Ref: CCP 11/17 Economia i Hisenda 
v. 15/ 11/ 2017 13: 55 
1 
 
 
 
ACTA DE LA COMISSIÓ D'ECONOMIA I HISENDA 
 
Sessió de 14 de novembre de 2017 
 
 
A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 14 de novembre de 2017, s'hi 
reuneix la COMISSIÓ D'ECONOMIA I HISENDA, sota la presidència de l’Im. Sr. Agustí 
Colom Cabau. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Gerardo Pisarello Prados, Gala Pin 
Ferrando, Sònia Recasens Alsina, Irma Rognoni i Viader, Raimond Blasi i Navarro, Francisco 
Sierra López, Alfred Bosch i Pascual, Trini Capdevila i Burniol, Montserrat Ballarín Espuña, 
Xavier Mulleras Vinzia i Gerard Ardanuy i Mata, assistits per l'assessora jurídica, Sra. Míriam 
Cabruja i Escobedo, que actua per delegació del secretari general i que certifica. 
 
També hi són presents la Ima. Sra. Maria Rovira i Torrens, l’Im. Sr. Koldo Blanco Uzquiano, el 
Sr. Ricardo Fernández Ontiveros, gerent de Drets Socials, el Sr. Jordi Ayala Roqueta, gerent de 
Presidència i Economia i el Sr. Antonio Muñoz Juncosa, Interventor General. 
 
Excusen la seva absència les Imes. Sres.: Carina Mejías Sánchez, Laura Pérez Castaño i Eulàlia 
Reguant i Cura. 
 
S'obre la sessió a les 16.35 h. 
 
El Sr. COLOM excusa l’absència de la Sra. Mejías i anuncia que ell mateix exercirà la 
presidència en funcions de la comissió durant aquesta sessió. 
 
I)  Aprovació de l'acta de la sessió anterior 
 S'aprova. 
 
II)  Part Informativa 
 
a)  Despatx d'ofici 
 
 En compliment del Decret d’Alcaldia, de 13 de juny de 2015, ES COMUNIQUEN les 
resolucions següents: 
 
1.-  (17010219) Districte de Nou Barris 
 Del Primer Tinent d'Alcaldia, de 31 d'octubre de 2017, que accepta la cessió d'ús, mitjançant 
l'arrendament del local situat al carrer Costabona, 3-5, on s'ubiquen els serveis d'ampliació de 
l'OAC de Nou Barris, per als exercicis 2017-2019, i per un import de 45.952,56 euros. 
 
 Acords de la Comissió de Govern de 29 de juny de 2017: 
 
2.-  (3-080/2017) APROVAR l’expedient núm. 3-080/2017 de modificacions de crèdit, consistent 
en transferències de crèdit del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona per a l’exercici 
2017, d’import 1.168.000,00 euros, per atendre despeses derivades de l’actuació inversora 
P.11.7012.02 “Transferència de capital a ICUB” que va ser informada favorablement en 
Comissió de Govern de 15 de juny de 2017, de conformitat amb la documentació i amb la 
 Ref: CCP 11/17 Economia i Hisenda 
v. 15/ 11/ 2017 13: 55 
2 
distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 
17061391; i PUBLICAR aquest acord a la Gaseta Municipal. 
 
 
3.-  (3-086/2017) APROVAR l’expedient núm.3-086/2017 de modificacions de crèdit, consistent en 
generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona 
de l’exercici 2017, provinents del reconeixement d’ingrés de l’Institut de Serveis Socials, per 
atendre despeses del Servei d’Atenció Telefònica de la Direcció de Serveis d’Informació 
d’Atenció ciutadana, per un import de 23.461,41 euros, de conformitat amb la documentació i 
amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 
17061995; i PUBLICAR aquest acord a la Gaseta Municipal. 
 
 Acords de la Comissió de Govern de 19 d'octubre de 2017: 
 
4.-  (2017/626) APROVAR el conveni de col·laboració empresarial entre l'Ajuntament de 
Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra que té per objecte la creació de la “Càtedra de Política 
Econòmica Local”, amb l’objectiu de fomentar la docència, la recerca i la difusió dels 
coneixements en l’àmbit de la Política Econòmica Local per a millorar la qualitat de vida dels 
ciutadans i ciutadanes de Barcelona i que instrumenta una transferència corrent a l’esmentada 
Universitat, per un import de 118.000,00 euros, cadascun del tres anys de vigència del conveni; 
AUTORITZAR i DISPOSAR la despesa per un import de 354.000,00 euros amb càrrec a la 
partida 0702-48903-43333, distribuïts en 118.000,00 euros per a l’any 2017, 118.000,00 euros 
per a l’any 2018 i 118.000,00 euros per a l’any 2019 condicionada a l’existència de crèdit 
adequat i suficient en l’anualitat de 2018 i 2019 a favor de Universitat Pompeu Fabra, amb CIF 
Q-5850017-D; FACULTAR el Primer Tinent d’Alcaldia, Im. Sr. Gerardo Pisarello Prados, per 
a la signatura del present conveni. DONAR-NE compte a la Comissió d'Economia i Hisenda. 
 
5.-  (3-138/2017) APROVAR l’expedient núm. 3-138/2017 de modificacions de crèdit, consistent 
en generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de 
Barcelona de l’exercici 2017, provinents de l’ingrés de l’Institut de Barcelona Esports, per 
atendre despeses en la gestió econòmica de la Instal·lació Esportiva Municipal Pavelló l’Illa del 
Districte de Les Corts, per un import de 10.872,38 euros, de conformitat amb la documentació i 
amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 
17100995; i PUBLICAR aquest acord a la Gaseta Municipal. DONAR-NE compte d’aquest 
acord a la Comissió d’Economia i Hisenda. 
 
 Acords de la Comissió de Govern de 26 d'octubre de 2017: 
 
6.-  (E.07.6040.17) APROVAR la Modificació del Conveni de col·laboració subscrit entre la 
Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, per millorar i adequar l’espai situat a la 
cantonada dels carrers Sigüenza, Conca de Tremp i Passatge Calafell al barri del Carmel de 
Barcelona, de data 25 de gener de 2006; i DONAR-NE compte a la Comissió d’Economia i 
Hisenda. 
 
7.-  (3-144/2017) APROVAR l’expedient núm. 3-144/2017 de modificacions de crèdit, consistent 
en generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de 
Barcelona de l’exercici 2017, provinents de: l’aplicació del Romanent de Tresoreria per a 
despeses amb finançament afectat en la liquidació del Pressupost de l’exercici 2016 per 
ingressos provinents de la Generalitat de Catalunya en concepte de fons de foment del turisme 
(FFT), l’aportació de la Generalitat per FFT corresponent al 4rt. trimestre de 2016 i l’aportació 
 Ref: CCP 11/17 Economia i Hisenda 
v. 15/ 11/ 2017 13: 55 
3 
extraordinària de la Generalitat per al FFT segons Conveni signat de 23 de desembre de 2016, 
per finançar projectes municipals en matèria de turisme, segons acords de les Comissions de 
Govern d'1 de desembre de 2016, 6 d’abril de 2017 i 15 de juny de 2017, i per un import total 
de 878.326,00 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions 
pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 17101695; i PUBLICAR aquest 
acord a la Gaseta Municipal. DONAR-NE compte d’aquest acord a la Comissió d’Economia i 
Hisenda. 
 
8.-  (3-145/2017) APROVAR l’expedient núm. 3-145/2017 de modificacions de crèdit, consistent 
en generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de 
Barcelona de l’exercici 2017, provinents de l’ingrés de l’Institut de Barcelona Esports, per 
atendre despeses en la gestió econòmica del Camp Municipal de Futbol Parc de la Catalana del 
Districte de Ciutat Vella, per un import de 24.172,94 euros, de conformitat amb la 
documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, 
referència comptable 17101795; i PUBLICAR aquest acord a la Gaseta Municipal. DONAR-
NE compte d’aquest acord a la Comissió d’Economia i Hisenda. 
 
 Acords de la Comissió de Govern de 3 de novembre de 2017: 
 
9.-  (3-151/2017) APROVAR l’expedient núm. 3-151/2017 de modificacions de crèdit, consistent 
en generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de 
Barcelona de l’exercici 2017, provinents de l’ingrés de l’Arquebisbat de Barcelona, per atendre 
despeses del trasllat de les màquines d’aire condicionat del centre cívic Cotxeres de Sants 
d’acord amb Conveni de 21 de juliol de 2016, per un import de 25.012,01 euros, de conformitat 
amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a 
l’expedient, referència comptable 17102395; i PUBLICAR aquest acord a la Gaseta Municipal. 
DONAR compte d’aquest acord a la Comissió d’Economia i Hisenda. 
 
10.-  (3-153/2017) APROVAR l’expedient núm. 3-153/2017 de modificacions de crèdit, consistent 
en generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de 
Barcelona de l’exercici 2017, provinents de l’aportació de la Generalitat per Fons de Foment 
del Turisme corresponent al 4rt. trimestre de 2016, per finançar projectes municipals en matèria 
de turisme del Districte d’Horta-Guinardó aprovats en Comissió de Govern de 19 d’octubre de 
2017, per un import total de 92.680,00 euros, de conformitat amb la documentació i amb la 
distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 
17102495; i PUBLICAR aquest acord a la Gaseta Municipal. DONAR-NE compte a la 
Comissió d’Economia i Hisenda. 
 
 Acords de la Comissió de Govern de 9 de novembre de 2017: 
 
11.-  (3–159/2017) APROVAR l’expedient núm. 3-159/2017 de modificacions de crèdit, consistent 
en generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de 
Barcelona de l’exercici 2017, provinents de l’ingrés de l’Institut de Barcelona Esports, per 
atendre despeses del restabliment de l’equilibri econòmic en les concessions de varis 
equipaments esportius i de la convocatòria general de subvencions, del Districte de Sant Martí, 
per un import de 78.922,56 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució 
d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 17103095. 
PUBLICAR aquest acord a la Gaseta Municipal. DONAR-NE compte a la Comissió 
d’Economia i Hisenda. 
 
 Ref: CCP 11/17 Economia i Hisenda 
v. 15/ 11/ 2017 13: 55 
4 
12.-  (3-160/2017) APROVAR l’expedient núm. 3-160/2017 de modificacions de crèdit, consistent 
en generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de 
Barcelona de l’exercici 2017, provinents de l’aportació de la Generalitat per Fons de Foment 
del Turisme corresponent al 4rt. trimestre de 2016, per finançar projectes municipals en matèria 
de turisme del Districte de Gràcia, aprovats per la Comissió de Govern de 19 d’octubre de 
2017, per un import total de 87.500,00 euros, de conformitat amb la documentació i amb la 
distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 
17103195. PUBLICAR aquest acord a la Gaseta Municipal. DONAR-NE compte a la Comissió 
d’Economia i Hisenda. 
 
13.-  (3-162/2017) APROVAR l’expedient núm. 3-162/2017 de modificacions de crèdit, consistent 
en generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de 
Barcelona de l’exercici 2017, provinents de l’ingrés de la Comissió Europea per a la realització 
del Projecte Mobilitza’t-Mobile, per un import de 91.214,03 euros, de conformitat amb la 
documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, 
referència comptable 17110295. PUBLICAR aquest acord a la Gaseta Municipal. DONAR-NE 
compte a la Comissió d’Economia i Hisenda. 
 
b) Mesures de govern 
 
A la Comissió:  
 
1.-  Programa de convivència entre veïns i veïnes i habitatges i altres allotjaments d’ús turístic. 
 
El Sr. COLOM ret homenatge a la Sra. Alba Vidal, recentment traspassada, membre de l’equip 
de la Regidoria d’Empresa i Turisme i que va participar de forma molt activa en la preparació 
d’aquesta mesura de govern. Assenyala que la Sra. Vidal va ser una gran professional, que va 
treballar en diferents àmbits de l’ajuntament i en destaca les qualitats humanes. 
A continuació, exposa que a Barcelona hi ha 9.657 habitatges d’ús turístic legals i que 
l’ajuntament ha fet diverses actuacions en aquest àmbit, entre elles el Pla especial urbanístic 
d’allotjaments turístics, PEUAT, per limitar-ne el creixement, o el Pla de lluita contra els HUT 
il·legals. En aquesta ocasió, presenten una mesura adreçada als HUT que tenen llicència. 
Apunta que l’Ajuntament de Barcelona rep habitualment un nombre significatiu de trucades 
sobre incidències en aquest àmbit. Així, assenyala que l’any 2016 en va rebre 2.683, amb un 
total de 2.246 incidents, dos terços dels quals afectaven HUT il·legals i 757 afectaven HUT 
legals, bàsicament relacionats amb problemes de convivència. Considera que el nombre 
d’incidències és petit però que suposa un problema important de convivència, que en molts 
casos està enquistat. En aquest sentit, comenta que 20 HUT concentren el 26 % de les 
incidències registrades l’any 2016 i que hi ha tres-cents casos en què les diverses actuacions que 
s’han dut a terme no han acabat de resoldre el problema. 
Tot seguit, indica que l’ajuntament ha treballat conjuntament amb els operadors per intentar 
millorar aquesta convivència, per exemple amb la instal·lació de sonòmetres, i s’han estudiat 
diverses fórmules de mediació, tutelades pel govern municipal, entre veïns i propietaris. Així, 
doncs, s’ha creat un equip de facilitació per intervenir en els conflictes, conjuntament amb 
Apartur, el Col·legi d’Administradors i la Federació d’Associacions de Veïns, servei que depèn 
de la regidoria i que es licita mitjançant un procés de contractació per a un període de dos anys. 
Aquest servei servirà com a prova pilot i iniciarà la feina en els districtes de l’Eixample i de 
Ciutat Vella, que probablement són els més significatius pel que fa al nombre d’HUT i de 
conflictes. 
Finalment, considera que aquesta mesura significa un avanç en la capacitat de trobar fórmules 
 Ref: CCP 11/17 Economia i Hisenda 
v. 15/ 11/ 2017 13: 55 
5 
per treballar conjuntament amb els sectors afectats per millorar la convivència entre els turistes 
allotjats en HUT legals i els veïns. 
 
La Sra. RECASENS recorda la Sra. Alba Vidal, amb la qual va compartir moltes hores de feina 
i la considera una gran professional i gran persona. Assenyala que tots els membres del Grup 
Demòcrata varen quedar commocionats quan es varen assabentar de la seva mort.  
Tot seguit, afirma que el seu grup no pot ser gaire optimista amb aquesta mesura de govern pel 
que fa a la resolució d’una qüestió que ha esdevingut el principal problema de la ciutat de 
Barcelona, tal com ho indica la darrera enquesta de serveis que va presentar el govern, 
problema que creix fins a unes proporcions desmesurades. Considera que el govern té molta 
responsabilitat que s’hagi arribat fins aquest punt perquè en la gestió del turisme ha fet un 
discurs negatiu, no propositiu, s’ha focalitzat més en el problema que en la solució i ha fet 
discursos turismofòbics que han situat l’activitat turística a l’ull de l’huracà. Així, opina que el 
govern, per comptes d’abordar la situació, hi posa pedaços. 
Tanmateix, no considera que la mesura de govern que es presenta sigui negativa i fins i tot 
celebra que es plantegin mesures de mediació, però insisteix que no comparteix la manera 
erràtica de treballar que té el govern, amb recursos insuficients, posant l’èmfasi en el problema 
més que no pas en la solució i aplicant moratòries que han agreujat aquest problema. Considera, 
doncs, que el govern ha fracassat estrepitosament en l’àmbit de la gestió turística. 
 
El Sr. BLANCO indica que aquesta mesura de govern pretén defensar la convivència entre 
veïns i turistes, mesura que ha sorprès positivament el Grup de Ciutadans i en comparteix 
l’enfocament. Creu que és la primera vegada que veu una mesura de govern sobre turisme que 
no es limita a plantejar sancions i mesures coercitives que estigmatitzen els allotjaments 
turístics, sinó que cerca la complicitat i la col·laboració entre propietaris i operadors turístics 
per trobar solucions, tal com ha reclamat el seu grup reiteradament. 
Així, doncs, insisteix que el seu grup comparteix aquest nou enfocament i valora positivament 
que es treballi en la línia d’un turisme responsable, responsabilitat que ha de ser compartida 
pels turistes mateixos i pels operadors, però també per l’ajuntament, els comerciants i tots els 
veïns. 
D’altra banda, apunta que en primer lloc s’ha de combatre la idea preestablerta que els pisos 
turístics generen necessàriament problemes de convivència, opinió de la qual discrepa i 
assenyala que en aquesta mesura de govern hi ha dades que demostren que la majoria dels 
allotjaments turístics no generen aquests problemes. Així, remarca que menys d’un 8 % de les 
queixes que es reben telefònicament tenen relació amb HUT amb llicència i, a més a més, en la 
majoria de casos no es tracta de queixes reiterades sinó puntuals. Quant a les queixes reiterades, 
apunta que l’any 2016 es varen concentrar en una vintena de pisos turístics, amb una quarta part 
del total de queixes rebudes. En aquests casos minoritaris, doncs, està d’acord que s’ha d’actuar 
amb contundència i, si cal, amb sancions o s’ha de fer cessar l’activitat. En aquest sentit, torna a 
demanar, com ha varen fer en una sessió plenària, que el govern presenti una ordenança sobre 
allotjaments turístics per poder aplicar aquesta mena de sancions als HUT que no tenen bones 
pràctiques, que ocasionen problemes de convivència i que no operen de manera responsable, els 
quals insisteix que són una minoria. 
En conclusió, considera que s’han d’incentivar les bones pràctiques i, a tal fi, allò més eficaç és 
comptar amb la col·laboració dels operadors turístics i dels propietaris dels pisos. Per tant, 
s’alegra que la mesura de govern vagi en aquesta línia i està segur que aquesta col·laboració 
entre particulars, empreses i plataformes donarà un resultat millor que l’enfrontament, que és el 
que ha marcat l’actuació municipal en aquest àmbit. Anima el govern, doncs, a seguir en 
aquesta línia i a impulsar la col·laboració entre particulars i empreses com a la millor manera de 
defensar les pràctiques responsables en el sector. 
 Ref: CCP 11/17 Economia i Hisenda 
v. 15/ 11/ 2017 13: 55 
6 
 
El Sr. BOSCH agraeix la presentació de la mesura de govern. Exposa que el Grup d'Esquerra 
Republicana vol que es compleixin les normes elementals i, tal com han dit en reiterades 
ocasions, blasma que hi hagi HUT que operin sense el permís corresponent. Recorda que temps 
enrere es va negociar i pactar que en el moment de l’aprovació del PEUAT també s’aprovessin 
mesures molt estrictes per combatre aquest fenomen d’il·legalitat. Remarca que el problema no 
rau en la condició turística dels habitatges, sinó en la seva situació d’il·legalitat. En aquell 
moment, afegeix, es va aprovar triplicar els inspectors i altres mesures. Per tant, celebra el 
govern no hagi abandonat aquesta línia per regularitzar els pisos turístics i tancar els que no 
tenen permís ni les condicions adequades. 
Tanmateix, mostra sorpresa perquè entén que no s’ha avançat en aquesta qüestió, sobretot 
després dels acords a què varen arribar i de les mesures implementades en el marc d’un pla de 
xoc que haurien de donar resultats de la manera més immediata possible. Analitzant les xifres, 
indica que l’any 2017, especialment durant el primer semestre, el nombre d’incidències 
pràcticament és el mateix que l’any 2016, però hauria trobat lògic que l’impacte de les mesures 
adoptades en aquell pla de xoc hagués estat més gran. Conclou, doncs, que el pla de xoc no va 
funcionar o bé que no era realment un pla de xoc. Per aquesta raó, entén que aquestes mesures 
s’han d’activar. 
A continuació, pregunta en quina situació es troba el cos d’inspectors, que havia de triplicar els 
efectius, si s’estan complint les previsions o no, quines actuacions estan fent i si la ràtio 
d’actuacions per inspector ha pujat o ha baixat. En definitiva, pregunta si el pla de xoc s’està 
complint i si és eficaç. En cas contrari, considera que caldria revisar-lo i cercar altres mesures. 
En aquest sentit, subratlla que el govern hagi acceptat la possibilitat d’estudiar la implantació de 
sonòmetres o altres mesures per lluitar contra els sorolls i les molèsties als veïns. Anima el 
govern, doncs, a continuar per aquesta via i li ofereix el suport del seu grup, però insisteix que 
les mesures s’han d’implementar i que els acords s’han de complir. 
 
El Sr. MULLERAS recorda la Sra. Alba Vidal, a qui considera una gran professional i també 
gran persona, que ha mort prematurament i que durant molts anys es va dedicar a les polítiques 
de turisme a l’Ajuntament de Barcelona. 
El Grup Popular entén que aquesta mesura que es presenta denota un fracàs de la gestió que el 
govern ha fet en l’àmbit turístic, perquè constata que, malgrat els diferents plans de xoc 
executats pel govern municipal, cal una nova mesura de govern per lluitar contra els 
comportaments incívics relacionats amb els HUT il·legals. Apunta que, com passa en altres 
casos, una part minoritària perjudica la majoria. Per aquesta raó, insisteix que no es pot 
permetre que hi hagi allotjaments il·legals i alhora s’han de perseguir els comportaments 
incívics, ja siguin relacionats amb HUT legals o il·legals, de forma efectiva, especialment quan 
hi ha reiteració d’aquestes conductes. 
D’altra banda, creu que la mediació no serà una solució màgica per a tots els conflictes 
relacionats amb els apartaments turístics, si bé creu que sí que pot ser una part de la solució. En 
tot cas, insisteix que aquesta mesura puntual és un pegat que no resoldrà el problema. 
Seguidament, el seu grup planteja que no es criminalitzi tot el sector turístic ni el subsector dels 
habitatges d’ús turístic, però adverteix que tampoc no es pot permetre que els comportaments 
incívics perjudiquin la majoria del sector ni els veïns. Opina, doncs, que en el cas de reiteració 
d’aquests comportaments s’ha d’actuar amb tot el pes del reglament sancionador. Per aquesta 
raó, tal com el seu grup ha manifestat en reiterades ocasions, cal que l’ajuntament es doti d’un 
reglament sancionador que pugui fer complir la llei quan es produeixin aquestes conflictes. 
Creu que aquesta seria la mesura més efectiva per resoldre aquesta problemàtica. 
 
La Sra. ROVIRA creu que el govern s’entesta a tractar el problema turístic com si fos aliè a la 
 Ref: CCP 11/17 Economia i Hisenda 
v. 15/ 11/ 2017 13: 55 
7 
ciutat, i això fa que es perdi la perspectiva en la cerca de solucions, encara que siguin 
moderades i pal·liatives, com la que es proposa en aquesta mesura de govern, a la qual fins i tot 
el Grup de Ciutadans dóna suport. 
Tot seguit, el Grup de la CUP - Capgirem Barcelona reclama que el govern municipal expliqui 
quin model econòmic i productiu proposa per a la ciutat i pregunta com es materialitzen 
adjectius habituals, com sostenible i ecològic, en el model de ciutat que es vol construir, perquè 
sense aquesta concreció les propostes són buides de contingut. També vol saber en quins sectors 
es generarà treball, en quins sectors es recuperarà el treball públic i de qualitat. En aquest sentit, 
creu que cal deixar de donar suport a l’economia basada en sectors rendistes i terciaris, com el 
turisme i els sectors immobiliari o financer, i començar a plantejar un altre model productiu i de 
redistribució del treball i de la riquesa. 
El seu grup entén que cal elaborar un programa de convivència entre veïns i allotjaments 
turístics que contempli el decreixement turístic, perquè mentre no hi hagi aquest decreixement 
es produiran contradiccions. Així, apunta que amb una afluència de més de 30 milions anuals de 
visitants en una ciutat on viuen 1,6 milions de persones, les mesures que planteja el govern són 
un maquillatge i augura que no tindran cap incidència en la situació real de la ciutat. 
En segon lloc, creu que cal fer un èmfasi especial en el fet que l’oferta d’habitatge per a ús 
turístic és una de les causes fonamentals de l’expulsió dels veïns de casa seva. Per tant, reclama 
polítiques molt més valentes en matèria d’habitatge, de recuperació d’aquest habitatge, per 
aconseguir l’eliminació dels HUT. 
En tercer lloc, opina que els esforços del govern de la ciutat no s’haurien d’adreçar a fer 
programes de consens amb les patronals, sinó a protegir els veïns de les agressions que 
impedeixen el seu dret a la ciutat. En aquest sentit, recorda que en altres ocasions ja han 
proposat que es destini el cent per cent de la recaptació de l’impost turístic a la defensa del dret 
a l’habitatge i no a la promoció de la ciutat per tal d’atraure més turistes. Així, remarca la 
importància d’ampliar l’oferta d’habitatge de lloguer, amb una atenció especial als col·lectius 
més vulnerables, i reclama que la recaptació d’aquest impost es destini a la recuperació 
d’habitatges que en aquest moment són buits, en lloc de fer noves promocions. 
En definitiva, creu que cal adoptar mesures immediates perquè els veïns puguin recuperar 
l’espai públic i el dret a la ciutat. Assenyala que la mesura de govern que es presenta queda 
molt lluny d’allò que el seu grup entén que hauria de ser una política transformadora i de 
decreixement turístic als barris de Barcelona. 
 
El Sr. ARDANUY indica que el Programa de convivència que es presenta en molts punts 
sembla més un informe que no pas una mesura de govern, però constata que la problemàtica de 
convivència entre els turistes que fan ús dels HUT i els residents és real i encara no s’ha 
corregit. Recorda que des de l’any 2012 el govern anterior va fer un seguit d’accions per 
corregir l’impacte negatiu que tenen algunes de les activitats que es fan en aquests allotjaments. 
Considera que la mediació és un element més, però no pas la clau de volta per resoldre aquesta 
situació, i que l’element de fons és la manca d’instruments legals de què disposa l’ajuntament 
per protegir els veïns davant d’aquests problemes de convivència. Creu, doncs, que 
l’ajuntament hauria de fer una anàlisi a fons sobre una modificació normativa que li permeti 
dotar-se d’instruments reals per actuar contra les activitats incíviques que violenten la 
convivència a la ciutat. 
D’altra banda, subratlla que si no es millora la capacitat de reacció de l’ajuntament davant de la 
denúncia dels residents, les queixes no són ateses i s’afegeix complexitat en la relació entre 
l’activitat turística i la vida quotidiana dels residents. 
En conclusió, creu que la clau per resoldre aquesta problemàtica rau a modificar, millorar i 
incrementar les normatives per guanyar efectivitat a l’hora de combatre les activitats incíviques. 
 
 Ref: CCP 11/17 Economia i Hisenda 
v. 15/ 11/ 2017 13: 55 
8 
El Sr. COLOM exposa que la mesura de govern allò que pretén és donar resposta a les 
denúncies que presenten els ciutadans. A més a més, replica al Sr. Bosch que aquesta mesura no 
aborda els HUT il·legals, àmbit en el qual assegura que el govern actua amb èxit. També matisa 
que en aquesta mesura no es tracta dels comportaments incívics en general, sinó d’un cas 
concret que afecta la convivència, que són les denúncies que s’han enquistat i que no troben 
solució, i es busca una fórmula que millori la situació en aquestes comunitats de veïns. A més a 
més, creu que la mesura desmenteix els arguments de la Sra. Recasens, perquè la mediació que 
es planteja facilita la solució d’un problema. Quant a la intervenció del Sr. Blanco, replica que 
recentment varen presentar un codi de bones pràctiques amb els guies turístics. 
Per tant, palesa que el govern treballa en tots els àmbits, es fan controls, s’imposen sancions 
quan hi ha incompliment de la normativa, però també avança per trobar vies de solució a 
aquesta problemàtica conjuntament amb els diversos operadors. Creu, doncs, que aquesta és una 
bona mesura que ajudarà a trobar solucions a un problema que és rellevant i greu per a la gent 
que el pateix. 
 
La Sra. RECASENS matisa que el seu grup no és contrari a aquesta mesura, però recorda que el 
govern va enviar cartes als veïns on els demanava que denunciessin els conflictes i després no 
s’ha sabut res més d’aquesta iniciativa. També recorda que el govern havia ofert condonar les 
sancions si els HUT il·legals s’oferien per fer pisos de lloguer social, i assegura que aquesta 
mesura va ser un fracàs. En resum, critica que totes les mesures que impulsa el govern 
fracassen. Reclama, doncs, que es plantegi una mesura global que abordi el problema de veritat. 
 
El Sr. BLANCO insisteix que el govern municipal no ha propiciat una bona relació, complicitat 
i col·laboració entre particulars i plataformes en qualsevol àmbit econòmic, especialment en el 
turístic. A més a més l’acusa d’haver contribuït a estigmatitzar els allotjaments d’ús turístic. Li 
agradaria que aquesta situació canviés i que aquesta mesura sigui efectiva per construir una 
relació més constructiva amb els operadors turístics i amb l’activitat turística en general. Per 
tant, vol veure aquesta mesura com a positiva i reclama aquest canvi d’actitud del govern 
respecte a l’activitat econòmica de la ciutat. 
 
El Sr. COLOM replica que hi ha molt poques ciutats al món que hagin arribat a acords amb les 
plataformes turístiques, inclosa Airbnb, tal com ha fet el govern de Barcelona. Recorda que 
també han controlat i sancionat aquestes plataformes, i assegura que aquesta actitud decidida ha 
propiciat que les plataformes s’hagin avingut a treballar conjuntament amb el govern municipal. 
  
