,5 2016/2015 16 20,3 16,7 22,3 16,9 15,8 2015/2014 15,5 14,2 15,3 16,9 8,6 4,9 Si bé la major part de les compravendes d’habitatges registrades tant a Barcelona com a Catalunya corresponen a persones físiques de nacionalitat espanyola, durant el darrer bienni han guanyat protagonisme les societats i els estrangers. La demanda que ha esdevingut propietària d’un habitatge durant el darrer any va dibuixant un perfil que es va allunyant del que era habitual abans de la crisi. Les transaccions protagonitzades per persones jurídiques creixen més intensament que les de les persones físiques. Un indici del creixent protagonisme del segment de lloguer, tant per a residents com per a població flotant. A Barcelona, gairebé el 22% de les compravendes registrades durant 2016 i primer trimestre d’enguany han estat realitzades per una persona jurídica, una proporció notablement superior a la de la resta de Catalunya, on les societats han acaparat el 15% del total de les transaccions. Pel que fa a la nacionalitat dels compradors, a Barcelona la proporció d’adquirents amb nacionalitat estrangera (al voltant del 15%) és gairebé tres punts superior a la de la resta de Catalunya. En ambdós casos aquests compradors tenen un perfil molt heterogeni que abraça des de persones immigrants que compren un habitatge per a viure-hi fins a inversors no residents que compren amb intenció de rendibilitzar-ho via lloguer o per a fer estades curtes. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Compravendes d’habitatges Compravendes i preus dels habitatges nous a Barcelona L’escassetat de l’oferta d’habitatges nous desvia demanda al segment de segona mà i pressiona a l’alça els preus de venda. Els estrangers assumeixen puntualment el protagonisme cedit en termes relatius per les persones jurídiques com a clients en aquest segment. Oferta limitada, transaccions igualment contingudes i estables per quart any consecutiu i preus mitjans rebotant a l’alça d’ençà l’estiu de 2015, són alguns dels trets que han caracteritzat l’evolució recent del mercat de sostre residencial nou a la capital. La inversió empresarial, protagonista en el moment inicial de la represa, està de caiguda d’ençà que els preus s’han començat a recuperar i està centrant el seu interès en el segment de la segona mà. La distribució territorial de les transaccions d’habitatges nous durant el bienni 2015-2016 mostra una imatge relativament equilibrada amb trets singulars que van més enllà de la tradicional posició destacada de Sant Martí i el dèficit crònic de Nou Barris. Constatar l’escassa dotació de sostre nou a Sant Andreu i, en sentit invers, els resultats de Sarrià-Sant Gervasi, Horta- Guinardó i Ciutat Vella. Dades i anàlisi  Nombre, superfície i preus  Nombre segons titularitat i nacionalitat  Nombre, superfície i preus per districtes  Nombre, superfície i preus per barris Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Compravendes i preus dels habitatges nous Compravendes i preus dels habitatges nous a Barcelona Compravendes d'habitatges nous a Barcelona: nombre, superfície i preu dels habitatges Període Nombre de compravendes Superfície mitjana (m 2 construïts) Preu mitjà (milers d'€) Preu / m 2 construït Habitatges lliures Habitatges protegits Total Habitatges lliures Habitatges protegits Total mitjà màxim mínim 2010 2.430 263 2.693 80,3 66,1 78,9 342,6 4.259,5 18.200,0 222,6 2011 2.056 217 2.273 79,7 75,5 79,3 355,4 4.276,0 16.843,8 239,7 2012 1.373 76 1.449 80,5 71,5 80,0 261,4 3.108,7 19.531,3 263,5 2013 1.120 87 1.207 84,2 73,1 83,4 279,5 3.197,5 23.255,8 235,5 2014 1.003 115 1.118 86,3 69,5 84,5 287,1 3.116,2 13.326,2 193,6 2015 1.132 58 1.190 84,0 82,4 83,9 292,2 3.237,0 16.896,6 259,7 1r.tr. 407 14 421 88,1 82,6 87,9 275,6 2.893,5 11.441,7 279,7 2n.tr. 197 19 216 83,7 85,5 83,8 262,8 3.031,6 7.690,1 259,7 3r.tr. 252 18 270 85,4 78,0 84,9 325,7 3.371,6 16.896,6 285,7 4t.tr. 276 7 283 76,4 84,9 76,6 312,9 3.850,6 15.118,0 705,9 2016 1.101 95 1.196 86,2 69,7 84,9 351,4 3.849,7 22.916,3 185,2 1r.tr. 330 59 389 80,7 68,8 78,9 334,7 3.887,9 22.916,3 185,2 2n.tr. 299 14 313 90,5 71,0 89,6 374,5 3.725,4 16.113,7 600,0 3r.tr. 260 7 267 87,0 89,0 87,0 351,0 3.981,2 12.711,9 684,9 4t.tr. 212 15 227 88,0 64,2 86,4 345,5 3.802,3 11.678,8 342,6 2017 1r.tr. 313 9 322 110,8 78,4 109,9 405,9 3.825,3 12.205,9 396,2 Font: Tots els quadres d'aquesta secció són d'elaboració pròpia a partir de les dades de la Secretaria d'Habitatge i Millora Urbana de la Generalitat procedents del Colegio de Registradores de la Propiedad, Bienes Muebles y Mercantiles de España. Variació (%) Habitatges nous Superfície mitjana (m 2 construïts) Preu mitjà (milers d'€) Preu/m 2 construït lliures protegits Total lliures protegits Total mitjà màxim mínim 1r.tr.2017/ 1r.tr.2016 -5,2 -84,7 -17,2 37,3 13,9 39,3 21,3 -1,6 -46,7 113,9 2016/2015 -2,7 63,8 0,5 2,6 -15,4 1,2 20,3 18,9 35,6 -28,7 2015/2014 12,9 -49,6 6,4 -2,6 18,5 -0,7 1,8 3,9 26,8 34,2 L’estretor de l’oferta limita l’augment del nombre de compravendes d’habitatges nous. El pes relatiu d’aquest segment sobre el total de transaccions continua disminuint, situant-se per sota del vuit per cent. La recuperació de l’activitat del sector immobiliari es reflecteix, entre d’altres variables, en l’augment del nombre de transaccions registrades. Però hi ha segments concrets del mercat i moments excepcionals en què aquesta relació no es produeix. Així, en el d’obra nova, les compravendes de 2016 i especialment les de començament d’enguany s’orienten lleument a la baixa en relació a les signades un any abans, quan tot just havien iniciat un tímid repunt. Una evolució condicionada per una oferta molt escassa que contrasta amb l’impuls observat al mercat de segona mà, sense més restriccions que les derivades de la qualitat i localització de l’oferta disponible. L’estadística de base de les taules que aquí es presenten considera que un habitatge nou és el que fa menys d’un any i mig que ha obtingut el certificat final d’obra. Amb aquest criteri, certament restrictiu, es conclou que els habitatges nous venuts durant 2016 tenen una superfície mitjana construïda més gran que la dels habitatges construïts durant l’etapa final del darrer cicle expansiu: els 86 m2 dels habitatges del mercat lliure transmesos l’any passat superen en un deu per cent la superfície mitjana dels habitatges nous del bienni 2006-2007. Un augment que enguany previsiblement anirà a més atesos els resultats del primer trimestre. En aquest sentit, la sèrie de preus reflecteix un augment espectacular que s’ha de relativitzar pel fet que es produeix en un context d’oferta esquifida i després de superar un llarg període depressiu. En cap moment s’ha de perdre de vista que l’escassetat de l’oferta en combinació amb la disponibilitat de finançament a un cost realment atractiu és un dels factors que expliquen el fort repunt alcista dels preus mitjans. El mercat ha recuperat, o està a punt de fer-ho, els nivells de preus de deu anys enrere. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Compravendes i preus d’habitatges nous Compravendes d’habitatges nous segons titularitat i nacionalitat Compravendes d'habitatges nous a Barcelona i Catalunya segons titularitat Compravendes d'habitatges nous a Barcelona i Catalunya segons nacionalitat El retrocés que han registrat les transaccions d’habitatges nous a Barcelona durant el primer trimestre d’enguany respon a l’escassetat d’operacions en el segment de l’habitatge protegit i també a la contenció de la inversió empresarial i d’estrangers. El perfil dels compradors en el mercat d’obra nova s’ha anat modificant durant els darrers anys, sobretot com a conseqüència de la crisi i el seu impacte en la capacitat econòmica i la confiança de les famílies. La consolidació del procés de recuperació econòmica i el nivell de preus del sostre residencial (encara lleument per sota del vigent cap a la meitat de la dècada passada) pot explicar un cert desplaçament de la demanda com a bé d’inversió -que durant el trienni 2013-2015 havia absorbit més d’una quarta part de l’oferta- a favor novament de la demanda de les famílies com a bé d’ús. Una recuperació del mercat que no hauria estat possible sense la consolidació del nou cicle econòmic i la normalització de l’accés al crèdit. En concurrència amb el renovat interès de les famílies, les dades de 2016 palesen un notable augment del nombre de compradors estrangers que enguany s’ha començat a moderar. Després del retrocés de 2015, aquest segment de compradors torna a recuperar la cota de mes del vint per cent del total, el doble que a la resta de Catalunya. Una diferència que parla del creixent atractiu de Barcelona en els mercats internacionals i que previsiblement s’escurçarà a mesura que es vagi recuperant la inversió residencial per part dels estrangers residents a la resta de Catalunya i també la demanda de segones residències. Període Barcelona Catalunya Persona física Persona jurídica Total Persona física Persona jurídica Total 2013 891 316 1.207 10.320 4.731 15.051 2014 880 238 1.118 9.199 2.713 11.912 2015 838 352 1.190 6.989 1.332 8.321 1r.tr. 210 211 421 2.146 568 2.714 2n.tr. 179 37 216 1.618 258 1.876 3r.tr. 228 42 216 1.640 276 1.916 4t.tr. 221 62 283 1.585 230 1.815 2016 978 218 1.196 7.186 1.240 8.426 1r.tr. 316 73 389 1.838 342 2.180 2n.tr. 247 66 313 1.941 295 2.236 3r.tr. 227 40 267 1.878 308 2.186 4t.tr. 188 39 227 1.529 295 1.824 2017 1r.tr. 271 51 322 2.099 333 2.432 Font: Tots els quadres d'aquesta secció són d'elaboració pròpia a partir de les dades de la Secretaria d'Habitatge i Millora Urbana de la Generalitat procedents del Colegio de Registradores de la Propiedad, Bienes Muebles y Mercantiles de España. Variació (%) Barcelona Catalunya Persona física Persona jurídica Total Persona física Persona jurídica Total 1r.tr.2017/ 1r.tr.2016 -14,2 -30,1 -17,2 14,2 -2,6 11,6 2016/2015 16,7 -38,1 0,5 2,8 -6,9 1,3 2015/2014 -4,8 47,9 6,4 -24,0 -50,9 -30,1 Període Barcelona Catalunya Nacionals Estrangers Total Nacionals Estrangers Total 2013 980 227 1.207 13.694 1.357 15.051 2014 876 242 1.118 10.644 1.268 11.912 2015 1.002 188 1.190 7.476 845 8.321 1r.tr. 385 36 421 2.481 233 2.714 2n.tr. 177 39 216 1.676 200 1.876 3r.tr. 222 48 270 1.714 202 1.916 4t.tr. 218 65 283 1.605 210 1.815 2016 929 267 1.196 7.498 928 8.426 1r.tr. 284 105 389 1.920 260 2.180 2n.tr. 255 58 313 1.996 240 2.236 3r.tr. 202 65 267 1.958 228 2.186 4t.tr. 188 39 227 1.624 200 1.824 2017 1r.tr. 263 59 322 2.165 267 2.432 Variació (%) Barcelona Catalunya Nacionals Estrangers Total Nacionals Estrangers Total 1r.tr.2017/ 1r.tr.2016 -7,4 -43,8 -17,2 12,8 2,7 11,6 2016/2015 -7,3 42,0 0,5 0,3 9,8 1,3 2015/2014 14,4 -22,3 6,4 -29,8 -33,4 -30,1 Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Compravendes d’habitatges nous Compravendes d’habitatges nous per districtes Compravendes d'habitatges nous a Barcelona: nombre, superfície i preu per districtes Districte Nombre de compravendes Superfície mitjana (m 2 construïts) Preu mitjà (milers d'€) Preu €/m 2 construït 2016 1r.tr. 2017 var(%) 1r.tr.17/ 1r.tr.16 2016 1r.tr. 2017 var(%) 1r.tr.17/ 1r.tr.16 2016 1r.tr. 2017 var(%) 1r.tr.17/ 1r.tr.16 2016 1r.tr. 2017 var(%) 1r.tr.17/ 1r.tr.16 Ciutat Vella 173 19 -69,4 84,4 79,6 3,8 413,831 307,681 -21,5 4.656 3.810 -20,7 Eixample 103 17 -41,4 82,1 108,1 26,9 388,095 523,202 56,4 4.471 4.495 9,3 Sants-Montjuïc 25 2 -66,7 74,2 79,0 4,2 217,610 0,000 -100,0 2.926 0 -100,0 Les Corts 34 25 66,7 97,4 91,8 -4,6 498,039 649,000 17,5 4.946 7.656 38,3 Sarrià-Sant Gervasi 156 33 17,9 123,8 121,5 0,0 616,013 508,840 -17,3 4.898 4.229 -3,6 Gràcia 76 25 78,6 94,6 103,9 -1,8 327,347 371,607 20,8 3.434 4.081 38,6 Horta-Guinardó 265 67 179,2 72,0 82,8 20,0 191,547 239,607 47,5 2.575 2.977 32,3 Nou Barris 6 -- -- 62,7 -- -- 124,000 -- -- 1.954 -- -- Sant Andreu 22 -- -- 82,1 -- -- 226,727 -- -- 2.699 -- -- Sant Martí 328 123 -14,0 77,9 133,3 78,4 307,094 418,751 42,7 3.759 3.158 -15,3 Barcelona 1.196 313 -5,2 84,9 110,8 37,3 351,388 405,915 21,3 3.850 3.825 -1,6 Font: Tots els quadres d'aquesta secció són d'elaboració pròpia a partir de les dades de la Secretaria d'Habitatge i Millora Urbana de la Generalitat procedents del Colegio de Registradores de la Propiedad, Bienes Muebles y Mercantiles de España. Les dades de començament d’enguany, igual que les del bienni anterior, revelen les tradicionals diferències per districtes tant en nombre de transaccions registrades com de nivells de preus mitjans. Potser el més sorprenent sigui l’evolució a contracorrent dels preus de compravenda a dos dels deu districtes. Una variació imputable en part a l’escassa oferta. L’anàlisi de les compravendes d’habitatges nous a Barcelona per districtes revela interessants diferències que il·lustren, d’entrada, una desigual presència de l’oferta, amb extrems que van de cap transacció a Nou Barris i Sant Andreu durant el primer trimestre d’enguany a les 123 de Sant Martí. Aquest darrer és el districte de Barcelona que més edificació nova ha concentrat en les dues darreres dècades, en línia amb la transformació urbanística d’aquesta zona de la ciutat. Horta- Guinardó, Ciutat Vella i Sarrià-Sant Gervasi són tres districtes en els què també s’ha concentrat un nombre relativament elevat de transaccions i que, en condicions normals del mercat, no acostumen a ocupar posicions tan destacades. Pel que fa a les característiques dels habitatges, les dades disponibles mostren que, com ha estat habitual en les darreres dècades, els habitatges més grans i més cars se situen entre Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi i l’Eixample. Les xifres del primer trimestre d’enguany es veuen molt condicionades per l’augment conjuntural de la superfície mitjana dels habitatges nous objecte de transacció a Sant Martí. Un augment que condiciona igualment l’evolució de la mitjana dels preus al conjunt de la ciutat: alhora que el preu total supera els quatre cents mil euros amb un augment interanual de més del vint per cent, el preu del m2 construït baixa un 1,6%. L’evolució dels preus dels habitatges nous per districtes palesa que el fort repunt de la mitjana de ciutat amaga una diversitat de variacions tan extrema que només s’explica per una oferta inusualment reduïda i per la davallada acumulada durant el llarg període de crisi. Increments anuals de l’ordre del cinquanta per cent o més com els que s’han donat darrerament a un nombre significatiu de districtes s’expliquen en alguns casos per l’escassa oferta i en la majoria, per uns preus de sortida molt per sota de la mitjana de ciutat. El resultat final és un accelerat procés de normalització de les valoracions del mercat residencial barceloní. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Compravendes d’habitatges nous Compravendes d’habitatges nous per barris Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Compravendes d’habitatges Compravendes d’habitatges de segona mà a Barcelona El mercat residencial de Barcelona és, més que mai, un mercat de segona mà. Un segment que el darrer any ha acaparat més del noranta per cent de les transaccions d’habitatges registrades a la capital i que acumula tres anys consecutius d’augment dels preus de venda. Una oferta molt més àmplia i diversificada en tots el sentits que no pas la dels habitatges nous i uns preus de sortida que de mitjana eren i continuen sent més baixos que els registrats durant el trienni 2006-2008, explica l’interès d’inversors i residents en aquest segment del mercat tan bon punt la recuperació de l’economia i del mercat laboral s’ha començat a consolidar. Aquesta pressió compradora, sumada a uns tipus d’interès excepcionalment baixos, ha propiciat que els preus del mercat immobiliari residencial hagin mantingut una trajectòria clarament alcista. La distribució de l’oferta d’habitatges de segona mà per districtes és, òbviament, molt més homogènia que la dels habitatges nous. Ciutat Vella, Sants-Montjuïc i Gràcia – es desmarquen a l’alça de la resta de ciutat pel que fa a variacions en els preus mitjans durant 2016. Contràriament, els preus mitjans a Horta-Guinardó, Les Corts i Sant Martí s’han mantingut pràcticament estables. Dades i anàlisi  Nombre, superfície i preus  Nombre segons titularitat i nacionalitat  Nombre, superfície i preus per districtes  Nombre, superfície i preus per barris Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Compravendes d’habitatges de segona mà Compravendes d’habitatges de segona mà a Barcelona Compravendes d'habitatges de segona mà a Barcelona: nombre, superfície i preu dels habitatges Període Nombre de compravendes Superfície Preu mitjà Preu €/m 2 construït (m 2 construïts) (milers d'€) mitjà màxim mínim 2009 5.929 78,8 295,9 3.643,0 21.600,0 180,3 2010 7.861 79,6 296,5 3.577,1 21.167,9 184,1 2011 6.338 79,4 273,8 3.327,4 21.764,7 186,9 2012 5.920 81,1 250,3 2.904,1 20.156,3 180,8 2013 7.701 81,4 243,1 2.627,5 21.649,5 182,6 2014 9.488 83,0 254,4 2.705,3 21.625,0 197,4 2015 11.039 81,5 273,5 2.933,7 22.576,0 182,9 1r.tr. 2.997 84,5 282,9 2.883,0 22.576,0 189,4 2n.tr. 2.756 81,0 274,2 2.953,2 19.746,8 182,9 3r.tr. 2.810 81,3 265,4 2.925,6 20.652,2 231,2 4t.tr. 2.476 78,8 270,0 2.990,0 17.699,1 263,2 2016 13.070 79,9 283,8 3.166,6 22.903,2 185,57 1r.tr. 3.067 80,4 277,8 3.046,2 19.512,2 185,6 2n.tr. 3.474 81,2 286,5 3.148,0 20.754,7 233,7 3r.tr. 3.532 80,2 294,0 3.239,1 22.903,2 247,1 4t.tr. 2.997 77,5 274,7 3.221,6 21.428,6 196,08 2017 1r.tr. 3.957 81,3 319,8 3.498,7 21.842,1 232,6 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la Secretaria d'Habitatge i Millora Urbana de la Generalitat procedents del Colegio de Registradores de la Propiedad, Bienes Muebles y Mercantiles de España. Variació (%) Habitatges Superfície Preu mitjà Preu €/m 2 construït (m 2 construïts) (milers d'€) mitjà màxim mínim 1r.tr.2017/ 1r.tr.2016 29,0 1,1 15,1 14,9 11,9 25,3 2016/2015 18,4 -2,0 3,8 7,9 1,4 1,5 2015/2014 16,3 -1,7 7,5 8,4 4,4 -7,3 El persistent augment de les compravendes en el segment de l’habitatge de segona mà accentua la trajectòria alcista dels preus. A diferència d’altres fonts que analitzen aquest mercat, l’estadística registral que es presenta aquí considera habitatges nous només els que han obtingut el certificat final d’obra com a màxim un any i mig enrere. Aquest criteri tan restrictiu fa que molts habitatges sense estrenar per culpa de la darrera crisi hagin passat aquests darrers anys directament al mercat de segona mà, afectant –aproximant-les— a característiques bàsiques dels habitatges com les mitjanes de superfície i preus. En conclusió, el mercat de segona mà continua sent extraordinàriament heterogeni i inclou molts habitatges que algunes altres fonts poden situar en la categoria de nous. Serveixi aquesta consideració inicial per explicar per què en algun moment del passat més recent els preus dels dos mercats han estat més propers del que esperaríem, o del que era normal fins la crisi. Una situació que ha començat a canviar amb l’evolució de 2016. El revifament de les compravendes per cinquè any consecutiu amb taxes de creixement de dos dígits s’explica en part pel baix nivell de sortida i recull la reaparició d’una demanda que s’havia mantingut latent a l’espera d’una millora de les condicions econòmiques d’accés. La combinació de diversos factors –preus a un nivell per sota de fins a un 20% de la mitjana anual del trienni 2006-2008, recuperació de la confiança de la demanda per l’evolució del mercat de treball i una millora de l’accés al crèdit en un entorn de tipus d’interès excepcionalment baixos— ha afavorit l’interès de la demanda, tant de la que compra per a ús propi com de la que valora la compra exclusivament com una inversió. L’alça dels preus de segona mà en el que va d’any comença a replicar, amb un cert retard, a la que han registrat els de nova construcció en termes de preu total. Així, el preu mitjà d’un habitatge de poc més de vuitanta m2 construïts es situa en els 320.000€ , valor que no s’assolia d’ençà 2008. Un valor que se situa un vint per cent aproximadament per sota dels de nova construcció. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Compravendes d’habitatges de segona mà Compravendes d’habitatges de segona mà segons titularitat i nacionalitat Compravendes d'habitatges de segona mà segons titularitat Compravendes d'habitatges de segona mà segons nacionalitat La demanda d’estrangers, residents o no a Catalunya, i d’empreses, continua sent un dels factors explicatius del dinamisme que mostra el mercat immobiliari barceloní. Per tercer any consecutiu, el segment de compradors més dinàmic a Barcelona continua sent el de les empreses, que durant el primer trimestre d’enguany han adquirit gairebé una quarta part del total d’habitatges de segona mà que han canviat de propietari. A la resta de Catalunya aquest segment de la demanda té un pes relatiu menys rellevant i darrerament ha moderat lleument el seu creixement. Pel que fa a la nacionalitat dels adquirents, tant a Barcelona com a la resta de Catalunya s’ha registrat un augment molt remarcable del nombre de compradors estrangers. Un augment d’una intensitat tan sorprenent que apunta a una certa recuperació de la compra de segones residències i com a inversió. Període Barcelona Catalunya Persona física Persona jurídica Total Persona física Persona jurídica Total 2013 6.213 1.488 7.701 22.365 7.478 29.843 2014 7.831 1.657 9.488 30.098 5.099 35.197 2015 8.996 2.043 11.039 39.136 7.074 46.210 1r.tr. 2.421 576 2.997 9.822 1.555 11.377 2n.tr. 2.259 497 2.756 9.531 1.665 11.196 3r.tr. 2341 469 2.810 10.529 1.829 12.358 4t.tr. 1.975 501 2.476 9.254 2.025 11.279 2016 10.183 2.887 13.070 48.191 9.669 57.860 1r.tr. 2.398 669 3.067 10.892 2.428 13.320 2n.tr. 2.755 719 3.474 12.739 2.257 14.996 3r.tr. 2.781 751 3.532 13.227 2.519 15.746 4t.tr. 2.249 748 2.997 11.333 2.465 13.798 2017 1r.tr. 3.079 878 3.957 14.089 2.929 17.018 Font: Tots els quadres d'aquesta secció són d'elaboració pròpia a partir de les dades de la Secretaria d'Habitatge i Millora Urbana de la Generalitat procedents del Colegio de Registradores de la Propiedad, Bienes Muebles y Mercantiles de España. Variació (%) Barcelona Catalunya Persona física Persona jurídica Total Persona física Persona jurídica Total 1r.tr.2017/ 1r.tr.2016 28,4 31,2 29,0 29,4 20,6 27,8 2016/2015 13,2 41,3 18,4 23,1 36,7 25,2 2015/2014 14,9 23,3 16,3 30,0 38,7 31,3 Període Barcelona Catalunya Nacionals Estrangers Total Nacionals Estrangers Total 2013 6.649 1.052 7.701 25.635 4.208 29.843 2014 8.149 1.339 9.488 29.788 5.409 35.197 2015 9.422 1.617 11.039 39.803 6.407 46.210 1r.tr. 2.580 417 2.997 9.760 1.617 11.377 2n.tr. 2.357 399 2.756 9.666 1.530 11.196 3r.tr. 2378 432 2.810 10.649 1.709 12.358 4t.tr. 2.107 369 2.476 9.728 1.551 11.279 2016 11.165 1.905 13.070 50.307 7.553 57.860 1r.tr. 2.633 434 3.067 11.594 1.726 13.320 2n.tr. 2.988 486 3.474 13.137 1.859 14.996 3r.tr. 2.977 555 3.532 13.694 2.052 15.746 4t.tr. 2.567 430 2.997 11.882 1.916 13.798 2017 1r.tr. 3.371 586 3.957 14.669 2.349 17.018 Variació (%) Barcelona Catalunya Nacionals Estrangers Total Nacionals Estrangers Total 1r.tr.2017/ 1r.tr.2016 28,0 35,0 29,0 26,5 36,1 27,8 2016/2015 18,5 17,8 18,4 26,4 17,9 25,2 2015/2014 15,6 20,8 16,3 33,6 18,5 31,3 Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Compravendes d’habitatges de segona mà Compravendes d’habitatges de segona mà per districtes Compravendes d'habitatges de segona mà a Barcelona: nombre, superfície i preu dels habitatges per districtes Districte Nombre de compravendes Superfície mitjana (m 2 construïts) Preu mitjà (milers d'€) Preu/m 2 construït 2016 1r.tr. 2017 var(%) 1r.tr.17/ 1r.tr.16 2016 1r.tr. 2017 var(%) 1r.tr.17/ 1r.tr.16 2016 1r.tr. 2017 var(%) 1r.tr.17/ 1r.tr.16 2016 1r.tr. 2017 var(%) 1r.tr.17/ 1r.tr.16 Ciutat Vella 1.462 383 28,5 67,9 69,6 6,7 260,076 287,256 18,3 3.500 3.791 7,0 Eixample 1.459 394 7,9 91,8 97,6 4,3 340,738 436,517 23,4 3.451 4.173 21,9 Sants-Montjuïc 1.259 462 37,5 68,9 72,9 6,8 176,720 259,310 46,9 2.461 3.052 24,9 Les Corts 755 188 11,9 88,7 95,3 7,7 353,498 507,065 84,3 3.656 4.276 43,7 Sarrià-Sant Gervasi 1.175 370 40,7 118,4 111,3 -7,7 528,493 546,511 6,9 4.303 4.844 18,5 Gràcia 1.095 287 24,2 83,5 85,8 -0,2 316,750 353,142 11,1 3.544 3.943 18,7 Horta-Guinardó 1.295 415 26,9 72,3 71,5 -0,4 171,945 179,530 -3,1 2.305 2.539 4,7 Nou Barris 1004 301 7,5 64,2 61,8 -5,2 123,719 124,667 9,1 1.810 1.919 13,1 Sant Andreu 1350 515 77,0 72,5 75,7 1,4 174,021 206,502 19,7 2.334 2.598 19,0 Sant Martí 2.035 603 26,2 77,0 81,8 6,0 253,801 304,890 23,4 3.068 3.459 17,9 Barcelona 13.070 3.957 29,0 79,9 81,3 1,1 283,837 319,754 15,1 3.167 3.499 14,9 Font: Tots els quadres d'aquesta secció són d'elaboració pròpia a partir de les dades de la Secretaria d'Habitatge i Millora Urbana de la Generalitat procedents del Colegio de Registradores de la Propiedad, Bienes Muebles y Mercantiles de España. El nivell de preus dels habitatges de segona mà per districtes reflecteix una gran disparitat que recull tant les diferències en la tipologia del producte com de l’estructura sòcio-econòmica de les diferents unitats territorials. Com en el mercat dels habitatges nous, el comportament del de segona mà varia molt per zones. Sant Martí, Sant Andreu i Horta-Guinardó són els districtes que durant el primer trimestre d’enguany han concentrat un major nombre de compravendes, un 39% del total. Si considerem també les xifres de 2016, cal afegir-hi l’Eixample i Ciutat Vella. La presència d’aquest darrer districte trenca la lògica d’associar transaccions amb població i parc residencial abundant. En tot cas, les dades mostren una dinàmica a l’alça de la contractació força generalitzada. Com era d’esperar, en termes de mitjana de la ciutat, les dades de superfície no registren variacions rellevants quant a la tipologia d’habitatges venuts en relació amb un any enrere. Les oscil•lacions de les mitjanes de districtes, rellevants en alguns casos, es compensen entre sí. En contraposició, les dades de preus de venda s’han orientat clarament a l’alça amb l’excepció d’Horta-Guinardó. No es pot deixar de comentar que Les Corts i Sants-Montjuïc es desmarquen a l’alça amb increments poc representatius i menys sostenibles. Augments que previsible- ment es moderaran a mesura que augmenti el nombre de transaccions. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Compravendes d’habitatges de segona mà Compravendes d’habitatges de segona mà per barris Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Compravendes d’habitatges de segona mà Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Finançament i crèdit hipotecari Finançament i crèdit hipotecari Les dades de 2016 i començament d’enguany reflecteixen una certa reactivació del crèdit hipotecari. Augmenta novament, en relació amb els pitjors anys de la crisi, el nombre de transaccions d’habitatges amb hipoteca. Un cop superada la fase més dura del procés de sanejament i recuperació del sector financer, el mercat hipotecari es comença a normalitzar. Que els darrers tres anys han estat de transició en aquest procés ho testimonia el fet que, alhora que es continuava reduint el total del crèdit hipotecari viu en mans de les famílies, augmentava la contractació de noves hipoteques i el seu import mitjà. Una situació impulsada tant per la incidència de la millora de l’entorn macroeconòmic sobre la demanda de finançament com per l’efecte de la política monetària expansiva del BCE sobre la corresponent oferta de crèdit. Dades i anàlisi  Hipoteques d'habitatges  Crèdit hipotecari Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Finançament i crèdit hipotecari Hipoteques d’habitatges Habitatges hipotecats en finques urbanes Nombre d'hipoteques Període Barcelona Barcelona província Catalunya Espanya 2010 16.935 63.827 92.494 605.172 2011 11.659 43.752 63.584 409.337 2012 7.775 28.302 42.632 274.715 2013 5.983 20.015 29.690 197.641 2014 6.418 21.626 30.261 202.954 2015 8.715 27.756 38.825 246.767 1r.tr. 2.441 7.328 10.151 62.572 2n.tr 1.851 6.519 9.126 60.651 3r.tr. 1.985 6.892 9.770 65.590 4t.tr. 2.438 7.017 9.778 57.954 2016 9.674 32.925 45.873 281.328 1r.tr. 2.463 8.094 11.366 71.145 2n.tr 2.647 8.916 12.686 75.460 3r.tr. 2.282 8.450 11.559 65.982 4t.tr. 2.282 7.465 10.262 68.741 2017 1r.tr. 2.988 9.534 16.068 100.465 ab. 748 2.571 3.345 21.163 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Registre de la Propietat publicades per l'INE i pel Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Variacions (%) Nombre d'hipoteques Barcelona Barcelona província Catalunya Espanya 1r.tr.2017/ 1r.tr.2016 21,3 17,8 41,4 41,2 2016/2015 11,0 18,6 18,2 14,0 2015/2014 35,1 28,3 26,7 20,8 Variacions (%) Import mitjà del crèdit Barcelona Barcelona província Catalunya Espanya 1r.tr.2017/ 1r.tr.2016 10,9 8,4 9,7 6,0 2016/2015 4,4 4,8 4,4 2,8 2015/2014 13,5 7,0 5,8 4,4 Les dades del primer terç d’enguany consoliden la tendència alcista iniciada ara fa dos anys del nombre d’hipoteques constituïdes sobre finques urbanes. La recuperació de l’activitat econòmica i del mercat laboral ha contribuït a reforçar la confiança de les famílies i les expectatives de negoci del mercat immobiliari. Aquesta millora de la conjuntura econòmica s’observa amb claredat en l’evolució dels indicadors relacionats amb el crèdit hipotecari. A Barcelona, i també a la resta del país, el nombre d’hipoteques constituïdes els darrers mesos per l’adquisició d’un habitatge apunta a que 2017 serà el quart any d’augment consecutiu després d’un trienni de davallades molt significatives. Si les elevades taxes de creixement de dos anys enrere responien als baixos volums de sortida i a la possibilitat d’aprofitar preus immobiliaris devaluats, les que s’estan registrant darrerament s’expliquen per la millora del mercat laboral i de les expectatives econòmiques en general a més del retorn a la normalitat que s’ha produït en l’accés al crèdit hipotecari en un context de tipus d’interès reals extraordinàriament baixos. L’evolució de l’import mitjà dels crèdits signats dóna fe del gir a l’alça dels preus del sostre residencial que ha provocat el renaixement de la demanda. Si l’any passat es va tancar amb un creixement relativament moderat, durant el primer terç d’enguany l’augment de l’import mitjà de les hipoteques assoleix taxes de l’ordre del deu per cent tant a la capital com a la resta de Catalunya. Si l’import mitjà d’una hipoteca corresponent a una finca urbana de Barcelona havia tocat fons el 2012 amb 135.000 euros, quatre anys i escaig després s’ha situat en 180.000 euros, una magnitud que supera la de 2009. A la recuperació dels preus immobiliaris sembla que s’hi afegeix la pràctica normalització del mercat hipotecari. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Finançament i crèdit hipotecari Crèdit hipotecari El revifament de la demanda i el renovat interès de la banca pel negoci hipotecari s’alien amb l’excepcional situació del preu del diner per impulsar la concessió de nous crèdits hipotecaris. L’estabilització de l’euríbor a un any (l’interès que s’utilitza de forma majoritària per a revisar les hipoteques a tipus variable a Espanya) en mínims històrics i valors lleument negatius durant gairebé tot 2016 i primera meitat d’enguany ha estat un factor determinant en l’augment del nombre d’hipoteques formalitzades. Un escenari, el dels tipus d’interès negatius, que no agrada a la banca però que l’ha utilitzat per tornar a atreure a possibles compradors d’habitatge a les seves oficines. Convé recordar que la banca té encara molta oferta d’habitatge per a vendre i que l’actual conjuntura de creixement econòmic relativament ferm i baix preu del diner facilita la venda d’immobles a preus més alts que si el finançament fos més car. En conseqüència, una part de l’increment del nombre d’hipoteques formalitzades i del seu import respon probablement a l’efecte oportunitat d’aprofitar una conjuntura irrepetible en termes de cost financer i amb data de caducitat. No s’esperen canvis a curt termini en la política monetària del BCE però no es poden descartar en funció de com evolucioni la inflació i el creixement del PIB a la zona de l’euro i sense perdre de vista que la Reserva Federal dels Estats Units ja ha iniciat el camí de retorn a una política monetària més ortodoxa. Que la situació del mercat immobiliari-financer al nostre país no acaba d’estar normalitzada, malgrat l’evolució positiva de la immensa majoria dels indicadors econòmics, ho deixa entreveure el fet que en un context de tipus d’interès extraordinàriament baixos en termes reals el volum total de crèdit hipotecari viu en mans de les famílies evoluciona encara a la baixa. També és cert que ja no cau amb la intensitat que ho ha fet els darrers anys gràcies a la millora de la solvència dels hipotecats en termes generals i especialment a l’augment sostingut de la formalització de noves hipoteques. Des del punt de vista del comprador (que no sempre necessita finançament aliè), els darrers temps han aportat un perfil molt divers, molt més que abans de la crisi. Actualment, a Barcelona la demanda d’habitatge en propietat la conformen famílies més o menys tradicionals (incloent unitats de convivència sense nucli) que cerquen un primer habitatge propi o canviar el que ja tenen, d’altres residents amb bona salut econòmica que davant de la situació dels mercats financers opten per invertir en habitatge (a qualsevol zona de la ciutat i, en molt casos, per a destinar-los al lloguer), i, per últim, inversors estrangers, i no exclusivament amb perfil de luxe ni circumscrit als eixos de més nivell econòmic de la ciutat. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Mercat de lloguer Mercat de lloguer La pressió d’una demanda àmplia i diversificada pot explicar que només s’hagin necessitat dos anys perquè el segment del lloguer residencial hagi recuperat els preus mitjans d’abans de la crisi. Els resultats del bienni 2015-2016 semblen confirmar que una part de l’augment del nombre de contractes de lloguer durant el quinquenni 2009-2013 responien a la impossibilitat –per raons diverses- d’accedir a la propietat d’un habitatge. Però un cop rebaixat aquest handicap –economia i mercat de treball a l’alça alhora que s’ha reactivat l’accés al finançament a preus atractius i comença a sorgir nova oferta residencial- la pressió de la demanda sobre el segment del lloguer hauria de començar a afluixar. 2016 ha estat un any de transició en el que l’augment dels preus de lloguer respon a la combinació de l’estretor d’aquest segment de l’oferta sotmesa a una demanda pressionada per l’augment del nombre de visitants i residents temporals. Això és, si més no, el que es pot deduir de la notable homogeneïtat i intensitat de l’augment. Dades i anàlisi  Evolució del mercat de lloguer  Mercat de lloguer per districtes  Mercat de lloguer per barris Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Mercat de lloguer Evolució del mercat de lloguer a Barcelona Evolució del mercat de lloguer a Barcelona Període Nombre de contractes Superfície mitjana (m 2 ) Preu (lloguer mitjà) €/mes €/m 2 /mes 2010 36.873 70,0 762 11,92 2011 38.156 70,3 753 11,60 2012 41.047 70,9 720 10,84 2013 44.819 70,7 682 10,29 2014 44.411 72,2 688 10,16 2015 40.623 70,7 735 11,09 1r.tr. 9.817 72,8 702 10,26 2n.tr. 9.637 69,8 714 10,98 3r.tr. 9.810 70,9 765 11,47 4t.tr. 11.359 69,6 755 11,55 2016 42.182 70,2 801 12,22 1r.tr. 10.014 70,4 755 11,57 2n.tr. 10.182 69,0 774 12,07 3r.tr. 10.789 70,9 826 12,39 4t.tr. 11.197 70,5 843 12,75 2017 1r.tr. 11.156 69,9 845 12,99 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la Secretaria d'Habitatge i Millora Urbana de la Generalitat procedents de l'explotació de les fiances de lloguer dipositades a l'Incasòl. Variació (%) Nombre de contractes Superfície mitjana (m 2 ) Preu (lloguer mitjà) €/mes €/m 2 /mes 1r.tr.2017/1r.tr.2016 11,4 -0,7 11,9 12,2 4t.tr.2016/4t.tr.2015 10,0 0,1 7,9 8,0 2016/2015 3,8 -1,1 9,0 10,1 2015/2014 -8,5 -1,7 6,8 9,1 El desequilibri entre una demanda a l’alça i una oferta estancada o lleument contractiva explica el fort creixement dels preus de lloguer que darrerament registra la ciutat. Enrere queden els valors d’abans de la crisi, tot i que en termes reals encara no s’han igualat. El revifament del mercat immobiliari que es palesa amb diferents intensitats segons sectors, segments de mercat i territoris té un marcat accent ascendent en els preus de lloguer registrats a Barcelona al llarg del 2016 i primer trimestre d’enguany. El descens que va caracteritzar el quinquenni 2009-2013, coincident amb el procés de reajustament dels excessos del sector i amb la situació de crisi econòmica, ha donat pas a un trienni de recuperació dels preus seguint l’estela de la millora de la conjuntura econòmica i del mercat laboral. Les darreres dades disponibles mostren que el preu mitjà de lloguer a Barcelona en termes nominals comença a superar el màxim assolit abans de la crisi. Una evolució esperable atès que el nombre de contractes de lloguer formalitzats els darrers dotze mesos supera en més d’un cinquanta per cent el de 2008. El dinamisme del segment de lloguer es recolza en causes econòmiques i demogràfiques. L’augment intens del nombre de contractes signats durant el sexenni de crisi econòmico-financera (2008-2013) no s’està revertint amb la mateixa velocitat. Passar de ser comprador potencial a llogater per necessitat és més fàcil que el camí invers malgrat els baixos tipus d’interès actuals. A banda d’una palmària escassetat d’oferta assequible que reuneixi unes mínimes condicions de qualitat, l’opció del lloguer continua sent la més factible en un entorn cada cop més consolidat de creixement econòmic basat en la contenció salarial i en la proliferació de llocs de treball precaris. Sense comptar que el mercat residencial de la capital rep la pressió d’una demanda de població flotant que porta anys creixent. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Mercat de lloguer Evolució del mercat de lloguer per districtes Evolució del mercat de lloguer a Barcelona per Districtes Districtes Nombre de contractes Superfície mitjana (m 2 ) Preu (lloguer mitjà) €/mes €/m 2 /mes 2016 1r.t 2017 var (%) 2016 1r.t 2017 var (%) 2016 1r.t 2017 var (%) 2016 1r.t 2017 var (%) 1r.tr.2016/ 1r.tr.2017 1r.tr.2016/ 1r.tr.2017 1r.tr.2016/ 1r.tr.2017 1r.tr.2016/ 1r.tr.2017 Ciutat Vella 4.484 1.217 7,6 60,3 60,0 1,9 739 803 14,0 13,90 15,03 13,1 Eixample 8.457 2.163 12,8 79,2 80,1 0,5 917 956 8,6 12,39 12,91 9,3 Sants-Montjuïc 4.285 1.105 7,0 62,4 62,2 0,9 679 720 15,7 11,66 12,42 14,5 Les Corts 1.847 464 26,1 78,8 77,3 0,6 986 1.005 8,9 13,17 13,72 7,4 Sarrià-Sant Gervasi 4.107 1.090 16,6 86,6 87,2 1,5 1.145 1.182 7,5 14,31 14,77 7,0 Gràcia 4049 1094 8,5 65,9 66,5 -0,7 788 845 12,1 12,95 14,06 15,3 Horta-Guinardó 3.656 975 11,3 62,9 62,0 -1,0 640 686 12,1 10,73 11,85 14,7 Nou Barris 2.788 701 2,2 60,8 62,0 1,3 561 616 16,0 9,65 10,34 14,5 Sant Andreu 2.445 693 9,7 64,8 63,7 -0,2 645 660 8,9 10,39 10,94 10,4 Sant Martí 4.510 1.214 10,8 71,2 69,0 -10,8 771 834 15,1 11,74 12,66 15,9 Barcelona 42.182 11.156 11,4 70,2 69,9 -0,7 801 845 11,9 12,22 12,99 12,2 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la Secretaria d'Habitatge i Millora Urbana de la Generalitat procedents de l'explotació de les fiances de lloguer dipositades a l'Incasòl. La distribució dels contractes de lloguer per districtes en un moment de pressió de la demanda obeeix bàsicament a la localització dels habitatges en oferta; l’Eixample concentra el vint per cent dels lloguers signats els darrers trimestres i Les Corts poc més del quatre per cent. Són els dos extrems. Amb una dinàmica semblant a la del mercat de propietat però amb trets lleument diferents, al mapa per districtes dels preus de lloguer mensual es distingeixen cinc categories, els extrems de les quals estan ocupats, a la banda alta, per Sarrià-Sant Gervasi, Les Corts i la incorporació recent de l’Eixample, mentre que la baixa l’ocupa en solitari Nou Barris. El preu mitjà de lloguer registrat en aquest districte equival a poc més de la meitat del de Sarrià-Sant Gervasi. Pel que fa a l’evolució territorial d’aquests preus durant el primer trimestre d’enguany, les diferències al voltant de la mitjana són notables, especialment si la referència són les variacions més homogènies de 2016. Probablement, les variacions a final d’any, quan s’hagin acumulat molts més registres, també ho seran. En tot cas, les dades disponibles mostren que els increments relatius més elevats s’han donat bàsicament en els districtes amb nivells de preus per sota de la mitjana de la ciutat. Dels set que hi havia en aquesta situació a final de l’any passat, només un, Sant Andreu, ha escapat a increments de més del deu per cent en el preu de lloguer. Tampoc han assolit aquest nivell d’increment els preus mitjans dels districtes més cars per viure-hi de lloguer, encapçalats per Sarrià-Sant Gervasi. La tendència de fons sembla apuntar a una progressiva homogeneïtzació dels preus de lloguer a la major part de la ciutat. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Mercat de lloguer Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Mercat de lloguer Evolució del mercat de lloguer per barris En un context generalitzat de preus a l’alça, la Vila de Gràcia, el Raval i quatre barris de l’Eixample concentren el 25% del total de contractes de lloguer. Amb dades de 2016 (la mostra del primer trimestre de 2017 és massa exigua per una anàlisi detallada per barris), l’anàlisi territorial amb el detall dels 73 barris amplia les diferències dels districtes, amb una clara segmentació dels barris que concentren més contractes: la Vila de Gràcia (5,2% del total), la Nova Esquerra de l’Eixample (4,2%), el Raval (4,1%) l’Antiga Esquerra de l’Eixample (3,9%), la Dreta de l’Eixample (3,8%) i la Sagrada Família (3,5%). En canvi, barris com Can Peguera, Vallbona, la Clota, Torre Baró, Baró de Viver i la Marina del Prat Vermell han registrat una quantitat simbòlica de contractes, en molts d’aquests casos perquè tenen una forta presència del parc públic i/o protegit i el mercat lliure és escàs i poc representatiu. Els preus declarats als contractes signats reprodueixen les diferències territorials habituals que s’observen en altres variables de renda, capacitat adquisitiva o preus. Pedralbes i Tres Torres marquen màxims (per sobre dels 1.500€/mes), mentre que els mínims se situen a Ciutat Meridiana i Trinitat Nova amb poc més de 400€/mes si deixem de banda alguns dels barris abans esmentats sense oferta significativa. El tram de preus més abundant és el que conté barris amb preus mitjans per sota de la mitjana de la ciutat, entre 600 i 800€/mes (gairebé la meitat dels 73 barris). En els extrems, hi ha nou barris en els que els preus mitjans de lloguer no superen els 500 euros mensuals mentre que a uns altres nou els lloguers mensuals superen els 1.000 euros. En l’anàlisi del preu per unitat de superfície apareixen algunes diferències significatives. Barceloneta, un barri petit amb molta pressió de la demanda per la seva ubicació i una oferta residencial molt limitada i formada per habitatges de petites dimensions és on el preu/m2 és més alt. El segueixen Sarrià, les Tres Torres i la Vila Olímpica del Poblenou, tres barris amb oferta residencial de qualitat i/o ubicació privilegiada. Pel que fa a l’evolució dels preus, les dades per barris ofereixen molts més matisos que les de districte vistes anteriorment. Amb l’excepció dels quatre barris en els què l’evolució interanual de preus és clarament negativa i dels tres en els que s’ha de parlar d’estabilitat, la resta de barris s’emmarquen en la tendència ascendent esmentada abans i que es veu amb claredat als mapes adjunts. Si deixem de banda creixements anuals de més del 20% que corresponen a barris que gairebé no tenen oferta disponible d’habitatge de lloguer, el ventall d’increments és molt ampli. Només una quarta part dels barris han registrat augments de preus a l’entorn del 10,1%, l’augment mitjà de la ciutat. Un percentatge similar de barris ha registrat augments d’entre el sis i el nou per cent mentre que en un altre 25% dels barris els increments anuals s’han mogut entre l’11% i el 14%. Dels sis barris amb més contractes de lloguer formalitzats durant 2016, només en dos de l’Eixample s’observen augments anuals clarament per sobre de la mitjana de ciutat. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Mercat de lloguer Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Cost d’accés a l’habitatge Cost d’accés a l’habitatge L’accessibilitat a l’habitatge és un dels aspectes més rellevants per a la comprensió de les dinàmiques urbanes. La filosofia dels indicadors d’accessibilitat és enllaçar la capacitat adquisitiva de la població amb les condicions del mercat immobiliari, financer i hipotecari per tal de veure si les llars poden accedir a un bé bàsic com és l’habitatge en el mercat lliure. Les dades de 2015 indiquen que tot i la trajectòria alcista dels preus dels habitatges, l’accessibilitat a l’habitatge en propietat es manté en els valors mínims de la sèrie gràcies a l’augment de la renda mitjana i al descens dels tipus d’interès. Les notables diferències entre districtes pel que fa a l’accessibilitat a l’habitatge en propietat és un bon reflex de que la recuperació del mercat immobiliari té diferents intensitats per àrees dins de la ciutat. Dades i anàlisi  Indicadors d'accessibilitat a l'habitatge en propietat a Barcelona  Indicadors d'accessibilitat a l'habitatge en propietat per districtes Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Cost d’accés a l’habitatge Indicadors d'accessibilitat a l’habitatge en propietat a Barcelona Accessibilitat familiar a l'habitatge en propietat a Barcelona Període Preu de venda (€) Esforç teòric d'accés Preu/RFD (anys) Tipus d'interès (%) Esforç teòric d'amortització (quota mensual en % de la RFD) Habitatge nou 2004 260.955 6,4 3,4 34,7 2005 280.707 6,5 3,3 33,5 2006 344.300 7,6 4,2 41,7 2007 394.309 8,3 5,2 51,0 2008 432.833 8,6 5,9 58,7 2009 363.415 7,3 3,4 39,5 2010 342.584 7,1 2,8 35,5 2011 355.353 7,4 3,4 40,9 2012 261.438 5,5 3,4 31,0 2013 279.491 6,0 3,4 33,0 2014 287.106 6,1 3,0 33,5 2015 292.176 6,0 2,2 33,0 Habitatge de segona mà 2004 223.539 5,5 3,4 29,7 2005 278.059 6,4 3,3 33,1 2006 321.854 7,1 4,2 39,0 2007 344.919 7,3 5,2 44,6 2008 334.194 6,7 5,9 45,3 2009 295.852 5,9 3,4 32,2 2010 296.495 6,2 2,8 30,8 2011 273.772 5,7 3,4 31,5 2012 250.279 5,3 3,4 29,7 2013 243.130 5,2 3,4 30,6 2014 254.364 5,4 3,0 30,5 2015 273.498 5,6 2,2 29,5 Notes: El tipus d'interès correspon al tipus mitjà dels préstecs hipotecaris a més de 3 anys. El termini d'amortització correspon al termini mitjà de le noves hipoteques. L'esforç d'amortització correspon a l'import de les quotes a pagar per una família de Barcelona amb una renda mitjana per un habitatge tipus en el primer any a un tipus mitjà pel 90% del preu de l'habitatge en % de la RFD per llar. Fonts: Preus dels habitatges: Colegio de Registradores de la Propiedad, Bienes Muebles y Mercantiles de España, Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya. Renda familiar disponible: vegeu barcelonaeconomia.bcn.cat. Els indicadors d'accessibilitat són d'elaboració pròpia. Indicadors d’accessibilitat a l’habitatge en propietat a Barcelona L’accessibilitat a l’habitatge és un dels aspectes més rellevants per a la comprensió de les dinàmiques urbanes. La filosofia dels indicadors d’accessibilitat és enllaçar la capacitat adquisitiva de la població amb les condicions del mercat immobiliari, financer i hipotecari per tal de veure si les llars poden accedir a un bé bàsic com és l’habitatge en el mercat lliure. Els càlculs inclouen la combinació de conceptes i supòsits de partida que converteixen aquests indicadors en referències teòriques que cal llegir amb cautela en termes absoluts però molt il·lustratius en una lectura temporal i territorial. Els indicadors que aquí es presenten s’emmarquen en el que la literatura acadèmica anomena els enfocaments de ràtios, dins de les mesures teòriques i relatives d’accessibilitat. En concret, es presenten per a Barcelona i els seus districtes l’esforç teòric d’accés (ràtio preu/ingressos, que mesura el nombre teòric d’anys que han de passar fins que l’habitatge quedi totalment pagat si s’hi dedica tota la renda), i l’esforç teòric d’amortització (ràtio rebut mensual/ingressos, que mesura el % dels ingressos corrents destinats al pagament de la hipoteca). ______________________ 1 Reprenent, amb les necessàries adaptacions metodològiques pels canvis de sèries, els càlculs realitzats per a Barcelona des de mitjans dels noranta (vegeu http://barcelonaeconomia.bcn.cat/ca/arxiu). El canvi més significatiu és la que les dades de preus ara procedeixen de compravendes registrades i, per tant, trenquen amb la sèrie anterior Les dades de 2015 indiquen que tot i la trajectòria alcista dels preus dels habitatges, l’accessibilitat a l’habitatge en propietat es manté en els valors mínims de la sèrie gràcies a l’augment de la renda mitjana i al descens dels tipus d’interès. Des de l’esclat de la crisi, la baixada dels preus de l’immobiliari residencial va absorbir el descens de les rendes familiars i dels tipus d’interès afavorint una millora de les ràtios d’accessibilitat a l’habitatge en propietat. Tal com es palesa als gràfics adjunts, el repunt a l’alça dels preus que s’ha registrat en el darrer bienni ha frenat aquella millora tot i que la renda també ha virat a l’alça i els tipus han continuat caient. Des d’una perspectiva general, aquestes ràtios es mantenen força estables des de 2011-2012, i se situen molt a la vora dels nivells de 2004. Els dos segments de mercat han evolucionat força en paral·lel i molt propers, en part perquè hi ha un volum important d’habitatges que tècnicament s’engloba en el mercat de segona mà però que té preus d’obra nova per no haver estat mai objecte de cap transacció des de la seva finalització. Quina evolució s’ha d’esperar a curt termini? Durant la major part de 2016 tant els preus de compravenda com la renda mitjana han continuat creixent a una taxa similar a la d’un any abans. Contràriament, els tipus d’interès pràcticament han esgotat el seu recorregut a la baixa. I tot i que no s’espera un repunt significatiu ni immediat del preu del diner, el mercat immobiliari a Barcelona és a l’inici d’un punt d’inflexió en el sentit que l’accessibilitat a un habitatge en propietat es començarà a endurir. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Cost d’accés de l’habitatge Indicadors d’accessibilitat a l’habitatge en propietat per districtes Accessibilitat familiar a l’habitatge en propietat als districtes de Barcelona (2015) Districtes Preu de venda (€) Esforç teòric d'accés preu/RFD (anys) Esforç teòric d'amortització (quota mensual en % de la RFD) Preu de venda (€) Esforç teòric d'accés preu/RFD (anys) Esforç teòric d'amortització (quota mensual en % de la RFD) Habitatge nou Habitatge de segona mà Ciutat Vella 273.503 6,4 35,3 232.015 5,5 28,6 Eixample 351.998 6,5 35,8 326.551 6,1 31,7 Sants-Montjuïc 164.736 4,3 23,8 153.105 4,0 21,1 Les Corts 523.543 7,7 42,2 355.132 5,2 27,3 Sarrià-Sant Gervasi 447.563 4,6 25,0 514.657 5,3 27,5 Gràcia 363.438 7,6 41,4 268.412 5,6 29,2 Horta-Guinardó 133.664 3,5 19,2 172.916 4,5 23,7 Nou Barris - - - 113.466 4,3 22,3 Sant Andreu 133.134 3,7 20,3 165.933 4,6 24,2 Sant Martí 248.394 5,8 32,0 250.883 5,9 30,8 Barcelona 292.176 6,0 33,0 273.498 5,6 29,5 Notes: Vegeu taula de Barcelona. El tipus d'interès correspon al tipus mitjà dels préstecs hipotecaris a més de 3 anys, que pel 2015 és 2,2%. L'esforç d'amortització correspon a l'import de les quotes a pagar per les famílies tipus dels districtes de Barcelona que disposen d'una renda mitjana i adquireixen un habitatge tipus del districte en el primer any a un tipus mitjà pel 90% del preu de l'habitatge en % de la RFD per llar. A Nou Barris l'oferta d'obra nova de 2015 no és significativa. Fonts: Preus dels habitatges: Colegio de Registradores de la Propiedad, Bienes Muebles y Mercantiles de España, Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya. La RFD s'ha calculat per districtes segons el que s'indica a barcelonaeconomia.bcn.cat. Els indicadors d'accessibilitat són d'elaboració pròpia. Les notables diferències entre districtes pel que fa a l’accessibilitat a l’habitatge en propietat és un bon reflex de que la recuperació del mercat immobiliari té diferents intensitats per àrees dins de la ciutat. Un cop estimats, en l’apartat anterior, els valors mitjans dels índexs que mesuren l’esforç teòric que assumeixen els residents a Barcelona per accedir a un habitatge en propietat a la ciutat, fem un pas més i estimem aquests mateixos indicadors per a cadascun dels districtes, sota la hipòtesi –avalada per diferents estudis de demanda i enquestes- de que una bona part dels els potencials compradors cerca en primera instància mantenir-se en el seu barri o districte. Que l’oferta disponible i la capacitat adquisitiva ho permetin ja és un altre tema. Les dades que es presenten faciliten una immediata jerarquització dels diferents valors de les ràtios d’accessibilitat dels districtes en relació amb la mitjana de ciutat i els gràfics adjunts plasmen de manera inequívoca en quins districtes els seus residents tenen –suposant una família tipus amb ingressos mitjans- més fàcil o més complicat accedir a un habitatge en propietat. Tot i que són resultats teòrics, són prou il•lustratius i emmarquen el debat sobre el mercat residencial de la ciutat. Dels índexs presentats ens centrarem bàsicament en el que mesura l’esforç d’amortització en relació amb la renda en el segment d’habitatge usat. Bàsicament perquè més del 90% de les transaccions corresponen a habitatges de segona mà i es materialitzen mitjançant préstec hipotecari. Per sobre de la mitjana de la ciutat, estimat en un 29,5% –el valor més baix de tota la sèrie- hi ha només dos districtes: Eixample i Sant Martí. Gràcia i fins a cert punt Ciutat Vella es poden considerar en la mitjana, mentre que els sis restants estan clarament per sota de la mitjana. Que les Corts i Sarrià-Sant Gervasi, amb els habitatges més cars estiguin per sota de la mitjana en termes d’esforç d’amortització s’explica perquè gaudeixen d’uns nivells de renda molt per sobre de la mitjana de la ciutat. La situació de Ciutat Vella, a un pas del grup capdavanter, s’explica per la revalorització de la seva centralitat i per la transformació que han viscut alguns dels seus barris de la mà del turisme. Per contra, la ubicació més perifèrica i especialment l’absència de forces externes revitalitzadores del teixit urbà poden explicar la situació de districtes com ara Sants-Montjuïc i Nou Barris a més de Sant Andreu i Horta-Guinardó. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball Mercat de treball L’evolució recent del mercat de treball barceloní s’ha de valorar positivament pel nombre de llocs de treball generats. Però rarament quantitat i qualitat van del bracet. Que això deixi de ser rar en el món laboral és un dels grans reptes. La insistent dinamització del mercat de treball ha aconseguit finalment redreçar l’evolució de la població activa barcelonina. Un pas necessari en l’objectiu de recuperar les taxes d’activitat d’abans de la crisi i millorar les condicions de vida de la població. A banda de la consolidació de la tendència lleument expansiva del nombre d’actius, les fonts estadístiques registrals constaten un descens sostingut de l’atur i una tendència alcista del nombre d’afiliats en situació d’alta a la Seguretat Social. Un panorama objectivament positiu que mostra una notable esquerda en el predomini excessiu de les modalitats de contractació més precàries. Dades i anàlisi  Població activa i ocupada  Evolució de la població activa  Evolució de la població ocupada  Taxes d'atur  Llocs de treball  Treballadors en situació d'alta a la Seguretat Social  Empreses en situació d'alta a la Seguretat Social  Distribució sectorial dels ocupats  Ocupació industrial a la Regió Metropolitana de Barcelona  Ocupació en el sector terciari a Barcelona  Treballadors estrangers a la Seguretat Social  Contractació laboral  Contractes segons tipologia i sexe  Atur registrat  Evolució de l'atur registrat  Atur registrat per trams d'edat  Atur registrat per sectors econòmics  Població estrangera a l'atur registrat  Salaris  Salaris Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Població activa i ocupada Població activa i ocupada Els resultats de l’Enquesta de Població Activa comencen a reflectir un canvi de conjuntura que va més enllà de l’augment del nombre d’ocupats i del descens de l’atur. Un canvi en les tendències de fons especialment accentuat a la capital. Segons aquesta font, tant el municipi com l’entorn metropolità gaudeixen d’un mercat laboral dinàmic i en expansió. Uns trets que també s’observen al conjunt de Catalunya. A remolc de l’augment sostingut del nombre d’ocupats, l’atur es manté a la baixa i augmenta també la població laboralment activa. Fins i tot repunta lleument –abandona l’estancament dels darrer lustre- la població de 16 i més anys. A banda del progressiu envelliment de la població, s’està assistint a un nou i incipient creixement dels sa ldos migratoris? Dades i anàlisi  Evolució de la població activa  Evolució de la població ocupada  Taxes d’atur Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Població activa i ocupada | Evolució de la població activa Evolució de la població activa Evolució de la població activa (milers) Barcelona Província Catalunya Període Total Homes Dones Total Total 4t.tr.2010 841,2 449,5 391,7 2.920,1 3.947,5 4t.tr.2011 853,2 451,0 402,2 2.910,7 3.940,6 4t.tr.2012 850,5 439,3 411,2 2.874,3 3.887,7 4t.tr.2013 820,0 413,2 406,8 2.816,4 3.838,3 4t.tr.2014 806,1 399,9 406,2 2.796,2 3.804,6 1r.tr.2015 780,0 387,9 392,1 2.769,9 3.781,3 2n.tr.2015 784,8 385,9 398,9 2.788,9 3.801,2 3r.tr.2015 779,4 388,8 390,6 2.753,0 3.770,4 4t.tr.2015 784,4 399,0 385,4 2.771,8 3.770,5 1r.tr.2016 795,6 400,1 395,5 2.796,7 3.787,5 2n.tr.2016 821,9 402,9 419,0 2.804,1 3.784,9 3r.tr.2016 814,4 406,0 408,4 2.792,1 3.776,5 4t.tr.2016 818,8 413,1 405,7 2.800,9 3.761,1 1r.tr.2017 832,8 415,5 417,3 2.816,1 3.774,6 2n.tr.2017 803,2 409,2 394,0 2.781,8 3.767,9 Font: INE i Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona Barcelona Província Catalunya Variació (%) Total Homes Dones Total Total 2n.tr.17/2n.tr.16 -2,3 1,6 -6,0 -0,8 -0,4 4t.tr.15/4t.tr.14 -2,7 -0,2 -5,1 -0,9 -0,9 4t.tr.14/4t.tr.13 -1,7 -3,2 -0,1 -0,7 -0,9 L’intens creixement en solitari de la població activa barcelonina durant 2016 i primers mesos d’enguany reclamava una correcció com la que s’ha començat a manifestar al llarg del segon trimestre. Amb aquest canvi de tendència, les variacions negatives s’imposen a tots els àmbits considerats. Segons els resultats de l’EPA del segon trimestre d’enguany, els poc més de vuit-cents mil barcelonins comptabilitzats com a laboralment actius eren un 2,3% menys que un any abans i un 3,6% menys que el trimestre anterior. Una davallada especialment intensa, amb pocs antecedents i sense cap rèplica a la resta d’àmbits territorials considerats, que respon bàsicament a un ajustament tècnic després del fort creixement estimat dels darrers quatre trimestres. A la resta de l’entorn metropolità i de Catalunya les dades més recents apunten a un context d’estabilitat tenyit d’un lleu biaix baixista. Una tendència recessiva que és especialment insistent al conjunt d’Espanya. Un dels factors que pot ajudar a explicar la major intensitat del retrocés a la capital és l’estabilització de la població de 16 i més anys. A la resta del país aquest segment de la població manté una trajectòria lleument alcista. Les taxes d’activitat reculen de manera generalitzada sent Barcelona el màxim exponent, on es situen novament per sota del 80% de la població en edat de treballar i s’equiparen a les del conjunt de Catalunya. En el cas de la capital, l’evolució de la població activa per sexes sembla confirmar que la contracció de les estimacions més recents respon bàsicament a una correcció de l’eufòria que de manera recurrent desprenien els resultats dels darrers trimestres. El col·lectiu femení és el més afectat i de cop i volta, segons aquestes estimacions, perd tota la presència que havia guanyat en el mercat laboral el darrer any. Contràriament, el segment masculí manté la variació alcista per sisè trimestre consecutiu. Variacions escassament consistents i difícils de justificar atès que difereixen notablement de les que es donen en els altres àmbits considerats. Taxes d'activitat (%) Període Barcelona Província Catalunya 4t.tr.2010 79,9 78,8 78,5 4t.tr.2011 80,2 79,1 78,7 4t.tr.2012 80,1 78,9 78,6 4t.tr.2013 79,0 79,2 79,2 4t.tr.2014 80,9 79,4 79,1 1r.tr.2015 79,0 78,8 78,7 2n.tr.2015 79,3 79,7 79,4 3r.tr.2015 79,1 78,7 78,9 4t.tr.2015 79,8 79,1 78,7 1r.tr.2016 81,2 79,6 79,0 2n.tr.2016 82,0 79,6 79,0 3r.tr.2016 80,9 79,1 78,8 4t.tr.2016 80,8 79,2 78,5 1r.tr.2017 81,1 79,5 78,7 2n.tr.2017 78,9 78,5 78,4 Nota. Taxes referides a la població de 16 a 64 anys. Font: Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Població activa i ocupada | Evolució de la població ocupada Evolució de la població ocupada Evolució de la població ocupada (milers) Barcelona Província Catalunya Període Total Homes Dones Total Total 4t.tr.2010 707,7 365,5 342,2 2.401,4 3.242,3 4t.tr.2011 710,1 371,6 338,5 2.326,7 3.136,6 4t.tr.2012 692,6 346,8 345,8 2.183,9 2.962,1 4t.tr.2013 680,6 344,0 336,6 2.214,1 2.998,8 4t.tr.2014 674,9 337,1 337,8 2.251,0 3.048,1 1r.tr.2015 663,9 328,4 335,5 2.227,5 3.023,2 2n.tr.2015 676,9 338,9 338,0 2.259,8 3.075,0 3r.tr.2015 671,2 337,5 333,7 2.278,3 3.110,9 4t.tr.2015 681,4 349,7 331,7 2.296,6 3.101,9 1r.tr.2016 690,2 352,0 338,2 2.319,8 3.127,6 2n.tr.2016 712,8 357,1 355,7 2.364,7 3.181,3 3r.tr.2016 717,8 365,6 352,2 2.386,2 3.223,9 4t.tr.2016 725,0 366,2 358,8 2.388,3 3.202,6 1r.tr.2017 734,3 369,2 365,1 2.402,5 3.197,9 2n.tr.2017 721,0 367,0 354,0 2.419,4 3.270,5 Font: INE i Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Barcelona Província Catalunya Variació (%) Total Homes Dones Total Total 2n.tr.17/2n.tr.16 1,2 2,8 -0,5 2,3 2,8 4t.tr.16/4t.tr.15 6,4 4,7 8,2 4,0 3,2 4t.tr.15/4t.tr.14 1,0 3,7 -1,8 2,0 1,8 Igual que en la població activa, l’evolució del nombre de barcelonins ocupats posa punt i final al fort creixement de 2016 i començament d’enguany i enceta una fase de consolidació dels volums assolits. Trimestre rere trimestre, l’explotació de l’EPA per a Barcelona ofereix senyals incongruents que hom ha de corregir acudint a fonts alternatives. Com acceptar i interpretar la pèrdua d’ocupació durant el segon trimestre en relació amb el primer quan la tendència de fons en una conjuntura expansiva com l’actual és la inversa com mostra l’evolució de la resta del país i com palesen els registres d’afiliats a la Seguretat Social? A posteriori es confirma que el ritme de creixement del nombre d’ocupats dels darrers trimestres estava, com suposàvem, sobreestimat. En conseqüència, ni l’ocupació ha començat l’any creixent per sobre del sis per cent interanual ni s’ha desaccelerat sobtadament durant la primavera. Deixem-ho en un terme mig, en línia amb les taxes de creixement de la província i de Catalunya. Taxes d'ocupació (%) Barcelona Província Període Barcelona Catalunya 4t.tr.2010 67,0 64,7 64,4 4t.tr.2011 66,5 63,1 62,5 4t.tr.2012 65,1 59,8 59,7 4t.tr.2013 65,4 62,2 61,7 4t.tr.2014 67,6 63,9 63,3 1r.tr.2015 67,2 63,3 62,9 2n.tr.2015 68,3 64,5 64,1 3r.tr.2015 67,9 65,1 65,0 4t.tr.2015 69,2 65,4 64,7 1r.tr.2016 70,3 66,0 65,2 2.tr.2016 71,0 67,0 66,4 3r.tr.2016 71,2 67,6 67,3 4t.tr.2016 71,4 67,5 66,8 1r.tr.2017 71,4 67,8 66,6 2n.tr.2017 70,7 68,1 67,9 Nota. Taxes referides a la població de 16 a 64 anys. Font: Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Població activa i ocupada | Taxes d’atur Taxes d’atur Evolució de les taxes d'atur Període Barcelona Província Catalunya Total Homes Dones Total Total 4t.tr.2010 15,9 18,7 12,6 17,8 17,9 4t.tr.2011 16,8 17,6 15,8 20,1 20,4 4t.tr.2012 18,6 21,0 15,9 24,0 23,8 4t.tr.2013 17,0 16,8 17,3 21,4 21,9 4t.tr.2014 16,3 15,7 16,9 19,5 19,9 1r.tr.2015 14,9 15,3 14,4 19,6 20,0 2n.tr.2015 13,7 12,2 15,3 19,0 19,1 3r.tr.2015 13,9 13,2 14,6 17,2 17,5 4t.tr.2015 13,1 12,4 13,9 17,1 17,7 1r.tr.2016 13,2 12,0 14,5 17,1 17,4 2n.tr.2016 13,3 11,4 15,1 15,7 15,9 3r.tr.2016 11,9 10,0 13,8 14,5 14,6 4t.tr.2016 11,5 11,3 11,6 14,7 14,8 1r.tr.2017 11,8 11,1 12,5 14,7 15,3 2n.tr.2017 10,2 10,3 10,2 13,0 13,2 Font: INE i Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. La forta davallada del nombre de dones aturades situa la taxa d’atur estimat entre els barcelonins a l’entorn del deu per cent, el valor més baix dels darrers vuit anys i quatre punts relatius menys que a l’entorn metropolità. Segons l’EPA del segon trimestre d’enguany, la taxa d’atur entre els barcelonins es situa lleument per sobre del deu per cent, el valor més baix de tot el període de crisi però superant àmpliament els mínims de deu anys enrere. Però per copsar el valor real d’aquesta dada s’ha de saber que la sensible reducció de la taxa d’atur que s’ha aconseguit en només tres mesos ha anat acompanyada també d’una reducció del nombre d’ocupats. Si s’amplia la perspectiva a l’evolució del darrer any l’atur estimat a Barcelona s’ha reduït en gairebé 27.000 demandants d’ocupació alhora que el nombre de barcelonins ocupats ha crescut en poc més de vuit mil efectius. Un desequilibri pràcticament inexistent a l’entorn metropolità i a la resta del país. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Llocs de treball Llocs de treball Després d’un trienni d’augment constant del nombre d’ocupats segons els registres de la Seguretat Social, Barcelona està a un pas de recuperar els màxims d’abans de la crisi. Allargar a tot 2017 la conjuntura tan expansiva del bienni 2015-2016 pel que fa a creació de llocs de treball i teixit productiu sembla improbable. Hi ha marge per a continuar creixent en volum –si es donen les condicions- però hi ha indicis que apunten a que la prioritat de les empreses enguany serà la consolidació dels volums assolits i la millora de la rendibilitat. El context econòmic es preveu relativament favorable. Més a l’exterior, per la inèrcia expansiva de l’economia mundial, que a l’interior, on s’espera un cert alentiment del creixement. Dades i anàlisi  Treballadors en situació d'alta a la Seguretat Social  Empreses en situació d'alta a la Seguretat Social  Distribució sectorial dels ocupats  Ocupació industrial a la Regió Metropolitana de Barcelona  Ocupació en el sector terciari a Barcelona  Treballadors estrangers a la Seguretat Social Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Llocs de treball | Treballadors en situació d’alta a la Seguretat Social Treballadors en situació d'alta a la Seguretat Social Treballadors afiliats a la Seguretat Social Règim General Autònoms Total afiliats Període Barcelona RMB Catalunya Barcelona RMB Catalunya Barcelona RMB Catalunya ds.2010 874.976 1.756.551 2.439.995 114.151 337.936 537.418 1.015.007 2.162.100 3.086.563 ds.2011 853.132 1.703.524 2.354.893 112.678 333.863 529.592 992.231 2.109.900 3.001.447 ds.2012 824.745 1.634.128 2.255.410 110.485 327.014 519.167 969.093 2.026.840 2.875.276 ds.2013 825.858 1.624.056 2.244.734 111.055 328.514 520.935 970.825 2.012.786 2.862.396 ds.2014 844.725 1.678.911 2.314.940 114.668 336.736 532.740 993.512 2.073.830 2.944.870 mç.2015 853.292 1.696.639 2.353.161 114.936 337.449 534.450 1.002.499 2.097.770 2.982.867 jn.2015 864.245 1.721.290 2.423.454 116.074 340.801 541.579 1.014.838 2.133.662 3.066.991 st.2015 858.776 1.724.324 2.397.212 115.246 338.521 538.112 1.007.911 2.130.834 3.034.378 ds.2015 876.369 1.750.321 2.415.835 116.998 341.820 539.989 1.027.455 2.151.160 3.049.552 mç.2016 881.354 1.768.018 2.453.098 117.102 341.887 541.477 1.033.037 2.171.760 3.088.043 jn.2016 896.152 1.794.219 2.524.043 118.214 344.715 547.569 1.049.147 2.208.354 3.176.934 st.2016 895.116 1.799.943 2.505.812 117.421 341.853 543.957 1.046.415 2.211.140 3.151.940 ds.2016 908.135 1.829.400 2.523.977 119.217 345.089 545.772 1.061.171 2.235.835 3.164.601 mç. 2017 920.904 1.852.933 2.561.012 119.439 345.213 545.949 1.074.060 2.258.545 3.202.107 jn. 2017 931.304 1.876.192 2.643.023 120.314 347.529 551.641 1.085.263 2.292.488 3.300.293 jl. 2017 918.147 1.872.170 2.640.228 118.735 346.014 550.299 1.070.310 2.277.124 3.295.267 Nota: Les dades del Total afiliats corresponents a la RMB són estimacions pròpies. Les del darrer període de la RMB són provisionals. Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat i de la Seguridad Social. Règim General Autònoms Total afiliats Variació (%) Barcelona RMB Catalunya Barcelona RMB Catalunya Barcelona RMB Catalunya jl.17/jl.16 2,7 3,3 3,5 1,7 0,9 0,6 2,4 2,8 2,9 ds.16/ds.15 3,6 4,5 4,5 1,9 1,0 1,1 3,3 3,9 3,8 ds.15/ds.14 3,7 4,3 4,4 2,0 1,5 1,4 3,4 3,7 3,6 Després de gairebé dos anys de mantenir un creixement anual mitjà del 3,5%, les xifres d’ocupats a Barcelona de final de juliol semblen accentuar l’alentiment de la trajectòria expansiva que ja s’intuïa d’ençà l’inici de la primavera. Deixant de banda els alts i baixos dels darrers mesos, la majoria imputables a factors estacionals, la tendència de fons de l’evolució del nombre d’afiliats a la Seguretat Social que s’observa en els gràfics adjunts justifica una certa eufòria en la corresponent valoració. Després de set anys de progressiva millora dels saldos trimestrals – des del descens més intens del primer quart de 2009 fins a l’augment més elevat del darrer trimestre de 2015- sembla que el mercat laboral barceloní transita per una fase de creixement sostingut que comença a emetre senyals de contenció. Una contenció que es farà més evident a mesura que el teixit productiu de la ciutat comenci a vorejar els màxims d’ocupació d’ara fa deu anys i es vagi reduint el potencial de creixement en termes absoluts. Si a més dels saldos trimestrals ens fixem en la sèrie de variacions interanuals del total d’afiliats en situació d’alta, la valoració que acabem de fer pot semblar prematura. No hi ha cap dada objectiva que indiqui que el quatre per cent del primer trimestre d’enguany, el més elevat dels darrers onze anys, acabi sent el punt d’inflexió definitiu de l’actual tendència ascendent. Però molt probablement serà així i la taxa de variació del segon trimestre i especialment la més recent de juliol ja reflecteix el que pot ser l’inici d’una lenta desacceleració. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Llocs de treball | Treballadors en situació d’alta a la Seguretat Social Que aquesta tendència cap a un ritme de creixement més contingut s’acabi imposant i també la intensitat amb la que ho faci dependrà, a més del ja esmentat esgotament progressiu del potencial de creixement, de com evolucionin alguns dels factors externs i extraordinaris que han contribuït a accelerar el creixement de l’economia barcelonina, i per descomptat, de la catalana i l’espanyola. Així, el preu del petroli i altres primeres matèries s’han estabilitzat després del repunt de la segona meitat de l’any passat. Un canvi que ha rebaixat les tensions inflacionistes de començament d’any i que de retruc pot afavorir un retorn més pausat i sense sorpreses a una política monetària menys expansiva. Un escenari, si s’acaba imposant, que incidirà mínimament en l’actual evolució expansiva de la demanda interna i la del conjunt de la UE. Alhora, la demanda externa, encara que es confirmin les previsions que apunten a un lleu revifament dels fluxos comercials i de l’economia mundial, difícilment serà el motor auxiliar que requeriria l’economia catalana per a mantenir l’elevat ritme de creixement que ha exhibit el darrer any i mig. D’altra banda, la necessitat de contenir el dèficit públic incidirà igualment en un menor creixement agregat de l’economia espanyola. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Llocs de treball | Empreses en situació d’alta a la Seguretat Social Empreses en situació d'alta a la Seguretat Social Comptes de cotització per nombre de treballadors Barcelona Regió Metropolitana Període Total 1-5 6-50 51-500 >500 Total 1-5 6-50 51-500 >500 ds.2010 72.124 54.715 15.110 2.110 189 163.859 122.867 36.250 4.416 326 ds.2011 72.013 54.973 14.867 1.981 192 162.231 122.590 35.075 4.250 316 ds.2012 70.003 53.572 14.324 1.922 185 156.486 118.857 33.247 4.076 306 mç.2013 69.414 53.169 14.163 1.900 182 155.240 117.850 33.046 4.045 299 ds.2014 71.573 54.807 14.618 1.960 188 160.163 121.647 33.999 4.207 310 mç.2015 71.951 55.010 14.785 1.970 186 161.294 122.166 34.569 4.249 310 jn.2015 72.722 55.469 15.074 1.991 188 163.727 123.580 35.531 4.303 313 st.2015 71.719 54.600 14.942 1.993 184 162.705 122.820 35.238 4.334 313 ds.2015 72.846 55.326 15.316 2.011 193 164.064 123.576 35.809 4.355 324 mç.2016 73.234 55.550 15.455 2.037 192 165.096 123.935 36.426 4.409 326 jn.2016 74.050 56.035 15.755 2.061 199 167.191 125.087 37.317 4.456 331 st.2016 73.337 55.458 15.579 2.103 197 165.850 124.111 36.871 4.533 335 ds.2016 74.627 56.493 15.833 2.109 192 168.330 126.053 37.381 4.558 338 mç.2017 75.224 56.746 16.142 2.134 202 169.325 126.178 38.154 4.650 343 jn.2017 75.502 56.878 16.250 2.172 202 170.654 126.799 38.779 4.732 344 Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat. ______________ Barcelona Regió Metropolitana Variació (%) Total 1-5 6-50 51-500 >500 Total 1-5 6-50 51-500 >500 jn.17/jn.16 2,0 1,5 3,1 5,4 1,5 2,1 1,4 3,9 6,2 3,9 ds.16/ds.15 2,4 2,1 3,4 4,9 -0,5 2,6 2,0 4,4 4,7 4,3 ds.15/ds.14 1,8 0,9 4,8 2,6 2,7 2,4 1,6 5,3 3,5 4,5 El nombre d’empreses amb ocupació assalariada manté un ritme de creixement moderat però ferm i que afecta a la immensa majoria de sectors. Gairebé s’han recuperat els volums previs a la recessió de 2009. Segons els registres de la Seguretat Social, el teixit productiu de Barcelona ha tancat el primer trimestre d’enguany comptabilitzant més de 75.000 empreses actives amb algun treballador assalariat en plantilla. Són gairebé dues mil més que un any abans, la quantitat més elevada dels darrers vuit anys. Una magnitud que equival a un augment interanual del 2,7% i que dóna continuïtat a la tendència expansiva iniciada a final de 2013, després de gairebé sis anys de descens continuat a una taxa anual mitjana del dos per cent. A la resta de la regió metropolitana, amb un cens de 94.100 empreses, el creixement interanual es limita a un 2,4%. Valors que, en conjunt, confirmen la solidesa dels senyals alcistes que s’han acabat imposant en el teixit empresarial de la regió metropolità. Solidesa que es palpa en la generalitzada evolució expansiva que es registra tant en la distribució sectorial com en els segments que agrupen les empreses en funció del nombre de treballadors. L’augment generalitzat de plantilles alimenta un flux sostingut d’empreses que salten d’una categoria a la immediatament superior. Un procés que contribueix a una major concentració empresarial. Segons les sèries disponibles, ni el teixit productiu barceloní ni el metropolità havien disposat mai de tantes empreses amb més de 500 treballadors assalariats com ara. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Llocs de treball | Distribució sectorial dels ocupats Distribució sectorial dels ocupats Distribució sectorial dels afiliats en alta a la Seguretat Social (Règim General i Autònoms) Barcelona Regió Metropolitana Període Primari Indústria Energia, aigua i residus Construcció Serveis Primari Indústria Energia, aigua i residus Construcció Serveis ds.2010 417 72.739 12.843 46.177 856.951 4.482 294.208 20.130 144.941 1.630.726 ds.2011 387 69.008 12.682 38.595 845.138 4.218 282.889 19.583 122.495 1.608.202 ds.2012 433 64.889 11.811 32.401 825.696 4.006 266.346 18.769 103.916 1.568.105 ds.2013 381 63.569 11.764 29.517 831.682 3.899 260.465 18.755 97.167 1.572.284 ds.2014 386 62.863 11.567 29.533 855.044 3.900 262.356 18.466 98.076 1.632.849 mç.2015 434 62.292 11.351 30.507 863.644 4.010 264.481 18.220 102.561 1.644.816 jn.2015 444 61.918 11.734 31.050 875.173 4.049 267.902 18.867 105.118 1.666.155 st.2015 434 61.076 11.959 30.704 869.849 4.040 267.171 18.757 104.369 1.668.508 ds.2015 430 61.448 11.730 30.232 889.527 4.019 266.799 18.947 103.932 1.698.444 mç.2016 437 61.669 11.447 31.022 893.882 4.022 269.553 18.685 106.890 1.710.755 jn.2016 468 62.805 11.956 31.279 907.858 4.087 274.100 19.350 110.449 1.730.948 st.2016 469 61.406 12.102 31.320 907.240 4.045 272.274 19.603 109.975 1.735.899 ds.2016 473 62.100 12.096 31.265 921.418 4.023 273.168 19.637 110.458 1.767.203 mç.2017 468 62.239 11.725 32.269 933.642 4.084 275.969 19.082 115.461 1.783.550 jn.2017 496 62.614 11.963 33.133 943.412 4.157 279.770 19.801 118.343 1.801.650 Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat. Variació (%) Barcelona Regió Metropolitana Primari Indústria Energia, aigua i res. Construcció Serveis Primari Indústria Energia, aigua i res. Construcció Serveis jn.17/jn.16 6,0 -0,3 0,1 5,9 3,9 1,7 2,1 2,3 7,1 4,1 ds.16/ds.15 10,0 1,1 3,1 3,4 3,6 0,1 2,4 3,6 6,3 4,0 ds.15/ds.14 11,4 -2,3 1,4 2,4 4,0 3,1 1,7 2,6 6,0 4,0 La terciarització del teixit productiu metropolità, compatible amb el desitjat reforçament de l’activitat industrial, és el principal factor impulsor de l’augment del nombre d’ocupats. Una tendència expansiva en la que sobresurt el sector constructor. La trajectòria expansiva que presenta el mercat laboral metropolità té prou envergadura com per a cobrir tot el ventall sectorial. Un cop tancat el primer semestre d’enguany, són ja dos anys i mig en els que de manera ininterrompuda els grans sectors productius han mostrat variacions interanuals positives trimestre rere trimestre. Un fet que no es produïa feia molts anys. Amb l’afegit que ja no són les variacions testimonials de final de 2014. En conseqüència, es pot parlar amb propietat de superació de la tendència negativa accentuada arran de la crisi de 2008. Especialment perquè a l’indiscutible protagonisme del terciari, responsable de quasi el 85% dels nous llocs de treball generats a la regió metropolitana durant els darrers dotze mesos, s’hi ha afegit el repunt cada cop més ferm del nombre d’ocupats a la construcció. La indústria, penalitzada per l’externalització de serveis, mostra un ritme de creixement més moderat i, com la construcció, molt polaritzat a l’entorn metropolità. (*) L'aplicació de la CNAE 2009 afebleix la homogeneïtat de les sèries. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Llocs de treball | Ocupació industrial a la Regió Metropolitana de Barcelona Ocupació industrial a la Regió Metropolitana de Barcelona Distribució sectorial de l'ocupació industrial a la RMB Juny de 2017 Sectors industrials Nombre d'ocupats Variació (%) juny 2017/ desembre 2016 juny 2017/ juny 2016 juny 2017/ març 2009 Alimentació i begudes 32.100 2,0 0,7 -7,0 Tèxtil, confecció, cuir i calçat 23.144 1,3 0,2 -25,1 Paper 6.438 1,1 1,3 -17,8 Arts gràfiques 15.737 1,8 1,7 -22,6 Química 23.853 2,1 3,2 0,9 Farmacèutica 20.751 3,1 4,0 10,6 Cautxú i plàstic 16.601 4,4 5,6 -10,1 Industries extractives i fabricació prod. minerals no metàl·lics 6.630 1,3 -1,0 -43,1 Metal·lúrgia bàsica 6.009 3,5 2,7 -40,3 Productes metàl·lics exc. maquinària i equips 33.198 3,8 2,2 -20,7 Productes informàtics, electrònics i òptics 5.407 3,0 6,0 -31,2 Material i equipament elèctric 10.923 2,5 2,1 -17,9 Maquinària i equipament 18.395 3,7 2,4 -24,8 Vehicles a motor i altre material de transport 35.073 0,2 -0,9 -12,1 Mobles 4.406 4,3 4,2 -35,9 Resta d'activitats manufactureres 10.051 2,8 2,5 -19,2 Instal·lació i reparació de maquinària i equips 11.054 3,4 7,3 15,3 L’ocupació industrial s’estabilitza a la capital i guanya efectius, per tercer any consecutiu, a l’entorn metropolità i a la resta del país. En consonància amb la trajectòria alcista que darrerament ha mantingut el PIB industrial a Catalunya, l’ocupació directa en aquest sector ha evolucionat igualment a l’alça a l’àmbit metropolità. La intensitat de l’augment ha estat òbviament més moderada i s’ha mantingut relativament estable al voltant del dos per cent durant els darrers dos anys. Una conjuntura moderadament alcista de la que sembla que se’n comença a desentendre la ciutat central, immersa en un procés accelerat de terciarització del seu teixit productiu. El comportament expansiu tant de la demanda interna com de l’externa i el notable repunt de l’activitat constructora expliquen l’extensió de la dinàmica positiva de l’ocupació a la pràctica totalitat de l’activitat industrial metropolitana. Les 17 branques en què hem segmentat el conjunt de l’activitat industrial han tancat el primer semestre d’enguany augmentant plantilles. Hom pot citar com a sectors més destacats els Productes metàl·lics, maquinària i equipament en valors absoluts i el Cautxú i plàstic i Mobles en termes relatius. Si la referència es situa un any enrere, als ja esmentats s’hi han d’afegir els Productes informàtics, electrònics i òptics, la Farmacèutica i la Instal·lació i reparació de maquinària i equipament com a més destacats. A l’extrem oposat, només l’Extracció i fabricació de productes minerals no metàl·lics i la fabricació de Vehicles a motor i altre material de transport presenten variacions interanuals lleument negatives. L’actual conjuntura expansiva deixa en segon terme que a hores d’ara només tres branques productives han aconseguit superar els estralls que en termes d’ocupació ha provocat la llarga recessió que ha patit la indústria metropolitana els darrers anys. A la Farmacèutica i la Instal·lació i reparació de maquinària i equipament, amb plantilles directes més àmplies actualment que no pas vuit anys enrere, s’hi ha incorporat recentment la Química. Cap de les 14 restants sembla estar en condicions de recuperar el potencial perdut mesurat en llocs de treball directes. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Llocs de treball | Ocupació en el sector terciari a Barcelona Ocupació en el sector terciari a Barcelona Distribució sectorial de l'ocupació al terciari de Barcelona juny de 2017 Sectors industrials Nombre d'ocupats Variació (%) juny 2017/ desembre 2016 juny 2017/ juny 2016 març 2017/ març 2009 Serveis comercials 158.288 0,2 2,4 -4,0 Transport i emmagatzematge 45.686 1,2 4,8 -9,0 Hostaleria i restauració 88.604 5,6 6,1 36,5 Tecnologies i serveis d'informació 43.643 5,2 10,7 88,8 Resta serveis d'informació i comunicació 19.649 0,7 -0,6 -29,4 Finances i assegurances 35.179 -0,1 -4,5 -20,6 Activitats immobiliàries 14.316 -1,1 1,7 25,0 Activitats professionals, científiques i tècniques 100.234 4,6 6,2 18,2 Serveis administratius i auxiliars 128.095 11,3 4,5 27,8 AAPP i organismes extraterritorials 86.615 2,1 4,2 7,4 Ensenyament 65.206 -6,6 2,8 7,0 Serveis sanitaris 64.600 0,9 3,5 6,6 Serveis socials 32.115 1,2 6,3 47,9 Activitats i serveis culturals 10.681 0,4 5,1 -1,5 Activitats relacionades amb apostes i jocs d'atzar 1.825 -0,4 2,4 0,3 Activitats esportives, recreatives i d'entreteniment 12.663 -3,7 2,0 12,7 Activitat associatives 11.124 -5,1 -5,0 -19,7 Altres serveis personals 24.889 0,9 3,6 -4,9 L’expansió de l’ocupació terciària a la capital s’està recolzant tant en algunes de les activitats tradicionals i de més pes en termes absoluts com en les més innovadores i canviants. El fort creixement del nombre d’ocupats que la Seguretat Social ha registrat tant a Barcelona com al seu entorn metropolità durant la major part del darrer bienni no s’hauria produït sense el dinamisme del terciari. Un cop recuperats els volums de 2008 –una fita impensable en la resta de grans sectors- s’imposa avançar en la qualitat i l’estabilitat dels llocs de treball generats darrerament. Un objectiu desitjable i en bona mesura lligat a que es mantingui l’actual ritme de creixement econòmic tant a Espanya com al conjunt de la UE. Igual que en l’activitat industrial a l’àmbit metropolità, una àmplia majoria dels divuit sectors en que s’ha dividit el terciari de la capital han tancat el primer semestre d’enguany amb més ocupats en plantilla que els que tenien un any abans. Només el de Finances i assegurances i el d’Activitats associatives continuen clarament despenjats de la tònica expansiva general. L’anomenat Resta de serveis d’informació i comunicació ha iniciat un període d’estabilització del nombre d’ocupats. En termes absoluts, els sectors que han incorporat a més actius han estat el de les Activitats professionals, científiques i tècniques i els Serveis administratius i auxiliars, que inclouen els actius de les agències de treball temporal. Les Tecnologies i serveis d’informació i l’Hostaleria i restauració també mereixen un lloc destacat. Quan es compara la situació actual amb la de començament de 2009 es fa especialment evident la diferent evolució del terciari en comparació amb l’industrial. Més de la meitat dels sectors terciaris de la ciutat presenten actualment uns volums d’ocupació molt més elevats que vuit anys enrere. És una agrupació tan heterogènia que impossibilita diferenciar de manera categòrica entre activitats madures i tradicionals de les més innovadores. I tampoc entre serveis de mercat i fora de mercat. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Llocs de treball | Treballadors estrangers a la Seguretat Social Treballadors estrangers a la Seguretat Social Estrangers en situació d'alta a la Seguretat Social La població estrangera continua liderant l’augment de l’ocupació i afiliació a la Seguretat Social. El pes relatiu d’aquest col•lectiu sobre el nombre total d’ocupats és a un pas de recuperar els valors màxims històrics assolits durant l’estiu de 2008. Les darreres dades d’actius afiliats a la Seguretat Social confirmen que, responent a la demanda d’ocupació estacional de sectors com ara el primari, el turístic i el comercial entre d’altres, s’accentua la tendència alcista de l’ocupació de mà d’obra estrangera a l’àrea de Barcelona i al conjunt de Catalunya. A tall d’exemple, a la província de Barcelona, on els treballadors estrangers representen prop del 13% del total d’afiliats a la Seguretat Social, durant el bimestre maig-juny, tancat amb un saldo lleument negatiu imputable en bona part Afiliats estrangers segons règims al calendari escolar, aquest col•lectiu ha crescut un 2,6%. Un saldo de gairebé vuit mil treballadors, el noranta per cent dels quals són no comunitaris. Mirant més enllà d’aquesta variació estacional, el col·lectiu dels estrangers originaris de la UE lideren per quart any consecutiu l’augment de l’ocupació estrangera en termes relatius. Mentre que aquest col·lectiu va assolint successius màxims històrics, el dels estrangers de la resta del món, igual que els autòctons, encara no han recuperat els d’abans de la crisi. Un dels trets que es mantenen relativament inalterables és que el règim especial de la llar –on encara és àmpliament majoritària la mà d’obra estrangera no comunitària- es va obrint de manera sostinguda als treballadors autòctons. Un altre tret a remarcar per la seva persistència és que l’opció al treball autònom es manté com una de les preferències, o opció obligada, dels actius Període Total UE Resta món Província de Barcelona ds. 2010 284.446 68.773 215.673 ds. 2011 271.004 68.012 202.992 ds. 2012 257.360 65.871 191.489 ds. 2013 248.268 66.460 181.808 ds. 2014 248.493 71.933 176.560 mç.2015 252.506 74.528 177.978 jn.2015 263.485 76.987 186.498 st. 2015 262.329 76.977 185.352 ds. 2015 263.858 79.178 184.680 mç. 2016 270.184 82.644 187.540 jn. 2016 282.781 85.714 197.067 st. 2016 283.383 86.312 197.071 ds. 2016 286.098 88.678 197.420 mç. 2017 295.217 92.766 202.451 jn. 2017 311.023 96.040 214.983 Catalunya ds. 2010 395.773 109.230 286.543 ds. 2011 377.040 106.545 270.495 ds. 2012 355.939 102.258 253.681 ds. 2013 341.209 101.308 239.901 ds. 2014 344.071 108.849 235.222 mç. 2015 351.763 113.124 238.639 jn. 2015 386.799 125.016 261.783 st. 2015 373.321 119.616 253.705 ds. 2015 364.112 118.194 245.918 mç. 2016 375.608 123.828 251.780 jn. 2016 413.765 136.701 277.640 st. 2016 404.749 132.693 272.056 ds. 2016 393.636 130.375 263.261 mç. 2017 404.942 135.711 269.231 jn. 2017 453.867 150.388 303.479 Font: www.seg-social.es Variació (%) Total UE Resta món Província de Barcelona jn. 17/jn. 16 10,0 12,0 9,1 ds. 16/ds. 15 8,4 12,0 6,9 ds. 15/ds. 14 6,2 10,1 4,6 Catalunya jn. 17/ jn. 16 9,7 10,0 9,3 ds. 16/ ds. 15 8,1 10,3 7,1 ds. 15/ ds. 14 5,8 8,6 4,5 ____________ R. General % Autònoms % Resta % Període Província de Barcelona ds. 2010 219.330 11,6 29.365 7,7 35.749 62,4 ds. 2011 203.107 11.0 31.624 8.4 36.273 62.8 ds. 2012 185.566 10,6 33.576 9,1 38.218 59,7 ds. 2013 175.891 10,1 35.998 9,7 36.379 57,6 ds. 2014 175.197 9,7 39.766 10,5 33.530 52,9 mç. 2015 178.693 9,8 40.695 10,7 33.118 51,9 jn. 2015 187.934 10,2 42.250 11,0 33.301 51,6 st. 2015 186.969 10,1 42.755 11,2 32.605 51,3 ds. 2015 187.644 10,0 43.887 11,4 32.327 51,0 mç. 2016 193.203 10,2 44.588 11,5 32.391 50,3 jn. 2016 204.353 10,6 46.037 11,8 32.387 49,8 st. 2016 205.490 10,6 46.432 12,0 31.459 49,4 ds. 2016 207.459 10,6 47.537 12,2 31.100 49,1 mç.2017 215.590 10,8 48.753 12,5 30.874 48,6 jn.2017 229.832 11,4 50.380 12,8 30.810 48,3 Nota. Els percentatges són el pes relatiu dels estrangers sobre el total d'afiliats del règim. Font: www.seg-social.es Variació (%) R. General Autònoms Resta jn.17/jn.16 12,5 9,4 -4,9 ds. 16/ds. 15 10,6 8,3 -3,8 ds. 15/ds. 14 7,1 10,4 -3,6 Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Llocs de treball | Treballadors estrangers a la Seguretat Social estrangers. Dit d’una altra manera, el pes relatiu dels estrangers sobre el total dels autònoms creix sense parar. Assumida la conjuntura expansiva del mercat de treball i que només el règim especial de la llar continua perdent mà d’obra estrangera, bàsicament de fora de la UE, els altres canvis rellevants que mostra l’actual distribució d’aquest segment dels treballadors al conjunt de Catalunya responen a l’augment de llocs de treball de temporada al primari i especialment a l’hostaleria i restauració. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Contractació laboral Contractació laboral La proliferació de contractes laborals de molt curta durada ha restat protagonisme a l’augment de la contractació indefinida. Després d’un trienni en el que la contractació laboral a Barcelona ha crescut a una taxa anual mitjana de l’ordre del deu per cent, més que triplicant el ritme de creixement del nombre d’ocupats, és d’esperar una evolució més continguda a curt i mitjà termini. A banda de les expectatives econòmiques, l’evolució d’aquesta variable es pot veure molt afectada si es revisa l’actual normativa laboral com exigeix una bona part de l’oposició. Superada la situació d’emergència derivada de la darrera recessió, sembla raonable apostar per dotar de major estabilitat als treballadors amb contractes laborals més precaris. Dades i anàlisi  Contractes per àmbits territorials  Contractes segons tipologia i sexe Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Contractació laboral | Contractes per àmbits territorials Contractes per àmbits territorials Distribució dels contractes laborals registrats Barcelona Regió Metropolitana Catalunya Període Total Temporals Indefinits Total Temporals Indefinits Total Temporals Indefinits 2010 777.611 685.121 92.490 1.534.668 1.349.946 184.722 2.174.425 1.914.713 259.712 2011 772.822 689.703 83.119 1.500.042 1.334.561 165.481 2.137.449 1.904.581 232.868 2012 779.115 667.081 112.034 1.502.779 1.291.951 210.828 2.127.925 1.841.770 286.155 2013 785.624 698.896 86.728 1.517.764 1.348.577 169.187 2.160.954 1.926.255 234.699 2014 857.321 750.138 107.183 1.713.203 1.504.727 208.476 2.441.617 2.156.301 285.316 2015 927.498 804.267 123.231 1.902.803 1.662.435 240.368 2.731.815 2.406.282 325.533 1r.tr. 218.896 187.021 31.875 443.229 381.039 62.190 609.152 524.835 84.317 2n.tr. 226.870 197.647 29.223 471.051 413.851 57.200 699.777 620.034 79.743 3r.tr. 227.407 198.847 28.560 478.280 421.949 56.331 716.909 640.383 76.526 4t.tr. 254.325 220.752 33.573 510.243 445.596 64.647 705.977 621.030 84.947 2016 1.033.074 890.895 142.179 2.093.000 1.814.443 278.557 2.986.558 2.610.524 376.034 1r.tr. 228.607 194.317 34.290 463.495 396.044 67.451 646.100 554.880 91.220 2n.tr. 267.661 231.409 36.252 541.828 470.532 71.296 790.403 692.302 98.101 3r.tr. 257.050 222.834 34.216 535.088 467.711 67.377 791.872 700.857 91.015 4t.tr. 279.756 242.335 37.421 552.589 480.156 72.433 758.183 662.485 95.698 2017 1r.tr. 262.522 222.516 40.006 520.561 442.960 77.601 711.580 608.157 103.423 2n.tr. 288.942 249.340 39.602 579.923 503.515 76.408 862.094 755.130 106.964 juliol 107.028 94.148 12.880 214.361 189.707 24.654 315.227 280.972 34.255 Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona Barcelona Regió Metropolitana Catalunya Variació (%) Total Temporals Indefinits Total Temporals Indefinits Total Temporals Indefinits juliol 17/juliol 16 12,6 12,7 12,6 7,7 7,6 8,3 4,8 4,2 9,7 1r.tr.17/1r.tr.16 14,8 14,5 16,7 12,3 11,8 15,0 10,1 9,6 13,4 2016/2015 11,4 10,8 15,4 10,0 9,1 15,9 9,3 8,5 15,5 2015/2014 8,2 7,2 15,0 11,1 10,5 15,3 11,9 11,6 14,1 La contractació laboral a Barcelona durant el darrer juliol ha assolit un nou màxim històric, reforçant el fort creixement del primer semestre i mostrant un dinamisme molt més intens que la resta del país. Una variació imputable en bona mesura al repunt dels contractes de menys durada. En tot cas, 2017 acabarà sent el quart any d’un període irrepetible en termes de mobilització de mà d’obra i creació de llocs de treball. Si durant el primer semestre d’enguany la contractació laboral a Barcelona havia crescut un 11,1% en comparació amb el mateix període de 2016, durant el mes de juliol ho ha fet a un ritme del 12,6%. En termes anuals, s’ha assolit un nou màxim històric amb un total d’un milió cent mil contractes i un creixement del 12,2%. Un ritme comparativament molt alt, que triplica l’augment del nombre d’assalariats i que s’explica per la proliferació de contractes que no superen el mes de durada. D’altra banda, els contractes indefinits ja no lideren amb la contundència dels darrers tres anys, la contractació laboral en termes relatius. Un escenari que, amb matisos, no és exclusiu de la ciutat central ja que a la resta d’àmbits territorials considerats s’observen variacions similars. Això ens portaria a pensar que l’estructura productiva dels diferents territoris condiciona només fins a cert punt la tipologia dels contractes laborals formalitzats. La realitat però, és més complicada. Deixant de banda un recuperat protagonisme d’algunes de les modalitats més precàries en la trajectòria alcista de la contractació laboral, el sostingut lideratge en termes relatius dels contractes indefinits –diluït durant el període estiuenc- és un senyal inequívoc del dinamisme del teixit empresarial i del grau de confiança que l’actual conjuntura expansiva inspira als empresaris barcelonins i també als de la resta del país. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Contractació laboral | Contractes per àmbits territorials Les xifres de l’acumulat anual ofereixen una base suficient per a començar a definir tendències anuals fiables. Així, sembla gairebé confirmat que enguany es superaran àmpliament els màxims assolits durant 2016, tant de contractes indefinits com temporals. A la capital s’espera tancar 2017 amb més d’1,13 milions de contractes formalitzats. Per contra, el pes relatiu de la contractació indefinida sobre el total, estabilitzat a l’entorn del catorze per cent, no sembla pas que tingui gaire més recorregit a l’alça atès que els valors actuals són dels més elevats de la darrera dècada. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Contractació laboral | Contractes segons tipologia i sexe Contractes segons tipologia i sexe Contractes laborals segons tipologia i sexe a Barcelona La intensitat i persistència del creixement del PIB no comporta cap millora substantiva en les condicions d’estabilitat del mercat laboral. Els contractes que no superen el mes i els de durada indeterminada continuen sent els més usats. Els contractes laborals registrats a la capital catalana durant els primers set mesos d’enguany mantenen els principals trets característics dels anys anteriors: la contractació indefinida afavoreix lleument el col·lectiu masculí mentre que la temporal mostra un biaix aparent favorable a les dones: de les tres grans modalitats de contractes de durada definida només en una –la d’interinitat- s’imposen clarament. Sense aquesta figura, la contractació temporal tindria cara d’home. A banda d’aquests trets que es poden considerar gairebé estructurals en el segment de la contractació temporal, el lleu protagonisme dels homes en la indefinida en el que va d’any s’ha d’imputar a l’augment de l’ocupació a la indústria i construcció, sectors en els que els contractes indefinits tenen una presència relativa sobre el total més rellevant que no pas en el terciari. Tipologia Dones Homes Total gn-jl. 2017 Total 332.545 325.947 658.492 Indefinits 44.840 47.648 92.488 - ordinaris 31.051 33.893 64.944 - foment contractació 1.080 1.002 2.082 - convertits en indefinits 12.520 12.540 25.060 - resta indefinits 189 213 402 Total temporals 287.705 278.299 566.004 - obra o servei 95.071 115.138 210.209 - eventuals 123.585 134.287 257.872 - interinitat 65.331 24.866 90.197 - formació/pràctiques 2.035 1.949 3.984 - resta temporals 1.683 2.059 3.742 2016 Total 528.634 504.440 1.033.074 Indefinits 69.992 72.187 142.179 - ordinaris 49.483 51.465 100.948 - foment contractació 1.280 1.180 2.460 - convertits en indefinits 18.909 19.210 38.119 - resta indefinits 320 332 652 Total temporals 458.642 432.253 890.895 - obra o servei 147.319 171.301 318.620 - eventuals 191.422 210.830 402.252 - interinitat 113.136 42.831 155.967 - formació/pràctiques 3.952 3.712 7.664 - resta temporals 2.813 3.579 6.392 Font: Web Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Contractació laboral | Temporalitat, intensitat laboral i durada dels contractes Temporalitat, intensitat laboral i durada dels contractes El treball assalariat a Barcelona – 2015 Temporalitat, intensitat laboral i durada dels contractes El primer objectiu d’aquest informe que s'adjunta és donar a conèixer la proporció de la contractació temporal de les persones assalariades residents a Barcelona en el 2015, tant en el seu conjunt com per una sèrie de segmentacions derivades del seu perfil i el dels contractants. El gràfic 19, extret de l'informe, mostra els valors obtinguts, per ordre de rellevància, d’aquesta proporció d’assalariats/ades temporals. El segon objectiu és determinar les conseqüències de la temporalitat en dues variables que aproximen de forma parcial però significativa el concepte de precarietat: la intensitat laboral i la durada dels contractes. Fins ara aquest tipus d’anàlisi s’havia fet a partir de l’estadística de contractes. En canvi, en aquest cas és fa des d'una mostra estadística de treballadors/ores residents a Barcelona. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Atur registrat Atur registrat L’atur registrat acumula quatre anys de descens sostingut. L’augment de la població activa li afegeix valor. Que aquesta tendència reduccionista de les xifres d’aturats es mantingui mes rere mes a la ciutat i de manera generalitzada a l conjunt del país és un bon indicador de la solidesa de la conjuntura i les expectatives de l’economia catalana i l’espanyola malgrat el contingut creixement de l’europea. El repunt de la població potencialment activa després d’un llarg període d’ajustament atorga credibilitat a l’actual tendència de millora del mercat laboral. S’ha començat a corregir lentament una de les “ombres” d’aquesta millora del mercat laboral: el saldo del nombre d’aturats de més edat també participa de la tendència descendent. A mesura que es redueix la xifra absoluta de persones desocupades, l’edat mitjana del col•lectiu augmenta. I augmenta també el pes relatiu de les dones. Dades i anàlisi  Evolució de l'atur registrat  Atur registrat per trams d'edat  Atur registrat per sectors econòmics  Població estrangera a l'atur registrat Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Atur registrat | Evolució de l’atur registrat Evolució de l’atur registrat Evolució de l'atur registrat Barcelona RMB / AMB Catalunya Període Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones 31 ds.2010 100.868 52.374 48.494 377.053 196.673 180.380 562.673 296.648 266.025 31 ds.2011 108.624 56.042 52.582 411.755 213.773 197.982 614.244 322.565 291.679 31 ds.2012 112.192 57.062 55.130 435.450 221.399 214.051 646.956 332.506 314.450 31.ds.2013 107.677 54.226 53.451 419.609 210.356 209.253 624.872 316.072 308.800 31 ds. 2014 99.056 49.032 50.024 382.919 186.547 196.372 575.948 282.782 293.166 31 mç. 2015 99.768 49.199 50.569 382.550 184.088 198.462 571.655 276.828 294.827 30 jn. 2015 90.624 43.555 47.069 347.716 162.084 185.632 510.947 240.467 270.480 30 st. 2015 90.358 42.748 47.610 347.535 160.722 186.813 513.187 239.699 273.488 31 ds. 2015 89.398 42.955 46.443 342.444 160.736 181.708 515.668 243.556 272.112 31 mç. 2016 87.760 41.949 45.811 334.948 155.570 179.378 499.991 233.818 266.173 30 jn. 2016 79.829 37.269 42.560 306.344 138.194 168.150 450.060 204.279 245.781 30 st. 2016 79.653 36.722 42.931 303.890 136.230 167.660 451.081 203.688 247.393 31 ds. 2016 78.864 37.125 41.739 300.004 136.510 163.494 453.645 207.695 245.950 31 mç. 2017 79.056 36.941 42.115 279.902 126.064 153.838 446.017 201.367 244.650 31 jl. 2017 71.357 32.096 39.261 250.774 107.216 143.558 387.313 166.637 220.676 Nota: Trencament de la sèrie de la RMB a partir de gener 2017. De les set comarques històriques es passa a les cinc de l'Àmbit Metropolità. Font: Observatori d'Empresa i Ocupació. Generalitat de Catalunya Barcelona RMB / AMB Catalunya Variació (%) Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones 31 jl.17/31 jl.16 -9,9 -11,7 -8,5 -12,2 -15,3 -9,7 -12,2 -15,3 -9,6 31 ds.16/31 ds.15 -11,8 -13,6 -10,1 -12,4 -15,1 -10,0 -12,0 -14,7 -9,6 31 ds.15/31 ds.14 -9,8 -12,4 -7,2 -10,6 -13,8 -7,5 -10,5 -13,9 -7,2 L’atur registrat entre els barcelonins enceta la segona meitat de l’any amb la mateixa tendència i intensitat baixista del darrer bienni. D’altra banda, el descens acumulat d’ençà els valors màxims del primer trimestre de 2013 fa preveure l’inici d’un període de millora més continguda del mercat laboral barceloní. Alhora, el biaix en l’evolució per sexes no para d’eixamplar-se. Les darreres dades disponibles confirmen la solidesa d’una trajectòria que acumula més de quatre anys de descens. Els poc més de 71.000 barcelonins registrats com aturats a les Oficines de Treball de la Generalitat a final del darrer mes de juliol representen l’assoliment d’un nou mínim d’aquesta sèrie d’ençà final de 2008. Una fita que permet una doble lectura: alhora que l’atur entre els barcelonins continua mantenint una trajectòria notablement descendent, no és menys cert que aquesta evolució va perdent intensitat, especialment si es compara amb l’evolució de la resta del país. Era quelcom previsible atesa la dificultat que implica mantenir el ritme de descens de manera insistent a l’entorn del dotze per cent com ha succeït durant la major part de 2016 i amb una taxa d’atur registrat a l’entorn del nou per cent, dos punts relatius menys que la resta del país. En tot cas, el potencial de millora continua sent rellevant si hom pren com a referència els mínims de deu anys enrere quan es superaven lleument els cinquanta mil actius desocupats. El detall per sexes no aporta novetats a la situació consolidada al llarg de l’actual trajectòria descendent de l’atur: el col·lectiu masculí continua liderant aquesta evolució i guanyant marge en relació al segment femení. Una situació que també s’aprecia a l’entorn metropolità i a la resta de Catalunya, àmbits en els que el biaix es revela més intens degut al major pes relatiu de les activitats no terciàries. En conseqüència, el descens sostingut i acumulat de l’atur d’ençà començament de 2013 ha afavorit clarament al col·lectiu masculí. Dels poc més de 40.000 barcelonins que - en termes de saldo- han abandonat els registres de l’atur, més del 60% són homes. A l’entorn metropolità aquest percentatge s’acosta al 65%. A mesura que s’ha consolidat el canvi de cicle econòmic, l’atur ha adquirit un perfil cada cop més femení. Especialment a l’entorn metropolità i a la resta del país. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Atur registrat | Taxes d’atur registrat Atur registrat per trams d'edat Evolució de l'atur registrat segons trams d'edats _______________ ______ Barcelona RMB / AMB Catalunya Període < 30 30-49 50 i més < 30 30-49 50 i més < 30 30-49 50 i més 31 ds.2010 18.127 52.932 29.809 69.967 199.693 107.393 109.047 299.298 154.328 31 ds.2011 18.249 57.058 33.317 72.304 218.878 120.573 112.411 327.158 174.675 31 ds.2012 16.113 59.546 36.533 66.763 233.977 134.710 103.254 347.585 196.117 31 ds.2013 13.970 54.756 37.951 58.166 221.061 140.382 90.469 329.265 205.138 31 ds. 2014 12.338 49.304 37.414 51.372 192.764 138.783 81.242 290.933 203.773 31 mç. 2015 13.032 49.128 37.608 53.940 189.575 139.035 83.791 284.058 203.806 30 jn. 2015 10.403 43.840 36.381 43.496 169.645 134.575 65.752 249.519 195.676 30 st. 2015 11.091 43.281 35.986 45.951 167.902 133.682 70.212 248.248 194.727 31 ds. 2015 11.200 42.922 35.276 44.647 165.682 132.115 71.029 250.525 194.114 31 mç. 2016 11.618 41.450 34.692 45.932 158.593 130.423 71.065 237.434 191.492 30 jn. 2016 9.608 37.253 32.968 38.846 142.436 125.062 58.373 209.024 182.663 30 st. 2016 10.115 36.822 32.716 39.922 140.241 123.727 61.849 208.065 181.167 31 ds. 2016 9.600 36.852 32.412 37.633 139.602 122.769 60.415 211.720 181.510 31 mç. 2017 10.719 36.114 32.223 39.020 126.379 114.503 64.682 202.479 178.856 30 jn. 2017 8.845 32.413 30.613 32.560 112.359 108.298 50.855 173.414 167.119 31 jl. 2017 8.979 32.214 30.164 32.635 111.258 106.881 50.594 171.729 164.990 Nota: Trencament de la sèrie de la RMB a partir de gener 2017. De les set comarques històriques es passa a les cinc de l'Àmbit Metropolità. Font: Observatori d'Empresa i Ocupació. Generalitat de Catalunya. Barcelona RMB / AMB Catalunya Variació (%) < 30 30-49 50 i més < 30 30-49 50 i més < 30 30-49 50 i més 31 jl.17/31.jl.16 -6,7 -12,9 -7,5 -9,9 -16,1 -8,5 -10,3 -16,1 -8,3 31 ds.16/31 ds.15 -14,3 -14,1 -8,1 -15,7 -15,7 -7,1 -14,9 -15,5 -6,5 31 ds.15/31 ds.14 -9,2 -12,9 -5,7 -13,1 -14,0 -4,8 -12,6 -13,9 -4,7 La reducció del nombre d’aturats es revela especialment intensa entre els adults de mitjana edat, l’estrat de població amb les taxes d’activitat més elevades. La dinàmica descendent s’alenteix entre els més joves i es manté a la resta. Els registres actuals de l’atur per edats a la capital mostren un panorama en el que els signes negatius de les variacions interanuals, generalitzats i consolidats als diversos segments, presenten intensitats més moderades que a la resta del país alhora que mantenen un patró comú. Les dinàmiques actuals, després de més de quatre anys de reducció del nombre d’aturats i d’un trienni d’expansió macroeconòmica, es veuen condicionades tant per les diferents estructures demogràfiques i productives de cada àmbit territorial com, especialment en el cas de Barcelona, pel reduït estoc de demandants d’ocupació aturats en les franges de menys edat. Els resultats al conjunt del país i de manera més accentuada a la capital, dibuixen un panorama lleument diferent del de tancament de 2016; el lideratge compartit en termes de variació relativa pels dos segments amb menys i més efectius, el dels més joves i el dels adults de mitjana edat, deixa pas a una situació en la que aquest darrer lidera en solitari la trajectòria baixista, mantenint a més la intensitat del bienni anterior. La reducció de l’atur en el segment de la població activa més jove entra en una fase de contenció degut probablement a què el descens acumulat els darrers anys ha situat el nombre d’aturats demandants d’ocupació d’aquest segment en unes cotes similars o més baixes a les immediatament anteriors a l’esclat de la crisi. L’altre segment, el dels actius més experimentats, que ja concentra el 42% del total i una part molt rellevant de l’atur estructural, manté relativament estable el seu ritme de descens. Al perfil femení del desocupat barceloní i català hom pot afegir-hi que és, cada cop més, una persona d’edat avançada, a la recta final de la seva vida laboral. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Atur registrat | Atur registrat per sectors econòmics Atur registrat per sectors econòmics Evolució de l'atur registrat segons sector econòmic de procedència Barcelona Període Primari Indústria Energia, aigua i residus Construcció Serveis Sense ocupació anterior 31 ds.2010 372 10.364 850 11.741 73.078 4.463 31 ds.2011 483 10.189 1.051 12.495 80.128 4.278 31 ds.2012 549 10.315 1.018 11.976 84.701 3.633 31 ds.2013 500 9.436 930 10.767 82.406 3.638 31 ds.2014 504 8.329 812 8.909 76.697 3.805 31 mç.2015 526 8.132 835 8.657 77.619 3.999 30 jn.2015 500 7.557 633 7.897 70.281 3.756 30 st.2015 438 7.334 624 7.528 70.643 3.791 31 ds.2015 478 7.042 703 7.281 70.143 3.751 31 mç.2016 449 6.735 724 6.985 68.888 3.979 30 jn.2016 401 6.252 545 6.314 62.564 3.753 30 st. 2016 370 6.098 520 6.018 62.852 3.795 31 ds. 2016 383 5.861 567 5.962 62.750 3.341 31 mç.2017 373 5.590 634 5.658 62.848 3.953 30 jn. 2017 315 5.204 481 5.088 57.116 3.667 31 jl. 2017 298 5.178 470 4.962 56.812 3.637 Regió Metropolitana / Àmbit Metropolità 31 ds.2010 2.822 61.468 3.423 59.518 230.250 19.572 31 ds.2011 3.440 60.559 4.160 63.618 259.565 20.413 31 ds.2012 3.957 62.672 4.101 62.227 282.756 19.737 31 ds.2013 4.040 57.679 3.829 54.635 279.235 20.191 31 ds.2014 4.176 49.700 3.458 44.105 260.391 21.089 31 mç.2015 4.333 48.160 3.427 42.289 262.016 22.325 30 jn.2015 3.848 44.306 2.785 38.373 237.368 21.036 30 st.2015 3.696 43.424 2.821 36.877 240.176 20.541 31 ds.2015 3.855 42.103 2.953 35.685 237.961 19.887 31 mç.2016 3.811 40.069 2.958 34.047 233.549 20.514 30 jn.2016 3.303 37.098 2.347 30.881 212.843 19.872 30 st. 2016 3.004 36.260 2.341 29.332 214.104 18.849 31 ds.2016 3.087 35.393 2.478 28.492 213.317 17.237 31 mç.2017 2.444 31.671 2.487 25.408 199.726 18.166 30 jn. 2017 2.043 29.269 1.903 23.018 180.018 16.966 31 jl. 2017 1.946 28.940 1.747 22.515 179.009 16.617 Nota: Trencament de la sèrie de la RMB a partir de gener 2017. De les set comarques històriques es passa a les cinc de l'Àmbit Metropolità. Font: Observatori d'Empresa i Ocupació. Generalitat de Catalunya. Primari Indústria Energia, aigua i residus Construcció Serveis Sense ocupació anterior Variació (%) Barcelona 31 jl.17/31 jl.16 -19,5 -15,6 -5,4 -18,9 -9,0 -0,4 31 ds.16/31 ds.15 -19,9 -16,8 -19,3 -18,1 -10,5 -10,9 31 ds.15/31 ds.14 -5,2 -15,5 -13,4 -18,3 -8,5 -1,4 Regió Metropolitana / Àmbit Metropolità 31 jl.17/31 jl.16 -21,8 -15,9 -14,5 -19,9 -10,7 -8,0 31 ds.16/31 ds.15 -19,9 -15,9 -16,1 -20,2 -10,4 -13,3 31 ds.15/31 ds.14 -7,7 -15,3 -14,6 -19,1 -8,6 -5,7 La intensitat i persistència del descens interanual del nombre d’aturats es fa sentir a tots els grans sectors productius: la construcció i la indústria, a més del primari, lideren el procés en termes relatius i el terciari en termes absoluts. Pel que fa a l’atur registrat segons sector productiu de procedència, la situació a final del darrer mes de juliol mostra una total continuïtat amb la de tancament de 2016 pel que fa al signe i intensitat de les variacions interanuals i també algun matís com ara que la trajectòria descendent s’ha moderat entre els aturats originaris de l’energia, aigua i tractament de residus i Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Atur registrat | Atur registrat per sectors econòmics especialment dels que accedeixen al mercat de treball per primera vegada o després d’un llarg període d’absència. Juntament amb el primari, són els agregats amb menys efectius. Mentre que en el primer cas pot respondre, com en el dels més joves, a què el volum actual ja és equiparable al d’abans de la crisi, en el segon probablement es deu a la constant reincorporació al mercat de treball d’actius que l’havien abandonat desanimats en els moments més durs de la crisi. El terciari, que acull gairebé el vuitanta per cent de l’atur total a Barcelona i menys del setanta per cent a l’entorn metropolità, manté una tendència a la baixa relativament estable. A més del lideratge que ostenten la indústria manufacturera i la construcció a l’hora de reduir el nombre d’aturats que havien generat d’ençà 2008 – sense que això impliqui una recol·locació en els mateixos sectors-, s’ha de remarcar que algunes activitats terciàries mostren una variació tant o més intensa en el mateix sentit. És el cas, situant l’anàlisi a l’àmbit metropolità per ser una bona aproximació al mercat de treball barceloní, de l’Hostaleria i restauració, el Transport i logística i els Serveis administratius i auxiliars, subsectors que concentren volums remarcables de desocupats. El repunt de l’atur de l’ensenyament en relació al tancament de 2016 respon a la variació estacional derivada del final de curs. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Atur registrat | Població estrangera a l’atur registrat Població estrangera a l’atur registrat Evolució del nombre d'estrangers a l'atur registrat _ Nombre d'aturats Estrangers/Total aturats (%) Període Barcelona Província Catalunya Espanya Barcelona Província Catalunya Espanya 31 ds.2010 22.907 86.347 131.294 605.838 22,7 20,7 23,3 14,8 31 ds.2011 24.055 93.728 140.564 625.903 22,1 20,6 22,9 14,2 31 ds.2012 22.841 90.230 135.825 612.050 20,4 18,8 21,0 12,6 31 ds.2013 20.811 81.041 123.724 555.728 19,3 17,5 19,8 11,8 30 ds. 2014 17.582 70.996 113.327 530.991 17,7 16,8 19,7 11,9 31 mç.2015 17.786 71.769 114.208 538.304 17,8 17,0 20,0 12,1 30 jn.2015 15.851 65.056 99.757 487.274 17,5 17,0 19,5 11,8 30 st.2015 15.176 62.310 96.653 466.378 16,8 16,2 18,8 11,4 31 ds.2015 15.861 63.975 102.871 487.217 17,7 16,9 19,9 11,9 31 mç.2016 15.744 63.260 100.303 483.391 17,9 17,1 20,1 11,8 30 jn.2016 14.272 57.613 87.549 441.270 17,9 17,0 19,5 11,7 30 st. 2016 14.014 54.698 84.662 420.321 17,6 16,3 18,8 11,3 31 ds. 2016 14.390 55.336 89.207 434.962 18,2 16,7 19,7 11,7 31 mç.2017 14.820 55.427 89.222 439.269 18,7 17,0 20,0 11,9 30 jn. 2017 13.257 49.321 74.005 394.128 18,4 16,7 18,9 11,7 31 jl. 2017 13.008 47.660 71.523 386.552 18,2 16,3 18,5 11,6 Font: Observatori d'Empresa i Ocupació i Ministerio de Empleo y Seguridad Social. Nombre d'aturats Variació (%) Barcelona Província Catalunya Espanya jl.2017/jl.2016 -6,2 -13,2 -13,7 -8,9 ds.2016/ds.2015 -9,3 -13,5 -13,3 -10,7 ds.2015/ds.2014 -9,8 -9,9 -9,2 -8,2 Es consolida, per segon any consecutiu, una doble divergència entre el col•lectiu de treballadors estrangers i el de nacionals pel que fa als respectius ritmes de reducció de l’atur: intensitats diferents entre els dos col·lectius a Barcelona i encara més diferents quan la referència és l’evolució de l’atur estranger a l’entorn metropolità. El descens del nombre d’aturats estrangers els darrers mesos ofereix una d’aquelles oportunitats d’obrir la porta a tota mena d’especulacions. Mentre que a l’entorn metropolità i al conjunt de Catalunya la reducció de les xifres d’aturats no revela diferències remarcables entre nacionals i estrangers més enllà de les imputables a efectes estacionals, a la capital es fa palès un cert biaix sostingut a favor d’aquells. D’ençà l’estiu de l’any passat la reducció del nombre d’estrangers en situació d’atur ha perdut intensitat, accentuant-se durant els darrers mesos. Un fet que contrasta amb l’evolució tan intensa que havia mostrat durant els dos anys i mg previs i també amb l’evolució més estable i notable que darrerament registra el col·lectiu dels nacionals. Com explicar aquest descens més contingut entre els estrangers a Barcelona i que ara per ara no es produeix a la resta del país? Probablement perquè el dinamisme de la ciutat és un incentiu afegit per a desocupats de l’entorn metropolità que busquen feina i també al fet que la població estrangera està sent protagonista destacada en l’aportació de nous efectius als registres de l’atur tant per la via dels que s’incorporen per primera vegada al mercat de treball regulat com pels que s’hi reincorporen aprofitant la conjuntura expansiva de l’economia. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Remuneracions salarials Salaris La renda familiar dels residents de Barcelona, segons les darreres dades disponibles, té uns ingressos que en un 60% provenen dels salaris, en un 20% de les rendes mixtes (activitats professionals i altres) i en un 20% de prestacions socials. Els salaris són, per tant, la font més important dels ingressos familiars i, en conseqüència, són un element clau en el benestar material de la població de Barcelona. L’evolució nominal dels salaris és una component bàsica de la capacitat adquisitiva dels treballadors assalariats, però no és la única variable que la determina. La capacitat adquisitiva també es modifica en funció de l’evolució dels preus de consum, és a dir, de l’IPC. Per aquest motiu, conèixer com evoluciona la capacitat adquisitiva implica deflactar la variació nominal amb la variació dels preus. El resultat de ponderar els salaris amb els preus és la variació real dels salaris. Aquesta variació real si que pot mesurar adequadament l’evolució del poder adquisitiu dels treballadors. Documents Distribució, dispersió i desigualtat salarial a Barcelona. 2010-2015 Els salaris a Barcelona. 2015 - Una mirada a la bretxa salarial Evolució de la capacitat adquisitiva dels treballadors a Barcelona. 2010-2015 Els salaris mitjans a Barcelona. 2014 Dades i anàlisi  Salaris Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Salarials Salaris Distribució, dispersió i desigualtat salarial a Barcelona. 2010-2015 Tradicionalment, l’escassetat de dades ha dificultat l’anàlisi de l’estructura, l’evolució o la distribució dels salaris al nostre país, una mancança que esdevenia pràcticament un carreró sense sortida si el focus es posava en un municipi. Aquest buit d’informació s’ha corregit sensiblement des que la Seguretat Social facilita la Muestra Continua de Vidas Laborales (MCVL). A partir d'aquestes dades aquí es fa un anàlisi centrat en el període 2010-2015 i enllaça, per tant, el tram final de la crisi i l’inici de la recuperació econòmica. Entre els resultats hi destaquen els següents: · El salari mitjà dels residents a Barcelona és 28.861 euros bruts anuals (any 2015). És un valor superior en un 23,7% a la mediana. · El 32,4% dels treballadors de Barcelona és com a màxim mileurista. Entre els menors de 30 anys, aquest percentatge s’eleva fins al 64,7%. · La distribució dels salaris a Barcelona és asimètrica: hi ha un gran nombre de salaris amb valors propers i inferiors a la mitjana, i pocs amb valors molt alts. · La bretxa salarial entre homes i dones s’ha reduït lleugerament entre 2010 i 2015. Els salaris de les dones es distribueixen de manera més equitativa que els dels homes. · Entre 2010 i 2015 els salaris mitjans s’han reduït un 6,5% en termes reals. · En el mateix període, la dispersió salarial ha augmentat un 4,8%: els salaris baixos són els que més han retrocedit, mentre que la dispersió en la part alta s’ha mantingut estable. Els salaris a Barcelona. 2015 - Una mirada a la bretxa salarial Aquesta publicació és una actualització de les dades de salaris de la ciutat per a l'any 2015 i posant un èmfasi especial en denotar les bretxes salarials. El sou mitjà dels residents a Barcelona va ser el 2015 de 28.861€, un 14,6% superior al sou mitjà a Catalunya. D’acord a la distribució dels ingressos salarials en funció de les diferents situacions laborals es comprova com les dones tenen menor presència en el mercat laboral, pateixen mes l’atur, tenen més ocupacions temporals i jornades parcials, i perceben salaris inferiors en pràcticament tots els sectors d’activitat. La bretxa salarial entre gèneres és doncs generalitzada i estructural. La devaluació salarial provocada per la crisi econòmica ha tingut més impacte en els salaris més baixos, fent que augmenti la la dispersió salarial entre els nivells salarials tot aguditzant-ne els extrems. Les dades d'aquest treball han estat extretes de l'explotació dels registres de la Muestra Continua de Vidas Laborales de l'INE que corresponen a la ciutat de Barcelona. Evolució de la capacitat adquisitiva dels treballadors a Barcelona. 2010-2015 Aquest informe presenta l’impacte que ha tingut la crisi, en el període de 2010 a 2015, sobre la capacitat adquisitiva dels treballadors assalariats residents de Barcelona. La renda familiar dels residents de Barcelona, segons les darreres dades disponibles, té uns ingressos que en un 60% provenen dels salaris, en un 20% de les rendes mixtes (activitats professionals i altres) i en un 20% de prestacions socials. Els salaris són la font més important dels ingressos familiars i un element clau en el benestar material de la població de Barcelona. En el cas de Barcelona, el salari mig va passar de 2010 a 2015 de 28.444 € a 28.861 €. Per tant, la variació nominal dels salaris va registrar un augment del 1,5%. Tanmateix la variació dels preus en el període va ser d’un 8,5%. Si es descompta aquesta variació de preus, el resultat és que el salari en 2015 en euros del mateix poder adquisitiu que en 2010 va ser només de 26.591€. Per tant, de 2010 a 2015, es registra una variació real negativa dels salaris. En conseqüència, entre 2010 i 2015 la capacitat adquisitiva dels treballadors assalariats residents a Barcelona va disminuir un -6,5%. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Salarials Els salaris mitjans a Barcelona. 2014 El document que s'adjunta aquí conté una anàlisi dels salaris mitjans que van percebre els treballadors assalariats residents a Barcelona durant l’any 2014. L’explotació realitzada pel Gabinet Tècnic de Programació de la Muestra Continua de Vidas Laborales permet disposar, per primer cop, d’una estadística detallada de salaris per a la ciutat de Barcelona amb característiques personals dels treballadors, tipus de relació laboral o sector que els ocupa, entre d’altres aspectes. Aquest informe se centra en les rendes salarials mitjanes de l’any 2014 dels assalariats residents a Barcelona, amb independència d’on estigui ubicat el seu centre de treball. S’inclou alguna referència als salaris de les persones que treballen a Barcelona –visquin on visquin-, així com als salaris de Catalunya i Espanya. La informació es presenta desagregada per sexes, i a banda de la visió parcial dels diferents apartats, s’inclou una visió globa l sobre les diferències salarials entre homes i dones. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Renda Familiar Renda Familiar Distribució territorial de la Renda Familiar Disponible per càpita a Barcelona L’equip tècnic de barcelona economia.bcn.cat (Ajuntament de Barcelona) calcula, analitza i difon una aproximació a la capacitat econòmica dels residents dels diferents districtes i barris de Barcelona. L’Índex de Renda Familiar és un indicador teòric que es construeix a partir de la ponderació de diferents variables que s’actualitzen periòdicament i que permet conèixer la posició relativa de cadascun dels barris en relació amb la mitjana de la ciutat fixada en un valor igual a cent. Dades i anàlisi  Distribució Territorial de la Renda Familiar Disponible per càpita a Barcelona  La Renda Familiar Disponible Bruta de Barcelona en el context català Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Renda Familiar | Distribució Territorial de la Renda Familiar Disponible Distribució territorial de la Renda Familiar Disponible per càpita La distribució de la renda a Barcelona: visió general Les dades de la distribució territorial de la renda de 2015 presenten una gran estabilitat en comparació amb l’any anterior. Barcelona es pot seguir considerant com una ciutat de rendes mitjanes, amb un 44,2% de la població ubicada en aquest segment. Els trets més destacables per al 2015 són el lleu desplaçament de població del segment intermedi cap a les rendes baixes i l’estabilitat de les rendes altes. Els desplaçaments anuals de la població entre estrats han estat discrets: un 2,6% de la població de rendes mitjanes ha lliscat cap al segment inferior. Aquest darrer estrat concentra un 39,2% de la població, una xifra molt elevada però inferior en més de tres punts al nivell màxim que assolí el 2011. Distribució territorial de la renda (dades i anàlisi) Any 2015 - Distribució Territorial de la Renda Familiar Disponible per Càpita a Barcelona - (Desembre de 2016) Any 2014 - Distribució Territorial de la Renda Familiar Disponible per Càpita a Barcelona - (Desembre de 2015) - Informe - Document per a la premsa Any 2013 - Distribució Territorial de la Renda Familiar Disponible per Càpita a Barcelona - (Desembre de 2014) Any 2012 - Distribució Territorial de la Renda Familiar Disponible per Càpita a Barcelona - (Gener de 2014) Any 2011 - Barcelona Economia n.80 (nov. de 2012) Any 2010 - Barcelona Economia n.77 (nov. de 2011) Any 2009 - Barcelona Economia n.74 (nov. de 2010) Any 2008 - Barcelona Economia n.71 (nov. de 2009) Distribució territorial de la Renda Familiar a Barcelona (2000 - 2005) - (Gener de 2007) Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Renda Familiar | La Renda Familiar Disponible Bruta de Barcelona en el context català La Renda Familiar Disponible Bruta de Barcelona en el context català Podeu accedir des d'aquí al document (en format pdf) La Renda Familiar Disponible Bruta de Barcelona en el context català (2010) Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Producte Interior Brut Producte Interior Brut El Producte Interior Brut de Barcelona PIB anual i trimestral de Barcelona i PIB anual de la seva àrea metropolitana El Gabinet Tècnic de Programació de l’Ajuntament de Barcelona estima el PIB anual de Barcelona (Base 2010) en nivells i en evolució real a 10 sectors d’activitat econòmica, incloent un zoom pel darrer any disponible a 40 activitats econòmiques, per tal d’aproximar millor l’estructura productiva i l’especialització de l’economia de la ciutat. També es fa l’estimació de l’evolució trimestral del PIB de Barcelona en taxes interanuals en volum (creixement real) pels quatre grans sectors, amb una desagregació addicional del sector serveis a tres subsectors. L'estimació anual s'ha fet també per a la seva àrea metropolitana. La rellevància del PIB no es limita al coneixement de l’economia dels països o les regions, sinó que també és clau en el coneixement de les economies locals i metropolitanes. Per aquest motiu en els sistemes estadístics més avançats es poden trobar estimacions de PIB de les economies urbanes (locals i metropolitanes). Un referent destacat és el del Bureau of Economic Analysis (BEA) dels EEUU, amb les seves estadístiques de “GDP by Metropolitan Area”, però hi ha molts altres exemples tant en l’àmbit dels països (Statistics Canada, Australian Bureau of Statistics, Office of National Statistics del Regne Unit) com en l’àmbit dels organismes supranacionals (OCDE o Eurostat). Aquest treball s’emmarca en l’objectiu de disposar d’una aproximació sistemàtica, actualitzada i detallada sectorialment de la macroeconomia de la ciutat i de la seva àrea metropolitana. Aquesta informació pot ser útil tant per a totes les persones interessades en conèixer a fons l’economia de Barcelona, com per orientar la presa de decisions dels agents econòmics que treballen en l’entorn de l’economia de la nostra ciutat. Producte Interior Brut de Barcelona Dades i anàlisi  PIB trimestral de Barcelona  PIB anual de Barcelona  PIB de l'Àrea Metropolitana Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Producte Interior Brut | PIB trimestral PIB trimestral de Barcelona Barcelona registra un increment del PIB real del 3,1% interanual en el primer trimestre de 2017. El PIB del municipi de Barcelona es va incrementar en el primer trimestre de 2017 en un 3,1% (en termes reals) respecte al mateix trimestre de l’any anterior, segons estimacions del Gabinet Tècnic de Programació (GTP) de l’Ajuntament de Barcelona. Aquest resultat comporta un lleuger increment de la dinàmica econòmica de la ciutat, ja que en el trimestre anterior la taxa d’increment del PIB va ser del 3%. L’augment del PIB de Barcelona és superior al del conjunt de l’economia catalana, del 2,6%, i semblant al del conjunt de l’economia espanyola, que va créixer un 3%. L’evolució del PIB de Barcelona està fortament condicionada per l’evolució dels serveis. El sector serveis va registrar una dinàmica del 3,3% interanual en el primer trimestre de l’any 2017. Primer trimestre de 2017 Producte Interior Brut (PIB) de Barcelona. 1T de 2017 Trimestres anteriors Primer trimestre de 2017. Producte Interior Brut (PIB) de Barcelona. 4T de 2016 Tercer trimestre de 2016. Producte Interior Brut (PIB) de Barcelona. 3T de 2016 Segon trimestre de 2016. Producte Interior Brut (PIB) de Barcelona. 2T de 2016 Primer trimestre de 2016 Producte Interior Brut (PIB) de Barcelona. 1T de 2016 Quart trimestre de 2015. Producte Interior Brut (PIB) de Barcelona. 4T de 2015 Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Producte Interior Brut | PIB anual de Barcelona PIB anual de Barcelona El Producte Interior Brut de Barcelona 2016 En aquest treball es presenten els resultats del PIB de Barcelona 2016. Les principals conclusions que se'n desprenen són: L’any 2016 l’economia de Barcelona ha crescut un 3,4% en termes reals, dada similar al creixement de l’economia espanyola i catalana (3,4% i 3,5% respectivament). En termes monetaris el PIB de Barcelona arriba als 76.605 milions d’euros, xifra que suposa el 34,4% del PIB de Catalunya. Des d’un punt de vista sectorial la pràctica totalitat del creixement s’ha d’atribuir al sector serveis. La desagregació dels serveis mostra que el dinamisme de l’economia de la ciutat prové en primer lloc de les Activitats Professionals (contribució d’un punt percentual), seguida del Comerç, el Transport i l’Hostaleria (0,9 punts percentuals) i de la Informació i les Comunicacions (0,7 punts percentuals). El Producte Interior Brut de Barcelona 2015 En aquest estudi estadístic es presenten resultats del PIB de Barcelona 2015, en valors nominals i en taxes de variació real, amb un “zoom” de desagregació sectorial a 39 branques d’activitat. A més es presenta per primera vegada el PIB de Barcelona pel costat de les rendes (2011-2013), dades que permeten conèixer de quina forma es distribueix el valor afegit creat a l’economia de la ciutat entre el factor treball (salaris) i el factor capital (excedent brut d’explotació). Aquesta publicació dona continuïtat a l’estudi “El Producte Interior Brut de Barcelona (2010-2014)” publicat a principis d’any i que es presenta en el següent apartat. El Producte Interior Brut de Barcelona 2010-2014 En aquest document hi trobareu l’estimació del PIB de la ciutat pel període 2010-2014. L’objectiu de l’informe és disposar d’una aproximació sistemàtica, actualitzada i detallada sectorialment del PIB de la ciutat. En aquest treball es pot trobar la sèrie 2010-2014 del PIB i del VAB a 10 sectors en valor nominal, variació en taxes reals, estructura sectorial i índexs d’especialització de l’economia de Barcelona en comparació a l’economia catalana. Per a l’estructura sectorial i els índexs d’especialització es fa un “zoom” per al 2014 a 38 branques d’activitat. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Producte Interior Brut | PIB de l’Àrea de Barcelona PIB de l’Àrea Metropolitana de Barcelona El Producte Interior Brut de Barcelona i de l'Àrea Metropolitana (AMB) 2015 En aquest informe es presenta el Producte Interior Brut (PIB) del municipi de Barcelona i de la seva Àrea Metropolitana (AMB) de 2015. La informació es presenta a 10 sectors en nivells nominals i en taxes de variació real, amb un “zoom” de desagregació sectorial a 39 branques d’activitat. Aquests resultats donen continuïtat a l’estudi El Producte Interior Brut de Barcelona i la seva Àrea Metropolitana 2010-2014 que teniu a sota. L’objectiu d’aquests informes és disposar d’una aproximació sistemàtica, actualitzada i detallada sectorialment de la macroeconomia de la ciutat i de la seva àrea metropolitana. Aquesta informació pot ser útil tant per a totes les persones interessades en conèixer a fons l’economia de Barcelona i de l’AMB, com per orientar la presa de decisions dels agents econòmics que treballen en l’entorn de l’economia de la nostra ciutat i de la seva àrea metropolitana. El PIB de Barcelona i de l'Àrea Metropolitana (AMB) 2010-2014 En aquest informe es presenta el Producte Interior Brut (PIB) del municipi de Barcelona i de la seva Àrea Metropolitana (AMB) pel període 2010 a 2014. El PIB pel costat de l’oferta és bàsic per conèixer l’estructura sectorial d’una economia i la seva evolució en termes reals (variacions en volum) és l’indicador que millor mesura la dinàmica econòmica.