Es dóna per tractada. 
 
c)  Informes 
d)  Compareixences Govern municipal 
 
III) Propostes a dictaminar 
 
a)  Ratificacions 
b)  Propostes d'acord 
 
2.-  (E.04.6003.17) DECLARAR, a l’empara de l’article 20 del Reglament del Patrimoni dels Ens 
Locals, aprovat per Decret 336/1988, de 17 d’octubre, desafectada del domini públic la finca de 
propietat municipal situada en el carrer Numància núm. 153-161, grafiada en el plànol annex, 
finca respecte la qual s’haurà de constituir un dret de superfície a favor de la Generalitat de 
Catalunya, per a destinar-la a la construcció i gestió de l’Escola Anglesola d’Educació Infantil i 
 Ref: CCP 11/17 Economia i Hisenda 
v. 15/ 11/ 2017 13: 55 
9 
Primària; i ADSCRIURE al Patrimoni Municipal d’Urbanisme la finca desafectada. 
 
El Sr. COLOM exposa que en aquesta finca, situada a la cantonada dels carrers de Numància i 
d’Anglesola, el Consorci d’Educació de Barcelona té previst d’edificar-hi un nou centre escolar. 
El sòl serà cedit a la Generalitat perquè faci aquesta actuació. Així, doncs, s’ha de tramitar 
aquesta desafectació de domini públic per transformar aquest terreny en un bé patrimonial que 
pugi ser subjecte de cessió a la Generalitat. 
 
La Sra. ROGNONI anuncia el vot favorable del Grup Demòcrata a la proposta d’acord perquè 
és favorable a la construcció de nous equipaments educatius. Tanmateix, esmenta que el seu 
grup, conjuntament amb altres grups de l’oposició, va presentar al Consell de Districte de les 
Corts una proposició, que va ser debatuda i aprovada en un plenari extraordinari el 5 d’abril de 
2017 que, des del compromís amb l’educació pública, instava el Consorci d’Educació de 
Barcelona a resoldre aquelles situacions que afectaven negativament els centres educatius de 
titularitat pública del districte. En el segon punt d’aquesta proposició, es proposava que es 
construís un nou institut, tal com era previst en el Pla d’equipaments educatius, de 2008, que 
havia d’entrar en funcionament el curs 2020-2021. Assenyala que aquest institut és una 
reivindicació històrica dels tres barris del districte de les Corts perquè justament al barri de les 
Corts no n’hi havia cap, mentre que a Pedralbes n’hi ha dos i a la Maternitat i Sant Ramon un, 
el qual ha ampliat una línia gràcies a les gestions que s’han fet i al suport de la Diputació de 
Barcelona. 
Per tant, entén que la construcció d’una nova escola en aquest barri, tot i que és necessària, no 
hauria de substituir la demanda històrica de construir-hi un institut, ni tampoc hauria de 
propiciar la desaparició de l’Escola Ausiàs March, que properament celebrarà el cent vint-i-
cinquè aniversari. A més a més, considera que la planificació educativa no es pot fer sense 
diàleg amb la comunitat educativa ni el consens necessari amb la resta de grups municipals. 
 
El Sr. SIERRA exposa que el Grup de Ciutadans no es refia del govern municipal ni del seu 
programa electoral, raó per la qual no donaran suport a aquesta proposta d’acord. Així, 
assenyala que el barri de les Corts necessita un institut i no pas una escola, i critica que es 
pretengui tancar l’escola Ausiàs March. En aquest sentit, recorda que al ple extraordinari del 
Consell de Districte de les Corts a què s’ha fet referència anteriorment varen assistir totes les 
AMPA i el govern va anunciar que tenia intenció de tancar l’Escola Ausiàs March. Per tant, el 
seu grup no està d’acord que es tanqui una escola, que se’n construeixi una altra i que no es faci 
l’institut. 
Tanmateix, anuncia que no s’oposen a la construcció de la nova escola i, per tant, s’abstindran 
en aquest punt. Insisteix a reclamar al govern, però, que es construeixi l’institut, tal com 
desitgen totes les AMPA del districte de les Corts. 
 
La Sra. CAPDEVILA anuncia el vot favorable del Grup d'Esquerra Republicana a aquesta 
proposta d’acord. Tot i així, aclareix que el mes de gener de 2017 varen conèixer la intenció del 
Consorci d’Educació de Barcelona de tancar l’Escola Ausiàs March, traslladar-la l’Escola 
Anglesola i construir en l’edifici actual d’aquesta escola un nou institut. Assenyala que l’Escola 
Ausiàs March és l’escola més antiga del districte de les Corts i que enguany complirà 125 anys. 
Afegeix que la notícia d’aquest tancament va generar un gran rebuig al barri, que les AMPA 
varen convocar manifestacions i també es varen fer mobilitzacions polítiques per aturar aquest 
canvi. Davant d’aquesta situació, l’oposició va forçar la convocatòria d’un plenari extraordinari 
del consell de districte on, entre altres punts, es va demanar que no es tanqués l’Escola Ausiàs 
March. 
A continuació, comenta que el seu grup va liderar, amb el suport de les AMPA, la proposta 
 Ref: CCP 11/17 Economia i Hisenda 
v. 15/ 11/ 2017 13: 55 
10 
d’idear un projecte d’institut-escola que tingués en compte els edificis de l’Escola Anglesola i 
de l’Escola Ausiàs March. Indica que en el plenari del consell de districte celebrat el dia 6 de 
juliol de 2017 aquesta proposta es va aprovar. Assenyala que la nova Escola Anglesola s’ha 
instal·lat provisionalment a l’edifici de Can Rosés, que només té capacitat per acollir-hi tres 
cursos. Afegeix que ara s’ha de construir la nova Escola Anglesola i alliberar la masia de Can 
Rosés per als usos que s’hi determinin. 
D’altra banda, manifesta la preocupació del seu grup perquè al solar objecte d’aquesta proposta 
d’acord encara hi ha edificis a la banda del carrer de Joan Gamper i que, segons la informació 
que té, encara s’han d’expropiar. 
Per totes aquestes raons, anuncia el vot favorable del seu grup a la proposta d’acord però 
demana que el govern treballi per resoldre totes les qüestions que ha plantejat. 
 
El Sr. MULLERAS exposa que al Pla d’equipaments educatius 2008-2011 ja constava la 
necessitat de construir el nou IES Anglesola al districte de les Corts, però a final de 2017 encara 
no s’ha començat a construir. Per aquesta raó, diu que esperarà a conèixer les explicacions del 
govern municipal sobre els punts que exposarà a continuació abans de decidir el sentit del vot 
del Grup Popular. 
A continuació, comenta que el nou CEIP Anglesola hauria d’estar funcionant en un termini 
màxim de tres anys perquè que la Biblioteca de Can Rosés no pot acollir més de tres cursos i 
enguany ja ha començat el primer. No té la seguretat que aquest termini es compleixi i demana 
al govern municipal que doni aquesta garantia. 
D’altra banda, apunta que el govern actual ha decidit que aquesta infraestructura de nova 
construcció sigui un CEIP per comptes d’un IES i que el nou CEIP Anglesola substitueixi el 
CEIP Ausiàs March. Critica que no s’hagi donat cap justificació tècnica que avali aquesta 
decisió. Atès que aquesta qüestió ja ha generat moltes protestes al barri de les Corts, s’han 
celebrat plenaris extraordinaris del consell de districte per parlar d’aquest tema i hi ha hagut una 
resposta veïnal i de les AMPA molt contundent, el seu grup demana que la construcció de la 
nova escola i del nou institut a les Corts no impliquin el tancament del CEIP. Demana, doncs, la 
documentació que justifica el tancament del CEIP Ausiàs March i el canvi de criteri de 
construir una escola per comptes d’un institut. 
Per aquestes raons, anuncia la reserva de vot del seu grup a la proposta d’acord. 
 
La Sra. ROVIRA anuncia el vot favorable de la CUP - Capgirem Barcelona. 
 
El Sr. ARDANUY anuncia el seu vot favorable. Tanmateix, entén que la priorització de les 
infraestructures educatives de la ciutat passa necessàriament per planificar la construcció 
d’instituts i no pas d’escoles, perquè són més necessaris a causa de la corba poblacional i de les 
dificultats que hi ha per donar resposta a les demandes de l’ensenyament secundari. Així, 
constata que el solar del carrer de Numància era reservat per construir-hi un institut i que el 
govern ha decidit construir-hi un altre tipus d’equipament. 
Tot i que no votarà en contra de la cessió d’aquest solar a la Generalitat, reclama que es tingui 
en compte la planificació educativa, que hi hagi diàleg amb la comunitat educativa del territori i 
sobretot que es vetlli perquè les inversions que es facin siguin realment aquelles que són 
necessàries. En aquest sentit, argumenta que si no es pot comptar amb aquest solar per a 
construir-hi l’institut s’haurà de cercar un solar alternatiu i és responsabilitat de l’ajuntament 
fer-ho ràpidament perquè, en cas contrari, es farà un flac favor a la comunitat educativa de les 
Corts. 
 
El Sr. COLOM exposa que l’Escola Ausiàs March es traslladarà al nou edifici per tal que els 
nens del districte puguin gaudir d’unes bones condicions d’escolarització i, per tant, l’escola 
 Ref: CCP 11/17 Economia i Hisenda 
v. 15/ 11/ 2017 13: 55 
11 
tindrà continuïtat. 
D’altra banda, comenta que l’edifici on actualment hi ha l’Escola Ausiàs March es posa a 
disposició del Departament d’Ensenyament per instal·lar-hi un institut o un institut-escola. Creu 
que amb aquesta operació el govern municipal aconseguirà resoldre dues demandes històriques, 
que a les Corts hi hagi una nova escola amb unes bones condicions i un nou institut. 
 
El Sr. SIERRA insisteix que el govern no és fiable perquè el Sr. Colom acaba de reconèixer que 
traslladarà i tancarà l’Escola Ausiàs March i que en el lloc on actualment hi ha aquesta escola 
s’hi farà un institut. Pregunta si realment es farà un institut amb una sola línia en aquest indret i 
si aquesta és la solució que es donarà a les demandes del districte de les Corts. 
Atesa aquesta circumstància, manifesta el canvi de posicionament del seu grup i anuncia el vot 
contrari a la proposta d’acord. 
 
El Sr. COLOM replica al portaveu del Grup de Ciutadans que la posició del govern que ha 
expressat en aquest punt és la mateixa que ha mantingut sempre, tal com saben el Sr. Sierra, en 
tant que president del consell de districte, i Sra. Recasens i altres membres de la comissió que 
també són regidors del districte. Així, insisteix que l’Escola Ausiàs March es traslladarà al nou 
centre i a l’edifici que deixa lliure s’hi farà un centre d’ensenyament secundari. En tot cas, 
apunta que la posició del Grup de Ciutadans és molt voluble. 
 
Es dictamina amb el posicionament favorable de Govern Municipal, Grup Municipal 
Demòcrata, ERC, CUP i regidor no adscrit, amb el posicionament contrari de Cs i amb la 
reserva de vot del PP.  
 
3.-  (E.06.6007.17) CEDIR a la Generalitat de Catalunya, l’ús de les finques municipals ubicades al 
carrer Encarnació núm. 61 i al carrer Reig i Bonet núm. 12, grafiades en el plànol annex, per un 
termini de 10 anys i amb caràcter gratuït, per a ubicar-hi una escola provisional, d’acord amb 
les condicions del document annex, que s’aprova; SOTMETRE l'expedient a informació 
pública durant un termini de vint dies i, si no s'hi formulen reclamacions o al·legacions, 
procedir a la cessió d’ús; FORMALITZAR la cessió en document administratiu; i FACULTAR 
l'Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i 
executar el present acord. 
 
El Sr. FERNÁNDEZ exposa que els mesos anteriors l’ajuntament va comprar un solar en un 
interior d’illa al carrer de l’Encarnació, al districte de Gràcia. L’ajuntament compra aquest 
interior d’illa i també un local que pertany al mateix propietari i que permetrà l’accés a l’escola 
des d’ambdós carrers. Puntualitza que en aquest solar no hi cap una escola definitiva i que 
aquesta actuació forma part del programa acordat amb el Consorci d’Educació de Barcelona per 
fer noves escoles i instituts a la ciutat. Mentre no hi hagi una solució definitiva, doncs, varen 
optar per construir aquesta escola provisional, que ja compta amb els mòduls de P3 i que l’any 
vinent també hi haurà P4. Assenyala que en aquest espai s’hi pot instal·lar fins a un màxim de 
nou cursos, però l’objectiu tant de la Generalitat de Catalunya com de l’Ajuntament de 
Barcelona, i per tant també del Consorci d’Educació de Barcelona, és substituir aquesta escola 
provisional per una de definitiva, i amb aquest fi estan cercant solars, tasca especialment difícil 
al districte de Gràcia tot i que hi ha possibilitats, i quan el Servei de Patrimoni estiguin en 
disposició de fer-ho, aquesta compra es farà. 
D’altra banda, apunta que s’estan construint escoles a Gràcia, a Sant Andreu, a Sant Martí i 
especialment a l’Eixample perquè la matriculació a l’escola pública creix de manera important i 
el sector públic té l’obligació de satisfer aquesta demanda. 
A continuació, manifesta que la Tinença d’Alcaldia de Drets Socials i l’Institut Municipal 
 Ref: CCP 11/17 Economia i Hisenda 
v. 15/ 11/ 2017 13: 55 
12 
d’Educació de Barcelona tenen la intenció, si així ho decideix el Consell Municipal, de 
construir una escola bressol en l’espai que deixarà lliure aquesta escola provisional quan es 
construeixi la definitiva, perquè l’espai seria suficient i es cobriria una necessitat del districte. 
Finalment, tal com ja havien informat anteriorment, anuncia que el cost de l’operació, seguint 
els criteris del Servei de Patrimoni, és de 2.975.000 euros. 
 
La Sra. ROGNONI mostra l’acord del Grup Demòcrata amb aquesta mesura perquè aquesta 
escola ja ha començat a funcionar i, per tant, entén que aquesta actuació és prioritària i un 
interès superior a protegir. Apunta que aquest tema ja es va debatre a la Comissió de Drets 
Socials i destaca que aquesta escola es construeix amb equipaments modulars, popularment 
coneguts com a barracons. Recorda que el govern anterior va fer un gran esforç per reduir 
aquest tipus d’instal·lacions de set fins a quatre, i reclama que ara no es tornin a incrementar les 
escoles que funcionen amb equipaments modulars. 
En segon lloc, mostra preocupació per la manca d’un solar per construir-hi l’escola definitiva. 
Reitera que al districte de Gràcia costa molt trobar solars i, per tant, li preocupa que no es 
reprodueixi el cas de l’Escola Univers, que va costar molt de resoldre i es va aconseguir durant 
el mandat anterior. 
En conclusió, subratlla la preocupació per la qüestió dels mòduls provisionals i per la manca de 
sòl. Insisteix que s’ha de comprar un solar definitiu tan aviat com sigui possible per construir-hi 
l’escola definitiva amb condicions dignes, especialment quan es parla d’una inversió important. 
 
El Sr. SIERRA anuncia el vot contrari del Grup de Ciutadans a la proposta d’acord perquè els 
barracons no són el model educatiu que defensa el seu grup. Pregunta per què el govern vol 
gastar 3 milions i mig d’euros per tenir nens en barracons. 
Quant a la recerca de solars al districte de Gràcia, recorda que hi ha onze edificis ocupats, 
perfectament identificats, tal com ha assenyalat la Guàrdia Urbana de Barcelona. Entén, doncs, 
que l’ajuntament disposa d’espai i de sòl. 
En qualsevol cas, suposa que els barracons no són el model educatiu públic i de qualitat que vol 
l’alcaldessa Colau, però critica la complicitat de l’ajuntament amb la Generalitat i que permeti 
que els consorcis no compleixin amb les seves obligacions en polítiques d’educació i socials. 
 
La Sra. CAPDEVILA anuncia el vot favorable del Grup d'Esquerra Republicana a la proposta 
d’acord perquè volen que hi hagi les places escolars que els ciutadans demanden. Reitera que 
cada vegada hi ha més demanda de places a l’escola pública i, per tant, l’Ajuntament de 
Barcelona ha de donar-hi resposta. Tot i que admet que les escoles provisionals no són la 
fórmula idònia, entén que tot allò que comença d’una forma provisional s’ha de convertir en 
definitiu. En aquest cas, afegeix, s’està cercant un solar per construir la nova escola i en el 
moment que això sigui possible s’instal·larà una escola bressol en l’espai que deixi l’actual 
escola provisional. 
 
El Sr. MULLERAS està d’acord que s’obrin nous espais educatius i noves escoles, però entén 
que això s’ha de fer amb garanties i amb qualitat. Recorda que Barcelona en Comú, quan 
governaven altres partits, criticaven que s’instal·lessin barracons i ara no solament no ho 
critiquen, sinó que els anomenen equipaments modulars i es gasten 2.900.000 euros per 
instal·lar-los per comptes de construir una escola. Critica, doncs, aquesta política que fa el 
govern de l’alcaldessa Colau, amb la complicitat del Consorci d’Educació de Barcelona i de la 
Generalitat de Catalunya. 
A continuació, manifesta que el Grup Popular no està a favor dels barracons i no entén la doble 
moral i el doble llenguatge dels grups del govern, que, segons les circumstàncies, parlen de 
barracons o d’equipaments modulars. 
 Ref: CCP 11/17 Economia i Hisenda 
v. 15/ 11/ 2017 13: 55 
13 
Per aquestes raons, anuncia la reserva de vot del seu grup i, abans d’adoptar un posicionament 
definitiu, analitzaran detingudament l’expedient perquè no es refien del Consorci d’Educació de 
Barcelona ni del govern municipal. 
 
La Sra. ROVIRA anuncia el vot favorable del Grup de la CUP - Capgirem Barcelona a la 
proposta d’acord. Creu que el districte de Gràcia, especialment el centre de la vila de Gràcia, 
com també altres districtes, es caracteritza per una manca absoluta de correspondència entre la 
demanda i l’oferta pública d’escoles. Indica que, tal com ja ha quedat palès a la Comissió de 
Drets Socials, aquesta situació genera l’aparició del que s’anomena «cursos bolet» i la marxa 
d’alumnat, que s’escolaritza en altres districtes. 
A continuació, manifesta que aquesta escola és necessària i urgent per cobrir la necessitat de 
serveis públics que hi ha al districte de Gràcia, però també vol emfasitzar altres mancances, que 
espera que s’abordin de manera urgent. 
Quant al projecte concret que es presenta, el seu grup es mostra d’acord amb les necessitats 
tècniques que s’hi especifiquen, però recorda també que la política de barracons no és 
desitjable, visió que creu compartida per l’equip de govern, i, per tant, entén que caldria avançar 
en la construcció d’un edifici amb les característiques necessàries per desenvolupar-hi projectes 
educatius de qualitat, tant per als treballadors com per als alumnes. 
 
El Sr. ARDANUY considera que per desenvolupar noves infraestructures i projectes educatius 
a la ciutat de Barcelona, i per donar una resposta immediata a les demandes, cal desenvolupar 
equipaments educatius amb mòduls provisionals. Però també indica que és tasca de la 
planificació educativa donar a les famílies que accepten aquest projecte educatiu una resposta 
sobre la destinació definitiva de l’edifici. Critica que l’ajuntament no hagi plantejat aquesta part 
del projecte, situació que pot provocar una irregularitat greu i pot transmetre neguit i pressió a 
les famílies que escullen un projecte educatiu determinat però que no tenen una alternativa per a 
l’allotjament definitiu d’aquest projecte. Reclama, doncs, que l’Ajuntament de Barcelona no 
especuli amb nous equipaments educatius si no poden oferir un emplaçament definitiu a les 
famílies. 
 
El Sr. FERNÁNDEZ, més des d’un enfocament informatiu que no pas d’opinió, entoma el repte 
de buscar els espais adients, tant al districte de Gràcia com a tots els districtes de Barcelona on 
hi ha aquesta necessitat. Assenyala, però, que en el moment en què l’operació ha estat 
concretada és quan es pot informar en el Consorci d’Educació i posteriorment a la Comissió 
d’Economia i Hisenda. Assegura que el Servei de Patrimoni, el Consell de Districte de Gràcia, 
l’Àrea de Drets Socials i el Consorci d’Educació de Barcelona estan treballant intensament per 
cercar les ubicacions definitives, que són les òptimes, mentre que els traspassos i altres 
ampliacions temporals que es fan a altres escoles, de vegades amb problemes, els qualifica de 
solucions subòptimes. 
D’altra banda, informa que el cost d’una escola oscil·la entre 4 i 6 milions d’euros, mentre els 
2.975.000 euros d’aquesta operació són el valor del sòl i no representen una pèrdua de 
patrimoni, sinó que es guanya un patrimoni que pot servir per fer una escola bressol o qualsevol 
altre equipament que l’equip de govern corresponent decideixi. 
Finalment, convida els grups municipals a conèixer la qualitat del nou centre escolar, perquè 
tant des del punt de vista funcional com ambiental la qualitat d’aquests mòduls, en els quals han 
treballat molts arquitectes i moltes empreses durant molts anys, està a l’alçada de les 
necessitats, si no òptimes, com a mínim subòptimes. Creu que els infants i els joves no hi estan 
malament. En tot cas, insisteix que la intenció del govern és fer els edificis definitius. 
 
La Sra. ROGNONI agraeix la darrera informació que ha donat el Gerent de Drets Socials, però 
 Ref: CCP 11/17 Economia i Hisenda 
v. 15/ 11/ 2017 13: 55 
14 
recorda que la reforma de l’Institut-Escola Turó de Roquetes, que va ser molt important i va 
donar un gir molt gran a aquest institut, va costar 3 milions d’euros. Per tant, considera que els 
2.975.000 euros que costa aquesta actuació són molts diners. El fet que l’ajuntament mantingui 
aquest patrimoni la tranquil·litza una mica, però reclama que, si aquest equipament s’ha de 
reconvertir en una escola bressol, no es projecti sobre mòduls prefabricats, ja que es fa una 
inversió tan important. 
 
El Sr. SIERRA agraeix la invitació del Sr. Fernández, però manifesta que el seu grup ja sap què 
són els barracons i creu que la resta de regidors presents també els coneixen. Fins i tot, assegura 
que l’alcaldessa Colau, que els havia criticat tant, també sap què són. Per tant, declina 
amablement la invitació. 
 
La Sra. CAPDEVILA agraeix la informació que ha donat el gerent de Drets Socials però entén 
que aquests 2.900.000 euros fonamentalment es destinen a la compra del solar i apunta la 
possibilitat de fer-hi una edificació que posteriorment pugui servir per a l’escola bressol, per 
comptes d’instal·lar-hi mòduls prefabricats, mesura que significaria un estalvi de diners. 
 
El Sr. MULLERAS agraeix la invitació per visitar els mòduls que ha fet el Sr. Fernández, però 
creu que l’hauria de fer extensible als regidors de Barcelona en Comú, perquè són els que 
anteriorment els havien criticat i en deien barracons, mentre que ara no solament no els 
critiquen, sinó que fins i tot es gasten 3 milions d’euros per instal·lar-los. Reitera que aquesta 
quantitat és similar a la que costa construir una escola nova com la que es mereixerien els nois 
que en aquests moments hauran d’estudiar en barracons. 
 
El Sr. FERNÁNDEZ aclareix que la xifra que ha donat no inclou la construcció o el lloguer 
d’aquests mòduls, cost que dependrà del temps que es trigui a tenir l’edifici definitiu. 
Assenyala, però, que el preu del sòl de Barcelona no el decideix l’ajuntament. 
 
Es dictamina amb el posicionament favorable de Govern Municipal, Grup Municipal 
Demòcrata, ERC, CUP i regidor no adscrit, amb el posicionament contrari de Cs i amb la 
reserva de vot del PP.  
 
4.-  INICIAR el tràmits per derogar el Reglament de funcionament del mercat municipal de 
Canyelles, aprovat definitivament pel Consell Plenari en data 30 de setembre de 1986; 
DONAR-LI el tràmit d’informació pública que estableix l’article 52 de la Llei 26/2010, del 3 
d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya; 
ATORGAR el termini de trenta dies, a comptar des del següent al de la publicació d’aquest 
anunci al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOP), per a què els interessats puguin 
consultar l’expedient i, si fos el cas, formular-ne les al·legacions i/o suggeriments que 
considerin adients; CONSIDERAR, cas de no presentar-se cap al·legació i/o suggeriment 
durant l’esmentat període, definitivament aprovat el present acord i, en conseqüència, 
APLICAR al funcionament intern de l’esmentat mercat de Canyelles el règim general de 
funcionament previst al Text Refós de l’Ordenança municipal de Mercats de Barcelona 
(TROM), aprovat per acord del Consell Plenari en data 28 novembre de 2008. 
 
El Sr. COLOM exposa que el plenari del Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona del 
30 de novembre de 1986 va aprovar un reglament de funcionament especial per al mercat de 
Canyelles, diferent del general, a causa de determinades singularitats d’aquest mercat, com 
l’horari comercial, el nombre d’establiments que acull o el mix comercial. Posteriorment, el 
mes de febrer de 2016 la junta de venedors d’aquest mercat va aprovar en assemblea sol·licitar 
 Ref: CCP 11/17 Economia i Hisenda 
v. 15/ 11/ 2017 13: 55 
15 
a l’ajuntament la derogació del règim especial per acollir-se al règim general. Destaca, doncs, 
que la proposta d’acord que plantegen és una demanda de l’assemblea de venedors. 
 
La Sra. RECASENS anuncia l’abstenció del Grup Demòcrata. 
 
El Sr. SIERRA anuncia l’abstenció del Grup de Ciutadans. 
 
La Sra. CAPDEVILA anuncia el vot favorable del Grup d'Esquerra Republicana. 
 
El Sr. MULLERAS anuncia l’abstenció del Grup Popular. 
 
La Sra. ROVIRA anuncia la reserva de vot del Grup de la CUP - Capgirem Barcelona. 
 
El Sr. ARDANUY anuncia el seu vot favorable. 
 
Es dictamina amb el posicionament favorable de Govern Municipal, ERC i regidor no 
adscrit, amb l'abstenció del Grup Municipal Demòcrata, Cs i PP i amb la reserva de vot de la 
CUP.  
 
IV) Part decisòria / Executiva 
 
a)  Ratificacions 
b)  Propostes d'acord 
 
5.-  (2017-0016) APROVAR inicialment el Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona per a 
l’any 2018, integrat per: a) El de la mateixa Entitat. b) Els pressupostos dels organismes 
autònoms locals: 1. Institut Municipal de Persones amb Discapacitat. 2. Institut Municipal 
d’Educació. 3. Institut Municipal d’Informàtica. 4. Institut Municipal d’Hisenda. 5. Institut 
Municipal d’Urbanisme. 6. Institut Municipal de Paisatge Urbà i Qualitat de Vida. 7. Institut 
Municipal de Mercats. 8. Institut Barcelona Esports. 9.Institut Municipal de Serveis Socials. c) 
Els estats de previsions d’ingressos i despeses de les entitats públiques empresarials: 1. Institut 
de Cultura de Barcelona. 2. Institut Municipal de Parcs i Jardins. 3. Patronat Municipal de 
l’Habitatge. 4. Institut Municipal Fundació Mies Van de Röhe. d) Els estats de previsions 
d’ingressos i despeses de les societats mercantils següents: 1. Barcelona de Serveis Municipals, 
S.A. (BSM). 2. Informació i Comunicació de Barcelona, SA. 3. Barcelona Activa, SA., S.P.M. 
4. Barcelona Gestió Urbanística, SA. 5. Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA. 
(BIMSA). 6. Foment de Ciutat, SA. 7. Barcelona Cicle de l’Aigua, SA. Així mateix, 
APROVAR les Bases d’Execució i els annexos que consten en l’expedient. APROVAR 
inicialment el Pressupost Consolidat de l’Ajuntament de Barcelona per a l’any 2018 d’acord 
amb la Llei General d’Estabilitat Pressupostària. SOTMETRE aquest acord a exposició pública 
durant el termini de quinze dies hàbils, d’acord amb l’article 169.1 del Reial Decret Legislatiu 
2/2004 de 5 de març, que aprova el Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals. 
 
El Sr. PISARELLO exposa que aquesta proposta de pressupost ja es va presentar públicament 
el 10 d’octubre proppassat i han tingut ocasió de parlar-ne amb els grups municipals. Destaca 
que aquesta proposta pressupostària es basa en una previsió d’ingressos vinculada al creixement 
de l’economia, en una congelació de l’IBI per al 96 % de la població de la ciutat i en una 
previsió d’ingressos de les transferències de l’Estat lleugerament més baixa que el creixement 
de l’economia, criteri del qual discrepa. Pel que fa a la despesa, apunta que aquests 
pressupostos consoliden el canvi de prioritats iniciat l’any 2015. Comenta que des de l’inici del 
 Ref: CCP 11/17 Economia i Hisenda 
v. 15/ 11/ 2017 13: 55 
16 
mandat s’ha augmentat la despesa en 269 milions d’euros, fins arribar als 2.549,9 actuals, s’han 
reforçat àrees com Serveis Socials amb 73,9 milions d’euros més, Habitatge amb 35,1 milions 
més, o Cultura amb 21,9 milions més. 
A continuació, indica que l’any 2018 els pressupostos creixeran, respecte a 2017, en 62,4 
milions. El govern prioritzarà l’aposta pel transport públic de qualitat i les polítiques socials. En 
aquest sentit, remarca que l’ajuntament està fent un esforç molt gran en l’àmbit de transport 
públic, també com a conseqüència del dèficit d’inversió d’altres administracions, 
fonamentalment de l'Administració de l’Estat. 
D’altra banda, tal com han dit reiteradament, alguns dels projectes estratègics del mandat van 
prenent forma, com el reforç de la plantilla municipal, necessari per implementar polítiques 
públiques de qualitat, o el Pla de barris. 
Finalment, assenyala que els pressupostos inclouen el missatge a la ciutat, en un moment en què 
l’economia es ressent de la situació d’inestabilitat política, perquè es recupera l’esforç inversor 
amb gairebé 500 milions d’euros i se situa a nivells comparables als anys anteriors a la crisi. 
En conclusió, reitera que es consolida l’orientació pressupostària que va començar amb les 
modificacions aprovades els anys 2015 i 2016, amb el suport del Partit dels Socialistes, 
Esquerra Republicana i la CUP, i que es mantenen les prioritats que ha esmentat. Assegura que 
són uns pressupostos rigorosos i responsables. En un moment en què el ministre d’Hisenda i 
Administracions Públiques està intervenint els comptes d’altres ajuntaments, com els de 
Madrid, afirma que les administracions locals estan demostrant que estan aconseguint gestionar 
amb molt més sentit de la responsabilitat que el Govern central mateix, el dèficit del qual és 
molt més elevat. Afegeix que aquest pressupost té un contingut clarament redistributiu i que 
manté la nova orientació que va començar a dibuixar-se l’any 2015. 
En tot cas, remarca que es tracta d’una proposta, que han tingut ocasió de comentar amb els 
grups municipals les darreres setmanes i que, en cas que s’aprovi, es podrà continuar debatent 
durant les setmanes properes. Reconeix que el moment polític és complicat, entre altres raons 
perquè és època electoral, però reitera que la proposta és oberta a tots els canvis que es puguin 
plantejar a partir d’unes línies bàsiques, que per al govern són irrenunciables en tant que línies 
estratègiques. Tot i així, assegura que hi ha un ventall ampli de qüestions de fons que el govern 
està disposat a discutir perquè el debat i els acords en el moment actual són més necessaris que 
mai. 
 
La Sra. RECASENS anuncia que el Grup Demòcrata exercirà la funció legítima d’oposició que 
la ciutadania li va atorgar de manera responsable i serena, tal com han fet sempre. 
En primer lloc, mostra sorpresa per les proclames i debats sobre el forat negre i una mena de 
dimensió desconeguda on suposadament entraria Barcelona després del trencament de relacions 
entre Barcelona en Comú i el Partit dels Socialistes. Assenyala que els trencaments no són 
bones notícies però afirma que en aquest cas s’havia de produir, tot i que no tingui l’origen en la 
política local, sinó en una posició antinatura i restringida del Partit dels Socialistes - PSOE, que 
s’ha alineat sense fissures amb la política repressiva del Partit Popular. Així, afirma que el PSC 
ha estat incapaç de fer un al·legat clar a la transversalitat, espai polític que havia ocupat 
històricament. 
Al seu grup li agradaria que el Partit dels Socialistes no busqués ni culpables, ni víctimes ni 
botxins, perquè no pot aïllar-se de la ciutat de Barcelona com si fos una bombolla i com si a 
fora no passés res i res no l’afectés. Entén, doncs, que aquest partit no pot obviar un atac inèdit 
a l’autogovern de Catalunya, la laminació dels drets, ajudats per la fiscalia, i de la llibertat del 
país. Afegeix que el PSC no ha mostrat un rebuig clar a l’aplicació de l’article 155 de la 
Constitució, recentralitzador, que facilita amb decrets llei la marxa d’empreses i que reprimeix 
l’autogovern i la capacitat de decisió de Catalunya, sinó que n’han fet una defensa abrandada. 
En aquestes circumstàncies, indica que Barcelona en Comú, juntament amb la seva militància, 
 Ref: CCP 11/17 Economia i Hisenda 
v. 15/ 11/ 2017 13: 55 
17 
ha pres la decisió d’aquest trencament. Recorda que el Grup Demòcrata ja va advertir que si es 
produïa un trencament entre Barcelona en Comú i el Partit dels Socialistes s’asseurien a parlar, i 
això és el que faran avui, complir amb els seu compromís. Per tant, manifesta que no permetran 
que Barcelona deixi de ser el motor econòmic i de progrés social del país. 
A continuació, reitera la sorpresa que li havien causat determinades manifestacions en el sentit 
que si l’estabilitat del govern municipal depenia dels vots del Grup Demòcrata es generaria 
inestabilitat, caos o precarietat. Recorda que durant el mandat anterior el seu grup va conduir 
l’Alcaldia de Barcelona i va conduir Barcelona, enmig d’una greu crisi econòmica, a unes 
quotes altes de prestigi, progrés i fortalesa. Voldria, doncs, que en aquesta ocasió es fes una 
altra lectura. Així, demana calma i tranquil·litat, missatge que adreça especialment a les 
famílies i als ciutadans, als comerciants, als restauradors, a les entitats socials –incidentalment, 
indica que la regidora del seu grup Maite Fandos aquell mateix matí havia reclamat que el 
Govern de l’Estat compleixi amb els convenis pactats amb aquestes entitats–, als sindicats i a 
les empreses. Assegura que treballaran, com sempre, per una ciutat forta, valenta, referent i 
capital d’un país lliure i progressista. 
Per aquestes raons, anuncia una abstenció tècnica del seu grup a la proposta de pressupostos i 
vol deixar clar que aquest posicionament no és cap xec en blanc, sinó que significa que 
s’asseuran a parlar, tal com s’hi havien compromès, perquè si el seu vot fos contrari el camí del 
diàleg hauria quedat escapçat. Tanmateix, reclama que durant les setmanes properes es 
produeixin canvis importants i girs en el fons i en la forma, que el govern deixi de menystenir el 
principal grup de l’oposició. Volen veure l’alcaldessa Colau en un horitzó de sinceritat i 
confiança, on no l’han vista mai. Afirma que si es donen aquestes circumstàncies es poden obrir 
alguns escenaris, però sense una posició de confiança i de sinceritat assegura que el diàleg no 
serà viable. Espera, doncs, que el tinent d’alcalde Pisarello transmeti aquestes consideracions al 
Grup de Barcelona en Comú. En aquest sentit, demana a l’alcaldessa que sigui conscient que els 
atacs que va fer parlant dels presos polítics no representaven un atac al Grup Municipal 
Demòcrata, sinó un atac al poble català, que el dissabte 11 de novembre deia amb esperança 
que volia veure els presos a casa. 
Seguidament, recorda la sorpresa que li varen causar les manifestacions de l’alcaldessa, davant 
del trencament de l’acord de govern amb el PSC, quan va afirmar que continuaria pactant com 
havia fet sempre, que apel·lés a la responsabilitat dels grups municipals i que les propostes del 
govern feien possible que s’aprovés el pressupost. No sap a quines propostes es referia i ignora 
si l’alcaldessa parla o no amb els regidors del seu govern per poder fer aquestes manifestacions. 
Assenyala que el pressupost que es presenta no és el pressupost del seu grup. Considera que el 
govern municipal està espantat, que no té ambició i que frena el progrés de la ciutat. En aquest 
sentit, apunta que aquest pressupost congela la despesa i les inversions i petrifica el deute més 
baix de la història del consistori. Aquesta situació, afegeix, per comptes de donar creixement, 
certesa i credibilitat, el que fa és frenar l’activitat. Destaca que les inversions només creixen un 
0,87 % i la despesa corrent creix segons l’IPC. Entén, doncs, que aquesta és una situació de 
congelació i augura que, amb aquest pressupost trist i sense ambició, són a les portes de les 
retallades dels serveis, circumstància que haurà de canviar molt. 
D’altra banda, indica que li ha fet gràcia que el tinent d’alcalde Pisarello digués que els 
ingressos pujaran a causa del creixement econòmic. Replica que els ingressos pugen perquè 
s’incrementen les plusvàlues en més de 60 milions d’euros i perquè s’incrementa l’impost de 
construccions en més de 16 milions d’euros, mentre que tota la resta queda congelat. Afirma 
que els pressupostos no reflecteixen un creixement econòmic, sinó una bombolla immobiliària 
que l’alcaldessa Colau, a qui qualifica d’activista de la PAH, ha estat incapaç d’aturar, 
circumstància que troba preocupant. 
Pel que fa a les despeses, tampoc no les comparteix. En aquest sentit, assenyala que el govern, 
que s’autodefinia com a revolucionari però que fa discursos populistes, proposa unes despeses 
 Ref: CCP 11/17 Economia i Hisenda 
v. 15/ 11/ 2017 13: 55 
18 
on torna a pujar la publicitat, la propaganda, el protocol, els estudis i les dietes, entre altres 
conceptes. Pensa que la portaveu del Grup Socialista farà bé de no defensar aquest pressupost 
perquè retalla en 16,9 milions d’euros les partides de Cultura, Esports i Comerç, àmbits 
gestionats pel PSC. Apunta que l’àrea de Comerç concentra 8,7 milions d’euros de retallada. 
Afirma que els comerciants potser tindran sort de les esmenes que presentarà el Grup 
Demòcrata i ja veuran si la seva actitud dialogant tindrà fruit. 
Per acabar, reitera que emetran una abstenció tècnica que permeti donar compliment al seu 
compromís de diàleg, i torna a advertir que aquest posicionament no significa un xec en blanc al 
govern, sinó que caldran setmanes llargues de negociació per comprovar si el govern té una 
actitud de confiança que permeti un diàleg honest, franc i transparent que permeti arribar a 
acords. 
 
El Sr. SIERRA pregunta, irònicament, al Sr. Pisarello i a la Sra. Recasens si realment viuen a 
Barcelona o si parlen amb gent que visqui a Barcelona. Mostra sorpresa per les intervencions 
anteriors, perquè són a la darreria d’un mandat que serà conegut com el pitjor mandat de la 
història de la democràcia a Barcelona i la situació és crítica. Assenyala que el Govern de Junts 
pel Sí ha provocat una fuga massiva d’empreses, que representen més del 40 % del PIB de 
Catalunya, que el consum caigui en picat a Barcelona, i pregunta si els portaveus del govern 
municipal i del Grup Demòcrata parlen amb els comerciants, perquè afirma que tots estan molt 
preocupats. Acusa el govern municipal de posar en risc l’economia de la ciutat perquè es posa 
al servei de l’independentisme i, a més a més, considera que l’alcaldessa Colau encara agreuja 
la situació perquè afegeix més inestabilitat quan fa que el govern municipal més minoritari de la 
història passi de quinze regidors a onze. 
A continuació, insisteix que han marxat de Barcelona més de dues mil empreses, que 
representen el 40 % del PIB de la ciutat, i afegeix que el govern municipal posa en risc la 
celebració del Mobile World Cogress i altres grans fires i esdeveniments que es fan a 
Barcelona, que tenen un impacte econòmic magnífic i posen Barcelona en el mapa internacional 
com a gran ciutat europea i mundial, no com una capital del ridícul, que és allà on la 
condueixen els independentistes, als quals dóna suport el govern de Barcelona en Comú. 
Assegura, doncs, que el govern municipal està arruïnant la ciutat i que està absolutament 
allunyat de la realitat. Pregunta, doncs, al Sr. Pisarello, a quin creixement de l’economia s’ha 
referit i li demana si surt al carrer i parla amb els empresaris i comerciants o si llegeix els diaris. 
Pel que fa a les manifestacions de la portaveu del Grup Demòcrata en el sentit que els 
pressupostos frenen el creixement de la ciutat, recorda la intervenció que va fer l’any anterior, 
en què criticava fortament el govern municipal, i afirma que aquests pressupostos són 
continuistes. Entén, doncs, que amb l’abstenció tècnica el Grup Demòcrata permetrà que 
s’aprovin aquests pressupostos i, juntament amb el Grup d'Esquerra Republicana, el que fan és 
governar amb la Sra. Colau, la qual havia atacat de manera espantosa el govern anterior, del 
qual havia dit que era el govern de les retallades, que les plusvàlues eren en mans dels bans i no 
pas en mans dels ciutadans. En aquest sentit, espera que el govern respongui a la pregunta que 
formulen en un punt posterior de l’ordre del dia que fa referència al superàvit municipal. Critica 
que la Sra. Recasens no hagi esmentat el risc que suposa el pagament a trenta dies, com sí que 
havia fet anteriorment. A més a més, subratlla l’afirmació del tinent d’alcalde Pisarello en el 
sentit que s’invertirà en polítiques socials i que es consolidarà el canvi de prioritats perquè el 
model de l’alcalde Trias s’havia de superar, i critica que el Grup Demòcrata aprovi un 
pressupost que va en contra de les seves polítiques. Demana, doncs, una mica de seriositat i de 
seny perquè entén que en política no hi ha res de pitjor que ignorar la ciutadania i perdre la 
coherència, i acusa el Grup Demòcrata i Barcelona en Comú de mantenir aquesta actitud amb 
els pactes a què hagin pogut arribar, que no sap quins són però se’ls pot imaginar perquè ja es 
veu com l’alcaldessa i els altres membres de Barcelona en Comú assisteixen a totes les 
 Ref: CCP 11/17 Economia i Hisenda 
v. 15/ 11/ 2017 13: 55 
19 
manifestacions independentistes. I, tanmateix, augura que amb tot això el que aconseguirà la 
ciutat de Barcelona és continuar sumida en una recessió greu. 
Per acabar, pregunta al Sr. Pisarello si troba que no n’hi ha hagut prou amb la recessió que s’ha 
patit entre 2008 i 2012 i si volen tornar a aquella situació. Afirma que això és el que 
aconseguiran si continuen essent còmplices dels governs separatistes de la Generalitat, que han 
provocat la fuga d’empreses, la caiguda del consum i el desastre actual, del qual tothom havia 
advertit. Reclama, doncs, que no donin la culpa d’aquesta situació a Madrid, perquè la tenen 
aquells mateixos que prometien grans polítiques socials per transformar la ciutat i no han 
complert els seus compromisos, perquè els centenars de milions d’euros destinats a polítiques 
socials se’ls han gastat en referèndums, paradetes polítiques o ambaixades. Per tant, demana a 
Barcelona en Comú, si volen ser abanderats de les polítiques socials, que les exigeixin a la 
Generalitat i que deixin de fer de banc de la Generalitat, tal com varen fer l’any anterior amb el 
suport d’Esquerra Republicana. Afirma que el millor regidor del Grup d'Esquerra Republicana 
que hi ha hagut a l’Ajuntament de Barcelona ha estat el Sr. Junqueras perquè és el que mana 
que l’ajuntament continuï prestant diners a la Generalitat i que faci inversions que corresponen 
a l'Administració autonòmica a canvi de res. Opina que aquesta situació condueix la ciutat a la 
ruïna absoluta. 
 
El Sr. BOSCH declina entrar en consideracions alienes al punt de l’ordre del dia que estan 
debatent, tot i que qualifica de disbarats les valoracions que han fet els qui anomena, 
irònicament, els quatre ciutadans de l’apocalipsi, que exageren sistemàticament la situació. 
A continuació, manifesta que Esquerra Republicana es presenta a l’Ajuntament de Barcelona 
com a alternativa de govern i, per tant, assegura que té alternatives per a l’administració de la 
ciutat i per als seus comptes, que és on centrarà la seva intervenció. Admet que la situació 
política és complicada i que la ruptura del govern municipal genera inestabilitat, però apunta 
que la ciutat de Barcelona s’ha de continuar gestionant i el seu grup té la voluntat d’afavorir la 
ciutat, no pas per treballar a favor de cap força política, ni tan sols la seva, ni tampoc de cap 
persona individual, sinó que pretenen treballar per a tots els ciutadans, que són els qui 
justifiquen la feina dels regidors. 
Quant a la proposta de pressupostos, en primer lloc destaca que hi han detectat qüestions 
positives. Per aquesta raó, anuncia que no farà un discurs de la por ni abonarà prediccions 
catastròfiques. Comparteix alguns aspectes de la proposta, com ara que els pressupostos 
responguin a un moment d’un cert optimisme econòmic i empresarial, com ho prova el fet que 
siguin expansius. En aquest sentit, creu que hi ha una connexió entre els ingressos, que 
s’incrementen, i el creixement de l’activitat econòmica, contràriament al que diuen algunes 
veus catastrofistes. Opina, doncs, que aquesta situació no és dolenta, sobretot si se sap aprofitar 
per tal de redistribuir la riquesa de la ciutat. 
Tot seguit, ressalta l’increment de la inversió en equipaments educatius, que passa de 26,6 
milions d’euros a 47,7, mesura que considera positiva. Admet que s’hauria de posar fi als 
barracons i a altres fenòmens negatius, però valora l’increment d’aquesta inversió com un bon 
senyal. També esmenta l’increment de la inversió en equipaments socials, que passa de 17 
milions d’euros a 24,6. 
D’altra banda, planteja dubtes i crítiques sobre algunes parts del pressupost que no 
comparteixen. Així, comenta que l’interventor de l’Ajuntament de Barcelona critica que hi hagi 
conceptes excessivament vagues que compliquen l’anàlisi dels pressupostos. Per tant, el seu 
grup demana detalls sobre aquests aspectes, com per exemple en el capítol de despesa per a 
compra de serveis, valorada en 28,4 milions d’euros, en l’apartat d’altres despeses diverses, 
valorades en 19,8 milions d’euros, en l’apartat d’altres contractes de serveis municipals, 
valorats en 78,7 milions d’euros, quantitat que considera molt alta. Creu, doncs, que aquestes 
xifres mereixen una explicació més detallada, perquè en conjunt representen el 18,9 % del 
 Ref: CCP 11/17 Economia i Hisenda 
v. 15/ 11/ 2017 13: 55 
20 
capítol segon, un total de 126,9 milions d’euros que creu que no es poden agrupar sota epítets 
tan poc descriptius. 
També planteja dubtes sobre obres importants, com les dels túnels de la plaça de les Glòries, 
actuació per a la qual hi ha pressupostats 13 milions d’euros, mentre que el conjunt de les obres 
previstes, inclosa l’adequació de l’entorn d’aquesta plaça, ascendeixen a 95 milions d’euros. 
Assenyala que la previsió és que les obres comencin l’any 2018 i s’acabin el 2021, de manera 
que troben que la inversió prevista per a l’any vinent és exageradament baixa. 
Seguidament, diu que hi ha altres aspectes que els preocupen i que no comparteixen, com la 
inversió en habitatge, que baixa de 28,5 milions d’euros a 22,4 milions, o la inversió en sòl. En 
aquest sentit, apunta que a Barcelona no sobren habitatges, tal com el mateix govern ha 
reconegut des que va començar el mandat, i tampoc no hi sobra sòl, però la inversió en sòl es 
redueix de 39,8 milions d’euros a 13,1 milions. També comenta que la inversió en equipaments 
comercials, bàsicament en mercats, es redueix de 28 milions d’euros a 20,3 milions, quan el 
comerç de la ciutat ja està prou castigat. Quant als equipaments esportius, en remarca 
l’escassedat i apunta que la inversió es redueix de 28,5 milions d’euros a 20,9 milions. I pel que 
fa als espais verds urbans i zones forestals, la reducció és de 27,9 milions a 2,7 milions. Aquesta 
darrera reducció la troba especialment preocupant i es pregunta com es cuidarà la massa verda i 
forestal de Barcelona si s’aplica aquesta retallada. Demana, doncs, explicacions sobre tots 
aquests aspectes. 
A continuació, assenyala que aquesta situació s’agreuja pel fet que la informació que els grups 
municipals tenen sobre els pressupostos és la mateixa que pot obtenir qualsevol ciutadà 
mitjançant la premsa. Per tant, critica que el govern els demani l’aprovació inicial d’aquesta 
proposta quan no han mantingut cap conversa política sobre els pressupostos de la ciutat. Si bé 
reconeix que hi ha hagut contactes en l’esfera tècnica, cosa que agraeixen, n’atribueix el mèrit 
als tècnics i experts que gestionen els comptes de la ciutat. En tot cas, reitera que, més enllà 
d’algun missatge de Telegram al regidor Jordi Coronas i d’una reunió on no hi havia cap 
regidor del govern, no s’han produït converses polítiques sobre els pressupostos, sobre els 
conceptes, sobre el disseny i la direcció que han de prendre, aspectes essencials si es pretén que 
hi hagi un acord polític. 
En conclusió, manifesta la predisposició del seu grup a dialogar però, després de veure que els 
comptes que es presenten han estat elaborats per una coalició que està en vies de dissolució, 
creu que s’hauria d’haver donat un temps per al debat i la discussió política sobre aquests 
pressupostos per tal d’avaluar si hi poden estar d’acord, si hi poden fer aportacions i si poden 
fer-hi crítiques i corregir-ne alguns aspectes. Tot i que el seu grup i d’altres varen demanar que 
aquest punt es retirés de l’ordre del dia per donar temps al debat, reitera la mà estesa per parlar-
ne però voldria que el govern mostrés aquesta mateixa actitud dialogant. En tot cas, tampoc no 
donaran cap xec en blanc i, per tant, no votaran a favor d’una mesura que desconeixen i que no 
han discutit prou. 
Finalment, per les raons exposades, anuncia l’abstenció del seu grup, que no qualifica de 
tècnica però sí de cautelar. 
 
El Sr. MULLERAS exposa que aquests pressupostos són continuistes amb els que varen 
presentar l’any anterior, que mantenen a Barcelona una fiscalitat alta, despeses supèrflues i 
improductives, i que també contemplen baixades importants en partides importants de suport al 
comerç, per exemple, i a l’economia productiva. Critica la continuïtat dels pressupostos davant 
d’una situació excepcional i, per tant, opina que s’hauria d’incrementar l’ajuda a l’economia, al 
comerç i la inversió per tal de compensar la situació de crisi econòmica a què ha portat la fase 
final del procés unilateral d’independència que s’ha dut a terme a Catalunya. 
A continuació, admet que els pressupostos s’aprovaran inicialment, però amb l’abstenció dels 
grups que l’any anterior hi varen votar en contra i que en varen propiciar el rebuig. Reclama 
 Ref: CCP 11/17 Economia i Hisenda 
v. 15/ 11/ 2017 13: 55 
21 
que aquells grups que han canviat el sentit del vot n’expliquin les raons i acusa l’alcaldessa 
Colau d’haver passat de ser protagonista de l’ambigüitat a ser actriu principal de 
l’independentisme, perquè ha aconseguit aprovar els pressupostos gràcies a l’abstenció dels 
grups Demòcrata i d’Esquerra Republicana. 
Seguidament, replica que, lluny de ser socials, aquests pressupostos són d’allò més antisocial 
perquè mantenen els impostos i les taxes de la ciutat al màxim nivell, sobretot per a les classes 
mitjanes. En aquest sentit, apunta que l’ajuntament incrementa els ingressos gràcies l’impost de 
plusvàlua, que enguany recaptarà 58 milions d’euros més. 
Quant a aspectes concrets, assenyala que es redueixen un 8 % les partides destinades al comerç 
i un 25 % les destinades a mercats, que passen de 30 milions d’euros a 22 milions. Davant 
d’una situació de crisi econòmica excepcional, critica que el govern respongui amb mesures 
continuistes que, a més a més, redueixen els recursos destinats al comerç i als mercats. 
També critica que es mantingui l’IBI en el nivell màxim i que no s’hi apliquin més 
modificacions, tal com havia demanat el Grup Popular. Assenyala que aquest impost s’apuja 
fins a un 14 % per al comerç 
Una altra mesura amb què mostra desacord és el manteniment dels preus dels parquímetres al 
màxim i denuncia que en dos anys s’hagin apujat un 6 %. 
D’altra banda, celebra que l’Estat continuï equilibrant els comptes de l’ajuntament amb 1.102 
milions d’euros, el 91 % dels recursos que les administracions públiques transfereixen a 
l’Ajuntament de Barcelona. Així, doncs, apunta que mentre que altres administracions com la 
Generalitat no compleixen els seus compromisos, el Govern de l’Estat paga el cent per cent de 
les partides pressupostàries compromeses amb Barcelona. 
Pel que fa a les despeses, insisteix que es mantenen despeses improductives, com la publicitat i 
la propaganda, amb 10 milions d’euros, o els informes, amb 11 milions d’euros, mentre que es 
congelen les inversions, amb 412 milions d’euros. Entén que en situacions de crisi com l’actual 
s’haurien d’incrementar les inversions. A més a més, apunta que també es redueixen les 
inversions en habitatge i en equipaments culturals i esportius. 
Quant a l’endeutament, assenyala que enlloc d’utilitzar el superàvit per fer inversions, 
incrementen l’endeutament del Patronat Municipal de l’Habitatge un 16,6 %. 
A continuació, s’adreça als grups independentistes de l’oposició i diu que ja no sap si són 
d’oposició o no. Indica que les abstencions no són tècniques ni cautelars, sinó que són 
confirmatives del pressupost perquè gràcies a elles el pressupost del govern municipal 
s’aprovarà, i signifiquen un suport a l’alcaldessa Colau i a una nova coalició independentista. 
D’altra banda, opina que el suport de l’alcaldessa a l’independentisme és un rebuig a Barcelona 
i als barcelonins. Considera que aquesta és una jornada tràgica per a l’ajuntament perquè el 
govern municipal ha subordinat la ciutat a la Generalitat de Catalunya, la política local a la 
política catalana, i ha ignorat Barcelona. Responsabilitza el Grup de Barcelona en Comú 
d’aquesta situació, que ha tingut la complicitat dels grups Demòcrata i d’Esquerra Republicana, 
i acusa l’alcaldessa d’haver utilitzat Barcelona com a moneda de canvi del procés unilateral 
d’independència. 
Tot seguit, considera que amb l’aprovació dels pressupostos a la Comissió d’Economia i 
Hisenda l’alcaldessa Colau consuma el seu pas cap a l’independentisme i insisteix que ha deixat 
de ser protagonista de l’ambigüitat per esdevenir actriu principal de l’independentisme, de 
manera que ha aconseguit tenir un paper estel·lar. Acusa els partits independentistes d’haver 
trencat Catalunya, el govern municipal i no sap si també trencaran Barcelona en Comú, però 
creu que s’hi encaminen. Reitera, doncs, que els pressupostos s’aprovaran gràcies a l’abstenció 
dels grups Demòcrata i d’Esquerra Republicana, i gràcies a la nova coalició de partits 
independentistes, amb la Sra. Colau com a actriu principal a l’Ajuntament de Barcelona. Opina 
que la tragèdia per a Barcelona és que els pressupostos s’aproven no pas perquè siguin bons per 
a la ciutat, sinó perquè Barcelona en Comú, el PDECat i Esquerra Republicana de Catalunya 
 Ref: CCP 11/17 Economia i Hisenda 
v. 15/ 11/ 2017 13: 55 
22 
han convertit Barcelona en una eina i en una moneda de canvi del procés independentista, i han 
abandonat els interessos dels barcelonins simplement per interesses polítics i ideològics. I 
considera que aquesta és la gran tragèdia que s’ha consumat en aquesta Comissió d’Economia i 
Hisenda amb l’aprovació dels pressupostos de l’ajuntament. 
 
La Sra. ROVIRA comenta que la CUP - Capgirem Barcelona ja va comunicar al gerent 
d’Economia i públicament que aquesta proposta de pressupostos la va elaborar un govern de 
coalició entre Barcelona en Comú i el Partit dels Socialistes que ja no existeix. Comenta que la 
sortida del govern del Partit dels Socialistes, que és un partit continuista del model de la marca 
Barcelona, que tenia unes polítiques econòmiques i culturals que el seu grup no comparteix, 
hauria permès a Barcelona en Comú, que ara governa en solitari i pot cercar diferents pactes en 
moments concrets, retirar aquest punt de l’ordre del dia i refer els pressupostos per aplicar 
polítiques rupturistes que eren frenades pel Partit dels Socialistes. Creia, doncs, que el 
trencament del pacte de govern hauria hagut de permetre revertir algunes de les polítiques que 
el govern ha dut a terme i encarar un rumb nou. En aquest sentit, remarca que els pressupostos 
són un instrument fonamental a l’hora d’orientar les polítiques de l’ajuntament, per exemple en 
matèria de turisme, de model productiu, de redistribució de la riquesa o de condicions laborals, i 
la proposta que se’ls va presentar era clarament influïda pel Partit dels Socialistes i continuista 
amb allò que s’havia fet els anys anteriors. 
Per aquesta raó, tornen a demanar que es retiri la proposta de pressupostos, que es refacin els 
comptes i que es tinguin en compte els eixos programàtics que el seu grup compartia amb 
Barcelona en Comú i que no s’han dut a terme durant els dos darrers anys, que se’n giri 
l’orientació cap a l’esquerra, que tinguin una perspectiva de gènere per posar les dones i les 
persones al centre de les polítiques. També reclama que aquests nous pressupostos s’elaborin 
buscant acords previs i que no es porti a aprovació una proposta tancada. 
Així, doncs, manifesta que no poden emetre un vot favorable a la proposta perquè des del seu 
punt de vista això implicaria que quedaria molt poc marge per proposar canvis importants i 
rellevants políticament. Per tant, insisteix a demanar que es retiri aquest punt de l’ordre del dia 
per poder parlar extensament sobre punts concrets i polítiques transformadores que es podrien 
impulsar conjuntament a la ciutat de Barcelona. 
Per exemple, en primer lloc, assenyala que l’augment del pressupost en matèria d’habitatge es 
concentra sobretot en el Patronat Municipal de l’Habitatge. El seu grup no està d’acord en la 
creació d’aquest organisme perquè és una entitat pública empresarial que permet l’entrada del 
sector privat en les polítiques públiques d’habitatge. Des del seu punt de vista, es continua una 
línia nefasta adoptada en el Pla pel dret a l’habitatge, acordada amb el Partit dels Socialistes, 
amb el PDECat i amb Ciutadans. Creu que es podia haver parlat sobre com es gestiona 
l’habitatge des d’un ens realment públic, amb un control des del sector públic i sense entitats 
privades que es beneficiïn i es lucrin d’allò que és un dret. Indica, doncs, que si no es retiren 
aquests pressupostos es perd l’oportunitat de tornar a parlar d’aquesta qüestió. 
En segon lloc, remarca que les remunicipalitzacions i municipalitzacions de nous serveis han 
caigut de l’agenda del govern. En aquests pressupostos no veuen res que faci referència a la 
recuperació de la gestió directa del servei de neteja viària i de recollida de residus, partida que 
representa un 10 % del pressupost municipal, àmbit on afirma que el frau i el saqueig són una 
constant. Tampoc es parla de la municipalització del servei d’atenció domiciliària, tot i que era 
inclosa en el programa electoral de Barcelona en Comú, i de fet es parla de crear ens 
publicoprivats o cooperatives per gestionar aquest servei. Es deixa de banda també la 
municipalització d’educadors o de cases d’acollida per a dones víctimes de violència masclista, 
tot i que quan Barcelona en Comú governava en solitari havia deixat apuntat aquesta possibilitat 
i que treballaria en aquesta direcció. 
En tercer lloc, comenta que l’augment del pressupost de cultura d’entrada podria ser una bona 
 Ref: CCP 11/17 Economia i Hisenda 
v. 15/ 11/ 2017 13: 55 
23 
notícia, però el seu grup no comparteix les polítiques que es fan des de l’Institut de Cultura. 
Creu que aquest augment pressupostari respon a l’exigència del tinent d’alcalde Collboni per 
continuar fent un model de cultura elitista, que no té en compte tot el sector cultural, les 
condicions laborals, les realitats culturals diferents de la ciutat. Aquests aspectes, afegeix, 
també s’haurien de revisar, tenint en compte que aquest institut a partir d’ara ja no serà governat 
pels mateixos gestors i això obre la possibilitat d’apostar per una sobirania cultural molt més 
clara, que exigeix canvis evidents en el pressupost. 
Finalment, planteja una qüestió de procediment, que consideren greu i que evidencia la manera 
com el Govern de Barcelona en Comú pretenia aprovar aquests pressupostos. Indica que el 
Llibre verd els va ser lliurat el dia anterior al matí. Pel que fa a la documentació de l’expedient, 
només l’han pogut tenir dos dies hàbils, com si aquest fos un punt qualsevol de la Comissió 
d’Economia i Hisenda i no pas el pressupost de l’Ajuntament de Barcelona. No comprèn, 
doncs, que el govern pretengui que els grups municipals donin carta blanca a aquests 
pressupostos amb els terminis que està exposant. Insisteix, doncs, en la retirada d’aquest punt i 
reclama que si el govern vol aprovar els pressupostos aprofiti l’oportunitat de fer un gir a 
l’esquerra, feminista i en clau de gènere. En cas contrari, afirma que es demostrarà que el 
govern no té voluntat de negociació, que utilitzen les ofertes de negociació amb finalitat 
partidista i comunicativa però que en realitat no volen teixir aliances per fer polítiques 
rupturistes i insisteixen a treballar en solitari. Considera que el govern pretenia aprovar els 
pressupostos mitjançant una qüestió de confiança perquè, altrament, els procediments de la 
negociació haurien estat molt diferents. En aquest sentit, recorda que en altres moments 
s’havien fet pactes per impulsar polítiques a la ciutat. 
 
El Sr. ARDANUY exposa que el pressupost és un dels instruments més importants que tenen 
els ajuntaments per poder fer polítiques, per implementar canvis de model i les propostes dels 
programes electorals, i per intentar influir en la societat. Pel que fa al projecte de pressupost que 
es presenta, critica que hi hagi hagut poc temps per poder-lo analitzar en detall i per poder-ne 
parlar. Creu, doncs, que és important que en les pròximes setmanes s’obri un diàleg franc en 
tots els àmbits del pressupost. 
A continuació, entén que el projecte de pressupost ha de facilitar un canvi de perspectiva de la 
ciutat i demana que totes les forces polítiques tinguin una visió constructiva en aquesta qüestió. 
Critica que alguns dels portaveus que l’han precedit hagin parlat de banderes i 
d’independentisme però poc de pressupost. Així, afirma que ell se sent orgullós de ser 
independentista, però vol deixar de banda alguns elements subjectius i centrar el debat en allò 
que és substancial, fins i tot des d’una òptica de distància ideològica en molts aspectes, per 
fomentar un esperit crític però alhora constructiu. 
En primer lloc, opina que cal impulsar polítiques que fomentin la promoció econòmica per 
ajudar a reequilibrar la riquesa a la ciutat i la redistribueixi millor. També troba a faltar més 
intensitat en les polítiques mediambientals, àmbit en el qual el pressupost s’ha reduït 
substancialment. També reclama més inversió en educació perquè el pressupost en aquest àmbit 
és absolutament insuficient. 
Finalment, apunta que s’hauria d’aconseguir que l’àmbit de la cultura vagi més enllà dels 
equipaments culturals i que la força que té l’Ajuntament de Barcelona arribi als creadors 
independents. 
 
La Sra. BALLARÍN exposa que la proposta de pressupost es va tractar a la Comissió de Govern 
el dia 9 de novembre i posteriorment s’han produït canvis en el govern de la ciutat que seran 
determinants en el posicionament del Grup Municipal Socialista pel que fa a l’aprovació o no-
aprovació inicial dels pressupostos. Assenyala que des del mes de maig de 2016 el govern de la 
ciutat era conformat per Barcelona en Comú i pel PSC, i el diumenge anterior el primer tinent 
 Ref: CCP 11/17 Economia i Hisenda 
v. 15/ 11/ 2017 13: 55 
24 
d’alcalde els va comunicar que, fruit d’una consulta a les bases de Barcelona en Comú, s’havia 
decidit trencar el pacte de govern, un trencament unilateral i per raons absolutament alienes al 
pacte de govern, signat per Barcelona i des de Barcelona, que volia preservar la ciutat de 
possibles terratrèmols polítics extrems com els que s’han produït. Apunta que aquell pacte tenia 
com a prioritat la ciutat de Barcelona, prioritat que ha estat substituïda per unes altres. Així, 
observa com el govern de Barcelona en Comú canvia la bandera de Barcelona per l’estelada, i 
vol pensar que no la canvia per la bandera suïssa del trust del Sr. Trias. Per tant, lamenta que el 
pacte de govern s’hagi trencat i constata que en aquests moments el Grup Socialista és a 
l’oposició, situació que els dóna plena llibertat per defensar el cent per cent d’allò que entenen 
que ha de ser el pressupost de la ciutat per a 2018. 
Tot seguit, assenyala que en aquests pressupostos, que havien treballat plegats amb els antics 
socis de govern, hi ha propostes que comparteixen, com ara la continuïtat en les polítiques de 
serveis socials, de cultura, d’ocupació o d’esports. En aquest sentit, desmenteix les afirmacions 
que ha fet la portaveu del Grup Demòcrata i remarca que es mantenen i que fins i tot augmenten 
totes les partides pressupostàries. També considera que aquest pressupost permet continuar la 
construcció d’infraestructures i equipaments estratègics per a Barcelona, com la ronda de Dalt, 
la Casa de les Lletres. Pel que fa a la inversió en mercats, puntualitza que s’ha reduït perquè les 
obres del mercat de Sant Antoni s’hauran acabat el mes d’abril, però assegura que es mantenen 
els mateixos percentatges. 
D’altra banda, remarca que aquesta proposta de pressupostos no contempla tot allò que ha 
passat a Barcelona des del mes d’agost passat, raó per la qual no en comparteixen determinats 
aspectes. Així, indica que no es poden obviar les conseqüències de l’atemptat del 17 d’agost i 
sobretot del procés independentista, que afecta greument l’economia de la ciutat, com tampoc 
no es poden tancar els ulls davant de l’augment de la inseguretat i de la desconfiança que s’està 
produint, i dels seus efectes, com la davallada de turistes i del consum, la fugida d’empreses, la 
caiguda d’inversions estrangeres, entre d’altres. 
Per tant, el Grup Socialista comparteix l’orientació general dels pressupostos però no la 
concreció final perquè és clarament insuficient. Reitera que la proposta no té en compte totes 
les circumstàncies que s’han produït a la ciutat durant els mesos de setembre i octubre. Per 
aquestes raons, reclama que el pressupost de 2018 contingui partides que donin resposta als 
problemes que actualment tenen molts veïns, comerciants, restauradors i empresaris petits i 
mitjans, problemes que demostren clarament que el procés independentista no és innocu en 
termes econòmics i socials, tal com alguns volen fer veure. Així, doncs, considera que la 
inseguretat i la manca de confiança estan deixant la ciutat de Barcelona molt damnificada i el 
seu grup no s’hi vol girar d’esquena. A més a més, tampoc no vol que el decreixement que 
Barcelona en Comú proposava en el programa electoral arribi gràcies a la depressió econòmica 
que està produint el procés independentista. En aquest sentit, replica a la Sra. Recasens que hi 
ha decreixement i problemes a la ciutat, i li demana que reconegui la realitat. 
Finalment, comenta que en aquest context que ha descrit el seu grup va presentar una bateria de 
propostes que no varen ser aprovades en el seu moment pel govern, però que continuaran 
defensant des de l’oposició per fer-les realitat. 
 
La Sra. RECASENS demana a la Sra. Ballarín i al Sr. Mulleras que no facin tants escarafalls 
perquè ella mateixa havia negociat pressupostos amb el Sr. Collboni, amb el Partit Popular i 
amb Esquerra Republicana, i els havien aprovat. 
En segon lloc, assegura que allò que perjudica la ciutat són els discursos catastrofistes que 
col·lapsen l’activitat econòmica, com els que han fet en aquesta sessió alguns portaveus. 
A continuació, reitera, doncs, que el seu grup no ofereix cap xec en blanc al govern i constata 
que el Grup de Barcelona en Comú ha quedat aïllat. Demana al govern, doncs, que reflexioni 
sobre aquesta situació perquè mai a la història de la ciutat de Barcelona el govern havia estat 
 Ref: CCP 11/17 Economia i Hisenda 
v. 15/ 11/ 2017 13: 55 
25 
tant en minoria. Opina que el govern no es pot sotmetre constantment a qüestions de confiança 
i, per tant, assenyala que el govern té un llarg recorregut per endavant per recuperar la 
confiança amb els grups municipals i que entre tots aconsegueixin tirar endavant la ciutat, amb 
posicions responsables com les dels grups que s’abstindran en aquest punt. 
Així, doncs, creu que en aquesta sessió, amb l’ajut de tots, es pot aconseguir que els ciutadans 
de Barcelona estiguin realment tranquils. El seu grup proposa asseure’s a parlar i assegura que 
això només es pot produir si es donen les condicions necessàries, si es recupera la confiança i si 
es fan canvis en el pressupost que permetin revertir retallades com les que es produeixen, per 
exemple, en l’àrea de comerç. Insisteix que cal recuperar la confiança i capgirar actituds que 
han complicat molt les relacions entre el govern i els altres grups, especialment el Demòcrata, 
que és el principal grup de l’oposició, i reitera que els escarafalls que puguin fer alguns 
portaveus no faran que la ciutadania pugui estar més tranquil·la. 
Finalment, comenta que el seu grup vol parlar de Barcelona i vol veure si en les setmanes 
properes el pressupost, que és l’instrument principal que té l’ajuntament per implementar 
polítiques, pot tirar endavant. En aquest punt, subratlla que l’Ajuntament de Barcelona no ha 
estat intervingut, contràriament al que ha passat amb l’Ajuntament de Madrid, amb la 
Generalitat o amb les grans institucions de Catalunya. 
 
El Sr. SIERRA replica a la Sra. Recasens i al Sr. Bosch que el Grup de Ciutadans no fa el 
discurs de la por i afirma que la diferència entre aquests grups i el seu és que ells són gent real, 
no són professionals de la política ni gent que visqui d’esquenes a la realitat, com fan el govern 
municipal i els grups independentistes quan asseguren que el seu grup exagera la realitat. Així, 
manifesta que el seu grup trepitja el carrer, sap com costa pagar impostos, coneixen l’esforç 
dels comerciants que han de pagar unes nòmines i no venen gens. Per tant, insisteix que no 
exageren ni fan catastrofisme, sinó que descriuen la realitat del carrer des dels atemptats del 
mes d’agost i en particular des de l’1 d’octubre, moment en què els grups independentistes 
varen conduir la població a un procés que considera absolutament catastròfic per a l’economia. 
En aquest sentit, insisteix que el 40 % del PIB i més dues mil empreses han marxat de 
Catalunya. Torna a demanar als partits independentistes que surtin al carrer i deixin de girar 
l’esquena a la ciutadania, i suggereix a Barcelona en Comú que no lliurin la ciutat a 
l’independentisme. 
Tot seguit, subratlla la repercussió que tindrà per a la ciutat de Barcelona la pèrdua de la seu de 
l’Agència Europea de Medicaments i acusa el govern municipal de no haver lluitat prou per 
aconseguir-la. Indica que les institucions europees no voldran instal·lar-se en un territori que 
vol separar-se de la Unió, que és la conseqüència que tindria la independència tal com han 
reconegut totes les instàncies europees. A més a més, destaca que cap país no ha reconegut la 
república catalana, que a més a més manté la bandera d’Espanya al Palau de la Generalitat. 
Insisteix, doncs, que la conseqüència d’aquest procés és un desastre econòmic. 
A continuació, pregunta a la portaveu del Grup Demòcrata què vol fer pel comerç i si pretén 
apagar els llums de Nadal i paralitzar l’activitat econòmica de Catalunya, tal com varen dir 
membres del Govern de Junts pel Sí. Entén que aquesta proposta és una barbaritat. 
En la mateixa línia, adverteix al Sr. Pisarello que posen en risc la continuïtat del Mobile World 
Congress a Barcelona, esdeveniment que té un impacte de 200 milions d’euros i que situa la 
ciutat com a referent en el món de la tecnologia, de la innovació i de la celebració de 
congressos. 
Així, doncs, anuncia el vot contrari del seu grup a la proposta de pressupost perquè aquest és 
contraposat al seu model econòmic de ciutat, amb el qual apunta que la Sra. Recasens coincidia 
l’any anterior, si bé sembla que de sobte ha canviat de model. Tenint en compte aquest model 
de ciutat, afegeix, poden arribar a acorda, partida per partida. Així, recorda que el seu grup va 
votar a favor de construir un parc d’habitatge social comparable amb el que tenen les grans 
 Ref: CCP 11/17 Economia i Hisenda 
v. 15/ 11/ 2017 13: 55 
26 
ciutats europees, però lamenta que el mandat s’acabarà i que no s’haurà aconseguit aquest 
objectiu. I demana que el govern fonamentalment aposti per la reactivació de l’economia, per 
crear ocupació i per pal·liar la situació que han provocat els independentistes. Considera que 
demanar que esposi remei a aquesta situació no és fer catastrofisme, sinó una súplica d’algú que 
sap com ho estan passant de malament els ciutadans de Barcelona. 
 
El Sr. BOSCH dedica la darrera intervenció als grups de Ciutadans, Partit Popular i Partit dels 
Socialistes de Catalunya, als quals qualifica de dreta nacionalista espanyola. Aquests partits, 
diu, els acusen de viure en un món paral·lel i imaginari, però es pregunta on deuen viure ells 
perquè en aquest punt de l’ordre del dia no han parlat de pressupostos ni dels comptes de la 
ciutat de Barcelona i, en canvi, han arribat a repetir fins a seixanta-tres vegades la paraula 
«independentisme» i han parlat de l’estelada. Considera, doncs, que són ells els que pateixen de 
paranoia. 
 
El Sr. MULLERAS creu que el Sr. Bosch no deu haver escoltat la seva intervenció anterior, 
perquè ha donat algunes xifres. En tot cas, reconeix al govern de Barcelona en Comú que han 
aconseguit instaurar en el pressupost de Barcelona l’economia de la barata i l’intercanvi de 
favors. Així, assenyala que la Sra. Colau dóna suport a l’independentisme i a canvi, com a 
favor, els independentistes donen suport al pressupost. Afegeix que la prova d’aquest intercanvi 
de favors és l’expulsió del govern municipal del Partit dels Socialistes i cercar el suport dels 
independentistes. Considera, però, que amb aquest intercanvi de favors els més perjudicats són 
els barcelonins i la ciutat de Barcelona, perquè han utilitzat la ciutat com a moneda de canvi en 
el procés independentista unilateral. Apunta que quan disminueix el consum, que afecta el 
comerç de Barcelona amb un 30 per cent de reducció de les vendes, al govern solament li 
preocupa el pacte de l’estelada i ser una eina més del procés independentista. Per tant, insisteix 
que la Sra. Colau ha deixat de ser protagonista de l’ambigüitat i ha passat a ser actriu principal 
de l’independentisme. 
 
La Sra. ROVIRA mostra sorpresa per l’actitud del Grup Socialista, que el dijous anterior va 
aprovar en Comissió de Govern aquests pressupostos i ara, per mostrar el seu malestar, votaran 
en contra d’una proposta que prèviament havien aprovat. 
D’altra banda, insisteix que si el govern vol que la CUP - Capgirem Barcelona doni suport a 
aquesta proposta i vol establir una negociació per desenvolupar polítiques rupturistes ha de 
retirar aquest punt de l’ordre del dia. 
Així, doncs, anuncia el vot contrari a la proposta d’acord. 
 
El Sr. ARDANUY anuncia la seva abstenció amb la intenció de guanyar temps per aprofundir 
més en la proposta i intentar fer aportacions de valor que millorin el pressupost actual. 
 
La Sra. BALLARÍN reitera que comparteix les bases del pressupost, però no la concreció de la 
part final. Per tant, anuncia l’abstenció del seu grup a la proposta d’acord per permetre que es 
pugui tramitar i que, en funció de com evolucioni el procés de tramitació, decidiran el sentit 
definitiu del vot. 
 
El Sr. PISARELLO constata, en primer lloc, que la campanya electoral ha començat, com 
evidencia el to d’algunes intervencions. En tot cas, agraeix el posicionament dels grups que 
permeten que pugui continuar la tramitació del projecte de pressupostos i, per tant, que hi pugui 
haver un debat que la ciutat necessita. Torna a dir que el moment polític és complex, però 
espera que es puguin comentar tots els punts que han plantejat els portaveus dels grups, aclarir-
los o rebatre moltes de les afirmacions sobre determinades xifres. 
 Ref: CCP 11/17 Economia i Hisenda 
v. 15/ 11/ 2017 13: 55 
27 
En tot cas, el que li sembla més important és que la proposta pressupostària es pugui discutir 
amb més calma durant les setmanes properes i així es compromet a fer-ho amb tots els grups. 
 
El Sr. MULLERAS demana que es doni el resultat de la votació. 
 
El PRESIDENT EN FUNCIONS diu que la proposta d’acord s’ha aprovat amb 11 vots a favor, 
11 vots en contra i 19 abstencions. 
 
El Sr. MULLERAS replica que s’ha produït un empat. 
 
El Sr. Pisarello expressa el vot favorable de BnComú, la Sra. Ballarín expressa l'abstenció 
del PSC, la Sra. Recasens expressa l'abstenció del Grup Municipal Demòcrata, el Sr. Sierra 
expressa el vot contrari de Cs, el Sr. Bosch expressa l'abstenció d'ERC, el Sr. Mulleras 
expressa el vot contrari del PP, la Sra. Rovira expressa el vot contrari de la CUP i el Sr. 
Ardanuy expressa la seva abstenció. Atès que es produeix un empat, 11 vots favorables, 11 
vots contraris i 19 abstencions, l’Im. Sr. Colom, manifesta el seu vot favorable en ús de la 
facultat de dirimir amb el seu vot els empats. S’APROVA.   
 
           
6.-  (E.07.6033.17) ACCEPTAR la renúncia a la concessió de l’ús privatiu de domini públic 
municipal del quiosc situat a la plaça Catalana amb el núm. del codi d’activitat 50 formulada 
pel senyor Sergi Barber Rodríguez i en la seva virtut DECLARAR extingida l’esmentada 
concessió; i RETORNAR al municipi, la possessió del quiosc i les seves instal·lacions fixes, 
sense dret a indemnització o compensació de cap classe a favor del titular de la concessió. 
 
El Sr. AYALA exposa que la comissió ja ha tractat altres expedients similars i aquest és el novè 
des que hi ha el govern actual. En la mateixa línia que els altres, es proposa declarar l’extinció 
de la concessió i que l’ajuntament recuperi la possessió del quiosc. 
 
La Sra. ROGNONI pregunta, tal com han fet amb els altres expedients, si aquest quiosc 
s’enderrocarà o si es traspassarà. 
Per altra banda, assenyala que en els darrers dos anys es van produint reiterades renúncies de 
drets d’explotació i té molt d’interès a conèixer la resposta del govern a la pregunta sobre el pla 
estratègic de quioscos que formula el Grup d'Esquerra Republicana en un punt posterior de 
l’ordre del dia. 
 
El Sr. SIERRA anuncia el vot favorable del seu grup a la proposta d’acord. 
 
La Sra. CAPDEVILA anuncia el vot favorable del seu grup a la proposta d’acord. Comenta que 
el tancament de quioscos i la renúncia a l’explotació dels seus titulars s’ha convertit en un tema 
habitual de la Comissió d’Economia i Hisenda. Adreçant-se al Sr. Mulleras, li diu irònicament 
que aquest tancament de quioscos també pot ser causat per l’independentisme perquè sembla 
que darrerament, i segons el portaveu del Grup Popular, és el culpable de tot. 
 
El Sr. MULLERAS anuncia el vot favorable del seu grup a la proposta d’acord. Aprofita 
l’avinentesa per preguntar quin serà el pla del govern municipal per als quioscos perquè els 
tancaments d’aquest tipus d’establiments són habituals. Vol saber si s’eliminaran o que 
continuïn en mans d’altres titulars, en quina situació econòmica es troba la majoria dels 
quioscos de la ciutat i per quins motius concrets ha renunciat a la concessió el titular del quiosc 
de la plaça Catalana. 
 Ref: CCP 11/17 Economia i Hisenda 
v. 15/ 11/ 2017 13: 55 
28 
D’altra banda, voldria saber perquè el govern no actua quan els quioscos són abandonats i no 
són utilitzats per a cap tipus d’activitat relacionada amb el quiosc, sinó que se’n fa un ús il·legal 
com a magatzem ocupa, com passa amb el de la plaça de la Revolució, al barri de Gràcia. 
 
La Sra. ROVIRA anuncia el vot favorable del seu grup a la proposta d’acord. 
 
El Sr. ARDANUY anuncia el seu vot favorable a la proposta d’acord. 
 
El Sr. AYALA reconeix que durant tot el mandat han dut a la comissió nou expedients 
d’aquestes característiques, però durant aquest temps s’han produït quaranta-vuit baixes de 
titulars de quioscos durant aquest temps. D’aquests quaranta-vuit, en trenta-nou casos s’ha 
trobat un altre titular i, per tant, en la gran majoria de casos s’ha produït un traspàs de negoci. 
També comenta que en la majoria de casos els tancaments es produeixen per jubilació. 
Pel que fa al pla de quioscos, proposa de donar les explicacions pertinents quan tractin el punt 
corresponent de l’ordre del dia. 
 
La Sra. ROGNONI pregunta si aquest quiosc en concret es traspassarà. 
 
El Sr. AYALA respon que el pla de quioscos contempla una sèrie de propostes per a cada 
districte i en base a aquestes propostes se’n trauran conclusions. Puntualitza que aquest quiosc 
en concret no és inclòs en el pla de quioscos perquè la renúncia s’està acceptant en aquest 
moment i, per tant, la seva situació encara no està resolta. 
 
El Sr. Pisarello expressa el vot favorable de Govern Municipal, la Sra. Rognoni expressa el 
vot favorable del Grup Municipal Demòcrata, el Sr. Sierra expressa el vot favorable de Cs, la 
Sra. Capdevila expressa el vot favorable d'ERC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del 
PP, la Sra. Rovira expressa el vot favorable de la CUP i el Sr. Ardanuy expressa el seu vot 
favorable. S'APROVA. 
 
El Sr. Ardanuy s’absenta de la sessió. 
 
c)  Proposicions 
 
V)  Part d'impuls i control 
 
a)  Proposicions / Declaracions de Grup 
 
Del Grup Municipal Demòcrata: 
 
7.-  (M1519/7130) La Comissió d'Economia i Hisenda acorda instar al Govern municipal a: 1. 
Presentar en aquesta Comissió un pla d'acció en el termini de dos mesos per pal·liar aquesta 
desafecció entre els ciutadans de Barcelona i el turisme. 2. Convocar una Audiència Pública, en 
el termini de tres mesos i amb àmplia difusió de la convocatòria, on el Govern municipal 
presenti les mesures que s'estan duent a terme per gestionar el turisme a la ciutat de Barcelona, i 
on la ciutadania pugui debatre amb representants del Govern municipal les qüestions més 
significatives sobre el model turístic de la ciutat de Barcelona. 
 
La Sra. RECASENS exposa que a principi de novembre el govern municipal va presentar els 
resultats de l’última enquesta de serveis municipals, la qual palesa que gairebé es duplica 
respecte de l’any passat el percentatge de persones que esmenten el turisme no com un motor 
 Ref: CCP 11/17 Economia i Hisenda 
v. 15/ 11/ 2017 13: 55 
29 
econòmic i de progrés, generador de llocs de treball, sinó que el consideren un problema, dada 
que troba preocupant i greu. Remarca que des que Barcelona en Comú és al govern aquest 
indicador ha augmentat constantment, mentre que aquells que l’any 2015 consideraven que el 
turisme era un problema representaven el 6 % de la població i el 2017 ja representen el 16 %. 
Tot seguit, assenyala que els motius d’aquesta percepció són clars i que el govern municipal ha 
estat molt hàbil i eficaç utilitzant discursos turismofòbics, però ha estat incapaç de prendre 
mesures per descongestionar el centre de la ciutat i per gestionar els apartaments turístics 
il·legals i els llocs de treball que genera el sector. El Grup Demòcrata, doncs, creu que és 
preocupant que un dels motors econòmics de la ciutat creï preocupació entre la ciutadania i 
considera que la gestió que el govern ha fet del turisme és desastrosa, matussera i que ha estat 
un fracàs absolut. 
A continuació, recorda que durant el mandat anterior el govern de Convergència i Unió va 
prendre algunes mesures molt concretes, com la lluita contra els apartaments turístics il·legals, 
l’eliminació dels autocars turístics dels entorns de la Sagrada Família i de la Via Laietana o el 
pagament per entrar a la part ornamental del Parc Güell, protegida com a patrimoni de la 
humanitat. També el Govern de la Generalitat va implantar l’impost turístic i varen signar un 
conveni amb la Generalitat per destinar 2 milions d’euros provinents d’aquest impost a 
projectes de compensació, que anomenaven «de lliure destinació». 
En canvi, creu que durant el mandat actual el govern municipal ha estigmatitzat i ha 
criminalitzat el sector. En aquest sentit, recorda piulades de la Sra. Sanz que deien «Barcelona 
vol governar el turisme», «Volem una ciutat per viure-hi i el PEUAT és necessari», «Hem de 
deixar enrere la barra lliure», que varen provocar preocupació, no resolien la situació i 
generaven turismofòbia. També critica que el govern hagi judicialitzat la relació amb diversos 
operadors de la ciutat i que hagi aprovat el PEUAT sense el suport del sector, circumstància que 
ha provocat que aquest pla es trobi en litigi als tribunals. A més a més, afirma que els mateixos 
membres del govern no s’acaben de posar d’acord, fins al punt que el govern s’ha trencat, i 
opina que aquesta diversitat d’opinions ha provocat un desconcert generalitzat. 
El seu grup creu que, arribats a l’equador del mandat, una manera de confrontar models i 
contrastar amb la ciutadania si existeix aquesta percepció del problema i quina dimensió té seria 
convocar una audiència pública. Aprofita la presència de la regidora Pin, responsable de l’Àrea 
de Participació, per fer aquesta proposta, que serviria per detectar els orígens d’aquesta situació. 
Aquesta audiència pública s’hauria de convocar en el termini de tres mesos i el govern hi hauria 
de presentar les mesures que duu a terme per gestionar el turisme, donar les explicacions 
necessàries i poder, així, confrontar models i opinions. 
En segon lloc, proposa que el govern presenti un pla d’acció en el termini de dos mesos per 
pal·liar la desafecció que s’ha produït entre ciutadans i turisme, atès que el Pla estratègic de 
turisme vigent no està donant resposta als problemes reals que té la ciutat de Barcelona. 
 
El Sr. BLANCO desconeix quin serà el capteniment del govern respecte a aquesta proposició, 
però anuncia el vot contrari del Grup de Ciutadans. En primer lloc, perquè no comparteixen el 
principi que hi hagi una desafecció entre els veïns i el turisme, tal com ha reconegut la portaveu 
del grup proposant quan ha esmentat que solament hi ha un 16 % de la població que consideri 
que el turisme és un problema i, a més a més, anys rere any totes les estadístiques confirmen 
que més del 80 % dels barcelonins consideren que el turisme és necessari i beneficiós per a la 
ciutat. 
D’altra banda, admet que hi ha alguns moviments contraris al turisme, que han promogut un 
relat que l’assenyala com a responsable de tots els problemes de convivència. El seu grup, però, 
rebutja aquest relat i està segur que la majoria de ciutadans també ho fan. Per aquesta raó, no 
abonaran aquest relat, que creu que és absolutament interessat. 
Tot i així, reconeix que en alguns espais de la ciutat la massificació turística ha provocat un 
 Ref: CCP 11/17 Economia i Hisenda 
v. 15/ 11/ 2017 13: 55 
30 
impacte que afecta la convivència i que és cert que el turisme s’ha de gestionar millor, però 
afirma que ja hi ha fòrums per fer aquest debat, com el Consell de Turisme i Ciutat. També 
assenyala que s’han aprovat mesures mitjançant el Pla estratègic de turisme per treballar en 
aquesta direcció. El seu grup està d’acord amb moltes d’aquestes mesures, si bé n’hi ha d’altres 
que no comparteix o que les enfocaria d’una altra manera. En tot cas, insisteix que l’espai per 
debatre sobre l’afectació que el turisme causa sobre la convivència ja existeix i la feina ja s’està 
fent. 
En tercer lloc, indica que l’audiència pública que es demana ja es va fer durant el mandat 
anterior, precisament presidida per la Sra. Recasens, i ell mateix hi va ser present. Així, constata 
que el resultat d’aquesta assemblea no va ser satisfactori i l’únic que va aconseguir va ser 
dividir l’audiència entre dues parts antagòniques, va generar un enfrontament encara més gran i 
no es va assolir cap consens ni cap acord. 
Per acabar, esmenta que actualment el problema més greu relacionat amb el turisme és que ha 
disminuït, perquè durant els darrers mesos han succeït esdeveniments polítics molt greus i els 
comerciants estan molt preocupats i molt enfadats perquè estan perdent més del 50 % de les 
vendes respecte als mateixos mesos de l’any anterior, situació que atribueix a la inestabilitat 
política promoguda pel partit del grup proposant i per Junts pel Sí al Parlament de Catalunya. 
No accepta, doncs, que aquest grup actuï com un bomber piròman i proposi mesures per 
afavorir el turisme, quan en aquests moments són les seves polítiques les que l’estan 
perjudicant. 
 
El Sr. BOSCH anuncia el vot favorable del Grup d’Esquerra Republicana a la proposició perquè 
troba que s’ha de fer alguna cosa en aquesta qüestió. Així, remarca que a l’última enquesta de 
ciutat indica que els ciutadans perceben el turisme com el primer problema de la ciutat. Tot i 
així, comenta que quan se’ls pregunta què els afecta més com a persones la preocupació pel 
turisme cau i deixa de ser el primer problema. Per tant, entén que aquesta és una preocupació 
general, abstracta, que alguns discursos demonitzadors del turisme no han afavorit a matisar o a 
desterrar. En conclusió, considera que es tracta d’un problema de percepció i que al govern de 
la ciutat li ha mancat una certa habilitat per afrontar aquesta qüestió en positiu. 
Comprèn que Barcelona en Comú, que va guanyar les eleccions amb propostes sobre 
redreçament social i de canvi del model turístic, hauria hagut de treballar realment per canviar 
aquest model turístic de Barcelona. Per comptes d’això, continua, han generat una percepció 
negativa d’aquesta activitat econòmica però no han canviat la realitat d’aquest model turístic. 
Reclama, doncs, que el govern no s’esforci més a fer impopular el turisme, sinó que s’esforcin 
per canviar el model i, si treballa en aquesta línia, ofereix el suport del seu grup. 
Tot seguit, el seu grup considera que el turisme és una activitat positiva per a la ciutat però que 
cal reconduir-la des del sector públic. Així, es mostra favorable a mesures que es varen prendre 
durant el mandat anterior, com ara l’audiència que es va celebrar a la biblioteca Jaume Fuster, i 
pregunta per què aquest tipus de mesures no es prenen durant aquest mandat per discutir 
lliurement sobre el model turístic. També reclama propostes concretes per atraure un turisme de 
qualitat, per afavorir el turisme familiar o cultural. Entén que el govern no fa prou per treballar 
en aquesta línia i, en determinats aspectes, no fa res. 
En conclusió, insta el govern a abordar aquesta qüestió i sobretot a evitar tot allò que pot fer 
incrementar encara més la percepció negativa que els ciutadans tenen sobre el turisme. 
 
El Sr. MULLERAS admet que les darreres enquestes detecten que es dobla la percepció del 
turisme com a un problema per als barcelonins, i que aquesta preocupació passa del segon lloc 
al primer, amb un 15,6 %. Lamenta aquesta situació perquè el Grup Popular voldria que el 
turisme no fos percebut com un problema i sobretot que no generés problemes. Tanmateix, 
indica que aquesta situació és real i creu que el govern municipal en té una part de la 
 Ref: CCP 11/17 Economia i Hisenda 
v. 15/ 11/ 2017 13: 55 
31 
responsabilitat, perquè ha construït un relat polític sobre els efectes negatius del turisme, que va 
difondre durant la campanya electoral, i creu que una part del govern encara manté aquest relat 
polític. Així, doncs, indica que no és solament la CUP qui s’ha posicionat a favor del 
decreixement turístic, sinó que Barcelona en Comú també està en aquesta línia, amb posicions 
que generen turismofòbia, i a començament del mes d’agost de 2017 n’hi va haver exemples 
clars, malgrat que els esdeveniments posteriors han fet que aquells episodis hagin quedat 
oblidats. El seu grup entén que el turisme no s’ha de criminalitzar ni demonitzar. 
Quant al segon punt de la proposició, el seu grup planteja algunes reserves. No saben si 
convocar una audiència pública on es puguin enfrontar els diversos sectors de Barcelona pot 
formar part de la solució o si encara pot generar més problemes i voldria que la portaveu del 
grup proposant ho aclarís en la segona intervenció. 
 
La Sra. ROVIRA considera que és necessari que hi hagi un debat amb els veïns, però també 
creu que aquests ja s’han expressat reiteradament sobre la situació que es viu com a 
conseqüència del turisme massiu a la ciutat de Barcelona i la reducció de drets que provoca, 
com ara la gentrificació a diversos barris. 
La CUP - Capgirem Barcelona opina que no és possible ni viable fer un pla d’acció que pal·liï 
en dos mesos la desafecció dels ciutadans pel turisme perquè les causes no rauen en un 
problema d’imatge ni té una arrel cultural, sinó en el fet que els veïns han constatat que la 
pressió que el model turístic actual exerceix sobre la ciutat atempta directament contra els seus 
drets bàsics, pressió que els ha expulsat de casa seva. En aquest sentit, apunta que els veïns no 
poden anar als comerços de proximitat perquè han estat substituïts per comerços de marca; 
tampoc poden accedir als mercats perquè han estat ocupats per turistes, especialment al centre 
de la ciutat, i tampoc poden accedir a les exposicions ni als concerts perquè han de superar 
muralles humanes de turistes i preus molt alts. En definitiva, assenyala que no és que s’hagi 
produït una campanya de turismofòbia, sinó que el model turístic que s’ha desenvolupat durant 
els darrers anys ha provocat l’expulsió dels veïns de les seves llars i blasma que no hi hagi una 
estratègia per evitar aquesta situació i per garantir els drets per al conjunt de veïns. Així les 
coses, entén que l’única estratègia possible és el decreixement real i efectiu del turisme, tal com 
apunten els experts, i que no basta amb regular l’activitat. 
A més de l’expulsió dels veïns dels seus barris, afegeix que se’ls impedeix exercir els drets que 
tenen a l’ús de la ciutat, drets que han anat construint entre tots. Aquests drets, afegeix, 
pertanyen tots i no solament a uns pocs que se’n beneficien a costa dels altres. 
En conclusió, insisteix que no hi ha desafecció, sinó un problema polític real, que abasta tota la 
ciutat. No creu, doncs, que calgui un pla d’acció de dos mesos, sinó un pla que canviï el model 
de ciutat i el model productiu, que redistribueixi el treball i la riquesa, que blindi la garantia de 
drets, que satisfaci les necessitats més bàsiques i, per tant, que posi al centre de les polítiques 
les persones i no els interessos d’un lobby que s’enriqueix a costa d’explotar la ciutat a un cost 
zero. 
 
La Sra. BALLARÍN exposa que el Grup Socialista defensa el turisme com una activitat positiva 
per a la ciutat, com una activitat econòmica important, font d’ocupació i d’obertura. Apunta que 
el pes econòmic d’aquest sector és molt important i lamenta que els efectes del turisme sobre la 
ciutat siguin percebuts per molta gent com un problema. Admet que aquesta percepció negativa 
és causada per la massificació i pels efectes perversos de models poc sostenibles i de poca 
qualitat impulsats durant el mandat anterior, de 2011 a 2015, però també atribueix aquesta 
situació a la utilització del turisme com a arma política i no com un espai de gestió. En aquest 
sentit, recorda que no hi ha cap sessió de la Comissió d’Economia i Hisenda ni del plenari del 
Consell Municipal en què el turisme no aparegui com a arma llancívola entre els diferents grups 
polítics. 
 Ref: CCP 11/17 Economia i Hisenda 
v. 15/ 11/ 2017 13: 55 
32 
A continuació, indica que el seu grup aposta per un turisme de qualitat, un model elaborat 
conjuntament, tal com es va fer amb el Pla estratègic de turisme, per millorar-ne la qualitat, 
desestacionalitzar-lo, fer-lo sostenible i que en redistribueixi els beneficis. Volen que la ciutat 
gestioni aquesta activitat juntament amb els hotelers i restauradors, agents que no s’han de 
considerar enemics, sinó companys de feina i aliats dels ciutadans, perquè han d’entendre que el 
model turístic ha de servir perquè la ciutat creixi, per redistribuir la riquesa i perquè l’activitat 
sigui inclusiva i sostenible. 
En conclusió, el seu grup continua donant suport a les línies de treball que ha exposat, reclama 
que l’ajuntament pugui gestionar el cent per cent dels recursos provinents de l’impost sobre 
establiments turístics i defensa que cal compartir amb la ciutadania el màxim d’accions 
possibles per fer-la copartícip i còmplice d’aquest model. Així, doncs,, es mostra favorable a 
impulsar accions que acostin el turisme a la ciutadania, com jornades, seminaris o debats, i per 
tant creu que l’audiència pública que es proposa pot ser una altra iniciativa útil en la tasca 
d’acostar el debat sobre el model de turisme a la ciutadania. 
 
El Sr. COLOM manifesta que si, tal com diuen, no és recomanable governar a cop d’enquestes, 
creu que tampoc no és bo fer oposició a cop d’enquesta. Reconeix que les enquestes mostren 
senyals i en aquest cas apunten que una part important de la ciutadania veu el turisme com un 
problema. Tanmateix, assenyala que aquesta activitat preocupa més que no pas afecta els 
ciutadans, si bé admet que la preocupació és més gran en els barris que pateixen més pressió 
turística. 
A continuació, afirma que no solament és fals que el govern municipal demonitzi el turisme, 
sinó que és un insult als ciutadans. En aquest sentit, apunta que no són els regidors del 
consistori ni el govern els qui fixen el criteri dels ciutadans i remarca que aquesta mateixa 
situació es viu a Berlín, a Florència, a Amsterdam i a moltes altres ciutats europees. Assegura 
que els ciutadans tenen criteri propi, tal com assenyala l’enquesta esmentada. 
D’altra banda, exposa que el govern ha anat a l’arrel dels problemes. Per aquesta raó, continua, 
han intentat ordenar el turisme i reduir-ne l’impacte, i esmenta mesures que s’han pres, com la 
lluita contra els allotjaments turístics il·legals, el Decàleg de bones pràctiques de guies turístics 
o el Programa de convivència que han presentat en un punt del dia anterior. 
Pel que fa al conveni que segons la portaveu del grup proposant varen signar el govern 
municipal i la Generalitat de Catalunya per poder destinar 2 milions d’euros provinents de 
l’impost turístic a projectes de compensació, assegura que mai no es va a signar i li demana que 
el mostri per poder-la creure. Diu que aquest és el nivell de credibilitat que tenen les 
afirmacions de la Sra. Recasens. 
A continuació, diu que la paraula «desafecció» li recorda temps passats, quan es parlava de 
«desafecció al règim», i acusa el govern anterior de no haver anat més enllà de l’audiència 
pública que varen convocar. El govern actual, en canvi, va crear el Consell de Turisme i Ciutat, 
que és un espai de discussió lliure on es reuneixen periòdicament amb totes les entitats de la 
Barcelona. Acusa, doncs, la Sra. Recasens d’estar instal·lada en el passat i afirma que això li 
impedeix reconèixer el treball del present i la incapacita a avançar cap al futur. 
 
La Sra. RECASENS diu que la intervenció del Sr. COLOM li ha recordat el míting que va fer la 
Sra. Colau en aquella audiència pública, a la qual va arribar després de dues o tres hores d’haver 
començat i va marxar sense esperar que el govern pogués respondre. L’acusa d’haver fet 
d’activista populista i demagògica, tal com va fer Barcelona en Comú amb la qüestió del 
turisme durant la campanya electoral. No entra a valorar si el seu grup fa oposició basant-se en 
les enquestes, que d’altra banda són elaborades per l’Ajuntament de Barcelona i no són 
pròpiament enquestes, sinó mostres de percepcions i d’allò que passa al carrer, però reitera que 
Barcelona en Comú va obtenir l’Alcaldia de Barcelona utilitzant el populisme més pur i la 
 Ref: CCP 11/17 Economia i Hisenda 
v. 15/ 11/ 2017 13: 55 
33 
demagògia. Com a exemple, esmenta el cas d’una regidora membre de la comissió que es 
posava al capdavant de les manifestacions i que, des que és al govern, ja no ho fa. 
Quant a la intervenció del portaveu del Grup Popular, puntualitza que la proposició demana la 
convocatòria d’una audiència pública en el termini de tres mesos perquè el govern municipal 
presenti les mesures que està prenent per gestionar el turisme i perquè la ciutadania pugui 
debatre. Tampoc no entén el posicionament contrari de la CUP - Capgirem Barcelona a la 
convocatòria d’aquesta audiència pública, perquè juntament amb Barcelona en Comú es 
consideren els màxims defensors de la participació i l’assemblearisme. 
 
El Sr. COLOM diu que la darrera afirmació que ha fet la Sra. Recasens és falsa i que la Sra. Pin 
va ser present a aquella audiència pública des de bon començament. 
En segon lloc, lamenta que es critiqui una activista pel fet que es posi al davant de les 
manifestacions, especialment en els moments actuals. Creu, doncs, que a la Sra. Recasens la 
traeix el subconscient. 
 
El Sr. Colom expressa el vot contrari de BnComú, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable 
del PSC, la Sra. Recasens expressa el vot favorable del Grup Municipal Demòcrata, el Sr. 
Blanco expressa el vot contrari de Cs, el Sr. Bosch expressa el vot favorable d'ERC, el Sr. 
Mulleras expressa l'abstenció del PP i la Sra. Rovira expressa el vot contrari de la CUP. ES 
REBUTJA. 
 
Del Grup Municipal Cs: 
 
8.-  (M1519/7121) La Comissió d'Economia i Hisenda de l'Ajuntament de Barcelona acorda: - La 
realització d'una campanya a nivell internacional per a l'atracció d'inversions, turisme i 
celebració de congressos a Barcelona oferint una imatge atractiva de la ciutat. - El compromís 
del consistori perquè no es produeixin vagues generalitzades que segueixin paralitzant l'activitat 
econòmica i comercial de Barcelona. - La implementació de la campanya de Nadal i el 
compromís de Barcelona que es desenvoluparà amb normalitat i total suport del consistori. 
 
El Sr. SIERRA exposa que accepta l’esmena transaccional al segon punt de la proposició, 
presentada pel Grup Socialista, en el sentit que quan es produeixin vagues generalitzades se’n 
minimitzi l’impacte negatiu sobre l’activitat econòmica i comercial de Barcelona per tal de 
compatibilitzar els drets laborals i la mobilització dels barcelonins. 
A continuació, assenyala que aquesta proposició que presenta el Grup de Ciutadans és un reflex 
de la preocupació que han expressat en el debat pressupostari en el sentit que hi ha un nivell de 
reducció de la facturació alarmant d’empreses, comerços i autònoms els darrers mesos, no 
solament després dels atemptats del 17 d’agost, sinó també després dels debats que es varen 
produir al Parlament de Catalunya i l’aprovació de dues lleis en contra del criteri de diversos 
membres de la Mesa i dels lletrats del Parlament, que a més a més varen ser suspeses pel 
Tribunal Constitucional. Aquesta situació, afegeix, va derivar en una declaració 
d’independència que va provocar una fuga massiva d’empreses de Barcelona i un descens del 
consum i dels nivells de facturació de les empreses. Apunta que en alguns casos aquest descens 
de la facturació arriba fins al 80 %, com passa en el cas del carrer de les Magdalenes quan hi ha 
una manifestació perquè és darrere de la Prefectura del Cos Nacional de Policia, situació que 
considera dramàtica i que no se circumscriu a aquest carrer, sinó que és generalitzada a tota la 
ciutat. Així, comenta que a Barcelona es produeixen vagues generalitzades i mobilitzacions 
convocades per grups radicals, de vegades amb el suport d’alguns sindicats, que paralitzen la 
ciutat i una ocupació massiva dels carrers. 
Per pal·liar aquesta situació, demana que es faci una campanya d’àmbit internacional per 
 Ref: CCP 11/17 Economia i Hisenda 
v. 15/ 11/ 2017 13: 55 
34 
atraure inversions i turistes. Apunta que la davallada d’afluència de turistes també és alarmant i 
que els grans operadors turístics desvien els seus clients a altres destinacions a causa de la 
inestabilitat política, perquè, malgrat que Barcelona és una ciutat meravellosa en termes 
arquitectònics, gastronòmics i climàtics, arreu del món hi ha altres ciutats meravelloses. 
Afegeix que l’activitat de creuers es troba en la mateixa situació. Per tant, reclama el 
compromís del govern perquè quan hi hagi una convocatòria de vaga posi els mitjans necessaris 
per compatibilitzar els drets laborals i la mobilització de tots els barcelonins, per tal de reduir 
tant com sigui possible l’impacte negatiu sobre l’economia i l’activitat comercial de Barcelona. 
En tercer lloc, demana la implementació de la campanya de Nadal i el compromís que aquesta 
campanya es desenvoluparà amb normalitat i amb el suport total del consistori. Al seu grup li 
consta que la campanya ja està en marxa però fan aquesta reclamació perquè aquest és un 
moment important per als comerços, atès que la campanya de Nadal té una repercussió molt 
important en la facturació anual, i perquè hi ha un descens generalitzat d’aquesta facturació 
entre un 20 % i un 40 %, i fins i tot en alguns casos, com ha comentat anteriorment, arriba al 80 
%. 
En conclusió, reclama un compromís de l’ajuntament per abordar temes importants que afecten 
la ciutat, que es deixin de banda les ideologies polítiques i salvar un sector molt important no 
solament per al PIB de la ciutat, sinó també per a la generació de llocs de treball. 
 
La Sra. RECASENS expressa dubtes quant al sentit del vot del Grup Demòcrata, perquè el to 
del Sr. Sierra ha estat més conciliador que en intervencions anteriors, però al final sempre arriba 
a les mateixes conclusions. 
Recorda que el seu grup ja va demanar que es fes una campanya internacional de promoció per 
compensar els efectes negatius que podria haver l’atemptat del mes d’agost sobre la ciutat de 
Barcelona. Admet que a Barcelona, com a la resta del país, hi ha una situació complexa, però 
assenyala que hi ha un debat al carrer que s’ha de reflectir en el Parlament que s’ha d’abordar 
mitjançant la política. 
Per això, blasma els discursos catastròfics i que posen l’èmfasi en la marxa d’empreses, perquè 
les empreses fan allò que han de fer i ella respecta les seves decisions. Tanmateix, critica que el 
Govern espanyol del Partit Popular, amb el suport de Ciutadans i del PSOE, hagi aplicat 
l’article 155 de la Constitució amb un esperit recentralitzador i hagi promulgat un decret llei, 
del qual diu que és més estètic que real, per facilitar el trasllat de les seus socials de les 
empreses. Pregunta a aquests grups, doncs, perquè s’exclamen quan les empreses marxen si són 
ells mateixos qui els ho faciliten amb aquest decret llei, per què accepten la violència que es va 
produir l’1 d’octubre i les actituds repressores, i per què s’alineen permanentment amb el 
Govern del Partit Popular. Quant a la temença que ha manifestat anteriorment el Sr. Sierra que 
el Mobile World Congress marxés de Barcelona, recorda que el ministre Nadal va assegurar que 
això no passaria, que hi ha un contracte, fins i tot va assegurar que seria un èxit i va manifestar 
que el Govern espanyol està satisfet perquè en les darreres edicions hi ha hagut més assistència 
que mai. 
Per tant, afirma que el seu grup no serà còmplice del relat que ha creat Ciutadans, que qualifica 
de demagògic, i anuncia el vot contrari a la proposició, malgrat que pugui estar a favor del fons 
de la qüestió, com ho demostra el fet que a la sessió del mes de setembre la comissió a aprovar 
una proposició semblant, presentada pel Grup Demòcrata, i voldria saber si el govern ha posat 
en marxa aquella campanya internacional. En tot cas, insisteix que no poden compartir les 
explicacions que dóna el grup proposant. 
 
El Sr. BOSCH anuncia el vot contrari del Grup d'Esquerra Republicana a la proposició perquè 
creu que no enfoca correctament la qüestió. Acusa el grup proposant de «catastrofília» perquè 
fa l’efecte que els agradi parlar de desastres i cataclismes, i assegura que la situació no és de 
 Ref: CCP 11/17 Economia i Hisenda 
v. 15/ 11/ 2017 13: 55 
35 
ruïna sinó tot el contrari. En aquest sentit, apunta que Amazon ha doblat les inversions a 
Barcelona, que els organitzadors del Congrés de Medicina han apostat per la continuïtat 
d’aquest esdeveniment a la ciutat o que els comptes de l’Ajuntament de Barcelona incrementen 
els retorns de la fiscalitat per activitat econòmica diversa, especialment pel que fa a 
compravendes i activitat immobiliària. Aquestes dades, afegeix, indiquen que més aviat hi ha 
una millora sensible de l’economia, que ja ve d’enrere i que no s’atura. 
Tot seguit, critica els grups de Ciutadans i Popular perquè en el punt anterior xifraven les 
pèrdues en el sector del comerç en un 40 % i un 50 %, i ara les eleven fins al 80 % en algunes 
zones de la ciutat. Demana que es posin d’acord en les xifres perquè, si no, el comerç ignorarà 
aquests grups perquè aquest catastrofisme no els beneficia. Afegeix que la marxa de l’economia 
també té a veure amb les actituds mentals, amb les percepcions i amb la imatge que es ven 
d’una ciutat. 
D’altra banda, assegura que amb la seva irresponsabilitat el grup proposant pretén enfonsar 
l’economia de Barcelona i de Catalunya en general. Així, els retreu que no es qüestionin els 
perjudicis que han causat a l’aeroport i al turisme els fets la temporada d’estiu, situació que 
atribueix a la ineptitud del Govern central. També critica el suport que han donat al decret que 
facilita la fuga d’empreses de Catalunya 
Seguidament, suggereix al grup proposant que demani la retirada de l’article 155 de la 
Constitució perquè la seva aplicació sí que pot perjudicar la ciutat, tal com s’ha vist amb la 
paralització de les missions exteriors de l’Autoritat Portuària de Barcelona a l’Argentina i a 
l’Uruguai. També els demana que apostin per posar fi a la repressió. Entén que la violència 
policial del dia 1 d’octubre, amb l’atac a vint-i-vuit col·legis electorals de Barcelona, ha fet més 
mal a la ciutat que set anys de procés sobiranista, període durant el qual no havia protestat 
ningú per la mala imatge o pel perjudici que es podia provocar sobre l’economia de la ciutat o 
sobre l’estabilitat en general de Barcelona. 
Per acabar, demana al Grup de Ciutadans que es pregunti qui desestabilitza realment la ciutat. 
 
El Sr. MULLERAS replica al Sr. Bosch que en el punt anterior ell havia parlat d’un descens de 
facturació en el sector del comerç del 30 %, que és el que els diuen les estadístiques i els 
mateixos comerciants. Admet que el portaveu del Grup d'Esquerra Republicana n’atribueixi la 
causa a d’altres factors, però li demana que reconegui que el descens del consum a Barcelona i 
a Catalunya és important, que en el cas del consum minorista arriba fins al 30 %. 
Pel que fa a les imatges de l’1 d’octubre, manifesta que en altres ocasions, com en el 
desallotjament de la plaça de Catalunya el 15-M, també s’han vist imatges de càrregues 
policials que no varen generar el daltabaix econòmic actual. Entén, doncs, que la causa d’aquest 
daltabaix econòmic ha estat la inestabilitat política, econòmica, social i jurídica, perquè les 
persones no incrementen el consum ni les inversions en aquestes condicions, que és el que 
passa actualment a Barcelona i a Catalunya. Per aquestes raons, continua, s’ha produït una fuga 
de bancs, quan els grups independentistes asseguraven que els bancs i les empreses es 
barallarien per instal·lar-se a Catalunya, però els primers a marxar varen ser CaixaBank i Banc 
de Sabadell, seguits per 2.400 empreses en un mes i mig, que representen un 40 % del PIB de 
Catalunya. També atribueix a aquestes circumstàncies la disminució del 30 % de les reserves 
turístiques i, segons les agrupacions d’empreses turístiques, hi pot haver una pèrdua de 1.200 
milions d’euros d’ingressos a final d’any. 
A continuació, assenyala que per revertir aquesta situació s’ha de donar més estabilitat i més 
seguretat a l’economia i a la política catalana. Entén que aniria bé que l’ajuntament apliqués un 
pla de mesures específiques per redreçar aquesta situació. En aquest sentit, recorda que a la 
darrera sessió de la comissió el Grup Popular va demanar un informe sobre l’impacte econòmic 
que ha causat el procés unilateral d’independència en l’economia de Barcelona per poder 
adoptar les mesures corresponents. Per aquesta raó, està d’acord a impulsar una campanya per 
 Ref: CCP 11/17 Economia i Hisenda 
v. 15/ 11/ 2017 13: 55 
36 
atraure inversions i turisme. També creu que s’han de millorar els recursos que es destinen a la 
campanya de Nadal. 
Finalment, apunta que els comerciants es queixen que les manifestacions sempre passen pels 
mateixos carrers, si bé reconeix que la darrera manifestació de l’independentisme, al carrer de 
Marina, va ser positiva per a tots els comerciants del centre de Barcelona, que varen veure com 
per una vegada una manifestació no els afectava perquè es va traslladar a un altre indret de la 
ciutat. 
 
La Sra. ROVIRA suposa que el Grup de Ciutadans no està disposat a posar fi a la situació 
política que s’ha creat a Barcelona perquè, de fet, diu que són culpables de la situació 
d’excepcionalitat que viu la ciutat, però diu que ho recordarà fins a cent cinquanta-cinc vegades 
a cada sessió de la comissió, fent referència a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. 
En segon lloc, comenta que les vagues que s’han dut a terme darrerament, però també des de 
sempre, són conseqüència de la vulneració i de la reivindicació de drets polítics i civils. Així, 
apunta que hi ha presos polítics a causa de les seves idees, que mig govern és a la presó i l’altre 
mig a l’exili, que hi ha dues persones empresonats des de fa un mes perquè varen reivindicar 
una determinada posició política i que més de mil persones varen patir la brutalitat dels cossos 
policials, una de les quals va perdre un ull a causa de les bales de goma, que són prohibides a 
Catalunya. Davant d’aquesta situació, entén que les vagues són el mínim que hi pot haver en 
aquest context d’autoritarisme, del qual responsabilitza el grup proposant, juntament al Partit 
dels Socialistes i al Partit Popular. Culpa, doncs, aquests partits de la situació d’excepcionalitat 
política i de cop d’estat encobert, que recorda més una dictadura que no pas una democràcia. 
Dit això, la CUP - Capgirem Barcelona considera que la ciutat pateix un problema de 
massificació turística assenyala que amb aquesta proposició es demana que es faci una 
campanya per atraure més turistes, una campanya que doni una visió falsa i edulcorada de la 
ciutat. El seu grup no participarà en cap campanya en aquest sentit, que amagui la situació en 
què viu la ciutat, ni les protestes i vagues que s’hi fan, sinó que vol que el món vegi com s’estan 
vulnerant els drets de les persones i com les forces repressives maltracten els veïns que 
defensen drets bàsics. També volen que arreu del món es vegi com s’empresonen persones 
perquè han defensat el país, mentre que un grup com Ciutadans ha recuperat la seva millor 
versió antidemocràtica davant d’aquests esdeveniments. Volen, doncs, que es conegui i que es 
reconegui Barcelona per la dignitat i per la lluita dels seus veïns. 
Pel que fa a la campanya de Nadal, diu que hi podrien estar d’acord si el lema fos que tots els 
presos tornin a casa seva abans de Nadal. Recorda que «Tots a casa per Nadal» va ser un lema 
utilitzat en altres èpoques i creu que en aquest moment caldria recuperar-lo. 
Per aquestes raons, anuncia el vot contrari del seu grup a la proposició. 
 
La Sra. BALLARÍN exposa que fins l’endemà és regidora de Comerç i també regidora del 
districte de l’Eixample, i com a tal vol deixar constància que l’economia de la ciutat, com la de 
la resta de Catalunya, passa per un moment complicat. Indica que hi ha un descens clar del 
consum i que a l’Eixample es produeix una ocupació massiva de l’espai públic, factors que 
afecten el turisme, el comerç, la restauració i l’hostaleria, que són els sectors que pateixen més 
aquesta situació. En aquest sentit, manifesta que les actuacions policials són cruels de veure i 
també esmenta les concentracions de gent que durant aquests mesos viu la ciutat de Barcelona. 
El Grup Socialista ha presentat una esmena transaccional a la proposició amb l’objectiu de 
donar suport i continuïtat a la normalitat que necessita Barcelona, i no pas perquè no hi hagi 
previstes campanyes com la de Nadal o perquè l’activitat d’aquests dies no s’hagi de 
desenvolupar amb absoluta normalitat, sinó perquè des de la garantia absoluta dels drets 
laborals i a la mobilització dels treballadors creu que cal minimitzar l’impacte de les 
mobilitzacions sobre l’activitat econòmica. 
 Ref: CCP 11/17 Economia i Hisenda 
v. 15/ 11/ 2017 13: 55 
37 
D’altra banda, denuncia que l’1 d’octubre es va produir una actuació cruel, desproporcionada, 
innecessària i vergonyosa de les forces policials sobre les persones. El seu grup ha deixat clar 
que l’empresonament dels líders d’Òmnium Cultural i de l’ANC, i dels consellers de la 
Generalitat és una mesura desproporcionada i greu, però desmenteix que siguin presos polítics, 
tal com ha reconegut Amnistia Internacional. També assenyala que la seva formació era 
contrària a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució i a la declaració unilateral 
d’independència, però com a conseqüència de la covardia del president de la Generalitat, de qui 
diu que va ser amenaçat pels seus socis de govern, la DUI es va produir i lamenta que això 
provoqués l’aplicació de l’article 155, que va comportar la convocatòria d’eleccions, mesura 
que hauria d’haver pres el president de la Generalitat. 
Finalment, conclou que aquesta situació té conseqüències econòmiques, com la marxa de 2.500 
empreses de Catalunya. Entén que els partits independentistes han enganyat molta gent de bona 
fe, tal com ho demostren les declaracions dels Srs. Tardà i Campuzano, que acaben de dir 
textualment que no hi ha una majoria social suficient que vulgui la independència. Creu que els 
independentistes haurien d’haver reconegut aquesta situació abans de conduir la societat a 
l’embolic actual. 
 
El Sr. COLOM mostra sorpresa perquè el Sr. Sierra defensa posicions contradictòries segons el 
moment. Així, en el debat d’un punt anterior deia que tot era un desastre i, en canvi, en aquest 
punt afirma que Barcelona funciona prou bé, diagnosi que creu que és la correcta, tal com diu 
un estudi recent sobre les millors ciutats del món, que situa Barcelona en el vuitè lloc. Està 
d’acord que la situació d’inestabilitat política genera inestabilitat econòmica, com saben tots els 
economistes, però afirma que la responsabilitat d’aquesta inestabilitat recau tant en les decisions 
unilaterals com en l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, la judicialització de la política i 
l’empresonament de persones, tal com reconeixen les agències de qualificació quan esmenten 
els factors d’inestabilitat política. 
En segon lloc, argumenta que si s’hagués de fer una campanya com la que es demana en la 
proposició el primer que haurien de fer és desmentir la diagnosi que fan els grups de Ciutadans i 
Popular, perquè considera que fan catastrofisme. Per tant, reclama que es doni una visió més 
acurada de la situació, que es reconegui que han marxat empreses de Barcelona però que no es 
magnifiquin els problemes. 
A continuació, assegura que el govern municipal fa actuacions, que són les que demanda la 
situació actual, realistes i que poden ajudar a resoldre-la, i ho fan conjuntament amb diferents 
operadors internacionals. Així, apunta que el cap de setmana anterior eren a Londres parlant 
amb els principals operadors mundials per potenciar la imatge de la ciutat de Barcelona. 
D’altra banda, també li sorprèn que el grup proposant, al qual qualifica d’adalils del 
compliment de la Constitució, demani que l’ajuntament limiti el dret fonamental a la vaga, 
recollit a l’article 28.2 d’aquest text legal. Apunta que es comença demanant que es busquin 
fórmules per minimitzar els impactes de la vaga, quan precisament aquesta és la finalitat de la 
vaga. 
Per aquestes raons, anuncia el vot contrari del seu grup a la proposició. 
 
El Sr. SIERRA suggereix al Sr. Colom, irònicament, que vagi a l’otorrino i a l’oculista perquè 
ni la proposició ni ell mateix plantegen els punts que els ha atribuït el portaveu de Barcelona en 
Comú. 
Quant a la intervenció de la Sra. Recasens, manifesta que el seu grup condemna qualsevol tipus 
de violència. 
A continuació, replica al Sr. Bosch que sembla mentida que visqui al districte de Ciutat Vella i 
li recomana que visiti el carrer de les Magdalenes i pregunti als comerciants quin nivell de 
facturació tenen respecte a l’any anterior en aquestes dates i reitera que és un 80 % inferior. 
 Ref: CCP 11/17 Economia i Hisenda 
v. 15/ 11/ 2017 13: 55 
38 
Pel que fa a la fuga d’empreses, assenyala que el decret que la permet el varen demanar els 
empresaris mateixos per salvar els seus negocis, perquè tenen por. 
Per acabar, diu que sap quina és la causa de la situació i que la conseqüència d’aquesta situació 
és coneguda. Indica que ni la Sra. Colau ni la Sra. Recasens eren independentistes però que ara 
ho són. En tot cas, reclama que es faci política municipal i que es deixin de banda les 
reivindicacions independentistes. 
 
El Sr. COLOM comenta que el govern ja està treballant en la campanya de Nadal. Pel que fa als 
altres punts de la proposició, considera que la millor campanya que poden fer entre tots és no 
aprofundir en el catastrofisme, no fer afirmacions que no estan demostrades, com ara que 
l’Agència del Medicament no vindrà a Barcelona, i que des de l’ajuntament es treballi 
conjuntament per resoldre la situació actual o per minimitzar-ne els efectes. 
 
El Sr. Colom expressa el vot contrari de BnComú, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable 
del PSC, la Sra. Recasens expressa el vot contrari del Grup Municipal Demòcrata, el Sr. 
Sierra expressa el vot favorable de Cs, el Sr. Bosch expressa el vot contrari d'ERC, el Sr. 
Mulleras expressa el vot favorable del PP i la Sra. Rovira expressa el vot contrari de la CUP. 
ES REBUTJA. 
 
Del Grup Municipal ERC: 
 
9.-  (M1519/7140) La Comissió d'Economia i Hisenda de l'Ajuntament de Barcelona insta al 
Govern municipal a concertar una reunió amb el Ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, amb el 
següent contingut mínim: 1. Exigir al Ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, que es compleixin 
estrictament els calendaris de transferències previstos a l'Ajuntament de Barcelona i pactats 
amb el Govern legítim de Catalunya. 2. Exigir al Ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, que es 
compleixin estrictament els calendaris pactats entre el Govern legítim de Catalunya i 
l'Ajuntament de Barcelona en l'execució d'inversions per part del Govern de Catalunya, com pot 
ser l'arribada del metro a la Zona Franca o la inversió en Residències de persones grans 
previstes en els pressupostos de la Generalitat de Catalunya. Així com el compliment dels 
acords previstos per ambdues administracions, més enllà del contingut econòmic. 3. Exigir al 
Govern de l'Estat espanyol i als partits polítics impulsors de l'aplicació de l'article 155 de la 
Constitució Espanyola que ha provocat, entre altres mesures, el cessament il·legal del Govern 
legítim de Catalunya, la retirada d'aquest article i la restauració del Govern legítim de 
Catalunya. 4. Exigir a les institucions de l'Estat a la fi de les pressions directes a empreses 
perquè moguin la seva seu social fora de Catalunya. 5. Que s'informi dels resultats de la reunió 
en el marc de la propera Comissió d'Economia i Hisenda de l'Ajuntament de Barcelona. 
 
El Sr. BOSCH espera que aquesta proposició rebi el suport de la majoria dels grups municipals 
perquè el govern de la ciutat tingui en compte els efectes de l’aplicació de l’article 155 de la 
Constitució espanyola i del desplegament repressiu que afecta tot Catalunya, però de forma 
significativa la ciutat de Barcelona. 
En primer lloc, argumenta que no és clar que l’aplicació d’aquest article s’acabi amb la 
celebració de les eleccions del 21 de desembre, perquè el Sr. Rajoy i altres membres del seu 
govern i del Partit Popular ja han advertit que el continuaran aplicant segons quin sigui el 
resultat d’aquestes eleccions. Per tant, creu que l’Ajuntament de Barcelona està obligat com a 
mínim a afrontar aquesta situació i fer un pla de contingència per determinar quins són els 
riscos i els perjudicis per a la ciutat. 
Pel que fa a les activitats que entren en zona de risc, apunta que els interlocutors han deixat de 
ser els habituals de la Generalitat de Catalunya i ara són els mateixos que es troben quan han de 
 Ref: CCP 11/17 Economia i Hisenda 
v. 15/ 11/ 2017 13: 55 
39 
parlar dels centres d’internament d’estrangers, de l’estació de la Sagrera o de l’aeroport de 
Barcelona. Així, comenta que hi havia previstes algunes actuacions que s’havien de fer 
conjuntament amb la Generalitat de Catalunya i voldria que l’Ajuntament de Barcelona 
obtingués el compromís ferm i clar que es tiraran endavant perquè són necessàries, com 
l’arribada del metro a la Zona Franca, qüestió que ja es va discutir a bastament a l’ajuntament 
temps enrere; l’augment de la despesa en la concertació de places de gent gran en residències, 
amb l’objectiu de reduir un 11 % les llistes d’espera; les aportacions de la Generalitat en virtut 
de la Llei de barris, que representen més de 6,5 milions d’euros; l’aportació de 65 milions 
d’euros durant els propers anys als equips dels CAP més vulnerables i altres acords signats amb 
el Departament de Salut; més de 70 milions d’euros que s’han de destinar a polítiques socials i 
d’ocupació. També destaca altres aportacions de la Generalitat que es varen produir l’any 2016 
i que haurien de continuar, però que són en zona de risc, com les destinades a consorcis 
compartits, i posa com a exemple el Consorci de Serveis Socials, amb 48,7 milions d’euros; el 
Consorci de l’Habitatge, amb més de 8 milions d’euros; el Consorci d’Educació, amb prop de 
70 milions d’euros; el Consorci Sanitari, amb prop de 8 milions d’euros; el Consorci MACBA, 
amb 3 milions; el Consorci MNAC, amb 6,7 milions d’euros, o la Fira de Barcelona, amb 2.021 
milions d’euros. En total, apunta que són actuacions valorades en 165 milions d’euros 
compromesos per a despesa a la ciutat de Barcelona. 
A continuació, assenyala que els grups de Ciutadans, Socialista i Popular, al quals qualifica de 
«bloc del 155» diuen que l’economia de la ciutat té molts problemes, però assegura que alguns 
d’aquests problemes provenen inqüestionablement de l’aplicació d’aquest article de la 
Constitució i de l’onada repressiva de l’Estat. Posa com a exemple els problemes econòmics 
greus que tenen més de cinc-centes entitats socials de la ciutat, que són un pilar essencial per a 
la cohesió social i que han començat a perdre els ajuts compromesos per l'Administració, entre 
les quals esmenta el Banc d’Aliments, la Fundació Arrels, la Fundació Pare Manel o el Centre 
Cultural Gitano de la Mina. Remarca que es tracta d’entitats socials que donen feina a més de 
1.300 treballadors socials i que impulsen projectes que ajuden a més 900.000 persones de la 
ciutat de Barcelona, i que ja han estat afectades directament per l’aplicació d’aquest article 155. 
D’altra banda, tal com ha comentat anteriorment, reitera que s’ha prohibit la presència de 
l’Autoritat Portuària en missions comercials, mesura que impedeix promoure l’activitat 
econòmica de la ciutat a l’Uruguai i a l’Argentina. Preveu que aquestes prohibicions es 
reproduiran si es continua aplicant l’article 155. 
També insisteix que altres aspectes del que qualifica com a repressió d’estat perjudiquen la 
ciutat, com la que es va desplegar el dia 1 d’octubre, que va oferir unes imatges terribles de 
violència policial, o les imatges violentes que es varen produir en manifestacions de la 
ultradreta, que són el colofó indigne de les manifestacions unionistes. 
Juntament a tots aquests aspectes, demana que també es tinguin en compte les pressions que 
s’han denunciat, com les que es varen produir a l’empresa Seat per encàrrec de la Corona 
espanyola per fer canviar la ubicació d’aquesta empresa radicada a l’àrea metropolitana de 
Barcelona. 
Finalment, creu que el govern de la ciutat s’hauria de prendre seriosament aquest conjunt 
d’indicis i que hauria d’afrontar la situació amb coratge i amb visió de futur. Augura que 
aquesta situació podria no acabar-se el dia 21 de desembre i, per tant, pensa que haurien d’estar 
preparats per afrontar les circumstàncies que es poden produir en els mesos propers. 
 
La Sra. RECASENS comenta que no exhaurirà el temps d’intervenció i, tal com va fer el Sr. 
Bosch en una ocasió anterior, ara li cedirà el temps que li sobri, si la presidència ho autoritza. 
En tot cas, diu que pot afegir poques coses a l’exposició que ha fet el portaveu del grup 
proposant. Considera que les mesures que es demanen en aquesta proposició, a més a més de 
ser positives, és evident que són necessàries. Així, creu que és lògic que l’alcaldessa i el govern 
 Ref: CCP 11/17 Economia i Hisenda 
v. 15/ 11/ 2017 13: 55 
40 
municipal facin una interlocució amb el ministre i amb l’Estat, més enllà de les proclames que 
es fan des de les comissions i les reivindicacions d’abolició del decret que facilita el trasllat 
d’empreses. Voldria saber què ha fet el govern en aquest sentit, perquè en la sessió anterior ja es 
va aprovar una proposició que demanava l’abolició d’aquest decret. 
En conclusió troba lògic i normal que el govern municipal, en tant que govern de la capital de 
Catalunya, s’adreci a l’Estat per revertir les polítiques repressives que duu a terme. Apel·la, 
doncs, els grups que tenen representació al Congrés dels Diputats, que fan un determinat discurs 
apocalíptic a Barcelona però que a Madrid són incapaços de posar remei a la situació, perquè 
aboleixin l’aplicació de l’article 155 de la Constitució i el decret que facilita la marxa 
d’empreses. 
I, finalment, qualifica de surrealista la prohibició a Port de Barcelona d’afegir-se a la missió 
empresarial a l’Argentina i l’Uruguai, missió que les empreses varen dur a terme, cosa que 
celebra, i varen defensar el motor econòmic de país que representa el port de Barcelona. 
 
El Sr. SIERRA diu que el Grup de Ciutadans podria haver votat a favor de la proposició perquè 
comparteixen els punts 1 i 3, és a dir, exigir a l’Estat que compleixi amb les obligacions que té 
cap a la ciutat de Barcelona. Tanmateix, considera que després el grup proposant es fa un 
embolic, hi barreja qüestions com l’article 155 de la Constitució, les inversions a la Zona 
Franca o el metro. 
Precisament pel que fa al metro, opina que el Sr. Bosch s’hauria d’avergonyir de tornar a parlar 
de la línia 9. Comenta que aquesta línia tenia un pressupost de 2.000 milions d’euros i ja n’ha 
costat 16.000 milions, diferència que atribueix a una gestió vergonyosa del Govern de la 
Generalitat, que ha fet una barbaritat amb el diner públic. D’altra banda, fent referència a 
Spanair, apunta que el deliri de voler una línia aèria catalana va costar 200 milions d’euros. A 
més a més, esmenta els costos de les ambaixades, dels referèndums, del Diplocat. En aquest 
context, assenyala que, segons els mitjans de comunicació, el Govern de la Generalitat ha 
desviat els diners destinats a polítiques socials que ara reclama el Sr. Bosch i els ha destinats a 
finançar el procés independentista. Pregunta, doncs, quants diners deu la Generalitat a la ciutat 
de Barcelona i quants diners deixa d’aportar als consorcis perquè puguin implementar les 
polítiques socials que importen tant al grup proposant. 
Pel que fa a l’article 155 de la Constitució, considera que el problema no és que el Govern 
d’Espanya l’hagi aplicat o que hagi tingut el suport del PSOE o de Ciutadans, sinó que és una 
conseqüència d’haver tingut un president covard que ho podria haver evitat, tal com li ho 
havien advertit nombroses vegades, que s’ha vist pressionat per grups radicals i ha fugit, 
deixant companys seus a la presó. Entén, doncs, que el problema no és l’aplicació d’aquest 
article 155, sinó l’incompliment de convocar unes eleccions, tal com havia acordat. 
A continuació, acusa el Sr. Bosch de tenir fòbia als socialistes i, tal com ha dit reiterades 
vegades, li recorda que governen conjuntament a l’Àrea Metropolitana, govern en el qual 
Esquerra Republicana no és necessària perquè Barcelona en Comú i el PSC tenen majoria 
suficient. Li pregunta, doncs, què fa el seu partit en aquesta institució amb els grups que el 
portaveu republicà ha anomenat «del 155». Per tant, li demana que tingui una mica de 
coherència. 
Per acabar, anuncia el vot contrari del seu grup a la proposició. 
 
El Sr. MULLERAS manifesta que les proposicions del Grup d'Esquerra Republicana no deixen 
de sorprendre’l. Comenta que el portaveu del grup proposant ha fet una relació 
d’incompliments de la Generalitat i li pregunta si creu que l’Estat té res a veure amb aquests 
incompliments. Assenyala que Esquerra Republicana ha governat a la Generalitat durant alguns 
anys i Convergència i Unió durant gairebé trenta anys, llevat del parèntesi del tripartit. Apunta 
que amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució simplement s’ha destituït el Govern de la 
 Ref: CCP 11/17 Economia i Hisenda 
v. 15/ 11/ 2017 13: 55 
41 
Generalitat i s’han convocat eleccions, mesura que no va prendre el Sr. Puigdemont, pel que es 
diu, per influència del Sr. Junqueras. Per tant, considera que atribuir la responsabilitat de la 
situació actual al Govern de l’Estat no té cap ni peus. 
També discrepa de l’afirmació que l’aplicació de l’article 155 influeixi en l’economia de 
Barcelona i, en tot cas, si hi influeix, és en sentit positiu perquè dóna estabilitat, que és el que 
necessita l’economia per poder invertir i per poder consumir. Desmenteix que l’aplicació 
d’aquest article impedeixi les transferències de la Generalitat a l’Ajuntament de Barcelona i 
recorda que la tinent d’alcalde Sanz, de Barcelona en Comú, va fer unes declaracions en què 
afirmava que, tret d’algunes subvencions vinculades als consorcis de Salut i Educació, que 
s’estan resolent correctament, l’aplicació de l’article 155 no afecta grans projectes de ciutat, 
com el tramvia, les obres de la plaça de les Glòries, ni tampoc el preu del transport públic. Per 
aquesta raó, no entén ni la proposició ni l’estratègia per explicar-la mitjançant una ficció, que ha 
estat superada àmpliament per la realitat. 
Seguidament, replica que el seu grup no fa catastrofisme, sinó que descriu la realitat, i aquesta 
realitat diu que les empreses han marxat, que el consum ha baixat de manera molt important i 
que les reserves turístiques també han disminuït. En resum, indica que la fase final del procés 
unilateral d’independència ha generat una inestabilitat política que ha portat a una inestabilitat 
econòmica i a un empobriment social, i en culpabilitza Esquerra Republicana, el PDECat i la 
CUP. 
 
La Sra. ROVIRA veu aquesta proposició com una mena de calaix de sastre, on hi ha de tot, i 
s’hi barregen pagaments de l’Estat a l’Ajuntament de Barcelona, l’aplicació de l’article 155 de 
la Constitució, la Zona Franca i empreses diferents. En tot cas, allò que li preocupa realment al 
Grup de la CUP - Capgirem Barcelona és que una proposta d’Esquerra Republicana ho centri 
tot en una reunió amb el Ministeri d’Hisenda, via que opina que no serveix de res després de 
veure la situació actual d’intervenció, que qualifica de colonialisme imposat per l’article 155. 
Lamenta que no hi hagi temps per parlar-ne més llargament, però li hauria agradat conèixer 
quina estratègia planteja el grup proposant. 
D’altra banda, entén que cada una de les qüestions plantejades requeriria propostes i solucions 
completament diferents i, per tant, proposar una súplica perquè es deixi d’aplicar l’article 155, 
en el context d’ocupació i bel·ligerància actual, li sembla gairebé humiliant i totalment inútil. 
En aquest sentit, recorda que l’ajuntament ja ha pres aquest mateix acord en altres ocasions i ho 
pot tornar a fer més vegades, però creu que no canviarà res perquè ja hi ha prou indicadors que 
així ho assenyalen. 
A continuació, manifesta que és hora d’assumir que el poble català està sol, que no hi ha diàleg 
ni acord possible amb qui vol aniquilar i posa els seus representants a la presó. Està convençuda 
que la repressió continuarà i, per tant, opina que solament assumint aquest estat de coses es pot 
posar solució als diferents problemes que hi ha. 
Dit això, pensa que el problema no rau tant en si el Govern espanyol pagui unes transferències o 
faci les actuacions previstes a Catalunya, perquè ja hi ha mostres que no ho farà, sinó de 
construir entre tots la república catalana, que es comenci a plantejar la sobirania econòmica i 
sobretot que aquesta sigui lleial al món local, cosa que no ha fet mai el Govern espanyol. 
Considera, doncs, que s’ha de posar el municipalisme com a eix vertebrador de la república 
catalana. 
Per aquestes raons, anuncia l’abstenció del seu grup perquè no entenen que es pugui dialogar 
amb aquells que en aquest moment fiquen persones a la presó, que intervenen els comptes i que 
ataquen de manera directa i flagrant la sobirania econòmica dels municipis i del Principat de 
Catalunya. 
 
La Sra. BALLARÍN esperava que durant aquest debat parlarien de Barcelona perquè la 
 Ref: CCP 11/17 Economia i Hisenda 
v. 15/ 11/ 2017 13: 55 
42 
proposició planteja demanar al ministre Montoro que compleixi el compromís de fer les 
inversions i les transferències que la ciutat de Barcelona mereix legítimament, estratègia que el 
Grup Socialista comparteix, de la mateixa manera que durant molts anys han reivindicat que la 
Generalitat fes les inversions que tenia l’obligació de fer a Barcelona en transports públics, 
equipaments socials o escoles bressol, entre altres. Per tant, li costa d’entendre que a mitjan 
novembre i quan fa menys de vint dies que s’aplica l’article 155 s’atribueixin tots els retards de 
la Generalitat a l’aplicació d’aquest article. Creu que això és poc creïble i no és propi d’algú 
que aspira a ser alcalde de la ciutat fer propostes tan poc mesurades i tan poc fonamentades. 
En segon lloc, està d’acord que la Sra. Colau enviï una carta al ministeri, si ho considera 
convenient, però, tal com admetia la Sra. Sanz en les declaracions que s’han citat anteriorment, 
opina que la ciutat no ha estat perjudicada en cap cas pel que fa als recursos compromesos pel 
Govern de l’Estat. 
Tanmateix, observa que a la segona part de la proposició el grup proposant torna a plantejar la 
qüestió de l’article 155, que ja s’ha debatut reiteradament al consistori, i el fet que el PSC formi 
part del govern de la ciutat. Assenyala que ja els han fet fora i, per tant, replica al Sr. Bosch que 
ja pot estar content i que es pot relaxar. Però també li agradaria, si el portaveu d’Esquerra 
Republicana considera que el Grup Socialista és tan dolent, que aquest partit abandoni l’Àrea 
Metropolitana. Recorda que el Sr. Bosch dies enrere va manifestar que l'Àrea Metropolitana és 
un àmbit de gestió, opinió de la qual discrepa perquè entén que és un àmbit de govern. 
En qualsevol cas, reitera que el Grup Socialista és contrari tant a la declaració unilateral 
d’independència com a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. En aquest sentit, assegura 
que varen treballar molt perquè no es produís cap d’aquestes circumstàncies i no ho varen poder 
evitar, així que en aquest moment treballen per defensar la pluralitat del catalanisme polític. 
Apunta que la seva formació no és independentista i espera que tinguin dret a respirar i a 
defensar les seves propostes sense que se’ls acusi contínuament de feixistes i de coses pitjors. 
 
El Sr. PISARELLO també considera que aquesta proposició és una mena de calaix de sastre i 
no sap si s’ha redactat deliberadament d’una manera estranya, però en comparteix l’esperit i, 
per tant, anuncia el vot favorable del Grup de Barcelona en Comú, tenint en compte, com s’ha 
dit, que fins aquest moment no s’ha produït cap endarreriment, però admet que han d’estar 
vigilants per si se’n produeixen. 
 
El Sr. BOSCH diu que els trenta segons d’intervenció que li resten no basten per parlar dels 
efectes de l’aplicació de l’article 155 i de les posicions respecte a aquesta qüestió dels altres 
grups. En tot cas, comenta que plantegen aquesta proposta des de l’assumpció de 
responsabilitats perquè considera que seria irresponsable no tenir en compte l’escenari que 
s’obre a la ciutat després de l’aplicació d’aquest article, amb el que anomena la pitjor onada 
repressiva que han viscut la ciutat i el país des de fa dècades, situació que pot arribar a 
perjudicar tothom. Així, quan sent que alguns portaveus opinen que aquesta situació tindrà 
efectes positius, entén per què els seus grups polítics han donat suport a l’aplicació de l’article 
155 i per què estan disposats a perjudicar Barcelona i Catalunya, simplement perquè tenen unes 
idees polítiques determinades. 
 
El Sr. SIERRA lamenta que el Sr. Bosch no hagi respost a cap de les preguntes que li ha 
formulat sobre el govern a l’Àrea Metropolitana de Barcelona o sobre els diners que la 
Generalitat ha desviat de polítiques socials al procés independentista. 
 
El Sr. Pisarello expressa el vot favorable de BnComú, la Sra. Ballarín expressa el vot 
contrari del PSC, la Sra. Recasens expressa el vot favorable del Grup Municipal Demòcrata, 
el Sr. Sierra expressa el vot contrari de Cs, el Sr. Bosch expressa el vot favorable d'ERC, el 
 Ref: CCP 11/17 Economia i Hisenda 
v. 15/ 11/ 2017 13: 55 
43 
Sr. Mulleras expressa el vot contrari del PP i la Sra. Rovira expressa l'abstenció de la CUP. 
S'APROVA. 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
10.-  (M1519/7146) La Comissió d'Economia i Hisenda acorda: Instar al Govern municipal a reforçar 
la Campanya de Nadal del comerç de Barcelona, augmentant els recursos i les activitats 
destinades a potenciar el comerç de proximitat, l'enllumenat nadalenc i totes les demés mesures 
dirigides a ajudar al comerç de barri de la ciutat. 
 
El Sr. MULLERAS lamenta que la fase final del procés unilateral d’independència hagi conduït 
a una crisi econòmica molt important, tant per la gravetat de la crisi i per la manera sobtada com 
s’ha produït. Així, comenta que segons els registradors de la propietat més de 2.400 empreses ja 
han sortit de Catalunya. Recorda que es deia que aquesta sortida seria simbòlica i que no tindria 
conseqüències en l’economia real, però lamenta que sí que n’hi hagi, de conseqüències. En 
aquest sentit, recorda que el dia anterior al Consell del Fòrum Ciutat i Comerç varen poder 
copsar la preocupació del comerç i del sector turístic davant de la crisi, que ja està provocant 
disminució de la facturació. 
Tot seguit, apunta que el mes d’octubre l’atur s’ha incrementat a Catalunya en 14.698 persones 
que és l’increment més important des de l’any 2008, any en què va començar la darrera crisi 
econòmica. Remarca que, segons dades del sector, el consum ha disminuït un 30 % el mes 
d’octubre i, segons PIMEC, el 72 % de les empreses petites i mitjanes varen facturar menys o 
molt menys l’octubre de 2017 que l’octubre de l’any anterior, i el 70 % d’aquestes empreses 
creu que la situació encara empitjorarà. El Gremi del Motor informa que el mes d’octubre les 
vendes d’automòbils han disminuït un 30 %. I Exceltur parla de pèrdues de fins a 1.200 milions 
d’euros abans de final d’any en el sector turístic de Catalunya. 
Pel que fa a les dades de consum, comenta que la intenció de compra els propers tres mesos en 
el sector de la tecnologia a Espanya és d’un 17 %, mentre que a Catalunya baixa fins al 14 %. I 
en electrodomèstics, a Espanya hi ha una intenció de compra de l’11 % i a Catalunya només és 
del 3,7 %. Atribueix aquesta situació a la incertesa que té el consumidor i a la inestabilitat 
existent. 
Així, doncs, entén que hi ha una crisi de consum excepcional i, davant d’aquesta situació, 
apunta que la campanya de Nadal presenta reptes importants per al comerç. Insisteix que el 
sector està preocupat, tal com ha de saber el govern municipal perquè hi està en contacte, 
perquè la campanya de Nadal és una campanya bàsica per al sector comercial de Barcelona i 
per al consum a la ciutat. 
Reclama, doncs, que s’enviïn missatges positius des de l’ajuntament, i el Grup Popular presenta 
aquesta proposició precisament per enviar un missatge positiu cap al comerç de Barcelona. 
Així, tot i que reconeix que es pot parlar de les causes, assegura que la crisi és real i, davant 
d’aquesta situació, demana al govern municipal que reforci la campanya de Nadal, que 
s’augmentin els recursos i les activitats destinades a potenciar el comerç de proximitat, com 
l’enllumenat nadalenc. 
 
El Sr. BLASI comparteix els arguments dels grups que anteriorment han votat en contra de la 
proposició presentada pel Grup de Ciutadans, malgrat que el to que hagi utilitzat el Sr. Mulleras 
en la presentació d’aquesta proposició sembli una mica més conciliador. Comenta que ell també 
va assistir el dia anterior al Consell del Fòrum Ciutat i Comerç, en el qual es varen presentar un 
seguit de campanyes que espera que el govern municipal, després de la sortida del Grup 
Socialista, assumeixi com a pròpies, però no recorda haver sentit cap intervenció, excepte les 
dels grups polítics que varen parlar, que exigissin al govern cap tipus de campanya o de reforç. 
 Ref: CCP 11/17 Economia i Hisenda 
v. 15/ 11/ 2017 13: 55 
44 
En aquesta situació de crisi, demana que es deixi al marge el sector del comerç i que no se 
l’utilitzi, perquè en els darrers temps ha patit molt però que tant en l’àmbit internacional com en 
el local ha estat reconegut i valorat pels ciutadans i per les administracions després dels 
atemptats del 17 d’agost. En tot cas, estan parlant de decisions polítiques i creu que alguns dels 
partits no han ajudat gens a buscar el punt de pau i de tranquil·litat que reclama el sector. 
Per aquestes raons, i tal com han fet amb la proposició que ha presentat el grup de Ciutadans, 
anuncia el vot contrari del Grup Demòcrata a aquesta proposició. 
 
El Sr. SIERRA anuncia el vot favorable del Grup de Ciutadans atès que el que es proposa ja era 
inclòs en la proposició que el seu grup ha presentat anteriorment i també perquè aquesta és una 
demanda dels comerciants. Insisteix que el període de Nadal és molt important per a la 
facturació anual del comerç de la ciutat. 
D’altra banda, replica al Sr. Blasi que hi ha grups independentistes que amenacen el sector del 
comerç de no encendre els llums de Nadal i de paralitzar l’activitat econòmica de tot Catalunya 
durant una setmana. Insisteix, doncs, que no es tracta de cercar la causa o l’origen d’aquesta 
situació, sinó de pal·liar-ne la conseqüència i que l’Ajuntament de Barcelona faci política 
municipal, que gestioni serveis, que solucioni problemes i que busqui el bé comú dels 
ciutadans. 
Finalment, lamenta que a totes les votacions es facin blocs de grups independentistes i no 
independentistes, amb un rerefons que al final provoca que es doni l’esquena a la ciutadania. 
Creu, doncs, que els grups municipals haurien de tenir més sentit de ciutat. En aquest sentit, 
reitera que si la proposició anterior, del Grup d'Esquerra Republicana, s’hagués limitat als punts 
1 i 2, en els quals es reclama a Espanya el pagament dels compromisos que té amb 
l’Ajuntament de Barcelona, el seu grup hi hauria votat favorablement. Insisteix, doncs, que es 
tracta de veure què és millor per als barcelonins. 
 
La Sra. CAPDEVILA recorda que, com a portaveu del Grup d'Esquerra Republicana, durant tot 
el mandat ha demanat que es potenciés el comerç de proximitat, i no solament amb la campanya 
de Nadal, sinó durant tot l’any. Així, apunta que tot just començat el mandat varen presentar 
una proposició per demanar que s’utilitzessin tots els mitjans de comunicació de l’Ajuntament 
de Barcelona, com ara BTV, per induir la gent a comprar en el comerç de proximitat. Més 
endavant varen demanar un reforç per ampliar la campanya de Nadal de 2106, que tenia com a 
lema «L’autèntic paper de Nadal», que va arribar a deu barris de la ciutat i en va deixar la resta 
al marge. També apunta que varen intentar superar el debat sobre la pista de gel de la plaça de 
Catalunya i el mes d’abril de 2017 varen proposar que el govern municipal elaborés un pla, 
consensuat amb els eixos comercials, per a una campanya de promoció comercial de cara al 
Nadal d’enguany. Deixa clar, doncs, que al seu grup sempre ha donat suport al comerç de la 
ciutat, també en altres qüestions, com per exemple quan és afectat per obres de llarga durada. 
Dit això, assegura que podria compartir una part de la proposició que presenta el Grup Popular, 
però no pot acceptar el discurs que fa aquest partit de la situació política actual. Així, troba 
insòlit, demagog i de mala fe que els mateixos que han desplegat la violència i la repressió més 
important que hi ha hagut a Catalunya després del franquisme, és a dir, el Govern el Partit 
Popular, ara utilitzi els comerciants per dir que la situació és catastròfica. Afegeix que aquesta 
catàstrofe que ha esmentat el portaveu del grup proposant no s’arreglarà amb la campanya de 
Nadal. Reclama que suspenguin l’aplicació de l’article 155, que deixin d’agredir Catalunya i 
que alliberin els presos polítics. 
Finalment, ofereix el vot favorable del seu grup si el grup proposant inclou a la proposició 
l’alliberament dels presos polítics abans de Nadal. Tanmateix, com que sap que el Sr. Mulleras 
no acceptarà aquesta proposta, anuncia el vot contrari del seu grup. 
 
 Ref: CCP 11/17 Economia i Hisenda 
v. 15/ 11/ 2017 13: 55 
45 
La Sra. ROVIRA anuncia el vot contrari de la CUP - Capgirem Barcelona a la proposició. 
 
La Sra. BALLARÍN exposa que la nit anterior diversos regidors del consistori varen assistir al 
Consell del Fòrum Comerç i Ciutat i en aquesta reunió, preveient que era l’últim cop que hi 
assistia com a regidora de l’àrea, va presentar els diferents projectes que s’han preparat o que 
s’estan desenvolupant per enfortir el comerç de la ciutat, com les àrees de promoció econòmica 
urbana, mesures de restauració, iniciatives en matèria de mercats i també quatre campanyes de 
promoció del comerç, una de més general, una altra relacionada amb el Dia contra la violència 
de gènere, una altra relacionada amb l’Any del comerç i la cultura, i varen donar algunes 
pinzellades sobre com seria la campanya de Nadal. 
Tot seguit, remarca que han augmentat els recursos per a la campanya de Nadal, la qual es 
descentralitza amb dinamització als districtes, amb l’enllumenat i amb l’acte d’encesa de llums 
de Nadal. Indica que enguany s’invertiran en aquesta campanya 53.000 euros més que l’any 
2016. Així, doncs, constata que l’Àrea de Comerç ha treballat perquè la campanya de Nadal 
serveixi veritablement per enfortir el comerç. 
A continuació, i sense entrar en el discurs de fons, comenta que el Grup Socialista podria votar 
a favor de la proposició, però assenyala que ja és 14 de novembre i que no hi ha temps per fer 
contractacions públiques i molta altra feina necessària, de manera que es podria plantejar per al 
Nadal de 2018, però no pas per al d’enguany. En tot cas, argumenta que el govern ja ha fet un 
reforçament important d’aquesta campanya amb altres mesures, com les que havia sol·licitat el 
Grup d'Esquerra Republicana, i per tant estan treballant en aquesta línia i espera que es continuï 
fent. 
 
El Sr. COLOM diu que el govern és conscient de la importància que té el Nadal per al comerç 
de la ciutat, època en què es juga una part molt important dels ingressos i, per tant, la continuïtat 
del comerç i dels llocs de treball. Espera, doncs, que el nivell de vendes d’aquest Nadal sigui el 
que correspon a l’època. Per aquesta raó, el govern ha reforçat la campanya i ha pres mesures, 
de manera que ja ha fet allò que es demana a la proposició. Així, apunta que l’acte d’encesa de 
llums es farà a la Rambla i remarca que significarà un homenatge als comerços que varen 
ajudar les víctimes dels atemptats del mes d’agost, però també significarà un suport a aquest 
sector, que ha estat afectat per la davallada del consum. 
Entre altres actuacions que es faran en el marc de la campanya de Nadal, destaca els actes 
d’encesa als districtes precisament en els entorns comercials més febles. Així, per exemple, al 
districte de les Corts l’acte d’encesa es farà al barri de Sant Ramon. També esmenta accions 
innovadores en l’enllumenat d’aparadors i informa que s’han preparat moltes activitats 
nadalenques arreu de la ciutat. Comenta que dies enrere varen fer una reunió al Shopping City, 
on varen presentar diverses mesures per promocionar les compres al conjunt de la ciutat i 
afavorir així el comerç de proximitat, confirma que es tornarà a celebrar la Fira de Consum 
Responsable, Economia Social i Solidària a la plaça de Catalunya, i també es farà l’espectacle 
de Cap d’Any. 
A continuació recorda que la Comissió d’Esdeveniments va propiciar que el traçat de la darrera 
manifestació no transcorregués pel centre de la ciutat, mesura que demostra que el govern 
municipal és sensible a aquesta preocupació dels comerciants. 
Per acabar, replica al Sr. Blasi que les mesures que ha impulsat el govern ja són del govern i, 
per tant, no se les han de fer seves. 
Finalment, anuncia l’abstenció del seu grup. 
 
El Sr. MULLERAS demana coherència perquè algun grup abans de l’inici de la sessió li ha 
anunciat que el vot seria en un sentit i després ha estat un altre. Fa aquesta petició per al bon 
funcionament dels grups municipals en les comissions. 
 Ref: CCP 11/17 Economia i Hisenda 
v. 15/ 11/ 2017 13: 55 
46 
A continuació, lamenta que la proposició no prosperi perquè es torna a posar de manifest que 
alguns grups juguen amb els interessos polítics i donen l’esquena als problemes reals, als 
barcelonins i, en aquest cas, al comerç de Barcelona. 
D’altra banda, diu que pot entendre algunes formacions polítiques perquè demanen que es 
paralitzi l’economia i alguns diputats al Congrés dels Diputats fan piulades demanant que no 
s’instal·lin llums de Nadal, com el Sr. Tardà, d’Esquerra Republicana, i suposa que per aquesta 
raó també voten en contra de la proposició. En canvi, no entén altres grups que asseguren que 
defensen el comerç però alhora voten en contra d’una mesura que pretén afavorir aquest sector i 
donar-li suport, en un període important i en un context de forta crisi de consum que l’afecta 
directament. 
Pel que fa a la reunió del Consell del Fòrum Ciutat i Comerç, afirma que els comerciants no van 
mostrar públicament les queixes perquè l’ordre del dia contemplava altres aspectes, però a la 
finalització de la reunió varen parlar amb el seu grup i amb altres grups, i varen confirmar les 
dades que ha explicat anteriorment. 
Per acabar, torna a lamentar que aquesta proposta de suport al comerç de proximitat de 
Barcelona sigui rebutjada. 
 
El Sr. BLASI creu que la part positiva és que tots els grups defensen el comerç. Reclama, però, 
que no s’utilitzi aquest sector i, per aquesta raó, ha donat els arguments que justifiquen el sentit 
del vot del Grup Demòcrata. D’altra banda, reitera que ha valorat positivament el to que ha 
emprat el portaveu del grup proposant i remarca que, si bé allò que es vota és la part 
propositiva, la part expositiva també té la seva importància. En aquest sentit, comenta que el Sr. 
Mulleras s’ha referit insistentment al procés independentista i li ha dit anteriorment que el Grup 
Popular té unes responsabilitats que també han d’assumir. 
Finalment, demana que tots els grups treballin sense fer jocs malabars. 
 
La Sra. CAPDEVILA manifesta que ja ha exposat els arguments que justifiquen el 
posicionament del seu grup i, per tant, no els repeteix. Tanmateix, demana al Sr. Mulleras que 
deixi de dir mentides i desmenteix que ningú del Grup d'Esquerra Republicana hagi proposat 
que no s’encenguin els llums de Nadal, perquè la seva política municipal la fan els regidors, 
ningú més. 
 
La Sra. BALLARÍN reitera que el Grup Socialista s’abstindrà en aquest punt de l’ordre del dia. 
Volen que la campanya de Nadal funcioni correctament però s’ha d’entendre que la gestió 
pública no es pot fer adjudicant contractes a dit dos dies abans. 
 
El Sr. COLOM comenta que la proposició no serà aprovada però assegura que hi haurà una 
campanya de Nadal per afavorir el comerç de proximitat, tal com ja ha explicat la regidora de 
Comerç. 
 
El Sr. MULLERAS corrobora que el diputat d’Esquerra Republicana al Congrés dels Diputats 
Joan Tardà va dir que enguany no s’havien d’instal·lar els llums de Nadal. Segons les dades que 
té, el Sr. Tardà va fer aquestes manifestacions el dia 3 de novembre d’enguany. 
 
El Sr. Colom expressa l'abstenció de BnComú, la Sra. Ballarín expressa l'abstenció del PSC, 
el Sr. Blasi expressa el vot contrari del Grup Municipal Demòcrata, el Sr. Sierra expressa el 
vot favorable de Cs, la Sra. Capdevila expressa el vot contrari d'ERC, el Sr. Mulleras 
expressa el vot favorable del PP, la Sra. Rovira expressa el vot contrari de la CUP. ES 
REBUTJA. 
 
 Ref: CCP 11/17 Economia i Hisenda 
v. 15/ 11/ 2017 13: 55 
47 
 
 
Del Grup Municipal CUP: 
 
11.-  (M1519/7134) La Comissió d'Economia i Hisenda de l'Ajuntament de Barcelona acorda: 1. 
Instar el Consell d'Administració de Mercabarna a suspendre el procés de privatització 
consistent en el contracte de constitució d'un dret de superfície de l'edifici de l'escorxador i 
l'explotació de l'activitat corresponent. 2. Constituir un grup de treball amb un calendari de 
reunions i treballs concrets, amb participació dels agents econòmics, socials i sindicals d'arreu 
de Catalunya, per a cercar alternatives a la proposta de la direcció de Mercabarna que vetllin per 
l'interès públic, la sostenibilitat del territori i les condicions laborals.  
 
La Sra. ROVIRA exposa que el divendres anterior el consell d’administració de Mercabarna va 
aprovar el plec de clàusules per privatitzar la gestió de l’escorxador mitjançant la constitució 
d’un dret de superfície durant vint anys. La CUP - Capgirem Barcelona opina que aquesta 
privatització és una no-solució desastrosa adoptada pel govern municipal i pel consell 
d’administració de Mercabarna després d’anys d’inacció i de recerca de sortides absolutament 
fallides. Considera, doncs, que és un despropòsit acumulat que, tal com els han explicat, ve de 
lluny. Així, recorda que fa divuit anys que es va signar un contracte amb una cooperativa falsa, 
pràctica que lamenta que estigui estesa en el sector càrnic i que ha suposat una precarietat 
absoluta dels llocs de treball i una gestió que qualifica d’absolutament mafiosa dels escorxadors 
a tot Catalunya. Denuncia, per tant, aquestes pràctiques i mostra la solidaritat del seu grup amb 
el conjunt dels treballadors dels escorxadors, que fa mesos i anys que denuncien la seva situació 
de vulneració de drets en l’àmbit laboral. 
En aquest cas, a més a més, apunta que s’ha afirmat sense cap mena de pudor que aquesta 
mesura garantirà els llocs de treball, afirmació que qualifica de mentida i assegura que pretén 
camuflar la política neoliberal que el Partit dels Socialistes ha imposat durant aquest mandat al 
govern municipal, i específicament en la gestió d’aquesta àrea. 
A continuació, apunta que el contracte signat entre Mercabarna i la falsa cooperativa acaba 
l’any 2020 i, per tant, l’empresa adjudicatària de la privatització podrà acomiadar tota la 
plantilla sense haver d’indemnitzar els treballadors o bé podrà imposar unes noves condicions 
laborals, que considera que poden ser nefastes. El seu grup denuncia que aquest és un negoci 
rodó perquè aquesta empresa només haurà de conservar la plantilla durant dos anys i en tindrà 
divuit més per explotar els treballadors sense cap contemplació. 
D’altra banda, admet que fa anys que l’escorxador està en una situació crítica, que acumula 
pèrdues i que té unes instal·lacions obsoletes, situació que implica un cost de manteniment 
elevat, tal com ho han pogut observar directament. De fet, indica que la majoria de reparacions i 
d’intervencions que s’han hagut de fet tenien com a objectiu precisament garantir la seguretat 
dels treballadors, una seguretat que opina, tenint en compte l’experiència d’altres llocs, que 
quedarà greument compromesa si l’escorxador i el seu manteniment queden en mans d’una 
empresa que només buscarà la reducció de costos per obtenir el màxim benefici. 
Tot seguit, assenyala que aquesta privatització condueixi a un escenari de destrucció de llocs de 
treball, de precarització, d’explotació, de disminució dràstica de la seguretat dels treballadors i 
de beneficis a costa de la classe treballadora. Es pregunta si aquest és el model que el govern 
municipal proposa i vol per al sector públic i per a un element estratègic econòmicament com 
hauria de ser Mercabarna. 
El seu grup creu que hi ha altres solucions, i sobretot que hi ha temps per buscar-les abans que 
no s’acabi el contracte amb la falsa cooperativa, per garantir els llocs de treball, per apostar per 
una reorientació estratègica de l’escorxador i del conjunt de Mercabarna, per donar a aquesta 
infraestructura un rumb integrat en el territori i la ramaderia de proximitat i per començar a 
 Ref: CCP 11/17 Economia i Hisenda 
v. 15/ 11/ 2017 13: 55 
48 
construir, així, sobiranies en aquest àmbit. 
D’altra banda, comenta que diverses veus varen qüestionar aquesta privatització. En aquest 
sentit, recorda que els representants de la CUP i d’Esquerra Republicana al consell 
d’administració hi varen votar en contra, mentre que el Partit Popular i Ciutadans s’hi varen 
abstenir perquè tenien dubtes que aquesta fos una bona solució. Tanmateix, no varen poder 
escoltar el posicionament de Barcelona en Comú perquè, en absència del Sr. Colom, en nom del 
govern va intervenir la Sra. Ballarín, que va votar a favor de la privatització. Li agradaria saber 
quin és aquest posicionament de Barcelona en Comú. Creu que és una oportunitat per demostrar 
que el trencament amb el Partit dels Socialistes té una translació real en les polítiques d’aquest 
àmbit i en les polítiques municipals en general. 
Finalment, llegeix el text de la proposició. 
 
El Sr. BLASI confirma que en el consell d’administració de Mercabarna celebrat el dia 10 de 
novembre tots els grups municipals que hi tenen representació en nom de l’Ajuntament de 
Barcelona, amb l’excepció de Barcelona en Comú, varen poder argumentar la seva postura i el 
Grup Demòcrata va donar suport a aquest concurs, que s’ha convocat d’acord amb dos informes 
que s’havien demanat prèviament i que justifiquen aquesta mesura i donaven un conjunt de 
garanties al procediment, no solament per mantenir la propietat de l’escorxador, sinó que 
donava la possibilitat d’ampliar el mercat. Entén que amb aquesta mesura es redueixen 
determinades incerteses. 
A continuació, també confirma que el contracte amb la suposada cooperativa és vigent. En 
qualsevol cas, creu que aquest contracte obre la possibilitat de donar garanties laborals. En 
aquest sentit, apunta que el plec de clàusules estableix els mecanismes per revertir el contracte. 
Així, doncs, remarca que aquesta és una oportunitat que s’ha de donar a Mercabarna per 
garantir que el servei que ofereix continuï vigent. 
 
El Sr. SIERRA anuncia l’abstenció del Grup de Ciutadans, en primer lloc perquè el seu grup 
proposava constituir un espai per discutir una posició comuna de l’ajuntament sobre el futur de 
l’escorxador de Mercabarna i per plantejar si Barcelona necessita tenir un escorxador, tenint en 
compte que la major part dels sacrificis es fan a les mateixes granges, i si aquest escorxador és 
viable. Remarca que s’està injectant una quantitat de recursos ingent per mantenir aquest 
escorxador i per millorar-ne les instal·lacions i aquesta mesura implica que l’escorxador 
continuarà l’activitat. 
El seu grup pretenia que aquest grup de treball permetés fer un debat intern i que no s’hagués 
d’escenificar en el consell d’administració, on hi ha altres entitats com Mercasa o com el 
Consell Comarcal del Barcelonès, però tots els altres grups varen decidir que aquesta qüestió es 
tractés en el consell d’administració de Mercabarna. Varen observar, doncs, amb sorpresa que 
en aquest consell d’administració no es produís cap debat i que se’ls donés una proposta 
tancada. Critica aquesta decisió perquè considera que hi ha altres solucions que no s’han 
plantejat. En aquest sentit, comenta que fins i tot la presidenta de Mercasa, que actualment ja no 
és membre del consell d’administració de Mercabarna, va advertir que hi ha altres alternatives 
que no s’han contemplat. 
Així, doncs, malgrat que s’hagin fet els dos informes que ha esmentat, reitera que s’abstindran 
en aquesta proposició perquè continuen tenint dubtes. I, en segon lloc, perquè creuen que el 
sacrifici d’animals amb determinats ritus, fins i tot amb tots els controls sanitaris que es fan, és 
una qüestió prou seriosa i considera que aquest debat s’havia de fer, no tant per analitzar la 
rendibilitat de la infraestructura, sinó perquè el fonament d’una infraestructura com Mercabarna 
és proveir de serveis alimentaris, activitat que no és la pròpia d’un escorxador. Així, indica que 
la majoria de mercats comparables no tenen escorxador i s’hi fa una activitat absolutament 
controlada i rendible. 
 Ref: CCP 11/17 Economia i Hisenda 
v. 15/ 11/ 2017 13: 55 
49 
Finalment, comenta que han mantingut contactes amb membres de la cooperativa i considera 
que les xifres que es varen donar en el consell d’administració no s’ajusten a la realitat. 
 
La Sra. CAPDEVILA exposa que en el consell d’administració de Mercabarna ja varen 
plantejar entenen per què a una empresa privada li surten els números i a una empresa pública 
no. Així, doncs, ja varen indicar que no s’han buscat les solucions adients. 
A continuació, confirma l’apreciació que ha fet el Sr. Sierra en el sentit que aquesta mesura ja 
es va plantejar com a tancada i no hi va haver debat sobre aquesta decisió. 
Per aquestes raons, en el consell d’administració varen votar en contra de la privatització i, en 
coherència, anuncia el vot favorable del seu grup a la proposició. Assenyala que el seu grup 
també pateix perquè els treballadors es poden veure perjudicats, que només tenen garantit el 
lloc de feina fins a l’any 2020. 
Seguidament, reconeix que l’escorxador actualment és deficitari i que ha anat generant pèrdues 
al llarg dels anys, circumstància que atribueix al canvi d’hàbits alimentaris, al creixement de la 
importació de carn, al fet que es concertin els escorxadors en origen i a la necessitat 
d’inversions per adequar les instal·lacions a les demandes actuals. Tot i així, entén que s’hauria 
pogut estudiar un altre tipus de sortida i que no hauria calgut privatitzar aquest escorxador. 
D’altra banda, mostra preocupació per la situació dels treballadors perquè els llocs de treball 
d’aquest escorxador només estan garantits fins al 2020, tal com ha dit anteriorment, i que el 
sector càrnic de Catalunya viu un procés de precarietat laboral creixent amagat sota falses 
cooperatives, sistema que, a més a més de desvirtuar el cooperativisme, busca estalviar costos 
mitjançant la substitució dels treballadors assalariats per treballadors autònoms cooperativistes. 
D’aquesta manera, afegeix, l’empresa obliga els treballadors a afiliar-se a una cooperativa amb 
l’objectiu de fer-los treballar més hores. Indica que aquests treballadors cobren per hores i així 
l’empresa no ha de pagar cotitzacions, vacances, baixes o indemnitzacions, mentre que els 
treballadors han de pagar la cotització a la Seguretat Social i la quota de la cooperativa, situació 
que els genera una gran precarietat i fa que no puguin cobrar l’atur en cas de perdre la feina. 
Per totes aquestes raons, considera que la proposició que presenta la CUP - Capgirem Barcelona 
és adient, tot i que creu que serà difícil revocar una decisió que ja es va prendre el 10 de 
novembre proppassat. En tot cas, el seu grup és favorable a fer aquest replantejament i a 
estudiar altres sortides a la situació. 
 
El Sr. MULLERAS no té la certesa que el plec de condicions garanteixi la continuïtat de 
l’activitat de l’escorxador. El Grup Popular entén que ha de prevaldre l’interès públic i creu que 
no es podien continuar perdent els milions d’euros que s’inverteixen en aquest escorxador, de 
manera que s’havia de trobar una solució. 
D’altra banda, tampoc tenen la seguretat que aquesta sigui la millor solució per a aquest 
problema, que ja fa molts anys que s’arrossega, i apunta la possibilitat que es tracti d’un 
ajornament del problema. 
A continuació, qüestiona que la Comissió d’Economia i Hisenda sigui l’òrgan més adequat per 
instar un consell d’administració d’una societat que no és cent per cent municipal i, per tant, 
que té altres socis en aquest consell d’administració. 
Per acabar, assenyala que el seu posicionament pel que fa a la proposició ha de ser el mateix 
que ja varen manifestar en el consell d’administració i anuncia l’abstenció del seu grup, perquè 
no tenen la certesa que allò que es va aprovar, i que es posa en dubte en aquesta proposició, 
sigui realment la solució al problema. 
 
La Sra. BALLARÍN confirma que en el consell d’administració de Mercabarna del dia 10 de 
novembre es va aprovar treure a concurs públic durant vint anys la gestió d’aquest escorxador 
mitjançant la concessió d’un dret de superfície. Assenyala que aquest és l’òrgan a qui 
 Ref: CCP 11/17 Economia i Hisenda 
v. 15/ 11/ 2017 13: 55 
50 
corresponia prendre aquesta mesura i que el resultat de la votació va ser de 12 vots a favor, 2 
abstencions, del Partit Popular i de Ciutadans, i 2 vots en contra, de la CUP i d’Esquerra 
Republicana. 
Tot seguit, indica que, com a presidenta de Mercabarna, considera que aquesta proposta 
políticament és la millor solució per a l’escorxador, conclusió a la qual ha arribat després de 
molta feina tècnica i estudis, que tots els grups polítics han tingut a la seva disposició i que 
haurien pogut ampliar sempre que haguessin volgut perquè el director general s’ha ofert 
reiteradament a explicar tot allò que calgués. 
En tot cas, varen presentar aquesta proposta perquè consideren que és la millor solució per a 
l’escorxador, ja que garanteix que Barcelona continuï tenint el servei d’escorxador i activitats 
complementàries, i també garanteix que no es tanqui un servei que cada any té unes pèrdues 
entre 1 milió i 2 milions d’euros, i el Tribunal de Comptes va advertir que en el termini de cinc 
anys s’hauria de tancar si aquesta situació es perpetuava. Afegeix que aquesta proposta 
garanteix que el sector càrnic continuï tenint un referent a Mercabarna i també que els 
treballadors no perdin la feina. En aquest sentit, comenta que el plec de condicions estableix la 
subrogació de la plantilla, tot i que el 2020 caldrà fer un nou concurs per a la contractació 
d’aquests treballadors. Afegeix que també s’hi han introduït clàusules per evitar el patiment 
animal. 
Per totes aquestes raons, considera que aquesta és la millor solució per a la continuïtat de 
l’escorxador a Mercabarna. 
 
El Sr. COLOM puntualitza que s’ha buscat una solució per a l’escorxador de Mercabarna i no 
pas per al conjunt d’escorxadors de Catalunya. Creu, doncs, que fóra erroni fer un debat sobre 
el conjunt dels escorxadors. 
D’altra banda, discrepa de l’afirmació que el dia 10 de novembre es va presentar una proposta 
tancada, perquè com a mínim fa dos anys que es parla d’aquesta qüestió en el consell 
d’administració de Mercabarna. Així, apunta que s’han encarregat estudis i s’ha estudiat el 
tancament de la instal·lació, que era la proposta inicial, però assenyala que s’ha trobat una 
manera de fer-lo viable perquè creuen que és important que a Mercabarna es pugui fer aquesta 
activitat. Comenta que, abans de prendre la decisió, han mantingut reunions amb els diversos 
agents econòmics i en el consell d’administració anterior es va debatre sobre el concepte i, una 
vegada acceptat, es varen donar els plecs de condicions perquè es poguessin estudiar. 
A continuació, argumenta que una empresa privada pot fer rendible d’aquesta instal·lació quan 
en aquest moment és deficitària perquè allò que es planteja és que una empresa pugui integrar 
verticalment la cadena de valor. Assenyala que probablement en aquest moment on hi ha 
rendiment és en l’activitat d’esquarterament i no tant en la de matança. Entén, doncs, que una 
empresa privada que pugui gestionar tota la cadena de valor podria compensar les activitats 
deficitàries. 
Tot seguit, indica que aquest dret de superfície s’atorga per un període de vint anys i, per tant, té 
una capacitat de reversibilitat en un temps històric molt curt. De fet, remarca que molts drets de 
superfície s’atorguen per a períodes molt més llargs, fins a setanta-cinc o noranta anys. Creu, 
doncs, que si es produeix algun canvi en la situació es podrà decidir en el futur revertir aquest 
dret de superfície. 
D’altra banda, comenta que el 2016 es va donar una subvenció d’1.600.000 euros a l’empresa 
que actualment gestiona aquesta infraestructura i que l’alternativa seria fer una inversió de 10 
milions d’euros. Pregunta, doncs, què és més neoliberal, si subvencionar una empresa privada 
quan la infraestructura és de l'Administració o fer una contractació pública per tal que sigui una 
empresa privada qui faci aquestes inversions per tal que Barcelona disposi d’un escorxador i 
que es pugui fer aquesta activitat a Mercabarna. 
Finalment, anuncia el vot contrari del Grup de Barcelona en Comú a la proposició. 
 Ref: CCP 11/17 Economia i Hisenda 
v. 15/ 11/ 2017 13: 55 
51 
 
La Sra. ROVIRA insisteix que no creu que la privatització de l’escorxador sigui la millor opció 
possible, especialment si es tenen en compte els antecedents de falses cooperatives en el món de 
les càrnies. Ara que coneixen quina és la voluntat del govern en aquesta qüestió encara estan 
més espantats perquè el govern no va comunicar als grups municipals quines eren les seves 
intencions malgrat que ja havia pres una decisió. 
D’altra banda, entén que aquesta proposta s’havia d’haver valorat també amb els agents 
sindicals i amb els treballadors, a més a més dels agents econòmics, perquè tenen prou 
experiència per defensar un determinat model. No està d’acord, doncs, que no s’hagin tingut en 
compte altres possibilitats, que, tal com ja ha dit, ni s’han exposat ni s’han pogut debatre. 
Considera que es podrien haver valorat activitats complementàries que es podrien dur a terme 
sense necessitat de privatitzar, i que es podria haver apostat per garantir que aquest fos un ens 
públic per tal que els treballadors tinguessin garantides les condicions laborals i de seguretat, 
perquè està segura que amb aquesta privatització no les tindran. 
 
El Sr. BLASI admet que el Grup de Ciutadans va proposar la creació d’una comissió o una 
taula de treball, però està d’acord que l’àmbit on s’han de resoldre aquestes qüestions és el 
consell d’administració. En qualsevol cas, conegut el posicionament dels grups municipals, creu 
que la decisió final hauria estat la mateixa. 
Agraeix a la direcció de Mercabarna la predisposició que sempre té a donar tota la informació. 
Així, es va quedar amb la sensació que el conseller Monge, que assisteix al consell 
d’administració en representació de la CUP, estava ben informat i en plena sintonia amb la 
direcció, malgrat que hi pugui haver una discrepància amb la decisió final, que s’ha pres de 
forma democràtica. En qualsevol cas, assenyala que el resultat d’aquesta operació s’ha exposat, 
i en destaca la continuïtat dels llocs de treball, la reversibilitat de la decisió, el període de vint 
anys del dret de superfície, el fet que la inversió la faci l’empresa que guanyi el concurs i 
especialment el fet que es faci un concurs, perquè Mercabarna podria fer una adjudicació 
directa. Conclou que s’ha treballat de manera transparent i democràtica, i el consell 
d’administració haurà de supervisar que tot es fa amb la correcció desitjada i esperada. 
 
La Sra. CAPDEVILA destaca que el Sr. Colom ha admès que l’empresa que gestioni 
l’escorxador de Mercabarna probablement tindrà beneficis perquè farà unes activitats 
complementàries que així ho permetran. Considera que aquestes mateixes activitats 
complementàries s’haurien pogut fer des de Mercabarna per no perdre diners durant tots aquests 
anys. 
 
La Sra. BALLARÍN comenta que abans de prendre la decisió de buscar operadors especialitzats 
per gestionar aquest escorxador es va fer molta feina per aconseguir mantenir-lo dins de l’àmbit 
públic. Tots els estudis deien que era molt difícil que aquest escorxador funcionés perquè era a 
Barcelona i la tendència és fer sacrifici a prop de les granges. També es varen augmentar els 
preus per fer rendible la infraestructura, però no va funcionar perquè els operadors varen marxar 
a altres llocs i les pèrdues encara varen augmentar més. Per tant, assegura que no hi havia cap 
possibilitat de salvar l’escorxador si es mantenia dins de l’àmbit de Mercabarna. Reconeix que 
mantenir-lo en l’àmbit públic li hauria resultat més fàcil políticament perquè és una defensora 
d’aquest àmbit, malgrat que hi ha grups als quals això no els agrada, però remarca que el Grup 
Socialista és pragmàtic i insisteix que mantenir l’escorxador en l’àmbit públic hauria dut al seu 
tancament i, per tant, hauria estat una mala solució per als operadors i pèssima per a les 
persones que hi treballen. 
 
El Sr. COLOM puntualitza que actualment la gestió de l’escorxador és pública però l’operen 
 Ref: CCP 11/17 Economia i Hisenda 
v. 15/ 11/ 2017 13: 55 
52 
empreses privades, perquè són les empreses que hi porten els animals les que els maten i que 
després els comercialitzen. Per tant, insisteix que la novetat serà que una mateixa empresa 
pugui fer tot el procediment. 
En segon lloc, aclareix que quan s’ha referit als agents econòmics i socials hi incloïa els 
sindicats, amb els quals també hi han parlat. 
Finalment, recorda que el Grup de la CUP - Capgirem Barcelona té representació en el consell 
d’administració de Mercabarna, on s’ha parlat d’aquesta qüestió, i per tant admet que aquest 
grup pugui discrepar de la solució, però creu que no pot mostrar cap sorpresa. 
 
El Sr. Colom expressa el vot contrari de BnComú, la Sra. Ballarín expressa el vot contrari 
del PSC, el Sr. Blasi expressa el vot favorable del Grup Municipal Demòcrata, el Sr. Sierra 
expressa l'abstenció de Cs, la Sra. Capdevila expressa el vot favorable d'ERC, el Sr. Mulleras 
expressa l'abstenció del PP i la Sra. Rovira expressa el vot favorable de la CUP. ES 
REBUTJA. 
 
b)  Proposicions amb contingut de Declaració institucional 
c)  Precs 
 
Del Grup Municipal Demòcrata: 
 
12.-  (M1519/7131) Que el Govern municipal identifiqui les zones i el comerç susceptible de ser 
afectat per obres de llarga durada per tal de endegar les accions contemplades en la mesura de 
govern i que se'ns presenti un informe sobre les accions a dur a terme i el calendari previst a la 
comissió del proper mes de gener. 
 
El Sr. BLASI pregunta qui respondrà en nom del govern i, davant de la resposta del Sr. Colom 
que qui respon és el govern i no pas un regidor concret, constata que no serà la regidora de 
Comerç i demana que aquesta circumstància consti en acta. 
Tot seguit, recorda que el govern anterior va implementar unes ajudes al comerç afectat per 
obres de llarga durada. Té entès que aquesta mesura va patir un cert fre i, davant dels anuncis 
d’obres que s’han de fer i d’altres que ja s’estan realitzant, formula aquest prec, el text del qual 
llegeix a continuació. 
 
El Sr. COLOM accepta el prec perquè, tal com ha reconegut el Sr. Blasi, aquesta és una mesura 
de govern vigent. Apunta que el govern té la llista de les actuacions que es fan actualment i les 
que hi ha previstes, i vetlla perquè les obres tinguin el menor impacte possible sobre el comerç. 
 
El Sr. BLASI agraeix l’acceptació del prec. Recorda que una de les intencions que tenia aquesta 
mesura de govern, que s’ha modificat una mica, era potenciar el teixit associatiu per tal que la 
implantació d’aquestes mesures es pogués fer conjuntament amb el sector. 
D’altra banda, assegura que aquestes ajudes al comerç no s’han visualitzat, tal com ha 
comunicat bona part del comerç afectat per obres de llarga durada. Espera, doncs, que aquest 
prec signifiqui un impuls addicional a la mesura i una reorientació de les polítiques que va 
impulsar el govern municipal al començament del mandat. 
 
El Sr. COLOM creu que aquests ajuts sí que s’han visibilitat. Recorda que ell mateix va ser 
durant un temps responsable d’aquest àmbit i li consta la feina que es va fer i que s’ha continuat 
fent, tal com es podrà comprovar amb l’informe que es demana. En tot cas, apunta que es varen 
fixar uns criteris per materialitzar aquest suport al comerç afectat per obres de llarga durada. 
 
 Ref: CCP 11/17 Economia i Hisenda 
v. 15/ 11/ 2017 13: 55 
53 
Es dóna per tractat. 
 
Del Grup Municipal Cs: 
 
13.-  (M1519/7123) Que el Govern municipal emprengui amb els agents socials i empresarials de la 
nostra ciutat les accions urgents que estimi necessàries, amb la col·laboració dels grups 
municipals que s'han mostrat afins a la celebració del Mobile World Congress a Barcelona, per 
tractar de convèncer l'organització del MWC que Barcelona segueix sent el lloc idoni per a la 
seva celebració. I oferint a la mateixa organització garanties del normal funcionament dels 
serveis i mitjans de la ciutat per a l'èxit del desenvolupament del MWC. 
 
El Sr. SIERRA exposa que aquesta qüestió s’ha tractat reiteradament, tant a la comissió com al 
plenari, i subratlla els beneficis que el Mobile World Congress reporta a Barcelona i la 
repercussió que té sobre molts sectors i sobre la generació d’ocupació, no solament durant la 
setmana que es fa l’esdeveniment, sinó al llarg de l’any. També destaca que el MWC situa 
Barcelona en el mapa internacional no solament com una potència tecnològica i com a ciutat on 
se celebren grans esdeveniments i fires, sinó com una ciutat important al món. Tanmateix, 
lamenta que, a causa de la situació que es viu després de l’1 d’octubre i de les promulgacions de 
dues lleis del Parlament de Catalunya, suspeses pel Tribunal Constitucional, una part de 
l’organització d’aquest esdeveniment ha apuntat la possibilitat de traslladar-lo fora de 
Barcelona, si bé el govern municipal ha expressat el desig que el MWC es continuï celebrant a 
la ciutat. 
En aquest context, demana que el govern municipal emprengui les accions necessàries per 
oferir tota la seguretat possible i el compromís de la ciutat de Barcelona perquè aquest 
esdeveniment es continuï celebrant a la ciutat de Barcelona. 
 
El Sr. MULLERAS exposa que, segons la llei de Murphy, si una cosa pot anar pitjor, al final hi 
va. En aquest sentit, li sembla que el procés independentista confirma aquesta llei i que el 
Congrés Mundial del Mòbil n’ha estat el darrer exemple. Recorda que aquest esdeveniment té 
un impacte econòmic a Barcelona de 500 milions d’euros i compta amb més100.000 assistents 
d’alta qualificació professional. Comenta que la llei de Murphy va fer que la reunió del Patronat 
que es va celebrar el dimecres anterior coincidís amb el sabotatge generalitzat protagonitzat pel 
moviment independentista, amb més de setanta carreteres tallades i estacions i vies de tren 
bloquejades. 
A continuació, assenyala que els directius del MWC han manifestat que volen seguretat i 
estabilitat política i social perquè, en cas contrari, el 2019 cercaran una altra ciutat. Demana, 
doncs, que demana al govern municipal que expliqui què ha fet per aconseguir que aquest 
congrés es quedi a Barcelona. I aprofita aquesta ocasió per demanar còpia del conveni signat 
amb el MWC i de les seves addendes, còpia que ja varen demanar el mes anterior i que encara 
no han rebut. 
 
El Sr. PISARELLO està d’acord amb el plantejament i accepta el prec. 
 
El Sr. SIERRA agraeix l’acceptació i adverteix que el seu grup estarà pendent de les mesures 
que durà a terme el govern. 
 
El Sr. MULLERAS també agraeix l’acceptació del prec i agrairia que abans de la finalització de 
la sessió els lliuri còpia d’aquest conveni i de les addendes corresponents. Finalment, comenta 
que el ministeri ha explicat les accions que ha dut a terme perquè aquest congrés es mantingui a 
Barcelona. Reclama que el govern municipal faci el mateix i que doni estabilitat política i social 
 Ref: CCP 11/17 Economia i Hisenda 
v. 15/ 11/ 2017 13: 55 
54 
perquè creu que aquest esdeveniment és molt important per a la ciutat de Barcelona, per a 
l’activitat econòmica i també per a la imatge internacional de la ciutat, per donar una imatge de 
confiança no solament pel que fa a aquest congrés, sinó també de cara altres activitats i 
possibles inversions o institucions, com ara l’Agència Europea del Medicament, que el Grup 
Popular desitja que s’instal·li a Barcelona perquè enriqueixi l’economia i la societat de la ciutat. 
 
El Sr. PISARELLO puntualitza que el conveni és públic i els grups el tenen a la seva disposició. 
En tot cas, es compromet a donar l’enllaç al Sr. Mulleras. 
 
Es dóna per tractat. 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
14.-  (M1519/7147) Que el Govern municipal expliqui quines han estat les gestions fetes per tal de 
garantir que el Mobile World Congress es quedi a Barcelona, que dugui a terme totes les 
accions necessàries per mantenir aquest congrés a la nostra ciutat, i que se'ns lliuri, en aquesta 
sessió de la Comissió, còpia del conveni, addendes i acords escrits que regulen l'organització 
d'aquest congrés entre les diferents administracions i la Fundació Barcelona Mobile World 
Capital. 
 
Tractat conjuntament amb el punt 14 de l’ordre del dia. 
 
Es dóna per tractat. 
 
d)  Preguntes 
 
Del Grup Municipal Demòcrata: 
 
15.-  (M1519/7132) Quin és el capteniment del Govern municipal respecte la impugnació davant del 
Tribunal Constitucional de la Llei de Comerç de Catalunya per part del Govern de l'Estat 
Espanyol? 
 
El Sr. BLASI exposa que el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de comerç amb un 
suport ampli i que es va treballar amb el conjunt del sector del país, si bé amb un punt de 
prudència perquè no fos impugnada pel Govern espanyol davant del Tribunal Constitucional, tal 
com ha passat amb moltes altres lleis catalanes. Finalment, llegeix el text de la pregunta i espera 
trobar algun punt de complicitat amb el govern municipal. 
 
El Sr. COLOM comenta que les lleis impugnades tractaven d’aspectes com els horaris 
comercials o el període de rebaixes. Assenyala que Barcelona en Comú i els grups 
parlamentaris afins comparteixen la visió que cal regular el comerç de proximitat i establir 
normes que permetin que el petit comerç estigui més protegit. Així, afirma que les polítiques de 
protecció i de regulació han tingut èxit a Barcelona, mentre que a altres ciutats en què el Partit 
Popular ha mantingut posicions molt liberalitzadores el comerç petit no ha prosperat, en 
detriment de les grans franquícies i de les grans marques. 
Per tant, en aquest punt el govern municipal està d’acord amb el Grup Demòcrata i reclama que 
els ajuntaments, especialment el de Barcelona gràcies a la Carta municipal, puguin tenir més 
competències. En tot cas, assegura que en l’exercici d’aquestes competències el govern 
treballarà en aquesta línia i potser en algun moment d’una manera encara més decidida. 
 
 Ref: CCP 11/17 Economia i Hisenda 
v. 15/ 11/ 2017 13: 55 
55 
El Sr. BLASI assenyala que durant el transcurs de la sessió s’ha parlat del mínim comú 
denominador que haurien de tenir els grups municipals en la defensa del comerç de Catalunya i 
de Barcelona, en tant que capital del país. De la resposta a la pregunta, doncs, dedueix un 
posicionament clar del govern en contra de la impugnació davant del Tribunal Constitucional de 
la Llei de comerç de Catalunya. Per tant, ofereix el suport del Grup Demòcrata per a la defensa 
del model català i barceloní de comerç i per treballar amb fermesa en aquest sentit. Espera que 
el govern pugui fer d’altaveu d’aquest posicionament favorable a la Llei de comerç de 
Catalunya, al model comercial català i de rebuig a les ingerències constants de l’Estat espanyol. 
 
El Sr. COLOM assenyala que sempre que el govern municipal n’ha tingut oportunitat, tant en 
aquest tema com en altres, ha fet d’altaveu i ha manifestat la seva posició. Per tant, ho 
continuaran fent. Així, doncs, com a membre del govern responsable d’aquest àmbit, accepta 
l’oferiment de col·laboració. 
 
Es dóna per tractada. 
 
Del Grup Municipal Cs: 
 
16.-  (M1519/7122) Quin és el superàvit previst pel Govern municipal per al present exercici 
pressupostari i a què se destinarà? 
 
El Sr. Sr. PISARELLO demana que s’acumulin aquesta pregunta i la següent, per tal com 
tracten sobre la mateixa qüestió. 
 
El Sr. SIERRA llegeix el text de la pregunta. Comenta, irònicament i fent referència als canvis 
en la composició del govern municipal, que el Sr. Blasi podria arribar a ser el regidor de 
Comerç, de manera que fa extensiva la pregunta al regidor del Grup Demòcrata. 
 
La Sra. CAPDEVILA recorda que l’any anterior ja varen formular aquesta pregunta, referida al 
resultat pressupostari en la liquidació del pressupost de l’Ajuntament de Barcelona a 31 de 
desembre, en la sessió plenària del mes d’octubre, i el tinent d’alcalde Pisarello va respondre 
que abans d’aplicar els ajustos de comptabilitat nacional la previsió era tenir un superàvit de 
26,3 milions d’euros. Assenyala que la despesa executada el mes de setembre de l’any anterior 
ja suposava un 60,7 % de la despesa total pressupostada, mentre que enguany aquesta despesa 
representa només un 58,2 %, inferior, doncs, a la de l’any anterior. 
Per tant, veient que el percentatge de liquidació de la despesa es redueix lleugerament respecte 
al de l’any anterior, i que el resultat pressupostari finalment va donar un superàvit de 97,5 
milions d’euros, el seu grup vol saber quina és la previsió de superàvit per al tancament de 
l’exercici 2017, tenint en compte els ajustos de comptabilitat nacional. 
 
El Sr. AYALA apunta que la previsió del superàvit consta en el pressupost que precisament 
s’ha aprovat en un punt anterior de l’ordre del dia. Exposa que la capacitat de finançament és 
positiva, d’1,1 milions d’euros i en termes consolidats és de 7,2 milions d’euros. A diferència 
de l’any anterior, quan encara no hi havia el procediment pressupostari, les dades que pot oferir 
enguany són posteriors als ajustos, i per aquesta raó es produeixen les diferències respecte de 
l’any anterior que ha comentat la portaveu del Grup d'Esquerra Republicana. A més a amés, 
recorda que l’any anterior hi havia uns ajustos molt importants a causa de la consolidació de l’1 
% d’increment del sou dels funcionaris. 
En segon lloc, comunica que aquest superàvit es destinarà a inversions financerament 
sostenibles, bàsicament a compra d’habitatge. 
 Ref: CCP 11/17 Economia i Hisenda 
v. 15/ 11/ 2017 13: 55 
56 
 
El Sr. SIERRA agraeix la resposta i per la concreció. En qualsevol cas, encara que es compri 
habitatge social, mesura en la qual el seu grup està d’acord, assenyala que amb aquesta mateixa 
quantitat es podria haver construït l’escola al barri de Gràcia que ha estat objecte d’un punt 
anterior de l’ordre del dia i no caldria, doncs, instal·lar-la en barracons. 
 
La Sra. CAPDEVILA agraeix l’explicació. Recorda que quan el grup del govern era a 
l’oposició era molt crític amb el superàvit que havia tingut el darrer govern de Convergència i 
Unió, i ara s’han trobat que el superàvit dels dos anys anteriors va ser en un cas de 97 milions i 
en l’altre també una quantitat elevada. Malgrat que comparteix la necessitat de comprar 
habitatge social, entén que un govern que havia de canviar les coses hauria de gastar aquests 
diners en mesures que la gent necessita realment i l’ajuntament hauria d’arribar a final d’any 
sense guanys ni pèrdues. 
 
El Sr. PISARELLO assenyala que l’any anterior es va fer una modificació pressupostària el mes 
de maig, de manera que el temps per executar va ser menor, mentre que l’any 2017 es va poder 
executar des de bon començament, i aquesta circumstància explica que els nivells d’execució 
siguin molt més elevats. De tota manera, comparant els nivells d’execució dels diferents 
ajuntaments de Catalunya, subratlla que l’Ajuntament de Barcelona té una execució de despesa 
corrent del 98 % i en despesa de capital és del 97 %, mentre que Sabadell, per posar un 
exemple, el nivell d’execució al capítol II és del 90 %, al capítol IV és del 88 % i als capítols VI 
i VII és del 51 % i del 59 % respectivament. Per tant, conclou que el nivell d’execució de 
l’Ajuntament de Barcelona és dels més elevats de Catalunya. 
 
Es dóna per tractada. 
 
Del Grup Municipal ERC: 
 
17.-  (M1519/7141) Quina és la previsió de resultat pressupostari al tancament a 31 de desembre de 
l'Ajuntament de Barcelona de l'exercici 2017? 
 
Tractada conjuntament amb el punt 16 de l’ordre del dia. 
 
Es dóna per tractada. 
 
18.-  (M1519/7142) En quin estat es troba l'elaboració del pla estratègic de quioscos de la ciutat i 
quan preveu presentar-lo el govern municipal? 
 
La Sra. CAPDEVILA recorda que constantment hi ha concessionaris de quioscos que deixen el 
negoci, bé per jubilació o bé perquè el negoci no és rendible, circumstància que atribueix al fet 
que el sector de la venda de premsa en paper viu un declivi constant. Atès que l’any 2015 el 
govern municipal va anunciar l’elaboració d’un pla estratègic, consensuat amb el sector, que 
preveia presentar l’any 2017, pregunta en quina fase es troba l’elaboració d’aquest pla i quan 
preveu presentar-lo. 
 
El Sr. AYALA comenta que hi ha 338 quioscos a la ciutat, 289 dels quals són oberts i 49 
tancats. D’aquests 49, solament 9 s’han tancat durant el mandat actual i els altres 40 es varen 
tancar durant el mandat anterior. D’altra banda, reconeix que el govern havia previst fer 
l’informe que s’ha esmentat, però varen trobar que no hi havia res de començat i varen haver de 
reiniciar tot el procés, bàsicament per dues vies. En primer lloc, varen encarregar un estudi a 
 Ref: CCP 11/17 Economia i Hisenda 
v. 15/ 11/ 2017 13: 55 
57 
l’Observatori d’Urbanització de la Universitat Autònoma, que està previst que estigui enllestit a 
principi de 2018. Paral·lelament, s’han reiniciat els contactes amb el sector perquè pensen que 
aquesta interlocució és bàsica. Aquesta interlocució, afegeix, no passava per bons moments i en 
aquest moment es mantenen reunions periòdiques i poden informar regularment el sector. 
Mentrestant, s’ha elaborat un pla de quioscos, en col·laboració amb els districtes, per decidir 
quins dels quioscos que són tancats s’haurien d’eliminar. Com a conseqüència d’aquesta 
mesura, s’ha iniciat el pla de retirada de quioscos i en principi durant els propers sis mesos se’n 
retiraran 32. Pel que fa als altres 17, s’intentarà buscar una activitat alternativa. 
 
La Sra. CAPDEVILA apunta que el seu grup ha parlat amb l’Associació de Venedors de 
Premsa i els confirmen que han tingut un contacte amb l’ajuntament, tot i que no tan fluid com 
haurien volgut. Segons el sector, el mes de setembre de 2016 els varen anunciar la creació 
d’una comissió formada per l’ajuntament i el sector, però de moment encara no s’ha creat. 
També diuen que han fet algunes propostes concretes que tampoc no han tingut resposta. En tot 
cas, s’alegra que el govern estigui treballant en aquesta qüestió i també per la informació que es 
retiraran 32 quioscos de la via pública. En aquest sentit, voldria saber en quins districtes són 
aquests quioscos que es retiren. 
 
El Sr. AYALA puntualitza que no tenia cap notícia de la comissió que ha esmentat la Sra. 
Capdevila o, en tot cas, aquesta proposta no va sortir de les reunions que han mantingut amb el 
sector. De tota manera, insisteix que aquestes reunions són periòdiques i es compromet a 
comentar les consideracions que ha fet la portaveu del Grup d'Esquerra Republicana. 
Quant als quioscos que es retiraran, informa que estan distribuïts arreu de la ciutat i no es 
concentren en cap districte concret de manera significativa. En aquest moment, però, té 
disponible la llista dels quioscos que són buits però no dels que es retiraran. De tota manera, es 
compromet a donar-li aquesta informació. Pel que fa als quioscos que són tancats, tampoc no hi 
ha cap districte que destaqui especialment. 
 
Es dóna per tractada. 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
19.-  (M1519/7148) Quin és l'import pressupostari, els drets reconeguts i l'import cobrar per 
l'Ajuntament de Barcelona de les aportacions econòmiques procedents de la Generalitat de 
Catalunya de l'any 2017, a data 14 de novembre, pel que fa al fons de cooperació local, com en 
matèria d'educació, persones amb discapacitat, immigració i per llei de barri? Sol·licitem 
disposar d'una còpia per escrit de la resposta que es doni en aquesta sessió de la Comissió. 
 
El Sr. MULLERAS exposa que hi ha una falta d’informació referent a les aportacions 
econòmiques que la Generalitat de Catalunya té compromeses amb l’Ajuntament de Barcelona, 
formula aquesta pregunta, el text de la qual llegeix. El seu grup fa aquesta pregunta perquè les 
últimes dades de què disposen són del 30 de setembre i voldrien tenir dades més recents. 
 
El Sr. AYALA indica que aquesta informació és a la web i que cada mes la publiquen. Així, tal 
com ja ha explicat en altres ocasions, el dia 15 es tanca la comptabilitat i es publica entre els 
dies 20 i 25 de cada mes. En aquest moment, doncs, hi ha disponibles les dades a 30 de 
setembre i les del 30 d’octubre apareixeran entre el 20 i el 25 de novembre. En tot cas, es 
compromet a lliurar per escrit la previsió a 30 d’octubre i en aquest moment assenyala que, per 
primera vegada, tots els drets reconeguts anteriors a l’1 de gener de 2017 estan pagats, és a dir, 
per primera vegada aquest deute amb l’ajuntament només contempla les operacions de l’any en 
 Ref: CCP 11/17 Economia i Hisenda 
v. 15/ 11/ 2017 13: 55 
58 
curs. Així, informa que en aquest moment el deute exigible és de 10 milions d’euros i n’hi ha 
15 milions més que corresponen a quantitats ajornades, d’acord amb els convenis signats amb la 
Generalitat, de manera que el deute total és de 25 milions d’euros. En aquest sentit, recorda que 
al començament del mandat el deute era 143 milions d’euros i, per tant, la reducció és molt 
significativa. 
 
El Sr. MULLERAS agrairia que aquesta informació els fos lliurada per escrit. Entén que hi hagi 
aquest decalatge degut al tancament de la comptabilitat, però espera que el pagament d’aquests 
compromisos sigui una realitat. Constata, doncs, que l’aplicació de l’article 155 de la 
Constitució no és cap obstacle perquè la Generalitat pagui els deutes amb l’ajuntament, tal com 
s’ha manifestat al llarg de la sessió, i reitera que així ho va manifestar la tinent d’alcalde Sanz. 
Tanmateix, discrepa pel que fa als drets reconeguts i, si bé admet que els drets reconeguts 
s’estan pagant, creu que hi ha serveis i inversions que s’haurien de reconèixer però que la 
Generalitat no ho fa, raó per la qual no s’inclouen en el deute. El Grup Popular, doncs, 
considera que des de l’inici del mandat, i fins i tot un o dos anys abans, la Generalitat va 
començar a no reconèixer determinats drets pel que fa a serveis fonamentals, i critica que 
l’ajuntament no demanés aquest reconeixement. Així, doncs, reclama que l’ajuntament inclogui 
en el deute els serveis que l’ajuntament presta per compte de la Generalitat i totes les inversions 
que també fa per compte de la Generalitat, i alhora que obligui la Generalitat a reconèixer 
aquests drets, perquè aquesta és la condició indispensable perquè posteriorment pagui els 
imports corresponents. 
 
El Sr. AYALA comenta que el primer punt del conveni és el reconeixement de totes les 
obligacions jurídicament exigibles, i assegura que això ja s'està fent. Admet que quan el govern 
actual va prendre possessió la Generalitat no reconeixia una part del deute, però assenyala que 
una altra cosa és la reducció de les inversions de la Generalitat a la ciutat, i en aquest cas estan 
d’acord que les retallades s’han de revertir. En tot cas, remarca la diferència entre deute exigible 
jurídicament i aquell que no és exigible jurídicament i que un tribunal no reconeixeria. 
 
Es dóna per tractada. 
 
e)  Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
20.-  (M1519/7149) Es requereix al Govern municipal que informi sobre les gestions realitzades i 
l'estat d'execució del prec següent, aprovat en la sessió de 19 d'octubre de 2017: Instar al 
Govern municipal a presentar un informe, en la propera sessió de la Comissió d'Economia i 
Hisenda, sobre l'impacte econòmic que el procés independentista ha generat fins ara a la ciutat 
de Barcelona, especificant el nombre d'empreses que han desplaçat la seva seu central, l'import 
de dipòsits que s'han retirat en institucions financeres que operen a la ciutat, indicadors del 
sector turístic i altres efectes sobre els sectors productius de la ciutat. 
 
El Sr. MULLERAS admet que pot semblar precipitat demanar el seguiment de l’estat 
d’execució del prec que varen formular el mes d’octubre, però considera que la situació actual 
ho aconsella. El Grup Popular va demanar que l’informe es presentés en la sessió de la comissió 
del mes de novembre i pregunta per què el govern no l’ha lliurat i quin és l’estat d’execució del 
prec. Reclama que aquest informe es faci tan aviat com sigui possible perquè, tal com ha quedat 
palès al llarg de la sessió, la situació econòmica de Barcelona i de Catalunya com a 
conseqüència del procés unilateral d’independència és greu. Considera que aquests informes 
 Ref: CCP 11/17 Economia i Hisenda 
v. 15/ 11/ 2017 13: 55 
59 
són fonamentals perquè són una eina necessària per redreçar la situació tan aviat com sigui 
possible i compensar els efectes negatius que ha causat aquest procés independentista. 
 
El Sr. COLOM diu que l’informe demanat ja s’ha elaborat i que tot seguit el lliuraran a tots els 
grups municipals. Així, doncs, constata que el govern compleix els seus compromisos. 
Reconeix que qualsevol inestabilitat política afecta el comportament econòmic, però que la 
dimensió d’aquests efectes depenen de diversos factors, com les incerteses, la duració del 
fenomen o de la capacitat de revertir la situació. 
De l’informe, assenyala que s’han basat en dades oficials i que en alguns casos no tenen 
correlació temporal. Així, les últimes dades sobre dipòsits bancaris en entitats que tenen la seu a 
Catalunya són del mes de juny. Apunta que sovint es fan valoracions sobre impressions que es 
puguin tenir i no sobre dades oficials. 
D’altra banda, l’informe detecta comportaments ambivalents i comenta que la Cambra de 
Comerç ha rebaixat la previsió de creixement del PIB per a 2018 en dues dècimes i atribueix 
aquesta rebaixa a la situació política, però en canvi la perspectiva de negoci per al quart 
trimestre a l’àrea metropolitana és millor que els darrers anys. També apunta que al mes 
d’octubre hi ha un increment de la contractació indefinida, que situa l’increment increment 
interanual de l’11,8 %, però alhora l’informe de PIMEC preveu una reducció important en les 
perspectives de vendes, concepte diferent al de volum de vendes. Pel que fa al turisme, i 
malgrat la situació política, l’activitat del mes de setembre creix respecte de l’any anterior, i 
destaca que els creixements anteriors ja eren molt importants. Així, apunta que fins al mes de 
setembre el creixement del turisme era del 4,9 %, un nivell que se situa per sobre de les 
mitjanes històriques. I, paral·lelament, assenyala que la qualificació creditícia de l’Ajuntament 
de Barcelona continua amb perspectives positives. Creu que informes posteriors permetran fer 
una avaluació més acurada d’aquesta situació. 
 
El Sr. MULLERAS agraeix el lliurament de l’informe i diu que l’estudiaran detingudament. 
 
Es dóna per tractada. 
 
VI) Mocions 
 
 
No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 21.23 h.